Skip to main content

Full text of "Llibre del sabi y clarissim fabulador Isop; historiat y notat als marges del llibre y ara novament corretgit per R. Miquel y Planas en vista de les edicions de 1550 y 1576 y de les posteriorment en català publicades"

See other formats 


i9  dn*€i» 


¡ran 


i 


JÉL 

lili 


LLIBRE 

DEL  SABI  Y  CLARISS1M  FABULADOR 

ISOP 

HISTORIAT  Y  NOTAT  ALS  MARGES  DEL  LLIBRE 
Y   ARA    NOVAMENT   CORRETGIT 


per 


R.  Miquel  y  Planas 

en  vista  de  les  edicions  de  1550  y  1576  y  de  les 
posterlorment  en  cátala  publicades 


BARCELONA 

MCMVIII 


i 


Tiratge  de  125  exemplars 


my$i 


Pft 


HOMENATGE 

A 

Marian  Aguiló  y  Fuster 

ERUDIT   AYMADOR   DE  LA  NOSTRA   LLENGUA 
Y  EDITOR  DE  LA  PRIMERA 

BIBLIOTECA  CATALANA 


PRÓLEG 


Vinticinch  anys  s'han  comptat  ja  desde  que'ls 
entusiasmes  de  Vinoblidable  En  Marian  Águi- 
la (q.  a.  c.  s.)  per  la  nostra  antiga  literatura  comen- 
taren a  fiorir  en  aquella  Biblioteca  Catalana  (i), 
editada  y  dirigida  per  ell  ab  la  cooperado  d'altres 
benemerits,  els  noms  deis  quals  es  de  justicia  retreure 
en  una  ocasió  com  aquesta:  En  Geroni  Rosselló,  En 
Miquel  Victoria  Amer  y  En  Bartomeu  Muntaner. 
Dotze  foren  els  volums  que,  en  el  transcurs  duns 
quants  anys,  ana  donant  al  públich  V editor  de  la  Bi- 
blioteca, sense  que,  emperb,  pogués  veure-ls  del  tot 
terminats  abans  de  la  seva  mort,  com  sía  que  pera  un 
home  tan  pulcre  y  meticulós  com  V  Águila,  la  prepa- 
rado deis  prblegs  ab  que  havíen  d'anar  ilustráis 
molts  d'aquells  volums  no  era  tasca  que  pogués  és- 
ser  enllestida  en  pochs  díes.  Per  definitivament  com- 
plets  pogueren  donarse  no  fa  molt  (en  1905),  quan 


(i)     Barcelona,  187  2- 1905. 
b 


X  PRÓLEG 

la pietat  filial  de  don  Ángel  Aguiló,  unida  a  Vamor 
qu'hereth  pels  estudis  d1  aquesta  mena,  el  decidiren  a 
fer  estampar  les  portades,  taules  y  prblegs  qui  man- 
caren, aprofitant  pera  aquests  les  notes  que  deix&l 
seu  ilustre  progenitor. 

S'ha  de  dir  que,  en  tot  aquest  temps,  Vexemple  de 
don  Marian  Aguiló  no  ha  tingut  imitador s:  si  meras 
a  riell poden  avuy  ésser  fruhides  de  tothbm  produc- 
cions  literaries  tan  gr añades  com  el  Tirant  lo  Blanch 
de  Mossen  Johanot  Martorell y  com  el  Félix  de  les 
Maravelles  (i)  de  Mestre  Ramón  Lull;  de  tanta  im- 
portancia histórica  com  la  Crónica  del  Rey  En  Jacme 
lo  Conqueridor  y  com  el  Libre  deis  Feyts  Darmes 
de  Catalunya  oV En  Bernat  Boades;  d'un  valor  folk- 
Ibrich  tan  extraordinari  com  el  Recull  d'Eximplis  e 
Miracles,  Gestes  e  Faules  ordenades  per  A.  B.  C; 
y  tan  interessants  en  el  concepte  de  traduccions  com 
el  Genesi  de  Scriptura^  com  ¿/Boeci  de  Consola- 
ció  de  Philosophía,  no  hi  ha  hagut  propriament  un 
continuador  de  la  magna  y  utilissima  empresa  d'anar 
formant  un  tcorpus*  literari,  ab  t antes  allres  obres 
catalanes  importantis simes  com  guarden  els  arxius  y 
les  biblioteques  publiques  y  particular s. 

Y  es  mes  de  doldre  aixb,per  quant  lo  qui  vinticinch 
anys  enrera  degué  ésser  empresa  heroica,  avuy  teja 
per  endavant  assegurat  el  favor  del  públich,  entre  l 


(i)  D'aquesta  obra  ne  feya  una  altra  edició  En  Rosse- 
lló,  la  qual  fou  acabada  en  1903  pels  continuador?  de  la 
seva  empresa  editorial  lulliana. 


PRÓLEG  XJ 

qual  ses  añada  desvetllant  V ofició  a  Vestudi  deis  mo- 
numents  literaris  de  la  llengua  catalana,  a  favor  de 
V ideal  cat alanés ch  reencarnat  en  el  nostte  poblé. 

Per  aixb  ens  hem  decidit  nosaltres  a  realisar  (o  a 
intentar- ho  al  menys)  alió  que  altres  mes  ben  prepa- 
ráis hauríen  degut  fer,y  no  han  fet,  perdí  bé  comú 
y  pera  t  ennobliment  de  la  nostra  llengua  y  literatu- 
ra. Cal  editar  les  obres  encara  inedites  deis  escriptors 
y  deis  pensador s  qui  son  gloria  de  la  nostra  nigaga; 
cal  reproduhir  aquells  llibres  capdals  de  la  nostra 
antiga  literatura  que  sois  per  r  ares  a  se  troben  en- 
cara en  alguna  afortunada  colecció;  cal,  finalmenty 
restituhir  a  llur  estat  primer,  aquelles  altres  produc- 
cions  qui  tan  desfigurades  ens  han  pervingut  (y  enca- 
ra grades)  per  constituhir  una  mena  de  literatura 
tradicional,  de  carácter  eminentment  popular. 


A  la  tercera  categoría  dintre  dJ  aquesta  classifica- 
ció  pertany  el  l libre  quhem  triat  pet  a  formar  el  pri- 
mer volúm  de  la  nova  «  Biblioteca  Catalana  ».  Les 
Faules  d'Isop  foren,  a  Catalunya  com  en  altres  paí- 
sos,  el  llibre  popular  per  excelencia:  podríem  dir  que 
ho  son  encara,  no  havent-se  deixat  de  fer  edicions  de 
la  tradúcelo  catalana,  la  qual  tentm  per  obra  del  sc- 
gle  XV,  encara  que  les  impressions  mes  antigües  ac- 
tualment conegudes  no  son  anteriorsalXVI.  Aqüestes 
son  dues,yfetes  a  Barcelona  respectivament per  Joan 
Caries  Amotósy  per  Sansó  Arbús  en  1550  y  en  1576; 


Xlj 


PRÓLKG 


elles  han  estat  la  base  del  nostre  text,  partieularment 
la  segona,  de  la  qual  hem  pogut  utilisar-ne  un  exem- 
plar  que  pertenesqué  preeisament  a  V editor  de  la  pri- 
mera Biblioteca  Catalana  y  ha  posat  a  la  nostra 
disposició  el  seufill  don  Ángel \  ab  una  generositat 
qui  V honra  y  a  la  qual  ens  declarem  agrahid/ssims. 

Pera  suplir  dues  llacunes  qui,  malhauradament, 
descabalen  Vexemplar  de  1576,  hem  pogut  servir-nos 
deis  restes  de  la  edicto  de  1550.  En  realitat  la  de 
VArbús  de  1576  no  es  mis  que  una  reimpressió  de 
aquella  altra,  en  Vaccepció  mis  estricta  del  mot:  for~ 
mat  igual,  lletra  gótica  molt  semblant,  y,  sobre  tot, 
els  meteixos  boixos  que  havia  utilisats  En  Joan  Car- 
ies Amorós  en  1550. 

De  Vexemplar  daytal  edició  mes  antiga  ne  que- 
den un  centenar  de  fulles  (de  130  quen  tenia' l  volúm) 
y  encara  aqüestes  están  avuy  distribuhides  en  mans  de 
quatre  possessors  (1).  Ens  han  servil  de  molt,  no  obs- 
tant,  pera  omplir  en  gran  part  les  dues  llacunes  de 
Vexemplar  de  1576  y  pera  depurar  la  llifá  d'aquest 
en  molts  indrets.  Ab  tot  y  aixb,  no  hem  pogut  tro  bar 
el  text  de  /'Eximpli  del  Sacerdot  ignorant  qui  tenia 


(i)  Al  posar  fa  alguns  mesos  una  noticia  preliminar  al 
volúm  de  Les  Faules  d'Isop  déla  nostra  colecció  Ü! His- 
tories ctaltre  iemps,  no  teníem  encara  noticia  de  les  fulles 
que,  en  nombre  de  44  (entre  elles  la  darrera  ab  la  suscrip- 
ció  final  de  l'estamper),  posseheix  el  senyor  don  Joaquím 
Montaner,  al  qual  agrahím  de  tot  cor,  lo  meteix  que  ais 
possessors  de  les  altres  fulles,  l'haver-les  posades  a  la  nos- 
tra disposició. 


PRÓLKG  XÜj 


elseu  lloch  en  la  nostra  pagina  178;  y  havent-nos  de- 
gut  servir  de  una  edició  posterior  y  del  text  castilla 
pera  alguns  fragments  mes  quins  mancaven.  Tot  lo 
qual  queda  puntualment  explicat  en  els  indrets  co- 
rresponents  del present  llibre. 


Entra  en  els  nostres  propbsits  que,  a  Vexemple  de 
les  obres  publicades  en  la  primera  Biblioteca  Cata- 
lana^ com  reclama  la  Índole  d?  aqüestes  edicions,  cada 
una  de  les  nostres  vagi  acompanyada  d'una  noticia, 
lo  mes  completa  possible,  procurant  sempre  donar,  ja 
que  no  informacions  noves,  un  resúm  a  la  darrera 
hora  de  íestat  d'erudició  sobre  quiscún  deis  temes 
a  tractar. 

Emperb  hem  defer  una  excepció  pera 'l present  vo- 
lúm  de  Les  Faules  d'Isop:  es  aquest  un  tema  que  no 
podría  ésser  tractat  duna  manera  cabal  en  poques 
pagines.  Per  aquesta  rahó  hem  cregut  preferible  do- 
nar ara' l  text  sol  de  Les  Faules,  y  trevallar  inces- 
santment  en  la  preparado  d'un  estudi  biblio-icono- 
grafich  sobre  les  meteixes,  qui  podra  formar  un  altre 
volúm  de  la  <  Biblioteca  ». 


Una  advertencia  hem  de  fer,  y  es  aquesta  la  de  la 
nostra  neutralitat  absoluta  en  quant  ais  materials 
que  anirem  reproduhint :  no  distingirem  de  genres, 
no  suprimir em  res,  no  farem  de  censor s,  ni  tracta- 


xiv 


PRÓLEG 


rem  d' imposar  un  segell  nou  a  lo  qui  jaH  té  propri 
y  no  hauria  degut  perdrel  ni  modificar -lo  a  iravers 
deis  temps,  si  totes  les  epoques  haguessin  sabut  impo- 
sar-se  la  norma  de  tolerancia  que  sembla  deu  ésser  la 
propria  del  moment  en  que  vivím.  Si  alguna  vega- 
da ens  veyem  en  el  cas  d'exereir  la  crítica,  tt  actarem 
de  no  fer-ne  una  subjectivació  transitoria,  sino  quens 
esjorfarem  dintre'ls  nos  tres  medis  en  assolir  les  sere- 
nes altituts  d'una  exegesis  definitiva. 

Heusaquí  exposats  els  nostres  propbsits:  sabem  bé 
prou  que  no'ns  bastarien  les  soles  f orces  propries  pera 
realisar-los. 


V  Editor 


LES  FAULES   D'ISOP 

(Text  de  les  edicions  de  1550  y  1576) 


EL 
PRIMER   FULL    O    PORTADA 

de  l'ISOP  de  l'any  M.D.L. 

BARCELONA,    PER  JOAN    CARLES   AMORÓs) 

NO    HA   POGUT   ÉSSER 

RETROBAT 


zmtMfmm 

claríffimfabulado*  yfopgfto 

riat  e  norat  ais  margee 

O'elUtnedra.notia/ 

metfo*regí& 


lEftampat  en  Sardana  en 

cafaoc^anfoarfto^ 


LES 


FAULES  D'ISOP 


[f.  2.)    ||^^^^g^^   OMENgA  la  vida  de  l'Iso- 

pet,   molt  ciar  y  agudissim 
parlador,  treta  y  romaneada 
clara  y  patentment  de  llatí 
en  llengua  cathalana;  la  qual 
fonch  tresladada  de  grech  en 
llatí  per  Remici,   per[a]  lo 
molt  reverent  senyor  Antho- 
ni,    Cardenal    del    títol   de 
Sanct  Grisogono ;  ab  ses  FAULES,  les  quals  en  al- 
tre  temps  Rómulo  d'Athenes,  tretes  de  grech  en 
llatí,  enviá  a  son  fill  Tiberino.  Y  així  mateix  algu- 
nes  faules  de  Aviano,  y  Doligamo,  y  Alfonso,  y  d'al- 
tres,  cadascuna  faula  ab  son  títol  assignat;  no  que 
sien  tretes  de  paraula  a  paraula,  mes  collint  la  subs- 
tancia real  y  enteniment  de  aquelles,  segons  lo 
comú  estil  de  interpretadors,  per  mes  ciar  y  mes 
evident  discurs  y  clarificado  del  test.  Y  encara  al- 
gunes  paraules   ajustades  y  altres  foragitades,  y 
apartades  en  moltes  parts  per  millor  ordinació  y 
eloqüencia  mes  honesta  y  profitosa.  Lo  qual  vulgar 
y  traslació  se  ordena  per[a]  contemplació  y  servici 
del  molt  illustre  y  excelentíssim[¿?]  senyor  don  En- 
rich,  infant  d'Aragó  y  de  Secilia,  Duch  de  Sogorb 
y  Comte  de  Ampuries,  y  Senyor  de  Valí  d'Uxó  y 
Virrey  de  Cathalunya,  conegut  que  la  obra  no  sía 
reputada  per  [in]digna  per[que  de]  aquella  puga  és- 


*  Folis  de  la  edició  gótica  de  1576.  (S'han  rectificat  les 
moltes  errades  que  presenta  la  foliació  original.) 


LES    PAULES    D  ISOP 


ser  informada  y  instruhida  llur  clara  senyoría,  mes 
perqué  de  llur  superabundant  discreció  y  molt  be- 
nivolent  noblesa  prenga  auctoritat  y  sía  distribuhi- 
da  entre  los  vulgars  y  persones  no  tan  ensenyades 
y  lletrades,  així  com  a  molt  piados  pare  a  sos  filis. 
Les  quals  faules  son  molt  profitoses  si  per  lo  lec- 
tor son  enteses,  segons  doctrina  de  [Sant]  Basil[i], 
usant  de  la  prudencia,  o  millor,  a  manera  del  juhí 
natural  de  les  abelles,  les  quals,  no  molt  reputen  la 
color  exterior  de  les  flors,  mes  cerquen  la  dolcor 
de  la  mel  y  profit  de  la  cera  pera  composició  y  be- 
nefici  de  la  bresca,  o  casa,  y  alió  preñen,  restant 
la  altra  part  de  la  flor  no  corrompuda.  Y  així  aquell 
que  vol  llegir  aquest  llibre,  de  [la  color  de]  la  flor, 
co  es,  de  la  faula,  no  déu  curar,  mes  de  la  doctrina 
en  aquella  contenguda  y  empeltada  per  atényer 
bons  costums  y  virtuts,  y  pera  esquivar  y  guardarse 
deis  mals  usos,  ocupant  y  prenent  ací  en  vianda 
de  la  ánima  y  del  cors,  perqué  los  que  acó  no  fan, 
mes  tan  solament  per  les  faules  lligen  aquest  llibre, 
per  cert  aquests  nenguna  cosa  de  profit  de  acó  trau- 
rán  mes  que  lo  gall  de  la  pedra  preciosa,  la  qual 
trobá  en  lo  femer  cercant  de  menjar.  Lo  qual,  mes 
amara  haver  trobat  un  gra  de  civada  o  de  forment 
*  que  pedra  preciosa,  així  com  agó  mostra  la  pri-  [v. 
mera  faula  de  l'Isop.  Y  com  haja  a  dir  de  les  fau- 
les de  l'Isop,  cosa  rahonable  es  que  sía  ací  prime- 
rament  posat  quina  cosa  es  faula.  Y  es  de  notar 
que  los  poetes  han  prés  aquest  nom  átfando,  que 
vol  dir  parlar,  perqué  les  faules  son  coses  no  fetes 
mes  fletes,  y  foren  trobades  perqué  per  les  parau- 
les  fletes  deis  animáis  irracionals  de  uns  a  altres 
la  imatge  y  costumes  deis  hómens  fossen  conegu- 
des.  Y  lo  primer  trobador  d'aquelles  faules  fonch 
dit  mestre  Alemo,  cracoviense.  Y  ha-hi  diverses 


LA   VIDA   DE   L  ISOP 


faules,  perqué  algunes  son  dites  isópiques,  les  quals 
feu  y  compongué  lo  molt  clarissim  Isop,  y  son  allí 
hont  los  animáis  irracionals  que  no  teñen  llengua 
son  introduhits  y  fingits  que  parlaven,  o  les  coses 
que  afreturen  de  sentiment,  així  com  arbres,  mon- 
tanyes,  pedrés,  aygües,  ciutats  y  viles.  Altres  son 
dites  bestials,  hont  los  hómens  ab  los  animáis  par- 
len, o  al  contrari ;  y  així  mateix  los  poetes  fingiren 
les  faules  perqué  sien  delectables  pera  ohir;  los 
costums  deis  hómens  declaren  y  descriuen  per 
quant  de  elles  son  millorades,  així  com  Terenci  y 
Plato  feren  quan  [de^scrigueren  a  Vulcano,  déu  del 
foch,  geperut  y  coix[¿?],  perqué  a^ó  convé  a  la  na- 
tura del  foch,  per  quant  la  flama  del  foch  nunca 
de  sa  naturalesa  puja  dreta,  mes  truncadament. 
Fingen  així  mateix  los  poetes  una  bestia  de  tres 
figures,  la  qual  ha  nom  Chimera,  ab  lo  cap  de  Íleo, 
lo  ventre  de  cabro  y  la  coha  de  serpent,  perqué 
l'estat  de  tres  maneres  de  l'home  significa,  es  a  sa- 
ber :  de  la  joventut,  y  homenía,  y  de  la  vellesa,  per 
quant  los  hómens  ab  la  joventut  son  així  com  lleó 
ufanos,  y  cruel,  y  fort;  y  així  recordant-se  de  ses 
obres  en  la  mijanía  de  l'estament  de  sa  edat,  pro- 
curen y  cerquen  pera  sí  coses  profitoses,  y  fugen  les 
coses  dampnoses,  per  lo  qual,  per  la  aspredat  y  clara 
vista,  son  comparades  al  cabro;  mes  en  la  vellesa 
constituhits,  així  com  a  serps  en  diverses  maneres 
se  encubren  y  així  a  ells  molts  dampnatges  los  ve- 
nen. Son  així  mateix  fingits  deis  poetes  los  semitau- 
rus  o  centaurus,  que  son  figuráis  quasi  fins  al  rae- 
lich  així  com  a  hómens,  y  d'aquí  avall  així  com  a 
cavalls,  significant  la  brevitat  de  la  vida  de  l'home, 
la  qual,  així  com  a  eos  de  cavall,  tost  passa;  alguns 
costums  d'aquesta  manera  aprobats,  així  com  par  en 
la  faula  d'Horacij*?],  ahont  se  diu  una  rata  haver 


LES    FAULES    D'ISOP 


parlat  a  una  altra,  y  la  comare  a  la  rabosa;  y  foren 
trobades  aqüestes  faules,  no  perqué  la  cosa  fos  així, 
mes  perqué  signifiquen  Testament  deis  hómens; 
així  les  faules  de  l'Isop  son  ordenades  sobre  la 
vida  y  costuma  deis  hómens.  Semblant  cosa  havém 
en  los  llibres  deis  reys,  hont  los  ar*bres  demanaven  [y.  ?.  j 
jutge,  y  parlaven  ab  la  oliva,  figuera,  cep  [y]  car- 
ca; y  totes  aqüestes  coses  se  fan  perqué  de  la  figu- 
ra vinga  a  la  veritat.  Així  ho  feu  lo  molt  ciar  mestre 
Demóstenes  d'Atenes  contra  lo  rey  Felip,  quan  de- 
manava  d'hu  deis  ciutadans  mes  sabis  d'Atenes, 
perqué  se  alcas  del  circuit  de  la  ciutat  sobre  la  qual 
estava — la  qual  tal  fingía  que  un  llop  demanava  al 
pastor  que  li  donas  los  mostins  en  son  poder  y  que 
així  guardaría  la  pau  ab  les  ovelles — perqué  ab 
aquest  dir  volgué  avisar  y  dar  a  entendre  ais  ciu- 
tadans d'Atenes  alió  que'l  rey  demanava;  que  aques- 
ta faula  en  la  vida  de  l'Isop  se  conté.  Car  deya  De- 
móstenes :  «  Així  com  lo  llop  al  pastor  demanava 
>  los  cans  perqué  d'aquí  avant  sens  por  se  menjás 
»  les  ovelles,  així  el  rey  Felip  demanava  que  li  en- 
»  viassen  los  majors  y  mes  sabis  de  vosaltres,  perqué 
»  així  mes  llaugerament  vos  puga  subjugar.  »  Da- 
rrerament,  es  de  notar  la  diferencia  entre  la  faula 
y  la  historia  y  argument:  Faules  son  aquelles  coses 
que  ni  son  fetes  ni  poden  ésser  fetes,  perqué  serien 
fetes  fóra  de  naturalesa;  les  Histories  son  verdade- 
res,  així  fetes  com  se  diu ;  Arguments  son  les  co- 
ses que  no  son  estades  fetes,  mes  poríen  ésser  fetes, 
així  com  les  comedies  de  Terenci  y  de  Pla- 
to, y  [a]  aquests  semblants.  Ara  ven- 
gám  a  la  vida  de  Isop,  la  qual 
se  segueix  en  aquesta 
manera: 


LA  VIDA  DEL  PRECLARISSIM 
FILOSOF  Y  POETA  ISOP 

n  les  parts  de  Frigia,  hont  es  la  mes  antiga  ciu- 
tat  de  Troya,  havía  una  vila  petita  apellada 
Amenia,  en  la  qual  nasqué  un  infant  molt  diforme, 
Ueig  de  cara  y  de  cors  mes  que  dengú  que  sen 
trobás  en  aquell  temps :  era  de  gran  cap,  d'ulls 
aguts  y  de  negra  color,  de  galtes  llargues  y  coll 
curt,  espatlles  grosses,  y  de  peus  grans,  gran  boca, 
geperut,  gran  ventre  y  grans  barres,  tartamut,  y 
havía  nom  Isop.  Y  com  cresqués,  per  son  temps  so- 
brepuja va  a  tots  los  al  tres  en  astucies.  Lo  qual,  a 
pochs  díes,  fonch  pres  y  captivat,  y  portat  en  terres 
estranyes,  y  fonch  venut  a  un  ciutadá  rich  d'Atenes 
apellat  Aristes.  Y  com  aquest  senyor  lo  tingues  per 
inútil  y  sens  nengún  profit  pera'ls  serveys  de  casa, 
deputá-lo  a  llaurar  y  cavar  sos  camps  y  heretats.  Y 
un  día  com  Zenas,  a  qui  era  acomanada  l'adminis- 
tració  de  la  heretat  per  son  senyor,  se  llevas  de 
dormir  pera  trevallar  com  solía  fer,  a  sa  heretat, 
a  poch  espay  li  fon  present  lo  senyor  ab  un  moco 
apellat  Agathopus,  y  com  Zenas  li  mostrás  la  dili- 
gencia de  son  trevall,  esdevingués  que  aplegá  a  una 
figuera  en  la  qual  havíen  madurat  unes  poques  de 
figues  principalment  mes  que  en  les  altres  Agüe- 
res, de  les  quals  lo  dit  administrador  ab  gran  dili- 
[v.]  gencia  collí  y  ab  gran  *  reverencia  a  son  senyor  les 
presenta  dihent :  «  A  tu  pertanyen  los  fruyts  pri- 
»  mers  de  la  túa  heretat.  >  Y  lo  senyor,  vista  la  be- 
Ilesa  de  les  figues,  dix  :  «  Grans  gracies  te  fas,  Ze- 
>  ñas,  de  la  bona  amor  que'm  tens.  >  Y  com  fos 
hora,  segons  havía  acostumat,  d'anar  en  tal  día  ba- 
nyarse  y  rentarse  en  un  bany,  dix:  c  ;Oh,  Agatopusl 


LES   FAULES    D  ISOP 


>  pren:  guarda  ab  diligencia  aqüestes  figues  perqué 

>  quan  tornaré  del  bany  puga  comencar  de  men- 

>  jar  ab  elles.  »  Empero  Agatopus,  prenent  les 
figues  y  mirant  aquelles,  la  cobdicia  desordenada 
de  la  gola  li  cresqué,  y  així  remirant  les  figues 
davant  un  companyó  seu,  menjás  les  dues  y  dix  : 
«  Si  no  hagués  por   del  senyor  jo  menjaría  una 

>  d'aquestes  figues.  »  Respongué-li  son  companyó : 
«  Si  tu  vols  que  abdós  mengém  jo  daré  manera  com 

>  no  haja  mal  per  aqüestes  figues.  >  Dix  Agatopus  : 
c  ¿Cóm  pora  ésser  acó  que  dius?  >  Dix  l'altre:  c  A 

>  nosaltres  es  manifesta  cosa  que  Isop  venint  de  la 

>  faena  demana  lo  pa  que  cada  día  li  acostumen  de 

>  dar.  Y  com  lo  senyor  demanará  les  figues  dirém 

>  que  lo  Isop  venint  de  sa  faena  [y]  trobant  aque- 
»  lies  figues   en  la  dispensa  guardades,  les  se  ha 

>  menjades.  Y  com  lo  Isop  será  cridat,  ab  la  tardan- 
»  ca  y  tartamudesa  que  té  de  son  parlar  no's  pora 
i  defendre  ni  escusar,  y  lo  senyor  tendráns'ho  a 
»  grat  y  nosaltres  haurém  complit  nostre  desig.  »  Y 
Agatopus,  ohit  lo  consell,  ab  la  cobdicia  que  tenía 
de  menjar  les  figues,  sens  mes  pensar  comencaren 
de  menjar.  Y  com  les  menjassen  ab  gran  plaher  y 
alegría,  dix  Agatopus  rihent:  c  Dolor  y  tristicia  será 

>  a  Isop  que  sobre  ses  espatlles  furiosament  lo  se- 
t  nyor  absolrá  la  nostra  culpa.  »  Y  així  parlant  y 
rihent,  totes  les  figues  se  menjaren.  Y  venint  lo  se- 
nyor del  bany,  demaná  que  li  portassen  les  figues 
en  lo  principi  de  son  menjar,  y  dix-li  lo  Agatopus : 
«  Senyor,  lo  Isop  venint  de  son  trevall,  com  trobás 

>  la  dispensa  oberta,  entra  en  ella  y,  no  mirant  rahó, 

>  en  plegant  les  ha  menjades.  »  Ohint  acó  lo  se- 
nyor, y  mogut  de  ira,  dix  :   c  g  Quí'm  crida  aquest 

>  Isop  ?  >  Y  com  ell,  cridat,  vingués  davant  ell,  dix- 
li  lo  senyor :   c  Digues-me,  celerat  tacany,  sens  ver- 


LA    VIDA    DE    L  ISOP 


»  gonya,  de  tal  manera  me  tractes  y  tan  poch  me 
»  temes  que  les  figues  qu'estaven  en  lo  rebost 
»  guardades  pera  mi,  has  tengut  gosar  de  menjar- 
>  les-te  ?  »  Lo  Isop  no  podent  respondre  a  les  pa- 
raules  del  senyor  per  teñir  la  llengua  tartamuda, 
estava  temeros,  y  lo  senyor  maná-1  despullar;  mes 
com  en  astucies  y  cavilacions  fos  agut,  pensa  que 
per  aquells  que  present  estaven  fos  falsament  acu- 
sat  de  les  figues,  y  ficant  los  genolls  en  térra,  ais 


peus  del  senyor,  ab  senyals  li  demaná  un  poch  de 
temps  ans  que'l  manas  batre;  y  pensant  que  l'Isop 
no  podía  satisfer  ab  paraules  a  l'engany  que  li  ha- 
víen  posat  aquells  falsos  acusadors  que  presents  li 
/.  4.]  *  estaven,  y  que  li  era  necessari  defendres  ab  art  y 
astucia,  per  tant  tira  la  vía  del  foch  y  pres  una  olla 
de  aygua  calenta  que  allí  trobá,  y  gitá  de  aquella 
aygua  en  un  bací  y  begué  d'ella ;  y  a  poch  espay 
metes  los  dits  en  la  boca  y  gitá  solament  l'aygua 
que  havía  beguda,  per  quant  en  aquell  día  altra 
vianda  no  havía  menjada;  y  així  demaná  gracia  a 
son  senyor  que  aquells  acusadors  beguessen  de 


IO  LES    FAULES   D  ISOP 


aquella  aygua  calenta,  los  quals,  com  per  mana- 
ment  del  senyor  beguessen,  per  tal  que  no  vomi- 
tassen,  teníen  les  mans  a  la  boca;  mes  com  lo  ven- 
trell  ab  la  calor  de  l'aygua  ja  fos  sollevat,  gitá  de- 
fora  l'aygua  mesclada  ab  les  figues;  y  vehent  lo 
senyor  manifestament  l'esperiencia  de  aquells  que 
havíen  menjades  les  figues,  giras  a  ells  y  dix-los : 
«  i  Y  per  qué  havéu  mentit  contra  aquest  que  par- 
»  lar  no  pot  ?  »  Y  així  maná-ls  despullar  y  publica- 
ment  acotar,  dihent :  «  Qualsevulla  que  contra  altri 
>  alguna  cosa  per  engany  allevará  o  acusará,  per 
»  egual  guardó  será  son  cuyre  agotat  y  guarnit.  »  Y 
aprés  en  lo  segón  jorn  se'n  ana  lo  senyor  a  la  ciu- 
tat;  y  com  estigués  lo  Isop  en  son  trevall,  cavant  en 
lo  camp,  aplegás  a  ell  un  sacerdot  apellat  Isidis, 
lo  qual  anava  errat  en  lo  camí,  y  prega  a  l'Isop 
que  li  amostras  per  quín  camí  poría  anar  a  la  ciutat. 
Y  lo  Isop,  com  aquell  que  era  molt  piados,  pres-lo 
per  la  ma  y  feu  seure  al  sacerdot  debaix  d'una 
ombra  d'una  figuera,  y  va-li  dar  pa,  olives,  y  figues 
y  dátils,  y  pregá-1  que  menjás;  y  d'allí  ana  lo  Isop 
a  un  pou  y  tragué  aygua,  y  doná-li  a  beure;  y  aprés 
que  Isidis  hagué  folgat  y  reposat,  lo  Isop  ab  gran 
amor  y  diligencia  li  mostrá  lo  camí  de  la  ciutat.  Y 
pensant  en  sí  lo  sacer*dot  que  ab  pecunia  no  po-  \v. 
día  satisfer  a  tanta  caritat  que  de  l'Isop  havía  re- 
buda,  delibera  pregar  ais  Déus  y  Deesses  per  aquell 
que  ab  tanta  amor  y  caritat,  y  tan  afectuosament 
lo  havía  endregat.  Y  com  lo  Isop  fos  tornat  a  la 
heretat  a  la  hora  de  la  sesta,  així  com  es  de  costúm 
ais  trevalladors  en  tal  hora  reposar  y  dormirse  a 
la  ombra  d'un  arbre.  Y  com  la  Deessa  de  la  pietat 
y  de  caritat  hagués  ohides  les  pregaries  disidís, 
aparegué  a  l'Isop,  y  doná-li  en  gracia  que  pogués 
parlar,  distintament  y  sens   nengún  impediment, 


LA    VIDA    DE    L  ISOP 


II 


totes  les  llengües  de  les  gents  y  que  entengués  tots 
los  cantars  deis  aucells  y  los  senyals  deis  animáis. 
Y  que  d'aquí  avant  fos  inventor  y  recitador  de  mol- 
tes  y  diverses  faules.  Lo  Isop,  despertant-se  de  la 
son,  dix  entre  sí :  «  Oh,  cóm  he  reposat  dolcament, 
»  y  par-me  que  haja  somiat  un  somi  de  gran  mara- 
»  vella,  y  par  que  sens  trevall  algú  parle  y  les  coses 
>  que  veig  nomene  per  sos  noms,  y  los  cantars  deis 
»  ocells  jo  bé'ls  entench,  y  conech  los  senyals  deis 


>  animáis;  per  los  Déus,  totes  les  coses  entench  y  no 
»  puch  pensar  d'hónt  m'es  venguda  tan  sobtada  co- 
»  neixenca  [y  rebuda)\  pens  que  per  la  pietat,  caritat  y 
»  amor,  de  la  qual  moltes  vegades  he  usat  vers  los 
t  hostes,  me  han  feta  aquesta  gracia  los  Déus.  Car 
»  qui  coses  dretes  fa,  bones  esperances  reb  en  son 
»  cor  tostemps.  »  Estant  Isop  molt  alegre  de  la  gran 
gracia  que  havía  rebuda  deis  Déus,  pres  Tarada,  y 
comencá  altra  vegada  a  cavar  la  heretat.  Mes  com 
Zenas  vingués  a  ell  per  causa  de  mirar  la  obra  que 
feya,  mogut  d'ira  sens  teñir  alguna  rahó,  ferí  ab 
una  verga  cruelment  a  un  companyó  de  l'Isop,  y 


LES    FAULES    ü'lSOP 


lo  Isop,  restant  enujat  de  alió,  dix:  c  ¿Per  qué  aquest 
»  per  no  res  així  cruelment  lo  firs,  a  cada  hora  sens 
»  rahó  nenguna  *  ferint  nos  mates,  y  tu  nenguna 
»  cosa  de  bé  no  fas?  per  cert  jo  faré  que  aquesta 
t  ta  crueltat  será  manifesta  al  senyor.  >  Y  com  ha- 
gués  ohit  Zenas  les  paraules  de  l'Isop,  fon  molt  ma- 
ravellat  com  parla  va  tan  distintament,  [y]  sens  nen- 
gún  trevall  contradía,  dix  entre  sí :  <  A  mi  es  ne- 
»  cessari  provehir  ans  que  aquest  malvat  me  mal- 
»  mésele  ab  lo  senyor  y'm  lleve  de  la  procuració.  » 
Y  tantost  se'n  ana  la  vía  de  la  ciutat  y  comencá  de 
parlar  a  son  senyor,  fent  y  mostrant  lo  gest  molt 
temeros,  dihent :  «  Molta  salut  hajáu,  senyor. »  Res- 
pos  lo  senyor :  c  ¿  Qué  es  la  causa  perqué  vens  tremo- 
»  lant  ?  >  Respós  Zenas  :  «  Cosa  molt  nova  de  ma- 

>  ravella  es  devenguda  en  la  túa  heretat.  »  «  ( Per 
»  ventura  algún  arbre,  ans  de  son  temps,  ha  dat 

>  algún  fruyt,  o  es  que  alguna  bestia  naja  parit  algu- 
»  na  cosa  mostruosa  ?  »    Y  dix  :    *  Senyor,  no  es 

>  res  d'aixó,  mes  aquell  esclau  malvat,  criminós, 
»  d'Isop  ha  comeneat  de  parlar  clarament  y  sens 
»  impediment.  »  Llavors  dix  lo  senyor :  «  Aixó  bona 
»  cosa  es  ¿y  aixó't  par  cosa  mostruosa?  { Aqueixa 

>  cosa  no  es  segons  disposició  de  naturalesa?  »  Y 
respós  Zenas  :  f  D'aqueixa  manera  es.  *  Dix  lo  se- 
nyor :  c  Si  així  es,  no  es  maravella,  car  vehém  molts 
*  com  s'enfelloneixen  no  poden  parlar,  y  llevada 

>  la  fellonía  sens  empatx  o  trevall  totes  les  coses 

>  dihen.  »  Llavors  dix  Zenas :  t  Mes  parla  que  home; 
»  a  mi  m'ha  dit  paraules  injurioses;  y  així  ais  Déus 
»  y  Deesses  cruelment  y  sens  pietat  falsament  blas- 

>  fema.  >  Y  així  lo  senyor  mogut  d'ira  dix  :   «  Vés 

>  y  fes  lo  que  volrás  d'ell.  Ferir  l'has,  vendrás-lo, 

>  jo'l  te  do  y  te'n  fas  donació  ab  escriptura.  »  Y 
Zenas  acceptá.  Presa  la  donació  torná-se'n  la  vía  de 


LA   VIDA   DE   LISOP  1 3 


la  heretat  y  dix  a  l'Isop  :    c  Ara  es  en  mon  poder; 

>  vine,  que  lo  senyor  te  ha  donat  a  mi,  y  perqué  es 
»  parler  y  mal  del  tot,  te  vull  vendré.  >  Y  esdevin- 
gué,  per  sórt,  que  un  mercader  que  solía  comprar 
esclaus  passava  per  aquella  heretat  cercant  besties 
a  lloguer  per  aportar  cárregues  y  esclaus  a  la  fira 
d'Efeso.  Y  com  aquell  mercader  encontrás  a  Ze- 
nas,  que  era  conegut,  lo  saluda,  y'l  prega  que  li 
digués  si  sabía  algunes  besties  pera  vendré  o  a  llo- 
guer. Dix  Zenas  :   «  No  pera  comprar  ni  de  lloguer 

>  no  se'n  poden  haver  ací  tais  besties,  mes  jo  tinch 

>  un  esclau  molt  sabi  y  prontos  d'edat,  lo  qual  te 

>  vendré  si'l  voldrás  comprar.  »  Y  lo  mercader  li 
dix  que'l  volía  veure.  Llavors  Zenas  crida  a  l'Isop 
y  va-1  mostrar  al  mercader,  lo  qual  vent-lo  de  forma 
molt  lletja  dix  :  j  D'hónt  es  aquesta  fantasma  1  Per 
»  cert  no  sembla  sino  trompeta  de  la  batalla  de  les 

>  coses  mostruoses ;  y  si  veu  no  tengués  jo  pensa- 
»  ría  que  fos  odre  pie.  ¿Y  per  causa  d'aquesta  sut- 
»  zietat  me  has  portat  ací  del  camí  dret  ?  Car  creya 
»  venir  a  comprar  algún  esclau  sabi,  bell  y  elegant. » 
Y  dites  aqüestes  paraules  giras  pera  tirar  son  camí; 
y  lo  Isop  seguí  al  mercader  y  dix-li :   c  Espera  un 

[v.]  *  poquet.  »  Lo  mercader  li  dix  :  «  No'm  faces  tar- 
»  dar,  car  no  pots  haver  negún  profit  de  mi,  car 
»  si't  comprava,  cridar  m'han  comprador  de  coses 
»  senyalades  y  de  maravelles,  y  de  coses  monstruo- 
»  ses.  »  Ylo  Isop  li  dix  :   c  ¿Y  per  qué  es  vengut 

>  ací?  »  Respós-li:  c  Per  cert  jo  venia  pensant  po- 
»  der  comprar  algún  gentil  esclau;  mes  tu  molt  es 
»  sutze  y  lleig,  y  de  tales  mercaderíes  no  he  menes- 
»  ter.  »  Dix  lo  Isop  :   «  Si'm  compres  no  perdrás 

>  res.  *  Y  llavors  lo  mercader  dix  a  l'Isop  :  c  ¿En 
»  quina  cosa  me  poras  aprontar?  »  Respós  lo  Isop: 
«  j  No  tens,  en  lo  lloch  hont  tens  ta  casa,  alguns  in- 


14  LES    FAULES    D  ISOP 


>  fants  regalats  o  viciats?  Compra-m  y  fes-me  mestre 
»  d'ells,  que  en  veritat  mes  por  me  haurán  que  a  una 
»  fantasma.  >  Y  ab  aqüestes  paraules  de  l'Isop  lo 
mercader  fon  induhit,  giras  a  Zenas  y  dix-li:  «¿Per 
»  quín  preu  me  donarás  aquest  embarás?  »  Zenas 
li  respongué  :   «  Per  tres  lliures  d'or  o  per  trenta 

>  diners;  perqué  sé  que  ningú'l  vol  comprar  y  així'l 
»  te  dó  quasi  per  no  res.  »  Y  lo  mercader,  pagat  lo 
preu,  portá-1  a  casa.  Y  entrant  en  lo  lloch  hont  es- 
taven  dos  infants,  estant  en  los  bragos  de  sa  mare, 
y  vent  los  infants  a  l'Isop,  espantáis  de  sa  vista  co- 
mentaren a  plorar  y  amagar-se  les  cares  en  los  pits 
de  sa  mare ;  y  llavors  lo  Isop  a  son  senyor  :  «  Ja 

*  tens  proba  de  go  que  te  he  promés.  Car  ja  veus 
»  que  com  aquests  infants  me  han  vist  los  ha  pare- 
»  gut  que  só  algún  diable  o  alguna  fantasma.  >  Y 
lo  mercader  se  oblidá  de  la  resposta  de  l'Isop  y 
dix-li :  «  Vés  y  saluda  tos  companyons.  >  Lo  Isop, 
entrant  dedins  y  vehent  los  esclaus  jóvens,  disposts 
y  graciosos,  dix :   «  Guart-vos  Déu,  mos   compa- 

>  nyons.  »  Y  ells,  mirant  lo  Isop  digueren  així, 
per  lo  sol,  escur  espant  y  maravella  esperant:  « ¿Y 

>  qué  vol  fer  nostre  senyor  que  fins  al  día  de  vuy  no 
»  ha  comprat  cosa  tan  diforme?  »  Y  així  entrant 
ells,  lo  Isop  entra  en  lo  palau  hont  estaven  plegats. 
Y  dix-los  lo  senyor :  «  Ploráu  vostra  fortuna,  que  no 

*  he  trobades  besties  per  vendré  ni  lloguer;  partíu- 
»  vos  aqüestes  cárregues  entre  vosaltres  y  prenéu 

>  viandes  per  anar  a  Efeso.  »  Y  com  los  mocos  par- 
tissen  les  cárregues  de  dos  en  dos,  lo  Isop  dix : 
«  Companyons,  ja  sabéu  com  jo  só  lo  menor  de 
»  vosaltres  y  mes  flach;  prech  que'm  donéu  alguna 
»  cárrega  llaugera.  »  Y  los  companyons  respongue- 
ren :  «  Puix  que  no  pots,  no  portes  res.  »  Y  lo  Isop 
dix :  «  Puix  vosaltres  trevalláu  no  es  de  rahó  que 


LA   VIDA   DE   L'ISOP 


15 


» jo  sois  reste  y  sía  inútil  y  sens  profit  al  senyor.  » 
Y  llavors  li  digueren  los  companyons :  «  Pren  lo 
»  que  voldrás.  »  Y  Isop,  mirant  quánt  havía  portar 
peral  camí,  es  a  saber :  los  sachs,  costáis,  fardells 
y  cóvens,  pres  un  cove  carregat  de  pa  que  bastava 
pera  dos,  y  dix-los  :  «  Daume  aquesta  cárrega.  »  Y 
ells  digueren  :  c  ]  No  hi  ha  cosa  mes  folla  que  es 
»  aquest  home :  nos  prega  per  cárrega  lleugera  y 
»  pren- se  la  mes  pesada  I  »  Y  dix  la  un  deis  esclaus  : 


(3) 


**— 

i  wi^ij 

^^^_ 

1  v  »^^jVa.  ítj 

^W^mp^pl 

Rf^ 

rtfk 

fev» 

«  Posém'ho  per  costúm.»  Y  així  lo  Isop  pres  los  pans 
/.  6.]  al  *  coll,  doná'n  en  aquests  que  mengen,  y  ell  dona 
tant  pa  a  cascú  que  lo  cove  estava  quasi  mig  buyt; 
y  com  ja  se  llevassen  de  menjar,  lo  Isop,  alleujat 
de  la  cárrega,  abans  que  los  altres  plegá  a  l'altra 
posada;  y  a  la  nit  així  mateix  partí  lo  pa  ais  com- 
panyons, y  així  buydá  tot  lo  cove.  Altre  día,  com 
matinejassen,  lo  Isop  anave  ab  lo  cove  buyt  davant 
los  altres  que  no'l  podíen  conéixer  per  lo  espay 
gran  del  camí;  y  mirant  los  esclaus,  no  sabent  que 
era  Isop,  deyen  los  uns  ais  altres:  «¿Y  quí  es 
»  aquell  que  tant  va  davant?  ¿es  de  nostra  compa- 


l6  LES    PAULES    D'lSOP 


>  nyía  o  es  algún  pelegri? »  Yun  d'ells  dix:  «  ¿No 
»  veu  com  aquest  gasta-pa  nos  vene  a  tots  y  sobre- 
»  puja  en  subtilesa  y  astucia?  car  nosaltres  pren- 
»  guerem  cárregues  que  no's  minven  per  lo  camí,  y 
»  trevallant,  anant  y  caminant  ab  elles,  y  aquest 
»  astuciós  se  carrega  de  pans  que  de  cada  día  se 

>  gasten,  y  ara  se  va  sens  carrega,  buyt  y  íolgant.  > 
Y  com  plegassen  a  Efeso,  lo  mercader  posa  los 
esclaus  a  vendré  en  lo  mercat;  no  guanyá  poch, 
ans,  tres  sois  li'n  romangueren  que  no's  pogueren 
vendré;  los  quals  foren:  lo  gramátich,  y  lo  músich, 
y  lo  Isop.  Y  un  que  coneixía  lo  mercader,  li  dix  : 
«  Si  portes  aquests  esclaus  a  un  Uoch  apellat  Sa- 

>  muntany,  los  vendrás,  car  allí  está  un  filosof  que 

>  ha  nom  Xantus,  al  qual  concorren  y  venen  molts, 

>  de  les  illes  apellades  Cíclades  [y]  Esporades,  per 

>  causa  de  apendre  en  lo  estudi.  »  Ohint  acó  lo  mer- 
cader, navega  pera  Samuntany :  a  lo  gramátich  y  lo 
músich  vestí-ls  de  nou  y  posá-ls  a  vendré  en  lo  mer- 
cat; y  a  l'Isop,  perqué  era  molt  lleig  y  *  sutze  de  [v.] 
sa  disposició  corporal,  posá-1  entre  dos,  vestit  d'un 
cilici ;  y  com  los  altres  dos  fossen  belís  y  propor- 
cionáis, tots  los  qui  miraven  a  l'Isop  s'espantaven 

de  sa  llegesa.  «  ¿  Y  d'hónt  es  portat  aquest  jutglar 
»  y  cosa  d'escarn  ?  Per  cert  aquest  cobre  tots  los 

>  altres  de  la  súa  llegesa  y  lleja  faysó.  »  Mes  lo  Isop, 
sentint-se  escarnit  per  paraules  injurioses,  estava 
enujat  y  a  tots  mirava  cruelment.  Y  com  lo  filosof 
Xantus,  isqués  de  sa  casa  y  vingués  al  mercat,  ell 
anava  per  allí  passejant,  y  mirant  alt  [yj  baix,  veu 
aquells  dos  jóvens  molt  graciosos  de  llurs  persones 
y  en  mig  a  l'Isop;  y  maravella[nt-se]  de  la  ignorancia 
del  venedor,  dix :  t  ¡Miráu  que  saber  d'home!  >  Y 
plegant  a  hu  d'ells,  demaná  d'hónt  era,  y  ell  li  res- 
pes que  era  de  Capadocia  natural.  Ell  li  dix :  c  ¿  Qué 


LA    VIDA    DK   L  ISOP 


17 


sabs  fer  ?  >  Y  l'esclau  dix :  «  Faré  lo  que  tu  volrás.  » 
Y  ohint  aquesta  resposta  lo  Isop,  se  rigué  molt  di- 
solutament.  Los  escolans  qu'eren  ab  lo  filosof,  vent 
lo  Isop  riure  d' aquella  manera  y  mostrant  les  dents 
defora  rihent,  los  paregué  cosa  monstruosa  y  fóra  de 
la  condició  humana;  y  digueren  entre  sí :  «  ¿  Y  per 
>  qué  ha  lo  ventre  dents  ?  »  Y  dix  l'altre  que'l  veu : 
«  ¿  Per  qué  de  tan  gran  gana  se  va  riure  ?  »  Y  dix 
l'altre :  c  No's  riu,  mes  reganya.  Preguém-lo  que'ns 


»  diga  la  causa.»  Y  aplegant-se  la  hu  d'ells  a  ell,  dix- 
li :  c  Lo  Isop,  companyó,  sabi  jove,  dígues-me  per 
»  qué't  rigueres  així  llargament.  »  Y  lo  Isop,  estant 
pie  de  ira  per  quant  se  veya  de  tots  escarnit,  dix-li : 
«  Vesten  en  mala  hora,  mala  bestia,  cabro  de  mar.  » 
Y  ab  tant,  encorregut  de  vergonya  aná-se'n  lo  estu- 
diant  d'allí;  mes  dix  lo  filosof  al  mercader  :  «  ¿Per 
»  quánt  donaréu  lo  músich  ?  »  Al  qual  respongué 
lo  mercader :  «  Per  tres  mil  diners.  *  Lo  qual  preu, 
reputant-lo  per  demesiat,  aplegás  a  l'altre  esclau  y 
dix-li  de  quina  térra  es,  lo  qual  li  respós  que  era  de 
Lidia;  y  dix-li  lo  filosof:  c  ¿Qué  sabs  fer?  »  Lo  es- 
3 


1 8  LES   FAULES    D'lSOP 


clau  dix :  «  Sé  fer  *  lo  que  tu  pensarás.  >  Xantus  [/.  7. 
dix  al  mercader,  per  quánt  preu  daría  l'esclau  gra- 
mátich,  y  respongué,  que  per  tres  mil  diners.  Ohit 
acó,  calla  lo  filosof  y  aná-se'n  d'allí.  Y  Uavors  digue- 
ren  los  escolans.  «  Mestre,  ¿  aquells  esclaus  per  ven- 
y  tura  vos  plañen  o  no?>  Ais  quals  respós  que  bé  li 
plahíen,  mes  «es  cosa  vedada  entre  nosaltres  de  com- 
»  prar  un  esclau  per  tan  gran  preu,  y  cauría  lo  com- 
»  prador  en  gran  pena.  y  Dix  [a]  hu  deis  escolans  : 
«  Y  puix  aquells  tan  gentils  no's  poden  comprar, 

>  per  causa  de  la  ordenanza,  compráu  aquell  que 
»  no  ha  qui'l  sobrepuge  en  llegesa,  y  per  cert  no 

>  menys  te  servirás  d'ell  que  de  l'altre,  y  nosaltres 
y  pagarém  lo  preu  de  aquell.  »  Respós  lo  filosof: 
«  Cosa  lleja  sería  aquesta,  car  ma  muller  es  dona 
»  molt  delicada  y  no  comportaría  ésser  servida  de 
y  tan  lleja  persona.  >  Digueren  los  estudiants  altra 
vagada  :  «  Mestre,  molts  manaments  nos  ha  fets  y 
y  mostrats,  en  los  quals  vostra  muller  no  consentiría, 

>  salvo  per  contradicció;  y  així  tu  mateix  déus  usar 
y  de  aquells.  y  Y  així  dix  lo  filosof :  «  Sapiám  d'ell 

>  qué  sab  fer,  perqué  no  perdám  lo  preu  per  negli- 

>  gencia. »  Y  giras  lo  filosof  y  dix-li:  «  Déu  te  salve, 

>  jove.  y  Respongué  lo  Isop:  «  Prech-te  que  no  t'enu- 

>  ges  per  mi.  >  Xantus  li  dix  :  «  Jo't  salude.  »  Y  res- 
pós-li  lo  Isop  :  «  Y  jo  així  a  tu.  t  Y  dix  lo  filosof: 
«  Lléixat  d'aqueixes  molesties  y enuig,  y respónme 

>  al  que't  preguntaré  :  dígues-me  ¿  de  quina  térra 

>  es  tu.  >  Respongué  lo  Isop :  «  De  carn.  y  Dix 
Xantus :  «  No  demán  jo  aixó,  mes  en  quín  lloch 
y  es  estat  engendrat »  Respós  lo  Isop :  «  En  lo  ven- 

>  tre  de  ma  mare.  >  Y  dix  lo  filosof:  «Ni  tampoch 
»  te  demán  aixó,  mes  en  quín  lloch  nasqué[re]s? »  A 
co  [dix]  lo  Isop.  «  No'm  feu  cert  ma  mare  en  quina 
y  cambra  me  parí,  o  en  quín  palau,  o  en  la  sala.  > 


LA    VIDA   DE   L'ISOP  19 


Xantus  li  dix :  c  Deixém-nos  d'aixó;  dígues-me  qué 
»  has  aprés.  »  Respós  lo  Isop  :   c  Jo  nenguna  cosa 

>  no  sé  fer.  t  Xantus  lo  requerí :  c  ¿  De  quina  mane- 

>  ra  dius  aixó  ?  »  Lo  Isop  lo-hi  declara,  y  així  li  res- 
pós lo  Isop  :  €  Per  quant  aquests  mos  companyons 
»  esclaus  han  dit  que  sabíen  totes  les  coses,  y  així 
»  no  deixaren  pera  mi  res.  »  Y  Uavors  los  escolans, 
maravellant-se  d'ell,  digueren  :  «  Per  la  divina  sa- 
»  piencia,  discretament  respós,  car  qui  totes  les 
»  coses  sab  no's  troba.  Y  per  aquesta  rahó  se  ri- 
»  gué  tan  llargament.  »  Y  lo  filosof  li  demaná : 
c  Prech-te  que'm  digues  si  vols  que't  compre.  >  Dix 
lo  Isop  :  «  Aixó  es  en  tu ;  per  cert  dengú  no  te'n 
»  costreny,  mes  si  tal  voluntat  hi  tens,  obre  la  bossa 
»  y  compta  los  diners,  sino  tanca  la  bossa.  >  Ohides 
estes  coses,  digueren  los  escolans  :  t  Per  los  Déus, 
»  aquest  sobrepuja  al  mestre.  »  Y  lo  filosof  prega  li 
digues  que,  comprant-lo  ell,  si  fugirá  d'ell.  Respós 
lo  Isop :  «  Si  aixó  volgués  jo  fer  no  demanaría  jo 
»  *  consell  de  tu.  »  Dix  Xantus  :  «  Molt  honrada- 
»  ment  parles,  mes  es  sens  forma,  de  tot  lleig.  » 
Respón  Isop  :  «  No  déu  algú  mirar  la  cosa  corporal, 
»  mes  l'ánima  y  lo  cor  de  l'home.  »  Llavors  dix  lo 
filosof  al  mercader:  t  ¿Quánt  vols  d'aquesta  fantas- 
»  ma?»  Lo  qual  li  dix:  «Espera-m  un  poch,  que  ab 
»  veritat  poch  sabs  de  mercadería. »  Xantus  li  dix  : 
«  ¿Per  qué  dius  aqueixes  coses?  >  Lo  mercader  li  res- 
pós: «  Perqué  deixes  al[s]  que  son  dius  [per  dignes]  a 
»  tu,  y  al  indigne  prens;  pren  hu  de  aquests  y  deixa 
»  aqueix.  t  Replica  Xantus :  «  Prech-te  que'm  digues 

>  per  quánt  lo-m  donarás.  »  Dix  lo  mercader :  «  Per 
»  seixanta  diners.  »  De  continent  los  deixebles  con- 
taren lo  preu,  y  d'esta  manera  compra  lo  filosof  a 
l'Isop.  Los  arrendadors,  com  saberen  aquesta  ven- 
dido, estretament  demanaren  quí  era  estat  lo  vene- 


20 


LES    FAULES    D  ISOP 


dor  y  lo  comprador,  mes  lo  filosof  y  lo  mercader 
concordaren  los  dos  en  una,  que  diguessen  que 
poch  havía  costat .  Dix  Isop  ais  arrendadors : 
«  Aquest  es  lo  comprador  y  aquell  es  lo  venedor, 
»  y  si  abdós  ho  neguen,  jo  só  franch  y  per  tal  me 
»  aferme.»  Y  per  aquest  donayre  cavilós  somrient-se 
los  arrendadoras  del  tribut,  lleixáren-lo  sens  per  lo 
degut.  Y  com  cada  hu  d'ells  se  partissen  per  ahont 
era  menester  y  lo  Isop  seguís  a  son  amo  Xantus, 


esdevengué^que  son  senyor  orinava  anant;  lo  qual 
vehent  lo  Isop,  tira  del  manto  de  Xantus  y  dix-li : 
«  Senyor  meu,  si  no'm  véns  a  altri,  sapies  que  fugiré 
»  de  tu.  *  Demaná-li  Xantus:  t  ¿Per  qué  dius  aixó?  > 
Y  lo  Isop  dix :  c  A  tal  senyor  no  puch  servir.  »  Lo 
*  filosof  li  dix :  «  i  Per  quina  rahó  ?  »  Respós  lo 
Isop :  «  Per  quant  no  has  vergonya,  essent  tan  hon- 

>  rat  senyor,  de  orinar  anant.  No  pots  dar  tanta  fol- 
»  ganca  a  natura,  a  qué't  basta  pera  orinar  estant : 
»  segons  estich,  a  mi  que  só  ton  esclau  si  m'en- 

>  viasses  a  fer  alguna  cosa  y  lo  ventre  requerís  pur- 
»  gació,  convendría  que  la  fes  volant,  com  tu  fas 


LA   VIDA   DE  L  ISOP  21 


»  aixó,  que  no  es  cas  tan  lleig,  anant.  »  Respós  lo 
filosof :  «  Prech-te  que  per  aquesta  causa  no  t'enu- 
»  ges  ni't  mogues,  mes  obre  les  orelles  al  que't 
»  diré.  Jo  orine  anant,  per  evitar  tres  coses  empat- 
»  xants :  la  primera  es  per  que  la  calor  del  sol, 
»  com  sía  mig  día,  no'm  damnificas  al  cap;  la  sego- 
»  na,  per  que  la  orina  no'm  cremas  los  peus;  la  ter- 
»  cera  y  final,  per  que  la  pudor  de  la  orina  no'm  pu- 
» jas  al  ñas;  y  així,  orinant  anant,  guarde-m  de  tres 
»  dampnatges.  »  Y  llavors  dix  lo  Isop  :  «  Satisfet 
»  me  has.»  Y  plegant  lo  filosof  a  sa  casa,  dix  a  l'Isop: 
«  Resta  ací  davant  la  porta  un  poch,  entretant  que 
»  vaig  a  l'estudi  y  a  ta  senyora  parle  de  tu.  »  Dix 
lo  Isop :  «  No  t'esperaré,  mes  faré  lo  que'm  manes.  » 
Xantus,  entrant  en  sa  casa,  dix  a  sa  muíler:  «D'ací 
»  avant  cessarás  de  remorejar  y  renyir  ab  mi,  dihent 
»  que  cobdicíe  tos  mocos;  guarda  que  t'he  comprat 
»  un  moco  així  sabi,  que  no  n'has  vist  fins  ací  altre 
»  mes  gentil  y  mes  elegant.  »  Les  esclaves  des  que 
acó  ohiren,  crehent  que  era  així  la  veritat,  comen - 
garen  a  contendré  y  a  barallar-se  unes  ab  altres;  di- 
hent la  una :  c  Lo  senyor  me  ha  comprat  aquest  per 
»  marit.  »  Y  l'altra  dix:  «Jo  somiava  esta  nit  que  lo 
»  senyor  m'esposava.  »  Y  de  mentres  que  elles  així 
parlaven,  dix  la  muller  a  Xantus  :  «  Bon  es  aquest 
»  que  tu  tant  lloes:  fes-lo  venir  ací.»  Y  dix  lo  filosof: 
«  Davant  la  porta  está,  cride-lo  algú;  que  puge  lo 
»  nou  comprat.  »  Y  una  de  les  esclaves,  mentre  les 
altres  se  variaven  [per  barallaven]  quí'l  cridaría,  ana 
vers  ell  callant,  y  deya  entre  sí :  «Jo  iré  allí  prime- 
»  ra  y'l  pendré  per  marit.  »  Y  així  essent  a  la  por- 
ta dix  :  «  Y  ¿hónt  está  lo  meu  nou  esposat?  »  Y  lo 
Isop  li  respós  :  «  A  qui  tu  demanes  jo  só.  »  Y  com 
ella  lo  mira,  mudá-se-li  la  color  y  dix :  «  j  Guay  I 
»  ¡Fuja  y  apartam  d'aquesta  fantasma  I  ¿Y  hónt  es 


22  LES   FAULES   D'lSOP 

»  la  coa?  t  Dix  lo  Isop:  c  Si  coa  haurás  mester  no't 

>  fallirá.  »  Y  com  ell  volgués  entrar  en  casa,  dix 
la  esclava :  «  Vine  encá  y  no  entres,  car  per  cert 

>  com  te  veurán,  tots  de  casa  fugirán.  >  Y  despuys, 
tornada  a  ses  companyones  que  estaven  desijoses 
de  véurel,  dix-los:  «Per  molt  mal  anáu  vosaltres;  y 
»  miráu-lo.  »  Y  la  una  d'elles,  com  ixqués  defora 
y  ves  lo  Isop  tan  lleig  y  tan  espantable,  dix-li : 
«  Batall  de  *  campana  fíra  la  túa  boca ;  no  t'acostes 
<  a  mi.  »  Y  presentas  davant  sa  senyora  lo  Isop, 
mes  com  ella  lo  mira,  girant-se  torna  atrás  y  dix  a 
son  marit :   «  ¿  Y  com  cosa  d'espant  y  cosa  tan 

>  mostruosa  me  havéu  comprada  per  esclau?  apar- 

>  táu-lo  allá  de  mi. »  Lo  filosof  respongué:  «  Muller, 
t  abaixáu  vostre  cor,  car  per  esclau  lo  us  he  com- 
»  prat  y  a  mi  es  prou  suficient  y  de  sciencia.  >  Y 
ella  dix :  «  No  só  tan  folla  que  no  conega  que  ja 
f  m'avorriu  y  cercáu  altra  muller;  y  perqué  llarga- 
»  ment  no  m'ho  gosáu  dir;  ¿per  co  me  havéu  portat 
»  aquest  cap  de  goc?  Pensáu  que  abans  me'n  iré  de 
»  casa  que  no  conversaré  ab  ell  mes  puix  que  així 
»  es,  dau-me  mon  dot  y  jo  anar-me'n-he  en  pau. »  Y 
Xantus  dix  a  Isop :  «  Quan  anaves  per  lo  camí 
»  molt  parlaves ;  ara  que  es  menester,  calles  y  no 
»  dius  res.  »  Y  Isop  li  respós  :   «  Senyor,  puix  que 

>  aquesta  ta  muller  es  d'aquesta  condició  tan  su- 

>  perba  y  envejosa,  gíta-la  en  les  tenebres.  »  Y  Xan- 
tus li  dix :  t  Calla,  que  es  digne  d'ésser  acotat  \  no 

>  veus  que  la  ame  com  a  mi  mateix  y  no  menys?  » 
Respongué  Isop :  «  Prech-te  que  la  ames.  »  Xantus 
respós :  « ¿Mes  qué,  altra  cosa?  >  Llavors  lo  Isop,  fe- 
rint  ab  la  un  peu  la  sala,  ab  alta  veu  cridava  dihent : 
«  Aquest  filosof  es  detengut  y  pres  de  la  muller.  * 
Y  giras  a  la  senyora  y  comencá  de  parlar  d'aquesta 
manera :  «  A  tu,  senyora,  jo  t'amaré  y  treballaré  per 


LA   VIDA   DE   L  ISOP 


23 


(6) 


»  que  hajes  pau  y  bé;  tu  volgueres  que  ton  marit  te 

>  hagués  coraprat  un  esclau  jove  d'edat,  gentil  de 
»  gest,  sabi  y  bé  compost  y  ornat,  y  que  t'esperás 
»  en  lo  bany,  y  gitás  en  lo  Hit,  y  *  gratas  los  peus, 
»  y,  com  tu  volguesses,  que  envergonyís  lo  filosof. 

>  ¡Ay  dolorl  en  los  perills  de  la  mar,  boca  de  or  y  no 

>  mentidera  en  res;  y  lo  millor,  com  diem:  moltes 
»  son  les  tempestes  de  la  mar,  y  moltes  y  grans  son 
»  les  voltes  de  les  ones.  Difícil  cosa  es  soportar  la 

>  pobresa,  y  per  cert  [infinides]  coses  [son]  males  de 
»  soportar  y  soferir;  mes  lo  que  pijor  es  de  compor- 

>  tar  y  de  tollerar  es  la  mala  fembra;  mes  tu,  senyo- 

>  ra,  no  vulles  mocos  gentils  que't  servesquen,  que 

>  en  un  poch  de  temps  no  dones  deshonor  ni  infamia 

>  a  ton  marit.  »  Y  com  sa  senyora  ohís  estes  coses, 
dix  :  «  No  solament  es  lleig  y  diforme,  mas  parler  y 

>  cruel,  y  parla  de  crueltats;  \y  ab  quines  paraules 
»  se  burla  de  mi  y  m'escarneixl  mas  jo'm  guardaré 
t  y  m'esmenaré.  »  Llavors  dix  lo  filosof :  «  Isop, 
»  guarda  que  la  senyora  está  enujada.  »  Respós  lo 
Isop:  «  No  s'ha  així  lleugerament  de  amansar  a  pla- 
»  her  a  la  dona.  »  Y  llavors  maná  callar  lo  senyor 


24 


LES    FAULES    D  ISOP 


a  Isop,  dihent-li:  «  Calla,  que  prou  has  parlat.  Pren 
>  una  cistella  y  segueix-me,  per  que  comprém  algu- 
»  na  verdura.  »  Y  així  se'n  anaren  a  un  hort;  y  dix 
lo  filosofa  Tórtola:  «  Dónans  de  la  verdura.  »  Y 
Portóla  prés  una  part  hont  havía  brots  y  altres  ver- 
dures  mesclades,  y  doná-les  a  Isop.  Y  com  lo  se- 
nyor  pagas  lo  preu  y  comencás  d'anar,  dix-li  Porto- 
la  :  «  Prech-te,  mestre,  que  m'esperes  un  poch,  per- 
»  que't  volría  demanar  una  qüestió. »  Dix  lo  filosof : 


!     (7) 


<  Plau-me :  só  content  d'esperar  ton  parlar,  y  di- 

>  gues  lo  que't  plaurá.  t  Y  dix  Portóla :  <  Mestre, 
»  les  herbes  y  hortalices  que  diligentment  se  sem- 
»  bren,  y's  llauren  ab  gran  cura  ¿  per  qué  venen 
»  mes  tart  que  les  que  per  sí  naixen  y  no's  *  llau- 
»  ren? »  Y  Xantus,  com  ohís  aquesta  qüestió  filoso- 
fal y  no  pogués  respondre  a  ella,  dix :  c  Estes  sem- 
blants  coses  proceheixen  de  la  providencia  divi- 

>  na.  »  De  la  qual  cosa  Isop  se  rigué  ab  gran  gana;  y 
dix-li  son  senyor:  «  Orat,  ¿ríus-te  o  escarnéixes-me?  » 
Dix  Isop :  c  Escarnesch,  no  a  tu,  mas  al  filosof  que 

>  t'ha  mostrat.  ¿Y  quina  solució  de  filosof  es,  que 


LA    VIDA    DE  L'lSOP  2$ 


»  per  la  divinal  providencia  proceheixen  aqüestes 

>  coses  tais  ?  aixó  també  ho  saben  los  albardes.  » 
Dix-li  Xantus:  «  Donchs  solta  tu  la  qüestió.  »  Res- 
pós  Isop  :  «  Si  m'ho  manes,  a  mi  cosa  llaugera  es 
»  de  fer.  >  Llavors  lo  mestre,  girantse  a  Tórtola,  dix- 
li  :  <  No  convé  al  filosof,  que  continuament  mostré 

>  en  los  estudis,  en  les  hortes  respondre  ni  soltar  les 
»  qüestions :  mas  aquest,  mon  moco,  es  soficient 
»  sabi  en  aqüestes  coses,  que  soltará  la  qüestió;  així, 

>  pregal-ne.  »  Y  dix  Tórtola:  « ¿  Aqueix  sutze  sab  de 

>  lletres  ?  |  Oh  quina  mala  ventura  I  »  Y  dix  a  Isop : 
«  ¿Tu,  mogo,  has  coneiximent  de  aqüestes  coses?  » 
Alqual  dix  Isop:  «Pense  que  sí;  mes  está  atent:  tu 
»  demanes  ¿  per  qué  les  hortalices  que  tu  sembres  y 
»  llaures  creixen  mes  a  tart  que  les  que  de  sí  ma- 

>  teix  naixen  y  no's  sembren?  Obre  les  orelles  y 

>  ou  :  Així  com  la  dona  viuda  que  ha  filis,  y  casa 
»  ab  altre  marit  que  té  filis,  ais  uns  es  mare  y  ais 
»  altres  madastra,  y  gran  diferencia  es  entre  los  filis 
»  y  fulastres;  car  los  filis  diligentment  y  ab  gran 
»  afecció  son  criats,  los  fulastres  ab  negligencia  y 
»  ab  gran  avorriment  a  les  vegades  son  tractats.  De 
»  aquesta  manera  la  térra  es  mare  a  les  herbes  que 
»  [per]  sí  naixen,  y  a  les  altres  que  per  má  de  home 
»  se  sembren  es  madastra. »  Y  com  ohís  Tórtola,  li 
dix :  «  Gran  enuig  me  has  llevat:  de  gracia  te  done 

>  totes  les  verdures,  y  quant  haurás  menester,  ven- 
»  drás  y  pren  graciosament  qualsevol  cosa  de  la 
»  mía  horta.  >  Despuys  de  tres  díes,  com  lo  filosof 
se  lavas  en  lo  bany,  en  una  ab  altres  sos  familiars 
y  amichs,  maná  a  Isop :  «  Ves  a  casa,  y  pren  la  cal- 
»  dera  y  la  lentilla ;  y  lo  mes  prest  que  poras,  cou- 

>  la.  >  Aná-se'n  corrent  Isop,  y  entrat  en  la  cambra, 
prés  un  gra  de  lentilla  solament,  y  gitá-1  en  la  calde- 
ra a  coure;  y  aparellá  promptament  les  coses  neces- 

4 


26  LES    FAULES    D'lSOP 


saries  y  que  eren  mester.  Despuys  que  foren  lavats, 
dix  Xantus  ais  amichs  :  c  Vuy  menjaréu  ab  mi  de 
»  la  lentilla;  y  per  cert,  entre  amichs  no  es  de  mi- 

>  rar  quaDt  a  la  valor  de  les  viandes,  mes  conside- 

>  rar  la  voluntat  ab  que's  dona.  »  Y  venint  ja  a  di- 
ñar, maná  son  senyor  a  Isop  :  c  Pórtans  aygua- 
»  mans.  »  Y  ell  tantost,  prenent  lo  veixell  de  peus, 
apartant-se  a  lloch  secret  omplí-1  *  de  aygua  y  portal 
pera  son  senyor,  lo  qual  sentint  la  olla,  dix:  c  ¿Qué 
»  es  acó,  cap  de  malvestats  ?  ¡  Está  bo  I  Aparta  allá 
»  acó ;  porta  lo  bací.  »  Y  Isop  prestament  porta  lo 
bací  sens  aygua.  Y  lo  filosof,  havent  malenconía : 
c  Digas  moco  :  ¿sabs  ara  mes  de  acó?  »  Respon- 
gué-li :  «  Per  tu  me  fonch  una  vegada  manat  que  no 
»  fes  sino  lo  que  tu  me  manasses:  tu  no'm  digueres 
posa  l'aygua  en  lo  bací,  lávans  los  peus  y  aparé- 
»  llans  los  draps  y  tovalles  y  les  altres  coses  que  son 
»  necessaries;  mes  tan  solament  me  digueres:  por- 
»  ta  lo  bací;  y  jo'l  t'he  portat. »  Llavors  dix  lo  filosof 
ais  amichs :  «  No  comprí  esclau,  sino  mestre  y  ma- 
»  nador. »  Y  com  se  seguessen  en  la  taula,  demaná 
lo  senyor,  si  la  lentilla  era  ja  cuyta:  «Pórta-la'ns.»  Y 
Isop  tragué  ab  la  cullera  la  lentilla  que  havía  posat 
a  coure,  de  la  caldera,  y  portá-la  a  la  taula.  Y  pen- 
sant  lo  senyor  que  aquella  trahía  per  que  vehessen 
si  estaven  ja  cuy  tes  les  lentilles,  trencant  la  lentilla 
ab  los  dits:  «Cuyta  es,  pórta-la  y  menjarém.»  Y  Isop 
posa  en  la  taula  [la]  escudella  solament  per  vianda;  y 
digué  Xantus  :  « ¿Qué  es  de  la  lentilla?  »  Respon- 
gué  Isop:  «Ara  vos  la  portaré  [cal  llegir  la  he  porta- 
»  da]  ab  la  cullera.»  Y  lo  senyor  digué:  «Veritat  es: 
»  un  gra  de  lentilla.  ¿  Y  gra  diguí  jo?  >  Digué  Isop  : 
«  Tu'm  manares  que't  cogués  la  lentilla,  en  singular, 
»  y  no  lentilles,  en  plural.  »  Y  llavores  digué  lo  filo- 
sof ais  que  eren  en  la  taula,  torbat  de  cor :  «  Per 


LA    VIDA    DE   L  ISOP  27 


(8) 


»  cert,  aquest  me  ha  de  fer  tornar  orat.  »  Y  de  aquí 
avant,  maná  a  Isop  :  c  Si's  vulla  per  que  no's  mos- 
*  tre  que  escarnesch  ais  amichs,  vés  y  compra  qua- 
»  tre  peus  de  porch,  y  cou-los  prestament  y  met-los 
>  en  taula.  >  Y  Isop  ana,  y  compra  los  peus  y  po- 
sá-ls  a  coure  en  la  olla.  Y  son  senyor,  cercant  causa 
pera  bátre-I,  mentre  que  lo  Isop  entenía  en  altres 
negocis,  tragué  un  peu  de  la  olla  y  va'l  amagar.  De 
aquí  a  poch  Isop,  regoneixent  la  olla,  no  hi  trobá  sino 
tres  peus  tan  solament,  y  pensant  la  cosa  com  era  es- 
tada, baixá  a  l'estable  y  talla  la  un  peu  al  porch  que 
allí  estava,  y  tornant  de  dalt  posá-1  en  la  olla.  Mes 
Xantus,  perqué  Isop  devallá  de  baix,  torna  lo  peu 
en  la  olla.  Y  Isop,  com  los  peus  foren  cuyts,  buydant 
la  olla  en  lo  plat,  tragué  cinch  peus;  lo  qual,  com  ves 
Xantus,  dix :  « ¿  Quina  cosa  es  aquesta  ?  ¿  Per  ventu- 
»  ra  un  porch  ha  cinch  peus  r  »  Y  dix  Isop  :  c  ¿  Y 
»  dos  porchs,  quánts  peus  han? »  Xantus  dix :  «  Vuyt, 
»  mas  ací  son  cinch.  »  Dix  Isop  :  c  Y  lo  porch  que 
»  es  davall  solament  ha  tres  peus.  >  Y  llavors  Xan- 
tus dix  ais  amichs  :  t  Per  ventura  no  he  dit  ja  que 
»  aquest  *  me  ha  de  fer  tornar  orat  y  sens  seny.  >  Y 


28 


LES    FAULES    D  ISOP 


Isop  dix :  <  i  Per  ventura  sabs,  senyor,  que  totes  les 
»  coses  que's  fan  y's  diuen  en  altra  manera  que  lo 
» juhí  y  la  rahó  dreta,  aquelles  no  son  mijanes  a  vir- 
i  tut?»  Llavors  lo  filosof,  com  no  vehés  causa  per  la 
qual  ab  rahó  pogués  agotarlo,  calla  y  lleixá-ho  pas- 
sar  ab  dissimulació.  Y  altre  día,  com  los  escolans  fos- 
sen  en  l'auditori  hont  Xantus  llegía,  hu  d'ells  apare- 
llá  lo  sopar;  y  com  sopassen,  lo  filosof  prés  una  ració 
de  les  viandes  y  doná-la  a  Isop  dihent :  «  Ves  a  casa, 
»  y  a  la  mía  benvolent  dóna-li  acA  >  Y  Isop,  venint 
a  casa,  dix  entre  sí:  «  Ara's  dona  ocasió  per  poder- 
»  se  venjar  la  senyora  de  mi  per  les  coses  que  li  he 
t  dit;  ara  se  demostrará  quála  es  la  benvolguda  del 

>  senyor.  >  Y  aprés,  entrant  en  casa,  assegués  en  un 
cantó  de  casa,  y  cridant  a  la  senyora  per  son  nom, 
posa  la  escudella  davant  ab  les  viandes,  y  dix :  «  Se- 

>  nyora  mía:  d'estes  viandes  nenguna  cosa  no  men- 
» jarás. »  Y  la  senyora  respós:  «Tostemps  has  d'és- 
*  ser  orat  y  fer  oradures.  »  Y  Isop  dix  :  c  Aqüestes 
»  viandes  no  mana  dar  Xantus  a  tu,  mas  a  sa  ben- 
»  volent.  >  Y  cridant  la  goceta  que  continuament 
estava  en  casa,  dix :  c  Vina  ací,  golosa,  y  umple  ton 


LA  VIDA   DE   L'lSOP  29 


»  ventre  d'aquestes  viandes.  »  Y  la  goceta,  afala- 
gant-se  ab  la  coa,  vingué  a  la  olor  de  les  viandes;  a 
la  qual  Isop,  donant  les  viandes  de  os  en  ós,  dix : 
«  Lo  senyor  a  tu  y  no  a  altri  aqüestes  viandes  ha 
»  manat  que's  donassen.  »  Despuys,  com  tornas  al 
filosof,  dix-li :  « ¿Has  donat  aquelles  viandes  a  la  mía 

>  benvolguda?  »  Respós  lo  Isop  :  «  Jo  les  hi  he  do- 
»  nades,  y  davant  los  meus  ulls  les  se  ha  menjades 

[/.  11,  ]  »  totes.  »  Demaná  *  Xantus  :  €  ¿  Qué  dix  mentre 
»  que  les  menjava?  »  Respongué  Isop  :  «  No  cosa 
*  nenguna,  mas  paría  que  se  alegrava  y  te  amava.  » 
Mas  vehent  agó  la  muller  de  Xantus,  plorant  y  ge- 
megant  entra  en  la  cambra.  Y  despuys  que  los 
escolans  hagueren  menjat  y  begut  abundosament, 
de  una  part  y  d'altra,  cada  hu  per  sa  part  han  pro- 
posat  qüestions;  y  hu  d'ells  demaná  en  quín  temps 
fóra  major  pressa  y  dificultat  ais  hómens.  Y  Isop, 
prest  de  ingeni,  lo  qual  estava  detrás  los  altres,  res- 
pongué :  c  Quan  los  morts  en  la  ressurrecció  cada 

>  hu  cercará  son  cors. »  Lo  qual  ohint  los  escolans, 
digueren :  <  Per  cert,  agut  home  es  aquest  mogo,  y 
»  no  es  inepte  ni  orat  d'enteniment,  mas  es  ubert  y 
»  clarament  amostrat  de  son  senyor.  t  Y  despuys, 
com  demanás  un  altre:  « ¿Per  qué  los  animáis  com 
»  son  portats  pera  matar,  calladament  venen,  y  no 

>  donen  nengún  crit,  y  lo  porch  no  solament  no's 
■»  deixa  pendre  mas  de  continent  crida  y  gruny  ?  > 
Y  Isop,  com  tenía  gran  cap,  respongué:  cLos  ani» 
»  mals,  així  com  vaques  y  ovelles  y  altres  animáis 
»  sien  acostumats  d'ordenyar-se  y  trasquilar,  se  venen 
»  callant  perqué  pensen  que  venen  per  alió  y  així 
»  no  han  pahor  del  ferro ;  mas  en  lo  porch  no  es 
»  així,  del  qual  ni  llet,  [ni]  llana  no  preñen,  mas  so- 

>  lament  nos  profiten  de  la  carn  y  de  la  sanch,  y  per 
»  tant  lo  porch  crida  y  gruny.  »  Llavors  los  esco- 


30  LES    PAULES    D  ISOP 


lans  ensemps  lloharen  aprobant  lo  dit  de  Isop;  y 
anáren-se'n,  regraciant-se  los  uns  deis  altres,  pera  ses 
cases;  lo  mestre,  venint  a  casa,  entra  en  la  cambra  y 
comencá  de  afalagar  sa  muller  que  plorava,  y  ella 
girant-li  la  cara,  li  dix:  « A*pártat  allá  y  té  la  má  [v. 
»  segura.  »  Y  lo  filosof  l'amonestá  y  la  persuadí,  di- 
hent :  «Tu  es  ma  delectació,  y  no  convé  que  síes 
»  enujosa  ni  trista  a  mi  que  só  ton  marit.  >  Ella 
respós  :    «  Que  l'aviás  de  casa[r],  perqué  no  era  sa 

>  voluntat  d'estar  ab  ell  de  aquí  avant.  >  Y  dix  al 
marit :  «  Crida  la  goceta  y  afalága-la,  a  la  qual  en- 
»  viares  de  les  viandes.  »  Y  com  ell  no  sabía  la 
cosa,  dix :  « ¿  Quina  cosa  aporta  Isop  del  convit 
»  pera  tu  ?  *  Respós  ella  :  «  Cosa  nenguna  no'm 
»  porta.  »  Dix  lo  filosof:   « ¿Per  ventura  estich  em- 

>  briach?  per  cert  jo  t'envihí  ta  part  ab  Isop.  »  Dix 
ella :  «  ¿A  mi?  »  Respós  lo  filosof:  «  A  tu.  *  Res- 
pós ella:  «No  m'ho  enviares  a  mi,  mas  a  la  goceta, 
»  segons  que  recita  Isop.  >  Llavors  dix  Xantus : 
«  Cridem  algú  aquell  esclau.  >  Y  com  Isop  vingués, 
dix-li  tantost  son  amo:  « ¿A  quí  has  donat  aquelles 
»  viandes?  »  Respós  ell:  «A  la  túa  benvolent,  així 
»  com  ho  manares.  >  Dix  Xantus  a  la  muller :  « ¿Per 

>  ventura  ous  bé  lo  que  diu  Isop  ?  »  Respós  ella  : 
«  Ohix-ho,  mas  dich-te  que  altra  vegada  ho  torne  a 
»  dir,  que  ninguna  cosa  no  porta  pera  mi,  sois  a  la 

>  goca  ho  dona. »  Y  lo  senyor  dix  a  Isop :  « ¿  A  quí 
»  donares  les  viandes,  penjat?  »  Respós  ell :  «A 
«  qui  tu   manares.  »    Dix   lo   senyor :    « Jo  les  te 

>  maní  donar  a  la  mía  benvolguda.  i  «  Jo'l  doní  se- 
»  gons  lo  manament  teu,  a  la  que  tant  te  ama.  »  Y 
cridant  la  goceta,  dix  a  Xantus:  «  Aquesta  es  la  que 
»  tan  intrínsecament  te  ama,  que  la  dona  may  té 
»  amor  a  qui  li'n  mostra.  Perqué  si  la  ofén  sois  en 
»  una  mínima  centilla,  súbitament  de  aquell  los  se- 


LA   VIDA   DE   L  ISOP 


31 


»  crets  crims  descobre;  mas  lo  goc,  encara  que  li 
*  pegues,  tantost  que  algún  senyal  de  amor  li  mos- 
»  tres,  ve  simplament  ab  la  coa  entre  les  carnes.  Y 
»  per  co  devíes  exprimir  que'n  donas  sois  a  ta  mu- 
»  11er,  y  no  a  la  qui  tant  te  ama. »  Trista  y  adolorada 
resta  la  envergonyida  senyora,  y  cercant  forma  pera 
separar-se  de  son  marit  Xantus.  Un  jorn  restant  tota 
sola  en  casa,  pren  les  millors  robes  que  tenía,  [y]  feu 
la  vía  de  casa  de  son  pare.  Sabe  Xantus  de  sa  mu- 
11er  la  improvisa  fuyta,  y  entristint-se  estremament 
de  aquella,  li  dix  Isop  :  «  Ara  tens  clara  noticia  que 
>  no  la  dona,  mas  la  goceta  te  ama.  t  Y  aprés  de 
molts  prechs,  vanament  despesos  per  Xantus,  que 
tornas  sa  muller  a  la  súa  posada,  a  la  fí,  vehent  Isop 
de  Xantus  la  intensa  tristicia,  li  dix  :  t  Deixa  ja  la 
»  dolor  que  tant  te  crucia,  que  jo  faré  que  sens  és- 
»  ser  pregada  torne.  >  Y  anant  al  mercat,  compra 
molta  diversitat  de  volatería;  y  aprés,  passant  dissi- 
muladament  per  lo  carrer  hont  estava  la  muller  de 
Xantus,  vehent  un  fadrí  a  la  porta  de  la  súa  posada, 
li  dix  *  si  sabía  quí  li  venes  alguns  pagos  que  havía 
menester  pera  unes  bodes.  Y|  demanant-li  lojadrí 


