Skip to main content

Full text of "Lo collaret de perlas; drama en tres actes y en vers, original de Serafí Pitarra"

See other formats


B'sM^Á' 


lio  eollapet  de  pealas 


Lio  Gollafet 

de  peplas 

Drama,  en  tres  actes  y  en   vers 

\ 


original  de 


D.  Serafi  Pitarra 


Estrena t  ab  gran  aijlauso  en  lo  Teatro   Caíala,  instalat  en   lo 
Teatro  Romea,  la  nit  del  17  de  Mars  de  1870. 


Q 


Segona   edició 


O 


BARCBLONA 

Francisco  Baclia^   impresor^   Dou^   14 
1895 


■y  n  mt^' 

reparttMent 


SCINTA I).''  Francisca  Soler. 

ALBERT D.   Joseph  Clucellas. 

BENET *     Lleó  Pontova. 

ESTEVE ,      .  />    Joan  Bertrán. 

MOSENJOSEPH.      .....  >    Félix  Ribot. 

GABRIEL >    Francisco  Puig. 

D.  ANTÓN ^    Rómulo  Cuello. 

FELIP »    Iscle  Soler. 

ORIOL .  ;í.    Joan  Perelló. 

GENIS »    Joan  Pí. 

JOAN »    Joaquim  Pinos. 

LAYA D.'  Gayetana  Vidal. 

CRISTETA »    Roseta  Cazurro. 

IGNÉS >    Miquela  Francesconi 

Pajesos,  pajesas,  noyas  petitas,  y  mossos. 


PC 


L'   acetó  cu    una   rica   masía,   mólt   aprop    d'   un   pohlc   de 

Catalunya,  Any  iSn  /  <?  /  5 


Nota. — Los  papers  de  D.  Antón,  Laya  y  Genis,  ab  tot  y  ser 
tant  curts,  deuhen  encarregarse  á  artistas  de  reconegút  mérit; 
especialment  lo  primer,  que  déu  esser  un  primer  actor  en  son 
género,  per  las  dificultáis  que  porta  1'  ecsecutarlo  degudament 
y  perqué  juga  en  la  situació  mes  culminant  del  drama.  En  lo 
teatro  Romea,  distintguintme  així  d'  una  manera  que  m'  honra, 
s'  han  encarregát  deis  dos  primers:  D.  Rómulo  Cuello  y 
doña  Gayetana  Vidal. 


Lo  director  del  Arxiu  central  lírich-dramÁtich  es  I'  únich 
encarregát  de  aquesta  obra,  y  ab  ell  deurán  entendrers'  tots  los 
teatros  y  societats  particulars  que  vulgan  representarla.  Qiiedan 
reservats  tots  los  drets. 


-.^^^    /^?^    /^r'^\    í^f^    /0^    10^    ^^'^^    0^    /0^é, 
^'^P    "^^P     ^^    ^^    ^^«^    ^*¿3?^    ^^    ^^^ 


ACTE  PRIMER 


Xa  sala  del  primer  pis  de  casa  d'  un  hisendat,  en  un  poblé  de 
Catalunya.  Mobles  antichs,  de  noguera;  cadiras  de  baqueta. 
Quatre  portas,  laterals.  Al  milj,  del  fondo,  un  baleó,  practi- 
cable, que  *l  cubreixen  grans  y  blanquíssimas  cortinas  de 
percala;  á  la  dreta  una  calaixera  pupitre,  ó  un  armari  gran  de 
noguera;  á  1*  esquerra  una  porta  que  dona  á  una  gran  esca- 
la, de  la  qual  se  'n  vehuen  los  gr¿íhons  que  van  cap  á  baix 
y  un  traní  deis  que  van  cap  amunt.  Quadros  al  cli  entera- 
ment  confosos.  Una  porció  de  cadiretas  de  boga,  de  criatu- 
ra, arrengleradas  á  la  paret.  Damunt  la  taula  una  corona  de 
ro-^as  blancas,  comensada,  y  paneras  de  flors.  En  primer 
terme  de  la  dreta  un  finestral  pe  '1  qual  entra  lo  fullam  sech 
<l'  una  morera;  cornucopias  de  mirall,  y,  en  segon  terme,  de 
la  esquerra,  sempre  del  espectador,  una  taula,  ab  tocador, 
-déla  época. 


ESCENA  PRIMERA 

BENET,  CRISTETA,  IGNÉS,  las  noyas. 


3Lo  primer  dormint  de  cap  damunt  d'  un  bresssol,  que  hi  ha  á 
la  dreta  figurant  que  dins  hi  ha  una  criatura  de  pochs  meses. 
Las  noyas  assentadetas  en  las  cadiras,  fan  puntas  en  los  coi- 
xinets. 


"Cristeta  *^Mirém  si  dorm  la  Arciseta? 
Ignés        *Apa...  Si...  Aném  á  guaitarho. 
Totas       *¡  Y  jo  !  ;  y  jo  !... 
<I)risteta  Pero  mirarho 

*sense  tocarla. 


{Y  (kiwiiit,  loias,  los  coixiiis.  van  de  punidas  dniirarJio.y 
ItiNHS  i  Pobreta  ! 

*Ti  ti  ti  ti. 
Cristrta  ¡  Que  es  bufona  ! 

Ignhs        *¿''enili  un  pato?  uparla  ni  haix) 

(^RisTETA  \  Apa  ! 

Ignhs  ¡  Vina ! 

Cristi-ta  *;  Je  !...  Mira  Sembla  la  nina 

*que  'ni  van  dúr  de  Barcelona. 
Totas      *j  Jo  jo  jo  jo  !  (Jdcnt.) 

Cristmta  Primo  ella  y  jo. 

{Donan  la  volta,  de  pjintetas,  cap  al  alire  canió  de  Benci^. 

y  al  anar  Ignes  ájer  nn  pato  d  la  criatura  diir.) 
Ignés        *¡Oh!  ¿Y  si  en  Benet  se  desperta? 
Cristkta  No  tingas  por. 
Ignés  ;N'  estás  certa? 

Cristeta  (^uita. 
Benet  Oh!  ohl  oh! 

{Las  nayas,  espantadas,   fan  nn  xisclct  y  tornan  á  assen- 

tarse,  dfer  lo  que  feyan,  com  si  tal  ¿-osa.) 
N0YA5      ¡Ah! 
B£"NET  ¡Senyora  Scinta!  La  Ignés... 

¡Oh!  la  Rita,  la  Graciela, 

la  Mariona  y  la  Cristeta!... 


ESCENA  II 

Los  mateixos,  SCINTA. 

Scinta    ¿Qué  es  aixó?  ¿Qiié  passa? 
Cristeta  *  Ret-. 

Benet       *¡Oh!  res  ¡Oh! 
ScíNTA     *  Be;  vaja...  Aviát. 

Benet       Que  la  Gracieta  y  la  Rita 

despartan  á  la  patita. 
SciNTA     *¿Es  dir  que  us  heu  aixecát?   (A  las  noyas.} 
Cristeta  *Es  qu'  ham  dit  totas  plegadas 

*anemli  á  fe  un  patonet, 


*y...  perqué  li  hem  fet,  aquet 

*fins  nos  ha  mitj  espantadas. 
"Benet       *  Perqué  toquéu  la  patita. 
."SciNTA      *¿No  sabéu  ja  que  no  ho  vol? 

*Donchs  deixeuli  estar  tot  sol. 
Benet       *¡Oh!...  la  Gracieta  y  la  Rita. 
'Cristeta  *Jo... 
-SciNTA  Sí...  Vosaltres  ho  feu 

*y...  Ja  tens  V  ordre  donada.         (A  Benet.) 

Si  hi  tornan  altra  vegada, 

agenoUadas  y  en  creu. 
Benet       ¡Oh!  Si  ¡oh!...  Ja  ho  heu  sentit. 
.SciNTA       Vaja  doñeas;  fora  rahons, 

y  fes  dir  las  oíacions,        {A  Cristeta.) 

que  son  las  set  tot  seguit. 
{Cristcfa  V  Iotas  las  noyas  s'  agenoUan  daimtnt  las  cadi- 
retas,  me  ñires  Scinta    endressa  alguna  c  adir  a  v  acotxa 
he  á  la  pe  tita.) 

Y  tu  també,  per  tocarla... 

¿Quin  nial  li  fan?  ¡Tonto! 
Benet  Jo... 

^cíNTA      ¿No  veus  que  la  estiman? 
Benet  ¡Oh! 

Es  que  poden  despertarla. 
Noyas      *Per  lo  senyal  de  la  Santa     (Ab  cantarclla) 

*Creu,  de  nostres  enemichs... 
Crísteta  *En  no  espiant  ja  te  fatichs... 
Noyas      *jEspieta! 
Cristeta  Espieta,  y  espanta. 

Benet      *Agenolladas  y  en  creu. 
•Cristeta  *No... 
Benet  ¡Oh  oh!  ¡Aquesta  quitxalla!... 

*¡Senyora  Scinta! 
Cristeta  Si,  Calla.    {Y s  agenollan  totas.) 

Benet      *Y  ara  vos  hi  estaréu. 


ESCENA  III 

Los  matcixos,  MOSSEN  JOSEPH,  D.  ANTÓN,  ORIOL. 


{Portant  nn  paraygnas  gros,  bermell.} 
JosEPH      Fassi '1  favor.  {Cedinise  1  pas.) 

Antón  No...  Dispensi. 

JosEPH      Puja  Oriol.        {Cridant per  V  ull  de  la  escala. y 
Antón  Si  vosté  vol 

fer  cumpliments... 

(Aparetx  Oriol  en  ¡o  ¡lindar  de  la  porla.y 
JosEPH  Entra,  Oriol.  {Enira.y 

Antón      ¡Jo!...  No  'n  sé  pas. 
JüSEPH  Donchs  comensi 

á  probarme  que  no  'n  sap 

tractantme  ab  tota  franquesa. 

Bona...  ¡Ohl  ¿Y  aquesta  estesa?... 
Antón      Que  Déu  hi  siga.  {Salud ant  al  entrar. y 

JosEPH      {A  Benet.J  ¡Quin  cap! 

¡Vols  jugar  que  has  sigut  lú! 
Bf.net       ¡Oh!  Es  que  han  vingut  ab  la  Rita 

é  inquietavan  la  petita. 
JosEPH      Vaja...  aixequéus.  ¡Ah  cap  du! 

(Z<?  primer  á  «'  ellas,  que  5'  alsan;  lo  segon,  á  Benei.y 

Vaja...  bonas  minyonetas...       {Li  besan  la  ma} 

endevant...  si  féu  bondat'         {Feniloslii pesias. y 

quant  torni_,  demá  passat, 

vos  duré  unas  estámpelas. 
{Tolas  las  noyas  tornan  á  seurer  en  las  sevas  cadiras,  v 

fan  puntas,  quietonas.) 
Antón      Bé  home,  be... 
JosEPH  Donc3s,  si  vol, 

mentres  la  Scinteta  enrahona, 

podrém  seurihi  una  estona. 
Antón      Doñeas  seyém . 


i^Portant  cadiras  al  prosceni y  assenlanisi  'Is  dos;  Oriol  se 

queda  al  fondo.) 
JosEPH  Séu  Oriol.      (Oriol  5'  assenta.) 

Benet       (¡Ah!  ¡El  padrí  de  la  petita!) 
JosEPH      ¡Vaya  vaya!  ¿Donchs  vosté 

jutje  d'  aquí?  En  bona  fé 

que  vé  quant  se  necesita, 

y  sempre,  si  es  un  amich... 
Antón     Hem  estudiat  la  carrera, 

com  ja  sap,  junts  á  Cervera, 

y  ho  hem  de  ser. 
JosEPH  Per  90  ho  dich. 

Per  90  y  perqué  com  jo  sé 

que  ara  lo  bo  es  cosa  rara, 

ja  ho  só,  quant  veig  una  cara 

que  'm  sembli  d'  home  be. 
Antón     ¿Y  si  després  d'  haverm'  vist 

la  cara,  's  trova  algún  día 

ab  que  no  corresponia 

á  n'  al  raéu  cor? 
JosEPH  Fóra  trist, 

cas  que  'm  causes  tal  dolor; 

pero  no  'm  treuria  encara 

de  que  sem.pre  ha  estat  la  cara, 

per  mi,  lo  mirall  del  cor. 

D'  aquesta  ningú  me  'n  treu: 

— Bona  cara,  bon  cor  guarda. 
Antón      ¡Y  veig  que  aquest  senyor  tarda!      {Lo  reJotjc) 
JosEPH      Y  bé,  home;  mentrestant,  séu. 

^Diu  que  ell  1'  ha  enviat  á  buscar? 
Antón      Crech  que  ahí  per  la  minyona; 

que  quant  tingues  una  estona 

vingués  perqué  hem  de  parlar. 
JosEPH      Veurá...  Potsé  '1  necesita... 

y  la  senyora... 
Antón  Per  90. 

JosEPH      Benet...  Veshi  bon  minyó. 
Benet      ¡OhJ  ¡oh!  ¡oh! 


lO    — 


JOSEPH 

Benet 

JoSEPH 


Bf.net 

JoSEPH 

Benet 

JoShPH 

Antón 

JOSFPH 


Antin 

j    S'-l  H 

A  nTon 
JosrPH 


Antón 

JoSEPH 

Antón 


JOSEPH 

Antón 

JoíEPH 


¿Qué? 

¿Y  la  petita? 
Ja  la  bressará  1*  Oriol. 

Oriol,  vina.  (Oriol  s  alsay  5'  adelanta. y 

{A  Oriol.)     Séu  y  bressa. 

¡Oh!  ¡oh!  ¡oh!  {Detcnint  á  Oriol,} 

^Qué? 

No  pot  esse; 
la  tinch  de  bressar  jo  sol. 

Ja  veurás  donchs,  veshi  tú.        (  Oriol  se  'n\va.y 
¡Ells  per  no  deixar  \.\  noya!... 
La  guu^Jan  que  ni  una  joya. 
¡Oh!  No  'Is  treu  d'  aquí  ningú. 
^.Vt^u  ara  aquest?  Sempre  així. 
r  ilment  es  una  locura 
lo  que,  per  'questa  criatura, 
pohret,  arriba  á  sentí. 
¿Y  tots  dos  son  íills  de  'n  Biosch?.., 
Y  bessons.  D'  e!l  y  la  Tona. 
-;Ah!    _ 

D'  aquella  pobra  dona 
que  vá  á  dú  llenya  del  bosch, 
Sino  que  aquest  s'  está  aquí 
cuidant  sempre  la  petita; 
y  aquell  viu  ab  mi  á  I'  ermita 
y  es  lo  sagristá  de  allí, 
y  quant  baixa  ab  mi  y  s'  escau 
á  veure  aquest,  s'  hi  baralla... 
Re;  vol  la  noya,  y,  may  calla 
per  tornarla  á  Santa  Pau. 
Ja  es  mólt. 

¡Oh! 

Mes,  ja  que  estenn 
sois  y  esperant  la  senyora, 
deya  al  arriba  aquí  fora... 
Ah  si...  Es  vritat...  continuém. 
L'  escolto. 

Vá  queda  en  Roure^ 


jove,  sanse  pare  y  mare, 

y  heréu  y  rich  com  es  ara, 

d'  aquí  no  's  va  voler  moure. 

Per  desgracias  de  familia, 

IL-ivors,  van  vení,  arruinadas, 

duas  jermanas  honradas, 

que  's  deyan  Scinta  y  Cecilia. 

Tenían  mólta  instrucció, 

van  busca  una  criatura, 

van  posar  una  cosiura 

que  'Is  va  anar  d'  alió  millo, 

y  mestres  vé,  mestras  vá, 

tantas  gracias  els  va  treurer^ 

que,  'n  Roure,  que  las  vá  véurer, 

ab  la  gran  se  va  casa. 

Antón     ,;Ab  la  Cecilia? 

JosEPH  Aixó  dich: 

Li  van  dir  que  no  era  rica; 
mes  ell  va  dir: — Es  bonica 
y  qui  te  un  bon  cor  ja  es  rich. 
Ja  pot  pensá:  aixó  vá  sé 
la  sort  de  aquella  familia. 
Vá  v^ní  aquí  la  Cecilia, 
vingué  la  Cinta  també 
y,  ñns  ricas,  la  costura 
van  seguir  de  íranch,  com  ara, 
per  las  pobretiS  que  'I  pare 
pe  'I  menjá  ab  pena  procura. 
En  aixó  ell  se  va  espatriar 
per  la  ditxosa  política; 
en  situació  tan  crítica 
solas  ellas  van  quedf.r, 
y  llavors  fou  quan,  aquí, 
després  de  una  malaltia 
que  li  vá  dura  algún  dia, 
la  Cecilia  's  vá  mor  i. 
iJa  pot  pensá  '1  sentiment 
-de  quant  ell  torna  de  Fransa 


—     12       - 


y  veu  perdrers'  sa  espera nsa 

com  fulla  que  se  'n  dú  '1  ventÜ 

Vá  arriba  prop  de  la  mort; 

la  Scinteta  va  curarlo, 

y  tant  be  en  tot  va  portarlo, 

que  ell,  casantshi,  íeu  sí  sort^ 

Ara  vé  sois  lo  pensar 

com  es  que,  estimant  la  morta. 

passava  tot  just  la  porta 

quant  ja  ab  1'  altra  's  vá  casar^ 

Pero  aix6  molt  sensill  era 

si  's  psnsa  que,  incontinent, 

vn  s  iVj  pe  '1  dir  de  la  gent, 

stiit  viudo  el!,  y  eila  soltera^ 

i^L¿s  la  proba  de  que  may 

s.\  memoria  'Is  abandona,. 

es  que  porta  una  corona. 

la  creu  d'  aprop  del  desmaya 

Qie  ni  un.i  fío  hi  pot  faltar, 

s'  han  imposát  com  comanda^ 

y,  si  ella  fá  la  garlanJa^  (SniyalantlaS^ 

la  duhen  }unts  al  fossar. 
Antón  ^"Pero  y  lo  de  la  petita? 
JoSEPH      ¡Ahí  AixG  vá  se  á  Santa  Pau... 

Y  ..  Si...  En  aqaest  mes  s'  escau... 

Fará  un  any  per  Sinti  Rita. 

Veliaqui  donchs  que,  un  matí,. 

obro  ]a  iglesia  mó!t  d'  hora 

y,  en  'sent  dins,  sentó  que  plorat 

una  nena  prop  de  mí... 

Prop  del  altar  de  la  pica 

hi  tinch  un  escolanet 

de  fusta,  aixi,  mó!t  ben  fet; 

íé  una  cara  mó'.t  bonica. 

Porta  á  n'  aquí  una  capseta 

pe  'is  quartets  per  caritát, 

y  ab  lo  dii  així,  apuntat,. 

senvala  ab  una  rialleta. 


—    i;     — 


Antón 


JOSEPH 

Antón 

JoSEPH 

Antón 

JoSEPH 

Antón 

Jgseph 

Antón 


Com  r  Oriol  me  va  sentí 

cridant  sorprés,  correns  baixa^ 

busquém,  y,  damunt  la  caixa 

qne  V  escolanet  dú  així, 

veyém  que  una  panereta, 

que  aquesta  nena  guarda  va, 

r  escolanet  senyalava, 

fentnos  sempre  la  rialleta. 

Allavors  V  Oriol  aparta 

de  la  petita  '1  capet, 

y  s'  h¡  trova  '1  coUaret, 

com  ja  li  he  dit,  y  la  carta. 

¡Vaja!  Vam  di,  hem  d'  ampararla, 

y,  r  Oriol,  vehent  que  ¡pobreta! 

plorava,  ab  una  cabreta 

se  vá  posar  ell  á  criarla. 

Com  que  en  Benet  vá  á  V  ermita 

cada  punt,  també  ajudava; 

en  tornant  aquí,  centava 

las  gracias  de  la  petita; 

y  en  Roure  qne  ho  sap  y  té 

prou  cor  per  qualsevol  pena, 

diu  que  ell  ampara  la  nena, 

y  que  'I  séu  pare  vol  sé... 

Bé  home  bé...  Vaja...  Es  un  cas 

que  cregui  que  sorpendría 

á  tothom  qui  '1  contaría. 

Donchs  li  he  contat  pas  per  pas. 

Pero  veig  qae  la  senyora 

també  tarda  un  xiquet  massi.  (6"  alsa.^ 

Pero...  {A ni.  mira'l  relotjc.) 

No...  Lo  temps  me  passa. 
Tornaré  á  vení  un'  altra  hora, 
Com  tingui  gust, 

Díguilí 
que  he  vingut... 

¡Oh I  Aixó  desea nsi. 
Donchs  passiobé.  {Eucaixaa.") 


4  — 


JosüPH  No  s'  hi  can  si. 

(A'  a  rom  pan  y  a  fiiis  d  la  escala.) 
^S'  hi  veurá  prou! 
Antón  Veig  que  si.  {Se  'ii  va.) 


ESCENA  IV 

MOSSEN  JOSEPH,  las  novas.  RENET.   SCIXTA. 

ScixTA      Móit  bona  nit  y  bon'  hora. 

{Eiitraiii  ab  la  lliinianera) 
JosEPH      ¡Oh!  Si...  Ara  ja  se  n'  anat. 
ScixTA      ¿Y  donctis  qiii  era? 
JosEPH  E!  senyor  jütje, 

y,  com  que  no  has  vingut  iiiay... 
ScixTA      ¡Pero  si  1'  Oriol  m'  ha  dit 

sois  que  aqui  estavan  parlant, 

sens  dir  que  'm  necesitessiñ! 
JosEpH      ¿Es  dir  que  no  t'  ha  innovát 

que  ell  t'  esperav.:? 
SciNTA  Ni  mica. 

JoSEPH      Vaja...  No  'n  suitiréni  inay, 

Sol,  ó  ab  aquest,  no  has  vist  h  me 

mes  xarraire  y  abispat; 

pero,  ab  gent  de  fora  casa, 

senconjeix  d'  un  modo  tal... 

que  fins  se  dona  vergonya 

de  parlar  ni  de  dá  un  pas. 

¿Vols  jugar  que  ara  no  torna 

avergonyit  de  pensar 

que  tú  eís  aquí  ab  raí?  {Scinpre  ah  bondat.) 

ScTXTA  ¡No  's  pensi! 

JosEPH      Oriol,  vina. 

{^Aparcix  Oriol  d  la  porta  ab  lo  paraiguas,  com  scmpre.) 
JosEPH  ¿Y  be...  y  que  fas? 

¿A  qui  esperavas  á  dintre? 

¿Qué  't  cridessin  per  tornar? 


¡Mirat!...  Sembla  un  enfantasma. 

Deixa  '1  parajgis,  babau. 

{Y  cll  lo  deixa  al  costal  de  la  ianla  a  lio  ni  es.) 

Densa  que  'm  vingut  que  '1  porta. 

¡Y  á  n'  aí[uí  'I  tens  de  deixar! 

,jNo  hi  ha  un  racó  per  posarlo? 
(  }^  el  I  vá  á  posarlo  á  un  raco,  qnedantslii  drefaprop.) 

Aixís  home...  Ara  assentat.  {Oriol  eren.) 

¡Vergonya!  1/  home,  vergonya 

se  'n  déu  donar  de  fer  mal. 
SciNTA     (Tot  deseguida  que  tinga 

ocasió,  li  haig  de  parlar.) 
JosEPH      Oriol  álsat.  {Oriol  s"  aixeea, 

SciNTA  Benet,  corre 

tot  de  seguida  á  buscar 

mes  ofals  per  la  cabreta. 
Benet       ¡Oh!  ¿Y  la  petita?  ¿Y  bressar? 
ScíNTA      ¿Qiie  no  veus  que  jo  mi  quedo? 
JosEPH      Vés  á  casa  '1  doctor  Pau 

y  veyas  si  pot  deixarte 

lo  séu  roquet  per  demá. 
SciNTA     Espérat  una  estoneta 

y  US  en  aniréu  plegats. 
JosHPH      Oriol  espérat. 

(Benet  cubre  ix  lo  h  res  sol  ah  una  glassa.) 
SciNTA  ;Si  home! 

Si;  ja  la  has  tapada  ja. 
B'íNET       ¡Ohl  jEs  que  si  'els  mosquits  la  pican! 
(Benet  deixa  la  nova  ah  racansa  fins  que  cridant  d  Oriol 
lo  busca  de  la  manera  que  buscan  los  curls  de  vista.) 
Benet  Oriol. 

{Oriol  se  gira  buscanl  á  Benet  ab  tant  mala  sorl   que  las 
novas  esclajeixen  lo  riure  y'ls  dos  o-rans  los  guian.) 
NoYAS  ¡Ja  ja  ja  ja! 

SciNTA     {Reprenentías.)  ¡Noyas!  ¡Bah! 

JoShPH     ¡Aixó  de  ser  curts  de  vista! 
ScíNTA      ¡Ay!  ¡Quina  llástima  'm  fan! 
JOSF.PH       Allí. 


—  i6  — 


Se  I  NT  A  Allá. 

JOSEPH.  No...  Allí. 

SciNTA  Ara. 

(A/  últiw  los  Jos  xicots  se  trovan  v  quedan  mirantse  nn  rata 

y  rient.) 
JosEPH      ¡Vaya!  ¿Qué  féu  encantáis? 
(i4/  sentir  aixó  se  'n  van  sempre  mirantse  y  rient  fins  que 

desapareixen  pe  7  fondo.) 
SciNTA     Ells  si  que  de  V  un  al  altre... 
JosEPH      Bon  parell  s'  han  ajuntat. 
SciNTA     ^;Q.uarts?  {Tocan  las  set) 

JosEPH      Tres  quarts. 
SciNTA  Quatre. 

JosEpn  Las  set. 

SciNTA      Docnhs  ja  us  en  podéu  anar 

(Las  noyas  dcixan  los  coixinets  y  arreglan  las 
c  adir  as.) 

*Pero  si  algún  altre  dia 

*torno  á  veure,  al  méu  devant, 

*que  vos  ri^u  d'  ell,  ó  feu  burla 

*de  qualsevol  desgraciat, 

*vos  quedaréu  á  costura, 

*en  creu,  fins  al  sendema. 

*Si  lieu  arreglat  las  cadiras 

*aneusen  y  feu  bondat. 
Totas     ¡Bona  nit  seyora  mestra! 

(^Y de  una  á  una  van  fent  la  mistat  d  Mossen  Joseplí  r  se 
*n  van  pe  'I  fondo  ab  las  bossas  de  las  mitxas  v  havent 
deixat  los  coixins  arrenglerats .) 
JosEPH      Vaya...  Mólt  be...  Adeu  siau. 

¡Mira  que  tal!  ¡Ni  unas  dainas! 
{Las  noyas  desapareixen  pe  7  fondo ^  saltanty  cridant) 
SciNTA      ¡Ay!  Si...  En  plegant,  ja  se  sap. 
JosEPH     ^Y  las  duas  petitetas?  {Per  las  que  quedan) 

SciNTA      Las  han  de  vení  á  buscar. 


ESCENA  \' 

MOSSEN  JOSEPÍI,  SCINTA,  duas  noyas. 


JosEPH      *Seyétn  donchs,  perqué,  estar  sois, 

^ó  está  ab  gent  que  no  'ens  entenen, 

*són  duas  cosas  que  venen 

*quasi  á  sé  iguals,  si  tú  vols. 

Esplicat. 
SciNTA  Que  he  reparát 

tal  fredó,  en  1'  Albert,  que  'm  glassa, 

éll,  tant  atent,  avuy  passa 

sens  véurerm',  pe  '1  méu  costat, 

está  distret  de  sa  esposa, 

quasi  re  'ni  diu,  y  volia 

saber  si  vosté  sabia 

lo  motiu  que  axis  lo  posa 
JosEPH      ^Y  aixó  t' havia  amahinát? 
SciNTA     Mes  de  lo  que  pot  pensarse. 
JosEPH      Donchs  ningú  té  d'  alterarse 

y  ho  deixaré  joarreglát. 

Avuy  mateix  ho  sabré, 

r  agafaré  per  sorpresa, 

y  acabo  aquí  la  tristesa 

ó  jo  ab  tots  dos  renyiré. 
SciNTA      ¡La  tristesa!  ¡Oh!  Eli  podrá, 

quan  olvidi  á  la  Cecilia, 

ó  en  r  amor  á  la  familia, 

potsé  algún  consol  trova. 

Pero  jo...  ¡Pobre  de  mí! 

¡Cóm  puch  teñir  esperansa! 
JoSEpH  U  olvidarás;  té  'n  confiansa. 
SciNTA     ¡Y  cóm  poder  resistí! 

¿Si  al  fí  passa  '1  roch  mes  fort 

la  gota  d'  aigua  constant, 


i8   — 


JOSFPH 


SgivTA 

JOSEPH 
SgiNTA 


JoSFPH 
SCINTA 


JoSEPH 
SclNTA 


JoSEPH 
SciNTA 

JoSEPH 
SciNTA 
JoSEPH 
SglNTA 


aquest  pió  etern  y  abundant 
no  ha  de  trossejá  '1  meu  cor? 
No;  perqué  *l  cel,  á  qiii  toca 
ferho  tot  be,  ab  ma  potent, 
nos  ha  fet,  pe  'I  sentiment, 
lo  cor  mes  dur  que  la  roca. 
¡Déu  vulga  que  sia  així! 
¿Es  que  hi  pensas  mólt  encar.i? 
¡Si  hi  pensó  mólt!  Sempre,  pare. 
No  's  mou  m  ly  d'  aquí  y  d'  aquí. 
Ab  lo  séu  alé  respiro, 
ab  lo  séu  pensament  pensó, 
d'  ell  es  lo  suspir  que  llenso, 
y  el  veig  en  t  jt  quin  jo  miro. 
*¡Que  no  es  no  la  pisió  seva 
*fló  en  lo  ram  del  cor  Uigada!... 
*¡Viu  en  la  planta,  arrelada 
*al  fóns  de  la  anima  meva! 
No  'n  parlem  mes. 

Té  rahó. 
¡Fins  so  en  aixó  desditxada! 
¡Me  fá  mal  dirh")...  y  m'  agrada 
ferme  mal  sens  compassió! 
¿Y,  estant  sois,  y,  entre  nosaltres^ 
per  qué  est  secrét  no  'm  pots  di? 
Jo  'm  puch  confessar  de  mí, 
no  'm  puch  confessar  deis  altres. 
Com  en  un  Ilibre,  en  mon  cor, 
vosté,  full  perfull,  llegeix; 
al  arriba  al  full  aqueix 
no  '1  llegeixi  per  favor. 
Donchs  callo  y  tú  m'  ho  dirás. 

Y  vosté  *m  dirá  també 

si  r  Albert  té  alguna  queixa. 
Pero... 

La  engunia  no  'm  deixa. 
Avuy  mateix  li  diré. 

Y  si  ve  r  Oriol  y  el  vcu, 


-    í9    - 

ans  d'  anarsen,  una  estona, 
que  s'  emporti  la  corona 
y  que  la  posi  á  la  creu. 

JosEPH      ¡Oh!  Y  la  morta  aquest  anh^l 
premiará  fentse  ta  estrella. 

SciNTA      Ja  ho  sap,  vosté:  tot  per  ella. 

JoSEPH      Queda  sense  cap  recel: 

se  fará;  mes,  mentrestant, 
estigas  mes  aixerida. 

SciNTA     ¡Pare...  'm  té  tant  esfareida 
la  meva  estrella,  constant 
en  perseguirme,  que  temo 
un  nou  pesar  á  cada  hora. 


ESCENA  VI 

Los  mateixos,  GENIS 


*Mólt  bona  nit  y  bon*  hora. 
*¡Hola  Genis!  (Distrayemho.) 
*¿Doncas  que  voléu  1'  Agneta? 
*Bé  la  vením  á  buscar. 

(La  noya  vd  cap  á  son  pare  y  cll  din:) 
*Fassim  lo  favor  de  dar. 
*per  si  acas,  la  cadireta. 
*¡Y  aixó! 

(Scch)       La  hem  de  meneste. 
*Home...  no...  ¿qué  per  ventura 
*no  torna  demá  á  costura? 
*¿NoP  Donchs  jo  me  la  pendré. 
( 1',  secainciit.  preii  una  de  las  ead tretas,  se  posa  la  noya  á 
bras,  V  5'  en  vd,  deixant  sorpresos  d  Joseplí  y  Scinta.) 
Scixta      *¡Ha  vist! 

Sí.  (Aídlf  sorpres.) 

¡Jo  he  quedát  morta! 
¡Y  ab  la  furia  que  *s  gira! 
*Vé  á  n'  aquí,  pren  la  cadira... 


Genis 
Jost-PH 
Scinta 
Genis 


Scinta 

Genis 

Scinta 

Genis 


Joseph 
Scinta 
Joseph 


*¡Oh! 


SviNTA      *¡Y  no  hi  ha  mes!  Se  la  emporta. 
JosEPií      *Es  lo  que  jo  deya  ahí: 

* — Aquesta  gent  ordinaria.... 


ESCENA  VII 


Los  maieixos,  LAYA. 


Laya 

*Mól  bona  nit. 

JOSEPH 

¡Hola  Eularia! 

SCINTA 

*¡Hola  Laya! 

JoSEPH 

^Vos  per  'quí.^ 

Laya        *jVo1  fé  '1  favor  de  la  xica? 


{Sech.) 


{Scinta  queda  glassada  del  tó  ab  que  U  demana,  Josepk 

tambe,  j,  despres  de  una  pausa,  diu:) 
JoSEPH      *<jY  aixó?  ^Qué  esteu  enfadada?  (Pausa.) 

Laya        *¿La  cadireta.'* 
{Scinta  li  va  donant  tot  maquinalment  y  no  sabent  que  li 

passa.) 
JosEPH  (¡M'  agrada!) 

*;Sembla  que  una  bespa  us  pica! 

*Lo  cóixinet  {Lo  coixi  de  puntas.) 

Ah.  Aixó. 
*¿Pero?...  {Com  demananthí  compte.y 

Ja  ho  sabrá  un'  altr'  hora. 
*M6lt  bona  nit  y  bon'  hora. 

{Se  'ii  vd  ab  lo  indícat.) 
*Déi:  te  guii  y  1'  ángel  bo. 
Scinta     *¡Deu  nieu!  ¡Quin'  altra  desditxa 
*m'  enviéu  ara! 

¿Saps  potsé 
*si  la  has  ofesa? 

No  ho  sé. 
*;Oh!  ¡Y  s'  n'  ha  endút  íins  la  mitxa 
*y  el  cóixinet  de  la  gran! 
*¡Las  ha  tretas  totas  duas! 
*jVejam  aixó  com  ho  nuas! 


Laya 

JoSEPH 

Laya 


JoSEPH 


JOSEPH 

Scinta 

JoSEPH 

Scinta 

JoSEPH 


ESCENA  VIII 

Los  Eiateixos,  ESTEVE,  GABRIEL,  y  aviát  FELIP. 

{Lo  primer  de  mariner  de  guerra  vestint  de  Man  y  ah  ha- 
rret  de  xarol,  lo  segóii  tambe  de  mariner^  pero  tof 
blandí  y  ab  boina.  Los  dos  son  sargentos.) 


EsTEVE 
SCINTA 


Mólt  boníi  nit. 


Ah! 


(.4/  apareixer  en  lapo/ia.} 


{Crit  d'  horror  al  venrerls"  y  can  ossentada  en  una 
cadira.) 
JosEPH      (firidant  atisili.)         ¡Oh!  ¡Joan! 
SciNTA      (¡Tot  ho  comprench!  (1  's  desmaya.} 

JosEPH  ¡Desgraciada! 

¡A  n'  aquí  gent  de  marina!) 
¡Felip! 


Felip 

JoSEPH 
ESTEVE 
JoSEPH 


¿A  mí? 

Sí;  tú...  vina. 
■¡Vés  si  r  havém  afectada!) 


(Ap.  á  Ga,} 

Porta  a^'quella  essencia  que  ella 

té  al  damunt  del  tocado.       {Lo  mosso  se  'n  va.) 

¿Sou?... 

Lo  cosí;  si  senyó. 

contramestre  del  Estrella. 

Si  no  que  com  fá  tants  dias 

que  no'ns  hem  vist...  está  clá... 

;Y  aquest  jo  ve  que  ab  vos  vá? 

No^  no...  ho  es.         (Ab  indi/ereneia) 

¡A!         (Ap.  respirant  satis fet.) 
(Al  mosso  que  dn  la  empolla.)  ¿Ja  podías? 
Felip        Es  que  no  ho  trovava  en  Uoch, 
JosEPH     ¿No  era  allá  á  la  calaixera?... 
Felip        ¡Oh!  ¡Hi  era!  Hi  era  y  no  hi  era. 

(Joseplifd  olorar  la  esiencia  á  Scinta,  que  '5  refd.') 
JosEPH      Enreíireuvos  un  poch. 


Este VE 


JOSEPH 

Este VE 

JoSHPH 


Ff.líp        Hi  era;  pero  m'  ho  tapa\  j 

la  escapa  rata. 
JosEPii     {Vcvait  qíic  's  retorna.)  Molt  bé. 

Quan  torni  en  sí,  li  diré 

que  era  '1  séu  cosí  que  entrava, 

y  allavoras  la  veuréu 

refeta  de  la  sorpresa. 
S.;iNTA     (¡Pare  Joseph!) 
JosEPH  ¡Mes  firmesa! 

VejcUn.  Veníu  si  podéu. 
Felip       Jo  diré...  puch... 
Joseph  Agiianteula 

Fhlip       Puch;  pero,  demá,  haig  d'  anar 

allá  fora  á  xarcolar.      {Se  '«  van.  cnJnhenlsela.) 
Joseph      ¡Verje  del  Carme,  ampareulal 


ESCEiNA    IX 

GABRIEL,  ESTEVE. 

EsTEVE     ¿Y  bé...  que  tal...  ja  la  has  vista? 
Gabriel  Per  poch  se,  'ns  mor  del  esglay.  • 
Este  VE      Si,  ha  estat  una  andanada 

que  mos  V  ha  desarbolát. 
Gabriel  ¿Y  aquell  que  hem  trovat  á  I'  horta 

es  quí  fá  poch  s'  hi  ha  casát? 
EsT.^.VH     A  fé  qu'  ho  ha  dit  prou  vegadas. 
Gabriel  ¡No  me  'n  puch  convencer  may! 
EsTEVE    Ja  has  vist  ara  á  n'  ais  de  casa. 

Quan  vaig  comensá  á  S2r  gran, 

jo  á  festa  majó  á  la  costa 

anava,  com  saps,  cad'  any, 

y  ellas,  allá,  ab  lo  séu  pare, 

vivian,  com  també  saps. 

Vaig  quedar,  com  de  montanya, 

ennamorat  de  la  mar; 

vaig  comensá  á  capficarmhi, 


y,  tal  vá  sé  'I  capficát, 
que,  veyentme  aquí  'Is  de  casa, 
"  trist,  de  tant  pensu'hi,  y  flach. 

— Vés,  van  dir,  feste  marino 
y  Déu  te  guii  y  els  sants. 
Hi  vaig  anar;  1'  onde  y  ellas 
me  van  rebre  ab  voluntát, 
y,  trovanfme  barco  prompte, 
me  despedeixo  y  me  'n  vaig. 
En  aixó  vé  y  se  t'  em porta 
la  matrícula  del  mar; 
allavors  mor  lo  séu  pare, 
y,  orfanas  allí  quedant, 
á  n'  aquest  poblé  las  crida 
lo  méu,  que  las  vá  amparar. 
Veu  r  Albert,  1'  altra,  s'  hi  casa 
y  s'  enviuda  al  cap  d'  un  any. 
Ho  diu  llavors  á  la  Scinta, 
ella  olvida  si  ha  jurát, 
vá  á  la  ermita,  '1  recto  'Is  casa, 
y  aquí  ho  tens  tot  de  pé  á  pá. 
Gabriel  Ab  tot  y  que  ets  cosí  d'  ella 
encara  may  t*  he  contát 
com  de  la  mar  á  la  vora 
son  amor  me  vá  jurar. 
Eram  tres  que  la  volíam, 
á  qual  mes  enamorat: 
en  Joan,  lo  noy  d'  en  Ventura, 
y  jo,  mes  que  ell  y  en  Joan. 
Una  tarde,  ella,  riallera, 
duya  un  pensament  morat. 
Cap  deis  tres  gosava  á  dirli 
que  la  volia  estimar. 
Ella  á  mí  ab  los  ulls  m'  ho  deya, 
sense  que  m   ho  hngués  dit  may. 
Sens  irarlos,  sens  ofendrerls' 
sc.ns  dir  res,  los  vá  allunyar. 
— ¿Quí  deis  tres,  vá  dir,  voldriji 


—     24    — 

aquest  pensament  moral? 

— ¡Jo,  jo,  jo!  Tots  tres  á  la  una 

qu3si  li  vam  contestar. 

— Devant  d'  hont  parlava  ella 

hi  havia  tres  bóts  varats. 

—Si  botéu  los  bóts  al  aigua 

jo  á  'n  aquí  'm  vaig  á  assentar. 

— Si  anéu  bogant  á  la  boya, 

pareuvos  en  'sent  allá. 

— No  ho  havia  dit  encara 

quant  ja  estavan  tots  bogant. 

— En  parant  faré  una  senya 

ab  lo  méu  mocador  blanch. 

— Qui  deis  tres  primé  aqui  arribi 

tindrá  '1  pensament  morát. 

— Diu,  s'  assenta,  '1  deixa  á  térra, 

y,  son-rient,  qneda  esperant. 

— Naltres  tres  cap  á  la  boya 

boga  que  mes  bogarás. 

— Tant  bon  punt  vam  arribarhi, 

tots  tres  nos  vam  aturar. 

— Tant  bon  punt  vam  aturarnos, 

senya  del  mocador  blanch. 

— Gent  que  per  la  platxa  anava 

á  n*  ella  la  vá  voltar. 

— Hi  ha  regata,  hi  ha  regata 

per  un  pensament  morát. 

— Naltres  en  veyent  la  senya 

cap  enterra  vám  bogar. 

Tant  llisquents  los  bóts  anavan, 

que,  ni  s'  havia  esborrát 

re  de  la  ratUa  que  deixan 

damunt  las  aiguas,  quant  ja, 

sobre  *ls  pichs  d'  or  de  la  arena, 

veyém,  com  un  punt  morat, 

lo  pensament,  esperantnos 

sobre  *1  séu  mocador  blanch. 

jAh!  ¡Quant  ja  vám  distinjirlo, 


-~    r.5    — 

qui  hagués  vist  lo  nostre  afany! 

¡Ni  aconseguirnos  podi.in 

las  gallinetas  del  mar! 

Del  cor  las  alas  al  bátrer, 

duyan  del  rems  lo  compás. 

Si  avansa  qui  bat  depressa 

guanya  '1  mes  ennamorat, 

y  els  tres  bóts  iguals  anavan, 

com  dient  qu*  ho  estavam  iguals. 

De  prompte  reparo  que  ella 
'     me  sonriu.  ¡Ay!  ¡Quin  bogar! 

Demano  á  n'  al  méu  cor  forsa, 

deixo  'Is  dos  bóts  endetrás, 

sentó  que  rascan  la  quilla 

los  palets  del  arenal, 

llenso  'Is  dos  rems,  salto  en  térra, 

culio  '1  pensament  morat, 

li  dich: — ¡T'  estimo!  ¡Te'l  dono! 

me  contesta  palpitant, 

y  jo  beso  pié  de  ditxa 

lo  pensament  en  mas  mans, 

mentre  'Is  que  ho  veuhen  m*  alaban 

com  á  primer  per  bogar, 

y  en  Jan,  y  el  Xich  d'  en  Ventura, 

encara  en  lo  mar,  bogaut, 

avergonyits  confessavan 

que  jo  'Is  havia  guanyát. 
EsTEVE     Sí;  pero,  si  'Is  altres  guanyan, 

t'  havia  ben  atrapat. 
Gabriel  ¡Massa  bé  sabia  ella 

que  jo  havia  de  guanyar! 
(  Y  's  quedan  un  á  cada  cantó  de   escena,  assentáts.) 


-      2Í)     — 


ESCENA  X 

Los  maicixos,  FELIP,  JOAN  y  mossos,  qne  guaitan  p.-r  la  porta  del  fondo 
observant  ab  mólta  atenció  ais  dos  marinos. 


Felip        ^Veyéu  quina  vestidura? 

ToTS        Si. 

Felip       ¿Y  el  barret?  ^-Eh  qu'  estrany? 

Ja  os  ho  he  dit:  só.i  de  marina 

que  no  n'  haviam  vist  may. 
EsTKVE     ¿Qu'  hi  ha  aquí?  ¡Ay!  ¡VosI  ¡Mala  onada! 

jEntréu  entréu!  (A  Gab.)  Son  los  crachs. 
Felip        No,  no  que  son  de  marina 

y  ens  podrían  enganyar. 
EsTEVE     ¡Ahí  Si;  un'  altra  de  las  gracias 

que  no  t'  havia  esplícát. 

Aquí  'es  creu  que  'Is  de  marina 

portém  desgraciii. 
Gabriel  (¡Qui  sap!) 

EsTEVE     ¡Entréu  plagas!  ¿Voléu  puros? 
{Tots  los  mossos  entran  y  cll  los  vd  r'cpariint  cigarros, 

que  guardan  admiráis.) 
Felip        Guardéuvosels  per  fumar 

diumenje  á  n'  al  ball  de  plassa. 

Sino  que  aquets  no  han  vist  may 

gent  de  marina,  y,  jo,  'Is  deya 

veniu  y  els  podréu  mirar. 
Esteve     Jusí  com  una  bestia  fera; 

fesme  enscnyar  pe  '1  voltant. 
Felip        ^Veyeu?...  Ja  podeu  tocarlo... 

Fora  '1  vestir,  son  iguals. 
{Los  mossos  los  tocan  y  los  observan  com  una  cosa 

curiosa.) 
Esteve     Si...  iguals...  sino  que  vosaltres 

teniu  mes  aurellas. 
Felip  ¡Ca!  (Y se  las  tocan.) 


¡Ah!  Aquets  dos  no  'm  vólen  créurer 

^j'Vritat  que  es  mólt  gran  lo  mar? 
Eeteve     ¡Uh! 
Joan  Be,  si;  pero  tú  deyas 

mes  que  l^  estany  de  'can  Grau. 
Felip        Mes;  mes,  mes,  si...  y  torno  á  dirho. 
EsTEVE     Jaho  podéu  creure,  es  mólt  gran. 
Gabriel  (No  'n  tinch  ganas  y  hem  fan  rinre.) 
EsTEVK     ¿Donchs  y  en  Benet? 
Felip  Prou  vindrá. 

EsTEVE      ;Ah!  Ab  aquest  si  que  jo  't  juro 

que  hi  tenim  de  riurer  llarcli. 
Gabriel  ¿Y  qui  es? 
EsTEVE  Un  pobre  benigne 

que  corre  per  'qui  dient  salms 

y  oracions  á  Sant  Antón  i. 
Felip        No  crech  que  puga  tardar 

perqué  aqui  veig  la  petita 

y  ell  no  la  deixa  un  insta nt. 
EsTEVE      ¡x\h!  Si.  .  Té...  Aquesta  es  la  noya 

que  t'  he  dit  que  han  amparát. 


ESCENA  XI 

Los  mateixos.  BENET,  ORIOL. 


Beniít      ¡Arciseta!  {Cridant  desde /ora. y 

Felip  ¡Hola!  Aquí  'I  teñen. 

{Bcnct  haixa  ah  T  ofalsy  cnsenyanUo  á  la  criatura,  diti.) 
Benet      ¡Eh  eh  eh!  Ja  hi  dut  F  ofals. 
EsTEVE     ¡Y  donchs  Benetl  (Daiitli  un  rop.) 

Benet  -Ah  ah  ah! 

Este  VE  ;Vaja! 

Benet       La  petita. 

(Desprrs  de  haver  volunt  dir  altra  cosa    v  no  trova  nt  per 
dir  res  mes  qne  aixó.   Oriol,  temeros,  qnant  ha  vist 


—     28    — 

tanta  geni,  s'  ha  qncdat  asseniát  en  una  cadira  del 
fondo ^  quiet.) 
EsTEVE  ¿Y  tú...  que  tal? 

{Despres  de  mirarlo  molt  ralo  din  d  Felip  sonrient.) 
Benpt       ¡Lo  sen) ó  Esteve! 
EsTEVE  ¡Ara  veyas! 

^Vols  dir  que  so  jo? 
ToTS  ¡laja! 

Esteve     Vaja...  cántansen  alguna 

y  mira.  (Z/  ensenya  dos  qnartos.) 

Felip  ¡Au,  tonto,  á  cantar  I 

Benet      Déumels;  ios  daré  á  la  mare. 

{Un  deis  tnossos  I í pega,  fentlo  díssitnnlát.) 
Benet      ¡Ay! 

Felip  ¡Bo!  {Rient.) 

Esteve  No.,   tocar  no  val. 

(  Y  ell  li  pes[a  un  cop,  fent  també '/  dissimnláty  fenil- 

li  mes  mal.) 
Benet      ¡Ay! 

Eelip  ¡Vaja  també;  inquietosos! 

Benet       Deume  'Is  dos  quartos. 
Esteve  Canta. 

Benet  Au. 

¿L'  oració  del  Ángel? 
Esteve  ¡Ximple! 

Felip        ¡Ahont  vas  ab  ángels,  babau! 
Benet      ¿La  de  Sant  Antoni? 
Esteve  ¡No,  home! 

No  estém  per  ángels  ni  sants. 
Felip        Una  de  las  que  fan  riurer. 
Etteve     D'  aquellas  quesaps  cantar. 
Benet       «Aixís  que  'I  perer  floreixi  (Cantanf.) 

jo... 
(Y  totplegat para  de  cantar  mirant  á  la  criatura  ah 

interés^ 
Esteve  Vaja,  home... 

Felip  Si. 

Esteve  Endavant. 


—    29    — 


Benet       ¡Oh!  es  que  la  petita  plora. 
Felip        ¡Ca  home! 
EsTEVE  ¡Ca  ha  de  plorar! 

Felip        Si,  dorm.  Es  di...  está  dormida 

y  no  está  adormida. 

(Miraniscla,)  ¡Ah,  ah! 

No  está  ben  adormideta; 

pero  té  'Is  uUs  aclucáts. 

«Aixís  que  '1  perer  floreixt 

«jo  t'  en  convido  á  breñar. 

«Si  floiia  y  no  grana  va 

«jo  'i  torno  á  desconvidar. 

¡Mólt  be!  ¡Mólt  be!  {Rialla  v  picanicnts.) 

¡Ben  cantada! 

¡Oh!  ¡Y  las  pamplinas  que  hi  fá! 

Vaja...ara  vingan  un'  altra. 

¡Oh!  'Ls  dos  quartos. 

Ja  vindrán. 

¡Oh,  oh,  oh!  Eran  promesos, 

¿Sí?...  Donchs  ara  son  casats.  {Dcsantsels) 

¡Oh! 

^Vols  veure  á  la  padrina? 

No  que  'm  voléu  enganyar. 
No  t'  enganyo,  no. 

¡Apa  tonto! 

Mira. 

(Aga/a  d  Benet  per  las  aureUas y  'lalsa  enlairc.) 

¡Ay,  ay,  ay,  ay,  ay! 
{Eli  crida  doloí'osawent,y,  tots  menos  Gabriel^  riuJien.) 
ToTS        ¡Ja,  ja,  ja; 


Benet 
Felip 

Benet 


ToTS 

Este VE 
Felip 
Este ve 
Benet 
Este VE 
Benet 

EsTEVE 

Benet 

ESTEVE 

Benet 

EsTEVE 

Felii^ 

EsTEVE 

Benet 


ESCENA  Xll 

Los  mateixos,  ALBER T,  que  entra  pe  '1  fondo. 

Albert  Felip. 

Felip  ¿Qué  mana? 

Albert     ¿Qué  passa  aquí? 


Ffiip  (¡L'  amo!) 

(Y  al  sniiir  «Z'  amo»iots  se  forrna]isan,v,  Estcvc,  dcixa 

aiiar,  espántate  á  Benct.) 
Bf.nht       {Pe  7  ihlor  de  V  aurella)         ¡  Ay! 
Ersteve    (¡Si  diiis  qni  t'  ho  ha  fet,  te  matol) 
Benkt      (¡Olí! 'Ls  dos  quartos.) 
EsTKNi  (Ja  A'inarán.) 

Albert     Vaja...  ¿Qué  es?  ¿Qué  hi  ha?  ¿Que  passa? 

¿Cóm  es  que  cridavas  tant? 
Bkxet      ;Oh!  M*  han  estirát  1'  aurella. 
{JFelip  vá  d  parlar,  v,  Albert,  que  ha  sostinout  mía  pansa 

anantlos  mirant ficso  de  un  á  un,  ara  7  eoi/ir.) 
Albert    No;  no  vuU  saber  qui  ha  esíát. 

Pero  US  vaig  dir  1'  altre  dia 

qué,  si  está  aquí  casa  us  plau, 

no  hi  estará  may  quí  's  burli 

d'  aquest  ni  cap  desgraciát. 
•    L'  home  que  aixís  pot  fer  mofa 

d'  una  desgracia  tant  gran, 

es  pervers,  y  es  fins  indigne 

de  víure  entre  homes  honrats. 

{Totlio/n  mira  d  Esteve  que  está  uiitj  so  focal.) 

Jo  so  honrat,  y,  á  casa  meva, 

qui  no  té  cor  no  hi  está. 
Felip        Es  que... 
Alvkrt  Anéu  y  al  Hit  ben  d'  hora 

que  demá  heu  de  xarcolar. 
{Tots  los  luosos  se  'n  van  apoch  apocli.  Benct  al  couieusar 
la  relacio  s"  liavia  asscntát  al  costal  de  la  criatura  bres- 
santla y  aconduhintla  ab  la  aniorós  afany  de  senipre.} 
Esteve     (A  n'  aixó  si  que  pot  dirshi: 

— Esteve  ¿has  sentit  tirar? 
Albert    ;OhI  Tú,  Joanet,  vina  un  rato. 
JoA>i        ¿Qué  mana? 
Albert  Vina  un  instant. 

{Joan  se  queda;  los  altres  se  'n  van  y  al  ser  ja  al  11  indar ^ 
A  ibert  los  din:) 

Vosaltres  barréu  las  portas 


—  3í   — 


Eeltp 


Benft 
Albert 

ESTKVE 

Albert 


y  á  di  '1  roiari  ab  en  Pau. 

(¡Oh^  dirlo!  Dirlo  y  no  dirlo. 

Lo  dirém;  pero  saltat.)         (s'  en  van.) 
Albert    Tu,  Benet,  pren  la  petita 

y  bresseula  allí  al  devant. 

L'  Oriol  pot  vení  á  ajudarte 

Oriol,  vina. 

Oriol.  Au. 

(Los  dos  s'  endnhen  lo  hressol.) 

No  'n  fassis  cas;  ells  ho  feyan 

y  ni  's  creyan  fer  cap  mal. 

Y  es  clá  Is  pobres...  la  ignorancia... 

Per  90  es  que  'Is  ho  he  perdonát, 

perqué  ja  veus  tú  que,  V  borne, 

que,  sabent  bé  lo  que  fá, 

hagués  fét  lo  que  ara  ells  feyan 

á  n'  aquest  pobret... 

¡Oh  y  tal! 

Fóra  teñí  unas  entrayas 

que  ni  de  tigre. 

(Endavant) 
Alvert    ¿y  bé?  ¿Y  ja  heu  vist  á  la  Scinta? 
EsTEVE     Encara  no. 
Alvert  Ja  vindrá. 

¿Y  aquest  minyó? 
{Tocant  j'oviahnent  ¡a  espailla  d  Gabriel  que  fins  ara  ha 
estat  absolntaiuent  abstrety  ab  lo  front  apoyát  sobre 
una  ¡]id,y  deixdnt  coinpendrer  que  7  domina  una 
idea  ficsa.) 
Gabriel  ¿Cóm? 

EsTEVE  Potsé  ara 

pensa  en  la  lluna  y  el  mar. 

No  'n  fassis  cas;  ell  somia 

fins  qum  lo  veus  caniinant. 
Albert     ¿Es  fantas¡ó>?  Ja  m'  agrada 

també  ho  so  una  mica. 
EsTF.vE  ;Oy  dá! 

¿També? 


Este VE 
Albert 

EsTEVE 


-   32  — 

Albert  Sí. 

EsTEVE  Donchs  ja  se  't  queda, 

que  no  té  'I  treús  d'  aquí  may. 

Aliert    y  tant  de  bo  que  la  broma 
fós,  Esteve,  veritat. 
Aquí,  entre  quatre  montanyas, 
tenim  aquest  gran  casal, 
y  sois  aquí,  ab  la  Scinteta. 
vivim  tranquils  é  ignoráts. 
Aixís  es_,  que,  si  may  passa 
un  bon  amich,  com  será 
aquets  minyó,  desde  '1  dia 
que  tú  mos  1'  has  presentát, 
lo  que  's  la  alegría  nostra 
ningú  ho  pot  imaginar. 
Aquí  no  es  com  á  marina 
y  no  hi  ha  comoditats; 
pero  hi  ha  hoscos  y  cassa, 
perdiusy  cunills  en  gran, 
fonts  aprop,  si  vos  plau  1'  aigua, 
y  si  vi,  vi  de  trent'  anys. 
No  arriba  aquí  '1  terratremol 
que  conmou  á  las  ciutats. 
Cada  festa  balls  á  plassa, 
Tarándolas  sempre  en  gran, 
Y  si  després  d'  una  vida 
regalada,  que  us  ha  dat 
lo  perfum  de  ginesteras 
y  violas,  per  respirar, 
r  aigua  del  riu  cristallina 
per  beguda  y  per  mirall, 
las  ombras  de  la  verneda 
per  quant  fá  sol  reposar, 
y  'Is  aucells  d'  entre  '1  fullatge 
per  regalarte  ab  dóls  cant, 
vé  la  mort  y  un  dia  us  crida, 
perqué  aixís  á  Deu  li  plau, 
majestuós,  si  es  la  nit  fosca, 


si  es  nit  serena,  estrellat, 

vius  ja  tant  alt,  que,  cuant  moris^ 

tens  lo  cel  no  mes  que  á  un  pas. 
EsTEVK     Por  90  á  mí  no  'm  con  vé  estarhi. 

perqué,  com  jo  haig  d'  ana  á  baix, 

tant  com  mes  amunt  m'  enfili, 

mes  després  tinch  de  baixar. 
Albert    ¡Ja,  ja,  ja,  ja!  Y  té  agudesas. 
Gabriel  ¡EU  no  ha  cregut  en  res  may! 
Albert    Vés  tú  ab  ells  dos  y  acompányals 

hont  hi  ha  un  bocí  preparat. 

Després  veuréu  á  la  Scinta, 

y,  si  estéu  afadigats, 

aquets  son  los  vostres  quartos. 
EsTtvE     Anemhi  donchs. 

Gabriel  {^Aixecanlse  de  mala  gana.)  Passa  avant. 
EsTEVE     Fins  á  després.  {Se  'n  vati  gttiats,  per  Joan.} 

Gabriel  (Encaixant.)     A  la  vista. 
Albkrt    Semblan  dos  minyons  com  cal. 


ESCENA  XIII 

ALBERT,  MOSSEN  JOSEPH 

JosEpH      ¿Y  donchs,  Albert,  qué  portém? 
Albkrt   Així  així...  ^Y  vosté?...  ¿Qué  porta? 
JosEPH     Porto  que  tanco  la  porta 

y  si  't  vé  be,  parlarém.  (Ho  fa  y  scnhen.) 

Per  fé  algunas  diligencias 

nos  quedem  avuy  aquí, 

y  ja  que  'm  quedo  á  dormí 

vuU  deixar  bonas  ausencias. 
Albkkt    Voslé  dirá. 
JosEPH  Donchs  per  parts: 

La  primera  es  la  sorpresa 

de  véurer  que  la  tristesa  - 


—    34  — 


te  aquestos  llochs  coin  baluarts, 
y  que  no  la  treu  d'  aquí, 
per  mes  que  fá,  1'  alegría. 
Alhmkt    Mossen  Joseph,  jo  voldría 
que  voste  no  fós  així; 
pero  ja  qu'  ho  es  y  vol 
entelar  1'  aigua  serena, 
movent  lo  llot  y  1'  arena, 
per  si  entre  aixó  hi  ha  '1  consol, 
li.diré  que  sempre  així 
lo  méu  cor  plora  y  s'  inquieta, 
perqué  estimo  á  la  Scinteta 
y  ella  no  m'  estima  á  mí. 
JosEPH     Esplicat. 
Albert  Quant  van  vení 

aquí,  las  duas  germanas, 
eran  duas  flors  ufanas, 
iguals  d'  hermosas  per  mí. 
Pero...  no  sé...  la  Scinteta... 
me  ficsava  ab  mes  dulsura^ 
m'  arrancava  mes  ternura, 
me  semblava  mes  discreta, 
y...  tant  me  vá  enamorar, 
que  al  fí  li  vaig  dir  un  día, 
que  jo  1  séu  amor  volía... 
jOSEPH     ¿Y?... 

Albert  ¡Q^é  no...  'm  vá  contestar! 

¡No!  Que  al  fí  n'  hauria  mort 
tota  la  esperansa  meva, 
si  en  r  altra  germana  seva, 
no  r  bagues  vista  '1  méu  cor. 
No  'm  vaig  voler  esposar 
com  ab  ella,  la  familia 
vá  parla  ans,  y  la  Cecilia 
al  fí  'I  séu  <<sí»  *m  vá  donar... 
En  aixó,  sap  com  y  quant 
vá  morir,  la  pena  meva 
reume  olvidar  ab  la  seva, 


la  Scinteta  aquí  plorant, 

y  niort  per  mí  aquell  amor, 

que  'm  feu  olvidar  lo  d'ella, 

torna  per  ma  negra  estrella 

á  regná  '1  séu  en  mon  cor, 

perqué  en  va  sobre  un  joncar 

una  roca  'Is  jonchs  aplana, 

si  un  dia  's  treu,  mes  ufana 

la  joncada  's  torna  á  alsar. 

Li  vaig  dii^. — Va  dir  que  no; 

de  genolls'vaig  suplicarli; 

¡Que  nol...  Tarit  vaig  demanarli, 

que  al  fí  admeté  ma  passió, 

y,  tal  volta  ab  poch  valor 

per  no  ferme  mes  agravis, 

me  va  dá  un  sí  del  séus  llabis, 

¡pero  no  un  sí  del  séu  cor! 

Llavors  vosté  'ns  vá  casar, 

y,  desde  que  de  la  ermita 

vam  sortir,  ni  es  necessita 

lo  que  ha  passat  esplicar. 

May  un  somrís  en  sos  llabis. 

Sempre  aprop  méu  freda  y  trista. 

May  r  alegría  á  ma  vista. 

Sempre  '1  méu  cor  pie  d'  agravis. 

En  tot  pena  y  dcsengany, 

en  res  amor  ni  ventura 

en  tot  dolor  y  amargura, 

en  res  dolsíssim  afany. 

¡Y  aixís,  quant  vaig  á  plorar 

sobre  una  tomba  gelada, 

ma  esperansa  desfullada 

damunt  la  herba  d'  un  fossar, 

ploro  ma  ditxa  perduda, 

y  un  amor  sens  esperansa, 

y  una  vida  sens  bonansa, 

y  un  mar  irat  que  may  muda... 

y  ploro,  cuant  allí  arriba 


36  -^ 


JoSEPH 


Albert 


JoSEPH 

Albert 

JoSEPH 


Albert 

JoSEPH 

Albert 

JoSEPH 

Albert 

JoSEPH 


lo  mcu  cor  que  's  desconhorta, 

lo  recort  víu  de  la  morta 

y  r  amor  mort  de  la  viva! 

¡Oh!  Si...  Ara  veig  tot  1'  error. 

Ella  un  «no»  't  vá  dá  aquell  dia: 

lo  téu  amor  no  debía 

forsá  allavors  lo  séu  cor. 

Mes,  veurás,  hi  ha,  per  fortuna, 

dos  amors  en  la  existencia: 

L'  un  pur,  que,  com  una  essencia, 

ix  del  cor  per  un  ó  una. 

L'  altre  arrancat,  per  qui  'I  vol, 

d'  en  mica  en  mica  y  ab  pausa 

per  r  admiraciü  que  causa 

ab  prendas  que  ell  teñir  sol,  • 

y  ara,  aquest  amor  segón, 

que,  si  un  dia  téu  pot  ser, 

val  tant  ó  mes  que  '1  primer, 

té  'I  guarda  encara  aquí  '1  món. 

¡Oh!  Ho  crech,  y  ho  tinch  per  consol, 

perqué...  pare,  ja  duptava 

y  potser  íins  suspitava... 

¡Qué  has  dit  ara! 

Re. 

Així  's  vol. 
Y  creu  ab  tanta  certesa 
que  es  de  la  puresa  imatje, 
com  que  es  aquest  cortinatje 
del  color  de  la  puresa. 
¡Oh!  Si,  si...  Mossen  Joseph, 
lo  comprench  y  li  aprecio. 
¿Y  hem  creus? 

Y  en  vosté  confio, 
^Y  s'  han  tret  los  cores  del  cep? 
¡S'  han  tret,  y, un  cop  convengut, 
ja  veurá  com  T  Albert  gosa! 
¡Calma  del  cor...  pau  ditxosa... 
si  aquí  retornas,  salut! 


{Malicia.) 
{Refnsant  la  idea.) 


{Encaixant.) 


{Inteni.) 


-    37    - 
.  ESCENA  XIV 

Los  mateixos.  BENET  que  porta  un  fanalet  enees 


-Albert     ^Benet,  ahont  vas? 
Benet  ¡Oh!  Acompanyo, 

á  n'  aquell  senyó  á  cal  Pan 

y  dia  que  'm  dará  'Is  dos  cuartos. 
Albert    ¿Y  has  deixat  la  nena  allá? 
Benet       ¡Oh!  La  mestresa  labressa. 
JosEPH     ¡Ah! 

Albert  Ja  ho  trobava  jo  estrany. 

.  JosEPH     ¿Veus?  Vetaquí  lo  que  deyaiu 

de  sembla  ó  de  no  semblar. 

Aquest  cocí  de  la  Scinta, 

quant  1'  he  vist,  no  m'  ha  agradat. 
Alb'-rt     y  be...  ^véu?  Aprensions  sevas. 

Per  mí  es  un  xicot  com  cal. 
Josi-PH     Pero,  anant  á  un'  altra  cosa, 

ja  que  d'  aixó  segú  estás. 

^Per  qué  he  vist  al  senyor  jutje 

aquí  quant  hi  arribát? 
x\lbert     ¡Ah!  ¿Ha  vingút? 
JosEPH  ¡Bah!  Y  un  bon  rato 

que  aquí  t'  ha  estát  esperant. 
Albert     Ha  vingut  per  una  cosa, 

que  encara  no  li  he  dit  may, 

y  que  'm  dona  tanta  pena, 

ó  mes,  que  'I  que  li  he  contát. 
fosEPH     ¿Qué  di  US  ara? 
Albert    {En  secret.)       Si...  que  'm  roban... 

Tinch  un  lladre  á  ca&a. 
fosEPH      {Desprcs  de  asombro^  y  resolt.)  ¡Cá! 
Albert     Tan  cert  com  que  sÓ'ti  aquí  ara. 
iosEPH      ¿Mes  tú  ho  has  vist  ja  ben  ciar? 
Albert     Havia  dut  deu  mil  Uiuras 


-  38 


á  la  calaixera  gran 

quan  un  dia,  vaig,  y  hem  trobo 

que  n'  hi  faltan  mil  de  pas, 
JoSEPH      ¡Jesús  María!  {Pcrstonanise.)^ 

Ai.BÉRT  Llavoras.  .. 

pensant  que  m'  havía  errát 

quan  ja  veu  que  es  impossible, 

'sent  per  cantitat  tan  gran, 

vaig  callar,  quan  torno  un  dia 

y  en  faltan  mil  mes. 
JosF.PH  ¡Ay,  ayl 

Albert   Llavors,  de  la  calaixera, 

ho  duch  á  r  armari  gran, 

mentres  pensó  busca  '1  medí 

per  podé  al  lladre  trovar; 
-  deixo  la  clau  ben  segura 

per  saber  cert  que  olvidat 

jo  no  puch  en  Uoch  deixarla, 

y  ahí,  quan  torno  á  contar, 

veig  que  altre  cop  mil  n'  han  presas^ 

lo  cor  umplintme  á'  esglay. 
JosEPH     ¡Ay!  ¡Válgam  la  Verge  santa! 
Albert    Ja  sap  lo  méu  natural, 

que  per  res  del  món  voldria 

perdre  ni  á  qui  m'  ha  robat.. 

¡Mes  pateixo  jo  sabentho 

que  no  pateix  ell  que  ho  ii\- 

No  n'  he  dit  res  á  la  Scinta, 

per  no  posa  en  ansietát, 

y,  volent  portarho  ab  calma, , 

y  sens  fé  á  ningú  cap  mal, 

feya  vení  al  senyor  jutje, 

valentme  de  la  amistat, 

per  véurer  si  convinavam 

lo  podé  '1  lladre  trovar, 

sens  que  hi  entres  la  justicia  - 

y  portantho  ben  callát. 
JosEPH      Aixó  es  lo  que  jo  pensava.. 


39 


Albert 

JOSEPH 

Albert 


JoSEPH 

Albert 

ÍOSEPH 


Albert 

jOSEPH 

Alvrrt 

JOSFPH 

Alvert 

JoSEPH 


Albert 

ioSEPH 


Ahi  ho  vaig  torna  á  mirar. 

No  encara: 


¿Y  en  faltan  mil  mes? 


pero  está  tot  preparát 
sens  dupte  pera  robarlas; 
ja  '1  paquet  es  fét  apart 
y  estich  ben  segur,  que  '1  dia 
que  jo  me  'n  torni  á  cassar 
me  las  roba  altra  vegada. 
Donchs  no  y  deixemho  acabát. 
¿Pero  y  vosté  sap  un  medi? 
No  pot  ser  mes  natural. 
Com  creus  tú  bé,  ell  espera 
que  te  'n  vagis  á  cassar 
per  ferho  bé  á  la  segura. 
Corrent:  donchs  dius  que  te  'n  vas; 
en  lloch  d'  anarten,  t*  apostas 
tenintme  á  mí  al  téu  costat, 
vé  á  obrir  1'  armari,  V  agafas, 
lo  treus  de  casa  al  instant, 
y  no  sap  ningú,  per  pérdrel, 
de  que  vé  ni  '1  qu'  ha  passat. 
Tant  ben  combinat  ho  trovo 
que  en  planta  ho  vaig  á  posar. 
;No  ho  sap  pas  ningú  de  casa? 
Sois  lo  masover  de  baix. 
¿Veus?  ja  es  mal  fét. 

També  ho  pensó; 
pero  ja  sap  que  es  callát. 
Gorrent  donchs...  comensém  ara 
deixantho  tot  al  aguáit. 
¡No  dirne  re  á  la  Scinteta! 
No. 

'S  podria  trastornar. 
Calla,  y  demá,  quant  se  llevi, 
li  dius,  un  cop  arreglát. 


—  ^«  — 
ESCENA  XV 

MOSSEN  JOSEPH,  ALBERT,  FELIP,  JOAN  y  MOSSOS 


Feup 
Albert 
Felip 
Albert 

JoSEPH 

Albert 

JoSEPH 

Felip 

JoSEPH 

Felip 

Alb¡írt 

Felip 


JoSEPH 

Albert 
Felip 


jOSEPH 

Felip 


Nostramo. 

¿Qu'  hi  ha  Felip- Neri? 
Jo  so  aquí  y  no  hi  so. 

Endavant. 
Que  entrin.  (A  Alberi per  ells.y* 

Entréu. 

Y  ells  dirán. 

Y  prou  greu  que  'm  sap  lo  serhi. 

Y  haurás  de  parlar  mes  ciar 
si  de  res  vols  enterarlo. 

¡A  fé  que  si  jo  no  h i  parlo! 
Vejam  si  vols  acabar. 
En  Joan  fa  poch  que  m'  ha  dit, 
cridantnos  juntsy  en  secret, 
que  passa  aquí  casa  un  fet 
que  m'  ha  deixát  aturdit. 
(Lo  secret  del  admetlló. 
¿Veus  com  ho.  he  dit?  Jo  ja  ho 
(Y  tan  callát  que  jo  '1  creya.) 
Jo,  prudent,  ho  so  y  no  ho  so. 
So  prudent...  ¡Pero  si  'm  tocan 
r  honor!... 

(¡Ay,  ay  quins  treballs!) 
Me  poso  com  los  cavalls 
que,  en  perdent  lo  fré,  's  desbocan. 
Ab  aixó,  sabent  que  aquí 
li  han  íaltát  ara  diners^ 
havém  volgút  sé  els  primers, 
y  junts  li  venim  á  di 
que  volém  sé  escurcullats, 


{A  Albcrt:>.^ 
ve  va.) 


—  41  — 


qu'  ens  ha  de  mirar  las  caixas... 

;AuI  Comenséu  per  las  faixas. 
*<{¥,  d  r  ordre  cT  etlytots  los  mossos  se  comensan  d  dcsjcr 

las  faixas,  coni  ell  fá.) 
Albert    Surtiu  d'  aquí  tots  plegats. 
Felip        Nos  en  anirém  després 

de  saber... 
Albert  Fins  á  ordre  nova. 

Felip        Es  que,  un  hom,  roba  y  no  roba, 

mentre  'I  lladre  no  's  sap  qui  es. 
JosEPH       (¡Pobre  home!) 
Ai.BKRT  Us  dich  que  ealléu 

y  cuidado  á  torna  aquí.  {Ells  se  ' n  van.) 

JosEPH      (Aixó  no  pot  queda  així.)  (.4   A/bert.) 

-Albkrt    (¿Donchs  com  ho  arregla?) 
JosEPH     (A  n  ells  que  tornan.)         Veuréu. 

Lo  cert  de  lo  que  ha  passát 

es  que  realment  lo  diñé 

ha  faltat. 
Felip  ¡Ahí  {DihentsJw  ab  los  altres.) 

JosEPH  Pero  be  .. 

Ha  faltat  y  no  ha  faltat. 
Feltp       ^Véu?  Com  lo  que  'm  passa  á  mí. 
iosEPH      Ha  faltat;  pero  va  esser 

un  olvit,  anant  depressa, 

d'  un  pago  que  \s  vá  fe  ahí. 
JoA^         (¡Uf!  No  ho  creguis.) 
Felip  (Jo  't  diré; 

's  pot  creure  y  no  's  pot  creurer.) 

Vagis  esplicant...  á  véurer. 
Joseph      Res  que  vá  dá  aqaest  diñé 

sens  habersen  recordát, 

quant  torna  veu  que  li  falta, 

y,  sense  pensar,  s'  ecsalta 

creyent  que  algu  li  ha  robát. 
Felip       (No  ho  crech.)  {Ap.  al  altre) 

Joan  (Ni  jo.) 

Felip        {Fosantselafaixa.J  Si  es  així...    {Tofs  Jio  fait.) 


—   42  — 

JosiiPH     Ara  jo  n'  h¡  fét  memoria 

y  á  n'  aquí  teniu  la  historia 

de  tot  lo  robod'  ahí.  {Pausa.)' 

Felip       (Farém  lo  que  hem  convingut.)  Ap.  ais  mossos, . 

Re...  donchs,  nostramo,  perdoni. 
Albert    y  recordéu  que  '1  que  enrahoni 

res  del  que  'm  dit... 
Felii'  ¡Oh! 

JosEPH  Y  quietút. 

Felip        Mólt  be  diu. 
JoSEPH  Donchs  á  dormí 

y  créurer  sempre. 
Albert  ¡Y  á  véurerl 

F^ELiP       (Hem  de  créure  y  no  hem  de  créurer. 

Veniu  abaix  toís  ab  mí.) 

{Se  'n  van  íots  los  ?nossos.y^ 
JosEPH     ^Veus,  home?  Lina  mentideta, 

sense  fer  mal  á  ningü, 

y  está  arreglát. 
Albkrt  Ben  segú. 

Vaig  á  di  aixó  á  la  Scinteta.  {Se  'n  vaS) 

josEPH      Sí,  sí...  avuy  s'  ha  de  arreglar. 

i  Un  Uadre  aquí!  ¡Ave  Mana! 

Si  nó  pogués,  fins  un  dia 

los  podria  assesinar.  (Se  'ii  vd,y 


ESCENA  XVI 

GABRIEL,  ESTEVE  y  BENET,  ab  lo  fanal,  guianllos. 

Gabriel  (¡Encara  no!)  (Buscant  per  tol,  inipacieiil.y 

EsTEVE  Ja  hem  d^t  fondo. 

Ja  te  'n  pots  endú  '1  fanal. 
Benet       ¡Oh!  M'  heu  de  dona  'Is  dosquartos. 
Gabriel  ¡Y  donalshi! 
Esteve  ¡No  'Is  vull  dar! 

Gabkikl  Si  no  fós  que  sois  duch  plata 


—  43     - 

ja  Ms  hí  hauria  jo  donát. 
¡Quin  gust  tens  en  que  pateíxi! 
^EsTsvF,     Es  que  no  'Is  hi  vull  donar 

no  mes  perqué  me  'Is  demana. 
sBexet  ;Donchs  perqué  m'  ho  deyan! 
EsTEVR  ¡Au! 

(  Va  d  pegarli  y  Benet  fuig  correnfsj) 
'Gabriel  ¡Vaja,  home!  {Detenintlo.) 

.EsTEVR  Si  no  'm  deturas 

ja  havia  menjat  prou  pá. 
«'Gabriel   ¡Quin  mal  cor  tens! 

¡Y  fuig  home! 
¡No  estich  ja  prou  amohinat 
ab  lo  que  m'  ha  passat  ara, 
que  encare  en  vé  á  entrabancar 
ab  los  ditxosos  dos  quartosJ 
'Gabriel  ¡Vetaquí  T  haver  jugat! 
lEsTEVE     ¡Y  quí  se  'n  está!  M*  arribo 
á  n'  al  café,  pujo  á  dalt, 
Veig  uns  quants  heréus  que  jugan... 
■^Gabriel  Y  per  tot  quant  has  portat. 
EsTEVE     Y  quedo  empenyát  encara 
per  cu.iranta  unsas  de  pas. 
•'Gabri'-l  ¡Oh!  ¡Q.uina  vida  es  la  teva! 
£sTEVE      ¡Oh!  Com  m'  haig  de  revenjar. 

jSapigués  ahont  es  la  Scinta!... 
Gabriel  ¡Y  jo,  aquí,  que  mentrestant 
no  la  puch  veure,  y  sufreixo 
lo  que  sois  jo  y  el  cel  sap! 
Eeteve     Ja  la  veurás...  no  m'  amohini. 

Deixamhi  primer  parlar. 
•Gabriel  ¡Crech  que  ara  vé! 
EsTEVE  Donchs  á  dintre. 

Gabriel  Mes  si  jo... 
EsTEVE  ¡A  dintre,  pesát! 

Grabiel  ¡Déu  méu!  ¡Y  quina  impaciencia!        {Se  'n  vá.) 
EsTEVE     ¡Ditxosos  ennamoráts! 


—  44  — 

escp:íNa  xvir 

KSTEVE,  SCINTA. 


Ser 


ESTEY 
SciNTA 
ESTEVE 
SclNTA 


RSTEVE 
SgiNTA 

ESTRVK 

SciNTA 

Este VE 


S<;iNTA 

KSTKVE 
S<;INTA 

Este VE 


SclNTA 

HSTEVE 
SclNTA 
EsTEVE 


¡Déu  méu!  ¡L^  Albert  fora  casa 
tota  la  nit  y  quedant 
jo  aquí  casa  ab  ells  dos  sola! 
¡Ver je;  deis  desamparátsl 
¡Si  vegés  r  Esteve!...  Guieume... 
;L)éu  méu!  ¡Volgueume  salvar! 
S^inteta.  {Adctaiitantsc  cinicanicnt.^ 

¡Ah!  ^Tú? 

¿Qué  volias? 
¡Qué  has  fét!  ¡Qué  has  fét  desgraciat! 
¡Portarlo  á  n'  ell  aquí  casa! 
¡Tens  cor  de  hiena! 

¡Endevant! 
¡Portarlo  aquí,  quan  sabias!... 
¿Vols  que  ara  '1  fassi  marxar 
sense  ni  veurert'  siquiera? 
¡Si!  {Crit  de  r  ánima. y 

Donchs  dóm  lo  que  ja  saps 
que  't  demano  fá  tres  cartas, 
y  se  'n  vá  de  aquí  al  instan t. 
¡Impossible!  No.  {Horror,  y 

¡Impossible! 
Ja  t'  ho  vaig  dir:  S'  ha  acabat. 
¡Y  per  co  he  vingut  d' América! 
¡Y  per  90  he  crusat  la  mar! 
¡Per  sentirme  á  di: — ¡Impossible! 
¿Es  dir  que  jachas  olvidat 

que  ab  aixó?  {Ti  cu  un  collar  ci  de  -perlas. y' 

¡Oh! 

¡Ah!  ¡Aquestas  perlas!! 
¡Oh! 

Son  lo  méu  talismán. 


-   45     - 


SciNTA 

ESTEVE 

SgiNTA 
EsTEVE 
ScINTA 

EsTEVE 


SciNTA 

Este VE 

SciNTA 

EsTEVE 

SciNTA 
EsTEVE 


SciNTA 
EsTEVE 
SciNTA 


¿Y  hem  promets  que  de  seguida 
ell  d'  aquí  té  de  marxar? 
Aixó  t'  ho  he  dit  ja  allavoras 
y  jo  no  'm  desdeixo  may. 
Entes  doñeas...  demá...  vina. 
Ho  necessito  al  instaut. 
¡Déuméul 


{Aooviada.y 


Bé...  ¿Quin'  hora  es  ara? 
(Dos  quarts.  Ells  diu  que  á  n'  al  cau 
á  las  déu  en  punt  hi  tornan.) 
A  las  déu  seré  aquí  baix. 
¡Bé! 

A  sota  de  la  ílnestra. 
Jo  ho  tiraré  embolicát. 
Jo  remouré  la  morera 
que  arriba  aqui,  per  senyal. 
¡Treu  ara  á  n'  ell! 

Desseguida, 
(que  prou  me  deurá  costar.) 
ab  aixó... 

No  faré  falta. 
A  las  déu  en  punt...  á  baix. 
¡Oh!  ¡Quanta  fé  s  necesita 
per  créurer  en  ta  bondat! 
¡Pares  honráis  de  familia 
que  van  á  crusar  lo  mar; 
quan,  pe  'Is  filis  de  sasentranyas, 
buscan  la  ditxa  ab  afany, 
trovan  en  ell  una  tomba    . 
oberta  pe  'I  temporal!... 
¡Quan  sers  com  aquest  lo  crusan 
está  llís  com  un  cristal! 

(Se  'n  vá  eniportantsent  lo  Ilitni.y 


{Se  'n  va/^ 


~  46  - 

ESCENA  XVIII 

MOSSEN  JOSEPII,  ALBERI'. 


Albert    ¡Mossen  Joseph!  {Aparcixent  ah  llitni.) 

JosEPH      {Pe  7  cantó  oposat.)  ¡Hola!  ^Ets  tú? 

Apaga  '1  ilum  perqué  encara 

no  't  vegéspe  '1  pany.  ¡Ah!  Ara. 
i^Perquc,  apa^ant  los  lliiins,  han  quedat  á  las  foscas  fins 
íjjícs'ejí  van.) 

¿Y  no  f  han  vist  pas? 
Albert  Ningú. 

Joseph     ¿Y  vol  dir  que  's  creu  tothoni 

que  etí  á  dormí  al  mas? 
Alkhrt  Be  ho  pensó. 

¿Y  ella? 
JosEPH  Ja  al  Hit.  {Mirant pe  1  pany.) 

Albert  Donchs  comenso. 

JosEPH      Vejam  aixó  com  heu  nom. 
{^Despr/s  de  aixó,  palpant  la  paret^  trovan  cada  lin  la  seva 
porta  y  desapareixen.) 

¿Ja  tens  la  llanterna  sorda? 
Alpkrt  Tot  es  á  n'  al  quarto  méu. 
JosEPH      Ara  que  'ns  ajudi  Déu. 

que  del  bo  sempre  's  recorda.  {Se  'n  vait) 


ESCENA  XIX 

FELIP,  JOAN,    mosos, 

i^Aparcix  á  la  porta  de  la  escala  lo  primer  ah  manta  y  un 
fanal  aniagat;  primer  observa  ben  be  á  las  foscas  si 
hi  ha  aloií;  després  ho  mira  ab  lo  fanal,  sens  món- 
rers  niay  del  sen  llochy  y  qnan  se  n  ha  ben  cercioráfy 


-    47 


s'  aboco  al  ull  de  la  escala  y  fá  un  xiulcl  impercepti- 
ble que  fd  apare  ixcr  á  Joan  preparát  com  ell,  sis  ó 
set  mossos  ab  mantas  y  fanals  amagáis  com  ells  dos^ 
y,  sens  entrar  per   res  á  la   sala^  ja    van  pujan f 
escala   amunt  pe  7  iram  que  figura  que  vd  al  pis  de 
sobre  y  5'  assenfan  pe  'Is  gra/wns.) 
Joan         Sempre  '1  fanal  aniagát. 
Felip        ¡Ah!  Sí.  Que  no  'ns  descubrissen; 
ara  entra,  y,  per  si  'ns  sentissen, 
feni  véurer  que  ja  hem  barrat. 
(  y  entrant  elly  Joan  fan  tots  los  sorolls  en  la  porta  de  la 
escala  igual  que  si  la  tanqiiessen  y  harressen;  mes  y 
despres  d'  haverlos  fet,  la  tornan  á  deixar  oberta  com 
abans.) 
Felip       ¿Veus  1'  armari?  (Tot  baixy  misterios.) 

Si. 

Es  aquell. 
Ab  aixó,  '1  que  vé  á  robar, 
per  forsa  aquí  té  de  entrar. 
¿Mes  per  hont? 

Nos  hodirá  ell. 
Per  90  ara  haveni  de  fer  veurer, 
que  aném  com  sempre  á  dormí 
cap  á  baix,  passant  per  'qui, 
y,  mentre  ell  ho  pugui  créurer 
anem  á  voltar  tots  dos, 
torném  á  surtí  á  la  escala, 
y,  tant  bon  punt  eniri... 

¡Ala! 
¿Qué?  {Se  *n  van;  las  deif.,.y 

Sentó  un  remor  confós. 


Joan 
Felip 


Joan 
Felip 


Joan 
Felip 
Joan 


^  48 


ESCENA  XX 

SCIN TA,  ALliERT.  MOSSEN'  JOSKPH.    KELIP,   JOAN,    y  los     mossos 
per  r  ordrc  marcat,  y  quant  ho  indiquin  los  versos. 


SciNTA     Las  déu...  ¡Com  me  bat  lo  cor!...         {Entrant.) 
Jo  he  sentit  que  ells  dos  barrav^an 
y  que  després  se  n*  anavan... 
(La  morera  es  sacJisejaday  caithen  fullas  secas  d  la  escena  S) 
La  senya  ja...  ¡Ay!...  Si...  ¡Valor! 
:    (  Vá  á  mirar  al qtiarto  de  Mossen  Joseph  y  un  altre.) 
Tothom  dorm...  ¡Q.nant  tá  que  jo 
no  tinch  ditxa  tan  ansiada! 
•(Saclisejan  mes  violentament  la  morera  v  caiihen    mes 
fullas.) 

¡Ah!  Aixi  es  com  n'  has  esfullada, 
fulla  á  fulla,  ma  il-lusió. 
Mes  ja  es  la  senya  segóna... 
Si...  Acabem. 
(S^'  treu  niia  clau  y  vá  ab  precaució  cap  al  armar  i;  a  I  ma- 
teixfemps  suri  Albert  pe  7  sen  qtiarto  y  tambe  ab  pre- 
caució, vá  cap  á  11  ella^y,  Mossen  Joseph  j  sortint  del 
séu,  fá  lo  mateix^  fins  que,   quan  ella  ha  passdt  del 
tros  que  ocupa  la  porta  de  la  escala^  apareixen,  pn- 
jant  de  baix,  Felip y  Joan;  Felip  crida  ab  precaució 
á  tofs  los  que  están  assentats  per  la   escala,  que,  com 
per  amagarsel  millor,  ensenyan  un   moment  tots  los 
fanal s  encesos,  tornantlos  á  amagar,  y  baixan  ab pre. 
caució  detrás  deis  dos,  que  'Is  guian  tamb/  cap  al  ar 
mar  i.) 
Albert  ¡Infame! 

SciNTA  ¡Ah! 

iCrit  d'  hon'or  y  forseja  violentament  perqué,    havent  co~ 
negut  la  ven  d'  Albert,  no  vol  que  la  conegui. 


-   49  — 

Albert    ;Vil! 
^CÍNTA  ¡No! 

{En  aquest  moment  arriba  al  arniari  Mosscn  Josephy  A  /- 
heri  aplica  la  llanterna  sorda  á  Scinta,  r,  regoncixent- 
la,  fan  un  crit  d  horror  r  can  la  llanterna,  foruanf 
d  quedar  fosca  la  escena.) 

Los  DOS  ¡Oh! 

Albert  (¡La  Scintal) 

(Felip  que  ven  la  escena  fosca;  crida  en  ais  si'its.) 

Felíp  ¡Vá! 

(  ]'  fots  treuhen  los  fanals  volént  coneixer  á  Scmta]  mes, 
Albert.  aixis  que  Jio  ven,  rápit,  desfd  la  cortina  del 
pom  y  tapa  áScinta,  aniparantla,  v  quedant  ella  cu - 
berta  enteranient.) 

Albert     ¡Oh! 

Felíp  ¡Allí!  (índicant,  ais  srus  la  cortina.) 

Albert  ¿Y  qué  vols?  (Creuat  de  b rasos.) 

Felip  ¡Jo! 

{Retroccdint  espaniát  ell  y  los  se'us.) 

Albert  ¿Q.ui  us  dona 

permis  per  entrar  així, 
ab  los  fanals? 

Felip  ¡Jo! 

Albert  ¡Apaguen  los! 

(  Tots  van  d  apagarlos,  obrintlos,  mes,  de  repent,  se  repcn- 
sa  helipy  y  avantsant  ab  los  scus  cap  d  la  cortina, 
diu\) 

Felip        ¡Es  qué!  nosaltres... 

{Albert  los  co)it'\y,  ab  la  mirada  v  seguintlos,  los  va  em- 
penyent  cada  vegada  mes  cap  á  la  porta.  Mentres- 
lani,  Mossen  Joseplí,  com  tement  que  algú  d'  elh  5' 
atrevis  á  aixecar  la  cortina,  la  guarda  agafantla  per 
un  pany,y,  Albert  diu:) 

Albert  ¡Trayeulos! 

Felip        ¡Pero!... 

Albkrt  ¡Tots  fora  d'  aquí! 

{Se  '«  van,  retroccdint  pausadament  v  obligáis  per  la  mi- 
rada d'  Albert,  que,  quant  ja  Is  ven  al  II indar  de  Ij 


—   50  — 

portüj  los  dcixay  vá  d  assoitarsc  ahatiit  en  una  cadi- 
ra  de  primer  terme,) 

Joan         (¿y  donchs?)  (Ja  al desapareixer.) 

Vn.w  (¡Psil!  Ja  la  he  sorpresa.) 

(  Y  desapareixen,  haixant  tots  apoch  apoch  la  escala  ^  en  Ur 
momenten  que,  la  morera ,  sachssejada  mes  fortamcnt 
que  maj',  limpie  la  escena  de  fullas,  lo  qual  espauta  d 
Alberi  y  d  Mossen  Joseph,  que^  aixis  que  ha  cregnt 
que  'Is  mossps  eran  f ora  ha  comensái  d  aixecar  los 
panys  de  la  cortina  y  los  torna  d  deixar  anar  sor- 
pres.) 

Albert    ¡Qué  es! 

Joseph  ¿Q.ué? 

Albert    {VeyentV  arbre.)  Re.  .  'I  vent  de  marina. 

{Joseph,  tranqnilisdt per  la  r esposta  de  Albert,  aixeca  la- 
cortina  que  cubreix  á  Scinta,  v,  responent  d  sa  idea  y 
diu:) 

Joseph     ¡Oh!  La  salva  la  cortina 

del  color  de  la  puresa.  (PerVa  cortina.) 

{Jm  va  aixecant per  grai{s,y,  al  apareixer,  darrera,  Scin- 
ta  desmayada,  cau  lo  telo.) 


FI    DEL    PRIMER    ACTE. 


ACTE  SEGON 


La  inateixa  docoració 


ESCENA  PRIMERA 

ESTEVE.  MOSSEN  JOSEPfí.  ORIOL,  BENET  y  avial  GABRIEL,  Los 
dos  primers  assentats  á  la  esquerra;  Oriol  bressant  la  criatura,  y,  Be- 
net,  mirantla  extasiát. 


JosEPH     Pero,  trencant conversa  y,  anant  á  un  altra  cosa... 
^Que  tal?  ^Li  proba  "1  poblé?  ,;S'  hi  diverteix  bas- 

(tant> 
EsTEVE    ¡Y  doñeas!  Ja  ho  veu  sempre;  jo  fresch  com  una 

(rosa. 
JosEPH     Aquesta  nit  passada...  (Sí.  Anemlo  voltejant.) 
EsTEVE    Hem  retirat  á  altr'  hora;  com   que  allá  al  café  's 

JosEPH      Sois  per  entretenirse. 

EsTEVE     {OhscrvanÜofusament.)  Si...  al  solo  y  al  jaquet. 

JosEPH    (No  sab  res  del  que  passa.) 

EsTEVE  (No  hi  ha  qui  millor  puga 

dirme  lo  d'  ahí  vespre.) 

JosEPH  (¡Oh!  EU  guarda  algún  seciet.) 

EsTEVE     Sino  que,  no  fa  gaire,  ni'  han  dat  una  sorpresa; 
á  Nléurer  la  Scintsta  dos  ó  tres  cops  hi  entrat, 
y  sampre  que  descansa  contesta  la  Teresa. 


—   52     - 

JoSEPH     Crech  que  no  está  prou  bona. 

EsTEVE  (¡Q.ue  déu  haver  passatl) 

Gabriel  Que  Déu  hi  siga.  {Enlrej^  sen  trisl.) 

Este  VE  ¡Hola! 

JosEPH  ¡Servirlo. 

Benet      {Barallantsc  ab  Oriol  per  hressar . )       ;  O h ! 

JosEPH      {Renyantlos)  ¡Poca  bullil 

¿Qué  tal?  ¿Li  agrada  '1  poblé?       (A  Gabriel) 

Gabriki..  No  'm  cansa  sois  per  xo. 

JosKPH.     ¡Oh!  ¡Encara!...  Si  '1  vegessen  quant  h¡    ha  to- 
ta la  fulla. 

EsTEVE     ¡Pero  ell  ja  hi  veu    rosada  y  el  sol  y...       {Biir- 
lantsen.) 

JosEPH  ¡Ah!  ¡Be!...  Aixó  es  bo. 

¿Es  dir  que  es  un  xich  poeta?  També  ho  só  jo,  y  m* 

(agrada. 

EsTEVE  Vegin  donchs  si  s'  avenen  y  poden  fer  ventalls. 

