(navigation image)
Home American Libraries | Canadian Libraries | Universal Library | Community Texts | Project Gutenberg | Children's Library | Biodiversity Heritage Library | Additional Collections
Search: Advanced Search
Anonymous User (login or join us)
Upload
See other formats

Full text of "Llibre del sabi y clarissim fabulador Isop; historiat y notat als marges del llibre y ara novament corretgit per R. Miquel y Planas en vista de les edicions de 1550 y 1576 y de les posteriorment en català publicades"

i9 dn*€i» 




¡ran 





i 







JÉL 

lili 



LLIBRE 

DEL SABI Y CLARISS1M FABULADOR 

ISOP 

HISTORIAT Y NOTAT ALS MARGES DEL LLIBRE 
Y ARA NOVAMENT CORRETGIT 



per 



R. Miquel y Planas 

en vista de les edicions de 1550 y 1576 y de les 
posterlorment en cátala publicades 




BARCELONA 

MCMVIII 



i 





Tiratge de 125 exemplars 




my$i 



Pft 



HOMENATGE 

A 

Marian Aguiló y Fuster 

ERUDIT AYMADOR DE LA NOSTRA LLENGUA 
Y EDITOR DE LA PRIMERA 

BIBLIOTECA CATALANA 



PRÓLEG 



Vinticinch anys s'han comptat ja desde que'ls 
entusiasmes de Vinoblidable En Marian Águi- 
la (q. a. c. s.) per la nostra antiga literatura comen- 
taren a fiorir en aquella Biblioteca Catalana (i), 
editada y dirigida per ell ab la cooperado d'altres 
benemerits, els noms deis quals es de justicia retreure 
en una ocasió com aquesta: En Geroni Rosselló, En 
Miquel Victoria Amer y En Bartomeu Muntaner. 
Dotze foren els volums que, en el transcurs duns 
quants anys, ana donant al públich V editor de la Bi- 
blioteca, sense que, emperb, pogués veure-ls del tot 
terminats abans de la seva mort, com sía que pera un 
home tan pulcre y meticulós com V Águila, la prepa- 
rado deis prblegs ab que havíen d'anar ilustráis 
molts d'aquells volums no era tasca que pogués és- 
ser enllestida en pochs díes. Per definitivament com- 
plets pogueren donarse no fa molt (en 1905), quan 



(i) Barcelona, 187 2- 1905. 
b 



X PRÓLEG 

la pietat filial de don Ángel Aguiló, unida a Vamor 
qu'hereth pels estudis d 1 aquesta mena, el decidiren a 
fer estampar les portades, taules y prblegs qui man- 
caren, aprofitant pera aquests les notes que deix&l 
seu ilustre progenitor. 

S'ha de dir que, en tot aquest temps, Vexemple de 
don Marian Aguiló no ha tingut imitador s: si meras 
a riell poden avuy ésser fruhides de tothbm produc- 
cions literaries tan gr añades com el Tirant lo Blanch 
de Mossen Johanot Martorell y com el Félix de les 
Maravelles (i) de Mestre Ramón Lull; de tanta im- 
portancia histórica com la Crónica del Rey En Jacme 
lo Conqueridor y com el Libre deis Feyts Darmes 
de Catalunya oV En Bernat Boades; d'un valor folk- 
Ibrich tan extraordinari com el Recull d'Eximplis e 
Miracles, Gestes e Faules ordenades per A. B. C; 
y tan interessants en el concepte de traduccions com 
el Genesi de Scriptura^ com ¿/Boeci de Consola- 
ció de Philosophía, no hi ha hagut propriament un 
continuador de la magna y utilissima empresa d'anar 
formant un tcorpus* literari, ab t antes allres obres 
catalanes importantis simes com guarden els arxius y 
les biblioteques publiques y particular s. 

Y es mes de doldre aixb,per quant lo qui vinticinch 
anys enrera degué ésser empresa heroica, avuy teja 
per endavant assegurat el favor del públich, entre l 



(i) D'aquesta obra ne feya una altra edició En Rosse- 
lló, la qual fou acabada en 1903 pels continuador? de la 
seva empresa editorial lulliana. 



PRÓLEG XJ 

qual ses añada desvetllant V ofició a Vestudi deis mo- 
numents literaris de la llengua catalana, a favor de 
V ideal cat alanés ch reencarnat en el nostte poblé. 

Per aixb ens hem decidit nosaltres a realisar (o a 
intentar- ho al menys) alió que altres mes ben prepa- 
ráis hauríen degut fer,y no han fet, perdí bé comú 
y pera t ennobliment de la nostra llengua y literatu- 
ra. Cal editar les obres encara inedites deis escriptors 
y deis pensador s qui son gloria de la nostra nigaga; 
cal reproduhir aquells llibres capdals de la nostra 
antiga literatura que sois per r ares a se troben en- 
cara en alguna afortunada colecció; cal, finalmenty 
restituhir a llur estat primer, aquelles altres produc- 
cions qui tan desfigurades ens han pervingut (y enca- 
ra grades) per constituhir una mena de literatura 
tradicional, de carácter eminentment popular. 



A la tercera categoría dintre d J aquesta classifica- 
ció pertany el l libre quhem triat pet a formar el pri- 
mer volúm de la nova « Biblioteca Catalana ». Les 
Faules d'Isop foren, a Catalunya com en altres paí- 
sos, el llibre popular per excelencia: podríem dir que 
ho son encara, no havent-se deixat de fer edicions de 
la tradúcelo catalana, la qual tentm per obra del sc- 
gle XV, encara que les impressions mes antigües ac- 
tualment conegudes no son anteriorsalXVI. Aqüestes 
son dues,yfetes a Barcelona respectivament per Joan 
Caries Amotósy per Sansó Arbús en 1550 y en 1576; 



Xlj 



PRÓLKG 



elles han estat la base del nostre text, partieularment 
la segona, de la qual hem pogut utilisar-ne un exem- 
plar que pertenesqué preeisament a V editor de la pri- 
mera Biblioteca Catalana y ha posat a la nostra 
disposició el seufill don Ángel \ ab una generositat 
qui V honra y a la qual ens declarem agrahid/ssims. 

Pera suplir dues llacunes qui, malhauradament, 
descabalen Vexemplar de 1576, hem pogut servir-nos 
deis restes de la edicto de 1550. En realitat la de 
VArbús de 1576 no es mis que una reimpressió de 
aquella altra, en Vaccepció mis estricta del mot: for~ 
mat igual, lletra gótica molt semblant, y, sobre tot, 
els meteixos boixos que havia utilisats En Joan Car- 
ies Amorós en 1550. 

De Vexemplar daytal edició mes antiga ne que- 
den un centenar de fulles (de 130 quen tenia' l volúm) 
y encara aqüestes están avuy distribuhides en mans de 
quatre possessors (1). Ens han servil de molt, no obs- 
tant, pera omplir en gran part les dues llacunes de 
Vexemplar de 1576 y pera depurar la llifá d'aquest 
en molts indrets. Ab tot y aixb, no hem pogut tro bar 
el text de /'Eximpli del Sacerdot ignorant qui tenia 



(i) Al posar fa alguns mesos una noticia preliminar al 
volúm de Les Faules d'Isop déla nostra colecció Ü! His- 
tories ctaltre iemps, no teníem encara noticia de les fulles 
que, en nombre de 44 (entre elles la darrera ab la suscrip- 
ció final de l'estamper), posseheix el senyor don Joaquím 
Montaner, al qual agrahím de tot cor, lo meteix que ais 
possessors de les altres fulles, l'haver-les posades a la nos- 
tra disposició. 



PRÓLKG XÜj 



elseu lloch en la nostra pagina 178; y havent-nos de- 
gut servir de una edició posterior y del text castilla 
pera alguns fragments mes quins mancaven. Tot lo 
qual queda puntualment explicat en els indrets co- 
rresponents del present llibre. 



Entra en els nostres propbsits que, a Vexemple de 
les obres publicades en la primera Biblioteca Cata- 
lana^ com reclama la Índole d? aqüestes edicions, cada 
una de les nostres vagi acompanyada d'una noticia, 
lo mes completa possible, procurant sempre donar, ja 
que no informacions noves, un resúm a la darrera 
hora de íestat d'erudició sobre quiscún deis temes 
a tractar. 

Emperb hem defer una excepció pera 'l present vo- 
lúm de Les Faules d'Isop: es aquest un tema que no 
podría ésser tractat duna manera cabal en poques 
pagines. Per aquesta rahó hem cregut preferible do- 
nar ara' l text sol de Les Faules, y trevallar inces- 
santment en la preparado d'un estudi biblio-icono- 
grafich sobre les meteixes, qui podra formar un altre 
volúm de la < Biblioteca ». 



Una advertencia hem de fer, y es aquesta la de la 
nostra neutralitat absoluta en quant ais materials 
que anirem reproduhint : no distingirem de genres, 
no suprimir em res, no farem de censor s, ni tracta- 



xiv 



PRÓLEG 



rem d' imposar un segell nou a lo qui jaH té propri 
y no hauria degut perdrel ni modificar -lo a iravers 
deis temps, si totes les epoques haguessin sabut impo- 
sar-se la norma de tolerancia que sembla deu ésser la 
propria del moment en que vivím. Si alguna vega- 
da ens veyem en el cas d'exereir la crítica, tt actarem 
de no fer-ne una subjectivació transitoria, sino quens 
esjorfarem dintre'ls nos tres medis en assolir les sere- 
nes altituts d'una exegesis definitiva. 

Heusaquí exposats els nostres propbsits: sabem bé 
prou que no'ns bastarien les soles f orces propries pera 
realisar-los. 



V Editor 




LES FAULES D'ISOP 

(Text de les edicions de 1550 y 1576) 



EL 
PRIMER FULL O PORTADA 

de l'ISOP de l'any M.D.L. 

BARCELONA, PER JOAN CARLES AMORÓs) 

NO HA POGUT ÉSSER 

RETROBAT 



zmtMfmm 

claríffimfabulado* yfopgfto 

riat e norat ais margee 

O'elUtnedra.notia/ 

metfo*regí& 




lEftampat en Sardana en 

cafaoc^anfoarfto^ 




LES 



FAULES D'ISOP 




[f. 2.) ||^^^^g^^ OMENgA la vida de l'Iso- 

pet, molt ciar y agudissim 
parlador, treta y romaneada 
clara y patentment de llatí 
en llengua cathalana; la qual 
fonch tresladada de grech en 
llatí per Remici, per[a] lo 
molt reverent senyor Antho- 
ni, Cardenal del títol de 
Sanct Grisogono ; ab ses FAULES, les quals en al- 
tre temps Rómulo d'Athenes, tretes de grech en 
llatí, enviá a son fill Tiberino. Y així mateix algu- 
nes faules de Aviano, y Doligamo, y Alfonso, y d'al- 
tres, cadascuna faula ab son títol assignat; no que 
sien tretes de paraula a paraula, mes collint la subs- 
tancia real y enteniment de aquelles, segons lo 
comú estil de interpretadors, per mes ciar y mes 
evident discurs y clarificado del test. Y encara al- 
gunes paraules ajustades y altres foragitades, y 
apartades en moltes parts per millor ordinació y 
eloqüencia mes honesta y profitosa. Lo qual vulgar 
y traslació se ordena per[a] contemplació y servici 
del molt illustre y excelentíssim[¿?] senyor don En- 
rich, infant d'Aragó y de Secilia, Duch de Sogorb 
y Comte de Ampuries, y Senyor de Valí d'Uxó y 
Virrey de Cathalunya, conegut que la obra no sía 
reputada per [in]digna per[que de] aquella puga és- 



* Folis de la edició gótica de 1576. (S'han rectificat les 
moltes errades que presenta la foliació original.) 



LES PAULES D ISOP 



ser informada y instruhida llur clara senyoría, mes 
perqué de llur superabundant discreció y molt be- 
nivolent noblesa prenga auctoritat y sía distribuhi- 
da entre los vulgars y persones no tan ensenyades 
y lletrades, així com a molt piados pare a sos filis. 
Les quals faules son molt profitoses si per lo lec- 
tor son enteses, segons doctrina de [Sant] Basil[i], 
usant de la prudencia, o millor, a manera del juhí 
natural de les abelles, les quals, no molt reputen la 
color exterior de les flors, mes cerquen la dolcor 
de la mel y profit de la cera pera composició y be- 
nefici de la bresca, o casa, y alió preñen, restant 
la altra part de la flor no corrompuda. Y així aquell 
que vol llegir aquest llibre, de [la color de] la flor, 
co es, de la faula, no déu curar, mes de la doctrina 
en aquella contenguda y empeltada per atényer 
bons costums y virtuts, y pera esquivar y guardarse 
deis mals usos, ocupant y prenent ací en vianda 
de la ánima y del cors, perqué los que acó no fan, 
mes tan solament per les faules lligen aquest llibre, 
per cert aquests nenguna cosa de profit de acó trau- 
rán mes que lo gall de la pedra preciosa, la qual 
trobá en lo femer cercant de menjar. Lo qual, mes 
amara haver trobat un gra de civada o de forment 
* que pedra preciosa, així com agó mostra la pri- [v. 
mera faula de l'Isop. Y com haja a dir de les fau- 
les de l'Isop, cosa rahonable es que sía ací prime- 
rament posat quina cosa es faula. Y es de notar 
que los poetes han prés aquest nom átfando, que 
vol dir parlar, perqué les faules son coses no fetes 
mes fletes, y foren trobades perqué per les parau- 
les fletes deis animáis irracionals de uns a altres 
la imatge y costumes deis hómens fossen conegu- 
des. Y lo primer trobador d'aquelles faules fonch 
dit mestre Alemo, cracoviense. Y ha-hi diverses 



LA VIDA DE L ISOP 



faules, perqué algunes son dites isópiques, les quals 
feu y compongué lo molt clarissim Isop, y son allí 
hont los animáis irracionals que no teñen llengua 
son introduhits y fingits que parlaven, o les coses 
que afreturen de sentiment, així com arbres, mon- 
tanyes, pedrés, aygües, ciutats y viles. Altres son 
dites bestials, hont los hómens ab los animáis par- 
len, o al contrari ; y així mateix los poetes fingiren 
les faules perqué sien delectables pera ohir; los 
costums deis hómens declaren y descriuen per 
quant de elles son millorades, així com Terenci y 
Plato feren quan [de^scrigueren a Vulcano, déu del 
foch, geperut y coix[¿?], perqué a^ó convé a la na- 
tura del foch, per quant la flama del foch nunca 
de sa naturalesa puja dreta, mes truncadament. 
Fingen així mateix los poetes una bestia de tres 
figures, la qual ha nom Chimera, ab lo cap de Íleo, 
lo ventre de cabro y la coha de serpent, perqué 
l'estat de tres maneres de l'home significa, es a sa- 
ber : de la joventut, y homenía, y de la vellesa, per 
quant los hómens ab la joventut son així com lleó 
ufanos, y cruel, y fort; y així recordant-se de ses 
obres en la mijanía de l'estament de sa edat, pro- 
curen y cerquen pera sí coses profitoses, y fugen les 
coses dampnoses, per lo qual, per la aspredat y clara 
vista, son comparades al cabro; mes en la vellesa 
constituhits, així com a serps en diverses maneres 
se encubren y així a ells molts dampnatges los ve- 
nen. Son així mateix fingits deis poetes los semitau- 
rus o centaurus, que son figuráis quasi fins al rae- 
lich així com a hómens, y d'aquí avall així com a 
cavalls, significant la brevitat de la vida de l'home, 
la qual, així com a eos de cavall, tost passa; alguns 
costums d'aquesta manera aprobats, així com par en 
la faula d'Horacij*?], ahont se diu una rata haver 



LES FAULES D'ISOP 



parlat a una altra, y la comare a la rabosa; y foren 
trobades aqüestes faules, no perqué la cosa fos així, 
mes perqué signifiquen Testament deis hómens; 
així les faules de l'Isop son ordenades sobre la 
vida y costuma deis hómens. Semblant cosa havém 
en los llibres deis reys, hont los ar*bres demanaven [y. ?. j 
jutge, y parlaven ab la oliva, figuera, cep [y] car- 
ca; y totes aqüestes coses se fan perqué de la figu- 
ra vinga a la veritat. Així ho feu lo molt ciar mestre 
Demóstenes d'Atenes contra lo rey Felip, quan de- 
manava d'hu deis ciutadans mes sabis d'Atenes, 
perqué se alcas del circuit de la ciutat sobre la qual 
estava — la qual tal fingía que un llop demanava al 
pastor que li donas los mostins en son poder y que 
així guardaría la pau ab les ovelles — perqué ab 
aquest dir volgué avisar y dar a entendre ais ciu- 
tadans d'Atenes alió que'l rey demanava; que aques- 
ta faula en la vida de l'Isop se conté. Car deya De- 
móstenes : « Així com lo llop al pastor demanava 
> los cans perqué d'aquí avant sens por se menjás 
» les ovelles, així el rey Felip demanava que li en- 
» viassen los majors y mes sabis de vosaltres, perqué 
» així mes llaugerament vos puga subjugar. » Da- 
rrerament, es de notar la diferencia entre la faula 
y la historia y argument: Faules son aquelles coses 
que ni son fetes ni poden ésser fetes, perqué serien 
fetes fóra de naturalesa; les Histories son verdade- 
res, així fetes com se diu ; Arguments son les co- 
ses que no son estades fetes, mes poríen ésser fetes, 
així com les comedies de Terenci y de Pla- 
to, y [a] aquests semblants. Ara ven- 
gám a la vida de Isop, la qual 
se segueix en aquesta 
manera: 



LA VIDA DEL PRECLARISSIM 
FILOSOF Y POETA ISOP 

n les parts de Frigia, hont es la mes antiga ciu- 
tat de Troya, havía una vila petita apellada 
Amenia, en la qual nasqué un infant molt diforme, 
Ueig de cara y de cors mes que dengú que sen 
trobás en aquell temps : era de gran cap, d'ulls 
aguts y de negra color, de galtes llargues y coll 
curt, espatlles grosses, y de peus grans, gran boca, 
geperut, gran ventre y grans barres, tartamut, y 
havía nom Isop. Y com cresqués, per son temps so- 
brepuja va a tots los al tres en astucies. Lo qual, a 
pochs díes, fonch pres y captivat, y portat en terres 
estranyes, y fonch venut a un ciutadá rich d'Atenes 
apellat Aristes. Y com aquest senyor lo tingues per 
inútil y sens nengún profit pera'ls serveys de casa, 
deputá-lo a llaurar y cavar sos camps y heretats. Y 
un día com Zenas, a qui era acomanada l'adminis- 
tració de la heretat per son senyor, se llevas de 
dormir pera trevallar com solía fer, a sa heretat, 
a poch espay li fon present lo senyor ab un moco 
apellat Agathopus, y com Zenas li mostrás la dili- 
gencia de son trevall, esdevingués que aplegá a una 
figuera en la qual havíen madurat unes poques de 
figues principalment mes que en les altres Agüe- 
res, de les quals lo dit administrador ab gran dili- 
[v.] gencia collí y ab gran * reverencia a son senyor les 
presenta dihent : « A tu pertanyen los fruyts pri- 
» mers de la túa heretat. > Y lo senyor, vista la be- 
Ilesa de les figues, dix : « Grans gracies te fas, Ze- 
> ñas, de la bona amor que'm tens. > Y com fos 
hora, segons havía acostumat, d'anar en tal día ba- 
nyarse y rentarse en un bany, dix: c ;Oh, Agatopusl 



LES FAULES D ISOP 



> pren: guarda ab diligencia aqüestes figues perqué 

> quan tornaré del bany puga comencar de men- 

> jar ab elles. » Empero Agatopus, prenent les 
figues y mirant aquelles, la cobdicia desordenada 
de la gola li cresqué, y així remirant les figues 
davant un companyó seu, menjás les dues y dix : 
« Si no hagués por del senyor jo menjaría una 

> d'aquestes figues. » Respongué-li son companyó : 
« Si tu vols que abdós mengém jo daré manera com 

> no haja mal per aqüestes figues. > Dix Agatopus : 
c ¿Cóm pora ésser acó que dius? > Dix l'altre: c A 

> nosaltres es manifesta cosa que Isop venint de la 

> faena demana lo pa que cada día li acostumen de 

> dar. Y com lo senyor demanará les figues dirém 

> que lo Isop venint de sa faena [y] trobant aque- 
» lies figues en la dispensa guardades, les se ha 

> menjades. Y com lo Isop será cridat, ab la tardan- 
» ca y tartamudesa que té de son parlar no's pora 
i defendre ni escusar, y lo senyor tendráns'ho a 
» grat y nosaltres haurém complit nostre desig. » Y 
Agatopus, ohit lo consell, ab la cobdicia que tenía 
de menjar les figues, sens mes pensar comencaren 
de menjar. Y com les menjassen ab gran plaher y 
alegría, dix Agatopus rihent: c Dolor y tristicia será 

> a Isop que sobre ses espatlles furiosament lo se- 
t nyor absolrá la nostra culpa. » Y així parlant y 
rihent, totes les figues se menjaren. Y venint lo se- 
nyor del bany, demaná que li portassen les figues 
en lo principi de son menjar, y dix-li lo Agatopus : 
« Senyor, lo Isop venint de son trevall, com trobás 

> la dispensa oberta, entra en ella y, no mirant rahó, 

> en plegant les ha menjades. » Ohint acó lo se- 
nyor, y mogut de ira, dix : c g Quí'm crida aquest 

> Isop ? > Y com ell, cridat, vingués davant ell, dix- 
li lo senyor : c Digues-me, celerat tacany, sens ver- 



LA VIDA DE L ISOP 



» gonya, de tal manera me tractes y tan poch me 
» temes que les figues qu'estaven en lo rebost 
» guardades pera mi, has tengut gosar de menjar- 
> les-te ? » Lo Isop no podent respondre a les pa- 
raules del senyor per teñir la llengua tartamuda, 
estava temeros, y lo senyor maná-1 despullar; mes 
com en astucies y cavilacions fos agut, pensa que 
per aquells que present estaven fos falsament acu- 
sat de les figues, y ficant los genolls en térra, ais 




peus del senyor, ab senyals li demaná un poch de 
temps ans que'l manas batre; y pensant que l'Isop 
no podía satisfer ab paraules a l'engany que li ha- 
víen posat aquells falsos acusadors que presents li 
/. 4.] * estaven, y que li era necessari defendres ab art y 
astucia, per tant tira la vía del foch y pres una olla 
de aygua calenta que allí trobá, y gitá de aquella 
aygua en un bací y begué d'ella ; y a poch espay 
metes los dits en la boca y gitá solament l'aygua 
que havía beguda, per quant en aquell día altra 
vianda no havía menjada; y així demaná gracia a 
son senyor que aquells acusadors beguessen de 



IO LES FAULES D ISOP 



aquella aygua calenta, los quals, com per mana- 
ment del senyor beguessen, per tal que no vomi- 
tassen, teníen les mans a la boca; mes com lo ven- 
trell ab la calor de l'aygua ja fos sollevat, gitá de- 
fora l'aygua mesclada ab les figues; y vehent lo 
senyor manifestament l'esperiencia de aquells que 
havíen menjades les figues, giras a ells y dix-los : 
« i Y per qué havéu mentit contra aquest que par- 
» lar no pot ? » Y així maná-ls despullar y publica- 
ment acotar, dihent : « Qualsevulla que contra altri 
> alguna cosa per engany allevará o acusará, per 
» egual guardó será son cuyre agotat y guarnit. » Y 
aprés en lo segón jorn se'n ana lo senyor a la ciu- 
tat; y com estigués lo Isop en son trevall, cavant en 
lo camp, aplegás a ell un sacerdot apellat Isidis, 
lo qual anava errat en lo camí, y prega a l'Isop 
que li amostras per quín camí poría anar a la ciutat. 
Y lo Isop, com aquell que era molt piados, pres-lo 
per la ma y feu seure al sacerdot debaix d'una 
ombra d'una figuera, y va-li dar pa, olives, y figues 
y dátils, y pregá-1 que menjás; y d'allí ana lo Isop 
a un pou y tragué aygua, y doná-li a beure; y aprés 
que Isidis hagué folgat y reposat, lo Isop ab gran 
amor y diligencia li mostrá lo camí de la ciutat. Y 
pensant en sí lo sacer*dot que ab pecunia no po- \v. 
día satisfer a tanta caritat que de l'Isop havía re- 
buda, delibera pregar ais Déus y Deesses per aquell 
que ab tanta amor y caritat, y tan afectuosament 
lo havía endregat. Y com lo Isop fos tornat a la 
heretat a la hora de la sesta, així com es de costúm 
ais trevalladors en tal hora reposar y dormirse a 
la ombra d'un arbre. Y com la Deessa de la pietat 
y de caritat hagués ohides les pregaries disidís, 
aparegué a l'Isop, y doná-li en gracia que pogués 
parlar, distintament y sens nengún impediment, 



LA VIDA DE L ISOP 



II 



totes les llengües de les gents y que entengués tots 
los cantars deis aucells y los senyals deis animáis. 
Y que d'aquí avant fos inventor y recitador de mol- 
tes y diverses faules. Lo Isop, despertant-se de la 
son, dix entre sí : « Oh, cóm he reposat dolcament, 
» y par-me que haja somiat un somi de gran mara- 
» vella, y par que sens trevall algú parle y les coses 
> que veig nomene per sos noms, y los cantars deis 
» ocells jo bé'ls entench, y conech los senyals deis 




> animáis; per los Déus, totes les coses entench y no 
» puch pensar d'hónt m'es venguda tan sobtada co- 
» neixenca [y rebuda)\ pens que per la pietat, caritat y 
» amor, de la qual moltes vegades he usat vers los 
t hostes, me han feta aquesta gracia los Déus. Car 
» qui coses dretes fa, bones esperances reb en son 
» cor tostemps. » Estant Isop molt alegre de la gran 
gracia que havía rebuda deis Déus, pres Tarada, y 
comencá altra vegada a cavar la heretat. Mes com 
Zenas vingués a ell per causa de mirar la obra que 
feya, mogut d'ira sens teñir alguna rahó, ferí ab 
una verga cruelment a un companyó de l'Isop, y 



LES FAULES ü'lSOP 



lo Isop, restant enujat de alió, dix: c ¿Per qué aquest 
» per no res així cruelment lo firs, a cada hora sens 
» rahó nenguna * ferint nos mates, y tu nenguna 
» cosa de bé no fas? per cert jo faré que aquesta 
t ta crueltat será manifesta al senyor. > Y com ha- 
gués ohit Zenas les paraules de l'Isop, fon molt ma- 
ravellat com parla va tan distintament, [y] sens nen- 
gún trevall contradía, dix entre sí : < A mi es ne- 
» cessari provehir ans que aquest malvat me mal- 
» mésele ab lo senyor y'm lleve de la procuració. » 
Y tantost se'n ana la vía de la ciutat y comencá de 
parlar a son senyor, fent y mostrant lo gest molt 
temeros, dihent : « Molta salut hajáu, senyor. » Res- 
pos lo senyor : c ¿ Qué es la causa perqué vens tremo- 
» lant ? > Respós Zenas : « Cosa molt nova de ma- 

> ravella es devenguda en la túa heretat. » « ( Per 
» ventura algún arbre, ans de son temps, ha dat 

> algún fruyt, o es que alguna bestia naja parit algu- 
» na cosa mostruosa ? » Y dix : * Senyor, no es 

> res d'aixó, mes aquell esclau malvat, criminós, 
» d'Isop ha comeneat de parlar clarament y sens 
» impediment. » Llavors dix lo senyor : « Aixó bona 
» cosa es ¿y aixó't par cosa mostruosa? { Aqueixa 

> cosa no es segons disposició de naturalesa? » Y 
respós Zenas : f D'aqueixa manera es. * Dix lo se- 
nyor : c Si així es, no es maravella, car vehém molts 
* com s'enfelloneixen no poden parlar, y llevada 

> la fellonía sens empatx o trevall totes les coses 

> dihen. » Llavors dix Zenas : t Mes parla que home; 
» a mi m'ha dit paraules injurioses; y així ais Déus 
» y Deesses cruelment y sens pietat falsament blas- 

> fema. > Y així lo senyor mogut d'ira dix : « Vés 

> y fes lo que volrás d'ell. Ferir l'has, vendrás-lo, 

> jo'l te do y te'n fas donació ab escriptura. » Y 
Zenas acceptá. Presa la donació torná-se'n la vía de 



LA VIDA DE LISOP 1 3 



la heretat y dix a l'Isop : c Ara es en mon poder; 

> vine, que lo senyor te ha donat a mi, y perqué es 
» parler y mal del tot, te vull vendré. > Y esdevin- 
gué, per sórt, que un mercader que solía comprar 
esclaus passava per aquella heretat cercant besties 
a lloguer per aportar cárregues y esclaus a la fira 
d'Efeso. Y com aquell mercader encontrás a Ze- 
nas, que era conegut, lo saluda, y'l prega que li 
digués si sabía algunes besties pera vendré o a llo- 
guer. Dix Zenas : « No pera comprar ni de lloguer 

> no se'n poden haver ací tais besties, mes jo tinch 

> un esclau molt sabi y prontos d'edat, lo qual te 

> vendré si'l voldrás comprar. » Y lo mercader li 
dix que'l volía veure. Llavors Zenas crida a l'Isop 
y va-1 mostrar al mercader, lo qual vent-lo de forma 
molt lletja dix : j D'hónt es aquesta fantasma 1 Per 
» cert no sembla sino trompeta de la batalla de les 

> coses mostruoses ; y si veu no tengués jo pensa- 
» ría que fos odre pie. ¿Y per causa d'aquesta sut- 
» zietat me has portat ací del camí dret ? Car creya 
» venir a comprar algún esclau sabi, bell y elegant. » 
Y dites aqüestes paraules giras pera tirar son camí; 
y lo Isop seguí al mercader y dix-li : c Espera un 

[v.] * poquet. » Lo mercader li dix : « No'm faces tar- 
» dar, car no pots haver negún profit de mi, car 
» si't comprava, cridar m'han comprador de coses 
» senyalades y de maravelles, y de coses monstruo- 
» ses. » Ylo Isop li dix : c ¿Y per qué es vengut 

> ací? » Respós-li: c Per cert jo venia pensant po- 
» der comprar algún gentil esclau; mes tu molt es 
» sutze y lleig, y de tales mercaderíes no he menes- 
» ter. » Dix lo Isop : « Si'm compres no perdrás 

> res. * Y llavors lo mercader dix a l'Isop : c ¿En 
» quina cosa me poras aprontar? » Respós lo Isop: 
« j No tens, en lo lloch hont tens ta casa, alguns in- 



14 LES FAULES D ISOP 



> fants regalats o viciats? Compra-m y fes-me mestre 
» d'ells, que en veritat mes por me haurán que a una 
» fantasma. > Y ab aqüestes paraules de l'Isop lo 
mercader fon induhit, giras a Zenas y dix-li: «¿Per 
» quín preu me donarás aquest embarás? » Zenas 
li respongué : « Per tres lliures d'or o per trenta 

> diners; perqué sé que ningú'l vol comprar y així'l 
» te dó quasi per no res. » Y lo mercader, pagat lo 
preu, portá-1 a casa. Y entrant en lo lloch hont es- 
taven dos infants, estant en los bragos de sa mare, 
y vent los infants a l'Isop, espantáis de sa vista co- 
mentaren a plorar y amagar-se les cares en los pits 
de sa mare ; y llavors lo Isop a son senyor : « Ja 

* tens proba de go que te he promés. Car ja veus 
» que com aquests infants me han vist los ha pare- 
» gut que só algún diable o alguna fantasma. > Y 
lo mercader se oblidá de la resposta de l'Isop y 
dix-li : « Vés y saluda tos companyons. > Lo Isop, 
entrant dedins y vehent los esclaus jóvens, disposts 
y graciosos, dix : « Guart-vos Déu, mos compa- 

> nyons. » Y ells, mirant lo Isop digueren així, 
per lo sol, escur espant y maravella esperant: « ¿Y 

> qué vol fer nostre senyor que fins al día de vuy no 
» ha comprat cosa tan diforme? » Y així entrant 
ells, lo Isop entra en lo palau hont estaven plegats. 
Y dix-los lo senyor : « Ploráu vostra fortuna, que no 

* he trobades besties per vendré ni lloguer; partíu- 
» vos aqüestes cárregues entre vosaltres y prenéu 

> viandes per anar a Efeso. » Y com los mocos par- 
tissen les cárregues de dos en dos, lo Isop dix : 
« Companyons, ja sabéu com jo só lo menor de 
» vosaltres y mes flach; prech que'm donéu alguna 
» cárrega llaugera. » Y los companyons respongue- 
ren : « Puix que no pots, no portes res. » Y lo Isop 
dix : « Puix vosaltres trevalláu no es de rahó que 



LA VIDA DE L'ISOP 



15 



» jo sois reste y sía inútil y sens profit al senyor. » 
Y llavors li digueren los companyons : « Pren lo 
» que voldrás. » Y Isop, mirant quánt havía portar 
peral camí, es a saber : los sachs, costáis, fardells 
y cóvens, pres un cove carregat de pa que bastava 
pera dos, y dix-los : « Daume aquesta cárrega. » Y 
ells digueren : c ] No hi ha cosa mes folla que es 
» aquest home : nos prega per cárrega lleugera y 
» pren- se la mes pesada I » Y dix la un deis esclaus : 



(3) 











**— 










i wi^ij 
























^^^_ 




1 v »^^jVa. ítj 


^W^mp^pl 


Rf^ 












r t fk 




fev» 





« Posém'ho per costúm.» Y així lo Isop pres los pans 
/. 6.] al * coll, doná'n en aquests que mengen, y ell dona 
tant pa a cascú que lo cove estava quasi mig buyt; 
y com ja se llevassen de menjar, lo Isop, alleujat 
de la cárrega, abans que los altres plegá a l'altra 
posada; y a la nit així mateix partí lo pa ais com- 
panyons, y així buydá tot lo cove. Altre día, com 
matinejassen, lo Isop anave ab lo cove buyt davant 
los altres que no'l podíen conéixer per lo espay 
gran del camí; y mirant los esclaus, no sabent que 
era Isop, deyen los uns ais altres: «¿Y quí es 
» aquell que tant va davant? ¿es de nostra compa- 



l6 LES PAULES D'lSOP 



> nyía o es algún pelegri? » Yun d'ells dix: « ¿No 
» veu com aquest gasta-pa nos vene a tots y sobre- 
» puja en subtilesa y astucia? car nosaltres pren- 
» guerem cárregues que no's minven per lo camí, y 
» trevallant, anant y caminant ab elles, y aquest 
» astuciós se carrega de pans que de cada día se 

> gasten, y ara se va sens carrega, buyt y íolgant. > 
Y com plegassen a Efeso, lo mercader posa los 
esclaus a vendré en lo mercat; no guanyá poch, 
ans, tres sois li'n romangueren que no's pogueren 
vendré; los quals foren: lo gramátich, y lo músich, 
y lo Isop. Y un que coneixía lo mercader, li dix : 
« Si portes aquests esclaus a un Uoch apellat Sa- 

> muntany, los vendrás, car allí está un filosof que 

> ha nom Xantus, al qual concorren y venen molts, 

> de les illes apellades Cíclades [y] Esporades, per 

> causa de apendre en lo estudi. » Ohint acó lo mer- 
cader, navega pera Samuntany : a lo gramátich y lo 
músich vestí-ls de nou y posá-ls a vendré en lo mer- 
cat; y a l'Isop, perqué era molt lleig y * sutze de [v.] 
sa disposició corporal, posá-1 entre dos, vestit d'un 
cilici ; y com los altres dos fossen belís y propor- 
cionáis, tots los qui miraven a l'Isop s'espantaven 

de sa llegesa. « ¿ Y d'hónt es portat aquest jutglar 
» y cosa d'escarn ? Per cert aquest cobre tots los 

> altres de la súa llegesa y lleja faysó. » Mes lo Isop, 
sentint-se escarnit per paraules injurioses, estava 
enujat y a tots mirava cruelment. Y com lo filosof 
Xantus, isqués de sa casa y vingués al mercat, ell 
anava per allí passejant, y mirant alt [yj baix, veu 
aquells dos jóvens molt graciosos de llurs persones 
y en mig a l'Isop; y maravella[nt-se] de la ignorancia 
del venedor, dix : t ¡Miráu que saber d'home! > Y 
plegant a hu d'ells, demaná d'hónt era, y ell li res- 
pes que era de Capadocia natural. Ell li dix : c ¿ Qué 



LA VIDA DK L ISOP 



17 



sabs fer ? > Y l'esclau dix : « Faré lo que tu volrás. » 
Y ohint aquesta resposta lo Isop, se rigué molt di- 
solutament. Los escolans qu'eren ab lo filosof, vent 
lo Isop riure d' aquella manera y mostrant les dents 
defora rihent, los paregué cosa monstruosa y fóra de 
la condició humana; y digueren entre sí : « ¿ Y per 
> qué ha lo ventre dents ? » Y dix l'altre que'l veu : 
« ¿ Per qué de tan gran gana se va riure ? » Y dix 
l'altre : c No's riu, mes reganya. Preguém-lo que'ns 




» diga la causa.» Y aplegant-se la hu d'ells a ell, dix- 
li : c Lo Isop, companyó, sabi jove, dígues-me per 
» qué't rigueres així llargament. » Y lo Isop, estant 
pie de ira per quant se veya de tots escarnit, dix-li : 
« Vesten en mala hora, mala bestia, cabro de mar. » 
Y ab tant, encorregut de vergonya aná-se'n lo estu- 
diant d'allí; mes dix lo filosof al mercader : « ¿Per 
» quánt donaréu lo músich ? » Al qual respongué 
lo mercader : « Per tres mil diners. * Lo qual preu, 
reputant-lo per demesiat, aplegás a l'altre esclau y 
dix-li de quina térra es, lo qual li respós que era de 
Lidia; y dix-li lo filosof: c ¿Qué sabs fer? » Lo es- 
3 



1 8 LES FAULES D'lSOP 



clau dix : « Sé fer * lo que tu pensarás. > Xantus [/. 7. 
dix al mercader, per quánt preu daría l'esclau gra- 
mátich, y respongué, que per tres mil diners. Ohit 
acó, calla lo filosof y aná-se'n d'allí. Y Uavors digue- 
ren los escolans. « Mestre, ¿ aquells esclaus per ven- 
y tura vos plañen o no?> Ais quals respós que bé li 
plahíen, mes «es cosa vedada entre nosaltres de com- 
» prar un esclau per tan gran preu, y cauría lo com- 
» prador en gran pena. y Dix [a] hu deis escolans : 
« Y puix aquells tan gentils no's poden comprar, 

> per causa de la ordenanza, compráu aquell que 
» no ha qui'l sobrepuge en llegesa, y per cert no 

> menys te servirás d'ell que de l'altre, y nosaltres 
y pagarém lo preu de aquell. » Respós lo filosof: 
« Cosa lleja sería aquesta, car ma muller es dona 
» molt delicada y no comportaría ésser servida de 
y tan lleja persona. > Digueren los estudiants altra 
vagada : « Mestre, molts manaments nos ha fets y 
y mostrats, en los quals vostra muller no consentiría, 

> salvo per contradicció; y així tu mateix déus usar 
y de aquells. y Y així dix lo filosof : « Sapiám d'ell 

> qué sab fer, perqué no perdám lo preu per negli- 

> gencia. » Y giras lo filosof y dix-li: « Déu te salve, 

> jove. y Respongué lo Isop: « Prech-te que no t'enu- 

> ges per mi. > Xantus li dix : « Jo't salude. » Y res- 
pós-li lo Isop : « Y jo així a tu. t Y dix lo filosof: 
« Lléixat d'aqueixes molesties y enuig, y respónme 

> al que't preguntaré : dígues-me ¿ de quina térra 

> es tu. > Respongué lo Isop : « De carn. y Dix 
Xantus : « No demán jo aixó, mes en quín lloch 
y es estat engendrat » Respós lo Isop : « En lo ven- 

> tre de ma mare. > Y dix lo filosof: «Ni tampoch 
» te demán aixó, mes en quín lloch nasqué[re]s? » A 
co [dix] lo Isop. « No'm feu cert ma mare en quina 
y cambra me parí, o en quín palau, o en la sala. > 



LA VIDA DE L'ISOP 19 



Xantus li dix : c Deixém-nos d'aixó; dígues-me qué 
» has aprés. » Respós lo Isop : c Jo nenguna cosa 

> no sé fer. t Xantus lo requerí : c ¿ De quina mane- 

> ra dius aixó ? » Lo Isop lo-hi declara, y així li res- 
pós lo Isop : € Per quant aquests mos companyons 
» esclaus han dit que sabíen totes les coses, y així 
» no deixaren pera mi res. » Y Uavors los escolans, 
maravellant-se d'ell, digueren : « Per la divina sa- 
» piencia, discretament respós, car qui totes les 
» coses sab no's troba. Y per aquesta rahó se ri- 
» gué tan llargament. » Y lo filosof li demaná : 
c Prech-te que'm digues si vols que't compre. > Dix 
lo Isop : « Aixó es en tu ; per cert dengú no te'n 
» costreny, mes si tal voluntat hi tens, obre la bossa 
» y compta los diners, sino tanca la bossa. > Ohides 
estes coses, digueren los escolans : t Per los Déus, 
» aquest sobrepuja al mestre. » Y lo filosof prega li 
digues que, comprant-lo ell, si fugirá d'ell. Respós 
lo Isop : « Si aixó volgués jo fer no demanaría jo 
» * consell de tu. » Dix Xantus : « Molt honrada- 
» ment parles, mes es sens forma, de tot lleig. » 
Respón Isop : « No déu algú mirar la cosa corporal, 
» mes l'ánima y lo cor de l'home. » Llavors dix lo 
filosof al mercader: t ¿Quánt vols d'aquesta fantas- 
» ma?» Lo qual li dix: «Espera-m un poch, que ab 
» veritat poch sabs de mercadería. » Xantus li dix : 
« ¿Per qué dius aqueixes coses? > Lo mercader li res- 
pós: « Perqué deixes al[s] que son dius [per dignes] a 
» tu, y al indigne prens; pren hu de aquests y deixa 
» aqueix. t Replica Xantus : « Prech-te que'm digues 

> per quánt lo-m donarás. » Dix lo mercader : « Per 
» seixanta diners. » De continent los deixebles con- 
taren lo preu, y d'esta manera compra lo filosof a 
l'Isop. Los arrendadors, com saberen aquesta ven- 
dido, estretament demanaren quí era estat lo vene- 



20 



LES FAULES D ISOP 



dor y lo comprador, mes lo filosof y lo mercader 
concordaren los dos en una, que diguessen que 
poch havía costat . Dix Isop ais arrendadors : 
« Aquest es lo comprador y aquell es lo venedor, 
» y si abdós ho neguen, jo só franch y per tal me 
» aferme.» Y per aquest donayre cavilós somrient-se 
los arrendadoras del tribut, lleixáren-lo sens per lo 
degut. Y com cada hu d'ells se partissen per ahont 
era menester y lo Isop seguís a son amo Xantus, 




esdevengué^que son senyor orinava anant; lo qual 
vehent lo Isop, tira del manto de Xantus y dix-li : 
« Senyor meu, si no'm véns a altri, sapies que fugiré 
» de tu. * Demaná-li Xantus: t ¿Per qué dius aixó? > 
Y lo Isop dix : c A tal senyor no puch servir. » Lo 
* filosof li dix : « i Per quina rahó ? » Respós lo 
Isop : « Per quant no has vergonya, essent tan hon- 

> rat senyor, de orinar anant. No pots dar tanta fol- 
» ganca a natura, a qué't basta pera orinar estant : 
» segons estich, a mi que só ton esclau si m'en- 

> viasses a fer alguna cosa y lo ventre requerís pur- 
» gació, convendría que la fes volant, com tu fas 



LA VIDA DE L ISOP 21 



» aixó, que no es cas tan lleig, anant. » Respós lo 
filosof : « Prech-te que per aquesta causa no t'enu- 
» ges ni't mogues, mes obre les orelles al que't 
» diré. Jo orine anant, per evitar tres coses empat- 
» xants : la primera es per que la calor del sol, 
» com sía mig día, no'm damnificas al cap; la sego- 
» na, per que la orina no'm cremas los peus; la ter- 
» cera y final, per que la pudor de la orina no'm pu- 
» jas al ñas; y així, orinant anant, guarde-m de tres 
» dampnatges. » Y llavors dix lo Isop : « Satisfet 
» me has.» Y plegant lo filosof a sa casa, dix a l'Isop: 
« Resta ací davant la porta un poch, entretant que 
» vaig a l'estudi y a ta senyora parle de tu. » Dix 
lo Isop : « No t'esperaré, mes faré lo que'm manes. » 
Xantus, entrant en sa casa, dix a sa muíler: «D'ací 
» avant cessarás de remorejar y renyir ab mi, dihent 
» que cobdicíe tos mocos; guarda que t'he comprat 
» un moco així sabi, que no n'has vist fins ací altre 
» mes gentil y mes elegant. » Les esclaves des que 
acó ohiren, crehent que era així la veritat, comen - 
garen a contendré y a barallar-se unes ab altres; di- 
hent la una : c Lo senyor me ha comprat aquest per 
» marit. » Y l'altra dix: «Jo somiava esta nit que lo 
» senyor m'esposava. » Y de mentres que elles així 
parlaven, dix la muller a Xantus : « Bon es aquest 
» que tu tant lloes: fes-lo venir ací.» Y dix lo filosof: 
« Davant la porta está, cride-lo algú; que puge lo 
» nou comprat. » Y una de les esclaves, mentre les 
altres se variaven [per barallaven] quí'l cridaría, ana 
vers ell callant, y deya entre sí : «Jo iré allí prime- 
» ra y'l pendré per marit. » Y així essent a la por- 
ta dix : « Y ¿hónt está lo meu nou esposat? » Y lo 
Isop li respós : « A qui tu demanes jo só. » Y com 
ella lo mira, mudá-se-li la color y dix : « j Guay I 
» ¡Fuja y apartam d'aquesta fantasma I ¿Y hónt es 



22 LES FAULES D'lSOP 

» la coa? t Dix lo Isop: c Si coa haurás mester no't 

> fallirá. » Y com ell volgués entrar en casa, dix 
la esclava : « Vine encá y no entres, car per cert 

> com te veurán, tots de casa fugirán. > Y despuys, 
tornada a ses companyones que estaven desijoses 
de véurel, dix-los: «Per molt mal anáu vosaltres; y 
» miráu-lo. » Y la una d'elles, com ixqués defora 
y ves lo Isop tan lleig y tan espantable, dix-li : 
« Batall de * campana fíra la túa boca ; no t'acostes 
< a mi. » Y presentas davant sa senyora lo Isop, 
mes com ella lo mira, girant-se torna atrás y dix a 
son marit : « ¿ Y com cosa d'espant y cosa tan 

> mostruosa me havéu comprada per esclau? apar- 

> táu-lo allá de mi. » Lo filosof respongué: « Muller, 
t abaixáu vostre cor, car per esclau lo us he com- 
» prat y a mi es prou suficient y de sciencia. > Y 
ella dix : « No só tan folla que no conega que ja 
f m'avorriu y cercáu altra muller; y perqué llarga- 
» ment no m'ho gosáu dir; ¿per co me havéu portat 
» aquest cap de goc? Pensáu que abans me'n iré de 
» casa que no conversaré ab ell mes puix que així 
» es, dau-me mon dot y jo anar-me'n-he en pau. » Y 
Xantus dix a Isop : « Quan anaves per lo camí 
» molt parlaves ; ara que es menester, calles y no 
» dius res. » Y Isop li respós : « Senyor, puix que 

> aquesta ta muller es d'aquesta condició tan su- 

> perba y envejosa, gíta-la en les tenebres. » Y Xan- 
tus li dix : t Calla, que es digne d'ésser acotat \ no 

> veus que la ame com a mi mateix y no menys? » 
Respongué Isop : « Prech-te que la ames. » Xantus 
respós : « ¿Mes qué, altra cosa? > Llavors lo Isop, fe- 
rint ab la un peu la sala, ab alta veu cridava dihent : 
« Aquest filosof es detengut y pres de la muller. * 
Y giras a la senyora y comencá de parlar d'aquesta 
manera : « A tu, senyora, jo t'amaré y treballaré per 



LA VIDA DE L ISOP 



23 



(6) 




» que hajes pau y bé; tu volgueres que ton marit te 

> hagués coraprat un esclau jove d'edat, gentil de 
» gest, sabi y bé compost y ornat, y que t'esperás 
» en lo bany, y gitás en lo Hit, y * gratas los peus, 
» y, com tu volguesses, que envergonyís lo filosof. 

> ¡Ay dolorl en los perills de la mar, boca de or y no 

> mentidera en res; y lo millor, com diem: moltes 
» son les tempestes de la mar, y moltes y grans son 
» les voltes de les ones. Difícil cosa es soportar la 

> pobresa, y per cert [infinides] coses [son] males de 
» soportar y soferir; mes lo que pijor es de compor- 

> tar y de tollerar es la mala fembra; mes tu, senyo- 

> ra, no vulles mocos gentils que't servesquen, que 

> en un poch de temps no dones deshonor ni infamia 

> a ton marit. » Y com sa senyora ohís estes coses, 
dix : « No solament es lleig y diforme, mas parler y 

> cruel, y parla de crueltats; \y ab quines paraules 
» se burla de mi y m'escarneixl mas jo'm guardaré 
t y m'esmenaré. » Llavors dix lo filosof : « Isop, 
» guarda que la senyora está enujada. » Respós lo 
Isop: « No s'ha així lleugerament de amansar a pla- 
» her a la dona. » Y llavors maná callar lo senyor 



24 



LES FAULES D ISOP 



a Isop, dihent-li: « Calla, que prou has parlat. Pren 
> una cistella y segueix-me, per que comprém algu- 
» na verdura. » Y així se'n anaren a un hort; y dix 
lo filosofa Tórtola: « Dónans de la verdura. » Y 
Portóla prés una part hont havía brots y altres ver- 
dures mesclades, y doná-les a Isop. Y com lo se- 
nyor pagas lo preu y comencás d'anar, dix-li Porto- 
la : « Prech-te, mestre, que m'esperes un poch, per- 
» que't volría demanar una qüestió. » Dix lo filosof : 




! (7) 



< Plau-me : só content d'esperar ton parlar, y di- 

> gues lo que't plaurá. t Y dix Portóla : < Mestre, 
» les herbes y hortalices que diligentment se sem- 
» bren, y's llauren ab gran cura ¿ per qué venen 
» mes tart que les que per sí naixen y no's * llau- 
» ren? » Y Xantus, com ohís aquesta qüestió filoso- 
fal y no pogués respondre a ella, dix : c Estes sem- 
blants coses proceheixen de la providencia divi- 

> na. » De la qual cosa Isop se rigué ab gran gana; y 
dix-li son senyor: « Orat, ¿ríus-te o escarnéixes-me? » 
Dix Isop : c Escarnesch, no a tu, mas al filosof que 

> t'ha mostrat. ¿Y quina solució de filosof es, que 



LA VIDA DE L'lSOP 2$ 



» per la divinal providencia proceheixen aqüestes 

> coses tais ? aixó també ho saben los albardes. » 
Dix-li Xantus: « Donchs solta tu la qüestió. » Res- 
pós Isop : « Si m'ho manes, a mi cosa llaugera es 
» de fer. > Llavors lo mestre, girantse a Tórtola, dix- 
li : < No convé al filosof, que continuament mostré 

> en los estudis, en les hortes respondre ni soltar les 
» qüestions : mas aquest, mon moco, es soficient 
» sabi en aqüestes coses, que soltará la qüestió; així, 

> pregal-ne. » Y dix Tórtola: « ¿ Aqueix sutze sab de 

> lletres ? | Oh quina mala ventura I » Y dix a Isop : 
« ¿Tu, mogo, has coneiximent de aqüestes coses? » 
Alqual dix Isop: «Pense que sí; mes está atent: tu 
» demanes ¿ per qué les hortalices que tu sembres y 
» llaures creixen mes a tart que les que de sí ma- 

> teix naixen y no's sembren? Obre les orelles y 

> ou : Així com la dona viuda que ha filis, y casa 
» ab altre marit que té filis, ais uns es mare y ais 
» altres madastra, y gran diferencia es entre los filis 
» y fulastres; car los filis diligentment y ab gran 
» afecció son criats, los fulastres ab negligencia y 
» ab gran avorriment a les vegades son tractats. De 
» aquesta manera la térra es mare a les herbes que 
» [per] sí naixen, y a les altres que per má de home 
» se sembren es madastra. » Y com ohís Tórtola, li 
dix : « Gran enuig me has llevat: de gracia te done 

> totes les verdures, y quant haurás menester, ven- 
» drás y pren graciosament qualsevol cosa de la 
» mía horta. > Despuys de tres díes, com lo filosof 
se lavas en lo bany, en una ab altres sos familiars 
y amichs, maná a Isop : « Ves a casa, y pren la cal- 
» dera y la lentilla ; y lo mes prest que poras, cou- 

> la. > Aná-se'n corrent Isop, y entrat en la cambra, 
prés un gra de lentilla solament, y gitá-1 en la calde- 
ra a coure; y aparellá promptament les coses neces- 

4 



26 LES FAULES D'lSOP 



saries y que eren mester. Despuys que foren lavats, 
dix Xantus ais amichs : c Vuy menjaréu ab mi de 
» la lentilla; y per cert, entre amichs no es de mi- 

> rar quaDt a la valor de les viandes, mes conside- 

> rar la voluntat ab que's dona. » Y venint ja a di- 
ñar, maná son senyor a Isop : c Pórtans aygua- 
» mans. » Y ell tantost, prenent lo veixell de peus, 
apartant-se a lloch secret omplí-1 * de aygua y portal 
pera son senyor, lo qual sentint la olla, dix: c ¿Qué 
» es acó, cap de malvestats ? ¡ Está bo I Aparta allá 
» acó ; porta lo bací. » Y Isop prestament porta lo 
bací sens aygua. Y lo filosof, havent malenconía : 
c Digas moco : ¿sabs ara mes de acó? » Respon- 
gué-li : « Per tu me fonch una vegada manat que no 
» fes sino lo que tu me manasses: tu no'm digueres 
posa l'aygua en lo bací, lávans los peus y aparé- 
» llans los draps y tovalles y les altres coses que son 
» necessaries; mes tan solament me digueres: por- 
» ta lo bací; y jo'l t'he portat. » Llavors dix lo filosof 
ais amichs : « No comprí esclau, sino mestre y ma- 
» nador. » Y com se seguessen en la taula, demaná 
lo senyor, si la lentilla era ja cuyta: «Pórta-la'ns.» Y 
Isop tragué ab la cullera la lentilla que havía posat 
a coure, de la caldera, y portá-la a la taula. Y pen- 
sant lo senyor que aquella trahía per que vehessen 
si estaven ja cuy tes les lentilles, trencant la lentilla 
ab los dits: «Cuyta es, pórta-la y menjarém.» Y Isop 
posa en la taula [la] escudella solament per vianda; y 
digué Xantus : « ¿Qué es de la lentilla? » Respon- 
gué Isop: «Ara vos la portaré [cal llegir la he porta- 
» da] ab la cullera.» Y lo senyor digué: «Veritat es: 
» un gra de lentilla. ¿ Y gra diguí jo? > Digué Isop : 
« Tu'm manares que't cogués la lentilla, en singular, 
» y no lentilles, en plural. » Y llavores digué lo filo- 
sof ais que eren en la taula, torbat de cor : « Per 



LA VIDA DE L ISOP 27 



(8) 



» cert, aquest me ha de fer tornar orat. » Y de aquí 
avant, maná a Isop : c Si's vulla per que no's mos- 
* tre que escarnesch ais amichs, vés y compra qua- 
» tre peus de porch, y cou-los prestament y met-los 
> en taula. > Y Isop ana, y compra los peus y po- 
sá-ls a coure en la olla. Y son senyor, cercant causa 
pera bátre-I, mentre que lo Isop entenía en altres 
negocis, tragué un peu de la olla y va'l amagar. De 
aquí a poch Isop, regoneixent la olla, no hi trobá sino 
tres peus tan solament, y pensant la cosa com era es- 
tada, baixá a l'estable y talla la un peu al porch que 
allí estava, y tornant de dalt posá-1 en la olla. Mes 
Xantus, perqué Isop devallá de baix, torna lo peu 
en la olla. Y Isop, com los peus foren cuyts, buydant 
la olla en lo plat, tragué cinch peus; lo qual, com ves 
Xantus, dix : « ¿ Quina cosa es aquesta ? ¿ Per ventu- 
» ra un porch ha cinch peus r » Y dix Isop : c ¿ Y 
» dos porchs, quánts peus han? » Xantus dix : « Vuyt, 
» mas ací son cinch. » Dix Isop : c Y lo porch que 
» es davall solament ha tres peus. > Y llavors Xan- 
tus dix ais amichs : t Per ventura no he dit ja que 
» aquest * me ha de fer tornar orat y sens seny. > Y 




28 



LES FAULES D ISOP 



Isop dix : < i Per ventura sabs, senyor, que totes les 
» coses que's fan y's diuen en altra manera que lo 
» juhí y la rahó dreta, aquelles no son mijanes a vir- 
i tut?» Llavors lo filosof, com no vehés causa per la 
qual ab rahó pogués agotarlo, calla y lleixá-ho pas- 
sar ab dissimulació. Y altre día, com los escolans fos- 
sen en l'auditori hont Xantus llegía, hu d'ells apare- 
llá lo sopar; y com sopassen, lo filosof prés una ració 
de les viandes y doná-la a Isop dihent : « Ves a casa, 
» y a la mía benvolent dóna-li acA > Y Isop, venint 
a casa, dix entre sí: « Ara's dona ocasió per poder- 
» se venjar la senyora de mi per les coses que li he 
t dit; ara se demostrará quála es la benvolguda del 

> senyor. > Y aprés, entrant en casa, assegués en un 
cantó de casa, y cridant a la senyora per son nom, 
posa la escudella davant ab les viandes, y dix : « Se- 

> nyora mía: d'estes viandes nenguna cosa no men- 
» jarás. » Y la senyora respós: «Tostemps has d'és- 
* ser orat y fer oradures. » Y Isop dix : c Aqüestes 
» viandes no mana dar Xantus a tu, mas a sa ben- 
» volent. > Y cridant la goceta que continuament 
estava en casa, dix : c Vina ací, golosa, y umple ton 




LA VIDA DE L'lSOP 29 



» ventre d'aquestes viandes. » Y la goceta, afala- 
gant-se ab la coa, vingué a la olor de les viandes; a 
la qual Isop, donant les viandes de os en ós, dix : 
« Lo senyor a tu y no a altri aqüestes viandes ha 
» manat que's donassen. » Despuys, com tornas al 
filosof, dix-li : « ¿Has donat aquelles viandes a la mía 

> benvolguda? » Respós lo Isop : « Jo les hi he do- 
» nades, y davant los meus ulls les se ha menjades 

[/. 11, ] » totes. » Demaná * Xantus : € ¿ Qué dix mentre 
» que les menjava? » Respongué Isop : « No cosa 
* nenguna, mas paría que se alegrava y te amava. » 
Mas vehent agó la muller de Xantus, plorant y ge- 
megant entra en la cambra. Y despuys que los 
escolans hagueren menjat y begut abundosament, 
de una part y d'altra, cada hu per sa part han pro- 
posat qüestions; y hu d'ells demaná en quín temps 
fóra major pressa y dificultat ais hómens. Y Isop, 
prest de ingeni, lo qual estava detrás los altres, res- 
pongué : c Quan los morts en la ressurrecció cada 

> hu cercará son cors. » Lo qual ohint los escolans, 
digueren : < Per cert, agut home es aquest mogo, y 
» no es inepte ni orat d'enteniment, mas es ubert y 
» clarament amostrat de son senyor. t Y despuys, 
com demanás un altre: « ¿Per qué los animáis com 
» son portats pera matar, calladament venen, y no 

> donen nengún crit, y lo porch no solament no's 
■» deixa pendre mas de continent crida y gruny ? > 
Y Isop, com tenía gran cap, respongué: cLos ani» 
» mals, així com vaques y ovelles y altres animáis 
» sien acostumats d'ordenyar-se y trasquilar, se venen 
» callant perqué pensen que venen per alió y així 
» no han pahor del ferro ; mas en lo porch no es 
» així, del qual ni llet, [ni] llana no preñen, mas so- 

> lament nos profiten de la carn y de la sanch, y per 
» tant lo porch crida y gruny. » Llavors los esco- 



30 LES PAULES D ISOP 



lans ensemps lloharen aprobant lo dit de Isop; y 
anáren-se'n, regraciant-se los uns deis altres, pera ses 
cases; lo mestre, venint a casa, entra en la cambra y 
comencá de afalagar sa muller que plorava, y ella 
girant-li la cara, li dix: « A*pártat allá y té la má [v. 
» segura. » Y lo filosof l'amonestá y la persuadí, di- 
hent : «Tu es ma delectació, y no convé que síes 
» enujosa ni trista a mi que só ton marit. > Ella 
respós : « Que l'aviás de casa[r], perqué no era sa 

> voluntat d'estar ab ell de aquí avant. > Y dix al 
marit : « Crida la goceta y afalága-la, a la qual en- 
» viares de les viandes. » Y com ell no sabía la 
cosa, dix : « ¿ Quina cosa aporta Isop del convit 
» pera tu ? * Respós ella : « Cosa nenguna no'm 
» porta. » Dix lo filosof: « ¿Per ventura estich em- 

> briach? per cert jo t'envihí ta part ab Isop. » Dix 
ella : « ¿A mi? » Respós lo filosof: « A tu. * Res- 
pós ella: «No m'ho enviares a mi, mas a la goceta, 
» segons que recita Isop. > Llavors dix Xantus : 
« Cridem algú aquell esclau. > Y com Isop vingués, 
dix-li tantost son amo: « ¿A quí has donat aquelles 
» viandes? » Respós ell: «A la túa benvolent, així 
» com ho manares. > Dix Xantus a la muller : « ¿Per 

> ventura ous bé lo que diu Isop ? » Respós ella : 
« Ohix-ho, mas dich-te que altra vegada ho torne a 
» dir, que ninguna cosa no porta pera mi, sois a la 

> goca ho dona. » Y lo senyor dix a Isop : « ¿ A quí 
» donares les viandes, penjat? » Respós ell : «A 
« qui tu manares. » Dix lo senyor : « Jo les te 

> maní donar a la mía benvolguda. i « Jo'l doní se- 
» gons lo manament teu, a la que tant te ama. » Y 
cridant la goceta, dix a Xantus: « Aquesta es la que 
» tan intrínsecament te ama, que la dona may té 
» amor a qui li'n mostra. Perqué si la ofén sois en 
» una mínima centilla, súbitament de aquell los se- 



LA VIDA DE L ISOP 



31 



» crets crims descobre; mas lo goc, encara que li 
* pegues, tantost que algún senyal de amor li mos- 
» tres, ve simplament ab la coa entre les carnes. Y 
» per co devíes exprimir que'n donas sois a ta mu- 
» 11er, y no a la qui tant te ama. » Trista y adolorada 
resta la envergonyida senyora, y cercant forma pera 
separar-se de son marit Xantus. Un jorn restant tota 
sola en casa, pren les millors robes que tenía, [y] feu 
la vía de casa de son pare. Sabe Xantus de sa mu- 
11er la improvisa fuyta, y entristint-se estremament 
de aquella, li dix Isop : « Ara tens clara noticia que 
> no la dona, mas la goceta te ama. t Y aprés de 
molts prechs, vanament despesos per Xantus, que 
tornas sa muller a la súa posada, a la fí, vehent Isop 
de Xantus la intensa tristicia, li dix : t Deixa ja la 
» dolor que tant te crucia, que jo faré que sens és- 
» ser pregada torne. > Y anant al mercat, compra 
molta diversitat de volatería; y aprés, passant dissi- 
muladament per lo carrer hont estava la muller de 
Xantus, vehent un fadrí a la porta de la súa posada, 
li dix * si sabía quí li venes alguns pagos que havía 
menester pera unes bodes. Y| demanant-li lojadrí 