LES   FAULES   D'lSOP 


quí  era  lo  que  celebrava  bodes,  respós  Isop,  que 
lo  filosof  Xantus.  Per  hont,  ohint  lo  fadrí  que  lo 
filosof  Xantus  se  casava,  entra  súbitament  en  casa 
y  dix-ho  a  la  fugitiva  muller  de  aquell.  La  qual,  ente- 
nent  una  tan  trista  y  adolorada  nova,  ana  ab  cui- 
tats  passos  a  la  posada  de  son  marit  Xantus,  dihent- 
li:  «¿Per  aquesta  caúsame  perseguíes?  No 't penses 
»  que  vivint  jo,  comporte  que  nenguna  altra  dona 

>  en  lo  meu  lloch  succeheixca.  >  Convida  poch 
temps  aprés,  Xantus,  a  tots  los  seus  deixebles,  y 
dihent  a  Isop  que'ls  portas  una  vianda  que  fos  dol- 
ca y  saborosa,  Isop,  anant  al  mercat  deya  en  sí  ma- 
teix :  «  Ara's  mostrará  la  mí[a]  admirable  doctrina. » 
Y  comprant  llengües  de  porch,  les  posa  en  Tolla. 
Venint  Xantus  a  diñar  ab  los  seus  deixebles,  dix  a 
Isop  que  portas  del  convit  la  desijada  vianda;  y  po- 
sant  Isop  les  llengües  ab  vinagre  en  taula,  comen- 
caren  a  gustar  de  aquella  admirable  sapiencia.  Lloa- 
ven  los  deixebles  de  Xantus,  del  scientífich  mestre 
la  profundíssima  doctrina,  dihent :  «  Aquest  delitos 

>  diñar  pie  es  de  filosofía.  »  Maná  dins  poch  temps 
Xantus  a  Isop  que  portas  altra  vianda.  Y  portant 
mes  llengües  adobades  ab  all  y  pebre,  deyen  los  dei- 
xebles: «  Propriament  se  pertany  una  llengua  aprés 
t  d'altra  llengua. »  Mes  a  la  fí,  portant  Isop  altra  ve- 
gada llengües,  enujats  los  deixebles  de  Xantus,  en- 
semps  ab  ell,  de  tantes  llengües,  dix  Xantus  :  «  No 

>  aném  a  menjar  sino  llengües;  ¿jo  no't  diguí  que 
»  comprasses  vianda  que  fos  *  dolca  y  saborosa?  » 
Respós  Isop  :  «  Grades  fas  ais  déus  que  hi  ha  ací 
»  hómens  d'alta  intelligencia.  ¿  Quina  vianda  hi  ha 
»  millor  y  mes  dolca  que  la  llengua  ?  Per  la  llengua 

>  son  ordenades  totes  les  arts,  tota  doctrina  y  filo- 

>  sofía  es  ennoblida,  tot  donar  y  pendre,  tot  juhí  y 
»  mercadería,  tota  gloria  y  sciencia,  lo  matrimoni, 


LA   VIDA    DE   L'lSOP 


33 


»  les  cases  y  ciutats  per  la  llengua  son  enriquides, 

>  per  la  llengua  son  exalcats  los  hómens,  en  la  llen- 

>  gua  está  quasi  tota  la  humana  vida.  De  forma  que 
»  no  hi  ha  cosa  mes  dolga  que  la  llengua,  ni  deis 
t  immortals  ais  mortals  es  estada  donada  altra  ma- 
» jor  riquesa  que  la  llengua. »  Ab  grandissim  plaher, 
alegres  tots  los  deixebles  de  Xantus  de  la  subtilísima 
resposta  dlsop,  lo  abracaren  defensant  de  aquell  con- 
tra'l  confús  mestre  la  pura  innocencia.  Mas  Xantus, 


r*) 


!iiB§  ' 

c  JKlft  l^^...^  ~...  f .» Sgpfei-  /  11 

treballant  en  venjar-se,  dix  l'altre  día  aprés  a  Isop 
davant  los  seus  deixebles  :  «  Puix  ahir  menjarem  a 
»  pler  teu,  mudém  vuy  les  viandes.  Jo  vull  que  tots 
»  los  meus  deixebles  mengen  ab  mi:  per  co  pórtans 
*  la  pijor  y  mes  amarga  vianda  que  trobes.  »  Partí 
prestament  Isop  y,  comprant  altra  vegada  llengües, 
les  posa  en  Tolla.  Mas,  venint  tots  a  lesperat  con- 
vit  y  dihent  Xantus  a  Isop  que  portas  l'amarga 
vianda,  Isop  dona  les  llengües  així  com  acostumat 
havía.  Y  admirant  se  los  deixebles  de  Xantus,  en- 
semps  ab  ell,  que  altra  vegada  tornaven  a  les  llen- 
gües, demanaren  altra  vianda.  Empero,  trahent-los 
5 


34  LES    PAULES    D'lSOP 

Isop  mes  llengües,  indignant-se  contra  ell  lo  filosof 
Xantus,  li  dix  :  «  Ara  no  t'he  manat  portar  vianda 
»  dolca,  mas  amarga.  »  *  Respós  súbitament  Isop  :  [/. 
€  ¿  Quina  cosa  hi  ha  pijor  y  mes  amarga  que  la  llen- 
»  gua  ?  Per  la  llengua  se  perden  los  hómens,  per  la 
»  llengua  ve  l'home  a  mísera  pobresa,  per  la  llen- 

>  gua  son  destruhides  les  ciutats,  y  finalment  totes 
»  les  coses  pereixen.  >  Dix  hu  deis  deixebles  de 
Xantus :  c  Si  tu  estás  atent  a  les  súes  paraules,  ven- 

>  drás  en  estrema  follía,  perqué  tal  qual  es  lo  seu 
»  gest,  tal  es  lo  seu  ánimo. »  Mas  Xantus,  cercant 
forma  pera  executar  en  Isop  la  súa  crudelíssima 
ira,  li  dix :  c  Cercam  un  home  sens  pensament.  » 
Sortí  prestament  Isop,  y  discorrent  per  tota  la  ciu- 
tat  veu  un  home  rústich,  al  qual  dix :  c  Lo  filosof 
»  Xantus  te  prega  que[7]  diñes  ab  ell. »  Y  lo  rús- 
tich, no  curant  d' inquirir  la  causa  per  qué  lo  filosof 
lo  convidava  no  coneixent-lo,  no  feu  sino  seguir-lo. 
Y  arribant  a  la  posada,  sense  mes  pensar,  se  segué 
en  taula.  Dix  Xantus  secretament  a  sa  mullen  c  Per 
»  que  jo  puga  ferir  a  Isop  ab  justa  causa,  posa[^]  en 

>  efecte  lo  que't  diré.  »  Y  aprés  li  dix  ab  alta  veu  : 
<  Senyora:  pren  la  conca  ab  aygua  y  lava  los  peus 
»  al  novell  hoste.  »  Pensant  que  lo  rústech,  tenint 
vergonya  de  tan  impertinent  misteri,  se  despidiría, 
y  així  Xantus  tendría  causa,  reprenent  a  Isop,  de 
castigar-lo.  La  muller  de  Xantus,  prompta  a  qualse- 
vol  cosa  que  redondas  en  dany  d'Isop,  prenent  sú- 
bitament la  conca  ab  aygua,  comencá  a  lavar  los 
peus  al  convidat  rústich.  Mas  aquell,  pensant  en  sí 
mateix  que'l  filosof,  per  mes  honrar-lo,  volía  que  sa 
muller  lo  servís  en  aquella  forma,  estigué  immoble. 
Vist  Xantus  que  per  aquest  acte  no  havía  pogut 
com*moure  lo  rústech,  maná  a  sa  muller  que  li  do-  [v.] 
nás  a  beure.  Empero,  pensant  aquell  que  lo  filosof  se 


LA   VIDA   DE   L  ISOP 


35 


enujaría  si  no  l'obehía,  prestament  comengá  a  beure. 
Fent  posar  aprés,  Xantus,  un  bellissim  peix  davant  lo 
inconsiderat  rústech,  promptament  menjá  de  aquell. 
Mas  vehent  Xantus  que  no  podía  divertir-lo,  per  que 
lo  rústech  estigués  atent  al  que  ell  faría,  cridant  lo 
coch  y  increpant-lo  que  havía  mal  cuyt  lo  peix,  co- 
menta a  ferir-lo.  Empero  lo  prontos  rústech,  vehent 
que  en  lo  peix  no  hi  fallía  alguna  cosa,  sens  algún 
pensament  menjava.  Crida  prestament,  Xantus,  lo 
seu  panicer,  y  inculpant-lo  de  haver  mal  pastatlo  pa, 
incuri  en  ell  grandíssima  terror  ab  paraules  injurio- 
ses.  Mas  aquell,  per  desenculpar-se,  dix  que  la  muller 
de  Xantus  lo  havía  pastat.  «  Si  es  veritat  lo  que'm 
»  dius,  respós  Xantus,  que  ma  muller  tinga  la  cul- 
»  pa,  jo  la  faré  cremar  viva.  »  Y  dihent  ais  qui  li 
estaven  entorn  que  encenguessen  grandissim  foch 
per  cremar-la,  dix  prestament  lo  rústech :  c  Senyor: 
*  fes-me  gracia  que't  detingues  fins  que  jo  porte  la 
»  mía.  »  Les  quals  paraules  essent  ohides  per  Xan- 
tus, admirat  de  la  constancia  del  rústech,  se  gira  a 
Isop  dihent-li :  *  Jo  atorgue  ésser  vencut. »  Volent 
anar  al  bany,  tres  jorns  aprés,  lo  filosof  Xantho,  dix  a 


36  LES    PAULES    D'lSOP 

Isop  que  miras  si  hi  havía  algú  en  aquell.  Per  hont, 
endre$ant  Isop  vers  lo  bany  los  seus  cuytats  pas- 
sos,  li  vingué  a  Pencontre  la  justicia,  y  deraanant-li 
hónt  anava,  respós  Isop  que  no  ho  sabía.  De  hont, 
indignant-se  la  justicia,  súbitament  lo  feu  pendre.  Al 
qual  dix  Isop  :  «  Justa  era,  donchs,  la  mía  resposta, 
»  que  no  sabía  hont  anava,  puix  manes  tu  ara  por- 
»  tar-me  al  cárcer. »  Y  així,  manantío  deixar la  jus- 
ticia, torna  Isop  al  seu  comencat  camí;  y  arribant 
al  bany,  vist  que  tots  los  qui  entraven  y  eixíen  en 
aquell  encontraven  en  una  grossa  pedra,  no'ls  tenía 
per  persones.  Fins  que  hu  de  aquells,  llevant-la  d'allí 
hont  esta  va,  feu  que'ls  altres  no  hi  encontrassen. 
Llavors,  anant  prestament  a  Xantus,  li  dix  que  no 
hi  havía  sino  un  home.  Ana  Xantus  al  bany,  y  vist 
que  hi  havía  molta  gent,  indignant-se  contra  Isop, 
respós  aquell :   c  Si  estás  atent  al  que't  diré,  conei- 

>  xerás  que  t'he  dit  veritat,  que  no  hi  ha  sino  un 

>  home.  Quan  jo  vinguí,  la  pedra  que  veus  en 
t  aquella  part  estava  davant  lo  llindar  de  la  porta, 
»  y  tots  quants  entraven  encontraven  en  aquella;  y 
»  no  hi  hagué  algú  que  la'n  llevas,  sino  hu  que  la 
t  posa  allí  hont  está  ara,  lo  qual  sois  jutgí  jo  per 

>  home.  »  Dix  Xantus  :  c  \  Cóm  has  tengut  promp- 

»  *  ta  la  escusa  1 »  Tornant  Xantus  del  bany  a  la  súa  [/.  14. 
posada,  volgué  evacuar  lo  ventre,  y  essent  present 
Isop  ab  un  pitxer  a  la  má  per  dar-li  aygua,  li  demaná 
Xantus:  c ¿Per  quina  causa  quan  evacúen  los  hó- 
»  mens  en  lloch  descubert,  miren  promptament  la 
9  immundicia?  >  Respós  Isop:  «Llig-se  que  evacuant 
t  lo  ventre  antiguament  un  filoso?,  foragitá  lo  cer- 

>  vell  per  inténs  delit  ab  la  immundicia,  per  hont, 

>  recelant  los  hómens  que  no'ls  seguesca  lo  mateix 
»  cas,  miren  súbitament  les  súes  immundicies.  Era- 

>  pero  tu  no  pots  perdre  lo  que  no  posseheixes.  * 


LA    VIDA    DE   L'lSOP  37 


(•3)     % 


1  "  '" 

1 

Ira 

P*     ir 

Ib        r\w 

^Bk   ^1  /T^ 

Sft-     L¿ 

Sfe^lr! 

p^^ss 

eIé?2 

«Mri 

^^^SsSI 

P8¡¡l¡| 

Seguís  que,  assegut  Xantus,  un  jorn  aprés,  en  mig 
deis  seus  deixebles,  tenint  la  taca  en  la  má  per  beu- 
re,  torbat  de  la  forga  del  vi  no  sabía  absolre  mol- 
tes  ardues  y  subtilíssimes  qüestions  que's  proposa- 
ven.  Per  hont,  li  dix  Isop  en  aquesta  forma  :  «  Re- 
»  cita  lo  famosissim  Dionís,  que  la  taga  plena  de 
suavissim  vi  té  en  sí  tres  proprietats.  La  primera, 
»  forca  y  delit;  la  segona,  jucunditat  y  alegría;  la 
»  terga,  follía.  Per  co  humilment,  senyor,  te  supli- 
»  que  que  begues  alegrament,  y't  deixes  de  les  qües- 
»  tions  filosófiques.  »  Dix  llavors  hu  deis  deixebles: 
«  Mestre:  ¿un  home  tot  sol  poría  beure  l'aygua  de  la 
»  mar?  »  Respós  Xantus  :  «  No  es  cosa  impossible 
»  que  jo  tot  sol  me  ofirís  a  beure- la'm  tota. »  Replica 
lo  deixeble :  c  ¿  Y  si  no  la't  beus,  qué  vols  que't 
»  coste? »  Respós  Xantus:  t Senyor  te  faré  de  la  mía 
*  posada,  si  sois  hi  deixe  una  gota.  >  Y  així,  posant 
los  anells  per  senyal  de  messions  d'aquest  impossi- 
ble acte,  lo  día  següent  lavant-se  Xantus  les  mans 
y  no  vehent  lo  anell,  dix  a  Isop  si  sabía  hónt  era. 
v.]  Respós  *  Isop:  «  No  sé  hónt  es  lo  anell,  mas  sé  que 
»  prestament  serém  hostes  de  aquesta  posada. »  Dix 


38 


LES    FAULES    D'lSOP 


Xantus:  «  ¿Per  qué?»  Respós  Isop  :  c  Perqué  ahir, 
»  prometent  que't  beuríes  l'aygua  de  la  mar,  resta 
>  lo  anell  en  senyal  de  les  messions  pactades.  »  La 
qual  impossible  promesa  ohint-se  per  Xantho,  prega 
afectadament  al  sapientissim  Isop  que  ab  alguna 
subtilíssima  industria  donas  forma  que  tan  bestials 
messions  no's  perdessen.  Respós  Isop  :  «  Per  que 
»  tingues  noticia  del  meu  subtil  ingeni,  jo't  promet 
»  delliurar  de  tan  oprobiosa  perdua:  fes  posar  a  la 


»  vora  de  la  mar  una  taula  plena  de  diversitat  de 
»  veixells,  y  dirás  al  qui  tens  feta  la  impossible  pro- 
»  mesa,  que  detinga  tots  los  rius  que  entren  en  la 
»  mar,  y  llavors  tu  darás  compliment  al  impossible 
»  pacte;  y  així  restarás  delliure.  »  Paregué-li  bé  a 
Xantus  del  prudentissim  catíu  la  infallible  defensa; 
y  requerint-lo  aquell  qui  pensava  ja  teñir  les  mes- 
sions guanyades,  que  posas  per  obra  lo  que  promés 
havía,  Xantus,  seguint  lo  consell  d'Isop,  resta,  no 
sois  immune,  mas  pregat  de  tot  lo  poblé  que  no 
procehís  mes  avant  per  que  l'altre  no  perdés  les 
messions  súes.  Suplica  lo  acutissim  Isop  a  Xantus, 


(M) 


LA    VIDA    DE    L'lSOP 


39 


aprés  d'aquest  admirable  acte,  que  li  donas  llibertat, 
mas  no  pogué  obtenir-la.  Ans,  dihent-li  que  miras 
si  veuría  dos  corbs  per  ésser  bon  auguri,  se  despedí 
de  la  petició  súa.  Y  així,  restant  lo  pacientissim  Isop 
en  lo  mateix  cativeri,  feu  lo  manament  de  Xantus. 
Y  venint  a  la  porta  de  la  posada,  y  vehent  dos  corbs 
que  estaven  en  un  arbre,  prestament  ho  denuncia  a 
Xantus.  Ixqué  Xantus  de  la  posada,  y  no  *vent 
sino  un  corb  en  l'arbre,  perqué  ja  se  n'era  anat  l'al- 


tre,  increpant  a  Isop  pensant  quel  burlava,  lo  feu 
crudelíssimament  acotar.  Vingué  en  aquest  temps 
un  servent  de  Xantho  a  dir-li  que'l  diñar  estava 
preparat;  al  qual  vehent  Isop,  dix:  cjo  per  veu- 
»  re  dos  corbs  só  estat  crudelíssimament  acotat,  y 
*  Xantus,  per  veuren  sois  hu,  a  delitos  diñar  lo  cri- 
>  den.  >  Les  quals  gracioses  paraules,  essent  ohides 
per  Xantho,  maná  que  mes  no  l'acotassen.  Pochs 
díes  aprés,  donant  carreen  Xantho  a  Isop  que  apa- 
rellás  un  excellentissim  diñar,  Isop,  comprant  totes 
les  coses  necessaries,  dix  a  la  muller  de  Xantho 
que  les  guardas  de  les  mans  deis  astuts  gats.   c  Bé 


4o 


LES    FAULES    D'lSOP 


^  pots  estar  descuydat  (dix  la  solícita  senyora),  que 
»  fins  [a]  les  míes  ariques  teñen  potencia  visiva.  > 
Per  hont,  aparellant  Isop  lo  que  era  menester,  y 
tornant  al  lloch  hont  havía  deixat  sa  senyora,  ven 
que  dormía,  y  recordant-li  del  que  havía  dit,  que 
les  súes  anques  teníen  vista,  alcant-li  les  faldes  li 
descobrí  les  parts  secretes.  Arriba  dins  poch  temps 
Xantho  ab  los  seus  deixebles,  y  vengut  al  lloch  hont 
estava  parada  la  taula,  veu  sa  muller  ab  les  vergo- 


P»¡£Í|ln| 

l| 

nyoses  parts  descubertes.  Y  cridant  a  Isop,  volgué 
saber  la  causa  de  tan  oprobriosa  vista;  mas  Isop,  es- 
cusant-se,  dix  en  aquesta  forma:  «  Havent  portat  jo 
»  tot  lo  que  era  mester  peral  solemne  convit,  diguí 
»  a  la  senyora  que  guardas  que'ls  gats  no  s'ho 
»  menjassen.  Y  responent-me  ella  que  fins  [a]  les  súes 
»  anques  teníen  vista,  tornat  jo  poch  temps  aprés 
»  allí  hont  la  havía  deixada,  trobí  que  dormía;  per 
»  hont,  sabent  que  les  *  súes  anques  teníen  poten- 
>  cia  visiva,  per  que'ls  gats  no  furtassen  alguna  co- 
»  sa,  li  alcí  la  roba.  *  Resta  escandalitzat  Xantus 
de  aquesta  vergonyosa  vista,  empero,  per  no  ente- 


(.6) 


w 


LA   VIDA   DE   L'lSOP  41 


rrompre  lo  convit,  no  volgué  executar  en  Isop  la 
súa  intensíssima  ira.  No  passaren  molts  díes  que, 
havent  convidat  Xantus  tots  los  filosofs  y  retó- 
richs,  dix  a  Isop  que  no  deixás  entrar  algún  idiota. 
Seguí-s  que,  venint  hu  deis  convidats,  Isop  li  comen- 
ta a  dir  paraules  injurioses,  per  les  quals,  indignant- 
se  aquell,  no  volgué  entrar  en  la  posada  de  Xantus. 
Y  molts  altres  feren  la  mateixa  vía.  Finalment,  arri- 
bant  hu  qui  era  de  subtil  ingeni,  ohides  d'Isop  les 
oprobrioses  paraules,  li  respós  així  mateix  ab  pa- 
raules injurioses;  al  qual  promptament  deixá  entrar 
Isop  en  la  posada.  Y  portant-lo  davant  Xantus,  li 
dix  que  nengún  filosof  sino  aquell  havía  tocat  a  la 
porta.  Per  hont,  crehent  Xantus  ésser  burlat  deis 
altres,  estretament  s'enujá.  Mas  dins  poch  temps, 
encontrant-se  aquells  ab  Xantus,  sabe  finalment 
Xantus  la  causa  de  la  súa  vergonyosa  fuyta.  Y 
indignant-se  contra  Isop,  respós  aquell  ab  aqües- 
tes paraules  :  «  Jo  ohí  de  tu  que  no  deixás  entrar 
»  sino  filosofs  y  hómens  de  lletres ;  y  essent  venguts 

>  aquests,  interrogant-los  jo,  y  ells  no  sabent-me  res- 
»  pondré,  jutgí  que  no  eren  ells  los  que  tu  demana- 
»  ves;  fins  que,  venint  aquest,  me  sabe  respondre.  Y 
»  per  co,  no  deixant  entrar  aquells,  estimí  que  sois 
»  aquest  meritava  assistir  en  lo  convit  solemne.  » 
Lloaren  tots  d'Isop  la  justa  escusa,  y  poch  aprés, 

/.  16.]  anant  Xantus  ensemps  ab  *  Isop,  al  lloch  hont  los 
antichs  sepultaven,  veu  unes  entretallades  lletres 
sobre  una  alta  columna  a  la  qual  pujaven  per  gra- 
hons,  les  qual  estaven  ordenades  en  aquesta  forma, 
A.  G.  Q.  F.  I.  T.  A.  Y  demanant-li  Isop  l'interpreta- 
ció  de  aquelles  lletres,  Xantus  jamás  pogué  interpre- 
tarles. Fins  que,  pregant  a  Isop,  li  foren  per  aquell 
declarades,  dihent:   «¿Qué'm  prometrás  si't  mos- 

>  tri  ací  tresor  innumerable  ?  >  Respós  prestament 

6 


LES   FAULES    D'lSOP 


Xantus:  «  Dar-te  llibertat  y  la  mitat  de  aquell. »  Pu- 
jant  llavors  Isop  a  quatre  grahons  de  la  columna 
y  cavant,  trobá  gran  multitut  de  tresor,  lo  qual  pres- 
tament  posa  en  mans  de  son  senyor,  dihent-li  que 
li  servas  la  promesa.  Mas  no  volent  servar,  Xantus, 
lo  imposat  pacte,  dix  Isop :   t  Lo  qui  amaga  lo  tre- 

>  sor  en  aquest  lloch  lo  segellá  ab  les  sobre  dites 
»  set  escolpides  lletres,  qu'en  llatí  volen  dir  :  As- 

>  cende  gradus  quatuor,  /odias,  inventes  tesaurum 
»  auri.  Que  vol  dir  :  Puja  quatre  grahons,  cava,  y 

>  trobarás  tresor.  >  Respós  Xantus  :  «  Puix  es  tan 

>  subtil,  no  aconseguirás  llibertat.  >  Vista  llavors 
per  Isop  la  iniquitat  de  Xantus,  li  dix  que  aquell 
tresor  no  podía  ésser  d'ell,  perqué  sois  al  Rey  perta- 
nyía.  « ¿En  quina  forma? »  dix  Xantus.  «  Per  aques- 
»  tes  altres  lletres  (dix  Isop),  que  son  T.  R.  D.  Q.  I. 
»  T.  A.,  que  volen  dir  en  llatí :  Tradito  regí  Dio- 
»  nisio  quem  invenisti  tesaurum  aurei.  Les  quals  vo- 
»  len  dir:  Dona  al  rey  Dionís  lo  tresor  que  has  tro- 
»  bat. »  Trist  y  adolorat  estava  Xantus  vent-se  fugir 
de  les  mans  la  próspera  fortuna;  y  puix  no  veya 
camí  pera  que  pogués  possehir  lo  tresor,  *  mogué 


w 


LA    VIDA   DE   L  ISOP 


43 


partit  a  Isop  que'l  dividissen.  Al  qual  respós  Isop  : 
«  No'm  fas  tu  mercé  de  la  meytat  del  tresor,  mas 

>  lo  qui  posa  en  aquesta  columna,  segons  mostren 

>  les  següents  lletres  E.  D.  Q.  I.  T.  A.,  que  signifi- 
»  quen  :  Euntes  dividite  quem  invenís tis  tesaurum 
»  auri.  Que  vol  dir  :  Vosaltres  que  camináu  dividíu 
»  lo  tresor  que  havéu  trobat.  »  Dix  llavors  Xantho 
a  Isop :  «  Aném  a  la  posada  y  partirém  lo  tresor.  » 
Mas  essent  promptament  arribats  en  aquella,  te- 
ment  Xantho  que  Isop  no  divulgas  [lo]  secret  tresor, 
maná  posar  lo  en  lo  cárcer.  Cridava,  plorant  Isop, 
altes  veus  clamant-se  de  les  promeses  deis  filosofs, 
vehent  que,  denegant-li  la  llibertat,  lo  posaven  en 
lo  cárcer.  Pero  ohint  les  adolorades  clamors  de 
aquell,  lo  filosof  Xantho,  fent-lo  prestament  treure, 
li  dix  que  si  volía  acquirir  llibertat  que  refrenas  la 
súa  iniqua  llengua.  Al  qual  respós  Isop  que,  ans 
de  molt  temps,  contra  la  súa  voluntat  l'acquiriría. 
Seguí-s,  poch  aprés,  un  admirable  acte  en  la  ciutat 
de  Samo :  que  estant  assentat  lo  president  en  lo 
tribunal,  una  águila,  volant,  li  lleva  lo  anell  del  dit 
y'l  deixá  caure  en  lo  sí  d'un  servent.  Per  hont,  ajus- 


(18) 


44  LES    PAULES   D'lSOP 


tant-se  ensemps  tot  lo  poblé  per  un  tan  espantable 
prodigi,  digueren  a  Xantho,  com  a  hu  deis  mes  prin- 
cipáis de  tota  la  casa  pública,  que'ls  interpretas  una 
tan  monstruosa  rapinya.  Per  hont,  Xantho,  vista  la 
dificultosa  interpretado  de  aquella,  demanant  temps 
de  tres  díes,  estava  en  amaríssima  tristor  sens  po- 
der entendre  lo  que  significave.  Aco*stás  a  ell  lo  [/.  iy. 
subtilissim  Isop,  y  vent-lo  vexat  de  tan  gravíssima 
tristicia,  li  dix  aqüestes  paraules :  *  Lleva  deis  teus 
»  débils  muscles  una  tan  poderosa  cárrega,  y  sobre 
»  mi  lo  carreen  de  respondre  imposa.  Digues  ais 

>  de  Samo  que  tu  no  es  intérprete  de  monstruosos 
»  senyals,  mas  que  jo'ls  declare  lo  admirable  pro- 
»  nóstich;  y  sí  jo  sabré  interpretarlo,  redundar-te'n- 
»  ha  a  tu  grandíssima  honor  y  gloria  que  un  servent 

>  teu  los  naja  tret  de  un  tan  grandissim  dubte;  y  si  no 
»  atench  a  la  interpretado  súa,  tu  restarás  sens  in- 
»  famia  y  será  mía  la  culpa.  »  Confia  Xantus  en  les 
discretes  paraules  del  prudentissim  Isop,  y  lo  día 
següent,  anant  a  la  pública  plaga  hont  estaven  ajus- 
táis gran  multitut  deis  de  Samo,  los  dix  lo  que  ell 
y'l  seu  Isop  concertat  havien.  Y  vehent  aquells  que 
sois  en  Isop  s'enclohía  la  profunditat  d'un  tan  ar- 
duo misteri,  lo  suplicaren  que'l  fes  venir  davant  la 
súa  presencia.  Y  així,  essent  vengut  Isop  davant  ells, 
vista  la  espantable  diformitat  súa,  no  podíen  creu- 
re  que  en  ell  hagués  alguna  doctrina.  Empero,  pu- 
jant  Isop  en  lloch  avinent,  y  senyalant-los  que  ca- 
llassen,  comencá  a  parlar  en  aquesta  forma:  «  ¡  Oh 
»  prudents  y  virtuosos  hómens  de  la  ínclita  ciutat 

>  de  Samo  1  No  oprobriéu  la  mía  turpitut  y  llegesa, 
»  que  no's  déu  mirar  sois  lo  gest  de  l'home,  mas  la 

>  elevado  del  subtil  ingeni.  Perqué  sots  espantable 

>  y  lleja  figura  sovint  s'es  vista  profundíssima  sa- 

>  piencia.  Mas  natura,  de  la  *  qual  proceixen  totes   [v.  ] 


LA    VIDA    DE   L'ISOP 


45 


>  les  coses,  ha  posat  huy  entre'l  senyor  y'l  catíu 
»  grandíssima  contenció  de  gloria.  Perqué  si  vene 
»  lo  catíu,  en  lloch  d'acquirir  llibertat,  será  posat 
»  en  lo  profundo  cárcer.  Per  co,  si  jo  puch  atényer 

>  llibertat  y  que  sens  impediment  algú  puga  ex- 
»  primir  les  paraules,  siáu  certs  que  jo  us  desco- 
»  briré  aquest  profondissim  secret.  »  Cridaren  tots 
ensemps,  los  de  la  ciutat  de  Samo,  que  Isop  acon- 
seguís  llibertat,  mas  no  volent-la-hi  atorgar  Xantus, 
lo  president  qui  allí  assistía  maná  que  per  servey 
del  poblé  li  donas  llibertat.  Y  així  succehiren  les 
paraules  d'Isop,  quan  dix  a  Xantus  que  ans  de 
molt  temps,  contra  la  súa  voluntat  1'acquiriría.  Ha- 
vent  acquirit,  Isop,  llibertat  en  aquesta  forma,  tor- 
nant  a  senyalar  lo  poblé  que  estiguessen  en  scilen- 
ci,  comencá  aqüestes  scientífiques  paraules :  «  La 
»  volant  y  velocíssima  águila,  que  entre'ls  ocells  es 

>  així  com  lo  rey  entre'ls  hómens,  la  qual  lleva  lo 
»  anell  al  president,  significa  que  algún  rey  volrá 
»  usurpar  la  llibertat  vostra,  y  subjugar-vos  al  seu 
»  imperi.  »  Resta  mortificat  tot  lo  poblé,  ohint  d'I- 
sop tan  adolorades  paraules;  y  encara  no  era  a 


46  LES    FAULES    D'lSOP 


l'ultim  fí  de  aquelles,  quan,  venint  lo  secretan  del 
rey  Creso,  presenta  ais  de  Samo  les  lletres  del  rey, 
les  quals  »ixí  rahonaven.  «  Creso,  rey  de  Lidia,  al 
»  Senat  y  poblé  de  Samo,  salut :  Los  immortal s 
»  Déus,  ais  quals  totes  les  coses  son  subjectes,  han 
»  volgut  que'ls  baixos  ais  alts  se  inclinen.  Per  co  us 

>  mane  que,  prestant-me  obediencia,  me  siáu  tribu- 
»  taris;  altrament,  si  ho  recusaréu  fer,  seréu  donats 
f  per  mi  a  total  destrucció  y  ruina.  >  Llegides  y 
ohides  les  lletres  del  rey  Creso  per  lo  Senat  y  poblé 
de  Samo,  consultaren  ab  Isop  de  la  imposició  del 
nou  tribut  y  aniquilació  de  la  llibertat  súa.  Mas 
Isop,  venint  al  Senat,  exprimí  lo  seu  vot  en  aquesta 
forma:  «  La  voluble  fortuna  dues  víes  ha  mostrat  ais 

>  hómens:  la  una  de  llibertat,  lo  intróhit  de  la  qual 

>  es  aspre  y  difícil,  mas  la  fí  es  fácil  y  molt  plana; 
»  l'altra  de  servitut,  lo  principi  de  la  qual  es  am- 

>  pie  y  molt  fácil,  mas  la  fí  es  aspra  y  dificultosa. 
»  Per  co  vosaltres  elegíu  la  vía  que  us  parega.  > 
Ohint  lo  Senat  de  Samo  lo  subtilissim  parlar  d'Isop, 
digueren  ab  altes  veus :  «  Com  siám  lliberts,  no  vo- 

>  lém  ésser  servents.  i  Yab  aquesta  resposta  des- 
pediren  l'embaixador  de  Creso.  Sabuda  per  lo  rey 
Creso  la  resposta  deis  de  Samo,  mogut  de  intensís- 
sima  ira,  delliberá  imposar- los  tribut  y  manarlos 

que  prom*ptament  lo  hi  pagassen.  Empero  l'embai-  [/.  18. 
xador  que'ls  havía  trames  lo  hi  prohibí,  dihent-li : 
«James  poras  subjugar  los  de  Samo,  fins  que  tin- 
»  gues  en  poder  teu  a  Isop,  per  la  sapiencia  del 
»  qual  se  regeixen.  Y  per  co,  senyor,  te  consell 
»  que'ls  trametes  a  dir,  que  si  volen  que'ls  faces 
»  llíbers  del  tribut,  que't  trameten  a  Isop,  del  qual 
»  has  ohit  grandíssimes  maravelles.  Y  ells,  per  cap- 

>  tar  la  túa  benivolencia,  prestament  lo  trametrán. 
•>  Y  així,  tenint  tu  a  Isop  en  la  túa  potestat,  súbita- 


LA    VIDA    DE    L  ISOP 


47 


K 


»  ment  los  subjugarás  al  teu  imperi.  >  Posa  en  exe- 
cució  lo  rey  lo  prudentissim  consell  de  l'embaixa- 
dor,  y  trametent  a  dir  ais  de  Samo,  que  si  volíen 
ésser  immunes  del  tribut,  que  li  trametessen  Isop, 
perqué  tenía  de  aquell  necessitat  estrema.  Los  de 
Samo,  per  complaure  a  Creso,  volíen  que  fos  presta 
la  súa  partida.  Empero,  entenent  Isop  la  fraudulosa 
intenció  del  rey,  vingué  al  Senat,  y  exprimí,  en  pre- 
sencia de  tots,  aqüestes  facundíssimes  paraules : 
t  j  Oh,  prudentissim  poblé  de  la  ciutat  de  Samo ! 
»  La  cosa  que  jo  mes  intensament  desige  es  besar 
»  les  reals  mans  de  Creso;  empero,  ans  que  parteix- 

>  ca,  vos  vull  recitar  una  entricada  faula.  Antigua- 

>  ment  los  llops  mogueren  crudelíssima  guerra  a  les 

>  ovelles;  les  quals,  no  podent-se  defendre,  demana- 

>  ren  socors  ais  gocos,  qui,  pugnant  estretament,  les 

>  defensaven.  Mas  los  llops,  pensant  un  astut  engany, 
»  oferiren  perpetua  pau  a  les  ovelles,  ab  pacte  que'ls 
»  gocos  vinguessen  en  poder  de  aquells.  Y  així,  con- 
»  sentint  les  simples  *  ovelles  a  la  fraudulent  decep- 
t  ció  deis  llops,  trobant-se  aprés  sens  la  defensa  deis 
»  gocos,"foren  a  la  fí  per  aquellas  devorades.>  Par- 


48 


LES    FAULES    D  ISOP 


tí  prestament  Isop  pera'l  rey  Creso,  y  essent  vist 
per  aquell,  admirant-se  que  un  tan  diforme  home 
bastas  a  perturbar  a  que'ls  de  Samo  no  l'obehissen, 
li  dix  Isop :  c  Molt  alt  y  poderos  príncep:  suplich-te 
»  que  m'inclines  les  túes  piadoses  orelles.  Un  sim- 
»  pie  cacador,  anant  a  cacar  11  agostes,  pres  una  xi- 
»  queta  cigala;  la  qual,  vehent  que'l  calador  sens 
■»  alguna  causa  li  volía  llevar  la  vida,  li  dix  en  aques- 
>  ta  forma :  t  Puix  jo  no  destroeixsch  los  fruyts  de 


»  la  térra,  sino  que,  batent  les  ales,  entone  la  mía 
»  suavíssima  música,  ab  la  qual  induixch  a  jucun- 
»  ditat  los  qui  caminen,  ¿per  qué  vols  que  muyra? 

>  Que  en  mi  no  hi  trobarás  sois  la  veu  y  la  ohida.  » 
»  La  qual  justa  y  mérita  reprensió,  ohintse  del  caca- 
»  dor,  lliberalment  la  deixá.  Així,  senyor,  jo't  supli- 
»  que  que  no  vulles  que  haja  de  posar  fí  al  meu  viu- 
»  re;  puix  só  de  tan  poca  valor,  y  immune  de  culpa, 

>  perqué  ni  vull  ni  puch  fer  dany  a  algú,  per  la  de« 

>  bilitat  mía,  mas  prefereixch  lo  que  es  útil  a  la  hu- 
»  mana  vida. »  Per  hont,  mogut  a  intensa  misericor- 
dia lo  rey  Creso,  li  dix  que  no  sois  li  atorgava  la 


LA    VIDA    DE    L  ISOP  49 


vida,  mes  encara  qualsevol  gracia  de  que  li  vol- 
gués  fer  demanda.  Per  la  qual  promesa,  prostrant-se 
Isop  en  térra,  lo  suplica  que  remetes  lo  trahut  ais 
de  Samo.  A  la  qual  suplicació,  consentint  presta- 
ment  lo  rey  Creso,  Isop  li  feu  innumerables  gra- 
des. Y  component  aprés,  Isop,  totes  les  súes  sub- 
/  19.]  tilíssimes  faules,  humilment  *  les  hi  presenta.  Y 
aprés,  ab  patents  lletres  que  lo  Rey  li  maná  donar 
de  la  remissió  del  tribut,  ensemps  ab  molts  riquís- 
sims  donatius,  navegant  ab  prósper  vent,  arriba  en 
la  ciutat  de  Samo.  Hont,  essent  rebut  ab  grandís- 
sima  honor  y  gloria,  denuncia,  finalment,  al  Senat 
y  poblé  de  Samo  la  immunitat  del  tribut.  Fartint 
aprés,  Isop,  de  la  ciutat  de  Samo,  cerca  diverses 
regions,  donant  a  tots,  en  exquisites  faules,  salutífe- 
res  doctrines.  Y  pervenint  a  la  ciutat  de  Babilonia, 
aprés  que's  descobrí  la  súa  profundíssima  sapiencia, 
fon  tengut  en  gran  estima  per  Lyguro,  excellentis- 
sim  rey  de  aquella.  Seguí-s  en  aquest  temps  que,  tra- 
metent  los  reys,  los  uns  ais  altres,  subtilíssimes  de- 
mandes, lo  qui  no  sabía  interpretar-Íes  restava  tri- 
butan a  qui  les  trametía.  Per  hont,  trametent  alguns 
reys  a  demanar  a  Lyguro  moltes  entricades  qües- 
tions,  y  aquell  per  medi  de  Isop  fácilment  absolent- 
les,  y  així  mateix  trameteat-ne  Lyguro  ais  altres,  y 
aquells  no  sabent-les  absolre,  emplea  estretament, 
Lyguro,  lo  seu  poderosissim  regne.  Adopta  en  fill 
en  lo  mateix  temps,  Isop,  a  un  bellissim  jove  no- 
menat  Eno,  fill  natural  de  un  gentil  home,  lo  qual, 
essent  amat  per  Isop  de  amor  excessiva,  un  jorn,  mo- 
gut  de  concupiscencia,  se  ajusta  carnalment  ab  una 
serventa  de  l'adoptiu  pare,  la  qual  tenía  Isop  en 
compte  de  fidelíssima  muller.  Y  tement  que  no  li 
redundas  algún  dany  de  un  tan  infidelissim  acte, 
acusa  falsament  a  Isop  davant  lo  Rey  ab  unes  fletes 
7 


5o 


LES    FAULES    D'ISOP 


y  dissimulades  lletres,  fetes  en  nom  d'un  al*tre  Rey,  [v. ] 
ab  les  quals  se  ofería  Isop  anar  a  ell  per  interpetrar 
les  demandes.  Per  la  qual  iniqua  acusado,  mogut 
Lyguro  de  gravíssima  ira,  maná  a  un  esforcat  cava- 
11er  nomenat  Hermipo  que  súbitament  li  llevas  la 
vida.  Empero,  Hermipo,  tenint  de  aquell  intrínseca 
misericordia,  considerant  que  poría  ser  que  en  algún 
temps  lo  Rey  tingues  necessitat  de  aquell,  no  volgué 
matarlo,  mas  amagá-1  dins  un  sepulcre.  Passava  ja 


w  A 

||}-.ÉÉ 

1  '  v^i  ffc "  -MSay;  >  £i*í  - 

^  JÉÉPir 

■ 

pjy! 

^&-^^'%Wg      ^ 

m  Br 

mmm 

^M 

y '/i  J-^  »    ¿L  |/*¡«  HO 

gran  espay  de  temps  aprés  de  aquesta  oculta  llibera- 
ció  de  Isop,  quan  Neptanabo,  rey  d'Egypte,  vehent 
que  Isop  era  ja  arribat  a  l'ultim  terme  de  la  vida, 
trames  a  demanar  a  Lyguro  un  entricat  dubte  en 
aquesta  forma  :  <  Neptanabo,  rey  deis  egipcians,  al 
»  rey  Lyguro,  salut.  Perqué  jo  volría  edificar  una  al- 
»  tíssima  torre  que  no  tocas  en  lo  cel  ni  en  la  térra, 
>  te  pregue  que'm  trametes  mestres  qui  la'm  edifi- 
»  quen,  y  rebrás  tribut  de  mi  per  déu  anys  conti- 
»  nuos.  »  Rebudes  per  lo  rey  Lyguro  les  lletres  de 
Neptanabo,  mogut  de  intensíssima  tristicia,  convo- 
cant  tots  los  filosofs  del  seu  amplissim  regne,  cercava 


LA    VIDA   DE   L'lSOP  5 1 


la  absolució  de  una  tan  subtilíssima  demanda.  Mas 
aquells,  no  sabent  interpretar-la,  recordant  se  lo  Rey 
del  subtilissim  Isop,  lamentava  ab  amaríssims  plors 
la  inconsiderada  mort  súa.  Mas  ohint,  Hermipo,  les 
adolorades  lamentacions  del  Rey,  acostant  se  a  ell  li 
dix  en  aquesta  forma :  c  Deixa,  senyor,  de  cruciar  la 

>  túa  delicada  persona,  que  no  executé[í]  en  Isop  la 
»  túa  crudelíssima  ira,  anh  [ans],  pronosticant  aquest 

20.]  »  esde*venidor  infortuni,  l'he  tengut  amagat  dins 
»  un  sepulcre.  »  Admirat  y  ensemps  alegre,  lo  Rey, 
de  un  tan  senyalat  servey,  maná  que  Isop  fos  portat 
davant  lo  seu  conspecte;  y  vent-lo,  tot  mortificat,  des- 
tillant  deis  seus  uulls  vives  llágrimes,  maná  que  fos 
vestit  de  requlssimes  vestidures;  y  referint  aprés, 
Isop  al  Rey,  la  causa  perqué  fon  acusat  de  son  filí 
adoptiu,  ohida  del  Rey  la  iniquitat  d'aquell,  maná 
que  reportas  la  mateixa  pena  que  reporta  lo  qui  al 
seu  propi  pare  fa  perdre  la  vida.  Mas  suplicant  Isop 
per  aquell,  finalment  li  fon  perdonat  lo  delicte. 
Dona  aprés  lo  Rey  a  Isop  les  lletres  de  Neptanabo; 
lo  qual,  havent  les  lletres,  dix  a  Lyguro :  «  Escríu-li, 
»  senyor,  que  passat  lo  tempestuós  ivern  li  trame- 
i  tras  qui  li  edifique  la  torre,  y  llavors  satisfarás 
»  complidament  a  les  súes  lletres.  »  Y  així,  posant 
per  obra,  lo  Rey,  lo  que  li  consellá  Isop,  despedí  lo 
embaixador  ab  aquella  resposta.  Manant  aprés  Ly- 
guro que  Isop  fos  restituhit  en  la  prosperitat  pri- 
mera, posa  també  en  poder  seu  a  Eno,  per  que  fes 
d'aquell  lo  que  li  fos  accepte.  Mas  Isop,  besant  la 
má  al  Rey  de  una  tan  inextimable  mercé,  représ  lo 
adoptiu  fill  ab  aqüestes  sapientíssimes  persuacions 
súes:  «  Está  atent,  fill,  a  les  míes  salutífers  paraules, 

>  y  enclou-les  dins  lo  secret  arxiu  de  la  túa  ofusca- 
»  da  pensa.  No  hi  ha  algún  qui  en  lo  exterior  no's 
»  consell,  mas  en  lo  interior  nengú  sab  consellarse. 


5* 


LES    FAULES    D  ISOP 


»  Recórdat  que  essent  home  es  sotsmés  ais  humans 
»  [f]alliments  y  caygudes.  Ama  primer  a  Nostre  Se- 
»  nyor  Déu  y  aprés  al  teu  Rey.  Com  síes  home,  exer- 
»  ceix  los  actes  de  home,  perqué  Déu  se  venja  deis 
»  qui  injustament  viuen.  Gran  iniquitat  es  ofendre 
t  algú  sens  causa.  Tollera  la  fortuna  ab  egual  ánimo. 
»  Móstrat  cruel  a  tos  enemichs  per  que  no't  menys- 
»  prehen,  y  mansuet  ais  amichs  per  que'ls  faces  au- 
»  mentar  la  benivolencia.  Desija  a  tos  enemichs 
»  necessitat  y  mortífera  malaltía  per  que  no't  pu- 
*  guen  noure,  y  a  tos  amichs  fecunda  prosperitat  y 
»  abundancia.  Rahona  a  ta  muller  coses  que  sien 
»  útils,  per  que  no  cobdicie  altre  home,  que  essent 
»  la  dona  varia  y  mudable,  si  no  la  afalagues,  presta- 
>  ment  se  inclina  en  illícits  actes.  Guardeft]  d'algún 
»  home  cruel,  que  lo  mal  home,  encara  que  la  fortu- 
»  na  li  sía  próspera,  tostemps  es  inich  y  abominable. 
»  Síes  mes  cobdiciós  d'ohir  que  de  parlar;  refrena 
»  la  llengua.  Parla  poch  mentre  menges,  perqué  en 
»  taula  no  es  ohit  lo  prudent,  mas  lo  foll  albarda. 
»  No  síes  enve*jós  ais  qui  afavoreix  la  fortuna,  mas 
»  alégrat  de  les  prosperitats  súes,  perqué  a  Penvejós 


v.\ 


LA   VIDA   DE   L'lSOP  53 


>  continuament  lo  rosega  la  enveja.  Síes  vigilant 

>  en  la  conservado  de  la  túa  familia,  de  forma  que, 
»  no  sois  com  a  senyor,  mas  com  a  benefactor  te 

>  revereixquen.  Guardáis  d'iprobriosa  infamia,  y  ab 
»  ells  de  la  rahó  may  te  par[t]eixques.  No  tingues 
»  vergonya  de  apendre  cascún  día.  Guárdat  de  des- 
»  cobrir  los  secrets,  y  senyaladament  a  ta  muller, 
»  perqué  continuament  está  preparada  pera  difamar- 
»  te.  Lo  que  guanyarás  la  un  día,  guárda-n  pera  Tal- 
»  tre,  perqué  millor  es,  morint,  deixar  ais  enemichs, 
»  que,  vivint,  demanar  ais  amichs.  Revereix  ais  qui't 
»  vendrán  a  1' encontré,  que  lo  goc,  que  es  irracio- 
»  nal,  cerca  lo  pa  afalagant  ab  la  coa  entre  les  ca- 
»  mes.  Cosa  inica  es  escarnir  al  miserable.  No  ces- 
»  ses  de  apendre  y  d'atendre  continuament  en  la 
»  doctrina.  Si  empres  res  de  negú,  tórna-ho  lo  mes 
»  prest  que  pugues,  perqué  si  ho  haurás  mester  altra 
»  vegada,  lliberalment  t'ho  presten.  Si  pots  beneficar 
»  algú,  no  deixes  de  posar-ho  per  obra.  Apártet  de 

*  la  companyía  del  maldihent.  Acomana  los  teus 
»  secrets  a  amichs  fidelíssims,  y  exerceix  tais  obres, 
»  que  aprés  d'haverles  fetes  no  ten  penides.  Quan 
»  te  assaltaren  les  adversitats  no  t'esmayes,  mas  re- 

*  sesteix-les  ab  esforcada  pensa.  No  dones  consell 
»  ais  inichs  y  perversos.  No  imites  los  costums  deis 
»  mals  hómens.  Sía  la  túa  casa  misericordia  de  es- 
»  pital  per  peregrins,  perqué  quan  serás  peregrí  tro- 

/.  21.]  t  bes  qui  t'*accepte  en  sa  posada.  Lo  suavissim 
»  parlar  es  excellent  metge  pera'ls  vicis  de  l'obstinat 
»  ánimo.  Aquell  se  pot  teñir  per  benaventurat  que 
»  té  un  fidelissim  amich.  Y  no  hi  ha  cosa  tan  oculta 
»  que  lo  temps  no  la  revele,  t  Ab  aqüestes  y  altres 
salutíferes  admonicions,  despedí  Isop  al  seu  adop- 
tiu  fill,  lo  qual  desesperantse,  poch  temps  aprés,  se 
llangá  d'una  altíssima  torre.  Y  així  acaba  los  seus 


54 


LES    FAULES   D'lSOP 


malaventurats  díes.  Crida  aprés,  Isop,  los  falconers 
del  Rey,  ais  quals  maná  que  li  portassen  los  filis  de 
una  águila.  Y  portant,  feu-los  lligar  ais  peus  uns 
sachs  de  cuiro,  y  feu  posar  un  xich  en  cascún  sach, 
\o[s]  qual[í],  alcant  y  abaixant  lo  cevador,  feya  volar 
alt  y  baix  les  águiles.  Y  així,  fent  exercir  cascún 
jorn  les  águiles  en  aquest  exercici,  passá  lo  frigi- 
dissim  ivern,  per  hont,  prenent  llicencia  Isop  del 
Rey,  navega  ab  prósper  vent  en  Egipte.  Y  presen- 
tant-se  davant  lo  rey  Neptanabo,  admirat  aquell, 
ensemps  ab  tots  los  seus,  de  la  diformitat  de  Isop, 
estimant-lo  un  ferocissim  monstro,  no  podíen  pen- 
sar que  en  ell  hi  hagués  alguna  sapiencia,  obli- 
dant-se  que'l  purissim  bálsem  está  enclós  en  veixells 
vils  y  dejectes.  Dix  Neptanabo  a  Isop :  « ¿  A  quí't  par 

>  que  semblám  jo  y  los  meus  cavallers?  »  Respós 
Isop :   c  Al  resplandent  sol  y  ais  lluminosos  raigs 

>  d'aquell.  >  Dix-li  llavors  Neptanabo  :   «  Lo  regne 

>  deLyguro  acomparatal  nostre,  qué  sería?»  Res- 
pós Isop  ab  una  dissimulada  rialla:  «  No  sois  lo  reg- 
»  ne  de  Lyguro  es  mes  prósper  que'l  teu,  mas  enca- 
»  ra  la  excedeix  en  moltes  excelencies.  »  Admirant- 


LA    VIDA    DE    L  ISOP 


55 


(25) 


v. 


se  Neptanabo  del  presumptuós  parlar  de  lsop  *  li 
dix  :  « 1  Has-me  portat  los  mestres  que  m'edifiquen 
»  la  torre  ?  1  Respós  lsop :  «  Mostra-m  hont  vols  que 
»  s'edifique.  »  Llavors  Neptanabo  li  designa  hont 
volía  que's  fes  lo  edefici.  Mas  lo  excelentissim  lsop 
senyalant  los  quatre  cantons  del  lloch  hont  se  havía 
a  edificar  la  torre,  hi  posa  les  águiles  ab  los  xichs 
dins  los  sachs,  qui,  algant  y  abaixant  lo  cevador, 
feyen  alear  y  abaixar  les  águiles.  Y  així  volant  alt 
y  baix,  deyen  los  xichs:  «Daunos  cale,  pedra,  y  re- 
» jola,  per  que  pugám  edificar  la  torre.  »  Lo  qual 
admirable  artifici  essent  vist  per  Neptanabo,  dix 
a  lsop  :  €  Qué  ¿  los  hómens  teñen  ales  ?  *  Respós 
lsop:  «¿Y  tu  essent  home  vols  competir  ab  mi  qui 
>  só  mig  déu  ? »  Dix  llavors  Neptanabo :  «  Jo  tinch 
»  per  absolta  la  mía  difícil  demanda,  mas  jo't  prech 
»  que'm  respongues  a  un  altre  dupte  que  m'oco- 
»  rre.  Yo  fíu  portar  egües  de  Grecia,  les  quals  diuen 
»  que  s'emprenyen  del  relinxar  deis  cavalls  de  Babi- 
»  lonia.  »  Empero  demanant-li,  lsop,  un  día  d'espay 
pera  respondre,  se'n  ana  a  la  súa  posada,  y  maná 
ais  seus  que  li  portassen  un  gat.  Lo  qual  essent  por- 


56  LES    FAULES    D'lSOP 


tat  per  los  servidors  de  Isop,  maná  que'l  ferissen 
ab  un  bastó.  Los  mortíferas  colps  del  qual,  essent 
sentits  per  los  egipcians,  trevallaren  en  deféndre-1, 
mas  no  podent-lo  defendre,  anaren  al  Rey.  Y  perqué 
ells  adora  ven  lo  gat,  li  recitaren  de  aquell  lo  ne- 
fandissim  delicte.  Maná  Neptanabo  que  vingués 
Isop  davant  ell,  y  increpant-lo  d'un  tan  abominable 
crim,  respós  Isop :   c  Senyor,  la  causa  perqué  jo 

>  feya  ferir  lo  gat  es  perqué  esta  nit  passada  mata 
»  un  bellissim  gall  de  Lyguro,  lo  qual  cantan t  li  de- 

>  nunciava  de  la  tenebrosa  nit  totes  les  hores.  >  Dix 
Neptanabo  :   c  ¿Cóm  es  possible  que  un  gat  vaja  y 

>  venga  en  una  nit  de  ací  en  Babilonia?»  Respós 
llavors  Isop  :  «  Menys  es  possible  que  s'emprenyen 
»  les  egües  d'Egypte  del  relinxar  deis  cavalls  de 
»  Babilonia.  »  Per  hont,  vehent  lo  Rey  la  inaudita 
prudencia  d'Isop,  feu  convocar  tots  los  filosofs  deis 
seus  regnes;  y  notificant  los  la  venguda  d'aquell,  los 
convida,  ensemps  ab  ell,  en  un  admirable  sopar. 
Seguís  que,  sopant  tots  ab  grandíssima  jucunditat  y 
alegría,  dix  la  hu  d'aquells  a  Isop :  «  Déu  avorreix 
»  los  hómens  falciosos,  y  per  go  comets  tu  abomi- 
»  nable  crim  de  venerar  tan  poch  la  magestat  di- 
»  vina.  »  Dix  un  altre  filosof :  «  Jo  he  vist  un  sump- 
»  tuós  temple,  lo  qual  recolza  sobre  una  columna 
»  que  sosté  dotze  ciutats,  cascuna  de  les  quals  es 
»  cuber*ta  de  trenta  firmíssimes  bigues,  per  hont 
»  discorren  tostemps  dues  diformes  dones.  »  Res- 
pós Isop  :  «  Aqueixa  qüestió  los  ignorants  xichs  la 
»  saben  absolre  en  Babilonia:  perqué  lo  temple  es 
»  la  rotunditat  de  la  térra;  la  columna  es  l'any;  les 
»  dotze  ciutats  son  los  dotze  mesos;  y  les  dues  dó- 
»  nes  son  la  nit  y  lo  día,  que  discorrent  se  seguei- 
»  xen,  les  quals  se  diuen  diformes  per  la  diformitat 
»  y  diversitat  que  teñen.  »   Dix  un  altre  filosof : 


LA    VIDA    DE    L'lSOP  57 


«  ¿Quina  cosa  es  la  que  james  vem  ni  ohím?>  A  la 
qual  dificultosa  demanda  suplica  Isop  al  Rey  que  li 
donas  temps  de  respondre,  fins  a  l'altre  día.  Y  es- 
sent  a  la  posada,  feu  un  ficte  contráete,  en  lo  qual 
lo  rey  Neptanabo  confessava  que'l  rey  Lyguro  li  ha- 
vía  prestat  dos  milia  marchs  d'argent,  los  quals  se 
obligava  restituhir  li  pera  un  cert  temps,  lo  qual  era 
ja  passat.  Y  venint  lo  día  aprés  al  real  palacio,  hont 
estaven  ajustats  tots  los  filosofs,  presenta  al  Rey 
lo  ficte  contráete,  requerint  lo  que  restituhís  al  rey 
Lyguro  l'argent  que  de  aquell  rebut  havía.  De  la 
qual  obligació  admirant-se  lo  Rey,  demaná  a  tots 
los  seus  princeps  si  sabíen  que  Lyguro  li  hagués 
prestat  semblant  argent.  Y  respónent-li  tots  que  ja- 
mes havíen  vist  ni  ohit  tal  cosa,  dix  llavors  Isop : 
«  Donchs  absolta  es  la  demanda,  puix  no  havéu 

>  vist  ni  ohit.  »  Dix  llavors  lo  rey  Neptanabo  : 
c  Méritament  li  deuen  ésser  tramesos  per  mi  los 

>  tributs  a  Lyguro,  puix  que  té  un  tan  resplandent 
»  carvoncle  en  la  súa  posada.  >  Y  així,  despedint 

[v.]  dins  *  poch  temps  a  Isop,  trames  alegrament  lo  tri- 
but  a  Lyguro.  Tornat  Isop  en  Babilonia,  recita  al 
rey  Lyguro  tot  lo  que  li  havía  seguit  en  Egypte.  Y 
presentant-li  lo  tribut  de  Neptanabo,  maná  lo  Rey 
que  fessen,  a  semblanca  d'Isop,  d'aquell  or  una  be- 
llíssima  imatge.  No  passá  molt  temps  que,  desijant 
veure  Isop  lo  fértil  y  bellissim  imperi,  de  gracia 
suplica  al  Rey  que  li  donas  llicencia  pera  fer  la  pe- 
regrinado súa,  prometent-li  tornar  prestament  y 
despendre  en  servey  seu  tot  lo  restant  de  la  súa 
vida.  A  la  qual  suplicació  consentint  lo  Rey,  feu  lo 
desijat  viatge;  y  així,  discorrent  per  totes  les  bellís- 
simes  ciutats  de  Grecia,  comunicant  la  súa  altíssi- 
ma  intelligencia  acquirí  grandíssima  honor  y  fama. 
Y  finalment,  arribant  a  la  ínclita  ciutat  de  Delfos, 
8 


5* 


LES    FAULES    D  ISOP 


vist  que  era  poch  reverit  deis  qui  habita  ven  en  aque- 
lla, los  dix  en  aquesta  forma  :   c  ¡  Oh  sapientíssims 

*  hómens  de  la  famosíssima  ciutat  de  Delfos  1  Par- 
»  me  que  siáu  semblant  a  l'albre,  que  quan  está  ra- 
»  higat  en  térra  sembla  gran,  mas  si  es  posat  en 

>  mar,  par  una  mínima  centella.  Així,  essent  jo  ab- 
»  sent  de  vosaltres,  pensava  que  excediu  en  sapien- 

>  cia  a  tots  los  hómens,  mas  ara  que  us  veig,  tinch 

*  certitut  que  excediu  en  ignorancia  a  tots  los  qui 
»  viuen.  »  Ohides  aqüestes  aprobrioses  paraules  per 
los  de  Delfos,  conceberen  contra  Isop  grandíssima 
ira,  dihent :  «  Aquest,  restant  ensuperbit  de  la  se- 
»  quela  que  ha  tingut  en  les  altres  ciutats,  se  elevará 
»  ab  les  sües  faules,  similituts  y  metáfores,  en  tanta 
»  el[ev]ació  y  superbia,  que  volrá  usurpar  entre  tots 
»  nosaltres  de  la  nostra  excellentíssima  ciutat  [l'auc- 
»  toritat]  suprema. »  Y  per  co,  concordant  entre  ells 
de  matar  a  Isop,  imaginaren  un  fraudulent  engany, 
imposant-li  que  era  encorregut  en  crim  de  sacrilega 
y  servada  oportunitat  y  temps,  volent  partir  Isop  de 
la  ciutat,  li  posaren  amagadament  dins  la  súa  roba 
una  riquíssima  copa  del  temple  d'Apollo.  Mas  Isop, 


(26) 


LA    VIDA   DE   L'lSOP 


59 


>7) 


HÍ^^^^S 

¿p 

[/.  23.  ]  no  sabent  lo  inich  engany  d'*aquells,  partí  pera  la 
ciutat  de  Fócida;  empero  seguint-lo  los  delfians, 
ab  grandíssima  impetut  y  furor  lo  prengueren.  Y 
trobada  en  la  súaroba  la  bellíssima  copa,  enculpant- 
lo  d'un  tan  ne- 
fandissim  crim, 
lo  condemnaren 
a  ignominiosa 
mort.  Y  volent- 
lo  Uancar  de  la 
sumitat  d'un  al- 
tissim  mont,  su- 
plicant-los  Isop 
queunpochl'es- 
coltassen ,  co- 
mencá  a  entonar 

ab  adolorada  veu  aquests  salutífers  exemples :  «  En 
»  lo  temps  que'ls  irracionals  animáis  estaven  en  pa- 
»  cífica  tranquilitat  y  concordia,  confederant-se  la 
»  Rata  ab  la  Granota,  la  convida  a  sopar.  Y  essent 
»en  una  secreta  cambra  hont  hi  havía  pa,  mel, 
»  figues  y  moltes  altres  delicades  viandes,  dix  la 
»  Rata  a  la  Granota:  «  Elegeix  de  totes  aqüestes  de- 
»  litoses  viandes  la  que't  será  mes  accepta. »  Y  així, 
»  menjant  ab  grandíssima  jucunditat  y  alegría,  de- 
»  maná  aprés,  en  gracia,  la  Granota  a  la  Rata,  que 
»  puix  la  havía  feta  participant  del  seu  solemne  con- 
»  vit,  que  vingué[s]  a  delitar-se  ab  ella  en  la  súa  es- 
»  peyosa  bassa,  y,  per  que  passás  mes  segura,  que  lli- 
»  gas  lo  seu  peu  al  d'ella,  de  forma  que  sens  algún 
»  recel  arribas  a  la  súa  sumptuosa  posada.  La  ig- 
»  noranty  grossera  Rata,  donant-se  a  les  enganyoses 
»  paraules  de  la  Granota,  lligá  lo  seu  peu  al  de  aque- 

>  lia.  Mas  saltant  prestament  la  Granota  en  l'aygua, 

>  y  nadant  ab  intentissim  delit  per  la  profundíssima 


6o 


LES    PAULES    D  ISOP 


>  bassa,  trevallava  en  ofegar-la.  Per  hont,  cridant  ab 
»  espantables  crits  la  Rata,  clamant-se  de  la  iniqua 

>  decepció  de  la  Granota,  fonch  sentida  del  fame- 

>  jant  Milá,  y  vehent  les  dues  en  l'aygua,  foren  final- 
»  ment  per  aquell  devorades.  Així  vosaltres  qui 
»  exerciu  en  mi,  sens  causa,  la  vostra  crudelíssima 
*  ira,  seréu  devorat,  en  venja  mía,  per  los  de  Gre- 

>  cia  y  Babilonia.  »  Los  quals,  ohint  les  menaces 
d'Isop,  no's  curaren  de  deixar  lo,  ans  procuraren  de 
portar-lo  a  la  penya  ahont  despenyar-lo  volíen.  Mas 
Isop,  repugnant,  fugí  de  les  mans  de  aquells  y  aná- 
se'n  al  temple  de  Apollo,  y  puja  sobre  l'altar,  pen- 
sant  salvarse;  y  no  li  apronta,  car  los  de  Delfos  per 
forca  y  cruelment  del  temple  lo  se'n  portaren,  y 
ab  gran  impetut  y  velocíssima  furia  lo  portaren  a 
despenyar.  Y  Isop,  ventse  portar  així  ab  tanta  ver- 
gonya  y  deshonra,  dix  :  c  Ciutadans  de  Delfos,  no 
»  miréu  a  mi,  mas  miráu  que  deshonráu  la  casa  de 
»  Apollo,  déu  vostre,  en  la  qual  me  só  retret  per  sal- 
»  var  me,  y  vosaltres  de  aquella  me  havéu  tret,  guar- 
»  dant  poch  la  honra  de  aquell.  »  Y  aquells,  no 

volent  escoltar 
les  súes  parau- 
les,  *  molt  velo- 
císsimament  lo 
portaren  a  la 
mort,  lo  qual  los 
deya  estes  pa- 
raules  :     «  ¡  Oh, 

>  ferocíssims  hó- 
t  mens  de  Del- 

>  fos,  atenéu   a 

>  les  justes  ad- 
»  monicions  míes  I   Una  púdica  y  honrada   dona, 

>  tenint  una  imprudent  y  folla  filia,  continuament 


K 


!»«) 


LA   VIDA   DE  L'lSOP  6 1 


>  suplicava  los  déus  que  li  donassen  seny  y  pruden- 
»  cia.  Mas,  perseverant  la  folla  y  indiscreta  donzella 
»  en  les  súes  impertinents  inepcies,  vehent  un  rús- 
»  tech  pagés  qui  satisfeya  al  seu  libidinós  apetit  ab 
»  una  diforme  somera,  volgué  saber  de  aquell  lo  que 
»  feya,  Y  responent-li  que  posava  seny  a  la  somera, 
»  la  bestial  donzella,  vist  que  aquell  donava  a  Pirra- 

>  cional  animal  lo  que  la  mare  suplicava  tots  jorns 
»  ais  déus  per  ella,  li  dix  que  si  ell  li  posava  seny 
»  sería  molt  ben  remunerat  de  sa  mare.  La  qual 
»  insensada  demanda  ohint-se  de  l'inich  pagés,  sú- 
»  bitament  la  viola.  Per  hont,  vent-se  la  defallida 
^  donzella  violada  y  corrumpuda,  ana  ab  inte[n]sa 
»  leticia  a  sa  mare,  dihent-li :  «  Deixa  de  importunar 
»  los  déus  per  lo  meu  seny,  que  ja'l  me  ha  infundit 

>  un  jove.  »  Mas,  sabent  la  entrestida  mare  lo  des- 
»  astrat  cas  de  sa  filia,  lamentava  ab  amaríssims 
»  plors  la  follía  que  per  lo  seu  poch  seny  en  ella 
»  augmentat  havía.  Advertíu,  donchs,  vosaltres  de 
»  Delfos,  a  les  míes  sentides  metáfores.  Un  llaura- 
»  dor,  envellint-se  en  los  camps,  desijós  de  veure  la 
»  populosa  ciutat,  prega  sos  parents  que  lo  hi  por- 
»  tassen.  Per  hont,  posant-lo  en  un  carro  guiat  per 
»  dos  ásens,  li  mostraren  lo  camí  de  la  ciutat,  di- 
»  hent  que  no  podía  errar-lo.  Mas,  comovent-se  una 

>  turbulent  revolució  de  vent,  ofuscada  la  térra 
»  per  la  comoció  de  la  polg,  erra  lo  camí.  Y  pen- 

f.  24.]    »  sant  anar  a  la  ciutat  per  am*pla  y  segura  vía, 

>  fonch  portat  deis  ásens  a  una  perillosa  penya. 
»  En  la  qual,  vent  se  ab  tan  grandissim  perill,  al- 
»  gant  les  mans  al  cel,  exprimí  aqüestes  paraules  : 
€  ¡  Oh,  immortal  Júpiterl  jno  sé  en  qué  he  ofés  la  túa 
t  magestat,  que  així  has  volgut  que  sía  dilacerat 
»  per  ignominiosos  ásens !  »  Atenéu  encara,  |  oh 
»  crudelíssima  gent  de  Delfos  I  a  esta  succinta  simi- 


62 


LES    FAULES    D  ISOP 


>  litut  mía.  Un  home,  amant  libidinosament  a  sa 
»  filia,  trames  sa  muller  a  casa  de  sa  germana.  Y  res- 
»  tant  tot  sol  ab  sa  filia,  li  roba  sa  virginitat  súa.  Em- 

>  pero  vent-se  la  adolorada  donzella  així  violada 
»  per  son  pare,  li  dix:  «Pus  prest  elegiría  reportar 

>  aquest  dany  de  tots  quants  hómens  son  en  la  uni- 
»  versa  térra,  que  de  tu  qui  es  mon  pare.  »  Així  jo, 

>  dix  Isop,  elegiría  pus  prest  sotsmetrem  a  tots  los 


\( 

%0L 

&\ 

1 

h§ 

YTiifcJS'il  Ík 

'inwrff 

S5^ 

v\\ 

^^8 

Ifl  Vil 

ciiJifflJil 

i 

"^' 

vlfeS 

llpl^^ 

\¿iOSW 

&In2£ 

S§íta^5^\ 

J     (»9) 


>  gravíssims  perills  de  la  mar,  que  morir  per  mans 

>  vostres  ab  oprobriosa  infamia.  Y  per  co  requir  ais 
»  immortals  déus,  puix  jo  muyr  immune  de  culpa 
i  que  facen  de  mi  crudelíssima  venja. »  Mas  la  fero- 
císsima  gent  de  Delfos,  no  volent  eixaudir-lo,  lo  Nan- 
earen de  Valtra  [alta]  muntanya.  Y  així  fina  lo  sa- 
pientissim  Isop  los  seus  benaventurats  díes.  Empero 
tan  grandíssima  fam  y  pestilencia  aprés  de  la  mort 
d'aquell  assaltá  los  de  Delfos,  que  james  pogueren 
obtenir  remey  deis  immortals  déus,  fins  que  feren  a 

Isop  una  bellíssima  imatge,  punint  ensemps 

crudelíssimament  ais  qui  havíen  perpetrat 

la  injusta  mort  súa. 


[V. 


LLIBRE  PRIMER 


DE   LES 


FAULES  DISOP 


(30; 


Faula  .i.  —  Del  Gall  y  de  la 
Margarita 


preciosa 


M 


L°  vigilant  Gall,  cercant  ab  que  pogués  satis- 
fer  a  la  súa  intollerable  fam,  trobá  una  pedra 
preciosa  en  un  impertinent  lloch  immunde.  A  la 
qual  destina  ab  alta  veu  aqüestes  paraules  :  «  j  Oh 
»  inestimable  pedra!  ¿quí  t'ha  posat  entre  tanta  tur- 
»  pitut  y  llegesa?  Si  algún  sedejant  avar  te  ios  ven- 
»  gut  a  l'encontre,  ab  major  jucunditat  te  rebera; 
»  que  pera  mi,  mes  me  aprontara  un  minim  gra  de 
»  mili  que  tota  la  túa  incomparable  excellencia.  » 
Descriu  lo  sapientissim  Isop  aquesta  primera  fau- 
la, contra'ls  lectors  de  aquest  scientífich  llibre,  los 
quals,  no  gustant  de  aquell  la  interior  allegoría,  no 
comprenen  la  estrema  riquesa  de  una  tan  admira- 
ble y  preciosa  Margarita. 


Llegir  y  no 
entendre 
es  menys- 
preu. 


64 


LES    PAULES    D'lSOP 


Faula  .ij.  — Del  Llop  y  del  mansuet 
Anyell!! 


Poch  apro- 
Jita  rahó 
m  veriiat 

ab  lo  inich. 


Lo  simple  Anyell  y  lo  ferocissim  Llop,  venint  a 
un  profunde  riu  per  beure,  se  trotaren  im- 
pensadament  en  aquell.  Lo  humil  Anyell  bevía  un 
poch  mes  baix  que'l  famejant  Llop.  De  hont,  per 
damnificar  a  1' Anyell,  li  dix  lo  Llop  *  ab  furioses 
paraules  :   «  i  Per  qué  maliciosament  me  has  enter- 

>  bolit  l'aygua? »  Respós  lo  benigne  Anyell:  c¿Cóm 
»  te  puch  jo  enterbolir  l'aygua  que  discorre  del 
»  lloch  hont  tu  beus  allá  hont  jo  bevía?  »  Mas  lo 
inich  Llop,  no  curant  de  la  innocencia  del  mansuet 
Anyell,  li  dix :  «  ¿  Per  qué'm  respons  ab  tan  super- 

>  bioses  paraules  ?  »  Respós  lo  Anyell :  «  No  creya 
» jo  enujarte.  *  Dix  llavors  lo  Llop,  mirant  lo  Anyell 
ab  indignada  vista :  t  Pochs  díes  ha  que  fuy  així 
»  aprobriat  de  ton  pare. »  Respós  lo  Anyell:  c¿Quál 
»  rahó  vol  que  reporte  jo  la  pena  del  oprobi  de 
»  mon  pare?  >  Dix  llavors  lo  Llop,  aplicant-li  altra 
nova  culpa  :  c  ¿  Per  qué  m'has  destrohit,  pasturant, 


(31) 


LLIBRE   PRIMER 


65 


»  la  heretat  mía?  >  Respós  lo  Anyell :  «  Si  encara 
»  no  tinch  dents  pera  pasturar  ¿en  qué  t'he  pogut 
»  ofendre?  »  Dix  finalment  lo  Llop  :  c  Ab  tot  que 
>  jo  tinga  alguna  resposta  pera  les  túes  justes  escu- 
»  ses,  no  deixaré  per  go  de  dilacerarte.  »  Y  així,  de- 
vorant  ab  impetuosa  furia  lo  mansuet  Anyell,  mí- 
serament  li  lleva  la  vida.  Instroeix  aquesta  faula  que 
en  los  inichs  y  perversos  no  preval  alguna  rano, 
sino  sois  la  crudelíssima  rapinya  y  violencia. 


Faula  .iij. — De  la  Rata  y  de  la  Granota 


(32) 


v. 


Aquell  que  pensa  mal  y  coses  contraríes  de 
bé  contra  altre,  no  pot  fugir  de  pena,  segons 
en  la  present  faula  clarament  se  mostra.  Volent  una 
Rata  passar  un  riu,  demaná  remey  a  la  Granota,  la 
qual,  vista  sa  petició,  ab  fictes  *paraules  li  dix  que 
era  molt  contenta  de  ajudar-li  y  posar-la  molt  se- 
gurament,  imaginant  entre  sí  de  ofegar-la  y  matar- 
la. Y  dix-li :  «  Per  que  passes  mes  segurament,  lliga- 
»  ras  la  túa  cama  a  la  mía,  per  que  no  cregues  que't 
9 


Molts  per 
fer  mal  a 
altre  re- 
hén dany. 


66 


LES    FAULES    D'lSOP 


»  desempare  en  lo  perill.  i  Yla  Rata,  crehent  ses 
blanes  paraules,  deixá-s  lligar  ab  ella;  y  així  entra- 
ren, y  plegats  al  mig  del  riu,  la  Granota  comenta  a 
metres  al  fons  de  l'aygua  per  ofegar  a  la  desventu- 
rada Rata,  la  qual  ab  les  mes  forces  que  podía  se 
sostenía  demunt  l'aygua;  y  estant  en  aquesta  profi- 
dia,  sobrevingué  un  Milá  y  ab  ses  ungles  prengué 
arrebatadament  la  Rata  que's  mostrava  sobre  l'ay- 
gua y  portá-se'n  a  la  Granota  que  ab  ella  estava 
Hígada,  y  així'ls  feu  trocos  y'ls  se  menjá.  La  signi- 
ficado de  aquesta  faula  es,  que  aquells  que  pensen 
mal  y  dany  ais  altres,  posant-ho  per  obra  avegades 
destroeixen  a  sí  mateixos  per  fer  mal  ais  altres.  Y 
així  pereixen  los  que  ab  especia  de  fer  bé  fan  mal. 


Faula  .iiij. — Del  Mostí  y  ¡de  la  Ovella 


Un  ferocissim  Mostí,  demanant  a  una  mansue- 
ta Ovella  certa  quantitat  de  pa  que  pretenía 
haver-li  prestat,  la  Ovella  negava  totalment  haver- 
la  rebuda.  Y  alterquant  en  aquesta  forma,  vingue- 


LLIBRE    PRIMER 


67 


ren  davant  lo  prudentissim  Jutge.  En  presencia 
del  qual,  preposant  lo  inich  Mostí  la  súa  fraudulo- 
sa  demanda,  y  essent-li  contradit  per  la  simple 
/.  26.  J  Ovella,  lo  Mo*stí  se  oferí  probar  la  súa  petició  ab 
auténtichs  testimonis.  Y  encontrant  lo  Llop,  lo  Buy- 
tre  y  lo  Milá,  los  prega  que  testificassen  de  fals 
contra  la  miserable  Ovella.  Los  quals,  assistint  da- 
vant lo  Jutge,  afermaren  la  Ovella  haver  rebut  del 
Mostí  lo  pa  que  aquell  pretenía.  Per  lo  testimoni 
deis  quals,  condempnant  lo  decebut  Jutge  la  inno- 
cent  Ovella,  aquella  no  tenint  ab  que  pagar  lo  just 
preu  del  pa  al  Mostí,  a  la  fí  tresquillant-se  la  llana 
paga  ab  aquella  lo  que  no  devía.  Per  hont,  sofrí  in- 
tollerable  fret,  aquell  crudelissim  ivern  la  trista. 
Amonesta  aquesta  faula,  que  los  hómens  inichs  y 
malívols  no  pensen  sino  en  damnificar,  ab  cavillosos 
enganys,  los  mansuets  y  simples. 


Faula  .v.  — Del  Gcq  y  de  la  Carn 


(34) 


Qui  tot  ho 
vol  tot  ho 
pert. 


68 


LES    FAULES    D'lSOP 


Un  famejant  Gog,  portant  un  troc.  de  Carn  en 
la  boca,  passá  per  un  clarissim  riu,  y  vehent 
la  ombra  de  aquella  en  la  profunditat  de  l'aygua, 
semblant-li  que  la  que  veya  era  major  que  la  que 
ell  tenía,  mogut  de  estrema  cobdicia  la  volgué  pen- 
dre. Y  obrint  la  boca,  li  caygué  la  que  por*tava; 
de  forma  que  perdé  lo  cert  por  lo  incert.  Mostra 
aquesta  faula,  que  l'home  no  déu  deixar  lo  que  té 
ab  certitut  per  lo  que  está  en  dubte,  encara  que  lo 
que  creu  obtenir  parega  ésser  molt  mes  que  lo  que 
ell  posseheix;  sino  seguir-se  ha  en  ell  lo  comú  vul- 
gar, que  diu  (y  així  segons  lo  proverbi  comú) : 
c  Qui  tot  ho  vol  tot  ho  pert.  » 


v. 


Ab  ton  ma- 
jor no  par- 
tes peres. 


Faula  .vj.  —  Del  ferocissim  Lleó,  de  la 
Cabra,  de  la  Vaca  y  de  la  Ovella 


*  T     a  Cabra,  la  Vaca  y  la  Ovella  feren  companya 

1    v  ab  lo  feroc.  Lleó.  Y  com,  discorrent  per  les 

aspres  muntanyes,  prenguessen  un  velocissim  Cer- 


LLIBRE    PRIMER 


69 


vo,  feren  d'ell  quatre  parts.  Y  volent  pendre  cascú  la 
súa  part,  y  aprés  fer  tres  de  la  quarta,  dix  lo  fero- 
cissim  Lleó:  «La  primera  part  es  mía;  la  segona  me 
>  pertany  perqué  só  de  major  fortitut  que  vosaltres; 
»  la  tersa  me  pervé  perqué  correguí  ab  major  velo- 
»  citat  y  furia;  y  qui  tocará  la  quarta  tinga-m  per 
»  capital  enemich.  »  Persuadeix  aquesta  faula,  que 
l'home  no  déu  fer  companya  ab  algú  de  major  con- 
dició  que  la  súa,  perqué  tota  la  ponderosa  cárrega 
recolzará  sobre'ls  seus  débils  muscles,  y  portar-se'n 
ha  utilitat  lo  arrogant  superbo. 


Faula  .vij. — De  l'astut  Lladre 

Y  DEL  RADIANT  SOL 


Era  un  famosissim  Lladre,  y  volent-lo  casar  los 
seus  afectáis  amichs,  dix-los  un  filosof  aquest 
maravellós  exemple :  «  En  temps  passat  delibe- 
i  rant  se  casar  lo  Sol,  totes  les  nacions  de  la  uni- 
»  versa  térra,  volent  perturbar  semblant  matrimoni, 


7o 


LES    PAULES    D  ISOP 


f  posaren  la  súa  prejudicial  clamor  davant  l'immor- 
t  tal  Júpiter,  dihent :  €  j  Oh  immens  Júpiter !  mógat 
»  a  misericordia  lo  nostre  grandissim  dany,  que  ara 
>  que  no  es  lo  Sol  sino  únich,  som  estremament  ve- 
»  xats  deis  seus  ardentíssims  raigs,  ¿  qué  sería  de 
»  nosaltres  si  filis  procrea  va?  »  Denota  aquest  sub- 
til  exemple,  que  los  hómens  no  deuen  afavorir  los 
inichs  y  per*versos,  mas  perturbar  que  en  les  súes 
enganyoses  cavilacions  no  augmenten. 


Faula  .viij. — Del  Llop  y  de  la  Grúa 


Un  famejant  Llop,  devorant  una^fera,  sevli  en- 
travessá  un  os  en  la  gola.  Y  prometent  gran- 
díssims  donatius  a  la  Grúa  si  ab  lo  béch  lo  delliu- 
rava  d'un  tan  grandissim  perill,  la  benigne  Grúa, 
moguda  a  pietat,  trahent  l'ós  de  la  gola,  presta- 
ment  lo  remedia.  Mas  requerint  aprés  la  Grúa  al 
Llop  que  la  remuneras  del  fatigós  trevall,  respós 
aquell :  <  jOh  ingrata  y  maligna  Grúal  ¿no't  re- 
»  cordes  que  tenint  lo  cap  dins  la  mía  boca  te  podía 


(37) 


LLIBRK    PRIMER 


71 


»  degollar  si  volguera?  Donchs  ¿quina  altra  remu- 
»  neració  pot  ser  de  major  estima  que  aquesta?  » 
Descobre  aquesta  faula  que  lo  servey  que's  fa  a 
l'inich  tostemps  resta  inremunerat. 


(HE  Faula  .ix. — De  les  dues  Goces 


Una  astuta  Goca,  essent  prenyada  y  no  tenint 
lloch  hont  pogués  parir,  prega  a  una  altra 
Goga  que  la  acullís  en  la  súa  posada.  Aprés  humils 
prechs  de  la  qual,  consentí  [la]  altra  Goca;  y  així,  pa- 
rint  en  sa  casa,  satisfeu  a  la  necessitat  súa.  Empero 
aprés  d'haver  paritlaGoca  y  estantja  pera  poder  ca- 
minar ab  sos  filis  sens  algún  recel  de  la  vida,  essent 
requesta  per  l'altra  que  se'n  tornas  a  la  súa  posada, 
respós  la  partera  que  no  volía.  Y  vehent  *  aquella 
que  ab  tanta  afabilitat  la  havía  rebuda  la  súa  des- 
cortesía, volgué  volentment  foragitarla.  Mas  res- 
ponent-li  la  partera  ab  grandíssima  furia,  li  dix  en 
aquesta  forma:  «  Si  les  túes  impetuoses  forces  bas- 
»  taran  a  foragitar-me,   [te  tornaría  lo  teu  lloch]; 


No  acuites 
a  altra  en 
ton  colo- 
mer. 


72 


LES    PAULES    D  ISOP 


»  sino,  presta  paciencia  y  cerca  altra  posada.  *  Ex- 
horta aquesta  faula  que  per  negunes  afables  parau- 
les  devém  acollir  a  negú  ni  deixar-li  lo  que'ns  es 
propri,  perqué  sots  la  dolcor  de  la  mel  se  enclou  la 
amaríssima  amargura. 

Faula  .x.  —  De  l'Home  y  de  la  Serp 


Devém 

perdonar  a 

Vignorant 

y  castigar 

al  mal. 


*  "T?ent  crudelissim  fret  en  lo  temps  de  l'espanta- 
XP  ble  ivern,  un  benigne  Home,  mogut  a  pietat, 
acollí  en  la  súa  posada  una  Serp,  alimentant-la  deis 
seus  propris  béns.  Seguís  que  sobrevenint  lo  calo- 
rós  estiu,  la  verinosa  Serp  se  comengá  a  malignar 
contra'l  cortés  Home;  y  volent  foragitar  aquella  de 
la  súa  posada,  la  ingrata  y  crudelíssima  Serp,  con- 
trastante ab  védnosos  mogos,  jamás  volgué  obe- 
hir-lo.  Mostra  aquesta  faula,  que  los  inichs  en  lloch 
de  remunerar  los  que'ls  benefiquen,  se  indignen 
mes  contra  aquells,  de  forma  que  per  salutífera  tria- 
ga  los  donen  mortífer  veri,  y  per  incomparable  de- 
lit,  intollerable  pena,  y  per  fidelíssima  pietat,  frau- 
dulós  engany. 


