B'sM^Á'
lio eollapet de pealas
Lio Gollafet
de peplas
Drama, en tres actes y en vers
\
original de
D. Serafi Pitarra
Estrena t ab gran aijlauso en lo Teatro Caíala, instalat en lo
Teatro Romea, la nit del 17 de Mars de 1870.
Q
Segona edició
O
BARCBLONA
Francisco Baclia^ impresor^ Dou^ 14
1895
■y n mt^'
reparttMent
SCINTA I).'' Francisca Soler.
ALBERT D. Joseph Clucellas.
BENET * Lleó Pontova.
ESTEVE , . /> Joan Bertrán.
MOSENJOSEPH. ..... > Félix Ribot.
GABRIEL > Francisco Puig.
D. ANTÓN ^ Rómulo Cuello.
FELIP » Iscle Soler.
ORIOL . ;í. Joan Perelló.
GENIS » Joan Pí.
JOAN » Joaquim Pinos.
LAYA D.' Gayetana Vidal.
CRISTETA » Roseta Cazurro.
IGNÉS > Miquela Francesconi
Pajesos, pajesas, noyas petitas, y mossos.
PC
L' acetó cu una rica masía, mólt aprop d' un pohlc de
Catalunya, Any iSn / <? / 5
Nota. — Los papers de D. Antón, Laya y Genis, ab tot y ser
tant curts, deuhen encarregarse á artistas de reconegút mérit;
especialment lo primer, que déu esser un primer actor en son
género, per las dificultáis que porta 1' ecsecutarlo degudament
y perqué juga en la situació mes culminant del drama. En lo
teatro Romea, distintguintme així d' una manera que m' honra,
s' han encarregát deis dos primers: D. Rómulo Cuello y
doña Gayetana Vidal.
Lo director del Arxiu central lírich-dramÁtich es I' únich
encarregát de aquesta obra, y ab ell deurán entendrers' tots los
teatros y societats particulars que vulgan representarla. Qiiedan
reservats tots los drets.
-.^^^ /^?^ /^r'^\ í^f^ /0^ 10^ ^^'^^ 0^ /0^é,
^'^P "^^P ^^ ^^ ^^«^ ^*¿3?^ ^^ ^^^
ACTE PRIMER
Xa sala del primer pis de casa d' un hisendat, en un poblé de
Catalunya. Mobles antichs, de noguera; cadiras de baqueta.
Quatre portas, laterals. Al milj, del fondo, un baleó, practi-
cable, que *l cubreixen grans y blanquíssimas cortinas de
percala; á la dreta una calaixera pupitre, ó un armari gran de
noguera; á 1* esquerra una porta que dona á una gran esca-
la, de la qual se 'n vehuen los gr¿íhons que van cap á baix
y un traní deis que van cap amunt. Quadros al cli entera-
ment confosos. Una porció de cadiretas de boga, de criatu-
ra, arrengleradas á la paret. Damunt la taula una corona de
ro-^as blancas, comensada, y paneras de flors. En primer
terme de la dreta un finestral pe '1 qual entra lo fullam sech
<l' una morera; cornucopias de mirall, y, en segon terme, de
la esquerra, sempre del espectador, una taula, ab tocador,
-déla época.
ESCENA PRIMERA
BENET, CRISTETA, IGNÉS, las noyas.
3Lo primer dormint de cap damunt d' un bresssol, que hi ha á
la dreta figurant que dins hi ha una criatura de pochs meses.
Las noyas assentadetas en las cadiras, fan puntas en los coi-
xinets.
"Cristeta *^Mirém si dorm la Arciseta?
Ignés *Apa... Si... Aném á guaitarho.
Totas *¡ Y jo ! ; y jo !...
<I)risteta Pero mirarho
*sense tocarla.
{Y (kiwiiit, loias, los coixiiis. van de punidas dniirarJio.y
ItiNHS i Pobreta !
*Ti ti ti ti.
Cristrta ¡ Que es bufona !
Ignhs *¿''enili un pato? uparla ni haix)
(^RisTETA \ Apa !
Ignhs ¡ Vina !
Cristi-ta *; Je !... Mira Sembla la nina
*que 'ni van dúr de Barcelona.
Totas *j Jo jo jo jo ! (Jdcnt.)
Cristmta Primo ella y jo.
{Donan la volta, de pjintetas, cap al alire canió de Benci^.
y al anar Ignes ájer nn pato d la criatura diir.)
Ignés *¡Oh! ¿Y si en Benet se desperta?
Cristkta No tingas por.
Ignés ;N' estás certa?
Cristeta (^uita.
Benet Oh! ohl oh!
{Las nayas, espantadas, fan nn xisclct y tornan á assen-
tarse, dfer lo que feyan, com si tal ¿-osa.)
N0YA5 ¡Ah!
B£"NET ¡Senyora Scinta! La Ignés...
¡Oh! la Rita, la Graciela,
la Mariona y la Cristeta!...
ESCENA II
Los mateixos, SCINTA.
Scinta ¿Qué es aixó? ¿Qiié passa?
Cristeta * Ret-.
Benet *¡Oh! res ¡Oh!
ScíNTA * Be; vaja... Aviát.
Benet Que la Gracieta y la Rita
despartan á la patita.
SciNTA *¿Es dir que us heu aixecát? (A las noyas.}
Cristeta *Es qu' ham dit totas plegadas
*anemli á fe un patonet,
*y... perqué li hem fet, aquet
*fins nos ha mitj espantadas.
"Benet * Perqué toquéu la patita.
."SciNTA *¿No sabéu ja que no ho vol?
*Donchs deixeuli estar tot sol.
Benet *¡Oh!... la Gracieta y la Rita.
'Cristeta *Jo...
-SciNTA Sí... Vosaltres ho feu
*y... Ja tens V ordre donada. (A Benet.)
Si hi tornan altra vegada,
agenoUadas y en creu.
Benet ¡Oh! Si ¡oh!... Ja ho heu sentit.
.SciNTA Vaja doñeas; fora rahons,
y fes dir las oíacions, {A Cristeta.)
que son las set tot seguit.
{Cristcfa V Iotas las noyas s' agenoUan daimtnt las cadi-
retas, me ñires Scinta endressa alguna c adir a v acotxa
he á la pe tita.)
Y tu també, per tocarla...
¿Quin nial li fan? ¡Tonto!
Benet Jo...
^cíNTA ¿No veus que la estiman?
Benet ¡Oh!
Es que poden despertarla.
Noyas *Per lo senyal de la Santa (Ab cantarclla)
*Creu, de nostres enemichs...
Crísteta *En no espiant ja te fatichs...
Noyas *jEspieta!
Cristeta Espieta, y espanta.
Benet *Agenolladas y en creu.
•Cristeta *No...
Benet ¡Oh oh! ¡Aquesta quitxalla!...
*¡Senyora Scinta!
Cristeta Si, Calla. {Y s agenollan totas.)
Benet *Y ara vos hi estaréu.
ESCENA III
Los matcixos, MOSSEN JOSEPH, D. ANTÓN, ORIOL.
{Portant nn paraygnas gros, bermell.}
JosEPH Fassi '1 favor. {Cedinise 1 pas.)
Antón No... Dispensi.
JosEPH Puja Oriol. {Cridant per V ull de la escala. y
Antón Si vosté vol
fer cumpliments...
(Aparetx Oriol en ¡o ¡lindar de la porla.y
JosEPH Entra, Oriol. {Enira.y
Antón ¡Jo!... No 'n sé pas.
JüSEPH Donchs comensi
á probarme que no 'n sap
tractantme ab tota franquesa.
Bona... ¡Ohl ¿Y aquesta estesa?...
Antón Que Déu hi siga. {Salud ant al entrar. y
JosEPH {A Benet.J ¡Quin cap!
¡Vols jugar que has sigut lú!
Bf.net ¡Oh! Es que han vingut ab la Rita
é inquietavan la petita.
JosEPH Vaja... aixequéus. ¡Ah cap du!
(Z<? primer á «' ellas, que 5' alsan; lo segon, á Benei.y
Vaja... bonas minyonetas... {Li besan la ma}
endevant... si féu bondat' {Feniloslii pesias. y
quant torni_, demá passat,
vos duré unas estámpelas.
{Tolas las noyas tornan á seurer en las sevas cadiras, v
fan puntas, quietonas.)
Antón Bé home, be...
JosEPH Donc3s, si vol,
mentres la Scinteta enrahona,
podrém seurihi una estona.
Antón Doñeas seyém .
i^Portant cadiras al prosceni y assenlanisi 'Is dos; Oriol se
queda al fondo.)
JosEPH Séu Oriol. (Oriol 5' assenta.)
Benet (¡Ah! ¡El padrí de la petita!)
JosEPH ¡Vaya vaya! ¿Donchs vosté
jutje d' aquí? En bona fé
que vé quant se necesita,
y sempre, si es un amich...
Antón Hem estudiat la carrera,
com ja sap, junts á Cervera,
y ho hem de ser.
JosEPH Per 90 ho dich.
Per 90 y perqué com jo sé
que ara lo bo es cosa rara,
ja ho só, quant veig una cara
que 'm sembli d' home be.
Antón ¿Y si després d' haverm' vist
la cara, 's trova algún día
ab que no corresponia
á n' al raéu cor?
JosEPH Fóra trist,
cas que 'm causes tal dolor;
pero no 'm treuria encara
de que sem.pre ha estat la cara,
per mi, lo mirall del cor.
D' aquesta ningú me 'n treu:
— Bona cara, bon cor guarda.
Antón ¡Y veig que aquest senyor tarda! {Lo reJotjc)
JosEPH Y bé, home; mentrestant, séu.
^Diu que ell 1' ha enviat á buscar?
Antón Crech que ahí per la minyona;
que quant tingues una estona
vingués perqué hem de parlar.
JosEPH Veurá... Potsé '1 necesita...
y la senyora...
Antón Per 90.
JosEPH Benet... Veshi bon minyó.
Benet ¡OhJ ¡oh! ¡oh!
lO —
JOSEPH
Benet
JoSEPH
Bf.net
JoSEPH
Benet
JoShPH
Antón
JOSFPH
Antin
j S'-l H
A nTon
JosrPH
Antón
JoSEPH
Antón
JOSEPH
Antón
JoíEPH
¿Qué?
¿Y la petita?
Ja la bressará 1* Oriol.
Oriol, vina. (Oriol s alsay 5' adelanta. y
{A Oriol.) Séu y bressa.
¡Oh! ¡oh! ¡oh! {Detcnint á Oriol,}
^Qué?
No pot esse;
la tinch de bressar jo sol.
Ja veurás donchs, veshi tú. ( Oriol se 'n\va.y
¡Ells per no deixar \.\ noya!...
La guu^Jan que ni una joya.
¡Oh! No 'Is treu d' aquí ningú.
^.Vt^u ara aquest? Sempre així.
r ilment es una locura
lo que, per 'questa criatura,
pohret, arriba á sentí.
¿Y tots dos son íills de 'n Biosch?..,
Y bessons. D' e!l y la Tona.
-;Ah! _
D' aquella pobra dona
que vá á dú llenya del bosch,
Sino que aquest s' está aquí
cuidant sempre la petita;
y aquell viu ab mi á I' ermita
y es lo sagristá de allí,
y quant baixa ab mi y s' escau
á veure aquest, s' hi baralla...
Re; vol la noya, y, may calla
per tornarla á Santa Pau.
Ja es mólt.
¡Oh!
Mes, ja que estenn
sois y esperant la senyora,
deya al arriba aquí fora...
Ah si... Es vritat... continuém.
L' escolto.
Vá queda en Roure^
jove, sanse pare y mare,
y heréu y rich com es ara,
d' aquí no 's va voler moure.
Per desgracias de familia,
IL-ivors, van vení, arruinadas,
duas jermanas honradas,
que 's deyan Scinta y Cecilia.
Tenían mólta instrucció,
van busca una criatura,
van posar una cosiura
que 'Is va anar d' alió millo,
y mestres vé, mestras vá,
tantas gracias els va treurer^
que, 'n Roure, que las vá véurer,
ab la gran se va casa.
Antón ,;Ab la Cecilia?
JosEPH Aixó dich:
Li van dir que no era rica;
mes ell va dir: — Es bonica
y qui te un bon cor ja es rich.
Ja pot pensá: aixó vá sé
la sort de aquella familia.
Vá v^ní aquí la Cecilia,
vingué la Cinta també
y, ñns ricas, la costura
van seguir de íranch, com ara,
per las pobretiS que 'I pare
pe 'I menjá ab pena procura.
En aixó ell se va espatriar
per la ditxosa política;
en situació tan crítica
solas ellas van quedf.r,
y llavors fou quan, aquí,
després de una malaltia
que li vá dura algún dia,
la Cecilia 's vá mor i.
iJa pot pensá '1 sentiment
-de quant ell torna de Fransa
— 12 -
y veu perdrers' sa espera nsa
com fulla que se 'n dú '1 ventÜ
Vá arriba prop de la mort;
la Scinteta va curarlo,
y tant be en tot va portarlo,
que ell, casantshi, íeu sí sort^
Ara vé sois lo pensar
com es que, estimant la morta.
passava tot just la porta
quant ja ab 1' altra 's vá casar^
Pero aix6 molt sensill era
si 's psnsa que, incontinent,
vn s iVj pe '1 dir de la gent,
stiit viudo el!, y eila soltera^
i^L¿s la proba de que may
s.\ memoria 'Is abandona,.
es que porta una corona.
la creu d' aprop del desmaya
Qie ni un.i fío hi pot faltar,
s' han imposát com comanda^
y, si ella fá la garlanJa^ (SniyalantlaS^
la duhen }unts al fossar.
Antón ^"Pero y lo de la petita?
JoSEPH ¡Ahí AixG vá se á Santa Pau...
Y .. Si... En aqaest mes s' escau...
Fará un any per Sinti Rita.
Veliaqui donchs que, un matí,.
obro ]a iglesia mó!t d' hora
y, en 'sent dins, sentó que plorat
una nena prop de mí...
Prop del altar de la pica
hi tinch un escolanet
de fusta, aixi, mó!t ben fet;
íé una cara mó'.t bonica.
Porta á n' aquí una capseta
pe 'is quartets per caritát,
y ab lo dii així, apuntat,.
senvala ab una rialleta.
— i; —
Antón
JOSEPH
Antón
JoSEPH
Antón
JoSEPH
Antón
Jgseph
Antón
Com r Oriol me va sentí
cridant sorprés, correns baixa^
busquém, y, damunt la caixa
qne V escolanet dú així,
veyém que una panereta,
que aquesta nena guarda va,
r escolanet senyalava,
fentnos sempre la rialleta.
Allavors V Oriol aparta
de la petita '1 capet,
y s' h¡ trova '1 coUaret,
com ja li he dit, y la carta.
¡Vaja! Vam di, hem d' ampararla,
y, r Oriol, vehent que ¡pobreta!
plorava, ab una cabreta
se vá posar ell á criarla.
Com que en Benet vá á V ermita
cada punt, també ajudava;
en tornant aquí, centava
las gracias de la petita;
y en Roure qne ho sap y té
prou cor per qualsevol pena,
diu que ell ampara la nena,
y que 'I séu pare vol sé...
Bé home bé... Vaja... Es un cas
que cregui que sorpendría
á tothom qui '1 contaría.
Donchs li he contat pas per pas.
Pero veig qae la senyora
també tarda un xiquet massi. (6" alsa.^
Pero... {A ni. mira'l relotjc.)
No... Lo temps me passa.
Tornaré á vení un' altra hora,
Com tingui gust,
Díguilí
que he vingut...
¡Oh I Aixó desea nsi.
Donchs passiobé. {Eucaixaa.")
4 —
JosüPH No s' hi can si.
(A' a rom pan y a fiiis d la escala.)
^S' hi veurá prou!
Antón Veig que si. {Se 'ii va.)
ESCENA IV
MOSSEN JOSEPH, las novas. RENET. SCIXTA.
ScixTA Móit bona nit y bon' hora.
{Eiitraiii ab la lliinianera)
JosEPH ¡Oh! Si... Ara ja se n' anat.
ScixTA ¿Y donctis qiii era?
JosEPH E! senyor jütje,
y, com que no has vingut iiiay...
ScixTA ¡Pero si 1' Oriol m' ha dit
sois que aqui estavan parlant,
sens dir que 'm necesitessiñ!
JosEpH ¿Es dir que no t' ha innovát
que ell t' esperav.:?
SciNTA Ni mica.
JoSEPH Vaja... No 'n suitiréni inay,
Sol, ó ab aquest, no has vist h me
mes xarraire y abispat;
pero, ab gent de fora casa,
senconjeix d' un modo tal...
que fins se dona vergonya
de parlar ni de dá un pas.
¿Vols jugar que ara no torna
avergonyit de pensar
que tú eís aquí ab raí? {Scinpre ah bondat.)
ScTXTA ¡No 's pensi!
JosEPH Oriol, vina.
{^Aparcix Oriol d la porta ab lo paraiguas, com scmpre.)
JosEPH ¿Y be... y que fas?
¿A qui esperavas á dintre?
¿Qué 't cridessin per tornar?
¡Mirat!... Sembla un enfantasma.
Deixa '1 parajgis, babau.
{Y cll lo deixa al costal de la ianla a lio ni es.)
Densa que 'm vingut que '1 porta.
¡Y á n' aí[uí 'I tens de deixar!
,jNo hi ha un racó per posarlo?
( }^ el I vá á posarlo á un raco, qnedantslii drefaprop.)
Aixís home... Ara assentat. {Oriol eren.)
¡Vergonya! 1/ home, vergonya
se 'n déu donar de fer mal.
SciNTA (Tot deseguida que tinga
ocasió, li haig de parlar.)
JosEPH Oriol álsat. {Oriol s" aixeea,
SciNTA Benet, corre
tot de seguida á buscar
mes ofals per la cabreta.
Benet ¡Oh! ¿Y la petita? ¿Y bressar?
ScíNTA ¿Qiie no veus que jo mi quedo?
JosEPH Vés á casa '1 doctor Pau
y veyas si pot deixarte
lo séu roquet per demá.
SciNTA Espérat una estoneta
y US en aniréu plegats.
JosHPH Oriol espérat.
(Benet cubre ix lo h res sol ah una glassa.)
SciNTA ;Si home!
Si; ja la has tapada ja.
B'íNET ¡Ohl jEs que si 'els mosquits la pican!
(Benet deixa la nova ah racansa fins que cridant d Oriol
lo busca de la manera que buscan los curls de vista.)
Benet Oriol.
{Oriol se gira buscanl á Benet ab tant mala sorl que las
novas esclajeixen lo riure y'ls dos o-rans los guian.)
NoYAS ¡Ja ja ja ja!
SciNTA {Reprenentías.) ¡Noyas! ¡Bah!
JoShPH ¡Aixó de ser curts de vista!
ScíNTA ¡Ay! ¡Quina llástima 'm fan!
JOSF.PH Allí.
— i6 —
Se I NT A Allá.
JOSEPH. No... Allí.
SciNTA Ara.
(A/ últiw los Jos xicots se trovan v quedan mirantse nn rata
y rient.)
JosEPH ¡Vaya! ¿Qué féu encantáis?
(i4/ sentir aixó se 'n van sempre mirantse y rient fins que
desapareixen pe 7 fondo.)
SciNTA Ells si que de V un al altre...
JosEPH Bon parell s' han ajuntat.
SciNTA ^;Q.uarts? {Tocan las set)
JosEPH Tres quarts.
SciNTA Quatre.
JosEpn Las set.
SciNTA Docnhs ja us en podéu anar
(Las noyas dcixan los coixinets y arreglan las
c adir as.)
*Pero si algún altre dia
*torno á veure, al méu devant,
*que vos ri^u d' ell, ó feu burla
*de qualsevol desgraciat,
*vos quedaréu á costura,
*en creu, fins al sendema.
*Si lieu arreglat las cadiras
*aneusen y feu bondat.
Totas ¡Bona nit seyora mestra!
(^Y de una á una van fent la mistat d Mossen Joseplí r se
*n van pe 'I fondo ab las bossas de las mitxas v havent
deixat los coixins arrenglerats .)
JosEPH Vaya... Mólt be... Adeu siau.
¡Mira que tal! ¡Ni unas dainas!
{Las noyas desapareixen pe 7 fondo ^ saltanty cridant)
SciNTA ¡Ay! Si... En plegant, ja se sap.
JosEPH ^Y las duas petitetas? {Per las que quedan)
SciNTA Las han de vení á buscar.
ESCENA \'
MOSSEN JOSEPÍI, SCINTA, duas noyas.
JosEPH *Seyétn donchs, perqué, estar sois,
^ó está ab gent que no 'ens entenen,
*són duas cosas que venen
*quasi á sé iguals, si tú vols.
Esplicat.
SciNTA Que he reparát
tal fredó, en 1' Albert, que 'm glassa,
éll, tant atent, avuy passa
sens véurerm', pe '1 méu costat,
está distret de sa esposa,
quasi re 'ni diu, y volia
saber si vosté sabia
lo motiu que axis lo posa
JosEPH ^Y aixó t' havia amahinát?
SciNTA Mes de lo que pot pensarse.
JosEPH Donchs ningú té d' alterarse
y ho deixaré joarreglát.
Avuy mateix ho sabré,
r agafaré per sorpresa,
y acabo aquí la tristesa
ó jo ab tots dos renyiré.
SciNTA ¡La tristesa! ¡Oh! Eli podrá,
quan olvidi á la Cecilia,
ó en r amor á la familia,
potsé algún consol trova.
Pero jo... ¡Pobre de mí!
¡Cóm puch teñir esperansa!
JoSEpH U olvidarás; té 'n confiansa.
SciNTA ¡Y cóm poder resistí!
¿Si al fí passa '1 roch mes fort
la gota d' aigua constant,
i8 —
JOSFPH
SgivTA
JOSEPH
SgiNTA
JoSFPH
SCINTA
JoSEPH
SclNTA
JoSEPH
SciNTA
JoSEPH
SciNTA
JoSEPH
SglNTA
aquest pió etern y abundant
no ha de trossejá '1 meu cor?
No; perqué *l cel, á qiii toca
ferho tot be, ab ma potent,
nos ha fet, pe 'I sentiment,
lo cor mes dur que la roca.
¡Déu vulga que sia així!
¿Es que hi pensas mólt encar.i?
¡Si hi pensó mólt! Sempre, pare.
No 's mou m ly d' aquí y d' aquí.
Ab lo séu alé respiro,
ab lo séu pensament pensó,
d' ell es lo suspir que llenso,
y el veig en t jt quin jo miro.
*¡Que no es no la pisió seva
*fló en lo ram del cor Uigada!...
*¡Viu en la planta, arrelada
*al fóns de la anima meva!
No 'n parlem mes.
Té rahó.
¡Fins so en aixó desditxada!
¡Me fá mal dirh")... y m' agrada
ferme mal sens compassió!
¿Y, estant sois, y, entre nosaltres^
per qué est secrét no 'm pots di?
Jo 'm puch confessar de mí,
no 'm puch confessar deis altres.
Com en un Ilibre, en mon cor,
vosté, full perfull, llegeix;
al arriba al full aqueix
no '1 llegeixi per favor.
Donchs callo y tú m' ho dirás.
Y vosté *m dirá també
si r Albert té alguna queixa.
Pero...
La engunia no 'm deixa.
Avuy mateix li diré.
Y si ve r Oriol y el vcu,
- í9 -
ans d' anarsen, una estona,
que s' emporti la corona
y que la posi á la creu.
JosEPH ¡Oh! Y la morta aquest anh^l
premiará fentse ta estrella.
SciNTA Ja ho sap, vosté: tot per ella.
JoSEPH Queda sense cap recel:
se fará; mes, mentrestant,
estigas mes aixerida.
SciNTA ¡Pare... 'm té tant esfareida
la meva estrella, constant
en perseguirme, que temo
un nou pesar á cada hora.
ESCENA VI
Los mateixos, GENIS
*Mólt bona nit y bon* hora.
*¡Hola Genis! (Distrayemho.)
*¿Doncas que voléu 1' Agneta?
*Bé la vením á buscar.
(La noya vd cap á son pare y cll din:)
*Fassim lo favor de dar.
*per si acas, la cadireta.
*¡Y aixó!
(Scch) La hem de meneste.
*Home... no... ¿qué per ventura
*no torna demá á costura?
*¿NoP Donchs jo me la pendré.
( 1', secainciit. preii una de las ead tretas, se posa la noya á
bras, V 5' en vd, deixant sorpresos d Joseplí y Scinta.)
Scixta *¡Ha vist!
Sí. (Aídlf sorpres.)
¡Jo he quedát morta!
¡Y ab la furia que *s gira!
*Vé á n' aquí, pren la cadira...
Genis
Jost-PH
Scinta
Genis
Scinta
Genis
Scinta
Genis
Joseph
Scinta
Joseph
*¡Oh!
SviNTA *¡Y no hi ha mes! Se la emporta.
JosEPií *Es lo que jo deya ahí:
* — Aquesta gent ordinaria....
ESCENA VII
Los maieixos, LAYA.
Laya
*Mól bona nit.
JOSEPH
¡Hola Eularia!
SCINTA
*¡Hola Laya!
JoSEPH
^Vos per 'quí.^
Laya *jVo1 fé '1 favor de la xica?
{Sech.)
{Scinta queda glassada del tó ab que U demana, Josepk
tambe, j, despres de una pausa, diu:)
JoSEPH *<jY aixó? ^Qué esteu enfadada? (Pausa.)
Laya *¿La cadireta.'*
{Scinta li va donant tot maquinalment y no sabent que li
passa.)
JosEPH (¡M' agrada!)
*;Sembla que una bespa us pica!
*Lo cóixinet {Lo coixi de puntas.)
Ah. Aixó.
*¿Pero?... {Com demananthí compte.y
Ja ho sabrá un' altr' hora.
*M6lt bona nit y bon' hora.
{Se 'ii vd ab lo indícat.)
*Déi: te guii y 1' ángel bo.
Scinta *¡Deu nieu! ¡Quin' altra desditxa
*m' enviéu ara!
¿Saps potsé
*si la has ofesa?
No ho sé.
*;Oh! ¡Y s' n' ha endút íins la mitxa
*y el cóixinet de la gran!
*¡Las ha tretas totas duas!
*jVejam aixó com ho nuas!
Laya
JoSEPH
Laya
JoSEPH
JOSEPH
Scinta
JoSEPH
Scinta
JoSEPH
ESCENA VIII
Los Eiateixos, ESTEVE, GABRIEL, y aviát FELIP.
{Lo primer de mariner de guerra vestint de Man y ah ha-
rret de xarol, lo segóii tambe de mariner^ pero tof
blandí y ab boina. Los dos son sargentos.)
EsTEVE
SCINTA
Mólt boníi nit.
Ah!
(.4/ apareixer en lapo/ia.}
{Crit d' horror al venrerls" y can ossentada en una
cadira.)
JosEPH (firidant atisili.) ¡Oh! ¡Joan!
SciNTA (¡Tot ho comprench! (1 's desmaya.}
JosEPH ¡Desgraciada!
¡A n' aquí gent de marina!)
¡Felip!
Felip
JoSEPH
ESTEVE
JoSEPH
¿A mí?
Sí; tú... vina.
■¡Vés si r havém afectada!)
(Ap. á Ga,}
Porta a^'quella essencia que ella
té al damunt del tocado. {Lo mosso se 'n va.)
¿Sou?...
Lo cosí; si senyó.
contramestre del Estrella.
Si no que com fá tants dias
que no'ns hem vist... está clá...
;Y aquest jo ve que ab vos vá?
No^ no... ho es. (Ab indi/ereneia)
¡A! (Ap. respirant satis fet.)
(Al mosso que dn la empolla.) ¿Ja podías?
Felip Es que no ho trovava en Uoch,
JosEPH ¿No era allá á la calaixera?...
Felip ¡Oh! ¡Hi era! Hi era y no hi era.
(Joseplifd olorar la esiencia á Scinta, que '5 refd.')
JosEPH Enreíireuvos un poch.
Este VE
JOSEPH
Este VE
JoSHPH
Ff.líp Hi era; pero m' ho tapa\ j
la escapa rata.
JosEPii {Vcvait qíic 's retorna.) Molt bé.
Quan torni en sí, li diré
que era '1 séu cosí que entrava,
y allavoras la veuréu
refeta de la sorpresa.
S.;iNTA (¡Pare Joseph!)
JosEPH ¡Mes firmesa!
VejcUn. Veníu si podéu.
Felip Jo diré... puch...
Joseph Agiianteula
Fhlip Puch; pero, demá, haig d' anar
allá fora á xarcolar. {Se '« van. cnJnhenlsela.)
Joseph ¡Verje del Carme, ampareulal
ESCEiNA IX
GABRIEL, ESTEVE.
EsTEVE ¿Y bé... que tal... ja la has vista?
Gabriel Per poch se, 'ns mor del esglay. •
Este VE Si, ha estat una andanada
que mos V ha desarbolát.
Gabriel ¿Y aquell que hem trovat á I' horta
es quí fá poch s' hi ha casát?
EsT.^.VH A fé qu' ho ha dit prou vegadas.
Gabriel ¡No me 'n puch convencer may!
EsTEVE Ja has vist ara á n' ais de casa.
Quan vaig comensá á S2r gran,
jo á festa majó á la costa
anava, com saps, cad' any,
y ellas, allá, ab lo séu pare,
vivian, com també saps.
Vaig quedar, com de montanya,
ennamorat de la mar;
vaig comensá á capficarmhi,
y, tal vá sé 'I capficát,
que, veyentme aquí 'Is de casa,
" trist, de tant pensu'hi, y flach.
— Vés, van dir, feste marino
y Déu te guii y els sants.
Hi vaig anar; 1' onde y ellas
me van rebre ab voluntát,
y, trovanfme barco prompte,
me despedeixo y me 'n vaig.
En aixó vé y se t' em porta
la matrícula del mar;
allavors mor lo séu pare,
y, orfanas allí quedant,
á n' aquest poblé las crida
lo méu, que las vá amparar.
Veu r Albert, 1' altra, s' hi casa
y s' enviuda al cap d' un any.
Ho diu llavors á la Scinta,
ella olvida si ha jurát,
vá á la ermita, '1 recto 'Is casa,
y aquí ho tens tot de pé á pá.
Gabriel Ab tot y que ets cosí d' ella
encara may t* he contát
com de la mar á la vora
son amor me vá jurar.
Eram tres que la volíam,
á qual mes enamorat:
en Joan, lo noy d' en Ventura,
y jo, mes que ell y en Joan.
Una tarde, ella, riallera,
duya un pensament morat.
Cap deis tres gosava á dirli
que la volia estimar.
Ella á mí ab los ulls m' ho deya,
sense que m ho hngués dit may.
Sens irarlos, sens ofendrerls'
sc.ns dir res, los vá allunyar.
— ¿Quí deis tres, vá dir, voldriji
— 24 —
aquest pensament moral?
— ¡Jo, jo, jo! Tots tres á la una
qu3si li vam contestar.
— Devant d' hont parlava ella
hi havia tres bóts varats.
—Si botéu los bóts al aigua
jo á 'n aquí 'm vaig á assentar.
— Si anéu bogant á la boya,
pareuvos en 'sent allá.
— No ho havia dit encara
quant ja estavan tots bogant.
— En parant faré una senya
ab lo méu mocador blanch.
— Qui deis tres primé aqui arribi
tindrá '1 pensament morát.
— Diu, s' assenta, '1 deixa á térra,
y, son-rient, qneda esperant.
— Naltres tres cap á la boya
boga que mes bogarás.
— Tant bon punt vam arribarhi,
tots tres nos vam aturar.
— Tant bon punt vam aturarnos,
senya del mocador blanch.
— Gent que per la platxa anava
á n* ella la vá voltar.
— Hi ha regata, hi ha regata
per un pensament morát.
— Naltres en veyent la senya
cap enterra vám bogar.
Tant llisquents los bóts anavan,
que, ni s' havia esborrát
re de la ratUa que deixan
damunt las aiguas, quant ja,
sobre *ls pichs d' or de la arena,
veyém, com un punt morat,
lo pensament, esperantnos
sobre *1 séu mocador blanch.
jAh! ¡Quant ja vám distinjirlo,
-~ r.5 —
qui hagués vist lo nostre afany!
¡Ni aconseguirnos podi.in
las gallinetas del mar!
Del cor las alas al bátrer,
duyan del rems lo compás.
Si avansa qui bat depressa
guanya '1 mes ennamorat,
y els tres bóts iguals anavan,
com dient qu* ho estavam iguals.
De prompte reparo que ella
' me sonriu. ¡Ay! ¡Quin bogar!
Demano á n' al méu cor forsa,
deixo 'Is dos bóts endetrás,
sentó que rascan la quilla
los palets del arenal,
llenso 'Is dos rems, salto en térra,
culio '1 pensament morat,
li dich: — ¡T' estimo! ¡Te'l dono!
me contesta palpitant,
y jo beso pié de ditxa
lo pensament en mas mans,
mentre 'Is que ho veuhen m* alaban
com á primer per bogar,
y en Jan, y el Xich d' en Ventura,
encara en lo mar, bogaut,
avergonyits confessavan
que jo 'Is havia guanyát.
EsTEVE Sí; pero, si 'Is altres guanyan,
t' havia ben atrapat.
Gabriel ¡Massa bé sabia ella
que jo havia de guanyar!
( Y 's quedan un á cada cantó de escena, assentáts.)
- 2Í) —
ESCENA X
Los maicixos, FELIP, JOAN y mossos, qne guaitan p.-r la porta del fondo
observant ab mólta atenció ais dos marinos.
Felip ^Veyéu quina vestidura?
ToTS Si.
Felip ¿Y el barret? ^-Eh qu' estrany?
Ja os ho he dit: só.i de marina
que no n' haviam vist may.
EsTKVE ¿Qu' hi ha aquí? ¡Ay! ¡VosI ¡Mala onada!
jEntréu entréu! (A Gab.) Son los crachs.
Felip No, no que son de marina
y ens podrían enganyar.
EsTEVE ¡Ahí Si; un' altra de las gracias
que no t' havia esplícát.
Aquí 'es creu que 'Is de marina
portém desgraciii.
Gabriel (¡Qui sap!)
EsTEVE ¡Entréu plagas! ¿Voléu puros?
{Tots los mossos entran y cll los vd r'cpariint cigarros,
que guardan admiráis.)
Felip Guardéuvosels per fumar
diumenje á n' al ball de plassa.
Sino que aquets no han vist may
gent de marina, y, jo, 'Is deya
veniu y els podréu mirar.
Esteve Jusí com una bestia fera;
fesme enscnyar pe '1 voltant.
Felip ^Veyeu?... Ja podeu tocarlo...
Fora '1 vestir, son iguals.
{Los mossos los tocan y los observan com una cosa
curiosa.)
Esteve Si... iguals... sino que vosaltres
teniu mes aurellas.
Felip ¡Ca! (Y se las tocan.)
¡Ah! Aquets dos no 'm vólen créurer
^j'Vritat que es mólt gran lo mar?
Eeteve ¡Uh!
Joan Be, si; pero tú deyas
mes que l^ estany de 'can Grau.
Felip Mes; mes, mes, si... y torno á dirho.
EsTEVE Jaho podéu creure, es mólt gran.
Gabriel (No 'n tinch ganas y hem fan rinre.)
EsTEVK ¿Donchs y en Benet?
Felip Prou vindrá.
EsTEVE ;Ah! Ab aquest si que jo 't juro
que hi tenim de riurer llarcli.
Gabriel ¿Y qui es?
EsTEVE Un pobre benigne
que corre per 'qui dient salms
y oracions á Sant Antón i.
Felip No crech que puga tardar
perqué aqui veig la petita
y ell no la deixa un insta nt.
EsTEVE ¡x\h! Si. . Té... Aquesta es la noya
que t' he dit que han amparát.
ESCENA XI
Los mateixos. BENET, ORIOL.
Beniít ¡Arciseta! {Cridant desde /ora. y
Felip ¡Hola! Aquí 'I teñen.
{Bcnct haixa ah T ofalsy cnsenyanUo á la criatura, diti.)
Benet ¡Eh eh eh! Ja hi dut F ofals.
EsTEVE ¡Y donchs Benetl (Daiitli un rop.)
Benet -Ah ah ah!
Este VE ;Vaja!
Benet La petita.
(Desprrs de haver volunt dir altra cosa v no trova nt per
dir res mes qne aixó. Oriol, temeros, qnant ha vist
— 28 —
tanta geni, s' ha qncdat asseniát en una cadira del
fondo ^ quiet.)
EsTEVE ¿Y tú... que tal?
{Despres de mirarlo molt ralo din d Felip sonrient.)
Benpt ¡Lo sen) ó Esteve!
EsTEVE ¡Ara veyas!
^Vols dir que so jo?
ToTS ¡laja!
Esteve Vaja... cántansen alguna
y mira. (Z/ ensenya dos qnartos.)
Felip ¡Au, tonto, á cantar I
Benet Déumels; ios daré á la mare.
{Un deis tnossos I í pega, fentlo díssitnnlát.)
Benet ¡Ay!
Felip ¡Bo! {Rient.)
Esteve No., tocar no val.
( Y ell li pes[a un cop, fent també '/ dissimnláty fenil-
li mes mal.)
Benet ¡Ay!
Eelip ¡Vaja també; inquietosos!
Benet Deume 'Is dos quartos.
Esteve Canta.
Benet Au.
¿L' oració del Ángel?
Esteve ¡Ximple!
Felip ¡Ahont vas ab ángels, babau!
Benet ¿La de Sant Antoni?
Esteve ¡No, home!
No estém per ángels ni sants.
Felip Una de las que fan riurer.
Etteve D' aquellas quesaps cantar.
Benet «Aixís que 'I perer floreixi (Cantanf.)
jo...
(Y totplegat para de cantar mirant á la criatura ah
interés^
Esteve Vaja, home...
Felip Si.
Esteve Endavant.
— 29 —
Benet ¡Oh! es que la petita plora.
Felip ¡Ca home!
EsTEVE ¡Ca ha de plorar!
Felip Si, dorm. Es di... está dormida
y no está adormida.
(Miraniscla,) ¡Ah, ah!
No está ben adormideta;
pero té 'Is uUs aclucáts.
«Aixís que '1 perer floreixt
«jo t' en convido á breñar.
«Si floiia y no grana va
«jo 'i torno á desconvidar.
¡Mólt be! ¡Mólt be! {Rialla v picanicnts.)
¡Ben cantada!
¡Oh! ¡Y las pamplinas que hi fá!
Vaja...ara vingan un' altra.
¡Oh! 'Ls dos quartos.
Ja vindrán.
¡Oh, oh, oh! Eran promesos,
¿Sí?... Donchs ara son casats. {Dcsantsels)
¡Oh!
^Vols veure á la padrina?
No que 'm voléu enganyar.
No t' enganyo, no.
¡Apa tonto!
Mira.
(Aga/a d Benet per las aureUas y 'lalsa enlairc.)
¡Ay, ay, ay, ay, ay!
{Eli crida doloí'osawent,y, tots menos Gabriel^ riuJien.)
ToTS ¡Ja, ja, ja;
Benet
Felip
Benet
ToTS
Este VE
Felip
Este ve
Benet
Este VE
Benet
EsTEVE
Benet
ESTEVE
Benet
EsTEVE
Felii^
EsTEVE
Benet
ESCENA Xll
Los mateixos, ALBER T, que entra pe '1 fondo.
Albert Felip.
Felip ¿Qué mana?
Albert ¿Qué passa aquí?
Ffiip (¡L' amo!)
(Y al sniiir «Z' amo»iots se forrna]isan,v, Estcvc, dcixa
aiiar, espántate á Benct.)
Bf.nht {Pe 7 ihlor de V aurella) ¡ Ay!
Ersteve (¡Si diiis qni t' ho ha fet, te matol)
Benkt (¡Olí! 'Ls dos quartos.)
EsTKNi (Ja A'inarán.)
Albert Vaja... ¿Qué es? ¿Qué hi ha? ¿Que passa?
¿Cóm es que cridavas tant?
Bkxet ;Oh! M* han estirát 1' aurella.
{JFelip vá d parlar, v, Albert, que ha sostinout mía pansa
anantlos mirant ficso de un á un, ara 7 eoi/ir.)
Albert No; no vuU saber qui ha esíát.
Pero US vaig dir 1' altre dia
qué, si está aquí casa us plau,
no hi estará may quí 's burli
d' aquest ni cap desgraciát.
• L' home que aixís pot fer mofa
d' una desgracia tant gran,
es pervers, y es fins indigne
de víure entre homes honrats.
{Totlio/n mira d Esteve que está uiitj so focal.)
Jo so honrat, y, á casa meva,
qui no té cor no hi está.
Felip Es que...
Alvkrt Anéu y al Hit ben d' hora
que demá heu de xarcolar.
{Tots los luosos se 'n van apoch apocli. Benct al couieusar
la relacio s" liavia asscntát al costal de la criatura bres-
santla y aconduhintla ab la aniorós afany de senipre.}
Esteve (A n' aixó si que pot dirshi:
— Esteve ¿has sentit tirar?
Albert ;OhI Tú, Joanet, vina un rato.
JoA>i ¿Qué mana?
Albert Vina un instant.
{Joan se queda; los altres se 'n van y al ser ja al 11 indar ^
A ibert los din:)
Vosaltres barréu las portas
— 3í —
Eeltp
Benft
Albert
ESTKVE
Albert
y á di '1 roiari ab en Pau.
(¡Oh^ dirlo! Dirlo y no dirlo.
Lo dirém; pero saltat.) (s' en van.)
Albert Tu, Benet, pren la petita
y bresseula allí al devant.
L' Oriol pot vení á ajudarte
Oriol, vina.
Oriol. Au.
(Los dos s' endnhen lo hressol.)
No 'n fassis cas; ells ho feyan
y ni 's creyan fer cap mal.
Y es clá Is pobres... la ignorancia...
Per 90 es que 'Is ho he perdonát,
perqué ja veus tú que, V borne,
que, sabent bé lo que fá,
hagués fét lo que ara ells feyan
á n' aquest pobret...
¡Oh y tal!
Fóra teñí unas entrayas
que ni de tigre.
(Endavant)
Alvert ¿y bé? ¿Y ja heu vist á la Scinta?
EsTEVE Encara no.
Alvert Ja vindrá.
¿Y aquest minyó?
{Tocant j'oviahnent ¡a espailla d Gabriel que fins ara ha
estat absolntaiuent abstrety ab lo front apoyát sobre
una ¡]id,y deixdnt coinpendrer que 7 domina una
idea ficsa.)
Gabriel ¿Cóm?
EsTEVE Potsé ara
pensa en la lluna y el mar.
No 'n fassis cas; ell somia
fins qum lo veus caniinant.
Albert ¿Es fantas¡ó>? Ja m' agrada
també ho so una mica.
EsTF.vE ;Oy dá!
¿També?
Este VE
Albert
EsTEVE
- 32 —
Albert Sí.
EsTEVE Donchs ja se 't queda,
que no té 'I treús d' aquí may.
Aliert y tant de bo que la broma
fós, Esteve, veritat.
Aquí, entre quatre montanyas,
tenim aquest gran casal,
y sois aquí, ab la Scinteta.
vivim tranquils é ignoráts.
Aixís es_, que, si may passa
un bon amich, com será
aquets minyó, desde '1 dia
que tú mos 1' has presentát,
lo que 's la alegría nostra
ningú ho pot imaginar.
Aquí no es com á marina
y no hi ha comoditats;
pero hi ha hoscos y cassa,
perdiusy cunills en gran,
fonts aprop, si vos plau 1' aigua,
y si vi, vi de trent' anys.
No arriba aquí '1 terratremol
que conmou á las ciutats.
Cada festa balls á plassa,
Tarándolas sempre en gran,
Y si després d' una vida
regalada, que us ha dat
lo perfum de ginesteras
y violas, per respirar,
r aigua del riu cristallina
per beguda y per mirall,
las ombras de la verneda
per quant fá sol reposar,
y 'Is aucells d' entre '1 fullatge
per regalarte ab dóls cant,
vé la mort y un dia us crida,
perqué aixís á Deu li plau,
majestuós, si es la nit fosca,
si es nit serena, estrellat,
vius ja tant alt, que, cuant moris^
tens lo cel no mes que á un pas.
EsTEVK Por 90 á mí no 'm con vé estarhi.
perqué, com jo haig d' ana á baix,
tant com mes amunt m' enfili,
mes després tinch de baixar.
Albert ¡Ja, ja, ja, ja! Y té agudesas.
Gabriel ¡EU no ha cregut en res may!
Albert Vés tú ab ells dos y acompányals
hont hi ha un bocí preparat.
Després veuréu á la Scinta,
y, si estéu afadigats,
aquets son los vostres quartos.
EsTtvE Anemhi donchs.
Gabriel {^Aixecanlse de mala gana.) Passa avant.
EsTEVE Fins á després. {Se 'n vati gttiats, per Joan.}
Gabriel (Encaixant.) A la vista.
Albkrt Semblan dos minyons com cal.
ESCENA XIII
ALBERT, MOSSEN JOSEPH
JosEpH ¿Y donchs, Albert, qué portém?
Albkrt Així així... ^Y vosté?... ¿Qué porta?
JosEPH Porto que tanco la porta
y si 't vé be, parlarém. (Ho fa y scnhen.)
Per fé algunas diligencias
nos quedem avuy aquí,
y ja que 'm quedo á dormí
vuU deixar bonas ausencias.
Albkkt Voslé dirá.
JosEPH Donchs per parts:
La primera es la sorpresa
de véurer que la tristesa -
— 34 —
te aquestos llochs coin baluarts,
y que no la treu d' aquí,
per mes que fá, 1' alegría.
Alhmkt Mossen Joseph, jo voldría
que voste no fós així;
pero ja qu' ho es y vol
entelar 1' aigua serena,
movent lo llot y 1' arena,
per si entre aixó hi ha '1 consol,
li.diré que sempre així
lo méu cor plora y s' inquieta,
perqué estimo á la Scinteta
y ella no m' estima á mí.
JosEPH Esplicat.
Albert Quant van vení
aquí, las duas germanas,
eran duas flors ufanas,
iguals d' hermosas per mí.
Pero... no sé... la Scinteta...
me ficsava ab mes dulsura^
m' arrancava mes ternura,
me semblava mes discreta,
y... tant me vá enamorar,
que al fí li vaig dir un día,
que jo 1 séu amor volía...
jOSEPH ¿Y?...
Albert ¡Q^é no... 'm vá contestar!
¡No! Que al fí n' hauria mort
tota la esperansa meva,
si en r altra germana seva,
no r bagues vista '1 méu cor.
No 'm vaig voler esposar
com ab ella, la familia
vá parla ans, y la Cecilia
al fí 'I séu <<sí» *m vá donar...
En aixó, sap com y quant
vá morir, la pena meva
reume olvidar ab la seva,
la Scinteta aquí plorant,
y niort per mí aquell amor,
que 'm feu olvidar lo d'ella,
torna per ma negra estrella
á regná '1 séu en mon cor,
perqué en va sobre un joncar
una roca 'Is jonchs aplana,
si un dia 's treu, mes ufana
la joncada 's torna á alsar.
Li vaig dii^. — Va dir que no;
de genolls'vaig suplicarli;
¡Que nol... Tarit vaig demanarli,
que al fí admeté ma passió,
y, tal volta ab poch valor
per no ferme mes agravis,
me va dá un sí del séus llabis,
¡pero no un sí del séu cor!
Llavors vosté 'ns vá casar,
y, desde que de la ermita
vam sortir, ni es necessita
lo que ha passat esplicar.
May un somrís en sos llabis.
Sempre aprop méu freda y trista.
May r alegría á ma vista.
Sempre '1 méu cor pie d' agravis.
En tot pena y dcsengany,
en res amor ni ventura
en tot dolor y amargura,
en res dolsíssim afany.
¡Y aixís, quant vaig á plorar
sobre una tomba gelada,
ma esperansa desfullada
damunt la herba d' un fossar,
ploro ma ditxa perduda,
y un amor sens esperansa,
y una vida sens bonansa,
y un mar irat que may muda...
y ploro, cuant allí arriba
36 -^
JoSEPH
Albert
JoSEPH
Albert
JoSEPH
Albert
JoSEPH
Albert
JoSEPH
Albert
JoSEPH
lo mcu cor que 's desconhorta,
lo recort víu de la morta
y r amor mort de la viva!
¡Oh! Si... Ara veig tot 1' error.
Ella un «no» 't vá dá aquell dia:
lo téu amor no debía
forsá allavors lo séu cor.
Mes, veurás, hi ha, per fortuna,
dos amors en la existencia:
L' un pur, que, com una essencia,
ix del cor per un ó una.
L' altre arrancat, per qui 'I vol,
d' en mica en mica y ab pausa
per r admiraciü que causa
ab prendas que ell teñir sol, •
y ara, aquest amor segón,
que, si un dia téu pot ser,
val tant ó mes que '1 primer,
té 'I guarda encara aquí '1 món.
¡Oh! Ho crech, y ho tinch per consol,
perqué... pare, ja duptava
y potser íins suspitava...
¡Qué has dit ara!
Re.
Així 's vol.
Y creu ab tanta certesa
que es de la puresa imatje,
com que es aquest cortinatje
del color de la puresa.
¡Oh! Si, si... Mossen Joseph,
lo comprench y li aprecio.
¿Y hem creus?
Y en vosté confio,
^Y s' han tret los cores del cep?
¡S' han tret, y, un cop convengut,
ja veurá com T Albert gosa!
¡Calma del cor... pau ditxosa...
si aquí retornas, salut!
{Malicia.)
{Refnsant la idea.)
{Encaixant.)
{Inteni.)
- 37 -
. ESCENA XIV
Los mateixos. BENET que porta un fanalet enees
-Albert ^Benet, ahont vas?
Benet ¡Oh! Acompanyo,
á n' aquell senyó á cal Pan
y dia que 'm dará 'Is dos cuartos.
Albert ¿Y has deixat la nena allá?
Benet ¡Oh! La mestresa labressa.
JosEPH ¡Ah!
Albert Ja ho trobava jo estrany.
. JosEPH ¿Veus? Vetaquí lo que deyaiu
de sembla ó de no semblar.
Aquest cocí de la Scinta,
quant 1' he vist, no m' ha agradat.
Alb'-rt y be... ^véu? Aprensions sevas.
Per mí es un xicot com cal.
Josi-PH Pero, anant á un' altra cosa,
ja que d' aixó segú estás.
^Per qué he vist al senyor jutje
aquí quant hi arribát?
x\lbert ¡Ah! ¿Ha vingút?
JosEPH ¡Bah! Y un bon rato
que aquí t' ha estát esperant.
Albert Ha vingut per una cosa,
que encara no li he dit may,
y que 'm dona tanta pena,
ó mes, que 'I que li he contát.
fosEPH ¿Qué di US ara?
Albert {En secret.) Si... que 'm roban...
Tinch un lladre á ca&a.
fosEPH {Desprcs de asombro^ y resolt.) ¡Cá!
Albert Tan cert com que sÓ'ti aquí ara.
iosEPH ¿Mes tú ho has vist ja ben ciar?
Albert Havia dut deu mil Uiuras
- 38
á la calaixera gran
quan un dia, vaig, y hem trobo
que n' hi faltan mil de pas,
JoSEPH ¡Jesús María! {Pcrstonanise.)^
Ai.BÉRT Llavoras. ..
pensant que m' havía errát
quan ja veu que es impossible,
'sent per cantitat tan gran,
vaig callar, quan torno un dia
y en faltan mil mes.
JosF.PH ¡Ay, ayl
Albert Llavors, de la calaixera,
ho duch á r armari gran,
mentres pensó busca '1 medí
per podé al lladre trovar;
- deixo la clau ben segura
per saber cert que olvidat
jo no puch en Uoch deixarla,
y ahí, quan torno á contar,
veig que altre cop mil n' han presas^
lo cor umplintme á' esglay.
JosEPH ¡Ay! ¡Válgam la Verge santa!
Albert Ja sap lo méu natural,
que per res del món voldria
perdre ni á qui m' ha robat..
¡Mes pateixo jo sabentho
que no pateix ell que ho ii\-
No n' he dit res á la Scinta,
per no posa en ansietát,
y, volent portarho ab calma, ,
y sens fé á ningú cap mal,
feya vení al senyor jutje,
valentme de la amistat,
per véurer si convinavam
lo podé '1 lladre trovar,
sens que hi entres la justicia -
y portantho ben callát.
JosEPH Aixó es lo que jo pensava..
39
Albert
JOSEPH
Albert
JoSEPH
Albert
ÍOSEPH
Albert
jOSEPH
Alvrrt
JOSFPH
Alvert
JoSEPH
Albert
ioSEPH
Ahi ho vaig torna á mirar.
No encara:
¿Y en faltan mil mes?
pero está tot preparát
sens dupte pera robarlas;
ja '1 paquet es fét apart
y estich ben segur, que '1 dia
que jo me 'n torni á cassar
me las roba altra vegada.
Donchs no y deixemho acabát.
¿Pero y vosté sap un medi?
No pot ser mes natural.
Com creus tú bé, ell espera
que te 'n vagis á cassar
per ferho bé á la segura.
Corrent: donchs dius que te 'n vas;
en lloch d' anarten, t* apostas
tenintme á mí al téu costat,
vé á obrir 1' armari, V agafas,
lo treus de casa al instant,
y no sap ningú, per pérdrel,
de que vé ni '1 qu' ha passat.
Tant ben combinat ho trovo
que en planta ho vaig á posar.
;No ho sap pas ningú de casa?
Sois lo masover de baix.
¿Veus? ja es mal fét.
També ho pensó;
pero ja sap que es callát.
Gorrent donchs... comensém ara
deixantho tot al aguáit.
¡No dirne re á la Scinteta!
No.
'S podria trastornar.
Calla, y demá, quant se llevi,
li dius, un cop arreglát.
— ^« —
ESCENA XV
MOSSEN JOSEPH, ALBERT, FELIP, JOAN y MOSSOS
Feup
Albert
Felip
Albert
JoSEPH
Albert
JoSEPH
Felip
JoSEPH
Felip
Alb¡írt
Felip
JoSEPH
Albert
Felip
jOSEPH
Felip
Nostramo.
¿Qu' hi ha Felip- Neri?
Jo so aquí y no hi so.
Endavant.
Que entrin. (A Alberi per ells.y*
Entréu.
Y ells dirán.
Y prou greu que 'm sap lo serhi.
Y haurás de parlar mes ciar
si de res vols enterarlo.
¡A fé que si jo no h i parlo!
Vejam si vols acabar.
En Joan fa poch que m' ha dit,
cridantnos juntsy en secret,
que passa aquí casa un fet
que m' ha deixát aturdit.
(Lo secret del admetlló.
¿Veus com ho. he dit? Jo ja ho
(Y tan callát que jo '1 creya.)
Jo, prudent, ho so y no ho so.
So prudent... ¡Pero si 'm tocan
r honor!...
(¡Ay, ay quins treballs!)
Me poso com los cavalls
que, en perdent lo fré, 's desbocan.
Ab aixó, sabent que aquí
li han íaltát ara diners^
havém volgút sé els primers,
y junts li venim á di
que volém sé escurcullats,
{A Albcrt:>.^
ve va.)
— 41 —
qu' ens ha de mirar las caixas...
;AuI Comenséu per las faixas.
*<{¥, d r ordre cT etlytots los mossos se comensan d dcsjcr
las faixas, coni ell fá.)
Albert Surtiu d' aquí tots plegats.
Felip Nos en anirém després
de saber...
Albert Fins á ordre nova.
Felip Es que, un hom, roba y no roba,
mentre 'I lladre no 's sap qui es.
JosEPH (¡Pobre home!)
Ai.BKRT Us dich que ealléu
y cuidado á torna aquí. {Ells se ' n van.)
JosEPH (Aixó no pot queda així.) (.4 A/bert.)
-Albkrt (¿Donchs com ho arregla?)
JosEPH (A n ells que tornan.) Veuréu.
Lo cert de lo que ha passát
es que realment lo diñé
ha faltat.
Felip ¡Ahí {DihentsJw ab los altres.)
JosEPH Pero be ..
Ha faltat y no ha faltat.
Feltp ^Véu? Com lo que 'm passa á mí.
iosEPH Ha faltat; pero va esser
un olvit, anant depressa,
d' un pago que \s vá fe ahí.
JoA^ (¡Uf! No ho creguis.)
Felip (Jo 't diré;
's pot creure y no 's pot creurer.)
Vagis esplicant... á véurer.
Joseph Res que vá dá aqaest diñé
sens habersen recordát,
quant torna veu que li falta,
y, sense pensar, s' ecsalta
creyent que algu li ha robát.
Felip (No ho crech.) {Ap. al altre)
Joan (Ni jo.)
Felip {Fosantselafaixa.J Si es així... {Tofs Jio fait.)
— 42 —
JosiiPH Ara jo n' h¡ fét memoria
y á n' aquí teniu la historia
de tot lo robod' ahí. {Pausa.)'
Felip (Farém lo que hem convingut.) Ap. ais mossos, .
Re... donchs, nostramo, perdoni.
Albert y recordéu que '1 que enrahoni
res del que 'm dit...
Felii' ¡Oh!
JosEPH Y quietút.
Felip Mólt be diu.
JoSEPH Donchs á dormí
y créurer sempre.
Albert ¡Y á véurerl
F^ELiP (Hem de créure y no hem de créurer.
Veniu abaix toís ab mí.)
{Se 'n van íots los ?nossos.y^
JosEPH ^Veus, home? Lina mentideta,
sense fer mal á ningü,
y está arreglát.
Albkrt Ben segú.
Vaig á di aixó á la Scinteta. {Se 'n vaS)
josEPH Sí, sí... avuy s' ha de arreglar.
i Un Uadre aquí! ¡Ave Mana!
Si nó pogués, fins un dia
los podria assesinar. (Se 'ii vd,y
ESCENA XVI
GABRIEL, ESTEVE y BENET, ab lo fanal, guianllos.
Gabriel (¡Encara no!) (Buscant per tol, inipacieiil.y
EsTEVE Ja hem d^t fondo.
Ja te 'n pots endú '1 fanal.
Benet ¡Oh! M' heu de dona 'Is dosquartos.
Gabriel ¡Y donalshi!
Esteve ¡No 'Is vull dar!
Gabkikl Si no fós que sois duch plata
— 43 -
ja Ms hí hauria jo donát.
¡Quin gust tens en que pateíxi!
^EsTsvF, Es que no 'Is hi vull donar
no mes perqué me 'Is demana.
sBexet ;Donchs perqué m' ho deyan!
EsTEVR ¡Au!
( Va d pegarli y Benet fuig correnfsj)
'Gabriel ¡Vaja, home! {Detenintlo.)
.EsTEVR Si no 'm deturas
ja havia menjat prou pá.
«'Gabriel ¡Quin mal cor tens!
¡Y fuig home!
¡No estich ja prou amohinat
ab lo que m' ha passat ara,
que encare en vé á entrabancar
ab los ditxosos dos quartosJ
'Gabriel ¡Vetaquí T haver jugat!
lEsTEVE ¡Y quí se 'n está! M* arribo
á n' al café, pujo á dalt,
Veig uns quants heréus que jugan...
■^Gabriel Y per tot quant has portat.
EsTEVE Y quedo empenyát encara
per cu.iranta unsas de pas.
•'Gabri'-l ¡Oh! ¡Q.uina vida es la teva!
£sTEVE ¡Oh! Com m' haig de revenjar.
jSapigués ahont es la Scinta!...
Gabriel ¡Y jo, aquí, que mentrestant
no la puch veure, y sufreixo
lo que sois jo y el cel sap!
Eeteve Ja la veurás... no m' amohini.
Deixamhi primer parlar.
•Gabriel ¡Crech que ara vé!
EsTEVE Donchs á dintre.
Gabriel Mes si jo...
EsTEVE ¡A dintre, pesát!
Grabiel ¡Déu méu! ¡Y quina impaciencia! {Se 'n vá.)
EsTEVE ¡Ditxosos ennamoráts!
— 44 —
escp:íNa xvir
KSTEVE, SCINTA.
Ser
ESTEY
SciNTA
ESTEVE
SclNTA
RSTEVE
SgiNTA
ESTRVK
SciNTA
Este VE
S<;iNTA
KSTKVE
S<;INTA
Este VE
SclNTA
HSTEVE
SclNTA
EsTEVE
¡Déu méu! ¡L^ Albert fora casa
tota la nit y quedant
jo aquí casa ab ells dos sola!
¡Ver je; deis desamparátsl
¡Si vegés r Esteve!... Guieume...
;L)éu méu! ¡Volgueume salvar!
S^inteta. {Adctaiitantsc cinicanicnt.^
¡Ah! ^Tú?
¿Qué volias?
¡Qué has fét! ¡Qué has fét desgraciat!
¡Portarlo á n' ell aquí casa!
¡Tens cor de hiena!
¡Endevant!
¡Portarlo aquí, quan sabias!...
¿Vols que ara '1 fassi marxar
sense ni veurert' siquiera?
¡Si! {Crit de r ánima. y
Donchs dóm lo que ja saps
que 't demano fá tres cartas,
y se 'n vá de aquí al instan t.
¡Impossible! No. {Horror, y
¡Impossible!
Ja t' ho vaig dir: S' ha acabat.
¡Y per co he vingut d' América!
¡Y per 90 he crusat la mar!
¡Per sentirme á di: — ¡Impossible!
¿Es dir que jachas olvidat
que ab aixó? {Ti cu un collar ci de -perlas. y'
¡Oh!
¡Ah! ¡Aquestas perlas!!
¡Oh!
Son lo méu talismán.
- 45 -
SciNTA
ESTEVE
SgiNTA
EsTEVE
ScINTA
EsTEVE
SciNTA
Este VE
SciNTA
EsTEVE
SciNTA
EsTEVE
SciNTA
EsTEVE
SciNTA
¿Y hem promets que de seguida
ell d' aquí té de marxar?
Aixó t' ho he dit ja allavoras
y jo no 'm desdeixo may.
Entes doñeas... demá... vina.
Ho necessito al instaut.
¡Déuméul
{Aooviada.y
Bé... ¿Quin' hora es ara?
(Dos quarts. Ells diu que á n' al cau
á las déu en punt hi tornan.)
A las déu seré aquí baix.
¡Bé!
A sota de la ílnestra.
Jo ho tiraré embolicát.
Jo remouré la morera
que arriba aqui, per senyal.
¡Treu ara á n' ell!
Desseguida,
(que prou me deurá costar.)
ab aixó...
No faré falta.
A las déu en punt... á baix.
¡Oh! ¡Quanta fé s necesita
per créurer en ta bondat!
¡Pares honráis de familia
que van á crusar lo mar;
quan, pe 'Is filis de sasentranyas,
buscan la ditxa ab afany,
trovan en ell una tomba .
oberta pe 'I temporal!...
¡Quan sers com aquest lo crusan
está llís com un cristal!
(Se 'n vá eniportantsent lo Ilitni.y
{Se 'n va/^
~ 46 -
ESCENA XVIII
MOSSEN JOSEPII, ALBERI'.
Albert ¡Mossen Joseph! {Aparcixent ah llitni.)
JosEPH {Pe 7 cantó oposat.) ¡Hola! ^Ets tú?
Apaga '1 ilum perqué encara
no 't vegéspe '1 pany. ¡Ah! Ara.
i^Perquc, apa^ant los lliiins, han quedat á las foscas fins
íjjícs'ejí van.)
¿Y no f han vist pas?
Albert Ningú.
Joseph ¿Y vol dir que 's creu tothoni
que etí á dormí al mas?
Alkhrt Be ho pensó.
¿Y ella?
JosEPH Ja al Hit. {Mirant pe 1 pany.)
Albert Donchs comenso.
JosEPH Vejam aixó com heu nom.
{^Despr/s de aixó, palpant la paret^ trovan cada lin la seva
porta y desapareixen.)
¿Ja tens la llanterna sorda?
Alpkrt Tot es á n' al quarto méu.
JosEPH Ara que 'ns ajudi Déu.
que del bo sempre 's recorda. {Se 'n vait)
ESCENA XIX
FELIP, JOAN, mosos,
i^Aparcix á la porta de la escala lo primer ah manta y un
fanal aniagat; primer observa ben be á las foscas si
hi ha aloií; després ho mira ab lo fanal, sens món-
rers niay del sen llochy y qnan se n ha ben cercioráfy
- 47
s' aboco al ull de la escala y fá un xiulcl impercepti-
ble que fd apare ixcr á Joan preparát com ell, sis ó
set mossos ab mantas y fanals amagáis com ells dos^
y, sens entrar per res á la sala^ ja van pujan f
escala amunt pe 7 iram que figura que vd al pis de
sobre y 5' assenfan pe 'Is gra/wns.)
Joan Sempre '1 fanal aniagát.
Felip ¡Ah! Sí. Que no 'ns descubrissen;
ara entra, y, per si 'ns sentissen,
feni véurer que ja hem barrat.
( y entrant elly Joan fan tots los sorolls en la porta de la
escala igual que si la tanqiiessen y harressen; mes y
despres d' haverlos fet, la tornan á deixar oberta com
abans.)
Felip ¿Veus 1' armari? (Tot baixy misterios.)
Si.
Es aquell.
Ab aixó, '1 que vé á robar,
per forsa aquí té de entrar.
¿Mes per hont?
Nos hodirá ell.
Per 90 ara haveni de fer veurer,
que aném com sempre á dormí
cap á baix, passant per 'qui,
y, mentre ell ho pugui créurer
anem á voltar tots dos,
torném á surtí á la escala,
y, tant bon punt eniri...
¡Ala!
¿Qué? {Se *n van; las deif.,.y
Sentó un remor confós.
Joan
Felip
Joan
Felip
Joan
Felip
Joan
^ 48
ESCENA XX
SCIN TA, ALliERT. MOSSEN' JOSKPH. KELIP, JOAN, y los mossos
per r ordrc marcat, y quant ho indiquin los versos.
SciNTA Las déu... ¡Com me bat lo cor!... {Entrant.)
Jo he sentit que ells dos barrav^an
y que després se n* anavan...
(La morera es sacJisejaday caithen fullas secas d la escena S)
La senya ja... ¡Ay!... Si... ¡Valor!
: ( Vá á mirar al qtiarto de Mossen Joseph y un altre.)
Tothom dorm... ¡Q.nant tá que jo
no tinch ditxa tan ansiada!
•(Saclisejan mes violentament la morera v caiihen mes
fullas.)
¡Ah! Aixi es com n' has esfullada,
fulla á fulla, ma il-lusió.
Mes ja es la senya segóna...
Si... Acabem.
(S^' treu niia clau y vá ab precaució cap al armar i; a I ma-
teixfemps suri Albert pe 7 sen qtiarto y tambe ab pre-
caució, vá cap á 11 ella^y, Mossen Joseph j sortint del
séu, fá lo mateix^ fins que, quan ella ha passdt del
tros que ocupa la porta de la escala^ apareixen, pn-
jant de baix, Felip y Joan; Felip crida ab precaució
á tofs los que están assentats per la escala, que, com
per amagarsel millor, ensenyan un moment tots los
fanal s encesos, tornantlos á amagar, y baixan ab pre.
caució detrás deis dos, que 'Is guian tamb/ cap al ar
mar i.)
Albert ¡Infame!
SciNTA ¡Ah!
iCrit d' hon'or y forseja violentament perqué, havent co~
negut la ven d' Albert, no vol que la conegui.
- 49 —
Albert ;Vil!
^CÍNTA ¡No!
{En aquest moment arriba al arniari Mosscn Josephy A /-
heri aplica la llanterna sorda á Scinta, r, regoncixent-
la, fan un crit d horror r can la llanterna, foruanf
d quedar fosca la escena.)
Los DOS ¡Oh!
Albert (¡La Scintal)
(Felip que ven la escena fosca; crida en ais si'its.)
Felíp ¡Vá!
( ]' fots treuhen los fanals volént coneixer á Scmta] mes,
Albert. aixis que Jio ven, rápit, desfd la cortina del
pom y tapa áScinta, aniparantla, v quedant ella cu -
berta enteranient.)
Albert ¡Oh!
Felíp ¡Allí! (índicant, ais srus la cortina.)
Albert ¿Y qué vols? (Creuat de b rasos.)
Felip ¡Jo!
{Retroccdint espaniát ell y los se'us.)
Albert ¿Q.ui us dona
permis per entrar així,
ab los fanals?
Felip ¡Jo!
Albert ¡Apaguen los!
( Tots van d apagarlos, obrintlos, mes, de repent, se repcn-
sa helipy y avantsant ab los scus cap d la cortina,
diu\)
Felip ¡Es qué! nosaltres...
{Albert los co)it'\y, ab la mirada v seguintlos, los va em-
penyent cada vegada mes cap á la porta. Mentres-
lani, Mossen Joseplí, com tement que algú d' elh 5'
atrevis á aixecar la cortina, la guarda agafantla per
un pany,y, Albert diu:)
Albert ¡Trayeulos!
Felip ¡Pero!...
Albkrt ¡Tots fora d' aquí!
{Se '« van, retroccdint pausadament v obligáis per la mi-
rada d' Albert, que, quant ja Is ven al II indar de Ij
— 50 —
portüj los dcixay vá d assoitarsc ahatiit en una cadi-
ra de primer terme,)
Joan (¿y donchs?) (Ja al desapareixer.)
Vn.w (¡Psil! Ja la he sorpresa.)
( Y desapareixen, haixant tots apoch apoch la escala ^ en Ur
momenten que, la morera , sachssejada mes fortamcnt
que maj', limpie la escena de fullas, lo qual espauta d
Alberi y d Mossen Joseph, que^ aixis que ha cregnt
que 'Is mossps eran f ora ha comensái d aixecar los
panys de la cortina y los torna d deixar anar sor-
pres.)
Albert ¡Qué es!
Joseph ¿Q.ué?
Albert {VeyentV arbre.) Re. . 'I vent de marina.
{Joseph, tranqnilisdt per la r esposta de Albert, aixeca la-
cortina que cubreix á Scinta, v, responent d sa idea y
diu:)
Joseph ¡Oh! La salva la cortina
del color de la puresa. (PerVa cortina.)
{Jm va aixecant per grai{s,y, al apareixer, darrera, Scin-
ta desmayada, cau lo telo.)
FI DEL PRIMER ACTE.
ACTE SEGON
La inateixa docoració
ESCENA PRIMERA
ESTEVE. MOSSEN JOSEPfí. ORIOL, BENET y avial GABRIEL, Los
dos primers assentats á la esquerra; Oriol bressant la criatura, y, Be-
net, mirantla extasiát.
JosEPH Pero, trencant conversa y, anant á un altra cosa...
^Que tal? ^Li proba "1 poblé? ,;S' hi diverteix bas-
(tant>
EsTEVE ¡Y doñeas! Ja ho veu sempre; jo fresch com una
(rosa.
JosEPH Aquesta nit passada... (Sí. Anemlo voltejant.)
EsTEVE Hem retirat á altr' hora; com que allá al café 's
JosEPH Sois per entretenirse.
EsTEVE {OhscrvanÜofusament.) Si... al solo y al jaquet.
JosEPH (No sab res del que passa.)
EsTEVE (No hi ha qui millor puga
dirme lo d' ahí vespre.)
JosEPH (¡Oh! EU guarda algún seciet.)
EsTEVE Sino que, no fa gaire, ni' han dat una sorpresa;
á Nléurer la Scintsta dos ó tres cops hi entrat,
y sampre que descansa contesta la Teresa.
— 52 -
JoSEPH Crech que no está prou bona.
EsTEVE (¡Q.ue déu haver passatl)
Gabriel Que Déu hi siga. {Enlrej^ sen trisl.)
Este VE ¡Hola!
JosEPH ¡Servirlo.
Benet {Barallantsc ab Oriol per hressar . ) ; O h !
JosEPH {Renyantlos) ¡Poca bullil
¿Qué tal? ¿Li agrada '1 poblé? (A Gabriel)
Gabriki.. No 'm cansa sois per xo.
