(navigation image)
Home American Libraries | Canadian Libraries | Universal Library | Community Texts | Project Gutenberg | Children's Library | Biodiversity Heritage Library | Additional Collections
Search: Advanced Search
Anonymous User (login or join us)
Upload
See other formats

Full text of "Los pirineus : obra dramàtica en un prolech y tres actes"

O ') D 3 

UICTOR BALAGUER 



TRIhOGÍfl DRflmATICFI 



LOS PIRINEUS 



L0S 

PIRINEUS 

OBRA DRAMÀTICA 
EN UN PROLECH Y TRES ACTES 



ORIGINAL Y EN VERS DE 



D. VÍCTOR BflüAGUER 



VUITENA EDICIÓ 



BARCELONA 
Imprempta de Salvador Bonavía 

Plassa del PÍ, 5 
igii 



Aqussta obra, com les demés 
del autor, es propietat de la t Bi- 
blioteca Museu Balaguer.» S'ha 
delegat pel cobro de drets de re • 
presentació a la Societat d'autors 
espanyols. 



TITObS DEbS FICTE5 

C 3 

PROLECH 

ÀNIMA MARE 



personatges: Lo Bat do dels F trineus. — Cor os 
invisibles de Monjos, Cavallers, Dames, Tro- 
vadors, Inquisidors y Almugavers. 



ACTE PRIMER 

LO COMTE DE FOIX O218) 

PERSONATGES: Lo comte de Foix. — Erfnesstfida 
de Castellbò, comtesa de vo\i.. — Bernad Si- 
cari de Marjévols, trovador. — Favmond de 
Miraval, cavaller y trovador.— L^ cardenal, 
llegat del 'P&x^^.—Brimissetiaa de Cabaret.— 
Gemesquia de Minerva — Adelayda de Fenau- 
tier.--Raymond, ]ug\a.r.— Bertran, juglar — 
Raig de Lluna, juglaresa. — Dames, mayna- 
ders, falconers, patjes, escuders, homes de 
armes, juglars y juglareses, frares domini- 
cans. 



ACTE SEGON 

RAIG DE LLUNA (1245) 

personatges: Lo comte de Foix. — Rai^ de 
Lluna, ]uglsLressL.—BernafdSícartdeMarfé• 
z^^/í. — L'inquisidor Izarn. -Corbari. — Mon- 
jos.— Inquisidors. - Homes d'armes. 

ACTE TERCER 

LA JORNADA DE PANISSARS (12^0 

personatges: Lo Rey F ert III d' Aragó, que 
no parla.— ^tí-z^ de Lluna.— Lisa, doncella 
siciliana disfressada d'hom - baix lo nom de 
Lisardo, almugaver. —L'almirall Roger de 
Lluria.—Lo comte de Foix (Roger Bernard 
III de nom, y X comte de Yoin.— Llombard, 
adalit dels almugavers. - Ullrich, almuga- 
ver. — Riusech, almugaver. — Almugavers, 
barons, cavallers, escuders, patjes, homes 
y dones del poble. 




PRÓbECB 



Lo teatre representa lus Pirineus, que s'hpu de veure casi eu tota sa 
extenció, desde Navarra al últim terme pirenàich, de Catalunya, Cav 
de Cervera y Cap de Creus. 

Lo espectador domina les st rres, les valls, les muntanyes, poguentse 
fer perfectament càrrech del siti y lloehs més coneiíuts y celebrats, 
als que s'ha de veure resaUar soVjre'ls altres, com per exemple lo 
Pich de Altabiskar en lo coll de Roncesvalls, la Penya de Urtiel ab son 
històrich monastir de Sant Joau de la Penya, lo Pich del Müjdia, lo 
Mont perdut, la Maladeta. lo coll de Puimorens, lo Canigó, etc. Espa- 
namats pels puigs y per les serres, y cascú en son lloch cgrrespo 
nent, se veuhen los castells de Foix:, de Miglós, de, Moutsegur, de 
Lordat y altres, com es preeis també qne's distingeixin les valls, los 
llachs, los rius y les viles de més anomenada y fama. 

Naix lo dia, apareixent la escena iluminada ab la claror del auba 

ESCENA ÚNICA 

LO BARDO DELS PIRINEUS 

çue avansa fins al proscem, dirigintse al públtch 

Lo personantge que's presenta te una figura venerable. Vesteix la 
túnica blanca dels bardos celtas. y porta a la mà l'harpa d'or. 

Convé advertir, per l'ordre de la eacena. que mentres lo Eardc de- 
clama, la orquesta l'acompanya, però de manera tan suau y dolsa, 
que may arriba a dominar la veu del actor, limitanlse a seguirlo 
solsament en son recitat Lo mateix ha de succehir ab le•' veus y 
coroB dels sers invisibles dels Pirineus, que's faran sentir quan I' 
acció ho indiqui, però al lluny, com un eco. y de manera que no 
puguen interromrre la relació del Bardo, que va seguint com si rés 
sentis. 

Es precís que, com en certes representacions antigues, la orquesta 
composta sols de instruments de corda, no supere may al actor 



siuo que, tot lo contrari, ajudi a facilitar sa declamació, «naltiutla 
y donantli color especial. 

En aíjuest pròleeh, la decoració, la música, los coros, no sou altra 
cosa que la ilustració de la obra. Hau de ser com les làmines y'ls 
grabats de un llibre, que l'adorneu per fer ressaltar lo travall del 
autor, però que uo impideixen que aquest se pose directameuí en 
comunicació ab lo lector, independenment de làmines y grabats. 

S'ha de tenir en compte que los versos estan fets y medits perqae a 
son ritme acompanyi lo ritme de la música, essent la cadència 
musica] lo que dona lo tò al actor, precisament com succehla en 
Grècia y Roma, ahont un esclau acompanyava ab una flauta a 
certs oradors, y com en Provensa, ahont alguns trovadors recitaven 
sos vtrsos, acompanyats a la sordina per los instruments de sos 
juglars. 

Lo poeta y lo músich, aqui, uo fan més que hú, y lo públch ha de 
pentir y entendre perfectament al actor, seguintlo en sa narració, 
com si los coros y la música no existissen. 



LO BARDO, dirigintse al públich 

Senyors del Públich. Déu vos guart. La venia 

a demanarvos vinch, perquè voldríem 

representar avuy davant vosaltres 

lo poema dramàtich, la trilogia 

que té per nom Los Pirineus. Déu vuUa 

que grata la trobeu, y digna sia 

de) vostre amor. L'ha escrita un vell trovayre 

que va pel mon escorcollant les gestes, 

honor y espill de nostra mare Pàtria. 

Composta fou, senyors, y fou escrita 

en laus y honor dels Pirineus altívols, 

montanyes tentadores, plenes sempre 

de sombra y llum, de estruendos y silencis, 

que atrauhen y captiven, y que donen 

fortaleses al cor y ales al ànima. 

Cal vèure'ls Pirineus, monsenyor Públich; 

cal vèurels com jo'ls veig, aula de glòria, 

alcàssar y palau, tribuna y temple, 

de totes les grandeses reliquiari 

y alberch de tots los esplendors, refugi 

de tot proscrit y pensador, y amparo 

de tota llibertat y tota escola. 

Cal vèurels com jo'ls veig... y cal sentirlos, 

que solsament qui'ls sent los pot compendre, 

ja que allí. en ses atmosferes serenes 

de llum y llibeitat. hon regnen altres 

clarors y veritats y altres misteris 

que no en los pobres formiguers dels homes, 

es hont troben les ànimes esferes 

en que poden seguir, lliures y pures 



_ g _ 

dins l'art, lo pensament y la poesia, 
sos inmortals destins y vol esplèndit. 

Fins aquisols 8'ha i^entU In orquesíd acompanyant al actor. D'ara en 
avant comenten ja let veus y coros dels Qenis y «er,i tnvínbles que ren*^ 
a harrejame ab la m^ifíca, però sempre, covi queda dit, de mauera que 
l'acció no arribí a torbarne en lo meu minim ni a interrovipre per un »oi 
imtant al Bardo, que segueix xon recitat, independent de tot y com *i rèt 
sentis. 

Durant la relació que segueu- vomensen a sentirse los cants més tipichs y 
les melodies més caracterisades dels Pirineus, dominant entre tot lo cant 
tant conegut de xMo utanyes regalades— son les del Canigó, y aquell 
altre cantar que s'atribueix a un comte de Foix y que comensa: Aquelles 
montauyes - cjue tan altes sou, etc 

LO BARDO 

Allí, tots los tresors de cels y terra 
ab tot l'escalf de la bellesa verge; 
allí tots los horrors de la montanya 
y allí tots los amors de la llegenda. 
Allí, pradells de gespa lluminosa, 
horts irisats de gotes de rosada, 
y llachs fosforescents ab cels d'estrelles; 
allí, camps de ginesta ab ses flors grogues 
desplegant mantells d'or al sol y al ayre; 
allí los rossinyuls sos dolsos himnes 
pujant als cels en núvols d'armonía, 
y'ls arbres del amor ses flors vermelles 
eitenent en umbrosa capsalada; 
allí, rius turbonats que's precipiten 
devallant, en lloch d aygua, llet y escuma, 
y penyes que s acotxen ab sos amples 
centenaris mantons de molsa y d'eura; 
allí, prats de flors blanques del blat negre 
tot parells als tapissos dels Arabigs; 
serrats, tot despenjant per ses espatlles 
boscàms de pins en cabellera estesa; 
congestes que s'arramben per IfS frondes 
semblant mantells d'armini de les fades; 
celisties com en lloch jamay se'n veuhen. 
fonts que's desfan en degotalls de perles, 
y somrisentes valls ensolellades 
ab flots de llum, y ubagucs misterioses 
en mars de eternes sombres submergides. 
Allí, serenitats desconegudes 
en altres parts del mon, àngels v monstres, 
y cels iridiscents; núvols per terra, 
mars en los cims, montanyes en les timbes, 
neu eterna en los cràters, rius que naixen 
y al nàixer ja son rius, aygues que cremen, 



- 10 - 

esplugues hont les Verges marvelloses 

als creyents apareixen per miracle, 

llachs encantats que son palaus de fades, 

caus d'endriachs y animals apocalíptichs, 

y sobre tot y tots, fulgent aurora. 

los fastos y les gestes de un gran poble, 

la historia y les llegendes de grans rasses, 

castells, ciutats comunes y cenobis, 

senvors y sants, y trovadors y Verges, 

bruixes y reys, inquisidors y frares. 

]Los Pirineus!., fo'ls conech bé. Sa historia 

es ma historia també., lo visquí en ella... 

A redós d'un serrat, jo sé la roca 

hont, rocolsant un jorn lo gran Annibal 

fiu desfilar per de\^ant séu l'exèrcit 

de soldats y elefants, homes y monstres, 

que, jorns més tart, à Roma espavordida 

feya cridar: jAnmbal a les portes! 

També los llochs conech hont s'elevaren 

los trofeus de Pompeyo. que devien 

ser després fonaments de Bella Garda, 

y puch, si vull, trobar lo mateix arbre 

sots lo qual jo vegi l'ara votiva 

que Juli César consagrava als Númens, 

sacrificant als Deus pel bon auguri 

de sa jornada y son arrisch de Ilerda. 

iSi n'he vist jo passar per aquests cingles 

de llegions, de banderes y d'exèrcits! 

iSi'n vegi d'invasors y conqueraires, 

soberchs d'orgull, passar altius y fieros 

reptant al mon. per repassar a voltes 

en turba desbandada y fugitiva, 

com bri de palla que s'emporta l'ayre! 

jo he vist passar als Goths ab son estrèpit 

de gents, y d'armes y cavalls y carros 

d'or y marfil, fent estremir la terra, 

y allà sus, en los pichs coberts de boyra 

del Puy Moren, encara'm sembla veure 

flotar lo pcnó vert del fals Profeta. 

iQuantes vegades jo trobí, perduda 

entre boscuries de garrichs y arbossos, 

per abets y pins negres ombrejada, 

la rònega capella bisantina 

hont a pregar anaven nostres avis! 

jY quantes, quantes voltes, enfonsantme 

sol y desert, per agres serralades, 

sentí sorgir dels antres de la terra 

cants entristits v veus adolorides 



- 11 - 

dels invisibles sers que allà, en lo fondo, 
desconhortats y desconíits, recorden 
temps ja perduts en son passats històrichs. 

LO CANT DELS MONJOS 

Glòria al Senyor que es llum de iota glcria^ 
floria al Déu de les flors y dels estels, 
al quí es Senyor y Déu de mars y terres, 
y al quí es Déu r Senyat de móns y cels. 

LO BARDO 

De vegades, y en ales de les brises 

que'l porten tins a mi, sentir me sembla 

lo cant de Altabiskar, ab que recorda 

son jorn de Roncesvalls lo fer euskàro; 

com me porten també, junt ab los flaires 

del rehinós boscatje. lo planyivol 

dols ressò del fluviol ab que acompanya 

lo pastor montanyés ses cantinceles, 

en tant que per sos llachs de onadas àureas, 

y a la claror duptosa de la lluna, 

les bncantades de Lanós folejen 

en brassos de ses danses joguilloses. 

Durant aquests versos, los sers invi>'ibles han fet sentir lo canteuskaro 
Oyhu bat adíuia izan da, mentres que ni sò del fluviol volan pels ayrt» 
let melancòliqaes notes de la pastoral de Espourrins: La haut sos la* 
monntagnos — un pastre maíhourus, etc. 

LO BARDO 

Veix d'un cantó, davant mos ulls, alsarse 
la penya del Uruel, sagrat refugi 
dels nobles primers homes de la terra 
quan a son rey sobre l'escut alsaven, 
sent cascú d'ells aytant com lo rey era 
y tots junts més que'l rey; mentres del altre 
lo terme veig dels Pirineus , y l'ona 
del mar llatí, que cau amorosida 
en brassos de la platja emporitana , 
hont fixaren ses tendes los estrenuos 
capdals barons, repobladors que foren 
y adalits de la noble Catalunya . 

CORO DELS PRIMERS ARAGONESOS V DELS PRIMERS 
CATALANS 

Enlayrïm la pàtria, femla gran y santa, 
oberta a les flories y oberta als amoi s. 
La llibertat sia reli^^ió dels pobles 
y Sia la pàtria religió deL cors. 

LO BARDO 

També, més lluny„surtir d'entre les boires 



- 12 - 

veig lo castell de Foix a qui l'Ariège 

aporta'l tribut d'or de ses arenes; 

lo gran castell de Foix, palau y empori 

de mo.itanyeses àligues, tan prompte 

encès en festa com encès en guerra, 

tan prompte ab lo peno que escriu pels aires 

son mot batallador Tócam si ^oses, 

com tan prompte ab ses riques galeries 

enceses a tot foch y lluminària, 

hont a dojo les gentas damiseles 

discorren pels estrados, que ressonen 

ab los cantars eur/tmichs dels trovayres 

C\NT DE DAMISELES 

Pels espays rodolen núvols (Por y rosa 
per fumats efluvis del encens del cor, 
y en mitj de armoníes, entonen sos himnes 
les ànimes plenes de llum y de amor. 

CANTS DELS TROVADORS 
De llum y de núvols, 
de cels y de estrelles 
som los aymadors; 
de festes y dames, 
de amors y donzelles 
som los trovadors, 
de sigles que venen, 
de idees novelles 
som los precursors. 

LO BARDO 

Passaren ja los jorns de tanta festa, 
de tantes lluytes y de tanta glòria, 
y'l fum, que munta a tomballons pels ayres, 
senyala'l Uoch hont s'encengué la pira 
que, desde'l puig de Montsegur, pels àmbits 
fou a esbargir les cendres dels que foren 
los defensors darrers y darrers màrtirs 
del àyma pàtria y llibertat romanes. 

CORO DE INQULSIDORS 

Que tot lo mon pefise 
com pensem nosaltres, 
som lo Sant Ofici, 
so?n la Inquisició. 
Que acaben per sempre 
pensadors y heretjes: 
lo foch tot ho crema 
tot ho cretndl foch. 



13 - 

LO BARDO 

Tot s'ha perdut, la lley y la justícia. 
Aydat per la creuada de la Iglesia 
que en compte de la creu arbora'l glavi 
lo Nort extén ses ales per dessobre 
los Pirineus vensuts, més no sotmesos. 
la tot s'es acabat, palaus y lluytes, 
grandeses y combats, senyors v poble, 
castells y corts d'amor. Sols, a vegades, 
y com eco que naix d'entre les runes, 
s'ou ressonar lo sarventés indòcil 
d'En Sicart de Mar jé vols... 

LA VEU d'E\ sicart DE .MARJKVOLS 

jAy, Tolosa y av, Provenza! 
/Ay, Caf cas sona y Bezürs! 
/Ay, pàtria mm estimada! 
jAy, qui fha vist y quiU veu! 

LO BARDO 

Mes encara, 
encara'ls Pirineus senten y viuhen, 
y han d'esser y seran, del Nort frontera. 
betràs d ells hi ha la espasa de aquells comtes 
que son reys d'Aragó y de Catalunya, 
y aquell de altes virtuts insomés poble 
Si en Felip lo Atrevit vol, algun dia, 
somiador y arriscat, tot amparantse 
de una nova creuada de la Iglesia. 
la frontera del Nort portar al Ebro, 
ressucitant la idea carlovingia, 
en va serà. Demunt, allà, entre núvols, 
paladió de la terra de sos avis, 
fronter al cel, los Pirineus per zócol. 
cavalcador en son cavall de guerra 
y hom y cavall tot d'una pessa, alsarse 
lo rey Franch podrà veure la hgura 
d'En Pere d'Aragó, gran en progenie, 
més gran encara en cor. Pere lo lípich. 
La terra tota s'alsarà. Lo glavi' 
caurà allavors de mans del Apostòlich 
y fugitiu, Uuytant ab l'agonia, 
ans de morir, lo rey Felip encara 
sos estols podrà veure y sos exèrcits, 
com grops de fum que Is ayres arromboUen, 
aventats per la escona Uensadissa 
del arriscat almugaver indòmit. 

LO CORO DEL.S VENCEDORS EN LA JORNADA DE PANÍSSARS 

Alsats les banderes com símbol de floria. 



- 14 - 

issats les senyeres com timbre d'honot, 
y ojats tots los ecos com criden: ; Vüíorta, 
inctoria, victorià pel rey d'Aragó! 
Momentü de pausa y de silenci, durant los quals, de una part la orquetta 

y de V altra los sers invisibles dels Pirineus, fan sentir ses veus. ja en 

etta ocasió sens cap reparo 
Lo Bardo, entregat per complert a la meditació y a sos recorts, se cubreix 

ab son mantó y s'assenta per breus instants en una penya, fln» qM 

arriba un moment en que s'alm de sopte y's dirigeix als Pirineus ab 

maneres y ardiments profétichs. 

LO BARDO 

lOh, montanyes gegants, que de ma terra 
sou padró d'honres y pregó de glòries, 
montanyes flamejants, si un dia fóreu 
camp de lluyta y de mort, oh pichs altíssims 
de neus eternes coronats y boyres, 
cper què no ser enguany, d'hui més per sempre, 
lo Uuminar de pau, oh dolses prades 
de flors constants y de verdor eternes? 
Vinguts son ja los temps, per un fill voetre 
no en va predits, quan ja la encesa pira 
esperava son cos y'l cel son ànima. 
Lo cor, lo pensament, la idea, el geni 
en plena llibertat per tot s'escampen; 
tot un esbart de trovadors s'aplega 
en torn de vostres valls y vostres cingles; 
lo que fou sols idea intuitiva 
de aquells inconeguts pròcers trovayres, 
avuy es realitat, y avuy en orri 
los vents al lluny arramblen y malmenen 
la doctrina incongruent del Escolàstich. 
Lo que fer no pogueren nostres pares, 
la espasa en mà, lo mot de guerra en boca, 
avuy ho conseguiren ab ses lires 
los valerosos nets de aquells que foren 
maltractats trovadors, si vidents màrtirs; 
y lo Aéda modern, alsant la copa 
que'l català proscrit li oferí un dia, 
invita a tots a combregar en ella 
honrant la llengua que en París, y en Roma, 
y en Castella també, fou escarnida. 
Déu ha volgut que al fi d'esta centúria 
al vostre entorn y a vostres peus, oh serres 
aymadores de llum y espargidores 
• de glòries y conhorts, aquí vinguessen 
en festívol aplech les gents llatines; 
y puig que aquí han vingut, tots en romiatje, 
los fills dels vencedors y de les víctimes, 



- 15 - 

opressors y oprimits, sants y dimonis, 
com pàtria venerantvos y com casa 
pairal de tots, a tots obriu los brassos 
en santa pau y germandat, y síen 
los Pirineus, si un jorn cimbell de guerra 
entronch avuy de pau y de amistansa. 

Baixant al prosceni y derigintse al púbUeh. 