Grabiel  No  'I  cregui;  no  so  poeta:   mes  quant,   trencant 

(1'  albada. 
la  serra  el  sol  tramonta,  deixant  los  séus  cristalls, 
y  veig  com  la  rosada  vá  brillejant  per  1'  erba, 
y  sentó,  dins  1'  arbreda,  com  cantan  los  aucells. 
rosada,  aucells  y  arbreda,  y,  quant  lo  sol  conserva, 
sentó  que  'm  diuhen  Uévat,  y  hem  llevo  y   vaig  ab 

(ells.. 

JosEPH  ¡Oh!  (Vaja...  es  un  cor  noble.) 

EsTEVE  ■       Y  bé...  '1  que  son  las  cosas 

Jo  ho  veig  tot  al  contrari  y  hem  surt  tot  diferent. 
Lo  sol  que,  quan  s'  aixeca,  veu  ell  tot  d'  or  y  rosa^... 
jo  '1  veig  que  tot  m'  enlíuerna  y  '1  trovo  massa   ar- 

(dent. 
Las  xarxas  de  rosada,  que  ell  veu  fétas  de  perlas, 
jo  veig  que  es  V  erba  húmida  que  fa  malbé  'I  calsat;. 
y  á  mí,  cantant,  me  diuhen  sempre  verdums  y  merhis: 
— Titi  titi.' — Jeu  tonto,  y  estigas  acotxát. 

JosEPH  Donchs  jo,  vivint  ahon  saben,  darrera  de  la  ermita 
tinch  una  galería  que  surt  á  un  terradet;        ^ 
cubert,  per  una  parra,  no  hi  entra  'I  sol  de  día. 


—      =7^      — 

y,  sóti  de  una  parrn,  lii  ha  ínula  y  un  banquet. 
Allí,  jo,  cada  día,  aixís  que  '1  sol  s'  inquieta, 
m'  hi  prench  lo  chocolate,  sobre  *l  banquet  sentat. 
Lo  méu  platel  de  figas,  la  meva  torradeta, 

V  el  méu  got  d'  aigua  fresca,  regalimant  glassát. 

Y  quant,  tot  bcbent  1*  aigua,  pe  '1  fondo  del  got  miro- 
á  dintre  del  séu  cercol,  paisatge  tant  estens 

de  prompte  lo  got  deixo,  mirant  al  cel,  suspiro, 
y  dich  que  es,  Catalunya,  bell  paradís  inmens. 
Lo  sol,  brillant,  no  deixa  de  ferne  sa  carrera, 
y,  el  món,  marxant  que  ensenya  sas  robas  á  n' al  so],. 
li  ensenya  una  mostreta  d'  endiana  forastera, 
qu3  ab  sas  floretis  blancas  li  fá  un  camp  de  fayol. 
Mes,  com  dihentli: — Trij, — per  ensenyar  mes  mos- 

(tras^ 
d'  aixó  no  s'  acontenta,  y  estén,  aprop  d*  allí; 
O  bé  "1  bellut  de  V  erba,  ó  bé  las  sedas  nostras 
de  vert  satí,  ab  rosellas  del  tó  mes  carmesí. 
En  tant,  obrintse  portas  de  casas  y  masías, 
lo  séu  jornal  comensa  1'  atrafegát  pagés, 
aquí    uns   quants  que  xarcolan,    que    es   feyna    de 

(pochs  días,, 
allá  dos  bous  que  llauran,  com  si  no  fessin  res. 
*Segons  la  temporada,  ó  bremiri  ó  sois  ségan, 
*segons  la  temporada,  los  formiguers  cremant. 
*Lo  cert  es  que  miy  paran,  treballan,  no  sossegan.. 
*y  lo  soroU,  y  el  móurers,  no  para  un  sol  instant. 
Aquí  se  sent  un  tiro  d'  un  cassador  que  cassa, 
allí  entre  rocas  peta  la  fona  d'  un  pastor. 
Allá  se  sent  la  esquella  d'  aquell  remat  que  passa^ 
V  el  (rutxque)  que  li  crida  lo  rabada,  ab  amor, 
Llavors  s'  ou  la  campana  y,  s'  obran  mes  casetas, 
per  tot  caputxas  blancas  ne  van  apareixent; 
es  que  ja  á  mifsa  tocan,  y  á  missa  las  niñetas 
y  los  minyons  del  poblé,  se  'n  van  tots  diligents. 
Aixis  en  Catalunya  tenim  las  matinadas; 
així  '1  dematí  s'  alsa,  pe  '1  Uarch^del  Llobregat,. 


—  S4  — 


y  jo  sota  la  parra,  sucada  tras  sucada, 

me  'I  miro  cada  día,  com  un  reyet,  sentat.  {Se'nvJ), 


ESCENA  II 

Los  mateixos,  menos  MOSSEN  JOSKPII 

Gabriel  S¡  ara  aqiiets  no  'ns  fessen  nosa...  (Pe  Is  novs.) 

EsTEVF     ¡Y  no  ho  deyas! 

<jArbiel  Com  jo  creya... 

EsTEVE     ¡Vetaqui  perqué  jo  veya!... 

Noys...         {Los  dos  5'  aban  y  van  cap  á  n  ell) 
Benet  ¡Oh! 

Este  VE  Psit...  á  fe  una  cosa. 

Esteve  '5  tren  la  bossa,  v,  fraveiitne  una  moneda  din) 

Tú  vols  bressar  la  Arciseta 

y  aquest  també  vol  bressá... 

¿Vols  cara  ó  creu? 
Benet  Creu. 

Esteve    {Tirant  la  moneda)  Donchs  vá. 

Benet       ¡Creu!  ¡Oh I  Hi  guanyat. 
EsTKVE  Tú  r  has  treta. 

{Oriol se  '«  ha  tomata  bressar.) 
Benet       ¡Ohl  ¿Veu?  ¡oh!... 
Esteve  T'  ho  arreglaré 

ben  be,  al  menos  per  un  hora. 

Tú,  perqué  has  perdut,  á  fora; 

y  tu  que  has  guanyat...  també. 
(  TrayenÜos  per  las  or ellas ^  á  lo  qnal  se  resisteixen.) 
Benet       ¡Oh! 
Esteve  ¡Fora! 

Benet  ¡Oh!  Es  que... 

Esteve  ¡Fora  dich! 

(Oriol  se  pot  escapar  v  fnig  correns  pe  'I  fondo.) 
Benet      Jo  vuU  bressar  la  petita. 
Esteve     Ja  dorm  bé  y  no  ho  necesita. 
Benet      ¡Oh! 


EsTHvi-:  Allá  ..  y...  si  tornas...  repich. 

{Clatcllatlas  y  dantli  una  empenta  lo  tren.y 
EsTKVM     iMentrcí  'Is  treguém  tot  es  hu. 
Gabriki.  y...  ¿Q.1  é  fem? 
EsTEVE  ¡Qué  fem! 

Gabriel  ¿Qué  fem? 

Dos  días  ha  que  aquí  'ns  estem 

y  jo  no  he  vist  á  ningú. 
{Benet  entra  de  púntelas,  vá  al  hressol  de  la  noy  a:    sens 
que  ells  dos  se  'n  adonin,    v   5'   amaga  dar r era   de  la 
cap  salera.^ 

Vols  aixó  y  no  es  prou  encara, 

sino  que  de  lo  promés 

no  compleixes  ni  fas  res, 

quant  no  veig... 
EsTEVE  La  veurás  ara. 

Gairiel  ¡Oh!  Es  que  tú  no  pots  pensar 

la  impaciencia  ab  que  jo  espero, 

per  calma  *1  méu  desespero, 

lo  poderli  aquí  parlar. 

Vull  véurer  si  té  valor 

per  no  caure  aqui  esglayada 

quant  jo  li  diga: — ¡Malvada! 

¿Qué  has  fet?...  ¿Qué  has  fet  del  méu  coi? 
EsTEVE     Ja  veig  ahont  vas  á  parar: 

Tú  't  trovas  que  sents  lo  vent 

y  no  saps  de  quin  torrent. 

Jo  t'  ho  faré  averiguar. 
Gabriel  ¿Mes  quinas  armas  tens  tú 

perqué  aixís  en  tot  cedeixi? 
EsTEVE     Ab  una  perla  que  'n  deixí  {Mostrant  lo  colla rcl.} 

Jo  en  logro  mes  que  ningú. 
Gabriel  ¡Un  collaret! 
EsTEVE  Y  si  's  vol 

un'  arma  mólt  mes  S3gura 

la  nena... 
/Bcnctallarga  'Icollabgran  ínteres  y  Esleve  segueixdihent:), 


^    5f'    — 

Aquesta  criatura 

que  veus  dormint  al  bressol. 
Benet      ¡Oh!  ¡Oh! 
EsTEVE  ¿Qué? 

iGirantse  tots  dos;  mes  com,  Bcnei,  espantantsc,  se  ha  tor- 

nat  d  amagar,  al  girarse  ells  no  veiihen  d  ningií.) 
Gabrikl  No. 

EsTKVi:  ¡Bo!  Jo  'm  creya 

que  ara  en  Benet  mos  sentía. 
Gabrif.i.   Jo  també. 
EsTFYE  Y  no  hi  es. 

Gabrikl  Seria 

potser  que  'I  eco  'ns  ho  feya. 

;Qué  decidim? 
EsTEVE  Lo  que  he  dit. 

Tú,  á  baix  al  pati  amagát, 

no  't  mous,  fins  á  sé  cridát 

per  lo  que  aquí  haurás  sentit. 

Jo  desde  allí  'Is  espiaré 

tot  lo  que  en  la  sala  's  digui... 
Gabriel  ¿Y  quant  tot  espiát  estigui?... 
EsTEVE    Surtim  y  á  fé  *1  que  'm  de  fe. 

{Se  ';?  van  Gabriel  pe  1  Joro  y  Esteve  al  sen  quarlo.) 


ESCENA  III 

BENET,   ORIOL. 

Benet      ¡O!  ¡oh!  ¡oh!  No...  la  ^qúí^í  {Escena  inblt  haixa.) 

no  me  la  pendran  d'  aquí.  . 
Oriol      ¡Oh!  Jo  sóch  lo  séu  padrí. 

{Ai.xerit  de  repent perqué  'sveii  sol  ah  Benet.) 
Benet       ¡Oh!  Y  jo  la  dida. 
Oriol  ^Oy  tita? 

Benet      ¡Je,  je,  je!...  Ara  's  despertava. 
Oriol      Ji,  ji,  jj...  Ara  '\s  va  á  adúcar.  {Misteri.) 

Benet      ¡Oh!  Nos  la  vólen  robar. 


-   57  - 

Oriol      ¿Y  per  qué? 

Benf.t  ¡Oh!  Perqué  'n  parlava. 

Oriol      (Faré  véurer  qne  ho  sabia 
y  aixís  jo  la  lindré  allá.) 
Si...  jo  já  ho  sabia  ja. 

Benet       Donchs  portemla  á  la  Marina; 
pero  la  vull  bressar  jo. 

Oriol      Vina  á  bressarla  á  1'  ermita. 

Benkt     Au  donchs...  jo  duch  la  petita. 

Oriol       ¡Oh!  No...  Ara  encara  no. 

*¿Veus?  Mossen  Joseph  se  'n  vá. 
*perque  ara  li  ha  dit  en  Lari 
*^que  está  malalt  lo  vicari 
*que  está  al  poblé,  '1  vetlhra 
*avuy,  V,  dema  '1  matí 
*se  'n  vá  ab  lo  matxo  á  la  ermita. 
*Com  que  á  mi  no  'm  necesita 
*y  ja  tinch  lo  ruch  aquí, 
*y  la  iglesia  ha  de  sé  oberta 
*demá  á  trench  d'  alba,  m'  ha  dit 
*que  jo  hi  vagi,  negra  nit, 
*per  si  la  Sió  no  's  desperta, 
*y,  com  que  es  tant  apropet... 
*¡Qué  emfá  anarhl! 

Benet  |Oh!  Millo. 

Oriol      Pero  ara  no  's  pot. 

Benet  ¿No? 

Oriol  No. 

La  Bel  me  planxa  '1  roquet, 
r  adroguer  pesa  'Is  blandón?, 
y  la  apotecariesa, 
que  'ns  té  aquella  alba  promesa^ 
ara  hi  cus  'Is  'xallarons, 
y  com  tot  té  d'  está  apunt, 
perqué  jo  ab  lo  ruch  ho  duga, 
íins  que  en  Pau  portarmho  puga 
no  puch  anar  cap  amunt. 

Benet      Donchs  guardaré  la  petita. 


-  s« 


Oriol 


Bhnet 
Oriol 


Bfnht 
Oriol 

í 

Benet 
Oriol 
Benet 

Oriol 
Benet 
Oriol 
Benet 

Oriol 


Guárdala  sempre,  y,  quiint  jo 
*ja  tinga  apunt  tot  alió 
*y  pogLiém  ana  á  la  ermita, 
*vindré  ab  lo  ruch  cap  aqui. 
*Axís  que  sentís  la  esquella, 
*fent  véurer  que  treus  á  n'  ella, 
*per  portarla  allá  á  dormí, 
*me  la  baixas,  la  Uiguém, 
*á  la  sarria  ab  lo  bressol, 
*y,  si  '1  senyó  Albert  la  vol, 
*que  pugi  allá. 

¡Oh! 

Quedém 
en  que  tu  no  't  mous  d'  aquí 
perqué  no  mos  la  prenguesen. 
¡Oh  oh!     . 

Y  perqué  no  't  treguessen 
guárdala  sempre  d*  allí. 

{La  primera  porta,  a  reía. y 
Oriol.  (Oriol  5'  atura.) 

¿D'  aquí? 
{Ficantse  al  quarto  y  trayent  lo  cap.) 
Y  aviát. 
¡Oh!  Bé...  ¿Pero  y  si  sumica? 
Surts  y  bréssala  una  mica. 
¡Oh! 

(Se  'n  vd y  Benet  s'  amaga,) 
¡Psit!  A  dins  y  amagát. 


ESCKNA  IV 

SCINTA,  BENET,  amagát. 


(Sctnta  entra  trista;  s  assenta  al  costal  de  la  taula  de  t* 

altra  cantó  del  bressol,  y  diu  ab  resolnció:) 
SciNTA     Si...  Si...  Es  precís:  no  tinch  mes  esperansa 


59 


que  dirli  tot  á  n'  ell...  rómprer  severa 

ab  quant  ara  á  n'  al  crim,  sens  culpa,  'm  Uansa^ 

y,  si  r  infame  ho  mostra  per  venjansa, 

m*  aconsellará  '1  cel  en  qui  '1  bo  espera. 


ESCENA  V 

SCINTA,   MOSSEN  JOSEPU 


JOSEPH 

^Tú  aqui  Scinta? 

SciNTA 

¿Ha  vist  r  Albert 

després  que  jo?...(  Scnyala  V  armari  ab  horror. y 

JoSEPH 

¡Ah!  ¿Y  ara.^ 

¿Encara  hi  pensas? 

SgiNTA 

¡Ohl  Encara. 

r  esglay  me  te  '1  cor  cuben. 

¿Qué  ha  dit? 

JoStíPH 

No  res. 

SclNTA 

¡Ah!  ¡No  res! 

;Perqué  aixís  té  d'  enganyarme? 

JoSEPH 

¡Jo!... 

SgiNTA 

Si;  perqué  es  insultarme 

JOSFPH 

Scinta 

JoSEPH 

Scinta 


dirme  que  no  s'  ha  sorprés. 

Sorpéndrers  mólt,  com  vull  di, 

me  vé  a  dir  que  honrada  'm  veya; 

y,  no  ferho,  es  que  ja  'm  creya 

lo  que  sap  que  so  desd'  ahí. 

¿Es  dir  donchs  que  es  vritát  que?. 

Si. 

¡Oh!  ¡Déu  méu!  ¡Quin  misteri! 

No  puch  dirnhi  encar^i  re. 

Paré  avuy  1'  últim  esfors 

per  destruir  lo  que  m*  obliga 

á  que  axis  ciiminal  siga, 

y,  si  no  puch,  si  ais  horrors 

d'  atiínit,  veig  que  segueixo 

esposada,  com  íins  ani_, 


—  6o  — 


JOSKPH 
SciNTA 
JOSEPH 


"ScíNTA 


JOSEPH 
-Se  I  NT  A 


JoSEPH 
■SCINTA 
JoSEPH 
5clNTA 


n'  h¡  diré  la  causa,  encara 
que  fentho  axis,  delinqueixo, 
¡Ah!  Y  veurás  com  fento  axí 
tornará  á  brillar  ta  estrella. 
¡Dura  mes  que  no  '1  brill  d'  ella 
r  estiuét  de  Sant  Martí! 
Pero  pot  torna  á  brillar. 
Tú  del  cel  V  has  vista  cáurer... 
¡Qui  sap  ahont  ha  anát  á  ráurer! 
Ans  de  caure  's  vá  apagar. 
^Qui  't  diu  si  ha  caigut  aqui 
ó  si  está  sois  apagada 
per  torna  á  brilla  enjoyada? 
No  pot  tornarhi  per  mi. 
*Per  90,  quant  ve  ab  la  tardor 
*la  caiguda  de  la  fulla, 
*y  veig  com  lo  vent  despulla 
*al  arbre,  sech  de  verdor, 
*y  miro  sas  fullas  grogas, 
*entercas,  rodant  per  térra, 
*quant  bat  lo  vent  de  la  serra, 
*)odich  al  arbre: — No  't  mogas. 
*i^rets  y  glasadas  vindrán; 
*pero,  tot  lo  que  vé,  passa; 
*lón  lo  sol  lo  que  '1  fret  glassa; 
*desglassát,  vá  gotejant, 
*gotejant,  s'  asseca  al  fí... 
*¡Ah,  ahí  Y  vé  la  primavera.. . 
*Si;  vé...  y  1'  arbre  que  sec  era 
*torna  á  brota  aquí  y  allí, 
*y  es  va  cubrint  de  verdor,, 
*y  es  vá  guarnint  son  brancatge, 
*y  es  vá  espessint  son  ramatge. 
*y  es  vá  enjoyant  ab,  la  flor... 
*Y  si  '1  cor  1'  arbre  sech  es... 
*¡Ah  no,  no,  no! 

*L'  arbre  espera. 
*¡ Mes  la  meva  primavera 


—  6i  — 


*ja  no  pot  tornar  may  mes. 
*No  pot  ja  esperar  ma  sort 


*en  pinjas,  sois  ni  rosada. 

*No  es  una  planta  asecada, 

*es  una  planta  que  ha  mort. 

Per  xo,  cuant  1'  hivern  va  á  entrar, 

y  veig  com  las  orenetas 

per  la  cruesa  del  fret  tretas 

-ss  'n  van  á  crusar  lo  mar, 

y  llisquentas,  y  xisclánt. 

las  veig  vola  á  rrant  de  V  aiga 

ans  que  *1  sol  tremólos  caiga 

en  lo  séu  Hit  bríllejant, 

jo  dich,  mirantlas: — Partiu. 

Cubreix  la  neu  las  teuladas 

ahont  estavau  aniñadas 

Y  ha  umplert  lo  glas  vostre  niu. 

Pero  r  hivern  va  passant; 

lo  fret  mimba,  los  brots  tornan, 

y  los  camps  de  vert  s'  adornan, 

y  lo  sol  ja  es  mes  brillant. 
josEPH      ¡Ah,  ah!  Y  al  sé  '1  sol  així... 
SciNTA     Tot  reviu  ab  alegría.  ' 

L'  aucell  canta;  hi  ha  mes  dia, 

s'  obren  flors  aquí  y  allí; 

goteja  r  aigua  per  tot; 

la  vesprada  ja  no  es  freda; 

ombreja  ufana  V  arbreda; 

s'  ha  fet  un  ram  cada  brot... 
JosFPH      Y  quant  aquest  temps  vindrá... 
SciNTA      ¡Oh!  si,  si,  si... 
JosKPH  D'  allá  tretas.... 

-SciNTA      ¡Tornarán  l?s  orenetas!... 

Lo  méu  goig...  may  tomará.  {Sr  '//  z'á.y 


—    62    — 

ESCENA  VI 

MOSSEN  JOSEPII,  y  aviát  ALBKR 


JoSEPH 


Albert 

JoSEPH 


Albert 

JoSEPH 

Albert 


JOSP.PH 

Albert 


JoSEPH 

Albert 


¡Pobra  Scinta!  ¡Y  coni  lo  gel 
dintra  del  séu  cor  avansal 
¡Sort  que  ella  te  la  esperansA 
de  que  te  per  premi  'I  cel! 
¿Ha  vist  á  la  Scinta? 

Si- 
Aquí...  no  ía  gaire...  ara... 
¡Si  r  has  d'  haver  vista  encara! 
¿Y...  qué  ha  dit? 

¿Qué  té  de  di 
Mossén  Joseph;  hi  ha  en  la  vida 
recéis,  suspitas  de  cosas 
tan  amargas  y  engunios.is. 
que,  per  mes  que  '1  cor  amida 
lo  dolor  de  que  ell  es  presa, 
per  la  por  de  que  cert  sia, 
tant  sufreix,  que  cambiaria 
lo  dupte  per  la  certesi. 
¿Perqué  m'  ha  hagut  de  robar? 
Aixó  en  estant  sosegada... 
Es  que  per  sortdesditxada 
crech  ja  la  causa  trovar^ 
y  vegi  ara  ab  quin  anhel 
haig  de  espera  '1  comprobarho 
quant  V  etsart  vé  á  combinarho 
ab  la  suspita  mes  cruel. 
Esplicat. 

No  crech  que  fes 
un  quart  que  al  Hit  1'  hem  deixada, 
quant,  per  si  re  ocorregués, 
hi  he  tornat  á  entrar  després; 
dormía  ja  sossegada. 


{Pansa.) 


—  63   — 

La  nit  Huía  serena, 

platejava  'I  riu  la  lluna, 

y  ella,  desfeta  la  trena, 

un  sonrís,  amarch;  de  pena, 

ha  deixat  véurer  totd'  una. 

Lo  baleó,  que  obertestava,     • 

com  tots  sabem,  dona  al  riu, 

y  un  raig  de  lluna,  que  entrava, 

ab  amor  i!-luminava 

aquell  semblant  sempre  esquiu, 

mentres,  passant  pe  1*  brancatje 

•del  óm,  que,  al  peu  del  baleó, 

li  dona  omba  ab  son  ramatie, 

feya  brillar  lo  fullatje, 

ji  assecat  per  la  estaeió 

Bé  sap  perqué  dech  mirar 

^quest  óm  que  '1  riu  fá  creixer 

^b  afany  tan  singular: 

Lo  méu  pare  '1  va  plantar 

io  dia  que  jo  vaig  neixer, 

dessota  d'  ell  va  morir 

per  etsart,  la  meva  mare; 

y  sota  d'  ell  me  vá  dir 

un  si,  llansant  un  suspir, 

Ja  que  '1  méu  cor  ha  mort  ara. 

Por  90,  sota  ell  jo  sentia 

brolla  '1  plor  que  ara  'Is  ulls  mulla. 

jEra  un  recort  que  ecsistia! 

^'Era  un  arbre  ¡ay!  que  'm  tenia 

una  il-lusió  en  cada  fulla! 

Jo  ab  amor  lo  contemplava, 

mentres  tot  en  calma  jeya: 

Lo  riu,  que  Uuny  murmurava, 

r  arbre,  al  que  resagitava, 

y  ella,  en  lo  Hit,  que  sonreya. 

De  prompte,  y  ab  forsa  estranya, 

r  arbre,  s'  comensa  á  agitar, 

prop  del  riu,  s'  abat  la  canya, 


-    04  — 

y  lo  vcnt  de  la  montanya 
luii,^  del  vent  humit  del  mar. 
Losent  la  Scinta,  dormint, 
y  sonriu  ab  alegria, 
y,  mentre  el  vent  vá  venint, 
que  r  arbre  vá  desguarniíit, 
ella...  sonriu  y  somia. 
— ¡Vina,  li  diu,  vent  del  mari 
¡Vina  ydigam  si  m'  anyora! 
¿Qué  'm  veus  per  ell  á  besar? 
Tórnali  '1  bes,  al  tornar 
ahont  per  mi  suspira  y  plora. 

Y  el  vent,  com  si  contestes, 
brunsint,  mes  íbrt  responia, 
y,  ella,  besava  mólt  mes, 

y  el  méu  cor,  com  si  's  desfés, 
á  dins  del  pit  se  'm  partia. 

Y  á  cada  bes  qu'  ella  dava, 
una  fulla  del  óm  queya, 

lo  vent  del  mar  1'  arrancava, 
y,  al  arrancarla,  'm  semblava 
que  del  méu  cor  ¡ay!  la  treya. 
Al  últim,  tot  vá  paral : 
morí  lo  bes  en  sos  llabis, 
r  arbre  's  deixá  d'  agitar, 
s'  allunyá  lo  vent  del  mar. 
y  jo,  en  torn,  sois  vegiagravis; 
y,  com  ma  ilusió,  ans  tant  bella, 
vegí  r  óm  sens  fullas,  mort, 
locel,  fósch,  sens  una  estrella, 
sens  sonris  lo  llabi  d'  ella, 
y  sens  esperansa  '1  cor. 
¡Llavors  surto  al  baleó,  ardent, 
per  dona  aire  á  1'  ardor  meva;- 
y,  al  contemplarla  corrent, 
veig  aprop  d'  ella,  seyent, 
al  marí  que  ha  dút  1'  Esteve!     {Molt  marcai.y 
JosEhH  ¡A  n'  en  Gabriel! 


—    65    — 

Albekt  Si;  la  lluna 

justamenrde  nou  surtía 

por  mostrarmel  oportuna, 

y,  al  entorn  d'  ell,  una  á  una 

mas  espera nsas  destruía. 

*Lo  vent  arremolínava 

*ael  óm  las  fullas  caígudas, 

*ell,  sens  pensar,  n'  alcansava, 

*y,  com  jugant,  lastirava 

*al  riu  dexantlas  perdudas. 

*Y  el  riu,  que  baíx  murmurava, 

*las  hí  prenía  al  passar, 

*y  ell,  recullintlas,  n'  hi  dava, 

*y  sí  ell  al  riu  las  portava, 

*lo  riu,  las  duya  á  n'  el  mar. 

*Llavors,  lo  méu  frenesí, 

*dút  pe  '1  cor  que  se  'm  partía, 

*m'  ha  ecsaltát,  y,  com  si  allí, 

*tot  ho  fes  r  etsart  per  mí, 

*món  dol  en  tot  comprenía. 

*Las  fullas,  mas  il-lusions; 

*lo  qui  las  roba,  ell,  llantsantlas; 

*ma  desditxa,  '1  riu  portantlas, 

*á  n'  al  mar  de  las  passions, 

*y,  el  dir,  1*  aígua,  murmurantlas. 

*¡Y  per  sí,  vista  la  ruina  ■ 

*del  méu  cor,  volgués  duptar^ 

*ben  clá  'm  diu  ¡ay!  qu'  ho  endevina 

*que  en  Gabriel  es  de  marina 

*y  r  ha  dut  lo  vent  del  mar! 
(Y  descsperát  queda  plorant  ab  lo  rostrc  entre  las  tiians.') 
JosEPH      *¡Mólt  bé!..  ¡mólt  be!.,  endevant. 

*¡Es  dir  donchs  que  no  n'  hi  ha  prou 

*de  véurer  lo  que  't  conmou 

*lo  que  ja  t'  está  passant!... 

■Res...  tú  tens  ais  ulls  un  vel 

y  de  tot  treus  conseqüencías. 

3 


—  66    — 


Albkrt 

JOSHPH 

Albkrt 


JOSEPH 

Albert 


JoSEPH 

Albert 


jOSEPH 


Pare;  hi  ha  coincidencias 
que  son  avisos  del  cel. 
¿Y  voldrás  potser  per  90 
trastornarla? 

¡A  n'  ella!  ;Ay  pare! 
Quedis  y  aquí  veura  encare 
si  la  estimo  ab  tot  y  aix6. 
^Vols  potser? 

En  Felip-Neri, 
quant  vá  entra  ab  tots,  ahí  nit, 
la  vá  véurer,  y  ha  succehit, 
que,  contantho  com  misteri 
á  mólts  del  poblé,  ha  contat 
que  havia  vist  que  ella  robava. 
¡Que  dius! 

També  jo  ho  duptav»i; 
pero  sé  cert  que  es  vritat. 
En  Pere,  per  sota  má, 
fará  que  en  Joseph  Maria 
deixi  la  masoveria, 
per  poderli  á  n'  ell  dona, 
ja  que,  si  al  carré  's  quedes 
no  té  un  pá  á  la  post  per  prenda; 
mes  la  porta  de  la  hisenda 
no  la  passará  niay  mes. 
¡Mólt  be...  molt  be,  noble  cor! 
Tant  bo  ets  que,  fins  quan  castigas, 
á  fe  '1  benestar  t'  obligas 
d*  aquell  que  ha  comes  1'  error. 


ESCENA  VII 

Los  mateixos,  FELIP 


Felip       ^Nostramo? 
Albept  Entra. 


Joseph. 


Adeu  siau. 


Felip 

JOSEPH 


-    67   - 

(Jo  á  n'  aquets  cops  no  puch  serhi.) 

Si  vé  r  Oriol  que  no  esperi.  (A  h clip, y 

Mólt  be. 

Y  que  marxi  ab  en  Pau.  {Se  'n  vd.) 


ESCENA  VIII 

ALBERT,   FELIP,   BENET 


i^Qjie  ha  entratjá  un  momcnt  y  acotxa  la  pctita.) 
Albert     ¿Estem  sois? 

Felip  Hi  ha  aquest  que  bressa. 

Albert     ¡Benet!     {Recelant  que  Jiagi  senüt  lo  que  ha  dit.) 
Benet  ¡Oh!  No.  Ara  hi  entrat. 

Albert     Donchs  surt  un  xich  allá  fora. 
Benet     ¡Oh!  ¡oh!  ¡oh!  L'  haig  de  bressar. 
Albiírt    Ja  serém  aquí  nosaltres. 
Benet       ¡Oh!  ¡oh!  ¡oh! 
Albert    (Sech)  T'  he  dit  que  aviát. 

{Benet  se  'n  vd  de  mala  gana  per  la  porta  indicad  a. y 
Felip        (¡Que  deurá  volé  esplicarme!..) 
Albert.  ¿Saps  Felip  que  't  dich  ja  fa  anys 

que  tú  't  perdrás  per  la  llengua? 

Donchs  lo  que  't  deya  ha  arribát. 

¿Tú  vas  veure  á  la  Scinteta 

ahir  quant  vareu  entrar? 
Felip       ¡Jo! 
Albert  Aíxí  ho  diuhen  en  Francisco, 

la  Roseta  y  el  noy  Gran. 
Felip        Dor.cas  jo  li  dich  que  menten. 
Albert     ¡Tú  no  vas  dirho! 

{Ficsantli  la  vista  fins que' I  confony  li  fd abaix arlos nlls.y 
Felip  Jo... 

Albert  Avant. 

Felip       Pero  ells  me  van  dar  páranla. 

de  que  no  ho  dirian  may, 


I 


-   68  — 


Albert 


FlíLIP 

Albert 


Felip 

AlBI'RT 


y,  si  ells  no  ho  diguessin,  fóra 
com  sino  'Is  ho  bagues  contat. 
Donchs  es  fals  que  tos  la  Scinta 
y  que  aquí  *s  robes  es  fals. 
T'  ho  perdono  perqué,  d'  ella, 
tampocb  ningú  s'  bo  creurá; 
pero  coQi  que  de  tots  modos 
tú  '1  séu  honor  has  tacát, 
t'  adverteixo  que,  desd'  are, 
quedas  despedit  del  Mas. 
¡Pero! 


(Esglay,) 


Tú;  aquells  que  ab  tú  anavan 
y  á  mes  en  Bialó  y  en  Pau,  ' 

y,  Felip,  creume,  si  are 
vas  ab  un  altr'  amo  á  estar, 
ab  9onfiansa,  ó  no  ab  confiansa, 
no  diguis  lo  que  veus  may, 
perqué,  per  tot  hont  enrahonis, 
te  succebirá  altre  tant. 
¡Pero!... 

•  En  Pere  us  fará  'I  coinpte 
y  Déu  vos  dó  santa  pau. 

{Se  'ii  vá  deixánt  sorpres  á  helíp.) 


ESCENA  IX 

FELIP,    ESTEVE 


Felip        jOh!  ;'S  ha  vist  sort  com  la  meva! 
{Dcsesperái)  ¡Hi  ha  ningú  mes  desgraciar!.. 

{Estove  suri  ah precaució  per  la  seva porta  y  diu  ap:) 

EsTEVE     (Me  sembla  qne  ha  de  ser  cosa 

de  poderlo  aprontar.) 
Felip       ¡Aixís...  D'  aquesta  manera 

paga  1  món  al  home  honrat! 

¡Després  de  trenta  anys  de  passo 


69  - 


d'  está  aquí,  sense  tocar 
ni  pe  '1  valor  de  una  malla, 
deixarlo  á  un  esposát 
á  que  ell,  los  filis,  y  familia, 
tal  volta  's  quedin  sens  pá. 
¡Desd*  are,  jo,  fer  pe  'Is  amosl.., 
¡Jo  ser  bo  d'  aqui  en  avant!  .. 
¡Jo,  sé  honrat! 


¿Voléu  no  serbo? 


^STEYE  {A  delantantse.) 

Felip        ¡Que  voléu  dir!  '{Retrocedint  sorprí^s,) 

EsTEVE  ¿Lo  que  bi  ba? 

Welw        Voldria  serbo  y  no  voldria. 

Voldria;  pero  quan  sap 

un  hom...  del  modo  que  's  pagan 

la  honradés  y  el  séu  treball, 

desesperát,  si  'm  tentessen, 

potsé  'm  deixava  tentar. 
lEsTEVE    Be...  deixeuvos  de  romansos. 

^;Voléu  ser  ricb? 
fELIP  Jo... 

JEsTEVE  Al  instant. 

í^'elip       ¿Qué  tinch  de  fe? 
EsTEVE  'L  que  jo  us  diga. 

I^ELíP       ¿Y  bo  sabré  fer? 
ESTEVE  Sens  duptar. 

^ELip        ¿Y  quant? 
EsTEVE  Quan  jo  vos  avisi. 

^ELiP        Diguéu. 

{Despres  de  pensar  y  com  preneni  una  resolncio  ferma.) 
JEsTEVE  Espereume  á  baix, 

al  costat  del  óm  que  puja 

fins  al  baleó  del  devant. 
Felíp        Doñeas  allá  vos  espero. 

^Encaíxan  los  dos  com  pcrficsar  lo  tráete  y  Felip  se  '//  vd.) 
ESTEVE      Ja  bi  arrodonit  lo  plan. 

*La  única  cosa  que  'm  falta 
*saber,  del  que  'Is  bi  escoltát, 
'*es  lo  que  'Is  bessons  se  deyan 


—  70  — 

*alIavors  aquí,  tant  baix. 
*Ja  saber  que...  de  dos  ensas... 
*xiniplesas  que  ells  s'  entendrán. 
Ja  ve.  ¡Oh!...  encare  es  hermcsal 
Valor  y  serenitat. 


ESCENA  X 

ESTEVE.  SCINTA 


SciNTA      ;Ah!  ¿Ets  tú?  Vens  be.  T  busca v.k 
per  parlarte  y  acabar. 

EsTEVE     Per  90  també  't  vuU  parlar, 
comensa  y  vés  si  s'  acaba. 

SciNTA      De  desde,  Esteve,  que,  tú, 
fentne  del  méu  cor  esberlas, 
vas  dú  '1  collaret  de  perlas, 
tú  la  desditxa  'm  vas  dú. 
*Ab  ell  á  dintre  d'  un  clos 
*me  vas  tancar  d'  esbarzers, 
*y,  al  tentá  'Is  passos  primers, 
*vaig  veurerb  ja  perillos. 
Quant  tú  'm  vas  dir. — Dónam  tanr. 
ó  aquestas  perlas  entrego, — 
per  conserva  '1  méu  sossego 
parlar  debía  al  instant. 
*De  dins  del  clos  d'  esbarzers 
*d'  aquest  modo  ab  tú  surtia, 
*pero  't  perdia  y  perdia 
*als  qui  vull  sjlvar  primers, 
*y  tots  los  que  deshonrar 
*dech  jo,  per  no  está  envilida^ 
*lo  cor  me  ttnen  d'  agrahida 
*perque  al  fi  'm  van  amparar^ 
Y  quant  aixís  vareig  fer 
tais  cálculs,  determinada 


I 


—  11  — 

:á  deixar  ma  honra  esqueixada, 
per  surtir  del  esbarzer. 
vaig...  robar...  per  darte  á  tú, 
vquant  per  callarm'  exijias... 
Hi  vaig  tornar  dins  pochs  días, 
per  teñirte  mes  segú; 
"■*nies  quant  un'  altra  vogada 
■"^oi'  ho  vas  tornar  á  exijir... 
*no  se  perqué...  'm  vaig  sentir, 
'*pe  '1  crim  que  feya,  imposada. 
"*Y  raentre  allí,  tú,  impacient, 
'*lo  demanát  no  reblas, 
'*jo,  aquí,  passava  amarchs  dias 
^*de  Iluita  horrible  y  torment. 
jOhl  No,.,  tú  no  saps  lo  que  es, 
quant  se  té  una  ánima  honrada, 
teñí  aquella  clau  glassada, 
.-saber  que  allí  hi  ha  'Is  dinérs, 
*creurert'  seguit  pe  '1  remor, 
*que  *t  fá,  caminant,  la  seda... 
*;Lo  fretd'  aquella  clau  freda 
*que  t'  entra  gelante  '1  cor! 
"*Veure  '1  brill  del  or  groguench, 
^sentir  loséu  drinch,  per  pena, 
*jom  lo  drinch  d'  una  cadena, 
*que  en  tú  apesar  méu  sorprendí, 
y  sentir  dintre  del  cor 
d'  un  marit  la  veu  que  crida: 
— ¡Dona  infama!   ¡Desagrahidal 
4  Així  has  pagat  mon  amor! 
Aixó  veya..  Aixis  sentia 
quant  cap  ais  diners  anava, 
y,  dant  un  pas,  m*  aturava, 
y  avansant  mes,  no  podia: 
*y  't  mirava  á  tú  impacient! 
^y  al  méu  márit  condenantme, 
"^y  al  món,  sabentho,  ultrajantme, 
"^y  me  'n  tornava,  tement. 


—    72 


ESTEVE 


SciNTA 
EsTEVE 
SciNTA 
SciNTA 
EsTEVE 
EsTEVE 

SCINTA 

Este  VE 


Fins  que,  ahí  tu  vas  venir, 

jo  á  n'  ais  diners  vaig  anar, 

r  Albert:  allí  'm  va  trovar, 

trovantmhi,  ho  vá  descubrir, 

y  si  are,  ab  lo  medi,  que  es, 

r  unich  qu'  hi  ha,  aixó  no  's  concilla^ 

y  't  perts,  perdent  la  familia, 

mátam  si  vols...  ¡No  puch  mes! 

¡Domo,  Scinta,  y  per  favor, 

pensa  que  't  con  vé  que  jugui 

perqué  '1  joch  ofegar  pugui 

lo  que  saps  qu'  hi  ha  en  lo  méu  cor! 

pensa  que  't  veig   tan  hermosa 


com  llavors  y  que... 


¿Si? 


¡Oh! 


¿Qué': 


SciNTA 


No. 

Donchs  dém  la  batalla 
ja  que  en  vá  pau  se  't  proposa. 
Démla. 

¡Oh!  Tu  deus  pensar: 
—¡Ja  estich  de  tant  crim  cansada! 
Que  ho  diga  d'  una  vegada. 
L'  Albert  sabrá  perdonar. 
¿No  *t  vaig  probar  ja  al  venir 
fente  péndrer  las  duas  nenas 
de  costura  qne  jo  apenas, 
si  ara  vull  te  puch  destruir? 
¡Oh!  ¡Si,  S^inteta,  ¡Jo  't  tiuch 
de  tal  manera  voltada, 
y  per  tants  medis  sitiada, 
que,  si  en  usarlos  convinch, 
salvantme,  't  fan  tan  culpable 
que  jamay  serás  creguda. 
¿M'  ho  dóns  ó  no? 

'L  cel  m'  ajnda 


{Mis  ferias. y 
{Horror. y 

¡Calla! 
{Ab  csperansa.y 
{Resolnda.y 


—  73   — 


;ESTEVE 

SclNTA 
ESTEVE 


y  no  es  que  gosis  probable. 
Ara  ho  veurém 

{Y  ab  lo  mocador  Jd  una  senya  per  la  fines  ira.) 
¡Qiié  fas! 


Crido 

á  n'  en  Biel  que  á  baix  s'  espera. 
iSciNTA     ¡Ah! 

(Cayent  assentada  ahlo  roslre  entre  las  mans.} 
EsTEVE  Qui  espera  's  desespera 

y  jo  á  que  't  vegi  '1  convido. 
SgiNTA     ¡Mes  no  *m  vas  jurar  ahí 

que  tú  '1  farií-s  marxar! 
..EsTEVE     Si;  mes  lo  vaig  fe  esperar 

per  si  't  portavas  axí. 

No  'm  podrá  dir  may  ningú 

que  no  pensó  en  tots  vosaltres. 

Aquesta  es  V  arma  pe  'Is  altres.       (Lo  eollaret.) 

Ara  uso  'Is  medis  per  tú 
:SciNTA      ¡Y  creus  espantarme  aixi 

ab  en  Biel!...  ¡Y  jo  olvidáva 

que  aquell  ab  cor  que  estimava 

no  pot  esser  vil  per  mi! 

*¡Pobre  Gabriel...  ¡EU  fer  re 

*que  contra  '1  méu  honor  sia! 

^*'L'  he  insultat  quant  ho  temía... 

*Jo  en  son  cor  d'  ángel  tinch  fe. 

¡EU  veurá  '1  méu  desespero! 

¡EU  veurá  aqui  lo  méu  plor 

y!...  {Apareix  Gabriel  pe  'I  fondo.) 

EsTEVR  Aquí  '1  tens. 

SciNTA  ¡Oh!  Aléntam  cor! 

EsTEVE     ¡Si  acás,  al  quarto  m'  espero!  (A  Scinia.) 

(^Se  'n  vdj  Gabriel  haixa  cap  á  Scinta.  Esteve,  al  ser  á  la 
porta  del  fondo,  los  observa^  y,  acabant  de  resoldrer  nn 
plan,  se  Vi  vd,) 


—  74  — 
ESCENA  XI 

SGINTA,  GABRIEI^ 


{Se  tren  un  reliquiari^  y,  desprcs  cT  ensenyarlo   d  Scinla^ 

li  din  irónicament.) 
Gabriel  ¿No  'm  diriau  la  pajes i, 

meítressa  del  mas,  si  fóra 

aquesta  fló  encisadora 

de  la  vora  del  mar  presa? 
SciNTA      ¡Oh!  j'L  pensament!  {De/a  I  lint, y, 

Gabriel  ¡Es  vritatl 

Lo  pensament  que,  aquell  dia, 

umplint  mon  cor  d'  alegría; 

me  vas  dar  tú,  emvellutat. 

La  hermosa  flor  que  1'  amor 

prengué  ais  rivals  qué  bogavan, 

perqué  'Is  meus  brassos  se  guiavan 

pe  '1  palpitar  del  méu  cor. 

Jo,  en  cambi  d'  aquest  presenta 

te  vaig  dá  una  fló  ufanosa. 

Per  ella  vinch.  Dóm  la  rosa. 

Jo  't  torno  aquí  '1  pensament^ 
SciNTA     Mal  me  veus  si  no  endevinas 

que,  al  tornar  de  desposada, 

la  rosa...  fóu  desfuUada. 

(¡Clavantme  aquí  las  espinas!) 
Gabriel  Una  tarde,  aprop  del  mar, 

un  y  una,  amor  se  juravan: 

las  onas,  suaus,  ni  lliscavan 

anantse  á  cristal  Usar; 

la  Uuna  un  mirall  ne  feya^ 

argentantlo  ab  sa  llum  pura, 

y  ell,  á  n'  ella,  tot-ventura, 

¿Com  nosaltres...  ¿qui  ama?  deya,. 

— Sois  uns  altres  dos  n'  hi  ha — 


responli,  ella  ruborosa. 
— ¡No  potser! — Vina — Y  la  hermosa 
ú  tocar  l'aigua  'i  porta . 
L'  aigua  com  miral!  hermós 
mostrá  á  n'  ell  y  á  !a  doncella: 
— ¡Sois  aquestos  dos,  digué  ella, 
s'  aman  tant  com  naltres  dos! 
¿Ho  recordas?  ¡Tú...  ets  casada! 
¡Qué  un  somni  fou  vaig  pensant! 
¡Com  puch  ser  jo  aquell  amant 
y  tu  aquella  ennamorada! 
"SciNiA     Gabriel...  sense  contestar 
he  deixát  que  tú  parlesses, 
perqué  al  menys  consol  troveses 
en  poderme  aixís  parlar. 
Tu,  tens  lo  conhort  de  dir 
lo  dit,  ab  veu  dolorosa; 
jo  sé  'Is  méus  debers  d'  esposa, 
y  ni  est  conhoft  puch  teñir, 
*Mes  referintme  al  passat, 
'•"al  temps  en  que  jo  sabia 
*que,  ammte,  no  delinquia, 
*té  diré  que  es  la  vritit 
-''que  era  tan  gran  mon  amor, 
"^quant  sonrient  podía  dirlo, 
'"com  per  no  poder  sentirlo 
"*n'  es  avuy  p:ran  mon  dolor. 
Donchs  be  Gibriel,  are^  jo... 
En  nom  d'  aquelis  dolsos  días... 
De  mas  puras  alegrias... 
;.|D' aquella  santa  passió!... 
Te  demano  que...  sens  probas, 
creyentme  ignocenta  y  pura, 
y  deixantme  en  ma  amargura, 
no  'm  vegis  mes.  Y  si  novas 
tens  un  dia  de  que  ha  mort 
'-la  que  amor  tal  te  juravíi... 
dos  recéis  la  mort  aciba... 


-  7^>  - 

porta  á  ma  tomba  una  flor...  ,V'-;^, 

y  no  duptis  que  descansa 

dintred'  ella,  qui,  ditxosa, 

vaya  en  esta  ilusió  hermosa 

tot  lo  cel  de  sa  esperansa. 

Que,  quant  nina,  t'  estima 

ab  r  afany  de  la  infantesa; 

que,  dintre  est  afecte  presa, 

ais  quince  abrils  arriba; 

♦que  foü,  est  afany,  amor, 

*al  sé  á  n'  ais  vint  arribada; 

*que  despiés,  ja  ennamorada, 

*vá  estimarte  ab  tot  lo  cor. 

Qaé,  en  tot  quant  1'  amor  demana, 

no  hi  ha  hont  ell  amant  no  hi  siga: 

que  't  vá  voler  com  amiga, 

que  't  vá  estimar  com  germana, 

que  't  vá  ser  fiel  com  promesa. 

y  que...  ¡fins  d'  un  altre  esposa!... 

¡On'  (Horror  de  lo  qneanava  d  dtr.y 

Gabri  l  ¡Digas!  {Critde  V  ánima ^ 

SciNTA  ¡Oh! 

Gabríkl  ¡Parla! 

SciNTA  ¡Y  gosa 

á  aprontar  la  sorpresa! 
Gabriel  ¡Cóm  al  veure  'I  méu  esglay 

en  ton  cor  pots  contenirho! 
Sqinta      ¡Qué  no  veus  que  no  puch  dirho 

sense  deshonrarme! 
Gabriel  (Ciibrintse  7  rostro  desesperáis)  ¡Ay! 
SciNTA     ¡Vésten  Gabriel! 

Gabriel  ¡Scinta!  {AvansanlSp 

SgiNTA    {Conieníntlo  severa.)        Vés 

¡Lluny  del  poblé!  ¡Lluny  d'  Espanya! 
¡No  tornis  á  la  montanya! 

¡No  hi  tornis,  Gabriel,  may  niQsl  (I'aiísa  llarga.^ 
Gabriel  Me  n'  aniré  mes...  abans 

de  per  sempre  despedirme... 


—  11  — 

¡Perqué  ja  puga  morirme 

havent  viscut  curts  instants!... 

Jo,  que,  en  una  embarcació, 

sense  cordám  ni  cadenas, 

m'  enfilo  per  las  entenas, 

sabré  puja  á  n'  al  baleó, 
(En  aqtiest  moment  apare  ix  Estevc  a  ¡{fon  Jo  y  escolta. y 
SCINTA       ¡Oh! 
Gabriel  Un  sol  llum  aquí  á  la  sala 

pot  serhi  sois  per  rellans; 

si  n'  hi  ha  dos,  en  curts  instants, 

per  puja  'm  fará  d'  escala 

r  arbre,  que,  desde  'I  carrer, 

puja  fins  dalt  del  baleó. 
SgiNTA      ¡Oh! 

Gabriel  ¿Hi  serán  Scinteta? 

SgiNTA     {A  b  segur ítat  heroica.)     No. 
Gabriel  Sí...  L*  amor  t*  ho  fará  fer. 

(Estevc,  sense  ser  vist,  se  fica  á  Ji  al  seu  cuarto. y 
Scinta      ¡L*  amor  no  deshonra! 
Gabriel  (No  podent  resistir,)     ¡Ay! 
SgiNTA      ¡L'  amor,  quant  es  pur,  eleva! 
Gabriel  Queda  á  la  voluntat  teva. 

¡Si  *ls  hi  posas  Scinta!.. 
Scinta  ¡May! 

{Imposantlo  y  senyalantli  la  porta  per  Jiont  ell  se  'n  vd.y 


ESCENA  XII 

SCINTA,  BENET,  com  sempre 

SgiNTA      ¡Reyna  deis  angeis,  sálvenme!... 
No...  No  tinch  por...  se  'n  'nirá. 
¡Ah!  No.  Re,  Aquest  llum  que  veya 
reflectát  ara  un  instant 
pe  Ms  vidres  d'  allí...  ¡'M  semblava. 


jH   — 


qu'  hi  havia  dos  llums!  Tanciits 
tots  los  balcons,  no  es  possible 
que  n'  hi  vegi  dos,  ni  cap. 

{Vd  y  tanca  ¡o  haho  del  fondo  ab  scgnrifai.') 
Vejám  los  de  1*  altra  sala  .. 
i^Y  al  passar  per  devant  d"  un  inírall  veii^  ab  lo  sen,  dos 
llums.) 

¡Ah!...  No...  ¡Déu  méu!  ¡Quin  esglay! 
Altre  cop  tornava  á  veurels' 
y  es  que  '1  doblava  '1  mirall. 
/Se  'n  vd  per  una  porta  lateral,  y,  aixis  que  es  fora  snrf 
apocli  apoch,   observanila,   Bsteve,   que,  quan    ven  que 
ella  ha  desaparegiit,  vd  á  obrir  lo  baleo,  mentres  Benet, 
trayent  lo  cap  per  la  porta,  V  espía,  y  quan,  {Bsteve  ha 
desaparegut,  diu:) 
Benet      ¡Oh!  ;Pjr  roba  á  la  petita! 

Donchs  jo  la  vindré  á  salvar. 
(  Torna  d  tañed  7  baleo,  sense  tanca  'Is  portícons  y  vd  at 
costal  del  bressol.) 


ESCENA  XITI 

BENET,  ALBERT,   aviát  SCINTA 


Alsert     ;No  n'  hi  havia  prou  ab  lo  altre!... 

Falta  va  aixó  per  final.  (Entra  pe  7  fondo  ) 

SciNTA      ;Ah!  ¡L'  Albert! 
Albert  No...  no  f  espantis, 

are  es  per  un  altre  cas. 
SciNTA     (¡Deume  valor  Vérje  Santa!) 

¿Vols  dir,  pot  ser?... 

{Deixant  lo  II um  en  lo  tocador,) 
Albekt  Que  he  trovát 

la  recadera,  y  contava, 

parlant  ab  la  de  can  Grau, 

que  'Is  pares  de  la  Arciseta 


79 


Benet 


SclNTA 

Albkrt 

SciNTA 

Albert 

SciNTA 

Albert 

SciNTA 


Benet 


Albert 

SciNTA 

Benet 

Albert 

Scinta 

Albert 

Scinta 

Albert 

Scinta 

Albert 


se  sap  qui  son,  y  qu'  aviát 
vé  de  part  d'  ells  á  buscarla... 
¿Qui  dirías?  {^Scinta  queda  esgJayada.y 

¡Oh!  No...  ca... 
{Abrassanise  ab  lo  bressol  y  espanidt.y 
¡Vólen  robar  la  petita! 
(¡Reyna  del  cell)  ¿Y  vindfán? 
En  Joanet  y  en  Felip-Neri. 
¡ Menten  Albert!  {A b  segur iUt.) 

¿Com  ho  saps? 
T'  ho  juro. 
{Ei>tranyái,)  ¡Scinta! 
(Transido.)  M'  ho  sembla. 

M*  ho  diu  lo  cor...  Déu  ser  fals. 
(¡iMare  meva!  ¡Mare  me  va! 
¡Quin  crim!  ¡Quin  crim  mes  malvat!) 
¡Oh!  no  no...  vólen  robarla. 
Si...  tothom  li  vol  robar. 
La  mestressa,  '1  senyó  Esteve, 
un  senyó  ab  uns  llums... 

¡Psit! 
{Ap.  enguniosa.)  (¡Ay!) 

Tots  diu  que  vólen  robarla. 
Si  't  torno  á  sentir,  te  'n  vas. 

{Benet  calla  j^  5'  agaja  mes  ferial  bressol. y 
(Qualsevol  cosa  esperava... 
¡Un  plan  tan  horrible!...  May.) 
Ja  pujan. 

(¡Oh!) 

Que  s'  espliquin. 
(¡Infames!)  {Com  anant  á  trovarlos.^ 

{Dcienintnla.)  Déixals  parlar. 


~  8o  — 


ESCENA  XIV 


Los  matcixos,   FELIP,  JOAN,  mossos 


(Dcfensantla.) 


grave.) 


Felip        Mólt  bona  nit  y  bon'  hora. 

¿Se  pot  entrar? 

Endevant. 

Sapiguém  qui  vos  envía 

y  qué  veniu  á  buscar. 

La  Arciseta. 

¡Ohí 

(¡Rey na  pura! 

¡Doneume  serenitat!) 

¿Y  qui  US  envia?  {Alhert  secJi 

'L  séu  pare. 

Y...  com  es  mólt  natural... 

vos  haurá  donat  las  senyas 

perqué  se  us  pugui  entregar. 

Las  porto  escritas,  encare 

que  no  'n  tinch  necessitat. 

¿Sóu  vos  lo  pare  tal  volta? 

Ho  so  y  no  so... 

Endevant. 

No  so  '1  pare...  mes...  li  so  avi 

que  es  dos  cops  pare,  com  sap. 

¡Mentíu!  {No  podenVjues,) 

Felip  {Com  agraviat.)  ¡Senyora  Scinteta!) 
Albert     Espera;  y  déixals  parlar. 
FeIip       Jft  li  he  parlát  mil  vegadas 

de  la  desgracia  del  gran.  (Inventa,) 

Antany  vá  esgarrar  la  vinya, 

y,  quant  florian,  enguany, 

los  atmetllers,  la  glassada 

tots  los  brots  li  vá  matar. 

En  aixó  'm  crida  V  Assumpta  .. 


Albert 


Felip 
Benet 

SCINTA 

xAlbert 

Felip 

Albert 


Felip 

Albert 
Felip 
Albert 
Felip 

SciNTA 


-  8i   - 

Jo  hi  vaig,  y  'm  diuhen  plorant, 

que,  si,  per  criar  la  petita, 

debian  pendre  un  llogat, 

ni  tant  sois  tenian  ordi 

per  fer  pá  íins  á  fí  d'  any. 

No  tinch  cor  per  véurer  Uástimas: 

prench  la  petita,  al  luch  vá, 

y,  pe  '1  bosch,  perqué  no  'm  trovin 

me  'n  vaig  dret  á  Santa  Pau. 

EUs  se  van  quedar  creyentse 

que  la  faria  criar. 

Jo,  sens  teñí  ni  una  malla.... 

Vejam,  vaig  pensar...  ¡Qué  fas! 

Pero  jo  que  sap,  que...  tonto... 

ho  so  y  no  so...  tot  rumiant, 

Taig  pensar  en  que  vosté  era 

quasi  amo  de  Santa  Pau. 

Vaig  pensar  que  si  deixava 

la  noya  aconduhida  allá, 

vosté  es  rich,  la  ampararía, 

y  tot  queJava  arreglat. 

Vaig  record^m'  de  que  duya 

llavors  justament  la  clau, 

per  anarhi  á  dur  la  cera, 

obro...  deixo  al  escola 

la  noya  ab  la  panereta... 

no  era  clá  encare...  me  'n  vjig. 

No  havia  trovát  ni  un'  ánima; 

ningú  ho  havia  observat. 

Quant  vá  obrí  'I  rector  la  iglesia 

vá  trovar  la  noya  allá, 

y  el  que  vá  succehí  allavoras 

vosté  y  tot  lo  poblé  ho  sap. 

Albert     Está  be...  donéu  las  senyas 
y  acabém  de  comprobar. 

Felip        a  dins  deis  Sants  Evanjelis 
hi  ha  un  Uasset  blau. 

Albert  Veritat, 


—    «2     — 


Felip        Lo  dia  que  van  trovarla 

duya  en  lo  volqué  enconxat 

una  estrella,  de  set  puntas, 

fcta  ab  águilas  de  cap. 

Aquí  porto  aquesta  carta 

{Dantla  á  Albcrt  que  ¡a  mira.) 

que  pot  mirar  si  es  igual 

de  Uetra,  á  la  que  hi  havia 

quant  la  noya  van  trovar, 

y,  per  fí,  la  última  prova 

que  crech  que  no  'n  duptarán... 

Aquest  collaret  de  perlas 

del  que  'n  tindrán  I'  altre  part. 
(Albert  queja  ha  llcgit  la  carta,  V  examina  atenta  ment,} 
SciNTA     ¡Verje  del  Carme!  ¡Sálvenla! 

¿Qué  tinch  de  dirlos?  ¿Qué  faig? 
Albert     Ben  comprobát...  no  hi  ha  dupte... 

vos  la  podéu  emportar. 
SciNTA     ¡May! 
Benet  ¡No! 

Albert  ¡Scinteta! 

SgiNTA  ¡Impossible! 

Mentres  que  jo  alenti...  May. 
(^Anantse  d posar  ah  un  moviment  brusco  devant  del  hres^ 

sol,  com  amparantlo.) 
Albert     Repórtat...  calma...  prudencia... 

y  tót  se  pot  arreglar. 

Ab  aixó...  no  hi  ha  cap  dupte 

la  noya  es  d'  ells... 
SciNTA  ¡No! 

Albert    (Ja  serio.)  ¿Voldrás 

que  m*  enf.^di  ó  bé  que  acabi? 
SoiNTA     Que...  acabis...  per  respirar. 
Albert    Com  dich  donchs...  no  hi  ha  cap  dupte 

y  US  r  anduréu. 
Benet  {Repetint  lo  joch  ah  Scinta.)  ¡No! 
Albert  ¡Psit! 

Scinta     (Sostenintse  apenas,)  ¡Ay! 


—  8?  — 

Albert     Pero  ja  ho  veyéu...  la  Scinta. 
)i  té  ja  un  amor  tant  gran 
que  tindrá  una  malaltia 
si  se  'n  té  de  separar. 


SgíNTA. 

Sí. 

Albert 

La  estima...  jo  la  estimo... 

Scinta 

Sí. 

(Cieixent  cC  emociá  al  compéndrer  la  idea  d'  Albert,) 

Albert 

Deixeula  á  n'  aquí  al  mas... 

Scinta 

Sí. 

Albert 

La  veuréu  quan  vos  semblí... 

Scinta 

Sí. 

Albert 

Hi  viuréu  si  així  sus  apar... 

Seréu  los  pares  vosaltres... 

Scinta 

Sí. 

Albert 

Ella  ab  nosaltres  viurá... 

Scinta 

¡Sí! 

Albert 

Y  jo  que  no  tinch  pubilla 

li  faig  un  dot  en  's  sent  gran.       {Felip,  pensa.) 

S  cinta 

¿Sí? 

Felip 

No... 

Scinta 

¡Ah! 

Albert 

¡Felip! 

Felip 

L'  Assumpta 

vol  la  noya  avuy  allá... 

la  vol  de  totas  maneras... 

y  jo  obehint,  hi  acabát. 

(Esquella  de  rncJi,  esquerra^) 

Ara  vé  '1  ruch  per  portarli... 

Benet 

(¡Oh!  No...  '1  nostre  vé  per 'lia.)            {Dreta, 

Felip 

Avuy  tenim  bona  lluna, 

y,  si  puch  aprontar 

tota  la  nit...  m'  estalvio, 

r  acalorarme  demá, 

arribo  á  trench  de  alba  al  poblé, 

deixo  la  noya  al  passar, 

y  tot  en  nom  de  Dea  siga. 

Scinta 

¡En  nom  de  Déu!  ¡Cor  malv.it! 

I 


-  84  ^ 

Felip       jSenyora  Scinta! 

SciNTA     {EscLilant.)         ¡Y, tú  érats 

aquell  homs  honrat  y  franch, 
que  't  veya,  aquí  't  coneixia 
sempre  ab  lo  cor  en  la  má! 
;Tú  ets  r  av¡  de  la  Arciseta? 
Digamho  ara  ab  lo  cap  alt... 
Ab  la  mirada  serena... 
Aixi...  aixi...  ¡Oh!  no  podrás! 
¡Ab  tants  com  n*  he  vist,  encare 
no  he  vist  mentí  un  sol  malvat 
que  ho  pugi  fe  ab  vista  ficsa, 
seré  lo  front,  y  el  cap  alt! 
*Qué  't  fá  fe  aquesta  vilesa... 
*¿Per  quin  fí?...  ¡Q.u3n  t'  han  donát! 
*¡Quin  intent  á  est  crim  te  porta! 
*¿Qui  t'  ho  fá  fer?  ¡Per  qaá  ho  fas! 
¡Creume,  Albert,  cr^ume...  aquest  home 
no  es  res  mes  que  un  criminal! 
Felip       ¡Senyora  Scinta!...  Vosaltres 

sou  testimonis,  demá... 
Scinta      ¡Albert!  ¡per  lo  que  mes  amis!... 
Albert    (¡Qaina  ajitació  mes  gran!) 
Scinta     ¡Mira  que  ment  y  t'  enganya! 

¡Mira  que  sé  jo  que  es  fals!     {E/ectc  en  Albert,^ 
¡Mira  que  si  se  la  em porta 
la  porta  avuy  á  matar! 
Albert    Reportat...  calma...  ell  es  I'  avi... 

Tú  has  vist  las  probas  que  ha  dat... 
CINTA      ¡Q.ue  significan  las  provas 

quant  lo  cor  té  diu  que  es  fals! 

¡Ell  r  avi!  ¡Qui  es  lo  qui  sentho 

la  veu  del  cor  fá  callar! 

Diu  que  'Is  séus  pares  son  pobre?, 

li  respons  tú  que  farás 

á  la  Arciseta  ditxosa^ 

y  ell...  ¡se  la  vol  emportar!... 

¿Qui  es  r  avi  que  per  la  neta 


-  85   - 


no  fá  lo  que  fá  un  estrany? 

Tú,  deurias  aborrirla...  (Molt  marcal  ) 

Albert    Jo...  {Assomhráiy  refjcccionant profondamenty 
SgiNTA  Y  mira  ja  lo  que  fas. 

Aquí...  en  lo  bressol...  fins  are. 

r  ha  vista  ell,  com  tu  ja  saps. 

¿Quant  li  ha  dat  una  besada? 

^Quant  r  ha  duta  un  rato  á  bras? 

¿Quant  r  ha  mirada  sisquera 

al  passar,  venint  de  baix? 

¿Creurás  que  disimulava 

potser  per...  ¡No  ho  creguis  may! 

Lo  cor  sent  ó  no,  un  afecte, 

si  *1  sent,  no  '1  pot  ocultar. 

Li  es  avi  ¡y  ni  sois  li  feya 

lo  que  qualsevol  li  fá! 

Tú  déus  odiarla... 
Albert  ¡Scinteta! 

SciNTA     No...  si...  no...  vuU  dir...  que...  (¡Ay!) 

¡VuU  dir  que  tú  no  li  ets  avi 

y  vés  si  la  has  estimát! 
Albert     ¡Ohl  (¡Quina  suspita!)  ¡Scinta! 

Donáis  la  noya. 
Benet       (LojocJi.)  ¡No! 

Scinta  ¡May! 

Albert     Per  for(;a...  hi  té  hé  dret...  la  vólen 

y  ara  se  la  emportarán. 
Scinta      ¡No  hi  teñen  dret!  ¡Albert!  ¡creume!. 
Albert     ¡Per  que  si  s'  ha  comprobát! 
Felip        ¡Per  qué...  si  'n  porto  las  senyas! 
Albert     Per  qué...  si  ha  dit  los  senyals  ! 
Felip        Aquest  collaret  de  perlas. 
Albert     La  carta. 

Pejip  'Ls  que  ho  saben.        {Pe  'Is  testimonis.y 

SgiNTA  (¡Ah!) 

{Lliiita  pcrquc  vol  contestar  d  cada  pregunta  y  no  pot  y 

'5  desespera.^ 
Albert    Preneuli. 


-    86     - 

(^Los  fres  liomes  van  á  avansar,  y,  ella  posantse  devant 
del  bresoly  j,  Benet,  abrasanishi  la  defensan.) 

SciNTA  ¡No! 

Alb£RT  ¡Scinta! 

SciNTA       {Esclatant  al  fu)         ¡Es  mevaü 

Albert     ¡Per  qué  si  ells  la  han  denunát! 

{Scinta  que  no  pot  resistir  mes  esclata  y  din  ah  un  crtt 
de  V  ánima?) 

Scinta      ¡Perqué  so....  la  sevi  mare! 

To~s        ¡Oh!  {Retroeed int  espantáis  tots  ) 

SgiNT\  Perqué  in  es  filia  {Mes  segura.) 

Albert  ¡Scinta! 

■{Agafaiit  una  cadira  y  alsantla  sobre  7  cap  d"  ella  que 
can  apoyada  de  col^ers  á  n  el  bressol^  aliont  Benet 
está  ja  agafát.  Quadro.  Pausa,  durant  la  cual  Scinta 
mtra  horrorisada  al  sen  marit,  respirant  fatigosa- 
ment  com  ell,  que  abaixant  la  cadira  din,  fent  una 
trancisió  per  fingirse  tranquil,  lo  que  seguix  al 
^¡Ahlh  de  Scinta.) 

Scinta  ¡Ah! 

Albert    No  ho  estranyéu...  la  estimava 

tant...  que  potsé  hagi  locát.  {Ais  mossos.) 

Scinta      No  m*  he  local...  Li  so  mare.  {Segiiritat.) 

{Albert,  conieninl  un  moviment  t/'    ira,  din:) 

'(Albert    Surtiu  á  fora  un  instant. 

■i^Los  mossos  se  n  anavan  per  la  porta   del  fondo  v,  Al- 
bert, agafantlos,  los  porta  á  una  lateral.) 
No...  per  'quí...  per  questa  porta 
sense  baixar  per  re  á  baix.  {Los  mossos  obeheixen) 

Scinta      (¡Cecilia,  tu  que  t'  ho  miras, 
puch  fér  ja  mes  del  que  faig!) 

{A  Iberi  tanca  la  porta  per  ahont  han  surtit  los  mossos ^ 
dcsprés  vd  á  tancar  la  de  la  escala  del  fondo  y  baixant 
al  prosceni  din:  Pausas  sempre.) 

Albert    Benei,  vésten. 

Benet  ¡Oh,  ¡oh! 

AlbEíít  Vésten. 

Scinta      Vésten...  no  me  la  pendran. 


{Albert  impacienta  s  asscnia  gir anise  de  esquena  á  n  ells. 
Benety  al  ana r sen,  ven  la  clan  posada  en  lo  pany  de  la 
porta  qne  ve  mes  aprpp  del  bressol,  y.  prenentla  ab 
precaución  se  la  eíulñ  y  se  'n  vá  per  tina  porta  lateral, 
Esteve  ab  tola  precaució  col-loca  U7i  altre  candalera 
enees  al  costal  del  qne  hi  ha  damunt  del  tocador  y 
se  'n  torna.) 

SciNTA      *¡Ah!  Aquets  llums  Albert...  apartan... 

'■¡'¡apartan  un  per  pietat!  {De  cop  al  repararlos.} 

{Albert,  vacilava\  mes  la  segona  súplica  es  iant  ímponent 
qne  vá  y  trayeni  nn  deis  dos  llnms,  lo  porta  á  la  tanta 
del  devant.) 

Albert    '^(¡Será  un  somni  lo  que  'm  passa!) 

SgiNTA      ='-(¡Déu  meu!...  ¡Quí  '1  degué  posar!) 

Albert    jScintetal  {Adelantantse  decid it, y 

SciNTA  Albert. 

Albert  ¿M'  enganyavas? 

SciNTA      Si,  si,  Albert  jo  t'  hi  enganyát 
per... 

¡Felip! 


Albert 

SciNTA 

Albert 

SCINTA 

Albert 
SciNTA 

Albetr 


SclNTA 

Albert 


;No! 


¿Qué? 

M' es  filia. 


¡Desditxada! 

{Cayent  de genolls,)  ;Oh!  ¡Pietat! 

¡No;  la  mort  es  massa  dólsa 

per  qui  com  tú  es  criminal. 

Si  creus,  es  lo  cel...  si  duptas... 

al  menos  es  lo  descaes. 

¡Albert! 

Tú  viurás.  La  noya 
no  pot  ja  mes  pregonar 
ma  deshonra...  Sé  que  menten 
los  que  té  la  han  demanát; 
mes  aquest  mentfsalva  are 
r  honor  que  estás  ultrajant, 
y,  cert  ó  no  lo  que  diuhen, 
tú  1'  Arciseta  'Is  darás. 


{Coníeninise,y 


—  88  — 

"SgiNTA     No;  mentres  la  Scinta  visca. 

No;  mentres  puga  alentar, 
.  Ai.BERT      Vaigá  dar  are  las  ordres 

perqué  vingan  y  vindrán. 

Tú  quedarás  aquí  sola; 

jo  observaré  desde  allá; 

pensa  que  no  está  en  si  1'  home 

que  's  veu  V  honor  ultrajat, 

y...  si  á  la  Arciseta  estimas...  (Intenció.) 

entrégala  quan  vindrán. 
Scinta     ¡May  I 

Albert  Ni  el  cel  té  dará  auxili. 

SrjNTA     L'  amor  de  mare  'ndará. 

(Alhert  obra  la  porta  lateral  y  crida:) 
Albert      Felip...  entren.  {Aparcix  Felíp.) 

{Scinta  5'    assenta    al   devant  del   hressol y  abrasanth   frené- 

ticament  per  la  capsalera,  din:) 
Scinta  ¡Sois  matantme 

la  podrán  de  aqui  arrancar! 


ESCENA  XV 

Los  malcixos,  FELIP.  descubert 


Albsrt      Espereuvos  una  estona. 

\Felip  espera  al  pea  de  la  porta  ab  la  gorra  al  bras,  Scmta, 
en  la posíció  indicada  mira  ficsament  a  la  nena,  v,  Albert, 
assentantse,  escriu  rdpidament  una  carta.  Mentrestant 
apareix  ab  precaució  Esteve  per  la  seva  porta,  Felip  fá  un 
petit  moviment  al  reparar  en  ell,  mes,  Esteve  li  fa  senya 
de  que  calli,  aixeca  la  cortina,  y  veyent  que  el  baleó  no  es 
obert,  V  obra,  després  toca  7  candelero  v  pensant  com  lio 
f ara  pera  posar  las  dos  llums,  vegent  que  Albert  te  V  al- 
tre,  al  ji  respira  ab  satisfácelo,  y  coloca  H  mirall  de  da- 
munt  de  la  taula,  de  manera  que,  desde  7  carrer  se  vr- 
.gin  lo  lluní  que  ell  reflecta  y  el  de  debo,  y  se  '«  torna  al 
s'm  cuarto^  Albert  acaba  la  rarta,  s"  alsa y  dantla  d  Fe- 
~Jip,  diu:) 


Albert     A^'os  enduhéu  aqiiest  paper... 

busqueu  lo  jutje  hont  pot  ser... 

y,  en  trovantlo,  se  li  dona 
Felip       Justament  ara  es  allí 

que  diu  que  venia  á  véurerl* 
Albert     Donchs  deuli  y  haveu  de  créurerl' 

en  tot  quant  li  dich  aquí. 
(Aquesta  escena  es  apart,  Scinta    'Is   observa  recelosa  y  com- 
pren que  trebrllan  en  contra  d'  ella.) 

*Li  adverteixo  aquí,  que,  á  n'  ella, 

*que  estima  tant  la  criatura, 

*ú  ha  dat  com  una  locura 

^contra  la  cual  tot  s'  hi  estrella. 

*Jo  pa  '1  meu  cantó  veuré  {MoH  niarcat.) 

*si  li  puch  fer  pendre  ab  manya; 

"^si  ho  veu,  calla  y  no  s'  estranya 

*ja  queso  jo  que  ho  faig  fe. 

*E11,  primé  ab  persuació, 

*la  va  probant,  li  demana; 

*pero  si  ella  no  s'  hi  allana, 

*fora  consideració. 

*Vos  de  mans  d'  ell  la  prenéu, 

*si  es  éll  lo  qui  vos  la  dona; 

*Si  so  jo,  al  cap  d'  una  estona 

*al  barranch  la  trovaréu. 
Felip        Mólt  te  diu.       (vS'^'  'nvd  per  ¡a    maieixa  paria.') 
Albert  Que  se  n'  enteri. 

y  entréu  á  fero  al  instant. 
Felip        Será  servit. 

(Felip  desaparcix y  Albert  vd  cap  d  Scinta  y  ¡i  din:) 
Albert  Jo,  observant, 

sois  per  sentirte  vuU  serhi. 

Jo,  á  n'  aquell  cuarto  apostat, 

quant  passi  aquí  espero  ab  pena; 

pero...  si  estimas  la  nena... 

si  li  ets  mare  y  tens  pietat... 

pensa  que  está  lo  be  sea 

en  que  passi  aquella  porta. 


—  90   - 

SciNTA     ¡Primer  la  passo  jo  morta! 
Albert     Ja  estás  avisada...  Adéu. 

{Y  se  '«  entra  al  cuarto  oposat  al  W  Esteve.) 


ESCENA  XVIII 

SCINTA,  D.  ANTÓN,  FELIP,  mossos 


Antón     Molt  bóna  nit. 

{Per  la  porta  sapiguda.) 

SgiNTA  ¡Ah! 

ÍJíavia  anat  seguint  ab  la  vista  d  Albert  fins  que  ha  desapar e- 
giit,  V  al  Sc'ntir  la  ven  del  jutje  detrás  d'    ella,  s'   esglaya 
y  aixecantse y  posantse   dcvant  del  bressol,  com   disposada 
d  dcfensarlo,  rep  ab  serenitat y  valentía  d  D.  Antón.) 
Antón     {Ais altres  que  obehetxeti,)  Entvéu. 

(S'  arrengleran  darrera  'I  jutje.) 
Antón     Mólt  bona  nit  y  bo  n'  hora. 
SciNTA     iQué  vólen!  (Ansietat,) 

Antón  Calmis  senyora... 

venim  de  pau  com  ja  veu. 
Cregui  que  es  cert  com  li  dich. 
y  no  vegi  re  ab  malicia... 
Jo  no  vinch  com  á  justicia; 
jo  vinch  aquí  com  amich. 
SciNTA     Si  ve  per  péndrerm  la  nena, 

vinga  com  vulga,  en  va  ve.  (Resaluda.) 

Antón     Potser  la  convenceré.. .  ( Tó  persuassiu ;  nohlesd) 
SciNTA     En  vá  s'  hi  dona  la  pena. 

(Desd'  aquest  moment  se  sent  que  's  vd  acostant  de  lluny  y  ab 
tota  pausa  la  esquella  d'  un  rncli  pe  7  cantó  oposat  del  en 
que  s'  havía  sentit  la  primera.) 
Antón     Vosté  's  creu  que  la  perdrá 

y  no  sé  perqué  ho  pot  creurer.., 
Si  vosté  la  podrá  véurer... 
Si  en  Felip  U  portará... 
Vaja...  vaja... 


{Acüstantsc  los  qiiatre  cap  á  n'  ella,  y,  ella,  que,  ah  lo  que  ha 
dit,  5'  havia  adelantat  dos  passos   del  bressol,  retrocedeix 
y  estén  los  brassos  comamparantlo.) 
SciNTA  ¡Oh!        {Ells^  imposáis j  se  detcnai.) 

Antón  ¡Per  Déul 

Miri  que  aixís  nos  obliga... 
SciNTA     ¡No  passarán  que  no  siga 
per  sDbre  '1  cadáver  méu! 
yji  li  he  dit  que  en  vá  tót  fóra, 
si  no  *in  mata  á  mí  primer, 
•    y  vosté...  que...  es  cavaller... 
respectará  á  una  senyoi  a. 
{Ha  parat  la  esquella  del  riich,  s'  ha  ohert  ab  precaució  la 
poria  que  vé  dar r era  mateix  del  bressol  y  apareix  Benei 
que  després  d'  enterarse  de  la  sitvació  compren    que  es 
bona  ocasib  per  endnrsen  la  noj'a,y  comensa  d  J'crho  ab 
mólt  Uno,  arrossegant  lo  bressol  de  'n  mica  en  mica  cap 
á  la  porta  per  Jiont  lia  surtit;  al  anar  dferho  se  '//  adu- 
nan los  homes,  y  's  fan  senyas  de  qne  callin.  Scinta  mira 
assombrada  perqué  no  ho  compren.) 
AntOxN     Pero  pensi  que... 
Felip  ¡Ah! 

{Tocant  ab  lo  colier  al  jntje  fa  adonar    de  Benei  y  ara  es 

qtiant  se  verifica  tot  lo  indicat.) 
Antón  ^Qué?...  ¡Ah! 

{Scinfa,  com  si  receles  váa girarse; mes  Antón s'  adelanta  v 
ella  torna  d  ferli  frente^  fá  un  xiscle  y  estén  los  brassos 
pera  amparar  lo  bressoL) 
SciNTA     ¡No! 
Antón  No  s'  esglayi...  deixemho... 

Ho  haurém  de  fér...  mes...  guardemho 
per  quant  s'  hagi  calmát  ja. 
{A  tot  aixó  ell  se  vá  adelantant  cap  d  W  ella  y  ella  se  vd 
retirant  d'  esquena  cap  al  bressol^  sempre  amparanilo.) 
SciNTA      ¡Ahí  / Respirant  y  ereyentse  salvada.} 

Antón  Veig  lo  frenesí  séu... 

/Antón,  tot parlant  ab  ella  mira  de  reiill  y  ab  satisfacció 


—  92    - 


lo  que  adelanta  Benet  en   sa  obra,  los  altres;  pero  tois 

dissimnladament^  també fant  lo  mateix.) 
SgiNTA      ¡Sil 

Antón  Y  comprench  que  un  altre  dia... 

SgiNTA      Si...  perqué  ara  'm  mataría... 

Vajinsen  per  mor  de  Déu. 
{Aparetx  Oriol  d  la  porta  ahont   ja   arriba  7  bressol,  v 

D  Antón,  comprenent  qne  ja  la  operado  está  salvada, 

vá  recnlant  d'  esquena,  ab  los  scns,  cap  d  la  porta  d' 

hont  han  suríit.J 
Antón      Vosté  'm  podrá  dispensar... 
i^Aturantse  d  cada pas  que  ells  s'  aturan^  y  avansant  capá 

n  ells  á  cada  pas  que  ells  reculan.  Lo  director  denjic— 

sarse  niólt  en  la  exactituí  qne  exijeix  aquesta  escena.) 
SciNTA     Si...  si... 
Antón  A  voltas  las  cosas 

per  mes  que  son  enguniosas... 
SciNTA     Si,  si. 

Antón  'S  teñen  d'  efectuar. 

SciNTA     Si,  si...  y  jo  agraheixo. 
Antón  ¡Ah! 

{Esclamacib  qne  deixa  escapar  distret perqué  ha  vist,  com 

tots,  ab  satisfácelo,  que  han  desaparegut  los  dos  bessons 

tancant  la  porta  detrás  d'  ells.) 
ScíNTA  ¿Qué? 

Antón     No...  no...  re...  re...  hasta  un'  aítr'  hora. 
SciNfA      Si-. 
{Y  al  ser  d  la  porta,  ella  ja  ha  agafát  la  porta  per  tancar 

é  impacient,  los  vá  apretant  ab  ella  perqué  surtin  dc- 
pressa.) 
Antón  Bona  nit  y  boc'  hora. 

(^Ara  desapareixen  tots,  ella  tanca  la  porta  ab/orsa,  y  sos- 

tenint  la  clau  un  rato  y  escoltant pe  'I  pany  din.) 
SciNTA      ¡Oh!  {Respiraut.)  ¿Son  foia?..  sí...  hi  son  ja. 
(^Ouant  n  está  cerciorada  vá  cap  al  bressoly  ab  tota  la  es- 
pansió  de  la  seva  ánima  diu.) 

¡Filia  meva!  T  volian  pendrer 
de!..  ¡Oh! 


—  93  — 

{Cñt  desgarrador  al  véiirer  que  7  hressollia  dcsaparegiit; 
despres  tf  un  moment  d'  estar  absolutament  anonadada 
se  reacciona  y  comprenent  que  déu  correr  á  salvarla  din.) 
No...  si...  Per  aquí. 
(  Vá  correns  á  la  porta  ahont  5'  havia  ficat  Albert  y  al  ser 
al  llindar  li  apareix  ell  creuat  de  brassos  v  sonríen t 
amars^ament:  ella  retrocedeix  horror isada.) 

¡No! 
{^Compren  que  per  aquell  cacito  es  inútil  pensá  en  surtir  y 
corra  cap  á  la  porta  d'  enfrente^  en  la  qual  apareix  Es- 
teve produhintse  exactament  la  mateixa  situado?) 
SciNTA     ¡  Ah! 

<(i4/  trovarse  ab  Estevc,  retrocedeix  com  ab  idea  de  preci- 
pitarse pe' I  baleó ^  deixant  entenárer  heroicament que  ho 
vd  á  fer  perqué  no  te  altre  medí;   alsa  la  cortina  entra 
un  raio  de  lluna,  y  apareix  Gabriel  creuat  de  brassos,) 
Per  'qui...  ¡Ah! 
{^Lo  crit  que  fá  al  vcurer  á  Gabriel  deu  ser  lo  mes  esglaydt 

de  tots.) 
Albert    {Gelós,  al  veurer  á  Gabriel.)  ¡Ell! 
(Y  abalantsantse  vá  d  correr  cap  al  balcoy   quan  ella  rá- 
pidamente y  comprenent  lo  perilly  clon  las  duas  cortinas 
v  Já  frente  d  Albert^  que  imposdt  se detura.  Pausa.  Ella 
mira  d  Albert,  d  Esteve,  y,  quant  repara  lo   llum  y  7 
mira  damunt  la  taula  compren  lo  que  estd  passant.) 
SciNTA  ¡Ah! 

{Y  voletit  dir  que  ho  comprent  tot.)  ¡Oh! 

{Per  Esteve.)  Ell...  si...  ell...  no  'm  deu  sorpendrer... 
( Y  abatuda  y   mirant  Ucso  ais  dos,  ab  la  md  d  darrera  que 
clon  las  duas    cortinas,  vd  doblegantse  sobre  *ls  genolls  v 
cayent  gradualment,  jins  que,  desmayantse,  queda  llarga 
al  peii  de  la  cortina.^.  Pausa  y  ansietat.) 

¡Me  r  han  presa...  per  sorpresa!..  {Al  cel.) 

Perdó...  ¡Ay! 

(Cau  desmayada;  Albert  que  's   reacciona,  corra  co])  al  baleó. 

obra  la  cortina  y,  assomhrat,  alvéurer  queno  lii  ha  ningii^ 

retrocedeix  ab  la  cortina  d  la  md.)  En  aqucst  moment  co- 


-    9/f- 

mensa  d  sentirse  ¡a  esquella  del  ruch  que  va  allunyantsc 
gradual ment  jins  que  cau  lo  teló.) 

EsTEVE  {Goig  al  sentirla.    ¡Ah!  Aniré  al  barranchi 
(Albert  mira  d  ;/'  ella  y  d  la  cortina,  recorre  la  sala  com  bus- 

cant  algit  y  diu:  aturdit.) 
Albírt     Res...  no  mes  que  aquest  llens  blanch 

del  color  de  la  puresa 
\La  esquellase  va  allunyant,  raig  de  lluna  sobre  Scinta  y  can 

lo  teló  pausadamente) 


FI    DEL   ACTE    SEGON. 


ACTE  TERCER 


La  ermila  de  Santa  Pau.  A  la  dreta,  del  fondo,  la  porta  de  la 
ermita;  desde  la  porta  del  costat  y  anant  á  parar,  á  la  esfra- 
yada,  al  primer  bastidor  de  la  esquerra,  un  reixát  rústich 
que,  ab  una  porta  al  mitj,  tanca  una  fossar.  Al  mitj  del 
Ibssar  una  creu  de  pedra,  monumental,  y  varias  altras  fe- 
las  ab  buscalls;  entre  ellas,  una  de  mes  gran  que  tindrá 
una  corona  esfullada  de  rosas  blancas.  En  primer  terme  de 
la  dreta  un  marpre  d'  esbarzers  y  una  font  natural  que  brolla 
d'  entre  rocas.  Trenca  1'  alba.  Los  aucells  cantan. 


ESCENA  PRIMERA 

ORIOL,   BENET 


<Lo  primer  fent  una  garlanda  de  rosas,  assentát  en  un  pedrís: 
lo  segón  arrencantne  d'  uns  rosers  que  créixen  per  entre  'I 
reixát  del  iossar.) 


Oriol     Pórtamelas  ben  hadadas 

y  que  fássian  bona  olor. 
Bexrt      ¡Oh!  ohl  oh!  Tot  son  poncellas. 

No  n'  hi  ha  de  hadadas,  noy. 

(A"  ///  porta  V  las  hi  tira  á  térra  al  devani  d*  ell,) 
Oriol      ¿Vejam?  Si...  si.  Ara  ah  aquestas 

ja  deuré  tenirne  prou. 
Benet       Oriol. 


Oriol 
Bhnet 
Oriol 


Benet 

Oriol 

BeNhT 

Oriol 


Benet 
Oriol 


Benet 
Oriol 
Benet 

Oriol 


¿Qué? 

Tinch  set. 

Beu  aigua; 
aixó  ray...  aquí  hi  ha  la  font. 
{Bcnei  bcii,  yfá  un  sait,  de  frcda  que  la  trova) 
¡Ay! 

¿Qué? 

¡Esfreda! 

Per  90  es  bona; 
sempre  es  freda,  y  din  la  Sio 
que  es  bo  beurern'  perqué  cura 
un  mal  que  'n  diuhen...  L'  amor. 
¡LVamorl.. 

Si;  un  mal  que  'Is  que  '1  teñen 
diu  que  han  de  suspirar  molt, 
no  dórmen,  guardan  flors  secas, 
miran  al  cel  y  están  grochs. 
No  r  he  tingút  may.  (Despres  Je  pensar.} 

Jo  menos. 
.  ¿Donchs  perqué  'n  diuhen  la  font 
deis  ennamorats? 

Per  90,  home. 
Ennamorát  vol  di  aixó: 
Diu  la  Sio  que,  una  vegada, 
era  una  noya  y  un  noy 
vá  dirli  unas  cosas,  y  ella 
tot  seguit  vá  teñí  amor; 
pero  com  que  la  pobreta 
diu  que  no  tenía  dot, 
y  ell  era  heréu,  los  séus  pares, 
van  porta  á  marina  al  noy. 
Ella,  quant  ell  vá  ser  fora, 
se  vá  posar  á  plorar  m(Mt 
de  no  véurerl,  fins  que  un  dia 
vá  puja  aquí,  plora,  's  murt, 
la  enterran,  y  de  las  llágrimas 
diu  que  'n  vá  eixí  aquesta  font. 
Per  90  diu  que  si  'Is  que^estiman 


están  tristos  del  amor, 

per  poch  que  vingan  y  began 

d'  aquesta  aigua,  's  curan. 
Benet  ¡Ohl 

Oriol       <jQué? 
Benet  ¿Y  si  un  dia  la  petita 

se  ennamorés? 
Oriol  Li  dem  dot 

y  que  s'  hi  casi  quan  vulga. 
Benet       ¿Y  qué  es  dot? 
Oriol  Diners. 

Benet      {Saltant  de  conicni.)     ¡Oh,  nol 
Oriol       ¿Qué  vols  dir? 
BhNET  Demli  'Is  dos  quartos 

que  m'  ha  de  dá,  aquell  senvor. 
Oriol       Y  els  que  tinch  jo  á  hi  guardiola. 
Benet       Donchs  ja  está  dit. 
Okiol  Dom  mes  flors. 

Benet       ¿Y  cóm  es  que  las  hi  posas? 
Oriol       Perqué  hi  faltan,  com  que  jo, 

per  no  durla  á  la  má  sempre; 

com  debiam  fe  entre  'Is  dos, 

la  he  íicada  dins  la  sarria, 

s'  han  esfullát  multas  flors, 

y  tinch  per  que  no  *ns  renyessen 

perqué  no  'ns  hi  hem  mirát  prou. 
Bknet      ^Y  qué  déu  fer  la  petita?... 
Oriol       ¡Galla...  no  'n  parlis! 
Benet  ¡Oh!  ¡oh! 

Oriol       ¡Qué  no  saps  que  mos  1'  han  presa! 
Benft       ¿y  quí  dirém? 
Oriol  Be  ho  saps  prou: 

una  vella  que  filava. 
Benet       ¡Oh!  No...  Que  filava,  no. 
Oriol       ¿Per  qué? 
BEN^T  No  íilan  las  vellas. 

¿No  saps  la  canso? 

^5'  assenia  á  lena  y  tria  flors.) 


(,8 


Oriol 

¡Ximploí! 

Bknet 

Lo  dilluns,  per  sos  difunts. 

la  vella  no  fila. 

Oriol 

Flors. 

Benet 

Lo  dimars  si  té  'Is  dits  llarchs 

la  vella  no  fila. 

Oriol  {Prenentli  rosa  y  lliganila.)  Dom. 
Benet       Lo  dirnecres,  que  té  febras, 

la  vella  no  fila. 

Oriol 

Prou, 

y  dóm  una  branca  verda 

Bfnet 

y  posem  la  última  flor. 
Lo  diumenje  filaría 

Oriol 

pero  no  n'  es  dia. 

¡Oy! 

¿Vols  vení  al  fossá  á  posarla? 

Benet 

¡Au! 

Oriol 

Tú  arrenca  'Is  escardots 

Benet 

que  fan  lleig,  y  jo  la  poso 
y  regare  aquellas  flors. 

{Mentrestant  Benet  trasbaJsa  flors  v  corona,) 
Si. 

Oriol 

Donchs  vaig  y  obro  la  ermita 

Benet 

perqué  veig  que  ja  ix  lo  sol,       {Fd  lo  que  dtu.) 
¡Oh!  Y  á  posar  la  corona. 

Oriol 

Y  es  ciar  home  ..  á  ferho  tot. 

(Se  n 

'  entran  los  dos  d  dins  del  fossar,y  desapareixen.y 

ESCENA  11 

SCINTA,  afatigada 

SciNTA     ;Ah...!  ¡No  puch  mes!...  Si  lahermita 
gens  mes  lluny  bagues  sigut... 
queya...  sens  liaver  pogut 
arriba  hont  li  he  dat  la  cita. 
¡Ay!  ¡Quin  patir!...  Reposém. 


—  99  ~ 

¡Estich  ja  tan  fatigada!  (Sen  en  la/onf.) 

¡Prop  d'  un'  hora  de  pujada 
y  feria  en  mitja!...  Probém. 

{Proba  d'  aJsarse  v  no  pot  iornani  d  sénrer.) 
*No...  ¡Ah!  La  font.  ¡Ni  ab  tot  1'  or, 
*fóra  aquesta  aigua  pagada!  [Ben.) 

*¡Oh!  ¡Ay  Déii  méu!   ¡Qué  gelada! 
*ín'  haenlrat  íiiis  al  fons  del  cor. 


ESCENA  III 

SCINTA,  BENET,  ORIOL 


Oriol 

SclNTA 

Oriol 
Bhnei 
Oriol 
Benet 
Oriol 

Benel 
OrIvjl 

SciNTA 


(La  primera  assentada  en  nna  roca  de  la  font]  los 
alires  fent  lo  qne  5'  indiqni  en  lo  diálech,  dtns 
del  fossar.) 

Treu  la  esfullada.  ¡Ah!  Així. 
Ara  hi  posarém  la  nova. 
¡Si  ara  aquest  ángel  no  's  trova  * 

que  será  d'  ella  y  de  mí!  (Plora.') 

Ara  arranquém...  ¡Ay  ay!  ay! 
(Guaiiant  los  dos  pe  7  reixat.)  ¿Qté? 
No  es  la  senyora  Scinteta? 
¡Oh!  ¡Oh!  Y  plora. 

¡Pobreta! 
Dígali. 

¡Oh! 

¿No?  Doñeas  re. 
¡Qui  parla!  ¡Ah!  ¡Vosaltres  dosl  .    (Goig.) 

¡Corréu  per  T  amor  de  Déu! 
iCalméu  lo  martiri  méu! 


Benlt 

SciNTA 
^ENET 


¿L'  Arciseta? 


¡Oh! 


(Ab  gran  ansietaf.) 


Y  si  los 


á  dins  de  la  ermita. 


No. 


—    100   — 


SciNfA     Vina. 

{Bcfiet  5'  adelanta;  Oriol  s  ha  qíudal  avergonyitcom 

scmpre  que  ven  geni  de  f ora  casa.^ 
Bfnet  ¡Vina!  (.4  Oriol.) 

Oriol  No  no...  tú. 

SgiNTA      A  mí  m'  han  dit  que  es  segü... 

Que  os  han  vist  ab  la  claró 

de  ia  lluna  quant  pujavau... 

Que  duyau  á  la  Arciseta 

á  dalt  del  ruch  Iligadeta 

y  que  á  n'  aqui  la  portavau. 

¿Ahont  la  teniu? 
Benet  ¡Oh!  ¡oh!  ¡oh! 

¿La  petita? 

Si.  ¿Ahont  es? 


SciNTA 

Benet 
Oriol 
Benet 

SciNTA 


¡Oh!...  L'  Oriol...         (Se?iyalantlo.) 
¡Jo!  Tú 

Eli. 
Vés. 
Porteula  aquí. 

¡Oh!...  Aquell  senyó. 
¿Quín.>  (hrenéiíca.) 

Lo  qui  té  la  petita. 
¡Donchs  que  no  ia  havéu  portadaJ 
No. 

(Scinta  ho  pregunta  ab  la  mirada  á  Oriol  que  averga- 
nyit  I  i  respon.) 

No. 
¡Potsé  US  r  han  robada! 
Si. 

Si.  (Se  repeteix  lo  joch.y 

^•Y  pujant  á  la  ermita 
há  eixit  un  y  vos  1'  ha  presa? 

{Los  dos  responen  ab  lo  cap  quf  si.) 
¡Lo  cor  m'  ho  deya...  Eli  la  té! 
Lo  ce  I  m'  ha  aconsellat  be  .. 
Eli  me  dará  fortalesa. 
Aneusen. 