JosKPH. ¡Oh! ¡Encara!... Si '1 vegessen quant h¡ ha to-
ta la fulla.
EsTEVE ¡Pero ell ja hi veu rosada y el sol y... {Biir-
lantsen.)
JosEPH ¡Ah! ¡Be!... Aixó es bo.
¿Es dir que es un xich poeta? També ho só jo, y m*
(agrada.
EsTEVE Vegin donchs si s' avenen y poden fer ventalls.
Grabiel No 'I cregui; no so poeta: mes quant, trencant
(1' albada.
la serra el sol tramonta, deixant los séus cristalls,
y veig com la rosada vá brillejant per 1' erba,
y sentó, dins 1' arbreda, com cantan los aucells.
rosada, aucells y arbreda, y, quant lo sol conserva,
sentó que 'm diuhen Uévat, y hem llevo y vaig ab
(ells..
JosEPH ¡Oh! (Vaja... es un cor noble.)
EsTEVE ■ Y bé... '1 que son las cosas
Jo ho veig tot al contrari y hem surt tot diferent.
Lo sol que, quan s' aixeca, veu ell tot d' or y rosa^...
jo '1 veig que tot m' enlíuerna y '1 trovo massa ar-
(dent.
Las xarxas de rosada, que ell veu fétas de perlas,
jo veig que es V erba húmida que fa malbé 'I calsat;.
y á mí, cantant, me diuhen sempre verdums y merhis:
— Titi titi.' — Jeu tonto, y estigas acotxát.
JosEPH Donchs jo, vivint ahon saben, darrera de la ermita
tinch una galería que surt á un terradet; ^
cubert, per una parra, no hi entra 'I sol de día.
— =7^ —
y, sóti de una parrn, lii ha ínula y un banquet.
Allí, jo, cada día, aixís que '1 sol s' inquieta,
m' hi prench lo chocolate, sobre *l banquet sentat.
Lo méu platel de figas, la meva torradeta,
V el méu got d' aigua fresca, regalimant glassát.
Y quant, tot bcbent 1* aigua, pe '1 fondo del got miro-
á dintre del séu cercol, paisatge tant estens
de prompte lo got deixo, mirant al cel, suspiro,
y dich que es, Catalunya, bell paradís inmens.
Lo sol, brillant, no deixa de ferne sa carrera,
y, el món, marxant que ensenya sas robas á n' al so],.
li ensenya una mostreta d' endiana forastera,
qu3 ab sas floretis blancas li fá un camp de fayol.
Mes, com dihentli: — Trij, — per ensenyar mes mos-
(tras^
d' aixó no s' acontenta, y estén, aprop d* allí;
O bé "1 bellut de V erba, ó bé las sedas nostras
de vert satí, ab rosellas del tó mes carmesí.
En tant, obrintse portas de casas y masías,
lo séu jornal comensa 1' atrafegát pagés,
aquí uns quants que xarcolan, que es feyna de
(pochs días,,
allá dos bous que llauran, com si no fessin res.
*Segons la temporada, ó bremiri ó sois ségan,
*segons la temporada, los formiguers cremant.
*Lo cert es que miy paran, treballan, no sossegan..
*y lo soroU, y el móurers, no para un sol instant.
Aquí se sent un tiro d' un cassador que cassa,
allí entre rocas peta la fona d' un pastor.
Allá se sent la esquella d' aquell remat que passa^
V el (rutxque) que li crida lo rabada, ab amor,
Llavors s' ou la campana y, s' obran mes casetas,
per tot caputxas blancas ne van apareixent;
es que ja á mifsa tocan, y á missa las niñetas
y los minyons del poblé, se 'n van tots diligents.
Aixis en Catalunya tenim las matinadas;
així '1 dematí s' alsa, pe '1 Uarch^del Llobregat,.
— S4 —
y jo sota la parra, sucada tras sucada,
me 'I miro cada día, com un reyet, sentat. {Se'nvJ),
ESCENA II
Los mateixos, menos MOSSEN JOSKPII
Gabriel S¡ ara aqiiets no 'ns fessen nosa... (Pe Is novs.)
EsTEVF ¡Y no ho deyas!
<jArbiel Com jo creya...
EsTEVE ¡Vetaqui perqué jo veya!...
Noys... {Los dos 5' aban y van cap á n ell)
Benet ¡Oh!
Este VE Psit... á fe una cosa.
Esteve '5 tren la bossa, v, fraveiitne una moneda din)
Tú vols bressar la Arciseta
y aquest també vol bressá...
¿Vols cara ó creu?
Benet Creu.
Esteve {Tirant la moneda) Donchs vá.
Benet ¡Creu! ¡Oh I Hi guanyat.
EsTKVE Tú r has treta.
{Oriol se '« ha tomata bressar.)
Benet ¡Ohl ¿Veu? ¡oh!...
Esteve T' ho arreglaré
ben be, al menos per un hora.
Tú, perqué has perdut, á fora;
y tu que has guanyat... també.
( TrayenÜos per las or ellas ^ á lo qnal se resisteixen.)
Benet ¡Oh!
Esteve ¡Fora!
Benet ¡Oh! Es que...
Esteve ¡Fora dich!
(Oriol se pot escapar v fnig correns pe 'I fondo.)
Benet Jo vuU bressar la petita.
Esteve Ja dorm bé y no ho necesita.
Benet ¡Oh!
EsTHvi-: Allá .. y... si tornas... repich.
{Clatcllatlas y dantli una empenta lo tren.y
EsTKVM iMentrcí 'Is treguém tot es hu.
Gabriki. y... ¿Q.1 é fem?
EsTEVE ¡Qué fem!
Gabriel ¿Qué fem?
Dos días ha que aquí 'ns estem
y jo no he vist á ningú.
{Benet entra de púntelas, vá al hressol de la noy a: sens
que ells dos se 'n adonin, v 5' amaga dar r era de la
cap salera.^
Vols aixó y no es prou encara,
sino que de lo promés
no compleixes ni fas res,
quant no veig...
EsTEVE La veurás ara.
Gairiel ¡Oh! Es que tú no pots pensar
la impaciencia ab que jo espero,
per calma *1 méu desespero,
lo poderli aquí parlar.
Vull véurer si té valor
per no caure aqui esglayada
quant jo li diga: — ¡Malvada!
¿Qué has fet?... ¿Qué has fet del méu coi?
EsTEVE Ja veig ahont vas á parar:
Tú 't trovas que sents lo vent
y no saps de quin torrent.
Jo t' ho faré averiguar.
Gabriel ¿Mes quinas armas tens tú
perqué aixís en tot cedeixi?
EsTEVE Ab una perla que 'n deixí {Mostrant lo colla rcl.}
Jo en logro mes que ningú.
Gabriel ¡Un collaret!
EsTEVE Y si 's vol
un' arma mólt mes S3gura
la nena...
/Bcnctallarga 'Icollabgran ínteres y Esleve segueixdihent:),
^ 5f' —
Aquesta criatura
que veus dormint al bressol.
Benet ¡Oh! ¡Oh!
EsTEVE ¿Qué?
iGirantse tots dos; mes com, Bcnei, espantantsc, se ha tor-
nat d amagar, al girarse ells no veiihen d ningií.)
Gabrikl No.
EsTKVi: ¡Bo! Jo 'm creya
que ara en Benet mos sentía.
Gabrif.i. Jo també.
EsTFYE Y no hi es.
Gabrikl Seria
potser que 'I eco 'ns ho feya.
;Qué decidim?
EsTEVE Lo que he dit.
Tú, á baix al pati amagát,
no 't mous, fins á sé cridát
per lo que aquí haurás sentit.
Jo desde allí 'Is espiaré
tot lo que en la sala 's digui...
Gabriel ¿Y quant tot espiát estigui?...
EsTEVE Surtim y á fé *1 que 'm de fe.
{Se ';? van Gabriel pe 1 Joro y Esteve al sen quarlo.)
ESCENA III
BENET, ORIOL.
Benet ¡O! ¡oh! ¡oh! No... la ^qúí^í {Escena inblt haixa.)
no me la pendran d' aquí. .
Oriol ¡Oh! Jo sóch lo séu padrí.
{Ai.xerit de repent perqué 'sveii sol ah Benet.)
Benet ¡Oh! Y jo la dida.
Oriol ^Oy tita?
Benet ¡Je, je, je!... Ara 's despertava.
Oriol Ji, ji, jj... Ara '\s va á adúcar. {Misteri.)
Benet ¡Oh! Nos la vólen robar.
- 57 -
Oriol ¿Y per qué?
Benf.t ¡Oh! Perqué 'n parlava.
Oriol (Faré véurer qne ho sabia
y aixís jo la lindré allá.)
Si... jo já ho sabia ja.
Benet Donchs portemla á la Marina;
pero la vull bressar jo.
Oriol Vina á bressarla á 1' ermita.
Benkt Au donchs... jo duch la petita.
Oriol ¡Oh! No... Ara encara no.
*¿Veus? Mossen Joseph se 'n vá.
*perque ara li ha dit en Lari
*^que está malalt lo vicari
*que está al poblé, '1 vetlhra
*avuy, V, dema '1 matí
*se 'n vá ab lo matxo á la ermita.
*Com que á mi no 'm necesita
*y ja tinch lo ruch aquí,
*y la iglesia ha de sé oberta
*demá á trench d' alba, m' ha dit
*que jo hi vagi, negra nit,
*per si la Sió no 's desperta,
*y, com que es tant apropet...
*¡Qué emfá anarhl!
Benet |Oh! Millo.
Oriol Pero ara no 's pot.
Benet ¿No?
Oriol No.
La Bel me planxa '1 roquet,
r adroguer pesa 'Is blandón?,
y la apotecariesa,
que 'ns té aquella alba promesa^
ara hi cus 'Is 'xallarons,
y com tot té d' está apunt,
perqué jo ab lo ruch ho duga,
íins que en Pau portarmho puga
no puch anar cap amunt.
Benet Donchs guardaré la petita.
- s«
Oriol
Bhnet
Oriol
Bfnht
Oriol
í
Benet
Oriol
Benet
Oriol
Benet
Oriol
Benet
Oriol
Guárdala sempre, y, quiint jo
*ja tinga apunt tot alió
*y pogLiém ana á la ermita,
*vindré ab lo ruch cap aqui.
*Axís que sentís la esquella,
*fent véurer que treus á n' ella,
*per portarla allá á dormí,
*me la baixas, la Uiguém,
*á la sarria ab lo bressol,
*y, si '1 senyó Albert la vol,
*que pugi allá.
¡Oh!
Quedém
en que tu no 't mous d' aquí
perqué no mos la prenguesen.
¡Oh oh! .
Y perqué no 't treguessen
guárdala sempre d* allí.
{La primera porta, a reía. y
Oriol. (Oriol 5' atura.)
¿D' aquí?
{Ficantse al quarto y trayent lo cap.)
Y aviát.
¡Oh! Bé... ¿Pero y si sumica?
Surts y bréssala una mica.
¡Oh!
(Se 'n vd y Benet s' amaga,)
¡Psit! A dins y amagát.
ESCKNA IV
SCINTA, BENET, amagát.
(Sctnta entra trista; s assenta al costal de la taula de t*
altra cantó del bressol, y diu ab resolnció:)
SciNTA Si... Si... Es precís: no tinch mes esperansa
59
que dirli tot á n' ell... rómprer severa
ab quant ara á n' al crim, sens culpa, 'm Uansa^
y, si r infame ho mostra per venjansa,
m* aconsellará '1 cel en qui '1 bo espera.
ESCENA V
SCINTA, MOSSEN JOSEPU
JOSEPH
^Tú aqui Scinta?
SciNTA
¿Ha vist r Albert
després que jo?...( Scnyala V armari ab horror. y
JoSEPH
¡Ah! ¿Y ara.^
¿Encara hi pensas?
SgiNTA
¡Ohl Encara.
r esglay me te '1 cor cuben.
¿Qué ha dit?
JoStíPH
No res.
SclNTA
¡Ah! ¡No res!
;Perqué aixís té d' enganyarme?
JoSEPH
¡Jo!...
SgiNTA
Si; perqué es insultarme
JOSFPH
Scinta
JoSEPH
Scinta
dirme que no s' ha sorprés.
Sorpéndrers mólt, com vull di,
me vé a dir que honrada 'm veya;
y, no ferho, es que ja 'm creya
lo que sap que so desd' ahí.
¿Es dir donchs que es vritát que?.
Si.
¡Oh! ¡Déu méu! ¡Quin misteri!
No puch dirnhi encar^i re.
Paré avuy 1' últim esfors
per destruir lo que m* obliga
á que axis ciiminal siga,
y, si no puch, si ais horrors
d' atiínit, veig que segueixo
esposada, com íins ani_,
— 6o —
JOSKPH
SciNTA
JOSEPH
"ScíNTA
JOSEPH
-Se I NT A
JoSEPH
■SCINTA
JoSEPH
5clNTA
n' h¡ diré la causa, encara
que fentho axis, delinqueixo,
¡Ah! Y veurás com fento axí
tornará á brillar ta estrella.
¡Dura mes que no '1 brill d' ella
r estiuét de Sant Martí!
Pero pot torna á brillar.
Tú del cel V has vista cáurer...
¡Qui sap ahont ha anát á ráurer!
Ans de caure 's vá apagar.
^Qui 't diu si ha caigut aqui
ó si está sois apagada
per torna á brilla enjoyada?
No pot tornarhi per mi.
*Per 90, quant ve ab la tardor
*la caiguda de la fulla,
*y veig com lo vent despulla
*al arbre, sech de verdor,
*y miro sas fullas grogas,
*entercas, rodant per térra,
*quant bat lo vent de la serra,
*)odich al arbre: — No 't mogas.
*i^rets y glasadas vindrán;
*pero, tot lo que vé, passa;
*lón lo sol lo que '1 fret glassa;
*desglassát, vá gotejant,
*gotejant, s' asseca al fí...
*¡Ah, ahí Y vé la primavera.. .
*Si; vé... y 1' arbre que sec era
*torna á brota aquí y allí,
*y es va cubrint de verdor,,
*y es vá guarnint son brancatge,
*y es vá espessint son ramatge.
*y es vá enjoyant ab, la flor...
*Y si '1 cor 1' arbre sech es...
*¡Ah no, no, no!
*L' arbre espera.
*¡ Mes la meva primavera
— 6i —
*ja no pot tornar may mes.
*No pot ja esperar ma sort
*en pinjas, sois ni rosada.
*No es una planta asecada,
*es una planta que ha mort.
Per xo, cuant 1' hivern va á entrar,
y veig com las orenetas
per la cruesa del fret tretas
-ss 'n van á crusar lo mar,
y llisquentas, y xisclánt.
las veig vola á rrant de V aiga
ans que *1 sol tremólos caiga
en lo séu Hit bríllejant,
jo dich, mirantlas: — Partiu.
Cubreix la neu las teuladas
ahont estavau aniñadas
Y ha umplert lo glas vostre niu.
Pero r hivern va passant;
lo fret mimba, los brots tornan,
y los camps de vert s' adornan,
y lo sol ja es mes brillant.
josEPH ¡Ah, ah! Y al sé '1 sol així...
SciNTA Tot reviu ab alegría. '
L' aucell canta; hi ha mes dia,
s' obren flors aquí y allí;
goteja r aigua per tot;
la vesprada ja no es freda;
ombreja ufana V arbreda;
s' ha fet un ram cada brot...
JosFPH Y quant aquest temps vindrá...
SciNTA ¡Oh! si, si, si...
JosKPH D' allá tretas....
-SciNTA ¡Tornarán l?s orenetas!...
Lo méu goig... may tomará. {Sr '// z'á.y
— 62 —
ESCENA VI
MOSSEN JOSEPII, y aviát ALBKR
JoSEPH
Albert
JoSEPH
Albert
JoSEPH
Albert
JOSP.PH
Albert
JoSEPH
Albert
¡Pobra Scinta! ¡Y coni lo gel
dintra del séu cor avansal
¡Sort que ella te la esperansA
de que te per premi 'I cel!
¿Ha vist á la Scinta?
Si-
Aquí... no ía gaire... ara...
¡Si r has d' haver vista encara!
¿Y... qué ha dit?
¿Qué té de di
Mossén Joseph; hi ha en la vida
recéis, suspitas de cosas
tan amargas y engunios.is.
que, per mes que '1 cor amida
lo dolor de que ell es presa,
per la por de que cert sia,
tant sufreix, que cambiaria
lo dupte per la certesi.
¿Perqué m' ha hagut de robar?
Aixó en estant sosegada...
Es que per sortdesditxada
crech ja la causa trovar^
y vegi ara ab quin anhel
haig de espera '1 comprobarho
quant V etsart vé á combinarho
ab la suspita mes cruel.
Esplicat.
No crech que fes
un quart que al Hit 1' hem deixada,
quant, per si re ocorregués,
hi he tornat á entrar després;
dormía ja sossegada.
{Pansa.)
— 63 —
La nit Huía serena,
platejava 'I riu la lluna,
y ella, desfeta la trena,
un sonrís, amarch; de pena,
ha deixat véurer totd' una.
Lo baleó, que obertestava, •
com tots sabem, dona al riu,
y un raig de lluna, que entrava,
ab amor i!-luminava
aquell semblant sempre esquiu,
mentres, passant pe 1* brancatje
•del óm, que, al peu del baleó,
li dona omba ab son ramatie,
feya brillar lo fullatje,
ji assecat per la estaeió
Bé sap perqué dech mirar
^quest óm que '1 riu fá creixer
^b afany tan singular:
Lo méu pare '1 va plantar
io dia que jo vaig neixer,
dessota d' ell va morir
per etsart, la meva mare;
y sota d' ell me vá dir
un si, llansant un suspir,
Ja que '1 méu cor ha mort ara.
Por 90, sota ell jo sentia
brolla '1 plor que ara 'Is ulls mulla.
jEra un recort que ecsistia!
^'Era un arbre ¡ay! que 'm tenia
una il-lusió en cada fulla!
Jo ab amor lo contemplava,
mentres tot en calma jeya:
Lo riu, que Uuny murmurava,
r arbre, al que resagitava,
y ella, en lo Hit, que sonreya.
De prompte, y ab forsa estranya,
r arbre, s' comensa á agitar,
prop del riu, s' abat la canya,
- 04 —
y lo vcnt de la montanya
luii,^ del vent humit del mar.
Losent la Scinta, dormint,
y sonriu ab alegria,
y, mentre el vent vá venint,
que r arbre vá desguarniíit,
ella... sonriu y somia.
— ¡Vina, li diu, vent del mari
¡Vina ydigam si m' anyora!
¿Qué 'm veus per ell á besar?
Tórnali '1 bes, al tornar
ahont per mi suspira y plora.
Y el vent, com si contestes,
brunsint, mes íbrt responia,
y, ella, besava mólt mes,
y el méu cor, com si 's desfés,
á dins del pit se 'm partia.
Y á cada bes qu' ella dava,
una fulla del óm queya,
lo vent del mar 1' arrancava,
y, al arrancarla, 'm semblava
que del méu cor ¡ay! la treya.
Al últim, tot vá paral :
morí lo bes en sos llabis,
r arbre 's deixá d' agitar,
s' allunyá lo vent del mar.
y jo, en torn, sois vegiagravis;
y, com ma ilusió, ans tant bella,
vegí r óm sens fullas, mort,
locel, fósch, sens una estrella,
sens sonris lo llabi d' ella,
y sens esperansa '1 cor.
¡Llavors surto al baleó, ardent,
per dona aire á 1' ardor meva;-
y, al contemplarla corrent,
veig aprop d' ella, seyent,
al marí que ha dút 1' Esteve! {Molt marcai.y
JosEhH ¡A n' en Gabriel!
— 65 —
Albekt Si; la lluna
justamenrde nou surtía
por mostrarmel oportuna,
y, al entorn d' ell, una á una
mas espera nsas destruía.
*Lo vent arremolínava
*ael óm las fullas caígudas,
*ell, sens pensar, n' alcansava,
*y, com jugant, lastirava
*al riu dexantlas perdudas.
*Y el riu, que baíx murmurava,
*las hí prenía al passar,
*y ell, recullintlas, n' hi dava,
*y sí ell al riu las portava,
*lo riu, las duya á n' el mar.
*Llavors, lo méu frenesí,
*dút pe '1 cor que se 'm partía,
*m' ha ecsaltát, y, com si allí,
*tot ho fes r etsart per mí,
*món dol en tot comprenía.
*Las fullas, mas il-lusions;
*lo qui las roba, ell, llantsantlas;
*ma desditxa, '1 riu portantlas,
*á n' al mar de las passions,
*y, el dir, 1* aígua, murmurantlas.
*¡Y per sí, vista la ruina ■
*del méu cor, volgués duptar^
*ben clá 'm diu ¡ay! qu' ho endevina
*que en Gabriel es de marina
*y r ha dut lo vent del mar!
(Y descsperát queda plorant ab lo rostrc entre las tiians.')
JosEPH *¡Mólt bé!.. ¡mólt be!., endevant.
*¡Es dir donchs que no n' hi ha prou
*de véurer lo que 't conmou
*lo que ja t' está passant!...
■Res... tú tens ais ulls un vel
y de tot treus conseqüencías.
3
— 66 —
Albkrt
JOSHPH
Albkrt
JOSEPH
Albert
JoSEPH
Albert
jOSEPH
Pare; hi ha coincidencias
que son avisos del cel.
¿Y voldrás potser per 90
trastornarla?
¡A n' ella! ;Ay pare!
Quedis y aquí veura encare
si la estimo ab tot y aix6.
^Vols potser?
En Felip-Neri,
quant vá entra ab tots, ahí nit,
la vá véurer, y ha succehit,
que, contantho com misteri
á mólts del poblé, ha contat
que havia vist que ella robava.
¡Que dius!
També jo ho duptav»i;
pero sé cert que es vritat.
En Pere, per sota má,
fará que en Joseph Maria
deixi la masoveria,
per poderli á n' ell dona,
ja que, si al carré 's quedes
no té un pá á la post per prenda;
mes la porta de la hisenda
no la passará niay mes.
¡Mólt be... molt be, noble cor!
Tant bo ets que, fins quan castigas,
á fe '1 benestar t' obligas
d* aquell que ha comes 1' error.
ESCENA VII
Los mateixos, FELIP
Felip ^Nostramo?
Albept Entra.
Joseph.
Adeu siau.
Felip
JOSEPH
- 67 -
(Jo á n' aquets cops no puch serhi.)
Si vé r Oriol que no esperi. (A h clip, y
Mólt be.
Y que marxi ab en Pau. {Se 'n vd.)
ESCENA VIII
ALBERT, FELIP, BENET
i^Qjie ha entratjá un momcnt y acotxa la pctita.)
Albert ¿Estem sois?
Felip Hi ha aquest que bressa.
Albert ¡Benet! {Recelant que Jiagi senüt lo que ha dit.)
Benet ¡Oh! No. Ara hi entrat.
Albert Donchs surt un xich allá fora.
Benet ¡Oh! ¡oh! ¡oh! L' haig de bressar.
Albiírt Ja serém aquí nosaltres.
Benet ¡Oh! ¡oh! ¡oh!
Albert (Sech) T' he dit que aviát.
{Benet se 'n vd de mala gana per la porta indicad a. y
Felip (¡Que deurá volé esplicarme!..)
Albert. ¿Saps Felip que 't dich ja fa anys
que tú 't perdrás per la llengua?
Donchs lo que 't deya ha arribát.
¿Tú vas veure á la Scinteta
ahir quant vareu entrar?
Felip ¡Jo!
Albert Aíxí ho diuhen en Francisco,
la Roseta y el noy Gran.
Felip Dor.cas jo li dich que menten.
Albert ¡Tú no vas dirho!
{Ficsantli la vista fins que' I confony li fd abaix arlos nlls.y
Felip Jo...
Albert Avant.
Felip Pero ells me van dar páranla.
de que no ho dirian may,
I
- 68 —
Albert
FlíLIP
Albert
Felip
AlBI'RT
y, si ells no ho diguessin, fóra
com sino 'Is ho bagues contat.
Donchs es fals que tos la Scinta
y que aquí *s robes es fals.
T' ho perdono perqué, d' ella,
tampocb ningú s' bo creurá;
pero coQi que de tots modos
tú '1 séu honor has tacát,
t' adverteixo que, desd' are,
quedas despedit del Mas.
¡Pero!
(Esglay,)
Tú; aquells que ab tú anavan
y á mes en Bialó y en Pau, '
y, Felip, creume, si are
vas ab un altr' amo á estar,
ab 9onfiansa, ó no ab confiansa,
no diguis lo que veus may,
perqué, per tot hont enrahonis,
te succebirá altre tant.
¡Pero!...
• En Pere us fará 'I coinpte
y Déu vos dó santa pau.
{Se 'ii vá deixánt sorpres á helíp.)
ESCENA IX
FELIP, ESTEVE
Felip jOh! ;'S ha vist sort com la meva!
{Dcsesperái) ¡Hi ha ningú mes desgraciar!..
{Estove suri ah precaució per la seva porta y diu ap:)
EsTEVE (Me sembla qne ha de ser cosa
de poderlo aprontar.)
Felip ¡Aixís... D' aquesta manera
paga 1 món al home honrat!
¡Després de trenta anys de passo
69 -
d' está aquí, sense tocar
ni pe '1 valor de una malla,
deixarlo á un esposát
á que ell, los filis, y familia,
tal volta 's quedin sens pá.
¡Desd* are, jo, fer pe 'Is amosl..,
¡Jo ser bo d' aqui en avant! ..
¡Jo, sé honrat!
¿Voléu no serbo?
^STEYE {A delantantse.)
Felip ¡Que voléu dir! '{Retrocedint sorprí^s,)
EsTEVE ¿Lo que bi ba?
Welw Voldria serbo y no voldria.
Voldria; pero quan sap
un hom... del modo que 's pagan
la honradés y el séu treball,
desesperát, si 'm tentessen,
potsé 'm deixava tentar.
lEsTEVE Be... deixeuvos de romansos.
^;Voléu ser ricb?
fELIP Jo...
JEsTEVE Al instant.
í^'elip ¿Qué tinch de fe?
EsTEVE 'L que jo us diga.
I^ELíP ¿Y bo sabré fer?
ESTEVE Sens duptar.
^ELip ¿Y quant?
EsTEVE Quan jo vos avisi.
^ELiP Diguéu.
{Despres de pensar y com preneni una resolncio ferma.)
JEsTEVE Espereume á baix,
al costat del óm que puja
fins al baleó del devant.
Felíp Doñeas allá vos espero.
^Encaíxan los dos com pcrficsar lo tráete y Felip se '// vd.)
ESTEVE Ja bi arrodonit lo plan.
*La única cosa que 'm falta
*saber, del que 'Is bi escoltát,
'*es lo que 'Is bessons se deyan
— 70 —
*alIavors aquí, tant baix.
*Ja saber que... de dos ensas...
*xiniplesas que ells s' entendrán.
Ja ve. ¡Oh!... encare es hermcsal
Valor y serenitat.
ESCENA X
ESTEVE. SCINTA
SciNTA ;Ah! ¿Ets tú? Vens be. T busca v.k
per parlarte y acabar.
EsTEVE Per 90 també 't vuU parlar,
comensa y vés si s' acaba.
SciNTA De desde, Esteve, que, tú,
fentne del méu cor esberlas,
vas dú '1 collaret de perlas,
tú la desditxa 'm vas dú.
*Ab ell á dintre d' un clos
*me vas tancar d' esbarzers,
*y, al tentá 'Is passos primers,
*vaig veurerb ja perillos.
Quant tú 'm vas dir. — Dónam tanr.
ó aquestas perlas entrego, —
per conserva '1 méu sossego
parlar debía al instant.
*De dins del clos d' esbarzers
*d' aquest modo ab tú surtia,
*pero 't perdia y perdia
*als qui vull sjlvar primers,
*y tots los que deshonrar
*dech jo, per no está envilida^
*lo cor me ttnen d' agrahida
*perque al fi 'm van amparar^
Y quant aixís vareig fer
tais cálculs, determinada
I
— 11 —
:á deixar ma honra esqueixada,
per surtir del esbarzer.
vaig... robar... per darte á tú,
vquant per callarm' exijias...
Hi vaig tornar dins pochs días,
per teñirte mes segú;
"■*nies quant un' altra vogada
■"^oi' ho vas tornar á exijir...
*no se perqué... 'm vaig sentir,
'*pe '1 crim que feya, imposada.
"*Y raentre allí, tú, impacient,
'*lo demanát no reblas,
'*jo, aquí, passava amarchs dias
^*de Iluita horrible y torment.
jOhl No,., tú no saps lo que es,
quant se té una ánima honrada,
teñí aquella clau glassada,
.-saber que allí hi ha 'Is dinérs,
*creurert' seguit pe '1 remor,
*que *t fá, caminant, la seda...
*;Lo fretd' aquella clau freda
*que t' entra gelante '1 cor!
"*Veure '1 brill del or groguench,
^sentir loséu drinch, per pena,
*jom lo drinch d' una cadena,
*que en tú apesar méu sorprendí,
y sentir dintre del cor
d' un marit la veu que crida:
— ¡Dona infama! ¡Desagrahidal
4 Així has pagat mon amor!
Aixó veya.. Aixis sentia
quant cap ais diners anava,
y, dant un pas, m* aturava,
y avansant mes, no podia:
*y 't mirava á tú impacient!
^y al méu márit condenantme,
"^y al món, sabentho, ultrajantme,
"^y me 'n tornava, tement.
— 72
ESTEVE
SciNTA
EsTEVE
SciNTA
SciNTA
EsTEVE
EsTEVE
SCINTA
Este VE
Fins que, ahí tu vas venir,
jo á n' ais diners vaig anar,
r Albert: allí 'm va trovar,
trovantmhi, ho vá descubrir,
y si are, ab lo medi, que es,
r unich qu' hi ha, aixó no 's concilla^
y 't perts, perdent la familia,
mátam si vols... ¡No puch mes!
¡Domo, Scinta, y per favor,
pensa que 't con vé que jugui
perqué '1 joch ofegar pugui
lo que saps qu' hi ha en lo méu cor!
pensa que 't veig tan hermosa
com llavors y que...
¿Si?
¡Oh!
¿Qué':
SciNTA
No.
Donchs dém la batalla
ja que en vá pau se 't proposa.
Démla.
¡Oh! Tu deus pensar:
—¡Ja estich de tant crim cansada!
Que ho diga d' una vegada.
L' Albert sabrá perdonar.
¿No *t vaig probar ja al venir
fente péndrer las duas nenas
de costura qne jo apenas,
si ara vull te puch destruir?
¡Oh! ¡Si, S^inteta, ¡Jo 't tiuch
de tal manera voltada,
y per tants medis sitiada,
que, si en usarlos convinch,
salvantme, 't fan tan culpable
que jamay serás creguda.
¿M' ho dóns ó no?
'L cel m' ajnda
{Mis ferias. y
{Horror. y
¡Calla!
{Ab csperansa.y
{Resolnda.y
— 73 —
;ESTEVE
SclNTA
ESTEVE
y no es que gosis probable.
Ara ho veurém
{Y ab lo mocador Jd una senya per la fines ira.)
¡Qiié fas!
Crido
á n' en Biel que á baix s' espera.
iSciNTA ¡Ah!
(Cayent assentada ahlo roslre entre las mans.}
EsTEVE Qui espera 's desespera
y jo á que 't vegi '1 convido.
SgiNTA ¡Mes no *m vas jurar ahí
que tú '1 farií-s marxar!
..EsTEVE Si; mes lo vaig fe esperar
per si 't portavas axí.
No 'm podrá dir may ningú
que no pensó en tots vosaltres.
Aquesta es V arma pe 'Is altres. (Lo eollaret.)
Ara uso 'Is medis per tú
:SciNTA ¡Y creus espantarme aixi
ab en Biel!... ¡Y jo olvidáva
que aquell ab cor que estimava
no pot esser vil per mi!
*¡Pobre Gabriel... ¡EU fer re
*que contra '1 méu honor sia!
^*'L' he insultat quant ho temía...
*Jo en son cor d' ángel tinch fe.
¡EU veurá '1 méu desespero!
¡EU veurá aqui lo méu plor
y!... {Apareix Gabriel pe 'I fondo.)
EsTEVR Aquí '1 tens.
SciNTA ¡Oh! Aléntam cor!
EsTEVE ¡Si acás, al quarto m' espero! (A Scinia.)
(^Se 'n vdj Gabriel haixa cap á Scinta. Esteve, al ser á la
porta del fondo, los observa^ y, acabant de resoldrer nn
plan, se Vi vd,)
— 74 —
ESCENA XI
SGINTA, GABRIEI^
{Se tren un reliquiari^ y, desprcs cT ensenyarlo d Scinla^
li din irónicament.)
Gabriel ¿No 'm diriau la pajes i,
meítressa del mas, si fóra
aquesta fló encisadora
de la vora del mar presa?
SciNTA ¡Oh! j'L pensament! {De/a I lint, y,
Gabriel ¡Es vritatl
Lo pensament que, aquell dia,
umplint mon cor d' alegría;
me vas dar tú, emvellutat.
La hermosa flor que 1' amor
prengué ais rivals qué bogavan,
perqué 'Is meus brassos se guiavan
pe '1 palpitar del méu cor.
Jo, en cambi d' aquest presenta
te vaig dá una fló ufanosa.
Per ella vinch. Dóm la rosa.
Jo 't torno aquí '1 pensament^
SciNTA Mal me veus si no endevinas
que, al tornar de desposada,
la rosa... fóu desfuUada.
(¡Clavantme aquí las espinas!)
Gabriel Una tarde, aprop del mar,
un y una, amor se juravan:
las onas, suaus, ni lliscavan
anantse á cristal Usar;
la Uuna un mirall ne feya^
argentantlo ab sa llum pura,
y ell, á n' ella, tot-ventura,
¿Com nosaltres... ¿qui ama? deya,.
— Sois uns altres dos n' hi ha —
responli, ella ruborosa.
— ¡No potser! — Vina — Y la hermosa
ú tocar l'aigua 'i porta .
L' aigua com miral! hermós
mostrá á n' ell y á !a doncella:
— ¡Sois aquestos dos, digué ella,
s' aman tant com naltres dos!
¿Ho recordas? ¡Tú... ets casada!
¡Qué un somni fou vaig pensant!
¡Com puch ser jo aquell amant
y tu aquella ennamorada!
"SciNiA Gabriel... sense contestar
he deixát que tú parlesses,
perqué al menys consol troveses
en poderme aixís parlar.
Tu, tens lo conhort de dir
lo dit, ab veu dolorosa;
jo sé 'Is méus debers d' esposa,
y ni est conhoft puch teñir,
*Mes referintme al passat,
'•"al temps en que jo sabia
*que, ammte, no delinquia,
*té diré que es la vritit
-''que era tan gran mon amor,
"^quant sonrient podía dirlo,
'"com per no poder sentirlo
"*n' es avuy p:ran mon dolor.
Donchs be Gibriel, are^ jo...
En nom d' aquelis dolsos días...
De mas puras alegrias...
;.|D' aquella santa passió!...
Te demano que... sens probas,
creyentme ignocenta y pura,
y deixantme en ma amargura,
no 'm vegis mes. Y si novas
tens un dia de que ha mort
'-la que amor tal te juravíi...
dos recéis la mort aciba...
- 7^> -
porta á ma tomba una flor... ,V'-;^,
y no duptis que descansa
dintred' ella, qui, ditxosa,
vaya en esta ilusió hermosa
tot lo cel de sa esperansa.
Que, quant nina, t' estima
ab r afany de la infantesa;
que, dintre est afecte presa,
ais quince abrils arriba;
♦que foü, est afany, amor,
*al sé á n' ais vint arribada;
*que despiés, ja ennamorada,
*vá estimarte ab tot lo cor.
Qaé, en tot quant 1' amor demana,
no hi ha hont ell amant no hi siga:
que 't vá voler com amiga,
que 't vá estimar com germana,
que 't vá ser fiel com promesa.
y que... ¡fins d' un altre esposa!...
¡On' (Horror de lo qneanava d dtr.y
Gabri l ¡Digas! {Critde V ánima ^
SciNTA ¡Oh!
Gabríkl ¡Parla!
SciNTA ¡Y gosa
á aprontar la sorpresa!
Gabriel ¡Cóm al veure 'I méu esglay
en ton cor pots contenirho!
Sqinta ¡Qué no veus que no puch dirho
sense deshonrarme!
Gabriel (Ciibrintse 7 rostro desesperáis) ¡Ay!
SciNTA ¡Vésten Gabriel!
Gabriel ¡Scinta! {AvansanlSp
SgiNTA {Conieníntlo severa.) Vés
¡Lluny del poblé! ¡Lluny d' Espanya!
¡No tornis á la montanya!
¡No hi tornis, Gabriel, may niQsl (I'aiísa llarga.^
Gabriel Me n' aniré mes... abans
de per sempre despedirme...
— 11 —
¡Perqué ja puga morirme
havent viscut curts instants!...
Jo, que, en una embarcació,
sense cordám ni cadenas,
m' enfilo per las entenas,
sabré puja á n' al baleó,
(En aqtiest moment apare ix Estevc a ¡{fon Jo y escolta. y
SCINTA ¡Oh!
Gabriel Un sol llum aquí á la sala
pot serhi sois per rellans;
si n' hi ha dos, en curts instants,
per puja 'm fará d' escala
r arbre, que, desde 'I carrer,
puja fins dalt del baleó.
SgiNTA ¡Oh!
Gabriel ¿Hi serán Scinteta?
SgiNTA {A b segur ítat heroica.) No.
Gabriel Sí... L* amor t* ho fará fer.
(Estevc, sense ser vist, se fica á Ji al seu cuarto. y
Scinta ¡L* amor no deshonra!
Gabriel (No podent resistir,) ¡Ay!
SgiNTA ¡L' amor, quant es pur, eleva!
Gabriel Queda á la voluntat teva.
¡Si *ls hi posas Scinta!..
Scinta ¡May!
{Imposantlo y senyalantli la porta per Jiont ell se 'n vd.y
ESCENA XII
SCINTA, BENET, com sempre
SgiNTA ¡Reyna deis angeis, sálvenme!...
No... No tinch por... se 'n 'nirá.
¡Ah! No. Re, Aquest llum que veya
reflectát ara un instant
pe Ms vidres d' allí... ¡'M semblava.
jH —
qu' hi havia dos llums! Tanciits
tots los balcons, no es possible
que n' hi vegi dos, ni cap.
{Vd y tanca ¡o haho del fondo ab scgnrifai.')
Vejám los de 1* altra sala ..
i^Y al passar per devant d" un inírall veii^ ab lo sen, dos
llums.)
¡Ah!... No... ¡Déu méu! ¡Quin esglay!
Altre cop tornava á veurels'
y es que '1 doblava '1 mirall.
/Se 'n vd per una porta lateral, y, aixis que es fora snrf
apocli apoch, observanila, Bsteve, que, quan ven que
ella ha desaparegiit, vd á obrir lo baleo, mentres Benet,
trayent lo cap per la porta, V espía, y quan, {Bsteve ha
desaparegut, diu:)
Benet ¡Oh! ;Pjr roba á la petita!
Donchs jo la vindré á salvar.
( Torna d tañed 7 baleo, sense tanca 'Is portícons y vd at
costal del bressol.)
ESCENA XITI
BENET, ALBERT, aviát SCINTA
Alsert ;No n' hi havia prou ab lo altre!...
Falta va aixó per final. (Entra pe 7 fondo )
SciNTA ;Ah! ¡L' Albert!
Albert No... no f espantis,
are es per un altre cas.
SciNTA (¡Deume valor Vérje Santa!)
¿Vols dir, pot ser?...
{Deixant lo II um en lo tocador,)
Albekt Que he trovát
la recadera, y contava,
parlant ab la de can Grau,
que 'Is pares de la Arciseta
79
Benet
SclNTA
Albkrt
SciNTA
Albert
SciNTA
Albert
SciNTA
Benet
Albert
SciNTA
Benet
Albert
Scinta
Albert
Scinta
Albert
Scinta
Albert
se sap qui son, y qu' aviát
vé de part d' ells á buscarla...
¿Qui dirías? {^Scinta queda esgJayada.y
¡Oh! No... ca...
{Abrassanise ab lo bressol y espanidt.y
¡Vólen robar la petita!
(¡Reyna del cell) ¿Y vindfán?
En Joanet y en Felip-Neri.
¡ Menten Albert! {A b segur iUt.)
¿Com ho saps?
T' ho juro.
{Ei>tranyái,) ¡Scinta!
(Transido.) M' ho sembla.
M* ho diu lo cor... Déu ser fals.
(¡iMare meva! ¡Mare me va!
¡Quin crim! ¡Quin crim mes malvat!)
¡Oh! no no... vólen robarla.
Si... tothom li vol robar.
La mestressa, '1 senyó Esteve,
un senyó ab uns llums...
¡Psit!
{Ap. enguniosa.) (¡Ay!)
Tots diu que vólen robarla.
Si 't torno á sentir, te 'n vas.
{Benet calla j^ 5' agaja mes ferial bressol. y
(Qualsevol cosa esperava...
¡Un plan tan horrible!... May.)
Ja pujan.
(¡Oh!)
Que s' espliquin.
(¡Infames!) {Com anant á trovarlos.^
{Dcienintnla.) Déixals parlar.
~ 8o —
ESCENA XIV
Los matcixos, FELIP, JOAN, mossos
(Dcfensantla.)
grave.)
Felip Mólt bona nit y bon' hora.
¿Se pot entrar?
Endevant.
Sapiguém qui vos envía
y qué veniu á buscar.
La Arciseta.
¡Ohí
(¡Rey na pura!
¡Doneume serenitat!)
¿Y qui US envia? {Alhert secJi
'L séu pare.
Y... com es mólt natural...
vos haurá donat las senyas
perqué se us pugui entregar.
Las porto escritas, encare
que no 'n tinch necessitat.
¿Sóu vos lo pare tal volta?
Ho so y no so...
Endevant.
No so '1 pare... mes... li so avi
que es dos cops pare, com sap.
¡Mentíu! {No podenVjues,)
Felip {Com agraviat.) ¡Senyora Scinteta!)
Albert Espera; y déixals parlar.
FeIip Jft li he parlát mil vegadas
de la desgracia del gran. (Inventa,)
Antany vá esgarrar la vinya,
y, quant florian, enguany,
los atmetllers, la glassada
tots los brots li vá matar.
En aixó 'm crida V Assumpta ..
Albert
Felip
Benet
SCINTA
xAlbert
Felip
Albert
Felip
Albert
Felip
Albert
Felip
SciNTA
- 8i -
Jo hi vaig, y 'm diuhen plorant,
que, si, per criar la petita,
debian pendre un llogat,
ni tant sois tenian ordi
per fer pá íins á fí d' any.
No tinch cor per véurer Uástimas:
prench la petita, al luch vá,
y, pe '1 bosch, perqué no 'm trovin
me 'n vaig dret á Santa Pau.
EUs se van quedar creyentse
que la faria criar.
Jo, sens teñí ni una malla....
Vejam, vaig pensar... ¡Qué fas!
Pero jo que sap, que... tonto...
ho so y no so... tot rumiant,
Taig pensar en que vosté era
quasi amo de Santa Pau.
Vaig pensar que si deixava
la noya aconduhida allá,
vosté es rich, la ampararía,
y tot queJava arreglat.
Vaig record^m' de que duya
llavors justament la clau,
per anarhi á dur la cera,
obro... deixo al escola
la noya ab la panereta...
no era clá encare... me 'n vjig.
No havia trovát ni un' ánima;
ningú ho havia observat.
Quant vá obrí 'I rector la iglesia
vá trovar la noya allá,
y el que vá succehí allavoras
vosté y tot lo poblé ho sap.
Albert Está be... donéu las senyas
y acabém de comprobar.
Felip a dins deis Sants Evanjelis
hi ha un Uasset blau.
Albert Veritat,
— «2 —
Felip Lo dia que van trovarla
duya en lo volqué enconxat
una estrella, de set puntas,
fcta ab águilas de cap.
Aquí porto aquesta carta
{Dantla á Albcrt que ¡a mira.)
que pot mirar si es igual
de Uetra, á la que hi havia
quant la noya van trovar,
y, per fí, la última prova
que crech que no 'n duptarán...
Aquest collaret de perlas
del que 'n tindrán I' altre part.
(Albert queja ha llcgit la carta, V examina atenta ment,}
SciNTA ¡Verje del Carme! ¡Sálvenla!
¿Qué tinch de dirlos? ¿Qué faig?
Albert Ben comprobát... no hi ha dupte...
vos la podéu emportar.
SciNTA ¡May!
Benet ¡No!
Albert ¡Scinteta!
SgiNTA ¡Impossible!
Mentres que jo alenti... May.
(^Anantse d posar ah un moviment brusco devant del hres^
sol, com amparantlo.)
Albert Repórtat... calma... prudencia...
y tót se pot arreglar.
Ab aixó... no hi ha cap dupte
la noya es d' ells...
SciNTA ¡No!
Albert (Ja serio.) ¿Voldrás
que m* enf.^di ó bé que acabi?
SoiNTA Que... acabis... per respirar.
Albert Com dich donchs... no hi ha cap dupte
y US r anduréu.
Benet {Repetint lo joch ah Scinta.) ¡No!
Albert ¡Psit!
Scinta (Sostenintse apenas,) ¡Ay!
— 8? —
Albert Pero ja ho veyéu... la Scinta.
)i té ja un amor tant gran
que tindrá una malaltia
si se 'n té de separar.
SgíNTA.
Sí.
Albert
La estima... jo la estimo...
Scinta
Sí.
(Cieixent cC emociá al compéndrer la idea d' Albert,)
Albert
Deixeula á n' aquí al mas...
Scinta
Sí.
Albert
La veuréu quan vos semblí...
Scinta
Sí.
Albert
Hi viuréu si així sus apar...
Seréu los pares vosaltres...
Scinta
Sí.
Albert
Ella ab nosaltres viurá...
Scinta
¡Sí!
Albert
Y jo que no tinch pubilla
li faig un dot en 's sent gran. {Felip, pensa.)
S cinta
¿Sí?
Felip
No...
Scinta
¡Ah!
Albert
¡Felip!
Felip
L' Assumpta
vol la noya avuy allá...
la vol de totas maneras...
y jo obehint, hi acabát.
(Esquella de rncJi, esquerra^)
Ara vé '1 ruch per portarli...
Benet
(¡Oh! No... '1 nostre vé per 'lia.) {Dreta,
Felip
Avuy tenim bona lluna,
y, si puch aprontar
tota la nit... m' estalvio,
r acalorarme demá,
arribo á trench de alba al poblé,
deixo la noya al passar,
y tot en nom de Dea siga.
Scinta
¡En nom de Déu! ¡Cor malv.it!
I
- 84 ^
Felip jSenyora Scinta!
SciNTA {EscLilant.) ¡Y, tú érats
aquell homs honrat y franch,
que 't veya, aquí 't coneixia
sempre ab lo cor en la má!
;Tú ets r av¡ de la Arciseta?
Digamho ara ab lo cap alt...
Ab la mirada serena...
Aixi... aixi... ¡Oh! no podrás!
¡Ab tants com n* he vist, encare
no he vist mentí un sol malvat
que ho pugi fe ab vista ficsa,
seré lo front, y el cap alt!
*Qué 't fá fe aquesta vilesa...
*¿Per quin fí?... ¡Q.u3n t' han donát!
*¡Quin intent á est crim te porta!
*¿Qui t' ho fá fer? ¡Per qaá ho fas!
¡Creume, Albert, cr^ume... aquest home
no es res mes que un criminal!
Felip ¡Senyora Scinta!... Vosaltres
sou testimonis, demá...
Scinta ¡Albert! ¡per lo que mes amis!...
Albert (¡Qaina ajitació mes gran!)
Scinta ¡Mira que ment y t' enganya!
¡Mira que sé jo que es fals! {E/ectc en Albert,^
¡Mira que si se la em porta
la porta avuy á matar!
Albert Reportat... calma... ell es I' avi...
Tú has vist las probas que ha dat...
CINTA ¡Q.ue significan las provas
quant lo cor té diu que es fals!
¡Ell r avi! ¡Qui es lo qui sentho
la veu del cor fá callar!
Diu que 'Is séus pares son pobre?,
li respons tú que farás
á la Arciseta ditxosa^
y ell... ¡se la vol emportar!...
¿Qui es r avi que per la neta
- 85 -
no fá lo que fá un estrany?
Tú, deurias aborrirla... (Molt marcal )
Albert Jo... {Assomhráiy refjcccionant profondamenty
SgiNTA Y mira ja lo que fas.
Aquí... en lo bressol... fins are.
r ha vista ell, com tu ja saps.
¿Quant li ha dat una besada?
^Quant r ha duta un rato á bras?
¿Quant r ha mirada sisquera
al passar, venint de baix?
¿Creurás que disimulava
potser per... ¡No ho creguis may!
Lo cor sent ó no, un afecte,
si *1 sent, no '1 pot ocultar.
Li es avi ¡y ni sois li feya
lo que qualsevol li fá!
Tú déus odiarla...
Albert ¡Scinteta!
SciNTA No... si... no... vuU dir... que... (¡Ay!)
¡VuU dir que tú no li ets avi
y vés si la has estimát!
Albert ¡Ohl (¡Quina suspita!) ¡Scinta!
Donáis la noya.
Benet (LojocJi.) ¡No!
Scinta ¡May!
Albert Per for(;a... hi té hé dret... la vólen
y ara se la emportarán.
Scinta ¡No hi teñen dret! ¡Albert! ¡creume!.
Albert ¡Per que si s' ha comprobát!
Felip ¡Per qué... si 'n porto las senyas!
Albert Per qué... si ha dit los senyals !
Felip Aquest collaret de perlas.
Albert La carta.
Pejip 'Ls que ho saben. {Pe 'Is testimonis.y
SgiNTA (¡Ah!)
{Lliiita pcrquc vol contestar d cada pregunta y no pot y
'5 desespera.^
Albert Preneuli.
- 86 -
(^Los fres liomes van á avansar, y, ella posantse devant
del bresoly j, Benet, abrasanishi la defensan.)
SciNTA ¡No!
Alb£RT ¡Scinta!
SciNTA {Esclatant al fu) ¡Es mevaü
Albert ¡Per qué si ells la han denunát!
{Scinta que no pot resistir mes esclata y din ah un crtt
de V ánima?)
Scinta ¡Perqué so.... la sevi mare!
To~s ¡Oh! {Retroeed int espantáis tots )
SgiNT\ Perqué in es filia {Mes segura.)
Albert ¡Scinta!
■{Agafaiit una cadira y alsantla sobre 7 cap d" ella que
can apoyada de col^ers á n el bressol^ aliont Benet
está ja agafát. Quadro. Pausa, durant la cual Scinta
mtra horrorisada al sen marit, respirant fatigosa-
ment com ell, que abaixant la cadira din, fent una
trancisió per fingirse tranquil, lo que seguix al
^¡Ahlh de Scinta.)
Scinta ¡Ah!
Albert No ho estranyéu... la estimava
tant... que potsé hagi locát. {Ais mossos.)
Scinta No m* he local... Li so mare. {Segiiritat.)
{Albert, conieninl un moviment t/' ira, din:)
'(Albert Surtiu á fora un instant.
■i^Los mossos se n anavan per la porta del fondo v, Al-
bert, agafantlos, los porta á una lateral.)
No... per 'quí... per questa porta
sense baixar per re á baix. {Los mossos obeheixen)
Scinta (¡Cecilia, tu que t' ho miras,
puch fér ja mes del que faig!)
{A Iberi tanca la porta per ahont han surtit los mossos ^
dcsprés vd á tancar la de la escala del fondo y baixant
al prosceni din: Pausas sempre.)
Albert Benei, vésten.
Benet ¡Oh, ¡oh!
AlbEíít Vésten.
Scinta Vésten... no me la pendran.
{Albert impacienta s asscnia gir anise de esquena á n ells.
Benety al ana r sen, ven la clan posada en lo pany de la
porta qne ve mes aprpp del bressol, y. prenentla ab
precaución se la eíulñ y se 'n vá per tina porta lateral,
Esteve ab tola precaució col-loca U7i altre candalera
enees al costal del qne hi ha damunt del tocador y
se 'n torna.)
SciNTA *¡Ah! Aquets llums Albert... apartan...
'■¡'¡apartan un per pietat! {De cop al repararlos.}
{Albert, vacilava\ mes la segona súplica es iant ímponent
qne vá y trayeni nn deis dos llnms, lo porta á la tanta
del devant.)
Albert '^(¡Será un somni lo que 'm passa!)
SgiNTA ='-(¡Déu meu!... ¡Quí '1 degué posar!)
Albert jScintetal {Adelantantse decid it, y
SciNTA Albert.
Albert ¿M' enganyavas?
SciNTA Si, si, Albert jo t' hi enganyát
per...
¡Felip!
Albert
SciNTA
Albert
SCINTA
Albert
SciNTA
Albetr
SclNTA
Albert
;No!
¿Qué?
M' es filia.
¡Desditxada!
{Cayent de genolls,) ;Oh! ¡Pietat!
¡No; la mort es massa dólsa
per qui com tú es criminal.
Si creus, es lo cel... si duptas...
al menos es lo descaes.
¡Albert!
Tú viurás. La noya
no pot ja mes pregonar
ma deshonra... Sé que menten
los que té la han demanát;
mes aquest mentfsalva are
r honor que estás ultrajant,
y, cert ó no lo que diuhen,
tú 1' Arciseta 'Is darás.
{Coníeninise,y
— 88 —
"SgiNTA No; mentres la Scinta visca.
No; mentres puga alentar,
. Ai.BERT Vaigá dar are las ordres
perqué vingan y vindrán.
Tú quedarás aquí sola;
jo observaré desde allá;
pensa que no está en si 1' home
que 's veu V honor ultrajat,
y... si á la Arciseta estimas... (Intenció.)
entrégala quan vindrán.
Scinta ¡May I
Albert Ni el cel té dará auxili.
SrjNTA L' amor de mare 'ndará.
(Alhert obra la porta lateral y crida:)
Albert Felip... entren. {Aparcix Felíp.)
{Scinta 5' assenta al devant del hressol y abrasanth frené-
ticament per la capsalera, din:)
Scinta ¡Sois matantme
la podrán de aqui arrancar!
ESCENA XV
Los malcixos, FELIP. descubert
Albsrt Espereuvos una estona.
\Felip espera al pea de la porta ab la gorra al bras, Scmta,
en la posíció indicada mira ficsament a la nena, v, Albert,
assentantse, escriu rdpidament una carta. Mentrestant
apareix ab precaució Esteve per la seva porta, Felip fá un
petit moviment al reparar en ell, mes, Esteve li fa senya
de que calli, aixeca la cortina, y veyent que el baleó no es
obert, V obra, després toca 7 candelero v pensant com lio
f ara pera posar las dos llums, vegent que Albert te V al-
tre, al ji respira ab satisfácelo, y coloca H mirall de da-
munt de la taula, de manera que, desde 7 carrer se vr-
.gin lo lluní que ell reflecta y el de debo, y se '« torna al
s'm cuarto^ Albert acaba la rarta, s" alsa y dantla d Fe-
~Jip, diu:)
Albert A^'os enduhéu aqiiest paper...
busqueu lo jutje hont pot ser...
y, en trovantlo, se li dona
Felip Justament ara es allí
que diu que venia á véurerl*
Albert Donchs deuli y haveu de créurerl'
en tot quant li dich aquí.
(Aquesta escena es apart, Scinta 'Is observa recelosa y com-
pren que trebrllan en contra d' ella.)
*Li adverteixo aquí, que, á n' ella,
*que estima tant la criatura,
*ú ha dat com una locura
^contra la cual tot s' hi estrella.
*Jo pa '1 meu cantó veuré {MoH niarcat.)
*si li puch fer pendre ab manya;
"^si ho veu, calla y no s' estranya
*ja queso jo que ho faig fe.
*E11, primé ab persuació,
*la va probant, li demana;
*pero si ella no s' hi allana,
*fora consideració.
*Vos de mans d' ell la prenéu,
*si es éll lo qui vos la dona;
*Si so jo, al cap d' una estona
*al barranch la trovaréu.
Felip Mólt te diu. (vS'^' 'nvd per ¡a maieixa paria.')
Albert Que se n' enteri.
y entréu á fero al instant.
Felip Será servit.
(Felip desaparcix y Albert vd cap d Scinta y ¡i din:)
Albert Jo, observant,
sois per sentirte vuU serhi.
Jo, á n' aquell cuarto apostat,
quant passi aquí espero ab pena;
pero... si estimas la nena...
si li ets mare y tens pietat...
pensa que está lo be sea
en que passi aquella porta.
— 90 -
SciNTA ¡Primer la passo jo morta!
Albert Ja estás avisada... Adéu.
{Y se '« entra al cuarto oposat al W Esteve.)
ESCENA XVIII
SCINTA, D. ANTÓN, FELIP, mossos
Antón Molt bóna nit.
{Per la porta sapiguda.)
SgiNTA ¡Ah!
ÍJíavia anat seguint ab la vista d Albert fins que ha desapar e-
giit, V al Sc'ntir la ven del jutje detrás d' ella, s' esglaya
y aixecantse y posantse dcvant del bressol, com disposada
d dcfensarlo, rep ab serenitat y valentía d D. Antón.)
Antón {Ais altres que obehetxeti,) Entvéu.
(S' arrengleran darrera 'I jutje.)
Antón Mólt bona nit y bo n' hora.
SciNTA iQué vólen! (Ansietat,)
Antón Calmis senyora...
venim de pau com ja veu.
Cregui que es cert com li dich.
y no vegi re ab malicia...
Jo no vinch com á justicia;
jo vinch aquí com amich.
SciNTA Si ve per péndrerm la nena,
vinga com vulga, en va ve. (Resaluda.)
Antón Potser la convenceré.. . ( Tó persuassiu ; nohlesd)
SciNTA En vá s' hi dona la pena.
(Desd' aquest moment se sent que 's vd acostant de lluny y ab
tota pausa la esquella d' un rncli pe 7 cantó oposat del en
que s' havía sentit la primera.)
Antón Vosté 's creu que la perdrá
y no sé perqué ho pot creurer..,
Si vosté la podrá véurer...
Si en Felip U portará...
Vaja... vaja...
{Acüstantsc los qiiatre cap á n' ella, y, ella, que, ah lo que ha
dit, 5' havia adelantat dos passos del bressol, retrocedeix
y estén los brassos comamparantlo.)
SciNTA ¡Oh! {Ells^ imposáis j se detcnai.)
Antón ¡Per Déul
Miri que aixís nos obliga...
SciNTA ¡No passarán que no siga
per sDbre '1 cadáver méu!
yji li he dit que en vá tót fóra,
si no *in mata á mí primer,
• y vosté... que... es cavaller...
respectará á una senyoi a.
{Ha parat la esquella del riich, s' ha ohert ab precaució la
poria que vé dar r era mateix del bressol y apareix Benei
que després d' enterarse de la sitvació compren que es
bona ocasib per endnrsen la noj'a,y comensa d J'crho ab
mólt Uno, arrossegant lo bressol de 'n mica en mica cap
á la porta per Jiont lia surtit; al anar dferho se '// adu-
nan los homes, y 's fan senyas de qne callin. Scinta mira
assombrada perqué no ho compren.)
AntOxN Pero pensi que...
Felip ¡Ah!
{Tocant ab lo colier al jntje fa adonar de Benei y ara es
qtiant se verifica tot lo indicat.)
Antón ^Qué?... ¡Ah!
{Scinfa, com si receles váa girarse; mes Antón s' adelanta v
ella torna d ferli frente^ fá un xiscle y estén los brassos
pera amparar lo bressoL)
SciNTA ¡No!
Antón No s' esglayi... deixemho...
Ho haurém de fér... mes... guardemho
per quant s' hagi calmát ja.
{A tot aixó ell se vá adelantant cap d W ella y ella se vd
retirant d' esquena cap al bressol^ sempre amparanilo.)
SciNTA ¡Ahí / Respirant y ereyentse salvada.}
Antón Veig lo frenesí séu...
/Antón, tot parlant ab ella mira de reiill y ab satisfacció
— 92 -
lo que adelanta Benet en sa obra, los altres; pero tois
dissimnladament^ també fant lo mateix.)
SgiNTA ¡Sil
Antón Y comprench que un altre dia...
SgiNTA Si... perqué ara 'm mataría...
Vajinsen per mor de Déu.
{Aparetx Oriol d la porta ahont ja arriba 7 bressol, v
D Antón, comprenent qne ja la operado está salvada,
vá recnlant d' esquena, ab los scns, cap d la porta d'
hont han suríit.J
Antón Vosté 'm podrá dispensar...
i^Aturantse d cada pas que ells s' aturan^ y avansant capá
n ells á cada pas que ells reculan. Lo director denjic—
sarse niólt en la exactituí qne exijeix aquesta escena.)
SciNTA Si... si...
Antón A voltas las cosas
per mes que son enguniosas...
SciNTA Si, si.
Antón 'S teñen d' efectuar.
SciNTA Si, si... y jo agraheixo.
Antón ¡Ah!
{Esclamacib qne deixa escapar distret perqué ha vist, com
tots, ab satisfácelo, que han desaparegut los dos bessons
tancant la porta detrás d' ells.)
ScíNTA ¿Qué?
Antón No... no... re... re... hasta un' aítr' hora.
SciNfA Si-.
{Y al ser d la porta, ella ja ha agafát la porta per tancar
é impacient, los vá apretant ab ella perqué surtin dc-
pressa.)
Antón Bona nit y boc' hora.
(^Ara desapareixen tots, ella tanca la porta ab/orsa, y sos-
tenint la clau un rato y escoltant pe 'I pany din.)
SciNTA ¡Oh! {Respiraut.) ¿Son foia?.. sí... hi son ja.
(^Ouant n está cerciorada vá cap al bressoly ab tota la es-
pansió de la seva ánima diu.)
¡Filia meva! T volian pendrer
de!.. ¡Oh!
— 93 —
{Cñt desgarrador al véiirer que 7 hressollia dcsaparegiit;
despres tf un moment d' estar absolutament anonadada
se reacciona y comprenent que déu correr á salvarla din.)
No... si... Per aquí.
( Vá correns á la porta ahont 5' havia ficat Albert y al ser
al llindar li apareix ell creuat de brassos v sonríen t
amars^ament: ella retrocedeix horror isada.)
¡No!
{^Compren que per aquell cacito es inútil pensá en surtir y
corra cap á la porta d' enfrente^ en la qual apareix Es-
teve produhintse exactament la mateixa situado?)
SciNTA ¡ Ah!
<(i4/ trovarse ab Estevc, retrocedeix com ab idea de preci-
pitarse pe' I baleó ^ deixant entenárer heroicament que ho
vd á fer perqué no te altre medí; alsa la cortina entra
un raio de lluna, y apareix Gabriel creuat de brassos,)
Per 'qui... ¡Ah!
{^Lo crit que fá al vcurer á Gabriel deu ser lo mes esglaydt
de tots.)
Albert {Gelós, al veurer á Gabriel.) ¡Ell!
(Y abalantsantse vá d correr cap al balcoy quan ella rá-
pidamente y comprenent lo perilly clon las duas cortinas
v Já frente d Albert^ que imposdt se detura. Pausa. Ella
mira d Albert, d Esteve, y, quant repara lo llum y 7
mira damunt la taula compren lo que estd passant.)
SciNTA ¡Ah!
{Y voletit dir que ho comprent tot.) ¡Oh!
{Per Esteve.) Ell... si... ell... no 'm deu sorpendrer...
( Y abatuda y mirant Ucso ais dos, ab la md d darrera que
clon las duas cortinas, vd doblegantse sobre *ls genolls v
cayent gradualment, jins que, desmayantse, queda llarga
al peii de la cortina.^. Pausa y ansietat.)
¡Me r han presa... per sorpresa!.. {Al cel.)
Perdó... ¡Ay!
(Cau desmayada; Albert que 's reacciona, corra co]) al baleó.
obra la cortina y, assomhrat, alvéurer queno lii ha ningii^
retrocedeix ab la cortina d la md.) En aqucst moment co-
- 9/f-
mensa d sentirse ¡a esquella del ruch que va allunyantsc
gradual ment jins que cau lo teló.)
EsTEVE {Goig al sentirla. ¡Ah! Aniré al barranchi
(Albert mira d ;/' ella y d la cortina, recorre la sala com bus-
cant algit y diu: aturdit.)
Albírt Res... no mes que aquest llens blanch
del color de la puresa
\La esquellase va allunyant, raig de lluna sobre Scinta y can
lo teló pausadamente)
FI DEL ACTE SEGON.
ACTE TERCER
La ermila de Santa Pau. A la dreta, del fondo, la porta de la
ermita; desde la porta del costat y anant á parar, á la esfra-
yada, al primer bastidor de la esquerra, un reixát rústich
que, ab una porta al mitj, tanca una fossar. Al mitj del
Ibssar una creu de pedra, monumental, y varias altras fe-
las ab buscalls; entre ellas, una de mes gran que tindrá
una corona esfullada de rosas blancas. En primer terme de
la dreta un marpre d' esbarzers y una font natural que brolla
d' entre rocas. Trenca 1' alba. Los aucells cantan.
ESCENA PRIMERA
ORIOL, BENET
<Lo primer fent una garlanda de rosas, assentát en un pedrís:
lo segón arrencantne d' uns rosers que créixen per entre 'I
reixát del iossar.)
Oriol Pórtamelas ben hadadas
y que fássian bona olor.
Bexrt ¡Oh! ohl oh! Tot son poncellas.
No n' hi ha de hadadas, noy.
(A" /// porta V las hi tira á térra al devani d* ell,)
Oriol ¿Vejam? Si... si. Ara ah aquestas
ja deuré tenirne prou.
Benet Oriol.
Oriol
Bhnet
Oriol
Benet
Oriol
BeNhT
Oriol
Benet
Oriol
Benet
Oriol
Benet
Oriol
¿Qué?
Tinch set.
Beu aigua;
aixó ray... aquí hi ha la font.
{Bcnei bcii, yfá un sait, de frcda que la trova)
¡Ay!
¿Qué?
¡Esfreda!
Per 90 es bona;
sempre es freda, y din la Sio
que es bo beurern' perqué cura
un mal que 'n diuhen... L' amor.
¡LVamorl..
Si; un mal que 'Is que '1 teñen
diu que han de suspirar molt,
no dórmen, guardan flors secas,
miran al cel y están grochs.
No r he tingút may. (Despres Je pensar.}
Jo menos.
. ¿Donchs perqué 'n diuhen la font
deis ennamorats?
Per 90, home.
Ennamorát vol di aixó:
Diu la Sio que, una vegada,
era una noya y un noy
vá dirli unas cosas, y ella
tot seguit vá teñí amor;
pero com que la pobreta
diu que no tenía dot,
y ell era heréu, los séus pares,
van porta á marina al noy.
Ella, quant ell vá ser fora,
se vá posar á plorar m(Mt
de no véurerl, fins que un dia
vá puja aquí, plora, 's murt,
la enterran, y de las llágrimas
diu que 'n vá eixí aquesta font.
Per 90 diu que si 'Is que^estiman
están tristos del amor,
per poch que vingan y began
d' aquesta aigua, 's curan.
Benet ¡Ohl
Oriol <jQué?
Benet ¿Y si un dia la petita
se ennamorés?
Oriol Li dem dot
y que s' hi casi quan vulga.
Benet ¿Y qué es dot?
Oriol Diners.
Benet {Saltant de conicni.) ¡Oh, nol
Oriol ¿Qué vols dir?
BhNET Demli 'Is dos quartos
que m' ha de dá, aquell senvor.
Oriol Y els que tinch jo á hi guardiola.
Benet Donchs ja está dit.
Okiol Dom mes flors.
Benet ¿Y cóm es que las hi posas?
Oriol Perqué hi faltan, com que jo,
per no durla á la má sempre;
com debiam fe entre 'Is dos,
la he íicada dins la sarria,
s' han esfullát multas flors,
y tinch per que no *ns renyessen
perqué no 'ns hi hem mirát prou.
Bknet ^Y qué déu fer la petita?...
Oriol ¡Galla... no 'n parlis!
Benet ¡Oh! ¡oh!
Oriol ¡Qué no saps que mos 1' han presa!
Benft ¿y quí dirém?
Oriol Be ho saps prou:
una vella que filava.
Benet ¡Oh! No... Que filava, no.
Oriol ¿Per qué?
BEN^T No íilan las vellas.
¿No saps la canso?
^5' assenia á lena y tria flors.)
(,8
Oriol
¡Ximploí!
Bknet
Lo dilluns, per sos difunts.
la vella no fila.
Oriol
Flors.
Benet
Lo dimars si té 'Is dits llarchs
la vella no fila.
Oriol {Prenentli rosa y lliganila.) Dom.
Benet Lo dirnecres, que té febras,
la vella no fila.
Oriol
Prou,
y dóm una branca verda
Bfnet
y posem la última flor.
Lo diumenje filaría
Oriol
pero no n' es dia.
¡Oy!
¿Vols vení al fossá á posarla?
Benet
¡Au!
Oriol
Tú arrenca 'Is escardots
Benet
que fan lleig, y jo la poso
y regare aquellas flors.
{Mentrestant Benet trasbaJsa flors v corona,)
Si.
Oriol
Donchs vaig y obro la ermita
Benet
perqué veig que ja ix lo sol, {Fd lo que dtu.)
¡Oh! Y á posar la corona.
Oriol
Y es ciar home .. á ferho tot.
(Se n
' entran los dos d dins del fossar,y desapareixen.y
ESCENA 11
SCINTA, afatigada
SciNTA ;Ah...! ¡No puch mes!... Si lahermita
gens mes lluny bagues sigut...
queya... sens liaver pogut
arriba hont li he dat la cita.
¡Ay! ¡Quin patir!... Reposém.
— 99 ~
¡Estich ja tan fatigada! (Sen en la/onf.)
¡Prop d' un' hora de pujada
y feria en mitja!... Probém.
{Proba d' aJsarse v no pot iornani d sénrer.)
*No... ¡Ah! La font. ¡Ni ab tot 1' or,
*fóra aquesta aigua pagada! [Ben.)
*¡Oh! ¡Ay Déii méu! ¡Qué gelada!
*ín' haenlrat íiiis al fons del cor.
ESCENA III
SCINTA, BENET, ORIOL
Oriol
SclNTA
Oriol
Bhnei
Oriol
Benet
Oriol
Benel
OrIvjl
SciNTA
(La primera assentada en nna roca de la font] los
alires fent lo qne 5' indiqni en lo diálech, dtns
del fossar.)
Treu la esfullada. ¡Ah! Així.
Ara hi posarém la nova.
¡Si ara aquest ángel no 's trova *
que será d' ella y de mí! (Plora.')
Ara arranquém... ¡Ay ay! ay!
(Guaiiant los dos pe 7 reixat.) ¿Qté?
No es la senyora Scinteta?
¡Oh! ¡Oh! Y plora.
¡Pobreta!
Dígali.
¡Oh!
¿No? Doñeas re.
¡Qui parla! ¡Ah! ¡Vosaltres dosl . (Goig.)
¡Corréu per T amor de Déu!
iCalméu lo martiri méu!
Benlt
SciNTA
^ENET
¿L' Arciseta?
¡Oh!
(Ab gran ansietaf.)
Y si los
á dins de la ermita.
No.
— 100 —
SciNfA Vina.
{Bcfiet 5' adelanta; Oriol s ha qíudal avergonyitcom
scmpre que ven geni de f ora casa.^
Bfnet ¡Vina! (.4 Oriol.)
Oriol No no... tú.
SgiNTA A mí m' han dit que es segü...
Que os han vist ab la claró
de ia lluna quant pujavau...
Que duyau á la Arciseta
á dalt del ruch Iligadeta
y que á n' aqui la portavau.
¿Ahont la teniu?
Benet ¡Oh! ¡oh! ¡oh!