Y a v'Ss també, també, monsenyor Públich, 
lo Bardo's dirigeix. Si la trilogia 
que anem a presentarvos vos ensenya 
que l'odi ct ida l'odi, y la venjansa 
engendra la venjansa, y que les ires 
son males conselleres: si vos sembla 
que exemple es la tragèdia y ensenyansa 
de que lo mal no porta al bé, llavores, 
monsenyor Públich, ajudeu al Bardo 
en sa missió de pau. Aixís, sens dupte, 
sentint los uns, y rahonant los altres 
y tots aydant, arribarem ben prompte 
al regnat de virtuts y de justicia, 
vindicador de indignitats y greujes, 
reparador de torts y de maleses, 
alentador del seny y del ingeni, 
y cridarem als pobles: I Aleluya! 
I Aleluya les valls y les montanyes! 
iAleluya les serres y les viles! 
lAleluya los genis que ja foren 
y que al morir nasqueren a la glòria! 
fa lo amor es lo pa de les criatures; 
ja sols ab lo travall se fa la guerra: 
ja'ls homes son germans en les planures 
y germans son los pobles en la serra. 
jGloria al Déu y Senyor en les altures 
y pau a tots los homes en la terral 

Lo Bardo'/! dirigeix a les montanyes. Lo sol ilumina ab tots sos esplendors 
los Pirineus, que's presenten iridtscenis y flamejants. 

Per sobre les serres se veu aparèixer y discórrer los Esperits y les somhres 
dels grans genis de la pàtria llemosina y de la conca pirenaica, formant 
los més capdals un grupo en lo centre, rodejats de núvols, vestits ab raigs 
de sol y dins de nimbos d'or. 

Los sers invisibles, tots a una, dames, monjos, almugavers, trovadora y ca- 
vallers, entonen a plena veu lo motetdel dissapte de glòria: 

O filti et fiLta- 
Rex ca: les /is rex i^loniz 
Mot te surrexií hodie 
;Alleh4xa! 

FI DEL PRÓLECH 




flCTE PRimER 



La escena passa en i 2 i 8 y en lo castell de Foix, cinch anys 
després de la batalla de Muret y de la mon en ella del rey 
Pere d'Aragó, lo noble. 

Perduda la Provenza ab la fatal jornada de Muret; amos de 
tots los Llegats del Papa y En Simó de Montfort, que fou cap 
de la creuada y espasa de l'Iglesia, segons l'anoraenaven; en- 
derrocats y cayguts un rey, una casa pajral de princeps, uu 
poble, sa civilisació, sa llengua y son geni; mort un milió de 
homes per efecte de la guerra, els uns en les lluytes y com- 
bats que sens trevi's succefiien, al fil altres del coltell y de la 
espasa en los assetjes y acomeses dels castells y de les viles, 
molts en les fogueres de la Inquisició, que per malaventura 
nasqué llavores; destruïda la nacionalitat del miijdía, y se- 
nyors ja, clerchs y francesos, dels richs dominis que avans 
pertanyien als barons provenzals, los comtes de Tolosa, pare 
y fill, passaren al estranger, acompanyaiitios en son desterro 
lo Comte de Poix, que es la gran fifíura d'aquella epopeya. 
home valent y ardit, del cual diu la Historia de la guerra dels 
.4/6ig•eios, que en les bAxaWiis no cetsava de abatre et tuar gents, 
car touts los que lo veiian venir lifassian plassa, car no podien 
endurar ny suportar las grans alarmas que fassin, car era un 
ung des valens hommes que troberen per I ors en tout le (mondt : 
per la qual causa, cascun lo l'olia segre. 

A l'hora d'agonia y mort per la pàtria romana, molts cava- 
llers se refugiaren en Aragó y Catalunya, altres seguiren ais 
comtes de Tolosa y Foix, y alguns ab Jíamón Perellà, foren a 
presidiar lo castell de Montsegur, posat en un dels pichs del.> 
Pirineus y que per més de vint anys devia mantenirse foi t 
comra'ls invasors de la terra. Per lo que toca a les dames v 
als trovadors d'aquella genta societat, destruïda en ses propjes 
llars y esbandida pel foch y pel ferro, molts d'elles y d'ells 
foren a cercar l'hospedatge de la coraresa de Foix. La comtesa 
era catalana, se deya Ermessinda Je Castellbò, y mentres son 

Los Pirineus. 2. 



18 



marit acompanyava a sos senyors los comtes de Tolosa pros- 
crits buscant medis d'alsar un host pera reconquerir la pàtria 
perduda, ella mantenia en son castell dels Pirineus les cos- 
tums y tradicions nacionals, sent la providencia de quants en 
sos estats se refugiaven, 

l/acció comensa en lo moment de arrivaral castell de Foix 
un Cardenal llegat del Papa, ab la missió secreta d'enterarse 
de lo que allí passa, y irovar un pretext per'excomunicar a 
sos raoradors y apoderarse del castell, com d'un cau'd'heret- 
ges, en nom dtl Papa y de la Santa Creuada. 

I. os Llegats eran llavors omnipotents». Bastava lo nom d'un 
Llegat o el d'En Simó de Montfort, capdill de la creuada, per 
fer tremolar a tothom. La terra tota de Provenza estava en 
poder dels invasors, resignada en apariencia, però esperant 
en secret que d'uns instant al altre vingu'issen los comtes de 
Tolosa y de Foix a deslliuraria, com aixís fou. Se deya que lo 
comte de Foix, que ho tenia tot dispost per un alsament na- 
cional, havia anat a Anglaterra en requesta del comte de To- 
losa, a qui sols s'esperava. 



La escena representa lo gran saló d'honor del castell de 
Foix. 

L'acció comensa a la cayguda de la tarde, dos hores des- 
prés del arribo del Llegat, y en los moments en que sembla 
prompte a descarregar una d'eixes furioses y terribles tem- 
pestats que se desencadenen a voltes en los Pirineus. 

Dos grans pilans en lo mitj del saló sostenen la volta. Les 
pare's fins a raeytat d'elles, se veuhen cubertes per richs ta- 
pissos representant escenes històriques o mitològiques. Dels 
principals panys del mur, per sobre dels tapissos, arrenquen 
unes estaques, esculturades en sos esirems ab caps d'ossos y 
de singlars, de les quals penjen llanses, ballestes, corasses, 
■elms y altres obgectes de guerra, com trofeus de armes, que 
baixen a destacaise sobre les tapisseries. Grans finestres gòti- 
ques, ab vidres de colors, tallades al mitj per la graciosa co • 
lumneta d'època, s'obren y eníonzen en los murs, tenint a 
cada cantó un pedrís cubert de cuyro fi, íarsit de ploma, se- 
gons s'acostumava a posar llavors en los pedrissos o sitials 
interiors de les finestres. Escampats pel saló, tamborets, coi- 
xins, escons, banquetes y grans sitials. entre ells dos de apa- 
rato, que son los del comte y de la comtesa, cimats ab les 
armes de Foix. De \ms parets, per entre'ls tapissos, la mateix 
que de les columnes, se destaquen graelles, garfis, anelles y 
abrassaderes de ferro que tenen matèries inflamables o sos- 
tenen atxes y blandons de cer» de variats colors, com si estès 
tot a punt d'encendre y tot disposat per una festa de nit. 



19 



ESCENA PRIMERA 



Estan en escetia los trovadors, hósies del castell^ BERNARD 

SICART DE MARJÉVOLS y RAYMOND DE MIRA VAL, lo 

primer en niitj del teatre, lo segon prop d'una finestra 
ojival que te oberta y per la qual està tnirant l'espay. 



Mira. Quin jorn avuy! Quin jorn de tristes noves'. . 
Y tot es trist. Lo cel es fosch.. los núvols, 
que avuy la nit nos porta més depressa, 
arran del castell passen... Vina... mira, 
ni sisquera d'aquí s'arriva a veure 
la torre del mitjdía hont vetlla'l guayta. 
Rodeja lo castell una mortalla 
d'espessos núvols que la vista'ns priven. 
Estem enterrats vius entre la bovra. 
La tempestat s'acosta... Està ja sobre. 

Tanca la vidriera y baixa ahont està Sicart. 

Sic. Si jo tingués sos llamps, què més voldria? 
*La tempestat!... V què?... Si en tot la trovol 
Si tot avuy es tempestat y runa! 
La terra, '1 cel, los cors y les conciencies, 
*tot està avuy revolt, torbat, tot negre. 
No busques pas la tempestat defora, 
que aquí dins la tenim. Nos l'ha portada 
lo nou hoste vingut aquesta tarde, 
lo Cardenal-Llegat. Ab ell arriven 
la tempestat y lo mal temps. 

Es nunci 
y seny de males noves sa vinguda. 
A què ha vingut aquí* Què vol?... Què espera? 
De quin nou anatema y noves ires 
es missatger? 

Es missatger de Roma, 
y està tot dit. Desditxes y desastres, 
malvestats y maleses pot donarnos 
Roma tant sols. No esperes rès més d'ella, 
que casco dona lo que té. Nefasta 
per tots ha de ser l'hora y malastruga 
en que vingué l'hom de la cota roja. 

Mira. Què serà de nosaltres? Aquí, lliures 
vivíem los proscrits, y aquí teniem 
com un ressò de la perduda pàtria. 
*La comtesa de Foix, gentil y noble, 
la primera de totes en altesa, 



Mira. 



Sic 



- 20 - 

més per son cor que per son nom encara, 
aquí, al abrich tranquil y hospitalari 
de ses amigues llars; aquí, al refugi 
de sa dolsa amistansa, ni sisquera 
nos dava espay y temps per recordarne 
*que eram proscrits y no teníam pàtria. 
Aquí, en aquest castell que es com son amo, 
a bretxa y esca'ada inaccesible; 
aquí, tocant als cels y sobre'ls núvols; 
de aquets murs y montanyes al amparo, 
s'habíen acuUit la poesia, 
la cortesia y la virtut romanes, 
Aquí la lira donchs. tenia un temple. . 

Sic. Y un baluart y un alcàssar té lo ferro 

en Montsegur. que allí's combat y's lluyta 
quan sols se canta aquí. Deu dó coratge 
y esperansa y fortuna ais valerosos 
ardits barons, que en Montsegur arboren 
de la romana terra la senyera. 
Aqui viurà l'amor, es cert, no'n dupto, 
mes allí viu la fè, y allí la pàtria. 

Mira. *Déu los guardi de mal y de dampnatge, 

que en ells esperem tots; mes Déu conservi 
als pobres trovadors les llars amigues 
d'aquest castell de Foix. Aquí s'alenten 
los cors, aquí s'odora de la pàtria 
lo flayre embaumador. Respirem l'ayre 
dels Puys V Corts d'amor Vivim en brassos 
de somnis d'or y als peus de damiseles 
que escolten nostres cants embadalides, 
que fan bullir la sanch ab ses mirades, 
que inspiren amoroses nostres versos, 
y així es com pura mantenim la dolsa 
tradició dels amors y gentileses 

SiC. Y ells també allí — los homes de paratge! — 
ells també allí mantenen ab sa vida 
y ab sanch no escassejada, l'alta y pura 
tradició del valor y de la honra. 
Déu los ajud'! A voltes, jo'm desperto 
. en mitj la nit, y, tot soptat, me sembla 
sentir son corn de guerra que, sinistre, 
saltant d'un puig al altre puig dels aspres 
abriuUats Pirineus, nos porta l'ordre 
de alsar la gent y despertar lo ferro. 
Me sembla llavors veure, a la esmortuida 
claretat de la lluna, com sorgeixen 
de cada puig, cada arbre, cada penya 
y cada espluga, en llonga reguitzada, 



- 21 - 

los homes, y les hosts, y los exèrcits, 
y com s'agropen les romanes tribus 
al entorn de son cap. y cadascuna 
ab son peno de guerra y ab son símbol. 
Allí jo veig la Ovella de Tolosa, 
lo Tofo del Bearn, lo Sol y V Ali^a 
d'Albi y d'Agen. los Pah de Carcassona 
de Castellví y Pallars, Foix y Comminges, 
senys tots de glòria y enlayrats en triunfo 
entorn lo qui de tots es lo custodi, 
lo peno d'Aragó ab ses Barres rojes. 
Y's mouhen tots ensemps. y a un temps co- 

[mensen 
la lluyta, y la matansa, y lo cornatge, 
y la terra's conmou al terratrèmol 
dels dos exèrcits que furents se topen, 
cridant los uns j Montfort! j Montfort! , y'ls al- 
/' Tolosa V Ara_^à!.. Més iay! son somnis, [tres 
somnis que's tenen fins despert! .. Provenza. 
*ja mos ulls t'han vist prou, oh morta mlal 

Mira. Tu creus... 

Sic. }o crech que l'hom de vesta roja 

vingut avuy, vingué per ferse l'amo 
d'aquest castell. 

MlR\. Pot ser i Ah! la comtesa 

no devia ja may donarli entrada, 
que son tots lo mateix, frares y clergues: 
comensen demanant, manant terminen, 
ía tenim l'enemich entre nosaltres 

Mir aval regUtra ab sos ulls l'escena, y baixant la 
veu s'acosta a Sicart y li dia a l'orella: 

Y encara hi ha una nova més terrible. 

Se diu, com cosa certa, que lo comte 

de Foix, a qui se creya en Anglaterra, 

lia caigut presoner del rey de Fransa. 
SiC. Què dius? 
Mira. Ho conten. 

SiC. No pot ser. 

Mira. Hodiuhen; 

sempre males noves foren certes. 
Sic. Y la comtesa ho sab? 
Mira. No ho crech. Es nova 

que han portat los juglars que ahir vingueren 

per la vetllada d'esta nit. 
S c Reflexiu. Lo comte 

pres... y en sa casa lo Llegat del papa!.. 

Se va fent nit cada vegada més, y los obfectet comen 
sen a desaparèixer entre les sembres. Rutlíev al 



- 22 - 

guns trons llunyans, y lo vent, que empeny db fúria 
les vidrieres, entra xiulant per les escletxes. 

Mira. Estem perduts, Sicart. Ja aquí no'ns queda 
ni terra, ni esperansa, ni refugi. 
Estem perduts. Demà... o avans tal volta, 
en nom del papa lo Llegat s'ampara 
del castell, y llavors... 
Sic. Llavors, los nobles 

barons que en Montsegur lluytant sostenen 
l'honra y la fè de la nació rcmana, 
tindran dos soldats més. De nostres lires 
ne farem masses pel combat, y al menos, 
si no com trovadors, com soldats nobles 
servirem a la pàtria... Mes, no ho cregués, 
no'l pendràn lo castell. Inexpugnable 
l'alcàssar es per dins com ho es per fora. 
No sabs tu lo que conta la llegenda 
sobre'l castell de Foix?, . Conta que un dia, 
oberts sos murs a bretxa y escalada, 
detrets sos defensors, preses les torres, 
passats a tall d'espasa quants ab vida 
se trobaren aquí, los assetjaires 
senyors pogueren creurers de la plassa; 
mes, llavors, segons conta la llegenda, 
en la sala d'honor y de paratge, 
aquí mateix hont som . aquí s'obriren 
les lloses, s'esqueixaren les entranyes 
de la terra, y brollà tot un exèrcit, 
salvador del castell y de sos comtes. 
Dçsde llavors se diu que may que torne 
a pèrdres lo castell, los invisibles 
que estan aquí vetllant dessota terra 
per la guarda de Foix y per sa glòria, 
a sortir tornarà, tantes vegades 
quantes sia menester per desUiurarlo. 

Es ja negra nit. Los objectes iots del saló han anat 
desapareixent entre les tenebres. Se sent xitilar lo 
vent y batre les finestres cada volta ab més fúria. 
Los dos trovadors, enmantellutx ]>er les sombres, no 
han pogut veure a La Comtesa de Foix que ha en- 
trat per la galeria del fons y que, sens ells ado- 
nar sen, s'ha anat acostant poch apochy escoltant' 
los. Quan termina en Sicart sa relació, la Com- 
tesa apareix de prompte entre'ls interlocutors, com 
eixida de terra. 



- 23 - 
ESCENA II 

SICART DE MARJÉVOLS, MIRAVAL )' LA COM TESA DE FOIX 

Com. Y aixís serà, com conta la llegenda. 

SiC. Senyora! Corprès, lo mateix que Miraval. 

Com. Aixís serà, si algú pot creure 

que pendre lo castell es cosa fàcil. 
Lo castell no's rendeix ja may. Qui'l vuUa, 
lo pren... y se reprèn, s'hi ha qui'l prenga. 
No sabeu la divisa de la casa? 
«Foix per Foix y pec Foixl Foix y Foix sem- 
Ni mancarà'l castell a sa divisa [pre!» 

ja may, ni may a sos debers los comtes. 

Eepeníinament, y com per variar de of'jecie de con 
versa, ge dirigeix a dos patjes que han entrat ab' 
aixes enceses 
Enceneu los blandons. Gitàume fora, 
la nit que ha entrat aquí. 

Los patjes comensen a encendre. Se veuhen vtnir al- 
gunes dames y aplech de gent per la galeria. La 
tempestat semblo haverse calmat y ha caygut lo vtnt 
Les dames venen, 
y l'hora ja de la vetllada ab elles. 
Puntejeu l'harpa, trovadors. De gala 
vull lo castell de Foix, de gala y joya. 

ESCENA III 

LA COMTESA DE FOIX, GEMESQÜIA DE MINERVA, ADE- 
LAYDA DE PENAUTIER, BRÜNLSSENDA DE CABARET, 

MIRAVAL, SICART DE MARJÉVOLS, Ju^lars y Juglare- 
ses. Escuders, Patges, Homes d'armes, Maynaders, Fal- 
coners V Servents. 

La vetllada. Iluminat ja lo xalo, y encès a jorn. co- 
mensen a entrar les dames, los escuders, juglars y 
patges, que van formant grupos en la escena. La 
comtesa, de peu en mitj del saló. y acompanyada de 
Sicart V Miraval, va rebent a ley dame>> que' s queden 
també en peu formant rodona, y que creuen ab ella' 
paraules de gentilesa y cortesia. Regna gran anima ' 
ció en la sala, moguda pels qu'entren yls que sur ■ 
ten y'ls que van de un prupo al altre Les dame^ se 
fixen ab predilecció en los juglars, que formen un 
gran grupo a un costat del saló, distiuginlse pei sos 
trajos de variats colors, per ses maneres expresives 
y pels instruments y atributs que porten. En efecte» 
menlres uns duhen, qui viola, qui harpa, qui cara 



- 24 - 

mella. qui manicor y qui salieri, altre» portan cer- 
cles, bolet, banasteU, coltells, cordes, barres y ob- 
jectes distints que han de servir pera los jochs de 
destresa y entreteniment de la vetllada. 
Com. Dirigint se a les primeres dames que entren- 

Veniu, veniu a honrar esta vetllada, 
y veureu los juglars que ahir vingueren. 
Bru. Prodigis conten d'ells. 

Com. Senyalant los luglars. Es Una Colla 

com may se'n ve jé d'altra en la Provenza. 
Mira S'uniren en aplech, y mentres venen 

per nostra bona pàtria més bons dies, 

recorren l'Aragó y la Catalunya, 

terra avuy qu'es per tots hospitalària. 
Com. Han vingut de Pallars. En Uch, lo comte 

mon cosí, me'ls envia per distraure 

Tenutj de nostres vetlles. 
GeM. A una de les dames que te al costat. Y a bon hora 

per cert arriven. quan també lo Papa 

son Cardenal-Llegat aquí'ns envia. 
Com. Ab ells ve Raig de Lluna, la moresca, 

la juglaresa més gentil y gaya 

de quantes hi ha memòria 
Ade Moltes voltes 

l'he sentida lausar ab grans elogis. 
Bríj Y es bella? 
Adr Sí. Se diu que Raig de Lluna 

es bella com lo nom que li donaren. 
Bru Es mora, crech? 
Ade. Es mora. y, segons conten, 

es filla de un rey moro de Granada 
Mira De un senyor espanyol quedà captiva 

lo dia de les Navès de Tolosa, 

y. cristianada ja, vingué a Provenza 

ab l'host d'En Amalrich. 
Ade. Diuhen que dansa 

que es maravella véurela 
Com. Ja prompte 

podrem jutjar Veniu a pendre assento 

que es hora ja de comensar la festa. 

La Comtesn pren un sitial, y a son entorn s'cuseuhen 
Oemesquia de Minervay algunes dames. Brunis- 
senda de Cabaret te n'es anada a seure en un dels 
banchk de pedra al costat de un finestral, y ab un 
coixi a tos peus, Ramon de Míraval, que conversa 
galantment ab ella. Adelayda de Penautier se queda 
de peu, arrambada a una columna, y a ton costat, 
dret també, en Sicari de Marjévolt. AU peus de les 
dames los patjes més petits. Distribuitsper lo saló 
los escuders y demés personatges. Tots los juglars a 
un cantó. Lot terventt de nes inferior categoria y 



Gfm. 



lo» homes d'armes, en lo fons del foló. formant 
muralla A uns picainentH de mans que dona la Com- 
te*a. s adelanten alguns jnglars y comensen losjochs, 
mentres altres los acompanyen ab lo sò dels instru- 
ments. Entre' Is espectadors, los uns miren ab atenció, 
altres conversen. 