Benet 

SC4NTA 

Benet 

SCIMTA 

Benet 


Oriol 

Sci\TA 

Bbnet 

Oriol 
Scinta 


Eenet 

'SciNTA 


Benet 
•Oriol 


—    10  [     — 

¡Oh! 

Si  'us  crides 
tornéu  aquí  de  seguida. 

{Los  dos  nqys  sr  buscan  malameiil  per  anarsen.^ 
Oh  si  aquell  senyor  ara  'ns  crida 
vuy  'Is  dos  quartos. 

Després. 

iSe  'n  van  ) 


ESCENA  IV 

SCINTA  sola. 

:SciNTA     ¡Qué  'Is  hi  diré!...  Ells  se  creyan, 
pobrets,  tal  volta,  salvarla, 
y,  sens  pensar,  van  donarla 
ais  que  per  pérdrerla  ho  feyan. 
*¡Ditxosos  ells!  En  lo  mon, 
*ahont,  trovant  pocas  venturas, 
^trovém  tantas  amarguras... 
*¡Ditxós  qui  fos  com  ells  son! 
{Se  gira,  ven  la  eren  de  la  corona  y  agenoUanlshídiu:) 
¡Oh!  ¡Perdona,  si,  perdona 
si  '1  jurament  vá  á  trencarse! 
Cecilia,  si  deu  salvarse, 
s'  ha  d*  esfuUá  esta  corona!       (  /  queda  resanf.) 


ESCENA  V 

SCINT.\,    ESTBVE 


lEsThVE 


tSciNTA 


¡Baixo  á  n'  al  barranch  y  re...  f Entra pensaiin.) 
Vaig  al  bosch  y  re...  ¡Qué  passa! 
Si  ara  no  'Is  trovo  á  la  plassa 
suspito  ja  en  bona  fé.)  (Ja  al  prosean,) 

¡Ah!  ¿Ets  lú? 


102    


(Ab  a  mar  gura. y-* 


(Inienció.yi 


Estove  ¡Ah!  ^Ja  espera  vas? 

¿Veus  com  has  estat  puntual? 
SciNTA    Si. 
EsTEVE  Si.  ¡Oh!  La  cosa  s*  ho  val 

y  no  has  duptat  com  duptavas. 

¿?er  qué  m'  hi  vas  obligant.'* 

;No  *m  coneixes...  no  t'  ho  deya? 
SciNTA     Perqué  jo  ja  infame  't  creya; 

pero  no  t'  hi  creya  tant. 
EsTEVE     jScinteta!  (Seniínise  dolorosainant  ferii.y 

SciNTA  ^Qué? 

EsTKVE  Re...  No  sé... 

W  has  dit  ara  aixó  y  al  dirho 

no  he  pogut  tranquil  sentirho 

com  fins  ahí.  ¿De  qué  vé? 
SciNTA     Acabem:  lo  temps  d'  un  mot, 

si  's  pert  en  vá,  ja  m'  inquieta. 

Vull  salvar  á  la  Arciseta, 

y  estich  decidida  á  tot. 
EsTEYE     (¡Ah!  Se  creu  que  jo  la  tinch. 

Estich  salvát.)  ¿Y  volias? 
SciNTA     Que  si  dármela  podias 

j.i  en  tot  quant  vulgas  convinch. 

^•La  tens? 
EsTEVE  Si:  ho  sospitas  bé. 

La  tinch  y  jo  puch  tornarla. 
SciNTA      Corre  donchs;  vés  á  portarla, 

després  vina  y  t'  ho  daré. 
(  Y  en  ¡o  mocador  blandí  que  tren  de  ¡a  biiixaca  ti  enst— 

nva,  mirani  recelosa  per  tot  que  no  la  vrgiii,  urr 

punyat  de  riquísimas  joyas  ) 
EsTFVE     Y...  ¿Qué  'm  darás? 
SciNTA  No  puch  darte 

may  mes  diners  com  abans; 

pero  un  tresor  de  diamants    , 

ab  mas  joyas  puch  donarte. 
ESTEVE     No. 

SgiNTA  ¡No,  dius! 


—    103    — 

íEsTEVE  No;  y  no  *t  sorprenga 

lo  cambí  que  ara  en  mi  trovas. 
Tú  r  has  obrat,  si  V  aprobas, 
lo  cel  en  compte  t'  h  j  prenga. 

,ScixTA      Parla. 

íEsteve  Joyell  de  la  costa, 

ans  de  vení  á  la  montanya, 

de  que  erats  perla  d'  Espanya 

tos  uUs  ne  donan  resposta. 

Jo^  amant,  com  tots  te  vaig  véurer, 

y  amant,  com  tots'  vaig  amarte 

y,  amant,  ab  tant  suplicarte, 

un  no  per  premi  'n  vaig  tréurer. 

Corirense  fé  ni  esperansa 

desde  llavors  fóu  mon  cor 

y,  pe  ^1  méu  ofés  amor, 

vaig  buscar,  'sent  vil.  venjansa. 

Així  ab  dolor  ho  pensava 

quan  se  vá  arma  *l  joch  uu  día 

Á  bordo,.,  jo  ni  sabia 

lo  qUe  era  '1  joch  que  s*  armava. 

Mes  vai^comensá  á  jugar 

y  vaig  co mensa  á  sentir, 

y  á  ferme  '1  perdre  patir, 

y  á  ferme  *l  guany  ecsaltar, 

y  ab  tot  lo  goig  del  méu  cor 

wareig  compendre  aquell  dia 

«que  sois  lo  joch  mataría 

-en  lo  méu  cor  ton  amor. 

AUavoras  vaig  saber 

que  era  rica  la  Secilia, 

perdut  ja  M  de  ma  familia 

í^olia  jo  mes  diner, 

y  al  pujar  per  diñé  aquí 

trovant  la  Cecilia  moita, 

le  vaig  trobá  á  tú  á  la  porta 

Ac  aquesta  ermita. 

SciNT.\  ¡Oh!  Si  si. 


—  104  — 


SciNTA  Al  ü  de  ta  enipresai 

vés  prompte. 
EsTEVE  Y  vaig  á  acabar 

O  véns,  ó  el  riu  la  dú  al  marl 
SciNTA    (¡Astucia  donchs,  per  vilesal; 

^Es  lo  únich  lo  pmposát 

pera  salvar  la  Arciseta? 

L'  únich. 

Lo  cel  ho  decreta. 

O  aixó  ó  la  perts. 

Aceptát. 


EsTtVE 
SciNTA 
EsTEVE 
SCINTA 

EsTEVE  jScinta! 

SciNTA 


(Bo/0-  Je  alegría. y^ 


Acceptát,  si  tú  'm  dóns 

lo  que  jo  vull  dins  del  pacte. 
EsTEVE     Jo  ja  t'  he  imposát  Id  tráete; 

posa  tú  las  condicions. 

Digas. 
SgiNTA  Que  fins  que  aquí  dalt. 

sois  y  ab  Ilibertat  entera, 

hagi  vist  á  n'  en  Gabriel, 

havent  vingút  á  la  cita, 

y  tinga  dins  de  la  ermita 

la  noya  sens  cap  recel, 

no  'm  moch. 
EsTEVE  Faré  que  ell  aquí 

dintre  un  moment  se  't  presenti. 
Scinta     y  jo  á  que  lo  cel  m'  alenti 

per  arribar  fins  al  fí. 

{Donant  un  pas  cap  á  Ja  hermila.y 
EsTEVE    *¡Ara  '1  crim...  despréi  F  amor 

*fará  que  en  amarme  caiga!  {Se  'n  vd.y 

SciNTA     *¡Des  qu'  he  begut  aquella  aíga 

*no  i^é  que  'm  sentó  á  n'  al  cor! 

(Se  n  enira  á  V  crmifa.y 


—   103  — 
ESCENA  VI 

BEXET,  Y    ORIOL. 


■*(£'//  lo 


Oriol 

Benf.t 
Oriol 


^  Bf.net 


Bp.net 
Oriol 
IBesfit 

'Oriol 
Bknht 

Oriol 
Ben  et 
Oriol 

Benet 
Oriol 


mometit  en  que  ha  desaparegút  Scinta,  s'  ha  co- 
inensái  á  sentir  rnólt  Jlnny  los  cascabells  de  dos 
matxos  V  després  de  estar  un  monieiit  la  escena 
sola,  y  cantar  algnn  aiicell,  apareixen  Benet  v 
Oriol  un  per  cada  canto.) 
¡Lo  senyor  rector  que  puja! 
^Y  no  hi  anem? 

{Ciillint  rosas  del  roser.)  No  pot  S3r, 
perqué  ha  dit  la  majordona 
que  totseguit  li  portes 
un  manyoch  de  rosas  blancas 
per  fé  una  corona...  y  fes 
que  jo  tardes  una  mica 
que  ja  'm  renyava. 

¿Y  per  qué? 
Perqué  din  que  no  li  agrada 
que  nosaltres  I  i  haguéni  fét, 
y  ara  la  senyora  Scinta 
li  fará  que  estiga  be. 

¡Calla!  (Miraut  ab  la  nid  al  ulls.) 

¿Per  qué? 

¡Oh!  'M  fá  senyas 
lo  senyor  rector. 

¿Ja  '1  veus? 
Sempre  que  puja,  '1  veig  sempre, 
qiiant  mes  lluny  mes. 

Jo  també. 
¡Oh!  Y  de  prop  no  m'  hi  veig  gota. 
Y  be;  lo  que  á  mí  'm  succeheix. 
¿Veus  que  *m  fá  ara? 
{Oriol  hi  va  v  mira  com  ell.) 

¡Oh!  y  tú  no  ho  deyas; 


I  oí)    

pujan  ell  y  el  docto  Albert. 
{^Yy  figuraiit  que  mira  ¡as  senvas  que  de  tan  llunv   Ufa 
7  rector,  la^  vá  aprohaul  com  diheni  que  7  com— 
pren.) 

S¡...  si...  si...  si...  bé.  T  pregunta 
si  sabem  del  cert  si  es 
aquí  la  senyora  Scinta, 
si  es  á  dins,  y  que  diguém, 
si  es  en  un  cantó  d'  esglesia, 
que  no  'Is  puga  veure  á  n*  ells 
si  pujan. 
Benet  ¡Oh!... 

{Oriol  se  'n  vá  á  guaytar  á  dins  de  la  esglesia  apariani  Ice 
cortina  ver  da  que  cuhreix  la  entrada   -y,  despr/s,  tor~ 
vantsen  á  cullir  rosas  din  a  Benet.) 
Oki  jl  Digas  que  ara 

resa  devant  1'  altaret 
de  Sant  Joan,  ajenollada, 
pero  no  devant  del  que  es 
apóstol  y  porta  barba... 
no  no...  del  altre...  d'  aquell 
de  la  moltolina  blanca 
y  la  carbasseta. 
{Bcnei  vá  dihentper  senyas  ah  de  f ora  tot  lo  que,  mentresr 
culi  rosas,  li  indica  Oriol  y  procurará  que  sian  cómicas: 
las  senyas  com  per  exemple:  lo  rcsar,  lo  indiciará  aje- 
nollantsey  fent  sanctus^  la  carbasseta,  com  bebent  en 
porro f  y  tot  per  /'  estil.  Després  de  aixó,  Benet  5'  enfa- 
da per  que  ell  fa  sen/yas  cómicas  y  no  V  enten  y  elT 
tampoch  enten  ais  de  /ora.) 
Oriol  ¿Que? 

Benet      Diu  que  hem  d'  auar  á  la  esglesia, 
y  tot  seguit  li  diguem 
que  pugi  á  daifa  la  sala 
y  que  li  tanquis. 
Olí  L  Móltbé. 

Digas  que  ja  hi  anem  prompte, 
que  no  mes  ne  faltan  tres. 


—  107  — 

'Benet       Que  cukis.  ^Despr/s  de  fer  sfíiyas.) 

«Oriol  Que  no  mes  duas. 

Benet       Qiie  tot  seguit. 
Oriol      (Cnllintla.)       Que  ja  estem. 
Ben£T      Donchs  diu  qu'  hi  anem  de  seguida. 
Oriol       Vaja  donchs...  vina  correns. 
<((¥ se  'n  van  correns  cap  á  la  Ermita  qtian  de  repeni  ixen 
pe  7  primer  bastidor  esquerra  Joan  y  Felip,  espan- 
iai/tlos.  Dnrant  la  escena  5'  han  anát  sempre  acostant 
los  cascabells  deis  matxos,  si  b:  attirantse  cada  volta  que 
ha  fígiirát  que  debian  ferho  per  ferias  senvas,  y  ior- 
^nantse  á  sentir  quan  figurava  que  ja  las  havian  Jetas,  ^ 


ESCENA  VII 

ORIOL,   BENET,   FELIP,  JOAN 


Joan         ¡  Alto  aquí!       {Agafantne  cada  hu  un  pe  7  coll  ) 

Benet  ¡Oh! 

Joan  La  petita. 

Felip        Alto. 

Oriol  ¡Oh! 

Felip  ¡La  noya  al  moment! 

Benet       ¡Oh!  ¡oh!  ¡oh!  ¡oh! 

Felip       {Imperios.)  ¡L'  Arciseta! 

Oriol      Nos  V  han  robada. 

Joan  ¿Cóm? 

Felip  ¿Qué? 

"Benet      ¡Oh!  Si  si  si...  nos  1'  han  presa. 

Joan        ¿Quí? 

Oriol  Uns  hómes 

Feltp       {Apa  Joan  J        ¡Vaja;  detenen  ells..! 
jMiréu  que  si  'm  dihéu  mentidas... 

Benet      ¡Oh!  ¡oh!  ¡oh!  .     . 

-Oriol  A  fé. 

Benet  A  f-5. 


-   io3  - 


Afé. 

¿Y  ahont  anavau?  / 

A  la  esglesia. 

Vaja  donchs...  xiton...  y  anéu. 

¿Veus?  Tots  vólen  la  petita. 

¡Oh!  1/  han  robada.  {Desapareixcn  per  la  crmilay 
Ja  ho  veus: 

ells  no  la  teñen,  la  dayan; 

pero  's  veu  que  'Is  he  1'  han  pres 

en  Joan  y  en  Quirme  y  veyentlo 

1¡  haurán  ja  donada  á  n'  ell. 

Si.  perqué  ells...  si  la  tenían... 

He:n  de  parla  al  senyó  Albert.  {Rcsoli  y 

Mira,  Felip,  que  pots  perdrerns' 

segons  com  ho  prengui  ell. 

Vagi  com  vulga...  vull  véurerl* 

y  aixís  d'  un  cop  acabé  n. 

Al  menos  fes  lo  que  't  deya 

de  dirho  á  mossen  Joseph 

y  després... 
*( A  Ibert  V  Joseph  fora,)'   ¡  Oh !  ¡ oh ! 
(Paran  los  case ah ells  y  se  siiposard  que  terman  los  matxo.^- 

en  uns  arbres  d"  un  tros  Ihiny.) 
Joan  ¡Ells  que  venen! 

Felip        Donchs  vina  aquí  y  esperém. 
(  Y  eom    bnscani  un  lloch   ahont  amagarse  5'  en  van  per 
hont  han  vingút,) 


Oriol 

Felip 

Oriol 

Felip 

Benet 

Oriol 

Felip 


Joan 
Felip 
Joan 

Feiip 

J  JAN 


ESCENA  VIII 

MOSSEN   JOSEPH,   ALBERT 


{Entra  lo  primer  de  pnniefaSy  mira  ah  mólta  precancib  a 
dins  de  la  iglesia,  aixecant  tina  mica  la  coriina,y  s'  hr 
queda.  Albert  s'  assenla  pensatiti  en  una  roca  y  despres 
d'  un  moment  suri  Mossen  Joseph   de  la  iglesia  y  din. y 

Joseph      Endevant...  vaja...  veyám... 


lOQ     


{Snrtint  de  la  iglesia  saliidant  com  acosUiman  los  cape- 
llans  y  deixaiit  la  tenia  y  lo  paraigna  berniell  en  una 
roca.) 

Com  que  s'  ha  de  obra  ab  cordura; 

tórnamho  á  esplicá,  y  procura 

no  esbalotarme  V  aixam. 
Albert    ¡Oh!  Si  fós  viva  la  santa 

que  en  aquest  fossar  reposü... 

¡Ella!..  ¡Pura  com  la  rosa, 

que  en  aquets  rosers  encanta! 

¡Y  vegés  que  '1  mea  honor!... 

¡No!  ¡Mes  li  val  esser  morta. 
JosEPH      Perqué  es  al  cel. 
Albert  Y  no  porta 

com  jo  la  mort  á  n'  al  cor. 
JosEPH      *Bé...  vaja...  si...  en  acabant 

*vés  allí  y  resa  per  ella. 

*z\ra  hi  ha  una  mala  estrella 

*que  vos  persegueix  constant, 

*y  crech  que  '1  méu  bon  consell 

*la  fará  torna  á  la  rahó. 
Albert     *Fins  que  ell  vá  entrar  pe  '1  baleó... 
JosEPH      *M'  has  contat  fins  que  vá  entra  elL 
Albírt     *Llavors  la  vaig  fer  portar 

*desmay  da  al  Hit,  y  un'  hora 

*ab  ansia  devoradora, 

*vaig  espera  '1  retornar. 

*AI  i\,  desesperansát, 

*llansá  un  ¡ay!  ella  allí  's  creya, 

*perque  en  la  fosca  res  veya, 

*plorar  en  la  soletát, 

*y  ab  tot  lo  fel  y  amargura 

*de  aquí  esglayát  se  'ns  esclamü... 

* — ¡Si — deya — ell  m'  ha  víst  infama! 

* — ¡Ell  m'  ha  vist  vil  y  perjura! 

*jJo,  per  salvar  de  momeut 

*á  la  Arciseta,  he  dit  ?ra 

*lo  que  'm  fa  mes  vil  encara 


JOSEPH 

Albert 

JOSI'PH 


Albert 

JOSEPH 


Albert 

JoSEPH 

Albert 

JoSEPH 

Albert 


JoSEPH 


*y  vuU  para  '1  scu  tornientl 
*A  la  fí  sola  's  queda 
*ab  la  Elena,  de  sa  pena, 
*contant  lo  fer  á  la  Elena, 
*fins  á  enternirla  arriba, 
*y  fóu  quan  vá  demanarU 
*que  anés  á  dirli  á  vosté 
*que,  no  aturanlse  per  re, 
*fós  ara  aquí  per  contarli 
*la  causa  de  lo  succehit, 
*y  que  al  veurerl'  de  part  seva, 
*digués  que  també  1'  Esteve 
*hi  fós  per  lo  que  havem  dit. 
*Aixó  ha  passat,  aixó  sé. 
¡Aixís  ha  mort  ma  esperansal.. 

¡Odi  per  tots  y  ven j ansa!.. 
¡Tú! 

Si...  A  n'  ell,  si...  '1  mal  ué. 

No  '1  matarás...  ¿No  t'  he  dit 

que  jo  avuy  té  daré  proba, 

de  que  ni  ell  V  honor  te  roba, 

ni  ella  á  vendrerl'  s'  ha  atrevit. 
Digui. 

¡Per  lo  mes  sagrat 

júram  que  al  sentir  la  senya 

convinguda!... 

Si  s'  hi  empenyn... 

Serás  allá  hont  hem  quedát. 

Li  juro. 

Encar  que  al  sentirla... 

Perdés  ananthi  i*  honor 

que  salvar  vull,  si  no  he  mort, 

no  tindrá  de  repetirla. 

Ella  ara  á  la  ermita  vé 

pera  contarmho  á  mi  tot; 

tu^  amagát,  no  perts  ni  un  mot, 

jo  allavors  ho  arreglaré, 


—    III   — 


y  es  tant  cert,  com  que  aquí  son, 

qu'  hi  haurá  encara  jorns  de  festa. 
Albert    ¡Ay,  pare.  Ja  no  li  resta 

ni  una  sola  fulla  al  óm! 

Las  hi  arrencá  *1  vent  del  mir, 

y  ell  á  n'  al  riu  va  tirarlas; 

lo  riu  al  mar  vá  portarlas, 

y...  del  mar...  no  han  de  tornar. 

Podría  rebrotar  1"  óm; 

mes  dú  la  vida  cansada. 

¡Tants  de  vents!  ¡Tanta  glassada! 

No  ho  veurém  los  que  aquí  s'jm. 

¡Vlorirá  abatut  y  vell, 

sens  ni  fullas  per  despullas!... 

Mas  il-lusions  son  sas  fullas; 

r  arrel,  mon  cor;  jo,  so  ell. 
{Albert  se  'n  vá  per  la  d  reta  y  queda  Mosseii  Joseph  so  i. 


ESCENA  IX 

MOSSEN  JOSEPH 

íosEPH      ¡Valgam  la  Verje!  ¡Quin  hónie 
mes  desconfiát  y  mes!...  Va  ja, 
doneume  gent  tal  com  raja, 
y  no  aixó  ab  tant  punt  y  coma. 
¡Vaja!  No  ho  so  mal  pensat... 
¡No  hi  puch  fer  mes!  Qu*  hem  de  ferhi 
¿Veig  mal?  Ja  hi  veig  un  misteri, 
que  en  clóu  potsé  una  bondat. 
¿Qué  voléu  més.^...  Ara  '1  plan 
que  tinch  per  desenredarho... 
Si  jo  arribo  á  equivocarho, 
faig  un  mal  doble  de  gran. 
Y,  sabent  com  jo  sé  be, 
que  m'  hi  errat  altras  vegadas, 
be  puch  torna  á  las  andadas... 


112     — 


Doñeas  no  ho  crech  y  ho  fat  é. 
Vá  sé  aquí  '1  casament  féu, 
y  aquí  s'  acaba  la  historia. 
¡VuU  6|ue  tingui  aquesta  gloria 
avuy,  la  Mare  de  Déu! 


ESCENA  X 

MOSSEN  JOSEPH,  FELIP,    JOAN 


JoSEPH 

Felip 

JoSEPH 

Felip 


JoSEPH 

Felip 


Si  tingues  jo  un  medí!... 


n'  hi  duch  un. 


Aquí 


;Tú! 


{Sur lint  ab  Joan.) 


Li  ofereixo; 
vaig  faltar  y  hem  penedeixo, 
de  tot  lo  que  vaig  fe  ahí. 
¡Oh!  Una  cosa  no  's  pot  véur^r, 
íins  al  fí. 

¡D'  aixó  m*  esclamo! 
Es  dir,  que,  á  nosaltres,  V  a:iu), 
nos  vá  treurer;  mes,  després 
vá  manar  per  sota  má, 
que  's  tregües  á  n'  en  Cehriá, 
del  mas  del  plá  y  jo  hi  anés... 
¡Quan  hem  sapigut  aixó! 
y  he  vist  que,  per  castigarnos, 
de  lo  que  era  just  renyarnos, 
ho  feya  ab  un  cor  tan  bo, 
nos  hem  juntat  y  havem  dit.- 
— ¡No  'ns  hem  de  cuidar  de  ré. 
Hi  anem  junts  de  booa  fé, 
li  espliquém  be  lo  sucóehit, 
y,  un  cop  tot  ben  esplicat, 
que  'ns  perdoni  ó  no  'ns  perdoni, 
que  'ns  ho  doni  ó  no  'ns  ho  doni, 
que  cregui  ó  no,  si  es  vritat, 


—   113   — 


y  ¡fins  que  *ns  mati!  si  's  te 

de  mata  á  gent  tant  ingrata, 

perqué  jo,  fins  si  ell  nos  mit.i, 

ho  sentó  y  no  ho  sentiré. 

Ho  sentiré  pe  'I  que  estigui 

en  lo  mó  1  encara  ab  gust, 

mes,  no  ho  sentó,  perqué  e<?  fn^t: 

que,  al  que  ha  faltat,  se  '1  ca  tigui. 
iJoscph^  que  s  aiiat  conmovenf  per  gratis,  al  arribar  aqni 

esclata  y  conmognt  ohrint  los  brassos,  din:) 
JosEPH      ¡Ara  es  quan  lo  veig  á  n'  ell! 

¡Felip!... 
Fel'p  ¿Mana? 

JosEPH  ¡Una  abrassada!       (S^ abrassan,} 

¿Veyeu?...  Un'  ánimí  honraia, 

que  vá  escolta  un  mil  conselL 

Lo  quí  fá  cara  de  bó, 

si  es  dolent,  es  que  li  obligan. 

Lo  que  dich  sempre. 
Felip  Y  que  digan 

aquets  si  he  dit  tot  aixó. 
Joan         Si,  si... 
josEPH  Si  ho  crech  com  ho  diu... 

Si  sé  mes  jo  aquestas  cosas... 

Lo  rosar  té  de  dar  rosas, 

lo  pollet  déu  fer  piu,  piu, 

r  6m  no  pot  donar  may  peras, 

y  el  que  neix  home  de  bé, 

al  últim  ho  té  de  sé. 

de  totas  de  las  maneras. 

Al  revés  del  senyó  Este  ve. 

A  n'  aquell,  per  mes  que  's  fassi, 

no  hi  ha  qui  á  n'  al  bé  I'  atras-i... 

•¡Si  ho  porta  á  la  cara  sé  va! 

Ha  de  ser  dolent  per  qo^ 

de  la  raho  d'  aquestas  cosa?, 

de  que  'I  rosé  ha  de  fer  rosas, 

los  llimonerS;,  lo  llimó; 


1 14  — 


r  aucell  cants;  las  fljrs,  ess^ncia; 

lo  sol,  claror:  la  nit,  fosca; 

lo  cep,  raims;  y  1*  aigua,  tosca; 

y  creu  ab  tota  conciencia, 

que,  si  d*  un  abarocoquer 

n*  heus  una  pruna,  no  ho  duptis, 

per  mes  que  de  prompte  't  suptis, 

no  es  natural,  ni  ho  pot  ser. 

¡L'  arbre  té  de  dá  abarcochs, 

y  té  prunas!...  Son  penjadas, 

ó  guarnidas,  ó  empelladas, 

ó  son  fora  del  séus  llochs. 

Y  per90  es  dolent  així, 

y  tú,  bo  de  totas  veras: 

perqué,  1*  om,  no  pot  dar  peras; 

pero,  la  pererá,  sí. 
Felip        ¿Donchs  com  es  que  jo  h^  faítat, 

sent  honrat,  de  tal  minera? 
JosEPH      Perqué  ha  vingút  la  purera, 

de  r  Esteve  y  t*  ha  empalt  it, 

Ab  aixó...  res...  ja  está  dit. 
Felip       No,  perqué  ara  falta  aixó, 

y  nos  pot  fer  res  de  bo 

que  no  ho  haguém  decid it. 
JosEPu      ¡No  US  ho  he  dit! 
Felip  ¿Qué? 

JosEPH  Que  es  segí 

y  que  us  perdona,  baboya, 
Felip        Pero  jo  vull  dir  la  noya... 
JosEPH      ¿Y  qué? 
Felip  Que  be  la  té  a'gü. 

Com  que  's  veu  qu'  aquí  hi  ha  un  nisteri, 

que  s'  enclou  tot  en  aixó: 

— Lo  millo  es,  he  pensat  jo, 

que  á  n'  ais  dos  rius  se  1'  esperi. 

Si  ell  del  poblé  ha  de  fugir^     , 

par  un  deis  dos  dáu  passar; 

donchs  aneulo  allá  á  esperar, 


—   1 1 5  — 

y  allá  'I  podréu  detenir. 

Jo,  mentrestant,  buscaré 

si  per  'quí  ó  pe  '1  poblé  '1  trovo, 

y  el  que  '1  tro  vi... 
íosKPH  Tot  ha  aprobó. 

Feltp       'L  porta  aqui  y  tot  vá  bé. 
JosEPH      Ja  desd'  ara  si  així  ho  feíi, 

jo  *i  perdó  vos  asseguro. 
Felip        ¡Q.ué  si  ho  farém!  Ja  li  juro. 
lobEPH      Doñeas  no  vosdetinguéu. 

Felip        Miri...  {Li  besa  la  má  y  dcspres  Joan.) 

JosEPH  Déu  vos  fassa  bons. 

Felíp       Jo  so  tonto  y  no  so  tonto. 

Jo  á  buscarlo,  y  tú... 
Joan  Ja.  {Se  '//  vd.) 

Felip  Hi  contó. 

^'F  se  '«  van  pe  7  canil  de  pujar  á  la  ermita,  mes  figuran t 

al  serhi  que  se  'n  van  cada  hti  per  distinta  direccio.) 
JcsEPH     jVaja!  Son  uns  bons  minyons. 

{Se  n  entra  á  V  ermita.) 


ESCENA  XÍI 

ESTEVE,  GABRIEL 


i^Entra  Estevey  registrant  tota  la  escena  ahla  vista  din,  ap:) 
EsTEVE      ¡No  hi  es...  hauria  jurat 

que  aquí  ab  1'  ermita  parlavaf 
Gabriel  ¿Y  es  aquí  allá  hont  m*  esperava? 
EsTEVE     Y  aquí  es  allá  hont  t'  ha  citat. 
Gabriel    ¡Ay!  ¡Lo  que  es  teñir  conciencia! 

Ahí  seré  anava  al  mal, 

y  avuy,  com  un  criminal 

tremolaré  en  sa  presencia. 
Este  VE     (¡No  c-d  sino  que  ara  en  compte 

de  renyi  's  fassin  amichs 


—    ii6  — 

♦y  heni  donga  '1  tréurerl'  fatichs 
*quant  dech  acabar  tant  prompte!) 
Gabriel  Ahí  jo  podía  di 

m'  has  faltat,  sens  que  ella  encara 
pogués  dirme  com  pot  di  ara 
també  m'  has  faltat  tú  á  mí. 
Avuy  pot  dir: — ¡T'  hi  olvidat 
perqué  un  infame  't  vaig  créurer! 

Y  es  cert...  ab  lo  que  \^á  vcurer 

ho  havia  endevinát.  {Q/teda /e/isafiu.y 

EsTEVE     Sí;  mes  no  quan  es  probat 

íinsá  quí  en  negáu  s'  empenya. 

Ella  vá  posar  la  senya 

si  tú  á  n'  al  baleó  has  pajat. 
Gabriel  Pero  li  vá  posar  ella 

perqué  li  vaig  manar  jo. 

¡Sempre  m'  ha  fet  compassió 

en  aixó,  sa  negra  estrella! 

^Es  dir  que,  naltres,  podem 

quan  vólem  á  una  estimada, 

una  y  un'  altra  vegada 

probar  si  ab  prechs  la  vencem. 

Diu  no,  y  li  dihem  que  es  ingrata. 

Diu  no,  y  li  dihe  n  que  no  estima. 

¡Diu  no,  y  li  dihem  que  la  anima 

un  cor  de  roca  que  'ns  mata! 

Y  quan  per  fí  havem  lograt 
que  cedeixi  am  mt  la  dona, 
ella,  que  ha  cedit,  no  es  bona 
y  el  que  ha  fet  cedí,  es  honrat. 
¡Infame! 

Esteve  Gabriel. 

Gabriel  T'  ho  dich. 

Fins  ahi  un  amich  te  creya, 

com  á  jerma  també  't  veya; 

pero,  avuy 

Jo  't  veya  'sent  jugador 

y  vicios  y  mes  encara; 


mes  no  hav  a  \  isí,  coni  ara 

ja  he  vist  be.  que  tens  mil  cor. 

Que  véns  voltát  d'  un  misteri, 

que  al  que  dius  je  'má  no  esplicas; 

que  ab  1'  honra  d'  ella  tratic.is, 

que  sois  hi  ha  V  or  que  t*  alieri, 

que,  culpable  ó  no  culpable, 

mitis  á  una  débil  dona, 

y,  á  quí  fá  aixó,  res  V  abona: 

¡Es  un  vil  y  un  miserable! 
E^TEVE     ¡Oh! 

{Fora  de  sí  se  vd  d  precipitar  contra  Gabriel  que  retroce- 
dexx  dos  passos,  fins  que  5'  de  tura  perqué  ha  vist  una 
má  que  agaja  la  cortina  de  la  porta  de  la  ermita,  cont 
per  alsarla.) 

¡Ah! 
Gabriel  ^Qué? 

EsTEVE  Re...  La  seva  má 

que  agafa  ja  la  cortina. 

Ella  vé  aqui;  pero  atina 

en  que  jo  m'  estaré  allá,  {Al  coslát.} 

y  ja  que  esqueixát  lo  vel 

per  tú  ara,  puch  ab  franquesa 

ana  á  n'  al  fí  de  mi  empresa, 

parléu  de  mí  ab  mólt  recel, 

perqué,  á  la  suposicio 

de  que  á  res  tens  d*  oposarte, 

jo  del  mifj  sabré  apartarte. , 
{La  mateixa  md  que  teníci  la  cortina,  la  alsa,  y  apareix 
Albert  imponent,  que  din,  baixant  la  escala  de  la  er- 
mita.) 


—  ii8  —     . 
ESCENA  XII 

GABRIEL,   ESTEVE,  ALBERI' 
AlBüRT     No. 

L  <s  DOS  ¡Ah! 

Ar.BERT  Perqué  ho  faie  jo. 

EsTEVE     ; Eli  aquí!... 

•Gabriel  (¡Oh!  L'  Albert  aquí.) 

j I nfame!  {Per  Esleve.) 

Albebt  (A  Est.)     ¡Déixans  y  espera 

que  't  vagi  á  busca  jo  á  T  era! 
i^Esteve  se  'w  váy  al  haver  dat  dos  passos   diit  ah  alegría 

inmensa,  figurant  que  7  ven  lluny.) 
EsTEVE      (¡Ah!  ¡tn  Felip!) 
Albert  ¿M'  h¡  esperas? 

EsTEVE  ,Si.       {Se'nvd.) 

{Gabriel  ha  qtieddt  anonadát  en  un  canto  de  teatro \  Al- 
bert, despres  d'  haverlo  contpnpldt  un  moment,  ah  los 
brassos  cieuats,  diu  ab  tota  calma.) 
Albert     Estém  sois.  *No...  Aqpest  murmull... 
{Perqué  5'  }\a  sentit  brunsir  lo  vent  que  fá  cáurer  fullas 
secas  deis  arbres  qv'  hi  ha  per  la  escena.) 

*Es  lo  del  vent  que  'm  fá  guerra 

*y  ab  lo  fiillam  tira  en  térra 

*ditxas  que  eran  mon  orgull. 

*Símbol  del  amor  de  Déu 

=í=hi  ha  aquí  una  creu,  Eli  nos  mira 

*desde  '1  cel  ahont  lo  sol  gira 

*y  ens  enaltím  devant  séu. 

*Per  sort  ara  en  tal  estat 

*la  nostra  ánima  se  trova. 

*No  ho  duptéu...  veuréu  la  proba. 

*en  que  'm  diréu  la  vritat. 
Gabriel  *Preguntéu. 
Albert  ¿Si  per  etsar'. 


1 1(» 


y  d'  ho  n  í  'i  )  uMt  ilou  iivt  nuitra, 

se  n'  entrivM  á  cis;i  vo>tiM 

1'  ho  ue  m^s  vil  y  c  )birL, 

y  vos,  no  saben t  qui  era, 

li  obris^eii  los  v  )stres  bra^sos, 

carinyós  Iligant  los  llassos 

d*  una  amistat  verdadera, 

V  vos  trovesseu  un  dia 

ab  que  ho  pagava  ell  traidor 

atentant  al  vostre  honor 

que  feyau? 

G\BRiEL  {Ab  segur ¿tat.)  Lo  mataría. 

AlB'RT    ¡Ah!  Ja  així  del  cor  1'  esglay 
en  que  calmaréu  confío. 
¿Atmetéu  lo  desafío 
y  aniréoi  á  batrerns? 

May. 
^íVIay  me  dihéu? 

May. 

I  Per  demes 
es  singular  la  manera 
de  pensar  vostre! 

¡Y  m*  altera 
que  no  la  comp-enguéu  mes! 
Vos  aquí  son  V  agr^iviat; 
jo  lo  qui  u>  ha  fet  V  agrayi. 
^Cóm  pot  esser  ¡ust  vá  sibi 
que  vjs  quedéu  castigat? 
¡Me  di  rea  que,  així,  ab  honir, 
en  vá  es  que  ¡Mnteume!  us  diga; 
mes,  si  á  dirho  '1  cor  m'  obliga, 
^tóm  no  di  'I  que  'm  dicta  '1  cor? 
La  lluna  en  lo  cel  brillava 
quan  vos  del  baleó  heu  baixat, 
vos  han  vist,  m'  heu  deshonrat, 
la  deshonra  en  sanch  acaba. 

Gabriel  Donchs  á  fé  que  ab  mala  estrella 
lograrho  avuy  intenten. 


GxBRifin 
Albert 

GABRIEL 

Albert 


Gabriel 


Albert 


iSech.) 


Albi;kt    No;  perqué  al  fí  acce  liréu 

per  r  amor  y  pe  'I  be  d'  ellj. 

Perqué  ara  vos  diré  jo, 

cOíTj  no  vos  he  dit  encara 

que,  entre  ella  y  jo,  ja  sois,  ara, 

h¡  cap  dese^peració. 

¡Lo  sonrís  del  méu  despreci 

n  aiiirá  aniirgint  sis  penas, 

la  sanch  gelantli  en  las  venas; 

r  acusará  lo  món  neci; 

y  lo  plor  del  mea  dolor, 

degotall  que  '1  crim  enllota, 

com  á  plom  fós,  gota  á  gota, 

caurá  damunt  del  séu  cor. 
G\BRIKL  ¡Oh!  \kneml  (i\o podent  resistir  mes píl¿^5a fiando) 
Albf.rt  ¡Sí!...  ¡y  lo  séu  cor...  franch, 

sentint  dolors,  al  probarlos, 

plorará,  v  sois,  per  plorarlos, 

tindrá  llágrimas  de  sanch! 
GABUiiíf.  ¡Anem  dich,  ja! 
Albert  ¡y  quan  ni  aquestas 

li  restin,  y  vegi  irada 

que  voi-  r  heu  abandonada 

sola  en  mitj  de  las  tempestas 

'sent  així  que  vos  podiau, 

matantme  á  mi,  ab  vostre  amor, 

aminorar  lo  dolor 

de  la  que  salvar  deviau, 

finirá  com  trista  flor 

que  en  sortir  al  camí  pec.i, 

y,  esfulladasola  y  seca 

se  trepitja  quan  ha  mortl 
Gabriel  ¡Oh!  ¡Anem;  abans  que  '1  cor  méu 

no  vulga  sa  ira  mostrarvos! 
Albert    ¡Veyéu  si  logro  exaltarvos! 
Gabriel  ¡Tot  per  V  amor  y  el  bé  seu! 
Albert     Com  jo  tot  pe  '1  meu  honor. 
Gabriel  Moriréu  sens  esperansa. 


Ar.BERT     Morir  vull...  no  vull  venjansa. 
G\BR1EL  jDeu  me  guihi  ahont  hi  ha  'J  cor! 

Armas. 
Albert  Al  bosch. 

Gabhiel  Guieumhi  vos. 

Albert     A  mort. 
Gab:íiel  a  mort. 

Albert  Tot  s'  hi  empenya. 

Gabriel  Passéu. 
Albert  Veniu. 

{V  'Is  dos  se  '«  víiJi  acaloráis^  qitan  5'  011  una  campana^ 
da  en  la  ermita  que  atura  d  Alberl^   sorprenenenllo  '.en 
gran  manera,  al  maieix  lemps  que  iamhc  atura  d  Ga- 
briel, que  's  sorprcn  de  la  sorpresa  de  /'  alie.) 
Los  DOS  ¡Ah! 

Albert  (¡La  senya!) 

(}   llnita  dessesperdt  enlrc  si  enlrará  á    la   eimila  ó  si 

anirá  al  bosch .) 
Gabriel  ¿Per  qué  així  us  quedéu  confós? 
Albert     ¡Oh...  Espereuvos  un  instant.  {ResoU,} 

Gabriel  ¡Esperar  quan  Jo  deliri 

que  'I  cor  sent  es  pe  '1  martiri 

evita  á  la  que  vol  tant! 
Albert    Me  'n  vaig  tenintho  present. 

M'  ha  recordat  esta  senya 

que  si  un  juraments*  empenya 

sedéu  cumplí  'J  jurament, 

y  en  havent  cumplert  sever 

per  vos  torno 
Gabriel  Vos  espero, 

y  penséu  que. ..  (.4  h  frenesí,) 

Albert  Ho  considero 

(EneaiAani  com  fer  formalisar  lo  paclcy 

Paraula  de  cavaller.  '  {Se  'n  r¿í.) 


—     122    — 


ESCENA  XIII 

GABIEL.  sol 


¡Que  passa  aquí!  ¡Déu  mén!  ¿Per  qué  un  misterí 

iuipenetrable  sempre  en  tot  se  nota? 

¿Per  qué  al  teixir  est  ve!,  vos  que  vau  serhi, 

per  esser  sempre  en  tot,  no  vau  volerhi 

un  ciar,  per  véurer  ahont  ma  sort  s*  enclota? 

¿No  recordéu,  de  sanch  y  foch,  un  día 

en  que  vám  batre  al  argeli  pirata, 

quan  de  tant  plom,  com  pe  *1  cordam  brunsia, 

me  vaig  salvar  jo  sol,  perqué  us  tenia 

deis  meus  rosaris  en  la  creu  de  plata? 

¿No  recordéu  que  vos  vaig  dir: — Per  ella 

tan  sois  la  vida  vull,  Senyor.  ¡Sálvenme! 

¡Si  no  la  trovo  avuy  tan  pura  y  bella 

y  no  'm  pot  guiar  ja  caiguda  estrella,. 

no  vull  lo  que  'm  vau  dar  y  us  dich: — ¡Mateume! 


ESCENA  XIV. 

OABRIKL,  FELIP,   JOAN  y  moscs,  tots  ab  escopetas,  manus  y  cananas 

FüLít»        *VIentre '1  té  Iligatallí 

*aném  nosaltres  á  veüreuho.>  ^ 
Gahriel  *iLl  gat  dihéu 
FíLip  *Si. 

(y  se  'n  vá  apressuradament  ab  los  mossos.y 
Gaa-Riel  {Mirant  cap  á  díns.)*No  puch  creureuho. 

*¡No  es  aquell  1'  Esteve! 
Joan         {Stirtint  tambe  apressurdt.)*S>\. 
Gabriel  *¿Y  per  qué  'I  Iliguéu? 
Joan  *Perque 


—     123     - 

*diii  que  ell  vá  robar  la  joya 

*del  collaret  y  la  noya. 
Gabriel  *¿Pero  com?  {Deíeniíiilo.} 

Joan  *No  esiich  per  re, 

^perqué  ells  me  están  esperant! 
Gabriel  *¿Y  ara  ja  vos  la  ha  donada? 
Joan         *Ha  dit  que  la  té  amagada. 
Gabriel  *¿Y  no  '1  Iliuréu?  {Sempre  detcniutlo.) 

Joan  *A1  instant, 

*que  r  haguém  trovada  allí 

*hont  diu  que  está  amnguleta. 

\Se  'n  vd  correnis  darrera  Is  altrrs.) 


ESCENA  XV 

GABRIEL,  ÉSTEVE. 

Gabriel  *Lo  collaret...  la  Arciseta!... 
*¡0h!  Si...  La  ciau  está  aquí, 
*Corre  ara  de  compte  meu... 

*0  aquest  secret,  ó  sa  vida. 
EsTEVE     ¡Gabriel!  (31ólt  coiuuogut.} 

Gabriel  ¡Tú  aquí! 

EsTEVE  ¡De  seguida... 

vina...  per  I'  amor  de  Déu! 
Gabriel  ^Per  qué? 

EsTEVE  Ho  sabrás  ja  després. 

Gabriel  No,  perqué  ho  vuU  saber  ara. 
EsTEVE     ¡Qué  li  dich!  Hi  ha  temps  encara. 

y  no  'ns  salvém  si  's  perdés. 
Gabriel  No  *m  moch  d*  aquí  si  no  ho  conías. 
EsThVE     Res...  una  mania  extranya... 

Cosas  de  gent  de  montanya 

que  teñen  ir.áximas  tontas. 

Va  pedregá  un  xich  ahí, 

s'  han  avingut  uns  abaltres, 

y  creyent  que  sóm  nosaltres 


—     124     - 

qiü  porta  'I  mal  temps  aquí, 

y  tement  mes  pedregadas, 

nos  buscan  per  tots  cantóns, 

per  matarnos  ab  mandróns, 

y  fins  hi  ha  collas  armadas. 
<íAiiRiRL  ¿Y  era  com  aixó  vritat 

fins  ara  tot  cuant  me  deyas 
HsTEVK     Segueix  ab  mi  y  si  no  ho  creyas... 
Gabriel  ¡Ments  com  un  vil  y  un  malvat! 
EsTEVK     ¡Gabriel! 
Gabriel  Nos  han  fet  guardar 

perqué  tu  has  robat  la  noya 

del  mas  del  óm  y  la  joya 

que  un  día  *m  vas  ensenyar. 
EsTEVE     ¡Infames!  ¡Li  han  contát  ellsl 
Garriel  ¡Oh!  No  en  vá  te  dona  pena, 

tinch  ja  d*  aquesta  cadena 

de  crims  los  primers  anells, 

y  tinch  seguintlos,  confiansa 

de  que  al  ü  trauré  del  mar, 

ahont  tu  la  vas  enfosar, 

r  áncora  de  ma  esperansa. 
EsTEVE     No...  Tú  no   't  quedas  aquí 
Gabriel  Mentres  vida  al  cor  me  senti. 
EsvEVE     ¡No  Gabriel! 
Gabriel  Mentres  alenti. 

Este  VE     ;No  perqué  no  m'  plau  á  mi! 
(CojH  desenmascar anise  per  fi,á  lo  qual  contesta  Gabriel 

que  ¡a  5'  ho  fignrava  ab  lo  sen  ¡Ah!) 
-Gabriel  *¡Ah! 
Este  VE  *Si...  ¿Perqué  tant  misteri, 

*si  al  fi  tot  te  d' aclararse? 

*Com  era  escusa 'I  salvarse, 

*de  lo  que  pogués  haverhi, 

'perqué  'n  volgués  mata  algú, 

*també  era  escusa  quant  deya 

'•'de  ma  amista t. 
Gabriel  *¡Y  be  ho  creya! 


EsTEVE     *¡Es...  que  estich  gelós  de  tú! 

Gabxiel  *¡Oh! 

{^Sorpresa  ínine risa  y  dit  de  modo   que  indiqui  que  aixis 

compren  tot  lo  que passa.) 
EsiEVE  Es  que  jo  me  \\  tinch  d'  anar 

y  aquí  sol  no  vull  deixarte. 

Vina  donchs,  si  vols  quedarte, 

perqué  ans,  me  tens  de  matar. 
Oabriel  ¡Oh!  jY  ho  faré  ab  totl'anhel. 

que  cap  en  V  ánima  méva! 
Este  VE     Demanau  bé  á  la  sort  teva. 
Gahriel  M'  ajudará  '1  bras  del  cel. 
Este  VE     Y  no  hi  haurá  compassió. 
Gabriel  No;  perqué  no  has  de  salvarte. 
EsTEVE     No,  perqué  tinch  de  matarte. 

{Se  'n  van  y  apareix  A  Ibej  t  coutentntlos .) 


ESCENA  XVI. 

GABRIEL,  ESTEVE,  ALBERT 

Albiírt   No.  {Notantse  en  ell  uncamhi  radical-) 

Los  DOS  ¡  \h! 

Alberf    {A  Esteve.)  Perqué  't  mato  jo.  (Sorpresa.) 

Este  VE     ¡Kstich  perdut! 

Gabriel  ¡A  n'  ell! 

Albert  Si 

Jo  per  vos  venir  devia 

y  veninthi  ara  faría 

un  crim  que  no  cap  en  mi. 

Ara  dech  venjar  en  ell, 

lo  que  en  vos  venjar  pensava. 

Si  ell  me  mata  avuy  acaba,       , 

del  vostre  amor  lo  flagell; 

si  jo  '1  mato,  torno  aquí, 

y,  si  no  vos  satisfán 

rahons  que  aquí  se  us  darán, 


—      1  20    

VOS  venjéu  d'  ell  y  de  mí. 
Sois  així  es  com  puch  salvar, 
si  accediu  vos,  T  honra  meva. 
Gab'íikl  Anéu.  {Desprcs  Je  pensarho.y 

Alb-írt  ¡Oh!  ¡'iracias!  {Aprcianili  la  iiid  ab  rjitssid.) 

¿Hsteve? 
EsTbVE  No  'm  vuU  ab  tú  desafiar. 
Albert     Ho  voldrás,  de  no  volerho 

ja  tinch  la  justicia  allá. 
(Y  ¡i  din  á  la  orcUa  cosa  que  conmoii  á  Esteve  y  lo  fá 

cambiar  de  pensament.) 
Gabriel  ¡Es  un  somni  lo  que  miro! 

Este  VE     ¡Aném! 
{Deciditjy  contestant  d  lo  que  Albert  I  i  acaba  de  dir  á  la 

orella.) 
Gabriel  {Segnint  sa  idea.)  O  bé  es  que  deliro. 
ACbert     Confiansa  en  tot. 

(Ap,  encaixant  ab  Gabriel  al anarsen.) 
GabrI-L  (Despre's  de  diiptar.)  La  tindré. 

(F  se  'n  van  Albert  y  Esteve,  per  hont  convinga.y 


ESCENA  XVII 

GABRIEL  y  aviát  SCINTA 

Gabriel  Ja  en  tot  torna  á  dominar 

la  foscor  que  m'  espantava.,. 

Ara  una  estrella  brillava, 

y  ja  se  *m  torna  á  apagar. 

¡Mar  de  confusions  sen  fí, 

ahont  que  'm  perdi  'Icel  decreta! 

¡Qui  'm  salvará! 
(Scinia  que  ha  aparegut,  al  dir  ell  los  líltims  versos,  á  la 
porta  de  la  ermita,  poriant  una  corona  de  rosas  blancas^ 
baixa  las  gradas  y  din:) 
SgiNTA  Jo. 

Gabriel  ¡Scinteta! 


—   127  — 

SciNTA     Jo..,  que  al  ferho  'm  salvo  á  mí.  {Se/rna.) 

(  V  deixant  la  corona  de   rosas  blancas  dannint  la  roca, 

haixa  al  prosceni.) 
Gabriel  (¡Oh!  ¡Com  sa  pura  mirada 

abát  altiva  la  me  va!) 
SgiNTA      Jo  que  de  la  pena  te  va 

tinch  r  aresta  al  cor  clavada. 
Gabriel  *!Scinteta¡ 
SciNTA  ^Gabriel;  l.i  vida 

*áento  que  cansada  *in  deixa 

*;oh!  No  't  don  per  90  cap  quéixa. 
V  *Un  cop  la  planta  marcida; 

*DéLi  vulga  que  caigui  aviat. 
Gabri  l  *¡0h!  ¡No  veus  que  '1  cor  se  *m  trenca! 
ScíNTA     *Avuy  veig  que  'í  vent  arrenca 

*fullas  que  havia  assecát 

*la  inecsorable  tardor... 

*¡AyI  ¡Pobre  esperansa  meval 

*¡Ay!  ¡Que  ja  la  fulla  te  va 

*tremola  seca  en  mon  cor! 
Gabriel  ¡Acaba;  mira  que  \\  mi 

no  hi  ha  cor  per  tanta  pena! 
SciNTA      Perdona..,,  escolta  y  serena, 

me  ting.i  'I  cel  tins  al  fí. 

*Sabrás  ma  historia  y  si  mullas, 

*ton  rostre  ab  plor  que  'I  cor  dona, 

*veurás,  com  mirarho  vullas, 

*que  '1  diría  arrenca  las  fullas, 

-'Me  las  flors  d'  esta  corona. 

*¡yáab  r  altra  historia  enllassada 

*de  la  quequan  va  morir 

*sóta  ella  fou  enterrada!... 

*¡D'  una  germana  estimada 

*tins  ahont  lo  fet  t*  ho  ppt  djr! 
Gabriel  *  Acaba. 
Sc'.iNTA  *Ab  cor  que  concilla 

*tú  saps  com  nos  vá  amparar 

*r  onde  á  mí  y  á  la  Cecilia, 


—     128     - 

*y  saps  que,  mort,  la  familia 

'^'arruinada  va  quedar. 

*La  Cecilia,  per  salvarla, 

='=veyent  de  1'  Albert  1'  amor, 

*v^á  casarshi  y  lo  sea  cor 

"■^il  ferho  aixís,  vá  enganyarla; 

*Ella  ab  la  ilusió  mes  pura 

*cístimava  á  un  altre  y  creya 

*podé  oblidar,  ja  que  ho  feya 

*per  dona  á  tots  la  ventura 

'■'mes,  quan  V  Albert  vá  ana  á  Fransa 

*Jesterrat,  ella  en  son  cor 

*'v^a  torna  á  sentir  1'  amor 

"'que  havia  mort  ab  sa  esperansa. 

*Vá  escolta  en  desditxát  dia 

*i'  amarch  prech  del  sea  amant, 

'•y  una  nit,  díns  la  masia, 

*creyent  que  á  robar  vindria, 

*lo  van  mata  al  mas  entrant. 

'''L'  endemá  ofegantse  en  plor 

*vá  venir  á  trovarme  ella. 

"^ — ¡Scinta  'm  vá  dir!  Eli  h¿  mort,. 

*y  jo  so  maie  y  la  sort, 

'^contra  lo  íill  d*  el  I  s'  estrella. 

Tu  sabs  qu'  era  la  Cecilia 

ans  que  jó  ab  V  Albert  casada 

y  que  la  Cecilia  era, 

Gabriel,  la  meva  germana. 

Vám  queda  aquí  totas  duas 

mentras  V  Albert  vá  se  á  Fransa; 

va  veni  'I  qu'  estimaba  ella 

ans  de  sé  ab  1'  Albert  casada, 

van  cegarse  y  I'  Arciseta 

vá  sé  '1  fruit  d'  aquella  falta 

que  jo  vaig  jura  ocultarli 

si  mentras  ella  agonitsava. 

Mes  jo  que,  si,  mort  creyente, 

vaig  pogué  al  I'  Albert  casarme 


no  he  pogut  voler  que  tu 

de  mi  creguis  tanta  infamia, 

he  dit  al  pare  Joseph 

si  podia  aixó  esplicarte 

trencant  per  tú  1'  jurament 

fét  á  la  méva  germana, 

y  ha  dit  que  si,  mentre  'm  juris 

qu*  á  ningú  'n  dirás  páranla. 

*¡Tén  de  lo  méu  cor  pietatl 

Í|*Pensa  que  'I  dolor  m'  abat. 

*¡Creu  que  's  cert  quant  has  sentit! 

!,.Y  ja  que  no  1*  alegría, 

..Iperque  no  pot  torna  al  cor 

^sens  tú,  la  ditxa  tindria, 

*3Í  un  ¡jo  't  perdono!  sentia, 

¡del  quí  'm  jura  etern  amor! 
Gabriel  Oh!  Si;  't  perdono  y  m'  espanta, 

no  haver  cregut  quant  m'  ho  deya. 

Jo  honrada  y  bona  ja  't  creya, 

pero  no  't  creya  una  santa. 

¿No  veus  que  així  't  creurá  'I  món 

infamada,  ab  ta  innocencia? 
SciNTA      ¡Que  hi  fá  si  sap  ma  conciencia 

V  tú  'Is  infames  qui  son!... 

*Sellantlo  ab  un  bes  ais  llabis 

'"que  glassava  V  agonia, 

*vaig  fe  'I  jurament  un  dia 

*de  salvar  sa  honra  d'  agravis. 

*A1  s*  endemá  aquí  al  fossar 

=^la  varem  porta  amorosas; 

"í'y  una  corona  de  rosas, 

"^damunt  la  creu  vám  deixar. 

*Ni  una  rosada  ha  caigút, 

*que  no  li  hagi  donát  perlas, 

*ai  un  r.iig  de  sol  que,  al  haverlas, 

^secarla  no  hagi  volgút, 

*y  així  ab  tempestats,  y  vent, 

*y  pluja,  y  sois,  y  rosadas, 

=-'=ni  marcidas  ni  esfulladas 

'•5=las  hi  ha  vist  lo  poblé  atent, 

y  fins  ara  may  ningú... 
{Y girantse per  casualUat  ven  que  en  la  corona   no  hi  ha 
quedát  ni  una  sola  flor.) 

¡Ah! 


-    \)0  - 

Gabriki,  Si;  '1  vent  las  hi  tret  ara 

perqué  així  '1  que  ments  repara. 
{En  aqitest  momcnt  s'  oh  ¡mirmull  de  geni  que  s'  acosta  v, 
Scinta,  espantada  de  que  pngan  venrer  la  corona  sense 
rosas  din.) 
Scinta     ¡Pero  ho  sabrás  no  mes  tú! 
(  Y  com  en  un  arranch  heroicli  col-loca  la  corona  en  la 
eren  y  5*  hi  queda  un  nioment  en  actitud  dramática,  com 
receíant  qiie  Gabriel  vagi  á  desfullarla,) 
Gaiíriel  ¡Oh!,  ¡Scinta!  ¿Tanta  noblesa 

á  quí  no  ha  de  inspira  amor? 
Scinta     Si  vols  un  Iloch  en  mon  cor 
ten  fins  al  fí  fortalesa. 


ESCENA  XVIII 

SCINTA,  GABRIEL,  MOSSEN  JOSEPH,  ESTEVE,  GENIS.  LAYA. 
JOAN,  las  noyas,  y  gent  del  poblé,  per  1'  ordre  que  indiquen  los 
versos. 


JosEPH      ¡Ah!  ¡Ah!  Aquí.  {Arreglant  lo  grupo). 

Gabriel  {Ap.  á  Scinta.)         ¿Qu'  hi  ha? 
JoSEPH  Passéu 

Aquí...  baixéu  de  la  escala. 
SgiNTA      ¡Qué  passa  aquí! 
JosEPH  Ey  vos...  ala. 

Aquí  aquí:  no  us  en  anéu. 

No  n'  hi  pot  faltar  ni  un  sol 

deis  que  la  han  vista  dolenta. 
Scinta  ,  ¿Mes  per  qué? 
EsTEVE    (Apareixent  humiliát.)    Perqué  's  presenta 

qui  ara  vindicarte  vol. 
Gabriel  ¡Infame! 
{Irát  posa   má  al  ganibet  y   Mossen-Joseph  y  Scinta  7 

contenen). 
Scinta  ¡Gabriel! 

EsTEVE  Declaro 

que  tot  quant  la  Scinta  ha  fét... 

Obligantla  ab  un  secret... 

jo  he  fet  que  bagues  d'  arrostrarho. 

Lo  secret  no  us  lo  puch  dir, 

perqué  '1  dirlo...  á  mí  *m  deshonra, 

pero,  en  tot,  es  pura  sa  honra, 

y  així  ho  vinch  á  prevenir. 


-  1)1  ^ 


Té  torno  aquest  collaret... 

lo  demés  que  vaig...  robarte... 
(Zas  frasses  duras  que  din  contra  sí  mateix  1Í  cosían  de 
dir;  mes  llavors  s'  oti   remcnameni  sitan  en  Jos  ehar- 
^ers   de   la  foni  y  forsát  per  cada  sor  olí  que  ell  oit, 
recelos  vá  dient  qnant  lo  deshonra.) 

á  tant  quant  puga  tornarte 

t'  ho  tornaré. 

(¡Y  es  aquet 

lo  qui  fá  poch  m'  espantava!) 

Ja  he  dit  ahnont  es  la  Arciseta, 

y  el  mateix  Felip  1'  ha  treta 

del  lloch  ahont  jo  la  guardava. 

Prompte  vos  la  dura  aquí, 

y,  si  el  téu  perdo  tenía, 

honrát,  com  ho  era  algún  día, 

acabaré  '1  méu  camí. 

¿Y  es  cert?  ¿Tú  tens  1'  Arciseta? 

Ño  jo;  pero  en  Felip-neri. 


SCINTA 


ESTEVE 


SclNTA 
EsTEVE 
SciNTA 

Gabriel 


^Es  somni  aixó! 

¡Un  nou  misteri 

que  altra  vegada  m*  inquieta! 
SciNTA     ¡Oh!  ¡Esteve!  ¡Esteve!  Quin  ángel 

li  ha  tocat  lo  cor,  Senyor? 
JosEPH     Ell,  que  vetUa  per  T  amor 

ab  son  sacrossant  arcángel. 


ESCENA  XIX 

Los  mateixos  ALBERT 


Almrt    y  jo  que  T  hí  obligát 

á  que  fes  quant  ha  fét  ara. 
ToTs        ¡Ahí 

SciNTA  ¡L*  Albert!  {cada  cop  mes  sorpresa.) 

Ai-BERT  Fá  un  quart  no  encara 

ab  mí  á  n'  al  bosch  V  he  portát. 

*No  *s  volía  batre  ab  mí; 

*mes  li  he  dit  que  *1  salvaría 

*de  la  Uey,  si  al  fí  accedía, 

*y  allá  hem  anát  dcsd'  aquí. 

Hi  exasperát  son  furor, 

li  he  dát  un'  arma,  V  ha  presa, 

li  he  fét  la  senya,  la  entesa, 

y  quant  ja  sobre  '1  f^u  cor, 


ailava  á  entra  *1  miíu  acer, 

coin  qui  es  vil  sempre  es  cobart, 

s'  ha  posát  á  tremolar 

y  á  prechs  la  vida  voler. 

Concedida  li  he  dit  jo 

si  vols  dir,  lo  que  ha  dit  ara, 

y  aixís  dientho  *1  salvo  encara 

de  la  lley  per  compasio. 
ScTNTA     ¡Oh!  ¡Un  consol  pe  '1  méu  cor  trist! 

¿T'  ha  dit  algú  per  ventura? 
{Désdssossegada  iemetit  que  Alhert  hagi  descnhert  sok 

secret,) 
Albert   ¡Lo  cor  que  'm  crida  qu'ets  pura 

apesar  de  quant  he  vist! 
SciNTA     ¡Ohl  ¡Gracias!  {ab  efusión  al  ce!. ) 

Albert  Esteve...  ves. 

Tú  has  dút  aquí  la  amargura; 

tú  has  mort  la  nieva  ventura 

de  los  teus  crims  ab  1'  eccés, 

mes  si  pots  torna  á  vení 

lleal  y  ab  ánima  honrada 

torna  aquí,  y  altra  vegada 

trovarás  1'  amich  en  mí. 
{Esteve  se  'n  vd  conjbs  y  avergoíiynt,  pe  1  fondo.) 
JoSEPH      Déu  lo  guii  y  1'  Ángel  bo. 
SciNTA     Tinch  esperansa  y  crech  que  ara... 
JosEPH      No  ho  creguéu  may;  no  'u  fácara. 
AlbErt    Gabriel  {Encaixanthi  conmogut). 

Gabriel  Albert, 

Albert  ;L,o  perdó? 

Gabriel  V^os  m'  heu  de  perdona  á  mí. 
Albert     L'  un  al  altre  donchs  y  així 

vos  don  franch  la  esplicació, 

Vos,  vos  ne  tornéu  al  mar^ 

á  la  montanya  jo  'm  quedo, 

y,  mentre  á  un  vil  desheredo, 

nom  á  la  Arcisa  vull  dar, 

Y  si  un  día,  ja  que  al  fi 

tinch  mes  edat,  y  ab  la  pena 

que  lo  méu  cor  envenena, 

cava  '1  fossé  un  clot  per  mí 

vina  Gabriel  y  els  dos  cors, 

uníu  sempre  pe  *1  le  de  ella,  , 

Sota  '1  cor  hi  ha  una  cnpella 


—   i'>3  — 

<\\le  Ilegítima  'Is  amors. 
Gabr^l   ¡a.  qui  no  abát  cor  tant  gran! 
SciNTA      ¿Mes  qui  t*  ha  dit  quant  dius  ara? 
{Sempre  recelosa  y  esperant  la  resposta  ab  ansietat  per- 
qué tem  que  ell  sápia  7  secref). 
Albfrt     Lo  méu  cor  que  creu  encara.         {ab  segiiritat) 

no  cumplir  així  bastant. 
SciNTA     ¡Ah!  {Satisfeta  dant  gracias  al  reí), 

Albert  (¿Ho  suspita?)  {ab  temor  d  Joseph) 

JosEPH  ¡Era  un  celatge 

que  has  borrat  ja  ab  son  esglay! 
Albert     ¡Que  no  sápia  jamay 

que,  amparát  pe  '1  cortinatje, 

quant  lo  secret  li  he  contal, 

jo  allí  amagat  la  sentía. 
{Scinta  despre's  de  son  liltini  vers  ha  vist  que  Jaltava  una 
flor  en  la  corona  >',  haventla  arrencada  del  roser,  ara 
r  hi  esta  posant). 
JuSEPH      íQue  al  saberho  's  moriría, 

te  proba  '1  que  al  fossá  ha  entrát, 

perqué  una  *n  veu  de  despresa. 

Per  90  al  seu  cor  pur  y  franch 

ha  salvát  al  fí  un  llens  blanch 

del  color  de  la  puresa! 

ESCENA  XX 

Los  mateixos.  FELIP. 


FeLIP 
TOTS 
JoSEPH 

Felip 

MolTí 

Joseph 

Felip 

Sginta 

Felip 

ToTS 

ScÍNTA 

Felip 


iCorrin  oer  1'  amor  de  Déu! 


:0h! 


iQué  hi  ha? 


¡Oh! 


^Q.ué? 


^Que  passa? 


No  ha  tingut  ell  mala  trassa. 
¿Potsé  ella?... 

¡Si! 

íObí 
{Comprcnentho.)  ¡Déu  méu! 

Pujo  á  n*  aquí,  '1  trovo  allá. 
—¡La  noya!— No  la  tinch,  deya 
jo  que  sí,  ell  que  no,  y  no  *l  creyá, 
per  mes  que  hu  volgués  jura. 
¡Jo,  calma,  *n  tinch  y  no*n  tinchl 


li  apunto  aixís  per  matarlo 

cll  veu  cjue  vaig  á  tombarlo 

y  hem  din: — Prenla  y  m'  hi  convinch. 

¿Ahont  la  tens? — Al  pou  del  mas. 

Jo  dich  á  ii'  en  Roch  guárdenlo, 

y  si  vol  fugí  mateulo. 

Jo  vaig  al  más  per  si  acás. 

Quedéni  així  hi  vaig  corrents, 

busco  per  tot,  no  la  trovo, 

torno  ara  allá  y  quant  ho  innovo 

m'  han  dit  que  en  Roch,  per  dos  cents 

duros  d'  or  ha  dit  ais  al  tres 

que  jo  la  senya  ja  feya, 

y  r  han  Iliurat  coni  no  creya 

venentse  á  n'  ell  y  ha  nosaltres. 
JosEPH      L'  Albert  volgué  perdonarlo 

y  aixís  es  com  li  ha  pagat. 
SciNTA      ¡Y  així  ab  ell  sense  pietat 

pert  la  noya  per  salvarlo! 
(En  agites f  moment  apareixen  en  la  porta  de   la  ¿rw/ta 
ios  dos  noy  s  portan  I  lo  bressol  ab  la  nena.) 

ESCENA  ULTIMA 

Los  mateixos,  ORIOL,   BENET 

Oriol       ¡No  que  la  portem  aquí! 

SciNTA     ¡Filia  meva! 

{Crit  de  V ánima  y >  corrent  al  hresol^petoneja  la  noy>a  ab  efU' 
sió.  A  fi  de  que  no  vegi  'I  pühlicli  que  es  una  nina,  lo  gru- 
po de  la  gent  del  pohle  la  pot  voltar  formant  cuadro.  Be- 
net y  Oriol  baixan  al prosceni  ab  Mossen  Joseph,  Albert, 
y  Gabriel  que  Is  voltan.) 

Benet  ¡Li'.  petita! 

Joseph      ^Mes  cóm? 
Benet  ¡Oh!  joh! 

{No  podent  parlar  d^  alegría,   de  manera  que,  mentres  Oriol 
ho  explica,  ell  lo  vd  seguint  ab  riallas,  saltirons  v  gestos, 
com  pres  d'  un  frenesí  de  contení. ) 
Oriol  Aquí  á  la  ermita. 

la  estém  guardant  desd'  ahí. 
Benet     ¡Oh  oh! 
Oriol  En  Benet  me  vá  di 

que  tots  la  vólian  péndrer 

jf  fins  que  ho  poguem  enténdrer, 


he  dit,  líiuaguemla  aquí. 
S'  ens  diuhen  ahont  la  tenim 
los  dirém  que  nos  1'  han  presa, 
y,  si  no  es  cert  per  sorpresa, 
en  essent  V  hora  surtim. 
M'  esta  va  allá... 
BfiNEr  ;Oh!  ¡ohl  ;ohI 

Oriol      Sentó  que  té  pare  y  mare... 
Benet      ¡Oh  ¡oh! 

Oriol  La  trech  y'dich: — Ara 

Benet      *^¡Oh  oh  oh  oh!       {Enfadat  de  que  no  lí  conli.) 
ToTS  *^Qué? 

Benet  *Yjo. 

Oriol     *Désprés... 

{Tot  lo  que  ha  dit  Oriol  lio  ha  dit  enterainenl  seré  perqué  ab 
lo  calor  de  sa  idea  no  5'  havia  adondt  de  que  7  escoltes  nin- 
gú  mes  que  Mosen  foseph,  mes  ara  de  repent  5'   adona   de 
que  hi  ha  gent  de  f  ora  casa  y  avergonyintse  va  reculant. 
Gabriel  *Cuita. 

Albert  *Tot  seguit. 

Benet     -¡Oh  oh  oh  ohl 

(Volent  dir  que  Orioles  vcr^onvos.) 
Joseph  *En  vá  ho  esperan. 

■■^S'  ha  adonat  que  vostéc  hi  eran 
*y  ja  se  m'  ha  avergonyit. 
{/tn  aquest  moment  5'  ha  obert  lo  grupo  al  fondo  y  dcixa  veu- 
re  d  Scinta  agenollada  al  costal  del  hressol,  que,   alsant  las 
mans  al  cel  diu:) 
SciNTA     Perqué  tinga  '1  meu  amor 

¡Mafia!  sigas  ma  estrella 
(Y  torna  d  besar   d  la    noy  a   ab  efusió  mentres   que   Mossen 
Joseph  agafant  per  las  mans  d  Álbert  y    Gabriel  los  porta 
al  prosceni  y  els  diu:) 
JosFPH      Recordéu  1'  exemple  d'  ella: 

la  cara  es  mirall  del  cor. 
Felip        *¡Mossen  Joseph,  per  pietat! 
Joseph      *^Qué  hi  ha? 

(S'   obra  7  grupo  altra  volta  y  apareix   Scinta  moribunda  ab 
lo  cap  damunt  del  bressol,  hi  corran   tots   los   del  prosceni 
quezal  seriarse  deturan  imposdts  per  lo  fatigas  de  sa  ago- 
nía.) 
Scinta  *Res  ..  Ja  está  salvada 

*y   ara...  aquella  aigua  glassada 
"='sento  que  '1  cor  m'  ha  glassat, 
-''¿Quí  ho  podría  resistir? 
'•'¡Tanta  emoció  en  un  sol  día! 


..  I,<,  ^ 


JOSEPH 
AlBKRT 

Gabriel 

SciííTA 


*¡Descans  de  V  ánima  mia 
««jDescans  etern  es  morirl 


*jScintetaI 


'iScinta! 


*¡Anior  niéu! 
*;Ay!  ¡Que  may  hi  estat  compresa! 


*y  ve  la  mórt  per  sorpresa 

'•''al  punt  en  que  'm  comprenéu! 

*E11  ho  vol!...  Moro  y  perdono 

*á  tots  quants  m'  han  fet  agravis... 

*En  cambi  oiu  demos  llabis 

*gelats  ja,  la  ordre  que  us  dono. 

*L'  Arciseta  ha  de  teñir 

*sempre  en  mí  '1  mes  amant  pare; 

*la  corona  que  fins  ara 

*no  ha  pogut  cap  vent  marcir; 

-i^sense  íaltarhi  ni  una  rosa, 

=^com  lo  poblé  ara  la  veu, 

=5=1'  ha  de  véurer  en  la  creu 

♦sempre  guarnintla  ufanosa... 

*Consoléu  la  vostra  estrella 

*pensant  que  al  cel  vá  qui  mor... 
Josf  PH      *¡Oh?  desinterés  del  cor! 

^^¡Ni  llágrimas  vol  per  ella!  {Ploran  lots.) 

SciNTA    "¡"No  ploren...  ¡Lo  desespero 

*espe  *1  cor  remey  tant  cruel!... 

*rú  si...  Tú  plóram  Gabriel 

*y...  pens^...  que  al  cel...  t'  espero. 
Tots        *¡Oh! 
{Mossen  Joseph  la  cuhreix  ab  son  mamen  y  menos  los  dos 

a  manís  y  ell  fot  lo  grnpo  5*  agenolla.) 
Albert  *¡L'  ha  mort  lo  meu  recel 

Gabriel  *¡Jo  he  dut  aquí  al  negre  arcángel! 
Joseph      *No  filis  meus  no.  .  Es  que  era  un  ángel! 

*y  los  ángels  son  pe  '1  c«.I. 

*  'i  algún  altre,  ab  son  dolor, 

'^ne  trovéu  que  fá  sa  via 

*per  lo  mon,  prenéu  per  guía 

*que  '1  rostre  es  mirall  del  cor. 


Fí    DEL    DRAMA, 


LA  CREU  DE  LA  MASÍA 


A  CREU  DE  LA  MASlA 


DRAMA  EN  TRES  ACTES  Y  EN  VERS 


original  de 


JD.    SEt^ñFÍ    PlTñt^t^ñ 


D.  nianel  liasatfte 


Estrenat  ab  extraordinari  éxit 

en  lo  Teatro  Cátala,  instalat  en  lo  «Teatro  Romea»,  la  nit 

del  13  d'  Abril  de  1873. 


BARCELONA 

francisco  Badia,  impresor,  Dou,  14 
1896 


Lo  director  del  Centro  de 
administración,  es  1'  únich  en- 
carregat  d*  aquesta  obra,  y  ab 
ell  deurán  entendrers'  totslos 
teatros  y  societats  particulars 
que  vulgan  representarla. 

Quedan  reserváts  tots  los 
drets. 


REPARTIMENT 


PERSONATJES  ACTOES- 

Margarida D/  Hortensia  *Mayorga, 

Francisca »    Catarina  Mirambell. 

Roch    ........  D.  Joseph  Clucellas. 

D.  Anión.     ......  »  Andreu  Cazurro. 

Valenií »  Frederich  Fuentes, . 

Andreu .  »  Iscle  Soler. 

Peret »  Joaquím  Pinos. 

Mossp  I »  N.  Serrabou.; 

Mosso  2 » -N.  Carulla.' 

BaÜle »  N.  Miquel. 

D.  Miquel »  Miquel  Llimona. 

Un  agutzil,  mossos  de  la  escuadra^  homes  armats. 


L*  acció  en  una  masia  d'  aprop  la  ratlla  de  Franga, 
y  en  1*  any  1830. 


flete  ptíimep 


Lo  teatro  representa  la  entrada  d'  una  masía;  al  fondo  una  por- 
ta per  la  que,  al  obrirse,  se  veurá  '1  camp  y  una  creu  alta 
de  pedra.  A  la  dreta,  en  primer  terme,  una  porta  en  la  que 
hi  haurá  una  escala  que  es  la  de  las  habitacions  superiors; 
en  segon  terme  una  altra  porta.  A  la  esquerra,  la  llar:  en 
primer  terme  una  finestra  alta,  en  segon  una  porta.  En  la 
paret  una  capelleta  ab  una  Uantia  encesa.  Una  taula  de  fusta, 
V  aseó,  cadiras  de  baqueta,  y  lo  demés  qu'  indiqui  1*  diálech, 
repartit  per  1*  escenari. 


ESCENA  PRIMERA 

FRANCISCA  plegant  taula.  MARGARIDA  entretinguda  cosint,  brodant  ó  íent 
mitja.  ANDREU  y  PERE,  sentats  aprop  del  foch,  VALENTI,  en  lo  cantó  de 
la  tamla  ahont  no  arriban  las  estoballds,  escribint. 


Pere 


Marg. 

Pere 
Marg. 


^Diu  vosté  qu'  es  natural, 

pubilleta  Margarida, 

haverhi  una  creu  al  frente 

la  porta  de  la  masía? 

Sí,  Pere,  perqué  no  ignoras 

lo  qu*  estas  creus  signi  fican. 

Senyal  d'  un  crim  solen  ser. 

Sí,  senyal  que  's  diu  que  crida 

perdó,  per  un  mort  á  Déu, 

y  á  tots  los  vivents,  justicia. 

Historia  sólen  teñir 

creus  que  en  los  camins  se  ficsan, 

y  d'  aquesta  creu  la  historia 


8 

n'  es  una  historia  mólt  trista. 

Un  sigle  y  mitj  fá  qu'  es  feta 

y,  d'  allavors,  la  familia 

la  invoca  sempre  en  sos  dols, 

la  invoca  en  sas  alegrías. 

Si  aquí  casa  mor  algú, 

'prop  la  creu  se  deposita 

abans  de  durlo  á  la  iglesia, 

com  á  última  despedida. 

Si  aqui  's  fá  algún  casament, 

'prop  la  creu,  lo  mateix  dia, 

se  jaran  los  dos  esposos 

r  amor  que  déu  fer  sa  ditxa; 

d'  aquesta  ci  eu  n'  es  la  historia, 

la  historia  de  la  familia. 

Andreu  Aixó  es  lo  que  sentó  á  dir 

des  qu'  he  vingut  de  la  vila, 
y  ab  tot  y  qu'  á  fé  sóch  home 
que  no  *m  plau  gota  ni  mica 
sabe  historias  ni  romansos, 
de  la  creu  de  la  masía 
si  que  US  dich  que  tindré  gust 
d'  escolta  '1  que  se  n'  esplica. 

Franc.     Aixó  ray;  en  Valentí 

crech  que  'n  té  una  historia  escrita, 

Andreu  ¿Una  historia? 

Franc.  ¡Bel  un  romanso: 

aixó  qu*  ell  fá. 

Andreu  ¡Au  donchs,  vinal 

Valentí  No,  noys,  no,  imch  d'  estudiar: 
ara  tenim  mossen  Quirse 
de  catedrátich,  y  si 
troba  la  llisó  poch  ílisa, 
nos  sol  dona  unas  sumandas 
que  'n  hi  há  per  Hogar  cadiras, 

Marg.      Sí,  sí,  que  '1  papa  's  fá  vell; 
ben  fet,  Valentí,  estudia. 

Pere         Pero  també,  tantey  tant, 
li  pot  ser  mal  per  la  vista. 

Andreu  Y  bé  re;  es  que  1'  ha  pegada 
en  que  ell  té  de  cantar  missa, 
y  fins  qu*  ho  hagi  lográt 
no  parará  nit  lí  dia. 
Com  qu'  fcll  ha  sentir  á  dir 
que  '1  mes  tonto  es  bo  per  bisbe.,. 

Franc.     Aixó  si  que  no  ho  crech  pas. 


Ai^DREU   ¿Per  qué? 

Franc  Perqué  tú  ho  serias. 

Andreu   ¡Bó!  ¡Endavant!...  Ja  m'  heu  dit  tonto. 

Franc.     ^Y  qué  pot  ser  t'  agravii? 

Andreu    ¡Vlólt  m'  agravia!  ¿ho  sentiu? 

FRANg      ¡Donchs  á  fé!... 

Marg.  ¡Dona!  ¡Francisca! 

Franc      (Callém.) 

Andreu  Me  sembla  que  'I  mosso 

que  vá  á  las  masoverías, 

porta  '1  remát,  muny  las  vacas, 

xarcola,  passa  fariña, 

y  sab  uns  goigs  de  memoria, 

y  aquell  romanso  que  'n  diuhen 

de  Juan  Pórtela,  ni  es  tonto, 

ni  es  impossible  que  ho  siga.,. 

y  després,  ¡tonto  ó  no  tonto! 

si  ho  só  no  vull  que  m'  ho  digan. 
Franc.    Donchs  á  fé  que  prou  t'  ho  han  dit 

las  maynadas  de  la  vila. 
Andreu  Donchs  trencaré  '1  coll  á  una 

y  santa  bona  María. 

Jo  puch  saber  poca  cosa 

pero,  ¡tonto!  gens  ni  mica. 
Valenti  ¡Andreu! 
Andreu  ^Qué? 

^AiENTi  Treus  fabas  d*  olla. 

Andreu    Mira;  ho  dich  á  la  Frfincisca. 
Marg.      Bé,  vaja,  prou,  perqué  veig 

qu'  aixó  ja  s'  enfílaria. 

¡Quín  fret  sentó!  ¿Encara  plou? 
Tranc.     ¿Sents  que  *t  diuhen,  pesa  figas? 

{A  ndreii  obra  ttn  xich  la  porta  y  mira  ) 
Andreu  ¡Uy!  ¡Fá  un  vent  de  déu  mil  diünxesl 

Tremolan  fins  las  alsinas. 
iPere        (Bona  ocasió  per  quedarme.) 
Andreu  Y  una  nevada  bonica. 
Franc.    Ja  demá  tindrém  glassada. 
Marg.    ¿Estás  ja  llesta,  Francisca? 
Franc.    Tot  seguit. 
.Marg.  Donchs  á  dormir. 

Andreu  Sí,  sí,  que  la  nit  convida. 
Marg.    En  Pere  's  quedará  aquí. 
Pere         ¡Tant  favor!... 
.Maro.  ¿Y  ahont  anirias? 

Arreglan^  Francisca. 


Franc.  Bé. 

Pere        No;  si  per  mí  *s  mortifican... 
Andreu  L' Andreu  li  dará  '1  seu  Hit 

y  ell  dormirá  á  la  pallissa. 
Marg.     Anem  donchs;  barréu  la  porta. 
Andreu  Ja  ho  farém;  santa  nit  tinga. 
Marg.      (Ab  aquet  temps  no  vindrá.) 

Dormíu  de  gust. 
Pére  Gracias. 

Andre'i  ¡Viva! 

Franc.     (¡Tonto!)        (Al  passar  per  son  costat.) 
Andreu  (¡Vella!) 

Franc.  ¡Aixó  á  mí,  estrofal 

Marg.  ¡Per  Deu  y  els  ángels,  Francisca! 
Franc.  í Ah!  ¡Aquesta  si  que  no  't  passa! 
Marg.     Bona  nit. 

{Despiegant  la  gorra  de  Valentí  carinyosamenty 
Valenti  Fins  á  la  vista.  (vS"^  'n  van  las  duas.) 


ESCENA  II 
pere,  andreu,  valentí. 


Pere         (Ara  aquest  ximple  es  capas 

d*  estarse  fins  á  ser  dia 

aquí  llegint  v  escribint.) 

( Valenti  agafa  7  linter  y  una  llumanera,)> 
Andreu  ¿Te  *n  vas? 
Valenti  Vaig  á  posar  tinta 

á  n*  al  tinté,  y  de  passada, 

miraré  si  trobo  un  Uibre 

que  'm  convé,  per  una  cosa 

de  la  Ilissó  que  ara  'ns  dicta 

Mossen  Quirse. 
Andreu  Déixans  llum. 

Valenti  Tinch  la  llumenera  xica 

y  aquí  vos  deixo  la  grossa. 

{Enccn  la  que  diuj) 
Andreu  Vaja  donchs... 
Valenti  Vinch  de  seguida. 

(S^  *«  va  ab  linter  y  llumanera.y 


ESCENA  III 

PERE,  ANDREU 


Pere 

Andreu 

Pere 


Andreu 

Pere 

Andreu 


Peke 

Andreu 


Pere 

Andreu 
Pere 


Andreu 
Pere 


^lEstém  ben  sais? 

Crech  que  sí. 
Donchs  escolta  ab  tota  pausa 
y  ara  't  podré  dir  la  causa 
de  perqué  jo  'fn  quedo  aquí. 
¿Be,  qué  tal?  ¿l'  he  pentinada 
á  la  Francisca? 

Sí. 

íBo! 
¡Aixís  que  m'  he  sentit  jo 
qu'  era  tonto!... 

L*  has  clavada. 
¡Oh!  !Y  qu'  així  es  com  ho  vull  fer, 
sempre  que  'm  siga  enfadosa! 
Que  'm  diga  cualsevol  cosa; 
pero...  ¡tonto!...  no  'n  vull  ser. 
Vejam  donchs  si  ara  ho  serás. 
¿Quí?  ^lo?  ¡Cá!  No  tingas  po. 
Donchs  escolta  ab  atendió 
y  veurás  que  '1  que  fá  '1  cas 
es  que  'I  meu  amo,  qu*  aquí 
ha  vingut  per  si  podia 
comprarhi  una  gran  masía, 
s'  ha  trobát,  si  's  pot  di  aixi, 
qu'  al  ultim  s'  ha  enaniorat 
de  la  vostra  pubilleta: 
ell  es  persona  discreta, 
no  vol  ésser  observat, 
voldría  poder  parlarli 
un  xiquet  á  solas,  y 
si  tú,  que  t'  estás  aquí, 
prometesses  ajurdaihi 
perqué  ho  logri  quant  conviuga, 
díu  que  t'  ho  sabrá  p^gar. 
Jo,  en  sentint  paiiar  de  dar, 
faig  com  los  del  bólit;  vinga. 
¡Oh...  vingal  Primer  vejám 


com  ho  fas  perqué  s*  enrahonin 

sense  qu'  aquí  se  n'  adonin. 
Andreu  (¿L'^estima  ella?        {Després  de  pensar^ 
Pere   -r-  ^       ¡CarámJ 

Andreu  [Doñeas  qu*  ixi  ella  al  baleó. 
Pere  ¡Y  ell  s'  está  -^h  lo  eap  alsat, 
t<¿IÍ         y  's  queda  així  enearearat 

com  un  senyó  de  eartró! 
Andreu  ¿Qué  vols  dir? 
Pere  Veurás:  primer, 

parlant  ab  tota  confiansa. 

^Ton  amo  diu  qu*  es  á  F^an^a? 
Andrel  [¡y  mort  y  tot  ja  pot  ser! 
Pere        Vejám...  esplícat. 
Andreu  Veur.^s... 

Com  que  jo,  per  lo  que  't  contó, 

no  he  tingat  may  res  de  tonto, 

vaig  veyent  lo  que  fá  '1  cas. 

A  la  cuenta...  's  veu  que  1*  amo... 

¡es  Iliberal!  i^Misieri,) 

Pere  !Qué  díusü 

Andreu  ¡Si. 

Pere       (Fem  lo  tonto.) 
Andreu  Com  qu*  aquí... 

que  massa  jo  me  *n  esclamo, 

me  teñen  tots  per  íaujá, 

no  'Is  sab  ni  gota  de  greu 

de  dirho  tot  devant  meu... 

y  aixís  jo  ho  puch  observa. 
Pere         Be:  pero...  ;la  idea  aquesta 

de  ser  Iliberal? 
Andreu  ¡Ho  es! 

{Acosiantshi  ab  molt  misteri,  li  diu:) 

No  fá  de  peix  y  i  o  mes 

va  á  missa  'Is  días  de  f^sta. 
Pere  ''?^  !Oh!  {Fingint  horror.) 

Andreu    ->^  ¿Eh? 

Pere       f" V  Així  si  qu*  es  vritat. 

Andreu  Terra  roja  descuberta. 

^No  t'  ho  he  dit?  es  cosa  certa. 

Donchs  corrent:  jo  soch  llogat 

fá  un  any  aquí  á  la  masía, 

qu*  era  tancada  y  barrada, 

quant,  fá  un  any,  d*  una  vegada 

venen  de  Vich,  junts,  un  dia, 

la  pubilleta,  la  vella. 


»3  * 


y  un  esquitx  de  capellá, 

que  *s  lo  cusí.  ¿Entens? 
Pere  ^  Ja. 

Andreu  y  aquí  jo...  sentint  á  n'  ella... 
Pere         ¿A.  la  pubilleta? 
Andreu  Sí. 

Li  he  sentit  dir  que  '1  seu  pare 

vá  fugí  á  Franga,  qu'  encara 

s*  está  desterrar  allí, 

y  que  la  seva  trist^sa 

(S,  que  cada  puntliescriu 

y  no  sab  si  es  mort  ó  viu, 

perqué  's  varen  fer  promesa 

de  tot  subint  cartejarse, 

y,  per  mes  que  I'  escola 

y  ella  escrihuen  sens  para, 

no  logran  mes  qu'  esperarse.. 
Pere         (Ja  se  tot  lo  que  volía: 

lo  plan  surt  bé.) 
Andreu  ¿Qué  dius? 

Pere  Sí. 

Qu'  essent  com  dius  qu'  es  així,  , 

ja  veig  que  s'  arreglaría. 
Andreu   ¿Cóm.'' 
Pere  Home.  .  de  la  manera 

mes  sencilla:  1'  amo  es  fora, 

ju  dormo  aquí,  al  cap  d'  un  hora 

m'  also  del  Hit... 
Andreu  ^jVoIs  dir,  Psre? 

Pere         La  pubilleta,  jo  sé 

que  quan  los  de  la  masía 

tots  dormen,  surt  cada  día 

aquí  á  no  sé  que  fer. 

Donchs  be:  jo,  una  eslona  abans, 

faig  entrar  1*  amo,  ella  '1  troba,  . 

y  aquí  que  's  parlin. 
Andreu  S'  aproba. 

Pere        ¿Qué  hi  dius? 
Andkeu  Que  son  mólt  bons  plans. 

^Qu'  haig  de  fer? 
ERE  Res  mes  per  ara 

que  deixarme  fé  á  n'  á  mi. 
Andreu  Res  donchs;  ja  ets  1'  amo  d*  aqui.  . 
Pere        Tú  no  't  eitranyis,  enc:ira 

que  'm  vegis  ana  y  tornar . 

y  obrir  la  porta... 


1 4 

Andreu  ¡Oh!  S*  enten. 

Pere        Será  tot  tét  ab  1*  intent 

de  qu'  ells  se  pugan  parlar. 
Andreu  Los  quartos.  {Demanant  dtners,) 

Pere        {Dantnhi.)        Te. 
Andreu  ¡Or! 

Pere  Y  veurém. 

Tú  pórtat  bé...  y  conta  ab  mi. 
Andreu  ¿Y  't  quedas? 
Pere  ¡No  he  dit  que  sil 

Andreu  Donchs  ara  á  Jins  entrarém, 

V  aixis  t*  ensenyaré  '1  lloch 

ahont  t'  arreglaré  '1  teu  Hit. 


ESCENA  IV 


Los  mateixos  ROCH  pe  '1  fondo 


ROCH 

Andreu 


RoCH 


Pere 
RogH 


Que  tinguéu  mólt  bona  nit. 

¡Ah.  vatualisto!  en  Roch. 
{Roch  deixa  V  arma  arrimada  á  la  pareC) 

^D'  hont  véns  ara  tant  mullai? 

De  cumplir  la  obligació. 

Com  que  guarda-termes  só 

tinch  de  fé  '1  que  m'  han  manat. 

¡Bon  ofici! 

íDivertit! 

Bo  per  fé  una  gran  fortuna: 

passar  la  nit  á  la  líuna 

y  del  dia  ferne  nit. 
Andreu   ¡No  hi  ha  ningú  com  en  Roch! 
Pere         Es  ciar,  no  li  fá  pó  '1  fret. 
Andreu   Té,  doñeas,  beu  un  traguet, 

y  acostat,  qu'  aqui  hi  ha  foch. 
{Li  dona  'I  porro;  Roch  beu  y  5'  assenta  aprop  del  foch.) 
Roch       Viva. 

Andreu  ¿Q"é  tenim  de  nou? 

Roch         Que  la  filia  del  barber 

se  casa. 
Andreu  ^Ab  quí? 

Roch  Ab  lo  perxer. 

Crech  que  tú  '1  coneixes. 


^Andreu  Prou. 

RogH       [Jo  al  séu  pare  distingía, 

com  á  honrat,  d'  entre  *Is  millors; 
vá  sé  un  deis  braus  defensors 
•1^  de  la  creu  de  la  masía. 

Pere        ¡Ditxosa  creu! 

RocH  ¿Qué  vols  di? 

Pere         Que  no  parléu  d'  altra  cosa 
que  d'  aquesta  creu  ditxosa. 

RoCH         Perqué  es  la  joya  d'  aquí. 
Si  tú  sabesses  la  historia 
qu'  escrita  ab  lletras  de  sanch, 
com  damunt  d'  un  paper  blanch, 
guardém  tots  en  la  mt moría, 
no  't  sorpendria  que  may 
aquí  's  parles  d'  altra  cosa. 

Pere        ¿Y  us  fora  cosa  enutjosa 
dirnosla  tota? 

RoCH  No. 

Andreu  ¡Eli  ray! 

RocH        Mólt  lluny  d*  enutj,  justament 
trobo  jo  gust  en  contarla. 
Vinch  y  comenso  á  esplicarla. 

-Andreu  Y  ¡o  la  escolto  amatent. 

RocH        Fóu  un  temps  qu'  aquesta  térra, 
presa  de  la  tiranía, 
se  trobavü  en  la  agonía 
després  de  una  trista  guerra. 
Un  dia  un  home  de  cor 
volgué  borrar  tal  agravi; 
fóu  de  la  familia  avi, 
tenia  á  la  patria  amor; 
.pero  vensut,  perseguit, 
fins  á  son  cap  posat  preu, 
aussili  per  mor  de  Déu 
vingué  á  demaná  una  nit. 
Aquí  una  viuda  vivia 
ab  sa  filia,  '1  va  amparar, 
secret  li  varen  jurar; 
mes  no  vá  falta  un  espía. 
Presa  la  dona,  digué 
la  justicia: — Tú  dirás 
ahont  es,  ó  morta  serás: 
ella  respongué. — No  ho  sé. 
tot  un  mes,  cada  dia, 
los  tirans  la  atormentavan. 


V 


i6 


y  sí: — ¿Hont  es?— li  preguntavan>. 

ella — no  ho  sé — responia. 

Fins  qu'  una  nit  ¡negra  nit! 

per  entre  'Is  nuvols  la  Huna, 

com  volentla  menos  bruna,, 

llansava  un  raig  comprimit, 

y  á  sa  claror  brillajavan 

los  canons  de  cent  fusells 

que,  serena,  entre  mij  d'  ells,. 

la  viuda  del  mas  portavan. 

Caminant  plena  de  fé 

dret  al  suplici  marxava 

mentre  un  Cristo  li  ensenyaya.. 

un  frare  de  la  Mercé, 

y  així  anavan,  poch  á  poch, 

lo  frare,  sempre  aussiliantla, 

lo  jefe,  en  vá  aconsellantla 

ans  de  manar  ferli  foch; 

y  ella,  ab  sonrís  del  qui  estranyai 

qu'  aixís  lo  vulgan  conmoure, 

mostrava  un  cor  mes  de  roure 

que  'Is  roures  de  la  montanya. 

De  cop  la  tropa  s'  atura, 

se  forma  *1  quadro  al  moment, 

pregunta  'I  jefe  impacient, 

sa  constancia  encara  dura, 

y  en  lo  punt  en  que  perilla 

de  «foch»  sentirs'  la  veu  clara, 

d'  horror,  fá  un  xiscle  la  mare 

perqué  al  devant  veu  la  filia. 

— ¡l)igáu  ahont  es>  mare!— No. 

— ¡Me  voleu  donchs  orfa! — Sí. 

— ¡Per  Deu  diguéu! — ^^No  ho  vuU  di. 

— ¡Qui  donchs  m'  ampara! — Al  cel,  jo. 