¿La petita?
Si. ¿Ahont es?
SciNTA
Benet
Oriol
Benet
SciNTA
¡Oh!... L' Oriol... (Se?iyalantlo.)
¡Jo! Tú
Eli.
Vés.
Porteula aquí.
¡Oh!... Aquell senyó.
¿Quín.> (hrenéiíca.)
Lo qui té la petita.
¡Donchs que no ia havéu portadaJ
No.
(Scinta ho pregunta ab la mirada á Oriol que averga-
nyit I i respon.)
No.
¡Potsé US r han robada!
Si.
Si. (Se repeteix lo joch.y
^•Y pujant á la ermita
há eixit un y vos 1' ha presa?
{Los dos responen ab lo cap quf si.)
¡Lo cor m' ho deya... Eli la té!
Lo ce I m' ha aconsellat be ..
Eli me dará fortalesa.
Aneusen.
Benet
SC4NTA
Benet
SCIMTA
Benet
Oriol
Sci\TA
Bbnet
Oriol
Scinta
Eenet
'SciNTA
Benet
•Oriol
— 10 [ —
¡Oh!
Si 'us crides
tornéu aquí de seguida.
{Los dos nqys sr buscan malameiil per anarsen.^
Oh si aquell senyor ara 'ns crida
vuy 'Is dos quartos.
Després.
iSe 'n van )
ESCENA IV
SCINTA sola.
:SciNTA ¡Qué 'Is hi diré!... Ells se creyan,
pobrets, tal volta, salvarla,
y, sens pensar, van donarla
ais que per pérdrerla ho feyan.
*¡Ditxosos ells! En lo mon,
*ahont, trovant pocas venturas,
^trovém tantas amarguras...
*¡Ditxós qui fos com ells son!
{Se gira, ven la eren de la corona y agenoUanlshídiu:)
¡Oh! ¡Perdona, si, perdona
si '1 jurament vá á trencarse!
Cecilia, si deu salvarse,
s' ha d* esfuUá esta corona! ( / queda resanf.)
ESCENA V
SCINT.\, ESTBVE
lEsThVE
tSciNTA
¡Baixo á n' al barranch y re... f Entra pensaiin.)
Vaig al bosch y re... ¡Qué passa!
Si ara no 'Is trovo á la plassa
suspito ja en bona fé.) (Ja al prosean,)
¡Ah! ¿Ets lú?
102
(Ab a mar gura. y-*
(Inienció.yi
Estove ¡Ah! ^Ja espera vas?
¿Veus com has estat puntual?
SciNTA Si.
EsTEVE Si. ¡Oh! La cosa s* ho val
y no has duptat com duptavas.
¿?er qué m' hi vas obligant.'*
;No *m coneixes... no t' ho deya?
SciNTA Perqué jo ja infame 't creya;
pero no t' hi creya tant.
EsTEVE jScinteta! (Seniínise dolorosainant ferii.y
SciNTA ^Qué?
EsTKVE Re... No sé...
W has dit ara aixó y al dirho
no he pogut tranquil sentirho
com fins ahí. ¿De qué vé?
SciNTA Acabem: lo temps d' un mot,
si 's pert en vá, ja m' inquieta.
Vull salvar á la Arciseta,
y estich decidida á tot.
EsTEYE (¡Ah! Se creu que jo la tinch.
Estich salvát.) ¿Y volias?
SciNTA Que si dármela podias
j.i en tot quant vulgas convinch.
^•La tens?
EsTEVE Si: ho sospitas bé.
La tinch y jo puch tornarla.
SciNTA Corre donchs; vés á portarla,
després vina y t' ho daré.
( Y en ¡o mocador blandí que tren de ¡a biiixaca ti enst—
nva, mirani recelosa per tot que no la vrgiii, urr
punyat de riquísimas joyas )
EsTFVE Y... ¿Qué 'm darás?
SciNTA No puch darte
may mes diners com abans;
pero un tresor de diamants ,
ab mas joyas puch donarte.
ESTEVE No.
SgiNTA ¡No, dius!
— 103 —
íEsTEVE No; y no *t sorprenga
lo cambí que ara en mi trovas.
Tú r has obrat, si V aprobas,
lo cel en compte t' h j prenga.
,ScixTA Parla.
íEsteve Joyell de la costa,
ans de vení á la montanya,
de que erats perla d' Espanya
tos uUs ne donan resposta.
Jo^ amant, com tots te vaig véurer,
y amant, com tots' vaig amarte
y, amant, ab tant suplicarte,
un no per premi 'n vaig tréurer.
Corirense fé ni esperansa
desde llavors fóu mon cor
y, pe ^1 méu ofés amor,
vaig buscar, 'sent vil. venjansa.
Així ab dolor ho pensava
quan se vá arma *l joch uu día
Á bordo,., jo ni sabia
lo qUe era '1 joch que s* armava.
Mes vai^comensá á jugar
y vaig co mensa á sentir,
y á ferme '1 perdre patir,
y á ferme *l guany ecsaltar,
y ab tot lo goig del méu cor
wareig compendre aquell dia
«que sois lo joch mataría
-en lo méu cor ton amor.
AUavoras vaig saber
que era rica la Secilia,
perdut ja M de ma familia
í^olia jo mes diner,
y al pujar per diñé aquí
trovant la Cecilia moita,
le vaig trobá á tú á la porta
Ac aquesta ermita.
SciNT.\ ¡Oh! Si si.
— 104 —
SciNTA Al ü de ta enipresai
vés prompte.
EsTEVE Y vaig á acabar
O véns, ó el riu la dú al marl
SciNTA (¡Astucia donchs, per vilesal;
^Es lo únich lo pmposát
pera salvar la Arciseta?
L' únich.
Lo cel ho decreta.
O aixó ó la perts.
Aceptát.
EsTtVE
SciNTA
EsTEVE
SCINTA
EsTEVE jScinta!
SciNTA
(Bo/0- Je alegría. y^
Acceptát, si tú 'm dóns
lo que jo vull dins del pacte.
EsTEVE Jo ja t' he imposát Id tráete;
posa tú las condicions.
Digas.
SgiNTA Que fins que aquí dalt.
sois y ab Ilibertat entera,
hagi vist á n' en Gabriel,
havent vingút á la cita,
y tinga dins de la ermita
la noya sens cap recel,
no 'm moch.
EsTEVE Faré que ell aquí
dintre un moment se 't presenti.
Scinta y jo á que lo cel m' alenti
per arribar fins al fí.
{Donant un pas cap á Ja hermila.y
EsTEVE *¡Ara '1 crim... despréi F amor
*fará que en amarme caiga! {Se 'n vd.y
SciNTA *¡Des qu' he begut aquella aíga
*no i^é que 'm sentó á n' al cor!
(Se n enira á V crmifa.y
— 103 —
ESCENA VI
BEXET, Y ORIOL.
■*(£'// lo
Oriol
Benf.t
Oriol
^ Bf.net
Bp.net
Oriol
IBesfit
'Oriol
Bknht
Oriol
Ben et
Oriol
Benet
Oriol
mometit en que ha desaparegút Scinta, s' ha co-
inensái á sentir rnólt Jlnny los cascabells de dos
matxos V després de estar un monieiit la escena
sola, y cantar algnn aiicell, apareixen Benet v
Oriol un per cada canto.)
¡Lo senyor rector que puja!
^Y no hi anem?
{Ciillint rosas del roser.) No pot S3r,
perqué ha dit la majordona
que totseguit li portes
un manyoch de rosas blancas
per fé una corona... y fes
que jo tardes una mica
que ja 'm renyava.
¿Y per qué?
Perqué din que no li agrada
que nosaltres I i haguéni fét,
y ara la senyora Scinta
li fará que estiga be.
¡Calla! (Miraut ab la nid al ulls.)
¿Per qué?
¡Oh! 'M fá senyas
lo senyor rector.
¿Ja '1 veus?
Sempre que puja, '1 veig sempre,
qiiant mes lluny mes.
Jo també.
¡Oh! Y de prop no m' hi veig gota.
Y be; lo que á mí 'm succeheix.
¿Veus que *m fá ara?
{Oriol hi va v mira com ell.)
¡Oh! y tú no ho deyas;
I oí)
pujan ell y el docto Albert.
{^Yy figuraiit que mira ¡as senvas que de tan llunv Ufa
7 rector, la^ vá aprohaul com diheni que 7 com—
pren.)
S¡... si... si... si... bé. T pregunta
si sabem del cert si es
aquí la senyora Scinta,
si es á dins, y que diguém,
si es en un cantó d' esglesia,
que no 'Is puga veure á n* ells
si pujan.
Benet ¡Oh!...
{Oriol se 'n vá á guaytar á dins de la esglesia apariani Ice
cortina ver da que cuhreix la entrada -y, despr/s, tor~
vantsen á cullir rosas din a Benet.)
Oki jl Digas que ara
resa devant 1' altaret
de Sant Joan, ajenollada,
pero no devant del que es
apóstol y porta barba...
no no... del altre... d' aquell
de la moltolina blanca
y la carbasseta.
{Bcnei vá dihentper senyas ah de f ora tot lo que, mentresr
culi rosas, li indica Oriol y procurará que sian cómicas:
las senyas com per exemple: lo rcsar, lo indiciará aje-
nollantsey fent sanctus^ la carbasseta, com bebent en
porro f y tot per /' estil. Després de aixó, Benet 5' enfa-
da per que ell fa sen/yas cómicas y no V enten y elT
tampoch enten ais de /ora.)
Oriol ¿Que?
Benet Diu que hem d' auar á la esglesia,
y tot seguit li diguem
que pugi á daifa la sala
y que li tanquis.
Olí L Móltbé.
Digas que ja hi anem prompte,
que no mes ne faltan tres.
— 107 —
'Benet Que cukis. ^Despr/s de fer sfíiyas.)
«Oriol Que no mes duas.
Benet Qiie tot seguit.
Oriol (Cnllintla.) Que ja estem.
Ben£T Donchs diu qu' hi anem de seguida.
Oriol Vaja donchs... vina correns.
<((¥ se 'n van correns cap á la Ermita qtian de repeni ixen
pe 7 primer bastidor esquerra Joan y Felip, espan-
iai/tlos. Dnrant la escena 5' han anát sempre acostant
los cascabells deis matxos, si b: attirantse cada volta que
ha fígiirát que debian ferho per ferias senvas, y ior-
^nantse á sentir quan figurava que ja las havian Jetas, ^
ESCENA VII
ORIOL, BENET, FELIP, JOAN
Joan ¡ Alto aquí! {Agafantne cada hu un pe 7 coll )
Benet ¡Oh!
Joan La petita.
Felip Alto.
Oriol ¡Oh!
Felip ¡La noya al moment!
Benet ¡Oh! ¡oh! ¡oh! ¡oh!
Felip {Imperios.) ¡L' Arciseta!
Oriol Nos V han robada.
Joan ¿Cóm?
Felip ¿Qué?
"Benet ¡Oh! Si si si... nos 1' han presa.
Joan ¿Quí?
Oriol Uns hómes
Feltp {Apa Joan J ¡Vaja; detenen ells..!
jMiréu que si 'm dihéu mentidas...
Benet ¡Oh! ¡oh! ¡oh! . .
-Oriol A fé.
Benet A f-5.
- io3 -
Afé.
¿Y ahont anavau? /
A la esglesia.
Vaja donchs... xiton... y anéu.
¿Veus? Tots vólen la petita.
¡Oh! 1/ han robada. {Desapareixcn per la crmilay
Ja ho veus:
ells no la teñen, la dayan;
pero 's veu que 'Is he 1' han pres
en Joan y en Quirme y veyentlo
1¡ haurán ja donada á n' ell.
Si. perqué ells... si la tenían...
He:n de parla al senyó Albert. {Rcsoli y
Mira, Felip, que pots perdrerns'
segons com ho prengui ell.
Vagi com vulga... vull véurerl*
y aixís d' un cop acabé n.
Al menos fes lo que 't deya
de dirho á mossen Joseph
y després...
*( A Ibert V Joseph fora,)' ¡ Oh ! ¡ oh !
(Paran los case ah ells y se siiposard que terman los matxo.^-
en uns arbres d" un tros Ihiny.)
Joan ¡Ells que venen!
Felip Donchs vina aquí y esperém.
( Y eom bnscani un lloch ahont amagarse 5' en van per
hont han vingút,)
Oriol
Felip
Oriol
Felip
Benet
Oriol
Felip
Joan
Felip
Joan
Feiip
J JAN
ESCENA VIII
MOSSEN JOSEPH, ALBERT
{Entra lo primer de pnniefaSy mira ah mólta precancib a
dins de la iglesia, aixecant tina mica la coriina,y s' hr
queda. Albert s' assenla pensatiti en una roca y despres
d' un moment suri Mossen Joseph de la iglesia y din. y
Joseph Endevant... vaja... veyám...
lOQ
{Snrtint de la iglesia saliidant com acosUiman los cape-
llans y deixaiit la tenia y lo paraigna berniell en una
roca.)
Com que s' ha de obra ab cordura;
tórnamho á esplicá, y procura
no esbalotarme V aixam.
Albert ¡Oh! Si fós viva la santa
que en aquest fossar reposü...
¡Ella!.. ¡Pura com la rosa,
que en aquets rosers encanta!
¡Y vegés que '1 mea honor!...
¡No! ¡Mes li val esser morta.
JosEPH Perqué es al cel.
Albert Y no porta
com jo la mort á n' al cor.
JosEPH *Bé... vaja... si... en acabant
*vés allí y resa per ella.
*z\ra hi ha una mala estrella
*que vos persegueix constant,
*y crech que '1 méu bon consell
*la fará torna á la rahó.
Albert *Fins que ell vá entrar pe '1 baleó...
JosEPH *M' has contat fins que vá entra elL
Albírt *Llavors la vaig fer portar
*desmay da al Hit, y un' hora
*ab ansia devoradora,
*vaig espera '1 retornar.
*AI i\, desesperansát,
*llansá un ¡ay! ella allí 's creya,
*perque en la fosca res veya,
*plorar en la soletát,
*y ab tot lo fel y amargura
*de aquí esglayát se 'ns esclamü...
* — ¡Si — deya — ell m' ha víst infama!
* — ¡Ell m' ha vist vil y perjura!
*jJo, per salvar de momeut
*á la Arciseta, he dit ?ra
*lo que 'm fa mes vil encara
JOSEPH
Albert
JOSI'PH
Albert
JOSEPH
Albert
JoSEPH
Albert
JoSEPH
Albert
JoSEPH
*y vuU para '1 scu tornientl
*A la fí sola 's queda
*ab la Elena, de sa pena,
*contant lo fer á la Elena,
*fins á enternirla arriba,
*y fóu quan vá demanarU
*que anés á dirli á vosté
*que, no aturanlse per re,
*fós ara aquí per contarli
*la causa de lo succehit,
*y que al veurerl' de part seva,
*digués que també 1' Esteve
*hi fós per lo que havem dit.
*Aixó ha passat, aixó sé.
¡Aixís ha mort ma esperansal..
¡Odi per tots y ven j ansa!..
¡Tú!
Si... A n' ell, si... '1 mal ué.
No '1 matarás... ¿No t' he dit
que jo avuy té daré proba,
de que ni ell V honor te roba,
ni ella á vendrerl' s' ha atrevit.
Digui.
¡Per lo mes sagrat
júram que al sentir la senya
convinguda!...
Si s' hi empenyn...
Serás allá hont hem quedát.
Li juro.
Encar que al sentirla...
Perdés ananthi i* honor
que salvar vull, si no he mort,
no tindrá de repetirla.
Ella ara á la ermita vé
pera contarmho á mi tot;
tu^ amagát, no perts ni un mot,
jo allavors ho arreglaré,
— III —
y es tant cert, com que aquí son,
qu' hi haurá encara jorns de festa.
Albert ¡Ay, pare. Ja no li resta
ni una sola fulla al óm!
Las hi arrencá *1 vent del mir,
y ell á n' al riu va tirarlas;
lo riu al mar vá portarlas,
y... del mar... no han de tornar.
Podría rebrotar 1" óm;
mes dú la vida cansada.
¡Tants de vents! ¡Tanta glassada!
No ho veurém los que aquí s'jm.
¡Vlorirá abatut y vell,
sens ni fullas per despullas!...
Mas il-lusions son sas fullas;
r arrel, mon cor; jo, so ell.
{Albert se 'n vá per la d reta y queda Mosseii Joseph so i.
ESCENA IX
MOSSEN JOSEPH
íosEPH ¡Valgam la Verje! ¡Quin hónie
mes desconfiát y mes!... Va ja,
doneume gent tal com raja,
y no aixó ab tant punt y coma.
¡Vaja! No ho so mal pensat...
¡No hi puch fer mes! Qu* hem de ferhi
¿Veig mal? Ja hi veig un misteri,
que en clóu potsé una bondat.
¿Qué voléu més.^... Ara '1 plan
que tinch per desenredarho...
Si jo arribo á equivocarho,
faig un mal doble de gran.
Y, sabent com jo sé be,
que m' hi errat altras vegadas,
be puch torna á las andadas...
112 —
Doñeas no ho crech y ho fat é.
Vá sé aquí '1 casament féu,
y aquí s' acaba la historia.
¡VuU 6|ue tingui aquesta gloria
avuy, la Mare de Déu!
ESCENA X
MOSSEN JOSEPH, FELIP, JOAN
JoSEPH
Felip
JoSEPH
Felip
JoSEPH
Felip
Si tingues jo un medí!...
n' hi duch un.
Aquí
;Tú!
{Sur lint ab Joan.)
Li ofereixo;
vaig faltar y hem penedeixo,
de tot lo que vaig fe ahí.
¡Oh! Una cosa no 's pot véur^r,
íins al fí.
¡D' aixó m* esclamo!
Es dir, que, á nosaltres, V a:iu),
nos vá treurer; mes, després
vá manar per sota má,
que 's tregües á n' en Cehriá,
del mas del plá y jo hi anés...
¡Quan hem sapigut aixó!
y he vist que, per castigarnos,
de lo que era just renyarnos,
ho feya ab un cor tan bo,
nos hem juntat y havem dit.-
— ¡No 'ns hem de cuidar de ré.
Hi anem junts de booa fé,
li espliquém be lo sucóehit,
y, un cop tot ben esplicat,
que 'ns perdoni ó no 'ns perdoni,
que 'ns ho doni ó no 'ns ho doni,
que cregui ó no, si es vritat,
— 113 —
y ¡fins que *ns mati! si 's te
de mata á gent tant ingrata,
perqué jo, fins si ell nos mit.i,
ho sentó y no ho sentiré.
Ho sentiré pe 'I que estigui
en lo mó 1 encara ab gust,
mes, no ho sentó, perqué e<? fn^t:
que, al que ha faltat, se '1 ca tigui.
iJoscph^ que s aiiat conmovenf per gratis, al arribar aqni
esclata y conmognt ohrint los brassos, din:)
JosEPH ¡Ara es quan lo veig á n' ell!
¡Felip!...
Fel'p ¿Mana?
JosEPH ¡Una abrassada! (S^ abrassan,}
¿Veyeu?... Un' ánimí honraia,
que vá escolta un mil conselL
Lo quí fá cara de bó,
si es dolent, es que li obligan.
Lo que dich sempre.
Felip Y que digan
aquets si he dit tot aixó.
Joan Si, si...
josEPH Si ho crech com ho diu...
Si sé mes jo aquestas cosas...
Lo rosar té de dar rosas,
lo pollet déu fer piu, piu,
r 6m no pot donar may peras,
y el que neix home de bé,
al últim ho té de sé.
de totas de las maneras.
Al revés del senyó Este ve.
A n' aquell, per mes que 's fassi,
no hi ha qui á n' al bé I' atras-i...
•¡Si ho porta á la cara sé va!
Ha de ser dolent per qo^
de la raho d' aquestas cosa?,
de que 'I rosé ha de fer rosas,
los llimonerS;, lo llimó;
1 14 —
r aucell cants; las fljrs, ess^ncia;
lo sol, claror: la nit, fosca;
lo cep, raims; y 1* aigua, tosca;
y creu ab tota conciencia,
que, si d* un abarocoquer
n* heus una pruna, no ho duptis,
per mes que de prompte 't suptis,
no es natural, ni ho pot ser.
¡L' arbre té de dá abarcochs,
y té prunas!... Son penjadas,
ó guarnidas, ó empelladas,
ó son fora del séus llochs.
Y per90 es dolent així,
y tú, bo de totas veras:
perqué, 1* om, no pot dar peras;
pero, la pererá, sí.
Felip ¿Donchs com es que jo h^ faítat,
sent honrat, de tal minera?
JosEPH Perqué ha vingút la purera,
de r Esteve y t* ha empalt it,
Ab aixó... res... ja está dit.
Felip No, perqué ara falta aixó,
y nos pot fer res de bo
que no ho haguém decid it.
JosEPu ¡No US ho he dit!
Felip ¿Qué?
JosEPH Que es segí
y que us perdona, baboya,
Felip Pero jo vull dir la noya...
JosEPH ¿Y qué?
Felip Que be la té a'gü.
Com que 's veu qu' aquí hi ha un nisteri,
que s' enclou tot en aixó:
— Lo millo es, he pensat jo,
que á n' ais dos rius se 1' esperi.
Si ell del poblé ha de fugir^ ,
par un deis dos dáu passar;
donchs aneulo allá á esperar,
— 1 1 5 —
y allá 'I podréu detenir.
Jo, mentrestant, buscaré
si per 'quí ó pe '1 poblé '1 trovo,
y el que '1 tro vi...
íosKPH Tot ha aprobó.
Feltp 'L porta aqui y tot vá bé.
JosEPH Ja desd' ara si així ho feíi,
jo *i perdó vos asseguro.
Felip ¡Q.ué si ho farém! Ja li juro.
lobEPH Doñeas no vosdetinguéu.
Felip Miri... {Li besa la má y dcspres Joan.)
JosEPH Déu vos fassa bons.
Felíp Jo so tonto y no so tonto.
Jo á buscarlo, y tú...
Joan Ja. {Se '// vd.)
Felip Hi contó.
^'F se '« van pe 7 canil de pujar á la ermita, mes figuran t
al serhi que se 'n van cada hti per distinta direccio.)
JcsEPH jVaja! Son uns bons minyons.
{Se n entra á V ermita.)
ESCENA XÍI
ESTEVE, GABRIEL
i^Entra Estevey registrant tota la escena ahla vista din, ap:)
EsTEVE ¡No hi es... hauria jurat
que aquí ab 1' ermita parlavaf
Gabriel ¿Y es aquí allá hont m* esperava?
EsTEVE Y aquí es allá hont t' ha citat.
Gabriel ¡Ay! ¡Lo que es teñir conciencia!
Ahí seré anava al mal,
y avuy, com un criminal
tremolaré en sa presencia.
Este VE (¡No c-d sino que ara en compte
de renyi 's fassin amichs
— ii6 —
♦y heni donga '1 tréurerl' fatichs
*quant dech acabar tant prompte!)
Gabriel Ahí jo podía di
m' has faltat, sens que ella encara
pogués dirme com pot di ara
també m' has faltat tú á mí.
Avuy pot dir: — ¡T' hi olvidat
perqué un infame 't vaig créurer!
Y es cert... ab lo que \^á vcurer
ho havia endevinát. {Q/teda /e/isafiu.y
EsTEVE Sí; mes no quan es probat
íinsá quí en negáu s' empenya.
Ella vá posar la senya
si tú á n' al baleó has pajat.
Gabriel Pero li vá posar ella
perqué li vaig manar jo.
¡Sempre m' ha fet compassió
en aixó, sa negra estrella!
^Es dir que, naltres, podem
quan vólem á una estimada,
una y un' altra vegada
probar si ab prechs la vencem.
Diu no, y li dihem que es ingrata.
Diu no, y li dihe n que no estima.
¡Diu no, y li dihem que la anima
un cor de roca que 'ns mata!
Y quan per fí havem lograt
que cedeixi am mt la dona,
ella, que ha cedit, no es bona
y el que ha fet cedí, es honrat.
¡Infame!
Esteve Gabriel.
Gabriel T' ho dich.
Fins ahi un amich te creya,
com á jerma també 't veya;
pero, avuy
Jo 't veya 'sent jugador
y vicios y mes encara;
mes no hav a \ isí, coni ara
ja he vist be. que tens mil cor.
Que véns voltát d' un misteri,
que al que dius je 'má no esplicas;
que ab 1' honra d' ella tratic.is,
que sois hi ha V or que t* alieri,
que, culpable ó no culpable,
mitis á una débil dona,
y, á quí fá aixó, res V abona:
¡Es un vil y un miserable!
E^TEVE ¡Oh!
{Fora de sí se vd d precipitar contra Gabriel que retroce-
dexx dos passos, fins que 5' de tura perqué ha vist una
má que agaja la cortina de la porta de la ermita, cont
per alsarla.)
¡Ah!
Gabriel ^Qué?
EsTEVE Re... La seva má
que agafa ja la cortina.
Ella vé aqui; pero atina
en que jo m' estaré allá, {Al coslát.}
y ja que esqueixát lo vel
per tú ara, puch ab franquesa
ana á n' al fí de mi empresa,
parléu de mí ab mólt recel,
perqué, á la suposicio
de que á res tens d* oposarte,
jo del mifj sabré apartarte. ,
{La mateixa md que teníci la cortina, la alsa, y apareix
Albert imponent, que din, baixant la escala de la er-
mita.)
— ii8 — .
ESCENA XII
GABRIEL, ESTEVE, ALBERI'
AlBüRT No.
L <s DOS ¡Ah!
Ar.BERT Perqué ho faie jo.
EsTEVE ; Eli aquí!...
•Gabriel (¡Oh! L' Albert aquí.)
j I nfame! {Per Esleve.)
Albebt (A Est.) ¡Déixans y espera
que 't vagi á busca jo á T era!
i^Esteve se 'w váy al haver dat dos passos diit ah alegría
inmensa, figurant que 7 ven lluny.)
EsTEVE (¡Ah! ¡tn Felip!)
Albert ¿M' h¡ esperas?
EsTEVE ,Si. {Se'nvd.)
{Gabriel ha qtieddt anonadát en un canto de teatro \ Al-
bert, despres d' haverlo contpnpldt un moment, ah los
brassos cieuats, diu ab tota calma.)
Albert Estém sois. *No... Aqpest murmull...
{Perqué 5' }\a sentit brunsir lo vent que fá cáurer fullas
secas deis arbres qv' hi ha per la escena.)
*Es lo del vent que 'm fá guerra
*y ab lo fiillam tira en térra
*ditxas que eran mon orgull.
*Símbol del amor de Déu
=í=hi ha aquí una creu, Eli nos mira
*desde '1 cel ahont lo sol gira
*y ens enaltím devant séu.
*Per sort ara en tal estat
*la nostra ánima se trova.
*No ho duptéu... veuréu la proba.
*en que 'm diréu la vritat.
Gabriel *Preguntéu.
Albert ¿Si per etsar'.
1 1(»
y d' ho n í 'i ) uMt ilou iivt nuitra,
se n' entrivM á cis;i vo>tiM
1' ho ue m^s vil y c )birL,
y vos, no saben t qui era,
li obris^eii los v )stres bra^sos,
carinyós Iligant los llassos
d* una amistat verdadera,
V vos trovesseu un dia
ab que ho pagava ell traidor
atentant al vostre honor
que feyau?
G\BRiEL {Ab segur ¿tat.) Lo mataría.
AlB'RT ¡Ah! Ja així del cor 1' esglay
en que calmaréu confío.
¿Atmetéu lo desafío
y aniréoi á batrerns?
May.
^íVIay me dihéu?
May.
I Per demes
es singular la manera
de pensar vostre!
¡Y m* altera
que no la comp-enguéu mes!
Vos aquí son V agr^iviat;
jo lo qui u> ha fet V agrayi.
^Cóm pot esser ¡ust vá sibi
que vjs quedéu castigat?
¡Me di rea que, així, ab honir,
en vá es que ¡Mnteume! us diga;
mes, si á dirho '1 cor m' obliga,
^tóm no di 'I que 'm dicta '1 cor?
La lluna en lo cel brillava
quan vos del baleó heu baixat,
vos han vist, m' heu deshonrat,
la deshonra en sanch acaba.
Gabriel Donchs á fé que ab mala estrella
lograrho avuy intenten.
GxBRifin
Albert
GABRIEL
Albert
Gabriel
Albert
iSech.)
Albi;kt No; perqué al fí acce liréu
per r amor y pe 'I be d' ellj.
Perqué ara vos diré jo,
cOíTj no vos he dit encara
que, entre ella y jo, ja sois, ara,
h¡ cap dese^peració.
¡Lo sonrís del méu despreci
n aiiirá aniirgint sis penas,
la sanch gelantli en las venas;
r acusará lo món neci;
y lo plor del mea dolor,
degotall que '1 crim enllota,
com á plom fós, gota á gota,
caurá damunt del séu cor.
G\BRIKL ¡Oh! \kneml (i\o podent resistir mes píl¿^5a fiando)
Albf.rt ¡Sí!... ¡y lo séu cor... franch,
sentint dolors, al probarlos,
plorará, v sois, per plorarlos,
tindrá llágrimas de sanch!
GABUiiíf. ¡Anem dich, ja!
Albert ¡y quan ni aquestas
li restin, y vegi irada
que voi- r heu abandonada
sola en mitj de las tempestas
'sent així que vos podiau,
matantme á mi, ab vostre amor,
aminorar lo dolor
de la que salvar deviau,
finirá com trista flor
que en sortir al camí pec.i,
y, esfulladasola y seca
se trepitja quan ha mortl
Gabriel ¡Oh! ¡Anem; abans que '1 cor méu
no vulga sa ira mostrarvos!
Albert ¡Veyéu si logro exaltarvos!
Gabriel ¡Tot per V amor y el bé seu!
Albert Com jo tot pe '1 meu honor.
Gabriel Moriréu sens esperansa.
Ar.BERT Morir vull... no vull venjansa.
G\BR1EL jDeu me guihi ahont hi ha 'J cor!
Armas.
Albert Al bosch.
Gabhiel Guieumhi vos.
Albert A mort.
Gab:íiel a mort.
Albert Tot s' hi empenya.
Gabriel Passéu.
Albert Veniu.
{V 'Is dos se '« víiJi acaloráis^ qitan 5' 011 una campana^
da en la ermita que atura d Alberl^ sorprenenenllo '.en
gran manera, al maieix lemps que iamhc atura d Ga-
briel, que 's sorprcn de la sorpresa de /' alie.)
Los DOS ¡Ah!
Albert (¡La senya!)
(} llnita dessesperdt enlrc si enlrará á la eimila ó si
anirá al bosch .)
Gabriel ¿Per qué així us quedéu confós?
Albert ¡Oh... Espereuvos un instant. {ResoU,}
Gabriel ¡Esperar quan Jo deliri
que 'I cor sent es pe '1 martiri
evita á la que vol tant!
Albert Me 'n vaig tenintho present.
M' ha recordat esta senya
que si un juraments* empenya
sedéu cumplí 'J jurament,
y en havent cumplert sever
per vos torno
Gabriel Vos espero,
y penséu que. .. (.4 h frenesí,)
Albert Ho considero
(EneaiAani com fer formalisar lo paclcy
Paraula de cavaller. ' {Se 'n r¿í.)
— 122 —
ESCENA XIII
GABIEL. sol
¡Que passa aquí! ¡Déu mén! ¿Per qué un misterí
iuipenetrable sempre en tot se nota?
¿Per qué al teixir est ve!, vos que vau serhi,
per esser sempre en tot, no vau volerhi
un ciar, per véurer ahont ma sort s* enclota?
¿No recordéu, de sanch y foch, un día
en que vám batre al argeli pirata,
quan de tant plom, com pe *1 cordam brunsia,
me vaig salvar jo sol, perqué us tenia
deis meus rosaris en la creu de plata?
¿No recordéu que vos vaig dir: — Per ella
tan sois la vida vull, Senyor. ¡Sálvenme!
¡Si no la trovo avuy tan pura y bella
y no 'm pot guiar ja caiguda estrella,.
no vull lo que 'm vau dar y us dich: — ¡Mateume!
ESCENA XIV.
OABRIKL, FELIP, JOAN y moscs, tots ab escopetas, manus y cananas
FüLít» *VIentre '1 té Iligatallí
*aném nosaltres á veüreuho.> ^
Gahriel *iLl gat dihéu
FíLip *Si.
(y se 'n vá apressuradament ab los mossos.y
Gaa-Riel {Mirant cap á díns.)*No puch creureuho.
*¡No es aquell 1' Esteve!
Joan {Stirtint tambe apressurdt.)*S>\.
Gabriel *¿Y per qué 'I Iliguéu?
Joan *Perque
— 123 -
*diii que ell vá robar la joya
*del collaret y la noya.
Gabriel *¿Pero com? {Deíeniíiilo.}
Joan *No esiich per re,
^perqué ells me están esperant!
Gabriel *¿Y ara ja vos la ha donada?
Joan *Ha dit que la té amagada.
Gabriel *¿Y no '1 Iliuréu? {Sempre detcniutlo.)
Joan *A1 instant,
*que r haguém trovada allí
*hont diu que está amnguleta.
\Se 'n vd correnis darrera Is altrrs.)
ESCENA XV
GABRIEL, ÉSTEVE.
Gabriel *Lo collaret... la Arciseta!...
*¡0h! Si... La ciau está aquí,
*Corre ara de compte meu...
*0 aquest secret, ó sa vida.
EsTEVE ¡Gabriel! (31ólt coiuuogut.}
Gabriel ¡Tú aquí!
EsTEVE ¡De seguida...
vina... per I' amor de Déu!
Gabriel ^Per qué?
EsTEVE Ho sabrás ja després.
Gabriel No, perqué ho vuU saber ara.
EsTEVE ¡Qué li dich! Hi ha temps encara.
y no 'ns salvém si 's perdés.
Gabriel No *m moch d* aquí si no ho conías.
EsThVE Res... una mania extranya...
Cosas de gent de montanya
que teñen ir.áximas tontas.
Va pedregá un xich ahí,
s' han avingut uns abaltres,
y creyent que sóm nosaltres
— 124 -
qiü porta 'I mal temps aquí,
y tement mes pedregadas,
nos buscan per tots cantóns,
per matarnos ab mandróns,
y fins hi ha collas armadas.
<íAiiRiRL ¿Y era com aixó vritat
fins ara tot cuant me deyas
HsTEVK Segueix ab mi y si no ho creyas...
Gabriel ¡Ments com un vil y un malvat!
EsTEVK ¡Gabriel!
Gabriel Nos han fet guardar
perqué tu has robat la noya
del mas del óm y la joya
que un día *m vas ensenyar.
EsTEVE ¡Infames! ¡Li han contát ellsl
Garriel ¡Oh! No en vá te dona pena,
tinch ja d* aquesta cadena
de crims los primers anells,
y tinch seguintlos, confiansa
de que al ü trauré del mar,
ahont tu la vas enfosar,
r áncora de ma esperansa.
EsTEVE No... Tú no 't quedas aquí
Gabriel Mentres vida al cor me senti.
EsvEVE ¡No Gabriel!
Gabriel Mentres alenti.
Este VE ;No perqué no m' plau á mi!
(CojH desenmascar anise per fi,á lo qual contesta Gabriel
que ¡a 5' ho fignrava ab lo sen ¡Ah!)
-Gabriel *¡Ah!
Este VE *Si... ¿Perqué tant misteri,
*si al fi tot te d' aclararse?
*Com era escusa 'I salvarse,
*de lo que pogués haverhi,
'perqué 'n volgués mata algú,
*també era escusa quant deya
'•'de ma amista t.
Gabriel *¡Y be ho creya!
EsTEVE *¡Es... que estich gelós de tú!
Gabxiel *¡Oh!
{^Sorpresa ínine risa y dit de modo que indiqui que aixis
compren tot lo que passa.)
EsiEVE Es que jo me \\ tinch d' anar
y aquí sol no vull deixarte.
Vina donchs, si vols quedarte,
perqué ans, me tens de matar.
Oabriel ¡Oh! jY ho faré ab totl'anhel.
que cap en V ánima méva!
Este VE Demanau bé á la sort teva.
Gahriel M' ajudará '1 bras del cel.
Este VE Y no hi haurá compassió.
Gabriel No; perqué no has de salvarte.
EsTEVE No, perqué tinch de matarte.
{Se 'n van y apareix A Ibej t coutentntlos .)
ESCENA XVI.
GABRIEL, ESTEVE, ALBERT
Albiírt No. {Notantse en ell uncamhi radical-)
Los DOS ¡ \h!
Alberf {A Esteve.) Perqué 't mato jo. (Sorpresa.)
Este VE ¡Kstich perdut!
Gabriel ¡A n' ell!
Albert Si
Jo per vos venir devia
y veninthi ara faría
un crim que no cap en mi.
Ara dech venjar en ell,
lo que en vos venjar pensava.
Si ell me mata avuy acaba, ,
del vostre amor lo flagell;
si jo '1 mato, torno aquí,
y, si no vos satisfán
rahons que aquí se us darán,
— 1 20
VOS venjéu d' ell y de mí.
Sois així es com puch salvar,
si accediu vos, T honra meva.
Gab'íikl Anéu. {Desprcs Je pensarho.y
Alb-írt ¡Oh! ¡'iracias! {Aprcianili la iiid ab rjitssid.)
¿Hsteve?
EsTbVE No 'm vuU ab tú desafiar.
Albert Ho voldrás, de no volerho
ja tinch la justicia allá.
(Y ¡i din á la orcUa cosa que conmoii á Esteve y lo fá
cambiar de pensament.)
Gabriel ¡Es un somni lo que miro!
Este VE ¡Aném!
{Deciditjy contestant d lo que Albert I i acaba de dir á la
orella.)
Gabriel {Segnint sa idea.) O bé es que deliro.
ACbert Confiansa en tot.
(Ap, encaixant ab Gabriel al anarsen.)
GabrI-L (Despre's de diiptar.) La tindré.
(F se 'n van Albert y Esteve, per hont convinga.y
ESCENA XVII
GABRIEL y aviát SCINTA
Gabriel Ja en tot torna á dominar
la foscor que m' espantava.,.
Ara una estrella brillava,
y ja se *m torna á apagar.
¡Mar de confusions sen fí,
ahont que 'm perdi 'Icel decreta!
¡Qui 'm salvará!
(Scinia que ha aparegut, al dir ell los líltims versos, á la
porta de la ermita, poriant una corona de rosas blancas^
baixa las gradas y din:)
SgiNTA Jo.
Gabriel ¡Scinteta!
— 127 —
SciNTA Jo.., que al ferho 'm salvo á mí. {Se/rna.)
( V deixant la corona de rosas blancas dannint la roca,
haixa al prosceni.)
Gabriel (¡Oh! ¡Com sa pura mirada
abát altiva la me va!)
SgiNTA Jo que de la pena te va
tinch r aresta al cor clavada.
Gabriel *!Scinteta¡
SciNTA ^Gabriel; l.i vida
*áento que cansada *in deixa
*;oh! No 't don per 90 cap quéixa.
V *Un cop la planta marcida;
*DéLi vulga que caigui aviat.
Gabri l *¡0h! ¡No veus que '1 cor se *m trenca!
ScíNTA *Avuy veig que 'í vent arrenca
*fullas que havia assecát
*la inecsorable tardor...
*¡AyI ¡Pobre esperansa meval
*¡Ay! ¡Que ja la fulla te va
*tremola seca en mon cor!
Gabriel ¡Acaba; mira que \\ mi
no hi ha cor per tanta pena!
SciNTA Perdona..,, escolta y serena,
me ting.i 'I cel tins al fí.
*Sabrás ma historia y si mullas,
*ton rostre ab plor que 'I cor dona,
*veurás, com mirarho vullas,
*que '1 diría arrenca las fullas,
-'Me las flors d' esta corona.
*¡yáab r altra historia enllassada
*de la quequan va morir
*sóta ella fou enterrada!...
*¡D' una germana estimada
*tins ahont lo fet t* ho ppt djr!
Gabriel * Acaba.
Sc'.iNTA *Ab cor que concilla
*tú saps com nos vá amparar
*r onde á mí y á la Cecilia,
— 128 -
*y saps que, mort, la familia
'^'arruinada va quedar.
*La Cecilia, per salvarla,
='=veyent de 1' Albert 1' amor,
*v^á casarshi y lo sea cor
"■^il ferho aixís, vá enganyarla;
*Ella ab la ilusió mes pura
*cístimava á un altre y creya
*podé oblidar, ja que ho feya
*per dona á tots la ventura
'■'mes, quan V Albert vá ana á Fransa
*Jesterrat, ella en son cor
*'v^a torna á sentir 1' amor
"'que havia mort ab sa esperansa.
*Vá escolta en desditxát dia
*i' amarch prech del sea amant,
'•y una nit, díns la masia,
*creyent que á robar vindria,
*lo van mata al mas entrant.
'''L' endemá ofegantse en plor
*vá venir á trovarme ella.
"^ — ¡Scinta 'm vá dir! Eli h¿ mort,.
*y jo so maie y la sort,
'^contra lo íill d* el I s' estrella.
Tu sabs qu' era la Cecilia
ans que jó ab V Albert casada
y que la Cecilia era,
Gabriel, la meva germana.
Vám queda aquí totas duas
mentras V Albert vá se á Fransa;
va veni 'I qu' estimaba ella
ans de sé ab 1' Albert casada,
van cegarse y I' Arciseta
vá sé '1 fruit d' aquella falta
que jo vaig jura ocultarli
si mentras ella agonitsava.
Mes jo que, si, mort creyente,
vaig pogué al I' Albert casarme
no he pogut voler que tu
de mi creguis tanta infamia,
he dit al pare Joseph
si podia aixó esplicarte
trencant per tú 1' jurament
fét á la méva germana,
y ha dit que si, mentre 'm juris
qu* á ningú 'n dirás páranla.
*¡Tén de lo méu cor pietatl
Í|*Pensa que 'I dolor m' abat.
*¡Creu que 's cert quant has sentit!
!,.Y ja que no 1* alegría,
..Iperque no pot torna al cor
^sens tú, la ditxa tindria,
*3Í un ¡jo 't perdono! sentia,
¡del quí 'm jura etern amor!
Gabriel Oh! Si; 't perdono y m' espanta,
no haver cregut quant m' ho deya.
Jo honrada y bona ja 't creya,
pero no 't creya una santa.
¿No veus que així 't creurá 'I món
infamada, ab ta innocencia?
SciNTA ¡Que hi fá si sap ma conciencia
V tú 'Is infames qui son!...
*Sellantlo ab un bes ais llabis
'"que glassava V agonia,
*vaig fe 'I jurament un dia
*de salvar sa honra d' agravis.
*A1 s* endemá aquí al fossar
=^la varem porta amorosas;
"í'y una corona de rosas,
"^damunt la creu vám deixar.
*Ni una rosada ha caigút,
*que no li hagi donát perlas,
*ai un r.iig de sol que, al haverlas,
^secarla no hagi volgút,
*y així ab tempestats, y vent,
*y pluja, y sois, y rosadas,
=-'=ni marcidas ni esfulladas
'•5=las hi ha vist lo poblé atent,
y fins ara may ningú...
{Y girantse per casualUat ven que en la corona no hi ha
quedát ni una sola flor.)
¡Ah!
- \)0 -
Gabriki, Si; '1 vent las hi tret ara
perqué així '1 que ments repara.
{En aqitest momcnt s' oh ¡mirmull de geni que s' acosta v,
Scinta, espantada de que pngan venrer la corona sense
rosas din.)
Scinta ¡Pero ho sabrás no mes tú!
( Y com en un arranch heroicli col-loca la corona en la
eren y 5* hi queda un nioment en actitud dramática, com
receíant qiie Gabriel vagi á desfullarla,)
Gaiíriel ¡Oh!, ¡Scinta! ¿Tanta noblesa
á quí no ha de inspira amor?
Scinta Si vols un Iloch en mon cor
ten fins al fí fortalesa.
ESCENA XVIII
SCINTA, GABRIEL, MOSSEN JOSEPH, ESTEVE, GENIS. LAYA.
JOAN, las noyas, y gent del poblé, per 1' ordre que indiquen los
versos.
JosEPH ¡Ah! ¡Ah! Aquí. {Arreglant lo grupo).
Gabriel {Ap. á Scinta.) ¿Qu' hi ha?
JoSEPH Passéu
Aquí... baixéu de la escala.
SgiNTA ¡Qué passa aquí!
JosEPH Ey vos... ala.
Aquí aquí: no us en anéu.
No n' hi pot faltar ni un sol
deis que la han vista dolenta.
Scinta , ¿Mes per qué?
EsTEVE (Apareixent humiliát.) Perqué 's presenta
qui ara vindicarte vol.
Gabriel ¡Infame!
{Irát posa má al ganibet y Mossen-Joseph y Scinta 7
contenen).
Scinta ¡Gabriel!
EsTEVE Declaro
que tot quant la Scinta ha fét...
Obligantla ab un secret...
jo he fet que bagues d' arrostrarho.
Lo secret no us lo puch dir,
perqué '1 dirlo... á mí *m deshonra,
pero, en tot, es pura sa honra,
y així ho vinch á prevenir.
- 1)1 ^
Té torno aquest collaret...
lo demés que vaig... robarte...
(Zas frasses duras que din contra sí mateix 1Í cosían de
dir; mes llavors s' oti remcnameni sitan en Jos ehar-
^ers de la foni y forsát per cada sor olí que ell oit,
recelos vá dient qnant lo deshonra.)
á tant quant puga tornarte
t' ho tornaré.
(¡Y es aquet
lo qui fá poch m' espantava!)
Ja he dit ahnont es la Arciseta,
y el mateix Felip 1' ha treta
del lloch ahont jo la guardava.
Prompte vos la dura aquí,
y, si el téu perdo tenía,
honrát, com ho era algún día,
acabaré '1 méu camí.
¿Y es cert? ¿Tú tens 1' Arciseta?
Ño jo; pero en Felip-neri.
SCINTA
ESTEVE
SclNTA
EsTEVE
SciNTA
Gabriel
^Es somni aixó!
¡Un nou misteri
que altra vegada m* inquieta!
SciNTA ¡Oh! ¡Esteve! ¡Esteve! Quin ángel
li ha tocat lo cor, Senyor?
JosEPH Ell, que vetUa per T amor
ab son sacrossant arcángel.
ESCENA XIX
Los mateixos ALBERT
Almrt y jo que T hí obligát
á que fes quant ha fét ara.
ToTs ¡Ahí
SciNTA ¡L* Albert! {cada cop mes sorpresa.)
Ai-BERT Fá un quart no encara
ab mí á n' al bosch V he portát.
*No *s volía batre ab mí;
*mes li he dit que *1 salvaría
*de la Uey, si al fí accedía,
*y allá hem anát dcsd' aquí.
Hi exasperát son furor,
li he dát un' arma, V ha presa,
li he fét la senya, la entesa,
y quant ja sobre '1 f^u cor,
ailava á entra *1 miíu acer,
coin qui es vil sempre es cobart,
s' ha posát á tremolar
y á prechs la vida voler.
Concedida li he dit jo
si vols dir, lo que ha dit ara,
y aixís dientho *1 salvo encara
de la lley per compasio.
ScTNTA ¡Oh! ¡Un consol pe '1 méu cor trist!
¿T' ha dit algú per ventura?
{Désdssossegada iemetit que Alhert hagi descnhert sok
secret,)
Albert ¡Lo cor que 'm crida qu'ets pura
apesar de quant he vist!
SciNTA ¡Ohl ¡Gracias! {ab efusión al ce!. )
Albert Esteve... ves.
Tú has dút aquí la amargura;
tú has mort la nieva ventura
de los teus crims ab 1' eccés,
mes si pots torna á vení
lleal y ab ánima honrada
torna aquí, y altra vegada
trovarás 1' amich en mí.
{Esteve se 'n vd conjbs y avergoíiynt, pe 1 fondo.)
JoSEPH Déu lo guii y 1' Ángel bo.
SciNTA Tinch esperansa y crech que ara...
JosEPH No ho creguéu may; no 'u fácara.
AlbErt Gabriel {Encaixanthi conmogut).
Gabriel Albert,
Albert ;L,o perdó?
Gabriel V^os m' heu de perdona á mí.
Albert L' un al altre donchs y així
vos don franch la esplicació,
Vos, vos ne tornéu al mar^
á la montanya jo 'm quedo,
y, mentre á un vil desheredo,
nom á la Arcisa vull dar,
Y si un día, ja que al fi
tinch mes edat, y ab la pena
que lo méu cor envenena,
cava '1 fossé un clot per mí
vina Gabriel y els dos cors,
uníu sempre pe *1 le de ella, ,
Sota '1 cor hi ha una cnpella
— i'>3 —
<\\le Ilegítima 'Is amors.
Gabr^l ¡a. qui no abát cor tant gran!
SciNTA ¿Mes qui t* ha dit quant dius ara?
{Sempre recelosa y esperant la resposta ab ansietat per-
qué tem que ell sápia 7 secref).
Albfrt Lo méu cor que creu encara. {ab segiiritat)
no cumplir així bastant.
SciNTA ¡Ah! {Satisfeta dant gracias al reí),
Albert (¿Ho suspita?) {ab temor d Joseph)
JosEPH ¡Era un celatge
que has borrat ja ab son esglay!
Albert ¡Que no sápia jamay
que, amparát pe '1 cortinatje,
quant lo secret li he contal,
jo allí amagat la sentía.
{Scinta despre's de son liltini vers ha vist que Jaltava una
flor en la corona >', haventla arrencada del roser, ara
r hi esta posant).
JuSEPH íQue al saberho 's moriría,
te proba '1 que al fossá ha entrát,
perqué una *n veu de despresa.
Per 90 al seu cor pur y franch
ha salvát al fí un llens blanch
del color de la puresa!
ESCENA XX
Los mateixos. FELIP.
FeLIP
TOTS
JoSEPH
Felip
MolTí
Joseph
Felip
Sginta
Felip
ToTS
ScÍNTA
Felip
iCorrin oer 1' amor de Déu!
:0h!
iQué hi ha?
¡Oh!
^Q.ué?
^Que passa?
No ha tingut ell mala trassa.
¿Potsé ella?...
¡Si!
íObí
{Comprcnentho.) ¡Déu méu!
Pujo á n* aquí, '1 trovo allá.
—¡La noya!— No la tinch, deya
jo que sí, ell que no, y no *l creyá,
per mes que hu volgués jura.
¡Jo, calma, *n tinch y no*n tinchl
li apunto aixís per matarlo
cll veu cjue vaig á tombarlo
y hem din: — Prenla y m' hi convinch.
¿Ahont la tens? — Al pou del mas.
Jo dich á ii' en Roch guárdenlo,
y si vol fugí mateulo.
Jo vaig al más per si acás.
Quedéni així hi vaig corrents,
busco per tot, no la trovo,
torno ara allá y quant ho innovo
m' han dit que en Roch, per dos cents
duros d' or ha dit ais al tres
que jo la senya ja feya,
y r han Iliurat coni no creya
venentse á n' ell y ha nosaltres.
JosEPH L' Albert volgué perdonarlo
y aixís es com li ha pagat.
SciNTA ¡Y així ab ell sense pietat
pert la noya per salvarlo!
(En agites f moment apareixen en la porta de la ¿rw/ta
ios dos noy s portan I lo bressol ab la nena.)
ESCENA ULTIMA
Los mateixos, ORIOL, BENET
Oriol ¡No que la portem aquí!
SciNTA ¡Filia meva!
{Crit de V ánima y > corrent al hresol^petoneja la noy>a ab efU'
sió. A fi de que no vegi 'I pühlicli que es una nina, lo gru-
po de la gent del pohle la pot voltar formant cuadro. Be-
net y Oriol baixan al prosceni ab Mossen Joseph, Albert,
y Gabriel que Is voltan.)
Benet ¡Li'. petita!
Joseph ^Mes cóm?
Benet ¡Oh! joh!
{No podent parlar d^ alegría, de manera que, mentres Oriol
ho explica, ell lo vd seguint ab riallas, saltirons v gestos,
com pres d' un frenesí de contení. )
Oriol Aquí á la ermita.
la estém guardant desd' ahí.
Benet ¡Oh oh!
Oriol En Benet me vá di
que tots la vólian péndrer
jf fins que ho poguem enténdrer,
he dit, líiuaguemla aquí.
S' ens diuhen ahont la tenim
los dirém que nos 1' han presa,
y, si no es cert per sorpresa,
en essent V hora surtim.
M' esta va allá...
BfiNEr ;Oh! ¡ohl ;ohI
Oriol Sentó que té pare y mare...
Benet ¡Oh ¡oh!
Oriol La trech y'dich: — Ara
Benet *^¡Oh oh oh oh! {Enfadat de que no lí conli.)
ToTS *^Qué?
Benet *Yjo.
Oriol *Désprés...
{Tot lo que ha dit Oriol lio ha dit enterainenl seré perqué ab
lo calor de sa idea no 5' havia adondt de que 7 escoltes nin-
gú mes que Mosen foseph, mes ara de repent 5' adona de
que hi ha gent de f ora casa y avergonyintse va reculant.
Gabriel *Cuita.
Albert *Tot seguit.
Benet -¡Oh oh oh ohl
(Volent dir que Orioles vcr^onvos.)
Joseph *En vá ho esperan.
■■^S' ha adonat que vostéc hi eran
*y ja se m' ha avergonyit.
{/tn aquest moment 5' ha obert lo grupo al fondo y dcixa veu-
re d Scinta agenollada al costal del hressol, que, alsant las
mans al cel diu:)
SciNTA Perqué tinga '1 meu amor
¡Mafia! sigas ma estrella
(Y torna d besar d la noy a ab efusió mentres que Mossen
Joseph agafant per las mans d Álbert y Gabriel los porta
al prosceni y els diu:)
JosFPH Recordéu 1' exemple d' ella:
la cara es mirall del cor.
Felip *¡Mossen Joseph, per pietat!
Joseph *^Qué hi ha?
(S' obra 7 grupo altra volta y apareix Scinta moribunda ab
lo cap damunt del bressol, hi corran tots los del prosceni
quezal seriarse deturan imposdts per lo fatigas de sa ago-
nía.)
Scinta *Res .. Ja está salvada
*y ara... aquella aigua glassada
"='sento que '1 cor m' ha glassat,
-''¿Quí ho podría resistir?
'•'¡Tanta emoció en un sol día!
.. I,<, ^
JOSEPH
AlBKRT
Gabriel
SciííTA
*¡Descans de V ánima mia
««jDescans etern es morirl
*jScintetaI
'iScinta!
*¡Anior niéu!
*;Ay! ¡Que may hi estat compresa!
*y ve la mórt per sorpresa
'•''al punt en que 'm comprenéu!
*E11 ho vol!... Moro y perdono
*á tots quants m' han fet agravis...
*En cambi oiu demos llabis
*gelats ja, la ordre que us dono.
*L' Arciseta ha de teñir
*sempre en mí '1 mes amant pare;
*la corona que fins ara
*no ha pogut cap vent marcir;
-i^sense íaltarhi ni una rosa,
=^com lo poblé ara la veu,
=5=1' ha de véurer en la creu
♦sempre guarnintla ufanosa...
*Consoléu la vostra estrella
*pensant que al cel vá qui mor...
Josf PH *¡Oh? desinterés del cor!
^^¡Ni llágrimas vol per ella! {Ploran lots.)
SciNTA "¡"No ploren... ¡Lo desespero
*espe *1 cor remey tant cruel!...
*rú si... Tú plóram Gabriel
*y... pens^... que al cel... t' espero.
Tots *¡Oh!
{Mossen Joseph la cuhreix ab son mamen y menos los dos
a manís y ell fot lo grnpo 5* agenolla.)
Albert *¡L' ha mort lo meu recel
Gabriel *¡Jo he dut aquí al negre arcángel!
Joseph *No filis meus no. . Es que era un ángel!
*y los ángels son pe '1 c«.I.
* 'i algún altre, ab son dolor,
'^ne trovéu que fá sa via
*per lo mon, prenéu per guía
*que '1 rostre es mirall del cor.
Fí DEL DRAMA,
LA CREU DE LA MASÍA
A CREU DE LA MASlA
DRAMA EN TRES ACTES Y EN VERS
original de
JD. SEt^ñFÍ PlTñt^t^ñ
D. nianel liasatfte
Estrenat ab extraordinari éxit
en lo Teatro Cátala, instalat en lo «Teatro Romea», la nit
del 13 d' Abril de 1873.
BARCELONA
francisco Badia, impresor, Dou, 14
1896
Lo director del Centro de
administración, es 1' únich en-
carregat d* aquesta obra, y ab
ell deurán entendrers' totslos
teatros y societats particulars
que vulgan representarla.
Quedan reserváts tots los
drets.
REPARTIMENT
PERSONATJES ACTOES-
Margarida D/ Hortensia *Mayorga,
Francisca » Catarina Mirambell.
Roch ........ D. Joseph Clucellas.
D. Anión. ...... » Andreu Cazurro.
Valenií » Frederich Fuentes, .
Andreu . » Iscle Soler.
Peret » Joaquím Pinos.
Mossp I » N. Serrabou.;
Mosso 2 » -N. Carulla.'
BaÜle » N. Miquel.
D. Miquel » Miquel Llimona.
Un agutzil, mossos de la escuadra^ homes armats.
L* acció en una masia d' aprop la ratlla de Franga,
y en 1* any 1830.
flete ptíimep
Lo teatro representa la entrada d' una masía; al fondo una por-
ta per la que, al obrirse, se veurá '1 camp y una creu alta
de pedra. A la dreta, en primer terme, una porta en la que
hi haurá una escala que es la de las habitacions superiors;
en segon terme una altra porta. A la esquerra, la llar: en
primer terme una finestra alta, en segon una porta. En la
paret una capelleta ab una Uantia encesa. Una taula de fusta,
V aseó, cadiras de baqueta, y lo demés qu' indiqui 1* diálech,
repartit per 1* escenari.
ESCENA PRIMERA
FRANCISCA plegant taula. MARGARIDA entretinguda cosint, brodant ó íent
mitja. ANDREU y PERE, sentats aprop del foch, VALENTI, en lo cantó de
la tamla ahont no arriban las estoballds, escribint.
Pere
Marg.
Pere
Marg.
^Diu vosté qu' es natural,
pubilleta Margarida,
haverhi una creu al frente
la porta de la masía?
Sí, Pere, perqué no ignoras
lo qu* estas creus signi fican.
Senyal d' un crim solen ser.
Sí, senyal que 's diu que crida
perdó, per un mort á Déu,
y á tots los vivents, justicia.
Historia sólen teñir
creus que en los camins se ficsan,
y d' aquesta creu la historia
8
n' es una historia mólt trista.
Un sigle y mitj fá qu' es feta
y, d' allavors, la familia
la invoca sempre en sos dols,
la invoca en sas alegrías.
Si aquí casa mor algú,
'prop la creu se deposita
abans de durlo á la iglesia,
com á última despedida.
Si aqui 's fá algún casament,
'prop la creu, lo mateix dia,
se jaran los dos esposos
r amor que déu fer sa ditxa;
d' aquesta ci eu n' es la historia,
la historia de la familia.
Andreu Aixó es lo que sentó á dir
des qu' he vingut de la vila,
y ab tot y qu' á fé sóch home
que no *m plau gota ni mica
sabe historias ni romansos,
de la creu de la masía
si que US dich que tindré gust
d' escolta '1 que se n' esplica.
Franc. Aixó ray; en Valentí
crech que 'n té una historia escrita,
Andreu ¿Una historia?
Franc. ¡Bel un romanso:
aixó qu* ell fá.
Andreu ¡Au donchs, vinal
Valentí No, noys, no, imch d' estudiar:
ara tenim mossen Quirse
de catedrátich, y si
troba la llisó poch ílisa,
nos sol dona unas sumandas
que 'n hi há per Hogar cadiras,
Marg. Sí, sí, que '1 papa 's fá vell;
ben fet, Valentí, estudia.
Pere Pero també, tantey tant,
li pot ser mal per la vista.
Andreu Y bé re; es que 1' ha pegada
en que ell té de cantar missa,
y fins qu* ho hagi lográt
no parará nit lí dia.
Com qu' fcll ha sentir á dir
que '1 mes tonto es bo per bisbe.,.
Franc. Aixó si que no ho crech pas.
Ai^DREU ¿Per qué?
Franc Perqué tú ho serias.
Andreu ¡Bó! ¡Endavant!... Ja m' heu dit tonto.
Franc. ^Y qué pot ser t' agravii?
Andreu ¡Vlólt m' agravia! ¿ho sentiu?
FRANg ¡Donchs á fé!...
Marg. ¡Dona! ¡Francisca!
Franc (Callém.)
Andreu Me sembla que 'I mosso
que vá á las masoverías,
porta '1 remát, muny las vacas,
xarcola, passa fariña,
y sab uns goigs de memoria,
y aquell romanso que 'n diuhen
de Juan Pórtela, ni es tonto,
ni es impossible que ho siga.,.
y després, ¡tonto ó no tonto!
si ho só no vull que m' ho digan.
Franc. Donchs á fé que prou t' ho han dit
las maynadas de la vila.
Andreu Donchs trencaré '1 coll á una
y santa bona María.
Jo puch saber poca cosa
pero, ¡tonto! gens ni mica.
Valenti ¡Andreu!
Andreu ^Qué?
^AiENTi Treus fabas d* olla.
Andreu Mira; ho dich á la Frfincisca.
Marg. Bé, vaja, prou, perqué veig
qu' aixó ja s' enfílaria.
¡Quín fret sentó! ¿Encara plou?
Tranc. ¿Sents que *t diuhen, pesa figas?
{A ndreii obra ttn xich la porta y mira )
Andreu ¡Uy! ¡Fá un vent de déu mil diünxesl
Tremolan fins las alsinas.
iPere (Bona ocasió per quedarme.)
Andreu Y una nevada bonica.
Franc. Ja demá tindrém glassada.
Marg. ¿Estás ja llesta, Francisca?
Franc. Tot seguit.
.Marg. Donchs á dormir.
Andreu Sí, sí, que la nit convida.
Marg. En Pere 's quedará aquí.
Pere ¡Tant favor!...
.Maro. ¿Y ahont anirias?
Arreglan^ Francisca.
Franc. Bé.
Pere No; si per mí *s mortifican...
Andreu L' Andreu li dará '1 seu Hit
y ell dormirá á la pallissa.
Marg. Anem donchs; barréu la porta.
Andreu Ja ho farém; santa nit tinga.
Marg. (Ab aquet temps no vindrá.)
Dormíu de gust.
Pére Gracias.
Andre'i ¡Viva!
Franc. (¡Tonto!) (Al passar per son costat.)
Andreu (¡Vella!)
Franc. ¡Aixó á mí, estrofal
Marg. ¡Per Deu y els ángels, Francisca!
Franc. í Ah! ¡Aquesta si que no 't passa!
Marg. Bona nit.
{Despiegant la gorra de Valentí carinyosamenty
Valenti Fins á la vista. (vS"^ 'n van las duas.)
ESCENA II
pere, andreu, valentí.
Pere (Ara aquest ximple es capas
d* estarse fins á ser dia
aquí llegint v escribint.)
( Valenti agafa 7 linter y una llumanera,)>
Andreu ¿Te *n vas?
Valenti Vaig á posar tinta
á n* al tinté, y de passada,
miraré si trobo un Uibre
que 'm convé, per una cosa
de la Ilissó que ara 'ns dicta
Mossen Quirse.
Andreu Déixans llum.
Valenti Tinch la llumenera xica
y aquí vos deixo la grossa.
{Enccn la que diuj)
Andreu Vaja donchs...
Valenti Vinch de seguida.
(S^ *« va ab linter y llumanera.y
ESCENA III
PERE, ANDREU
Pere
Andreu
Pere
Andreu
Pere
Andreu
Peke
Andreu
Pere
Andreu
Pere
Andreu
Pere
^lEstém ben sais?
Crech que sí.
Donchs escolta ab tota pausa
y ara 't podré dir la causa
de perqué jo 'fn quedo aquí.
¿Be, qué tal? ¿l' he pentinada
á la Francisca?
Sí.
íBo!
¡Aixís que m' he sentit jo
qu' era tonto!...
L* has clavada.
¡Oh! !Y qu' així es com ho vull fer,
sempre que 'm siga enfadosa!
Que 'm diga cualsevol cosa;
pero... ¡tonto!... no 'n vull ser.
Vejam donchs si ara ho serás.
¿Quí? ^lo? ¡Cá! No tingas po.
Donchs escolta ab atendió
y veurás que '1 que fá '1 cas
es que 'I meu amo, qu* aquí
ha vingut per si podia
comprarhi una gran masía,
s' ha trobát, si 's pot di aixi,
qu' al ultim s' ha enaniorat
de la vostra pubilleta:
ell es persona discreta,
no vol ésser observat,
voldría poder parlarli
un xiquet á solas, y
si tú, que t' estás aquí,
prometesses ajurdaihi
perqué ho logri quant conviuga,
díu que t' ho sabrá p^gar.
Jo, en sentint paiiar de dar,
faig com los del bólit; vinga.
¡Oh... vingal Primer vejám
com ho fas perqué s* enrahonin
sense qu' aquí se n' adonin.
Andreu (¿L'^estima ella? {Després de pensar^
Pere -r- ^ ¡CarámJ
Andreu [Doñeas qu* ixi ella al baleó.
Pere ¡Y ell s' está -^h lo eap alsat,
t<¿IÍ y 's queda així enearearat
com un senyó de eartró!
Andreu ¿Qué vols dir?
Pere Veurás: primer,
parlant ab tota confiansa.
^Ton amo diu qu* es á F^an^a?
Andrel [¡y mort y tot ja pot ser!
Pere Vejám... esplícat.
Andreu Veur.^s...
Com que jo, per lo que 't contó,
no he tingat may res de tonto,
vaig veyent lo que fá '1 cas.
A la cuenta... 's veu que 1* amo...
¡es Iliberal! i^Misieri,)
Pere !Qué díusü
Andreu ¡Si.
Pere (Fem lo tonto.)
Andreu Com qu* aquí...
que massa jo me *n esclamo,
me teñen tots per íaujá,
no 'Is sab ni gota de greu
de dirho tot devant meu...
y aixís jo ho puch observa.
Pere Be: pero... ;la idea aquesta
de ser Iliberal?
Andreu ¡Ho es!
{Acosiantshi ab molt misteri, li diu:)
No fá de peix y i o mes
va á missa 'Is días de f^sta.
Pere ''?^ !Oh! {Fingint horror.)
Andreu ->^ ¿Eh?
Pere f" V Així si qu* es vritat.
Andreu Terra roja descuberta.
^No t' ho he dit? es cosa certa.
Donchs corrent: jo soch llogat
fá un any aquí á la masía,
qu* era tancada y barrada,
quant, fá un any, d* una vegada
venen de Vich, junts, un dia,
la pubilleta, la vella.
»3 *
y un esquitx de capellá,
que *s lo cusí. ¿Entens?
Pere ^ Ja.
Andreu y aquí jo... sentint á n' ella...
Pere ¿A. la pubilleta?
Andreu Sí.
Li he sentit dir que '1 seu pare
vá fugí á Franga, qu' encara
s* está desterrar allí,
y que la seva trist^sa
(S, que cada puntliescriu
y no sab si es mort ó viu,
perqué 's varen fer promesa
de tot subint cartejarse,
y, per mes que I' escola
y ella escrihuen sens para,
no logran mes qu' esperarse..
Pere (Ja se tot lo que volía:
lo plan surt bé.)
Andreu ¿Qué dius?
Pere Sí.
Qu' essent com dius qu' es així, ,
ja veig que s' arreglaría.
Andreu ¿Cóm.''
Pere Home. . de la manera
mes sencilla: 1' amo es fora,
ju dormo aquí, al cap d' un hora
m' also del Hit...
Andreu ^jVoIs dir, Psre?
Pere La pubilleta, jo sé
que quan los de la masía
tots dormen, surt cada día
aquí á no sé que fer.
Donchs be: jo, una eslona abans,
faig entrar 1* amo, ella '1 troba, .
y aquí que 's parlin.
Andreu S' aproba.
Pere ¿Qué hi dius?
Andkeu Que son mólt bons plans.
^Qu' haig de fer?
ERE Res mes per ara
que deixarme fé á n' á mi.
Andreu Res donchs; ja ets 1' amo d* aqui. .
Pere Tú no 't eitranyis, enc:ira
que 'm vegis ana y tornar .
y obrir la porta...
1 4
Andreu ¡Oh! S* enten.
Pere Será tot tét ab 1* intent
de qu' ells se pugan parlar.
Andreu Los quartos. {Demanant dtners,)
Pere {Dantnhi.) Te.
Andreu ¡Or!
Pere Y veurém.
Tú pórtat bé... y conta ab mi.
Andreu ¿Y 't quedas?
Pere ¡No he dit que sil
Andreu Donchs ara á Jins entrarém,
V aixis t* ensenyaré '1 lloch
ahont t' arreglaré '1 teu Hit.
ESCENA IV
Los mateixos ROCH pe '1 fondo
ROCH
Andreu
RoCH
Pere
RogH
Que tinguéu mólt bona nit.
¡Ah. vatualisto! en Roch.
{Roch deixa V arma arrimada á la pareC)
^D' hont véns ara tant mullai?
De cumplir la obligació.
Com que guarda-termes só
tinch de fé '1 que m' han manat.
¡Bon ofici!
íDivertit!
Bo per fé una gran fortuna:
passar la nit á la líuna
y del dia ferne nit.
Andreu ¡No hi ha ningú com en Roch!
Pere Es ciar, no li fá pó '1 fret.
Andreu Té, doñeas, beu un traguet,
y acostat, qu' aqui hi ha foch.
{Li dona 'I porro; Roch beu y 5' assenta aprop del foch.)
Roch Viva.
Andreu ¿Q"é tenim de nou?
Roch Que la filia del barber
se casa.
Andreu ^Ab quí?
Roch Ab lo perxer.
Crech que tú '1 coneixes.
^Andreu Prou.
RogH [Jo al séu pare distingía,
com á honrat, d' entre *Is millors;
vá sé un deis braus defensors
•1^ de la creu de la masía.
Pere ¡Ditxosa creu!
RocH ¿Qué vols di?
Pere Que no parléu d' altra cosa
que d' aquesta creu ditxosa.
RoCH Perqué es la joya d' aquí.
Si tú sabesses la historia
qu' escrita ab lletras de sanch,
com damunt d' un paper blanch,
guardém tots en la mt moría,
no 't sorpendria que may
aquí 's parles d' altra cosa.
Pere ¿Y us fora cosa enutjosa
dirnosla tota?
RoCH No.
Andreu ¡Eli ray!
RocH Mólt lluny d* enutj, justament
trobo jo gust en contarla.
Vinch y comenso á esplicarla.
-Andreu Y ¡o la escolto amatent.
RocH Fóu un temps qu' aquesta térra,
presa de la tiranía,
se trobavü en la agonía
després de una trista guerra.
Un dia un home de cor
volgué borrar tal agravi;
fóu de la familia avi,
tenia á la patria amor;
.pero vensut, perseguit,
fins á son cap posat preu,
aussili per mor de Déu
vingué á demaná una nit.
Aquí una viuda vivia
ab sa filia, '1 va amparar,
secret li varen jurar;
mes no vá falta un espía.
Presa la dona, digué
la justicia: — Tú dirás
ahont es, ó morta serás:
ella respongué. — No ho sé.
tot un mes, cada dia,
los tirans la atormentavan.
V
i6
y sí: — ¿Hont es?— li preguntavan>.
ella — no ho sé — responia.
Fins qu' una nit ¡negra nit!
per entre 'Is nuvols la Huna,
com volentla menos bruna,,
llansava un raig comprimit,
y á sa claror brillajavan
los canons de cent fusells
que, serena, entre mij d' ells,.
la viuda del mas portavan.
