(navigation image)
Home American Libraries | Canadian Libraries | Universal Library | Community Texts | Project Gutenberg | Children's Library | Biodiversity Heritage Library | Additional Collections
Search: Advanced Search
Anonymous User (login or join us)
Upload
See other formats

Full text of "Los bandolers catalans, o, Lo ball d'en Serrallonga : cuadro de costums catalans, ab coros y dansas de la terra"



Preeio f real. 



MCAIlíMiaO, KUXXOXt 






M» 



-3, 



$ 



^ CA2' 4 ^ 



^ — -«4 



i® 
ff!í§) 



IQ 



A 

"í 



COLECCION DE OBRAS DRA1ATI0AS 

DE AUTORES CATALANES. 



- LOS BANDOLERS CATALANS . 

LO BALL DEN SERRALLONGA. 



- J -' •=*> SC ^ííi 3S»^í^ 



LIBRERIA 
l•laza del Tcalro, número 1. 



pfLr ^ 



BARCELONA 

ADMINISTRUCION. || 

Rondi) del Norte, número 128. 

Madrid: Librería di j San MavLin, Ponrla del Sol, mini. 6 

1868. 






^-■- 



Fuera de Barcelona 1 real. 



0< > 






í*.-* 



- W 



Este drama es propiedad absoluta del aulor pura su represenlacion y del editor 
para su inipresion, quienes perseguiran ante la ley à quien lo represenle ó reimprima 
sin su consentimiento. 



El cobro de los derechos de represenlacion se efectuarà en los lealros de las pro- 
vincias de Calaluna y Valencià por los corresponsales de la casa editorial de don Sal- 
vador Manero autorizados al efeclo, y en los démàs punlos de Espana y Ultramar, por 
los de la galeria dramàtica, EL TEATRO, de los senores Gullon é Hidalgo. 



LOS BANDOLERS CATALANS 

LO BALL D' EN SERRALLONGA, 

CUA.DRÒ DE COSTUMS CATALANAS, AB GOROS Y DANSAS DE LA TERRA. 

PER 

D. VÍCTOR BALAGUER. 



Entre las datisas parladas y declamadas del nostre pais n' hi ha una que se titula lo ball d' 
En Serrallonç/a. En 1858 se tractà de posar en escena en lo leatro del Circo Barcelonès y se 
donà al autor lo encàrrech de arreglaria y novament posaria en vers, guardant emperò 
lo caràcter de la dansa antiga y procurant conservar lo tipo y fisonomh de aquella, sensa 
despullaria de certa part grotesca coneguda ja del poble y admesa com moneda corrent. Lo 
autor tractà de cumplir ab lo encàrrech, fent una pessa dramàtica calcada sobre I' antiga y 
tradicional, de la que aprolita tot lo poch que li semblà tenir algun mèrit literari. La idea 
del autor ha sigut la de suslituir ab una pessa dramàtica de algun sabor literari, ja que no 
de algun mèrit, la ridícula representació del ball d 1 En Serra llonga, y à fi de feria acceptar 
pel poble, li ha estat precís admétrer alguna escena de cert genero que acàs la crítica lite- 
rària trobe massa grotesca. Tíngase donchs en compte pera la crítica. 



PERSONÀTJES. 



00N JOAN DE SERRALLONGA. 

OONYA JOANA DE TORRELLAS. 

LO BATLLE DE CAROZ. 

LO FADRÍ DE SAU. I 

LO FERRER DE GRATALLOPS Bandolers. 

PERE ROCAFORT. 

PERE LO BLAVET. 



PERE GAY. Bandoler. 
SEGABOSSAS. 
GABALDÀ. 
UNA GITANA. 
Un gitano oue no parla, 
honiens del poble. — bandolers — oonas.- 
Balladoras y balladors. 



ACTE ÜN1CH. 



La escena passa en una ora prop del poble de Caroz. — 
Lo teatro representa un lloch amenode aquells encon- 
torns. — Montanyas al foro. — Un gran arbre al mitj del 
teatro y al pen dol banch un assiento rúslich sota un 
dosserde brancas y flors, disposat pera servir ile as- 
siento à Serrallonga y à sa am iga Joana . 

ESCENA PRIMERA. 