Y  mentre  així  responia, 

y  la  filia  's  desmayava 

y,  resant  s'  agen ol lava 

la  viuda  de  la  masía, 

signava  '1  frare  la  gloria,. 

manava  '1  jefe  fer  foch, 

res  uva  ella  á  poch  á  poch... 

y  'Is  vells  fineixen  1'  historia 

dihent  que,  quan  del  campanar.. 

com  si  toquessen  á  morts, 

varen  resoná  en  los  cors 

las  déu,  que  varen  contar,. 


'7 

la  darrera  batallada 
¡vá  mostrarlos  aprop  jeu 
una  filia  desmayada, 
y  una  mare  fuseilada 
allá  ahont  avuy  hi  ha  la  creu! 
Pere         ¿y  ell? 


RocH 

Com  que  res  no  'n  sabia, 

la  filia  '1  vá  fé  escapar, 

en  trobantio,  vá  tornar 

després  per  casarshi  un  dia, 

y  per  guardar  la  memoria 

de  aquest  fet,  s'  alsá  la  creu, 

que  's,  en  lo  lloch  hont  se  veu, 

un  recort  d'  eterna  gloria. 

P.RE 

¡Cxloria! 

RocH 

Perqué  ans  de  se  espia 

va  morí. 

Andreü 

¿Y  vá  sé? 

RocH 

A  las  deu. 

{Tocan  las  den  Uuny.y 

Anpreu 

Mira. 

PERb 

¡Oy! 

Andreu 

Just  tocan. 

RocH 

Reséu 

per  r  avia  de  la  masía. 

{Tois  se  descubreixen.) 

ESCENA  V. 

Los  mateixos,  VALENTÍ,  que  torna  ab  lo  tinter,  Ilibre  y  llumanera. 


Yalenti  Bona  nit,  Rocb. 

RocH  Bona  nit. 

{Acabant  de  resar  y  cubriníse  com  los  altres  dos.) 
Pere         Vaja...  y  ara  á  la  memoria 
de  la  viuda  de  la  historia. 

{OJerint  lo  porro  á  Roch  que  no  accepta.) 
RocH        ¡Viva!  {{ se passeja.) 

Pere  ^No?  {B en  ell.) 

Valemti  Andreu. 

Andreu  ^jQaé? 


i8 

Valenti  Al  Hit. 

Andreu    ¿Que  'm  darás  la  llum^nera? 

Valenti  Prenla.  {Una  de  las  duas  encesas,) 

Andreu  Au  donchs,  Pere.  Anem. 

Pere         Fins  á  demá. 

RccH        {Ab  intenció.)  (Si  *ns  veyém.) 

{Andreu,  mentre  esperava  la   llumanera  eslava 
mirant  la   moneda  que  li  havia  dat  Pere,  d 
la  vora  del  flam,  y  ara  es  quant  Pere  arri^ 
va  á  la  porta  y  el  I  li  diu  apart:) 
Andreu  (¿Be  es  de  las  bonas,  eh,  Pere?) 
Pere         (Eli  me  T  ha  dada,  y  be  ho  contó; 

pero  féstela  mirar. '^  (5'  en  vd.) 

Andreu   (Mentres  pnga  embutxacar 

que  vagin  dient  que  so  tonto.) 

/S'  en  vá  dar r era  de  Fere.) 


ESCENA  VI. 

ROCH,    VALENTI 


RoCH       ¿Vols  fe  'I  favor,  Valenti, 

d'  escoltarme  un  rato? 
Valenti  Prou.     (S'  aixeca.) 

RoCH       Tanca  abans  la  porta. 
VALhNTl  {Veyeniho  al  laucarla,^     Plou, 
RogH       Táncala  bé  y  vina  aquí. 
Valenti  Digas. 
Rgch  Tú  ets  sois  un  bailet, 

per  mes  que  't  sembli  una  broma, 

y  jo,  Valenti,  eó  un  home: 

¿sabs  que  vull  di?  Un  home  fet. 

Vol  dir  donchs  que  't  duya  lley, 

v  t'  en  porto  mes  encara 

Valenti,  de  desde  qu*  í.ra 

he  tornat  de  serví  al  rey. 
Valenti  Y  jo,  qu'  ho  he  recordat, 

t'  ho  agraheixo;  tú  ho  coneixes. 
Roen       No,  Valenti;  no  agraheixes, 

perqué  he  sabut  qu'  ets  ingrat. 
Valenti  Digas. 
RocH  Jo  so  guarda  bosch, 


^9 


y,  encara  que,  com  tú  aquí, 

no  estudio  may  llatí, 

també  'm  plau,  quant  d'  un  cel  fosch 

baixa  la  nit  bruna  estesa, 

contemplar  h  mitj  confosa 

claror  del  bosch  misteriosa, 

ab  tot  y  no  sé  un  senyc  r; 

que,  mólts  cops...  las  primaveras, 

també  fán  naixe  una  flor. 
Valfnti  No  t'  entench,  veste  esplicant. 
RoCH       Doñeas  bé;  una  nit  d'  aquest-is, 

tenint  ja  las  rondas  llestas, 

m'  estava  '1  bosch  contemplant, 

quan,  de  cop,  sentó  un  trepitj 

y  veig  que  de  la  pineda 

passa  una  sombra  á  1'  arbreda, 

sempre  avansant  cap  al  mitj. 
Valenti  (¡A.h!)  {Assomhrat  y  confonenise.y 

RogH  Volent  saber  lo  qu'  era. 

vaig  jo  la  sombra  seguir 

y,  reprimintme  '1  respir, 

seguía  sempre  '1  darrera. 

La  fulla,  aixís  que  s'  aplaca, 

trepitjada,  fá  soroil; 

mes,  la  sombra,  pe  '1   rostoll, 

trepitjava  fullaraca; 

y  no  deixant  may  sentir 

lo  soroil  fort  que  ella  feya 

lo  méu  trepitj,  com  no  'm  veya, 

jo  la  podía  seguir. 
Valenti  (¡Quin  compromis!)  (  Jement  que  '5  seniiy 
RoCH  De  repent 

la  sombra  aquella  s'  atura, 

vá  arriba  al  cim  d'  una  altura 

que  té  al  frente  la  pendent 

que  baixa  aquí  la  masía, 

y  contemplantla  ab  amor, 

allí  ¡vá  esclatá  en  un  plor 

qu'  hasta  á  n'  ais  rochs  enternia! 
Valenti  ¡Oh!  ¡Roch,  calla,  per  pietat! 
RoCH       Y  vá  dir  trist: — ¡Maegarida! 

¡Lo  tea  amor  es  ma  vida! 

¡Aquí  al  cor  será  guardat! 
Valenti  ¡Oh,  sí,  Rowh!...  ¡Cilla  per  Déul 
RocH        ¡Y  arrancant  allí  una  ñor 

te  la  vas  guarda  en  lo  cor 


20 

sense  pens-í  en  lo  cor  méu; 
perqué  es  ciar  qu'  un  guarda-terme 
qu*  esta  fet  á  veurer  llops 
y  no  mes  tri^cta  alguns  cops 
ab  los  lladragots  que  íerma, 
ni  pot  teñir  sentiments, 
ni  poden  fershi  confiansas, 
ni  poden  dar  esperansas 
los  séus  consells  imprudents; 
pensant  sens  dupte  ab  aixó, 
quant  lo  bosch  vas  á  conmoure, 
que  lo  mateix  cor  del  roure 
es  mes  sensible  que  jo! 
Valenti  Roch;  m*  has  ferit  á  n'  al  cor; 
y,  per  mes  qu'  al  ferho  mória, 
vull  la  desditxada  historia 
contarte  del  meu  amor. 
No  era  en  dos  pares  igual 
la  opinió,  per  ma  sort  trista; 
lo  méu  pare  era  realista, 
lo  méu  onde  es  Iliberal; 
y  ab  r  odi  dintre  del  cor 
que  pe  *ls  partits  se  tenían, 
van  jurar  que  may  veurian 
en  sos  filis  plascent  amor. 
En  aixó  morí  '1  méu  pare; 
las  du-.ís  mares  després; 
r  oucle,  ab  tot  desinterés, 
Iliberal  sempre  com  ara, 
vá  ampararme  en  ma  orfandat; 
y  'sent  tutor  de  mos  bens; 
perqué  deis  seus  sentiments 
may  ningú  havia  duptat, 
al  ser  jo  gran,  me  vá  dir 
que  'i  méu  pare,  cada  día, 
fins  qu'  al  fi  de  sa  agonía 
vá  ecsalar  V  últim  suspir, 
ii  vá  demaná  ab  anhel 
qu*  entres  jo  á  la  Iglesia,  en  tant 
qu*  ell  veuria,  reposant, 
tanta  ditxa  desde  '1  cel; 
y  jo,  comprenent  en  tot 
la  idea  y  el  compromís 
del  méu  oncle    atent,  sumís, 
vaig  obehir  sens  dirhi  un  mot. 
Mes  de  desd'  aquell  moment 


«que,  deixant  la  M^rgarida 

-  de  jiigá  ab  mí,  nova  vida 
várem  empendre,  'i  torment 

-  d'  haverme  jo  d'  abstenir 
de  dirli  alegroyas  cosas 
y  paraulas  carinyosas, 
no  '1  podía  resistir. 

y,  fundan! me,  sens  cap  duptó, 
en  que  tot  lo  qu'  es  privat 
'  es  de  cert  mes  desitjat, 
vaig  sentir  náixer  de  supte 
«n  mi  tant  inmens  amor, 
qu'  al  punt  que  la  veig  a  n'  ella, 
badantse  com  á  poncella, 
tot  en  perfums  se  'n  vá  '1  cor. 
De  prompte  aixó  'm  vá  espantar. 
Era  un  amor  que  naixía... 
:  I  Amor  purí  mes  no  devia 
30  deixarlo  així  avansar. 
V  vaig  jura,  ab  prou  dolor, 
que  jamay,  podeut  jo  íerho, 
ningú  havia  de  saberho, 
ningú,  Roch,  ¡mes  que  '1  méu  corl 
íMés  qran,  sol,  me  veig  segú 
entre   1  cel,  la  inmensitat, 
y  la  freda  soledat 
deis  boscos  que  guardas  tú, 
llavors  esclato  en  un  plor 
y  guaito  aquí  á  la  masía, 
y  veig  ma  morta  alegría 
[  y  miro  etern  moa  dolor, 

y  deixo  en  perlas  sinceras, 
si  á  n*  al  fons  del  bosch  t'  arrimas, 
<  moa  cor  á  trcssos  pe  *ls  bímas 

I  pelats  de  las  gmesteras! 

\.-  •  Roch       ¿Y  de  tot  aixó  que  'n  treus? 

t  ~  Valenti  Dona  un  esbarjo  á  n'  al  cor. 

f  Roch       Y  fer  pitjó  '1  teu  dolor. 

i  -Valenti  T'  enginyas,  Roch,  si  aixó  creus, 

I  ¡No  't  pots  figurar,  pensant 

I  qu'  ella  cada  niatinada 

I'  troba  la  toya  posada. 

X'  que  jo  li  faig,  al  devant 

J  4e  la  séva  tinestreta, 

quin  gust  me  dona  'I  pensar 
com  déu  capí  y  bobejar 


sobres  de  quí  li  haurá  feta! 

¡No  't  pots  pensar  cuant  li  escrich^ 

ab  una  llelra  fingida, 

perqué  no  estigui  afligida, 

cosas  de  goig  que  li  dich!... 
RocH       (¡Pobre  xicot!  y  ella  's  pensa 

qu'  es  r  i  Itre  que  las  hi  escriu.) 
Valenti  ¡Creuho,  Roch,  creuho;  '1  cor  viir.. 

si  á  rebejarshi  comensal 

¡Es,  al  menos,  contentarte 

ab  quant  déu  sois  entristirte; 

es  jugar  y  entrenirte 

ab  I'  arma  qu'  ha  de  matarte! 

¿Veus  ara?  Avuy...  ab  la  neu 

qu'  está  cubrint  la  montanya, 

anar...  bu-cá  una  ño  estranya..^. 

¡Vetaqui  '1  qu'  es  lo  gust  méut 

A  la  llum  d'  alguna  estrella 

ferne  un  pomet  y...  al  Migarlas^. 

quant  mes  costin  de  trobarlas 

mes  dignas  trobarlas  d'  ella. 
Roch      Na,  sí,  sí:  ja  m'  ho  afiguro 

Mólt  maco...  prou...  mólt  bonicb;. 

pero  aixó  desH'  ara  't  dich 

qu'  avuy  s'  acaba...  t*  ho  juro^ 
Valenti  ¡Y  fóras  capási...  ¡Ohl...  iVo^ 

¡Tú  vendré  així  '1  méu  secretl 
RoGH       Jo  no  faig  may  res  mal  fét. 
VALhNTi  ¡Per  Déu,  Roch!  Demananili silencia 

(Se  '«  vd  empor/antsen  paper,  iinter  y  la  human^fcs^^ 
Roch  Aléu^  minyó. 


ESCENA   Vil 

ROCH 


¡Pobre  xic3t!  ¡Mi  ell  sab  qu'  es 
lo  mal  del  cor  que  li  avansal 
Moriría  d'  anyoransa 
Si  ab  la  noya  na  's  caséí. 
¡Y  pensar  que  per  lograrho 


V 


'Tío  haig  de  tréurer  mes  qu'  un  vil!.., 
l^o  un  cop  ara:  cent  v  mil 
vull  jurar  qu'  haig  d'  alcansarho. 


ESCENA  VIII 

ROCÍL  FRANCISCA 


Fravc. 

ROCM 

^cFranc. 


ROCH 


'Fra:,c. 


ROCH 

í  Franc« 

ROCH 

íFrang. 


RoCH 

Franc 

RocF 

Franc. 

^HOCH 


Bona  nit, 

¡Hola  Francisca! 
De  desde  dalt  t'  he  sentit, 
y  com  que  tinch  que  parlarte 
d*  un  cas  qu'  ha  pasát  aquí, 
lie  pensát:  may  millor  qu'  ara 
que,  ""ser  t  ¡a  tothom  al  Hit, 
íiingú  vmdrá  á  destorbarnos 
y  podrém  di  'I  qu'  hem  de  dir. 
Donchs  creguéu,  si  aixó  pensavau, 
que  sense  que  'ns  ho  haguem  dít 
havém  íet  tots  dos  lan  bisbe, 
perqué  i  ^  també  so  aquí 
perqué  us  haig  de  di  una  cosa 
qiae  'ns  pot  porta  un  compromís. 
Lo  meu  ja  ho  sabs:  lo  de  sempre: 
que  no  vull  V  Andréu  aquí 
perqué  'm  falta  á  n'  al  respecte 
y  es  un  gran  desvergonyit. 
¿Y  á  que  vé,  qu'  us  fá? 

'M  diu  vella. 
¡Ah!  Be:  aixó  si  qu'  es  mal  dit.. 
Y  tal  si  ho  esl  Crech  que  'n  cumpleixo 
xexanta  nou  per  1'  Abril... 
¡Ves,  vella!  Primer  per  serbo, 
no  tiixh  prou  anys,  y  si  'Is  tinch 
tampoch  per  ^o  poden  dirmho. 
Be;  pero  á  cent  anys... 

Ni  á  miU 
j?er  qué? 

Parque  'sent  soltera 
ja  no  puch  s^  avia. 

Ben  dit. 
(Si  aixís  no  1'  acontentava 


24 


Franc. 
RocH 


Franc 
RocH 


Fran. 
RocH 
Pranc. 
RocH 


Franc. 

RocH 

Franc. 

RocH 

Franc. 

RocH 

Franc. 

EOGH 

Franc. 


may  mes  n'  eixíam.)  Donchs  si: 
tfiíurém  r  Andreu;  mes  ja  qu*  arsr  <■ 
nos  trobém  sois  aquí  dins... 
¿Qué  vols  saber? 

Mokas  cosas 
per  deixá  aquest  más  tranquil.  . 
Vos  sabéu  que  á  la  familia 
un  carinyo  mult  gran  linch 
perqué  van  ampaiá  al  pare 
fins  al  punt  que  vá  morir. 
Donchs  be,  Francisca,  jo  so,  - 
perqué  tinch  cor,  agrahit 
y  por  90  vinch  á  trobarvos. 
¿Qué  hi  há? 

Que  passan  aquí 
misteris  que  do  "s  comprenea 
y  que  no  *m  deixan  dormir. 
Rodeja  '1  más  cert  subjecte,. 
que  diuhen  qu'  es  íugitiu 
per  nego3Ís  de  política; 
pero  jo,  á  mes,  vos  puch  dir 
que  te,  citas  misteriosas, 
y  fins  per  lo  poblé  he  vist 
certs  agents  de  policía 
que  semblan  d'  ell  molt  amichSy 
V  com  vos  sabeu  que  i'  amo 
ara  's  troba  perseguít, 
temo  mólt... 

¡Si  s*  está  á  fofa! 
¿Y  si  'ns  lo  feyan  venir? 
¡Deu  nos  en  guart! 

Donchs  Francisca,, 
alerta  sempre  vivíu 
y  vigiléu  á  la  noya.. 
Esplicat,  Roch;  ;qUé  vols  dir? 
I  La  noya!  ¿qué  te  que  véurer? 
Há  lo  pitjor  enemich. 
¡La  noya  vendré  á  son  pare! 
[No,  Francisca! 

¿Donchs,  no  dius?.^. . 
Dich  que  á  h  noya  enamora 
lo  subjecte  que  us  he  dit. 
No  pot  ser. 

A  n'  á  mí  'm  consta, 
y  á  n'  aquí  '1  seu  criat  he  vist. 
¡Ave  María!  ^;Y  d'  en  Pera 


I 


«5 


TjRoCH 
'Franc. 

mocH 


Franc, 


RocH 
JFranc. 


'HOCH 


Franc. 

RoCH 

^Franc. 

RoCH 


suspitas?  Un  infelís 

que  ve  aquí  á  passar  la  estona 

quan  ja  te  V  amo  servit. 

Be:  aixó  queda  pe  'I  meu  compte^ 

A  un  akre  plan. 

^Qué  *m  vols  dir? 
¿Es  cert  que  quan  morí  ''1  pare 
a  en'  Valentí,  de  precís 
vá  manar  qu'  ell  cantes  missa? 
jOhl  á  n'  aixó  hi  ha  molt  que  dir; 
lo  pare  si  que  vá  dirho, 
perqué  era  molt  revellit 
y  era  un  home  tot  d'  iglesia; 
mes  quant  després  va  morir, 
la  mestressa...  ^oy!  tú  hi  erats. 
Per  jfo  es  que  vos  ho  faig  dir. 
Tu  jugavas  á  la  sala 
ab  la  noya  y  'I  petit, 
quan  ella  ¡pobra  senyorí^'l 
que  ja  s'  estava  morint, 
nos  vá  dir: — L'  Antón  es  fora; 
moro  llunydel  meu  marit, 
y,  com  la  meva  jermana, 
ab  tot  lo  cor,  al  morir, 
vos  demano  que  la  nova 
y  en  Valentí,  tot  seguít 
que  tinguin  U  edüt,  se  casin, 
satisfent  així  'I  desitj 
de  la  que  ab  la  aytal  confiansa 
ja  en  lo  cel  m'  espera  á  mí. 
Ja  es  lo  que  desde  la  sala 
me  vá  sembla  haver  sentít, 
ab  aixó,  criden  la  noyy 
y  á  véure  ja  si  n'  eixim. 
Mírab;  íquí  crech  que  ve  ara. 
Donchs  deixeunos  sois  aquí. 
Be.,.  ¿Yl'  Andreu  que  m'  ha  dit  vella? 
Ja  '1  renyaré;  ja  us  ho  he  dit. 

{hranc,  se  'n  vá.) 


ESCENA    IX 

aOCH,  MARGARIDA 


í"S.ocff        Sí;  es  precís;  ho  tinch  de  fer 
perqué  tranquil  no  estari^j 


96 

ella  's  noya,  y,  sense  guia, 

fácil  d'  enganyar  pot  ser. 
Marg.      ¡Hola  Roch!  molt  bona  nit.  {Entrani,\ 
RoCH        Pubilleta,  Deu  la  guart. 
Marg.     Has  vingút  un  xiquet  ta't; 

ja  m'  anava  á  ficá  '1  Hit. 
Roch        Tal  volta  un  punt  delicat 

tindré  que  locar,  voslé  .. 
Marg.      Parla:  jo  sempre  creuré 

que  t'  inspira  1'  amistat. 
Roch        ¿Donchs,  ¿quinas  noticias  te 

del  seu  pare,  Margarida? 
Marg.      Ñopas  cap,  y  'm  le  afligida 

no  poguer  saberne  ré. 
Roch  ¿Vosté  V  hi  ha  escrit? 
Marg.  lo,  sí. 

Roch        Donchs  encara  es  mes  estrany, 

y  crech  qu'  aquí  hi  ha  un  parany 

com  m'  afirmavan  ahí. 

No  dupto  que  hi  há  un  espía 

qu'  al  seu  pare  persegueix. 
Marg.      ¿Espí.? 
Roch  Vosté  1  coneix 

y  li  parla  cada  dia 

^ Vosté  estima  á  don  Miquel, 

y  sab  qui  es  ell  per  ventura? 
Marg.     ¡Aixó  ja  ratlla 'n  locura, 

Roch,  te  estravia  ton  zel! 

^Jo  estimo?  ¡Bo!  ¿Y  quí  t'  ho  ha  dit?^ 

^Qüí  tal  COSÍ  t'  ha  contal? 
Roch        Margarida,  jo  he  notat 

com  vá  parlarli  ahí  nit.  . 

Cregui  que  mon  cor  leal 

al  dirli  aixó  no  s*  enganya. 

Ja  sé  que  á  vosté  1*  estranya  . 

que  pronostiqui  tan  malv, 

íC  que  mata  una  il-lusió,. 

y  mes  il-lusió  amorosa, 

no  es,  Margarida,  una  cosa  ^ 

tan  fácil,  [i  ho  sé;  pero 

fassiu  per  la  seva  mare, 

fassiu,  per  Deu,  Margarida, 

perqué  hi  vá  la  seva  vida 

y  la  vida  del  seu  pare. 
Marg.      No  t'  entench,  no  t*  he  compres;,:. 

y  m!  has  clavát  un  punyaL. 


27 


¿Cotn  pot  esser  criminal 
moa  amor? 
ifiRocH  Es  que  n«)  ho  es. 

Es  pur  com  vosté,  j  i  ho  se; 

es  V  amor  de  V  innocencia: 

mes  r  amor  no  te  prudencia 

per  distinguí  'I  mal  del  be 
.'Marg.      Jo,  Roch,  diente  la  vritat, 

si  be  estich  apassionada, 

solsament  una  vegada 

d'  an>or  ab  ell  he  parlat, 

y  si  \  constes,  com  á  mí, 

ab  quinas  delicadesas, 

y  may  pensadas  finesas 

€s  capas  de  fer  j-entí, 

c^mpendrias  com  mon  cor, 

sense  permís  del  meu  pare, 

indiscret  ha  pogut  ara 

caure  ^n  lo  lias  del  amor. 
Roch        ¿Y  aquestas  delicadesas 

sab  que  son  d'  ell? 
-  Mar«.  ¿Donchs  de  quí? 

Roch        Ho  se,  pero  no  ho  puch  di. 
Marg.      No  diguis  araestranyesas. 

¿Quí  á  mí  *m  pot  parlar  d'  amor? 
«Roch       ¿Q.iií?  Deixiu  corre;  entretant 

mati  per  sempre,  al  instant, 

tota  esperanza  en  lo  cor. 

Sois  diu  qu'  un  cop  hi  ha  parlat. 

¿Qué  H  ha  dit? 
JVÍARC  ¡Ahí 

HocH  dQuér' 

Marg.     (AJecfantse  al  recordar  ho.)  ¡Y  tens  rahól 

M'  ha  dit  que  V  admetés  jo 

•de  vetlla,  á  casa  ocultat. 
Roga        4  Ahí  ¿Ho  veu?  ^Ho  veu  com  de  cop 

ja  'I  que  proposa  's  indigna? 

■Creguim,  tingau  per  consigna: 

— D*  ovella  's  distressa  '1  llop. 
íMaho.      Cert;  ao  m^  hi  havía  ficsát 

y  la  i!-lusió  tú  m'  apartas 

«nes...    ¿Y  'i  ram?  ¿y  aquellas  cartas 

■d'  un  cor  tant  fí  y  delicát? 

^Quí  alió  escriu  no  es  cor  leal?) 
'■%.oa&       Sempre  es  gran  lo  que  s  adora; 

pero  aíjuest  que  la  enamora 


es  sois  un  gran  criminal. 

Vosté,  tan  bona  y  senzilla,. 

no  veu  maldat  qu'  es  tan  clara: 

pero  pensihi  y  fassi  ara 

que  triumfe  1  amor  de  filia. 
Marg.      Dom  ta  páranla  d'  ho.ior 

de  que  no  m'  has  enganyat. 
RoCH        Juro  qu'  he  dit  la  vritat. 
Marg.     Donchs  jo  triumfaré  del  cor.       (5'  en  vá.^us 


ESCENA  X 

ROCH  y   ANDREU 


RocH        (A.ra,  entrantmen  al  meu  quarto, 

vetUaré  en  lloch  d'  ana  al  llit- 

perqué  jo  aquí  avuy  veig  cosas 

que  no 'm  teñen  gens  tranquil. 

¡Hola!  {A  Andreii  qu   apareix.'^  ' 

Andreu  Aquell  ja  está  roacant. 

RocH        Be  ha  tardát  prou. 
Andreu  Jo  ho  he  dit. 

¿Qu'  apago  la  llantia? 
RocH  No. 

¿Qué  no  sabs  que  jo  vaig.dir, 

que  fins  que  tornará  I'  amo 

te  de  cremar? 
Andreu  Ban  fet. 

RocH  Sí. 

(Anemsen  perqué  aquest  vegi 

que  devant  d'  ell  vaig  al  Hit.) 

Vaig  á  dormir  desseguida. 
Andfeu  Adeu,  Roch. 
RocH  Molt  bonanit. 

{Andreu  mira  si  Roch  ja  's  fica  al  Hit  y  despres  va  d 

porta  de  Pere. ) 
Andreu    ¡Eu!  ¿Pere? 
PftRE  ¿Qu'  hi  ha? 

Andseu  Que  Ja  es  dintre. 

Pere         Doñeas  de  seguida  vinch.         (Desde  dins^ 
Andreu  Ara  anem  á  la  pallissa 

y  Deu.nos  do  santa  nit.  {S  en  vá^ 


29 


ESCENA  XI 

PERE,  ROCH,  VALENTÍ,  ANDREU.  Per  r  ordre  ques'  indiqui. 


(Z6>  teatro  queda  sol  fins  que  Pere  stirt  ah  molt  cuidado , 
examina  la  escena^  treu  lo  puntal  de  la  porta  del  fon- 
do, mira  á  tora  y  torna  á  ajustar  la  porta/ 
Pere         J'^  he  complert  las  sevasordres. 

¿Qué  mes  falta?  ¿A.  veureí?  Sí. 
{Treu  unpaper,  s'  arrima   d   la  llaniia,  lo  llegeix   y  7 
guarda.) 

¿Que  surtí  á  buscarlo?  Aixó 

es  tonto  ab  aquesta  nit. 

Mes  ja  te  rahó:  com  qu'  ell  may 

ha  arribát  fins  aquí  dins. 

Anem  donchs,  que  no  s'  esperi, 

que  deu  estar  divertít. 
(S'  en  váy  deixant   la  porta   obería,   al  temps   que  Rocli 

treu  lo  cap  pet  la  porta  del  seu  quarto.) 
RoCH        ¿Qué  tal?  ¿Feya  be  ó  no  feya 

de  teñí  '1  recel  que  tinch? 

Aquí  's  combina  una  infamia 

ab  lo  criat  qu'  ara  ha  surtít. 

¿Qué  íaig?  Veyam...  mentre  ho  pensó, 

per  ara,  'm  quedo  aquí  dins. 
(JDesapareix  á  temps  que  Valentí  baixa  del  seu  quarto  ab 

una  carta  y  diu: 
Valentí  Primer  deixo  aquí  la  carta 

{La  deixa  sota  una  escletxa  de  la  porta.) 

y  ara  á  fe  '1  pomet  de  Uirs. 

Se  que  vá  á  missa  primera 

á  las  quatre,  y,  tant  mati, 

li  semblará  bruixería 

trobá  ja  '1  ram.  Fet  y  dit. 

jAy,  ay!  ¡La  porta  ara  oberta! 

Ah   bé.  Sí;  en  Roch  qu'  es  per  'quí. 
(6"  en  vá.  á  temps  qu'  Andreu  treu  lo  cap  per  la  porta  del 

seu  quarto,  y  diu:) 
Andreu    M'  ha  semblat  qu'  ara  sentía 

soroU  v^...  si  's  descubrís... 

¿Vejám?  Sí.  'Ls  sentó  qué  venen 

Ara...  '1  tonto  se  'n  vá  al  Hit, 


30 


ESCENA  XII 

D.  MIQUEL,   PERE 


Pere 
MiauEL 
Pere 
MiauEL 


Pere 
MiauEL 


Pere 
MiauEL 


Pfre 

MlQUEL 

Pere 

MfQUFL 

Pere 

MlQJUEL 


Pere 

MlQjUEL 


Parli  baix,  que  si  'ns  sentían... 

Donchs  sí;  baíxará  la  nova. 

¿Ella?  {Escena  misleriosa.) 

A  recullí  una  carta 
tirada  sota  la  porta. 
Una  carta  que  li  envian... 
Ja  entench,  la  idea  es  molt  bona. 
Jo  he  interceptát  las  qu*  eran 
del  pare  ó  be  de  la  noya, 
y  sabent  que  '1  pare  's  queixa 
de  no  rébrer  cap  resposta, 
que  's  desespera... 

Esta  ciar. 
M'  he  dit:  aquesta  es  la  nostra. 
Li  escrich  en  nom  de  un  vehí 
que  la  noya  tant  1'  anyora, 
que  s'  ha  posat  mólt  malalta, 
tant,  que  tots  la  creyem  morta, 
Bon  cop,  Aixís  ell  vindrá... 
Ja  he  donat  las  mévesordres. 
Demá  1'  espero. 

¿Y  avuy?... 
Vull  véure  abans  á  la  noya. 
^jEs  dir  donchs,  qu'  aixó  es  amor? 
Jo  me  la  creya  mes  tonta 
y  pensava  que  certs  datos 
treuria  de  la  xicota. 
Després  he  sabut  qu'  es  rica, 
y  com  que  no  es  mala  mossa, 
y  té  una  bona  educació, 
si  bé  que  criada  entre  monjas, 
lo  dot  d'  ella  valt  mólt  mes 
que  íot  lo  premi  que  'ns  donan. 
¿Y  á  recullí  aquella  carta 
creu  que  hi  voldrá  baixar  sola? 
Aixís  me  vá  di  al  parlarli 
que  las  recullia  totas. 


3> 

No  sé  qué  son  l?.s  tais  cartas 
que  may  parla  d'  altra  cosíi. 
Pere        ^Y  vosté  díu  que  son  sévas? 
MiQUEL  ¡Com  veig  que  aixís  s*  aconsola! 

¿Y  a  tú,  t'  ha  costat  quedarte? 
Pere        No;  la  nit  estava  fosca. 

y  jo  *ls  he  dít  que  la  riera... 
MiQUEL   Amagemnos  donchs,  y  escolta. 
En  quant  ella  siga  aquí 
tot  se^uit  á  dins  te  'n  tornas, 
y,  per  un  cas  que  crides, 
deixa  tancada  la  porta. 
(Los  dos  se  posan  aprop  de  la  porta  del  qiiarto  de  manera 
que,  al  obrirse,  qiiedin   amagáis,    Margarida    suri,   se 
dirigeix  á  la  d'  entrada  y   mira  per   térra    biiscant  la 
carta.    Mentrestant  don   Miquel   ha   entrát  al   segon 
quarto,  y  Pere.  entrant  á  n    al   mateix   de  Margarida 
s'  hi  tanca  per  dins.) 


ESCENA  XIII 

MARGARIDA. 


Estich  tremolant,  no  sé 

lo  qu*  ara  m'  anuncia  '1  cor: 

vull  véurer  s'  hi  ha  la  carta 

com  cada  dia  en  son  lloch. 

Vull  torna  á  quedar  sorpresa 

de  que  mostrí  tant  gran  cor, 

quí  es  cypás  de  fer  tant  baixas 

é  infames  proposicións. 

¿Si  crides  á  la  Francisca?... 

Tindría  de  dirli  tot. 

[Ay!  jun  secret,  y  quant  pesa! 

¿Y  lo  que  m'  ha  dit  en  Roch? 

No  trobo  la  carta.  A  veurer... 

¡Ay!  ¡No  sé  perqué  tinch  por! 
{Vd  per  tornarsen  y  '5  trova  ah  don  Miquel  que  suri   del 
quarto.  Gran  sensació  en  Margarida^  que  procura   do- 
minar  mostrant  energía./ 


53 


ESCENA  XIV 

MARGARIDA,   D.  MIQUEL. 


MiQUEL   Margarita. 

Marg.  ¡Tú  aquí!  ¡Déu  de  justicia! 

^jQu'  has  vingút  á  té  aquí?  Digas,  contesta 
MiQUEL    No  temis,  Margarida,  ^qué  t'  espanta? 

Só  jo;  es  ton  amant  qu'  aquí  's  presenta. 

¿Qué  pots  temer  de  mí? 
Mapg.  Tof. 

MiauEL  No  m'  ho  digas, 

¡ío,  que  per  tú  daria  la  ecsistencia! 

jQuant  tú  sabrás  la  causa  poderosa!... 

¡Miquel,  Miquel!  Aquesta  acció  téva 

seca  en  món  cor  las  tons  de  la  ventura. 

Jo  t'  estimava,  sí;  mes  perqué  't  creya 

cavaller  y  leal.  M'  equivocava. 

Avuy  al  demostrar  tanta  vilesa, 

m'  has  clavát  un  punyal;  mes  ja  n'  ho  sentó: 

perqué,  si  bé  has  ferit  1'  ánima  méva, 

al  menys  m'  has  ensenyát  lo  precipici 

abans  de  cáurer. 

¡Margarida! 

Vésten. 


Marg. 


MiauEL 

Marg. 

MiauEL 


Y  bé:  me  *n  aniré!  :Jo 


que  pensava 


que  tú  voldrias  compartir  mas  penas, 
y  que  fugint  ab  mí!... 

31arg.  ¡Prou  ]d  d'  injurias! 

¡Ni  una  paráula  mes  diga  ta  llengua! 
En  aquest  lloch  sagrát,  ahont  los  méus  ávis 
visqueren  una  vida  de  noblesa, 
si  jo  mes  tas  páranlas  escoltava 
vergonya  'm  causaría  á  mí  mateixa. 
No  pensis  mes  ab  mí;  per  tú  só  morta: 
i'  haverte  jo  escoltat  me  causa  pena, 
si  tú  has  cregut  de  mí  que  *t  seguiría 
demostras  clarament  que  no  'm  coneixes. 

i^Se  '«  vd  d  la  porta  del  sen  quario  y,    trohantla    iancada^ 
5'  assenta  aprop  la  iaula.  Malta  dignitat.) 
¡Tancada!  ¿Qué  hi  dius  ara? 

Miquel  ¡Margarida, 


33 

no  pronunciis  encara  ma  sentencia! 
{Margar  id  a  lo  mira  ab  despreci  ) 

Y  callas.  S'  ha  acabat;  ¡a  no  suplico, 

ja  estich  resolt,  termini  aquesta  guerra. 

Ja  que  he  perdút  mas  il-lusions  mes  puras 

acabi  d'  una  volta  ma  ecsistencia. 
{Eli  fd  com  si  * s  busques  un  arma,   ella   sonrient  /reda- 

ment  li  diu:) 
Marg.     Aquell  qne  's  vol  matar  no  ho  anuncia. 
M1Q.UEL    ¡Marganda;  tú  téns  lo  cor  de  hiena! 

¡M'  insultas,  y  no  veus  que  si  cridava, 

matavan  ton  honor  las  apariencias! 

¿No  veus  que  si  volgués? 
Marg.  Jo  't  desafío. 

Fesho,  si  tens  valor. 
MiQUEL  Per  mes  que  'm  tenias, 

món  furor  contendré;  mes  del  que  passi, 

no  olvidis  que  la  culpa  será  téva. 

Jo  Yolia  evitar... 
MAPa.  Vésten. 

MiauEL  M'  admira. 

á  dirte  la  vritát  tanta  enteresa. 
{7 titean  en  la  porta  del  foro ^  Margarida  5'  aixeca   alar- 
mada. I 
Makg.     Trucan!  Ah!  Qui  pot  ser!  Y  en  aquesf  horal 

Mólt  bé  ho  has  preparát. 
MiauEL  ¿To?  ¡Quina  ideal 

Marg.     Sí,  ton  criat  y  tú. 
Mtquel  No,  no,  t'  enganyas, 

y  jo  m'  ocultaré. 
(  Vá  á  entrar  per  la  porta  de  la  dreta  al   temps   que  suri 
Roch  y  '/  déte.) 


ESCENA  ULTIMA 

MARGARIDA,   MIQUEL,   ROCH,  aviát  D.  ANTÓN,   VALENTÍ. 


Roch  No,  vosté  's  queda 

que,  trobantla  ab  los  dos,  no  hi  cab  sospita. 
Marg.      jRoch! 
jRoCH  Silenci. 

{Tornan  d  trucar.^  Ja  vá. 


34 

(A  Margarida  sanyalantli  la  porta,") 
Vosté   mateixa. 

{Margarida  obra  la  porta.  Entra  don   Antón  embossat.)- 

Antón     Bona  nit. 

KocH  ¡Quí  será  aquet! 

Antón     Sembla  que  teniau  por. 

{Se  desrmbossa.  Margarida  '5  tira  á  sos  brassos  ab  ex- 
pansió.j 

Marg.      ¡Pare! 

Antón  (Ab sorpresa.)  ¿Tú  aquí,  Margijrida? 

Miguel.,  á  quí  no  ha  vist  don  kntón,  veu  ocasió  per  esca- 
par y  desapareix  pe  7  fondo,  quan  Roch,  que  se  'n 
adona,  li  corra  detrás.) 

RocH        ¿Qu'  he  fet?       (  Vejent  lo  que  ha  passát.) 

Antón  ¡Ah!  {Surtint  darrera  Miquel.) 

Marg.      ^Aturdida  's  tira  ais  peus  de  son  pare  ) 

¡Pare,  perdól 

Antón     ¿Perdó?¿Qué  vols  que 't  perdoni? 

{Sorpres  mirant  a  totas  partsy  ab  pausa ^ 

Marg.      ¡Sóch  inocenta  de  tot! 

Antón     ¡Inocenta!...  Agenollada 

y  fuig  un...  (¡Ah!  'L  naeu  honor.) 

{Valenti,  que  un  momeni  antes  había  entrdt  ab  lo  pom  de 
Iliris  V  contemplava  sorprés  lo  quadro,  diu: j 

Valenti  ¡L*  honor,  díu!  ¡Déu  meu! 

Antón  ¡Qué  passa! 

{Apareix  Rock  ab  una  cartera  a  la  ma  y  examina  'Is  pa- 
pers.) 

RocH        (¡Ah!  EIl  tornará  aquí  per  co!) 

{bon  Antón  passe]a  per  tolas paris  sa  mirada,  Margari- 
da está  abatuda:  á  Valejití  de  tant  assombrat,  li  cau  lo- 
pom  dcllirs,  Quadro.  Cau  lo  teló  pausadament.) 


Fí  DEL  ACTE  primer 


x€®99  ®99®®®  ®®®  ®®®  ®®®  ®®®  ®®®  ®®(8  ®®^  ®  ®(S®g)®  »®®  ®®allf  e®®  ^ 
^8®®®®®®»»»!®®®®®®®®®®®®®®®®®®®®»®®®®®®®®®®®»®®$®»'^ 


flete  segon 


La  mateixa  decoració. 


ESCENA  PRIMERA 

ROCH,  VALENTÍ,  FRANCISCA,  ANDREU,  MOSSOS  de  la  masía,  que  so- 
pan en  la  taula,  posada  de  frente  al  públich.  Francisca  sopa  dreta,  ab 
pá  y  lo  plat  á  la  ma;  Roch  y  Valentí  en  un  cantó  de  taula  ahont  no 
arriban  las  estoballas;  lo  primer,  estudiant;  lo  segont  umplint  la  pipa  y 
fumant;  losaltres  coi-locats  segons  convinga  al  director. 


ANDRtu  Vaja,  be;  us  heu  lluhit,  Francisca. 
íFrana.     ¿y  aixó? 
Andpeu  Las  cois  están  be. 

Franc.     Com  que  se  qu'  á  tu  t'  agradan. 
Andreu    Lo  ditxo  ho  diu: — Al  pagés 

déuli  cois. 
Franc.  Per  xó  te  'n  dono. 

Andreq  y  aixís  feu  molí  santament. 
(Segueixen  sopani,  mentres  Valenti din  apart  á  Roch.) 
Valentí  {¿Y  vols  dir  qu'  á  n'  á  tú  't  sembla 

que  r  Andreu  es  lo  quí  'ns  vén? 
Roch        (No  m'  ho  sembla  ni  en  suspito 

sino  que  n*  estich  ben  cert.) 
Andeeu  Ja  veurás;  no  siguem  tontos; 

acosta  '1  porro,  Manel. 
Franc.     ¡A.h!  ¿Y  bebent  ja  'tcreus  ser  sabi? 

¡Ser  sabi  y  beure  á  galet! 
Andreu  Be;  pero  ^isi  bech  un  trago?... 
.Franc.     Serás  un  tonto  que  beu. 


36 

Andreu  ¡Jol...  Primer  deixeume  beurer 

y  despres  contestaré.  {Beu.) 

Fr^nc.    ¡Apa  novsl  ^demli  mal  trago? 
MoSbO  I  Ja  está  dit. 
pRANg.  ¡Ay;  ay,  Andréu 

que  '1  porro  *t  bessa! 
Mosso  I  ¡Vatua! 

¡Miréu...  Andreul  T'  has  enees 

pot  ser  llavors  ab  espumas 

de  la  llar  y  ara...  ¡Miréu! 
Franc.     ¡Ay,  que  't  fumas! 
MoLTS  ¡Ay,  que  't  cremas! 

Mosso  I  ¡Bola!  (í    n  Jú  van  tirant  depa. ) 

MoLTS  ¡Bola!  ¡Bola! 

ANDKEa  !A.h!  ¡Je! 

(Acabani  de  beurer  satis fel  y  deixant  lo  porro.) 

¿Qué  tal:  so  tonto  ó  so  sabi? 

¡Qu*  es  bonich  lo  porro!  ¿Eh? 

Pósatel  aixíf,  de  frente, 

V  veurás  qu  't  diu: — Tú  ets... 
Franc.     Just...  Ben  dit: — Tú  ets  lo  tentó. 
Andreu  Tú  ets  la  vella.  Miréu 

{Gira  lo  porro  de  broch  a  ella  y  fots  riuhen.) 
ToTS         ¡Ja,  ja,  ja! 

Fr4NC.  ¡Si  ell  torna  á  dirme!.. 

{Y  livol  tirar  lo plat,  qiiant,  veyent  V  acció  iots  los  mos- 

sos,  la  detenen  armantse  un  xich  de  rebombori.) 
RoCH        ¡Francisca! 
Valenti  ¡y  ara! 

RocH  ¡Y  donchs  qu'  es! 

Andreu   Res...  jo...  que...  tot  fent  lo...  tonto, 

li  he  tucát  lo  viu. 
Franc.  ¡Beneit! 

¡.Vés  'hont  vá  aquí  á  dirme  velk! 
RoCH        jSempre  *1  mateix  entremés! 
Franc.    ¡Vella,  y  ni  sois  so  casada, 

y  tinch  encara  las  dents! 
Andre'i  Pero... 
Valenti  Calla. 

Franc.  Ell  sab.. 

Valenti  ¡Francisca!  - 

Vos  dich  á  tots  que  calléu. 
Andreu  (Mentrestant  ja  la  te  á  sobre.) 
Franc.    (¡En  estant  sois,  pobre  d' ell!)         {Pansa.} 
RocH        (¿Vols  fe  un*  altra  probatura?  {Ap,  d  Val.) 
Valenti  (Digas.) 


37 

RocH  (¿Sí?  Donchs  al  moment 

inventa  un  cuento  qu'  hi  hagi 

la  traicio  qu'  el  ha  íet.)         (Pausa.) 

¡Au!  Ja  qu'  hem  dit  lo  rosari 

abans  de  sopar,  callém, 

y  en  Valentí,  de  seguida, 

que  'ns  conti  un  cuento  d'  aquells. 
Mossos     ¡Sí,  sí,  Valentí,  sí! 
Andreu  Vinga. 

Valhnti    Donchs,  cuento. 
Fr\nc.  fots  r  escoltem. 

(5'  assenia  d  vora  la  íatila,   iots   escoltan,  y    Valenli  co^ 

mensa. ^ 
Valentí  Veus  aquí  qu*  una  vegada 

era  un  mosso...  ^M'  enteneu? 

Un  mosso  com  stu  vosaltre?, 

d'  una  casa  de  pagés. 

Per  partits,  1*  amo,  riquíssim, 

vá  ficarse  no  se  en  que, 

y,  no  se  com,  desseguida 

vá  manar  buscarlo  '1  rey, 

fins  que,  no  se  quant,  un  dia 

que  '1  buscavan  dos  ó  tres, 

\án  trobarse  abaquell  mosso 

que  's  creya  un  home  de  be. 
{Andreu,  per  graiís,    váposantse  nejo-7¿itós  v   disiret^  fent' 
lo  que  indiqui  7  didlech,  Roch  y  Valenli   I'   observan, 
donantse  miradas  significativas.') 
Roch        Andreu. 
Andreu  ¿Q"Jé? 

Roch  Dom  un  xich  d'  esca, 

que  mentrestant  encendré. 
Andreu  Te.  {Disiret  li  dona  1  pá.) 

RjCH  ¡Bo! 

Franc.  ífHo  veyeu  si  es  as(? 

^;Lo  pá  es  esca? 
Andreu  (Trayenine^  n  hi  dona.)  ¡Ay!  No;  te. 
Roch        {Ap.  á  Valenli.)  ¿Veus.^  ■ 

Valentí  Veus  aquí,  donchs.  que,  trobantse 

un  deis  espías  ab  ell... 
Fkanc.     ¿Ab  quí,  ab  ell? 
Valen  II  Ab  aquell  mosso 

que  semblava  home  de  be. 

Li  va  dir  que  si  'Is  venia 

á  n'  al  seu  amo  inocent 

li  darían...  no  'm  recordó 


de  com  van  quedar  de  pieu: 

no  mes  se  que  prometían 

moltas  unsas,  molt  diner. 

HOCH 

Andreu. 

Fran. 

¡Si!  ¡Quí  sab  ahont  paral 

¿No  sents  que  't  cridan? 

ROCH 

¡Andreu! 

Andreu 

¿Qué? 

RocH 

Donam  la  gabineta 

que  'm  tallaré  un  crostonet. 

Andreu 

Te.             ( Li  dona' 1  porro./ 

RoCH 

¡Bo! 

Franc. 

¡Y  ara! 

Valgnti 

(¡Sí;  's  perturba  ) 

RocH 

¡La  ganibeta,  bereit! 

Andreu 

i  Ah!                 (Y  trobantla  al  fí,  ¡i  dona) 

RocH 

(^Has  vist?)                {Ap.  á  Valenti.) 

Valenti 

(Massa) 

.RocH 

(Donchs  conta.) 

Valenti  Lo  mosso  era  home  de  bé; 

pero  van  ensenyarli  unsas, 

móltas  unsas,  mólt  diner; 

si  prou  no  'n  va  teñí  ab  quatre 

n'  hi  van  donar  vuit  y  déu; 

si  prou  ab  dea  no  'n  tenia, 

n'  hi  oferian  doble  mes, 

y  lo  mosso,  al  fí,  s'  vá  vendré 

á  n'  al  séu  amo  innocent. 
•Franc.     ¿Qué  té  aquest?  ¿Que  tens  frisansa? 
RocH        ¿Que  tens  picó?  Grata,  Andreu. 
Andreu  Son  tinch;  me  'n  vaig  cap  á  jéurer. 

{Alsanise.) 
osso  I  ¡Cóm^  á  ¡éurer! 
RoCH  ¡Cóm  s'enten! 

Aquí  á  sentir  la  rondalla. 
Franc.     ¡Oh,  y  qu'  es  bonica! 
KocH  ¡Y  després 

qu*  aixó  fóra  dona  un  xasco 

á  n'  en  Valeniíl 
Andreu  Donchs,  séch. 

Valenti  Veus  aquí,  donchs,  que,  venentlo, 

r  amo  al  punt  va  serne  prés. 

Si  al  cap  d'  un  mes  grillóos  duya, 

ja  era  mort  al  cap  de  déu; 

y  á  n'  aixó  tenint  lo  mosso 

móltas  unsas,  mólts  diners, 


39- 


se  vá  posa  á  fer  V  usura 

y,  d'  una  unsa  'n  feya  cent. 
Franc.     ¡Bon  llamp  fuma  debia  ésser! 
Andreu  No,  Francisca...  No  ho  creguéu... 

Com  r  espía  va  tentarlo... 
RocH        Escoltéu,  que  '1  cas  segueix. 
Valenti  Un  cop  vá  ser  rich  lo  mosso 

vá  volguer  gosarne  bé. 

— Vá  'i  iovent  á  fer  fontadas: 

— Al  traidor  no  li  voiém. 

— Vull  casarme  ab  tú,  pubilla: 

— Un  traidor  no  guarda  fé. 

Demanava  una  minyona: 

son  pare  li  duyn  'I  cens. 

Malalt  demanava  ausili, 

li  duyan  lo  tant  per  cent. 

Y  sens  pares,  sens  famiiicJ, 

sens  filis,  y  sense  néts; 

fins  los  gossos  r  abordavan 

quan  passava  pe  '1  carrer. 
Franc.     Ja  es  un  cas  de  mil  dimonxis. 
RogH        Es  bonich.  ^Vritát  Andréu?  (Eli  cavila  > 
Mosso  I   ¡Cá!  Jo  crech  que  pesa  fígas. 
Valenti  (¡Sembla  unsomni!) 
RoCH  Continuem. 

Valenti  Passan  horas,  passan  días, 

y  seíuanas,  y  hasta  un  mes: 

si  '1  traidor  ja  trist  eslava, 

ara  té  remordiments; 

si  '1  remordimt-nís  I*  agreujan 

no  'Is  pót  pas  olvida  ab  rts.  ^ 

Vá  morí,  van  enterrarlo. 

Enterrát,  vá  ana  al  inrern, 

y  ara  díu  qu'  aquell  espía, 

qu'  es  lo  criat  que  li  ha  (  át  Déu> 

quan  lo  foch  etern  lo  crema, 

y  éll  demana  perdó  al  ctl, 

en  Iloch  de  darli  esperansas, 

veyent  lo  molt  que  yateix, 

sois  li  donan  or  y  plata, 

sous  y  rendas,  interés 

móltas  Iliuras,  móltas  doblas, 

móltas  unsas,  mólt  diner. 
Mosso  I   ¡Ben  fét! 

Franc.  ¡Fort!  Bona  rondalla. 

RocH       ¿Qué  no  i'  ha  agradát,  Andréu? 


40 

Franc.     ^Qui?¿E11?  ¡Veyéu  qu'  es  íant  tonto! 

Ni  la  entesa. 
RocH  Podría  ser. 

(Pausa  durant  la  cual  Roch  y  Valeníi  observan  á  Andréu.) 
Andreu  (Demanava  una  fadrína; 

ii  pagavanun  lloguer.) 

{Dientlw  pera  sí  y  com  record ant  lo  cuento.) 
Franc.     Vaja,  y  ara  al  Hit,  pámpanas, 

que  *ns  hem  de  lleva  á  las  tres. 
Mosso  I   ¡Ah!  ^-Y  no  hi  há  cap  mes  rondalla? 
Roch        Fins  á  demá. 
Mosso  I  Donchs  aném. 

(Encenent  un  llum^  se  '«  vá  ab  ioh  los  mossos.) 

Bona  nit.  (Se  'n  van.) 

Fots.  Santa  nit. 

Franc.  ¡Y  ara! 

¿Qué  no  havém  de  dormí,  Andréu? 
Andreu  (Fins  los  gossos  V  abordavan 

quant  passava  pe  '1  carrer.) 
{Tot  dient  aixó,  s  aixeca,  encen  un  lliim,  y  Roch   y   Va- 

lenti  V  observan.) 
Roch        (¿Veus?  Ni  sab  lo  que  li  passa.) 
Valenti  (Sí,  sí;  no  hi  ha  dupte,  esell.) 
Andreu  (No,  no,  no;  de  cap  manera 

diré  que  nó  á  n'  en  Peret.) 

(Anantsen  ab  lo  llum  5'  equivoca  de  porta,) 
Franc.     ¿Cap  ahont  vas  ara,  tro5  d'  ásele? 

¿Cap  aquí  téns  lo  Hit  téu? 
Andreu  ¡  Ay!  (  Y  anantsen  per  'hon  déu,  diu:) 

Santa  nit. 
Franc.  Déu  te  *1  torni. 

Roch        (¿Qué  tal?)  ^  {Ap.  á  Nalenií.) 

Valenti  (No  'n  puch  duptar  gens.) 

Roch       (Axis  veurás  com  no  es  eHa 

qui  vá  fé  entra  al  traidó  aquell.) 
Valenti  (Ja  estich  content:  no  m'  estima, 

pero  es  honrada:  c!á  ho  veig.)  {Se  'n  vd.) 

Roch        Francisca,  cridéu  la  noya. 
Franc.     No  cal  perqué  veig  que  vé. 


4t 


ESCENA  II 

ROCÍÍ,   FRANCISCA,   MARGARIDA. 


Marg. 
Fbanc. 

ROCH 

Mapg. 

RocH 

Maro. 


Mapg. 

RuCH 

Mabg. 

RoCH 

Marg. 

pRANg. 

RocH 

Franc. 

RoCH 


Marg. 


Bona  nit.  {Dií  un pom  de  flors  cC  hivern.) 

Bona  nit,  noya. 
Piibilleta,  bona  nit. 
¿Y  el  sea  pare?  ¿Ja  ha  surtit? 
Roch. 

¿Jo? 

M-ra,  aquesta  toya 
qu*  avuv  com  cada  matí 
he  trobát  al  mateix  lloch. 
Com  no  déu  faltar  tampoch. 
com  abans,  la  carta  allí. 

{Margar ida  vá  á  buscarla  y  la  troba.) 


Ah! 


¡Ho 


Franc. 


¿xAu  veu.'' 

¿Mes  com  pót  serhi 
.M  ja  li  he  negat  1*  amor? 
Guardiu  sempre  prop  del  cor 
fins  que  'n  íápiga  '\  misteri. 
T'  obehiré.  {Guarda  la  carta.) 

Me  doneu  febre 
de  tant  véureu  íot  tant  f(  sch. 
Com  vos  no  sóu  guardabosch, 
no  sabeu  ahont  jeu  la  Hebra. 
¡Ah!  bé;  es  ciar. 

No  'ns  sent  ningú  . 
y  pot  parlar,  pubilleta, 
jo  sé  que  vo^té  es  discreta 
y  que  '1  que  sap  es  segú. 
^fQue  't  diré,  pobra  de  mí? 
Tots  dos  váreu  presenciar 
lo  qu' ahí  nit  vá  pasar 
quant  vá  arriba  '1  p¿re  aquí. 
Després  surtí  tot  plegat, 
en  sa  cambra  \á  ficarse, 
y,  un  cop  dintre,  vá  tancarse 
plorant  y  desespetat. 
Ay,  sí,  sí;  á  mí  m'  ha  fet  por,  . 
Lo  xocolata,  '1  diñar... 


42 


Maro. 

RocH 

Franc 


Marg. 

Franc. 

RoCH 

iMarg. 

•Franc. 

RocH 

Marg. 

'Franc. 

RocH 
Marq. 

RocH 

Marg. 

RocH 


Marg. 

RocH 

FRANg. 

RocH 


no  fá  gaire  ara  '1  sopar... 

tot  ho  ha  rebut  ab  rencor. 

Trucava,  ell  obria:  —  Aquí 

li  porto  '1  sopa. — Está  bé. 

— ^Ne  tindrá  prou? — Ja  ho  veuré. 

— ¿Que  vol  que  me  'n  vagi? — Sí. 

Y  entre  miíj  del  seu  desfici 

m'  ha  dit  allí  un  disharát 

que  jo  estich  que...  la  vritát. 

no  té  '1  séu  cabal  judici. 

¿Qué  díus,  Francisca? 

¿Qué  dihéu? 
Veuréu  que  jo  li  para  va 
la  taula,  y  ell  me  mirava 
ficso  com  ara  'm  miiéu, 
quan... 

¡S'  ha  vist  mes  negra  estrella! 
Me  mira  y  díu  tot  plegát... 
¿Vejam?  Vmga. 

'L  disbarát. 
— Francisca,  ha  dit,  ja  't  fas  vella. 
¡Ja,  ja,  jal 

¡Ay!  ¡No  vals  tant  tú 
com  r  espant  que  m'  has  dát  ara! 
Dirme  vella  á  mí  '1  téu  pare 
no  está  bo,  ¿oy,   Roch? 

Segú. 
¿Pero  de  totas  maneras 
la  ansietat  en  que  vivím?... 
Aquesta  nit  ne  surtim. 
¿M'  ho  dius  de  veras? 

De  veras. 
No  temí  donchs  cap  sorpresa 
y...  per  paga  del  favor, 
pubilleta,  bon  humor; 
desterri  aquesta  tristesa. 
¡Ay,  Roch,  no  puch    1'  alegría 
ja  no  's  troba  al  món  per  mí! 
¡Y  per  qué  té  de  sé  així! 
¡Y  tal,  dona!  ¡Ave-María! 
Creguim...  no  ho  vegi  gens  fosch 
perqué  es  vritát  com  un  temple. 
Justament  d'  aixó  V  exemple 
he  vist,  estantme  á  n'  al  bosch. 
Veliaquí  donchs  qu'  al  pujar 
del  boscam  de  la  montanya, 


4> 


un  eura  vá  teñir  manya 

per  treare  '1  n.is  y  t)roiar. 

Mes  tot  just  comensá  moure 

lo  vent  sas  brancas  ufanas, 

quant  vejé  que  sas  germanas 

tenían  totas  un  roure. 

— Aixó  es  lo  que  'm  falta  á  mí, 

digué  r  eura,  trista,  á  térra: 

perqué  '1  vent  no  'm  mogui  guerra 

dech  busca  un  apoyo  així: 

un  arbre  perqué  enfilantmhi, 

ja  may  mes  ningú  'm  trepitxi 

y  hem  respcctin  y  ell  desitji 

lo  meu  fullam,  abrassantmhi, 

Poch  despréá  d'  aquesta  idea, 

va  véure  aprop  una  canya, 

y,  acostantshi  ab  tota  manya,. 

va  comensar  sa  taleya. 

Vá  enfilarshi,  vá  voltaria^ 

la  vá  guarnir  de  seguida... 

mes  ben  prompte,  penedida,. 

la  pobr' ^ura  vá  pagarla. 

Com  la  canya  es  brincadora 

la  brincava  sempre  '1  vent; 

com  ramatjegros  no  extén^ 

la  cremava  '1  sol  tot*  hora; 

com  que  fms  un  nin  1'  ^jeyay 

la  trepitjavan  tambe; 

y  tart  vá  compendrer  be, 

quant  perduda  I*  eura  's  veya, 

qu'  arbre  'hont  un  deu  apoyarse 

ja  mav  lo  vent  lo  deu  moure, 

y,  si  r  arbre  no  es  un  roure 

val  mes  á  térra  quedarse. 

Així  es  com  I'  eura,  severa, 

consell  'i  dona  excelent. 

Si  's  déu  casar  malament 

val  mes  que  's  quedi  soltera.       (5"  en  vá.'y 


44 


ESCENA  III 

FRANCISCA,  MARGARIDA 


I'Franc.    ¡Ay  dimontri  de  Roch!  Mira 
qu'  es  estrany  aque^t  xicot. 
Lo  gran  menjar  que  pots  darli, 
mes  que  pollastre  ó  capons, 
es  una  sopa  ab  frigola, 
perqué  es  un'  erba  del  bosch. 
Si  un  consell  te  dona  un  dia, 
com  has  vist  ara  fa  poch, 
ab  cosas  del  bosch  1'  esplicp, 
y  tant  en  ell  veig  lo  bosch 
qu'  hasta  'm  sembla,  quant  s'acosta, 
que  de  remaní  fá  olor. 
Marg.      ¡Pobre  Roch,  aixíb  ell  sempre 

m'  hagués  guiát,  com  ara,  en  tot! 

.  Franc.     ¿y  ara,  donchs,  que  fém  pubilla? 


ESCENA  IV 

Las  mateixas,  ROCH,  corrents. 


Roch 

Franc. 

KOCH 


Franc. 

Marg. 

Roch 


Mar». 

Franc. 
Roch 


¡Francisca...  Francisca!         (Molí  misteri.^ 

;ío? 
¡Silenci!...  Vinch  de  puntetas 
de  la  estable,  ahont  V  Andréu  dorm, 
y  r  he  vist  qu*  s'  aixecava 
y  encenia  'I  fanal. 

¡Bo! 
^lY  donchs  y  ara,  Roch? 

Prudencia 
y  ja  está  preparát  tot; 
ja  '1  meu  Hit  está  de  modo 
que  sembla  que  hi  dormo  jo. 
¿Y  qué  voLs? 

^Qué  fem  nrsaltres? 
Res  mes  que  deixarme  sol 


45 

y  no  venir  ni  que  sentiu 

qu'  á  n'  aquí  s'  esfonsa  tot. 
Franc.     Es  dir  que?... 
RocH  ¡Psit! 

Marg.  ¡Psit! 

Franc.  |Psit! 

{Perqué  al  anarsen  de  piinieias  ha   sentit  que  V  Andreu 
ve  y,  després  de  dirho  ab  senyas,  fá  i^sit  perqué  no  s*  e^- 
balottn.) 
RogH  Vagin 

y  ¡Psit! 
Marg.  ¡Psit! 

{Y  de  púntelas  desapareixen  las  duas  donas.) 
RoCH  ¡Ah!  Ja  estich  so!. 

Atenció:  la  carabina, 

amaguemnos,  y  avant  novs. 

{S'  amaga,  quedant  ben  iapái,  entre  'Is  sachs.) 


ESCENA  V 

ROCH  amagát,  ANDREU,  que  veyentse  que  s'  aixeca  del  Hit,  surt  ab  un 
fanal  enees,  mirant  per  tot. 


Andrel  Després  he  pensat  qu'  al  últim, 
tant  per  dirli  que  no  ho  fem 
com  que  si,  bé  tinch  d'  obrirlo. 
¡Hola!  ¡Ja  sentó 'i  xiulet!  {Xiulet  fora,) 

Avuy  perqué  no  bordessen 
ja  he  tancát  ben  bé  'Is  llebrers. 
^En  Roch?  Sí.  ja  dorm  á  dintre; 
allí  weig  V  arma...  Está  bé. 
Aném  cap  á  obrir  la  porta 
y  qu'  enlrin  ara.  {La  obra  y  entran.) 


ESCENA  VI 

ROCH  amagát,  ANDREU,  D.  MIQUEL,   PERE. 


Pere  ¡Hola,  Andréu! 

MiQUEL   Mólt  bona  nit  y  bon'  hora. 
Pere         ¿Estém  ben  sois? 


Andreu 


PERE 

Miau  EL 
Andreu 


MiaUEL 

Pere 

Andreu 


Pere 

Miguel 
Pere 


Andreu 
Pere 

Andreu 
Pere 


Bé  ho  estém. 
Pero  jo  he  vingut  á  obrirlos, 
parlantlos  ben  francament, 
per  dirlos,  ja  que  de  ferho 
la  conciencia  'm  remordeix, 
que  'm  desdich  de  tot  lo  tráete 
y  que  'Is  tornaré  '1  diner. 
¿Y  ara,  Andreu? 

¿ T'  has  tornát  loco?- 
No,  no;  'Is  ho  dich  certament. 
Ha  contát  una  rondalla 
r  estudiant  avuy,  que  's  véu 
que  '1  que  vén  á  n'  al  séu  amo 
ja  no  viu  tranquil  may  mes. 
— Vá  á  demaná  una  fadrina 
V  li  pag?n  un  lloguer. 
— Al  un  amich  demana  ausili: 
li  donan  '1  tant  per  cent. 
— Fins  los  gossos,  quant  ellpass3, 
díu  que  '1  bordan  pe  '1  carrer. 
No,  no,  no;  de  cap  manera: 
com  si  no  Inguessem  dit  res. 
(¡M'  está  bé;  íieuvos  de  tontos!) 
(|E!l  nos  ha  aixafat  ben  bél 
Vejam  si  '1  tombo.) 

Las  cosas 
val  mes  dirías  clarament. 
Aixó  fóra  una  pillada, 
pilladas  jo,  no 'n  vullfer. 
Corrent,  donchs.  ¿Don  Miquel? 

Digas. 
AUavoras  acceptém 
lo  tráete  qu'  avuy  nos  feya 
en  Valentí. 

¡Tiacte  e'l! 
M'  hi  parlát  aquesta  tarde_, 
y  sabent  lo  que  'ns  convé... 
¿Q.ué  dius  ara? 

Mira;  V  amo 
hi  era  devant  quant  ab  ell 
tots  dos  disputavan,  sobres 
que  'ns  deya  ab  rabia  que  tu  ets 
massa  tonto  per  dur  cosas 
de  tant  compromís,  y  qu'  ell 
pe  '1  mateix  preu  que  tú  ho  feyas,. 
nos  ho  faria,  y  mes  bé. 


47 

Andreu   Miréu  |m'  heu  deixát  qu'  encara 

no  torno  en  mí  de  sorprés!... 

¡L*  estudiant  ha  anat  á  dirvos 

que  millor  vos  ho  fará  ell! 
*Pere        ¿Voh  que  'I  cridétn,  y  tú  amagat 

y  podrás  sentir  si  es  cert? 
MiQ'jEL    ('Dimontri  de  Pare:  es  pillo!) 
Andreu  ¡A.h!  ¡Vetaquí!  {Cayenthi.) 

Pere  ^Vols  dir?... 

MiQUEL  ^Qué? 

Andkeu  ¡Vetaqui,  perqué,  allavoras 

que  'm  contava  1'  cuento,  ell 

me  mirava  d*  aquell  modo 

perqué  jo  me  n' espantes! 
Pere        Y  es  clá  y  com  que  't  té  per  tonto.,. 
MiaUEL   Ha  pensát  r  espantarém... 
Pere        Espantát  no  voldrá  ferho... 
Miquel  Jast;  y  allavors  ho  farém. 
Andreu  ¡Y  qué  no  es  prou  qu'  així  *m  tinga 

tothom  per  tonto! 
Pere  Si  ho  ets 

No  h-n  de  tenirthi.  * 

Andreu  ¡Jo  tonto! 
MiauhL  Aquí  en  un  moment 

pots  guanyá  un  grapat  de  duros, 

y  per  un  cuento  de  nens 

qu'  ha  contat,  los  desprecias 

deixant  que  se  'Is  g'iiaayi  ell. 

¡Veyas  si  póts  ser  mes  tonto! 
Andrku  (¡y  té  rahó!) 
Miquel  (Ja  's  tomba  ) 

(Observant  d  Andreu.) 
Pere  Aném: 

tornarém  quant  poguem  veurer 

r  estudiant  y,  creume  Andreu, 

si  la  Francisca  't  diu  tonto 

no  t'  enfadis  pas  may  mes. 
Andreu  ,jSí^  ¡Donchs  no  mes  que  per  ella 

no  vull  serho! 
Miquel  ¿No? 

Pere  (Ja  es  meu!) 

Andreu  ¡No.  .tonto,  may:  primer  pillo! 
Pere       ¡Av,  gracia  Deu! 
Andreu  {Resolta ment.)     ¿Qué  voléu? 
Miquel  Primerament  la  cartera 

qu'  en  Roch  en  son  poder  te. 


48 

Andreü    ¿y  despres? 

{Molt  baix  y  misterios  dfi  de  que  Roch  no  piiga  seniírhoy 

Pere  Despres  la  mina 

que,  com  un  camí  secrer, 

nos  va  dir  tú  que  venia 

desde  '1  bosch  de  ca  'n  Jem 

fins  aquí  á  dins  de  la  casa, 

per  entrarhi  si  'ns  convé. 
Andreu  ¿Sabeu  la  font? 
Pere  Sí. 

Andreu  Donchs  alsa 

la  pedra  d'  aprop  del  rech. 
M1Q.UEL    Be;  donchs  ara  la  cartera 

V  en  surtjnt  tens  los  diners. 
Andreu  [l^ren  lo  fanal  y  din  d  Pere.) 

Segueixme. 

(Don  Miquel  dona  la  pistola  á  Pere.) 
Pere  Jo  't  vinch  darrera 

y  si  ell  s'  hi  oposa  '1  matém. 
Andreu  ¡Que  'mdigui  ara  la  Francisca 

que  jo  so  tonto! 
MiQUEL  Cuitéu. 

Andreu  ¡Pot  dir  que  no  se  de  lletra. 

pero  tonto!... 
Pere  ¡Vaja! 

Andreu  Entrém. 

(  Y desapareixen  ab  precaució  Pere  y  Andreu . ) 
Miquel    ¡Be;  molt  be!...  Ja  es  nostre  y,  sentho, 

confirma  '1  meu  pensament. 

Un  lonto  es  cert  que  ja  es  tonto 

si  *sent  tonto  sab  qu'  ho  es; 

pero  es  mes  tonto  qu'  un  tonto, 

lo  quí,  sentho,  no  ho  vol  ser. 
(5"  assenia  darmint  d'  tin  deis  sachs   aliont  está   amagáf 
Roch,  el  qiial  vá  aixecantse  per  gratis  darrera    d' ell^. 
fins  que  comensa  7  diálech.) 

Lo  guardabosch  que  's  pensava 

que  per  recullí  'Is  papers 

ja  hauria  fet  la  fortuna 

tentmels  pagará  bon  preu.,, 

¡Pobr'  homel  Poch  ell  Sí-  pensa 

que  *m  tinga  tant  aprop  d'  ell. 


49 


ESCENA  Vil 

D.  MIQUEL  ,  ROCH 


RocH       ¡Tal 

MiQL'EL        ¡Roch! 

RoCH  Tampoch  no  pensava 

tant  prop  teñirme  vosté. 
MiauEL  ¡Mes!... 
RoCH  ¡Psit! 

MiQUEL  Jo... 

RocH  ¡Psit!  Si  diu  re, 

vé  un  punt  final  y  ho  acaba. 
(Tanca  ¡a  poria  deis  dos  mossos,  se  fica  la  clmi  d  la  hiit- 
^aca  y  tanca  la  del  fondo  fent  lo  niateix.) 

De  i'  A.ndreu  v  aquest  í-éa  criát 

no  'n  passi  cuidado,  aixís 

que's  veurán  lo  compromís 

de  que  'Is  hagi  á  dios  tancát 

ja  compendrán  de  seguida 

qu'  á  n'  al  parany  han  caigút, 

y  veurá  ab  tota  quietút 

com,  trovant  debona  mida 

la  finestra  del  méu  quarto 

que  dona  al  hort,  la  obrirán 

y  els  dos  per  'llá  fugirán. 

Com  que  'm  ían  nosa,  'Is  aparto. 
MiQUEL   Pero  bé...  vos...  ¿Qué  voléu? 
RocH        ¡Ay,  ay!  ¡Bó! 
M1Q.UEL  ¿Qué? 

RocH  Jo  *m  pensava 

qu'  era  vosté  'I  que  'm  buscava. 
Mkíuel    ¡Reirá  de!...  ¡Si  penséu!         (Briscant  V  arma,) 
RocH        ^Y  ara,  qué,  qu'  hi  ha?  ¿Qué  fá,  gat? 
MiQUEL    ¡Oh!  L'  he  dada. 
RocH  ¡Desatina! 

Tinch  pistola  y  carrabina 

y  vosté  está  desarmat. 
MiQUEL   Mes... 
RocH  Perdn'as'hi  hagués...  rinyas 

Vosté  es  un  senyor  deis  fins; 


■50 

jo  estich  fét  á  está  entre  pins, 

veis  pins...  ja  ho  ?ab,  donan  pinyas. 
MiQUEL    Es  vritát...  si...  m'  heu  venial; 

pero  ¿qué  de  mí  s'  espera? 

M*  havéu  prés  una  cartera 

important,  que  m'  ha  caigút 

quan  fus^ia.  ¿Quánt  voléu 

per  tornármela? 
RocH  ¡Ah!  Ben  dit. 

Vagi  á  n*  aixó  decidit, 

V  es  '1  amo  per  tot  arréu. 
MiaUEL  Bé;  acabém  d'  una  vegada, 

Estich  nervios. 
RocH  Jo  també. 

MiQUEL   ¿Qué  voléu? 
RoCH  Aquí  hi  ha  tinter. 

Fassim  un  ordra  firmada 

com  gefe  de  policía, 

perqué  sens  impedinient 

1'  amo  pugui  ana  al  moment 

cap  á  Fransa;  en  sent  de  día 

jo  ja  tornaré  á  sé  aquí, 

y,  si  's  salva,  com  s*  espera, 

vosté  tindrá  la  cartera 

y  pót  seguí  '1  séu  c¿imí. 
MiQUEL   No  ho  vull  fé:  es  plan  concertat 

el  qu'  heu  dit,  perqué  quan  jo 

ja  US  hagi  firmát  aixó 

no  'm  cumpliréu  lo  pactat 
RocH       ¿Qué  no?  Firmiin  lo  paper 

y  li  dono  de  seguida. 
MiaUEL   ¿Y  si  no? 
RocH  Li  vá  la  vida. 

MiQUEL   La  ploma.  Paper. 
RocH  Pót  ser 

un  deis  passaports  mateixos 

que  té  aquí  dins. 
MiaUEL   {Lo  pren  y  V  estén.)     Es  vritát. 
RogH        Vegí  ben  bé  que  '1  firmát 

sigui  igual  á  tots  aqueixos. 
MiQUEL   ¿Teméu  pót  ser?... 
RocH  De  vosté 

qualsevol  cosa. 
MiQUEL  Teniu.  (Donantli'lpaper.) 

RocH       ¿Vejam?  {bxamínanilo.) 

MiauEL  ¿Duptéu? 


5' 

RoCH  Faig  1'  uU  viu. 

,;No  veu  que  no  '1  crech  de  re? 
MiQUFL    ¡M*  insultéu  sense  pietát! 
RoCH       ¡Ah!  Es  inútil  desespera. 

Ja  se  sab,  fill,  1'  embustero 

no  es  cregút  ab  la  vritát. 

Está  bé.  {Després  de  examinarlo,^ 

MiQjJEL  Donchs  la  cartera. 

RoCH       Vegi  vosté  que  's  qui  sab 

{Dantli  la  cartera.} 

los  papers,  si  *n  falta  cap, 

que  no  ho  crech  de  cap  manera. 
MiauEL    No  *n  falta  cap;  está  bé.  {Mirantho,) 

RocH       ¿No  ho  veu,  home,  com  li  he  dit: 

La  gran  sort  del  envilit 

es  que  tracta  ab  gent  de  bé. 
MiauEL   Corrent.  (Ara,  abans  qu'  ells  pugan 

marxar,  jo  torno  á  sé  aquí.) 

Obra. 
RocH  ¿Qu*  obri? 

MiQUEL  ¿Qué  vols  di? 

RoCH        ¡Ay  mals  diables  se  T  endugan! 

¿Pót  ser  sí  qu*  ara  's  pensava 

surtir  d'  aquí  ab  lo  paper? 
MiauEL  ¿Donchs  qué  allavors  pensas  fér? 
RocH        Vosté  á  n'  á  mí  m*  insulta  va. 
MiQUEL    Jo... 
RoCH  ¡Home,  per  V  amor  de  Déu, 

no  'm  fassi  tant  poch  favor! 

Jo  tinch  llana...  si  senyor; 

mes  tanta. 
MiQUEL  ¿Y  donchs  qué  voléu? 

RocH        (Obra  una  porta  lateral.) 

Que  's  fiqui  aquí,  y  que,  tancat, 

esperi  ab  tota  confiansa 

fins  que  jo  hagi  dut  á  Franca 

al  amo  y  quedi  salvat. 
MiQUEL   Mes  si  jo... 
RoCH  ¡No  fassi  '1  plaga 

home!  ¿Qué  no  'm  coneix  prou? 

^No  veu  que  si  sois  se  mou 

ab  una  unsa  de  plom  paga? 
líiQUEL   Aném. 
RocH  Lo  baleó  á  n'  ais  fossos 

dona  del  fóns  del  barranch, 

si  vol  saltihi,  té  '1  pás  franch; 


5» 

pero  abaix  s*  hi  arriba  á  trossos. 

Ni  vulgui  per  'llá  salta, 

ni  per  'quí  mogui  sargata; 

si  surt  aquí,  1'  amo  '1  mata, 

y  vosté  's  mata  per  'llá. 
MiQUEL    ¡Ohl  ¡Si  la  sort  algún  dia!... 
RoCH       O  á  dins  ó  es  trova  en  perill. 
(Li  encara  la  carrahina  y  don  Miquel  espantdt  se  fica  d 
dins.) 

— Ja  es  á  la  trampa  '1  cunill. 

(Després  d'  haver  tancát  y  guardant  la  clau.) 

¿Crido  algú  aquí?  ¿Qué  hi  faria? 

Val  mes  que  jo  en  un  moment 

fassi  arretglar  matxos  y 

la  gent  que  té  de  vení 

á  ter  d'  acompanyament, 

y  vingui  aquí  de  seguida 

á  salva  al  amo  ben  bé. 

Sí,  sí^  está  dit;  ho  faré. 

Lo  primé  es  guardar  sa  vida. 

{Després  de  mirar  per  iot,  se  '«  vd,) 


ESCENA  VIII 

D,  ANTÓN, 


No  tinch  repós:  per  tot  fantasmas  trovo 

que  del  honor  perdút  compte  'm  demanan, 

y  aixecarse  per  tot  miro  terribles 

las  sombras  de  mos  ávis  irritadas. 

¡Malehida  de  Déu  ne  sia  la  hora 

en  quejo  vaig  surtir  d*  aquesta  casa, 

y  r  orguU  que  tinguí,  pensant  qu*  un  dia 

podria  jo  salvar  la  méva  patria! 

¡La  patria!  ¡Ja  pensar  no  puch  en  ella! 

Lo  mon  avuy  m'  escupirá  la  cara, 

y  demanantme  compte  de  ma  honra 

món  nom,  tan  pur,  se  cubrirá  de  infamia. 

Mes...  tacas  del  honor,  la  sanch  las  renta. 

Ab  sanch  las  rentaré;  valor  no  *m  falta. 

Sápiga  jo  quí  es  éll  y...  de  seguida, 

ja  'm  despedassa  '1  cor  lo  temps  que  tarda. 


53 


ESCENA   IX 

D.  ANTÓN,  ANDREU.  per  la  porta  del  fondo. 


f 


Antón     Andréu. 

Andreu  ¡Ay!  ^Vosté  era  aquí? 

(¡Si  será  ell  qu'  haurá  tancát!) 
Antón     Esperal 

Andreu  Doñeas  m' espero. 

Antón     Entra  tot  seguit  allá 

y  fes  que  vingui  la  noya. 
Andreu  (¡Qu'  estrany!  ¡Qui  pót"  havé  estát!) 
Antón     Úígali  qu*  aquí  la  espero. 
Andreu  Aquí  veja...  (¡Mólt  estrany!)  {Se  'n  vá.) 


ESCENA  X 

D.  ANTÓN,  MARGARIDA. 


Marg.     ¿Pare? 

Antón  Vénsbé,  Margarida, 

perqué  *t  desitjo  parlar. 

Marg.      ¡Qué  mes  puch  jo  desitjar! 

Antón     Donchs  parla  y  tórnam  la  vida. 
Devant  1'  historich  portal 
que  tanca  aquesta  masía, 
vá  pcsá  un  nostr*  avi  un  dia 
una  creu  monumental. 
Damunt  V  honor  aixecada, 
del  honor  signe  s'  ostenta; 
y  el  pare  al  fiU  la  presenta 
com  símbol  d'  una  fé  honrada. 
La  historia  sabs  de  la  creu... 
digas  si  r  has  olvidada. 

Marg.      Pare,  aquesta  creu  sagrada 

ha  estát  sempre  1'  consol  méu. 

Antón    ¿Sabs  bé  lo  que  significa 
aquest  emblema  d*  amor? 

Marg.     De  la  familia  es  1'  honor. 


•54 

Antón    ^'Doncbs  allavors...  cóm  s'  esplica?... 
No  póts  pensar,  filia  méva, 
las  horas  que  jo  he  passat; 
com  conech  ma  digriitat, 
ets  ma  filia  y  ^é  la  téva, 
y  aub  de  ferí  "1  teu  orgull, 
preguntante  com  á  pare 
lo  quc  't  vull  preguntar  ara, 
ab  mi  he  Iluitát  tot  avuy, 
fins  qu'  al  fí  no  he  pogut  mes: 
es  mes  cruel  qiae  la  certesa 
lo  dupte  en  tu  de  vilesa. 
Respon  prompte,  digam  qu'  es. 
Un  home  aquí  ab  tú  s'  estava 
quant  jo  á  abiassarte  corría. 
¿Per  qué  aquí  casa  venía? 
¿^er  qué  ab  tíi  á  dintre  *s  trovaba?' 
¿Per  qué,  callát,  ton  dolor 
contesta  sois  á  ma  pen?? 
¿Per  qué  no  'm  respons  serena 
qu'  encara  'm  guardas  1'  honor? 

M>RG.     ¡Pare!  Ja  aixó  es  un  deliri. 
¿Qu'  ha  passát  aquesta  nit? 
Que  dos  homes  m'  han  cenyit 
la  corona  del  martiri. 
Aquell  que  'm  vá  inspira  amor 
ser  un  infame  resulta, 
y  el  méu  pare  fins  m*  insulta, 
no  comprenent  món  do'or. 
¡Jo  no  entench  aqiiest  abisme!.' 
¿Vi  síé  'm  pregunta  que  feya 
aquella  ni;?  Lo  que  creya 
qu'  era  un  acte  d'  heroisme. 
¡Matava  un  amor,  matava 
la  esperansa  falaguera; 
la  primera  ilusió,  qu' era 
flor  qu'  al  ánima  aromava! 
¿Tém  pót  ser  que  jo  li  oculti 
algún  fét  mé'.i  criminal? 
¡Pó^im.si  vol,  un  dogal 
pare;  pero  no  m'  insulti! 

Antón     ¡Filia! 

Marg.  ¿Si  algú  suposava. 

de  mí  '1  que  diu   qué  faria? 

Antón    ¿Jo? 

Marg.  Respon  gui. 


.Antón 
.Maro. 

Antón 


,Marg. 


Antón 
Marg. 


,Anton 
Marg. 
Antón 

Marg. 

Antón 
Marg. 


Antón 
Marg. 

Antón 
Marg. 
.Antón 


5'> 

'L  mataría. 
Ja  veu  donchs  com  m'  ii.sult'va. 
¡Oh!  No,  filia  meva,  may; 
m'  ha  semblat  sempre  imposible, 
pero  una  proba  terrible 
lo  méü  cor  umple  d'  esglay. 
^No  he  vist  jo  aquell  home  aquí, 
puch  düptar  de  la  evidencia? 
Pót  jurar  que,  á  ma  presencia, 
no  hi  era,  pare,  per  mí. 
Desde  *1  gótich  fmestral 
que  entolda  la  passionera^ 
de  ma  passió  verdadera 
li  parlava  jo  ab  cor  lleal. 
Demanava  entrar  aquí, 
que  no,  jo  li  contestíva, 
y  hasta  'Is  suspirs  qu'  exhalava 
eran  veus  vanas  per  mí; 
fins  que  entelant  mon  honor, 
va  cumplir  la  idea  .'é\^a: 
ahir  vá  entra  á  casa  méva 
ahir  vá  eixir  de  mon  cor. 
¡A-h!  ¿Y  no  estás  ja  enamorada? 
No;  jo  vaig  cullí  una  rosa 
per  la  oí  r,  no  per  sé  hermosa; 
no  fent  olor,  1'  heUansada. 
Obrirme  pót  los  séus  brassos. 
créguim,  mereixo  '1  perdó. 

(  Trucan  en  la  porta  de  don  Miguel.) 
jPare! 

{Filia!  ¿Q}x'  es  aixó? 
Allí  ha  estát. 

¡Y  sentó  passo">! 
Obra  al  moment. 

No  hi  ha  ciau. 
¿Qai  será?  (Guaita pe  'I  pany/ 

\ky\  jVerge  María! 
¡Si  no  hi  pot  havé  alegría 
no  *s  torbi  al  menos  la  pau! 

i 

¿Qu*  hi  vist! 
¿M*  has  enganyát? 

¡Mare  méval 
¡No  pót  ^ér!...  ¡La  vida  téva 


(Horror  de  lo  que  ve'u,) 


{Dupiant.) 


no  pót  teñir  fí  tan  trist! 
Francisca. 


{Cridant) 


56 


ESCENA  XI 

Los  matexios,  FRANCISCA,  ANDREU. 


FiiANc.  Senyor.  ^jQué  mana? 

Marg.     (¡Tremolo  y  no  sé  per  qué!) 
Antón     La  clau  d*  aquí. 
Franc.  No  sé  re. 

Antón     La  clau  d'  aquí  se  *t  demana. 
Fran?.     ¡Ja,  ja!  la  clau.  Fá  una  estona 

qvie  la  he  vista  al  pany...  no  sé... 
Ant  n     ¿y  tú  no  sabs  quí  la  té? 

(Apari  d  Margarida,  irónicameniJ^ 
Marg.      L'  Andrea  pot  sé. 
Antón  ¿Y  qui  li  dona? 

Marg.     Ningú...  vull  dir  que  tal  volta 

el!  r  haurá  treta. 
Antón     {Cridantlo.)        ¡Andrea! 
Franc.  (Sí; 

com  que  hi  há  tant  poch  d'  aquí, 

las  cosas  de  poca  solta 

sempre  son  d'  ell.) 


ESCENA  XII 

Los  mateixos,,  ANDREU. 


Andreu 

Antón 

Andreu 

Franc. 

Antón 

Franc. 

Antón 


¿Mi  senyor? 
La  clau  d'  aquí. 

íOh!...Nosé. 
Ja  veurá  jo,  ja  obriré. 
Si,  veyas;  fes  lo  favor. 

(Francisca  anantsen  á  un  altra  porta,  din:^y 
La  clau  d'  aquest  'altra  porta 
també  obra  aquí.  (  Y  ohra.y 

Obra  aviát. 


57 


ESCENA  XIII 

Los  mateixos,  D  MIQUEL. 


MíaUEL 
TOTS 

Franc. 
Marg. 

Antón 

MlQUEL 


Antón 
Miau  EL 


Antón 
Marg. 


Mólt  santa  nit.  {Apareixenl.) 

¡AhÜ  {Cada  luí  en  son  íó.) 

^Q.u'  ha  estát? 
(¡Y  el  cel  no  *m  deixa  aquí  mortal) 
Vésten,   Francisca.  (Se  ';/  vd.) 

Tú,  Andréu... 
No;  á  r  Andréu  .,  fássi  "1  favor... 
ja  enterát  del  nostre  amor, 
convé  qu'  estiga  aprop  méu. 
Acabi...  voste. — ¿Qué  vol? 
Res  mes  que  tornarli  1'  honra, 
salvarlo  de  la  deshonra 
y  calma  'séu  descoLSol. 
José  que  Cegó...  escitát 
per  lo  foch  del  méu  amor, 
venint  aquí,  'I  séu  honor 
per  sempre  mes  he  tancát. 
Mes  té  tot  quant  me  pot  di 
la  solució  mes  honrosa, 
siga  la  noya  ma  esposa, 

y  honrada  es  ja.  (Pausa.) 

{Cedintab  pena,)  Siga  així. 
¡PareIJ 


ESCENA  XIV 


Los   mateixos,    VALENTL 


Valenti  (¿Qué  passa?)     (Desde  dalt  de  la  escala,) 

Antón  Es  la  Uey. 

La  má  del  deshonrador, 

tant  sois  te  torna  1'  honor; 

só  honrat,  y  accepto  'i  remey. 
Valenti  May  {Havent  haixdt  ja  al  prosceui.) 

Tots  ¡Ah! 


5'^ 

Antón 

Valenti 


Antón 
Maro. 
Valenti 


Marg. 
Antón 

MlQUEL 


iValentí! 

Sois  r  honra- 
pót  dá  en  lo  nion  gent  honrada. 
¡Quí  honra  tingué  y  I'  ha  llensada^ 
res  mes  pót  dar  que  deshonral 
¡Valenti! 

jOhl  ¡Gracias! 

¡Seria, 
per  cert  fortuna  impensada! 
Saber  d'  una  no}a  honrada 
quan  está  sola,  y  un  día, 
comprant  criats  ó  per  sorpresa, 
queda  en  la  casa  amagat, 
y,  surtint,  dir  tot  plegát: 
— Jo  r  honra  't  linch  compromesa. 
Jo  puch  salva  '1  téu  honor, 
que,  sens  mí,  enfosquit  perilla, 
cásat  ab  mí,  tú  ets  pubilla, 
y  tindré  dona  y  tresor. 

¡Si  '1  pago  d'  ha  vé  aixís  fét 
una  acció  tant  criminal 
que,  probada,  un  tribunal 
pagaria  ab  un  griilet,. 
fós  teñir  muller  vírtuo.^a, 
y  una  familia  y  riqutsa... 
si  aixó  su^cehís...  si  lina  empresa' 
com  aquesta  ¡tant  odiosa! 
pogués  dar  tait  resultát... 
tots  los  que  'ns  si; cri fique ;n 
per  r  honor,  y  sois  nos  gaiem 
per  r  honra  qu'  hem  herttát, 
al  véurer  triunfant  lo  crim^ 
abatuda  la  innocencia, 
trepitxada  la  conciencia, 
fét  pols  r  amor  que  sentim, 
pe  '1  qui  no  'n  sent,  ni  cor  ié. 
ni  jo,  honrát,  serho  voldría, 
per  que  mes  ser  convindria, 
criminal,  qu'  home  de  bé! 
¡Oh!  iBé,  molt  bé,  Valenti! 


¿Y  vosie  qué  respOnr 


Jo 


contra  aquesta  acusació, 
parlo  ab  I'  Andiéu  qu'  es  aquí. 
Y  aqüest  pas,  qu'  ara  'm  llastima,. 


59 

no  acaba  ab  ira  y  violent, 

perqué  en  Valentí  es  parent 

de  la  noya  qne  m'  estima. 
'Marg,     No,  don  Miquel  pansa  errát, 

y  créguirn  si  es  qu'  ho  duptiva: 

jo  no  estimo...  1'  esiunava 
•Valentí  ¿Sab  gramática?  Es  pissái. 
Antón     (Seremiát,  ans  que  tot.) 

¿Vosié  díu  que  sib  I'  Andréu?... 
MiQUEL    Sab  \j  curs  de  1'  ¿m  r  méii 

y  no  'm  mentirá  d'  un  mot. 

Sab,  si  aqui  m'  ha  vist  tanc.  t, 

^si  jo  infame  m'  hi  amagiva, 

ó  si  era  que  m'  hi  ocultava 

la  qu'  amor  tal  m'  ha  jurat. 
Marg.     ¡Don  Miquel! 
Antón  Silenci. 

Valentí  (¡Infame!) 

Antón     Amich  lleal  de  la  justicia, 

vull  véarer  si  hi  há  malicia 

en  1'  urdit  d'  aquesta  tramj. 
Mabg.     ¡y  pót  duptarl 
Antón  Res  nos  costa, 

y  ara  aquí  's  decidirá. 

Vosté  pót  surtí,  y  demá 

tindrá  de  mí  una  re-íposta. 
Marg.     Ja  li  pót  dar  per  després: 

será  '1  despreci. 
Valentí  ¿Qa'  espera? 

{A  nton  ha  obert  la  porta  y  en  ella  espera  á  don   Miquel^ 
MiauEL  No;  m'  escapo  ab  la  cartera; 

aviát  ti  adré  lo  demés.  {Se  'n  vá,) 


{Miquel  s  atura.) 


ESCENA  XV 

D.  ANTÓN,  VALENTÍ,   MARGARIDA,   ANDREU. 


Marg.     (iReyn¿  deis  ángels,  qu'  infame!) 
Antón     Ja  so  s  aquí  havém  quedat. 
Parléu  tots,  y  la  vritát 
sapie^uém  d'  aquesta  trama, 
Paili  tú  abans. 


6o 

Marg.  Cregui,  pare, 

lo  que  d'  un  principi  he  dit: 

jo  amor  havia  sentit 

per  r  infame  que  surt  ara; 

pero  ni  may  he  volgút 

que  aquí  entres,  sent  vosté  fora, 

ni,  de  serhi,  aquesta  es  1'  hora 

que  *1  motiu  no  he  sapigút. 
Antón     Parla  tú.  {A  Andreu.} 

Andreu  (Jo  *1  que  haig  de  véurer 

es  que  la  vella  després 

no  'm  digatoijto.) 
Antón  ^Com  es, 

si  jo  á  la  noya  dech  creurer, 

qu  aquell  senyó  ha  dit  que  tú 

sabias  tot  lo  motiu 

d'  entra  ell  aqui?  ^Per  qué  ho  diu? 
Andreu  Perqué  es  qu'  ell  sab  de  segú 

qu'  ella  1'  estima,  y  com  io 

ja  sabéu  que,.,  gracia  á  Déu... 

só  aquí  temps  fá    y  só  V  Andreu... 

qu'  hifcstát  sempre  un  bon  minyó... 

Jo...  tenint  1'  encárrech  d'  ella 

de  ferio  entrar  cada  nit... 
Marg.     ¡Andreu! 
Andreu  Jo...  es  ciar. 

Antón    (A  Valentí,  ap.)  ^Ho  has  sentit? 

Andreu  Li  anava  á  obrir  la  porteila. 
Marg.     ¡Quina  infamia,  Verge  Santa! 
Valenti  ¡Mira,  Andreu,  que  si  es  mentida!... 
Andreu  No  n'  he  dit  una  en  ma  vida. 
Valenti  Pero  ara  'n  dius. 
Andreu  ¿Veu?  M'  espanta 

y  aixís  no  puch  enrahonar. 
Antón    Parla 
Andkeu  Res  mes  que  *1  qu'  be  dit: 

venia  aquí  cada  nit 

perqué  ella  m'  ho  va  manar. 
Antón    ¿Sents? 
Marg.  Sí 

Antón  (^1  Margarida.)    ¿Y  puch  jo  teñir  fé 

dientmho  aixís  y  en  ta  presencia? 
Marg.     Si  en  mí  no  's  veu  la  innocencia, 

ni  'm  vull  defensar  de  ré. 
Antón    Ja  ho  sents.  {A  Valenti.) 


6i 


Valenti 

Antón 

Valenti 


Antón 

Valenti 


Marg. 
Valenti 


Tú  sabs  que  V  Andréu 
no  ha  mentit  may. 

Donchs  ment  ara. 
Probas. 

¡Mil!  Si  poch  honrada 
r  amor  la  fes  obra  així, 
¿no  bastava  dir  que  sí 
per  ser  demá  ab  ell  casada? 
Vritát. 