Caminant plena de fé
dret al suplici marxava
mentre un Cristo li ensenyaya..
un frare de la Mercé,
y així anavan, poch á poch,
lo frare, sempre aussiliantla,
lo jefe, en vá aconsellantla
ans de manar ferli foch;
y ella, ab sonrís del qui estranyai
qu' aixís lo vulgan conmoure,
mostrava un cor mes de roure
que 'Is roures de la montanya.
De cop la tropa s' atura,
se forma *1 quadro al moment,
pregunta 'I jefe impacient,
sa constancia encara dura,
y en lo punt en que perilla
de «foch» sentirs' la veu clara,
d' horror, fá un xiscle la mare
perqué al devant veu la filia.
— ¡l)igáu ahont es> mare!— No.
— ¡Me voleu donchs orfa! — Sí.
— ¡Per Deu diguéu! — ^^No ho vuU di.
— ¡Qui donchs m' ampara! — Al cel, jo.
Y mentre així responia,
y la filia 's desmayava
y, resant s' agen ol lava
la viuda de la masía,
signava '1 frare la gloria,.
manava '1 jefe fer foch,
res uva ella á poch á poch...
y 'Is vells fineixen 1' historia
dihent que, quan del campanar..
com si toquessen á morts,
varen resoná en los cors
las déu, que varen contar,.
'7
la darrera batallada
¡vá mostrarlos aprop jeu
una filia desmayada,
y una mare fuseilada
allá ahont avuy hi ha la creu!
Pere ¿y ell?
RocH
Com que res no 'n sabia,
la filia '1 vá fé escapar,
en trobantio, vá tornar
després per casarshi un dia,
y per guardar la memoria
de aquest fet, s' alsá la creu,
que 's, en lo lloch hont se veu,
un recort d' eterna gloria.
P.RE
¡Cxloria!
RocH
Perqué ans de se espia
va morí.
Andreü
¿Y vá sé?
RocH
A las deu.
{Tocan las den Uuny.y
Anpreu
Mira.
PERb
¡Oy!
Andreu
Just tocan.
RocH
Reséu
per r avia de la masía.
{Tois se descubreixen.)
ESCENA V.
Los mateixos, VALENTÍ, que torna ab lo tinter, Ilibre y llumanera.
Yalenti Bona nit, Rocb.
RocH Bona nit.
{Acabant de resar y cubriníse com los altres dos.)
Pere Vaja... y ara á la memoria
de la viuda de la historia.
{OJerint lo porro á Roch que no accepta.)
RocH ¡Viva! {{ se passeja.)
Pere ^No? {B en ell.)
Valemti Andreu.
Andreu ^jQaé?
i8
Valenti Al Hit.
Andreu ¿Que 'm darás la llum^nera?
Valenti Prenla. {Una de las duas encesas,)
Andreu Au donchs, Pere. Anem.
Pere Fins á demá.
RccH {Ab intenció.) (Si *ns veyém.)
{Andreu, mentre esperava la llumanera eslava
mirant la moneda que li havia dat Pere, d
la vora del flam, y ara es quant Pere arri^
va á la porta y el I li diu apart:)
Andreu (¿Be es de las bonas, eh, Pere?)
Pere (Eli me T ha dada, y be ho contó;
pero féstela mirar. '^ (5' en vd.)
Andreu (Mentres pnga embutxacar
que vagin dient que so tonto.)
/S' en vá dar r era de Fere.)
ESCENA VI.
ROCH, VALENTI
RoCH ¿Vols fe 'I favor, Valenti,
d' escoltarme un rato?
Valenti Prou. (S' aixeca.)
RoCH Tanca abans la porta.
VALhNTl {Veyeniho al laucarla,^ Plou,
RogH Táncala bé y vina aquí.
Valenti Digas.
Rgch Tú ets sois un bailet,
per mes que 't sembli una broma,
y jo, Valenti, eó un home:
¿sabs que vull di? Un home fet.
Vol dir donchs que 't duya lley,
v t' en porto mes encara
Valenti, de desde qu* í.ra
he tornat de serví al rey.
Valenti Y jo, qu' ho he recordat,
t' ho agraheixo; tú ho coneixes.
Roen No, Valenti; no agraheixes,
perqué he sabut qu' ets ingrat.
Valenti Digas.
RocH Jo so guarda bosch,
^9
y, encara que, com tú aquí,
no estudio may llatí,
també 'm plau, quant d' un cel fosch
baixa la nit bruna estesa,
contemplar h mitj confosa
claror del bosch misteriosa,
ab tot y no sé un senyc r;
que, mólts cops... las primaveras,
també fán naixe una flor.
Valfnti No t' entench, veste esplicant.
RoCH Doñeas bé; una nit d' aquest-is,
tenint ja las rondas llestas,
m' estava '1 bosch contemplant,
quan, de cop, sentó un trepitj
y veig que de la pineda
passa una sombra á 1' arbreda,
sempre avansant cap al mitj.
Valenti (¡A.h!) {Assomhrat y confonenise.y
RogH Volent saber lo qu' era.
vaig jo la sombra seguir
y, reprimintme '1 respir,
seguía sempre '1 darrera.
La fulla, aixís que s' aplaca,
trepitjada, fá soroil;
mes, la sombra, pe '1 rostoll,
trepitjava fullaraca;
y no deixant may sentir
lo soroil fort que ella feya
lo méu trepitj, com no 'm veya,
jo la podía seguir.
Valenti (¡Quin compromis!) ( Jement que '5 seniiy
RoCH De repent
la sombra aquella s' atura,
vá arriba al cim d' una altura
que té al frente la pendent
que baixa aquí la masía,
y contemplantla ab amor,
allí ¡vá esclatá en un plor
qu' hasta á n' ais rochs enternia!
Valenti ¡Oh! ¡Roch, calla, per pietat!
RoCH Y vá dir trist: — ¡Maegarida!
¡Lo tea amor es ma vida!
¡Aquí al cor será guardat!
Valenti ¡Oh, sí, Rowh!... ¡Cilla per Déul
RocH ¡Y arrancant allí una ñor
te la vas guarda en lo cor
20
sense pens-í en lo cor méu;
perqué es ciar qu' un guarda-terme
qu* esta fet á veurer llops
y no mes tri^cta alguns cops
ab los lladragots que íerma,
ni pot teñir sentiments,
ni poden fershi confiansas,
ni poden dar esperansas
los séus consells imprudents;
pensant sens dupte ab aixó,
quant lo bosch vas á conmoure,
que lo mateix cor del roure
es mes sensible que jo!
Valenti Roch; m* has ferit á n' al cor;
y, per mes qu' al ferho mória,
vull la desditxada historia
contarte del meu amor.
No era en dos pares igual
la opinió, per ma sort trista;
lo méu pare era realista,
lo méu onde es Iliberal;
y ab r odi dintre del cor
que pe *ls partits se tenían,
van jurar que may veurian
en sos filis plascent amor.
En aixó morí '1 méu pare;
las du-.ís mares després;
r oucle, ab tot desinterés,
Iliberal sempre com ara,
vá ampararme en ma orfandat;
y 'sent tutor de mos bens;
perqué deis seus sentiments
may ningú havia duptat,
al ser jo gran, me vá dir
que 'i méu pare, cada día,
fins qu' al fi de sa agonía
vá ecsalar V últim suspir,
ii vá demaná ab anhel
qu* entres jo á la Iglesia, en tant
qu* ell veuria, reposant,
tanta ditxa desde '1 cel;
y jo, comprenent en tot
la idea y el compromís
del méu oncle atent, sumís,
vaig obehir sens dirhi un mot.
Mes de desd' aquell moment
«que, deixant la M^rgarida
- de jiigá ab mí, nova vida
várem empendre, 'i torment
- d' haverme jo d' abstenir
de dirli alegroyas cosas
y paraulas carinyosas,
no '1 podía resistir.
y, fundan! me, sens cap duptó,
en que tot lo qu' es privat
' es de cert mes desitjat,
vaig sentir náixer de supte
«n mi tant inmens amor,
qu' al punt que la veig a n' ella,
badantse com á poncella,
tot en perfums se 'n vá '1 cor.
De prompte aixó 'm vá espantar.
Era un amor que naixía...
: I Amor purí mes no devia
30 deixarlo així avansar.
V vaig jura, ab prou dolor,
que jamay, podeut jo íerho,
ningú havia de saberho,
ningú, Roch, ¡mes que '1 méu corl
íMés qran, sol, me veig segú
entre 1 cel, la inmensitat,
y la freda soledat
deis boscos que guardas tú,
llavors esclato en un plor
y guaito aquí á la masía,
y veig ma morta alegría
[ y miro etern moa dolor,
y deixo en perlas sinceras,
si á n* al fons del bosch t' arrimas,
< moa cor á trcssos pe *ls bímas
I pelats de las gmesteras!
\.- • Roch ¿Y de tot aixó que 'n treus?
t ~ Valenti Dona un esbarjo á n' al cor.
f Roch Y fer pitjó '1 teu dolor.
i -Valenti T' enginyas, Roch, si aixó creus,
I ¡No 't pots figurar, pensant
I qu' ella cada niatinada
I' troba la toya posada.
X' que jo li faig, al devant
J 4e la séva tinestreta,
quin gust me dona 'I pensar
com déu capí y bobejar
sobres de quí li haurá feta!
¡No 't pots pensar cuant li escrich^
ab una llelra fingida,
perqué no estigui afligida,
cosas de goig que li dich!...
RocH (¡Pobre xicot! y ella 's pensa
qu' es r i Itre que las hi escriu.)
Valenti ¡Creuho, Roch, creuho; '1 cor viir..
si á rebejarshi comensal
¡Es, al menos, contentarte
ab quant déu sois entristirte;
es jugar y entrenirte
ab I' arma qu' ha de matarte!
¿Veus ara? Avuy... ab la neu
qu' está cubrint la montanya,
anar... bu-cá una ño estranya..^.
¡Vetaqui '1 qu' es lo gust méut
A la llum d' alguna estrella
ferne un pomet y... al Migarlas^.
quant mes costin de trobarlas
mes dignas trobarlas d' ella.
Roch Na, sí, sí: ja m' ho afiguro
Mólt maco... prou... mólt bonicb;.
pero aixó desH' ara 't dich
qu' avuy s' acaba... t* ho juro^
Valenti ¡Y fóras capási... ¡Ohl... iVo^
¡Tú vendré així '1 méu secretl
RoGH Jo no faig may res mal fét.
VALhNTi ¡Per Déu, Roch! Demananili silencia
(Se '« vd empor/antsen paper, iinter y la human^fcs^^
Roch Aléu^ minyó.
ESCENA Vil
ROCH
¡Pobre xic3t! ¡Mi ell sab qu' es
lo mal del cor que li avansal
Moriría d' anyoransa
Si ab la noya na 's caséí.
¡Y pensar que per lograrho
V
'Tío haig de tréurer mes qu' un vil!..,
l^o un cop ara: cent v mil
vull jurar qu' haig d' alcansarho.
ESCENA VIII
ROCÍL FRANCISCA
Fravc.
ROCM
^cFranc.
ROCH
'Fra:,c.
ROCH
í Franc«
ROCH
íFrang.
RoCH
Franc
RocF
Franc.
^HOCH
Bona nit,
¡Hola Francisca!
De desde dalt t' he sentit,
y com que tinch que parlarte
d* un cas qu' ha pasát aquí,
lie pensát: may millor qu' ara
que, ""ser t ¡a tothom al Hit,
íiingú vmdrá á destorbarnos
y podrém di 'I qu' hem de dir.
Donchs creguéu, si aixó pensavau,
que sense que 'ns ho haguem dít
havém íet tots dos lan bisbe,
perqué i ^ també so aquí
perqué us haig de di una cosa
qiae 'ns pot porta un compromís.
Lo meu ja ho sabs: lo de sempre:
que no vull V Andréu aquí
perqué 'm falta á n' al respecte
y es un gran desvergonyit.
¿Y á que vé, qu' us fá?
'M diu vella.
¡Ah! Be: aixó si qu' es mal dit..
Y tal si ho esl Crech que 'n cumpleixo
xexanta nou per 1' Abril...
¡Ves, vella! Primer per serbo,
no tiixh prou anys, y si 'Is tinch
tampoch per ^o poden dirmho.
Be; pero á cent anys...
Ni á miU
j?er qué?
Parque 'sent soltera
ja no puch s^ avia.
Ben dit.
(Si aixís no 1' acontentava
24
Franc.
RocH
Franc
RocH
Fran.
RocH
Pranc.
RocH
Franc.
RocH
Franc.
RocH
Franc.
RocH
Franc.
EOGH
Franc.
may mes n' eixíam.) Donchs si:
tfiíurém r Andreu; mes ja qu* arsr <■
nos trobém sois aquí dins...
¿Qué vols saber?
Mokas cosas
per deixá aquest más tranquil. .
Vos sabéu que á la familia
un carinyo mult gran linch
perqué van ampaiá al pare
fins al punt que vá morir.
Donchs be, Francisca, jo so, -
perqué tinch cor, agrahit
y por 90 vinch á trobarvos.
¿Qué hi há?
Que passan aquí
misteris que do "s comprenea
y que no *m deixan dormir.
Rodeja '1 más cert subjecte,.
que diuhen qu' es íugitiu
per nego3Ís de política;
pero jo, á mes, vos puch dir
que te, citas misteriosas,
y fins per lo poblé he vist
certs agents de policía
que semblan d' ell molt amichSy
V com vos sabeu que i' amo
ara 's troba perseguít,
temo mólt...
¡Si s* está á fofa!
¿Y si 'ns lo feyan venir?
¡Deu nos en guart!
Donchs Francisca,,
alerta sempre vivíu
y vigiléu á la noya..
Esplicat, Roch; ;qUé vols dir?
I La noya! ¿qué te que véurer?
Há lo pitjor enemich.
¡La noya vendré á son pare!
[No, Francisca!
¿Donchs, no dius?.^. .
Dich que á h noya enamora
lo subjecte que us he dit.
No pot ser.
A n' á mí 'm consta,
y á n' aquí '1 seu criat he vist.
¡Ave María! ^;Y d' en Pera
I
«5
TjRoCH
'Franc.
mocH
Franc,
RocH
JFranc.
'HOCH
Franc.
RoCH
^Franc.
RoCH
suspitas? Un infelís
que ve aquí á passar la estona
quan ja te V amo servit.
Be: aixó queda pe 'I meu compte^
A un akre plan.
^Qué *m vols dir?
¿Es cert que quan morí ''1 pare
a en' Valentí, de precís
vá manar qu' ell cantes missa?
jOhl á n' aixó hi ha molt que dir;
lo pare si que vá dirho,
perqué era molt revellit
y era un home tot d' iglesia;
mes quant després va morir,
la mestressa... ^oy! tú hi erats.
Per jfo es que vos ho faig dir.
Tu jugavas á la sala
ab la noya y 'I petit,
quan ella ¡pobra senyorí^'l
que ja s' estava morint,
nos vá dir: — L' Antón es fora;
moro llunydel meu marit,
y, com la meva jermana,
ab tot lo cor, al morir,
vos demano que la nova
y en Valentí, tot seguít
que tinguin U edüt, se casin,
satisfent així 'I desitj
de la que ab la aytal confiansa
ja en lo cel m' espera á mí.
Ja es lo que desde la sala
me vá sembla haver sentít,
ab aixó, criden la noyy
y á véure ja si n' eixim.
Mírab; íquí crech que ve ara.
Donchs deixeunos sois aquí.
Be.,. ¿Yl' Andreu que m' ha dit vella?
Ja '1 renyaré; ja us ho he dit.
{hranc, se 'n vá.)
ESCENA IX
aOCH, MARGARIDA
í"S.ocff Sí; es precís; ho tinch de fer
perqué tranquil no estari^j
96
ella 's noya, y, sense guia,
fácil d' enganyar pot ser.
Marg. ¡Hola Roch! molt bona nit. {Entrani,\
RoCH Pubilleta, Deu la guart.
Marg. Has vingút un xiquet ta't;
ja m' anava á ficá '1 Hit.
Roch Tal volta un punt delicat
tindré que locar, voslé ..
Marg. Parla: jo sempre creuré
que t' inspira 1' amistat.
Roch ¿Donchs, ¿quinas noticias te
del seu pare, Margarida?
Marg. Ñopas cap, y 'm le afligida
no poguer saberne ré.
Roch ¿Vosté V hi ha escrit?
Marg. lo, sí.
Roch Donchs encara es mes estrany,
y crech qu' aquí hi ha un parany
com m' afirmavan ahí.
No dupto que hi há un espía
qu' al seu pare persegueix.
Marg. ¿Espí.?
Roch Vosté 1 coneix
y li parla cada dia
^ Vosté estima á don Miquel,
y sab qui es ell per ventura?
Marg. ¡Aixó ja ratlla 'n locura,
Roch, te estravia ton zel!
^Jo estimo? ¡Bo! ¿Y quí t' ho ha dit?^
^Qüí tal COSÍ t' ha contal?
Roch Margarida, jo he notat
com vá parlarli ahí nit. .
Cregui que mon cor leal
al dirli aixó no s* enganya.
Ja sé que á vosté 1* estranya .
que pronostiqui tan malv,
íC que mata una il-lusió,.
y mes il-lusió amorosa,
no es, Margarida, una cosa ^
tan fácil, [i ho sé; pero
fassiu per la seva mare,
fassiu, per Deu, Margarida,
perqué hi vá la seva vida
y la vida del seu pare.
Marg. No t' entench, no t* he compres;,:.
y m! has clavát un punyaL.
27
¿Cotn pot esser criminal
moa amor?
ifiRocH Es que n«) ho es.
Es pur com vosté, j i ho se;
es V amor de V innocencia:
mes r amor no te prudencia
per distinguí 'I mal del be
.'Marg. Jo, Roch, diente la vritat,
si be estich apassionada,
solsament una vegada
d' an>or ab ell he parlat,
y si \ constes, com á mí,
ab quinas delicadesas,
y may pensadas finesas
€s capas de fer j-entí,
c^mpendrias com mon cor,
sense permís del meu pare,
indiscret ha pogut ara
caure ^n lo lias del amor.
Roch ¿Y aquestas delicadesas
sab que son d' ell?
- Mar«. ¿Donchs de quí?
Roch Ho se, pero no ho puch di.
Marg. No diguis araestranyesas.
¿Quí á mí *m pot parlar d' amor?
«Roch ¿Q.iií? Deixiu corre; entretant
mati per sempre, al instant,
tota esperanza en lo cor.
Sois diu qu' un cop hi ha parlat.
¿Qué H ha dit?
JVÍARC ¡Ahí
HocH dQuér'
Marg. (AJecfantse al recordar ho.) ¡Y tens rahól
M' ha dit que V admetés jo
•de vetlla, á casa ocultat.
Roga 4 Ahí ¿Ho veu? ^Ho veu com de cop
ja 'I que proposa 's indigna?
■Creguim, tingau per consigna:
— D* ovella 's distressa '1 llop.
íMaho. Cert; ao m^ hi havía ficsát
y la i!-lusió tú m' apartas
«nes... ¿Y 'i ram? ¿y aquellas cartas
■d' un cor tant fí y delicát?
^Quí alió escriu no es cor leal?)
'■%.oa& Sempre es gran lo que s adora;
pero aíjuest que la enamora
es sois un gran criminal.
Vosté, tan bona y senzilla,.
no veu maldat qu' es tan clara:
pero pensihi y fassi ara
que triumfe 1 amor de filia.
Marg. Dom ta páranla d' ho.ior
de que no m' has enganyat.
RoCH Juro qu' he dit la vritat.
Marg. Donchs jo triumfaré del cor. (5' en vá.^us
ESCENA X
ROCH y ANDREU
RocH (A.ra, entrantmen al meu quarto,
vetUaré en lloch d' ana al llit-
perqué jo aquí avuy veig cosas
que no 'm teñen gens tranquil.
¡Hola! {A Andreii qu apareix.'^ '
Andreu Aquell ja está roacant.
RocH Be ha tardát prou.
Andreu Jo ho he dit.
¿Qu' apago la llantia?
RocH No.
¿Qué no sabs que jo vaig.dir,
que fins que tornará I' amo
te de cremar?
Andreu Ban fet.
RocH Sí.
(Anemsen perqué aquest vegi
que devant d' ell vaig al Hit.)
Vaig á dormir desseguida.
Andfeu Adeu, Roch.
RocH Molt bonanit.
{Andreu mira si Roch ja 's fica al Hit y despres va d
porta de Pere. )
Andreu ¡Eu! ¿Pere?
PftRE ¿Qu' hi ha?
Andseu Que Ja es dintre.
Pere Doñeas de seguida vinch. (Desde dins^
Andreu Ara anem á la pallissa
y Deu.nos do santa nit. {S en vá^
29
ESCENA XI
PERE, ROCH, VALENTÍ, ANDREU. Per r ordre ques' indiqui.
(Z6> teatro queda sol fins que Pere stirt ah molt cuidado ,
examina la escena^ treu lo puntal de la porta del fon-
do, mira á tora y torna á ajustar la porta/
Pere J'^ he complert las sevasordres.
¿Qué mes falta? ¿A. veureí? Sí.
{Treu unpaper, s' arrima d la llaniia, lo llegeix y 7
guarda.)
¿Que surtí á buscarlo? Aixó
es tonto ab aquesta nit.
Mes ja te rahó: com qu' ell may
ha arribát fins aquí dins.
Anem donchs, que no s' esperi,
que deu estar divertít.
(S' en váy deixant la porta obería, al temps que Rocli
treu lo cap pet la porta del seu quarto.)
RoCH ¿Qué tal? ¿Feya be ó no feya
de teñí '1 recel que tinch?
Aquí 's combina una infamia
ab lo criat qu' ara ha surtít.
¿Qué íaig? Veyam... mentre ho pensó,
per ara, 'm quedo aquí dins.
(JDesapareix á temps que Valentí baixa del seu quarto ab
una carta y diu:
Valentí Primer deixo aquí la carta
{La deixa sota una escletxa de la porta.)
y ara á fe '1 pomet de Uirs.
Se que vá á missa primera
á las quatre, y, tant mati,
li semblará bruixería
trobá ja '1 ram. Fet y dit.
jAy, ay! ¡La porta ara oberta!
Ah bé. Sí; en Roch qu' es per 'quí.
(6" en vá. á temps qu' Andreu treu lo cap per la porta del
seu quarto, y diu:)
Andreu M' ha semblat qu' ara sentía
soroU v^... si 's descubrís...
¿Vejám? Sí. 'Ls sentó qué venen
Ara... '1 tonto se 'n vá al Hit,
30
ESCENA XII
D. MIQUEL, PERE
Pere
MiauEL
Pere
MiauEL
Pere
MiauEL
Pere
MiauEL
Pfre
MlQUEL
Pere
MfQUFL
Pere
MlQJUEL
Pere
MlQjUEL
Parli baix, que si 'ns sentían...
Donchs sí; baíxará la nova.
¿Ella? {Escena misleriosa.)
A recullí una carta
tirada sota la porta.
Una carta que li envian...
Ja entench, la idea es molt bona.
Jo he interceptát las qu* eran
del pare ó be de la noya,
y sabent que '1 pare 's queixa
de no rébrer cap resposta,
que 's desespera...
Esta ciar.
M' he dit: aquesta es la nostra.
Li escrich en nom de un vehí
que la noya tant 1' anyora,
que s' ha posat mólt malalta,
tant, que tots la creyem morta,
Bon cop, Aixís ell vindrá...
Ja he donat las mévesordres.
Demá 1' espero.
¿Y avuy?...
Vull véure abans á la noya.
^jEs dir donchs, qu' aixó es amor?
Jo me la creya mes tonta
y pensava que certs datos
treuria de la xicota.
Després he sabut qu' es rica,
y com que no es mala mossa,
y té una bona educació,
si bé que criada entre monjas,
lo dot d' ella valt mólt mes
que íot lo premi que 'ns donan.
¿Y á recullí aquella carta
creu que hi voldrá baixar sola?
Aixís me vá di al parlarli
que las recullia totas.
3>
No sé qué son l?.s tais cartas
que may parla d' altra cosíi.
Pere ^Y vosté díu que son sévas?
MiQUEL ¡Com veig que aixís s* aconsola!
¿Y a tú, t' ha costat quedarte?
Pere No; la nit estava fosca.
y jo *ls he dít que la riera...
MiQUEL Amagemnos donchs, y escolta.
En quant ella siga aquí
tot se^uit á dins te 'n tornas,
y, per un cas que crides,
deixa tancada la porta.
(Los dos se posan aprop de la porta del qiiarto de manera
que, al obrirse, qiiedin amagáis, Margarida suri, se
dirigeix á la d' entrada y mira per térra biiscant la
carta. Mentrestant don Miquel ha entrát al segon
quarto, y Pere. entrant á n al mateix de Margarida
s' hi tanca per dins.)
ESCENA XIII
MARGARIDA.
Estich tremolant, no sé
lo qu* ara m' anuncia '1 cor:
vull véurer s' hi ha la carta
com cada dia en son lloch.
Vull torna á quedar sorpresa
de que mostrí tant gran cor,
quí es cypás de fer tant baixas
é infames proposicións.
¿Si crides á la Francisca?...
Tindría de dirli tot.
[Ay! jun secret, y quant pesa!
¿Y lo que m' ha dit en Roch?
No trobo la carta. A veurer...
¡Ay! ¡No sé perqué tinch por!
{Vd per tornarsen y '5 trova ah don Miquel que suri del
quarto. Gran sensació en Margarida^ que procura do-
minar mostrant energía./
53
ESCENA XIV
MARGARIDA, D. MIQUEL.
MiQUEL Margarita.
Marg. ¡Tú aquí! ¡Déu de justicia!
^jQu' has vingút á té aquí? Digas, contesta
MiQUEL No temis, Margarida, ^qué t' espanta?
Só jo; es ton amant qu' aquí 's presenta.
¿Qué pots temer de mí?
Mapg. Tof.
MiauEL No m' ho digas,
¡ío, que per tú daria la ecsistencia!
jQuant tú sabrás la causa poderosa!...
¡Miquel, Miquel! Aquesta acció téva
seca en món cor las tons de la ventura.
Jo t' estimava, sí; mes perqué 't creya
cavaller y leal. M' equivocava.
Avuy al demostrar tanta vilesa,
m' has clavát un punyal; mes ja n' ho sentó:
perqué, si bé has ferit 1' ánima méva,
al menys m' has ensenyát lo precipici
abans de cáurer.
¡Margarida!
Vésten.
Marg.
MiauEL
Marg.
MiauEL
Y bé: me *n aniré! :Jo
que pensava
que tú voldrias compartir mas penas,
y que fugint ab mí!...
31arg. ¡Prou ]d d' injurias!
¡Ni una paráula mes diga ta llengua!
En aquest lloch sagrát, ahont los méus ávis
visqueren una vida de noblesa,
si jo mes tas páranlas escoltava
vergonya 'm causaría á mí mateixa.
No pensis mes ab mí; per tú só morta:
i' haverte jo escoltat me causa pena,
si tú has cregut de mí que *t seguiría
demostras clarament que no 'm coneixes.
i^Se '« vd d la porta del sen quario y, trohantla iancada^
5' assenta aprop la iaula. Malta dignitat.)
¡Tancada! ¿Qué hi dius ara?
Miquel ¡Margarida,
33
no pronunciis encara ma sentencia!
{Margar id a lo mira ab despreci )
Y callas. S' ha acabat; ¡a no suplico,
ja estich resolt, termini aquesta guerra.
Ja que he perdút mas il-lusions mes puras
acabi d' una volta ma ecsistencia.
{Eli fd com si * s busques un arma, ella sonrient /reda-
ment li diu:)
Marg. Aquell qne 's vol matar no ho anuncia.
M1Q.UEL ¡Marganda; tú téns lo cor de hiena!
¡M' insultas, y no veus que si cridava,
matavan ton honor las apariencias!
¿No veus que si volgués?
Marg. Jo 't desafío.
Fesho, si tens valor.
MiQUEL Per mes que 'm tenias,
món furor contendré; mes del que passi,
no olvidis que la culpa será téva.
Jo Yolia evitar...
MAPa. Vésten.
MiauEL M' admira.
á dirte la vritát tanta enteresa.
{7 titean en la porta del foro ^ Margarida 5' aixeca alar-
mada. I
Makg. Trucan! Ah! Qui pot ser! Y en aquesf horal
Mólt bé ho has preparát.
MiauEL ¿To? ¡Quina ideal
Marg. Sí, ton criat y tú.
Mtquel No, no, t' enganyas,
y jo m' ocultaré.
( Vá á entrar per la porta de la dreta al temps que suri
Roch y '/ déte.)
ESCENA ULTIMA
MARGARIDA, MIQUEL, ROCH, aviát D. ANTÓN, VALENTÍ.
Roch No, vosté 's queda
que, trobantla ab los dos, no hi cab sospita.
Marg. jRoch!
jRoCH Silenci.
{Tornan d trucar.^ Ja vá.
34
(A Margarida sanyalantli la porta,")
Vosté mateixa.
{Margarida obra la porta. Entra don Antón embossat.)-
Antón Bona nit.
KocH ¡Quí será aquet!
Antón Sembla que teniau por.
{Se desrmbossa. Margarida '5 tira á sos brassos ab ex-
pansió.j
Marg. ¡Pare!
Antón (Ab sorpresa.) ¿Tú aquí, Margijrida?
Miguel., á quí no ha vist don kntón, veu ocasió per esca-
par y desapareix pe 7 fondo, quan Roch, que se 'n
adona, li corra detrás.)
RocH ¿Qu' he fet? ( Vejent lo que ha passát.)
Antón ¡Ah! {Surtint darrera Miquel.)
Marg. ^Aturdida 's tira ais peus de son pare )
¡Pare, perdól
Antón ¿Perdó?¿Qué vols que 't perdoni?
{Sorpres mirant a totas partsy ab pausa ^
Marg. ¡Sóch inocenta de tot!
Antón ¡Inocenta!... Agenollada
y fuig un... (¡Ah! 'L naeu honor.)
{Valenti, que un momeni antes había entrdt ab lo pom de
Iliris V contemplava sorprés lo quadro, diu: j
Valenti ¡L* honor, díu! ¡Déu meu!
Antón ¡Qué passa!
{Apareix Rock ab una cartera a la ma y examina 'Is pa-
pers.)
RocH (¡Ah! EIl tornará aquí per co!)
{bon Antón passe]a per tolas paris sa mirada, Margari-
da está abatuda: á Valejití de tant assombrat, li cau lo-
pom dcllirs, Quadro. Cau lo teló pausadament.)
Fí DEL ACTE primer
x€®99 ®99®®® ®®® ®®® ®®® ®®® ®®® ®®(8 ®®^ ® ®(S®g)® »®® ®®allf e®® ^
^8®®®®®®»»»!®®®®®®®®®®®®®®®®®®®®»®®®®®®®®®®®»®®$®»'^
flete segon
La mateixa decoració.
ESCENA PRIMERA
ROCH, VALENTÍ, FRANCISCA, ANDREU, MOSSOS de la masía, que so-
pan en la taula, posada de frente al públich. Francisca sopa dreta, ab
pá y lo plat á la ma; Roch y Valentí en un cantó de taula ahont no
arriban las estoballas; lo primer, estudiant; lo segont umplint la pipa y
fumant; losaltres coi-locats segons convinga al director.
ANDRtu Vaja, be; us heu lluhit, Francisca.
íFrana. ¿y aixó?
Andpeu Las cois están be.
Franc. Com que se qu' á tu t' agradan.
Andreu Lo ditxo ho diu: — Al pagés
déuli cois.
Franc. Per xó te 'n dono.
Andreq y aixís feu molí santament.
(Segueixen sopani, mentres Valenti din apart á Roch.)
Valentí {¿Y vols dir qu' á n' á tú 't sembla
que r Andreu es lo quí 'ns vén?
Roch (No m' ho sembla ni en suspito
sino que n* estich ben cert.)
Andeeu Ja veurás; no siguem tontos;
acosta '1 porro, Manel.
Franc. ¡A.h! ¿Y bebent ja 'tcreus ser sabi?
¡Ser sabi y beure á galet!
Andreu Be; pero ^isi bech un trago?...
.Franc. Serás un tonto que beu.
36
Andreu ¡Jol... Primer deixeume beurer
y despres contestaré. {Beu.)
Fr^nc. ¡Apa novsl ^demli mal trago?
MoSbO I Ja está dit.
pRANg. ¡Ay; ay, Andréu
que '1 porro *t bessa!
Mosso I ¡Vatua!
¡Miréu... Andreul T' has enees
pot ser llavors ab espumas
de la llar y ara... ¡Miréu!
Franc. ¡Ay, que 't fumas!
MoLTS ¡Ay, que 't cremas!
Mosso I ¡Bola! (í n Jú van tirant depa. )
MoLTS ¡Bola! ¡Bola!
ANDKEa !A.h! ¡Je!
(Acabani de beurer satis fel y deixant lo porro.)
¿Qué tal: so tonto ó so sabi?
¡Qu* es bonich lo porro! ¿Eh?
Pósatel aixíf, de frente,
V veurás qu 't diu: — Tú ets...
Franc. Just... Ben dit: — Tú ets lo tentó.
Andreu Tú ets la vella. Miréu
{Gira lo porro de broch a ella y fots riuhen.)
ToTS ¡Ja, ja, ja!
Fr4NC. ¡Si ell torna á dirme!..
{Y livol tirar lo plat, qiiant, veyent V acció iots los mos-
sos, la detenen armantse un xich de rebombori.)
RoCH ¡Francisca!
Valenti ¡y ara!
RocH ¡Y donchs qu' es!
Andreu Res... jo... que... tot fent lo... tonto,
li he tucát lo viu.
Franc. ¡Beneit!
¡.Vés 'hont vá aquí á dirme velk!
RoCH jSempre *1 mateix entremés!
Franc. ¡Vella, y ni sois so casada,
y tinch encara las dents!
Andre'i Pero...
Valenti Calla.
Franc. Ell sab..
Valenti ¡Francisca! -
Vos dich á tots que calléu.
Andreu (Mentrestant ja la te á sobre.)
Franc. (¡En estant sois, pobre d' ell!) {Pansa.}
RocH (¿Vols fe un* altra probatura? {Ap, d Val.)
Valenti (Digas.)
37
RocH (¿Sí? Donchs al moment
inventa un cuento qu' hi hagi
la traicio qu' el ha íet.) (Pausa.)
¡Au! Ja qu' hem dit lo rosari
abans de sopar, callém,
y en Valentí, de seguida,
que 'ns conti un cuento d' aquells.
Mossos ¡Sí, sí, Valentí, sí!
Andreu Vinga.
Valhnti Donchs, cuento.
Fr\nc. fots r escoltem.
(5' assenia d vora la íatila, iots escoltan, y Valenli co^
mensa. ^
Valentí Veus aquí qu* una vegada
era un mosso... ^M' enteneu?
Un mosso com stu vosaltre?,
d' una casa de pagés.
Per partits, 1* amo, riquíssim,
vá ficarse no se en que,
y, no se com, desseguida
vá manar buscarlo '1 rey,
fins que, no se quant, un dia
que '1 buscavan dos ó tres,
\án trobarse abaquell mosso
que 's creya un home de be.
{Andreu, per graiís, váposantse nejo-7¿itós v disiret^ fent'
lo que indiqui 7 didlech, Roch y Valenli I' observan,
donantse miradas significativas.')
Roch Andreu.
Andreu ¿Q"Jé?
Roch Dom un xich d' esca,
que mentrestant encendré.
Andreu Te. {Disiret li dona 1 pá.)
RjCH ¡Bo!
Franc. ífHo veyeu si es as(?
^;Lo pá es esca?
Andreu (Trayenine^ n hi dona.) ¡Ay! No; te.
Roch {Ap. á Valenli.) ¿Veus.^ ■
Valentí Veus aquí, donchs. que, trobantse
un deis espías ab ell...
Fkanc. ¿Ab quí, ab ell?
Valen II Ab aquell mosso
que semblava home de be.
Li va dir que si 'Is venia
á n' al seu amo inocent
li darían... no 'm recordó
de com van quedar de pieu:
no mes se que prometían
moltas unsas, molt diner.
HOCH
Andreu.
Fran.
¡Si! ¡Quí sab ahont paral
¿No sents que 't cridan?
ROCH
¡Andreu!
Andreu
¿Qué?
RocH
Donam la gabineta
que 'm tallaré un crostonet.
Andreu
Te. ( Li dona' 1 porro./
RoCH
¡Bo!
Franc.
¡Y ara!
Valgnti
(¡Sí; 's perturba )
RocH
¡La ganibeta, bereit!
Andreu
i Ah! (Y trobantla al fí, ¡i dona)
RocH
(^Has vist?) {Ap. á Valenti.)
Valenti
(Massa)
.RocH
(Donchs conta.)
Valenti Lo mosso era home de bé;
pero van ensenyarli unsas,
móltas unsas, mólt diner;
si prou no 'n va teñí ab quatre
n' hi van donar vuit y déu;
si prou ab dea no 'n tenia,
n' hi oferian doble mes,
y lo mosso, al fí, s' vá vendré
á n' al séu amo innocent.
•Franc. ¿Qué té aquest? ¿Que tens frisansa?
RocH ¿Que tens picó? Grata, Andreu.
Andreu Son tinch; me 'n vaig cap á jéurer.
{Alsanise.)
osso I ¡Cóm^ á ¡éurer!
RoCH ¡Cóm s'enten!
Aquí á sentir la rondalla.
Franc. ¡Oh, y qu' es bonica!
KocH ¡Y després
qu* aixó fóra dona un xasco
á n' en Valeniíl
Andreu Donchs, séch.
Valenti Veus aquí, donchs, que, venentlo,
r amo al punt va serne prés.
Si al cap d' un mes grillóos duya,
ja era mort al cap de déu;
y á n' aixó tenint lo mosso
móltas unsas, mólts diners,
39-
se vá posa á fer V usura
y, d' una unsa 'n feya cent.
Franc. ¡Bon llamp fuma debia ésser!
Andreu No, Francisca... No ho creguéu...
Com r espía va tentarlo...
RocH Escoltéu, que '1 cas segueix.
Valenti Un cop vá ser rich lo mosso
vá volguer gosarne bé.
— Vá 'i iovent á fer fontadas:
— Al traidor no li voiém.
— Vull casarme ab tú, pubilla:
— Un traidor no guarda fé.
Demanava una minyona:
son pare li duyn 'I cens.
Malalt demanava ausili,
li duyan lo tant per cent.
Y sens pares, sens famiiicJ,
sens filis, y sense néts;
fins los gossos r abordavan
quan passava pe '1 carrer.
Franc. Ja es un cas de mil dimonxis.
RogH Es bonich. ^Vritát Andréu? (Eli cavila >
Mosso I ¡Cá! Jo crech que pesa fígas.
Valenti (¡Sembla unsomni!)
RoCH Continuem.
Valenti Passan horas, passan días,
y seíuanas, y hasta un mes:
si '1 traidor ja trist eslava,
ara té remordiments;
si '1 remordimt-nís I* agreujan
no 'Is pót pas olvida ab rts. ^
Vá morí, van enterrarlo.
Enterrát, vá ana al inrern,
y ara díu qu' aquell espía,
qu' es lo criat que li ha ( át Déu>
quan lo foch etern lo crema,
y éll demana perdó al ctl,
en Iloch de darli esperansas,
veyent lo molt que yateix,
sois li donan or y plata,
sous y rendas, interés
móltas Iliuras, móltas doblas,
móltas unsas, mólt diner.
Mosso I ¡Ben fét!
Franc. ¡Fort! Bona rondalla.
RocH ¿Qué no i' ha agradát, Andréu?
40
Franc. ^Qui?¿E11? ¡Veyéu qu' es íant tonto!
Ni la entesa.
RocH Podría ser.
(Pausa durant la cual Roch y Valeníi observan á Andréu.)
Andreu (Demanava una fadrína;
ii pagavanun lloguer.)
{Dientlw pera sí y com record ant lo cuento.)
Franc. Vaja, y ara al Hit, pámpanas,
que *ns hem de lleva á las tres.
Mosso I ¡Ah! ^-Y no hi há cap mes rondalla?
Roch Fins á demá.
Mosso I Donchs aném.
(Encenent un llum^ se '« vá ab ioh los mossos.)
Bona nit. (Se 'n van.)
Fots. Santa nit.
Franc. ¡Y ara!
¿Qué no havém de dormí, Andréu?
Andreu (Fins los gossos V abordavan
quant passava pe '1 carrer.)
{Tot dient aixó, s aixeca, encen un lliim, y Roch y Va-
lenti V observan.)
Roch (¿Veus? Ni sab lo que li passa.)
Valenti (Sí, sí; no hi ha dupte, esell.)
Andreu (No, no, no; de cap manera
diré que nó á n' en Peret.)
(Anantsen ab lo llum 5' equivoca de porta,)
Franc. ¿Cap ahont vas ara, tro5 d' ásele?
¿Cap aquí téns lo Hit téu?
Andreu ¡ Ay! ( Y anantsen per 'hon déu, diu:)
Santa nit.
Franc. Déu te *1 torni.
Roch (¿Qué tal?) ^ {Ap. á Nalenií.)
Valenti (No 'n puch duptar gens.)
Roch (Axis veurás com no es eHa
qui vá fé entra al traidó aquell.)
Valenti (Ja estich content: no m' estima,
pero es honrada: c!á ho veig.) {Se 'n vd.)
Roch Francisca, cridéu la noya.
Franc. No cal perqué veig que vé.
4t
ESCENA II
ROCÍÍ, FRANCISCA, MARGARIDA.
Marg.
Fbanc.
ROCH
Mapg.
RocH
Maro.
Mapg.
RuCH
Mabg.
RoCH
Marg.
pRANg.
RocH
Franc.
RoCH
Marg.
Bona nit. {Dií un pom de flors cC hivern.)
Bona nit, noya.
Piibilleta, bona nit.
¿Y el sea pare? ¿Ja ha surtit?
Roch.
¿Jo?
M-ra, aquesta toya
qu* avuv com cada matí
he trobát al mateix lloch.
Com no déu faltar tampoch.
com abans, la carta allí.
{Margar ida vá á buscarla y la troba.)
Ah!
¡Ho
Franc.
¿xAu veu.''
¿Mes com pót serhi
.M ja li he negat 1* amor?
Guardiu sempre prop del cor
fins que 'n íápiga '\ misteri.
T' obehiré. {Guarda la carta.)
Me doneu febre
de tant véureu íot tant f( sch.
Com vos no sóu guardabosch,
no sabeu ahont jeu la Hebra.
¡Ah! bé; es ciar.
No 'ns sent ningú .
y pot parlar, pubilleta,
jo sé que vo^té es discreta
y que '1 que sap es segú.
^fQue 't diré, pobra de mí?
Tots dos váreu presenciar
lo qu' ahí nit vá pasar
quant vá arriba '1 p¿re aquí.
Després surtí tot plegat,
en sa cambra \á ficarse,
y, un cop dintre, vá tancarse
plorant y desespetat.
Ay, sí, sí; á mí m' ha fet por, .
Lo xocolata, '1 diñar...
42
Maro.
RocH
Franc
Marg.
Franc.
RoCH
iMarg.
•Franc.
RocH
Marg.
'Franc.
RocH
Marq.
RocH
Marg.
RocH
Marg.
RocH
FRANg.
RocH
no fá gaire ara '1 sopar...
tot ho ha rebut ab rencor.
Trucava, ell obria: — Aquí
li porto '1 sopa. — Está bé.
— ^Ne tindrá prou? — Ja ho veuré.
— ¿Que vol que me 'n vagi? — Sí.
Y entre miíj del seu desfici
m' ha dit allí un disharát
que jo estich que... la vritát.
no té '1 séu cabal judici.
¿Qué díus, Francisca?
¿Qué dihéu?
Veuréu que jo li para va
la taula, y ell me mirava
ficso com ara 'm miiéu,
quan...
¡S' ha vist mes negra estrella!
Me mira y díu tot plegát...
¿Vejam? Vmga.
'L disbarát.
— Francisca, ha dit, ja 't fas vella.
¡Ja, ja, jal
¡Ay! ¡No vals tant tú
com r espant que m' has dát ara!
Dirme vella á mí '1 téu pare
no está bo, ¿oy, Roch?
Segú.
¿Pero de totas maneras
la ansietat en que vivím?...
Aquesta nit ne surtim.
¿M' ho dius de veras?
De veras.
No temí donchs cap sorpresa
y... per paga del favor,
pubilleta, bon humor;
desterri aquesta tristesa.
¡Ay, Roch, no puch 1' alegría
ja no 's troba al món per mí!
¡Y per qué té de sé així!
¡Y tal, dona! ¡Ave-María!
Creguim... no ho vegi gens fosch
perqué es vritát com un temple.
Justament d' aixó V exemple
he vist, estantme á n' al bosch.
Veliaquí donchs qu' al pujar
del boscam de la montanya,
4>
un eura vá teñir manya
per treare '1 n.is y t)roiar.
Mes tot just comensá moure
lo vent sas brancas ufanas,
quant vejé que sas germanas
tenían totas un roure.
— Aixó es lo que 'm falta á mí,
digué r eura, trista, á térra:
perqué '1 vent no 'm mogui guerra
dech busca un apoyo així:
un arbre perqué enfilantmhi,
ja may mes ningú 'm trepitxi
y hem respcctin y ell desitji
lo meu fullam, abrassantmhi,
Poch despréá d' aquesta idea,
va véure aprop una canya,
y, acostantshi ab tota manya,.
va comensar sa taleya.
Vá enfilarshi, vá voltaria^
la vá guarnir de seguida...
mes ben prompte, penedida,.
la pobr' ^ura vá pagarla.
Com la canya es brincadora
la brincava sempre '1 vent;
com ramatjegros no extén^
la cremava '1 sol tot* hora;
com que fms un nin 1' ^jeyay
la trepitjavan tambe;
y tart vá compendrer be,
quant perduda I* eura 's veya,
qu' arbre 'hont un deu apoyarse
ja mav lo vent lo deu moure,
y, si r arbre no es un roure
val mes á térra quedarse.
Així es com I' eura, severa,
consell 'i dona excelent.
Si 's déu casar malament
val mes que 's quedi soltera. (5" en vá.'y
44
ESCENA III
FRANCISCA, MARGARIDA
I'Franc. ¡Ay dimontri de Roch! Mira
qu' es estrany aque^t xicot.
Lo gran menjar que pots darli,
mes que pollastre ó capons,
es una sopa ab frigola,
perqué es un' erba del bosch.
Si un consell te dona un dia,
com has vist ara fa poch,
ab cosas del bosch 1' esplicp,
y tant en ell veig lo bosch
qu' hasta 'm sembla, quant s'acosta,
que de remaní fá olor.
Marg. ¡Pobre Roch, aixíb ell sempre
m' hagués guiát, com ara, en tot!
. Franc. ¿y ara, donchs, que fém pubilla?
ESCENA IV
Las mateixas, ROCH, corrents.
Roch
Franc.
KOCH
Franc.
Marg.
Roch
Mar».
Franc.
Roch
¡Francisca... Francisca! (Molí misteri.^
;ío?
¡Silenci!... Vinch de puntetas
de la estable, ahont V Andréu dorm,
y r he vist qu* s' aixecava
y encenia 'I fanal.
¡Bo!
^lY donchs y ara, Roch?
Prudencia
y ja está preparát tot;
ja '1 meu Hit está de modo
que sembla que hi dormo jo.
¿Y qué voLs?
^Qué fem nrsaltres?
Res mes que deixarme sol
45
y no venir ni que sentiu
qu' á n' aquí s' esfonsa tot.
Franc. Es dir que?...
RocH ¡Psit!
Marg. ¡Psit!
Franc. |Psit!
{Perqué al anarsen de piinieias ha sentit que V Andreu
ve y, després de dirho ab senyas, fá i^sit perqué no s* e^-
balottn.)
RogH Vagin
y ¡Psit!
Marg. ¡Psit!
{Y de púntelas desapareixen las duas donas.)
RoCH ¡Ah! Ja estich so!.
Atenció: la carabina,
amaguemnos, y avant novs.
{S' amaga, quedant ben iapái, entre 'Is sachs.)
ESCENA V
ROCH amagát, ANDREU, que veyentse que s' aixeca del Hit, surt ab un
fanal enees, mirant per tot.
Andrel Després he pensat qu' al últim,
tant per dirli que no ho fem
com que si, bé tinch d' obrirlo.
¡Hola! ¡Ja sentó 'i xiulet! {Xiulet fora,)
Avuy perqué no bordessen
ja he tancát ben bé 'Is llebrers.
^En Roch? Sí. ja dorm á dintre;
allí weig V arma... Está bé.
Aném cap á obrir la porta
y qu' enlrin ara. {La obra y entran.)
ESCENA VI
ROCH amagát, ANDREU, D. MIQUEL, PERE.
Pere ¡Hola, Andréu!
MiQUEL Mólt bona nit y bon' hora.
Pere ¿Estém ben sois?
Andreu
PERE
Miau EL
Andreu
MiaUEL
Pere
Andreu
Pere
Miguel
Pere
Andreu
Pere
Andreu
Pere
Bé ho estém.
Pero jo he vingut á obrirlos,
parlantlos ben francament,
per dirlos, ja que de ferho
la conciencia 'm remordeix,
que 'm desdich de tot lo tráete
y que 'Is tornaré '1 diner.
¿Y ara, Andreu?
¿ T' has tornát loco?-
No, no; 'Is ho dich certament.
Ha contát una rondalla
r estudiant avuy, que 's véu
que '1 que vén á n' al séu amo
ja no viu tranquil may mes.
— Vá á demaná una fadrina
V li pag?n un lloguer.
— Al un amich demana ausili:
li donan '1 tant per cent.
— Fins los gossos, quant ellpass3,
díu que '1 bordan pe '1 carrer.
No, no, no; de cap manera:
com si no Inguessem dit res.
(¡M' está bé; íieuvos de tontos!)
(|E!l nos ha aixafat ben bél
Vejam si '1 tombo.)
Las cosas
val mes dirías clarament.
Aixó fóra una pillada,
pilladas jo, no 'n vullfer.
Corrent, donchs. ¿Don Miquel?
Digas.
AUavoras acceptém
lo tráete qu' avuy nos feya
en Valentí.
¡Tiacte e'l!
M' hi parlát aquesta tarde_,
y sabent lo que 'ns convé...
¿Q.ué dius ara?
Mira; V amo
hi era devant quant ab ell
tots dos disputavan, sobres
que 'ns deya ab rabia que tu ets
massa tonto per dur cosas
de tant compromís, y qu' ell
pe '1 mateix preu que tú ho feyas,.
nos ho faria, y mes bé.
47
Andreu Miréu |m' heu deixát qu' encara
no torno en mí de sorprés!...
¡L* estudiant ha anat á dirvos
que millor vos ho fará ell!
*Pere ¿Voh que 'I cridétn, y tú amagat
y podrás sentir si es cert?
MiQ'jEL ('Dimontri de Pare: es pillo!)
Andreu ¡A.h! ¡Vetaquí! {Cayenthi.)
Pere ^Vols dir?...
MiQUEL ^Qué?
Andkeu ¡Vetaqui, perqué, allavoras
que 'm contava 1' cuento, ell
me mirava d* aquell modo
perqué jo me n' espantes!
Pere Y es clá y com que 't té per tonto.,.
MiaUEL Ha pensát r espantarém...
Pere Espantát no voldrá ferho...
Miquel Jast; y allavors ho farém.
Andreu ¡Y qué no es prou qu' així *m tinga
tothom per tonto!
Pere Si ho ets
No h-n de tenirthi. *
Andreu ¡Jo tonto!
MiauhL Aquí en un moment
pots guanyá un grapat de duros,
y per un cuento de nens
qu' ha contat, los desprecias
deixant que se 'Is g'iiaayi ell.
¡Veyas si póts ser mes tonto!
Andrku (¡y té rahó!)
Miquel (Ja 's tomba )
(Observant d Andreu.)
Pere Aném:
tornarém quant poguem veurer
r estudiant y, creume Andreu,
si la Francisca 't diu tonto
no t' enfadis pas may mes.
Andreu ,jSí^ ¡Donchs no mes que per ella
no vull serho!
Miquel ¿No?
Pere (Ja es meu!)
Andreu ¡No. .tonto, may: primer pillo!
Pere ¡Av, gracia Deu!
Andreu {Resolta ment.) ¿Qué voléu?
Miquel Primerament la cartera
qu' en Roch en son poder te.
48
Andreü ¿y despres?
{Molt baix y misterios dfi de que Roch no piiga seniírhoy
Pere Despres la mina
que, com un camí secrer,
nos va dir tú que venia
desde '1 bosch de ca 'n Jem
fins aquí á dins de la casa,
per entrarhi si 'ns convé.
Andreu ¿Sabeu la font?
Pere Sí.
Andreu Donchs alsa
la pedra d' aprop del rech.
M1Q.UEL Be; donchs ara la cartera
V en surtjnt tens los diners.
Andreu [l^ren lo fanal y din d Pere.)
Segueixme.
(Don Miquel dona la pistola á Pere.)
Pere Jo 't vinch darrera
y si ell s' hi oposa '1 matém.
Andreu ¡Que 'mdigui ara la Francisca
que jo so tonto!
MiQUEL Cuitéu.
Andreu ¡Pot dir que no se de lletra.
pero tonto!...
Pere ¡Vaja!
Andreu Entrém.
( Y desapareixen ab precaució Pere y Andreu . )
Miquel ¡Be; molt be!... Ja es nostre y, sentho,
confirma '1 meu pensament.
Un lonto es cert que ja es tonto
si *sent tonto sab qu' ho es;
pero es mes tonto qu' un tonto,
lo quí, sentho, no ho vol ser.
(5" assenia darmint d' tin deis sachs aliont está amagáf
Roch, el qiial vá aixecantse per gratis darrera d' ell^.
fins que comensa 7 diálech.)
Lo guardabosch que 's pensava
que per recullí 'Is papers
ja hauria fet la fortuna
tentmels pagará bon preu.,,
¡Pobr' homel Poch ell Sí- pensa
que *m tinga tant aprop d' ell.
49
ESCENA Vil
D. MIQUEL , ROCH
RocH ¡Tal
MiQL'EL ¡Roch!
RoCH Tampoch no pensava
tant prop teñirme vosté.
MiauEL ¡Mes!...
RoCH ¡Psit!
MiQUEL Jo...
RocH ¡Psit! Si diu re,
vé un punt final y ho acaba.
(Tanca ¡a poria deis dos mossos, se fica la clmi d la hiit-
^aca y tanca la del fondo fent lo niateix.)
De i' A.ndreu v aquest í-éa criát
no 'n passi cuidado, aixís
que's veurán lo compromís
de que 'Is hagi á dios tancát
ja compendrán de seguida
qu' á n' al parany han caigút,
y veurá ab tota quietút
com, trovant debona mida
la finestra del méu quarto
que dona al hort, la obrirán
y els dos per 'llá fugirán.
Com que 'm ían nosa, 'Is aparto.
MiQUEL Pero bé... vos... ¿Qué voléu?
RocH ¡Ay, ay! ¡Bó!
M1Q.UEL ¿Qué?
RocH Jo *m pensava
qu' era vosté 'I que 'm buscava.
Mkíuel ¡Reirá de!... ¡Si penséu! (Briscant V arma,)
RocH ^Y ara, qué, qu' hi ha? ¿Qué fá, gat?
MiQUEL ¡Oh! L' he dada.
RocH ¡Desatina!
Tinch pistola y carrabina
y vosté está desarmat.
MiQUEL Mes...
RocH Perdn'as'hi hagués... rinyas
Vosté es un senyor deis fins;
■50
jo estich fét á está entre pins,
veis pins... ja ho ?ab, donan pinyas.
MiQUEL Es vritát... si... m' heu venial;
pero ¿qué de mí s' espera?
M* havéu prés una cartera
important, que m' ha caigút
quan fus^ia. ¿Quánt voléu
per tornármela?
RocH ¡Ah! Ben dit.
Vagi á n* aixó decidit,
V es '1 amo per tot arréu.
MiaUEL Bé; acabém d' una vegada,
Estich nervios.
RocH Jo també.
MiQUEL ¿Qué voléu?
RoCH Aquí hi ha tinter.
Fassim un ordra firmada
com gefe de policía,
perqué sens impedinient
1' amo pugui ana al moment
cap á Fransa; en sent de día
jo ja tornaré á sé aquí,
y, si 's salva, com s* espera,
vosté tindrá la cartera
y pót seguí '1 séu c¿imí.
MiQUEL No ho vull fé: es plan concertat
el qu' heu dit, perqué quan jo
ja US hagi firmát aixó
no 'm cumpliréu lo pactat
RocH ¿Qué no? Firmiin lo paper
y li dono de seguida.
MiaUEL ¿Y si no?
RocH Li vá la vida.
MiQUEL La ploma. Paper.
RocH Pót ser
un deis passaports mateixos
que té aquí dins.
MiaUEL {Lo pren y V estén.) Es vritát.
RogH Vegí ben bé que '1 firmát
sigui igual á tots aqueixos.
MiQUEL ¿Teméu pót ser?...
RocH De vosté
qualsevol cosa.
MiQUEL Teniu. (Donantli'lpaper.)
RocH ¿Vejam? {bxamínanilo.)
MiauEL ¿Duptéu?
5'
RoCH Faig 1' uU viu.
,;No veu que no '1 crech de re?
MiQUFL ¡M* insultéu sense pietát!
RoCH ¡Ah! Es inútil desespera.
Ja se sab, fill, 1' embustero
no es cregút ab la vritát.
Está bé. {Després de examinarlo,^
MiQjJEL Donchs la cartera.
RoCH Vegi vosté que 's qui sab
{Dantli la cartera.}
los papers, si *n falta cap,
que no ho crech de cap manera.
MiauEL No *n falta cap; está bé. {Mirantho,)
RocH ¿No ho veu, home, com li he dit:
La gran sort del envilit
es que tracta ab gent de bé.
MiauEL Corrent. (Ara, abans qu' ells pugan
marxar, jo torno á sé aquí.)
Obra.
RocH ¿Qu* obri?
MiQUEL ¿Qué vols di?
RoCH ¡Ay mals diables se T endugan!
¿Pót ser sí qu* ara 's pensava
surtir d' aquí ab lo paper?
MiauEL ¿Donchs qué allavors pensas fér?
RocH Vosté á n' á mí m* insulta va.
MiQUEL Jo...
RoCH ¡Home, per V amor de Déu,
no 'm fassi tant poch favor!
Jo tinch llana... si senyor;
mes tanta.
MiQUEL ¿Y donchs qué voléu?
RocH (Obra una porta lateral.)
Que 's fiqui aquí, y que, tancat,
esperi ab tota confiansa
fins que jo hagi dut á Franca
al amo y quedi salvat.
MiQUEL Mes si jo...
RoCH ¡No fassi '1 plaga
home! ¿Qué no 'm coneix prou?
^No veu que si sois se mou
ab una unsa de plom paga?
líiQUEL Aném.
RocH Lo baleó á n' ais fossos
dona del fóns del barranch,
si vol saltihi, té '1 pás franch;
5»
pero abaix s* hi arriba á trossos.
Ni vulgui per 'llá salta,
ni per 'quí mogui sargata;
si surt aquí, 1' amo '1 mata,
y vosté 's mata per 'llá.
MiQUEL ¡Ohl ¡Si la sort algún dia!...
RoCH O á dins ó es trova en perill.
(Li encara la carrahina y don Miquel espantdt se fica d
dins.)
— Ja es á la trampa '1 cunill.
(Després d' haver tancát y guardant la clau.)
¿Crido algú aquí? ¿Qué hi faria?
Val mes que jo en un moment
fassi arretglar matxos y
la gent que té de vení
á ter d' acompanyament,
y vingui aquí de seguida
á salva al amo ben bé.
Sí, sí^ está dit; ho faré.
Lo primé es guardar sa vida.
{Després de mirar per iot, se '« vd,)
ESCENA VIII
D, ANTÓN,
No tinch repós: per tot fantasmas trovo
que del honor perdút compte 'm demanan,
y aixecarse per tot miro terribles
las sombras de mos ávis irritadas.
¡Malehida de Déu ne sia la hora
en quejo vaig surtir d* aquesta casa,
y r orguU que tinguí, pensant qu* un dia
podria jo salvar la méva patria!
¡La patria! ¡Ja pensar no puch en ella!
Lo mon avuy m' escupirá la cara,
y demanantme compte de ma honra
món nom, tan pur, se cubrirá de infamia.
Mes... tacas del honor, la sanch las renta.
Ab sanch las rentaré; valor no *m falta.
Sápiga jo quí es éll y... de seguida,
ja 'm despedassa '1 cor lo temps que tarda.
53
ESCENA IX
D. ANTÓN, ANDREU. per la porta del fondo.
f
Antón Andréu.
Andreu ¡Ay! ^Vosté era aquí?
(¡Si será ell qu' haurá tancát!)
Antón Esperal
Andreu Doñeas m' espero.
Antón Entra tot seguit allá
y fes que vingui la noya.
Andreu (¡Qu' estrany! ¡Qui pót" havé estát!)
Antón Úígali qu* aquí la espero.
Andreu Aquí veja... (¡Mólt estrany!) {Se 'n vá.)
ESCENA X
D. ANTÓN, MARGARIDA.
Marg. ¿Pare?
Antón Vénsbé, Margarida,
perqué *t desitjo parlar.
Marg. ¡Qué mes puch jo desitjar!
Antón Donchs parla y tórnam la vida.
Devant 1' historich portal
que tanca aquesta masía,
vá pcsá un nostr* avi un dia
una creu monumental.
Damunt V honor aixecada,
del honor signe s' ostenta;
y el pare al fiU la presenta
com símbol d' una fé honrada.
La historia sabs de la creu...
digas si r has olvidada.
Marg. Pare, aquesta creu sagrada
ha estát sempre 1' consol méu.
Antón ¿Sabs bé lo que significa
aquest emblema d* amor?
Marg. De la familia es 1' honor.
•54
Antón ^'Doncbs allavors... cóm s' esplica?...
No póts pensar, filia méva,
las horas que jo he passat;
com conech ma digriitat,
ets ma filia y ^é la téva,
y aub de ferí "1 teu orgull,
preguntante com á pare
lo quc 't vull preguntar ara,
ab mi he Iluitát tot avuy,
fins qu' al fí no he pogut mes:
es mes cruel qiae la certesa
lo dupte en tu de vilesa.
Respon prompte, digam qu' es.
Un home aquí ab tú s' estava
quant jo á abiassarte corría.
¿Per qué aquí casa venía?
¿^er qué ab tíi á dintre *s trovaba?'
¿Per qué, callát, ton dolor
contesta sois á ma pen??
¿Per qué no 'm respons serena
qu' encara 'm guardas 1' honor?
M>RG. ¡Pare! Ja aixó es un deliri.
¿Qu' ha passát aquesta nit?
Que dos homes m' han cenyit
la corona del martiri.
Aquell que 'm vá inspira amor
ser un infame resulta,
y el méu pare fins m* insulta,
no comprenent món do'or.
¡Jo no entench aqiiest abisme!.'
¿Vi síé 'm pregunta que feya
aquella ni;? Lo que creya
qu' era un acte d' heroisme.
¡Matava un amor, matava
la esperansa falaguera;
la primera ilusió, qu' era
flor qu' al ánima aromava!
¿Tém pót ser que jo li oculti
algún fét mé'.i criminal?
¡Pó^im.si vol, un dogal
pare; pero no m' insulti!
Antón ¡Filia!
Marg. ¿Si algú suposava.
de mí '1 que diu qué faria?
Antón ¿Jo?
Marg. Respon gui.
.Antón
.Maro.
Antón
,Marg.
Antón
Marg.
,Anton
Marg.
Antón
Marg.
Antón
Marg.
Antón
Marg.
Antón
Marg.
.Antón
5'>
'L mataría.
Ja veu donchs com m' ii.sult'va.
¡Oh! No, filia meva, may;
m' ha semblat sempre imposible,
pero una proba terrible
lo méü cor umple d' esglay.
^No he vist jo aquell home aquí,
puch düptar de la evidencia?
Pót jurar que, á ma presencia,
no hi era, pare, per mí.
Desde *1 gótich fmestral
que entolda la passionera^
de ma passió verdadera
li parlava jo ab cor lleal.
Demanava entrar aquí,
que no, jo li contestíva,
y hasta 'Is suspirs qu' exhalava
eran veus vanas per mí;
fins que entelant mon honor,
va cumplir la idea .'é\^a:
ahir vá entra á casa méva
ahir vá eixir de mon cor.
¡A-h! ¿Y no estás ja enamorada?
No; jo vaig cullí una rosa
per la oí r, no per sé hermosa;
no fent olor, 1' heUansada.
Obrirme pót los séus brassos.
créguim, mereixo '1 perdó.
( Trucan en la porta de don Miguel.)
jPare!
{Filia! ¿Q}x' es aixó?
Allí ha estát.
¡Y sentó passo">!
Obra al moment.
No hi ha ciau.
¿Qai será? (Guaita pe 'I pany/
\ky\ jVerge María!
¡Si no hi pot havé alegría
no *s torbi al menos la pau!
i
¿Qu* hi vist!
¿M* has enganyát?
¡Mare méval
¡No pót ^ér!... ¡La vida téva
(Horror de lo que ve'u,)
{Dupiant.)
no pót teñir fí tan trist!
Francisca.
{Cridant)
56
ESCENA XI
Los matexios, FRANCISCA, ANDREU.
FiiANc. Senyor. ^jQué mana?
Marg. (¡Tremolo y no sé per qué!)
Antón La clau d* aquí.
Franc. No sé re.
Antón La clau d' aquí se *t demana.
Fran?. ¡Ja, ja! la clau. Fá una estona
qvie la he vista al pany... no sé...
Ant n ¿y tú no sabs quí la té?
(Apari d Margarida, irónicameniJ^
Marg. L' Andrea pot sé.
Antón ¿Y qui li dona?
Marg. Ningú... vull dir que tal volta
el! r haurá treta.
Antón {Cridantlo.) ¡Andrea!
Franc. (Sí;
com que hi há tant poch d' aquí,
las cosas de poca solta
sempre son d' ell.)
ESCENA XII
Los mateixos,, ANDREU.
Andreu
Antón
Andreu
Franc.
Antón
Franc.
Antón
¿Mi senyor?
La clau d' aquí.
íOh!...Nosé.
Ja veurá jo, ja obriré.
Si, veyas; fes lo favor.
(Francisca anantsen á un altra porta, din:^y
La clau d' aquest 'altra porta
també obra aquí. ( Y ohra.y
Obra aviát.
57
ESCENA XIII
Los mateixos, D MIQUEL.
MíaUEL
TOTS
Franc.
Marg.
Antón
MlQUEL
Antón
Miau EL
Antón
Marg.
Mólt santa nit. {Apareixenl.)
¡AhÜ {Cada luí en son íó.)
^Q.u' ha estát?
(¡Y el cel no *m deixa aquí mortal)
Vésten, Francisca. (Se ';/ vd.)
Tú, Andréu...
No; á r Andréu ., fássi "1 favor...
ja enterát del nostre amor,
convé qu' estiga aprop méu.
Acabi... voste. — ¿Qué vol?
Res mes que tornarli 1' honra,
salvarlo de la deshonra
y calma 'séu descoLSol.
José que Cegó... escitát
per lo foch del méu amor,
venint aquí, 'I séu honor
per sempre mes he tancát.
Mes té tot quant me pot di
la solució mes honrosa,
siga la noya ma esposa,
y honrada es ja. (Pausa.)
{Cedintab pena,) Siga així.
¡PareIJ
ESCENA XIV
Los mateixos, VALENTL
Valenti (¿Qué passa?) (Desde dalt de la escala,)
Antón Es la Uey.
La má del deshonrador,
tant sois te torna 1' honor;
só honrat, y accepto 'i remey.
Valenti May {Havent haixdt ja al prosceui.)
Tots ¡Ah!
5'^
Antón
Valenti
Antón
Maro.
Valenti
Marg.
Antón
MlQUEL
iValentí!
Sois r honra-
pót dá en lo nion gent honrada.
¡Quí honra tingué y I' ha llensada^
res mes pót dar que deshonral
¡Valenti!
jOhl ¡Gracias!
¡Seria,
per cert fortuna impensada!
Saber d' una no}a honrada
quan está sola, y un día,
comprant criats ó per sorpresa,
queda en la casa amagat,
y, surtint, dir tot plegát:
— Jo r honra 't linch compromesa.
Jo puch salva '1 téu honor,
que, sens mí, enfosquit perilla,
cásat ab mí, tú ets pubilla,
y tindré dona y tresor.
¡Si '1 pago d' ha vé aixís fét
una acció tant criminal
que, probada, un tribunal
pagaria ab un griilet,.
fós teñir muller vírtuo.^a,
y una familia y riqutsa...
si aixó su^cehís... si lina empresa'
com aquesta ¡tant odiosa!
pogués dar tait resultát...
tots los que 'ns si; cri fique ;n
per r honor, y sois nos gaiem
per r honra qu' hem herttát,
al véurer triunfant lo crim^
abatuda la innocencia,
trepitxada la conciencia,
fét pols r amor que sentim,
pe '1 qui no 'n sent, ni cor ié.
ni jo, honrát, serho voldría,
per que mes ser convindria,
criminal, qu' home de bé!
¡Oh! iBé, molt bé, Valenti!
¿Y vosie qué respOnr
Jo
contra aquesta acusació,
parlo ab I' Andiéu qu' es aquí.
Y aqüest pas, qu' ara 'm llastima,.
59
no acaba ab ira y violent,
perqué en Valentí es parent
de la noya qne m' estima.
'Marg, No, don Miquel pansa errát,
y créguirn si es qu' ho duptiva:
jo no estimo... 1' esiunava
•Valentí ¿Sab gramática? Es pissái.
Antón (Seremiát, ans que tot.)
¿Vosié díu que sib I' Andréu?...
MiQUEL Sab \j curs de 1' ¿m r méii
y no 'm mentirá d' un mot.
Sab, si aqui m' ha vist tanc. t,
^si jo infame m' hi amagiva,
ó si era que m' hi ocultava
la qu' amor tal m' ha jurat.
Marg. ¡Don Miquel!
Antón Silenci.
Valentí (¡Infame!)
Antón Amich lleal de la justicia,
vull véarer si hi há malicia
en 1' urdit d' aquesta tramj.
Mabg. ¡y pót duptarl
Antón Res nos costa,
y ara aquí 's decidirá.
Vosté pót surtí, y demá
tindrá de mí una re-íposta.
Marg. Ja li pót dar per després:
será '1 despreci.
Valentí ¿Qa' espera?
{A nton ha obert la porta y en ella espera á don Miquel^
MiauEL No; m' escapo ab la cartera;
aviát ti adré lo demés. {Se 'n vá,)
{Miquel s atura.)
ESCENA XV
D. ANTÓN, VALENTÍ, MARGARIDA, ANDREU.
Marg. (iReyn¿ deis ángels, qu' infame!)
Antón Ja so s aquí havém quedat.
Parléu tots, y la vritát
sapie^uém d' aquesta trama,
Paili tú abans.
6o
Marg. Cregui, pare,
lo que d' un principi he dit:
jo amor havia sentit
per r infame que surt ara;
pero ni may he volgút
que aquí entres, sent vosté fora,
ni, de serhi, aquesta es 1' hora
que *1 motiu no he sapigút.
Antón Parla tú. {A Andreu.}
Andreu (Jo *1 que haig de véurer
es que la vella després
no 'm digatoijto.)
Antón ^Com es,
si jo á la noya dech creurer,
qu aquell senyó ha dit que tú
sabias tot lo motiu
d' entra ell aqui? ^Per qué ho diu?
Andreu Perqué es qu' ell sab de segú
qu' ella 1' estima, y com io
ja sabéu que,., gracia á Déu...
só aquí temps fá y só V Andreu...
qu' hifcstát sempre un bon minyó...
Jo... tenint 1' encárrech d' ella
de ferio entrar cada nit...
Marg. ¡Andreu!
Andreu Jo... es ciar.