(En lo cercle Principal de les dames.) 

Dirigintse a In C•miesa, mentres segueixen los jochs. 

No'ns creyem pas avuy tenir vetllada 
Com. Y per què donchs? 
GfiM Com fou tant de sorpresa 

l'arribo del Llegat.. 
Com. En rès altero 

les costums del castell Està de viatje, 

y aquí s'hostatja un jorn o dos. 

GeM. Ab certa intenció Del COmte 

heu rebut noves? 
Com. Miranila de flt a jlt. Sí 

Gem. Y en Anglaterra 

segueix encara? 
Com. En Anglaterra encara. 

Gem. Sempre ab lo comte de Tolosa? 

Com. Miranila ab extr any es a . Sempre. 

Gem. Apart. No sab pas rès. 

Continua la conversa en veu baixa entre les dames, 
agradablement entretingudes pels jochs. De quan en 
quan, Gemesquia se gira per mirar lo grupo que 
formen Mir aval y Brunissenda. 
(Entre Mir aval y Brunisse?ida.) 
Bru. Me dius son nom? 

Mira. Encèrtel. 

Mon pensament, mon cor, mon seny, ma vida, 
tot ho es per mi. Per ella sols alento: 
per ellay d'ella visch. Ab ses mirades 
vida o mort me pot dar, segons ho vulla, 
y'l jorn que m'hauré vist entre sos brassos, 
no'm fa pas rès la mort Vinga en bon'hora; 
ja hauré estat en lo cel 
Bru. Tant, donchs, l'estimes? 

Mira. Ma vida passo embadalit mirantla, 

sempre als peus de la bella entre les belles, 
la bella de Albigés. 
Bru Era Ermengauda 

aquella a qui los trovadors donaren 
aquest nom Miraval molt te'n recordes 
quan aixís t'equivoques. 
Mira Brunissenda, 

no m'equivoco pas. No't coneixien 



- 26 



quan aixís se parlava d'Ermengauda. 
Demana avuy als trovadors, pregúntals 
ouina es per ells la dama mes garrida, 
més avinent y més cortès, més noble, 
aquella a qui coneixen per la hermosa 
del Albirés, y te diran que un dia 
fou Ermengauda y ara es Brunissenda. 
Bru. Galàn sempre y cortès I 
Mira. Y aymante sempre. 

Bru. A moltes has aymat. 
Mira. Y a cap, t'ho juro, 

com t'aymo a tu. 
Bru. No ho crech 

Mira. Vols donchs?... 

Bru, Deixemnos, 

deixemnos ja d'amors y cortesia, 
que avuy es un jorn negre. Sabs la nova? 
Mira. Que'l comte es presoner del rey de Fransa? 

M'ho digué mon juglar 
Bru. Me sembla un somni 

quan veig a la comtesa tan tranquila. 
Mira. Es que no ho sab. 

Segueixen la conversa. Gemesquia, no deixa de mi- 
rarlos a cada instant, moventse y agitantse com si estès 
seguda en setial de espines y com angoixada per se- 
creta cuy ta. 
(Entre Stcart y Adelayda.) 
Ade. Ho sab, Sicart, no'n duptes. 

Ho sab. mes dissimula. Es la comtesa 
una matrona de la antiga Roma. 
Lo que passa en son cor no ho diu sa cara. 
]o la conech. 
Sic Mes si ella ho sab, deuria 

pararse la vetllada, que per festes 
no estan los cors. 
Ade. Aixís, aquesta tarde, 

trovant propicia l'ocasió ab l'arribo 
d'aqueix Llegat del Papa tant de sopte, 
li parlí de suspendre la vetllada. 
y: «Avuy menos que may,» fou sa resposta 

Grans demoslracions d' aprobació y gatzara entre'l^ 
espectadors, celebrant les sorts ab que'lsjuglars han 
donat fi asos jochs Al restablirse'l silenci, 'se sent 
lo sò d'un panderet. Tothom para atenció, y alg 
pochs moments se veu venir pel fons de la cambra 
atravessant per entra la munió, aRaix de Lhma, 
que arriva corrent y brincant, gronxantse ab molta 
gràcia, moventse abgran agilitat y agitant en l'ayre 
son panderet tot enflocat y ple de cascabelle y casta- 



- 27 - 

nyolefí. Tot» devoren ab ícs mirades a la moresca, 
qu'eg una noya hermosa y garrida, morena, d'úP 
negre y de mirada viva. ab les trenes onejant sobre 
ses espatlles nues, ab un collaret de medalles d'or y 
d'aryent que cau t^obre son pit, y ayrosa y garbosa- 
ment vestida, encara que d'un modo singular y un 
poch al uaatje oriental. 

ESCENA IV 

Los diis, La Juglaresa RAIG DE LLUNA 

RAIG, Cantant y moventse acompasadament ab ayre de dansa. 

]o SÓ la juglaresa 

que canta y dansa, 

que roda per les viles 

per corts y plasses. 

No detura mos passos 

la soleyada, 
ni tampoch la tempesta, 

ni la mar brava. 
Camino ab la serena 

y ab la rosada. 
ab lo sol y ab la fosca 

y ab la borrasca. 
Jo só la juglaresa 

que canta y dansa, 
la que conta la historia 
de Na Joana. 
SlC La canso popular de la Provenza a Adelayda. 

es lo que'ns va a cantar; La mori de Joana: 
un cant simbòÜch, una dansa trista, 
que la mort de la pàtria avuy recorda. 
Com. A les dames que la rodejen. 

Escoltau totes bé. La dansa aqueixa, 
La mort de JoafUí te per nom, y diuhen 
que Joana es Provenza o es Tolosa 

S'adelanten dos o tres jnglareses y comeiisen a dan- 
sar, acompanynntse ab lo pandero, menires Raig 
de Lluna canta, al sò dels panderos, al compà» dg 
la dansa y ab melancòlica tonada, la canso tra- 
dicional: 

LA MORT DE JOANA (dansa) 

Mos amors se'n son anat 
allà dalt a la montanya. 

Ay! Ay! pobreta de mi! 
allà dalt a la montanya. 



- 28 - 

Quan mos amors tornaran 
jo estaré freda y gelada 

Ay! Ay! pobreta de mi! 
ja estaré freda y gelada. 

Mos amors ne son lo sol 
y jo so la lluna clara 

Ay! Ay! pobreta de mi! 
que jo so la lluna clara. 

May lluna y sol s'han trovat 
per dona se un'abrassada. 
Ay! Ay." pobreta de mi! 
per donarse un'abrassada. 

Quan seré morta, enterraume 
en lo bell fons de la cava. 
Ayl Ayl pobreta de mi! 
en lo bell fons de la cava 

A mos peus posaume un lliri, 
a mon front una garlanda. 
Ay! Ay! pobreta de mi! 
a mon front una garlanda. 

Los romeus que passaran 
ne pendràn aygua senhada. 

Ay! Ay! pobreta de mü 
ne pendràn aygua senhada 

Y diran: <es morta ja. 
morta es ja la pobre íoana » 

Ayl Ay! pobreta de mi! 
morta es ja la pobre íoana. 

Salvem d'aclnmaeions y repicamení de mans. Les da- 
mes preguen a Raig de Lluna de venir a son cercle 
y li ofereixen cintes, llarsos. regali y joyes de que 
li omplen lopanderet, tot alabantla y dirigintli elo- 
gis. Oemesquia, que no ha perdut de vista lo grupo 
de Miraval y Brunissenda, ha pogat observar que 
han estat continuant sa intima conversa de galan- 
teria, mentre» tothom fixava l'atenció en la- dansa y 
cant de lajaglaresa. 

Ade Tristesa donen la canso y la dansa. a sicart. 

Stc. Y més tristesa encara quan se pensa 
que la canso y la dansa son compostes 
per recordar la pàtria avuy perduda. 

Oemesquia repara que Miraval ha estampat un bes 
fortivol en la mà de Brunissenda, y s'alsa tot de 



- 29 - 

iopte, sense poder dominar son primer impuls; més, 
una vegada dreta, s'adona que son moviment des- 
perta ta atenció de la Comtesa y de les dames, j/ 
llavors, reprimintse, se dirigeix al juglars com si li 
acudis una idea. 
Gem. Digau, juglars. Si tenzonar volguesseu, 
lo desitj de una dama complauriau. 

L» Juglar Bertran s'adelanta. 

Ber. Ab pler, senyora, si lo terna'ns dones. 
Gem. V'ejau si us plau aquest en que ara penso: 
«Qui de una dama fou, pot ser de uü altra? 
Qui a una dama jurà fè y homenatje 
sentli infidel després, pot may mereixe 
que un altra crega en son amor voltari?» 
Ber. Discret es lo motiu, mes no m'esplico 

prou bé, senyora... 
Gem. Si confús vos sembla, 

escoltau be; vaig la tenzó a posarvos, 
y'l vostre enginy me la darà resolta. 

Los juglars Bertran y Raymond s'acosten a Gemes, 
quia com disposats a pendre part en la lluyta 
poètica. 

TENZÓ 

Gem. Un amant ben volgut deixà sa dama, 

y avuy se'l veu de un'altra dama als peus 
Pot creure aquesta dama en sos homatjes? 
Pot ser fidel qui avans fou infidel? 

Ber. Aquell qu'això comet ab uua dama, 
no mereix pas lo nom de cavaller, 
que qui manca a una dama ab villanía, 
a l'honra manca y al deber també. 

Ray. No ho crech jo aixís Al cor no fe'l domina. 
Ningú sab los ressorts y los secrets 
que avuy l'encenen y demà l'apaguen. 
Lo cor es lo senyor; l'homel servent. 

Ber. Qui es infidel ab una, ho serà ab altra: 
qui una vegada ment, mentirà cent: 
qui no sab contentarse ab una dama, 
ni esperons calsa, ni vestei.x arnés. 

Ray. Qui un vell amor per un de nou trasmuda, 
no manca a cap respecte ni a cap llev. 
Qui donchs, en ?es pasións, lo cor detura? 
Qui detura la fúria d'un torrent? 

Ber. Argúcies son y no rahons aquestes. 
Recte l'home deu ser y dreturer. 
com lo deber ho dicta y la lley mana, 
que allò que no es de dret es contradret. 



- 30 - 

Ray. Rich es de cor qui té per una dama 
amor constant, y voluntat, y fè, 
però es més rich aquell que'n té per duas, 
y que a cascuna ha estat fidel a temps. 

Ber. No han de mancar rahons al un ni al altre 
y està vist que jamay nos entendrem. 
Que vinga, donchs, dama Gemesquia, y diga 
lo que li apar, en us de lley y dret. 

GfiM. Pus que saber voleu lo que jo penso, 
ojats tots ara, donchs, mon jutjament. 
L'aymant ingrat, ni es cavaller, ni es home, 
ni té cor, ni té fè, ni sanch, ni lley. 

Al pronunciar Gemesquia ses últimes paraules ha 
dirigit una mirada rencorosa als dos aymants, que 
han sospés sa conversa per flxarse en la temo. La 
Comfesa, comprenent la situació yfentse càrrech de 
lo que passa, invita n Gemesquia per medi d'una 
senya a sentarse, y al obehir aquella, alsa de promp- 
te sa veu per dirigirse al irovador Miraval, dí- 
hentli: 

Com. Si un trovador galàn, de aquestes dames 
lo desitj y lo prech volgués atendre, 
dels amors d'en En Guillem y Marguerida 
tal volta'ns contaria la llegenda. 

Mira. Lley fou sempre per mi desitj de dama. 

Miraval s'aixeca dels peus de Brunissenda, y va a si- 
tuarse en mitj del saló, funt rotllo a son entorn los 
iuglars, Un d'estos, son juglar Bayona, se posa 
darrera d'ell ab unaharpa tocant un preludi, dem- 
pres del qual Miraval comensa son recitat, mentret 
lo juglar l'acompanya tanyent l'arpa ab un eò me- 
lancòlich y esmortuit. adecuat a la lletra y declama- 
ció del trovador. 

PLANY DELS AMORS d'EN GUILLEM Y LA MARGUERIDA, 
DECLARAT PER EN RAMON DE MIRAVAL 

Jo'n se de velles histories 

més que n'hi ha, 
y'n se algunes de tan tristes, 

que fan plorar. 
Escoltau la que'm contaren, 

no fa molts anys, 
de Madona Marguerida 
y en Guillem de Cabestany. 

Ella n'era gentil dama, 

gaya de cor; 
ell n'era avinent, y noble, 

y trovador. 



- 31 - 

Se vejeren y s'amaren, 

com ho fan tots 
quan 1 aucell es ab l'aucella 
y la borra es prop del foch 

Ne durà sa drudería 

molt longament, 
sent Én Guillem dè la dama 

lo cavaller, 
rebentne d'ella amorosos 

corals plahers, 
y Uoantla en bones copies 
y cantars molt avinents. 

Mes lo marit de la dama, ' 

que era gel'ls, 
cavaller armat, y comte 

del Rosselló, 
sospità en la sua dóna 

S2crets amors, 
y endevinà per qui eren 
les cansons del trovador, 

Un jorn fou d'armes celades 

tot ben armat, 
a l'encontra d'En Guillem 

de Cabestany. 
-«Tu nets lo feló y lo layre, 

li dix irat, 
que de dama Marguerida 
lo seny y cor m'ha raubat > 

Y a traició li tolch la testa, 

y traisli'l cor. 
y'l feu rostir, y en sa taula 

lo mateix jorn 
lo presentava a sa dóna, 

com si ne fos 
cor de salvatgina, que era 
son menjar més saborós. 

Y quan l'ach menjat la dama, 

dixli, s'alsant: 
— <Xò que ab tant plaher, ma fembra, 

haveu menjat, 
no es més quel cor d'En Guillem 

de Cabestany: 
digaume si us plau. m adona, 
si vos ha estat bó a menjar.» 



- 32 - 

- «Tant bo m'ha estat, mon senyor, 

y l'he trobat 
tant dols y tant de mon gust, 

que altre menjar 
ja may no tolrà'l sabor 

que n'ha deixat 
en ma boca^l cor fidel 
d'En Guillem de Cabestany » 

Y se conta que la dama 
se deixà morir de fam, 
y aytals foren los amors, 
segons a mi m'han contat, 
de Madona Marguerida 
y En Guillem de Cabestany. 

Com. Bella es la trova. Miraval, més trista. 

com cel boyrós al caure de la tarde. 

Be prou que ho diuhen ab sos ulls les dames. 

A totes, veus? has entristit ab ella. 

Precís ha de ser, donchs, que En Sicart cante 

alguna trova que los cors alegri. 
Sic. Lo joy y jo no som germans, senyora. 

Si trist lo cant d'En Miraval vos seml>la, 

més trist lo méu heu de trovar encara. 

Pren l'arpa de mans deljuglar, y se di-^posa a cantar 
acompanyantse ab ella. De quan en quan, mentres 
en Sicart canta, se senten fortes ratxad€$ de vent. 
La tempestat, que pareixia allunyarse, toma o es- 
tar pròxima. í<e la aent bruelar dtjora, se senten 
també los trons que semblen ncostarse, y a vegades, 
malgrat la gran lluminària del saló, se veuhen a 
través delt vidres creuar los llamps ab resplandor 
fatídica. 

SERVENTES CANTAT PER EN SICART DE MARJÉVOLS 
ACOMPANYANTSE AB L'ARPA 

Ay, Tolosa y ay Provenza! 
Ay, Carcassona y Beziers! 
Ay, pàtria mía estimada! 
Ay, qui t'ha vist y qui't veu! 
Ab gran dolor de mon ayma 
jo componch mon serventes, 
c^ue expressar no puch quant sento, 
•' iii quan gran es mon torment, 
quan gran l'ira que m atia, 
quan gran l'angunia en qüe'm veig! 
Torbat trobo tot lo segle, 
y corrompuda la liey, 
les paraules no guardades. 



- 33 - 

y romputs los sagraments, 

la rahó desconeguda, 

y desconegut lo dret 

Ay, Tolosa y ay Provenza! 

Ay, Carcassona y Beziers! 

Ay, pàtria mia estimada! 

Ay, qui t'ha vist y qui't veul 

Ni la tristesa ni l'ira 
me solten sols un moment; 
la vergonya encén ma cara, 
lo dolor mon pit encén, 
oh, pàtria mia estimada, 
pàtria mia del cor méul 
quan te veig tan malastruga, 
y tan malmesa te veig, 
essent ahir tota tua 
y tota avuy del Francés, 
y a tots avuy dihent Syre, 
com si fossen tos senyers. 
Ay, Tolosa y ay Provenza! 
Ay, Carcassona y Beziers! 
Ay. pàtria mia estimadal 
Ay, qui t'ha vist y qui't veu! 

Tot es engany y mentida, 

ja no hi ha ni honor ni fè. 

ab tot lo sant se trafica 

y tot lo noble se ven. 

Los traydors son los qui suren 

enfonzant los dreturers; 

la malvestat la que guanya, 

la conciencia la que pert. 

Tot es crim y tot malura, 

lo delicte s'es fet lley, 

y entre tot lo més ignoble, 

es lo clergue qui ho es més. 

Ay, Tolosa y av Provenza! 

Ay, Carcassona y Beziers! 

Ay, pàtria mia estimada! 

Ay, qui t'ha vist y qui t veu! 

Com alsa en mitj la tempesta 
son cant salvatge l'aucell, 
aixís jo també entre runes 
mon cant salvatge alsaré 
de dolor, de dol y d'ira, 
de tristesa y marriment, 
per ma pàtria deshonrada 

Los Firineus 



- 34 - 

en los brassos del Francès. 

Ay, pàtria mia estimada! 

Ay, qui t'ha vist y qui't veu! 

Lo cant d'en Sicari provoca unaexplossió d'entiisrias- 
me. Les dames, los escuders, los patjes, los magna- 
ders, los servents, tots demostren son goig y content, 
abrassantlo els uns, afalagantlo les dames, felici 
tantlo tots, en miíj de crits frenètichs y de mostres 
d'afecte que revelen lo sentiment pairiòtich que viu 
CJi tots tos cors. 
En aquest imtant, y quan major es la conmocíó, apa- 
reix lo Llegat del Papa, qiie s'adelanta creuat de 
brassos, ab rostre irat y ab mirada dura. Darrera 
d'ell avansen ios frares dominicans. Al veurer al 
Cardenal Llegat, tots retrocedeixen, s'apaga l'entu*' 
siasme, y regna un silenci sepulcral, tan sols inte- 
rromput pel rugit de la tempestat que sembla haver 
escullit aquell moment pera desencadenarse.) 

ESCENA V 

Tots los mateixos^ LO cardenal llegat y los frares 
domimca7is 

Lle. Quins cants son, donchs, y quins accents son 

[eixos 
que la pau d'aquests lloclis aixís trastornen 
y tot lo noble y tot lo sant malmenen? 

*Què son, donchs, aquests crits y aquest desori? 
Qui s'atreveix aquí, qui? quan jo l'hoste 
so del castell, a provocar les ires 
en menyspreu de la Fransa nostra aliada, 

*del Pare Sant y de la Santa Iglesia? 
Via fora tots d'aquí! Trencau les lires 
que instruments son de dampnació y d'oprobi, 
apagau tot seguit les lluminàries, 
y vosaltres també, mundanes fembres, 
carn de pecat y niu de podridura, 
esqueixàu vostres v estes rossegantes, 
y busqueu lo perdó de vostres erros, 
lo cos cubert de dol y'l front de cendra, 
pregant a Déu de genollons pel temple. 

La Comtesa. passat lo primer moment de sorpresa, 
com per tots. s'adelanta, lo front alt y la mirada 
fixa en lo Cardenal Llegat 

Com. Y qui es aquell que aquí ses ordres dona 
com si de tots y del castell fos l'amo? 

Lle. Qui pot y vol, oh dònal Qui del Papa 

y d'En Monfort, la espasa de la Iglesia, 



- 35 - 

té los poders y té també les ordres. 

Com. *Quan may lo Papa ni En Monfort tingueren 
dret ni poder aquí?... Quan la bandera 
dels rojos pals de Foix deixà de issarse 
en lo penol de la enfilada torre 
per muntà al cel, tot foradant los núvols, 
*més que'l Piren y que les àigles alta?... 
Quan may aquí pogué nàixer un home 
per altres ordres obehir que aquelles 
del Comte son senyor? 

Lle. Lo Comte, oh dóna, 

y ara ho sabràs, pus que m'empenys a dirho, 
lo Comte es presoner del rey de Fransa. 

Com. Si'l Comte es presoner, no la Comtesa, 
y'l Comte ausent d'aquí, jo só lo Comte. 

Otrantse ab gran serenitat als seus, com per donar ordres. 