LES FAULES D'lSOP 



quí era lo que celebrava bodes, respós Isop, que 
lo filosof Xantus. Per hont, ohint lo fadrí que lo 
filosof Xantus se casava, entra súbitament en casa 
y dix-ho a la fugitiva muller de aquell. La qual, ente- 
nent una tan trista y adolorada nova, ana ab cui- 
tats passos a la posada de son marit Xantus, dihent- 
li: «¿Per aquesta caúsame perseguíes? No 't penses 
» que vivint jo, comporte que nenguna altra dona 

> en lo meu lloch succeheixca. > Convida poch 
temps aprés, Xantus, a tots los seus deixebles, y 
dihent a Isop que'ls portas una vianda que fos dol- 
ca y saborosa, Isop, anant al mercat deya en sí ma- 
teix : « Ara's mostrará la mí[a] admirable doctrina. » 
Y comprant llengües de porch, les posa en Tolla. 
Venint Xantus a diñar ab los seus deixebles, dix a 
Isop que portas del convit la desijada vianda; y po- 
sant Isop les llengües ab vinagre en taula, comen- 
caren a gustar de aquella admirable sapiencia. Lloa- 
ven los deixebles de Xantus, del scientífich mestre 
la profundíssima doctrina, dihent : « Aquest delitos 

> diñar pie es de filosofía. » Maná dins poch temps 
Xantus a Isop que portas altra vianda. Y portant 
mes llengües adobades ab all y pebre, deyen los dei- 
xebles: « Propriament se pertany una llengua aprés 
t d'altra llengua. » Mes a la fí, portant Isop altra ve- 
gada llengües, enujats los deixebles de Xantus, en- 
semps ab ell, de tantes llengües, dix Xantus : « No 

> aném a menjar sino llengües; ¿jo no't diguí que 
» comprasses vianda que fos * dolca y saborosa? » 
Respós Isop : « Grades fas ais déus que hi ha ací 
» hómens d'alta intelligencia. ¿ Quina vianda hi ha 
» millor y mes dolca que la llengua ? Per la llengua 

> son ordenades totes les arts, tota doctrina y filo- 

> sofía es ennoblida, tot donar y pendre, tot juhí y 
» mercadería, tota gloria y sciencia, lo matrimoni, 



LA VIDA DE L'lSOP 



33 



» les cases y ciutats per la llengua son enriquides, 

> per la llengua son exalcats los hómens, en la llen- 

> gua está quasi tota la humana vida. De forma que 
» no hi ha cosa mes dolga que la llengua, ni deis 
t immortals ais mortals es estada donada altra ma- 
» jor riquesa que la llengua. » Ab grandissim plaher, 
alegres tots los deixebles de Xantus de la subtilísima 
resposta dlsop, lo abracaren defensant de aquell con- 
tra'l confús mestre la pura innocencia. Mas Xantus, 



r*) 



!iiB§ ' 




c JKlft l ^^...^ ~... f .» Sgpfei- / 11 











treballant en venjar-se, dix l'altre día aprés a Isop 
davant los seus deixebles : « Puix ahir menjarem a 
» pler teu, mudém vuy les viandes. Jo vull que tots 
» los meus deixebles mengen ab mi: per co pórtans 
* la pijor y mes amarga vianda que trobes. » Partí 
prestament Isop y, comprant altra vegada llengües, 
les posa en Tolla. Mas, venint tots a lesperat con- 
vit y dihent Xantus a Isop que portas l'amarga 
vianda, Isop dona les llengües així com acostumat 
havía. Y admirant se los deixebles de Xantus, en- 
semps ab ell, que altra vegada tornaven a les llen- 
gües, demanaren altra vianda. Empero, trahent-los 
5 



34 LES PAULES D'lSOP 

Isop mes llengües, indignant-se contra ell lo filosof 
Xantus, li dix : « Ara no t'he manat portar vianda 
» dolca, mas amarga. » * Respós súbitament Isop : [/. 
€ ¿ Quina cosa hi ha pijor y mes amarga que la llen- 
» gua ? Per la llengua se perden los hómens, per la 
» llengua ve l'home a mísera pobresa, per la llen- 

> gua son destruhides les ciutats, y finalment totes 
» les coses pereixen. > Dix hu deis deixebles de 
Xantus : c Si tu estás atent a les súes paraules, ven- 

> drás en estrema follía, perqué tal qual es lo seu 
» gest, tal es lo seu ánimo. » Mas Xantus, cercant 
forma pera executar en Isop la súa crudelíssima 
ira, li dix : c Cercam un home sens pensament. » 
Sortí prestament Isop, y discorrent per tota la ciu- 
tat veu un home rústich, al qual dix : c Lo filosof 
» Xantus te prega que[7] diñes ab ell. » Y lo rús- 
tich, no curant d' inquirir la causa per qué lo filosof 
lo convidava no coneixent-lo, no feu sino seguir-lo. 
Y arribant a la posada, sense mes pensar, se segué 
en taula. Dix Xantus secretament a sa mullen c Per 
» que jo puga ferir a Isop ab justa causa, posa[^] en 

> efecte lo que't diré. » Y aprés li dix ab alta veu : 
< Senyora: pren la conca ab aygua y lava los peus 
» al novell hoste. » Pensant que lo rústech, tenint 
vergonya de tan impertinent misteri, se despidiría, 
y així Xantus tendría causa, reprenent a Isop, de 
castigar-lo. La muller de Xantus, prompta a qualse- 
vol cosa que redondas en dany d'Isop, prenent sú- 
bitament la conca ab aygua, comencá a lavar los 
peus al convidat rústich. Mas aquell, pensant en sí 
mateix que'l filosof, per mes honrar-lo, volía que sa 
muller lo servís en aquella forma, estigué immoble. 
Vist Xantus que per aquest acte no havía pogut 
com*moure lo rústech, maná a sa muller que li do- [v.] 
nás a beure. Empero, pensant aquell que lo filosof se 



LA VIDA DE L ISOP 



35 




enujaría si no l'obehía, prestament comengá a beure. 
Fent posar aprés, Xantus, un bellissim peix davant lo 
inconsiderat rústech, promptament menjá de aquell. 
Mas vehent Xantus que no podía divertir-lo, per que 
lo rústech estigués atent al que ell faría, cridant lo 
coch y increpant-lo que havía mal cuyt lo peix, co- 
menta a ferir-lo. Empero lo prontos rústech, vehent 
que en lo peix no hi fallía alguna cosa, sens algún 
pensament menjava. Crida prestament, Xantus, lo 
seu panicer, y inculpant-lo de haver mal pastatlo pa, 
incuri en ell grandíssima terror ab paraules injurio- 
ses. Mas aquell, per desenculpar-se, dix que la muller 
de Xantus lo havía pastat. « Si es veritat lo que'm 
» dius, respós Xantus, que ma muller tinga la cul- 
» pa, jo la faré cremar viva. » Y dihent ais qui li 
estaven entorn que encenguessen grandissim foch 
per cremar-la, dix prestament lo rústech : c Senyor: 
* fes-me gracia que't detingues fins que jo porte la 
» mía. » Les quals paraules essent ohides per Xan- 
tus, admirat de la constancia del rústech, se gira a 
Isop dihent-li : * Jo atorgue ésser vencut. » Volent 
anar al bany, tres jorns aprés, lo filosof Xantho, dix a 



36 LES PAULES D'lSOP 

Isop que miras si hi havía algú en aquell. Per hont, 
endre$ant Isop vers lo bany los seus cuytats pas- 
sos, li vingué a Pencontre la justicia, y deraanant-li 
hónt anava, respós Isop que no ho sabía. De hont, 
indignant-se la justicia, súbitament lo feu pendre. Al 
qual dix Isop : « Justa era, donchs, la mía resposta, 
» que no sabía hont anava, puix manes tu ara por- 
» tar-me al cárcer. » Y així, manantío deixar la jus- 
ticia, torna Isop al seu comencat camí; y arribant 
al bany, vist que tots los qui entraven y eixíen en 
aquell encontraven en una grossa pedra, no'ls tenía 
per persones. Fins que hu de aquells, llevant-la d'allí 
hont esta va, feu que'ls altres no hi encontrassen. 
Llavors, anant prestament a Xantus, li dix que no 
hi havía sino un home. Ana Xantus al bany, y vist 
que hi havía molta gent, indignant-se contra Isop, 
respós aquell : c Si estás atent al que't diré, conei- 

> xerás que t'he dit veritat, que no hi ha sino un 

> home. Quan jo vinguí, la pedra que veus en 
t aquella part estava davant lo llindar de la porta, 
» y tots quants entraven encontraven en aquella; y 
» no hi hagué algú que la'n llevas, sino hu que la 
t posa allí hont está ara, lo qual sois jutgí jo per 

> home. » Dix Xantus : c \ Cóm has tengut promp- 

» * ta la escusa 1 » Tornant Xantus del bany a la súa [/. 14. 
posada, volgué evacuar lo ventre, y essent present 
Isop ab un pitxer a la má per dar-li aygua, li demaná 
Xantus: c ¿Per quina causa quan evacúen los hó- 
» mens en lloch descubert, miren promptament la 
9 immundicia? > Respós Isop: «Llig-se que evacuant 
t lo ventre antiguament un filoso?, foragitá lo cer- 

> vell per inténs delit ab la immundicia, per hont, 

> recelant los hómens que no'ls seguesca lo mateix 
» cas, miren súbitament les súes immundicies. Era- 

> pero tu no pots perdre lo que no posseheixes. * 



LA VIDA DE L'lSOP 37 



(•3) % 



1 " '" 

1 


Ira 






P* ir 




Ib r\ w 








^Bk ^1 /T^ 




Sft- L¿ 












Sfe^lr! 












p^^ss 


eIé? 2 




«Mri 






^^^SsSI 








P8¡¡l¡| 



















Seguís que, assegut Xantus, un jorn aprés, en mig 
deis seus deixebles, tenint la taca en la má per beu- 
re, torbat de la forga del vi no sabía absolre mol- 
tes ardues y subtilíssimes qüestions que's proposa- 
ven. Per hont, li dix Isop en aquesta forma : « Re- 
» cita lo famosissim Dionís, que la taga plena de 
suavissim vi té en sí tres proprietats. La primera, 
» forca y delit; la segona, jucunditat y alegría; la 
» terga, follía. Per co humilment, senyor, te supli- 
» que que begues alegrament, y't deixes de les qües- 
» tions filosófiques. » Dix llavors hu deis deixebles: 
« Mestre: ¿un home tot sol poría beure l'aygua de la 
» mar? » Respós Xantus : « No es cosa impossible 
» que jo tot sol me ofirís a beure- la'm tota. » Replica 
lo deixeble : c ¿ Y si no la't beus, qué vols que't 
» coste? » Respós Xantus: t Senyor te faré de la mía 
* posada, si sois hi deixe una gota. > Y així, posant 
los anells per senyal de messions d'aquest impossi- 
ble acte, lo día següent lavant-se Xantus les mans 
y no vehent lo anell, dix a Isop si sabía hónt era. 
v.] Respós * Isop: « No sé hónt es lo anell, mas sé que 
» prestament serém hostes de aquesta posada. » Dix 



38 



LES FAULES D'lSOP 



Xantus: « ¿Per qué?» Respós Isop : c Perqué ahir, 
» prometent que't beuríes l'aygua de la mar, resta 
> lo anell en senyal de les messions pactades. » La 
qual impossible promesa ohint-se per Xantho, prega 
afectadament al sapientissim Isop que ab alguna 
subtilíssima industria donas forma que tan bestials 
messions no's perdessen. Respós Isop : « Per que 
» tingues noticia del meu subtil ingeni, jo't promet 
» delliurar de tan oprobiosa perdua: fes posar a la 




» vora de la mar una taula plena de diversitat de 
» veixells, y dirás al qui tens feta la impossible pro- 
» mesa, que detinga tots los rius que entren en la 
» mar, y llavors tu darás compliment al impossible 
» pacte; y així restarás delliure. » Paregué-li bé a 
Xantus del prudentissim catíu la infallible defensa; 
y requerint-lo aquell qui pensava ja teñir les mes- 
sions guanyades, que posas per obra lo que promés 
havía, Xantus, seguint lo consell d'Isop, resta, no 
sois immune, mas pregat de tot lo poblé que no 
procehís mes avant per que l'altre no perdés les 
messions súes. Suplica lo acutissim Isop a Xantus, 



(M) 



LA VIDA DE L'lSOP 



39 



aprés d'aquest admirable acte, que li donas llibertat, 
mas no pogué obtenir-la. Ans, dihent-li que miras 
si veuría dos corbs per ésser bon auguri, se despedí 
de la petició súa. Y així, restant lo pacientissim Isop 
en lo mateix cativeri, feu lo manament de Xantus. 
Y venint a la porta de la posada, y vehent dos corbs 
que estaven en un arbre, prestament ho denuncia a 
Xantus. Ixqué Xantus de la posada, y no *vent 
sino un corb en l'arbre, perqué ja se n'era anat l'al- 




tre, increpant a Isop pensant quel burlava, lo feu 
crudelíssimament acotar. Vingué en aquest temps 
un servent de Xantho a dir-li que'l diñar estava 
preparat; al qual vehent Isop, dix: cjo per veu- 
» re dos corbs só estat crudelíssimament acotat, y 
* Xantus, per veuren sois hu, a delitos diñar lo cri- 
> den. > Les quals gracioses paraules, essent ohides 
per Xantho, maná que mes no l'acotassen. Pochs 
díes aprés, donant carreen Xantho a Isop que apa- 
rellás un excellentissim diñar, Isop, comprant totes 
les coses necessaries, dix a la muller de Xantho 
que les guardas de les mans deis astuts gats. c Bé 



4 o 



LES FAULES D'lSOP 



^ pots estar descuydat (dix la solícita senyora), que 
» fins [a] les míes ariques teñen potencia visiva. > 
Per hont, aparellant Isop lo que era menester, y 
tornant al lloch hont havía deixat sa senyora, ven 
que dormía, y recordant-li del que havía dit, que 
les súes anques teníen vista, alcant-li les faldes li 
descobrí les parts secretes. Arriba dins poch temps 
Xantho ab los seus deixebles, y vengut al lloch hont 
estava parada la taula, veu sa muller ab les vergo- 









P»¡£Í|ln| 


l| 





nyoses parts descubertes. Y cridant a Isop, volgué 
saber la causa de tan oprobriosa vista; mas Isop, es- 
cusant-se, dix en aquesta forma: « Havent portat jo 
» tot lo que era mester peral solemne convit, diguí 
» a la senyora que guardas que'ls gats no s'ho 
» menjassen. Y responent-me ella que fins [a] les súes 
» anques teníen vista, tornat jo poch temps aprés 
» allí hont la havía deixada, trobí que dormía; per 
» hont, sabent que les * súes anques teníen poten- 
> cia visiva, per que'ls gats no furtassen alguna co- 
» sa, li alcí la roba. * Resta escandalitzat Xantus 
de aquesta vergonyosa vista, empero, per no ente- 



(.6) 



w 



LA VIDA DE L'lSOP 41 



rrompre lo convit, no volgué executar en Isop la 
súa intensíssima ira. No passaren molts díes que, 
havent convidat Xantus tots los filosofs y retó- 
richs, dix a Isop que no deixás entrar algún idiota. 
Seguí-s que, venint hu deis convidats, Isop li comen- 
ta a dir paraules injurioses, per les quals, indignant- 
se aquell, no volgué entrar en la posada de Xantus. 
Y molts altres feren la mateixa vía. Finalment, arri- 
bant hu qui era de subtil ingeni, ohides d'Isop les 
oprobrioses paraules, li respós així mateix ab pa- 
raules injurioses; al qual promptament deixá entrar 
Isop en la posada. Y portant-lo davant Xantus, li 
dix que nengún filosof sino aquell havía tocat a la 
porta. Per hont, crehent Xantus ésser burlat deis 
altres, estretament s'enujá. Mas dins poch temps, 
encontrant-se aquells ab Xantus, sabe finalment 
Xantus la causa de la súa vergonyosa fuyta. Y 
indignant-se contra Isop, respós aquell ab aqües- 
tes paraules : « Jo ohí de tu que no deixás entrar 
» sino filosofs y hómens de lletres ; y essent venguts 

> aquests, interrogant-los jo, y ells no sabent-me res- 
» pondré, jutgí que no eren ells los que tu demana- 
» ves; fins que, venint aquest, me sabe respondre. Y 
» per co, no deixant entrar aquells, estimí que sois 
» aquest meritava assistir en lo convit solemne. » 
Lloaren tots d'Isop la justa escusa, y poch aprés, 

/. 16.] anant Xantus ensemps ab * Isop, al lloch hont los 
antichs sepultaven, veu unes entretallades lletres 
sobre una alta columna a la qual pujaven per gra- 
hons, les qual estaven ordenades en aquesta forma, 
A. G. Q. F. I. T. A. Y demanant-li Isop l'interpreta- 
ció de aquelles lletres, Xantus jamás pogué interpre- 
tarles. Fins que, pregant a Isop, li foren per aquell 
declarades, dihent: «¿Qué'm prometrás si't mos- 

> tri ací tresor innumerable ? > Respós prestament 

6 



LES FAULES D'lSOP 




Xantus: « Dar-te llibertat y la mitat de aquell. » Pu- 
jant llavors Isop a quatre grahons de la columna 
y cavant, trobá gran multitut de tresor, lo qual pres- 
tament posa en mans de son senyor, dihent-li que 
li servas la promesa. Mas no volent servar, Xantus, 
lo imposat pacte, dix Isop : t Lo qui amaga lo tre- 

> sor en aquest lloch lo segellá ab les sobre dites 
» set escolpides lletres, qu'en llatí volen dir : As- 

> cende gradus quatuor, /odias, inventes tesaurum 
» auri. Que vol dir : Puja quatre grahons, cava, y 

> trobarás tresor. > Respós Xantus : « Puix es tan 

> subtil, no aconseguirás llibertat. > Vista llavors 
per Isop la iniquitat de Xantus, li dix que aquell 
tresor no podía ésser d'ell, perqué sois al Rey perta- 
nyía. « ¿En quina forma? » dix Xantus. « Per aques- 
» tes altres lletres (dix Isop), que son T. R. D. Q. I. 
» T. A., que volen dir en llatí : Tradito regí Dio- 
» nisio quem invenisti tesaurum aurei. Les quals vo- 
» len dir: Dona al rey Dionís lo tresor que has tro- 
» bat. » Trist y adolorat estava Xantus vent-se fugir 
de les mans la próspera fortuna; y puix no veya 
camí pera que pogués possehir lo tresor, * mogué 



w 



LA VIDA DE L ISOP 



43 



partit a Isop que'l dividissen. Al qual respós Isop : 
« No'm fas tu mercé de la meytat del tresor, mas 

> lo qui posa en aquesta columna, segons mostren 

> les següents lletres E. D. Q. I. T. A., que signifi- 
» quen : Euntes dividite quem invenís tis tesaurum 
» auri. Que vol dir : Vosaltres que camináu dividíu 
» lo tresor que havéu trobat. » Dix llavors Xantho 
a Isop : « Aném a la posada y partirém lo tresor. » 
Mas essent promptament arribats en aquella, te- 
ment Xantho que Isop no divulgas [lo] secret tresor, 
maná posar lo en lo cárcer. Cridava, plorant Isop, 
altes veus clamant-se de les promeses deis filosofs, 
vehent que, denegant-li la llibertat, lo posaven en 
lo cárcer. Pero ohint les adolorades clamors de 
aquell, lo filosof Xantho, fent-lo prestament treure, 
li dix que si volía acquirir llibertat que refrenas la 
súa iniqua llengua. Al qual respós Isop que, ans 
de molt temps, contra la súa voluntat l'acquiriría. 
Seguí-s, poch aprés, un admirable acte en la ciutat 
de Samo : que estant assentat lo president en lo 
tribunal, una águila, volant, li lleva lo anell del dit 
y'l deixá caure en lo sí d'un servent. Per hont, ajus- 



(18) 




44 LES PAULES D'lSOP 



tant-se ensemps tot lo poblé per un tan espantable 
prodigi, digueren a Xantho, com a hu deis mes prin- 
cipáis de tota la casa pública, que'ls interpretas una 
tan monstruosa rapinya. Per hont, Xantho, vista la 
dificultosa interpretado de aquella, demanant temps 
de tres díes, estava en amaríssima tristor sens po- 
der entendre lo que significave. Aco*stás a ell lo [/. iy. 
subtilissim Isop, y vent-lo vexat de tan gravíssima 
tristicia, li dix aqüestes paraules : * Lleva deis teus 
» débils muscles una tan poderosa cárrega, y sobre 
» mi lo carreen de respondre imposa. Digues ais 

> de Samo que tu no es intérprete de monstruosos 
» senyals, mas que jo'ls declare lo admirable pro- 
» nóstich; y sí jo sabré interpretarlo, redundar-te'n- 
» ha a tu grandíssima honor y gloria que un servent 

> teu los naja tret de un tan grandissim dubte; y si no 
» atench a la interpretado súa, tu restarás sens in- 
» famia y será mía la culpa. » Confia Xantus en les 
discretes paraules del prudentissim Isop, y lo día 
següent, anant a la pública plaga hont estaven ajus- 
táis gran multitut deis de Samo, los dix lo que ell 
y'l seu Isop concertat havien. Y vehent aquells que 
sois en Isop s'enclohía la profunditat d'un tan ar- 
duo misteri, lo suplicaren que'l fes venir davant la 
súa presencia. Y així, essent vengut Isop davant ells, 
vista la espantable diformitat súa, no podíen creu- 
re que en ell hagués alguna doctrina. Empero, pu- 
jant Isop en lloch avinent, y senyalant-los que ca- 
llassen, comencá a parlar en aquesta forma: « ¡ Oh 
» prudents y virtuosos hómens de la ínclita ciutat 

> de Samo 1 No oprobriéu la mía turpitut y llegesa, 
» que no's déu mirar sois lo gest de l'home, mas la 

> elevado del subtil ingeni. Perqué sots espantable 

> y lleja figura sovint s'es vista profundíssima sa- 

> piencia. Mas natura, de la * qual proceixen totes [v. ] 



LA VIDA DE L'ISOP 



45 




> les coses, ha posat huy entre'l senyor y'l catíu 
» grandíssima contenció de gloria. Perqué si vene 
» lo catíu, en lloch d'acquirir llibertat, será posat 
» en lo profundo cárcer. Per co, si jo puch atényer 

> llibertat y que sens impediment algú puga ex- 
» primir les paraules, siáu certs que jo us desco- 
» briré aquest profondissim secret. » Cridaren tots 
ensemps, los de la ciutat de Samo, que Isop acon- 
seguís llibertat, mas no volent-la-hi atorgar Xantus, 
lo president qui allí assistía maná que per servey 
del poblé li donas llibertat. Y així succehiren les 
paraules d'Isop, quan dix a Xantus que ans de 
molt temps, contra la súa voluntat 1'acquiriría. Ha- 
vent acquirit, Isop, llibertat en aquesta forma, tor- 
nant a senyalar lo poblé que estiguessen en scilen- 
ci, comencá aqüestes scientífiques paraules : « La 
» volant y velocíssima águila, que entre'ls ocells es 

> així com lo rey entre'ls hómens, la qual lleva lo 
» anell al president, significa que algún rey volrá 
» usurpar la llibertat vostra, y subjugar-vos al seu 
» imperi. » Resta mortificat tot lo poblé, ohint d'I- 
sop tan adolorades paraules; y encara no era a 



46 LES FAULES D'lSOP 



l'ultim fí de aquelles, quan, venint lo secretan del 
rey Creso, presenta ais de Samo les lletres del rey, 
les quals »ixí rahonaven. « Creso, rey de Lidia, al 
» Senat y poblé de Samo, salut : Los immortal s 
» Déus, ais quals totes les coses son subjectes, han 
» volgut que'ls baixos ais alts se inclinen. Per co us 

> mane que, prestant-me obediencia, me siáu tribu- 
» taris; altrament, si ho recusaréu fer, seréu donats 
f per mi a total destrucció y ruina. > Llegides y 
ohides les lletres del rey Creso per lo Senat y poblé 
de Samo, consultaren ab Isop de la imposició del 
nou tribut y aniquilació de la llibertat súa. Mas 
Isop, venint al Senat, exprimí lo seu vot en aquesta 
forma: « La voluble fortuna dues víes ha mostrat ais 

> hómens: la una de llibertat, lo intróhit de la qual 

> es aspre y difícil, mas la fí es fácil y molt plana; 
» l'altra de servitut, lo principi de la qual es am- 

> pie y molt fácil, mas la fí es aspra y dificultosa. 
» Per co vosaltres elegíu la vía que us parega. > 
Ohint lo Senat de Samo lo subtilissim parlar d'Isop, 
digueren ab altes veus : « Com siám lliberts, no vo- 

> lém ésser servents. i Yab aquesta resposta des- 
pediren l'embaixador de Creso. Sabuda per lo rey 
Creso la resposta deis de Samo, mogut de intensís- 
sima ira, delliberá imposar- los tribut y manarlos 

que prom*ptament lo hi pagassen. Empero l'embai- [/. 18. 
xador que'ls havía trames lo hi prohibí, dihent-li : 
«James poras subjugar los de Samo, fins que tin- 
» gues en poder teu a Isop, per la sapiencia del 
» qual se regeixen. Y per co, senyor, te consell 
» que'ls trametes a dir, que si volen que'ls faces 
» llíbers del tribut, que't trameten a Isop, del qual 
» has ohit grandíssimes maravelles. Y ells, per cap- 

> tar la túa benivolencia, prestament lo trametrán. 
•> Y així, tenint tu a Isop en la túa potestat, súbita- 



LA VIDA DE L ISOP 



47 



K 



» ment los subjugarás al teu imperi. > Posa en exe- 
cució lo rey lo prudentissim consell de l'embaixa- 
dor, y trametent a dir ais de Samo, que si volíen 
ésser immunes del tribut, que li trametessen Isop, 
perqué tenía de aquell necessitat estrema. Los de 
Samo, per complaure a Creso, volíen que fos presta 
la súa partida. Empero, entenent Isop la fraudulosa 
intenció del rey, vingué al Senat, y exprimí, en pre- 
sencia de tots, aqüestes facundíssimes paraules : 
t j Oh, prudentissim poblé de la ciutat de Samo ! 
» La cosa que jo mes intensament desige es besar 
» les reals mans de Creso; empero, ans que parteix- 

> ca, vos vull recitar una entricada faula. Antigua- 

> ment los llops mogueren crudelíssima guerra a les 

> ovelles; les quals, no podent-se defendre, demana- 

> ren socors ais gocos, qui, pugnant estretament, les 

> defensaven. Mas los llops, pensant un astut engany, 
» oferiren perpetua pau a les ovelles, ab pacte que'ls 
» gocos vinguessen en poder de aquells. Y així, con- 
» sentint les simples * ovelles a la fraudulent decep- 
t ció deis llops, trobant-se aprés sens la defensa deis 
» gocos,"foren a la fí per aquellas devorades.> Par- 




4 8 



LES FAULES D ISOP 



tí prestament Isop pera'l rey Creso, y essent vist 
per aquell, admirant-se que un tan diforme home 
bastas a perturbar a que'ls de Samo no l'obehissen, 
li dix Isop : c Molt alt y poderos príncep: suplich-te 
» que m'inclines les túes piadoses orelles. Un sim- 
» pie cacador, anant a cacar 11 agostes, pres una xi- 
» queta cigala; la qual, vehent que'l calador sens 
■» alguna causa li volía llevar la vida, li dix en aques- 
> ta forma : t Puix jo no destroeixsch los fruyts de 




» la térra, sino que, batent les ales, entone la mía 
» suavíssima música, ab la qual induixch a jucun- 
» ditat los qui caminen, ¿per qué vols que muyra? 

> Que en mi no hi trobarás sois la veu y la ohida. » 
» La qual justa y mérita reprensió, ohintse del caca- 
» dor, lliberalment la deixá. Així, senyor, jo't supli- 
» que que no vulles que haja de posar fí al meu viu- 
» re; puix só de tan poca valor, y immune de culpa, 

> perqué ni vull ni puch fer dany a algú, per la de« 

> bilitat mía, mas prefereixch lo que es útil a la hu- 
» mana vida. » Per hont, mogut a intensa misericor- 
dia lo rey Creso, li dix que no sois li atorgava la 



LA VIDA DE L ISOP 49 



vida, mes encara qualsevol gracia de que li vol- 
gués fer demanda. Per la qual promesa, prostrant-se 
Isop en térra, lo suplica que remetes lo trahut ais 
de Samo. A la qual suplicació, consentint presta- 
ment lo rey Creso, Isop li feu innumerables gra- 
des. Y component aprés, Isop, totes les súes sub- 
/ 19.] tilíssimes faules, humilment * les hi presenta. Y 
aprés, ab patents lletres que lo Rey li maná donar 
de la remissió del tribut, ensemps ab molts riquís- 
sims donatius, navegant ab prósper vent, arriba en 
la ciutat de Samo. Hont, essent rebut ab grandís- 
sima honor y gloria, denuncia, finalment, al Senat 
y poblé de Samo la immunitat del tribut. Fartint 
aprés, Isop, de la ciutat de Samo, cerca diverses 
regions, donant a tots, en exquisites faules, salutífe- 
res doctrines. Y pervenint a la ciutat de Babilonia, 
aprés que's descobrí la súa profundíssima sapiencia, 
fon tengut en gran estima per Lyguro, excellentis- 
sim rey de aquella. Seguí-s en aquest temps que, tra- 
metent los reys, los uns ais altres, subtilíssimes de- 
mandes, lo qui no sabía interpretar-Íes restava tri- 
butan a qui les trametía. Per hont, trametent alguns 
reys a demanar a Lyguro moltes entricades qües- 
tions, y aquell per medi de Isop fácilment absolent- 
les, y així mateix trameteat-ne Lyguro ais altres, y 
aquells no sabent-les absolre, emplea estretament, 
Lyguro, lo seu poderosissim regne. Adopta en fill 
en lo mateix temps, Isop, a un bellissim jove no- 
menat Eno, fill natural de un gentil home, lo qual, 
essent amat per Isop de amor excessiva, un jorn, mo- 
gut de concupiscencia, se ajusta carnalment ab una 
serventa de l'adoptiu pare, la qual tenía Isop en 
compte de fidelíssima muller. Y tement que no li 
redundas algún dany de un tan infidelissim acte, 
acusa falsament a Isop davant lo Rey ab unes fletes 
7 



5o 



LES FAULES D'ISOP 



y dissimulades lletres, fetes en nom d'un al*tre Rey, [v. ] 
ab les quals se ofería Isop anar a ell per interpetrar 
les demandes. Per la qual iniqua acusado, mogut 
Lyguro de gravíssima ira, maná a un esforcat cava- 
11er nomenat Hermipo que súbitament li llevas la 
vida. Empero, Hermipo, tenint de aquell intrínseca 
misericordia, considerant que poría ser que en algún 
temps lo Rey tingues necessitat de aquell, no volgué 
matarlo, mas amagá-1 dins un sepulcre. Passava ja 



w A 




||}-.ÉÉ 






1 ' v^i ffc " -MSay; > £i*í - 


^ JÉÉPir 


■ 


pjy! 




^&-^^'%Wg ^ 




m Br 






mmm 


^M 








y '/i J-^ » ¿L |/*¡« HO 





gran espay de temps aprés de aquesta oculta llibera- 
ció de Isop, quan Neptanabo, rey d'Egypte, vehent 
que Isop era ja arribat a l'ultim terme de la vida, 
trames a demanar a Lyguro un entricat dubte en 
aquesta forma : < Neptanabo, rey deis egipcians, al 
» rey Lyguro, salut. Perqué jo volría edificar una al- 
» tíssima torre que no tocas en lo cel ni en la térra, 
> te pregue que'm trametes mestres qui la'm edifi- 
» quen, y rebrás tribut de mi per déu anys conti- 
» nuos. » Rebudes per lo rey Lyguro les lletres de 
Neptanabo, mogut de intensíssima tristicia, convo- 
cant tots los filosofs del seu amplissim regne, cercava 



LA VIDA DE L'lSOP 5 1 



la absolució de una tan subtilíssima demanda. Mas 
aquells, no sabent interpretar-la, recordant se lo Rey 
del subtilissim Isop, lamentava ab amaríssims plors 
la inconsiderada mort súa. Mas ohint, Hermipo, les 
adolorades lamentacions del Rey, acostant se a ell li 
dix en aquesta forma : c Deixa, senyor, de cruciar la 

> túa delicada persona, que no executé[í] en Isop la 
» túa crudelíssima ira, anh [ans], pronosticant aquest 

20.] » esde*venidor infortuni, l'he tengut amagat dins 
» un sepulcre. » Admirat y ensemps alegre, lo Rey, 
de un tan senyalat servey, maná que Isop fos portat 
davant lo seu conspecte; y vent-lo, tot mortificat, des- 
tillant deis seus uulls vives llágrimes, maná que fos 
vestit de requlssimes vestidures; y referint aprés, 
Isop al Rey, la causa perqué fon acusat de son filí 
adoptiu, ohida del Rey la iniquitat d'aquell, maná 
que reportas la mateixa pena que reporta lo qui al 
seu propi pare fa perdre la vida. Mas suplicant Isop 
per aquell, finalment li fon perdonat lo delicte. 
Dona aprés lo Rey a Isop les lletres de Neptanabo; 
lo qual, havent les lletres, dix a Lyguro : « Escríu-li, 
» senyor, que passat lo tempestuós ivern li trame- 
i tras qui li edifique la torre, y llavors satisfarás 
» complidament a les súes lletres. » Y així, posant 
per obra, lo Rey, lo que li consellá Isop, despedí lo 
embaixador ab aquella resposta. Manant aprés Ly- 
guro que Isop fos restituhit en la prosperitat pri- 
mera, posa també en poder seu a Eno, per que fes 
d'aquell lo que li fos accepte. Mas Isop, besant la 
má al Rey de una tan inextimable mercé, représ lo 
adoptiu fill ab aqüestes sapientíssimes persuacions 
súes: « Está atent, fill, a les míes salutífers paraules, 

> y enclou-les dins lo secret arxiu de la túa ofusca- 
» da pensa. No hi ha algún qui en lo exterior no's 
» consell, mas en lo interior nengú sab consellarse. 



5* 



LES FAULES D ISOP 




» Recórdat que essent home es sotsmés ais humans 
» [f]alliments y caygudes. Ama primer a Nostre Se- 
» nyor Déu y aprés al teu Rey. Com síes home, exer- 
» ceix los actes de home, perqué Déu se venja deis 
» qui injustament viuen. Gran iniquitat es ofendre 
t algú sens causa. Tollera la fortuna ab egual ánimo. 
» Móstrat cruel a tos enemichs per que no't menys- 
» prehen, y mansuet ais amichs per que'ls faces au- 
» mentar la benivolencia. Desija a tos enemichs 
» necessitat y mortífera malaltía per que no't pu- 
* guen noure, y a tos amichs fecunda prosperitat y 
» abundancia. Rahona a ta muller coses que sien 
» útils, per que no cobdicie altre home, que essent 
» la dona varia y mudable, si no la afalagues, presta- 
> ment se inclina en illícits actes. Guardeft] d'algún 
» home cruel, que lo mal home, encara que la fortu- 
» na li sía próspera, tostemps es inich y abominable. 
» Síes mes cobdiciós d'ohir que de parlar; refrena 
» la llengua. Parla poch mentre menges, perqué en 
» taula no es ohit lo prudent, mas lo foll albarda. 
» No síes enve*jós ais qui afavoreix la fortuna, mas 
» alégrat de les prosperitats súes, perqué a Penvejós 



v.\ 



LA VIDA DE L'lSOP 53 



> continuament lo rosega la enveja. Síes vigilant 

> en la conservado de la túa familia, de forma que, 
» no sois com a senyor, mas com a benefactor te 

> revereixquen. Guardáis d'iprobriosa infamia, y ab 
» ells de la rahó may te par[t]eixques. No tingues 
» vergonya de apendre cascún día. Guárdat de des- 
» cobrir los secrets, y senyaladament a ta muller, 
» perqué continuament está preparada pera difamar- 
» te. Lo que guanyarás la un día, guárda-n pera Tal- 
» tre, perqué millor es, morint, deixar ais enemichs, 
» que, vivint, demanar ais amichs. Revereix ais qui't 
» vendrán a 1' encontré, que lo goc, que es irracio- 
» nal, cerca lo pa afalagant ab la coa entre les ca- 
» mes. Cosa inica es escarnir al miserable. No ces- 
» ses de apendre y d'atendre continuament en la 
» doctrina. Si empres res de negú, tórna-ho lo mes 
» prest que pugues, perqué si ho haurás mester altra 
» vegada, lliberalment t'ho presten. Si pots beneficar 
» algú, no deixes de posar-ho per obra. Apártet de 

* la companyía del maldihent. Acomana los teus 
» secrets a amichs fidelíssims, y exerceix tais obres, 
» que aprés d'haverles fetes no ten penides. Quan 
» te assaltaren les adversitats no t'esmayes, mas re- 

* sesteix-les ab esforcada pensa. No dones consell 
» ais inichs y perversos. No imites los costums deis 
» mals hómens. Sía la túa casa misericordia de es- 
» pital per peregrins, perqué quan serás peregrí tro- 

/. 21.] t bes qui t'*accepte en sa posada. Lo suavissim 
» parlar es excellent metge pera'ls vicis de l'obstinat 
» ánimo. Aquell se pot teñir per benaventurat que 
» té un fidelissim amich. Y no hi ha cosa tan oculta 
» que lo temps no la revele, t Ab aqüestes y altres 
salutíferes admonicions, despedí Isop al seu adop- 
tiu fill, lo qual desesperantse, poch temps aprés, se 
llangá d'una altíssima torre. Y així acaba los seus 



54 



LES FAULES D'lSOP 




malaventurats díes. Crida aprés, Isop, los falconers 
del Rey, ais quals maná que li portassen los filis de 
una águila. Y portant, feu-los lligar ais peus uns 
sachs de cuiro, y feu posar un xich en cascún sach, 
\o[s] qual[í], alcant y abaixant lo cevador, feya volar 
alt y baix les águiles. Y així, fent exercir cascún 
jorn les águiles en aquest exercici, passá lo frigi- 
dissim ivern, per hont, prenent llicencia Isop del 
Rey, navega ab prósper vent en Egipte. Y presen- 
tant-se davant lo rey Neptanabo, admirat aquell, 
ensemps ab tots los seus, de la diformitat de Isop, 
estimant-lo un ferocissim monstro, no podíen pen- 
sar que en ell hi hagués alguna sapiencia, obli- 
dant-se que'l purissim bálsem está enclós en veixells 
vils y dejectes. Dix Neptanabo a Isop : « ¿ A quí't par 

> que semblám jo y los meus cavallers? » Respós 
Isop : c Al resplandent sol y ais lluminosos raigs 

> d'aquell. > Dix-li llavors Neptanabo : « Lo regne 

> deLyguro acomparatal nostre, qué sería?» Res- 
pós Isop ab una dissimulada rialla: « No sois lo reg- 
» ne de Lyguro es mes prósper que'l teu, mas enca- 
» ra la excedeix en moltes excelencies. » Admirant- 



LA VIDA DE L ISOP 



55 



(25) 



v. 




se Neptanabo del presumptuós parlar de lsop * li 
dix : « 1 Has-me portat los mestres que m'edifiquen 
» la torre ? 1 Respós lsop : « Mostra-m hont vols que 
» s'edifique. » Llavors Neptanabo li designa hont 
volía que's fes lo edefici. Mas lo excelentissim lsop 
senyalant los quatre cantons del lloch hont se havía 
a edificar la torre, hi posa les águiles ab los xichs 
dins los sachs, qui, algant y abaixant lo cevador, 
feyen alear y abaixar les águiles. Y així volant alt 
y baix, deyen los xichs: «Daunos cale, pedra, y re- 
» jola, per que pugám edificar la torre. » Lo qual 
admirable artifici essent vist per Neptanabo, dix 
a lsop : € Qué ¿ los hómens teñen ales ? * Respós 
lsop: «¿Y tu essent home vols competir ab mi qui 
> só mig déu ? » Dix llavors Neptanabo : « Jo tinch 
» per absolta la mía difícil demanda, mas jo't prech 
» que'm respongues a un altre dupte que m'oco- 
» rre. Yo fíu portar egües de Grecia, les quals diuen 
» que s'emprenyen del relinxar deis cavalls de Babi- 
» lonia. » Empero demanant-li, lsop, un día d'espay 
pera respondre, se'n ana a la súa posada, y maná 
ais seus que li portassen un gat. Lo qual essent por- 



56 LES FAULES D'lSOP 



tat per los servidors de Isop, maná que'l ferissen 
ab un bastó. Los mortíferas colps del qual, essent 
sentits per los egipcians, trevallaren en deféndre-1, 
mas no podent-lo defendre, anaren al Rey. Y perqué 
ells adora ven lo gat, li recitaren de aquell lo ne- 
fandissim delicte. Maná Neptanabo que vingués 
Isop davant ell, y increpant-lo d'un tan abominable 
crim, respós Isop : c Senyor, la causa perqué jo 

> feya ferir lo gat es perqué esta nit passada mata 
» un bellissim gall de Lyguro, lo qual cantan t li de- 

> nunciava de la tenebrosa nit totes les hores. > Dix 
Neptanabo : c ¿Cóm es possible que un gat vaja y 

> venga en una nit de ací en Babilonia?» Respós 
llavors Isop : « Menys es possible que s'emprenyen 
» les egües d'Egypte del relinxar deis cavalls de 
» Babilonia. » Per hont, vehent lo Rey la inaudita 
prudencia d'Isop, feu convocar tots los filosofs deis 
seus regnes; y notificant los la venguda d'aquell, los 
convida, ensemps ab ell, en un admirable sopar. 
Seguís que, sopant tots ab grandíssima jucunditat y 
alegría, dix la hu d'aquells a Isop : « Déu avorreix 
» los hómens falciosos, y per go comets tu abomi- 
» nable crim de venerar tan poch la magestat di- 
» vina. » Dix un altre filosof : « Jo he vist un sump- 
» tuós temple, lo qual recolza sobre una columna 
» que sosté dotze ciutats, cascuna de les quals es 
» cuber*ta de trenta firmíssimes bigues, per hont 
» discorren tostemps dues diformes dones. » Res- 
pós Isop : « Aqueixa qüestió los ignorants xichs la 
» saben absolre en Babilonia: perqué lo temple es 
» la rotunditat de la térra; la columna es l'any; les 
» dotze ciutats son los dotze mesos; y les dues dó- 
» nes son la nit y lo día, que discorrent se seguei- 
» xen, les quals se diuen diformes per la diformitat 
» y diversitat que teñen. » Dix un altre filosof : 



LA VIDA DE L'lSOP 57 



« ¿Quina cosa es la que james vem ni ohím?> A la 
qual dificultosa demanda suplica Isop al Rey que li 
donas temps de respondre, fins a l'altre día. Y es- 
sent a la posada, feu un ficte contráete, en lo qual 
lo rey Neptanabo confessava que'l rey Lyguro li ha- 
vía prestat dos milia marchs d'argent, los quals se 
obligava restituhir li pera un cert temps, lo qual era 
ja passat. Y venint lo día aprés al real palacio, hont 
estaven ajustats tots los filosofs, presenta al Rey 
lo ficte contráete, requerint lo que restituhís al rey 
Lyguro l'argent que de aquell rebut havía. De la 
qual obligació admirant-se lo Rey, demaná a tots 
los seus princeps si sabíen que Lyguro li hagués 
prestat semblant argent. Y respónent-li tots que ja- 
mes havíen vist ni ohit tal cosa, dix llavors Isop : 
« Donchs absolta es la demanda, puix no havéu 

> vist ni ohit. » Dix llavors lo rey Neptanabo : 
c Méritament li deuen ésser tramesos per mi los 

> tributs a Lyguro, puix que té un tan resplandent 
» carvoncle en la súa posada. > Y així, despedint 

[v.] dins * poch temps a Isop, trames alegrament lo tri- 
but a Lyguro. Tornat Isop en Babilonia, recita al 
rey Lyguro tot lo que li havía seguit en Egypte. Y 
presentant-li lo tribut de Neptanabo, maná lo Rey 
que fessen, a semblanca d'Isop, d'aquell or una be- 
llíssima imatge. No passá molt temps que, desijant 
veure Isop lo fértil y bellissim imperi, de gracia 
suplica al Rey que li donas llicencia pera fer la pe- 
regrinado súa, prometent-li tornar prestament y 
despendre en servey seu tot lo restant de la súa 
vida. A la qual suplicació consentint lo Rey, feu lo 
desijat viatge; y així, discorrent per totes les bellís- 
simes ciutats de Grecia, comunicant la súa altíssi- 
ma intelligencia acquirí grandíssima honor y fama. 
Y finalment, arribant a la ínclita ciutat de Delfos, 
8 



5* 



LES FAULES D ISOP 




vist que era poch reverit deis qui habita ven en aque- 
lla, los dix en aquesta forma : c ¡ Oh sapientíssims 

* hómens de la famosíssima ciutat de Delfos 1 Par- 
» me que siáu semblant a l'albre, que quan está ra- 
» higat en térra sembla gran, mas si es posat en 

> mar, par una mínima centella. Així, essent jo ab- 
» sent de vosaltres, pensava que excediu en sapien- 

> cia a tots los hómens, mas ara que us veig, tinch 

* certitut que excediu en ignorancia a tots los qui 
» viuen. » Ohides aqüestes aprobrioses paraules per 
los de Delfos, conceberen contra Isop grandíssima 
ira, dihent : « Aquest, restant ensuperbit de la se- 
» quela que ha tingut en les altres ciutats, se elevará 
» ab les sües faules, similituts y metáfores, en tanta 
» el[ev]ació y superbia, que volrá usurpar entre tots 
» nosaltres de la nostra excellentíssima ciutat [l'auc- 
» toritat] suprema. » Y per co, concordant entre ells 
de matar a Isop, imaginaren un fraudulent engany, 
imposant-li que era encorregut en crim de sacrilega 
y servada oportunitat y temps, volent partir Isop de 
la ciutat, li posaren amagadament dins la súa roba 
una riquíssima copa del temple d'Apollo. Mas Isop, 



(26) 



LA VIDA DE L'lSOP 



59 



>7) 



HÍ^^^^S 








¿p 







[/. 23. ] no sabent lo inich engany d'*aquells, partí pera la 
ciutat de Fócida; empero seguint-lo los delfians, 
ab grandíssima impetut y furor lo prengueren. Y 
trobada en la súaroba la bellíssima copa, enculpant- 
lo d'un tan ne- 
fandissim crim, 
lo condemnaren 
a ignominiosa 
mort. Y volent- 
lo Uancar de la 
sumitat d'un al- 
tissim mont, su- 
plicant-los Isop 
queunpochl'es- 
coltassen , co- 
mencá a entonar 

ab adolorada veu aquests salutífers exemples : « En 
» lo temps que'ls irracionals animáis estaven en pa- 
» cífica tranquilitat y concordia, confederant-se la 
» Rata ab la Granota, la convida a sopar. Y essent 
»en una secreta cambra hont hi havía pa, mel, 
» figues y moltes altres delicades viandes, dix la 
» Rata a la Granota: « Elegeix de totes aqüestes de- 
» litoses viandes la que't será mes accepta. » Y així, 
» menjant ab grandíssima jucunditat y alegría, de- 
» maná aprés, en gracia, la Granota a la Rata, que 
» puix la havía feta participant del seu solemne con- 
» vit, que vingué[s] a delitar-se ab ella en la súa es- 
» peyosa bassa, y, per que passás mes segura, que lli- 
» gas lo seu peu al d'ella, de forma que sens algún 
» recel arribas a la súa sumptuosa posada. La ig- 
» noranty grossera Rata, donant-se a les enganyoses 
» paraules de la Granota, lligá lo seu peu al de aque- 

> lia. Mas saltant prestament la Granota en l'aygua, 

> y nadant ab intentissim delit per la profundíssima 



6o 



LES PAULES D ISOP 



> bassa, trevallava en ofegar-la. Per hont, cridant ab 
» espantables crits la Rata, clamant-se de la iniqua 

> decepció de la Granota, fonch sentida del fame- 

> jant Milá, y vehent les dues en l'aygua, foren final- 
» ment per aquell devorades. Així vosaltres qui 
» exerciu en mi, sens causa, la vostra crudelíssima 
* ira, seréu devorat, en venja mía, per los de Gre- 

> cia y Babilonia. » Los quals, ohint les menaces 
d'Isop, no's curaren de deixar lo, ans procuraren de 
portar-lo a la penya ahont despenyar-lo volíen. Mas 
Isop, repugnant, fugí de les mans de aquells y aná- 
se'n al temple de Apollo, y puja sobre l'altar, pen- 
sant salvarse; y no li apronta, car los de Delfos per 
forca y cruelment del temple lo se'n portaren, y 
ab gran impetut y velocíssima furia lo portaren a 
despenyar. Y Isop, ventse portar així ab tanta ver- 
gonya y deshonra, dix : c Ciutadans de Delfos, no 
» miréu a mi, mas miráu que deshonráu la casa de 
» Apollo, déu vostre, en la qual me só retret per sal- 
» var me, y vosaltres de aquella me havéu tret, guar- 
» dant poch la honra de aquell. » Y aquells, no 

volent escoltar 
les súes parau- 
les, * molt velo- 
císsimament lo 
portaren a la 
mort, lo qual los 
deya estes pa- 
raules : « ¡ Oh, 

> ferocíssims hó- 
t mens de Del- 

> fos, atenéu a 

> les justes ad- 
» monicions míes I Una púdica y honrada dona, 

> tenint una imprudent y folla filia, continuament 




K 



!»«) 



LA VIDA DE L'lSOP 6 1 



> suplicava los déus que li donassen seny y pruden- 
» cia. Mas, perseverant la folla y indiscreta donzella 
» en les súes impertinents inepcies, vehent un rús- 
» tech pagés qui satisfeya al seu libidinós apetit ab 
» una diforme somera, volgué saber de aquell lo que 
» feya, Y responent-li que posava seny a la somera, 
» la bestial donzella, vist que aquell donava a Pirra- 

> cional animal lo que la mare suplicava tots jorns 
» ais déus per ella, li dix que si ell li posava seny 
» sería molt ben remunerat de sa mare. La qual 
» insensada demanda ohint-se de l'inich pagés, sú- 
» bitament la viola. Per hont, vent-se la defallida 
^ donzella violada y corrumpuda, ana ab inte[n]sa 
» leticia a sa mare, dihent-li : « Deixa de importunar 
» los déus per lo meu seny, que ja'l me ha infundit 

> un jove. » Mas, sabent la entrestida mare lo des- 
» astrat cas de sa filia, lamentava ab amaríssims 
» plors la follía que per lo seu poch seny en ella 
» augmentat havía. Advertíu, donchs, vosaltres de 
» Delfos, a les míes sentides metáfores. Un llaura- 
» dor, envellint-se en los camps, desijós de veure la 
» populosa ciutat, prega sos parents que lo hi por- 
» tassen. Per hont, posant-lo en un carro guiat per 
» dos ásens, li mostraren lo camí de la ciutat, di- 
» hent que no podía errar-lo. Mas, comovent-se una 

> turbulent revolució de vent, ofuscada la térra 
» per la comoció de la polg, erra lo camí. Y pen- 

f. 24.] » sant anar a la ciutat per am*pla y segura vía, 

> fonch portat deis ásens a una perillosa penya. 
» En la qual, vent se ab tan grandissim perill, al- 
» gant les mans al cel, exprimí aqüestes paraules : 
€ ¡ Oh, immortal Júpiterl jno sé en qué he ofés la túa 
t magestat, que així has volgut que sía dilacerat 
» per ignominiosos ásens ! » Atenéu encara, | oh 
» crudelíssima gent de Delfos I a esta succinta simi- 



62 



LES FAULES D ISOP 



> litut mía. Un home, amant libidinosament a sa 
» filia, trames sa muller a casa de sa germana. Y res- 
» tant tot sol ab sa filia, li roba sa virginitat súa. Em- 

> pero vent-se la adolorada donzella així violada 
» per son pare, li dix: «Pus prest elegiría reportar 

> aquest dany de tots quants hómens son en la uni- 
» versa térra, que de tu qui es mon pare. » Així jo, 

> dix Isop, elegiría pus prest sotsmetrem a tots los 



\( 




%0L 


&\ 










1 


h§ 






YTiifcJS'il Ík 
















'inwrff 




S5^ 




v\\ 






^^8 


Ifl Vil 

ciiJifflJil 


i 


"^' 




















vlfeS 






llpl^^ 






\¿iOSW 




&In2£ 




S§íta^5^\ 



J (»9) 



> gravíssims perills de la mar, que morir per mans 

> vostres ab oprobriosa infamia. Y per co requir ais 
» immortals déus, puix jo muyr immune de culpa 
i que facen de mi crudelíssima venja. » Mas la fero- 
císsima gent de Delfos, no volent eixaudir-lo, lo Nan- 
earen de Valtra [alta] muntanya. Y així fina lo sa- 
pientissim Isop los seus benaventurats díes. Empero 
tan grandíssima fam y pestilencia aprés de la mort 
d'aquell assaltá los de Delfos, que james pogueren 
obtenir remey deis immortals déus, fins que feren a 

Isop una bellíssima imatge, punint ensemps 

crudelíssimament ais qui havíen perpetrat 

la injusta mort súa. 



[V. 



LLIBRE PRIMER 






DE LES 



FAULES DISOP 



(30; 



Faula .i. — Del Gall y de la 
Margarita 



preciosa 







M 



L° vigilant Gall, cercant ab que pogués satis- 
fer a la súa intollerable fam, trobá una pedra 
preciosa en un impertinent lloch immunde. A la 
qual destina ab alta veu aqüestes paraules : « j Oh 
» inestimable pedra! ¿quí t'ha posat entre tanta tur- 
» pitut y llegesa? Si algún sedejant avar te ios ven- 
» gut a l'encontre, ab major jucunditat te rebera; 
» que pera mi, mes me aprontara un minim gra de 
» mili que tota la túa incomparable excellencia. » 
Descriu lo sapientissim Isop aquesta primera fau- 
la, contra'ls lectors de aquest scientífich llibre, los 
quals, no gustant de aquell la interior allegoría, no 
comprenen la estrema riquesa de una tan admira- 
ble y preciosa Margarita. 



Llegir y no 
entendre 
es menys- 
preu. 



6 4 



LES PAULES D'lSOP 



Faula .ij. — Del Llop y del mansuet 
Anyell!! 



Poch apro- 
Jita rahó 
m veriiat 

ab lo inich. 




Lo simple Anyell y lo ferocissim Llop, venint a 
un profunde riu per beure, se trotaren im- 
pensadament en aquell. Lo humil Anyell bevía un 
poch mes baix que'l famejant Llop. De hont, per 
damnificar a 1' Anyell, li dix lo Llop * ab furioses 
paraules : « i Per qué maliciosament me has enter- 

> bolit l'aygua? » Respós lo benigne Anyell: c¿Cóm 
» te puch jo enterbolir l'aygua que discorre del 
» lloch hont tu beus allá hont jo bevía? » Mas lo 
inich Llop, no curant de la innocencia del mansuet 
Anyell, li dix : « ¿ Per qué'm respons ab tan super- 

> bioses paraules ? » Respós lo Anyell : « No creya 
» jo enujarte. * Dix llavors lo Llop, mirant lo Anyell 
ab indignada vista : t Pochs díes ha que fuy així 
» aprobriat de ton pare. » Respós lo Anyell: c¿Quál 
» rahó vol que reporte jo la pena del oprobi de 
» mon pare? > Dix llavors lo Llop, aplicant-li altra 
nova culpa : c ¿ Per qué m'has destrohit, pasturant, 



(31) 



LLIBRE PRIMER 



65 



» la heretat mía? > Respós lo Anyell : « Si encara 
» no tinch dents pera pasturar ¿en qué t'he pogut 
» ofendre? » Dix finalment lo Llop : c Ab tot que 
> jo tinga alguna resposta pera les túes justes escu- 
» ses, no deixaré per go de dilacerarte. » Y així, de- 
vorant ab impetuosa furia lo mansuet Anyell, mí- 
serament li lleva la vida. Instroeix aquesta faula que 
en los inichs y perversos no preval alguna rano, 
sino sois la crudelíssima rapinya y violencia. 



Faula .iij. — De la Rata y de la Granota 



(32) 



v. 




Aquell que pensa mal y coses contraríes de 
bé contra altre, no pot fugir de pena, segons 
en la present faula clarament se mostra. Volent una 
Rata passar un riu, demaná remey a la Granota, la 
qual, vista sa petició, ab fictes *paraules li dix que 
era molt contenta de ajudar-li y posar-la molt se- 
gurament, imaginant entre sí de ofegar-la y matar- 
la. Y dix-li : « Per que passes mes segurament, lliga- 
» ras la túa cama a la mía, per que no cregues que't 
9 



Molts per 
fer mal a 
altre re- 
hén dany. 



66 



LES FAULES D'lSOP 



» desempare en lo perill. i Yla Rata, crehent ses 
blanes paraules, deixá-s lligar ab ella; y així entra- 
ren, y plegats al mig del riu, la Granota comenta a 
metres al fons de l'aygua per ofegar a la desventu- 
rada Rata, la qual ab les mes forces que podía se 
sostenía demunt l'aygua; y estant en aquesta profi- 
dia, sobrevingué un Milá y ab ses ungles prengué 
arrebatadament la Rata que's mostrava sobre l'ay- 
gua y portá-se'n a la Granota que ab ella estava 
Hígada, y així'ls feu trocos y'ls se menjá. La signi- 
ficado de aquesta faula es, que aquells que pensen 
mal y dany ais altres, posant-ho per obra avegades 
destroeixen a sí mateixos per fer mal ais altres. Y 
així pereixen los que ab especia de fer bé fan mal. 



Faula .iiij. — Del Mostí y ¡de la Ovella 




Un ferocissim Mostí, demanant a una mansue- 
ta Ovella certa quantitat de pa que pretenía 
haver-li prestat, la Ovella negava totalment haver- 
la rebuda. Y alterquant en aquesta forma, vingue- 



LLIBRE PRIMER 



6 7 



ren davant lo prudentissim Jutge. En presencia 
del qual, preposant lo inich Mostí la súa fraudulo- 
sa demanda, y essent-li contradit per la simple 
/. 26. J Ovella, lo Mo*stí se oferí probar la súa petició ab 
auténtichs testimonis. Y encontrant lo Llop, lo Buy- 
tre y lo Milá, los prega que testificassen de fals 
contra la miserable Ovella. Los quals, assistint da- 
vant lo Jutge, afermaren la Ovella haver rebut del 
Mostí lo pa que aquell pretenía. Per lo testimoni 
deis quals, condempnant lo decebut Jutge la inno- 
cent Ovella, aquella no tenint ab que pagar lo just 
preu del pa al Mostí, a la fí tresquillant-se la llana 
paga ab aquella lo que no devía. Per hont, sofrí in- 
tollerable fret, aquell crudelissim ivern la trista. 
Amonesta aquesta faula, que los hómens inichs y 
malívols no pensen sino en damnificar, ab cavillosos 
enganys, los mansuets y simples. 



Faula .v. — Del Gcq y de la Carn 



(34) 




Qui tot ho 
vol tot ho 
pert. 



68 



LES FAULES D'lSOP 



Un famejant Gog, portant un troc. de Carn en 
la boca, passá per un clarissim riu, y vehent 
la ombra de aquella en la profunditat de l'aygua, 
semblant-li que la que veya era major que la que 
ell tenía, mogut de estrema cobdicia la volgué pen- 
dre. Y obrint la boca, li caygué la que por*tava; 
de forma que perdé lo cert por lo incert. Mostra 
aquesta faula, que l'home no déu deixar lo que té 
ab certitut per lo que está en dubte, encara que lo 
que creu obtenir parega ésser molt mes que lo que 
ell posseheix; sino seguir-se ha en ell lo comú vul- 
gar, que diu (y així segons lo proverbi comú) : 
c Qui tot ho vol tot ho pert. » 



v. 



Ab ton ma- 
jor no par- 
tes peres. 



Faula .vj. — Del ferocissim Lleó, de la 
Cabra, de la Vaca y de la Ovella 




* T a Cabra, la Vaca y la Ovella feren companya 

1 v ab lo feroc. Lleó. Y com, discorrent per les 

aspres muntanyes, prenguessen un velocissim Cer- 



LLIBRE PRIMER 



6 9 



vo, feren d'ell quatre parts. Y volent pendre cascú la 
súa part, y aprés fer tres de la quarta, dix lo fero- 
cissim Lleó: «La primera part es mía; la segona me 
> pertany perqué só de major fortitut que vosaltres; 
» la tersa me pervé perqué correguí ab major velo- 
» citat y furia; y qui tocará la quarta tinga-m per 
» capital enemich. » Persuadeix aquesta faula, que 
l'home no déu fer companya ab algú de major con- 
dició que la súa, perqué tota la ponderosa cárrega 
recolzará sobre'ls seus débils muscles, y portar-se'n 
ha utilitat lo arrogant superbo. 



Faula .vij. — De l'astut Lladre 

Y DEL RADIANT SOL 




Era un famosissim Lladre, y volent-lo casar los 
seus afectáis amichs, dix-los un filosof aquest 
maravellós exemple : « En temps passat delibe- 
i rant se casar lo Sol, totes les nacions de la uni- 
» versa térra, volent perturbar semblant matrimoni, 



7o 



LES PAULES D ISOP 



f posaren la súa prejudicial clamor davant l'immor- 
t tal Júpiter, dihent : € j Oh immens Júpiter ! mógat 
» a misericordia lo nostre grandissim dany, que ara 
> que no es lo Sol sino únich, som estremament ve- 
» xats deis seus ardentíssims raigs, ¿ qué sería de 
» nosaltres si filis procrea va? » Denota aquest sub- 
til exemple, que los hómens no deuen afavorir los 
inichs y per*versos, mas perturbar que en les súes 
enganyoses cavilacions no augmenten. 



Faula .viij. — Del Llop y de la Grúa 




Un famejant Llop, devorant una^fera, sevli en- 
travessá un os en la gola. Y prometent gran- 
díssims donatius a la Grúa si ab lo béch lo delliu- 
rava d'un tan grandissim perill, la benigne Grúa, 
moguda a pietat, trahent l'ós de la gola, presta- 
ment lo remedia. Mas requerint aprés la Grúa al 
Llop que la remuneras del fatigós trevall, respós 
aquell : < jOh ingrata y maligna Grúal ¿no't re- 
» cordes que tenint lo cap dins la mía boca te podía 



(37) 



LLIBRK PRIMER 



71 



» degollar si volguera? Donchs ¿quina altra remu- 
» neració pot ser de major estima que aquesta? » 
Descobre aquesta faula que lo servey que's fa a 
l'inich tostemps resta inremunerat. 



(HE Faula .ix. — De les dues Goces 




Una astuta Goca, essent prenyada y no tenint 
lloch hont pogués parir, prega a una altra 
Goga que la acullís en la súa posada. Aprés humils 
prechs de la qual, consentí [la] altra Goca; y així, pa- 
rint en sa casa, satisfeu a la necessitat súa. Empero 
aprés d'haver paritlaGoca y estantja pera poder ca- 
minar ab sos filis sens algún recel de la vida, essent 
requesta per l'altra que se'n tornas a la súa posada, 
respós la partera que no volía. Y vehent * aquella 
que ab tanta afabilitat la havía rebuda la súa des- 
cortesía, volgué volentment foragitarla. Mas res- 
ponent-li la partera ab grandíssima furia, li dix en 
aquesta forma: « Si les túes impetuoses forces bas- 
» taran a foragitar-me, [te tornaría lo teu lloch]; 



No acuites 
a altra en 
ton colo- 
mer. 



7 2 



LES PAULES D ISOP 



» sino, presta paciencia y cerca altra posada. * Ex- 
horta aquesta faula que per negunes afables parau- 
les devém acollir a negú ni deixar-li lo que'ns es 
propri, perqué sots la dolcor de la mel se enclou la 
amaríssima amargura. 