Antón (A Valentí, ap.) ^Ho has sentit?
Andreu Li anava á obrir la porteila.
Marg. ¡Quina infamia, Verge Santa!
Valenti ¡Mira, Andreu, que si es mentida!...
Andreu No n' he dit una en ma vida.
Valenti Pero ara 'n dius.
Andreu ¿Veu? M' espanta
y aixís no puch enrahonar.
Antón Parla
Andkeu Res mes que *1 qu' be dit:
venia aquí cada nit
perqué ella m' ho va manar.
Antón ¿Sents?
Marg. Sí
Antón (^1 Margarida.) ¿Y puch jo teñir fé
dientmho aixís y en ta presencia?
Marg. Si en mí no 's veu la innocencia,
ni 'm vull defensar de ré.
Antón Ja ho sents. {A Valenti.)
6i
Valenti
Antón
Valenti
Antón
Valenti
Marg.
Valenti
Tú sabs que V Andréu
no ha mentit may.
Donchs ment ara.
Probas.
¡Mil! Si poch honrada
r amor la fes obra així,
¿no bastava dir que sí
per ser demá ab ell casada?
Vritát.
^Devant de vosté,
no r ha tret d' aquí ab despreci?
;No ha vist ben clá en aquell neci
ja escrita la mala fé?
¡Oh! No, don Antón: may mes
dupti de la séva filia!
^Quí es que coneix la pubilla
y no sab son cor lo qu* es?
Ella pót, plena de esglay,
ser sorpresa, preocuparse...
ella pót equivocarse;
pero ser dolenta, ¡may!
¡Oh! ¡Valenti! ¡Ets lo sol home
qu' en aquest mon m* ha compres!
^Qui té may de véurer res
quan de la flor sent 1' aroma?
L* aroma de la virtút
respira sois la pubilla.
Descansi en la séva filia;
no visqui en cap inquietút.
A pesar de sa passió
la té honrada, bona, pura;
en Valenti 11 assegura.
ESCENA XVI
Los mateíxos, ROGH.
RocH
Marg.
Antón
Marg.
Antón
Com també li juro jo.
¡Oh! ¡Amichs méus!
¡Pare del cor!
Filia... sí.
¡Oh! ¡Filia méva!
(5' abrassan.y
62
Primer duptaré de mí
que duptar de la honra teva.
Andreu.
Andreu
Jo...
Antón
De la masía
surt al moment; lo traidor
que pot mentí ab tant mal cor
lío s' está á casa ni un dia.
(S' en vá y al passar la porta deljondo se trova ah Roch
que li diu: )
Roch
T' esta be... per tonto .
Andreu
¡Tonto!
Donchs ja ho veurém. {S' en vá,)
Roch
De seguida,
don Antón, salvi la vida.
Antón
¿Y tu sabs medi?
Roch
Ab un contó.
Tinch allí dins presoner,
lo gefe de policía {Sorpresa en toís.)
que te de péndrel' de dia
vosté ja á Franca pot ser.
• Y mentres jo '1 tinga allí
no hi ha cuidado.
Antón ¡Roch!
Mapg. ¡Pare!
Valenti ¡Ohl ¡Qu' hem fet!
Antón ¿Aquell qu' allí ara
s' estava tancát, es éll?
(Roch veu ¡aporta del qiiario oberta, vá á gtiaitarhiy y
diu:)
Roch ¡Oh! ^Qu' heu fet?
Valenti ¡Sort desditxada!
Roch ¡Tan ben duta la jugada
y perdre així!
Marg. ¡Oh! ¡Unconsell
Verge santa de la Serra!
ESCENA XVII
Los mateixos, FRANCISCA.
Franc. ¡Fugi, senyor... de seguida!
Marg. ¿Qué hi há, Francisca?
Valenti ¿Qué passa?
Antón ¿Qu* has vist que aixís t' horroritzd?
Franc. Qu' he vist mossos y soldats
voltant tota la masía.
RoCH ¡Oh! No hi ha dupte, es 1' infame
que ja jug.n la p.^rtida.
No perdem temps: ¿desde casa
no hi ha un camí per la minar*
Marg. Té rahó... podem probar.
Antom Apariéu aixó. Tú vina.
(^Las duas donas apartan iots los trastos de ¡a llar. Ja de^
sembarassada la llar, se ven de frente una pedra gros-
sa ab duas anellas qu' ells las estiran.)
Antón Agafa aquí aquesta anelia
V, quant jo tiraré, tira.
RocH No segueix.
Valenti ¡Oh! ¡Está tancada
per r altra part! (Roch se prepara.)
Antón ¿Y quí ho mira?
Franc. ¡Quina trifulca, Deu meu!
Roch Tanquéu la porta, Francisca.
Franc. Ja está.
Valenti Crideu á n' en Pere
que 's llevi, y que de seguida
baixi á mirar si s* acostan
guailant per la galería.
Roch Si acás que fassi un xiulet.
Marg. Y aixís que tornis Francisca,
porta abrichs, fanals v capas.
Franc. Torno á se aquí de seguida. (S' eii va.')
Roch Ara jo... {Prenent V arma.)
Antón ¿Ahont vas?
Roch A n' al bosch;
me *n entro per dins la mina,
en arribant aquí obro,
y fugím tots de seguida.
Valenti ¿Per hont vas? {Veyentlo saltar la finestra.)
Marg. ¡Per la finestra!
Roch Si per la porta surtía
pot se 'm detindrian. {Desapareix ,)
Antón Just.
Valenti Ben pensát.
Mapg. ¡Oh! En tot atina.
Antón Ja es baix.
Marg. Jo estich tremolsnt.
Antón No temis; en Deu confía.
64
Valenti Estiguem apunt y no obrin
si trucava la justicia.
Antón No tinguéu po; 'ns salvarém.
Makg. ¡Deu meu, ampárans y guíans!
ESCENA XVIII
Losmateixos, FRANCISCA, ab capa, abrichs y un fanal enees.
Franc, Ja en Pere vigila á dalt,
y aquí te la capa.
Antón (Prenenfli.) Viva.
Valentí Jo duré 'I fanal enees.
( Margarida escolia aprop de la llar,)
Marg. ¿Lo sent ja?
Valenti No.
Franc. ¡Quina calma!
Antón Encara no te prou temps.
'ySe sent un xiulet aprop.)
Marg. Silenci.
Valenti ¿Haveu sentit ara?
Franc. Prepareus; es lo xiulet
ab que aquell, de dalt, avisa
que la justicia ja ve.
Marg. Lo meu abrich.
Franc. Prenlo prompte.
Valekti Lo fanal. {Prenenilo.)
{7ots 5' abrigan y 5' arreglan per marxar.)
Fran. ¡Quín desgabelÜ
{En üquest moment trucan y totJiom 5' esglaya compri-
mí ni se.)
Valfnti ¡Psitl Silenci.
(francisca giiayta pe 'I pany, v din:)
Franc. ¡Es la justicia!
Valenti Fém com que ningú hi hágués.
Marg. ¡Oh! ¡Deu meu, no 'ns abandonis!
Antón ¡Calla!
Marg. ¿Qu' hi há?
Antón Que 'n Roch ja ve.
(Tornan d trucar y de non 5' espanlan.)
Valenti ¡Psitl Silenci, que no 'ns sentin.
Antón Ja '1 sentó aprop.
65
Marg. Si; ja es ell.
Antón Alsa aquesta balda grossa.
Marg. Alsala pe '1 cantó esquer.
Antón ¡Psit! {Setnpre escoltant aprop la trapa.)
Valenti j ^^
Marg. Ja obra.
Franc. Ja era hora.
Antón Ja está oberta.
ToTs ¡Ah!
Antón Noya: aném.
ESCENA XIX
Los mateixos, D. MIQUEL y quatre HOMES armats que '1 segueixen
apareixent per la trapa oberta.
MiauEL ¡Alto!
{Mentre 'Is alires han haixdt al prosceni,)
ToTS ¡Ah! {Vevcntlos al girarse,)
MiauEL En nom del rey, vinga.
don Antón, entreguis pres.
Antón En nom del rey, no; si acás
m' entrego en nom de la lley.
Marg. ¡Pare!
Antón Tranquilísat, filia;
será lo que vulga '1 cel.
Valenti á tu te la entrego,
guárdala com ho sabs fer.
A fora ab ell.
Passéu antes.
MiQUEL
Antón
Marg.
MiauEL
¡Oh! ¡Infame!
{A Don Miquel,)
Si vols, Uegeix.
{Li dona un paper y se 'n vá tancant detrás de si lapedra
de la llar.)
Marg. ¡Oh! ¡Miserable! ¡Y espera!
Valenti ¿Qué 't diu? Esplicau.
Marg. Correns.
Qué á la vida del meu pare
posa '1 meu amor per preu.
66
ESCENA XX
Los matcixos, ROCH.
RocH ¡Don Antón! {Per la finestra^)
M\RG. RocK, has fet tart.
RocH ^Pot se es qu' ell ara? ..
Valenti L' ha pres.
RoCH ¡Ah! per co he trobát la mina
guardada per tots los seus.
No moguin res. {1 rucan.)
pRANg Trucan.
RoCH ^ Obrin.
Marg. ¡Sálval, Roch!
RocH Jo M salvaré.
{Desapareix altre volta per la finestra,)
Marg. Entri, si vol^ la justicia.
ESCENA ULTIMA
Los mateixos, BATLLE, mossos.
Batlle ¿Don Antón del Mas?
Valentí No hi es.
Batlle Permeteume que per créureu,
la casa abans registrém.
{Coloca centinellas á la porta, y ell se 'n vá per dins ah
alguns mossos.)
Franc. ¿Mes perqué ve la justicia
si r han pres ja?
VaLenti No ho entench.
{Menirestant Margarida ha cstat llegint lo paper y ara
acostantse d Francisca din:)
gARG. ¿Qué farias tú, Francisca?
¿Lo salvo casantme ab ell?
Franc. Sí, filia, sí, y de seguida.
Marg. ¿Qué farias tú en Uoch meu? (A Valenií,)
¿Salvo al pare ab ell casantme?
^7
Valenti Ves que 't diu aquesta creu.
í( Y obrint la porta de bat á bat apareix Ja creu de la ma-
sía banyada per la lluna, al punt que tocan las déu.)
Marg. ¡Ah!
Franc. Las deu. ^Trayeni lo rosariy resa.)
Yalenti {Solemne.) V hora eo. que 1* avia
morí cumplint son deberl
Marg. ¡Oh! Sí; doneume energía;
diguéu, avia, ^qu' haig de fer?
(Cauabrassadaal peu de la crru, Quadro.)
FI DEL SEGON ACTE
/^/^^ /^^ /^^ /^r^ .0^ )J^ /^^ /^^^.
^0/ ^0/ ^0 ^0^ ^i^ ^i?/ ^0/ ^0/ ^0^
flete teí^eetí
Lo pati de la masía. Al mitj una creu de pedra monumental vol-
tada d' alsinas; al costat la casa; al fondo montanyas. Es-
de nit.
ESCENA PRIMERA
ROüH, VALENTI, MOSSO primer, y tots los mossos de la masía armats
ab fusells
RocH Si no m' escolteu ab calma,
may sabrém com hem d' anar.
Mosso I Vaja donchs, cailéu; que diga.
RocH L' amo está pres y tancát,
no sabém ahont; lo quí '1 guarda,
que 's un pillo deis mes grans,
te combinada una trampa
que, per mes que no hi caurán
ni la noya ni *1 seu pare,
es un plan endemoniát.
Enamorát de la noya,
perqué 's veu que, quant ve '1 cas,
també un pillo s' enamora,
r amo, vá vení á agafar
pe '1 seu compte, pensant dirnos,
quan lo tindria en sas mans:
— O jo 'm caso ab la pubilla,
ó á la justicia entregát
lo vostr' amo, se '1 fusella
70
totseguít per Iliberal.
Per go es que la justicia
á la masía va entrar
al mateix temps qu' ell se 'n duya
don Antón prés y Iligát;
la justicia 's pensa encara
que don Antón vá escapar,
y el vil se 'I guarda y s' ho calla
per valérsen pe 'Is seus plans.
Es ciar que, si ara volguessem,
•no mes ha d' ana á avisar
un de nosaltres al jutje
per perdre á n' aquest malvát;
pero de pas, la justicia
també trindria al instant
á don Antón, y per perdre
un pillo, que ni sois val
una pipada, perdiam
un home digne y honrat.
Lo qu' hem de fé es buscar 1' amo,
y, si aixó no 's pót lograr,
per salvarlo á forsa d' armas
mirar si us sembla encenát
lo phn, que jo tinch la idea
de que no 'ns ha d' eixir mal.
Mosso I M' agrada perqué ho esplica
tant bé, com lo b á bá:
endevant.
RocH Qujnt vegi *1 pillo
que ni sois es escoltát
^ lo dá á cambi de la noya
lo séu pare, es natural
que '1 té de dá á la justicia
per durlo prompte á ciutát.
Donchs bé, allavoras, nosaltres,
si no r hem salvat abans,
nosamagarém pe 'Is marges,
totb ajupits, cainí avajl,
darrera las etsabaras
y els esbarsers deis costáts,
y aixís que passi ab los mossos,
per tots cantons, pim v pam,
íins que se '1 salva, se 'I porta
allá 'hont ja tinch preparáis
los matxos per durlo á Frarc',
y un cop á Franca salvát.
7^
deixéai aquí á la justicia
y al pillo ab un pam de nás.
Mosso I ¿Pero y si després nosaltres
paguém r haverlo salvát?
RocH ¡Oh! bé... Abaixóno s' hi pensa.
V amo 'ns ha íét tavois grans;
mes qu' amo, es él!, per nosaltes,
un pare... un fill... ó un jermá;
y ja que tots mil vegadas
havém dit que peí salvar
á n' ell ó á la séva filia
moriríam al instant
may ocasió com aquesta
per proba qu' aixo es vritát.
Mosso I fens rahó.
Mosso 2 Aném, noys.
RoCH ¿Sabéu ordras?
Ara US amaguen.
Mossos {Impacienis tots.) ¡Bé está!
RocH Totí« á n' al clot de la mina.
Mosso I ¡Ja, ja! Veníu.
RoCH Y si acás
vejesseu una foguera
que surt de la creu...
Mosso I Béestá.
RogH Llavors baixéu de seguida
y vos quedéu apcstats.
Mosso I ¿Darrera las etsabaras?
ja ho sé. Aném, noys. {S' en van,)
ESCENA II
ROCH.
Avant.
Aquets son los cors que 's crian
per honra '1 nom cátala:
n' hi pót habé algún que dupti
de si ha de fé una obra gran;
pero aixis qu* ells se convencen
de que es just ana á donar
la vida per la persona
72
que 'Is podría trova ingrats,
hasta frisansa se senten
per ana á morir. ¿Qu hi há?
¡Ahí Es la Francisca que torna
Vejám ara 1' altre plan.
{Mirant ádins.)
ESCENA III.
ROCH, FRANCISCA.
Franc. Roch.
RocH ¿Francisca, cóm estém?
FRANg. Mólt bé, y si no estigués trista
per lo qu' ha passat ab I' amo,
mes alegre qu' altres días;
perqué avuv sí que 's pot dir,
que 'Is qu' han dit que la Francisca
es vella, es ben bé per ganas
de mirar si 'm mortifican.
Se pót dir qu' av'át- fará.
qu' estém aixís, quatre dias;
mal dormida, mal menj ida,
sempre ab penas que 'm capfican,
y hem veurás tiessa, trempada,
bona per tot, aixerida;
ni íaig may unabacaina,
ni el fer fret m' espanta mica,
ni els ulls me fan pampallugas,
ni res del mon m' engunía,
y, per mí, só mes jove ara
que abans d' arriba á n' ais quinse.
Roch Y es ciar dona, í-i 'Is qu' ho diuhen
es perqué no mes voldrian
qu' US hi enfadesseu.
Franc. Y es ciar;
m' hi enfado perqué es mentida,
i Menjo las crostas que quedan
y puch ser velL!
Roch (¡Bon dia!
Ja tenim anys y vellesa
tot avuy, si *1 vent no 's gira.)
75
Fra:íc.
RoCH
Franc.
RoCH
Franc.
RoCH
Franc.
RocH
Franc.
RocH
Franc.
RocH
Franc.
RocH
Franc
RocH
Franc
RocH
Franc
RocH
FRA.NC
RocH
La vella no fila may,
y jo filo tot lo dia.
Corrent, sí, teniu rahó.
¿Pero, sabéu per qué ho dihuen?
Parque las vellas no callan
ab lo mateix tot lo dia,
y vos tampoch calléu may
ab lo que dihéu.
Donchs digas,
y parlém d' un altra cosa.
Que ja será 1' hora.
Esplícat.
Aném primé á lo qu* importa.
^jCóm está la Margarida?
Fará cosa de mitj' hora
que 's trovava ben tranquila,
quant, de prompte, ha fét un crit
que 'm creya que se 'm moria.
¿Qu' ha sigút?
Tú sabs las cosas
qu' aquí 's contan de la ermita.
Diguéubs.
Diuhen que sempre
qu' ha passát á la masía
un trastorn ó una desgracia,
s* han vist á dins de la ermita
Uúms que s* hi mouhen.
I Y?.
Anit
n' ha vist un la Margarida.
¿Qué diéu?
Lo que sents.
{Veyent canií.) ¡Ah! Miro
que pót ser de mica en mica...
sabrém lo cau ahont la fura
guarda la Hebra, Francisca.
¿Y ara, qué íéu?
Res per ara.
¡Ay, Senyor, si 'Is vells vivían!
¿Qué voléudir?
¡Reyna pura!
jDe pensarhi, se m' erissan
los cabells del cap! ¡Si 'Is avis,
qu* entre 'Is ángels y al cel sigan,
veyan que 'Is prenian 1' amo!..,
¿Sí, qué farían, Francisca?
74
pRANC.J'^Qué farian? ^Qué van fer
quant los franceses venían?
[Pero cá!... 'Ls homesd'avuy
sou criaturas ó gallinas.
RocH ¡Francisca!
Franc. ¡Tan se m' endona!
si cridas com si no cridas!
Feuho, donchs, si sóu tan guapos,
lo qu' aquí s' va fé aquell dia...
Tots aquells veliots xaruchs
y aquesta vella pansida,
que 's com nos anomei^éu
lo jovent d' avuy en día,
várem saber que 'ls gabatxos
dret al mas corrent venirn^
y don P¿iu, que siga al ce),
avi de la Margarida,
vé, encén una foguera
devant la creu qu* aquí miras;
s' alsyn al vol las campanas;
vé '1 poblé aquí de seguida:
voltan lo mas los gabatxos
de desde '1 bosch á 1' ermita...
— ¡Oh! ¡Qu' eils portm granaderasl
— Nosaltres duhem barretinas.
— ¡Oh! ¡Qu' ells teñen fusellsbons!
— ^No hi ha trabuchs á la vila?
L' avi, de dalt de la creu,
la batalla dirijía.
¡Apa, minyons, qu' aixó es nostre!
Dónalshi un trago, Francisca.
Y jo, ¡au! ab la carbasseta
vi á n' en Pau, y vi á n* en Quirme.
Y á r un envénali el bras,
y á r altre posa desfilas...
¡Lo foch no para uh mstant;
los fraucesos ja 's retiran;
reguera de morts y sanch
per trova hont son, fá de guia,
y esfarehits, y íentse creus,
y deixant la gent ferida,
van fugir com á dimonis
de la creu de la masía!!
„¿Y aixó qui ho va fé? Uns veliots '
y una vellota pansida.
Vosaltres sóu los veliots.
75
¡Mal!... ¡Senyor! ¡Déu me continga!
¡Vés qui es mes vell: uns cobarts
dient qu' es vella la Francisca,
ó jo, que tenint tants anys,
aixó faig fé, aixó faria
y aixó al fí hauré de fé avuy,
ja que tots sóu tantgallmas!
RoCH Ara si que vcig qu* es cert
que sóu molt vella, Francisca.
Franc. ¡Veusü...
RoCH Si^ vella; y de tal modo
ho anéu sent mes cada dia,
que ja ni teniu memoria
de que entre la gent reunida
aprop del amo, al entorn
de la creu de la masía,
hi havia un bailet, seguintvos,
agafat á las fandillas,
y aquest bailet era jo,
era en Roch, ¿tabéu. Francisca?
Jo tinch la mdteixa sanch
catalana qu' ells tenían;
jo sé que si encench un foch
prop la creu de la masía,
tocarán á somat^nt
las campanas de la vila,
y, si de bonasen bonas
1' amo no torna, Francisca»
allí ni ha llenya pe '1 foch,.
la creu aquí s' aba altiva,
la gent esiá ja apostada;
lo campaner de la vila,
que del batall té la corda,
ja frisos cap aquí mira,
y quant vegi qu' aquest* eura,.
qu' ara creu amunt s' enfila,
cremada pe *1 foch, no volta
ja la creu de la masía...
lo batall de la campana,
las descargas repetidas,
V la mort deis que 'ns insultan,,
mes que '1 amo ja no visca,
vos dirán, ab véu pro i aspre,
que, quant 1' honra aquí periila;;
ó la santa independencia
prop la creu defensors crida,
76
lo mateix que van fé 'Is avis
íá '1 jovent d' avuy en dia;
perqué, per teñir cor noble
y esperit valent, Francisca,
no cal pas ser jove ó vell;
basta guarda '1 foch de V ira,
basta sentir la farum
de las rouredas y alsinas,
basta r alémoi tanyesa,
basta la patria que 'ns crida,
basta ser gent catalana,
basta portal barretina,
y... quan no: ¡basta un recort
de la creu de la masía!
Franc. ¡Bé, Roch, mólt bé! ¿vols un trago?
RocH Aneusen ara, Francisca.
Franc. ^Y aixó?
RocH Veig en Valentí
que vé cap á la masía,
y vull mirar, com vaig dirvos,
si puch lograrli la ditxa.
Mentres qu' ara salvém V amo,
també aixó d' ells dos precisa.
(Anant d buscar llenya V apiloia dar r era la creu.)
Franc. \jY ara? ¡Llenya!
Roch Havéu dit qu' eram
ó criaturas ó gallinas,
tornéu abans de trench d' alba
y vos respondré, Francisca.
Franc. (Vaja... aquest tara com jo.
ma) será vell.)
Roch {Sentint vení á V altre.) Fora.
Franc. Mira. (Se 'n vá,)
ESCENA IV
ROCH, VALENTI.
Valentí ,;Qué tal, Roch? ^Hi ha alguna nova?
Roch Com la nit que veus: tot fosch.
^Véns de cuUir flors del bosch?
Valentí Aixó es tot lo que s' hi trova. (Lo pom que du.)
77
Potsé '1 bosch ha conegút
que, perduts los meus amors,
ja no necesito flors
y no 'n vol dar.
RoCH Per tussút
t' estaría be que jo
tingues, com tú, desconfiansa,
y perduda la esperansa
ja ni 'm cuides mes d' aixó.
Valenti ¿Es dir qu' estás empenyát
en que aixó encara es possible?
RoCH No es posible... es tant factible
qu' ho tinch ja quasi arreglát.
¿Perqué ella ab tú 's vegi unida?..
Valenti Surten tres incovenients.
RocH Donchs aprofilém moments,
y esplícals tot de seguida.
Valenti Ara '1 primer es que jo
r estimo á n* ella, que, errada,
d' un home está enamorada,
y, per mes que ma passió
siga gran, com que )o se
qu' á n' ell estima, no vuU
ni pot volé '1 meu orgull
un cor qu' es d' altre.
RoCH Molt be.
Valenti ¿Molt be?
RoCH La segona.
Valenti Es que no podrém lograr
qu' ella ab mí 's vulga casar
si permís 1' oncle no 'ns dona;
y la tercera, es qu' encara
qu' aixó fos, no *m puch unir
ab ella, perqué, al morir,
va manar que no '1 meu pare.
RocH Está molt be. La tercera,
y ans la segona, crech qu' es
molt just que vingan després,
Valenti Sí.
RoCH Aném, donchs, á la primera.
Tú díus qu' estás ben segú
de que ella á n' ell estimava.
Valenti Sí.
RogH No; per mes qu* ho semblava
ella á quí estima es á tú.
Valenti Mes...
78
RoCH Vé aquí; desa las flors
y el billet; quédat darrera
de la creu; escolta, espera,
y avuy s' uneixen dos cors.
{Va/enií, de púntelas, coloca 7 ram á la finesira y fica la
carta sota la porta.)
Valenti ¿y vols dir que?...
RocH Es molt probable
si surt tot com pensó jo.
{Valenti 5' amaga darreta la creu.)-*
Ara sí que 's pt t di alió:
— Detrás de la creu, lo diablf .
ESCENA V
Los mateixos, MARGARIDA.
Marg. ¡Bona nit, Rochl
RocH Pubilleta,
molt bona nit ¿Ha doimit?
Marg. ¿Com puch dormir, si el neguit
no *m deixa viurer?
RocH (¡Pobreta!)
Marg. Com puch dormir, si tinch ara
lo pare en perill de mort,
y pensó qu' he dut amor
á n* al que mata *1 meu pare.
RocH Lo seu pare 's pot salvar,
y visch jo ab tal esperansa:
pero, parlant ab confiansa,
com crech qu' ab mí 's pot usar,
es molt cert, tambe m' admira
que pogues vosté dú amor
á un home de tant mal cor,
quant lo seu p' el be delira.
Marg. Veurás, Roch,
RoCH {Ap.á Valenti.) {scoWdi he.)
Marg. ¿Qué dius?
Roch No... re... Un xich de tos.
Marg. Nos varen veurer tots dos
un dia al poblé, y va ser
ab tant mala sort per ell,
79
que, molt lluny d' enamorarme,
poch simpátich, va semblarme
de mi indigne, y, per mi^ vell.
Mes no be havia pensat
desairarle, quan, sorpresa
y ab cor pres de la tristesa
de veure al pare a'lunyát,
vaig trobá una carta que... ¡Oh!
¡quina carta, Rochl... Llegida,
vaig quedar tant enternida
de la dolsa compassió
que tota ella respirava,
que vaig sentí en lo meu cor,
deprompte, náixer V amor
per quí tais lletras dictava.
¡Me deya delicadesas
tant á tom per consolarme!
¡Sabia tant bé probarme
qu* eran mas penas entesas,
qu* al véurer món dolor greu
sas cartas y flors posadas
á la íinestra, arrancadas
fins cops hi hagút d' entre neu,
no vaig poder Higa '1 cor
á que calles, jo seiitia
pe '1 que tant dóls m' escribia^
y vaig jura etern amor.
Mes avuy que de cert sé
quí aquellas flors me portava,
y quí las cartas dictava
que á món cor íeyan tant bé...
í-RocH (Calla qu' aixó va millor
de lo que 'mcreya.)
Marg. A-vuy, Rochj
bé 't puch jura en aquest lloch
ahont mentir ningú podría,
qu* odio ja á n' al qu' estimava
y estimo á n' al que 'm portava
la carta aquí cada dia.
RocH ¡Ay, ay! (Fém V orni.) ^Es á dir
que sab vosté tant com jo
r embolich de tot aixó?
-Marg. Quant ha acabát de succehir
lo que sabs de la sorpresa
d' aquell vil, ha estát compresa,
pe '1 méu modo de sentir.
8o
tant delicada la acció
d' en Valentí, defensantme
contra tothom y salvantme,
que, fentme entra en reflecció,
m' ha acudit una suspita
que... ¿No 'ns pót sentir ningú?
RoCH Vegi
{Ella volta la cretí jy Valenti també de manera que no 7
pót veurer.)
Marg. No.
RocH Digui.
Marg. Sé 1' hora
en que en Valentí surt fora
cada nit, y dientme tú
que sabías bé '1 secret
de qui era '1 que m* escribia,
he pensát jo si ell seria,
no mes guiantme pe '1 qu' ha fét;
y ha estát cert lo que pensava;
he observat, ell ha vingút,
lo ram y la carta hadút
y he vist com tot ho deixava.
RocH Bé. ¿Y donchs y ara que vol fér?
Marg. Res; perqué ara ho comprench tot.
M' ha estimat sens dirme un mot
callant y morint primer,
perqué sab qu' al nostre amor
s' oposá '1 seu pare un dia,
y que '1 méu tampoch voldria
contradir 1' ordra del mort.
RocH ¡Cóm que no! Yalentí. '^Cridanilo.y
Marg. ¡Roch!
Valentí ¡Marg'arida! {Apareixent dalt la creu,)
Marg. ¡Valentí!
¡M' escoltavas polsé aquí!
Valentí ¿Te sab greu? (^Lmorosameni.)
Marg. No. {Després de pensar.y
RocH A mi tampoch.
Marg. ¡No 'm sab gfeu; si tú escribías
aquellas cartas ab fe,
jo 't vull, Valentí, perqué
veig que '1 méu cor coneixias!
Valentí ¡Perqué conech jo aquest cor,
r hi estimát pur y sensible;
mes ja sabs qu' es imposible,
Margarida, '1 nostre amor!
8i
RoCH ilmposiblel
Valenti Sí; al morir
vá ordenarho ¿ixí '1 méu pare,
y el d' ella, Roch, no voldrá ara
sa voluntát contradir.
Roch No ho voldrá; pero com jo .
tinch un medí d* obligarlo,
aixís que '1 vegi I i parlo
y etcum espiritu tuó.
Marg. ¿y es lo medi?
Roch ¡Oh! V he sabút
y es fins á 1' hora un secret.
Valenti ¿Pero no es mal fét?
Roch Mal fét
fóra un home geperút!
José *1 modo, la manera,
de com tot s' ha d' arreglar,
y desd' ara póts penjar
los hábits á la figuera.
Ab aixó, fora aprensió,
ariém á lo qu' urgeix ara,
y del permis del séu pare
ja me 'n encarrego jo.
Valenti Ah, bé, es ciar; primer salvar
ben bé á V oncle.
Roch Es lo que pensó,
y per có per ell comenso
abans qua ferlos casar.
Marg. Digas.
Roch La primera cosa
es deixarme sol, se 'n van,
y jo veuré en un instant
lo qu' arreglo, y que *s disposa.
Marg, Adéu, donchs. (Se 'n van un per cada cantó.)
Valenti Fins á demá.
Roch Ni tant hem de tarda encara.
Marg. (¡Ay si 'ns des permis lo pare!)
Valenti (¡No, cá... 1' oncle no ho voldrá!) (Se 'n van,)
ESCENA VI
ROCH, PERE.
Roch Corrent... vaja... Per de prompte
ja tinch á n' ell apariát.
4
8fi
¡Hola! Aquí tenim lo criat.
Vejam si li puch fé V compte.
Pere ¡Bona nit, Roch!
RoCH ¡Bona nii!
Pere ¿M' heu enviát un propi, vos?
RoCH Sí; tenim de parla 'Is dos,
y com que 't veig aixerit
per cualsevol tunantada,
he pensát... Vejam... probem:
que vinga en Pere y veurém
si n* eixim d* una ve^ad<í.
Pere ¡Oh! Tunantada... Veuréu...
Jo estimo á V amo...
Roch Hi convinch;
pero mes á n' al pistrinch.
Pere ¡ Ah! ^Es dir qu* hi bá?. .
Roch ¿Y donchs?
Pere Pariéu.
Pero advertiu una cosa:
al mateix temps qu' he baixát,
perqué vos m' havéu cridát,
r amo m' ervia y proposa
que, si 's vol ab ell casar
la pubilleta, s' olvida
toi lo passát de seguida,
y á don Antón vol salvar.
Roch ¡Ah! Precisament. A.quí
te quiero ver escopeta.
^Si diu no la pubi'leta
qué faréu ab I* amo alh'?
Pere L* entreguém á la justicia.
Roch No, parque com ja ha constát
qne don Antón s' ha escapát,
perqué '1 téu amo, ab malicia,
així á n' al jutje ho ha dit,
resulta que si diu ara
qu' allí *1 té prés, proba encara
lo qu' ell es vil y ha mentit.
Pere Pero com que dirá sí
la pubilla, ja téns Uesta ^
á favor nostre h festa,
y r amo es amo d' aquí.
Roch ¡Reirá de!... Déu m' aguanta
y aixó *t val.
Pere ¡Home, jol...
Roch Tú
8?
TÍO tens d* insulta á ningú,
y móU menos á una santa.
Aquí *1 cas es ben sencill
y per 90 y res mes m* esclamo,
ves quant vols y porta V amo
lliure aquí de tot perill.
'i^ERE ¡Ah! Bé... corrent... jam'agrada,
ja es ana al grá.
^RocH ¿Quánt vols?
Pebe Jo
crech que ja veuréu qu* aixó
es una cosa esposada.
RoCH Corrent... sí... fóra embolichs.
^Quánt vols?
'Pere ¿Me podréu donar...
vint unsas?
RocH No ho puch pagar.
Pere Fugiu home... aquí sóu richs.
RocH No hi ha mes, aixís que V amo
ha sigút fora .. he buscát
y entre tot hi arreplegat
déu unsas. ¿Las vols?
Pere Reclamo
vint unsas, y á f é creguéu,
que no vos composo, Roch.
Cregeu qu' us demano poch.
RocH Pero no ho tinch.
Pbre Vos diréu,
Roch La casa es rica; es vritát;
mes ab poch treball s' atina
en que la porta á la ruina
tant temps V amo desterrát,
y á mes, com es de moment
qu' aixó ara 's té d' arreglar,
ni 's pót ana á enmatllevar
ni tinch res mes, pe '1 present.
Ni ho tinch, ni jo t' ho vull dar,
perqué abans d' ^ndogalarnos,
preferirém exposarnos
á véurer si 's pót salvar.
'Pere Vos mateix; pero advertiu
que quan vingui aquí 'I méu amo,
guardo jo '1 vostre, y reclamo
que torni don Miquel viu
allá hont jo siga perqué,
si no hi torna de seguida,
i
84
don Antón paga ab la vida
sense que li valg'ui ré.
RoCH ¿Qué dius ara?
Pere ¿«Qué?
RocH ¿Tú esperas
que 'I teu amo vindrá aquí?
Pere ¿Donchs perqué 'm fá vení á mí?
RoCH ¿M' ho dius de veras?
Pere De veras.
La pubilla li ha citát,
y li ha dit que ccm á filia
de don Antón...
RocH ¡La pubilla!
Imposible; no es vritát.
Pere Sí, home... R(.ch... es cert: aquella
que vol guarda '1 séu honor,
queja sent un altre amor,
qu' á n' aquí en Roch 1' aconsella,
ha enviát un propi fá poch
á n' al méu amo, y li ha dit
que vingui aquí tot seguit,
aquí mateix. ¿Veyéu, Roch?
Y aquí mateix ahont un día,
van á r avia fussellá,
s' entendían, s' hi casará
y santa bona María.
Roch No hu puch créurer.
Pere Bé; si acás,
ja ho sabéu: las vuit rodonas;
aprofitéu las estonas
y, si ho voléu, sóch al más. (5* en vd.)
ESCENA VII
ROCH, MARGARIDA, FRANCISCA.
Roch ¡Oh! ¡No pót ser! ¡No pót ser!
¡La pubilleta seria
tant falsa ab mí!... Vaja; calma
y eixim aviát de suspitas.
Marg. ¿Qué tens, Roch? ¿Estás irát?^
Roch Tinch T ánima comprimida*
'^5
Tinch que jo he donát lo cor
tot enter á una familia
y ara *m trobo ab que una noya,
deis séus béns y nom pubilla,
ni en lo méu cor te confiansa
ni del méu carinyo *s fia.
Trakc. ¡Ay la desvergonyidassal
Marg. ¿y qui es aquesta que, indigna
del tcu carinyo, així *t falta?
íFranc. Va ja, home... Roch... cuita digas.
RoCH Dispensim donchs: es vosié,
pubilleta Margarida.
Marg. ¡Jo, Roch!
Franc. ¿Qué dius?
Roch Lo que passa
per mes que creuréu m' indigna.
Mentres per salvar 1* honor
de vosté y de la familia,
tothom corre, y en renóu
va tot aquí á la masía,
vosté, ocultantsen ab manya,
pe '1 séu amor tan sois mira,
y aquí mateix ahont tots vetllan
á n' al traydor dona cita.
Marg. ¡Oh! ¿Quí V ho ha dit?
Roch Quí pót dirho,
Marg. T* has portát mólt bé, Francisca.
íFranc. ¡ Ay pobre de mí! jBo! ¿Y ara?
Marg. Jo no dich may cap mentida.
Acudintme un pensament,
. que pot ser salvar podría
á n* al meu pare, sens que
porti al honor cap desditxa,
havem enviát un propi
á n' al traidor de seguida,
dientli que quan vegi oberta
la finestra^ ab llum á dintre,
1* espero aquí per parlarli
responentli de sa vida.
ÍEoch ¡Ah! Bé; sent aixís com conta
ja veig" ciar que '1 cas varia
v es cumplirá sa páranla.
Sobre aixó estiga tranquila,
com jo ho estaré de que
lo plan qu' ara vosté tinga
será honrát, perqué, sens honra
Sé
no h¡ pót haber hé possible,
¡Perqué si de cas succehis,
qu' un jorn, per causa imprevista,.
un traidor corn aquest d* ara
fós amo de la masía,
per no véurer profanada
aquesta joya tant rica,
ab picots aquí á trencarla
tot lo poblé ab mi vindría!
Franc. ¡Ben dit, Roch! Ja es tal comdeya..
Primer morta que d' ell siga.
Ahí ab aquella trifulca
vaig jo espantarme una mica;
pero avuy... que veig qui e'l era...
¡mal!... ¡Senyor, Déu me continga!
Avuy no mes que matarlo,
y si 's pót, ferne xixinas.
lÍARG. ¡Oh! ¡Quin v;ilor me donéu!
¡Gracias, Roch; mólt bé, Francisca!
¡Tenintvos aixi á la vora,
ja tot lo méu cor s' anima!
ESCENA VIH
Los mateixos, VALENTI.
Valenti ¡Ruchl
ToTS ¿Qué hi há?
Valenti ¡Quina sorpres-^-
Roch ¡Vaja, home!
Marg. ¿Qu' es?
Franc. ' Cuita.
Roch Digas^,.
Valenti M' estava ab. tots aquells altres
parlant sota de T alsina,.
quan,. tot pKgát, veig 1' Andréu .
que ve cap aquí. En Matias
li encara va ja '1 fusselL
per estendrel de seguida;
pero jo, que puch, 1' aturo,
perqué he pensát qu* es posible -
que sápiga ell hont es 1' amo.
y potsé ab many>a 'ñs ho diga» .
87
RocH ¡Bén pensát!
Marg. ¡Óh sort!
RocH Aneusen
y escolteume bé, Francisca.
Primer que tot, feu la senya,
perqué '1 vil vinga á la cita.
Franc. Mólt bé, obriré la finestra. (Se 'n vá,)
RocH Vosté també ab ella á dintre,
i^Se 'n vá Margarida,)
Y tú, Valentí, aqui fora
per está ab mí quan convinga.
Valentí Aquí vé já.
RocH Doñeas tino
y apunt per tot quant jo ho diga.
{francisca obra lajinesira y posanthi un llutn pregunta:)
Franc. ¿Está bé així oberta?
RocH Sí.
Quietút ara y tots á dintre.
{I^rancisca se 'n váy ells 5' amagan d la casa.)
ESCENA IX
ANDREU, aviát ROCH
(A ndréu vé capficdt y miránt per ioí.)
Andreu ¡Qu' estrany qu' es! ¡No sé que *m passa
que sens jo volerbo!... 's veu
que vinch cap aquesta creu...
Crech que n* he fét un xich massa.
Vull que 'm dongui menos pena
pensar qu' ho han fét altres mil,
y, ¡cá!... Re... 's veu que de vil
se n* ha de venir de mena.
No sé perqué es, pero contó
que d* algún modo ha de sé.
|Es tant bo sé home de bé!...
Pero '1 qu* ho es, diu que 's tonto.
No... ma/... Tonto es massa agravi.
Un tonto á tothom fá riurer...
Ara es cert que no puch viurer,
pateixo... pero... sósabi.
¿Que voléu vos?... ¡Ay!... pensava
88
qu* era la Francisca. Sí.
Sabi, sabi... ¿qu' hi ha que di?
¿Com?^Qué? ¿Qui era que 'm parlava?
¡Si ho contés á algú! .. si ho contó
se *n burlarán, de segú.
No puch contal ho á ningú...
Me dirían que sóch... tonto.
Franc. ¡Tonto! {Desde dins y en ió jantásiich¡)
Andreu ¡Cóm! ¿Qué? Mireu 1' or.
Mireu si só tonto... jVella!
¡Ay! ara 'ni creya qu' era ella.
Vejam si així 'm fuig la por.
^5* assenta al peu de la creu que hanva la lluna, 8e treu
una bossa ab iinsas y coniemplantla fá lo que diu:^
Son unsas tot y fan tóssa.
Jo,., may n' había tingudas.
Son... diners... ¡Je, je, je! Judas
també *ls duya en una bóssa.
Una...
{Las ha tretas de la bossa, las hi torna á tirar contantlas
y se nota la impresió esiranjya que li fá 7 sentir que á
cada una que conta se sent una campanada de las de'u.)
duas... tres... las déu.
¡L* hora en que morta aquell día
fóu r avia de la masía!
(Se treu la gorra, resa y apareix Rock.)
RoCH L' hora mateixa... bi, Andreu.
Andreu ¡Roch!
RoCH No só en Roch; só la sombra
de la que '1 plom deis fussells
varen esténdrer un día
aquí hont ara hi há aquesta creu,
que 't vé á dir, deixant la fossa
que jo he voltát de rosers:
— Digas, mes traidor que Judas,
digas, si cor per go tens,
¿quín motíu, quina venjansa,
t' ha portát á lo qu' has fét?
¡Allí 'hont tothom t* estimava...
allí hont fins 1' amo mateix
qu' avuy una mort injusta
té de trobar pe '1 crim téu,
com á fiU séu te volia,
donante probas que 'n téns!...
¿Per quin motiu, tant infame,
t' has portát en contra d' ell?
89
Andreu jRoch!
RogH Responme.
Andreu ¡Roch!
RoCH ¡Contesta,
ó aquí d' un tiro t' estench!
-Andreu ¡Oh! ¡Fesho, si vols qu' estiga
millo qu' aquí ara, al infern!
¡Tú no sabs lo que pateixo!
¡Tú no sabs no, Roch, de des
que, perqué no 'm digués tonto
la Francisca, vareig fer
lo gran crim de véndrer 1' amo
quin eslo martiri méu!
Al costát lo riu corría,
y hem diu: — ¿Traidor, '1 amo hont es?
Las poUancras, quan la fulla
del cantó blanch tomba '1 vent,
també, alsantse com fantasmas,
preguntavan lo mateix,
y hem seguían, perseguintme,
com lo riu, sempre aprop meu.
Y ab lo riu, de mi 's mofa van
per entre 'Is árbres lo vent;
los corps xisclant per las rocas,
los llops, pe *1 bosch, famolenchs,
los ecos de las montanyas
y els xaragalls del torrent,
mentres los gossos lladravan
per las masías y 'Is erms,
y los batans y las molas
deis molins, trevallant ferm,
ressonavan á distancia_,
y 'Is sentía jo aprop méu,
com timbáis de la sentencia
que ben prompte y deurá haver.
AUavors, per trobá amparo,
me n' h¡ anát cap á una creu,
y la creu, així signantme,
me deya ab lo bras estés:
— Vés á r altra, y jo hi anava,
y r altra 'm deya '1 mateix:
— Vés á r altra... ¡á 1' altra sempre,
y á r altre!... fins al moment,
en que m' he vist 'prop de aquesta
patínt martiri tant cruel,
•que 't dich: — ¡Roch, digueume tonto,
90
ximple, neci, '1 que vulguéu;
pero mátam, fesme trossos.
póls me torni avuy mateix,
y aquets diners, que pagavan
de la méva infamia 'I preu,
com qu' infamias sois durían,
no serveixin may per res;
ni per caritats á pobres,
ni per sort de qui no 'n té,
ni per bé de la méva ánima,
ni per retornáis á n* ellsl
¡Vés al bosch abont ningú *t trobi
fes un clot y enterráis bé,
ó millor, si ningú passa,
ningú guaita y ningú 't veu
com jo 'Is tiro ara aquí térra
tiráis tú al fons del torrent!
{Llansant la bossa»)
RoCH ¡Obi ¡Bé Andréu! ¡Tú no ets infame,
tú sois erats tonto, Andréu!
Andreü ¡Que m' ho digan tant com vulgan,
ja may mes m' hi enfadarél
RoCH No ho ets, no. ^Vols res mes sabi
que tornarte borne de bé?
Andréu |No pót serbo '1 que s* ecsalta
y així infame al amo ven!
RocH Podrás serbo si vens ara
y d' allí bont siga *1 salvem.
Andréu ¿Y vols que poguem lograrbo
sens sabe bont lo teñen pres?
RocH ¡Ob! ¿Ni tú sabs bont lo guardan?
Andréu No mes sé que '1 teñen ells.
A n' á mí m' ban dat déu unsas
y en Peret se 1' ba endút pres.
RoCH ¡Oh! ¡En Peret! ¿Aquí hi ha déu unsas?
Andréu Justas.
RocH Vina.
Andréu ¡Roch!
RocH Aném.
üns diners dats per la infamia
servirán póiser pe '1 bé.
Andréu ¿Y vols dir que 's salva al amo?
Roch Vina ab mí y ara ho veurém.
jValentíI
9»
ESCENA X.
Los mateixos, VALENTI.
Valenti ¿Qué vols?
RoCH Recordat
de tot quant t* he dit.
Valenti Mólt bé.
RocH Anem. (A Andreu.y
Andreu Pensa...
RoCH ¡Cuita!
'Xndreu Mira.
RoCH Vina ab mí que jo f-é hont es.
Valenti ¡Cuita, Andreu, y salvéu 1' amo!
Xndreu Aixó diu qu* aném á fer.
RoCH No US moguéu que jo no torni.
Andreu No us moguéu... ¡O '1 salvarém,
ó jo 'm tiro, per venjarlo,
de cap a baix del torrentl
{S' en van correnis.y
ESCENA XI
valenti, margarida.
Valenti Veus aquí en que para 1' home
que íá un crim sentint lo bé.
MarG. Valenti ¿Qué hi há? ¿Qué passa?
¿No he sentit cridar 1* Andreu?
Valenti Plans y manyas que en Roch trama;
ja ho sabrás, si acás, després.
Marg. ¿T* ha deixát algún encárrech
per nosaltres?
Valenti No, no mes,
que si acás de desde *1 poblé
feya una senya. encenguem
una foguera ben grossa,
al mateix peu de la creu.
Marg. Donchs, mentre aquest cas arriba,
92
confiarte dech lo secret
de que ab mí, á parla una estona,
vindrá aquí al más don Miquel.
Valenti M' ho ha dit en Roch, parlahi ara,
y després ja 'ns hi veurém.
Marg. Pero com en Roch no olvidis
qu' aquí es lloch sagrát per ell.
Valenti Sentó passos.
Marg. Donchs apartat
y, si acás te crido, véns.
Valenti (Per lo que pogués ocorrer,
com diu en Roch, vijilem.) (S' en vá.)
^ARG. Perqué tu m' inspiris, avia,
m* assento sota k creu.
(*S" assenta y un raig de ¡luna ía foca,)
ESCENA XII
MARGARIDA/D. miquel, aviát VALENTI.
'{Don Miquel entra, ficsa la vista en lo llum qu' hi ha d
la Jinestra; recorra la escena y al veurer á Margarida
diu ab satisfácelo:)
MiQiJEL ¡Ohl ¡Bé, Margarida! El téu
es lo cor que pót salvarme;
éll 1' ódi sab perdonarme
de que jo '1 tinch de havé omplert
ab ma conducta, y veu cert
que mereix tanta bondat
qui, com jo, si mal ha obrát,
es perqué 1* amor lo pert.
Maro. Li adverteixo abaus que re,
perqué tot inútil fóra,
que no escolto com senyora
si no 'm tracta de vosté.
Ja está trencada la fe.
Ja está apagát *1 qu' un dia
amor del cor permetia
' tal franquesa, y sent discreta,
jo sois so la pubilleta,
mestressa de la masía.
-Miquel ¡Pubilleta... jo!... (Confós descubrintse,)
Marg. Així
es com sempre deu parlarme.
MiQUEL ^"Pot allavors contestarme
perqué m' ha citát aquí?
Marg. Perqué encara queda en mí
una mica d' esperansa;
perqué encara tinch confiansa
de que, fent vibra '1 seu cor,
seguint las ileys del honor,
voldrá olvidar la venjansa.
MiauEL ^'A qué donchs parla allavoras?
(Surt Valentí y sens qu ells lo vegin fd un focTi darrera
la creu.)
Marg. ¿Y per qué no? A mes d' amor,
jo tinch joyas... tinch mólt or,
tinch riquesas tentadoras.
Las horas encantadoras
del nostre amor, han passát;
mes si á cambi de pietát,
vol presents ó vol riquesa,
n' hi faig desd' ara promesa,
si *1 pare *m torna salvát.
MiQUEL ^jY per co m' ha dát la cita?
¿Per 90 so aquí?
Marg. Per co es tot.
MiQUEL Donchs no cal ja dir ni un mot.
Marg. ¡Si vol la sentencia evita
que contra '1 pare hi ha escrita,
fássiu per 1* amor de Deu!
M1Q.UEL Acepti abans lo nom méu.
Marg. ¡May!
Miqtjel ¡May diu!
Marg. ¡Jo sa promesa!
¡Primer mortal ¡Primer estesa
com r avia al peu de la creu!
MiQUEL ¡Oh! Está bé... mólt bé, 1* honor
guardi aixís pur, si ho pót fer;
jo haig de cumplí *1 meu deber,
y el cumpliré ab tot valor.
Jo ofegaré dins món cor
la passió mes verdadera,
y... ¡Oh! ^'Quí aquesta foguera-
ha enees aquí?
Valentí Jo.
MiQUEL ¡Vos!
Valentí Sí.
94
MiQUEL Donchs ja havéu parlát per mí.
Valenti ¡Per vos, jo!
Marg. jOh! Calla... espera.
¿Qué vol di enees aquest foch?
MiQUEL Qn' es la sesya convinguda:
— Si ella de parer no muda,
al venir, he dit, fá poch,
jo encendí é en lo mateix lloch
ahont la creu s' alsa severa
un foch, y quant tal foguera
aixecant flama vejéu,
don Antón entregaréu
á n' al batUe que 1' espera.
Valenti ¡Oh! No 'i cregas.
Marg. {Ansiosa.) ¡Déu méu!
Valenti Ment,
Aquest foch sslva '1 téu pare,
aquest foch jo li enees ara
per aixecá '1 somatent.
MiauEL ¿Y hont la campana se sent?
Marg. ¡Oh!
Valenti Es vritat.
MiauEL Veig qne fá estona
que la senya se 'Is hi dona,
y aquesta gent compromesa...
¡Si acás la veu no la entesa
y á n' al punt vos abandona!
Marg. Y se 'n mofa encar!
Valenti ¡Oh! ¡T cor
que té en lo pit, es de hiena,
MiQUEL ¡Gens m' apiada vostra pena
ni lo vostre inmens dolor!
Pensavau contra '1 traidor
íiixecar lo somatent.
Jo he temút lo vostre intent,
jo la senya coneixia,
y he pensát que servirla
contra '1 mateix delincuent.
Valenti ¡Ah! ¡Vil!
Marg. ¡Infame!
Valenti ¡Traidor!
MiQUEL Mes si vóls y mátam ara.
No veurás mes j . '1 teu pare;
tú r has morf ab ton mal cor,
Tú^ per gosá '1 téu amor
95
ab aquest pobre orfe ingrát,
al teu pare has entregát,
y ell, veyent qu' es culpa teva^
dirá...
ESCENA XIII
Los maieixos, D, ANTÓN, ROCH, PERE, ANDREU, MOSSOS
ab escopetas.
Antón
TOTS
[Filial
■Ah!
(Zí? crit deis homes es d' admiración lo d* ella cayent en
los brassos de son pare.)
Antón Filia meva!
^4ARG. ¡Pare! ¡Parel
Valenti ¡Oh! ¡S" ha salvát!
MiauEL (<íOué passa nquí? ¿Qué 's aixó)
I Surt Francisca y 5* ahrassa ah son amo,)
¡Nostramo!
Franc.
Antón
Franc.
jFrancisca!
{Plorant y rient d' alegría.) ¡Ah! ¡ah!
¡Jo vull riure y vull plora?...
y... ¡ja, ja... jo, jo, jo, jo!
Marg. ¡Ah! ¿y com 1* heu pogút salvar?
Antón M' estava á dins de la ermita
tancát, tenint la suspita
de que 'm volían matar,
quan tot plegát veig un foch
á las gradas de la creu,
y quan aquí un foch se veu
de somatent s' alsa toch.
Així esperava en tal lloch
sentir brandar la campana,
quan de cop, veu molt llunyana,
que n' ha glassát lo cor meu,
díu: — Surtiu y 1' entreguéu
á n* al jutje que '1 demana.
Allavoras al instant
han entrát homes, m' han tret;
lo nú qu' al cor se m' ha fet
me '1 te encara palpitant.
Tcts anavam avansant;
9*
en vá esperava jo '1 toch
de somatent, á n' el lloch
ja acabavan de portarme,
quan me sentó deslligarme
y ¡oh alegría! 'm veig en Roch.
ROCH Sí, senyor, sí; en Roch, I' Andreu
y un qu' anava A meu costát;
aquell es quí 1' ha salvát
parlant á n' al guarda seu.
Com sabia ja 'I plan meu,
tenint la iglesia avisada,
no han tocát cap campanada
quan heu enees aquí 'I foch,
y he lográt que d' aquet lloch
la tropa fos apartada.
MiauEL ¿Mes com?
RoCH Los seus han fingit
que 'I pres s' havia escapát
y ab los mossos han marxát,
perseguintlos tot seguít.
Ab aixó ja está tot dít:
serenjtát y esperansa,
marxin ab tota confiansa,
camí lliure trobarán,
aquets 1' acompanyarán
y el deixarán dintre Fransa.
Antón ¡Oh, roolt be, Roch!
Makg. Molt.
Valenti Molt be.
Roch Vaja, donchs, ara arreglar
lo deis dos noys y á marxar.
MiauEL (ío ab audacia 'm salvaré.)
Roch Francisca...
Franc. ¿Abrichs? Ja *ls duré. (S* en vá.}'
MiauEL Conech la vostra intenció
y no la permeto jo;
encara so autoritát:
don Antón, quedi arrestát.
ESCENA XIV
Los mateixos ANDREU, PERE.
Pere Ja no te cap dret per so.
Marg. ¡Peretl
Valenti ¡Eli!
97
Antón (A quet subj ecte
(Ap. 4 Margar ida.)
es quí m*; ha salvát llavors.)
MiQUEL ¡Peret! ¿Tú? ' '
Pere Ja s* ha dát ofdra '
de tancarlo ala presó
per engailys ala justicia.
MiQXJEL ¡Ohl Ho comprench... Tú ets lo traidor.
Pere Vosté m' ha ensenyát á serne,
y cobrar per cobrar or
val mes cobrarlo com ara
pera fe una bona acción {S' en vá,)
ESCENA ULTIMA
Las mateixos; FRANCÍSCA.
FRA.NC. Los abrichs. .' <i r-
RocH Donchs de seguida
si no vol perilla aquí.
MiauEL Jo vaig...
RocH ¡Alto! (Encarantli'l fuseJL)
MiQUEL ¡Ohl
Antón Valentí.
Valenti ¡Oncle!...
Antón Acostat. ( Valentí hi vá.)
I , . Margarida.
Marg. ¡Pare! (Acostantshi,)
Antón En Roch lo vostre amor
m' ha contát; jo no '1 sabia;
permís darVos no deuría
per cumplir 1' ordra del mort;
pero m' ha tocát lo cor
quant m* ha dit que vostras mares
contra 1* odi deis dos pares
van suplicar juntament,
y aijcís cumpléixo r intent
amorós d' aquellas mares. {Los uneix,)
Valentí ¡Oncle!
Marg. ¡Pare!
Antón ¡Filia meva!
Deu .beheheixi '1 vostre amor.
MiQüEL ^;S' ha vist may mes mala sortt
KocH Vaja donchs: en marxa: Esteve.
Anión No us mouréu del meu costát
fins que vingan millors días;
si no te altras alegrías,
tindrá aquesta 'Idesterrát.
Frvnc. ¡.\u! y tots junts seréra ditxosos
, y jo.,.
Antón Vps vos quedaréu;
teníu ja anys, y no podeu
seguir camins perillosos.
Franc. Aixó es dirme que só vella.
RocH Vella, no; teníu molts anys.
Franc. (¡Vajal Tots, tots son estranys.)
{Queda irisia.)
Andreu ^Y jo?
Antón Tu 't quedas com ella
perqué jo may per res contó,
ab qui 'ns pot fe un disbarát.
Andreu (¡Be... si... ja ho veig: es vritát.
¡Com que *s pecsan que só tonto!)
Marg. Adeu, Andreu.
Andreu Vagi en Pau.
yVan despedinise tots, ja de I unja del altre, fins al
momeni de marxat , en lani que Francisca y Andreu
quedan refleccionant un d cada costát del prosceni.)
Antón Adeu.
Valenti Adeu.
RocH ilmpacient.) ¡De seguida!
Mabg. bi un día muda de vida
pensi en la creu. ¡Adeu siau!
RocH ¡Felis viatge!
{Despedintlos ell y tots los mossos ab los mocadors men~
tres desapareixen per la monianya.)
MiOjüEL ¡Oh! agonía!...
¡Qu' acabi! Roch. ^Qu' haig de fe?
RogH Aquí per mal torném be.
{Baixa del turó y aga/ant á don Miquel lo porta a
casa y dtu:)
Ocultis á la masía.
( Y desapareixen los dos enlrant á la casa.).
Franc. (¡Ja saber que si 'Is anys contó!...
Andreu (Sí; be... vaja: ja ho diu be ella.)
FRANg. Andreu.
Andreu ¿Qué?
Pranc. Tens raho: so vella.
Andpeu Quica.
Franc. ^Qu hi ha?
Andreu Es vritát: so tonto.
Franc. jBah! ¡Encara m' hi moriria!
{Y aixiribintse se 'n vá per un cantó,)
Andreu Me *n vaig á veure '1 bestia.
(} iranquilisantse se 'n vá per V altra. En las montanyas
del fondo han qiiedái lo^ mossos del pable figurant que
miran com marxan los amos de la masía y saludant
de tant en tant ab tos mocadors v barretinas. Al haver
desaparegút Andreu y hrancisca^ suri Roch, y al veu-
rer qu ha quedát sol, agafa V arma, s assenta al peu
de la eren, se posa la pipa á la boea, encen Joguera y
díu:)
RocH Jo 'm quedo 1* únich guardia
de la creu de la masía.
Mosso I ¡Viva, Roch; ja s* han salvát!
{Tots haixan al prosceni y voltan d Roch al entorn de la
creu.)
Roch Donchs ja hem cumplert com á bons.
Las gracias demne minyons
á aquest emblema sagrát.
De la virtut sempre guia
ne será ab son recort noble,
y es deurá I' honor del poblé
á La Creu di la masía.
FI DEL drama
Lo drama pot acabar despr¿s deis dos versos qne Roch dia
al assentarse al peu de la creu, y los autor? recomanan aquest
final com á mes artístich: si be, pe *1 públich en general, con»-
prenen que es dramátich losej^^on.
pé d' eppatas
En la página 19, després del vers que diu:
«que, molts cops... las primaveras,»
■deu anyadirse el següent:
«entre carts y romagueras.»
I
£a pubilla de daijeás
LA
Pubilla de Caixás
Drama de costums arupurdanesas
en írcs acfes i? en rcrs
original de
ppanciseo Xaviep Godo
lEstrenat ab éxit extraordinari en el Teatro de Novedats de
Barcelona, la nit del 14 de Mars de 1895
®
Segona edició
O
BARCBLONA
^Francisco Badia^ impresor, Dou, 14
1896
Aquesta obra es propietat de son autor y
ningú podrá, sens lo seu permís, traduhirla,.
representarla ni reimprimirla en Espanya,.
possesións d' Ultramar, ni en los puntsab los^
quals s' bajan celebrat ó se celebrin poste-
riorment á aquesta publicació, tractats ínter—
nacionals de propietat literaria.
L' encarregat de la Galería d' obras líricas-
y dramáticas, D. Joan Molas y Casas es V
únich autorisat pera concedir ó negar lo per-
mís de representado y cobro de drets.
Queda fet el dipósit que marca la lley.
I
Son apassionat amieh
de tota la vida
Francisco Xavier Godo.
í d' Octubre de 7894.
REPARTIMENT
PERSONA! JES
ACTORS
Elena (22 anys). . . . i>/ Concepció Ferrer^
Angeleta (20 anys). . . » Caterma Fontova-
Lluiseta » Concepció Gumá.
Abdon D' Enrich Borras.
Ts'asi (60 anys) .... » Jaume Virgili.
Miquel, pare de Elena (50 anys) » Miqíiel Pigvau.
Ambrós (28 anys) ...» Enrich GUmenez,
Andreu » Joan Borras.
Joan » Rembert Bonnin.
Antón. ...... » Antón Carnicero.-
TTna dona que no parla.
Director artístich: D. Enrich Borras
Llocli de r acció: Cabanellas, any 1894
/íf^ /¿f^ ,4f^ l^r^ /^^ ,ií^ /0^ /0^ /®^^
'^^ "^0 ^^ ^^%0' ^^ ^^ ^^ ^^ ^0-
flete primet^
Una sala d' una casa de pagés blanca y neta. Porta al fondo,
que dona al carrer. Dugas portas á la esquerra; finestra ab
reixa á la dreta, primer terme, y escala de fusta ab brana
al segon terme del mateix costat que conduheix al primer
pis. Sobre de la porta del fondo, una capelleta overta ab
una imatje d'un sant, rodejada de rams de flors y dos ciris
encesos. A la esquerra, una taula llarga colocada en direc-
ció del foro al proseen!. Mobles adecuats. Una tauleta ab
ploma y tinter á la dreta. Un petit armari entre 1' escala y
la finestra. Sobre de la taula llarga, hi haurá un gerro per
posarhi un ramet quan ho marcará lo diálecn.
ESCENA PRIMERA
NASI y ANGELETA
(A¿ alsarse 7 teló, apareix Nasi assegut á la dreta, fu-
mant un cigarrillo. Angeleta parani taula pera tina
dot^^ena de convidáis.)
Nasi (Cantani) Dessota d' una olivera
un día la van trovar...
Ang. ¡Ay, Nasi! Esteu molt content.
¿La sabeu tota?
Nasi (Cantani sense fer cas de V Angeleta.)
Tan, tan...
8 —
No lá van trovar soleta
la pubilla de Caixás. '
Ang. ¡Quina cansó mes bonica!
¿Qui os r ha ensenyada?
Nasi {Id.) Tan, tan...!
(Parlanf) Aquesta es una cansó
del meu temps.
Ang. Si que 'n té de anys.
M' agrada!
Nasi Es com el vi ranci;
cad' any que passa, mes val.
Parla d' una pubilleta.
á qui un dia van trovar
dessota d* una olivera
ab un companyó al costal.
Ang. Que feyan?
Nasi Trapasserota!
Per qué vols saberho?
Ang. Ay, ay!
Que no ho porta la rondalla?
Nasi Si; pro no t' ho vull contar;
després dirías qu' en Nasi
t' ensenyava disbarats.
Ang. Canteune un' altra.
Nasi Ara hi corro.
Ang. y la dida?
Nasi Ella, si n sab?
un reguitzell.
Ang. No; pregunto
si vindrá ó si no vindrá,
per posa un plat mes á taula.
Nasi Ella vení aquí?
Ang. Ni may!
Després qu' una 'Is ho demana
per compliment...
Nasi jAy, la gran...
Ang. Qué?
Nasi P^es! Cóm voleu qu' un vingui
\
I
si no '1 convideu de gral!
Ang. Vos sempre preneu las cosas
d' una manera...
Nasi Ja sabs
que so gat vell. Ademes,
la meva dona no está
per aquest casori, y tú
no tens que trovarho estrany.
Pobre Carme!
Ang. Qué?
Nasi Está trista
y 's passa Ms dias plorant.
Desque va saber la mort
del Abdón, Deu tinga en pau,
no he pogut feria sortir
del pas de la porta.
Ang. Bah!
Que fassi com els d' aquí
que tot els hi passa aviat.
L' Elena va plora un dia.
Nasi Tot un dia!
Ang. L' endemá
ja reya com una boja;
y, en fi, 1' endemá passat,
no existint aquell obstácle,
va concertarse 1' enllás
de r Ambrós ab la pubilla,
perqué com ell es un gran
heréu, y ella es la mes rica
minyona de V Ampurdá,
lo que r Ambrós desitjava
va veure al fí realisat.
Y vingué aquí y tots els dias
corrían per aquets camps,
y tot quant volían feyan,
y ella tant alegre y tant...
Nasi Desvergonyida!
Ang. Oh! no!
Nasi Si;
molt desvergonyida; ¿estás?
Ang. {Confidencialment.)
Crech que no teniu rahó.
Nasi Sabs qu* á mí no 'm falta may,
perqué quan dich una cosa,
no acostumo á diría en va.
Ang. Ella será un xich lleugera,
res mes.
Nasi Un xich que s' ho val.
Per gos perdigué, Angeleta,
no s* en trovaría cap
com jo; tinch el ñas petit,
pro aixís y tot tinch bon ñas.
Sentó '1 farúm de la Hebra
de molt lluny. VuU dir, que quan
portaren 1' Elena á casa,
aixís que la va agafar
la Carmeta, tot mirántmela,
vaig dirli, de dalt á baix,
lo qu' ens passaría ab ella,
y veig que no m' he enganyat,
perqué digui á la mestressa:
tú li donarás la sang,
y quan será mes grandota,
ella ni 's recordará
de la dida; cabell ros
com un fil d' or y uU de gat
no lli^an.
Ang. Com! era rossa?
Nasi Sí; desde que s ha fet gran
se li ha anat tornant mes negre
com el seu geni. Es el cas,
que després que fou criada
van passáuna pila d' anys
sense saber qu' existíssem,
fins que 'ns va necessitar
quan contragué relacions
I
ab el pobre Abdón. Allá
hi hávía un noy de primera!...
Com que també vam criarl...!
Y era un ángel; á la dona
r estimava quasi tant
com á sa mare. Y á mí...
¡oh! tampoch ne puch parlar,
perqué tot seguit me venen
las llágrimas cara avaH.
Ang. El senyor!
Nasi (Aixiigantse 'Is nlh.)
¡Dissimulém!
Ang. Jo vaig fent feyna.
Nasi Endevant.
{Angeleia se 'n^a per la segona esquerra.)
ESCENA II
NASI y MIQUEL
{Miqíiel enira en escena per la primera porta esquerra.)
MiQUEi- (-4/.) En Nasi aquí...!
Nasi ¡Ola, Miquel!
MiQUEL ¡Ola! Ja 'm dispensarás,
€^
Nasi De qué?
Miquel De que no 't fassi
compliments.
Nasi Ab mí no cal.
Mtquel Vull dir, que tinch que sortir
de precís; he d' arrivar
fms á ca '1 senyor Rector.
Nasi Fes el teu fet; mes avans
dech dirte que 'm sab molt greu,
que no 'ns hagueu convidat
á casament, ni á la dida
ni á mí; si be sospitant
qu' ha sigut sois un oblit
involuntari, he pensat
que os alegraría molt
que jo hi assistís.
M1Q.UEL Veurás...
Nasi La mestressa no; ella 's queda
á casa á cuida '1 bestia.
MiQUEL Com que...
Nasi No fassis embuts;
sembla que 't sápiga mal.
MiauEL Jo 't diré, Nasi, ab 1' Ambrós...
Nasi {Rdpit y ap.) L' Ambrós!
M1Q.UEL Varem acordar
convidar sois els parents.
Nasi Y '1 parentiu de la sang?
Y la dida? Y el didot?
Qne no son ningú?
MiQjJEL Es vritai.
Nasi Si tant te té que condoldrer
per xó...
MiauEL Nasi, tu dirás;
per mí, com ja pots comprendrer...
Nasi Sí? Donchs are no m' en vaig;
vull assistí á casament
y veurer quin papé hi fas.
Ja sabs qu' ab mitjas paraulas
no tens que venirmhi may.
Ves cap á la Rectoría
y torna; aquí 'm trovarás.
M1Q.UEL {Ap.) No sé perqué crech que 'n Nasi
ne porta alguna de cap.
{Alt á Nasi.)
Es dir, que vols fer valer
tos drets...?
Nasi Home es natural.
MiQUEL Donchs aquí 't deixo.
Nasi (Ap.) Bon vent.
MiQUEL (A/).) No 's mou.
Nasi (^P-) ¿Perqué 'm mira tant?
MiQUEL (.4/>.) ¡Quíncinisme!'
Nasi (Ab ironía.) Vols que vinga
á acompanyarte...?
MiQUEL {Se 'n va peí fondo.) No cal.
ESCENA III
NASI sol.
(Després dC un moment de pausa y ab ironía
mal dissimtilada.)
Ho han acordat ab 1' A^mbrós!
Entre 'Is dos ho han acordat!
Si hi pot ha vé aquí qui estorbi,
lo millo es no convidarl.
Com si '1 didot y la dida
poguessin voler cap mal
á la noya! Deuhen temer
alguna altra cosa... ¡Bah!
A.llá veurém.
{Elena baixa del primer pis, vestida de negre y enjoyada.)
Ella baixa.
Farém el distret.
(Caniant.) «¡Tan, tan'...»
«Dessota d' una olivera
un dia la van trovar...»
ESCENA IV
ELENA y NASI
{Elena baixa disiretameni, quan 5' adona de Nasi y trac-
ta de recular-^ mes vejent qu aquet 5' adona d' ella,
després d" un moment d' indecisió segueix baixant
— 14 -
Nasi
Elena
Nasi
Elena
Nasi
Elena
Nasi
fins d /' escena. Elena diu el primer vers aixis que s
adona d' en Nast.)
Elena (Ap.) El didot! ¡Si '1 cor m' ho deya!
(Ap.) Cantant me creurá d' humor.
«¡Tan, tan!..,»
(Ap.) Tot y dirmho '1 cor
jo no sé perqué no ho creya.
{Alt.) Nasi!
OLi, noya! ¿ahont vds
vestida ab tant rebombori?
^jAhont vaig?
^Qu' está de casori
la pubilla de Caixás?
Pot ser sí...!
Digas que sí,
y no hi posis ^\ «pot sé»,
que jo he vingut perqué sé
que 't casas aquest matí.
Quan no hi ha d' aquí, (Senj'alant el or.)
un s' oblida
de la conciencia y de tot,
y tú, per odi al didot,
t* has oblidat de la dida.
F.LENA No, Nasi; may per ningú
he sentit odi.
Nasi Are ments,
perqué 1' has sentit y '1 sents
per quí no pensa com tú.
Y com no t' he tolerat
certas cosas, has fugit
de casa, quan t' he advertit
lo que millor m' ha semblat.
Pro, al menos, per el recort
del pobre Abdón, qu' al cel siga,
vull que bo 'm senti y que 's diga
si la memoria del mort
que *s profana com tu fas,
es digne^ si no d' afecte.
15
Elena
Na SI
Elena
Nasi
Elena
Nasi
Elena
Nasi
Elena
Nasi
de que li guardi respecte
la pubilla de Caixás.
Tú r estimavas...? Respón.
Ja ho sabéu vos!
L' estimavas?
Crech que sí.
Ho creus! L' enganyavas,
com enganyas á mitj mon.
Jo ho creya. Y ell, com que diuhen
que r amor es cegó, ^es ciar,
tampoch podía duptar
y vivía aixís, com viuhen
els qu' estiman, molt content,
y sens coneixe altra pena,
que '1 temor de que V Elena
r oblidés; pressentiment
ben fundat, perqué temía
que essent rica tú y ell pobre,
si be qu' ab diners de sobra
per mantenirte, qu' un dia
mudarías de pensar.