Alsau lo pont. Que més que may lo guayta 
sia amatent a talayar: los nacres 
previnguis per enviar de roca en roca 
lo toch de guerra y lo sonell d'alarma: 
als mandroners y arquers lo seny d'alerta: 
garberes en lo fosso a punt d'encendre: 
los maynaders aquí, tots a mes ordres, 
y en lo cim de la torre un foch de joya 
perquè veje tothom que'l castell vetlla. 
Que ningú surti del castell. )a presos 
d'aquesta hora en avant estan sos hostes. 

Lle Es tart, dóna orgullosa, que ab mi entraren 
la creu del Papa y l'auriflor de Fransa. 
]a lo castell de Foix ha mudat d'amo 

Dirígintse als seus. 
Arborau la bandera de la Iglesia 

Com. Un peno aquí! Un peno que no es el nostre 1 
Aytal may se veurà mentres jo visca 

Als féus, ab resolució y enteresa varonils. 

Foix! Foix a mi! Gitàume al Llegat fora 
y penjat d'un marlet als corbs donàulo! 

Moviment enire'ls servidors del castell, que para lo 
Llegat ab son gest y continent. 

Lle. Déu! Déu a mi! Que vinga un temerari, 
que posi en mi sas mans, si les vel veure 
despreses de sos punys, y caure a terra 
pel foch etern de sopte calsinades! 

Silenci y temor respectuós de tots. Lo Llegat s'apodera 
de la situació. 

ío SÓ l'embaixador del Apostòlich. 
Son verb só ses lletres tinch ses ordres 
porto y sos llamps, més enardits encara 
que'ls que ara ab la tempesta ziczaguejen 



- 36 - 

en torn de aquest castell, forn de inmundicies, 
niu de drachs y de serps y cau d'heretges. 

Moments de silenci. La tempestat redobla. Los tront 
segueixen uns ah altres. Lo resplandor dels Uam,pi 
ei continuo, a través de les vidrieres. 

Ara ojats tots quants sou aqui. Del fondo 
de aquest castell ne surt un baf de peste 
que té tota la terra enmalaltida. 
Hora es ja de lliuraria, [o us invoco, 
ires del cel, llamps del Senyor, prodigis 
del Rey dels Reys, oratges, terratrèmols 
y tempestats! Veniu, y de sa roca, 
al brunzir pels espays mon anatema, 
aquest castell de Foix desarralàume 
portantlo a trossos y esmicat pels aires, 
com bri de palla que los vents s'enduhen! 
Sia ! Anatema sií a tots quants viuhen 
dins d'aquest gorch de lepra y d'heretjíal 

*Anatema a eixes dones xitxarel-ies, 
biràm d'esbojerrades bordegassesl 
Anatema als juglars vagabundaires 
que ab sos cantars d'amor la carn encenen 

*y ab sos cantars de guerra'l foch atíenl 
Anatema a tothom, als fills y als pares, 
als nats y als naixedors, a quants la terra 
de Foix trepitjen, o son nom honoren, 

*que heretjes son o que ab heretjes viuhen; 
als morts y als vius, als desvalguts y als nobles, 
als esclaus y als senyors, als uns y als altres, 
als nins penjats de la mamella encare. 

*y als que d'ells en son dia puguen nàixer! 
Que en sa generació may més s'esborre 
la tara del pecat! Que pel mon vajen 
de maldició cuberts, com d'una vesta 
pell a ses pells y carn atapahida! 
Que manque de la terra llur memorial 

*Que l'anatema en ells entre com aygua 
en ses entranyes, y en sos ossos oli, 
y que lo jorn de soterrar sos cossos 

""no'ls vulga pas la terra y los rebujel 
Anatema a tothom ara y per sempre! 
Per los sigles dels sigles anatema! 

En lo moment en que acaba de parlar lo Llegat, traveta 
uji llamp formidable, esclata un d'aquells trons 
estruendosos que semblen desferse a trossos, y un 
cop de vent obra nb gran estrèpit los finestrals y 
apaga'ls tlums entre'l soroll de vidres que's tren- 
quen y'l moviment d'esolay que s'apodera de tots 
qtiant» allí's troven. Les tenebres invadeixen lo saló. 



- 37 - 

Le$ dames cauhen de genolls, menys^ la Comtesa que 
resta ae peu, però aterrada pel moment. Los mag- 
yiader», patje», escuders, tots queden com esvahUs. 
Instants de terror verdader. 

Dames Misericòrdia! 

Uns. Horror! 

Altres. Perdó! 

Se sent repenlinament una remor estranya y miste- 
riosa, que sembla venir de soía terra. Ressonen uns 
cops ((Compassats y fondos, com si partissen de les 
entranyes mateixes del castell. De sopte, comensen a 
alsarse les lloses de'n mitj del saló, y als peus ma- 
teixos del Llegat s'obra com la boca d'una ttmba• 
de ahont se veu sortir uua pàlida claretat primer y 
ensegnida les flames d'unes teyes sostingudes peh 
brassos dels que semblen eixir del fons de la terra. 

Miraval, ab un moviment dç terror, recordant la con- 
versa de la primtra escena, agafa d'un bras a Si' 
carl, y li diu, tremolós y msenyantlilo que pasf•a. 

Mira. Les lloses. 

les lloses, Sicart, s'obren. 
Sic. No t'ho deya? 

La llegenda de Foix. Los invisibles 

a salvar venen lo castell. 

Comensen a sortir de la timba arquers, ballesters y 
homes d'armes, los primers ab teyes enceses que 
tornen al saló sa elaretat perduda, comprenentse 
que pujen per I' escala d'uns d'aquells misteriosos 
subterranis que tenien los castells, a voltes sols co- 
neguts de sos senyors. Los nou vinguts en mitj de la 
confusió y del bullici que's mouhen, se reparteixen 
per V escena, y un d'ells s'apoderen del Llegat y 
dels frares, cridant: *Foix.' Foix y Tolosa!' 

En mitj de tois, armat de cap a peus, portant en la 
mà dreta l'espasa nua y en I' esquerra lo peno 
de Foix, apareix la garrida y adlética figura 
d'en Roger Bernard, Comte de Foix, rebut ab 
gran demostració d' alegria per les dames y tots 
los presents y ab un crit suprem de plaher per la 
Comtesa, que plega ses mans, les porta a sos llabis 
y les alsa al cel. 

ESCENA ÚLTIMA 

Túís, LO COMTE DE FOIX y son sèqutt 

MIRAVAL Y SICART. Veyent apareixe al de Foix. 

Lo Comte! 

Lo Comte, de peu dret, al costat de la timba, la visera 
alta. clavant lo penà en terra y dominant ab sa veu 
tots los brugíts: 



- 38 - 

«Foix per Foix y per Foix! Foix y Foix semprel> 

* La Comtesa se precipita als brassos de son espò$, a 

qui tots rodejen, mentres que'ls homes d' armes , ex- 
tenentse per l'escena, canten a coro, ajuda ts dels 
juglars, lo cant de 

LA MORT DEL LLOP 

Montfort 

es mort! 

Es mort! 

Es mort! 
Visca Tolosa 
ciutat gloriosa 
y poderosa! 
Tornats son lo paratge y l'honor. 

Montfort 

es mort! 

Es mort! 

Es mort! 
Provenza bella, 
del mon estrella 
llum y centella, 
ets spill de virtuts y d'amor. 

Montfort 

es mort! 

Es mort! 

* Es mort! 



CAU LO TtíLÓ 




flCTE SEGOn 



L'escena en 1245, vintiset anys després dels successos 
contats en lo primer acte. 

La guerra cèlebre y sangrenta dita dels albigesos, tocava ja 
a son terme. Tot estava ja en poder de Roma y de Fransa. 
excepció feta del castell de Montsegur en los Pirineus, que's 
resistia encare. Lo comte de Tolosa havia pactat ab lo rey de 
Fransa y ab lo Papa, y ab ells també lo comte de Foix, Koger 
Bernard, que després de sostenir una Uuvta heroica y una 
campanya admirable, se vegé obligat a entregar son castell al 
rey de Fransa, retirantse a l'abadia de Bolbona, creyent aixís 
escapar de la venjansa de l'Inquisició. 

Segons se dednheix de la declaració prestada pel Comte de 
Foix, devant de l'Inquisició, quant tou per aquesta cridat a de- 
clarar, Roger Bernard tenia horror a que pogués ser cremat 
son cos y cercava 7 medi de robat ses cendres als inquisidors y 
assegurar la pau de sa tomba. Pera conseguirho se retirà a Ih 
abadia de Bolbona, fundada pels seus antepassats, hont tenien 
sa sepultura los Comptes de Foix. 

L'Inquisició, mentres tant, sembrava'l terror per tota 
aquella terra. En ses fogueres, constantment enceses, morien 
tots ios que estaven tarats d'heretges y també tots los qu'eren 
ay mants de la pàtria y de la independència. Soninnumerables 
les víctimes de l'ÍDqiiisició durant aquell terrible período. 

Queda dit que Montsegur era sols lo que's sostenia. Posat 
aquest castell en un pich dels Pirineus, en lo mont Thabor. 
sobre un precipici anomenat Albes, semblava desde'ls núvol.'* 
desafiar tot lo poder de Fransa y to» lo de Roma. Varies voltes 
fou sitiat, però sempre s'acabà per alsarse lo siti, fins que per 
últim, en 1245. conseguiren apoderarse per cafilulació de 
aquella fortalesa lo senescal de Carcassona, En Pnre d'Arcí.s, 
l'arquebisbe de Narbona y lo bisbe d'Albi. 

Lo castell caigué, segons se conta, quan anava a ésser so- 
corregut per Lloj; de Feix y sa ger.manü Esclarmunda, ger- 
iiiaas castards dei Comte Roger tí^^rrard de l'oir-a qui havíet) 



- 40 - 

enviat emissaris per'instarlo a deixar l'abadia de Bolbona y 
unirse a ells. l.a tradició dels Pirineus conta que Llop j Es- 
clarmunda se valgueren d'un català anomenat Corbari, home 
molt valent, lo qual pogué atravessar lo camp dels siiiadcrs y 
entrar en Montsegur pera portar la bona nova de que serien 
socorreguis la nit que veurien lluliír una foguera en lo pich 
del Bidorta. 

(^ada nit los sitiats escorcollaven l'horitsó, però may vege- 
ren brillar ia foguera anunciada, y tingueren al fi d'entre- 
garse. 

txceptuant En Ramon de Peralhà. heròich defensor de 
Montsegur, Berenguei de Lavalanet, A i nau Roger de Mirapoix, 
los cavallers de Rabat y d'Elcongost y algLMis altres, que tin- 
gueren salva la vida, tots los demés foren víctimes de les fla- 
mes de 1* Inquisició. 

S'encengué una gran foguera en una explanada que hi havia 
en la vall superior de Montsegur, donant sobre l'abisme de 
Abés, y allí moriren, entre homes y dones, doscents cinquan- 
ta, segons uns; trescents, segons altres. Fou una gran heca- 
tomba humana. Entre ells figuraven En Bertran de Sant Martí 
o d'en Martí, bisbe y patriarca de 'IoIosh, Agulher, bisbe de 
Termenois, Brassilach de Gaillabel, Joan Roig, Guillem d' 
Armier y molts d'altres. Entre les dames, Corba de Perelhà, 
muller del senyor y defensor de Montsegur, sa filla Escl&r- 
munda y sa mare Marquesia de Lantar; Fornería, mare del 
altre defensor Arnau Roger de Mirapoix; Ramona de Cuc, 
Ermengarda d'Ussat, índia de l'Illa y altres. 

Montsegur fou l'últim baluart de la pàtria romana. Caygut 
aquest castell, lo papa, lo rey de Fransa y 1* Inquisició s'apo- 
deraren de tota la terra. 



Lo teatre representa lo claustre de l'abadia de Bolbona, en 
los Pirineus. Es de nit, y la meytat del claustre està il-lumi- 
nada per la lluna; l'altre meytat confosa en les sombres. 

Quatre grans portalades donen sobre'l claustre. La una es 
la que dona al camp, oberta de bat a bat. L'altre es la que co- 
munica ab 1' iglesia, oberta també. La tercera, enfront de la 
del temple, està tancada y es de ferro. Serveix d'entrada a la 
sepultura dels Comtes de Foix. La quarta, per fi, es la que 
obra pas a un'ampla escala que puja als dormitoris y habita- 
cions del monjos. 

Ai alsarse'l teló, s'ou perfectament, per la porta oberta de 
1' iglesia, lo cant del De profundis qu'entonen los monjos, ab 
lo qual s'enllassa'l de la canso La morí de Joana, que se sent 
cantar al lluny, fora de la dbadía, a Raig de Lluna. 

La escena està solitària, sense més claror que la que donen 
la lluna y unes llànties penjant de les arcades del claustre. 



41 



ESCENA PRliMERA 

Ningú en P escena Los Monjos en lo temple . RAIG DE 
LLUXA, a qui se sent cantar, fora de V abadia 

MONJOS. Btide dins De pfofundts clttmavi ad te, Domine. 
Do mi ne y exaudi 7'ocern ?nea?n. 
Fiant aures tua' intefidentes in vocem detrecatio- 
nis VI fO! 
Raig. Mos amors se'n son anats Desdefora. 

allà dalt a la montanya. 
Ayl Ay! pobreta de mi! 
allà dalt a la montanya. 
MONJOS. Si imquitates observavevis^ Domine: Domine, 
quts sustcnebiir 

Quia apud te propitatio est: et prompter legem 
iua?n susitnnit te, Domine. 
Raig. Quan mos amors tornaran 

ja estaré freda y gelada. 
Ay! ay! pobreta de mi! 
ja estaré freda y gelada. 

Entra en Sicart de Marjvéols per la porta del claustre 
que dona al camp. Va vedit de pelegrí Registra to 
claustre, com si busqués a algú que no troba, y es 
pari devant la porta del'Iglesia, escoltant lo eant 
dels monjos. 
MONJOS. Speravit anima mea in Domino. 

A custodia matutina usqne et notenv. s per et Israel 
in Domino. 

ESCENA ÍI 

SICART DE MARJÉVOLS, que entra com cercant a algú 

Ningú en lo claustre... y monjos en lo temple 
a aquesta hora de nit!. . Cosa més rara! 
Qui ha mort aqui, per salmejar los monjos 
en plena nit lo De profundisr .. !?embia 
que no es pas natural lo que aquí passa. 
Me digué Raig de Lluna que lo Comte 
responent a son cant. baixava al claustre. . 

Examinant l'escena. 

Ningú!... No veig ningú!... Serà, tal volta, 
que deixat haja'l Comte l'abadia?... 
No pot pas ser. Si desenganys y penes 
aquí un jorn lo portaren, allunyarlo 
ja sols podrà d'aquí lo méu missatje, 



- 42 - 

si Déu permet que atesos per ell sien 

los vots d'aquells que en Montsegur sostenen 

lo sant peno de nostra pàtria encara. 

Entra Raig de Lluna, vestida de pelegrina registra 
lo claustre y al veure sol a en Sicari, se dirigeix 
verseu. Ja Raig de Lluna no es la gentil y garrida 
juglaresa del primer quadro . Te Is cabells gnsos, y 
sn fesomia, més que lo sagell dels anys passats, porta 
lo dels dolors soferta, però encara mostra sa antiga 
gallardia sobrealsada ab ademans més marcats y 
varonils. 

ESCENA III 

SI C ART y RAIG DE LLUNA 

Raig Sicart, has vist al Comte? 

SiCART. No. Lo claustre 

desert està com veus. Sinó pels monjos, 
que'] De profundis resen en lo temple, 
semblaria que estava abandonada 
Bolbona avuy. De bat a bat ses portes 
estan obertes, y ànima viventa 
no's troba aquí. 

Raig. Los monjos resan. 

Sic. Canten 

lo salm de morts. Me sembla estranya l'hora, 
y lo cant, y'l moment . y tot me sembla 
que es aquí molt estrany. 

Raig. Y extrany que'l Comte 

si ma canso ha sentit, no baixe al claustre. 

Sic. Aquí'l^vegeres altres voltes? 

Raig. Sempre. 

No be mon cant sentia, aquí baixava. 
Aquest claustre està obert de nit y dia, 
y, fos l'hora r-ue fos, la juglaresa 
trobava'l comte aquí, li dava noves, 
y alegra ja d haverlo vist, tornava 
sa vida errant un'altra volta a empendre. 

SiC. Quant jo dich que es estrany! Los cants mor- 

[tuoris, 
los ressos y la nit, lo dupte y l'hora, 
mon cor angunien, de tristesa omplintlo... 
Si haurem vingut a caure entre les urpes 
del llop!... Hi haurà tal volta aquí emissaris 
del Papa?... Inquisidors?... Déu no ho permeté! 
Perdut llavores lo missatje fóra, 
y Montsegur perdut també... y nosaltres 



- 43 - 

perduts tots dos. 
Raig. No pas aquí. Los monjos 

son tots del Comte, tots. Li son adictes 
com l'ombra ho es al cos. Més que abadia, 
un feudo per los Comtes es Bolbona. 
Tot es de Foix aquí. Mira... Aquest claustre 
lo manà fer lo Comte vell; lo temple 
y lo cunvent, dels avis son; les rendes, 
pels Comtes totes han estat donades, 

y aquella porta , Veus? . . . Senyalant ta porta de ferro' 

Aquella porta 
es lo panteó de Foix Allí s'enterren 
tots los Comtes de Foix. Allí enterraren 
al Comte vell, Ramon Roger, que encara, 
mort y tot, ab son nom fa que s'esberle 
la terra sota'ls peus de Fransa y Roma. 

Sic. Prou sé que Foix ho es tot aquí . La serra 
dels Pirineus no'n conegué may d'altre 
ni més alt, ni més noble, ni que tinga 
més valensa y virtut Per tot se'l troba. 
Foix, Foix per totes parts Foix y Foix sempre! 
Com ell ho vulga. Montsegur se salva. 

Raig. Y ell ho voldrà. Més... lo temps vola.. Mira, 
un monjo surt del temple... Preguntemli 
si avuy al Comte podrem veure. 

Un monjo, tapada la cara ab la caputxa, mrt de la 
iglesia y.se diaposa a atravexsar lo claustre. Sicari 
se li acosta y li diregeix la paraula. 

ESCENA IV 

RAIG DE LLUNA, SICART DE MARJÉVOLS, «« mon/o quC CS 
LO COMTE DE FOIX 

Sic. Pare, 

som pelegrins, venim de Compostela; 
y pel Comte de Foix, allà en Espanya, 
un missatge'ns donaren. Podrem vèurel 
encar que sia intempestiva l'hora? 

Monjo. Semt miraria y d'una manem brmca' 

Lo Comte es mort. 

Raig. Clavant sa mirada ab insisUncia en lo monjo- 

Mort! 
Stc. Mort! [usticia eterna! 

La pàtria ha mort ab elll 

Sicari queda inmòvil. com ferit pel dolor, Mcf>, ftrena 
Raig de Lluna, que no pert de vi>^ia al monjo, ex- 
piantlo en totes ses accions y moviments, lo deté. 



_- 44 - 

agafantlo per l'hàbit, quan ja seguia son canti en 
disposició d' atravestar lo claustre y dirigint a la 
escala del convent 
i^A.IG. Al monjo que evita ses mirades, girant to cap. 

Ha mort lo Comte 
de Foix, heu dit?... Y quan? 
Monjo, sense giraria cap. Aquesta tarde. 

Per ell ara allí dins resen los monjos. 
Raig, aò gran resolució, segura ja d'haver encertat en son dupte. 

Donchs a bon hora ha mort. Jo aquí venia 
per portarli un cartell de algú que'l repta 
com feló y bausador. 

Lo monjo, sens cuidarja d'amagarse, se gira de sopte 
ab fúria, y agafant del bras a Raig de Lluna li dtu: 

MoMjo. Qui, misserable? 

Qui donchs' hont es? qui parle aixís del Comte? 

Raig. Ab un arranch dejoya. 

Així US volia, aixís! Així us volia! 
Oh, monsenyor, perdó! Cayent de genolls. 

Bé prou que ho veya! 
No es pel Comte de Foix lo sach del frare. 

Foix. Esgarrapantse'l pit. 

Tu m'has trahit, ho cor! 

Sicart, que ha contemplat ab emoció y sorpresa I' es- 
cena passada a sos idls. 
Sic, Ks ell! Lo Comte! 

Raig. Vos hauria buscat fins en la tomba. 

Sicart, per vós, porta un urgent missatge. 
Foix. No'l vull saber. Jo ja só mort. No queda 

ja del Comte de Foix més que memòria. 

Quan aquí avuy l'Inquisició penetri... 

perquè, vindrà, jo ho sé, vindrà ans del auba, 

moit trobarà al que cerca, y si ses cendres 

vol profanar, en hora bona sia... 

aquelles no seran les cendres sues. 
Sic. Comte y senyor... 
Foix. No més. No vull saberho. 

no vull saber rès més .. Guarda'l missatge, 

y digues que has trovat ja mort al Comte. 