[V. 


LLIBRE    PRIMER 


73 


¡Faula  .xj.  — De  l'espantable  Lleó 

Y   DE  L'lNSENSAT  ASE 


Un  presumptuós  y  insensat  Ase,  anant  per  un 
aspre  camí,  encontrá  un  espantable  Lleó. 
Y  inclinant-se  a  ell,  lo  saluda  ab  una  oprobriosa 
rialla.  Per  hont,  indignant-se  lo  ferocissim  Lleó,  li 
dix  en  aquesta  forma  :  «  Sino  que  mire  que  ensut- 
»  ziaria  les  míes  reals  mans  en  inmunde  y  turpíssi- 
»  rna  sanch,  jo  faría  de  tu  crudelíssima  venja.  * 
Amonesta  aquesta  faula,  que  ais  insensa«is  ignorants 
fácilment  los  devém  atorgar  venia ;  mas  ja  per  $o 
no'ns  devém  deixar  de  resestir  a  les  impertinents 
inepcies  deis  qui,  volent-se  egualar  ab  los  qui  son 
mes  dignes  que  ells,  volen  aprobriar  aquells  qui,  en 
comparació  d'ells,  son  divináis  hómens. 


La  bona 
obra  feta 
al  mal 
home  no 
aprofita. 


Faula  .xij.  —  De  les  dues  Rates 

Una  Rata  que  habitava  en  una  populosa  ciu- 
tat,  discorrent  per  l'univers,  fonch  receptada 
de  una  altra  Rata  que  trobá  en  lo  camí.  La  qual, 


74 


LES    FAULES    ü'lSOP 


Más  val  pa 

eixut  sin 

temor  que 

%a1lin.es  ab 

temor. 


portant-la  a  la  súa  pobra  caseta,  la  convida  a  bello- 
tes y  faves,  les  quals  ella  tots  anys  con*servava.  Y 
d'allí  a  poch  temps,  havent  acabat  la  Rata  de  la 
ciutat  lo  seu  peregrinatge,  tornant  per  allí  hont  la 
Rata  que  li  havía  fet  tan  bon  aculliment  tenía  la  po- 
sada, li  demaná[W]  de  gracia,  per  que  li  pogués  sa- 
tisfer  lo  servey  que  de  aquella  rebut  havía,  que  se'n 
vingués  a  la  ciutat  ab  ella.  La  qual,  deliberant  com- 
pláure-la,  voluntariament  se'n  ana  en  companyía 
súa.  Y  essent  arribades  a  la  ciutat,  posant  la  Rata 
de  la  ciutat  a  l'altra  en  una  cambra  hont  ella  habi- 
tava,  la  qual  estava  plena  de  exquisites  y  delicades 
viandes,  li  dix  que['s]  sacias  ab  aquelles.  Seguí- s  que, 
menjant  ell[e]s  ab  grandissim  plaher,  vingué  súbita- 
ment  lo  dispenser,  y  obrint  la  porta  de  la  cambra, 
sentida  la  remor,  les  Rates  fugiren.  Y  ignorant  la 
estrangera  Rata  los  llochs  hont  se  havía  de  salvar, 
acampa  ab  grandissim  perill.  Mas  anant  se'n  dins 
poch  temps  lo  dispenser  y  tornant  elles  al  seu  deli- 
tos menjar,  dix  la  Rata  de  la  ciutat  a  l'altra:  «  ¿De 
»  quina  turbació  es  estada  afligida?  No  tingues  te- 
»  mor  y  menja  ab  alegría,  que  res  no'ns  pot  noure.  » 


LLIBRE    PRIMER 


75 


>•] 


Y  respós  1'altraRata:  «Tu  que  no  tems  aquests  gra- 
»  víssims  perills  per  la  consuetut  en  que'ls  tems 
»  cascún  día,  menja  sens  alguna  temor;  que  jo  men 
»  vull  tornar  a  la  mía  pobra  posada,  hont,  sens  al- 
»  gún  recel,  del  poch  que  tinch  me  contente.  »  In- 
crepa y  reprén  aquesta  faula  aquells  qui  s  apropin- 
quen  ais  reys  ¡y]  princeps,  pera  que  aconseguesquen 
algunes  dignitats  mes  del  que  requir  la  súa  condi- 
ció  y  natura,  y  instrueix  apetir  la  descansada  vida 
de  la  tranquilla  pobresa,  perqué  mes  val  possehir 
ab  *  repós  lo  poch  que  la  una  má  pot  pendre,  que 
[lo  que]  les  dues  poden  acquerir  ab  traballosa  aflic- 
ció  de  ánimo. 


Faula  .xiij.  — De  la  Águila  y  de  la 

ENGANYOSA   RáBOSA 


La  volant  y  llaugera  Águila,  prenent  los  fflls*a 
una  astuta  Rabosa  per  alimentar  los  seus, 
la  Rabosa  seguint  aquella,  la  suplicava  que'ls  hi  res. 
tituhís.   Mas   la   arrogant   y   superbíssima  Águila, 


Mes  val 
enginy  que 
forfa. 


76 


LKS    FAULES    D'lSOP 


menyspreant  los  prechs  de  la  Rabosa,  may  la  vol- 
gué  complaure.  Per  hont,  indignant-se  la  menysprea- 
da  Rabosa,  presa  certa  palla  y  llenya,  circuhí  l'ar- 
bre  hont  l'Aguila  tenía  sos  filis,  y  portant  foch,  en- 
cengué  en  aquella  ardentíssimes  flames,  les  quals, 
aplegant  fins  a  la  sumitat  de  l'arbre,  abrasaren  lo 
niu  ensemps  ab  los  filis  de  l'Aguila.  De  hont  la  su- 
perba  Águila,  per  estalviar  un  tan  perillos  incendi, 
hagué  a  restituhir  los  filis  a  la  adolorada  Rabosa. 
Exhorta  aquesta  faula,  que  no  devém  damnificar  los 
humils,  perqué  no  facen  en  nosaltres  crudelíssima 
venja,  y  del  seu  dany  no  reportem  per  Nostre  Se- 
nyor  Déu  punició  eterna. 


Faula  .xiiij.  —  De  l'Aguila,  del  Caragol 

Y   DEL  CORB 


Mes  val 

enginy  que 

forfa. 


Una  velocíssima  Águila,  prenent  ab  les  súes 
crudelíssimes  arpes  un  rich  Caragol,  no'l  se 
podía  menjar  perque's  posava  dins  la  closca.  Se- 
guí-s  que,  passant  per  allí  *un  Corb,  vista  la  neces-   [/  jo.  ] 


LLIBRE    PRIMER 


77 


sitat  de  l'Aguila,  li  dix  :  c  Si  no  uses  de  ingeniosa 
»  astucia  james  obtendrás  lo  que  desiges.  »  Y  pro- 
metent-li  llavors  la  velocíssima  Águila  part  de  la 
presa,  lo  prega  molt  que  li  consellás  lo  que  devía 
fer  en  la  súa  necessitat  estrema.  Ais  prechs  de  la 
qual,  consentint  lo  astut  Corb,  li  consellá  que,  vo- 
lant  lo  mes  alt  que  pogués,  deixás  caure  lo  Cara- 
gol  sobre  alguna  aspra  roqua,  per  hont,  rompent-se 
la  closca,  poría  saciar-se  ensemps  ab  ell  de  la  súa  di- 
ficultosa caga.  Per  lo  qual  inich  consell,  perint  lo 
miserable  Caragol,  fonch  devorat  deis  seus  dos  cru- 
delíssims  enemichs.  Demostra  aquesta  faula,  que 
moltes  coses  se  fan  ab  industriosa  prudencia,  que 
may  se  poríen  acabar  ab  nenguna  corporal  forga. 

Faula  .xv.  —  Del  vanagloriós  Corb 

Y   DE  LA    ESTUTA   RABOSA 


44) 


Un  famejant  Corb,  prenent  un  formatge  d'una 
finestra,  lo  porta  sobre  un  altissim  arbre.  Y 
essent  vist  de  una  astuta  Rabosa,  apetint  lo  format- 


QuVt  lloa 
del  que  no 
tens,  te  vol 
enganyar. 


78  LES    FAULES   ü'lSOP 


ge,  comenta  a  lloar  lo  Corb  ab  paraules  enganyo- 
ses,  dihent-li  en  aquesta  forma:  tjOh  bellissim  ocell, 
»  excedint  a  tots  en  resplandent  color  y  bellíssima 
»  forma,  no  es  algú  de  tots  los  ocells  qui  a  tu  se 
»  acompare!  Sois  en  una  cosa  te  ha  prejudicat  na- 
»  tura,  que  si  així  com  te  ha  donat  tanta  pulcritut  y 
»  bellea  te  hagués  donat  la  veu  clara,  obteníes  per 
»  cert  entre  tots  ells  la  universal  monarquía.»  De  les 
quals  fletes  *y  dissimulades  llaors  gloriejant-se  va- 
nament  lo  indiscret  Corb,  súbitament  comenta  a  en- 
tonar lo  seu  acostumat  cántich.  Per  hont,  obrint  la 
boca,  prestament  li  caygué  lo  formatge,  lo  qual, 
ans  de  tocar  en  térra,  fon  en  les  mans  de  la  enga- 
nyosa  Rabosa.  Y  menjant-lo  davant  ell,  li  feu  re- 
portar condigne  satisfacció  de  la  súa  ensensada  va- 
nagloria. Denota  aquesta  faula  que  a  nengún  discret 
li  deuen  plaure  vanaglorioses  paraules,  perqué  de 
la  vanagloria  insurt  graví[«]ssima  dolor  y  tristicia. 

Faula  .xvj.  —  Del  decrepit  Lleó,  del 

PORCH,  DEL  THORO   Y  DE  L'ASE 

*  TZ?  ssent  ja  pervengut  lo  f eroc  Lleó  en  la  edat 
Iv  decrépita  y  sens  alguna  forca,  arriba  allí  hont 
ell  habitava  un  Porch  saivatge,  lo  qual  per  ésser 
estat  delacerat  de  aquell  en  temps  passat,  feu  en  lo 
debilitat  Lleó  crudelíssima  venja.  Y  dins  poch 
temps,  arribant  un  ferocissim  Thoro,  feu  en  lo  Lleó 
lo  que  havía  fet  lo  Porch;  y  finaíment  sobrevenint 
un  pusillanim  Ase,  li  dona  en  lo  front  dues  amarís- 
simes  coces.  Los  quals  oprobriosos  danys  essent 
pacientment  rebuts  del  Lleó,  dix  aqüestes  paraules: 
«  Quan  excellía  en  mi  tota  la  mía  pulcritut  y  incom» 
»  parable  forca  tots  me  honraven  y  reveríen,  puix 


LLIBRE    PRIMER 


79 


>  ab  aquella  doní'ls  molt  salutífer  adjutori,  en  tant 
»  que  la  mía  gloriosa  fama  incutía  terror  en  tota  la 
»  universa  térra;  empero  ara  que  les  míes  forces  son 
»  ja  debilitades,  essent  perduda  la  mía  honor  y  glo- 
»  ria,  aquel ls  a  qui  jo  afavoría  me  damnifiquen.  » 
Instrueix  aquesta  faula,  que  los  qui  son  constituhits 
en  alguna  mundana  dignitat  deuen  ésser  humils  y 
afables,  recordant-se  que  poden  caure  de  la  sumitat 
de  aquella.  Y  si  no  acquereixen  amichs  en  lo  temps 
de  la  prosperitat,  serán  perseguits  y  oprobriats  de 
aquells  a  qui  haurán  vexat  ab  violencia. 


W. 


Faula  .xvij.  —  Del  dement  Ase 

X  DE  LA  AFABLE  GOCETA 

Essent  vist  per  un  dejectat  Ase  que  son  senyor 
feya  grandíssimes  festes  a  una  simple  Goceta 
per  las  caricies  que  aquella  li  mostrava,  dix  en  sí 
mateix  aqüestes  paraules  :  «  Si  *  aquest  xiquet  ani- 
»  mal  es  amat  en  tan  alt  grau  de  aquest  qui'ns  se- 
»  nyoreja,  quant  mes  li  guanyaré  jo  la  voluntat  si 
»  li  fas  algunes  enamorades  festes,  com  jo  en  mol- 


8o 


LES    FAULES    D  ISOP 


Ningú  se 

den  entre- 

metre  en  lo 

que  noli 

pertany. 


*  tes  singularitats  a  la  Goceta  excellesca.  >  Y  ima- 
ginat  per  aquell  un  astut  remey,  venint  un  jora  lo 
senyor  a  la  súa  posada,  sortí  prestament  de  l'esta- 
ble,  y  corrent  vers  aquell,  ab  innumerables  coces 
li  posa  ses  mans  sobre'ls  muscles,  comencant-lo  a 
llepar  com  la  Goceta.  Per  hont,  ultra  la  súa  podero- 
sa cárrega,  li  ensutziá  tota  la  roba.  Mas  cridant  lo 
senyor  ab  espantables  crits  y  demanant  adjutori, 
fonch  per  los  escuders  de  aquell  ferit  de  tan  crude- 
líssimes  bastonades,  que'l  deixaren  ja  quasi  mort 
sobre  la  térra.  Persuadeix  aquesta  faula,  que  algú 
no  déu  exercir  altre  del  que  requir  la  natural  con- 
dició  súa,  sino  seguir-li  ha  així  com  a  Tinsensat 
Ase,  que,  volent  fer  altre  del  que'l  seu  natural  no 
requerirá,  passá  perill  de  perdre  la  vida. 

Faula  .xviij.  —Del  misericorde  Lleó 

Y  DE  LA   PRESUMPTUOSA  RATA 


Dormint  un  Lleó  en  un  profundo  barranch, 
les  rates  que  habitaven  en  aquell  concorre- 
gueren  allí  hont  ell  dormía.  Y  saltant  a  cas  afortuhit 


LLIBRE    PRIMER 


81 


(47) 


una  de  aquelles  sobre'l  Lleó,  fonch  per  aquell  súbi- 
tament  presa.  Mas  la  miserable  Rata,  vent-se  en  les 
espantables  arpes  del  ferocissim  Lleó,  lo  suplica  ab 
humils  paraules,  puix  no  havía  errat  per  malicia, 
que  li  hagués  misericordia;  y  lo  Lleó,  vent  que  de 
la  venja  de  una  mínima  Rata  no  reportaría  alguna 
honor  y  gloria,  puix  acquereix  major  triumfo  lo  qui 
lliberta  algú  podent-lo  matar,  que  lo  qui  vens  *  al 
seu  esforcat  enemich,  delibera  llibertar-la.  De  la 
qual  summa  llibertat,  fent-li  la  Rata  innumerables 
gracies,  torna  alegrament  a  la  súa  pobra  posa- 
da. Seguí- s,  poch  temps  aprés,  que  enllacant-se  lo 
ferocissim  Lleó  en  un  perillos  llac,  fonch  sentit  de 
la  llibertada  Rata.  Y  socorrent-lo  prestament  per 
la  mercé  que  de  aquell  rebut  havía,  comencá  a  ro- 
segar lo  llac;  que'l  miserable  Lleó  detenía;  de  for- 
ma, que  dins  poch  temps  lo  lliberta.  Amonesta 
aquesta  faula,  que  nengú  james  déu  damnificar  ais 
de  flaques  y  débils  forces,  perqué  algunes 
vegades  los  de  major  condició  son 
subsvenguts  deis  inferiors 
y  mínims. 


ii 


82 


LES   PAULES    D'lSOP 


El  renega- 
dor no  es 
ohit  deis 
sants. 


Faula  .xix.  —  Del  xich  Milá  y  de 

LA  DISCRETA  MARE 


—  ;■  i    i             '  ' 

^^^^^^m 

:^£**»s^s&*&^¡¿í 

^üte¿  -  ^-3 

^^^                            m^'> 

UN  xich  Milá,  essent  vexat  per  gran  temps  de 
una  mortífera  malaltía,  prega  humilment  a 
'sa  Mare,  destillant  deis  seus  ulls  vives  llágrimes, 
que  peregrinant  per  los  temples  deis  Déus  fes  in- 
numerables \ots  y  promeses  perqué  acquerís  sani- 
tat.  Al  qual  respós  l'aflicta  Mare  :  «  Mes  sería  que 
»  contenta  de  adherir  al  que'm  supliques,  mas  tinch 
»  recel  que  en  res  no  t'aprofitaría;  perqué  havent 
»  tu  destrohit  los  sumptuosos  temples  y  ensutziat 
»  los  altars,  no  deixant  exercir  james  los  divináis 
*  sacrificis,  tinch  per  impossible  de  obtenir  lo  que 
>  desiges.  »  Refereix  aquesta  faula,  que  los  inichs 
hómens,  quan  son  punits  de  la  justicia  divina, 
james  serán  ohits  de  aquella  fins  que 
de  les  súes  iniquitats  fassen  con- 
digna penitencia. 


(48) 


LLIBRE   PRIMER 


83 


v.}  *Faula  .xx.  —De  l'astut  Calador  y  de 

LA  MANSUETA   CADERNERA 


(49) 


UN  astut  Calador,  anant  un  jora  a  cagar,  prés 
una  simple  Cadernera;  la  qual,  vent-se  així  sú- 
bitament  en  les  súes  mans,  li  dix  aqüestes  paraules  : 
«  Si  jo  hagués  previst  los  teus  inichs  paranys,  no  bas- 
»  taves  tu  a  pendrem.»  A  la  qual  respós  lo  Cacador: 
c  Així  prench  jo  ais  qui  deis  meus  astuts  enganys 
»  no's  recelen.»  Demostra  aquesta  faula,  que'ls  hu- 
mus y  simples  se  deuen  continuament  guardar  deis 
inichs  y  perversos,  sino  trobar-se  han  impensada- 
ment  presos  de  les  sues  enganyoses  trampes. 


No  viu 
mes  lo  bo 
de quant 
lo  traydor 
vol. 


Faula  .xxj.  —  De  la  prudent  Oraneta 

Y  DELS  INDISCRETS  OCELLS 

Vist  per  tots  los  Ocells  que'ls  llauradors  cultiva- 
ven  los  camps  y  sembraven  llí  en  aquells, 
no  recelant  algún  dany,  ho  menysprearen.  Mes  la 


84 


LES    FAULES    D  ISOP 


Qm  no 
pendra  lo 
bon  consell 
se  peni- 
dirá. 


prudent  Oraneta,  comprenent  de  aquells  lo  univer- 
sal prejuhí,  dix-los  :  «  \  Oh  cechs,  ignorants  que  no 
entenéu  lo  perill  que'ns  resulta  de  aquesta  agricul- 
»  tura:  tot  aquest  artifici  se  fa  en  nostre  detriment 
»  y  gravissim  oprobril  Perqué  del  llí  se  farán  filats 
»  y  llacos,  ab  los  quals  serém  presos  artificiosament 
>  deis  hómens.  Y  per  go  sería  de  parer,  ab  lo  meu 
*  pobre  consell,  que  Terradiquém  ans  que  pullu- 
»  *le.  »  No  volgueren  creure  los  indiscrets  Ocells  a 
la  prudent  Oraneta,  per  hont,  entrant-se'n  aquella 
en  les  populoses  ciutats,  elegí  viure  segurament 
en  aquelles,  deixant  sotsmesos  tots  los  altres  igno- 
rants Ocells  ais  gravíssims  perills  deis  innumera- 
bles filats  y  llacos.  Increpa  aquesta  faula  aquells 
qui,  estant  pertinaces  en  les  súes  propies  opi- 
nions,   no's  volen  sotsmetre  al  consell 
deis  prudents  hómens,  per  hont  tots 
jorns  se  troben  presos  en  quasi 
infinits  llamos. 


[/•  33. 


LLIBRE  SEGÓN 


DE   LES 


FAULES  D'ISOP 


Faula  .j.  — De  l'immortal  Júpiter  y  de 

LES  IMPRUDENTS   GRANOTES 


51, 


v. 


Les  insensades  Granotes,  vivint  ab  tranquilitat 
en  los  marjals  y  basses,  suplicaren  al  Déu  Jú- 
piter que  puix  totes  les  nacions  teníen  rey,  los  do- 
nas un  prudentisim  príncep  qui,  regint-les,  punís 
les  que  delinquissen.  La  qual  rediculosa  petició  es- 
sent  ohida  per  Júpiter,  maná  que'ls  fos  llancada 
en  la  ampia  y  espayosa  bassa  una  grossíssima  Diga, 
de  l'impetuós  colp  de  la  qual  admirant  se  les  Gra- 
notes, fugiren  totes  alterades.  Y  poch  temps  aprés, 
alcant  lo  cap  sobre  l'aygua  la  una  de  aquelles  per 
saber  la  causa  de  un  tan  grandissim  estrépit,  *  vis- 
ta la  pesada  biga,  crida  totes  les  altres ;  y  ajustant- 
se  ensemps,  vingueren  a  inclinar-se  al  seu  desijat 
príncep.  Mas  acostant-se  a  ell,  vehent  que  era  biga 
sens  algún  esperit  de  vida,  pujaren  sobre  ell,  y  con- 


Lo  bé  no  es 
conegut 
fins  que  es 

perdut. 


86 


LES   FAULKS    D  ISOP 


cultant-lo  ab  los  peus,  lo  oprobriaven  en  tot  lo  que 
podíen.  Per  hont,  havent  vist  la  inutilitat  del  seu  in- 
fructuós  Rey,  tornant  a  suplicar  lo  Déu  Júpiter  que'ls 
ne  donas  algú  que  sabes  refrenar  los  seus  illícits  ac- 
tes,  Júpiter  los  trames  una  crudelíssima  Cegonya,  la 
qual  les  devorava  totes.  De  hont,  vehent  les  mise- 
rables Granotes  la  total  destrucció  súa,  recorregue- 
ren  plorant  a  l'immens  Júpiter.  A  les  quals  respós 
aquell  ab  aqüestes  paraules:  cQuan  me  demanareu 
*  rey,  vista  per  mi  la  vostra  innocent  demanda,  vos 

>  doní  la  biga,  la  qual  de  vosaltres  súbitament  fou 
»  menyspreada.  Ara  tolleráu  ab  paciencia  lo  gra- 

>  vissim  dany  que,  a  instancia  vostra,  ab  tanta  so- 

>  licitut  havéu  volgut  encorrer. »  Demostra  aques- 
ta faula,  que  l'ignorant  no  té  coneixenga  del  bé 
fins  que'l  mal  lo  crucía.  Perqué  déu  se  contentar 
cascú  de  l'estament  en  que  Déu  l'ha  constituhit  y 
no  permetre  que  negú  tiranament  lo  subjugue. 


Faula  .ij.  —  Dels  temerosos  Coloms,  del 

velocissim  mllá  y  del  crudelissim 

Falcó 


¡9 

$ 

(5*) 


LLIBRE    SEGÓN 


87 


f-34- 


Espantant-se  los  simples  Coloms  del  velocis- 
sim  Milá,  prengueren  per  protector,  per  de- 
fendres  de  aquell,  al  ferocissim  Falcó.  Mas  comen- 
eant-los  a  devorar  lo  Falcó,  fengint  que  ho  feya 
per  castigar  los  qui  delinquíen,  dix  un  antich  Co- 
lom  a  tots  los  altres  :  «  Mes  fácils  eren  de  compor- 
»  tar  los  oprobriosos  danys  del  Milá,  que  los  de  un 
»  tal  inich  defensor  que'ns  destrueix  y  devora.  »  Ex- 
horta aquesta  faula,  que  l'home  déu  obrar  los  seus 
actes  ab  prudencia,  mirant  lo  succehi*ment  de 
aquells;  que  millor  es  sofrir  una  poca  de  pena,  que 
per  rembre  aquella  caure  en  altra_  mes  gravíssima. 


Faula  .iij.  —  De  l'astut  Lladre 

Y   DEL  FIDELISSIM  G09 


Lo  que  sa- 
biesa  no  té, 
per  lo  molt 
pert  lo 
poch. 


Un  astut  Lladre,  anant  a  furtar  de  nit,  entra  en 
una  rica  posada;  y  trobant  en  aquella  un  Goc 
que  lladrava,  li  dona  un  poch  de  pa  perqué  no  fos 
sentit.  Al  qual  dix  lo  Goc :  «  ¿  Per  qué'm  dones 
>  aquest  pa  ?  { Mou-te  alguna  caritat,  o  dónes-lo'm 


88 


LES    PAULES    D'lSOP 


»  per  enganyar-me  ?  Y  si  tu  lleves  la  roba  y  la  vida 

>  a  qui'm  sostenta,  ¿hónt  trobaré  jo  quí  m'avide? 
»  Per  cert  mes  salutífer  es  pera  mi  lladrar  que  ser- 
»  var  silenci,  perqué  jo  no  sois  lo  present  temps 

>  contemple,  mas  lo  esdevenidor  imagine.  »   t  ¡  Oh 

>  fidelissim  Goc  (respós  lo  Lladre),  que  per  conser- 
»  var-se  en  la  súa  fidelitat  no  vol  adherir  a  les  en- 
»  ganyoses  persuasions  míesl  >  Consideren  aquesta 
entricada  faula,  aquells  qui  sois  per  un  delitos 
menjar  se  aconorten  de  perdre  la  vida  y  renóm  de 
gloriosa  fama. 

*  Faula  .üij.  — De  la  Truja  partera     [v.\ 

Y  DEL   FEROCISSIM  LLOP 


Qui  creu 
páranles 
afectades, 
burlat  es 
mol  tes 
vegades. 


"~^WÍM^ 

iMwSS¡^vi 

i—, V^wSlL 

W'QIIü^^S^ 

kS^l    MsS^É^^P^f^  iSáSov^Ss»^ 

WWF 

Parterejant  una  bellíssima  Truja,  per  la  súa 
pobra  posada  vingué  a  ella  un  fraudulent 
Llop,  dihent-li :  c  Germana  y  amiga  mía,  pareix  ab 
alegría  que  jo't  ministraré  en  tot  lo  que'm  será  pos- 
>  sible.  t  Mas  la  discreta  Truja,  entenent  les  enga- 
nyoses  paraules  de  Tinich  Llop,  no  volgué  acceptar 


(54) 


LLIBRE   SEGÓN 


89 


los  seus  serveys,  ans,  dihent-li  que  s'apartás  de  allí 
perqué  parís  sens  vergonya,  se  despedí  de  aquell.  Y 
així  parí  sens  algún  recel;  lo  que  no  haguera  fet  si 
creguera  al  ferocissim  Llop,  que  ensemps  ab  sos  filis 
la  haguera  devorada.  Instroix  aquesta  faula,  que  no 
deuen  atendré  sois  a  la  policía  de  les  ornades  parau- 
les,  mas  a  la  médulla,  [y]  intent  de  aquelles.  Perqué 
sots  la  dolga  y  melliflua  crosta  moltes  vegades  se 
enclou  una  verinosa  malicia. 


Faula  .v.  —  De  la  Terra  que  donant 

ESPANTABLES  CRITS   PARTEREJAVA 


Donant  espantables  crits,  quasi  com  a  dona 
partera,  la  universa  Terra,  totes  les  nacions 
del  món  estaven  alterades.  Y  íent  innumerables 
ubertures  per  moltes  parts  de  aquella,  a  la  fí  parí 
/.  35.  ]  una  xiqueta  rata,  üel  qual  *  ridiculos  part,  volant 
per  l'univers  súbitament  la  fama,  feu  convertir  la 
espantable  terror  en  oprobrioses  rialles.  Demostra 
aquesta  faula,  que'ls  qui  ab  ferocíssims  crits  expre- 
meixen  los  seus  conceptes,  menacen  y  no  firen.  De 


Lo  qui 
amenaza 
molí,  fa 
poch. 


9o 


LES    FAULES  D  ISOP 


hont  se  segueix,  que  lo  que  en  sí  no  es  res,  porta 
sovint  grandíssima  temor  y  espantable  furia. 


Faula  .vj.  —  Del  mansuet  Anyell 

Y  DEL  FAMEJANT    LLOP 


Mes  val 

Vestrany 

enpau 

que'l  pa- 

rent  en 

guerra. 


Pasturant  un  simple  Anyell  entre  innumera- 
bles cabres,  un  famejant  Llop  se  acostá  a  ell 
dihent-li :  «  Aquesta  ab  qui  vas  no  es  ta  mare.  »  Y 
mostrant-li  lluny  de  allí  les  simples  ovelles.  Respós 
lo  mansuet  Anyell :  «  No  cerque  jo  la  que'm  con- 
%  cebé,  mas  vull  seguir  com  a  natural  mare  aquesta 
i  que  m'ha  criat  y  donat  la  vida.  »  Dix  llavors  lo 
enganyós  Llop  :   t  Ans  a  nos  devém  inclinar  a  la 

>  mare  natural  que  a  la  adoptiva.  »   «  Veritat  es 

>  (respós  lo  mansuet  Anyell),  empero  la  mía  natu- 

>  ral  mare  per  que  visques  mes  quietament  me  acó- 
»  maná  a  es*ta  cabra,  y  per  go  no*m  puch  sepa- 
»  rar  de  la  súa  companyía.  »  Denota  aquesta  faula 
que  no  hi  ha  cosa  mes  salutífera  que  lo  prudent 
consell;  per  hont  se  déu  elegir  mes  prest  viure  lluny 


LLIBRE    SEGÓN 


91 


deis  propinchs  parents  que  de  habitar  entre  aquells 
ab  dissenció  y  continua  pug[n]a. 


Faula  .vij.  —  Del  decrépit  Llebrer 

Y  DEL  SOLÍCIT  CALADOR 


Havent  servit  deligentment  en  la  súa  joventut 
un  velocissim  Llebrer  a  un  solícit  Calador, 
fet  ja  decrépit  y  quasi  no  podent  moures,  prés  una 
bellíssima  liebre.  Y  no  podent-la  teñir  en  la  boca 
per  la  debilitat  súa,  súbitament  li  fugí.  Per  hont,  mo- 
gut  lo  Cacador  de  intensíssima  ira,  li  dix  aqüestes 
paraules :  «  ¡  No  sé  per  qué't  vull  alimentar,  puix 
»  no  pots  en  res  aprofitar-me !  »  Al  qual  respós  lo 
decrépit  Llebrer  :   «  Lo  gravissim  pes  de  la  cansa- 
»  da  vellea  me  fa  caminar  ab  tarditat.  Recordé  t 
»  que  en  la  joventut  fíu  mes  del  que  podía.  >  Per- 
suadix  aquesta  faula,  que  lo  qui  en  la  joventut 
feu  virtuosos  actes  no  déu  ésser  opro- 
briat  si  no'ls  pot  exercir  en  la 
mísera  vellea. 


92 


LES   FAULES   ü'lSOP 


Faula  .viij.  —  De  les  temeroses  Llebres 

Y  DE  LES  ESPANTABLES  GRANOTES 


Essent  perseguides  cascún  día  les  temeroses 
Liebres  de  grandíssima  multitut  de  gogos, 
deliberaren  ans  elegir  mísera  desesperado,  que  so- 
frir  tan  mortíferes  penes.  Y  anant a  desesperarse 
en  un  profundissim  riu,  foren  vistes  de  les  Granotes 
que  en  aquell  habitaven;  les  quals,  espan*tades  de 
tanta  multitut  de  Liebres,  se  amagaren  súbitament 
dins  la  profundíssima  aygua.  Per  hont,  havent  vist 
les  temeroses  Liebres  lo  espantable  cas  de  les  Gra- 
notes, pensant  que  totes  se  eren  ofegades,  dix  la  mes 
antigua  de  aquelles  :  «  Germanes  míes:  no  muyrám 
»  desesperades,  mas  segueixcám  la  natural  condi- 
»  ció  nostra;  que  altres  animáis  hi  ha  que  reben  al- 
»  teració  y  espant  com  nosaltres.  >  Refereix  aques- 
ta faula,  que  quan  nos  assaltará  alguna  adver- 
sitat,  la  devém  tollerar  ab  paciencia, 
puix  es  cert  que  no  pot  ser 
continua. 


[/■Jó. 


LL1BRE    SEGÓN 


93 


Faula  .ix.  —  Del  crudelissim  Llop 

Y  DEL  MANSUET   CABRIT 


(59) 


Qui  es  obc- 
dient  al 
major,  ha 
pt  ofit  y 
honor. 


*   A   nant  a  pasturar  una  astuta  Cabra,   maná  a 

II  son  fill,  lo  qual  restava  en  la  posada,  que  si 

sentía  algún  estrépit  no  obrís  la  porta,  per  que  no 

fos  devorat  de  alguna  crudelíssima  fera.  Seguí-s 

que,  sobrevenint  un  famejant  Llop,  dix  al  Cabrit,  ab 

dissimulada  veu  semblant  a  la  de  la  Cabra,  que  li 

obrís  la  porta.  Mas  lo  prudent  Cabrit,  mirant  per 

una  xica  fenella,  y  descobrint  lo  espantable  Llop, 

li  dix  en  aquesta  forma :  c  Puix  sots  enganyosa  veu 

>  me  vols  llevar  la  vida,  no  delibere  obehir-te.  » 

Amonesta  aquesta  faula,  que  [a]  aquell  qui 

obeheix   al  consell  paternal,  james 

li  segueix  algún  sinistre;  ans 

viu  ab  tranquilitat  sobre 

la  térra. 


94 


LES    PAULES    D'lSOP 


Faula  .x.  —  De  l'Home  pobre 

Y  DE  LA  SERP 


Del  fami- 
liar ene- 
mich  te 
guardes. 


Venint  tots  joras  una  ferocíssima  Serp  a  la  po- 
sada de  un  pobre  Home  per  alimentar-se  de 
les  xiquetes  miques  que  li  cahíen  de  la  taula,  totes 
les  coses  li  succehíen  prosperes  a  l'Home.  Mas 
aprés,  indignant-se  aquel!  contra  la  Serp  y  ferint-la 
un  jora  ab  una  crudelíssima  destral,  torna  a  la  súa 
mísera  pobresa.  Per  hont,  vehent  que  per  causa  de 
la  Serp  tenía  próspera  abundancia  en  totes  les  súes 
coses,  la  suplica  que,  havent-li  mercé,  tornas  al  seu 
acostumat  exercici.  De  hont,  vista  per  la  Serp  la 
penitencia  del  pobre  Home,  torna  a  visitar  com 
acostumava  la  súa  pobra  posada.  Empero  conti- 
nuament  visqueren  ab  recel  la  hu  de  l'altre.  Persua- 
deix  aquesta  *  faula,  que  lo  qui  damnifica  algú,  en- 
cara que's  torne  a  considerar,  [ésser  déuj  ab 
continu  recel  que  per  lo  semblant 
no'l  damnifique. 


y- 37- 


LLIBRE    SEGÓN 


95 


Faula  .xj.  —  Del  fraudulent  Cervo, 

DE  LA  SIMPLE  OVELLA  Y  DEL 
CRUDELISSIM  LLOP 


Un  fraudulent  Cervo,  demanant,  davant  lo  for- 
tissim  Llop,  una  fanequa  de  forment  a  una 
simple  Ovella,  pretenent  haver-la-hi  prestada,  la  mi- 
serable Ovella,  espantada  del  crudelissim  jutge,  lo 
qual  afermava  ésser  verdadera  la  evident  iniquitat 
del  Cervo,  demaná  temps  de  un  jorn  pera  pagar-lo. 
Y  passat  lo  temps,  requerint  lo  cavillós  Cervo  a  la 
mansueta  Ovella  que  li  pagas  lo  preu  del  forment, 
respós  la  benigna  Ovella :  c  La  promesa  que  jo't 
»  fíu  de  pagar  lo  forment  fonch  per  temor  de  la 
»  presencia  del  meu  capital  enemich;  ara  que'm 
»  veig  delliure  de  aquell,  te  negué  expressament 
>  lo   deute-  »  Demostra  aquesta  faula,  que 
l'home  se  déu  defendre  ab  engany 
de  aquel!  qui   ab  engany  lo 
vol  decebre. 


A  r 'engany, 
alire  en- 
gany 
major. 


96 


LES   FAULBS  D'lSOP 


Faula  .xij.  —  De  l'Home  calvo  y  de 
la  anujosa  Mosca 


Una  importuna  Mosca,  anant  entorn  del  front 
de  un  Home  calvo,  continuament  lo  enuja- 
va.  Per  hont,  ferint-se  aquell  ab  la  má  en  lo  front, 
treballava  vanament  en  matar-la.  Mas  la  cavillosa 
Mosca,  guardant-se  de  aquell,  no  pensava  sino  en 
burlarlo ;  a  la  qual  dix  l'home  calvo  :  c  Ab  tot  que 
>  jo  ma*teix  me  fíra  en  lo  front  per  matar-te,  em- 
»  pero  si  una  vegada  caus  en  les  míes  mans,  súbita- 
•»  ment  morras  sens  mercé  alguna.  >  Exhorta  aques- 
ta faula,  que  negú  se  déu  procurar  enemichs  per 
causa  de  alguna  caduca  delectado,  perqué  la  gra- 
víssima  injuria  poques  vegades  resta  impunida. 


v. 


Faula  .xiij.  —  De  la  astuta  Rabosa 

Y  DE   LA  CEGONYA 

Convidant  un  jorn  la  astuta  Rabosa  a  la  cavi- 
llosa Cegonya,  li  posa  la  vianda  en  un  plat. 
Per  hont,  no  podent  menjar  de  aquella  la  burlada 


LLIBRE    SEGÓN 


97 


Si'l  burla- 
dor será 
burlat,  su- 
fra de  bon 
grat. 


Cegonya,  sen  torna  ab  espantable fam  a  la  súa  po- 
sada. Seguí-s  dins  poch  temps  que,  vent-se  enga- 
nyada  la  Cegonya,  convida  la  Rabosa.  Y  posant 
la  vianda  dins  un  estret  veixell  de  vidre,  en  lo  qual 
no  pogués  posar  lo  cap  la  Rabosa,  comentaren  a 
menjar  ab  alegría.  Mes  no  podent  posar  lo  cap  la 
Rabosa  dins  aquell  estret  veixell,  li  dix  la  Cego- 
nya aqüestes  paraules  :  «  Amiga,  no  t'enuges  si 
»  rebs  una  burla  per  altra,  que  aquesta  es  consem- 
»  blant  vianda  a  la  túa.  »  Refereix  aquesta  faula, 
que  lo  qui  vol  oprobriar  algú  déu  tollerar  ab  pa- 
ciencia si  aquell  així  mateix  lo  burla  y  oprobría. 


*  Faula  .xiiij.  — Del  ferocissim  Llop 

Y  DE  LA   DELICADA  IMATGE 

Discorrent  un  ferocissim  Llop  per  les  aspres 
montanyes,  encontrá  una  delicada  Imatge. 
Y  ventla  ornada  de  admirable  pulcritut  y  bella,  li 
dix  en  aquesta  forma  :  c  j  Oh  elegant  y  bellíssima 
>  Imatge  I  si  lo  qui  t'escolpí  te  hagués  pogut  dotar 
»  de  discreció  y  sapiencia  ¡  quánt  sería  excelsa  en 
13 


98 


LES    FAULES    D  ISOP 


»  mes  alt  grau  la  túa  inextimable  bellesa !  »  Demos- 
tra  aquesta  faula  la  estrema  imperfecció  de  aquelles 
dones  qui,  possehint  incomparable  pulcritut  y  be- 
Ilesa,  afreturen  de  afabilitat  y  gracia.  Per  hont  se 
poden  méritament  dir  imatges  sens  ánima. 

Faula  .xv.  —  De  la  superba  Gralla 

Y  DELS  INDIGNATS   PAGOS 

Elevada  en  grandíssima  elació  y  superbia  la 
presumptuosa  Gralla,  se  volgué  decorar  de 
les  bellíssimes  plomes  deis  Pagos.  Y  ornada  de 
aquelles,  menyspreant  los  altres  ocells,  se  posa  en 
la  companya  deis  Pagos.  Mas  los  Pagos,  vehent  que 
no  era  de  la  natural  condició  de  aquells,  llevant-li 
violentment  les  plomes,  la  deixaren  casi  morta.  Per 
hont,  vent-se  la  miserable  Gralla  en  tal  forma  opro- 
briada,  tornant  a  la  súa  natural  companya  a  la  qual 
havía  perpetrat  *  moltes  oprobrioses  injuries,  li  dix 
una  altra  Gralla  aqüestes  paraules :  «  Si't  fosses 
»  contentada  del  teu  natural  vestir,  no't  fóra  estada 


LLIBRE    SEGÓN 


99 


»  feta  aquesta  gravíssima  injuria. »  Increpa  estreta- 
ment  aquesta  faula  les  libidinoses  dones,  les  quals, 
no  contentant-se  de  la  excelsa  perfecció  de  la  qual 
les  ha  dotades  natura,  se  volen  embellir  ab  innu- 
merables artificiáis  ornaments,  deis  quals  los  resul- 
ta escandalosa  y  oprobriosa  infamia. 


Faula  .xvj.  —  De  la  presumptuosa  Mosca 

Y  DE  L'ESFOR£AT  MATXO 


Una  presumptuosa  Mosca,  posant-se  sobre  la 
escala  d'un  carro,  dix  al  Matxo  que'l  tirava  : 
€  Si  no  camines  ab  major  velocitat  jo't  picaré  ama- 
»  ríssimament  en  la  esquena.  »   A  la  qual  respós  lo 
Matxo  :  «  No  tinch  jo  temor  de  les  túes  arrogants 
»  paraules,  mas  de  l'esforcat  carreter  que  va  sobre'l 
»  carro,  perqué  tu  no  pots  damnificar  ais  qui  en 
»  fortitut  te  excedeixen. »  Reprén  aquesta  faula 
ais  qui,  tenint  débils  forces,  presumeixen 
incutir  terror  en  los  esfor^ats  y 
valentíssims. 


No  den  lo 
flach  ame- 
nazar 
al  /orí. 


IOO 


LES    FAULES    D  ISOP 


Faula  .xvij.  —  De  la  orrogant  Mosca 

Y  DE  LA  SUPERBÍSSIMA  FORMIGA 


El  que 
massa's 

lloa  se 
difama. 


*  T  a  Mosca  y  la  Formiga  altercaven  ensemps  so- 
I  v  bre  la  súa  preminencia,  pretenent  la  una  és- 
ser  de  major  excellencia  que  l'altra.  Y  comencant 
primer  la  Mosca,  expremí  aqüestes  paraules  :  «  No 
>  sois  me  ha  volgut  natura  preposar  a  tu,  mas  enca- 
■»  ra  [dotar  de  (?)]  excellencies.  Perqué  ¿quí  sino  jo 
»  té  potestat  entre  tots  los  irracionals  animáis  de 
»  acostar-se  y  tocar  lo  divinal  sacrifici  ?  Y  sens 
»  aquest  espiritual  privilegi  jo,  tota  sola,  menge  en 
»  la  taula  deis  reys,  princeps,  jo  guste  primer  la  súa 
»  exquisita  vianda,  y  tinch  lo  meu  aposento  sobre  la 
»  súa  real  corona.  Y  bese  quan  vull,  de  les  elegants 
»  y  bellíssimes  dones,  los  delicats  llabis.  >  Respós 
la  Formiga:  cTu  vols  ésser  lloada  del  que't  procu- 
»  ra  oprobriosa  infamia.  Que  ab  tot  que  tingues  tan 
»  excellents  premi[nen]cies  de  les  qualstant  teglorie- 
»  ges,  es  cert  que  es  fastigosa  a  tots  aquells  ab  qui 
»  converses.  Y  no  tens  lo  teu  domini  sino  en  la  fer- 


Í/-S9- 


LLIBRE    SEGÓN 


IOI 


»  vor  de  l'estiu  y  senyaladament  en  la  calorosa  sesta; 
t  mas  jo,  sent  delit  en  l'estiu,  y  en  l'ivern  me  con- 
»  serve  saníssima.  Per  hont,  vivint  ab  grandíssima 
» jucunditat  y  alegría,  te  excellesch  en  innumerables 
»  excellencies.  »  Exhorta  aquesta  faula,  que  lo  qui 
vol  oprobriar  los  altres  per  lloar  a  sí  mateix,  repor- 
ta de  aquells  lo  mateix  oprobriós  vituperi. 


Faula  .xviij.  —  Del  fraudulent  Llop, 

DE  LA  ASTUTA  RABOSA  Y  DE  LA 
PRUDENT  MONECA 


(67; 


*1\ /Togut  lo  fraudulent  Llop  de  gravíssima  ira 
IVA  contra  la  astuta  Rabosa,  la  enculpá  de  furt 
davant  la  prudent  Móneca.  Mas  negant  totalment 
la  Rabosa  del  Llop  la  imposada  culpa,  encriminá 
aquell  de  tots  los  seus  fraudulents  actes.  De  forma 
que'ls  dos  publicaren  los  seus  crims  y  delictes;  per 
hont,  imaginant  lo  prudentissim  jutge  que  lo  Llop 
no  havía  perdut  lo  que  demanava,  y  crehent  que  la 
Rabosa  havía  perpetrat  algún  furt,  ab  tot  que  negás, 
judicialment  promulga  la  súa  difinitiva  sentencia, 


102 


LES    PAULES    D'lSOP 


donant-los  ais  dos  per  suspectes.  De  hont  los  qui 
cometen  inichs  fraus  continuament  venen  a  frau- 
dulosa  sospita. 


Faula  .xix.  —  De  la  astuta  Mustela 
y  del  Calador 


Essent  presa  per  un  Cacador  una  astuta  Mustela, 
vehent  que  no  podía  acampar  de  les  mans  de 
aquell,  li  dix  en  aquesta  forma :  «  Jo't  demán  de 
»  senyalada  mercé  que'm  llibertes,  puix  te  delliurí 

*  de  les  importunes  rates  que't  *  vexaven  dins  la 
»  túa  posada.  >  A  la  qual  respós  lo  discret  Caca- 
dor :  c  Si  tu  haguesses  exercit  aqueix  acte  per  ser- 
»  vir-me  a  mi,  jo't  llibertaría ;  mas  tot  redundava  en 

*  utilitat  túa.  ¡»  Amonesta  aquesta  faula,  que  en  les 

operacions  no  sois  se  déu  considerar  la  per- 
sona qui  les  exerceix,  [mas]  lo  intent 
y  fí  de  tal  obra. 


[/•  40. 


LLIBRE    SEGÓN 


IO3 


Faula  .xx.  —  De  la  superba  Granota 

Y  DEL  FEROCISSIM  THORO 


Lo  que 
molí  se  vol 
inflar,  per 
forfa  ha  de 
reventar. 


Una  arrogant  y  superbíssima  Granota,  vehent 
pasturar  un  ferocissim  Thoro,  desijá  egualar- 
se  ab  aquell  en  la  proporció.  Y  així,  comencant  a 
inflar-se  tant,  que  li  semblava  ésser  de  tanta  magni- 
tut  com  lo  Thoro,  demaná  a  sos  filis  si  era  gran 
com  aquell.  Y  responent-li  aquells  que  no,  torna 
a  mes  inflarse    Y  a  la  fí,  demanant  així  mateix  a 
sos  filis  si  era  egual  en  quantitat  ab  lo  Thoro,  y  sa- 
bent  de  aquells  que  encara  no  s'egualava  ab  aquell, 
inflant-se  la  terca  vegada,  finalment  esclatá.  Deno- 
ta aquesta  faula,  que  lo  que  s'infla  mes  del  que 
basta  la  natural   condició  súa,  la  fí  de 
la  súa  elació  es  esclatar  y  total- 
ment  perdres. 


LLIBRE  TERC 

DE   LES 


FAULES  D'ISOP 


Faula  .j.  —  Del  nafrat  Lleó 

Y  DEL  TEMEROS   PASTOR 


(7o) 


Discorrent  un  ferocissim  Lleó  per  unes  aspres 
montanyes,  erra  lo  camí;  y  embarzerant-se 
dins  un  espés  barzer,  se  posa  una  espina  en  la  má. 
v.]  Per  hont,  no  podent  caminar  *  per  la  estrema  do- 
lor que  li  causava  la  espina,  li  vingué  al  encontré 
un  pastor;  lo  qual,  espantat  de  la  ferocitat  del  Lleó, 
per  captar  benivolencia  de  aquell,  li  comencá  a 
donar  del  seu  bestiar  per  que's  sacias.  Mas  lo  ado- 
lorat  Lleó  no  cercant  saboroses  menjars  sino  salu- 
tífera medecina,  posa  la  nafrada  má  en  los  pits  del 
Pastor,  quasi  demanant  li  adjutori.  Per  hont,  ente- 
nent  lo  prudent  Pastor  la  voluntat  de  l'afligit  Lleó, 
prés  una  aguda  aleña,  y  trahent-li  industriosament 
14 


io6 


LES    FAULES    D  ISOP 


la  espina,  lo  delliurá  de  tan  mortífer  perill.  Del 
qual  salutífer  remey  fent-li  lo  Lleó  condignes  gra- 
des, li  comenta  a  llepar  la  má.  Y  a  la  fí,  despedint- 
se  de  aquell  y  tornant  al  seu  comencat  camí,  fonch 
prés  en  un  perillos  llac  y  posat  entre  altres  lleons. 
Seguí-s  que,  essent  prés  dins  poch  temps  lo  Pastor 
per  un  nefandissim  crim,  fon  condemnat  a  ésser 
devorat  per  aquells  ferocíssims  lleons,  hont  era  de- 
tengut  lo  Lleó  al  qual  ell  havía  tret  la  verinosa  es- 
pina. Entre'ls  qual  essent  míseraraent  posat,  fonch 
prestament  conegut  del  Lleó.  Per  hont,  sortint  ab 
impetuosa  furia  y  posant-se  al  costat  de  aquell,  lo 
defensa  deis  altres  lleons.  En  tant  que,  admirant-se 
los  qui  eren  presents,  sabuda  finalment  la  veritat 
del  condemnat  Pastor,  foren  promptament  los  dos 
llibertats.  Instroeix  aquesta  faula,  que  Phome  no  déu 
ésser  ingrat  deis  rebuts  serveys,  mas  déu  remune- 
rar aquells  quan  la  oportunitat  y  temps  ho  requir. 


Faula  .ij.  —  De  l'astut  Cavall 

Y   DEL   FERO<¿  LLEÓ 


Nengú  se 

déu  lloar 

ael  que 

sab  fer. 


LLIBRE    TER9  107 


[/.  41. \  *  T  o  feroc  Lleó,  vehent  pasturar  en  prat  un  be- 
_L/  llissim  Cavall,  pensá  cóm  poría  satisfer  ab 
aquell  a  la  súa  intollerable  fam.  Y  deliberant  ma- 
tar-lo  ab  engany,  fengí  ésser-li  amich  y  subtil  met- 
ge.  Y  acostant-se  a  ell,  lo  saluda  ab  afables  parau- 
les.  Mes,  entenent  lo  prudent  Cavall  lo  inich  engany 
del  Lleó,  dissimulá  aquell,  mostrant  alegrar- se  de 
tan  bona  companyía,  majorment  per  ésser  metge.  Y 
imaginant  cóm  li  poría  acampar  fengí  teñir  una  espi- 
na en  lo  peu.  Y  planyent-se  estremament  de  aquell, 
dix  al  feroc  Lleó :  c  Jo  crech  que  l'immens  Déu 
»  te  ha  portat  ací  per  sanar-me;  per  co,  puix  es  pru- 

>  dentissim  metge,  te  pregue  afecta[da]ment  que'm 

>  lleves  del  peu  aquesta  dolorosa  espina.»  Per  hont, 
abtot  que'l  ferocissim  Lleó  delliberásintrínsecament 
dilacerar- lo,  mostrant  enujar-se  del  seu  gravissim 
dany,  se  acostá  a  ell  per  tráure-[li]  del  peu  la  espina. 
Empero,  donant-li  lo  Cavall  en  lo  front  dues  ama- 
ríssimes  coces,  súbitament  fugí  de  aquell;  per  lo 
espantable  cop  de  les  quals,  cahent  lo  Lleó  per  té- 
rra, estigué  un  poch  d'espay  sens  algún  recort.  Mas, 
alcant-se  aprés  en  peus  y  no  vehent  lo  Cavall,  dix 
aqüestes  paraules :  «  ¡  Oh,  quánt  méritament  repor- 
»  te  aquest  gravissim  dany,  puix  sots  especia  de 
»  amistat  volía  matar  aquell  qui  no'n  tenía  culpa! » 

Increpa  estretament  aquesta  faula  losignorants 
presumptuosos,  qui  fengint-se  saber,  re- 
porten gravíssims  danys,  y  finalment 
oprobriosa  infamia. 


io8 


LES    FAULES   D  ISOP 


Faula  .iij.  —  De  l'ornat  Cavall,  del 

canqat  Ase  y  del  Temps  y  de  la 

voluble  Fortuna 


jCNj^JlyflmJFVA^  1 

No's  déu 

burlar  lo 

rich  del 

pobre. 

w^^^^ 

Hl  rvvv 

{^-Sggslggy-"'"        "5- 

S13<S^:l£á 

^^** 

Encontrant-se  en  un  estret  camí,  un  bellissim 
Cavall  ornat  de  xapades  guarnicions,  ab  un 
dejecte  Ase  carregat  de  immunde  fem,  no  vehent  en 
aquell  algún  senyal  de  obediencia  ni  apartant-se 
per  que  ell  pogués  *  passar,  li  dix  aqüestes  super- 
bíssimes  paraules  :  c  Sino  per  no  derogar  a  la  mía 
>  excellencia,  te  dilaceraría.  »  Per  hont,  espantant- 
se  lo  trevallat  Ase  de  la  elació  de  Parrogant  Ca- 
vall, endrecá  ais  immortals  Déus  gravíssimes  cla- 
mors  de  aquell.  Seguí-s,  poch  temps  aprés,  que  de- 
bilitant-se  lo  Cavall  per  antiga  vellea,  fon  dedicat 
per  lo  senyor  de  aquell,  a  l'ofici  de  agricultura.  Y 
trevallant  per  los  espayosos  camps,  fon  vist  del 
menyspreat  Ase,  lo  qual,  admirat  de  la  súa  espan- 
table diformitat,  li  dix  en  aquesta  forma :  €  ¿  Qué 
*  t'han  aprofitat  les  xapades  guarnicions  per  les 
»  quals  ab  tan  superbes  paraules  me  aprobriaves  ? 


(7^) 


v. 


LLIBRE   TER9 


109 


»  Tots  exercim  un  mateix  ofici ;  y,  en  lloch  de  la 
*  daurada  celia,  te  veig  la  oprobriosa  y  esquingada 
»  albarda.  ¡  Oh,  cóm  te  era  oblidat  aquell  vulgar 
>  que  diu:  No  hi  ha  cavall  que  flach  rocí  no  tornel 
»  Tot  estás  circuhit  de  afliccions  miserables,  per  les 
»  quals  te  veig  tan  diforme,  que  estich  dubtant  que 
»  tu  síes.  »  Amonesta  aquesta  faula,  que  lo  abun- 
dant  rich  en  lo  temps  de  la  súa  prosperitat  no  deu 
menysprear  lo  miserable  pobre,  perqué  si  venen 
adversitats,  no  sía  mes  aflegit  de  aquell  ab  opro- 
brioses  paraules. 

Faula  .iüj.  —  De  les  crudelíssimes  Feres 

Y  DELS  VELOCÍSSIMS  OCELLS 


f.42. 


Tenint  crudelíssima  guerra  les  espantables  Fe- 
res  ab  los  velocíssims  Ocells,  la  Rata-penada, 
tement  lo  succehiment  de  les  perilloses  batalles, 
se'n  passá  a  la  part  *  de  aquelles.  Empero,  venint 
la  ferocíssima  Águila  per  afavorir  los  Ocells,  y  en- 
trant  en  la  batalla  ab  les  crudelíssimes  Feres,  foren 
vencudes  les  Feres.  Mas  tractantse  aprés  entre  ells 


Qui  no  fa 
cas  deis 
seus  resta 
sensfavor. 


no 


LES    FAULKS   D'lSOP 


una  tranquille  pau  y  concordia,  restaren  en  frater- 
na amicicia.  Per  hont,  havent  vist  los  Ocells  la  mal- 
dat  y  tració  de  la  Rata-penada,  per  que  fos  dig- 
nament  remunerada  li  llevaren  totes  les  plomes, 
condempnant-la  perpetualment  a  no  volar  sino  en 
les  escures  tenebres.  Exhorta  aquesta  faula,  que  lo 
qui  en  temps  de  necessitat  contrasta  a  la  súa  geneo- 
logía,  y  afavoreix  los  seus  enemichs  y  contraris,  es 
gran  rahó  que  no  s'alegre  de  alguna  immunitat  de 
la  natural  condició  súa. 


Faula  .v.  —  Del  suavissim  Rossinyol 

Y   DEL   FEROCISSIM   FALCÓ 


>    ^ 

i 

ff/^^± 

Déu  pen- 
sar loen- 
ganyador 

3 

que  altn 
lo  cnga- 
nyará.   1 

^\M^^<&*^j?5Tm 

müüSm 

o  Co 

a    (74) 


Essent  un  crudelissim  Falcó  en  lo  niu  de  un 
Rossinyol,  explorant  lo  temps  de  la  radiant 
aurora  per  que  pogués  excercir  la  súa  natural  rapi- 
nya,  veu  los  xiquets  filis  del  *  Rossinyol.  Per  hont, 
venint  lo  Rossinyol  y  vehent  lo  Falcó  en  lo  seu  niu, 
lo  suplica  humilment  que  no  fes  algún  dany  ais 
seus  xiquets  filis.  Mas  prometent-li  lo  Falcó  que 


v. 


LLIBRK    TERC 


III 


complauría  los  seus  prech,  si  entonava  la  súa  sua- 
víssima  música,  lo  temeros  Rossinyol,  per  recel  de 
perdre  sos  filis,  encara  que  tingues  poch  desig  de 
cantar,  comencá  exprimir  los  seus  delitosos  cán- 
tichs.  Empero  lo  Falcó,  aplicant-li  que  no  [//']  havía 
entonat  bé  la  súa  dolga  armonía,  súbitament  se 
menjá  la  un  fill  de  aquella.  Mas  passant  en  aquest 
temps  per  allí  un  cacador,  y  parant  un  perillos  llac 
al  Falcó,  súbitament  fonch  prés  per  aquell.  Deno- 
ta aquesta  faula,  que  al  qui's  delita  en  defraudar 
méritament  lo  defrauden. 


Faula  .vj.  —  De  la  astuta  Rabosa 

Y  DEL  FRAUDULENT  LLOP 


Replegant  un  famejant  Llop  en  la  súa  profun- 
da cova  moltes  exquisites  viandes,  l'astuta 
Rabosa,  moguda  de  gravíssima  enveja,  vingué  a  ell 
per  desfraudar-lo,  dihent-li :  «  Vista  la  grandíssima 

>  distancia  del  temps  que  no  havém  exercit  la  nos- 

>  tra  fraterna  amicicia,  estich  adolorada,  per  hont 
»  te  pregue  intensament  que  vulles  aconsolar-me. » 


Qui  mal 
/ara  mal 
haurá. 


112 


LES    PAULES    D  ISOP 


Mas  lo  Llop,  coneixent  la  iniquitat  de  la  Rabosa,  li 
dix  aqüestes  paraules  :  «  Lo  teu  intens  enuig  no  es 

>  de  la  mía  absencia,  mas  perqué  ha  gran  temps 

>  que  no  m'has  decebut  ab  los  teus  fraudulents  en- 
»  ganys.  >  De  hont,  vist  frustrat  la  Rabosa  lo  seu 
imaginat  enginy,  se  n'aná  a  un  Pastor,  dihent-li : 
«  i  Qué'm  donarás  si't  pose  en  les  mans  lo  capital 

>  enemich  de  les  túes  ovelles  ?  »  Respós  lo  Pastor : 
c  Si  uses  vers  mi  de  tanta  cortesía,  serás  ben  remu- 
»  nerada. »  Per  hont,  mostrant-li  la  Rabosa  lo  Llop, 
que  estava  enclós  dins  sa  profundíssima  cova,  fonch 
mort  per  lo  Pastor  ab  los  seus  gocos.  Y  així  l'astu- 
ta  Rabosa  se  sacia  fraudulentment  de  les  súes  deli- 
toses  viandes.  Empero,  es*sent  presa  poch  temps 
aprés  la  Rabosa  per  lo  Pastor  y  dilacerada  deis  seus 
gocos,  dix  aqüestes  paraules  :  c  j  Oh,  quánt  mérita- 
»  ment  reporte  aquest  gravissim  detriment,  puix  tre- 
»  ballí  en  defraudar  lo  immun[¿]e  de  culpa.» 

Faula  .vij.  — ■  Del  velocIssim  Cervo 

Y   DE  L'ASTUT  CAQADOR 


Lo  profit 
se  déu 
lloar  y  lo 
dany  vi- 
tuperar. 


LLIBRE    TER9 


"3 


v. 


*  T3event  un  bellissim  Cervo  en  una  lúcida  font, 
D  veu  la  ombra  deis  seus  estesos  corns  en  la 
profunditat  de  aquella.  Per  hont,  comencant  a  lloar 
la  súa  pulcritut  y  bellea,  vistes  tan  flaques  les  súes 
cuixes,  les  oprobriá.  Seguí-s  en  aquest  temps  que, 
discorrent  un  diligent  Calador  per  la  montanya, 
fonch  sentit  del  velocissim  Cervo;  per  hont,  fugint 
ab  grandíssima  furia,  acampa  de  la  mort  ab  la  ve- 
locitat  de  les  súes  carnes.  Mas  embarzerant-se  dins 
una  espessa  silva  ab  la  magnitut  deis  seus  bellíssims 
corns,  fonch  prés  del  Cacador.  Per  hont,  vent-se 
arribat  a  l'últim  fí  de  la  súa  vida,  dix  aqüestes  pa- 
raules :  €  Méritament  reporte  aquest  gravissim  dany, 
>  puix  [ll]ohí  lo  que  mera  damnós  y  oprobihí  lo 
»  que  m'era  salutífer. »  Instrueix  aquesta  faula,  que 
l'home  no  déu  voler  lo  que  es  aparent,  mes  lo  exis- 
tent  y  mes  digne. 


Faula  .vüj.  —  De  la  Rabosa  y  del  Gall 

Y  DELS   G09OS 


Un  engany 
ab  altre 


15 


114  LES    FAULKS   D  ISOP 


Lícita  cosa  es  un  engany  embarazar  ab  altre 
engany,  segons  se  compta  en  aquesta  faula. 
Una  Rabosa  que  havía  gran  fam,  se  n'aná  a  unes 
gallines  que  ana  ven  ab  un  Gall;  vista  la  Rabosa,  pu- 
jaren \en]  lo  Gall  y  les  gallines  en  un  arbre  molt  alt, 
en  lo  qual  la  Rabosa  no  podía  pujar.  La  qual,  vent 
que  estaven  damunt  en  l'arbre,  comencá  de  parlar 
molt  blanament.  Saludant  lo  Gall,  dix :  c  ¿Qué  fas 

>  en  aqueixa  altura  de  l'arbre?  ¿ per  ventura  has 
f  ohides  les  noves  bones  y  saludables  a  tots  vosal- 
»  tres?  »  Y  lo  Gall  respós :  « Jo  só  ignorant  de  aixó 

>  que  tu  parles.  »  Dix  la  Rabosa  :  c  Elles  son  tais 

>  que  haurás  plaher  de  ohir-les,  y  jo  vinch  ací  per 
»  comptar-les-te  y  comunicar  ab  tu  ab  gran  goig:  y 
»  es  celebrat  consell  general,  en  lo  qual  s'es  con- 

>  firmada  la  pau  perdurable  entre  tots  los  animáis. 
»  En  tal  manera,  que  de  vuy  en  avant,  sens  por  y 
»  recel  nengú,  viurém  los  uns  ab  los  altres  en  pau, 
»  sens  injuria  que  no's  fará  deis'  uns  ais  altres;  y 

>  així  pots  devallar  segurament,  y  honrarém  aquest 
»  día  de  tanta  festa  de  la  pau.  »  Y  coneguda  la 
falsía  de  la  Rabosa,  dix  lo  Gall :  «  Per  cert,  bones 
»  y  gracioses  noves  aportes,  y  a  mi  molt  agrada- 

>  bles. »  Y  alcant  lo  Gall  son  coll,  y  estenent-se,  mi- 
rave  per  lo  camí  lluny;  y  la  Rabosa  demaná  al  Gall: 
«  i  Qué  es  lo  que  mires  ?  »  Y  lo  Gall  respós  :  c  Jo 
i  veig  venir  dos  Cans  corrent  ab  les  boques  uber- 
» tes,  y  crech  que  venen  ací  per  denunciar-nos 
»  aqueixa  pau  que  tu  dius.  >  Y  llavors  la  Rabosa 
los  dix,  ab  pahor  que  tenía :  «  Romanéu  en  pau, 

»  car  *  no  convé  a  mi  estar  ací,  mas  metrem  al  se-   [/.  44.} 

>  gur.  »  A  lo  qual  dix  lo  Gall :  c  Y  ¿  hónt  vas  així 
»  fugint,  puix  la  pau  es  confirmada  ?  »  Respós  la 
Rabosa :  €  Per  quant  dubte  si  aquests  Cans  saben 


LLIBRE   TERC 


US 


»  aquesta  confirmado.  »  Y  així  en  aquesta  manera 
fonch  exclós  un  engany  ab  altre. 

Faula  .vüij.  —  De  la  Muller 

Y  DEL   MARIT  MORT 


Al  morí 
resulta  in- 
famia de 
la  maldat 
del  parent 
viu. 


Aquella  dona  es  casta,  segcns  pens,  que  no  es 
vencuda  de  l'importú  y  solícit  amador,  segons 
proba  aquesta  faula.  Una  Dona,  morint  son  Marit, 
aná-se'n  a  un  fossar  a  hont  son  Marit  estava  sote- 
rrat,  per  que  passás  aquí  sos  díes  del  dol  y  tristesa. 
Estant  aquí  ella,  comete  un  home  un  crim  o  mali- 
fici,  per  lo  qual  [fou]  per  la  justicia  penjat;  y  fonch 
hi  posat  en  guarda  un  Cavaller,  per  que  no'l  ne  lie- 
vassen  sos  parents.  Lo  qual,  fatigat  de  set,  se  aplegá 
en  aquell  fossar,  ahont  los  prega  que  li  donássen 
una  poca  d'aygua,  la  qual  trobá[«/]  per  reparament 
de  sa  necessitat  de  la  set.  Y  perqué  lo  Cavaller  veu 
aquella  Dona,  torna  al  fossar  per  veure  quina  Dona 
era  aquella;  y  coneixent-la,  comencá  de  aconsolar- 
la,  y  haver  prática  ab  ella.  Y  d'aquí  avant  la  amis- 


lió 


LES    PAULES   D'ISOP 


tat  creixía  a  ella,  en  tant  que  un  día,  mentre  que 
ell  ana  al  fossar,  furtáren-li  lo  penjat;  y  així  fugint, 
vench  ais  peus  de  la  Dona,  y  ab  gran  congoixa  con- 
mencás  a  plányer.  La  qual  li  dix :  «  Enuig  tinch 
»  de  vostre  mal,  mas  no  sé  quín  remey  te  done  en 
»  aixó.  »  Respós  lo  Cavaller :  c  Prech-te  que  m'a- 
>  judes,  y  a  tu  mateixa  de*mán  consell.  *  Y  ella, 
havent  misericordia  d'ell,  desoterrá  son  Marit  y  po- 
sá-1  en  la  forca.  Y  així  cobrí  lo  Cavaller  de  son  [d]e- 
fecte  ab  tanta  misericordia.  Y  lo  Cavaller,  vehent 
tanta  amor  en  aquella  Dona  envers  sí,  ell  la  requerí, 
y  finalment  ella  consentí  en  ses  pregaries.  Y  encara 
que  fos  estada  casta  fins  en  aquell  temps,  comete 
furt  y  estrup,  un  crim  aprés  d'altre.  Y  així  no  fall 
ais  morts  de  que  se  dolguen,  ni  ais  vius  de  que  se 
temen. 

Faula  .x.  —  De  la  Dona 

Y  DE  L'HOME  JOVE 


Les  dones  que  no  han  vergonya,  ab  ingeni  in- 
jurien los  hómens,  segons  [se]  recompta  en 
aquesta  faula.  Una  mala  Dona  qui  era  perfidiosa, 


(79) 


LLIBRE   TER9 


117 


com  enganyás  a  molts,  trobá  hu  a  qui  moltes  vega- 
des  ha  vía  enganyat  y  injuriat.  Y  ell  saluda- la  llauge- 
rament  per  causa  del  costúm  que  havía  [enganyat  y 
injuriat]  [ja  ab  ella].  Y  dix-li  la  Dona:  c Encara  que 
»  molts  han  qüestió  sobre  mi,  y'm  prometen  y'm  do- 
t  nen  grans  coses,  empero  jo  ame  mes  a  tu  que  a 
»  ningú  altri.  »  Y  lo  jove  recordant-se  de  les  tantes 
vegades  que  l'havía  enganyat,  empero  benignament, 
li  respós  y  dix :  « Jo  ame  a  tu  mes  que  a  mi  mateix, 
»  no  perque'm  guardes  la  fe,  mas  perqué  me  ale- 
»  gres.»  Y  així  ab  paraules  gracioses  se  enganyaren 
la  hu  a  l'altre,  segons  que  elles  enganyaven  ais  al- 
tres  simples.  Car  encara  que  t'haja  enganyat  la  dona, 
no  deixará  de  burlar-te;  y  encara  que  ella  sía  ama- 
da, no  es  de  nengú  que  sía  amat  d'elles,  per  quant 
la  dona,  a  fretura  de  amor,  sol  al  diñe?  ella  ama. 


Faula  .xj.  —  Del  Pare  y  del  Fill  cruel 


Alguns  convé  que  sien  batuts  y  castigats  men- 
tre  son  infants,  perqué  fets  majors  no's  poríen 
castigar,  com  se  mostra  en  aquest  exemple.  Un 


Lo  bon 
cami  y  lo 
mal  se 
pren  en  la 
joventut. 


n8 


LES   FAULES    D'lSOP 


Pare  tenía  un  fill  mal  castigat  y  cruel  que  cada  día 
romanía  defora,  y  los  ser*vidors  per  causa  súa  eren 
ferits.  Ais  quals  lo  senyor  los  recomptá  d'aquesta 
manera :  «  Ün  llaurador  llaurava,  y  hagué  un  vedell 
»  y  un  bou  gran;  mes  lo  vedell  ab  los  coras  y  coces 
»  llangava  lo  jou  de  sobre;  y  així,  cabezejant  lo  vedell 

>  al  bou,  dix  lo  llaurador  :  «  No  us  ajuste  per  que 

>  llauréu,  mas  solament  vull  amansar  los  jovenets.  * 

>  Car  així  com  ab  les  coces  y  coras  trencava  y  enu- 

>  java  lo  bou  gran,  així  algú  ab  pedrés  y  bastons 
t  será  amansat  y  castigat.  »  Y  així  convé  a  cada  hu 
castigar  sos  filis  mentre  son  xichs,  y  ells  deuen  pen- 
dre doctrina  deis  majors  y  cruels  en  son  ofici. 


[/•  4S\ 


Faula  .xij.  —  De  la  Serp  y  de  la  Llima 


Al  mes 

fort  que  tu 

tío  vulles 

rompre. 


Lo  mal  no  enuja  al  pijor,  ni  un  mal  no  perturba 
a  un  altre  son  semblant,  ni  un  fort  ni  dur 
no's  pren  ab  son  semblant,  mas  ab  los  qui  menys 
poden,  segons  se  recomptá  en  aquesta  faula.  En  la 
ferraría  de  un  ferrer  *  entra  una  Serp;  y  cercant  algu-  [v.  ] 
na  cosa  de  menjar,  [y]  comencá  de  raure  una  Llima. 
Y  vehent  acó  la  Llima,  dix  a  la  Serp  :   «  ¿  Qué  fas, 


LLIBRE   TERC 


II9 


»  malla?  { Vols-te  llimar  y  rosegar  les  túes  dents? 
>  No  sabs  que  jo  só  la  Llima,  que  acostume  de 
»  rosegar  tots  los  ferros :  mas  si  alguna  cosa  as- 
»  pra  jo  la  fas  plana  y  molla;  y  si  nenguna  cosa  es 
»  grossa,  jo  la  trenque.  Y  així  no't  cal  contendré  ab 
»  mi,  car  batallant  ab  lo  mes  fort  tostemps  troba 
»  hom  pijoría.  »  Y  així  lo  menor  déu  tembre  al 
major. 


Faula  .xiij .  —  Dels  Llops  y  de  les 

OVELLES   Y  GO^OS 


Com  no  convé  deixar  ni  desemparar  al  senyor  y 
defensor,  segons  se  demostra  en  aquesta  faula. 
Les  Ovelles  y  los  Llops  se  fahíen  guerra  los  uns  ais 
altres,  en  tal  manera  que  durava  la  qüestió  entre 
ells.  Cada  una  de  les  parts  mantenía  la  guerra;  y 
com  elles  fossen  mes  per  compte,  y  ab  los  Gocos  y 
Moltons  que'ls  ajudaven,  era  clara  y  manifesta  la 
milloría  de  les  Ovelles.  Y  coneixent-ho  los  Llops, 
enviaren  missatges  a  les  Ovelles,  dihent  que  volíen 


no 


LIS    PAULES    D'ISOP 


concordia  y  pau  ab  elles,  ab  tal  condició  que  po- 
sassen  en  son  poder  los  Gocos,  y  que  ells  posaríen 
en  poder  d'elles  sos  filis.  Los  quals  compliren  ab 
forts  contractes.  Les  Ovelles  posades  en  pau,  los 
filis  deis  Llops  comentaren  de  udular;  los  Llops, 
pensant  que  les  Ovelles  fahíen  mal  a  sos  filis,  vin- 
gueren  de  una  part  y  d'altra  juntament,  [y]  digue- 
ren  que  les  Ovelles  havíen  trencat  lo  jurament  y 
*  contráete  de  la  pau;  perqué,  les  comentaren  des- 
pedazar alguns  d'ells;  y  no  teníen  elles  algú  que'ls 
ajudás  ni  les  defenés.  Y  aixi'ns  avisa  que  no  déu 
hom  posar  son  defensor  y  aju dador  en  poder  deis 
enemichs,  perqué  tant  es  com  metres  hom  mateix 
en  son  poder. 


[/  A 


Faula  .xiiij.  —  De  l'Home  y  dels  Arbres 


Qui  dona  favor  y  ajuda  a  l'enemich,  causa  sa 
mort,  com  se  demostra  en  aquesta  faula. 
Com  lo  instrument  de  la  destral  fos  fet,  los  hómens 


LLIBRK   TER9 


121 


demanaren  lo  bastó  o  mánech  per  aquella,  deis  ar- 
bres.  Los  quals  respongueren  que  era  molt  bon  má- 
nech olivera  muntanyesa.  Y  manaren  que'ls  fos 
donat.  Y  així,  manegada  la  destral,  comentaren  los 
hómens  de  tallar  ab  ella  les  grans  rames  y  tots 
quants  arbres  volíen,  sens  dubte  algú.  Lo  qual  vent, 
dix  lo  Roure  a  la  Freixa :  «  Dignament  soferím, 
»  perqué  de  nosaltres  es  eixit  lo  bo  de  mánech,  y 
»  havém  donat  les  armes  a  nostre  enemich  per  en- 
»  drecar  la  destral.  »  Significa  aquesta  faula,  que 
quant  l'home  es  pregat  per  son  enemich,  que  déu 
pensar  en  no  dar-li  cosa  ab  la  qual  li  puga  fer  al- 
gún dany  o  mal. 

Faula  .xv.  —  Del  Llop  y  del  G09 


L'hom  se 
déu  rece- 
lar que  per 
cobdicia 
no  li  vin- 
ga  mal. 


C 


om  es  cosa  dolca  la  llibertat,  així  com  se  prova 

per  aquesta  faula.  Lo  Llop  y  lo  Goc,  aple- 

gant  en  la  muntanya,  demaná  lo  Llop  al  Goc : 

[v.]    «  Germá,  ¿de  que  estás  així  gros  y  res*plandent ?  » 

Lo  qual  respongué :  t  Per  quant  jo  guarde  la  casa 


16 


122  LES    FAULES    D'lSOP 


»  deis  lladres,  que  no  entren  en  casa  de  nit,  jo  estant 

>  allí;  y  si  per  ventura  descobre  algún  lladre,  tantost 
»  me  donen  un  pa;  y  lo  senyor  me  dona  los  óssos,  y 
»  així  mateix  tota  la  companyía  de  casa'm  llancen 
»  quesvulla  que'ls  sobre,  de  manera  que'm  farte  de 
»  les  viandes  que  vull.  Y  jo  dorm  debaix  [de]  taula, 
»  ni'm  fretura  aygua,  y  així  fas  vida  de  repós.  »  Dix 
lo  Llop :  c  Jo  desig,  germá,  que  altra  tal  vida  jo 
»  trobás,  que  estant  ocios  y  folgant  així  com  tu,  me 
»  tartas  de  viandes.  »  Al  qual  dix  lo  Goc  :  c  Si  tu 
»  vols  haver  bona  vida,  víne-t-en  ab  mi.  Y  no  hi  ha 
i  cosa  nenguna  de  que't  deixes  tembre.  >  Y  cami- 
nant  lo  Llop  ab  lo  Goc,  veu  lo  seu  coll  trencat  y 
senyalat  de  la  cadena,  y  dix-li:  cDígues-me,  germá, 
»  ¿quín  jou  portes  que  així  te  trenque  lo  coll? »  Res- 
pos  lo  Goc  :  €  Per  que  sía  mes  brau,  me  lliguen  de 
»  día,  y  de  nit  vaig  solt  dins  en  casa  y  dorm  hont 
»  vull.  »  Ohides  aqüestes  paraules,  dix  lo  Llop  al 
Goc  :  «  No  he  menester  de  usar  de  aqueixes  coses 

>  que'm  lloes,  mes  vull  usar  de  llibertat,  y  vínguen- 
i  me  aquelles  coses  que'm  vinguen;  jo  vaig  ahont 
*  me  vull,  y  no'm  té  alguna  cadena,  ni  altra  cosa  no 
»  m'empatxe:  los  camins  son  a  mi  franchs,  entrades 
»  y  eixides  tinch  en  les  muntanyes,  no  he  por  algu- 

>  na,  jo  taste  los  bestiars,  y  sé  enganyar  per  art  y 
»  ingeni  los  gocos.  *  Per  aixó  díu-li  ell :  c  Viu  així 

>  com   has   acostumat,   car   la   llibertat   no's 

»  pot  comparar  ab  or  ni  argent:  aquesta 

>  es  la  que   preceheix  totes  les  ri- 

>  queses  del  món.  t 


LLIBRE   TERC 


123 


f*47\     *Faula 


,xvj.  —  De  les  Mans  y  Peus, 
y  del  Ventre 


Lo  qui  desampara  follament  a  sos  parents,  sapia 
que  a  sí  mateix  enganya,  ni  val  alguna  cosa 
lo  home  sens  los  seus,  així  com  se  mostra  en  aques- 
ta figura.  Los  Peus  y  Mans,  enujosos,  acusaven  lo 
Ventre,  dihent  així :  «  Tu  menges  y  tens  tots  nos- 
»  tres  guanys  sol  y  te  alegres  d'ells,  mes  a  nosaltres 
>  es  lo  trevall  y  a  tu  lo  repós,  car  nosaltres  preném 
»  y  trevallám,  y  tu  ho  menges  y  t'hogolateges  folgant 
»  per  aquí;  y  per  co  pren  una  de  dues  coses :  o 
»  pren  ofici  ab  lo  qual  te  mantengues,  o  passa  fam 
»  cruel.  ^  Y  així  lo  desempararen.  Y  lo  Ventre,  no 
sabent  ab  que  mantenir-se,  ab  gran  humilitat  de- 
manava  ajuda  d'elles,  per  una,  dues  y  moltes  vega- 
des;  la  qual  li  denegaren  per  molts  díes,  per  mane- 
ra, que  així  estant  sens  menjar  per  gran  temps,  la 
calor  del  ventrell  morí,  y  defallí,  y  la  set  li  entra  en 
la  gola,  y  així  fugiren  les  virtuts  de  natura.  Y  les 
Mans,  encara  que  tart,  vent  com  lo  eos  del  tot  ja 
anava  a  la  mort,  elles  mateixes  ab  ell  li  portaren 


No  pense 
negú  que 
a  altri  no 
hayatne- 
nester. 


I24 


LES    PAULES    D*ISOP 


viandes,  en  diverses  maneres  abundant,  pero  no  li 
aprofitaven,  per  quant  no  les  podía  pendre  ni  men- 
jar-les.  Morí-s  lo  Cos  del  tot,  ab  les  Mans,  Peus  y 
Ventrell;  y  vol  dir  aquesta  faula,  que  negú  no  abasta 
pera  sí  mateix;  y  que  tothóm  ha  menester  parents 
y  amichs,  y  que  devém  trevallar  tots,  a  cascú  en  son 
ofici,  y  encara  que  a  prima  fac  nos  parega  que  tre- 
vallám  per  ais  altres ;  perqué  trevallant  pera  altres, 
del  profit  que  ells  han  en  alió  nos  ne  resulte  a  nos- 
altres  nostra  part.  Y  així  que  si  no  ho  fem  per  los 
altres,  al  menys  que  ho  facám  per  lo  bé  que  pen- 
drém  nosaltres  mateixos. 


Faula  ,xvij.  —  De  la  Bogía 
y  de  la  Rabosa 


'  I  sal  faula  se  diu  del  rich  y  del  pobre.  La  Bogía 
X  pregava  a  la  Rabosa,  que  pnix  ella  tenía  tan 
gran  coha  y  veya  que  ella  no'n  tenía  gens,  que  li'n 
donas  un  troc,  perqué  portava  les  anques  molt  vil- 
ment  y  lleja;  car  no  li  aprofitava  a  ella  la  desmesía 
de  sa  coha,  ans  li  era  cárrega  y  impediment,  y  li 


LLIBRE   TER9 


125 


rossegava  per  la  térra.  La  qual  se  diu  haver  respost 
la  Rabosa :  «  Solament  per  que  tu  no't  cobrisses 
>  per  estar  mes  onesta  y  bella,  rebent  de  mi  alguna 
9  cosa,  jo  desijaría  tenir-la  mes  llarga,  de  manera 
»  que'm  rossegás  per  la  térra  y  per  les  roques,  es- 
»  pines  [y]  fanchs.»  Aquesta  faula  ensenya  ais  richs 
avariciosos  que  no  retinguen  lo  que'ls  sobra  y  no'ls 
apronta,  ans  ho  donen  ais  qui  lo  han  menester. 

Faula  .xviij.  —  Del  Mercader 
y  de  l'Ase 


/**] 


Molts,  aprés  de  la  mort,  encara  se  [veuen]  ve- 
xats  y  tribulats;  perqué  negú  no  déu  desijar 
la  mort,  segons  posa  aquesta  faula.  Un  Mercader 
se'n  ana  per  son  camí  ab  un  Asenet,  ab  gran  cuyta 
per  plegar  a  una  fira,  tocant  sovint  la  bestia  ab  son 
agot,  per  causa  que  portas  la  cárrega  mes  prest  y 
guanyás  en  ella.  Y  l'Ase,  vent-se  carregat  y  agotat,  y 
caminant  fort,  mes  que  ses  forces  no  bastaven, 
y  desijave  la  mort  pensant  e'sser  segur  després  de  la 
mort;  y  així,  trencat  y  cansat,  morí.  *  Y  aprés  de  la 
súa  mort,  de  la  súa  pell  feren  tabals,  que  son  tos- 


No  desiges 
la  mort 
perfolgar 
si  aprés 
has  penar. 


126 


LES    PAULES    D  ISOP 


temps  batuts  y  ferits.  Vol  dir  que  degú  no  pense  que 
a  la  mort  será  segur  y  folgará,  per  quant  no's  guanye 
lo  repós  per  la  mort,  mas  per  virtut  y  per  mérits. 


Faula  .xix.  —  Del  Cervo  y  del  Bou 


Lo  catín 

guefuig 

no  es  lli- 

bert. 