¡Pobre Abdón!
Nasi ¡per Deu!
Ni '1 nom vols sentir!
¡Calleu!
Fins el nom vols oblidar!
Fas bé. Comensa per' quí
y r oblidarás del tot.
Are r Abdón ja es al sot;
que '1 cuydi la térra.
(Desesperada .) ¡Oh!
Sí.
Com sa memoria has ofés^
en mitj de tas alegrías
d' avuy, tú desitjarías
que ja no *n parlessim; mes
tinch tot el dret de renyarte
perqué me 1' he ben guanyat.
i.
— lí) —
Elena
Nasi
Elena
Nasi
Elena
NASt
{Ab apassionamcíit.)
Q.uan el duyas eng inyat,
¿ahont solía ell trovarte,
y ahont el buscavas tú?
A ca '1 didot vos trovavau,
y os veyau y os enrahonavau
sense que os sentís ningú.
¡Pobre Abdón!
{Ab desesperado.) Pro, /s pot sabe
quina es la vostra iíitenció
al dirme avuy tot aixó
que res m' interessa?
¿Qué?
¡No t' interessa! Está clá;
si es la cosa mes senzilla
qu' un soldat mori á Melilla.
N' hi han mort tants! Un més^qué hi fa?
¡Y preguntarás encare
la meva intenció quín' es!
Ne porto dos d' interés:
r una tirarte á la cara,
per lo indigne y denigrant,
aqueixa conducta teva;
r altra es una qüestió rneva
contra '1 canalla mes gran.
Y en fí; ja qu* estém els dos
tot sois, mal degui entristirte,
per acabar tinch que dirte,
que no 't casas ab 1' Ambrós.
^Que no 'm caso?
Prou sab ell
que deu cor y nom á algú,
y qu' avans que 's casi ab tú
li faré salta '1 cervell.
Nasi! Nasi! Si heu pensat
espantarme, sou petit.
¡Oh! {Cridant.) ¡Pare! ¡pane!
Ha sortit
I
17 —
Elena
NaSI
y no 'I criJis. (Ab intenció.) Tú has tractaí,
donant pressa al casament,
de tapar, pot sé, una falta.
Elena Puch ana ab la front ben alta.
Nasi Pot ser no...!
Rlena ^'Com?
Nasi {La mira fixameni fins que lí ta abaixar cls idls)
Un moment... {Pansa.)
No estigas tan neguitosa.
Si no has faltat, ¿per qué miras
en térra...? ¿per qué suspiras...?
¿per qué estás tan tremolosa?
{AJsant la ven y ab tó ímpcraiiu.)
Alsa 'Is ulls y míram!
{Apart.) ¡Oh!
{Trayent un mocador de la hitxaca^ ab calma y
ab veu mes baixa^ diti:)
Escolta: aném Iligant caps;
fíxathi y digam si sabs
si es teu aquest mocador.
Elena ;Ah!
Nasi ¿Es teu?
Elena {TiiiLbejant.^ Sí... Per qué negarho?
Nast ( Ab intenció) ¿Y no sabs hont el perderes?
Elena No sé...!
Nasi Si be ho consideras,
es fácil endevinarho.
Elena (/¿Z.) No pot ser!
Nasi ^Cóm.^...
Elena ¿Vos creyeu...?
Nasi Faig com aquell sant. Per creurer
tinch que veure.
Elena {Ab espanta) Y ¿vareho veurer?...
Nasi Escolta! {Ab energía.)
El*na {Demanant qne parli baix.)
¡Oh! per' mor de Den!
Nasi {Ab molla calma é intenció.)
— i8 -
Com que só guarda jarat,
un día, á entrada de fosch,
vaig sortir de dins d* un bosch,
ticantme en un camp de blat.
Vejent part del blat estés,
vaig coneixer qu' aquel I día
una aureneta hi havía
passat ab el seu promés.
Jo, desitjant trova 'I niu,
recorrí aquellas tasqueras,
y de bonas á primeras
vaig trovarlo á prop del riu.
Sentó remourer las alas,
m' amago en el mateix camp,
also r escopeta, y ¡plam!
els planto un parell de balas,
Com r aureneta, fugí
r aucellot per son cantó,
perdent ella 'I mocado...
y 'Is dos la vergonya. Si
recordas aquell mal pas,
mira: aquesta es 1' escopeta
que confongué ab 1' aureneta
la pubilla de Caixás.
{Elena ha d' acabar per mosbarse avergonviday
tapanise la cara ab las mans.)
{Pausa.)
Ja veus are que quan jo
obro la boca, es perqué
puch parlar. Dich lo que sé...
menos lo que 'm callo.
Elen\ {Qm h^urd anai a V esquerra y alsantse de-'
sesperada,) Oh!
Prou, Nasi, qu' estich cansada
de sentirvos!
Nasi Son vritats!
pro aquestos y altres pecats.
- 19
^LENA
!Elena
:Nasi
potser mes d' una vegada
te 'Is retrauré, si.
(Ab digniiat, scnyalant á Nasi la porta del milj)
'L cancel 1
es obert.
Y qué?
Sortiu!
Tot seguit! Vaig fins al riu,
perqué vuU cassá 1' aucell,
y '1 cassaré; es bastant gros^
y "I qu' es avuy el capgiro;
•si no n' hi ha prou ab un tiro
ne tindrá de sobra ab dos.
Si no '1 veig, torno al moment,
no sois ptr acompanyarte,
sino també per portarte
r ofrena de casament. (Se 'n va peí fondo.)
ESCENA V
ELENA, ANGELETA
»
"(¿'/¿'Í/Í2, aixís que Nasi es fora, torna á senrer com aton-
tada, y plora. Escena viuda. Pochs momenis des-
prés^ entra Angeleta, riaUera, ab un jerro y un
rain de flors.)
Ang. Senyoreta!
(Ap.) No 'm contesta.
Ay! plora! ¿Qué deu teñir?
Es que las hi haurá cantadas
€n Nasi. Es un borne aixís...
Senyoreta! (Alt.)
(^Emocionada.) ¿Qué?...
Elena
Ang.
¡Elena
-Ano.
Res.
Qué té?...
Veig que plora...
Elena
No; estich
neguitosa.
Ang.
Vaja! Animis,
y no pensi en res.
Elena
Óh! sí!
que no pensi...
Ang.
{Miidant la conversación)
¿Que li sembla
aquest ramet?
Elena
{Ah displicencia y sense mirar sel.)
Molt bonich.
Ang.
Molt bonich y no se '1 mira!
Elena
{Id.) Si, dona, sí; ja 1' he vÍí,t.
Ang.
{Mirant el rain.)
Fará planta.
Elena
xMolta planta!
{A hanisey passejant distreta y ciintjadaj
Ang.
Ahont vol que '1 posi? Aquí al mitj?
i^Senyalant ¡a tanta.:
Elena
{Id.) Si, allá ahont vulgas.
Ang.
^Ap. posant el ratn en mitj de la lanía.)
\ \y, quin dia
qu' aném á teñir mes trist!
'Alt)
Si r hi coneíx qu' ha plorat.
Si vosté *m vol creure á mí.
's renta una mica 'Is ulls
y 's Iliura d' un compromís.
Elena
Y are^ ximple?
Ang.
Ah! be, dispensi;
li deya per un bon fí.
y respecte á ximplerías
ja sab vosté que no 'n dich.
\S' haurá arrimat aprop del baleó. y
Mili qui ve.
Elena
( Emocionada , ) Q u í ?
Ang.
{Desde el baleó, j 'L seu nuvi.
Reooy de noy, quín vestit!
No li han pas fet á Liado.
Prou que V haurá fet venir
de Barcelona.
EiENA (I^eprenentla. ) Angehtil
{Despres d' una pausa, com sentinise animada,
din apar i.)
^jPer qué ha de envilirme aixís
en Nasi? ^;Q.ué vol di 'n Nasi?
Angeleta^ aném cap dins,
á posarm la mantellina
y lo demés.
Ang. V?ja! al íí
acaba per darm rahól
^:Que no sabs lo que vol dir
casarse plorant? No ho sab?
Donchs vol dir, vida infelís.
A ngelefa ha cntrat dins per ¡a porta primera e:>querra v
Elena va d Jcr lo niatcix en el momení precis en
que entra Amhrós v 's detura.)
ESCENA VI
ELENA y AMBROS
Ambros (Desde la porta del fondo.)
Elena!
Elena (Agitada y volent dissimular.
Ambrósl
Ambros (Adelantantse.) Vina, escolta.
Elena Espera un instant; ja vinch.
Ambros Are.
Elena Un moment de paciencia.
Ambros (A b energía.)
Are mateix! Vina aquí!
(Mirantla.)
Tú has plora t.
Q2 —
Elena Es natural...!
Ambros Elena, ¿natural dius?
El EN A Me separo de mon pare
y aixó 'm te ab 1' ánimo trist.
Ambros No, Elena, no.
Elena {Suspirant.) Ah!
Ambros Tu m' engan) a>.^
y are mateix m' has de dir
que 't passa, quin greu dolor
te causa aqueixos sospirs.
Parla; pot ser no m' estimas?
T creus tal volta qu' ab mí
no serás ditxosa...? Elena!
si sois vuU veurert felís;
si sabs que sois visch per tú
y qu' aquest amor que 't tinch
es tan gran com tú mateixa!
Si deu ser gran, qu' en el pit
no hi cap y se 'n va pa 'isulls
ab llágrimas, perqué estich
convensutde que m' enganyas!
í lena (Ab energía, despres d' nn motncnt de yazisaS'^
Sí, Ambros; jo no sé mentir,
y dech dirte la vritat.
Si are m' has trovat aixís,
neguitosa y sospirant...
culpa á n' en Nasi.
Ambros (AJectat.) A n' aquí?
Elena A n' en Nasi, '1 guarda bosch,
Ambros ¿E\ guarda bosch? Y ¿ahont 1' has vist?
Elena Aquí mateix, fa un moment.
Ambros Per qué ha vingut? qué t' ha dit?
Elena Me n' ha ditas tantas, que
no m' en recordó.
Ambros Qué dius?
¿que no t' en récordes?
Elena No;
tinch tal confusió...
23
Ambros Hi convinch;
mes si fas memoria...
Elena Es que...
Ambros Y en aquest moment precís,
mitj hora avans de casarnos,
encare no tens en mí
aquella confiansa céga
que tots dos devém tenirns?
Elena Coníiansa en tú? V hi tinch tota!
Ambros {Ap./ Deu meu! Si s' haurá atrevit
á esplicarli que sa filia
y jo... (Pausa.) Per aquest motiu
haurá vingut semblant home...!
Si 's proposa... Bah! Sortím
de duptes!
(Alt.) Elena: parla,
dígam perqué ha estat aquí
el guardabosch, vull saberho
al instant; si no m' ho dius,
creuré que per tú val mes
el didot que jo.
Elena (Duptani ) M'hadit... (Pausa.)
Ambros Acaba!
Elena M' ha sostingut
que tú no 't casas ab mí,
perqué avans de tolerarho
't matará.
Ambros ¿Eli? Infelís!
No 'n fassis cas! Son bravatas
d' un pobre home!...
Elena (Ab intenció.) Y há anyadit
que deus el teu nom á un' altra.
Ambros A quí?
Elena No m' ha dit á quí.
Ambros (Ap.) ¡Quin conflicte! Y es capas...
(Pausa.)
El-na ¿Per qué estás tan pensatiu?
¿Será cert. .?
Ambros ¿Qué?
— 24 —
Elf.na '
,{Ab intmció.) Lo que 's deya
temps endarrera.
Ambros
Com?
Elena
Sí;
que tú ha vías enganyat
á la Rosa.
Ambros
{Mtij turbal.) Jo...?
Elena
T ho dich
perqué ve '1 cas. Ja comprens
que tot y haverho sentit
á dir mes d' una vegada,
ho he cregut sempre una vil
calumnia. D' altre manera,
1^0 hauría may consentit,
mal qu' insistís el meu pare
y que ton cor hi insistís,
á donarte 1' amor meu
V á fer de tú mon marit.
Mes, ab tot, no puch negarte
que, no sé per qué, en el miij
d' aixó, hi veig com un misteri
molt difícil d' esclarir.
y com si existís un fons
de vritat...
Ambros
Y ho creus aixís?
Elena
No ho crech; mes sentint en Nasi
Ambros
Es que no '1 coneixes?
Elena
Sí;
mes...
Ambros
Sabs que del guardabosch
jamay he sigut ben vist.
perqué '1 qu' hauría volgut
fora, que '1 que 's diu per' aquí
fos cert, perqué aixís hauría
lograt potser son desitj.
Elena
(A vergonvida)
Ambros! ,
Ambros
Qué?
Elena No 'n parlém mts,
fesme '1 favor, perqué tinch
menos ansia per casarme,
que desitjos de morir.
Ambros Elena!... 'L Uenguatje aquest...
Crech que no sents lo que dius.
EiENA Ah! May com en 'quest instant
he dit lot lo qu' he sentit,
ni may ha sofert mon cor
com sofreix aquest matí.
Ambros Y per qué.^
Elena Tal volta, Ambros,
perqué pensó, perqué he vist
avuy deixatarse '1 núvol
qu' hi havía devant de mí,
y ab la llum de la conciencia
he pogut veurer l'abím
ühont ha de caurer mon ánima
y hont mon cor deu sucumbir.
He pogut pensá, y pensant,
ra' he judicat ab el fí
de ccneixerm, y després...
Oh! Despréi m' heavergonyit
devant de la dona frivola,
ileugera, trista, infelís,
que lo qu' avuy prefereix
ho dona demá al oblit;
qu' obeheix á son capritxo,
que no coneix els perdis,
y que, com la papallona,
veu la llum y cau al mitj
del foch, deixanthi la vida,
com r hi he deixada!...
Ambros Oh! qué dius?
Elena!
Elhna T' he dit avans,
Ambros, que no sé mentir.
Tu m* has trovat neguitosa,
— 2Ó
has volgut sabe 'I motiu,
y 't confesso lo que 'm sembla,
lo qu' he pensat, lo qu' he vis^.
T' he vist á tú; he vist al home
qu' avuy será '1 meu marit,
que si estimava á la Rosa,
com avuy m' estima á mí,
després d' haverla enganyada
y haverla teta infelis,
per seduhí un' altra dona
ha tmgut prou atractiu.
(i4 b calor creíxcjit.)
'T veig, y veig devant meu
las sombras d' un porvenir
tant pié de remordiments,
com de doló y de neguit;
recorts qu' han de torturarme^
imatjes qu' han de venir
á turbar I' ánima meva,
y després de malehirm,
• hande retorcir mon cor,
y trepitjarl y escupirl.
Y pensó que no hi ha medi
d' evitarho, perqué estich
Iligada ab lú per el víncol
del engany y qu' es precís
que 'm penji en el bech d' un ág
mal que 'm porti al infinit,
ans que m' arrastri la serp
de la vergonya mes vil.
Ambros Elena,..!
Elena No. Ambrós; no parlis.
Ambros 'M deixas tan afligit...
Elena Cal Al fí só digna d' un home,
com tú, y tú ets digne de mí.
Potsé 'ns completém els dos
y aixó que pensó y t' he dit,
será, en lloch de pedregada,
uila,
un petit nüvol d' istiu,
que desfentse al horisont,
fará que torni á sortir
lo sol.de la nostra ditxa,
y que tú sigas felís...
y que jo, encjr que sofreixi,
mal qu' ho fasbi per instint,
sápiga dissimular,
sois per respecte al marií.
Ab aixó, Ambrós, no 't capfiquis
ab res d' aquest mon, y viu
coiR vihuen molts y molt altre^^.
en apariencia tranquils,
y ab la febre dins del ánima
que 'Is portí la mort á dins.
Ambros Elena, ¡per caritat!
tedesconech.
Elena Pot ser sí.
Ambros Si no arrivo á ferme cárrech
de que tú 'm parlis aixís.
Si hi bagues un fons de vritat
en tot lo qu' has referit,
no per xó mereixería
Elena, tot lo que 'm dius,
perqué 'm juJicas d' un modo,
ó per passió, ó per instint,
que si he de parla ab franquesa,
poch ens honra á tú y á mí,
quan el capritxo anivellas
ab r estimació que 't tinch.
Elena Be; no hi pensém mes. Deu tinga
pietat deis dos. Jo vaig dins,
perqué 'm dongui T Angeleta
ejs últims tochs al vestit.
Si acás ve algú, dissimula;
digas que m'eslich vestint,
c[ue sois te vegin somriurer...
— 23 —
fingeix tú que sabs fingir...
y '1 mon que 'ns crega ditxosos.
(AnaJifscn.')
Ambros Es que vuU ferte felís;
es que h^ serás!...
Elena ¡Ho seré...!
¡Deu pagui ton l-)on desitj!
{Se 'n va per la primera porta esquerra.)
ESCENA VII
AMBRÜS sol
(Queda mirant á Elena.)
La vinguda inesperada
del guarda boscli fou terrible
per tots junts; ell es temible
y cal negarli V entrada.
ESCENA VIII
MIQUEL, ANDREU, JOAN, dit, y una dona que no parla
M í Q.t: E L {Desde la po rta del fondo ^
Andreuet, no os detureu;
Antoníj, podeu passar.
{Eatrant.)
Ola, Ambrós. ¿Ahont es 1' Elena?
Ambros "Esa dins.
AíiQUEL Vaja, endavant;
preneu assiento.
{Entran Antonia, Andreu y Joan.)
{A Aínbrós per /' Antonia.)
Aquí tens
á la filia d' en Roma,
— 2) —
cssida ab el nov d' en Pcrxes,
el metje^e Puigarna'.
Ambros a fé no la coneixía.
MiauEL Es ciar; no té res d' estrany.
Tants anys qu' es fora del poblé,
y tú no eras á Caixás
quan hi era ella.
Ambros {Donantli la ma.) Tinch molt gust.
de coneixerla.
MiQí'EL Es la gran
amiga de I' Elenetn.
{A Antonia)
Si vols, la pots aJLi-lar.
Diii qu' es per dintre y sens duptc
deu acabar d' arreglars.
Entrahi, si 't sembla, y ja qu' ella
s' pensa que no vindrás,
s' quedará tan sorpresa
al veurert á soncostat,
que no sabrá '1 que 11 passa
d' alegría que tindrá.
(L' acompanya d la porta primera es-
querra.)
Anoreu {A Ambros.)
Sembla que no 'ns vols dir res.
Ambros {Ab afecte donant la ma á Andreii y Joan )
Com s' entén? Ola, Joan!
{Dirigintse á la -porta segona esquerra.)
Miau EL Angeleta, porta vasos.
{Se dirigeix d la porta del fondo pera mi-
rar si ve algú mes, y snrt anantsen per
el cantó esquerra del fondo,)
Andreu (^ Ambros.)
¿Q.UÍ s' havía de pensar
que portesseu tanta pressa?
Joan Jo no ho hagués cregut may.
Ambros Las cosas venen com venen;
¿qué hi voleu fé'?
30 -
Joan Es natural.
A^DUEU Lo qu' es cert es que á V Elena
tú r estiüiavjs teinps há;
pro com que ..
Joan Bé; sí; hi hrivia
r Abdón pe '1 mitj.
Andre 1 Entre tant
t' en endús la pubilleta
mes rica del Ampurdá.
Ambr' s .\ixó per mí es lo de menos.
Andrfu Se suposa; tú 'n tens tants...
Ambros No es aixó; es que jo á 1' Elena
I i tinch un c.irinyo gran.
ESCENA IX
Dits y ANGELETA
{Angeleta entra en escena ah una saj.üa ab v.jsos y
botellas que va deixant sobre de la tan la.)
An j. Vasos, ayguardent, orxata.
(/I Andreii, que s' ha arrimat á la lauta al veurer
entrar á Angeleta.)
Andreuet!
{Joan queda á la dreta enrahonant ab Ambrós).
Andreu Ola! qué tal?
(Confidencíalmeut. )
He vingut aquí par tú.
Anu. ¿Oy que sí?
{Andreu fa una caridad Angeleta^
Qu' ets llarch de mans!
Vaya una costúm mes lletja!
Andreu Escolta: que no vindrás
el diumenje á Besalú?
Ang. No m' hi deixarán anar.
Andreu Crech que 'Is nuvis serán fora.
Ang. Sarán fora? Cóm ho sabs?
- 3' —
AwDPEU Ahir va dirmho I' Elena.
Ang. y, ^{sabs ahont van?
Andreu Crech que van
á Barcelona.
Ang. ¡Ah! f.ixís, sí.
Andreu Hem de bailar tots els balls.
Ang. Ydesprés...?
Andreu Després vindrém
passejant tins á C. ixás.
Ang. Passejant!. .
Andreu Si vols que llogui
una tartana...
Ang. Aixóplá...!
Andreu Sabs que per tú 'm desdinero.
Ang. {Ab ironía.) No tant...
Andreu Cóm s' entén?
Ang. No tant...
Andreu Só capas de llogá un burro
per venirhi 'Is dos montats.
Ambros Vaja! beu alguna cosa. (A Joan.)
Joan Sí; qu' estich assedegat.
(Joan 5' asseii y '5 serveix cV aigna y avgnardent.
Ángel cta tot rihent s en vdper la segona esquerra)
ESCENA X
MIQUEL, ANTÓN, LLUISETA y dits
{Miguel se iroba d la porta del fondo ab V Antón y Llui-
seía que venen del cantó drei, mentres aquell ve del
cantó esquerra^)
MiQUEL {A la porta del fondo.)
Ola, Antón! Que tal, Lluiseta!
Lluisa De segú qu' bavém fet tart.
MiauEL Res d' aixó.
Antón {Per Ambrós,) Eli ne té la culpa.*
Be *iis podías avisar. (A Ambrós.)
Hem anata casa tev.i
y 'ns dihuen qu' heu acordat
reunirvos aquí.
Ambros Be; ¡vaj:>!
per xó, no os heu d' enfadar:
deu minuts mes de camí
y els dos ben acompanyats.
LlATISA
¿Y la nuvia?
MiQUEL
Pché! la nuvia
es cap dios; ja hi pot entrar.
Trovará la Antonia Perxes.
Si desitja prendre avans
alguna cosa...
Lluisa
No; gracias.
MlQUEL
No vol beurer?
Lluisa
No; al hostal
d' en Vilá hem begut.
MiQUEL
No fassi
cunipliments.
Lluisa
No; si no 'n faig.
MiauHL
Donchs, si vol veurer X Elen.i...
Llui?\
Si no r he de molestar...
MlQUEL
Suposo qu' ho diu per riurer.
Passi; tingui la bondat.
{Miguel y Lliiiseia se 'n van perla primera esquerra, det
xani á A mbrós y A nión.)
ESCENA XI
DITS menos Miquel y Lluiseta
{Andretiy Joan assentats d la tan/.iy bebent.)
Ambros Vaja, seu, Antón.
Antón {Confidencialmente) Escolta
Ambros Digas.
Antón (/^.) ■ ¿Ja t' hi has ben pensat?
Ambros ^-Are m' ho preguntas?
Antón
Ambros
Antón
Ambros
Antón
Ambros
Antón
Are.
¿Per qué?
Perqué se 'm fá estrany.
Com que 'ns veyém cada día
y fá dos mesos que sabs
que 'm caso ab 1' Elena, extranyo
qu' hagis escuUit 1' instant
mes crítich, 1' últim moment,
per venirní á preguntar
si m' hi pensat bé; me sembla
que no estás prou bé del cap. {RihentÁ
Es que com no 'ni fico ab res
del mon, perqué sempre vaig
á mon negoci, ignorava
lo qu' avuy se m* ha contat
Tú també vens ab historias?
Historias?
No 'n fassis cas
y deixa que la gentdiga
lo que vulga.
?Jo va mal
ft
que pensis aixis, avuy
que 't convé tranquilitat,
sobre tot quant hi há qui diu.,.
que tens la vida al encant.
Andreu {Aparté Joan.)
Ma cosina es una noya
que no escolta, ni ha escoltat
may á ningú; fa '1 que vol
y no 's confía á cap sant,
y r oncle Miquel, un home
d' un carácter especial,
que si 's proposa una cosa
arriva á portarla á cap.
Joan Crech que hi há temps que portava
aquesta unió entre sos plans,
34 —
perqu* essent qüestió de quartos,
ton onde...
Andreu Tú qué 'm dirás?
Mes com 1' Elena estimava
al hereu de ca 'n Rexach,
era inútil tot projecte
de casament, fins y á tant
que van crida 'is reservistas
y r Abdón tingué qu* anar
á Mejilla.
Joan Pots ben creurer,
que may hauría pensat
que r Elena s* oblidés
tant prompte d' éll.
Andreu Bé, veurás;
hi há que convenir també
en que no 's formalisá
res, fins que 's sabe la mort
del pobre Abdón, qu' en T atach
de Cabrerizas, 's diu,
pe 'Is que n' están enterats,
que Uuytá com un Ueó.
Y poch greu 1* hi va causar,
teñir qu* anar cap al África
estant tan enamorat;
pro com que va fé '1 servey,
parque son pare no va
voler redimirlo el día
que 'I xicot caigué soldat,
al demanars las reservas,
ell fou r únich de Caixás
que tingué qu* ana á Melilla.
Joan Pobre!
Andreu Ja ho pots dir ben alt.
Joan No estudiava?
Andreu • Sí; estudiava
la carrera d' advocat,
— 35 —
perqué com are 's permet
estudia en el poblé...
Joan ¡Ah? ja!
Per xó; perqué jo ho havía
sentit á dir.
Ambros (A Antón.) Bé; ja estás
al tant de tot. Are, beu,
perqué 1' Elena estará
vestida, y jo tinch mes pressa
pe 'I niateix que t' he contat.
(Antón posa ayguardent y aygua en un vas y beu.)
Andreu (A Ambrós.)
\ky, Ambrós! ¡ditxós de tú!
Joan ¿Ditxós d' éll, dius?
Andreu Deus estar
tot commogut.
Ambros Una mica.
Joan Forsa.
Antón Bé: no n' hi há per tant;
aixó es un pas com un altre
qualsevol.
Joan {Ab ironía.)
Pot sé un mal pas.
(^Ambrós 5' ha arrimat distretament al baleó y fá nn pas
endarrera com mogut per un ressort.)
Ambros {Ap.) En Nasi!
(^Andreu, Joan y Antón s' alsan al veurer el movimenf
d' Ambrós./
Andreu Qué tens?
Antón Qué *t passa?
Ambros Res; per qué...? {Díssimtilani.)
Joan Estás afectat!
Antón ((2«<? s' ha arrimat al baleó.)
{Ap.) El guarda bosch!
Ambros Hasigut...
Andreu Sí, I' emoció natural.
^ 3^ -
ESCENA XII
Dits y MIQUEL
MidUEL (Entraní.)
Veig qu' encara no han vingut
la María y en Tomás.
Ambros {Acostantse á Miquel.)
Haurán anat á V iglesia
y allá los deurém trobar.
Antón (A/>.) Lo qu' es el I no las te totas.
Miquel {Ap. á Ambrós.) Qué hi há de nou?
Ambros {Ap. á Miquel.^ Hi há qu' estar
alerta.
Miquel Y aixó, ¿per qué?
Amb:<os Perqué en Nasi está rondant,
y per lo qu' anit parlávam,
ens convé estar preparáis.
Andrej {Ap. ájoan y Antón.)
¿Qué dehuen teñir tots dos?
Joan No sé; veig que parlan baix... (Id.)
Antón Dehuen tractar deis capítuls. (/<^.)
Andreu Qu' encare no 'Is han firmat? (Id.y
Antón No sé, suposo que sí,
si bé pe 'I qu' he averiguat,
la mare d' ell, qu' es tossuda,
no 'Is hi volía firmar,
perqué s' oposava á ferli
donació delsolivars
de Frexeneda.
Andpeu y al últim?
Antón Al últim crech qu' ha lograt
que li dongués lo millor,
qu' es la gran pessa que hi há
al costat de lo de 'n Xifre.
Miquel {Ap. á Ambros.)
Aviat ho tindré arreglat.
— 37 -
ESCENA XIII
ELENA, ANTONIA, LLUISETA y dits
Ambros Aquí tením á la nuvia.
MiQupL Ja era hora!
Andreu (A Joan.) Qué guapa está!
MiQUEL. Per posart la mantellina
tant temps.'^
Elena No he pas estat tant.
MiaufcL {A Lluiseta.)
Qué m' hi diu? Fá goig o no?
{Elena s ha arrimat á Ambrós.)
Lluisa Si fá goig! Ja ho crech qu' en fá!
Ambkos {Ap. á Elena.)
Ja 't veig mes tranquila.
Elena {Ab iristesa y suspirant) Si!
Ambros {Ap. d Elena.)
Procura treurertdel cap
tot aixó que *t mortifica,
y no 't penedirás may
d' haverme donat el cor,
pe '1 que tant he suspirat.
MiaUEL No es qüestió de perdrer temps.
Ambros Quan vulga.
MiauEL Donchs, endevant,
no 'ns entretinguém: Lluiseta
y Antonia, feuli costat.
A tú, Ambrós, que t* acompanyin
el teu cosí y en Joan^
L' Andreuet ab mí,
Andreu Está bé.
(5' haurán colocat en ¡a forma que indica Miquel y van
pera soriir quan Nasi se presenta á la porta del fondo.)
Nasi Falta encara un convidat*
(^Qiiadro. Tots fan un pas endarrera inpresionats per la
inesperada presencia d' en Nasi.)
-38-
ESCENA XIV
NASl y dits
{Nasi porta un plech d la má,)
Nasi Sembla qu' os causa feresa
la meva presencia aquí.
Ambros {Ap.) M' ho temía!
M1Q.UEL Nasi!
Nasi a mí
m' extranya aquesta extranyesa.
Mtquel Tú!
Nasi Si es lo meu natural;
com só '1 didot de la noya,
vinch á portarli una toya,
y no haveu de prendreho á mal.
Ja era seva y 'm sab molt greu
que puga causarvos pena,
el qu' are torni á 1' Elena
lo que de dret es ben seu.
N' he sigut sois guardador
y torno á la dona ingrata,
las arracadas de plata,
deu cartas y un mocador.
{A Elena.)
No es el mocador que tú
voldrías y 's queda ab mí,
perqué encare ha de serví
per avergonyir á algú.
Elena Pare!
MiQUEL Nasi!
Nasi {A Miguel.) Aixó son cosas
qu' á tú no t' importan.
Ambros (A b ira, apar t.) Oh!
Nasi (A Elena.)
Be; ¿que no ho vols prendrer?
— 39 -
Elena (Ab orgull.) No.
Nasi No? donchs, trepítjaho si gosas.
fTtra 'I plech ais peus d' Elena.)
Aixó no es mes qu' un recort
qu' are á ton cor recrimina;
fullas secas d' una alsina,
que fa uns quants dias qu' ha mort.
Per ma pan tinch per segú •
que ja he fet tot quan devía
per r Abdón; Deu algún día
sabrá castigarte á tú.
Queda desd' are en repós,
si es que repós pot teñí,
qui pensava aquest matí
ser la esposa de V Ambrós.
Are 'm dech entendre ab ell,
puig com t' he manifestáis
avans de veurerl casat
ab tú, li salto el cervell.
Ambros (Adelantanise desesperat,)
O aquesta Uengua 's refrena,
ó os demostraré, si 'm quadra,
jo qui só.
Nasi Qui ets tú?
Ambros Sí.
Nasi {Ah energía.) Un Uadre!
Ambros ( Volguent tirarse sobre 'n Nasi.)
¿Un lladre, jo?
Abdon {Desde fora.) Elena! Elena!
{Especiado general. Pausa. Nasi, després d' un somris
sarcástich, entre alegre y aiontat 's dirigeix á la
porta del foro.)
ESCENA XV
DITS. ABDON y ANGELETA que surt per la segona esquerra
quedantse en úliim terme.
Nasi {Desde la porta del foro vejent á Abdón.)
Eli! Eli! Sí! r Abdón!
— 40 —
(A hdón entra v Elena al veurerl cau desmayada
en brassos d' Anlonta.)
Elena Deu meu!
Abdon {Abrassant á Nasi.)
Nasi!
(A/ veurer el cuadro.) Ah!
Nasi Mírala! Ha caigut
al sentir la teva veu!
Abdon Elena!
Nasi Se t' ha venut!
Abdon Oh!
Nasi {Per Elena^ senyalantla v ab ió despreciatiu,)
Si Abdón, aixó no es teu!
(Abdón queda com atontat y en aciitut amenassadora , sos-
tingut per Nasi, al caurer el teló rápidament.)
FI DEL ACTE PRIMER.
flete segón
La mateixa decoració. Els ciris de la capelleta deuhen estar
apagats y la taula desparada.
ESCENA PRIMERA
MIQUEL y AMBROS.
MiauEL Jo encare no 'm dono compte
de lo qu* ahir va passarns,
y á fe de Miquel, dech dirte
que sois me condol en part.
Si haguésses sigut mes noble
y m' haguésses confessat
que lo que pe '1 poblé 's deya
era del tot cert, jamay
hauría insistit, Ambrós,
en forsar la voluntat
de r Elena, com ho feya
ab molt interés com sabs;
pro tú, quan t' ho preguntava
rae juravís qu' era fals.
Jo creya que '1 pobre Nasi
no tenía mes afany,
que 'I que porta ab si '1 carinyo
que tenía á 1' Abdón. May
— 42 --
hauría cregut que fora
per una infamia tant gran
com la que tu vas cometrer
ab la Roseta, qu' está,
segons avuy he sabut,
malalta de gravetat.
Jo veya en el casament
de tú y r Elena un enllás,
no tant de carinyo, com
d' interés, dech serte franch.
Tú tens un bon patrimoni,
el meu també ho es bastant,
y fixantme en que V amor
avuy ve y demá s' en va,
vaig concebí aquest projecte,
tot pensant y meditant,
que r Elena un dia ó altre
t' arribaría á estimar.
Y aixó es lo que succehí,
perqué quant bagué arrivat
la noticia de la mort
de r Abdón, no va tardar
en rebrert ella com eran
mos desitjos. Are, ab quant
ha passat, ab ta conducta
y ab el retorn impensat
d' aquell xicot, está, Ambrós,
que ni se li pot parlar.
Després de V estat violent
que va causarli '\ desmay,
ha passat la mes terrible
nit que 't pots imaginar.
Imprecacions contra tú
n' ha dit tantas y tan grans,
que per lo incoherents que eran
no puch ni dech ferne cas.
Altrament, si acás tos cert
tot quant ha dit delirant.
43 —
Ambros
Miau EL
Ambros
MiauEL
Ambros
MiQUEL
Ambros
iMiauEL
Ambros
MiQUEL
Ambros
te 'n hauría exigit comptes
com deu ferho un heme honrat,
mes tinch prou confiansa en ella
perqué are hagi de duptar
de tú. De totas maneras
y respectant, donchs, 1' estat
de r Elena, sens ofendrert,
crech que no deus intentar
véurerla.
Cóm?
Fora inútil,
A posta li he preguntat,
— presumint qu' avuy vindrías —
si 't desitjava parlar,
y, francament, per el modo
qu' ha tingut de contestarm,
casi desduesch que '1 cor
de r Elena s ha tancat
per tú.
Cóm? Senyor Miquel!
Una deducció que faig.
Que suposo mal fundada,
y que vosté...
Per ma part,
no tinch que posar mes travas
á sos desitjos.
Cabal;
mes...
Ella obrará com vulga.
Sab que se 'm fa molt estrany,
que siga vosié qui 'm parla
aixís?
No 't deu estranyar.
Volguí oposarm' una volta
y toquém els resultats.
L* experiencia...
L' experiencia^
— 44 -
MiauEL Y ta conducta v 1' estat
d' ella.
Ambros Corrent:
en que es mes qu' irregular
é impropia aquesta manera
de conduhirse ab mí.
MiQUEL No tant.
Ambros Necessito explicacions
d' ella; tením que parlarns;
r he de sentí; ha de sentirme,
y després es quan podrá
donarse ó bs per romput
tot lo qu' havíam tractat,
ó porta á efecte, com crech,
el nostre suspés enllás.
Jo estimo á 1' Elena y ella
no pot deixar d' estimarm
per una... calaverada.
MiauEL ^Per una infamia dirás.
Ambros Be; dónguili '1 nom que vulga.
MiQUEL Li dono '1 mes adecuat.
Ambros Donchs bé; ni per aquest fet
r Elena 'm pot oblidar,
ni perqué '1 mort de Melilla
are hagi resucitat,
hi ha motius que justifiquin
una conducta semblant.
^Qu' en 'quest moment no 'm vol veurer?
Está bé; 'ns veurém mes tart;
que reposi un instant mes
y pensi ab tranquilitat,
posada la ma en el cor
y mediantho com cal,
si pot prescindir de mí
la pubilla de Caixás.'
(Ambros se 'n va per la porta del mitj ab aire d' orgull,)
— 45 -
ESCENA II
MIQUEL y ELENA
MiQUEL (Ap.) Que si pot prescindir d' ell!
Quií\ orgull dcs.nesufdt!
Ni 's pot donar mes saperbia
n' hi cap despreci mes gran.
Elena (Enirant en escena per ¡a porta primera de la
dreta.)
Pare!
MiauEL Qué!
Elena Y 1' Ambrós?
MiQ,uEL Ja es fora;
per qué? t' interessa?
Elena , Tant...
que no sé per qué ho pregunto;
pro os sentía enrahonar...
y no he entes ni una páranla,
de tot lo qu' haveu tractat.
Mia'-)EL (a pots pensá; 'ns ocupavam
d' éll y de tú... del fracás
del casament y de tot
lo qu' havíam de parlar.
Ell insisteix en casarse
ab tú.
Elena Y cóm haveu quedat?
M1Q.MEL Malament! molt malament!
{Pansa. Elena '5 tapa la cara ab las mans com
avergonytda.)
Elena Oh!
M1Q.UEL Qué tens?
Elena {Despres d' nn allre pansa.)
No ho sé.
- 46 -
MiauEL Pro sabs
loqu' hem acordat jo y tú,
aquest matí.
Elena Es veritat.
MiQUEL (Ab inienció).
Y com qu' al moment d' anársen
y ab un orgull sens igual,
ha dit r Ambrós, que si ho pensas
com deus ferho, comprendrás
que no pots prescindir d' ell,
crech qu' aixó 't te que bastar
per pagar semblant ofensa
ab un despreci mes gran.
Elena Sí, mes...
MiauEL Tu fes lo que vulgas;
jo no tinch mes voluntat,
que la de qu' are 't mantingás
ahont t' estant reclamant,
per una part el decoro,
per altre la dignitat.
Si vols torcir mon desitj
el torsas, per tú ferás.
Jo sabré, si '1 cas arriba,
com m' hauré de comporta
ab la filia que no escolta
mos bons consells.
Elena Tant amarch
llenguatje...
MiQjJEL T veig indecisa.
Elena Es cert... ¡Es qu' estichUuytant...!
{Ap.) Quin suplici!
MiauEL La ocasió
mes bona se 't ve á las mans,
perqué quedis en el siti
que mereixas. Y si 't plau,
desd* are, en lloch d' oposarmhi,
com ho havía fet avans,
apadrinaré V idea.
_ 47 —
Elena Que voleu dir?
MiauEL Qu' ha tornat
r Abdón.
Elena {Afectada^) Oh! no m' en parléu!
MiQUEL Cóm?
Elena No.
MiauEL Per la meva part
si ell te perdona... - , -
Elena No, pare;
r Abdón no 'm pot perdonar.
MiQUEL Perqué no pot perdonarte?
Contesta! En qué li has faltat?
{Elena f a un sospir.)
Si creyam qu' havia mort
y 'ns varem precipitar,
ni es te va tota la culpa
ni es el delicte tan gran.
Elena Molt digne es aquest propósit,
mes no pot portarse á cap.
MiQUEL Pro perqué?
Elena Per... impossible,
perqué ho es, perqué ho será.
MiQUEL Filia meva, reflexión ,
pensa que la dignitat
está per sobre de tot,
y qu' ab ella pots trencar
un pit de roca y fé engrunas
tot un castell senyorial.
'T deixo perqué are á solas
meditis sobre *1 nieu plan,
mentres vaig á ca la Vila
hont m' espera '1 general
qu* está visitant el eos
de somatens. Crech que quan
tornaré, estarém d' acord
ab lo que 't deixo indicat.
Pensa que ja hi es 1' escandola
que no ha pogut evitars,
4'^
Elena
MiQUEL
Elena
MiQUEL
Elena
y que siga la que vulga
la resolució final,
que donguém á aquest conflicte,
peí poblé sempre será
bona. Adeu. {Anantscn.)
Pare!
Res mes.
(Com desitjant revelar li un secret.)
VuU dirvos...
Que?
[Després d' una pansa y cavent en una cadira
prop de la laida de la esquerra.)
Adeusiiu!
{Miqíiel surt.)
ESCENA líl
ELENA sola.
Quín sufriment! qiiin horror
y quin suplici mes gran!
Sois Deu sab en 'quest instant
lo que sentó dins del cor!
Com puch demanarm consell
si '1 pensament se 'm subleva,
y *m diu que per 1' honra meva
JO no puch prescindir d" ell!
Ahont busco la solució
per un conflete sembl nt,
si mon pecat es tan gran,
qu' es mdigne de perdó!
Ah! 'S consumirá '1 cor meu
y jo tindré qu' arrastrarme;
r Abdón no pot perdonarme
quan no tinch perdó de Deu!
— 49 —
ESCENA IV
ELENA y ABDON
i^Elena plora en el moment d' entrar A bdón,\que' s queda un
scgon paral á la porta del Jondo. Després 5' adelanta
pausadament hasta arrivar al costal d' Elena sens qii*
aquesta 7 sentí fins al moimnt de cridarla)
Abdon
Elena
Abdon
Elena
Abdon
Elena
Abdon
Elena
Elena!
{Alsantse rápidamente
Oh!... tu!
i^Ah energía.) Jo mateix!
T* espanta veurerm aquí?
Parla!
No puch!
Se coneix
que ma presencia fereix
Ja teva ánima.
{Ap^ Ay de mí!
Mes si acás has mesurat
tot el dany que m' ha causat
la teva ánima enviuda,
't deus sentí avergonyida
al trovarte á mon costat.
Pro... ets tu la dona fidel
qu' estimava ab tan anhel
y duya jo dins del cor?
Ets tu aquell ángel del cel
que *m duya en sas alas d' or?
Oh! parla, Elena, respon;
parla, si es que no 't confon
r infamia que vuU sentirte,
perqué desitjo aburrirte...
de tant que t' esti no.
Abdonl
— 50 —
AbdonJ^Sí, Elena, t' estimo! Encare
bat mon cor ab passió intensa
y es, que com que 'i cor no pensa,
no sentinte, no repara
r inmensitat de 1' ofensa.
Tres mesos y un dia fa
que la Patrii 'm va crida,
y, alentat per tu '1 cor meu,
al África vaig ana,
pensant sois en tú y en Deu.
Perqué ab ell y ton recort
jo tenia per segú,
que en lloch de trovar la mort,
tindria, Elena, la sort
de trobar gloria per tú...
Sí; sois per tú la buscava,
V si allá ab forsa iluytava,
ho fe y a sois ab la fé
de guanyá un brot de lloré,
peí nom que per tú guardava.
Una nit caiguí ferit
per una bala perduda;
vaig llensá un crit y aquell crit
com nota desconeguda
va perdrers á V infinit.
Perdí r estma, y arrastrartme
mes que per térra, peí fang
áfrica, anava allunyantme
del meu fort, y dessantgrantme,
m' estava cubrint de sang.
Y ab r ánima defallida,
jens ajuda de ningú,
'm tapava la ferida,
perqué no 'm fugís la vida
que guardava sois per tu.
En aquella situació
vingué '1 moro, 'm sorprengué,
y abatut per el doló
- 5' -
'"vaig rendirm' á discreció
y '1 moro 'm feu presoné.
Y sens faltarm fortalesa
per semblant captivitat,
per tú, sois per tú obligat,
vaig cometrer la vilesa
d' implorar la Ilibertat.
Al cap de dugas setmaiias,
de las llegions africanas
vingué un capdill y 'm digué:
«Si 't vens la Patria, 't daré
la Ilibertat que demanas.»
-«Proposta íant denigrant
no r acepto de ningú,
vaigdirli, qu' es massa gran
per vendrers;» y en 'quell instant
la meva Patria eras tú.
Tú, Elena; en tú s' enclouhía
ma honra, ma patria, '1 nom meu,
la gloria que perseguía,
y hasta *1 cel en que 's somnía
quan se te confiansa en Deu.
Y quan finida la guerra
quedo Iliure y torno aquí,
no sé perqué^ dalt la serra,
ja 'm semblava que la térra
no 'm volía obrí '1 camí.
Hi arrivo per fí ab I* anhel
mes ardent y ab V egoisme
de gosá hasta '1 paroxisme,
y hont creya trovarhi 'I cel
hi veig el fons del abisme.
T veig y '1 veurert m' aterra,
ja no ets I' ángel que 's aferra
al arbre de la virtut;
no ets mes que V ángel caigut,
•que s' arrastra per la térra.
Oom que tot ho has oblidat.
52 —
has profana! mon recort,
qu' havia d' éssert sagrat.
Si 't creyas qu' havia mort^
míram; ja he resucitat!
{Pausa.)
Elena Per Deu! tingas compassió
de mí; só una miserable...!
Abdon Compassió? Res raes qu' aixó-
desitjas?
Elena Só tant culpable,
que no mereixo '1 perdó.
Abdon Ho confessas! Reconeixas
Elena, que no mereixas
mes qu' odi?
Elena {Ah afany.) De tu molt mes;
r odi es poch.
Abdon Veig que coneixas
el delicte qu' has comes!
'M sorprénl No ho presumía...!
Quasi, quasi semblaría
que tens conciencia! Oh! no, no!
No hi cab dins 1' ánima impía
de quí íereix á traició.
Y tú m' hi has mort! M' has venut,
qu' es pitjó, en lloch de plorar
una llágrima y resar
per aquest cor, qu' ha viscut
sois per saberte estimar.
Vinguí aquí ab el desconsol
de que una nova funesta
t' hauría cubert de dol;
't crido per aart consol,
entro y 't trovo de festa.
¡Y quina festa!
Elena Oh! per Deu!
Abdon Somrient y divertida,
plena de goig el cor teu,
era per tu un raig de vida.
— 53 —
y fou la mort del cor meu.
Ja desd' ahir no sossego,
visch ab la mort desd' ahí;
y hauría sigut per mí
de gran consol quedar cegó,
per no véurehi en sent aquí.
Elena Prou Abdón! que no tinch forsa
per veurehi ni per sentirte!
Abdon Si es que desitjo aburrirte,
mes no puch; la ment s' esforsa
y 'I cor no respon. Vull dirte
que t' odio y devant teu
no sé perqué 'm desanimo:
demano favor á Deu
per despreciarte y no 'm creu,
com mes te veig mes t' estimo!
{Pausa.)
Elena (Com atontada y estasiada,)
M' estimas...?
Abdon Com un lleó
ho feria si pogués;
la rabia d' ell sentó jo
y are 't tinch 1' adoració
de la fiera, si estimes;
parque t* estich adorant
mentres t' estich malehint,
y sentó en aquest instant,
que r amor está bressant
al lleó que 's va dormint.
{Admirado per part de Elena ^
Qué tens?
Elena 'M té avergonyida
el sentirte aixís.
Abdon Per Deu,
Elena!
Elena Jo...!
Abdon Tot ho oblida,
qui 's juga per tú la vida
— 54 —
y que té un cor com el meu
Nasi (Desde fora caniant.)
Dessota d' una olivera
un dia la van trovar...
Elena {Afectada.)
En Nasil T tinch qne deixar^
Abdon Perqué?
Elena M' feria quimera
qu' en Nasi 'm vejes plorar.
{Andntsen.)
Mes tart... mes tart ens veurém^
tornarás...! vritat que sí?
Abdon {Admirat.)
Elena!
Elena Ja parlarém!
Abdon Perqué *t torbas?
Elena {Andntsen.) Temps tindrém
per tot.
Abdon {Ahfermesa.) Ja no *m moch d* aquí.
{Elena 5' en va per la primera esquerra, y
ESCENA V
nasi y abdon, dcsprés ANGELETA,
Nasi
Ola noy!
Abdon
Nasi!
Ang.
Perfi
t' he trovat; jo prou me creya
que no anirías en Uoch,
sens qu' ans vinguesses á veurerm
Abdon
Bé!
Nasi
Malviatje qui 's fia
de criaturas; la mestressa
ha tingut rahó.
Abdon
Per quér
Nasi
Perqué jo, espera qu' espera
— 55 —
I
y espera qu esperarás
y carregat de paciencia
y mira per un cantó
y mira per 1' altre y ella,
al veurer que no venías,
r ha endevinada y me deya:
«No sigas baboya, Nasi, •
el noy es á ca V Elena.»
«Y qu' ha d' esser, bona dona!»
li deya jo y ella 's reya
del teu didot_, que per manso
donava voltas per 1' era,
esperant al nostre noy
que vingués de Cabanellas.
Abdon No os entench.
Nasi (Ab serzetat.) Digas: perqué
has comes tan mala feta?
Perqué tu avans d' entra aquí
no has passat per casa meva?
Anit: cóm várem quedar?
Qué 't vaig dir? No sabs qu' apenas
parlárem de res?
Abdon Es cert.
Nasi Y donchs?
Abdon Que os diré? Paciencia.
Nasi Si ab paciencia s'arregléssen
las cosas...
Abdon Portava pressa
per desfogarme.
Nasi Portavas
pressa?
Abdon Sí.
Nasi Las cosas fe tas
aixís sempre acaban mal;
aquest es sempre '1 defecte
delsjoves enamorats.
Que 't deya ahir la Carmeta
quan várem arrivá á casa?
~ 56 -
«Calma, fill, que no 't convenen
disgustos, sobretot calma,
creume á mí.» Y tú: «si, dideta,
ja 'n tindré.» Y no n* has tingut
y has obrat á la lleugera.
No sé que mes tinch que fer,
perqué arrivis á comprendrer
que t* estimo mes á tú
qu* á totel mon.
Abdon Nasi!
Nasi Sembla
donchs, que te 'n oblidas.
Abdom (Abrassantlo.) May;
fora ingratitut inmensa
y aquesta no la conech.
Nasi Donchs quan jo t' aviso, creume,
perqué anirás sempre bé.
Es de mí que tens qu' aprendrer.
Jo fá temps que vinch seguint
el trot á n* el mala pessa
de r Ambrós; mes com que á só
de tabals no 's matan Hebras,
fins qu' ha vingut el moment
he tingut calma y sang freda,
y quan será '1 tret segur
li faré un tut á 1' orella.
Y tú avans de posa 'Is peus
aquí, tenías que veurerm
y estich cert de que després
d' haverme sentit, com eran
els meus desitjos, haurías
obrat d' un altre manera.
Abdon
Parlém.
Nasi
No es aquest el lloch,
Abdón, hont tractarse deuhen
certas cosas.
Abdon
Estém sois.
Nasi
Estém sois? Pot ser t' ho pensas,
puig pe '1 que no 's deu sentir
y pe^'l que no 's té que veurer,
allá hont hi ha portas que 's tancan,
forats sol haverhi sempre,
ó per orellas qu' escoltan
ó per alguns ulls qu' hi veuhen.
Y com que '1 que tinch que dirte
son, Abdón, cosas molt serias,
convé que 'm diguis aváns
si has enrahonat ab 1' Elena.
Abdon Ja 's ho podeu figurar.
Nasi Com?
Abdon Que ja ho podeu comprendrer;
ab la pressa ab qu' he vingut,
'm faltava temps per véurerla,
per parlarli, per sentirla,
y ab tot r odi de la fera
que s' esbrava, quan V he vista
he comensat per oféndrerla
y acabat per perdonarla
donantli 1' ánima meva.
(Angeleta suri en el repld de V escala, ^
Nasi (A Abdón.)
Oh! que has fet!
Abdon {Admiral.) Y aixó?
Nasi Que has fetf*
Infelís!
Abdon La passió 'm cega
y r estimo ab forsa tanta...
Nasi Donchs no deus!
Abdon Eh!
Nasi Prou; y 'm sembla
que pe '1 moment ja 't dich massa.
i^S gira y ven á Angeleta^
— 3^ —
ESCENA IV
NASI, ABDON, ANGELETA
A N G . ( Crida n ilo .)
Nasi!
Nasi (A JMón,) Pst!
{Alt y dissimulant.)
^Que hi há, Angeleta?
Ang. (Buixant.)
No sé lo que hi há de cert;
mes, estava á la finestra,
tot contemplant cora la boyra
s' enfila per qui darrera,
quan ha passat á cav; 11
un minyó de ca 'n Estela
y ha dit que 's calava foch
en un bosch de Frexeneda.
Nasi y es cert?
Ang. Aíxís ho ha dit ell.
Nasi (Ap. á Abdón.)
M' en vaig y 'm condol; pro pensa
que quan te dich que no deus,
no deus ni pensáab 1' Elena.
No t' aconsello que vinguis
ab mí, perqué es tart y 'ni sembla
que no estás en condicións
de seguirm; vaig molt depressa
y 't cansarías; procura
teñir molt seny y prudencia;
anárten de dret á casa
y veurert ab la mestressa
y ab mí demá á primera hora.
(Abintenció,)
Pensa qu' hi vá 1' honra tevd.
Abdon Eh!
— 59 —
Nasi Pst!
Abdon {Ap. á Nasi.)
Quan hi va '1 meu nom,
res m' atura y res m* arredra.
Anétn, Nasi; vinch ab vos,
que no tindría paciencia
ni per espera á demá,
ni tampoch per permaneixer
un instant mes sota '1 sostre
d' aquesta casa.
Nasi {Ap. ab Abdón.) Be; anémsem,
pro sobretot tingas calma.
Abdon Oh! Hi ha paraulas que creman,
y las qu' acaben de dirme
m' han deixat 1' ánima encesa.
, {Se 'n van peí fondo.)
ESCENA VII
ANGELETA, sola, després ELENA
{Angeleta va darrera d' ells dos^fins qu han sortii,)
Ang. No sé perqué, crech qu' en Nasi
vol que 's declari la guerra
entre 1* Elena y 1' Abdón.
{Mirant peí fondo.)
Deu meu! Si que vandepressa...!
No sé perqué se V emporta
cap al bosch de Frexeneda.
Are 's deturan y parlan...
L' Abdón fá un pas endarrera;
are mira cap aquí...,
vol torna. En Nasi 'I subjecta,
ja se 'n van montanya amunt...
veig que agafan la dressera...
— 6o —
pro r Abdón mira que mira:
¿qué deuhen teñí?
Elena (JEnirant.) Angeleta!
ESCENA VIII
ELENA y ANGELETA
Ang. {Girantse y volguentli esplicar lo qti' ha oco-
rregut.)
Senyoreta! 'L guardabosch
y r Abdón...
Elena {Malhumorada anant á senrer á la taiila de la
dreta.)
Calla!
Ang. Cóm?
Elena Deixam!
Ang. {Anantsen,)
Está bé.
Elena Tanca la porta
y pórtam la Humanara.
(A ngeleta ajusta la porta del fondo; suri per la segona
esquerra^ y quan 5' indicará entrará en escena de nou
ab la llumanera.)
(Ap.) El didot s' ha endut 1' Abdón!
Será sens dupte ab I* objecte
de dirli '1 que no he pogut
esplicarli jo maieixa;
mes lo que no han dit els llabis,
sabré dirli ab quatre Uetras,
y sortím d' una vegada
de situació tan dolentn.
Ang. {Entrant ab la llumanera que deixa sobre de la
tauleta.)
Santa nit.
Elena Deu nos la dongui
ben bona! Quan vingui en Pere,
Ang,
Elena
— 6r —
que crech qu' ha anat á N.ivata
á porta un carret d' huserda,
que no descoUi, perqué
tindrá qu' ana á Cabanellas
á dú una carta.
Está bé.
,iDesitja res mes?
No, vésten.
{Angeleta se 'n va per la segona porta esquerra.)
ESCENA IX
{Elena agaja un fiill de paper y '5 disposa á escriurer,
Avans de posar ma d la ploma hi deu haveryín mo-
ment de pausa, durani el qiial setnblard qu' Elena no
5' atreveix á escriurer.)
Elena (Escribint.J
«Abdon... meu!
(Parlant) Meu!
(S' obra silenciosament la porta del fondo y apa-
reix Ambrós, Elena no 7 seni ni se 'n adona^
fins qu ho senyala 7 didlech.)
Si no ho es...!
Oh! (5' aixuga 'Is ulls,')
Ambros (Ap.) Plora!
Elena (Ap,) May mes, may mes!!
Ambros (Ap.) Pobre Elena; 'm causa pena
veurerla aixís!
Elena (Ap.) Si ell sabes
lo qu' are sufreixo!
Ambros (Cridantla.) Elena!
Elena (Alsantse aguada y passant instintivament al
altre cantó de la taula ab el paper á la ma.)
Ah!
Ambros Qué tens?
62 -
Elena
{Deixant catircr la carta que escribía sobre de
la tatila y ab indiferencia.)
Qué tinchl
Ambros
Acaba!
No coiiiprench perqué 't conmou
la meva veu.
Elena
No pensava
en tú...
Ambros
Ah!...
Elena
No, ni t' esperava...
Ambros
Confesso que 'm ve de nou
qu' avuy 'm rebis així!
Elena
Avuy!
Ambros
Després de 1 que ahí
va passá, 'm causa estranyesa
ton llenguatje ab la sorpresa
qu' are t' he donat.
Elsna
{A b. indiferencia .) Sí?
Ambros
Sí;
ho repetesch, no 'm complau
ta conducta.
Elena
Si no 't plau. .
tu matsix: mes sentirías
qu' hagués cfegut que vindrías,
perqué hagaés tancat ab clau.
Ambros
Aixó mes! Mirém las cosas
tots dos baix prismas distints,
Elena
Que desitjas? Qué 't proposas?
Ambros
Oferirte un ram de rosas.
Elena
Ab las espinas á dins!
Aixís vas logar mon cor,
perqué al brindarme 1' amor
ab que al fi vas seduhirme,
veneno vas oferirme
á dins d' una copa d' or!
•
Y '1 vaig beure y sentó aquí
sos efectes desd' ahí,
mes ja que perdo la vida,
- 63
desd' are estich decidida
á tot.
{Ab orgull.) Apartat de mí.
Ambros
Eh...? (Pausa.,
(Ab ironía.) Bah! Veig que no comprens
encare ta situació.
Elena
Be massa!
Amrbos
Es dir que pretens
Uuytá ab mí?
Elena
Y qui ets tú!
Ambros
Quí só!
Elena
Un vil!
Ambros
Que dius!
Elena
Lo que sents!
Amkbos
Elena!
Elena
(Ab energía.) Havém acabat;
are t' obriré la porta
perqué surtis.
Ambros
M' has tractat
de vil.
Elena
Perqué no he trovat
una paraula mes torta.
Ambros
fAb calma y orgull.)
Es mon deber perdonarte...
y 't perdono; pro deurías
contenirts, ans de deixarte
portar per 1' odi, y Uensarte
á mos peus.
Elena
Ambros
Elena
Ambros
(Id.) ¿Q^e mes voldrías?
Fora en bé teu.
En bé meu!
Y ets tú qui parla y qui gosa
proposarm lo que 'm proposa
qui m' ha clavat á la creu
de la deshonra?
OrguUosa
't trovo! Conech qu' algú
t* aconsella.
^ 64
Elena
No, ningú
mes que Deu. Sois Eli m' alenta,
al veurer lo qu' es dolenta
r ánima que 't dongué á tú.
Ambros
Prou, Elena!
Elena
Aixó dich jo;
prou! Y pe '1 mateix camí
qu* has vingut, tórnaten.
Ambros
{Creixent la excitado). Oh!
aixó desitjas y aixó
no ho has de lograr de mí;
perqué si estás disposada
á tot, jo estich disposat,
ó á que surtis desUiurada
d' aquí ó deixarte sellada
ab r estigma del pecat.
Elena
Tu mateix, are estém sois,
y pots comensar si vols
la teva obra; res m' importa,
puig tenint V ánima morta
sois queda de mí la pols.
Ambros
Es dirque no t' interessa
que '1 mon...
Hlena
No, cap mellaj'm fá
y fora inútil. Ja hi ha
pe '1 poblé qui 's dona pressa
á ensenyarl' de murmurar.
Ambros
Quí!
Elena
En Nasi!
Ambros
{Ap') Sempre '1 mateix!
{Alt.) Somnias! Es impossible.
Elena
No ho es.
Ambros
Coa:i? Hi ha qui coneix
el fet...?
Elena
Es lo que mereix
ma conducta.
Ambros
Fora horrible...
Elena
Y que?
{
\
^>s
Ambros y no vols accedí r
á ma digna obstinació,
quan no tinch altra ambició
qu' aquella que pot teñir
qui 't vol presta ador.icio?
Elena M* estimo massa! Si un día
oblidadt á qui no havia
d' oblidar may en el mon,
vaig caure en el vil afront
de creurer lo que 'm mentía
mon mateix cor, fon deliri
qu* avuy V ánima deplora
torturada pe '1 mutiri,
frivolitat pecadora,
veneno ab perfum de llirí,
qu' ubriacant la nieva \'ida
per tots mos sentits rodóla
y 'm deixa avuy convertida
en poncella esmortuidn,
que *s desfulla per sí sola.
Y aixó 'm passa pe '1 que só,
per voluble y per lleugrra
y perqué ti ova ressó
dins de mon cor, la passió
de ton ánima rastrera.
Ma honra en el fang caiguda
cal, donchs, que la renii ab s.ing^
seguirte pe *1 mon perduda
fora una honra corrompuda^
que va arrastrantse pe 1 fang.
Ambros Elena, la teva sort
depend de mí, y si desirj is
que 't servesca de confort,
partirém el doló á müjcis
y aixís será menos fon:
perqué 't compadesc'i no 'm t )c i
tot r odi qu' ix de ta ') )ca
Elena
Ambros
El.F.NA
Ambros
Elexa
Ambros
Ei.i-:na
Ambros
ilLKNA
Ambkus
Elena
Ambros
Elena
y qu' ants Jj s^iitirl s' esfuma;
Olía que 's irenca en la roca,
se converteix en espuma.
Decideixtel Estich aquí
desd' are per tu y per mí,
y com que ni' ho hi proposat
jo no 'm nioch de ton costat;
ó 'ni quedo ó m' has de seguir.
Ni 't quedas ni ha de seguirte.
{Exasperat.^^
Elena!
\i deus nombrarme!
Si inteütis exasperarme,
tinch proii f')rsa per rendirte
y mil medis per venjarme.
Tu mateix!
(Arriinanfse á Elena acalorat.)
Jo no puch viure
sense tu y si mon desfici
no comprens, si no vols Iliure
vení ab mí, perdo '1 judici,
y Hentsantme al precipici
de la locura, ab 1' anhel
d' arrivá 'Is dos fins al cel,
qu' per xó mon cor s* esforsa,
desafiant tot recel
jo 't faré seguir per forsa.
{A gafa rjpidament la ma de Elena y V airan
{■¡p u V 4^j
A':! Jcix.im'!
No!
Ambros!
No 't deixo!
Ccdcixavaiis.
No cedeixo.
{Feutla seguir cap á la porta del fondo.)
Donchs se^ueix.
( Fhtgna n i per dcsférsen . ) Oh!
r^MBROS
^LENA
Ambros
^lENA
\bdon
^LENA
Re 'm confon.
Canalla!
No desisteixo!
Socorro'
(5' obra la porta del fondo y apareix Ahdón .
Ouadro. Abdón queda paral y al veurer d
/. m brós, excla ma :)
Cobart!
{A I veurer á A bdón *5 desfá instintivament d'
Anibrós y vá á caiirer arrodillada ais petis d'
aquell.)
Abdón!
( J. bdón pren á Elena 'per las mans qii ella li di-
rígeix y la tira despreciativament cap d V es -
querrá. Quadro,)
ESCENA X
Dits y ABDON
{A/nbrés queda mitj avergonvit al trabarse de^
vant de V Abdon.)
Abdon (Miran i d A¡nbrós defitáfit.)
Miserable!
Ambros Miserable?
Abdon Y ho repetesch.
Ambros ¿Qui deis dos?
{Elena ab trevall va aixecantse y queda com
atontada á un cantó de V escena contemplant
a Abdén y Ambros.)
Abdon 'L que té un dogall per ánima
y un punyal al mitj del cor,
que mata á aquell ab qui pensa
y sentint mata á traició;
qui, com tú, en una páranla
y per acabar d' un colp,
¿ib ánima v cor de fera
6i —
sois té la forma del h<: iii'.
Ambros Semblants paraulas...
Abdox Semblants
piraulas las diu qui pot.
Elena (^/.) Deu meu!
Ambros Perqué las retiris^
bastará qu' ho vulga jo.
Abdon Que ho vulgas tú! Las que llensa
no las retira 1* Abdón.
Ambros Donchsjo t* hi obligo.
Abdon Infelís!
Ni aquest fora may el lloch
ahont podría retarme
qualsevol menos 1' Ambros,
ri aquesta es 1' hora oportuna
per solventa una qüestió,
que per lo negre, deu veurers
no de nits; ab llum del sol.
(Paítsa.)
Miserable!
Ambros (A b rabia, j Oh!
Abdon {Senyalant á Elena.) Aquí la tens
la te va víctima.
Ambros Oh! prou!
Abdon (Sens escoltarlo.)
Aquí; mírala, contémplala
y parla després, si pots.
No 't bastava haver fet presa
en son ánima y son eos?
Qaé mes desitjavas d' ella?
Qué mes pretens.** qué li vols,
que r arrastressis com feyas
presa en tas garras de Ilop!
Ahont vols durl-i, si V has duta.
de la deshonra á la font,
y li has fet beurer de V aiga
que mata del primer glop?
Si no fos per la mUeixi
tH) —
-Ambros
Abdon
Ambros
Abdon
Ambkcs
Elen\
Abdon
ELENA
dignitat que tinch y no
tens tu, si no 'm des frisansa
Ja por de caure en el llot,
al sentí mon pit que brama
y cegó d' indignació
que 'ni causa la teva vista,
la teva vista tan sois,
ja hauría marcat ton rostre
ab aquesta.
{Ensenvantli la niddreia.)
Aquest afront
no '1 tolero y si ets valent
com suposas...
Que si ho só!
Donchs vina ab mí y no t' arredri
que falti la Ikim del sol;
d' altre manera creuré
qu' ets un cobart.
(Exalíat.) Cobart jo!
Donchs...
{Senyalanl per sortir, Abdóii vol seguirlo^ Ele-
na s adelanta pera detuiar d Abdón.)
Abdónl
{Volgiient desferse.) Oh! deixam, deixam!
No; no puch deixarte Abdón.
ESCENA XI
MIQUELydits
D. Miqtiel iots reculan y Elena 's llensa en
de son pare, quedaní el grupo de Miqnel y
i^Al entrar
brassos
Elena entre A ni br os y
aquell á la dreta.)
Elena Pare!
jvIkjluel Que hihaJ 'S pot saber
qu"* es lo que passa entre tots?
A bdón; aquest á V esquerra y
Elena (Agitada.)
Tot t' ho diré.
Abdon {A Miguel,) Jo comprench,
y aquesta declarado
1' he feta un moment avans,
que no es propia d' aquest lloch
la qüestió que 's deu debatrer
entre aquest... subjecte y jo;
pro un comensa per paraulas,
aquestas *s tornan foch
y arriva á encéndrers 1' atmósfera
com ha sucsehit tuntost.
Perdoni, donchs, D. Miquel,
y li daré esplicacions.
'S tracta...
Ambros (InierrompenÜo.) Si 't sembla be^
pots esplicarli tot sol;
quan acabis, estich prompte
á que 'i s entenguém 'h dos.
(S" en va pe 7 fondo. Un monient de pansa, Ab—
don se 'I mira y quan acaba de]sorHrfar
íins quans passos com si volgucs seguirlo,^
Abdon Y 'm deturo! Qué m' aguanta!
Elena (Deienintlo.)
Abdón!
MiQUEL Ahont ha anat!
Abdon Es fosch
y 'I llop s' en torna á la coval
Prou que '1 trovará '1 lleó!
ESCENA ULTIMA
ELENA, ABDON y MIQUEL,
Abdon (A h calma á Miquel.)
I i juro que 'm sab molt greu,
Don Miquel, qu' en 'quest intant
's trobi véoste devant
de sa tilla y devant meu.
MiQtJEL ¿Es per ventura un afroiu
lo que tens que di á 1' F.lcii;^?
Abdon Perqué ho es 'm causa p w ^
qu' ho senti son pare.
Elena AbJJ.iI
MiauEL Parla.
EiE>íA {Ap. á Ahdón.) Ohl no!
Abdon {Sens fer cas dC Elena)
Si es q.ic no sé
per 'hont tinch que condensar.
MiQ.fJEL Si ab dret la pots acusar.
fesho!
Abdon Oh!
MiQUEL No m' en ofeiuiró.
Elena {A hrassant d son pare,)
Pare meu!
Mi QUE L Qué passa?
Abdon {Ah calma mal reprimida) Un dia^
quan 1' Elena e a poncella,
la vejí y sentí per ella
Lin raig d' amor que naixía.
Mes' r amorai.á creixcnt,
y la poncella 's fcu fló,
y acaba en adoració
lo qu* era amor de inoment.
No he de dir quant hj Iluytat
per ella, perqué Vv-sté
no ho ignora y sah molt be
que res del mon ni" ha üfectat
tractantse de coiist gair
el corseu. Y tant Jj>tici,
tant amor, tant sicriíici,
^per quí, Deu djl ccl, per quí?
Per la que 's deixa corrompre
de cor y de pens ¡nent...
Miau EL Eh?
Abdov Per la do la qns 's veiid
á qnalsevol (lue ia compra,
Mkiuel Abdón...! HL-na... per Den!
(A7//5J.)
Abdon Qu' ha de fer mes que calla?
Si parla, ha de confessl
qu' es cert. lo ^|ue dic'^.
Mia'TEL {Desespera f.) Den ineu!
Abdon Aquella rosa di v^i na
ja no té per ains ni íulhs;
li quedan sois las despullas,
la'^branca... y al, aína espiaa.
Digna es d<>nc!is d' es>er llensada
com tota flor que 's marc^ix,
que no altre cosa mereix
una dona deshonrada!
MiQ^i'EL Abdón! semblant espressió...
Abdon Si desitjo qu' ella parli;
y si ment, puch de nostrarli
que ment!
Miguel (Exaspera f.) !.' Elent! no! no!
(Á Elena.)
Parla, parla y mei l si 't cal.
Elfna {Avergonvida rayeiit ais petis de son pare.)
Pare! pare! lis cert... aquell
canalla...
Miguel (Id.) Quí! L' Ambrós?
Elena Eli!
MiQUEL {Id.) Y tú!
Elena Eli fou el criminal!
MiQUEL {Id.) Jü 'm moro!
Elena P.ire!
Abdon (/l¿/m/(9r) Ab P Ambrós
á vora 'I riu van trovarse.
Mkíuel y '1 riu no va desbordarse
per of^garls á tots dos?
{Ha caignt desespcral en una cadira prop de la
tan I a de V esquerra.)
\
Abdon
MlQUEL
Elena
MiQUFL
Abdon
Elena
Abdon
Eli na
Ja he dit que 'm sabia greu
tractá una questió semblant,
trovantse vosté devant
de sa filia; pro 'I cor meu
m' ha obligat sens dilació,
á vení á tirarli en cara,
falta que ni Deu repara,
ni *s cura ub V espiació.
fCom aiontat.)
Jo no sé si es somni ó si es
que deliro... Realitat
no ho pot ser! Si tu has faltat,
jo 't maleheixol
(Ais petis cíe son pare,) Aixó m%%\
Pare!