Faula .x. — De l'Home y de la Serp 



Devém 

perdonar a 

Vignorant 

y castigar 

al mal. 




* "T?ent crudelissim fret en lo temps de l'espanta- 
XP ble ivern, un benigne Home, mogut a pietat, 
acollí en la súa posada una Serp, alimentant-la deis 
seus propris béns. Seguís que sobrevenint lo calo- 
rós estiu, la verinosa Serp se comengá a malignar 
contra'l cortés Home; y volent foragitar aquella de 
la súa posada, la ingrata y crudelíssima Serp, con- 
trastante ab védnosos mogos, jamás volgué obe- 
hir-lo. Mostra aquesta faula, que los inichs en lloch 
de remunerar los que'ls benefiquen, se indignen 
mes contra aquells, de forma que per salutífera tria- 
ga los donen mortífer veri, y per incomparable de- 
lit, intollerable pena, y per fidelíssima pietat, frau- 
dulós engany. 



[V. 



LLIBRE PRIMER 



73 



¡Faula .xj. — De l'espantable Lleó 

Y DE L'lNSENSAT ASE 




Un presumptuós y insensat Ase, anant per un 
aspre camí, encontrá un espantable Lleó. 
Y inclinant-se a ell, lo saluda ab una oprobriosa 
rialla. Per hont, indignant-se lo ferocissim Lleó, li 
dix en aquesta forma : « Sino que mire que ensut- 
» ziaria les míes reals mans en inmunde y turpíssi- 
» rna sanch, jo faría de tu crudelíssima venja. * 
Amonesta aquesta faula, que ais insensa«is ignorants 
fácilment los devém atorgar venia ; mas ja per $o 
no'ns devém deixar de resestir a les impertinents 
inepcies deis qui, volent-se egualar ab los qui son 
mes dignes que ells, volen aprobriar aquells qui, en 
comparació d'ells, son divináis hómens. 



La bona 
obra feta 
al mal 
home no 
aprofita. 



Faula .xij. — De les dues Rates 

Una Rata que habitava en una populosa ciu- 
tat, discorrent per l'univers, fonch receptada 
de una altra Rata que trobá en lo camí. La qual, 



74 



LES FAULES ü'lSOP 



Más val pa 

eixut sin 

temor que 

%a1lin.es ab 

temor. 




portant-la a la súa pobra caseta, la convida a bello- 
tes y faves, les quals ella tots anys con*servava. Y 
d'allí a poch temps, havent acabat la Rata de la 
ciutat lo seu peregrinatge, tornant per allí hont la 
Rata que li havía fet tan bon aculliment tenía la po- 
sada, li demaná[W] de gracia, per que li pogués sa- 
tisfer lo servey que de aquella rebut havía, que se'n 
vingués a la ciutat ab ella. La qual, deliberant com- 
pláure-la, voluntariament se'n ana en companyía 
súa. Y essent arribades a la ciutat, posant la Rata 
de la ciutat a l'altra en una cambra hont ella habi- 
tava, la qual estava plena de exquisites y delicades 
viandes, li dix que['s] sacias ab aquelles. Seguí- s que, 
menjant ell[e]s ab grandissim plaher, vingué súbita- 
ment lo dispenser, y obrint la porta de la cambra, 
sentida la remor, les Rates fugiren. Y ignorant la 
estrangera Rata los llochs hont se havía de salvar, 
acampa ab grandissim perill. Mas anant se'n dins 
poch temps lo dispenser y tornant elles al seu deli- 
tos menjar, dix la Rata de la ciutat a l'altra: « ¿De 
» quina turbació es estada afligida? No tingues te- 
» mor y menja ab alegría, que res no'ns pot noure. » 



LLIBRE PRIMER 



75 



>•] 



Y respós 1'altraRata: «Tu que no tems aquests gra- 
» víssims perills per la consuetut en que'ls tems 
» cascún día, menja sens alguna temor; que jo men 
» vull tornar a la mía pobra posada, hont, sens al- 
» gún recel, del poch que tinch me contente. » In- 
crepa y reprén aquesta faula aquells qui s apropin- 
quen ais reys ¡y] princeps, pera que aconseguesquen 
algunes dignitats mes del que requir la súa condi- 
ció y natura, y instrueix apetir la descansada vida 
de la tranquilla pobresa, perqué mes val possehir 
ab * repós lo poch que la una má pot pendre, que 
[lo que] les dues poden acquerir ab traballosa aflic- 
ció de ánimo. 



Faula .xiij. — De la Águila y de la 

ENGANYOSA RáBOSA 




La volant y llaugera Águila, prenent los fflls*a 
una astuta Rabosa per alimentar los seus, 
la Rabosa seguint aquella, la suplicava que'ls hi res. 
tituhís. Mas la arrogant y superbíssima Águila, 



Mes val 
enginy que 
forfa. 



7 6 



LKS FAULES D'lSOP 



menyspreant los prechs de la Rabosa, may la vol- 
gué complaure. Per hont, indignant-se la menysprea- 
da Rabosa, presa certa palla y llenya, circuhí l'ar- 
bre hont l'Aguila tenía sos filis, y portant foch, en- 
cengué en aquella ardentíssimes flames, les quals, 
aplegant fins a la sumitat de l'arbre, abrasaren lo 
niu ensemps ab los filis de l'Aguila. De hont la su- 
perba Águila, per estalviar un tan perillos incendi, 
hagué a restituhir los filis a la adolorada Rabosa. 
Exhorta aquesta faula, que no devém damnificar los 
humils, perqué no facen en nosaltres crudelíssima 
venja, y del seu dany no reportem per Nostre Se- 
nyor Déu punició eterna. 



Faula .xiiij. — De l'Aguila, del Caragol 

Y DEL CORB 



Mes val 

enginy que 

forfa. 




Una velocíssima Águila, prenent ab les súes 
crudelíssimes arpes un rich Caragol, no'l se 
podía menjar perque's posava dins la closca. Se- 
guí-s que, passant per allí *un Corb, vista la neces- [/ jo. ] 



LLIBRE PRIMER 



77 



sitat de l'Aguila, li dix : c Si no uses de ingeniosa 
» astucia james obtendrás lo que desiges. » Y pro- 
metent-li llavors la velocíssima Águila part de la 
presa, lo prega molt que li consellás lo que devía 
fer en la súa necessitat estrema. Ais prechs de la 
qual, consentint lo astut Corb, li consellá que, vo- 
lant lo mes alt que pogués, deixás caure lo Cara- 
gol sobre alguna aspra roqua, per hont, rompent-se 
la closca, poría saciar-se ensemps ab ell de la súa di- 
ficultosa caga. Per lo qual inich consell, perint lo 
miserable Caragol, fonch devorat deis seus dos cru- 
delíssims enemichs. Demostra aquesta faula, que 
moltes coses se fan ab industriosa prudencia, que 
may se poríen acabar ab nenguna corporal forga. 

Faula .xv. — Del vanagloriós Corb 

Y DE LA ESTUTA RABOSA 



44) 




Un famejant Corb, prenent un formatge d'una 
finestra, lo porta sobre un altissim arbre. Y 
essent vist de una astuta Rabosa, apetint lo format- 



QuVt lloa 
del que no 
tens, te vol 
enganyar. 



78 LES FAULES ü'lSOP 



ge, comenta a lloar lo Corb ab paraules enganyo- 
ses, dihent-li en aquesta forma: tjOh bellissim ocell, 
» excedint a tots en resplandent color y bellíssima 
» forma, no es algú de tots los ocells qui a tu se 
» acompare! Sois en una cosa te ha prejudicat na- 
» tura, que si així com te ha donat tanta pulcritut y 
» bellea te hagués donat la veu clara, obteníes per 
» cert entre tots ells la universal monarquía.» De les 
quals fletes *y dissimulades llaors gloriejant-se va- 
nament lo indiscret Corb, súbitament comenta a en- 
tonar lo seu acostumat cántich. Per hont, obrint la 
boca, prestament li caygué lo formatge, lo qual, 
ans de tocar en térra, fon en les mans de la enga- 
nyosa Rabosa. Y menjant-lo davant ell, li feu re- 
portar condigne satisfacció de la súa ensensada va- 
nagloria. Denota aquesta faula que a nengún discret 
li deuen plaure vanaglorioses paraules, perqué de 
la vanagloria insurt graví[«]ssima dolor y tristicia. 

Faula .xvj. — Del decrepit Lleó, del 

PORCH, DEL THORO Y DE L'ASE 

* TZ? ssent ja pervengut lo f eroc Lleó en la edat 
Iv decrépita y sens alguna forca, arriba allí hont 
ell habitava un Porch saivatge, lo qual per ésser 
estat delacerat de aquell en temps passat, feu en lo 
debilitat Lleó crudelíssima venja. Y dins poch 
temps, arribant un ferocissim Thoro, feu en lo Lleó 
lo que havía fet lo Porch; y finaíment sobrevenint 
un pusillanim Ase, li dona en lo front dues amarís- 
simes coces. Los quals oprobriosos danys essent 
pacientment rebuts del Lleó, dix aqüestes paraules: 
« Quan excellía en mi tota la mía pulcritut y incom» 
» parable forca tots me honraven y reveríen, puix 



LLIBRE PRIMER 



79 




> ab aquella doní'ls molt salutífer adjutori, en tant 
» que la mía gloriosa fama incutía terror en tota la 
» universa térra; empero ara que les míes forces son 
» ja debilitades, essent perduda la mía honor y glo- 
» ria, aquel ls a qui jo afavoría me damnifiquen. » 
Instrueix aquesta faula, que los qui son constituhits 
en alguna mundana dignitat deuen ésser humils y 
afables, recordant-se que poden caure de la sumitat 
de aquella. Y si no acquereixen amichs en lo temps 
de la prosperitat, serán perseguits y oprobriats de 
aquells a qui haurán vexat ab violencia. 



W. 



Faula .xvij. — Del dement Ase 

X DE LA AFABLE GOCETA 

Essent vist per un dejectat Ase que son senyor 
feya grandíssimes festes a una simple Goceta 
per las caricies que aquella li mostrava, dix en sí 
mateix aqüestes paraules : « Si * aquest xiquet ani- 
» mal es amat en tan alt grau de aquest qui'ns se- 
» nyoreja, quant mes li guanyaré jo la voluntat si 
» li fas algunes enamorades festes, com jo en mol- 



8o 



LES FAULES D ISOP 



Ningú se 

den entre- 

metre en lo 

que noli 

pertany. 




* tes singularitats a la Goceta excellesca. > Y ima- 
ginat per aquell un astut remey, venint un jora lo 
senyor a la súa posada, sortí prestament de l'esta- 
ble, y corrent vers aquell, ab innumerables coces 
li posa ses mans sobre'ls muscles, comencant-lo a 
llepar com la Goceta. Per hont, ultra la súa podero- 
sa cárrega, li ensutziá tota la roba. Mas cridant lo 
senyor ab espantables crits y demanant adjutori, 
fonch per los escuders de aquell ferit de tan crude- 
líssimes bastonades, que'l deixaren ja quasi mort 
sobre la térra. Persuadeix aquesta faula, que algú 
no déu exercir altre del que requir la natural con- 
dició súa, sino seguir-li ha així com a Tinsensat 
Ase, que, volent fer altre del que'l seu natural no 
requerirá, passá perill de perdre la vida. 

Faula .xviij. —Del misericorde Lleó 

Y DE LA PRESUMPTUOSA RATA 



Dormint un Lleó en un profundo barranch, 
les rates que habitaven en aquell concorre- 
gueren allí hont ell dormía. Y saltant a cas afortuhit 



LLIBRE PRIMER 



81 



(47) 




una de aquelles sobre'l Lleó, fonch per aquell súbi- 
tament presa. Mas la miserable Rata, vent-se en les 
espantables arpes del ferocissim Lleó, lo suplica ab 
humils paraules, puix no havía errat per malicia, 
que li hagués misericordia; y lo Lleó, vent que de 
la venja de una mínima Rata no reportaría alguna 
honor y gloria, puix acquereix major triumfo lo qui 
lliberta algú podent-lo matar, que lo qui vens * al 
seu esforcat enemich, delibera llibertar-la. De la 
qual summa llibertat, fent-li la Rata innumerables 
gracies, torna alegrament a la súa pobra posa- 
da. Seguí- s, poch temps aprés, que enllacant-se lo 
ferocissim Lleó en un perillos llac, fonch sentit de 
la llibertada Rata. Y socorrent-lo prestament per 
la mercé que de aquell rebut havía, comencá a ro- 
segar lo llac; que'l miserable Lleó detenía; de for- 
ma, que dins poch temps lo lliberta. Amonesta 
aquesta faula, que nengú james déu damnificar ais 
de flaques y débils forces, perqué algunes 
vegades los de major condició son 
subsvenguts deis inferiors 
y mínims. 



ii 



82 



LES PAULES D'lSOP 



El renega- 
dor no es 
ohit deis 
sants. 



Faula .xix. — Del xich Milá y de 

LA DISCRETA MARE 



— ;■ i i ' ' 






^^^^^^m 


: ^£**»s^ s &*&^¡¿í 




^üte¿ - ^-3 


^^^ m ^'> 



UN xich Milá, essent vexat per gran temps de 
una mortífera malaltía, prega humilment a 
'sa Mare, destillant deis seus ulls vives llágrimes, 
que peregrinant per los temples deis Déus fes in- 
numerables \ots y promeses perqué acquerís sani- 
tat. Al qual respós l'aflicta Mare : « Mes sería que 
» contenta de adherir al que'm supliques, mas tinch 
» recel que en res no t'aprofitaría; perqué havent 
» tu destrohit los sumptuosos temples y ensutziat 
» los altars, no deixant exercir james los divináis 
* sacrificis, tinch per impossible de obtenir lo que 
> desiges. » Refereix aquesta faula, que los inichs 
hómens, quan son punits de la justicia divina, 
james serán ohits de aquella fins que 
de les súes iniquitats fassen con- 
digna penitencia. 



(48) 



LLIBRE PRIMER 



83 



v.} *Faula .xx. —De l'astut Calador y de 

LA MANSUETA CADERNERA 



(49) 




UN astut Calador, anant un jora a cagar, prés 
una simple Cadernera; la qual, vent-se així sú- 
bitament en les súes mans, li dix aqüestes paraules : 
« Si jo hagués previst los teus inichs paranys, no bas- 
» taves tu a pendrem.» A la qual respós lo Cacador: 
c Així prench jo ais qui deis meus astuts enganys 
» no's recelen.» Demostra aquesta faula, que'ls hu- 
mus y simples se deuen continuament guardar deis 
inichs y perversos, sino trobar-se han impensada- 
ment presos de les sues enganyoses trampes. 



No viu 
mes lo bo 
de quant 
lo traydor 
vol. 



Faula .xxj. — De la prudent Oraneta 

Y DELS INDISCRETS OCELLS 

Vist per tots los Ocells que'ls llauradors cultiva- 
ven los camps y sembraven llí en aquells, 
no recelant algún dany, ho menysprearen. Mes la 



84 



LES FAULES D ISOP 



Qm no 
pendra lo 
bon consell 
se peni- 
dirá. 




prudent Oraneta, comprenent de aquells lo univer- 
sal prejuhí, dix-los : « \ Oh cechs, ignorants que no 
entenéu lo perill que'ns resulta de aquesta agricul- 
» tura: tot aquest artifici se fa en nostre detriment 
» y gravissim oprobril Perqué del llí se farán filats 
» y llacos, ab los quals serém presos artificiosament 
> deis hómens. Y per go sería de parer, ab lo meu 
* pobre consell, que Terradiquém ans que pullu- 
» *le. » No volgueren creure los indiscrets Ocells a 
la prudent Oraneta, per hont, entrant-se'n aquella 
en les populoses ciutats, elegí viure segurament 
en aquelles, deixant sotsmesos tots los altres igno- 
rants Ocells ais gravíssims perills deis innumera- 
bles filats y llacos. Increpa aquesta faula aquells 
qui, estant pertinaces en les súes propies opi- 
nions, no's volen sotsmetre al consell 
deis prudents hómens, per hont tots 
jorns se troben presos en quasi 
infinits llamos. 



[/• 33. 



LLIBRE SEGÓN 



DE LES 



FAULES D'ISOP 



Faula .j. — De l'immortal Júpiter y de 

LES IMPRUDENTS GRANOTES 



5 1 , 



v. 




Les insensades Granotes, vivint ab tranquilitat 
en los marjals y basses, suplicaren al Déu Jú- 
piter que puix totes les nacions teníen rey, los do- 
nas un prudentisim príncep qui, regint-les, punís 
les que delinquissen. La qual rediculosa petició es- 
sent ohida per Júpiter, maná que'ls fos llancada 
en la ampia y espayosa bassa una grossíssima Diga, 
de l'impetuós colp de la qual admirant se les Gra- 
notes, fugiren totes alterades. Y poch temps aprés, 
alcant lo cap sobre l'aygua la una de aquelles per 
saber la causa de un tan grandissim estrépit, * vis- 
ta la pesada biga, crida totes les altres ; y ajustant- 
se ensemps, vingueren a inclinar-se al seu desijat 
príncep. Mas acostant-se a ell, vehent que era biga 
sens algún esperit de vida, pujaren sobre ell, y con- 



Lo bé no es 
conegut 
fins que es 

perdut. 



86 



LES FAULKS D ISOP 



cultant-lo ab los peus, lo oprobriaven en tot lo que 
podíen. Per hont, havent vist la inutilitat del seu in- 
fructuós Rey, tornant a suplicar lo Déu Júpiter que'ls 
ne donas algú que sabes refrenar los seus illícits ac- 
tes, Júpiter los trames una crudelíssima Cegonya, la 
qual les devorava totes. De hont, vehent les mise- 
rables Granotes la total destrucció súa, recorregue- 
ren plorant a l'immens Júpiter. A les quals respós 
aquell ab aqüestes paraules: cQuan me demanareu 
* rey, vista per mi la vostra innocent demanda, vos 

> doní la biga, la qual de vosaltres súbitament fou 
» menyspreada. Ara tolleráu ab paciencia lo gra- 

> vissim dany que, a instancia vostra, ab tanta so- 

> licitut havéu volgut encorrer. » Demostra aques- 
ta faula, que l'ignorant no té coneixenga del bé 
fins que'l mal lo crucía. Perqué déu se contentar 
cascú de l'estament en que Déu l'ha constituhit y 
no permetre que negú tiranament lo subjugue. 



Faula .ij. — Dels temerosos Coloms, del 

velocissim mllá y del crudelissim 

Falcó 






¡9 


$ 



(5*) 



LLIBRE SEGÓN 



87 



f-34- 



Espantant-se los simples Coloms del velocis- 
sim Milá, prengueren per protector, per de- 
fendres de aquell, al ferocissim Falcó. Mas comen- 
eant-los a devorar lo Falcó, fengint que ho feya 
per castigar los qui delinquíen, dix un antich Co- 
lom a tots los altres : « Mes fácils eren de compor- 
» tar los oprobriosos danys del Milá, que los de un 
» tal inich defensor que'ns destrueix y devora. » Ex- 
horta aquesta faula, que l'home déu obrar los seus 
actes ab prudencia, mirant lo succehi*ment de 
aquells; que millor es sofrir una poca de pena, que 
per rembre aquella caure en altra_ mes gravíssima. 



Faula .iij. — De l'astut Lladre 

Y DEL FIDELISSIM G09 




Lo que sa- 
biesa no té, 
per lo molt 
pert lo 
poch. 



Un astut Lladre, anant a furtar de nit, entra en 
una rica posada; y trobant en aquella un Goc 
que lladrava, li dona un poch de pa perqué no fos 
sentit. Al qual dix lo Goc : « ¿ Per qué'm dones 
> aquest pa ? { Mou-te alguna caritat, o dónes-lo'm 



88 



LES PAULES D'lSOP 



» per enganyar-me ? Y si tu lleves la roba y la vida 

> a qui'm sostenta, ¿hónt trobaré jo quí m'avide? 
» Per cert mes salutífer es pera mi lladrar que ser- 
» var silenci, perqué jo no sois lo present temps 

> contemple, mas lo esdevenidor imagine. » t ¡ Oh 

> fidelissim Goc (respós lo Lladre), que per conser- 
» var-se en la súa fidelitat no vol adherir a les en- 
» ganyoses persuasions míesl > Consideren aquesta 
entricada faula, aquells qui sois per un delitos 
menjar se aconorten de perdre la vida y renóm de 
gloriosa fama. 

* Faula .üij. — De la Truja partera [v.\ 

Y DEL FEROCISSIM LLOP 



Qui creu 
páranles 
afectades, 
burlat es 
mol tes 
vegades. 



"~^WÍM^ 




iMwSS¡^vi 


i—, V^wSlL 


W'QIIü^^S^ 








kS^l MsS^É^^P^f^ iSáSov^Ss»^ 




WWF 





Parterejant una bellíssima Truja, per la súa 
pobra posada vingué a ella un fraudulent 
Llop, dihent-li : c Germana y amiga mía, pareix ab 
alegría que jo't ministraré en tot lo que'm será pos- 
> sible. t Mas la discreta Truja, entenent les enga- 
nyoses paraules de Tinich Llop, no volgué acceptar 



(54) 



LLIBRE SEGÓN 



8 9 



los seus serveys, ans, dihent-li que s'apartás de allí 
perqué parís sens vergonya, se despedí de aquell. Y 
així parí sens algún recel; lo que no haguera fet si 
creguera al ferocissim Llop, que ensemps ab sos filis 
la haguera devorada. Instroix aquesta faula, que no 
deuen atendré sois a la policía de les ornades parau- 
les, mas a la médulla, [y] intent de aquelles. Perqué 
sots la dolga y melliflua crosta moltes vegades se 
enclou una verinosa malicia. 



Faula .v. — De la Terra que donant 

ESPANTABLES CRITS PARTEREJAVA 




Donant espantables crits, quasi com a dona 
partera, la universa Terra, totes les nacions 
del món estaven alterades. Y íent innumerables 
ubertures per moltes parts de aquella, a la fí parí 
/. 35. ] una xiqueta rata, üel qual * ridiculos part, volant 
per l'univers súbitament la fama, feu convertir la 
espantable terror en oprobrioses rialles. Demostra 
aquesta faula, que'ls qui ab ferocíssims crits expre- 
meixen los seus conceptes, menacen y no firen. De 



Lo qui 
amenaza 
molí, fa 
poch. 



9 o 



LES FAULES D ISOP 



hont se segueix, que lo que en sí no es res, porta 
sovint grandíssima temor y espantable furia. 



Faula .vj. — Del mansuet Anyell 

Y DEL FAMEJANT LLOP 



Mes val 

Vestrany 

enpau 

que'l pa- 

rent en 

guerra. 




Pasturant un simple Anyell entre innumera- 
bles cabres, un famejant Llop se acostá a ell 
dihent-li : « Aquesta ab qui vas no es ta mare. » Y 
mostrant-li lluny de allí les simples ovelles. Respós 
lo mansuet Anyell : « No cerque jo la que'm con- 
% cebé, mas vull seguir com a natural mare aquesta 
i que m'ha criat y donat la vida. » Dix llavors lo 
enganyós Llop : t Ans a nos devém inclinar a la 

> mare natural que a la adoptiva. » « Veritat es 

> (respós lo mansuet Anyell), empero la mía natu- 

> ral mare per que visques mes quietament me acó- 
» maná a es*ta cabra, y per go no*m puch sepa- 
» rar de la súa companyía. » Denota aquesta faula 
que no hi ha cosa mes salutífera que lo prudent 
consell; per hont se déu elegir mes prest viure lluny 



LLIBRE SEGÓN 



91 



deis propinchs parents que de habitar entre aquells 
ab dissenció y continua pug[n]a. 



Faula .vij. — Del decrépit Llebrer 

Y DEL SOLÍCIT CALADOR 




Havent servit deligentment en la súa joventut 
un velocissim Llebrer a un solícit Calador, 
fet ja decrépit y quasi no podent moures, prés una 
bellíssima liebre. Y no podent-la teñir en la boca 
per la debilitat súa, súbitament li fugí. Per hont, mo- 
gut lo Cacador de intensíssima ira, li dix aqüestes 
paraules : « ¡ No sé per qué't vull alimentar, puix 
» no pots en res aprofitar-me ! » Al qual respós lo 
decrépit Llebrer : « Lo gravissim pes de la cansa- 
» da vellea me fa caminar ab tarditat. Recordé t 
» que en la joventut fíu mes del que podía. > Per- 
suadix aquesta faula, que lo qui en la joventut 
feu virtuosos actes no déu ésser opro- 
briat si no'ls pot exercir en la 
mísera vellea. 



9 2 



LES FAULES ü'lSOP 



Faula .viij. — De les temeroses Llebres 

Y DE LES ESPANTABLES GRANOTES 




Essent perseguides cascún día les temeroses 
Liebres de grandíssima multitut de gogos, 
deliberaren ans elegir mísera desesperado, que so- 
frir tan mortíferes penes. Y anant a desesperarse 
en un profundissim riu, foren vistes de les Granotes 
que en aquell habitaven; les quals, espan*tades de 
tanta multitut de Liebres, se amagaren súbitament 
dins la profundíssima aygua. Per hont, havent vist 
les temeroses Liebres lo espantable cas de les Gra- 
notes, pensant que totes se eren ofegades, dix la mes 
antigua de aquelles : « Germanes míes: no muyrám 
» desesperades, mas segueixcám la natural condi- 
» ció nostra; que altres animáis hi ha que reben al- 
» teració y espant com nosaltres. > Refereix aques- 
ta faula, que quan nos assaltará alguna adver- 
sitat, la devém tollerar ab paciencia, 
puix es cert que no pot ser 
continua. 



[/■Jó. 



LL1BRE SEGÓN 



93 



Faula .ix. — Del crudelissim Llop 

Y DEL MANSUET CABRIT 



(59) 




Qui es obc- 
dient al 
major, ha 
pt ofit y 
honor. 



* A nant a pasturar una astuta Cabra, maná a 

II son fill, lo qual restava en la posada, que si 

sentía algún estrépit no obrís la porta, per que no 

fos devorat de alguna crudelíssima fera. Seguí-s 

que, sobrevenint un famejant Llop, dix al Cabrit, ab 

dissimulada veu semblant a la de la Cabra, que li 

obrís la porta. Mas lo prudent Cabrit, mirant per 

una xica fenella, y descobrint lo espantable Llop, 

li dix en aquesta forma : c Puix sots enganyosa veu 

> me vols llevar la vida, no delibere obehir-te. » 

Amonesta aquesta faula, que [a] aquell qui 

obeheix al consell paternal, james 

li segueix algún sinistre; ans 

viu ab tranquilitat sobre 

la térra. 



94 



LES PAULES D'lSOP 



Faula .x. — De l'Home pobre 

Y DE LA SERP 



Del fami- 
liar ene- 
mich te 
guardes. 




Venint tots joras una ferocíssima Serp a la po- 
sada de un pobre Home per alimentar-se de 
les xiquetes miques que li cahíen de la taula, totes 
les coses li succehíen prosperes a l'Home. Mas 
aprés, indignant-se aquel! contra la Serp y ferint-la 
un jora ab una crudelíssima destral, torna a la súa 
mísera pobresa. Per hont, vehent que per causa de 
la Serp tenía próspera abundancia en totes les súes 
coses, la suplica que, havent-li mercé, tornas al seu 
acostumat exercici. De hont, vista per la Serp la 
penitencia del pobre Home, torna a visitar com 
acostumava la súa pobra posada. Empero conti- 
nuament visqueren ab recel la hu de l'altre. Persua- 
deix aquesta * faula, que lo qui damnifica algú, en- 
cara que's torne a considerar, [ésser déuj ab 
continu recel que per lo semblant 
no'l damnifique. 



y- 37- 



LLIBRE SEGÓN 



95 



Faula .xj. — Del fraudulent Cervo, 

DE LA SIMPLE OVELLA Y DEL 
CRUDELISSIM LLOP 




Un fraudulent Cervo, demanant, davant lo for- 
tissim Llop, una fanequa de forment a una 
simple Ovella, pretenent haver-la-hi prestada, la mi- 
serable Ovella, espantada del crudelissim jutge, lo 
qual afermava ésser verdadera la evident iniquitat 
del Cervo, demaná temps de un jorn pera pagar-lo. 
Y passat lo temps, requerint lo cavillós Cervo a la 
mansueta Ovella que li pagas lo preu del forment, 
respós la benigna Ovella : c La promesa que jo't 
» fíu de pagar lo forment fonch per temor de la 
» presencia del meu capital enemich; ara que'm 
» veig delliure de aquell, te negué expressament 
> lo deute- » Demostra aquesta faula, que 
l'home se déu defendre ab engany 
de aquel! qui ab engany lo 
vol decebre. 



A r 'engany, 
alire en- 
gany 
major. 



96 



LES FAULBS D'lSOP 



Faula .xij. — De l'Home calvo y de 
la anujosa Mosca 




Una importuna Mosca, anant entorn del front 
de un Home calvo, continuament lo enuja- 
va. Per hont, ferint-se aquell ab la má en lo front, 
treballava vanament en matar-la. Mas la cavillosa 
Mosca, guardant-se de aquell, no pensava sino en 
burlarlo ; a la qual dix l'home calvo : c Ab tot que 
> jo ma*teix me fíra en lo front per matar-te, em- 
» pero si una vegada caus en les míes mans, súbita- 
•» ment morras sens mercé alguna. > Exhorta aques- 
ta faula, que negú se déu procurar enemichs per 
causa de alguna caduca delectado, perqué la gra- 
víssima injuria poques vegades resta impunida. 



v. 



Faula .xiij. — De la astuta Rabosa 

Y DE LA CEGONYA 

Convidant un jorn la astuta Rabosa a la cavi- 
llosa Cegonya, li posa la vianda en un plat. 
Per hont, no podent menjar de aquella la burlada 



LLIBRE SEGÓN 



97 




Si'l burla- 
dor será 
burlat, su- 
fra de bon 
grat. 



Cegonya, sen torna ab espantable fam a la súa po- 
sada. Seguí-s dins poch temps que, vent-se enga- 
nyada la Cegonya, convida la Rabosa. Y posant 
la vianda dins un estret veixell de vidre, en lo qual 
no pogués posar lo cap la Rabosa, comentaren a 
menjar ab alegría. Mes no podent posar lo cap la 
Rabosa dins aquell estret veixell, li dix la Cego- 
nya aqüestes paraules : « Amiga, no t'enuges si 
» rebs una burla per altra, que aquesta es consem- 
» blant vianda a la túa. » Refereix aquesta faula, 
que lo qui vol oprobriar algú déu tollerar ab pa- 
ciencia si aquell així mateix lo burla y oprobría. 



* Faula .xiiij. — Del ferocissim Llop 

Y DE LA DELICADA IMATGE 

Discorrent un ferocissim Llop per les aspres 
montanyes, encontrá una delicada Imatge. 
Y ventla ornada de admirable pulcritut y bella, li 
dix en aquesta forma : c j Oh elegant y bellíssima 
> Imatge I si lo qui t'escolpí te hagués pogut dotar 
» de discreció y sapiencia ¡ quánt sería excelsa en 
13 



98 



LES FAULES D ISOP 




» mes alt grau la túa inextimable bellesa ! » Demos- 
tra aquesta faula la estrema imperfecció de aquelles 
dones qui, possehint incomparable pulcritut y be- 
Ilesa, afreturen de afabilitat y gracia. Per hont se 
poden méritament dir imatges sens ánima. 

Faula .xv. — De la superba Gralla 

Y DELS INDIGNATS PAGOS 

Elevada en grandíssima elació y superbia la 
presumptuosa Gralla, se volgué decorar de 
les bellíssimes plomes deis Pagos. Y ornada de 
aquelles, menyspreant los altres ocells, se posa en 
la companya deis Pagos. Mas los Pagos, vehent que 
no era de la natural condició de aquells, llevant-li 
violentment les plomes, la deixaren casi morta. Per 
hont, vent-se la miserable Gralla en tal forma opro- 
briada, tornant a la súa natural companya a la qual 
havía perpetrat * moltes oprobrioses injuries, li dix 
una altra Gralla aqüestes paraules : « Si't fosses 
» contentada del teu natural vestir, no't fóra estada 






LLIBRE SEGÓN 



99 



» feta aquesta gravíssima injuria. » Increpa estreta- 
ment aquesta faula les libidinoses dones, les quals, 
no contentant-se de la excelsa perfecció de la qual 
les ha dotades natura, se volen embellir ab innu- 
merables artificiáis ornaments, deis quals los resul- 
ta escandalosa y oprobriosa infamia. 



Faula .xvj. — De la presumptuosa Mosca 

Y DE L'ESFOR£AT MATXO 




Una presumptuosa Mosca, posant-se sobre la 
escala d'un carro, dix al Matxo que'l tirava : 
€ Si no camines ab major velocitat jo't picaré ama- 
» ríssimament en la esquena. » A la qual respós lo 
Matxo : « No tinch jo temor de les túes arrogants 
» paraules, mas de l'esforcat carreter que va sobre'l 
» carro, perqué tu no pots damnificar ais qui en 
» fortitut te excedeixen. » Reprén aquesta faula 
ais qui, tenint débils forces, presumeixen 
incutir terror en los esfor^ats y 
valentíssims. 



No den lo 
flach ame- 
nazar 
al /orí. 



IOO 



LES FAULES D ISOP 



Faula .xvij. — De la orrogant Mosca 

Y DE LA SUPERBÍSSIMA FORMIGA 



El que 
massa's 

lloa se 
difama. 




* T a Mosca y la Formiga altercaven ensemps so- 
I v bre la súa preminencia, pretenent la una és- 
ser de major excellencia que l'altra. Y comencant 
primer la Mosca, expremí aqüestes paraules : « No 
> sois me ha volgut natura preposar a tu, mas enca- 
■» ra [dotar de (?)] excellencies. Perqué ¿quí sino jo 
» té potestat entre tots los irracionals animáis de 
» acostar-se y tocar lo divinal sacrifici ? Y sens 
» aquest espiritual privilegi jo, tota sola, menge en 
» la taula deis reys, princeps, jo guste primer la súa 
» exquisita vianda, y tinch lo meu aposento sobre la 
» súa real corona. Y bese quan vull, de les elegants 
» y bellíssimes dones, los delicats llabis. > Respós 
la Formiga: cTu vols ésser lloada del que't procu- 
» ra oprobriosa infamia. Que ab tot que tingues tan 
» excellents premi[nen]cies de les qualstant teglorie- 
» ges, es cert que es fastigosa a tots aquells ab qui 
» converses. Y no tens lo teu domini sino en la fer- 



Í/-S9- 



LLIBRE SEGÓN 



IOI 



» vor de l'estiu y senyaladament en la calorosa sesta; 
t mas jo, sent delit en l'estiu, y en l'ivern me con- 
» serve saníssima. Per hont, vivint ab grandíssima 
» jucunditat y alegría, te excellesch en innumerables 
» excellencies. » Exhorta aquesta faula, que lo qui 
vol oprobriar los altres per lloar a sí mateix, repor- 
ta de aquells lo mateix oprobriós vituperi. 



Faula .xviij. — Del fraudulent Llop, 

DE LA ASTUTA RABOSA Y DE LA 
PRUDENT MONECA 



(6 7 ; 




*1\ /Togut lo fraudulent Llop de gravíssima ira 
IVA contra la astuta Rabosa, la enculpá de furt 
davant la prudent Móneca. Mas negant totalment 
la Rabosa del Llop la imposada culpa, encriminá 
aquell de tots los seus fraudulents actes. De forma 
que'ls dos publicaren los seus crims y delictes; per 
hont, imaginant lo prudentissim jutge que lo Llop 
no havía perdut lo que demanava, y crehent que la 
Rabosa havía perpetrat algún furt, ab tot que negás, 
judicialment promulga la súa difinitiva sentencia, 



102 



LES PAULES D'lSOP 



donant-los ais dos per suspectes. De hont los qui 
cometen inichs fraus continuament venen a frau- 
dulosa sospita. 



Faula .xix. — De la astuta Mustela 
y del Calador 







Essent presa per un Cacador una astuta Mustela, 
vehent que no podía acampar de les mans de 
aquell, li dix en aquesta forma : « Jo't demán de 
» senyalada mercé que'm llibertes, puix te delliurí 

* de les importunes rates que't * vexaven dins la 
» túa posada. > A la qual respós lo discret Caca- 
dor : c Si tu haguesses exercit aqueix acte per ser- 
» vir-me a mi, jo't llibertaría ; mas tot redundava en 

* utilitat túa. ¡» Amonesta aquesta faula, que en les 

operacions no sois se déu considerar la per- 
sona qui les exerceix, [mas] lo intent 
y fí de tal obra. 



[/• 40. 






LLIBRE SEGÓN 



IO3 



Faula .xx. — De la superba Granota 

Y DEL FEROCISSIM THORO 




Lo que 
molí se vol 
inflar, per 
forfa ha de 
reventar. 



Una arrogant y superbíssima Granota, vehent 
pasturar un ferocissim Thoro, desijá egualar- 
se ab aquell en la proporció. Y així, comencant a 
inflar-se tant, que li semblava ésser de tanta magni- 
tut com lo Thoro, demaná a sos filis si era gran 
com aquell. Y responent-li aquells que no, torna 
a mes inflarse Y a la fí, demanant així mateix a 
sos filis si era egual en quantitat ab lo Thoro, y sa- 
bent de aquells que encara no s'egualava ab aquell, 
inflant-se la terca vegada, finalment esclatá. Deno- 
ta aquesta faula, que lo que s'infla mes del que 
basta la natural condició súa, la fí de 
la súa elació es esclatar y total- 
ment perdres. 



LLIBRE TERC 

DE LES 



FAULES D'ISOP 



Faula .j. — Del nafrat Lleó 

Y DEL TEMEROS PASTOR 



(7o) 




Discorrent un ferocissim Lleó per unes aspres 
montanyes, erra lo camí; y embarzerant-se 
dins un espés barzer, se posa una espina en la má. 
v.] Per hont, no podent caminar * per la estrema do- 
lor que li causava la espina, li vingué al encontré 
un pastor; lo qual, espantat de la ferocitat del Lleó, 
per captar benivolencia de aquell, li comencá a 
donar del seu bestiar per que's sacias. Mas lo ado- 
lorat Lleó no cercant saboroses menjars sino salu- 
tífera medecina, posa la nafrada má en los pits del 
Pastor, quasi demanant li adjutori. Per hont, ente- 
nent lo prudent Pastor la voluntat de l'afligit Lleó, 
prés una aguda aleña, y trahent-li industriosament 
14 



io6 



LES FAULES D ISOP 



la espina, lo delliurá de tan mortífer perill. Del 
qual salutífer remey fent-li lo Lleó condignes gra- 
des, li comenta a llepar la má. Y a la fí, despedint- 
se de aquell y tornant al seu comencat camí, fonch 
prés en un perillos llac y posat entre altres lleons. 
Seguí-s que, essent prés dins poch temps lo Pastor 
per un nefandissim crim, fon condemnat a ésser 
devorat per aquells ferocíssims lleons, hont era de- 
tengut lo Lleó al qual ell havía tret la verinosa es- 
pina. Entre'ls qual essent míseraraent posat, fonch 
prestament conegut del Lleó. Per hont, sortint ab 
impetuosa furia y posant-se al costat de aquell, lo 
defensa deis altres lleons. En tant que, admirant-se 
los qui eren presents, sabuda finalment la veritat 
del condemnat Pastor, foren promptament los dos 
llibertats. Instroeix aquesta faula, que Phome no déu 
ésser ingrat deis rebuts serveys, mas déu remune- 
rar aquells quan la oportunitat y temps ho requir. 



Faula .ij. — De l'astut Cavall 

Y DEL FERO<¿ LLEÓ 



Nengú se 

déu lloar 

ael que 

sab fer. 




LLIBRE TER9 107 



[/. 41. \ * T o feroc Lleó, vehent pasturar en prat un be- 
_L/ llissim Cavall, pensá cóm poría satisfer ab 
aquell a la súa intollerable fam. Y deliberant ma- 
tar-lo ab engany, fengí ésser-li amich y subtil met- 
ge. Y acostant-se a ell, lo saluda ab afables parau- 
les. Mes, entenent lo prudent Cavall lo inich engany 
del Lleó, dissimulá aquell, mostrant alegrar- se de 
tan bona companyía, majorment per ésser metge. Y 
imaginant cóm li poría acampar fengí teñir una espi- 
na en lo peu. Y planyent-se estremament de aquell, 
dix al feroc Lleó : c Jo crech que l'immens Déu 
» te ha portat ací per sanar-me; per co, puix es pru- 

> dentissim metge, te pregue afecta[da]ment que'm 

> lleves del peu aquesta dolorosa espina.» Per hont, 
abtot que'l ferocissim Lleó delliberásintrínsecament 
dilacerar- lo, mostrant enujar-se del seu gravissim 
dany, se acostá a ell per tráure-[li] del peu la espina. 
Empero, donant-li lo Cavall en lo front dues ama- 
ríssimes coces, súbitament fugí de aquell; per lo 
espantable cop de les quals, cahent lo Lleó per té- 
rra, estigué un poch d'espay sens algún recort. Mas, 
alcant-se aprés en peus y no vehent lo Cavall, dix 
aqüestes paraules : « ¡ Oh, quánt méritament repor- 
» te aquest gravissim dany, puix sots especia de 
» amistat volía matar aquell qui no'n tenía culpa! » 

Increpa estretament aquesta faula losignorants 
presumptuosos, qui fengint-se saber, re- 
porten gravíssims danys, y finalment 
oprobriosa infamia. 



io8 



LES FAULES D ISOP 



Faula .iij. — De l'ornat Cavall, del 

canqat Ase y del Temps y de la 

voluble Fortuna 







jCNj^JlyflmJFVA^ 1 






No's déu 

burlar lo 

rich del 

pobre. 


w^^^^ 


Hl rvvv 








{^-Sggslggy-"'" "5- 


S13<S^:l£á 


^^** 















Encontrant-se en un estret camí, un bellissim 
Cavall ornat de xapades guarnicions, ab un 
dejecte Ase carregat de immunde fem, no vehent en 
aquell algún senyal de obediencia ni apartant-se 
per que ell pogués * passar, li dix aqüestes super- 
bíssimes paraules : c Sino per no derogar a la mía 
> excellencia, te dilaceraría. » Per hont, espantant- 
se lo trevallat Ase de la elació de Parrogant Ca- 
vall, endrecá ais immortals Déus gravíssimes cla- 
mors de aquell. Seguí-s, poch temps aprés, que de- 
bilitant-se lo Cavall per antiga vellea, fon dedicat 
per lo senyor de aquell, a l'ofici de agricultura. Y 
trevallant per los espayosos camps, fon vist del 
menyspreat Ase, lo qual, admirat de la súa espan- 
table diformitat, li dix en aquesta forma : € ¿ Qué 
* t'han aprofitat les xapades guarnicions per les 
» quals ab tan superbes paraules me aprobriaves ? 



(7^) 



v. 



LLIBRE TER9 



109 



» Tots exercim un mateix ofici ; y, en lloch de la 
* daurada celia, te veig la oprobriosa y esquingada 
» albarda. ¡ Oh, cóm te era oblidat aquell vulgar 
> que diu: No hi ha cavall que flach rocí no tornel 
» Tot estás circuhit de afliccions miserables, per les 
» quals te veig tan diforme, que estich dubtant que 
» tu síes. » Amonesta aquesta faula, que lo abun- 
dant rich en lo temps de la súa prosperitat no deu 
menysprear lo miserable pobre, perqué si venen 
adversitats, no sía mes aflegit de aquell ab opro- 
brioses paraules. 

Faula .iüj. — De les crudelíssimes Feres 

Y DELS VELOCÍSSIMS OCELLS 




f.42. 



Tenint crudelíssima guerra les espantables Fe- 
res ab los velocíssims Ocells, la Rata-penada, 
tement lo succehiment de les perilloses batalles, 
se'n passá a la part * de aquelles. Empero, venint 
la ferocíssima Águila per afavorir los Ocells, y en- 
trant en la batalla ab les crudelíssimes Feres, foren 
vencudes les Feres. Mas tractantse aprés entre ells 



Qui no fa 
cas deis 
seus resta 
sensfavor. 



no 



LES FAULKS D'lSOP 



una tranquille pau y concordia, restaren en frater- 
na amicicia. Per hont, havent vist los Ocells la mal- 
dat y tració de la Rata-penada, per que fos dig- 
nament remunerada li llevaren totes les plomes, 
condempnant-la perpetualment a no volar sino en 
les escures tenebres. Exhorta aquesta faula, que lo 
qui en temps de necessitat contrasta a la súa geneo- 
logía, y afavoreix los seus enemichs y contraris, es 
gran rahó que no s'alegre de alguna immunitat de 
la natural condició súa. 



Faula .v. — Del suavissim Rossinyol 

Y DEL FEROCISSIM FALCÓ 



















> ^ 

i 


ff/^^± 








Déu pen- 
sar loen- 
ganyador 








3 


que altn 
lo cnga- 
nyará. 1 


^\M^^<&*^j?5Tm 












müüSm 


o Co 





a (74) 



Essent un crudelissim Falcó en lo niu de un 
Rossinyol, explorant lo temps de la radiant 
aurora per que pogués excercir la súa natural rapi- 
nya, veu los xiquets filis del * Rossinyol. Per hont, 
venint lo Rossinyol y vehent lo Falcó en lo seu niu, 
lo suplica humilment que no fes algún dany ais 
seus xiquets filis. Mas prometent-li lo Falcó que 



v. 






LLIBRK TERC 



III 



complauría los seus prech, si entonava la súa sua- 
víssima música, lo temeros Rossinyol, per recel de 
perdre sos filis, encara que tingues poch desig de 
cantar, comencá exprimir los seus delitosos cán- 
tichs. Empero lo Falcó, aplicant-li que no [//'] havía 
entonat bé la súa dolga armonía, súbitament se 
menjá la un fill de aquella. Mas passant en aquest 
temps per allí un cacador, y parant un perillos llac 
al Falcó, súbitament fonch prés per aquell. Deno- 
ta aquesta faula, que al qui's delita en defraudar 
méritament lo defrauden. 



Faula .vj. — De la astuta Rabosa 

Y DEL FRAUDULENT LLOP 




Replegant un famejant Llop en la súa profun- 
da cova moltes exquisites viandes, l'astuta 
Rabosa, moguda de gravíssima enveja, vingué a ell 
per desfraudar-lo, dihent-li : « Vista la grandíssima 

> distancia del temps que no havém exercit la nos- 

> tra fraterna amicicia, estich adolorada, per hont 
» te pregue intensament que vulles aconsolar-me. » 



Qui mal 
/ara mal 
haurá. 



112 



LES PAULES D ISOP 



Mas lo Llop, coneixent la iniquitat de la Rabosa, li 
dix aqüestes paraules : « Lo teu intens enuig no es 

> de la mía absencia, mas perqué ha gran temps 

> que no m'has decebut ab los teus fraudulents en- 
» ganys. > De hont, vist frustrat la Rabosa lo seu 
imaginat enginy, se n'aná a un Pastor, dihent-li : 
« i Qué'm donarás si't pose en les mans lo capital 

> enemich de les túes ovelles ? » Respós lo Pastor : 
c Si uses vers mi de tanta cortesía, serás ben remu- 
» nerada. » Per hont, mostrant-li la Rabosa lo Llop, 
que estava enclós dins sa profundíssima cova, fonch 
mort per lo Pastor ab los seus gocos. Y així l'astu- 
ta Rabosa se sacia fraudulentment de les súes deli- 
toses viandes. Empero, es*sent presa poch temps 
aprés la Rabosa per lo Pastor y dilacerada deis seus 
gocos, dix aqüestes paraules : c j Oh, quánt mérita- 
» ment reporte aquest gravissim detriment, puix tre- 
» ballí en defraudar lo immun[¿]e de culpa.» 

Faula .vij. — ■ Del velocIssim Cervo 

Y DE L'ASTUT CAQADOR 



Lo profit 
se déu 
lloar y lo 
dany vi- 
tuperar. 




LLIBRE TER9 



"3 



v. 



* T3event un bellissim Cervo en una lúcida font, 
D veu la ombra deis seus estesos corns en la 
profunditat de aquella. Per hont, comencant a lloar 
la súa pulcritut y bellea, vistes tan flaques les súes 
cuixes, les oprobriá. Seguí-s en aquest temps que, 
discorrent un diligent Calador per la montanya, 
fonch sentit del velocissim Cervo; per hont, fugint 
ab grandíssima furia, acampa de la mort ab la ve- 
locitat de les súes carnes. Mas embarzerant-se dins 
una espessa silva ab la magnitut deis seus bellíssims 
corns, fonch prés del Cacador. Per hont, vent-se 
arribat a l'últim fí de la súa vida, dix aqüestes pa- 
raules : € Méritament reporte aquest gravissim dany, 
> puix [ll]ohí lo que mera damnós y oprobihí lo 
» que m'era salutífer. » Instrueix aquesta faula, que 
l'home no déu voler lo que es aparent, mes lo exis- 
tent y mes digne. 



Faula .vüj. — De la Rabosa y del Gall 

Y DELS G09OS 




Un engany 
ab altre 



15 



114 LES FAULKS D ISOP 



Lícita cosa es un engany embarazar ab altre 
engany, segons se compta en aquesta faula. 
Una Rabosa que havía gran fam, se n'aná a unes 
gallines que ana ven ab un Gall; vista la Rabosa, pu- 
jaren \en] lo Gall y les gallines en un arbre molt alt, 
en lo qual la Rabosa no podía pujar. La qual, vent 
que estaven damunt en l'arbre, comencá de parlar 
molt blanament. Saludant lo Gall, dix : c ¿Qué fas 

> en aqueixa altura de l'arbre? ¿ per ventura has 
f ohides les noves bones y saludables a tots vosal- 
» tres? » Y lo Gall respós : « Jo só ignorant de aixó 

> que tu parles. » Dix la Rabosa : c Elles son tais 

> que haurás plaher de ohir-les, y jo vinch ací per 
» comptar-les-te y comunicar ab tu ab gran goig: y 
» es celebrat consell general, en lo qual s'es con- 

> firmada la pau perdurable entre tots los animáis. 
» En tal manera, que de vuy en avant, sens por y 
» recel nengú, viurém los uns ab los altres en pau, 
» sens injuria que no's fará deis' uns ais altres; y 

> així pots devallar segurament, y honrarém aquest 
» día de tanta festa de la pau. » Y coneguda la 
falsía de la Rabosa, dix lo Gall : « Per cert, bones 
» y gracioses noves aportes, y a mi molt agrada- 

> bles. » Y alcant lo Gall son coll, y estenent-se, mi- 
rave per lo camí lluny; y la Rabosa demaná al Gall: 
« i Qué es lo que mires ? » Y lo Gall respós : c Jo 
i veig venir dos Cans corrent ab les boques uber- 
» tes, y crech que venen ací per denunciar-nos 
» aqueixa pau que tu dius. > Y llavors la Rabosa 
los dix, ab pahor que tenía : « Romanéu en pau, 

» car * no convé a mi estar ací, mas metrem al se- [/. 44.} 

> gur. » A lo qual dix lo Gall : c Y ¿ hónt vas així 
» fugint, puix la pau es confirmada ? » Respós la 
Rabosa : € Per quant dubte si aquests Cans saben 



LLIBRE TERC 



US 



» aquesta confirmado. » Y així en aquesta manera 
fonch exclós un engany ab altre. 

Faula .vüij. — De la Muller 

Y DEL MARIT MORT 




Al morí 
resulta in- 
famia de 
la maldat 
del parent 
viu. 



Aquella dona es casta, segcns pens, que no es 
vencuda de l'importú y solícit amador, segons 
proba aquesta faula. Una Dona, morint son Marit, 
aná-se'n a un fossar a hont son Marit estava sote- 
rrat, per que passás aquí sos díes del dol y tristesa. 
Estant aquí ella, comete un home un crim o mali- 
fici, per lo qual [fou] per la justicia penjat; y fonch 
hi posat en guarda un Cavaller, per que no'l ne lie- 
vassen sos parents. Lo qual, fatigat de set, se aplegá 
en aquell fossar, ahont los prega que li donássen 
una poca d'aygua, la qual trobá[«/] per reparament 
de sa necessitat de la set. Y perqué lo Cavaller veu 
aquella Dona, torna al fossar per veure quina Dona 
era aquella; y coneixent-la, comencá de aconsolar- 
la, y haver prática ab ella. Y d'aquí avant la amis- 



lió 



LES PAULES D'ISOP 



tat creixía a ella, en tant que un día, mentre que 
ell ana al fossar, furtáren-li lo penjat; y així fugint, 
vench ais peus de la Dona, y ab gran congoixa con- 
mencás a plányer. La qual li dix : « Enuig tinch 
» de vostre mal, mas no sé quín remey te done en 
» aixó. » Respós lo Cavaller : c Prech-te que m'a- 
> judes, y a tu mateixa de*mán consell. * Y ella, 
havent misericordia d'ell, desoterrá son Marit y po- 
sá-1 en la forca. Y així cobrí lo Cavaller de son [d]e- 
fecte ab tanta misericordia. Y lo Cavaller, vehent 
tanta amor en aquella Dona envers sí, ell la requerí, 
y finalment ella consentí en ses pregaries. Y encara 
que fos estada casta fins en aquell temps, comete 
furt y estrup, un crim aprés d'altre. Y així no fall 
ais morts de que se dolguen, ni ais vius de que se 
temen. 

Faula .x. — De la Dona 

Y DE L'HOME JOVE 




Les dones que no han vergonya, ab ingeni in- 
jurien los hómens, segons [se] recompta en 
aquesta faula. Una mala Dona qui era perfidiosa, 



(79) 









LLIBRE TER9 



117 



com enganyás a molts, trobá hu a qui moltes vega- 
des ha vía enganyat y injuriat. Y ell saluda- la llauge- 
rament per causa del costúm que havía [enganyat y 
injuriat] [ja ab ella]. Y dix-li la Dona: c Encara que 
» molts han qüestió sobre mi, y'm prometen y'm do- 
t nen grans coses, empero jo ame mes a tu que a 
» ningú altri. » Y lo jove recordant-se de les tantes 
vegades que l'havía enganyat, empero benignament, 
li respós y dix : « Jo ame a tu mes que a mi mateix, 
» no perque'm guardes la fe, mas perqué me ale- 
» gres.» Y així ab paraules gracioses se enganyaren 
la hu a l'altre, segons que elles enganyaven ais al- 
tres simples. Car encara que t'haja enganyat la dona, 
no deixará de burlar-te; y encara que ella sía ama- 
da, no es de nengú que sía amat d'elles, per quant 
la dona, a fretura de amor, sol al diñe? ella ama. 



Faula .xj. — Del Pare y del Fill cruel 




Alguns convé que sien batuts y castigats men- 
tre son infants, perqué fets majors no's poríen 
castigar, com se mostra en aquest exemple. Un 



Lo bon 
cami y lo 
mal se 
pren en la 
joventut. 



n8 



LES FAULES D'lSOP 



Pare tenía un fill mal castigat y cruel que cada día 
romanía defora, y los ser*vidors per causa súa eren 
ferits. Ais quals lo senyor los recomptá d'aquesta 
manera : « Ün llaurador llaurava, y hagué un vedell 
» y un bou gran; mes lo vedell ab los coras y coces 
» llangava lo jou de sobre; y així, cabezejant lo vedell 

> al bou, dix lo llaurador : « No us ajuste per que 

> llauréu, mas solament vull amansar los jovenets. * 

> Car així com ab les coces y coras trencava y enu- 

> java lo bou gran, així algú ab pedrés y bastons 
t será amansat y castigat. » Y així convé a cada hu 
castigar sos filis mentre son xichs, y ells deuen pen- 
dre doctrina deis majors y cruels en son ofici. 



[/• 4S\ 



Faula .xij. — De la Serp y de la Llima 



Al mes 

fort que tu 

tío vulles 

rompre. 




Lo mal no enuja al pijor, ni un mal no perturba 
a un altre son semblant, ni un fort ni dur 
no's pren ab son semblant, mas ab los qui menys 
poden, segons se recomptá en aquesta faula. En la 
ferraría de un ferrer * entra una Serp; y cercant algu- [v. ] 
na cosa de menjar, [y] comencá de raure una Llima. 
Y vehent acó la Llima, dix a la Serp : « ¿ Qué fas, 



LLIBRE TERC 



II 9 



» malla? { Vols-te llimar y rosegar les túes dents? 
> No sabs que jo só la Llima, que acostume de 
» rosegar tots los ferros : mas si alguna cosa as- 
» pra jo la fas plana y molla; y si nenguna cosa es 
» grossa, jo la trenque. Y així no't cal contendré ab 
» mi, car batallant ab lo mes fort tostemps troba 
» hom pijoría. » Y així lo menor déu tembre al 
major. 



Faula .xiij . — Dels Llops y de les 

OVELLES Y GO^OS 




Com no convé deixar ni desemparar al senyor y 
defensor, segons se demostra en aquesta faula. 
Les Ovelles y los Llops se fahíen guerra los uns ais 
altres, en tal manera que durava la qüestió entre 
ells. Cada una de les parts mantenía la guerra; y 
com elles fossen mes per compte, y ab los Gocos y 
Moltons que'ls ajudaven, era clara y manifesta la 
milloría de les Ovelles. Y coneixent-ho los Llops, 
enviaren missatges a les Ovelles, dihent que volíen 



no 



LIS PAULES D'ISOP 



concordia y pau ab elles, ab tal condició que po- 
sassen en son poder los Gocos, y que ells posaríen 
en poder d'elles sos filis. Los quals compliren ab 
forts contractes. Les Ovelles posades en pau, los 
filis deis Llops comentaren de udular; los Llops, 
pensant que les Ovelles fahíen mal a sos filis, vin- 
gueren de una part y d'altra juntament, [y] digue- 
ren que les Ovelles havíen trencat lo jurament y 
* contráete de la pau; perqué, les comentaren des- 
pedazar alguns d'ells; y no teníen elles algú que'ls 
ajudás ni les defenés. Y aixi'ns avisa que no déu 
hom posar son defensor y aju dador en poder deis 
enemichs, perqué tant es com metres hom mateix 
en son poder. 



[/ A 



Faula .xiiij. — De l'Home y dels Arbres 




Qui dona favor y ajuda a l'enemich, causa sa 
mort, com se demostra en aquesta faula. 
Com lo instrument de la destral fos fet, los hómens 



LLIBRK TER9 



121 



demanaren lo bastó o mánech per aquella, deis ar- 
bres. Los quals respongueren que era molt bon má- 
nech olivera muntanyesa. Y manaren que'ls fos 
donat. Y així, manegada la destral, comentaren los 
hómens de tallar ab ella les grans rames y tots 
quants arbres volíen, sens dubte algú. Lo qual vent, 
dix lo Roure a la Freixa : « Dignament soferím, 
» perqué de nosaltres es eixit lo bo de mánech, y 
» havém donat les armes a nostre enemich per en- 
» drecar la destral. » Significa aquesta faula, que 
quant l'home es pregat per son enemich, que déu 
pensar en no dar-li cosa ab la qual li puga fer al- 
gún dany o mal. 

Faula .xv. — Del Llop y del G09 




L'hom se 
déu rece- 
lar que per 
cobdicia 
no li vin- 
ga mal. 



C 



om es cosa dolca la llibertat, així com se prova 

per aquesta faula. Lo Llop y lo Goc, aple- 

gant en la muntanya, demaná lo Llop al Goc : 

[v.] « Germá, ¿de que estás així gros y res*plandent ? » 

Lo qual respongué : t Per quant jo guarde la casa 



16 



122 LES FAULES D'lSOP 



» deis lladres, que no entren en casa de nit, jo estant 

> allí; y si per ventura descobre algún lladre, tantost 
» me donen un pa; y lo senyor me dona los óssos, y 
» així mateix tota la companyía de casa'm llancen 
» quesvulla que'ls sobre, de manera que'm farte de 
» les viandes que vull. Y jo dorm debaix [de] taula, 
» ni'm fretura aygua, y així fas vida de repós. » Dix 
lo Llop : c Jo desig, germá, que altra tal vida jo 
» trobás, que estant ocios y folgant així com tu, me 
» tartas de viandes. » Al qual dix lo Goc : c Si tu 
» vols haver bona vida, víne-t-en ab mi. Y no hi ha 
i cosa nenguna de que't deixes tembre. > Y cami- 
nant lo Llop ab lo Goc, veu lo seu coll trencat y 
senyalat de la cadena, y dix-li: cDígues-me, germá, 
» ¿quín jou portes que així te trenque lo coll? » Res- 
pos lo Goc : € Per que sía mes brau, me lliguen de 
» día, y de nit vaig solt dins en casa y dorm hont 
» vull. » Ohides aqüestes paraules, dix lo Llop al 
Goc : « No he menester de usar de aqueixes coses 

> que'm lloes, mes vull usar de llibertat, y vínguen- 
i me aquelles coses que'm vinguen; jo vaig ahont 
* me vull, y no'm té alguna cadena, ni altra cosa no 
» m'empatxe: los camins son a mi franchs, entrades 
» y eixides tinch en les muntanyes, no he por algu- 

> na, jo taste los bestiars, y sé enganyar per art y 
» ingeni los gocos. * Per aixó díu-li ell : c Viu així 

> com has acostumat, car la llibertat no's 

» pot comparar ab or ni argent: aquesta 

> es la que preceheix totes les ri- 

> queses del món. t 



LLIBRE TERC 



123 



f*47\ *Faula 



,xvj. — De les Mans y Peus, 
y del Ventre 




Lo qui desampara follament a sos parents, sapia 
que a sí mateix enganya, ni val alguna cosa 
lo home sens los seus, així com se mostra en aques- 
ta figura. Los Peus y Mans, enujosos, acusaven lo 
Ventre, dihent així : « Tu menges y tens tots nos- 
» tres guanys sol y te alegres d'ells, mes a nosaltres 
> es lo trevall y a tu lo repós, car nosaltres preném 
» y trevallám, y tu ho menges y t'hogolateges folgant 
» per aquí; y per co pren una de dues coses : o 
» pren ofici ab lo qual te mantengues, o passa fam 
» cruel. ^ Y així lo desempararen. Y lo Ventre, no 
sabent ab que mantenir-se, ab gran humilitat de- 
manava ajuda d'elles, per una, dues y moltes vega- 
des; la qual li denegaren per molts díes, per mane- 
ra, que així estant sens menjar per gran temps, la 
calor del ventrell morí, y defallí, y la set li entra en 
la gola, y així fugiren les virtuts de natura. Y les 
Mans, encara que tart, vent com lo eos del tot ja 
anava a la mort, elles mateixes ab ell li portaren 



No pense 
negú que 
a altri no 
hayatne- 
nester. 



I2 4 



LES PAULES D*ISOP 



viandes, en diverses maneres abundant, pero no li 
aprofitaven, per quant no les podía pendre ni men- 
jar-les. Morí-s lo Cos del tot, ab les Mans, Peus y 
Ventrell; y vol dir aquesta faula, que negú no abasta 
pera sí mateix; y que tothóm ha menester parents 
y amichs, y que devém trevallar tots, a cascú en son 
ofici, y encara que a prima fac nos parega que tre- 
vallám per ais altres ; perqué trevallant pera altres, 
del profit que ells han en alió nos ne resulte a nos- 
altres nostra part. Y així que si no ho fem per los 
altres, al menys que ho facám per lo bé que pen- 
drém nosaltres mateixos. 



Faula ,xvij. — De la Bogía 
y de la Rabosa 




' I s al faula se diu del rich y del pobre. La Bogía 
X pregava a la Rabosa, que pnix ella tenía tan 
gran coha y veya que ella no'n tenía gens, que li'n 
donas un troc, perqué portava les anques molt vil- 
ment y lleja; car no li aprofitava a ella la desmesía 
de sa coha, ans li era cárrega y impediment, y li 



LLIBRE TER9 



125 



rossegava per la térra. La qual se diu haver respost 
la Rabosa : « Solament per que tu no't cobrisses 
> per estar mes onesta y bella, rebent de mi alguna 
9 cosa, jo desijaría tenir-la mes llarga, de manera 
» que'm rossegás per la térra y per les roques, es- 
» pines [y] fanchs.» Aquesta faula ensenya ais richs 
avariciosos que no retinguen lo que'ls sobra y no'ls 
apronta, ans ho donen ais qui lo han menester. 