Los  que  fugen  no  son  seus  [sauls  (?)],  mas  per  la 
fortuna  se  salven,  com  se  mostra  per  aquest 
exemple.  Lo  Cervo,  torbat  y  espantat  deis  Cagadors, 
fugí  a  la  primera  vila  per  escapar-los,  y  entrá-se'n  en 
un  estable;  y  recontant  al  Bou  que  trobá  en  l'estable, 
lo  tal  cas  per  qué  era  allí  vengut,  y  ell  li  respongué 
en  aquesta  manera  :  «  ¿  Per  qué  es  volgut  venir 
»  ací,  mesqui,  a  morir?  Millor  estaves  en  la  monta- 
»  nya,  ahont  aniríes  a  ton  plaher;  que  ací,  en  perill 
»  estás.  >  Y  lo  Cervo  li  prega  humilment  que'l  co- 
brís  allí  fins  a  la  nit,  per  que's  pogués  anar  al  segur. 
Al  qual  lo  Bou  li  mostrá  un  lloch  escur  de  l'estable, 
y  com  no  fos  vist  deis  pastors  ni  servents  que  ve- 
níen  a  l'estable  ab  fenás  y  fulles  y  provisió,  lo  Cer- 
vo estava  molt  alegre,  fent  moltes  gracies  al  Bou 
que  així  lo  havía  cubert.  En  agó  lo  majordóm  de 


LLIBRE   TERC  127 


aquella  vila  entra  en  la  casa,  d'hont  se  diu  que  dix 
lo  Bou  al  Cervo  :  c  Si  aquest  que  ha  cent  ulls  no't 
»  veu,  salvar-t'he;  mas  si  ell  te  veu,  fes  compte  que 
»  ets  mort.  »  Y  acabades  aqüestes  paraules  lo  ma- 
jordóm  entra  en  lo  estable.  Y  perqué  altres  díes 
abans  veu  alguns  bous  que  estaven  flachs  per  culpa 
deis  servidors,  com encade  mirar  tots [los]  pessebres, 
y  com  los  veu  buyts  de  la  herba,  contra  ells  se  enfe- 
lloní,  per  la  qual  cosa  entra  mes  avant  en  lo  esta- 
v.]  ble  a  dar  herba  *  ais  bous,  y  així  veu  los  corns  del 
Cervo  qui  eixíen  entre  la  herba;  perqué,  lo  senyor 
crida  los  pastors  y'ls  demaná  d'hónt  havíen  portat 
aquell  Cervo.  Los  quals  li  respongueren  que  no  sa- 
bíen  que  Cervo  hi  hagués  nengú.  «  Y  donchs  (dix 
»  ell)  jvejáu  acíl  »  Perqué  tots  juraren  que  no  hi 
sabíen  res.  Y  així  fonch  alegre  lo  senyor  per  tro- 
bar  allí  lo  Cervo,  puix  era  seu  guanyat  encara  que 
negú  no  l'hagués  aquí  portat.  Y  així  estigué  allí  lo 
Cervo  per  molts  díes.  Aquesta  faula  significa  que 
negú  que  fuig  no  es  seu,  mas  viu  a  la  ventura  ab 
los  estranys ;  y  que  lo  senyor  déu  ésser  atent  y  sollí 
cit  en  ses  cases. 


Faula  .xx.  —  De  la  conversació 

ENGANYOSA   DEL  LLEO 

Com  parlar  deis  tirans  es  pena  y  callar  es  turment, 
mostra-ho  aquesta  faula.  Lo  Lleó,fet  Rey  deis 
animáis  fers,  volía,  segons  que  los  altres  reys,  obte- 
nir  bona  fama  no  volent  usar  de  les  crueltats,  segons 
que  en  los  temps  passats,  a  les  quals  totes  renuncia. 
Y  mostrant  son  costúm,  muda  aquell,  y  jura  públi- 
cament  y  solemne  de  no  enujar  ni  damnificar  nen- 
guna bestia  ni  bestiar,  salvat  tan  solament  de  men- 


128 


LES    FAULES   D'lSOP 


Davant  lo 

superbo 

no  aprofita 

parlar 

ni  callar. 


(89) 


jar  sa  vianda  sens  sanch.  Y  despuys,  com  no  pogués 
mudar  sa  costúm,  se  enujá  de  acó  que  havía  jurat, 
y  així  comenta  de  pendre  y  portar-se'n  alguns  ani- 
máis en  secret,  per  enganyar-los,  ais  quals  demana- 
va  si  li  olía  mal  la  boca:  y  així,  els  qui  deyen  *  que 
mal  li  olía,  com  aquells  que  díen  que  no  o  calla- 
ven,  per  cert  lloch  los  metía  y'ls  espedacava.  Y 
aprés  demanava  a  la  Bogía  si  li  olía  malament  la 
boca,  la  qual  li  respongué  que  no,  que  ans  li  n'ei- 
xía  bona  olor,  y  mes  que  havía  en  sa  boca  gran  fra- 
gancia, la  qual  li  eixía  de  la  boca.  Y  lo  Lleó,  havent 
una  poca  de  vergonya  de  aquella  Bogía  que  tant  lo 
gabava,  li  perdona  llavors  la  mort.  Mas  a  cap  de 
poch  temps  ell  muda  lo  propósit,  y  ell  tingué  mane- 
ra com  la  poguera  enganyar;  y  fingí  que  estava  ma- 
lalt  y  maná  cridar  los  metges,  los  quals  tocant-li  los 
polsos,  veren  que  la  alteració  era  molt  poca,  y  di- 
guéren-li,  que  per  lo  fástig  de  les  viandes  li  causa- 
va  algún  sentiment,  mas  que  prengués  algunes  vian- 
des que  fossen  molt  llaugeres  per  causa  de  la  di- 
gestió.  Y  lo  Lleó,  així  com  ais  reys  totes  les  coses 


[/  49- 


LLIBRE  TERC  129 


los  paren  licites  y'ls  son  lloables,  dix :  «  La  carn 
»  de  la  Bogía  es  carn  que  jo  nunca  la  mengí,  y  tinch- 
»  ne  grandissim  desig,  y  així  jo  ho  volría  provar, 
»  car  a  mi  par  que  aixó'm  guariría.  »  Y  tan  prest 
fonch-li  portada  aquella  Bogía  que  allí  era,  per  que 
la  li  dassen  a  menjar  per  vianda,  jatsía  que  pri- 
mer ho  hagué  ben  jurat  y  promés  de  no  menjar 
carn  ab  sanch,  pero  per  ésser  Rey  poch  apronta  la 
promesa.  Y  així  encontinent  fonch  presa  la  Bogía, 
y  mesa  en  ses  mans,  ell  la  espedagá  y  menjá  incon- 
tinent  de  ses  carns.  Y  així  poch  apronta  la  prome- 
sa deis  grans  senyors  y  majorment  si  son  tirans, 
que  fan  anar  la  lley  allá  hont  los  plau,  car  ni  rey 
traydor  james  se  diu.  Y  així  vol  dir  aquesta  faula 
que  ais  grans  reys  y  senyors  no  hi  val  parlar  ni  ca- 
llar, que  tostemps  hi  troben  remey  de  fer  llur  vo- 
luntat,  puix  a  ells  plau.  Y  així,  sens  causa  y  rahó, 
moltes  de  vegades  destroheixen  y  maten  los  que 
ells  volen. 


Ací  acaba  el  tercer  llibre  de  Isop.  Y  pus 

següent,   ací  comenca  lo  quart 

llibre  de  Isop. 


17 


LLIBRE  QUART 

DE  LES 

FAULES  D'ISOP 


[v.]  *Faula  .j.  —  Déla  Rabosa  y  dels  Rahims 


La  Rabosa,  vehent  los  rahims  madurs,  cobejant 
de  menjar  de  aquells,  imagina  y  temptava 
tota  manera  de  pujar  al  parral  per  atényer  y  menjar 
d'ells.Mas  ab  tots  sos  pensament  y  temptacions,  ella 
no  hi  basta  ni  li  fon  res,  que  no  pogué  atényer  ni  sa- 
tisfer  al  seu  desig,  ans  li  torna  en  tristura;  y  així  co- 
mencá  a  dir  tais  paraules  :  «  Aquells  rahims  enca- 
»  ra  son  molt  verts  y  agres,  y  així  mateix  en  cas 
»  que'ls  pogués  haver  o  atényer  no'ls  menjaría,  y 
»  així  no  m'hi  don  res. »  Significa  aquesta  faula,  que 
es  prudencia  y  gran  sabiesa  dissimular  y  mostrar 
que  no  ha  voluntat  hom  ni  vol  algunes  coses, 
encara  que  les  desija  en  veritat,  quan 
hom  coneix  que  no's  poden 
atényer. 


132 


LES   FAULKS    D'ISOP 


Faula  .ij.  —  De  la  Mustela  vella 
y  de  la  Rata 


L'enginy 

fa  lo  que 

la  natural 

forfa  no 

pot. 


Aquesta  faula  mostra  que  tothóm  déu  apendre 
ofici  y  art,  perqué  algú  pot  fer  per  ingeni  que 
per  la  forca  no  ho  poría  fer.  La  Mustela  vella,  que  no 
podía  ja  seguir  les  rates,  embolicá-s  en  fariña  y  posá-s 
en  lloch  escur,  volent  *sens  trevall  enganyar  y  des- 
trohir  les  rates.  Y  venint  una  desaventurada  de  Rata 
ignorant,  pensant  que  era  alguna  vianda,  aplegá-s  a 
ella,  y  així  presa  per  ella,  fonch  raorta  y  menjada.  Y 
així  meteix  altra  Rata  segona,  y  fins  a  la  tercera  fo- 
ren  enganyades.  Despux,  vench  en  aprés  una  altra 
Rata  de  mes  díes  y  cautelosa,  la  qual  coneixía  totes 
maneres  de  arts  y  de  enganys,  així  les  rateres  com 
les  canes,  llamos  y  serps  y  totes  altres  maneres  de  en- 
ganys y  fraus;  y  coneixent  aquells  arts  y  enganys  de 
l'enemich,  diu-se  que  li  dix :  <  Indueixes  y  portes  a 
»  les  Rates  ignorants  y  ignorantes,  y  menges-les  y 

>  tragues-Íes -te  per  artería:  per  cautelosa  que  síes,  a 

>  mi  no'm  pendras,  que  jo  conech  tots  los  enginys.  > 


1/-SO.] 


Lo  que  té  paraules  blanes  [y]  es  infel  y  traydor, 
peca  en  son  cor  y  será  conegut,  segons  mos- 
tra  aquesta  figura.  Lo  Llop,  fogint  lo  Calador  que'l 
seguía,  fon  vist  per  lo  Pastor,  de  hont  se  amaga,  lo 
qual  lleva  per  pahor.  Y  de  molta  por  que  havía,  pre- 
gava  al  Vaquer  que  no'l  descobrís,  dihent  que'l  su- 
plicava  per  los  Déus,  en  los  quals  ell  tenía  sa  espe- 
ranza, que  no  fos  causa  de  son  mal  y  de  sa  mort. 
Respongué,  y  promés  li,  lo  Pastor,  que  ell  sería  se- 
gur, perqué  mostraría  al  Cacador  la  part  contraria, 
de  manera  que  ell  se  n'anás  en  pau.  De  *aquí  a  poch, 
vench  lo  Calador  detrás  lo  Llop,  y  pregava  al  Va- 
quer que  li  digués  del  que  ell  seguía  quina  vía  feya. 
Respongué  lo  Pastor  :  t  Jo'l  víu  venir  y  passá  per 
»  aquella  part  esquerra,  y  allí  me  par  que  poras  ben 
»  prest  trobar  lo,  mes  que  per  Paltra  part. »  Y  senya- 
lant-li  y  mostrant-li  ab  los  ulls  la  part  dreta  ahont 
estava  lo  Llop.  Mas  com  lo  Calador  no  miras  en 
lo  senyal,  ans,  cuytat,  tira  la  má  esquerra.  Y  així  es- 


*34 


LES    PAULES    D'ISOP 


capá  lo  Llop.  Llavors  dix  lo  Pastor  al  Llop:  «¡¿Qué't 
»  par?  ¿Agraeixes-m'ho  cóm  t'he  fet  escapar? >  Res- 
pos  lo  Llop  :  c  Per  cert  a  la  túa  llengua  fas  moltes 
»  grades,  mas  ais  teus  ulls  enganyosos  prech  a  Déu 
>  que  hagen  gran  ceguera. »  Aquest  exemple  es  con- 
tra aquells  que  paren  bons  y  benignes  en  lo  parlar, 
y  perversos  en  les  obres;  y  acusen  les  persones  que 
teñen  les  llengues  de  tais. 


Faula  .iiij.  —  Da  la  Deessa  y  del  Pagó 

Y  DEL  ROSSINYOL 


Cascú  se 
déu  con- 
tentar del 
que  Déu 
li  dona. 


Que  cascú  déu  usar  de  la  gracia  que  li  es  do- 
nada, se  prova  per  aquesta  figura.  Lo  Pagó 
vench  al  Déu  Juno  ab  gran  ira  y  poca  paciencia, 
dihent  que  lo  Rossinyol  cantava  molt  dolcament  y 
coneixía  moltes  coses  naturals  y  humanes,  y  que  ell 
no  sabía  fer  res  dalló,  mas  abans  si  cantava  tot  lo 
món  se'n  reya  d'ell.  Llavors  lo  Déu,  per  llevar-li 
aquella  *  fellonía,  y  per  aconsolar-[lo],  lo  Déu  Juno 


i/s4 


LLIBRE   QUART  1 35 


li  parla  dolcament,  dihent-li :  «  Així  la  vista  túa  y 
»  la  túa  bellesa  excelleix  y  es  mes  que  denguna  per- 
»  fecció  del  Rossinyol;  no  hi  ha  nengún,  semblant  a 

>  tu  en  color,  ni  resplandor,  car  rellús  com  lo  esme- 
»  ragde  y  es  pintat  de  plomes  doblades  en  ton  coll 
»  y  en  la  coha,  y  així  te  déus  teñir  per  contení.  >  Dix 
lo  Pagó  al  Déu  Juno  :  «  Y  ¿qué  son  totes  aqueixes 
»  coses  pera  mi,  puix  só  vencut  en  la  veu  ?  *  So- 
bre la  qual  cosa  lo  Déu  Juno  parla  així :  «  Pens  y 
»  aferme  que  deis  Déus  per  gran  prudencia  y  arbi- 

>  tre  son  partides  les  coses  a  vosaltres  tots :  a  tu  es 

>  donada  la  bellesa  y  resplandor  major;  a  la  Águila, 
»  forca  y  virtut;  al  Rossinyol  per  son  cant  y  veu  sig- 
»  niñea  y  mostra  les  coses  per  venir;  la  natura  del 

>  Corb  es  fer  venir;  lo  Colom  ha  pietat  del  vell;  y  lo 

>  crit  de  la  Grúa  tostemps  mostra  los  temps ;  en  la 
t  Oliva  apareix  a  tart;  la  Ficédula  en  les  mancanes; 
»  la  Oraneta  se  alegra  en  lo  matí  y  mostra  la  llum 
»  del  día;  lo  Mussol  mes  va  en  la  nit;  y  lo  Gall  co- 
»  neix  les  hores  de  la  nit.  A  tots  abaste  entendre 

>  en  lo  que  teñen;  de  aquí  avant  no  has  de  cercar 

>  sino  alió  que  los  Déus  te  han  dat. 


Faula  .v.  —  Del  Llop  cerval 

Y  DELS  LLAURADORS 

Convé  que  siam  bons  y  misericordiosos  ais  pe- 
regrins  y  estrangers,  y  a  qualsevol  altre,  y  de- 
vém  perdonar  ais  qui  poch  poden,  perqué  no  falleix- 
v.]  que  la  hont  se  donen  les  *  grades,  així  com  nos 
mostra  aquesta  faula.  Lo  Llop  cerval,  que  era  sens 
culpa,  caygué  en  un  lias  o  fossa;  vent  los  Llaura- 
dors  com  estava  prés,  venen  pera  ell,  y  uns  lo  fíren 
ab  bastons  y  altres  lo  escarníen.  Dix  la  hu  d'ells: 


136 


LES    FAULES    D'lSOP 


Al  tribuí a t 

nodéu 

homfer 

mal  per 

por  de  al- 

tre  tal. 


c  No  li  fassám  mal,  puix  ell  no  fa  mal,  y  es  inno- 
»  cent.  »  Y  per  aqüestes  ses  paraules  molts  que  li 
volíen  donar  bastonades  y  ferir-lo,  cessaren,  altres  li 
davenpa,  y  altres  ploraven  per  son  dany,  segons  que 
eren  en  les  volantats  diverses.  Plegant  la  nit,  tots  se 
n'anaren  a  ses  cases,  pensant  que  aquella  nit  mori- 
ría. De  allí  a  poch  ell  s'esforcá  y  salta  de  la  fossa 
o  cova,  y  deslliurat  de  aquell  perill,  ab  gran  pahor 
se  n'aná  a  sa  cova.  Despuix  de  no  gayres  díes,  re- 
cordant  se  de  la  injuria,  ell  se  n'aná  ab  gran  ira  en 
aquell  lloch,  y's  va  arremetre  pera'ls  pastors  y  bes- 
ties,  y'ls  mata  y'ls  destruhí;  y  així  mateix  salta  la  vía 
deis  Llauradors  que  llauraven,  y'ls  ferí  y'ls  feu  molt 
de  dany  y  mal.  Y  com  veren  los  de  aquell  lloch  acó, 
sentint-se'n  molts  y  en  especial  del  dany  que  feya 
en  los  hómens,  pregaren  al  Llop  que'ls  assegurás 
les  vides,  y  llavors  respongué  ell  mansament,  di- 
hent  que  no  faría  mal  a  dengú  que  l'haja  apedre- 
gat  o  ferit  ab  pedrés  o  bastons,  o  li  fes,  o  li  fes  fer 
qualsevol  mal,  y  menys  ais  qui  li  donaren  lo  pa  y 
hagueren  misericordia  d'ell,  mas  que  no  perdonaría, 
ans  sería  enemich  ais  qui  demanaven  que'l  matas- 


LLIBRE    QUART 


137 


sen.  Miren  los  injuriáis  de  dit  y  de  fet  aquesta  sem- 
blanza, y  així  cessen  de  fer  mal  ne  dir. 


*Faula  .vj.  —  Dels  Moltons 
y  [del]  Carnicer 


Los  parents  y  amichs  que  no's  miren  ni's  fan 
uns  ab  altres,  mal  los  está,  devers  la  qual  cosa 
miren  aquesta  figura.  Los  Moltons,  estant  en  una 
companyía  en  una  mateixa  ramada,  vehent  que  en- 
trava  lo  Carnicer  entre  ells,  dissimularen  y  no  cura- 
ren d'ell.  Y  vist  com  lo  Carnicer  prés  un  moltó  en- 
tre ells  y'l  mata,  ni  per  acó  tampoch  se  sentiren,  mas 
follament  deyen :  «  Aquest  toca  y  a  tu  [no];  deixém-lo, 
»  porte  sen  a  qui  volrá.  »  Finalment  ell  mata  a  tots 
fins  a  hu  tot  sol.  Y  com  així  mateix  girá-s  la  má  en 
aquell  per  matarlo,  dix  al  Carnicer  :  «  Dignament 
»  som  degolláis  y  spedacats  per  tu,  tots  de  hu  en 
»  hu,  perqué  al  principi  no  curarem  de  defensar- 
>  nos  de  tu,  al  qual  podíem  matar  y  girar  nosaltres 
»  ab  los  corns  y  ab  los  caps. »  Vol  dir  aquesta  faula 
18 


Ab  tsmps 
se  ré[mé\- 
dia  lo  que 
tart  no  pot. 


138 


LES    FAULES    D'lSOP 


que  lo  qui  no  mira  per  defensar-se  ab  temps  y  aju- 
dar  a  son  vehí,  que  ve  a  soferir  y  morir  a  mala  mort. 


Faula  .vij.  —  Del  Mogo  y  dels  Ocells 


Aquesta  faula  nos  mostra  que  en  denguna  ma- 
nera no  devém  escusar  de  pendre  lo  consell 
del  sabi.  En  lo  temps  de  l'estiu,  los  Ocells  ab  gran 
plaher  estant  a  la  ombra,  y  menjant  de  le  fulles,  ve- 
ren  un  Mogo  de  mals  ulls  qü'endregava  les  canyes 
y  sóns  que  aportava  en  son  costal.  *  Los  Ocells, 
simples  y  ignorants,  de  aquesta  manera  comencaren 
a  dir :  «  ¡  Oh  quánt  piados  home  mirám  I  Al  qual 

>  per  la  molta  bondat  y  pietat  que  es  en  ell,  les  llá- 

>  grimes  li  corren  dels  ulls  quan  nos  mira.  >  Y  hu 
dels  mes  discrets  y  arterosos  que  los  altres,  lo  qual 
havía  probades  les  arts  dels  cacadors,  dix  així  ais 
altres  :  c  ¡ Guardau-vos,  Ocells  simples  y  ignorants! 
»  Fugiu  y  guardau  vos  de  l'engany  de  aquesthome; 
»  y  amoneste-us  que  sens  peresa  vos  alcéu  ben  alts 
*  en  l'ayre,  y  si  voléu  conéixer  la  veritat,  miráu  a 


LLIBRE   QUART 


139 


^  ses  obres  y  prudentment  veu  que  los  que  de  vos- 
»  altres  pendra,  a  mossegades,  a  bossins  o  ofegades, 
»  vos  metra  en  son  sach.  >  Vol  dir  que  sens  dubte 
se  poden  lliurar  molts  per  consell  de  hu,  y  que  no 
es  de  refusar  lo  bon  consell. 


Faula  .viij.  —  De  l'Home  verdader 

Y  DE  L'ENGANYÓS  Y  DE  LA  BOGÍA 


La  malicia 
exalca  ais 
mals  y  de- 
primeix 
ais  bons. 


Despuix  del  temps  antich  usen  los  hómens  fal- 
sos y  mals  llagotejar,  y  la  gabancia  y  adulado 
reb  bonament,  la  veritat,  honestat  y  bondat  se  solen 
retraure  y  reprobar,  segons  nos  significa  aquesta  fau- 
la. Dos  Hómens,  la  hu  falc  y  l'altre  verdader,  eren 
companyons;  y  anant  per  lo  món,  aplegaren  en  la  té- 
rra de  les  bogíes;  los  quals  hó*mens,  com  los  vés 
lo  majoral  de  les  bogíes,  maná-ls  detenir  y  portar 
davant  ell.  Y  ells,  davant  ell  portats,  presents  totes 
les  companyíes  de  les  bogíes  fent  grans  pompes  y 
aparaments,  segut  en  molt  arreada  cadira  a  mane- 
re  de  emperador  la  Bogía  major,  segons  que  ho 
'  havíen  vist  en  Roma  en  altres  temps,  maná-ls  de* 


140  LKS    FAULES    D  ISOP 


manar  qué  es  lo  que  podíen  dir  d  ell  y  de  sa  com- 
panyía,  y  dihent-li  a  qui  semblava  ell.  Y  lo  Home 
enganyós  y  falc  comencá  de  parlar  primer,  y  dix  : 
c  Par-me  que  tu  ets  un  gran  Emperador.  »  Mas 
fonch-li  demanat  qué  li  paría  de  aquells  qui  li  es- 
taven  a  l'entorn  d'ell :  respongué  que  eren  sos  ca- 
vallers  y  capitans  y  altres  oficiáis.  Y  per  tant  com 
la  Bogía  fonch  tan  lloada  de  la  mentida  de  aquell 
falc,  maná  que  fos  per  alió  remunerat,  vistes  totes 
aquelles  coses.  Lo  home  verdader  dix  entre  sí  ma- 
teix  :  c  Aquest  mentider  qui  en  totes  coses  ha  men- 
»  tit  desmesuradament  es  acceptat  y  amat  d'ells  y 

>  encara  remunerat;  quánt  mes  seré  jo  que  diré  co- 
»  ses  verdaderes.  »  Y  ell  estant  pensant  en  acó,  la 
Bogía  major  li  demaná :  «  Dígues-me  qui  só  jo  y 

>  aquests  que  están  ab  mi.  »  Y  aquell  que  amava 
la  veritat  y  tostemps  acostumava  de  dir  veritat, 
respongué :  c  Tu  y  tots  aquests  que  están  ací,  son 

>  bogíes.  »  Ohint  acó  lo  Rey  de  les  Bogíes,  maná, 
de  gran  fellonía,  que  aquest  Home  verdader  fos 
mort  y  espedacat  ab  les  ungles.  De  aquesta  manera 
se  sol  fer  deis  Hómens  falcos  que  amen  la  falsía  y 
engany,  los  quals  son  remuneráis  y  reputats  en 
aquest  món  mes  que  los  verdaders. 


*Faula  .viiij.  —  Del  Cavall  [v.] 

Y  DEL  CAQADOR 

Millor  es  no  posar  inimicicies  que,  despuix  de 
haver  enemichs,  no  podent-se  venjar  d'ells, 
apenedir-se  y  haver  dolor  de  alió,  com  nos  mostra 
aquesta  faula.  Lo  Cavall  y  lo  Cervo  hagueren  amis- 
tat  entre  ells;  y  com  lo  Cavall  ves  que  lo  Cervo  era 
dispost  y  mes  llauger  en  corre,  y  de  gentil  eos  y  or- 


LLIBRE    QUART 


141 


(98) 


54- 


nat  de  banyes  fetes  a  manera  de  rama,  lo  Cavall 
que  fou  ferit  d'ell  aná-se'n  a  un  Calador  y  dix-li : 
«  Vull-te  mostrar  un  Cervo  molt  maravellós  de  vis- 
»  ta,  al  qual  si  poras  ferir  ab  ton  exercici  o  sageta, 
»  tu  haurás  moltes  carns  y  molt  bones  pera  menjar; 

*  y  així  la  pell  y  los  óssos  vendrás  per  molts  di- 
»  ners.  >  Y  lo  Cacador,  enees  de  cobdicia,  dix-li : 
«  ¿Cóm  poríem  haver  y  pendre  aqueix  Cervo? »  Dix 
lo  Cavall :  €  Cavalca  tu  sobre  mi  y  jo  per  mon  tre- 
»  valí  lo't  mostraré;  y  com  tu  lo  haurás  ferit,  y  mort 
>  lo  Cervo  ab  ta  llan9a  dant-li  bons  colps,  y  acabada 

*  la  caca  nos  alegrarém  en  una.  >  Y  lo  Calador 
cavaleá  en  son  Cavall,  y  aná-se'n  pera  hont  estava 
lo  Cervo.  Y  com  lo  Cervo  sentís  venir  aquell  Ca- 
cador ab  mal  prepósit  contra  ell,  no  oblidant  nun- 
ca son  ingeni  natural,  corrent  per  lo  camí,  fugí 
pera  la  serra  alta  y  així  escapa.  Mas  lo  Cavall 
des  que  se  veu  usat  y  trocejat,  diu-se  que  dix  al 
Calador :  «  No  podém  atényer-lo :  descavalca  y 
»  cerca  vida  acostumada. »  Lo  qual  li  respós  estant 
damunt  ell :  «  No  haurás  poder  pera  cór*rer  sino 
»  tant  com  jo't  lleixaré,  perqué  tens  lo  fre  en  la 


Guarda  no 
faces  cosa 
que  aprés 
te'n  peni- 
des. 


LES    PAULES    D  ISOP 


Molí /a 

de  boca  y 

de  fets 

no  res. 


%  boca;  ni  per  salts,  car  la  sella  te  té  estret;  si  co- 
»  menees  de  gitar  coces,  jo  tinch  un  bastó  en  la 
>  má  ab  lo  qual  te  amansaré.  >  Aquesta  faula  es 
contra  aquells  que  volent  fer  mal  a  altres,  a  les  ve- 
gades  fan-lo  a  sí  mateixos. 

Faula  .x.  —  De  l'Ase  y  del  Lleó 


Pensen  molts  que  han  d'espantar  ab  sa  veu,  així 
ais  forts  com  ais  flachs  y  richs,  deis  quals  lle- 
gím  aquesta  faula.  Un  Ase,  venint  per  una  munta- 
nya,  encontrá  un  Lleó,  al  qual  dix  :  «  Pugém  alt  en 
»  la  altura  de  la  muntanya,  y  mostrar  t'he  cóm  só 
»  temut  per  molts.  »  Y  lo  Lleó,  rihent  se  de  les  pa- 
raules  de  l'Ase,  dix-li:  c  Pugém.  »  Ells  estant  ja  alt 
en  la  muntanya,  lo  Ase  comencá  de  rebusnar  molt 
fortment.  Y  ohint  sa  veu  les  liebres  y  raboses,  fu- 
gíen,  y  així  dix  lo  Ase  :  «  Veus  cóm  se  espanten  y 
han  por  de  mi.  »  Al  qual  dix  lo  Lleó  :  «  Ans  poras 
>  tu  haver  paor  de  mi  y  tembre  ma  veu,  que  jo  a 
t  tu  que  sé  que  es  Ase.  >  Vol  dir  aquesta  faula  que 
es  de  riure  de  aquell  que  no  pot  ser  sino  poch  y 
mostra  per  demés  per  paraules  que  pot  molt. 


LLIBRB   QUART 


143 


(lOo) 


Faula  .xj.  —  Del  Buytre  y  dels  altres 
Ocells 


^\)/^^^r^^9^^ 

is)       <£X 

\\   L^jgP^1^^^ 

P^TÍÉÉ^iP^^^ 

IfilL  m 

W*^! 

a»| 

*41!1^h»$?M 

w  ^ 

rVl 

Lo  Buytre,  fingint  que  vol  honrar  lo  día  de  sa 
naixenca  convida  los  altres  Ocells  menors  y 
doná-ls  a  sopar;  y  com  estiguessen  dins  en  casa, 
tanca  la  porta  y  comencá  de  matar  un  Ocell  y  així 
a  tots  los  altres.  Aquesta  figura  significa  que  los 
poderosos  poques  vegades  conviden  ais  menors, 
sino  per  dany  d'ells. 


Bé  va  qui 
per  mal 
de  altri  se 
castiga. 


[v.]  *  Faula  .xij.  —  Del  Lleó  y  de 

LES   RABOSES 

Fingía  lo  Lleó  que  era  molt  malalt,  y  per  aquest 
engany  feya  venir  a  sí  los  animáis  a  visitar-lo 
com  a  son  Rey,  y  continuament  matava  d'elles.  Vin- 
gueren  les  Raboses  damunt  les  portes  de  la  cova, 
y  saludaren  lo  Lleó  de  fóra,  lo  qual  demanava  a 
una  d'elles  per  qué  no  entrava.  Y  ella  li  respongué: 


144 


LES    FAULES    D'ISOP 


Quan  lo 
major  afa- 
laga  al  me- 
nor menes- 
ter lo  ha. 


(101) 


«  Perqué  veig  les  petjades  de  les  que  entren,  mas 
>  no  *  de  les  que  ixen.  >  Significa  aquesta  faula  que 
los  mals  y  perills  que  los  altres  fan  y  passen,  deuen 
ésser  mostra  y  espill  pera  guardar-nos;  car  en  la  ca- 
sa del  poderos  llaugeramentjhi  pot  entrar  qualse- 
vol,  mes  pot-se  fer  que  isque  a  tart,  o  may. 


l/.ss.] 


Faula  .xüj.  —  De  l'Ase  malalt 

Y   DEL  LLOP 


Guárdat 
d'aquell 
qui't  dona 
bona  pá- 
ranla y 
mala  obra. 


LLIBRE   QUART 


145 


Al  mal  home  nunca  se  li  déu  dar  fe,  segons 
mostra  aquesta  figura.  Lo  Llop  visitava  a  1' Ase 
malalt,  y  comengá-l  de  palpar  en  lo  eos.  Y  dema- 
ná-li  lo  Llop  en  quines  parts  mes  li  dolía.  Respós- 
li  senyer  En  Ase :  c  Lo  lloch  hont  palpes  me  dol 
>  mes.  i  Y  així  los  hómens  mals,  encara  que  amo- 
nesten per  paraules  que  apronten  y  fan  bé,  treva- 
llen  y  procuren  cóm  farán  mal  y  dany  ais  hómens 
bons. 


Faula  .xiiij.  —  Del  Moltó  major 

Y  DELS  ALTRES   MENORS 


>•] 


*"\  /Toltes  vegades  murmuren  los  menors  deis 
JLVX  majors,  sobre  lo  qual  se  compta  tal  faula. 
Tres  Moltons  menors,  vehent  un  Moltó  major  que 
fugía  y  temé  ais  altres,  [y]  los  tres  escarníen-lo  y 
murmuraven  d'ell.  Lo  qual  respós  y  dix  a  ells : 
«  jOh  desesperáis  y  ignorants!  Si  vosaltres  sabesseu 
»  per  quina  causa  jo  fugí  y  haguí  por,  no  us  riuríeu 
>  de  mi.  »  Y  així  se  mostra  acó  que  a  les  vegades 
19 


Propri  es 
deis  folls 
murmurar 
deis  sabis. 


146 


LES    FAULKS    ü'lSOP 


se  mal  parla  per  los  menors  deis  majors,  deis  fets 
sens  saber  les  causes,  les  quals  sabudes,  cessaríen 
per  ventura  de  murmurar.  Y  així  cauen  en  igno- 
rancia. 


Faula  .xv.  —  De  l'Home  y  del  Lleó 


La  menti- 
da des- 
ment  a  son 
amo. 


L' 


o  temps  de  la  virtut  prova  alguna  cosa  per 
obra,  segons  se  mostra  per  aquesta  figura. 
L'Home  y  lo  Lleó  tingueren  qüestió  quál  d'ells  fos 
millor,  y  cada  hu  procurava  de  probar  sa  intenció. 
Y  així  anant,  plegaren  a  un  sepulcre,  en  lo  qual 
estava  pintat  cóm  lo  home  ofegava  lo  lleó.  Vent 
acó  l'Home,  mostrá  aquella  figura  per  probar  sa  in- 
tenció, al  qual  respós  lo  ferocissim  Lleó  :  «  Aques- 
»  ta  obra  es  estada  pintada  per  lo  home;  la  qual  si 
»  fos  pintada  per  algún  lleó,  tu  veres  que  no  fóra 
>  lleó  ofegat  de  l'home,  mas  lo  home  del  lleó.  Em- 
»  pero  jo't  vull  mostrar  la  esperiencia  y  probanca  ver- 
»  dadera.  »  Y  porta  a  l'Home  a  l'emfiteatro  o  Uoch 
de  combatre;  allí  combatent-se  ab  ell,  per  experien- 
cia verdadera  li  mostrá  cóm  lo  home  es  o*fegat  del 


(104) 


LLIBRE  QUART 


147 


lleó,  dihent-li  que  allí  no  havía  lloch  de  proba  de 
pintura,  mas  sois  de  fet  verdader.  Aquesta  faula  sig- 
nifica que  la  mentida  composta  de  colors  tantost  es 
vencuda;  y  en  la  veritat  tostemps  hi  ha  certa  proba. 


Faula  .xvj.  —  De  la  Pu^a  y  del  Camell 


(105) 


Alguns  que  no  son  res,  ells  mateixos  se  engra- 
neixen,  segons  mostra  aquesta  faula.  Una 
Pu§a  que  estava  en  la  cárrega  del  Camell,  vent  a  ell 
carregat  se  alegrava,  lloant-se  que  era  millor  que 
lo  Camell.  Y  en  la  fí  de  la  jornada  gran  que  anaren, 
vingueren  a  una  posada,  hont  la  Pu^a  devallá  y 
metes  davant  los  peus  del  Camell;  y  diu-se  que  dix: 
«  Bé  fíu  de  devallar  de  ta  esquena  perqué  no  t'enu- 

>  jas  ni't  carregás  mes.  »  Ala  qual  respós  lo  Ca- 
mell: c  Grades  fas  a  Déu,  que  ni  perqué  tu't  poses 

>  sobre  mi  só  mes  carregat,  ni  per  que  te'n  lleves  só 
t  descarregat.  »  Miren  en  aquesta  faula  aquells  que 
no  poden  agreujar  ni  desagreujar  ais  majors,  y  vo- 
len  fer  estima  de  sí;  y  així  son  escarnits  y  tramesos 
per  orats. 


Alguns  no 
son  res  y 
s' estimen 
tnolt. 


148 


LES    FAULES    ü'lSOP 


Faula  .xvij.  —  De  la  Formiga 
y  de  la  Cigala 


(106) 


En  lo  temps  de  1'ivern,  la  Formiga  se  estava  al 
sol  y  treya  lo  blat  que  en  lo  estiu  [lí]  havía 
aplegat;  la  Cigala,  aplegant  a  ella  ab  fam,  pregáva- 
li  que  li  donas  un  poch  de  aquell  forment,  per  que 
no  morís.  A  la  qual  dix  la  For*miga:  c  Amiga  ¿qué 
»  feres  en  lo  estiu?  »  Respongué  la  Cigala :  «  No 

>  hagí  espay  pera  collir  lo  gra,  perqué  anava  per 
» les  montanyes  cantant.  »  La  Formiga,  rihent-se 
d'ella  y  movent  son  blat  en  sa  caseta,  dix-li :  t  Si 

>  cantares  en  lo  estiu,  demana  ara  en  lo  ivern.  » 
Aquesta  faula  mostra  al  pereós  que  trevalle  quanpot 

y  ha  temps,  perqué  aprés,  fallint-li  que  men- 

jar,  no  demane  ais  altres,  los  quals 

ans  se  enugen  d'ell  que  no 

li  daríen  res. 


LLIBRE    QUART 


149 


Faula  .xviij.  —  De  la  Espasa 

Y   DEL  CAMINANT 


Lo  mal  ho- 
me a  molts 
fa  mal  y 
mal  li  ve. 


L 


'home  mal  a  molts  pert,  y  ell  sois  pereix,  se- 
gons  demostra  aquesta  faula.  Un  Home,  ca- 
minant,  trobá  una  Espasa  que  jahía  en  lo  camí,  y 
demaná-li  quí  la  havía  perduda.  La  Espasa  respon- 
gué  així :  c  Per  cert  a  mi  hu  sois  me  ha  perduda, 
*  mas  jo  he  perdut  a  molts.  »  Vol  significar  aques- 
ta faula,  que  lo  home  mal,  sois  se  pert;  mas  ans  que's 
perda,  mésela  y  damnifica  a  molts. 


*  Faula  .xix.  -—  De  la  Cerva  [Gralla] 
y  de  la  Ovella 

De  les  injuries  que's  fan  ais  innocents,  lo  Isop 
reconta  tal  faula.  Una  Cerva  [Gralla]  ociosa  y 
folgasana  puja  damunt  una  Ovella;  y  allí  se  estava  y 
folgava  sobre  ella.  Y  com  moltesvegades  usas  de  fer 
aquest  enuig  a  la  Ovella,  diu-se  que  ella  li  dix  així: 


1 5o 


LES    FAULES    D  ISOP 


7ttttt 

(41 

1 

1 

r££ 

I 

!  * 

*  Si  al  goc  enujasses  y  temptasses,  segons  que  a  mi 
»  fas,  no  comportarles  sos  lladraments  ni  la  ira  de 
»  la  súa  boca.  >  La  Cerva  [Gralla]  parla  de  aquesta 
manera  a  la  Ovella:  «  Jo'm  sech  en  lo  coll  fort  y  sé 

>  a  quí  tinch  d'enujar;  só  molt  vella:  só  mala  y  aspra 
»  ais  bons,  y  humil,  y  molt  amiga  ais  mals  y  corts,  y 

>  tal  me  criaren  los  Déus. »  Aquesta  faula  increpa 
aquells  que  ais  innocents  y  bons  injurien  y  provoquen 
y  no  gosen  solament  mirar  ais  mals  y  mes  forts. 


;io8) 


De  la  Aya  y  de  la  Canya 

l.l    ■■  ■■ 


Lo  poderos 
es  al  de- 
rrocat y 
lo  humil 
exalQat. 


LLIBRE   QUART  151 


Als  que  son  superbiosos  y  dus  de  cor,  y  no's  vo- 
len  sotsmetre  a  son  senyor,  sois  los  ne  pendra 
com  a  la  Aya.  La  qual,  venint  lo  vent,  no's  volgué 
abaixar,  y  una  Canya  que  estava  prop  d'ella,  vent 
venir  lo  vent  tan  fort,  abaixave-s,  y  giráve-la  lo 
vent  a  la  part  que  volía;  y  diu-se  que  li  dix  la  Aya  : 
c  ¿Per  qué  no  estás  ferma  com  jo  ?  »  Respongué  la 
*.]  *  Canya  :  «  No  es  tal  ma  forca  com  la  túa.  >  Y  dix 
la  Aya :  «  Per  co  pots  saber  que  so  pus  fort  que 
»  tu.  >  Mas  de  allí  a  poch  se  seguí  un  gran  vent,  lo 
qual  derroca  l'Aya  fort.  Y  dix  la  Canya,  per  qué  se 
abaixava.  Y  de  aquesta  manera,  moltes  vegades,  los 
superbiosos  son  destruhits  resistint,  y  los  homils  es- 
capen, donant  lloch  y  fugint  als  mes  forts. 


A 


cí  se  acaba  lo  quart  llibre  de  l'Isop,  molt  in- 
genios y  ciar   parlador;  y  no's  troben  mes 
llibres  seus,  empero  moltes  faules  súes  son 
trobades  en  gran  nombre,  les  quals 
se  segueixen  en  la  forma 
següent. 


LES 


FAULES  EXTRAVAGANTS  D'ISOP 


COMENCEN  EN  AQUEST  ORDE 


Faula  .j.  —  Del  Mul  y  de  la  Rabosa 
y  del  Llop 


Molts  hi  ha  que  demanant  [demanen]  qüestions 
sens  compte  y  que  ells  no  saben  ses  respon- 
sions,  y  desigen  ésser  mestres  sens  que  primer  sien 
estats  deixebles,  segons  que['s]  recomía  en  aquesta 
faula.  Lo  Mul,  pasturant  prop  de  una  muntanya,  ven- 
gué a  ell  la  Rabosa  y  demaná-li  quí  era  ell.  Respon- 
guéli:  «So  bestia.»  Respongué  la  Rabosa:  «No  dich 
»  aixó,  mas  demán-te  quí  es  *ton  pare. »  Respongué 
lo  Mul :  *  Lo  Cavall  fonch  mon  avi.  »  Torna  a  dir 
la  Rabosa  :  «  Ni't  demán  aixó,  mas  dígues-me  cóm 
*  te  diuen.  »  Al  qual  dix  lo  Mul :  «  Per  cert,  jo  no 
»  sé  mon  nom  perqué  mon  pare  morí  jo  essent  petit, 
»  y  per  causa  que  no  m'oblidás  mon  nom,  fíu-lo  es- 
20 


Lo  f olí  pre- 
sumint  de 
sabi  es 
mes  f olí. 


154  LES    FAULES   D'lSOP 


>  criure  en  lo  meu  peu  esquerre,  y  si  vols  saber  mon 
»  nom  llig  en  aquest  meu  peu.  »  La  Rabosa  ente- 
nent  lo  engany,  ana  a  la  muntanya  pera  un  Llop 
ab  lo  qual  tenía  enemistat,  y  trobá-1  jahent  davall 
de  una  ombra  trevallat  de  fam,  al  qual  comenta  la 
Rabosa  de  increpar  y  deshonestar,  dihent-li :  «  ¡Oh 

>  foll,  sense  senyl  ¿Per  qué't  mors  de  fam?  Lléva-t, 
»  ací  prop  ha  un  prat  hont  trobarás  una  bestia  gran 
»  y  grossa  y  soberga :  máta-la  y  fártat  d'ella.  »  Y 
llavors,  venint  lo  Llop  pera'l  prat,  demaná  al  Muí 
quí  era.  Respongué  ell :  «  So  bestia. »  Torna  a  dir  lo 
Llop  :  «  No  demán  aixó,  mas  quí  es  ton  pare.  »  Y 
lo  Muí  li  respongué  :  «  Lo  Cavall  fonch  mon  avi. » 
Al  qual  dix  lo  Llop :    c  Ni  aixó't  demán,  digues 

>  cóm  te  dien.  >  Al  qual  respós  lo  Muí :  t  Jo  no 
»  sé  mon  nom,  per  quant  mon  pare  morí  jo  essent 
i  xich,  y  per  que  no  s'oblidás  mon  nom,  lo  fíu  es- 

>  criure  en  un  cap  de  aquest  meu  peu  esquerre,  y 

>  així,  si  tu  vols  saber  cóm  me  dien,  llig  en  aquest 

>  meu  peu.  »  Lo  Llop,  mirant  les  paraules  quant  a 
la  cortesa,  y  no  sentint  lo  engany,  prés-lo  per  lo  peu 
del  Muí,  y  comencá-1  de  netejar  ab  gran  diligencia 
pensant  allí  trobar  son  nom.  Y  ell,  estant  molt  atent 
prop  d'ell,  lo  Muí  li  dona  una  coca  ab  lo  peu  dret 
en  lo  mig  del  front  ab  que  li  feu  saltar  los  ulls  ab 

lo  cervell  en  térra.  *  La  Rabosa  que  estava  detrás   [v.] 
de  una  mata  amagada,  dix  llavórens  ab  grans  ria- 
lles,  ferint-se  la  una  palma  ab  l'altra:   c  ¡Oh  foll 
i  sens  sentiment,  tu  no  sabíes  de  lletra  y  volíes 

>  llegir  I  Jur-te  per  la  mía  má  dreta  que  ets  estat  es- 

>  calabrat  per  judici  verdader.  »  Y  així  los  hó- 
mens  ignorants,  mentre  desigen  mostrar- 
se per  sabis,  moltes  vegades  cauen  en 
grans  perills  y  mals. 


EXTRAVAGANTS 


155 


Faula  .ij.  —  De  un  Porch  y  de  l'Anyell 

Y  DEL   LLOP 


(III) 


Ni  en  bé  ni 
en  mal  den 
hom  creu- 
re  a  son 
enemich. 


Ha  hi  gran  multitut  de  gent  que  no  son  con- 
tents  de  les  honres  privades,  ans  cobegen 
manar  ais  rnajors  y  a  sos  eguals;  y  per  co  ohirás  la 
faula  següent.  Un  petit  Porch  vivía  en  una  gran  ra* 
mada  de  porchs,  lo  qual,  indignat  y  unflat  de  su- 
perbia  perqué  no  era  principal  y  major,  y  que  ma- 
nas a  tots,  anava  entorn  de  tot  lo  ramat  fent  brave- 
ses,  y  gronyint,  y  vascant,  y  aguhant  les  dents,  pen- 
sant  que  espantava  ais  alUes;  y  com  vés  que  no  es- 
pantava  nengú,  ell  ab  gran  ira,  dix  així :  «¿Qué 
»  m'aprofita  el  estar  ací?  Perqué  en  aquesta  com- 
»  panya  encara  que  jo  mane  dengú  no  m'obeheix, 
>  ni  encara  que  m'enfellonesca  no  fugen  de  mi,  y 
»  si  amenace  no's  donen  en  aixó  res,  y  així  desliber 
»  de  no  aturar  ací.  »  Mas  ans  se  partí  de  allí  cer- 
cant  ses  ventures;  y  així  anant,  plegá  en  un  ramat 
de  Anyells,  y  com  se  vés  en  mig  d'ells,  ell  se  gira 
ab  gran  furia,  grunyint,  y  vasquant,  y  aguhant  les 
dents;  lo  qual  vent  los  Corders,  espantáis,  de  mig 
comencaren  de  fugir  tots  a  una  part  y  altra;  y  ací  es- 


156  LES    FAULES    D'lSOP 


tant  lo  Porch  ab  espant,  dix :  «  Ací  me  convé  de 
»  aturar,  y  aquesta  honor  convé  a  mi,  perqué  com 

>  *  [no]  me  fellonesch  tots  fugen  de  mi,  y  si  menace    [/.  59. 
9  tots  se  espanten;  ací  seré  amat  y  honrat  de  tots.  > 

Y  aqüestes  semblants  coses  usant  per  molts  díes, 
vench  allí  un  Llop  ab  gran  fam,  lo  qual  vingué  ais 
Anyells  volent  menjar  d'ells;  y  ells  vent-lo  aplegar 
a  ells,  fugiren  per  aquelles  roques;  mas  lo  Porch, 
pensant  sería  defés  per  los  Anyells,  no  volgué  fugir; 
y  així'l  prengué  lo  Llop,  y'l  se'n  porta  per  la  mun- 
tanya.  Y  com  passassen  per  cas,  plegaren  a  una 
ramada  de  porchs,  de  hont  era  eixit  lo  Porch;  lo 
qual  coneixent  a  ells,  comencá  a  grans  veus  cridar 
socors,  y  ells  coneixent-lo,  lleváren-se  tots  junta- 
ment  contra  lo  Llop  y  delliuraren  son  germá,  allí 
constant  fets  fins  a  la  mort.  Y  llavors  lo  Porch,  es- 
tant  en  mig  de  tots  pie  de  dolor  y  de  vergonya, 
dix :  c  Ara  conech  per  verdader  lo  proverbi  que 
»  diu,  que  en  les  fortunes,  y  adversitats,  y  prosperi- 
»  tats  sempre  es  bo  de  teñir  ab  sa  parentela,  car  per 

>  cert,  si  jo  no  fos  eixit  de  mos  parents  y  llinatge, 
»  no  haguera  jo  passat  aquestos  mals.  *  Y  així 
molts  hómens  volen  manar  ab  superbia  en  térra  es- 
tranya,  d'hont  cauen  en  moltes  fortunes  y  mals. 


Faula  .iij.  —  De  la  Rabosa  y  del  Gall 

Moltes  persones  parlant  sens  primer  pensar 
lo  que  han  de  parlar,  dien  tais  coses  que, 
aprés  de  haver  parlat,  se'n  peniden,  y  encara  los  ve 
per  alió  mal  y  dany;  per  la  qual  causa  se  posa  tal 
figura.  La  Rabosa,  havent  fam,  se  n'aná  *a  una  vila, 
y  plegant  davant  un  Gall,  dix  :  c  ¡  Oh  mon  senyor 
>  Gall,  com  graciosa  veu  tenía  ton  pare,  lo  qual  era 


EXTRAVAGANTS 


157 


i  Ü3 

sjJKygL 

^3 

WWj 

112) 

^^>!^^^. 

»55Sg|§p*S25 

fV^^Ég 

JVb  se  rf¿« 
res  parlar 
sens  pri- 
mer hi 
pensar. 


»  molt  mon  senyor  I  Y  així  meteix  pens  que  tu  ho 
»  tindrás,  y  així  per  la  gran  amistat  que  ab  ell  te- 
»  nía,  vinch  per  conéixer-te.  Per  lo  qual  te  prech 
»  que  vulles  cantar,  de  manera  que  jo  puga  conéi- 
»  xer  si  has  tan  bona  veu  o  millor.  »  Lo  Gall,  cre- 
hent  a  la  Rabosa  per  les  paraules,  per  pregaries 
d'ella  comencá  de  cantar  tancats  los  ulls,  y  la  Rabo- 
sa salta  sobre  ell  y  portá-1-se'n  a  sa  cova.  Y  los  hó- 
mens  del  lloch  que  [ho]  ohiren,  aconseguiren  la  Ra- 
bosa, dihent  que  a  son  Gall  se  n'havía  portat  la 
Rabosa.  Ohint  acó  lo  Gall,  dix  a  la  Rabosa :  « ¿Ous 
»  lo  que  diuen  aquells  pagesos  grossers?  Dígues-los 
»  tu  que  jo  no  só  seu,  mes  tu,  y  que  tu  portes  ton 
»  Gall  y  no  seu.  »  Llavors  la  Rabosa,  deixant  al 
Gall  de  la  boca,  dix  :  <  Jo  porte  mon  Gall,  no  lo 
»  vostre.  »  En  tant  que  la  Rabosa  dehía  aqüestes 
paraules,  lo  Gall  vola  en  un  arbre  y  respós  a  la  Ra- 
bosa :  «  Ments,  ma  senyora,  rasament,  jo  só  d'ells  y 
»  no  teu.  »  Y  la  Rabosa,  vent-se  enganyada,  ferint 
sa  boca  dehía :  «  ¡  Oh  boca,  quántes  coses  dius  y 
»  parles  que  aprés  te'n  penits  1  Perqué  cert,  si  ara  no 


i58 


LES    PAULES    D  ISOP 


>  haguesses  parlat,  no  hagueres  perdut  lo  Gall,  lo 
y  qual  havíes  cacat.  >  Y  així  significa  que  molts  hó- 
mens  parlen  sens  pensar  les  coses,  que  despuix  se'n 
peniden  per  haver-les  dites,  y  encara  los  ve  dany  y 
mal  per  alió. 


Faula  .iiij.  —  Del  Drach  y  del  Pagés 


Qui  torna 

mal  per  bé 

haurá  son 

gualardó. 


*Oegueix-se  a  les  voltes  que  los  hómens  tornen 
v3  males  coses  per  les  bones,  y  ais  qui'ls  ajuden 
damnifiquen,  segons  se  mostra  per  aquesta  figura. 
Lo  Drach  habitava  en  un  riu,  y  com  cresqués,  ell 
seguí  per  lo  riu  a  baix,  en  tant  que  lo  riu  minvant 
lo  lleixá  en  un  arenal,  d'hont  se  abaixá,  no  podent 
anar  sens  aygua;  y  passant  per  allí  un  Llaurador,  dix- 
li:  cjOh  Drach,  cóm  estás  aquí  de  aqueixa  mane- 

>  ral »  Respós  lo  Drach:  «  Seguint  lo  riu  que  creixía 

>  per  l'aygua  avall;  y  ara  com  s'es  minvada  l'aygua 
»  ha'm  deixat  en  aquest  lloch  séch,  y  no  puch  anar 
»  sens  aygua:  si  tu'm  lligasses  y'm  portasses  sobre 
»  ton  ase  pera  ma  casa,  dar-t-ía  or  y  argent,  y  altres 


'3) 


[/•  6o.] 


EXTRA VAGANTS  1 5  9 


»  molts  béns  meus.  >  Y  llavors,  induhit  per  cobdi- 
cia,  lligá  lo  Drach  y  posá-1  sobre  son  ase,  y  portá-1 
y  posá-1  en  sa  cova.  Y  devallant  lo  Llamador  de 
l'ase,  posá-1  deslligat  y  així'l  mete  en  sa  llibertat.  Y 
així  li  demanava  que  li  donas  lo  que  li  havía  pro- 
més.  Y  llavors  dix  lo  Drach  al  Pagés :    «  ¡  Cóm  1 

>  ¿Per  lligar-me  demanes  or  y  argent?  >  Lo  Pagés 
li  dix  :  <  Tu  mateix  me  digueres  que't  Higas.  »  Al 
qual  dix  lo  Drach :   «  No  estám  en  aixó,  mas  ans  te 

>  vull  menjar,  perqué  he  fam.  >  Y  llavors  dix  lo 
Llaurador :   «  Segons  aixó,  per  lo  bé  me  vols  dar 

>  mal.  >  Y  estant  ells  en  aqüestes  paraules,  conten- 
gués  que  estava  allí  prop  una  Rabosa,  la  qual  ohí 
totes  aqüestes  paraules  y  dix :   c  ¿  Quina  cosa  es 

>  aqueixa,  que  havéu  entre  vosaltres  discordia  y 
»  sóu  diferents?  >   Dix  lo  Drach  :   «  Aquest  Pagés 

>  me  lligá  molt  fort  y  posant-me  sobre  son  ase  ha'm 
»  portat  fins  ací,  y  ara  me  demana  no  sé  quines  co- 

>  ses.  >  Dix  lo  Home  :  «  Ou-me,  ma  senyora  Ra- 
»  bosa :  aquest  Drach  fonch  portat  per  lo  riu  y  fonch 
t  llan^at  en  un  arenal  séch,  y  passant  jo  per  allí,  ell 

>  me  prega  que'l  Higas  y'l  portas  sobre  lo  ase,  y'l 

>  portas  a  sa  casa,  prometent-me  per  alió  or  y  ar- 
»  gent,  y  altres  coses  moltes;  y  ara  no  solament  me 
»  vol  complir  lo  promés,  mas  ans  me  vol  menjar.  » 
Dix  la  Rabosa  :  c  Follament  feres  com  lo  lugares, 
»  mas  mostram  ara  cóm  lo  lligares  y  despuix  judi- 
»  caré.  »  Y  llavors  comencá  lo  Llaurador  de  lligar- 
lo.  Demaná  la  Rabosa  al  Drach  :  c  ¡  Cóm  l  ( Tan 

>  fort  te  lligá  lo  Pagés  ?  »  Respós  lo  Drach  :  «  No 
»  solament  tant,  mas  cent  vegades  tant.  >  Yla  Ra- 
bosa dix  al  Llaurador :  «  Estreny-lo.  »  Y  com  lo 
Pagés  fos  valent  va'l  estrényer  y  lligar  molt  fort,  lo 
mes  que  pogué;  y  demaná-li  la  Rabosa  al  Drach : 
c  ¿Tan  fort  te  lligá?  t   t  Per  cert  sí  ma  senyora.  > 


1 6o 


LES    FAULES    D'lSOP 


Ella  dix  al  Pagés  :  «  Núa-1  ben  fort,  puix  que  així 
»  es,  y  estreny  los  llamos,  car  qui  bé  lliga  bé  deslli- 
»  ga,  y  tórna-1  a  posar  sobre  de  l'ase  y  tórna-1  al  lloch 
»  hont  lo  prengueres  *  y  lléixa-1  allí  lligat,  així  com 
»  s'estava,  y  no't  pora  menjar.  >  Y  complí  les  coses 
lo  Llaurador,  segons  judicá  la  Rabosa.  Y  així  los 
que  tornen  del  bé  mal  a  les  vegades  reben  son  just 
gualardó. 


w 


Faula  .v, 


De  la  Rabosa  y  del  Gat 


Parla  aquesta  faula  deis  hómens  que's  lloen  de 
saber  moltes  coses,  y  tenint-se  per  ingenio- 
sos y  sobtils,  ríen-se  y  escarneixen  a  altres  molts. 
La  Rabosa  encontrant-se  ab  un  Gat,  lo  saluda 
dihentli :  «  Germá,  guardat  síes  deis  mals.  »  Y  lo 
Gat,  responent  a  ella,  li  dix  :  c  La  salut  sía  ab 
»  tu.  >  En  aprés,  demaná  la  Rabosa  al  Gat  quines 
arts  sabía;  respós  lo  Gat :  «  No  sé  de  aqueixes  arts 
»  denguna,  sois  sé  un  poch  saltar,  y  pujar  arbres  y 
»  parets,  y  ab  acó  me  escape  de  alts  perills. »  Y  11a- 
vors  se  diu  que  li  dix  la  Rabosa:  c  Per  lo  meu  cap, 
»  no  mereixes  viure,  pus  no'n  sab[sj  pus  y  es  tan 


("4) 


EXTRA VA GANTS  IÓI 


»  ignorante  Y  lo  Gat  li  respongué:  <  Així  es  com 
»  tu  parles;  mas  prech-te  que'm  digues  quántes  arts 
»  sabs.  »  Respongué  la  Rabosa  :  «  Jo  sé  cent  arts, 
»  y  no  així  medi[a]nament  com  qui's  vulle,  mas  per- 
»  fetament :  cadascuna  de  les  quals  me  basten  pera 

>  viure  honradament,  y  pera  escapar-me  de  molts 
»  perills.  »  Y  lo  Gat,  ohint  acó,  dix :  t  Per  cert,  tu 
»  mereixes  molt  llarga  vida  y  salut  perdurable,  puix 

>  es  tan  sabuda  y  scient.  »  Y  parlant  de  aquesta 
manera,  dix  lo  Gat  a  la  Rabosa :  «  Germana:  jo  veig 
»  venir  un  home  cavalcant  ab  dos  Gocos  molt  llau- 
»  gers,  grans  nostres  enemichs.  »  Dix  la  Rabosa : 
c  No  sabs  lo  que  dius,  es  ignorant  y  pauruch,  y 
»  per  aixó  parles  aqueixes  coses;  encara  que  aixó 
»  sía  ¿quí'ns  *  apressa? »  Y  plegant  molt  mes  prop 
lo  Cavaller,  y  los  Gogos  vent  a  la  Rabosa  y  al  Gat 
comentaren  de  correr  contra  ells,  y  la  Rabosa  vent 
venir  aprop  los  Gocos,  dix  al  Gat :  c  Germá :  { fu- 

>  giám  ?  »  Respós  lo  Gat :  c  Y  no  es  necessari.  > 
Dix  la  Rabosa:  c  Per  cert  necessari  será  de  fugir.» 
Lo  Gat  respongué  :  «  Pot  ésser  que  sía  necessitat, 
»  empero  cadascú  trevalle  per  sí  mateix.  >  Y  així 
cada  hu  d'ells  comenta  de  fugir;  y  lo  Gat,  trobant 
un  arbre  alt,  pujá-se'n  tantost  allí  y  així  se  deslliurá; 
y  deixant  los  Gogos  al  Gat,  estrengueren  a  la  Rabo- 
sa, la  qual  peresosament  fugí.  Y  lo  Gat  la  cridava 
a  grans  veus,  dihent-li  així :  c  Germana,  es  hora  de 
»  usar  alguna  de  aquelles  cent  arts,  car  en  retreta 
»  estás  de  la  muntanya.  »  Y  com  los  Go^os  la  ten- 
guessen,  no  valent-li  les  arts  res,  així  la  mataren. 

Amonesta  aquesta  faula  ais  sabis  estuciosos  y 
engeniosos  y  viciosos,  que  no  maltrae- 
ten   ni's   riguen  deis  ignorants 
y  no  sabents. 


21 


IÓ2 


LES    FAULES    D  ISOP 


Faula  .vj.  —  Del  Llop  y  del  Cabro 


g- 

Wjp 

—    /r^ 1 

Lo  pobre 

no  se  déu 

exalfar 

tnés  que  li 

basta  la 

forfa. 

1 

tolaM^V  KA  á 

C^R 

^^I^|P 

^B  B 

Los  malalts  y  pobres  se  lleven  sovint  contra  los 
poderosos,  los  quals  lliuren  mal  en  alió,  se- 
gons  conta  aquesta  faula.  Un  Llop  seguía  un  Ca- 
bro de  les  cabres  pera  péndrel;  lo  qual  se'n  puja  en 
la  penya  o  roqua  molt  alta,  y  així  se  assegurá;  al 
qual  lo  llop  lo  assetiá  y'l  guarda  al  peu  de  la  mon- 
tanya.  *  Mas  despuix  de  tres  o  quatre  díes,  lo  Llop 
per  fam  y  lo  Cabro  per  escapar,  apartaren -se  y  fu- 
giren  quiscún  per  sa  part:  primer  lo  Llop,  despuix 
lo  Cabro.  Y  com  lo  Cabro  fos  al  riu  y  visques  abun- 
dosament  de  aquella  aygua,  mirant  sa  ombra  en 
l'aygua  dix  entre  sí :  «  j  Oh,  que  bones  cuixes  y  gen- 
»  til  barba  y  grans  corns  tinch!  ¿Y  tenint  totes  aques- 
»  tes  perfeccions  me  fa  fugir  un  sol  Llop?  De  ací 
»  avant  jo  vull  esperar  y  resistir,  y  no  fugiré  dell,  ni 
»  li  daré  avantatge. »  Y  lo  Llop,  estant  detrás  d'ell, 
escoltava  calladament  tot  agó;  lo  qual,  plegant,  lo 
prés  de  la  cuixa  ab  les  dents  y  li  dix:  «¿Quina  cosa 
»  es  aquesta  ?  ¿  Per  qué  així  parles,  germá  ?  »  Lo  Ca- 


(»5) 


w 


EXTRAVAGANTS 


I63 


bró,  lo  qual  vent-se  prés  en  son  poder,  dix-li:  «¡Oh 
»  mon  senyor  Llop,  hagues  mercé  de  mi !  Car  jo  co- 
•»  nech  ma  culpa.  >  Car  lo  Cabro,  despuix  de  haver 
begut,  parla  mes  del  que  déu.  Empero  lo  Llop,  no 
curant  de  ses  paraules,  menjá  al  Cabro.  Móstra-ns 
aquesta  faula  que  los  petits  y  pobres  no's  deuen 
llevar  contra  los  poderosos  mes  del  que  basten  les 
forces. 


Faula 


—  Del  Llop  y  de  l'Ase 


116) 


Algú  déu 
manar  que 
no  tinga 
parents 
y  amichs. 


No  déu  hom  lleugerament  pendre  consell  de 
aquell  a  que  \o\[s]  mal  fer,  segons  que  se  pro- 
va  per  aquesta  faula.  Encontrant  lo  Llop  a  un  Ase, 
lo  saluda  dihent-li :  «  Germá  Ase,  jo  he  gran  de- 
>  sig  de  menjar,  perqué  es  necessari  que  t'haja  de 
|/.  62.]  »  menjar.  >  Respós  l'Ase:  «  Segons  te  plaurá,  *  se- 
»  nyor,  així  sía  complit,  perqué  a  tu  pertany  manar 
»  y  a  mi  obehir;  y  si'm  menges,  deslliurar-me  has  de 
*  molts  trevalls,  per  quant  jo  port  lo  vi  del  celler,  y 
»  lo  blat  de  les  eres,  y  llenya  de  la  muntanya,  y  en- 


1 64  LES    FAULES   D'lSOP 


»  cara  aprés  de  aixó  porte  les  pedrés  pera  edificar 
»  les  cases,  y  lleve  a  molre  lo  blat  y  tórne-1;  en  su- 
»  ma,  jo  fas  tot  ago  que  se  ha  de  fer,  y  tot  lo  trevall 
»  es  pera  mi,  lo  qual  moltes  vegades  malehesch  lo 
»  día  en   que  nasquí,  per  tan  grans  trevalls  que 

>  pás.  Sola  una  cosa  te  prech:  que'm  ojes,  y  deman- 
*  te  de  gracia  que  no'm  menges  en  aquest  camí, 
»  perqué  diríen  que  es  una  gran  vergonya  deis  ve- 

>  hins,  y  de  mi,  senyor,  que  diríen:  ¡  cóm  se  lleixa 

>  aquest  Ase  menjar  del  Llop !  Així,  per  aixó,  ou 
»  mon  consell:  aném  a  la  muntanya  y  fassám  cordes 
»  retortes  y  lliga-m  los  peus  així  com  si  fos  ton  es- 
»  clau — així  com  ho  só — y  jo  lligaré  a  tu  en  lo  coll 
»  com  a  senyor  que  porta  ab  sí  servent,  y  portar- 
»  me  has  a  baix  a  la  montanya  y  menjar  me  has  en 
»  pau  a  ta  sabor.  »  Ylo  Llop,  que  sentí  lo  engany, 
dix  :  «  Fassám  així  com  dius.  t  Y  així,  anant  a  la 
muntanya  ab  cordes  molt  forts,  lo  Llop,  torcent-les, 
y  l'Ase,  lligá-1  molt  fortment  al  Llop  per  lo  coll.  Y 
dix  llavors  l'Ase :  «  Aném  allá  hont  volrás. »  Y  així 
comenta  l'Ase  de  caminar  pera  casa  de  son  senyor. 
Y  com  lo  Llop  veu  los  vehins  y  poblats,  digué : 
«  Guarda  que  no  anám  per  camí  dret.  *  L'Ase  dix: 
«  Senyor,  no  digues  aixó,  car  si't  plau  ben  dret  camí 
»  es. »  Y  lo  Llop,  coneixent  lo  engany,  comenta  de 
tirar  atrás,  y  lo  Ase  cuytá  de  íugir  a  casa;  y  plega- 
ren abdós  a  la  porta  de  son  senyor.  Y  vent  agó  lo 
senyor,  ixqué  ab  tota  sa  companya  y  feríren  lo  Llop 
casi  fins  a  la  mort;  hu  d'ells,  volent  donar  un  gran 
colp  en  lo  cap  ab  una  destral,  erra  lo  colp  y  trenca 
la  lligadura  del  Llop,  y  així  lo  soltá  y  fugí  pera  la 
montanya;  y  entrant  lo  Ase  en  lo  palau  de  son  se- 
nyor, torbat  de  la  pahor  que  havía  passat,  y  ab  gran 
goig  vent-se  escapat  del  poder  del  Llop,  comencá  de 
cridar  y  dar  grans  veus;  lo  qual  ohint  lo  Llop  en  la 


EXTRAVAGANTS 


165 


muntanya,  dix :  c  Per  certes,  per  moltes  veus  que 
»  tu  dones  no'm  pendras  allá.  »  Móstra-ns  aquesta 
faula,  que  no  cregám  lleugerament  aquells  a  qui 
nosaltres  mateixos  volém  fer  mal  o  dany;  y  com  se- 
rém  enganyats,  que  millor  y  mes  diligent  d'aquí 
avant  nos  guardém. 

Faula  .viij.  —  De  la  Serp 

Y  DEL  LLAURADOR 


(117) 


*  'VT  o  convé  fiar  ni  creure  a  aquell  que  vol  lo  ho- 
X\|  nie  fer  o  li  ha  fet  mal,  que  en  la  fí  rebrá  mal 
y  dany  d'ell,  segons  se  mostra  per  aquesta  figura. 
Un  Llaurador  anava  a  sembrar  un  camp,  y  passant 
per  un  camí,  cruelment  trapigh  [trapitjá]  a  una  Serp, 
la  qual  li  dix:  <  ¡Oh,  mal  amichl  ¿Per  qué  me  has 

>  així  portada  y  trapitjada?  Jo  no  t'hi  meresch  algún 

>  mal:  guarda  que't  dich,  que  no  cregues  a  qui  mal 
f>  has  fet.  >  Y  passá  lo  Pagés,  curant  poch  de  ses  pa- 
raules.  Y  lo  següent  any,  lo  mateix  Llaurador,  anant 
per  aquella  senda,  trobá  la  Serp,  la  qual  li  dix:  « ¿Y 


No  déu[s] 
creure a 
qui  mal 
has  fet. 


l66  LES    FAULES    ü'lSOP 


»  hónt  vas,  amich  ?  »  Lo  qual  li  respós  :  c  Vaig  a 
»  sembrar  lo  camp.  >  Y  dix-li  la  Serp :  c  Guárda-t  no 
»  sembres  terres  de  regadíu,  perqué  en  aquest  any 
»  hi  haurá  moltes  aygües,  y  lo  que  será  sembrat  en 
»  lloch de  aygües,  ofegar-se  ha;  empero  guarda  que 
»  no  cregues  a  qui  mal  has  fet. »  Ana  se'n  lo  Llau- 
rador  pensant  que  parlava  de  engany,  y  sembrá  en 
camp  humit  de  regadíu;  en  lo  qual  any  foren  mol- 
tes  aygües  y  periren  les  sements  de  les  terres  aygo- 
ses,  y  així  no  collí  aquell  home  cosa  alguna.  Y  pen- 
sant en  lo  següent  any,  lo  Llaurador  anant  per  lo 
mateix  camí  a  sembrar,  demaná-li  la  Serp:  « ¿Ahónt 
*  vas,  amich?  »  Dix  ell :  c  A  sembrar. »  Y  ella  li  dix 
que  no  sembrás  en  lloch  de  seca,  perqué  en  aquest 
any  hi  hauría  grans  calors  y  secar-le-híe  quant  fos 
sembrat  en  lloch  de  seca;  y  dix-li  a  la  fí :  c  A  qui 

>  mal  has  fet  no  cregues. »  Y  lo  Llaurador,  pensant 
que'l  volía  enganyar,  no  cura  ell  del  que  li  deya  y 
sembrá  en  lloch  séch;  y  contengués  aquell  any  gran 
estíu  y  sequedat,  de  manera  que  seca  tot  lo  camp,  y 
totes  les  terres  del  seca  se  perderen.  *  Y  lo  tercer 
any,  passant  lo  Llaurador  per  allí  hont  estava  la 
Serp,  dix-li  ella  :  «  ¿  Ahónt  vas,  home?  *  Y  ell  res- 
pongué :  c  Vaig  a  sembrar  mes  heretats.  >  Y  dix  la 
Serp  :  c  Si  vols  collir  pa  en  aquest  any,  sembrá  en 
»  terres  comunes,  que  no  sien  molt  humides  ni  molt 
»  seques,  mas  temprades;  empero  tórne-te  a  dir:  a 

>  qui  mal  fas  no'l  cregues.  i  Y  lo  Llaurador  feu 
aquell  any  lo  que  la  Serp  li  consellá,  y  agó  aconse- 
guint  tot  segons  la  Serp  li  havía  dit,  y  collí  molt  pa 
en  aquell  any.  Y  girant-se  lo  home  de  sa  heretat, 
dix-li  la  Serp:  «  Guarda,  amich,  que't  son  vengudes 

>  totes  les  coses  segons  com  jo  t'havía  dit. »  Respós 
ell :  «  Per  cert,  així  m'han  vengut  com  tu  me  havíes 
»  dit,  per  aixó  te'n  fas  moltes  gracies.  »  La  Serp  li 


EXTRAVAGANTS 


167 


demaná  que  li  fes  alguna  gracia  y  remunerar-la  per 
alió,  y  lo  Pagés  demaná  li :  « ¿Qué  vols  de  mi?  » 
La  Serpent  dix :  «  No  vull  de  tu  altra  cosa  sino  que 
»  demá  me  trametes  ton  fill  tot  sol  ab  un  olla  de 
»  llet. »  Y  mostrá-li  un  lloch  hont  li  posas  la  llet;  y 
anant,  li  dix  :  «  Mira  en  a^ó  que  moltes  voltes  te 
»  he  dit/que  al  que  mal  fas  no'l  cregues.  »  Y  ab 
tant  va-se'n  lo  bon  home  pera  sa  casa,  y  altre  día 
per  lo  matí  enviá-li  son  fill  segons  li  havía  mostrat. 
Posa  la  llet  en  lo  forat,  y  tantost  eixint  la  Serp,  sal- 
ta sobre  lo  infant  y'l  mordé,  de  manera  que  morí 
tantost.  Y  lo  mesquí  del  pare,  venint  a  la  Serp,  par- 
lá-li  així :  «  Enganyat  m'has  y  mort  mon  fill  mala- 
»  ment.  »  La  Serp,  estant  en  la  roqua  alta,  respon- 
gué-li  dihent :  «  Jo't  nech  lo  que  tu  dius,  car  jo  no 
>  he  feta  cosa  alguna  enganyosament,  mas  tu  me 
»  ferires  sense  rahó  y  sens  causa,  y  nunca  te  esme- 
»  naves,  y  jo  tostemps  te  deya  que  no  cregues  a  qui 
»  mal  havíes  fet.  »  Aquesta  faula  nos  mostra  que 
no  cregám  aquell  a  que  \hó\  dany  havém  fet. 


—  De  la  Rabosa  y  del  Llop 


Si  de  altri 
no  vols  dir 
bé  no'n  di- 
gues  mal. 


1 68  LES   FAULES   D'lSOP 


Si  algú  fóra  injuriat  o  dampnificat,  no's  déu  ven- 
jar  per  llengua  dihent  mal,  car  no  es  honesta 
venjanga,  segons  se  proba  en  aquesta  faula.  La  Ra- 
bosa, menjant  de  un  peix  prop  de  un  riu,  aplegant 
lo  Llop  allí  ab  fam,  demaná- li  part  de  la  vianda. 
La  Rabosa  li  respongué :  «  Senyor  meu,  no'm  par- 
»  les  de  aixó,  perqué  no  sería  honest  ne  convendría 

>  que  tu  menjasses  les  sobralles  míes  ni  de  ma  tau- 
»  la;  no  ho  vulla  Déu  de  abaixarte  en  tan  baix  grau, 
»  mas  dar-t'he  un  consell :  Porta-m  ací  una  cistella 

>  y  mostrar-t'he  un  art  de  pescar,  de  manera  que 
»  quan  altres  viandes  te  fallirán,  al  menys  no't  falli- 
»  rá  peix  de  que  te  fartes.  »  Y  lo  Llop  fonch  al  pri- 
mer lloch  y  furtá  una  cistella  ben  gran,  y  portá-la  a 
la  Rabosa,  la  qual  la-hi  lligá  molt  fortment  a  la 
coa  y  dix-li :  «  Entra  en  l'aygua  y  ves  tu  al  da- 
»  vant  ab  ta  cistella  rossegant,  y  jo  iré  detrás  cri- 
»  dant  y  movent  los  peixos,  y  així  sabrás  pescar  com 

>  tan  bé  sabs  cagar. »  Y  lo  Llop,  crehent  a  la  Rabo- 
sa, entra  en  lo  riu  ab  sa  cistella  lligada  a  la  coa, 
y  la  Rabosa  metía  en  ella  pedrés;  y  com  la  cistella 
fos  plena,  dix  lo  Llop  :  c  No  puch  moure  aquesta 
»  cistella,  i  tant  es  plena  1  >  Respós  la  Rabosa: 
«  Gracies  te  fas  Déu  que't  veig  bon  pescador  y  ben 
»  ensenyat  en  aquest  art;  espéra-t  un  poch  mentres 

>  que  cerque  qui'ns  ajut  a  traure  aquest  peix.  »  Y 
llavors  aná-se'n  ella  al  lloch,  y  dix  ais  hómens:  «¿En 
»  qué  estáu  ara?  Sapiáu  que  lo  Llop  que  us  menja 
»  vostres  ovelles  y  anyells  y  altres  besties,  no  con- 
»  tent  de  alió,  encara  tráu  los  peixos  del  vostre  riu.  > 
Ohit  acó,  ixqueren  tots  ab  llances,  espases  y  ab  go- 
cos,  pera'l  Llop,  y  aquí  fins  a  la  mort  lo  feriren;  y  hu, 
volent-li  donar  una  gran  coltellada  per  acabar-lo, 
ferí-1  en  la  coa  y  del  tot  la-hi  lleva,  y  així  escapa 


EXTRA VAGANTS  I 69 


mig  mort.  En  aquest  temps  escaygué  que  estava  en 
aquella  provincia  lo  Rey  deis  animáis  molt  malalt, 
al  qual  anaren  a  visitar  totes  les  besties  y  animáis, 
entre  los  quals  hi  vingué  aquell  Llop  pescador  y 
lligat,  lo  qual  dix  al  Lleó :  c  \  Oh  senyor,  mon  Rey 

>  natural  1  Jo,  ton  servidor,  he  anat  cercant  medeci- 

>  na  alguna  pera  ta  salut  y  no  he  trobada  altra  cosa; 
»  sois  he  sabut  que  está  en  aquesta  provincia  una 

>  Rabosa  arterosa  y  superbiosa,  la  qual  té  gran  rae- 
»  decina  dintre  en  sí;  y  si  volrá  venir,  crida[w]-la  a 
»  consell  y  lléva-li  la  pell  de  manera  que  reste  viva, 

>  y  embolíca-t  lo  ventre  y  la  boca  del  ventrell  ab 
»  aquella  súa  pell,  y  tantost  serás  guarit.  >  La  Rabo- 
sa tenía  cova  allí  prop  ahont  es*tava  lo  Lleó,  en  una 
roca,  y  ohí  ab  gran  diligencia  totes  aqüestes  parau- 
les.  Y  com  lo  Llop  ixqués  del  Lleó,  y  la  Rabosa  era- 
bolicá-s  tota  en  un  fanch,  y  vench  davant  lo  Lleó,  y 
dix-fi :  «  j  Senyor,  salva-m  1  »  Respós  lo  Lleó :  «  Sal- 

>  va  síes,  mas  atánsa-t  mes  prop  que't  vull  besar  y't 

>  vull  dir  un  secret.  f  La  Rabosa  dix-li :  «  Ja  veus 
»  senyor  que  venint  ab  gran  pressa  per  visitar-te, 

>  com  estich  enlodada  y  plena  de  fanch,  y  tinch  ver- 

>  gonya  de  aplegar- me  a  tu,  per  que  no  prengues  de 
»  aixó  algún  enuig  o  fástich;  mas  aprés  que'm  sía  ba- 

>  nyada  y  netejada,  jo  vindré  davant  mon  senyor  lo 
»  Rey  y  dirás  lo  que't  plaurá.  Mas  ans  que  no  vin- 

>  ga,  manifestar-te  vull  la  causa  de  ma  venguda  tan 

>  queixosament:  jo  he  anat  quasi  per  tot  lo  món  cer- 
»  cant  medecina  y  no  he  pogut  saber  mes  de  aixó 

>  que  un  metge  grech  me  mostrá  en  Athenes:  en  esta 
»  provincia,  díen  que  ha  un  Llop  descoat,  gran  y 
»  gras,  lo  qual  perdé  la  coa  per  altra  semblant  rae- 
»  decina.  Aquest  se  diu  que  té  medecina  pera  salut, 
»  en  aquesta  manera,  que  tu,  cridant-lo  davant  tu, 

>  gites  tes  belles  mans  sobre  ell  y  li  lleves  lo  cuyre 

22 


i7o 


LES    PAULES    D'lSOP 


»  estant  viu  —  sois  li  lleixes  lo  cap  y  los  peus  per 

>  desollarlo,  perque's  diu  que  aquelles  parts  son  de 

>  poch  profit, — y  ab  son  cuyre  calent  met-hi  ton  ven- 
»  tre  y  tantost  serás  sá  y  alegre.  »  Y  dites  aqüestes 
paraules,  se'n  partí.  Y  de  aquí  a  poch  vingué  lo  Llop 
pera'l  Lleó,  cridat  a  son  consell,  y  estenent  ses  forts 
mans  segons  la  orde  de  la  Rabosa,  y  li  lleva  la  pell, 
llevat  lo  cuyro  del  cap  y  deis  peus.  Així  ab  la  pell 
calda  y  fresca  se  emboliquá  lo  ventre.  Y  les  mosques 
y  vespes  y  escaravats  comencaren  de  picar  lo  Llop 
y  mórdre-1  bravament,  y  ell  fugint  d'ells  fortment. 
La  Rabosa  que  estava  en  una  roqua  alta,  cridáve-1 
ab  grans  rialles,  dihent :  <  ¿Quí  est  tu  que  vas  ab  lo 
»  capell  de  sol  en  lo  cap  y  guants  en  les  mans  en 

>  aquest  temps  tan  calt,  y  corres  per  aqueix  prat? 
»  Escolta  agó  que't  dich:  Quan  serás  en  casa  digues 

>  bé  del  Senyor,  y  quan  serás  en  cort  digues  bé  de 
^  tots;  y  si  no'n  vols  dir  bé  ni  mal,  deixa-ho  estar.  > 
Mostra  aquesta  faula  que  qualsevol  que  es  injuriat 
de  algú  no  déu  rebre  venjanca  de  llengua  ni  diga 
mal,  ni  blasfemies  d'ell  en  públich  ni  en  amagat.  Y 
lo  qui  arma  llac.  contra  son  germá,  pot  ésser  que 
ell  caygue  en  lo  mateix. 


*  Faula  ,x.  —  Dels  quatre  Bous 

Aquesta  faula  nos  mostra  que  no  devém  creure 
les  paraules  enganyoses  ni  donar  fe  al  hómens 
llagoters,  ans  que-ns  apartém  de  la  Uur  amistat  y 
companyía.  Quatre  grans  y  forts  Bous  feren  compa- 
nyía  y  amistat  entre  ells  ab  grans  consideracions  y 
juraments,  anaven  a  péixer  continuament  en  los 
prats,  y  tan  gran  era  la  amistat  entre  ells,  que  hont 


[»•] 


EXTRAVAGANTS 


171 


(119) 


[Edicto  de 
1550.] 


wflfm 

«■£ 

^\^msJ^^^k^% 

\F^^f  n]^^^^^  r() 

''WVWP3X 

r? 

W 

se  vulla  que  ells  fossen  a  péixer,  juncts,  sens  paor 
denguna,  anaven  y  tornaven,  defenent  los  uns  ais  al- 
tres  sens  perill  ni  mal,  de  manera  que  encara  que 
lo  Llop  afamat  vingués  pera  ells,  ajudant-se  los  uns 
ais  altres,  ab  los  corns  se  defeníen  y  lo  feyen  fugir, 
espantat  de  la  llur  tanta  concordia.  Y  lo  Llop,  vent 
que  no  bastaven  ses  forces  pera  tots  quatre,  o  que 
no  li  aprofitava  en  res,  pensá  ab  sos  enganys  y  fal- 
síes  y  llagoteríes,  en  quina  manera  los  poguera  apar- 
tar de  la  companyía,  per  que  los  pogués  matar  de  hu 
en  hu;  y  així  apartadament  se  aplegava  a  ells  dihent 
a  cadascú  d'ells  com  era  molt  bell  y  suficient,  y  com 
era  avorrit  deis  altres  y  mal  volgut,  y  encara,  que'l 
volíen  perseguir,  per  que  miras  per  sí  mateix  y  que's 
guardas  de  sa  mala  companyía,  la  qual  li  falliría  ab 
veritat  breument.  Y  així  los  Bous,  apartadament  so- 
bornáis del  Llop,  foren  enganyats  crehent  ses  bones 
paraules.  Y  com  se  aplegaren,  cascú  d'ells  mirava 
a  l'altre  ab  mal  ull,  y  ab  recel  considerava  diligent- 
ment  del  qué  faríen  los  altres  contra  ell.  *  (1)  Y  com 


(1)     Primera  llacuna  de  Texemplar  de  1576.  Aquesta 


172  LES    FAULES    D'lSOP 


la  sospita  entre  ells  cada  día  cresqués,  del  continu 
pensament  que  teníen  crehent  a  les  paraules  del 
Llop,  comenta  de  desminuir-se  sa  amistat  y  con 
cordia,  en  tant,  que  de  aquí  avant  no  curaren  los 
uns  deis  altres,  mas  se  n'anaven  sois  a  péixer.  Mes  lo 
Llop,  com  conegué  que  foren  discors,  y  que  no  ana- 
ven  en  companyía,  vehent  que  ses  forces  bastaven 
pera  cadascú  d'ells,  matá-ls  de  hu  en  hu:  lo  que  no 
podía  fer  essent  tots  junts,  ans  havía  paor  d'ells.  Y 
com  al  quart  y  darrer  Bou  vingué  lo  Llop,  dix  així 
lo  Bou,  en  memoria  y  doctrina  de  totes  les  besties : 
c  Aquell  que  t'assegura  la  vida,  vol  que  per  nostra 
»  mort  síes  avisat,  que  no  síes  enclinat  ni  atent  de 
i  ohir  llagoteríes  y  paraules  enganyoses,  ni  se  apar- 
»  te  de  la  amistat  y  companyía  coneguda;  perqué  si 
»  en  amistat  y  companyía  nosaltres  fossem  venguts, 
»  en  ninguna  manera  lo  Llop  no'ns  haguera  esco- 
>  mes,  ni'ns  haguera  menjats.  > 


Faula  .xj.  —  Del  Llop  que's  vanta 

FOLLAMENT 


Molts,  cercant  coses  mes  altes  que  a  ells  con- 
vinguen,  y  presomint,  així  que  son  estat  re- 
quir,  demanen  lo  que  no  caygue  en  aquells,  y  comu- 
nament,  quant  mes  pugen,  tant  major  cayguda  donen, 
segons  se  mostraper  aquesta  faula.  Lo  Llop,  llevant- 


part  ha  estat  presa  deis  full  70,  71,  72,  75,  76,  77  y  78  de 
la  edició  gótica  de  15^0.  Mancantnos  encara  una  part  del 
text,  l'hem  presa  de  la  edició  de  1682  (Barcelona,  per  La- 
cavallería)  empero  posant-la  de  cursiva. 