Guarda'l secret també, que hi va ta vida! 

Es un secret de mort! 

Sonen les campanes de l'abadia tocant a morts. Se 
veu sortir als monjos de l'iglessia en professió, ab 
ciris encesos, portant un bayart ab una caixa de 
mort, que figura ser la del comte La caixa va coberta 
d'un drap iicgre ab les armes de Foix. 

Miraul Ta venen! 

Lo Comte s'emporta a Raig de Lluna y a Sicart da- 
rrera de una pilastra del claustre, Los dos obeheixen 
sense dir rès, però mirant I' escena, com també al 



- 45 - 

Conile. ab extranyesa y ab una mena de terror y 
respecte. 

Veniu aqni. Veureu passar l'enterro. 

Comensa a passar la professo que atravessa I' escena, 
dret a la nepuUnra dels Foix. Lo Comte dirigintse 
als qu'estàn ab ell, fa -jue fixen sa vista en les armet 
de Foix estampades en lo drap que cubreir la caixa. 

Mireu donchs com lo porten... No us ho deya? 

L'escut de Foix! Veyeu?... Qui pot dubtarne 

que lo mort es lo Comte?... Pobre Comte! 

Déu rhaje perdonat, y lo cel hajal 

La professo arriva devant del panteó, quedant de. 
positat lo bayart a terra. Al obrir la porta, aquesta 
gruny d'una manera desapacíble, fent també un 
gran soroll de ferro, al girar sobre sos golfos. 

Sic. Senyor .. 

Foix. Calleu! Calleu!... Obren la porta. 

Dos monjos entren al fossar la caixa del mort, men- 
tres lo Comte diu: 
Ja a En Roger Bernard al panteó baixen 
hont En Ramon Roger fa temps Tespera. 
[a'l fill es ab lo pare. 

Moments de silenci respectuós, interromput sols pels 
resos dels monjos. Los que han entrat la caixa tor- 
nen a sortir, tancant la porta del panteó ab lo ma- 
teix soroll de ferro, y tots los monjos, resant entre 
dents, se dirigeixen a l'escala, pujant per ella y 
I espectador los pert de vista. 
Queden sols en escena lo Comte, Raig de Lluna y Si- 
cari, que surten de darrera de la pilastra. 

Y ara, vinga 
r Inquisició Ja li he robat mos ossos 
Si les cendres remou, no son les meves. 
Per xò ho he fet, per xò Per xò enterraren 
al monjo mort avuy en lloch del Comte. 
Ja la pau de ma tomba està segura. 

SiC. ja que'ls inquisidors aqui han de vindré, 
aquesta nit, aquesta nit mateixa 
sortim d'aquí, senyor! Per mort vos tenen, 
Ab nosaltres veniu! Mort en Bolbona, 
ressucitar lo mon vos veurà un dia 
en Montsegur.. Veniu! Allí os esperen! 
Pus que encara viviu, hi ha pàtria encare! 

Foix. No, Sicart. no. ]a es tart ja no hi ha medi. 
Tot es inútil ja. La pàtria es morta. 
Si no ho veges axis, si així no ho creya. 
com donchs hauria abandonat sa causa? 
Tot es perdut, Sicart, desde aquell dia 
en que lo Comte jove de Tolosa 



-^ Ah — 

pactà ab la Fransa y ab sos prínceps, fentme 
a mi mateix també pactar ab ella! 
No't recordes, Sicart?. . Tu, Raig de Lluna, 
no't recordes també d'aquell alcàssar, 
d'aquell castell de Foix sobre la rocsL^ 
Alt com los núvols, hont muntar podien 
sols los Comtes de Foix y sols les aigles? 
Donchs bé.'l castell aquell inespugnable, 
aquell castell... aquell de la llegenda, 
en lo penol de sa enfilada torre 
avuy tremola l'auriflor de Fransa 
Y lo castell no s'ha ensorrat?... Y'l Comte 
de Foix es viu? .. No, no. Morí aquell dia 
Com pot ser viu si en son castell s'arbora 
lo peno de la Fransa y lo del Papa! 
Deixeume, donchs, deixeumel . 

Fixant sa mirada en la porta de ferro. 

Felís monjo, 
lo que en lloch méu, fa poch, allí enterràrenl 
ab los Comtes de Foix al menys descansa 
mentres que jo, desert d'amichs y joyes, 
no sé hont ma tomba he de trovar un dia!... 
Mes no seré cremat al menys; més cendres 
no seran esbandides per los aires, 
ni tampoch vindrà Izarn a profanaries. 

A Sicart y a Raig de Lluna ab misteri. 

Aquest matí hem sabut que avuy vindria 

l'Inquisició a cercarme, y ja allavores 

hem combinat, l'abat y jo, lo medi 

de burlar ses pesquises. Per fortuna, 

nos ha dat lo recurs la mort de un monjo. 

Menys l'abat, tothom creu que ha mort lo comte 

L'Inquisició!.,. Sabeu que fa ab ses victimes? 

De viu en viu les crema, y ses despulles 

esventa pels espays, o desenterra 

los cossos morts, com fa la hiena inica, 

per cremaries també y per'esventarlos 

jo no vull, jo no vull que mon cadavre 

profanat sia. Vull robar a Roma 

lo que ja sols li puch robar: mes cendres 

Vull un reco de terra de ma pàtria 

hont ningú'm sapia may, hont ningú'm trobi; 

sols ella, sols pus que'm tindrà en sos brassos. 

Lo Comle queda meditatiu. Los altres dos jiersonatges 
creuen abveu baixa los següents versos: 
SiC. Si no vé, estem perduts, A Raig de Lluna 

Raig. Vindrà. 

Sic. , M'ho dupto. 



- 47 - 

Té fixo'l pensament en sa taleya, 
y no voldrà venir . y pàtria y rassa 
ab Montsegur y ab ell veurem concloure! 
Raig. Vindrà, t'ho dich 

Sicari veyent forth- oi Comte de fes meditacióng. li di- 
rigeix la paraula. 

Sic. Senyor, lo méu missatie 

jo vos prech d'escoltar. |o us ho demanol 

Veyent fer al Cowie un moviment repuliiu. 

No'm cregau, si voleu, però escolteume! 
Esclarmunda de Foix, germana vostra, 
y Llop de Koix, vostre germà, m'envien. 
Tot disposat y tot a punt ho tenen 
si'ls prestau vostre nom y vostre auxili. 
De vós depèn que Montsegur se salvi. 
Montsegur!.. Fa trenta anys que desde'ls nú- 
desafia'l poder de Roma y Fransa, [vols 

però ja no pot més. Sitiat lo tenen 
com may, lo senescal de Carcassona 
y'ls arcabisbes de Narbona y d'Albi. 
*Allí Uuytar se veu al venerable 
Bertran de Sant Martí, als forts y nobles 
Raymond de Parelhà, Guirau de ITUa, 
Roger de Mirapoix. Tots vos esperen, 
tots confien en vós. perquè tots saben 
que a vostra veu los Pirineus s'arbolen 
per caure a una senya, tots a una, 
*y esclafar, tots a una, als assetjaires. 
Llop de Foix està a punt. També Fsclarmunda 
d'acort tots ab ios batlles de Tolosa, 
de Roca y d'Alamàn Tota la terra 
del Sabartez, Lordat, Rabat, Cabanes, 
Castellverdú, Pamiers, l•Lrs y'l Fragosa. 
tot s'alsarà, ruent de foch y d'ira, 
al sentirse aquell crit de Fotx per sempre! 
que a's Pirineus ferèstechs fa conmoure 
quan retruny per ses agres sotalades. 
Sols se us espera a vós Una foguera 
encesa en les congestesdel Bidorta, 
es la senyal de nit que dirà als nostres 
que'l Comte vola en son socós y auxili. 
Veniu, ja! Què espereu? .. Veniu! Ja es hora! 
Tot de vós dependeix que abvós, oh Comte! 
se salva Montsegur o's pert per sempre, 
y ab Motsegur y ab vós també la pàtria! 
Foix. Sicart, es un deliri. No te forses 
la terra ja per renovar la lluyta 
Gastades porta avuy aquesta guerra 



- 48 - 

ja dos generacions, y de nosaltres 
avuy les mares totes abominen. 
*Tot es mort y perdut. )a no hi ha brassos 
per sostenir un'arma; ni una plassa, 
ni sisquera un castell, ni sols un barri, 
hont lo peno de Fransa no tremoli... 
Ni en la terra hi ha un pam que roig no sia, 
tant ja n'està de sanch assadollada I 
Hont es que avuy se pot trovar un home 
apte a vibrar un'eyna per la lluytai' 
Tot es perdut. Generacions enteres 
ha colgat ja la pols de les batalles 
Hont es que avuy l'Inquisició no arriba 
ab ses cremants fogueres? Per ventura 
hi ha un sol reco de terra, un poble, un home, 
que puga escorcollar lo que ella esbrina, 
que escapar puga al llamp de ses requestes, 
*de son bras, de sos odis de ses flames?... 
Fa quarant'anys que sostenim la guerra, 
guerra de foch y sanch, guerra implacable, 
sens treva, sens pietat, ab febre, ab odi... 
Ja no's pot més, no's pot! , No es que s'acabi 
l'esperit: es la rassa lo que acaba... 
Ves, Sicart Jo só mort. Vés, vés, y dígals 
que'lsostenirse més es temerari, 
que més valor que en resistirse, a voltes 
hi ha més valor en resignarse a caure. 

Sic. *Senyor per Déu! Pel vostre nom I Per l'ànima 
y l'esperit de nost. e santa terral... 

Foix. Montsegur es perdut, perdut! Daria 
*jo ma sanch tota si'l pogués salvarlo I 

Sicart queda, consternat. Raig de Lluna g'avansa. 

Raig. Ja heu sentit a En Sicart. Ara a mi'm toca. 

Foix. V tu, què vols? 

Raig. Que m'escoltau, oh, Uomtel 

Un jorn a'ià, per lo fondal dels boscos 
estesos < n les valls de la Cerdanya, 
esperonat garbós son cavall negre, 
un cavaller venia de la cassa 
Elm ni corasa duya, y de sa sella 
penjava un cap de llop. sagnant encara. 
Era en Ramon Roger, lo vostre pare 
Cap ai tart era ja. ja fosquejava, 
y cabalcava sol, que quan un Comte 
de Foix va sol, va ab ell. y es prou companya. 
Més iay! que lo valor y la noblesa 
ab los ardits y malvestats no casen. 
Recullits entre'ls arbres y les ombres. 



49 - 

homs malvolents y assoldajats l'espiaven, 
que allí, al aguayt per ell, posats tenia 
son encmich capdal, lo senvor de Aura. 
Pres fou lo Comte, y a un castell lo duren 
hont entre murs y ferros lo desaven. 
Passada ja la mitja nit, quan l'hora 
de sa mort amatenta s'atansava, 
la porta vejé obrir, y entrar per ella. 
com un estel d amor y d'esperansa, 
un rajolí de llum que precehía 
a una hermosa y gentil garrida dama. 
«—Mon espòs vol ta mort y jo ta vida » 
digué a Ramon Roger. Estela d'Aura: 
> Gelós ell d'uns amors que ja passaren, 
»per tu manté en son cor odis que maten 
»y jo, gelosa de recorts que cremen, 
Trl'i^^^ ^^^ ^or mantinch fè y amistansa 
»\ es! Fuig! Com altre temps, la porta oberta 
>ael passadis secret trobaràs ara, 
»y amarrat a l'anella'l caball negre 
^que'ayuy s'emportarà al qui avans portava.» 
Y ell llavors li digué «-Te dech ma vida. 
>L•scolta, donchs, mon sagrament, oh, dama! 
»Ni jo ni'Is meus j^may, tant con Foix duri 
»als teus hem de mancar en la desgracia, 
»en penes o en perills. Pau a mos ossos 
»no done Deu si manco a ma paraula! 
«Y SI, jo mort, tos fills dels meus impetren 
»socós un jorn, y als teus mos fills no amparen 
»jo de ma tomba sortiré llavores 
>y cumpliré per ells, que un Foix no falla!> 
Això se conta que passà entre'l Comte 
Ramon Roger de Foix y Estela d'Aura 
roix. Y bé, donchs, què vols dir? 
^'^^^• . . Vull dir que'l dia 

es ja arrivat de que'ls de Foix curaples -uen 
En Montsegur, y al mitj dels braus que lluyten 
hi ha una dama que'í^ diu Estela d'Aura,' 
y ab ella ses dos filles, que en ses venes ' 
sanch de Foix senten corre, segons diuhen 
Si's salva Montsegur, elles se salven, 
y complert serà el vot del vostre pare 
No pot ser. 

No pot ser? 

Tot es inútil. 
Montsegur es perdut, perdut per sempre! 
La terra es tota avuy de Fransa y Roma 
Davant l'Inquisició ja no hi ha pàtria. 
.Lo8 Pirineus 



- 50 - 

Raig. No voleu, donchs? 
Foix. No puch. 

Raig. Déu un miracle 

farà llavors perquè salvarse puguen! 

Se dirigeix ràpidament n la sepidtura dels Comtes de 
Foix y dona tres cops a la paria de ferro, que 
s'ouhen retentir y ressonar d'una manera fúnebre 
en la concavitat. En seguida, aplicant sos Uabis al 
pany de la porta, crida al Comte vell. Lo Comte y 
Sicart Vobserven ab sorpresa. 

Raig. Cridant. Ramón Hoger! 

Foix. Què fas^ 

Raig. Crido a ton pare. 

Ramón Roger, Comte de Foix! Cridant. 
Foix. Qué'ts folla? 

Raig. Sa tomba deixarà. Pau a sos ossos 

Déu no ha de dar, sí manca a sa paraula. 
Ell vindrà. Tu ho veuràs. Ell era un home 
y pus lo fill lo sagrament oblida, 
lo pare'l cumplirà, que un Foix no falla! 
Ramón Roger! • Cridant. 

Lo Comte, prenent una resolució ràpida, s'acosta 
ahont es Raig de Lluna, l'arranca de la porta ab 
violència, y diu de cara a la sepultura. 

Foix. Dormiu en vostra tomba, 

dormiu tranquil, Comte Ramón, mon pare! 

Lo vot se cumplirà! 
Raig. Ab gran alegria. Déu benehesca 

al qui aixis honra als seus, honràu sa pàtria! 
Sic. Senyor! Senyor! 
Foix. \ es, donchs, Sicart, no tardis. 

Que encenguen la foguera en lo Bidorta! 

Ja lo Comte de Foix surt a la guerra, 

y al menys sabrà morir, si no pot vèncer, 

Ves, donchs, Sicart! 

Sicart se disposa a sortir, pero's topa ab en Corbari 
qu' entra apresuradament, havent pogut sentir les 
últimes paraules det Comte. 

ESCENA IV 



LO COMTE DE FOIX, RAIG DE LLUNA, SICART J CORBARI 

Cor. Es tart! 

Sic. Déu meu! 

Raig. Corbari! 

Foix. Corbari! Tu! 

Cor. ío só. 

Forx. D'hont vens? 

Cor. Oh, Comte! 



- 51 - 

Ve ja tart vostre noble sacrifici. 
Montsegur ha caigut! 

Raig. Caigut! 

Cor. Despreses, 

enderrocades ses muralles cauhen 
pels precipicis del Abes 

Sic. Oh, pàtria! 

Cor. Ses torres, que del cel eren vehines, 

sos murs, que més que ab cals, ab sanch de 
atapits foren, sos marlets y fossos, [màrtirs 
ara en aquets moments, tot ho nivella 
lo magall del creuat. Demà, tal volta, 
de Montsegur no quedarà ja rastre. 

Sic. Mes, ells? Sos defensors? 

Cor. Ay! Ta no queda 

ni rastre d'ells tampoch. 

Sic. Morts! 

Raig. Morts! 

Cor. Hi havia 

allí la Inquisició. 

Foix. Cremats! 

Cor. Pels ayres 

jo he vist volar ses cendres. 

Foix. Oh, Corbaril 

Y tú ho has vist! 

Cor. Ho he vist desde la serra 

y d'en mitj la munió que s'estremia 
d'horror y esglay. Ho he vist.y visch encara! 
Veniu ay! y escoltau, si teniu f orses 
per'escoltar, com jo he tingut per veureu! 
Prop del Abés se troba l'esplanada 
escuUida pel camp del sacrifici 
A vista del castell, lloch de ses glòries, 
alsar vejeren los cautius la pira, 
formada ab tronchs dels arbres rehinosos 
y ab lo bruch y'ls abriulls de les montanyes. 
Allí a tots los portaren. Trescents eran, 
de les humanes glòries nobles hèroes, 
de la romana pàtria darrers màrtirs! 
Allí moriren tots, tots! Hecatomba 
humana, gegantina, formidable 
fornall inmens d'expiatories víctimes 
com may s'havia vist, y com un'altra 
tal volta no veuran ni homes ni segles! 
*[o ho vegi! Jo ho vegi\.-. Com poden veure 
cosa aytal ulls humans sense cegarse? 
Prime una mar de foch ab rojes ones 
vomitant pels entorns torrents de llames; 



- 52 - 

després, una columna de fumera, 
un núvol negre, a tomballons pels ayres, 
tot encès de centelles y d'espurnes 
que pels espays lluhíen, com si fossen 
*les ànimes que als cels se recullíen 
Encara ho veig, encara! Al Veni Spiriius 
cantat pels bisbes de Narbona y d'Albi, 
pel clergue y pels francesos, que la pira, 
butxins d'honor, inmòvils rodejaven, 
responien les víctimes a coro, 
cantant, d'en mitj lo foch que'ls engolia, 
l'himne sant dels amors y de la pàtria. 
Allí períren tots. Allí acabaren 
entorn d'En Sant Martí, lo gran patrici, 
tots quants fins ara en Montsegur tingueren 
lo peno de la pàtria enlayrat sempre; 
y allí també morien en les flames, 
entorn d'Estela de Aura y de ses filles, 
aquelles nobles dames, un jorn reynes 
de corts d'amor y gentilesa, tendres 
manyagues colometes, a sos dolsos 
nius de amor per la guerra arrabassades- 
Quan torne'l sol un altra volta a nàixer, 
ja allí no trobarà les altes torres 
ni'l peno que ab sos raigs empurpurava. 
Sols trobarà en lo pich un munt de runa 
y perdut en la vall un grapat d'ossos 
negrenchs o calsinats. Es lo que queda 
ja sols de Montsegur y de la pàtria. 
Còm es possible, donchs, còm es possible 
que quan ja tots son morts quedem nosaltres? 

Foix. No es pas possible Tens rahó, Corbari. 

Aimreixtn en lo alt de la escala del convent, y comen- 
sen a baixar al claustre, inquisidors seguits de 
monjos y gran tropell d'homes d'armes. Devant de 
ells baixeji fervents ab antorxes enceses. 

Raig. Inquisidors! Que'ls veu venir, diu ab terror ai Comte. 

Foix. sert. A temps arriven. Sempre 

van los corbs a la flaire de carn morta. 

ESCENA ÚLTIMA 

D:ÍS, IZARN, INQUI.SIDORS, MONJOS 

• Lo claustre s omple d homes d'armes, de monjos y de 

inquisidors ab Izarn, lo gran Inquisidor. Detràs 
d'ell se coloca lo peno de la Inquisició rodejat de 
guàrdies. Izarn es un home alt, sech, de facción» 
dures, de mirada fosca, fret e impassible. 



- 53 - 



Com. 



Dirigintse dret a Izarn y encnranise ab ell. 

Se perquè vens, Izarn! Se que't digueren 
que lo Comte era mort, y t'enganyaren. 
No baixis pas a profanar les tombes 
en busca de unes cendres que no tenen, 
que encare visch. l'u que'm coneixes, mírara... 
Aqui'm tens viu, Izarn. Jo só lo Comte! 
Só lo que ans era .. Crech lo qüe avans creya. 
Só tot dels meus, dels meus y de la pàtria, 
y pus la pàtria ha mort, jo no puch viure, 
que sols per viure y per morir ab ella 
fou la casa de Foix un jorn nascuda. 
Portaume al foch, que tot ho purifica, 
y que al purificarme, ab ell la tara 
rentarà del pecat comès pel Comte 
de Foix lo dia que pactà ab vosaltres! 
Mes cendres esventaul Que'ls vents les portin 
los Pirineus amunt! Pot ser que un dia 
sos pichs se vejen coronats de nobles 
venjadors de la pàtria, nascuts d'elles! 
Esventau ja mes cendres! Esventaules! 
Are ho vull, si avans no: perquè al extendres 
dels Pirineus per la espadada serra, 
han de deixar de Foix ample memòria, 
que'ls veniders invocaran un dia 
com crit de salvament y mot de guerra, 
quan alsin, per venjarsi de vos odis, 
ab ella'ls Pirineus, y ab ells la terral 
Izarn. Portaulo, donchs! ' Fredament. 