^Devant  de  vosté, 
no  r  ha  tret  d'  aquí  ab  despreci? 
;No  ha  vist  ben  clá  en  aquell  neci 
ja  escrita  la  mala  fé? 
¡Oh!  No,  don  Antón:  may  mes 
dupti  de  la  séva  filia! 
^Quí  es  que  coneix  la  pubilla 
y  no  sab  son  cor  lo  qu*  es? 
Ella  pót,  plena  de  esglay, 
ser  sorpresa,  preocuparse... 
ella  pót  equivocarse; 
pero  ser  dolenta,  ¡may! 
¡Oh!  ¡Valenti!  ¡Ets  lo  sol  home 
qu'  en  aquest  mon  m*  ha  compres! 
^Qui  té  may  de  véurer  res 
quan  de  la  flor  sent  1'  aroma? 
L*  aroma  de  la  virtút 
respira  sois  la  pubilla. 
Descansi  en  la  séva  filia; 
no  visqui  en  cap  inquietút. 
A  pesar  de  sa  passió 
la  té  honrada,  bona,  pura; 
en  Valenti  11  assegura. 


ESCENA  XVI 

Los  mateíxos,   ROGH. 


RocH 

Marg. 
Antón 
Marg. 
Antón 


Com  també  li  juro  jo. 
¡Oh!  ¡Amichs  méus! 


¡Pare  del  cor! 


Filia...  sí. 


¡Oh!  ¡Filia  méva! 

(5'  abrassan.y 


62 


Primer  duptaré  de  mí 

que  duptar  de  la  honra  teva. 

Andreu. 

Andreu 

Jo... 

Antón 

De  la  masía 

surt  al  moment;  lo  traidor 

que  pot  mentí  ab  tant  mal  cor 

lío  s'  está  á  casa  ni  un  dia. 

(S'  en  vá  y  al  passar  la  porta  deljondo  se  trova  ah  Roch 

que  li  diu: ) 

Roch 

T'  esta  be...  per  tonto . 

Andreu 

¡Tonto! 

Donchs  ja  ho  veurém.                        {S'  en  vá,) 

Roch 

De  seguida, 

don  Antón,  salvi  la  vida. 

Antón 

¿Y  tu  sabs  medi? 

Roch 

Ab  un  contó. 

Tinch  allí  dins  presoner, 

lo  gefe  de  policía  {Sorpresa  en  toís.) 

que  te  de  péndrel'  de  dia 

vosté  ja  á  Franca  pot  ser. 
•  Y  mentres  jo  '1  tinga  allí 

no  hi  ha  cuidado. 
Antón  ¡Roch! 

Mapg.  ¡Pare! 

Valenti  ¡Ohl  ¡Qu'  hem  fet! 
Antón  ¿Aquell  qu'  allí  ara 

s'  estava  tancát,  es  éll? 
(Roch  veu  ¡aporta  del  qiiario  oberta,   vá  á  gtiaitarhiy  y 

diu:) 
Roch        ¡Oh!  ^Qu'  heu  fet? 
Valenti  ¡Sort  desditxada! 

Roch        ¡Tan  ben  duta  la  jugada 

y  perdre  així! 
Marg.  ¡Oh!  ¡Unconsell 

Verge  santa  de  la  Serra! 

ESCENA  XVII 

Los  mateixos,  FRANCISCA. 


Franc.     ¡Fugi,  senyor...  de  seguida! 

Marg.     ¿Qué  hi  há,  Francisca? 

Valenti  ¿Qué  passa? 


Antón      ¿Qu*  has  vist  que  aixís  t'  horroritzd? 
Franc.     Qu'  he  vist  mossos  y  soldats 

voltant  tota  la  masía. 
RoCH        ¡Oh!  No  hi  ha  dupte,  es  1'  infame 

que  ja  jug.n  la  p.^rtida. 

No  perdem  temps:  ¿desde  casa 

no  hi  ha  un  camí  per  la  minar* 
Marg.     Té  rahó...  podem  probar. 
Antom     Apariéu  aixó.  Tú  vina. 

(^Las  duas  donas  apartan  iots  los  trastos  de  ¡a  llar.  Ja  de^ 
sembarassada  la  llar,  se  ven  de  frente  una  pedra  gros- 
sa  ab  duas  anellas  qu'  ells  las  estiran.) 
Antón     Agafa  aquí  aquesta  anelia 

V,  quant  jo  tiraré,  tira. 
RocH        No  segueix. 
Valenti  ¡Oh!  ¡Está  tancada 

per  r  altra  part!  (Roch  se  prepara.) 

Antón  ¿Y  quí  ho  mira? 

Franc.     ¡Quina  trifulca,  Deu  meu! 
Roch        Tanquéu  la  porta,  Francisca. 
Franc.     Ja  está. 
Valenti  Crideu  á  n'  en  Pere 

que  's  llevi,  y  que  de  seguida 

baixi  á  mirar  si  s*  acostan 

guailant  per  la  galería. 
Roch        Si  acás  que  fassi  un  xiulet. 
Marg.     Y  aixís  que  tornis    Francisca, 

porta  abrichs,  fanals  v  capas. 
Franc.     Torno  á  se  aquí  de  seguida.  (S'  eii  va.') 

Roch        Ara  jo...  {Prenent  V  arma.) 

Antón  ¿Ahont  vas? 

Roch  A  n'  al  bosch; 

me  *n  entro  per  dins  la  mina, 

en  arribant  aquí  obro, 

y  fugím  tots  de  seguida. 
Valenti  ¿Per  hont  vas?        {Veyentlo  saltar  la finestra.) 
Marg.  ¡Per  la  finestra! 

Roch        Si  per  la  porta  surtía 

pot  se  'm  detindrian.  {Desapareix ,) 

Antón  Just. 

Valenti  Ben  pensát. 
Mapg.  ¡Oh!  En  tot  atina. 

Antón     Ja  es  baix. 
Marg.  Jo  estich  tremolsnt. 

Antón     No  temis;  en  Deu  confía. 


64 

Valenti  Estiguem  apunt  y  no  obrin 

si  trucava  la  justicia. 
Antón     No  tinguéu  po;  'ns  salvarém. 
Makg.      ¡Deu  meu,  ampárans  y  guíans! 


ESCENA  XVIII 

Losmateixos,  FRANCISCA,  ab  capa,  abrichs  y  un  fanal  enees. 


Franc,     Ja  en  Pere  vigila  á  dalt, 

y  aquí  te  la  capa. 
Antón     (Prenenfli.)  Viva. 

Valentí  Jo  duré  'I  fanal  enees. 

( Margarida  escolia  aprop  de  la  llar,) 
Marg.      ¿Lo  sent  ja? 
Valenti  No. 

Franc.  ¡Quina  calma! 

Antón     Encara  no  te  prou  temps. 

'ySe  sent  un  xiulet  aprop.) 
Marg.     Silenci. 

Valenti  ¿Haveu  sentit  ara? 

Franc.     Prepareus;  es  lo  xiulet 

ab  que  aquell,  de  dalt,  avisa 

que  la  justicia  ja  ve. 
Marg.     Lo  meu  abrich. 
Franc.  Prenlo  prompte. 

Valekti  Lo  fanal.  {Prenenilo.) 

{7ots  5'  abrigan  y  5'  arreglan  per  marxar.) 
Fran.  ¡Quín  desgabelÜ 

{En  üquest  moment  trucan  y  totJiom  5'   esglaya   compri- 
mí ni  se.) 
Valfnti  ¡Psitl  Silenci. 

(francisca  giiayta  pe  'I  pany,  v  din:) 
Franc.  ¡Es  la  justicia! 

Valenti  Fém  com  que  ningú  hi  hágués. 
Marg.     ¡Oh!  ¡Deu  meu,  no  'ns  abandonis! 
Antón     ¡Calla! 
Marg.  ¿Qu'  hi  há? 

Antón  Que  'n  Roch  ja  ve. 

(Tornan  d  trucar  y  de  non  5'  espanlan.) 
Valenti  ¡Psitl  Silenci,  que  no  'ns  sentin. 
Antón     Ja  '1  sentó  aprop. 


65 

Marg.  Si;  ja  es  ell. 

Antón  Alsa  aquesta  balda  grossa. 

Marg.  Alsala  pe  '1  cantó  esquer. 

Antón  ¡Psit!  {Setnpre  escoltant  aprop  la  trapa.) 

Valenti  j       ^^ 

Marg.  Ja  obra. 

Franc.  Ja  era  hora. 

Antón     Ja  está  oberta. 

ToTs  ¡Ah! 

Antón  Noya:  aném. 


ESCENA  XIX 

Los  mateixos,  D.  MIQUEL  y  quatre  HOMES  armats  que  '1   segueixen 
apareixent  per  la  trapa  oberta. 


MiauEL  ¡Alto! 

{Mentre  'Is  alires  han  haixdt  al  prosceni,) 
ToTS  ¡Ah!  {Vevcntlos  al  girarse,) 

MiauEL  En  nom  del  rey,  vinga. 

don  Antón,  entreguis  pres. 
Antón     En  nom  del  rey,  no;  si  acás 

m'  entrego  en  nom  de  la  lley. 
Marg.     ¡Pare! 
Antón  Tranquilísat,  filia; 

será  lo  que  vulga  '1  cel. 

Valenti  á  tu  te  la  entrego, 

guárdala  com  ho  sabs  fer. 

A  fora  ab  ell. 

Passéu  antes. 


MiQUEL 

Antón 

Marg. 

MiauEL 


¡Oh!  ¡Infame! 


{A  Don  Miquel,) 


Si  vols,  Uegeix. 
{Li  dona  un  paper y  se  'n  vá  tancant  detrás  de  si  lapedra 

de  la  llar.) 
Marg.      ¡Oh!  ¡Miserable!  ¡Y  espera! 
Valenti  ¿Qué  't  diu?  Esplicau. 
Marg.  Correns. 

Qué  á  la  vida  del  meu  pare 
posa  '1  meu  amor  per  preu. 


66 


ESCENA  XX 

Los  matcixos,  ROCH. 


RocH       ¡Don  Antón!  {Per  la  finestra^) 

M\RG.  RocK,  has  fet  tart. 

RocH       ^Pot  se  es  qu'  ell  ara?  .. 
Valenti  L'  ha  pres. 

RoCH       ¡Ah!  per  co  he  trobát  la  mina 

guardada  per  tots  los  seus. 

No  moguin  res.  {1  rucan.) 

pRANg  Trucan. 

RoCH  ^        Obrin. 

Marg.      ¡Sálval,  Roch! 
RocH  Jo  M  salvaré. 

{Desapareix  altre  volta  per  la  finestra,) 
Marg.      Entri,  si  vol^  la  justicia. 


ESCENA  ULTIMA 

Los  mateixos,  BATLLE,  mossos. 


Batlle     ¿Don  Antón  del  Mas? 
Valentí  No  hi  es. 

Batlle     Permeteume  que  per  créureu, 

la  casa  abans  registrém. 
{Coloca  centinellas  á  la  porta,  y  ell  se   'n  vá  per  dins  ah 

alguns  mossos.) 
Franc.     ¿Mes  perqué  ve  la  justicia 

si  r  han  pres  ja? 
VaLenti  No  ho  entench. 

{Menirestant  Margarida    ha  cstat   llegint  lo  paper  y  ara 

acostantse  d  Francisca  din:) 
gARG.      ¿Qué  farias  tú,  Francisca? 

¿Lo  salvo  casantme  ab  ell? 
Franc.     Sí,  filia,  sí,  y  de  seguida. 
Marg.     ¿Qué  farias  tú  en  Uoch  meu?  (A  Valenií,) 

¿Salvo  al  pare  ab  ell  casantme? 


^7 

Valenti  Ves  que  't  diu  aquesta  creu. 
í(  Y  obrint  la  porta  de  bat  á  bat  apareix  Ja  creu  de  la  ma- 
sía banyada  per  la  lluna,  al punt  que  tocan  las  déu.) 
Marg.      ¡Ah! 

Franc.  Las  deu.  ^Trayeni  lo  rosariy  resa.) 

Yalenti  {Solemne.)     V  hora  eo.  que  1*  avia 

morí  cumplint  son  deberl 
Marg.     ¡Oh!  Sí;  doneume  energía; 

diguéu,  avia,  ^qu'  haig  de  fer? 

(Cauabrassadaal  peu  de  la  crru,  Quadro.) 


FI  DEL  SEGON  ACTE 


/^/^^    /^^    /^^    /^r^    .0^    )J^    /^^    /^^^. 
^0/    ^0/    ^0    ^0^    ^i^    ^i?/    ^0/    ^0/    ^0^ 


flete  teí^eetí 


Lo  pati  de  la  masía.  Al  mitj  una  creu  de  pedra  monumental  vol- 
tada  d'  alsinas;  al  costat  la  casa;  al  fondo  montanyas.  Es- 
de  nit. 


ESCENA  PRIMERA 

ROüH,  VALENTI,  MOSSO  primer,  y  tots  los  mossos  de  la  masía  armats 
ab  fusells 


RocH       Si  no  m'  escolteu  ab  calma, 

may  sabrém  com  hem  d'  anar. 

Mosso  I    Vaja  donchs,  cailéu;  que  diga. 

RocH        L'  amo  está  pres  y  tancát, 

no  sabém  ahont;  lo  quí  '1  guarda, 

que  's  un  pillo  deis  mes  grans, 

te  combinada  una  trampa 

que,  per  mes  que  no  hi  caurán 

ni  la  noya  ni  *1  seu  pare, 

es  un  plan  endemoniát. 

Enamorát  de  la  noya, 

perqué  's  veu  que,  quant  ve  '1  cas, 

també  un  pillo  s'  enamora, 

r  amo,  vá  vení  á  agafar 

pe  '1  seu  compte,  pensant  dirnos, 

quan  lo  tindria  en  sas  mans: 

— O  jo  'm  caso  ab  la  pubilla, 

ó  á  la  justicia  entregát 

lo  vostr'  amo,  se  '1  fusella 


70 

totseguít  per  Iliberal. 

Per  go  es  que  la  justicia 

á  la  masía  va  entrar 

al  mateix  temps  qu'  ell  se  'n  duya 

don  Antón  prés  y  Iligát; 

la  justicia  's  pensa  encara 

que  don  Antón  vá  escapar, 

y  el  vil  se  'I  guarda  y  s'  ho  calla 

per  valérsen  pe  'Is  seus  plans. 

Es  ciar  que,  si  ara  volguessem, 

•no  mes  ha  d'  ana  á  avisar 

un  de  nosaltres  al  jutje 

per  perdre  á  n'  aquest  malvát; 

pero  de  pas,  la  justicia 

també  trindria  al  instant 

á  don  Antón,  y  per  perdre 

un  pillo,  que  ni  sois  val 

una  pipada,  perdiam 

un  home  digne  y  honrat. 

Lo  qu'  hem  de  fé  es  buscar  1'  amo, 

y,  si  aixó  no  's  pót  lograr, 

per  salvarlo  á  forsa  d'  armas 

mirar  si  us  sembla  encenát 

lo  phn,  que  jo  tinch  la  idea 

de  que  no  'ns  ha  d'  eixir  mal. 

Mosso  I   M'  agrada  perqué  ho  esplica 
tant  bé,  com  lo  b  á  bá: 
endevant. 

RocH  Qujnt  vegi  *1  pillo 

que  ni  sois  es  escoltát 
^       lo  dá  á  cambi  de  la  noya 
lo  séu  pare,  es  natural 
que  '1  té  de  dá  á  la  justicia 
per  durlo  prompte  á  ciutát. 
Donchs  bé,  allavoras,  nosaltres, 
si  no  r  hem  salvat  abans, 
nosamagarém  pe 'Is  marges, 
totb  ajupits,  cainí  avajl, 
darrera  las  etsabaras 
y  els  esbarsers  deis  costáts, 
y  aixís  que  passi  ab  los  mossos, 
per  tots  cantons,  pim  v  pam, 
íins  que  se  '1  salva,  se  'I  porta 
allá  'hont  ja  tinch  preparáis 
los  matxos  per  durlo  á  Frarc', 
y  un  cop  á  Franca  salvát. 


7^ 

deixéai  aquí  á  la  justicia 

y  al  pillo  ab  un  pam  de  nás. 
Mosso  I  ¿Pero  y  si  després  nosaltres 

paguém  r  haverlo  salvát? 
RocH        ¡Oh!  bé...  Abaixóno  s'  hi  pensa. 

V  amo  'ns  ha  íét  tavois  grans; 

mes  qu'  amo,  es  él!,  per  nosaltes, 

un  pare...  un  fill...  ó  un  jermá; 

y  ja  que  tots  mil  vegadas 

havém  dit  que  peí  salvar 

á  n'  ell  ó  á  la  séva  filia 

moriríam  al  instant 

may  ocasió  com  aquesta 

per  proba  qu'  aixo  es  vritát. 
Mosso  I    fens  rahó. 
Mosso  2  Aném,  noys. 

RoCH  ¿Sabéu  ordras? 

Ara  US  amaguen. 
Mossos  {Impacienis  tots.)  ¡Bé  está! 
RocH       Totí«  á  n'  al  clot  de  la  mina. 
Mosso  I   ¡Ja,  ja!  Veníu. 
RoCH  Y  si  acás 

vejesseu  una  foguera 

que  surt  de  la  creu... 
Mosso  I  Béestá. 

RogH        Llavors  baixéu  de  seguida 

y  vos  quedéu  apcstats. 
Mosso  I  ¿Darrera  las  etsabaras? 

ja  ho  sé.  Aném,  noys.  {S'  en   van,) 


ESCENA  II 

ROCH. 


Avant. 
Aquets  son  los  cors  que  's  crian 
per  honra  '1  nom  cátala: 
n'  hi  pót  habé  algún  que  dupti 
de  si  ha  de  fé  una  obra  gran; 
pero  aixis  qu*  ells  se  convencen 
de  que  es  just  ana  á  donar 
la  vida  per  la  persona 


72 


que  'Is  podría  trova  ingrats, 

hasta  frisansa  se  senten 

per  ana  á  morir.  ¿Qu  hi  há? 

¡Ahí  Es  la  Francisca  que  torna 
Vejám  ara  1'  altre  plan. 


{Mirant  ádins.) 


ESCENA  III. 

ROCH,  FRANCISCA. 


Franc.     Roch. 

RocH  ¿Francisca,  cóm  estém? 

FRANg.     Mólt  bé,  y  si  no  estigués  trista 
per  lo  qu'  ha  passat  ab  I'  amo, 
mes  alegre  qu'  altres  días; 
perqué  avuv  sí  que  's  pot  dir, 
que  'Is  qu'  han  dit  que  la  Francisca 
es  vella,  es  ben  bé  per  ganas 
de  mirar  si  'm  mortifican. 
Se  pót  dir  qu'  av'át-  fará. 
qu'  estém  aixís,  quatre  dias; 
mal  dormida,  mal  menj  ida, 
sempre  ab  penas  que  'm  capfican, 
y  hem  veurás  tiessa,  trempada, 
bona  per  tot,  aixerida; 
ni  íaig  may  unabacaina, 
ni  el  fer  fret  m'  espanta  mica, 
ni  els  ulls  me  fan  pampallugas, 
ni  res  del  mon  m'  engunía, 
y,  per  mí,  só  mes  jove  ara 
que  abans  d'  arriba  á  n'  ais  quinse. 

Roch        Y  es  ciar  dona,  í-i  'Is  qu'  ho  diuhen 
es  perqué  no  mes  voldrian 
qu'  US  hi  enfadesseu. 

Franc.  Y  es  ciar; 

m'  hi  enfado  perqué  es  mentida, 
i  Menjo  las  crostas  que  quedan 
y  puch  ser  velL! 

Roch  (¡Bon  dia! 

Ja  tenim  anys  y  vellesa 
tot  avuy,  si  *1  vent  no  's  gira.) 


75 


Fra:íc. 
RoCH 


Franc. 

RoCH 

Franc. 
RoCH 

Franc. 


RocH 
Franc. 

RocH 

Franc. 


RocH 
Franc. 

RocH 

Franc 

RocH 


Franc 
RocH 
Franc 
RocH 

FRA.NC 


RocH 


La  vella  no  fila  may, 

y  jo  filo  tot  lo  dia. 

Corrent,  sí,  teniu  rahó. 

¿Pero,  sabéu  per  qué  ho  dihuen? 

Parque  las  vellas  no  callan 

ab  lo  mateix  tot  lo  dia, 

y  vos  tampoch  calléu  may 

ab  lo  que  dihéu. 

Donchs  digas, 
y  parlém  d'  un  altra  cosa. 
Que  ja  será  1'  hora. 

Esplícat. 
Aném  primé  á  lo  qu*  importa. 
^jCóm  está  la  Margarida? 
Fará  cosa  de  mitj'  hora 
que  's  trovava  ben  tranquila, 
quant,  de  prompte,  ha  fét  un  crit 
que  'm  creya  que  se  'm  moria. 
¿Qu'  ha  sigút? 

Tú  sabs  las  cosas 
qu'  aquí  's  contan  de  la  ermita. 
Diguéubs. 

Diuhen  que  sempre 
qu'  ha  passát  á  la  masía 
un  trastorn  ó  una  desgracia, 
s*  han  vist  á  dins  de  la  ermita 
Uúms  que  s*  hi  mouhen. 


I  Y?. 


Anit 


n'  ha  vist  un  la  Margarida. 
¿Qué  diéu? 

Lo  que  sents. 
{Veyent canií.)  ¡Ah!  Miro 

que  pót  ser  de  mica  en  mica... 
sabrém  lo  cau  ahont  la  fura 
guarda  la  Hebra,  Francisca. 
¿Y  ara,  qué  íéu? 

Res  per  ara. 
¡Ay,  Senyor,  si  'Is  vells  vivían! 
¿Qué  voléudir? 

¡Reyna  pura! 
jDe  pensarhi,  se  m'  erissan 
los  cabells  del  cap!  ¡Si  'Is  avis, 
qu*  entre  'Is  ángels  y  al  cel  sigan, 
veyan  que  'Is  prenian  1'  amo!.., 
¿Sí,  qué  farían,  Francisca? 


74 

pRANC.J'^Qué  farian?  ^Qué  van  fer 
quant  los  franceses  venían? 
[Pero  cá!...  'Ls  homesd'avuy 
sou  criaturas  ó  gallinas. 

RocH        ¡Francisca! 

Franc.  ¡Tan  se  m' endona! 

si  cridas  com  si  no  cridas! 
Feuho,  donchs,  si  sóu  tan  guapos, 
lo  qu'  aquí  s'  va  fé  aquell  dia... 
Tots  aquells  veliots  xaruchs 
y  aquesta  vella  pansida, 
que  's  com  nos  anomei^éu 
lo  jovent  d'  avuy  en  día, 
várem  saber  que  'ls  gabatxos 
dret  al  mas  corrent  venirn^ 
y  don  P¿iu,  que  siga  al  ce), 
avi  de  la  Margarida, 
vé,  encén  una  foguera 
devant  la  creu  qu*  aquí  miras; 
s'  alsyn  al  vol  las  campanas; 
vé  '1  poblé  aquí  de  seguida: 
voltan  lo  mas  los  gabatxos 
de  desde  '1  bosch  á  1'  ermita... 
—  ¡Oh!  ¡Qu'  eils  portm  granaderasl 
— Nosaltres  duhem  barretinas. 
— ¡Oh!  ¡Qu'  ells  teñen  fusellsbons! 
— ^No  hi  ha  trabuchs  á  la  vila? 
L'  avi,  de  dalt  de  la  creu, 
la  batalla  dirijía. 

¡Apa,  minyons,  qu'  aixó  es  nostre! 
Dónalshi  un  trago,  Francisca. 

Y  jo,  ¡au!  ab  la  carbasseta 

vi  á  n'  en  Pau,  y  vi  á  n*  en  Quirme. 

Y  á  r  un  envénali  el  bras, 
y  á  r  altre  posa  desfilas... 
¡Lo  foch  no  para  uh  mstant; 
los  fraucesos  ja  's  retiran; 
reguera  de  morts  y  sanch 

per  trova  hont  son,  fá  de  guia, 
y  esfarehits,  y  íentse  creus, 
y  deixant  la  gent  ferida, 
van  fugir  com  á  dimonis 
de  la  creu  de  la  masía!! 
„¿Y  aixó  qui  ho  va  fé?  Uns  veliots     ' 
y  una  vellota  pansida. 
Vosaltres  sóu  los  veliots. 


75 


¡Mal!...  ¡Senyor!  ¡Déu  me  continga! 

¡Vés  qui  es  mes  vell:  uns  cobarts 

dient  qu'  es  vella  la  Francisca, 

ó  jo,  que  tenint  tants  anys, 

aixó  faig  fé,  aixó  faria 

y  aixó  al  fí  hauré  de  fé  avuy, 

ja  que  tots  sóu  tantgallmas! 

RoCH        Ara  si  que  vcig  qu*  es  cert 

que  sóu  molt  vella,  Francisca. 

Franc.     ¡Veusü... 

RoCH  Si^  vella;  y  de  tal  modo 

ho  anéu  sent  mes  cada  dia, 
que  ja  ni  teniu  memoria 
de  que  entre  la  gent  reunida 
aprop  del  amo,  al  entorn 
de  la  creu  de  la  masía, 
hi  havia  un  bailet,  seguintvos, 
agafat  á  las  fandillas, 
y  aquest  bailet  era  jo, 
era  en  Roch,  ¿tabéu.  Francisca? 
Jo  tinch  la  mdteixa  sanch 
catalana  qu'  ells  tenían; 
jo  sé  que  si  encench  un  foch 
prop  la  creu  de  la  masía, 
tocarán  á  somat^nt 
las  campanas  de  la  vila, 
y,  si  de  bonasen  bonas 
1'  amo  no  torna,  Francisca» 
allí  ni  ha  llenya  pe  '1  foch,. 
la  creu  aquí  s'  aba  altiva, 
la  gent  esiá  ja  apostada; 
lo  campaner  de  la  vila, 
que  del  batall  té  la  corda, 
ja  frisos  cap  aquí  mira, 
y  quant  vegi  qu'  aquest*  eura,. 
qu'  ara  creu  amunt  s'  enfila, 
cremada  pe  *1  foch,  no  volta 
ja  la  creu  de  la  masía... 
lo  batall  de  la  campana, 
las  descargas  repetidas, 
V  la  mort  deis  que  'ns  insultan,, 
mes  que  '1  amo  ja  no  visca, 
vos  dirán,  ab  véu  pro  i  aspre, 
que,  quant  1' honra  aquí  periila;; 
ó  la  santa  independencia 
prop  la  creu  defensors  crida, 


76 

lo  mateix  que  van  fé  'Is  avis 

íá  '1  jovent  d'  avuy  en  dia; 

perqué,  per  teñir  cor  noble 

y  esperit  valent,  Francisca, 

no  cal  pas  ser  jove  ó  vell; 

basta  guarda  '1  foch  de  V  ira, 

basta  sentir  la  farum 

de  las  rouredas  y  alsinas, 

basta  r  alémoi  tanyesa, 

basta  la  patria  que  'ns  crida, 

basta  ser  gent  catalana, 

basta  portal  barretina, 

y...  quan  no:  ¡basta  un  recort 

de  la  creu  de  la  masía! 
Franc.     ¡Bé,  Roch,  mólt  bé!  ¿vols  un  trago? 
RocH        Aneusen  ara,  Francisca. 
Franc.    ^Y  aixó? 
RocH  Veig  en  Valentí 

que  vé  cap  á  la  masía, 

y  vull  mirar,  com  vaig  dirvos, 

si  puch  lograrli  la  ditxa. 

Mentres  qu'  ara  salvém  V  amo, 

també  aixó  d'  ells  dos  precisa. 
(Anant  d  buscar  llenya  V  apiloia  dar r era  la  creu.) 
Franc.    \jY  ara?  ¡Llenya! 
Roch  Havéu  dit  qu'  eram 

ó  criaturas  ó  gallinas, 

tornéu  abans  de  trench  d'  alba 

y  vos  respondré,  Francisca. 
Franc.     (Vaja...  aquest  tara  com  jo. 

ma)  será  vell.) 
Roch       {Sentint  vení  á  V  altre.)  Fora. 
Franc.  Mira.  (Se  'n  vá,) 


ESCENA  IV 

ROCH,    VALENTI. 


Valentí  ,;Qué  tal,  Roch?  ^Hi  ha  alguna  nova? 
Roch        Com  la  nit  que  veus:  tot  fosch. 
^Véns  de  cuUir  flors  del  bosch? 
Valentí  Aixó  es  tot  lo  que  s'  hi  trova.  (Lo  pom  que  du.) 


77 


Potsé  '1  bosch  ha  conegút 
que,  perduts  los  meus  amors, 
ja  no  necesito  flors 
y  no  'n  vol  dar. 
RoCH  Per  tussút 

t'  estaría  be  que  jo 
tingues,  com  tú,  desconfiansa, 
y  perduda  la  esperansa 
ja  ni  'm  cuides  mes  d'  aixó. 
Valenti  ¿Es  dir  qu'  estás  empenyát 

en  que  aixó  encara  es  possible? 
RoCH        No  es  posible...  es  tant  factible 
qu'  ho  tinch  ja  quasi  arreglát. 
¿Perqué  ella  ab  tú  's  vegi  unida?.. 
Valenti  Surten  tres  incovenients. 
RocH        Donchs  aprofilém  moments, 

y  esplícals  tot  de  seguida. 
Valenti  Ara  '1  primer  es  que  jo 

r  estimo  á  n*  ella,  que,  errada, 
d'  un  home  está  enamorada, 
y,  per  mes  que  ma  passió 
siga  gran,  com  que  )o  se 
qu'  á  n'  ell  estima,  no  vuU 
ni  pot  volé  '1  meu  orgull 
un  cor  qu'  es  d'  altre. 
RoCH       Molt  be. 
Valenti  ¿Molt  be? 

RoCH  La  segona. 

Valenti  Es  que  no  podrém  lograr 

qu'  ella  ab  mí  's  vulga  casar 
si  permís  1'  oncle  no  'ns  dona; 
y  la  tercera,  es  qu'  encara 
qu'  aixó  fos,  no  *m  puch  unir 
ab  ella,  perqué,  al  morir, 
va  manar  que  no  '1  meu  pare. 
RocH        Está  molt  be.  La  tercera, 

y  ans  la  segona,  crech  qu'  es 
molt  just  que  vingan  després, 
Valenti  Sí. 

RoCH  Aném,  donchs,  á  la  primera. 

Tú  díus  qu'  estás  ben  segú 
de  que  ella  á  n'  ell  estimava. 
Valenti  Sí. 
RogH  No;  per  mes  qu*  ho  semblava 

ella  á  quí  estima  es  á  tú. 
Valenti  Mes... 


78 

RoCH  Vé  aquí;  desa  las  flors 

y  el  billet;  quédat  darrera 

de  la  creu;  escolta,  espera, 

y  avuy  s'  uneixen  dos  cors. 
{Va/enií,  de  púntelas,  coloca  7  ram  á  la  finesira  y  fica  la 

carta  sota  la  porta.) 
Valenti  ¿y  vols  dir  que?... 
RocH  Es  molt  probable 

si  surt  tot  com  pensó  jo. 

{Valenti  5'  amaga  darreta  la  creu.)-* 

Ara  sí  que  's  pt  t  di  alió: 

— Detrás  de  la  creu,  lo  diablf . 


ESCENA  V 

Los  mateixos,  MARGARIDA. 


Marg.      ¡Bona  nit,  Rochl 

RocH  Pubilleta, 

molt  bona  nit  ¿Ha  doimit? 

Marg.      ¿Com  puch  dormir,  si  el  neguit 
no  *m  deixa  viurer? 

RocH  (¡Pobreta!) 

Marg.      Com  puch  dormir,  si  tinch  ara 
lo  pare  en  perill  de  mort, 
y  pensó  qu'  he  dut  amor 
á  n*  al  que  mata  *1  meu  pare. 

RocH       Lo  seu  pare  's  pot  salvar, 

y  visch  jo  ab  tal  esperansa: 
pero,  parlant  ab  confiansa, 
com  crech  qu'  ab  mí  's  pot  usar, 
es  molt  cert,  tambe  m'  admira 
que  pogues  vosté  dú  amor 
á  un  home  de  tant  mal  cor, 
quant  lo  seu  p'  el  be  delira. 

Marg.      Veurás,  Roch, 

RoCH        {Ap.á  Valenti.)  {scoWdi  he.) 

Marg.      ¿Qué  dius? 

Roch  No...  re...  Un  xich  de  tos. 

Marg.      Nos  varen  veurer  tots  dos 
un  dia  al  poblé,  y  va  ser 
ab  tant  mala  sort  per  ell, 


79 


que,  molt  lluny  d'  enamorarme, 

poch  simpátich,  va  semblarme 

de  mi  indigne,  y,  per  mi^  vell. 

Mes  no  be  havia  pensat 

desairarle,  quan,  sorpresa 

y  ab  cor  pres  de  la  tristesa 

de  veure  al  pare  a'lunyát, 

vaig  trobá  una  carta  que...  ¡Oh! 

¡quina  carta,  Rochl...  Llegida, 

vaig  quedar  tant  enternida 

de  la  dolsa  compassió 

que  tota  ella  respirava, 

que  vaig  sentí  en  lo  meu  cor, 

deprompte,  náixer  V  amor 

per  quí  tais  lletras  dictava. 

¡Me  deya  delicadesas 

tant  á  tom  per  consolarme! 

¡Sabia  tant  bé  probarme 

qu*  eran  mas  penas  entesas, 

qu*  al  véurer  món  dolor  greu 

sas  cartas  y  flors  posadas 

á  la  íinestra,  arrancadas 

fins  cops  hi  hagút  d'  entre  neu, 

no  vaig  poder  Higa  '1  cor 

á  que  calles,  jo  seiitia 

pe  '1  que  tant  dóls  m'  escribia^ 

y  vaig  jura  etern  amor. 

Mes  avuy  que  de  cert  sé 

quí  aquellas  flors  me  portava, 

y  quí  las  cartas  dictava 

que  á  món  cor  íeyan  tant  bé... 

í-RocH       (Calla  qu'  aixó  va  millor 
de  lo  que  'mcreya.) 

Marg.  A-vuy,  Rochj 

bé  't  puch  jura  en  aquest  lloch 
ahont  mentir  ningú  podría, 
qu*  odio  ja  á  n'  al  qu'  estimava 
y  estimo  á  n'  al  que  'm  portava 
la  carta  aquí  cada  dia. 

RocH        ¡Ay,  ay!  (Fém  V  orni.)  ^Es  á  dir 
que  sab  vosté  tant  com  jo 
r  embolich  de  tot  aixó? 

-Marg.     Quant  ha  acabát  de  succehir 
lo  que  sabs  de  la  sorpresa 
d'  aquell  vil,  ha  estát  compresa, 
pe  '1  méu  modo  de  sentir. 


8o 

tant  delicada  la  acció 

d'  en  Valentí,  defensantme 

contra  tothom  y  salvantme, 

que,  fentme  entra  en  reflecció, 

m'  ha  acudit  una  suspita 

que...  ¿No  'ns  pót  sentir  ningú? 
RoCH        Vegi 
{Ella  volta  la  cretí  jy  Valenti  també  de  manera  que  no  7 

pót  veurer.) 
Marg.  No. 

RocH  Digui. 

Marg.  Sé  1'  hora 

en  que  en  Valentí  surt  fora 

cada  nit,  y  dientme  tú 

que  sabías  bé  '1  secret 

de  qui  era  '1  que  m*  escribia, 

he  pensát  jo  si  ell  seria, 

no  mes  guiantme  pe  '1  qu'  ha  fét; 

y  ha  estát  cert  lo  que  pensava; 

he  observat,  ell  ha  vingút, 

lo  ram  y  la  carta  hadút 

y  he  vist  com  tot  ho  deixava. 
RocH        Bé.  ¿Y  donchs  y  ara  que  vol  fér? 
Marg.     Res;  perqué  ara  ho  comprench  tot. 

M'  ha  estimat  sens  dirme  un  mot 

callant  y  morint  primer, 

perqué  sab  qu'  al  nostre  amor 

s'  oposá  '1  seu  pare  un  dia, 

y  que  '1  méu  tampoch  voldria 

contradir  1'  ordra  del  mort. 
RocH       ¡Cóm  que  no!  Yalentí.  '^Cridanilo.y 

Marg.  ¡Roch! 

Valentí  ¡Marg'arida!  {Apareixent dalt  la  creu,) 

Marg.  ¡Valentí! 

¡M'  escoltavas  polsé  aquí! 
Valentí  ¿Te  sab  greu?  (^Lmorosameni.) 

Marg.  No.  {Després  de  pensar.y 

RocH  A  mi  tampoch. 

Marg.     ¡No  'm  sab  gfeu;  si  tú  escribías 

aquellas  cartas  ab  fe, 

jo  't  vull,  Valentí,  perqué 

veig  que  '1  méu  cor  coneixias! 
Valentí  ¡Perqué  conech  jo  aquest  cor, 

r  hi  estimát  pur  y  sensible; 

mes  ja  sabs  qu'  es  imposible, 

Margarida,  '1  nostre  amor! 


8i 

RoCH       ilmposiblel 

Valenti  Sí;  al  morir 

vá  ordenarho  ¿ixí  '1  méu  pare, 

y  el  d'  ella,  Roch,  no  voldrá  ara 

sa  voluntát  contradir. 
Roch       No  ho  voldrá;  pero  com  jo   . 

tinch  un  medí  d*  obligarlo, 

aixís  que  '1  vegi  I  i   parlo 

y  etcum  espiritu  tuó. 
Marg.     ¿y  es  lo  medi? 
Roch  ¡Oh!  V  he  sabút 

y  es  fins  á  1'  hora  un  secret. 
Valenti  ¿Pero  no  es  mal  fét? 
Roch  Mal  fét 

fóra  un  home  geperút! 

José  *1  modo,  la  manera, 

de  com  tot  s'  ha  d'  arreglar, 

y  desd'  ara  póts  penjar 

los  hábits  á  la  figuera. 

Ab  aixó,  fora  aprensió, 

ariém  á  lo  qu'  urgeix  ara, 

y  del  permis  del  séu  pare 

ja  me  'n  encarrego  jo. 
Valenti  Ah,  bé,  es  ciar;  primer  salvar 

ben  bé  á  V  oncle. 
Roch  Es  lo  que  pensó, 

y  per  có  per  ell  comenso 

abans  qua  ferlos  casar. 
Marg.     Digas. 
Roch  La  primera  cosa 

es  deixarme  sol,  se  'n  van, 

y  jo  veuré  en  un  instant 

lo  qu'  arreglo,  y  que  *s  disposa. 
Marg,      Adéu,  donchs.      (Se  'n  van  un  per  cada  cantó.) 
Valenti  Fins  á  demá. 

Roch       Ni  tant  hem  de  tarda  encara. 
Marg.     (¡Ay  si  'ns  des  permis  lo  pare!) 
Valenti  (¡No,  cá...  1'  oncle  no  ho  voldrá!)       (Se  'n  van,) 


ESCENA  VI 

ROCH,  PERE. 

Roch       Corrent...  vaja...  Per  de  prompte 
ja  tinch  á  n'  ell  apariát. 
4 


8fi 

¡Hola!  Aquí  tenim  lo  criat. 

Vejam  si  li  puch  fé  V  compte. 
Pere         ¡Bona  nit,  Roch! 
RoCH  ¡Bona  nii! 

Pere        ¿M'  heu  enviát  un  propi,  vos? 
RoCH        Sí;  tenim  de  parla  'Is  dos, 

y  com  que  't  veig  aixerit 

per  cualsevol  tunantada, 

he  pensát...  Vejam...  probem: 

que  vinga  en  Pere  y  veurém 

si  n*  eixim  d*  una  ve^ad<í. 
Pere         ¡Oh!  Tunantada...  Veuréu... 

Jo  estimo  á  V  amo... 
Roch  Hi  convinch; 

pero  mes  á  n'  al  pistrinch. 
Pere  ¡  Ah!  ^Es  dir  qu*  hi  bá?.  . 
Roch  ¿Y  donchs? 

Pere  Pariéu. 

Pero  advertiu  una  cosa: 

al  mateix  temps  qu'  he  baixát, 

perqué  vos  m'  havéu  cridát, 

r  amo  m'  ervia  y  proposa 

que,  si  's  vol  ab  ell  casar 

la  pubilleta,  s'  olvida 

toi  lo  passát  de  seguida, 

y  á  don  Antón  vol  salvar. 
Roch       ¡Ah!  Precisament.  A.quí 

te  quiero  ver  escopeta. 

^Si  diu  no  la  pubi'leta 

qué  faréu  ab  I*  amo  alh'? 
Pere        L*  entreguém  á  la  justicia. 
Roch        No,  parque  com  ja  ha  constát 

qne  don  Antón  s'  ha  escapát, 

perqué  '1  téu  amo,  ab  malicia, 

així  á  n'  al  jutje  ho  ha  dit, 

resulta  que  si  diu  ara 

qu'  allí  *1  té  prés,  proba  encara 

lo  qu'  ell  es  vil  y  ha  mentit. 
Pere         Pero  com  que  dirá  sí 

la  pubilla,  ja  téns  Uesta  ^ 

á  favor  nostre  h  festa, 

y  r  amo  es  amo  d'  aquí. 
Roch        ¡Reirá  de!...  Déu  m'  aguanta 

y  aixó  *t  val. 
Pere  ¡Home,  jol... 

Roch  Tú 


8? 


TÍO  tens  d*  insulta  á  ningú, 
y  móU  menos  á  una  santa. 
Aquí  *1  cas  es  ben  sencill 
y  per  90  y  res  mes  m*  esclamo, 
ves  quant  vols  y  porta  V  amo 
lliure  aquí  de  tot  perill. 
'i^ERE        ¡Ah!  Bé...  corrent...  jam'agrada, 

ja  es  ana  al  grá. 
^RocH  ¿Quánt  vols? 

Pebe  Jo 

crech  que  ja  veuréu  qu*  aixó 
es  una  cosa  esposada. 

RoCH        Corrent...  sí...  fóra  embolichs. 

^Quánt  vols? 
'Pere  ¿Me  podréu  donar... 

vint  unsas? 

RocH  No  ho  puch  pagar. 

Pere        Fugiu  home...  aquí  sóu  richs. 

RocH        No  hi  ha  mes,  aixís  que  V  amo 
ha  sigút  fora  ..  he  buscát 
y  entre  tot  hi  arreplegat 
déu  unsas.  ¿Las  vols? 

Pere  Reclamo 

vint  unsas,  y  á  f é  creguéu, 
que  no  vos  composo,  Roch. 
Cregeu  qu'  us  demano  poch. 

RocH        Pero  no  ho  tinch. 

Pbre  Vos  diréu, 

Roch       La  casa  es  rica;  es  vritát; 

mes  ab  poch  treball  s'  atina 
en  que  la  porta  á  la  ruina 
tant  temps  V  amo  desterrát, 
y  á  mes,  com  es  de  moment 
qu'  aixó  ara  's  té  d'  arreglar, 
ni  's  pót  ana  á  enmatllevar 
ni  tinch  res  mes,  pe  '1  present. 
Ni  ho  tinch,  ni  jo  t'  ho  vull  dar, 
perqué  abans  d'  ^ndogalarnos, 
preferirém  exposarnos 
á  véurer  si  's  pót  salvar. 

'Pere        Vos  mateix;  pero  advertiu 

que  quan  vingui  aquí  'I  méu  amo, 
guardo  jo  '1  vostre,  y  reclamo 
que  torni  don  Miquel  viu 
allá  hont  jo  siga  perqué, 
si  no  hi  torna  de  seguida, 


i 


84 

don  Antón  paga  ab  la  vida 

sense  que  li  valg'ui  ré. 
RoCH       ¿Qué  dius  ara? 
Pere  ¿«Qué? 

RocH  ¿Tú  esperas 

que  'I  teu  amo  vindrá  aquí? 
Pere        ¿Donchs  perqué  'm  fá  vení  á  mí? 
RoCH       ¿M'  ho  dius  de  veras? 
Pere  De  veras. 

La  pubilla  li  ha  citát, 

y  li  ha  dit  que  ccm  á  filia 

de  don  Antón... 
RocH  ¡La  pubilla! 

Imposible;  no  es  vritát. 
Pere         Sí,  home...  R(.ch...  es  cert:  aquella 

que  vol  guarda  '1  séu  honor, 

queja  sent  un  altre  amor, 

qu'  á  n'  aquí  en  Roch  1'  aconsella, 

ha  enviát  un  propi  fá  poch 

á  n'  al  méu  amo,  y  li  ha  dit 

que  vingui  aquí  tot  seguit, 

aquí  mateix.  ¿Veyéu,  Roch? 

Y  aquí  mateix  ahont  un  día, 

van  á  r  avia  fussellá, 

s'  entendían,  s'  hi  casará 

y  santa  bona  María. 
Roch       No  hu  puch  créurer. 
Pere  Bé;  si  acás, 

ja  ho  sabéu:  las  vuit  rodonas; 

aprofitéu  las  estonas 

y,  si  ho  voléu,  sóch  al  más.  (5*  en  vd.) 


ESCENA  VII 

ROCH,  MARGARIDA,  FRANCISCA. 


Roch       ¡Oh!  ¡No  pót  ser!  ¡No  pót  ser! 
¡La  pubilleta  seria 
tant  falsa  ab  mí!...  Vaja;  calma 
y  eixim  aviát  de  suspitas. 
Marg.      ¿Qué  tens,  Roch?  ¿Estás  irát?^ 
Roch       Tinch  T  ánima  comprimida* 


'^5 


Tinch  que  jo  he  donát  lo  cor 
tot  enter  á  una  familia 
y  ara  *m  trobo  ab  que  una  noya, 
deis  séus  béns  y  nom  pubilla, 
ni  en  lo  méu  cor  te  confiansa 
ni  del  méu  carinyo  *s  fia. 
Trakc.     ¡Ay  la  desvergonyidassal 
Marg.      ¿y  qui  es  aquesta  que,  indigna 

del  tcu  carinyo,  així  *t  falta? 
íFranc.     Va  ja,  home...  Roch...  cuita  digas. 
RoCH        Dispensim  donchs:  es  vosié, 

pubilleta  Margarida. 
Marg.      ¡Jo,  Roch! 
Franc.  ¿Qué  dius? 

Roch  Lo  que  passa 

per  mes  que  creuréu  m'  indigna. 

Mentres  per  salvar  1*  honor 

de  vosté  y  de  la  familia, 

tothom  corre,  y  en  renóu 

va  tot  aquí  á  la  masía, 

vosté,  ocultantsen  ab  manya, 

pe  '1  séu  amor  tan  sois  mira, 

y  aquí  mateix  ahont  tots  vetllan 

á  n'  al  traydor  dona  cita. 
Marg.      ¡Oh!  ¿Quí  V  ho  ha  dit? 
Roch  Quí  pót  dirho, 

Marg.     T*  has  portát  mólt  bé,  Francisca. 
íFranc.     ¡ Ay  pobre  de  mí!  jBo!  ¿Y  ara? 
Marg.      Jo  no  dich  may  cap  mentida. 

Acudintme  un  pensament, 
.    que  pot  ser  salvar  podría 

á  n*  al  meu  pare,  sens  que 

porti  al  honor  cap  desditxa, 

havem  enviát  un  propi 

á  n'  al  traidor  de  seguida, 

dientli  que  quan  vegi  oberta 

la  finestra^  ab  llum  á  dintre, 

1*  espero  aquí  per  parlarli 

responentli  de  sa  vida. 
ÍEoch        ¡Ah!  Bé;  sent  aixís  com  conta 

ja  veig"  ciar  que  '1  cas  varia 

v  es  cumplirá  sa  páranla. 

Sobre  aixó  estiga  tranquila, 

com  jo  ho  estaré  de  que 

lo  plan  qu'  ara  vosté  tinga 

será  honrát,  perqué,  sens  honra 


Sé 

no  h¡  pót  haber  hé  possible, 

¡Perqué  si  de  cas  succehis, 

qu' un  jorn,  per  causa  imprevista,. 

un  traidor  corn  aquest  d*  ara 

fós  amo  de  la  masía, 

per  no  véurer  profanada 

aquesta  joya  tant  rica, 

ab  picots  aquí  á  trencarla 

tot  lo  poblé  ab  mi  vindría! 

Franc.     ¡Ben  dit,  Roch!  Ja  es  tal  comdeya.. 
Primer  morta  que  d'  ell  siga. 
Ahí  ab  aquella  trifulca 
vaig  jo  espantarme  una  mica; 
pero  avuy...  que  veig  qui  e'l  era... 
¡mal!...  ¡Senyor,  Déu  me  continga! 
Avuy  no  mes  que  matarlo, 
y  si  's  pót,  ferne  xixinas. 

lÍARG.      ¡Oh!  ¡Quin  v;ilor  me  donéu! 

¡Gracias,  Roch;  mólt  bé,  Francisca! 
¡Tenintvos  aixi  á  la  vora, 
ja  tot  lo  méu  cor  s'  anima! 


ESCENA   VIH 

Los   mateixos,    VALENTI. 


Valenti  ¡Ruchl 

ToTS  ¿Qué  hi  há? 

Valenti  ¡Quina  sorpres-^- 

Roch        ¡Vaja,  home! 

Marg.  ¿Qu' es? 

Franc.  '  Cuita. 

Roch  Digas^,. 

Valenti  M'  estava  ab.  tots  aquells  altres 

parlant  sota  de  T  alsina,. 

quan,.  tot  pKgát,  veig  1'  Andréu  . 

que  ve  cap  aquí.  En  Matias 

li  encara  va  ja  '1  fusselL 

per  estendrel  de  seguida; 

pero  jo,  que  puch,  1'  aturo, 

perqué  he  pensát  qu*  es  posible - 

que  sápiga  ell  hont  es  1' amo. 

y  potsé  ab  many>a  'ñs  ho  diga» . 


87 

RocH       ¡Bén  pensát! 

Marg.  ¡Óh  sort! 

RocH  Aneusen 

y  escolteume  bé,  Francisca. 

Primer  que  tot,  feu  la  senya, 

perqué  '1  vil  vinga  á  la  cita. 
Franc.     Mólt  bé,  obriré  la  finestra.  (Se  'n  vá,) 

RocH       Vosté  també  ab  ella  á  dintre, 

i^Se  'n  vá  Margarida,) 

Y  tú,  Valentí,  aqui  fora 

per  está  ab  mí  quan  convinga. 
Valentí  Aquí  vé  já. 
RocH  Doñeas  tino 

y  apunt  per  tot  quant  jo  ho  diga. 
{francisca  obra  lajinesira  y  posanthi  un  llutn  pregunta:) 
Franc.     ¿Está  bé  així  oberta? 
RocH  Sí. 

Quietút  ara  y  tots  á  dintre. 
{I^rancisca  se  'n  váy  ells  5'  amagan  d  la  casa.) 


ESCENA  IX 

ANDREU,  aviát  ROCH 


(A  ndréu  vé  capficdt  y  miránt  per  ioí.) 
Andreu  ¡Qu'  estrany  qu'  es!  ¡No  sé  que  *m  passa 
que  sens  jo  volerbo!...  's  veu 
que  vinch  cap  aquesta  creu... 
Crech  que  n*  he  fét  un  xich  massa. 
Vull  que  'm  dongui  menos  pena 
pensar  qu'  ho  han  fét  altres  mil, 
y,  ¡cá!...  Re...  's  veu  que  de  vil 
se  n*  ha  de  venir  de  mena. 
No  sé  perqué  es,  pero  contó 
que  d*  algún  modo  ha  de  sé. 
|Es  tant  bo  sé  home  de  bé!... 
Pero  '1  qu*  ho  es,  diu  que  's  tonto. 
No...  ma/...  Tonto  es  massa  agravi. 
Un  tonto  á  tothom  fá  riurer... 
Ara  es  cert  que  no  puch  viurer, 
pateixo...  pero...  sósabi. 
¿Que  voléu  vos?...  ¡Ay!...  pensava 


88 

qu*  era  la  Francisca.  Sí. 

Sabi,  sabi...  ¿qu'  hi  ha  que  di? 

¿Com?^Qué?  ¿Qui  era  que  'm  parlava? 

¡Si  ho  contés  á  algú!  ..  si  ho  contó 

se  *n  burlarán,  de  segú. 

No  puch  contal  ho  á  ningú... 

Me  dirían  que  sóch...  tonto. 
Franc.     ¡Tonto!  {Desde  dins  y  en  ió  jantásiich¡) 

Andreu  ¡Cóm!  ¿Qué?  Mireu  1'  or. 

Mireu  si  só  tonto...  jVella! 

¡Ay!  ara  'ni  creya  qu'  era  ella. 

Vejam  si  així  'm  fuig  la  por. 
^5*  assenta  al  peu  de  la  creu  que  hanva  la  lluna,    8e  treu 
una  bossa  ab  iinsas  y  coniemplantla  fá  lo  que  diu:^ 

Son  unsas  tot  y  fan  tóssa. 

Jo,.,  may  n'  había  tingudas. 

Son...  diners...  ¡Je,  je,  je!  Judas 

també  *ls  duya  en  una  bóssa. 

Una... 
{Las  ha  tretas  de  la  bossa,  las  hi  torna  á  tirar  contantlas 
y  se  nota  la  impresió  esiranjya  que  li  fá  7  sentir  que  á 
cada  una  que  conta  se  sent  una  campanada  de  las  de'u.) 
duas...  tres...  las  déu. 

¡L*  hora  en  que  morta  aquell  día 

fóu  r  avia  de  la  masía! 

(Se  treu  la  gorra,  resa  y  apareix  Rock.) 
RoCH        L'  hora  mateixa...  bi,  Andreu. 
Andreu  ¡Roch! 
RoCH  No  só  en  Roch;  só  la  sombra 

de  la  que  '1  plom  deis  fussells 

varen  esténdrer  un  día 

aquí  hont  ara  hi  há  aquesta  creu, 

que  't  vé  á  dir,  deixant  la  fossa 

que  jo  he  voltát  de  rosers: 

— Digas,  mes  traidor  que  Judas, 

digas,  si  cor  per  go  tens, 

¿quín  motíu,  quina  venjansa, 

t'  ha  portát  á  lo  qu'  has  fét? 

¡Allí  'hont  tothom  t*  estimava... 

allí  hont  fins  1'  amo  mateix 

qu'  avuy  una  mort  injusta 

té  de  trobar  pe  '1  crim  téu, 

com  á  fiU  séu  te  volia, 

donante  probas  que  'n  téns!... 

¿Per  quin  motiu,  tant  infame, 

t'  has  portát  en  contra  d'  ell? 


89 


Andreu  jRoch! 

RogH  Responme. 

Andreu  ¡Roch! 

RoCH  ¡Contesta, 

ó  aquí  d'  un  tiro  t'  estench! 

-Andreu  ¡Oh!  ¡Fesho,  si  vols  qu'  estiga 
millo  qu'  aquí  ara,  al  infern! 
¡Tú  no  sabs  lo  que  pateixo! 
¡Tú  no  sabs  no,  Roch,  de  des 
que,  perqué  no  'm  digués  tonto 
la  Francisca,  vareig  fer 
lo  gran  crim  de  véndrer  1'  amo 
quin  eslo  martiri  méu! 
Al  costát  lo  riu  corría, 
y  hem  diu: — ¿Traidor,  '1  amo  hont  es? 
Las  poUancras,  quan  la  fulla 
del  cantó  blanch  tomba  '1  vent, 
també,  alsantse  com  fantasmas, 
preguntavan  lo  mateix, 
y  hem  seguían,  perseguintme, 
com  lo  riu,  sempre  aprop  meu. 
Y  ab  lo  riu,  de  mi  's  mofa  van 
per  entre  'Is  árbres  lo  vent; 
los  corps  xisclant  per  las  rocas, 
los  llops,  pe  *1  bosch,  famolenchs, 
los  ecos  de  las  montanyas 
y  els  xaragalls  del  torrent, 
mentres  los  gossos  lladravan 
per  las  masías  y  'Is  erms, 
y  los  batans  y  las  molas 
deis  molins,  trevallant  ferm, 
ressonavan  á  distancia_, 
y  'Is  sentía  jo  aprop  méu, 
com  timbáis  de  la  sentencia 
que  ben  prompte  y  deurá  haver. 
AUavors,  per  trobá  amparo, 
me  n'  h¡  anát  cap  á  una  creu, 
y  la  creu,  així  signantme, 
me  deya  ab  lo  bras  estés: 
— Vés  á  r  altra,  y  jo  hi  anava, 
y  r  altra  'm  deya  '1  mateix: 
— Vés  á  r  altra...  ¡á  1'  altra  sempre, 
y  á  r  altre!...  fins  al  moment, 
en  que  m'  he  vist  'prop  de  aquesta 
patínt  martiri  tant  cruel, 
•que  't  dich: — ¡Roch,  digueume  tonto, 


90 

ximple,  neci,  '1  que  vulguéu; 

pero  mátam,  fesme  trossos. 

póls  me  torni  avuy  mateix, 

y  aquets  diners,  que  pagavan 

de  la  méva  infamia  'I  preu, 

com  qu'  infamias  sois  durían, 

no  serveixin  may  per  res; 

ni  per  caritats  á  pobres, 

ni  per  sort  de  qui  no  'n  té, 

ni  per  bé  de  la  méva  ánima, 

ni  per  retornáis  á  n*  ellsl 

¡Vés  al  bosch  abont  ningú  *t  trobi 

fes  un  clot  y  enterráis  bé, 

ó  millor,  si  ningú  passa, 

ningú  guaita  y  ningú  't  veu 

com  jo  'Is  tiro  ara  aquí  térra 

tiráis  tú  al  fons  del  torrent! 

{Llansant  la  bossa») 
RoCH        ¡Obi  ¡Bé  Andréu!  ¡Tú  no  ets  infame, 

tú  sois  erats  tonto,  Andréu! 
Andreü  ¡Que  m'  ho  digan  tant  com  vulgan, 

ja  may  mes  m'  hi  enfadarél 
RoCH       No  ho  ets,  no.  ^Vols  res  mes  sabi 

que  tornarte  borne  de  bé? 
Andréu  |No  pót  serbo  '1  que  s*  ecsalta 

y  així  infame  al  amo  ven! 
RocH        Podrás  serbo  si  vens  ara 

y  d'  allí  bont  siga  *1  salvem. 
Andréu  ¿Y  vols  que  poguem  lograrbo 

sens  sabe  bont  lo  teñen  pres? 
RocH       ¡Ob!  ¿Ni  tú  sabs  bont  lo  guardan? 
Andréu  No  mes  sé  que  '1  teñen  ells. 

A  n'  á  mí  m'  ban  dat  déu  unsas 
y  en  Peret  se  1'  ba  endút  pres. 
RoCH       ¡Oh!  ¡En  Peret!  ¿Aquí  hi  ha  déu  unsas? 
Andréu  Justas. 
RocH  Vina. 

Andréu  ¡Roch! 

RocH  Aném. 

üns  diners  dats  per  la  infamia 
servirán  póiser  pe  '1  bé. 
Andréu  ¿Y  vols  dir  que  's  salva  al  amo? 
Roch       Vina  ab  mí  y  ara  ho  veurém. 
jValentíI 


9» 


ESCENA  X. 

Los  mateixos,  VALENTI. 


Valenti  ¿Qué  vols? 

RoCH  Recordat 

de  tot  quant  t*  he  dit. 
Valenti  Mólt  bé. 

RocH       Anem.  (A  Andreu.y 

Andreu  Pensa... 

RoCH  ¡Cuita! 

'Xndreu  Mira. 

RoCH        Vina  ab  mí  que  jo  f-é  hont  es. 
Valenti  ¡Cuita,  Andreu,  y  salvéu  1'  amo! 
Xndreu  Aixó  diu  qu*  aném  á  fer. 
RoCH         No  US  moguéu  que  jo  no  torni. 
Andreu  No  us  moguéu...  ¡O  '1  salvarém, 

ó  jo  'm  tiro,  per  venjarlo, 

de  cap  a  baix  del  torrentl 


{S'  en  van  correnis.y 


ESCENA  XI 
valenti,  margarida. 


Valenti  Veus  aquí  en  que  para  1'  home 
que  íá  un  crim  sentint  lo  bé. 

MarG.     Valenti   ¿Qué  hi  há?  ¿Qué  passa? 
¿No  he  sentit  cridar  1*  Andreu? 

Valenti  Plans  y  manyas  que  en  Roch  trama; 
ja  ho  sabrás,  si  acás,  després. 

Marg.     ¿T*  ha  deixát  algún  encárrech 
per  nosaltres? 

Valenti  No,  no  mes, 

que  si  acás  de  desde  *1  poblé 
feya  una  senya.  encenguem 
una  foguera  ben  grossa, 
al  mateix  peu  de  la  creu. 

Marg.      Donchs,  mentre  aquest  cas  arriba, 


92 

confiarte  dech  lo  secret 

de  que  ab  mí,  á  parla  una  estona, 

vindrá  aquí  al  más  don  Miquel. 
Valenti  M'  ho  ha  dit  en  Roch,  parlahi  ara, 

y  després  ja  'ns  hi  veurém. 
Marg.     Pero  com  en  Roch  no  olvidis 

qu'  aquí  es  lloch  sagrát  per  ell. 
Valenti  Sentó  passos. 
Marg.  Donchs  apartat 

y,  si  acás  te  crido,  véns. 
Valenti  (Per  lo  que  pogués  ocorrer, 

com  diu  en  Roch,  vijilem.)  (S'  en  vá.) 

^ARG.     Perqué  tu  m'  inspiris,  avia, 

m*  assento  sota  k  creu. 

(*S"  assenta  y  un  raig  de  ¡luna  ía  foca,) 


ESCENA  XII 

MARGARIDA/D.  miquel,  aviát  VALENTI. 


'{Don  Miquel  entra,  ficsa  la  vista  en   lo  llum  qu'  hi  ha  d 
la  Jinestra;  recorra  la  escena  y  al  veurer  á  Margarida 
diu  ab  satisfácelo:) 
MiQiJEL  ¡Ohl  ¡Bé,  Margarida!  El  téu 

es  lo  cor  que  pót  salvarme; 

éll  1'  ódi  sab  perdonarme 

de  que  jo  '1  tinch  de  havé  omplert 

ab  ma  conducta,  y  veu  cert 

que  mereix  tanta  bondat 

qui,  com  jo,  si  mal  ha  obrát, 

es  perqué  1*  amor  lo  pert. 
Maro.     Li  adverteixo  abaus  que  re, 

perqué  tot  inútil  fóra, 

que  no  escolto  com  senyora 

si  no  'm  tracta  de  vosté. 

Ja  está  trencada  la  fe. 

Ja  está  apagát  *1  qu'  un  dia 

amor  del  cor  permetia 
'  tal  franquesa,  y  sent  discreta, 

jo  sois  so  la  pubilleta, 

mestressa  de  la  masía. 
-Miquel   ¡Pubilleta...  jo!...  (Confós  descubrintse,) 


Marg.  Així 

es  com  sempre  deu  parlarme. 
MiQUEL   ^"Pot  allavors  contestarme 

perqué  m'  ha  citát  aquí? 
Marg.     Perqué  encara  queda  en  mí 

una  mica  d'  esperansa; 

perqué  encara  tinch  confiansa 

de  que,  fent  vibra  '1  seu  cor, 

seguint  las  ileys  del  honor, 

voldrá  olvidar  la  venjansa. 
MiauEL    ^'A  qué  donchs  parla  allavoras? 
(Surt  Valentí  y  sens  qu  ells  lo   vegin  fd  un  focTi  darrera 

la  creu.) 
Marg.     ¿Y  per  qué  no?  A  mes  d'  amor, 

jo  tinch  joyas...  tinch  mólt  or, 

tinch  riquesas  tentadoras. 

Las  horas  encantadoras 

del  nostre  amor,  han  passát; 

mes  si  á  cambi  de  pietát, 

vol  presents  ó  vol  riquesa, 

n'  hi  faig  desd'  ara  promesa, 

si  *1  pare  *m  torna  salvát. 
MiQUEL  ^jY  per  co  m'  ha  dát  la  cita? 

¿Per  90  so  aquí? 
Marg.  Per  co  es  tot. 

MiQUEL   Donchs  no  cal  ja  dir  ni  un  mot. 
Marg.      ¡Si  vol  la  sentencia  evita 

que  contra  '1  pare  hi  ha  escrita, 

fássiu  per  1*  amor  de  Deu! 
M1Q.UEL  Acepti  abans  lo  nom  méu. 
Marg.    ¡May! 
Miqtjel  ¡May  diu! 

Marg.  ¡Jo  sa  promesa! 

¡Primer  mortal  ¡Primer  estesa 

com  r  avia  al  peu  de  la  creu! 
MiQUEL  ¡Oh!  Está  bé...  mólt  bé,  1*  honor 

guardi  aixís  pur,  si  ho  pót  fer; 

jo  haig  de  cumplí  *1  meu  deber, 

y  el  cumpliré  ab  tot  valor. 

Jo  ofegaré  dins  món  cor 

la  passió  mes  verdadera, 

y...  ¡Oh!  ^'Quí  aquesta  foguera- 
ha  enees  aquí? 
Valentí  Jo. 

MiQUEL  ¡Vos! 

Valentí  Sí. 


94 

MiQUEL   Donchs  ja  havéu  parlát  per  mí. 

Valenti  ¡Per  vos,  jo! 

Marg.  jOh!  Calla...  espera. 

¿Qué  vol  di  enees  aquest  foch? 
MiQUEL     Qn'  es  la  sesya  convinguda: 
— Si  ella  de  parer  no  muda, 
al  venir,  he  dit,  fá  poch, 
jo  encendí  é  en  lo  mateix  lloch 
ahont  la  creu  s'  alsa  severa 
un  foch,  y  quant  tal  foguera 
aixecant  flama  vejéu, 
don  Antón  entregaréu 
á  n'  al  batUe  que  1'  espera. 
Valenti  ¡Oh!  No  'i  cregas. 
Marg.     {Ansiosa.)  ¡Déu  méu! 

Valenti  Ment, 

Aquest  foch  sslva  '1  téu  pare, 
aquest  foch  jo  li  enees  ara 
per  aixecá  '1  somatent. 
MiauEL  ¿Y  hont  la  campana  se  sent? 
Marg.     ¡Oh! 
Valenti         Es  vritat. 
MiauEL  Veig  qne  fá  estona 

que  la  senya  se  'Is  hi  dona, 
y  aquesta  gent  compromesa... 
¡Si  acás  la  veu  no  la  entesa 
y  á  n'  al  punt  vos  abandona! 
Marg.       Y  se  'n  mofa  encar! 
Valenti  ¡Oh!  ¡T  cor 

que  té  en  lo  pit,  es  de  hiena, 
MiQUEL    ¡Gens  m'  apiada  vostra  pena 
ni  lo  vostre  inmens  dolor! 
Pensavau  contra  '1  traidor 
íiixecar  lo  somatent. 
Jo  he  temút  lo  vostre  intent, 
jo  la  senya  coneixia, 
y  he  pensát  que  servirla 
contra  '1  mateix  delincuent. 
Valenti  ¡Ah!  ¡Vil! 
Marg.  ¡Infame! 

Valenti  ¡Traidor! 

MiQUEL    Mes  si  vóls  y  mátam  ara. 

No  veurás  mes  j .  '1  teu  pare; 
tú  r  has  morf  ab  ton  mal  cor, 
Tú^  per  gosá  '1  téu  amor 


95 


ab  aquest  pobre  orfe  ingrát, 

al  teu  pare  has  entregát, 

y  ell,  veyent  qu'  es  culpa  teva^ 

dirá... 


ESCENA  XIII 


Los  maieixos,  D,  ANTÓN,  ROCH,  PERE,  ANDREU,  MOSSOS 
ab  escopetas. 


Antón 

TOTS 


[Filial 


■Ah! 


(Zí?  crit  deis  homes  es   d'  admiración  lo  d*   ella  cayent  en 

los  brassos  de  son  pare.) 
Antón  Filia  meva! 

^4ARG.      ¡Pare!  ¡Parel 
Valenti  ¡Oh!  ¡S"  ha  salvát! 

MiauEL  (<íOué  passa  nquí?  ¿Qué  's  aixó) 

I  Surt  Francisca  y  5*  ahrassa  ah  son  amo,) 
¡Nostramo! 


Franc. 
Antón 
Franc. 


jFrancisca! 
{Plorant y  rient  d' alegría.)  ¡Ah!  ¡ah! 
¡Jo  vull  riure  y  vull  plora?... 
y...  ¡ja,  ja...  jo,  jo,  jo,  jo! 

Marg.      ¡Ah!  ¿y  com  1*  heu  pogút  salvar? 

Antón     M'  estava  á  dins  de  la  ermita 
tancát,  tenint  la  suspita 
de  que  'm  volían  matar, 
quan  tot  plegát  veig  un  foch 
á  las  gradas  de  la  creu, 
y  quan  aquí  un  foch  se  veu 
de  somatent  s'  alsa  toch. 
Així  esperava  en  tal  lloch 
sentir  brandar  la  campana, 
quan  de  cop,  veu  molt  llunyana, 
que  n'  ha  glassát  lo  cor  meu, 
díu:  — Surtiu  y  1'  entreguéu 
á  n*  al  jutje  que  '1  demana. 
Allavoras  al  instant 
han  entrát  homes,  m'  han  tret; 
lo  nú  qu'  al  cor  se  m'  ha  fet 
me  '1  te  encara  palpitant. 
Tcts  anavam  avansant; 


9* 

en  vá  esperava  jo  '1  toch 

de  somatent,  á  n'  el  lloch 

ja  acabavan  de  portarme, 

quan  me  sentó  deslligarme 

y  ¡oh  alegría!  'm  veig  en  Roch. 
ROCH       Sí,  senyor,  sí;  en  Roch,  I'  Andreu 

y  un  qu'  anava  A  meu  costát; 

aquell  es  quí  1'  ha  salvát 

parlant  á  n'  al  guarda  seu. 

Com  sabia  ja  'I  plan  meu, 

tenint  la  iglesia  avisada, 

no  han  tocát  cap  campanada 

quan  heu  enees  aquí  'I  foch, 

y  he  lográt  que  d'  aquet  lloch 

la  tropa  fos  apartada. 
MiauEL    ¿Mes  com? 
RoCH  Los  seus  han  fingit 

que  'I  pres  s'  havia  escapát 

y  ab  los  mossos  han  marxát, 

perseguintlos  tot  seguít. 

Ab  aixó  ja  está  tot  dít: 

serenjtát  y  esperansa, 

marxin  ab  tota  confiansa, 

camí  lliure  trobarán, 

aquets  1'  acompanyarán 

y  el  deixarán  dintre  Fransa. 
Antón     ¡Oh,  roolt  be,  Roch! 
Makg.  Molt. 

Valenti  Molt  be. 

Roch       Vaja,  donchs,  ara  arreglar 

lo  deis  dos  noys  y  á  marxar. 
MiauEL  (ío  ab  audacia 'm  salvaré.) 
Roch       Francisca... 

Franc.  ¿Abrichs?  Ja  *ls  duré.         (S*  en  vá.}' 

MiauEL   Conech  la  vostra  intenció 

y  no  la  permeto  jo; 

encara  so  autoritát: 

don  Antón,  quedi  arrestát. 

ESCENA  XIV 

Los  mateixos  ANDREU,  PERE. 

Pere        Ja  no  te  cap  dret  per  so. 
Marg.     ¡Peretl 
Valenti  ¡Eli! 


97 

Antón  (A quet  subj ecte 

(Ap.  4  Margar  ida.) 

es  quí  m*;  ha  salvát  llavors.) 
MiQUEL   ¡Peret!  ¿Tú?  '  ' 

Pere  Ja  s*  ha  dát  ofdra  ' 

de  tancarlo  ala  presó 

per  engailys  ala  justicia. 
MiQXJEL   ¡Ohl  Ho  comprench...  Tú  ets  lo  traidor. 
Pere        Vosté  m'  ha  ensenyát  á  serne, 

y  cobrar  per  cobrar  or 

val  mes  cobrarlo  com  ara 

pera  fe  una  bona  acción  {S'  en  vá,) 


ESCENA  ULTIMA 

Las  mateixos;  FRANCÍSCA. 


FRA.NC.    Los  abrichs.  .'     <i        r- 

RocH  Donchs  de  seguida 

si  no  vol  perilla  aquí. 
MiauEL   Jo  vaig... 

RocH  ¡Alto!  (Encarantli'l  fuseJL) 

MiQUEL  ¡Ohl 

Antón  Valentí. 

Valenti  ¡Oncle!... 
Antón  Acostat.  ( Valentí  hi  vá.) 

I        , .  Margarida. 
Marg.      ¡Pare!  (Acostantshi,) 

Antón  En  Roch  lo  vostre  amor 

m'  ha  contát;  jo  no  '1  sabia; 

permís  darVos  no  deuría 

per  cumplir  1'  ordra  del  mort; 

pero  m'  ha  tocát  lo  cor 

quant  m*  ha  dit  que  vostras  mares 

contra  1*  odi  deis  dos  pares 

van  suplicar  juntament, 

y  aijcís  cumpléixo  r  intent 

amorós  d'  aquellas  mares.  {Los  uneix,) 

Valentí  ¡Oncle! 
Marg.  ¡Pare! 

Antón  ¡Filia  meva! 

Deu  .beheheixi  '1  vostre  amor. 


MiQüEL  ^;S'  ha  vist  may  mes  mala  sortt 
KocH        Vaja  donchs:  en  marxa:  Esteve. 
Anión     No  us  mouréu  del  meu  costát 

fins  que  vingan  millors  días; 

si  no  te  altras  alegrías, 

tindrá  aquesta  'Idesterrát. 
Frvnc.     ¡.\u!  y  tots  junts  seréra  ditxosos 

,        y  jo.,. 
Antón  Vps  vos  quedaréu; 

teníu  ja  anys,  y  no  podeu 

seguir  camins  perillosos. 
Franc.     Aixó  es  dirme  que  só  vella. 
RocH        Vella,  no;  teníu  molts  anys. 
Franc.      (¡Vajal  Tots,  tots  son  estranys.) 

{Queda  irisia.) 
Andreu  ^Y  jo? 
Antón  Tu  't  quedas  com  ella 

perqué  jo  may  per  res  contó, 

ab  qui  'ns  pot  fe  un  disbarát. 
Andreu  (¡Be...  si...  ja  ho  veig:  es  vritát. 

¡Com  que  *s  pecsan  que  só  tonto!) 
Marg.     Adeu,  Andreu. 
Andreu  Vagi  en  Pau. 

yVan  despedinise  tots,  ja  de  I   unja  del  altre,  fins  al 
momeni  de  marxat ,  en  lani  que  Francisca   y   Andreu 
quedan  refleccionant  un  d  cada  costát  del  prosceni.) 
Antón     Adeu. 
Valenti  Adeu. 

RocH       ilmpacient.)  ¡De  seguida! 
Mabg.     bi  un  día  muda  de  vida 

pensi  en  la  creu.  ¡Adeu  siau! 
RocH        ¡Felis  viatge! 
{Despedintlos  ell  y  tots  los  mossos  ab  los   mocadors  men~ 

tres  desapareixen  per  la  monianya.) 
MiOjüEL  ¡Oh!  agonía!... 

¡Qu'  acabi!  Roch.  ^Qu'  haig  de  fe? 
RogH        Aquí  per  mal  torném  be. 
{Baixa  del  turó  y  aga/ant  á  don   Miquel  lo  porta   a 
casa  y  dtu:) 

Ocultis  á  la  masía. 

(  Y  desapareixen  los  dos  enlrant  á  la  casa.). 
Franc.     (¡Ja  saber  que  si  'Is  anys  contó!... 
Andreu  (Sí;  be...  vaja:  ja  ho  diu  be  ella.) 
FRANg.    Andreu. 
Andreu  ¿Qué? 

Pranc.  Tens  raho:  so  vella. 


Andpeu  Quica. 

Franc.  ^Qu  hi  ha? 

Andreu  Es  vritát:  so  tonto. 

Franc.     jBah!  ¡Encara  m'  hi  moriria! 

{Y  aixiribintse  se  'n  vá per  un  cantó,) 

Andreu   Me  *n  vaig  á  veure  '1  bestia. 

(}  iranquilisantse  se  'n  vá  per  V  altra.  En  las  montanyas 
del  fondo  han  qiiedái  lo^  mossos  del  pable  figurant  que 
miran  com  marxan  los  amos  de  la  masía  y  saludant 
de  tant  en  tant  ab  tos  mocadors  v  barretinas.  Al  haver 
desaparegút  Andreu  y  hrancisca^  suri Roch,  y  al  veu- 
rer  qu  ha  quedát  sol,  agafa  V  arma,  s  assenta  al  peu 
de  la  eren,  se  posa  la  pipa  á  la  boea,  encen  Joguera  y 
díu:) 

RocH       Jo  'm  quedo  1*  únich  guardia 
de  la  creu  de  la  masía. 


Mosso  I   ¡Viva,  Roch;  ja  s*  han  salvát! 

{Tots  haixan  al prosceni y  voltan  d  Roch  al  entorn  de  la 

creu.) 
Roch       Donchs  ja  hem  cumplert  com  á  bons. 

Las  gracias  demne  minyons 

á  aquest  emblema  sagrát. 

De  la  virtut  sempre  guia 

ne  será  ab  son  recort  noble, 

y  es  deurá  I'  honor  del  poblé 

á  La  Creu  di  la  masía. 


FI  DEL  drama 


Lo  drama  pot  acabar  despr¿s  deis  dos  versos  qne  Roch  dia 
al  assentarse  al  peu  de  la  creu,  y  los  autor?  recomanan  aquest 
final  com  á  mes  artístich:  si  be,  pe  *1  públich  en   general,   con»- 

prenen  que  es  dramátich  losej^^on. 


pé  d'  eppatas 


En  la  página  19,  després  del  vers  que  diu: 

«que,  molts  cops...  las  primaveras,» 

■deu  anyadirse  el  següent: 

«entre  carts  y  romagueras.» 


I 


£a  pubilla  de  daijeás 


LA 


Pubilla  de  Caixás 

Drama  de  costums  arupurdanesas 

en  írcs  acfes  i?  en  rcrs 

original  de 

ppanciseo  Xaviep  Godo 


lEstrenat  ab  éxit  extraordinari  en  el  Teatro  de  Novedats  de 
Barcelona,  la  nit  del  14  de  Mars  de  1895 


® 


Segona   edició 


O 


BARCBLONA 

^Francisco  Badia^   impresor,   Dou,   14 
1896 


Aquesta  obra  es  propietat  de  son  autor  y 
ningú  podrá,  sens  lo  seu  permís,  traduhirla,. 
representarla  ni  reimprimirla  en  Espanya,. 
possesións  d'  Ultramar,  ni  en  los  puntsab  los^ 
quals  s'  bajan  celebrat  ó  se  celebrin  poste- 
riorment  á  aquesta  publicació,  tractats  ínter— 
nacionals  de  propietat  literaria. 

L'  encarregat  de  la  Galería  d'  obras  líricas- 
y  dramáticas,  D.  Joan  Molas  y  Casas  es  V 
únich  autorisat  pera  concedir  ó  negar  lo  per- 
mís de  representado  y  cobro  de  drets. 

Queda  fet  el  dipósit  que  marca  la  lley. 


I 


Son  apassionat  amieh 

de  tota  la  vida 

Francisco  Xavier  Godo. 

í  d'  Octubre  de  7894. 


REPARTIMENT 


PERSONA!  JES 


ACTORS 


Elena  (22  anys).       .      .      .      i>/  Concepció  Ferrer^ 
Angeleta  (20  anys).       .      .        »   Caterma  Fontova- 

Lluiseta »  Concepció  Gumá. 

Abdon D'  Enrich  Borras. 

Ts'asi  (60  anys)  ....  »  Jaume  Virgili. 
Miquel,  pare  de  Elena  (50  anys)  »  Miqíiel  Pigvau. 
Ambrós  (28  anys)     ...»  Enrich  GUmenez, 

Andreu »  Joan  Borras. 

Joan »  Rembert  Bonnin. 

Antón.    ......       »  Antón  Carnicero.- 

TTna  dona  que  no  parla. 


Director  artístich:  D.  Enrich  Borras 


Llocli  de  r  acció:  Cabanellas,  any  1894 


/íf^    /¿f^    ,4f^    l^r^    /^^    ,ií^    /0^    /0^    /®^^ 
'^^    "^0    ^^    ^^%0'    ^^    ^^    ^^    ^^    ^0- 


flete  primet^ 


Una  sala  d'  una  casa  de  pagés  blanca  y  neta.  Porta  al  fondo, 
que  dona  al  carrer.  Dugas  portas  á  la  esquerra;  finestra  ab 
reixa  á  la  dreta,  primer  terme,  y  escala  de  fusta  ab  brana 
al  segon  terme  del  mateix  costat  que  conduheix  al  primer 
pis.  Sobre  de  la  porta  del  fondo,  una  capelleta  overta  ab 
una  imatje  d'un  sant,  rodejada  de  rams  de  flors  y  dos  ciris 
encesos.  A  la  esquerra,  una  taula  llarga  colocada  en  direc- 
ció  del  foro  al  proseen!.  Mobles  adecuats.  Una  tauleta  ab 
ploma  y  tinter  á  la  dreta.  Un  petit  armari  entre  1'  escala  y 
la  finestra.  Sobre  de  la  taula  llarga,  hi  haurá  un  gerro  per 
posarhi  un  ramet  quan  ho  marcará  lo  diálecn. 


ESCENA  PRIMERA 

NASI  y  ANGELETA 

(A¿  alsarse  7  teló,  apareix  Nasi  assegut  á  la  dreta,  fu- 
mant  un  cigarrillo.  Angeleta  parani  taula  pera  tina 
dot^^ena  de  convidáis.) 
Nasi         (Cantani)  Dessota  d'  una  olivera 

un  día  la  van  trovar... 
Ang.        ¡Ay,  Nasi!  Esteu  molt  content. 

¿La  sabeu  tota? 
Nasi        (Cantani  sense  fer  cas  de  V  Angeleta.) 
Tan,  tan... 


8  — 


No  lá  van  trovar  soleta 

la  pubilla  de  Caixás.  ' 
Ang.        ¡Quina  cansó  mes  bonica! 

¿Qui  os  r  ha  ensenyada? 
Nasi         {Id.)  Tan,  tan...! 

(Parlanf)  Aquesta  es  una  cansó 

del  meu  temps. 
Ang.  Si  que  'n  té  de  anys. 

M'  agrada! 
Nasi  Es  com  el  vi  ranci; 

cad'  any  que  passa,  mes  val. 

Parla  d'  una  pubilleta. 

á  qui  un  dia  van  trovar 

dessota  d*  una  olivera 

ab  un  companyó  al  costal. 
Ang.        Que  feyan? 
Nasi  Trapasserota! 

Per  qué  vols  saberho? 
Ang.  Ay,  ay! 

Que  no  ho  porta  la  rondalla? 
Nasi        Si;  pro  no  t'  ho  vull  contar; 

després  dirías  qu'  en  Nasi 

t'  ensenyava  disbarats. 
Ang.        Canteune   un'  altra. 
Nasi  Ara  hi  corro. 

Ang.        y  la  dida? 
Nasi  Ella,  si  n  sab? 

un  reguitzell. 
Ang.  No;  pregunto 

si  vindrá  ó  si  no  vindrá, 

per  posa  un  plat  mes  á  taula. 
Nasi         Ella  vení  aquí? 
Ang.  Ni  may! 

Després  qu'  una  'Is  ho  demana 

per  compliment... 
Nasi  jAy,  la  gran... 

Ang.        Qué? 
Nasi  P^es!  Cóm  voleu  qu'  un  vingui 


\ 


I 


si  no  '1  convideu  de  gral! 

Ang.        Vos  sempre  preneu  las  cosas 
d'  una  manera... 

Nasi  Ja  sabs 

que  so  gat  vell.  Ademes, 
la  meva  dona  no  está 
per  aquest  casori,  y  tú 
no  tens  que  trovarho  estrany. 
Pobre  Carme! 

Ang.  Qué? 

Nasi  Está  trista 

y  's  passa  Ms  dias  plorant. 
Desque  va  saber  la  mort 
del  Abdón,  Deu  tinga  en  pau, 
no  he  pogut  feria  sortir 
del  pas  de  la  porta. 

Ang.  Bah! 

Que  fassi  com  els  d'  aquí 
que  tot  els  hi  passa  aviat. 
L'  Elena  va  plora  un  dia. 

Nasi        Tot  un  dia! 

Ang.  L'  endemá 

ja  reya  com  una  boja; 
y,  en  fi,  1'  endemá  passat, 
no  existint  aquell  obstácle, 
va  concertarse  1'  enllás 
de  r  Ambrós  ab  la  pubilla, 
perqué  com  ell  es  un  gran 
heréu,  y  ella  es  la  mes  rica 
minyona  de  V  Ampurdá, 
lo  que  r  Ambrós  desitjava 
va  veure  al  fí  realisat. 
Y  vingué  aquí  y  tots  els  dias 
corrían  per  aquets  camps, 
y  tot  quant  volían  feyan, 
y  ella  tant  alegre  y  tant... 

Nasi         Desvergonyida! 

Ang.  Oh!  no! 


Nasi  Si; 

molt  desvergonyida;  ¿estás? 

Ang.        {Confidencialment.) 

Crech  que  no  teniu  rahó. 

Nasi        Sabs  qu*  á  mí  no  'm  falta  may, 
perqué  quan  dich  una  cosa, 
no  acostumo  á  diría  en  va. 

Ang.        Ella  será  un  xich  lleugera, 
res  mes. 

Nasi  Un  xich  que  s'  ho  val. 

Per  gos  perdigué,  Angeleta, 
no  s*  en  trovaría  cap 
com  jo;  tinch  el  ñas  petit, 
pro  aixís  y  tot  tinch  bon  ñas. 
Sentó  '1  farúm  de  la  Hebra 
de  molt  lluny.  VuU  dir,  que  quan 
portaren  1'  Elena  á  casa, 
aixís  que  la  va  agafar 
la  Carmeta,  tot  mirántmela, 
vaig  dirli,  de  dalt  á  baix, 
lo  qu'  ens  passaría  ab  ella, 
y  veig  que  no  m'  he  enganyat, 
perqué  digui  á  la  mestressa: 
tú  li  donarás  la  sang, 
y  quan  será  mes  grandota, 
ella  ni  's  recordará 
de  la  dida;  cabell  ros 
com  un  fil  d'  or  y  uU  de  gat 
no  lli^an. 

Ang.  Com!  era  rossa? 

Nasi        Sí;  desde  que  s  ha  fet  gran 

se  li  ha  anat  tornant  mes  negre 
com  el  seu  geni.  Es  el  cas, 
que  després  que  fou  criada 
van  passáuna  pila  d'  anys 
sense  saber  qu'  existíssem, 
fins  que  'ns  va  necessitar 
quan  contragué  relacions 


I 


ab  el  pobre  Abdón.  Allá 

hi  hávía  un  noy  de  primera!... 

Com  que  també  vam  criarl...! 

Y  era  un  ángel;  á  la  dona 

r  estimava  quasi  tant 

com  á  sa  mare.  Y  á  mí... 

¡oh!  tampoch  ne  puch  parlar, 

perqué  tot  seguit  me  venen 

las  llágrimas  cara  avaH. 
Ang.        El  senyor! 
Nasi         (Aixiigantse  'Is  nlh.) 

¡Dissimulém! 
Ang.        Jo  vaig  fent  feyna. 
Nasi  Endevant. 

{Angeleia  se  'n^a per  la  segona  esquerra.) 


ESCENA  II 

NASI  y  MIQUEL 

{Miqíiel  enira  en  escena  per  la  primera  porta  esquerra.) 

MiQUEi-    (-4/.)       En  Nasi  aquí...! 

Nasi  ¡Ola,  Miquel! 

MiQUEL    ¡Ola!  Ja  'm  dispensarás, 

€^ 
Nasi  De  qué? 

Miquel  De  que  no  't  fassi 

compliments. 
Nasi  Ab  mí  no  cal. 

Mtquel   Vull  dir,  que  tinch  que  sortir 

de  precís;  he  d'  arrivar 

fms  á  ca  '1  senyor  Rector. 
Nasi         Fes  el  teu  fet;  mes  avans 

dech  dirte  que  'm  sab  molt  greu, 

que  no  'ns  hagueu  convidat 

á  casament,  ni  á  la  dida 

ni  á  mí;  si  be  sospitant 


qu'  ha  sigut  sois  un  oblit 

involuntari,  he  pensat 

que  os  alegraría  molt 

que  jo  hi  assistís. 
M1Q.UEL  Veurás... 

Nasi         La  mestressa  no;  ella  's  queda 

á  casa  á  cuida  '1  bestia. 
MiQUEL   Com  que... 
Nasi  No  fassis  embuts; 

sembla  que  't  sápiga  mal. 
MiauEL   Jo  't  diré,  Nasi,  ab  1'  Ambrós... 
Nasi        {Rdpit  y  ap.)      L' Ambrós! 
M1Q.UEL  Varem  acordar 

convidar  sois  els  parents. 
Nasi         Y  '1  parentiu  de  la  sang? 

Y  la  dida?  Y  el  didot? 

Qne  no  son  ningú? 
MiQjJEL  Es  vritai. 

Nasi         Si  tant  te  té  que  condoldrer 

per  xó... 
MiauEL  Nasi,  tu  dirás; 

per  mí,  com  ja  pots  comprendrer... 
Nasi        Sí?  Donchs  are  no  m'  en  vaig; 

vull  assistí  á  casament 

y  veurer  quin  papé  hi  fas. 

Ja  sabs  qu'  ab  mitjas  paraulas 

no  tens  que  venirmhi  may. 

Ves  cap  á  la  Rectoría 

y  torna;  aquí  'm  trovarás. 
M1Q.UEL   {Ap.)  No  sé  perqué  crech  que  'n  Nasi 

ne  porta  alguna  de  cap. 
{Alt  á  Nasi.) 

Es  dir,  que  vols  fer  valer 

tos  drets...? 
Nasi  Home  es  natural. 

MiQUEL    Donchs  aquí  't  deixo. 
Nasi        (Ap.)  Bon  vent. 

MiQUEL  (A/).)  No  's  mou. 


Nasi         (^P-)  ¿Perqué  'm  mira  tant? 

MiQUEL   (.4/>.)  ¡Quíncinisme!' 

Nasi         (Ab  ironía.)  Vols  que  vinga 

á  acompanyarte...? 
MiQUEL   {Se 'n  va  peí  fondo.)        No  cal. 


ESCENA    III 

NASI  sol. 

(Després  dC  un  moment  de  pausa  y  ab  ironía 
mal  dissimtilada.) 
Ho  han  acordat  ab  1'  A^mbrós! 
Entre  'Is  dos  ho  han  acordat! 
Si  hi  pot  ha  vé  aquí  qui  estorbi, 
lo  millo  es  no  convidarl. 
Com  si  '1  didot  y  la  dida 
poguessin  voler  cap  mal 
á  la  noya!  Deuhen  temer 
alguna  altra  cosa...  ¡Bah! 
A.llá  veurém. 
{Elena  baixa  del  primer  pis,  vestida  de  negre  y  enjoyada.) 
Ella  baixa. 
Farém  el  distret. 

(Caniant.)         «¡Tan,  tan'...» 
«Dessota  d'  una  olivera 
un  dia  la  van  trovar...» 


ESCENA  IV 

ELENA  y  NASI 

{Elena  baixa  disiretameni,  quan  5'  adona  de  Nasi  y  trac- 
ta  de  recular-^  mes  vejent  qu  aquet  5'  adona  d'  ella, 
després  d"  un  moment  d'  indecisió  segueix  baixant 


—   14  - 


Nasi 


Elena 


Nasi 

Elena 
Nasi 

Elena 
Nasi 


fins  d  /'  escena.  Elena  diu  el  primer  vers  aixis  que  s 
adona  d'  en  Nast.) 
Elena      (Ap.)  El  didot!  ¡Si  '1  cor  m'  ho  deya! 
(Ap.)  Cantant  me  creurá  d'  humor. 
«¡Tan,  tan!..,» 

(Ap.)  Tot  y  dirmho  '1  cor 

jo  no  sé  perqué  no  ho  creya. 
{Alt.)     Nasi! 

OLi,  noya!  ¿ahont  vds 
vestida  ab  tant  rebombori? 
^jAhont  vaig? 

^Qu'  está  de  casori 
la  pubilla  de  Caixás? 
Pot  ser  sí...! 

Digas  que  sí, 
y  no  hi  posis  ^\  «pot  sé», 
que  jo  he  vingut  perqué  sé 
que  't  casas  aquest  matí. 
Quan  no  hi  ha  d'  aquí,   (Senj'alant  el   or.) 

un  s'  oblida 
de  la  conciencia  y  de  tot, 
y  tú,  per  odi  al  didot, 
t*  has  oblidat  de  la  dida. 
F.LENA      No,  Nasi;  may  per  ningú 

he  sentit  odi. 
Nasi  Are  ments, 

perqué  1'  has  sentit  y  '1  sents 

per  quí  no  pensa  com  tú. 

Y  com  no  t'  he  tolerat 

certas  cosas,  has  fugit 

de  casa,  quan  t'  he  advertit 

lo  que  millor  m'  ha  semblat. 

Pro,  al  menos,  per  el  recort 

del  pobre  Abdón,  qu'  al  cel  siga, 

vull  que  bo  'm  senti  y  que  's  diga 

si  la  memoria  del  mort 

que  *s  profana  com  tu  fas, 

es  digne^  si  no  d'  afecte. 


15 


Elena 
Na  SI 
Elena 
Nasi 


Elena 

Nasi 
Elena 

Nasi 


Elena 
Nasi 


de  que  li  guardi  respecte 
la  pubilla  de  Caixás. 
Tú  r  estimavas...?  Respón. 
Ja  ho  sabéu  vos! 

L'  estimavas? 
Crech  que  sí. 

Ho  creus!  L'  enganyavas, 
com  enganyas  á  mitj  mon. 
Jo  ho  creya.  Y  ell,  com  que  diuhen 
que  r  amor  es  cegó,  ^es  ciar, 
tampoch  podía  duptar 
y  vivía  aixís,  com  viuhen 
els  qu'  estiman,  molt  content, 
y  sens  coneixe  altra  pena, 
que  '1  temor  de  que  V  Elena 
r  oblidés;  pressentiment 
ben  fundat,  perqué  temía 
que  essent  rica  tú  y  ell  pobre, 
si  be  qu'  ab  diners  de  sobra 
per  mantenirte,  qu'  un  dia 
mudarías  de  pensar. 
¡Pobre  Abdón! 

Nasi  ¡per  Deu! 
Ni  '1  nom  vols  sentir! 

¡Calleu! 
Fins  el  nom  vols  oblidar! 
Fas  bé.  Comensa  per'  quí 
y  r  oblidarás  del  tot. 
Are  r  Abdón  ja  es  al  sot; 
que  '1  cuydi  la  térra. 
(Desesperada .)  ¡Oh! 

Sí. 
Com  sa  memoria  has  ofés^ 
en  mitj  de  tas  alegrías 
d'  avuy,  tú  desitjarías 
que  ja  no  *n  parlessim;  mes 
tinch  tot  el  dret  de  renyarte 
perqué  me  1'  he  ben  guanyat. 


i. 


—  lí)  — 


Elena 


Nasi 


Elena 

Nasi 


Elena 


NASt 


{Ab  apassionamcíit.) 
Q.uan  el  duyas  eng  inyat, 
¿ahont  solía  ell  trovarte, 
y  ahont  el  buscavas  tú? 
A  ca  '1  didot  vos  trovavau, 
y  os  veyau  y  os  enrahonavau 
sense  que  os  sentís  ningú. 
¡Pobre  Abdón! 