GABALDA, que està donant ordres ú alguns mos- 
tos per lo arreglo de la escena. SEGABOSSAS. 
ijue entra corrent per la dreta. Poclts mo- 
ments desprès lo BATLLE DE CAROZ. 

segab. Minyons, ja ve '1 senyor Batlle. 
GABAL.Tots à sospueslos. Veniu; 

arregleume aquestos banens. 

iDepressa! [Depressa! ;Vius 

com lo Ham I 
segab. [Que està mirant cap d fora.) 

iQue vel 
gabal. iCorreuI 

;No turbarse! 
segab. Aquí '1 tenim. 

(Entra lo Batlle al molla gravetat.) 
bat. iJa ho teniu tot disposat? 
gabal. Senyor Batlle, tot ho tinch 

à punt deorga. Sa mercè 



pot mirar si es cert lo dit. 
bat. (Mirant y ea-aminantlio tol.) 

jBe! ;No 'm desagrada!... |Be! 

Però allí vull uns coixins 

per don Joan y donya Joana, 

yun altre banch vull allí... 

y allí mes flors y mes... /.eh? 

ja m' enteneu... y molts crits 

cuant ells arriben, soroll 

y gresca, avalot, brugit... 

y silenci sobre tot, 

silenci molt, això sí. 

I.' ordre es lo primer. Silenci. 

però per assó molts criïs 

de viva! . . . ;,Ho teniu entès? 
gabal. Procurarem ferho aixís. 
bat. Es la festa de Sant Joan, 

y 'ns havem de distingir. 

Puig que 'I rey de las montanyas 

es Serrallonga, es precís 

que celebrem lo seu sant 

com la festa delpais. 

Donchs entesos, y al treball, 

y tot lo demés per dit! 

jSegabossas! 
segab. j.Senyor Batlle? 

bat. Tu 't ficaràs entre mitj 

dels grupos y disposat 

mes ordres à ben cumplir. 

No forsaràs a ningú, 



i GALERIA 

mes al que no done '1 crit 

de viva, ab la veu ben clara, 

ab molta l'orsa y bon pit, 

me '1 portas à la presó... 

sensa violentarlol 
segab. Eslicb 

enleral, però jo crecli 

y es aquest lo meu avis, 

que 'n donar aquesta l'esta 

sa mercè es massa atrevit. 
bat. iPer què? 
segab. Perquè En Serrallonga, 

segons he sentit à dir, 

es bandoler, y '1 virey 

ha fet pregonar en Vicií 

que 's donan dos mil ducals 

al que 1 porte mort ó viu 

à Barcelona. 
bat. [Bergant! 

assó n' ho deus repetir. 

Si '1 virey mana entre 'Is seus, 

don Joan es qui mana aqui. 

Es lo senyor de Caroz, 

y lo senyor del pais, 

y en cuant à ser bandoler, 

sobre asso hi ha molt que dir. 
segab. Mes i,si venen los soldats 

dels terç is? 
bat. Fuigme d' aqui. 

iQué soldats ni carabassas! 

Serrallonga té 'I cap viu 

y 'Is millors soldats del rey 

se 'Is menja de cinch en cinch. 

Un dia, y à fe que d' ell 

no es, cert, la millor hassanya, 

abandonà la monlanya 

pera siliar un castell. 

Trescents soldats que hi havia 

ab un capità valent, 

sols al saber que venia 

demanaren parlament. 

Y 's conta de una vegada, 

crech que fou en Plantadís, 

que de cada escopelada 

ne matava vint y sis. 
[Gabaldd <\vc se havia retirat pera dona/r algu- 
nas disposicions, torna d acostarse al pros- 
ceni. ) 
EGAB.tDonchs es un home que espanta? 
bat. No hi ha qui '1 puga guanyar. 

Per tot honl posa la planta 

fa la terra tremolar. 
gabal.No hi ha un galan mes galan 

de cent lleguas al entorn. 
bat. Sempre, seni]ire fou don Joan 

lo mes galan del contorn. 
GABAL.Ab son poder y figura 

à tots ha robat lo cor, 

als homens per la bravura 

y à las noyas per I' amor. 
segab. jMolt be tardal 
gabal.(.'///'«bí cap à fora.) 

Ja està aqui. 

Si no m' enganya la vista, 



CATALANA. 

un home veig à caball 
que cap.aqui s' encamina. 
bat. Es En Serrallonga, sí. 