KAIG. Despullantse de son hàbit de peregrina y quedant dejuglaresa. 
Y ab ell també nosaltres, 
que d'ell som y la pàtria, 
Izarn. AÒ gran fredor alst seus. A tots. 

Los homes d'armes rodejen al Comte. Raig de Lluna, 
Sicart y Corbari. Menlres se'ls emporten, diu: 

Lo Comte 
en nostres mans, y Montsegur en runa! 
La terra es nostre, donchs. Honor a Romal 



CAU LO TELÓ 








5^ ""^lim^^ 




flCTE TERCER 



En l'any de 12 3 y en son mes de febrer, fou la còlebre y 
íun"Esta batalla de Miiret, hont perí lo re-- d'Aragó Don Pere 
II, lo Catòlich y lo Noble, que había acudit en auxili del Cona- 
te de Tolosa y demés sen3•ors provensals. 

Ab l'èxit de aquesta batalla triuntaren pel naoment la creu- 
ada de l'Iglesia y Simó de Montfort, capdill dels aventurers 
francesos; p<^rò lambé, llavors, aquella guerra apellada dels 
albigens, comensà a pendreun caràcter de més greutat que'l 
que avans tenia y d'extraordinària trascendencia. 

Pogué veurers, de un modo clar y evident, que Simó de 
Montfort, y després de sa mort, son fill Amaury, exteníen son 
domini passant per sobre de tot y cuidant de sos interessos 
propis, de preferència als de la Igiesia. l.a qüestió del dofíma 
quedà relegada, y sols s'atenia ai saqueix y la conquesta. Y 
encare, per més greutat. la con de Fransa, que fins llavores 
había permanescut en cert modo retreta, sense pendre part 
directe en la invasió meridional, cregué que era arrivat lo 
moment <i' intervenir. Felip August entrà en grans recels al 
saber l'importància de les conquistes de Montfort, y temerós 
de sa influencia com bras y com espasa de la Igiesia romana, 
se resolgué a impedir la formació d'un nou regne de Aquita- 
nia, fent valer los drets de la corona de Fransa sobre'! Mitj- 
día de la Galia. 

Desde llavors Fransa -caminà ab pas segur y ferm a la reali- 
sació de son ideal, que consistia en lo domini dels Pirineus. 

Los barons que formaven la lliga pirenaica y la nacionalitat 
meridior.al, no's donaren per vensuts ab la trista jornada de 
Muret, y encare intentaren un darrer esfors en oberta y deses- 
perada iluyta; però acabà per ser tot inútil. Porfiada fou la 
contenda, inmensos lo sacrificis, molt los desastres, innume- 
rables les víctimes, grans les catàstrofes Tot resultà infruc- 
tuós pel manteniment de la pàtria provensal. I.a guerra, que 
havia comensat per un caràcter relligiós, lo prengué de rassa, 
de dominació y de conquesta. Un darrera d'altre foren desapa- 



- 56 - 

reixent los grans barons y les cases senyorials que formaven 
la Lliga pirinaica, vensuts los uns, dpsconhortats los altres, 
morts los més ferms, acabant la majoria per entrar en pactes 
y conveni ab lo monarca francès. Fransa se feu senyora y 
mestresa dé tot, excepció feta pel 'moment de les enconirades 
que eren encare de la casa d'Aragó. 

Lo Llanguedoch, la Provenza, lot lo Mitjdía, veyen abgreu 
dolor l'establiment dels francesos en un pafs al que eren ex- 
trangers y que'ls rebutjava. Aixís es que pels anys de 1271 
molts barons, de comú acort, s'oferiren al encare llavors infant 
aragonès D, Pere (més tart Pere III lo Gran,) instantlo a que 
els capdellés pera reclamar lo Liení^uedoch, al que la corona 
d'Aragó tenia drets llegítims. Està fora de dubte que lo jove 
Princep aceptà, arribant fins a reunir forses ab que disputar 
al rey Felip lo Mitjdía de Fransa; però son pare Jaume lo Con- 
queridor, que havia posat sa firma al peu del tractat fet ab 
Sant Lluis, preocupat per altres projectes y no volent tenir 
per adversari en aquells moments a Felip l'Atrevit^ ja alesho- 
res rey de Fransa, s'oposà a les idees de son fili y no permeté 
)a realisació de sos plans. 

Vingut l'any 1276, y ab ell la mort d'en En Jaume Lo Con- 
queridor, Pere III ocupà'l trono d'Aragó, y al poch temps fou 
invitat pels sicilians, los quals vingueren a deiuanarli sa pro- 
tecció, oferintli lo trono de aquelles illes. 

Coneguda es de tothom la sangrenta revolució que oco- 
rregué en Sicilià l'any 1 282, iniciada en Palerm al toch de 
Vespres ab la matansa dels francesos que tenien tiranisada 
aquella illa sots lo jou del rey Garlos d'Anjou, a qui los sici- 
lians anomenaven Carles sens mercè. Les famoses Vespres 
sicilianes donaren per resultat que los principals barons y 
prohoms de Sicilià, cansats ja de sufrir baix lo poder tirànich 
de Carles d'Anjou, oferiren lo trono a Pere III d'Aragó, impe- 
trant son ausili pera.deslliurarlos de Carles d'Anjou, qui se 
presetítà ab son host devant de Messina, desitjós de recuperar 
son perdut regne. Acceptà don Pere, y ab sos barons, sa host, 
sos almugavers y sa flota arribà a Palerm, hont fou rebut ab 
gran entusiasme y proclamat rey de Sicilià, oferintse a guar- 
dar y conservar les bones costums del rey Guillem. 

S'afermà D. Pere en Sicília, ab glòria per ell y per ses ar- 
mes, y conseguí afermar també aquelltrono per ell y per sa 
casà, no sens provocar les ires del Papa Martí V, qui, ofès al 
veure que's llensava de Sicilià a son protegit Carles d'Anjou, 
deslligà de sos juraments de fidelitat als súbdits del monarca 
aragonès y excomunicàa D. Pere, suprimintli lo títol de Rey, 
essent llavores quan aquest contestà al anatema del Sant Pare 
dihent que d'aquell jorn en avant s'apellaría Pere, caballer 
aragonès, pare de reys y tenyor del mar. 

Felip V Atrevit, que tenia pretensions al domini dels Piri- 
neus, cregué que era aquell lo moment oportú pera realisar 
les idees que un dia sustentaren losj Carlovingis, respecte a 
portar fins al Ebro les fronteres de Fransa. Trovà al Sant Pa- 
re perfectament disposat. Martí V desitjava venjarse del Rey 
D. Pere, y acceptà per complert los projectes de Felip, que 
volia sentar a son fill segon en lo trono d'Aragó per'aixís as- 
segurar lo domini del Pirineu. 



- 57 - 

Excomunicat ja D. Pere, Ic Papa dona'l regne d'Arapó a 
Carles, fill segon del Rey de Fransa, y llHvors aquest, armat 
ab la bula Pontifícia, se disposà en sò de creuada, a ifivadir los 
dominis aragonesos. Se tractaba sencillament dl•l fer en Ca- 
talunya y Aragó lo que s'havia fet t-o lo Mitjdía de Fransa, 
donant a la expedició Ic verdader caràcter de creuada y mar- 
xant ab ell un cardenal Llegat del Papa. Formidables apresios 
se feren, se posà un gran exèrcit baix peu de guerra, y Mar- 
sella, Aigües MorHts, '^ïènova y Naibona vegeren en sos ports 
reunirse grai.s estols, disposats a traslladar trescents mil 
homes a Catalunya. Cent vint galeres devien protegir aquelles 
naus de transport. Felip fou a recuHir Tauriflama a Sant 
Denis, y emprengué la marxa absos dos fills, portant al Lle- 
gat pontifici en sa companya. 

Los inmensos prepa atius que's feren per U empresa, lo 
propi que l'aplicació de les indulgències qun als creuats se 
concediren, donaren ben a compendre la importància que la 
expedició tenia y l'éxit que d'ella s'esperava. 

L.0 Rey D, Pere, ab gren valor y heroisme, se preparà per 
la defensa, apresurantse a reconciliarse ab los barons aragone- 
sos y preseniantse a ocupar los Pirineus ab tota quanta gent 
li fou possible per'impedir lo pas als francesos. Era llavors 
l'any i285. 

La noblesa catalana, principalment la que tenia sos domi- 
nis en la zona pirenaica, se posà resoltament al costat de son 
Rey, y les serres del Pirineu s'erisaren de tendes, de campa- 
ments, d'homes, d'armes, y de tota clase de servents y de mi- 
lícies, tot disposat pera defensar la nacionalitat amenassada 
derrera d'aquelles muralles naturals que tenen per marlets 
inespugnables e inaccessibles penyes. D. Pere ab la flor de sa 
gent acampà nn lo coll de Panissars, que domina'! lloch hont 
s'alsa avuy lo castell de Belle-Garde, sobre'l qual se veya lla- 
vors encare la torre pompeyana. 

Los francesos arrivaren de aqu-^lles montanyes sense aire- 
virse a franquejaries al veurerles tan formidablement defen- 
sades, y perman^squeren quinze dies en prudent espectació, 
limitantse per de prompte Felip V Atrevit y lo Llegat del Papa 
a enviar un missatge ai Rey don Pere amonestantio perquè 
cedís la corona al qui lo Papa havia anomenat Rey d'Aragó. 
—Mos antecessors, contestà D. Pere ab orgull, conque- 
riren aquestes terres ab llur sanch, y ab sanch tenen de ad- 
quiriries, los que d'elles me volen despossehir. 

Manà llavores lo Monarca francès atacar lo Coil de Panis- 
sars, però ans de que ses gents ariivessen al camp del Rey 
d'Aragó, los almogàvers caigueren sobre*ls francesos obli- 
gantlos a retrocedir. 

Perduda estava l'expedició, si'ls reiligiosos d'un monastir 
d'allí prop no haguessen indicat un pas pei qual pogueren en- 
trar los francesos en Catalunya, burlant la vigilància del Rey 
don Pere que degué abandonar son plan per'erapendre en 
altres punts la campanya. 

Lo perill era greu pel Rey d'Aragó. Afortunadament per 
ell, tot lo pais s-alsà en armes pera defensar lo que dinem 
avuy integritat nacional. Solsament tres mesos eren trasco- 



- 58 - 

rreguts desde l'entrada dels írancesos, quan comensà per ells 
la època dels desastres y desventures. Les armades franceses 
foren desbaratades en la mar per los almiralls aragonesos 
Roger de Lauría o de Lluria y Raraói Marqtíet, mentres que 
per terra sos destacaments eren vensuts pels senyors arago- 
nesos y catalans, veyentse en gran apuro la host francesa 
davant la ciutat de Girona, ab gran fermesa mantinguda per 
un dels més alantats hèroes que ha tingut la casa de Car- 
dona. 

Felip l'Atrevit, al passar revista a son exèrcit, tan poderós 
poch abans, trobà que de sos trescents mil combatents, sols 
li quedaven tres mil cabails y quaranta y tres mil infants. 

A últims de Septerabre l'exèrcit francès (se decidí a em- 
pendre la retirada abandonant sa em|)resa, y'ls restos d'aque- 
lla tant poderosa host. emprengué lo camí del Rosselló, es- 
coltant la llitera en que portaven malalt, poch menys que 
mort, al Rey de Fransa. Ja allavores no trobaren per sortir 
de Catalunya lo pas del Pirineu que per entrar en ella los 
havia facilitat la traidoría d'uns monjos Lo Rey don Pere 
ocupava tots los passos, tots los punts dels Pirineus, ab ses 
tropes y ab sos intrèpits é indomables alraugavers. 

Felip VHermós hereu del trono de Fransa, que per la ma- 
laltia del Rey son pare feya de capdill en aquella retirada, 
comprengué la greutat de la situació. No hi havia manera de 
atravessar lo Pirineu. Los francesos estaven perduts. Felip 
l'Hermós 9\ veurers en aquest conflicte, envià un raissatjer 
al Rey don Pere, son oncle, com germà qu'era de sa mare la 
Reyna de Fransa, demanantli pas lliure pera la família Real, 
pel Cardenal Llegnt, per la cort, per tota la host, y don Pere, 
ab gran hidalguía y caballeresca generositat, oferí y donà sa 
paraula de deixarlos passar a tots en pau, si bé manifestà re- 
cels per la part dels servents y alraugavers, als qui ignorava 
si podria contindré. 

Per millor lliurarse de la venjansa d'aquella gent indò- 
mita, Felip l'Hermós, agrahit a la generosa oferta de Don 
Pere, fiu circular la nova de que san pare havia mort j que 
la llitera no portava un malalt sinó un cadavre. La estrata- 
gema triunfà fins a cert punt. Quan la llitera ab cortines ne- 
gres aparegué en l'alt del coll dn Panissars, los catalans y 
aragonesos, amos dels passos y desfiladers, intentaren 
caure sobre l'exèrcit enemich, però molts foren los que pa- 
raren, son impuls manifestantlos que's devia tenir conside- 
ració al Rey mort. Don Pere fou qui més trevallà pera sosse- 
gar los ànimos y contenir les ires En và los alraugavers, ab sa 
íeresa habitual se arremolinaven al seu entorn, cridantli: — 
«Senyor, firàm; senyor, vergonyal» — Don Pere, fidel a sa pa- 
raula, els anava detenint, fins que, després d'haver acabat ab 
ses forses, prechs y amenasses, y quan ja havia passat la Cort 
ab la llitera no tingué més recurs que deixarlos lo camp lliure 
sobretot al veurer que les tíents del Alrairall 'Koger de Lauria, 
los alraugavers y los mil homes de marineria trets de les 
galeres, embestien als francesos, fent en ells gran destrucció 
y matansa. 

Per fortuna, cora dií queda, ja eren passats los nobles, la 



59 - 

llitera y lo cos principal. D.>ii Pee, h qui'ls seus atiaven y a 
qui fustigava sen ardor bèüch. fiu ll,i>rores desplegar sa se- 
nyera, vensu' per la fatalitat dels succtisos, superior a tota 
humana previssió. y al crit de Aragó! Aragó! deixà queMs 
seus seguisseii l'exemple d'en l^oger de Llúria y de Sf'S gents. 

La matansa de francesos fou molta, v aixís es com tingué 
lloch aquella cèl^'bre jortiíuia de Paniss-rs, que sent al mateix 
temps venjansa de Muret y de Provenzi. afermà la llibertat 
dels Pirineus y assegurà l'independència de la corona de 
Aragó. 

En aquests últims fets, en aquesta fa'uosa jornada de Pa- 
n;ssars,es hont l'hutor ha trobat lo term-^ y tí d-^ sa trilogia o 
poema dramàtich apellat Los Pi> ineus. 

LOS PIRINEUS. CAMPAMENT DELS ALMOGÀVERS 
EN LO COLL DE PANISSARS 

Eu lo fons les moutauyes ab camins practicables. Al peu d'uu 
turó dos o tres tendes de campanya. [Tna gran foguera en torn de la 
qual hi ha un grupo d'alTugavers, meutres que los altres estan dis- 
tribuïts per l'escena, passejant, jugant o descansant sota'ls arbres. 

En lo prosceni. al peu d'un grupo de arbres, una fossa oberta en la 
que esià travallant üíaifií de Líunaacops decàveeh pera terminaria. Prop 
de la fossa uua gran restallera de terra y pedres, y arràu d'ella un 
camí que passa l'escena y que per la dreta figura conduhir al campa- 
ment del Rey. La fossK està a l'esquerra del espectador. l,o camp dels 
almugavers, a la dreta, en lo fons. 

Comensa a veeprejar. 



ESCENA PRIMERA 

RAIG DE LLUNA, LISARDO y LLOMBARD desSCgUtda 



Raig de Lliina, que està mvant la fossa, canta la 
canso de La mort de Joana. La juglaresa del pri- 
mer quadro es ja una dóna vella, demés devuy- 
tanta anys, -però entera y forta encara, que porta 
pintada en sa fesomia la resolució y lo caràcter. Sos 
cabells son del tot blanchs y ca\ihen sobre ses espat- 
lles. Vesteix Ip trajo de Ien montanyej>es. y té a mà, 
prop de Ij fossa, una caputxa a^ que's cubreiz en 
moments donats. 

Lísardo està de cenlínella en lo camí travesser, en dis- 
posició de veure als que venen de l'un o del altre 
cantó. En lo instant de alsarse lo teló. esià parat, 
apoyantse en la escona, y escoltant ab gran atenció 
lo cant de Raig de Lluna. 

Quan aquesta acaba de cantar, entra en escena lo 
adalit Llombard, que arriva per lo camí del campa- 
ment Real. 



60 



Raig. 



LiSAR. 

Llom. 

LiSAR. 

Llom. 

LiSAR. 



Llom. 

LiSAR, 



Llom. 



LiSAR 

Llom 

LiSAR 

Llom. 

LiSAR. 

Llom. 



Déu 



Cantant mentres travalla 
Mos amors se'n son anats 
allà dalt a la montanya. 
Ay, ay, pobreta de ml, 
allà dalt de la montanya. 

Quan mos amors tornaran 
ja estaré freda y gelada. 
Ay, ay, pobreta de mi, 
ja estaré freda y gelada. 

Quan. seré morta, enterraume 
2n lo bell fons de la cava. 
Ay, ay, pobreta de mi, 
en lo bell fons de la cava. 

Veyent arrivar al adalií, y adelantantse a rèbrerlo, 
vos guart, adalit! 

Y a tu, Lisardo. 
Ls l'hora de ta guardià? 

fa termina 
No hi pas rès de nou? 

Fa poca estona 
un missatger vingut de la [unquera, 
que ha passat gint y leu prop dels francesos, 
nos ha portat novelles. 

Contem 

Conte 
que l'host està perduda; que no tenen, 
en mitj de son destret y sa fretura, 
més esperansa que la fuyta, Sembla 
que avuy mateix, aquesta nit. sens manca, 
alsaràn tendes. No més tart que a l'hora 
del gall cantant, aquí'ls tindrem. 

Lisardo, 
no serà certament per esta nova 
que't donaré albixeres. Ja ho sabia, 
lustament per donàrmela'm cridaren 
fa poch al camp; més, com ma llengua es lliure 
jo ja l'hi he dit al almirall quan penso. 
Ab alegria. Heu vist al almirall Roger de Llúria? 
L'he vist. y també al Rey. 
Ab entussiasme. Al Rey 1 

Lisardo, 
quan tu parles del Rey, t'exaltes sempre 

Que's deixa emportar per un moviment de cor- 

Perquè es mon Déu. 

Sorprès. Ton DeuI 

Lisardo fiC veu perdut, haventse d'ixat arrastrar pel 
cor; tem ésser dexrubert al veure com Llombard lo 
mira de fit a fit . y procura reprimirse donant un 



61 



altre giro a les paraules comprometedores que se 
li escaparen. 

LiSAR. Lo de ma terra. 

No so jo de Sicilià? Y per ventura 
no es ell. lo nostre rey, qui a deslliurarnos 
vingué, de Carles S^fis incrcer Sa glòria 
es glòria de ma pàtria, y també meva; 
y per xò sols, per xò, perquè a ma pàtria 
ha deslliurat, y serva les antigues 
costums del rey Guillem, per xò l'estimo; 
per xò tant sols ab l'ànima y la vida 
m'he fet almugaver, sols per seguirlo, 
sols per vèurel de lluny, sols per donarli 
ma sanch, si vol ma sanch; que qui a ma terra 
lliura de servitut, mereix que'l fassen 
rey d'Aragó y Sicilià, y rey de Fransa, 
y rey de tot lo mon. 

Llom. Minyó, t'expliques 

y parles com un sabi.. fo ja ho deya 
y per cert que ho he dit moltes vegades... 
Més que un almugaver, sembles un patge 
Ton parlar... ta figura... tes maneres 
y tes costums... Si sembles una nina! 
Més, tens pit y valor. T'he vist a proba, 
y'l temps t'anirà fent. 

Lisardo se sent inquiet y recelós, cercant manera de 
donar nou giro a la conversa, y aprofita un moment 
en que sent tararejar a Raig de TAuna Id canso 
provensal. 

Lis. Llombard, digaume 

si es que ho sabeu, qui es, donchs. la dóna aque- 
que s'ha passat avuy tot lo sant dia [lla 

cantant y travallant en un fossa? 

Llom. Es Raig de Lluna, la gitana. Diuhen 

que té molts anys, més anys dels que fan falta. 
És vella, molt, molt vella. També's conta 
qu'allà. pels temps aquells de sa jovensa, 
estigué a punt d'ser cremada viva, 
y que's salvà tant sols per un miracle... 
*Iono ho se... jo no ho sé... mes les gents diuhen 
que quan la Inquisició anaba a cremaria, 
desparegué, tot fentse fonadissa. 
Això's conta Y també diuhen que es folla, 
més jo sé be que als folls Déu los ampara; 
y per últim, es donà molt entesa. 
*que sabde tot lo mon secrets e histories. 