Fuig...I Qui aixís m' humilla,
no pot tal titol donarme,
ja qu' has volgut deshonrarme,
no ets digna d' ésser ma filia.
{Llena plora.)
^Arrímantse d Elena.)
Elena, adeii. Per torment
del cor qu' aixís m' ha trahit,
"t quedas aquíab V oblit,
ab r odi y '1 remordiment.
Y com que 'I mon no 'm confón,
y sois tinch set de venjansa
contra 'I qu' ha mort I' esperansa
que 'm quedava en aquest mon^
vaig á busca rl per la serra
ó pe '1 pía ab V únich desitj
de partirl de milj á mitj
y que se 'I menji la térra.
Abdon, no!
Per sempre adeu!
{Agafanilo.)
Es qu' estich arrepentida,
y sois sent ansia de vida
— 74 -
per estimarte '1 cor meu.
Tórnali.
Abdon May mes!
Elena (Iniploraní,) Abdón!
Abdon Deixam!
Elena Un moment encare!
Estímam!
Abdon ^ Pensa en ton paie
y alívial d' aquest afront.
Elena Pietat!
Abdon Cal mi ton esglay
qui hagi causal ta deshonra;
jo 'm vench la vida per 1' honra,
r honra per la vida, ¡may!
{Llensa d Elena que va d caiircr ais pcns de son
pare y Abdon s' en va descsperal pe 'IJondo.)
Teló rápit
FI DEL ACTE SEGON.
'(1@J(1(§Í#(
m,^^
flete tetíeeíí
La mateixa decoració. Son las déu de la nit. La lliimenera se-
gueix encesa sobre de la tauleta. La porta del fondo está
tancada.
ESCENA PRLMERA
ANGELETA, sola, després NASI.
(Al abarse ' I teló ^ Angeleta está posant olí d la llnmanerd)
Ang. Sembla qu' en aquesta casa
no han d' acabarse 'Is trastoms,
ahí 's trenca '1 casament,
avuy un disgust major;
com vagi seguint aixís
¡ay Mare de Deu del Mont!
dintre de quatre ó cinch días
ens haurém de morir tots
{Se seni trucar.)
Trucan! Jo no se que fer...!
Obrir sens crida a! senyor
pot ser fora una imprudencia,
y si '1 que truca es I' Ambrós,
s' armaría '1 gran escándol
que hi ha qu* evita á tot cost.
{loman á trucar.)
Ja hi tornan. Y quina pressa!
- -¡u -
{Arrinianisc d la poria.)
¿Qui es?
Xas! {Desde Jora.) Obra, só 'I guarda bosch,
{Atigeleta obra la poria v entra Nasi.)
ESCENA II
ANGELETA y NASI.
Nasi (Entra)ii) Hona nlt.
Ang. Bona nit, INasi,
¿qué ja s' ha apagat el foch?
Nasi Ja ho era quan hi he arrivat,
no ha sigut cosa major.
(Mira íntencionadament com si busques d alga,)
Ang. Val mes aixís.
Nasí M' en anava
cip al mas, quan tot d' un colp
Mi' he giral y havent vist llum
per la reixa, he dit: «Jo 't toch,
quina cosa mes eslranya,
¿volsti jugar, tu ,que 'I noy
encara es á ca V Elena?
-déixamho mira.» Y per xó
soch aquí, sino ja fora
á dins del meu c.iu... Y, donchs,
¿qu' es aquí 'I noy ó no hi es?
Ang. Quí? Qué voleu dir 1* Abdón?
Nasi Y es ciar; qu' en tinch algún altre?
AxG. Com si fos vostre!
Nasi Si no
ho es podría serho.
Ang. y tal!
Y voleu qu' aquest xicot
sigui aquí á las dcu del vespre?
Nasi Fora estrany.
Ang. Ja os ho dich jo;
no hi ha poch rato qu' havém
tancat la porta á tothoni.
Nasi Be; escolta, escolta, An^eleta.
Ano. Qué?
Xasi Parlém un xich de tot.
^Qué ha passat?
AxG. Eh? Jo n ) sé
qu' hagi passat res de nou,
ni m' he enterat de cap cosa
qu' os puga convení á vos.
Nasi Tu '1 qu' ets una gata nioixa.
Ang. Jo una gata? ^'Y vos que sou?
Ja saben ahont 'es b cnyna,
que 's trova al últim recó
de la casa, y de '1 que 's din
aquí, allá no s' sent ni un mot.
Unicament he compres
que hi ha hagut un disgust fort,
ó be per culpa... d' en Nasi,
ó per causa de 1' Ambrós.
Nasi Per culpa meva? Ay no, filia,
ja t' asseguro que no.
Ano. Se qu' he entrat aquí un moment
y he sentit el vostre nom;
la senyoreta plorava,
el senyor 11 ha dit de tot
V al últim m' he retirat
perqué no *ls servís d' estorb,
y ab el fi de que poguéssen
parla ab Ilibertat tots dos.
Don Miquel es á sa cambra,
ahont r he vist enirar tot moix;
he sentit que 's passejava
d' un cantó á 1' altre cantó,
y pe 1 modo com camina
conech qu' está molt nervios.
M' ha ordenat que poséi oli
á la llumanera y prou;
— 75 —
ho he fet y aquí la deix^va
al moment qu' heii trucat vos.
Nasi Vaya! vaya! Y ella?
Ang. y ella!
Que os diré! Crech que tampoch
deu dormí; ha anat á son quarto,
pro 's deu esiá en el baleó,
perqué he sentit que 1' obría.
Na.si y tu HO sabs si 1' Abdón...?
Ang. No sé mes que 'I que os he dit;
sou tossut.
Nasi Ja ho diu tothom,
(Ap.) No haurá vingut!
(A ella.) Si es que tens
ordre de no dirmo...
Ang. No,
creyéume, Nasi.
Nasi Valí d ir,
qu' á mí ja sabs que no 'm mou
cap mes sentiment que, 'I gran
carinyo que tinch al noy;
perqué per ell donaría
la vida y si 'n tingues dos,
dos. Desditxat qui me 'I toca...
Ang. Si que es molta estimació!
Nasi Vull dir, donchs, que pots parlarme
exactament com si fos
el teu pare.
Ang. Válgam Deu!
Nasi No t' enfadis.
Ang. Es que sou
pesat.
Nasi Y tu tens un geni...
Ang. Es ben meu.
Nasi Quédatel tot.
(Ap.) De la manera que parla
's veu que no ment.
(A It.) Bé; donchs
— 79 -
tornaré á te '1 rneu camí
y cap á casi que plou.
Ang. Plou?
Nas[ Miqueja! No es gran cos.i;
Deu fes que plogués de fort.
Ang. Prou que con vé.
Nasi Si demá
vejessss prmier que jo
á 1* Abdón, li dius que siga
á las deu al plá del forn,
Ang. Está molt bé.
Nasi Santa nit,
y Deu nos dó un sant repós:
{ap,) Veuré si '1 trobo peí mas;
aquesta nit ell no dorm.
/5' en va peí fondo.)
{Angeleta tanca la porta y aixís qii lio ha fet
entra Don Miqíiél en escena per la primera
de V esquerra )
ESCENA III
ANGELETA y MIQUEL
MIQ.UEL (Enfrant.)
Angeleta! Ab qui parlav.is?
Ang. Parlava ab el guarda bosch.
MiQUEL Que volía?
Ang. Ha entrat aquí
á preguntar per 1' Abdón.
Miguel Y no t' ha dit ahont anava?
Ang. a casa se va.
MiQt'F-L Y d* ahont
venia?
Ang. De Freixeneda.
MiauEL Com? Tant tart?
Ang. S* hi ha calat foch,
- 8o —
hi ha anat cap allá á las set
y are *n tornava.
MiQUKL {Ap.) Es un hom
tant estrany, qu' un no coneix
quan diu vritat y quan no.
(A Angeleta.)
\ no has compres si sabia
:iIgunacosa de nou?
Ang. Afé...
Miau EL No digas mentidas...
Ang. Li juro; ja sab que jo...
MiQjJEL {Ap.) Quasi voldrá dir qu' encare
no s' han trobat ab 1' Ambrós;
perqué si hagués succehit,
fos ahont fos el guarda -bosch,
á aquesta hora prou tindría
coneixement del trastorn.
Mes val aixís...!
{Alt.) Angeleta!
ja que no trobo repós,
crida á la noya y que baixi
al instant. {Ap,) Sara millor
parlarli d' una vegada
y que 'ns entenguém els dos.
{Angeleta 5' en ha ana. escala amunfy'don Mi-
guel seti junt á la tan la de la esquerra.)
ESCENA IV
MIQUPZL sol.
MiQUCL Tot y habermho confessat
no sé perqué dupto encare!
Es tanta la iniquitat
de qui ha comes la maldat
de taca '1 nom de son pare,
que mon ánima afligida,
després d' un disgust tan fort,
me diu que sembla mentida,
que jo hagi donat la vida,
á qui m' ha causat la mort.
Tantas horas anguniosas
per un cor qu' aixís s' esguerra!
Ah! las plantas venenosas
haurían de morir fosas,
ans de sortir de la térra!
ESCENA V
ELENA, ANGELETA y Dits.
Ang.
Elena
{Elena y Ángel eta surten de la porta de dalt v quedan un
moment paradas en el replá).
Vaja, animis, senyoreta,
y no pensi en resdel mon;
prengui las cosas com son
ó com venen.
{Ap. d Angeleia.) Angeleta!
Si ho sabesses tot!
(Baixant. i
MiQUfcL {Ap. adonanise d' Elena,) Deu meu!
la veig y mon cor s' exalta
ó de rabia ó perqué 'm falta
que siga odios com el seu.
{Desde 'I peii de V escala.)
Pare!
Tením que parlar.
{á A ngeleta)
Tú, retirat.
Tot seguit.
{Ap. á Elena.)
Tranquilisis-,
Elena
MiQUEL
Ang.
MiauEL
Elena
{Anántsen per la segona esquerra.)
Santa nit.
(A Elena) Seu y escolta.
{Ap. seyent,) Que 'm voldrá!
ESCENA VI
ELENA y MIQUEL
MiQUEL Tres horas fá qu' en el cor
hi tinch una Iluyta encesa,
de sensacions que 'm torturan
y sentiments que m* ofegan,
sensacions y sentiments
qu' en mon cervell percuteixen
y moii esperit trastornan
y tots mos sentits sublevan.
Tres horas fa qu' he sabut
la falta per tu comesa,
y ni puch donármen compte
ni puch perdonarla, Elena.
La ferida qu' has causat
en el meu pit, es d' aquellas
que s' obran una vegada
y quedan per sempre obertas.
Pro tu vius... y jo no sé
com vius essent filia meva;
á mí, posat en ton Uoch,
m' hauría mort la conciencia.
Quan pensó en la teva pobre
mare, quan recordó qu' ella
va morí al portarte al mon,
crech que Deu me la va prendrer
per el pecat de donarte
la vida que no mereixas.
Elena Pare!
MiauEL Prou! T' he fet cridar,
-83 -
deixant apart are aquestas
reflexions que 'm sugereix
•el sufriment, perqué entengas
que després d' haver cobert
mon nom de Uot, ma noblesa
exigeix un sacrifici
á que tu 't tens que sometrer.
Per mí será un fort disgusta
mes, després de semblant feta,
qualsevol doló es petit
y tota pena llaugera.
Jo no pucb, per mes que 'm dolgui^
viure ab tu; fius 1' ombra teva
fora per mi tan odiosa,
Elena, com tu mateixa.
Prou ne tindré ab ton recort,
perqué la sang de mas venas,
moguda peí pensament,
marqui mon rostre per sempre.
Elena. Pare meu! No! Semblant cástich
fora terrible!
MiQUEL Deus ferte
el cárrech, que ja de '1 mon
te son tancadas, Elena,
las portas y que desd' are,
per la pau de la conciencia,
per tranquilitat del cor,
per expiació verdadera,
deus busca *1 sagrat refugi,
de las ánimas que pregan
per aquellas que, com tú,
cauben del cel á la térra.
Elena Qué diheu? Permeteriau...?
MiauEL Ho mano!
Elena Oh! no! Tant severa
expiació...
MiauEL Te r imposo
perqu' es sois la que 't mereixas,
^84 -
y perqué allá 't purifiqui
la protecció de la Verje.
Elena Ohl pare! pietat de mi!
Si radera de las reixas
d' un convent, ab prechs y llágri na;
y oracions, 1' ánima meva
pogués borrar tant gran falto,
per mi en malhora comesa,
sens que m' ho imposésseu vos
hi aniría jo miteixa,
perqué si es gran el pecat
deu serbo la penitencia;
mes no; ni aquest cásticb qu' are
m* indiquen pot deixar neta
r honra vostra, ni d' un cor
impur en el cel s' admeten
las oracions que s' hi envían,
ni las llágrimas que 's bessan.
No; per mi '1 convent sería
la meva mort; si no ot^ premen
tampoch las pobres despullas
de vostre filia, deixéume
que mori de consumció
aquí al costat vostre...!
{Plorant)
MiQUEL Elena!
Elena No; jo no vull separarme
d' aquí, ni de vos; miréume,
com una filia malalta,
, qu* en mitx d' un excés de febre
ha anat á tirars á un mar
ahont la virtut s' ofega,
y perdonen, ja que tot
pot perdonarse á la térra.
Penséu en la meva mare;
recordéu que del cor d' ella
ne fereu vos el cor meu,
y no oblidéu que 1' afecte
ab que paguéu el delicte
qu' ha comes la vostra Elena,
os será tornat ab gloria
qu* os enviará ella mateixa.
{Elena segueix plorant. D. Miquel comnugut 5'
aixiiga 'Is ulls.)
Pare!
( Volguentlo abrassar.)
"Miquel {Fent un esforsper desjersen.)
Deixam!
'Elena Si no puch!
MiQUEL El nom... la conciencia meva...
{Se sent de lliiny el foch de somatent. Don Mi-
quel 5' alsa afectat. Elena 5' agafa d' ell es-
poruguida.)
Ah! aquest toch...
Elena Qué?
Miquel Somatent.
{Ap,) Semblant contratemps...
{Pausa. Vol anarsen. Elena 7 detura.)
Elena Oh!
Miquel Deixaml
Elena Y hi aniréu! Y aixís!
Miquel Per forsa!
Elena Abandonantme en mas penas?
Miquel Un cabo de somatens
se deu á sa santa ensenya.
Elena Un instant mes!
Miquel No es posible! '
Elena Concediumel!
Miquel No! Angeleta!
(Deixa de sentirse 7 toch de somatent.)
(Ap.) Que será! que passará!
Oh! quina nit mes funesta!
Elena Al menys no sortiu de casa,
sens donarm' are y per sempre
una esperansa, per molt
patita que siga.
— 86 -~
MiauEL Pensa
que no puch y qu' al negártela,
fins sentó que 'I cor se 'm trenca.
Ab aixó ne deus teñir
lo suficient, per comprendrer
la inmensitat de la Iluyta
que sostinch per culpa teva.
Ja tot t* ho he dit. Are 'm crida
la campana de 1' Iglesia,
y ni puch pensá en res mes,
ni tinch un moment per perdrer.
No insisteixis; fora inútil.
Vésten á ta cambra y prega,
que r oració es un consol
per las criaturas que pecan.
{Elena acaba per besar la ma d son pare y se 'n
va escala amunt.)
Elena Els tochs d' aquella campana
han ferit 1' ánima meva!
Ahí quan tocarán per mí
las campanas de 1* Iglesia!
ESCENA VII
MIQUEL y ANGELETA.
{Angeleta enlra en escena per la segona porta de V esque-
rra y no ho Jará fins qu Elena haurá desaparescut
per la porta del primer pis.)
MiQUEL {Ap.) Crech que '1 cel em posa á prova!
{Haurá oberi V armari y iret el revólver. Vejent
entrar á Angeleta.)
Escolta! Estigas alerta
y si algú truca á la porta
no obris sens crida á n' en Pe re.
Ang. Que hi ha de nou?
-87-
MiQUEL Han tocat
á somaten t. (Se 'n va peí foro.)
Ang. ¡Vaya un vespre!
ESCENA VIII
ANGELETA y tot seguit NASI.
Ang. {Desde la finestra de la dreia.)
Prou sentó veus escampadas
d' enrahonaments que 's trancan,
y 's veu algún llum llunyá
y sombras que van y venen.
Lo millo es tanca la porta
y en Pere qu' estiga alerta.
Nasi (Entrant de sohte y iot agitat en el precís mo-
ment en que V A ngeleia 's disposava d tan-
car la porta.)
Ahont es ell?
Ang. Altre vegada!
Y heu entrat d' una manera
que m'haveu espantat.
Nasi Digas:
¿ahont es don Miquel? Contesta.
Ang. Fá un trist moment qu* ha sortit.
Si fins em causa estranyesa
que 'Is dos no os hagueu trobat.
Nasi He vingut per la dressera
de ca 'n Gumá.
Ang. Essent aixís
no es estrany. Pro qu' es aquesta
agitació? qiaé teniu?
per mor de Deu espliquéuse!
Nasi Que m' espliqui! Ahont es la noy a?
Ang. Reposa.
Nasi Qu' ho dius de veras?
L' Elena pot descansar
— 88 —
Ang.
Nasi
Ang.
Nasi
Ang.
Nasi
Ang.
Nasi.
Ang.
Nasí
en una nit com aqueixa?
Ves y dígali que s' alsi;
cuyta.
Pro si dorm...
Despértala.
Nasi!
Qué?
No m' atreveixo;
está tot avuy que sembla
mitj morta; deixéula estar.
Ja que tu no t' atreveixes
aniré á cridarla jo.
Si'l cas s' ho val...
{A b ironía.) Ab prou feyna!
No voldria que 's mogQés
si '1 cas no valgués la pena.
Será algún altre disgust;
com si ni faltesscn...
( Vejeni á Elena en el replá de /' escala,)
Ella!
ESCENA IX
ELENA y dits.
Elena (Baixant V escala.)
He sentit la vostra veu,
que deu vení á atropellarme,
y baixo per enterarme
de las novas que porten.
Nasi
Pot ser t' en alegrarás...
Elena
Vos saben...
Nasi
No he de saberho?
Tot.
Elena
Donchs...
Nasi
Mes, no sé com ferho
per comensar.
'Elena Pro...
Nasi Es un cas
que note que atrepellarte.
Elena Aquell toch de somatent...
Nasi Era '1 toch precisament
del cas que vaig á contarte.
Fa com un quart que d' aquí
he sortit.
Elena Haveu tornat
aquet vespre...?
Nasi Sí; he passat
desfent el mateix camí
qu' havía fet á 1' añada
á Frexeneda, creyent
que hi fora 'I noy y tement
alguna mala jugada.
Surto d' aquí decidit
y iTie 'n anava trotant
vers el mas, quan sent devant
de V Iglesia, sentó un crit.
M' enfilo cap á la serra,
y aixís que só dalt d' un puig,
veig com un' ombra que fuig
y un home que jau aterra.
Com que tot era tan fosch,
hauría sigut manía
buscar 1' ombra que fugía
y s' ha internat dins del bosch;
y he cregut molt mes prudent
al veurerm en cas semblant,
avisa á Mossen Joan
per el toch de somatent.
Me 'n vaig á la rectoría,
crido al rector, surt de prompte,
y ab dos niots li dono compte
4e tot lo que succehía.
Baixa ab un fanal; els dos
— 90 —
Elena
Ang.
Nasi
Elena
Nasi
Ang.
Nasi
Elena
Nasi
Elena
Nasi
ahont jeya aquell home aiiém,
y quan hi som, hi trovéni
el cadáver de 1' Ambrós.
j Oh!
L' hem posat sobre un banch
y encar que sembli mentida,
ni presenta cap feri-^a
ni hem vist cap gota de sang.
Després de deixarl allí
y ab un aiga que 'm negava,
mentres el Rector tocava
me 'n he vingut cap aquí,
per durvos la nova aquesta
qu' ha de matar trists recorís;
demá, quan toquin á morts,
per mi tocarán á festa.
Deu meu!
Sembla que 't saK'greu,
y á mi r únich greu que 'm sab
es, Elena, que '1 seu cap
no haji caigut d' un colp men.
Y no 's presúm qui ha sigut...
No sé qui ho pot presumir,
si acaba de succehir...
{Ap.) Tremolo!..
Algú á qui ha venut
r Ambrós, algú á qui ha robat
la pau de tota la vida.
Nasi!
Sense dir mentida
r ha mort algún home honrat;
perqué jo tinch precedents
per fer dos atirmacions;
que 'Is dolents matan ais bons
y 'Is bons matan ais dolents;
vuU di ab aixó qu' es inmensa
la diferencia que hi ha,
— 91 -
perqué uns matan per mata
y altres per propia defensa.
(Patisa. Ab calma á Elena.)
Sembla qu' estás afectada...
Si vols seguir mon consell,
no hi penses mes.
Elfna No es per ell
per qui estich tan agitada.
Nasi No mereix que ningú 'I plori,
mes, pots fé un extraordinari;
dius una part de rosari
y '1 treurás del purgatori.
Ha fet la mort de la íera.
Elena {Com si sentís reinor,)
Qu' es aixó?
Crech qu' han trucat
AnGt. Si; pro es de 1' altre costat.
{Anantsen.)
Elena No obris.
Ang. Cridaré á n' en Pere.
ESCENA X
ELENA y NASI
Elena
Nasi
Elena
Nasi
Elena
Nasi
Are qu' estém sois, digueu:
se sab qui ha mort á 1' Ambrós?
Y... que vols que 't digui...
'Ls dos
estém sois; per mor de Deu,
trayeume de 1' agonía,
en que visch.
Jo_, quasi, quasi
diría: «ha sigut en Nasi»,
perqué tothom ho creuría.
Vob!
No; per fortuna seva
— 92 —
Elena
Nasi
Elena
Nasi
Elena
Nasi
Elena
Nasi
Elena
Nasi
Elena
Nasi
Elena
Nasi
no he tingut jo tanta sort,
pro lo qu' es aquesta mort,
devía esser cosa meva.
Si no parlen ciar...
VcU dir
que '1 tenia amenassat
y algií se m' ha adelantat
áajudarloá ben morir.
Pro qni es aquest altre? Aixó
es lo qu'ara vuUsabé.
Es.., i'Abdon?
{Impresiónate) Si es que no ho sé...
que vols que 't digui ara jo?
Pot ser si!
Vos haveu vist
com un ombra que fugía...
Era laseva...?
{Meditant.) Diría
que si...
Os aneu posant trist.
Trist... jo? Si... no...
Aquets embulls.
Qu' es? Estávau tan alegre...
Res; veig com si un núvol negre
se 'm poses devant deis ulls.
Eh?
La primera impresió
ha omplert de goig mon cervell,
y are tot pensant en ell,
no sé lo que tinch.
Y aixó?
No 'm preguntis. Sentiría
ques' hagués precipitat...
Ja jo ho tenia jurat
y r Abdon prou qu* ho sabía.
Podia deixarme fer
y fugir d' un compromís
que 's podía evita.
97
Elena
Nasi
Elena
Nasi
Elena
Nasi
Elena
Nasi
Elena
Nasi
Aixis
donchs, creyeu qu' ell...
Si no ho sé;
pro á misura que va entrant
en mon cervell la rahó,
vaig tenint la convicció
de que ha sigut ell.
Oh!
Quan
cap aqui V he vist venir,
estava molt lluny de creurer
qu' avuy s' haguessen de veurer
ells dos.
S' han trobat aqui!
Aquí!
No ho sabían?
No.
Are ho entench, ab la frisansa
de r Abdón, ha pres venjansa
avans que la prengués jo.
Oh! me 'n vaig.
Ahont?
A buscarlo
á casa seva ó al mas;
jo he de correr tot Caixás
y tot el mon per salvarlo.
(Se 'n va cap al fondo al temps qu entra
Abdón.)
ESCENA XI
ABDÓN, ELENA y NASI
(Abdón entra en escena com fora de 5/, ab V ermilla des-
feia, sense res al cap y ab el cabell en desordre.)
Abdon Per fí he pogut venjarm.
Nasi Oh!
— 94
Abdon
Nasi
Abdon
Elena
Abdon
Nasi
Abdon
Nasi
Abdon
Elena
Abdon
Si, ja era hora;
r Ambrós ha mort.
Per qué ho has fet?
Si os deya
qu' ho pregunteu al cor que sent la rabia,
o bé al cervell, qu' es qui medeix 1' ofensa,
r un y r altre, estich cert qu' os respondrían
qu' he prés venjansa per venjarla á n' ella.
{Dirijintse a Elena).
*Se *t fará estrany que d' aquest cor que *t odia
*perque 1' amor no viu ab la impuresa,
*brollin encare sentiments tan nobles,
*per qui mereix com tu, despreci y befa.
*Se 'tfará estrany, perqué no sabs sense dupte,
*que las tacas de sang ab sang se rentan,
*y qu' al dona á 1' Ambrós el cor y 1' honra,
*tacareu 'Is dos ab sang V ánima meva.
Abdón! Abdón!
No 'm nombris! De tos Uabis
sortir mon nom ho tinch per mengua, Elena.
Cálmat y contans qué ha passat.
Qu' os conti...!
Ahont has trovat 1' Ambrós?
Fet una fera
r he sorprés arrastrant per 'questa sala
el eos impur d' aqueixa dona.
{Ap.) Oh, Vergel
Pietat de mi, pietat!
Jo al veure un home
que tira aixís sa dignitat per térra,
no he volgut rebaixarm, com mereixía,
y en Uoch de mans he fet servir la llengua.
De tot quant li hauré dit no *n tinch memoria
perqué 'Is insults quan un els diu els llensa,
y tant sois els recuU quan se li obliga
ó bé per dignitat ó per conciencia.
Ha eixit d' aquí dihent que m' esperava,
y m' esperava, es cert, dalt de la serra;
95
Elena
Nasi
mes no com un valent, sota un' alsina
comel Ilop mes cobart qu* atend la presa.
S' avansa y m' agradeix; no cara á cara
sino á traició, li agafo 1' escopeta
ab que ha tirat en fals, n' he fet dos trossos
y 'Is he llensats al fons de la ribera.
(A Elena),
Ab la mateíxa ma ab que f arrastrava,
raa expresament per els delicies feta,
ha volgut ¡infelis! crusarme *l rostre,
mes per instint, que per desitj d' ofendrer.
(A Nasi.)
Veig á aquell qu* allavors me provocava,
y torna á la memDria '1 recort d' ella,
y 'm pardo per 1' espay de 1' ignominia,
ahont molts altres com jo si solen perdrer.
Ja no pensó en m^n nom, ni per fixarshi
un curt instant al pensament li resta;
'm tiro sobre d' ell ab forsa indómita,
com un home d' acer ab cor de hiena.
No he desitjat ni lemps d' arrepentirme
y així, al impuls primé ha caigut á térra,
y ab un genoU al pit per subjectarlo,
ha mort al fi ofegat á las mans mevas.
Ab eix crim he marcat la meva vida,
(A Elena.)
y ab ell he coronat la historia teva.
¿Vols encare mes sang? Respón si gosas
y aquí per tu faré rajar mas venas.
(Nasi conmogut 5' aixtiga 'Is ulls, mentres Elena
permaneix avergonyida pint d la taiila de V
esquerra,^
{Qiiasi sens ale',)
Prou Abdón, par favor, puig 1' alé *m falta
y ni tinch forsa per parlar^, ni 'm restan
Uágrimas dins del cor per desfogarme,
ni cor que 'm siga asil de tantas penas.
Fill meu!
^ 96 -
Abdon Com? Tremoleu! Cau aquell roure
que ni '1 mon sosmogüé!
Nasi {Fent un esfors.)
Lo qu' interessa
esquesens perdrer temps parlém á solas.
Abdon Com?
Nasi A solas els dos.
(A hiena.) Deixans, Elena,
Elena Que os deixi?
(stcplicant.) Abdón! (Abdon gira 7 rastre.)
{A Nasi.) No puch deixarl.
Nasi T' hi obligo.
Elena Y ahont aniré?
Nasi {Senyalant la porte i .^)
A til cambra; ves y espera.
(Nasi arrimantse carinyosament álEelnc^la pren
per la ma y V acompanya fins\á la porta pri-
mera esquerra^
Elena (Tot caniinant apoyada en Nasi.)
Es que 'm sentó morí, y mon desitj fora
que recullis 1' Abdón 1' alé que 'm queda.
(Elena ha entrat dins y Nasi tanca la porta).
ESCENA XII
NASI, ABDON
Nasi Abdón: procura escoltarme
y escóltam ab atenció.
Abdon Digueu prompte.
Nasi Are es questió
de salvarte.
Abdon De salvarme?
Nasi Tu has mort á 1' Ambrós.
Abdon Ho he fet
y confesso mon deíicte.
Nasi Jo tinch que talla '1 conflicte.
- 97 -
Abdon
Nasi
Abdon
■Nasi
Abdon
Nasi
Abdon
Nasi
Abdon
Nasi
Abdon
La meva honra no ho permet.
Donchs be, Abdón; per res el mon
puch permetrer que 't rendeixis
y are vull que 'm concedeixis,
tan sois una gracia, Abdón.
Jo só vell; el mon per mi
no te atractiu de cap mena,
y ni m* espanta una pena
ni 'm don cap ansia '1 morir.
Crech haverte dit bastant
perqué no m' hagi d' estendrer
y perqué pugas comprender
quin es, Abdón, el meu plan.
Quedi '1 secret entre 'Is dos
y quan ho pregunti algú,
que no *s digui may qu' ets tu
qui ha dat la mort á 1* Ambrós.
Deixam, donchs, la salvació
de ta honra y ta virtut;
quan preguntin qui ha sigut
respondré en veu alta, «jo!»
Oh! may, may.
A mi qui 'm priva
de salvarte?
'M sab molt greu
qu' encara no comprengueu
ma dignitat ahont arriva.
No esperava una resposta
com aquesta.
Se *m fá estrany.
Mes, acudiré al engany
y 't salvaré á tota costa.
Es tal desitj tant lloable
com impossible.
Impossible?
Del tot y si fos factible
seria jo un miserable.
-98-
Nasi
Abdon
Nasi
Abdon
Nasi
Abdon
Nasi
Abdon
Nasi
Abdon
Nasi
Abdon
Nasi
Abdon
Si aceptes el vostre plan,
tindría á cada moment
el clau del remordiment
que m' estaría punxant,
y fora, en pocas rahons,
un mal entes egoisme,
qu' are fugis d' un abisme
per caure en un de mes fons.
Donchs qu' intentas?
Delatarme
jo mateix.
Com? Tú? Perqué?
Perqué es just.
Y jo 't diré,
ja que vols exasperarme,
qu' encare '1 coratje 'm sobra
per poguert tenca *l camí;
tú pera sortir d' aquí
m' haurás de passar per sobra.
Próvau si pots, próvau!
Oh!
D' aquí no surts.
{Exaltat.) ■ Pro... ^Perqué,
si es r amor propi qui ho dicta?
Ja t' ho he dit; perqué *1 delicie
vull ferio meu.
No!
A mi ré
m* espanta, perqué ningú
m' arredra, ni 'n fa sosmoure;
te massa forsa aquest roure
perqué *l fassis caurer tu.
{Decidit y deturantlo Nasi.)
Acabém.
Elena!
{hentun pas endarrera.) Com?
perqué la crideu?
- 99 -
Nasi {IndicanÜi qu ha retroceda,) Repara
perqué ho faig.
Abdon Eh!
Nasi Veig qu' encare
*t serveix de fre '1 seu nom!
ESCENA XIII
ELENA y dits, després ANGELETA
Abdon ( Vejenila y tornant á avansar.)
Ella!U V Elena.)
Nasi Vol perdrers!
Elena Abdón,
tingas calma.
Abdon {A V Elena.) L' he perduda,
y so un áligí vensuda
que vá á caure al mitj (^el mon.
De la desventura al sim
he arrivat per culpa teva;
la qu' ahir fou gloria meva,
m' ha conduhit fins al crim.
Tal es el premi horrorós
que 'm reservava '1 cor teu;
per tota ditxa una creu
després d' un martiri odios.
Una creu! el vil ultratje
per quí, aixís que vas entrarhi,
feu de son cor un sagrari
ahont guardar la teva imatje.
AUavors, per ta grandesa,
digna eras de regná ab mí;
avuy per tú, tinch aquí,
(Senyalant lo cor.)
uu vas d' odi y d' impuresa,
y digne só per ton mal
de dart mon nom en mal hora:
— 100 —
dona, com tu, pecadora,
mereix un hom criminal.
Ah! si; la torre mes alta
que may cap vent ha abatut,
cau, com la teva virtut,
al pes inmens d' una falta.
Falta qu' ha sigut madeixa
d' escándols y crims y horror:
si hi pensas ab la ma al cor
tindrás por de tu mateixa.
Dos morts porta aquell pecat
qu' en tu han de pesar per mil,
perqué ab la d' un home vil,
hi ha la mort d' un home honrat.
Quedat aquí; que 't rodeji
la corona de 1' afront
y no surtís, perqué '1 mon
t' escarnirá quan te veji. .
Jo m* en vaig perqué convinch
en declara '1 meu delicte,
obehint á lo que 'm dicta
r honor, perqué encara 'n tinch.
Si, encare; si no 'n tingues
r arma que duch carregada,
{Posantse la md á la cintura v trayeni una pis-
tola.)
me r hauria disparada
per no viure ul instant mes.
Adeu y viu si pots viurer
y g3sa si pots go.^á;
pot se encare 't quedará
algú que *t fassi somriurer.
Mes quan aixó intenti algú,
tindrás per etern martiri,
ab el recort d' un presiri,
un sepulcre obert per tu.
(Nasi ha quedai com atontai y Elena s* ha anat
arrimant á Abdón á poch d poch»)
— lOI —
Elena
(Aga/ant á Abdón rdpidameat sens qii aqtiest
tinga temps de evitar ho).
Abdón; et sobra rahó
perdirme tot lo que 'm dius;
fins per matarm' tens motius.
Abdón! mátaml
Abdon
( Volguent desferse d' ella.)
No, aixó, no.
tÍLENA
Donchs quedat.
Abdon
No puch; adeu...!
Nasi
(^Arrimantse,)
Fill meu!
Abdon
{A V Elena.) Deixam.
Elfna
No es possible.
Abdon
Elena!
Elena
i^Ah dolor,) Fora terrible
semblant martiri.
(Lhiyiani Juriosament ah Abdón.)
Nasi
Per Deu!
Abdon
(Al sentir la ma d' Elena junt á V arma.)
Que fas?
Elena
Oh! Uuyta tant forta...
{Se sent el disparo de V arma y cau Elena ais
peus d' J.bdón.)
Ah!
Nasi
Qué!
Abdon
(A¿ /' arma á la ma. Volguent subjectarme
s' ha disparat aquest' arma.
{Llensa la pistola y 's postra ais peus d' Elena.)
Oh! Elena! Elena!
Nasi
Eh!
Abdon
{Despres de mirarla.) Si! Morta...!
{Entra Angeleta y s' agenolla al petis d' Elena. ^
ESCENA ULTIMA
MIQUEL y dits.
MiQUi^L (Entrani precipitadament per la porta del fondo
acompanyai de tres ó cuatre individuos ar-
máis ab escopeta, quins quedan al foro.)
Oh! que veig! Ma íilla! Horror!
Abdón! Nasi! Parléa! Ella!...
Abdon S' ha disparat 1' arma aquella
y li ha anat la bala al cor.
MiQUEL {árrimantse d sa filia)
¡Pecadora y tot al fi
era ma filia!
Abdon Es vritat.
MiQUEL Pobre Elena! Ella ha pecat
y '1 cel me castiga á mi.
Abdon Aquesta es la fí violent
de la falta d' un moment,
per no ha ver volgut salvarla.
{A D. Miquel.)
A vosté, per no evitarla,
li queda 'I remordiment.
D* aquell vil, en mon deliri
n' he pres complerta venjansa^
y á mi per etern martiri,
no 'm queda mes esperansa
que las sombras d' un presiri.
A n' ella la Providencia
li ha fet paga aquel) mal pas,
y en una nova imprudencia,
ha trobat la penitencia
La Puhilla de Caixás.
Teló Pápit
FI DEL DRAMA.
ISlotas impoptants
Abdon en el acte primer se presenta vestit de soldat;
en els demés de paisa, vestint americana y hongo.
Nasi, guardabosch, deu vestir blusa blava llarga, sa-
rro de cassa ab corretxa ampia, calsas de vellut arre-
mangadas, espardenya y barret de palla ab cinta ver-
mella.
É
Tfibat á' agpahiment
No dech tancar aquest' obra, sens fer constar en ella
mon reconeixement vers tots els artistas *que prenguéren
part en son execució. Tots ells 1' estudiaren ab verdader
é inmerescut carinyo y tots 1' interpretaren ab el talent
que 'Is es propi; sobressortint d' una manera notable la
senyora Ferrer y senyoreta Fontova, y els senyors Bo-
rras, Virgili, Pigrau y Giménez. A n' ells mes qu' á mí
's deu, y no 'm dol confessarho, 1* éxit extraordinari que
obtingué, tant en la nit de son estreno com en las succes-
sivas, «La Pubilla de Caixás.»
Francisco Xavier Godo.
E l_ TÚNEL
El Túnel
Drama en tres actes y en vers
original d«
Fí^flNGISCO XñVlEÍ^ GODO
Estrenat ab éxit extraordinari en el Teatro Cátala, instalat
en el de Romea, la nit del 25 d' Octubre de 1895.
BARCELONA
Francisco Badia^ impresor^ Dou^ 14
1895
Aqucst drama es propictat de son autor y
ningú podrá, sens lo seu permís, traduhirlo .
representarlo ni reimprimirlo en Espanya,
posscsións d' Ultramar, ni en ios puntsab els
quals s' hagín celebrat ó secelebrin poste-
riorment á aquesta publicació, tractats inter-
nacionals de propietat literaria.
L' encarregat de la. Galería d' obras líricas
y dramáticas, D. Joan Molas y Casas es 1*
únich autorisat pera concedir ó negar lo per-
mís de representació y cobro de drets.
Queda fet el dipósit que marca la Iley.
R D. Et^nest Soléis
de las Casas
distingit pintor y celehrat autor dramdtich
é incomparable amich, dedica aquesta hu-
mil penyora d^ afecte, son apassionat ad-
mirador
Francisco Xavier Godo.
Barcelona 26 d' Octulre de 1885.
REPARTIMENT
Emilia, 20 anys,
cambrera
. . 1).
* Carme Parreño.
Marta, 23
»
. .
»
Carme Planas.
D. Pere, 60
»
pare de .
. . 1).
Antón Serraclara.
Mario, 30
»
. . . .
*
Enrich Borras.
D.LIuís,dS
»
. . . .
»
Carlos Rubio.
Simón, 30
»
criat de D.
Pere »
Francisco Llano.
Antón, 25
»
» de D.
Lluís »
Llorens Capdevila
Director artlstich: D. Enrich Borras.
L' acció á Llansá.— Any \^11.
mmm
0000000^g^®00^g^^g^0000
ACTE PRIMER
El teatro figura 1' interior d' un chalet elegant. Porta gran al
fondo que dona á un jardí, vejentse al fons 1' lioritzó. A
dreta y esquerra de la porta del fondo, una finestra oberta.
A la dreta, primer terme, porta que se suposa dona al
recibidor. A l'esquerra, dugas portas. A l'ángul de la dreta,
un piano y al mitj de V escena una taula de menjar. En
primer terme de la dreta, una tauleta entre dos butacas r
en el mateix terme de 1' esquerra, un sofá de rejilla ab
una cadira al costat. Sobre del piano deu haverlii molts
papers de música. Gadiras, y mobles adecuats.
ESCENA PRIMERA
SIMÓN y després ANTÓN.
(^Al alsarsf 7 teló se sent tocar una campaneta ab nwlta
/orsa).
Simón {Sortínt de la segona esquerra).
Ab el modo de trucar,
conech qu* aquest no es de casa.
( Tornan á trucar.)
Ja vá! ja vá!
{Simón obra y entra Antón).
Antón (Ab ayre alegre). ¡Hola Simón!
Simón ¡Hola, baliga balagal
Antón Ja ho sabía.
SíMON ¿S' traca aixís
— 8 —
qiian se vá á casa deis al tres?
Si hi arrivan á sé 'Is senyors,
t' en haurían ditas quatre.
Antón Ja sabía que no hi eran.
Com que 'Is he deixat qu' anavan
íins á mar ab D. Lluis
y la senyoreta.
SíMON ¡Ah! vaja!
Y be: ,fqué tením de bo?
¿Qu' es lo que 't porta per casa?
Antón Home^ ¿q^-i^ no sabs qu' avuy
es diada senyalada?
Simón Figúrat! Ves si ho sabré!
Antón Donchs, com es Sant Mario, 'm manan
que porti aixó aquí.
(^Per iin estoig que dú d la má).
Simón ¿Aixó qu' es?
Antón ¿Qu' es? Un anell que regala
la senyoreta á D. Mario.
{Ohrint T esioig y ensenyant V anell i
Simón) .
Simón Bonich; molt bonich; pro tanca,
que no hi entri pols.
Antón No importa;
te qu' anar sobre una taula
y obert, perqué '1 vegi aixís
qu' ell entri. Son las páranlas
de la senyoreta.
Simón ¡Ah! Donchs,
deixa '1 aqui.
Antón {Deixani V andl y la targeta sobre de U
taula de la dretd).
Ves com gastan
els diners!
Simón Qui *n te que 'n gasti;
per xó 'Is fan.
Antón Pro es un xich massa.
¿Sabs quant costa aquest anell?
— 9 —
Simón
¿Tres cents duros?
Antón
Puja.
Simón
Quatre..?
Antón
Puja.
Simón
^•Qué 't diré? Cinq cents?...
Antón
Mes.
Simón
Donchs, noy...
Antón
Cinqcents cinquanta
Simón
Jo ab cinqcents cinquanta duros
compraría quatre casas.
Antón
Tant mateix...
Simón
Aquí á Llansá
hi ha una miseria qu' espanta
y las casas de la vila
me dihuen que van donadas.
Ja veus com ab pochs diners
un horae pot afincarse.
Antón
Es vritat.
Simón
Y digas tú:
qu' hi estaréu moltas setmanas
aquí?
Antón Simón, no 'n sé res;
pro crech que fins que vosaltres
os en aneu.
Simón Ah! Si?
Antón Sí.
Simón Be.
Antón Tú ja sabs del que 's tracta:
lo de r inauguració
del túnel, sembla la causa
de nostra vinguda.
Simón Sembla..!
Antón Just!
Simón Ja!
Antón El motiu es un altre.
Simón El casament de don Mario.
Antón Jo 't diré: las cosas claras;
la senyoreta, qu* esta
bojament enamorada
del teu senyoret, li ha escrit
en un mes quaranta cartas.
Simón ¿Qué 'm dirás? Massa qu' ho sé.
Antón ¿Com ho sabs?
Simón Totas passavan
per las mevas mans.
Antón Y aixó?
Simón Com que jo anava á buscarlas
al corren.
Antón Donchs, com te dich
ella n* 'hi havía escrit tantas,
y ell sembla...
Simón Que no contesta...
Antón Prou contesta; pro á vegadas
's passan quinze y vint dias
sense qu' arrivi una carta;
aixó, com tú pots comprendrer
la tenía disgustada.
Escriu Don Pere dihent
que demá ha d' inaugurarse
el túnel, y entre qu'avuy
es diada senyalada
y... lo demés, 'á Llansá
falta gent,
Simón Sí ja *m semblava
á mí qu' aquesta vinguda
porta va cúa...
Antón Y molt llarga.
Y tú, ¿no has sentit á dir...?
Simón Res; devant meu, tots s* ho callan,
si bé crech qu' el casament
es cosa feta.
Antón Pactada
be ho es al menos, y qu' ella
r estima molt; pot ser massa.
Simón Msssa?
Antón
Simón
Antón
Simón
Antón
Simón
Antón
Simón
Antón
Simón
Antón
Simón
Antón
Sí; com que don Mario,
pe *1 que 's veu, té pocas ganas
d* anar depressa.
EUs dirán;
el cert es que si may parlan
pare y fiU d' aquest casori,
no solen fixarshi gayre.
Es á dir; D. Pere, sí;
é n ell, s' veu que li agrada
la senyoreta María;
pro D. Mario veig que hi gasta
certa fredor, que desdiu
del bon desitj de son pare.
Ah! Y tú? Y la minyona?
Qué?
Home, qué? Vull dir com marxas
respecte de la cambrera?
No deyas que...
Si; pro passan
alts!... Té uns fums!... Uf! Ja fá un mes
que no 'ns hem dit ni paraula.
De veras?
Es una noya
impossible y antipática.
Sí?
No se la pot tractar.
Ja 't diguí quaut m' agradava;
pro tú no has vist una dona
mes esquerpa, ni mes rara.
'S passa 'Is dias llegint
igual qu' una rata sabia,
y en lloch se trova tant be
com ficada á dins de casa.
Y no surt may?
Cap al tart
sol ana alguna vegada
á la font.
Sola?
— 12
SíMON
Y tant solal
Antón
Y ¿per qué no Vh'í acompanyas?"
¡Qu'etsximplel
Simón
Sí; ja he probat
mes d' un cop d' acompanyarla;
pro cá ¡ni 'Is mils!
Antón
Qué?
Simón
No ho vol;;
es una xícota estranya.
El senyor tot es la Emilia;
el senyoret V amanyaga;
cuidado qui V hi diu res.
perqué tot seguits' esclama.
y ja pots feí, ja pots dir,
tant es dir santa, com salve.
Antox
Be, Simón, be; jo m* en torno.
S|MON
Ahont vas?
Antón
Tinch qü' ana á la platjaí-
á veurer si trovo peix.
Simón
També á mí m' han fet V encárrech,
aquest.
Antón
Donchs ¿que vens?
Simón
Aném.
(Cridantf vejent á Emilia en e,J jardi^'^
Emilia!
(A Antón,)
Está passejantse:
pe '1 jardí. Ja ho té tot fet
y...
{lots dos s' han arrimaiá la ffngsira de Ja drefa^^
Antón
Lo cert es qu' es molt guapa.
Simón
{Sepa ra n i se de la finestra . )
Qué 'n traurás de di '1 Rosari?
Antón
Ja ho sé.
Simón
Y donchs? No sigas plaga^
(vS" en van per la dreta).
— í3 —
ESCENA II
EMILIA soU
^^Jiixís qu han sortit Simón y Antón, Entilia entra en
escena per la porta del fondo, portant flors en el de-
vantal, y va d seurer al sofá de V esquerra, mirant
avans si hi liá algil á la casa. Fá un ramet, v nien^
tres el fá, cmnla á mitja veu un aria qualsevol. Des-
pre's que 7 te fet cerca un lloch ahont deixarlo y vd
decidida d portarlo á la tauleta, quan s* adona del
anell. Fá un pas en radera^ /' hi can inconscientment
ti ram de las mans, y tot aixugantse 'Is ulls va á
seurer en el maleix sofá.)
ESCENA III
EMILIA y MARIO
{7 rucan
: d la porta. Emilia procura dissimular; s' aixus^a
'Ist
'ills y va d ohrir quedant afectada al entrar ett
Mario.)
Mario
Sola?
Emilia
Sola.
Mario
Y en Simón?
Emilia
Crech qu' ha sortit.
Mario
Qu' has plorat?
Emilia
{reprimintse.)
No,
Mario
Emilia!-
Emilia
(rihent.) Cosas del mont
Mario
Qué tens?
liMlLlA
(ab calma y ab intencíó.)
Qu' ha yingut 1' Antón
y vejas qué t' ha portat.
— 14 —
Mario
Emilia.
Mario
Emilia
Mario
Emilia
Mario
Emilia
Mario
Emilia
Mario
Emilia
Mario
{Ensenyantlhi V a ti sil.}
{ap, y sorpres.)
Ah!
(dissimulant.)
Y be, ¿y qué?
Res!
{ab carinyo.) ¡Válgam Dem
y 'Is sants! Y aixó t* ha entristit?
Y tantl
Cregas que *m sab greu
qu' aquest anell benehit
hagi ferit el cor teu.
Bah! Avuy que tan sois voldría
tranquilitat y alegría
á mon entorn, t' entristeixas
y 't torturas y sofreixas
afligint r ánima mía.
Deixa en pau el teu cervell
y tingas la convicció
de que no mereix V anell
el que tú 't donguis per ell
un sol moment de doló.
(ab agrahiment.)
Mario!
(Vejeni el rain de flor s y cnlliniYho^^
Y aquest ram?
{rihent.) Ah! sí...!
{ab ironía.)
No es obra... de la María....
Ah?...
Hé passat el dematí
escuUint en ton jardí
las millors flors que hi havía.
A fé 't juro qu' es hermós.
T' agrada?
Té tants encants
per mí...! Sortit de tas mans,.
— 15 —
Emilia
Mario
Emilia
Mario
Emilia
Mario
Emilia
Mario
Emilia
Mario
Emilia
val mes aquest ram de flós
qu' aquell anell de brillants.
{ab dolsura.)
M' enganyas!
Per qué?
No sé,
perqué 'm sembla que m' enganyas.
Criatura!
No sé per qué
tinch avuy el cervell pie
d' ideas tristas y estranyas.
Vaja! T' has engelositl...
^Oy que sí?
Donchs, sí.
Gelosa!
Ab tot quant anit t' he dit...!
Ab tot quant m' has dit anit.
¿Qué vols que hi fassi?
{ab carinvo.) ¡Mimosa!
¿Qué 't diré? L' inesperada
vinguda d' ella á Llansá,
em te molt mortificada,
no tant per son arrivada
com pe '1 qu' ens pot arrivá.
Coroprench que ma situació
es trista; qu' entre ella y jo
hi ha un mon pe '1 mitj y ademes
que tú sabs ella qui es
y encar no sabs jo qui só.
L' atzar aquí 'm feu vení
fa prop d' un any; 'ns vam veurer,
vas parlarme..., jo't vaig creurer,
tú entrares aquí,
{senyalant ti cor.)
y d' aquí
sois Deu t' en podría entreurer.
Pot ser quan esqueixi '1 vel
del misteri qu' embolcalla
— - I() —
Mario
Emilia
Mario
Emilia
Mario
Emilia
Mario
Emilia
Mario
Emilia
Mari»
ma vida, 's tornará fel
tot aixó qu' avuy es mel
per tots dos. ¡Q.iiina batalla
Iliuro en mon ánima!... —
Bah!
Ni 'i tens que mortifica,
ni 't vuli veure engelosida;
qu' avans perdría la vida
que deixarte d' estima.
No temis donchs á ningú;
estimam sempre; somriu,
y tingas el cor joliu,
qu' estich mes gelós de tú
que r aucella de son niu.
^Per qué ha de donart recel
esqueixá aqueix ditxós vel
de que 'm parlas? Si hi vehuría
la gloria, cora si 's rompía
el vel qu' ens amaga '1 cel!
Qui sab!...
Donchs, parla; ocasió
com aquesta, crech que no
será molt fácil trovarla.
Estém sois...
Es cert.
Donchs, parla,
que t* escolto ab atenció.
(Dfsp res d' u n m o m en t de pa usa.)
No; aquest vespre.
Al vespre?
Sí,
podém trovarns com ahí
á la font del túnel.
Be.
^Vindrás, Mario?
Sí; vindré.
Pro ja qu' cstém sois aquí...
Emilia {Insistiut.)
No, no..! al vespre...
Mario No insisteixó.
{Trucan.)
Veus? Trucan.
Son ells; et deixo.
Dissimulém.
Per mí ray... —
{Mario besa la ma d' Emilia.)
M' oblidarás?
Oh! Jamay!
No m* ho oblidis; no ho mereixo.
(Mario s' en va decid it cap el jar di ^ empbrtantsen el ruin
de flor s que no ha deixat de las mans; pro sense re-
Qordars de /' anell. Tornan áfrncar y Emilia obr-á.)
Emilia
Marío
Emilia
Mario
Emilia
ESCENA IV
MARÍA, D. PERE, D. LLUIS y EMILIA.
Després, MARIO
Lluis
María
Pere.
Lluis
Pire
Emili,\
Pere
Emilia
(Enirant.)
Deu la guart.
{Id. y vejent á Emilia, ap.)
Era ella!
Vaja!
are podrém descansar.
Sí; que desd' aquí á la platja
hi há un tros llarch.
Y bastant llarch.
Simón!
No hi es.
{Pere y Lluis han anat á seurer al sofá.Md-
ria mira d' un cantó al altre, com si huS'
qués en Mario.)
Ha sortit?
Sí.
iS —
Pere
Emilia
Pere
María
Pkre
María
Lluis
Pere
María
Pere
María
Pere
Lluis
Pere
Lluis
Pere
Lluis
Y '1 senyoret?
Passejant
pe '1 jardí.
(A Lluis.} Prenent el soL
{A Emilia.)
Emilia! Veslo á avisar.
Estavan sois!
Seu, Lluis.
{Sfhueti.)
(Vejent r anell).
S' veu que no s' ha adonat
de 1' anell.
Veig que teniu
una casa bastantgran.
Com á gran, es lo millor
qu' havém trovat á Llawsá;
aislada, á prop de la vía,
ab montanyas pe *1 devant,
ayre pe 'Is quatre cantons
y per qui radera '1 mar.
Y aquí, á dos passos, la font
del túnel, d' un aygua suau,
Ueugera, al ivern calenta
y al istiu freda com glas.
(Ap.)
Be triga prou.
Seu, María;
¿no deyas qu* estavas tant
cansada?
Sí; ho deya...
{A Lluis, ab sorna.) Ho deya.
Sí, home, sí; es lo natural.
Desitjos de veure *n Mario.
Y s' acaban de deixar!
Res; res.
No h i ha com ser joves.
íQui pogués teñí *ls seus anysl
{
— 19 —
Pere
Ja *ls hem tingut.
Lluis
Tens ralló.
Pere
(A Mario qii entra,)
Mario! Ves, qu' aquí t' están
esperant.
Mario
(Fingint un ayre alegre^
Ja de regrés?
Pere
Sí.
{Tren la petaca y ofereix un cigarrillo\d
Lluis.)
Mario
{A Maria.J
Y qué? T' agrada Llansá?
María
(a b displicencia, J
Sí!
{Ap. d Maria.)
Mario
Noya, estás displicent. ,
María
No; si es el meu natural;
y ademes; si no *m donguessis
motiu...
Mario
Quan te 1' he donat?
María
Quán? Are; en aquest moment;
vejent que 'fas tant poch cas
de certas cosas.
Mario
De quinas?
María
De certs regalos que 't fan.
{Emilia entra en escena pe 7 fondo ab una
rosa d la ina.)
Mario
Quí?
María
Jo.
Maeio
Com?
María
No has vist encare
r anell que t' he regalat?
Mario
(Dissimulant).
No.
María
(Ensenyantlhi. Emilia queda al fondo, á
prop del piano,)
Donchs mí ral!
20
Mario
{Id.) Oh! Mil gracias!
{Ensenyanthlo á D. Pere.)
Ves si t' agrada, papá.
Pere
;Q.uées?
Mario
Un anell.
Pere
Unanell?
Emilia
(A/, i Si 'n pogués fe engrunas...
Pere
Sabs
qu' es precios?
Mario Es hermosíssim
y sobre tot elegant.
{A Mario),
Has tingut gust.
Lluis (A Pere.) Fou gust d' ella;
res, ha volgut obsequiar
á ton fiU.
Pere Per que no 's perdi
la costúm deis altres anys.
Mario (Q^^^ j^ forma grupo á pari á la dreia, ak
María, ap.)
¡Pobre Emilia! lo que deu
sufrir!
María Digas: ¿y aquest ram?
Mario Jo V he fet.
María {Prenentli), Be tens prou trassa.
Emilia (^/'•) ^^s flors en las sevas mans.
María M' el quedo.
Mario (Ah carinyo, volentli prendrer.)
No; no te '1 quedis;
no...
María {Ab mtenció.)
Que te r han regalat,
que hi tinguis tant d' interés?
Mario Y are?
María Y donchs, ¿perqué...?
Mario Com val
tant poca cosa...
Maru
Val moít,
venint de las te vas mans.
Emilia
{Ap. ab rabia.)
¡Oh!
María
{A Emilia)
^Qué té?
PSRE
¿Q.ué 't passa, Emilia?
Emilia
(Dissimulant)
No, res; es que m' he punxat.
(S'en va p^r la porta de V esquerra, decidí
da y afligida.)
María
(Ap).
Era ella! Ja no 'm cap dupte!
{Ap. á Mario.)
Mario, tením que parlar.
Aquest matí no he pogut, —
pot ser perqué no he gosat,
per un excés d' amor propi —
preguntart' anit ahont vas
anar...!
Mario
Anit?
María
O millor
anit, ab qui 't vas trovar
á la font del túnel...?
Mario
Eh?
María
Serían las set y quart.
quan jo passava per' allí.
passejant ab el papá;
feya una nit bastant dolsa,
y tú baixavas del bras
d' una dona... Ja veus tú
si va esser casualitat.
Mario
{Rihent.)
W sembla que t' equivocas.
María
Si, sí!
Maeio
'M vas confondre.
María
¡Oh! Y tantr
Mario
Vaja! 'M vas prendrer per altre...
— 32
María
Confondrert ab aquell ciar
de lluna?
Mario
Ab el ciar de lluna,
un se sol equivocar
molt fácilment.
María
(Ab sorna.) Si, eh?
Mario
(A b ironía) Sí...
tot te un color tant estrany...
María
Donchs are *m sab greu no haverne
fet adoná á n' el Papá.
Pere
(Áp. á Lluis.)
¿Sabs qu' aixó *m fá molta gracia?
Es un cas interessant.
{A Mario.)
Mario, aneu fins al jardí.
Mario
Aném y podrém parlar
Iliurament.
María
Aném.
Pere
Cuidado,
Mario.
Mario
Qué?
Pere
Que tinguen pau
y seny.
Mario
Oh!
Lluis
Tant r un com 1* altre
teñen prou formal] tat.
Pere
Podem darns per satisfets.
(Mario ha ofert el bras á Mariay s'en van
cap al jardí. Enaquest moment suri Emi-
lia á la porta esquerra^ ahont se queda
parada.)
Emilia
(Ap) Oh.'
María
(Ap. vejent á Emilia.)
No pot dissimular.
— 23 —
ESCENA V
D. PERE, D. LLUIS y EMILIA.
Pere -;
^j' ' (A Emilia.)
Emilia, ¿qué buscas?
Emilía
(Contenintsf.')
Res...
es que no sé ahont tinch el cap.
{S' en va per la segona esquerra^
Pere
{Per Emilia,)
¡Pobre noy a!
Lluis
¿Qui es aquesta
xicota?
Pere
{Confidericialment.)
Ja t* ha rietxat?
Lluis
Es molt mona.
Pere
Molt bufona
y molt llesta. Ja ía un any
que la tinch. ^No i' en recordas?
Lluis
No.
Pere
Te 'n tens que recordar.
Del día que va entra á casa
tardárem un mes ben llarch
á vení.
Lluis
No vaig fixarmi
pe *1 que 's veu.
Pere
Ja es ben estrany.
per que tú en vejent faldillas.
ja no 't recordas deis anys
que tens.
Lluis
Lo mateix que tú.
Pere
No la debías mirar;
es una noya educada;
té una veu angelical,
canta, llegeix, escriu, broda;
— 34 —
ella d' aquí no *s mou mav
com no siga un vespre qu' altre
per ana á la font; sois va
á missa cada diumenge;
á missa no hi faUa may.
Lluis (Áb ironía.) Será una bona cristiana.
Pere Lo qu' es... un misteri.
Lluis Ja!
Pere A mon entendrer, son pare
deu sé algún banquer quebrat
d' aquells que pujan al cel
y donan un dalt á baix.
En fí; tornant á la nostre
conversació, es casual
lo qu' ha passat ab nosaltres.
Vritat que ho es?
Lluis Sí, bastant.
Pere Anárem junts á las aulas;
els dos várem acabar
la carrera el mateix curs...
Lluis Quin temps!
Pere Ja ho pots dir ben alt,
Veus? Allavors feyam broma;
jo 't deya: tú 't casarás,
tindrás un noy...
Lluis Ha sigut
al revés.
Pere Be; tantse val.
Jo tindré una noya.
Lluis Y es
UH noy.
Pere Be, sí; pero '1 cas
es qu' al cap y al fí, '1 projecte-
nostre, 's veurá realisat.
Lluis Ja 'ns divertírem!
Pere De veras!...
Sempre á teatro y ais balls
de máscaras y al café
— 25 —
y donas per quí y per Uá!...
Lluis Tú allavoras t' entenías
ab la marquesa del Prat.
Pere y tú ab la filia del compte
ó del Baró del Capmany,
Lluis ¿Qu' ha sigut de la marquesa?
' Crech que hi vas continuar
las relacions ais pochs mesos
després d* haver enviudat.
Pere
Sí.
Lluis
¿'S vá casa ab en Ballesta?
Phre
Qué s' havía de casar!
Que no ho sabs?
Lluis
No!
Pere
Cóm s' entén?
Si 'm sembla que t' ho he contat..»
Va 'm teñí una qüestió forta
per causa de son germá,
rcnyírem; ens separarem,
y morí al cap de mitj any.
Lluis
De qué va morir?
Pers
No ho sé.
Lluis
Pobre Rosa!
Peri
Qué hi farás?
Lluis.
Jo que la creya casada
á Tarragona.
Pere
Sí; y tal.
Lluis
La vritat es que tú y jo
férem troná y ploure.
Pere
Y tant!
Y precisament per xó,
no he tingat auiorit it
per oposarm ais capritxos
d' en Mario.
Lllis
No 't pots queixar.
Q.ié mes vols d' aquet xicot?
Per-
Ja S3 'i qie 'm vols dir... pro sal's,..?
— 26 —
comprendí qu' hé sigut un pare
molt débil.
Lluis Qué te? Trent' anys?
Pbre Trenta.
Lluis Donchs, ja veus; ais trenta
fins á quin punt ha arrivat.
Fou sempre molt estudios,
molt carinyós, molt formal,
molt mes serio que son pare,
te una carrera brillant,
dirigeix com un sol home
importantíssims trevalls,
com la construcció d* un túnel,
etcétera.
Pere Aixó es vritat;
no es per que siga fill meu,
pro el meu Mario te un gran cap.
Lluis Vaya! ¿Y demá s' inaugura
el túnel?
Pere Demá, demá.
Y que s' ens prepara un día
que no t' en dich res! Vindrán
dos gobernadors.
Lluis Com dos?
Pere El civil y el militar;
{Trucan á la porta. Emilia va á ohr ir y
entra Simón al terminar V escena.^
personal facultatiu
de la línea...
Lluis Ja!
Pere Vindrá.
la prempsa de Barcelona
y de Girona, Veurás...
Lluis Q.iii 'n patirá, la María.
Pere Cóm?
Lluis Perqué en Mario tindrá
qu' atendré á tothom.
Pere Ah, sil
— 27 —
Ja comprens qu' es natural,
com enginyer director
del túnel...
Cluis Pero, home, es ciar;
mes las donas no ho entenen
y ella estará rabiant,
tot el día.
;Pere Ssrá un día
y un día passa avíat.
ESCENA VI
Dits, SIMÓN y EMILIA
SíMON {d D. Pfre.)
No hi havía res don Pere;
las barcas qu' han arrivat
han dit qu' havían fet luario.
Llüis Mar:{0?
Pere {d Lluis.) Es un terme especial
qu' usan aquets pescadors,
volent dir que no han pescat
un sol peix.
Lluis Ja entench!
Pere (d Simón.) Paciencia!
Podeu anar preparant
la taula.
SíMON {d Emilia.)
Ajudim, Emilia!
{Emilia dirigeix furiivamentuna mirada,
al jar di ?^
Emilia. ip-P-) J^ veuréni qui guanyará!
Fere {O/erint un altre cigarro d Lhiis.)
Fumeinn' un altre, Lluis;
lo millor que va trovars
quan vá descubrir s 1' América,
fou el tabaco.
— 2» —
Lluis No tant.
{Si/fiOH ha surta prr la segona poria esquerra^
y Emilia queda com atontada cmtiemplani
el jar di)
Emilia i^P-) ^^Is Deu sab el que sofreixof
Are desfulla el meu ram^
y ell ho consentí Oh! 'm contincb
per prudencia... Are ella está
desfuUant mon pobre cor,
com el ram que te entre mans.
Simón (Entrant ab estovallas y tovalTons.'}
(ap. á Emilia.)
Pro dona, ^que fá parada?
Crech que *m podría ajudar
en lloch de mira '1 jardiT
(Emilia dirigeix tma mirada despreeiaiivír
d Simón.)
Sí; mírim; vosté 's preval
de qu' aquí tot 1' hi toleran;
pro un día s' acabará.
Quan jo m' hi posi...
Emilia {ap.) TnfeTísr
(5" eti va de dret al piano y comensa d regir ar
pcssas de música.)
Simón {ap.) Ni m' escolta, ni 'm fa cas;
la cambrera á mirar solfas
y en Simón á buscar plats.
{Resolt,)
Demá ho contaré á D. Mario
y de seg"ur que tindrá
mes energía que '1 seu:
pare... Apa, Simón, avantf
S' en va per la segmia esquerra,)
Perr {A Lliiis, com si aqiiest acabes de confarlhr
una historieta pieant.)
{Rihenf.)
Je! je! je!
( Voltantse, vejent d Emilia )
:á
— ac) —
Tú; que 1' Emilia
es aquí; parla mes baix.
íLluis Que vols dir qu' ens ha sentit?
Pere No ho crech,
Emilia í'*^-) Si gosés... ab tal
de fe entendre á aquesta dona
que si no ho soch, pot ser valg
tant cora ella...
f*ERE (Aixe^antsey r i he ni).
Va ja, vaja,
aném á veurer que fan
els noys y prendrém el sol
un rato :avans de diñar.
¿No 't sembla?
Lluis Aném; al ivern
el sol á ningú ve mal.
(S' en van pe 7 fondo^ mentres Emilia se-
gneix inirani els papers de música^
Pere ÍAP- P^^ Emilia.)
La veus? Hi té una manía;
en poguent teñí entre mans
iin Ilibre, un papé, una solfa,
tot li es gloria.
Lluis Ja es estrany.
Pere T\dich qu' es una minyona
molt rara.
Xluis Molt especial.
(*S" en van pe 7 fondo.)
ESCENA Vil
EMILIA y SIMÓN
^Aixis gti han suriit D. Pere y D. Lluis, Emilia dirigeix
una furtiva mirada al jar di y s' aixuga 'Is ulls,)
Emilia (AP*) Si ella fos la preferida...
— 30 —
Simón (Qu mira en escena ab piáis j> vasos que-
deixa sobre d' una cadira prop de la fatila.)^
Emilia. No s' entretingui
á mirar papers y vingui
á ajiidarme, si es servida.
Emilia (^P*) Distrayemse!
(Va á ajudar á Simón d parar la fanla.)
SiMON {Posant las cstovallas ajudai de V Emilía.y^
Aixís m' agrada!
que sigui trevalladora.
Que s anyora? Es que s' anyora
ó be que está enamorada?
Emilia Eh?
Simón No s' apuri; are ray
qu' anirém á Barcelona...
{Emilia eslá distreta ab las mans á la taular
y la mirada al jar di.)
Ja '1 veurá al seu nuvi, dona.
Emilia (Sortint de son abstracció.)
No m' interessa.
Simón Ni may!
(Mirant d Emilia de fú á fit )
Y pensar que vosté y jo
podríam ser tan ditxosos!
¡Quins uljsl quins ulls mes hermososi
Mírim, dona!
Emilia {Apartantse de la tanta.)
Ximple!
Simón BóI
Jo diría que per mí
no 'n tingues una de fresca.
{Ab dolsnra.)
Ab una veu com la bresca,
com la mel del romaní,
xascarm aixís? ¿Qué hi farém?
Es ciar; com qu' aquí 1* estiman^
y r halagan y la miman...
— 3» —
Emilia {Enfadada,)
Simón!
Simón Qué?
Emilia Prou!
Simón Be; callém!
Emilia Sí; calli; fassi '1 favor.
Simón Mes...
Emilia Ab mí ningú 's propassa!
SixMON Pro, ¿qué dimonxis 1' hi passa,
que tingui aquet mal humor?
(Ap.) Els altres dias no te
un modo de parla aixís!
{Alt.) Vaja, alanUl ab son permís
vaig pe 'Is coverts
Emilia {despreciativamení) Está be!
{S'en va Simón per V esquerra segona porta
y aixís qíC es fora, entra Mario per la
deljondo.)
ESCENA VIH
MARIO y EMILIA.
Mario
{Entra nt per la porta del fondo.)
Emilia!
Emilia
Ah! ets tú?
Mario
Per tú vinch,
pensant qu' estás neguitosa.
Emilia
Desesperada!
Mario
Donchs creu
que 'm plau molt trovarte sola.
¿Ahont es en Simón?
Emilia
Ha anat
á busca 'Is coverts y prompte
deurá tornar.
Mario
Donchs jo sois
perqué no estiguis ansiosa,
y perqué estiguis tranquila,
y perqué 't cons i á tot' hora,
que t' estimo ab totí 1* ánima,
ab una excusa tant tonta
com la de posarm V anell,
he aprofitat una estona
per arrivarm fins aquí,
y abrassarm en una nova
mirada teva. Sí, Emilia;
la María está gelosa
de tú; nos ha vist anit
baixar de la font y plora
perqué diu — y ho endevina —
que la causa de la sopte
fredó entre ella y jo, no es altra
que r estimado que 't porta
el cor meu. Jo, per prudencia,
ho negó; no ha arrivat V hora
de declara al mon enter
que tú ets, Emilia, la dona
escullida per mon cor
y per mon ánima. Impósat
á tú mateixa; demá,
demá, inaugurada 1' obra
del túnel, jo 't jur pe '1 nom
que porto, per la memoria
de ma mare, que '1 secret
d^ aqueix amor en que 's fonan
nostras ánimas, mos Uavis
el dirán. Obrint Us portas,
de mon cor, d* hont vol sortir
brollará del pit com brolla
la llum al trencar V aubada,
y á despit del mon, per forsa.
Brollará, perqué *1 conté
alguna má misteriosa,
y jo trencaré las bridas
d* aqueix amor que 's desboca.
— 35 —
Avuy en nu volaría m
el cel de la ditxa nostra;
demá, entre '1 fum d' unconjunt
d' honors, d' amor y de gloria,
ab r escuma del Champa^tif
y tot enlayrant las copas,
com un cervell que delira,
la meva ánima amorosa,
ubriacada pe '1 desitj
de parlar, com veu qu' entona
sos cántichs d' amor, jo 't juro
novament per la meva honra,
que dirá á qui vulga ohirme
que t' estimo á tú per sobre
del mon enter; que per tú,
humil y tendré viola,
qu' ha crescut en el jardí
de mon cor, la gloria tota
deposo á tos peus, y qu' are
y sempre, divina dona,
ó ángel devallat del cel,
t' estimaré ab tanta forsa
com podría estimart Deu
si tos al mon y fos home.
Emilia (ab carinyo.)
Mario!
( Vejent venir á Simón.)
En Simón!
Mario {-^P-) Eri Simón.
(Simón entra ab coverts qtie posa S0bre de is
i aula.)
ESCENA IX
SIMÓN, MARÍA y dits.
Simón (^P-) Ahir vaig trovarlsá solas
y avuy també. Ja ho entench;
— 34 —
ella es fresqueta y xaniosa;
y ell guapo y ricli...
{María entra pe 'I fondo.)
María (d Mario) Vinch á veurer
si t"* has perdut.
{Emilia s' ha separat de Mario al entrar
Simón y Mario f a 7 dtstret prob anise
T anell y mirantVho^
Mario {dissimuladameni.)
Com?
María Mit)' hora
justa qu' ets aquí.