;Deu li do molts anys de vida! 
gabal.Ei) gropa porta à la Joana, 
sa companyera y sa amiga. 
[La escena su ha omplert de gent del poble. 
Molls portan rums y los tiran en l' ayre, lo 
mateix que las gorras, ab la mes gran de- 
mostració de alegria.) 
bat. Minyons laierla! |Per Deu 
que quede be la justícia! 
Cuant arribe, un pich de ball. 
1 Viva En Serrallonga! 
tots. iViva! 

[Se dirigeixen tots d rebrer à Serrallonga do- 
nant grans crits de viva.) 

ESCENA II. 

Dits g DON JOAN, montul d cavall, portant en 
gropa d DONYA JOANA. Rodejant lo carall, en- 
tran tols los bandolers de En Serrallonga, 
entre ells lo FADRÍ DE SAU, PERE ROCA- 
FORT, PERE LO BLAVETyPERE GAY. Tots 
portan pedreny al en la ma y pistolas g pun- 
yal en lo cinturó. Serrallonga baixa de ca- 
rall y ajuda à la Joana i baixar. (Iran ani- 
mació en la escena. 

serra. Aquí som tols, bona gent. 

Bona gent, jo 'us dono gracias. 

Lo que 'm doneu en amor 

jo 'us ho [iago en confiansa. 
bat. jViva En Serrallonga! 
tots. jViva! 

serra. Plani i al fill de las montanyas 

respirar de sas llars patrias 

las auras embalsamadas: 

plauli al que 's veu perseguit 

com llebra, de mata en mata, 

trobar un poch de repòs 

entre sos companys d' infància, 

y apretar las mans amigas 

de sosantichs camaradas. 
bat. Senyor don Joan, eixas fi ors 

que per vos eran guardadas, 

[Presenlantli una panera plena de jlors.) 

jo 'us las dono en nom del poble 

à vos y à vostra companya. 

Bebeulas com un tribut 

y no 'm deu per ellas gracias. 

que vostra festa es avuy 

y dehem lots celebraria. 
Joana. Gracias admetau de mi, 

y admetaulas de paraula, 

que l'ànima 'us donaria 

si no la tingués ja dada 

al qui, sent rey del meu cor, 

n' es lo rey de la montanya. 

Si, miraume, bona gent, 

miraume, jo só la Joana, 

la que per ell ha deixat 

palaus, y festas, ygalas, 



y sent sols lo meu amor 
del meu cor la prenda cara, 
per las brenyas he cambiat 
de mon rich palau las salas, 
y he cambiat mos llits de ploma, 
sota dosser d' or y plata, 
per las covas de las feras 
que avuy me donan posada. 
Hont ell vage jo aniré, 
per barranchs, y monts, y planas, 
com va lo ferro ab lo iman, 
com ab lo cos se 'n va 1' ànima, 
com ab 1' ayre que las porta 
buscant lo cel van las àligas. 

serrí. Del meu correyna y senyora, 
jquédolsas son las paraulasl 

bat. Senyor y senyora mia, 
veniu sota la enramada 
à presenciar la festa 
que 'us tenim ja preparada. 

serra. Anem, y mentres que dura 
la festa, mos camaradas 
vos donaran à conèixer 
sasaventuras y hassanyas. 

(Seeol-locan Serrallongay sa amiga sola la en- 
ramada, en los assientos per ells preparats, 
ijiterin los minyons del poble canlan lo se- 
güent) 

CORO. 

Anem, anem, minyonas, 

anem, anem, minyons, 

anem, y à Serrallonga 

portem aquestas flors. 

Es rey de las montanyas, 

senyor es deCaroz... 

l(Jue per mols anys ne visca 

tan estimat senyor I 
(Acabat lo coro y à una senya que fa lo Batlle, 
comcnsan à dansar los minyons del poble lo 
ball anomenat de plassa, ab rurns. Acabada 
aqueixa dansa, comensa lo bull d' En Serra- 
llonga; y los bandolers diran los versos se- 
gons ho marca la mesura del ball, udelan- 
tantse cada un d' ells d recitarlos en son lloch 
y temps.) 
fadrí. [Senyor Batlle, bonàs tardes! 

[Serrallonga, Deu vos guarí! 

Si voleu saber qui só, 

jo só lo Fadrí de Sau. 

De Rocaguinarda un dia 

vaig comensar sentne criat, 

y avuy só d' En Serrallonga 

lo partidari mes leal. 