{Ab  desesperado.)  Pro,  /s  pot  sabe 
quina  es  la  vostra  iíitenció 
al  dirme  avuy  tot  aixó 
que  res  m'  interessa? 

¿Qué? 
¡No  t'  interessa!  Está  clá; 
si  es  la  cosa  mes  senzilla 
qu'  un  soldat  mori  á  Melilla. 
N'  hi  han  mort  tants!  Un  més^qué  hi  fa? 
¡Y  preguntarás  encare 
la  meva  intenció  quín'  es! 
Ne  porto  dos  d'  interés: 
r  una  tirarte  á  la  cara, 
per  lo  indigne  y  denigrant, 
aqueixa  conducta  teva; 
r  altra  es  una  qüestió  rneva 
contra  '1  canalla  mes  gran. 
Y  en  fí;  ja  qu*  estém  els  dos 
tot  sois,  mal  degui  entristirte, 
per  acabar  tinch  que  dirte, 
que  no  't  casas  ab  1'  Ambrós. 
^Que  no  'm  caso? 

Prou  sab  ell 
que  deu  cor  y  nom  á  algú, 
y  qu'  avans  que  's  casi  ab  tú 
li  faré  salta  '1  cervell. 
Nasi!  Nasi!  Si  heu  pensat 
espantarme,  sou  petit. 
¡Oh!  {Cridant.)  ¡Pare!  ¡pane! 

Ha  sortit 


I 


17  — 


Elena 

NaSI 


y  no  'I  criJis.  (Ab  intenció.)  Tú  has  tractaí, 

donant  pressa  al  casament, 

de  tapar,  pot  sé,  una  falta. 
Elena      Puch  ana  ab  la  front  ben  alta. 
Nasi         Pot  ser  no...! 
Rlena  ^'Com? 

Nasi         {La  mira  fixameni  fins  que  lí  ta  abaixar  cls  idls) 

Un  moment...    {Pansa.) 

No  estigas  tan  neguitosa. 

Si  no  has  faltat,  ¿per  qué  miras 

en  térra...?  ¿per  qué  suspiras...? 

¿per  qué  estás  tan  tremolosa? 

{AJsant  la  ven  y  ab  tó  ímpcraiiu.) 

Alsa  'Is  ulls  y  míram! 

{Apart.)  ¡Oh! 

{Trayent  un  mocador  de  la  hitxaca^  ab  calma  y 
ab  veu  mes  baixa^  diti:) 

Escolta:  aném  Iligant  caps; 

fíxathi  y  digam  si  sabs 

si  es  teu  aquest  mocador. 
Elena      ;Ah! 
Nasi  ¿Es  teu? 

Elena      {TiiiLbejant.^  Sí...  Per  qué  negarho? 
Nast        ( Ab  intenció)  ¿Y  no  sabs  hont  el  perderes? 
Elena      No  sé...! 
Nasi  Si  be  ho  consideras, 

es  fácil  endevinarho. 
Elena      (/¿Z.)  No  pot  ser! 
Nasi  ^Cóm.^... 

Elena  ¿Vos  creyeu...? 

Nasi         Faig  com  aquell  sant.  Per  creurer 

tinch  que  veure. 
Elena      {Ab  espanta)         Y  ¿vareho  veurer?... 
Nasi         Escolta!       {Ab  energía.) 
El*na     {Demanant  qne  parli  baix.) 

¡Oh!  per'  mor  de  Den! 
Nasi         {Ab  molla  calma  é  intenció.) 


—   i8   - 

Com  que  só  guarda  jarat, 

un  día,  á  entrada  de  fosch, 

vaig  sortir  de  dins  d*  un  bosch, 

ticantme  en  un  camp  de  blat. 

Vejent  part  del  blat  estés, 

vaig  coneixer  qu'  aquel  I  día 

una  aureneta  hi  havía 

passat  ab  el  seu  promés. 

Jo,  desitjant  trova  'I  niu, 

recorrí  aquellas  tasqueras, 

y  de  bonas  á  primeras 

vaig  trovarlo  á  prop  del  riu. 

Sentó  remourer  las  alas, 

m'  amago  en  el  mateix  camp, 

also  r  escopeta,  y  ¡plam! 

els  planto  un  parell  de  balas, 

Com  r  aureneta,  fugí 

r  aucellot  per  son  cantó, 

perdent  ella  'I  mocado... 

y  'Is  dos  la  vergonya.  Si 

recordas  aquell  mal  pas, 

mira:  aquesta  es  1'  escopeta 

que  confongué  ab  1'  aureneta 

la  pubilla  de  Caixás. 

{Elena  ha  d'  acabar  per  mosbarse  avergonviday 
tapanise  la  cara  ab  las  mans.) 
{Pausa.) 

Ja  veus  are  que  quan  jo 

obro  la  boca,  es  perqué 

puch  parlar.  Dich  lo  que  sé... 

menos  lo  que  'm  callo. 
Elen\       {Qm    h^urd  anai  a  V  esquerra  y  alsantse  de-' 
sesperada,)  Oh! 

Prou,  Nasi,  qu'  estich  cansada 

de  sentirvos! 
Nasi  Son  vritats! 

pro  aquestos  y  altres  pecats. 


-    19 


^LENA 


!Elena 

:Nasi 


potser  mes  d'  una  vegada 

te  'Is  retrauré,  si. 

(Ab  digniiat,  scnyalant  á  Nasi  la  porta  del  milj) 

'L  cancel  1 
es  obert. 

Y  qué? 

Sortiu! 
Tot  seguit!  Vaig  fins  al  riu, 
perqué  vuU  cassá  1'  aucell, 
y  '1  cassaré;  es  bastant  gros^ 
y  "I  qu'  es  avuy  el  capgiro; 
•si  no  n'  hi  ha  prou  ab  un  tiro 
ne  tindrá  de  sobra  ab  dos. 
Si  no  '1  veig,  torno  al  moment, 
no  sois  ptr  acompanyarte, 
sino  també  per  portarte 
r  ofrena  de  casament.       (Se  'n  va  peí  fondo.) 


ESCENA  V 

ELENA,  ANGELETA 


» 


"(¿'/¿'Í/Í2,  aixís  que  Nasi  es  fora,  torna  á  senrer  com  aton- 
tada, y  plora.  Escena   viuda.   Pochs  momenis  des- 
prés^  entra  Angeleta,   riaUera,  ab  un  jerro  y  un 
rain  de  flors.) 
Ang.        Senyoreta! 

(Ap.)  No  'm  contesta. 

Ay!  plora!  ¿Qué  deu  teñir? 

Es  que  las  hi  haurá  cantadas 

€n  Nasi.  Es  un  borne  aixís... 

Senyoreta!  (Alt.) 

(^Emocionada.)  ¿Qué?... 


Elena 

Ang. 

¡Elena 

-Ano. 


Res. 


Qué  té?... 


Veig  que  plora... 


Elena 

No;  estich 

neguitosa. 

Ang. 

Vaja!  Animis, 

y  no  pensi  en  res. 

Elena 

Óh!  sí! 

que  no  pensi... 

Ang. 

{Miidant  la  conversación) 

¿Que  li  sembla 

aquest  ramet? 

Elena 

{Ah  displicencia  y  sense  mirar  sel.) 

Molt  bonich. 

Ang. 

Molt  bonich  y  no  se  '1  mira! 

Elena 

{Id.)  Si,  dona,  sí;  ja  1'  he  vÍí,t. 

Ang. 

{Mirant  el  rain.) 

Fará  planta. 

Elena 

xMolta  planta! 

{A  hanisey  passejant  distreta  y  ciintjadaj 

Ang. 

Ahont  vol  que  '1  posi?  Aquí  al  mitj? 

i^Senyalant  ¡a  tanta.: 

Elena 

{Id.)  Si,  allá  ahont  vulgas. 

Ang. 

^Ap.  posant  el  ratn  en  mitj  de  la  lanía.) 

\  \y,  quin  dia 

qu'  aném  á  teñir  mes  trist! 

'Alt) 

Si  r  hi  coneíx  qu'  ha  plorat. 

Si  vosté  *m  vol  creure  á  mí. 

's  renta  una  mica  'Is  ulls 

y  's  Iliura  d'  un  compromís. 

Elena 

Y  are^  ximple? 

Ang. 

Ah!  be,  dispensi; 

li  deya  per  un  bon  fí. 

y  respecte  á  ximplerías 

ja  sab  vosté  que  no  'n  dich. 

\S'  haurá  arrimat  aprop  del  baleó. y 

Mili  qui  ve. 

Elena 

( Emocionada , )  Q  u í ? 

Ang. 

{Desde  el  baleó,  j        'L  seu  nuvi. 

Reooy  de  noy,  quín  vestit! 

No  li  han  pas  fet  á  Liado. 
Prou  que  V  haurá  fet  venir 
de  Barcelona. 
EiENA     (I^eprenentla. )  Angehtil 

{Despres  d'  una  pausa,  com  sentinise  animada, 

din  apar  i.) 
^jPer  qué  ha  de  envilirme  aixís 
en  Nasi?  ^;Q.ué  vol  di  'n  Nasi? 

Angeleta^  aném  cap  dins, 

á  posarm  la  mantellina 

y  lo  demés. 
Ang.  V?ja!  al  íí 

acaba  per  darm  rahól 

^:Que  no  sabs  lo  que  vol  dir 

casarse  plorant?  No  ho  sab? 

Donchs  vol  dir,  vida  infelís. 
A  ngelefa  ha  cntrat  dins  per  ¡a  porta  primera  e:>querra  v 
Elena  va  d  Jcr  lo  niatcix  en  el  momení  precis  en 
que  entra  Amhrós  v  's  detura.) 


ESCENA   VI 

ELENA  y  AMBROS 

Ambros  (Desde  la  porta  del  fondo.) 

Elena! 
Elena      (Agitada  y  volent  dissimular. 

Ambrósl 
Ambros    (Adelantantse.)  Vina,  escolta. 
Elena       Espera  un  instant;  ja  vinch. 
Ambros    Are. 

Elena  Un  moment  de  paciencia. 

Ambros   (A  b  energía.) 

Are  mateix!  Vina  aquí! 
(Mirantla.) 

Tú  has  plora  t. 


Q2    — 


Elena  Es  natural...! 

Ambros    Elena,  ¿natural  dius? 
El  EN  A      Me  separo  de  mon  pare 

y  aixó  'm  te  ab  1'  ánimo  trist. 
Ambros    No,  Elena,  no. 
Elena      {Suspirant.)       Ah! 
Ambros  Tu  m'  engan)  a>.^ 

y  are  mateix  m'  has  de  dir 

que  't  passa,  quin  greu  dolor 

te  causa  aqueixos  sospirs. 

Parla;  pot  ser  no  m'  estimas? 

T  creus  tal  volta  qu'  ab  mí 

no  serás  ditxosa...?  Elena! 

si  sois  vuU  veurert  felís; 

si  sabs  que  sois  visch  per  tú 

y  qu'  aquest  amor  que  't  tinch 

es  tan  gran  com  tú  mateixa! 

Si  deu  ser  gran,  qu'  en  el  pit 

no  hi  cap  y  se  'n  va  pa  'isulls 

ab  llágrimas,  perqué  estich 

convensutde  que  m'  enganyas! 
í  lena      (Ab  energía,  despres  d'  nn  motncnt  de yazisaS'^ 

Sí,  Ambros;  jo  no  sé  mentir, 

y  dech  dirte  la  vritat. 

Si  are  m'  has  trovat  aixís, 

neguitosa  y  sospirant... 

culpa  á  n'  en  Nasi. 
Ambros    (AJectat.)  A  n'  aquí? 

Elena      A  n'  en  Nasi,  '1  guarda  bosch, 
Ambros    ¿E\  guarda  bosch?  Y  ¿ahont  1'  has  vist? 
Elena      Aquí  mateix,  fa  un  moment. 
Ambros    Per  qué  ha  vingut?  qué  t'  ha  dit? 
Elena       Me  n'  ha  ditas  tantas,  que 

no  m'  en  recordó. 
Ambros  Qué  dius? 

¿que  no  t'  en  récordes? 
Elena  No; 

tinch  tal  confusió... 


23 


Ambros  Hi  convinch; 

mes  si  fas  memoria... 
Elena  Es  que... 

Ambros    Y  en  aquest  moment  precís, 

mitj  hora  avans  de  casarnos, 

encare  no  tens  en  mí 

aquella  confiansa  céga 

que  tots  dos  devém  tenirns? 
Elena      Coníiansa  en  tú?  V  hi  tinch  tota! 
Ambros    {Ap./  Deu  meu!  Si  s'  haurá  atrevit 

á  esplicarli  que  sa  filia 

y  jo...  (Pausa.)  Per  aquest  motiu 

haurá  vingut  semblant  home...! 

Si  's  proposa...  Bah!  Sortím 

de  duptes! 

(Alt.)  Elena:  parla, 

dígam  perqué  ha  estat  aquí 

el  guardabosch,  vull  saberho 

al  instant;  si  no  m'  ho  dius, 

creuré  que  per  tú  val  mes 

el  didot  que  jo. 
Elena      (Duptani )         M'hadit...         (Pausa.) 
Ambros    Acaba! 
Elena  M'  ha  sostingut 

que  tú  no  't  casas  ab  mí, 

perqué  avans  de  tolerarho 

't  matará. 
Ambros  ¿Eli?  Infelís! 

No  'n  fassis  cas!  Son  bravatas 

d'  un  pobre  home!... 
Elena      (Ab  intenció.)  Y  há  anyadit 

que  deus  el  teu  nom  á  un'  altra. 
Ambros    A  quí? 

Elena  No  m'  ha  dit  á  quí. 

Ambros   (Ap.)  ¡Quin  conflicte!  Y  es  capas... 

(Pausa.) 
El-na       ¿Per  qué  estás  tan  pensatiu? 

¿Será  cert.  .? 
Ambros  ¿Qué? 


—    24    — 


Elf.na  ' 

,{Ab  intmció.)         Lo  que  's  deya 

temps  endarrera. 

Ambros 

Com? 

Elena 

Sí; 

que  tú  ha  vías  enganyat 

á  la  Rosa. 

Ambros 

{Mtij  turbal.)  Jo...? 

Elena 

T  ho  dich 

perqué  ve  '1  cas.  Ja  comprens 

que  tot  y  haverho  sentit 

á  dir  mes  d'  una  vegada, 

ho  he  cregut  sempre  una  vil 

calumnia.  D'  altre  manera, 

1^0  hauría  may  consentit, 

mal  qu'  insistís  el  meu  pare 

y  que  ton  cor  hi  insistís, 

á  donarte  1'  amor  meu 

V  á  fer  de  tú  mon  marit. 

Mes,  ab  tot,  no  puch  negarte 

que,  no  sé  per  qué,  en  el  miij 

d'  aixó,  hi  veig  com  un  misteri 

molt  difícil  d'  esclarir. 

y  com  si  existís  un  fons 

de  vritat... 

Ambros 

Y  ho  creus  aixís? 

Elena 

No  ho  crech;  mes  sentint  en  Nasi 

Ambros 

Es  que  no  '1  coneixes? 

Elena 

Sí; 

mes... 

Ambros 

Sabs  que  del  guardabosch 

jamay  he  sigut  ben  vist. 

perqué  '1  qu'  hauría  volgut 

fora,  que  '1  que  's  diu  per'  aquí 

fos  cert,  perqué  aixís  hauría 

lograt  potser  son  desitj. 

Elena 

(A  vergonvida) 

Ambros!    , 

Ambros 

Qué? 

Elena  No  'n  parlém  mts, 

fesme  '1  favor,  perqué  tinch 
menos  ansia  per  casarme, 
que  desitjos  de  morir. 

Ambros    Elena!...  'L  Uenguatje  aquest... 
Crech  que  no  sents  lo  que  dius. 

EiENA      Ah!  May  com  en  'quest  instant 
he  dit  lot  lo  qu'  he  sentit, 
ni  may  ha  sofert  mon  cor 
com  sofreix  aquest  matí. 

Ambros    Y  per  qué.^ 

Elena  Tal  volta,  Ambros, 

perqué  pensó,  perqué  he  vist 
avuy  deixatarse  '1  núvol 
qu'  hi  havía  devant  de  mí, 
y  ab  la  llum  de  la  conciencia 
he  pogut  veurer  l'abím 
ühont  ha  de  caurer  mon  ánima 
y  hont  mon  cor  deu  sucumbir. 
He  pogut  pensá,  y  pensant, 
ra'  he  judicat  ab  el  fí 
de  ccneixerm,  y  després... 
Oh!  Despréi  m'  heavergonyit 
devant  de  la  dona  frivola, 
ileugera,  trista,  infelís, 
que  lo  qu'  avuy  prefereix 
ho  dona  demá  al  oblit; 
qu'  obeheix  á  son  capritxo, 
que  no  coneix  els  perdis, 
y  que,  com  la  papallona, 
veu  la  llum  y  cau  al  mitj 
del  foch,  deixanthi  la  vida, 
com  r  hi  he  deixada!... 

Ambros  Oh!  qué  dius? 

Elena! 

Elhna  T'  he  dit  avans, 

Ambros,  que  no  sé  mentir. 
Tu  m*  has  trovat  neguitosa, 


—    2Ó 


has  volgut  sabe  'I  motiu, 
y  't  confesso  lo  que  'm  sembla, 
lo  qu'  he  pensat,  lo  qu'  he  vis^. 
T'  he  vist  á  tú;  he  vist  al  home 
qu'  avuy  será  '1  meu  marit, 
que  si  estimava  á  la  Rosa, 
com  avuy  m'  estima  á  mí, 
després  d'  haverla  enganyada 
y  haverla  teta  infelis, 
per  seduhí  un'  altra  dona 
ha  tmgut  prou  atractiu. 

(i4  b  calor  creíxcjit.) 
'T  veig,  y  veig  devant  meu 
las  sombras  d'  un  porvenir 
tant  pié  de  remordiments, 
com  de  doló  y  de  neguit; 
recorts  qu'  han  de  torturarme^ 
imatjes  qu'  han  de  venir 
á  turbar  I'  ánima  meva, 
y  després  de  malehirm, 
•     hande  retorcir  mon  cor, 
y  trepitjarl  y  escupirl. 
Y  pensó  que  no  hi  ha  medi 
d'  evitarho,  perqué  estich 
Iligada  ab  lú  per  el  víncol 
del  engany  y  qu'  es  precís 
que  'm  penji  en  el  bech  d'  un  ág 
mal  que  'm  porti  al  infinit, 
ans  que  m'  arrastri  la  serp 
de  la  vergonya  mes  vil. 

Ambros    Elena,..! 

Elena  No.  Ambrós;  no  parlis. 

Ambros    'M  deixas  tan  afligit... 

Elena      Cal  Al  fí  só  digna  d'  un  home, 
com  tú,  y  tú  ets  digne  de  mí. 
Potsé  'ns  completém  els  dos 
y  aixó  que  pensó  y  t'  he  dit, 
será,  en  lloch  de  pedregada, 


uila, 


un  petit  nüvol  d'  istiu, 

que  desfentse  al  horisont, 

fará  que  torni  á  sortir 

lo  sol.de  la  nostra  ditxa, 

y  que  tú  sigas  felís... 

y  que  jo,  encjr  que  sofreixi, 

mal  qu'  ho  fasbi  per  instint, 

sápiga  dissimular, 

sois  per  respecte  al  marií. 

Ab  aixó,  Ambrós,  no  't  capfiquis 

ab  res  d'  aquest  mon,  y  viu 

coiR  vihuen  molts  y  molt  altre^^. 

en  apariencia  tranquils, 

y  ab  la  febre  dins  del  ánima 

que  'Is  portí  la  mort  á  dins. 

Ambros    Elena,  ¡per  caritat! 
tedesconech. 

Elena  Pot  ser  sí. 

Ambros    Si  no  arrivo  á  ferme  cárrech 
de  que  tú  'm  parlis  aixís. 
Si  hi  bagues  un  fons  de  vritat 
en  tot  lo  qu'  has  referit, 
no  per  xó  mereixería 
Elena,  tot  lo  que  'm  dius, 
perqué  'm  juJicas  d'  un  modo, 
ó  per  passió,  ó  per  instint, 
que  si  he  de  parla  ab  franquesa, 
poch  ens  honra  á  tú  y  á  mí, 
quan  el  capritxo  anivellas 
ab  r  estimació  que  't  tinch. 

Elena      Be;  no  hi  pensém  mes.  Deu  tinga 
pietat  deis  dos.  Jo  vaig  dins, 
perqué  'm  dongui  T  Angeleta 
ejs  últims  tochs  al  vestit. 
Si  acás  ve  algú,  dissimula; 
digas  que  m'eslich  vestint, 
c[ue  sois  te  vegin  somriurer... 


—    23    — 

fingeix  tú  que  sabs  fingir... 

y  '1  mon  que  'ns  crega  ditxosos. 
(AnaJifscn.') 
Ambros     Es  que  vuU  ferte  felís; 

es  que  h^  serás!... 
Elena  ¡Ho  seré...! 

¡Deu  pagui  ton  l-)on  desitj! 

{Se  'n  va  per  la  primera  porta  esquerra.) 


ESCENA  VII 

AMBRÜS  sol 


(Queda  mirant  á  Elena.) 
La  vinguda  inesperada 
del  guarda  boscli  fou  terrible 
per  tots  junts;  ell  es  temible 
y  cal  negarli  V  entrada. 


ESCENA  VIII 

MIQUEL,  ANDREU,  JOAN,  dit,  y  una  dona  que  no  parla 


M  í  Q.t:  E  L    {Desde  la  po rta  del  fondo  ^ 
Andreuet,  no  os  detureu; 
Antoníj,  podeu  passar. 

{Eatrant.) 
Ola,  Ambrós.  ¿Ahont  es  1'  Elena? 
Ambros  "Esa  dins. 
AíiQUEL  Vaja,  endavant; 

preneu  assiento. 

{Entran  Antonia,  Andreu  y  Joan.) 
{A  Aínbrós per  /'  Antonia.) 
Aquí  tens 
á  la  filia  d'  en  Roma, 


—    2)    — 

cssida  ab  el  nov  d'  en  Pcrxes, 

el  metje^e  Puigarna'. 
Ambros    a  fé  no  la  coneixía. 
MiauEL    Es  ciar;  no  té  res  d'  estrany. 

Tants  anys  qu'  es  fora  del  poblé, 

y  tú  no  eras  á  Caixás 

quan  hi  era  ella. 
Ambros   {Donantli  la  ma.)    Tinch  molt  gust. 

de  coneixerla. 
MiQí'EL  Es  la  gran 

amiga  de  I'  Elenetn. 

{A  Antonia) 

Si  vols,  la  pots  aJLi-lar. 

Diii  qu'  es  per  dintre  y  sens  duptc 

deu  acabar  d'  arreglars. 

Entrahi,  si  't  sembla,  y  ja  qu'  ella 

s'  pensa  que  no  vindrás, 

s'  quedará  tan  sorpresa 

al  veurert  á  soncostat, 

que  no  sabrá  '1  que  11  passa 

d'  alegría  que  tindrá. 

(L'  acompanya  d  la  porta  primera  es- 
querra.) 
Anoreu    {A  Ambros.) 

Sembla  que  no  'ns  vols  dir  res. 
Ambros    {Ab  afecte  donant  la  ma  á  Andreii  y  Joan  ) 

Com  s'  entén?  Ola,  Joan! 

{Dirigintse  á  la  -porta  segona  esquerra.) 
Miau  EL   Angeleta,  porta  vasos. 

{Se  dirigeix  d  la  porta  del  fondo  pera  mi- 
rar si  ve  algú  mes,  y  snrt  anantsen  per 
el  cantó  esquerra  del  fondo,) 
Andreu   (^  Ambros.) 

¿Q.UÍ  s'  havía  de  pensar 

que  portesseu  tanta  pressa? 
Joan         Jo  no  ho  hagués  cregut  may. 
Ambros    Las  cosas  venen  com  venen; 

¿qué  hi  voleu  fé'? 


30   - 

Joan  Es  natural. 

A^DUEU    Lo  qu'  es  cert  es  que  á  V  Elena 

tú  r  estiüiavjs  teinps  há; 

pro  com  que  .. 
Joan  Bé;  sí;  hi  hrivia 

r  Abdón  pe  '1  mitj. 
Andre  1  Entre  tant 

t'  en  endús  la  pubilleta 

mes  rica  del  Ampurdá. 
Ambr'  s    .\ixó  per  mí  es  lo  de  menos. 
Andrfu   Se  suposa;  tú  'n  tens  tants... 
Ambros   No  es  aixó;  es  que  jo  á  1'  Elena 

I  i  tinch  un  c.irinyo  gran. 


ESCENA  IX 

Dits  y  ANGELETA 

{Angeleta  entra  en  escena  ah  una  saj.üa  ab  v.jsos  y 
botellas  que  va  deixant  sobre  de  la  tan  la.) 
An  j.        Vasos,  ayguardent,  orxata. 
(/I  Andreii,  que  s'  ha  arrimat  á  la  lauta  al  veurer 
entrar  á  Angeleta.) 
Andreuet! 
{Joan  queda  á  la  dreta  enrahonant  ab  Ambrós). 
Andreu  Ola!  qué  tal? 

(Confidencíalmeut. ) 
He  vingut  aquí  par  tú. 
Anu.        ¿Oy  que  sí? 

{Andreu  fa  una  caridad  Angeleta^ 
Qu'  ets  llarch  de  mans! 
Vaya  una  costúm  mes  lletja! 
Andreu    Escolta:  que  no  vindrás 

el  diumenje  á  Besalú? 
Ang.        No  m'  hi  deixarán  anar. 
Andreu   Crech  que  'Is  nuvis  serán  fora. 
Ang.        Sarán  fora?  Cóm  ho  sabs? 


-   3'   — 

AwDPEU  Ahir  va  dirmho  I'  Elena. 

Ang.        y,  ^{sabs  ahont  van? 

Andreu  Crech  que  van 

á  Barcelona. 
Ang.  ¡Ah!  f.ixís,  sí. 

Andreu  Hem  de  bailar  tots  els  balls. 
Ang.        Ydesprés...? 
Andreu  Després  vindrém 

passejant  tins  á  C.  ixás. 
Ang.         Passejant!.  . 
Andreu  Si  vols  que  llogui 

una  tartana... 
Ang.  Aixóplá...! 

Andreu  Sabs  que  per  tú  'm  desdinero. 
Ang.        {Ab  ironía.)     No  tant... 
Andreu  Cóm  s'  entén? 
Ang.  No  tant... 

Andreu   Só  capas  de  llogá  un  burro 

per  venirhi  'Is  dos  montats. 
Ambros    Vaja!  beu  alguna  cosa.     (A  Joan.) 
Joan         Sí;  qu'  estich  assedegat. 

(Joan  5'  asseii  y  '5  serveix  cV  aigna  y  avgnardent. 
Ángel cta  tot  rihent s  en  vdper  la  segona  esquerra) 


ESCENA  X 

MIQUEL,  ANTÓN,  LLUISETA  y  dits 

{Miguel  se  iroba  d  la  porta  del  fondo  ab  V  Antón  y  Llui- 
seía  que  venen   del  cantó   drei,    mentres  aquell  ve  del 
cantó  esquerra^) 
MiQUEL    {A  la  porta  del  fondo.) 

Ola,  Antón!  Que  tal,  Lluiseta! 
Lluisa      De  segú  qu'  bavém  fet  tart. 
MiauEL    Res  d'  aixó. 
Antón     {Per  Ambrós,)    Eli  ne  té  la  culpa.* 

Be  *iis  podías  avisar.         (A  Ambrós.) 


Hem  anata  casa  tev.i 
y  'ns  dihuen  qu'  heu  acordat 
reunirvos  aquí. 
Ambros  Be;  ¡vaj:>! 

per  xó,  no  os  heu  d'  enfadar: 
deu  minuts  mes  de  camí 
y  els  dos  ben  acompanyats. 


LlATISA 

¿Y  la  nuvia? 

MiQUEL 

Pché!  la  nuvia 

es  cap  dios;  ja  hi  pot  entrar. 

Trovará  la  Antonia  Perxes. 

Si  desitja  prendre  avans 

alguna  cosa... 

Lluisa 

No;  gracias. 

MlQUEL 

No  vol  beurer? 

Lluisa 

No;  al  hostal 

d'  en  Vilá  hem  begut. 

MiQUEL 

No  fassi 

cunipliments. 

Lluisa 

No;  si  no  'n  faig. 

MiauHL 

Donchs,  si  vol  veurer  X  Elen.i... 

Llui?\ 

Si  no  r  he  de  molestar... 

MlQUEL 

Suposo  qu'  ho  diu  per  riurer. 

Passi;  tingui  la  bondat. 

{Miguel  y  Lliiiseia  se  'n  van  perla  primera  esquerra,  det 

xani  á  A  mbrós  y  A  nión.) 

ESCENA   XI 

DITS  menos  Miquel  y  Lluiseta 


{Andretiy  Joan  assentats  d  la  tan/.iy  bebent.) 
Ambros    Vaja,  seu,  Antón. 
Antón     {Confidencialmente)     Escolta 
Ambros    Digas. 

Antón     (/^.)  ■  ¿Ja  t'  hi  has  ben  pensat? 
Ambros    ^-Are  m'  ho  preguntas? 


Antón 
Ambros 


Antón 


Ambros 

Antón 
Ambros 


Antón 


Are. 
¿Per  qué? 

Perqué  se  'm  fá  estrany. 
Com  que  'ns  veyém  cada  día 
y  fá  dos  mesos  que  sabs 
que  'm  caso  ab  1'  Elena,  extranyo 
qu'  hagis  escuUit  1'  instant 
mes  crítich,  1'  últim  moment, 
per  venirní  á  preguntar 
si  m'  hi  pensat  bé;  me  sembla 
que  no  estás  prou  bé  del  cap.         {RihentÁ 
Es  que  com  no  'ni  fico  ab  res 
del  mon,  perqué  sempre  vaig 
á  mon  negoci,  ignorava 
lo  qu'  avuy  se  m*  ha  contat 
Tú  també  vens  ab  historias? 
Historias? 

No  'n  fassis  cas 
y  deixa  que  la  gentdiga 
lo  que  vulga. 

?Jo  va  mal 


ft 


que  pensis  aixis,  avuy 
que  't  convé  tranquilitat, 
sobre  tot  quant  hi  há  qui  diu.,. 
que  tens  la  vida  al  encant. 

Andreu       {Aparté  Joan.) 

Ma  cosina  es  una  noya 
que  no  escolta,  ni  ha  escoltat 
may  á  ningú;  fa  '1  que  vol 
y  no  's  confía  á  cap  sant, 
y  r  oncle  Miquel,  un  home 
d'  un  carácter  especial, 
que  si  's  proposa  una  cosa 
arriva  á  portarla  á  cap. 

Joan         Crech  que  hi  há  temps  que  portava 
aquesta  unió  entre  sos  plans, 


34  — 


perqu*  essent  qüestió  de  quartos, 
ton  onde... 
Andreu  Tú  qué  'm  dirás? 

Mes  com  1'  Elena  estimava 
al  hereu  de  ca  'n  Rexach, 
era  inútil  tot  projecte 
de  casament,  fins  y  á  tant 
que  van  crida  'is  reservistas 
y  r  Abdón  tingué  qu*  anar 
á  Mejilla. 
Joan  Pots  ben  creurer, 

que  may  hauría  pensat 
que  r  Elena  s*  oblidés 
tant  prompte  d'  éll. 
Andreu  Bé,  veurás; 

hi  há  que  convenir  també 
en  que  no  's  formalisá 
res,  fins  que  's  sabe  la  mort 
del  pobre  Abdón,  qu'  en  T  atach 
de  Cabrerizas,  's  diu, 
pe  'Is  que  n'  están  enterats, 
que  Uuytá  com  un  Ueó. 
Y  poch  greu  1*  hi  va  causar, 
teñir  qu*  anar  cap  al  África 
estant  tan  enamorat; 
pro  com  que  va  fé  '1  servey, 
parque  son  pare  no  va 
voler  redimirlo  el  día 
que  'I  xicot  caigué  soldat, 
al  demanars  las  reservas, 
ell  fou  r  únich  de  Caixás 
que  tingué  qu*  ana  á  Melilla. 
Joan        Pobre! 

Andreu  Ja  ho  pots  dir  ben  alt. 

Joan         No  estudiava? 
Andreu  •  Sí;  estudiava 

la  carrera  d'  advocat, 


—  35  — 

perqué  com  are  's  permet 

estudia  en  el  poblé... 
Joan  ¡Ah?  ja! 

Per  xó;  perqué  jo  ho  havía 

sentit  á  dir. 
Ambros       (A  Antón.)      Bé;  ja  estás 

al  tant  de  tot.  Are,  beu, 

perqué  1'  Elena  estará 

vestida,  y  jo  tinch  mes  pressa 

pe  'I  niateix  que  t'  he  contat. 
(Antón posa  ayguardent  y  aygua  en  un  vas  y  beu.) 
Andreu       (A  Ambrós.) 

\ky,  Ambrós!  ¡ditxós  de  tú! 
Joan         ¿Ditxós  d'  éll,  dius? 
Andreu  Deus  estar 

tot  commogut. 
Ambros  Una  mica. 

Joan         Forsa. 
Antón  Bé:  no  n' hi  há  per  tant; 

aixó  es  un  pas  com  un  altre 

qualsevol. 
Joan  {Ab  ironía.) 

Pot  sé  un  mal  pas. 
(^Ambrós  5'  ha  arrimat  distretament  al  baleó  y  fá  nn  pas 

endarrera  com  mogut  per  un  ressort.) 
Ambros       {Ap.)     En  Nasi! 
(^Andreu,  Joan  y  Antón   s' alsan  al  veurer  el  movimenf 

d'  Ambrós./ 
Andreu  Qué  tens? 

Antón  Qué  *t  passa? 

Ambros    Res;  per  qué...?       {Díssimtilani.) 
Joan  Estás  afectat! 

Antón        ((2«<?  s'  ha  arrimat  al  baleó.) 

{Ap.)       El  guarda  bosch! 
Ambros  Hasigut... 

Andreu  Sí,  I'  emoció  natural. 


^   3^  - 
ESCENA  XII 

Dits  y  MIQUEL 

MidUEL    (Entraní.) 

Veig  qu'  encara  no  han  vingut 

la  María  y  en  Tomás. 
Ambros   {Acostantse  á  Miquel.) 

Haurán  anat  á  V  iglesia 

y  allá  los  deurém  trobar. 
Antón     (A/>.)     Lo  qu'  es  el  I  no  las  te  totas. 
Miquel    {Ap.  á  Ambrós.)     Qué  hi  há  de  nou? 
Ambros   {Ap.  á  Miquel.^       Hi  há  qu'  estar 

alerta. 
Miquel  Y  aixó,  ¿per  qué? 

Amb:<os    Perqué  en  Nasi  está  rondant, 

y  per  lo  qu'  anit  parlávam, 

ens  convé  estar  preparáis. 
Andrej  {Ap.  ájoan  y  Antón.) 

¿Qué  dehuen  teñir  tots  dos? 
Joan         No  sé;  veig  que  parlan  baix...       (Id.) 
Antón     Dehuen  tractar  deis  capítuls.       (/<^.) 
Andreu    Qu'  encare  no  'Is  han  firmat?         (Id.y 
Antón     No  sé,  suposo  que  sí, 

si  bé  pe  'I  qu'  he  averiguat, 

la  mare  d'  ell,  qu'  es  tossuda, 

no  'Is  hi  volía  firmar, 

perqué  s'  oposava  á  ferli 

donació  delsolivars 

de  Frexeneda. 
Andpeu  y  al  últim? 

Antón     Al  últim  crech  qu'  ha  lograt 

que  li  dongués  lo  millor, 

qu'  es  la  gran  pessa  que  hi  há 

al  costat  de  lo  de  'n  Xifre. 
Miquel       {Ap.  á  Ambros.) 

Aviat  ho  tindré  arreglat. 


—  37  - 
ESCENA  XIII 

ELENA,  ANTONIA,  LLUISETA  y  dits 

Ambros    Aquí  tením  á  la  nuvia. 
MiQupL    Ja  era  hora! 
Andreu   (A  Joan.)       Qué  guapa  está! 
MiQUEL.    Per  posart  la  mantellina 

tant  temps.'^ 
Elena  No  he  pas  estat  tant. 

MiaufcL        {A  Lluiseta.) 

Qué  m'  hi  diu?  Fá  goig  o  no? 
{Elena  s  ha  arrimat  á  Ambrós.) 
Lluisa      Si  fá  goig!  Ja  ho  crech  qu'  en  fá! 
Ambkos        {Ap.  á  Elena.) 

Ja  't  veig  mes  tranquila. 
Elena         {Ab  iristesa  y  suspirant)        Si! 
Ambros        {Ap.  d  Elena.) 

Procura  treurertdel  cap 

tot  aixó  que  *t  mortifica, 

y  no  't  penedirás  may 

d'  haverme  donat  el  cor, 

pe  '1  que  tant  he  suspirat. 
MiaUEL   No  es  qüestió  de  perdrer  temps. 
Ambros    Quan  vulga. 
MiauEL  Donchs,  endevant, 

no 'ns  entretinguém:  Lluiseta 

y  Antonia,  feuli  costat. 

A  tú,  Ambrós,  que  t*  acompanyin 

el  teu  cosí  y  en  Joan^ 

L'  Andreuet  ab  mí, 
Andreu  Está  bé. 

(5'    haurán   colocat  en  ¡a  forma  que  indica  Miquel  y  van 
pera  soriir  quan  Nasi  se  presenta  á  la  porta  del  fondo.) 
Nasi         Falta  encara  un  convidat* 

(^Qiiadro.  Tots  fan   un  pas  endarrera  inpresionats  per  la 
inesperada  presencia  d'  en  Nasi.) 


-38- 
ESCENA  XIV 

NASl  y  dits 


{Nasi  porta  un  plech  d  la  má,) 

Nasi         Sembla  qu'  os  causa  feresa 
la  meva  presencia  aquí. 

Ambros    {Ap.)       M'  ho  temía! 

M1Q.UEL  Nasi! 

Nasi  a  mí 

m'  extranya  aquesta  extranyesa. 

Mtquel  Tú! 

Nasi  Si  es  lo  meu  natural; 

com  só  '1  didot  de  la  noya, 
vinch  á  portarli  una  toya, 
y  no  haveu  de  prendreho  á  mal. 
Ja  era  seva  y  'm  sab  molt  greu 
que  puga  causarvos  pena, 
el  qu'  are  torni  á  1'  Elena 
lo  que  de  dret  es  ben  seu. 
N'  he  sigut  sois  guardador 
y  torno  á  la  dona  ingrata, 
las  arracadas  de  plata, 
deu  cartas  y  un  mocador. 

{A  Elena.) 
No  es  el  mocador  que  tú 
voldrías  y  's  queda  ab  mí, 
perqué  encare  ha  de  serví 
per  avergonyir  á  algú. 

Elena      Pare! 
MiQUEL  Nasi! 

Nasi         {A  Miguel.)  Aixó  son  cosas 
qu'  á  tú  no  t'  importan. 

Ambros    (A b  ira,  apar t.)  Oh! 

Nasi         (A  Elena.) 

Be;  ¿que  no  ho  vols  prendrer? 


—  39     - 

Elena      (Ab  orgull.)  No. 

Nasi         No?  donchs,  trepítjaho  si  gosas. 

fTtra  'I  plech  ais  peus  d'  Elena.) 

Aixó  no  es  mes  qu'  un  recort 

qu'  are  á  ton  cor  recrimina; 

fullas  secas  d'  una  alsina, 

que  fa  uns  quants  dias  qu'  ha  mort. 

Per  ma  pan  tinch  per  segú  • 

que  ja  he  fet  tot  quan  devía 

per  r  Abdón;  Deu  algún  día 

sabrá  castigarte  á  tú. 

Queda  desd'  are  en  repós, 

si  es  que  repós  pot  teñí, 

qui  pensava  aquest  matí 

ser  la  esposa  de  V  Ambrós. 

Are  'm  dech  entendre  ab  ell, 

puig  com  t'  he  manifestáis 

avans  de  veurerl  casat 

ab  tú,  li  salto  el  cervell. 
Ambros    (Adelantanise  desesperat,) 

O  aquesta  Uengua  's  refrena, 

ó  os  demostraré,  si  'm  quadra, 

jo  qui  só. 
Nasi  Qui  ets  tú? 

Ambros  Sí. 

Nasi         {Ah  energía.)  Un  Uadre! 

Ambros    (  Volguent  tirarse  sobre  'n  Nasi.) 

¿Un  lladre,  jo? 
Abdon     {Desde fora.)     Elena!  Elena! 
{Especiado  general.  Pausa.  Nasi,   després  d'  un  somris 

sarcástich,  entre  alegre  y  aiontat  's  dirigeix  á  la 

porta  del  foro.) 


ESCENA  XV 

DITS.  ABDON  y  ANGELETA  que  surt  per  la  segona  esquerra 
quedantse  en  úliim  terme. 

Nasi         {Desde  la  porta  del  foro  vejent  á  Abdón.) 
Eli!  Eli!  Sí!  r  Abdón! 


—  40  — 

(A  hdón  entra  v  Elena  al  veurerl  cau  desmayada 
en  brassos  d'  Anlonta.) 
Elena  Deu  meu! 

Abdon     {Abrassant  á  Nasi.) 

Nasi! 

(A/  veurer  el  cuadro.)  Ah! 
Nasi  Mírala!  Ha  caigut 

al  sentir  la  teva  veu! 
Abdon     Elena! 
Nasi  Se  t'  ha  venut! 

Abdon    Oh! 
Nasi        {Per  Elena^  senyalantla  v  ab  ió  despreciatiu,) 

Si  Abdón,  aixó  no  es  teu! 
(Abdón  queda  com  atontat  y  en  aciitut  amenassadora ,  sos- 

tingut  per  Nasi,  al  caurer  el  teló  rápidament.) 


FI    DEL    ACTE    PRIMER. 


flete  segón 


La    mateixa    decoració.  Els   ciris  de   la   capelleta  deuhen   estar 
apagats  y  la  taula  desparada. 


ESCENA  PRIMERA 

MIQUEL  y  AMBROS. 


MiauEL  Jo  encare  no  'm  dono  compte 
de  lo  qu*  ahir  va  passarns, 
y  á  fe  de  Miquel,  dech  dirte 
que  sois  me  condol  en  part. 
Si  haguésses  sigut  mes  noble 
y  m'  haguésses  confessat 
que  lo  que  pe  '1  poblé  's  deya 
era  del  tot  cert,  jamay 
hauría  insistit,  Ambrós, 
en  forsar  la  voluntat 
de  r  Elena,  com  ho  feya 
ab  molt  interés  com  sabs; 
pro  tú,  quan  t'  ho  preguntava 
rae  juravís  qu'  era  fals. 
Jo  creya  que  '1  pobre  Nasi 
no  tenía  mes  afany, 
que  'I  que  porta  ab  si  '1  carinyo 
que  tenía  á  1'  Abdón.  May 


—  42   -- 

hauría  cregut  que  fora 
per  una  infamia  tant  gran 
com  la  que  tu  vas  cometrer 
ab  la  Roseta,  qu'  está, 
segons  avuy  he  sabut, 
malalta  de  gravetat. 
Jo  veya  en  el  casament 
de  tú  y  r  Elena  un  enllás, 
no  tant  de  carinyo,  com 
d'  interés,  dech  serte  franch. 
Tú  tens  un  bon  patrimoni, 
el  meu  també  ho  es  bastant, 
y  fixantme  en  que  V  amor 
avuy  ve  y  demá  s'  en  va, 
vaig  concebí  aquest  projecte, 
tot  pensant  y  meditant, 
que  r  Elena  un  dia  ó  altre 
t'  arribaría  á  estimar. 
Y  aixó  es  lo  que  succehí, 
perqué  quant  bagué  arrivat 
la  noticia  de  la  mort 
de  r  Abdón,  no  va  tardar 
en  rebrert  ella  com  eran 
mos  desitjos.  Are,  ab  quant 
ha  passat,  ab  ta  conducta 
y  ab  el  retorn  impensat 
d'  aquell  xicot,  está,  Ambrós, 
que  ni  se  li  pot  parlar. 
Després  de  V  estat  violent 
que  va  causarli  '\  desmay, 
ha  passat  la  mes  terrible 
nit  que  't  pots  imaginar. 
Imprecacions  contra  tú 
n'  ha  dit  tantas  y  tan  grans, 
que  per  lo  incoherents  que  eran 
no  puch  ni  dech  ferne  cas. 
Altrament,  si  acás  tos  cert 
tot  quant  ha  dit  delirant. 


43  — 


Ambros 

Miau  EL 


Ambros 
MiauEL 
Ambros 

MiQUEL 


Ambros 

iMiauEL 
Ambros 


MiQUEL 


Ambros 


te  'n  hauría  exigit  comptes 
com  deu  ferho  un  heme  honrat, 
mes  tinch  prou  confiansa  en  ella 
perqué  are  hagi  de  duptar 
de  tú.  De  totas  maneras 
y  respectant,  donchs,  1'  estat 
de  r  Elena,  sens  ofendrert, 
crech  que  no  deus  intentar 
véurerla. 

Cóm? 

Fora  inútil, 
A  posta  li  he  preguntat, 
— presumint  qu'  avuy  vindrías — 
si  't  desitjava  parlar, 
y,  francament,  per  el  modo 
qu'  ha  tingut  de  contestarm, 
casi  desduesch  que  '1  cor 
de  r  Elena  s  ha  tancat 
per  tú. 

Cóm?  Senyor  Miquel! 
Una  deducció  que  faig. 
Que  suposo  mal  fundada, 
y  que  vosté... 

Per  ma  part, 
no  tinch  que  posar  mes  travas 
á  sos  desitjos. 

Cabal; 
mes... 

Ella  obrará  com  vulga. 
Sab  que  se  'm  fa  molt  estrany, 
que  siga  vosié  qui  'm  parla 
aixís? 

No  't  deu  estranyar. 
Volguí  oposarm'  una  volta 
y  toquém  els  resultats. 
L*  experiencia... 

L'  experiencia^ 


—  44  - 

MiauEL   Y  ta  conducta  v  1'  estat 

d'  ella. 
Ambros  Corrent: 

en  que  es  mes  qu'  irregular 

é  impropia  aquesta  manera 

de  conduhirse  ab  mí. 
MiQUEL  No  tant. 

Ambros    Necessito  explicacions 

d'  ella;  tením  que  parlarns; 

r  he  de  sentí;  ha  de  sentirme, 

y  després  es  quan  podrá 

donarse  ó  bs  per  romput 

tot  lo  qu'  havíam  tractat, 

ó  porta  á  efecte,  com  crech, 

el  nostre  suspés  enllás. 

Jo  estimo  á  1'  Elena  y  ella 

no  pot  deixar  d'  estimarm 

per  una...  calaverada. 
MiauEL  ^Per  una  infamia  dirás. 
Ambros    Be;  dónguili '1  nom  que  vulga. 
MiQUEL    Li  dono  '1  mes  adecuat. 
Ambros    Donchs  bé;  ni  per  aquest  fet 

r  Elena  'm  pot  oblidar, 

ni  perqué  '1  mort  de  Melilla 

are  hagi  resucitat, 

hi  ha  motius  que  justifiquin 

una  conducta  semblant. 

^Qu'  en  'quest  moment  no  'm  vol  veurer? 

Está  bé;  'ns  veurém  mes  tart; 

que  reposi  un  instant  mes 

y  pensi  ab  tranquilitat, 

posada  la  ma  en  el  cor 

y  mediantho  com  cal, 

si  pot  prescindir  de  mí 

la  pubilla  de  Caixás.' 
(Ambros  se  'n  va  per  la  porta  del  mitj  ab  aire  d'  orgull,) 


—  45   - 
ESCENA  II 

MIQUEL  y  ELENA 


MiQUEL   (Ap.)  Que  si  pot  prescindir  d'  ell! 

Quií\  orgull  dcs.nesufdt! 

Ni  's  pot  donar  mes  saperbia 

n'  hi  cap  despreci  mes  gran. 
Elena      (Enirant  en   escena  per  ¡a  porta  primera  de  la 
dreta.) 

Pare! 
MiauEL  Qué! 

Elena  Y 1'  Ambrós? 

MiQ,uEL  Ja  es  fora; 

per  qué?  t'  interessa? 
Elena  ,  Tant... 

que  no  sé  per  qué  ho  pregunto; 

pro  os  sentía  enrahonar... 

y  no  he  entes  ni  una  páranla, 

de  tot  lo  qu'  haveu  tractat. 
Mia'-)EL    (a  pots  pensá;  'ns  ocupavam 

d'  éll  y  de  tú...  del  fracás 

del  casament  y  de  tot 

lo  qu'  havíam  de  parlar. 

Ell  insisteix  en  casarse 

ab  tú. 
Elena  Y  cóm  haveu  quedat? 

M1Q.MEL   Malament!  molt  malament! 

{Pansa.  Elena  '5  tapa   la  cara  ab  las  mans  com 
avergonytda.) 
Elena       Oh! 
M1Q.UEL  Qué  tens? 

Elena      {Despres  d'  nn  allre  pansa.) 
No  ho  sé. 


-  46  - 

MiauEL  Pro  sabs 

loqu'  hem  acordat  jo  y  tú, 
aquest  matí. 

Elena  Es  veritat. 

MiQUEL   (Ab  inienció). 

Y  com  qu'  al  moment  d'  anársen 
y  ab  un  orgull  sens  igual, 
ha  dit  r  Ambrós,  que  si  ho  pensas 
com  deus  ferho,  comprendrás 
que  no  pots  prescindir  d'  ell, 
crech  qu'  aixó  't  te  que  bastar 
per  pagar  semblant  ofensa 
ab  un  despreci  mes  gran. 

Elena      Sí,  mes... 

MiauEL  Tu  fes  lo  que  vulgas; 

jo  no  tinch  mes  voluntat, 
que  la  de  qu'  are  't  mantingás 
ahont  t'  estant  reclamant, 
per  una  part  el  decoro, 
per  altre  la  dignitat. 
Si  vols  torcir  mon  desitj 
el  torsas,  per  tú  ferás. 
Jo  sabré,  si  '1  cas  arriba, 
com  m'  hauré  de  comporta 
ab  la  filia  que  no  escolta 
mos  bons  consells. 

Elena  Tant  amarch 

llenguatje... 

MiQjJEL  T  veig  indecisa. 

Elena      Es  cert...  ¡Es  qu'  estichUuytant...! 
{Ap.)  Quin  suplici! 

MiauEL  La  ocasió 

mes  bona  se  't  ve  á  las  mans, 
perqué  quedis  en  el  siti 
que  mereixas.  Y  si  't  plau, 
desd*  are,  en  lloch  d'  oposarmhi, 
com  ho  havía  fet  avans, 
apadrinaré  V  idea. 


_  47   — 


Elena      Que  voleu  dir? 

MiauEL  Qu'  ha  tornat 

r  Abdón. 
Elena      {Afectada^)  Oh!  no  m'  en  parléu! 
MiQUEL    Cóm? 
Elena  No. 

MiauEL  Per  la  meva  part 

si  ell  te  perdona...  -        ,    - 

Elena  No,  pare; 

r  Abdón  no  'm  pot  perdonar. 
MiQUEL    Perqué  no  pot  perdonarte? 

Contesta!  En  qué  li  has  faltat? 

{Elena  f a  un  sospir.) 

Si  creyam  qu'  havia  mort 

y  'ns  varem  precipitar, 

ni  es  te  va  tota  la  culpa 

ni  es  el  delicte  tan  gran. 
Elena      Molt  digne  es  aquest  propósit, 

mes  no  pot  portarse  á  cap. 
MiQUEL  Pro  perqué? 
Elena  Per...  impossible, 

perqué  ho  es,  perqué  ho  será. 
MiQUEL    Filia  meva,  reflexión  , 

pensa  que  la  dignitat 

está  per  sobre  de  tot, 

y  qu'  ab  ella  pots  trencar 

un  pit  de  roca  y  fé  engrunas 

tot  un  castell  senyorial. 

'T  deixo  perqué  are  á  solas 

meditis  sobre  *1  nieu  plan, 

mentres  vaig  á  ca  la  Vila 

hont  m'  espera  '1  general 

qu*  está  visitant  el  eos 

de  somatens.  Crech  que  quan 

tornaré,  estarém  d' acord 

ab  lo  que  't  deixo  indicat. 

Pensa  que  ja  hi  es  1'  escandola 

que  no  ha  pogut  evitars, 


4'^ 


Elena 

MiQUEL 

Elena 

MiQUEL 

Elena 


y  que  siga  la  que  vulga 
la  resolució  final, 
que  donguém  á  aquest  conflicte, 
peí  poblé  sempre  será 
bona.  Adeu.         {Anantscn.) 
Pare! 

Res  mes. 
(Com  desitjant  revelar li  un  secret.) 
VuU  dirvos... 

Que? 
[Després  d'  una  pansa  y  cavent  en   una  cadira 
prop  de  la  laida  de  la  esquerra.) 
Adeusiiu! 
{Miqíiel  surt.) 


ESCENA   líl 

ELENA  sola. 


Quín  sufriment!  qiiin  horror 
y  quin  suplici  mes  gran! 
Sois  Deu  sab  en  'quest  instant 
lo  que  sentó  dins  del  cor! 
Com  puch  demanarm  consell 
si  '1  pensament  se  'm  subleva, 
y  *m  diu  que  per  1'  honra  meva 
JO  no  puch  prescindir  d"  ell! 
Ahont  busco  la  solució 
per  un  conflete  sembl  nt, 
si  mon  pecat  es  tan  gran, 
qu'  es  mdigne  de  perdó! 
Ah!  'S  consumirá  '1  cor  meu 
y  jo  tindré  qu'  arrastrarme; 
r  Abdón  no  pot  perdonarme 
quan  no  tinch  perdó  de  Deu! 


—  49  — 
ESCENA  IV 

ELENA  y  ABDON 


i^Elena  plora  en  el  moment  d'  entrar  A  bdón,\que' s  queda  un 
scgon  paral  á  la  porta  del  Jondo.  Després  5'  adelanta 
pausadament  hasta  arrivar  al  costal  d'  Elena  sens  qii* 
aquesta  7  sentí  fins  al  moimnt  de  cridarla) 


Abdon 
Elena 

Abdon 


Elena 
Abdon 


Elena 
Abdon 


Elena 


Elena! 

{Alsantse  rápidamente 

Oh!...  tu! 
i^Ah  energía.)       Jo  mateix! 
T*  espanta  veurerm  aquí? 
Parla! 

No  puch! 

Se  coneix 
que  ma  presencia  fereix 
Ja  teva  ánima. 
{Ap^  Ay  de  mí! 

Mes  si  acás  has  mesurat 
tot  el  dany  que  m'  ha  causat 
la  teva  ánima  enviuda, 
't  deus  sentí  avergonyida 
al  trovarte  á  mon  costat. 
Pro...  ets  tu  la  dona  fidel 
qu'  estimava  ab  tan  anhel 
y  duya  jo  dins  del  cor? 
Ets  tu  aquell  ángel  del  cel 
que  *m  duya  en  sas  alas  d'  or? 
Oh!  parla,  Elena,  respon; 
parla,  si  es  que  no  't  confon 
r  infamia  que  vuU  sentirte, 
perqué  desitjo  aburrirte... 
de  tant  que  t'  esti  no. 

Abdonl 


—   50  — 

AbdonJ^Sí,  Elena,  t'  estimo!  Encare 
bat  mon  cor  ab  passió  intensa 
y  es,  que  com  que  'i  cor  no  pensa, 
no  sentinte,  no  repara 
r  inmensitat  de  1'  ofensa. 
Tres  mesos  y  un  dia  fa 
que  la  Patrii  'm  va  crida, 
y,  alentat  per  tu  '1  cor  meu, 
al  África  vaig  ana, 
pensant  sois  en  tú  y  en  Deu. 
Perqué  ab  ell  y  ton  recort 
jo  tenia  per  segú, 
que  en  lloch  de  trovar  la  mort, 
tindria,  Elena,  la  sort 
de  trobar  gloria  per  tú... 
Sí;  sois  per  tú  la  buscava, 

V  si  allá  ab  forsa  iluytava, 
ho  fe  y  a  sois  ab  la  fé 

de  guanyá  un  brot  de  lloré, 

peí  nom  que  per  tú  guardava. 

Una  nit  caiguí  ferit 

per  una  bala  perduda; 

vaig  llensá  un  crit  y  aquell  crit 

com  nota  desconeguda 

va  perdrers  á  V  infinit. 

Perdí  r  estma,  y  arrastrartme 

mes  que  per  térra,  peí  fang 

áfrica,  anava  allunyantme 

del  meu  fort,  y  dessantgrantme, 

m'  estava  cubrint  de  sang. 

Y  ab  r  ánima  defallida, 
jens  ajuda  de  ningú, 
'm  tapava  la  ferida, 
perqué  no  'm  fugís  la  vida 
que  guardava  sois  per  tu. 
En  aquella  situació 

vingué  '1  moro,  'm  sorprengué, 
y  abatut  per  el  doló 


-    5'    - 

'"vaig  rendirm'  á  discreció 
y  '1  moro  'm  feu  presoné. 

Y  sens  faltarm  fortalesa 
per  semblant  captivitat, 
per  tú,  sois  per  tú  obligat, 
vaig  cometrer  la  vilesa 

d'  implorar  la  Ilibertat. 
Al  cap  de  dugas  setmaiias, 
de  las  llegions  africanas 
vingué  un  capdill  y  'm  digué: 
«Si  't  vens  la  Patria,  't  daré 
la  Ilibertat  que  demanas.» 
-«Proposta  íant  denigrant 
no  r  acepto  de  ningú, 
vaigdirli,  qu'  es  massa  gran 
per  vendrers;»  y  en  'quell  instant 
la  meva  Patria  eras  tú. 
Tú,  Elena;  en  tú  s'  enclouhía 
ma  honra,  ma  patria,  '1  nom  meu, 
la  gloria  que  perseguía, 
y  hasta  *1  cel  en  que  's  somnía 
quan  se  te  confiansa  en  Deu. 

Y  quan  finida  la  guerra 
quedo  Iliure  y  torno  aquí, 
no  sé  perqué^  dalt  la  serra, 
ja  'm  semblava  que  la  térra 
no  'm  volía  obrí  '1  camí. 
Hi  arrivo  per  fí  ab  I*  anhel 
mes  ardent  y  ab  V  egoisme 
de  gosá  hasta  '1  paroxisme, 
y  hont  creya  trovarhi  'I  cel 
hi  veig  el  fons  del  abisme. 

T  veig  y  '1  veurert  m'  aterra, 
ja  no  ets  I'  ángel  que  's  aferra 
al  arbre  de  la  virtut; 
no  ets  mes  que  V  ángel  caigut, 
•que  s'  arrastra  per  la  térra. 
Oom  que  tot  ho  has  oblidat. 


52    — 


has  profana!  mon  recort, 

qu'  havia  d'  éssert  sagrat. 

Si  't  creyas  qu'  havia  mort^ 

míram;  ja  he  resucitat! 
{Pausa.) 
Elena      Per  Deu!  tingas  compassió 

de  mí;  só  una  miserable...! 
Abdon     Compassió?  Res  raes  qu'  aixó- 

desitjas? 
Elena  Só  tant  culpable, 

que  no  mereixo  '1  perdó. 
Abdon     Ho  confessas!  Reconeixas 

Elena,  que  no  mereixas 

mes  qu'  odi? 
Elena     {Ah  afany.)     De  tu  molt  mes; 

r  odi  es  poch. 
Abdon  Veig  que  coneixas 

el  delicte  qu'  has  comes! 

'M  sorprénl  No  ho  presumía...! 

Quasi,  quasi  semblaría 

que  tens  conciencia!  Oh!  no,  no! 

No  hi  cab  dins  1'  ánima  impía 

de  quí  íereix  á  traició. 

Y  tú  m'  hi  has  mort!  M'  has  venut, 

qu'  es  pitjó,  en  lloch  de  plorar 

una  llágrima  y  resar 

per  aquest  cor,  qu'  ha  viscut 

sois  per  saberte  estimar. 

Vinguí  aquí  ab  el  desconsol 

de  que  una  nova  funesta 

t'  hauría  cubert  de  dol; 

't  crido  per  aart  consol, 

entro  y  't  trovo  de  festa. 

¡Y  quina  festa! 
Elena  Oh!  per  Deu! 

Abdon      Somrient  y  divertida, 

plena  de  goig  el  cor  teu, 

era  per  tu  un  raig  de  vida. 


—  53  — 

y  fou  la  mort  del  cor  meu. 

Ja  desd'  ahir  no  sossego, 

visch  ab  la  mort  desd'  ahí; 

y  hauría  sigut  per  mí 

de  gran  consol  quedar  cegó, 

per  no  véurehi  en  sent  aquí. 
Elena       Prou  Abdón!  que  no  tinch  forsa 

per  veurehi  ni  per  sentirte! 
Abdon     Si  es  que  desitjo  aburrirte, 

mes  no  puch;  la  ment  s'  esforsa 

y  'I  cor  no  respon.  Vull  dirte 

que  t'  odio  y  devant  teu 

no  sé  perqué  'm  desanimo: 

demano  favor  á  Deu 

per  despreciarte  y  no  'm  creu, 

com  mes  te  veig  mes  t'  estimo! 
{Pausa.) 
Elena      (Com  atontada  y  estasiada,) 

M'  estimas...? 
Abdon  Com  un  lleó 

ho  feria  si  pogués; 

la  rabia  d'  ell  sentó  jo 

y  are  't  tinch  1'  adoració 

de  la  fiera,  si  estimes; 

parque  t*  estich  adorant 

mentres  t'  estich  malehint, 

y  sentó  en  aquest  instant, 

que  r  amor  está  bressant 

al  lleó  que  's  va  dormint. 

{Admirado per  part  de  Elena ^ 

Qué  tens? 
Elena  'M  té  avergonyida 

el  sentirte  aixís. 
Abdon  Per  Deu, 

Elena! 
Elena  Jo...! 

Abdon  Tot  ho  oblida, 

qui  's  juga  per  tú  la  vida 


—  54  — 

y  que  té  un  cor  com  el  meu 
Nasi         (Desde  fora  caniant.) 

Dessota  d'  una  olivera 

un  dia  la  van  trovar... 
Elena      {Afectada.) 

En  Nasil  T  tinch  qne  deixar^ 
Abdon      Perqué? 
Elena  M'  feria  quimera 

qu'  en  Nasi  'm  vejes  plorar. 
{Andntsen.) 

Mes  tart...  mes  tart  ens  veurém^ 

tornarás...!  vritat  que  sí? 
Abdon     {Admirat.) 

Elena! 
Elena  Ja  parlarém! 

Abdon      Perqué  *t  torbas? 
Elena      {Andntsen.)  Temps  tindrém 

per  tot. 
Abdon      {Ahfermesa.)  Ja  no  *m  moch  d*  aquí. 

{Elena  5'  en  va  per  la  primera  esquerra, y 


ESCENA  V 

nasi  y  abdon,  dcsprés  ANGELETA, 


Nasi 

Ola  noy! 

Abdon 

Nasi! 

Ang. 

Perfi 

t'  he  trovat;  jo  prou  me  creya 

que  no  anirías  en  Uoch, 

sens  qu'  ans  vinguesses  á  veurerm 

Abdon 

Bé! 

Nasi 

Malviatje  qui  's  fia 

de  criaturas;  la  mestressa 

ha  tingut  rahó. 

Abdon 

Per  quér 

Nasi 

Perqué  jo,  espera  qu'  espera 

—  55  — 


I 


y  espera  qu  esperarás 

y  carregat  de  paciencia 

y  mira  per  un  cantó 

y  mira  per  1'  altre  y  ella, 

al  veurer  que  no  venías, 

r  ha  endevinada  y  me  deya: 

«No  sigas  baboya,  Nasi,  • 

el  noy  es  á  ca  V  Elena.» 

«Y  qu'  ha  d'  esser,  bona  dona!» 

li  deya  jo  y  ella  's  reya 

del  teu  didot_,  que  per  manso 

donava  voltas  per  1'  era, 

esperant  al  nostre  noy 

que  vingués  de  Cabanellas. 
Abdon     No  os  entench. 
Nasi         (Ab  serzetat.)       Digas:  perqué 

has  comes  tan  mala  feta? 

Perqué  tu  avans  d'  entra  aquí 

no  has  passat  per  casa  meva? 

Anit:  cóm  várem  quedar? 

Qué  't  vaig  dir?  No  sabs  qu'  apenas 

parlárem  de  res? 
Abdon  Es  cert. 

Nasi        Y  donchs? 

Abdon  Que  os  diré?  Paciencia. 

Nasi         Si  ab  paciencia  s'arregléssen 

las  cosas... 
Abdon  Portava  pressa 

per  desfogarme. 
Nasi  Portavas 

pressa? 
Abdon  Sí. 

Nasi  Las  cosas  fe  tas 

aixís  sempre  acaban  mal; 

aquest  es  sempre  '1  defecte 

delsjoves  enamorats. 

Que  't  deya  ahir  la  Carmeta 

quan  várem  arrivá  á  casa? 


~  56  - 

«Calma,  fill,  que  no  't  convenen 
disgustos,  sobretot  calma, 
creume  á  mí.»  Y  tú:  «si,  dideta, 
ja  'n  tindré.»  Y  no  n*  has  tingut 
y  has  obrat  á  la  lleugera. 
No  sé  que  mes  tinch  que  fer, 
perqué  arrivis  á  comprendrer 
que  t*  estimo  mes  á  tú 
qu*  á  totel  mon. 
Abdon  Nasi! 

Nasi  Sembla 

donchs,  que  te  'n  oblidas. 
Abdom      (Abrassantlo.)  May; 

fora  ingratitut  inmensa 
y  aquesta  no  la  conech. 
Nasi         Donchs  quan  jo  t'  aviso,  creume, 
perqué  anirás  sempre  bé. 
Es  de  mí  que  tens  qu'  aprendrer. 
Jo  fá  temps  que  vinch  seguint 
el  trot  á  n*  el  mala  pessa 
de  r  Ambrós;  mes  com  que  á  só 
de  tabals  no  's  matan  Hebras, 
fins  qu'  ha  vingut  el  moment 
he  tingut  calma  y  sang  freda, 
y  quan  será  '1  tret  segur 
li  faré  un  tut  á  1'  orella. 
Y  tú  avans  de  posa  'Is  peus 
aquí,  tenías  que  veurerm 
y  estich  cert  de  que  després 
d'  haverme  sentit,  com  eran 
els  meus  desitjos,  haurías 
obrat  d'  un  altre  manera. 


Abdon 

Parlém. 

Nasi 

No  es  aquest  el  lloch, 

Abdón,  hont  tractarse  deuhen 

certas  cosas. 

Abdon 

Estém  sois. 

Nasi 

Estém  sois?  Pot  ser  t'  ho  pensas, 

puig  pe  '1  que  no  's  deu  sentir 

y  pe^'l  que  no  's  té  que  veurer, 

allá  hont  hi  ha  portas  que  's  tancan, 

forats  sol  haverhi  sempre, 

ó  per  orellas  qu'  escoltan 

ó  per  alguns  ulls  qu'  hi  veuhen. 

Y  com  que  '1  que  tinch  que  dirte 

son,  Abdón,  cosas  molt  serias, 

convé  que  'm  diguis  aváns 

si  has  enrahonat  ab  1'  Elena. 
Abdon     Ja  's  ho  podeu  figurar. 
Nasi         Com? 
Abdon  Que  ja  ho  podeu  comprendrer; 

ab  la  pressa  ab  qu'  he  vingut, 

'm  faltava  temps  per  véurerla, 

per  parlarli,  per  sentirla, 

y  ab  tot  r  odi  de  la  fera 

que  s'  esbrava,  quan  V  he  vista 

he  comensat  per  oféndrerla 

y  acabat  per  perdonarla 

donantli  1' ánima  meva. 

(Angeleta  suri  en  el  repld  de  V  escala,  ^ 
Nasi         (A  Abdón.) 

Oh!  que  has  fet! 
Abdon      {Admiral.)         Y  aixó? 
Nasi  Que  has  fetf* 

Infelís! 
Abdon  La  passió  'm  cega 

y  r  estimo  ab  forsa  tanta... 
Nasi         Donchs  no  deus! 
Abdon  Eh! 

Nasi  Prou;  y  'm  sembla 

que  pe  '1  moment  ja  't  dich  massa. 

i^S  gira  y  ven  á  Angeleta^ 


—   3^    — 

ESCENA  IV 

NASI,  ABDON,  ANGELETA 

A  N  G .        (  Crida  n  ilo .) 
Nasi! 

Nasi        (A  JMón,)     Pst! 

{Alt  y  dissimulant.) 

^Que  hi  há,  Angeleta? 

Ang.        (Buixant.) 

No  sé  lo  que  hi  há  de  cert; 
mes,  estava  á  la  finestra, 
tot  contemplant  cora  la  boyra 
s'  enfila  per  qui  darrera, 
quan  ha  passat  á  cav;  11 
un  minyó  de  ca  'n  Estela 
y  ha  dit  que  's  calava  foch 
en  un  bosch  de  Frexeneda. 

Nasi        y  es  cert? 

Ang.  Aíxís  ho  ha  dit  ell. 

Nasi         (Ap.  á  Abdón.) 

M'  en  vaig  y  'm  condol;  pro  pensa 

que  quan  te  dich  que  no  deus, 

no  deus  ni  pensáab  1'  Elena. 

No  t'  aconsello  que  vinguis 

ab  mí,  perqué  es  tart  y  'ni  sembla 

que  no  estás  en  condicións 

de  seguirm;  vaig  molt  depressa 

y  't  cansarías;  procura 

teñir  molt  seny  y  prudencia; 

anárten  de  dret  á  casa 

y  veurert  ab  la  mestressa 

y  ab  mí  demá  á  primera  hora. 

(Abintenció,) 

Pensa  qu'  hi  vá  1'  honra  tevd. 

Abdon     Eh! 


—    59  — 

Nasi  Pst! 

Abdon     {Ap.  á  Nasi.) 

Quan  hi  va  '1  meu  nom, 
res  m'  atura  y  res  m*  arredra. 
Anétn,  Nasi;  vinch  ab  vos, 
que  no  tindría  paciencia 
ni  per  espera  á  demá, 
ni  tampoch  per  permaneixer 
un  instant  mes  sota  '1  sostre 
d'  aquesta  casa. 

Nasi         {Ap.  ab  Abdón.)      Be;  anémsem, 
pro  sobretot  tingas  calma. 

Abdon     Oh!  Hi  ha  paraulas  que  creman, 
y  las  qu'  acaben  de  dirme 
m'  han  deixat  1'  ánima  encesa. 
,     {Se  'n  van  peí  fondo.) 


ESCENA  VII 

ANGELETA,  sola,  després  ELENA 


{Angeleta  va  darrera  d'  ells  dos^fins  qu  han  sortii,) 
Ang.        No  sé  perqué,  crech  qu'  en  Nasi 
vol  que  's  declari  la  guerra 
entre  1*  Elena  y  1'  Abdón. 
{Mirant  peí  fondo.) 
Deu  meu!  Si  que  vandepressa...! 
No  sé  perqué  se  V  emporta 
cap  al  bosch  de  Frexeneda. 
Are  's  deturan  y  parlan... 
L'  Abdón  fá  un  pas  endarrera; 
are  mira  cap  aquí..., 
vol  torna.  En  Nasi  'I  subjecta, 
ja  se  'n  van  montanya  amunt... 
veig  que  agafan  la  dressera... 


—  6o  — 

pro  r  Abdón  mira  que  mira: 
¿qué  deuhen  teñí? 
Elena      (JEnirant.)  Angeleta! 


ESCENA  VIII 

ELENA  y  ANGELETA 

Ang.        {Girantse  y   volguentli  esplicar  lo  qti'  ha  oco- 

rregut.) 

Senyoreta!  'L  guardabosch 

y  r  Abdón... 
Elena      {Malhumorada  anant  á  senrer  á  la  taiila  de  la 

dreta.) 

Calla! 
Ang.  Cóm? 

Elena  Deixam! 

Ang.        {Anantsen,) 

Está  bé. 
Elena  Tanca  la  porta 

y  pórtam  la  Humanara. 
(A  ngeleta   ajusta  la  porta   del  fondo;  suri  per  la  segona 
esquerra^  y  quan  5'  indicará  entrará  en  escena  de  nou 
ab  la  llumanera.) 

(Ap.)     El  didot  s'  ha  endut  1'  Abdón! 

Será  sens  dupte  ab  I*  objecte 

de  dirli  '1  que  no  he  pogut 

esplicarli  jo  maieixa; 

mes  lo  que  no  han  dit  els  llabis, 

sabré  dirli  ab  quatre  Uetras, 

y  sortím  d'  una  vegada 

de  situació  tan  dolentn. 
Ang.        {Entrant  ab  la  llumanera  que  deixa  sobre  de  la 

tauleta.) 

Santa  nit. 
Elena  Deu  nos  la  dongui 

ben  bona!  Quan  vingui  en  Pere, 


Ang, 


Elena 


—  6r  — 

que  crech  qu'  ha  anat  á  N.ivata 
á  porta  un  carret  d'  huserda, 
que  no  descoUi,  perqué 
tindrá  qu'  ana  á  Cabanellas 
á  dú  una  carta. 

Está  bé. 
,iDesitja  res  mes? 

No,  vésten. 
{Angeleta  se  'n  va  per  la  segona  porta  esquerra.) 


ESCENA  IX 


{Elena  agaja  un  fiill  de  paper  y  '5  disposa  á  escriurer, 
Avans  de  posar  ma  d  la  ploma  hi  deu  haveryín  mo- 
ment  de  pausa,  durani  el  qiial  setnblard  qu'  Elena  no 
5'  atreveix  á  escriurer.) 
Elena      (Escribint.J 

«Abdon...  meu! 

(Parlant)       Meu! 
(S'  obra  silenciosament  la  porta  del  fondo  y  apa- 
reix  Ambrós,  Elena  no  7  seni  ni  se  'n  adona^ 
fins  qu  ho  senyala  7  didlech.) 
Si  no  ho  es...! 
Oh!     (5'  aixuga  'Is  ulls,') 
Ambros    (Ap.)     Plora! 
Elena       (Ap,)  May  mes,  may  mes!! 

Ambros    (Ap.)     Pobre  Elena;  'm  causa  pena 

veurerla  aixís! 
Elena     (Ap.)  Si  ell  sabes 

lo  qu'  are  sufreixo! 
Ambros   (Cridantla.)  Elena! 

Elena      (Alsantse  aguada  y  passant   instintivament al 
altre  cantó  de  la  taula  ab  el  paper  á  la  ma.) 
Ah! 
Ambros  Qué  tens? 


62     - 


Elena 

{Deixant  catircr  la   carta  que  escribía  sobre  de 

la  tatila  y  ab  indiferencia.) 

Qué  tinchl 

Ambros 

Acaba! 

No  coiiiprench  perqué  't  conmou 

la  meva  veu. 

Elena 

No  pensava 

en  tú... 

Ambros 

Ah!... 

Elena 

No,  ni  t'  esperava... 

Ambros 

Confesso  que  'm  ve  de  nou 

qu'  avuy  'm  rebis  així! 

Elena 

Avuy! 

Ambros 

Després  de  1  que  ahí 

va  passá,  'm  causa  estranyesa 

ton  llenguatje  ab  la  sorpresa 

qu'  are  t'  he  donat. 

Elsna 

{A  b.  indiferencia .)     Sí? 

Ambros 

Sí; 

ho  repetesch,  no  'm  complau 

ta  conducta. 

Elena 

Si  no  't  plau.  . 

tu  matsix:  mes  sentirías 

qu'  hagués  cfegut  que  vindrías, 

perqué  hagaés  tancat  ab  clau. 

Ambros 

Aixó  mes!  Mirém  las  cosas 

tots  dos  baix  prismas  distints, 

Elena 

Que  desitjas?  Qué  't  proposas? 

Ambros 

Oferirte  un  ram  de  rosas. 

Elena 

Ab  las  espinas  á  dins! 

Aixís  vas  logar  mon  cor, 

perqué  al  brindarme  1'  amor 

ab  que  al  fi  vas  seduhirme, 

veneno  vas  oferirme 

á  dins  d'  una  copa  d'  or! 

• 

Y  '1  vaig  beure  y  sentó  aquí 

sos  efectes  desd'  ahí, 

mes  ja  que  perdo  la  vida, 

-    63 


desd'  are  estich  decidida 

á  tot. 

{Ab  orgull.)  Apartat  de  mí. 

Ambros 

Eh...?         (Pausa., 

(Ab  ironía.)  Bah!  Veig  que  no  comprens 

encare  ta  situació. 

Elena 

Be  massa! 

Amrbos 

Es  dir  que  pretens 
Uuytá  ab  mí? 

Elena 

Y  qui  ets  tú! 

Ambros 

Quí  só! 

Elena 

Un  vil! 

Ambros 

Que  dius! 

Elena 

Lo  que  sents! 

Amkbos 

Elena! 

Elena 

(Ab  energía.)  Havém  acabat; 
are  t'  obriré  la  porta 
perqué  surtis. 

Ambros 

M'  has  tractat 
de  vil. 

Elena 

Perqué  no  he  trovat 
una  paraula  mes  torta. 

Ambros 

fAb  calma  y  orgull.) 
Es  mon  deber  perdonarte... 
y  't  perdono;  pro  deurías 
contenirts,  ans  de  deixarte 
portar  per  1'  odi,  y  Uensarte 
á  mos  peus. 

Elena 

Ambros 

Elena 

Ambros 

(Id.)            ¿Q^e  mes  voldrías? 
Fora  en  bé  teu. 

En  bé  meu! 
Y  ets  tú  qui  parla  y  qui  gosa 
proposarm  lo  que  'm  proposa 
qui  m'  ha  clavat  á  la  creu 
de  la  deshonra? 

OrguUosa 
't  trovo!  Conech  qu'  algú 
t*  aconsella. 

^  64 


Elena 

No,  ningú 

mes  que  Deu.  Sois  Eli  m'  alenta, 

al  veurer  lo  qu'  es  dolenta 

r  ánima  que  't  dongué  á  tú. 

Ambros 

Prou,  Elena! 

Elena 

Aixó  dich  jo; 

prou!  Y  pe  '1  mateix  camí 

qu*  has  vingut,  tórnaten. 

Ambros 

{Creixent  la  excitado).  Oh! 

aixó  desitjas  y  aixó 

no  ho  has  de  lograr  de  mí; 

perqué  si  estás  disposada 

á  tot,  jo  estich  disposat, 

ó  á  que  surtis  desUiurada 

d'  aquí  ó  deixarte  sellada 

ab  r  estigma  del  pecat. 

Elena 

Tu  mateix,  are  estém  sois, 

y  pots  comensar  si  vols 

la  teva  obra;  res  m'  importa, 

puig  tenint  V  ánima  morta 

sois  queda  de  mí  la  pols. 

Ambros 

Es  dirque  no  t'  interessa 

que  '1  mon... 

Hlena 

No,  cap  mellaj'm  fá 

y  fora  inútil.  Ja  hi  ha 

pe  '1  poblé  qui  's  dona  pressa 

á  ensenyarl'  de  murmurar. 

Ambros 

Quí! 

Elena 

En  Nasi! 

Ambros 

{Ap')              Sempre  '1  mateix! 

{Alt.)  Somnias!  Es  impossible. 

Elena 

No  ho  es. 

Ambros 

Coa:i?  Hi  ha  qui  coneix 

el  fet...? 

Elena 

Es  lo  que  mereix 

ma  conducta. 

Ambros 

Fora  horrible... 

Elena 

Y  que? 

{ 


\ 


^>s 


Ambros  y  no  vols  accedí r 

á  ma  digna  obstinació, 
quan  no  tinch  altra  ambició 
qu'  aquella  que  pot  teñir 
qui  't  vol  presta  ador.icio? 

Elena       M*  estimo  massa!  Si  un  día 
oblidadt  á  qui  no  havia 
d'  oblidar  may  en  el  mon, 
vaig  caure  en  el  vil  afront 
de  creurer  lo  que  'm  mentía 
mon  mateix  cor,  fon  deliri 
qu*  avuy  V  ánima  deplora 
torturada  pe  '1  mutiri, 
frivolitat  pecadora, 
veneno  ab  perfum  de  llirí, 
qu'  ubriacant  la  nieva  \'ida 
per  tots  mos  sentits  rodóla 
y  'm  deixa  avuy  convertida 
en  poncella  esmortuidn, 
que  *s  desfulla  per  sí  sola. 
Y  aixó  'm  passa  pe  '1  que  só, 
per  voluble  y  per  lleugrra 
y  perqué  ti  ova  ressó 
dins  de  mon  cor,  la  passió 
de  ton  ánima  rastrera. 
Ma  honra  en  el  fang  caiguda 
cal,  donchs,  que  la  renii  ab  s.ing^ 
seguirte  pe  *1  mon  perduda 
fora  una  honra  corrompuda^ 
que  va  arrastrantse  pe   1  fang. 

Ambros    Elena,  la  teva  sort 

depend  de  mí,  y  si  desirj  is 
que  't  servesca  de  confort, 
partirém  el  doló  á  müjcis 
y  aixís  será  menos  fon: 
perqué  't  compadesc'i  no  'm  t  )c  i 
tot  r  odi  qu'  ix  de  ta  ')  )ca 


Elena 
Ambros 

El.F.NA 

Ambros 


Elexa 
Ambros 


Ei.i-:na 
Ambros 

ilLKNA 

Ambkus 

Elena 

Ambros 

Elena 


y  qu'  ants  Jj  s^iitirl  s'  esfuma; 

Olía  que  's  irenca  en  la  roca, 

se  converteix  en  espuma. 

Decideixtel  Estich  aquí 

desd'  are  per  tu  y  per  mí, 

y  com  que  ni'  ho  hi  proposat 

jo  no  'm  nioch  de  ton  costat; 

ó  'ni  quedo  ó  m'  has  de  seguir. 

Ni  't  quedas  ni  ha  de  seguirte. 

{Exasperat.^^ 

Elena! 

\i  deus  nombrarme! 

Si  inteütis  exasperarme, 

tinch  proii  f')rsa  per  rendirte 

y  mil  medis  per  venjarme. 

Tu  mateix! 

(Arriinanfse  á  Elena  acalorat.) 

Jo  no  puch  viure 
sense  tu  y  si  mon  desfici 

no  comprens,  si  no  vols  Iliure 

vení  ab  mí,  perdo  '1  judici, 

y  Hentsantme  al  precipici 

de  la  locura,  ab  1'  anhel 

d'  arrivá  'Is  dos  fins  al  cel, 

qu'  per  xó  mon  cor  s*  esforsa, 

desafiant  tot  recel 

jo  't  faré  seguir  per  forsa. 

{A gafa   rjpidament  la  ma  de  Elena  y  V  airan 

{■¡p  u  V  4^j 
A':!  Jcix.im'! 

No! 

Ambros! 

No  't  deixo! 
Ccdcixavaiis. 

No  cedeixo. 
{Feutla  seguir  cap  á  la  porta  del  fondo.) 
Donchs  se^ueix. 
(  Fhtgna  n  i  per  dcsférsen . )  Oh! 


r^MBROS 
^LENA 

Ambros 

^lENA 


\bdon 

^LENA 


Re  'm  confon. 
Canalla! 

No  desisteixo! 
Socorro' 

(5'  obra  la  porta  del  fondo  y  apareix  Ahdón  . 
Ouadro.  Abdón  queda  paral  y  al  veurer  d 
/.  m  brós,  excla  ma :) 
Cobart! 
{A  I  veurer  á  A  bdón  *5  desfá  instintivament  d' 
Anibrós  y  vá  á  caiirer  arrodillada  ais  petis  d' 
aquell.) 

Abdón! 
( J.  bdón  pren  á  Elena  'per  las  mans  qii  ella  li  di- 
rígeix y  la  tira  despreciativament  cap  d  V  es  - 
querrá.  Quadro,) 


ESCENA  X 

Dits  y  ABDON 


{A/nbrés  queda   mitj  avergonvit  al  trabarse  de^ 
vant  de  V  Abdon.) 
Abdon     (Miran i  d  A¡nbrós  defitáfit.) 

Miserable! 
Ambros  Miserable? 

Abdon     Y  ho  repetesch. 
Ambros  ¿Qui  deis  dos? 

{Elena   ab   trevall  va  aixecantse  y  queda  com 
atontada   á  un  cantó  de  V  escena  contemplant 
a  Abdén  y  Ambros.) 
Abdon     'L  que  té  un  dogall  per  ánima 

y  un  punyal  al  mitj  del  cor, 

que  mata  á  aquell  ab  qui  pensa 

y  sentint  mata  á  traició; 

qui,  com  tú,  en  una  páranla 

y  per  acabar  d'  un  colp, 

¿ib  ánima  v  cor  de  fera 


6i    — 


sois  té  la  forma  del  h<:  iii'. 
Ambros    Semblants  paraulas... 
Abdox  Semblants 

piraulas  las  diu  qui  pot. 
Elena      (^/.)    Deu  meu! 
Ambros  Perqué  las  retiris^ 

bastará  qu'  ho  vulga  jo. 
Abdon     Que  ho  vulgas  tú!  Las  que  llensa 

no  las  retira  1*  Abdón. 
Ambros  Donchsjo  t*  hi  obligo. 
Abdon  Infelís! 

Ni  aquest  fora  may  el  lloch 
ahont  podría  retarme 
qualsevol  menos  1'  Ambros, 
ri  aquesta  es  1'  hora  oportuna 
per  solventa  una  qüestió, 
que  per  lo  negre,  deu  veurers 
no  de  nits;  ab  llum  del  sol. 

(Paítsa.) 
Miserable! 
Ambros    (A b  rabia,  j    Oh! 
Abdon     {Senyalant  á  Elena.)     Aquí  la  tens 

la  te  va  víctima. 
Ambros  Oh!  prou! 

Abdon      (Sens  escoltarlo.) 

Aquí;  mírala,  contémplala 
y  parla  després,  si  pots. 
No  't  bastava  haver  fet  presa 
en  son  ánima  y  son  eos? 
Qaé  mes  desitjavas  d'  ella? 
Qué  mes  pretens.**  qué  li  vols, 
que  r  arrastressis  com  feyas 
presa  en  tas  garras  de  Ilop! 
Ahont  vols  durl-i,  si  V  has  duta. 
de  la  deshonra  á  la  font, 
y  li  has  fet  beurer  de  V  aiga 
que  mata  del  primer  glop? 
Si  no  fos  per  la  mUeixi 


tH)     — 


-Ambros 


Abdon 
Ambros 


Abdon 
Ambkcs 


Elen\ 
Abdon 

ELENA 


dignitat  que  tinch  y  no 

tens  tu,  si  no  'm  des  frisansa 

Ja  por  de  caure  en  el  llot, 

al  sentí  mon  pit  que  brama 

y  cegó  d'  indignació 

que  'ni  causa  la  teva  vista, 

la  teva  vista  tan  sois, 

ja  hauría  marcat  ton  rostre 

ab  aquesta. 

{Ensenvantli  la  niddreia.) 

Aquest  afront 
no  '1  tolero  y  si  ets  valent 
com  suposas... 

Que  si  ho  só! 
Donchs  vina  ab  mí  y  no  t'  arredri 
que  falti  la  Ikim  del  sol; 
d'  altre  manera  creuré 
qu'  ets  un  cobart. 
(Exalíat.)  Cobart  jo! 

Donchs... 

{Senyalanl per  sortir,  Abdóii  vol  seguirlo^  Ele- 
na s  adelanta  pera  detuiar  d  Abdón.) 
Abdónl 
{Volgiient desferse.)  Oh!  deixam,  deixam! 
No;  no  puch  deixarte  Abdón. 


ESCENA    XI 

MIQUELydits 


D.  Miqtiel    iots  reculan  y  Elena  's  llensa  en 
de   son   pare,    quedaní  el  grupo  de  Miqnel y 


i^Al   entrar 

brassos 

Elena   entre  A  ni  br os  y 

aquell  á  la  dreta.) 
Elena      Pare! 

jvIkjluel  Que  hihaJ  'S  pot  saber 

qu"*  es  lo  que  passa  entre  tots? 


A  bdón;  aquest  á  V  esquerra  y 


Elena      (Agitada.) 

Tot  t'  ho  diré. 
Abdon     {A  Miguel,)  Jo  comprench, 

y  aquesta  declarado 

1'  he  feta  un  moment  avans, 

que  no  es  propia  d'  aquest  lloch 

la  qüestió  que  's  deu  debatrer 

entre  aquest...  subjecte  y  jo; 

pro  un  comensa  per  paraulas, 

aquestas  *s  tornan  foch 

y  arriva  á  encéndrers  1' atmósfera 

com  ha  sucsehit  tuntost. 

Perdoni,  donchs,  D.  Miquel, 

y  li  daré  esplicacions. 

'S  tracta... 
Ambros    (InierrompenÜo.)  Si  't  sembla  be^ 

pots  esplicarli  tot  sol; 

quan  acabis,  estich  prompte 

á  que  'i  s  entenguém  'h  dos. 

(S"  en  va  pe  7  fondo.  Un  monient  de  pansa,  Ab— 
don  se 'I  mira  y   quan   acaba  de]sorHrfar 
íins  quans  passos  com  si  volgucs  seguirlo,^ 
Abdon     Y  'm  deturo!  Qué  m'  aguanta! 
Elena      (Deienintlo.) 

Abdón! 
MiQUEL  Ahont  ha  anat! 

Abdon  Es  fosch 

y  'I  llop  s'  en  torna  á  la  coval 

Prou  que  '1  trovará  '1  lleó! 


ESCENA  ULTIMA 

ELENA,  ABDON  y  MIQUEL, 


Abdon     (A  h  calma  á  Miquel.) 

I  i  juro  que  'm  sab  molt  greu, 
Don  Miquel,  qu'  en  'quest  intant 


's  trobi  véoste  devant 

de  sa  tilla  y  devant  meu. 
MiQtJEL   ¿Es  per  ventura  un  afroiu 

lo  que  tens  que  di  á  1'  F.lcii;^? 
Abdon      Perqué  ho  es  'm  causa  p  w  ^ 

qu'  ho  senti  son  pare. 
Elena  AbJJ.iI 

MiauEL    Parla. 

EiE>íA      {Ap.  á  Ahdón.)  Ohl  no! 
Abdon     {Sens  fer  cas  dC  Elena) 

Si  es  q.ic  no  sé 

per  'hont  tinch  que  condensar. 
MiQ.fJEL    Si  ab  dret  la  pots  acusar. 

fesho! 
Abdon  Oh! 

MiQUEL  No  m' en  ofeiuiró. 

Elena      {A  hrassant  d  son  pare,) 

Pare  meu! 
Mi  QUE  L  Qué  passa? 

Abdon      {Ah  calma  mal  reprimida)  Un  dia^ 

quan  1'  Elena  e  a  poncella, 

la  vejí  y  sentí  per  ella 

Lin  raig  d'  amor  que  naixía. 

Mes'  r  amorai.á  creixcnt, 

y  la  poncella  's  fcu  fló, 

y  acaba  en  adoració 

lo  qu*  era  amor  de  inoment. 

No  he  de  dir  quant  hj  Iluytat 

per  ella,  perqué  Vv-sté 

no  ho  ignora  y  sah  molt  be 

que  res  del  mon  ni"  ha  üfectat 

tractantse  de  coiist  gair 

el  corseu.  Y  tant  Jj>tici, 

tant  amor,  tant  sicriíici, 

^per  quí,  Deu  djl  ccl,  per  quí? 

Per  la  que  's  deixa  corrompre 

de  cor  y  de  pens  ¡nent... 
Miau  EL    Eh? 


Abdov  Per  la  do  la  qns  's  veiid 

á  qnalsevol  (lue  ia  compra, 

Mkiuel   Abdón...!  HL-na...  per  Den! 

(A7//5J.) 

Abdon     Qu'  ha  de  fer  mes  que  calla? 

Si  parla,  ha  de  confessl 

qu'  es  cert.  lo  ^|ue  dic'^. 
Mia'TEL   {Desespera f.)  Den  ineu! 

Abdon      Aquella  rosa  di v^i na 

ja  no  té  per  ains  ni  íulhs; 

li  quedan  sois  las  despullas, 

la'^branca...  y  al, aína  espiaa. 

Digna  es  d<>nc!is  d'  es>er  llensada 

com  tota  flor  que  's  marc^ix, 

que  no  altre  cosa  mereix 

una  dona  deshonrada! 
MiQ^i'EL    Abdón!  semblant  espressió... 
Abdon     Si  desitjo  qu'  ella  parli; 

y  si  ment,  puch  de  nostrarli 

que  ment! 
Miguel   (Exaspera f.)  !.'  Elent!  no!  no! 
(Á  Elena.) 

Parla,  parla  y  mei  l  si  't  cal. 
Elfna      {Avergonvida  rayeiit  ais petis  de  son  pare.) 

Pare!  pare!  lis  cert...  aquell 

canalla... 
Miguel   (Id.)        Quí!  L'  Ambrós? 
Elena  Eli! 

MiQUEL   {Id.)  Y  tú! 
Elena  Eli  fou  el  criminal! 

MiQUEL    {Id.)  Jü  'm  moro! 
Elena  P.ire! 

Abdon     (/l¿/m/(9r)  Ab  P  Ambrós 

á  vora  'I  riu  van  trovarse. 
Mkíuel    y '1  riu  no  va  desbordarse 

per  of^garls  á  tots  dos? 

{Ha  caignt  desespcral  en  una  cadira  prop  de  la 
tan  I  a  de  V  esquerra.) 


\ 


Abdon 


MlQUEL 

Elena 

MiQUFL 


Abdon 


Elena 
Abdon 
Eli  na 


Ja  he  dit  que  'm  sabia  greu 

tractá  una  questió  semblant, 

trovantse  vosté  devant 

de  sa  filia;  pro  'I  cor  meu 

m'  ha  obligat  sens  dilació, 

á  vení  á  tirarli  en  cara, 

falta  que  ni  Deu  repara, 

ni  *s  cura  ub  V  espiació. 

fCom  aiontat.) 

Jo  no  sé  si  es  somni  ó  si  es 

que  deliro...  Realitat 

no  ho  pot  ser!  Si  tu  has  faltat, 

jo  't  maleheixol 

(Ais  petis  cíe  son  pare,)  Aixó  m%%\ 

Pare! 

Fuig...I  Qui  aixís  m'  humilla, 
no  pot  tal  titol  donarme, 
ja  qu'  has  volgut  deshonrarme, 
no  ets  digna  d'  ésser  ma  filia. 

{Llena  plora.) 
^Arrímantse  d  Elena.) 
Elena,  adeii.  Per  torment 
del  cor  qu'  aixís  m'  ha  trahit, 
"t  quedas  aquíab  V  oblit, 
ab  r  odi  y  '1  remordiment. 
Y  com  que  'I  mon  no  'm  confón, 
y  sois  tinch  set  de  venjansa 
contra  'I  qu'  ha  mort  I'  esperansa 
que  'm  quedava  en  aquest  mon^ 
vaig  á  busca rl  per  la  serra 
ó  pe  '1  pía  ab  V  únich  desitj 
de  partirl  de  milj  á  mitj 
y  que  se  'I  menji  la  térra. 
Abdon,  no! 

Per  sempre  adeu! 
{Agafanilo.) 

Es  qu'  estich  arrepentida, 
y  sois  sent  ansia  de  vida 


—  74    - 

per  estimarte  '1  cor  meu. 

Tórnali. 
Abdon  May  mes! 