Veyent aproximaru a uns almugavers que's dirigei• 
xcn a rellevar a Lisardo. 



62 



Y adéu, minyó, que tens aqui'l rellevo. 

Lisardo es rellevat per un altre cenlinella. Llombard 
8' acosta a Baig de Lluna, que deixarà'l Iravallper 
conversar ab ell. 



ESCENA II 



RAIG DE LLUNA }' LLOMBARD 



Raig de Lluna deixa'l travall després de les primere 
paraules creuades ab Llombard, se separa de la 
fossa, se cubreix nbla caputxa, y baixa al proscení 
seguint la conversa de l'adalit. 

Llom. Que estàs fent, Raig de Lluna? 

Raig Cavo y reso. 

Llom. Més, què es lo que estàs fent? 

Raig. Veus? Una fossa 

Llom. La faràs per nosaltres. 

Raig. Per vosaltres, 

adalit?. . No per cert. Per mi la cavo. 

Llom Per tú? 

Raig, Per mí. 

Llom. Pei* tú? .: Donchs, què dius ara? 

Per tú! . No ets inmortal?... Si tots ho diuhen! 
Se diu que tú y lo Pirineu nasqueren 
tots dos ensemps, lo mateix jorn. Tan vella 
ets tú com ell; y diuhen que has de viure 
tant com ell. 

Manifestació de desdeny per part de Raig de Lluna. 
Dígàm. donchs. Aquí .. ab confiansa . 
la vetlla d'un combat tot se confessa, 
y tot se diu... y's parla clar... Tal volta 
demà ja serem morts Déu nos perdoni, 
Quants ne tens d'anys... Tres mil? 

Raig. Ne tinch vuytanta, 

segons lo compte que portau vosaltres. 
Tres mil, y més, si'ls conto jo. 

Llom. fo't creya 

filla del Pirineu. 

Raig. No só sa filla. 

Jo no he nascut aquí, sinó a Granada, 
mes aquí me portaren tot sent nova, 
m'ahllà'l Pirineu .. y llavors foren 
per sempre més los Pirineus mos pares. 
En ells visch, y ells en mí. jo'ls am, jo'ls sento. 
*D*ells visch y per ells visch. Sé ses histories, 
ses llegendes conech, conech ses gestes, 
conech tots los racons d'estes montanyes, 
sé'l nom de cada roca y cada espluga, 



- 63 - 

lo pas de cada coll. de cada riera 
lo curs, y üns los nius que té cad'àrbre. 
. *Rès per mi hi ha secret, en aquets cingles. 
Si lins se lo que senten . lo que pensen .. 
perquè, escolta'l que't dich, Llombard, escolta, 
hstes montanyes . sents^.. sents?., sents? .. 

<enyalant a (erra. covi pi volgttéf ferli prestar atenció. 

* Respiren. . 

tenen un cor, y un pensament, y un'ànima. 

Llom. Però, dóna. per Déu . 

Raig. intern ompentio. Se'l que vols dirme, 

se que tots, y tu ab ells, me creyeu folla. 

Llom. )o no dich... 

Raig Però ho sents. Escòltam ara 

La vetlla dun combat tot se confessa. 
Ho digueres fa poch. . Déu m'ilumina 
Escòltam donchs, si't plau, Llombard, escól- 
Los Pirineus tenen un cor... y viuhen. [tam. 
Quan sortiren del mar, fou per ser lliures, 
per tenir llibertat .. y per donarne 
Quan jo vinguí la primera volta, totes, 
totes les fonts de vida aquí brotaven 
Cada turó un castell, senyera al aire; 
cada castell un paradís; cada home 
un pensador, un trovador. o un héroe, 
cada dama una Reyna encisadora, 
emperatrix d'amors y gentilesa; 
cada Puy un aplech de festa y gala; 
cada Iglesia un santuari de fè viva; 
cada abadia un temple de sabiesa,' 
y un espill de franquicies cada poble. 
Tot se perdé, tot se perdé lo dia. . 
ho vegeren mos ulls., y encara ho veuhen .. 
lo dia que vingueren los francesos, 
portant al pit la creu del Apostòlich. 
y en Simó de Montfort ab ells y ab ella. 
*kn Simó de Montfort, fera goíosa, 
*que mav tingué perdó ni al cor ni als llavis, 
En Simó de Montfort, que de l'Iglesia 
no fou bras. sinó llamp. Morí la pàtria, 
la malhaurada y esplendent Provenza, 
*espill d'honors y llum de tota glòria, 
La noble hereva de la Roma antiga, 
la que com filla els Pirineus miraven, 
canèfora gentil; la que com Grècia 
portava l'urna dels amors que'ls aires 
^missatgers per los àmbits espargien. 
Tot fou passat a fil d'espasa, pobles, 



- 64 - 

castells, ciutats, la noble Carcassona, 

la indomable Beziers, la que d'Atenas 

fou filla y fou rival, mare Tolosa, 

lo gran castell de Foix que quan issava 

damunt ses torres son peno de Uuyta, 

alsave'ls Pirineus tots d'una pessa; 

y sobre tanta runa y tant incendi, 

y sobre tanta mort y desventura, 

encara'ls vents les cendres esbaldiren 

dels nobles trescents màrtirs que en la pira 

de Montsegur la Inquisició cremava. 

*Tot se perdé, Llombard, castells y viles, 
ciutats, pobles y pàtria... Sols quedaren 
los Pirineus, y en ells... y en ells reclosa 

*la llibertat, la pàtria de les ànimes. 

Llombard fa un moviment per parlar. Raig de Lluna 
'I para, y segueix: 

Mes, venjansa's farà. venjansa prompte, 
t'ho dich, Llombard. Avuy totes les serres 
que han vist aqui al francès, criden venjansa 
Per xò Deu ha portat aqui als francesos. 
Lo coll de Panissars serà sa fossa. 
Per xò aqui hos ha portat a tots vosaltres, 
perquè no'n quedi un d'ells. Lo Rey en Pere 
es l'elegit de Déu. Prou se'n recorda 
de la jornada de Muret, infausta, 
en que morí Uuytant lo rey son avi. 
Avuy los Pirineus son sa revenja; 
y venjats quedaran avuy per sempre, 
avuy a un mateix temps, al rompre l'auba, 
Muret, los Pirineus y la Provenza. 

Llombard tracta de interrompre novament, però Raig 
de TAuna segueix sens deixarlo parlar 
*Y avuy també, adalit, avuy no'n duptes, 
complerta quedarà la profecia 
d'aquell Comte de Foix que al morir deya: 
«Esventau ja mes cendres, que al estendrers 
dels Pirineus per la espadada serra, 
han de deixar de Foix ample memòria, 
que'ls veniders invocaran un dia 
com crit de salvament y mot de guerra 
quan alsin. per venjarse de vos odis, 
ab ella'ls Pirineus y ab ells la terra.» 
Llo.m. Mf s jo't puch dir que avuy .. 

ívAlG. Impacient al sentirse interrompre, y no deixantlo seguir. 

Escolta y calla, 
que Déu ha fet als homes de dos menes: 
per saber y parlar als uns, y als altres 



- 65 - 

per callar y escoltar. Calla, y escolta... 
T'he dit que'ls F^irineus tenen un'ànima. 
Sabs tú per què tant alt sos pichs remunten? 
Per acostarse a Deu; per'ensenyarvos 
a tots quants no ho sabeu, que la fè salva .. 
sabs per què coven foch en ses entranyes? 
Perque'l foch es l'amor, que puritica; 
l'amor pur que alsi'l cor y que l'enlayra 
com hòstia consagrada fins als núvols, 
en holocausto al Déu de cel y terra... 
Sabs per què tenen tradicions y timbres, 
y llegendes, y glòries, y paradge? 
Perquè en los Pirineus està la pàtria, 
la vera pàtria, la que sent y parla 
la llengua de la terra Uemosina, 
la que, amorosa, falaguera y dolsa, 
tenint per cor als Pirineus ombrívols, 
estén sos brassos d'un cantó y del altre, 
y ab son abràs d'amor y de ternura 
*enclou y amorosix la mar llatina. 
Y sabs per què m'has vist cavar ma fossa? 
Perquè quan haja avuy lo rey En Pere 
derrotat al francès cumplint la tasca 
que no pogué en Muret lo rey son avi, 
quedarà proclamada pera sempre 
la llibertat dels Pirineus. ío espero 
tant sols assò pera finir ma vida 
Lliures los conegui, jos deixo lliures. 
Per xò tan prompte com hagueu vosaltres 
descombrat d'estes terres als francesos, 
butxins en Foix y en Montsegur, tranquíla 
jo m'ajaure en ma fossa, y ans de cloure 

i mos ulls per sempre més. diran mos llavis: 

«Jo ja he viscut Los Pirineus son lliures.» 

Llom. Donchs mira, Raig de Lluna, si això esperes, 
te queda temps de viure. 

Raig. Què dius ara? 

Llom. Dich lo que sé. No ho vol lo rey En Pere. 

Raig. Y què es lo que'l rey vol? 

Llom. V^ol que'ls francesos 

passen sens torb y sens perill ni pena. 
Lo pas dels Pirineus els assegura. 
M'ho digué l'almira'.l. Aquesta es l'ordre. 

Raig. L'ordre de què? 

Llom. De respectarlos. Diuhen 

que ve malalt o mort en sa llitera 
lo rey de Fransa, y que son fill lo príncep 
ha demanat al rey En Pere guiatge 

Los Pirineus '• 



66 - 



Raig. 
Llom. 



Raig. 



Llom. 

Raig. 
Llom. 



Raig. 
Llom. 



Raig. 

Llom. 
Raig. 



Llom. 
Raig. 



Llom. 



y salvament per ell y son exèrcit. 
Y'l rey ha consentit? 

Par que'ls vol vèncer, 
millor que ab la derrota, ab la clemència. 
Jo no ho entench així, més així ho manen 

Y per xò habeu vingut ab tant estruendo 
de armes y gents a pendre tots los passos 
del coll de Panissars, per aturarlos? 

Molt capficat, mirant lo camp dels »eus, y senyalantlox . 

Quan jo'ls hi digui als meus l'ordre que porto!... 
No ho saben pas encara? 

No, no ho saben, 
mes l'almirall a mi m'ha donat l'ordre. 
Lo senyor rey ha fet cridar fa un'hora 
que seguesca tothom la sua senyera, 
y que nul hom ferís no ferint ella, 
menys d'un senyal que vinga al rompre'l dia 
a rompre també l'ordre que han donada. 

Y quin es lo senyal? 

No puch pas dirho. 
L'almirall me l'ha dit... y mut! 

Fent semblant de cloure els llavis. 

Me sembla 

qu'això no serà pas. 

Lo rey ho mana, 
y ordre del rey es lley. 

La lley divina 
diu que s'ha de acabar ab los francesos... 
y es lo moment. No'n trobareu cap altre. 
Mes, es la lley. 

Ni es lley, ni pot pas ésser; 
y quan manca la lley, hi ha la justicia. 
Vesten donchs ab los teus. No passis pena, 
que avuy acabarem ab los francesos, 
y... jo me'n vaig a terminar ma fossa. 
Adéul 

Adéu! 

Llombard al despedirse de Raig de Lluna y al anar- 
sen, se troba ab Lisardo que atravesi>a l'escena dí- 
rigintse al camp dels almugavers, y el saluda. 

Adéu, minyó! Se^nva. 



ESCENA III 



raig de lluna y lisardo 



Raig de Lluna que's dirigia a la fossa, sent lo *adeu 
minyó • del adalit, se gira, veu a Lisardo que se'n 



Raig. 



- 67 - 

vn cají al campament, y'l crida, moguda per uua 
idea repeníina. 

Raig. Minyona! 

Lisariio. tot (optat, deixa conèixer í•a sorpresa, y diu, 
dirigintse a Raig de Lluna. 

LisAR. Es a mi? 

Raig. A tú. Qué vols que't cridi Lisa? 

LiSAR. Cada vegada mè» forprès y ehíranyal. 

No US conech Qui sou vós? 

Ab gran sennitat y dominant In situació. 

Qui ets tu, preguntam. 

Un moment de Pausa en que le» dugués íe miren de fit 
afit. Raig de Lluna segueix. 

Allà, en la terra de Sicilià hermosa, 
una gentil doncella, casta y pura 
com la verge rosada al trenrh del auba, 
vege al rey, quan lo rey entrà en Messina. 
Fou jorn de gala aquell pels cels y terra. 

*Raigs d'or, que no de sol, iluminaven 
los blaus espays d'un cel serè, y s'omplíen 
de flaires embaumats y brises dolses 

*la terra y la ciutat, lo mar y l'ayre. 
Lo rey entrà, llevades les senyeres, 
de draps d'or la ciutat encortinada, 
sots lo tàlam d'argent que sosten en 
ab llanses d'or los cavallers y patges, 
al sò metent d. nacres y trompetes, 

*rodejat de sa cort y de ses gales, 
ab son cavall destrantli per les regnes 
los ciutadans més principals y nobles, 
y seguit de sa host caballeresca, 

♦servents y almugavers, senyors y cònsuls. 
Y mentrestant, sos almiralls venien, 
cenyit lo front ab llors de la victorià, 
remolcant les galeres captivades, 
ab la popa al revers, sonant les nacres, 
la via a dins del port, ab les vensudes 
y sotmeses senyeres del rey Carles 
tiragascant pel mar. 

Aixís entraba 
lo rey en la ciutat; així'l rebien, 
lo jorn. ab tots los fochs del sol «tàlich, 
la nit, ab les ardentes lluminàries 
de canella y brandróns, falles y torses 
fessent semblant de jorn; aixís lo veya 
tot passant la doncella de Messina, 
y aixís fou, aixís fou com la doncella 
s'enamorà del rey. Les papellones 



- 68 - 

s'enamoren del flam Embadalida 
lo seguia per tot Hisses y festes, 
torneigs y carroussels, y quan fou l'hora 
en que lo rey partia de Sicilià, 
també'l seguí, de mantinent, resolta 
a lluytes y a perills, com ans a festes, 
com va seguint lo flam la papellona, 
y en home's travestí per no deixarlo, 
y's fiu almugaver sols perseguirlo. 
La doncella en Sicilia's deya Lisa, 
y aqui l'almugaver se diu Lisardo. 
Es aquesta ta historia? 

Durant aquesta relació. LUardo s'ha sentit combatut 
per una gran Uuyta de sentiments interna, acabant 
per pendre la resolució de confessarho tot. 

LiSAR. Cert; aquesta. 

*Jo no sé pas qui sou ni se m'atansa 
com y perquè sabeu la meva historia, 
mes tinch confiansa en vós. y a vós m'entrego. 
Jo us he sentit cantar aquesta tarde 
la canso provensal que en ma infantesa 
m'ensenyava ma mare, que era filla, 
potser com vós, de la Provensa hermosa, 
de la infelís Provensa malmenada 
pels mateixos butxins de la Sicilià, 
*de qui'ns deslliurà un jorn lo rey en Pere. 
No sé qui sou, no ho sé. ni vull saberho; 
més fio en vós lo sò una infortunada 
a qui arrastra lo cor 

Raig. Lo cor, minyona, 

es un gran enemich que va ab nosaltres, 
del qui no's pot fugir perquè es de casa. 
*Me preguntes qui só. Só una llegenda 
com no'n té pas los Pirineus cap altre. 
Heretje'm creuhen uns y'ls altres folla, 
iluminada'ls uns y'ls altres bruixa. 
No só rès del que diuhen. (o só un'ànima. 
Jo crech en Déu, lo gran creador excelsior 
que ha creat lo cel, la fè, l'ànima, l'ayre, 
lo pensament, l'amor, tot lo invisible 
y tot lo etern, jo crech en ell. y l'amo. 
Jo só la tradició fervent y viva 
d'aquest país, y he vist ses desventures 
y he vist com sobre d'ell caigué lo glavi 
del gran inquisidor y dels francesos. 
He vist sa mort, la he vist... y vull venjarlo. 
Ja sabs qui só. Tu ets provensala, Lisa. 

Ltsardo Ja un moviment de negació. 



- 69 - 

♦Lo mateix. Tens sa sanch I lo fou ta mare. 
Ab ton auxili conto. 

LiSAR. Si, conteuhi 

Raig. Sé que volen deixar, y d'axò's tracta, 
lo pas lliure al francès, y sé. minyona, 
que axò no pot pas ser. Si tu m'ajudes, 
derrocarem sos plans senyainni lo campament. 

Les gents aquelles 
tots son almugavers Hi ha que menarlos 
a que no'ls obrin pas; y, com ells vulguen, 
ni un sol sortirà viu d'eixa enclotada. 

LiSAR. Conteu ab mi. jo us serviré. Provenza 
també ha seguit la via dolorosa 
que Sicilià seguí. Hi ha que venjaria. 
A més, jo vull la glòria del Rey Pere. 
To l'am'. 

Raig Què esperes d'elP 

LiSAR. No rès espero. 

Me contento ab amarlo, y per amarlo 
vèurel tant sols de lluny. L'amor del ànima. 
|o l'am'd'amor, y d amor visch. 

Raig. Oh, Lisal 

ío també visch d'amor, també, minyona, 
més d'amor d'odi, perquè es cosa ce. ta 
que l'odi es un amor 

Lisar. Ün crim es l'odi; 

l'amor una virtut y font de vida, 
y qui te amor te fè ío tinch la santa 
reliigió del amor. 
Raig Jo la del odi. 

Lisar. Jo am'un estel... 

Auwenta la gatzara que hi ha en lo campament. Al- 
gtini almugaverf, movent gran buUa, criden: 

Almu. Lisardo! Hont ets?. . Lisardo! 

Raig. Te cridan, vés Torna més tart Llavores 
jo't donaré a coneixe mon projecte 

jRaig de Lluna fe diiigeix a fa forta com per segxiír 
i>on tr avall, peròf deté, feriinníxe fota un arbrt, te 
treu la caputxa, y affiftetx com espectadora a l'es- 
cena entre'lü almugavers y Ufardo Lo» almugavert 
avangen en tropell al pronceni. portant moltt d'elis 
atxex encesen y lei/e». aUiunef de Ien quals deixen ela- 
vadex en terra. Al trovar»e ab Ufardo I rodden ab 
crit» d'alegria. Es ja negra nit. 



ESCENA IV 

RAIG DE LLUXA, en se^ón terme, sentadu sota (Viin arh?e. 
LISAKDO, ULLRICH, RiusECH y'/í demés almugavets. 
Comensada ja P escena^ a meytií d'ella poch més o menys ^ 
entra llombard, queU pa•iseja sense dir tès, parantse 
alguna vegada prop del cercle que formen los almugavet s. 

Ull. 4 Lisardo. 

Lisardo, què fas, donchs^ Còm es possible 
que aixís nos deixes\.. Es potser aquesta 
nostre darrera nit, y tots voldríem 
sentirte recitar altre vegada 
com ho sabs ferho quan tu vols. 
Riu. Recordes 

la trova que'ns cantares l'altre dia? 
Aquella de... 
LiSAR. Be prou que me'n recordo. 

Aquella, segons crech, que fou composta 
per un Comte de Foix que enamorava 
a una regina d'Aragó. Comensa: 
Aquelles montanyes, 
que tant altes son, 
me priven de veure 
mos amors hont sont. 
Ull. Es la mateixa. 
Riu. No. Parlo d'un'altre - 

Aquella d'una estrella .. Sabs?... Es una... 
Ull. La canso del estel? 
Riu. Hoch La mateixa. 

LiSAR, Es molt trista. Y a més, tantes vegades 

l'heu sentit ja... 
Riu. No hi fa pas rès. Que es trista? 

Demà'ns alegrarem occint francesos 
ab sos nobles, son rey, sos fills, sos bisbes 
y son llegat y cardenal per tornes. 
Càntans, donchs, la canso, Lisardo; canta. 
Ull. Gàntala, si, Lisardo, que si es trista. 

es canso que va al cor. 
LiSAR. Sia en bon hora. 

Os la vaig a cantar per contentarvos. 

LA CANSO DEL ESTEL 

CANTADA PER LISARDO 



Estich enamorada, pobre de mi! 
pobre de mi, Madona, 



71 - 



LiSAR. 



Riu. 



Ull. 



Riu 



Almu. 

LiSAR 



pobre de mi! 
Mos amors son la estrella del demati, 

del demati. Madona, 

del demati 
Les llums que l'acolí^ren son raigs d'or fi, 

son raigs d'or li, VIadona, 

son raigs d'or fi. 
Veig que la estrella'm mira. Que'm voldrà dir? 