Faula .xviij. — Del Mercader 
y de l'Ase 




/**] 



Molts, aprés de la mort, encara se [veuen] ve- 
xats y tribulats; perqué negú no déu desijar 
la mort, segons posa aquesta faula. Un Mercader 
se'n ana per son camí ab un Asenet, ab gran cuyta 
per plegar a una fira, tocant sovint la bestia ab son 
agot, per causa que portas la cárrega mes prest y 
guanyás en ella. Y l'Ase, vent-se carregat y agotat, y 
caminant fort, mes que ses forces no bastaven, 
y desijave la mort pensant e'sser segur després de la 
mort; y així, trencat y cansat, morí. * Y aprés de la 
súa mort, de la súa pell feren tabals, que son tos- 



No desiges 
la mort 
perfolgar 
si aprés 
has penar. 



126 



LES PAULES D ISOP 



temps batuts y ferits. Vol dir que degú no pense que 
a la mort será segur y folgará, per quant no's guanye 
lo repós per la mort, mas per virtut y per mérits. 



Faula .xix. — Del Cervo y del Bou 



Lo catín 

guefuig 

no es lli- 

bert. 




Los que fugen no son seus [sauls (?)], mas per la 
fortuna se salven, com se mostra per aquest 
exemple. Lo Cervo, torbat y espantat deis Cagadors, 
fugí a la primera vila per escapar-los, y entrá-se'n en 
un estable; y recontant al Bou que trobá en l'estable, 
lo tal cas per qué era allí vengut, y ell li respongué 
en aquesta manera : « ¿ Per qué es volgut venir 
» ací, mesqui, a morir? Millor estaves en la monta- 
» nya, ahont aniríes a ton plaher; que ací, en perill 
» estás. > Y lo Cervo li prega humilment que'l co- 
brís allí fins a la nit, per que's pogués anar al segur. 
Al qual lo Bou li mostrá un lloch escur de l'estable, 
y com no fos vist deis pastors ni servents que ve- 
níen a l'estable ab fenás y fulles y provisió, lo Cer- 
vo estava molt alegre, fent moltes gracies al Bou 
que així lo havía cubert. En agó lo majordóm de 



LLIBRE TERC 127 



aquella vila entra en la casa, d'hont se diu que dix 
lo Bou al Cervo : c Si aquest que ha cent ulls no't 
» veu, salvar-t'he; mas si ell te veu, fes compte que 
» ets mort. » Y acabades aqüestes paraules lo ma- 
jordóm entra en lo estable. Y perqué altres díes 
abans veu alguns bous que estaven flachs per culpa 
deis servidors, com encade mirar tots [los] pessebres, 
y com los veu buyts de la herba, contra ells se enfe- 
lloní, per la qual cosa entra mes avant en lo esta- 
v.] ble a dar herba * ais bous, y així veu los corns del 
Cervo qui eixíen entre la herba; perqué, lo senyor 
crida los pastors y'ls demaná d'hónt havíen portat 
aquell Cervo. Los quals li respongueren que no sa- 
bíen que Cervo hi hagués nengú. « Y donchs (dix 
» ell) jvejáu acíl » Perqué tots juraren que no hi 
sabíen res. Y així fonch alegre lo senyor per tro- 
bar allí lo Cervo, puix era seu guanyat encara que 
negú no l'hagués aquí portat. Y així estigué allí lo 
Cervo per molts díes. Aquesta faula significa que 
negú que fuig no es seu, mas viu a la ventura ab 
los estranys ; y que lo senyor déu ésser atent y sollí 
cit en ses cases. 



Faula .xx. — De la conversació 

ENGANYOSA DEL LLEO 

Com parlar deis tirans es pena y callar es turment, 
mostra-ho aquesta faula. Lo Lleó,fet Rey deis 
animáis fers, volía, segons que los altres reys, obte- 
nir bona fama no volent usar de les crueltats, segons 
que en los temps passats, a les quals totes renuncia. 
Y mostrant son costúm, muda aquell, y jura públi- 
cament y solemne de no enujar ni damnificar nen- 
guna bestia ni bestiar, salvat tan solament de men- 



128 



LES FAULES D'lSOP 



Davant lo 

superbo 

no aprofita 

parlar 

ni callar. 




(89) 



jar sa vianda sens sanch. Y despuys, com no pogués 
mudar sa costúm, se enujá de acó que havía jurat, 
y així comenta de pendre y portar-se'n alguns ani- 
máis en secret, per enganyar-los, ais quals demana- 
va si li olía mal la boca: y així, els qui deyen * que 
mal li olía, com aquells que díen que no o calla- 
ven, per cert lloch los metía y'ls espedacava. Y 
aprés demanava a la Bogía si li olía malament la 
boca, la qual li respongué que no, que ans li n'ei- 
xía bona olor, y mes que havía en sa boca gran fra- 
gancia, la qual li eixía de la boca. Y lo Lleó, havent 
una poca de vergonya de aquella Bogía que tant lo 
gabava, li perdona llavors la mort. Mas a cap de 
poch temps ell muda lo propósit, y ell tingué mane- 
ra com la poguera enganyar; y fingí que estava ma- 
lalt y maná cridar los metges, los quals tocant-li los 
polsos, veren que la alteració era molt poca, y di- 
guéren-li, que per lo fástig de les viandes li causa- 
va algún sentiment, mas que prengués algunes vian- 
des que fossen molt llaugeres per causa de la di- 
gestió. Y lo Lleó, així com ais reys totes les coses 



[/ 49- 



LLIBRE TERC 129 



los paren licites y'ls son lloables, dix : « La carn 
» de la Bogía es carn que jo nunca la mengí, y tinch- 
» ne grandissim desig, y així jo ho volría provar, 
» car a mi par que aixó'm guariría. » Y tan prest 
fonch-li portada aquella Bogía que allí era, per que 
la li dassen a menjar per vianda, jatsía que pri- 
mer ho hagué ben jurat y promés de no menjar 
carn ab sanch, pero per ésser Rey poch apronta la 
promesa. Y així encontinent fonch presa la Bogía, 
y mesa en ses mans, ell la espedagá y menjá incon- 
tinent de ses carns. Y així poch apronta la prome- 
sa deis grans senyors y majorment si son tirans, 
que fan anar la lley allá hont los plau, car ni rey 
traydor james se diu. Y així vol dir aquesta faula 
que ais grans reys y senyors no hi val parlar ni ca- 
llar, que tostemps hi troben remey de fer llur vo- 
luntat, puix a ells plau. Y així, sens causa y rahó, 
moltes de vegades destroheixen y maten los que 
ells volen. 



Ací acaba el tercer llibre de Isop. Y pus 

següent, ací comenca lo quart 

llibre de Isop. 



17 



LLIBRE QUART 

DE LES 

FAULES D'ISOP 



[v.] *Faula .j. — Déla Rabosa y dels Rahims 




La Rabosa, vehent los rahims madurs, cobejant 
de menjar de aquells, imagina y temptava 
tota manera de pujar al parral per atényer y menjar 
d'ells.Mas ab tots sos pensament y temptacions, ella 
no hi basta ni li fon res, que no pogué atényer ni sa- 
tisfer al seu desig, ans li torna en tristura; y així co- 
mencá a dir tais paraules : « Aquells rahims enca- 
» ra son molt verts y agres, y així mateix en cas 
» que'ls pogués haver o atényer no'ls menjaría, y 
» així no m'hi don res. » Significa aquesta faula, que 
es prudencia y gran sabiesa dissimular y mostrar 
que no ha voluntat hom ni vol algunes coses, 
encara que les desija en veritat, quan 
hom coneix que no's poden 
atényer. 



132 



LES FAULKS D'ISOP 



Faula .ij. — De la Mustela vella 
y de la Rata 



L'enginy 

fa lo que 

la natural 

forfa no 

pot. 




Aquesta faula mostra que tothóm déu apendre 
ofici y art, perqué algú pot fer per ingeni que 
per la forca no ho poría fer. La Mustela vella, que no 
podía ja seguir les rates, embolicá-s en fariña y posá-s 
en lloch escur, volent *sens trevall enganyar y des- 
trohir les rates. Y venint una desaventurada de Rata 
ignorant, pensant que era alguna vianda, aplegá-s a 
ella, y així presa per ella, fonch raorta y menjada. Y 
així meteix altra Rata segona, y fins a la tercera fo- 
ren enganyades. Despux, vench en aprés una altra 
Rata de mes díes y cautelosa, la qual coneixía totes 
maneres de arts y de enganys, així les rateres com 
les canes, llamos y serps y totes altres maneres de en- 
ganys y fraus; y coneixent aquells arts y enganys de 
l'enemich, diu-se que li dix : < Indueixes y portes a 
» les Rates ignorants y ignorantes, y menges-les y 

> tragues-Íes -te per artería: per cautelosa que síes, a 

> mi no'm pendras, que jo conech tots los enginys. > 



1/-SO.] 




Lo que té paraules blanes [y] es infel y traydor, 
peca en son cor y será conegut, segons mos- 
tra aquesta figura. Lo Llop, fogint lo Calador que'l 
seguía, fon vist per lo Pastor, de hont se amaga, lo 
qual lleva per pahor. Y de molta por que havía, pre- 
gava al Vaquer que no'l descobrís, dihent que'l su- 
plicava per los Déus, en los quals ell tenía sa espe- 
ranza, que no fos causa de son mal y de sa mort. 
Respongué, y promés li, lo Pastor, que ell sería se- 
gur, perqué mostraría al Cacador la part contraria, 
de manera que ell se n'anás en pau. De *aquí a poch, 
vench lo Calador detrás lo Llop, y pregava al Va- 
quer que li digués del que ell seguía quina vía feya. 
Respongué lo Pastor : t Jo'l víu venir y passá per 
» aquella part esquerra, y allí me par que poras ben 
» prest trobar lo, mes que per Paltra part. » Y senya- 
lant-li y mostrant-li ab los ulls la part dreta ahont 
estava lo Llop. Mas com lo Calador no miras en 
lo senyal, ans, cuytat, tira la má esquerra. Y així es- 



*34 



LES PAULES D'ISOP 



capá lo Llop. Llavors dix lo Pastor al Llop: «¡¿Qué't 
» par? ¿Agraeixes-m'ho cóm t'he fet escapar? > Res- 
pos lo Llop : c Per cert a la túa llengua fas moltes 
» grades, mas ais teus ulls enganyosos prech a Déu 
> que hagen gran ceguera. » Aquest exemple es con- 
tra aquells que paren bons y benignes en lo parlar, 
y perversos en les obres; y acusen les persones que 
teñen les llengues de tais. 



Faula .iiij. — Da la Deessa y del Pagó 

Y DEL ROSSINYOL 



Cascú se 
déu con- 
tentar del 
que Déu 
li dona. 




Que cascú déu usar de la gracia que li es do- 
nada, se prova per aquesta figura. Lo Pagó 
vench al Déu Juno ab gran ira y poca paciencia, 
dihent que lo Rossinyol cantava molt dolcament y 
coneixía moltes coses naturals y humanes, y que ell 
no sabía fer res dalló, mas abans si cantava tot lo 
món se'n reya d'ell. Llavors lo Déu, per llevar-li 
aquella * fellonía, y per aconsolar-[lo], lo Déu Juno 



i/s4 



LLIBRE QUART 1 35 



li parla dolcament, dihent-li : « Així la vista túa y 
» la túa bellesa excelleix y es mes que denguna per- 
» fecció del Rossinyol; no hi ha nengún, semblant a 

> tu en color, ni resplandor, car rellús com lo esme- 
» ragde y es pintat de plomes doblades en ton coll 
» y en la coha, y així te déus teñir per contení. > Dix 
lo Pagó al Déu Juno : « Y ¿qué son totes aqueixes 
» coses pera mi, puix só vencut en la veu ? * So- 
bre la qual cosa lo Déu Juno parla així : « Pens y 
» aferme que deis Déus per gran prudencia y arbi- 

> tre son partides les coses a vosaltres tots : a tu es 

> donada la bellesa y resplandor major; a la Águila, 
» forca y virtut; al Rossinyol per son cant y veu sig- 
» niñea y mostra les coses per venir; la natura del 

> Corb es fer venir; lo Colom ha pietat del vell; y lo 

> crit de la Grúa tostemps mostra los temps ; en la 
t Oliva apareix a tart; la Ficédula en les mancanes; 
» la Oraneta se alegra en lo matí y mostra la llum 
» del día; lo Mussol mes va en la nit; y lo Gall co- 
» neix les hores de la nit. A tots abaste entendre 

> en lo que teñen; de aquí avant no has de cercar 

> sino alió que los Déus te han dat. 



Faula .v. — Del Llop cerval 

Y DELS LLAURADORS 

Convé que siam bons y misericordiosos ais pe- 
regrins y estrangers, y a qualsevol altre, y de- 
vém perdonar ais qui poch poden, perqué no falleix- 
v.] que la hont se donen les * grades, així com nos 
mostra aquesta faula. Lo Llop cerval, que era sens 
culpa, caygué en un lias o fossa; vent los Llaura- 
dors com estava prés, venen pera ell, y uns lo fíren 
ab bastons y altres lo escarníen. Dix la hu d'ells: 



136 



LES FAULES D'lSOP 



Al tribuí a t 

nodéu 

homfer 

mal per 

por de al- 

tre tal. 




c No li fassám mal, puix ell no fa mal, y es inno- 
» cent. » Y per aqüestes ses paraules molts que li 
volíen donar bastonades y ferir-lo, cessaren, altres li 
davenpa, y altres ploraven per son dany, segons que 
eren en les volantats diverses. Plegant la nit, tots se 
n'anaren a ses cases, pensant que aquella nit mori- 
ría. De allí a poch ell s'esforcá y salta de la fossa 
o cova, y deslliurat de aquell perill, ab gran pahor 
se n'aná a sa cova. Despuix de no gayres díes, re- 
cordant se de la injuria, ell se n'aná ab gran ira en 
aquell lloch, y's va arremetre pera'ls pastors y bes- 
ties, y'ls mata y'ls destruhí; y així mateix salta la vía 
deis Llauradors que llauraven, y'ls ferí y'ls feu molt 
de dany y mal. Y com veren los de aquell lloch acó, 
sentint-se'n molts y en especial del dany que feya 
en los hómens, pregaren al Llop que'ls assegurás 
les vides, y llavors respongué ell mansament, di- 
hent que no faría mal a dengú que l'haja apedre- 
gat o ferit ab pedrés o bastons, o li fes, o li fes fer 
qualsevol mal, y menys ais qui li donaren lo pa y 
hagueren misericordia d'ell, mas que no perdonaría, 
ans sería enemich ais qui demanaven que'l matas- 



LLIBRE QUART 



137 



sen. Miren los injuriáis de dit y de fet aquesta sem- 
blanza, y així cessen de fer mal ne dir. 



*Faula .vj. — Dels Moltons 
y [del] Carnicer 




Los parents y amichs que no's miren ni's fan 
uns ab altres, mal los está, devers la qual cosa 
miren aquesta figura. Los Moltons, estant en una 
companyía en una mateixa ramada, vehent que en- 
trava lo Carnicer entre ells, dissimularen y no cura- 
ren d'ell. Y vist com lo Carnicer prés un moltó en- 
tre ells y'l mata, ni per acó tampoch se sentiren, mas 
follament deyen : « Aquest toca y a tu [no]; deixém-lo, 
» porte sen a qui volrá. » Finalment ell mata a tots 
fins a hu tot sol. Y com així mateix girá-s la má en 
aquell per matarlo, dix al Carnicer : « Dignament 
» som degolláis y spedacats per tu, tots de hu en 
» hu, perqué al principi no curarem de defensar- 
> nos de tu, al qual podíem matar y girar nosaltres 
» ab los corns y ab los caps. » Vol dir aquesta faula 
18 



Ab tsmps 
se ré[mé\- 
dia lo que 
tart no pot. 



138 



LES FAULES D'lSOP 



que lo qui no mira per defensar-se ab temps y aju- 
dar a son vehí, que ve a soferir y morir a mala mort. 



Faula .vij. — Del Mogo y dels Ocells 




Aquesta faula nos mostra que en denguna ma- 
nera no devém escusar de pendre lo consell 
del sabi. En lo temps de l'estiu, los Ocells ab gran 
plaher estant a la ombra, y menjant de le fulles, ve- 
ren un Mogo de mals ulls qü'endregava les canyes 
y sóns que aportava en son costal. * Los Ocells, 
simples y ignorants, de aquesta manera comencaren 
a dir : « ¡ Oh quánt piados home mirám I Al qual 

> per la molta bondat y pietat que es en ell, les llá- 

> grimes li corren dels ulls quan nos mira. > Y hu 
dels mes discrets y arterosos que los altres, lo qual 
havía probades les arts dels cacadors, dix així ais 
altres : c ¡ Guardau-vos, Ocells simples y ignorants! 
» Fugiu y guardau vos de l'engany de aquesthome; 
» y amoneste-us que sens peresa vos alcéu ben alts 
* en l'ayre, y si voléu conéixer la veritat, miráu a 



LLIBRE QUART 



139 



^ ses obres y prudentment veu que los que de vos- 
» altres pendra, a mossegades, a bossins o ofegades, 
» vos metra en son sach. > Vol dir que sens dubte 
se poden lliurar molts per consell de hu, y que no 
es de refusar lo bon consell. 



Faula .viij. — De l'Home verdader 

Y DE L'ENGANYÓS Y DE LA BOGÍA 




La malicia 
exalca ais 
mals y de- 
primeix 
ais bons. 



Despuix del temps antich usen los hómens fal- 
sos y mals llagotejar, y la gabancia y adulado 
reb bonament, la veritat, honestat y bondat se solen 
retraure y reprobar, segons nos significa aquesta fau- 
la. Dos Hómens, la hu falc y l'altre verdader, eren 
companyons; y anant per lo món, aplegaren en la té- 
rra de les bogíes; los quals hó*mens, com los vés 
lo majoral de les bogíes, maná-ls detenir y portar 
davant ell. Y ells, davant ell portats, presents totes 
les companyíes de les bogíes fent grans pompes y 
aparaments, segut en molt arreada cadira a mane- 
re de emperador la Bogía major, segons que ho 
' havíen vist en Roma en altres temps, maná-ls de* 



140 LKS FAULES D ISOP 



manar qué es lo que podíen dir d ell y de sa com- 
panyía, y dihent-li a qui semblava ell. Y lo Home 
enganyós y falc comencá de parlar primer, y dix : 
c Par-me que tu ets un gran Emperador. » Mas 
fonch-li demanat qué li paría de aquells qui li es- 
taven a l'entorn d'ell : respongué que eren sos ca- 
vallers y capitans y altres oficiáis. Y per tant com 
la Bogía fonch tan lloada de la mentida de aquell 
falc, maná que fos per alió remunerat, vistes totes 
aquelles coses. Lo home verdader dix entre sí ma- 
teix : c Aquest mentider qui en totes coses ha men- 
» tit desmesuradament es acceptat y amat d'ells y 

> encara remunerat; quánt mes seré jo que diré co- 
» ses verdaderes. » Y ell estant pensant en acó, la 
Bogía major li demaná : « Dígues-me qui só jo y 

> aquests que están ab mi. » Y aquell que amava 
la veritat y tostemps acostumava de dir veritat, 
respongué : c Tu y tots aquests que están ací, son 

> bogíes. » Ohint acó lo Rey de les Bogíes, maná, 
de gran fellonía, que aquest Home verdader fos 
mort y espedacat ab les ungles. De aquesta manera 
se sol fer deis Hómens falcos que amen la falsía y 
engany, los quals son remuneráis y reputats en 
aquest món mes que los verdaders. 



*Faula .viiij. — Del Cavall [v.] 

Y DEL CAQADOR 

Millor es no posar inimicicies que, despuix de 
haver enemichs, no podent-se venjar d'ells, 
apenedir-se y haver dolor de alió, com nos mostra 
aquesta faula. Lo Cavall y lo Cervo hagueren amis- 
tat entre ells; y com lo Cavall ves que lo Cervo era 
dispost y mes llauger en corre, y de gentil eos y or- 



LLIBRE QUART 



141 



(98) 




54- 



nat de banyes fetes a manera de rama, lo Cavall 
que fou ferit d'ell aná-se'n a un Calador y dix-li : 
« Vull-te mostrar un Cervo molt maravellós de vis- 
» ta, al qual si poras ferir ab ton exercici o sageta, 
» tu haurás moltes carns y molt bones pera menjar; 

* y així la pell y los óssos vendrás per molts di- 
» ners. > Y lo Cacador, enees de cobdicia, dix-li : 
« ¿Cóm poríem haver y pendre aqueix Cervo? » Dix 
lo Cavall : € Cavalca tu sobre mi y jo per mon tre- 
» valí lo't mostraré; y com tu lo haurás ferit, y mort 
> lo Cervo ab ta llan9a dant-li bons colps, y acabada 

* la caca nos alegrarém en una. > Y lo Calador 
cavaleá en son Cavall, y aná-se'n pera hont estava 
lo Cervo. Y com lo Cervo sentís venir aquell Ca- 
cador ab mal prepósit contra ell, no oblidant nun- 
ca son ingeni natural, corrent per lo camí, fugí 
pera la serra alta y així escapa. Mas lo Cavall 
des que se veu usat y trocejat, diu-se que dix al 
Calador : « No podém atényer-lo : descavalca y 
» cerca vida acostumada. » Lo qual li respós estant 
damunt ell : « No haurás poder pera cór*rer sino 
» tant com jo't lleixaré, perqué tens lo fre en la 



Guarda no 
faces cosa 
que aprés 
te'n peni- 
des. 



LES PAULES D ISOP 



Molí /a 

de boca y 

de fets 

no res. 



% boca; ni per salts, car la sella te té estret; si co- 
» menees de gitar coces, jo tinch un bastó en la 
> má ab lo qual te amansaré. > Aquesta faula es 
contra aquells que volent fer mal a altres, a les ve- 
gades fan-lo a sí mateixos. 

Faula .x. — De l'Ase y del Lleó 




Pensen molts que han d'espantar ab sa veu, així 
ais forts com ais flachs y richs, deis quals lle- 
gím aquesta faula. Un Ase, venint per una munta- 
nya, encontrá un Lleó, al qual dix : « Pugém alt en 
» la altura de la muntanya, y mostrar t'he cóm só 
» temut per molts. » Y lo Lleó, rihent se de les pa- 
raules de l'Ase, dix-li: c Pugém. » Ells estant ja alt 
en la muntanya, lo Ase comencá de rebusnar molt 
fortment. Y ohint sa veu les liebres y raboses, fu- 
gíen, y així dix lo Ase : « Veus cóm se espanten y 
han por de mi. » Al qual dix lo Lleó : « Ans poras 
> tu haver paor de mi y tembre ma veu, que jo a 
t tu que sé que es Ase. > Vol dir aquesta faula que 
es de riure de aquell que no pot ser sino poch y 
mostra per demés per paraules que pot molt. 



LLIBRB QUART 



143 



(lOo) 



Faula .xj. — Del Buytre y dels altres 
Ocells 









^\)/^^^r^^9^^ 


is) <£X 




\\ L^jgP^ 1 ^^^ 


P^TÍÉÉ^iP^^^ 


IfilL m 




W*^! 


a»| 


*41!1^h»$?M 


w ^ 








r Vl 



Lo Buytre, fingint que vol honrar lo día de sa 
naixenca convida los altres Ocells menors y 
doná-ls a sopar; y com estiguessen dins en casa, 
tanca la porta y comencá de matar un Ocell y així 
a tots los altres. Aquesta figura significa que los 
poderosos poques vegades conviden ais menors, 
sino per dany d'ells. 



Bé va qui 
per mal 
de altri se 
castiga. 



[v.] * Faula .xij. — Del Lleó y de 

LES RABOSES 

Fingía lo Lleó que era molt malalt, y per aquest 
engany feya venir a sí los animáis a visitar-lo 
com a son Rey, y continuament matava d'elles. Vin- 
gueren les Raboses damunt les portes de la cova, 
y saludaren lo Lleó de fóra, lo qual demanava a 
una d'elles per qué no entrava. Y ella li respongué: 






144 



LES FAULES D'ISOP 



Quan lo 
major afa- 
laga al me- 
nor menes- 
ter lo ha. 




(101) 



« Perqué veig les petjades de les que entren, mas 
> no * de les que ixen. > Significa aquesta faula que 
los mals y perills que los altres fan y passen, deuen 
ésser mostra y espill pera guardar-nos; car en la ca- 
sa del poderos llaugeramentjhi pot entrar qualse- 
vol, mes pot-se fer que isque a tart, o may. 



l/.ss.] 



Faula .xüj. — De l'Ase malalt 

Y DEL LLOP 



Guárdat 
d'aquell 
qui't dona 
bona pá- 
ranla y 
mala obra. 




LLIBRE QUART 



145 



Al mal home nunca se li déu dar fe, segons 
mostra aquesta figura. Lo Llop visitava a 1' Ase 
malalt, y comengá-l de palpar en lo eos. Y dema- 
ná-li lo Llop en quines parts mes li dolía. Respós- 
li senyer En Ase : c Lo lloch hont palpes me dol 
> mes. i Y així los hómens mals, encara que amo- 
nesten per paraules que apronten y fan bé, treva- 
llen y procuren cóm farán mal y dany ais hómens 
bons. 



Faula .xiiij. — Del Moltó major 

Y DELS ALTRES MENORS 



>•] 




*"\ /Toltes vegades murmuren los menors deis 
JLVX majors, sobre lo qual se compta tal faula. 
Tres Moltons menors, vehent un Moltó major que 
fugía y temé ais altres, [y] los tres escarníen-lo y 
murmuraven d'ell. Lo qual respós y dix a ells : 
« jOh desesperáis y ignorants! Si vosaltres sabesseu 
» per quina causa jo fugí y haguí por, no us riuríeu 
> de mi. » Y així se mostra acó que a les vegades 
19 



Propri es 
deis folls 
murmurar 
deis sabis. 



146 



LES FAULKS ü'lSOP 



se mal parla per los menors deis majors, deis fets 
sens saber les causes, les quals sabudes, cessaríen 
per ventura de murmurar. Y així cauen en igno- 
rancia. 



Faula .xv. — De l'Home y del Lleó 



La menti- 
da des- 
ment a son 
amo. 







L' 



o temps de la virtut prova alguna cosa per 
obra, segons se mostra per aquesta figura. 
L'Home y lo Lleó tingueren qüestió quál d'ells fos 
millor, y cada hu procurava de probar sa intenció. 
Y així anant, plegaren a un sepulcre, en lo qual 
estava pintat cóm lo home ofegava lo lleó. Vent 
acó l'Home, mostrá aquella figura per probar sa in- 
tenció, al qual respós lo ferocissim Lleó : « Aques- 
» ta obra es estada pintada per lo home; la qual si 
» fos pintada per algún lleó, tu veres que no fóra 
> lleó ofegat de l'home, mas lo home del lleó. Em- 
» pero jo't vull mostrar la esperiencia y probanca ver- 
» dadera. » Y porta a l'Home a l'emfiteatro o Uoch 
de combatre; allí combatent-se ab ell, per experien- 
cia verdadera li mostrá cóm lo home es o*fegat del 



(104) 



LLIBRE QUART 



147 



lleó, dihent-li que allí no havía lloch de proba de 
pintura, mas sois de fet verdader. Aquesta faula sig- 
nifica que la mentida composta de colors tantost es 
vencuda; y en la veritat tostemps hi ha certa proba. 



Faula .xvj. — De la Pu^a y del Camell 



(105) 




Alguns que no son res, ells mateixos se engra- 
neixen, segons mostra aquesta faula. Una 
Pu§a que estava en la cárrega del Camell, vent a ell 
carregat se alegrava, lloant-se que era millor que 
lo Camell. Y en la fí de la jornada gran que anaren, 
vingueren a una posada, hont la Pu^a devallá y 
metes davant los peus del Camell; y diu-se que dix: 
« Bé fíu de devallar de ta esquena perqué no t'enu- 

> jas ni't carregás mes. » Ala qual respós lo Ca- 
mell: c Grades fas a Déu, que ni perqué tu't poses 

> sobre mi só mes carregat, ni per que te'n lleves só 
t descarregat. » Miren en aquesta faula aquells que 
no poden agreujar ni desagreujar ais majors, y vo- 
len fer estima de sí; y així son escarnits y tramesos 
per orats. 



Alguns no 
son res y 
s' estimen 
tnolt. 



148 



LES FAULES ü'lSOP 



Faula .xvij. — De la Formiga 
y de la Cigala 




(106) 



En lo temps de 1'ivern, la Formiga se estava al 
sol y treya lo blat que en lo estiu [lí] havía 
aplegat; la Cigala, aplegant a ella ab fam, pregáva- 
li que li donas un poch de aquell forment, per que 
no morís. A la qual dix la For*miga: c Amiga ¿qué 
» feres en lo estiu? » Respongué la Cigala : « No 

> hagí espay pera collir lo gra, perqué anava per 
» les montanyes cantant. » La Formiga, rihent-se 
d'ella y movent son blat en sa caseta, dix-li : t Si 

> cantares en lo estiu, demana ara en lo ivern. » 
Aquesta faula mostra al pereós que trevalle quanpot 

y ha temps, perqué aprés, fallint-li que men- 

jar, no demane ais altres, los quals 

ans se enugen d'ell que no 

li daríen res. 



LLIBRE QUART 



149 



Faula .xviij. — De la Espasa 

Y DEL CAMINANT 




Lo mal ho- 
me a molts 
fa mal y 
mal li ve. 



L 



'home mal a molts pert, y ell sois pereix, se- 
gons demostra aquesta faula. Un Home, ca- 
minant, trobá una Espasa que jahía en lo camí, y 
demaná-li quí la havía perduda. La Espasa respon- 
gué així : c Per cert a mi hu sois me ha perduda, 
* mas jo he perdut a molts. » Vol significar aques- 
ta faula, que lo home mal, sois se pert; mas ans que's 
perda, mésela y damnifica a molts. 



* Faula .xix. -— De la Cerva [Gralla] 
y de la Ovella 

De les injuries que's fan ais innocents, lo Isop 
reconta tal faula. Una Cerva [Gralla] ociosa y 
folgasana puja damunt una Ovella; y allí se estava y 
folgava sobre ella. Y com moltesvegades usas de fer 
aquest enuig a la Ovella, diu-se que ella li dix així: 



1 5 o 



LES FAULES D ISOP 






7ttttt 


(41 




1 


1 


r££ 


I 


! * 






* Si al goc enujasses y temptasses, segons que a mi 
» fas, no comportarles sos lladraments ni la ira de 
» la súa boca. > La Cerva [Gralla] parla de aquesta 
manera a la Ovella: « Jo'm sech en lo coll fort y sé 

> a quí tinch d'enujar; só molt vella: só mala y aspra 
» ais bons, y humil, y molt amiga ais mals y corts, y 

> tal me criaren los Déus. » Aquesta faula increpa 
aquells que ais innocents y bons injurien y provoquen 
y no gosen solament mirar ais mals y mes forts. 



;io8) 



De la Aya y de la Canya 

l . l ■ ■ ■■ 



Lo poderos 
es al de- 
rrocat y 
lo humil 
exalQat. 







LLIBRE QUART 151 



Als que son superbiosos y dus de cor, y no's vo- 
len sotsmetre a son senyor, sois los ne pendra 
com a la Aya. La qual, venint lo vent, no's volgué 
abaixar, y una Canya que estava prop d'ella, vent 
venir lo vent tan fort, abaixave-s, y giráve-la lo 
vent a la part que volía; y diu-se que li dix la Aya : 
c ¿Per qué no estás ferma com jo ? » Respongué la 
*.] * Canya : « No es tal ma forca com la túa. > Y dix 
la Aya : « Per co pots saber que so pus fort que 
» tu. > Mas de allí a poch se seguí un gran vent, lo 
qual derroca l'Aya fort. Y dix la Canya, per qué se 
abaixava. Y de aquesta manera, moltes vegades, los 
superbiosos son destruhits resistint, y los homils es- 
capen, donant lloch y fugint als mes forts. 



A 



cí se acaba lo quart llibre de l'Isop, molt in- 
genios y ciar parlador; y no's troben mes 
llibres seus, empero moltes faules súes son 
trobades en gran nombre, les quals 
se segueixen en la forma 
següent. 



LES 



FAULES EXTRAVAGANTS D'ISOP 



COMENCEN EN AQUEST ORDE 



Faula .j. — Del Mul y de la Rabosa 
y del Llop 




Molts hi ha que demanant [demanen] qüestions 
sens compte y que ells no saben ses respon- 
sions, y desigen ésser mestres sens que primer sien 
estats deixebles, segons que['s] recomía en aquesta 
faula. Lo Mul, pasturant prop de una muntanya, ven- 
gué a ell la Rabosa y demaná-li quí era ell. Respon- 
guéli: «So bestia.» Respongué la Rabosa: «No dich 
» aixó, mas demán-te quí es *ton pare. » Respongué 
lo Mul : * Lo Cavall fonch mon avi. » Torna a dir 
la Rabosa : « Ni't demán aixó, mas dígues-me cóm 
* te diuen. » Al qual dix lo Mul : « Per cert, jo no 
» sé mon nom perqué mon pare morí jo essent petit, 
» y per causa que no m'oblidás mon nom, fíu-lo es- 
20 



Lo f olí pre- 
sumint de 
sabi es 
mes f olí. 



154 LES FAULES D'lSOP 



> criure en lo meu peu esquerre, y si vols saber mon 
» nom llig en aquest meu peu. » La Rabosa ente- 
nent lo engany, ana a la muntanya pera un Llop 
ab lo qual tenía enemistat, y trobá-1 jahent davall 
de una ombra trevallat de fam, al qual comenta la 
Rabosa de increpar y deshonestar, dihent-li : « ¡Oh 

> foll, sense senyl ¿Per qué't mors de fam? Lléva-t, 
» ací prop ha un prat hont trobarás una bestia gran 
» y grossa y soberga : máta-la y fártat d'ella. » Y 
llavors, venint lo Llop pera'l prat, demaná al Muí 
quí era. Respongué ell : « So bestia. » Torna a dir lo 
Llop : « No demán aixó, mas quí es ton pare. » Y 
lo Muí li respongué : « Lo Cavall fonch mon avi. » 
Al qual dix lo Llop : c Ni aixó't demán, digues 

> cóm te dien. > Al qual respós lo Muí : t Jo no 
» sé mon nom, per quant mon pare morí jo essent 
i xich, y per que no s'oblidás mon nom, lo fíu es- 

> criure en un cap de aquest meu peu esquerre, y 

> així, si tu vols saber cóm me dien, llig en aquest 

> meu peu. » Lo Llop, mirant les paraules quant a 
la cortesa, y no sentint lo engany, prés-lo per lo peu 
del Muí, y comencá-1 de netejar ab gran diligencia 
pensant allí trobar son nom. Y ell, estant molt atent 
prop d'ell, lo Muí li dona una coca ab lo peu dret 
en lo mig del front ab que li feu saltar los ulls ab 

lo cervell en térra. * La Rabosa que estava detrás [v.] 
de una mata amagada, dix llavórens ab grans ria- 
lles, ferint-se la una palma ab l'altra: c ¡Oh foll 
i sens sentiment, tu no sabíes de lletra y volíes 

> llegir I Jur-te per la mía má dreta que ets estat es- 

> calabrat per judici verdader. » Y així los hó- 
mens ignorants, mentre desigen mostrar- 
se per sabis, moltes vegades cauen en 
grans perills y mals. 



EXTRAVAGANTS 



155 



Faula .ij. — De un Porch y de l'Anyell 

Y DEL LLOP 



(III) 




Ni en bé ni 
en mal den 
hom creu- 
re a son 
enemich. 



Ha hi gran multitut de gent que no son con- 
tents de les honres privades, ans cobegen 
manar ais rnajors y a sos eguals; y per co ohirás la 
faula següent. Un petit Porch vivía en una gran ra* 
mada de porchs, lo qual, indignat y unflat de su- 
perbia perqué no era principal y major, y que ma- 
nas a tots, anava entorn de tot lo ramat fent brave- 
ses, y gronyint, y vascant, y aguhant les dents, pen- 
sant que espantava ais alUes; y com vés que no es- 
pantava nengú, ell ab gran ira, dix així : «¿Qué 
» m'aprofita el estar ací? Perqué en aquesta com- 
» panya encara que jo mane dengú no m'obeheix, 
> ni encara que m'enfellonesca no fugen de mi, y 
» si amenace no's donen en aixó res, y així desliber 
» de no aturar ací. » Mas ans se partí de allí cer- 
cant ses ventures; y així anant, plegá en un ramat 
de Anyells, y com se vés en mig d'ells, ell se gira 
ab gran furia, grunyint, y vasquant, y aguhant les 
dents; lo qual vent los Corders, espantáis, de mig 
comencaren de fugir tots a una part y altra; y ací es- 



156 LES FAULES D'lSOP 



tant lo Porch ab espant, dix : « Ací me convé de 
» aturar, y aquesta honor convé a mi, perqué com 

> * [no] me fellonesch tots fugen de mi, y si menace [/. 59. 
9 tots se espanten; ací seré amat y honrat de tots. > 

Y aqüestes semblants coses usant per molts díes, 
vench allí un Llop ab gran fam, lo qual vingué ais 
Anyells volent menjar d'ells; y ells vent-lo aplegar 
a ells, fugiren per aquelles roques; mas lo Porch, 
pensant sería defés per los Anyells, no volgué fugir; 
y així'l prengué lo Llop, y'l se'n porta per la mun- 
tanya. Y com passassen per cas, plegaren a una 
ramada de porchs, de hont era eixit lo Porch; lo 
qual coneixent a ells, comencá a grans veus cridar 
socors, y ells coneixent-lo, lleváren-se tots junta- 
ment contra lo Llop y delliuraren son germá, allí 
constant fets fins a la mort. Y llavors lo Porch, es- 
tant en mig de tots pie de dolor y de vergonya, 
dix : c Ara conech per verdader lo proverbi que 
» diu, que en les fortunes, y adversitats, y prosperi- 
» tats sempre es bo de teñir ab sa parentela, car per 

> cert, si jo no fos eixit de mos parents y llinatge, 
» no haguera jo passat aquestos mals. * Y així 
molts hómens volen manar ab superbia en térra es- 
tranya, d'hont cauen en moltes fortunes y mals. 



Faula .iij. — De la Rabosa y del Gall 

Moltes persones parlant sens primer pensar 
lo que han de parlar, dien tais coses que, 
aprés de haver parlat, se'n peniden, y encara los ve 
per alió mal y dany; per la qual causa se posa tal 
figura. La Rabosa, havent fam, se n'aná *a una vila, 
y plegant davant un Gall, dix : c ¡ Oh mon senyor 
> Gall, com graciosa veu tenía ton pare, lo qual era 



EXTRAVAGANTS 



157 







i Ü3 






sjJKygL 








^3 










WWj 


112) 




^^> ! ^^^. 




»55Sg|§p*S25 












fV^^Ég 









JVb se rf¿« 
res parlar 
sens pri- 
mer hi 
pensar. 



» molt mon senyor I Y així meteix pens que tu ho 
» tindrás, y així per la gran amistat que ab ell te- 
» nía, vinch per conéixer-te. Per lo qual te prech 
» que vulles cantar, de manera que jo puga conéi- 
» xer si has tan bona veu o millor. » Lo Gall, cre- 
hent a la Rabosa per les paraules, per pregaries 
d'ella comencá de cantar tancats los ulls, y la Rabo- 
sa salta sobre ell y portá-1-se'n a sa cova. Y los hó- 
mens del lloch que [ho] ohiren, aconseguiren la Ra- 
bosa, dihent que a son Gall se n'havía portat la 
Rabosa. Ohint acó lo Gall, dix a la Rabosa : « ¿Ous 
» lo que diuen aquells pagesos grossers? Dígues-los 
» tu que jo no só seu, mes tu, y que tu portes ton 
» Gall y no seu. » Llavors la Rabosa, deixant al 
Gall de la boca, dix : < Jo porte mon Gall, no lo 
» vostre. » En tant que la Rabosa dehía aqüestes 
paraules, lo Gall vola en un arbre y respós a la Ra- 
bosa : « Ments, ma senyora, rasament, jo só d'ells y 
» no teu. » Y la Rabosa, vent-se enganyada, ferint 
sa boca dehía : « ¡ Oh boca, quántes coses dius y 
» parles que aprés te'n penits 1 Perqué cert, si ara no 



i 5 8 



LES PAULES D ISOP 



> haguesses parlat, no hagueres perdut lo Gall, lo 
y qual havíes cacat. > Y així significa que molts hó- 
mens parlen sens pensar les coses, que despuix se'n 
peniden per haver-les dites, y encara los ve dany y 
mal per alió. 



Faula .iiij. — Del Drach y del Pagés 



Qui torna 

mal per bé 

haurá son 

gualardó. 




*Oegueix-se a les voltes que los hómens tornen 
v3 males coses per les bones, y ais qui'ls ajuden 
damnifiquen, segons se mostra per aquesta figura. 
Lo Drach habitava en un riu, y com cresqués, ell 
seguí per lo riu a baix, en tant que lo riu minvant 
lo lleixá en un arenal, d'hont se abaixá, no podent 
anar sens aygua; y passant per allí un Llaurador, dix- 
li: cjOh Drach, cóm estás aquí de aqueixa mane- 

> ral » Respós lo Drach: « Seguint lo riu que creixía 

> per l'aygua avall; y ara com s'es minvada l'aygua 
» ha'm deixat en aquest lloch séch, y no puch anar 
» sens aygua: si tu'm lligasses y'm portasses sobre 
» ton ase pera ma casa, dar-t-ía or y argent, y altres 



'3) 



[/• 6o.] 



EXTRA VAGANTS 1 5 9 



» molts béns meus. > Y llavors, induhit per cobdi- 
cia, lligá lo Drach y posá-1 sobre son ase, y portá-1 
y posá-1 en sa cova. Y devallant lo Llamador de 
l'ase, posá-1 deslligat y així'l mete en sa llibertat. Y 
així li demanava que li donas lo que li havía pro- 
més. Y llavors dix lo Drach al Pagés : « ¡ Cóm 1 

> ¿Per lligar-me demanes or y argent? > Lo Pagés 
li dix : < Tu mateix me digueres que't Higas. » Al 
qual dix lo Drach : « No estám en aixó, mas ans te 

> vull menjar, perqué he fam. > Y llavors dix lo 
Llaurador : « Segons aixó, per lo bé me vols dar 

> mal. > Y estant ells en aqüestes paraules, conten- 
gués que estava allí prop una Rabosa, la qual ohí 
totes aqüestes paraules y dix : c ¿ Quina cosa es 

> aqueixa, que havéu entre vosaltres discordia y 
» sóu diferents? > Dix lo Drach : « Aquest Pagés 

> me lligá molt fort y posant-me sobre son ase ha'm 
» portat fins ací, y ara me demana no sé quines co- 

> ses. > Dix lo Home : « Ou-me, ma senyora Ra- 
» bosa : aquest Drach fonch portat per lo riu y fonch 
t llan^at en un arenal séch, y passant jo per allí, ell 

> me prega que'l Higas y'l portas sobre lo ase, y'l 

> portas a sa casa, prometent-me per alió or y ar- 
» gent, y altres coses moltes; y ara no solament me 
» vol complir lo promés, mas ans me vol menjar. » 
Dix la Rabosa : c Follament feres com lo lugares, 
» mas mostram ara cóm lo lligares y despuix judi- 
» caré. » Y llavors comencá lo Llaurador de lligar- 
lo. Demaná la Rabosa al Drach : c ¡ Cóm l ( Tan 

> fort te lligá lo Pagés ? » Respós lo Drach : « No 
» solament tant, mas cent vegades tant. > Yla Ra- 
bosa dix al Llaurador : « Estreny-lo. » Y com lo 
Pagés fos valent va'l estrényer y lligar molt fort, lo 
mes que pogué; y demaná-li la Rabosa al Drach : 
c ¿Tan fort te lligá? t t Per cert sí ma senyora. > 



1 6o 



LES FAULES D'lSOP 



Ella dix al Pagés : « Núa-1 ben fort, puix que així 
» es, y estreny los llamos, car qui bé lliga bé deslli- 
» ga, y tórna-1 a posar sobre de l'ase y tórna-1 al lloch 
» hont lo prengueres * y lléixa-1 allí lligat, així com 
» s'estava, y no't pora menjar. > Y complí les coses 
lo Llaurador, segons judicá la Rabosa. Y així los 
que tornen del bé mal a les vegades reben son just 
gualardó. 



w 



Faula .v, 



De la Rabosa y del Gat 




Parla aquesta faula deis hómens que's lloen de 
saber moltes coses, y tenint-se per ingenio- 
sos y sobtils, ríen-se y escarneixen a altres molts. 
La Rabosa encontrant-se ab un Gat, lo saluda 
dihentli : « Germá, guardat síes deis mals. » Y lo 
Gat, responent a ella, li dix : c La salut sía ab 
» tu. > En aprés, demaná la Rabosa al Gat quines 
arts sabía; respós lo Gat : « No sé de aqueixes arts 
» denguna, sois sé un poch saltar, y pujar arbres y 
» parets, y ab acó me escape de alts perills. » Y 11a- 
vors se diu que li dix la Rabosa: c Per lo meu cap, 
» no mereixes viure, pus no'n sab[sj pus y es tan 



("4) 



EXTRA VA GANTS IÓI 



» ignorante Y lo Gat li respongué: < Així es com 
» tu parles; mas prech-te que'm digues quántes arts 
» sabs. » Respongué la Rabosa : « Jo sé cent arts, 
» y no així medi[a]nament com qui's vulle, mas per- 
» fetament : cadascuna de les quals me basten pera 

> viure honradament, y pera escapar-me de molts 
» perills. » Y lo Gat, ohint acó, dix : t Per cert, tu 
» mereixes molt llarga vida y salut perdurable, puix 

> es tan sabuda y scient. » Y parlant de aquesta 
manera, dix lo Gat a la Rabosa : « Germana: jo veig 
» venir un home cavalcant ab dos Gocos molt llau- 
» gers, grans nostres enemichs. » Dix la Rabosa : 
c No sabs lo que dius, es ignorant y pauruch, y 
» per aixó parles aqueixes coses; encara que aixó 
» sía ¿quí'ns * apressa? » Y plegant molt mes prop 
lo Cavaller, y los Gogos vent a la Rabosa y al Gat 
comentaren de correr contra ells, y la Rabosa vent 
venir aprop los Gocos, dix al Gat : c Germá : { fu- 

> giám ? » Respós lo Gat : c Y no es necessari. > 
Dix la Rabosa: c Per cert necessari será de fugir.» 
Lo Gat respongué : « Pot ésser que sía necessitat, 
» empero cadascú trevalle per sí mateix. > Y així 
cada hu d'ells comenta de fugir; y lo Gat, trobant 
un arbre alt, pujá-se'n tantost allí y així se deslliurá; 
y deixant los Gogos al Gat, estrengueren a la Rabo- 
sa, la qual peresosament fugí. Y lo Gat la cridava 
a grans veus, dihent-li així : c Germana, es hora de 
» usar alguna de aquelles cent arts, car en retreta 
» estás de la muntanya. » Y com los Go^os la ten- 
guessen, no valent-li les arts res, així la mataren. 

Amonesta aquesta faula ais sabis estuciosos y 
engeniosos y viciosos, que no maltrae- 
ten ni's riguen deis ignorants 
y no sabents. 



21 



IÓ2 



LES FAULES D ISOP 



Faula .vj. — Del Llop y del Cabro 





g- 




Wjp 




— /r^ 1 




Lo pobre 

no se déu 

exalfar 

tnés que li 

basta la 

forfa. 

1 






tolaM^V KA á 


C^R 


^^I^|P 


^B B 



Los malalts y pobres se lleven sovint contra los 
poderosos, los quals lliuren mal en alió, se- 
gons conta aquesta faula. Un Llop seguía un Ca- 
bro de les cabres pera péndrel; lo qual se'n puja en 
la penya o roqua molt alta, y així se assegurá; al 
qual lo llop lo assetiá y'l guarda al peu de la mon- 
tanya. * Mas despuix de tres o quatre díes, lo Llop 
per fam y lo Cabro per escapar, apartaren -se y fu- 
giren quiscún per sa part: primer lo Llop, despuix 
lo Cabro. Y com lo Cabro fos al riu y visques abun- 
dosament de aquella aygua, mirant sa ombra en 
l'aygua dix entre sí : « j Oh, que bones cuixes y gen- 
» til barba y grans corns tinch! ¿Y tenint totes aques- 
» tes perfeccions me fa fugir un sol Llop? De ací 
» avant jo vull esperar y resistir, y no fugiré dell, ni 
» li daré avantatge. » Y lo Llop, estant detrás d'ell, 
escoltava calladament tot agó; lo qual, plegant, lo 
prés de la cuixa ab les dents y li dix: «¿Quina cosa 
» es aquesta ? ¿ Per qué així parles, germá ? » Lo Ca- 



(»5) 



w 



EXTRAVAGANTS 



I6 3 



bró, lo qual vent-se prés en son poder, dix-li: «¡Oh 
» mon senyor Llop, hagues mercé de mi ! Car jo co- 
•» nech ma culpa. > Car lo Cabro, despuix de haver 
begut, parla mes del que déu. Empero lo Llop, no 
curant de ses paraules, menjá al Cabro. Móstra-ns 
aquesta faula que los petits y pobres no's deuen 
llevar contra los poderosos mes del que basten les 
forces. 



Faula 



— Del Llop y de l'Ase 



116) 




Algú déu 
manar que 
no tinga 
parents 
y amichs. 



No déu hom lleugerament pendre consell de 
aquell a que \o\[s] mal fer, segons que se pro- 
va per aquesta faula. Encontrant lo Llop a un Ase, 
lo saluda dihent-li : « Germá Ase, jo he gran de- 
> sig de menjar, perqué es necessari que t'haja de 
|/. 62.] » menjar. > Respós l'Ase: « Segons te plaurá, * se- 
» nyor, així sía complit, perqué a tu pertany manar 
» y a mi obehir; y si'm menges, deslliurar-me has de 
* molts trevalls, per quant jo port lo vi del celler, y 
» lo blat de les eres, y llenya de la muntanya, y en- 



1 64 LES FAULES D'lSOP 



» cara aprés de aixó porte les pedrés pera edificar 
» les cases, y lleve a molre lo blat y tórne-1; en su- 
» ma, jo fas tot ago que se ha de fer, y tot lo trevall 
» es pera mi, lo qual moltes vegades malehesch lo 
» día en que nasquí, per tan grans trevalls que 

> pás. Sola una cosa te prech: que'm ojes, y deman- 
* te de gracia que no'm menges en aquest camí, 
» perqué diríen que es una gran vergonya deis ve- 

> hins, y de mi, senyor, que diríen: ¡ cóm se lleixa 

> aquest Ase menjar del Llop ! Així, per aixó, ou 
» mon consell: aném a la muntanya y fassám cordes 
» retortes y lliga-m los peus així com si fos ton es- 
» clau — així com ho só — y jo lligaré a tu en lo coll 
» com a senyor que porta ab sí servent, y portar- 
» me has a baix a la montanya y menjar me has en 
» pau a ta sabor. » Ylo Llop, que sentí lo engany, 
dix : « Fassám així com dius. t Y així, anant a la 
muntanya ab cordes molt forts, lo Llop, torcent-les, 
y l'Ase, lligá-1 molt fortment al Llop per lo coll. Y 
dix llavors l'Ase : « Aném allá hont volrás. » Y així 
comenta l'Ase de caminar pera casa de son senyor. 
Y com lo Llop veu los vehins y poblats, digué : 
« Guarda que no anám per camí dret. * L'Ase dix: 
« Senyor, no digues aixó, car si't plau ben dret camí 
» es. » Y lo Llop, coneixent lo engany, comenta de 
tirar atrás, y lo Ase cuytá de íugir a casa; y plega- 
ren abdós a la porta de son senyor. Y vent agó lo 
senyor, ixqué ab tota sa companya y feríren lo Llop 
casi fins a la mort; hu d'ells, volent donar un gran 
colp en lo cap ab una destral, erra lo colp y trenca 
la lligadura del Llop, y així lo soltá y fugí pera la 
montanya; y entrant lo Ase en lo palau de son se- 
nyor, torbat de la pahor que havía passat, y ab gran 
goig vent-se escapat del poder del Llop, comencá de 
cridar y dar grans veus; lo qual ohint lo Llop en la 



EXTRAVAGANTS 



165 



muntanya, dix : c Per certes, per moltes veus que 
» tu dones no'm pendras allá. » Móstra-ns aquesta 
faula, que no cregám lleugerament aquells a qui 
nosaltres mateixos volém fer mal o dany; y com se- 
rém enganyats, que millor y mes diligent d'aquí 
avant nos guardém. 

Faula .viij. — De la Serp 

Y DEL LLAURADOR 



(117) 




* 'VT o convé fiar ni creure a aquell que vol lo ho- 
X\| nie fer o li ha fet mal, que en la fí rebrá mal 
y dany d'ell, segons se mostra per aquesta figura. 
Un Llaurador anava a sembrar un camp, y passant 
per un camí, cruelment trapigh [trapitjá] a una Serp, 
la qual li dix: < ¡Oh, mal amichl ¿Per qué me has 

> així portada y trapitjada? Jo no t'hi meresch algún 

> mal: guarda que't dich, que no cregues a qui mal 
f> has fet. > Y passá lo Pagés, curant poch de ses pa- 
raules. Y lo següent any, lo mateix Llaurador, anant 
per aquella senda, trobá la Serp, la qual li dix: « ¿Y 



No déu[s] 
creure a 
qui mal 
has fet. 



l66 LES FAULES ü'lSOP 



» hónt vas, amich ? » Lo qual li respós : c Vaig a 
» sembrar lo camp. > Y dix-li la Serp : c Guárda-t no 
» sembres terres de regadíu, perqué en aquest any 
» hi haurá moltes aygües, y lo que será sembrat en 
» lloch de aygües, ofegar-se ha; empero guarda que 
» no cregues a qui mal has fet. » Ana se'n lo Llau- 
rador pensant que parlava de engany, y sembrá en 
camp humit de regadíu; en lo qual any foren mol- 
tes aygües y periren les sements de les terres aygo- 
ses, y així no collí aquell home cosa alguna. Y pen- 
sant en lo següent any, lo Llaurador anant per lo 
mateix camí a sembrar, demaná-li la Serp: « ¿Ahónt 
* vas, amich? » Dix ell : c A sembrar. » Y ella li dix 
que no sembrás en lloch de seca, perqué en aquest 
any hi hauría grans calors y secar-le-híe quant fos 
sembrat en lloch de seca; y dix-li a la fí : c A qui 

> mal has fet no cregues. » Y lo Llaurador, pensant 
que'l volía enganyar, no cura ell del que li deya y 
sembrá en lloch séch; y contengués aquell any gran 
estíu y sequedat, de manera que seca tot lo camp, y 
totes les terres del seca se perderen. * Y lo tercer 
any, passant lo Llaurador per allí hont estava la 
Serp, dix-li ella : « ¿ Ahónt vas, home? * Y ell res- 
pongué : c Vaig a sembrar mes heretats. > Y dix la 
Serp : c Si vols collir pa en aquest any, sembrá en 
» terres comunes, que no sien molt humides ni molt 
» seques, mas temprades; empero tórne-te a dir: a 

> qui mal fas no'l cregues. i Y lo Llaurador feu 
aquell any lo que la Serp li consellá, y agó aconse- 
guint tot segons la Serp li havía dit, y collí molt pa 
en aquell any. Y girant-se lo home de sa heretat, 
dix-li la Serp: « Guarda, amich, que't son vengudes 

> totes les coses segons com jo t'havía dit. » Respós 
ell : « Per cert, així m'han vengut com tu me havíes 
» dit, per aixó te'n fas moltes gracies. » La Serp li 



EXTRAVAGANTS 



167 



demaná que li fes alguna gracia y remunerar-la per 
alió, y lo Pagés demaná li : « ¿Qué vols de mi? » 
La Serpent dix : « No vull de tu altra cosa sino que 
» demá me trametes ton fill tot sol ab un olla de 
» llet. » Y mostrá-li un lloch hont li posas la llet; y 
anant, li dix : « Mira en a^ó que moltes voltes te 
» he dit/que al que mal fas no'l cregues. » Y ab 
tant va-se'n lo bon home pera sa casa, y altre día 
per lo matí enviá-li son fill segons li havía mostrat. 
Posa la llet en lo forat, y tantost eixint la Serp, sal- 
ta sobre lo infant y'l mordé, de manera que morí 
tantost. Y lo mesquí del pare, venint a la Serp, par- 
lá-li així : « Enganyat m'has y mort mon fill mala- 
» ment. » La Serp, estant en la roqua alta, respon- 
gué-li dihent : « Jo't nech lo que tu dius, car jo no 
> he feta cosa alguna enganyosament, mas tu me 
» ferires sense rahó y sens causa, y nunca te esme- 
» naves, y jo tostemps te deya que no cregues a qui 
» mal havíes fet. » Aquesta faula nos mostra que 
no cregám aquell a que \hó\ dany havém fet. 



— De la Rabosa y del Llop 




Si de altri 
no vols dir 
bé no'n di- 
gues mal. 



1 68 LES FAULES D'lSOP 



Si algú fóra injuriat o dampnificat, no's déu ven- 
jar per llengua dihent mal, car no es honesta 
venjanga, segons se proba en aquesta faula. La Ra- 
bosa, menjant de un peix prop de un riu, aplegant 
lo Llop allí ab fam, demaná- li part de la vianda. 
La Rabosa li respongué : « Senyor meu, no'm par- 
» les de aixó, perqué no sería honest ne convendría 

> que tu menjasses les sobralles míes ni de ma tau- 
» la; no ho vulla Déu de abaixarte en tan baix grau, 
» mas dar-t'he un consell : Porta-m ací una cistella 

> y mostrar-t'he un art de pescar, de manera que 
» quan altres viandes te fallirán, al menys no't falli- 
» rá peix de que te fartes. » Y lo Llop fonch al pri- 
mer lloch y furtá una cistella ben gran, y portá-la a 
la Rabosa, la qual la-hi lligá molt fortment a la 
coa y dix-li : « Entra en l'aygua y ves tu al da- 
» vant ab ta cistella rossegant, y jo iré detrás cri- 
» dant y movent los peixos, y així sabrás pescar com 

> tan bé sabs cagar. » Y lo Llop, crehent a la Rabo- 
sa, entra en lo riu ab sa cistella lligada a la coa, 
y la Rabosa metía en ella pedrés; y com la cistella 
fos plena, dix lo Llop : c No puch moure aquesta 
» cistella, i tant es plena 1 > Respós la Rabosa: 
« Gracies te fas Déu que't veig bon pescador y ben 
» ensenyat en aquest art; espéra-t un poch mentres 

> que cerque qui'ns ajut a traure aquest peix. » Y 
llavors aná-se'n ella al lloch, y dix ais hómens: «¿En 
» qué estáu ara? Sapiáu que lo Llop que us menja 
» vostres ovelles y anyells y altres besties, no con- 
» tent de alió, encara tráu los peixos del vostre riu. > 
Ohit acó, ixqueren tots ab llances, espases y ab go- 
cos, pera'l Llop, y aquí fins a la mort lo feriren; y hu, 
volent-li donar una gran coltellada per acabar-lo, 
ferí-1 en la coa y del tot la-hi lleva, y així escapa 



EXTRA VAGANTS I 69 



mig mort. En aquest temps escaygué que estava en 
aquella provincia lo Rey deis animáis molt malalt, 
al qual anaren a visitar totes les besties y animáis, 
entre los quals hi vingué aquell Llop pescador y 
lligat, lo qual dix al Lleó : c \ Oh senyor, mon Rey 

> natural 1 Jo, ton servidor, he anat cercant medeci- 

> na alguna pera ta salut y no he trobada altra cosa; 
» sois he sabut que está en aquesta provincia una 

> Rabosa arterosa y superbiosa, la qual té gran rae- 
» decina dintre en sí; y si volrá venir, crida[w]-la a 
» consell y lléva-li la pell de manera que reste viva, 

> y embolíca-t lo ventre y la boca del ventrell ab 
» aquella súa pell, y tantost serás guarit. > La Rabo- 
sa tenía cova allí prop ahont es*tava lo Lleó, en una 
roca, y ohí ab gran diligencia totes aqüestes parau- 
les. Y com lo Llop ixqués del Lleó, y la Rabosa era- 
bolicá-s tota en un fanch, y vench davant lo Lleó, y 
dix-fi : « j Senyor, salva-m 1 » Respós lo Lleó : « Sal- 

> va síes, mas atánsa-t mes prop que't vull besar y't 

> vull dir un secret. f La Rabosa dix-li : « Ja veus 
» senyor que venint ab gran pressa per visitar-te, 

> com estich enlodada y plena de fanch, y tinch ver- 

> gonya de aplegar- me a tu, per que no prengues de 
» aixó algún enuig o fástich; mas aprés que'm sía ba- 

> nyada y netejada, jo vindré davant mon senyor lo 
» Rey y dirás lo que't plaurá. Mas ans que no vin- 

> ga, manifestar-te vull la causa de ma venguda tan 

> queixosament: jo he anat quasi per tot lo món cer- 
» cant medecina y no he pogut saber mes de aixó 

> que un metge grech me mostrá en Athenes: en esta 
» provincia, díen que ha un Llop descoat, gran y 
» gras, lo qual perdé la coa per altra semblant rae- 
» decina. Aquest se diu que té medecina pera salut, 
» en aquesta manera, que tu, cridant-lo davant tu, 

> gites tes belles mans sobre ell y li lleves lo cuyre 

22 



i7o 



LES PAULES D'lSOP 



» estant viu — sois li lleixes lo cap y los peus per 

> desollarlo, perque's diu que aquelles parts son de 

> poch profit, — y ab son cuyre calent met-hi ton ven- 
» tre y tantost serás sá y alegre. » Y dites aqüestes 
paraules, se'n partí. Y de aquí a poch vingué lo Llop 
pera'l Lleó, cridat a son consell, y estenent ses forts 
mans segons la orde de la Rabosa, y li lleva la pell, 
llevat lo cuyro del cap y deis peus. Així ab la pell 
calda y fresca se emboliquá lo ventre. Y les mosques 
y vespes y escaravats comencaren de picar lo Llop 
y mórdre-1 bravament, y ell fugint d'ells fortment. 
La Rabosa que estava en una roqua alta, cridáve-1 
ab grans rialles, dihent : < ¿Quí est tu que vas ab lo 
» capell de sol en lo cap y guants en les mans en 

> aquest temps tan calt, y corres per aqueix prat? 
» Escolta agó que't dich: Quan serás en casa digues 

> bé del Senyor, y quan serás en cort digues bé de 
^ tots; y si no'n vols dir bé ni mal, deixa-ho estar. > 
Mostra aquesta faula que qualsevol que es injuriat 
de algú no déu rebre venjanca de llengua ni diga 
mal, ni blasfemies d'ell en públich ni en amagat. Y 
lo qui arma llac. contra son germá, pot ésser que 
ell caygue en lo mateix. 



* Faula ,x. — Dels quatre Bous 

Aquesta faula nos mostra que no devém creure 
les paraules enganyoses ni donar fe al hómens 
llagoters, ans que-ns apartém de la Uur amistat y 
companyía. Quatre grans y forts Bous feren compa- 
nyía y amistat entre ells ab grans consideracions y 
juraments, anaven a péixer continuament en los 
prats, y tan gran era la amistat entre ells, que hont 



[»•] 



EXTRAVAGANTS 



171 



(119) 



[Edicto de 
1550.] 







wflfm 


«■£ 




^\^msJ^^^k^% 








\F^^f n]^^^^^ r () 


''WVWP3X 




r? 