EXTRAVAGANTS 


173 


se  dematí,  extenent-se,  lienta  un  pet  detrás,ry  dix: 
«  |Bon  senyal  esl  Gracies  ne  fas  ais  üéus,  que  huy  en 

>  aquest  día  seré  guarit  y  complit  de  dignitats,  se- 
»  gons  que'm  mostra  lo  cul  que  m'ha  sonat.  »  Y 
així,  partintse  per  ses  ventures,  trobá  en  un  camí 
un  llart  de  porch  que  caygué  a  uns  treginers;  y  com 
lo  olorás,  girával  de  una  part  en  altra,  y  dix :  «  No 
»  menjaré  huy  de  tu,  perque'm  sois  moure  tot  lo  meu 
»  ventre;  cert  sé  que  huy  he  de  ésser  fart  de  dignitat, 
»  segons  que  al  matí  me  significa  mon  traser.  >  Y 
anant  mes  avant,  trobá  un  porch  salat  y  séch,  lo 
qual  girant-se,  dix :  «  No  menjaré  de  tu,  pus  só  cert 
»  huy  que  he  ésser  fart  de  bones  vi  andes,  segons  me 
»  denuncia  mon  traser.  »  Y,  en  baixant  en  una  valí, 
trobá  allí  una  Egua  ab  son  pollí,  y  dix  entre  sí : 
«  1  Gracies  sien  fetes  a  Déu !  Ja  sabíe  jo  que  huy  ha- 
•»  vía  a  ésser  fart  de  dignitats.  >  Y  plegant  a  la  Egua, 
dix-li :  <  Germana,  jo  vinch  de  camí  y  he  fam;  per 
»  aixó  es  mester  que'm  dones  ton  fill  per  que  men- 

>  ge.  >  La  Egua  li  respós  :  «  Cóm  a  tu  plaurá  així 
»  sía  fet;  mas,  mon  senyor,  ahir  caminant  se'm  mete 
»  en  lo  peu  una  espina;  així  prech-te,  pus  est  metge 


Ningú  déu 
presumir 
de  saber 
mes  del 
que  entén. 


174  LES    FAULES    D'lSOP 


y  y  famós  cirorgiá,  que  la  me'n  lleves  y  que'm  cures, 
y  que  en  aprés  totes  estám  a  ton  mana*ment,  y  men- 
y  jarás  aquest  mon  fill.  >  Y  crehent  a^ó  lo  Llop,  se 
acostá  al  peu  de  la  Egua,  volent-li  traure  la  espina, 
y  ella  li  dona  una  coca  en  lo  mitg  del  front,  en  ma- 
nera que  caygué  en  térra;  y  així  fugí  la  Egua  llau- 
gerament  ab  son  fill  a  les  muntanyes,  y  així  fonch 
fóra  del  perill.  Y  lo  Llop,  preses  y  cobrades  ses  for- 
ces,  dix  entre  sí  mateix :  «  No'm  cur  de  aquesta  in- 

>  juria,  pus  sé  que  huy  seré  fart.  >  Y  aná-se'n  per 
son  camí;  anant,  trobá  dos  Moltons  que's  baralla- 
ven  en  un  prat,  y  dix  entre  sí  mateix :  t  Ara  es  cosa 
y  certa  que  he  de  ésser  fart,  a  Déu  grades.  »  Y  ple- 
gant  ais  Moltons,  ell  los  saluda,  y'ls  dix:  «Germans, 

>  aparelláu-vos  que  hu  de  vosaltres  me  ha  de  con- 
»  vidar  a  menjar.  y  Respongué  la  hu  deis  Moltons: 
c  Fassa-s  com  te  plaurá;  mes  pregám-te  que  jutges 

>  entre  nosaltres  dretament,  y  dona  una  sentencia 
»  en  aquest  prat,  que  fonch  de  nostres  pares,  sobre 

>  lo  qual,  com  no  sabém  ni  havém  usat  de  plets  ni 

>  de  juys,  y  així  tením  contessa  entre  nosaltres;  així 
y  fes  partició  dreta,  y  aprés  mana  a  ta  voluntat  fran- 

>  ca  de  nosaltres.  »  Respós  lo  Llop :  t  Jo  faré  aixó 
y  de  bon  grat,  mes  voldría  que'm  diguesseu  en  quí- 

>  na  manera  voléu  que  jo  partesca.  »  Y  llavors  dix 
l'altre  Moltó  :  c  Senyor,  pus  demanes  la  manera,  a 
i  mi  apar  que  déus  departir  de  aquesta  manera:  Tu 

>  déus  estar  en  lo  mig  del  prat,  y  nosaltres  anirém 
»  cascú  a  son  cap  del  prat,  y  correrém  endosos  per 

>  allí  hont  tu  estarás,  y  aquell  *  qui  primer  será  ací,   [v,] 

>  vaja  per  lo  prat,  y  l'altre  que'l  menges  tu.  »  Dix 
y  lo  Llop:  «Fassa-s  així,  que  aixó  es  bona  manera. » 
Y  així  se  n'anaren  los  Moltons  cascú  per  son  cap, 
y  corregueren  ab  gran  cuyta  y  pressa  pera  hont  es- 
tava  lo  Llop  en  mig  del  prat,  y  juntament  plegats 


EXTRAVAGANTE  I 75 


feriren  lo  Llop  un  colp  doblat,  [y]  fonch  tan  gran, 
que  lo  Llop  caygué  tot  plegat  en  térra,  trencades 
les  costelles,  y  mig  mort  y  ensutzat  de  sa  femta;  mes 
de  allí  a  poch,  tornant-se'n  en  sí,  dix :  c  Ni  encara 

>  me  cur  [de]  aquesta  altra  injuria,  car  jo  he  de  és- 

>  ser  fart,  segons  me  ha  figurat  lo  traser.  »  Y  par- 
tint  se  de  allí,  trobá  en  una  ribera  una  Porqua  ab 
sos  filis  paixent  en  un  prat,  y  dix:  c  |  Gloria  sía  dada 
y  a  Déu  I  Jo  sabía  que  huy  havía  de  ésser  fart  de 

>  bones  viandes  delicades.  >  Y  dix  a  la  Porqua : 
«  Germana,  menjar  he  de  tos  fill.  »  Respongué  ella: 
«  Senyor,  com  tu  manarás;  mes  no  están  encara  la- 
»  vats  segons  mana  nostra  costuma  y  secta.  Y  de 
»  aquí  avant  te  prech,  que  puix  la  bona  ventura  te 
»  ha  portat  ací,  que  tu  mateix  síes  lo  sacerdot,  y'ls 

>  laves  segons  nostra  lley  ha  ordenat;  y  aprés  pren 
»  d'ells  lo  que  mes  te  agradará.  »  Y  lo  Llop  dix 
que'l  mostrás  la  font;  y  ella  li  mostrá  una  canal  de 
molí,  dihent-li :  €  Vetaquí  la  font  sanctificada.  »  Y 
estant  en  lo  mes  alt  de  la  canal,  lo  Llop,  presumint 
de  sacerdot,  prés  un  porcell  de  aquells  pera  metre-1 
en  l'aygua  y  a  lavar-lo  segons  aquella  cerimonia.  Y 
la  Porca  se  acostás  a  ell  y  li  dona  un  gran  colp  ab 
los  queixals,  grunyint  y  ab  gran  furia,  y  llancá-1  dins 
en  la  canal,  y  la  forca  de  la  aygua,  que  era  corrent, 
fortment  porta  lo  Llop  en  la  canal  dintre,  ahont  ana 
a  l'entorn,  dancant  un  poch,  en  que  passá  prou  mal 
en  son  eos.  Y  escapant  de  allí  ab  molta  congoixa, 
esfor^á-s  dihent  que  encara  la  dolor  no  era  tan  gran 
que  pogués  a  ell  de  son  bon  propósit  retraure,  y  no 
era  a  ell  injuria  gens,  puix  ab  engany  li  era  estat 
comes,  y  que  tostemps  entenía,  segons  en  lo  matí  li 
havía  soltat  lo  treser,  que  havía  de  ésser  fart  en 
aquell  día  de  viandes  delicades.  Y  així,  passant  prop 
de  un  lloch,  veu  unes  cabres  que  estaven  damunt 


I76  LES    FAULES    ü'lSOP 


un  forn,  y  dix :  c  Grades  sien  a  Déu  ara,  que  ara 
»  veig  vianda  que  molt  he  desijat.  *  Y  comenta  a 
anar  a  ells.  Veren  lo  Llop,  van-se  amagar  dintre 
lo  forn,  y  lo  Llop,  estant  davant  lo  forn,  les  saluda, 
dihent-los  :   c  |  Germanes,  salut  hajáu  1  Só  vengut 

>  a  vos  vi*sitar  per  menjar  alguna  de  vosaltres.  » 
Digueren  elles :  c  Senyor,  siem  ohides,  y  fes  de 
»  nosaltres  lo  que't  plaurá:  nosaltres  no  vením 

>  ací  per  altre  sino  per  ohir  los  oficis,  pregant-te 

>  que  tu  nos  cantes,  y  fet  lo  ofici  y  sacrifici  de  11a- 
»  hor,  y  farás  lo  que  t'agradará.  »  Y  lo  Llop,  pre- 
sumint  de  gran  sacerdot,  comencá  de  udular  y  dar 
veus  altes;  los  pagesos,  ohint  les  veus  y  udulaments 
del  Llop,  isqueren  ab  armes  y  go^os,  y  li  dona- 
ren tants  colps  y  ferides,  fins  que  quasi  mig  mort 
escapa  ben  mordut  deis  gogos;  y  així  fugint  ell,  se 
aplegá,  de  aquí  a  un  gran  troc  de  camí,  debaix 
de  un  arbre  de  moltes  rames,  y  gitant-se  a  la  om- 
bra  estés,  comencá-s  de  congoixar  y  malparlar, 
dihent  en  aquesta  manera:  €)Oh  Déus,  quánts 
»  mals  son  venguts  huy  sobre  mi !  Mes,  ben  mi- 

>  rant,  per  la  major  part  es  estat  per  ma  culpa.  ¿Y 

>  d'hónt  me  vingué  a  mi  tanta  superbiosa  voluntat, 
»  que  refusás  la  carn  del  porch ,  y  la  cansalada 

>  seca  lleixar?  Y  mon   pare  no  fonch  metge,  y 

>  jo  no  he  aprés  may  de  medicina  ¿y  d'hónt  me 
*  vingué  a  mi  de  ésser  metge  pera  curar  y  sanar 

>  a  la  Egua?  Y  així  mon  pare  no  fonch  jutge  ni 
»  tampoch  jo  no  aprenguí  lleys  ni  drets  ¿yquí'm 
»  manava  a  mi  de  teñir  veus  ni  lloch  de  jutge,  ni 

>  tampoch  jutjar  entre  los  Moltons?  Ni  tampoch 
»  mon  pare  no  fonch  may  sacerdot,  ni  tampoch  jo 
i  no  aprenguí  de  lletres,  per  que  hagués  de  lavar 
»  los  porcells  en  la  sancta  font.  Y  així,  per  lo  sem 

>  blant  ¿  d'hónt  me  vingué  tan  folla  presumpció  ni 


EXTRAVAGANTS  1 77 


*  superbia,  que'm  volgués  mostrar  per  Bisbe  o  Papa 
»  pera  celebrar  los  divináis  oficis?  »  Y  di  tes  aqües- 
tes ses  desaventures,  feu  oració  així  dihent :  <  j  Oh 
»  Déus  Júpiter  I  Ara  caygués  de  la  túa  sella  de  jas- 
»  pis  un  coltell  que'm  ferís  sobre  totes  coses  molt 
»  fortment.  »  Yen  aquest  mateix  temps  escaygué 
estar  un  home  en  un  arbre  alt,  netejant  aquell,  lo 
qual  ohí  ab  diligencia  totes  aqüestes  paraules.  Y 
acabant  lo  Llop  son  plant  y  ses  congoixes,  lo  Home 
llanca  y  tira  la  destral,  ab  que  denejava  lo  arbre,  y 
mata  lo  pobre  Llop  per  lo  bascoll,  de  manera  que 
li  feu  dar  una  volta  entorn.  Y  llevant-se  tantost  de 
térra  tot  estarbuhit,  y  mirant  al  cel  y  a  l'arbre  ahont 
era  l'Hom,  dix  :  «  ¡  Oh  Déus  Júpiter,  que  grans  re- 
»  liquies  se  contenen  ací  ara,  que  tan  lleugerament 
v.]  »  les  *  oracions  deis  qui  preguen  y  supliquen  sien 
»  ohidesl  Ara  sabessen  aquest  tan  sagrat  lloch  tots 
»  los  qui  son  de  cor  tribulats,  per  que  venint  ací  fos- 
»  sen  deslliurats  de  tribulacions.  >  Yno  esperant 
de  ací  avant  mes,  ans  ben  corrent,  y  plegant,  y  hu- 
miliant-se,  tornáse'n  per  les  montanyes  d'hont  is- 
qué  ab  superbia.  Y  móstra-ns  aquesta  figura  que  no 
déu  lo  home  que  li  diguen  mes  ne  facen  d'ell,  del 
que  es;  ni  deuen  demanar  ni  seguir  les  coses  majors 
y  mes  forts  que  a  son  estat  se  requiren;  y  que  ca- 
dascú  déu  ésser  content  de  son  estat;  y  que  no  déu 
hom  dar  fe  en  fetellaríes. 


EXIMPLI  O  FAULA   DE  UNA  RATA 
Y  DE  UN  GAT 

En  aquell  temps  era  un  senyor  de  Rates,  que  en- 
vía un  Rato  per  missatger,  ab  una  lletra,  a  un 
senyor  de  Gat,  en  que  tots  díes  havía  qüestions  y 
23 


i78 


LES    FAULES    ü'lSOP 


Amor  de 
senyor, 

aygua en 
cistella. 


«I 

b%%^^^^3© 

^^C0^5 

liMfc 

tBíV 

^Sl—^p* 

LJ&fjíS^^*í 

UL  &^á*rl~ 

>2l) 


plets;  prometent  al  dit  Rato  donar-li  bon  salari,  y 
fent-lo  principal  de  sa  casa.  Y  lo  Rato,  no  pensant 
en  lo  engany  del  senyor  Rat,  pren  ses  lletres  y  co- 
menca  de  fer  son  camí.  Y  quan  lo  Rato  fonch  prop 
de  un  bosch,  estigué  entre  sí  pensant :  c  Lo  salari 

>  que'm  dona  lo  senyor,  bé  es  soficient,  y  la  prome- 
»  sa  que  me  ha  feta,  bé  m'agrada.  Empero  lo  viat- 

>  ge  es  molt  perillos  y  sospitós.  Car  allá  hont  jo 

>  vaig  a  portar  aqüestes  lletres  o  */er  la  missatgerta   ¡St^6 
*  mes  amará[n]  a  mi  que  no  a  les  lletres  ni  missatge- 

»  ríes;  y  per  tant,  si  ells  han  qüestions  ni  plets  entre 
»  ellSj  quels  se partesquen.  Perqué  aprés  quejo  reba 
»  algún  dany  o  mort,  lo  dit  senyor  no  mho  satisfará: 

>  Amor  de  senyor,  aygua  en  cistella.  >  Aquesta /au- 
la nos  amonesta  que,  qui  avant  no  guarda  arrera 
cau  (i). 


(i)  La  taula  de  l'exemplar  de  1576  senyala  a  continua- 
do d'aquesta  faula  un  titulat  Eximpli  del  Sacerdot  ig- 
norant  del  qual  no  n'hem  trobat  rastre  en  cap  edició, 
ni  figura  en  1'Isop  d'Ulm,  ni  en  la  editio princeps  castellana. 


KXTRAVAGANTS 


179 


—  Del  Goq  envejós 


[Gravat 
áe  la  edi- 
:ió  incuna- 
ble de  (Ta- 
ragofa.] 


Alguns  san  envejosos  en  tant  graut  que  encara 
han  enveja  deis  altres  en  les  coses  que  ells  no 
poden  haver;  encara  que  a  ells  mis  aprofiten,  empe- 
deixen  y  embarguen  ais  altres,  segons  se  collegeix  de 
aquesta  faula.  Lo  Gof  geya  en  un  pessebre  que  era 
pie  defenás,  y  veníen  allí  los  Bous,  al  quals  no'ls  dei- 
xava  menjar  de  allb,  lladrant  y  mostrant  ses  dents 
ab  fellonía;  y  llavors  digueren  los  Bous :  *  Guarda, 
»  que  fas  mal,  y  perversament  mostra  que  has  enveja 
»  ala nostra naturalesa,  que  no pots  tu  usar  ni  apro- 
f>fitar-te;  aixb  no  es  de  ton  llinatge,  de  menjar  fenas 
»  ni  tais  coses,  y  defenses  a  nosaltres  que  ndlmengem, 
>  que  es  nostre  natural  vianda.  »  Y  així  mateix, 
aquest  Go£  tenía  un  bs  en  la  boca,  lo  qual  no  l  podía 
rosegar,  niH  deixava  tosegar  a  altre  Ca.  Aquesta 
faula  vol  dir,  que  la  enveja  nospot  llevar  de  lleuger, 


1 8o 


LES    FAULES    D'lSOP 


mes  ques  lleve  ab  gran  trevall,  y  sa  natura  es  que 
no  sab  folgar-se. 


Faula  .xiij.  —  Del  Llop  y  del  G09 


Si  lo  qui  manté  casa  y  familia  no  dona  de  menjar 
bé  a  sos  familiars,  moltes  vegades  teb  dany  per 
sa  avaricia:  y  aixi  mateix,  lo  qui  vol  forjar  sa  natu- 
rales a,  a  les  vegades  li  ve  mal  per  alld,  segons  se  en- 
senya  en  aquesta  faula.  Un  hom  rich  tenía  gran  ra- 
mada de  ove  lies,  y  un  Go¿  que  les  seguía  per  defen- 
sar-les  deis  Llops;  mes  perqué  son  amo  era  avar,  no 
fartava  lo  Gog;y  unjorn,  venint  lo  Llop  al  Gof,  di- 
guéli  que  eslava  moltflach}y  que  entenía  que  ho  cau- 
sava  perqué  nos  fartava,  per  quant,  segons  ell  co- 
neixía,  son  senyor  era  molt  escás,  y  que  si  volía  li 
donaría  bon  consell  per  alld.  Respongué  lo  Gof : 
«  Necessari  es  pera  mi  qualsevol  bon  consell,  segons 
>  me  dius,y  sé  que  estich  flach. »  Y  dix  lo  Llop :  «  Lo 


[Gravat 
de  la  edi- 
cto incuna- 
ble de  Qa- 
ragofa.] 


EXTRAVAGANTS  l8l 


»  que'm  par  que  cumple  pera  tu  es  aixb :  Jo  entraré 
»  en  mig  deis  anyells,  y  prenent  hu  d'ells,  fu  giré,  y  tu 
t>  seguir-me  has;  y  després,  fingint  que  ests  cansat, 
»  cauras  com  de  flaquesa  abans  no  me  conseguesques; 
» y  los  pastor s  vehent  aixb,  tantost  dirán:  per  cert 
»  aquest  nostre  Gog,  sVsfartava  de  viandes,  de  mane- 
»  ra  que  estigués  mes  gros,  no  sé1  n  portaría  lo  Llop  lo 
»  Anyell;y  crechjo,  llavo?s  te  minoraran  la  racció  y 
•»  te  af arlarán,  t  Y  digué  lo  Gog :  <  Fassas  com  tu 
»  voldrás.  »  Aprés  un  poch  fonch  prts  un  Anyell  del 
Llot>, y  contenga  de  fugir  ab  til;  y  lo  Gog  sen  ana 
seguint  detrás  ell,  y  abans  que  Vatengués,  caygué  en 
térra  com  a  desmayat  de  fam;  y  vehent  aixb  los  Pas- 
tors  y  la  familia,  deyen  :  «  Aquest  Gog  no  es  fart 
>  de  viandes,  y  així  no  pot  correr,  ni  ateny  lo  Llop:  si 
»  ell  estigués  mes  fart  y  mes  gros,  segons  lo  eos  que  té, 
t>  no  sen  portaría  lo  anyell  ab  la  súa  pell; y  de  aixb 
»  lo  senyor  té  culpa,  per  quant  mi  proveheix  ni  l 
n  f arta  així  com  deu.  »  Ohint  lo  senyor  aqüestes 
coses,  y  mostrant  que  eslava  torbat  y  pie  de  confusió, 
digué  a  sí  maieix :  «  Malehisca  los  Déus  en  aquell 
»  que  dona  a  menjar  en  aquest  Gog,  perqué  jo  man 
»  quélfarten  y  ell  está  morí  de  fam.  »  Y  així  atri- 
buhí  la  súa  culpa  a  la  familia,  emperb,  digué :  «  De 
»  aquí  avant  sía-li  donada  vianda  en  abundancia.  > 
Y  així  donáren-li  aprés  sopes  de  brou  de  carn  y  del 
segó  deforment,  de  modo  que  lo  Gog  comengava  reco- 
brar. Y  de  aquí  a  pochs  díes,  vingué  altra  vegada  lo 
Llop  al  Gog,  al  qual  digué :  «  Germá,  guarda  que't 
»  doní  bon  consell.  »  Y  respongué  lo  Gog :  c  Per  cert, 
»  boy  ne  ees  sari  pera  mi.  >  Digué  lo  Llop:  «/  Vols 
»  ohir  un  altre  millor  consell  r  »  Respongué :  «  Molt 
»  volent  lo  ohiré.  »  *  Y  lo  consell  es  tal  (digué  lo 
»  Llop):  Entrem  entre  los  moltons,  y  jo  arrebatant 
»  hu  de  aquells,  comengaré  a  fugir  ab  aquell,  y  tu 


1 82  LES    PAULES    D'lSOP 


»  atenyent-me,  /erir-me  has  deis  pits,  de  manera  que 
»  lo  colp  no  sía  gran;  y  del  colp  llengar-te  has  en  te- 
»  rra,  així  com  qui  nos  pot  teñir  de flaquesa y  fort 

>  de  ton  eos;  tantost  los  Pastors  dirán :  Verdadera- 
»  ment  si  aquest  Gof/os  fart  y  pie  de  viandes,  no  ha- 

>  güera  fugit  lo  Llop  ab  lo  molió,  ni  fóra  escapat 
»  viu.  >  Respongué  lo  Gof:  «  Jo  he  gran  por  del 

>  senyor,  lo  qual  me  dona  a  menja* ,  encara  que  no 

>  meJn  dónafins  que  sía  fart;  empero  consent  en  aixb 
•»  que  dius.  »  Y  llavors,  entrant  lo  Llop,  pres  un 
Moltó  gros,  y  comenga  de  fugir  ab  ell;  al  qual  lo 
Gof  lo  seguí,  segons  era  concertat  entre  ells,  fins 
que  atenyent-lo,  lo  ferí  ab  los  pits  fortament ,  y  així 
se  deixh  caure  en  térra,  com  aquell que  nos  podía 
teñir  de  fam  y  flaquesa.  Vist  aixb,  los  Pastors,  y 
tots,  cridaven  dihent :  «  Per  cert,  si  lo  Gof  /os  pro- 

>  vehit  fins  que  /os  contení,  no  se  rihaguera  por- 

>  tat  lo  Llop  nostre  Moltó  gros  ni  /ora  escapat  lo 
»  Llop  viu.  *  Ohint  afd  lo  senyor,  ab  ira  y  dolor  los 
digué :  t  Guardau  que  us  mane  que  a/arteu  bé  de 

>  ací  avant  aquest  Gof.  »    Y  així  de  aquí  avant  li 
donaven  lo  cuynat  de  carn  ab  bon  pa  de  /orment,  y 
ab  aixb  dins  de  poch  temps  pres  en  sí  complidament 
la/or¿a  ab  dany  *de  son  senyor.  Y  en  aprés  vengué    [/.  75"  de 
lo  Llop,  y  dix-li :  t  Molt  bon  consell  te  doní  aques-   l*  VPeZ0, 

>  ta  darrera  vegada,  germá.  »  Respós  lo  Gog :  *  Co- 
»  nech  que  fonch  bon  consell,  y  necessari,  y  con- 
»  gru  pera  tu. »  Y  dix  lo  Llop :  t  Vull  entrar  a  pen- 
»  dre  un  Moltó  ab  ta  llicencia,  en  paga  y  guardó  del 
»  que  t'he  raerescut.  >  Respós  lo  Goc  :  «  Ja  [tens] 
»  ton  jornal  y  paga,  per  quant  ja't  menjares  dos 
»  moltons  de  mon  amo  y  senyor.  »  Torná-li  a  de- 
manar  lo  Llop  :  «  Si  a  tu  plau,  pendré  un  Moltó.» 
Dix  lo  G09  :  «  No'm  plau  aixó,  y  si  ho  fas,  per  ma 
»  vida  te  jur  que  no  escaparás  viu. »  Y  com  lo  Llop 


EXTRAVAGANTS  183 


vés  acó,  dix-li :  «  Pus  així  ho  vols,  dona-m  consell, 
»  que'm  muyr  de  fam.  »  Al  qual  dix  lo  G09:  «  Ahir 
»  en  aquell  día  caygué  una  paret  de  la  casa  de  mon 
»  senyor,  ahont  ha  molt  pa,  y  així  mateix  carns  en 

>  sal  y  vi  en  abundancia,  y  si  tu  vas  allá  esta  nit, 
»  porás-te  contentar  de  viandes.  »  Dix  lo  Llop  : 
«  Dius-me  aixó  enganyosament,  per  que  si  entre 

>  aquí  me  descobrirás,  y'm  certificarás  a  ton  senyor 
»  y  a  sa  companyía,  per  que'm  maten.  >  Respós  lo 
Goc :  c  Per  ma  fe  te  jur  tal  cosa  no  fassa,  perqué  no 
»  es  a  mon  cárrech  negú  de  les  riqueses  de  mon  se- 

>  nyor,  llevat  de  aqüestes  Ovelles.  Y  així  jo  no't  des- 
»  cobriré.  »  Y  ab  aquest  segur,  lo  Llop,  com  fos  ja 
de  nit  escura,  ell  se  n'aná  la  vía  de  aquella  cambra, 
hont  se  fartá  de  pa  y  de  carn  grassa;  y  encara  be- 
gué  del  vi,  ab  que  s'embriegá;  y  dix  així,  estant  con- 
tení entre  sí  mateix :  *  Aquests  pagesos  farts  de  pa, 
»  de  vi  y  de  carn,  canten  ses  cangons.  ¿Y  jo  per 

>  qué  no  cantaré,  pus  só  ben  content?  »  Y  així 
comencá  de  cantar;  y  los  Gogos,  ohint  son  cant, 
comentaren  de  lladrar,  y  ell  continuament  sonant 
y  tanyent  la  veu.  Ohint  acó  los  hómens,  digueren  : 
«  Prop  está  lo  Llop.»  Y  encara  digueren  tots:  «Cer- 
»  tament,  en  la  despensa  de  les  viandes  canta  lo 
»  Llop. »  Y  allá  anaren  tots,  y  trobant-lo  cantant 
de  bon  espay,  allí  fonch  mort  y  acabat  per  mans 
d'ells.  Consella  aquesta  faula  ais  richs  y  poderosos, 
que  donen  a  menjar  abundosament  a  ses  compa- 
nyíes,  perqué  fallint-los  lo  necessari,  no  prenguen 
ells  molt  mes,  de  manera  que  los  senyors  senten  lo 
dany  de  cada  día;  y  així  amonesta  a  cascú  que  no 
excedesque  sa  propria  naturalesa,  per  que  no  incó- 
rrega  en  perill,  com  lo  Llop  ací;  lo  qual,  bevent  vi 
que  no  pertanyía  a  son  Uinatge,  fonch  embriach  y 
morí  per  alió. 


i«4 


LES    FAULES    ü'lSOP 


*La  .xiij.  —  Del  Pare  y  dels  tres  Fills  [v.] 


Plet  es  pla- 
ga y  gran 
perdua. 


Contra  aquells  que  per  vanitats  y  coses  de  no 
res  preñen  plehits  y  van  davant  los  jutges  con- 
tenente parla  aquesta  figura.  Un  home  lleixá  tres 
Fills  en  sa  fí;  ais  quals  deixá  totes  ses  possessions, 
es  a  saber:  un  mancaner,  un  cabro  y  un  molí.  Y 
soterrat  lo  Pare,  digueren  los  Fills :  c  Aném  al 
»  Jutge  y  demaném-li  que'ns  partesca  aquesta  nos- 

>  tra  heretat.  »  Davant  lo  qual,  per  ells  fonch  pro- 
posat  en  manera :  c  Senyor  Jutge ,  nostre  Pare 
»  quan  morí,  nos  lleixá  a  tots  tresos  totes  ses  pos- 
»  sessions  per  eguals  parts,  y  que  les  partissem.  » 
Lo  Jutge  los  demaná  quíns  béns  y  possessions  eren. 
Diguéren-li,  que  un  arbre  que  ha  nom  mancaner,  y 
una  cabra  y  un  molí.  Lo  Jutge  dix  :  «Y  pus  cóm 
»  vos  deixá  lo  mancaner  ?  »  Respongueren  :  «  Així 
»  ho  maná  partir  que  no  hi  hague  mes  pera  l'hu 
»  que  pera  Taltre.  >  Dix  lo  Jutge  :  «  ¿Cóm  se  pora 
»  partir  lo  mancaner?  »  Dix  lo  major  germá  :   «  Jo 

>  pendré  lo  que  será  [dret  y  tórt.  »  Dix  lo  segón  : 


EXTRA VAS ANTS  I 85 


»  Y  jo  lo  que  será]  vert  y  séch.  >  Lo  tercer  dix : 
c  Jo  ellegesch  les  raéis  ab  lo  tronch  y  rames. »  Ohi- 
des  aqüestes  paraules,  dix  lo  Jutge:  c  ¿Y  quí  haurá 

>  mes  de  aixó?  Certament,  ni  jo  ni  altri  no  pora 

>  entendre  quál  de  vosaltres  haja  de  haver  mes  o 
»  menys.  Y  puix  així  es,  qualsevol  de  vosaltres  que 
»  pora  declarar  qui  haja  *  millor  elegit  entre  vos- 
»  altres,  haja  aquell  lo  arbre  tot  íntegrament.  »  Mes 
dix  lo  Jutge:  c¿Lo  Cabro,  cóm  lo  lleixá  vostre  pare?» 
Respongueren :  c  Agó  fonch  lo  que  disposá  del  Ca- 
»  bró:  Que  aquell  lo  heretás,  lo  qual  de  nosaltres  lo 
»  sabes  fer  major  per  paraules  oratories. »  Y  llavors 
lo  Germá  major  feu  oració,  així  dihent :  c  Plagues 
»  ara  ais  Déus  que  aquest  Cabro  fos  tan  gran,  que 
»  de  una  vegada  pogués  beure  total'aygua  de  la  mar 
»  y  tota  l'altra  restant  que  es  debaix  lo  cel,  y  encara 
»  no  li  bastas  pera  ésser  fart. »  Lo  segón  Germá,  dix: 
«  Segons  pens,  ab  mi  se'n  vendrá  lo  Cabro,  car  jo'l 
»  faré  major,  dihent  y  orant  en  aquesta  manera:  Ara 

>  fos  en  una  justada  tota  manera  de  fusta,  y  arbre, 
»  y  canem,  y  lli  y  tota  especia  de  llana,  y  feta  una 
»  corda  de  tot  acó,  y  aquest  Cabro  fos  tan  gran  que 

>  no  bastas  a  pendre  aquesta  corda  la  súa  cuixa.  » 
Dix  lo  tercer  Germá :  t  Encara  que  parle  tart  y  da- 
»  rrer,  jo  crech  que  lo  Cabro  se'n  vendrá  ab  mi,  per- 
»  que  jo'l  faré  major,  dihent  en  aquesta  manera:  Oh, 
»  hagués  plagut  ais  Déus  que  hi  hagués  una  gran 

>  águila  que  volas  fins  al  cel,  y  miras  totes  les  quatre 

>  parts  del  món,  y  que  tan  gran  quantitat  hagués  en 

>  aquest  Cabro  en  ampie,  y  llarch,  y  altura,  quant 
»  aqueixa  águila  pogués  veure. »  Acabades  aqüestes 
ses  oracions,  dix  lo  Jutge :  t  Demán-vos  quál  de 
»  vosaltres  ha  fet  major  lo  Cabro  per  oració,  perqué 
»  us  dich  que  jo  ni  altre  jutge  no  poría  determenar 
»  ni  declarar  acó;  per  aqueixa  rahó  sía  aquest  Ca- 

24 


r86  LES  faules  d'isop 


>  bró  de  aquell  qui  verdaderament  sabrá  determinar 
»  a$ó.  »  Mes  dix  lo  Jutge  :  «  ¿Lo  Molí,  cóm  maná 

>  vostre  pare  que  fos  partit?  »  Respongueren  ells  : 
«  Del  Molí  ordena  en  aquesta  manera :  Que  aquell 
»  lo  hagués,  que  fos  hagut  per  major  mentider  vés 

>  los  vehins  y  parents.  >  Y  comencá  de  dir  lo  major, 
que  ell  lo  devía  haver,  com  aquell  qui  era  mes  men- 
tiros entre  ells;  lo  qual  proba  en  aquesta  manera,  di- 
hent :  c  Molts  anys  ha  que  jo  jach  en  una  casa  gran: 
»  per  un  sol  forat  caygué  sobre  [mi]  una  gotera,  la 

>  qual  així  me  ha  danyat  y  tallades  les  venes  del  meu 

>  cap,  y  minvats  y  gastats  me  ha  los  membres,  y  me 
»  ha  trencat  los  óssos,  y  podrit  lo  cervell  de  manera, 
y>  que  ja  me  ix  correguent  per  l'altra  orella;  y  així  so 

>  fet  séch,  que  no'm  puch  llevar  del  Hit,  ni  girar-me 
»  a  l'altra  part,  ni  abaixar  lo  cap  per  gran  forca  de 

>  mentir.  •>  Y  lo  segón  Germá  dix:  c  Segons  jo  pens, 

>  lo  Molí  será  meu,  perqué  jo  so  molt  *  mes  menti-   [v. 

>  der;  perqué  encara  que  dejune  quinze  díes  o  un  mes 

>  complit,  si  m'aplech  a  una  taula  plena  y  abundant 
»  de  viandes  molt  bones,  no  poré  metre  en  la  mía 
»  boca  alguna  cosa,  per  la  gran  manera  de  mentir 
»  que  tinch,  sino  que  per  forca  altres  me  fassen  obrir 
»  la  boca.  >  Dix  lo  tercer:  t  Crech  per  cert  que  a  mi 

>  romandrá  lo  Molí,  perqué  es  manifest  que  jo  só  lo 

>  major  mentider;  perqué  jo  encara  que  soferís  la  set 

>  fins  a  la  mort  y  estigués  en  l'aygua  fins  a  la  boca, 

>  abans  me  lleixaría  morir,  que  abaixar  lo  cap  pera 
»  beure  sola  una  gota  de  aygua,  si  altre  algú  per  for- 
»  <¿a.  obrint-me  la  boca  no  la'm  Heneas  dedins.  >  Y 
llavors  dix  lo  Jutge:  « ¿Vosaltres  no  sabéu  que  jo  no 

>  entench  ni  ha  en  lo  món  home  qui  puga  entendre 
»  quál  de  vosaltres  sía  mes  gran  mentider?  Y  per  aixó, 

>  sospench  per  ara  la  sentencia.»  Y  així  se  n'anaren 
sens  sentencia.  Amonésta-ns  aquesta  figura  que  no 


EXTRAVAGANTS 


187 


aném  en  plets  ni  juys  vanament  ni  per  coses  tan  lleu- 
geres,  y  en  especial  per  coses  tan  difícils  y  obscures, 
que  per  judici  no's  poden  difinir,  per  que  no  siám 
escarnits  y  no  depengám  có  del  nostre  sens  efecte. 

Faula  .xv.  —  De  la  Rabosa  y  del  Llop 


>26) 


r  j%\ 

Com  los  que  volen  ans  ésser  maestres  que  deixe- 
bles,  y  primer  procuren  de  ensenyar  ans  de 
ésser  ensenyats,  volent-se  egualar  ab  altres  mes  sa- 
bis,  y  majors  y  mes  forts,  caen  en  grans  mals  y  erra- 
des,  nos  mostra  y  significa  aquesta  faula.  La  Rabosa, 
ab  son  fill  anant  al  Llop,  lo  prega  de  aquesta  mane- 
ra :  «  Mon  senyor  Llop,  de  molta  gracia  te  demane, 
»  que  tu  vulles  lavar  en  la  font  sagrada  aquest  mon 

>  fill,  y  ésser  son  padrí. »  Y  lo  Llop  respós :  « Jo  ho 

>  faré  volenters  aixó.  »  Y  així  ho  posa  per  obra.  Y 
despuix  que  fou  lo  Raboset  lavat,  posáren-li  nom  Be- 
netillo.  A  poch  de  temps  dix  lo  Llop  a  la  Rabosa, 
sa  comare  :  c  Prechte  germana,  que'm  lleixes  a  ton 
t  fill,  mon  afillat  Benetillo  per  que  se  crie  ab  mi,  y 


Cuydar 
saber  no 
és  saber. 


1 88 


LES    FAULES   D'ISOP 


>  ell  será  avisat  y  doctrinat  de  aquelles  arts  que  jo 

>  sé;  y  millor  se  criará  ab  mi,  per  que  tu  tens  abun- 

>  dancia  de  filis  y  no'ls  pots  criar  sino  ab  gran  tre- 
»  valí.  »  Respós  la  Rabosa  :  «  Mon  *senyor,  fasse-s 
»  com  te  plaurá,  y  moltes  grades  te  dó  per  que  així 
»  te  récordes  de  mi.  »  Y  llavors,  romanent  lo  Bene- 
tillo  ab  lo  Llop,  tornas  la  mare  ais  altres  filis.  Y  un 
jora,  prenent  a  son  criat  Benetillo,  lo  Llop  se'n  fou 
pera  un  corral  ahont  estava  una  ramada  de  ovelles, 
per  pendre  alguna  d'elles,  empero  perqué  fonch  sen- 
tit  deis  gogos  y  deis  pastors,  no  pogué  pendre  res. 
Y  en  l'alba  pujá-se'n  en  la  montanya  alt,  la  qual  es- 
tava sobre  un  lloch,  y  dix  a  son  criat  Benetillo:  t  Ja 
»  sabs  com  esta  nit  fuy  a  les  ovelles  y  so  ara  cansat: 
»  y  vetlla  mentre  jo  dormiré  un  poch,  y  mira  quán 
»  eixirán  les  besties  del  lloch  a  pasturar,  y  desper- 
»  ta-m  quan  veurás  que  n'eixirán,per  que'n  prengám 

>  alguna  cosa  pera  menjar.  »  Y  com  hagués  dormit 
lo  Llop,  al  matí  despertá-1  son  afillat,  cridan t-lo : 
c  jSenyorl»  Lo  padrí  li  dix:  «¿Qué  vols,  afillat?» 
t  jo  ixen  los  porch.  >  Dix  lo  Llop :  €  No  curém  d'ells, 
»  que  son  animáis  sutzes  y  en  vej  osos;  quan  los  menge 
»  toreó  me  fan:  les  súes  sedes  o  cerdes  me  gasten  los 
»  paladars,  de  manera  que  moltes  vegades  se'm  fi- 
»  quen  en  los  paladars.»  De  aquí  cerca  Benetillo  son 
padrí,  y  lo  Llop  respongué:  «¿Qué  es,  afillat?»  «Guar- 
dáu  que  eixíen  les  vaques  a  péixer.  »  Dix  lo  Llop  : 
«  No  cur  d'elles,  car  los  pastors  les  guarden  que  son 
»  forts  y  cruels,  y  porten  mostins  malts  y  braus;  los 
»  quals  tantost  com  me  senten  lladren,  y 'm  perseguei- 
»  xen  fins  a  la  mort.  »  Despuys,  a  la  hora  de  tercia, 
Benetillo  *cridá  al  Llop,  dihent:  «Senyor,  ja  ixen  les 
»  egües.  »  Y  li  maná  que  miras  hónt  anaven;  y  lo 
raboset  mira  hónt,  y  torna  dihent-li  que  eren  entra- 
des  en  un  prat,  prop  de  la  muntanya  hont  ha  moltes 


\f-77 

la  edició 
de  1550. } 


V. 


EXTRA VAGANTS  I 89 


oliveres.  Ohit  acó  lo  Llop,  se  lleva,  aná-se'n  sa  vía, 
y  sabiament  se  n'entrá  en  la  montanya,  de  manera 
que  no  fos  vist  per  algú,  y  se  n'aná  y  arriba  amaga- 
damental  prat  ahont  esta  ven  les  egües,  y  salta  y  prés 
una  de  les  mes  grosses  per  les  narills,  y  ofegant-la  la 
mata;  y  aixfs  fartaren  d'ella  ell  y  son  criat  Benetillo. 

Y  com  se  veu  fart  lo  raboset,  arriba  al  Llop  salu- 
dant-lo,  y  dix-li :  «  Senyor  pare,  si  alguna  cosa  vols, 
» jo  la  compliré  de  bon  grat,  y  seré  a  ton  manament; 

>  y  per  quant  jo'm  sent  ja  suficient,  y  sé  lo  que  m'es 
»  mester  pera  cercar  ma  vida,  demán-te  llicencia  per 

>  anar-me'n  a  ma  mare,  car  no  he  mes  apendre,  pus 
»  sé  que  sé  prou. »  Y  lo  Llop  li  respós :  «  Fill,  no  vull 

>  que  te'n  vajes,car  jo  sé  que  te'npenediríes  site n'a- 

>  naves  tan  prest,  y  ten  vendríe  dany  de  la  añada. » 

Y  respós  lo  fillol:  «  Pus  jo  sé  lo  que  m'es  mester,  no 

>  aturarle  mes  ací.  t  Y  com  lo  Llop  vés  que  total- 
ment  era  sa  voluntat  de  anar-se'n,  dixli:  «  Ves-te-n 

>  en  bonhora,  mes  tórne-t  a  dir,  que  te'n  penedirás 

>  ans  de  molt  temps;  empero,  pus  així  ho  vols,  salu- 

>  da-m  ma  comare.  >  Y  lo  raboset  se  n'aná  pera  sa 
mare,  lá  qual,  com  lo  vés,  li  dix :   «  ¿Com  vens  tan 

>  prest  de  ta  escola?!  Respós  lo  raboset:  «Jo  vinch 

>  perqué  só  bé  y  complidament  instruhit,  y  tan  he 
»  aprés,  que  jo  poré  mantenir  no  solament  a  tu  y  a 
»  mi,  mes  encara  a  tos  filis,  sens  trevall  algú. »  De- 
mana-li  la  mare :   « ¿Y  ahónt  has  aprés  tan  presta- 

>  ment?  >  «  No  cures  de  demanar,  ni  de  saber  aixó, 

>  mes  lléva-t  y  segueix-me,  y  sabrás  com  só  bon  mes- 
»  tre.»  La  mare,  encara  que  no  sía,  empero  per  com- 
pláure-1,  seguí  al  fill;  lo  qual,  com  ho  vés  fer  al  Llop, 
aná-se'n  de  nit  a  les  ovelles  per  pendre  d'elles;  y  com 
no  pogués  pendre,  puja  en  una  muntanya  alta,  prop 
de  un  lloch,  y  dix  a  sa  mare:  «Ja  sabs  com  esta  nit 
»  fuy  ais  corráis  de  les  ovelles;  estich  cansat  y  fati- 


190  LES    FAULBS    ü'lSOP 


»  gat,  dormiré  un  poch  y  tu  vetllarás;  y  mira  quán 
»  eixirán  les  besties  a  péixer,  y  com  les  veurás  des- 

>  perta  m,  y  tu  veurás  llavors  lo  que  jo  sé;  y  aprés 
»  llavors  te  vull  mostrar  mes  arts  y  mon  saber.  »  Y 
prop  del  matí  comencá  de  cridar  la  Rabosa  a  son  fill 
Benetillo,  lo  qual  li  respongué :  c  ¿Qué  voléu,  mare?» 

Ella  li  dix:  c  Guarda,  que  ixen  los  *porchs  a  péixer.>    \f.  78 de 
Respós  lo  fill:  cNo  curém  d'ells,  perqué  son  sutzes   daeefJ^-i 

>  y  fastijosos,  y  plens  de  cerdes,  y  fan  torcons  ais 

>  qui'ls  mengen,  y  danyen  los  paladars. »  De  aquí  a 

>  la  hora  prima  crida  la  mare:  t  Fill  Benetillo.  >  Lo 
qual  li  dix :  « ¿Per  qué  no'm  deixes  dormir  un  poch, 

>  pus  sabs  que  estich  cansat?>  Y  ella  li  dix:  <Les  va- 
»  ques  ixen  del  lloch.  >  Dix  lo  fill:  cNo  cur  d'elles 
»  perqué  son  molt  guardades  deis  pastors  ab  forts 
»  mostins,  los  quals  tantost  lladren  y'm  persegueixen 
»  fins  a  no  poder  pus. »  Despuix,  a  la  hora  de  tercia, 
crida  la  mare  al  fill,  dihent-li  que's  llevas  lo  raboset. 
Dix  la  mare:  cLes  egües  ixen  a  péixer.  >  Acó  respós 
Benetillo,  mostrant  alegría: « Mira,  mare,  ahónt  irán. » 
Girant-se  la  mare,  dix  que  eren  entrades  en  un  prat 
prop  de  una  montanya.  Y  llavors  se  lleva  Benetillo, 
y  dix  a  sa  mare:  cEstá  tu  ací  en  la  altura  de  la  mon- 
»  tanya  y  mira  lo  que  faré,  y  veurás  verdaderament 

>  ma  sabiesa  y  enginy.  >  Y  així  se  n'aná,  y  entra  en 
la  montanya  amagadament,  de  manera  que  no  fos 
vist  per  algú,  y  aplegá  al  lloch  ahont  les  egües  pei- 
xíen,  y  salta  a  una  de  les  mes  grosses  y  prés-la  de  les 
narills,  pensant-la  ofegar  y  matar  sens  mal  que  de 
aquí  li  pogués  venir,  com  a  son  amo  lo  Llop.  Mes  la 
Egua,  com  aquella  qui  no  sentía  cárrega  denguna 
per  ell,  comenta  de  correr  envers  los  pastors,  por- 
tant-se'n  penjat  a  Benetillo,  lo  raboset,  en  ses  narills, 
ahont  tenía  ses  dents  ben  ficades  y  imprimides.  Y 
vent  la  mare  de  la  altura  de  la  montanya,  comencá 


EXTRAVAGANTS 


191 


de  cridar:  « ¡Oh  fill  Benetillo,  solta  la  Egua  y  tórna- 
»  ten ací  al  segur!»  Mes ell  no  pogué Ueixar-la,  per- 
qué tenía  ses  dents  ficades  en  lo  ñas,  fonch  llevat  de 
ella  per  forca.  Y  comía  Rabosa  vés  venir  corrent  los 
pastors,  entenent  que  veníen  a  matar  a  son  fill,ferint- 
se  la  una  palma  ab  l'altra,comencá  a  plorar  y  cridar, 
dihent:  cjGuay  de  tu,  monfill  Benetillo!  ¿Per  qué  tan 
»  prest  te'n  vingueres  de  Testudi?  Ja  veig  que't  ma- 

>  taran  ara,  y  així  deixarás  a  ta  mare  mesquina;  y  de- 

>  gueres  creure  a  les  paraules  del  Llop,  ton  bon  pa- 

>  drí. »  Y  així  fonch  prés  y  mort  lo  Benetillo  deis 
pastors,  y  llevada  la  pell.  Aquesta  figura  demostra 
que  ningú  no  déu  presumir  de  mestre,  ans  que  sía 
deixeble,  ni  vulla  primer  amostrar  que  apendre,  ni's 
déu  egualar  ab  altres  majors  y  mes  sabis  de  sí. 


[«.]  *La  .xv.  —  Del  Llop,  del  Goq 

Y   DEL  MOLTÓ 


(127) 


Lo  f  olí  no 
déu  presa- 
mii  de  en- 
ganyar  al 
sabi. 


Moltes  vegades  los  enganyadors  simples  y 
que  poch  poden,  estudiant  y  trevallant  pera 
enganyar  ais  sabis  y  poderosos,  se  enganyen  y  fan 


I92  LES    FAULES    D  ISOP 


mal  a  sí  mateixos,  segons  que  significa  aquesta  figu- 
ra. Havíe  un  hom  que  tenía  grans  ramades  de  ove- 
lles, y  de  altres  besties,  ahont  guardava  un  gran  y 
espantable  Mostí,  per  que  espantas  ais  Llops,  fent- 
los  fugir  de  son  espant;  y  així  per  aquest  Goc  tan 
fer  nengún  Llop  no's  gosava  acostar  a  les  ovelles. 
Y  com  molts  anys  visques,  finalment  morí.  Los 
pastors,  torbats  per  agó,  deyen  :  «  ¿Qué  farém  ara 
»  que'ns  es  faltat  aquel  1  gran  Mostí?  £11  nos  asse- 
i  gurava  lo  camp.  De  ací  avant  vendrán  los  Llops 
t  y  destroyr-nos  han  les  ovelles.  >  Ohit  agó,  un  Mol- 
tó  superbiós  dix  ais  pastors :  «  Ohiu  un  bon  con- 
»  sell  (1):  *  lleváu  a  mi  los  coras,  y  lleváu-me  la  lia-  [/.  73.] 
>  na,  y  vestiu-me  la  pell  de  aqueix  mateix  Goc.  mort, 
»  y  jo  espantaré  tots  los  llops  ab  ma  vista,  perqué 
f  ells  pensarán  que  só  aquell  Gog.  »  Los  pastors 
prengueren  son  consell  y  posáren-lo  per  obra,  de 
manera  que  lo  Moltó  fonch  vestit  de  la  pell  del  Goc. 
De  aquí,  venint  los  llops  a  les  di  tes  ovelles,  segons 
que  havíen  acostumat,  vent  aquell  Moltó  vestit  ab 
la  pell  del  Goc,  tots  fugiren  de  gran  por.  Mes  un 
día,  aplegant  allí  un  Llop  ab  gran  fam,  y  prenent 
un  corder,  comenta  de  fugir  ab  ell.  Lo  Moltó,  vent 
acó,  seguía  lo  Llop  ab  gran  cuyta;  lo  qual,  vehent 
lo  Moltó  en  figura  de  goc,  y  crehent  que  era  lo  Goc, 
lo  Llop  se  sullava  de  por,  y  així  comengá  de  fugir 
ab  major  cuyta,  al  qual  lo  Moltó  seguía-1  fortment; 
y  vent  acó  lo  Llop,  estant  en  congoixa,  altra  vegada 
se  sulla  de  sa  fempta  ab  gran  por  del  Moltó  que's 
feya  gog.  Finalment,  coneixent  lo  Llop  que  no 
podía  mes  fugir  ni  escapar,  dobláva-se-li  la  por,  y 
així's  sullava  a  la  tercera  vegada  molt  llejament, 


(i)     Salvada  la  primera  llacuna  de  l'exemplar,  repre- 
ném  aquí  el  text  de  1576. 


EXTRAVAGANTS  1 93 


sembrant  mala  sement  per  aquell  camí;  y  així  ab 
gran  cuyta  per  salvar  la  vida,  corría  lo  Llop  seguint- 
lo  de  ben  prop  lo  Moltó;  y  corrent  los  dos  de  aques- 
ta manera,  escaygué  que  les  espines  [que]  estaven 
prop  del  camí,  romperen  la  pell  del  goc  de  que  era 
vestit  lo  Moltó;  y  lo  Llop  vent  acó,  entenent  lo  en- 
gany,  y  així  tornat  pera  ell,  lo  prés  y  li  demaná  quí 
era  ell.  Y  lo  Moltó  no  podent  negar  lo  que  era,  dix: 
c  Jo  só  Moltó.  »  Al  qual  dix  lo  Llop  :   t  ¿Y  per  qué 

>  m'has  espantat  així?»  Respós  ell:  «Per  mostrar- 

>  te  aquest  jóch. »  Y  portant-lo  al  primer  lloch  ahont 
per  pahor  s'era  sullat,  y  mostrant-lo-hi,  dix:  «¿Y  par- 
»  te  bon  jóch  aquest?»  Y  per  lo  semblant  lo  porta  al 
segón  y  al  tercer  lloch  hont  se  sulla  per  por,  y  dema- 
ná-li:  «¿Par-te  bon  jóch  que  un  Llop  per  por  y  espant 
»  de  un  Moltó  se  haja  de  sullar  tres  vegades?»  Per 
lo  qual,  castigant-lo  per  aquell  jóch,  lo  degollá  y'l 
se  menjá.  Vol  dir  aquesta  faula  que  los  ignorants  y 
xichs  no  deuen  presumir  de  enganyar  los  sabis  y  po- 
derosos per  que  a  la  fí  no  enganyen  a  si  mateixos. 

Faula  .xvij.  —  De  l'Homenet  y  del  Lleó 

Y  DE  SON  FlLL 


L 


os  qui  no  volen  ohir  a  sos  parents  ni  preñen 
ses  doctrines  [y]  ensenyaments,  caen  en  molts 
trevalls  y  perills,  segons  que'ns  amostra  aquesta  fau- 
v.]  la.  Estava  un  petit  Home  *  en  un  desert,  vivint  de 
son  trevall  y  afany  de  ses  mans,  tallant  arbres  y 
sembrant  ses  terres  y  camps;  y  un  Lleó  que  anava 
en  aquell  desert,  destruhía-li  los  blats  y  esplets,  y 
arrancáva-li  les  plantes  y  fruyts,  fahentli  altres 
molts  danys;  y  l'Home  aquest,  vehent  tots  aquests 
mals  que  lo  Lleó  li  feya,  pensá  contra  ell  quant  mal 
«5 


194 


LES    FAULES    D'lSOP 


Qui  no 
creu  sa 

mare,  creu 
sa  mala 

madrastra. 


pogué,  y  pará-li  filats  y  llagos,  y  quantes  maneres 
de  paranys  ne  de  arts  pogué  pensar.  Y  lo  Lleó,  co- 
neixent  que  no  podía  escapar  de  tants  arts  y  llacos, 
pren  un  fill  seu  Lleonet  que  tenía,  passá-1  en  altra 
part  y  regió,  hont  mes  volía  estar  segurament,  que 
hont  primer  estava  ab  recel  y  por.  Despuix  de  gran 
espay  de  temps  lo  Lleonet  fet  gran  y  fort,  demaná 
a  son  pare  un  día  si  eren  naturals  de  aquella  regió 
hont  estaven,  o  de  altra  part  estrangera.  Respós  lo 
pare :  «  No  som  de  aquest  regne,  car  en  aquesta 
»  térra  vinguerem  fugint  les  arts  y  paranys  de  un 

>  Home  petit.»  Respós  lo  fill:  «¿Y  quí  es  aquest  Ho- 

>  menet  qui  espanta  los  Lleons  ?  >  Respós  lo  pare  : 
«  No  es  tan  gran  ni  tan  fort  com  nosaltes,  mes  es 

>  molt  ginyós  y  arteros,  t  Dix  lo  Lleonet :  »  «  Jo 
*  me'n  iré  a  ell  y  venjaré  nostres  injuries.  »  Lo 
pare  prega  al  fill  que  en  nenguna  manera  no  volgués 
anar  allá,  perqué  sabía  molts  arts  aquell  Homenet, 
per  que  no'l  prengués  per  algún  enginy  o  llac  y  que 
no'l  matas,  c  Per  lo  meu  cap  y  per  la  mía  ánima  no 
»  faré  menys  del  que  dich  y  jo  venjaré  nostres  en- 

>  juries.  »  Dix  lo  pare :  «  Fill  no  vajes  allá,  sino 
»  creu-me  que  te  n'has  a  penedir.  >  Mes  lo  Lleonet 
no  curant  de  res  del  que  deya  y  li  aconsellava  lo 


EXTRAVAGANTS  I95 


pare  aná-se'n  la  vía  de  l'Home,  y  anant  son  camí, 
trobá  un  Cavall  peixent  en  un  prat  *  ab  la  esquena 
pelada  y  les  costelles  trencades,  al  qual  li  demaná: 
«  Dígues-me  ¿quí  t'ha  injuriat  així  tan  llejament?  » 
Respós  lo  Cavall :  «  Lo  Homenet  me  lligá  ab  di- 
»  versos  llacos  y  lligaments  de  ferro  y  de  fust,  y  de 
»  correges,  y  cavalca  sobre  mi,  y  fa-m  anar  y  correr 
»  allí  hont  ell  vol,  y  així  m'ha  pelada  la  esquena,  y 

>  trencades  les  costelles,  fent-me  tre vallar  fins  amo- 
»  rir.  »  Dix  lo  Lleó :  «  ¿  Tu  eres  bestia  de  mon 
»  pare  ?  »  Respós  lo  Cavall :  c  Encara  de  tu  com 
»  de  ton  pare.  »  Al  qual  parla  lo  Lleó  de  aquesta 
manera  mostrant  feresa :  «  Per  lo  meu  cap  jo  ven- 
» jaré  tes  injuries.  »  Y  caminant,  mes  avant  trobá 
un  Bou,  molt  ferit  y  agullonat,  en  un  prat  peixent; 
demaná-li :  «  Amich,  ¿  quí  t'ha  així  tan  cruelment 
»  injuriat?  »  Respós  lo  Bou:  «  Lo  Homenet  me  lli- 
»  gá  ab  moltes  y  forts  correges  y  f a  m  rompre  la 
»  térra,  y'm  porta  a  carregar  les  pedrés,  batent-me 
»  fins  a  la  mort.  >  Dix  lo  Lleó  :   «  ¿  Y  tu  eres  bes- 

>  tia  de  mon  pare?  >  Dix  lo  Bou  :  «  No  solament 
»  de  ton  pare,  mes  encara,  senyor,  túa.  »  Pero  lo 
Lleonet  renegava  entre  sí,  dihent :  «  }  Oh,  quánts 
»  mals  ha  comesos  aquest  Homenet,  no  solament 
»  contra  mi,  mes  encara,  contra  los  meusl  |  Per  la 
»  mía  barba,  jo'm  venjaré  d'ell  I »  Y  mirant  la  térra, 
veu  les  pitjades  de  l'Homenet,  y  demana  al  Bou  : 
c  ¿De  quí  son  aqüestes  pitjades?  *  Lo  qual  respon- 
gué:  «Aqüestes  pitjades  son  de  l'Homenet.»  Y  11a- 
vors  lo  Lleó  estenent  sa  palma  sobra  la  pitjada  dix: 
«¿Cóm,  tan  xich  peu  té  THomenet  y  tants  mals 
»  fa?  »  Y  així  dix  al  Bou  que  li  mostrás  aquest  Ho- 
menet, lo  qual  dix  «Allí  está»,  senyalant  ab  lo  peu. 
Y  com  mira  lo  Lleó,  veu  a  l'Homenet  que  estava  en 
la  montanya  alta,  y  tenint  en  la  má  una  erada  ab  la 


I96  LES   PAULES   D'lSOP 


qual  cava  va  la  térra;  y  aplegant  se  mes  a  ell,  dix  lo 
Llop  :  «  1  Oh  Homenet,  quántes  maldats  has  comes 
»  contra  mon  pare  y  contra  nostres  besties,  de  les 
»  quals  reys  nosaltres  som  I  Ja  es  rahó  que  fasses 

>  esmena  y  jo'm  venje  de  tu.  »  Y  lo  Homenet  mos- 
trá-li  un  bastó,  y  una  destral  y  un  coltell :  c  Y  així 
*  jo't  jure  a  Déu  que  m'ha  fet,  y  a  lánima  de  mon 
»  pare,  que  si  ací  puges,  que  ab  aquest  bastó  jo't 
»  mataré,  y  les  túes  caras  [y  que]  ab  aquesta  destral 

>  te  faré  trogos,  y  te  degollaré  ab  aquest  coltell  ton 
t  cuyro.  »  Respós  lo  Lleó,  ab  temor  que  hagué  del 
gran  gosar  de  l'Homenet :  <  Pus  que  tu  no  vols  que 

>  jo  puge,  tu  fes  justicia  de  tu  mateix:  aném  tu  y  jo 
»  a  mon  pare  y  judique  ell  entre  tu  y  mi,  quál  de 
»  nosaltres  será  Rey.  »  Respós  lo  Homenet :  «  Jura 
»  solemnament  que  no  cometrás  mal  contra  mi  men- 
»  tres  allí  aném,  jo  jurar-to  he  així  mateix,  y  així  plau- 
»  me  que  aném.  >  Y  així  lo  Lleonet  li  jura  de  no 
enujar-lo  en  aqueix  temps  y  lo  Homenet  de  no  to- 
car-lo.  *  Feta  aquesta  concordia  entre  ells,  comen-  \v.] 
garen  son  camí;  mes  lo  Homenet,  deixant  lo  camí 
dret,  anava  per  la  sendera  hont  tenía  parats  sos  11a- 
cos,  y  dix-li  lo  Lleó :  «  Vull-te  seguir  per  lo  camí 

»  que  tu  vas.  »  Respós  l'Homenet:  «  Així  com  tu 
»  volrás.  »  Y  així,  anant  lo  Lleó  darrera  ell  molt 
cuytat,  caygué  en  un  llag  en  lo  qual  fonch  prés  y 
lligat  abdosos  los  peus  fortment,  lo  qual  ab  gran 
veu  crida  a  l'Homenet  que  li  ajudás;  ell  li  demaná 
qué  havía;  respós  ell :  «  No  sé  quina  cosa  es  que 
»  m'ha  lligat  abdosos  los  peus;  per  aixó  te  prech 

>  que  m'ajuts.  >   Dix  lo  Homenet :   «  Ja  sabs  com 

>  jurí  de  no  tocar-te  en  tot  aquest  camí  fins  ohida 

>  sentencia  de  ton  pare,  y  així  no't  puch  ajudar.  » 
Y  llavors,  anant  lo  Lleó  com  podía  travat  deis  peus, 
de  aquí  caygué  en  altre  llac,  en  lo  qual  fonch  tan 


EXTRA VAQANTS  1 97 


fortment  lligat  en  les  mans,  de  manera  que  no's  po- 
día moure;  y  així  comencá  a  cridar  a  l'Homenet  de- 
manant  ajuda  d'ell,  lo  qual,  en  lloch  de  ajudar-li, 
prengué  un  bastó  que  feu  de  un  arbre  que  trobá 
caygut  en  térra  y  ferí-1  cruelment.  Y  deya  lo  Lleó  : 
«  i  Oh  Homenet,  hajes  pietat  de  mi  y  perdona- m  1 
»  No'm  fires  en  lo  cap,  ni  en  la  esquena,  ni  en  lo 
»  ventre,  mes  dóna-m  en  les  orelles  que  no  ohiren 

>  lo  consell  de  mon  pare,  y  en  lo  cor,  lo  qual  no 

>  volgué  creure'n  sa  bona  doctrina,  en  lo  que'm  deya 
»  que  sabíe[s]  molts  arts,  y  que  m'havía  de  penedir.» 
Y  així  lo  ferí  l'Homenet  per  les  orelles  y  en  lo  cor, 
fins  que'l  mata.  Móstra-ns  aquesta  faula  que  siám 
obedients  a  nostres  pares  y  guardém  sos  mana- 
ments  y  ensenyaments  y  amonestaments. 


La  .xviij.  —  Del  Cavaller  y  de  la 
Rabosa  y  de  l'Escuder 

Aquesta  faula  nos  mostra  aquells  que  se  este- 
nen  en  mentir  tan  llargament,  que  coneixent 
ells  mateixos  com  no'ls  crehen  los  hómens,  se  des- 
diuen  poch  a  poch  del  que  han  parlat.  Caminant 
un  Cavaller  ab  un  Escuder,  veu  una  Rabosa  y  dix: 
«  ¡Oh  Déus,  qué  gran  Rabosa  veigl  i  Y  mirant- 
la  son  Escuder,  dix  :  c  ¿  Maravelles-te,  senyor,  de 
»  aquesta  Rabosa?  Per  la  fe  que  te  dech,  jo  só  es- 

>  tat  a  una  regió  hont  viu  una  Rabosa  que  era  ma- 

>  jor  que  un  Bou.  »  Dix  lo  Cavaller :  «  j  Cóm  se 
»  poríen  forrar  lleugerament  les  robes  de  tais  pells 
i  y  cuyros,  pus  que  son  tan  gransl  >  Y  així  anant 
son  camí,  com  allargassen  les  regnes  en  moltes 
faules,  dix  lo  Cavaller :  «  ¡  Oh  Déu  Júpiter,  en  totes 
t  coses  poderos  1  Su*plich-te  que'm  guardes  aquest 


198 


LES    FAULES   ü'lSOP 


La/alta 

presta- 

tnent  se 

descobre. 


»  día  de  tota  mentida,  y  fes-nos  passar  aquest  riu 
»  perillos  sens  lesió  de  nostres  coses,  y  pórta-ns  se- 
»  gurs  al  lloch  y  posada  per  nosaltres  desijada.  > 
Y  lo  Escuder,  ohint  aqüestes  paraules,  demaná  al 
Cavaller :  <  Senyor,  suplich-te  que'm  digues  quina 
■»  cosa  te  mou  atan  devotament  pregar  y  suplicar.» 
Respós  lo  Cavaller :  «  ¿Cóm?  ¿No  sabs  tu  lo  que 
»  es  a  tots  manifest?  Ara  havém  de  passar  un  riu 
»  de  gran  virtut  y  maravella,  en  lo  qual,  si  algú  en- 
»  trara  que  en  aquell  día  haje  mentit,  no  pot  eixir 
t  viu,  mes  ans  será  en  ell  ofegat.  »  Ohint  agó  lo 
Escuder,  de  gran  por  fonch  torbat  y  espantat;  y 
anant  mes  avant,  com  aplegassen  a  un  barranch  de 
aygua,  dix  lo  Escuder  :  «  Senyor,  ;es  aquest  lo  riu 
»  tan  perillos  del  qual  parlaves?  »  Respós  ell :  c  No 
»  es  aquest  encara,  no  som  tan  prop  d'ell.  >  Y  dix 
lo  Escuder :  «  Per  acó  ho  demane,  per  quant  la 
»  Rabosa  de  qui  vuy  parlava  no  era  major  que  un 

>  ase.  »  Respós-li  lo  senyor :  «  Jo  no'm  cure  de  la 
»  granesa  de  la  Rabosa.  »  Y  caminant  son  viatge 
arribaren  a  altre  riu,  y  demaná  lo  Escuder :  «  Se- 

>  nyor,  aquest  déu  ésser  lo  riu  del  qual  vuy  deyes.  * 


(129) 


EXTRAVAGANTS  I 99 


Dix  lo  Cavaller  :  «  Encara  no  plegám  [a]  ell. »  Par- 
la lo  Escuder,  dihent:  «Per  acó  t'ho  demane,  perqué 
v.]  »  m'acort  de  la  Rabosa  que  diguí  que  *  era  tan 
»  gran  com  ase,  y  jo'm  vull  esmenar,  que  no  era 
»  major  que  una  vedella.  »  Dix  lo  Cavaller :  c  Jo 
»  no  tinch  pressa  de  ta  Rabosa,  si  es  gran  o  xica.  > 
De  aquí,  ells  arribaren  en  un  altre  riu,  y  lo  Escuder, 
ab  la  cuyta  que  portava,  comengá  a  dir :  «  Aquest 
»  déu  ésser  lo  riu  del  perill. »  Respós  lo  Cavaller  : 
«  Encara  no  arribám  allá. »  Y  lo  Escuder  torna  a 
dir :  «  Per  causa  del  que  diguí  de  la  Rabosa  de  vuy, 
»  dich  agó;  per  cert  no  era  major  que  un  raoltó. »  Y 
lo  senyor,  mirant  en  tot  lo  que  lo  Escuder  havía  dit, 
dix  li :  «  Lléixa-m  ja  de  ta  Rabosa;  parla  de  altra 
»  cosa.  »  Y  com  arriben  ja  a  la  nit  al  gran  riu,  dix 
lo  Escuder  :  «  Ja  pense  que  es  aquest  lo  riu  de  que 
»  havém  parlat  *  La  Cavaller  dix  :  «  Sí,  veritat  es 
»  que  aquell  es  lo  riu  de  grans  maravelles.  >  Y  lo 
Escuder  ab  gran  por  y  pie  de  vergonya,  dix  així : 
«  Senyor,  jo'm  confesse  ací  la  falcía  que  he  dita  en 
>  lo  fet  de  la  Rabosa;  que  jo't  jur  per  lo  meu  cap 
»  que  la  Rabosa  que  jo  víu  en  aquella  altra  regió,  no 
»  era  major  que  la  de  [que]  vuy  verem.  »  Y  llavors 
lo  Cavaller,  ab  goig  y  rialles  increpant-lo,  dix-li  així: 
«  Jo't  jur  així  mateix  que  aquesta  aygua  de  aquest 
»  riu  no  es  pijor  ni  mes  perillosa  que  altres  aygües.> 
Aquesta  faula  reprén  y  amonesta  les  falcíes  que 
sens  mesura  menten,  que  s'esmenen,  perqué  mol- 
tes  vegades  ells  mateixos  son  apartats  y  retrets  deis 
prudents,  per  que  se  contradiguen  a  sí  mateixes, 
revocant  les  falcíes  per  ses  boques  mateixes. 

Ací  se  acaben  les  faules  Extravagants  antigües  de 

l'Isop,  no  sé  si  son  atribuhides  a  ell  ver- 

daderament  o  fictament. 


SEGUEIXEN-SE  ALGUNES 

FAULES    D'ISOP 

DE  LA 

TRANSLATIÓ    NOVA    DE   REMICI 


[/  Jtf.]       *La  primera  faula.  —  De  la  Águila 

Y   DEL   CORB 


>3°) 


No  acome- 
tes defer 
lo  que  no 
te  basta  la 
forca. 


La  Águila,  volant  de  una  roca  alta,  prés  ab  sí 
un  Anyell  de  una  ramada  de  ovelles,  llevant- 
lo  en  alt;  y  vent  agó  lo  Corb,  mogut  de  enveja,  va- 
se'n  volant  contra  un  Moltó  ab  gran  remor,  pensant 
de  péndre-1  y  portar  ab  sí  lo  Moltó  com  la  Águila. 
Lo  qual  se  ambolicá  y  més[¿j]  ses  ungles  en  la  llana 
del  Moltó,  de  manera  que  no  pogué,  per  molt  que 
bates  les  ales,  descabollir-se  del  vello  del  Moltó. 
Y  com  lo  vés  lo  Pastor  així  estar  travat  en  la  llana, 
corre  pera'l  Corb,  y  prenent-lo,  y  llevant-li  les  ales, 
va'l  donar  ais  minyons  pera  jugar  ab  ell.  Y  com  hu 
li  demanás  quíiTocell  era,  respós  ell:  «Primer, 
»  quant  al  cor,  Águila;  ara  conech  que  só  Corb.  » 
26 


202 


LES    PAULES    D  ISOP 


Significa  aquesta  faula  que  lo  qui  gosa  y  acomet 
mes  que  ses  forces  basten,  que  moltes  vegades  cau 
en  fortunes  grans  y  fa  riure  lo  poblé  de  sí. 


La  .ij.  —  De  la  Águila 

Y  DE   L'ESCARABAT 


No  den 

hom 

menys- 

prear  los 

prechs  de 

l'impotent. 


La  Águila  anava  seguint  detrás  una  Liebre  per 
péndrela;  la  qual,  vent  que  no  podía  escapar, 
per  no  veure  hónt  se  pogués  metre  per  ésser  defe- 
sa,  y  aprés  veu  un  Escarabat,  del  qual  demaná  so- 
cors  y  ajuda,  comanánt-se-li  *molt  com  afreturant  de 
defensor.  Y  lo  Escarabat  la  rebé  emparant-la,  pro- 
metent-li  que  ell  la  defensaría.  Y  en  aquest  instant 
veu  com  1' Águila  se  acostava,  a  la  qual  ell  prega 
molt  afectuosament  que  no  volgués  enujar  ni  matar 
la  Liebre  que  s'era  acomanada  a  ell.  1/ Águila, 
menyspreant  la  poquedat  de  l'Escarabat,  no  cura 
de  ohir-lo,  mas  davant  ell  mateix,  prés  y  mata  la 
Liebre.  Lo  qual,  sentint-se  per  injuriat,  segueix-la  y 
procura  de  saber  hónt  feya  la  Águila  son  niu.  Per 


(>3i) 


LES    NOVES    DE   REMICI 


203 


temps  la  Águila  pongué  sos  óus,  y  com  acó  hagué 
sabut  lo  Escarabat,  puja  y  vola  al  niu  de  la  Águila, 
de  hont  gitá  y  llanca  sos  óus  en  térra.  La  Águila,  mo- 
guda  y  incitada  de  enuig  y  congoixa  que  havía  deis 
óus  perduts,  puja  alt  pera  Júpiter  perqué  es  ella  a 
ell  molt  sagrada,  y  demaná-li  que  li  manas  donar 
un  lloch  cert  y  segur  pera  pondré  sos  óus  5  ell  li 
atorgá  que  com  vés  que  fos  temps  de  abril,  que'ls 
posas  en  lo  sí  del  mateix  Júpiter.  Y  PEscarabat  com 
ohís  tot  acó,  guarda  en  quín  temps  pondría  la  Águi- 
la los  óus;  y  sabut  quan  los  posa,  ell  puja  volant  ab 
una  pilota  de  fems  allí  hont  estava  Júpiter  y  lleixá 
caure  la  pilota  sobre  lo  mateix  sí  de  Júpiter;  y  vo- 
lent  llevar  de  son  sí  los  fems,  ensemps  ab  los  fems 
gitá  los  óus.  Y  de  allí  avant  se  diu  que  la  Águila 
no  pon  óus  mentre  hi  ha  escarabats.  Vol  dir  aques- 
ta faula  que  no  es  de  injuriar  algú  per  rich  que  síe, 
perqué  no  hi  ha  dengú  que  síe  injuriat  que  no  vulla 
venjanca  com  ve  lo  temps. 


La  .iij.  —  De  la  Rabosa  y  del  Cabro 


(132) 


Primer  se 
déu  pensar 
la  fi  que 
comentar 
la  obra. 


204  LES    FAULES    D  ISOP 


Los  hómens  de  bon  consell  primerament  miren 
la  fí  abans  que  comencen  les  coses  que  volen 
fer,  segons  se  collegés  de  aquesta  faula.  La  Rabo- 
sa y  lo  Cabro,  per  causa  de  beure,  devallaren  a  una 
font  o  pou,  y  despuix  que  hagueren  satisfet  a  la  set, 
miraren  la  eixida  del  pou  que  era  difícil  y  mala; 
sobre  la  qual  considerant,  dix  la  Rabosa:  «  Germá, 
»  ou  mon  consell,  quejo  he  pensat  quina  cosa  con- 
»  vé  pera  que  iscám  de  ací  ab  salut:  si  tu  vols  estar 

>  dret  sobre  tos  peus  y  acostar  te  a  la  paret  ab  los 

>  corns,  jo  pujaré  per  tes  espatlles  y  corns,  y  així  ei- 

>  xida,  com  seré  dalt,  péndre-t  ab  la  má  y  ab  la  mía 
»  ajuda  eixirás.  »  Y  lo  Cabro,  seguint  lo  consell  de 
la  Rabosa,  feu-ho  de  la  manera  que  ella  li  persuadí. 
Y  eixida  la  Rabosa  de  la  font,  estant  en  segur,  es- 
carnía lo  Cabro.  Com  acusas  a  la  Rabosa  de  la  con- 
cordia y  contráete,  y  que  ella  no  volía  complir  se- 
gons que  entre  ells  havía  passat,  requirint-la  que 
tingues  y  servas  la  concordia,  respón-li  ella :  c  ¡Oh 

>  Cabro  cortés !  Si  tu  fosses  provehit  de  sabiesa  y 
*  prudencia  com  ets  abundant  de  barbes,  no  fores 
»  devallat  al  pou  abans  que  mirasses  y  pensasses  la 

>  eixida.  »  Y  així  significa  aquesta  faula  que  lo  pru- 
dent  y  entes,  primer  déu  pensar  a  la  fí  ans  que  co- 
mencé la  obra. 


*La  .iiij.  —  Del  Gat  y  del  Gall        [>.] 

Dels  hómens  de  mala  natura  y  condició,  se 
posa  tal  faula.  Com  lo  Gat  prengués  un  Gall, 
cerca  va  ocasió  de  matar-lo  y  de  menjar-lo,  y  co- 
mencá-1  de  acusar,  dihent  que  era  hu  que  enujava 
y  torbava  a  tots,  no  lleixant-los  dormir  de  nit.  Lo 


LES    NOVES    DE   REMICI 


205 


L  aJí 

illilíB  ^§P 

1  L¿-5^ 

ir 

33) 

mwi 

^§jm. 

______ 

Qui  acos- 
tutnat  ha 
malfer,no 
seyn  pot 
deixar. 


Gall  se  escusava  que  alió  feya  per  profit  de  tots, 
perqué  los  despertava  per  que  fessen  lo  que  mester 
hauríen.  Dix  mes  lo  Gat  al  Gall :  «  Cruel  es  y  molt 
»  malvat  y  facinarós,  car  tu  cometeres  contra  lo 
»  orde  natural,  luxuriant  ab  ta  mare  y  germanas, 
»  no  guardant  deute  ni  parent  ni  algú. »  Agó,  respós 
lo  Gall,  que  ho  feya  per  donar  guany  a  son  senyor, 
per  quant,  sens  compte,  mijencant  aquell  coyt  y  acos- 
tament  seu,  les  gallines  poníen  los  óus.  Y  llavors  lo 
Gat  dix :  «  Encara  que  tingues  moltes  escusacions, 
»  per  aixó  jo  no  entench  de  dejunar.»  Vol  dir  aques- 
ta faula  que  lo  mal  y  pervers  per  natura,  com  propo- 
sa de  fer  mal  en  son  cor,  que  no  haurá  causes  corn- 
patents  perqué  si  moga,  ni  per  aixó  deixa  de  complir 
sa  intenció. 


La  .v.  —  De  la  Rabosa  y  de  la 
Mata  o  Romaguera 

Follía  es  demanar  favor  ne  ajuda  de  aquelles 
que  de  sa  natural  los  ve  enujar,  y  no  apron- 
tar a  d'algú,  de  que  parla  aquest  breu  exemple. 


2o6 


LES    FAULES    D'lSOP 


Com  la  Rabosa  pujas  en  una  montanya  per  esca- 
par-se  del  perill  en  que  estava,  per  *  quant  la  se- 
guíen  los  gocos,  abracá-s  ab  una  Mata  o  arbre  espi- 
nos; així  ses  mans  ab  les  espines  se  lesiá  y  rompe; 
y  despuix  que's  veu  greument  rompuda  de  aquelles 
espines  de  l'espinar,  dix  :  «  Jo  venguí  a  tu  per  que 
»  m'ajudasses,  y  tu  pitjor  fas  que  mon  enemich.  > 
A  la  qual  dix  la  Mata  o  arbre :  <  Amiga,  tu  errares, 
»  car  per  engany  pensares  de  péndre-m  com  sois 
>  pendre  altres  coses.»  Vol  dir  aquesta  faula  que  fo- 
llament  se  demana  ajuda  y  favor  de  aquell  que  mes 
inclinat  y  natural  es  fer  mal  y  dany  que  ajudar. 


(i34) 


[/•  7&- 


La  .vj.  —  De  l'Home  y  del  Deu 

DE  FUST 

Tróba-s  per  aquesta  faula  que  lo  mal,  si  en  algún 
temps  apronta,  no  fa  alió  sino  per  forca  y  cons- 
tret.  Un  Home  que  tenía  en  sa  casa  un  Déu  de  fust, 
pregara  en  aquell  *  que  li  donas  algún  bé.  Empero 
quant  ell  mes  pregava  y  mes  orava  a  ell,  tant  menys 
de  bé  ni  profit  havía  en  sa  casa,  y  encara  cada  día 


LES    NOVES    DE   REMICI 


207 


(135) 


se  li  aumentava  la  pobresa  y  angustia.  Finalment, 
mogut  de  gran  ira,  prés  a  son  Déu  de  fust  per  les 
cuixes  y  dona  ab  ell  de  cap  en  les  parets;  y  així, 
trencant  son  cap,  isqué-n  molt  or  de  ell.  Y  lo  Ho- 
me, collint  son  or,  dix  a  son  Déu :  €  Molt  pervers  y 
»  cruel  es  y  perfidiós  que  no  m'has  volgut  fer  algún 

>  bé,  mes  quan  t'he  ferit  y  deshonrat  m'has  fet  molt 

>  de  bé.  »  Vol  dir  aquesta  faula  que  lo  mal  home 
no  fa  bé  ni  profit  sino  per  forca. 


Lo  mal 
home  no  es 
bo  sino  per 
forca. 


Faula  .vij.  —  De  un  Pescador 

Totes  les  coses  se  fan  bé,  les  quals  en  son  de- 
gut  temps  se  fan,  segons  significa  aquesta  fau- 
la. Un  Pescador  que  no  era  avisat  ni  espert  en  la 
art  de  pescar,  ab  flautes,  trompetes  y  filats  se  acos- 
tá  a  la  ribera  de  la  mar,  y  sehent-se  en  una  roca, 
[soná]  la  trompeta  y  flauta  lo  mes  alt  que  podía,  pen- 
sant  que  així  pendría  mes  llaugerament  los  peixos 
coneixent  los  cants.  Y  coneixent  que  [ab]  los  sóns 
de  flautes  y  trompetes  no  aconseguía  dengún  profit, 
deixades  les  flautes,  llanca  lo  filat  en  la  mar,  y  prés 


208 


LES    FAULES    D  ISOP 


molts  peixos;  y  com  saltaven,  dix  lo  Pescador  cor- 
tesament :  «  ]  Oh  ignorants  folls  animáis  l  Quán  jo 

*  cantava  ab  la  flauta  y  trompava,  novulgués  dancar; 
»  ara  que  no  cante  ¿pera  qué  comencáu  de  dancar 
t  y  de  saltar?  »  Y  així  totes  les  coses  se  fan  bé,  en 
son  temps  convenients. 

*  La  .viij.  —  De  les  Rates  y  del  Gat  [/  79-] 


Lo  enga- 

nyat  nunca 

pus  déu 

fiar  de  Ven- 

ganyador. 


(137) 


LES   NOVES    DE    REMICI 


209 


Com  lo  prudent  y  sabi,  si  una  vegada  es  enga- 
nyat  de  algú,  despuix  no  creu  ais  fletes  y  fal- 
sos hómens,  próva-ho  aquesta  faula.  Sentint  lo  Gat 
que  en  una  casa  havía  moltes  Rates,  ana  a  elles  y 
prés  ne  moltes  d'elles,  prenent  les  unes  aprés  de 
altres.  Mes  les  Rates,  sentint  que  de  día  en  día  se 
acabassen  y  se  apoquissen,  acostáren-se  y  digueren 
que  no'ls  venía  bé  d'aquí  avant  de  tirar  al  baix,  y 
acordáren-se  estar  y  habitar  alt,  en  lloch  hont  lo 
Gat  no  pogués  pujar,  per  que  no's  perdessen  totes. 
Lo  qual,  entenent  aquest  consell  de  les  Rates,  fingí 
y  dissimulá  que  era  mort;  y  penjá  s  per  los  peus  per 
una  barra  que  esta  va  aj  untada  a  una  paret.  Y  una 
de  les  Rates  que  estave  alt,  mirant-lo  agudament, 
dix :  «  ¡  Ay  amigues  I  Encara  per  algún  cas  jo  no 
>  abaixaría  de  ací.  »  Significa  aquesta  faula  que  lo 
qui  es  enganyat  una  vegada  no  déu  creure  ais  fal- 
sos simuladors. 


La  .ix.  —  DelXlaurador 

Y  DE  LA  ÁVICARDA 


(138) 


Qui  ab  los 
tnals  se 
acompa- 
nya  es  ten- 
gut  per 
mal. 