Mario {carinyosament,) 'L qu' es tú
no has pas nascut per rcllotje;
avansas massa. •
María Sí, eh?
(a Emilia.)
Emilia...
Emilia Man i.
María A la vera
del safreig, crech qu' hi hé deixat
el mocador. Si no es molta
molestia, y 'm fa 1' obsequi
de portármel.
Emilia Sí... senyora.
¿per qué no?
(y en va cap al jar di miranl á María.y
María (^/'•) 'M mira!
Simón (ap. contant els coverls y mirani de renll a
V escena.)
Simón (j/>.) Hú, dos, tres...
fa sol y *m sembla que trona;
avuy tindrém tempestat.
María < {Quf ftgura que ve parlant ab Mario desdr
qti ha sortit Emilia, din á aqiiell ab
iroíiía.)
Si t' agrada la xicota,
cásati.
— 35 —
Mario
Pro...
María
No; es inútil;
no 'm convencerás.
{ab moHa ironía) ¡Quin'honra
per la familia!
Mario
Tornemhi!
Mira que tens unas cosas...!
María
Ja!
Simón
(ap.) Ja ho he dit; ja ho he dit;
comensan á caurer gotas.
Mapio
(tnudant la conversado.)
Com mes miro aquest anell,
mes m' agrada; es una joya
de primera.
María
A fé 'm sab greu....
Mario
Qué?
María
Res.
(Girantsgy vejent á Emilia que ve ab un mo-
cador d la 7na.)
]a ve la minyona.
Emilia
(Donéint el mocador d AI aria.)
Aquí té '1 seu mocador,
si es servida.
María
Gracias, noya.
{Emilia 5' en va d ajudar d parar la tarda v
María s assentéi al piano y comensa d
tocar., si be ab el pedal celeste, perqué 's:
sentí lo que diuhen els que parlan.)
Simón
{ap. d Emitía)
Sab que diuhen á Madrid?
Emilia
{id.) No, ¿qué diuhen?
Simón
A buena hora
mangas verdes.
Emilia
{d Simón.) No ho sabía.
Simón
Be; vagi aixugant las copas.
Mario
{seyetít en el soja.)
{ap. Durará üns que Deu vulga.
~ 36 -
S¡ avuy com avuy ja foram
á demá passat...
María (S gira y ven á Mario assentat. Dona un
colp al piano, y 5' alsa.)
(ap.) ¡Oh! prou!
Mario (A Isa ntse y ab ca rinyo fmgit . )
Noya, trencarás las cordasl
María Ja vindrá 1* afinador
y n' hi posará de novas.
{A Emilia j ab despit.)
Emilia!
Mario (Ab rapides.)
¿Qué vols?
María {A Mario.) No, res;
(a Emilia.)
¿Yo\ fe *1 favor d' una copa
d' aygua?
Emilia Tot seguit.
(5" fn va rihent irónicament per la srgona
esquerra.)
María (A Mario).
¡Dolent!
Mario Dolent?
María Toco y no m' escoltas;
y t' enfadas perqué tinch
celos...
{Simón 5' en va per la segona esquerra )
quan els celos provan
lo molt que t' estimo.
Mario Be!
María Lo qu' es que jo so molt tonta,
perqué 'm rebaixa '1 teñir
celos d' aquesta minyona.
Pro ¿qué hi farás? Quan jo veig
que tú tens tan poca solta
que 'm negas el que jo he vist
per mos ulls...
Mario Es dir, que hi tornasP
María
íMario
María
Mario
María
Emilia
María
Mario
Emilia
María
Donchs, vjja, sí; anit, I' Emilia
y jo vjm trovaras á 1' hora
qu' has dit; pro fou casual.
Y anavau del bras...!
La noya
havía caigut, y es ciar;
com que no tenía forsa,
per caminar, jo, cumplint
com crech que dcu ferho un home,
r hi vaig oferí '1 meu bras;
fms aquí, aixó no 'm deshonra,
ni molt menos.
Si aixís fos...
Y aixís es; mes tú ets gelosa,
y perqué no interpretessis
d' altre manera las cosas,
t* ho he negát. ¿Es gens estrany
que jo visiti las obras
del túnel, ni qu' ella vagi
á la font?...
A aquellas horas...
{Entrani ah la copa cV aygiia^ qu oferdx d
Mario).
Scnyoreta, aquí te X aygua.
(A Mario.)
Pro...
Beu y no sigas tonta
y deixatde ximplerías.
{María no fa mes qii arrimar la copa ais
llavis),
(Ap.) Mal profit!
( TornanÜi la copa.)
Mil gracias, noya.
{Emilia surt per la segona esquerra á dei-
xar la copa.)
- 38 -
ESCENA ULTIMA
D. PERE, D. LLUIS y dits.
Després SIMÓN y EMILIA, y al final ANTÓN
Pere
(Eniranf pe 'Ijondo, de bras de D. Lluis.)
'S diria que fugiu
de nosaltres.
Mario
Res d' aixó;
{Entra Simón ab tres ó quatre plats ab ors
d' (Bvres, que col loca sobre de la taula,)
es la María que...
M\RIA
Jo?
No, papá; jo...
Lluis
No renyiu.
Mario
Jo vinguí á buscar 1' anell.
María
Sí; r anell!
Pere
Ja está enfadada.
Maria
Estava aquí ab la criada.
Lluis
(Rihent) Pot ser li agrada.
María
Ella á n' ell.
{Entra Emilia ab im gerro de flors que dei-
xa al mitj de la taula, mentres Simón
arrima las cadiras ais puestos corrcspo-
nents de la mateixa. Pere y Lluis 's mi-
ran y riuhen.)
Mario
{Ap, á Maria.)
Has perdut el seny.
María
Si á cas
me r haurás fet perdrer tú.
Mario
Jo?
María
Sí; tü.
Mario
(Ap,) Lo qu' es segú
que si 'n tens, prompte '1 perdrás.
Pere
(A Lluis, formant á V esquerra grupo á part )
Tot avuy renyeixen.
— 39 —
Lluis
Es
de tant que s' estiman.
Pere
Sí!
María
{Ap, d Mario.)
En tot avuy no *t vuU di
ni una páranla.
Mario
Está entes.
María
{Insisiint,)
Ni una páranla.
Mario
{Kb calma,) Be, dona;
ja *t sentó.
María
{Vejeni la calma d* en Mario.)
Pro no 't conmou
véurerm enfadada?
Mario
Prou.
María
Conech que tant se t' endona.
Mario
Sí?
Simón
Quan estigan servits,'
ja teñen el dina á taula.
Mario
{A Maria.) Vaja, aném!
María
Ni una paraula!
Mario
Tornemhi!
María
Renyits!
Mario
Renyits!
(Ap.) Aixísfos...!
María
{Traygntsel sombrero jy donanÜo á Emilia:)
¿Te la bondat...?
Emilia
{Prenent el sombrero de mans de Maria y
posanthlo sobre '¡piano.)
Prou...|
María
{Ap,) La ra^ia se '1 endú.
Pere
(Jndicant eh puestos qiihan d'ocíipar á taula)
Lluis, seu aquí; a^uí tú,
María.
María
(Ap, á Mario.)
Jo al téu ccstat?
No ho mereixes.
Mario
{Seyent) Válgam Deu!
40
W hi hauría pot ser mes d* una
per qui fora una fortuna
poder seure al costat meu.
María Ets molt modest.
Mario Modest? Sí!
Pere (.4 Lints). ^No has dit al i\ntón qu' anés
al correu?
Li.ris Sí, y que portes
quant hi h igués per tú y per mí!
{Dnrant aquestas frases de Pere y Lhiis,
Marta hanrá parlat á Mario á can d*
orella per fer erígelos ir á Emilia.')
Emilia (^/'O ^^® '^ ^^^^ engelosirme!
María {AP*) Pc)rta pintada á la cara
la gelosía.
(.4/). á Mario) ¿Q.u' encare
no has trovat un mot per dirme?
Maricf {Ap. á Maria.)
Tú mateixa fá un moment
me deyas ab serietat;
«ni una páranla.» 'L pactat,
pactat.
María Sí? ¡Qu' ets ignoscent!
Mario ' Ho só encar que no m' escaiga.
{Trucan.)
Pere Aquí tením á 1' Antón
ab la posta. Obra, Simón.
{Tots qtiatrc estant assentats á tanla, desde
qtie Pere ha anat indicant els pnestos á
cada hiíy están menjant els ors d^ceitvres)
María (A Emilia.)
Noya. ¿vol servirme d' alga?
Emilia {Prenent V ampolla y servini d' aygiía d
Maria.)
{Ap.) Dissimulém!
Antón {Entrant.) Bon profit!
Lluis Qiié portas? '
Antón Per vosté re.
Llüis
Antón
María
Antón
Emilia
María
Pere
Emilia
María
Mario
María
Emilia
María
Emilia
María
Pere
María
Mario
Si qu' es estrany.
{d Mario.) Per vosté
aquest paquet.
Ningú há escrit.
Ha vingiit certificat.
{Ap.J Si será...
{prm el paquet de inans d* Antón.)
¿Qué diu aixó?
«Muestras.»
«¿Muestras?» Res de bo.
(Somrihcnt y apoyantse iremolosa en una can-
dirá.)
Tremolo!...
{Carinyosament d Mario.)
Ningú ha pensat
ab el teu sant mes que...
Sí;
oy, qu' es cert.
(Insisíint.) Y ningú mes]
(Ap.J Sí; ningú mes.
{A Mario.) ¿Ho has entes?
Y encare dirás de mí!
(Al arrivard aqiieix pttnt, María ha desfet
el paquet y queda ab un estoig y una tar^
geta, tancada en un sobre, á la ma. lots
quedan sorpresas.)
(María es V única qu observa V esclamació
d' Emilia, dirigintlhi una mirada pene-
trant.)
Un estoig!
Vaya unas mostras!
(Obrint V estoig qu enclou una leontina,)
¡Oh!
(Nova mirada á Emilia.)
Qué es aixó? Qui há sigut
r afortunat qu' ha volgut
— 4'
donarme tant bonas ostras?
{Mario pren V esioig de mans de María y V
ensenya á D. Pere y á D IJuis, mentres
María, ab la targeta á la ma, dirigeix mi-
radas de despitá Emilia.)
María
Are ho sabrém!
Emilia
{Ap) A fé 'm dol
semblant coincidencia!
Mario
{A Maria.^ -Aveurer!
María
(Apar tant la ma de Mario que fa m ostra de
volcr pendrerlhi la targeta.)
(Ap.) Quasi 'm resisteixo á creurer
que siga d' ella!
Mario
'M plau molt.
María
(Ab ironía.)
T plau?
Mario
Sí, perqué temps há
desitjava una leontina
com aquesta. (Ensenyantla d D. Pere.)
María
Sí?
Pere
Es molt fina.
Mario
{Per la targeta.) Dé i xa m.
Maru
V he guanyat per ma.
Mario
Donchs, obra.
María
Es qu' estich fixantme
en el sobre.
Maeio
Y be, ¿qué hi diu?
María
«AMario.)^
Mario
Pro...
Emilia
(Ap.) Ja no riu,
pro continúa mirantme.
(María comensa d romprer el sobre ab
molía calma.)
Mari»
Es d' algú de la familia,
dona.
María
Be; ho vuU veurer jo
primer.
— 43
1BMILI4 (AP'} Bonchs prepárat.
.Mari/l (ü1^ la targeta a la má.) ¡Oh!...
(Alsantse y lleginí,)
«A Mario.., la seva Emilia. i^
{U hi can la targeta de la md y ella can
mitj desvanescuda á la cadira, Els áemés
s" ais an per socorrerla.^
ijQiiadro). — Teló rápit.
'Fl DEL ACTI PRIMER.
i
ACTE SEGON
l*a mateixa decoració. La taula desparada. Es 1' hora de la
vesprada.
ESCENA PRIMERA
D. PERE y D. LLUIS
i^Quan / alsa 7 teló^ apareixen els dos sentáis en
las butacas de la dreta.)
S-LUK Si *t tinch que dir lo que pensó
y no 't te que saber mal,
se 'm fa impossible que tú
no estiguessis enterat,
de las relacions d' en Mario
ab la minyona.
Es estrany
que tú, que 'm coneixes prou,
arrivis are á duptar
de mí; el meu fiU es un jove
tant prudent com reservat,
sobre tot per certs assumptos
com aquest qu' estém tractant,
y aquesta es 1' hora qu' encare
no hem tingut temps per parlar
-. 46-
de res. Ha anat á la vía
aixís qu' os en heu anat
vosaltres, y m' ha promés
qu' aqueix vespre 'm donará
compte de tot. A 1' Emilia
*s veu que li sab prou mal
tot aixó qu' há ocurregut,
puig no fa mes que plorar;
y aixó mateix em fa creurer
que la pobre era ignoran!
de qu' en Mario y la María
s' estiméssen... ¿Qué hi farás?*
Lluis Be; mes tú...
Pere Qué?
Lluis í Res; súpose»
que comprens la gravetat
de la situació present
y espero qu* obligarás
á ton fill á que cumpleixi
lo qu' estava estipulat
entre tots quatre.
Pere Per Deu^
Lluis! Aixó d* obligar...
Lluis Es á dir que...
Pere Cal que pensis
que ^n Mario es major d' edafc
y si estima á aquesta noya
com tot ho fa suposar,
— lo qual sería per mí
un disgust gran y molt gran, —
podré ferli reflxionSy
podré fins amenassarl^
pro ¡obligarlo! Ningú obliga
á un cor qu' ha cumplert trent* anysi.
Lluis A vegadas!
Pere No; á vegadas
se *1 pot convencer. Quí sab...!
Pot ser de bonas páranlas
— 47 —
en Mario fará mes cas
que de res. Pot ser V Emilia
no es mes qu' un capritxo...
Lluis Ca!
Peré Oh! Mentres ell no 's confessi
no podem assegurarns
de que realment estimi
á aquesta xicota.
Lluis Y tant
com r estima! La María
ja ho havía sospitat.
Pere Com?
Lluis No precisament d' ella,
perqué no ho podía may
pensar; mes com li escribía
diariament y ell sois de quan
en quan, solía enviarli
quatre ratllas sense cap
paraula tendré d' aquellas
ab que se sol halagar
á la dona que s' estima,
la María, es natural,
sospitava y ja veus tú
que no sospitava en va.
Com que m' ho confía tot,
ja se 'm havía queixat
mes d' una vegada y jo,
— francament, — no 'n feya cas,
puig coneixent el carácter
de ton fiU, vaig suposar
que, ocupat en unas obras
tint sérias_, tindría '1 cap
massa pié de matemáticas
y qu' aixó '1 faría estar
mes enamorat del túnel
que d' ella; pro veig qu' hé errat.
Ella, de totas maneras
diu que vol enrahonar
~ 48 -
sériament ab el teu fiU
y trovo jo per ma part
molt lógich que s' esclareixi
aqueix misteri.
{D. Lhtis s* alsa y D. Pere V imita»)
Pbre Ja sabs
que jo no tinch mes desitj
que '1 de veurer realisat
el nostre projecte.
Lluis {Ab gravetat.) Y jo
no podría soportar
que s' em morís la María,
per una informalitat
de ton flU.
Pere Lluis! Es impropi
aquest modo de parlar
en qui, com tú, sab de sobras
que '1 mal d' amor es deis mals
que ían com els nervis: punxan,
punxan; pro no matan may.
Lluis Tú procura fer valer
tots drets y V autoritat
de pare y no dupto, Pere,
qu* en Mario t' escoltará;
sempre fou molt respectuós
y avuy no t' há de faltar.
Pere Ho faré. ^Y si no m* escolta?
Lluis SI tú vbls...
Pere Jo...
Lluis Be; mes tart
tornaré y vindré ab la noya.
Tú, entretant, 11 pots parlar
y després decidirém
lo que convingui.
{S' en va.)
Pere (Acoinpanyantlo fins á la porta.)
Endevant.
— 49 —
ESCENA II
D. PERE y EMILIA
Pere
{Cridant.)
Emilia!
Emilia
{Enirant per la scgona esquerra.)
¿Que 'm crida?
Pbrb
Sí;
escolta.
(Emilia s' arrima á D. Pere.)
Emilia
Vosíé dirá.
Pere
Estém sois y hem de parla
sériament.
Emilia
Estich aquí
á las sevas ordres.
Pere
Seu!
Emilia
(Ab respecte.)
No; gracias.
Pere
Crech que *m dirás
la vritat y 'm parlarás
de la manera que deu
una minyona educada. (Patisa.)]
{A b grávela t)
¿Qué hi há entre 1 meu fill tú?
Emilia
(Con fosa.)
Com?
Pere
¿Es que t' estima ó 't dú
satisfeta y enganyada?
(Emilia baixa 'Is ulls.)
No 'i tens pis g[\i avergonyí;
ni la vritat ho mereix,
ni r amor avergonyeix.
Tú creus que t* estima?
Emilia
{Desprcs d' una petitapausa^
Sí!
— 50 —
Pere
Emilia
Pere
Emilia
Pere
Emilia
Pere
Emilia
Pere
Emilia
(Insistint.)
Ho creus?
N' estich convensuda!
Ah! no es sois presentiment?
No; *n tinch el convenciment!
¡Pobre aureneta caiguda
en el mar de la il-lusió!
¿No veus que corres perill
d' ofegarte?
¿Es que '1 seu fill
no te cor, com ne tinch jo?
No li falta cor; mes tens
que pensá y entendre, Emilia,
qu' ab el teu mal si concilia,
qu* entre ells hi há un espay inmens,
qu' entre *ls dos hi há una barrera...
Oh! L' aucell que pot volar,
lo mateix pot arrivar
al roser, qu' á la palmera.
Y el cor es, mes qu* un aucell,
la papallona que vola,
que si estima á la viola,
deixa '1 cálzer del clavell.
Per xó tal volta ell volava,
y escullínt en el jardí
del amor, va trova aquí
{senyalant el cor)
la flor que necesitava.
¿Qué es massa gran el seu nom
pera '1 meu nom? Oh! Notan!
Vegi '1 cel si n' es de gran
y pot entrarhi tothom.
Sent aixís, segons comprench,
tú també T estimas.
Sí!
no ho negó. Com éll á mí,
r estimo jo á n' éll.
(Preoctipat.) Ja entench!
— 51 —
(Pdusa.) (Ap.)
Resüidrer sense sentí
en Mario, pot ser sería
impropi y hasta podría
crea un nou conflicte aquí.
Mes, dech vetllar per mon nom,
y fins peí nom d'en Lluís.
(Alt)
Emilia.
Emilia
Digui.
Pere
Es precís
qu* aixó tingui terme.
Emilia
(Esverada.) Cóm?
Pere
Aqueixa passió lleugera.
Emilia
Eh?
Pere
Aqueix amor que nudriu
tú V en Mario.
Emilia
{Ab ven neguitosa.)
Terme diu?
Pere
Sí!
Emilia
No es possible, D. Pere!
Pere.
Donchs jo 't sabré demostrar
qu' un pot sometre '1 seu cor,
puig las arrels del amor
son fácils d' arrebassar.
Emilia
Fácils diu?
Pere
Sí; jo so vell
y aixó ho sé per experiencia.
Per lo tant, tingas prudencia
y no 't recordis mes d' éll.
Emilia
Pere
(Offsa.)
Eh?
Oblídal!
Emilia
(Id.) Oh!
Pere
Es ben segú
qu' ho farás.
Emilia
No hi há perill.
Pere
(Sens mirarla,) Ni tú has nascut per mon
mi.
— 53
ni en Mario ha nascut per tú.
Y á part aqueix argument,
entre éll y la senyoreta
María queda contreta
promesa de casament
temps há, y éll no deu ni pot
falta á lo qu' está pactat,
sens perdrer la dignitat
qu' equival á pérdreho tot.
Eli vindrá d' aquí una estona;
procurarás apartarten
y 't preparas per anarten
demá cap á Barcelona.
(^Emilia 5 deixa cáurcr plorant cu una
cadira pi op del sofá.)
(Ap. girantsey veyentla,')
Eh?... Plora! 'S veu que V estima
V que r estima ab passió.
Jo no sé perqué '\ seu pió
m' afecta y em desanima.
(yol dirli alguna cosa; fd uns quants
passos vers ella y retrocedeix,)
No! no puch! vSento 'I cor meu
que 's trenca! Deixémla sola!
(S' en va per V esquerra primera portay
tot contcmplant á Emilia, y dihent els dos
versos següenis:)
¡Si valdrá mes la viola
que la rosa de mes preu!
ESCENA III
EMILIA y MARIO
(Emilia se^ueix plorant y entra Mario per la porta del
jar di, quedant afectat al veurer V estatd Emilia,)
Mario Emilia!...
— 53 —
Emilia {A b sorpresa.) Ah!
Mario {Ab decisió.) Ja 'm tens aquí.
^jPerqué ploras? ¿Qué há passat?
Emilia <íQué há passat?
Mario M' ho tens que di
tot; expressament hé entrat
per la porta del jardí.
Tenía la presunció
de que trovant V ocasió
oportuna, 's tractaría
de confessarte, y volía
sorprendrer la confessió.
Pro hé fet tart; no hé sentit mes
que ton plor que m' arrivava
al ánima y hé compres
que la tempesta acabava
de passar; parla y després
resoldrém.
Emilia {Ab carinyo.) Sí, Mario! si;
ha arrivat 1' hora á la fí
d' obrirt mon cor, descubrirte
el meu gran secret y dirte
lo qu* he de dirte de mi.
Deixaré apart tot recel,
houme, jusga y si á Deu plau
que m' oblidis, son anhel
sia cumplert per la pau
vostra... y qu* et perdoni '1 cel.
{Plora.)
Mario {Ab afrde.)
Emilia! Pro tens valor
per duptar d' aqueix amor
que tú en mon cor feres neixer?
D' aquest amor qu' has vist creixer
cada dia ab mes calor?
Y podría, en qu' ho intentes,
recobra 1* ánima, quan
per tu de mi s' ha després?
54
Emilia
Mario
Emilia
Mario
Emilia
Las ánimas que s' en van
sabs que no tornan may mes.
(Ab pansa.)
Donchs escolta, Mario. Si
no 't deu doldrer trova en mi
una falta qu' em subleva,
te la diré... Parlo així
perqué no es meva... no es meva!
Tú. una falta!
Sí!
Per Deu
Emilia, si en el cor teu
no hi cab..,
No hi cab! Donchs... encare
per culpa del pare meu,
no sé qui fou el meu pare.
Eixa falta qu' em confon
fou per ma mare un afront
qu' acaba ab la vida seva.
La pobre mareta meva
vá morí al portarm' al mon. (Plora.)
Mon oncle, 1' únich germá
qu' ella tenia, 'm prengué
per son compte y 'm va tenca
en un col-legi... D' allá
vá treurerm Deu sab perqué.
Dotze any's hi estiguí tencada
y ni una trista vegada
vingué á veurerm. Jo era allí
com una fló en un jardí,
cuUida y abandonada.
Quan m' en tregüé, jo tenia
divuit anys y ell no n' havía
cumplert quaranta... Era encare
tan jove, que no podía
portarm 1' afecte d' un pare.
Mes jo era tan diferent,
tan ingenua, tan senzilla
i
— 55 —
que nudria un sentiment
per ell, com aquell que sent
ó que deu sentí una tilla.
Jo ignora va son objecte
quin fóra y com mes afecte
ell em demostrava, jo
pagava sa estimació
ab estimació y respecte.
Un día, á entrada de nit,
joh! may ho podré oblidá!...
agafatme d' una ma
y acostántmelaá son pit,
vá estrényerm y 'm va besa.
«Emilia, 'm digué, tots dos
»podriam viure entre flós
»y somnis color de rosa,
»si fóras la nieva esposa
»si fóra jo ton espós...»
L' efecte qu' en el cor meu
feu declaració semblant,
sois pot descriurerlo Deu!
\ aig tugí del costat seu
tremolosa y sanglotant.
Vaig teñir pó; ell procurava
calmarme y com mes volía
demostrarm que ni' estimava,
jo no sé lo qu' em pasava,
que mes y mes I' aburria.
Vá encendrers 'I seu cervell
al veurerm fugí axis d' ell
y va semblarm tot d' un cop,
com si á mon costat, un Ilop
es tregües la pell d' anyell.
Y r endemá va insistí,
y al veurer ma resistencia,
's va vendrer la conciencia,
desitjósde conseguí
ma honra ab una imprudencia.
- 56-
Mes ab la ajuda de Deu,
que dona forsa al cor meu,
invoquí '1 nom de mamare,
vaig escupirl á la cara
y fugí del costat seu...
De Tarragona, transida
per eix fet de trist recort,
vaig escapar defallida,
no se si buscant la vida
ó si desitjant la mort,
A Barcelona arriví
tot fugint del precipici
qu' el mon á mos peus obrí,
y portant al sacrifici
mon orgull, vaig entra aquí;
que no es cosa tan senzilla
com sembla, encar que no humilla
ni ofend á ma dignitat,
r está á salari la filia...
de la Marquesa del Prat.
Mario {Asombrat.)
Emilia!
Emilia Mario! A la fí
s' es confessat el cor meu.
Si are t' exigeix el teu
que tú t' apartis de mi,
que t' ho prengui en compte Deu.
{Emilia din las últimas páranlas sanglotant y Mario^
transportat per V amor V ahrassay li din.)
Mario Apartarra de tú? Ningú
ho logrará! Y pot algú
acusart si no tens pare?
Si qui falta fou ta mare?
qui te qu' acusart' á tú?
El mon? Del mon á despit
vuU ubriacarte d' amor
y adorarte embadalit,
qu' el mon es massa petit
~ 57 —
per dicta lleys al meu cor.
Y sens espera á demá,
ja que r^casió s ho porta,
avuy el papá sabrá
qui ets tii'y qu' et vull. Ho pendra
com li sembli; res m' importa.
Duenyo jo de la sang meva,
duenyo de ma vida só;
puch ferae lo que millo
'm plagui; jo ho vull y es teva,
tú ets quí 'n disposas, ell no.
ESCENA IV
D, PERE y dits
Pere
Mario
Pere
Mario
Pere
Mario
Pere
Mario
Pere
{Ab certa gravetat, sens enfado ni afectado.)
M* ha semblat desde ma cambí a
sentirne la teva veu
y vinch perqu' es necesari
que parlém sens perdrer temps.
Quan vulgas; també ho desitjo
jo...
Be, donchs, Emilia...
Qué?
Crech convenient que 's retiri
Si així ho creus...
Sempre es prudent.
Retirat, Emilia; deixans,
y si cal ja 't cridaré.
{Mario acompanva á Emilia d la segona es-
querra, fuentres Pere din apart.)
Si r estima com demostra
li parlaré inutilment,
que quan cor y cervell Iluytan
qui sol perdre es el cervell.
- s8 -
Emilia (Ap. d Mario.)
Mario meu! Peí be que 't vull
no renyiu.
Mario No renyirém.
ESCENA V
D. PERB y MARIO
Mario (A Pere.)
Si tu desitjas parlarme
jo desitjo fé '1 mateix,
y si tens febre de ferho
á mi m' ofega la set,
de contarte lo que tu
ignoras completament.
Pere Seu, Mario, y aném al cas,
perqué, com comprens, urgeix
baix tot conceptes, qu' em diguis
quin es el teu pensanient.
Esplayat ab confiansa,
ja sabs que t^ hi dono dret,
puig ni 't vull oprimí "1 cor,
ni violentar ton cervell.
Mario Donchs be.
Pere Si comenso aixís
es precisament, fill meu,
perqué la vida d' un home
moltas vegadas depend,
mes que d' una medicina,
d' un consell donat á temps.
( Transido.)
Avans que tornesses tú
ha vingut D. Lluis.
Mario Ja ho sé;
es á dir, no ho sé, ho suposo,
— 59 —
parque era lo procedent.
Y que diu?
Pere Diu que sa filia
de tal manera sofreix
de la feta del mitj día,
que tant m' ha deixat sorprés,
que ton oblit pot causarli
' ia mort y qu' ell rto consent
semblant informalitat
per par!; teva. Vull saber
de tos llabis, si es vritat
que tu estimas ab anhel
á r Emilia, com del modo
de comportarte 's desprend.
Párlam ab sinceritat,
que tampoch m' en ofendré.
Donchs r estimo ab tota I' ánima.
Mario! Mario!
Inútil es
que 'm fassis observacions
sobre aquest punt.
Fa un moment
i" he indicat, que '1 que volía
era donarte concells,
puig, com á D.-Lluis he dit,
has CDmplert trent' anys y tens
prou talent per discernir
lo qu' á tu 't convingui mes.
A mi 'm donas un disgust;
ja sabs qu' aquest casament
entre la María y tu
'1 teñí un de molt temps
projectat el pare d' ella
y JO-
( Trucan á la porta,)
Mario Trucan.
Fere Serán ells?
Mario Qui?
Mario
Pere
Mario
1>ERE
Prre
Mario
Peke
Mario
Pere
— 6o —
La María y son pare.
Donchs que faig?
Que pretens fer?
Anármen.
De cap manera,
are 'I teu siti es aquest.
(Atxis que trucan, Mario atravessa T es-
cena y entran D. Lliiis y María.)
ESCENA VI
D. LLUIS, MARÍA y dits.
{Simojí qu ha anat d obrir se retira per-
la segona esquerra, Mario paseja agitaf
per V habitado fent pocli cas de Y entrada,
de D. Lili i s y Maria.
Lluis Ola Mario!
Mario {Ab displicencia.)
Bonas tardes.
María {^P- ^^ Uágrimas ais ulls.)
Ni 'm mira!
Lluis Pere!
Pere Seyeu!
{Ap. á Mario.)
Mario!
Mario Aquí estich.
(Tois sehuen. Pere :n el sofá. Maria y Lluis
en las butacas Je la dreíay Mario en
una cadira vola i^t entre son pare y Lluisy
Liüís Sentiría
haver vingut en moments
poch oportuns.
Pere Res d, aixó;
tractavam precisinient_,
del asumpto qu' á vosaltres
os porta aquí.
IVIario Sí.
Lluis {A Mario.) Ja cómpreos
qu' es ocasió de posar
las cosas en ciar.
Mario Com crech
qu' en lloch d* ana ab reticencias,
val más parlar francament.
Sentó si, que la María
estiga present.
Lluis Perqué?
_Mabio Perqué par ella y per mí
y per tots, será violent
lo qu' are puga brollar
de mos llabis.
Lluis Sabs de cert
lo qu' haade dir?
Mario Sempre ho sab
aquell que diu lo qae sent.
Y com aquí d' el que *s tracta
es, purament, de saber
quinas S3n mas intescions
respecte del casament
projectat, desd' ans de neixer
nosaltres, entre vostés,
ja que 1* ocasió s' ho porta
no tinch cap inconvenient
en dirls, lo que dit hauria
á tots juntsdemá miteix.
Fot ser será una imprudencia
tot quant are aquí 'Is diré,
y per aqaesta rahó
deploro molt, repetesch,
qu' estiga aquí la María.
María No importa! Parla! Ja sé
lo que dirás; qu' á mí no
— 6a
m' estimas; pro ho viill saber
per tú mateix.
Luiis Esmoltjust.
Mario Crech qu' el meu comportament
no haurá sigut molt corréete;
pro, francament, aixó 's deu
á certs respectes, á certas '
consideracions y á certs
miraments á que se fa digne
un bon pare com el meu.
Pot ser trenco avuy á V una
el conjunt de miraments
á que aludeixo, ben contra
ma voluntat.
Lluis {Ab seqiietat.) Está be;
digas.
Mario {Pansa peiiia y mirada peneirant dirigi-
da á Lluis.)
Prou; mes tingui calma,
que tot ho aniré dihent.
Resulta, que la María
y jo hem sigut dos rosers,
nascuts 1' un á prop del altre,
y hem anat creixent, creixent
com si haguéssen de confondrers
un rosé y 1' altre roser.
Mes un d' ells, y aquest so jo,
quan ha arrivat el moment
de doblar la branca, en lloch
de girars del cantó dret,
ha girat del cantó esquerra,
qu' es el del cor, y sens' qu' éll
s' en dongués compte, ha trovat:
entre sas espinas, prés
tot el cor d' una viola
que creixía allá mateix.
Aquesta es V esplicació
tant franca com contunden!,,
— 6í
Lluis
Mario
Lluis
Perh
Mario
Lluis
Mario
Lluis
Mario
de la sitaació en que *s trovan
un rosé y V altre roser.
Ni cal entra en mes detalls,
nitinch qu* anyadir res mes.
{María s' aixtiga 7s ulls.)
De manera: que de quant
acabas de di, 's desprend
que desprecias á ma filia.
(A b rapide's.)
Oh!... D. Lluis...!
Pere!
No sé
si aixó es lo qu' ha dit en Mario.
Crech que no.
Es molt diferent
que ni en mi hi cap el despreci,
ni la María '1 mereix.
Mes tú r has duta enganyada.
Jo? No; si han sigut vostés.
(Senyalantá D. Pere y d D. Lluis,)
Nosaltres?
¿A qué negarho?
¿En quin cor ó en quin cervell
vá posa arrels un projecte,
qu' are el meu cor destruheix?
Foren vostés qu' hi pensaren
y '1 van acordá, en un temps
en qu' encar ni ella, ni jo
eram en la ment de Deu.
Jo á la María hé estimat
ab el carinyo que 's te
á una dona, que podría
ésser ma germana y crech
que ni ab aixó V hé enganyada,
ni hé faltat á mos debers.
d* home honrat. Ocupadíssim
ab mos estudis, ni temps
tinguí per examinar
- (u —
si r afecte que '1 cor meu
nudria per ella, fora
lo que volían vostés.
Sentía que no, y Iluytava,
si be ab el pressentimerit
de que fácilnient podría
ferme la meva muller, ^
sino pe '1 foch del amar...
qu' era molt débil, al menys
perqu' es honrada y molt bona
y digna á tot serbo; mes
com al cor ningú '1 governa.
ayuy el meu cor s' há obert
aun altre amor qu' es mes gran,
y á aqueix amor m' he somés
en contra meu, contra d' ella,
contra '1 mon y contra '1 i^el.
Lluis
^Estimas donchs...
Mario
A r Emilia.
Lluís
{Alsantse.) A 1' Emilia?
María
{Id.)
Papá, aném.
Lluis
Pere!
Pere
{Abrumat.)
Sí, Lluis... jo...
María
Lluis
(A Pere.)
Pro no 't conmou, ni 'i sorpren
Pere
Ja ho sabía; m* ho acabava
de confessar, quan haveu
trucat.
Lluis
{A Mario.)
Una bümillació
com aquesta no la cíech
permetrer.
Mario
^Cóm?
Lluis
{Ab (tiergia.) Posposar
ma pobre filia á una...
Papá!
~ 6 =
Mario Qué?
Lluis a una... qualsevol.
Mario (Ofés.) D. Lluis!
Lluis Qualsevol! ho repetesch!
Mario {Dcsprés d' una pansa)
Per el respecte que guardo
á mon pare y á vosié
y á sa filia, 'I vent s' en dú
un insult qué no mereix
mes atenció qu' el oblit.
Una qualsevol!... ¿Y qu' es?
Qué vol dir semblant páranla?
Si equival á que pot ser
com qualsevol alíra dona
que siga honrada y decent,
y digna, de grat 1' acepto,
perqué aixís m* está molt be.
Mes si de llinatje 's parla,
y si, D. Lluis, aludeix
á qu' es V Emilia de rassa
massa humil, tínguin present
tant vosté com el papá
qu' aixó fóra lo de menys
per mí, perqué aixó son cosas
accidentáis, y res mes;
perqué '1 sol lo mateix entra
á dins del palau del rey,
qu' en la casa mes humil
si te un finestral overt.
Y dich aixó, perqué enténguin,
qu' el cor, lo mateix glateix
dessota un vestit de seda
de finas perlas rublert,
que dessota 1' indiana
ó *1 coto de mes baix preu.
Mes, ab tot, y perqué 'Is consti
que só franch, jaique 'I moment
és oportú, y la conversa
— 66 —
s* ho porU, 'Is confessaré
qui es ella. La pobre Emilia,
mestressa avuy del cor meu,
es filia de la marquesa
del Prat.
(Z). Lluis fa un gesto d' admirado, á temps
que D. Pcre 5' alsa esverat.)
Pere (Com atoniat.)
¿Qué dius?
Mario Lo que sé.
Pere L' Emilia!
Mario Sí!
Pere (Després d' una curta pausa,)
Lluis! Deixéume,
Deixéume á solas ab éll!
(Pere y ¿luís parlan á solas j mentres Ma -
río diu el seguent apar i.)
Mario {Ap.) ¡Quin efecte misterios
produheix en el cor seu
una noticia semblant!...
Pere {Ap. á Lhiis.)
Jo averiguaré si es cert.
Lluis {A sa filia.)
María, anétnsem; mes tart
si es convenient, tornarém.
(5" en van per la porta de la d reta. y
{Mario queda ab el cap haix girat vers el
cantó esquerra, mentres surtan D. Lluis
y Maria^ á qui acompanya D, Pere has-
ta la porta.)
-6;-
ESCKNA Vil
D. PERE y MARIO.
Pere
Mario: acabas de llansar
una expressió, que 'm convé
posa en ciar, per la sort teva
y la de tots.
Mario
Mo comprench.
Pere
Ja has observat quin efecte
ha produhit al moment
á D. Lluis y á mí la nova
de qu' aquesta criatura es
la filia de la marquesa
del Prat.
Mario
M' ha admirat á fé!
Pere
^Quí t' ho ha dit?
Mario
Ella mateixa.
Pere
Ella? ¿Quán?
Mario
Tú 'ns has sorprés
quan acabava 1* Emilia
de confiarme eix secret.
Pere
(Ap.) ¿Será veritat ¿Será
r Emilia filia...
(A Mario.)
Fill meul
Tú no pots de cap manera
comprendrer V estat violent
de la meva ánima.
Mario
Com?
Per qué?
Pere
Per qué! T* ho diré
desprésde parla ab V Emilia.
Mario
Abella?
Pere
Sí!
— 68 —
Mario No t' entench;
jo...
Pere Tingas paciencia
y are no 'm preguntis res.
Déixam aquí sol ab ella,
(Cridani.)
Emilia!
{A Mario.)
Jo ^t cridaré.
Mario S* em va fent molt misterios
tot lo que m' estás dihent..
Pere i^P-) Si á cas fos cert, pot ser fóra
mes que solució, '1 remey
per sortir d' aqueix conflicte.
{Cridant novament.)
Emilia!
Mario {Ap.) No sé perqué
s' ennuvola la meva ánima
ab un trist presentiment.
{Emilia entra per la segona esquerra y Ma-
rio la ven, Alt á D. Pere.)
Mira; aquí tens á V Emilia.
Jo aniré á esbargirme,
Pere Ves,
Mario {Anantsen preocupat vers el jar di, sens
fixarse en Emilia^
(Ap.) <jQ.ué será?
ESCENA VIII
EMILIA y PERE.
Emilia {Ap. veyent a Mafio que s' en va preocu-
pat sens fíxars ab ella.)
Ni 'm diu adeu!
¿Ahont sos passos encamina?
-69-
Pere.
Emilia.
Emilia
D. Pere...
Pere
Vina;
arrimat al costat meu.
{La pren per la ma y la mira fixament.)
{Ap.) Está molt trista y plorosa!
Emilia
{Ap,) ¿Per qué m' estará mirant?
Pere
{Ap.) Com mes V estich comtemplant
mes em recorda á la Rosa.
{Alt,) ¿Quánts anys tens, Emilia?
Emilu
Vint.
Pere
{Ap?) Vint! El compte es just.
Emilia
{Ap.) ¿Per qué
desitja éll are sabe
r edat que tinch?
Pere
{Ab calma.)
Molt sovint
m' ha vingut al pensament
fcl preguntart per ton pare.
Emilia
No 'n tinch!
Pere
{Després tV una petita pansa. j
¿Y la teva mare.^
Emilia
Va morir precisament
al donarm' la vida. ¡Oh! Sí
visques...!
Pere
Qué?
Emilia
Pot ser tindría
algú qu' es compadiría
y 's cuidaría de mí!
Pere
Y no 't queda...
Emilia
Ningú mes.
Cors qu* estimin no s' en trovan,
un ne tenía y me '1 roban;
Deu sab perqué me 1' han prés.
Are tot hom m' há oblidat
y '1 mon m' ofen y m* humilla,
ignorant que só la filia
de la marquesa del Prat.
— 70 —
Pere
Emilia
Pere
Emilia
Pere
Emilia
Pere
Emilia
Pere
Emilia
Pere
Emilia
Pere
Emilia
Pere
Emilia
Pere
Emilia
Pere
Emília
(A/ectai.)
Donchs, ¿es cert?
Cert!
No pot sé
un engany? Que t' ho hagin dit
per dir...
No; puig consta escrit
en mon baptisme.
UP-) ¡Oh!
(Ap.) ¿Per qué
li causa tanta sorpresa...?
(Ap.) Sembla que tot s' em trascordal
(Alt.)
Digas.
Digui.
No *t recorda
si ta mare la marquesa
tenía un germá?
{Afirmant.)
Un
germa
¿Y há mort?
Per desditxa viu!
No recordó com se diu.
Ramón!
Ramón!
(Ap.) Oh! no hi há
dupte.
(Alt.) Yéll...
'M desespera
paríame.
Es que s' há després
de tú?...
No; es qu' es un... val mes
que no parlém d' ell, D. Pere.
Y tú, ¿no has sentit á dir
qui fou ton pare...?
(A b energía.) No; may!
ni vull; sois tindría espay
71 -
en el cor per malehir
son nom.
Pere (Afectat.) Emilia!
Emilia 'M sab greu
dirho; mes es la ferida
que sagna; es el cor que crida
nit y día, á despit meu,
clamant á Deu contra 1' hom
que feu de mí un tros de fang,
al donarm' la seva sang
y no donarm' el seu nom.
(Id.) Prou, Emilia!
Sentiría
qu' al parla ab tal desafecte,
bagues faltat al respecte
que li dech.
{Ap. anant á seurer en una de las butacas^
Si, '1 cel r envía
per etern remordiment
de mon ánima!
(A/).) Es estrany
qu* un fet qu' en res I' hi pertany,
el posi á n' ell tant violent!
{Ap.) (/I h el cap entre las mans,)
Sentó que sa veu fa mella
á dins del ánima mía,
y una estrany a simpatía
que naix en mon cor per ella.
Será tal volta la veu
de la sang?... L' amor de pare?
Será el recort de sa mare
qu' obra per ella el cor meu?
Emilia Si no vol res mes de mí...
Pere Com? Ahont vasf
Emilia Fins á 1' arcoba,
qu' estich arreglant la roba
per deixarls demá al matí.
Pere
Emilia
Pere
Emilia
Pere
— 7» —
Pere
(Ab rapidés y alsantse.)
Oh! no...!
Emilia
Mes?
Pere
Qne no té 'n \ás;
't quedas. ^;
Emilia
{Despre's d' una pansa.) -x.
No; no es posible
Pere
Jo t' ho mano.
Emilia
Es imposible.
Pere
T' en anirás si es del cas.
Emilia
Mes...
Pere
Are '1 meu cor no ho vol.
Vina aquí...
(Ap.) Mos llavis treman!
{La besa en elfrotit)
Emilia
{Apartantse)
Oh!...
Pere
Qué?
Emilia
{Ab els lilis baixos.)
Que 'Is seus llavis... creman.
Pere
Com el cor meu!... Déixam sol.
Emilia
{Anantsen per la segona esquerra sens ado^
narse i' en Mario, que desde V anterior
quarteta está á la porfa del fondo.)
{Ap.) No sé si es un bes d' amor
ó si es tan sois de pietat,
pro aquet bss que m' ha donat
m' arrivat al fons del cor.
ESCENA IX
MARIO y D. PERE.
Pere
(Girant el cap y adonanise de Mario.)
Ahí
Mario
{Arrimantse á son parJ.)
Papá!
— 73 —
Pere
Mario!
Mario
¿Que tens?
Pere
No res! {Díssimttlant.)
Mario
No ho dihuen tas llágrimas
aixís; que may huinitejan
els ulls, si en el fons del ánima
no hi há una forsa imperiosa
que las forma y las escampa.
{Transido.')
De la porta del jardí
he vist are com besavas
á r Emilia.
Pere
(Sorpres.) Ho has vist?
Mario
Sí!
Calcula, donchs, la frisansa
en que 'm trovo en 'quest momento
per averiguar la causa
del afecte qu' are sents
per ella.
Pere
(Ap.) Oh!
Maiio
No pot^ negármela,
perqu' el bes, fill d' un afecte
íntim, no es mes qu' una llágrima
qu' en Uoch de sortir deis ulls,
surt deis llavis. L' has besada?
Donch, esplicam el motiu.
L' estimas?... Tremolas?... Parla!
Pere
No -tremolo!
Mario
Digas.
Pere
Déixam
trovar primer las paraulas!
Mario
V Emilia...
Pere
(Fent un esfors.)
Fill meu! L' Emilia...
Mario
Per qué 't torbas?... Per qué callas?.
Pere
No 'm torbo! Es qu' ella per tú
es un misteri insondable!
— 74 —
Mario
Un misteri!
Pere
Sí; un mlsterí!
Mario
Eh!
Perk
Y tú no pots estimarla.
Mario
Qué dius?
Pere
El que sens.
Mario
Pap:
Será una sola vegada
en la vida; mes avuy
quebrantaré la muralla
del respecte que no hauría
trencat may per tú!... M' estranya
que 'm parlis així, y m' admira
la forsa del teu llenguatje.
Perk Quan parlo aixís es que puch
y ho dech fer... La sang s' em glassa
no mes de pensar que vols
penetrar lo impenetrable,
Mario! Per amor de Deu!
Obehéixme, créume y calla.
Mario No!
Pere Preténs entra en un túnel
que 't portará á las entranyas
de la térra; 't perdrás dins,
sentirás que 't falta 1' ayre,
y quan voldrás torna enrera,
embrancante entre montanyas,
caurás al fons d' un abim,
sens que puga desUiurarten
ni ta voluntat perduda,
ni tot r amor de ton pare.
{Transido.)
Mario! la Maria es bona,
t' estima molt; te un cor d' ángel;
estant hermosa!...
Mario ¡Oh! Prou, prou!
Si es que pretens desviarme,
es inútil.
75
i^ERE
.]Oh]
Mario
(Abjorsa.) Es inútil.
ÍPere
Mario! Mario!
Mario
Are parlavam
de r Emilia. .
f*ERE
Es cert.
-Mario
Donchs, d' ella
tenini qu' ocuparns. Si tractas
de posarm dogall al cor
y vols ofegarlo, sápigas
•que no ho lograrás; que fins
mort y tot, em resta encare
1' esperit, que no mor may,
y viurá per adorarla
y per durla eternament
ahont Deu destini mon ánima.
^ERE
Fill meul Cálmat, tranquilisat,
reflexiona, pensa...
Mamo
Cálmat!
Mamo
Cálmat!
tranquilísit! No es possible
reflexionar ni calmarme,
si no 'm dius per quin motiu
. es un misten insondable
r Emilia.
Pere
M' obligarás
ü dirto.
Marío
Es que t' ho demana,
no r amor meu; la conciencia
te va.
3>ERE
Ma conciencia!
Mario
Parla;
y encar qu' em torturi, fesme
Pere
penetrar lo impenetrable.
.{Abrassant á Mario.)
Donchs... jOh!
Mario
'Tdeturas?...
^Pere
No; espera
L"* Emilia..,
V
/
-■j6-
Mario Per Deu! Acaba!
Pere {Plorant.)
Perdónam, fill meu, perdónam,
disculpa una nieva falta
y anímat.
Mario Papá!
Pere L' Emilia...
es una teva germana...!
Mario (Pansa; queda com atontat y Uensa im
gran crit.)
¡Ah!
{Mario presenta cls primers síntomas del
dcliri h istérich . )
(Gran pausa.)
Pere (Despres d' examinar V estat de sonfill.y
¡Mario!
Mario {LUnsant un altre crit y sostingttt per sor¿
pare.)
Emilia!!
Tere Per Deu!
ESCENA ULTIMA
Dits y EMILIA
(Efjtilia entra en escena per ta segó na esquerra. y
Mario {Delirante
Vólen robarme '1 amor
quan lo tinch al fons del cor.
{Comprenent V estat o e Mario.)
Mario!
( Vejen tía, ab rassa n tía y deliran i. )
Es ellal L' amor meu!
{Mario '5 desfá de V Emilia y can en ef
sofá desfet en un plor Inste rich.)
{Quadro). — Cau el teló.
EmILI;
Mario
FI DBL ACTE SEGON.
ACTE TERCER
•Qaarto d' estudi d' en Mario. Portas laterals. Gran baleó al
fondo per hont se veu al fons una montanya. A la esquerra,
segon terme, una gran taula ab planos, compassos, pa-
pers, etc. A la dreta prini'^ir terrae, una xemeneya y dos
butacas, A V esquerra, primer terme, un sofá.
ESCENA PRIMERA
D. PERE y SIMOxN
i^Despres d' un nioment d" alsat el teló, entra D. Pere en
escena p,er la porta lateral dreta y després Simón per
la de la esquerra . D. Pere entra en escena preocúpate
Simón decida en busca d' ell.)
Pere {Ap. ahaíut).
No hi ha forma de calmar
aquest deliri, que sembla
mes qu' exaltado de 1' ánima
la d' un cervell que no pensa.
Ni fa cas de mes paraulas
ni de mon amor.
Simón (Entrant). D. Pere!
{Pere ni 7 veu ni V escolla) »
D. Perel
- 7» -
Pere C^lj^-) El cel eni castiga,
puig fa caure en ma conciencia
tot un conjunt de recorts
é ideas que V atormentan
Jo 'n tinch la culpa; jo... sí...
es meva...!
Simón D. Pere!
Pere (^P-) Es meva..
Simón Senyoret!
Pere Que hi ha?
Simón Que tornao
de r estació ab molta pressa
dihent qu* el tren ha sortit
en' quest instant de Figueras.
Com ningú sab el que passa
á tothom causa estranyesa,
que no hi sígui '1 senyofet
Mario!
Pere Es ciar, (ap.) Si ho sapiguéssessS
Simón L' estació está engarlandada,
plena de flochs y banderas
y á r altre part del anden
dugas orquestas esperan
sois qu' arrivi '1 tren per romprer
en marxas...
Pere (^P-) A fora, festas
qu' ell huría presidit,
y aquí dins, doló y tristesa.
Simón Qu' els dich?
Pere Simón! qu* els vols díjB'
Desengányals!
Simón Mes...
Pere Hi ha penas
que sois afectan á un pare
y al mon per res interessan.
Que volen de 1' estació?
Que hi vagi es el que pretenen?
Donchs digáis qu' es impossible^.
— 79 —
qu' el senyoret te una febre
qu* el devora y que no pot
assistir de cap manera,
á r acte de 1' arrivada
del tren...
Simón i^P) Está be!
{Andntsen.)
Pere Tot sembla
que conjura en contra meu!
Perqué no s' obra la térra?
Simón (Al abrirla porta pera soriir/s ir ova ah
Don Lhiis qu' entra.')
(d D. Pere.) Don Lluis!
{á D. Lluis.) Tingui la bondad
d' entrar.
Pere {-^Pí P^^ Lluis.) La seva presencia
á aquestas horas aquí
es poch oportuna...
Lluis (Entrant.) Pere!
ESCENA II
LLUIS Y PERE
Pere {A h f redor.)
Ola Lluis! Seu si 't plau.
{Pere indica d Lluis que seguí en el sojá,)
{Ap.) No deu encare coneixer
nostre situació.
Lluis {Ap. seyent) No entench
aquesta fredor.
{Alt.) No 't cregas
que tracti de molestarte.
Com no 'ns hem vist desd' ahir vespre.
y he pensat qu' á aquestas horas
y per rahó de la festa
d' avuy, ton fiU deu trovarse
— 8o -
á r estació, he cregut qu' era
aquest moment oportii
per parla 'Js dos ab completa
Ilibertat y saber tots
junts á que devém atendrerns.
La meva pobre María,
feta una mártir, desfeta
en Ilágrimas, no compren
que li passa; no sossega
un sol momeut y no puch
ni calmarla, ni convencerla.
Pere (Ap.) Oh! (Pausa.)
Lluis (Ap-) Es estrany qu' em rebi aixísl
(Alt,) Veig Pere que la sorpresa
que 't va causar la noticia
referent á la naixensa
de r Emilia...
Pere Prou Lluisl
Lluis VuU dir, qu' eneare t' afecta;
y lo que mes m' ho demostra,
es, peí que veig, la manera
poch ayrosa en qu' are *m rebs,
de nostra amistat en mengua.
Pere Prou per Deu!
Lluis Y perqué prou?
Pere Perqué? Oh!..
Lluis 'M causa estranyesa
que vulgas tallar d' arrel
mas páranlas, quan jo creya
que tu, mes que jo, tindrías
verdader desitj de veurerm,
per dirme,.. lo qu* esperava
qu' em dirías.
Pere Desd' ahir vespre
he pasat Lluis tantas horas
d' angúnia, que ni linch estma
per parlar, ni pot mon ánima
encadenarlas ideas.
Lluis
Pro tu comprens...
Pere
No comprench
més que la desditxa meva;
no la sosmoguis Lluis,
no la sosmoguis!
Lluis
Oh!
Pere
Déixala.
Lluis
Ma filia...
Pere
No prosegueixis;
jo la compadeixo á n' ella;
compadeíxme tu en á mí.
Lluis
Es que hi ha un cas de conciencia
que resoldrer.
Pere
Qii' en tot cas
no caurá sobre la teva.
Lluis
Es qu' están las dos Uigadas
y pesan las conseqüencias
sobre tots.
Pere
Lluis!
Lluis
Digam sois
una cosa.
Pere
Veig qu' intentas
*
posa '1 dit sobre una llaga
que sagna, y flns per prudencia
deurías teñir per mí
ó caritat ó respecte.
Lluis
Lo mateix dich.
Pere
Acabém
d' un cop, ja que t' hi empenyas,
y el Cel et perdoni tot
el mal que tractas de ferme.
Que vols saber?
Lluis
Si has parlat
á ton fill.
Pere
Sí y molt me pesa
ha verbo fet.
Lluis
Francament
m* estranya aquesta manera
— 82
Pere
Pere
Pere
Lluis
Pere
Lluis
Pere
Lluis
de contestarme. Y ton flU
's pot saber lo que pensa?
Que pensa...? Res!
Res? Su poso
que r hi haurá causat efecte,
el saber qu' era la pobre
Emilia una filia teva.
Massa!
(6" obra la porta de la dreta v Ma-
rio entra en escena pensatm y ah la mi-
rada vaga).
Pero en Mario...
(Veyent á Mario.) Míral!
{Alsantse )
Mario!
{Com indicant á Lluis que no li digui res.y
Oh!
{Mario dirigeix mía mirada penetrant d
Lluis.)
'M mira y no 'm contesta.
{Mario va á seurer en una butaca després de
dirigir vagament la mirada per V es-
cena.)
ESCENA m
MARIO y dits
Lluis {Ap. á Pere ab un tó mes afable.)
Debía afectarlo molt
la nova per lo que sembla.
Pere {A Lluis.)
Fixat sois en sa mirada
y comprendrás si m' aterra
r estat en que 's trova en Mario
desd' anit. La nova aquella
ha mort á mon pobre fill!
- 83
Lluis No tinguis semblant idea.
Pere Ha trastornat son cervell!
Lluis Qui sab! Pot sé es sois efecte
de la primera impresió,
que causa en las febrosencas
imaginacions, un acte
ó una nova com aquesta
tan inesperada.
Mario i^P-) Emilia!
Emilia!
Pere (A Lhiís.) Crech que sois ella
podrá, quan menos, calmarli
eixa escitació, eixa febre
precursora de la mort
de r ánima y de 1' eterna
Iluyta entre un cor que glateix
y un esperit que no pensa.
Mario i^P-)
Emilia!
Pere (J. Lluis.) La pobre noya
que p!ora y es desespera
vejent 1' estat de mon fill,
ignora qu* es V ignoscenta
causa d' eixa situació
terrible, que m' atropella
y 'm fará perdre 'Is sentits
si acás dura massa.
Lluis (Afeciat.) Pere!
Pere Y '1 pitjor es qu' á 1' Emilia
obehint á ma conciencia,
y devant del dany causat
á mon fill per tan horrenda
revelado, no puch dirli
els grans llassos que 1* uneixen
á n' ell. Oh! Lluis! Lluis!
Per' mor de Deu compadeixme!
Lluis {ahanfse.J T compadesch y perdona^
s' ignorant el que are vehuen
- 84-
mos propis ulls, he vingut
aquí en hora com aquesta
tant importuna per tots.
Si vo!s qu' em quedi...
Perk No; deixaml
Deixam á solas ab ell
y buscaré la manera
d' equilibrar son cervell
com el Cel me dongui á entendrer.
Mario (^p-)
No, Don Lluis, per molt qu' en dolgui
crech que no he nascut per ella.
Lluis {girantse, á Pere.)
Que diu?
Pere No diu res; delira
Lluis Aqueixas páranla semblan
ditas per mí.
Pere Del que diu
cregas que no 'n te conciencia.
Tot son vaguetats; la lava
del volca que mou la febre.
No 'n fassis cas.
Lluis Ja 'ns veurém
mes tart.
Pere Corrents.
Lluis Adeu Pere!
{Lluis s' en va per la porta de la esquerra y
Pere corre á trovar d son filly després
de dits cls qiiatre primer s versos següenis.}
ESCENA IV
D. PERE Y MARIO
Pere Pobre Lluis! També jo á 'n ell
dech per forsa compadeixerl; .
com ploro jo per mon fiU
— 8i
plora ell per la filia seva.
{Dirigíntse á Mario, j
Mario! Mario!
Mapio Qui es qu' em crida!
Pere Com te trovas?
Mario Si t' ho deya
no ho crearías...! Be, molt be!
Com me sentía quan era
nin, quan no sentía encare...
quan tot el mon me sonreya
quan encare no sabía
lo qu' era V amor, quan eran
mos encants y mas joguinas
mes prehuadas, ton afecte
tas caricias y el recort
de la pobre mare meva...
Qu' era felís allavoras!
no la coneixía á 'n ella...
oh! no! no la coneixía
ni... {pausa) -fiX Túnel...!
Pere Fill meul
Mario {Alsantse.) No hi entra
ni un raig de llum. . es molt fosch,
tot son sombras... tot es negre!
'M falta ayre, ayre... m* ofego...!
Vull sortir... vuU torna enrera...
Un raig! un sol raig de llum!
Eras tú? tú que m' ho deyas?
Sí; 'm deyas que no hi entres
y jo no 't vaig voler creurer
y are caich en nn abím
que no te fons... Ahont es ella?
Sois ella pot sostenirme...
Ahont es? No la veig! Qu' es eixa
foscor..?
Pere {Ap.j Oh!
Mario Qu' es fosch el túnelt
{ab desesperó) Emilia! Emilia!
86 —
l»ERE
Fill, pensa
qu' avuy es jorn d' alegría,
que n* es diíida de festa,
'
qu' está V estacíó enjoyada
y las orquestas s' aprestan
á saludar la te va obra,
que f ha causat tantas penas,
tants afanys...
Mario
Sí!
Pere
Que demá
s* en ocupará la prempsa.
Mario
Si.
Pere
Que '1 teu nom el veurás
escrit mil voltas en lletras
d'or.
Mario
Sí.
Pere
Qu' et duran després
en palmas, y satisfeta
la meva ánima, els esclats
de goig contenint apenas,
dirá á tothom en veu alta
qu' es aquest túnel la gesta
del meu flll; qu' aquesta es 1' obra
del flll de 1' ánima meva;
y tu estarás tot joyos
y á mí 'm veurás tan alegre,
y els dos serém tan ditxosos...
¿Veritat fiU meu?
Mario Sí... v ella?
Y ella? Sens ella no vuU
tronos, ni palaus ni festas,
ni coronas de llorer,
ni ñors, ni honors, ni riquesas.
Ab ella tot. De ma gloria
vuU fern' en el cor un temple,
y á r altar, per adorarla,
hi haurá sois 1' imatje seva
y jo 'm postraré á sos peus
■'hont puga adorarla sempre.
-87-
Que n' es hermosa m' aymía!
{Pujant la veu.)
Ahont es...? Deixamela veurer.
Pere Fill meu del meu cor! fill meu!
Mario Diguéume sois hont es ella!
(Scnyalant el cor\ transido brusca.)
Ah! sí! ja ho sé; es aquí dins
y no volen que la veja...!
Pere (Coiimogiit, aparfantse de son fill.)
(Ap.) Oh! ho probaré-.. Y si ella pot
ferl reviurer, posar terme
á aqueixa angoixa mortal
qu' el tortura y envenena
la meva ánima, '1 meu nom
li daré y pagaré 'I deute
que tinch contret ab sa mare
y em reclama la conciencia.
(S' en va per la esquerra^
ESCENA V
MARIO sol.
{Després de sortirD. Pere, Mar lo' s dirigeix á la tatila, acra-
fa 1111 plano j se' I mira; mira á través del baleó com di-
rigint la vista at túnel y trenca el plano d temps qit
entra Emilia en escena.)
ESCENA VI
EMILIA y MARIO
Emilia {Entra cautelosament per V esquerra diriginise
d la porta de la dreta. Mario al sentir obrir
la porta dirigeix una mirada vers ella y
deixa caurer inconscientment el plano á la
presencia d' Emilia. En aqnest tnstant V
Emita 7 veu^
Mario meu!
88
xMario
Aqueixa ven...
jo la conech.
Emilia
Es la meva;
la del meii cor.
Mario
Ah! es la te va!
Es la teva! Es V amor teu!
Emilia
Que tens?
Mario
Que tinch? Tan sois Den
ho sab, un doló... un agut
presentiment qu' ha vingut
á ferir 1' ánima mía;
comensament d' agonía
de V amor per qu' he viscut.
Emilia
Mario meu!
Mario
Aixís m' ho deya
ella...
Emilia
Quí?
Mario
L' Emilia; sí...
no ets tú vritat...?
Emilia (Ap.) Ay de mí!
Mario Pobre Emilia. Ella sorareya
tot dihentmo, perqué creya
que jo era ja son tresor,
y qu' era seu el meu cor
y no veya ¡pobre viola!
que 1*" amor te alas y vola
y avuy ha volat T amor!
Ha volat y sens recel
quasi t' asseguraría
qu' aquell amor ha fet vía
desd' aqui {seiiyalaiU el cor) fins dalt del cel.
{ab desesperó)
Prou voldria mon anhel
que tornes; mes no vindrá
puig la sang li negará
V entrada al cor que la crida^
y essent V Emilia ma vida
jo no la puch estimar!!
89
Emilia
Mario
Emilia
Mario
Emilia
Mario
Emilia
Mario
Emilia
Mario
Emilia
Mario
Que dius!
Ignoras el fet?
no sabs res? no ho sabs encare?
Donchs vuU confessartel are.
{Misteriosa ment.)
Escóltam... es un secret...
no '1 divulguis... no ho permet
el meu nom, ni 1' honra seva
y vaig á dirtel sens treva...
Es un secret de familia.
(A caucT orella.)
Que ningú 'ns senti...! U Emilia
es una germana meva...!
{Horror it^ada.)
Eh! Mario!
(Creixeni) Pst! per pietat!
Silenci! perqué perilla
el nom de la pobre filia
de la marquesa del Prat.
Oh!
Eli mateix m' ho ha confessat.
Mario! torna á la rahó
y dígam per Deu si aixó
qu' are 'm dius es cert.
Sí; sí,
cert, María.
Si hasta á mí
'm coníorÉ! No 't crech.
\ Com?
No!
No veus qu' em trovo perdut
á dins del túnel horrible
de la mort per la terrible
nova qu' em deixá vensut?
No veus que ni tinch virtut
per busca un petit conhort,
y que sois en son recort
ma voluntat malferida
— 90 —
va busca nt un raig de vida
en el túnel de la mort!
Emilia Deu del cell
Mario {rctxassanila) Ohí fuig de mí?
{Aparidtitsen y tornan f d abrassaría}..
Ah! No ets la María, tú?
No; ets la sombra d' ella., iágú
t' ha conduhit fins aquíl
Emilia Mario!
Mario Emiliaí Vina assf...
(Portanila sangTotant aV safá.'^
tu calmarás mon dolor,
y jo aixugaré ton plor...
Somniarém qu' ens estiraénjí
com avans... sí, somniarém...,
{A b ven quasi imperceptihle.^)
qu* es dols el sonini d*" amorí
i^Mario queda veiidi't y. aástmiicn el sofÚL,
Entílía á son costat plarani.^
ESCENA Vi
f
b . P E R E Y dits;
Emilia {Ploranf,)
Mario! Dorm! Dorm ó delipa?
tencará 'Is ulls per no venrerro?
Será cert lo qu' are ha dit?
Será cert. Sens duptéí Aqmellas
preguntas que jo trovava
estranyas, qu" em fcu Don Perey,
aqueH modo de mirarm,
aquell bes qu' encare '"m creinaj,
tot gira entorn de mon ánima?'
tot ho comprench, mare irceva^
Pere {Enirani) (ap.)
Ella plora y ell rendit
— 9* —
per el pes de tantas penas.
sembla qii' ha tencat els ulls
ab el desitj de no veurerlaí
Emilia^
IEmilia.
Ah!
5Ferb
Qué tens?
Emilia
No ho sé.
Pere
Haveu pariat?
Emilia.
Sú
Pere
Y no 't sembla
Si t' laa conegLit?
/Emilia
OW
Pere
Y qa' es
lo que f ha dit?
¿Emilia
{^Tremolant) Qué?
i Pere
Tu íreraas;
í^ae f ha diC?
{ Emilia
Res; delirava
sens dupte, perqué '1 que deya
eran paraulas sens ordre
qu* en Hion concepte no teñen
foKantent.^. No sé...! 'M parla va
4* un tÚKel.., de la Marquesa
4el Prat y fins de la sang
que corre «per nostres venas.
gerque m* ha4iL..
íFere
Que?
EmILÍ A
Quejo
era una germana seva.. J (Pansa}
IFeret
Donclis, Emilia, tot aixÓ
no es d' un cervell que no pensa.
Será íruyt d' un esperit
que delira; pro sol sempre
sé '1 deliri una esplosió
de pensaments que fermentan
en V ánima; pensaments,
que quan del cervell s' en venen
• á la boca, els conduheÍK
— i)2 —
Emilia
Pere
Mario
Emilia
Pere.
Mario
alguna forsa magnética
moguda per la rahó,
Emilia meva.
(Aquesta frase ^Emilia tueva^j den esser
dita ab malta interició.)
{Ap.) Se 'm trenca
'{ cor.
Quan anit parlant
abaix tots dos, em diguéres
que no voíías saber
el nom de ton pare, 'm feyas
passar per un deis martiris
mes terribles, perqué veya
retratada en els teus ulJs
r ánima de la Marquesa
del Prat, fentme per tos Uabis
una acusació violenta;
per xó tu no comprenías
el meu sofriment quin era,
ni podías donart compte
en' quell instant de la febre
qu' em cremava '1 cor y V ánima,
per besarte, per estrenyert
ab mos brassos y per dirte
«Filia meva! filia meva!».
(Z' abrassajf plora. Mario 's desperia.)
(Ap.)
Emilia!
En Mario obra 'IsuUs.
Es r ánima que 's desperta
novament á la rahó...
Mario! Mario! {Arrimantshi)
(Se sent de lluny el tocli d' una irompeta de
guarda águilas.)
La trompeta;
el tren que ve... el tren qu' arriva...
jo qué faig aquí..?
{A Isantse y volent anarsen )
93 —
Pe RE
Emilia
Perf.
Emilia.
Pere
Simón
Deixeume,
s* inaugura la meva obra.
{S' hou un altre toch de trompeta mes propcr,)
Hi fa falta ma presencia!
No; no, jo no hi puch mancar...
{Emilia y D. Pere 7 sostenen)
Deixeumhi assistir; que 'm vejen
que sápigan que jo só
Tautor de I'obra... Adeu. (desfeiitse cY Emilia)
{D. Pere 7 conté.) Deixani.
('vS* desfd de D. Pere y s' en va desesperat
per V esquerra.)
Mario!
Mario!
Deu del cel!
(Cridant á Simón.)
Simón! Simón! {Ap.) Oh! No *m senten!
(A Emilia.) Iré jo radera d' ell...
No!
(Se sent fl aquejar las camas.)
Las camas... no 'm sostenen.
Ahont será? No 'I veus...
{Emilia s' ha arrimat al baleó)
{EntrantJ Don Pere!
ESCENA ULTIMA
SIMÓN V dits.
Simón El senyoret ha sortit
de casa desesperat.
Pere Ahont haurá anat?
Simón Haurá anat
á r estació; no m' ho ha dit.
Emilia {Desd' el baleo vejent á Mario.)
(Cridantlo.) Ah! Mario! Mario...!
{esverada) Ha caigut!
94 —
Simón
Eh? El tren! {prop del baleó)
{Se sent ájora 7 crit esiridcnt d' una mitltituf)
Emilia.
Ah! {Cayent en térra dfsvanescuda .)
Pere
{comprenent tot V horror de la seva desgracia)
Emilia...! Aqueix crit!
Simón
(j/).) Mort!
Pere
Qué!
Simón
El tren...
Pere
{ah desesperado) Oh! Malehit
túnel!
Simón
{ap^ Tot aixó he temut!
Pere
{arrimanise al hahó y deteninilo Simón)
¿Ahont es?
Simón
Don Pere! Valor!
Calma!
Pere
Si aqueix fet m' aterra!
{postrantse ais peus d' Emilia)
Sois tu 'm quedas á la térra
filia meva del meu cor!
{Teló rdpit.)
FI DEL DRAMA.
Srt. D. Enfieh Bopííqs.
Mon estimat amich: si D. Ernest Soler de las Casas
patrocina aquesta obra, imitant d' aqueixa manera á son
malhaurat pare, mon mestre, que fou qui m' obrí las
portas del Teatro Catalán vosté ha sabut donar tanta
vida á «El Túnel» ab son talent incomparable, ab la seva
direcció artística y ab V interpretació del personal je prin-
cipal del drama, que fora jo un ingrat si al donarlo, á la
publicitat no fes constar en aquesta plana 'I testimoni de
r admiració, de l'agrahimenty de 1' afecte que sentó per
vosté. No soch jo deis autors que crehuen que si una
obra no te éxit es culpa deis actors y si 'n té, no 's deu
á n' ells. Jo crech — y ho crech per esperiencia propia —
qu* en tota obra dramática correspoH sempre bona part á
la composició de la mateixa, mes es deu també en part y
no petita á son execució. Jo no oblidaré jamay, que 1' en-
demá d' haver Uegit «El Túnel», vosté vinguéal ensatj
ab mes coneixement de 1' obra quejo mateix que 1' havía
escrita. Vaig quedar admirat de la seva intuició, del
seu talento del seu sentit artístich y no puch menys que
ferho constar en aquesta página, qu' aixó y molt mes
niereix qui d' una manera tan magistral ha contribiihit
al mellor lluhiment y major éxit de mon liltim drama^
humil com á meu, si be engrandit per la part principal
que tan vosté com eis demés artistas, en general, han
presen sonexecució.
Sigan donchs aquestas ratllas, testimoni humil, pero
sincer, de lo molt que 1 estima y admira son entusiasta
amich
Francisco Xavier Godo.
Barcelona 26 d' Octubre de 1895.
PLEASE DO NOT REMOVE
CARDS OR SLIPS FROM THIS POCKET
UNIVERSITY OF TORONTO LIBRARY
PC
39a
S6C6
1895
Soler, Federico
Lo collaret de perlas
■
I
u^
i\
m^^^
-■ 'y-sJsL
i-,. - '^r
>■ '
■■■/„.■ ■Al'^^T'V,- .V.-.^Si -^ ..-■
^
■■;<>.?■
^^'
'^ '^tixéb^M