W 



se vulla que ells fossen a péixer, juncts, sens paor 
denguna, anaven y tornaven, defenent los uns ais al- 
tres sens perill ni mal, de manera que encara que 
lo Llop afamat vingués pera ells, ajudant-se los uns 
ais altres, ab los corns se defeníen y lo feyen fugir, 
espantat de la llur tanta concordia. Y lo Llop, vent 
que no bastaven ses forces pera tots quatre, o que 
no li aprofitava en res, pensá ab sos enganys y fal- 
síes y llagoteríes, en quina manera los poguera apar- 
tar de la companyía, per que los pogués matar de hu 
en hu; y així apartadament se aplegava a ells dihent 
a cadascú d'ells com era molt bell y suficient, y com 
era avorrit deis altres y mal volgut, y encara, que'l 
volíen perseguir, per que miras per sí mateix y que's 
guardas de sa mala companyía, la qual li falliría ab 
veritat breument. Y així los Bous, apartadament so- 
bornáis del Llop, foren enganyats crehent ses bones 
paraules. Y com se aplegaren, cascú d'ells mirava 
a l'altre ab mal ull, y ab recel considerava diligent- 
ment del qué faríen los altres contra ell. * (1) Y com 



(1) Primera llacuna de Texemplar de 1576. Aquesta 



172 LES FAULES D'lSOP 



la sospita entre ells cada día cresqués, del continu 
pensament que teníen crehent a les paraules del 
Llop, comenta de desminuir-se sa amistat y con 
cordia, en tant, que de aquí avant no curaren los 
uns deis altres, mas se n'anaven sois a péixer. Mes lo 
Llop, com conegué que foren discors, y que no ana- 
ven en companyía, vehent que ses forces bastaven 
pera cadascú d'ells, matá-ls de hu en hu: lo que no 
podía fer essent tots junts, ans havía paor d'ells. Y 
com al quart y darrer Bou vingué lo Llop, dix així 
lo Bou, en memoria y doctrina de totes les besties : 
c Aquell que t'assegura la vida, vol que per nostra 
» mort síes avisat, que no síes enclinat ni atent de 
i ohir llagoteríes y paraules enganyoses, ni se apar- 
» te de la amistat y companyía coneguda; perqué si 
» en amistat y companyía nosaltres fossem venguts, 
» en ninguna manera lo Llop no'ns haguera esco- 
> mes, ni'ns haguera menjats. > 



Faula .xj. — Del Llop que's vanta 

FOLLAMENT 



Molts, cercant coses mes altes que a ells con- 
vinguen, y presomint, així que son estat re- 
quir, demanen lo que no caygue en aquells, y comu- 
nament, quant mes pugen, tant major cayguda donen, 
segons se mostraper aquesta faula. Lo Llop, llevant- 



part ha estat presa deis full 70, 71, 72, 75, 76, 77 y 78 de 
la edició gótica de 15^0. Mancantnos encara una part del 
text, l'hem presa de la edició de 1682 (Barcelona, per La- 
cavallería) empero posant-la de cursiva. 






EXTRAVAGANTS 



173 




se dematí, extenent-se, lienta un pet detrás, r y dix: 
« |Bon senyal esl Gracies ne fas ais üéus, que huy en 

> aquest día seré guarit y complit de dignitats, se- 
» gons que'm mostra lo cul que m'ha sonat. » Y 
així, partintse per ses ventures, trobá en un camí 
un llart de porch que caygué a uns treginers; y com 
lo olorás, girával de una part en altra, y dix : « No 
» menjaré huy de tu, perque'm sois moure tot lo meu 
» ventre; cert sé que huy he de ésser fart de dignitat, 
» segons que al matí me significa mon traser. > Y 
anant mes avant, trobá un porch salat y séch, lo 
qual girant-se, dix : « No menjaré de tu, pus só cert 
» huy que he ésser fart de bones vi andes, segons me 
» denuncia mon traser. » Y, en baixant en una valí, 
trobá allí una Egua ab son pollí, y dix entre sí : 
« 1 Gracies sien fetes a Déu ! Ja sabíe jo que huy ha- 
•» vía a ésser fart de dignitats. > Y plegant a la Egua, 
dix-li : < Germana, jo vinch de camí y he fam; per 
» aixó es mester que'm dones ton fill per que men- 

> ge. > La Egua li respós : « Cóm a tu plaurá així 
» sía fet; mas, mon senyor, ahir caminant se'm mete 
» en lo peu una espina; així prech-te, pus est metge 



Ningú déu 
presumir 
de saber 
mes del 
que entén. 



174 LES FAULES D'lSOP 



y y famós cirorgiá, que la me'n lleves y que'm cures, 
y que en aprés totes estám a ton mana*ment, y men- 
y jarás aquest mon fill. > Y crehent a^ó lo Llop, se 
acostá al peu de la Egua, volent-li traure la espina, 
y ella li dona una coca en lo mitg del front, en ma- 
nera que caygué en térra; y així fugí la Egua llau- 
gerament ab son fill a les muntanyes, y així fonch 
fóra del perill. Y lo Llop, preses y cobrades ses for- 
ces, dix entre sí mateix : « No'm cur de aquesta in- 

> juria, pus sé que huy seré fart. > Y aná-se'n per 
son camí; anant, trobá dos Moltons que's baralla- 
ven en un prat, y dix entre sí mateix : t Ara es cosa 
y certa que he de ésser fart, a Déu grades. » Y ple- 
gant ais Moltons, ell los saluda, y'ls dix: «Germans, 

> aparelláu-vos que hu de vosaltres me ha de con- 
» vidar a menjar. y Respongué la hu deis Moltons: 
c Fassa-s com te plaurá; mes pregám-te que jutges 

> entre nosaltres dretament, y dona una sentencia 
» en aquest prat, que fonch de nostres pares, sobre 

> lo qual, com no sabém ni havém usat de plets ni 

> de juys, y així tením contessa entre nosaltres; així 
y fes partició dreta, y aprés mana a ta voluntat fran- 

> ca de nosaltres. » Respós lo Llop : t Jo faré aixó 
y de bon grat, mes voldría que'm diguesseu en quí- 

> na manera voléu que jo partesca. » Y llavors dix 
l'altre Moltó : c Senyor, pus demanes la manera, a 
i mi apar que déus departir de aquesta manera: Tu 

> déus estar en lo mig del prat, y nosaltres anirém 
» cascú a son cap del prat, y correrém endosos per 

> allí hont tu estarás, y aquell * qui primer será ací, [v,] 

> vaja per lo prat, y l'altre que'l menges tu. » Dix 
y lo Llop: «Fassa-s així, que aixó es bona manera. » 
Y així se n'anaren los Moltons cascú per son cap, 
y corregueren ab gran cuyta y pressa pera hont es- 
tava lo Llop en mig del prat, y juntament plegats 



EXTRAVAGANTE I 75 



feriren lo Llop un colp doblat, [y] fonch tan gran, 
que lo Llop caygué tot plegat en térra, trencades 
les costelles, y mig mort y ensutzat de sa femta; mes 
de allí a poch, tornant-se'n en sí, dix : c Ni encara 

> me cur [de] aquesta altra injuria, car jo he de és- 

> ser fart, segons me ha figurat lo traser. » Y par- 
tint se de allí, trobá en una ribera una Porqua ab 
sos filis paixent en un prat, y dix: c | Gloria sía dada 
y a Déu I Jo sabía que huy havía de ésser fart de 

> bones viandes delicades. > Y dix a la Porqua : 
« Germana, menjar he de tos fill. » Respongué ella: 
« Senyor, com tu manarás; mes no están encara la- 
» vats segons mana nostra costuma y secta. Y de 
» aquí avant te prech, que puix la bona ventura te 
» ha portat ací, que tu mateix síes lo sacerdot, y'ls 

> laves segons nostra lley ha ordenat; y aprés pren 
» d'ells lo que mes te agradará. » Y lo Llop dix 
que'l mostrás la font; y ella li mostrá una canal de 
molí, dihent-li : € Vetaquí la font sanctificada. » Y 
estant en lo mes alt de la canal, lo Llop, presumint 
de sacerdot, prés un porcell de aquells pera metre-1 
en l'aygua y a lavar-lo segons aquella cerimonia. Y 
la Porca se acostás a ell y li dona un gran colp ab 
los queixals, grunyint y ab gran furia, y llancá-1 dins 
en la canal, y la forca de la aygua, que era corrent, 
fortment porta lo Llop en la canal dintre, ahont ana 
a l'entorn, dancant un poch, en que passá prou mal 
en son eos. Y escapant de allí ab molta congoixa, 
esfor^á-s dihent que encara la dolor no era tan gran 
que pogués a ell de son bon propósit retraure, y no 
era a ell injuria gens, puix ab engany li era estat 
comes, y que tostemps entenía, segons en lo matí li 
havía soltat lo treser, que havía de ésser fart en 
aquell día de viandes delicades. Y així, passant prop 
de un lloch, veu unes cabres que estaven damunt 



I76 LES FAULES ü'lSOP 



un forn, y dix : c Grades sien a Déu ara, que ara 
» veig vianda que molt he desijat. * Y comenta a 
anar a ells. Veren lo Llop, van-se amagar dintre 
lo forn, y lo Llop, estant davant lo forn, les saluda, 
dihent-los : c | Germanes, salut hajáu 1 Só vengut 

> a vos vi*sitar per menjar alguna de vosaltres. » 
Digueren elles : c Senyor, siem ohides, y fes de 
» nosaltres lo que't plaurá: nosaltres no vením 

> ací per altre sino per ohir los oficis, pregant-te 

> que tu nos cantes, y fet lo ofici y sacrifici de 11a- 
» hor, y farás lo que t'agradará. » Y lo Llop, pre- 
sumint de gran sacerdot, comencá de udular y dar 
veus altes; los pagesos, ohint les veus y udulaments 
del Llop, isqueren ab armes y go^os, y li dona- 
ren tants colps y ferides, fins que quasi mig mort 
escapa ben mordut deis gogos; y així fugint ell, se 
aplegá, de aquí a un gran troc de camí, debaix 
de un arbre de moltes rames, y gitant-se a la om- 
bra estés, comencá-s de congoixar y malparlar, 
dihent en aquesta manera: €)Oh Déus, quánts 
» mals son venguts huy sobre mi ! Mes, ben mi- 

> rant, per la major part es estat per ma culpa. ¿Y 

> d'hónt me vingué a mi tanta superbiosa voluntat, 
» que refusás la carn del porch , y la cansalada 

> seca lleixar? Y mon pare no fonch metge, y 

> jo no he aprés may de medicina ¿y d'hónt me 
* vingué a mi de ésser metge pera curar y sanar 

> a la Egua? Y així mon pare no fonch jutge ni 
» tampoch jo no aprenguí lleys ni drets ¿yquí'm 
» manava a mi de teñir veus ni lloch de jutge, ni 

> tampoch jutjar entre los Moltons? Ni tampoch 
» mon pare no fonch may sacerdot, ni tampoch jo 
i no aprenguí de lletres, per que hagués de lavar 
» los porcells en la sancta font. Y així, per lo sem 

> blant ¿ d'hónt me vingué tan folla presumpció ni 



EXTRAVAGANTS 1 77 



* superbia, que'm volgués mostrar per Bisbe o Papa 
» pera celebrar los divináis oficis? » Y di tes aqües- 
tes ses desaventures, feu oració així dihent : < j Oh 
» Déus Júpiter I Ara caygués de la túa sella de jas- 
» pis un coltell que'm ferís sobre totes coses molt 
» fortment. » Yen aquest mateix temps escaygué 
estar un home en un arbre alt, netejant aquell, lo 
qual ohí ab diligencia totes aqüestes paraules. Y 
acabant lo Llop son plant y ses congoixes, lo Home 
llanca y tira la destral, ab que denejava lo arbre, y 
mata lo pobre Llop per lo bascoll, de manera que 
li feu dar una volta entorn. Y llevant-se tantost de 
térra tot estarbuhit, y mirant al cel y a l'arbre ahont 
era l'Hom, dix : « ¡ Oh Déus Júpiter, que grans re- 
» liquies se contenen ací ara, que tan lleugerament 
v.] » les * oracions deis qui preguen y supliquen sien 
» ohidesl Ara sabessen aquest tan sagrat lloch tots 
» los qui son de cor tribulats, per que venint ací fos- 
» sen deslliurats de tribulacions. > Yno esperant 
de ací avant mes, ans ben corrent, y plegant, y hu- 
miliant-se, tornáse'n per les montanyes d'hont is- 
qué ab superbia. Y móstra-ns aquesta figura que no 
déu lo home que li diguen mes ne facen d'ell, del 
que es; ni deuen demanar ni seguir les coses majors 
y mes forts que a son estat se requiren; y que ca- 
dascú déu ésser content de son estat; y que no déu 
hom dar fe en fetellaríes. 



EXIMPLI O FAULA DE UNA RATA 
Y DE UN GAT 

En aquell temps era un senyor de Rates, que en- 
vía un Rato per missatger, ab una lletra, a un 
senyor de Gat, en que tots díes havía qüestions y 
23 



i 7 8 



LES FAULES ü'lSOP 



Amor de 
senyor, 

aygua en 
cistella. 



«I 


b%%^^^^3© 


^^C0^5 


liMfc 


tBíV 


^Sl—^p* 


LJ&fjíS^^*í 




UL &^á*rl~ 





>2l) 



plets; prometent al dit Rato donar-li bon salari, y 
fent-lo principal de sa casa. Y lo Rato, no pensant 
en lo engany del senyor Rat, pren ses lletres y co- 
menca de fer son camí. Y quan lo Rato fonch prop 
de un bosch, estigué entre sí pensant : c Lo salari 

> que'm dona lo senyor, bé es soficient, y la prome- 
» sa que me ha feta, bé m'agrada. Empero lo viat- 

> ge es molt perillos y sospitós. Car allá hont jo 

> vaig a portar aqüestes lletres o */er la missatgerta ¡St^ 6 
* mes amará[n] a mi que no a les lletres ni missatge- 

» ríes; y per tant, si ells han qüestions ni plets entre 
» ellSj quels se partesquen. Perqué aprés quejo reba 
» algún dany o mort, lo dit senyor no mho satisfará: 

> Amor de senyor, aygua en cistella. > Aquesta /au- 
la nos amonesta que, qui avant no guarda arrera 
cau (i). 



(i) La taula de l'exemplar de 1576 senyala a continua- 
do d'aquesta faula un titulat Eximpli del Sacerdot ig- 
norant del qual no n'hem trobat rastre en cap edició, 
ni figura en 1'Isop d'Ulm, ni en la editio princeps castellana. 



KXTRAVAGANTS 



179 



— Del Goq envejós 



[Gravat 
áe la edi- 
:ió incuna- 
ble de (Ta- 
ragofa.] 




Alguns san envejosos en tant grau t que encara 
han enveja deis altres en les coses que ells no 
poden haver; encara que a ells mis aprofiten, empe- 
deixen y embarguen ais altres, segons se collegeix de 
aquesta faula. Lo Gof geya en un pessebre que era 
pie defenás, y veníen allí los Bous, al quals no'ls dei- 
xava menjar de allb, lladrant y mostrant ses dents 
ab fellonía; y llavors digueren los Bous : * Guarda, 
» que fas mal, y perversament mostra que has enveja 
» ala nostra naturalesa, que no pots tu usar ni apro- 
f>fitar-te; aixb no es de ton llinatge, de menjar fenas 
» ni tais coses, y defenses a nosaltres que ndlmengem, 
> que es nostre natural vianda. » Y així mateix, 
aquest Go£ tenía un bs en la boca, lo qual no l podía 
rosegar, niH deixava tosegar a altre Ca. Aquesta 
faula vol dir, que la enveja nospot llevar de lleuger, 



1 8o 



LES FAULES D'lSOP 



mes ques lleve ab gran trevall, y sa natura es que 
no sab folgar-se. 



Faula .xiij. — Del Llop y del G09 




Si lo qui manté casa y familia no dona de menjar 
bé a sos familiars, moltes vegades teb dany per 
sa avaricia: y aixi mateix, lo qui vol forjar sa natu- 
rales a, a les vegades li ve mal per alld, segons se en- 
senya en aquesta faula. Un hom rich tenía gran ra- 
mada de ove lies, y un Go¿ que les seguía per defen- 
sar-les deis Llops; mes perqué son amo era avar, no 
fartava lo Gog;y unjorn, venint lo Llop al Gof, di- 
guéli que eslava moltflach } y que entenía que ho cau- 
sava perqué nos fartava, per quant, segons ell co- 
neixía, son senyor era molt escás, y que si volía li 
donaría bon consell per alld. Respongué lo Gof : 
« Necessari es pera mi qualsevol bon consell, segons 
> me dius,y sé que estich flach. » Y dix lo Llop : « Lo 



[Gravat 
de la edi- 
cto incuna- 
ble de Qa- 
ragofa.] 



EXTRAVAGANTS l8l 



» que'm par que cumple pera tu es aixb : Jo entraré 
» en mig deis anyells, y prenent hu d'ells, fu giré, y tu 
t> seguir-me has; y després, fingint que ests cansat, 
» cauras com de flaquesa abans no me conseguesques; 
» y los pastor s vehent aixb, tantost dirán: per cert 
» aquest nostre Gog, sVsfartava de viandes, de mane- 
» ra que estigués mes gros, no sé 1 n portaría lo Llop lo 
» Anyell;y crechjo, llavo?s te minoraran la racció y 
•» te af arlarán, t Y digué lo Gog : < Fassas com tu 
» voldrás. » Aprés un poch fonch prts un Anyell del 
Llot>, y contenga de fugir ab til; y lo Gog sen ana 
seguint detrás ell, y abans que Vatengués, caygué en 
térra com a desmayat de fam; y vehent aixb los Pas- 
tors y la familia, deyen : « Aquest Gog no es fart 
> de viandes, y així no pot correr, ni ateny lo Llop: si 
» ell estigués mes fart y mes gros, segons lo eos que té, 
t> no sen portaría lo anyell ab la súa pell; y de aixb 
» lo senyor té culpa, per quant mi proveheix ni l 
n f arta així com deu. » Ohint lo senyor aqüestes 
coses, y mostrant que eslava torbat y pie de confusió, 
digué a sí maieix : « Malehisca los Déus en aquell 
» que dona a menjar en aquest Gog, perqué jo man 
» quélfarten y ell está morí de fam. » Y així atri- 
buhí la súa culpa a la familia, emperb, digué : « De 
» aquí avant sía-li donada vianda en abundancia. > 
Y així donáren-li aprés sopes de brou de carn y del 
segó deforment, de modo que lo Gog comengava reco- 
brar. Y de aquí a pochs díes, vingué altra vegada lo 
Llop al Gog, al qual digué : « Germá, guarda que't 
» doní bon consell. » Y respongué lo Gog : c Per cert, 
» boy ne ees sari pera mi. > Digué lo Llop: «/ Vols 
» ohir un altre millor consell r » Respongué : « Molt 
» volent lo ohiré. » * Y lo consell es tal (digué lo 
» Llop): Entrem entre los moltons, y jo arrebatant 
» hu de aquells, comengaré a fugir ab aquell, y tu 



1 82 LES PAULES D'lSOP 



» atenyent-me, /erir-me has deis pits, de manera que 
» lo colp no sía gran; y del colp llengar-te has en te- 
» rra, així com qui nos pot teñir de flaquesa y fort 

> de ton eos; tantost los Pastors dirán : Verdadera- 
» ment si aquest Gof/os fart y pie de viandes, no ha- 

> güera fugit lo Llop ab lo molió, ni fóra escapat 
» viu. > Respongué lo Gof: « Jo he gran por del 

> senyor, lo qual me dona a menja* , encara que no 

> me J n dónafins que sía fart; empero consent en aixb 
•» que dius. » Y llavors, entrant lo Llop, pres un 
Moltó gros, y comenga de fugir ab ell; al qual lo 
Gof lo seguí, segons era concertat entre ells, fins 
que atenyent-lo, lo ferí ab los pits fortament , y així 
se deixh caure en térra, com aquell que nos podía 
teñir de fam y flaquesa. Vist aixb, los Pastors, y 
tots, cridaven dihent : « Per cert, si lo Gof /os pro- 

> vehit fins que /os contení, no se rihaguera por- 

> tat lo Llop nostre Moltó gros ni /ora escapat lo 
» Llop viu. * Ohint afd lo senyor, ab ira y dolor los 
digué : t Guardau que us mane que a/arteu bé de 

> ací avant aquest Gof. » Y així de aquí avant li 
donaven lo cuynat de carn ab bon pa de /orment, y 
ab aixb dins de poch temps pres en sí complidament 
la/or¿a ab dany *de son senyor. Y en aprés vengué [/. 75" de 
lo Llop, y dix-li : t Molt bon consell te doní aques- l * VPeZ , 

> ta darrera vegada, germá. » Respós lo Gog : * Co- 
» nech que fonch bon consell, y necessari, y con- 
» gru pera tu. » Y dix lo Llop : t Vull entrar a pen- 
» dre un Moltó ab ta llicencia, en paga y guardó del 
» que t'he raerescut. > Respós lo Goc : « Ja [tens] 
» ton jornal y paga, per quant ja't menjares dos 
» moltons de mon amo y senyor. » Torná-li a de- 
manar lo Llop : « Si a tu plau, pendré un Moltó.» 
Dix lo G09 : « No'm plau aixó, y si ho fas, per ma 
» vida te jur que no escaparás viu. » Y com lo Llop 



EXTRAVAGANTS 183 



vés acó, dix-li : « Pus així ho vols, dona-m consell, 
» que'm muyr de fam. » Al qual dix lo G09: « Ahir 
» en aquell día caygué una paret de la casa de mon 
» senyor, ahont ha molt pa, y així mateix carns en 

> sal y vi en abundancia, y si tu vas allá esta nit, 
» porás-te contentar de viandes. » Dix lo Llop : 
« Dius-me aixó enganyosament, per que si entre 

> aquí me descobrirás, y'm certificarás a ton senyor 
» y a sa companyía, per que'm maten. > Respós lo 
Goc : c Per ma fe te jur tal cosa no fassa, perqué no 
» es a mon cárrech negú de les riqueses de mon se- 

> nyor, llevat de aqüestes Ovelles. Y així jo no't des- 
» cobriré. » Y ab aquest segur, lo Llop, com fos ja 
de nit escura, ell se n'aná la vía de aquella cambra, 
hont se fartá de pa y de carn grassa; y encara be- 
gué del vi, ab que s'embriegá; y dix així, estant con- 
tení entre sí mateix : * Aquests pagesos farts de pa, 
» de vi y de carn, canten ses cangons. ¿Y jo per 

> qué no cantaré, pus só ben content? » Y així 
comencá de cantar; y los Gogos, ohint son cant, 
comentaren de lladrar, y ell continuament sonant 
y tanyent la veu. Ohint acó los hómens, digueren : 
« Prop está lo Llop.» Y encara digueren tots: «Cer- 
» tament, en la despensa de les viandes canta lo 
» Llop. » Y allá anaren tots, y trobant-lo cantant 
de bon espay, allí fonch mort y acabat per mans 
d'ells. Consella aquesta faula ais richs y poderosos, 
que donen a menjar abundosament a ses compa- 
nyíes, perqué fallint-los lo necessari, no prenguen 
ells molt mes, de manera que los senyors senten lo 
dany de cada día; y així amonesta a cascú que no 
excedesque sa propria naturalesa, per que no incó- 
rrega en perill, com lo Llop ací; lo qual, bevent vi 
que no pertanyía a son Uinatge, fonch embriach y 
morí per alió. 



i«4 



LES FAULES ü'lSOP 



*La .xiij. — Del Pare y dels tres Fills [v.] 



Plet es pla- 
ga y gran 
perdua. 




Contra aquells que per vanitats y coses de no 
res preñen plehits y van davant los jutges con- 
tenente parla aquesta figura. Un home lleixá tres 
Fills en sa fí; ais quals deixá totes ses possessions, 
es a saber: un mancaner, un cabro y un molí. Y 
soterrat lo Pare, digueren los Fills : c Aném al 
» Jutge y demaném-li que'ns partesca aquesta nos- 

> tra heretat. » Davant lo qual, per ells fonch pro- 
posat en manera : c Senyor Jutge , nostre Pare 
» quan morí, nos lleixá a tots tresos totes ses pos- 
» sessions per eguals parts, y que les partissem. » 
Lo Jutge los demaná quíns béns y possessions eren. 
Diguéren-li, que un arbre que ha nom mancaner, y 
una cabra y un molí. Lo Jutge dix : «Y pus cóm 
» vos deixá lo mancaner ? » Respongueren : « Així 
» ho maná partir que no hi hague mes pera l'hu 
» que pera Taltre. > Dix lo Jutge : « ¿Cóm se pora 
» partir lo mancaner? » Dix lo major germá : « Jo 

> pendré lo que será [dret y tórt. » Dix lo segón : 



EXTRA VAS ANTS I 85 



» Y jo lo que será] vert y séch. > Lo tercer dix : 
c Jo ellegesch les raéis ab lo tronch y rames. » Ohi- 
des aqüestes paraules, dix lo Jutge: c ¿Y quí haurá 

> mes de aixó? Certament, ni jo ni altri no pora 

> entendre quál de vosaltres haja de haver mes o 
» menys. Y puix així es, qualsevol de vosaltres que 
» pora declarar qui haja * millor elegit entre vos- 
» altres, haja aquell lo arbre tot íntegrament. » Mes 
dix lo Jutge: c¿Lo Cabro, cóm lo lleixá vostre pare?» 
Respongueren : c Agó fonch lo que disposá del Ca- 
» bró: Que aquell lo heretás, lo qual de nosaltres lo 
» sabes fer major per paraules oratories. » Y llavors 
lo Germá major feu oració, així dihent : c Plagues 
» ara ais Déus que aquest Cabro fos tan gran, que 
» de una vegada pogués beure total'aygua de la mar 
» y tota l'altra restant que es debaix lo cel, y encara 
» no li bastas pera ésser fart. » Lo segón Germá, dix: 
« Segons pens, ab mi se'n vendrá lo Cabro, car jo'l 
» faré major, dihent y orant en aquesta manera: Ara 

> fos en una justada tota manera de fusta, y arbre, 
» y canem, y lli y tota especia de llana, y feta una 
» corda de tot acó, y aquest Cabro fos tan gran que 

> no bastas a pendre aquesta corda la súa cuixa. » 
Dix lo tercer Germá : t Encara que parle tart y da- 
» rrer, jo crech que lo Cabro se'n vendrá ab mi, per- 
» que jo'l faré major, dihent en aquesta manera: Oh, 
» hagués plagut ais Déus que hi hagués una gran 

> águila que volas fins al cel, y miras totes les quatre 

> parts del món, y que tan gran quantitat hagués en 

> aquest Cabro en ampie, y llarch, y altura, quant 
» aqueixa águila pogués veure. » Acabades aqüestes 
ses oracions, dix lo Jutge : t Demán-vos quál de 
» vosaltres ha fet major lo Cabro per oració, perqué 
» us dich que jo ni altre jutge no poría determenar 
» ni declarar acó; per aqueixa rahó sía aquest Ca- 

24 



r86 LES faules d'isop 



> bró de aquell qui verdaderament sabrá determinar 
» a$ó. » Mes dix lo Jutge : « ¿Lo Molí, cóm maná 

> vostre pare que fos partit? » Respongueren ells : 
« Del Molí ordena en aquesta manera : Que aquell 
» lo hagués, que fos hagut per major mentider vés 

> los vehins y parents. > Y comencá de dir lo major, 
que ell lo devía haver, com aquell qui era mes men- 
tiros entre ells; lo qual proba en aquesta manera, di- 
hent : c Molts anys ha que jo jach en una casa gran: 
» per un sol forat caygué sobre [mi] una gotera, la 

> qual així me ha danyat y tallades les venes del meu 

> cap, y minvats y gastats me ha los membres, y me 
» ha trencat los óssos, y podrit lo cervell de manera, 
y> que ja me ix correguent per l'altra orella; y així so 

> fet séch, que no'm puch llevar del Hit, ni girar-me 
» a l'altra part, ni abaixar lo cap per gran forca de 

> mentir. •> Y lo segón Germá dix: c Segons jo pens, 

> lo Molí será meu, perqué jo so molt * mes menti- [v. 

> der; perqué encara que dejune quinze díes o un mes 

> complit, si m'aplech a una taula plena y abundant 
» de viandes molt bones, no poré metre en la mía 
» boca alguna cosa, per la gran manera de mentir 
» que tinch, sino que per forca altres me fassen obrir 
» la boca. > Dix lo tercer: t Crech per cert que a mi 

> romandrá lo Molí, perqué es manifest que jo só lo 

> major mentider; perqué jo encara que soferís la set 

> fins a la mort y estigués en l'aygua fins a la boca, 

> abans me lleixaría morir, que abaixar lo cap pera 
» beure sola una gota de aygua, si altre algú per for- 
» <¿a. obrint-me la boca no la'm Heneas dedins. > Y 
llavors dix lo Jutge: « ¿Vosaltres no sabéu que jo no 

> entench ni ha en lo món home qui puga entendre 
» quál de vosaltres sía mes gran mentider? Y per aixó, 

> sospench per ara la sentencia.» Y així se n'anaren 
sens sentencia. Amonésta-ns aquesta figura que no 



EXTRAVAGANTS 



187 



aném en plets ni juys vanament ni per coses tan lleu- 
geres, y en especial per coses tan difícils y obscures, 
que per judici no's poden difinir, per que no siám 
escarnits y no depengám có del nostre sens efecte. 

Faula .xv. — De la Rabosa y del Llop 



>26) 













r j%\ 



Com los que volen ans ésser maestres que deixe- 
bles, y primer procuren de ensenyar ans de 
ésser ensenyats, volent-se egualar ab altres mes sa- 
bis, y majors y mes forts, caen en grans mals y erra- 
des, nos mostra y significa aquesta faula. La Rabosa, 
ab son fill anant al Llop, lo prega de aquesta mane- 
ra : « Mon senyor Llop, de molta gracia te demane, 
» que tu vulles lavar en la font sagrada aquest mon 

> fill, y ésser son padrí. » Y lo Llop respós : « Jo ho 

> faré volenters aixó. » Y així ho posa per obra. Y 
despuix que fou lo Raboset lavat, posáren-li nom Be- 
netillo. A poch de temps dix lo Llop a la Rabosa, 
sa comare : c Prechte germana, que'm lleixes a ton 
t fill, mon afillat Benetillo per que se crie ab mi, y 



Cuydar 
saber no 
és saber. 



1 88 



LES FAULES D'ISOP 



> ell será avisat y doctrinat de aquelles arts que jo 

> sé; y millor se criará ab mi, per que tu tens abun- 

> dancia de filis y no'ls pots criar sino ab gran tre- 
» valí. » Respós la Rabosa : « Mon *senyor, fasse-s 
» com te plaurá, y moltes grades te dó per que així 
» te récordes de mi. » Y llavors, romanent lo Bene- 
tillo ab lo Llop, tornas la mare ais altres filis. Y un 
jora, prenent a son criat Benetillo, lo Llop se'n fou 
pera un corral ahont estava una ramada de ovelles, 
per pendre alguna d'elles, empero perqué fonch sen- 
tit deis gogos y deis pastors, no pogué pendre res. 
Y en l'alba pujá-se'n en la montanya alt, la qual es- 
tava sobre un lloch, y dix a son criat Benetillo: t Ja 
» sabs com esta nit fuy a les ovelles y so ara cansat: 
» y vetlla mentre jo dormiré un poch, y mira quán 
» eixirán les besties del lloch a pasturar, y desper- 
» ta-m quan veurás que n'eixirán,per que'n prengám 

> alguna cosa pera menjar. » Y com hagués dormit 
lo Llop, al matí despertá-1 son afillat, cridan t-lo : 
c jSenyorl» Lo padrí li dix: «¿Qué vols, afillat?» 
t jo ixen los porch. > Dix lo Llop : € No curém d'ells, 
» que son animáis sutzes y en vej osos; quan los menge 
» toreó me fan: les súes sedes o cerdes me gasten los 
» paladars, de manera que moltes vegades se'm fi- 
» quen en los paladars.» De aquí cerca Benetillo son 
padrí, y lo Llop respongué: «¿Qué es, afillat?» «Guar- 
dáu que eixíen les vaques a péixer. » Dix lo Llop : 
« No cur d'elles, car los pastors les guarden que son 
» forts y cruels, y porten mostins malts y braus; los 
» quals tantost com me senten lladren, y 'm perseguei- 
» xen fins a la mort. » Despuys, a la hora de tercia, 
Benetillo *cridá al Llop, dihent: «Senyor, ja ixen les 
» egües. » Y li maná que miras hónt anaven; y lo 
raboset mira hónt, y torna dihent-li que eren entra- 
des en un prat, prop de la muntanya hont ha moltes 



\f-77 

la edició 
de 1550. } 



V. 



EXTRA VAGANTS I 89 



oliveres. Ohit acó lo Llop, se lleva, aná-se'n sa vía, 
y sabiament se n'entrá en la montanya, de manera 
que no fos vist per algú, y se n'aná y arriba amaga- 
damental prat ahont esta ven les egües, y salta y prés 
una de les mes grosses per les narills, y ofegant-la la 
mata; y aixfs fartaren d'ella ell y son criat Benetillo. 

Y com se veu fart lo raboset, arriba al Llop salu- 
dant-lo, y dix-li : « Senyor pare, si alguna cosa vols, 
» jo la compliré de bon grat, y seré a ton manament; 

> y per quant jo'm sent ja suficient, y sé lo que m'es 
» mester pera cercar ma vida, demán-te llicencia per 

> anar-me'n a ma mare, car no he mes apendre, pus 
» sé que sé prou. » Y lo Llop li respós : « Fill, no vull 

> que te'n vajes,car jo sé que te'npenediríes site n'a- 

> naves tan prest, y ten vendríe dany de la añada. » 

Y respós lo fillol: « Pus jo sé lo que m'es mester, no 

> aturarle mes ací. t Y com lo Llop vés que total- 
ment era sa voluntat de anar-se'n, dixli: « Ves-te-n 

> en bonhora, mes tórne-t a dir, que te'n penedirás 

> ans de molt temps; empero, pus així ho vols, salu- 

> da-m ma comare. > Y lo raboset se n'aná pera sa 
mare, lá qual, com lo vés, li dix : « ¿Com vens tan 

> prest de ta escola?! Respós lo raboset: «Jo vinch 

> perqué só bé y complidament instruhit, y tan he 
» aprés, que jo poré mantenir no solament a tu y a 
» mi, mes encara a tos filis, sens trevall algú. » De- 
mana-li la mare : « ¿Y ahónt has aprés tan presta- 

> ment? > « No cures de demanar, ni de saber aixó, 

> mes lléva-t y segueix-me, y sabrás com só bon mes- 
» tre.» La mare, encara que no sía, empero per com- 
pláure-1, seguí al fill; lo qual, com ho vés fer al Llop, 
aná-se'n de nit a les ovelles per pendre d'elles; y com 
no pogués pendre, puja en una muntanya alta, prop 
de un lloch, y dix a sa mare: «Ja sabs com esta nit 
» fuy ais corráis de les ovelles; estich cansat y fati- 



190 LES FAULBS ü'lSOP 



» gat, dormiré un poch y tu vetllarás; y mira quán 
» eixirán les besties a péixer, y com les veurás des- 

> perta m, y tu veurás llavors lo que jo sé; y aprés 
» llavors te vull mostrar mes arts y mon saber. » Y 
prop del matí comencá de cridar la Rabosa a son fill 
Benetillo, lo qual li respongué : c ¿Qué voléu, mare?» 

Ella li dix: c Guarda, que ixen los *porchs a péixer.> \f. 78 de 
Respós lo fill: cNo curém d'ells, perqué son sutzes d a e e fJ^-i 

> y fastijosos, y plens de cerdes, y fan torcons ais 

> qui'ls mengen, y danyen los paladars. » De aquí a 

> la hora prima crida la mare: t Fill Benetillo. > Lo 
qual li dix : « ¿Per qué no'm deixes dormir un poch, 

> pus sabs que estich cansat?> Y ella li dix: <Les va- 
» ques ixen del lloch. > Dix lo fill: cNo cur d'elles 
» perqué son molt guardades deis pastors ab forts 
» mostins, los quals tantost lladren y'm persegueixen 
» fins a no poder pus. » Despuix, a la hora de tercia, 
crida la mare al fill, dihent-li que's llevas lo raboset. 
Dix la mare: cLes egües ixen a péixer. > Acó respós 
Benetillo, mostrant alegría: « Mira, mare, ahónt irán. » 
Girant-se la mare, dix que eren entrades en un prat 
prop de una montanya. Y llavors se lleva Benetillo, 
y dix a sa mare: cEstá tu ací en la altura de la mon- 
» tanya y mira lo que faré, y veurás verdaderament 

> ma sabiesa y enginy. > Y així se n'aná, y entra en 
la montanya amagadament, de manera que no fos 
vist per algú, y aplegá al lloch ahont les egües pei- 
xíen, y salta a una de les mes grosses y prés-la de les 
narills, pensant-la ofegar y matar sens mal que de 
aquí li pogués venir, com a son amo lo Llop. Mes la 
Egua, com aquella qui no sentía cárrega denguna 
per ell, comenta de correr envers los pastors, por- 
tant-se'n penjat a Benetillo, lo raboset, en ses narills, 
ahont tenía ses dents ben ficades y imprimides. Y 
vent la mare de la altura de la montanya, comencá 



EXTRAVAGANTS 



191 



de cridar: « ¡Oh fill Benetillo, solta la Egua y tórna- 
» ten ací al segur!» Mes ell no pogué Ueixar-la, per- 
qué tenía ses dents ficades en lo ñas, fonch llevat de 
ella per forca. Y comía Rabosa vés venir corrent los 
pastors, entenent que veníen a matar a son fill,ferint- 
se la una palma ab l'altra,comencá a plorar y cridar, 
dihent: cjGuay de tu, monfill Benetillo! ¿Per qué tan 
» prest te'n vingueres de Testudi? Ja veig que't ma- 

> taran ara, y així deixarás a ta mare mesquina; y de- 

> gueres creure a les paraules del Llop, ton bon pa- 

> drí. » Y així fonch prés y mort lo Benetillo deis 
pastors, y llevada la pell. Aquesta figura demostra 
que ningú no déu presumir de mestre, ans que sía 
deixeble, ni vulla primer amostrar que apendre, ni's 
déu egualar ab altres majors y mes sabis de sí. 



[«.] *La .xv. — Del Llop, del Goq 

Y DEL MOLTÓ 



(127) 




Lo f olí no 
déu presa- 
mii de en- 
ganyar al 
sabi. 



Moltes vegades los enganyadors simples y 
que poch poden, estudiant y trevallant pera 
enganyar ais sabis y poderosos, se enganyen y fan 



I92 LES FAULES D ISOP 



mal a sí mateixos, segons que significa aquesta figu- 
ra. Havíe un hom que tenía grans ramades de ove- 
lles, y de altres besties, ahont guardava un gran y 
espantable Mostí, per que espantas ais Llops, fent- 
los fugir de son espant; y així per aquest Goc tan 
fer nengún Llop no's gosava acostar a les ovelles. 
Y com molts anys visques, finalment morí. Los 
pastors, torbats per agó, deyen : « ¿Qué farém ara 
» que'ns es faltat aquel 1 gran Mostí? £11 nos asse- 
i gurava lo camp. De ací avant vendrán los Llops 
t y destroyr-nos han les ovelles. > Ohit agó, un Mol- 
tó superbiós dix ais pastors : « Ohiu un bon con- 
» sell (1): * lleváu a mi los coras, y lleváu-me la lia- [/. 73.] 
> na, y vestiu-me la pell de aqueix mateix Goc. mort, 
» y jo espantaré tots los llops ab ma vista, perqué 
f ells pensarán que só aquell Gog. » Los pastors 
prengueren son consell y posáren-lo per obra, de 
manera que lo Moltó fonch vestit de la pell del Goc. 
De aquí, venint los llops a les di tes ovelles, segons 
que havíen acostumat, vent aquell Moltó vestit ab 
la pell del Goc, tots fugiren de gran por. Mes un 
día, aplegant allí un Llop ab gran fam, y prenent 
un corder, comenta de fugir ab ell. Lo Moltó, vent 
acó, seguía lo Llop ab gran cuyta; lo qual, vehent 
lo Moltó en figura de goc, y crehent que era lo Goc, 
lo Llop se sullava de por, y així comengá de fugir 
ab major cuyta, al qual lo Moltó seguía-1 fortment; 
y vent acó lo Llop, estant en congoixa, altra vegada 
se sulla de sa fempta ab gran por del Moltó que's 
feya gog. Finalment, coneixent lo Llop que no 
podía mes fugir ni escapar, dobláva-se-li la por, y 
així's sullava a la tercera vegada molt llejament, 



(i) Salvada la primera llacuna de l'exemplar, repre- 
ném aquí el text de 1576. 



EXTRAVAGANTS 1 93 



sembrant mala sement per aquell camí; y així ab 
gran cuyta per salvar la vida, corría lo Llop seguint- 
lo de ben prop lo Moltó; y corrent los dos de aques- 
ta manera, escaygué que les espines [que] estaven 
prop del camí, romperen la pell del goc de que era 
vestit lo Moltó; y lo Llop vent acó, entenent lo en- 
gany, y així tornat pera ell, lo prés y li demaná quí 
era ell. Y lo Moltó no podent negar lo que era, dix: 
c Jo só Moltó. » Al qual dix lo Llop : t ¿Y per qué 

> m'has espantat així?» Respós ell: «Per mostrar- 

> te aquest jóch. » Y portant-lo al primer lloch ahont 
per pahor s'era sullat, y mostrant-lo-hi, dix: «¿Y par- 
» te bon jóch aquest?» Y per lo semblant lo porta al 
segón y al tercer lloch hont se sulla per por, y dema- 
ná-li: «¿Par-te bon jóch que un Llop per por y espant 
» de un Moltó se haja de sullar tres vegades?» Per 
lo qual, castigant-lo per aquell jóch, lo degollá y'l 
se menjá. Vol dir aquesta faula que los ignorants y 
xichs no deuen presumir de enganyar los sabis y po- 
derosos per que a la fí no enganyen a si mateixos. 

Faula .xvij. — De l'Homenet y del Lleó 

Y DE SON FlLL 



L 



os qui no volen ohir a sos parents ni preñen 
ses doctrines [y] ensenyaments, caen en molts 
trevalls y perills, segons que'ns amostra aquesta fau- 
v.] la. Estava un petit Home * en un desert, vivint de 
son trevall y afany de ses mans, tallant arbres y 
sembrant ses terres y camps; y un Lleó que anava 
en aquell desert, destruhía-li los blats y esplets, y 
arrancáva-li les plantes y fruyts, fahentli altres 
molts danys; y l'Home aquest, vehent tots aquests 
mals que lo Lleó li feya, pensá contra ell quant mal 
«5 



194 



LES FAULES D'lSOP 



Qui no 
creu sa 

mare, creu 
sa mala 

madrastra. 




pogué, y pará-li filats y llagos, y quantes maneres 
de paranys ne de arts pogué pensar. Y lo Lleó, co- 
neixent que no podía escapar de tants arts y llacos, 
pren un fill seu Lleonet que tenía, passá-1 en altra 
part y regió, hont mes volía estar segurament, que 
hont primer estava ab recel y por. Despuix de gran 
espay de temps lo Lleonet fet gran y fort, demaná 
a son pare un día si eren naturals de aquella regió 
hont estaven, o de altra part estrangera. Respós lo 
pare : « No som de aquest regne, car en aquesta 
» térra vinguerem fugint les arts y paranys de un 

> Home petit.» Respós lo fill: «¿Y quí es aquest Ho- 

> menet qui espanta los Lleons ? > Respós lo pare : 
« No es tan gran ni tan fort com nosaltes, mes es 

> molt ginyós y arteros, t Dix lo Lleonet : » « Jo 
* me'n iré a ell y venjaré nostres injuries. » Lo 
pare prega al fill que en nenguna manera no volgués 
anar allá, perqué sabía molts arts aquell Homenet, 
per que no'l prengués per algún enginy o llac y que 
no'l matas, c Per lo meu cap y per la mía ánima no 
» faré menys del que dich y jo venjaré nostres en- 

> juries. » Dix lo pare : « Fill no vajes allá, sino 
» creu-me que te n'has a penedir. > Mes lo Lleonet 
no curant de res del que deya y li aconsellava lo 



EXTRAVAGANTS I95 



pare aná-se'n la vía de l'Home, y anant son camí, 
trobá un Cavall peixent en un prat * ab la esquena 
pelada y les costelles trencades, al qual li demaná: 
« Dígues-me ¿quí t'ha injuriat així tan llejament? » 
Respós lo Cavall : « Lo Homenet me lligá ab di- 
» versos llacos y lligaments de ferro y de fust, y de 
» correges, y cavalca sobre mi, y fa-m anar y correr 
» allí hont ell vol, y així m'ha pelada la esquena, y 

> trencades les costelles, fent-me tre vallar fins amo- 
» rir. » Dix lo Lleó : « ¿ Tu eres bestia de mon 
» pare ? » Respós lo Cavall : c Encara de tu com 
» de ton pare. » Al qual parla lo Lleó de aquesta 
manera mostrant feresa : « Per lo meu cap jo ven- 
» jaré tes injuries. » Y caminant, mes avant trobá 
un Bou, molt ferit y agullonat, en un prat peixent; 
demaná-li : « Amich, ¿ quí t'ha així tan cruelment 
» injuriat? » Respós lo Bou: « Lo Homenet me lli- 
» gá ab moltes y forts correges y f a m rompre la 
» térra, y'm porta a carregar les pedrés, batent-me 
» fins a la mort. > Dix lo Lleó : « ¿ Y tu eres bes- 

> tia de mon pare? > Dix lo Bou : « No solament 
» de ton pare, mes encara, senyor, túa. » Pero lo 
Lleonet renegava entre sí, dihent : « } Oh, quánts 
» mals ha comesos aquest Homenet, no solament 
» contra mi, mes encara, contra los meusl | Per la 
» mía barba, jo'm venjaré d'ell I » Y mirant la térra, 
veu les pitjades de l'Homenet, y demana al Bou : 
c ¿De quí son aqüestes pitjades? * Lo qual respon- 
gué: «Aqüestes pitjades son de l'Homenet.» Y 11a- 
vors lo Lleó estenent sa palma sobra la pitjada dix: 
«¿Cóm, tan xich peu té THomenet y tants mals 
» fa? » Y així dix al Bou que li mostrás aquest Ho- 
menet, lo qual dix «Allí está», senyalant ab lo peu. 
Y com mira lo Lleó, veu a l'Homenet que estava en 
la montanya alta, y tenint en la má una erada ab la 



I96 LES PAULES D'lSOP 



qual cava va la térra; y aplegant se mes a ell, dix lo 
Llop : « 1 Oh Homenet, quántes maldats has comes 
» contra mon pare y contra nostres besties, de les 
» quals reys nosaltres som I Ja es rahó que fasses 

> esmena y jo'm venje de tu. » Y lo Homenet mos- 
trá-li un bastó, y una destral y un coltell : c Y així 
* jo't jure a Déu que m'ha fet, y a lánima de mon 
» pare, que si ací puges, que ab aquest bastó jo't 
» mataré, y les túes caras [y que] ab aquesta destral 

> te faré trogos, y te degollaré ab aquest coltell ton 
t cuyro. » Respós lo Lleó, ab temor que hagué del 
gran gosar de l'Homenet : < Pus que tu no vols que 

> jo puge, tu fes justicia de tu mateix: aném tu y jo 
» a mon pare y judique ell entre tu y mi, quál de 
» nosaltres será Rey. » Respós lo Homenet : « Jura 
» solemnament que no cometrás mal contra mi men- 
» tres allí aném, jo jurar-to he així mateix, y així plau- 
» me que aném. > Y així lo Lleonet li jura de no 
enujar-lo en aqueix temps y lo Homenet de no to- 
car-lo. * Feta aquesta concordia entre ells, comen- \v.] 
garen son camí; mes lo Homenet, deixant lo camí 
dret, anava per la sendera hont tenía parats sos 11a- 
cos, y dix-li lo Lleó : « Vull-te seguir per lo camí 

» que tu vas. » Respós l'Homenet: « Així com tu 
» volrás. » Y així, anant lo Lleó darrera ell molt 
cuytat, caygué en un llag en lo qual fonch prés y 
lligat abdosos los peus fortment, lo qual ab gran 
veu crida a l'Homenet que li ajudás; ell li demaná 
qué havía; respós ell : « No sé quina cosa es que 
» m'ha lligat abdosos los peus; per aixó te prech 

> que m'ajuts. > Dix lo Homenet : « Ja sabs com 

> jurí de no tocar-te en tot aquest camí fins ohida 

> sentencia de ton pare, y així no't puch ajudar. » 
Y llavors, anant lo Lleó com podía travat deis peus, 
de aquí caygué en altre llac, en lo qual fonch tan 



EXTRA VAQANTS 1 97 



fortment lligat en les mans, de manera que no's po- 
día moure; y així comencá a cridar a l'Homenet de- 
manant ajuda d'ell, lo qual, en lloch de ajudar-li, 
prengué un bastó que feu de un arbre que trobá 
caygut en térra y ferí-1 cruelment. Y deya lo Lleó : 
« i Oh Homenet, hajes pietat de mi y perdona- m 1 
» No'm fires en lo cap, ni en la esquena, ni en lo 
» ventre, mes dóna-m en les orelles que no ohiren 

> lo consell de mon pare, y en lo cor, lo qual no 

> volgué creure'n sa bona doctrina, en lo que'm deya 
» que sabíe[s] molts arts, y que m'havía de penedir.» 
Y així lo ferí l'Homenet per les orelles y en lo cor, 
fins que'l mata. Móstra-ns aquesta faula que siám 
obedients a nostres pares y guardém sos mana- 
ments y ensenyaments y amonestaments. 



La .xviij. — Del Cavaller y de la 
Rabosa y de l'Escuder 

Aquesta faula nos mostra aquells que se este- 
nen en mentir tan llargament, que coneixent 
ells mateixos com no'ls crehen los hómens, se des- 
diuen poch a poch del que han parlat. Caminant 
un Cavaller ab un Escuder, veu una Rabosa y dix: 
« ¡Oh Déus, qué gran Rabosa veigl i Y mirant- 
la son Escuder, dix : c ¿ Maravelles-te, senyor, de 
» aquesta Rabosa? Per la fe que te dech, jo só es- 

> tat a una regió hont viu una Rabosa que era ma- 

> jor que un Bou. » Dix lo Cavaller : « j Cóm se 
» poríen forrar lleugerament les robes de tais pells 
i y cuyros, pus que son tan gransl > Y així anant 
son camí, com allargassen les regnes en moltes 
faules, dix lo Cavaller : « ¡ Oh Déu Júpiter, en totes 
t coses poderos 1 Su*plich-te que'm guardes aquest 



198 



LES FAULES ü'lSOP 



La/alta 

presta- 

tnent se 

descobre. 




» día de tota mentida, y fes-nos passar aquest riu 
» perillos sens lesió de nostres coses, y pórta-ns se- 
» gurs al lloch y posada per nosaltres desijada. > 
Y lo Escuder, ohint aqüestes paraules, demaná al 
Cavaller : < Senyor, suplich-te que'm digues quina 
■» cosa te mou atan devotament pregar y suplicar.» 
Respós lo Cavaller : « ¿Cóm? ¿No sabs tu lo que 
» es a tots manifest? Ara havém de passar un riu 
» de gran virtut y maravella, en lo qual, si algú en- 
» trara que en aquell día haje mentit, no pot eixir 
t viu, mes ans será en ell ofegat. » Ohint agó lo 
Escuder, de gran por fonch torbat y espantat; y 
anant mes avant, com aplegassen a un barranch de 
aygua, dix lo Escuder : « Senyor, ;es aquest lo riu 
» tan perillos del qual parlaves? » Respós ell : c No 
» es aquest encara, no som tan prop d'ell. > Y dix 
lo Escuder : « Per acó ho demane, per quant la 
» Rabosa de qui vuy parlava no era major que un 

> ase. » Respós-li lo senyor : « Jo no'm cure de la 
» granesa de la Rabosa. » Y caminant son viatge 
arribaren a altre riu, y demaná lo Escuder : « Se- 

> nyor, aquest déu ésser lo riu del qual vuy deyes. * 



(129) 



EXTRAVAGANTS I 99 



Dix lo Cavaller : « Encara no plegám [a] ell. » Par- 
la lo Escuder, dihent: «Per acó t'ho demane, perqué 
v.] » m'acort de la Rabosa que diguí que * era tan 
» gran com ase, y jo'm vull esmenar, que no era 
» major que una vedella. » Dix lo Cavaller : c Jo 
» no tinch pressa de ta Rabosa, si es gran o xica. > 
De aquí, ells arribaren en un altre riu, y lo Escuder, 
ab la cuyta que portava, comengá a dir : « Aquest 
» déu ésser lo riu del perill. » Respós lo Cavaller : 
« Encara no arribám allá. » Y lo Escuder torna a 
dir : « Per causa del que diguí de la Rabosa de vuy, 
» dich agó; per cert no era major que un raoltó. » Y 
lo senyor, mirant en tot lo que lo Escuder havía dit, 
dix li : « Lléixa-m ja de ta Rabosa; parla de altra 
» cosa. » Y com arriben ja a la nit al gran riu, dix 
lo Escuder : « Ja pense que es aquest lo riu de que 
» havém parlat * La Cavaller dix : « Sí, veritat es 
» que aquell es lo riu de grans maravelles. > Y lo 
Escuder ab gran por y pie de vergonya, dix així : 
« Senyor, jo'm confesse ací la falcía que he dita en 
> lo fet de la Rabosa; que jo't jur per lo meu cap 
» que la Rabosa que jo víu en aquella altra regió, no 
» era major que la de [que] vuy verem. » Y llavors 
lo Cavaller, ab goig y rialles increpant-lo, dix-li així: 
« Jo't jur així mateix que aquesta aygua de aquest 
» riu no es pijor ni mes perillosa que altres aygües.> 
Aquesta faula reprén y amonesta les falcíes que 
sens mesura menten, que s'esmenen, perqué mol- 
tes vegades ells mateixos son apartats y retrets deis 
prudents, per que se contradiguen a sí mateixes, 
revocant les falcíes per ses boques mateixes. 

Ací se acaben les faules Extravagants antigües de 

l'Isop, no sé si son atribuhides a ell ver- 

daderament o fictament. 



SEGUEIXEN-SE ALGUNES 

FAULES D'ISOP 

DE LA 

TRANSLATIÓ NOVA DE REMICI 



[/ Jtf.] *La primera faula. — De la Águila 

Y DEL CORB 



>3°) 




No acome- 
tes defer 
lo que no 
te basta la 
forca. 



La Águila, volant de una roca alta, prés ab sí 
un Anyell de una ramada de ovelles, llevant- 
lo en alt; y vent agó lo Corb, mogut de enveja, va- 
se'n volant contra un Moltó ab gran remor, pensant 
de péndre-1 y portar ab sí lo Moltó com la Águila. 
Lo qual se ambolicá y més[¿j] ses ungles en la llana 
del Moltó, de manera que no pogué, per molt que 
bates les ales, descabollir-se del vello del Moltó. 
Y com lo vés lo Pastor així estar travat en la llana, 
corre pera'l Corb, y prenent-lo, y llevant-li les ales, 
va'l donar ais minyons pera jugar ab ell. Y com hu 
li demanás quíiTocell era, respós ell: «Primer, 
» quant al cor, Águila; ara conech que só Corb. » 
26 



202 



LES PAULES D ISOP 



Significa aquesta faula que lo qui gosa y acomet 
mes que ses forces basten, que moltes vegades cau 
en fortunes grans y fa riure lo poblé de sí. 



La .ij. — De la Águila 

Y DE L'ESCARABAT 



No den 

hom 

menys- 

prear los 

prechs de 

l'impotent. 




La Águila anava seguint detrás una Liebre per 
péndrela; la qual, vent que no podía escapar, 
per no veure hónt se pogués metre per ésser defe- 
sa, y aprés veu un Escarabat, del qual demaná so- 
cors y ajuda, comanánt-se-li *molt com afreturant de 
defensor. Y lo Escarabat la rebé emparant-la, pro- 
metent-li que ell la defensaría. Y en aquest instant 
veu com 1' Águila se acostava, a la qual ell prega 
molt afectuosament que no volgués enujar ni matar 
la Liebre que s'era acomanada a ell. 1/ Águila, 
menyspreant la poquedat de l'Escarabat, no cura 
de ohir-lo, mas davant ell mateix, prés y mata la 
Liebre. Lo qual, sentint-se per injuriat, segueix-la y 
procura de saber hónt feya la Águila son niu. Per 



(>3i) 



LES NOVES DE REMICI 



203 



temps la Águila pongué sos óus, y com acó hagué 
sabut lo Escarabat, puja y vola al niu de la Águila, 
de hont gitá y llanca sos óus en térra. La Águila, mo- 
guda y incitada de enuig y congoixa que havía deis 
óus perduts, puja alt pera Júpiter perqué es ella a 
ell molt sagrada, y demaná-li que li manas donar 
un lloch cert y segur pera pondré sos óus 5 ell li 
atorgá que com vés que fos temps de abril, que'ls 
posas en lo sí del mateix Júpiter. Y PEscarabat com 
ohís tot acó, guarda en quín temps pondría la Águi- 
la los óus; y sabut quan los posa, ell puja volant ab 
una pilota de fems allí hont estava Júpiter y lleixá 
caure la pilota sobre lo mateix sí de Júpiter; y vo- 
lent llevar de son sí los fems, ensemps ab los fems 
gitá los óus. Y de allí avant se diu que la Águila 
no pon óus mentre hi ha escarabats. Vol dir aques- 
ta faula que no es de injuriar algú per rich que síe, 
perqué no hi ha dengú que síe injuriat que no vulla 
venjanca com ve lo temps. 



La .iij. — De la Rabosa y del Cabro 



(132) 




Primer se 
déu pensar 
la fi que 
comentar 
la obra. 



204 LES FAULES D ISOP 



Los hómens de bon consell primerament miren 
la fí abans que comencen les coses que volen 
fer, segons se collegés de aquesta faula. La Rabo- 
sa y lo Cabro, per causa de beure, devallaren a una 
font o pou, y despuix que hagueren satisfet a la set, 
miraren la eixida del pou que era difícil y mala; 
sobre la qual considerant, dix la Rabosa: « Germá, 
» ou mon consell, quejo he pensat quina cosa con- 
» vé pera que iscám de ací ab salut: si tu vols estar 

> dret sobre tos peus y acostar te a la paret ab los 

> corns, jo pujaré per tes espatlles y corns, y així ei- 

> xida, com seré dalt, péndre-t ab la má y ab la mía 
» ajuda eixirás. » Y lo Cabro, seguint lo consell de 
la Rabosa, feu-ho de la manera que ella li persuadí. 
Y eixida la Rabosa de la font, estant en segur, es- 
carnía lo Cabro. Com acusas a la Rabosa de la con- 
cordia y contráete, y que ella no volía complir se- 
gons que entre ells havía passat, requirint-la que 
tingues y servas la concordia, respón-li ella : c ¡Oh 

> Cabro cortés ! Si tu fosses provehit de sabiesa y 
* prudencia com ets abundant de barbes, no fores 
» devallat al pou abans que mirasses y pensasses la 

> eixida. » Y així significa aquesta faula que lo pru- 
dent y entes, primer déu pensar a la fí ans que co- 
mencé la obra. 



*La .iiij. — Del Gat y del Gall [>.] 

Dels hómens de mala natura y condició, se 
posa tal faula. Com lo Gat prengués un Gall, 
cerca va ocasió de matar-lo y de menjar-lo, y co- 
mencá-1 de acusar, dihent que era hu que enujava 
y torbava a tots, no lleixant-los dormir de nit. Lo 



LES NOVES DE REMICI 



205 





L aJí 






illilíB ^§P 






1 L¿-5^ 

ir 








33) 




mwi 






^§jm. 












______ 



Qui acos- 
tutnat ha 
malfer,no 
se y n pot 
deixar. 



Gall se escusava que alió feya per profit de tots, 
perqué los despertava per que fessen lo que mester 
hauríen. Dix mes lo Gat al Gall : « Cruel es y molt 
» malvat y facinarós, car tu cometeres contra lo 
» orde natural, luxuriant ab ta mare y germanas, 
» no guardant deute ni parent ni algú. » Agó, respós 
lo Gall, que ho feya per donar guany a son senyor, 
per quant, sens compte, mijencant aquell coyt y acos- 
tament seu, les gallines poníen los óus. Y llavors lo 
Gat dix : « Encara que tingues moltes escusacions, 
» per aixó jo no entench de dejunar.» Vol dir aques- 
ta faula que lo mal y pervers per natura, com propo- 
sa de fer mal en son cor, que no haurá causes corn- 
patents perqué si moga, ni per aixó deixa de complir 
sa intenció. 



La .v. — De la Rabosa y de la 
Mata o Romaguera 

Follía es demanar favor ne ajuda de aquelles 
que de sa natural los ve enujar, y no apron- 
tar a d'algú, de que parla aquest breu exemple. 



2o6 



LES FAULES D'lSOP 




Com la Rabosa pujas en una montanya per esca- 
par-se del perill en que estava, per * quant la se- 
guíen los gocos, abracá-s ab una Mata o arbre espi- 
nos; així ses mans ab les espines se lesiá y rompe; 
y despuix que's veu greument rompuda de aquelles 
espines de l'espinar, dix : « Jo venguí a tu per que 
» m'ajudasses, y tu pitjor fas que mon enemich. > 
A la qual dix la Mata o arbre : < Amiga, tu errares, 
» car per engany pensares de péndre-m com sois 
> pendre altres coses.» Vol dir aquesta faula que fo- 
llament se demana ajuda y favor de aquell que mes 
inclinat y natural es fer mal y dany que ajudar. 



(i34) 



[/• 7&- 



La .vj. — De l'Home y del Deu 

DE FUST 

Tróba-s per aquesta faula que lo mal, si en algún 
temps apronta, no fa alió sino per forca y cons- 
tret. Un Home que tenía en sa casa un Déu de fust, 
pregara en aquell * que li donas algún bé. Empero 
quant ell mes pregava y mes orava a ell, tant menys 
de bé ni profit havía en sa casa, y encara cada día 



LES NOVES DE REMICI 



207 



(135) 




se li aumentava la pobresa y angustia. Finalment, 
mogut de gran ira, prés a son Déu de fust per les 
cuixes y dona ab ell de cap en les parets; y així, 
trencant son cap, isqué-n molt or de ell. Y lo Ho- 
me, collint son or, dix a son Déu : € Molt pervers y 
» cruel es y perfidiós que no m'has volgut fer algún 

> bé, mes quan t'he ferit y deshonrat m'has fet molt 

> de bé. » Vol dir aquesta faula que lo mal home 
no fa bé ni profit sino per forca. 



Lo mal 
home no es 
bo sino per 
forca. 



Faula .vij. — De un Pescador 

Totes les coses se fan bé, les quals en son de- 
gut temps se fan, segons significa aquesta fau- 
la. Un Pescador que no era avisat ni espert en la 
art de pescar, ab flautes, trompetes y filats se acos- 
tá a la ribera de la mar, y sehent-se en una roca, 
[soná] la trompeta y flauta lo mes alt que podía, pen- 
sant que així pendría mes llaugerament los peixos 
coneixent los cants. Y coneixent que [ab] los sóns 
de flautes y trompetes no aconseguía dengún profit, 
deixades les flautes, llanca lo filat en la mar, y prés 



208 



LES FAULES D ISOP 




molts peixos; y com saltaven, dix lo Pescador cor- 
tesament : « ] Oh ignorants folls animáis l Quán jo 

* cantava ab la flauta y trompava, novulgués dancar; 
» ara que no cante ¿pera qué comencáu de dancar 
t y de saltar? » Y així totes les coses se fan bé, en 
son temps convenients. 

* La .viij. — De les Rates y del Gat [/ 79-] 



Lo enga- 

nyat nunca 

pus déu 

fiar de Ven- 

ganyador. 