Ab tres armas que ne porto 

morir sabré à son costat, 

que sé tirar la pistola 

y tirar lo pedrenyal, 

y posar la mai la daga, 

y eixir al camí real, 

y cuant ja no pugue mes, 

per salvar à don Joan 

a sas plantas com un gos 

jojurque 'm faré matar. 



LOS BANDOLERS CATALANS. 

sesra.(1í Batlle.) Ho fava tal com ho diu 
bat. [Be per lo Fadrí de Sau! 



(Finit lo pas de dansa y al arribar son tom, st, 

atansa En Rocafort.) 
roca. Jo só En Pere Rocafort; 

natural só d' Alcober: 

à unirme vingui ab don Joan 

sols per fermo bandoler. 

En ànima y cos só nyerro 

y tinch tal ira als cadells. 

que Deu no m guarde de mal 

com jo he de acabar ab ells. 
serra. Rocafort, dónam lama. 

Tots dos lo mateix pensem. 

Nyerros tots fins à morir. 
bat. [Viva! jviva! Això va be! 
(Seyueix la dansa y al finir lo pas se adelanta 

En Pere Gay.) 
gay. Jo só aquell tan conegut, 

Pere Gay anomenat. 

De cavaller que avans era, 

à bandoler m' he posat. 

Espanya y Fransa 'm coneixen 

com à fill de Puigcerdà. 

De las proesas que n' he fet 

ne va ple tot 1' Ampurdà; 

de mos fets y de ma glòria 

las historias parlaran, 

y mes que grans uns rosaris 

té feridas lo meu cap. 
bat. Pere Gay, home valent, 

déixam que 'l done la ma. 
(Prosegueix la dansa y, finit lo pas, s' uvansa 

En 'Blavet.) 
buv. Jo só Pere lo Blavet 

aquell de la mala cara. 

Densa que vaig ah don Joan 

porto trenta escopetadas, 

que ne só vell en l' ofici 

de córrer per las montanyas. 

De Rocaguinarda un dia 

portava la carabassa, 

y al seu costal, tot petit, 

vaig fer mas primeras armas. 

D' ell aprenguí à manejar 

lo pedrenyal y la daga, 

y só 'I millor tirador 

que hi ha de Vich en la plana. 
serra. {Al Batlle.) Veritat es lo que diuhen, 

no cregau que sia farsa. 
bat. Ja sé jo qui son, don Joan, 
que be ho pregona la fama. 
serra. (Als Bandolers.) Veniu à péndrer assiento 

sota d' aquesta enramada. 
(Fineix la dansa, y al acabarse se sent soroll 

fora . ) 
bat. iQué passa alli? jQué es assó? 

Ves à véurer, Segabossas. 
(Segabossas, que està en peu detràs del assien- 
to del Batlle, corre al punt hont se sent so- 
roll, y torna en seguida.) 
segab. Son nns gitanos, senyor, 

que à don Joan de Serrallonga 
volen la bonaventura 



dirli, si es ([uo li acomoda. 
serra. Que vingan y que la digan. 
bat. [A Segabossas.) Yque se la digan bona. 

Segabossas-, si 'Is gitanos 

no li diuhen bonàs cosas, 

me 'Is porlas à la presó 

sonsa mes requisitòria.*. 

ESCENA III. 

Dits. UN GITANO ï UNA ilTANA. 

sita. Gitanos que corren vaganl per la terra, 
que pel sol ne veuhen sos fronts ennegrir, 

a tu, Serrallonga, lo rey de la serra, 
la bonaventura te venen à dir. 

Jo só la gitana que canta las glorias 
de I' antiga pàtria, la joya y I' amor. 
Jo sé lo que eontan las vellas historias, 
jo sé lo que amaga I esdevenidor. 
Pera mi, que hotit vulla ne só sempre ad- 
seerel res ne tenen ni terra ni cel, j mesa, 
y de cuants m' escoltan sens por y ah fer- 

jmesa. 
jo de llur pervíndrer ne desoorro I vel. 

serra. T escolto, gitana, sens por y sens pena: 
lo vel pol> (li'si'iiirer que amaga ma sort 
T'escolto jo ah l'ànima tranqtiila y serena, 
que may Serrallonga conegué la por. 

gita. Ton nom es la glona. Valent ets y noble, 
y encara que diuhen qu' ets un bandoler, 
tu sabsqucdefensaslos bons dretsdel poble 
y els en del'ensarlos noble y caballer. 
(ialan entre Is homens, las noyas t'ensal- 

san. 
te dona la Joana las flors del amor; 
los teus tecelebran, las glorias te realsan. 
mes ;ay! no 'I adormes. que vetlla 'I tray- 

|dor! 