Elena      (Iniploraní,)  Abdón! 

Abdon     Deixam! 
Elena  Un  moment  encare! 

Estímam! 
Abdon       ^  Pensa  en  ton  paie 

y  alívial  d'  aquest  afront. 
Elena      Pietat! 
Abdon  Cal  mi  ton  esglay 

qui  hagi  causal  ta  deshonra; 

jo  'm  vench  la  vida  per  1'  honra, 

r  honra  per  la  vida,  ¡may! 

{Llensa  d  Elena  que  va  d  caiircr  ais  pcns  de  son 
pare  y  Abdon  s'  en  va  descsperal pe  'IJondo.) 


Teló  rápit 


FI    DEL    ACTE    SEGON. 


'(1@J(1(§Í#( 


m,^^ 


flete  tetíeeíí 


La  mateixa  decoració.  Son  las  déu  de  la  nit.  La  lliimenera  se- 
gueix  encesa  sobre  de  la  tauleta.  La  porta  del  fondo  está 
tancada. 


ESCENA  PRLMERA 

ANGELETA,  sola,  després  NASI. 


(Al  abarse  '  I  teló  ^  Angeleta  está  posant  olí  d  la  llnmanerd) 
Ang.         Sembla  qu'  en  aquesta  casa 

no  han  d'  acabarse  'Is  trastoms, 

ahí  's  trenca  '1  casament, 

avuy  un  disgust  major; 

com  vagi  seguint  aixís 

¡ay  Mare  de  Deu  del  Mont! 

dintre  de  quatre  ó  cinch  días 

ens  haurém  de  morir  tots 
{Se  seni  trucar.) 

Trucan!  Jo  no  se  que  fer...! 

Obrir  sens  crida  a!  senyor 

pot  ser  fora  una  imprudencia, 

y  si  '1  que  truca  es  I'  Ambrós, 

s'  armaría  '1  gran  escándol 

que  hi  ha  qu*  evita  á  tot  cost. 
{loman  á  trucar.) 

Ja  hi  tornan.  Y  quina  pressa! 


-  -¡u   - 

{Arrinianisc  d  la  poria.) 
¿Qui  es? 
Xas!         {Desde  Jora.)  Obra,  só  'I  guarda  bosch, 
{Atigeleta  obra  la  poria  v  entra  Nasi.) 


ESCENA  II 

ANGELETA  y  NASI. 

Nasi        (Entra)ii)  Hona  nlt. 

Ang.  Bona  nit,  INasi, 

¿qué  ja  s'  ha  apagat  el  foch? 
Nasi         Ja  ho  era  quan  hi  he  arrivat, 

no  ha  sigut  cosa  major. 

(Mira  íntencionadament  com  si  busques  d  alga,) 
Ang.        Val  mes  aixís. 
Nasí  M'  en  anava 

cip  al  mas,  quan  tot  d'  un  colp 

Mi'  he  giral  y  havent  vist  llum 

per  la  reixa,  he  dit:  «Jo  't  toch, 

quina  cosa  mes  eslranya, 

¿volsti  jugar,  tu  ,que  'I  noy 

encara  es  á  ca  V  Elena? 
-déixamho  mira.»  Y  per  xó 

soch  aquí,  sino  ja  fora 

á  dins  del  meu  c.iu...  Y,  donchs, 

¿qu'  es  aquí  'I  noy  ó  no  hi  es? 
Ang.        Quí?  Qué  voleu  dir  1*  Abdón? 
Nasi         Y  es  ciar;  qu'  en  tinch  algún  altre? 
AxG.        Com  si  fos  vostre! 
Nasi  Si  no 

ho  es  podría  serho. 
Ang.  y  tal! 

Y  voleu  qu'  aquest  xicot 

sigui  aquí  á  las  dcu  del  vespre? 
Nasi         Fora  estrany. 
Ang.  Ja  os  ho  dich  jo; 


no  hi  ha  poch  rato  qu'  havém 
tancat  la  porta  á  tothoni. 

Nasi         Be;  escolta,  escolta,  An^eleta. 

Ano.        Qué? 

Xasi  Parlém  un  xich  de  tot. 

^Qué  ha  passat? 

AxG.  Eh?  Jo  n  )  sé 

qu'  hagi  passat  res  de  nou, 
ni  m'  he  enterat  de  cap  cosa 
qu'  os  puga  convení  á  vos. 

Nasi         Tu  '1  qu'  ets  una  gata  nioixa. 

Ang.        Jo  una  gata?  ^'Y  vos  que  sou? 
Ja  saben  ahont  'es  b  cnyna, 
que  's  trova  al  últim  recó 
de  la  casa,  y  de  '1  que  's  din 
aquí,  allá  no  s'  sent  ni  un  mot. 
Unicament  he  compres 
que  hi  ha  hagut  un  disgust  fort, 
ó  be  per  culpa...  d'  en  Nasi, 
ó  per  causa  de  1'  Ambrós. 

Nasi         Per  culpa  meva?  Ay  no,  filia, 
ja  t'  asseguro  que  no. 

Ano.         Se  qu'  he  entrat  aquí  un  moment 
y  he  sentit  el  vostre  nom; 
la  senyoreta  plorava, 
el  senyor  11  ha  dit  de  tot 
V  al  últim  m'  he  retirat 
perqué  no  *ls  servís  d'  estorb, 
y  ab  el  fi  de  que  poguéssen 
parla  ab  Ilibertat  tots  dos. 
Don  Miquel  es  á  sa  cambra, 
ahont  r  he  vist  enirar  tot  moix; 
he  sentit  que  's  passejava 
d'  un  cantó  á  1'  altre  cantó, 
y  pe  1  modo  com  camina 
conech  qu' está  molt  nervios. 
M'  ha  ordenat  que  poséi  oli 
á  la  llumanera  y  prou; 


—  75   — 

ho  he  fet  y  aquí  la  deix^va 

al  moment  qu'  heii  trucat  vos. 
Nasi         Vaya!  vaya!  Y  ella? 
Ang.  y  ella! 

Que  os  diré!  Crech  que  tampoch 

deu  dormí;  ha  anat  á  son  quarto, 

pro  's  deu  esiá  en  el  baleó, 

perqué  he  sentit  que  1'  obría. 
Na.si         y  tu  HO  sabs  si  1'  Abdón...? 
Ang.        No  sé  mes  que  'I  que  os  he  dit; 

sou  tossut. 
Nasi  Ja  ho  diu  tothom, 

(Ap.)  No  haurá  vingut! 

(A  ella.)  Si  es  que  tens 

ordre  de  no  dirmo... 
Ang.  No, 

creyéume,  Nasi. 
Nasi  Valí  d ir, 

qu'  á  mí  ja  sabs  que  no  'm  mou 

cap  mes  sentiment  que,  'I  gran 

carinyo  que  tinch  al  noy; 

perqué  per  ell  donaría 

la  vida  y  si  'n  tingues  dos, 

dos.  Desditxat  qui  me  'I  toca... 
Ang.        Si  que  es  molta  estimació! 
Nasi         Vull  dir,  donchs,  que  pots  parlarme 

exactament  com  si  fos 

el  teu  pare. 
Ang.  Válgam  Deu! 

Nasi         No  t'  enfadis. 
Ang.  Es  que  sou 

pesat. 
Nasi  Y  tu  tens  un  geni... 

Ang.        Es  ben  meu. 
Nasi  Quédatel  tot. 

(Ap.)  De  la  manera  que  parla 

's  veu  que  no  ment. 

(A  It.)  Bé;  donchs 


—    79    - 


tornaré  á  te  '1  rneu  camí 

y  cap  á  casi  que  plou. 
Ang.         Plou? 
Nas[  Miqueja!  No  es  gran  cos.i; 

Deu  fes  que  plogués  de  fort. 
Ang.         Prou  que  con  vé. 
Nasi  Si  demá 

vejessss  prmier  que  jo 

á  1*  Abdón,  li  dius  que  siga 

á  las  deu  al  plá  del  forn, 
Ang.        Está  molt  bé. 
Nasi  Santa  nit, 

y  Deu  nos  dó  un  sant  repós: 

{ap,)  Veuré  si  '1  trobo  peí  mas; 

aquesta  nit  ell  no  dorm. 
/5'  en  va  peí  fondo.) 

{Angeleta  tanca  la  porta  y  aixís  qii  lio  ha  fet 
entra  Don  Miqíiél  en  escena  per  la  primera 
de  V  esquerra  ) 


ESCENA   III 

ANGELETA  y  MIQUEL 

MIQ.UEL   (Enfrant.) 

Angeleta!  Ab  qui  parlav.is? 
Ang.        Parlava  ab  el  guarda  bosch. 
MiQUEL   Que  volía? 
Ang.  Ha  entrat  aquí 

á  preguntar  per  1'  Abdón. 
Miguel    Y  no  t'  ha  dit  ahont  anava? 
Ang.       a  casa  se  va. 
MiQt'F-L  Y  d*  ahont 

venia? 
Ang.  De  Freixeneda. 

MiauEL    Com?  Tant  tart? 
Ang.  S*  hi  ha  calat  foch, 


-    8o  — 

hi  ha  anat  cap  allá  á  las  set 

y  are  *n  tornava. 
MiQUKL  {Ap.)  Es  un  hom 

tant  estrany,  qu'  un  no  coneix 

quan  diu  vritat  y  quan  no. 
(A  Angeleta.) 

\  no  has  compres  si  sabia 

:iIgunacosa  de  nou? 
Ang.        Afé... 

Miau  EL  No  digas  mentidas... 

Ang.         Li  juro;  ja  sab  que  jo... 
MiQjJEL  {Ap.)  Quasi  voldrá  dir  qu'  encare 

no  s'  han  trobat  ab  1'  Ambrós; 

perqué  si  hagués  succehit, 

fos  ahont  fos  el  guarda -bosch, 

á  aquesta  hora  prou  tindría 

coneixement  del  trastorn. 

Mes  val  aixís...! 

{Alt.)  Angeleta! 

ja  que  no  trobo  repós, 

crida  á  la  noya  y  que  baixi 

al  instant.  {Ap,)  Sara  millor 

parlarli  d'  una  vegada 

y  que  'ns  entenguém  els  dos. 

{Angeleta  5'  en  ha  ana.  escala    amunfy'don  Mi- 
guel seti  junt  á  la  tan  la  de  la  esquerra.) 


ESCENA  IV 

MIQUPZL  sol. 

MiQUCL   Tot  y  habermho  confessat 
no  sé  perqué  dupto  encare! 
Es  tanta  la  iniquitat 
de  qui  ha  comes  la  maldat 
de  taca  '1  nom  de  son  pare, 
que  mon  ánima  afligida, 


després  d'  un  disgust  tan  fort, 
me  diu  que  sembla  mentida, 
que  jo  hagi  donat  la  vida, 
á  qui  m'  ha  causat  la  mort. 
Tantas  horas  anguniosas 
per  un  cor  qu'  aixís  s'  esguerra! 
Ah!  las  plantas  venenosas 
haurían  de  morir  fosas, 
ans  de  sortir  de  la  térra! 


ESCENA  V 

ELENA,  ANGELETA  y  Dits. 


Ang. 


Elena 


{Elena  y  Ángel eta  surten  de  la  porta  de  dalt  v    quedan  un 
moment  paradas  en  el  replá). 
Vaja,  animis,  senyoreta, 
y  no  pensi  en  resdel  mon; 
prengui  las  cosas  com  son 
ó  com  venen. 

{Ap.  d  Angeleia.)  Angeleta! 
Si  ho  sabesses  tot! 
(Baixant.  i 
MiQUfcL    {Ap.  adonanise  d'  Elena,)  Deu  meu! 
la  veig  y  mon  cor  s'  exalta 
ó  de  rabia  ó  perqué  'm  falta 
que  siga  odios  com  el  seu. 
{Desde  'I peii  de  V  escala.) 
Pare! 

Tením  que  parlar. 
{á  A  ngeleta) 
Tú,  retirat. 

Tot  seguit. 
{Ap.  á  Elena.) 
Tranquilisis-, 


Elena 

MiQUEL 

Ang. 


MiauEL 
Elena 


{Anántsen  per  la  segona  esquerra.) 

Santa  nit. 
(A  Elena)  Seu  y  escolta. 
{Ap.  seyent,)  Que  'm  voldrá! 


ESCENA  VI 

ELENA  y  MIQUEL 


MiQUEL    Tres  horas  fá  qu'  en  el  cor 
hi  tinch  una  Iluyta  encesa, 
de  sensacions  que  'm  torturan 
y  sentiments  que  m*  ofegan, 
sensacions  y  sentiments 
qu'  en  mon  cervell  percuteixen 
y  moii  esperit  trastornan 
y  tots  mos  sentits  sublevan. 
Tres  horas  fa  qu'  he  sabut 
la  falta  per  tu  comesa, 
y  ni  puch  donármen  compte 
ni  puch  perdonarla,  Elena. 
La  ferida  qu'  has  causat 
en  el  meu  pit,  es  d'  aquellas 
que  s'  obran  una  vegada 
y  quedan  per  sempre  obertas. 
Pro  tu  vius...  y  jo  no  sé 
com  vius  essent  filia  meva; 
á  mí,  posat  en  ton  Uoch, 
m'  hauría  mort  la  conciencia. 
Quan  pensó  en  la  teva  pobre 
mare,  quan  recordó  qu'  ella 
va  morí  al  portarte  al  mon, 
crech  que  Deu  me  la  va  prendrer 
per  el  pecat  de  donarte 
la  vida  que  no  mereixas. 

Elena      Pare! 

MiauEL  Prou!  T'  he  fet  cridar, 


-83  - 

deixant  apart  are  aquestas 

reflexions  que  'm  sugereix 

•el  sufriment,  perqué  entengas 

que  després  d'  haver  cobert 

mon  nom  de  Uot,  ma  noblesa 

exigeix  un  sacrifici 

á  que  tu  't  tens  que  sometrer. 

Per  mí  será  un  fort  disgusta 

mes,  després  de  semblant  feta, 

qualsevol  doló  es  petit 

y  tota  pena  llaugera. 

Jo  no  pucb,  per  mes  que  'm  dolgui^ 

viure  ab  tu;  fius  1'  ombra  teva 

fora  per  mi  tan  odiosa, 

Elena,  com  tu  mateixa. 

Prou  ne  tindré  ab  ton  recort, 

perqué  la  sang  de  mas  venas, 

moguda  peí  pensament, 

marqui  mon  rostre  per  sempre. 

Elena.      Pare  meu!  No!  Semblant  cástich 
fora  terrible! 

MiQUEL  Deus  ferte 

el  cárrech,  que  ja  de  '1  mon 
te  son  tancadas,  Elena, 
las  portas  y  que  desd'  are, 
per  la  pau  de  la  conciencia, 
per  tranquilitat  del  cor, 
per  expiació  verdadera, 
deus  busca  *1  sagrat  refugi, 
de  las  ánimas  que  pregan 
per  aquellas  que,  com  tú, 
cauben  del  cel  á  la  térra. 

Elena      Qué  diheu?  Permeteriau...? 

MiauEL  Ho  mano! 

Elena  Oh!  no!  Tant  severa 

expiació... 

MiauEL  Te  r  imposo 

perqu'  es  sois  la  que  't  mereixas, 


^84  - 

y  perqué  allá  't  purifiqui 
la  protecció  de  la  Verje. 

Elena      Ohl  pare!  pietat  de  mi! 
Si  radera  de  las  reixas 
d'  un  convent,  ab  prechs  y  llágri na; 
y  oracions,  1'  ánima  meva 
pogués  borrar  tant  gran  falto, 
per  mi  en  malhora  comesa, 
sens  que  m'  ho  imposésseu  vos 
hi  aniría  jo  miteixa, 
perqué  si  es  gran  el  pecat 
deu  serbo  la  penitencia; 
mes  no;  ni  aquest  cásticb  qu' are 
m*  indiquen  pot  deixar  neta 
r  honra  vostra,  ni  d'  un  cor 
impur  en  el  cel  s'  admeten 
las  oracions  que  s'  hi  envían, 
ni  las  llágrimas  que  's  bessan. 
No;  per  mi  '1  convent  sería 
la  meva  mort;  si  no  ot^  premen 
tampoch  las  pobres  despullas 
de  vostre  filia,  deixéume 
que  mori  de  consumció 
aquí  al  costat  vostre...! 
{Plorant) 

MiQUEL  Elena! 

Elena      No;  jo  no  vull  separarme 

d'  aquí,  ni  de  vos;  miréume, 
com  una  filia  malalta, 
,    qu*  en  mitx  d'  un  excés  de  febre 
ha  anat  á  tirars  á  un  mar 
ahont  la  virtut  s'  ofega, 
y  perdonen,  ja  que  tot 
pot  perdonarse  á  la  térra. 
Penséu  en  la  meva  mare; 
recordéu  que  del  cor  d'  ella 
ne  fereu  vos  el  cor  meu, 
y  no  oblidéu  que  1'  afecte 


ab  que  paguéu  el  delicte 

qu'  ha  comes  la  vostra  Elena, 

os  será  tornat  ab  gloria 

qu*  os  enviará  ella  mateixa. 

{Elena  segueix  plorant.   D.  Miquel  comnugut  5' 

aixiiga  'Is  ulls.) 
Pare! 

(  Volguentlo  abrassar.) 
"Miquel   {Fent  un  esforsper  desjersen.) 

Deixam! 
'Elena  Si  no  puch! 

MiQUEL    El  nom...  la  conciencia  meva... 

{Se  sent  de  lliiny  el  foch  de  somatent.  Don  Mi- 
quel 5'  alsa  afectat.  Elena  5'  agafa  d'  ell  es- 
poruguida.) 

Ah!  aquest  toch... 
Elena  Qué? 

Miquel  Somatent. 

{Ap,)  Semblant  contratemps... 

{Pausa.  Vol  anarsen.  Elena  7  detura.) 
Elena  Oh! 

Miquel  Deixaml 

Elena      Y  hi  aniréu!  Y  aixís! 
Miquel  Per  forsa! 

Elena      Abandonantme  en  mas  penas? 
Miquel    Un  cabo  de  somatens 

se  deu  á  sa  santa  ensenya. 
Elena       Un  instant  mes! 

Miquel  No  es  posible!  ' 

Elena       Concediumel! 
Miquel  No!  Angeleta! 

(Deixa  de  sentirse  7  toch  de  somatent.) 

(Ap.)  Que  será!  que  passará! 

Oh!  quina  nit  mes  funesta! 
Elena      Al  menys  no  sortiu  de  casa, 

sens  donarm'  are  y  per  sempre 

una  esperansa,  per  molt 

patita  que  siga. 


—  86  -~ 

MiauEL  Pensa 

que  no  puch  y  qu'  al  negártela, 

fins  sentó  que  'I  cor  se  'm  trenca. 

Ab  aixó  ne  deus  teñir 

lo  suficient,  per  comprendrer 

la  inmensitat  de  la  Iluyta 

que  sostinch  per  culpa  teva. 

Ja  tot  t*  ho  he  dit.  Are  'm  crida 

la  campana  de  1'  Iglesia, 

y  ni  puch  pensá  en  res  mes, 

ni  tinch  un  moment  per  perdrer. 

No  insisteixis;  fora  inútil. 

Vésten  á  ta  cambra  y  prega, 

que  r  oració  es  un  consol 

per  las  criaturas  que  pecan. 

{Elena  acaba  per  besar  la  ma  d  son  pare  y  se  'n 
va  escala  amunt.) 
Elena      Els  tochs  d'  aquella  campana 

han  ferit  1'  ánima  meva! 

Ahí  quan  tocarán  per  mí 

las  campanas  de  1*  Iglesia! 


ESCENA  VII 

MIQUEL  y  ANGELETA. 


{Angeleta  enlra  en  escena  per  la  segona  porta  de  V  esque- 
rra y  no  ho  Jará  fins  qu  Elena  haurá  desaparescut 
per  la  porta  del  primer  pis.) 
MiQUEL  {Ap.)  Crech  que  '1  cel  em  posa  á  prova! 

{Haurá  oberi  V  armari  y  iret  el  revólver.  Vejent 

entrar  á  Angeleta.) 
Escolta!  Estigas  alerta 
y  si  algú  truca  á  la  porta 
no  obris  sens  crida  á  n'  en  Pe  re. 
Ang.        Que  hi  ha  de  nou? 


-87- 

MiQUEL  Han  tocat 

á  somaten  t.       (Se  'n  va  peí  foro.) 
Ang.  ¡Vaya  un  vespre! 


ESCENA  VIII 

ANGELETA  y  tot  seguit  NASI. 

Ang.        {Desde  la  finestra  de  la  dreia.) 

Prou  sentó  veus  escampadas 

d'  enrahonaments  que  's  trancan, 

y  's  veu  algún  llum  llunyá 

y  sombras  que  van  y  venen. 

Lo  millo  es  tanca  la  porta 

y  en  Pere  qu'  estiga  alerta. 
Nasi         (Entrant  de  sohte  y    iot  agitat  en  el  precís  mo- 
ment  en  que  V  A  ngeleia  's  disposava  d  tan- 
car la  porta.) 

Ahont  es  ell? 
Ang.  Altre  vegada! 

Y  heu  entrat  d'  una  manera 

que  m'haveu  espantat. 
Nasi  Digas: 

¿ahont  es  don  Miquel?  Contesta. 
Ang.        Fá  un  trist  moment  qu*  ha  sortit. 

Si  fins  em  causa  estranyesa 

que  'Is  dos  no  os  hagueu  trobat. 
Nasi        He  vingut  per  la  dressera 

de  ca  'n  Gumá. 
Ang.  Essent  aixís 

no  es  estrany.  Pro  qu'  es  aquesta 

agitació?  qiaé  teniu? 

per  mor  de  Deu  espliquéuse! 
Nasi         Que  m'  espliqui!  Ahont  es  la  noy  a? 
Ang.        Reposa. 
Nasi  Qu'  ho  dius  de  veras? 

L'  Elena  pot  descansar 


—  88  — 


Ang. 

Nasi 
Ang. 
Nasi 
Ang. 


Nasi 

Ang. 
Nasi. 


Ang. 
Nasí 


en  una  nit  com  aqueixa? 
Ves  y  dígali  que  s'  alsi; 
cuyta. 

Pro  si  dorm... 

Despértala. 
Nasi! 

Qué? 

No  m'  atreveixo; 
está  tot  avuy  que  sembla 
mitj  morta;  deixéula  estar. 
Ja  que  tu  no  t'  atreveixes 
aniré  á  cridarla  jo. 
Si'l  cas  s'  ho  val... 
{A  b  ironía.)  Ab  prou  feyna! 

No  voldria  que  's  mogQés 
si  '1  cas  no  valgués  la  pena. 
Será  algún  altre  disgust; 
com  si  ni  faltesscn... 
(  Vejeni  á  Elena  en  el  replá  de  /'  escala,) 
Ella! 


ESCENA  IX 

ELENA  y  dits. 


Elena      (Baixant  V  escala.) 

He  sentit  la  vostra  veu, 
que  deu  vení  á  atropellarme, 
y  baixo  per  enterarme 
de  las  novas  que  porten. 


Nasi 

Pot  ser  t'  en  alegrarás... 

Elena 

Vos  saben... 

Nasi 

No  he  de  saberho? 

Tot. 

Elena 

Donchs... 

Nasi 

Mes,  no  sé  com  ferho 

per  comensar. 

'Elena  Pro... 

Nasi  Es  un  cas 

que  note  que  atrepellarte. 

Elena      Aquell  toch  de  somatent... 

Nasi         Era  '1  toch  precisament 

del  cas  que  vaig  á  contarte. 
Fa  com  un  quart  que  d'  aquí 
he  sortit. 

Elena  Haveu  tornat 

aquet  vespre...? 

Nasi  Sí;  he  passat 

desfent  el  mateix  camí 
qu'  havía  fet  á  1'  añada 
á  Frexeneda,  creyent 
que  hi  fora  'I  noy  y  tement 
alguna  mala  jugada. 
Surto  d'  aquí  decidit 
y  iTie  'n  anava  trotant 
vers  el  mas,  quan  sent  devant 
de  V  Iglesia,  sentó  un  crit. 
M'  enfilo  cap  á  la  serra, 
y  aixís  que  só  dalt  d'  un  puig, 
veig  com  un'  ombra  que  fuig 
y  un  home  que  jau  aterra. 
Com  que  tot  era  tan  fosch, 
hauría  sigut  manía 
buscar  1'  ombra  que  fugía 
y  s'  ha  internat  dins  del  bosch; 
y  he  cregut  molt  mes  prudent 
al  veurerm  en  cas  semblant, 
avisa  á  Mossen  Joan 
per  el  toch  de  somatent. 
Me  'n  vaig  á  la  rectoría, 
crido  al  rector,  surt  de  prompte, 
y  ab  dos  niots  li  dono  compte 
4e  tot  lo  que  succehía. 
Baixa  ab  un  fanal;  els  dos 


—  90  — 


Elena 

Ang. 
Nasi 


Elena 

Nasi 


Ang. 
Nasi 

Elena 

Nasi 


Elena 

Nasi 


ahont  jeya  aquell  home  aiiém, 
y  quan  hi  som,  hi  trovéni 
el  cadáver  de  1'  Ambrós. 

j   Oh! 

L'  hem  posat  sobre  un  banch 
y  encar  que  sembli  mentida, 
ni  presenta  cap  feri-^a 
ni  hem  vist  cap  gota  de  sang. 
Després  de  deixarl  allí 
y  ab  un  aiga  que  'm  negava, 
mentres  el  Rector  tocava 
me  'n  he  vingut  cap  aquí, 
per  durvos  la  nova  aquesta 
qu'  ha  de  matar  trists  recorís; 
demá,  quan  toquin  á  morts, 
per  mi  tocarán  á  festa. 
Deu  meu! 

Sembla  que  't  saK'greu, 
y  á  mi  r  únich  greu  que  'm  sab 
es,  Elena,  que  '1  seu  cap 
no  haji  caigut  d'  un  colp  men. 
Y  no  's  presúm  qui  ha  sigut... 
No  sé  qui  ho  pot  presumir, 
si  acaba  de  succehir... 
{Ap.)  Tremolo!.. 

Algú  á  qui  ha  venut 
r  Ambrós,  algú  á  qui  ha  robat 
la  pau  de  tota  la  vida. 
Nasi! 

Sense  dir  mentida 
r  ha  mort  algún  home  honrat; 
perqué  jo  tinch  precedents 
per  fer  dos  atirmacions; 
que  'Is  dolents  matan  ais  bons 
y  'Is  bons  matan  ais  dolents; 
vuU  di  ab  aixó  qu'  es  inmensa 
la  diferencia  que  hi  ha, 


—  91  - 

perqué  uns  matan  per  mata 

y  altres  per  propia  defensa. 

(Patisa.  Ab  calma  á  Elena.) 

Sembla  qu'  estás  afectada... 

Si  vols  seguir  mon  consell, 

no  hi  penses  mes. 
Elfna  No  es  per  ell 

per  qui  estich  tan  agitada. 
Nasi         No  mereix  que  ningú  'I  plori, 

mes,  pots  fé  un  extraordinari; 

dius  una  part  de  rosari 

y  '1  treurás  del  purgatori. 

Ha  fet  la  mort  de  la  íera. 
Elena      {Com  si  sentís  reinor,) 

Qu'  es  aixó? 

Crech  qu'  han  trucat 
AnGt.        Si;  pro  es  de  1'  altre  costat. 

{Anantsen.) 
Elena     No  obris. 
Ang.  Cridaré  á  n'  en  Pere. 


ESCENA  X 

ELENA  y  NASI 


Elena 

Nasi 

Elena 


Nasi 


Elena 
Nasi 


Are  qu'  estém  sois,  digueu: 

se  sab  qui  ha  mort  á  1'  Ambrós? 

Y...  que  vols  que  't  digui... 

'Ls  dos 
estém  sois;  per  mor  de  Deu, 
trayeume  de  1'  agonía, 
en  que  visch. 

Jo_,  quasi,  quasi 
diría:  «ha  sigut  en  Nasi», 
perqué  tothom  ho  creuría. 
Vob! 

No;  per  fortuna  seva 


—  92  — 


Elena 

Nasi 


Elena 


Nasi 


Elena 


Nasi 

Elena 

Nasi 

Elena 

Nasi 

Elena 

Nasi 


Elena 

Nasi 


no  he  tingut  jo  tanta  sort, 
pro  lo  qu'  es  aquesta  mort, 
devía  esser  cosa  meva. 
Si  no  parlen  ciar... 

VcU  dir 
que  '1  tenia  amenassat 
y  algií  se  m'  ha  adelantat 
áajudarloá  ben  morir. 
Pro  qni  es  aquest  altre?  Aixó 
es  lo  qu'ara  vuUsabé. 
Es..,  i'Abdon? 

{Impresiónate)  Si  es  que  no  ho  sé... 
que  vols  que  't  digui  ara  jo? 
Pot  ser  si! 

Vos  haveu  vist 
com  un  ombra  que  fugía... 
Era  laseva...? 
{Meditant.)    Diría 
que  si... 

Os  aneu  posant  trist. 
Trist...  jo?  Si...  no... 

Aquets  embulls. 
Qu'  es?  Estávau  tan  alegre... 
Res;  veig  com  si  un  núvol  negre 
se  'm  poses  devant  deis  ulls. 
Eh? 

La  primera  impresió 
ha  omplert  de  goig  mon  cervell, 
y  are  tot  pensant  en  ell, 
no  sé  lo  que  tinch. 

Y  aixó? 
No  'm  preguntis.  Sentiría 
ques'  hagués  precipitat... 
Ja  jo  ho  tenia  jurat 
y  r  Abdon  prou  qu*  ho  sabía. 
Podia  deixarme  fer 
y  fugir  d'  un  compromís 
que  's  podía  evita. 


97 


Elena 

Nasi 


Elena 

Nasi 


Elena 

Nasi 
Elena 

Nasi 


Elena 

Nasi 


Aixis 
donchs,  creyeu  qu'  ell... 

Si  no  ho  sé; 
pro  á  misura  que  va  entrant 
en  mon  cervell  la  rahó, 
vaig  tenint  la  convicció 
de  que  ha  sigut  ell. 

Oh! 
Quan 
cap  aqui  V  he  vist  venir, 
estava  molt  lluny  de  creurer 
qu'  avuy  s'  haguessen  de  veurer 
ells  dos. 

S'  han  trobat  aqui! 
Aquí! 

No  ho  sabían? 
No. 
Are  ho  entench,  ab  la  frisansa 
de  r  Abdón,  ha  pres  venjansa 
avans  que  la  prengués  jo. 
Oh!  me  'n  vaig. 

Ahont? 

A  buscarlo 
á  casa  seva  ó  al  mas; 
jo  he  de  correr  tot  Caixás 
y  tot  el  mon  per  salvarlo. 
(Se  'n  va  cap  al  fondo  al  temps  qu  entra 
Abdón.) 


ESCENA    XI 

ABDÓN,  ELENA  y  NASI 


(Abdón  entra  en  escena  com  fora  de  5/,  ab  V  ermilla  des- 

feia,  sense  res  al  cap  y  ab  el  cabell  en  desordre.) 
Abdon     Per  fí  he  pogut  venjarm. 
Nasi  Oh! 


—  94 


Abdon 

Nasi 
Abdon 


Elena 
Abdon 

Nasi 
Abdon 
Nasi 
Abdon 


Elena 
Abdon 


Si,  ja  era  hora; 
r  Ambrós  ha  mort. 

Per  qué  ho  has  fet? 

Si  os  deya 
qu'  ho  pregunteu  al  cor  que  sent  la  rabia, 
o  bé  al  cervell,  qu'  es  qui  medeix  1'  ofensa, 
r  un  y  r  altre,  estich  cert  qu'  os  respondrían 
qu'  he  prés  venjansa  per  venjarla  á  n'  ella. 

{Dirijintse  a  Elena). 
*Se  *t  fará  estrany  que  d'  aquest  cor  que  *t  odia 
*perque  1'  amor  no  viu  ab  la  impuresa, 
*brollin  encare  sentiments  tan  nobles, 
*per  qui  mereix  com  tu,  despreci  y  befa. 
*Se  'tfará  estrany,  perqué  no  sabs  sense  dupte, 
*que  las  tacas  de  sang  ab  sang  se  rentan, 
*y  qu'  al  dona  á  1'  Ambrós  el  cor  y  1'  honra, 
*tacareu  'Is  dos  ab  sang  V  ánima  meva. 
Abdón!  Abdón! 

No  'm  nombris!  De  tos  Uabis 
sortir  mon  nom  ho  tinch  per  mengua,  Elena. 
Cálmat  y  contans  qué  ha  passat. 

Qu'  os  conti...! 
Ahont  has  trovat  1'  Ambrós? 

Fet  una  fera 
r  he  sorprés  arrastrant  per  'questa  sala 
el  eos  impur  d'  aqueixa  dona. 
{Ap.)  Oh,  Vergel 

Pietat  de  mi,  pietat! 

Jo  al  veure  un  home 
que  tira  aixís  sa  dignitat  per  térra, 
no  he  volgut  rebaixarm,  com  mereixía, 
y  en  Uoch  de  mans  he  fet  servir  la  llengua. 
De  tot  quant  li  hauré  dit  no  *n  tinch  memoria 
perqué  'Is  insults  quan  un  els  diu  els  llensa, 
y  tant  sois  els  recuU  quan  se  li  obliga 
ó  bé  per  dignitat  ó  per  conciencia. 
Ha  eixit  d'  aquí  dihent  que  m'  esperava, 
y  m'  esperava,  es  cert,  dalt  de  la  serra; 


95 


Elena 


Nasi 


mes  no  com  un  valent,  sota  un'  alsina 
comel  Ilop  mes  cobart  qu*  atend  la  presa. 
S'  avansa  y  m'  agradeix;  no  cara  á  cara 
sino  á  traició,  li  agafo  1'  escopeta 
ab  que  ha  tirat  en  fals,  n'  he  fet  dos  trossos 
y  'Is  he  llensats  al  fons  de  la  ribera. 

(A  Elena), 
Ab  la  mateíxa  ma  ab  que  f  arrastrava, 
raa  expresament  per  els  delicies  feta, 
ha  volgut  ¡infelis!  crusarme  *l  rostre, 
mes  per  instint,  que  per  desitj  d'  ofendrer. 

(A  Nasi.) 
Veig  á  aquell  qu*  allavors  me  provocava, 
y  torna  á  la  memDria  '1  recort  d'  ella, 
y  'm  pardo  per  1'  espay  de  1'  ignominia, 
ahont  molts  altres  com  jo  si  solen  perdrer. 
Ja  no  pensó  en  m^n  nom,  ni  per  fixarshi 
un  curt  instant  al  pensament  li  resta; 
'm  tiro  sobre  d'  ell  ab  forsa  indómita, 
com  un  home  d'  acer  ab  cor  de  hiena. 
No  he  desitjat  ni  lemps  d'  arrepentirme 
y  així,  al  impuls  primé  ha  caigut  á  térra, 
y  ab  un  genoU  al  pit  per  subjectarlo, 
ha  mort  al  fi  ofegat  á  las  mans  mevas. 
Ab  eix  crim  he  marcat  la  meva  vida, 

(A  Elena.) 
y  ab  ell  he  coronat  la  historia  teva. 
¿Vols  encare  mes  sang?  Respón  si  gosas 
y  aquí  per  tu  faré  rajar  mas  venas. 
(Nasi  conmogut  5'  aixtiga  'Is  ulls,  mentres  Elena 
permaneix  avergonyida  pint  d  la  taiila  de  V 
esquerra,^ 
{Qiiasi  sens  ale',) 

Prou  Abdón,  par  favor,  puig  1'  alé  *m  falta 
y  ni  tinch  forsa  per  parlar^,  ni  'm  restan 
Uágrimas  dins  del  cor  per  desfogarme, 
ni  cor  que  'm  siga  asil  de  tantas  penas. 
Fill  meu! 


^  96  - 

Abdon  Com?  Tremoleu!  Cau  aquell  roure 

que  ni  '1  mon  sosmogüé! 
Nasi         {Fent  un  esfors.) 

Lo  qu'  interessa 

esquesens  perdrer  temps  parlém  á  solas. 
Abdon      Com? 
Nasi  A  solas  els  dos. 

(A  hiena.)  Deixans,  Elena, 

Elena      Que  os  deixi? 

(stcplicant.)  Abdón!  (Abdon  gira  7  rastre.) 

{A  Nasi.)  No  puch  deixarl. 

Nasi  T'  hi  obligo. 

Elena       Y  ahont  aniré? 
Nasi        {Senyalant  la  porte  i  .^) 

A  til  cambra;  ves  y  espera. 

(Nasi  arrimantse  carinyosament  álEelnc^la  pren 
per  la  ma  y  V  acompanya  fins\á  la  porta  pri- 
mera esquerra^ 
Elena      (Tot  caniinant  apoyada  en  Nasi.) 

Es  que  'm  sentó  morí,  y  mon  desitj  fora 

que  recullis  1'  Abdón  1'  alé  que  'm  queda. 

(Elena  ha  entrat  dins y  Nasi  tanca  la  porta). 


ESCENA  XII 

NASI,   ABDON 

Nasi         Abdón:  procura  escoltarme 

y  escóltam  ab  atenció. 
Abdon     Digueu  prompte. 
Nasi  Are  es  questió 

de  salvarte. 
Abdon  De  salvarme? 

Nasi        Tu  has  mort  á  1'  Ambrós. 
Abdon  Ho  he  fet 

y  confesso  mon  deíicte. 
Nasi         Jo  tinch  que  talla  '1  conflicte. 


-  97  - 


Abdon 

Nasi 


Abdon 

■Nasi 

Abdon 


Nasi 

Abdon 

Nasi 

Abdon 

Nasi 
Abdon 


La  meva  honra  no  ho  permet. 
Donchs  be,  Abdón;  per  res  el  mon 
puch  permetrer  que  't  rendeixis 
y  are  vull  que  'm  concedeixis, 
tan  sois  una  gracia,  Abdón. 
Jo  só  vell;  el  mon  per  mi 
no  te  atractiu  de  cap  mena, 
y  ni  m*  espanta  una  pena 
ni  'm  don  cap  ansia  '1  morir. 
Crech  haverte  dit  bastant 
perqué  no  m'  hagi  d'  estendrer 
y  perqué  pugas  comprender 
quin  es,  Abdón,  el  meu  plan. 
Quedi  '1  secret  entre  'Is  dos 
y  quan  ho  pregunti  algú, 
que  no  *s  digui  may  qu'  ets  tu 
qui  ha  dat  la  mort  á  1*  Ambrós. 
Deixam,  donchs,  la  salvació 
de  ta  honra  y  ta  virtut; 
quan  preguntin  qui  ha  sigut 
respondré  en  veu  alta,  «jo!» 
Oh!  may,  may. 

A  mi  qui  'm  priva 
de  salvarte? 

'M  sab  molt  greu 
qu'  encara  no  comprengueu 
ma  dignitat  ahont  arriva. 
No  esperava  una  resposta 
com  aquesta. 

Se  *m  fá  estrany. 
Mes,  acudiré  al  engany 
y  't  salvaré  á  tota  costa. 
Es  tal  desitj  tant  lloable 
com  impossible. 

Impossible? 
Del  tot  y  si  fos  factible 
seria  jo  un  miserable. 


-98- 


Nasi 
Abdon 

Nasi 
Abdon 

Nasi 


Abdon 

Nasi 

Abdon 

Nasi 

Abdon 

Nasi 


Abdon 

Nasi 
Abdon 


Si  aceptes  el  vostre  plan, 
tindría  á  cada  moment 
el  clau  del  remordiment 
que  m'  estaría  punxant, 
y  fora,  en  pocas  rahons, 
un  mal  entes  egoisme, 
qu'  are  fugis  d'  un  abisme 
per  caure  en  un  de  mes  fons. 
Donchs  qu'  intentas? 

Delatarme 
jo  mateix. 

Com?  Tú?  Perqué? 
Perqué  es  just. 

Y  jo  't  diré, 
ja  que  vols  exasperarme, 
qu'  encare  '1  coratje  'm  sobra 
per  poguert  tenca  *l  camí; 
tú  pera  sortir  d'  aquí 
m'  haurás  de  passar  per  sobra. 
Próvau  si  pots,  próvau! 

Oh! 
D'  aquí  no  surts. 
{Exaltat.)         ■   Pro...  ^Perqué, 
si  es  r  amor  propi  qui  ho  dicta? 
Ja  t'  ho  he  dit;  perqué  *1  delicie 
vull  ferio  meu. 
No! 

A  mi  ré 
m*  espanta,  perqué  ningú 
m'  arredra,  ni  'n  fa  sosmoure; 
te  massa  forsa  aquest  roure 
perqué  *l  fassis  caurer  tu. 
{Decidit  y  deturantlo  Nasi.) 
Acabém. 

Elena! 
{hentun  pas  endarrera.)  Com? 
perqué  la  crideu? 


-  99  - 

Nasi         {IndicanÜi  qu  ha  retroceda,)  Repara 

perqué  ho  faig. 
Abdon  Eh! 

Nasi  Veig  qu'  encare 

*t  serveix  de  fre  '1  seu  nom! 


ESCENA  XIII 

ELENA  y  dits,  després  ANGELETA 


Abdon     (  Vejenila  y  tornant  á  avansar.) 
Ella!U  V  Elena.) 

Nasi  Vol  perdrers! 

Elena  Abdón, 

tingas  calma. 

Abdon     {A  V  Elena.)  L'  he  perduda, 
y  so  un  áligí  vensuda 
que  vá  á  caure  al  mitj  (^el  mon. 
De  la  desventura  al  sim 
he  arrivat  per  culpa  teva; 
la  qu'  ahir  fou  gloria  meva, 
m'  ha  conduhit  fins  al  crim. 
Tal  es  el  premi  horrorós 
que  'm  reservava  '1  cor  teu; 
per  tota  ditxa  una  creu 
després  d'  un  martiri  odios. 
Una  creu!  el  vil  ultratje 
per  quí,  aixís  que  vas  entrarhi, 
feu  de  son  cor  un  sagrari 
ahont  guardar  la  teva  imatje. 
AUavors,  per  ta  grandesa, 
digna  eras  de  regná  ab  mí; 
avuy  per  tú,  tinch  aquí, 

(Senyalant  lo  cor.) 
uu  vas  d'  odi  y  d'  impuresa, 
y  digne  só  per  ton  mal 
de  dart  mon  nom  en  mal  hora: 


—     100    — 


dona,  com  tu,  pecadora, 

mereix  un  hom  criminal. 

Ah!  si;  la  torre  mes  alta 

que  may  cap  vent  ha  abatut, 

cau,  com  la  teva  virtut, 

al  pes  inmens  d'  una  falta. 

Falta  qu'  ha  sigut  madeixa 

d'  escándols  y  crims  y  horror: 

si  hi  pensas  ab  la  ma  al  cor 

tindrás  por  de  tu  mateixa. 

Dos  morts  porta  aquell  pecat 

qu'  en  tu  han  de  pesar  per  mil, 

perqué  ab  la  d'  un  home  vil, 

hi  ha  la  mort  d'  un  home  honrat. 

Quedat  aquí;  que  't  rodeji 

la  corona  de  1'  afront 

y  no  surtís,  perqué  '1  mon 

t' escarnirá  quan  te  veji.    . 

Jo  m*  en  vaig  perqué  convinch 

en  declara  '1  meu  delicte, 

obehint  á  lo  que  'm  dicta 

r  honor,  perqué  encara  'n  tinch. 

Si,  encare;  si  no  'n  tingues 

r  arma  que  duch  carregada, 

{Posantse  la  md  á  la  cintura  v  trayeni  una  pis- 
tola.) 

me  r  hauria  disparada 

per  no  viure  ul  instant  mes. 

Adeu  y  viu  si  pots  viurer 

y  g3sa  si  pots  go.^á; 

pot  se  encare  't  quedará 

algú  que  *t  fassi  somriurer. 

Mes  quan  aixó  intenti  algú, 

tindrás  per  etern  martiri, 

ab  el  recort  d'  un  presiri, 

un  sepulcre  obert  per  tu. 

(Nasi  ha  quedai  com  atontai  y  Elena  s*  ha  anat 
arrimant  á  Abdón  á poch  d poch») 


—    lOI    — 


Elena 

(Aga/ant  á  Abdón   rdpidameat  sens  qii  aqtiest 

tinga  temps  de  evitar ho). 

Abdón;  et  sobra  rahó 

perdirme  tot  lo  que  'm  dius; 

fins  per  matarm'  tens  motius. 

Abdón!  mátaml 

Abdon 

( Volguent  desferse  d'  ella.) 

No,  aixó,  no. 

tÍLENA 

Donchs  quedat. 

Abdon 

No  puch;  adeu...! 

Nasi 

(^Arrimantse,) 

Fill  meu! 

Abdon 

{A  V  Elena.)  Deixam. 

Elfna 

No  es  possible. 

Abdon 

Elena! 

Elena 

i^Ah  dolor,)  Fora  terrible 

semblant  martiri. 

(Lhiyiani  Juriosament  ah  Abdón.) 

Nasi 

Per  Deu! 

Abdon 

(Al  sentir  la  ma  d'  Elena  junt  á  V  arma.) 

Que  fas? 

Elena 

Oh!  Uuyta  tant  forta... 

{Se  sent  el  disparo  de  V  arma  y  cau  Elena   ais 

peus  d'  J.bdón.) 

Ah! 

Nasi 

Qué! 

Abdon 

(A¿  /'  arma  á  la  ma.    Volguent   subjectarme 

s'  ha  disparat  aquest'  arma. 

{Llensa  la  pistola  y  's  postra  ais  peus  d'  Elena.) 

Oh!  Elena!  Elena! 

Nasi 

Eh! 

Abdon 

{Despres  de  mirarla.)  Si!  Morta...! 

{Entra  Angeleta  y  s'  agenolla  al petis  d'  Elena. ^ 

ESCENA  ULTIMA 

MIQUEL  y  dits. 

MiQUi^L  (Entrani  precipitadament  per  la  porta  del  fondo 
acompanyai  de  tres  ó  cuatre  individuos  ar- 
máis ab  escopeta,  quins  quedan  al  foro.) 

Oh!  que  veig!  Ma  íilla!  Horror! 

Abdón!  Nasi!  Parléa!  Ella!... 
Abdon      S'  ha  disparat  1'  arma  aquella 

y  li  ha  anat  la  bala  al  cor. 
MiQUEL  {árrimantse  d  sa  filia) 

¡Pecadora  y  tot  al  fi 

era  ma  filia! 
Abdon  Es  vritat. 

MiQUEL   Pobre  Elena!  Ella  ha  pecat 

y  '1  cel  me  castiga  á  mi. 
Abdon      Aquesta  es  la  fí  violent 

de  la  falta  d'  un  moment, 

per  no  ha  ver  volgut  salvarla. 
{A  D.  Miquel.) 

A  vosté,  per  no  evitarla, 

li  queda  'I  remordiment. 

D*  aquell  vil,  en  mon  deliri 

n'  he  pres  complerta  venjansa^ 

y  á  mi  per  etern  martiri, 

no  'm  queda  mes  esperansa 

que  las  sombras  d'  un  presiri. 

A  n'  ella  la  Providencia 

li  ha  fet  paga  aquel)  mal  pas, 

y  en  una  nova  imprudencia, 

ha  trobat  la  penitencia 

La  Puhilla  de  Caixás. 

Teló  Pápit 
FI  DEL  DRAMA. 


ISlotas  impoptants 


Abdon  en  el  acte  primer  se  presenta  vestit  de  soldat; 
en  els  demés  de  paisa,  vestint  americana  y  hongo. 

Nasi,  guardabosch,  deu  vestir  blusa  blava  llarga,  sa- 
rro de  cassa  ab  corretxa  ampia,  calsas  de  vellut  arre- 
mangadas, espardenya  y  barret  de  palla  ab  cinta  ver- 
mella. 


É 


Tfibat  á'  agpahiment 


No  dech  tancar  aquest'  obra,  sens  fer  constar  en  ella 
mon  reconeixement  vers  tots  els  artistas  *que  prenguéren 
part  en  son  execució.  Tots  ells  1'  estudiaren  ab  verdader 
é  inmerescut  carinyo  y  tots  1'  interpretaren  ab  el  talent 
que  'Is  es  propi;  sobressortint  d'  una  manera  notable  la 
senyora  Ferrer  y  senyoreta  Fontova,  y  els  senyors  Bo- 
rras, Virgili,  Pigrau  y  Giménez.  A  n'  ells  mes  qu'  á  mí 
's  deu,  y  no  'm  dol  confessarho,  1*  éxit  extraordinari  que 
obtingué,  tant  en  la  nit  de  son  estreno  com  en  las  succes- 
sivas,  «La  Pubilla  de  Caixás.» 

Francisco  Xavier  Godo. 


E  l_      TÚNEL 


El  Túnel 


Drama  en  tres  actes  y  en  vers 


original  d« 


Fí^flNGISCO    XñVlEÍ^    GODO 


Estrenat  ab  éxit  extraordinari  en  el  Teatro  Cátala,  instalat 
en  el  de  Romea,  la  nit  del  25  d'  Octubre  de  1895. 


BARCELONA 

Francisco  Badia^   impresor^   Dou^   14 
1895 


Aqucst  drama  es  propictat  de  son  autor  y 
ningú  podrá,  sens  lo  seu  permís,  traduhirlo  . 
representarlo  ni  reimprimirlo  en  Espanya, 
posscsións  d'  Ultramar,  ni  en  ios  puntsab  els 
quals  s'  hagín  celebrat  ó  secelebrin  poste- 
riorment  á  aquesta  publicació,  tractats  inter- 
nacionals  de  propietat  literaria. 

L'  encarregat  de  la.  Galería  d' obras  líricas 
y  dramáticas,  D.  Joan  Molas  y  Casas  es  1* 
únich  autorisat  pera  concedir  ó  negar  lo  per- 
mís de  representació  y  cobro  de  drets. 

Queda  fet  el  dipósit  que  marca  la  Iley. 


R  D.  Et^nest  Soléis 

de  las  Casas 

distingit  pintor  y  celehrat  autor  dramdtich 
é  incomparable  amich,  dedica  aquesta  hu- 
mil  penyora  d^  afecte,  son  apassionat  ad- 
mirador 

Francisco  Xavier  Godo. 


Barcelona  26  d'  Octulre  de  1885. 


REPARTIMENT 


Emilia,  20  anys, 

cambrera 

.     .      1). 

*  Carme  Parreño. 

Marta,   23 

» 

.     . 

» 

Carme  Planas. 

D.  Pere,  60 

» 

pare  de  . 

.     .      1). 

Antón  Serraclara. 

Mario,    30 

» 

.     .     .    . 

* 

Enrich  Borras. 

D.LIuís,dS 

» 

.    .    .    . 

» 

Carlos  Rubio. 

Simón,    30 

» 

criat  de  D. 

Pere     » 

Francisco  Llano. 

Antón,    25 

» 

»     de  D. 

Lluís    » 

Llorens  Capdevila 

Director  artlstich:  D.  Enrich  Borras. 


L'  acció  á  Llansá.— Any  \^11. 


mmm 


0000000^g^®00^g^^g^0000 


ACTE    PRIMER 


El  teatro  figura  1'  interior  d'  un  chalet  elegant.  Porta  gran  al 
fondo  que  dona  á  un  jardí,  vejentse  al  fons  1'  lioritzó.  A 
dreta  y  esquerra  de  la  porta  del  fondo,  una  finestra  oberta. 
A  la  dreta,  primer  terme,  porta  que  se  suposa  dona  al 
recibidor.  A  l'esquerra,  dugas  portas.  A  l'ángul  de  la  dreta, 
un  piano  y  al  mitj  de  V  escena  una  taula  de  menjar.  En 
primer  terme  de  la  dreta,  una  tauleta  entre  dos  butacas  r 
en  el  mateix  terme  de  1'  esquerra,  un  sofá  de  rejilla  ab 
una  cadira  al  costat.  Sobre  del  piano  deu  haverlii  molts 
papers  de  música.  Gadiras,  y  mobles  adecuats. 


ESCENA  PRIMERA 

SIMÓN    y    després   ANTÓN. 

(^Al  alsarsf  7  teló  se  sent  tocar  una  campaneta  ab  nwlta 
/orsa). 

Simón  {Sortínt  de  la  segona  esquerra). 

Ab  el  modo  de  trucar, 
conech  qu*  aquest  no  es  de  casa. 

(  Tornan  á  trucar.) 
Ja  vá!  ja  vá! 

{Simón  obra  y  entra  Antón). 

Antón  (Ab  ayre  alegre).         ¡Hola  Simón! 

Simón  ¡Hola,  baliga  balagal 

Antón         Ja  ho  sabía. 

SíMON  ¿S'  traca  aixís 


—  8  — 


qiian  se  vá  á  casa  deis  al  tres? 

Si  hi  arrivan  á  sé  'Is  senyors, 

t'  en  haurían  ditas  quatre. 
Antón  Ja  sabía  que  no  hi  eran. 

Com  que  'Is  he  deixat  qu'  anavan 

íins  á  mar  ab  D.  Lluis 

y  la  senyoreta. 
SíMON  ¡Ah!  vaja! 

Y  be:  ,fqué  tením  de  bo? 

¿Qu'  es  lo  que  't  porta  per  casa? 
Antón  Home^  ¿q^-i^  no  sabs  qu'  avuy 

es  diada  senyalada? 
Simón  Figúrat!  Ves  si  ho  sabré! 

Antón  Donchs,  com  es  Sant  Mario,  'm  manan 

que  porti  aixó  aquí. 

(^Per  iin  estoig  que  dú  d  la  má). 
Simón  ¿Aixó  qu'  es? 

Antón  ¿Qu'  es?  Un  anell  que  regala 

la  senyoreta  á  D.  Mario. 

{Ohrint  T   esioig  y   ensenyant  V  anell  i 
Simón) . 
Simón  Bonich;  molt  bonich;  pro  tanca, 

que  no  hi  entri  pols. 
Antón  No  importa; 

te  qu'  anar  sobre  una  taula 

y  obert,  perqué  '1  vegi  aixís 

qu'  ell  entri.  Son  las  páranlas 

de  la  senyoreta. 
Simón  ¡Ah!  Donchs, 

deixa  '1  aqui. 
Antón  {Deixani  V   andl  y  la  targeta  sobre  de  U 

taula  de  la  dretd). 

Ves  com  gastan 

els  diners! 
Simón  Qui  *n  te  que  'n  gasti; 

per  xó  'Is  fan. 
Antón  Pro  es  un  xich  massa. 

¿Sabs  quant  costa  aquest  anell? 


—  9  — 

Simón 

¿Tres  cents  duros? 

Antón 

Puja. 

Simón 

Quatre..? 

Antón 

Puja. 

Simón 

^•Qué  't  diré?  Cinq  cents?... 

Antón 

Mes. 

Simón 

Donchs,  noy... 

Antón 

Cinqcents  cinquanta 

Simón 

Jo  ab  cinqcents  cinquanta  duros 

compraría  quatre  casas. 

Antón 

Tant  mateix... 

Simón 

Aquí  á  Llansá 

hi  ha  una  miseria  qu'  espanta 

y  las  casas  de  la  vila 

me  dihuen  que  van  donadas. 

Ja  veus  com  ab  pochs  diners 

un  horae  pot  afincarse. 

Antón 

Es  vritat. 

Simón 

Y  digas  tú: 

qu'  hi  estaréu  moltas  setmanas 

aquí? 
Antón  Simón,  no  'n  sé  res; 

pro  crech  que  fins  que  vosaltres 

os  en  aneu. 
Simón  Ah!  Si? 

Antón  Sí. 

Simón  Be. 

Antón  Tú  ja  sabs  del  que  's  tracta: 

lo  de  r  inauguració 

del  túnel,  sembla  la  causa 

de  nostra  vinguda. 
Simón  Sembla..! 

Antón         Just! 
Simón  Ja! 

Antón  El  motiu  es  un  altre. 

Simón  El  casament  de  don  Mario. 

Antón         Jo  't  diré:  las  cosas  claras; 


la  senyoreta,  qu*  esta 

bojament  enamorada 

del  teu  senyoret,  li  ha  escrit 

en  un  mes  quaranta  cartas. 
Simón  ¿Qué  'm  dirás?  Massa  qu'  ho  sé. 

Antón        ¿Com  ho  sabs? 
Simón  Totas  passavan 

per  las  mevas  mans. 
Antón  Y  aixó? 

Simón         Com  que  jo  anava  á  buscarlas 

al  corren. 
Antón  Donchs,  com  te  dich 

ella  n*  'hi  havía  escrit  tantas, 

y  ell  sembla... 
Simón  Que  no  contesta... 

Antón         Prou  contesta;  pro  á  vegadas 

's  passan  quinze  y  vint  dias 

sense  qu'  arrivi  una  carta; 

aixó,  com  tú  pots  comprendrer 

la  tenía  disgustada. 

Escriu  Don  Pere  dihent 

que  demá  ha  d'  inaugurarse 

el  túnel,  y  entre  qu'avuy 

es  diada  senyalada 

y...  lo  demés,  'á  Llansá 

falta  gent, 
Simón  Sí  ja  *m  semblava 

á  mí  qu'  aquesta  vinguda 

porta  va  cúa... 
Antón  Y  molt  llarga. 

Y  tú,  ¿no  has  sentit  á  dir...? 
Simón  Res;  devant  meu,  tots  s*  ho  callan, 

si  bé  crech  qu'  el  casament 

es  cosa  feta. 
Antón  Pactada 

be  ho  es  al  menos,  y  qu'  ella 

r  estima  molt;  pot  ser  massa. 
Simón         Msssa? 


Antón 
Simón 


Antón 
Simón 

Antón 


Simón 


Antón 
Simón 

Antón 
Simón 


Antón 
Simón 


Antón 


Sí;  com  que  don  Mario, 
pe  *1  que  's  veu,  té  pocas  ganas 
d*  anar  depressa. 

EUs  dirán; 
el  cert  es  que  si  may  parlan 
pare  y  fiU  d'  aquest  casori, 
no  solen  fixarshi  gayre. 
Es  á  dir;  D.  Pere,  sí; 
é  n  ell,  s'  veu  que  li  agrada 
la  senyoreta  María; 
pro  D.  Mario  veig  que  hi  gasta 
certa  fredor,  que  desdiu 
del  bon  desitj  de  son  pare. 
Ah!  Y  tú?  Y  la  minyona? 

Qué? 
Home,  qué?  Vull  dir  com  marxas 
respecte  de  la  cambrera? 
No  deyas  que... 

Si;  pro  passan 
alts!...  Té  uns  fums!...  Uf!  Ja  fá  un  mes 
que  no  'ns  hem  dit  ni  paraula. 
De  veras? 

Es  una  noya 
impossible  y  antipática. 
Sí? 

No  se  la  pot  tractar. 
Ja  't  diguí  quaut  m'  agradava; 
pro  tú  no  has  vist  una  dona 
mes  esquerpa,  ni  mes  rara. 
'S  passa  'Is  dias  llegint 
igual  qu'  una  rata  sabia, 
y  en  lloch  se  trova  tant  be 
com  ficada  á  dins  de  casa. 
Y  no  surt  may? 

Cap  al  tart 
sol  ana  alguna  vegada 
á  la  font. 

Sola? 


—     12    


SíMON 

Y  tant  solal 

Antón 

Y  ¿per  qué  no  Vh'í  acompanyas?" 

¡Qu'etsximplel 

Simón 

Sí;  ja  he  probat 

mes  d'  un  cop  d'  acompanyarla; 

pro  cá  ¡ni  'Is  mils! 

Antón 

Qué? 

Simón 

No  ho  vol;; 

es  una  xícota  estranya. 

El  senyor  tot  es  la  Emilia; 

el  senyoret  V  amanyaga; 

cuidado  qui  V  hi  diu  res. 

perqué  tot  seguits'  esclama. 

y  ja  pots  feí,  ja  pots  dir, 

tant  es  dir  santa,  com  salve. 

Antox 

Be,  Simón,  be;  jo  m*  en  torno. 

S|MON 

Ahont  vas? 

Antón 

Tinch  qü'  ana  á  la  platjaí- 

á  veurer  si  trovo  peix. 

Simón 

També  á  mí  m'  han  fet  V  encárrech, 

aquest. 

Antón 

Donchs  ¿que  vens? 

Simón 

Aném. 

(Cridantf  vejent  á  Emilia  en  e,J  jardi^'^ 

Emilia! 

(A  Antón,) 

Está  passejantse: 

pe  '1  jardí.  Ja  ho  té  tot  fet 

y... 
{lots  dos  s'  han  arrimaiá  la  ffngsira  de  Ja  drefa^^ 

Antón 

Lo  cert  es  qu'  es  molt  guapa. 

Simón 

{Sepa  ra  n  i  se  de  la  finestra . ) 

Qué  'n  traurás  de  di  '1  Rosari? 

Antón 

Ja  ho  sé. 

Simón 

Y  donchs?  No  sigas  plaga^ 

(vS"  en  van  per  la  dreta). 

—  í3  — 
ESCENA    II 

EMILIA  soU 

^^Jiixís  qu  han  sortit  Simón  y  Antón,  Entilia  entra  en 
escena  per  la  porta  del  fondo,  portant  flors  en  el  de- 
vantal,  y  va  d  seurer  al  sofá  de  V  esquerra,  mirant 
avans  si  hi  liá  algil  á  la  casa.  Fá  un  ramet,  v  nien^ 
tres  el  fá,  cmnla  á  mitja  veu  un  aria  qualsevol.  Des- 
pre's  que  7  te  fet  cerca  un  lloch  ahont  deixarlo  y  vd 
decidida  d  portarlo  á  la  tauleta,  quan  s*  adona  del 
anell.  Fá  un  pas  en  radera^  /'  hi  can  inconscientment 
ti  ram  de  las  mans,  y  tot  aixugantse  'Is  ulls  va  á 
seurer  en  el  maleix  sofá.) 


ESCENA  III 

EMILIA  y  MARIO 

{7  rucan 

:  d  la  porta.  Emilia  procura  dissimular;  s'  aixus^a 

'Ist 

'ills  y  va  d  ohrir  quedant  afectada  al  entrar  ett 

Mario.) 

Mario 

Sola? 

Emilia 

Sola. 

Mario 

Y  en  Simón? 

Emilia 

Crech  qu'  ha  sortit. 

Mario 

Qu'  has  plorat? 

Emilia 

{reprimintse.) 

No, 

Mario 

Emilia!- 

Emilia 

(rihent.)     Cosas  del  mont 

Mario 

Qué  tens? 

liMlLlA 

(ab  calma  y  ab  intencíó.) 

Qu'  ha  yingut  1'  Antón 

y  vejas  qué  t'  ha  portat. 

—  14  — 


Mario 


Emilia. 

Mario 

Emilia 
Mario 


Emilia 
Mario 
Emilia 


Mario 
Emilia 


Mario 
Emilia 
Mario 


{Ensenyantlhi  V  a  ti  sil.} 

{ap,  y  sorpres.) 
Ah! 

(dissimulant.) 
Y  be,  ¿y  qué? 

Res! 

{ab  carinyo.)  ¡Válgam  Dem 

y  'Is  sants!  Y  aixó  t*  ha  entristit? 
Y  tantl 

Cregas  que  *m  sab  greu 
qu'  aquest  anell  benehit 
hagi  ferit  el  cor  teu. 
Bah!  Avuy  que  tan  sois  voldría 
tranquilitat  y  alegría 
á  mon  entorn,  t'  entristeixas 
y  't  torturas  y  sofreixas 
afligint  r  ánima  mía. 
Deixa  en  pau  el  teu  cervell 
y  tingas  la  convicció 
de  que  no  mereix  V  anell 
el  que  tú  't  donguis  per  ell 
un  sol  moment  de  doló. 

(ab  agrahiment.) 
Mario! 

(Vejeni  el  rain  de  flor s  y  cnlliniYho^^ 
Y  aquest  ram? 
{rihent.)  Ah!  sí...! 

{ab  ironía.) 
No  es  obra...  de  la  María.... 
Ah?... 

Hé  passat  el  dematí 
escuUint  en  ton  jardí 
las  millors  flors  que  hi  havía. 
A  fé  't  juro  qu'  es  hermós. 
T'  agrada? 

Té  tants  encants 
per  mí...!  Sortit  de  tas  mans,. 


—  15  — 


Emilia 

Mario 
Emilia 

Mario 
Emilia 


Mario 

Emilia 
Mario 

Emilia 

Mario 
Emilia 


val  mes  aquest  ram  de  flós 
qu'  aquell  anell  de  brillants. 

{ab  dolsura.) 
M'  enganyas! 

Per  qué? 

No  sé, 
perqué  'm  sembla  que  m'  enganyas. 
Criatura! 

No  sé  per  qué 
tinch  avuy  el  cervell  pie 
d'  ideas  tristas  y  estranyas. 
Vaja!  T'  has  engelositl... 
^Oy  que  sí? 

Donchs,  sí. 

Gelosa! 
Ab  tot  quant  anit  t'  he  dit...! 
Ab  tot  quant  m'  has  dit  anit. 
¿Qué  vols  que  hi  fassi? 

{ab  carinvo.)  ¡Mimosa! 

¿Qué  't  diré?  L'  inesperada 
vinguda  d'  ella  á  Llansá, 
em  te  molt  mortificada, 
no  tant  per  son  arrivada 
com  pe  '1  qu'  ens  pot  arrivá. 
Coroprench  que  ma  situació 
es  trista;  qu'  entre  ella  y  jo 
hi  ha  un  mon  pe  '1  mitj  y  ademes 
que  tú  sabs  ella  qui  es 
y  encar  no  sabs  jo  qui  só. 
L'  atzar  aquí  'm  feu  vení 
fa  prop  d'  un  any;  'ns  vam  veurer, 
vas  parlarme...,  jo't  vaig  creurer, 
tú  entrares  aquí, 

{senyalant  ti  cor.) 
y  d'  aquí 
sois  Deu  t'  en  podría  entreurer. 
Pot  ser  quan  esqueixi  '1  vel 
del  misteri  qu'  embolcalla 


— -  I()  — 


Mario 


Emilia 
Mario 


Emilia 
Mario 

Emilia 

Mario 
Emilia 


Mario 
Emilia 
Mari» 


ma  vida,  's  tornará  fel 
tot  aixó  qu'  avuy  es  mel 
per  tots  dos.  ¡Q.iiina  batalla 
Iliuro  en  mon  ánima!... — 

Bah! 
Ni  'i  tens  que  mortifica, 
ni  't  vuli  veure  engelosida; 
qu'  avans  perdría  la  vida 
que  deixarte  d'  estima. 
No  temis  donchs  á  ningú; 
estimam  sempre;  somriu, 
y  tingas  el  cor  joliu, 
qu'  estich  mes  gelós  de  tú 
que  r  aucella  de  son  niu. 
^Per  qué  ha  de  donart  recel 
esqueixá  aqueix  ditxós  vel 
de  que  'm  parlas?  Si  hi  vehuría 
la  gloria,  cora  si  's  rompía 
el  vel  qu'  ens  amaga  '1  cel! 
Qui  sab!... 

Donchs,  parla;  ocasió 
com  aquesta,  crech  que  no 
será  molt  fácil  trovarla. 
Estém  sois... 

Es  cert. 

Donchs,  parla, 
que  t*  escolto  ab  atenció. 

(Dfsp res  d'  u n  m o m en t  de pa usa.) 
No;  aquest  vespre. 

Al  vespre? 
Sí, 
podém  trovarns  com  ahí 
á  la  font  del  túnel. 

Be. 
^Vindrás,  Mario? 

Sí;  vindré. 
Pro  ja  qu'  cstém  sois  aquí... 


Emilia  {Insistiut.) 

No,  no..!  al  vespre... 
Mario  No  insisteixó. 

{Trucan.) 
Veus?  Trucan. 

Son  ells;  et  deixo. 
Dissimulém. 

Per  mí  ray... — 
{Mario  besa  la  ma  d'  Emilia.) 
M'  oblidarás? 

Oh!  Jamay! 
No  m*  ho  oblidis;  no  ho  mereixo. 
(Mario  s'  en  va  decid  it  cap  el  jar  di  ^  empbrtantsen  el  ruin 
de  flor s  que  no  ha  deixat  de  las  mans;  pro  sense  re- 
Qordars  de  /'  anell.  Tornan  áfrncar y  Emilia  obr-á.) 


Emilia 
Marío 

Emilia 


Mario 
Emilia 


ESCENA  IV 

MARÍA,    D.    PERE,   D.  LLUIS  y  EMILIA. 
Després,   MARIO 


Lluis 

María 

Pere. 

Lluis 

Pire 

Emili,\ 


Pere 
Emilia 


(Enirant.) 
Deu  la  guart. 

{Id.  y  vejent  á  Emilia,  ap.) 
Era  ella! 

Vaja! 
are  podrém  descansar. 
Sí;  que  desd'  aquí  á  la  platja 
hi  há  un  tros  llarch. 

Y  bastant  llarch. 
Simón! 

No  hi  es. 
{Pere  y  Lluis  han  anat  á  seurer  al  sofá.Md- 
ria  mira  d'  un  cantó  al  altre,  com  si  huS' 
qués  en  Mario.) 

Ha  sortit? 
Sí. 


iS  — 


Pere 
Emilia 

Pere 


María 

Pkre 

María 

Lluis 
Pere 


María 
Pere 


María 

Pere 

Lluis 

Pere 

Lluis 

Pere 

Lluis 


Y  '1  senyoret? 

Passejant 
pe  '1  jardí. 
(A  Lluis.}    Prenent  el  soL 
{A  Emilia.) 
Emilia!  Veslo  á  avisar. 

Estavan  sois! 

Seu,  Lluis. 

{Sfhueti.) 

(Vejent  r  anell). 
S'  veu  que  no  s'  ha  adonat 
de  1'  anell. 

Veig  que  teniu 
una  casa  bastantgran. 
Com  á  gran,  es  lo  millor 
qu'  havém  trovat  á  Llawsá; 
aislada,  á  prop  de  la  vía, 
ab  montanyas  pe  *1  devant, 
ayre  pe  'Is  quatre  cantons 
y  per  qui  radera  '1  mar. 

Y  aquí,  á  dos  passos,  la  font 
del  túnel,  d'  un  aygua  suau, 
Ueugera,  al  ivern  calenta 

y  al  istiu  freda  com  glas. 

(Ap.) 
Be  triga  prou. 

Seu,  María; 
¿no  deyas  qu*  estavas  tant 
cansada? 

Sí;  ho  deya... 

{A  Lluis,  ab  sorna.)      Ho  deya. 
Sí,  home,  sí;  es  lo  natural. 
Desitjos  de  veure  *n  Mario. 

Y  s'  acaban  de  deixar! 
Res;  res. 

No  h i  ha  com  ser  joves. 
íQui  pogués  teñí  *ls  seus  anysl 


{ 


—  19  — 


Pere 

Ja  *ls  hem  tingut. 

Lluis 

Tens  ralló. 

Pere 

(A  Mario  qii  entra,) 

Mario!  Ves,  qu'  aquí  t'  están 

esperant. 

Mario 

(Fingint  un  ayre  alegre^ 

Ja  de  regrés? 

Pere 

Sí. 

{Tren    la  petaca  y   ofereix  un  cigarrillo\d 

Lluis.) 

Mario 

{A  Maria.J 

Y  qué?  T'  agrada  Llansá? 

María 

(a  b  displicencia,  J 
Sí! 

{Ap.  d  Maria.) 

Mario 

Noya,  estás  displicent. , 

María 

No;  si  es  el  meu  natural; 

y  ademes;  si  no  *m  donguessis 

motiu... 

Mario 

Quan  te  1'  he  donat? 

María 

Quán?  Are;  en  aquest  moment; 

vejent  que  'fas  tant  poch  cas 

de  certas  cosas. 

Mario 

De  quinas? 

María 

De  certs  regalos  que  't  fan. 

{Emilia   entra    en  escena  pe  7  fondo  ab  una 

rosa  d  la  ina.) 

Mario 

Quí? 

María 

Jo. 

Maeio 

Com? 

María 

No  has  vist  encare 

r  anell  que  t'  he  regalat? 

Mario 

(Dissimulant). 

No. 

María 

(Ensenyantlhi.    Emilia    queda   al  fondo,  á 

prop  del  piano,) 

Donchs  mí  ral! 

20    


Mario 

{Id.)                         Oh!  Mil  gracias! 

{Ensenyanthlo  á  D.  Pere.) 

Ves  si  t'  agrada,  papá. 

Pere 

;Q.uées? 

Mario 

Un  anell. 

Pere 

Unanell? 

Emilia 

(A/,  i    Si  'n  pogués  fe  engrunas... 

Pere 

Sabs 

qu'  es  precios? 

Mario  Es  hermosíssim 

y  sobre  tot  elegant. 

{A  Mario), 

Has  tingut  gust. 
Lluis  (A  Pere.)         Fou  gust  d'  ella; 

res,  ha  volgut  obsequiar 

á  ton  fiU. 
Pere  Per  que  no  's  perdi 

la  costúm  deis  altres  anys. 
Mario  (Q^^^  j^  forma  grupo  á  pari  á  la  dreia,  ak 

María,  ap.) 

¡Pobre  Emilia!  lo  que  deu 

sufrir! 
María  Digas:  ¿y  aquest  ram? 

Mario         Jo  V  he  fet. 

María  {Prenentli),  Be  tens  prou  trassa. 

Emilia  (^/'•)     ^^s  flors  en  las  sevas  mans. 

María  M'  el  quedo. 

Mario  (Ah carinyo,  volentli prendrer.) 

No;  no  te  '1  quedis; 

no... 
María  {Ab  mtenció.) 

Que  te  r  han  regalat, 

que  hi  tinguis  tant  d'  interés? 
Mario         Y  are? 

María  Y  donchs,  ¿perqué...? 

Mario  Com  val 

tant  poca  cosa... 


Maru 

Val  moít, 

venint  de  las  te  vas  mans. 

Emilia 

{Ap.  ab  rabia.) 

¡Oh! 

María 

{A  Emilia) 

^Qué  té? 

PSRE 

¿Q.ué  't  passa,  Emilia? 

Emilia 

(Dissimulant) 

No,  res;  es  que  m'  he  punxat. 

(S'en  va  p^r  la  porta  de  V  esquerra,  decidí 

da  y  afligida.) 

María 

(Ap). 

Era  ella!  Ja  no  'm  cap  dupte! 

{Ap.  á  Mario.) 

Mario,  tením  que  parlar. 

Aquest  matí  no  he  pogut, — 

pot  ser  perqué  no  he  gosat, 

per  un  excés  d'  amor  propi — 

preguntart'  anit  ahont  vas 

anar...! 

Mario 

Anit? 

María 

O  millor 

anit,  ab  qui  't  vas  trovar 

á  la  font  del  túnel...? 

Mario 

Eh? 

María 

Serían  las  set  y  quart. 

quan  jo  passava  per'  allí. 

passejant  ab  el  papá; 

feya  una  nit  bastant  dolsa, 

y  tú  baixavas  del  bras 

d'  una  dona...  Ja  veus  tú 

si  va  esser  casualitat. 

Mario 

{Rihent.) 

W  sembla  que  t'  equivocas. 

María 

Si,  sí! 

Maeio 

'M  vas  confondre. 

María 

¡Oh!  Y  tantr 

Mario 

Vaja!  'M  vas  prendrer  per  altre... 

—    32    


María 

Confondrert  ab  aquell  ciar 

de  lluna? 

Mario 

Ab  el  ciar  de  lluna, 

un  se  sol  equivocar 

molt  fácilment. 

María 

(Ab  sorna.)       Si,  eh? 

Mario 

(A b  ironía)                  Sí... 

tot  te  un  color  tant  estrany... 

María 

Donchs  are  *m  sab  greu  no  haverne 

fet  adoná  á  n'  el  Papá. 

Pere 

(Áp.  á  Lluis.) 

¿Sabs  qu'  aixó  *m  fá  molta  gracia? 

Es  un  cas  interessant. 

{A  Mario.) 

Mario,  aneu  fins  al  jardí. 

Mario 

Aném  y  podrém  parlar 

Iliurament. 

María 

Aném. 

Pere 

Cuidado, 

Mario. 

Mario 

Qué? 

Pere 

Que  tinguen  pau 

y  seny. 

Mario 

Oh! 

Lluis 

Tant  r  un  com  1*  altre 

teñen  prou  formal] tat. 

Pere 

Podem  darns  per  satisfets. 

(Mario  ha  ofert  el  bras  á  Mariay  s'en  van 

cap  al  jardí.  Enaquest  moment  suri  Emi- 

lia  á   la  porta  esquerra^  ahont  se  queda 

parada.) 

Emilia 

(Ap)       Oh.' 

María 

(Ap.  vejent  á  Emilia.) 

No  pot  dissimular. 

—    23    — 

ESCENA   V 

D.  PERE,  D.  LLUIS  y  EMILIA. 


Pere   -; 

^j'  '  (A  Emilia.) 

Emilia,  ¿qué  buscas? 

Emilía 

(Contenintsf.') 

Res... 

es  que  no  sé  ahont  tinch  el  cap. 

{S'  en  va  per  la  segona  esquerra^ 

Pere 

{Per  Emilia,) 

¡Pobre  noy  a! 

Lluis 

¿Qui  es  aquesta 

xicota? 

Pere 

{Confidericialment.) 

Ja  t*  ha  rietxat? 

Lluis 

Es  molt  mona. 

Pere 

Molt  bufona 

y  molt  llesta.  Ja  ía  un  any 

que  la  tinch.  ^No  i'  en  recordas? 

Lluis 

No. 

Pere 

Te  'n  tens  que  recordar. 

Del  día  que  va  entra  á  casa 

tardárem  un  mes  ben  llarch 

á  vení. 

Lluis 

No  vaig  fixarmi 

pe  *1  que  's  veu. 

Pere 

Ja  es  ben  estrany. 

per  que  tú  en  vejent  faldillas. 

ja  no  't  recordas  deis  anys 

que  tens. 

Lluis 

Lo  mateix  que  tú. 

Pere 

No  la  debías  mirar; 

es  una  noya  educada; 

té  una  veu  angelical, 

canta,  llegeix,  escriu,  broda; 

—  34  — 

ella  d'  aquí  no  *s  mou  mav 

com  no  siga  un  vespre  qu'  altre 

per  ana  á  la  font;  sois  va 

á  missa  cada  diumenge; 

á  missa  no  hi  faUa  may. 
Lluis  (Áb  ironía.)       Será  una  bona  cristiana. 

Pere  Lo  qu'  es...  un  misteri. 

Lluis  Ja! 

Pere  A  mon  entendrer,  son  pare 

deu  sé  algún  banquer  quebrat 

d'  aquells  que  pujan  al  cel 

y  donan  un  dalt  á  baix. 

En  fí;  tornant  á  la  nostre 

conversació,  es  casual 

lo  qu'  ha  passat  ab  nosaltres. 

Vritat  que  ho  es? 
Lluis  Sí,  bastant. 

Pere  Anárem  junts  á  las  aulas; 

els  dos  várem  acabar 

la  carrera  el  mateix  curs... 
Lluis  Quin  temps! 

Pere  Ja  ho  pots  dir  ben  alt, 

Veus?  Allavors  feyam  broma; 

jo  't  deya:  tú  't  casarás, 

tindrás  un  noy... 
Lluis  Ha  sigut 

al  revés. 
Pere  Be;  tantse  val. 

Jo  tindré  una  noya. 
Lluis  Y  es 

UH  noy. 
Pere  Be,  sí;  pero  '1  cas 

es  qu'  al  cap  y  al  fí,  '1  projecte- 

nostre,  's  veurá  realisat. 
Lluis  Ja  'ns  divertírem! 

Pere  De  veras!... 

Sempre  á  teatro  y  ais  balls 

de  máscaras  y  al  café 


—    25    — 

y  donas  per  quí  y  per  Uá!... 
Lluis  Tú  allavoras  t'  entenías 

ab  la  marquesa  del  Prat. 
Pere  y  tú  ab  la  filia  del  compte 

ó  del  Baró  del  Capmany, 
Lluis  ¿Qu'  ha  sigut  de  la  marquesa? 

'    Crech  que  hi  vas  continuar 

las  relacions  ais  pochs  mesos 

després  d*  haver  enviudat. 


Pere 

Sí. 

Lluis 

¿'S  vá  casa  ab  en  Ballesta? 

Phre 

Qué  s'  havía  de  casar! 

Que  no  ho  sabs? 

Lluis 

No! 

Pere 

Cóm  s'  entén? 

Si  'm  sembla  que  t'  ho  he  contat..» 

Va  'm  teñí  una  qüestió  forta 

per  causa  de  son  germá, 

rcnyírem;  ens  separarem, 

y  morí  al  cap  de  mitj  any. 

Lluis 

De  qué  va  morir? 

Pers 

No  ho  sé. 

Lluis 

Pobre  Rosa! 

Peri 

Qué  hi  farás? 

Lluis. 

Jo  que  la  creya  casada 

á  Tarragona. 

Pere 

Sí;  y  tal. 

Lluis 

La  vritat  es  que  tú  y  jo 

férem  troná  y  ploure. 

Pere 

Y  tant! 

Y  precisament  per  xó, 

no  he  tingat  auiorit  it 

per  oposarm  ais  capritxos 

d'  en  Mario. 

Lllis 

No  't  pots  queixar. 

Q.ié  mes  vols  d'  aquet  xicot? 

Per- 

Ja  S3  'i  qie  'm  vols  dir...  pro  sal's,..? 

—    26    — 

comprendí  qu'  hé  sigut  un  pare 

molt  débil. 
Lluis  Qué  te?  Trent'  anys? 

Pbre  Trenta. 

Lluis  Donchs,  ja  veus;  ais  trenta 

fins  á  quin  punt  ha  arrivat. 

Fou  sempre  molt  estudios, 

molt  carinyós,  molt  formal, 

molt  mes  serio  que  son  pare, 

te  una  carrera  brillant, 

dirigeix  com  un  sol  home 

importantíssims  trevalls, 

com  la  construcció  d*  un  túnel, 

etcétera. 
Pere  Aixó  es  vritat; 

no  es  per  que  siga  fill  meu, 

pro  el  meu  Mario  te  un  gran  cap. 
Lluis  Vaya!  ¿Y  demá  s'  inaugura 

el  túnel? 
Pere  Demá,  demá. 

Y  que  s'  ens  prepara  un  día 

que  no  t'  en  dich  res!  Vindrán 

dos  gobernadors. 
Lluis  Com  dos? 

Pere  El  civil  y  el  militar; 

{Trucan   á  la  porta.   Emilia  va  á  ohr ir  y 
entra  Simón  al  terminar  V  escena.^ 

personal  facultatiu 

de  la  línea... 
Lluis  Ja! 

Pere  Vindrá. 

la  prempsa  de  Barcelona 

y  de  Girona,  Veurás... 
Lluis  Q.iii  'n  patirá,  la  María. 

Pere  Cóm? 

Lluis  Perqué  en  Mario  tindrá 

qu'  atendré  á  tothom. 
Pere  Ah,  sil 


—    27    — 

Ja  comprens  qu'  es  natural, 

com  enginyer  director 

del  túnel... 
Cluis  Pero,  home,  es  ciar; 

mes  las  donas  no  ho  entenen 

y  ella  estará  rabiant, 

tot  el  día. 
;Pere  Ssrá  un  día 

y  un  día  passa  avíat. 


ESCENA  VI 

Dits,  SIMÓN  y  EMILIA 
SíMON  {d  D.  Pfre.) 

No  hi  havía  res  don  Pere; 

las  barcas  qu'  han  arrivat 

han  dit  qu'  havían  fet  luario. 
Llüis  Mar:{0? 

Pere  {d  Lluis.)  Es  un  terme  especial 

qu'  usan  aquets  pescadors, 

volent  dir  que  no  han  pescat 

un  sol  peix. 
Lluis  Ja  entench! 

Pere  (d  Simón.)  Paciencia! 

Podeu  anar  preparant 

la  taula. 
SíMON  {d  Emilia.) 

Ajudim,  Emilia! 
{Emilia  dirigeix  furiivamentuna  mirada, 
al  jar  di  ?^ 
Emilia.  ip-P-)  J^  veuréni  qui  guanyará! 

Fere  {O/erint  un  altre  cigarro  d  Lhiis.) 

Fumeinn'  un  altre,  Lluis; 

lo  millor  que  va  trovars 

quan  vá  descubrir s  1'  América, 

fou  el  tabaco. 


—     2»    — 

Lluis  No  tant. 

{Si/fiOH  ha  surta  prr  la  segona  poria  esquerra^ 
y  Emilia  queda  com  atontada  cmtiemplani 
el  jar  di) 
Emilia         i^P-)  ^^Is  Deu  sab  el  que  sofreixof 
Are  desfulla  el  meu  ram^ 
y  ell  ho  consentí  Oh!  'm  contincb 
per  prudencia...  Are  ella  está 
desfuUant  mon  pobre  cor, 
com  el  ram  que  te  entre  mans. 
Simón  (Entrant  ab  estovallas  y  tovalTons.'} 

(ap.  á  Emilia.) 
Pro  dona,  ^que  fá  parada? 
Crech  que  *m  podría  ajudar 
en  lloch  de  mira  '1  jardiT 

(Emilia  dirigeix  tma  mirada  despreeiaiivír 
d  Simón.) 
Sí;  mírim;  vosté  's  preval 
de  qu'  aquí  tot  1'  hi  toleran; 
pro  un  día  s'  acabará. 
Quan  jo  m'  hi  posi... 
Emilia  {ap.)  TnfeTísr 

(5"  eti  va  de  dret  al  piano  y  comensa  d  regir ar 
pcssas  de  música.) 
Simón  {ap.)     Ni  m'  escolta,  ni  'm  fa  cas; 

la  cambrera  á  mirar  solfas 
y  en  Simón  á  buscar  plats. 
{Resolt,) 
Demá  ho  contaré  á  D.  Mario 
y  de  seg"ur  que  tindrá 
mes  energía  que  '1  seu: 
pare...  Apa,  Simón,  avantf 

S'  en  va  per  la  segmia  esquerra,) 
Perr  {A  Lliiis,  com  si  aqiiest  acabes  de  confarlhr 

una  historieta  pieant.) 
{Rihenf.) 
Je!  je!  je! 

(  Voltantse,  vejent  d  Emilia  ) 


:á 


—  ac)  — 

Tú;  que  1'  Emilia 

es  aquí;  parla  mes  baix. 
íLluis  Que  vols  dir  qu'  ens  ha  sentit? 

Pere  No  ho  crech, 

Emilia  í'*^-)  Si  gosés...  ab  tal 

de  fe  entendre  á  aquesta  dona 

que  si  no  ho  soch,  pot  ser  valg 

tant  cora  ella... 
f*ERE  (Aixe^antsey  r  i  he  ni). 

Va  ja,  vaja, 

aném  á  veurer  que  fan 

els  noys  y  prendrém  el  sol 

un  rato  :avans  de  diñar. 

¿No  't  sembla? 
Lluis  Aném;  al  ivern 

el  sol  á  ningú  ve  mal. 

(S'  en  van  pe  7  fondo^  mentres  Emilia  se- 
gneix  inirani  els papers  de  música^ 
Pere  ÍAP-  P^^  Emilia.) 

La  veus?  Hi  té  una  manía; 

en  poguent  teñí  entre  mans 

iin  Ilibre,  un  papé,  una  solfa, 

tot  li  es  gloria. 
Lluis  Ja  es  estrany. 

Pere  T\dich  qu'  es  una  minyona 

molt  rara. 
Xluis  Molt  especial. 

(*S"  en  van  pe  7  fondo.) 


ESCENA  Vil 

EMILIA  y  SIMÓN 

^Aixis  gti  han  suriit  D.  Pere  y  D.  Lluis,  Emilia  dirigeix 

una  furtiva  mirada  al  jar  di  y  s'  aixuga  'Is  ulls,) 
Emilia  (AP*)      Si  ella  fos  la  preferida... 


—  30  — 

Simón  (Qu    mira  en   escena   ab  piáis j>  vasos  que- 

deixa  sobre  d' una  cadira  prop  de  la  fatila.)^ 
Emilia.  No  s'  entretingui 
á  mirar  papers  y  vingui 
á  ajiidarme,  si  es  servida. 
Emilia  (^P*)      Distrayemse! 

(Va  á  ajudar  á Simón  d parar  la  fanla.) 
SiMON  {Posant  las  cstovallas  ajudai  de  V  Emilía.y^ 

Aixís  m'  agrada! 
que  sigui  trevalladora. 
Que  s  anyora?  Es  que  s'  anyora 
ó  be  que  está  enamorada? 
Emilia        Eh? 

Simón  No  s'  apuri;  are  ray 

qu'  anirém  á  Barcelona... 

{Emilia  eslá  distreta  ab  las  mans  á  la  taular 
y  la  mirada  al  jar  di.) 
Ja  '1  veurá  al  seu  nuvi,  dona. 
Emilia  (Sortint  de  son  abstracció.) 

No  m'  interessa. 
Simón  Ni  may! 

(Mirant  d  Emilia  de  fú  á  fit  ) 
Y  pensar  que  vosté  y  jo 
podríam  ser  tan  ditxosos! 
¡Quins  uljsl  quins  ulls  mes  hermososi 
Mírim,  dona! 
Emilia  {Apartantse  de  la  tanta.) 

Ximple! 
Simón  BóI 

Jo  diría  que  per  mí 
no  'n  tingues  una  de  fresca. 

{Ab  dolsnra.) 
Ab  una  veu  com  la  bresca, 
com  la  mel  del  romaní, 
xascarm  aixís?  ¿Qué  hi  farém? 
Es  ciar;  com  qu'  aquí  1*  estiman^ 
y  r  halagan  y  la  miman... 


—  3»  — 

Emilia  {Enfadada,) 

Simón! 
Simón  Qué? 

Emilia  Prou! 

Simón  Be;  callém! 

Emilia         Sí;  calli;  fassi  '1  favor. 
Simón  Mes... 

Emilia  Ab  mí  ningú  's  propassa! 

SixMON  Pro,  ¿qué  dimonxis  1'  hi  passa, 

que  tingui  aquet  mal  humor? 
(Ap.)     Els  altres  dias  no  te 
un  modo  de  parla  aixís! 

{Alt.)     Vaja,  alanUl  ab  son  permís 
vaig  pe  'Is  coverts 
Emilia  {despreciativamení)  Está  be! 

{S'en  va  Simón  per  V  esquerra  segona  porta 
y  aixís  qíC  es  fora,  entra  Mario  per  la 
deljondo.) 


ESCENA  VIH 

MARIO  y   EMILIA. 

Mario 

{Entra nt  per  la  porta  del  fondo.) 

Emilia! 

Emilia 

Ah!  ets  tú? 

Mario 

Per  tú  vinch, 

pensant  qu'  estás  neguitosa. 

Emilia 

Desesperada! 

Mario 

Donchs  creu 

que  'm  plau  molt  trovarte  sola. 

¿Ahont  es  en  Simón? 

Emilia 

Ha  anat 

á  busca  'Is  coverts  y  prompte 

deurá  tornar. 

Mario 

Donchs  jo  sois 

perqué  no  estiguis  ansiosa, 

y  perqué  estiguis  tranquila, 
y  perqué  't  cons  i  á  tot'  hora, 
que  t'  estimo  ab  totí  1*  ánima, 
ab  una  excusa  tant  tonta 
com  la  de  posarm  V  anell, 
he  aprofitat  una  estona 
per  arrivarm  fins  aquí, 
y  abrassarm  en  una  nova 
mirada  teva.  Sí,  Emilia; 
la  María  está  gelosa 
de  tú;  nos  ha  vist  anit 
baixar  de  la  font  y  plora 
perqué  diu — y  ho  endevina — 
que  la  causa  de  la  sopte 
fredó  entre  ella  y  jo,  no  es  altra 
que  r  estimado  que  't  porta 
el  cor  meu.  Jo,  per  prudencia, 
ho  negó;  no  ha  arrivat  V  hora 
de  declara  al  mon  enter 
que  tú  ets,  Emilia,  la  dona 
escullida  per  mon  cor 
y  per  mon  ánima.  Impósat 
á  tú  mateixa;  demá, 
demá,  inaugurada  1'  obra 
del  túnel,  jo  't  jur  pe  '1  nom 
que  porto,  per  la  memoria 
de  ma  mare,  que  '1  secret 
d^  aqueix  amor  en  que  's  fonan 
nostras  ánimas,  mos  Uavis 
el  dirán.  Obrint  Us  portas, 
de  mon  cor,  d*  hont  vol  sortir 
brollará  del  pit  com  brolla 
la  llum  al  trencar  V  aubada, 
y  á  despit  del  mon,  per  forsa. 
Brollará,  perqué  *1  conté 
alguna  má  misteriosa, 
y  jo  trencaré  las  bridas 
d*  aqueix  amor  que  's  desboca. 


—  35  — 

Avuy  en nu volaría m 

el  cel  de  la  ditxa  nostra; 

demá,  entre  '1  fum  d'  unconjunt 

d'  honors,  d'  amor  y  de  gloria, 

ab  r  escuma  del  Champa^tif 

y  tot  enlayrant  las  copas, 

com  un  cervell  que  delira, 

la  meva  ánima  amorosa, 

ubriacada  pe  '1  desitj 

de  parlar,  com  veu  qu'  entona 

sos  cántichs  d'  amor,  jo  't  juro 

novament  per  la  meva  honra, 

que  dirá  á  qui  vulga  ohirme 

que  t'  estimo  á  tú  per  sobre 

del  mon  enter;  que  per  tú, 

humil  y  tendré  viola, 

qu'  ha  crescut  en  el  jardí 

de  mon  cor,  la  gloria  tota 

deposo  á  tos  peus,  y  qu'  are 

y  sempre,  divina  dona, 

ó  ángel  devallat  del  cel, 

t'  estimaré  ab  tanta  forsa 

com  podría  estimart  Deu 

si  tos  al  mon  y  fos  home. 
Emilia  (ab  carinyo.) 

Mario! 

(  Vejent  venir  á  Simón.) 
En  Simón! 
Mario  {-^P-)  Eri  Simón. 

(Simón  entra  ab  coverts  qtie  posa  S0bre  de  is 
i  aula.) 


ESCENA  IX 

SIMÓN,  MARÍA  y  dits. 

Simón  (^P-)     Ahir  vaig  trovarlsá  solas 

y  avuy  també.  Ja  ho  entench; 


—  34  — 


ella  es  fresqueta  y  xaniosa; 
y  ell  guapo  y  ricli... 

{María  entra  pe  'I  fondo.) 
María  (d  Mario)        Vinch  á  veurer 

si  t"*  has  perdut. 

{Emilia  s'  ha   separat  de  Mario  al  entrar 
Simón  y  Mario  f a  7  dtstret  prob anise 
T  anell  y  mirantVho^ 
Mario  {dissimuladameni.) 

Com? 
María  Mit)'  hora 

justa  qu'  ets  aquí. 
Mario  {carinyosament,)    'L  qu'  es  tú 

no  has  pas  nascut  per  rcllotje; 
avansas  massa.  • 

María  Sí,  eh? 

(a  Emilia.) 
Emilia... 
Emilia  Man  i. 

María  A  la  vera 

del  safreig,  crech  qu'  hi  hé  deixat 
el  mocador.  Si  no  es  molta 
molestia,  y  'm  fa  1'  obsequi 
de  portármel. 
Emilia  Sí...  senyora. 

¿per  qué  no? 

(y  en  va  cap  al  jar  di  miranl  á  María.y 
María  (^/'•)  'M  mira! 