(137) 



LES NOVES DE REMICI 



209 



Com lo prudent y sabi, si una vegada es enga- 
nyat de algú, despuix no creu ais fletes y fal- 
sos hómens, próva-ho aquesta faula. Sentint lo Gat 
que en una casa havía moltes Rates, ana a elles y 
prés ne moltes d'elles, prenent les unes aprés de 
altres. Mes les Rates, sentint que de día en día se 
acabassen y se apoquissen, acostáren-se y digueren 
que no'ls venía bé d'aquí avant de tirar al baix, y 
acordáren-se estar y habitar alt, en lloch hont lo 
Gat no pogués pujar, per que no's perdessen totes. 
Lo qual, entenent aquest consell de les Rates, fingí 
y dissimulá que era mort; y penjá s per los peus per 
una barra que esta va aj untada a una paret. Y una 
de les Rates que estave alt, mirant-lo agudament, 
dix : « ¡ Ay amigues I Encara per algún cas jo no 
> abaixaría de ací. » Significa aquesta faula que lo 
qui es enganyat una vegada no déu creure ais fal- 
sos simuladors. 



La .ix. — DelXlaurador 

Y DE LA ÁVICARDA 



(138) 




Qui ab los 
tnals se 
acompa- 
nya es ten- 
gut per 
mal. 



27 



2IO 



LES PAULES D'lSOP 



Lo qui ab los mals en companyía es prés, per 
egual pena es punit ab ells, segons nos mos- 
tra aquesta faula. Un Llaurador para sos llacos pera 
pendre les grúes y oques, perqué li destruhíen sos 
blats y sements; y prengué ab elles una Avicarda, 
la qual, vehentse presa, prega al Llaura*dor que la [v. 
soltás y la envías, puix ella no era grúa ne de ge- 
nerado de oques, per quant li destruhíen sos for- 
ments y sements; que la soltás, que ella era tan pia- 
dosa entre tots los ocells, per que no desemparás a 
son pare en sa vellesa, mes en tots temps los servi. 
Y lo Llaurador, sosrihent se, dix-li : « Lo que par- 
> les bé'n só cert, pero puix ab les al tres es presa, 
» convé que de igual pena muyres ab elles. > Vol 
dir aquesta faula que'ns guardém de mala compa- 
nyía. v^ 



La .x. — Del M090 que guarda va 

LES OVELLES 



Lojalsiós 

enea) a que 

diga veri- 

tat no es 

cregut. 




. ( J 39) 



V. 



LSS NOVES DE REMICI 211 



Lo qui es infamat per mentider, encara que di- 
ga veritats no es cregut, sobre lo qual es de 
mirar en aquesta faula. Pasturant un Pastor ses 
Ovelles en lloch eminent, bo y alt, moltes voltes 
cridava socors per burlar-se deis que a l'entorn tre- 
vallaven terres, dihent : « j Ay deis Llops l » Y 
ohint la exclamació los que eren en la comarca, 
deixant sos trevalls, veníen per socórrer-lo, y no 
trobant nengún llop, tornáven se'n pera sos trevalls, 
y lo Pastor posava algunes escuses, dihent que los 
llops eren fugits per parts amagades. Y com aquell 
Moco hagués feta aquesta burla per jóch moltes ve- 
gades, un día verdaderament lo Llop entra en ses 
Ovelles, y així comencá de cridar lo fadrí com al- 
tres vegades, demanant socors y dihent : € j Ay deis 
» Llops ! » Mas los trevalladors, pensant que's bur- 
lava com les altres vegades, no curaren de socó- 
rrer-lo, y així lo Llop destruhí y mata quantes Ove- 
lles volgué. Y aixó li seguí a d'aquell Pastor menti- 
der: perqué altres vegades havía mentit, no'l cre- 
gueren quan deya veritat y demaná ajuda. 



La .xj. — De la Formiga 
y de la Coloma 

Aquesta faula significa que, puix los animáis 
bruts son agradables y fan gracies ais qui'ls 
fan bé, que molt mes deuen agrahir los hómens que 
teñen rahó natural en aquells de qui reben benefi- 
cis. Stant una Formiga ab gran set, devallá a una 
font a beure, ahont per cas caygué dins en l'aygua; 
y escaygué-s en aquest temps estar en un arbre una 
* Coloma, la qual, vehent que la Formiga se ofega- 



212 



LES FAULES D'ISOP 



[Lo bo] gra- 
tifica a qui 
bé li faylo 
mal no. 




va, trenca una rameta ab sa boca, y així la gitá en 
la font molt prestaraent; a la qual rama, prenent-se 
la Formiga, se escapa y isqué. Y elles estant així, 
arriba de camí un Cacador de coloms, y comencá 
de aparellar sos filats y aparaments per pendre aque- 
lla Coloma; y la Formiga vehent [acó, mordé a la 
cama del Cacador, per lo qual, sentint]-se dolor en 
la cama, deixats sos aparells, se n'aná pensant fos 
aldre. Y la Coloma vehent acó y lo moviment del 
Cacador, vola de aquell arbre, y així escapa. Vol 
dir aquesta faula que no déu ésser dengú ingrat 
contra aquell de qui reb bé. 



(140) 



La .xij. — De la Abella y del Déu 
Júpiter 

Algunes vegades esdevé, segons se conté en 
aquesta faula, que pregant nos per algún mal 
que vinga a nostres enemichs, torna en nosaltres 
mateixos aquell que suplicám contra ells. La Abe- 
lla, que es mare de la cera, fonch un temps a sacrifi- 
car ais Déus, la qual oferí a Júpiter mel; y ell, molt 
alegre de son sacrifici, maná que li fos atorgada 



LES NOVES DE REMICI 



213 



MI 




Lo bo gra- 
tifica a qui 
bé Ufa y lo 
mal no. 



qualsevol cosa que a Déu demanás. La Abella, co- 
neixent que Júpiter estava molt alegre y benigne 
envés ella, suplica de aquesta manera: « |Oh molt 
» ciar, y excellent, y illustrissim Déu deis Déusl Su- 
> plich davant ta excellencia y magestat que m'ator- 

* gues, a la túa * serventa, aquesta gracia y mercé: 
» que qualsevol que's plegará a la abella per furtar 
» o forcar la mel [y| jo'l mordré, que muyra lo tal 

* tantost. » Y lo Déu Júpiter que amava lo llinatge 
deis hómens, delliberant sobre aquesta suplicació 
madurament, en la fí maná en aquesta manera : 
« Prou es que qualsevulla que't furtará la mel de 
» la ama, y al tal mordrás; en la mordedura lleixa- 
» ras lo fibló, que tantost te muyres tu mateixa, y 
» lo teu fibló sía a tu ta vida. > Y així torna sobre 
la Abella lo mal que volía pera'ls altres. Significa 

aquesta faula que cascú se guart de no sopli- 

car mal per altre, perqué lo mal que 

li ix per la boca en sos pits 

lo's trobe. 



2I 4 



LES FAULES D'lSOP 



La .xiij. — De un Fuster 




V 



Iuant mes piados es Déu ais bons, tant es 
cruel ais mals, segons significa aquesta fau- 
la. En la ribera de un riu dedicat y atribuhit al Déu 
Mercuri, tallant fusta un Fuster, caygué la destral 
ab que tallava dins en lo riu; y lo Fuster, pobre, ve- 
hent-se sens sa destral ab la qual guanyava sa vida, 
comencá de plorar, y plányer-se gemegant ab gran 
angustia en la mateixa ribera, demanant ésser reco- 
rregut en sa necessitat deis Déus. Ohint acó lo Déu 
Mercuri, mogut de misericordia de ell, aparegué al 
Fuster demanant-li de la causa, y ohida per lo Déu 
Mercuri, ell li aporta una destral de or, y de*maná 
al Fuster si era aquella la súa destral; lo qual li res- 
pos que per cert aquella destral no era aquella que 
a ell era cayguda en lo riu. Aprés, la segona vegada, 
li mostrá una destral d'argent, la qual, lo Fuster 
negá així mateix ésser súa. A la tercera vegada li 
oferí la súa propria destral de ferro, y lo Fuster, co- 



LES NOVES DE REMICI 21 5 

neixent aquella per súa, atorgá aquella ésser la súa 
destral. Y lo Déu Mercuri, vehent aquell home així 
pobre tan verdader y just, doná-li totes les tres des- 
trals, així la de l'or com la d'argent y la propria 
súa; ab les quals tres destrals, anant lo Fuster ben 
alegre pera los companyons, contá-ls la súa bona 
sórt. Y hu de aquells companyons, mogut de cob- 
dicia, pensant de haver alguna bona fortuna, aná- 
se'n per aquell riu, y gitá una destral que tenía ab 
ell, y segué-s plorant y complanyent-se a la ribera 
del riu, donant grans veus; al qual no menys apare- 
gué lo Déu Mercuri ab una destral de or, dihent-li 
si era aquella la súa destral que ell havía perduda. 
Lo qual, ab gran cobdicia, [respós] sens dubte algú 
que aquella era la súa destral; y coneixent lo Déu 
Mercuri sa imprudencia y poca vergonya, y mentida 
ab desordenat apetit, ni la de or ni la súa mateixa 
que havía llancada en lo riu, no la hagué. Y així la 
bondat deis hómens es remunerada y pagada deis 
Déus, y la maldat es punida. 



La .xiiij. — Del jove Lladre 

Y DE SA MARE 

\f.82.\ * ( ) UI no es castigat en lo principi, quan comen- 
j¿ó ca delinquir y fer mal, de día en día se'n 
torna pijor, segons proba aquesta faula. Mig bur- 
lant, un jove que aprenía de lletra, furtá un llibre 
en que llegía son companyó, y portal a sa Mare, 
la qual, en lloch de castigar-lo y repéndre-1 de alió, 
rebé-1 ab gran alegría; de aquí a poch lo jove furtá 
un manto, y un robo a un altre companyó, lo qual 
no menys ho porta a sa Mare, la qual ho rebé bo- 
nament; y lo jove mal castigat, cada día furtava, 



2l6 



LES FAULKS D'lSOP 




prenent-ho per ofici, en manera que com furtás mol- 
tes coses, y grans, un día ell fonch prés en un furt 
manifest; y prés y turmentat, que fos penjat com a 
lladre que era. Y com lo portassen al lloch de la 
justicia, la Mare lo seguía plorant y planyent, lo qual 
demana llicencia pera parlar una paraula ab saMare 
secretament; y giran t-se pera parlar ab ella, y acos- 
tant sa boca a la orella d'ella [com si] li parlas en 
secret, llevá-li tota la orella ab les dents a sa Mare. 
Y ella, congoixant-se molt de la dolor, malahía la 
mare. Aquells qui'l portaven, prenent alió per gran 
desobediencia y fóra de orde, inculpáven-lo, no 
solament del furt, mas per la crueltat que comete 
contra sa Mare. Y lo Lladre, sens vergonya alguna, 
dix : c No us maravelléu perqué jo he tallat la ore- 

> lia a ma Mare, per quant ella fonch causa de 

> aquest mal que jo pas, y de tots mos mals, per- 

> que si ella me hagués castigat com jo furtí lo lli- 

> bre a l'estudiant, jo'm fóra deixat de íurtar y no 

> fóra vengut a ésser penjat per lladre. » Y així 
amonesta aquesta faula, que al principi s'han de 
castigar y de rependre los infants quan cometen al- 
gún crim o delicte, per que no procehisquen a ma- 
jors pecats. 



LES NOVES DE REMICI 



217 



La .xv. — De la Puca y de l'Home 



(144) 



w 




Que deis mals que per costúm pequen y no ees- 
sen, no es de haver misericordia, encara que 
sa error o pecat sía petit, significa aquesta faula: 
Que, mordent una Puca a un Home, fonch presa 
d'ell; y ella, estant així presa, fonch-li demanat per 
ell: «¿Quí eres qui així me mordíes en les cuixes?> 
Dix ella : t Jo so del llinatge deis animáis ais quals 

> de sa natura los es donat de mordre les persones 

> y viure de aquesta manera. * Y per co te prech 
» que'm perdones, y no'm mates pus sabs que lo 

> mal per mi comes es poch, y jo no puch molt mal 
» fer. t Y l'Home, sotsrient-se, li respongué: c Per 
t aixó morras per mes mans, perqué ta natura no 

> es inclinada a algunes coses bones ni convé que 

> poch ni molt enuges nengú. > Y així'ns mostra 
aquesta faula que no es de perdonar ais mals enca- 
ra que son delicte y crim sía xich, pus que son 
acostumats de fer mal, y tant se déu, y encara mes, 
considerar la voluntat y ús, com lo fet y crim comes. 

28 



No déu 
hom perdo- 
nar a qu>. 
continua- 
mentfa 
mal. 



2,8 



LES FAULES D'ISOP 



La .xvj. — Del Marit y de les dues 

MüLLERS 



Bo es cam 

sarse ab 
son egual. 




* TVT o hi ha major salut pera'ls vells que no teñir 
JJNI dones, y majorment dones joves, segons se 
manifesta per aquesta faula. Era temps de estiu en 
lo qual los memores genitals mes se mouen; y un 
Home criat y usat en plahers y delits, com fos po- 
sat en mija edat y ja mig blanch, prés dues Mullers 
ensemps, la una vella y l'altra jove; les quals, totes 
plegades en una casa estant, la dona vella per por- 
tar al Marit a la súa amor, esplugáva-li lo cap cada 
día, y lleváli los cabells negres per que semblas 
mes vell y participas mes en lo parer ab ella, que 
era mes vella. L'altra Mullerjove, pensá també com 
lo apartas de la conversació de l'altra Muller, por- 
tant-lo a sa amor, perqué no menys li comencá de 
llevar los cabells blandís, desijant-lo tornar mes 
semblant a ella en joventut. Final ment, de tal ma- 
nera fonch pelat entre les dues, que era cosa de 



(145) 



[/•#.] 



LES NOVES DE REMICI 



219 



riure y jóch entre lo poblé. Y així par que es gran 
salut ais vells no teñir mullers, en especial que no 
sien jóvens, si no volen viure en continua pena y 
turment, y ésser soterráis vius; perqué guárda-t que 
no't contengue tal. 



La .xvij. — Del Pagés y de sos Fills 



46) 



>.] 




Lo trevall continu pareix tresor y porta aquell, 
segons se mostra en aquesta faula. Un Llau- 
rador, coneixent que estava en fí de sos díes, de- 
sijant que sos Fills fossen avisats y instruhits en lo 
conreu de ses heretats, cridá-ls davant sí, y dix-los: 
« Fills: jo lleixe tots mos béns mobles en nostra vi- 
> nya; d'aquí avant, com los volréu, anáu-los allí a 
» cercar, y partiu-los entre vosaltres, que allí los 
» trobaréu. » Y aprés, mort lo Pare, a cap de poch 
temps, ells se n'anaren a la vinya a sacar los béns, 
dihent que creyen allí trobar algún tresor en la vi- 
nya; y així cavaren la vinya, fonda, ab arades y al- 



220 LSS PAULES D'lSOP 



tres instruments. Empero no trobaren tresor nengú, 
segons se pensaven. Mes com la vinya fos molt bé 
cavada, dona mes fruyt en quell any que en altres 
dos; y així guanyaren molt en alió, de manera que 
foren richs. Y així vol dir aquesta faula que lo tre- 
vall de cada díe es tresor. 



Ací se acaben les Faules de l'Isop, tretes de Remici 

componedor de aquelles, de la nova trasladó 

de les faules gregues; les quals no son 

compreses en lo quart llibre dites 

de Rómulo. 



LES 

FAULES DE AVIANO 



La primera'faula. — Del PagÉS 
y" del Llop 



('47) 



[/• 84.] 




os qui a les paraules de les dones volen creu- 
I ^/ re, moltes vegades son enganyats, segons 
significa aquesta faula. Lo Llop, ab gran fam que'l 
constrenyía, una vegada, eixint de la muntanya, cer- 
cava que menjar pera sí y per sa muller y a sos filis; 
lo qual, mes secretament que podía, acostá-s a una 
casa ab esperanza de pendre allí alguna vianda, lo 
qual ohí la veu de la Mare, y del Minyó que plorava 
dolorosament, dihent-li sa Mare : « Si no calles jo't 
y llancaré al Llop rabiós per que't menge. > Y lo 
Llop, crehent aqüestes paraules, tota la nit estigué 
ab esperanza que li donaría la Mare son fill, se- 
gons li havía promés. Mes lo jove, despuix que pío- 



222 



LES FAULES D'lSOP 



lá molt, cansat adormí-s; per la qual causa, tota sa 
esperanca perdé lo Llop; y la fam lo feu tornar a 
la montanya pera sa muller y filis. Al qual, com la 
Lloba conegué venir a tornar, afamat, y smayat, dix- 
li : « ¿Com te acontentes, que no portes nenguna 
» cosa o furt, segons havíes acostumat, mes ans 
» vens ab la boca uberta, y trist? > A la qual dix lo 
Llop : « No't maravelles com no porte algún robo 
» o cosa, car só estat detés per una dona tota esta 

> nit, esperant per ses paraules, y així me ha prés 

> lo día; y com fuy sentit deis pagesos y gogos, ab 
» pena y gran trevall só escapat; per quant, men- 

> tre anava cercant alguna vianda pera nosaltres, 
» fonch-me promés un infant pcrftf] la mare, empero 
» no me fonch donat, y per go ab aquesta esperan- 

> $a perillosament fins ara he tardat. * Per la qual 
cosa se conclou que lo qui no vol ésser enganyat 
no déu dar crehenga a la fe y instancia de les dones. 

La .ij. — Del Calápet o Tartuga 
y dels Ocells 




(i 4 8) 



LES FAULES DE AVIANO 223 



Sens gran trevall no pot algú pujar a les coses al- 
tes, y quant mes alt puja de sa natura, tant mes 
greument cau baix, segons significa aquesta faula. 
Estant tots los Aucells aplegats en una, vingué lo 
Calápet entre ells, dihent així : c Si algú de vosal- 
» tres me volas en alt, per cert jo li amostrarle les 
» cuixes [conxes], en les quals se críen moltes pedrés 
t precioses;lo qual jo no puch per mi acabar, encara 

> que continuament hoís [anas], perqué jo vaig molt 
» poch; de manera que, segons mon anar pesat, en 
» un día complit caminaría ben poch. > Los Aucells, 
ohint aquest oferiment y prometiment enganyós, ale- 

v.] gres molt per * alió, deputáven-li la Águila, que es 
la que mes alt y mes prest entre elles vola, per que 
lo alcas segons son desig del Calápet; la qual, pre- 
nent-lo en les ungles, lo puja fins a l'alt per los ay- 
res, d'hont li demaná que li mostrás, segons havía 
promés, les paixines criants les pedrés precioses; y 
com lo Calápet aixó no pogués complir, la Águila 
lo comenta de estrényer ab ses ungles; aprés ell, 
gemegant, dix així : « Aquest turment no haguera 

> jo passat si no hagués demanat ésser algat alt en 
» lo ayre. » Y ohides aqüestes paraules, la Águila 
desampara lo Calápet, y caent en térra fonch mort 
y despedacat, al qual la natura tan fortment havía 
armat. Significa aquesta faula que cadascú sía con- 

tent de son estat que la natura li dona, per- 
qué la superbia poques voltes va o plega 
a bona fí, mas ans engendra 
cayguda. 



22 4 



LES FAULES D'lSOP 



La .iij. — De les dos Llangostes 



Ncttgú déu 

rependre 

a altres 

son mal 

mateix. 




Dengú no déu redargüir a l'altre de la culpa 
o vici que té, sens primer corregir a sí ma- 
teix, segons se mostra per aquesta faula. Una Llan- 
gosta, mirant sa filia, que anava tortament, y que no 
porta va drets los peus perqué se plegava en les pe- 
drés males y camins aspres sens carrera, y per cau- 
sa que an[á]s dretament y sens lesió, dix-li la mare 
així : < Filia amada, no us placía de anar per estos 
» camins * aspres y sens carrera, y també miráu 
» per que no anáu així a tortes y a través ab los peus, 

> ans anáu dreta y graciosament y no us lesiaréu 

> tant. » Respós la filia : « Mare, anáu vos primera 

> bonicament davant y mirar-vos he com vos mo- 

> véu, y seguiré lo mellor que poré vostres petjades.» 
La mare, comencant de anar, veu la filia que ana- 
va tan torta y llejament com ella mateixa, y així 
li respongué : « Maravell-me com me redarguiu de 
* Tañar: no sabéu vos mateixa millor caminar.» Y 
així demostra aquesta faula que lleja cosa es repen- 



>49) 



[/• 85. 



LES FAULES DE AVIANO 



22 5 



dre a laltre home, puix en sí mateix [es] digne de 
reprensió. 

La .iiij. — De l'Ase y de la pell 

DEL LLEÓ 



(150) 



w 




Cascú déu ajudar-se de ses coses propries y no 
usurpar-se les estranyes, per que no's veja es- 
carnit quan serán d'ell llevades les coses estranyes 
que presumptuosament, y com no li convenía, usur- 
pa, com significa aquesta faula. Un Ase, trobant 
un cuyro de un Íleo, se vestí de aquell, encobrint 
sos membres ab aquell quant podía; y com se vés 
en hábit de Íleo, honrat y decorat mes que sa natu- 
ralesa requería, espantava y causava por ais altres 
bestiars. Y ab la presumptió que tenía, trapijava les 
viandes a les ovelles, y no menys espantava los 
animáis mansos, així com cervos y liebres, en les 
montanyes. Y ell anant en aquesta pompa, * lo Pa- 
gés qui l'havía perdut y de qui era lo Ase, per cas 
passá per aquella montanya, ahont lo trobá vestit 
29 



226 



LES PAULES D ISOP 



de la pell del lleó; y prés-lo per les orelles llongues, 
les quals no podía cobrir; y donant-li de colps 
cruelment, li lleva la pell del lleó, dihent-li: « Llau- 
» gerament aquests que no't coneixen espantes, mas 
» ais que't coneixen no'ls pots espantar, perqué, com 
» fores y es, romandrás per Ase; y vis-te de les robes 

> y vestidures de ton pare, y no cobdicies les hon- 
i res estranyes que no pertanyen a tu, per que no 

> síes menyspreat quan les te llevarán, de que te 
* pensaves no degudament honrar. > 



La .v. — De la Granota metgesa 
y de la Rabosa 



Presumir 

sens saber, 

esfollia. 




Com dengú no's déu lloar de saber les coses que 
no sab ni pot complir, si vol no ésser encorre- 
gut ni caure en vituperi y dany, segons significa 
aquesta faula. La Granota, nada en los abismes de 
les aygües, y criada estant en les aygües y liachs 
per tota sa vida, isqué al prat vert y florit ahont les 



LES FAÜLES DE AVIANO 227 

besties y animáis estaven, dihent y fent-se gran 
metgesa, y natural en l'art de la medecina; oferint- 
se a guarir qualsevol malalties, encara preservar y 
conservar la vida, mes que per lo millor metge lo 
qual se nomenava Peoni, qui's deya haver fets los 
Déus immortals ésser. Mas les simples besties, cre- 
[/ 86.} hent les paraules folies, * dáven-se a la jactancia y 
vana eloqüencia de la Granota. Lo qual, com vin- 
gués a les orelles de la Rabosa que es mes arte- 
rosa que les altres, dix-los : « j Oh, qué gran fallía 

> es aquesta ! Jo estich maravellada de vosaltres. 
* ¿Com tan follament podéu pensar que aqueixa 
» Granota puga curar alguna malaltía per poca que 

> sía, puix ella mateixa es groga y hitrópiga? Y si ella 

!» fos tal metge com diu, ans haguera curat a sí ma- 
» teixa, y son rugall de que está tota plena haguera 
» llan^at de sí mateixa, de manera que fos de creu- 
» re; y com la llegesa súa sía molt apartada del sa- 
» ber, del que ella desija ésser lloada, y molt de- 
» semblants sien ses obres de ses paraules, no curéu 
» de ses faules blanes, perqué la llaor de sí mateixa 
» no par bé en la súa boca. » Les quals coses ohi- 
des, la Granota envergonyida y escarnida de son 
saber, del qual se lloava, partí s de aquí. Aquesta 
faula nos demostra que no es de creure llaugerament 
aquelles persones que's lloen y díen que saben mol- 
tes coses, ans es de guardar-se d'elles així com deis 
alquimistes, los quals comunament, ells anant fa- 
molenchs y sens facultat, volen enrequir ais altres, 
y pera sí mateixos no saben guanyar de menjar; car 
no ho fan per altra cosa sino per evitar la ocio- 
sitat, girant los carbons o'l foch y bufen 
dihent que han de fer coses de 
maravella. 



228 



LES PAULES D ISOP 



La .vj. — Dels dos G090S 



Lo catiu 
no portaH 
ferro per 
sa honra. 




* TT^Vefícil y mal es de conéixer aquells que son 
I J de pervers cor; si alguna cosa los escáu, si 
aquella es reputada a aquells, ha honra o deshonra, 
segons se conté en aquesta fauta. Era un home que 
tenía un Goc, lo qual, sens lladrar ni moure, mes la 
coa posada entre les cuixes, a molts mordía a trai- 
ció. Coneguda aquesta condició del Goc, son amo, 
per que nengú no pretengués ignorancia, mas fos- 
sen avisats de la falcía de aquell Goc y se guardas- 
sen de ell, penjá-li un sancerro al coll per que sa 
malicia fos manifesta a tots. Mas lo Goc, no sabent 
la causa de aquest fet, creya que la esquella que li 
era posada en lo coll, que era per causa de honra y 
de bellesa especial, per la qual menyspreava ais aí- 
tres Gocos. Y un Goc vicios, coneixent acó, y mi- 
rant lo que estava així superbiós y altiu, contradía 
li per aqüestes paraules redarguint-lo : « ] Oh foll y 

> desaventurat 1 ,; Cóm es tan foll y ignorant, que 
» penses que la campana que tens en lo coll, la 

> qual te fonch posada per deshonor y per vitupe- 



(iS») 



V. 



LES PAULES DE AVIANO 



229 



> ri, creus que la portes per honra y per llaor túa; 

> per la qual resistisques y menysprehes ais altres? 

> Per cert en pública error estás ofuscat. Y aques- 

> ta esquelleta tes testimoni de ta malicia, per la 
» qual los hómens falsament y folla mords. Y sapies 

> que per aquesta causa te han penjat al coll la 

> campaneta, per que los hómens se puguen guar- 
» dar de ta malicia, y de ta follía y falcía y astucia, 
» la qual si mirasses, en nenguna manera ton cor 
t contra nosaltres no exalcasses. > Y ohides aqües- 
tes paraules, tornant en gran estupor y vermellor, 
sentint-se culpable de vergonya, se n'aná de la com- 
panyía. 

La .vij. — Del Camell y [del] déu 
Júpiter 



( p 53) m 



[/• *M 




o sabi content déu ésser de alió que natura li 
1 — j ha donat, no desijant les coses estranyes, per 
que la fortuna no contradiga a ell, llevant-li lo que 
té; per la qual rahó, segons nos significa aquesta 
faula. Lo Camell, venint en uns camps y vehent 
una gran ramada de Toros molt ben armats de 



Al que cob- 
dicia lo 
d'altri que 
li lleven 
lo seu. 



230 LES PAULES D ISOP 



corns, malament ho soportava, y murmurava per- 
qué no li paría prou la forca que natura li havía 
donada. Y així, anant al Déu Júpiter, de aquesta 
manera comencá a querellar-se y plányer-se : c |Oh 
% quánt vergonyosa cosa es a tan gran bestia de 

> eos com jo, anar sens arma y defensió I Car los 
» toros son armats de corns, los porchs de dents, 

> encara los aricons de espines, y així totes les bes- 
» ties segons son estat; jo sois vaig sens armes per 

> aquests camps y camins en escarn y derrisió de 

> tots los animáis. Per tant, oh Júpiter, lo mes su- 
» birán Déu deis Déus, prech y demán-te que així 

> com ais toros has mesos corns, me'n poses a mi, 
» ab los quals me puga defendre, y no sea menys- 

> preat deis altres animáis. > Júpiter, vent son des- 
agrahiment del benefici de la granesa que havía 
rebut, llevá-li quasi del tot les orelles grans y belles 
que'l decoraven. Y sotsrihent-se d'ell, dix : « Per- 

> que no fores contení de aquelles coses que natura 
* y fortuna te havíen dades, te lleve ara les orelles, 

> per que te recordé pera tostemps de aquesta co- 

> rrecció, y així ab por gemegant vages tot lo temps 

> de ta vida. » Aquesta faula demostra que no déu 
algú desijar les coses de altri, per que no perda les 
que pacíficament tenía. 



*La .viij. — Dels dos Companyons [v. 

Aquesta faula nos mostra que no'ns mesclém en 
les companyíes no conegudes, majorment ab 
aquelles en les quals s'es trobat, segons nos mostra 
aquesta faula. Una vegada dos Companyons cami- 
naven en una per monts y per valls y camins plans 
y aspres, en tanta concordia y unitat, que's prome- 



LES FAULES DE AVIANO 



23' 



(154) 




[/. SS.\ 



tíen y s'oferíen la hu a l'altre de no apartarse per 
gran y diversa fortuna que'ls vingués al davant. Y 
ells, no havent acabat de parlar ses ofertes, veus- 
aquí hont aparagué un Onso que venía dret pera 
ells; lo qual, vist per la hu d'ells, lo mes prest que 
pogué comencá de fugir y puja en un arbre alt; mas 
l'altre Companyó, coneixent que no podía fugint 
escapar, gitá-s estés en térra com a mort, en tal ma- 
nera que no espirava ni's movía. Y com l'Onso lo 
giras, de la una part a l'altra portant, aplicant son 
morro a la súa boca y orelles, com ell restrenyía lo 
alé sens espirar ni moure-s en part alguna, l'Onso, 
sentint que lo home era mort y sens vida, per quant 
los membres d'ell eren refredats y la calor natural 
era apartada de sos óssos per la gran por y espant; y 
així cregué l'Onso que fos eos mort y podrit, y per 
quant no es de sa naturalesa menjar de semblants 
carns mortes, y així lo lleixá sens fer-li mal ni lesió, 
tomant-se a sa cova. Despuix que lo Onso se n'aná, 
devallá l'altre Companyó del arbre y dix a son 
Companyó: tPrech-te que'm vulles dir quines coses 
> * tant secretament lo Onso te deya a la orella 



Mes val a 
soles que 
mal acom- 
panyat. 



232 



LES FAULES D'lSOP 



> quan tan fortment estaves posat en gran espant 

> y angustia de la mort. > Lo qual li respongué : 
« Per cert, moltes y diverses doctrines m'ha ense- 

> nyades, en especial una, la qual será a mi mes ne- 

> cessariament de comendar a la memoria, y es 
t aquesta : Que tant cora pogués me gardas de 
» mala companyía, o de qui, una volta me sentís 
» enganyat o defraudat, que de aquí en avant no'm 
» curas ni entras en sa companyía. > Y dites aqües- 
tes paraules, se n'aná y apartá-s de son Companyó; 
y se n'aná a soles, dihent que mes val anar sois que 
mal acompanyat. Significa aquesta faula que no de- 
vém fer companyía ab hómens flagiciosos. 



La .ix. — De les dos Olles 




Que lo pobre y mes baix no déu haver compa- 
nyía ab lo rich y poderos, nos mostra aques- 
ta faula. Creixent un riu súbitament, dues Olles que 
estaven en una ribera les portava una darrera de 



(iS5) 



LES FAULES DE AVIANO 233 

la altra: la una era de coure y l'altra de térra; mas lo 
moviment d'elles no era egual, perqué la de térra, 
com era mes llaugera, anava davant, y la de coure 
detrás, així com era mes pesada; la qual pregava a 
la primera que la esperas per que anassen en eom- 
panyía, jurant-se de no fer mal ni dany. Empero la 
Olla de térra, coneixent que la cosa pesada fa mal 
* y empeny a la lleugera, y que no's fa bona com- 
panyía entre los grans y los xichs, respón-li : c En- 

> cara que'm fas segura de paraules y ab jurament, 
» no'm pot eixir la por del cor per que ara me faca 
t la ona de la aygua tocar a tu, o la aygua en mi, 
» tostemps seré jo en perill, y sobrepujará a tu y a 
» la aygua; en totes maneres ve lo dany sobre mi, 

> y així no'm ve bé ta companyía. > Vol dir aques- 
ta faula que convé al pobre de no teñir companyía 
ab mes poderosos de sí, perqué tot lo bé de la cosa 
comuna ha de ésser del major, y lo dany y trevall 
pera'l menor. 



La .x. — Del Lleó, del Toro 
y del Cabro 



O 



Iualsevulla que reba alguna injuria o dany, 
^¿ no's déu venjar en temps en que ell mateix 
está en perill de ha ver altre major dany y injuria, 
mes déu esperar temps en lo qual sens desprofit seu 
se puga venjar, així com nos demostra aquesta fau- 
la. Lo Lleó que anava cercant de menjar, trobant 
en un prat un gran Toro paixent, y com lo Toro 
vés venir al Lleó contra sí, comencá de fugir, per 
camins aspres y terres no llaurades, pera'l desert 
contra la serra, cercant lloch hont se amagas. Fi- 
nalment, ell, plegant en una cova ahónt habitava 
30 



234 



LES PAULES D'lSOP 



Comportar 
dany per 
por de ma- 
yor dany. 




(156) 



un Cabro, volent-se amagar de dins, lo qual, vent 
com lo Toro volía allí entrar, abaixá lo cap y alga 
los corns, y pará-s davant *ell per que no entras allí. 
Per la qual cosa, vista per lo Toro, per temor del 
Lleó, passá avant sens venjar-se del Cabro, dihent 
així : « Ara jo sofresch aquesta injuria no venjant- 
» me de tu. Mes no cregues que fuja per tu, ans 

> tem al Lleó que'm segueix, al qual, y [si] no'l te- 
» mes o si ell se apartas, jo mostraría a tu, Cabro 
t pudent, sutze, quina diferencia ha entre les forces 

> del Toro y del sutze Cabro. Mes, que jo veig que 
t m'está aparellat major dany y perill, no cur per 
» ara de la vergonya fins que sens perill la puga 
» executar.» Significa aquesta faula, que les injuries 
y danys, fins en lo temps convenient algunes vegades 

les devém sofrir, per que, com nos voldrém 

venjar, altres majors injuries no'ns 

sobrevinguen. 



[/. s 9 



LES FAULES DE AVIANO 



235 



La .xj. — De la Bogía y del Fill 



(i57 



V. 




La llaor y agabament en la boca de cascú lo en- 
llegeix y'l fa vil, mes a cascú plaen ses coses, 
encara que sien mes vils que'ls deis altres, per lo 
qual se significa per aquesta faula. Lo déu Júpiter, 
lo major deis Déus, en un temps volgué veure quáls 
deis animáis engendrava y havía mes gentils filis. 
Y maná a totes les besties, aucells, peixos, que's 
presentassen davant ell ab sos filis. Complint son 
manament, totes les mares de tots los llinatges de 
besties, aucells, * peixos y feres, ab sos filis, se pre- 
sentaren davant Júpiter; entre les quals, vingué la 
Bogía ab son Fill, mes diforme y lleig que tots los 
altres; y presentant-lo abans que tots los altres, dix 
així : « 1 Oh Júpiter molt alt! Tu sabs que jo porte 
» la milloría y venciment en agó, encara que algú 
» crega en altra manera de sos filis, empero, segons 
» mon juhí, te dich que aquest mon Fill es mes gen- 
» til de forma y bellesa de quants davant tu están.» 
Ohides aqüestes paraules de la Bogía, lo déu Júpi- 



Cascú pen- 
se que sos 
filis son 
molt gen- 
tils. 



236 



LES FAULES D'lSOP 



ter comenta molt estesament de riure-s, y tots los 
de la companyía juntament ab ell; y digué : «No 

> vulles alguna cosa de les túes lloar, sino que pri- 

> mer sía aprovada ab testimoni digne de fe, y si 

> aixó no obeixes, tostemps escarnida y menysprea- 
» da serás de tots. » Significa aquesta faula que 
molts hómens lloen ses coses mes que les estranyes, 
encara que sien vils y de poch preu y de molt poca 
valor. 



— De la Grúa y del Pago 




No déu algú, encara que tinga alguna virtut y 
excellencia major que altre, menysprear y vi- 
tuperar ais altres; encara que ells afreturegen de 
aquella, pot-se fer que'n tinguen altra millor que la 
que ell té, segons se mostra per aquesta faula. La 
Grúa fonch pregada per lo Pago que sopas ab ell; 
y estant en una en lo sopar, sobre moltes paraules 
y rahons que departíen, fonch qüestió entre ells so- 
bre les virtuts y béns naturals de que eren dotades; 
y comencá lo Pago de lloar-se y exalcar a sí mateix 



(158) 



LES FAULES DE AVIANO 237 

[/. go.] per rahó de les plomes que eren molt * belles, va- 
ríes y resplandents com l'espill; eixamplant la coa y 
alcant-la sobre sí, y sobre la Grúa, dix : « Guarda 
» que tu mateixa pots considerar ma bellesa y quant 
» te sobrepuja, mirant a ton eos, y a tes plomes, com 
» son sens alguna color lluhents, solament de color 

> grises y sens disposició agradable. » Y llavors res- 
ponent la Grúa, dix així : « Jo conech y no contra- 
» dich que tu'm sobrepuges en bellesa de plomes, 

* mes encara que natura te haja donat aquelles mes 

> belles y excellents que les míes, per aixó tu no pots 

* volar alt en los ayres, mes estás baix en la térra, 

> perqué no basten les túes ales per exalcar-te y 

> sostenir-te, y les míes plomes, encara que no res- 

> plandesquen y sien indispostes y lleges, me bas- 

> ten per algar-me y sustenir en l'ayre, de manera 

> que les maravelles de aquest món jo puch ab goig 

> y alegría de cor contemplar, y en tant que tu ab 
» ta superbia restes baix en térra podrint-te; per 
» aixó no déus menysprear algú per la túa bellesa 
» que Déu te ha donada, perqué no sabs tu de quí- 

> nes ne de quals virtuts son tots los altres. > 



La .xiij. — De l'animal apellat Tigris 
y del Calador 

Que de la amagada murmurado y secreta de la 
falsa llengua mes fir que la segeta, segons 
nos mostra aquesta faula. Un Cacador era tan es- 
pert y avisat en la art de la ballesta, que poques ve- 
gades o may sos trets perdía sens que no ferís, de 
manera que tots los animáis lo temíen y no gosa- 
ven anar segurament per la montanya; mas lo ani- 
v.] mal Tigris * sentint acó, pensava en quina manera 



23» 



LES FAULES D'lSOP 



Mes fir la 

¿lengua 
que la sa- 
geta. 




se poría ajudar y delliurar-se a ell y ais altres ani- 
máis y besties de aquest perill, ais quals dix : c No 

> vulláu haver pahor, per quant, y quant jo poré, jo 

> us ajudaré y us defendré ab la mía fortalesa, y no 
» hajáu por de ningú, car jo us deslliuraré de tots 

> los perills. » Y com aqüestes coses se parlassen 
així, lo Calador estava ben prop amagat, y ohint 
agó, para sa ballesta, y ab una sageta ferí molt fort- 
ment al Tigris, dihent : « Aquest meu mensager 
» envíe a tu per que't mostré quí só jo. * Y com lo 
Tigris se volgués traure la sageta, vench a ell la 
Rabosa y dix-li : < Prech-te que'm digues qui tan 

> fortment t'ha ferit y hónt estava amagada aquesta 

> sageta que així t'es aplegada. > A la qual, lo Ti- 
gris, ab gran ira que tenía per la dolor que passava, 
no podent perfectament parlar mas segons podía 
gemegant y suspirant, dix: « De una part y de l'al- 

> tra mire a l'entorn, y jo mes cosa víu que'm fos 
» de tembre, empero lo escampament de la sanch y 

> la sageta ab que só ferit me mostren algú estar 
» amagat, lo qual se pot pensar quant greument los 
* darts y sagetes amagades poden plagar la perso- 
» na. * Vol dir que cascú se déu tembre deis hó- 



LES PAULES DE AVIANO 



«39 



mens falsos y mals, que detraen y murmuren falsa- 
ment per ses males paraules; així volen sens empe- 
diment com la segeta de la ballesta, y mes fortment 
y pijor feren que los darts y sagetes. 



La .xiiij. — Del Pi y del Roure 



160) 



f. 9 i.] 




No déu algú per sa bellesa molt exalcar-se ni 
ais altres menysprear y escarnir, perqué mol- 
tes vegades los mes bells solen caure ahont los lleigs 
y diformes escapen y romanen en son estat, segons 
que's mostra per aquesta faula. Un Pi molt bell y 
de maravillosa altesa, estant prop de un Roure, es- 
carnint li deya : « ¡ Oh, cóm es aspre, y sense belle- 

> sa y disposició 1 No es digne que estigues prop 
» de mi, ni déus participar en cosa alguna ab mi, 
» perqué jo tinch lo eos alt y gran y així dret que 

> quasi me acosté a les muralles, y ma altura fins a 
» les esteles se extén. Encara tinch lloch en lo mig 

> de les grans naus, y a mi lliguen les veles pera pen- 
» dre lo ayre y fer anar y governar y regir la ñau 



240 



LES FAULES D'lSOP 



> per la mar, y moltes y innumerables virtuts jo tinch 

> de les quals tu afretureges. Mes tu es lleig y difor- 

> me, y menyspreat deis que't deuen escarnir y avo- 

> rrir. » Mes lo Roure respongué humilment y ab 
rahó : < Fins ara tu es estat alegre y contení de ta 

> bellesa, a tots nosaltres menyspreant per la nostra 

> llegesa. Empero com te tallarán les rames [y] 

> lo tronch, ab la destral tu serás arrencat; quant te 

> plauríen les nostres espines mes que les rames ab 
» les quals ara te alegres! » Perqué algú no déu pre- 
sumir de sa bellesa y gentilesa, car moltes vegades 
la bellesa pareix tristura y gemechs, y los diformes 
y lleigs passen ab pau y segurament. 



La .xv. — Del Pescador y del Peixet 



Mes val un 

ocellet en 

la tná que'l 

buytre 

volant. 




o home no déu lleixar lo que segurament y 
.L/ pacífica posseheix, per la cosa que ha de ve- 
nir que no es certa, car pot ésser que aprés cerque 
y no trobe res, així com demostra aquesta faula. 
Un Pescador de la ribera de la mar, pescava ab un 



(.6 



LES PAULES DE AVIANO 24 1 

am, ab lo qual prés y tragué un Peixet petit. Y com 
li llevas lo am de la boca, dix-li lo Peixet ab gran 
gemech : « Prech-te que m'hajes misericordia de 
» mi y'm vulles lleixar, pus veus que de mi no pots 

> haver sino poch profit, perqué só xiquet, ara me 
» ha parit ma mare, y no has tu en acó algún dany; 
» y com jo seré gran y gros jo'm tornaré en aques- 

> ta ribera y de grat me deixaré pendre a tu, de 
» manera que tu y tota ta companyía vos fartéu de 

> mi. » Mes lo Pescador responent, dix així : « Per 
» cert gran follía sería soltar lo peix prés, en treva- 
» llar per pendre-n altre. » Per co dengú no déu des- 
emparar ne lleixar lleugerament lo que es guanyat 
ab trevall, perqué aprés poría venir temps en lo qual 
ell ho voldría teñir y no [ho] trobaría. Y així no de- 
vém lleixar lo cert per lo dubtós, com diü lo pro- 
verbi : Mes val un moixó en la má que un buytre 
volant. 



La .xvj. — Del Sol, y de l'Avariciós 

Y DE L'ENVEJÓS 



Q 



Iuant gran es la enveja de alguns, que bona- 
ment volen sofrir alguns danys per que los 
altres los reben y soporten majors danys, sobre que's 
reconta una tal faula. Lo subirán Júpiter enviá de 
[/. 92.] sa gran sella alta * al Sol, a conéixer les voluntats 
dubtoses deis hómens. En lo qual temps vingueren 
davant lo Sol dos que eren molt diferents en con- 
dicions, perqué la hu era avareciós y Taltre envejós. 
Ais quals dix lo Sol : c ¿ Qué es lo que voléu y de- 
» manáu ? Declaráu-ho ab flanea, que us será ator- 
t gat alió que demanaréu: el primer, segons que de- 
» manará, y al segón, doblat. > Ohint acó, lo Avari- 
3i 



242 



LES PAULES D'lSOP 




(162) 



ciós volía que lo Envejós demanás primer, per que 
ell aconseguís lo doble, perqué ell creya que dema- . 
nería algunes riqueses. Mes lo Envejós, entenent 
a^ó, considerant que lo Avariciós havía de haver y 
rebre lo doble que ell, no pogué-s encobrir sa en- 
veja. Y així demaná que li fos tret la un ull, per que 
a l'altre li llevassen los dos. Y lo Sol, vehent acó, 
sotsrient-se contra lo altre, puja pera'l Déu Júpiter 
y recontá li en quant la enveja entre los hómens 
regna, de manera que molts se volíen exposar a pe- 
rills per que a sos prohismes vinguessen majors 
mals y dany. Així com se diu que goig es ais mes- 
quins y atribulats haver companyons en sos mals y 
penes. 



La .xvij. — Del M090 plorador 
y del Lladre 

Aquells que cobegen les coses de altri, a les [v. 
vegades perden les propies y no les cobren, 
segons nos demostra aquesta faula. Un temps, es- 
tant prop de un pou fondo, fingía que plorava un 



LES FAULES DE AVIANO 



243 



>63) 




Qui volfer 
mal, me- 
reix lo tal. 



Jove, de manera que's feu produhir llágrimes de 
fingida y simulada tristesa. Al qual vehent un Lla- 
dre arteros, demaná-li de la causa de sa tristicia di- 
ligentment, dihent-li : « Dígues-me, Jove graciós, 
» l per qué estás ab tan plorosos ulls, que tan fort 
» plores? » Respós lo Jove ab grans gemechs : « Ací 
» vinguí ab una caldera de or per traure aygua, y 
» trahent la aygua es-se-me escapada la corda, y per 
> aquesta causa só pie de tristor y estich plorant. » 
Ohint aqüestes paraules lo Lladre estuciós y cob- 
diciós, llevá-s la capa, y posant-la prop del Jove de- 
vallá en lo pou per cercar la caldera o poal. Y tan- 
tost com ell fonch entrat y devallat en lo pou, lo 
Jove prés la súa capa, ab la qual fugí a la monta- 
nya, y allí se amaga. Y lo Lladre tarda molt pen- 
sant trobar la caldera de or, mes coneixent que no 
podía haver-[la] perqué no hi era en lo pou, y que 
son temps passave endebades trevallant, isqué del 
pou y comencá de cercar sa capa de una part y d'al- 
tra, la qual, com no la trobás, caygué en térra dihent 
així ab gran tristesa y angustia : « \ Oh Déu, senyor 
» de totes les gentsl ¡ Quín juhí tan just y egual ha- 



244 



LES FAULES D'lSOP 



» véu jutjatl Per gran rahó deuen perdre sos man- 
t tos tots aquells que cobdicien, y son en avaricia 
> inclináis, y a drets crehen que han de trobar la 
* caldera de or en lo pou, segons que jo, com a foll 
» y desaventurat, he cregut. > Significa aquesta 
faula que no siém així cobdiciosos que desijém les 
coses estranyes, per que no perdám les nostres pro- 
pies cercant les deis altres; que sobre nosaltres no 
diga, que los perills deis altres los fan estar avisats 
y cautelosos. 



Del Lleó y de la Cabra 



Del que't 
consella- 
rán mira 
la fí per- 
qué ho 
dirán. 




Que no creguém llaugerament a les paraules bla- 
nes y enganyoses, nos ho demostra aquesta 
faula. Lo Lleó afamat, entrant [mirant] per lo camp 
si pogués sentir nenguna cosa que pogués arrapar, 
hi veu una Cabra que menjava en una alta roca. Lo 
qual, com desijás menjar, no vehent manera com 
pogués pujar a la Cabra, hi comencá de parlar per 
paraules enganyoses, blanes y falses, dihent així : 
i Dígues-me germana, * \ per qué estás en aqueixos 



(i6 4 ) 



[/• 9S-] 



LES FAULES DK AVIANO 245 

» llochs tan séchs y sens fruyt, cercant de menjar 

> en aqueixes roques tan altes? Lleixa aquesta te- 
» rra no conreada, despoblada y estérill, y abáixa-t 

> ais prats verts, ahont poras usar y menjar moltes 
» bones herbes y de diverses especies y flors, ab que 

> pendras alegría. > La Cabra, ohint lo consell, ab 
gran gemech considerava com era aquest consell 
molt bo peía ella. Empero la gran enemistat y con- 
trarietat que ere entre lo Lleó y ella, causava que 
no creya que lo Lleó li consellava de bon cor; per 
lo qual, responent a ell, dix així : c Prech-te que no 
t entengues mes en acó que has comencat, per 
» quant, encara que fossen verdaderes totes tes pa- 
» raules, mes lo teu consell es fals, y tu me vols en- 

> ganyar ab tes llegoteríes y falses paraules ben 

> ordenades, a les quals si crehía, no escaparía de 
» morir en tes mans. Per aixó apárta-t de mi, per 

> quant mes segur es estar ací sens por, que, usant 
» de ta dotrina y consell, abaixar-me ais prats 
» ahont poría ésser morta y menjada. » Aquesta fau- 
la nos mostra que no cregám de llauger les parau- 
les blanes y enganyoses, encara que a prima fac. 
semblen verdaderes-, mes ans devém diligentment 
considerar a quina fí, y de quina manera, y per qué 
son dites. 



La .xix. — Del Corb assedagat 

[v.] |OM la prudencia y industria moltes vegades su- 
V^ pleixen y cumplen la veu y defectes de les 
forces, nos mostra la present faula. La Corba, ab 
set gran, vingué a un pou, ahont trobá una cañada 
en lo fons, ahont havía una poca d'aygua, en tan 
poca quantitat, que l'aucell no podía beure d'ella 



246 



LES PAULES D ISOP 




M 




I f\ 4pS 




■^vTnrTlfc e ^~ -^. 




sino trabucantla, y no bastava per alió la súa forca, 
perqué era molt pesada. Y així, moguda la Corneja 
[Corba] de impaciencia, pensant tota manera de in- 
giny que podía considerar pera poder satisfer a la 
set, la qual quasi volía morir, plegá de les pedrés que 
podía traure ab sa boca, ab les quals, gitant-les dins, 
feu créixer la aygua; y així trobá manera ab la qual 
llaugerament pogués beure de la aygua y satisfer a 
sa set. Significa aquesta faula, que per art y inginy 
pot Thome fer moltes coses, les quals per forca no 
poría complir. 



La .xx. — Del Pagés y del Toro 



>«S) 



Atart se castiguen per paraules ni per acots 
los que son rebelles y de mala naturalesa, 
sobre los quals se posa tal faula. Tenía un Llaura- 
dor un Bou jove brau y no domat, y volent-se ser- 
vir d'ell, comencá-1 de junyir ab altre Bou manso, y 
gitar-li lo jou sobre lo coll. Lo Bou, així com era 
jove, sentint acó, comencá a bravejar. Y gitant- 
se de sobre d'ell lo jou y les correjes, y encara vo- 



LES PAULES DE AVIANO 



247 



(166) 



/• 94-] 




lía ferir y espedecar ab los coras a tots los qui li 
estaven entorn. Y per molt que li fessen, james *lo 
podíen amansar: tant era vil y traydor. Y vehent lo 
Llaurador la gran bravura del Bou, més-li grans tra- 
vés ais peus y a les mans, y encara li serrá los corns, 
pensant que así se amansaríe y no poría fer mal ni 
dany. Y com de nou li posas lo jou damunt, comen- 
gá-1 de fer trevallar. Y lo Bou jove tirava coces y 
pernades, y cavava la térra ab los peus y mans, en 
manera que omplíe a Tamo los ulls y lo cap de té- 
rra y de arena, lo qual, torcant-se la pols ab gran 
cor, dix : c Per cert, jo'm conech per vencut de 
> aquest Toro, perqué sa malicia es contraria a tota 
» bondat, de manera que ni per paraules ni per 
» agots pot ésser portat al bé, mes lo carnicer lo 
» castigará breument. » Significa aquesta faula que 
los hómens de mala naturalesa o crianza, semblants 
son toros braus, que james se volen castigar 
per diciplines ni paraules, fins que'l ma- 
ten les justicies penjant-los, o 
en altra malaventura son 
acabats. 



Nunca bon 
ase per 
bastonades 



2 4 8 



LES FAULKS D'lSOP 



La .xxj. — Del Sátiro y del Caminant 




(167) 



Aquesta faula nos mostra que devém ftigir y 
apartar-nos deis hómens de dos llengües. En 
lo temps de l'ivern, com fos molt fort tempestar, ara 
de neus y pluges, y de vents, y de gelades, un Pe- 
legrí o Romeu, caminant en regions llunyetes y 
apartades, arriba a una montanya ahont *havía 
grans neus y cruels vents, en tant grau, que no's pa- 
ría lo camí, ni ell sabía ahónt albergarse. Y seguí-s 
que estant així lo Caminant, un Sátiro venía a ell. 
Es de saber que aquests son hómens de poca esta- 
tura, los quals son en les parts de Libia en la monta- 
nya de Arles [Atlas], los quals teñen uns petits 
corns en los fronts y han los peus semblants ais de 
les cabres. Lo qual Sátiro, havent misericordia del 
Pelegrí, rebé-1 en sa casa; y moltsemaravellavade la 
tanta forca com tenía aquest Pelegrí, perqué bufant- 
se les mans gelades, de les quals no's podía ajudar, 
les escalfava y les tornava a son estat primer. Y com 
ja hagués llancada la fredor de defora, lo Sátiro lo 
feu seure, y li dona de les millors viandes que te- 



[V. 



LES FAULES DE AVlANO 



249 



nía. De aquí a poch portá-li una taga de vi calent 
per que escalfas les parts de dintre. Y com lo Ca~ 
minant, prenent lo vi, sentís, plegant-lo a la boca, 
demesiada calor del vi, no menys altra vegada co- 
mencá de bufar ab la boca per refredar-lo. Lo qual 
com ho vés lo Sátiro, dix : c Jo he conegut per cert 
» que has obrat coses contraríes ab la túa mateixa 

> boca, perqué les coses fredes escalfes y les caldes 

> refredes. Puix així es, ix-te sus ara de la montanya 
» y no tornes james ací. » Per quant la operació 
contraria de la boca y llengua doblada en ningún 
lloch no fonch de soportar, mes tantost y lluny son 
de Hangar, y majorment de aquelles que lloen y afa- 
laguen los presents y redarguixen y blasfemen los 
absents, deis quals se diu aquest proverbi : No es 
cosa de riure teñir cara de dos cares: ab la una.mal 
dir y ab l'altra posar pau. 



*La .xxij. — Del Toro y de la Rata 



(168) 




Lo poderos 
sens lo po- 
bre no té 
poder. 



Lo poder y manament deis poderosos y richs 
no es mes sino quan se conformen per volun- 
tat y favor ab los inferiors y sos súbdits, com de- 
32 



25O LES FAULKS D'lSOP 



clara aquesta figura. Lo Toro, fort y gran, estant 
gitat per donar repós a sos membres, una petita 
Rata comenta ab ses dents xiques a mórdre-1. Y 
com lo Toro moltes vegades se giras a una part y 
altra per gitar la Rata, ella fogía a un forat. Ella 
torna pera'l Toro altra vegada; y acó feya tantes 
de vegades que lo Toro se n'enujava molt de alió; 
mes, encara que era molt gran y robust, no's podía 
venjar de la Rata que apenes la podía veure. Y la 
dita Rata sofería ab pasciencia sa ira, perqué sabía 
que era ben segura d'ell. Y així dix aqüestes parau- 
les al Toro : c Encara que la natura te haja donat 
» gran eos, ni per aixó pots fer a mi alguna cosa de 
» mal, car encara que jo só xica de eos, torbe a tu 
» que est gran, y tu no' t pots venjar de mi. Per có 

> aprén, en poques paraules, per que conegues tes 
* forces, conformant ab la voluntat deis súbdits; y 

> no menysprees a algú, y així poras usar de ton 
» poder francament. » Vol dir que los senyors y 
poderosos que's deuen conformar ab los súbdits y 
no'ls deuen menysprear per petits que sien si volen 
guardar son estat y honra. 



La .xxiij. — De la Oca y de son Amo 

*í Iualsevulla que té lo que ha menester sufi- 
;^ cientment y no's contenta de alió, ans cobdi- 
cia de Taltri mes que no déu justament, pert lo que té, 
sobre lo qual se diu aquesta faula. Tenía un Home 
una Oca que cada día li ponía un óu de or en son 
niu; mes aquest Home, no solament deixava de és- 
ser contení ab acó, mas cobdiciava que pones cada 
día dos óus. Mes la Oca, no podent saciar la cob- 
dicia de son senyor, quant mes podía ponía son óu, 



LES PAULES DE AVIANO 



«SI 



(169) 



•■ ^ / ^ , ^m " 






L^S 


.^Jc-lK ^tlwílñiWr 


&rat )S 


OÍ já0í'- 


lA «1L Kj 






- . i. 1 — — . 



segons que ho havía de costúm. Empero, lo Home, 
pensant de hónt venía aquest óu de or, considera y 
pensá que algún tresor tenía en sí la Oca amagat, 
del qual ponía aquest óu així. Y per tant, ab sa gran 
cobdicia, per que pogués pendre tot aquell tresor en 
una vegada tot justat, mata la Oca; y obrint-la, cerca 
lo tresor per totes parts, y com no trobás cosa nen- 
guna, y fos morta la Oca, perdé tota sa esperanza; y 
coneixent tota sa colpa gran, despuix que pensá bé 
en sí la follía en que era caygut, ab sospir y ge- 
mechs usa de comportar son mal y pena, perqué 
cosa egual era y conforme a la rahó, que pus era 
rich y cobejava de mes, perdre lo que tenía, que ho 
soportas ab pasciencia, imputant-ho a sí mateix. Per 
tant convé a cada hu que síe contení del que Déu 
li ha dat y que no tinga per poch lo que es rahona- 
ble pera ell, mes abans don grades a Déu 
per alió, y no perda lo que té per 
alcancar altres coses 
majors. 



La cobdi- 
cia desor- 
denada 
rotnp lo 
sach. 



2§a 



LES FAULES D'lSOP 



A vegades 

lo mes es- 

titnat val 

tnenys. 



La .xxiiij. — De la Bogía y sos Fills 





Moltes vegades se esdevé que les coses que 
menyspreám y pensám que son de menys 
valor, son amades de nosaltres, y, al contrari, les que 
mes araám son perdudes y desemparades, segons 
diu aquesta faula. En un temps, una Bogía parí dos 
fills justats, los quals no's creaven egualment de la 
mare, perqué per inclinació natural amava mes a 
l'hu que a l'altre; de manera que a l'hu, de tostemps 
lo afalagava y compláure-1, y a l'altre avorría y ni- 
gún bé ni afalach li fehía, salvant alió que per natu- 
ral amor de mare no li podía denegar per que sus- 
tentas la vida. Y escaygué que la Bogía, anant 
per una montanya ab gocos, per lo qual, torbada 
de esperit per temor que hagué, pensava cóm po- 
guera eixir de allí sens perill, y prés al fill que mes 
amava en los bracos abracat amorosament; y a l'al- 
tre que avorría feu que pujas sobre ella a la esque- 
na; y de aquesta manera, lo millor que pogué, co- 
mengá de fugir. Mes quan fugís y la estrenguessen 
molt los gogos, no podent fugir de altra manera, 



(•70) 



[/• 96. 



LES PAULES DE AVIAN O 



«53 



pera escusar sa mort, lleixá lo fill que portava en los 
bracos; y no menys volguera lleixar lo altre que te- 
nía en la esquena, mes perqué ell se abraca moltfort- 
ment al coll de la mare, escapa ab ella sens lesió deis 
gogos. Y així, la Bogía, com hagué perdut lo fill que 
mes amava, comengá de amar a l'altre, al qual tots 
los béns que al primer fill donava dava a ell, de ma- 
nera que totes les riqueses de pare y de mare sois ell 
possehía. Vol dir que a les vegades la fortuna torna 
algú que es menyspreat a ésser mes amat que altre, 
lo qual es estat mes car es [y] preat en altre temps. 

[v.] * La .xxv. — De la Tempestat 

y de la Olla 



(171: 




La pre- 
sumpció 
sin rahó 
no esbona. 



Per cert, desaventurat es y no pora escapar deis 
escándols y perills del món, aquell que per 
superbia o vanagloria se mostra per major y millor 
de que son estat requir, segons se mostra per aquest 
exemple. Par, per comuna experiencia, lo oller fa- 
brica, en un temps, una Olla, posant-hi molt de son 



254 LKS MAULES D ISOP 



poder y saber y sa art; en la factura de la qual, per 
que mes breument y millor se cogués, posá-la a se- 
car en lo ayre. Y en aquest mateix temps, llevá-s una 
gran tempestat de vent y de pluja, y acostant-se allí 
a ella, demaná-li : c ¿Quina cosa es tu o quín nom 
» has? » Ella, no recordant se de alió que era, mes 
oblidant-se com ella era térra y fanch vil, respós la 
Olla : « Per quant per art y inginy de mon mestre 
i y de sa má ben usada y prática, s'es feta y forma- 

> da per continua revolució, de tal manera que reste 

> ja Olla ab bona disposició. » La Tempestat li dix 
llavors de aquesta manera : « Encara que te tingues 

> per Olla ben formada en ta presumpció, sapies de 

> ací a poch te tornarás alió que eres, destruyda de 
» aquesta aygua, per que conegues que no est altra 
» cosa sino sois térra vil y aygua. » Y di tes aqüestes 
paraules, plogué molta aygua y estava núul sobre ella: 
sens ésser cuyta en lo forn, fonch tornada en térra 
y aygua. Amostra aquesta faula que devém conéixer 
lo estat de cascú es. Perqué cosa lleugera es de po- 
sar-se en estima de noble y géneros y gentil home, 

* mes es greu y difícil mantenir la noblesa y genti- [/. 07. 
lesa. Y mes per estés de aquesta materia parlar o 
escriure, causaría detracció y en veja; perqué deix- 
me de continuar mes en ella. 



La .xxvj. — Del Llop y del Cabrit 

Encara que totes les coses hagen apetit e incli- 
nado al bé, empero representades per la rahó 
a la voluntat, de dos mals lo menor es de elegir, 
segons se declara per aquesta figura. Lo Cabrit 
peixía lluny de sa casa en un prat, al qual, vent lo 
un Llop, s'hi aplegá per matar-lo y menjar-lo; mas 



LES FAULES DE AVIANO 



255 



(»72¡ 




tantost com veu lo Cabrit al Llop, comencá de fu- 
gir y acollí-s pera sa casa, ahont estaven los mol- 
tons. Y lo Llop, vent que sa voluntat no podía com- 
plir per for^a prenent lo Cabrit, delliberá de temp- 
tar-lo per paraules blanes, dihent així : c ¡Oh ani- 
»mal foll, sens providencial ¿Qué cerques tu en 
» aquest lloch entre los moltons? ¿Per ventura no 
» mires com en lo temple, per totes parts, está la te- 
» rra sangonosa y mullada de sanch, deis animáis 

> que cada jorn se maten y se sacrifiquen ais Déus? 

> Prech-te que no vulles aquí morir, ahont no pots 

> esperar altra cosa sino la mort, mes víne-te-n en 
» lo prat ahont estarás sens perill y por del viure. > 
Mes, responent-li lo Cabrit al Llop, dix-li : t Prech- 
» te, mon senyor, que no vulles haver congoixa so- 

> bre aquesta causa, car per ta faheltat ni per ton mal 

> consell podríes acabar que jo me'n vaja de ací, per 

> quant, encara que continuament me convinga y 
» haja de tembre la mort y que ma sanch sía espar- 
» gida, empero mes val que tot acó haja de soportar: 
» ésser sacrificat ais Déus, que no vull ésser tragat 
» ni menjat del Llop rabiós. » Y acó significa que 
de dos mals presents lo menor mal déu hom elegir. 