joana. Si un home s'amaga de amidi ha ix la capa 
v veu à son gefe traydor y desleal, 
per ell té la Joana, que res se li escapa, 
al costal la daga y en ma 1 pedrenyaí. 
Se sent remor altre vegada y Segnlmssns corre 
-i véurer lo que /tassa.' 

serra. (.Què es aquest remor que sento? 

bat. ^Aqueixos crits que ns indican? 
Segabossas, ;,qué es això? 

sEGAB.Un home ab una partida 
que diu que s ve à presentar. 

serra. Que vinga donehs en seguida. 

ESCENA IV. 

Oïts 7 lo FERRER de Gratallops ah una partida. 

ferr. Serrallonga, Deu vos guarí 
à vos y à la companyia. 



GALERIA CATALANA. 

Vinch à véurer si 'm voleu, 
si 'm voleu en la cuadrilla. 

serra. /.Quí sou vos lo qui veniu 
manant aqueixa partida? 

ferr. Só 1 Ferrer de Gratallops 
per tothom anomenat. 
En la vall y en la ciutat 
memòria han deixat mos cops. 
Só nyerro y só bandoler, 
y, Deu me guarde de mal, 
com val lo meu pedrenyaí 
la espasa d' un cavaller. 
De vostra glòria per Deu 
tant la fama me parlà, 
que he dit: seré soldat seu 
si ell vol ser mon capital 

Y he vingut ah ma partida ,. 
Miraula, que de ma gent 
es Cid lo menos valent, 
per vos donaran la vida. 
Mireu qui son, que al venir 
hem trobat en la carena 
de Sau, una cincuentena 
de soldats lots reunits. 
'([Minyons, aquí! jTols amunt 1 
jo 'Is he dit; jsalleu la serra! 
Claveu los trabuchs en terra: 
jdos n' hi ha per cada un!» 

Y ns hem tirat sobre d' ells, 
y hem fel tal feyna y hassanya, 
que han fugit per la montanya, 
com un vol dispers d' aucells. 

serra. Sé qu' ets brau y qu' ets v aleni, 
que per tu parla ta glòria, 
y Catalunya memòria 
ne guardarà de ta gent. 
Se uniran los teus minyons 
ab los que aquí jo exercito, 
que homens jo no necessito, 
jo necessito lleons. 
Guerra me fan los cadells, 
guerra de sanch y de focli, 
mes, ó jo he de poder pocli, 
ójo he de acabar ab ells. 
Desbaratarem sos plans, 
y als cadells y à lot lo mon 
fos farem véurer qui son 
los bandolers catalans. 
Pots, Ferrer, quedarte aquí. 
T' admeto en ma companyia. 

fer. Gracias per ells y per mi. 

Y ara, minyons, jalegría! 
S' ha complert lo nostre afany. 
i Viva la gresca! jBallem! 

bat. Ballem y coronarem 
la festa de Sant Joan. 
[Dansa guerrera. Gran final de ball, acampa- 
ngat de coros.) 



FI DELS BANDOLERS CATALANS. 



Digitized by the Internet Archive 

in 2012 with funding from 

University of North Carolina at Chapel Hil 



http://archive.org/details/losbandolerscataOObala 

i 



GALERIA CATALANA 



OBRAS EN VENTA. 



DDN JOAN DE SERRALLONGA, drama en cualre acles y un prólech, original de 

don Víclor Balaguer. 
AMOR ¥ GRATITUT, drama on dos acles y un prólech, per don Modesto Busquets. 
LOS BANDOLERS CATALANS ó lo ball dcn Serrallonga, cuadro de costums eatata- 

nas, ab coros y dansas de la lerra, por doii Viclor Balaguer. 



OBRAS EN PRENSA. 



LOS AMANIES DE VERONA (en verso castellano) por don Víctor Balaguer. 
FUEROS Y DESAFUEROS en verso por don Franeisco Morera. 
TAL FARÀS TAL TROVARÀS (en vers català) per .don Eduard Vidal Valenciano. 
LA VERGE DE LAS MERCÈS en vers català) per don Manuel Angelon. 
SETSE JUTGES MENJAN FETGE :en vers català) per don Manuel Angelon.