Simón  (ap.   contant  els  coverls  y  mirani  de  renll  a 

V  escena.) 
Simón  (j/>.)  Hú,  dos,  tres... 

fa  sol  y  *m  sembla  que  trona; 
avuy  tindrém  tempestat. 
María     <     {Quf  ftgura  que  ve  parlant  ab  Mario  desdr 
qti    ha   sortit  Emilia,   din  á  aqiiell  ab 
iroíiía.) 
Si  t'  agrada  la  xicota, 
cásati. 


—  35  — 


Mario 

Pro... 

María 

No;  es  inútil; 

no  'm  convencerás. 

{ab  moHa  ironía)     ¡Quin'honra 

per  la  familia! 

Mario 

Tornemhi! 

Mira  que  tens  unas  cosas...! 

María 

Ja! 

Simón 

(ap.)    Ja  ho  he  dit;  ja  ho  he  dit; 

comensan  á  caurer  gotas. 

Mapio 

(tnudant  la  conversado.) 

Com  mes  miro  aquest  anell, 

mes  m'  agrada;  es  una  joya 

de  primera. 

María 

A  fé  'm  sab  greu.... 

Mario 

Qué? 

María 

Res. 

(Girantsgy  vejent  á  Emilia  que  ve  ab  un  mo- 

cador d  la  7na.) 

]a  ve  la  minyona. 

Emilia 

(Donéint  el  mocador  d  AI  aria.) 

Aquí  té  '1  seu  mocador, 

si  es  servida. 

María 

Gracias,  noya. 

{Emilia  5'  en  va  d  ajudar  d  parar  la  tarda  v 

María  s    assentéi  al  piano   y  comensa  d 

tocar.,  si   be  ab  el  pedal  celeste,  perqué  's: 

sentí  lo  que  diuhen  els  que  parlan.) 

Simón 

{ap.  d  Emitía) 

Sab  que  diuhen  á  Madrid? 

Emilia 

{id.)  No,  ¿qué  diuhen? 

Simón 

A  buena  hora 

mangas  verdes. 

Emilia 

{d  Simón.)        No  ho  sabía. 

Simón 

Be;  vagi  aixugant  las  copas. 

Mario 

{seyetít  en  el  soja.) 

{ap.     Durará  üns  que  Deu  vulga. 

~  36  - 


S¡  avuy  com  avuy  ja  foram 
á  demá  passat... 
María  (S gira  y  ven  á  Mario  assentat.  Dona  un 

colp  al  piano,  y  5'  alsa.) 
(ap.)     ¡Oh!  prou! 
Mario  (A  Isa ntse  y  ab  ca rinyo  fmgit . ) 

Noya,  trencarás  las  cordasl 
María  Ja  vindrá  1*  afinador 

y  n'  hi  posará  de  novas. 

{A  Emilia j  ab  despit.) 
Emilia! 
Mario         (Ab  rapides.) 

¿Qué  vols? 
María         {A  Mario.)  No,  res; 

(a  Emilia.) 
¿Yo\  fe  *1  favor  d'  una  copa 
d'  aygua? 
Emilia  Tot  seguit. 

(5"  fn  va  rihent  irónicament  per  la  srgona 
esquerra.) 
María  (A  Mario). 

¡Dolent! 
Mario         Dolent? 

María  Toco  y  no  m'  escoltas; 

y  t'  enfadas  perqué  tinch 
celos... 

{Simón  5'  en  va  per  la  segona  esquerra  ) 
quan  els  celos  provan 
lo  molt  que  t'  estimo. 
Mario  Be! 

María  Lo  qu'  es  que  jo  so  molt  tonta, 

perqué  'm  rebaixa  '1  teñir 
celos  d'  aquesta  minyona. 
Pro  ¿qué  hi  farás?  Quan  jo  veig 
que  tú  tens  tan  poca  solta 
que  'm  negas  el  que  jo  he  vist 
per  mos  ulls... 
Mario  Es  dir,  que  hi  tornasP 


María 
íMario 


María 
Mario 


María 
Emilia 


María 

Mario 


Emilia 
María 


Donchs,  vjja,  sí;  anit,  I'  Emilia 
y  jo  vjm  trovaras  á  1'  hora 
qu'  has  dit;  pro  fou  casual. 

Y  anavau  del  bras...! 

La  noya 
havía  caigut,  y  es  ciar; 
com  que  no  tenía  forsa, 
per  caminar,  jo,  cumplint 
com  crech  que  dcu  ferho  un  home, 
r  hi  vaig  oferí  '1  meu  bras; 
fms  aquí,  aixó  no  'm  deshonra, 
ni  molt  menos. 

Si  aixís  fos... 

Y  aixís  es;  mes  tú  ets  gelosa, 
y  perqué  no  interpretessis 

d'  altre  manera  las  cosas, 

t*  ho  he  negát.  ¿Es  gens  estrany 

que  jo  visiti  las  obras 

del  túnel,  ni  qu'  ella  vagi 

á  la  font?... 

A  aquellas  horas... 
{Entrani  ah  la  copa  cV  aygiia^  qu  oferdx  d 
Mario). 
Scnyoreta,  aquí  te  X  aygua. 

(A  Mario.) 
Pro... 

Beu  y  no  sigas  tonta 
y  deixatde  ximplerías. 

{María   no  fa  mes  qii  arrimar  la  copa  ais 

llavis), 
(Ap.)     Mal  profit! 
(  TornanÜi  la  copa.) 

Mil  gracias,  noya. 
{Emilia   surt  per  la  segona  esquerra  á  dei- 
xar  la  copa.) 


-  38  - 


ESCENA  ULTIMA 

D.   PERE,   D.   LLUIS  y  dits. 
Després  SIMÓN  y  EMILIA,  y  al  final  ANTÓN 


Pere 

(Eniranf  pe  'Ijondo,  de  bras  de  D.  Lluis.) 

'S  diria  que  fugiu 

de  nosaltres. 

Mario 

Res  d'  aixó; 

{Entra  Simón  ab  tres  ó  quatre  plats  ab  ors 

d'   (Bvres,  que  col  loca  sobre  de  la  taula,) 

es  la  María  que... 

M\RIA 

Jo? 

No,  papá;  jo... 

Lluis 

No  renyiu. 

Mario 

Jo  vinguí  á  buscar  1'  anell. 

María 

Sí;  r  anell! 

Pere 

Ja  está  enfadada. 

Maria 

Estava  aquí  ab  la  criada. 

Lluis 

(Rihent)     Pot  ser  li  agrada. 

María 

Ella  á  n'  ell. 

{Entra  Emilia  ab  im  gerro  de  flors  que  dei- 

xa  al  mitj  de  la  taula,    mentres  Simón 

arrima  las  cadiras  ais  puestos  corrcspo- 

nents  de  la  mateixa.  Pere  y  Lluis  's  mi- 

ran y  riuhen.) 

Mario 

{Ap,  á  Maria.) 

Has  perdut  el  seny. 

María 

Si  á  cas 

me  r  haurás  fet  perdrer  tú. 

Mario 

Jo? 

María 

Sí;  tü. 

Mario 

(Ap,)       Lo  qu'  es  segú 

que  si  'n  tens,  prompte  '1  perdrás. 

Pere 

(A  Lluis,  formant  á  V esquerra  grupo  á  part ) 

Tot  avuy  renyeixen. 

—   39  — 


Lluis 


Es 


de  tant  que  s'  estiman. 


Pere 

Sí! 

María 

{Ap,  d  Mario.) 

En  tot  avuy  no  *t  vuU  di 

ni  una  páranla. 

Mario 

Está  entes. 

María 

{Insisiint,) 

Ni  una  páranla. 

Mario 

{Kb  calma,)      Be,  dona; 

ja  *t  sentó. 

María 

{Vejeni  la  calma  d*  en  Mario.) 

Pro  no  't  conmou 

véurerm  enfadada? 

Mario 

Prou. 

María 

Conech  que  tant  se  t'  endona. 

Mario 

Sí? 

Simón 

Quan  estigan  servits,' 

ja  teñen  el  dina  á  taula. 

Mario 

{A  Maria.)     Vaja,  aném! 

María 

Ni  una  paraula! 

Mario 

Tornemhi! 

María 

Renyits! 

Mario 

Renyits! 

(Ap.)      Aixísfos...! 

María 

{Traygntsel  sombrero jy  donanÜo  á  Emilia:) 

¿Te  la  bondat...? 

Emilia 

{Prenent  el  sombrero  de  mans  de  Maria  y 

posanthlo  sobre  '¡piano.) 

Prou...| 

María 

{Ap,)    La  ra^ia  se  '1  endú. 

Pere 

(Jndicant  eh  puestos  qiihan  d'ocíipar  á  taula) 

Lluis,  seu  aquí;  a^uí  tú, 

María. 

María 

(Ap,  á  Mario.) 

Jo  al  téu  ccstat? 

No  ho  mereixes. 

Mario 

{Seyent)             Válgam  Deu! 

40 


W  hi  hauría  pot  ser  mes  d*  una 
per  qui  fora  una  fortuna 
poder  seure  al  costat  meu. 
María         Ets  molt  modest. 
Mario  Modest?  Sí! 

Pere  (.4  Lints).     ^No  has  dit  al  i\ntón  qu'  anés 

al  correu? 
Li.ris  Sí,  y  que  portes 

quant  hi  h  igués  per  tú  y  per  mí! 
{Dnrant  aquestas  frases  de  Pere  y  Lhiis, 
Marta   hanrá  parlat  á  Mario  á  can  d* 
orella  per  fer  erígelos  ir  á  Emilia.') 
Emilia  (^/'O       ^^®  '^  ^^^^  engelosirme! 

María  {AP*)     Pc)rta  pintada  á  la  cara 

la  gelosía. 

(.4/).  á  Mario)      ¿Q.u'  encare 
no  has  trovat  un  mot  per  dirme? 
Maricf  {Ap.  á  Maria.) 

Tú  mateixa  fá  un  moment 
me  deyas  ab  serietat; 
«ni  una  páranla.»  'L  pactat, 
pactat. 
María  Sí?  ¡Qu'  ets  ignoscent! 

Mario    '    Ho  só  encar  que  no  m'  escaiga. 

{Trucan.) 
Pere  Aquí  tením  á  1'  Antón 

ab  la  posta.  Obra,  Simón. 

{Tots  qtiatrc  estant  assentats  á  tanla,  desde 
qtie  Pere  ha   anat  indicant  els  pnestos  á 
cada  hiíy  están  menjant  els  ors  d^ceitvres) 
María  (A  Emilia.) 

Noya.  ¿vol  servirme  d' alga? 
Emilia  {Prenent  V   ampolla   y   servini  d'  aygiía  d 

Maria.) 
{Ap.)     Dissimulém! 
Antón  {Entrant.)       Bon  profit! 

Lluis  Qiié  portas?  ' 

Antón  Per  vosté  re. 


Llüis 
Antón 

María 
Antón 
Emilia 
María 


Pere 
Emilia 


María 


Mario 

María 

Emilia 
María 


Emilia 


María 

Pere 

María 


Mario 


Si  qu'  es  estrany. 

{d  Mario.)  Per  vosté 

aquest  paquet. 

Ningú  há  escrit. 
Ha  vingiit  certificat. 
{Ap.J     Si  será... 
{prm  el  paquet  de  inans  d*  Antón.) 

¿Qué  diu  aixó? 
«Muestras.» 

«¿Muestras?»  Res  de  bo. 
(Somrihcnt  y  apoyantse  iremolosa  en  una  can- 
dirá.) 
Tremolo!... 
{Carinyosament  d  Mario.) 

Ningú  ha  pensat 
ab  el  teu  sant  mes  que... 

Sí; 
oy,  qu'  es  cert. 
(Insisíint.)         Y  ningú  mes] 
(Ap.J  Sí;  ningú  mes. 
{A  Mario.)  ¿Ho  has  entes? 

Y  encare  dirás  de  mí! 
(Al  arrivard  aqiieix pttnt,  María  ha  desfet 
el  paquet  y  queda  ab  un  estoig  y  una  tar^ 
geta,  tancada  en  un  sobre,  á  la  ma.   lots 
quedan  sorpresas.) 

(María  es  V  única  qu  observa  V  esclamació 
d'  Emilia,  dirigintlhi  una  mirada  pene- 
trant.) 

Un  estoig! 

Vaya  unas  mostras! 
(Obrint  V  estoig  qu  enclou  una  leontina,) 
¡Oh! 
(Nova  mirada  á  Emilia.) 

Qué  es  aixó?  Qui  há  sigut 
r  afortunat  qu'  ha  volgut 


—  4' 


donarme  tant  bonas  ostras? 

{Mario  pren  V  esioig  de  mans  de  María  y  V 

ensenya  á  D.  Pere  y  á  D    IJuis,  mentres 

María,  ab  la  targeta  á  la  ma,  dirigeix  mi- 

radas de  despitá  Emilia.) 

María 

Are  ho  sabrém! 

Emilia 

{Ap)                  A  fé  'm  dol 

semblant  coincidencia! 

Mario 

{A  Maria.^                 -Aveurer! 

María 

(Apar tant  la  ma  de  Mario  que  fa  m ostra  de 

volcr  pendrerlhi  la  targeta.) 

(Ap.)       Quasi  'm  resisteixo  á  creurer 

que  siga  d'  ella! 

Mario 

'M  plau  molt. 

María 

(Ab  ironía.) 

T  plau? 

Mario 

Sí,  perqué  temps  há 

desitjava  una  leontina 

com  aquesta.   (Ensenyantla  d  D.  Pere.) 

María 

Sí? 

Pere 

Es  molt  fina. 

Mario 

{Per  la  targeta.)     Dé  i  xa  m. 

Maru 

V  he  guanyat  per  ma. 

Mario 

Donchs,  obra. 

María 

Es  qu'  estich  fixantme 

en  el  sobre. 

Maeio 

Y  be,  ¿qué  hi  diu? 

María 

«AMario.)^ 

Mario 

Pro... 

Emilia 

(Ap.)                Ja  no  riu, 

pro  continúa  mirantme. 

(María  comensa  d  romprer  el  sobre  ab 

molía  calma.) 

Mari» 

Es  d'  algú  de  la  familia, 

dona. 

María 

Be;  ho  vuU  veurer  jo 

primer. 

—  43 


1BMILI4         (AP'}    Bonchs  prepárat. 
.Mari/l         (ü1^  la  targeta  a  la  má.)  ¡Oh!... 
(Alsantse  y  lleginí,) 
«A  Mario..,  la  seva  Emilia. i^ 

{U  hi  can  la  targeta  de  la  md  y  ella  can 
mitj  desvanescuda  á  la  cadira,  Els  áemés 
s"  ais  an  per  socorrerla.^ 


ijQiiadro). — Teló  rápit. 


'Fl    DEL   ACTI   PRIMER. 


i 


ACTE  SEGON 


l*a  mateixa  decoració.  La  taula  desparada.  Es  1'  hora  de  la 
vesprada. 


ESCENA  PRIMERA 

D.   PERE  y  D.   LLUIS 

i^Quan  /  alsa  7  teló^  apareixen  els  dos  sentáis  en 
las  butacas  de  la  dreta.) 

S-LUK  Si  *t  tinch  que  dir  lo  que  pensó 

y  no  't  te  que  saber  mal, 
se  'm  fa  impossible  que  tú 
no  estiguessis  enterat, 
de  las  relacions  d'  en  Mario 
ab  la  minyona. 

Es  estrany 
que  tú,  que  'm  coneixes  prou, 
arrivis  are  á  duptar 
de  mí;  el  meu  fiU  es  un  jove 
tant  prudent  com  reservat, 
sobre  tot  per  certs  assumptos 
com  aquest  qu'  estém  tractant, 
y  aquesta  es  1'  hora  qu'  encare 
no  hem  tingut  temps  per  parlar 


-.  46- 

de  res.  Ha  anat  á  la  vía 
aixís  qu'  os  en  heu  anat 
vosaltres,  y  m'  ha  promés 
qu'  aqueix  vespre  'm  donará 
compte  de  tot.  A  1'  Emilia 
*s  veu  que  li  sab  prou  mal 
tot  aixó  qu'  há  ocurregut, 
puig  no  fa  mes  que  plorar; 
y  aixó  mateix  em  fa  creurer 
que  la  pobre  era  ignoran! 
de  qu'  en  Mario  y  la  María 
s'  estiméssen...  ¿Qué  hi  farás?* 

Lluis  Be;  mes  tú... 

Pere  Qué? 

Lluis       í  Res;  súpose» 

que  comprens  la  gravetat 
de  la  situació  present 
y  espero  qu*  obligarás 
á  ton  fill  á  que  cumpleixi 
lo  qu'  estava  estipulat 
entre  tots  quatre. 

Pere  Per  Deu^ 

Lluis!  Aixó  d*  obligar... 

Lluis  Es  á  dir  que... 

Pere  Cal  que  pensis 

que  ^n  Mario  es  major  d'  edafc 
y  si  estima  á  aquesta  noya 
com  tot  ho  fa  suposar, 
— lo  qual  sería  per  mí 
un  disgust  gran  y  molt  gran, — 
podré  ferli  reflxionSy 
podré  fins  amenassarl^ 
pro  ¡obligarlo!  Ningú  obliga 
á  un  cor  qu'  ha  cumplert  trent*  anysi. 

Lluis  A  vegadas! 

Pere  No;  á  vegadas 

se  *1  pot  convencer.  Quí  sab...! 
Pot  ser  de  bonas  páranlas 


—  47  — 

en  Mario  fará  mes  cas 

que  de  res.  Pot  ser  V  Emilia 

no  es  mes  qu'  un  capritxo... 

Lluis  Ca! 

Peré  Oh!  Mentres  ell  no  's  confessi 

no  podem  assegurarns 
de  que  realment  estimi 
á  aquesta  xicota. 

Lluis  Y  tant 

com  r  estima!  La  María 
ja  ho  havía  sospitat. 

Pere  Com? 

Lluis  No  precisament  d'  ella, 

perqué  no  ho  podía  may 
pensar;  mes  com  li  escribía 
diariament  y  ell  sois  de  quan 
en  quan,  solía  enviarli 
quatre  ratllas  sense  cap 
paraula  tendré  d'  aquellas 
ab  que  se  sol  halagar 
á  la  dona  que  s'  estima, 
la  María,  es  natural, 
sospitava  y  ja  veus  tú 
que  no  sospitava  en  va. 
Com  que  m'  ho  confía  tot, 
ja  se  'm  havía  queixat 
mes  d'  una  vegada  y  jo, 
— francament, — no  'n  feya  cas, 
puig  coneixent  el  carácter 
de  ton  fiU,  vaig  suposar 
que,  ocupat  en  unas  obras 
tint  sérias_,  tindría  '1  cap 
massa  pié  de  matemáticas 
y  qu'  aixó  '1  faría  estar 
mes  enamorat  del  túnel 
que  d'  ella;  pro  veig  qu'  hé  errat. 
Ella,  de  totas  maneras 
diu  que  vol  enrahonar 


~  48  - 

sériament  ab  el  teu  fiU 

y  trovo  jo  per  ma  part 

molt  lógich  que  s'  esclareixi 

aqueix  misteri. 

{D.  Lhtis  s*  alsa  y  D.  Pere  V  imita») 
Pbre  Ja  sabs 

que  jo  no  tinch  mes  desitj 

que  '1  de  veurer  realisat 

el  nostre  projecte. 
Lluis  {Ab gravetat.)        Y  jo 

no  podría  soportar 

que  s'  em  morís  la  María, 

per  una  informalitat 

de  ton  flU. 
Pere  Lluis!  Es  impropi 

aquest  modo  de  parlar 

en  qui,  com  tú,  sab  de  sobras 

que  '1  mal  d'  amor  es  deis  mals 

que  ían  com  els  nervis:  punxan, 

punxan;  pro  no  matan  may. 
Lluis  Tú  procura  fer  valer 

tots  drets  y  V  autoritat 

de  pare  y  no  dupto,  Pere, 

qu*  en  Mario  t'  escoltará; 

sempre  fou  molt  respectuós 

y  avuy  no  t'  há  de  faltar. 
Pere  Ho  faré.  ^Y  si  no  m*  escolta? 

Lluis  SI  tú  vbls... 

Pere  Jo... 

Lluis  Be;  mes  tart 

tornaré  y  vindré  ab  la  noya. 

Tú,  entretant,  11  pots  parlar 

y  després  decidirém 

lo  que  convingui. 

{S'  en  va.) 
Pere  (Acoinpanyantlo  fins  á  la  porta.) 

Endevant. 


—  49  — 
ESCENA    II 

D.  PERE  y  EMILIA 


Pere 

{Cridant.) 

Emilia! 

Emilia 

{Enirant per  la  scgona  esquerra.) 

¿Que  'm  crida? 

Pbrb 

Sí; 

escolta. 

(Emilia  s'  arrima  á  D.  Pere.) 

Emilia 

Vosíé  dirá. 

Pere 

Estém  sois  y  hem  de  parla 

sériament. 

Emilia 

Estich  aquí 

á  las  sevas  ordres. 

Pere 

Seu! 

Emilia 

(Ab  respecte.) 

No;  gracias. 

Pere 

Crech  que  *m  dirás 

la  vritat  y  'm  parlarás 

de  la  manera  que  deu 

una  minyona  educada.  (Patisa.)] 

{A  b  grávela  t) 

¿Qué  hi  há  entre  1  meu  fill  tú? 

Emilia 

(Con  fosa.) 

Com? 

Pere 

¿Es  que  t'  estima  ó  't  dú 

satisfeta  y  enganyada? 

(Emilia  baixa  'Is  ulls.) 

No  'i  tens  pis  g[\i  avergonyí; 

ni  la  vritat  ho  mereix, 

ni  r  amor  avergonyeix. 

Tú  creus  que  t*  estima? 

Emilia 

{Desprcs  d'  una  petitapausa^ 

Sí! 

—  50  — 


Pere 

Emilia 
Pere 
Emilia 
Pere 


Emilia 

Pere 

Emilia 


Pere 
Emilia 


(Insistint.) 
Ho  creus? 

N'  estich  convensuda! 
Ah!  no  es  sois  presentiment? 
No;  *n  tinch  el  convenciment! 
¡Pobre  aureneta  caiguda 
en  el  mar  de  la  il-lusió! 
¿No  veus  que  corres  perill 
d'  ofegarte? 

¿Es  que  '1  seu  fill 
no  te  cor,  com  ne  tinch  jo? 
No  li  falta  cor;  mes  tens 
que  pensá  y  entendre,  Emilia, 
qu'  ab  el  teu  mal  si  concilia, 
qu*  entre  ells  hi  há  un  espay  inmens, 
qu'  entre  *ls  dos  hi  há  una  barrera... 
Oh!  L'  aucell  que  pot  volar, 
lo  mateix  pot  arrivar 
al  roser,  qu'  á  la  palmera. 
Y  el  cor  es,  mes  qu*  un  aucell, 
la  papallona  que  vola, 
que  si  estima  á  la  viola, 
deixa  '1  cálzer  del  clavell. 
Per  xó  tal  volta  ell  volava, 
y  escullínt  en  el  jardí 
del  amor,  va  trova  aquí 

{senyalant  el  cor) 
la  flor  que  necesitava. 
¿Qué  es  massa  gran  el  seu  nom 
pera  '1  meu  nom?  Oh!  Notan! 
Vegi  '1  cel  si  n'  es  de  gran 
y  pot  entrarhi  tothom. 
Sent  aixís,  segons  comprench, 
tú  també  T  estimas. 

Sí! 
no  ho  negó.  Com  éll  á  mí, 
r  estimo  jo  á  n'  éll. 
(Preoctipat.)        Ja  entench! 


—  51  — 


(Pdusa.)    (Ap.) 

Resüidrer  sense  sentí 

en  Mario,  pot  ser  sería 

impropi  y  hasta  podría 

crea  un  nou  conflicte  aquí. 

Mes,  dech  vetllar  per  mon  nom, 

y  fins  peí  nom  d'en  Lluís. 

(Alt) 

Emilia. 

Emilia 

Digui. 

Pere 

Es  precís 
qu*  aixó  tingui  terme. 

Emilia 

(Esverada.)                    Cóm? 

Pere 

Aqueixa  passió  lleugera. 

Emilia 

Eh? 

Pere 

Aqueix  amor  que  nudriu 
tú  V  en  Mario. 

Emilia 

{Ab  ven  neguitosa.) 

Terme  diu? 

Pere 

Sí! 

Emilia 

No  es  possible,  D.  Pere! 

Pere. 

Donchs  jo  't  sabré  demostrar 
qu'  un  pot  sometre  '1  seu  cor, 
puig  las  arrels  del  amor 
son  fácils  d'  arrebassar. 

Emilia 

Fácils  diu? 

Pere 

Sí;  jo  so  vell 
y  aixó  ho  sé  per  experiencia. 
Per  lo  tant,  tingas  prudencia 
y  no  't  recordis  mes  d'  éll. 

Emilia 
Pere 

(Offsa.) 
Eh? 

Oblídal! 

Emilia 

(Id.)           Oh! 

Pere 

Es  ben  segú 
qu'  ho  farás. 

Emilia 

No  hi  há  perill. 

Pere 

(Sens  mirarla,)  Ni  tú  has  nascut  per  mon 

mi. 

—     53    

ni  en  Mario  ha  nascut  per  tú. 

Y  á  part  aqueix  argument, 
entre  éll  y  la  senyoreta 
María  queda  contreta 
promesa  de  casament 
temps  há,  y  éll  no  deu  ni  pot 
falta  á  lo  qu'  está  pactat, 
sens  perdrer  la  dignitat 

qu'  equival  á  pérdreho  tot. 
Eli  vindrá  d'  aquí  una  estona; 
procurarás  apartarten 
y  't  preparas  per  anarten 
demá  cap  á  Barcelona. 

(^Emilia  5  deixa  cáurcr  plorant  cu  una 
cadira  pi  op  del  sofá.) 

(Ap.  girantsey  veyentla,') 
Eh?...  Plora!  'S  veu  que  V  estima 

V  que  r  estima  ab  passió. 
Jo  no  sé  perqué  '\  seu  pió 
m'  afecta  y  em  desanima. 

(yol  dirli  alguna  cosa;  fd   uns  quants 
passos  vers  ella  y  retrocedeix,) 
No!  no  puch!  vSento  'I  cor  meu 
que  's  trenca!  Deixémla  sola! 

(S'  en  va  per  V  esquerra  primera  portay 
tot  contcmplant  á  Emilia,  y  dihent  els  dos 
versos  següenis:) 
¡Si  valdrá  mes  la  viola 
que  la  rosa  de  mes  preu! 


ESCENA  III 

EMILIA  y  MARIO 

(Emilia  se^ueix  plorant  y  entra  Mario  per  la  porta  del 
jar  di,  quedant  afectat  al  veurer  V  estatd  Emilia,) 

Mario         Emilia!... 


—  53  — 


Emilia         {A b  sorpresa.)       Ah! 

Mario         {Ab  decisió.)  Ja 'm  tens aquí. 

^jPerqué  ploras?  ¿Qué  há  passat? 
Emilia         <íQué  há  passat? 
Mario  M'  ho  tens  que  di 

tot;  expressament  hé  entrat 

per  la  porta  del  jardí. 

Tenía  la  presunció 

de  que  trovant  V  ocasió 

oportuna,  's  tractaría 

de  confessarte,  y  volía 

sorprendrer  la  confessió. 

Pro  hé  fet  tart;  no  hé  sentit  mes 

que  ton  plor  que  m'  arrivava 

al  ánima  y  hé  compres 

que  la  tempesta  acabava 

de  passar;  parla  y  després 

resoldrém. 
Emilia         {Ab  carinyo.)     Sí,  Mario!  si; 

ha  arrivat  1'  hora  á  la  fí 

d'  obrirt  mon  cor,  descubrirte 

el  meu  gran  secret  y  dirte 

lo  qu*  he  de  dirte  de  mi. 

Deixaré  apart  tot  recel, 

houme,  jusga  y  si  á  Deu  plau 

que  m'  oblidis,  son  anhel 
sia  cumplert  per  la  pau 
vostra...  y  qu*  et  perdoni  '1  cel. 
{Plora.) 
Mario         {Ab  afrde.) 

Emilia!  Pro  tens  valor 

per  duptar  d'  aqueix  amor 

que  tú  en  mon  cor  feres  neixer? 

D'  aquest  amor  qu'  has  vist  creixer 

cada  dia  ab  mes  calor? 

Y  podría,  en  qu'  ho  intentes, 

recobra  1*  ánima,  quan 

per  tu  de  mi  s'  ha  després? 


54 


Emilia 


Mario 
Emilia 
Mario 


Emilia 


Las  ánimas  que  s'  en  van 
sabs  que  no  tornan  may  mes. 

(Ab  pansa.) 
Donchs  escolta,  Mario.  Si 
no  't  deu  doldrer  trova  en  mi 
una  falta  qu'  em  subleva, 
te  la  diré...  Parlo  així 
perqué  no  es  meva...  no  es  meva! 
Tú.  una  falta! 

Sí! 

Per  Deu 
Emilia,  si  en  el  cor  teu 
no  hi  cab.., 

No  hi  cab!  Donchs...  encare 
per  culpa  del  pare  meu, 
no  sé  qui  fou  el  meu  pare. 
Eixa  falta  qu'  em  confon 
fou  per  ma  mare  un  afront 
qu'  acaba  ab  la  vida  seva. 
La  pobre  mareta  meva 
vá  morí  al  portarm'  al  mon.         (Plora.) 
Mon  oncle,  1'  únich  germá 
qu'  ella  tenia,  'm  prengué 
per  son  compte  y  'm  va  tenca 
en  un  col-legi...  D'  allá 
vá  treurerm  Deu  sab  perqué. 
Dotze  any's  hi  estiguí  tencada 
y  ni  una  trista  vegada 
vingué  á  veurerm.  Jo  era  allí 
com  una  fló  en  un  jardí, 
cuUida  y  abandonada. 
Quan  m'  en  tregüé,  jo  tenia 
divuit  anys  y  ell  no  n'  havía 
cumplert  quaranta...  Era  encare 
tan  jove,  que  no  podía 
portarm  1'  afecte  d'  un  pare. 
Mes  jo  era  tan  diferent, 
tan  ingenua,  tan  senzilla 


i 


—  55  — 

que  nudria  un  sentiment 
per  ell,  com  aquell  que  sent 
ó  que  deu  sentí  una  tilla. 
Jo  ignora  va  son  objecte 
quin  fóra  y  com  mes  afecte 
ell  em  demostrava,  jo 
pagava  sa  estimació 
ab  estimació  y  respecte. 
Un  día,  á  entrada  de  nit, 
joh!  may  ho  podré  oblidá!... 
agafatme  d'  una  ma 
y  acostántmelaá  son  pit, 
vá  estrényerm  y  'm  va  besa. 
«Emilia,  'm  digué,  tots  dos 
»podriam  viure  entre  flós 
»y  somnis  color  de  rosa, 
»si  fóras  la  nieva  esposa 
»si  fóra  jo  ton  espós...» 
L'  efecte  qu'  en  el  cor  meu 
feu  declaració  semblant, 
sois  pot  descriurerlo  Deu! 
\  aig  tugí  del  costat  seu 
tremolosa  y  sanglotant. 
Vaig  teñir  pó;  ell  procurava 
calmarme  y  com  mes  volía 
demostrarm  que  ni'  estimava, 
jo  no  sé  lo  qu'  em  pasava, 
que  mes  y  mes  I'  aburria. 
Vá  encendrers  'I  seu  cervell 
al  veurerm  fugí  axis  d'  ell 
y  va  semblarm  tot  d'  un  cop, 
com  si  á  mon  costat,  un  Ilop 
es  tregües  la  pell  d'  anyell. 
Y  r  endemá  va  insistí, 
y  al  veurer  ma  resistencia, 
's  va  vendrer  la  conciencia, 
desitjósde  conseguí 
ma  honra  ab  una  imprudencia. 


-  56- 

Mes  ab  la  ajuda  de  Deu, 

que  dona  forsa  al  cor  meu, 

invoquí  '1  nom  de  mamare, 

vaig  escupirl  á  la  cara 

y  fugí  del  costat  seu... 

De  Tarragona,  transida 

per  eix  fet  de  trist  recort, 

vaig  escapar  defallida, 

no  se  si  buscant  la  vida 

ó  si  desitjant  la  mort, 

A  Barcelona  arriví 

tot  fugint  del  precipici 

qu'  el  mon  á  mos  peus  obrí, 

y  portant  al  sacrifici 

mon  orgull,  vaig  entra  aquí; 

que  no  es  cosa  tan  senzilla 

com  sembla,  encar  que  no  humilla 

ni  ofend  á  ma  dignitat, 

r  está  á  salari  la  filia... 

de  la  Marquesa  del  Prat. 
Mario  {Asombrat.) 

Emilia! 
Emilia  Mario!  A  la  fí 

s'  es  confessat  el  cor  meu. 

Si  are  t'  exigeix  el  teu 

que  tú  t'  apartis  de  mi, 

que  t'  ho  prengui  en  compte  Deu. 
{Emilia  din  las  últimas  páranlas  sanglotant  y  Mario^ 

transportat per  V  amor  V  ahrassay  li  din.) 
Mario         Apartarra  de  tú?  Ningú 

ho  logrará!  Y  pot  algú 

acusart  si  no  tens  pare? 

Si  qui  falta  fou  ta  mare? 

qui  te  qu'  acusart'  á  tú? 

El  mon?  Del  mon  á  despit 

vuU  ubriacarte  d'  amor 

y  adorarte  embadalit, 

qu'  el  mon  es  massa  petit 


~    57  — 

per  dicta  lleys  al  meu  cor. 

Y  sens  espera  á  demá, 

ja  que  r^casió  s  ho  porta, 

avuy  el  papá  sabrá 

qui  ets  tii'y  qu'  et  vull.  Ho  pendra 

com  li  sembli;  res  m'  importa. 

Duenyo  jo  de  la  sang  meva, 

duenyo  de  ma  vida  só; 

puch  ferae  lo  que  millo 

'm  plagui;  jo  ho  vull  y  es  teva, 

tú  ets  quí  'n  disposas,  ell  no. 


ESCENA  IV 

D,   PERE  y  dits 


Pere 


Mario 

Pere 

Mario 

Pere 

Mario 

Pere 

Mario 


Pere 


{Ab  certa  gravetat,  sens  enfado  ni  afectado.) 

M*  ha  semblat  desde  ma  cambí  a 

sentirne  la  teva  veu 

y  vinch  perqu'  es  necesari 

que  parlém  sens  perdrer  temps. 

Quan  vulgas;  també  ho  desitjo 

jo... 

Be,  donchs,  Emilia... 
Qué? 
Crech  convenient  que  's  retiri 
Si  així  ho  creus... 

Sempre  es  prudent. 
Retirat,  Emilia;  deixans, 
y  si  cal  ja  't  cridaré. 

{Mario  acompanva  á  Emilia  d  la  segona  es- 
querra,  fuentres  Pere  din  apart.) 
Si  r  estima  com  demostra 
li  parlaré  inutilment, 
que  quan  cor  y  cervell  Iluytan 
qui  sol  perdre  es  el  cervell. 


-   s8     - 

Emilia  (Ap.  d  Mario.) 

Mario  meu!  Peí  be  que  't  vull 

no  renyiu. 
Mario  No  renyirém. 


ESCENA   V 

D.  PERB  y  MARIO 


Mario  (A  Pere.) 

Si  tu  desitjas  parlarme 
jo  desitjo  fé  '1  mateix, 
y  si  tens  febre  de  ferho 
á  mi  m'  ofega  la  set, 
de  contarte  lo  que  tu 
ignoras  completament. 

Pere  Seu,  Mario,  y  aném  al  cas, 

perqué,  com  comprens,  urgeix 
baix  tot  conceptes,  qu'  em  diguis 
quin  es  el  teu  pensanient. 
Esplayat  ab  confiansa, 
ja  sabs  que  t^  hi  dono  dret, 
puig  ni  't  vull  oprimí  "1  cor, 
ni  violentar  ton  cervell. 

Mario         Donchs  be. 

Pere  Si  comenso  aixís 

es  precisament,  fill  meu, 
perqué  la  vida  d'  un  home 
moltas  vegadas  depend, 
mes  que  d'  una  medicina, 
d'  un  consell  donat  á  temps. 

(  Transido.) 
Avans  que  tornesses  tú 
ha  vingut  D.  Lluis. 

Mario  Ja  ho  sé; 

es  á  dir,  no  ho  sé,  ho  suposo, 


—  59  — 


parque  era  lo  procedent. 
Y  que  diu? 
Pere  Diu  que  sa  filia 

de  tal  manera  sofreix 
de  la  feta  del  mitj  día, 
que  tant  m'  ha  deixat  sorprés, 
que  ton  oblit  pot  causarli 
'    ia  mort  y  qu'  ell  rto  consent 
semblant  informalitat 
per  par!;  teva.  Vull  saber 
de  tos  llabis,  si  es  vritat 
que  tu  estimas  ab  anhel 
á  r  Emilia,  com  del  modo 
de  comportarte  's  desprend. 
Párlam  ab  sinceritat, 
que  tampoch  m'  en  ofendré. 
Donchs  r  estimo  ab  tota  I'  ánima. 
Mario!  Mario! 

Inútil  es 
que  'm  fassis  observacions 
sobre  aquest  punt. 

Fa  un  moment 
i"  he  indicat,  que  '1  que  volía 
era  donarte  concells, 
puig,  com  á  D.-Lluis  he  dit, 
has  CDmplert  trent'  anys  y  tens 
prou  talent  per  discernir 
lo  qu'  á  tu  't  convingui  mes. 
A  mi  'm  donas  un  disgust; 
ja  sabs  qu'  aquest  casament 
entre  la  María  y  tu 
'1  teñí  un  de  molt  temps 
projectat  el  pare  d'  ella 

y  JO- 

(  Trucan  á  la  porta,) 
Mario  Trucan. 

Fere  Serán  ells? 

Mario         Qui? 


Mario 

Pere 

Mario 


1>ERE 


Prre 

Mario 

Peke 

Mario 

Pere 


—  6o  — 

La  María  y  son  pare. 
Donchs  que  faig? 

Que  pretens  fer? 
Anármen. 

De  cap  manera, 
are  'I  teu  siti  es  aquest. 
(Atxis  que  trucan,  Mario  atravessa  T  es- 
cena  y  entran  D.  Lliiis  y  María.) 


ESCENA  VI 

D.  LLUIS,   MARÍA  y  dits. 


{Simojí  qu  ha  anat  d  obrir  se  retira  per- 
la segona  esquerra,  Mario  paseja  agitaf 
per  V  habitado  fent pocli  cas  de  Y  entrada, 
de  D.  Lili  i s  y  Maria. 

Lluis  Ola  Mario! 

Mario  {Ab  displicencia.) 

Bonas  tardes. 
María  {^P-  ^^  Uágrimas  ais  ulls.) 

Ni  'm  mira! 
Lluis  Pere! 

Pere  Seyeu! 

{Ap.  á  Mario.) 
Mario! 
Mario  Aquí  estich. 

(Tois  sehuen.  Pere  :n  el  sofá.  Maria  y  Lluis 
en  las  butacas  Je  la  dreíay  Mario  en 
una  cadira  vola  i^t  entre  son  pare  y  Lluisy 

Liüís  Sentiría 

haver  vingut  en  moments 

poch  oportuns. 
Pere  Res  d,  aixó; 


tractavam  precisinient_, 
del  asumpto  qu'  á  vosaltres 
os  porta  aquí. 

IVIario  Sí. 

Lluis  {A  Mario.)     Ja  cómpreos 

qu'  es  ocasió  de  posar 
las  cosas  en  ciar. 

Mario  Com  crech 

qu'  en  lloch  d*  ana  ab  reticencias, 
val  más  parlar  francament. 
Sentó  si,  que  la  María 
estiga  present. 

Lluis  Perqué? 

_Mabio         Perqué  par  ella  y  per  mí 
y  per  tots,  será  violent 
lo  qu'  are  puga  brollar 
de  mos  llabis. 

Lluis  Sabs  de  cert 

lo  qu'  haade  dir? 

Mario  Sempre  ho  sab 

aquell  que  diu  lo  qae  sent. 
Y  com  aquí  d'  el  que  *s  tracta 
es,  purament,  de  saber 
quinas  S3n  mas  intescions 
respecte  del  casament 
projectat,  desd'  ans  de  neixer 
nosaltres,  entre  vostés, 
ja  que  1*  ocasió  s'  ho  porta 
no  tinch  cap  inconvenient 
en  dirls,  lo  que  dit  hauria 
á  tots  juntsdemá  miteix. 
Fot  ser  será  una  imprudencia 
tot  quant  are  aquí  'Is  diré, 
y  per  aqaesta  rahó 
deploro  molt,  repetesch, 
qu'  estiga  aquí  la  María. 

María         No  importa!  Parla!  Ja  sé 
lo  que  dirás;  qu'  á  mí  no 


—  6a 


m'  estimas;  pro  ho  viill  saber 

per  tú  mateix. 
Luiis  Esmoltjust. 

Mario         Crech  qu'  el  meu  comportament 

no  haurá  sigut  molt  corréete; 

pro,  francament,  aixó  's  deu 

á  certs  respectes,  á  certas    ' 

consideracions  y  á  certs 

miraments  á  que  se  fa  digne 

un  bon  pare  com  el  meu. 

Pot  ser  trenco  avuy  á  V  una 

el  conjunt  de  miraments 

á  que  aludeixo,  ben  contra 

ma  voluntat. 
Lluis  {Ab  seqiietat.)  Está  be; 

digas. 
Mario  {Pansa  peiiia  y  mirada  peneirant  dirigi- 

da á  Lluis.) 

Prou;  mes  tingui  calma, 

que  tot  ho  aniré  dihent. 

Resulta,  que  la  María 

y  jo  hem  sigut  dos  rosers, 

nascuts  1'  un  á  prop  del  altre, 

y  hem  anat  creixent,  creixent 

com  si  haguéssen  de  confondrers 

un  rosé  y  1'  altre  roser. 

Mes  un  d'  ells,  y  aquest  so  jo, 

quan  ha  arrivat  el  moment 

de  doblar  la  branca,  en  lloch 

de  girars  del  cantó  dret, 

ha  girat  del  cantó  esquerra, 

qu'  es  el  del  cor,  y  sens'  qu'  éll 

s'  en  dongués  compte,  ha  trovat: 

entre  sas  espinas,  prés 

tot  el  cor  d'  una  viola 

que  creixía  allá  mateix. 

Aquesta  es  V  esplicació 

tant  franca  com  contunden!,, 


—  6í 


Lluis 


Mario 

Lluis 
Perh 


Mario 


Lluis 
Mario 

Lluis 
Mario 


de  la  sitaació  en  que  *s  trovan 
un  rosé  y  V  altre  roser. 
Ni  cal  entra  en  mes  detalls, 
nitinch  qu*  anyadir  res  mes. 

{María  s'  aixtiga  7s  ulls.) 
De  manera:  que  de  quant 
acabas  de  di,  's  desprend 
que  desprecias  á  ma  filia. 
(A  b  rapide's.) 
Oh!...  D.  Lluis...! 

Pere! 

No  sé 
si  aixó  es  lo  qu'  ha  dit  en  Mario. 
Crech  que  no. 

Es  molt  diferent 
que  ni  en  mi  hi  cap  el  despreci, 
ni  la  María  '1  mereix. 
Mes  tú  r  has  duta  enganyada. 
Jo?  No;  si  han  sigut  vostés. 

(Senyalantá  D.  Pere  y  d  D.  Lluis,) 
Nosaltres? 

¿A  qué  negarho? 
¿En  quin  cor  ó  en  quin  cervell 
vá  posa  arrels  un  projecte, 
qu'  are  el  meu  cor  destruheix? 
Foren  vostés  qu'  hi  pensaren 
y  '1  van  acordá,  en  un  temps 
en  qu'  encar  ni  ella,  ni  jo 
eram  en  la  ment  de  Deu. 
Jo  á  la  María  hé  estimat 
ab  el  carinyo  que  's  te 
á  una  dona,  que  podría 
ésser  ma  germana  y  crech 
que  ni  ab  aixó  V  hé  enganyada, 
ni  hé  faltat  á  mos  debers. 
d*  home  honrat.  Ocupadíssim 
ab  mos  estudis,  ni  temps 
tinguí  per  examinar 


-    (u  — 


si  r  afecte  que  '1  cor  meu 
nudria  per  ella,  fora 
lo  que  volían  vostés. 
Sentía  que  no,  y  Iluytava, 
si  be  ab  el  pressentimerit 
de  que  fácilnient  podría 
ferme  la  meva  muller,      ^ 
sino  pe  '1  foch  del  amar... 
qu'  era  molt  débil,  al  menys 
perqu'  es  honrada  y  molt  bona 
y  digna  á  tot  serbo;  mes 
com  al  cor  ningú  '1  governa. 
ayuy  el  meu  cor  s'  há  obert 
aun  altre  amor  qu'  es  mes  gran, 
y  á  aqueix  amor  m'  he  somés 
en  contra  meu,  contra  d'  ella, 
contra  '1  mon  y  contra  '1  i^el. 


Lluis 

^Estimas  donchs... 

Mario 

A  r  Emilia. 

Lluís 

{Alsantse.)  A  1'  Emilia? 

María 

{Id.) 

Papá,  aném. 

Lluis 

Pere! 

Pere 

{Abrumat.) 

Sí,  Lluis...  jo... 

María 

Lluis 

(A  Pere.) 

Pro  no  't  conmou,  ni  'i  sorpren 

Pere 

Ja  ho  sabía;  m*  ho  acabava 

de  confessar,  quan  haveu 

trucat. 

Lluis 

{A  Mario.) 

Una  bümillació 

com  aquesta  no  la  cíech 

permetrer. 

Mario 

^Cóm? 

Lluis 

{Ab  (tiergia.)         Posposar 

ma  pobre  filia  á  una... 

Papá! 


~  6  = 


Mario  Qué? 

Lluis  a  una...  qualsevol. 

Mario         (Ofés.)  D.  Lluis! 

Lluis  Qualsevol!  ho  repetesch! 

Mario  {Dcsprés  d'  una  pansa) 

Per  el  respecte  que  guardo 
á  mon  pare  y  á  vosié 
y  á  sa  filia,  'I  vent  s'  en  dú 
un  insult  qué  no  mereix 
mes  atenció  qu'  el  oblit. 
Una  qualsevol!...  ¿Y  qu'  es? 
Qué  vol  dir  semblant  páranla? 
Si  equival  á  que  pot  ser 
com  qualsevol  alíra  dona 
que  siga  honrada  y  decent, 
y  digna,  de  grat  1'  acepto, 
perqué  aixís  m*  está  molt  be. 
Mes  si  de  llinatje  's  parla, 
y  si,  D.  Lluis,  aludeix 
á  qu'  es  V  Emilia  de  rassa 
massa  humil,  tínguin  present 
tant  vosté  com  el  papá 
qu'  aixó  fóra  lo  de  menys 
per  mí,  perqué  aixó  son  cosas 
accidentáis,  y  res  mes; 
perqué  '1  sol  lo  mateix  entra 
á  dins  del  palau  del  rey, 
qu'  en  la  casa  mes  humil 
si  te  un  finestral  overt. 
Y  dich  aixó,  perqué  enténguin, 
qu'  el  cor,  lo  mateix  glateix 
dessota  un  vestit  de  seda 
de  finas  perlas  rublert, 
que  dessota  1'  indiana 
ó  *1  coto  de  mes  baix  preu. 
Mes,  ab  tot,  y  perqué  'Is  consti 
que  só  franch,  jaique  'I  moment 
és  oportú,  y  la  conversa 


—  66  — 


s*  ho  porU,  'Is  confessaré 
qui  es  ella.  La  pobre  Emilia, 
mestressa  avuy  del  cor  meu, 
es  filia  de  la  marquesa 
del  Prat. 
(Z).  Lluis  fa  un  gesto  d'  admirado,  á  temps 
que  D.  Pcre  5'  alsa  esverat.) 
Pere  (Com  atoniat.) 

¿Qué  dius? 
Mario  Lo  que  sé. 

Pere  L'  Emilia! 

Mario  Sí! 

Pere  (Després  d'  una  curta  pausa,) 

Lluis!  Deixéume, 
Deixéume  á  solas  ab  éll! 
(Pere y  ¿luís  parlan  á  solas j  mentres  Ma  - 
río  diu  el  seguent  apar  i.) 
Mario         {Ap.)  ¡Quin  efecte  misterios 
produheix  en  el  cor  seu 
una  noticia  semblant!... 
Pere  {Ap.  á  Lhiis.) 

Jo  averiguaré  si  es  cert. 
Lluis  {A  sa filia.) 

María,  anétnsem;  mes  tart 
si  es  convenient,  tornarém. 

(5"  en  van  per  la  porta  de  la  d reta. y 
{Mario  queda  ab  el  cap  haix  girat  vers  el 
cantó  esquerra,  mentres   surtan  D.  Lluis 
y  Maria^  á  qui  acompanya  D,  Pere  has- 
ta la  porta.) 


-6;- 


ESCKNA  Vil 

D.  PERE  y  MARIO. 

Pere 

Mario:  acabas  de  llansar 

una  expressió,  que  'm  convé 

posa  en  ciar,  per  la  sort  teva 

y  la  de  tots. 

Mario 

Mo  comprench. 

Pere 

Ja  has  observat  quin  efecte 

ha  produhit  al  moment 

á  D.  Lluis  y  á  mí  la  nova 

de  qu'  aquesta  criatura  es 

la  filia  de  la  marquesa 

del  Prat. 

Mario 

M'  ha  admirat  á  fé! 

Pere 

^Quí  t'  ho  ha  dit? 

Mario 

Ella  mateixa. 

Pere 

Ella?  ¿Quán? 

Mario 

Tú  'ns  has  sorprés 

quan  acabava  1*  Emilia 

de  confiarme  eix  secret. 

Pere 

(Ap.)  ¿Será  veritat  ¿Será 

r  Emilia  filia... 

(A  Mario.) 

Fill  meul 

Tú  no  pots  de  cap  manera 

comprendrer  V  estat  violent 

de  la  meva  ánima. 

Mario 

Com? 

Per  qué? 

Pere 

Per  qué!  T*  ho  diré 

desprésde  parla  ab  V  Emilia. 

Mario 

Abella? 

Pere 

Sí! 

—  68  — 

Mario  No  t'  entench; 

jo... 
Pere  Tingas  paciencia 

y  are  no  'm  preguntis  res. 
Déixam  aquí  sol  ab  ella, 

(Cridani.) 
Emilia! 
{A  Mario.) 

Jo  ^t  cridaré. 
Mario  S*  em  va  fent  molt  misterios 

tot  lo  que  m'  estás  dihent.. 
Pere  i^P-)  Si  á  cas  fos  cert,  pot  ser  fóra 

mes  que  solució,  '1  remey 
per  sortir  d'  aqueix  conflicte. 

{Cridant  novament.) 
Emilia! 
Mario  {Ap.)    No  sé  perqué 

s'  ennuvola  la  meva  ánima 
ab  un  trist  presentiment. 

{Emilia  entra  per  la  segona  esquerra  y  Ma- 
rio la  ven,  Alt  á  D.  Pere.) 
Mira;  aquí  tens  á  V  Emilia. 
Jo  aniré  á  esbargirme, 
Pere  Ves, 

Mario  {Anantsen  preocupat  vers  el  jar  di,    sens 

fixarse  en  Emilia^ 
(Ap.)  <jQ.ué  será? 


ESCENA  VIII 

EMILIA  y  PERE. 


Emilia  {Ap.   veyent  a  Mafio  que  s'  en    va  preocu- 

pat sens  fíxars  ab  ella.) 
Ni  'm  diu  adeu! 
¿Ahont  sos  passos  encamina? 


-69- 


Pere. 

Emilia. 

Emilia 

D.  Pere... 

Pere 

Vina; 

arrimat  al  costat  meu. 

{La  pren  per  la  ma  y  la  mira  fixament.) 

{Ap.)  Está  molt  trista  y  plorosa! 

Emilia 

{Ap,)  ¿Per  qué  m'  estará  mirant? 

Pere 

{Ap.)  Com  mes  V  estich  comtemplant 

mes  em  recorda  á  la  Rosa. 

{Alt,)  ¿Quánts  anys  tens,  Emilia? 

Emilu 

Vint. 

Pere 

{Ap?)  Vint!  El  compte  es  just. 

Emilia 

{Ap.)                                          ¿Per  qué 

desitja  éll  are  sabe 

r  edat  que  tinch? 

Pere 

{Ab  calma.) 

Molt  sovint 

m'  ha  vingut  al  pensament 

fcl  preguntart  per  ton  pare. 

Emilia 

No  'n  tinch! 

Pere 

{Després  tV  una  petita  pansa. j 

¿Y  la  teva  mare.^ 

Emilia 

Va  morir  precisament 

al  donarm'  la  vida.  ¡Oh!  Sí 

visques...! 

Pere 

Qué? 

Emilia 

Pot  ser  tindría 

algú  qu'  es  compadiría 

y  's  cuidaría  de  mí! 

Pere 

Y  no  't  queda... 

Emilia 

Ningú  mes. 

Cors  qu*  estimin  no  s'  en  trovan, 

un  ne  tenía  y  me  '1  roban; 

Deu  sab  perqué  me  1'  han  prés. 

Are  tot  hom  m'  há  oblidat 

y  '1  mon  m'  ofen  y  m*  humilla, 

ignorant  que  só  la  filia 

de  la  marquesa  del  Prat. 

—  70   — 


Pere 

Emilia 
Pere 


Emilia 

Pere 
Emilia 

Pere 


Emilia 
Pere 


Emilia 

Pere 

Emilia 

Pere 

Emilia 

Pere 


Emilia 

Pere 

Emilia 

Pere 

Emília 


(A/ectai.) 
Donchs,  ¿es  cert? 

Cert! 

No  pot  sé 
un  engany?  Que  t'  ho  hagin  dit 
per  dir... 

No;  puig  consta  escrit 
en  mon  baptisme. 
UP-)  ¡Oh! 

(Ap.)  ¿Per  qué 

li  causa  tanta  sorpresa...? 
(Ap.)  Sembla  que  tot  s'  em  trascordal 

(Alt.) 
Digas. 

Digui. 

No  *t  recorda 
si  ta  mare  la  marquesa 
tenía  un  germá? 
{Afirmant.) 


Un 


germa 


¿Y  há  mort? 

Per  desditxa  viu! 
No  recordó  com  se  diu. 
Ramón! 

Ramón! 
(Ap.)  Oh!  no  hi  há 

dupte. 
(Alt.)  Yéll... 

'M  desespera 
paríame. 

Es  que  s'  há  després 
de  tú?... 

No;  es  qu'  es  un...  val  mes 
que  no  parlém  d'  ell,  D.  Pere. 
Y  tú,  ¿no  has  sentit  á  dir 
qui  fou  ton  pare...? 

(A b  energía.)         No;  may! 
ni  vull;  sois  tindría  espay 


71    - 


en  el  cor  per  malehir 
son  nom. 
Pere  (Afectat.)    Emilia! 

Emilia  'M  sab  greu 

dirho;  mes  es  la  ferida 
que  sagna;  es  el  cor  que  crida 
nit  y  día,  á  despit  meu, 
clamant  á  Deu  contra  1'  hom 
que  feu  de  mí  un  tros  de  fang, 
al  donarm'  la  seva  sang 
y  no  donarm'  el  seu  nom. 
(Id.)  Prou,  Emilia! 

Sentiría 
qu'  al  parla  ab  tal  desafecte, 
bagues  faltat  al  respecte 
que  li  dech. 
{Ap.  anant  á  seurer  en  una  de  las  butacas^ 

Si,  '1  cel  r  envía 
per  etern  remordiment 
de  mon  ánima! 

(A/).)  Es  estrany 

qu*  un  fet  qu'  en  res  I'  hi  pertany, 
el  posi  á  n'  ell  tant  violent! 
{Ap.)        (/I  h  el  cap  entre  las  mans,) 
Sentó  que  sa  veu  fa  mella 
á  dins  del  ánima  mía, 
y  una  estrany  a  simpatía 
que  naix  en  mon  cor  per  ella. 
Será  tal  volta  la  veu 
de  la  sang?...  L'  amor  de  pare? 
Será  el  recort  de  sa  mare 
qu'  obra  per  ella  el  cor  meu? 
Emilia         Si  no  vol  res  mes  de  mí... 
Pere  Com?  Ahont  vasf 

Emilia  Fins  á  1'  arcoba, 

qu'  estich  arreglant  la  roba 
per  deixarls  demá  al  matí. 


Pere 
Emilia 


Pere 


Emilia 


Pere 


—  7»  — 


Pere 

(Ab  rapidés  y  alsantse.) 

Oh!  no...! 

Emilia 

Mes? 

Pere 

Qne  no  té  'n  \ás; 

't  quedas.                                     ^; 

Emilia 

{Despre's  d'  una  pansa.)        -x. 

No;  no  es  posible 

Pere 

Jo  t'  ho  mano. 

Emilia 

Es  imposible. 

Pere 

T'  en  anirás  si  es  del  cas. 

Emilia 

Mes... 

Pere 

Are  '1  meu  cor  no  ho  vol. 

Vina  aquí... 

(Ap.)  Mos  llavis  treman! 

{La  besa  en  elfrotit) 

Emilia 

{Apartantse) 

Oh!... 

Pere 

Qué? 

Emilia 

{Ab  els  lilis  baixos.) 

Que  'Is  seus  llavis...  creman. 

Pere 

Com  el  cor  meu!...  Déixam  sol. 

Emilia 

{Anantsen  per  la  segona  esquerra  sens  ado^ 

narse  i'  en  Mario,   que  desde  V  anterior 

quarteta  está  á  la  porfa  del  fondo.) 

{Ap.)  No  sé  si  es  un  bes  d'  amor 

ó  si  es  tan  sois  de  pietat, 

pro  aquet  bss  que  m'  ha  donat 

m'  arrivat  al  fons  del  cor. 

ESCENA  IX 

MARIO  y   D.  PERE. 

Pere 

(Girant  el  cap  y  adonanise  de  Mario.) 

Ahí 

Mario 

{Arrimantse  á  son  parJ.) 

Papá! 


—  73  — 


Pere 

Mario! 

Mario 

¿Que  tens? 

Pere 

No  res!     {Díssimttlant.) 

Mario 

No  ho  dihuen  tas  llágrimas 

aixís;  que  may    huinitejan 

els  ulls,  si  en  el  fons  del  ánima 

no  hi  há  una  forsa  imperiosa 

que  las  forma  y  las  escampa. 

{Transido.') 

De  la  porta  del  jardí 

he  vist  are  com  besavas 

á  r  Emilia. 

Pere 

(Sorpres.)  Ho  has  vist? 

Mario 

Sí! 

Calcula,  donchs,  la  frisansa 

en  que  'm  trovo  en  'quest  momento 

per  averiguar  la  causa 

del  afecte  qu'  are  sents 

per  ella. 

Pere 

(Ap.)     Oh! 

Maiio 

No  pot^  negármela, 

perqu'  el  bes,  fill  d'  un  afecte 

íntim,  no  es  mes  qu'  una  llágrima 

qu'  en  Uoch  de  sortir  deis  ulls, 

surt  deis  llavis.  L'  has  besada? 

Donch,  esplicam  el  motiu. 

L'  estimas?...  Tremolas?...  Parla! 

Pere 

No  -tremolo! 

Mario 

Digas. 

Pere 

Déixam 

trovar  primer  las  paraulas! 

Mario 

V  Emilia... 

Pere 

(Fent  un  esfors.) 

Fill  meu!  L'  Emilia... 

Mario 

Per  qué  't  torbas?...  Per  qué  callas?. 

Pere 

No  'm  torbo!  Es  qu'  ella  per  tú 

es  un  misteri  insondable! 

—  74  — 


Mario 

Un  misteri! 

Pere 

Sí;  un  mlsterí! 

Mario 

Eh! 

Perk 

Y  tú  no  pots  estimarla. 

Mario 

Qué  dius? 

Pere 

El  que  sens. 

Mario 

Pap: 

Será  una  sola  vegada 
en  la  vida;  mes  avuy 
quebrantaré  la  muralla 
del  respecte  que  no  hauría 
trencat  may  per  tú!...  M'  estranya 
que  'm  parlis  així,  y  m'  admira 
la  forsa  del  teu  llenguatje. 

Perk  Quan  parlo  aixís  es  que  puch 

y  ho  dech  fer...  La  sang  s'  em  glassa 
no  mes  de  pensar  que  vols 
penetrar  lo  impenetrable, 
Mario!  Per  amor  de  Deu! 
Obehéixme,  créume  y  calla. 

Mario         No! 

Pere  Preténs  entra  en  un  túnel 

que  't  portará  á  las  entranyas 
de  la  térra;  't  perdrás  dins, 
sentirás  que  't  falta  1'  ayre, 
y  quan  voldrás  torna  enrera, 
embrancante  entre  montanyas, 
caurás  al  fons  d'  un  abim, 
sens  que  puga  desUiurarten 
ni  ta  voluntat  perduda, 
ni  tot  r  amor  de  ton  pare. 

{Transido.) 
Mario!  la  Maria  es  bona, 
t'  estima  molt;  te  un  cor  d'  ángel; 
estant  hermosa!... 

Mario  ¡Oh!  Prou,  prou! 

Si  es  que  pretens  desviarme, 
es  inútil. 


75 


i^ERE 

.]Oh] 

Mario 

(Abjorsa.)       Es  inútil. 

ÍPere 

Mario!  Mario! 

Mario 

Are  parlavam 

de  r  Emilia.  . 

f*ERE 

Es  cert. 

-Mario 

Donchs,  d'  ella 

tenini  qu'  ocuparns.  Si  tractas 

de  posarm  dogall  al  cor 

y  vols  ofegarlo,  sápigas 

•que  no  ho  lograrás;  que  fins 

mort  y  tot,  em  resta  encare 

1'  esperit,  que  no  mor  may, 

y  viurá  per  adorarla 

y  per  durla  eternament 

ahont  Deu  destini  mon  ánima. 

^ERE 

Fill  meul  Cálmat,  tranquilisat, 

reflexiona,  pensa... 

Mamo 

Cálmat! 

Mamo 

Cálmat! 

tranquilísit!  No  es  possible 

reflexionar  ni  calmarme, 

si  no  'm  dius  per  quin  motiu 

.    es  un  misten  insondable 

r  Emilia. 

Pere 

M'  obligarás 

ü  dirto. 

Marío 

Es  que  t'  ho  demana, 

no  r  amor  meu;  la  conciencia 

te  va. 

3>ERE 

Ma  conciencia! 

Mario 

Parla; 

y  encar  qu'  em  torturi,  fesme 

Pere 

penetrar  lo  impenetrable. 
.{Abrassant  á  Mario.) 
Donchs...  jOh! 

Mario 

'Tdeturas?... 

^Pere 

No;  espera 
L"*  Emilia.., 

V 


/ 


-■j6- 

Mario  Per  Deu!  Acaba! 

Pere  {Plorant.) 

Perdónam,  fill  meu,  perdónam, 
disculpa  una  nieva  falta 
y  anímat. 
Mario  Papá! 

Pere  L'  Emilia... 

es  una  teva  germana...! 
Mario  (Pansa;  queda  com  atontat  y  Uensa  im 

gran  crit.) 
¡Ah! 

{Mario  presenta  cls  primers  síntomas  del 
dcliri  h  istérich . ) 
(Gran  pausa.) 
Pere  (Despres  d'  examinar  V  estat  de  sonfill.y 

¡Mario! 
Mario  {LUnsant  un  altre  crit  y  sostingttt  per  sor¿ 

pare.) 

Emilia!! 
Tere  Per  Deu! 


ESCENA   ULTIMA 

Dits  y  EMILIA 


(Efjtilia  entra  en  escena  per  ta  segó  na  esquerra. y 

Mario  {Delirante 

Vólen  robarme  '1  amor 
quan  lo  tinch  al  fons  del  cor. 

{Comprenent  V  estat  o e  Mario.) 
Mario! 

(  Vejen  tía,  ab  rassa  n  tía  y  deliran  i. ) 

Es  ellal  L'  amor  meu! 
{Mario  '5  desfá  de  V  Emilia  y  can  en  ef 
sofá  desfet  en  un  plor  Inste rich.) 

{Quadro). — Cau  el  teló. 


EmILI; 


Mario 


FI    DBL    ACTE    SEGON. 


ACTE  TERCER 


•Qaarto  d'  estudi  d'  en  Mario.  Portas  laterals.  Gran  baleó  al 
fondo  per  hont  se  veu  al  fons  una  montanya.  A  la  esquerra, 
segon  terme,  una  gran  taula  ab  planos,  compassos,  pa- 
pers,  etc.  A  la  dreta  prini'^ir  terrae,  una  xemeneya  y  dos 
butacas,  A  V  esquerra,  primer  terme,  un  sofá. 


ESCENA  PRIMERA 

D.   PERE  y  SIMOxN 


i^Despres  d'  un  nioment  d"  alsat  el  teló,  entra  D.  Pere  en 
escena  p,er  la  porta  lateral  dreta  y  després  Simón  per 
la  de  la  esquerra .  D.  Pere  entra  en  escena  preocúpate 
Simón  decida  en  busca  d'  ell.) 

Pere  {Ap.  ahaíut). 

No  hi  ha  forma  de  calmar 

aquest  deliri,  que  sembla 

mes  qu'  exaltado  de  1'  ánima 

la  d'  un  cervell  que  no  pensa. 

Ni  fa  cas  de  mes  paraulas 

ni  de  mon  amor. 
Simón  (Entrant).         D.  Pere! 

{Pere  ni  7  veu  ni  V  escolla) » 

D.  Perel 


-  7»   - 


Pere  C^lj^-)     El  cel  eni  castiga, 

puig  fa  caure  en  ma  conciencia 

tot  un  conjunt  de  recorts 

é  ideas  que  V  atormentan 

Jo  'n  tinch  la  culpa;  jo...  sí... 

es  meva...! 
Simón  D.  Pere! 

Pere  (^P-)  Es  meva.. 

Simón  Senyoret! 

Pere  Que  hi  ha? 

Simón  Que  tornao 

de  r  estació  ab  molta  pressa 

dihent  qu*  el  tren  ha  sortit 

en'  quest  instant  de  Figueras. 

Com  ningú  sab  el  que  passa 

á  tothom  causa  estranyesa, 

que  no  hi  sígui  '1  senyofet 

Mario! 
Pere  Es  ciar,  (ap.)  Si  ho  sapiguéssessS 

Simón  L'  estació  está  engarlandada, 

plena  de  flochs  y  banderas 

y  á  r  altre  part  del  anden 

dugas  orquestas  esperan 

sois  qu'  arrivi  '1  tren  per  romprer 

en  marxas... 
Pere  (^P-)        A  fora,  festas 

qu'  ell  huría  presidit, 

y  aquí  dins,  doló  y  tristesa. 
Simón  Qu'  els  dich? 

Pere  Simón!  qu*  els  vols  díjB' 

Desengányals! 
Simón  Mes... 

Pere  Hi  ha  penas 

que  sois  afectan  á  un  pare 

y  al  mon  per  res  interessan. 

Que  volen  de  1'  estació? 

Que  hi  vagi  es  el  que  pretenen? 

Donchs  digáis  qu'  es  impossible^. 


—  79  — 

qu'  el  senyoret  te  una  febre 

qu*  el  devora  y  que  no  pot 

assistir  de  cap  manera, 

á  r  acte  de  1'  arrivada 

del  tren... 
Simón  i^P)      Está  be! 

{Andntsen.) 
Pere  Tot  sembla 

que  conjura  en  contra  meu! 

Perqué  no  s'  obra  la  térra? 
Simón  (Al  abrirla  porta  pera  soriir/s  ir  ova  ah 

Don  Lhiis  qu'  entra.') 

(d  D.  Pere.)  Don  Lluis! 

{á  D.  Lluis.)  Tingui  la  bondad 

d'  entrar. 
Pere  {-^Pí  P^^  Lluis.)  La  seva  presencia 

á  aquestas  horas  aquí 

es  poch  oportuna... 
Lluis  (Entrant.)  Pere! 


ESCENA  II 

LLUIS  Y  PERE 


Pere  {A  h  f redor.) 

Ola  Lluis!  Seu  si  't  plau. 

{Pere  indica  d  Lluis  que  seguí  en  el  sojá,) 
{Ap.)   No  deu  encare  coneixer 
nostre  situació. 
Lluis  {Ap.  seyent)  No  entench 

aquesta  fredor. 

{Alt.)  No  't  cregas 

que  tracti  de  molestarte. 
Com  no  'ns  hem  vist  desd'  ahir  vespre. 
y  he  pensat  qu'  á  aquestas  horas 
y  per  rahó  de  la  festa 
d'  avuy,  ton  fiU  deu  trovarse 


—  8o  - 

á  r  estació,  he  cregut  qu'  era 

aquest  moment  oportii 

per  parla  'Js  dos  ab  completa 

Ilibertat  y  saber  tots 

junts  á  que  devém  atendrerns. 

La  meva  pobre  María, 

feta  una  mártir,  desfeta 

en  Ilágrimas,  no  compren 

que  li  passa;  no  sossega 

un  sol  momeut  y  no  puch 

ni  calmarla,  ni  convencerla. 
Pere  (Ap.)  Oh!  (Pausa.) 

Lluis  (Ap-)  Es  estrany  qu'  em  rebi  aixísl 

(Alt,)  Veig  Pere  que  la  sorpresa 

que  't  va  causar  la  noticia 

referent  á  la  naixensa 

de  r  Emilia... 
Pere  Prou  Lluisl 

Lluis  VuU  dir,  qu'  eneare  t'  afecta; 

y  lo  que  mes  m'  ho  demostra, 

es,  peí  que  veig,  la  manera 

poch  ayrosa  en  qu'  are  *m  rebs, 

de  nostra  amistat  en  mengua. 
Pere  Prou  per  Deu! 

Lluis  Y  perqué  prou? 

Pere  Perqué?  Oh!.. 

Lluis  'M  causa  estranyesa 

que  vulgas  tallar  d'  arrel 

mas  páranlas,  quan  jo  creya 

que  tu,  mes  que  jo,  tindrías 

verdader  desitj  de  veurerm, 

per  dirme,..  lo  qu*  esperava 

qu'  em  dirías. 
Pere  Desd'  ahir  vespre 

he  pasat  Lluis  tantas  horas 

d'  angúnia,  que  ni  linch  estma 

per  parlar,  ni  pot  mon  ánima 

encadenarlas  ideas. 


Lluis 

Pro  tu  comprens... 

Pere 

No  comprench 

més  que  la  desditxa  meva; 

no  la  sosmoguis  Lluis, 

no  la  sosmoguis! 

Lluis 

Oh! 

Pere 

Déixala. 

Lluis 

Ma  filia... 

Pere 

No  prosegueixis; 

jo  la  compadeixo  á  n'  ella; 

compadeíxme  tu  en  á  mí. 

Lluis 

Es  que  hi  ha  un  cas  de  conciencia 

que  resoldrer. 

Pere 

Qii'  en  tot  cas 

no  caurá  sobre  la  teva. 

Lluis 

Es  qu'  están  las  dos  Uigadas 

y  pesan  las  conseqüencias 

sobre  tots. 

Pere 

Lluis! 

Lluis 

Digam  sois 

una  cosa. 

Pere 

Veig  qu'  intentas 

* 

posa  '1  dit  sobre  una  llaga 

que  sagna,  y  flns  per  prudencia 

deurías  teñir  per  mí 

ó  caritat  ó  respecte. 

Lluis 

Lo  mateix  dich. 

Pere 

Acabém 

d'  un  cop,  ja  que  t'  hi  empenyas, 

y  el  Cel  et  perdoni  tot 

el  mal  que  tractas  de  ferme. 

Que  vols  saber? 

Lluis 

Si  has  parlat 

á  ton  fill. 

Pere 

Sí  y  molt  me  pesa 

ha  verbo  fet. 

Lluis 

Francament 

m*  estranya  aquesta  manera 

—    82 


Pere 
Pere 


Pere 


Lluis 

Pere 

Lluis 

Pere 


Lluis 


de  contestarme.  Y  ton  flU 
's  pot  saber  lo  que  pensa? 
Que  pensa...?  Res! 

Res?  Su  poso 
que  r  hi  haurá  causat  efecte, 
el  saber  qu'  era  la  pobre 
Emilia  una  filia  teva. 
Massa! 
(6"   obra    la   porta  de     la     dreta    v    Ma- 
rio  entra  en  escena  pensatm   y  ah  la  mi- 
rada vaga). 

Pero  en  Mario... 
(Veyent  á  Mario.)        Míral! 
{Alsantse  ) 
Mario! 

{Com  indicant  á  Lluis  que  no  li  digui  res.y 

Oh! 
{Mario  dirigeix   mía   mirada  penetrant  d 
Lluis.) 

'M  mira  y  no  'm  contesta. 
{Mario  va  á  seurer  en  una    butaca  després  de 
dirigir   vagament  la   mirada  per  V  es- 
cena.) 


ESCENA  m 

MARIO  y  dits 


Lluis  {Ap.  á  Pere  ab  un  tó  mes  afable.) 

Debía  afectarlo  molt 
la  nova  per  lo  que  sembla. 

Pere  {A  Lluis.) 

Fixat  sois  en  sa  mirada 
y  comprendrás  si  m'  aterra 
r  estat  en  que  's  trova  en  Mario 
desd'  anit.  La  nova  aquella 
ha  mort  á  mon  pobre  fill! 


-    83 


Lluis  No  tinguis  semblant  idea. 

Pere  Ha  trastornat  son  cervell! 

Lluis  Qui  sab!  Pot  sé  es  sois  efecte 

de  la  primera  impresió, 

que  causa  en  las  febrosencas 

imaginacions,  un  acte 

ó  una  nova  com  aquesta 

tan  inesperada. 
Mario  i^P-)  Emilia! 

Emilia! 
Pere  (A  Lhiís.)  Crech  que  sois  ella 

podrá,  quan  menos,  calmarli 

eixa  escitació,  eixa  febre 

precursora  de  la  mort 

de  r  ánima  y  de  1'  eterna 

Iluyta  entre  un  cor  que  glateix 

y  un  esperit  que  no  pensa. 
Mario  i^P-) 

Emilia! 
Pere  (J.  Lluis.)  La  pobre  noya 

que  p!ora  y  es  desespera 

vejent  1'  estat  de  mon  fill, 

ignora  qu*  es  V  ignoscenta 

causa  d'  eixa  situació 

terrible,  que  m'  atropella 

y  'm  fará  perdre  'Is  sentits 

si  acás  dura  massa. 
Lluis  (Afeciat.)  Pere! 

Pere  Y  '1  pitjor  es  qu'  á  1'  Emilia 

obehint  á  ma  conciencia, 

y  devant  del  dany  causat 

á  mon  fill  per  tan  horrenda 

revelado,  no  puch  dirli 

els  grans  llassos  que  1*  uneixen 

á  n'  ell.  Oh!  Lluis!  Lluis! 

Per'  mor  de  Deu  compadeixme! 
Lluis  {ahanfse.J     T  compadesch  y  perdona^ 

s'  ignorant  el  que  are  vehuen 


-  84- 

mos  propis  ulls,  he  vingut 

aquí  en  hora  com  aquesta 

tant  importuna  per  tots. 

Si  vo!s  qu'  em  quedi... 
Perk  No;  deixaml 

Deixam  á  solas  ab  ell 

y  buscaré  la  manera 

d'  equilibrar  son  cervell 

com  el  Cel  me  dongui  á  entendrer. 
Mario  (^p-) 

No,  Don  Lluis,  per  molt  qu'  en  dolgui 

crech  que  no  he  nascut  per  ella. 
Lluis  {girantse,  á  Pere.) 

Que  diu? 
Pere  No  diu  res;  delira 

Lluis  Aqueixas  páranla  semblan 

ditas  per  mí. 
Pere  Del  que  diu 

cregas  que  no  'n  te  conciencia. 

Tot  son  vaguetats;  la  lava 

del  volca  que  mou  la  febre. 

No  'n  fassis  cas. 
Lluis  Ja  'ns  veurém 

mes  tart. 
Pere  Corrents. 

Lluis  Adeu  Pere! 

{Lluis  s'  en  va  per  la  porta  de  la  esquerra  y 
Pere  corre  á  trovar  d  son  filly  després 
de  dits  cls  qiiatre primer s  versos  següenis.} 


ESCENA  IV 

D.  PERE  Y  MARIO 

Pere  Pobre  Lluis!  També  jo  á  'n  ell 

dech  per  forsa  compadeixerl;  . 
com  ploro  jo  per  mon  fiU 


—  8i 


plora  ell  per  la  filia  seva. 

{Dirigíntse  á  Mario,  j 

Mario!  Mario! 
Mapio  Qui  es  qu'  em  crida! 

Pere  Com  te  trovas? 

Mario  Si  t'  ho  deya 

no  ho  crearías...!  Be,  molt  be! 

Com  me  sentía  quan  era 

nin,  quan  no  sentía  encare... 

quan  tot  el  mon  me  sonreya 

quan  encare  no  sabía 

lo  qu'  era  V  amor,  quan  eran 

mos  encants  y  mas  joguinas 

mes  prehuadas,  ton  afecte 

tas  caricias  y  el  recort 

de  la  pobre  mare  meva... 

Qu'  era  felís  allavoras! 

no  la  coneixía  á  'n  ella... 

oh!  no!  no  la  coneixía 

ni...  {pausa)  -fiX  Túnel...! 
Pere  Fill  meul 

Mario  {Alsantse.)  No  hi  entra 

ni  un  raig  de  llum.  .  es  molt  fosch, 

tot  son  sombras...  tot  es  negre! 

'M  falta  ayre,  ayre...  m*  ofego...! 

Vull  sortir...  vuU  torna  enrera... 

Un  raig!  un  sol  raig  de  llum! 

Eras  tú?  tú  que  m'  ho  deyas? 

Sí;  'm  deyas  que  no  hi  entres 

y  jo  no  't  vaig  voler  creurer 

y  are  caich  en  nn  abím 

que  no  te  fons...  Ahont  es  ella? 

Sois  ella  pot  sostenirme... 

Ahont  es?  No  la  veig!  Qu'  es  eixa 

foscor..? 
Pere  {Ap.j  Oh! 

Mario  Qu'  es  fosch  el  túnelt 

{ab  desesperó)    Emilia!  Emilia! 


86  — 


l»ERE 

Fill,  pensa 

qu'  avuy  es  jorn  d'  alegría, 

que  n*  es  diíida  de  festa, 

' 

qu'  está  V  estacíó  enjoyada 

y  las  orquestas  s'  aprestan 

á  saludar  la  te  va  obra, 

que  f  ha  causat  tantas  penas, 

tants  afanys... 

Mario 

Sí! 

Pere 

Que  demá 

s*  en  ocupará  la  prempsa. 

Mario 

Si. 

Pere 

Que  '1  teu  nom  el  veurás 

escrit  mil  voltas  en  lletras 

d'or. 

Mario 

Sí. 

Pere 

Qu'  et  duran  després 

en  palmas,  y  satisfeta 

la  meva  ánima,  els  esclats 

de  goig  contenint  apenas, 

dirá  á  tothom  en  veu  alta 

qu'  es  aquest  túnel  la  gesta 

del  meu  flll;  qu'  aquesta  es  1'  obra 

del  flll  de  1'  ánima  meva; 
y  tu  estarás  tot  joyos 
y  á  mí  'm  veurás  tan  alegre, 
y  els  dos  serém  tan  ditxosos... 
¿Veritat  fiU  meu? 
Mario  Sí...  v  ella? 

Y  ella?  Sens  ella  no  vuU 
tronos,  ni  palaus  ni  festas, 
ni  coronas  de  llorer, 
ni  ñors,  ni  honors,  ni  riquesas. 
Ab  ella  tot.  De  ma  gloria 
vuU  fern'  en  el  cor  un  temple, 
y  á  r  altar,  per  adorarla, 
hi  haurá  sois  1'  imatje  seva 
y  jo  'm  postraré  á  sos  peus 
■'hont  puga  adorarla  sempre. 


-87- 

Que  n'  es  hermosa  m'  aymía! 

{Pujant  la  veu.) 
Ahont  es...?  Deixamela  veurer. 
Pere  Fill  meu  del  meu  cor!  fill  meu! 

Mario         Diguéume  sois  hont  es  ella! 

(Scnyalant  el  cor\  transido  brusca.) 
Ah!  sí!  ja  ho  sé;  es  aquí  dins 
y  no  volen  que  la  veja...! 
Pere  (Coiimogiit,  aparfantse  de  son  fill.) 

(Ap.)   Oh!  ho  probaré-..  Y  si  ella  pot 
ferl  reviurer,  posar  terme 
á  aqueixa  angoixa  mortal 
qu'  el  tortura  y  envenena 
la  meva  ánima,  '1  meu  nom 
li  daré  y  pagaré  'I  deute 
que  tinch  contret  ab  sa  mare 
y  em  reclama  la  conciencia. 

(S'  en  va  per  la  esquerra^ 

ESCENA   V 

MARIO  sol. 

{Després  de  sortirD.  Pere, Mar  lo' s  dirigeix  á  la  tatila,  acra- 
fa  1111  plano j  se' I  mira;  mira  á  través  del  baleó  com  di- 
rigint  la  vista  at  túnel  y  trenca   el  plano  d  temps  qit 
entra  Emilia  en  escena.) 

ESCENA  VI 

EMILIA  y  MARIO 

Emilia  {Entra  cautelosament per  V  esquerra  diriginise 
d  la  porta  de  la  dreta.  Mario  al  sentir  obrir 
la  porta  dirigeix  una  mirada  vers  ella  y 
deixa  caurer  inconscientment  el  plano  á  la 
presencia  d'  Emilia.  En  aqnest  tnstant  V 
Emita  7  veu^ 
Mario  meu! 


88 


xMario 

Aqueixa  ven... 

jo  la  conech. 

Emilia 

Es  la  meva; 

la  del  meii  cor. 

Mario 

Ah!  es  la  te  va! 

Es  la  teva!  Es  V  amor  teu! 

Emilia 

Que  tens? 

Mario 

Que  tinch?  Tan  sois  Den 

ho  sab,  un  doló...  un  agut 

presentiment  qu'  ha  vingut 

á  ferir  1'  ánima  mía; 

comensament  d'  agonía 

de  V  amor  per  qu'  he  viscut. 

Emilia 

Mario  meu! 

Mario 

Aixís  m'  ho  deya 

ella... 

Emilia 

Quí? 

Mario 

L'  Emilia;  sí... 

no  ets  tú  vritat...? 
Emilia  (Ap.)  Ay  de  mí! 

Mario  Pobre  Emilia.  Ella  sorareya 

tot  dihentmo,  perqué  creya 

que  jo  era  ja  son  tresor, 

y  qu'  era  seu  el  meu  cor 

y  no  veya  ¡pobre  viola! 

que  1*"  amor  te  alas  y  vola 

y  avuy  ha  volat  T  amor! 

Ha  volat  y  sens  recel 

quasi  t'  asseguraría 

qu'  aquell  amor  ha  fet  vía 

desd'  aqui  {seiiyalaiU  el  cor)  fins  dalt  del  cel. 
{ab  desesperó) 

Prou  voldria  mon  anhel 

que  tornes;  mes  no  vindrá 

puig  la  sang  li  negará 

V  entrada  al  cor  que  la  crida^ 

y  essent  V  Emilia  ma  vida 

jo  no  la  puch  estimar!! 


89 


Emilia 
Mario 


Emilia 
Mario 


Emilia 
Mario 
Emilia 


Mario 
Emilia 

Mario 
Emilia 
Mario 


Que  dius! 

Ignoras  el  fet? 
no  sabs  res?  no  ho  sabs  encare? 
Donchs  vuU  confessartel  are. 

{Misteriosa  ment.) 
Escóltam...  es  un  secret... 
no  '1  divulguis...  no  ho  permet 
el  meu  nom,  ni  1'  honra  seva 
y  vaig  á  dirtel  sens  treva... 
Es  un  secret  de  familia. 

(A  caucT  orella.) 
Que  ningú  'ns  senti...!  U  Emilia 
es  una  germana  meva...! 

{Horror  it^ada.) 
Eh!  Mario! 

(Creixeni)     Pst!  per  pietat! 
Silenci!  perqué  perilla 
el  nom  de  la  pobre  filia 
de  la  marquesa  del  Prat. 
Oh! 

Eli  mateix  m'  ho  ha  confessat. 
Mario!  torna  á  la  rahó 
y  dígam  per  Deu  si  aixó 
qu'  are  'm  dius  es  cert. 

Sí;  sí, 
cert,  María. 

Si  hasta  á  mí 
'm  coníorÉ!  No  't  crech. 

\  Com? 

No! 
No  veus  qu'  em  trovo  perdut 
á  dins  del  túnel  horrible 
de  la  mort  per  la  terrible 
nova  qu'  em  deixá  vensut? 
No  veus  que  ni  tinch  virtut 
per  busca  un  petit  conhort, 
y  que  sois  en  son  recort 
ma  voluntat  malferida 


—  90  — 

va  busca nt  un  raig  de  vida 
en  el  túnel  de  la  mort! 
Emilia         Deu  del  cell 
Mario         {rctxassanila)     Ohí  fuig  de  mí? 

{Aparidtitsen y  tornan  f  d  abrassaría}.. 
Ah!  No  ets  la  María,  tú? 
No;  ets  la  sombra  d'  ella.,  iágú 
t'  ha  conduhit  fins  aquíl 
Emilia         Mario! 
Mario  Emiliaí  Vina  assf... 

(Portanila  sangTotant  aV  safá.'^ 
tu  calmarás  mon  dolor, 
y  jo  aixugaré  ton  plor... 
Somniarém  qu'  ens  estiraénjí 
com  avans...  sí,  somniarém..., 

{A  b  ven  quasi  imperceptihle.^) 
qu*  es  dols  el  sonini  d*"  amorí 

i^Mario   queda   veiidi't  y.  aástmiicn  el  sofÚL, 
Entílía  á  son  costat  plarani.^ 


ESCENA  Vi 
f 

b  .  P  E  R  E  Y  dits; 


Emilia  {Ploranf,) 

Mario!  Dorm!  Dorm  ó  delipa? 
tencará  'Is  ulls  per  no  venrerro? 
Será  cert  lo  qu'  are  ha  dit? 
Será  cert.  Sens  duptéí  Aqmellas 
preguntas  que  jo  trovava 
estranyas,  qu"  em  fcu  Don  Perey, 
aqueH  modo  de  mirarm, 
aquell  bes  qu'  encare  '"m  creinaj, 
tot  gira  entorn  de  mon  ánima?' 
tot  ho  comprench,  mare  irceva^ 

Pere  {Enirani)  (ap.) 

Ella  plora  y  ell  rendit 


—  9*  — 


per  el  pes  de  tantas  penas. 

sembla  qii'  ha  tencat  els  ulls 

ab  el  desitj  de  no  veurerlaí 

Emilia^ 

IEmilia. 

Ah! 

5Ferb 

Qué  tens? 

Emilia 

No  ho  sé. 

Pere 

Haveu  pariat? 

Emilia. 

Sú 

Pere 

Y  no  't  sembla 

Si  t'  laa  conegLit? 

/Emilia 

OW 

Pere 

Y  qa'  es 

lo  que  f  ha  dit? 

¿Emilia 

{^Tremolant)     Qué? 

i  Pere 

Tu  íreraas; 

í^ae  f  ha  diC? 

{  Emilia 

Res;  delirava 

sens  dupte,  perqué  '1  que  deya 

eran  paraulas  sens  ordre 

qu*  en  Hion  concepte  no  teñen 

foKantent.^.  No  sé...!  'M  parla  va 

4*  un  tÚKel..,  de  la  Marquesa 

4el  Prat  y  fins  de  la  sang 

que  corre  «per  nostres  venas. 

gerque  m*  ha4iL.. 

íFere 

Que? 

EmILÍ  A 

Quejo 

era  una  germana  seva..  J         (Pansa} 

IFeret 

Donclis,  Emilia,  tot  aixÓ 

no  es  d'  un  cervell  que  no  pensa. 

Será  íruyt  d'  un  esperit 

que  delira;  pro  sol  sempre 

sé  '1  deliri  una  esplosió 

de  pensaments  que  fermentan 

en  V  ánima;  pensaments, 

que  quan  del  cervell  s'  en  venen 

•  á  la  boca,  els  conduheÍK 

—    i)2    — 


Emilia 
Pere 


Mario 

Emilia 

Pere. 


Mario 


alguna  forsa  magnética 
moguda  per  la  rahó, 
Emilia  meva. 

(Aquesta  frase  ^Emilia  tueva^j  den  esser 
dita  ab  malta  interició.) 

{Ap.)  Se  'm  trenca 

'{  cor. 

Quan  anit  parlant 
abaix  tots  dos,  em  diguéres 
que  no  voíías  saber 
el  nom  de  ton  pare,  'm  feyas 
passar  per  un  deis  martiris 
mes  terribles,  perqué  veya 
retratada  en  els  teus  ulJs 
r  ánima  de  la  Marquesa 
del  Prat,  fentme  per  tos  Uabis 
una  acusació  violenta; 
per  xó  tu  no  comprenías 
el  meu  sofriment  quin  era, 
ni  podías  donart  compte 
en'  quell  instant  de  la  febre 
qu'  em  cremava  '1  cor  y  V  ánima, 
per  besarte,  per  estrenyert 
ab  mos  brassos  y  per  dirte 
«Filia  meva!  filia  meva!». 

(Z'  abrassajf  plora.  Mario  's  desperia.) 

(Ap.) 
Emilia! 

En  Mario  obra  'IsuUs. 
Es  r  ánima  que  's  desperta 
novament  á  la  rahó... 
Mario!  Mario!  {Arrimantshi) 

(Se  sent  de  lluny  el  tocli  d'  una  irompeta  de 
guarda  águilas.) 

La  trompeta; 
el  tren  que  ve...  el  tren  qu'  arriva... 
jo  qué  faig  aquí..? 

{A  Isantse  y  volent  anarsen  ) 


93  — 


Pe  RE 

Emilia 

Perf. 


Emilia. 
Pere 


Simón 


Deixeume, 
s*  inaugura  la  meva  obra. 
{S'  hou  un  altre  toch  de  trompeta  mes  propcr,) 
Hi  fa  falta  ma  presencia! 
No;  no,  jo  no  hi  puch  mancar... 

{Emilia y  D.  Pere  7  sostenen) 
Deixeumhi  assistir;  que  'm  vejen 
que  sápigan  que  jo  só 

Tautor  de  I'obra...  Adeu.  (desfeiitse  cY Emilia) 
{D.  Pere  7  conté.)  Deixani. 

('vS*  desfd  de  D.  Pere  y  s'  en  va   desesperat 
per  V  esquerra.) 
Mario! 

Mario! 

Deu  del  cel! 
(Cridant  á  Simón.) 
Simón!  Simón!  {Ap.)  Oh!  No  *m  senten! 

(A  Emilia.)     Iré  jo  radera  d'  ell... 
No! 

(Se  sent  fl aquejar  las  camas.) 
Las  camas...  no  'm  sostenen. 
Ahont  será?  No  'I  veus... 

{Emilia  s'  ha  arrimat  al  baleó) 
{EntrantJ  Don  Pere! 


ESCENA    ULTIMA 

SIMÓN  V  dits. 


Simón  El  senyoret  ha  sortit 

de  casa  desesperat. 
Pere  Ahont  haurá  anat? 

Simón  Haurá  anat 

á  r  estació;  no  m'  ho  ha  dit. 
Emilia  {Desd'  el  baleo  vejent  á  Mario.) 

(Cridantlo.)      Ah!  Mario!  Mario...! 
{esverada)  Ha  caigut! 


94  — 


Simón 

Eh?  El  tren!       {prop  del  baleó) 

{Se  sent  ájora  7  crit  esiridcnt  d'  una  mitltituf) 

Emilia. 

Ah!  {Cayent  en  térra  dfsvanescuda .) 

Pere 

{comprenent  tot  V  horror  de  la  seva  desgracia) 

Emilia...!  Aqueix  crit! 

Simón 

(j/).)  Mort! 

Pere 

Qué! 

Simón 

El  tren... 

Pere 

{ah  desesperado)            Oh!  Malehit 

túnel! 

Simón 

{ap^    Tot  aixó  he  temut! 

Pere 

{arrimanise  al  hahó  y  deteninilo  Simón) 

¿Ahont  es? 

Simón 

Don  Pere!  Valor! 

Calma! 

Pere 

Si  aqueix  fet  m'  aterra! 

{postrantse  ais  peus  d'  Emilia) 

Sois  tu  'm  quedas  á  la  térra 

filia  meva  del  meu  cor! 

{Teló  rdpit.) 


FI   DEL   DRAMA. 


Srt.  D.  Enfieh  Bopííqs. 


Mon  estimat  amich:  si  D.  Ernest  Soler  de  las  Casas 
patrocina  aquesta  obra,  imitant  d'  aqueixa  manera  á  son 
malhaurat  pare,  mon  mestre,  que  fou  qui  m'  obrí  las 
portas  del  Teatro  Catalán  vosté  ha  sabut  donar  tanta 
vida  á  «El  Túnel»  ab  son  talent  incomparable,  ab  la  seva 
direcció  artística  y  ab  V  interpretació  del  personal  je  prin- 
cipal del  drama,  que  fora  jo  un  ingrat  si  al  donarlo,  á  la 
publicitat  no  fes  constar  en  aquesta  plana  'I  testimoni  de 
r  admiració,  de  l'agrahimenty  de  1'  afecte  que  sentó  per 
vosté.  No  soch  jo  deis  autors  que  crehuen  que  si  una 
obra  no  te  éxit  es  culpa  deis  actors  y  si  'n  té,  no  's  deu 
á  n'  ells.  Jo  crech — y  ho  crech  per  esperiencia  propia — 
qu*  en  tota  obra  dramática  correspoH  sempre  bona  part  á 
la  composició  de  la  mateixa,  mes  es  deu  també  en  part  y 
no  petita  á  son  execució.  Jo  no  oblidaré  jamay,  que  1'  en- 
demá  d'  haver  Uegit  «El  Túnel»,  vosté  vinguéal  ensatj 
ab  mes  coneixement  de  1'  obra  quejo  mateix  que  1'  havía 
escrita.  Vaig  quedar  admirat  de  la  seva  intuició,  del 
seu  talento  del  seu  sentit  artístich  y  no  puch  menys  que 
ferho  constar  en  aquesta  página,   qu'   aixó   y  molt  mes 


niereix  qui  d'  una  manera  tan  magistral  ha  contribiihit 
al  mellor  lluhiment  y  major  éxit  de  mon  liltim  drama^ 
humil  com  á  meu,  si  be  engrandit  per  la  part  principal 
que  tan  vosté  com  eis  demés  artistas,  en  general,  han 
presen  sonexecució. 

Sigan  donchs  aquestas  ratllas,  testimoni  humil,  pero 
sincer,  de  lo  molt  que  1  estima  y  admira  son  entusiasta 
amich 

Francisco  Xavier  Godo. 


Barcelona  26  d'  Octubre  de  1895. 


PLEASE  DO  NOT  REMOVE 
CARDS  OR  SLIPS  FROM  THIS  POCKET 

UNIVERSITY  OF  TORONTO  LIBRARY 


PC 

39a 

S6C6 
1895 

Soler,  Federico 

Lo  collaret  de  perlas 

■ 

I 


u^ 


i\ 


m^^^ 


-■  'y-sJsL 


i-,.  -    '^r 


>■    ' 


■■■/„.■  ■Al'^^T'V,-   .V.-.^Si -^    ..-■ 


^ 


■■;<>.?■ 


^^' 


'^  '^tixéb^M