ACI COMIENCEN 

LES FAULES COLLECTES 

DE ALFONSO Y DE POGIO, Y DE ALTRES 

EN LA FORMA Y ORDE SEGUENT 



La primera faula. — En QUE ALFONSO 

AMONESTA LES PERSONES A LA SABIESA 

Y VERDADERA AMISTAT 



73) 




Lo sabi Lucinia de Avaria [Arabia], dix a son 
fill : « No déus soportar que sía la formiga 
» mes sabia que tu, la qual aplega en lo estiu ab que 

> visca en lo i vera. Y no sía lo gall millor vetllador 

> que tu, lo qual vetlla en los matins y tu dorms; y no 
» síe mes fort que tu, lo qual regeix nou taules, per- 
» que si's vulla tu pugues regir una. Y no síe mes no- 
% ble de cor lo goc que tu, que tostemps se recorda 
t del bé que reb y tu no't récordes d'ell. No menys- 
» prees a degú enemich per xich que sía; ni't pa- 
» rega molt teñir molts amichs. » Encara lo sabi 

33 



258 LES PAULES D'lSOP 



mateix de Arabia, quasi estant a la mort, crida a 
son fill, al qual demaná quánts amichs havía adqui- 
rits fins en aquell día. Respós lo Fill : c Segons pens, 

> jo tinch mes de cent amichs. > Dix lo Pare : 
< Guarda que no tingues per amich a negú fins que 
» hajes provat, perqué primer nasquí jo que tu y 
» apenes he adquirit un mig amich, y encara aquest 

> tal ab gran trevall, y maravell-me com tu poguist 
» haver tants amichs. Per co déus-los probar, per 
» que verdaderament conegues quáls d'ells te son 

> amichs. * Respós lo Fill : « Pare ¿cóm los dech 

> probar? » Dix lo Pare : c Próba-ls de aquesta 

* manera. * Mata un vedell y mét-lo en un costal [/. g$. 
» que sía ensangonat de defora, porta- 1 a algú de 
» tos amichs, y dígues-li com es un home mort, al 
» qual per ta mala sórt tu l'has mort, y per co que'l 

> pregues, com especial amich, qu'ell ho vulla co- 

* brir, y'l te ajut a soterrar per que aquest ton mal 

> no sía sabut, puix ell ho pot fer sens sospita y tu 
» per sa amistat te pots salvar de aquest perill. » 
Lo Fill posa per obra quant lo Pare li consellá y lo 
hi maná. Y lo primer amich a qui fonch lo cors do- 
nat per ell, en la manera y forma que lo Pare li 
havía consellat, respós així lo amich : € Porta t allá 
t ton home mort, no'l metes en casa; si mal has 
» comes, pára-t a la pena. » Y despuix va-se'n a l'al- 
tre amich, y altres molts de hu en hu, requerint-los 
per lo mateix orde y paraules. Tots li respongueren 
per una manera, dihent : « Amich, lo cars es gran 

> y perillos, y tal, que no convé que entres en nos- 

> tres cases ab tal cosa com aqueixa; així dóna-t lo 

> millor remey que poras; pus mal has comes tu tot 
» sol, no metes en perill a nosaltres. » Y lo Fill, 
vista y coneguda la poca amistat y fidelitat que tro- 
bá entre sos amichs, torná-s pera son Pare y con- 



LES COLLECTES 259 



tá-li tot lo que li era esdevengut. Lo qual dix a son 
Fill: «Has esprimentat per ventura lo dit del Filosof, 

> lo qual diu que molts son los amichs de nom, mes 
» pochs se'n troben per obra en la necessitat. Mes, 

> ves, aportá-1 en aquell mig mon amich, y próva-1 y 

> veges qué't dirá, t Lo Fill se n'aná a ell y recon- 
tá-li lo cars per part de son Pare, segons que a sos 
amichs havía dit, dihent que era home mort; lo qual 
li dix : « Entra en casa : está secret, no ho convé 
» manifestar ais vehins. > Y despuix feu eixir de 
casa a sa muller y a tota sa companyía; y així se- 
cretament cava un lloch en casa, mes convenient 
que havía en sa casa, pera soterrar aquell cors. Y 
així estant prest y dispost pera soterrar-lo allí, y lo 
Fill descobrí tot lo fet verdaderament a aquell mig 
amich de son Pare, al qual donant moltes gracies, 
se'n torna pera son Pare, a qui per estés manifestá les 
paraules y obres de son mig amich. Y llavors dix lo 
Pare : « De aquest tal amich parla lo Filosof: Aquell 
» es bon amich, lo qual te ajuda quan tot lo món 
» te defall. > Y demaná lo Fill al Pare : « ¿Havéu 
» vist per ventura algú que atengués amich com- 
» plit? > Respós lo Pare : « No ho he vist, mas he 
» ho ohit dir; y lo que ohí fonch de dos Mercaders, 
» deis quals la hu estava en Egipte, l'altre vivía en 
» Baldach, que's coneixíen solament per ohida, per 

v.] » diver*sos missatgers y lletres que enviava la hu a 
* l'altre, per los quals contractaven, venent, com- 

> prant, y en altres diverses maneres. Y així disco- 
» rrent lo temps, escaygué s que aquell Mercader 
» de Baldach, ab gran alegría, se'n ana per negociar 
» en Egipte. Ohint lo egipcia com son amich venía, 

> ab gran alegría li isqué al camí, y'l recebé ab tan 
» gran alegría en sa casa, servint-lo com es costúm 

> entre amichs per set díes, y mostrant-li en aquest 



2ÓO LES PAULES D'lSOP 



» temps tots sos béns, riqueses y secrets. Los quals 

* passats, escaygué-s que caygué en malaltía gran lo 
» Mercader de Baldach, lo qual, havent gran enuig 
f y sentiment de son amich, cerca quants metges 
» havía en la provincia, y triant los millors d'entre 

> ells, feu-los venir a sa casa per que socorregues- 
» sen a son amich, sanant-lo de sa malaltía. Mes los 

> metges, tocant li lo pols, vista y examinada sa 
» orina, no pogueren entendre que hagués deguna 
i malaltía en son cors, sois que era aquella súa ma- 
» laltía de la part intellectual de la ánima, perqué 
» son mal era de enteniment de amor y de cobdi- 
» cia. Y coneixent agó son amich, se n'aná a ell y 
» dix-li y pregá-1 ab ferma fianga, que li digués si 

* havia en sa casa deguna dona per la amor de la 

> qual ell fos així enees y malalt. En aquest respós 

* lo malalt : c Móstra-m totes les dones de ta casa, 
» y veuré entre elles alguna dona que tant la mía 
» ánima ha captivada, y jo dir-t'he la veritat. » Y 
» tantost feu posar davant ell totes les dones de sa 
» casa, mas no li plagué a ell deguna d'elles; y des- 

> puix li porta ses filies, empero no era deguna 
» d'elles. Era en sa casa una moga que lo Mercader 
» havía criat de gran temps per que conegués sa 

> costúm, la qual tenía pera péndre-la per muller; y 
t aquesta fonch en fí portada per que la vés lo ma- 
» lalt; la qual vista, dix : < De aquesta devalla la 

> mía vida o mort. > Ohides aqüestes paraules, sens 
» dilació tantost la-hi dona per muller aquella don- 
» zella, que era noble y molt bella, y ab gran dot, 
» la qual tenía per péndre-la pera ell per muller lo 

> mateix Mercader egipcia. Y així fonch tantost sá; 
» y acabada sa negociació torná-se'n pera sa térra 
» ab sa muller. De altre temps seguí-s que aquell 

> Mercader de Egipte perdé sos béns per moltes y 



LES COLLECTES 26 I 



» varíes fortunes, y així caygut en pobretat, deslli- 
» berá de anar-se'n en aquell amich que tenía en 
* Baldach, per que ell, havent misericordia de ell li 
t fes ajuda o reparament. Y així se n'aná a ell mig 
» desnú y afa*mat, lo qual plegá en la nit en Bal- 
» dach ab grandíssima vergonya per anar tantost a 
» la casa de son amich, y així desnú y nét. Y no 

> menys se recelava de no anar a ell a tal hora per 
» que no'l deixás de rebre-1 per no conéixer-lo, per 
» lo qual delliberá de entrar en lo temple y passar 
» la nit allí; d'hont pensant en sí moltes coses, se 

> enujá de estar allí, y isqué de allí per causa de 
» perdre sos pensaments anant defora. Y eixint del 
» temple, ell encontrá-s ab dos hómens en la carre- 
» tera en una, la hu deis quals mata a l'altre y fugí 

> amagant-se per la ciutat. Los ciutadans, ohint la 
» remor y colps, isqueren a veure que era; y troba- 
» ren un home mort; y ells cercant per una part y 
» per altra per pendre lo homicida de aquest home, 
» no trobaren a altri sino a aquell egipcia; lo qual 
» prés per ells, fonch-li demanat si havía mort aquell 
» home. Aquest home així caygut en pobresa, desi- 
» jant que sa vergonya y adversa fortuna fos cuberta 
» y sis vulla per mort morís, dix : c Jo'l matí. > Y 
» així fonch prés y mes en la presó aquella nit. Y 

> altre día següent fonch aprés portat davant los jut- 
» ges, y sentenciat que fos penjat. Y molta gent, se- 
» gons que es costúm, se n'aná per veure la execució 
» de la justicia al lloch hont lo havíen de penjar; 
» entre los quals vench aquell son amich de Baldach 
» per qual causa el sentenciat era vengut en aque- 

> lia ciutat; y com lo vés, mfrant-lo mes agudament 
» lo Mercader son amich, lo conegué, y veu com 
» aquell era estranger y son amich de Egipte, del 

> qual havía haguda molta honor y li dona sa muller 



2Ó2 LES PAULES D'lSOP 



» ab gran dot y altres beneficis y béns molts que li 
» havía fets; y recordant-se de tot alió y considerant 

> cora lo home es tengüt y obligat a regraciar y re- 
» munerar per los beneficis rebuts en aquesta vida a 

> son amich com no'ls puga pagar aprés de la mort, 

> delliberá y determina de pendre la mort per aquell 
t son amich; y comenta de cridar ab grans clamors 
» y veus : c | Oh mals jutges, per qué voléu matar 

> aquest que voléu penjarl No mereix la mort car jo 
» so lo qui mereix la pena, car jo matí aquest home, lo 
» qual se diu aqueix haver-lomort.» Los jutges, ohi- 
» des aqüestes paraules, prenguérenlo y condemná- 

> ren-lo a mort; y soltaren a Pegipciá que fonch pri- 

> mer condempnat. Y lo homicida verdader, ohinty 

> vehent totes aqüestes coses, y pensant en son cor 

* lo mal y crim que havía comes, y considerant lo 

» amor y fe de aquells * dos amichs, com la hu per [v.] 

* l'altre volíen ab tan bon cor morir, pensant així 
» mateix que era justicia y mes rahonable que ell 

> estant culpable y mereixedor morís, que no nin- 
» gú deis altres, los quals eren sens culpa y igno- 
» cents, comencá de cridar ab gran instancia y veus, 
t dihent així : « j Ohíu jutges y executors de la jus- 

> ticial Verdaderament Déu es just jutge, lo qual no 

> deixa degún mal ni delicte sens punició. Y per que 

> Déus aquest meu pecat no mane punir y castigar 
t mes durament en mi en l'altre món, jo regonech 
» y confesse que só lo verdader matador de l'home, 
» y per lo mal que jo cometí jo só prest de passar 
» la pena. Per aixó deixáu aqueix que no té culpa, 
» y condempnáu a mi que só lo culpant. » Los jut- 
» ges, no poch maravellant-se de a^ó, demanaren 
» en aquest; y dubtant qué devíen judicar en aquest 

> cars, enviaren y remeteren dos o tres hómens al 
» Rey ab verdadera relació de quina manera y for- 



LES COLLECTES 263 



» ma tot era passat. Y no menys dubtava lo Rey en 
t lo tal cas. Y finalment, lo crim de l'homicidi, lo 
» qual de mera y llíbera voluntat fonch confessat, 
t per concort consell y determinado de tots los sa- 
t bis, foren perdonáis tots tres; y així perdonaren y 
» lleixáren-los a tots, declarades les causes y rahons 

> per qué la hu per l'altre volía pendre la mort; y 
* així se n'anaren deslliures cascú a sa casa. Y lo 
» Mercader de Baldach porta a sa casa lo egipcia, 

> y vent sa pobresa y fortuna, lo comencá de con- 
» fortar de aquesta manera : « Si tu vols estar en ma 

> companyía, totes les coses que jo tinch serán túes 
» així com míes, y comunes entre endós. Y si de 

> aquesta manera no ho vols, partám quant jo tinch 
» en parts eguals, y pendras tu la una part y jo so 
» content ab l'altra. Y lo Mercader de Egipte in- 

> duhit y mogut per la inclinació y dol^or de la te- 
» rra de sa naixenca, prés la part deis béns que li 
» dona son amich y així se n'aná a sa térra, t Y con- 
tades totes aqüestes coses, dix lo Fill al Pare: «Tal 

> amich com aqueix apenes o james pens ni esper 
» haver ni atényer. » 



La .ij. faula. — Dels diners acomanats 

Com un Espanyol passás pera Meca, arriba en 
Egipte, y coneixent que havía de caminar per 
terres despoblades y desertes, tement los perills del 
camí y roberíes, delliberá de deixar comanada la 
pecunia que te*nía mes avant del que per lo camí 
havía de mester per anar y tornar. Y trobá en Egip- 
te un Home que era de bona fe y lleal y de grans 
perfeccions, segons a fama de tots, al qual encoma- 
ná vint marchs de argent, y així se n'aná a Meca. 



264 



LKS FAULES D ISOP 



L'engany, 
ab engany 
es venfut. 




Y acabats tots sos fets y tornant de allá, demaná 
son argent de aquell a qui lo havía acomanat. Lo 
guardia y depositan, pie d'engany, negá lo depó- 
sit, dihent que nunca havía solament vist tal home. 

Y lo Espanyol, ohint a$ó, se n'aná molt trist pera 
sos companyons ab qui vengué, deis quals demaná 
consell, per quant li era negat lo depósit de Tar- 
gent per lo bon Home y molt lleal comendatari. 
Ohint acó los vehins y los companyons, en nengu- 
na manera no ho volíen creure, dihent que aquell 
Home era de moltes bondats y virtuts y molt verda- 
der, y que en ninguna manera ell no negaría tal cosa. 
Per la qual rahó lo Espanyol se n'aná altra vegada 
per aquell ab molta humilitat y reverencia, crehent 
que així lo induhiría a tornar-li son argent. Mes lo 
enganyador, quant mes li pregava, tant mes li nega- 
va, menacant-lo y dihent-li que de allí avant no l'in- 
famás de tal manera. Lo qual vehent lo Espanyol, se 
tornava mes trist; y s'encontrá ab una Vella vestida 
en hábit de religiosa, la qual anava sobre un bordó. 
Aquella, vehent aquell estranger torbat y gemegant, 
moguda de misericordia, li demaná quín mal havía 



(174) 



LKS COLLECTKS 265 



y per qué estava així atribulat; lo qual li recon- 
[#.] tá tota sa fortuna per estés, segons com * li havía 
escaygut ab aquel! Home de gran fama y lleal. La 
bona Vella lo comerá de esforgar, dihent-li que 
tingues bona esperanca perqué, ab la ajuda de Déu, 
si veritat era lo que ell deya, ella entenía de dar re- 
mey. Y lo Espanyol li demaná : < ¿Com se pot fer 
» aixó? » Respós ella de aquesta manera: «Aportant 
» un home de ta térra de qui tu fíes. » Y ell li por- 
ta un son Companyó, al qual dix la Vella que fes 
fer quatre caixetes pintades y per defora ben adres- 
sades y ordenades de seda y de argent, y les om- 
plís dedins de pedretes petites, y que les fes por- 
tar per alguns a la casa de aquell que negava los 
marchs de argent; les quals fes portar de una en 
una, donant a entendre que les volía posar en son 
poder en guarda, c Y quan ells entrarán en casa ab 

> aquelles caixetes, tu irás allá y demanar-li has ton 
» argent, lo qual, mijencant Déu, aconseguirás. » Y 
lo Espanyol se n'aná y ordena y complí totes les co- 
ses així com la Vella li havía consellat. Y entre tant 
son Companyó, ab los que portaven les caixes en la 
casa de aquell qui negá lo depósit, en una ab aque- 
lla Vella, digueren en aquell enganyador : t Senyor, 
» ací están uns mercaders espanyols que porten 
» tresors de pedrés precioses, de or y de argent, 
» los quals volen passar pera Meca, hont, ohint de 
» tanta honestat, y llealtat, y bona diligencia, pre- 
» guen-vos que'ls guardéu aqüestes quatre caixes 

> fins que tornen, perqué no les gosen passar ab ells 

> per por de ésser robats en lo desert. Y no menys 

> te'n pregám que, per respecte nostre, los vulles 

> atorgar aquesta gracia, y acó síe secret entre nos- 
» altres mateixos, perqué ells son hómens que no's 

> voldríen descobrir de tan gran tresor com por- 

34 



266 LES PAULES ü'lSOP 



» ten. » V ells estant en aquest parlament, pujant 
les caixes dedalt a una cambra, sobvingué que lo 
primer Espanyol vingué a demanar son argent ne- 
gat, segons que la Vella li havía dit, Y lo deposita- 
ri y guarda que havía negat lo argent, vent a TEs- 
panyol, temé que no'ls fes mala relació de ell ais 
que portaven les caixes, y que's clamas davant ells, 
lo qual de son propri moviment li dix : t Amich, 
» ¿ cóm havéu tant tardat no demanant lo argent 
* que tinch de vos en guarda? Jo só ja fart de guar- 
» dar-lo tant de temps. » Y així maná que tantost 
li fos tornat, perqué hagué por que si negás lo que 
de ell havía rebut en guarda, que les caixes del tre- 
sor no les fiaríen d'ell, ni les hi acomanaríen. Y com 
veu la Vella que havía reparat aquell * pobre hom, 
comaná a l'enganyador les caixes, y no cura pus de 
tornar per elles. Y de aquesta manera, per altre en- 
gany y subtilesa, feu recobrar a l'Espanyol son argent. 



La .Üj. — SOBTIL INVENCIÓ DE SENTENCIA 

EN UNA CAUSA ESCURA DE L'OLI 

ACOMANAT 

En sa fí y mort un home deixá una casa sola, 
sens mes béns altres a son fill. Lo qual, cer- 
cant sa vida ab trevall de ses mans, moltes vegades 
passava gran fam; per quant, per que se hagués 
memoria de son pare, ans volgué passar grans cá- 
rrechs y trevalls que vendré la casa. Y un vehí seu 
que era rich, ab cobdicia desordenada procura de 
haver-la de ell aquella casa pera sí, movent-li molts 
partits injusts en aquell Jove, lo qual sentint-ho ell 
fogía de sa companyía lo mes que podía per no és- 
ser enganyat, perqué lo coneixía per ingenios y ar« 



LES C0LLECTE9 



267 



75) 




teros. Y lo Rich, coneixent que ell no volía vendré 
la casa, acostá-s a ell, dihent-li per paraules dolces, 
que pus ell no volía vendré aquella casa, lo qual en 
alguna manera li reputava a virtut, que almenys li 
llogás un troc o part de la casa, pera teñir déu to- 
nells de oli, los quals estaríen en comanda súa, y 
que de alió hauría profit y no dany nengú. Y per 
aqüestes paraules induhit lo Jove, llogá-li una cam- 
bra de sa casa, y encara que contra sa voluntat, no 
pensant que ab aquella estucia lo enganyás. Y com 
v. J lo * Jove anas a negociar lo que mester havía, lo 
Rich feu cavar la térra, ahont mes cinch tonells plens 
de oli y altres cinch mig plens. Y així, vengut lo 
Jove, prés d'ell les claus de aquella cambra y deis 
tonells, les quals lo Jove primer havía donat al Rich, 
y dix-li : « Bon Jove, a vos comane mos tonells ab 
» lo oli, y en ta guarda los pose. » Y així se'n partí 
de ell saludant-lo. Y lo Jove, no sospitant de nengún 
engany, cregué que tots los déu tonells fossen plens, 
los quals prés en sa guarda. Y de aquí a poch de 
temps, com lo oli valgués bon preu, dix lo Rich al 



268 LES FAULES ü'lSOP 



Jove : « Tragám a vendré lo oli que tens en ta guar- 

* da, y, com es justicia, pendras ta remunerado per 
' % ton trevall y lloguer. > Y lo Jove ana ab ell, y cri- 
dáis los compradors, trobaren cinch tonel! s plens 
y cinch mig plens; la qual cosa, vista per lo Rich 
enganyador, dix-li: « Amich, ¿com m'has així frau- 

* dat en la guarda de Toli que't comaní? Prech-te 

> que'm tornes o m'esmenes lo que hi falta. » Y lo 
Jove negava lo engany o frau haver comes en alió. 
Per la qual causa ell fonch acusat de aquell crim 
davant lo jutge; y lo Jove, responent a la acusació, 
dix que no negava haver prés lo oli encomanat, mes 
que ell era sens culpa del crim que era acusat. Y 
demaná temps pera delliberar, y respondre y de- 
fendre son dret; lo qual, dins lo termini per lo jutge 
assignat, se fonch per consellar-se de un Filosof que 
era virtuós home y advocat deis pobres, lo qual hu- 
milment li demaná favor y ajuda de son consell, 
declarant-li tota la veritat del fet ab jurament com 
ell era falsament acusat del crim. Y lo Filosof, ohi- 
da la veritat y netesa del Jove, dix-li : c Ful, pren 
» bon cor, jo t'ajudaré per que la veritat sía prefe- 
» rida a l'engany. > Y així lo primer día següent se 
nana al judici ab lo Filosof, lo qual era posat per 
asessor del consell y judici del Rey; y com fossen 
ohides les rahons de la una part y de l'altra, dix lo 
Rey al Filosof: < Jo't comet aquesta causa per que 
» ab justa sentencia determines acó. » Lo Filosof, 
obehint al manament del Rey, dix en aquesta ma- 
nera : « Aquell home Rich es de bona fama y no 

> es de pensar que demane sino lo que li fall ver- 
» daderament; y no menys es de presumir del Jove, 
» que es tan jove, y fins ací no es corrumput de 

> mala fama, que hajafurtat lo oli. Mes, per que sía 
» mostrada la veritat, síe mesurat primer lo oli deis 



LES COLLECTES 



269 



* cinch tonells plens y la morca a son depart, y 
» aprés sía mogut l'oli deis tonells mig plens y ses 
» * morques cascuns per sí, y sía vist y considerat 
» si les morques deis tonells mig plens y deis de tot 
» plens sien eguals en quantitat de pes, que's prova- 
» rá suficientment ésser furtat lo oli; mes si en los 
> mig plens no haurá sino la mitat de la morca 
» que será trobada en los del tot plens, en tal cars 

* lo Jove déu ésser deslliurat de la falsa acusació. » 
Y en aquesta manera fonch deslliurat de la falsa 
acusació del Rich, y així se n'aná ab pau pera sa 
casa. 



La .iüj. — Sentencia de la pecunia 

TROBADA 



176) 




U Los sabis 
hdmens 
son sanitat 
del tnón. 



Un Mercader rich, anant per una ciutat, perdé 
un sach ab mil florins en un carrer, los quals 
trobá un Home pobre, y'ls se'n porta a sa casa, y'ls 
dona a guardar a sa muller, la qual dix : t Lo que 
> a mi vendrá no ho gitaré defora; si lo Senyor nos 
» ha volgut donar aquests béns, guardem-los. » Y 



270 LES FAULES D ISOP 



l'altre día següent cridá-s per la ciutat com un ho- 
me havía perduts mil florins y donaven cent florins 
de trobadures a qui los tornaría. Y lo Home qui 
trobá los diners, dix a sa muller : t Torném aquests 

> mil florins, y haurém cent florins sens pecat ni cá- 
» rrech, los quals ben guardáis nos aprontarán mes 
» que tots los mil ab mal títol. » Y encara que sa 
muller bé'ls volguera reteñir, mes a despit de ella 
lo marit restituhí los mil florins y demaná, les tro- 
badures deis cent florins. Mes lo Rich, des que veu 
sos mil florins en son poder, dix al Pobre : « Enca- 

> ra no m'has tornat tot lo que has trobat, per quant 
» hi fallen quatre cents florins, y portánt-me-los tu, 
» jo só prest de pagar-te dos cents florins. » Mes 
dix lo Pobre que no havía trobat mes de aquells 
mil florins. Sobre la qual qüestió contenents de agó, 

se n'anaren * davant lo Rey, en poder del qual de- [v. 
posaren tots los mil florins; y íonch manat per lo 
Rey que fos examinada y determinada per un Fi- 
losof aquesta qüestió, lo qual se deya ajuda deis 
pobres. Davant del qual fonch proposada la petició 
y resposta de la causa. Lo jutge, mogut de pietat, 
dix al Pobre : « Dígues-me la veritat: si alguna cosa 
» tens que pertanga en aquest Rich home, o si li 
» has tornat tot acó que era seu. > Dix ell : c Sab 

> Déu que he restituhit quant trobí. » Y llavors dix 
lo Filosof : c Aquest home es rich y de gran cré- 

> dit, y molts testimonis porta; no es de creure sino 
» que demana lo que es just y alió que realment 
» haja perdut, y puix dix ab jurament que ha perduts 

> mil y quatre cents florins, de creure es que diu la 
» veritat. Y mes aquest home pobre, encara que sía 

> pobre, es de ornar fama, al qual no menys fe se 
» déu donar, y majorment havent restituhits los mil 
» florins los quals poguera haver retesos vers sí, si 



LES COLLECTES 27 1 



» se hagués volgut encarregar la súa ánima, y ho 
» aferma també ab jurament haver restituhit tot lo 
» que ha trobat. De aquí avant, molt alt Rey, raon 
» judici es que tal sentencia déu ésser pronunciada: 
» que sien guardats en depósit los mil florins, deis 
» quals ne sien donats [cent] en aquest Pobre, perqué 
» bé's demostra que aquestos mil florins no son los 
» que ha perduts aquest home de bé, puix jura que 
» n'ha perduts mil y quatre cents; y mostrant-se 
» aquell que'ls ha perduts sien pera ell guardats. Y 
» si per ventura se mostrará algú que'ls haja trobats 
» los mil y quatre cents florins que déu haver per- 
» duts aquest home Rich, aquells manarém restituhir 
» en aquest. » Y aquesta sentencia plagué molt al 
Rey y a tots los que allí eren presents. Ohida aques- 
ta sentencia, lo Rich ab gran repenidiment de len- 
gany que havía comes, demaná y soplicá: c Miseri- 

> cordia y mercé de mi, car jo conech mon pecat y 

> engany que he comes, y vull conéixer la veritat: 
» per cert aquestos mil florins son meus, mas jo vo- 

> lía defraudar aquest Pobre, per no donar-li los cent 

> florins que li prometía Y lo Rey, usant de clemen- 
cia, maná que li fossen tornats los mil florins, deis 
quals ne dona cent al qui'ls se trobá. Y així fonch 
deslliurat de la falca demanda del Rich aquest Po- 
bre, ab ajuda del jutge just y bo. 



La .v. — De la fe y engany 

DELS TRES COMPANYONS 

Moltes vegades cau lo home en lo llac que 
para contra altri, segons se conté en aques- 
ta faula. Tres Companyons, deis quals los dos eren 
mercaders y ciutadans, y lo tercer era pagés de un 



272 



LES PAULES D'lSOP 



Si Venga- 

nyador es 

enganyat 

no's ma- 

ravelle. 




(177) 



llogaret, y per causa de devoció anaven en romería 
a la casa de Mequa. Ais quals fallí la vianda en lo 
camí, de manera que no teníen altra cosa de men- 
jar, sino una poca de fariña, que solament se podía 
fer d'ella sois un petit pa. Los burgesos enganya- 
dors, vehent agó, digueren entre sí : c Poch pa te- 
» níra, y aquest nostre Companyó es gran menjador: 
» de aquí avant es necessari que pensém com sens 
> ell menjarém aquest pa. » Y pastat lo pa y posat 
a coure, los Mercaders cercaren manera pera en- 
ganyar lo Pagés, y diguéren-li : c Germans, tots 
» durmám y aquell que dirá mes maravellós somni 
» entre tots tres, menge-s lo pa.» Y feta esta concor- 
dia entre ells, gitaren-se a dormir. Y lo Pagés, ente- 
nent lo engany deis Companyons, tragué lo pa mig 
cuyt y així'l se menjá tot sol, y torná-s a dormir. De 
aquí a poch, hu deis Mercaders, ab espant de un 
maravellós somni, se comencá de llevar, al qual 
demaná lo Companyó: c ¿Per qué t'espantes? » 
Respós ell : c Jo só espantat y espahorit de un 
» maravellós somni : semblava-m que dos Angels, 
» obrint les portes del cel, me portaven davant lo 



LES COLLECTES 273 



» tro de Nostre Senyor Déu, ab gran goig. » Dihent- 
li lo Companyó : « Maravellós somni es aqueix, 
» mas jo he vist altre mes maravellós, perqué jo víu 
v.] » dos Angels que'm portaven * per térra ferma a 
» l'infern. » Mas lo Pagés, ohint tot agó, feya lo 
adormit. Mas los ciutadans, volent acabar son en- 
gany, despertaren al Pagés; arterosament y com a 
espantat, respós: « ¿Quí son aquests que'm criden?» 
Ells digueren : c Tos Companyons son. > Y ell los 
demaná: «¿Cóm vos ne tornareu? > Respongue- 
ren : c No'ns som may partits de ací, |cóm parles 
» de nostra tornada I » Dix lo Pagés : « Paregué-m 
> que dos Angels, obrint les portes del cel, se'n por- 
» taren a l'hu de vosaltres davant a Nostre Senyor 
» Déu, y a l'altre, per la térra rossegant, a l'infern; y 
» pensí que nunca tornasseu, com fins ací no haja 
» james ohit dir que algú sía tornat de paradís ne 
» d'infern. Y així lleví-m y mengí-m lo pa tot sol. » 
Mostra aquesta faula que a les vegades, pensant de 
enganyar a altri ignorant, del tal es ell mateix en- 
ganyat. 



La .vj. — De l'Aucell y del Pagés 

Tenía, un Pagés un hort ab ses fonts corrents né- 
tes y molt bé ordenades de herbes y de flors, 
perqué moltes vegades veníen allí molts ocells. Y 
allí se n'aná, com havía acostumat, a descansar-se 
y recrear-se, y segué s debaix de un arbre, sobre lo 
qual cantava un Moixó molt suaument; lo qual cant 
tan delitos ohint lo Pagés, pará-li un llac, en lo qual 
lo prés. Lo Moixó, vehent-se així prés, dix-li: c ¿Per 
» qué tant trevallares a pendre-m? No pots aconse- 
> guir [de mi] profit nengú. > Respós lo Pagés : c Jo 
35 



274 



LES FAULES D'lSOP 



No's déu 

hotn dolare 

del que no 

pot haver. 







**%*% 




i 7 8) 



> t'he presa per que ton cant dolc alegre mon cor. t 
Dix lo Moixó: «En va has trevallat, car no't cantaré 
» ni per paga ni per pregaría. > Y lo Pagés li diu : 
« Si no cantes, jo't mataré y menjaré. > Respós lo 
Moixó : « ¿En quina manera me menjarás? Si cuyta 
» en aygua, lo bocí será ben xich, de manera que 
» no'm sentirás en ta boca; mas si'm cous en l'ast, 
i molt menor será; mas deixa-m volar, y seguir t'ha 

> de mi gran profit, perque't daré tres doctrines de 

> saber, les quals * amarás mes que tres vedells pera [/. 104 
9 menjar. » Y com lo Moixó aqüestes coses li pro- 
metes, ell lo lleixá volar, y posada ella en sa lliber- 

tat, dix : « Aquesta es la primera paraula: Que no 
» cregues a totes paraules que ohirás y senyalada- 
» ment que no pareguen verdaderes. La segona 
* doctrina: [que't guardes 90] que es teu. La tercera 
» y final: que no't dolgues de les coses perdudes, les 
» quals no pots tu recobrar. » Y acabades aqüestes 
paraules, lo Moixó se'n puja en un arbre y canta molt 
dolcament aquella oració : « Beneyt sía lo Senyor 
» Déu, que lo sentit de aquest calador ha cubert y 
» l'ha cegat, y li ha llevada la prudencia, per que no'm 

> tocas ni'm miras ab los seus ulls, ni entengués son 



LES COLLECTES 275 



» enteniment la pedra preciosa apellada jacint, del 
» pes de una onca, que jo tinch en mes entramenes, 
» perqué si ell hagués sabut aixó, quejo portava tal 

> cosa, jo moría en ses mans, y ell fóra molt rich. » 
Y lo Pagés, com hagués ohit acó, torbat, en sí ma- 
teix pensant, y desplahent-li molt fortment perqué 
havía deixat lo Moixó, ab gran dolor plorant, dix 
així : « ¡ Oh desaventurat de mi 1 ¿ Per qué creguí a 
» les paraules del Moixó enganyós y no/uy [fíu] pera 
» guardar lo que tenía? * Al qual respós lo Moixó: 
« ¡ Oh folll ¿Per qué't turmentes? ¿Tantost has obli- 
» dada la doctrina que t'he donada? ¿Penses que 
» un aucell tan xich com só jo, que tota justada no 
» pese una drachma, que no es tant com un diner, 
» puch jo teñir en mes entramenes una onca de ja- 
» cint? ¿No't membra que fhe dit que no cregues- 
» ses a totes paraules? ¿Y si túa era, per qué no'm 

> guardares? Y si has perduda tal pedra, pus no la 
» pots cobrar, ¿per qué te'n dols, contra les tres 
» doctrines que t'he donades ? > Y dites aqüestes 
coses, escarnint lo Pagés, se n'aná lo Aucell. 



La .vij. — Del Metreficador 

Y DEL GEPERUT 



D 



ix un sabi a son fill : c Quan en alguna cosa 
» serás agreujat y poras desagreujar-te ab 
» poca cosa, no entres sobre aixó en qüestió ni ho 
> deixes allargar, mas lo mes prest que poras te des- 
v.] » *lliura y't desagrauja, per que no't vinga altre 
» enuig o agreuge major.» Sobre lo qual se reconta 
tal faula. Davant un excellent Rey, foren presen- 
táis per un retórich y metreficador uns metres con- 
tinents grans llaors y profecíes de aquell Rey, lo 



276 



LES FAULES ü'lSOP 





tWtÍ*Í: 




Un greuge 
borta altre i 
tnajor. 


1§»2? 






■Coj 














^TíT 




i 




»*4 


1» 




[!S 


Vi 

•VI 


1 r^v 


¿J 







('79) 



qual, volent remunerar lo Retórich de son servey, 
dix-li : « Demana lo que volrás, ab fianza que't se- 
» rá atorgat. > Y lo Metrificador suplica al Rey 
qué'l fes porter de la súa ciutat pera un mes, ab 
aquesta condició : que qualsevulla que tingues al- 
gún defecte corporal y passás per aquella porta, que 
li pagas per cada defecte y taqua un diner, ara fos 
ronyós o tinyós o potros, o tingues defecte en los 
ulls o en altra manera qualsevulla. Y lo Rey, estant 
molt content de sos metres, li atorgá tot quant li 
soplicá. Sobre lo qual li maná donar son previlegi 
sagellat. Y com lo Retórich, usant de son nou ofici 
de porter, estigués segut a la porta passat lo pont, 
vench a la porta un Geperut ben cubert de sa capa 
ab una canyeta en la má, volent entrar per la porta, 
del qual lo porter li demaná un diner, dihent-li que 
era geperut. Lo qual no volent pagar lo diner, lo 
Metrificador li lleva la capa, y, mirant-lo mes dili- 
gentment, veu com era tórt, y així li dix : c Dos di- 
» ners has de pagar, perqué no tens mes de un ull, 
» pus no volgueres pagar un diner. > Y lo cami- 
nant, no menys refusant de pagar los dos diners, lo 
porter li prengué lo barret del cap, per lo qual li 



LES COLLECTES 277 



paría la tinya. Y així li dix : c Tres diners déus, 

* perqué encara es tinyós. » Y ell, no volent-los pa- 
gar, així com lo porter volía pendre d'ell los tres 
diners per forca, lo gipó alcant-se y arremangant- 
se les mánegues pera defendre-s, amostra los bracos 
ronyosos, y així li digué : « Quatre diners has de 
» pagar. » Y sobre acó, lo porter volent-lo fer pa- 
gar, per virtut del privilegi, los diners, y lo Geperut 
refusant la paga, dihent que li feya injuria, vingue- 
ren a les mans, y com lo Geperut caygués en térra, 
li paregué y descobrí una potra, al qual dix lo por- 
ter : « Cinch diners déus, per quant encara es po- 

* tros entre les altres malaltíes o defectes. » Y així, 
finalment, vench a pagar cinch diners, perqué no 
volgué pagar al principi un jdiner pacíficament. Per 
có, quan algún perill pots escusar per poca cosa, no 
dubtes de donar-ho, per escusar qüestions y porfi- 
dies en que poríes molt mes perdre. 



La faula .viij. — De les Ovelles 

Un Deixeble que se delitava en ohir faules, de- 
mana a son Mestre que li reconths una llar- 
ga faula, al qual dix lo Mestre : « Guarda que no 
» te y n prenga, segons que feu a un Rey un fabula- 
» dor. > Dix lo Deixeble : « Bon Mestre, declarau- 
» me aixb cbmfonch. > Lo qual lo hi conta en aques- 
ta manera : c Un Rey tenía un componedor de exem- 



* Segona llacuna de l'exemplar de 1576. Pera omplirla 
utilisém els fulls 114, 115, 116, 117, 118, 119 y 121 de la 
edició gótica de 1550; posant de cursiva lo poch qu'encara 
ens mancava y hem emprat a la edició de 1682 y al text 
castellá incunable. 



278 



LES PAULES D ISOP 




> pies y faules que cadajorn que lo Rey volla reposar 
» li havía de contar cinch faules, ab les quals ell se 
» recreas y se alegras. Esdevingué-s que una nit lo 

> Rey eslava molí imaginatíu y enujat, de manera 

> que no podía dormir. Maná al sabi que li contas 

> mes faules de les cinch acostumades, lo qual inven- 

> tor tín dix tres molt bones. Y lo Rey dix : c Molt 
» bones son aqüestes faules; cóntamen alguna que 
» sía gran, y dormirás aprés de molt espay. > Y lo 
t> Fabulador comenta de contar de aquesta manera : 

> *Era un Pages que replegh millliures de diners, lo 

* qual anava a unafiray compra dos milia ovelles; 
>y tornant ab les ovelles pera sa casa, tant cresque- 

> ren los rius, que no podíen passar les ovelles per lo 

> pont, ni menysper Vaygua, [per] lo qual eslava molt 
■» congoixat cbm passaríe aquelles ovelles. Finalment, 
» ell troba una barqueta en que podía passar ell ab 

* una ovella o dues ab gran estretura, y així comen- 
» (á de passar les ovelles de dues en dues. > Y dihent 



LES COLLECTES 



279 



* aqüestes páranles, comen fa-s de dormirlo Faulador. 

> Mes lo Rey, despertant-lo de la son, lo prega que 

> acabas. Respbn ell : « Molt alt Rey, aquest riu es 
» gran y la barca es xica; y les ovelles son molUs en 
» nombre, y tu, Rey de innumerables ovelles, deixa 
» passar [a] aquest Pag es les súes ovelles y aprés acá- 
» baré la f aula comentada. » Y així ab aqüestes pa- 

> raules donoses contento: al Rey [que] estava cobdi- 

* ciós de faules. * De aquí dix lo Mestre al Deixe- 
ble : c FUI: si de ací avant me enujaras de moltes 
» faules, jótfaré recordar aquest exemple, per quet 

> contentes de les quet diré y contaré. » 



La .ix. — Del Llop, del Pagés, de la 
Rabosa y del Formatge * 



(l8l) 


Wk 




£323^ 










^>\/M 


^ 


^w 





Mes val lo 
poch, cert, 
aue'l molt, 
tncert. 



Les coses certes no son de deixar per esperan- 
za de les no certes, com lo Llop feu. Y així 
mateix no déu hom metre ses faenes en poder de 
jutge fals, perqué los majors jutges ab poca cosa 



280 LES PAULES D'lSOP 



son corromputs, com la Rabosa ací de [que] parla 
aquest exemple. Era un Llaurador que tenía uns bous, 
los quals ab gran trevall feya llaurar dretament, y 
moltes vegades deya: « Ara vos menjassen los llops, 
» perqué no voléu anar sino tórts. » Un Llop, ohint 
agó, estava tot un díe esperant quán los hi daría lo 
Llaurador; mas com vingué en la nit, veu lo Llop 
que endebades havía esperat, car lo Llaurador des- 
junyí los bous y los enviá pera sa casa; y així dix 
al Llaurador : c Puix tantes vegades me has promés 
» los bous, aquest día cumple lo que has promés, y 
» jo so prest per péndre-ls. > Respós lo Llaurador: 
c Per paraula general los te prometíe, la qual no 

> m'obliga, puix no ho jurí ab jurament. > Al qual 
dix lo Llop : c No't partirás de ací si la fe no'm 
» guardes. » Sobre la qual cosa contengueren llar- 
gament; mes en la fí concordaren que sa qüestió fos 
vista per arbitre y jutges de egual composició. Ells, 
anant a cercar sos arbitres, encontraren ab una Ra- 
bosa, la qual los demaná: c ¿Hónt anáu, amichs, 
» y feu vostre bon viatge y camí? > Per los quals li 
fonch tot lo fet y qüestió recontada per extés. Y ella 

los dix : « Per acó no devéu * cercar altres jutges ni [v.] 

> arbitres, per quant jo mateix judicaré entre vosal- 

> tres molt bé. Y per que jo sia [sapia] millor y mes 

* breument la qüestió vostra, vull parlar ab quiscú 
» de vosaltres apartadament, y si acó vos plau, ator- 

> gáu-ho, sino ja teniu lo camí ubert per anar y cer- 

* car altres arbitres. > Respongueren que ells eren 
contents. Y llavors la Rabosa comencá de parlar 
primer ab lo Llaurador a sa part, al qual li dix : 
t Tu me darás un parell de gallines pera mi y a mon 
» companyó, y jo faré que tos bous serán segurs, y 

> tu restes franch de la promesa. » Y com lo Llau- 
rador consentís acó, dix al Llop a sa part : « Ou- 



LES COLLKCTES 28 I 



> me, amich: perqué jo so en carreen contra tu per 
» les bones obres que he de tu rebudes en lo temps 

> passat, jo he trevallat ab lo Llaurador y l'he molt 
» pregat e induhit a que te donas un bon format- 
» ge, per que renuncies tot ton dret y acció que 
» has sobre los bous, y los lleixes anar en pau. > 
Al qual no menys lo hi atorgá lo Llop, regraciánt- 
lo-hi molt. Y la Rabosa, manant al Llaurador anar- 
se'n ab sos bous, dix al Llop : « Vendrás ab mi, y 

> portar-t'he a un lloch ahont trobarás lo formatge 
» triat. » Y així lo porta al Llop per una part y per 
diversos llochs, en tant que la lluna lo porta a un 
pou, ahont lo amostra la ombra de la lluna dins en 
l'aygua, y dix-li : c Amich, vet ací un bon format- 
» ge gran y triat; devalla per ell y trau-lo ab tu. t 
Respós lo Llop : « Oh germana, tu me déus presen- 
» tar lo formatge en mon poder: per tant devalla tu, 

> que si sola no'n pots eixir jo te ajudaré ¡> La Ra- 
bosa consentí en a^ó ab engany: estaven sobre lo 
pou dos ferrades en una corda ab que trahíen ay- 
gua, en tal manera, que quan la una se abaixava, 
[l'altra pujava]. Y com la Rabosa entra en la una 
ferrada, devallá en aquella dins en lo pou, y allí esti- 
gué per gran espay; a la qual demaná lo Llop: tDí- 
» gues-me amiga, ¿per qué tardes tant, que no traus 
» lo formatge? » Y sospitava que la Rabosa lo's vol- 
gués menjar lo formatge. Al qual ella respongué : 
c Tan gran es, que no'l puch traure; mes es neces- 

> sari que tu entres en l'altra ferrada y devalles ací 
» per ajudar-me, » Y lo Llop, entrant en l'altra fe- 
rrada, comencá de baixar; y perqué ell era mes pe- 
sat que la Rabosa, feu pujar la altra ferrada ab la 
Rabosa; y des que se veu ella a la boca del pou, sal- 

. US de tá defora, romanent * lo Llop dins en lo pou. Y ai- 
feísso ] xí > perqué lo Llop deixá lo bé present per lo esdeve- 
36 






282 



LES FAULES D'lSOP 



nidor e incert, crehent a falc mijancer, perdé los 
bous y no atengué lo formatge. Per tant, no vulles 
deixar lo cert per lo incert, y no poses tos fets en 
poder de mal jutge o mijancers. 

La .x. — De la Dona jove, y de son 
Marit, de sa Sogra, y de l'Adúlter 



Los víais 

de la dona 

son sin 

cotnpte. 




: (18*) 



Que los enganys de les dones sien sens compte, 
se proba per aqüestes faules següents. Un 
Mercader, partint pera una fira, deixá en guarda sa 
Muller ab sa Sogra, per que la hi tingues samare ho- 
nestament y casta. Mes, aquesta Muller del merca- 
der, consentint en alió sa mare, prés per enamorat 
no honestament un Jove; y pera contractar sa amistat, 
vench lo Jove a la casa de ella convidat. Y despuix 
que fonch aparellat lo menjar, estant aquest Jove, 
y la mare y la filia menjant ab gran plaher, veusaquí 
hont vingué lo Mercader de la fira y toca a la por- 
ta; y com no hagués lloch hont metres ni fogir, es- 



LES COLLECTES 283 



tava lo Jo ve y no menys la Dona en gran congoixa, 
no sabent lo que devíen fer. Mes la Sogra, que era 
vella arterosa, per reparar lo perill, dix prestament 
al Jove que prengués una espasa treta y que's me- 
v.\ tés baix a la porta, allí hont cridava lo Marit, *mos- 
trant gran ferocitat y bravor, y que no respongués 
cosa deguna, sois que fes esdemesa que'l volía fe- 
rir al qui cridava a la porta. La qual cosa tot ho feu 
lo Jove, segons que la vella li havía aconsellat. En- 
tant, la Muller tira de un cordell que estava lligat ab 
la tancadura de la porta y obrí lo postich de mane- 
ra que lo Marit pogués entrar. Lo qual, comencant 
de entrar per lo pórtich, veu estar aquell home ab 
la espasa nua en la má, y així cessá la entrada, de- 
manant-li : * ¿Quí sou vos? t Y ell no responent-li 
denguna cosa, per la qual cosa mes en sí mes por. 
La Sogra vehent acó, dix-li : « Calla, mon amat fill. > 
Mes, maravellant-se lo Mercader de aquesta tal cosa: 
c ¡Oh, ma amada senyora marel ¿qué es agó? > 
Respós ella : c Fill honrat, lo cars es aquest: Ací 

> vingueren tres hómens derrere aquest home que 

> está a la porta, volent-lo matar; y nosaltres lo dei- 
» xarem ací entrar ab la espasa en la má així, per- 
* que llavors estava la porta uberta; y ell pensava 

> ara que tu est algú de aquells, y per por que ha 
» no respón. » A la qual respós lo Mercader : c Oh, 

> cóm havéu ben obrat de escapar aquest home de 
» la mort. » Y així, segurament entrant en casa, sa- 

ludant aquell Jove, lo feu seure ab ell, y par- 

lant de gran amistat ab ell; y envía-lo ab 

bona amor, tenint-lo per amich de 

aquí avant. 



28 4 



LES FAULES D'lSOP 



La .xj. — De la Vella que enganyá 
la Dona jove ab la Goceta 




Se diu que un noble tenía una dona molt casta 
y honesta y bella, y ell, volent anar a Roma a 
vesitar les sanctes reliquies, no volgué metre a sa 
Muller altra guarda sino a sí mateixa, confiant en 
ses bones y aprobades costumes. Aquesta dona, 
aprés que son Marit partí, vivía casta y honesta- 
ment en totes les coses; la qual, venint de certa 
negociació pera sa casa, fonch vista per un home 
jove, y en tant grau comencá de caure en ses amors 
aquell, que lo día que no la veya paría-li que no 
estava en sí; y ella, essent requerida per ell, per 
moltes mijances ab moltes joyes que li enviava, ja- 
mes volgué consentir a ses pregaries. Per lo qual, 
vehent-se lo Jove del tot menyspreat d'ella, tan gran 
anxietat y dolor li prés, que caygué en grandíssima 
malaltía. Empero, així malalt y com podía, * moltes 
vegades anava prop de la casa de sa enamorada, 
mostrant-se molt trist y dolorós en tant grau, que al- 
gunes vegades plorava de sos ulls. Lo qual, anant 



(183) 



la edicto 
de 1550. 



LES COLLECTES 285 



així, encontrá una Vella, honesta de cara, ab hábit 
de religiosa, [que li demaná] de la causa de sa tris- 
ticia y plor; y ell, no volent descobrir lo secret a la 
Vella, ella li dix: c Lo malalt que no vol mostrar sa 
i malaltía [al metge, pitjor será]. > Ohint acó, y con- 
siderant que era persona de grandíssima gravitat, ell 
li descobrí la causa de son mal extesament, demanant 
d'ella consell y ajuda; la Vella lo consellá, dihent-li: 
c Confórta-t y consóla-t, car si no m'engany en breu 
t temps haurás les coses per tu desijades. > Ella se 
partí d'ell lleixant-lo ab esperanca; y així, tornada en 
sa casa, tanca una Goceta dins la súa cambra y la 
feu estar tres díes sens menjar, [y aprés li dona] de 
un pa pastat ab mostalla. Y com la Goceta menjás a 
la fam de aquell pa, comencáren-li a correr les llágri- 
mes deis ulls ab la cohicor y agudesa, y amargor de 
la mostalla; y la Vella porta aquesta Goceta, així plo- 
rant, a la casa de la Dona, la qual rebé aquesta reli- 
giosa ab cara alegra y honradament, tenint-se per 
molt contenta de ésser vesitada de ella, perqué era 
reputada per persona de bona y religiosa vida. Y, 
parlant entre elles, veu aquella casta Dona cóm pío- 
[v.] rava aquella Goceta, y demaná la cau*sa de son 
plor. La Vella, agudament y enganyosa, li dix : 
c j Oh amiga, molt amada I No vulles renovar mes 

> dolors fent-me contar la causa de les llágrimes 
» de aquesta Goceta, perqué en alió hauría mon cor 

> tanta dolor, que poría ésser que abans que ho aca- 
» bás de comptar finas ma vida. » Y com la Dona 
casta la pregas molt caldament, comencá la Vella 
malvada de recomptar, ab un gest de plor y trist, de 
aquesta manera : c Aquesta Goceta que ací está 

> plorant, fonch ma filia propria, la qual en altre 
» temps fonch dona molt gentil y casta, y fonch 

> amada y procurada per un home jove, mes del 



286 LES PAULES D'lSOP 



» que dir-se pot. Y lo jove, vehent-se d'ella desem- 
» parat, perqué ella presumía molt de sa conciencia, 

* caygué en malaltía incurable per la dolor y afic- 

> ció que ha vi a de ses amors; per lo qual los Déus, 
» havent misericordia de aquest home, per la culpa 

> que ma filia hagué en no consentir en ses pre- 

> garies, la tornaren en goca, segons ara veus; car 
» tan acceptable prech y soplicació y [feu] lo jove, 
» plorant davant los Déus, que compliren tot alió 

> que de ella prega y suplica. » Y de aquesta ma- 
nera recontá la Vella, son parlar demostrant en lo 
gran enuig y tristor, de manera, que envides po- 
día acabar les paraules. Respós sobre acó la ho- 
nesta Dona : c jOh molt amada I Paor m'has mesa 
» en mon cor, y torbació, sobre lo qual no puch sa- 
» ber qué'm diga; per quant jo mateixa he incorre- 

> gut en lo semblant crim y delicte, car un home 

> Jove ab tanta afictió y amor me requiría, y tantes 

> vegades, que'm par que per la mía amor se vol 

> morir; mas per amor de la mía castedat y per la 

> amor que tinch a mon marit jo he menyspresat 

> del tot ses pregaries. » Dix la Vella : « Amiga 

* amada, jo't consell que lo mes prest que pugues 

> ojes ses pregaries, per que't pugues salvar y no te 

> hajes a tornar en altra figura, així com ma filia 
» fonch tornada en Goceta.» Y dix la Dona: «Jo'm 

> guardaré per que no sía contraria ais Déus, car 
» si ell me vol, no li denegaré lo ofici de amor. Y si 

> cars será que no m'ho demane, jo mateixa lo hi 

> oferiré si'l puch trobar. > Y ab tant, la Vella se 
regracia de la Dona honesta, y tornant-se pera sa 

casa, porta al Jove noves y a son apetit concor- 
des; y així ajusta lo amant ab la amada 
y adquerí y guanyá la gracia de 
endosos. 



LES COLLECTES 



287 



/. JIfde *La .xij 
la edicto 
de 1550. ] 



Del Cegó y de l'Adolescent 

ADÚLTER 




De un Cegó, lo qual tenía una muller molt 
bella, aquest guardava ab gran diligencia la 
castedat de ella, ab gran celosía que'n tenía; y se- 
guí-s que un día, estant los dos en una horta, de- 
baix de un perer, que ella ab son consentiment 
puja desús en lo perer. Mes lo Cegó, com fos molt 
sospitós, per que no hi pujas altri algú dedalt, en 
tant que la muller estava dalt, y abracava-s ab lo 
tronch de la perera. Mes com lo fruyter fos de mol- 
tes rames, estáva-hi amagat un Jove que era pujat 
abans en lo perer esperant la dona del Cegó, de 
que se acostá ab ella ab gran alegría, de manera 
que vingueren a jugar lo jóch de Venus. Ells en acó 
ocupant-se, lo Cegó ohí lo so y remor del fet, y ab 
gran dolor comengá de cridar : c ¡ Oh molt malvada 

> dona! Encara que jo afretur de vista, ni per aixó 
» cesse de sentir y ohir, mas los altres sentits son en 

> mi mes estesos y esforgats, de manera que jo sent 

> que tens aquí ab tu algún adulterant, y de acó me 



La mala 

dona f a 
del negre 
blanch. 



288 LES PAULES D'lSOP 



> querelle al subirán déus Júpiter, lo qual pot re- 
» meyar ab goig los cors deis trists y dar vista ais 
» cegos. » Y dites aqüestes paraules, fonch tantost 
restituhida la vista al Cegó y donada llum natural. 

Y mirant * alt lo Cegó, veu estar aquell Jove adul- [v. 
terant ab sa Muller, per la qual crida sobtosament: 
< ¡Oh muller falsa o molt enganyosal ¿Per qué me 
» has comesos aquests enganys y fraus, com jo't 
» tinga per casta y bona? j Y guany de mi, que no 
» espere de ací avant ab tu haver dengún día bo ! » 
Mas ella, ohint com la increpava lo marit, encara 
que de primer se espantava, ab una cara alegre, 
pensant prestament una malicia enganyosa, respós 
al marit, veu alta y sonant : « Grades fas ais Déus 

> que han ohit les míes oracions y han tornada la 
» vista a mon amat marit. Car sapies, mon car se- 

> nyor, que la vista que has cobrada t'es donada 
» per pregaries y bones obres; per quant, com fins 
» ara jo naja despés en va moltes coses, així ab 

> metges com en altres moltes maneres, finalment 

> jo torní a pregar y fer infundir pregaries y oracions 

> per ta vida [vista], ais Déus. Y lo déus Mercuri, 

> per ordinació del subirán Júpiter, aparegué-m 

> en somni, me dix que pujas en un arbre apellat 
t perer, ahont jugás lo jóch de Venus ab un jove, y 
* així fóra restituhida a tu la llum de tos ulls, la 

> qual cosa jo he complida per ton bé y salut. Per- 

> que déus dar gracies ais Déus, y en especial ho 
» déus regraciar a mi, pus has a causa mía reco- 

> brada ta vista. > Y lo Cegó, donant fe y crehen- 
ca a les paraules enganyoses de sa Muller, se re- 
concilia ab ella, y prés aquella per bona, coneixent 
que sa reprehensió fonch injusta. Per la qual cosa 
li dona moltes gracies y la remunera ab grans do- 
natius, així com per servey senyalat. 



LES COLLECTES 



289 



La .xiij. — De la astucia y art de la 
Dona contra son Marit venader 



(185) 




L 



a dona enganyosa molt prestament troba ra- 
hons fraudulent y enganyoses ab que cubra 
ses maleses, segons declara aquesta faula. Un Pa- 
gés, com fos a veremar sa vinya, la Muller súa, 
pensant que tardaría allá molt, segons que altres 
vegades solía, enviá a cridar a son Amich. Lo qual 
venint, y estant ells menjant y prenent gran plaher, 
/. 118 de ab desig illícit de'l transferir y com apetit y de*sig, 
la edició sobrevingué lo Marit sobtosament de la vinya, ab 
la un ull trencat de una rama, cridant a la porta. 
Lo qual sentint la Muller, espantada de por, amaga 
lo Amich en una cambra, y així obrí al Marit la 
porta. Y ell, entrant en sa casa trist y ab gran dol 
de l'ull, maná a sa Muller que li aparellás lo Hit en 
aquella cambra pera reposar. Mes ella, tement que 
entrant en la cambra no vés son enamorat que 
esta va allí, dix al Marit: «¿Per qué't vols tan 
» cuytadament gitar en lo Hit ? Dígues-me primer la 
> causa de ta turbació y quín mal has hagut. » Y lo 
37 



290 LKS FAULES D ISOP 



Marit li recomptá tol lo cars de sa desaventura. 
Dix ella : « Deixa-m, mon amat senyor, que repare 
» y confirme lo teu ull; sapies una manera y art que 

> jo sé, de manera que de aqueix altre ull trencat 
» y enujat no síe torbat y danyat, segons que mol- 

> tes vegades se esdevé; y per que, així mateix, los 

> meus ulls no n'hajen algún dany, del qual sé que 
» no menys te enujaríes que deis teus propris, com 

> a tu y a mi totes les coses sien comunes. » Y de 
aquesta cosa, ella dissimulant y dant li a entendre 
que'l benehía, ab la boca li cobrí lo ull sá, escal- 
fánt-lo-hi y recreánt-lo-hi ab lo alent; en tant que 
lo Amich isqué de la cambra y se n'aná segura- 
mente sens que no *fonch sentit per lo Marit. Y [v. 
com ell fos posat en segur, dix la Muller : c Segur 

» serás, de ací avant, del dany que't poguera venir 
» a l'ull sá de l'altre lesiat y trencat. Y així quan te 

> plaurá, te poras passar a la cambra. * Y ab aques- 
ta fraudulesa art, molt prestament trobada, enga- 
nyá al Marit y trames son enamorat sens perill. 



La .xiüj. — De la Dona y del Mercader, 

Y DE SA SOGRA VELLA 

De una Vella molt enganyosa que no volía que 
sa filia guardas castedat, se diu aquesta fau- 
la. Un Mercader que anava de térra en térra a 
negociar, deixá sa Muller en guarda a sa Sogra. 
Ella, com era molt jove, caygué en amor de un Jove, 
y descobri son secret a la mare; la qual consentint 
a la filia en totes ses illícites amors, fonch cridat lo 
Jove per que vingués a ésser convidat d'elles; y lo 
Jove, coneixent que la mare consentía a son mal 
propósit y apetit, preñen t en sí gran plaher, se n'a- 



LES COLLECTES 



291 



86) 



I ug de 
la edicto 
de 1550.] 




ná pera elles, y elles lo prengueren ab gran alegría 
en sa casa, y comencaren tots tres ab molt plaher 
de menjar y de beure, pensant de executar lo llur 
apetit y desig. Y estant ells menjant, veusaquí hont 
ve lo marit cridant a la porta. La muller, amagant 
lo amich, molt espantada se n'aná a * obrir la por- 
ta. Y lo marit, tantost que entra, maná que li apare- 
llassen lo Hit pera que reposas, perqué venía cansat. 
Mas la muller, torbada de acó, perqué sabía que lo 
amich era prop de la cambra amagat, no sabía que's 
fes; mas la mare, vehent a la filia estar torbada, dix- 
li : « Filia: lleixáu de fer lo Hit fins tant que mostrém 
> a ton marit lo llancol que fem.» Y tantost devallá 
la Vella un llangol de la barra y, alcant-lo ella per un 
cap, maná a la filia que Talcas per l'altre. Y de aques- 
ta manera posant lo llancol, feren eixir lo amich al 
millor que pogueren que no fos sentit lo engany 
per lo Mercader. Y així dix la Vella : c Ara pots es- 
» tendré sobre lo Hit lo llancol, que es ben nét, y 
f teixit y cosit ab nostres mans. 1 Vio marit, regra- 
ciántlos-ho, los dix: c Beneytes siáu vosaltres que 
» tan sabies y ensenyades sóu en aqucst art.'» Y di- 



292 



LES PAULES D ISOP 



gueren elles : t Altres coses sabém fer millors que 
* aqüestes, les quals, si les vols veure, prestament te 
» les mostraren^ Y de aquesta manera fonch bur- 
lat lo Mercader, lo qual se n'aná agitar a la cambra. 



La .xv. — De Pogio: de la Muller 

Y DEL MARIT TANCAT EN LO COLOMER 



Mes pot 

la mala 

dona que 

la bona. 




a astucia y la agudesa de les dones fa go- 
I v sats ais temerosos, segons se conta en aques- 
ta faula. Un home que havía nom Pedro, tenía trac- 
te de adulteri ab la Muller de un molt bon hom, 
Llaurador ignorant, essent tots de una parentela. Y 
aquest bon Llaurador, per paor de la justicia que'l 
volía executar per cert deute, dormía moltes vega- 
des en lo camp. Y com una vegade lo Pedro entras 
ab sa Muller, segons que altres vegades, lo Marit 
vench aquella nit pera sa casa; y ella, vehent acó, 
posat lo aniich davall lo Hit, comencá de traure al 
Marit, dihent-li que bé mereixía que fos prés y po- 
sat en la presó, perqué en aquell instant partíen los 



(187) 



>•] 



LES COLLECTES 293 



executors de la justicia de casa, guardant la casa 
tota per péndre-1; y que no menys deyen que de- 
víen tornar allí, fins que'l trobassen. Y lo Llaurador, 
ohides aqüestes paraules, espantat, cerca manera 
cóm isqués de casa defora en lo camp; mas com les 
portes de la vil a eren tancades, cessá de alió. Y deya 
la Muller : « | Desaventurat, qué fas I Si't preñen, 
> ciar es que nunca eixirás de la presó. > Y com lo 
mesquí del pagés demanás consell de sa Muller, 
ella, presta y ab engany, dix-li: c Púja-te'n en aquest 
» colomer d'hont poras estar segur esta nit, perqué 
» jo tancaré les portes y llevaré les escales per que 
» no hi puguen pujar, y estigues tu allí. > \ aquest 
home feu com la Muller li consellá; y així se n'entrá 
en lo colomer, tancat de defora, de manera que no 
pogués eixir al menys que la Muller no li obrís. Y 
fet agó, ella tragué son amich de baix lo Hit, lo qual, 
fingint com que fos algún executor y algutzir, de 
aquí a poch comengá de parlar ab gran pressa y 
veus ab la Muller, demanant del Marit y cercant 
per la casa; y de tal manera, que lo mesquí de Ma- 
rit, que estava amagat y tancat, romas ben espantat; 
mas com cessassen les veus, y aprés anáren-se'n ab- 
dós a dormir de espay, segons que ho havíen a de- 
sig; y així romas aquell bon home enganyat de sa 
Muller, tenint-se per content de dormir en lo fém 
deis coloms, pus escapava de la justicia. 