27 


2IO 


LES   PAULES    D'lSOP 


Lo  qui  ab  los  mals  en  companyía  es  prés,  per 
egual  pena  es  punit  ab  ells,  segons  nos  mos- 
tra  aquesta  faula.  Un  Llaurador  para  sos  llacos  pera 
pendre  les  grúes  y  oques,  perqué  li  destruhíen  sos 
blats  y  sements;  y  prengué  ab  elles  una  Avicarda, 
la  qual,  vehentse  presa,  prega  al  Llaura*dor  que  la  [v. 
soltás  y  la  envías,  puix  ella  no  era  grúa  ne  de  ge- 
nerado de  oques,  per  quant  li  destruhíen  sos  for- 
ments  y  sements;  que  la  soltás,  que  ella  era  tan  pia- 
dosa entre  tots  los  ocells,  per  que  no  desemparás  a 
son  pare  en  sa  vellesa,  mes  en  tots  temps  los  servi. 
Y  lo  Llaurador,  sosrihent  se,  dix-li :  «  Lo  que  par- 
>  les  bé'n  só  cert,  pero  puix  ab  les  al  tres  es  presa, 
»  convé  que  de  igual  pena  muyres  ab  elles.  >  Vol 
dir  aquesta  faula  que'ns  guardém  de  mala  compa- 
nyía. v^ 


La  .x.  —  Del  M090  que  guarda  va 

LES  OVELLES 


Lojalsiós 

enea)  a  que 

diga  veri- 

tat  no  es 

cregut. 


.    (J39) 


V. 


LSS   NOVES   DE   REMICI  211 


Lo  qui  es  infamat  per  mentider,  encara  que  di- 
ga veritats  no  es  cregut,  sobre  lo  qual  es  de 
mirar  en  aquesta  faula.  Pasturant  un  Pastor  ses 
Ovelles  en  lloch  eminent,  bo  y  alt,  moltes  voltes 
cridava  socors  per  burlar-se  deis  que  a  l'entorn  tre- 
vallaven  terres,  dihent :  «  j  Ay  deis  Llops  l  »  Y 
ohint  la  exclamació  los  que  eren  en  la  comarca, 
deixant  sos  trevalls,  veníen  per  socórrer-lo,  y  no 
trobant  nengún  llop,  tornáven  se'n  pera  sos  trevalls, 
y  lo  Pastor  posava  algunes  escuses,  dihent  que  los 
llops  eren  fugits  per  parts  amagades.  Y  com  aquell 
Moco  hagués  feta  aquesta  burla  per  jóch  moltes  ve- 
gades,  un  día  verdaderament  lo  Llop  entra  en  ses 
Ovelles,  y  així  comencá  de  cridar  lo  fadrí  com  al- 
tres  vegades,  demanant  socors  y  dihent :  €  j  Ay  deis 
»  Llops !  »  Mas  los  trevalladors,  pensant  que's  bur- 
lava  com  les  altres  vegades,  no  curaren  de  socó- 
rrer-lo,  y  així  lo  Llop  destruhí  y  mata  quantes  Ove- 
lles volgué.  Y  aixó  li  seguí  a  d'aquell  Pastor  menti- 
der: perqué  altres  vegades  havía  mentit,  no'l  cre- 
gueren  quan  deya  veritat  y  demaná  ajuda. 


La  .xj.  —  De  la  Formiga 
y  de  la  Coloma 

Aquesta  faula  significa  que,  puix  los  animáis 
bruts  son  agradables  y  fan  gracies  ais  qui'ls 
fan  bé,  que  molt  mes  deuen  agrahir  los  hómens  que 
teñen  rahó  natural  en  aquells  de  qui  reben  benefi- 
cis.  Stant  una  Formiga  ab  gran  set,  devallá  a  una 
font  a  beure,  ahont  per  cas  caygué  dins  en  l'aygua; 
y  escaygué-s  en  aquest  temps  estar  en  un  arbre  una 
*  Coloma,  la  qual,  vehent  que  la  Formiga  se  ofega- 


212 


LES    FAULES   D'ISOP 


[Lo  bo]  gra- 
tifica a  qui 
bé  li  faylo 
mal  no. 


va,  trenca  una  rameta  ab  sa  boca,  y  així  la  gitá  en 
la  font  molt  prestaraent;  a  la  qual  rama,  prenent-se 
la  Formiga,  se  escapa  y  isqué.  Y  elles  estant  així, 
arriba  de  camí  un  Cacador  de  coloms,  y  comencá 
de  aparellar  sos  filats  y  aparaments  per  pendre  aque- 
lla Coloma;  y  la  Formiga  vehent  [acó,  mordé  a  la 
cama  del  Cacador,  per  lo  qual,  sentint]-se  dolor  en 
la  cama,  deixats  sos  aparells,  se  n'aná  pensant  fos 
aldre.  Y  la  Coloma  vehent  acó  y  lo  moviment  del 
Cacador,  vola  de  aquell  arbre,  y  així  escapa.  Vol 
dir  aquesta  faula  que  no  déu  ésser  dengú  ingrat 
contra  aquell  de  qui  reb  bé. 


(140) 


La  .xij.  —  De  la  Abella  y  del  Déu 
Júpiter 

Algunes  vegades  esdevé,  segons  se  conté  en 
aquesta  faula,  que  pregant  nos  per  algún  mal 
que  vinga  a  nostres  enemichs,  torna  en  nosaltres 
mateixos  aquell  que  suplicám  contra  ells.  La  Abe- 
lla, que  es  mare  de  la  cera,  fonch  un  temps  a  sacrifi- 
car ais  Déus,  la  qual  oferí  a  Júpiter  mel;  y  ell,  molt 
alegre  de  son  sacrifici,  maná  que  li  fos  atorgada 


LES    NOVES    DE  REMICI 


213 


MI 


Lo  bo  gra- 
tifica a  qui 
bé  Ufa  y  lo 
mal  no. 


qualsevol  cosa  que  a  Déu  demanás.  La  Abella,  co- 
neixent  que  Júpiter  estava  molt  alegre  y  benigne 
envés  ella,  suplica  de  aquesta  manera:  «  |Oh  molt 
»  ciar,  y  excellent,  y  illustrissim  Déu  deis  Déusl  Su- 
>  plich  davant  ta  excellencia  y  magestat  que  m'ator- 

*  gues,  a  la  túa  *  serventa,  aquesta  gracia  y  mercé: 
»  que  qualsevol  que's  plegará  a  la  abella  per  furtar 
»  o  forcar  la  mel  [y|  jo'l  mordré,  que  muyra  lo  tal 

*  tantost. »  Y  lo  Déu  Júpiter  que  amava  lo  llinatge 
deis  hómens,  delliberant  sobre  aquesta  suplicació 
madurament,  en  la  fí  maná  en  aquesta  manera : 
«  Prou  es  que  qualsevulla  que't  furtará  la  mel  de 
»  la  ama,  y  al  tal  mordrás;  en  la  mordedura  lleixa- 
»  ras  lo  fibló,  que  tantost  te  muyres  tu  mateixa,  y 
»  lo  teu  fibló  sía  a  tu  ta  vida.  >  Y  així  torna  sobre 
la  Abella  lo  mal  que  volía  pera'ls  altres.  Significa 

aquesta  faula  que  cascú  se  guart  de  no  sopli- 

car  mal  per  altre,  perqué  lo  mal  que 

li  ix  per  la  boca  en  sos  pits 

lo's  trobe. 


2I4 


LES    FAULES    D'lSOP 


La  .xiij.  —  De  un  Fuster 


V 


Iuant  mes  piados  es  Déu  ais  bons,  tant  es 
cruel  ais  mals,  segons  significa  aquesta  fau- 
la.  En  la  ribera  de  un  riu  dedicat  y  atribuhit  al  Déu 
Mercuri,  tallant  fusta  un  Fuster,  caygué  la  destral 
ab  que  tallava  dins  en  lo  riu;  y  lo  Fuster,  pobre,  ve- 
hent-se  sens  sa  destral  ab  la  qual  guanyava  sa  vida, 
comencá  de  plorar,  y  plányer-se  gemegant  ab  gran 
angustia  en  la  mateixa  ribera,  demanant  ésser  reco- 
rregut  en  sa  necessitat  deis  Déus.  Ohint  acó  lo  Déu 
Mercuri,  mogut  de  misericordia  de  ell,  aparegué  al 
Fuster  demanant-li  de  la  causa,  y  ohida  per  lo  Déu 
Mercuri,  ell  li  aporta  una  destral  de  or,  y  de*maná 
al  Fuster  si  era  aquella  la  súa  destral;  lo  qual  li  res- 
pos  que  per  cert  aquella  destral  no  era  aquella  que 
a  ell  era  cayguda  en  lo  riu.  Aprés,  la  segona  vegada, 
li  mostrá  una  destral  d'argent,  la  qual,  lo  Fuster 
negá  així  mateix  ésser  súa.  A  la  tercera  vegada  li 
oferí  la  súa  propria  destral  de  ferro,  y  lo  Fuster,  co- 


LES    NOVES    DE   REMICI  21 5 

neixent  aquella  per  súa,  atorgá  aquella  ésser  la  súa 
destral.  Y  lo  Déu  Mercuri,  vehent  aquell  home  així 
pobre  tan  verdader  y  just,  doná-li  totes  les  tres  des- 
trals,  així  la  de  l'or  com  la  d'argent  y  la  propria 
súa;  ab  les  quals  tres  destrals,  anant  lo  Fuster  ben 
alegre  pera  los  companyons,  contá-ls  la  súa  bona 
sórt.  Y  hu  de  aquells  companyons,  mogut  de  cob- 
dicia,  pensant  de  haver  alguna  bona  fortuna,  aná- 
se'n  per  aquell  riu,  y  gitá  una  destral  que  tenía  ab 
ell,  y  segué-s  plorant  y  complanyent-se  a  la  ribera 
del  riu,  donant  grans  veus;  al  qual  no  menys  apare- 
gué  lo  Déu  Mercuri  ab  una  destral  de  or,  dihent-li 
si  era  aquella  la  súa  destral  que  ell  havía  perduda. 
Lo  qual,  ab  gran  cobdicia,  [respós]  sens  dubte  algú 
que  aquella  era  la  súa  destral;  y  coneixent  lo  Déu 
Mercuri  sa  imprudencia  y  poca  vergonya,  y  mentida 
ab  desordenat  apetit,  ni  la  de  or  ni  la  súa  mateixa 
que  havía  llancada  en  lo  riu,  no  la  hagué.  Y  així  la 
bondat  deis  hómens  es  remunerada  y  pagada  deis 
Déus,  y  la  maldat  es  punida. 


La  .xiiij.  —  Del  jove  Lladre 

Y  DE   SA  MARE 

\f.82.\  *  (  )UI  no  es  castigat  en  lo  principi,  quan  comen- 
j¿ó  ca  delinquir  y  fer  mal,  de  día  en  día  se'n 
torna  pijor,  segons  proba  aquesta  faula.  Mig  bur- 
lant,  un  jove  que  aprenía  de  lletra,  furtá  un  llibre 
en  que  llegía  son  companyó,  y  portal  a  sa  Mare, 
la  qual,  en  lloch  de  castigar-lo  y  repéndre-1  de  alió, 
rebé-1  ab  gran  alegría;  de  aquí  a  poch  lo  jove  furtá 
un  manto,  y  un  robo  a  un  altre  companyó,  lo  qual 
no  menys  ho  porta  a  sa  Mare,  la  qual  ho  rebé  bo- 
nament;  y  lo  jove  mal  castigat,  cada  día  furtava, 


2l6 


LES    FAULKS    D'lSOP 


prenent-ho  per  ofici,  en  manera  que  com  furtás  mol- 
tes  coses,  y  grans,  un  día  ell  fonch  prés  en  un  furt 
manifest;  y  prés  y  turmentat,  que  fos  penjat  com  a 
lladre  que  era.  Y  com  lo  portassen  al  lloch  de  la 
justicia,  la  Mare  lo  seguía  plorant  y  planyent,  lo  qual 
demana  llicencia  pera  parlar  una  paraula  ab  saMare 
secretament;  y  giran t-se  pera  parlar  ab  ella,  y  acos- 
tant  sa  boca  a  la  orella  d'ella  [com  si]  li  parlas  en 
secret,  llevá-li  tota  la  orella  ab  les  dents  a  sa  Mare. 
Y  ella,  congoixant-se  molt  de  la  dolor,  malahía  la 
mare.  Aquells  qui'l  portaven,  prenent  alió  per  gran 
desobediencia  y  fóra  de  orde,  inculpáven-lo,  no 
solament  del  furt,  mas  per  la  crueltat  que  comete 
contra  sa  Mare.  Y  lo  Lladre,  sens  vergonya  alguna, 
dix  :   c  No  us  maravelléu  perqué  jo  he  tallat  la  ore- 

>  lia  a  ma    Mare,  per  quant  ella  fonch  causa  de 

>  aquest  mal  que  jo  pas,  y  de  tots  mos  mals,  per- 

>  que  si  ella  me  hagués  castigat  com  jo  furtí  lo  lli- 

>  bre  a  l'estudiant,  jo'm  fóra  deixat  de  íurtar  y  no 

>  fóra  vengut  a  ésser  penjat  per  lladre.  »  Y  així 
amonesta  aquesta  faula,  que  al  principi  s'han  de 
castigar  y  de  rependre  los  infants  quan  cometen  al- 
gún crim  o  delicte,  per  que  no  procehisquen  a  ma- 
jors  pecats. 


LES    NOVES   DE   REMICI 


217 


La  .xv.  —  De  la  Puca  y  de  l'Home 


(144) 


w 


Que  deis  mals  que  per  costúm  pequen  y  no  ees- 
sen,  no  es  de  haver  misericordia,  encara  que 
sa  error  o  pecat  sía  petit,  significa  aquesta  faula: 
Que,  mordent  una  Puca  a  un  Home,  fonch  presa 
d'ell;  y  ella,  estant  així  presa,  fonch-li  demanat  per 
ell:  «¿Quí  eres  qui  així  me  mordíes  en  les  cuixes?> 
Dix  ella :  t  Jo  so  del  llinatge  deis  animáis  ais  quals 

>  de  sa  natura  los  es  donat  de  mordre  les  persones 

>  y  viure  de  aquesta  manera.  *  Y  per  co  te  prech 
»  que'm  perdones,  y  no'm  mates  pus  sabs  que  lo 

>  mal  per  mi  comes  es  poch,  y  jo  no  puch  molt  mal 
»  fer.  t  Y  l'Home,  sotsrient-se,  li  respongué:  c  Per 
t  aixó  morras  per  mes  mans,  perqué  ta  natura  no 

>  es  inclinada  a  algunes  coses  bones  ni  convé  que 

>  poch  ni  molt  enuges  nengú.  >  Y  així'ns  mostra 
aquesta  faula  que  no  es  de  perdonar  ais  mals  enca- 
ra que  son  delicte  y  crim  sía  xich,  pus  que  son 
acostumats  de  fer  mal,  y  tant  se  déu,  y  encara  mes, 
considerar  la  voluntat  y  ús,  com  lo  fet  y  crim  comes. 

28 


No  déu 
hom  perdo- 
nar a  qu>. 
continua- 
mentfa 
mal. 


2,8 


LES   FAULES   D'ISOP 


La  .xvj.  —  Del   Marit  y  de  les  dues 

MüLLERS 


Bo  es  cam 

sarse  ab 
son  egual. 


*  TVT  o  hi  ha  major  salut  pera'ls  vells  que  no  teñir 
JJNI  dones,  y  majorment  dones  joves,  segons  se 
manifesta  per  aquesta  faula.  Era  temps  de  estiu  en 
lo  qual  los  memores  genitals  mes  se  mouen;  y  un 
Home  criat  y  usat  en  plahers  y  delits,  com  fos  po- 
sat  en  mija  edat  y  ja  mig  blanch,  prés  dues  Mullers 
ensemps,  la  una  vella  y  l'altra  jove;  les  quals,  totes 
plegades  en  una  casa  estant,  la  dona  vella  per  por- 
tar al  Marit  a  la  súa  amor,  esplugáva-li  lo  cap  cada 
día,  y  lleváli  los  cabells  negres  per  que  semblas 
mes  vell  y  participas  mes  en  lo  parer  ab  ella,  que 
era  mes  vella.  L'altra  Mullerjove,  pensá  també  com 
lo  apartas  de  la  conversació  de  l'altra  Muller,  por- 
tant-lo  a  sa  amor,  perqué  no  menys  li  comencá  de 
llevar  los  cabells  blandís,  desijant-lo  tornar  mes 
semblant  a  ella  en  joventut.  Final ment,  de  tal  ma- 
nera fonch  pelat  entre  les  dues,  que  era  cosa  de 


(145) 


[/•#.] 


LES    NOVES    DE   REMICI 


219 


riure  y  jóch  entre  lo  poblé.  Y  així  par  que  es  gran 
salut  ais  vells  no  teñir  mullers,  en  especial  que  no 
sien  jóvens,  si  no  volen  viure  en  continua  pena  y 
turment,  y  ésser  soterráis  vius;  perqué  guárda-t  que 
no't  contengue  tal. 


La  .xvij.  —  Del  Pagés  y  de  sos  Fills 


46) 


>.] 


Lo  trevall  continu  pareix  tresor  y  porta  aquell, 
segons  se  mostra  en  aquesta  faula.  Un  Llau- 
rador,  coneixent  que  estava  en  fí  de  sos  díes,  de- 
sijant  que  sos  Fills  fossen  avisats  y  instruhits  en  lo 
conreu  de  ses  heretats,  cridá-ls  davant  sí,  y  dix-los: 
«  Fills:  jo  lleixe  tots  mos  béns  mobles  en  nostra  vi- 
>  nya;  d'aquí  avant,  com  los  volréu,  anáu-los  allí  a 
»  cercar,  y  partiu-los  entre  vosaltres,  que  allí  los 
»  trobaréu.  »  Y  aprés,  mort  lo  Pare,  a  cap  de  poch 
temps,  ells  se  n'anaren  a  la  vinya  a  sacar  los  béns, 
dihent  que  creyen  allí  trobar  algún  tresor  en  la  vi- 
nya; y  així  cavaren  la  vinya,  fonda,  ab  arades  y  al- 


220  LSS    PAULES    D'lSOP 


tres  instruments.  Empero  no  trobaren  tresor  nengú, 
segons  se  pensaven.  Mes  com  la  vinya  fos  molt  bé 
cavada,  dona  mes  fruyt  en  quell  any  que  en  altres 
dos;  y  així  guanyaren  molt  en  alió,  de  manera  que 
foren  richs.  Y  així  vol  dir  aquesta  faula  que  lo  tre- 
vall  de  cada  díe  es  tresor. 


Ací  se  acaben  les  Faules  de  l'Isop,  tretes  de  Remici 

componedor  de  aquelles,  de  la  nova  trasladó 

de  les  faules  gregues;  les  quals  no  son 

compreses  en  lo  quart  llibre  dites 

de  Rómulo. 


LES 

FAULES  DE  AVIANO 


La  primera'faula.  —  Del  PagÉS 
y"  del  Llop 


('47) 


[/•  84.] 


os  qui  a  les  paraules  de  les  dones  volen  creu- 
I  ^/  re,  moltes  vegades  son  enganyats,  segons 
significa  aquesta  faula.  Lo  Llop,  ab  gran  fam  que'l 
constrenyía,  una  vegada,  eixint  de  la  muntanya,  cer- 
cava  que  menjar  pera  sí  y  per  sa  muller  y  a  sos  filis; 
lo  qual,  mes  secretament  que  podía,  acostá-s  a  una 
casa  ab  esperanza  de  pendre  allí  alguna  vianda,  lo 
qual  ohí  la  veu  de  la  Mare,  y  del  Minyó  que  plorava 
dolorosament,  dihent-li  sa  Mare  :  «  Si  no  calles  jo't 
y  llancaré  al  Llop  rabiós  per  que't  menge.  >  Y  lo 
Llop,  crehent  aqüestes  paraules,  tota  la  nit  estigué 
ab  esperanza  que  li  donaría  la  Mare  son  fill,  se- 
gons li  havía  promés.  Mes  lo  jove,  despuix  que  pío- 


222 


LES   FAULES   D'lSOP 


lá  molt,  cansat  adormí-s;  per  la  qual  causa,  tota  sa 
esperanca  perdé  lo  Llop;  y  la  fam  lo  feu  tornar  a 
la  montanya  pera  sa  muller  y  filis.  Al  qual,  com  la 
Lloba  conegué  venir  a  tornar,  afamat,  y  smayat,  dix- 
li :  «  ¿Com  te  acontentes,  que  no  portes  nenguna 
»  cosa  o  furt,  segons  havíes  acostumat,  mes  ans 
»  vens  ab  la  boca  uberta,  y  trist?  >  A  la  qual  dix  lo 
Llop  :  «  No't  maravelles  com  no  porte  algún  robo 
»  o  cosa,  car  só  estat  detés  per  una  dona  tota  esta 

>  nit,  esperant  per  ses  paraules,  y  així  me  ha  prés 

>  lo  día;  y  com  fuy  sentit  deis  pagesos  y  gogos,  ab 
»  pena  y  gran  trevall  só  escapat;  per  quant,  men- 

>  tre  anava  cercant  alguna  vianda  pera  nosaltres, 
»  fonch-me  promés  un  infant  pcrftf]  la  mare,  empero 
»  no  me  fonch  donat,  y  per  go  ab  aquesta  esperan- 

>  $a  perillosament  fins  ara  he  tardat.  *  Per  la  qual 
cosa  se  conclou  que  lo  qui  no  vol  ésser  enganyat 
no  déu  dar  crehenga  a  la  fe  y  instancia  de  les  dones. 

La  .ij.  —  Del  Calápet  o  Tartuga 
y  dels  Ocells 


(i48) 


LES    FAULES    DE   AVIANO  223 


Sens  gran  trevall  no  pot  algú  pujar  a  les  coses  al- 
tes, y  quant  mes  alt  puja  de  sa  natura,  tant  mes 
greument  cau  baix,  segons  significa  aquesta  faula. 
Estant  tots  los  Aucells  aplegats  en  una,  vingué  lo 
Calápet  entre  ells,  dihent  així :  c  Si  algú  de  vosal- 
»  tres  me  volas  en  alt,  per  cert  jo  li  amostrarle  les 
»  cuixes  [conxes],  en  les  quals  se  críen  moltes  pedrés 
t  precioses;lo  qual  jo  no  puch  per  mi  acabar,  encara 

>  que  continuament  hoís  [anas],  perqué  jo  vaig  molt 
»  poch;  de  manera  que,  segons  mon  anar  pesat,  en 
»  un  día  complit  caminaría  ben  poch.  >  Los  Aucells, 
ohint  aquest  oferiment  y  prometiment  enganyós,  ale- 

v.]  gres  molt  per  *  alió,  deputáven-li  la  Águila,  que  es 
la  que  mes  alt  y  mes  prest  entre  elles  vola,  per  que 
lo  alcas  segons  son  desig  del  Calápet;  la  qual,  pre- 
nent-lo  en  les  ungles,  lo  puja  fins  a  l'alt  per  los  ay- 
res,  d'hont  li  demaná  que  li  mostrás,  segons  havía 
promés,  les  paixines  criants  les  pedrés  precioses;  y 
com  lo  Calápet  aixó  no  pogués  complir,  la  Águila 
lo  comenta  de  estrényer  ab  ses  ungles;  aprés  ell, 
gemegant,  dix  així :  «  Aquest  turment  no  haguera 

>  jo  passat  si  no  hagués  demanat  ésser  algat  alt  en 
»  lo  ayre.  »  Y  ohides  aqüestes  paraules,  la  Águila 
desampara  lo  Calápet,  y  caent  en  térra  fonch  mort 
y  despedacat,  al  qual  la  natura  tan  fortment  havía 
armat.  Significa  aquesta  faula  que  cadascú  sía  con- 

tent  de  son  estat  que  la  natura  li  dona,  per- 
qué la  superbia  poques  voltes  va  o  plega 
a  bona  fí,  mas  ans  engendra 
cayguda. 


224 


LES    FAULES    D'lSOP 


La  .iij.  —  De  les  dos  Llangostes 


Ncttgú  déu 

rependre 

a  altres 

son  mal 

mateix. 


Dengú  no  déu  redargüir  a  l'altre  de  la  culpa 
o  vici  que  té,  sens  primer  corregir  a  sí  ma- 
teix, segons  se  mostra  per  aquesta  faula.  Una  Llan- 
gosta,  mirant  sa  filia,  que  anava  tortament,  y  que  no 
porta  va  drets  los  peus  perqué  se  plegava  en  les  pe- 
drés males  y  camins  aspres  sens  carrera,  y  per  cau- 
sa que  an[á]s  dretament  y  sens  lesió,  dix-li  la  mare 
així :  <  Filia  amada,  no  us  placía  de  anar  per  estos 
»  camins  *  aspres  y  sens  carrera,  y  també  miráu 
»  per  que  no  anáu  així  a  tortes  y  a  través  ab  los  peus, 

>  ans  anáu  dreta  y  graciosament  y  no  us  lesiaréu 

>  tant.  »  Respós  la  filia  :  «  Mare,  anáu  vos  primera 

>  bonicament  davant  y  mirar-vos  he  com  vos  mo- 

>  véu,  y  seguiré  lo  mellor  que  poré  vostres  petjades.» 
La  mare,  comencant  de  anar,  veu  la  filia  que  ana- 
va  tan  torta  y  llejament  com  ella  mateixa,  y  així 
li  respongué  :  «  Maravell-me  com  me  redarguiu  de 
*  Tañar:  no  sabéu  vos  mateixa  millor  caminar.»  Y 
així  demostra  aquesta  faula  que  lleja  cosa  es  repen- 


>49) 


[/•  85. 


LES    FAULES    DE    AVIANO 


225 


dre  a  laltre  home,  puix  en  sí  mateix  [es]  digne  de 
reprensió. 

La  .iiij.  —  De  l'Ase  y  de  la  pell 

DEL  LLEÓ 


(150) 


w 


Cascú  déu  ajudar-se  de  ses  coses  propries  y  no 
usurpar-se  les  estranyes,  per  que  no's  veja  es- 
carnit  quan  serán  d'ell  llevades  les  coses  estranyes 
que  presumptuosament,  y  com  no  li  convenía,  usur- 
pa, com  significa  aquesta  faula.  Un  Ase,  trobant 
un  cuyro  de  un  Íleo,  se  vestí  de  aquell,  encobrint 
sos  membres  ab  aquell  quant  podía;  y  com  se  vés 
en  hábit  de  Íleo,  honrat  y  decorat  mes  que  sa  natu- 
ralesa  requería,  espantava  y  causava  por  ais  altres 
bestiars.  Y  ab  la  presumptió  que  tenía,  trapijava  les 
viandes  a  les  ovelles,  y  no  menys  espantava  los 
animáis  mansos,  així  com  cervos  y  liebres,  en  les 
montanyes.  Y  ell  anant  en  aquesta  pompa,  *  lo  Pa- 
gés  qui  l'havía  perdut  y  de  qui  era  lo  Ase,  per  cas 
passá  per  aquella  montanya,  ahont  lo  trobá  vestit 
29 


226 


LES    PAULES   D  ISOP 


de  la  pell  del  lleó;  y  prés-lo  per  les  orelles  llongues, 
les  quals  no  podía  cobrir;  y  donant-li  de  colps 
cruelment,  li  lleva  la  pell  del  lleó,  dihent-li:  «  Llau- 
»  gerament  aquests  que  no't  coneixen  espantes,  mas 
»  ais  que't  coneixen  no'ls  pots  espantar,  perqué,  com 
»  fores  y  es,  romandrás  per  Ase;  y  vis-te  de  les  robes 

>  y  vestidures  de  ton  pare,  y  no  cobdicies  les  hon- 
i  res  estranyes  que  no  pertanyen  a  tu,  per  que  no 

>  síes  menyspreat  quan  les  te  llevarán,  de  que  te 
*  pensaves  no  degudament  honrar.  > 


La  .v.  —  De  la  Granota  metgesa 
y  de  la  Rabosa 


Presumir 

sens  saber, 

esfollia. 


Com  dengú  no's  déu  lloar  de  saber  les  coses  que 
no  sab  ni  pot  complir,  si  vol  no  ésser  encorre- 
gut  ni  caure  en  vituperi  y  dany,  segons  significa 
aquesta  faula.  La  Granota,  nada  en  los  abismes  de 
les  aygües,  y  criada  estant  en  les  aygües  y  liachs 
per  tota  sa  vida,  isqué  al  prat  vert  y  florit  ahont  les 


LES    FAÜLES   DE   AVIANO  227 

besties  y  animáis  estaven,  dihent  y  fent-se  gran 
metgesa,  y  natural  en  l'art  de  la  medecina;  oferint- 
se  a  guarir  qualsevol  malalties,  encara  preservar  y 
conservar  la  vida,  mes  que  per  lo  millor  metge  lo 
qual  se  nomenava  Peoni,  qui's  deya  haver  fets  los 
Déus  immortals  ésser.  Mas  les  simples  besties,  cre- 
[/  86.}  hent  les  paraules  folies,  *  dáven-se  a  la  jactancia  y 
vana  eloqüencia  de  la  Granota.  Lo  qual,  com  vin- 
gués  a  les  orelles  de  la  Rabosa  que  es  mes  arte- 
rosa  que  les  altres,  dix-los  :  «  j  Oh,  qué  gran  fallía 

>  es  aquesta !  Jo  estich  maravellada  de  vosaltres. 
*  ¿Com  tan  follament  podéu  pensar  que  aqueixa 
»  Granota  puga  curar  alguna  malaltía  per  poca  que 

>  sía,  puix  ella  mateixa  es  groga  y  hitrópiga?  Y  si  ella 

!»  fos  tal  metge  com  diu,  ans  haguera  curat  a  sí  ma- 
»  teixa,  y  son  rugall  de  que  está  tota  plena  haguera 
»  llan^at  de  sí  mateixa,  de  manera  que  fos  de  creu- 
»  re;  y  com  la  llegesa  súa  sía  molt  apartada  del  sa- 
»  ber,  del  que  ella  desija  ésser  lloada,  y  molt  de- 
»  semblants  sien  ses  obres  de  ses  paraules,  no  curéu 
»  de  ses  faules  blanes,  perqué  la  llaor  de  sí  mateixa 
»  no  par  bé  en  la  súa  boca.  »  Les  quals  coses  ohi- 
des,  la  Granota  envergonyida  y  escarnida  de  son 
saber,  del  qual  se  lloava,  partí  s  de  aquí.  Aquesta 
faula  nos  demostra  que  no  es  de  creure  llaugerament 
aquelles  persones  que's  lloen  y  díen  que  saben  mol- 
tes  coses,  ans  es  de  guardar-se  d'elles  així  com  deis 
alquimistes,  los  quals  comunament,  ells  anant  fa- 
molenchs  y  sens  facultat,  volen  enrequir  ais  altres, 
y  pera  sí  mateixos  no  saben  guanyar  de  menjar;  car 
no  ho  fan  per  altra  cosa  sino  per  evitar  la  ocio- 
sitat,  girant  los  carbons  o'l  foch  y  bufen 
dihent  que  han  de  fer  coses  de 
maravella. 


228 


LES   PAULES   D  ISOP 


La  .vj.  —  Dels  dos  G090S 


Lo  catiu 
no  portaH 
ferro  per 
sa  honra. 


*  TT^Vefícil  y  mal  es  de  conéixer  aquells  que  son 
I  J  de  pervers  cor;  si  alguna  cosa  los  escáu,  si 
aquella  es  reputada  a  aquells,  ha  honra  o  deshonra, 
segons  se  conté  en  aquesta  fauta.  Era  un  home  que 
tenía  un  Goc,  lo  qual,  sens  lladrar  ni  moure,  mes  la 
coa  posada  entre  les  cuixes,  a  molts  mordía  a  trai- 
ció.  Coneguda  aquesta  condició  del  Goc,  son  amo, 
per  que  nengú  no  pretengués  ignorancia,  mas  fos- 
sen  avisats  de  la  falcía  de  aquell  Goc  y  se  guardas- 
sen  de  ell,  penjá-li  un  sancerro  al  coll  per  que  sa 
malicia  fos  manifesta  a  tots.  Mas  lo  Goc,  no  sabent 
la  causa  de  aquest  fet,  creya  que  la  esquella  que  li 
era  posada  en  lo  coll,  que  era  per  causa  de  honra  y 
de  bellesa  especial,  per  la  qual  menyspreava  ais  aí- 
tres  Gocos.  Y  un  Goc  vicios,  coneixent  acó,  y  mi- 
rant  lo  que  estava  així  superbiós  y  altiu,  contradía 
li  per  aqüestes  paraules  redarguint-lo  :  «  ]  Oh  foll  y 

>  desaventurat  1  ,;  Cóm  es  tan  foll  y  ignorant,  que 
»  penses  que  la  campana  que  tens  en  lo  coll,  la 

>  qual  te  fonch  posada  per  deshonor  y  per  vitupe- 


(iS») 


V. 


LES   PAULES   DE   AVIANO 


229 


>  ri,  creus  que  la  portes  per  honra  y  per  llaor  túa; 

>  per  la  qual  resistisques  y  menysprehes  ais  altres? 

>  Per  cert  en  pública  error  estás  ofuscat.  Y  aques- 

>  ta  esquelleta  tes  testimoni  de  ta  malicia,  per  la 
»  qual  los  hómens  falsament  y  folla  mords.  Y  sapies 

>  que  per  aquesta  causa  te  han  penjat  al  coll  la 

>  campaneta,  per  que  los  hómens  se  puguen  guar- 
»  dar  de  ta  malicia,  y  de  ta  follía  y  falcía  y  astucia, 
»  la  qual  si  mirasses,  en  nenguna  manera  ton  cor 
t  contra  nosaltres  no  exalcasses.  >  Y  ohides  aqües- 
tes paraules,  tornant  en  gran  estupor  y  vermellor, 
sentint-se  culpable  de  vergonya,  se  n'aná  de  la  com- 
panyía. 

La  .vij.  —  Del  Camell  y  [del]  déu 
Júpiter 


(p53)  m 


[/•  *M 


o  sabi  content  déu  ésser  de  alió  que  natura  li 
1 — j  ha  donat,  no  desijant  les  coses  estranyes,  per 
que  la  fortuna  no  contradiga  a  ell,  llevant-li  lo  que 
té;  per  la  qual  rahó,  segons  nos  significa  aquesta 
faula.  Lo  Camell,  venint  en  uns  camps  y  vehent 
una  gran  ramada  de  Toros  molt  ben  armats  de 


Al  que  cob- 
dicia  lo 
d'altri  que 
li  lleven 
lo  seu. 


230  LES    PAULES    D  ISOP 


corns,  malament  ho  soportava,  y  murmurava  per- 
qué no  li  paría  prou  la  forca  que  natura  li  havía 
donada.  Y  així,  anant  al  Déu  Júpiter,  de  aquesta 
manera  comencá  a  querellar-se  y  plányer-se :  c  |Oh 
%  quánt  vergonyosa  cosa  es  a  tan  gran  bestia  de 

>  eos  com  jo,  anar  sens  arma  y  defensió  I  Car  los 
»  toros  son  armats  de  corns,  los  porchs  de  dents, 

>  encara  los  aricons  de  espines,  y  així  totes  les  bes- 
»  ties  segons  son  estat;  jo  sois  vaig  sens  armes  per 

>  aquests  camps  y  camins  en  escarn  y  derrisió  de 

>  tots  los  animáis.  Per  tant,  oh  Júpiter,  lo  mes  su- 
»  birán  Déu  deis  Déus,  prech  y  demán-te  que  així 

>  com  ais  toros  has  mesos  corns,  me'n  poses  a  mi, 
»  ab  los  quals  me  puga  defendre,  y  no  sea  menys- 

>  preat  deis  altres  animáis.  >  Júpiter,  vent  son  des- 
agrahiment  del  benefici  de  la  granesa  que  havía 
rebut,  llevá-li  quasi  del  tot  les  orelles  grans  y  belles 
que'l  decoraven.  Y  sotsrihent-se  d'ell,  dix :   «  Per- 

>  que  no  fores  contení  de  aquelles  coses  que  natura 
*  y  fortuna  te  havíen  dades,  te  lleve  ara  les  orelles, 

>  per  que  te  recordé  pera  tostemps  de  aquesta  co- 

>  rrecció,  y  així  ab  por  gemegant  vages  tot  lo  temps 

>  de  ta  vida.  »  Aquesta  faula  demostra  que  no  déu 
algú  desijar  les  coses  de  altri,  per  que  no  perda  les 
que  pacíficament  tenía. 


*La  .viij.  —  Dels  dos  Companyons        [v. 

Aquesta  faula  nos  mostra  que  no'ns  mesclém  en 
les  companyíes  no  conegudes,  majorment  ab 
aquelles  en  les  quals  s'es  trobat,  segons  nos  mostra 
aquesta  faula.  Una  vegada  dos  Companyons  cami- 
naven  en  una  per  monts  y  per  valls  y  camins  plans 
y  aspres,  en  tanta  concordia  y  unitat,  que's  prome- 


LES   FAULES   DE  AVIANO 


23' 


(154) 


[/.  SS.\ 


tíen  y  s'oferíen  la  hu  a  l'altre  de  no  apartarse  per 
gran  y  diversa  fortuna  que'ls  vingués  al  davant.  Y 
ells,  no  havent  acabat  de  parlar  ses  ofertes,  veus- 
aquí  hont  aparagué  un  Onso  que  venía  dret  pera 
ells;  lo  qual,  vist  per  la  hu  d'ells,  lo  mes  prest  que 
pogué  comencá  de  fugir  y  puja  en  un  arbre  alt;  mas 
l'altre  Companyó,  coneixent  que  no  podía  fugint 
escapar,  gitá-s  estés  en  térra  com  a  mort,  en  tal  ma- 
nera que  no  espirava  ni's  movía.  Y  com  l'Onso  lo 
giras,  de  la  una  part  a  l'altra  portant,  aplicant  son 
morro  a  la  súa  boca  y  orelles,  com  ell  restrenyía  lo 
alé  sens  espirar  ni  moure-s  en  part  alguna,  l'Onso, 
sentint  que  lo  home  era  mort  y  sens  vida,  per  quant 
los  membres  d'ell  eren  refredats  y  la  calor  natural 
era  apartada  de  sos  óssos  per  la  gran  por  y  espant;  y 
així  cregué  l'Onso  que  fos  eos  mort  y  podrit,  y  per 
quant  no  es  de  sa  naturalesa  menjar  de  semblants 
carns  mortes,  y  així  lo  lleixá  sens  fer-li  mal  ni  lesió, 
tomant-se  a  sa  cova.  Despuix  que  lo  Onso  se  n'aná, 
devallá  l'altre  Companyó  del  arbre  y  dix  a  son 
Companyó:  tPrech-te  que'm  vulles  dir  quines  coses 
>  *  tant  secretament  lo  Onso  te  deya  a  la  orella 


Mes  val  a 
soles  que 
mal  acom- 
panyat. 


232 


LES    FAULES   D'lSOP 


>  quan  tan  fortment  estaves  posat  en  gran  espant 

>  y  angustia  de  la  mort.  >  Lo  qual  li  respongué : 
«  Per  cert,  moltes  y  diverses  doctrines  m'ha  ense- 

>  nyades,  en  especial  una,  la  qual  será  a  mi  mes  ne- 

>  cessariament  de  comendar  a  la  memoria,  y  es 
t  aquesta :  Que  tant  cora  pogués  me  gardas  de 
»  mala  companyía,  o  de  qui,  una  volta  me  sentís 
»  enganyat  o  defraudat,  que  de  aquí  en  avant  no'm 
»  curas  ni  entras  en  sa  companyía.  >  Y  dites  aqües- 
tes paraules,  se  n'aná  y  apartá-s  de  son  Companyó; 
y  se  n'aná  a  soles,  dihent  que  mes  val  anar  sois  que 
mal  acompanyat.  Significa  aquesta  faula  que  no  de- 
vém  fer  companyía  ab  hómens  flagiciosos. 


La  .ix.  —  De  les  dos  Olles 


Que  lo  pobre  y  mes  baix  no  déu  haver  compa- 
nyía ab  lo  rich  y  poderos,  nos  mostra  aques- 
ta faula.  Creixent  un  riu  súbitament,  dues  Olles  que 
estaven  en  una  ribera  les  portava  una  darrera  de 


(iS5) 


LES   FAULES    DE   AVIANO  233 

la  altra:  la  una  era  de  coure  y  l'altra  de  térra;  mas  lo 
moviment  d'elles  no  era  egual,  perqué  la  de  térra, 
com  era  mes  llaugera,  anava  davant,  y  la  de  coure 
detrás,  així  com  era  mes  pesada;  la  qual  pregava  a 
la  primera  que  la  esperas  per  que  anassen  en  eom- 
panyía,  jurant-se  de  no  fer  mal  ni  dany.  Empero  la 
Olla  de  térra,  coneixent  que  la  cosa  pesada  fa  mal 
*  y  empeny  a  la  lleugera,  y  que  no's  fa  bona  com- 
panyía  entre  los  grans  y  los  xichs,  respón-li :  c  En- 

>  cara  que'm  fas  segura  de  paraules  y  ab  jurament, 
»  no'm  pot  eixir  la  por  del  cor  per  que  ara  me  faca 
t  la  ona  de  la  aygua  tocar  a  tu,  o  la  aygua  en  mi, 
»  tostemps  seré  jo  en  perill,  y  sobrepujará  a  tu  y  a 
»  la  aygua;  en  totes  maneres  ve  lo  dany  sobre  mi, 

>  y  així  no'm  ve  bé  ta  companyía.  >  Vol  dir  aques- 
ta faula  que  convé  al  pobre  de  no  teñir  companyía 
ab  mes  poderosos  de  sí,  perqué  tot  lo  bé  de  la  cosa 
comuna  ha  de  ésser  del  major,  y  lo  dany  y  trevall 
pera'l  menor. 


La  .x.  —  Del  Lleó,  del  Toro 
y  del  Cabro 


O 


Iualsevulla  que  reba  alguna  injuria  o  dany, 
^¿  no's  déu  venjar  en  temps  en  que  ell  mateix 
está  en  perill  de  ha  ver  altre  major  dany  y  injuria, 
mes  déu  esperar  temps  en  lo  qual  sens  desprofit  seu 
se  puga  venjar,  així  com  nos  demostra  aquesta  fau- 
la. Lo  Lleó  que  anava  cercant  de  menjar,  trobant 
en  un  prat  un  gran  Toro  paixent,  y  com  lo  Toro 
vés  venir  al  Lleó  contra  sí,  comencá  de  fugir,  per 
camins  aspres  y  terres  no  llaurades,  pera'l  desert 
contra  la  serra,  cercant  lloch  hont  se  amagas.  Fi- 
nalment,  ell,  plegant  en  una  cova  ahónt  habitava 
30 


234 


LES   PAULES   D'lSOP 


Comportar 
dany  per 
por  de  ma- 
yor dany. 


(156) 


un  Cabro,  volent-se  amagar  de  dins,  lo  qual,  vent 
com  lo  Toro  volía  allí  entrar,  abaixá  lo  cap  y  alga 
los  corns,  y  pará-s  davant  *ell  per  que  no  entras  allí. 
Per  la  qual  cosa,  vista  per  lo  Toro,  per  temor  del 
Lleó,  passá  avant  sens  venjar-se  del  Cabro,  dihent 
així :  «  Ara  jo  sofresch  aquesta  injuria  no  venjant- 
»  me  de  tu.  Mes  no  cregues  que  fuja  per  tu,  ans 

>  tem  al  Lleó  que'm  segueix,  al  qual,  y  [si]  no'l  te- 
»  mes  o  si  ell  se  apartas,  jo  mostraría  a  tu,  Cabro 
t  pudent,  sutze,  quina  diferencia  ha  entre  les  forces 

>  del  Toro  y  del  sutze  Cabro.  Mes,  que  jo  veig  que 
t  m'está  aparellat  major  dany  y  perill,  no  cur  per 
»  ara  de  la  vergonya  fins  que  sens  perill  la  puga 
»  executar.»  Significa  aquesta  faula,  que  les  injuries 
y  danys,  fins  en  lo  temps  convenient  algunes  vegades 

les  devém  sofrir,  per  que,  com  nos  voldrém 

venjar,  altres  majors  injuries  no'ns 

sobrevinguen. 


[/.  s9 


LES   FAULES    DE  AVIANO 


235 


La  .xj.  —  De  la  Bogía  y  del  Fill 


(i57 


V. 


La  llaor  y  agabament  en  la  boca  de  cascú  lo  en- 
llegeix  y'l  fa  vil,  mes  a  cascú  plaen  ses  coses, 
encara  que  sien  mes  vils  que'ls  deis  altres,  per  lo 
qual  se  significa  per  aquesta  faula.  Lo  déu  Júpiter, 
lo  major  deis  Déus,  en  un  temps  volgué  veure  quáls 
deis  animáis  engendrava  y  havía  mes  gentils  filis. 
Y  maná  a  totes  les  besties,  aucells,  peixos,  que's 
presentassen  davant  ell  ab  sos  filis.  Complint  son 
manament,  totes  les  mares  de  tots  los  llinatges  de 
besties,  aucells,  *  peixos  y  feres,  ab  sos  filis,  se  pre- 
sentaren davant  Júpiter;  entre  les  quals,  vingué  la 
Bogía  ab  son  Fill,  mes  diforme  y  lleig  que  tots  los 
altres;  y  presentant-lo  abans  que  tots  los  altres,  dix 
així :  «  1  Oh  Júpiter  molt  alt!  Tu  sabs  que  jo  porte 
»  la  milloría  y  venciment  en  agó,  encara  que  algú 
»  crega  en  altra  manera  de  sos  filis,  empero,  segons 
»  mon  juhí,  te  dich  que  aquest  mon  Fill  es  mes  gen- 
»  til  de  forma  y  bellesa  de  quants  davant  tu  están.» 
Ohides  aqüestes  paraules  de  la  Bogía,  lo  déu  Júpi- 


Cascú  pen- 
se que  sos 
filis  son 
molt  gen- 
tils. 


236 


LES   FAULES   D'lSOP 


ter  comenta  molt  estesament  de  riure-s,  y  tots  los 
de  la  companyía  juntament  ab  ell;  y  digué  :   «No 

>  vulles  alguna  cosa  de  les  túes  lloar,  sino  que  pri- 

>  mer  sía  aprovada  ab  testimoni  digne  de  fe,  y  si 

>  aixó  no  obeixes,  tostemps  escarnida  y  menysprea- 
»  da  serás  de  tots.  »  Significa  aquesta  faula  que 
molts  hómens  lloen  ses  coses  mes  que  les  estranyes, 
encara  que  sien  vils  y  de  poch  preu  y  de  molt  poca 
valor. 


—  De  la  Grúa  y  del  Pago 


No  déu  algú,  encara  que  tinga  alguna  virtut  y 
excellencia  major  que  altre,  menysprear  y  vi- 
tuperar ais  altres;  encara  que  ells  afreturegen  de 
aquella,  pot-se  fer  que'n  tinguen  altra  millor  que  la 
que  ell  té,  segons  se  mostra  per  aquesta  faula.  La 
Grúa  fonch  pregada  per  lo  Pago  que  sopas  ab  ell; 
y  estant  en  una  en  lo  sopar,  sobre  moltes  paraules 
y  rahons  que  departíen,  fonch  qüestió  entre  ells  so- 
bre les  virtuts  y  béns  naturals  de  que  eren  dotades; 
y  comencá  lo  Pago  de  lloar-se  y  exalcar  a  sí  mateix 


(158) 


LES    FAULES   DE  AVIANO  237 

[/.  go.]  per  rahó  de  les  plomes  que  eren  molt  *  belles,  va- 
ríes y  resplandents  com  l'espill;  eixamplant  la  coa  y 
alcant-la  sobre  sí,  y  sobre  la  Grúa,  dix :  «  Guarda 
»  que  tu  mateixa  pots  considerar  ma  bellesa  y  quant 
»  te  sobrepuja,  mirant  a  ton  eos,  y  a  tes  plomes,  com 
»  son  sens  alguna  color  lluhents,  solament  de  color 

>  grises  y  sens  disposició  agradable. »  Y  llavors  res- 
ponent  la  Grúa,  dix  així :  «  Jo  conech  y  no  contra- 
»  dich  que  tu'm  sobrepuges  en  bellesa  de  plomes, 

*  mes  encara  que  natura  te  haja  donat  aquelles  mes 

>  belles  y  excellents  que  les  míes,  per  aixó  tu  no  pots 

*  volar  alt  en  los  ayres,  mes  estás  baix  en  la  térra, 

>  perqué  no  basten  les  túes  ales  per  exalcar-te  y 

>  sostenir-te,  y  les  míes  plomes,  encara  que  no  res- 

>  plandesquen  y  sien  indispostes  y  lleges,  me  bas- 

>  ten  per  algar-me  y  sustenir  en  l'ayre,  de  manera 

>  que  les  maravelles  de  aquest  món  jo  puch  ab  goig 

>  y  alegría  de  cor  contemplar,  y  en  tant  que  tu  ab 
»  ta  superbia  restes  baix  en  térra  podrint-te;  per 
»  aixó  no  déus  menysprear  algú  per  la  túa  bellesa 
»  que  Déu  te  ha  donada,  perqué  no  sabs  tu  de  quí- 

>  nes  ne  de  quals  virtuts  son  tots  los  altres.  > 


La  .xiij.  —  De  l'animal  apellat  Tigris 
y  del  Calador 

Que  de  la  amagada  murmurado  y  secreta  de  la 
falsa  llengua  mes  fir  que  la  segeta,  segons 
nos  mostra  aquesta  faula.  Un  Cacador  era  tan  es- 
pert  y  avisat  en  la  art  de  la  ballesta,  que  poques  ve- 
gades  o  may  sos  trets  perdía  sens  que  no  ferís,  de 
manera  que  tots  los  animáis  lo  temíen  y  no  gosa- 
ven  anar  segurament  per  la  montanya;  mas  lo  ani- 
v.]   mal  Tigris  *  sentint  acó,  pensava  en  quina  manera 


23» 


LES    FAULES   D'lSOP 


Mes  fir  la 

¿lengua 
que  la  sa- 
geta. 


se  poría  ajudar  y  delliurar-se  a  ell  y  ais  altres  ani- 
máis y  besties  de  aquest  perill,  ais  quals  dix  :  c  No 

>  vulláu  haver  pahor,  per  quant,  y  quant  jo  poré,  jo 

>  us  ajudaré  y  us  defendré  ab  la  mía  fortalesa,  y  no 
»  hajáu  por  de  ningú,  car  jo  us  deslliuraré  de  tots 

>  los  perills.  »  Y  com  aqüestes  coses  se  parlassen 
així,  lo  Calador  estava  ben  prop  amagat,  y  ohint 
agó,  para  sa  ballesta,  y  ab  una  sageta  ferí  molt  fort- 
ment  al  Tigris,  dihent :  «  Aquest  meu  mensager 
»  envíe  a  tu  per  que't  mostré  quí  só  jo.  *  Y  com  lo 
Tigris  se  volgués  traure  la  sageta,  vench  a  ell  la 
Rabosa  y  dix-li :  <  Prech-te  que'm  digues  qui  tan 

>  fortment  t'ha  ferit  y  hónt  estava  amagada  aquesta 

>  sageta  que  així  t'es  aplegada.  >  A  la  qual,  lo  Ti- 
gris, ab  gran  ira  que  tenía  per  la  dolor  que  passava, 
no  podent  perfectament  parlar  mas  segons  podía 
gemegant  y  suspirant,  dix:  «  De  una  part  y  de  l'al- 

>  tra  mire  a  l'entorn,  y  jo  mes  cosa  víu  que'm  fos 
»  de  tembre,  empero  lo  escampament  de  la  sanch  y 

>  la  sageta  ab  que  só  ferit  me  mostren  algú  estar 
»  amagat,  lo  qual  se  pot  pensar  quant  greument  los 
*  darts  y  sagetes  amagades  poden  plagar  la  perso- 
»  na.  *  Vol  dir  que  cascú  se  déu  tembre  deis  hó- 


LES    PAULES    DE    AVIANO 


«39 


mens  falsos  y  mals,  que  detraen  y  murmuren  falsa- 
ment  per  ses  males  paraules;  així  volen  sens  empe- 
diment  com  la  segeta  de  la  ballesta,  y  mes  fortment 
y  pijor  feren  que  los  darts  y  sagetes. 


La  .xiiij.  —  Del  Pi  y  del  Roure 


160) 


f.  9i.] 


No  déu  algú  per  sa  bellesa molt  exalcar-se  ni 
ais  altres  menysprear  y  escarnir,  perqué  mol- 
tes  vegades  los  mes  bells  solen  caure  ahont  los  lleigs 
y  diformes  escapen  y  romanen  en  son  estat,  segons 
que's  mostra  per  aquesta  faula.  Un  Pi  molt  bell  y 
de  maravillosa  altesa,  estant  prop  de  un  Roure,  es- 
carnint  li  deya  :  «  ¡  Oh,  cóm  es  aspre,  y  sense  belle- 

>  sa  y  disposició  1  No  es  digne  que  estigues  prop 
»  de  mi,  ni  déus  participar  en  cosa  alguna  ab  mi, 
»  perqué  jo  tinch  lo  eos  alt  y  gran  y  així  dret  que 

>  quasi  me  acosté  a  les  muralles,  y  ma  altura  fins  a 
»  les  esteles  se  extén.  Encara  tinch  lloch  en  lo  mig 

>  de  les  grans  naus,  y  a  mi  lliguen  les  veles  pera  pen- 
»  dre  lo  ayre  y  fer  anar  y  governar  y  regir  la  ñau 


240 


LES    FAULES   D'lSOP 


>  per  la  mar,  y  moltes  y  innumerables  virtuts  jo  tinch 

>  de  les  quals  tu  afretureges.  Mes  tu  es  lleig  y  difor- 

>  me,  y  menyspreat  deis  que't  deuen  escarnir  y  avo- 

>  rrir.  »  Mes  lo  Roure  respongué  humilment  y  ab 
rahó  :  <  Fins  ara  tu  es  estat  alegre  y  contení  de  ta 

>  bellesa,  a  tots  nosaltres  menyspreant  per  la  nostra 

>  llegesa.  Empero  com  te  tallarán  les  rames  [y] 

>  lo  tronch,  ab  la  destral  tu  serás  arrencat;  quant  te 

>  plauríen  les  nostres  espines  mes  que  les  rames  ab 
»  les  quals  ara  te  alegres! »  Perqué  algú  no  déu  pre- 
sumir de  sa  bellesa  y  gentilesa,  car  moltes  vegades 
la  bellesa  pareix  tristura  y  gemechs,  y  los  diformes 
y  lleigs  passen  ab  pau  y  segurament. 


La  .xv.  —  Del  Pescador  y  del  Peixet 


Mes  val  un 

ocellet  en 

la  tná  que'l 

buytre 

volant. 


o  home  no  déu  lleixar  lo  que  segurament  y 
.L/  pacífica  posseheix,  per  la  cosa  que  ha  de  ve- 
nir que  no  es  certa,  car  pot  ésser  que  aprés  cerque 
y  no  trobe  res,  així  com  demostra  aquesta  faula. 
Un  Pescador  de  la  ribera  de  la  mar,  pescava  ab  un 


(.6 


LES    PAULES   DE   AVIANO  24 1 

am,  ab  lo  qual  prés  y  tragué  un  Peixet  petit.  Y  com 
li  llevas  lo  am  de  la  boca,  dix-li  lo  Peixet  ab  gran 
gemech :  «  Prech-te  que  m'hajes  misericordia  de 
»  mi  y'm  vulles  lleixar,  pus  veus  que  de  mi  no  pots 

>  haver  sino  poch  profit,  perqué  só  xiquet,  ara  me 
»  ha  parit  ma  mare,  y  no  has  tu  en  acó  algún  dany; 
»  y  com  jo  seré  gran  y  gros  jo'm  tornaré  en  aques- 

>  ta  ribera  y  de  grat  me  deixaré  pendre  a  tu,  de 
»  manera  que  tu  y  tota  ta  companyía  vos  fartéu  de 

>  mi.  »  Mes  lo  Pescador  responent,  dix  així :  «  Per 
»  cert  gran  follía  sería  soltar  lo  peix  prés,  en  treva- 
»  llar  per  pendre-n  altre. »  Per  co  dengú  no  déu  des- 
emparar  ne  lleixar  lleugerament  lo  que  es  guanyat 
ab  trevall,  perqué  aprés  poría  venir  temps  en  lo  qual 
ell  ho  voldría  teñir  y  no  [ho]  trobaría.  Y  així  no  de- 
vém  lleixar  lo  cert  per  lo  dubtós,  com  diü  lo  pro- 
verbi :  Mes  val  un  moixó  en  la  má  que  un  buytre 
volant. 


La  .xvj.  —  Del  Sol,  y  de  l'Avariciós 

Y  DE  L'ENVEJÓS 


Q 


Iuant  gran  es  la  enveja  de  alguns,  que  bona- 
ment  volen  sofrir  alguns  danys  per  que  los 
altres  los  reben  y  soporten  majors  danys,  sobre  que's 
reconta  una  tal  faula.  Lo  subirán  Júpiter  enviá  de 
[/.  92.]  sa  gran  sella  alta  *  al  Sol,  a  conéixer  les  voluntats 
dubtoses  deis  hómens.  En  lo  qual  temps  vingueren 
davant  lo  Sol  dos  que  eren  molt  diferents  en  con- 
dicions,  perqué  la  hu  era  avareciós  y  Taltre  envejós. 
Ais  quals  dix  lo  Sol :  c  ¿  Qué  es  lo  que  voléu  y  de- 
»  manáu  ?  Declaráu-ho  ab  flanea,  que  us  será  ator- 
t  gat  alió  que  demanaréu:  el  primer,  segons  que  de- 
»  manará,  y  al  segón,  doblat.  >  Ohint  acó,  lo  Avari- 
3i 


242 


LES   PAULES   D'lSOP 


(162) 


ciós  volía  que  lo  Envejós  demanás  primer,  per  que 
ell  aconseguís  lo  doble,  perqué  ell  creya  que  dema- . 
nería  algunes  riqueses.  Mes  lo  Envejós,  entenent 
a^ó,  considerant  que  lo  Avariciós  havía  de  haver  y 
rebre  lo  doble  que  ell,  no  pogué-s  encobrir  sa  en- 
veja.  Y  així  demaná  que  li  fos  tret  la  un  ull,  per  que 
a  l'altre  li  llevassen  los  dos.  Y  lo  Sol,  vehent  acó, 
sotsrient-se  contra  lo  altre,  puja  pera'l  Déu  Júpiter 
y  recontá  li  en  quant  la  enveja  entre  los  hómens 
regna,  de  manera  que  molts  se  volíen  exposar  a  pe- 
rills  per  que  a  sos  prohismes  vinguessen  majors 
mals  y  dany.  Així  com  se  diu  que  goig  es  ais  mes- 
quins  y  atribulats  haver  companyons  en  sos  mals  y 
penes. 


La  .xvij.  —  Del  M090  plorador 
y  del  Lladre 

Aquells  que  cobegen  les  coses  de  altri,  a  les   [v. 
vegades  perden  les  propies  y  no  les  cobren, 
segons  nos  demostra  aquesta  faula.  Un  temps,  es- 
tant  prop  de  un  pou  fondo,  fingía  que  plorava  un 


LES    FAULES   DE   AVIANO 


243 


>63) 


Qui  volfer 
mal,  me- 
reix  lo  tal. 


Jove,  de  manera  que's  feu  produhir  llágrimes  de 
fingida  y  simulada  tristesa.  Al  qual  vehent  un  Lla- 
dre  arteros,  demaná-li  de  la  causa  de  sa  tristicia  di- 
ligentment,  dihent-li :  «  Dígues-me,  Jove  graciós, 
»  l  per  qué  estás  ab  tan  plorosos  ulls,  que  tan  fort 
»  plores?  »  Respós  lo  Jove  ab  grans  gemechs :  «  Ací 
»  vinguí  ab  una  caldera  de  or  per  traure  aygua,  y 
»  trahent  la  aygua  es-se-me  escapada  la  corda,  y  per 
>  aquesta  causa  só  pie  de  tristor  y  estich  plorant.  » 
Ohint  aqüestes  paraules  lo  Lladre  estuciós  y  cob- 
diciós,  llevá-s  la  capa,  y  posant-la  prop  del  Jove  de- 
vallá  en  lo  pou  per  cercar  la  caldera  o  poal.  Y  tan- 
tost  com  ell  fonch  entrat  y  devallat  en  lo  pou,  lo 
Jove  prés  la  súa  capa,  ab  la  qual  fugí  a  la  monta- 
nya,  y  allí  se  amaga.  Y  lo  Lladre  tarda  molt  pen- 
sant  trobar  la  caldera  de  or,  mes  coneixent  que  no 
podía  haver-[la]  perqué  no  hi  era  en  lo  pou,  y  que 
son  temps  passave  endebades  trevallant,  isqué  del 
pou  y  comencá  de  cercar  sa  capa  de  una  part  y  d'al- 
tra,  la  qual,  com  no  la  trobás,  caygué  en  térra  dihent 
així  ab  gran  tristesa  y  angustia :  « \  Oh  Déu,  senyor 
»  de  totes  les  gentsl  ¡  Quín  juhí  tan  just  y  egual  ha- 


244 


LES   FAULES    D'lSOP 


»  véu  jutjatl  Per  gran  rahó  deuen  perdre  sos  man- 
t  tos  tots  aquells  que  cobdicien,  y  son  en  avaricia 
>  inclináis,  y  a  drets  crehen  que  han  de  trobar  la 
*  caldera  de  or  en  lo  pou,  segons  que  jo,  com  a  foll 
»  y  desaventurat,  he  cregut.  >  Significa  aquesta 
faula  que  no  siém  així  cobdiciosos  que  desijém  les 
coses  estranyes,  per  que  no  perdám  les  nostres  pro- 
pies cercant  les  deis  altres;  que  sobre  nosaltres  no 
diga,  que  los  perills  deis  altres  los  fan  estar  avisats 
y  cautelosos. 


Del  Lleó  y  de  la  Cabra 


Del  que't 
consella- 
rán mira 
la  fí  per- 
qué ho 
dirán. 


Que  no  creguém  llaugerament  a  les  paraules  bla- 
nes  y  enganyoses,  nos  ho  demostra  aquesta 
faula.  Lo  Lleó  afamat,  entrant  [mirant]  per  lo  camp 
si  pogués  sentir  nenguna  cosa  que  pogués  arrapar, 
hi  veu  una  Cabra  que  menjava  en  una  alta  roca.  Lo 
qual,  com  desijás  menjar,  no  vehent  manera  com 
pogués  pujar  a  la  Cabra,  hi  comencá  de  parlar  per 
paraules  enganyoses,  blanes  y  falses,  dihent  així : 
i  Dígues-me  germana,  *  \  per  qué  estás  en  aqueixos 


(i64) 


[/•  9S-] 


LES    FAULES    DK   AVIANO  245 

»  llochs  tan  séchs  y  sens  fruyt,  cercant  de  menjar 

>  en  aqueixes  roques  tan  altes?  Lleixa  aquesta  te- 
»  rra  no  conreada,  despoblada  y  estérill,  y  abáixa-t 

>  ais  prats  verts,  ahont  poras  usar  y  menjar  moltes 
»  bones  herbes  y  de  diverses  especies  y  flors,  ab  que 

>  pendras  alegría.  >  La  Cabra,  ohint  lo  consell,  ab 
gran  gemech  considerava  com  era  aquest  consell 
molt  bo  peía  ella.  Empero  la  gran  enemistat  y  con- 
trarietat  que  ere  entre  lo  Lleó  y  ella,  causava  que 
no  creya  que  lo  Lleó  li  consellava  de  bon  cor;  per 
lo  qual,  responent  a  ell,  dix  així :  c  Prech-te  que  no 
t  entengues  mes  en  acó  que  has  comencat,  per 
»  quant,  encara  que  fossen  verdaderes  totes  tes  pa- 
»  raules,  mes  lo  teu  consell  es  fals,  y  tu  me  vols  en- 

>  ganyar  ab  tes  llegoteríes  y  falses  paraules  ben 

>  ordenades,  a  les  quals  si  crehía,  no  escaparía  de 
»  morir  en  tes  mans.  Per  aixó  apárta-t  de  mi,  per 

>  quant  mes  segur  es  estar  ací  sens  por,  que,  usant 
»  de  ta  dotrina  y  consell,  abaixar-me  ais  prats 
»  ahont  poría  ésser  morta  y  menjada. »  Aquesta  fau- 
la  nos  mostra  que  no  cregám  de  llauger  les  parau- 
les blanes  y  enganyoses,  encara  que  a  prima  fac. 
semblen  verdaderes-,  mes  ans  devém  diligentment 
considerar  a  quina  fí,  y  de  quina  manera,  y  per  qué 
son  dites. 


La  .xix.  —  Del  Corb  assedagat 

[v.]  |OM  la  prudencia  y  industria  moltes  vegades  su- 
V^  pleixen  y  cumplen  la  veu  y  defectes  de  les 
forces,  nos  mostra  la  present  faula.  La  Corba,  ab 
set  gran,  vingué  a  un  pou,  ahont  trobá  una  cañada 
en  lo  fons,  ahont  havía  una  poca  d'aygua,  en  tan 
poca  quantitat,  que  l'aucell  no  podía  beure  d'ella 


246 


LES    PAULES    D  ISOP 


M 

I  f\    4pS 

■^vTnrTlfce^~    -^. 

sino  trabucantla,  y  no  bastava  per  alió  la  súa  forca, 
perqué  era  molt  pesada.  Y  així,  moguda  la  Corneja 
[Corba]  de  impaciencia,  pensant  tota  manera  de  in- 
giny  que  podía  considerar  pera  poder  satisfer  a  la 
set,  la  qual  quasi  volía  morir,  plegá  de  les  pedrés  que 
podía  traure  ab  sa  boca,  ab  les  quals,  gitant-les  dins, 
feu  créixer  la  aygua;  y  així  trobá  manera  ab  la  qual 
llaugerament  pogués  beure  de  la  aygua  y  satisfer  a 
sa  set.  Significa  aquesta  faula,  que  per  art  y  inginy 
pot  Thome  fer  moltes  coses,  les  quals  per  forca  no 
poría  complir. 


La  .xx.  —  Del  Pagés  y  del  Toro 


>«S) 


Atart  se  castiguen  per  paraules  ni  per  acots 
los  que  son  rebelles  y  de  mala  naturalesa, 
sobre  los  quals  se  posa  tal  faula.  Tenía  un  Llaura- 
dor  un  Bou  jove  brau  y  no  domat,  y  volent-se  ser- 
vir d'ell,  comencá-1  de  junyir  ab  altre  Bou  manso,  y 
gitar-li  lo  jou  sobre  lo  coll.  Lo  Bou,  així  com  era 
jove,  sentint  acó,  comencá  a  bravejar.  Y  gitant- 
se  de  sobre  d'ell  lo  jou  y  les  correjes,  y  encara  vo- 


LES    PAULES    DE    AVIANO 


247 


(166) 


/•  94-] 


lía  ferir  y  espedecar  ab  los  coras  a  tots  los  qui  li 
estaven  entorn.  Y  per  molt  que  li  fessen,  james  *lo 
podíen  amansar:  tant  era  vil  y  traydor.  Y  vehent  lo 
Llaurador  la  gran  bravura  del  Bou,  més-li  grans  tra- 
vés ais  peus  y  a  les  mans,  y  encara  li  serrá  los  corns, 
pensant  que  así  se  amansaríe  y  no  poría  fer  mal  ni 
dany.  Y  com  de  nou  li  posas  lo  jou  damunt,  comen- 
gá-1  de  fer  trevallar.  Y  lo  Bou  jove  tirava  coces  y 
pernades,  y  cavava  la  térra  ab  los  peus  y  mans,  en 
manera  que  omplíe  a  Tamo  los  ulls  y  lo  cap  de  té- 
rra y  de  arena,  lo  qual,  torcant-se  la  pols  ab  gran 
cor,  dix :   c  Per  cert,  jo'm  conech  per  vencut  de 
>  aquest  Toro,  perqué  sa  malicia  es  contraria  a  tota 
»  bondat,  de  manera  que  ni  per  paraules  ni  per 
»  agots  pot  ésser  portat  al  bé,  mes  lo  carnicer  lo 
»  castigará  breument.  »  Significa  aquesta  faula  que 
los  hómens  de  mala  naturalesa  o  crianza,  semblants 
son  toros  braus,  que  james  se  volen  castigar 
per  diciplines  ni  paraules,  fins  que'l  ma- 
ten les  justicies  penjant-los,  o 
en  altra  malaventura  son 
acabats. 


Nunca  bon 
ase  per 
bastonades 


248 


LES   FAULKS   D'lSOP 


La  .xxj.  —  Del  Sátiro  y  del  Caminant 


(167) 


Aquesta  faula  nos  mostra  que  devém  ftigir  y 
apartar-nos  deis  hómens  de  dos  llengües.  En 
lo  temps  de  l'ivern,  com  fos  molt  fort  tempestar,  ara 
de  neus  y  pluges,  y  de  vents,  y  de  gelades,  un  Pe- 
legrí  o  Romeu,  caminant  en  regions  llunyetes  y 
apartades,  arriba  a  una  montanya  ahont  *havía 
grans  neus  y  cruels  vents,  en  tant  grau,  que  no's  pa- 
ría lo  camí,  ni  ell  sabía  ahónt  albergarse.  Y  seguí-s 
que  estant  així  lo  Caminant,  un  Sátiro  venía  a  ell. 
Es  de  saber  que  aquests  son  hómens  de  poca  esta- 
tura, los  quals  son  en  les  parts  de  Libia  en  la  monta- 
nya de  Arles  [Atlas],  los  quals  teñen  uns  petits 
corns  en  los  fronts  y  han  los  peus  semblants  ais  de 
les  cabres.  Lo  qual  Sátiro,  havent  misericordia  del 
Pelegrí,  rebé-1  en  sa  casa;  y  moltsemaravellavade  la 
tanta  forca  com  tenía  aquest  Pelegrí,  perqué  bufant- 
se  les  mans  gelades,  de  les  quals  no's  podía  ajudar, 
les  escalfava  y  les  tornava  a  son  estat  primer.  Y  com 
ja  hagués  llancada  la  fredor  de  defora,  lo  Sátiro  lo 
feu  seure,  y  li  dona  de  les  millors  viandes  que  te- 


[V. 


LES    FAULES    DE    AVlANO 


249 


nía.  De  aquí  a  poch  portá-li  una  taga  de  vi  calent 
per  que  escalfas  les  parts  de  dintre.  Y  com  lo  Ca~ 
minant,  prenent  lo  vi,  sentís,  plegant-lo  a  la  boca, 
demesiada  calor  del  vi,  no  menys  altra  vegada  co- 
mencá  de  bufar  ab  la  boca  per  refredar-lo.  Lo  qual 
com  ho  vés  lo  Sátiro,  dix  :  c  Jo  he  conegut  per  cert 
»  que  has  obrat  coses  contraríes  ab  la  túa  mateixa 

>  boca,  perqué  les  coses  fredes  escalfes  y  les  caldes 

>  refredes.  Puix  així  es,  ix-te  sus  ara  de  la  montanya 
»  y  no  tornes  james  ací.  »  Per  quant  la  operació 
contraria  de  la  boca  y  llengua  doblada  en  ningún 
lloch  no  fonch  de  soportar,  mes  tantost  y  lluny  son 
de  Hangar,  y  majorment  de  aquelles  que  lloen  y  afa- 
laguen  los  presents  y  redarguixen  y  blasfemen  los 
absents,  deis  quals  se  diu  aquest  proverbi :  No  es 
cosa  de  riure  teñir  cara  de  dos  cares:  ab  la  una.mal 
dir  y  ab  l'altra  posar  pau. 


*La  .xxij.  —  Del  Toro  y  de  la  Rata 


(168) 


Lo  poderos 
sens  lo  po- 
bre no  té 
poder. 


Lo  poder  y  manament  deis  poderosos  y  richs 
no  es  mes  sino  quan  se  conformen  per  volun- 
tat  y  favor  ab  los  inferiors  y  sos  súbdits,  com  de- 
32 


25O  LES    FAULKS    D'lSOP 


clara  aquesta  figura.  Lo  Toro,  fort  y  gran,  estant 
gitat  per  donar  repós  a  sos  membres,  una  petita 
Rata  comenta  ab  ses  dents  xiques  a  mórdre-1.  Y 
com  lo  Toro  moltes  vegades  se  giras  a  una  part  y 
altra  per  gitar  la  Rata,  ella  fogía  a  un  forat.  Ella 
torna  pera'l  Toro  altra  vegada;  y  acó  feya  tantes 
de  vegades  que  lo  Toro  se  n'enujava  molt  de  alió; 
mes,  encara  que  era  molt  gran  y  robust,  no's  podía 
venjar  de  la  Rata  que  apenes  la  podía  veure.  Y  la 
dita  Rata  sofería  ab  pasciencia  sa  ira,  perqué  sabía 
que  era  ben  segura  d'ell.  Y  així  dix  aqüestes  parau- 
les  al  Toro  :  c  Encara  que  la  natura  te  haja  donat 
»  gran  eos,  ni  per  aixó  pots  fer  a  mi  alguna  cosa  de 
»  mal,  car  encara  que  jo  só  xica  de  eos,  torbe  a  tu 
»  que  est  gran,  y  tu  no' t  pots  venjar  de  mi.  Per  có 

>  aprén,  en  poques  paraules,  per  que  conegues  tes 
*  forces,  conformant  ab  la  voluntat  deis  súbdits;  y 

>  no  menysprees  a  algú,  y  així  poras  usar  de  ton 
»  poder  francament.  »  Vol  dir  que  los  senyors  y 
poderosos  que's  deuen  conformar  ab  los  súbdits  y 
no'ls  deuen  menysprear  per  petits  que  sien  si  volen 
guardar  son  estat  y  honra. 


La  .xxiij.  —  De  la  Oca  y  de  son  Amo 

*í  Iualsevulla  que  té  lo  que  ha  menester  sufi- 
;^  cientment  y  no's  contenta  de  alió,  ans  cobdi- 
cia  de  Taltri  mes  que  no  déu  justament,  pert  lo  que  té, 
sobre  lo  qual  se  diu  aquesta  faula.  Tenía  un  Home 
una  Oca  que  cada  día  li  ponía  un  óu  de  or  en  son 
niu;  mes  aquest  Home,  no  solament  deixava  de  és- 
ser  contení  ab  acó,  mas  cobdiciava  que  pones  cada 
día  dos  óus.  Mes  la  Oca,  no  podent  saciar  la  cob- 
dicia  de  son  senyor,  quant  mes  podía  ponía  son  óu, 


LES   PAULES    DE    AVIANO 


«SI 


(169) 


•■  ^/^,^m  " 

L^S 

.^Jc-lK                 ^tlwílñiWr 

&rat       )S 

OÍ      já0í'- 

lA     «1L          Kj 

-     .                          i.   1    — — . 

segons  que  ho  havía  de  costúm.  Empero,  lo  Home, 
pensant  de  hónt  venía  aquest  óu  de  or,  considera  y 
pensá  que  algún  tresor  tenía  en  sí  la  Oca  amagat, 
del  qual  ponía  aquest  óu  així.  Y  per  tant,  ab  sa  gran 
cobdicia,  per  que  pogués  pendre  tot  aquell  tresor  en 
una  vegada  tot  justat,  mata  la  Oca;  y  obrint-la,  cerca 
lo  tresor  per  totes  parts,  y  com  no  trobás  cosa  nen- 
guna, y  fos  morta  la  Oca,  perdé  tota  sa  esperanza;  y 
coneixent  tota  sa  colpa  gran,  despuix  que  pensá  bé 
en  sí  la  follía  en  que  era  caygut,  ab  sospir  y  ge- 
mechs  usa  de  comportar  son  mal  y  pena,  perqué 
cosa  egual  era  y  conforme  a  la  rahó,  que  pus  era 
rich  y  cobejava  de  mes,  perdre  lo  que  tenía,  que  ho 
soportas  ab  pasciencia,  imputant-ho  a  sí  mateix.  Per 
tant  convé  a  cada  hu  que  síe  contení  del  que  Déu 
li  ha  dat  y  que  no  tinga  per  poch  lo  que  es  rahona- 
ble  pera  ell,  mes  abans  don  grades  a  Déu 
per  alió,  y  no  perda  lo  que  té  per 
alcancar  altres  coses 
majors. 


La  cobdi- 
cia desor- 
denada 
rotnp  lo 
sach. 


2§a 


LES    FAULES    D'lSOP 


A vegades 

lo  mes  es- 

titnat  val 

tnenys. 


La  .xxiiij.  —  De  la  Bogía  y  sos  Fills 


Moltes  vegades  se  esdevé  que  les  coses  que 
menyspreám  y  pensám  que  son  de  menys 
valor,  son  amades  de  nosaltres,  y,  al  contrari,  les  que 
mes  araám  son  perdudes  y  desemparades,  segons 
diu  aquesta  faula.  En  un  temps,  una  Bogía  parí  dos 
fills  justats,  los  quals  no's  creaven  egualment  de  la 
mare,  perqué  per  inclinació  natural  amava  mes  a 
l'hu  que  a  l'altre;  de  manera  que  a  l'hu,  de  tostemps 
lo  afalagava  y  compláure-1,  y  a  l'altre  avorría  y  ni- 
gún  bé  ni  afalach  li  fehía,  salvant  alió  que  per  natu- 
ral amor  de  mare  no  li  podía  denegar  per  que  sus- 
tentas la  vida.  Y  escaygué  que  la  Bogía,  anant 
per  una  montanya  ab  gocos,  per  lo  qual,  torbada 
de  esperit  per  temor  que  hagué,  pensava  cóm  po- 
guera  eixir  de  allí  sens  perill,  y  prés  al  fill  que  mes 
amava  en  los  bracos  abracat  amorosament;  y  a  l'al- 
tre que  avorría  feu  que  pujas  sobre  ella  a  la  esque- 
na; y  de  aquesta  manera,  lo  millor  que  pogué,  co- 
mengá  de  fugir.  Mes  quan  fugís  y  la  estrenguessen 
molt  los  gogos,  no  podent  fugir  de  altra  manera, 


(•70) 


[/•  96. 


LES   PAULES    DE   AVIAN  O 


«53 


pera  escusar  sa  mort,  lleixá  lo  fill  que  portava  en  los 
bracos;  y  no  menys  volguera  lleixar  lo  altre  que  te- 
nía en  la  esquena,  mes  perqué  ell  se  abraca  moltfort- 
ment  al  coll  de  la  mare,  escapa  ab  ella  sens  lesió  deis 
gogos.  Y  així,  la  Bogía,  com  hagué  perdut  lo  fill  que 
mes  amava,  comengá  de  amar  a  l'altre,  al  qual  tots 
los  béns  que  al  primer  fill  donava  dava  a  ell,  de  ma- 
nera que  totes  les  riqueses  de  pare  y  de  mare  sois  ell 
possehía.  Vol  dir  que  a  les  vegades  la  fortuna  torna 
algú  que  es  menyspreat  a  ésser  mes  amat  que  altre, 
lo  qual  es  estat  mes  car  es  [y]  preat  en  altre  temps. 

[v.]  *  La  .xxv.  —  De  la  Tempestat 

y  de  la  Olla 


(171: 


La  pre- 
sumpció 
sin  rahó 
no  esbona. 


Per  cert,  desaventurat  es  y  no  pora  escapar  deis 
escándols  y  perills  del  món,  aquell  que  per 
superbia  o  vanagloria  se  mostra  per  major  y  millor 
de  que  son  estat  requir,  segons  se  mostra  per  aquest 
exemple.  Par,  per  comuna  experiencia,  lo  oller  fa- 
brica, en  un  temps,  una  Olla,  posant-hi  molt  de  son 


254  LKS    MAULES    D  ISOP 


poder  y  saber  y  sa  art;  en  la  factura  de  la  qual,  per 
que  mes  breument  y  millor  se  cogués,  posá-la  a  se- 
car en  lo  ayre.  Y  en  aquest  mateix  temps,  llevá-s  una 
gran  tempestat  de  vent  y  de  pluja,  y  acostant-se  allí 
a  ella,  demaná-li :  c  ¿Quina  cosa  es  tu  o  quín  nom 
»  has?  »  Ella,  no  recordant  se  de  alió  que  era,  mes 
oblidant-se  com  ella  era  térra  y  fanch  vil,  respós  la 
Olla :  «  Per  quant  per  art  y  inginy  de  mon  mestre 
i  y  de  sa  má  ben  usada  y  prática,  s'es  feta  y  forma- 

>  da  per  continua  revolució,  de  tal  manera  que  reste 

>  ja  Olla  ab  bona  disposició.  »  La  Tempestat  li  dix 
llavors  de  aquesta  manera :  «  Encara  que  te  tingues 

>  per  Olla  ben  formada  en  ta  presumpció,  sapies  de 

>  ací  a  poch  te  tornarás  alió  que  eres,  destruyda  de 
»  aquesta  aygua,  per  que  conegues  que  no  est  altra 
»  cosa  sino  sois  térra  vil  y  aygua. »  Y  di  tes  aqüestes 
paraules,  plogué  molta  aygua  y  estava  núul  sobre  ella: 
sens  ésser  cuyta  en  lo  forn,  fonch  tornada  en  térra 
y  aygua.  Amostra  aquesta  faula  que  devém  conéixer 
lo  estat  de  cascú  es.  Perqué  cosa  lleugera  es  de  po- 
sar-se  en  estima  de  noble  y  géneros  y  gentil  home, 

*  mes  es  greu  y  difícil  mantenir  la  noblesa  y  genti-   [/.  07. 
lesa.  Y  mes  per  estés  de  aquesta  materia  parlar  o 
escriure,  causaría  detracció  y  en  veja;  perqué  deix- 
me  de  continuar  mes  en  ella. 


La  .xxvj.  —  Del  Llop  y  del  Cabrit 

Encara  que  totes  les  coses  hagen  apetit  e  incli- 
nado al  bé,  empero  representades  per  la  rahó 
a  la  voluntat,  de  dos  mals  lo  menor  es  de  elegir, 
segons  se  declara  per  aquesta  figura.  Lo  Cabrit 
peixía  lluny  de  sa  casa  en  un  prat,  al  qual,  vent  lo 
un  Llop,  s'hi  aplegá  per  matar-lo  y  menjar-lo;  mas 


LES    FAULES   DE    AVIANO 


255 


(»72¡ 


tantost  com  veu  lo  Cabrit  al  Llop,  comencá  de  fu- 
gir  y  acollí-s  pera  sa  casa,  ahont  estaven  los  mol- 
tons.  Y  lo  Llop,  vent  que  sa  voluntat  no  podía  com- 
plir  per  for^a  prenent  lo  Cabrit,  delliberá  de  temp- 
tar-lo  per  paraules  blanes,  dihent  així :  c  ¡Oh  ani- 
»mal  foll,  sens  providencial  ¿Qué  cerques  tu  en 
»  aquest  lloch  entre  los  moltons?  ¿Per  ventura  no 
»  mires  com  en  lo  temple,  per  totes  parts,  está  la  te- 
»  rra  sangonosa  y  mullada  de  sanch,  deis  animáis 

>  que  cada  jorn  se  maten  y  se  sacrifiquen  ais  Déus? 

>  Prech-te  que  no  vulles  aquí  morir,  ahont  no  pots 

>  esperar  altra  cosa  sino  la  mort,  mes  víne-te-n  en 
»  lo  prat  ahont  estarás  sens  perill  y  por  del  viure.  > 
Mes,  responent-li  lo  Cabrit  al  Llop,  dix-li :  t  Prech- 
»  te,  mon  senyor,  que  no  vulles  haver  congoixa  so- 

>  bre  aquesta  causa,  car  per  ta  faheltat  ni  per  ton  mal 

>  consell  podríes  acabar  que  jo  me'n  vaja  de  ací,  per 

>  quant,  encara  que  continuament  me  convinga  y 
»  haja  de  tembre  la  mort  y  que  ma  sanch  sía  espar- 
»  gida,  empero  mes  val  que  tot  acó  haja  de  soportar: 
»  ésser  sacrificat  ais  Déus,  que  no  vull  ésser  tragat 
»  ni  menjat  del  Llop  rabiós.  »  Y  acó  significa  que 
de  dos  mals  presents  lo  menor  mal  déu  hom  elegir. 


ACI  COMIENCEN 

LES   FAULES    COLLECTES 

DE  ALFONSO  Y  DE  POGIO,  Y  DE  ALTRES 

EN   LA   FORMA   Y   ORDE    SEGUENT 


La    primera    faula.   —  En   QUE  ALFONSO 

AMONESTA  LES  PERSONES  A  LA  SABIESA 

Y  VERDADERA  AMISTAT 


73) 


Lo  sabi  Lucinia  de  Avaria  [Arabia],  dix  a  son 
fill :  «  No  déus  soportar  que  sía  la  formiga 
»  mes  sabia  que  tu,  la  qual  aplega  en  lo  estiu  ab  que 

>  visca  en  lo  i  vera.  Y  no  sía  lo  gall  millor  vetllador 

>  que  tu,  lo  qual  vetlla  en  los  matins  y  tu  dorms;  y  no 
»  síe  mes  fort  que  tu,  lo  qual  regeix  nou  taules,  per- 
»  que  si's  vulla  tu  pugues  regir  una.  Y  no  síe  mes  no- 
%  ble  de  cor  lo  goc  que  tu,  que  tostemps  se  recorda 
t  del  bé  que  reb  y  tu  no't  récordes  d'ell.  No  menys- 
»  prees  a  degú  enemich  per  xich  que  sía;  ni't  pa- 
»  rega  molt  teñir  molts  amichs.  »  Encara  lo  sabi 

33 


258  LES    PAULES    D'lSOP 


mateix  de  Arabia,  quasi  estant  a  la  mort,  crida  a 
son  fill,  al  qual  demaná  quánts  amichs  havía  adqui- 
rits  fins  en  aquell  día.  Respós  lo  Fill :  c  Segons  pens, 

>  jo  tinch  mes  de  cent  amichs.  >  Dix  lo  Pare : 
<  Guarda  que  no  tingues  per  amich  a  negú  fins  que 
»  hajes  provat,  perqué  primer  nasquí  jo  que  tu  y 
»  apenes  he  adquirit  un  mig  amich,  y  encara  aquest 

>  tal  ab  gran  trevall,  y  maravell-me  com  tu  poguist 
»  haver  tants  amichs.  Per  co  déus-los  probar,  per 
»  que  verdaderament  conegues  quáls  d'ells  te  son 

>  amichs.  *  Respós  lo  Fill :  «  Pare  ¿cóm  los  dech 

>  probar?  »    Dix  lo  Pare :    c  Próba-ls  de  aquesta 

*  manera.  *  Mata  un  vedell  y  mét-lo  en  un  costal    [/.  g$. 
»  que  sía  ensangonat  de  defora,  porta- 1  a  algú  de 
»  tos  amichs,  y  dígues-li  com  es  un  home  mort,  al 
»  qual  per  ta  mala  sórt  tu  l'has  mort,  y  per  co  que'l 

>  pregues,  com  especial  amich,  qu'ell  ho  vulla  co- 

*  brir,  y'l  te  ajut  a  soterrar  per  que  aquest  ton  mal 

>  no  sía  sabut,  puix  ell  ho  pot  fer  sens  sospita  y  tu 
»  per  sa  amistat  te  pots  salvar  de  aquest  perill.  » 
Lo  Fill  posa  per  obra  quant  lo  Pare  li  consellá  y  lo 
hi  maná.  Y  lo  primer  amich  a  qui  fonch  lo  cors  do- 
nat  per  ell,  en  la  manera  y  forma  que  lo  Pare  li 
havía  consellat,  respós  així  lo  amich :  €  Porta  t  allá 
t  ton  home  mort,  no'l  metes  en  casa;  si  mal  has 
»  comes,  pára-t  a  la  pena. »  Y  despuix  va-se'n  a  l'al- 
tre  amich,  y  altres  molts  de  hu  en  hu,  requerint-los 
per  lo  mateix  orde  y  paraules.  Tots  li  respongueren 
per  una  manera,  dihent :  «  Amich,  lo  cars  es  gran 

>  y  perillos,  y  tal,  que  no  convé  que  entres  en  nos- 

>  tres  cases  ab  tal  cosa  com  aqueixa;  així  dóna-t  lo 

>  millor  remey  que  poras;  pus  mal  has  comes  tu  tot 
»  sol,  no  metes  en  perill  a  nosaltres.  »  Y  lo  Fill, 
vista  y  coneguda  la  poca  amistat  y  fidelitat  que  tro- 
bá  entre  sos  amichs,  torná-s  pera  son  Pare  y  con- 


LES    COLLECTES  259 


tá-li  tot  lo  que  li  era  esdevengut.  Lo  qual  dix  a  son 
Fill:  «Has  esprimentat  per  ventura  lo  dit  del  Filosof, 

>  lo  qual  diu  que  molts  son  los  amichs  de  nom,  mes 
»  pochs  se'n  troben  per  obra  en  la  necessitat.  Mes, 

>  ves,  aportá-1  en  aquell  mig  mon  amich,  y  próva-1  y 

>  veges  qué't  dirá,  t  Lo  Fill  se  n'aná  a  ell  y  recon- 
tá-li  lo  cars  per  part  de  son  Pare,  segons  que  a  sos 
amichs  havía  dit,  dihent  que  era  home  mort;  lo  qual 
li  dix :  «  Entra  en  casa :  está  secret,  no  ho  convé 
»  manifestar  ais  vehins.  >  Y  despuix  feu  eixir  de 
casa  a  sa  muller  y  a  tota  sa  companyía;  y  així  se- 
cretament  cava  un  lloch  en  casa,  mes  convenient 
que  havía  en  sa  casa,  pera  soterrar  aquell  cors.  Y 
així  estant  prest  y  dispost  pera  soterrar-lo  allí,  y  lo 
Fill  descobrí  tot  lo  fet  verdaderament  a  aquell  mig 
amich  de  son  Pare,  al  qual  donant  moltes  gracies, 
se'n  torna  pera  son  Pare,  a  qui  per  estés  manifestá  les 
paraules  y  obres  de  son  mig  amich.  Y  llavors  dix  lo 
Pare :  «  De  aquest  tal  amich  parla  lo  Filosof:  Aquell 
»  es  bon  amich,  lo  qual  te  ajuda  quan  tot  lo  món 
»  te  defall.  >  Y  demaná  lo  Fill  al  Pare  :  «  ¿Havéu 
»  vist  per  ventura  algú  que  atengués  amich  com- 
»  plit?  >  Respós  lo  Pare  :  «  No  ho  he  vist,  mas  he 
»  ho  ohit  dir;  y  lo  que  ohí  fonch  de  dos  Mercaders, 
»  deis  quals  la  hu  estava  en  Egipte,  l'altre  vivía  en 
»  Baldach,  que's  coneixíen  solament  per  ohida,  per 

v.]    »  diver*sos  missatgers  y  lletres  que  enviava  la  hu  a 
*  l'altre,  per  los  quals  contractaven,  venent,  com- 

>  prant,  y  en  altres  diverses  maneres.  Y  així  disco- 
»  rrent  lo  temps,  escaygué  s  que  aquell  Mercader 
»  de  Baldach,  ab  gran  alegría,  se'n  ana  per  negociar 
»  en  Egipte.  Ohint  lo  egipcia  com  son  amich  venía, 

>  ab  gran  alegría  li  isqué  al  camí,  y'l  recebé  ab  tan 
»  gran  alegría  en  sa  casa,  servint-lo  com  es  costúm 

>  entre  amichs  per  set  díes,  y  mostrant-li  en  aquest 


2ÓO  LES    PAULES    D'lSOP 


»  temps  tots  sos  béns,  riqueses  y  secrets.  Los  quals 

*  passats,  escaygué-s  que  caygué  en  malaltía  gran  lo 
»  Mercader  de  Baldach,  lo  qual,  havent  gran  enuig 
f  y  sentiment  de  son  amich,  cerca  quants  metges 
»  havía  en  la  provincia,  y  triant  los  millors  d'entre 

>  ells,  feu-los  venir  a  sa  casa  per  que  socorregues- 
»  sen  a  son  amich,  sanant-lo  de  sa  malaltía.  Mes  los 

>  metges,  tocant  li  lo  pols,  vista  y  examinada  sa 
»  orina,  no  pogueren  entendre  que  hagués  deguna 
i  malaltía  en  son  cors,  sois  que  era  aquella  súa  ma- 
»  laltía  de  la  part  intellectual  de  la  ánima,  perqué 
»  son  mal  era  de  enteniment  de  amor  y  de  cobdi- 
»  cia.  Y  coneixent  agó  son  amich,  se  n'aná  a  ell  y 
»  dix-li  y  pregá-1  ab  ferma  fianga,  que  li  digués  si 

*  havia  en  sa  casa  deguna  dona  per  la  amor  de  la 

>  qual  ell  fos  així  enees  y  malalt.  En  aquest  respós 

*  lo  malalt :  c  Móstra-m  totes  les  dones  de  ta  casa, 
»  y  veuré  entre  elles  alguna  dona  que  tant  la  mía 
»  ánima  ha  captivada,  y  jo  dir-t'he  la  veritat.  »  Y 
»  tantost  feu  posar  davant  ell  totes  les  dones  de  sa 
»  casa,  mas  no  li  plagué  a  ell  deguna  d'elles;  y  des- 

>  puix  li  porta  ses  filies,  empero  no  era  deguna 
»  d'elles.  Era  en  sa  casa  una  moga  que  lo  Mercader 
»  havía  criat  de  gran  temps  per  que  conegués  sa 

>  costúm,  la  qual  tenía  pera  péndre-la  per  muller;  y 
t  aquesta  fonch  en  fí  portada  per  que  la  vés  lo  ma- 
»  lalt;  la  qual  vista,  dix :  <  De  aquesta  devalla  la 

>  mía  vida  o  mort.  >  Ohides  aqüestes  paraules,  sens 
»  dilació  tantost  la-hi  dona  per  muller  aquella  don- 
»  zella,  que  era  noble  y  molt  bella,  y  ab  gran  dot, 
»  la  qual  tenía  per  péndre-la  pera  ell  per  muller  lo 

>  mateix  Mercader  egipcia.  Y  així  fonch  tantost  sá; 
»  y  acabada  sa  negociació  torná-se'n  pera  sa  térra 
»  ab  sa  muller.  De  altre  temps  seguí-s  que  aquell 

>  Mercader  de  Egipte  perdé  sos  béns  per  moltes  y 


LES    COLLECTES  26 I 


»  varíes  fortunes,  y  així  caygut  en  pobretat,  deslli- 
»  berá  de  anar-se'n  en  aquell  amich  que  tenía  en 
*  Baldach,  per  que  ell,  havent  misericordia  de  ell  li 
t  fes  ajuda  o  reparament.  Y  així  se  n'aná  a  ell  mig 
»  desnú  y  afa*mat,  lo  qual  plegá  en  la  nit  en  Bal- 
»  dach  ab  grandíssima  vergonya  per  anar  tantost  a 
»  la  casa  de  son  amich,  y  així  desnú  y  nét.  Y  no 

>  menys  se  recelava  de  no  anar  a  ell  a  tal  hora  per 
»  que  no'l  deixás  de  rebre-1  per  no  conéixer-lo,  per 
»  lo  qual  delliberá  de  entrar  en  lo  temple  y  passar 
»  la  nit  allí;  d'hont  pensant  en  sí  moltes  coses,  se 

>  enujá  de  estar  allí,  y  isqué  de  allí  per  causa  de 
»  perdre  sos  pensaments  anant  defora.  Y  eixint  del 
»  temple,  ell  encontrá-s  ab  dos  hómens  en  la  carre- 
»  tera  en  una,  la  hu  deis  quals  mata  a  l'altre  y  fugí 

>  amagant-se  per  la  ciutat.  Los  ciutadans,  ohint  la 
»  remor  y  colps,  isqueren  a  veure  que  era;  y  troba- 
»  ren  un  home  mort;  y  ells  cercant  per  una  part  y 
»  per  altra  per  pendre  lo  homicida  de  aquest  home, 
»  no  trobaren  a  altri  sino  a  aquell  egipcia;  lo  qual 
»  prés  per  ells,  fonch-li  demanat  si  havía  mort  aquell 
»  home.  Aquest  home  així  caygut  en  pobresa,  desi- 
» jant  que  sa  vergonya  y  adversa  fortuna  fos  cuberta 
»  y  sis  vulla  per  mort  morís,  dix  :  c  Jo'l  matí.  >  Y 
»  així  fonch  prés  y  mes  en  la  presó   aquella  nit.  Y 

>  altre  día  següent  fonch  aprés  portat  davant  los  jut- 
»  ges,  y  sentenciat  que  fos  penjat.  Y  molta  gent,  se- 
»  gons  que  es  costúm,  se  n'aná  per  veure  la  execució 
»  de  la  justicia  al  lloch  hont  lo  havíen  de  penjar; 
»  entre  los  quals  vench  aquell  son  amich  de  Baldach 
»  per  qual  causa  el  sentenciat  era  vengut  en  aque- 

>  lia  ciutat;  y  com  lo  vés,  mfrant-lo  mes  agudament 
»  lo  Mercader  son  amich,  lo  conegué,  y  veu  com 
»  aquell  era  estranger  y  son  amich  de  Egipte,  del 

>  qual  havía  haguda  molta  honor  y  li  dona  sa  muller 


2Ó2  LES    PAULES    D'lSOP 


»  ab  gran  dot  y  altres  beneficis  y  béns  molts  que  li 
»  havía  fets;  y  recordant-se  de  tot  alió  y  considerant 

>  cora  lo  home  es  tengüt  y  obligat  a  regraciar  y  re- 
»  munerar  per  los  beneficis  rebuts  en  aquesta  vida  a 

>  son  amich  com  no'ls  puga  pagar  aprés  de  la  mort, 

>  delliberá  y  determina  de  pendre  la  mort  per  aquell 
t  son  amich;  y  comenta  de  cridar  ab  grans  clamors 
»  y  veus  :  c  |  Oh  mals  jutges,  per  qué  voléu  matar 

>  aquest  que  voléu  penjarl  No  mereix  la  mort  car  jo 
»  so  lo  qui  mereix  la  pena,  car  jo  matí  aquest  home,  lo 
»  qual  se  diu  aqueix  haver-lomort.»  Los  jutges,  ohi- 
»  des  aqüestes  paraules,  prenguérenlo  y  condemná- 

>  ren-lo  a  mort;  y  soltaren  a  Pegipciá  que  fonch  pri- 

>  mer  condempnat.  Y  lo  homicida  verdader,  ohinty 

>  vehent  totes  aqüestes  coses,  y  pensant  en  son  cor 

*  lo  mal  y  crim  que  havía  comes,  y  considerant  lo 

»  amor  y  fe  de  aquells  *  dos  amichs,  com  la  hu  per  [v.] 

*  l'altre  volíen  ab  tan  bon  cor  morir,  pensant  així 
»  mateix  que  era  justicia  y  mes  rahonable  que  ell 

>  estant  culpable  y  mereixedor  morís,  que  no  nin- 
»  gú  deis  altres,  los  quals  eren  sens  culpa  y  igno- 
»  cents,  comencá  de  cridar  ab  gran  instancia  y  veus, 
t  dihent  així :  «  j  Ohíu  jutges  y  executors  de  la  jus- 

>  ticial  Verdaderament  Déu  es  just  jutge,  lo  qual  no 

>  deixa  degún  mal  ni  delicte  sens  punició.  Y  per  que 

>  Déus  aquest  meu  pecat  no  mane  punir  y  castigar 
t  mes  durament  en  mi  en  l'altre  món,  jo  regonech 
»  y  confesse  que  só  lo  verdader  matador  de  l'home, 
»  y  per  lo  mal  que  jo  cometí  jo  só  prest  de  passar 
»  la  pena.  Per  aixó  deixáu  aqueix  que  no  té  culpa, 
»  y  condempnáu  a  mi  que  só  lo  culpant.  »  Los  jut- 
»  ges,  no  poch  maravellant-se  de  a^ó,  demanaren 
»  en  aquest;  y  dubtant  qué  devíen  judicar  en  aquest 

>  cars,  enviaren  y  remeteren  dos  o  tres  hómens  al 
»  Rey  ab  verdadera  relació  de  quina  manera  y  for- 


LES   COLLECTES  263 


»  ma  tot  era  passat.  Y  no  menys  dubtava  lo  Rey  en 
t  lo  tal  cas.  Y  finalment,  lo  crim  de  l'homicidi,  lo 
»  qual  de  mera  y  llíbera  voluntat  fonch  confessat, 
t  per  concort  consell  y  determinado  de  tots  los  sa- 
t  bis,  foren  perdonáis  tots  tres;  y  així  perdonaren  y 
»  lleixáren-los  a  tots,  declarades  les  causes  y  rahons 

>  per  qué  la  hu  per  l'altre  volía  pendre  la  mort;  y 
*  així  se  n'anaren  deslliures  cascú  a  sa  casa.  Y  lo 
»  Mercader  de  Baldach  porta  a  sa  casa  lo  egipcia, 

>  y  vent  sa  pobresa  y  fortuna,  lo  comencá  de  con- 
»  fortar  de  aquesta  manera :  «  Si  tu  vols  estar  en  ma 

>  companyía,  totes  les  coses  que  jo  tinch  serán  túes 
»  així  com  míes,  y  comunes  entre  endós.  Y  si  de 

>  aquesta  manera  no  ho  vols,  partám  quant  jo  tinch 
»  en  parts  eguals,  y  pendras  tu  la  una  part  y  jo  so 
»  content  ab  l'altra.  Y  lo  Mercader  de  Egipte  in- 

>  duhit  y  mogut  per  la  inclinació  y  dol^or  de  la  te- 
»  rra  de  sa  naixenca,  prés  la  part  deis  béns  que  li 
»  dona  son  amich  y  així  se  n'aná  a  sa  térra,  t  Y  con- 
tades  totes  aqüestes  coses,  dix  lo  Fill  al  Pare:  «Tal 

>  amich  com  aqueix  apenes  o  james  pens  ni  esper 
»  haver  ni  atényer.  » 


La  .ij.  faula.  —  Dels  diners  acomanats 

Com  un  Espanyol  passás  pera  Meca,  arriba  en 
Egipte,  y  coneixent  que  havía  de  caminar  per 
terres  despoblades  y  desertes,  tement  los  perills  del 
camí  y  roberíes,  delliberá  de  deixar  comanada  la 
pecunia  que  te*nía  mes  avant  del  que  per  lo  camí 
havía  de  mester  per  anar  y  tornar.  Y  trobá  en  Egip- 
te un  Home  que  era  de  bona  fe  y  lleal  y  de  grans 
perfeccions,  segons  a  fama  de  tots,  al  qual  encoma- 
ná  vint  marchs  de  argent,  y  així  se  n'aná  a  Meca. 


264 


LKS    FAULES   D  ISOP 


L'engany, 
ab  engany 
es  venfut. 


Y  acabats  tots  sos  fets  y  tornant  de  allá,  demaná 
son  argent  de  aquell  a  qui  lo  havía  acomanat.  Lo 
guardia  y  depositan,  pie  d'engany,  negá  lo  depó- 
sit,  dihent  que  nunca  havía  solament  vist  tal  home. 

Y  lo  Espanyol,  ohint  a$ó,  se  n'aná  molt  trist  pera 
sos  companyons  ab  qui  vengué,  deis  quals  demaná 
consell,  per  quant  li  era  negat  lo  depósit  de  Tar- 
gent  per  lo  bon  Home  y  molt  lleal  comendatari. 
Ohint  acó  los  vehins  y  los  companyons,  en  nengu- 
na manera  no  ho  volíen  creure,  dihent  que  aquell 
Home  era  de  moltes  bondats  y  virtuts  y  molt  verda- 
der,  y  que  en  ninguna  manera  ell  no  negaría  tal  cosa. 
Per  la  qual  rahó  lo  Espanyol  se  n'aná  altra  vegada 
per  aquell  ab  molta  humilitat  y  reverencia,  crehent 
que  així  lo  induhiría  a  tornar-li  son  argent.  Mes  lo 
enganyador,  quant  mes  li  pregava,  tant  mes  li  nega- 
va,  menacant-lo  y  dihent-li  que  de  allí  avant  no  l'in- 
famás  de  tal  manera.  Lo  qual  vehent  lo  Espanyol,  se 
tornava  mes  trist;  y  s'encontrá  ab  una  Vella  vestida 
en  hábit  de  religiosa,  la  qual  anava  sobre  un  bordó. 
Aquella,  vehent  aquell  estranger  torbat  y  gemegant, 
moguda  de  misericordia,  li  demaná  quín  mal  havía 


(174) 


LKS    COLLECTKS  265 


y  per  qué  estava  així  atribulat;  lo  qual  li  recon- 
[#.]  tá  tota  sa  fortuna  per  estés,  segons  com  *  li  havía 
escaygut  ab  aquel!  Home  de  gran  fama  y  lleal.  La 
bona  Vella  lo  comerá  de  esforgar,  dihent-li  que 
tingues  bona  esperanca  perqué,  ab  la  ajuda  de  Déu, 
si  veritat  era  lo  que  ell  deya,  ella  entenía  de  dar  re- 
mey.  Y  lo  Espanyol  li  demaná  :  <  ¿Com  se  pot  fer 
»  aixó? »  Respós  ella  de  aquesta  manera:  «Aportant 
»  un  home  de  ta  térra  de  qui  tu  fíes.  »  Y  ell  li  por- 
ta un  son  Companyó,  al  qual  dix  la  Vella  que  fes 
fer  quatre  caixetes  pintades  y  per  defora  ben  adres- 
sades  y  ordenades  de  seda  y  de  argent,  y  les  om- 
plís  dedins  de  pedretes  petites,  y  que  les  fes  por- 
tar per  alguns  a  la  casa  de  aquell  que  negava  los 
marchs  de  argent;  les  quals  fes  portar  de  una  en 
una,  donant  a  entendre  que  les  volía  posar  en  son 
poder  en  guarda,  c  Y  quan  ells  entrarán  en  casa  ab 

>  aquelles  caixetes,  tu  irás  allá  y  demanar-li  has  ton 
»  argent,  lo  qual,  mijencant  Déu,  aconseguirás.  »  Y 
lo  Espanyol  se  n'aná  y  ordena  y  complí  totes  les  co- 
ses així  com  la  Vella  li  havía  consellat.  Y  entre  tant 
son  Companyó,  ab  los  que  portaven  les  caixes  en  la 
casa  de  aquell  qui  negá  lo  depósit,  en  una  ab  aque- 
lla Vella,  digueren  en  aquell  enganyador :  t  Senyor, 
»  ací  están  uns  mercaders  espanyols  que  porten 
»  tresors  de  pedrés  precioses,  de  or  y  de  argent, 
»  los  quals  volen  passar  pera  Meca,  hont,  ohint  de 
»  tanta  honestat,  y  llealtat,  y  bona  diligencia,  pre- 
»  guen-vos  que'ls  guardéu  aqüestes  quatre  caixes 

>  fins  que  tornen,  perqué  no  les  gosen  passar  ab  ells 

>  per  por  de  ésser  robats  en  lo  desert.  Y  no  menys 

>  te'n  pregám  que,  per  respecte  nostre,  los  vulles 

>  atorgar  aquesta  gracia,  y  acó  síe  secret  entre  nos- 
»  altres  mateixos,  perqué  ells  son  hómens  que  no's 

>  voldríen  descobrir  de  tan  gran  tresor  com  por- 

34 


266  LES    PAULES    ü'lSOP 


»  ten.  »  V  ells  estant  en  aquest  parlament,  pujant 
les  caixes  dedalt  a  una  cambra,  sobvingué  que  lo 
primer  Espanyol  vingué  a  demanar  son  argent  ne- 
gat,  segons  que  la  Vella  li  havía  dit,  Y  lo  deposita- 
ri  y  guarda  que  havía  negat  lo  argent,  vent  a  TEs- 
panyol,  temé  que  no'ls  fes  mala  relació  de  ell  ais 
que  portaven  les  caixes,  y  que's  clamas  davant  ells, 
lo  qual  de  son  propri  moviment  li  dix :  t  Amich, 
»  ¿  cóm  havéu  tant  tardat  no  demanant  lo  argent 
*  que  tinch  de  vos  en  guarda?  Jo  só  ja  fart  de  guar- 
»  dar-lo  tant  de  temps.  »  Y  així  maná  que  tantost 
li  fos  tornat,  perqué  hagué  por  que  si  negás  lo  que 
de  ell  havía  rebut  en  guarda,  que  les  caixes  del  tre- 
sor  no  les  fiaríen  d'ell,  ni  les  hi  acomanaríen.  Y  com 
veu  la  Vella  que  havía  reparat  aquell  *  pobre  hom, 
comaná  a  l'enganyador  les  caixes,  y  no  cura  pus  de 
tornar  per  elles.  Y  de  aquesta  manera,  per  altre  en- 
gany  y  subtilesa,  feu  recobrar  a  l'Espanyol  son  argent. 


La   .Üj.  —  SOBTIL  INVENCIÓ  DE   SENTENCIA 

EN  UNA  CAUSA  ESCURA   DE  L'OLI 

ACOMANAT 

En  sa  fí  y  mort  un  home  deixá  una  casa  sola, 
sens  mes  béns  altres  a  son  fill.  Lo  qual,  cer- 
cant  sa  vida  ab  trevall  de  ses  mans,  moltes  vegades 
passava  gran  fam;  per  quant,  per  que  se  hagués 
memoria  de  son  pare,  ans  volgué  passar  grans  cá- 
rrechs  y  trevalls  que  vendré  la  casa.  Y  un  vehí  seu 
que  era  rich,  ab  cobdicia  desordenada  procura  de 
haver-la  de  ell  aquella  casa  pera  sí,  movent-li  molts 
partits  injusts  en  aquell  Jove,  lo  qual  sentint-ho  ell 
fogía  de  sa  companyía  lo  mes  que  podía  per  no  és- 
ser  enganyat,  perqué  lo  coneixía  per  ingenios  y  ar« 


LES    C0LLECTE9 


267 


75) 


teros.  Y  lo  Rich,  coneixent  que  ell  no  volía  vendré 
la  casa,  acostá-s  a  ell,  dihent-li  per  paraules  dolces, 
que  pus  ell  no  volía  vendré  aquella  casa,  lo  qual  en 
alguna  manera  li  reputava  a  virtut,  que  almenys  li 
llogás  un  troc  o  part  de  la  casa,  pera  teñir  déu  to- 
nells  de  oli,  los  quals  estaríen  en  comanda  súa,  y 
que  de  alió  hauría  profit  y  no  dany  nengú.  Y  per 
aqüestes  paraules  induhit  lo  Jove,  llogá-li  una  cam- 
bra de  sa  casa,  y  encara  que  contra  sa  voluntat,  no 
pensant  que  ab  aquella  estucia  lo  enganyás.  Y  com 
v.  J  lo  *  Jove  anas  a  negociar  lo  que  mester  havía,  lo 
Rich  feu  cavar  la  térra,  ahont  mes  cinch  tonells  plens 
de  oli  y  altres  cinch  mig  plens.  Y  així,  vengut  lo 
Jove,  prés  d'ell  les  claus  de  aquella  cambra  y  deis 
tonells,  les  quals  lo  Jove  primer  havía  donat  al  Rich, 
y  dix-li :  «  Bon  Jove,  a  vos  comane  mos  tonells  ab 
»  lo  oli,  y  en  ta  guarda  los  pose.  »  Y  així  se'n  partí 
de  ell  saludant-lo.  Y  lo  Jove,  no  sospitant  de  nengún 
engany,  cregué  que  tots  los  déu  tonells  fossen  plens, 
los  quals  prés  en  sa  guarda.  Y  de  aquí  a  poch  de 
temps,  com  lo  oli  valgués  bon  preu,  dix  lo  Rich  al 


268  LES    FAULES    ü'lSOP 


Jove :   «  Tragám  a  vendré  lo  oli  que  tens  en  ta  guar- 

*  da,  y,  com  es  justicia,  pendras  ta  remunerado  per 
'  %  ton  trevall  y  lloguer.  >  Y  lo  Jove  ana  ab  ell,  y  cri- 
dáis los  compradors,  trobaren  cinch  tonel! s  plens 
y  cinch  mig  plens;  la  qual  cosa,  vista  per  lo  Rich 
enganyador,  dix-li:  «  Amich,  ¿com  m'has  així  frau- 

*  dat  en  la  guarda  de  Toli  que't  comaní?  Prech-te 

>  que'm  tornes  o  m'esmenes  lo  que  hi  falta.  »  Y  lo 
Jove  negava  lo  engany  o  frau  haver  comes  en  alió. 
Per  la  qual  causa  ell  fonch  acusat  de  aquell  crim 
davant  lo  jutge;  y  lo  Jove,  responent  a  la  acusació, 
dix  que  no  negava  haver  prés  lo  oli  encomanat,  mes 
que  ell  era  sens  culpa  del  crim  que  era  acusat.  Y 
demaná  temps  pera  delliberar,  y  respondre  y  de- 
fendre  son  dret;  lo  qual,  dins  lo  termini  per  lo  jutge 
assignat,  se  fonch  per  consellar-se  de  un  Filosof  que 
era  virtuós  home  y  advocat  deis  pobres,  lo  qual  hu- 
milment  li  demaná  favor  y  ajuda  de  son  consell, 
declarant-li  tota  la  veritat  del  fet  ab  jurament  com 
ell  era  falsament  acusat  del  crim.  Y  lo  Filosof,  ohi- 
da  la  veritat  y  netesa  del  Jove,  dix-li :  c  Ful,  pren 
»  bon  cor,  jo  t'ajudaré  per  que  la  veritat  sía  prefe- 
»  rida  a  l'engany.  >  Y  així  lo  primer  día  següent  se 
nana  al  judici  ab  lo  Filosof,  lo  qual  era  posat  per 
asessor  del  consell  y  judici  del  Rey;  y  com  fossen 
ohides  les  rahons  de  la  una  part  y  de  l'altra,  dix  lo 
Rey  al  Filosof:  <  Jo't  comet  aquesta  causa  per  que 
»  ab  justa  sentencia  determines  acó.  »  Lo  Filosof, 
obehint  al  manament  del  Rey,  dix  en  aquesta  ma- 
nera :  «  Aquell  home  Rich  es  de  bona  fama  y  no 

>  es  de  pensar  que  demane  sino  lo  que  li  fall  ver- 
»  daderament;  y  no  menys  es  de  presumir  del  Jove, 
»  que  es  tan  jove,  y  fins  ací  no  es  corrumput  de 

>  mala  fama,  que  hajafurtat  lo  oli.  Mes,  per  que  sía 
»  mostrada  la  veritat,  síe  mesurat  primer  lo  oli  deis 


LES   COLLECTES 


269 


*  cinch  tonells  plens  y  la  morca  a  son  depart,  y 
»  aprés  sía  mogut  l'oli  deis  tonells  mig  plens  y  ses 
»  *  morques  cascuns  per  sí,  y  sía  vist  y  considerat 
»  si  les  morques  deis  tonells  mig  plens  y  deis  de  tot 
»  plens  sien  eguals  en  quantitat  de  pes,  que's  prova- 
»  rá  suficientment  ésser  furtat  lo  oli;  mes  si  en  los 
>  mig  plens  no  haurá  sino  la  mitat  de  la  morca 
»  que  será  trobada  en  los  del  tot  plens,  en  tal  cars 

*  lo  Jove  déu  ésser  deslliurat  de  la  falsa  acusació.  » 
Y  en  aquesta  manera  fonch  deslliurat  de  la  falsa 
acusació  del  Rich,  y  així  se  n'aná  ab  pau  pera  sa 
casa. 


La  .iüj.  —  Sentencia  de  la  pecunia 

TROBADA 


176) 


U  Los  sabis 
hdmens 
son  sanitat 
del  tnón. 


Un  Mercader  rich,  anant  per  una  ciutat,  perdé 
un  sach  ab  mil  florins  en  un  carrer,  los  quals 
trobá  un  Home  pobre,  y'ls  se'n  porta  a  sa  casa,  y'ls 
dona  a  guardar  a  sa  muller,  la  qual  dix  :  t  Lo  que 
>  a  mi  vendrá  no  ho  gitaré  defora;  si  lo  Senyor  nos 
»  ha  volgut  donar  aquests  béns,  guardem-los.  »  Y 


270  LES    FAULES    D  ISOP 


l'altre  día  següent  cridá-s  per  la  ciutat  com  un  ho- 
me  havía  perduts  mil  florins  y  donaven  cent  florins 
de  trobadures  a  qui  los  tornaría.  Y  lo  Home  qui 
trobá  los  diners,  dix  a  sa  muller  :  t  Torném  aquests 

>  mil  florins,  y  haurém  cent  florins  sens  pecat  ni  cá- 
»  rrech,  los  quals  ben  guardáis  nos  aprontarán  mes 
»  que  tots  los  mil  ab  mal  títol.  »  Y  encara  que  sa 
muller  bé'ls  volguera  reteñir,  mes  a  despit  de  ella 
lo  marit  restituhí  los  mil  florins  y  demaná,  les  tro- 
badures deis  cent  florins.  Mes  lo  Rich,  des  que  veu 
sos  mil  florins  en  son  poder,  dix  al  Pobre  :  «  Enca- 

>  ra  no  m'has  tornat  tot  lo  que  has  trobat,  per  quant 
»  hi  fallen  quatre  cents  florins,  y  portánt-me-los  tu, 
» jo  só  prest  de  pagar-te  dos  cents  florins.  »  Mes 
dix  lo  Pobre  que  no  havía  trobat  mes  de  aquells 
mil  florins.  Sobre  la  qual  qüestió  contenents  de  agó, 

se  n'anaren  *  davant  lo  Rey,  en  poder  del  qual  de-  [v. 
posaren  tots  los  mil  florins;  y  íonch  manat  per  lo 
Rey  que  fos  examinada  y  determinada  per  un  Fi- 
losof  aquesta  qüestió,  lo  qual  se  deya  ajuda  deis 
pobres.  Davant  del  qual  fonch  proposada  la  petició 
y  resposta  de  la  causa.  Lo  jutge,  mogut  de  pietat, 
dix  al  Pobre :  «  Dígues-me  la  veritat:  si  alguna  cosa 
»  tens  que  pertanga  en  aquest  Rich  home,  o  si  li 
»  has  tornat  tot  acó  que  era  seu.  >  Dix  ell :  c  Sab 

>  Déu  que  he  restituhit  quant  trobí.  »  Y  llavors  dix 
lo  Filosof :  c  Aquest  home  es  rich  y  de  gran  cré- 

>  dit,  y  molts  testimonis  porta;  no  es  de  creure  sino 
»  que  demana  lo  que  es  just  y  alió  que  realment 
»  haja  perdut,  y  puix  dix  ab  jurament  que  ha  perduts 

>  mil  y  quatre  cents  florins,  de  creure  es  que  diu  la 
»  veritat.  Y  mes  aquest  home  pobre,  encara  que  sía 

>  pobre,  es  de  ornar  fama,  al  qual  no  menys  fe  se 
»  déu  donar,  y  majorment  havent  restituhits  los  mil 
»  florins  los  quals  poguera  haver  retesos  vers  sí,  si 


LES    COLLECTES  27 1 


»  se  hagués  volgut  encarregar  la  súa  ánima,  y  ho 
»  aferma  també  ab  jurament  haver  restituhit  tot  lo 
»  que  ha  trobat.  De  aquí  avant,  molt  alt  Rey,  raon 
»  judici  es  que  tal  sentencia  déu  ésser  pronunciada: 
»  que  sien  guardats  en  depósit  los  mil  florins,  deis 
»  quals  ne  sien  donats  [cent]  en  aquest  Pobre,  perqué 
»  bé's  demostra  que  aquestos  mil  florins  no  son  los 
»  que  ha  perduts  aquest  home  de  bé,  puix  jura  que 
»  n'ha  perduts  mil  y  quatre  cents;  y  mostrant-se 
»  aquell  que'ls  ha  perduts  sien  pera  ell  guardats.  Y 
»  si  per  ventura  se  mostrará  algú  que'ls  haja  trobats 
»  los  mil  y  quatre  cents  florins  que  déu  haver  per- 
»  duts  aquest  home  Rich,  aquells  manarém  restituhir 
»  en  aquest.  »  Y  aquesta  sentencia  plagué  molt  al 
Rey  y  a  tots  los  que  allí  eren  presents.  Ohida  aques- 
ta sentencia,  lo  Rich  ab  gran  repenidiment  de  len- 
gany  que  havía  comes,  demaná  y  soplicá:  c  Miseri- 

>  cordia  y  mercé  de  mi,  car  jo  conech  mon  pecat  y 

>  engany  que  he  comes,  y  vull  conéixer  la  veritat: 
»  per  cert  aquestos  mil  florins  son  meus,  mas  jo  vo- 

>  lía  defraudar  aquest  Pobre,  per  no  donar-li  los  cent 

>  florins  que  li  prometía  Y  lo  Rey,  usant  de  clemen- 
cia, maná  que  li  fossen  tornats  los  mil  florins,  deis 
quals  ne  dona  cent  al  qui'ls  se  trobá.  Y  així  fonch 
deslliurat  de  la  falca  demanda  del  Rich  aquest  Po- 
bre, ab  ajuda  del  jutge  just  y  bo. 


La  .v.  —  De  la  fe  y  engany 

DELS  TRES  COMPANYONS 

Moltes  vegades  cau  lo  home  en  lo  llac  que 
para  contra  altri,  segons  se  conté  en  aques- 
ta faula.  Tres  Companyons,  deis  quals  los  dos  eren 
mercaders  y  ciutadans,  y  lo  tercer  era  pagés  de  un 


272 


LES    PAULES    D'lSOP 


Si  Venga- 

nyador  es 

enganyat 

no's  ma- 

ravelle. 


(177) 


llogaret,  y  per  causa  de  devoció  anaven  en  romería 
a  la  casa  de  Mequa.  Ais  quals  fallí  la  vianda  en  lo 
camí,  de  manera  que  no  teníen  altra  cosa  de  men- 
jar,  sino  una  poca  de  fariña,  que  solament  se  podía 
fer  d'ella  sois  un  petit  pa.  Los  burgesos  enganya- 
dors,  vehent  agó,  digueren  entre  sí :  c  Poch  pa  te- 
»  níra,  y  aquest  nostre  Companyó  es  gran  menjador: 
»  de  aquí  avant  es  necessari  que  pensém  com  sens 
>  ell  menjarém  aquest  pa.  »  Y  pastat  lo  pa  y  posat 
a  coure,  los  Mercaders  cercaren  manera  pera  en- 
ganyar  lo  Pagés,  y  diguéren-li :  c  Germans,  tots 
»  durmám  y  aquell  que  dirá  mes  maravellós  somni 
»  entre  tots  tres,  menge-s  lo  pa.»  Y  feta  esta  concor- 
dia entre  ells,  gitaren-se  a  dormir.  Y  lo  Pagés,  ente- 
nent  lo  engany  deis  Companyons,  tragué  lo  pa  mig 
cuyt  y  així'l  se  menjá  tot  sol,  y  torná-s  a  dormir.  De 
aquí  a  poch,  hu  deis  Mercaders,  ab  espant  de  un 
maravellós  somni,  se  comencá  de  llevar,  al  qual 
demaná  lo  Companyó:  c  ¿Per  qué  t'espantes?  » 
Respós  ell :  c  Jo  só  espantat  y  espahorit  de  un 
»  maravellós  somni :  semblava-m  que  dos  Angels, 
»  obrint  les  portes  del  cel,  me  portaven  davant  lo 


LES    COLLECTES  273 


»  tro  de  Nostre  Senyor  Déu,  ab  gran  goig.  »  Dihent- 
li  lo  Companyó :  «  Maravellós  somni  es  aqueix, 
»  mas  jo  he  vist  altre  mes  maravellós,  perqué  jo  víu 
v.]  »  dos  Angels  que'm  portaven  *  per  térra  ferma  a 
»  l'infern.  »  Mas  lo  Pagés,  ohint  tot  agó,  feya  lo 
adormit.  Mas  los  ciutadans,  volent  acabar  son  en- 
gany,  despertaren  al  Pagés;  arterosament  y  com  a 
espantat,  respós:  « ¿Quí  son  aquests  que'm  criden?» 
Ells  digueren  :  c  Tos  Companyons  son.  >  Y  ell  los 
demaná:  «¿Cóm  vos  ne  tornareu?  >  Respongue- 
ren  :  c  No'ns  som  may  partits  de  ací,  |cóm  parles 
»  de  nostra  tornada  I  »  Dix  lo  Pagés  :  «  Paregué-m 
>  que  dos  Angels,  obrint  les  portes  del  cel,  se'n  por- 
»  taren  a  l'hu  de  vosaltres  davant  a  Nostre  Senyor 
»  Déu,  y  a  l'altre,  per  la  térra  rossegant,  a  l'infern;  y 
»  pensí  que  nunca  tornasseu,  com  fins  ací  no  haja 
»  james  ohit  dir  que  algú  sía  tornat  de  paradís  ne 
»  d'infern.  Y  així  lleví-m  y  mengí-m  lo  pa  tot  sol.  » 
Mostra  aquesta  faula  que  a  les  vegades,  pensant  de 
enganyar  a  altri  ignorant,  del  tal  es  ell  mateix  en- 
ganyat. 


La  .vj.  —  De  l'Aucell  y  del  Pagés 

Tenía,  un  Pagés  un  hort  ab  ses  fonts  corrents  né- 
tes  y  molt  bé  ordenades  de  herbes  y  de  flors, 
perqué  moltes  vegades  veníen  allí  molts  ocells.  Y 
allí  se  n'aná,  com  havía  acostumat,  a  descansar-se 
y  recrear-se,  y  segué  s  debaix  de  un  arbre,  sobre  lo 
qual  cantava  un  Moixó  molt  suaument;  lo  qual  cant 
tan  delitos  ohint  lo  Pagés,  pará-li  un  llac,  en  lo  qual 
lo  prés.  Lo  Moixó,  vehent-se  així  prés,  dix-li:  c  ¿Per 
»  qué  tant  trevallares  a  pendre-m?  No  pots  aconse- 
>  guir  [de  mi]  profit  nengú.  >  Respós  lo  Pagés :  c  Jo 
35 


274 


LES    FAULES    D'lSOP 


No's  déu 

hotn  dolare 

del  que  no 

pot  haver. 


**%*% 


i78) 


>  t'he  presa  per  que  ton  cant  dolc  alegre  mon  cor.  t 
Dix  lo  Moixó:  «En  va  has  trevallat,  car  no't  cantaré 
»  ni  per  paga  ni  per  pregaría.  >  Y  lo  Pagés  li  diu  : 
«  Si  no  cantes,  jo't  mataré  y  menjaré.  >  Respós  lo 
Moixó  :  «  ¿En  quina  manera  me  menjarás?  Si  cuyta 
»  en  aygua,  lo  bocí  será  ben  xich,  de  manera  que 
»  no'm  sentirás  en  ta  boca;  mas  si'm  cous  en  l'ast, 
i  molt  menor  será;  mas  deixa-m  volar,  y  seguir  t'ha 

>  de  mi  gran  profit,  perque't  daré  tres  doctrines  de 

>  saber,  les  quals  *  amarás  mes  que  tres  vedells  pera   [/.  104 
9  menjar.  »  Y  com  lo  Moixó  aqüestes  coses  li  pro- 
metes, ell  lo  lleixá  volar,  y  posada  ella  en  sa  lliber- 

tat,  dix  :  «  Aquesta  es  la  primera  paraula:  Que  no 
»  cregues  a  totes  paraules  que  ohirás  y  senyalada- 
»  ment  que  no  pareguen  verdaderes.  La  segona 
*  doctrina:  [que't  guardes  90]  que  es  teu.  La  tercera 
»  y  final:  que  no't  dolgues  de  les  coses  perdudes,  les 
»  quals  no  pots  tu  recobrar.  »  Y  acabades  aqüestes 
paraules,  lo  Moixó  se'n  puja  en  un  arbre  y  canta  molt 
dolcament  aquella  oració  :  «  Beneyt  sía  lo  Senyor 
»  Déu,  que  lo  sentit  de  aquest  calador  ha  cubert  y 
»  l'ha  cegat,  y  li  ha  llevada  la  prudencia,  per  que  no'm 

>  tocas  ni'm  miras  ab  los  seus  ulls,  ni  entengués  son 


LES    COLLECTES  275 


»  enteniment  la  pedra  preciosa  apellada  jacint,  del 
»  pes  de  una  onca,  que  jo  tinch  en  mes  entramenes, 
»  perqué  si  ell  hagués  sabut  aixó,  quejo  portava  tal 

>  cosa,  jo  moría  en  ses  mans,  y  ell  fóra  molt  rich. » 
Y  lo  Pagés,  com  hagués  ohit  acó,  torbat,  en  sí  ma- 
teix  pensant,  y  desplahent-li  molt  fortment  perqué 
havía  deixat  lo  Moixó,  ab  gran  dolor  plorant,  dix 
així :  «  ¡  Oh  desaventurat  de  mi  1  ¿  Per  qué  creguí  a 
»  les  paraules  del  Moixó  enganyós  y  no/uy  [fíu]  pera 
»  guardar  lo  que  tenía?  *  Al  qual  respós  lo  Moixó: 
«  ¡  Oh  folll  ¿Per  qué't  turmentes?  ¿Tantost  has  obli- 
»  dada  la  doctrina  que  t'he  donada?  ¿Penses  que 
»  un  aucell  tan  xich  com  só  jo,  que  tota  justada  no 
»  pese  una  drachma,  que  no  es  tant  com  un  diner, 
»  puch  jo  teñir  en  mes  entramenes  una  onca  de  ja- 
»  cint?  ¿No't  membra  que  fhe  dit  que  no  cregues- 
»  ses  a  totes  paraules?  ¿Y  si  túa  era,  per  qué  no'm 

>  guardares?  Y  si  has  perduda  tal  pedra,  pus  no  la 
»  pots  cobrar,  ¿per  qué  te'n  dols,  contra  les  tres 
»  doctrines  que  t'he  donades  ?  >  Y  dites  aqüestes 
coses,  escarnint  lo  Pagés,  se  n'aná  lo  Aucell. 


La  .vij.  —  Del  Metreficador 

Y  DEL  GEPERUT 


D 


ix  un  sabi  a  son  fill :  c  Quan  en  alguna  cosa 
»  serás  agreujat  y  poras  desagreujar-te  ab 
»  poca  cosa,  no  entres  sobre  aixó  en  qüestió  ni  ho 
>  deixes  allargar,  mas  lo  mes  prest  que  poras  te  des- 
v.]  »  *lliura  y't  desagrauja,  per  que  no't  vinga  altre 
»  enuig  o  agreuge  major.»  Sobre  lo  qual  se  reconta 
tal  faula.  Davant  un  excellent  Rey,  foren  presen- 
táis per  un  retórich  y  metreficador  uns  metres  con- 
tinents  grans  llaors  y  profecíes  de  aquell  Rey,  lo 


276 


LES    FAULES    ü'lSOP 


tWtÍ*Í: 

Un  greuge 
borta  altre   i 
tnajor. 

1§»2? 

■Coj 

^TíT 

i 

»*4 

1» 

[!S 

Vi 

•VI 

1  r^v 

¿J 

('79) 


qual,  volent  remunerar  lo  Retórich  de  son  servey, 
dix-li :  «  Demana  lo  que  volrás,  ab  fianza  que't  se- 
»  rá  atorgat.  >  Y  lo  Metrificador  suplica  al  Rey 
qué'l  fes  porter  de  la  súa  ciutat  pera  un  mes,  ab 
aquesta  condició :  que  qualsevulla  que  tingues  al- 
gún defecte  corporal  y  passás  per  aquella  porta,  que 
li  pagas  per  cada  defecte  y  taqua  un  diner,  ara  fos 
ronyós  o  tinyós  o  potros,  o  tingues  defecte  en  los 
ulls  o  en  altra  manera  qualsevulla.  Y  lo  Rey,  estant 
molt  content  de  sos  metres,  li  atorgá  tot  quant  li 
soplicá.  Sobre  lo  qual  li  maná  donar  son  previlegi 
sagellat.  Y  com  lo  Retórich,  usant  de  son  nou  ofici 
de  porter,  estigués  segut  a  la  porta  passat  lo  pont, 
vench  a  la  porta  un  Geperut  ben  cubert  de  sa  capa 
ab  una  canyeta  en  la  má,  volent  entrar  per  la  porta, 
del  qual  lo  porter  li  demaná  un  diner,  dihent-li  que 
era  geperut.  Lo  qual  no  volent  pagar  lo  diner,  lo 
Metrificador  li  lleva  la  capa,  y,  mirant-lo  mes  dili- 
gentment,  veu  com  era  tórt,  y  així  li  dix :  c  Dos  di- 
»  ners  has  de  pagar,  perqué  no  tens  mes  de  un  ull, 
»  pus  no  volgueres  pagar  un  diner.  >  Y  lo  cami- 
nant,  no  menys  refusant  de  pagar  los  dos  diners,  lo 
porter  li  prengué  lo  barret  del  cap,  per  lo  qual  li 


LES    COLLECTES  277 


paría  la  tinya.  Y  així  li  dix :  c  Tres  diners  déus, 

*  perqué  encara  es  tinyós.  »  Y  ell,  no  volent-los  pa- 
gar, així  com  lo  porter  volía  pendre  d'ell  los  tres 
diners  per  forca,  lo  gipó  alcant-se  y  arremangant- 
se  les  mánegues  pera  defendre-s,  amostra  los  bracos 
ronyosos,  y  així  li  digué :  «  Quatre  diners  has  de 
»  pagar.  »  Y  sobre  acó,  lo  porter  volent-lo  fer  pa- 
gar, per  virtut  del  privilegi,  los  diners,  y  lo  Geperut 
refusant  la  paga,  dihent  que  li  feya  injuria,  vingue- 
ren  a  les  mans,  y  com  lo  Geperut  caygués  en  térra, 
li  paregué  y  descobrí  una  potra,  al  qual  dix  lo  por- 
ter :  «  Cinch  diners  déus,  per  quant  encara  es  po- 

*  tros  entre  les  altres  malaltíes  o  defectes.  »  Y  així, 
finalment,  vench  a  pagar  cinch  diners,  perqué  no 
volgué  pagar  al  principi  un  jdiner  pacíficament.  Per 
có,  quan  algún  perill  pots  escusar  per  poca  cosa,  no 
dubtes  de  donar-ho,  per  escusar  qüestions  y  porfi- 
dies  en  que  poríes  molt  mes  perdre. 


La  faula  .viij.  —  De  les  Ovelles 

Un  Deixeble  que  se  delitava en  ohir  faules,  de- 
mana a  son  Mestre  que  li  reconths  una  llar- 
ga  faula,  al  qual  dix  lo  Mestre  :  «  Guarda  que  no 
»  teyn  prenga,  segons  que  feu  a  un  Rey  un  fabula- 
»  dor.  >  Dix  lo  Deixeble :  «  Bon  Mestre,  declarau- 
»  me  aixb  cbmfonch.  >  Lo  qual  lo  hi  conta  en  aques- 
ta manera :  c  Un  Rey  tenía  un  componedor  de  exem- 


*  Segona  llacuna  de  l'exemplar  de  1576.  Pera  omplirla 
utilisém  els  fulls  114,  115,  116,  117,  118,  119  y  121  de  la 
edició  gótica  de  1550;  posant  de  cursiva  lo  poch  qu'encara 
ens  mancava  y  hem  emprat  a  la  edició  de  1682  y  al  text 
castellá  incunable. 


278 


LES    PAULES    D  ISOP 


>  pies  y  faules  que  cadajorn  que  lo  Rey  volla  reposar 
»  li  havía  de  contar  cinch  faules,  ab  les  quals  ell  se 
»  recreas  y  se  alegras.  Esdevingué-s  que  una  nit  lo 

>  Rey  eslava  molí  imaginatíu  y  enujat,  de  manera 

>  que  no  podía  dormir.  Maná  al  sabi  que  li  contas 

>  mes  faules  de  les  cinch  acostumades,  lo  qual  inven- 

>  tor  tín  dix  tres  molt  bones.  Y  lo  Rey  dix :  c  Molt 
»  bones  son  aqüestes  faules;  cóntamen  alguna  que 
»  sía  gran,  y  dormirás  aprés  de  molt  espay.  >  Y  lo 
t>  Fabulador  comenta  de  contar  de  aquesta  manera  : 

>  *Era  un  Pages  que  replegh  millliures  de  diners,  lo 

*  qual  anava  a  unafiray  compra  dos  milia  ovelles; 
>y  tornant  ab  les  ovelles  pera  sa  casa,  tant  cresque- 

>  ren  los  rius,  que  no  podíen  passar  les  ovelles  per  lo 

>  pont,  ni  menysper  Vaygua,  [per]  lo  qual  eslava  molt 
■»  congoixat  cbm  passaríe  aquelles  ovelles.  Finalment, 
»  ell  troba  una  barqueta  en  que  podía  passar  ell  ab 

*  una  ovella  o  dues  ab  gran  estretura,  y  així  comen- 
»  (á  de  passar  les  ovelles  de  dues  en  dues.  >   Y  dihent 


LES    COLLECTES 


279 


*  aqüestes  páranles,  comen  fa-s  de  dormirlo  Faulador. 

>  Mes  lo  Rey,  despertant-lo  de  la  son,  lo  prega  que 

>  acabas.  Respbn  ell :  «  Molt  alt  Rey,  aquest  riu  es 
»  gran  y  la  barca  es  xica;  y  les  ovelles  son  molUs  en 
»  nombre,  y  tu,  Rey  de  innumerables  ovelles,  deixa 
»  passar  [a]  aquest  Pag  es  les  súes  ovelles  y  aprés  acá- 
»  baré  la  f aula  comentada.  »  Y  així  ab  aqüestes  pa- 

>  raules  donoses  contento:  al  Rey  [que]  estava  cobdi- 

*  ciós  de  faules.  *  De  aquí  dix  lo  Mestre  al  Deixe- 
ble :  c  FUI:  si  de  ací  avant  me  enujaras  de  moltes 
»  faules,  jótfaré  recordar  aquest  exemple,  per  quet 

>  contentes  de  les  quet  diré  y  contaré.  » 


La  .ix.  —  Del  Llop,  del  Pagés,  de  la 
Rabosa  y  del  Formatge  * 


(l8l) 

Wk 

£323^ 

^>\/M 

^ 

^w 

Mes  val  lo 
poch,  cert, 
aue'l  molt, 
tncert. 


Les  coses  certes  no  son  de  deixar  per  esperan- 
za de  les  no  certes,  com  lo  Llop  feu.  Y  així 
mateix  no  déu  hom  metre  ses  faenes  en  poder  de 
jutge  fals,  perqué  los  majors  jutges  ab  poca  cosa 


280  LES    PAULES    D'lSOP 


son  corromputs,  com  la  Rabosa  ací  de  [que]  parla 
aquest  exemple.  Era  un  Llaurador  que  tenía  uns  bous, 
los  quals  ab  gran  trevall  feya  llaurar  dretament,  y 
moltes  vegades  deya:  «  Ara  vos  menjassen  los  llops, 
»  perqué  no  voléu  anar  sino  tórts.  »  Un  Llop,  ohint 
agó,  estava  tot  un  díe  esperant  quán  los  hi  daría  lo 
Llaurador;  mas  com  vingué  en  la  nit,  veu  lo  Llop 
que  endebades  havía  esperat,  car  lo  Llaurador  des- 
junyí  los  bous  y  los  enviá  pera  sa  casa;  y  així  dix 
al  Llaurador :  c  Puix  tantes  vegades  me  has  promés 
»  los  bous,  aquest  día  cumple  lo  que  has  promés,  y 
»  jo  so  prest  per  péndre-ls.  >  Respós  lo  Llaurador: 
c  Per  paraula  general  los  te  prometíe,  la  qual  no 

>  m'obliga,  puix  no  ho  jurí  ab  jurament.  >  Al  qual 
dix  lo  Llop :  c  No't  partirás  de  ací  si  la  fe  no'm 
»  guardes.  »  Sobre  la  qual  cosa  contengueren  llar- 
gament;  mes  en  la  fí  concordaren  que  sa  qüestió  fos 
vista  per  arbitre  y  jutges  de  egual  composició.  Ells, 
anant  a  cercar  sos  arbitres,  encontraren  ab  una  Ra- 
bosa, la  qual  los  demaná:  c  ¿Hónt  anáu,  amichs, 
»  y  feu  vostre  bon  viatge  y  camí?  >  Per  los  quals  li 
fonch  tot  lo  fet  y  qüestió  recontada  per  extés.  Y  ella 

los  dix :  «  Per  acó  no  devéu  *  cercar  altres  jutges  ni    [v.] 

>  arbitres,  per  quant  jo  mateix  judicaré  entre  vosal- 

>  tres  molt  bé.  Y  per  que  jo  sia  [sapia]  millor  y  mes 

*  breument  la  qüestió  vostra,  vull  parlar  ab  quiscú 
»  de  vosaltres  apartadament,  y  si  acó  vos  plau,  ator- 

>  gáu-ho,  sino  ja  teniu  lo  camí  ubert  per  anar  y  cer- 

*  car  altres  arbitres.  >  Respongueren  que  ells  eren 
contents.  Y  llavors  la  Rabosa  comencá  de  parlar 
primer  ab  lo  Llaurador  a  sa  part,  al  qual  li  dix : 
t  Tu  me  darás  un  parell  de  gallines  pera  mi  y  a  mon 
»  companyó,  y  jo  faré  que  tos  bous  serán  segurs,  y 

>  tu  restes  franch  de  la  promesa.  »  Y  com  lo  Llau- 
rador consentís  acó,  dix  al  Llop  a  sa  part :  «  Ou- 


LES    COLLKCTES  28 I 


>  me,  amich:  perqué  jo  so  en  carreen  contra  tu  per 
»  les  bones  obres  que  he  de  tu  rebudes  en  lo  temps 

>  passat,  jo  he  trevallat  ab  lo  Llaurador  y  l'he  molt 
»  pregat  e  induhit  a  que  te  donas  un  bon  format- 
»  ge,  per  que  renuncies  tot  ton  dret  y  acció  que 
»  has  sobre  los  bous,  y  los  lleixes  anar  en  pau.  > 
Al  qual  no  menys  lo  hi  atorgá  lo  Llop,  regraciánt- 
lo-hi  molt.  Y  la  Rabosa,  manant  al  Llaurador  anar- 
se'n  ab  sos  bous,  dix  al  Llop  :  «  Vendrás  ab  mi,  y 

>  portar-t'he  a  un  lloch  ahont  trobarás  lo  formatge 
»  triat.  »  Y  així  lo  porta  al  Llop  per  una  part  y  per 
diversos  llochs,  en  tant  que  la  lluna  lo  porta  a  un 
pou,  ahont  lo  amostra  la  ombra  de  la  lluna  dins  en 
l'aygua,  y  dix-li :  c  Amich,  vet  ací  un  bon  format- 
»  ge  gran  y  triat;  devalla  per  ell  y  trau-lo  ab  tu.  t 
Respós  lo  Llop  :  «  Oh  germana,  tu  me  déus  presen- 
»  tar  lo  formatge  en  mon  poder:  per  tant  devalla  tu, 

>  que  si  sola  no'n  pots  eixir  jo  te  ajudaré  ¡>  La  Ra- 
bosa consentí  en  a^ó  ab  engany:  estaven  sobre  lo 
pou  dos  ferrades  en  una  corda  ab  que  trahíen  ay- 
gua,  en  tal  manera,  que  quan  la  una  se  abaixava, 
[l'altra  pujava].  Y  com  la  Rabosa  entra  en  la  una 
ferrada,  devallá  en  aquella  dins  en  lo  pou,  y  allí  esti- 
gué  per  gran  espay;  a  la  qual  demaná  lo  Llop:  tDí- 
»  gues-me  amiga,  ¿per  qué  tardes  tant,  que  no  traus 
»  lo  formatge? »  Y  sospitava  que  la  Rabosa  lo's  vol- 
gués  menjar  lo  formatge.  Al  qual  ella  respongué : 
c  Tan  gran  es,  que  no'l  puch  traure;  mes  es  neces- 

>  sari  que  tu  entres  en  l'altra  ferrada  y  devalles  ací 
»  per  ajudar-me,  »  Y  lo  Llop,  entrant  en  l'altra  fe- 
rrada, comencá  de  baixar;  y  perqué  ell  era  mes  pe- 
sat  que  la  Rabosa,  feu  pujar  la  altra  ferrada  ab  la 
Rabosa;  y  des  que  se  veu  ella  a  la  boca  del  pou,  sal- 

.  US  de   tá  defora,  romanent  *  lo  Llop  dins  en  lo  pou.  Y  ai- 
feísso0]  xí>  perqué  lo  Llop  deixá  lo  bé  present  per  lo  esdeve- 
36 


282 


LES    FAULES    D'lSOP 


nidor  e  incert,  crehent  a  falc  mijancer,  perdé  los 
bous  y  no  atengué  lo  formatge.  Per  tant,  no  vulles 
deixar  lo  cert  per  lo  incert,  y  no  poses  tos  fets  en 
poder  de  mal  jutge  o  mijancers. 

La  .x.  —  De  la  Dona  jove,  y  de  son 
Marit,  de  sa  Sogra,  y  de  l'Adúlter 


Los  víais 

de  la  dona 

son  sin 

cotnpte. 


:  (18*) 


Que  los  enganys  de  les  dones  sien  sens  compte, 
se  proba  per  aqüestes  faules  següents.  Un 
Mercader,  partint  pera  una  fira,  deixá  en  guarda  sa 
Muller  ab  sa  Sogra,  per  que  la  hi  tingues  samare  ho- 
nestament  y  casta.  Mes,  aquesta  Muller  del  merca- 
der, consentint  en  alió  sa  mare,  prés  per  enamorat 
no  honestament  un  Jove;  y  pera  contractar  sa  amistat, 
vench  lo  Jove  a  la  casa  de  ella  convidat.  Y  despuix 
que  fonch  aparellat  lo  menjar,  estant  aquest  Jove, 
y  la  mare  y  la  filia  menjant  ab  gran  plaher,  veusaquí 
hont  vingué  lo  Mercader  de  la  fira  y  toca  a  la  por- 
ta; y  com  no  hagués  lloch  hont  metres  ni  fogir,  es- 


LES    COLLECTES  283 


tava  lo  Jo  ve  y  no  menys  la  Dona  en  gran  congoixa, 
no  sabent  lo  que  devíen  fer.  Mes  la  Sogra,  que  era 
vella  arterosa,  per  reparar  lo  perill,  dix  prestament 
al  Jove  que  prengués  una  espasa  treta  y  que's  me- 
v.\  tés  baix  a  la  porta,  allí  hont  cridava  lo  Marit,  *mos- 
trant  gran  ferocitat  y  bravor,  y  que  no  respongués 
cosa  deguna,  sois  que  fes  esdemesa  que'l  volía  fe- 
rir  al  qui  cridava  a  la  porta.  La  qual  cosa  tot  ho  feu 
lo  Jove,  segons  que  la  vella  li  havía  aconsellat.  En- 
tant,  la  Muller  tira  de  un  cordell  que  estava  lligat  ab 
la  tancadura  de  la  porta  y  obrí  lo  postich  de  mane- 
ra que  lo  Marit  pogués  entrar.  Lo  qual,  comencant 
de  entrar  per  lo  pórtich,  veu  estar  aquell  home  ab 
la  espasa  nua  en  la  má,  y  així  cessá  la  entrada,  de- 
manant-li :  *  ¿Quí  sou  vos?  t  Y  ell  no  responent-li 
denguna  cosa,  per  la  qual  cosa  mes  en  sí  mes  por. 
La  Sogra  vehent  acó,  dix-li :  «  Calla,  mon  amat  fill.  > 
Mes,  maravellant-se  lo  Mercader  de  aquesta  tal  cosa: 
c  ¡Oh,  ma  amada  senyora  marel  ¿qué  es  agó?  > 
Respós  ella :   c  Fill  honrat,  lo  cars  es  aquest:  Ací 

>  vingueren  tres  hómens  derrere  aquest  home  que 

>  está  a  la  porta,  volent-lo  matar;  y  nosaltres  lo  dei- 
»  xarem  ací  entrar  ab  la  espasa  en  la  má  així,  per- 
*  que  llavors  estava  la  porta  uberta;  y  ell  pensava 

>  ara  que  tu  est  algú  de  aquells,  y  per  por  que  ha 
»  no  respón.  »  A  la  qual  respós  lo  Mercader :  c  Oh, 

>  cóm  havéu  ben  obrat  de  escapar  aquest  home  de 
»  la  mort.  »  Y  així,  segurament  entrant  en  casa,  sa- 

ludant  aquell  Jove,  lo  feu  seure  ab  ell,  y  par- 

lant  de  gran  amistat  ab  ell;  y  envía-lo  ab 

bona  amor,  tenint-lo  per  amich  de 

aquí  avant. 


284 


LES    FAULES    D'lSOP 


La  .xj.  —  De  la  Vella  que  enganyá 
la  Dona  jove  ab  la  Goceta 


Se  diu  que  un  noble  tenía  una  dona  molt  casta 
y  honesta  y  bella,  y  ell,  volent  anar  a  Roma  a 
vesitar  les  sanctes  reliquies,  no  volgué  metre  a  sa 
Muller  altra  guarda  sino  a  sí  mateixa,  confiant  en 
ses  bones  y  aprobades  costumes.  Aquesta  dona, 
aprés  que  son  Marit  partí,  vivía  casta  y  honesta- 
ment  en  totes  les  coses;  la  qual,  venint  de  certa 
negociació  pera  sa  casa,  fonch  vista  per  un  home 
jove,  y  en  tant  grau  comencá  de  caure  en  ses  amors 
aquell,  que  lo  día  que  no  la  veya  paría-li  que  no 
estava  en  sí;  y  ella,  essent  requerida  per  ell,  per 
moltes  mijances  ab  moltes  joyes  que  li  enviava,  ja- 
mes volgué  consentir  a  ses  pregaries.  Per  lo  qual, 
vehent-se  lo  Jove  del  tot  menyspreat  d'ella,  tan  gran 
anxietat  y  dolor  li  prés,  que  caygué  en  grandíssima 
malaltía.  Empero,  així  malalt  y  com  podía,  *  moltes 
vegades  anava  prop  de  la  casa  de  sa  enamorada, 
mostrant-se  molt  trist  y  dolorós  en  tant  grau,  que  al- 
gunes  vegades  plorava  de  sos  ulls.  Lo  qual,  anant 


(183) 


la  edicto 
de  1550. 


LES    COLLECTES  285 


així,  encontrá  una  Vella,  honesta  de  cara,  ab  hábit 
de  religiosa,  [que  li  demaná]  de  la  causa  de  sa  tris- 
ticia  y  plor;  y  ell,  no  volent  descobrir  lo  secret  a  la 
Vella,  ella  li  dix:  c  Lo  malalt  que  no  vol  mostrar  sa 
i  malaltía  [al  metge,  pitjor  será].  >  Ohint  acó,  y  con- 
siderant  que  era  persona  de  grandíssima  gravitat,  ell 
li  descobrí  la  causa  de  son  mal  extesament,  demanant 
d'ella  consell  y  ajuda;  la  Vella  lo  consellá,  dihent-li: 
c  Confórta-t  y  consóla-t,  car  si  no  m'engany  en  breu 
t  temps  haurás  les  coses  per  tu  desijades.  >  Ella  se 
partí  d'ell  lleixant-lo  ab  esperanca;  y  així,  tornada  en 
sa  casa,  tanca  una  Goceta  dins  la  súa  cambra  y  la 
feu  estar  tres  díes  sens  menjar,  [y  aprés  li  dona]  de 
un  pa  pastat  ab  mostalla.  Y  com  la  Goceta  menjás  a 
la  fam  de  aquell  pa,  comencáren-li  a  correr  les  llágri- 
mes  deis  ulls  ab  la  cohicor  y  agudesa,  y  amargor  de 
la  mostalla;  y  la  Vella  porta  aquesta  Goceta,  així  plo- 
rant,  a  la  casa  de  la  Dona,  la  qual  rebé  aquesta  reli- 
giosa ab  cara  alegra  y  honradament,  tenint-se  per 
molt  contenta  de  ésser  vesitada  de  ella,  perqué  era 
reputada  per  persona  de  bona  y  religiosa  vida.  Y, 
parlant  entre  elles,  veu  aquella  casta  Dona  cóm  pío- 
[v.]  rava  aquella  Goceta,  y  demaná  la  cau*sa  de  son 
plor.  La  Vella,  agudament  y  enganyosa,  li  dix  : 
c  j  Oh  amiga,  molt  amada  I  No  vulles  renovar  mes 

>  dolors  fent-me  contar  la  causa  de  les  llágrimes 
»  de  aquesta  Goceta,  perqué  en  alió  hauría  mon  cor 

>  tanta  dolor,  que  poría  ésser  que  abans  que  ho  aca- 
»  bás  de  comptar  finas  ma  vida.  »  Y  com  la  Dona 
casta  la  pregas  molt  caldament,  comencá  la  Vella 
malvada  de  recomptar,  ab  un  gest  de  plor  y  trist,  de 
aquesta  manera :   c  Aquesta  Goceta  que  ací  está 

>  plorant,  fonch  ma  filia  propria,  la  qual  en  altre 
» temps  fonch  dona  molt  gentil  y  casta,  y  fonch 

>  amada  y  procurada  per  un  home  jove,  mes  del 


286  LES    PAULES    D'lSOP 


»  que  dir-se  pot.  Y  lo  jove,  vehent-se  d'ella  desem- 
»  parat,  perqué  ella  presumía  molt  de  sa  conciencia, 

*  caygué  en  malaltía  incurable  per  la  dolor  y  afic- 

>  ció  que  ha  vi  a  de  ses  amors;  per  lo  qual  los  Déus, 
»  havent  misericordia  de  aquest  home,  per  la  culpa 

>  que  ma  filia  hagué  en  no  consentir  en  ses  pre- 

>  garies,  la  tornaren  en  goca,  segons  ara  veus;  car 
»  tan  acceptable  prech  y  soplicació  y  [feu]  lo  jove, 
»  plorant  davant  los  Déus,  que  compliren  tot  alió 

>  que  de  ella  prega  y  suplica.  »  Y  de  aquesta  ma- 
nera recontá  la  Vella,  son  parlar  demostrant  en  lo 
gran  enuig  y  tristor,  de  manera,  que  envides  po- 
día acabar  les  paraules.  Respós  sobre  acó  la  ho- 
nesta Dona :  c  jOh  molt  amada  I  Paor  m'has  mesa 
»  en  mon  cor,  y  torbació,  sobre  lo  qual  no  puch  sa- 
»  ber  qué'm  diga;  per  quant  jo  mateixa  he  incorre- 

>  gut  en  lo  semblant  crim  y  delicte,  car  un  home 

>  Jove  ab  tanta  afictió  y  amor  me  requiría,  y  tantes 

>  vegades,  que'm  par  que  per  la  mía  amor  se  vol 

>  morir;  mas  per  amor  de  la  mía  castedat  y  per  la 

>  amor  que  tinch  a  mon  marit  jo  he  menyspresat 

>  del  tot  ses  pregaries.  »   Dix  la  Vella :   «  Amiga 

*  amada,  jo't  consell  que  lo  mes  prest  que  pugues 

>  ojes  ses  pregaries,  per  que't  pugues  salvar  y  no  te 

>  hajes  a  tornar  en  altra  figura,  així  com  ma  filia 
»  fonch  tornada  en  Goceta.»  Y  dix  la  Dona:  «Jo'm 

>  guardaré  per  que  no  sía  contraria  ais  Déus,  car 
»  si  ell  me  vol,  no  li  denegaré  lo  ofici  de  amor.  Y  si 

>  cars  será  que  no  m'ho  demane,  jo  mateixa  lo  hi 

>  oferiré  si'l  puch  trobar.  >  Y  ab  tant,  la  Vella  se 
regracia  de  la  Dona  honesta,  y  tornant-se  pera  sa 

casa,  porta  al  Jove  noves  y  a  son  apetit  concor- 
des; y  així  ajusta  lo  amant  ab  la  amada 
y  adquerí  y  guanyá  la  gracia  de 
endosos. 


LES    COLLECTES 


287 


/.  JIfde  *La  .xij 
la  edicto 
de  1550.  ] 


Del  Cegó  y  de  l'Adolescent 

ADÚLTER 


De  un  Cegó,  lo  qual  tenía  una  muller  molt 
bella,  aquest  guardava  ab  gran  diligencia  la 
castedat  de  ella,  ab  gran  celosía  que'n  tenía;  y  se- 
guí-s  que  un  día,  estant  los  dos  en  una  horta,  de- 
baix  de  un  perer,  que  ella  ab  son  consentiment 
puja  desús  en  lo  perer.  Mes  lo  Cegó,  com  fos  molt 
sospitós,  per  que  no  hi  pujas  altri  algú  dedalt,  en 
tant  que  la  muller  estava  dalt,  y  abracava-s  ab  lo 
tronch  de  la  perera.  Mes  com  lo  fruyter  fos  de  mol- 
tes  rames,  estáva-hi  amagat  un  Jove  que  era  pujat 
abans  en  lo  perer  esperant  la  dona  del  Cegó,  de 
que  se  acostá  ab  ella  ab  gran  alegría,  de  manera 
que  vingueren  a  jugar  lo  jóch  de  Venus.  Ells  en  acó 
ocupant-se,  lo  Cegó  ohí  lo  so  y  remor  del  fet,  y  ab 
gran  dolor  comengá  de  cridar :  c  ¡  Oh  molt  malvada 

>  dona!  Encara  que  jo  afretur  de  vista,  ni  per  aixó 
»  cesse  de  sentir  y  ohir,  mas  los  altres  sentits  son  en 

>  mi  mes  estesos  y  esforgats,  de  manera  que  jo  sent 

>  que  tens  aquí  ab  tu  algún  adulterant,  y  de  acó  me 


La  mala 

dona  f a 
del  negre 
blanch. 


288  LES    PAULES   D'lSOP 


>  querelle  al  subirán  déus  Júpiter,  lo  qual  pot  re- 
»  meyar  ab  goig  los  cors  deis  trists  y  dar  vista  ais 
»  cegos.  »  Y  dites  aqüestes  paraules,  fonch  tantost 
restituhida  la  vista  al  Cegó  y  donada  llum  natural. 

Y  mirant  *  alt  lo  Cegó,  veu  estar  aquell  Jove  adul-  [v. 
terant  ab  sa  Muller,  per  la  qual  crida  sobtosament: 
<  ¡Oh  muller  falsa  o  molt  enganyosal  ¿Per  qué  me 
»  has  comesos  aquests  enganys  y  fraus,  com  jo't 
»  tinga  per  casta  y  bona?  j  Y  guany  de  mi,  que  no 
»  espere  de  ací  avant  ab  tu  haver  dengún  día  bo !  » 
Mas  ella,  ohint  com  la  increpava  lo  marit,  encara 
que  de  primer  se  espantava,  ab  una  cara  alegre, 
pensant  prestament  una  malicia  enganyosa,  respós 
al  marit,  veu  alta  y  sonant :   «  Grades  fas  ais  Déus 

>  que  han  ohit  les  míes  oracions  y  han  tornada  la 
»  vista  a  mon  amat  marit.  Car  sapies,  mon  car  se- 

>  nyor,  que  la  vista  que  has  cobrada  t'es  donada 
»  per  pregaries  y  bones  obres;  per  quant,  com  fins 
»  ara  jo  naja  despés  en  va  moltes  coses,  així  ab 

>  metges  com  en  altres  moltes  maneres,  finalment 

>  jo  torní  a  pregar  y  fer  infundir  pregaries  y  oracions 

>  per  ta  vida  [vista],  ais  Déus.  Y  lo  déus  Mercuri, 

>  per  ordinació   del  subirán  Júpiter,   aparegué-m 

>  en  somni,  me  dix  que  pujas  en  un  arbre  apellat 
t  perer,  ahont  jugás  lo  jóch  de  Venus  ab  un  jove,  y 
*  així  fóra  restituhida  a  tu  la  llum  de  tos  ulls,  la 

>  qual  cosa  jo  he  complida  per  ton  bé  y  salut.  Per- 

>  que  déus  dar  gracies  ais  Déus,  y  en  especial  ho 
»  déus  regraciar  a  mi,  pus  has  a  causa  mía  reco- 

>  brada  ta  vista.  >  Y  lo  Cegó,  donant  fe  y  crehen- 
ca  a  les  paraules  enganyoses  de  sa  Muller,  se  re- 
concilia ab  ella,  y  prés  aquella  per  bona,  coneixent 
que  sa  reprehensió  fonch  injusta.  Per  la  qual  cosa 
li  dona  moltes  gracies  y  la  remunera  ab  grans  do- 
natius,  així  com  per  servey  senyalat. 


LES  COLLECTES 


289 


La  .xiij.  —  De  la  astucia  y  art  de  la 
Dona  contra  son  Marit  venader 


(185) 


L 


a  dona  enganyosa  molt  prestament  troba  ra- 
hons  fraudulent  y  enganyoses  ab  que  cubra 
ses  maleses,  segons  declara  aquesta  faula.  Un  Pa- 
gés,  com  fos  a  veremar  sa  vinya,  la  Muller  súa, 
pensant  que  tardaría  allá  molt,  segons  que  altres 
vegades  solía,  enviá  a  cridar  a  son  Amich.  Lo  qual 
venint,  y  estant  ells  menjant  y  prenent  gran  plaher, 
/.  118  de  ab  desig  illícit  de'l  transferir  y  com  apetit  y  de*sig, 
la  edició  sobrevingué  lo  Marit  sobtosament  de  la  vinya,  ab 
la  un  ull  trencat  de  una  rama,  cridant  a  la  porta. 
Lo  qual  sentint  la  Muller,  espantada  de  por,  amaga 
lo  Amich  en  una  cambra,  y  així  obrí  al  Marit  la 
porta.  Y  ell,  entrant  en  sa  casa  trist  y  ab  gran  dol 
de  l'ull,  maná  a  sa  Muller  que  li  aparellás  lo  Hit  en 
aquella  cambra  pera  reposar.  Mes  ella,  tement  que 
entrant  en  la  cambra  no  vés  son  enamorat  que 
esta  va  allí,  dix  al  Marit:  «¿Per  qué't  vols  tan 
»  cuytadament  gitar  en  lo  Hit  ?  Dígues-me  primer  la 
>  causa  de  ta  turbació  y  quín  mal  has  hagut. »  Y  lo 
37 


290  LKS    FAULES   D  ISOP 


Marit  li  recomptá  tol  lo  cars  de  sa  desaventura. 
Dix  ella :  «  Deixa-m,  mon  amat  senyor,  que  repare 
»  y  confirme  lo  teu  ull;  sapies  una  manera  y  art  que 

>  jo  sé,  de  manera  que  de  aqueix  altre  ull  trencat 
»  y  enujat  no  síe  torbat  y  danyat,  segons  que  mol- 

>  tes  vegades  se  esdevé;  y  per  que,  així  mateix,  los 

>  meus  ulls  no  n'hajen  algún  dany,  del  qual  sé  que 
»  no  menys  te  enujaríes  que  deis  teus  propris,  com 

>  a  tu  y  a  mi  totes  les  coses  sien  comunes.  »  Y  de 
aquesta  cosa,  ella  dissimulant  y  dant  li  a  entendre 
que'l  benehía,  ab  la  boca  li  cobrí  lo  ull  sá,  escal- 
fánt-lo-hi  y  recreánt-lo-hi  ab  lo  alent;  en  tant  que 
lo  Amich  isqué  de  la  cambra  y  se  n'aná  segura- 
mente sens  que  no  *fonch  sentit  per  lo  Marit.  Y  [v. 
com  ell  fos  posat  en  segur,  dix  la  Muller  :  c  Segur 

»  serás,  de  ací  avant,  del  dany  que't  poguera  venir 
»  a  l'ull  sá  de  l'altre  lesiat  y  trencat.  Y  així  quan  te 

>  plaurá,  te  poras  passar  a  la  cambra.  *  Y  ab  aques- 
ta fraudulesa  art,  molt  prestament  trobada,  enga- 
nyá  al  Marit  y  trames  son  enamorat  sens  perill. 


La  .xiüj.  —  De  la  Dona  y  del  Mercader, 

Y  DE  SA  SOGRA  VELLA 

De  una  Vella  molt  enganyosa  que  no  volía  que 
sa  filia  guardas  castedat,  se  diu  aquesta  fau- 
la.  Un  Mercader  que  anava  de  térra  en  térra  a 
negociar,  deixá  sa  Muller  en  guarda  a  sa  Sogra. 
Ella,  com  era  molt  jove,  caygué  en  amor  de  un  Jove, 
y  descobri  son  secret  a  la  mare;  la  qual  consentint 
a  la  filia  en  totes  ses  illícites  amors,  fonch  cridat  lo 
Jove  per  que  vingués  a  ésser  convidat  d'elles;  y  lo 
Jove,  coneixent  que  la  mare  consentía  a  son  mal 
propósit  y  apetit,  preñen t  en  sí  gran  plaher,  se  n'a- 


LES  COLLECTES 


291 


86) 


I  ug  de 
la  edicto 
de  1550.] 


ná  pera  elles,  y  elles  lo  prengueren  ab  gran  alegría 
en  sa  casa,  y  comencaren  tots  tres  ab  molt  plaher 
de  menjar  y  de  beure,  pensant  de  executar  lo  llur 
apetit  y  desig.  Y  estant  ells  menjant,  veusaquí  hont 
ve  lo  marit  cridant  a  la  porta.  La  muller,  amagant 
lo  amich,  molt  espantada  se  n'aná  a  *  obrir  la  por- 
ta. Y  lo  marit,  tantost  que  entra,  maná  que  li  apare- 
llassen  lo  Hit  pera  que  reposas,  perqué  venía  cansat. 
Mas  la  muller,  torbada  de  acó,  perqué  sabía  que  lo 
amich  era  prop  de  la  cambra  amagat,  no  sabía  que's 
fes;  mas  la  mare,  vehent  a  la  filia  estar  torbada,  dix- 
li :  «  Filia:  lleixáu  de  fer  lo  Hit  fins  tant  que  mostrém 
>  a  ton  marit  lo  llancol  que  fem.»  Y  tantost  devallá 
la  Vella  un  llangol  de  la  barra  y,  alcant-lo  ella  per  un 
cap,  maná  a  la  filia  que  Talcas  per  l'altre.  Y  de  aques- 
ta manera  posant  lo  llancol,  feren  eixir  lo  amich  al 
millor  que  pogueren  que  no  fos  sentit  lo  engany 
per  lo  Mercader.  Y  així  dix  la  Vella :  c  Ara  pots  es- 
»  tendré  sobre  lo  Hit  lo  llancol,  que  es  ben  nét,  y 
f  teixit  y  cosit  ab  nostres  mans.  1  Vio  marit,  regra- 
ciántlos-ho,  los  dix:  c  Beneytes  siáu  vosaltres  que 
»  tan  sabies  y  ensenyades  sóu  en  aqucst  art.'»  Y  di- 


292 


LES    PAULES    D  ISOP 


gueren  elles  :  t  Altres  coses  sabém  fer  millors  que 
*  aqüestes,  les  quals,  si  les  vols  veure,  prestament  te 
»  les  mostraren^  Y  de  aquesta  manera  fonch  bur- 
lat  lo  Mercader,  lo  qual  se  n'aná  agitar  a  la  cambra. 


La  .xv.  —  De  Pogio:  de  la  Muller 

Y    DEL    MARIT    TANCAT    EN    LO    COLOMER 


Mes  pot 

la  mala 

dona  que 

la  bona. 


a  astucia  y  la  agudesa  de  les  dones  fa  go- 
I  v  sats  ais  temerosos,  segons  se  conta  en  aques- 
ta faula.  Un  home  que  havía  nom  Pedro,  tenía  trac- 
te  de  adulteri  ab  la  Muller  de  un  molt  bon  hom, 
Llaurador  ignorant,  essent  tots  de  una  parentela.  Y 
aquest  bon  Llaurador,  per  paor  de  la  justicia  que'l 
volía  executar  per  cert  deute,  dormía  moltes  vega- 
des  en  lo  camp.  Y  com  una  vegade  lo  Pedro  entras 
ab  sa  Muller,  segons  que  altres  vegades,  lo  Marit 
vench  aquella  nit  pera  sa  casa;  y  ella,  vehent  acó, 
posat  lo  aniich  davall  lo  Hit,  comencá  de  traure  al 
Marit,  dihent-li  que  bé  mereixía  que  fos  prés  y  po- 
sat en  la  presó,  perqué  en  aquell  instant  partíen  los 


(187) 


>•] 


LES   COLLECTES  293 


executors  de  la  justicia  de  casa,  guardant  la  casa 
tota  per  péndre-1;  y  que  no  menys  deyen  que  de- 
víen  tornar  allí,  fins  que'l  trobassen.  Y  lo  Llaurador, 
ohides  aqüestes  paraules,  espantat,  cerca  manera 
cóm  isqués  de  casa  defora  en  lo  camp;  mas  com  les 
portes  de  la  vil  a  eren  tancades,  cessá  de  alió.  Y  deya 
la  Muller :  «  |  Desaventurat,  qué  fas  I  Si't  preñen, 
>  ciar  es  que  nunca  eixirás  de  la  presó.  >  Y  com  lo 
mesquí  del  pagés  demanás  consell  de  sa  Muller, 
ella,  presta  y  ab  engany,  dix-li:  c  Púja-te'n  en  aquest 
»  colomer  d'hont  poras  estar  segur  esta  nit,  perqué 
» jo  tancaré  les  portes  y  llevaré  les  escales  per  que 
»  no  hi  puguen  pujar,  y  estigues  tu  allí.  >  \  aquest 
home  feu  com  la  Muller  li  consellá;  y  així  se  n'entrá 
en  lo  colomer,  tancat  de  defora,  de  manera  que  no 
pogués  eixir  al  menys  que  la  Muller  no  li  obrís.  Y 
fet  agó,  ella  tragué  son  amich  de  baix  lo  Hit,  lo  qual, 
fingint  com  que  fos  algún  executor  y  algutzir,  de 
aquí  a  poch  comengá  de  parlar  ab  gran  pressa  y 
veus  ab  la  Muller,  demanant  del  Marit  y  cercant 
per  la  casa;  y  de  tal  manera,  que  lo  mesquí  de  Ma- 
rit, que  estava  amagat  y  tancat,  romas  ben  espantat; 
mas  com  cessassen  les  veus,  y  aprés  anáren-se'n  ab- 
dós  a  dormir  de  espay,  segons  que  ho  havíen  a  de- 
sig;  y  així  romas  aquell  bon  home  enganyat  de  sa 
Muller,  tenint-se  per  content  de  dormir  en  lo  fém 
deis  coloms,  pus  escapava  de  la  justicia. 