La .xvj. — De la Dona que parí un 

INFANT PER LA GRACIA DE DÉU 
ESSENT LO MARIT ABSENT 

Com los qui están en la ciutat de Gayeta cer- 
quen la vida navegant per les mars, un mes- 
tre de naus que era vehí de aquesta ciutat, com fos 



294 



LES FAULES D'lSOP 



pobre, partí de allí, deixada la muller jove en sa 

casa, vehent en altres partits pera cercar sa vida, 

ahont retarda per mol ts díes; * y passat lo tinquen ^ De } t l ( ¡¡ t 

any sen torna pera sa casa a veure la súa muller. de 1489. \ 

La qual, com hagués tardat tant temps, desesperant 

de sa tornada, havía costúm de teñir conversa ab al- 

tre home. Lo marit, entrant en sa casa, trobá-la molt 




bé reparada y millor que no la havía deixada en la 
súa partida, y maravellava-s molt, perqué havía dci- 
xat a sa muller poch eixbvar, com aquella súa casa 
mal reparada havía ella així enarenada y ornada. 
Respbs la dona d'esta manera : « Marit, no't mara- 
» velles d'afb, perqué la gracia de Déu m'ha ajuda- 



• Lo qui ara segueix en lletra cursiva ho hem degut 
traduhir del castellá, per no haver aparegut el full 120 de 
la edició gótica de 1550, ni quedar rastre de tot aqnest ma- 
terial en les edicions catalanes d'época posterior. 



LES COLLECTES 295 



> da, com fa a molts grans meras. » Dix lo marit : 
« Benehit sía Déu, que així nos ha ajudat. > Vehent 
així mateix la cambra y lo Hit mes adornat, y tot en 
sa casa molt nety endrefat, demana a sa muller hónt 
tant de bé havía adquirit y obtengut. Ella respbs que 
la gracia y misericordia de Déu li ho havía donat. 
Y així altra vegada lo marit f a grans llaors de Déu, 

perqué tan Iliberal es estat envers ells; y no menys 
per totes les altres millores que trobava en sa casa 
llohá la magnificencia de Déu. Finalment, paregué 
en sa casa un molt bell infant y molt gracias, que 
passava de tres anys y afalagava sa mare. Vist lo 
infant, pregunta lo marit quin infant era aquell. La 
dbna dix : « Es meu. » Eli maravellá-s d'a(ó, y dix: 
* ¿ V d'ahónt vingué aquest infant, essent jo au- 
» sent ? » Aferma la dbna, molt ardidament, que la 
mateixa gracia y misericordia de Déu lo hi havía 
donat. Aleshores dix lo marit ab gran enuig: tjCbm 
» la gracia de Déu entén de procrear y de fer filis a 
» ma muller? ¿No bastava que m'ajudás en altres 
» coses ? Mas en fer filis en la mía ausencia, no es 

> cosa de creure. t 



La .xvij. — Del Diable y de la Vella 

MALA 

Aquell qui bé y en pau desija acabar sos dies 
guardes de la companyia y conversa de les mal- 
vades y falces velles, car sots lo cel apenes fou crea- 
da cosa mes vil y enganyosa que les dites ve/les. Em- 
pero no vulla Déu que per alguna cosa que en esta 
faula se conté, entengajo de tependre la condició de 
les dones honestes y costes, les quals son dignes de 
tota honor y reverencia; mes en lloanga amelles, y per 



296 



LES FAULES D'lSOP 




qué's guarden de semblants velles del diable, que per 
la llur conversa no sien tornades en maldat, enganya- 
des per elles, fou ordenada la present faula desta 
manera. Un Home molí bo y de preclara vida, de 
honestes coslumes y bones, prés una dbna ab la qual 
molts anys visque en pau y amor, de manera que may 
entre ells fou discordia alguna : tant, que los vehins 
tots eren maravellats de llur gran pau y concordia. 
Mes lo Diable, qui sab moltes arts y infinides, y es 
enemich de totes les bones obres, vehent esta tan bona 
companyía entre marit y tnuller, se dolía mes de lo 
que spot pensar, y de nity de día, sembrant molta 
zizanfa, ab totes les súes f orces insistía per que Va- 
mory unitat y concordia ab que samaven la hu a 
laltre pogués destruhir y pervertir; mes, com per 
molt temps, aixf per ell com per sos f autor s y mijan- 
cers, atentas esta concordia pera tornarla en dis*cor- 
dia, y no'ls aprontas ni acabas son propósit; ja fóra 
sa esperanza tota, manifestá aquesta cosa a una 



de 1550. 



LKS COLLECTES 297 



Vella barbuda, pregant que li ajudás en alguna cosa. 
La qual dix : « Aixó es a mi cosa industriosa y lleu- 

> gera de fer molt breument, y per poca cosa ho 

> compliré si't plau, perqué tais fahenes [y] zizaníes 

> posaré entre [ells], los qualsfins avuy no han hagu- 
» des ni passades entre marit y muller, de manera que 

> serámajorlamalvolenca entre ells quel'amor nun- 

> ca era estada. » A la qual dix lo Diable: € Donchs 
» ¿qué vols que't done per aquest trevall? » Y ella 
dix : « Per cert a mi será poch trevall, y per aixó 

> no ' t demán sino un parell de gabates que ' m 
» dons. > A la qual dix lo Diable : c No solament 
» un parell de gabates, mas enans quants ne hages 

> de mester pera un any les te donaré. * Y llavors 
se n'aná la Vella per aquesta bona Dona; y despuix 
que ab ella hagués parlat moltes coses, li dix: «Per 

> cert, ab tanta tribulació y pena he passat aquesta 
t nit, que envides ho poríes creure. > Y demana- 
da, per la honesta muller, quina causa era aquella 
de que havía estat tan tribulada, respós la Vella : 
« Prech-te que no'n digues res a ton marit, del que't 
» vull dir, y del que't diré no't mostres a ell trista 

> ni torbada, mas alegrament lo reb. La causa de 

> ma tribulació fonch aquesta: ell té una amiga, lo 

> nom de la qual callaré per honor y reverencia 
» súa, la qual es cada día visitada per ell, y agó es 

> cosa molt secreta; y si no temes que ell per ven- 

> tura no't tractás la mort, per no molestar-te y per- 

> turbar-te, no t'haguera dit aquesta cosa. Empero, 
» si tu vols usar de mon consell, jo't daré orde y 
» modo que no ame altra alguna sino a tu. > Respós 
la bona Dona, torbada de cor y de esperit, dihent 
així : « Fins ara alguna cosa de mal o que fos des- 

> honra d'ell no he trobat en mon marit, mas si 

> jo sé que sien verdaderes coses les que dius en 



298 LES PAULES D'lSOP 



» aixó, poras a mi congoixa ajudar, y m'haurás per 

> avant per cosa túa en tot quant manarás de mi. > 
Dix la Vella llavors : c Ton marit té un pél en la 

> gola, lo qual, si com dormirá lo hi poras tallar, 

> sens dubte no pora anar a altra alguna sino a tu. » 
La qual, com la bona Dona li atorgás de complir 
son consell, despuix de fetes moltes grades, partí-s 
d'ella. Y la Vella va-se'n anar prestament per allá 
hont era lo marit, * tractant y fent sos fets, y entre [v.] 
altres moltes coses dix-li aqüestes paraules : c j Oh 

» Home de bona condició y crianca I Jo he miseri- 

* cordia y compassió de tu, perqué ta muller que es 
t de bona y honrada parentela, y sé que la ames 
t> així com a tu mateix, no solament ama a altri mes 

> que a tu, mes té concertat com te pora matar per 
» anar-se'n a l'altre; y jo sé que es conclós entre ells 
» que ella te talle la gola ab un rahor. Y si per ven- 

* tura no creus a mi, fingeix que dorms entre día y 
» veurás per experiencia co que jo te parle ab la 
» veritat, mas guárda-t diligentment de la son y tu 
» poras venjar a ton plaher. > Y lo marit, espantat 
de aquesta cosa tan horrible, gemegant dix : « Per 
» cert, de ma muller no sentí fins ahuy en día cosa 

* neguna illícita, ne tal cosa nunca me fon dita per 

> persona alguna; mas si veritat es lo que m 'avises, 
» molt hauré que agrahir-te, y de ton consell dili- 

> gentment usaré. » Y així, tornat lo marit a sa casa, 
y despuix que menjá, comencá com qui dormía, y 
estava gitat, abaixat lo cap sobre un banch, segons 
lo consell de la dona, mostrava que dormís fort- 
ment. La bona Dona, crehent que ell dormía, ab 
lo rahor que tenía aparellat y volía-li tallar lo pél 
del coll; mas lo marit, pensant que'l volía degollar, 
llevá-li lo rahor per forca y ab lo mateix mata a sa 
muller. Despuix que la Vella ab son engany y astu- 



LES COLLKCTES 



299 



cia acaba aquest fet tan mal, dix al Diable : « Do- 
» na-m les ^abates que m'has promeses. ¿ Par-te que 
» les haja merescudes ? » A la qual respós : « Molt 
» mes que les gabates. Mas puix excedeix y sobre- 
» puges a tots nosaltres per malicia y engany y en- 
» giny, no vull ni es rahó que te acostes mes prop 
t de mi del que estás, y no'm toques o palpes ab 
» tes mans. > Y dites aqüestes paraules, lo Diable, 
per por que hagué de la mateixa Vella, que no l'en- 
ganyás o'l fes perir ab sa malicia, en un bastó lli- 
gades les cabates, tenint entremig una cistella, les 
hi va donar, dihent així : « 1 Oh Vella mala y vil l 
» Pren ton lloguer o preu, y apárta-t allá quant mes 
» poras de nosaltres, que tant mes te amarém. Car 

> encara que siám malso mesquins y avorrits de tots, 

> encara no't volém pendre en companyía, perqué 
» est plena de engany y de malvestat y no poríes fer 

> sino mal. » Y així perí aquell honrat Home ab sa 
[/ 122 de muller, per lo fals consell de la Vella. * Perqué cas- 
Je /550I cu ^ éu *° g * r ^ e no creure -J es de Heuger a les pa- 
raules: car son inclinades a mal mes que a bé; mas 
ans devém creure aquelles les quals la fama, nanea 
y bones obres havém probades y experimentades. 

La .xviij. — Del Sastre mestre 
del Rey y de sos criats 

[/. iij. ] TZ) etribuhir un engany per altre, comuna cosa 

Xv es: lo que no voldríes que't fessen, no ho 

fasses a altri; sobre que se conta una tal faula. Un 

Rey tenía un mestre sastre molt bo, lo qual sabía 



* Salvada la segona llacuna de l'exemplar, repreném 
aquí el text de 1576. 



300 



LES FAULKS D'lSOP 



Lo que no 

vols pera 

tu no vu- 

lles per 

altri. 




(190) 



ben tallar les robes y vestidures a qualsevulla temps 
y persones convenibles, y de totes maneres; tenía 
molts deixebles de sa art, entre los quals ne tenía 
hu que havía nom Nedio; aquest excellía a tots en 
cosir. Y acostant se la festa, el Rey crida lo Mestre 
y maná que li fes vestidures precioses y convenibles 
pera sí y pera'ls seus. Y per que acó fes mes pres- 
tamente deputá y maná a un son cambrer apellat 
Emicus, que administras y donas les coses neces- 
saries al Mestre ab sos deixebles, manan t- los pro- 
venir de viandes abundosament. Un jorn, com los 
fes donar pa calent ab mel, maná que guardassen 
de aquella mel pera Nedio que era absent. Y dix lo 
Mestre: «No menja esse Nedio mel.» Y així menja- 
ren tota la mel. Y despuix del menjar, vench aquell 
deixeble, y demaná-li : «¿Per qué menjares sens 
» mi? Y encara \ per qué no'm guardes ma part? » 
Respós lo cambrer: «Ton Mestre dix que no menja- 
» ves mel y per tant no la t'he guardadas Yell calla, 
pensant entre sí cóm faría al Mestre altra semblant 
burla. Y un día, estant lo amo absent, demaná lo 
cambrer al Nedio, que si en algún temps havía vist 



LES COLLECTKS 301 



millor tallador que son Mestre. Respós ell: tSenyor, 

> molt bon mestre sería si aquesta sa mala malaltía 

> no li impedís y [noj'l turmentás. » Lo cambrer de- 
[v.] maná-li * quina malaltía tenía. Nedio respós: «Mon 

> amo es frenétich en tant grau, que quants están pre- 
» sents quan los pren, los vol ferir y matar. » Dix lo 
cambrer: c Si jo sabes quán lo prengués lo mal jo'l 
» faría lligarperque no fesdanyni mal.» Dix Nedio: 
« Quan tu veurás que ell mira lo taulell y a una part 
» y altra, ferint en lo taulell una part y altra [ab les 
» mans], sapies que llavors está ab lo mal y frene- 

> sía, perqué, si no te guardes, no menys te ferirá 

> que [a] nosaltres. » Y en lo día següent amaga les 
tesores de son Mestre secretament. Y cercant ses 
tesores, y no trobant-les, comengá de ferir en lo tau- 
lell, mirant de una part y de altra; y llevá-s de son 
lloch, donant colps ab les mans. Y com vés acó lo 
cambrer, tantost maná a sos criats que li dassen 
de bastonades per que no fes mal a degú. Y lo 
Mestre, vehent lo mal que li cometíen, no sabent 
la causa, a grans veus se congoixava, dihent: «¿Per 
» qué['m] feríu sense rahó y sens culpa? > Y ells no 
deixaven de ferir-lo y dar-li entenent que estava 
orat, per reduhir-lo a son sentit; despuix que foren 
cansats de abastonejar-lo, deslligáren-lo. Lo qual, 
ab grans sospirs y congoixes, comengá de demanar 
al cambrer per qué ell tan cruelment lo havía fet fe- 
rir. Fonch-li per ell respós, que per son gran bé ho 
havía manat: per quant Nedio, son deixeble, los 
havía informáis, c com algunes vegades vos venía 
» frenesía, de manera que si no us lligaven no ces- 

> saríeu de íer mal y ferir los que allí eren presents; 

> y que no guaríeu de aquell mal que almenys no 
» fosseu lligat, y acotat y castigat-, y que per tant ho 

> havía així manat, per que guarisseu. > Y llavors 



Qui gasta 

mes del 

que gua- 

nya es orat. 



302 



LKS FAULKS D'lSOP 



dix lo Mestre al deixeble: cjOh molt malvat y cruell 
> ¿Quán me veres tu a mi enfollir?> Y respongué lo 
deixeble : < Llavors te víu que't feyes foll, quan tu 
» coneguist que jo no menjava mel.> Y lo cambrer 
y tots los qui eren presents, qui ohiren aqüestes pa- 
raules, ab gran rialla jutjaren que ab soficient rahó 
lo mestre havía soportat tot lo mal, perqué, qui se 
burla de altri, espera de ésser enganyat y burlat. Y 
[que] qui no vol pendre mal ni engany, no'n vulla 
fer a altri lo que no volría que fessen a ell mateix. 

La .xix. — Del Foll y del Calador 




"9i, 



Com usar y exercir ofici o art en que majors son 
los gasts que los guanys es de reprobar y dei- 
xar, segons se proba per aquesta figura. En la ciu- 
tat de Milá havía, en un temps, un famós metge; 
lo qual tenía cár*rech de guarir y reparar qualse- [/. 114. 
vol follía e insania. Ell tenía tal manera en guarir 
los folls: Havía en sa casa un corral, ahont havía 
una lleguna de bassa de molt pudent [y vis]cosa [o] 



LES COLLECTKS 303 



aygua, ahont lligava a un pilar cascún orat que volía 
curar, despullant-lo y metent-lo en aquell llach fins 
ais genolls, o mes alt, segons que convenía a sa ma- 
nera y qualitat de la follía; y féya-ls estar ab gran 
dieta fins que ell sentía que eren sans. A aquest met- 
ge fonch portat un foll entre altres molts, lo qual 
mes en aquella bassa fins ais muscles. Aquell san- 
dio, com estigués aquí per quinze díes, y així fonch 
restituhit en son estat, sentiment y sanitat, així co- 
mencá de pregar al metge que['l] llevas de allí, pus 
que era ben sá; y lo mestre lo lleva de aquella ay- 
gua y turment en que estava, mas vedá-li que no 
ixqués del corral; y ell, estant obedient per alguns 
díes, segons que li era manat, lo metge, havent-li 
pietat, lo deixá eixir; y de aquí li maná que se me- 
tes dintre sa casa, en tal manera que no isqués de 
la porta. Y aquest foll, així sanat, ab gran goig ana- 
va per tota la casa guardant bé lo manament de 
son mestre. Y estant una vegada lo sandio a la por- 
ta, veu venir un home a cavall ab un falcó y dos 
o tres cans y podenchs; al qual cridant, mogut de 
aquell moviment que veya, perqué no's recordava 
de alió que en altre temps abans havía vist. Y ple- 
gant allí lo de cavall a ell, demaná lo Foll : « ¿Tu 
» quí est ? Seu-te un poch si't plaurá. Dígues-me, 
[v.] > ¿aque*sta cosa en que tu vens, quina cosa es? ¿Per 
» qué ho portes? » Respós-li: t Cavall es, y pórte-1 

> per causa de cagar. » ítem li demaná: <¿Y aquest 

> altre que portes en la má, qué es y per qué ho 

> portes ? » Respós lo Cavaller : « Es falcó, y es bo 

> pera cagar perdius y garces. » Y mes li demaná 
deis gogos, y no menys li dix com eren coses neces- 
saries pera í'ús de la caga : « Ab aquestos se troben 

> liebres y conills y aucells y altres coses. > Y mes 
li demaná lo Foll : t ¿ Qué pot valer quant tu caces 



3°4 



LES PAULES D ISOP 



> ab tots tos gocos y aucells en un any? > Respós 
lo Cavaller : c No't poría respondre de cosa certa, 

> mas pens que [nol menys valdrá de quatre o cinch 

> lliures de or. * Y demaná-li lo Foll: t¿Quánt pots 
» tu gastar ab ton cavall, y falcons y gocos en un 

> any ? > Lo Cavaller li diu : < Mes de cinquanta 

> lliures, gastant arregladament f Y llavors, mara- 
vellant-se de la follía del Cavaller, diu lo Foll : 
< Prech-te que te'n vajes prestament de ací y enca- 

> ra volant si pots, per que no't veja lo metge nos- 

> tre, car si ell te troba ací y sab de aquesta túa 

> gran follía, ell te metra en la bassa de la aygua ab 

> los altres orats; y encara voldría mes teñir a tu 

> que a aquests altres, perqué la follía es major. » 
Significa aquesta faula que lo ús y exercici de la 
caga o de altres oficis en que major es lo gast que 
lo guanyat son de desesperar, si vol ésser hagut 
per hom discret y reputat per sabi. 



La .xx. — Del Sacerdot y de son G09 

Y DEL BlSBE 



L 



os dons y servicis dativosos, encara en los 
llochs violats sens cerimonia, reconcilien, 
segons se pot mostrar per aquesta faula. En Tuscia 
jToscana] ha vía un Sacerdot ignorant y ben rich. 
Aquest soterrá un gocet molt preat que tenía, en lo 
cementiri. Y com aquest son excés vingué a noticia 
del Bisbe, sentint que lo capellá era rich, agraujant 
molt lo delicte seu, feu-lo cridar davant ell perso- 
nalment per que fos punit. Y lo Sacerdot que co- 
neixía que mes mirava lo Bisbe en pendre de les 
pecunies, que corrigir ni punir corporalment per 
penitencia saludable, fonch ab ells davant lo Bisbe. 



i/-» 



LES COLLECTKS 



305 



>92) 




Lo avar no 
mira dret 
ni envers. 



Y com lo capellá fos molt redarguit y increpat per 
aquesta sepultura del goc, y finalment maná que 
fos portat a la presó per ésser castigat y punit. Ve- 
hent-se lo Sacerdot en aquesta rigor, dix al Bisbe : 
« ¡Oh senyor Parel Si coneguesses de qué pruden- 
» cia era aquell gog, no't maravellares per jo haver- 
» lo soterrat entre los hómens. Car per cert ell exce- 
» día en agudesa tot enginy humanal, així en la vida 
» com en lo article de la mort. » Y lo Bisbe, mara- 
vellant-se de agó, li demaná : c ¿ Qué es aixó que 
» dius ? » Respós lo capellá : « Ell feu testament 

> en sa fí, y considerat com estaves en necessitat 

> de diners per los grans gastos que fas per la es- 
» glesia de Déu, cent peces de or maná que fossen 
* donades al senyor Bisbe pera ta cambra, les quals 
» te porte ací ab mi. » Y de fet les li dona. Y lo 
Bisbe, aprovant lo testament y la sepultura, maná 
que fossen guardats los diners pera les coses ne- 
cessaries, y dona per delliure y quiti de tot crim y 
excés al capellá. Significa clarament que la pecunia 
es gran mijancera per impetrar perdó y venia de 
molts y grans delictes. 

39 



3oó 



LES PAULES D'lSOP 



No hi ha 

tall sens 

trevall. 



L,a .xxj 






De la Bügía y de les Nous 








i S 


1 


'/* 


s§f 



Per lo gran y continu trevall moltes vegades se 
guanyay s'ateny molt guardó, si de la obra co- 
mengada no desisteix lo home per la gravitat y tre- 
vall que hi trobava en ella, mes continúa ñns a la 
fí, segons que aquesta faula nos mostra. Una Bu- 
gía estava debaix de un noguer, demaná de la va- 
lor y del nombre del fruyt d'ell; y com li fonch dit 
que aquell fruyt produhía y dava les nous molt sa- 
boroses de dins, comencá de haver plaher, pensant 
entre sí en quina manera poría usar de aquelles 
nous a sa talent. Mas com Tarbre fos gran y alt, 
sens rames fins a la meytat, de manera que aquella 
Bugía no podía * cercar ni saltar dalt en l'arbre, 
ella se n'aná en una casa que era prop de aquell 
noguer, ahont prega a un home que li prestas una 
escala per que mijangant aquella pogués pujar en 
l'arbre a menjar de les nous. La qual, com li fonch 
prestada, ell la porta ab gran trevall fins en lo fruy- 
ter y allí ab cercades maneres y enginys la posa y 



(193) 



\p. 



LES COLLECTES 307 



la endrecá de tal manera, que pogué pujar alt. Y 
així ab alegría puja: prenent una nou la mordé san- 
cera ab sa escorga vert; com sentí la amargor de 
la escorga, llangá-la a mal; y probades altres tres o 
quatre, no trobant-les de millor sabor sino amar- 
gues com la primera, ell les llangava ab gran enuig; 
y no cura mes de cercar el millor que dedins te- 
níen; per lo qual, pie de dolor y de tristicia, aprés 
de molts gemechs, [y] sospirs, dix : c Malehits sien 
» aquells que me han mostrades aqüestes nous o les 
» me lloaren, o'm donaren favor o ajuda o consell 
» que menjás d'elles, perqué en tots los díes de ma 
> vida tan grans trevalls prenguí ni soportí, y no he 
* fet altra cosa en acó sino despendre mon temps 
» en vá, sens profit, car la dolcor del fruyt que'm 
t deyen que era, en amargor es tornat. » Y així, di- 
tes aqüestes paraules, gemegant y sospirant se partí 
de allí. Significa agó que dengú no déu desemparar 
la obra comentada per trevallosa que sía, mas déu 
pensar la fí, que es remuneració del trevall, lo qual 
si diligentment vol mirar, la obra sens gran dolor 
acabará, segons se diu en lo proverbi: Dulcía non 
mervit qui amara non gustavit, que vol dir : No rae- 
/. lió.] reix les * coses dolces lo qui la amargura no vol- 
gué gustar. 



La .xxij. — Del Pare y Fill que 

VAN A VENDRÉ LO ASE 

Lo qui a tots vol complaure y seguir los consells 
y dits de totes les persones, no pot fugir dany 
ni menyspreu, ni conservar son estat per llonch 
temps, segons se collegeix de aquesta figura. Un 
Pare y Fill que anaven a una fira a vendré un ase, 



3o8 



LES FAULES D ISOP 



De\ tnolts 

consells 

xpren lo 

millor. 




>94) 



menáven-lo davant sí, buyt sens cárrega, los quals 
encontraren ab una gran companyía de hómens 
parlant sobre ells així: « ¡ Oh, cóm son folls e igno- 

> rants aquestosl Per que donen a menjar a Tase pus 

> no se apronten de ell; poríen anar cavalcant a ve- 
» gades en ell y així daríen recreació a sos mem- 

> bres y escusaríen també de rompre les gabates, y 
» lo ase no sentiríe en alió trevall, segons que se 

> demostra y es fort y gros, quant mes que es en 
» acó son ofici y sa naturalesa y no es per altra cosa 
» sino pera fer-lo trevallar. » Y lo Pare, ohides 
aqüestes paraules, feu cavalcar lo Fill en lo ase, ca- 
minant lo Pare a peu. Y anant ells així, plegaren 
al tres que veníen de la ciutat prop de ells, dihent 
de aquesta manera : < \ Oh qué manifesta oradura 
» es aquesta! Aquest home es vell en tant grau, que 

> de flaquesa y cangament no pot moure los peus per 
» ell, deixant de venir cavalcant en lo ase a son fill 
» que poría tras ell correr com un gam y lo aporta 

> en lo ase. |Oh qué mala * changa y costúm li 

> dona I Aquesta pot ésser causa que se faga pereós 

> y folgangá.» Y lo home vell, coneixent que era bon 



>.] 



LES COLLECTES 309 



consell, feu descavalcar a son Fill y cavalcá ell en lo 
ase; y així comencá de anar sa vía, seguint lo Fill 
detrás a peu. Y ell fonch, per son cap, vist per altres 
caminants, los quals no menys comencaren de re- 
péndre-1 per aquesta manera : c j Oh cóm es cruel 
» y fort de cor aquest pare contra son fill ! Lo ase 
» es prou bastant per portar lo pare y lo fill, y par 
» que major pietat ha de Pase que de son fill, al 

> qual fará trevallar en demasía anant a peu; ab 

> aquesta calor pora ésser que se debilitará y s'en- 

* flaquirá en son cors y membres, de manera que 

* se torne foll, per que ell vaja en sa vellesa per los 

> espitáis. » Y lo Pare, sentint-se molt de aqüestes 
paraules, tantost feu cavalcar lo Fill a les anques 
de Tase, y així anava lo ase carregat [d'Jabdosos. Y 
ells, anant així, encontraren ab altres caminants deis 
quals foren molt mes represos que de altres alguns, 
dihent: «jMiráu ací! Dos hómens sobre un someret; 

* bé poden dir que están dos ásens sobre un ase; 
» lo mesquí no's pot teñir sobre les carnes, de can- 

> gat, y ells no miren en acó; per cert millor los se- 
» ría que ells abdosos portassen lo ase a la esque- 

> na, si no'l volen veure mort tantost. » Y lo Pare, 
percebent aqüestes coses entre sí, dix al Fill : 
« Bé'm par que han rahonat aquestos hómens: per 

> que no'ns muyre aquest ase, mas que se retorne 
» en sí, lliguem-lo en los peus y mans ab una corda 
» y metám un pal en ella y portar-lo hem entre en- 
» dos a la esquena fins en la ciutat, lo qual podém 

> fer sens gran trevall; y en acó atenyerem llaor del 

> poblé comú, de piadosos que som encara ais ani- 
» mals irracionals, y així descansará y vendrém-lo 

> rebent lo preu d'ell. > Y ells, portant lo ase lligat 
de peus y de mans a la esquena, y de hont sobre- 
venen molts viandants que se comencaren de riure 



3IO LES PAULES D'lSOP 



d'ells, dihent que james ohiren que un ase conse- 
guís tanta industria que ordenas contra sí altres 
besties que'l portassen al coll, essent ell bastant de 
portar-los abdosos ab tot son eixóvar: «Ells porten 
» a ell, el porten y li donen de menjar; millor los 

> sería, pus que no's serveixen d'ell, segons que 
» deuen fer, que ell no es fet per altra cosa sino 
t> pera servir ais hómens, que'l deslligassen, y dei- 
» xant sa carnaga que se aprofitassen del cuyro, que 

> no anar carregats d'ell, sofrint tan gran vergonya, 
» perqué tot lo món se riurá d'ells. » Y lo Pare, en- 
tenent tot acA mogut de gran ira, prenent * lo bas- 
tó ab que lo portaven a la esquena, dona li un gran 
colp a Tase en lo cap, de manera que'l gitá en té- 
rra mort; y així lo comencá escorxar, dihent: «|Oh 
» quántes injuries havém sofertes huy per aquest 
» ase 1 Ara crech haurán fí nostres deshonres y in- 
» juries. > Acabant de escorxar, y ell prés son cuy- 
ro, ell se mes en lo muscle pera portar-lo a la ciu- 
tat si's vol per ajudar de les despeses y guasts. Y 
entrant en la ciutat, aná-se'n al mercat hont se posa 
a vendré lo cuyro; los rapados, vehent com estava 
aquell vell ab lo cuyro del ase sangonós y mullat a 
la esquena, segons son mal criament y costúm, que 
sempre han vesat tostemps fer mal que bé, comen- 
taren de pendre de la pell, uns per una part y altres 
per altra, portantlo per lo fanch, sullant la pell y 
al vell en sa cara, de tal manera, que semblava una 
fantasma; y així escapa aquest bon home mig mort 
y ab dany de sos béns, perqué volía complaure a 
tots. Y móstra-ns aquesta paraula que no hi ha 
home en lo món, gran o xich o de qualsevol estat 
o condició, que no sía représ, detragut y injuriat en 
sos fets y actes, y lo que los uns lloen los altres ho 
reprenen en una mateixa persona, mas per acó no 



LES COLLKCTES 311 



déu hom lleixar de seguir la rahó per complaure a 
tots, car déu considerar quina será la reprensió o 
detractació, si es injusta o justa y bona, y no curar 
d'ella, perqué com tots siám diferents en les volun- 
táis y inclinacions, a uns par bé y agrada una cosa 
y ais altres aquella mateixa desplau y desagrada; 
perqué se apar que no pot algú a tots complaure. 
Y per aixó crech de no escapar sens reprensió, en 
aquesta translació de aquest llibre en llengua plana 
catalana, per la obra no ésser tan elegant com pal- 
pable pera'ls vulgars y no doctes, pera sola [y] doc- 
trina deis quals fou la intenció de ella, perqué co- 
munament tots son mes inclináis a corregir los fets 
deis altres y desijosos de propria llahor, que a de- 
fendre y soportar-ho tollerablement y defensible 
[lo] no propri. Soplich ais prudents y lletrats ojén 
lo tractat ab ánimo benívolo, inclinats a defensió 
mas que a reprensió y ofensió, perqué al jutge que 
judica sens testimonis sien jutjats ab misericordia 
o pietat. 



Aquí se acaben les faules Collectes 



AQUÍ'S COMENCEN 
LES FÁBULES AFEGIDESC 1 ) 



La .xxiij. — De la Dona viuda [#.] 
Y de l'Hipócrit 



Alguns 
tiren ¡ape- 
ara que 
amaguen 
la tnd. 




P^e la generado deis hipócrits es entre los altres 
I J pijor, així com se mostra per aquesta faula, 
que Pogio diu que ohí contar estant en una hones- 
ta companyía. Y diu primer, que tots los béns d'a- 
quest món, del qual tots los hipócrits la posseixen; 
car encara que un hipócrit haja voluntat de ajudar 
a algún pobre y lo voldría confortar, no gosa si no 
es en presencia de tot lo món. Y majorment con- 
siste hipocresía que es mostrar-se ais altres benefac- 
tors y almoyners. Y quan preposa per lo contrari 
entre algún mal, va de magatons y en fengides ra- 
hons de mal que ha fet, y vol metre en obra ses es- 



(i) Aquesta rúbrica qui apareix en la edició de 155° no 
consta en la de 1576, empero en abdúes la numerario d'a- 
questes faules afegides es continuació de les Collectes; si 
bé ab freqüents errades, com en tot el llibre. 



>95) 



LES COLLECTES (AFEGIDES) 313 

cuses dissimulant, com per exemple se segueix. 
Acostumaven los pobres, en lo temps passat, anar a 
les portes deis senyors, sens dir nenguna cosa per 
haver la almoyna; entre los altres havía un molt 
gentil hom, encara quefos moltvell y pobre, el qual, 
així com los altres, vingué a la porta de una Dona 
viuda que altres vegades li donava almoyna; y quan 
lo veu a la porta tantost li aportava la almoyna, y 
donant-li la almoyna, comencá mes a mirar-lo del 
que solíe; y quan lo veu tan gentil y de bona dis- 
posició, fonch encesa de amor desordenada. Y co- 
mencá a dir : « Tornáu, lo meu amat, de aquí a tres 
[/. 118.] » díes, així com has acostumat; y apa*rellaré un bon 
> diñar y soparás ab mi si't plau. > En aqüestes 
noves y paraules, el bon hom fonch molt content, 
prometent-li que no faltaríe a la hora ni jornada as- 
signada. Y vengut lo temps que ell esperava, ell hi 
vengué sens mes tardar, així com eren restats y dada 
la hora. Y ella que sabía bé la hora, així com aque- 
lla que desijava sa venguda, corregué dihent-li : 
c Bé siáu vengut: entráu dins y dinaréu. > Y ell, 
que no volíe que li rompes la roba, entra sens pus 
tardar, y segué-s a la taula ahont era prest lo diñar. 
Y despuix que acabaren de diñar, ella lo comencá 
de besar y abragar, dihent-li que la amasse, pus que 
tant lo amava. Mes el bon hom encara ab vergo- 
nya deya: « Bona seny ora; no sabría... > encara que 
era lo que ell demanava. Mes ella inflamada se 
acostá a ell y lo estrenyía. Y quan lo pobre home 
hipócrita veu que així anava la cosa, comencá a dir 
a la senyora en aquesta manera : c Ma senyora; 
t pus que tant ho desijáu a fer-me tant de mal, jo 
» prench a Déu per testimoni que aquest cas no es 
» complit per mi, car jo no hi consent. > Y dihent 
les tais paraules consentía. 
40 



3H 



LES FAULKS D'lSOP 



EXEMPLE DE UN SACERDOT CONFESSOR 
INDISCRET 




Trobe-s y llig-se : Era un home de molt bon es- 
tament, y vingué un malissim home de mala 
vida, y matá-1, en tant que nunca sos parents tro- 
baven quí ho havíe fet, ni * mort, en tant, que vin- 
gueren a prometre que, qualsevulla que ho denun- 
cias ni quí sabrá dar noves d'aquell que fet ho hau- 
ríe, de donar-los cent timbres a cascú. En tant que 
lo qui havíe fet lo cas nunca's partíe de la ciutat, la 
qual, per anar moltes voltes ohir sermons, vengué a 
convertir-se de aquell pecat, que no l'havíe may vol- 
gut confessar. En tant, que confessá dita mort a son 
confessor, [lo qual] se alegra molt per guanyar dits 
cent timbres. Y lo capellá anáse'n ais parents acu- 
sar dita mort. Y lo dit home decontinent fonch prés 
y lligat y portat en presó. Y tantost donaren senten- 
cia que fos penjat, lo qual esforgadament comencá 
de dir: c jjo'm clam de Déul ¡De Déu me clam! » 



(196) 



[v. 



LES COLLECTES (AFEGIDES) 



315 



En tant, que li demanaren per qué deya aixó. Y ell 
dix, que per cert nengún hom del món ho sabía sino 
un sol Déu y son confessor, lo qual lo havía confes- 
sat: * Y ell es estat lo qui m'ha acusat. > Y aqui lo 
dit home fonch detengut. Y lo dit confessor fonch 
per la justicia estret y turmentat, y deixellá y dix 
com era veritat. Y per go fonch lo Sacerdot des- 
agreduat y penjat en lloch del dit home. Y l'home 
fonch, present lo poblé, franca ment aviat. Y acó 
fonch en temps que encara en dita ciutat no hi ha- 
vía Bisbe, sino Rector. 

La .xxiiij. — De una Dona que acusava 
a son Marit 



(197) 




No es aixi 
la cosa 
com Vorat 
judie a. 



Pogio, florentí, diu que en altre temps un que's 
deya Enero de Facis, fonch entre los altres 
florentins de sos díes, sabi y prudent y rich. Aquest 
Enero havía una filia gentil y hermosa, la qual 
ell la dona a un hom no manco gentil y dispost 
de ella, y rich y de bon llinatge; el qual, despuix 



3l6 LES PAULES D'lSOP 



de les bodes la se'n porta ab ell a un castell que 
era seu prop de Florería; y despuix a poch temps 
lo noble noventa aporta sa novengana a casa del 
pare, així com se acostuma de fer a .viij. díes aprés 
de les bodes. Y quan aquesta novencana vengué 
a casa de son pare y mare, no mostrava alegría, 
mes quan la miraven enclinava la vista en térra, 
molt trista, ab gran malenconía y plena de pensa- 
ments. Y quan la mare veu la filia en tan gran pen- 
sament y dolenta, demaná-li la causa de sa dolor, 
dihent-li : € ¿Com estáu així, la mía filia? ¿Qué us 
» manca? ¿No havéu les coses a vostra voluntat y 

> plaher? ¿Per qué sóu tan malenconiosa? > La filia 
respongué, plorant molt estretament : « ¡ Ay mare! 

> Vos no me * havéu casada ab home, car lo que 
» home déu haver, aquest no ho té, car ell ha molt 
» petita part del membre de engendrar per que se 

> fa lo casament. » Y de a$ó fonch molt trista la 
mare e irada per haver haguda tal fortuna, y va-se'n 
al matremonier y li comencá de contar-li lo fet com 
sa filia li havía dit, el qual fonch molt mal content. 
Y encara aqüestes noves y paraules foren manifes- 
tes per tota la casa deis amichs de la novencana, 
de que ells ne foren molt maravellats, com un tan 
dispost home era en la tal part del eos de l'engen- 
drar manco. En aquest instant estaven los parents y 
amichs de Nerus [o Enero] y se assegueren en taula 
tot entorn d'ell, acompanyant-lo molt alegrament, 
no obstant que los parents d'ella estaven molt trists 
y pensatius. Y quan lo esposat o novengá va veure 
que sos parents y amichs estaven alegres, y los pa- 
rents de sa esposada o novencana estaven tots trists, 
y los prega que li diguessen per quina causa esta- 
ven tan trists; y nengú no li respongué, y encara los 
torna demanar qué era la causa de llur tristesa. Y 



LES COLLECTBS (AFEGIDES) 317 

respongué un deis mes lliberals, y digué-li en secret: 
« Cert, amich: ta esposa o novencana nos ha dit 
» que tu no eres home pera complir matrimoni. > 
Y quan acó ohí lo esposat o novencá, comencá 
de riure ab alta veu, y digué a tots : « Feu tots 

> bona cara y prenéu plaher, car prest será la causa 

> de vostra dolor passada. > Y ell se va vestir una 
roba curta y destirá sa bragueta debaix de la taula, 

v. ] mostrá davant tota la companyía — |feu * compte! — 
un palm y mig de merabre y gros rahonablement per 
engendrar. De manera que tots foren molts alegres 
y contents; y los hómens desijáven-ne teñir tant 
com ell ne tenía, y les dones deyen que elles se- 
rien bé contentes que llur marit ne fos tan bé for- 
nit y que'n tengués tant. Y vist acó per los parents 
de la novencana, entraren a ella y li digueren: cTu 
i has gran tórt de te clamar de un tal hom y dis- 

> post y tan bé fornit de membre, com es del que 

> tu lo acusaves, de hont deuríes ésser ben conten- 
ga. » Y així la repreníen de la deshonra súa y ora- 
dura. Respongué la novencana : « ¿ Per qué me re- 

> prenéu vosaltres ? Car jo no me clam debades ni 

> sens causa; jo us diré: nostre ase petit, que es una 
» bestia bruta, ha un membre, tan gros y llarch com 

> lo meu brag, y mon marit, que es home gran [y] 
» apenes ha la meytat o poch mes. > Y per acó 

pensava la simpla que los hómens que ne ten- 

guessen tant com Tase. Y per agó se diu 

comunament: a molts manca del 

que l'orat pensa. 



3i8 



LES FAULKS D'lSOP 



La .xxv. — De alguns Mostruos[os] 

QUE FOREN EN AQUEST TEMPS 



No hi ha 

cosa mes 

mala que 

es lo pccat. 




(i 9 8) 



Pogio, florentí, conta, en son temps, un hom que 
havía ñora Hugo, principi deis metges, véu 
un gat ab dos caps y un bou ab dobles peus de- 
vant y detrás, y no manco ab doble cap; y moka al- 
tra gent que ho veren. Y diu que en les parts de 
Italia, en un gran prat, era una vaca que parí una 
serp molt maravellosa, gran y molt fera y terribla, 
y molt espantable. Car ella havía lo cap tan gran 
mes que un bou y lo coll llonch com un ase y havía 
el cors com un goc y la coa molt grossa y marave- 
llosa, llonga sens comparado; y quan la * vaca va [/. 120.] 
veure que havía parit tan terrible bestia, fonch es- 
pantada y se lleva, y caminant comencá de fugir. 
Mes, aquella serp ab la súa grandíssima coa li lligá 
les carnes de darrera. Y comencá de mamar-la de 
modo y manera que james la vaca se pogué desem- 
bolicar d'ella y fogir allá al prat ab les altres; y tan- 
tost ses mamelles y peus darrere foren ennegrits y 
tot lo que la serp toca, per un espay de temps. Y 



LES COLLECTES (AFEGIDES) 3I9 

despuix d'acó la vaca parí un molt bell vedell. La 
qual maravella fonch contada al dit Pogio estant 
en la ciutat de Ferrara. Y de aquí a poch temps 
fonch trobat un peix marino de la forma que's se- 
gueix: del llombrígol en amunt tenía forma de home, 
y del llombrígol en avall havía forma de peix molt 
noble y de dos mig peixos. Y havía una barba molt 
gran, feta per maravella; y havía grans corns sobre 
lo front y molt grans mamelles; y la boca llarga; 
y les mans y bracos curts fins al ventre; y en los col- 
zos havía ales de peix pera nadar, grans y llargues; 
y no havía sino lo cap fóra de l'aygua. Esdeven- 
gué-s que moltes mosses aportaven los draps prop 
de aquella ribera per rentar; y aquella bestia vin- 
gué molt estreta de fam contra una de les mosses, 
prenent-la per la má, volentla-se'n portar dedins 
lo riu, mes ella que fonch mes fort y bé avisada, 
resistí y comencá de cridar : c ¡Ajudau-me I > en 
altes veus, y vingueren al tres dos per ajudar li molt 
fortment. Ab forca de bones pedrades mataren al 
terrible, car ell era vengut tan prop de térra que 
no se'n podía tornar, per la qual causa no podía 
nadar. Y quan ell acaba de morir, ell va fer un crit 
petit, molt gentil y dolc, encara que ell era disforme 
y cruel. Y diu que era de major eos que un home. 
Encara mes diu Pogio, que ell estant en Ferrara 
va veure aquesta bestia molt terrible y espantosa. 
Y los minyons acostumaven de venir a nadar aquí en 
aquell riu, mes no eixíen tots defora. Y les mosses 
que hi eren pera rentar sos draps, se deixaren de ren- 
tar, car pensaven que aquella bestia tan ferosa se 
menjás los minyons, perqué veyen que adésmancava 
hu, adés manca va altre. Y aprés poch temps, en les 
Marques o térra de Italia, fonch una dona que parí 
un fill de forma humana, el qual havía dos caps, y 



320 



LES PAULES D'ISOP 



la cara se miraven la una a l'altra, y los bracos que 
abracaven la hu al eos de l'altre. Aquests dos cossos 
del^¿#[pit]en amunt, ajuntats en hu,y de aquí a valí, 
distinets o apartats la * hu de l'altre. Així que los [v. 
membres genitius se mostraven manifestament y 
apartats de la hu a l'altre, manco les carnes y los 
peus. Les quals noves vengueren al Papa. 



La .xxvj. — De la deesa Venus 
y de sa Gallina 



Qui no's 

contenía 

dehugue'n 

prenga 

cent. 




La castedat es de lloar, y déu cada hu conten- 
tar-se del seu, sens mes cercar. Y cada hu se 
déu contentar de una y una contentar-se de hu. 
Venus, la deesa de amors, per se alegrar y saber la 
causa de l'apetit desmasiat de les dones, demaná a 
una Gallina que tenía : t ¿ Qué es la causa que 
» quinze de vosaltres, gallines, vos contentáu de un 

> gall, y una de nosaltres no's contenta de quinze 

> hómens ? > Y digué la Gallina : < Si no fos per 

> entretenir el honor de les dones jo ho diría, ec. 
» Mes cada hu es obligat de ho guardar tant com 



LES COLLECTES (AFEGIDES) 32 1 

» fer-se puga. Per al present no ho vull declarar, 

> mes tu que'm demanes la qüestió (dix la Gallina) 
» que prengues eximple de ésser contenta ab lo 

> teu, car cosa es molt plasent a Déu quan viuen 

> dos en una carn, així com ell ho maná. » 



FINÍS 



(Colofó de la edició de 1550) 

[Fonch estampada la present obra apellada del cla- 

rissim Isop, istoriat. Aplicades les faules de Re- 

mici, y de Aviano, Dolimo (sic), y de Alfon- 

co, y Pogio ab altres extravagants. Y ara 

novament afegides. En la molt nobla 

Ciutat de Barcelona, per Joan 

Caries Amorós. Y a despeses 

de Joan Gordiola llibre- 

ter.Enl'anyM.D.L. 

a .x. de juny.] 



*•§ 



[>"'•] TAULA DEL PRESENT LLIBRE 

DEL CLARISSIM FILOSOF Y POETA ISOP 
ARA NOVAMENT AFEGIDA (i) 

[LLIBRE PRIMER] 

Pagina 

Faula .j. del Gall y de la preciosa Mar 

garita 63 

Faula .ij. del Llop y del mansuet Anyell ... 64 

Faula .iij. de la Rata y de la Granota 65 

Faula .iiij. del Mostí y de la Ovella 66 

Faula .v. del Goc y de la Cara 67 

Faula .vj. del ferocissim Lleó, de la Cabra, 

de la Vaca y de la Ovella 68 

Faula .vij. de l'astut Lladre y del radient Sol. 69 

Faula .viij. del Lleó [Llop] y de la Grúa ... 70 

Faula ,ix. de les dues Goces 71 

Faula .x. de l'Home y de la Serp 72 

Faula .xj. de l'espantable Lleó y de l'insen- 

sat Ase 73 

Faula .xij. de les dues Rates 73 

Faula .xiij. de la Águila y de la enganyosa 

Rabosa 75 

Faula .xiiij. de la Águila, del Caragol y del 

Corb 76 

Faula .xv. del vanagloriós Corb y de la as- 
tuta Rabosa 77 

Fanla .xvj. del decrépit Lleó, del Porch, del 

Toro y de l'Ase 78 

Faula .xvij. Del dement Ase y de la afable 

Goceta 79 



(i) Reproduhím puntualment la taula qui apareix a féti- 
da a la edició de 1576; si bé ables referencies a la paginado 
de la present. 



324 TAULA 

Página 

Faula .xviij. del raisericorde Lleó y de la pre- 

sumptuosa Rata 8o 

Faula .xix. del xich Milá y de la discreta Mare. 8 2 

Faula .xx. de l'astut Cacador y de la mansue- 
ta Cadarnera 83 

Faula .xxj. de la prudent Oraneta y deis in- 

discrets Ocells 83 

LLIBRE SEGÓN DE LES FAULES DE ISOP 

Faula .j. de l'immortal Júpiter y de les im- 

prudents Granotes 85 

*Faula .ij. deis temerosos Coloms, del ve- 

locissim Milá y del crudelissim Falcó ... 86 

Faula .iij. de l'astut Lladre y del fidelissim 

Goc 87 

Faula .iüj. de la Truja partera y del ferocis- 

sim Llop 88 

Faula .v. de la térra que donant espanta- 
bles crits parterejava 89 

Faula .vj. del mansuet Anyell y del famejant 

Llop 90 

Faula .vij. del decrépit Llebrer y del solícit 

Cacador 91 

Faula .viij. de les temeroses Liebres y de les 

espantables Granotes 92 

Faula .ix. del crudelissim Llop y del man- 
suet Cabrit 93 

Faula .x. de l'Home pobre y de la Serp ... 94 

Faula .xj. del fraudulent Cervo, de la simple 

Ovella y del crudelissim Llop 95 

Faula .xij. de THome calvo y de la enujosa 

Mosca 96 



DB LES PAULES D ISOP 325 

Pagina 

Faula .xiij. de la astutosa Rabosa y de la Ce- 

gonya 96 

Faula .xiiij. del ferocissim Llop y de la de- 
licada Imatge 97 

Faula .xv. de la superba Gralla y deis indig- 
náis Pagos 98 

Faula .xvj. de la presumptuosa Mosca y de 

l'esforcat Matxo 99 

Faula .xvij. de la arrogant Mosca y de la su- 

perbíssima Formiga 100 

Faula .xviij. del fraudulent Llop, de la astuta 

Rabosa y de la prudent Moneca 10 1 

Faula .xix. de la astuta Mustela y del Calador. 102 

Faula ,xx. de la supeiba Granota y del fero 

cissim Toro 103 

LLIBRE TERCER DE LES FAULES DE ISOP 

Faula .j. del nafrat Lleó y del temeros Pastor. 105 

Faula .ij. de Tastut Cavall y del feroc Lleó. 106 
Faula .iij. de l'ornat Cavall, del cancat Ase 

y del Temps y de la voluble Fortuna ... 108 
Faula .iiij. de les crudelíssimes Feres y deis 

velocíssims Ocells 109 

Faula .v. del suavissim Rossinyol y del fero- 
cissim Falcó no 

♦Faula .vj. de la astuta Rabosa y del fraudu- 
lent Llop ni 

Faula .vij. del velocissim Cervo y de l'astut- 

Cacador 112 

Faula .viij. de la Rabosa, del Gall y deis Gocos. 113 

Faula .viiij. de la Muller y del Marit mort... 115 

Faula .x. de la Dona y de l'Home jove. ... 116 



326 TAULA 



Página 

Faula .xj. del Pare y del cruel Fill 117 

Faula .xij. de la Serp y de la Llima 118 

Faula .xiij. deis Llopsy de les Ovelles y Gogos 1 19 

Faula .xiii. de l'Home y deis Arbres 120 

Faula .xv. del Llop y del Goc 121 

Faula .xvj. de les Mans y Peus, y del Ventre. 123 

Faula .xvij. de la Bogla y de la Rabosa. ... 124 

Faula .xviij. del Mercader y de l'Ase 125 

Faula .xix. del Cervo y del Bou 126 

Faula .xx. de la conversado enganyosa del 

Lleó 127 



LO QUART LLIBRE 

Faula .j. de la Rabosa y deis Rahims 131 

Faula .ij. de la Mustela vella y de la Rata... 132 

Faula .iij. del Llop y del Vaquer 133 

Faula .iiij. de la Deessa Juno y del Pagó y 

del Rossinyol 134 

Faula .v. del Llop cerval y deis Llauradors. 135 

Faula .yj. deis Moltons y [del] Carnicer ... 137 

Faula .vij. del Mogo y deis Ocells 138 

Faula .viij. de l'Home verdader y de l'enga- 

nyós y de la Bogía 139 

Faula .viiij. del Cavall y del Cacador 140 

Faula .x. de l'Ase y del Lleó 142 

Faula .xj. del Buytre y deis altres Ocells ... 143 

Faula .xij. del Lleó y de les Raboses 143 

Faula .xiij. de l'Ase malalt y del Llop 144 

Faula .xiiij. del Moltó major y deis altres 

menors 145 

Faula .xv. de l'Home y del Lleó 146 

Faula .xvj. de la Puca y del Camell 147 



DE LES FAÜLES D ISOP 327 

Pagina 

Faula .xvij. de la Formiga y de la Cigala ... 148 

Faula .xvij. de la Espasa y del Caminant . . 149 

[v.] *Faula. xix.de la C?mz[Gralla]ydelaOvella. 149 

Faula .xx. de la Aya y de la Canya 150 

Ací se acaba lo quart llibre 



LES FAULES EXTRA VAGANTS DE ISOP 

La .j. del Muí y de la Rabosa y del Llop. 153 

La .ij. de un Porch y de l'Anyell y del Llop. 155 

La .iij. de la Rabosa y del Gall 156 

Faula .iiij. del Drach y del Pagés 158 

La .v. de la Rabosa y del Gat 160 

La .vj. del Llop y del Cabro 162 

Faula .vij. del Llop y del'Ase 163 

Faula .viij. de la Serp y del Llaurador 165 

La .ix. de la Rabosa y del Llop pescador ... 167 

Faula ,x. deis quatre Bous 170 

Faula xj. del Llop que's vanta faulament ... 172 

Eximpli o faula de una Rata y de un Gat ... 177 
Eximpli del Sacerdot ignorant. (1) 

La .xij. del Goc envejós 179 

La .xiij. del Llop y del Goc 180 

La .xiiij. del Pare y deis tres Filis 184 

La .xv. de la Rabosa y del Llop 187 

La .xvj. del Llop y del Goc y del Moltó ... 191 
Faula .xvij. de l'Homenet y del Lleó y de 

son Fill 193 

La .xviij. del Cavaller y de la Rabosa y de 

l'Escuder 197 



(i) Perdut el tcxt d'aquest eximpli. 



32» 



TAULA 



Página 

SEGUEIXEN-SE ALGUNES FAULES DE 

L'ISOP DE LA TRANSLAC10 NOVA 

DE REMICI 

La .j. faula, de la Águila y del Corb 201 

La .ij. de la Águila y de l'Escarabat 202 

La .iij. de la Rabosa y del Cabro 203 

La .iiij. del Gat y del Gall. ... 204 

*La .v. de la Rabosa y de la Mata o Ro- 
maguera 205 

La .yj. de l'Home y del Déu de fust 206 

La .vij. faula, de un Pescador 207 

La .viij. de les Rates y del Gat 208 

La .ix. del Llaurador y de la Avicarda 209 

La .x. del Mogo que guardava les Ovelles... 210 

La .xj. de la Formiga y de la Coloma 211 

La .xij. de la Abella y del Déu Júpiter 212 

La .xiij. de un Fuster... 214 

La .xiiij. del jove Lladre y de sa Mare . ... 215 

La .xv. de la Puca y de l'Home 217 

La .xvj. del Marit y de les dues Mullers ... 218 

La .xvij. del Pagés y de sos Filis 219 

Ací acaben les faules de Isop tretes de Remici 



[LES FAULES DE ÁVIANO] 



[/. '*á 



La .j. faula, del Pagés y del Llop 221 

La .ij. del Galápet o Tortuga y deis Aucells. 222 

La .iij. de les dos Llangostes 224 

La .iiij. de l'Ase y de la pell del Lleó 225 

La .v. de la Granota metgesa y de la Rabosa. 2 26 



DE LES PAULES D ISOP 329 

Página 

La .vj. deis dos Gocos 228 

La .vij. del Camell y del déu Júpiter 229 

La .viij. deis dos Companyons 230 

La .ix. de les dos Olles 232 

La .x. del Lleó y del Toro y del Cabro. ... 233 

La .xj. de la Bogía y del Fill 235 

La .xij. de la Grúa y del Pago 236 

La .xiij. de r animal apellat Tigris y del Ca- 
lador 237 

La .xiiij. del Pi y del Roure 239 

La .xv. del Pescador y delPeixet 240 

La .xvj. [del Sol, y] de l'Avariciós y de l'En- 

vejós ¡ 241 

La .xvij. del Moco plorador y del Lladre ... 242 

La .xviij. del Lleó y de la Cabra 244 

La .xix. del Corb assedegat 245 

[v.] *La .xx. del Pagés y del Thoro 246 

La .xxj. del Sátiro y del Caminant 248 

La .xxij. del Toro y de la Rata 249 

La .xxiij. de la Oca y de son Amo 250 

La .xxiiij. de la Bogía y de sos dos Filis ... 252 

La .xxv. de la Tempestat y de la Olla 253 

La .xxvj. del Llop y del Cabrit 254 



ACI COMENCEN LES FAULES COLLECTES 

DE ALFONSO Y DE POGIO, Y DE ALTRES 

EN LA FORMA Y ORDE SEGUENT 

La .j. faula, en que Alfonso amonesta les per- 
sones a la sabiesa y verdadera amistat... 257 

La .ij. deis diners acomanats 263 

La .iij. sobtil invenció de sentencia en una 

causa escura de Toli acomanat 266 

4* 



330 TAULA 



Pagina 

La .iiij. sentencia de la pecunia trobada ... 26Q 
La .v. de la fe y engany deis tres Compa- 

nyons 271 

La .yj. de l'Aucell y del Pagés 273 

La .vij. del Metreficador y del Geperut 275 

Faula .viij. de les Ovelles , 277 

Faula .ix. del Llop, del Pagés, de la Rabosa 

y del Formatge 279 

Faula .x. de la Dona jove, de son Marit, de 

sa Sogra, y de rAdúlterj/*] 282 

Faula .xj. de la Vella que enganyava la 

Dona casta ab la Goceta 284 

Faula .xij. del Cegó y de l'Ádolescent adúl- 

ter 287 

Faula .xiij. de la astucia y art de la Dona 

contra son Marit venader 289 

Faula .xiiij. de la Dona y del Mercader, y 

de sa Sogra vella 290 

Faula ,xv. de Pogio: de la Muller y del Marit 

tancat en lo colomer 292 

*Faula .xvj. de la Dona que pari un infant [/. 124.] 

per la gracia de Déu essent lo Marit ab- 

sent 293 

Faula .xv ij. del Diable y de la Vella mala... 295 
Faula .xviij. del Sastre mestre del Rey y de 

sos criats 299 

Faula .xix. del Foll y del Cacador 302 

Faula .xx. del Sacerdot, de son Goc, y del 

Bisbe 304 

La .xxj. de la Bogía y de les Nous 306 

Faula .xxij. del Pare y del Fill que van a ven- 307 

dre lo ase 307 

Faula .xxiij. de la Dona viuda y de l'Hi- 

pócrit 312 



DE LES PAULES D ISOP 331 

Página 

Exemple de un Sacerdot confessor indis- 

cret 314 

Faula .xxiiij. de una Dona que acusava a son 

Marit 315 

La .xxv. de alguns Monstruos^] que foren 

en aquest temps 318 

La .xxvj. de la deessa Venus y de sa Ga- 
llina 320 



FINÍS 



(Colofó de la edició de 1576) 

Fonch estampada la present obra apellada del pre- 
clarissim Isop historiat, aplicades les faules de 
Remici y de Aviano, Dolimo, y de Alfonso 
y Pogio, ab altres extravagants, y ara 
no vament afegides, en la molt no- 
ble Ciutat de Barcelona, per 
Sansó Arbús, en l'any 
M. D. Lxxvj. 



? 




fauiaeaft gí<ks nouam ent . 

: eaftcdat ce oe loar :y oeu cada bu contentar fe 
peí fea feno meo Cercar, £cada bu fe ocu conten 
_Jtarocpna:cimacontcnta oebu.^enue Uocefa 
oe amc:e per feategrar:e faber lacaufaoel apctítoefma» 
flat oeiaooonce. ©emana a vna gallina que tenía . <£tue 
celacaofa queqoínje ocvofaltrce gallínee vos conten^ 
caaü e v n galUC v na oe nofaitr as noe contenta oe quí n 
5e bomene.£oiguc la gatuna. ©ínofoaperentretenír 
el bono* Mas oonaetf o bo oiría te. COce cada bu re ob 
tigatoe bo guardar tanteo mfer fepugatper al pzcfcntl 
no bo vull ¿clarar. G>ee taquero o manee la queftío; oír 
(a gallina que punguee ey imple oe eíTcr contenta ab lo 
ico. £ar cofa cf molt piafen t a oe u qoan t viuen 000 en 
vna car n;asicom ell bo mana. * 

Sime. 
f¡0 $ oncbcílampad3lap:cfem ob&appdla* 

da ccHUrnTtm Pfop:pftoiiat • Splicadea tea fauleó oe 

*r%e míci :p oe auí a no:2> olí mo:? oe Slfoneo:? ^ogio 

9b altree ewauagant e.£ ara nooament a ícgidcf • 

C(i la molt nobta ¿ítftar oe Bar celo na. i&er 

Joan ¿Tarlce ameíoe. y- adcfpefce oe Jo 

an £o*diola Ubxetcr ■. €n Un? *&, 

^^.a.í.oeSunf- 




CÍMcbeltampadala 

pjeíent ob¿a appclladaoelpjcclanflítn 

y fop EltoHariaphcaaes les fautes ae mentí 

<í$3 Buwno®oUmo;rX)eaifonfo^l&o 

Sio-ab alcres ejtrrauagaws. y ara no 

uamenr afegídes.£ii la mole no 

blcCiuratOca&arcelona» 

lfrer Sanio Br* 

bus en lan?» 




TAULA GENERAL 



Página 

Portadella (composició ornamental, per J. Triado). iij 
Frontispici : c ISOP » ( composició imitant 1' antich , 

y orla, per E. Canibell) ív 

Portada v 

Homenatge vij 

Prólkg ix 

Les Faules d'Isop. (Textdeles edicions de 1550 

y 1570) xy 

Facsímil de la primera fulla de la edició de 1576... 1 
La vida del freclarissim filosof y poeta 

Isop 7 

Llibre primer de Les Faules d'Isop 63 

Llibre skgón db Les Faules d'Isop 85 

Llibre terc de Les Faules d'Isop 105 

Llibre quart de Les Faules d'Isop 134 

Les Faules extravagants d'Isop 153 

Segueixkn-se algunes Faules d'Isop de la 

translatió nova de remici 204 

Les Faules de Aviano 221 

ací comencen les collectes de alfonso y 

pogio, y altees 257 

taula del present llibre del clarissim fi- 
LOSOF y poeta Isop ara novament afe- 

GIDA 323 

Facsímil de la darrera plana de la edició de 1550... 332 
Facsímil de la darrera plana de la edició de 1576... 333 

REGISTRE: 

a, b, (1), 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 

21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 

35, 36, 37, 38, 39, 40, 41 y 42. 

Tots son duerns. 



Aqüestes Faules d'Isop 

foren acabades d'estampar en la ciutat de Barcelona 

per Mestre Fidel Giró 

ais primers díes de maig de l'any mcmviii 

coincidint ab lea festes del Cin- 

quan tenari de la Restaurado 

deis Jochs Floráis de 

dita Ciutat. 



¥ 



Nova Colecció Artística Catalana 

publicada per R. MIQUEL Y PLANAS 



VOLUMS PüBLICATS 

I. APULEI: Amor y Psiquis. — Traducció catalana y pro - 

leg de Ramón Miquel y Planas. — Barcelona, jgoj. 
Volúm de >xiv -+- 136 pagines, ilustrat ab una fototi- 
pia reprodúcelo de Canova y 32 composicions repro- 
duhides de Rafael. 
Exemplar en paper del Japó... ... ... 20 pessetes. 

En paper de tina 10 — 

II. LONGUS: Dafnis y Cloe. — Traducció catalana y pro- 

leg de Ramón Miquel y Planas, ab ilustra cions origináis 
de Joseplí Triado. — Barcelona, 1906. 
Volúm de (8) -j- xxxii -f- '34 pagines, ilustrat ab la- 
mines y frisos tipográfichs tirats a quatre tintes, y altres 
elements ornamentáis en colors. 

Exemplar en paper del Japó 30 pessetes. 

En paper de tina ... 15 — 

EN PREPARACIÓ 

PERRAULT: Contes de Fades. 
PREVOST: Manon Lescaut. 

Y altres obres traduhides al cátala y editades artísticament. 



LA PIAMETA 

DE JOHAN BOCCACCI 

Traducció catalana del xv £n segle, ara per primera volta pu- 
blicada sots el patronat de la «Societat Catalana de Bibliófils» 
per Ramón Miquel y Planas, segons el manuscrit existent en 
T Arxiu General de la Corona d'Aragó. 

Volúm de xxiv -f- 280 pagines, ab dos facsímils. 

Exemplar en paper del Japó ... .. 25 pessetes. 

En paper de tina 16 — 



Administrado: Rambla de Sania Mbnica, 21, Barcelona. 





PA 

3855 

C2M5 



Aesopus 

Llibre del sabi y claris- 
sim fabulador Isop 



PLEASE DO NOT REWOVE 
SLIPS FROM THIS POCKET 



UNIVERSITY OF TORONTO 
LIBRARY 



Administrada: Rambla de Santa Mbnica, 21, Barcelona.