La  .xvj.  —  De  la  Dona  que  parí  un 

INFANT  PER  LA  GRACIA  DE  DÉU 
ESSENT  LO  MARIT  ABSENT 

Com  los  qui  están  en  la  ciutat  de  Gayeta  cer- 
quen la  vida  navegant  per  les  mars,  un  mes- 
tre  de  naus  que  era  vehí  de  aquesta  ciutat,  com  fos 


294 


LES    FAULES    D'lSOP 


pobre,  partí  de  allí,  deixada  la  muller  jove  en  sa 

casa,  vehent  en  altres  partits  pera  cercar  sa  vida, 

ahont  retarda  per  mol ts  díes;  *  y  passat  lo  tinquen  ^De}tl(¡¡t 

any  sen  torna  pera  sa  casa  a  veure  la  súa  muller.   de  1489. \ 

La  qual,  com  hagués  tardat  tant  temps,  desesperant 

de  sa  tornada,  havía  costúm  de  teñir  conversa  ab  al- 

tre  home.  Lo  marit,  entrant  en  sa  casa,  trobá-la  molt 


bé  reparada  y  millor  que  no  la  havía  deixada  en  la 
súa  partida,  y  maravellava-s  molt,  perqué  havía  dci- 
xat  a  sa  muller  poch  eixbvar,  com  aquella  súa  casa 
mal  reparada  havía  ella  així  enarenada  y  ornada. 
Respbs  la  dona  d'esta  manera :  «  Marit,  no't  mara- 
»  velles  d'afb,  perqué  la  gracia  de  Déu  m'ha  ajuda- 


•  Lo  qui  ara  segueix  en  lletra  cursiva  ho  hem  degut 
traduhir  del  castellá,  per  no  haver  aparegut  el  full  120  de 
la  edició  gótica  de  1550,  ni  quedar  rastre  de  tot  aqnest  ma- 
terial en  les  edicions  catalanes  d'época  posterior. 


LES    COLLECTES  295 


>  da,  com  fa  a  molts  grans  meras.  »  Dix  lo  marit  : 
«  Benehit  sía  Déu,  que  així  nos  ha  ajudat.  >  Vehent 
així  mateix  la  cambra  y  lo  Hit  mes  adornat,  y  tot  en 
sa  casa  molt  nety  endrefat,  demana  a  sa  muller  hónt 
tant  de  bé  havía  adquirit  y  obtengut.  Ella  respbs  que 
la  gracia  y  misericordia  de  Déu  li  ho  havía  donat. 
Y  així  altra  vegada  lo  marit  f a  grans  llaors  de  Déu, 

perqué  tan  Iliberal  es  estat  envers  ells;  y  no  menys 
per  totes  les  altres  millores  que  trobava  en  sa  casa 
llohá  la  magnificencia  de  Déu.  Finalment,  paregué 
en  sa  casa  un  molt  bell  infant  y  molt  gracias,  que 
passava  de  tres  anys  y  afalagava  sa  mare.  Vist  lo 
infant,  pregunta  lo  marit  quin  infant  era  aquell.  La 
dbna  dix :  «  Es  meu. »  Eli  maravellá-s  d'a(ó,  y  dix: 
*  ¿  V  d'ahónt  vingué  aquest  infant,  essent  jo  au- 
»  sent  ?  »  Aferma  la  dbna,  molt  ardidament,  que  la 
mateixa  gracia  y  misericordia  de  Déu  lo  hi  havía 
donat.  Aleshores  dix  lo  marit  ab  gran  enuig:  tjCbm 
»  la  gracia  de  Déu  entén  de  procrear  y  de  fer  filis  a 
»  ma  muller?  ¿No  bastava  que  m'ajudás  en  altres 
»  coses  ?  Mas  en  fer  filis  en  la  mía  ausencia,  no  es 

>  cosa  de  creure.  t 


La  .xvij.  —  Del  Diable  y  de  la  Vella 

MALA 

Aquell  qui  bé  y  en  pau  desija  acabar  sos  dies 
guardes  de  la  companyia  y  conversa  de  les  mal- 
vades  y  falces  velles,  car  sots  lo  cel  apenes  fou  crea- 
da cosa  mes  vil  y  enganyosa  que  les  dites  ve/les.  Em- 
pero no  vulla  Déu  que  per  alguna  cosa  que  en  esta 
faula  se  conté,  entengajo  de  tependre  la  condició  de 
les  dones  honestes  y  costes,  les  quals  son  dignes  de 
tota  honor  y  reverencia;  mes  en  lloanga  amelles,  y  per 


296 


LES    FAULES    D'lSOP 


qué's  guarden  de  semblants  velles  del  diable,  que  per 
la  llur  conversa  no  sien  tornades  en  maldat,  enganya- 
des per  elles,  fou  ordenada  la present  faula  desta 
manera.  Un  Home  molí  bo  y  de  preclara  vida,  de 
honestes  coslumes  y  bones,  prés  una  dbna  ab  la  qual 
molts  anys  visque  en  pau  y  amor,  de  manera  que  may 
entre  ells  fou  discordia  alguna :  tant,  que  los  vehins 
tots  eren  maravellats  de  llur  gran  pau  y  concordia. 
Mes  lo  Diable,  qui  sab  moltes  arts  y  infinides,  y  es 
enemich  de  totes  les  bones  obres,  vehent  esta  tan  bona 
companyía  entre  marit  y  tnuller,  se  dolía  mes  de  lo 
que  spot  pensar,  y  de  nity  de  día,  sembrant  molta 
zizanfa,  ab  totes  les  súes  f orces  insistía  per  que  Va- 
mory  unitat  y  concordia  ab  que  samaven  la  hu  a 
laltre  pogués  destruhir  y  pervertir;  mes,  com  per 
molt  temps,  aixf  per  ell  com  per  sos  f autor s  y  mijan- 
cers,  atentas  esta  concordia  pera  tornarla  en  dis*cor- 
dia,  y  no'ls  aprontas  ni  acabas  son  propósit;  ja  fóra 
sa  esperanza  tota,  manifestá  aquesta  cosa  a  una 


de  1550. 


LKS    COLLECTES  297 


Vella  barbuda,  pregant  que  li  ajudás  en  alguna  cosa. 
La  qual  dix  :  «  Aixó  es  a  mi  cosa  industriosa  y  lleu- 

>  gera  de  fer  molt  breument,  y  per  poca  cosa  ho 

>  compliré  si't  plau,  perqué  tais  fahenes  [y]  zizaníes 

>  posaré  entre  [ells],  los  qualsfins  avuy  no  han  hagu- 
»  des  ni  passades  entre  marit  y  muller,  de  manera  que 

>  serámajorlamalvolenca  entre  ells  quel'amor  nun- 

>  ca  era  estada. »  A  la  qual  dix  lo  Diable:  €  Donchs 
»  ¿qué  vols  que't  done  per  aquest  trevall?  »  Y  ella 
dix :   «  Per  cert  a  mi  será  poch  trevall,  y  per  aixó 

>  no '  t  demán  sino  un  parell  de  gabates  que '  m 
»  dons.  >  A  la  qual  dix  lo  Diable  :  c  No  solament 
»  un  parell  de  gabates,  mas  enans  quants  ne  hages 

>  de  mester  pera  un  any  les  te  donaré.  *  Y  llavors 
se  n'aná  la  Vella  per  aquesta  bona  Dona;  y  despuix 
que  ab  ella  hagués  parlat  moltes  coses,  li  dix:  «Per 

>  cert,  ab  tanta  tribulació  y  pena  he  passat  aquesta 
t  nit,  que  envides  ho  poríes  creure.  >  Y  demana- 
da, per  la  honesta  muller,  quina  causa  era  aquella 
de  que  havía  estat  tan  tribulada,  respós  la  Vella  : 
«  Prech-te  que  no'n  digues  res  a  ton  marit,  del  que't 
»  vull  dir,  y  del  que't  diré  no't  mostres  a  ell  trista 

>  ni  torbada,  mas  alegrament  lo  reb.  La  causa  de 

>  ma  tribulació  fonch  aquesta:  ell  té  una  amiga,  lo 

>  nom  de  la  qual  callaré  per  honor  y  reverencia 
»  súa,  la  qual  es  cada  día  visitada  per  ell,  y  agó  es 

>  cosa  molt  secreta;  y  si  no  temes  que  ell  per  ven- 

>  tura  no't  tractás  la  mort,  per  no  molestar-te  y  per- 

>  turbar-te,  no  t'haguera  dit  aquesta  cosa.  Empero, 
»  si  tu  vols  usar  de  mon  consell,  jo't  daré  orde  y 
»  modo  que  no  ame  altra  alguna  sino  a  tu.  >  Respós 
la  bona  Dona,  torbada  de  cor  y  de  esperit,  dihent 
així :  «  Fins  ara  alguna  cosa  de  mal  o  que  fos  des- 

>  honra  d'ell  no  he  trobat  en  mon  marit,  mas  si 

>  jo  sé  que  sien  verdaderes  coses  les  que  dius  en 


298  LES    PAULES    D'lSOP 


»  aixó,  poras  a  mi  congoixa  ajudar,  y  m'haurás  per 

>  avant  per  cosa  túa  en  tot  quant  manarás  de  mi.  > 
Dix  la  Vella  llavors  :   c  Ton  marit  té  un  pél  en  la 

>  gola,  lo  qual,  si  com  dormirá  lo  hi  poras  tallar, 

>  sens  dubte  no  pora  anar  a  altra  alguna  sino  a  tu. » 
La  qual,  com  la  bona  Dona  li  atorgás  de  complir 
son  consell,  despuix  de  fetes  moltes  grades,  partí-s 
d'ella.  Y  la  Vella  va-se'n  anar  prestament  per  allá 
hont  era  lo  marit,  *  tractant  y  fent  sos  fets,  y  entre  [v.] 
altres  moltes  coses  dix-li  aqüestes  paraules  :  c  j  Oh 

»  Home  de  bona  condició  y  crianca  I  Jo  he  miseri- 

*  cordia  y  compassió  de  tu,  perqué  ta  muller  que  es 
t  de  bona  y  honrada  parentela,  y  sé  que  la  ames 
t>  així  com  a  tu  mateix,  no  solament  ama  a  altri  mes 

>  que  a  tu,  mes  té  concertat  com  te  pora  matar  per 
»  anar-se'n  a  l'altre;  y  jo  sé  que  es  conclós  entre  ells 
»  que  ella  te  talle  la  gola  ab  un  rahor.  Y  si  per  ven- 

*  tura  no  creus  a  mi,  fingeix  que  dorms  entre  día  y 
»  veurás  per  experiencia  co  que  jo  te  parle  ab  la 
»  veritat,  mas  guárda-t  diligentment  de  la  son  y  tu 
»  poras  venjar  a  ton  plaher.  >  Y  lo  marit,  espantat 
de  aquesta  cosa  tan  horrible,  gemegant  dix :  «  Per 
»  cert,  de  ma  muller  no  sentí  fins  ahuy  en  día  cosa 

*  neguna  illícita,  ne  tal  cosa  nunca  me  fon  dita  per 

>  persona  alguna;  mas  si  veritat  es  lo  que  m 'avises, 
»  molt  hauré  que  agrahir-te,  y  de  ton  consell  dili- 

>  gentment  usaré. »  Y  així,  tornat  lo  marit  a  sa  casa, 
y  despuix  que  menjá,  comencá  com  qui  dormía,  y 
estava  gitat,  abaixat  lo  cap  sobre  un  banch,  segons 
lo  consell  de  la  dona,  mostrava  que  dormís  fort- 
ment.  La  bona  Dona,  crehent  que  ell  dormía,  ab 
lo  rahor  que  tenía  aparellat  y  volía-li  tallar  lo  pél 
del  coll;  mas  lo  marit,  pensant  que'l  volía  degollar, 
llevá-li  lo  rahor  per  forca  y  ab  lo  mateix  mata  a  sa 
muller.  Despuix  que  la  Vella  ab  son  engany  y  astu- 


LES   COLLKCTES 


299 


cia  acaba  aquest  fet  tan  mal,  dix  al  Diable  :  «  Do- 
»  na-m  les  ^abates  que  m'has  promeses.  ¿  Par-te  que 
»  les  haja  merescudes  ?  »  A  la  qual  respós  :  «  Molt 
»  mes  que  les  gabates.  Mas  puix  excedeix  y  sobre- 
»  puges  a  tots  nosaltres  per  malicia  y  engany  y  en- 
»  giny,  no  vull  ni  es  rahó  que  te  acostes  mes  prop 
t  de  mi  del  que  estás,  y  no'm  toques  o  palpes  ab 
»  tes  mans.  >  Y  dites  aqüestes  paraules,  lo  Diable, 
per  por  que  hagué  de  la  mateixa  Vella,  que  no  l'en- 
ganyás  o'l  fes  perir  ab  sa  malicia,  en  un  bastó  lli- 
gades  les  cabates,  tenint  entremig  una  cistella,  les 
hi  va  donar,  dihent  així :  «  1  Oh  Vella  mala  y  vil  l 
»  Pren  ton  lloguer  o  preu,  y  apárta-t  allá  quant  mes 
»  poras  de  nosaltres,  que  tant  mes  te  amarém.  Car 

>  encara  que  siám  malso  mesquins  y  avorrits  de  tots, 

>  encara  no't  volém  pendre  en  companyía,  perqué 
»  est  plena  de  engany  y  de  malvestat  y  no  poríes  fer 

>  sino  mal. »  Y  així  perí  aquell  honrat  Home  ab  sa 
[/  122  de  muller,  per  lo  fals  consell  de  la  Vella.  *  Perqué  cas- 
Je /550I  cu  ^éu  *°g*r  ^e  no  creure-Jes  de  Heuger  a  les  pa- 
raules: car  son  inclinades  a  mal  mes  que  a  bé;  mas 
ans  devém  creure  aquelles  les  quals  la  fama,  nanea 
y  bones  obres  havém  probades  y  experimentades. 

La  .xviij.  —  Del  Sastre  mestre 
del  Rey  y  de  sos  criats 

[/.  iij.  ]      TZ)  etribuhir  un  engany  per  altre,  comuna  cosa 

Xv  es:  lo  que  no  voldríes  que't  fessen,  no  ho 

fasses  a  altri;  sobre  que  se  conta  una  tal  faula.  Un 

Rey  tenía  un  mestre  sastre  molt  bo,  lo  qual  sabía 


*     Salvada  la  segona  llacuna  de  l'exemplar,   repreném 
aquí  el  text  de  1576. 


300 


LES    FAULKS    D'lSOP 


Lo  que  no 

vols  pera 

tu  no  vu- 

lles  per 

altri. 


(190) 


ben  tallar  les  robes  y  vestidures  a  qualsevulla  temps 
y  persones  convenibles,  y  de  totes  maneres;  tenía 
molts  deixebles  de  sa  art,  entre  los  quals  ne  tenía 
hu  que  havía  nom  Nedio;  aquest  excellía  a  tots  en 
cosir.  Y  acostant  se  la  festa,  el  Rey  crida  lo  Mestre 
y  maná  que  li  fes  vestidures  precioses  y  convenibles 
pera  sí  y  pera'ls  seus.  Y  per  que  acó  fes  mes  pres- 
tamente deputá  y  maná  a  un  son  cambrer  apellat 
Emicus,  que  administras  y  donas  les  coses  neces- 
saries  al  Mestre  ab  sos  deixebles,  manan t- los  pro- 
venir de  viandes  abundosament.  Un  jorn,  com  los 
fes  donar  pa  calent  ab  mel,  maná  que  guardassen 
de  aquella  mel  pera  Nedio  que  era  absent.  Y  dix  lo 
Mestre:  «No  menja  esse  Nedio  mel.»  Y  així  menja- 
ren  tota  la  mel.  Y  despuix  del  menjar,  vench  aquell 
deixeble,  y  demaná-li :  «¿Per  qué  menjares  sens 
»  mi?  Y  encara  \  per  qué  no'm  guardes  ma  part?  » 
Respós  lo  cambrer:  «Ton  Mestre  dix  que  no  menja- 
»  ves  mel  y  per  tant  no  la  t'he  guardadas  Yell  calla, 
pensant  entre  sí  cóm  faría  al  Mestre  altra  semblant 
burla.  Y  un  día,  estant  lo  amo  absent,  demaná  lo 
cambrer  al  Nedio,  que  si  en  algún  temps  havía  vist 


LES    COLLECTKS  301 


millor  tallador  que  son  Mestre.  Respós  ell:  tSenyor, 

>  molt  bon  mestre  sería  si  aquesta  sa  mala  malaltía 

>  no  li  impedís  y  [noj'l  turmentás. »  Lo  cambrer  de- 
[v.]   maná-li  *  quina  malaltía  tenía.  Nedio  respós:  «Mon 

>  amo  es  frenétich  en  tant  grau,  que  quants  están  pre- 
»  sents  quan  los  pren,  los  vol  ferir  y  matar. »  Dix  lo 
cambrer:  c  Si  jo  sabes  quán  lo  prengués  lo  mal  jo'l 
»  faría  lligarperque  no  fesdanyni  mal.»  Dix  Nedio: 
«  Quan  tu  veurás  que  ell  mira  lo  taulell  y  a  una  part 
»  y  altra,  ferint  en  lo  taulell  una  part  y  altra  [ab  les 
»  mans],  sapies  que  llavors  está  ab  lo  mal  y  frene- 

>  sía,  perqué,  si  no  te  guardes,  no  menys  te  ferirá 

>  que  [a]  nosaltres.  »  Y  en  lo  día  següent  amaga  les 
tesores  de  son  Mestre  secretament.  Y  cercant  ses 
tesores,  y  no  trobant-les,  comengá  de  ferir  en  lo  tau- 
lell, mirant  de  una  part  y  de  altra;  y  llevá-s  de  son 
lloch,  donant  colps  ab  les  mans.  Y  com  vés  acó  lo 
cambrer,  tantost  maná  a  sos  criats  que  li  dassen 
de  bastonades  per  que  no  fes  mal  a  degú.  Y  lo 
Mestre,  vehent  lo  mal  que  li  cometíen,  no  sabent 
la  causa,  a  grans  veus  se  congoixava,  dihent:  «¿Per 
»  qué['m]  feríu  sense  rahó  y  sens  culpa?  >  Y  ells  no 
deixaven  de  ferir-lo  y  dar-li  entenent  que  estava 
orat,  per  reduhir-lo  a  son  sentit;  despuix  que  foren 
cansats  de  abastonejar-lo,  deslligáren-lo.  Lo  qual, 
ab  grans  sospirs  y  congoixes,  comengá  de  demanar 
al  cambrer  per  qué  ell  tan  cruelment  lo  havía  fet  fe- 
rir. Fonch-li  per  ell  respós,  que  per  son  gran  bé  ho 
havía  manat:  per  quant  Nedio,  son  deixeble,  los 
havía  informáis,  c  com  algunes  vegades  vos  venía 
»  frenesía,  de  manera  que  si  no  us  lligaven  no  ces- 

>  saríeu  de  íer  mal  y  ferir  los  que  allí  eren  presents; 

>  y  que  no  guaríeu  de  aquell  mal  que  almenys  no 
»  fosseu  lligat,  y  acotat  y  castigat-,  y  que  per  tant  ho 

>  havía  així  manat,  per  que  guarisseu.  >  Y  llavors 


Qui  gasta 

mes  del 

que  gua- 

nya  es  orat. 


302 


LKS    FAULKS    D'lSOP 


dix  lo  Mestre  al  deixeble:  cjOh  molt  malvat  y  cruell 
>  ¿Quán  me  veres  tu  a  mi  enfollir?>  Y  respongué  lo 
deixeble  :  <  Llavors  te  víu  que't  feyes  foll,  quan  tu 
»  coneguist  que  jo  no  menjava  mel.>  Y  lo  cambrer 
y  tots  los  qui  eren  presents,  qui  ohiren  aqüestes  pa- 
raules,  ab  gran  rialla  jutjaren  que  ab  soficient  rahó 
lo  mestre  havía  soportat  tot  lo  mal,  perqué,  qui  se 
burla  de  altri,  espera  de  ésser  enganyat  y  burlat.  Y 
[que]  qui  no  vol  pendre  mal  ni  engany,  no'n  vulla 
fer  a  altri  lo  que  no  volría  que  fessen  a  ell  mateix. 

La  .xix.  —  Del  Foll  y  del  Calador 


"9i, 


Com  usar  y  exercir  ofici  o  art  en  que  majors  son 
los  gasts  que  los  guanys  es  de  reprobar  y  dei- 
xar,  segons  se  proba  per  aquesta  figura.  En  la  ciu- 
tat  de  Milá  havía,  en  un  temps,  un  famós  metge; 
lo  qual  tenía  cár*rech  de  guarir  y  reparar  qualse-  [/.  114. 
vol  follía  e  insania.  Ell  tenía  tal  manera  en  guarir 
los  folls:  Havía  en  sa  casa  un  corral,  ahont  havía 
una  lleguna  de  bassa  de  molt  pudent  [y  vis]cosa  [o] 


LES    COLLECTKS  303 


aygua,  ahont  lligava  a  un  pilar  cascún  orat  que  volía 
curar,  despullant-lo  y  metent-lo  en  aquell  llach  fins 
ais  genolls,  o  mes  alt,  segons  que  convenía  a  sa  ma- 
nera y  qualitat  de  la  follía;  y  féya-ls  estar  ab  gran 
dieta  fins  que  ell  sentía  que  eren  sans.  A  aquest  met- 
ge  fonch  portat  un  foll  entre  altres  molts,  lo  qual 
mes  en  aquella  bassa  fins  ais  muscles.  Aquell  san- 
dio, com  estigués  aquí  per  quinze  díes,  y  així  fonch 
restituhit  en  son  estat,  sentiment  y  sanitat,  així  co- 
mencá  de  pregar  al  metge  que['l]  llevas  de  allí,  pus 
que  era  ben  sá;  y  lo  mestre  lo  lleva  de  aquella  ay- 
gua y  turment  en  que  estava,  mas  vedá-li  que  no 
ixqués  del  corral;  y  ell,  estant  obedient  per  alguns 
díes,  segons  que  li  era  manat,  lo  metge,  havent-li 
pietat,  lo  deixá  eixir;  y  de  aquí  li  maná  que  se  me- 
tes dintre  sa  casa,  en  tal  manera  que  no  isqués  de 
la  porta.  Y  aquest  foll,  així  sanat,  ab  gran  goig  ana- 
va  per  tota  la  casa  guardant  bé  lo  manament  de 
son  mestre.  Y  estant  una  vegada  lo  sandio  a  la  por- 
ta, veu  venir  un  home  a  cavall  ab  un  falcó  y  dos 
o  tres  cans  y  podenchs;  al  qual  cridant,  mogut  de 
aquell  moviment  que  veya,  perqué  no's  recordava 
de  alió  que  en  altre  temps  abans  havía  vist.  Y  ple- 
gant  allí  lo  de  cavall  a  ell,  demaná  lo  Foll :  «  ¿Tu 
»  quí  est  ?  Seu-te  un  poch  si't  plaurá.  Dígues-me, 
[v.]  >  ¿aque*sta  cosa  en  que  tu  vens,  quina  cosa  es?  ¿Per 
»  qué  ho  portes? »  Respós-li:  t  Cavall  es,  y  pórte-1 

>  per  causa  de  cagar.  »  ítem  li  demaná:  <¿Y  aquest 

>  altre  que  portes  en  la  má,  qué  es  y  per  qué  ho 

>  portes  ?  »  Respós  lo  Cavaller  :  «  Es  falcó,  y  es  bo 

>  pera  cagar  perdius  y  garces.  »  Y  mes  li  demaná 
deis  gogos,  y  no  menys  li  dix  com  eren  coses  neces- 
saries  pera  í'ús  de  la  caga :  «  Ab  aquestos  se  troben 

>  liebres  y  conills  y  aucells  y  altres  coses.  >  Y  mes 
li  demaná  lo  Foll :  t  ¿  Qué  pot  valer  quant  tu  caces 


3°4 


LES    PAULES    D  ISOP 


>  ab  tots  tos  gocos  y  aucells  en  un  any?  >  Respós 
lo  Cavaller :  c  No't  poría  respondre  de  cosa  certa, 

>  mas  pens  que  [nol  menys  valdrá  de  quatre  o  cinch 

>  lliures  de  or.  *  Y  demaná-li  lo  Foll:  t¿Quánt  pots 
»  tu  gastar  ab  ton  cavall,  y  falcons  y  gocos  en  un 

>  any  ?  >  Lo  Cavaller  li  diu  :   <  Mes  de  cinquanta 

>  lliures,  gastant  arregladament  f  Y  llavors,  mara- 
vellant-se  de  la  follía  del  Cavaller,  diu  lo  Foll : 
<  Prech-te  que  te'n  vajes  prestament  de  ací  y  enca- 

>  ra  volant  si  pots,  per  que  no't  veja  lo  metge  nos- 

>  tre,  car  si  ell  te  troba  ací  y  sab  de   aquesta  túa 

>  gran  follía,  ell  te  metra  en  la  bassa  de  la  aygua  ab 

>  los  altres  orats;  y  encara  voldría  mes  teñir  a  tu 

>  que  a  aquests  altres,  perqué  la  follía  es  major.  » 
Significa  aquesta  faula  que  lo  ús  y  exercici  de  la 
caga  o  de  altres  oficis  en  que  major  es  lo  gast  que 
lo  guanyat  son  de  desesperar,  si  vol  ésser  hagut 
per  hom  discret  y  reputat  per  sabi. 


La  .xx.  —  Del  Sacerdot  y  de  son  G09 

Y  DEL  BlSBE 


L 


os  dons  y  servicis  dativosos,  encara  en  los 
llochs  violats  sens  cerimonia,  reconcilien, 
segons  se  pot  mostrar  per  aquesta  faula.  En  Tuscia 
jToscana]  ha  vía  un  Sacerdot  ignorant  y  ben  rich. 
Aquest  soterrá  un  gocet  molt  preat  que  tenía,  en  lo 
cementiri.  Y  com  aquest  son  excés  vingué  a  noticia 
del  Bisbe,  sentint  que  lo  capellá  era  rich,  agraujant 
molt  lo  delicte  seu,  feu-lo  cridar  davant  ell  perso- 
nalment  per  que  fos  punit.  Y  lo  Sacerdot  que  co- 
neixía  que  mes  mirava  lo  Bisbe  en  pendre  de  les 
pecunies,  que  corrigir  ni  punir  corporalment  per 
penitencia  saludable,  fonch  ab  ells  davant  lo  Bisbe. 


i/-» 


LES    COLLECTKS 


305 


>92) 


Lo  avar  no 
mira  dret 
ni  envers. 


Y  com  lo  capellá  fos  molt  redarguit  y  increpat  per 
aquesta  sepultura  del  goc,  y  finalment  maná  que 
fos  portat  a  la  presó  per  ésser  castigat  y  punit.  Ve- 
hent-se  lo  Sacerdot  en  aquesta  rigor,  dix  al  Bisbe  : 
«  ¡Oh  senyor  Parel  Si  coneguesses  de  qué  pruden- 
»  cia  era  aquell  gog,  no't  maravellares  per  jo  haver- 
»  lo  soterrat  entre  los  hómens.  Car  per  cert  ell  exce- 
»  día  en  agudesa  tot  enginy  humanal,  així  en  la  vida 
»  com  en  lo  article  de  la  mort.  »  Y  lo  Bisbe,  mara- 
vellant-se  de  agó,  li  demaná :  c  ¿  Qué  es  aixó  que 
»  dius  ?  »  Respós  lo  capellá :    «  Ell  feu  testament 

>  en  sa  fí,  y  considerat  com  estaves  en  necessitat 

>  de  diners  per  los  grans  gastos  que  fas  per  la  es- 
»  glesia  de  Déu,  cent  peces  de  or  maná  que  fossen 
*  donades  al  senyor  Bisbe  pera  ta  cambra,  les  quals 
»  te  porte  ací  ab  mi.  »  Y  de  fet  les  li  dona.  Y  lo 
Bisbe,  aprovant  lo  testament  y  la  sepultura,  maná 
que  fossen  guardats  los  diners  pera  les  coses  ne- 
cessaries,  y  dona  per  delliure  y  quiti  de  tot  crim  y 
excés  al  capellá.  Significa  clarament  que  la  pecunia 
es  gran  mijancera  per  impetrar  perdó  y  venia  de 
molts  y  grans  delictes. 

39 


3oó 


LES   PAULES    D'lSOP 


No  hi  ha 

tall  sens 

trevall. 


L,a  .xxj 

De  la  Bügía  y  de  les  Nous 

i  S 

1 

'/* 

s§f 

Per  lo  gran  y  continu  trevall  moltes  vegades  se 
guanyay  s'ateny  molt  guardó,  si  de  la  obra  co- 
mengada  no  desisteix  lo  home  per  la  gravitat  y  tre- 
vall que  hi  trobava  en  ella,  mes  continúa  ñns  a  la 
fí,  segons  que  aquesta  faula  nos  mostra.  Una  Bu- 
gía  estava  debaix  de  un  noguer,  demaná  de  la  va- 
lor y  del  nombre  del  fruyt  d'ell;  y  com  li  fonch  dit 
que  aquell  fruyt  produhía  y  dava  les  nous  molt  sa- 
boroses  de  dins,  comencá  de  haver  plaher,  pensant 
entre  sí  en  quina  manera  poría  usar  de  aquelles 
nous  a  sa  talent.  Mas  com  Tarbre  fos  gran  y  alt, 
sens  rames  fins  a  la  meytat,  de  manera  que  aquella 
Bugía  no  podía  *  cercar  ni  saltar  dalt  en  l'arbre, 
ella  se  n'aná  en  una  casa  que  era  prop  de  aquell 
noguer,  ahont  prega  a  un  home  que  li  prestas  una 
escala  per  que  mijangant  aquella  pogués  pujar  en 
l'arbre  a  menjar  de  les  nous.  La  qual,  com  li  fonch 
prestada,  ell  la  porta  ab  gran  trevall  fins  en  lo  fruy- 
ter  y  allí  ab  cercades  maneres  y  enginys  la  posa  y 


(193) 


\p. 


LES    COLLECTES  307 


la  endrecá  de  tal  manera,  que  pogué  pujar  alt.  Y 
així  ab  alegría  puja:  prenent  una  nou  la  mordé  san- 
cera  ab  sa  escorga  vert;  com  sentí  la  amargor  de 
la  escorga,  llangá-la  a  mal;  y  probades  altres  tres  o 
quatre,  no  trobant-les  de  millor  sabor  sino  amar- 
gues com  la  primera,  ell  les  llangava  ab  gran  enuig; 
y  no  cura  mes  de  cercar  el  millor  que  dedins  te- 
níen;  per  lo  qual,  pie  de  dolor  y  de  tristicia,  aprés 
de  molts  gemechs,  [y]  sospirs,  dix  :  c  Malehits  sien 
»  aquells  que  me  han  mostrades  aqüestes  nous  o  les 
»  me  lloaren,  o'm  donaren  favor  o  ajuda  o  consell 
»  que  menjás  d'elles,  perqué  en  tots  los  díes  de  ma 
>  vida  tan  grans  trevalls  prenguí  ni  soportí,  y  no  he 
*  fet  altra  cosa  en  acó  sino  despendre  mon  temps 
»  en  vá,  sens  profit,  car  la  dolcor  del  fruyt  que'm 
t  deyen  que  era,  en  amargor  es  tornat.  »  Y  així,  di- 
tes  aqüestes  paraules,  gemegant  y  sospirant  se  partí 
de  allí.  Significa  agó  que  dengú  no  déu  desemparar 
la  obra  comentada  per  trevallosa  que  sía,  mas  déu 
pensar  la  fí,  que  es  remuneració  del  trevall,  lo  qual 
si  diligentment  vol  mirar,  la  obra  sens  gran  dolor 
acabará,  segons  se  diu  en  lo  proverbi:  Dulcía  non 
mervit  qui  amara  non  gustavit,  que  vol  dir :  No  rae- 
/.  lió.]  reix  les  *  coses  dolces  lo  qui  la  amargura  no  vol- 
gué  gustar. 


La  .xxij.  —  Del  Pare  y  Fill  que 

VAN  A  VENDRÉ  LO  ASE 

Lo  qui  a  tots  vol  complaure  y  seguir  los  consells 
y  dits  de  totes  les  persones,  no  pot  fugir  dany 
ni  menyspreu,  ni  conservar  son  estat  per  llonch 
temps,  segons  se  collegeix  de  aquesta  figura.  Un 
Pare  y  Fill  que  anaven  a  una  fira  a  vendré  un  ase, 


3o8 


LES    FAULES    D  ISOP 


De\  tnolts 

consells 

xpren  lo 

millor. 


>94) 


menáven-lo  davant  sí,  buyt  sens  cárrega,  los  quals 
encontraren  ab  una  gran  companyía  de  hómens 
parlant  sobre  ells  així:  «  ¡  Oh,  cóm  son  folls  e  igno- 

>  rants  aquestosl  Per  que  donen  a  menjar  a  Tase  pus 

>  no  se  apronten  de  ell;  poríen  anar  cavalcant  a  ve- 
»  gades  en  ell  y  així  daríen  recreació  a  sos  mem- 

>  bres  y  escusaríen  també  de  rompre  les  gabates,  y 
»  lo  ase  no  sentiríe  en  alió  trevall,  segons  que  se 

>  demostra  y  es  fort  y  gros,  quant  mes  que  es  en 
»  acó  son  ofici  y  sa  naturalesa  y  no  es  per  altra  cosa 
»  sino  pera  fer-lo  trevallar.  »  Y  lo  Pare,  ohides 
aqüestes  paraules,  feu  cavalcar  lo  Fill  en  lo  ase,  ca- 
minant  lo  Pare  a  peu.  Y  anant  ells  així,  plegaren 
al  tres  que  veníen  de  la  ciutat  prop  de  ells,  dihent 
de  aquesta  manera  :  <  \  Oh  qué  manifesta  oradura 
»  es  aquesta!  Aquest  home  es  vell  en  tant  grau,  que 

>  de  flaquesa  y  cangament  no  pot  moure  los  peus  per 
»  ell,  deixant  de  venir  cavalcant  en  lo  ase  a  son  fill 
»  que  poría  tras  ell  correr  com  un  gam  y  lo  aporta 

>  en  lo  ase.  |Oh  qué  mala  *  changa  y  costúm  li 

>  dona  I  Aquesta  pot  ésser  causa  que  se  faga  pereós 

>  y  folgangá.»  Y  lo  home  vell,  coneixent  que  era  bon 


>.] 


LES    COLLECTES  309 


consell,  feu  descavalcar  a  son  Fill  y  cavalcá  ell  en  lo 
ase;  y  així  comencá  de  anar  sa  vía,  seguint  lo  Fill 
detrás  a  peu.  Y  ell  fonch,  per  son  cap,  vist  per  altres 
caminants,  los  quals  no  menys  comencaren  de  re- 
péndre-1  per  aquesta  manera  :  c  j  Oh  cóm  es  cruel 
»  y  fort  de  cor  aquest  pare  contra  son  fill !  Lo  ase 
»  es  prou  bastant  per  portar  lo  pare  y  lo  fill,  y  par 
»  que  major  pietat  ha  de  Pase  que  de  son  fill,  al 

>  qual  fará  trevallar  en  demasía  anant  a  peu;  ab 

>  aquesta  calor  pora  ésser  que  se  debilitará  y  s'en- 

*  flaquirá  en  son  cors  y  membres,  de  manera  que 

*  se  torne  foll,  per  que  ell  vaja  en  sa  vellesa  per  los 

>  espitáis.  »  Y  lo  Pare,  sentint-se  molt  de  aqüestes 
paraules,  tantost  feu  cavalcar  lo  Fill  a  les  anques 
de  Tase,  y  així  anava  lo  ase  carregat  [d'Jabdosos.  Y 
ells,  anant  així,  encontraren  ab  altres  caminants  deis 
quals  foren  molt  mes  represos  que  de  altres  alguns, 
dihent:  «jMiráu  ací!  Dos  hómens  sobre  un  someret; 

*  bé  poden  dir  que  están  dos  ásens  sobre  un  ase; 
»  lo  mesquí  no's  pot  teñir  sobre  les  carnes,  de  can- 

>  gat,  y  ells  no  miren  en  acó;  per  cert  millor  los  se- 
»  ría  que  ells  abdosos  portassen  lo  ase  a  la  esque- 

>  na,  si  no'l  volen  veure  mort  tantost.  »  Y  lo  Pare, 
percebent  aqüestes  coses  entre  sí,  dix  al  Fill : 
«  Bé'm  par  que  han  rahonat  aquestos  hómens:  per 

>  que  no'ns  muyre  aquest  ase,  mas  que  se  retorne 
»  en  sí,  lliguem-lo  en  los  peus  y  mans  ab  una  corda 
»  y  metám  un  pal  en  ella  y  portar-lo  hem  entre  en- 
»  dos  a  la  esquena  fins  en  la  ciutat,  lo  qual  podém 

>  fer  sens  gran  trevall;  y  en  acó  atenyerem  llaor  del 

>  poblé  comú,  de  piadosos  que  som  encara  ais  ani- 
»  mals  irracionals,  y  així  descansará  y  vendrém-lo 

>  rebent  lo  preu  d'ell.  >  Y  ells,  portant  lo  ase  lligat 
de  peus  y  de  mans  a  la  esquena,  y  de  hont  sobre- 
venen  molts  viandants  que  se  comencaren  de  riure 


3IO  LES    PAULES    D'lSOP 


d'ells,  dihent  que  james  ohiren  que  un  ase  conse- 
guís tanta  industria  que  ordenas  contra  sí  altres 
besties  que'l  portassen  al  coll,  essent  ell  bastant  de 
portar-los  abdosos  ab  tot  son  eixóvar:  «Ells  porten 
»  a  ell,  el  porten  y  li  donen  de  menjar;  millor  los 

>  sería,  pus  que  no's  serveixen  d'ell,  segons  que 
»  deuen  fer,  que  ell  no  es  fet  per  altra  cosa  sino 
t>  pera  servir  ais  hómens,  que'l  deslligassen,  y  dei- 
»  xant  sa  carnaga  que  se  aprofitassen  del  cuyro,  que 

>  no  anar  carregats  d'ell,  sofrint  tan  gran  vergonya, 
»  perqué  tot  lo  món  se  riurá  d'ells.  »  Y  lo  Pare,  en- 
tenent  tot  acA  mogut  de  gran  ira,  prenent  *  lo  bas- 
tó ab  que  lo  portaven  a  la  esquena,  dona  li  un  gran 
colp  a  Tase  en  lo  cap,  de  manera  que'l  gitá  en  té- 
rra mort;  y  així  lo  comencá  escorxar,  dihent:  «|Oh 
»  quántes  injuries  havém  sofertes  huy  per  aquest 
»  ase  1  Ara  crech  haurán  fí  nostres  deshonres  y  in- 
» juries.  >  Acabant  de  escorxar,  y  ell  prés  son  cuy- 
ro, ell  se  mes  en  lo  muscle  pera  portar-lo  a  la  ciu- 
tat  si's  vol  per  ajudar  de  les  despeses  y  guasts.  Y 
entrant  en  la  ciutat,  aná-se'n  al  mercat  hont  se  posa 
a  vendré  lo  cuyro;  los  rapados,  vehent  com  estava 
aquell  vell  ab  lo  cuyro  del  ase  sangonós  y  mullat  a 
la  esquena,  segons  son  mal  criament  y  costúm,  que 
sempre  han  vesat  tostemps  fer  mal  que  bé,  comen- 
taren de  pendre  de  la  pell,  uns  per  una  part  y  altres 
per  altra,  portantlo  per  lo  fanch,  sullant  la  pell  y 
al  vell  en  sa  cara,  de  tal  manera,  que  semblava  una 
fantasma;  y  així  escapa  aquest  bon  home  mig  mort 
y  ab  dany  de  sos  béns,  perqué  volía  complaure  a 
tots.  Y  móstra-ns  aquesta  paraula  que  no  hi  ha 
home  en  lo  món,  gran  o  xich  o  de  qualsevol  estat 
o  condició,  que  no  sía  représ,  detragut  y  injuriat  en 
sos  fets  y  actes,  y  lo  que  los  uns  lloen  los  altres  ho 
reprenen  en  una  mateixa  persona,  mas  per  acó  no 


LES    COLLKCTES  311 


déu  hom  lleixar  de  seguir  la  rahó  per  complaure  a 
tots,  car  déu  considerar  quina  será  la  reprensió  o 
detractació,  si  es  injusta  o  justa  y  bona,  y  no  curar 
d'ella,  perqué  com  tots  siám  diferents  en  les  volun- 
táis y  inclinacions,  a  uns  par  bé  y  agrada  una  cosa 
y  ais  altres  aquella  mateixa  desplau  y  desagrada; 
perqué  se  apar  que  no  pot  algú  a  tots  complaure. 
Y  per  aixó  crech  de  no  escapar  sens  reprensió,  en 
aquesta  translació  de  aquest  llibre  en  llengua  plana 
catalana,  per  la  obra  no  ésser  tan  elegant  com  pal- 
pable pera'ls  vulgars  y  no  doctes,  pera  sola  [y]  doc- 
trina deis  quals  fou  la  intenció  de  ella,  perqué  co- 
munament  tots  son  mes  inclináis  a  corregir  los  fets 
deis  altres  y  desijosos  de  propria  llahor,  que  a  de- 
fendre  y  soportar-ho  tollerablement  y  defensible 
[lo]  no  propri.  Soplich  ais  prudents  y  lletrats  ojén 
lo  tractat  ab  ánimo  benívolo,  inclinats  a  defensió 
mas  que  a  reprensió  y  ofensió,  perqué  al  jutge  que 
judica  sens  testimonis  sien  jutjats  ab  misericordia 
o  pietat. 


Aquí  se  acaben  les  faules  Collectes 


AQUÍ'S  COMENCEN 
LES  FÁBULES  AFEGIDESC1) 


La   .xxiij.  —  De  la    Dona   viuda      [#.] 
Y  de  l'Hipócrit 


Alguns 
tiren  ¡ape- 
ara que 
amaguen 
la  tnd. 


P^e  la  generado  deis  hipócrits  es  entre  los  altres 
I  J  pijor,  així  com  se  mostra  per  aquesta  faula, 
que  Pogio  diu  que  ohí  contar  estant  en  una  hones- 
ta companyía.  Y  diu  primer,  que  tots  los  béns  d'a- 
quest  món,  del  qual  tots  los  hipócrits  la  posseixen; 
car  encara  que  un  hipócrit  haja  voluntat  de  ajudar 
a  algún  pobre  y  lo  voldría  confortar,  no  gosa  si  no 
es  en  presencia  de  tot  lo  món.  Y  majorment  con- 
siste hipocresía  que  es  mostrar-se  ais  altres  benefac- 
tors  y  almoyners.  Y  quan  preposa  per  lo  contrari 
entre  algún  mal,  va  de  magatons  y  en  fengides  ra- 
hons  de  mal  que  ha  fet,  y  vol  metre  en  obra  ses  es- 


(i)  Aquesta  rúbrica  qui  apareix  en  la  edició  de  155°  no 
consta  en  la  de  1576,  empero  en  abdúes  la  numerario  d'a- 
questes  faules  afegides  es  continuació  de  les  Collectes;  si 
bé  ab  freqüents  errades,  com  en  tot  el  llibre. 


>95) 


LES    COLLECTES   (AFEGIDES)  313 

cuses  dissimulant,  com  per  exemple  se  segueix. 
Acostumaven  los  pobres,  en  lo  temps  passat,  anar  a 
les  portes  deis  senyors,  sens  dir  nenguna  cosa  per 
haver  la  almoyna;  entre  los  altres  havía  un  molt 
gentil  hom,  encara  quefos  moltvell  y  pobre,  el  qual, 
així  com  los  altres,  vingué  a  la  porta  de  una  Dona 
viuda  que  altres  vegades  li  donava  almoyna;  y  quan 
lo  veu  a  la  porta  tantost  li  aportava  la  almoyna,  y 
donant-li  la  almoyna,  comencá  mes  a  mirar-lo  del 
que  solíe;  y  quan  lo  veu  tan  gentil  y  de  bona  dis- 
posició,  fonch  encesa  de  amor  desordenada.  Y  co- 
mencá a  dir :  «  Tornáu,  lo  meu  amat,  de  aquí  a  tres 
[/.  118.]  »  díes,  així  com  has  acostumat;  y  apa*rellaré  un  bon 
>  diñar  y  soparás  ab  mi  si't  plau.  >  En  aqüestes 
noves  y  paraules,  el  bon  hom  fonch  molt  content, 
prometent-li  que  no  faltaríe  a  la  hora  ni  jornada  as- 
signada.  Y  vengut  lo  temps  que  ell  esperava,  ell  hi 
vengué  sens  mes  tardar,  així  com  eren  restats  y  dada 
la  hora.  Y  ella  que  sabía  bé  la  hora,  així  com  aque- 
lla que  desijava  sa  venguda,  corregué  dihent-li : 
c  Bé  siáu  vengut:  entráu  dins  y  dinaréu.  >  Y  ell, 
que  no  volíe  que  li  rompes  la  roba,  entra  sens  pus 
tardar,  y  segué-s  a  la  taula  ahont  era  prest  lo  diñar. 
Y  despuix  que  acabaren  de  diñar,  ella  lo  comencá 
de  besar  y  abragar,  dihent-li  que  la  amasse,  pus  que 
tant  lo  amava.  Mes  el  bon  hom  encara  ab  vergo- 
nya  deya:  «  Bona  seny ora;  no  sabría...  >  encara  que 
era  lo  que  ell  demanava.  Mes  ella  inflamada  se 
acostá  a  ell  y  lo  estrenyía.  Y  quan  lo  pobre  home 
hipócrita  veu  que  així  anava  la  cosa,  comencá  a  dir 
a  la  senyora  en  aquesta  manera :  c  Ma  senyora; 
t  pus  que  tant  ho  desijáu  a  fer-me  tant  de  mal,  jo 
»  prench  a  Déu  per  testimoni  que  aquest  cas  no  es 
»  complit  per  mi,  car  jo  no  hi  consent.  >  Y  dihent 
les  tais  paraules  consentía. 
40 


3H 


LES    FAULKS    D'lSOP 


EXEMPLE   DE  UN  SACERDOT  CONFESSOR 
INDISCRET 


Trobe-s  y  llig-se  :  Era  un  home  de  molt  bon  es- 
tament,  y  vingué  un  malissim  home  de  mala 
vida,  y  matá-1,  en  tant  que  nunca  sos  parents  tro- 
baven  quí  ho  havíe  fet,  ni  *  mort,  en  tant,  que  vin- 
gueren  a  prometre  que,  qualsevulla  que  ho  denun- 
cias ni  quí  sabrá  dar  noves  d'aquell  que  fet  ho  hau- 
ríe,  de  donar-los  cent  timbres  a  cascú.  En  tant  que 
lo  qui  havíe  fet  lo  cas  nunca's  partíe  de  la  ciutat,  la 
qual,  per  anar  moltes  voltes  ohir  sermons,  vengué  a 
convertir-se  de  aquell  pecat,  que  no  l'havíe  may  vol- 
gut  confessar.  En  tant,  que  confessá  dita  mort  a  son 
confessor,  [lo  qual]  se  alegra  molt  per  guanyar  dits 
cent  timbres.  Y  lo  capellá  anáse'n  ais  parents  acu- 
sar dita  mort.  Y  lo  dit  home  decontinent  fonch  prés 
y  lligat  y  portat  en  presó.  Y  tantost  donaren  senten- 
cia que  fos  penjat,  lo  qual  esforgadament  comencá 
de  dir:   c  jjo'm  clam  de  Déul  ¡De  Déu  me  clam! » 


(196) 


[v. 


LES   COLLECTES   (AFEGIDES) 


315 


En  tant,  que  li  demanaren  per  qué  deya  aixó.  Y  ell 
dix,  que  per  cert  nengún  hom  del  món  ho  sabía  sino 
un  sol  Déu  y  son  confessor,  lo  qual  lo  havía  confes- 
sat:  *  Y  ell  es  estat  lo  qui  m'ha  acusat.  >  Y  aqui  lo 
dit  home  fonch  detengut.  Y  lo  dit  confessor  fonch 
per  la  justicia  estret  y  turmentat,  y  deixellá  y  dix 
com  era  veritat.  Y  per  go  fonch  lo  Sacerdot  des- 
agreduat  y  penjat  en  lloch  del  dit  home.  Y  l'home 
fonch,  present  lo  poblé,  franca ment  aviat.  Y  acó 
fonch  en  temps  que  encara  en  dita  ciutat  no  hi  ha- 
vía  Bisbe,  sino  Rector. 

La  .xxiiij.  —  De  una  Dona  que  acusava 
a  son  Marit 


(197) 


No  es  aixi 
la  cosa 
com  Vorat 
judie  a. 


Pogio,  florentí,  diu  que  en  altre  temps  un  que's 
deya  Enero  de  Facis,  fonch  entre  los  altres 
florentins  de  sos  díes,  sabi  y  prudent  y  rich.  Aquest 
Enero  havía  una  filia  gentil  y  hermosa,  la  qual 
ell  la  dona  a  un  hom  no  manco  gentil  y  dispost 
de  ella,  y  rich  y  de  bon  llinatge;  el  qual,  despuix 


3l6  LES    PAULES    D'lSOP 


de  les  bodes  la  se'n  porta  ab  ell  a  un  castell  que 
era  seu  prop  de  Florería;  y  despuix  a  poch  temps 
lo  noble  noventa  aporta  sa  novengana  a  casa  del 
pare,  així  com  se  acostuma  de  fer  a  .viij.  díes  aprés 
de  les  bodes.  Y  quan  aquesta  novencana  vengué 
a  casa  de  son  pare  y  mare,  no  mostrava  alegría, 
mes  quan  la  miraven  enclinava  la  vista  en  térra, 
molt  trista,  ab  gran  malenconía  y  plena  de  pensa- 
ments.  Y  quan  la  mare  veu  la  filia  en  tan  gran  pen- 
sament  y  dolenta,  demaná-li  la  causa  de  sa  dolor, 
dihent-li :  €  ¿Com  estáu  així,  la  mía  filia?  ¿Qué  us 
»  manca?  ¿No  havéu  les  coses  a  vostra  voluntat  y 

>  plaher?  ¿Per  qué  sóu  tan  malenconiosa?  >  La  filia 
respongué,  plorant  molt  estretament :  «  ¡  Ay  mare! 

>  Vos  no  me  *  havéu  casada  ab  home,  car  lo  que 
»  home  déu  haver,  aquest  no  ho  té,  car  ell  ha  molt 
»  petita  part  del  membre  de  engendrar  per  que  se 

>  fa  lo  casament.  »  Y  de  a$ó  fonch  molt  trista  la 
mare  e  irada  per  haver  haguda  tal  fortuna,  y  va-se'n 
al  matremonier  y  li  comencá  de  contar-li  lo  fet  com 
sa  filia  li  havía  dit,  el  qual  fonch  molt  mal  content. 
Y  encara  aqüestes  noves  y  paraules  foren  manifes- 
tes  per  tota  la  casa  deis  amichs  de  la  novencana, 
de  que  ells  ne  foren  molt  maravellats,  com  un  tan 
dispost  home  era  en  la  tal  part  del  eos  de  l'engen- 
drar  manco.  En  aquest  instant  estaven  los  parents  y 
amichs  de  Nerus  [o  Enero]  y  se  assegueren  en  taula 
tot  entorn  d'ell,  acompanyant-lo  molt  alegrament, 
no  obstant  que  los  parents  d'ella  estaven  molt  trists 
y  pensatius.  Y  quan  lo  esposat  o  novengá  va  veure 
que  sos  parents  y  amichs  estaven  alegres,  y  los  pa- 
rents de  sa  esposada  o  novencana  estaven  tots  trists, 
y  los  prega  que  li  diguessen  per  quina  causa  esta- 
ven tan  trists;  y  nengú  no  li  respongué,  y  encara  los 
torna  demanar  qué  era  la  causa  de  llur  tristesa.  Y 


LES    COLLECTBS   (AFEGIDES)  317 

respongué  un  deis  mes  lliberals,  y  digué-li  en  secret: 
«  Cert,  amich:  ta  esposa  o  novencana  nos  ha  dit 
»  que  tu  no  eres  home  pera  complir  matrimoni.  > 
Y  quan  acó  ohí  lo  esposat  o  novencá,  comencá 
de  riure  ab  alta  veu,  y  digué  a  tots :  «  Feu  tots 

>  bona  cara  y  prenéu  plaher,  car  prest  será  la  causa 

>  de  vostra  dolor  passada.  >  Y  ell  se  va  vestir  una 
roba  curta  y  destirá  sa  bragueta  debaix  de  la  taula, 

v.  ]  mostrá  davant  tota  la  companyía  — |feu  *  compte! — 
un  palm  y  mig  de  merabre  y  gros  rahonablement  per 
engendrar.  De  manera  que  tots  foren  molts  alegres 
y  contents;  y  los  hómens  desijáven-ne  teñir  tant 
com  ell  ne  tenía,  y  les  dones  deyen  que  elles  se- 
rien bé  contentes  que  llur  marit  ne  fos  tan  bé  for- 
nit  y  que'n  tengués  tant.  Y  vist  acó  per  los  parents 
de  la  novencana,  entraren  a  ella  y  li  digueren:  cTu 
i  has  gran  tórt  de  te  clamar  de  un  tal  hom  y  dis- 

>  post  y  tan  bé  fornit  de  membre,  com  es  del  que 

>  tu  lo  acusaves,  de  hont  deuríes  ésser  ben  conten- 
ga. »  Y  així  la  repreníen  de  la  deshonra  súa  y  ora- 
dura.  Respongué  la  novencana  :  «  ¿  Per  qué  me  re- 

>  prenéu  vosaltres  ?  Car  jo  no  me  clam  debades  ni 

>  sens  causa;  jo  us  diré:  nostre  ase  petit,  que  es  una 
»  bestia  bruta,  ha  un  membre,  tan  gros  y  llarch  com 

>  lo  meu  brag,  y  mon  marit,  que  es  home  gran  [y] 
»  apenes  ha  la  meytat  o  poch  mes.  >  Y  per  acó 

pensava  la  simpla  que  los  hómens  que  ne  ten- 

guessen  tant  com  Tase.  Y  per  agó  se  diu 

comunament:  a  molts  manca  del 

que  l'orat  pensa. 


3i8 


LES    FAULKS    D'lSOP 


La  .xxv.  —  De  alguns  Mostruos[os] 

QUE  FOREN  EN  AQUEST  TEMPS 


No  hi  ha 

cosa  mes 

mala  que 

es  lo  pccat. 


(i98) 


Pogio,  florentí,  conta,  en  son  temps,  un  hom  que 
havía  ñora  Hugo,  principi  deis  metges,  véu 
un  gat  ab  dos  caps  y  un  bou  ab  dobles  peus  de- 
vant  y  detrás,  y  no  manco  ab  doble  cap;  y  moka  al- 
tra  gent  que  ho  veren.  Y  diu  que  en  les  parts  de 
Italia,  en  un  gran  prat,  era  una  vaca  que  parí  una 
serp  molt  maravellosa,  gran  y  molt  fera  y  terribla, 
y  molt  espantable.  Car  ella  havía  lo  cap  tan  gran 
mes  que  un  bou  y  lo  coll  llonch  com  un  ase  y  havía 
el  cors  com  un  goc  y  la  coa  molt  grossa  y  marave- 
llosa, llonga  sens  comparado;  y  quan  la  *  vaca  va  [/.  120.] 
veure  que  havía  parit  tan  terrible  bestia,  fonch  es- 
pantada y  se  lleva,  y  caminant  comencá  de  fugir. 
Mes,  aquella  serp  ab  la  súa  grandíssima  coa  li  lligá 
les  carnes  de  darrera.  Y  comencá  de  mamar-la  de 
modo  y  manera  que  james  la  vaca  se  pogué  desem- 
bolicar  d'ella  y  fogir  allá  al  prat  ab  les  altres;  y  tan- 
tost  ses  mamelles  y  peus  darrere  foren  ennegrits  y 
tot  lo  que  la  serp  toca,  per  un  espay  de  temps.  Y 


LES    COLLECTES    (AFEGIDES)  3I9 

despuix  d'acó  la  vaca  parí  un  molt  bell  vedell.  La 
qual  maravella  fonch  contada  al  dit  Pogio  estant 
en  la  ciutat  de  Ferrara.  Y  de  aquí  a  poch  temps 
fonch  trobat  un  peix  marino  de  la  forma  que's  se- 
gueix:  del  llombrígol  en  amunt  tenía  forma  de  home, 
y  del  llombrígol  en  avall  havía  forma  de  peix  molt 
noble  y  de  dos  mig  peixos.  Y  havía  una  barba  molt 
gran,  feta  per  maravella;  y  havía  grans  corns  sobre 
lo  front  y  molt  grans  mamelles;  y  la  boca  llarga; 
y  les  mans  y  bracos  curts  fins  al  ventre;  y  en  los  col- 
zos  havía  ales  de  peix  pera  nadar,  grans  y  llargues; 
y  no  havía  sino  lo  cap  fóra  de  l'aygua.  Esdeven- 
gué-s  que  moltes  mosses  aportaven  los  draps  prop 
de  aquella  ribera  per  rentar;  y  aquella  bestia  vin- 
gué  molt  estreta  de  fam  contra  una  de  les  mosses, 
prenent-la  per  la  má,  volentla-se'n  portar  dedins 
lo  riu,  mes  ella  que  fonch  mes  fort  y  bé  avisada, 
resistí  y  comencá  de  cridar  :  c  ¡Ajudau-me  I  >  en 
altes  veus,  y  vingueren  al  tres  dos  per  ajudar  li  molt 
fortment.  Ab  forca  de  bones  pedrades  mataren  al 
terrible,  car  ell  era  vengut  tan  prop  de  térra  que 
no  se'n  podía  tornar,  per  la  qual  causa  no  podía 
nadar.  Y  quan  ell  acaba  de  morir,  ell  va  fer  un  crit 
petit,  molt  gentil  y  dolc,  encara  que  ell  era  disforme 
y  cruel.  Y  diu  que  era  de  major  eos  que  un  home. 
Encara  mes  diu  Pogio,  que  ell  estant  en  Ferrara 
va  veure  aquesta  bestia  molt  terrible  y  espantosa. 
Y  los  minyons  acostumaven  de  venir  a  nadar  aquí  en 
aquell  riu,  mes  no  eixíen  tots  defora.  Y  les  mosses 
que  hi  eren  pera  rentar  sos  draps,  se  deixaren  de  ren- 
tar, car  pensaven  que  aquella  bestia  tan  ferosa  se 
menjás  los  minyons,  perqué  veyen  que  adésmancava 
hu,  adés  manca  va  altre.  Y  aprés  poch  temps,  en  les 
Marques  o  térra  de  Italia,  fonch  una  dona  que  parí 
un  fill  de  forma  humana,  el  qual  havía  dos  caps,  y 


320 


LES    PAULES    D'ISOP 


la  cara  se  miraven  la  una  a  l'altra,  y  los  bracos  que 
abracaven  la  hu  al  eos  de  l'altre.  Aquests  dos  cossos 
del^¿#[pit]en  amunt,  ajuntats  en  hu,y  de  aquí  a  valí, 
distinets  o  apartats  la  *  hu  de  l'altre.  Així  que  los  [v. 
membres  genitius  se  mostraven  manifestament  y 
apartats  de  la  hu  a  l'altre,  manco  les  carnes  y  los 
peus.  Les  quals  noves  vengueren  al  Papa. 


La  .xxvj.  —  De  la  deesa  Venus 
y  de  sa  Gallina 


Qui  no's 

contenía 

dehugue'n 

prenga 

cent. 


La  castedat  es  de  lloar,  y  déu  cada  hu  conten- 
tar-se  del  seu,  sens  mes  cercar.  Y  cada  hu  se 
déu  contentar  de  una  y  una  contentar-se  de  hu. 
Venus,  la  deesa  de  amors,  per  se  alegrar  y  saber  la 
causa  de  l'apetit  desmasiat  de  les  dones,  demaná  a 
una  Gallina  que  tenía :  t  ¿  Qué  es  la  causa  que 
»  quinze  de  vosaltres,  gallines,  vos  contentáu  de  un 

>  gall,  y  una  de  nosaltres  no's  contenta  de  quinze 

>  hómens  ?  >  Y  digué  la  Gallina  :   <  Si  no  fos  per 

>  entretenir  el  honor  de  les  dones  jo  ho  diría,  ec. 
»  Mes  cada  hu  es  obligat  de  ho  guardar  tant  com 


LES  COLLECTES  (AFEGIDES)         32 1 

»  fer-se  puga.  Per  al  present  no  ho  vull  declarar, 

>  mes  tu  que'm  demanes  la  qüestió  (dix  la  Gallina) 
»  que  prengues  eximple  de  ésser  contenta  ab  lo 

>  teu,  car  cosa  es  molt  plasent  a  Déu  quan  viuen 

>  dos  en  una  carn,  així  com  ell  ho  maná.  » 


FINÍS 


(Colofó  de  la  edició  de  1550) 

[Fonch  estampada  la  present  obra  apellada  del  cla- 

rissim  Isop,  istoriat.  Aplicades  les  faules  de  Re- 

mici,  y  de  Aviano,  Dolimo  (sic),  y  de  Alfon- 

co,  y  Pogio  ab  altres  extravagants.  Y  ara 

novament  afegides.  En  la  molt  nobla 

Ciutat  de  Barcelona,  per  Joan 

Caries  Amorós.  Y  a  despeses 

de  Joan  Gordiola  llibre- 

ter.Enl'anyM.D.L. 

a  .x.  de  juny.] 


*•§ 


[>"'•]  TAULA  DEL  PRESENT  LLIBRE 

DEL  CLARISSIM  FILOSOF  Y  POETA  ISOP 
ARA  NOVAMENT  AFEGIDA  (i) 

[LLIBRE  PRIMER] 

Pagina 

Faula  .j.  del  Gall  y  de  la  preciosa  Mar 

garita 63 

Faula  .ij.  del  Llop  y  del  mansuet  Anyell     ...  64 

Faula  .iij.  de  la  Rata  y  de  la  Granota 65 

Faula  .iiij.  del  Mostí  y  de  la  Ovella     66 

Faula  .v.  del  Goc  y  de  la  Cara 67 

Faula  .vj.  del  ferocissim  Lleó,  de  la  Cabra, 

de  la  Vaca  y  de  la  Ovella 68 

Faula  .vij.  de  l'astut  Lladre  y  del  radient  Sol.  69 

Faula  .viij.  del  Lleó  [Llop]  y  de  la  Grúa    ...  70 

Faula  ,ix.  de  les  dues  Goces 71 

Faula  .x.  de  l'Home  y  de  la  Serp 72 

Faula  .xj.  de  l'espantable  Lleó  y  de  l'insen- 

sat  Ase 73 

Faula  .xij.  de  les  dues  Rates 73 

Faula  .xiij.  de  la  Águila  y  de  la  enganyosa 

Rabosa 75 

Faula  .xiiij.  de  la  Águila,  del  Caragol  y  del 

Corb 76 

Faula  .xv.  del  vanagloriós  Corb  y  de  la  as- 
tuta Rabosa 77 

Fanla  .xvj.  del  decrépit  Lleó,  del  Porch,  del 

Toro  y  de  l'Ase 78 

Faula  .xvij.  Del  dement  Ase  y  de  la  afable 

Goceta    79 


(i)  Reproduhím  puntualment  la  taula  qui  apareix  a  féti- 
da a  la  edició  de  1576;  si  bé  ables  referencies  a  la  paginado 
de  la  present. 


324  TAULA 

Página 

Faula  .xviij.  del  raisericorde  Lleó  y  de  la  pre- 

sumptuosa  Rata 8o 

Faula  .xix.  del  xich  Milá  y  de  la  discreta  Mare.  8  2 

Faula  .xx.  de  l'astut  Cacador  y  de  la  mansue- 
ta Cadarnera 83 

Faula  .xxj.  de  la  prudent  Oraneta  y  deis  in- 

discrets  Ocells 83 

LLIBRE  SEGÓN  DE  LES  FAULES  DE  ISOP 

Faula  .j.  de  l'immortal  Júpiter  y  de  les  im- 

prudents  Granotes 85 

*Faula  .ij.  deis  temerosos  Coloms,  del  ve- 

locissim  Milá  y  del  crudelissim  Falcó  ...         86 

Faula  .iij.  de  l'astut  Lladre  y  del  fidelissim 

Goc 87 

Faula  .iüj.  de  la  Truja  partera  y  del  ferocis- 

sim  Llop 88 

Faula  .v.  de  la  térra  que  donant  espanta- 
bles crits  parterejava 89 

Faula  .vj.  del  mansuet  Anyell  y  del  famejant 

Llop 90 

Faula  .vij.  del  decrépit  Llebrer  y  del  solícit 

Cacador 91 

Faula  .viij.  de  les  temeroses  Liebres  y  de  les 

espantables  Granotes 92 

Faula  .ix.  del  crudelissim  Llop  y  del  man- 
suet Cabrit     93 

Faula  .x.  de  l'Home  pobre  y  de  la  Serp     ...         94 

Faula  .xj.  del  fraudulent  Cervo,  de  la  simple 

Ovella  y  del  crudelissim  Llop 95 

Faula  .xij.  de  THome  calvo  y  de  la  enujosa 

Mosca     96 


DB   LES    PAULES    D  ISOP  325 

Pagina 

Faula  .xiij.  de  la  astutosa  Rabosa  y  de  la  Ce- 

gonya 96 

Faula  .xiiij.  del  ferocissim  Llop  y  de  la  de- 
licada Imatge 97 

Faula  .xv.  de  la  superba  Gralla  y  deis  indig- 
náis Pagos 98 

Faula  .xvj.  de  la  presumptuosa  Mosca  y  de 

l'esforcat  Matxo 99 

Faula  .xvij.  de  la  arrogant  Mosca  y  de  la  su- 

perbíssima  Formiga    100 

Faula  .xviij.  del  fraudulent  Llop,  de  la  astuta 

Rabosa  y  de  la  prudent  Moneca    10 1 

Faula  .xix.  de  la  astuta  Mustela  y  del  Calador.       102 

Faula  ,xx.  de  la  supeiba  Granota  y  del  fero 

cissim  Toro 103 

LLIBRE  TERCER  DE  LES  FAULES  DE  ISOP 

Faula  .j.  del  nafrat  Lleó  y  del  temeros  Pastor.  105 

Faula  .ij.  de  Tastut  Cavall  y  del  feroc  Lleó.  106 
Faula  .iij.  de  l'ornat  Cavall,  del  cancat  Ase 

y  del  Temps  y  de  la  voluble  Fortuna    ...  108 
Faula  .iiij.  de  les  crudelíssimes  Feres  y  deis 

velocíssims  Ocells 109 

Faula  .v.  del  suavissim  Rossinyol  y  del  fero- 
cissim Falcó no 

♦Faula  .vj.  de  la  astuta  Rabosa  y  del  fraudu- 
lent Llop ni 

Faula  .vij.  del  velocissim  Cervo  y  de  l'astut- 

Cacador 112 

Faula  .viij.  de  la  Rabosa,  del  Gall  y  deis  Gocos.  113 

Faula  .viiij.  de  la  Muller  y  del  Marit  mort...  115 

Faula  .x.  de  la  Dona  y  de  l'Home  jove.     ...  116 


326  TAULA 


Página 

Faula  .xj.  del  Pare  y  del  cruel  Fill 117 

Faula  .xij.  de  la  Serp  y  de  la  Llima 118 

Faula  .xiij.  deis  Llopsy  de  les  Ovelles  y  Gogos  1 19 

Faula  .xiii.  de  l'Home  y  deis  Arbres   120 

Faula  .xv.  del  Llop  y  del  Goc 121 

Faula  .xvj.  de  les  Mans  y  Peus,  y  del  Ventre.  123 

Faula  .xvij.  de  la  Bogla  y  de  la  Rabosa.     ...  124 

Faula  .xviij.  del  Mercader  y  de  l'Ase 125 

Faula  .xix.  del  Cervo  y  del  Bou    126 

Faula  .xx.  de  la  conversado  enganyosa  del 

Lleó 127 


LO  QUART  LLIBRE 

Faula  .j.  de  la  Rabosa  y  deis  Rahims 131 

Faula  .ij.  de  la  Mustela  vella  y  de  la  Rata...  132 

Faula  .iij.  del  Llop  y  del  Vaquer 133 

Faula  .iiij.  de  la  Deessa  Juno  y  del  Pagó  y 

del  Rossinyol 134 

Faula  .v.  del  Llop  cerval  y  deis  Llauradors.  135 

Faula  .yj.  deis  Moltons  y  [del]  Carnicer     ...  137 

Faula  .vij.  del  Mogo  y  deis  Ocells 138 

Faula  .viij.  de  l'Home  verdader  y  de  l'enga- 

nyós  y  de  la  Bogía     139 

Faula  .viiij.  del  Cavall  y  del  Cacador 140 

Faula  .x.  de  l'Ase  y  del  Lleó 142 

Faula  .xj.  del  Buytre  y  deis  altres  Ocells     ...  143 

Faula  .xij.  del  Lleó  y  de  les  Raboses 143 

Faula  .xiij.  de  l'Ase  malalt  y  del  Llop 144 

Faula  .xiiij.  del  Moltó  major  y  deis  altres 

menors    145 

Faula  .xv.  de  l'Home  y  del  Lleó 146 

Faula  .xvj.  de  la  Puca  y  del  Camell    147 


DE   LES    FAÜLES    D  ISOP  327 

Pagina 

Faula  .xvij.  de  la  Formiga  y  de  la  Cigala  ...  148 

Faula  .xvij.  de  la  Espasa  y  del  Caminant    . .  149 

[v.]   *Faula. xix.de  la  C?mz[Gralla]ydelaOvella.  149 

Faula  .xx.  de  la  Aya  y  de  la  Canya     150 

Ací  se  acaba  lo  quart  llibre 


LES  FAULES  EXTRA VAGANTS  DE  ISOP 

La  .j.  del  Muí  y  de  la  Rabosa  y  del  Llop.  153 

La  .ij.  de  un  Porch  y  de  l'Anyell  y  del  Llop.  155 

La  .iij.  de  la  Rabosa  y  del  Gall    156 

Faula  .iiij.  del  Drach  y  del  Pagés 158 

La  .v.  de  la  Rabosa  y  del  Gat 160 

La  .vj.  del  Llop  y  del  Cabro 162 

Faula  .vij.  del  Llop  y  del'Ase 163 

Faula  .viij.  de  la  Serp  y  del  Llaurador 165 

La  .ix.  de  la  Rabosa  y  del  Llop  pescador  ...  167 

Faula  ,x.  deis  quatre  Bous 170 

Faula  xj.  del  Llop  que's  vanta  faulament  ...  172 

Eximpli  o  faula  de  una  Rata  y  de  un  Gat ...  177 
Eximpli  del  Sacerdot  ignorant.  (1) 

La  .xij.  del  Goc  envejós 179 

La  .xiij.  del  Llop  y  del  Goc 180 

La  .xiiij.  del  Pare  y  deis  tres  Filis 184 

La  .xv.  de  la  Rabosa  y  del  Llop 187 

La  .xvj.  del  Llop  y  del  Goc  y  del  Moltó  ...  191 
Faula  .xvij.  de  l'Homenet  y  del  Lleó  y  de 

son  Fill 193 

La  .xviij.  del  Cavaller  y  de  la  Rabosa  y  de 

l'Escuder 197 


(i)     Perdut  el  tcxt  d'aquest  eximpli. 


32» 


TAULA 


Página 

SEGUEIXEN-SE  ALGUNES  FAULES  DE 

L'ISOP  DE  LA  TRANSLAC10  NOVA 

DE  REMICI 

La  .j.  faula,  de  la  Águila  y  del  Corb    201 

La  .ij.  de  la  Águila  y  de  l'Escarabat 202 

La  .iij.  de  la  Rabosa  y  del  Cabro 203 

La  .iiij.  del  Gat  y  del  Gall.     ...     204 

*La  .v.  de  la  Rabosa  y  de  la  Mata  o  Ro- 
maguera   205 

La  .yj.  de  l'Home  y  del  Déu  de  fust    206 

La  .vij.  faula,  de  un  Pescador 207 

La  .viij.  de  les  Rates  y  del  Gat 208 

La  .ix.  del  Llaurador  y  de  la  Avicarda 209 

La  .x.  del  Mogo  que  guardava  les  Ovelles...  210 

La  .xj.  de  la  Formiga  y  de  la  Coloma 211 

La  .xij.  de  la  Abella  y  del  Déu  Júpiter 212 

La  .xiij.  de  un  Fuster... 214 

La  .xiiij.  del  jove  Lladre  y  de  sa  Mare  .     ...  215 

La  .xv.  de  la  Puca  y  de  l'Home    217 

La  .xvj.  del  Marit  y  de  les  dues  Mullers     ...  218 

La  .xvij.  del  Pagés  y  de  sos  Filis 219 

Ací  acaben  les  faules  de  Isop  tretes  de  Remici 


[LES  FAULES  DE  ÁVIANO] 


[/.  '*á 


La  .j.  faula,  del  Pagés  y  del  Llop 221 

La  .ij.  del  Galápet  o  Tortuga  y  deis  Aucells.  222 

La  .iij.  de  les  dos  Llangostes 224 

La  .iiij.  de  l'Ase  y  de  la  pell  del  Lleó 225 

La  .v.  de  la  Granota  metgesa  y  de  la  Rabosa.  2  26 


DE   LES    PAULES    D  ISOP  329 

Página 

La  .vj.  deis  dos  Gocos 228 

La  .vij.  del  Camell  y  del  déu  Júpiter   229 

La  .viij.  deis  dos  Companyons 230 

La  .ix.  de  les  dos  Olles    232 

La  .x.  del  Lleó  y  del  Toro  y  del  Cabro.     ...  233 

La  .xj.  de  la  Bogía  y  del  Fill 235 

La  .xij.  de  la  Grúa  y  del  Pago 236 

La  .xiij.  de  r  animal  apellat  Tigris  y  del  Ca- 
lador   237 

La  .xiiij.  del  Pi  y  del  Roure   239 

La  .xv.  del  Pescador  y  delPeixet 240 

La  .xvj.  [del  Sol,  y]  de  l'Avariciós  y  de  l'En- 

vejós ¡ 241 

La  .xvij.  del  Moco  plorador  y  del  Lladre  ...  242 

La  .xviij.  del  Lleó  y  de  la  Cabra 244 

La  .xix.  del  Corb  assedegat    245 

[v.]   *La  .xx.  del  Pagés  y  del  Thoro    246 

La  .xxj.  del  Sátiro  y  del  Caminant 248 

La  .xxij.  del  Toro  y  de  la  Rata     249 

La  .xxiij.  de  la  Oca  y  de  son  Amo 250 

La  .xxiiij.  de  la  Bogía  y  de  sos  dos  Filis     ...  252 

La  .xxv.  de  la  Tempestat  y  de  la  Olla 253 

La  .xxvj.  del  Llop  y  del  Cabrit    254 


ACI  COMENCEN  LES  FAULES  COLLECTES 

DE  ALFONSO  Y  DE  POGIO,  Y  DE  ALTRES 

EN  LA  FORMA  Y  ORDE  SEGUENT 

La  .j.  faula,  en  que  Alfonso  amonesta  les  per- 
sones a  la  sabiesa  y  verdadera  amistat...       257 

La  .ij.  deis  diners  acomanats 263 

La  .iij.  sobtil  invenció  de  sentencia  en  una 

causa  escura  de  Toli  acomanat 266 

4* 


330  TAULA 


Pagina 

La  .iiij.  sentencia  de  la  pecunia  trobada  ...  26Q 
La  .v.  de  la  fe  y  engany  deis  tres  Compa- 

nyons 271 

La  .yj.  de  l'Aucell  y  del  Pagés 273 

La  .vij.  del  Metreficador  y  del  Geperut 275 

Faula  .viij.  de  les  Ovelles ,     277 

Faula  .ix.  del  Llop,  del  Pagés,  de  la  Rabosa 

y  del  Formatge    279 

Faula  .x.  de  la  Dona  jove,  de  son  Marit,  de 

sa  Sogra,  y  de  rAdúlterj/*] 282 

Faula  .xj.  de  la  Vella  que   enganyava  la 

Dona  casta  ab  la  Goceta 284 

Faula  .xij.  del  Cegó  y  de  l'Ádolescent  adúl- 

ter    287 

Faula  .xiij.  de  la  astucia  y  art  de  la  Dona 

contra  son  Marit  venader 289 

Faula  .xiiij.  de  la  Dona  y  del  Mercader,  y 

de  sa  Sogra  vella 290 

Faula  ,xv.  de  Pogio:  de  la  Muller  y  del  Marit 

tancat  en  lo  colomer 292 

*Faula  .xvj.  de  la  Dona  que  pari  un  infant  [/.  124.] 

per  la  gracia  de  Déu  essent  lo  Marit  ab- 

sent 293 

Faula  .xv ij.  del  Diable  y  de  la  Vella  mala...  295 
Faula  .xviij.  del  Sastre  mestre  del  Rey  y  de 

sos  criats 299 

Faula  .xix.  del  Foll  y  del  Cacador 302 

Faula  .xx.  del  Sacerdot,  de  son  Goc,  y  del 

Bisbe 304 

La  .xxj.  de  la  Bogía  y  de  les  Nous 306 

Faula  .xxij.  del  Pare  y  del  Fill  que  van  a  ven-      307 

dre  lo  ase 307 

Faula  .xxiij.  de  la  Dona  viuda  y  de  l'Hi- 

pócrit 312 


DE   LES    PAULES    D  ISOP  331 

Página 

Exemple  de  un  Sacerdot  confessor  indis- 

cret 314 

Faula  .xxiiij.  de  una  Dona  que  acusava  a  son 

Marit 315 

La  .xxv.  de  alguns  Monstruos^]  que  foren 

en  aquest  temps 318 

La  .xxvj.  de  la  deessa  Venus  y  de  sa  Ga- 
llina        320 


FINÍS 


(Colofó  de  la  edició  de  1576) 

Fonch  estampada  la  present  obra  apellada  del  pre- 
clarissim  Isop  historiat,  aplicades  les  faules  de 
Remici  y  de  Aviano,  Dolimo,  y  de  Alfonso 
y  Pogio,  ab  altres  extravagants,  y  ara 
no  vament  afegides,  en  la  molt  no- 
ble Ciutat  de  Barcelona,  per 
Sansó  Arbús,  en  l'any 
M.  D.  Lxxvj. 


? 


fauiaeaft  gí<ks  nouam  ent  . 

:  eaftcdat  ce  oe loar :y  oeu  cada  bu  contentar  fe 
peí  fea  feno  meo  Cercar,  £cada  bu  fe  ocu conten 
_Jtarocpna:cimacontcnta  oebu.^enue  Uocefa 
oe  amc:e  per  feategrar:e  faber  lacaufaoel  apctítoefma» 
flat  oeiaooonce.  ©emana a  vna  gallina  que  tenía .  <£tue 
celacaofa  queqoínje  ocvofaltrce  gallínee  vos  conten^ 
caaü e  v n  galUC  v na  oe  nofaitr as  noe  contenta  oe  quí n 
5e  bomene.£oiguc la  gatuna.  ©ínofoaperentretenír 
el  bono*  Mas  oonaetf  o  bo  oiría  te.  COce  cada  bu  re  ob 
tigatoe  bo  guardar  tanteo mfer  fepugatper  al  pzcfcntl 
no  bo  vull  ¿clarar.  G>ee  taquero  o  manee  la  queftío;  oír 
(a  gallina  que  punguee  ey imple  oe  eíTcr  contenta  ab  lo 
ico.  £ar  cofa cf  molt  piafen t  a  oe u  qoan t  viuen  000 en 
vna  car  n;asicom  ell bo  mana.  * 

Sime. 
f¡0  $  oncbcílampad3lap:cfem  ob&appdla* 

da  ccHUrnTtm  Pfop:pftoiiat  •  Splicadea  tea  fauleó  oe 

*r%e  míci  :p  oe  auí  a  no:2>  olí  mo:?  oe  Slfoneo:?  ^ogio 

9b  altree  ewauagant  e.£  ara  nooament  a  ícgidcf  • 

C(i  la  molt  nobta  ¿ítftar  oe  Bar  celo  na.  i&er 

Joan  ¿Tarlce  ameíoe.  y-  adcfpefce  oe  Jo 

an  £o*diola  Ubxetcr  ■.  €n  Un?  *&, 

^^.a.í.oeSunf- 


CÍMcbeltampadala 

pjeíent  ob¿a  appclladaoelpjcclanflítn 

y  fop  EltoHariaphcaaes  les  fautes  ae  mentí 

<í$3  Buwno®oUmo;rX)eaifonfo^l&o 

Sio-ab  alcres  ejtrrauagaws.  y  ara  no 

uamenr  afegídes.£ii  la  mole  no 

blcCiuratOca&arcelona» 

lfrer  Sanio  Br* 

bus  en  lan?» 


TAULA  GENERAL 


Página 

Portadella  (composició  ornamental,  per  J.  Triado).  iij 
Frontispici :    c  ISOP  »  ( composició  imitant  1'  antich , 

y  orla,  per  E.  Canibell) ív 

Portada v 

Homenatge vij 

Prólkg ix 

Les  Faules  d'Isop.  (Textdeles  edicions  de  1550 

y  1570) xy 

Facsímil  de  la  primera  fulla  de  la  edició  de  1576...  1 
La   vida  del  freclarissim  filosof  y  poeta 

Isop     7 

Llibre  primer  de  Les  Faules  d'Isop 63 

Llibre  skgón  db  Les  Faules  d'Isop 85 

Llibre  terc  de  Les  Faules  d'Isop   105 

Llibre  quart  de  Les  Faules  d'Isop 134 

Les  Faules  extravagants  d'Isop 153 

Segueixkn-se  algunes  Faules    d'Isop  de  la 

translatió  nova  de  remici 204 

Les  Faules  de  Aviano    221 

ací  comencen   les   collectes  de  alfonso  y 

pogio,  y  altees    257 

taula  del  present  llibre  del  clarissim  fi- 
LOSOF y    poeta    Isop  ara  novament  afe- 

GIDA      323 

Facsímil  de  la  darrera  plana  de  la  edició  de  1550...       332 
Facsímil  de  la  darrera  plana  de  la  edició  de  1576...       333 

REGISTRE: 

a,  b,  (1),  2,  3,  4,  5,  6,  7,  8,  9,  10,  11,  12,  13,  14, 15, 16,  17,  18,  19,  20, 

21,  22,  23,  24,  25,  26,  27,  28,  29,  30,  31,  32,  33,  34, 

35, 36,  37,  38,  39,  40,  41  y  42. 

Tots  son  duerns. 


Aqüestes  Faules  d'Isop 

foren  acabades  d'estampar  en  la  ciutat  de  Barcelona 

per  Mestre  Fidel  Giró 

ais  primers  díes  de  maig  de  l'any  mcmviii 

coincidint  ab  lea  festes  del  Cin- 

quan  tenari  de  la  Restaurado 

deis  Jochs  Floráis  de 

dita  Ciutat. 


¥ 


Nova  Colecció  Artística  Catalana 

publicada  per  R.  MIQUEL  Y  PLANAS 


VOLUMS  PüBLICATS 

I.  APULEI:  Amor  y  Psiquis.  —    Traducció  catalana  y  pro - 

leg  de  Ramón  Miquel  y  Planas.  —  Barcelona,  jgoj. 
Volúm  de  >xiv  -+-  136  pagines,    ilustrat  ab  una  fototi- 
pia reprodúcelo  de  Canova  y  32  composicions  repro- 
duhides  de  Rafael. 
Exemplar  en  paper  del  Japó...     ...     ...       20  pessetes. 

En  paper  de  tina 10       — 

II.  LONGUS:  Dafnis  y  Cloe.  —  Traducció  catalana  y  pro- 

leg  de  Ramón  Miquel  y  Planas,  ab  ilustra cions  origináis 
de  Joseplí  Triado.  —  Barcelona,  1906. 
Volúm  de  (8)  -j-  xxxii  -f-  '34  pagines,   ilustrat  ab  la- 
mines y  frisos  tipográfichs  tirats  a  quatre  tintes,  y  altres 
elements  ornamentáis  en  colors. 

Exemplar  en  paper  del  Japó 30  pessetes. 

En  paper  de  tina ...        15       — 

EN  PREPARACIÓ 

PERRAULT:  Contes  de  Fades. 
PREVOST:  Manon  Lescaut. 

Y  altres  obres  traduhides  al  cátala  y  editades  artísticament. 


LA    PIAMETA 

DE  JOHAN  BOCCACCI 

Traducció  catalana  del  xv£n  segle,  ara  per  primera  volta  pu- 
blicada sots  el  patronat  de  la  «Societat  Catalana  de  Bibliófils» 
per  Ramón  Miquel  y  Planas,  segons  el  manuscrit  existent  en 
T Arxiu  General  de  la  Corona  d'Aragó. 

Volúm  de  xxiv  -f-  280  pagines,  ab  dos  facsímils. 

Exemplar  en  paper  del  Japó      ...      ..      25  pessetes. 

En  paper  de  tina 16        — 


Administrado:  Rambla  de  Sania  Mbnica,  21,  Barcelona. 


PA 

3855 

C2M5 


Aesopus 

Llibre  del  sabi  y  claris- 
sim  fabulador  Isop 


PLEASE  DO  NOT  REWOVE 
SLIPS  FROM  THIS  POCKET 


UNIVERSITY  OF  TORONTO 
LIBRARY 


Administrada:  Rambla  de  Santa  Mbnica,  21,  Barcelona.