Que'm voldrà dir, Madona, 

que'm voldrà dir? 
}o creya que'm miraba; no'm mira a mi, 

no'm mira a mi, Madona, 

no'm mira a mi. 
Tinch ja la sort fixada de mon destí, 

de mon desti. Madona, 

de mon destí. 
Los amors de la estrella no son per mi, 

no son per mi, Madona, 

no son per mi 
Feume enterrar, Madona. quan sia nit. 

quan sia nit, Madona, 

quan sia nit. 
Y feume fer la caixa d'argent brunyit, 

d'argent brunyit, Madona, 

d'argent brunyit. 
perquè la estrella hi puga ben resplandir, 

ben resplandir, Madona, 

ben resplandir. 
Aixís veurà la estrella, pobre de mil 

pobre de mi, Madona, 

l'amor finit. 
Moviment de Kntiffncció entre'h almuqavers y aplausos. 

Es trista, ja ho veyeu Es una historia 

de una pobre doncella enamorada, 

papellona d'amor, que al fi moria 

de mort d'amors entorn la flama ardenta. 

Es l'historia de totes les minyones 

que ab ses fal•leres cerquen per los astres 

lo que aqui abaix no troben. 

Es molt dolsa 
la cansoneta però trista... y parla 
als sentiments del cor. Me plau la pobre 
enamorada del estel 

Lisardo, 
qué no podries recitnrnos are 
una trova de guerra, una llegenda?... 
Una de guerra, si 

Violeu que os conti 



- 72 - 

vostra historia mateixa, quan anàreu 
capdellats per nostre rey En Pere 
a deslliurar Sicilià?... Vindrà un dia 
qu'això que tots hem vist serà llegenda 
que parli al cor y als sentiments del poble. 

Ull. Conta, Lisardo, si. Tu sabs contarho 
com ningú al mon. 

LiSAR. Esccltàu, donchs. Comenso. 

LO ROMAXS 

DE LA CONQUESTA DE SICÍLIA 

RECITAT PER LISARDO 

Vora'l mar, sola y cativa, 
plora it llàgrimes de fel 
més amargues que les ones 
que s'estrellen a sos peus, 
la malhaurada Sicília, 
presonera del francès, 
així exhalaba ses playntes 
que s'eraportaben los vents: 
— Só la pobre abandonada, . 
só la filla d'Israel. 
Onades murmulladores, 
quan serà que portareu 
lo Moyses que Deu envia 
als fills de Jerusalem 
per lliurarlos de les penes 
de son Farahó crudel? 
Es aquell que diuhen Carles, 
rey sens cor y sens mercè, 
es aquell que diuhen Carles 
qui presonera me té. 

Es ell, es ell! 
sens mercè tots l'apelliden, 

sens mercè 

Ay Sicilià infortunada, 
com t'has vist y com te veus, 
de tenir tos fills en pena, 
tant desamparats de Déu! 
Mes, ja porten al rey l'ere 
lo gantelet del donzell, 
V Sicilià toca .i vespres, 
a vespres y a somaten. 
Ab son estol de galeres 
son llivertador ja vé, 



- 73 - 

y tot es gala y es festa 

en la ciutat de Palerm 

que tapissa ses carreres 

de junch vert y herbes oients 

y enmantella ses muralles 

de draps d'aur y d'argent. 

Ja riba la mar l'esperan 

ciutadans y cavallers, 

ja les dames més garrides 

y doncelles avinents 

van per tot cantant en orri: 

«Benvingut lo senyor i ey.> 

Es ell, eseli: 
lo gran rey, lo rey En Pere, 

!o gran rey. 

Ab ell venen per sa guarda 

gents que han nom almugavers, 

que sols viuhen de fets d'armes 

y mav dormen a cobert. 

Porten sols una gonella 

per ristiu y per l'hivern, 

un sarró per ses viandes, 

una ret per sos cabells. 

antipares per ses cames, 

les abarques per sos peus, 

cascú dos darts y una escona 

y a la cinta son coltell. 

No n'hi ha de mes coratjosos 

ni n'hi ha pas de mes valents. 

Per los sigles, de los sigles 

se'n recordarà'l francès, 

la jornada de Messina 

que guanyà l'almugaver. 

Les minyones de Sicília 

van cridant per tot arreu: 
«Son ells. son ells! 

los hereus de la victorià, 
los hereus!» 
Gatzara, aprobació y oplaufoé per pari deli almuga- 
verg qxit rodej en a Lifordo, nplauríintio y fetU. 
janllo. Raig de Uvvo en aquest moment abandona 
la Jofsa, prop de la qual eftava untada, avania, 
atravefsa per entrt'h prvpof y's pieunta en mil j de 
iotti, ab Uf faccions animades y lot cabell» en defor. 
dre prenent la destral d'un almuçavery brandant- 
la pels aires. 
Raig. Y ara jo. També'n sé de cants de guerra. 



- 74 - 

Y'n sé molts .. Y'ls sé tots. . més per vosaltres 
avuy no'n sé més que un que planre'os puga, 
y aquest vos vull cantar, minyons. Ohiulo 

S'adeldiiía en mi/j d'un rapte, com la sibila aníigua, 
.oiiperba de nnimacin y eninitnaitme, brandant la 
deí'lral. Llombard, que ha entrat fa poch, assisteix 
com espectador a V escena . 

LO CANT DELS ALMUGAVERS 



CAXTAT PER RAIG DE LLUXA 

L'almugaver deu viure— la vida del combat 
sens més plahers ni joyes que set, perills y 
ses soles amoretes occir, ferir, lluytar; [fam: 
lo tàlam de ses bodes— les viles flamejant; 
per sola vianda, feres,- y per beguda, sanch. 
Almu Avant! avant! Despertat, ferro! 
Raig. Avuy es lo gran dia- del coll de Panissars. 
Si tornen los francesos, — d'aquí no passaran. 
Lo dia que vingueren — ningú'ls pogué contar; 
lo dia que s'entornen -bé prou que'ls contaran 
Almugavers ja es hora. Au donchs! Coltells 
Almu. Despertat, ferro! Firam' Firam! [en mà! 

Raig. Quan los francesos vinguen, son auriílamaal- 

[sant, 
son auriílama a trossos —los vents se'l enduran, 
ses tendes nos esperen; — anem allí a fer carn: 
esmicarà sos ossos— la dent de ma destral; 
los morts caiguts a terra- los corbs sel's men- 
Almu. Firam! Firam! A carn! A carn! [jaràn. 

Raig. Ni per Uabor sisqueres - un sol ha de quedar, 
ni rey. infant y princep ni bisbe ni llegat. 
Au, donchs! Despertat, ferro! -Lo sol avuy 

[veurà 
escorrers per les penyes a degotalls la sanch 
que avuy es lo gran dia -del coll de Panissars. 
Almu. Avant! Avant! Despertat, ferro! 
Firam! Firam! A carn! A carn ! 

Verdader eatruendo d'entnsnasme entre'ls almugavers 
que s'agiten y mouhen en tots sentits, brandant ses 
escenes, sos coltells y ses destrals, y cridant Aur! 
Aur! Firam! FirHm! mentre» los servents fan rodar 
ses atxes y teycs. describint cercles defoch pels aires. 

En lo moment de. més calor y entnssiasme ha entrat en 
escena Roger de lAaria, que creuat de brassos con. 
templa l'escena, esperant un moment de tossego 
per crtdar a Llombard, ab veu de trò que ho domi- 
na tot. 



- 75 - 
ESCENA V 

Tots los dtis y roger dk lluria 



Roger. 

Llom. 

Roger. 



Adalit: 



Ab imperi, dominant a*» sa l'Cit el tumiilío' 
Pre.^entantse tot norprh. ab gran respecte 

Almirall^ 

Au' La retreta. 

Al sentir la vea del nlmirall y al adonarne de sa en" 
trada en CRcena. ha acabat lo bandia y lot ha reco ' 
brnt lo sosseqo y la calma. 

A una llenya del adalit. n'adelanten nacres y trompe' 
tex fina al centre del teatre, y sonen la retreta ab 
gran aparato. 

Tothom fe va retirant. Los almaaavers te'n tornen a 
son campament ahont casi tols s'ajauhen. posantse 
a dormir uns vora'l foch y altres sota Is arbres 

Lo centinella dona'l crit de vigilància: Aur. aur. que 
repeteixen al lluny altres centinelles. 

Raig de Lluna y Lisardo se diriqeixen a la fossa, 
prop de lo qual s'asseuen conversant ab veu baixa, 
però^ amatents a la conversa que emprenen l'almi- 
rall y iadalit. sobre tot Raig de Lluna. 

Roger de Lluria y Llombard se queden en lo prosceni. 
Llombard, inmòvil, mut y ab gran respecte. Roger 
passejantse per Vescena y ab mostres de sèries preo- 
cupacions. .SoZs pren la paraula, quan ja tots s'han 
retirat y quant tot ha recobrat la calma. 

ESCENA VI 



ROGER DE LLURIA y LLOMBARD 

Los almugaver» en lo campament del fons. Los cen- 
tinelles vigilant. Raig de Lluna y Lisardo prop 
de la fossa, amparades per un arbre, sens que du- 
rant I' escena repari l'almirall en elles. Lo lloch de 
l'escena queda iluminat per dos o tres atxea que'ls 
almugavers, al anarsen. han deixat clavades en 
terra. 
Roger. Adalit! Deteníntse de prompte- 

Llom. Almirall? 

Roger. Has dat ja l'ordre? 

Llom. No la he dat pas encare. Ab sumi$»ió y receí^ 

Roger. Ab asperem. Y donclis, què esperes? 

Llom. Voldria avans, senyor, parlarvos... 

Roger. Retenintse y mirant a Llombard de fit afit. ^ Parla. 

Llom. Senyor, la gent no'm seguirà. No'm creuhen. 
No'ls puch convèncer pas. Ks impossible. 
Per ells, occir francesos es la glòria. 



-16 - 

Ho aprengueren a fer allà, en Sicilià. 
y aqui ho faran també. Vos dich de veres, 
mon senyor almirall, que no tinch forses, 
no'n tinch per deturarlos. Si'ls francesos 
arriven, segons sembla, a punt de dia, 
com lo Llegat y Cardenal que'ls mena, 
ab sos prechs y oracions no trobi modo 
de fels passar per alt, volant pels aires, 
lo que es per terra, mon senyor, per terra, 
. no passaran 

Roger. Llombard! Aò enteresa y Q.h imperi 

Llom. Donaré l'ordre, 

la donaré, senyor... Déu sabsi'm reca... 
perquè es ordre del rey, y també vostre, 
més., jo voldria dirho, perquè ho sento, 
ho sento aqui... DonanUeuncopalpU. 

Roger. Què més vols dir? 

Llom. No goso,- 

y ho tinch aqui... 

Senyalant son cor. Roger de Lluria fa un moviment 
d'impaciència, y Llombard, al veureho s' apresevra 
a dir: 

L'ordre daré, y vos juro 
que com jo visca, 's cumplirà... Més... vaja, 
deixaumho dir, senyor, no hi ha vergonya, 
si'ls deixem lliure'l pas. 

Roger. senm. Llombard! 

Llom. Apart. L'he feta. 

Moments de silenci. Llombard sotmès y ab lo cap baix. 
Roger dominantlo ab la mirada. Raig de Lluna, de' 
rrera del arbre, seguint ab gran atenció la conversa. 
Roger. Vominantse, després de una bona estona. 

Adalit. dona l'ordre, y fes cumplirla. 
Guay del qui manqui al rey! Aqui os deixaren 
tant sol<^ per protegir la retirada 
de l'host francesa, que's precís que passi 
segura y respectada, com no sia, 
segons t'he dit, que ab sos tres tochs lo nacre 
contraordre vinga a dar. Si això es, Uavores. . 
Uavores feu lo que vulgau. Sou lliures. 

S'observa alfjún moviment eutre'ls centinelles y almu- 
gavers que detenen n un cavaller qtie arriva y demà 
na pes ptr'entrar en lo camp a conversar ab I almi- 
rall. Aquest II Llombard se giren al sentir soroll, y 
Roger de Lluria. comprenent lo que es, diu al 
adalit. 

lis ell, lo cavallet que jo esperava. 

Fes donchs que li obrin pas, que porta guiatge. 



- 77 - 

Raig de Lluna varl•i ab secret a T.isardo, que s'en va 
com a ciimplir un'ordre. Llombard, que s'ha ade. 
lantaí per'obchir lo que li ha dil l'almirall, torna 
acompanyant al Covite de Foix, j/** retira en segui' 
da al camp dels almugavers. 

ESCENA VII 

ROGER DE LLURIA }• LO COMTlï DE FOIX en lo ptOSCfni, 

RAIG DE LLUNA, sCTitada darrera d^un arbre, de tna?tera 
que pugue sentir la conversa dels dos anicriors personat- 
ges, sens ésser vista d'ells. V escena segueix iltwiinada 
per les ieyes que deixaren los almugavers. 

Foix. Déu guard' al almirall Roger de Lluria. 
Roger. Y a vós també, Comte de Foix. 

Raig de Lluna se conmou al sentir lo nom del Comte- 
fe fixa C7i ell. se duposa a seguir ab atenció la con, 
versa y diu apart: 

Lo Comte! 
Aqui'l Comte de Foix? 

Rebli missatje, 
y fentli tot Tihonor que a vós devia, 
a més d'assegurar vostre persona, 
aquí'm teniu, segons m'ho demanàreu. 
Mercè a vós, almirall que així jo espero 
que bé podrem entèndrens. 

Be's podria. 
Vinguí, per manament del rey de Fransa, 
per ajustarme ab vós. 

Ben vinguts sien 
missatje y missatjer. Digau Escolto. 
Be sabeu que tenim al rey de Fransa 
forment malalt, poch menys que mort. Déu vu- 
que'l pogàm conduhir en sa llitera _lla 

fins arribar a lioch. Y com tenia 
voluntat de sortir de Catalunya 
ab tota la sua gent, son fill lo príncep 
pregat ha y requerit al rey*£n Pere 
que no'l vedàs lo pas. 

Sia en bonhora. 
Y'l rey En Pere consenti, mes dixli 
que certament podia assegurarlo 
de tots sos cavallers, mes no podia 
d'almugavers y de servents, los qui eran 
gent indoptable y fera. Y com no tenen 
aqueixes gents més lley que'l poder vostre, 
a vós vinch, aimirall, a demanarvos 
pas lliure per lo rey, pel fill son príncep, 



78 



pel cardenal l'egat y per l'host tota. 

Roger Donchs lo rey ho digué, teniu pas lliure. 
Jo no l'hauria dat, mes ell lo dona 
y ell sab bé lo que fa. 

Foix. Mercès vos síen 

donades, a'mirall.. Y més encara 
tenia jo que dirvos, si no'us veya 
fort mal y esquiu per cert. 

Roger. No es certa cosa, 

saul lo vostre honor, mon senyor Comte, 
que mal ni esquiu jo sia la'us escolto. 

Foix. Voidría'l rey de b ransa tenir treves 

algun temps per la mar. jous les demano 
en son nom. 

Roger No pot ser. 

Foix. Còm no! V'oldriau 

negarvos al desitj. . 

Roger. Es cert que'm nego 

Foix. Pensauho bé, En Roger, la s'ha vist ara 
lo poder de la Fransa y de l'ig'esia 

Roger. Be que l'he vist. Pel mar estols en rota 
y per la terra exèrcits tots en fuyta 

Foix. Roger! 

Roger. la us ho digui, mon senyor Comte. 

Ni pactes may ni treva ab los francesos, 
he de tenir aytal com viu jo sia, 
que si'l rey d'Aragó vol ab ells tracte, 
jo no. 

Foix Roger, me dol que al rey de Fransa 

donau aytal resposta. 

Roger Aquesta dono. 

Foix. Guardats que no pogau empenedirvos. 
Si bona sort haguéreu y gran astre 
un temps sobre la mar no serà sempre. 
Trescents cos de galeres pot, sens dubte, 
en menys d'un any armar lo rey de Fransa, 
lo que sabem per cert que may podria 
ab tot lo séu poder lo rey En Pere 
Si això fos, almirall, veurem llavores, 
veurem lo vostre enfortiment hont queda. 

Roger. Jo no vull treves ab lo rey de Fransa, 
ja està dit. Y per xò de que bon astre 
tingui un jorn sobre mar jo'nrendcsch gràcies 
a Déu qui me'l donà... V ell me'l conservi! 
Ni m fa tampoch reguart lo que'm diguereu 
de fer en menys d'un any lo rey de Fransa 
trescents cos de galeres Crech, sens dubte, 
que aqueixes podrà armar, y més encare; 



- 79 - 

més jo al honor de mon senyor En Pere 
lo rey de l'Aragó y de la Sicilià; 
cent n'armare sens pus y'n linch de sobre 
per combàírer ab elles les trescentes, 
o les deu mil, si vol, del rey de Fransa- 
Per mon honor y fe jo us jur', oh, Comte, 
qui ni galera ni vaixell que sia 
gos'anar sobre mar. menys de guiatje 
de mon senyor En l'ere .. Què dich are? 
No solament los 1 enys y !es ga eres, 
ni tampoch un sol peix hi haurà que gose 
alsarse sobre mar, com en sa coha 
lo escut del rey y d'Aragó no porti. 
Y are ja, tot es dit entre nosa'tres. 
Veniu ab mi, senyor Jo us daré medi 
de tornarvos a' camp segur y prompte. 

Se'n van. 

ESCENA VIII 

RAIG DE LLUNA surí de derrcra son arbre y avaHsa al 
prosceni^ tnirafUlos f/itifxar y seguinílos ab lo. visia 

Raig. Y aqueix home es un Foix?... Y es de la rassa 
d'aquells que conegui .. 
Dirígintí?e ales montaiiyes. y ab mi, vosaltres, 
oh, Pirineus? 

ESCENA IX 

RAIG DE LLUNA y LISARDO çue arriba precipitadament 

LïSAR. ]a son aqui. Ja venen. 

Raig. Què dius? 

LiSAR. Que venen. Jo'ls he vist J'arriben. 

Tots van perduts Entorn de la llitera 
hont jau lo rey malalt mort, segons diuhen, 
va lo cos dels richs homes y dels nobles, 
lo cardenal-llegat, infant y princep, 
*tot desplegant al aire l'auriflama 
*que avilanit y ahontat avuy recu'a. 
Lo que ve cap aqui no es un exèrcit, 
sinó un enterro so!s. Lo rey En Pere 
ab sa host, sos cavallers y sa companya 
a llats va dels francesos, fora via, 
volentlos protegir, mes en và lluyta 
per capdellar als seus; tots s'arrombollen 
de son caball entorn, y tots l'atien 



- 80 - 

cridantli tots a un temps: — «Senyor, son nos- 
firam. senyor, firam! Senyor, vergonya!» [tres; 

Raig. Si, Deu ho vol! Ves donchs. minyona, cuita, 
y fes la senya que t'he dit . Depressal 

LiSAR. Heu de pensar que'l rey. . 

Raig. Jo l'endevino 

lo pensament del rey. Lo toch d'alarma 
es lo que ell vol... No l'enteneu vosaltres. 

LiSAR. Llavors... 

Raig. Ves, donchs! No hi pensis més La senya, 

la senya tot seguitl... Déu nos ampara! 

Lisardo surt corrent. Kaig de Lluna s'acosta al camp 
dels almugavers y crida a Llombard que s'havia 
posat a dormir sota d'un arbre. 



ESCENA X 



RAIG DE LLUNA, LLOMBARD y ALMUGAVERS 



Raig. Llombard! 

Llom. Què hi ha? Despertant tot sobtat. 

Raig. Tenim aquí als francesos. 

Llom. Què dius? 
Raig. Ja son aquí. 

Llom. Mala fi fassen! 

Raig. Desperta als teus. 

Llom. Per què?... Val més que dormin. 

Raig. Y'ls deixareu passar? 
Llom. Y donchs! Ho manen 

Raig. Adalit, no pot ser. 

Llom. Be prou que ho penso. 

Si al manco fessen la senyal! 

Sona'l primer toch del nacre. Llombard al sentiria 
S'estremeix y escolta ab gran dalé. 

La senyal 
Es la senya del nacre. Déu no m valga! 

Sonen los altres dos tochs del nacre. Llombard, ab gran 
explosió d'eniussiat-nie, se precipita als séue, qtie's 
desperten srbiadament y rodegen xms a l'adalit, men- 
tres que altres corren y van y venen per l'escena cer- 
cant ses armes y cridant a sos companys. 

hsL senyal! La senyal! Beneita sia. 

Au, visca Déu! Amunt!.. Amunt vosaltres! 

Amunt tothom! Son ells! Son los francesos! 

Ja son aqui .. Desperta ferro!... Y via, 

via a ells, en nom de Déu, que ja son nostres! 



- 81 - 

Surten tots de l'escena brandant ses etcones y s€» te- 
yes, ab grans crits de Aur! Aur! Desperta ferro! 
Deus aia! y cantant lo coro dels almugaver$. 

ALMUGAVERS 

♦ Desperta ferro! Avant! Depressa com lo llamp, 

cayèm sobre son campi 
Almugavers, avant! Anem allà a fer carn 

Les feres tenen fam. 
Veyentnos sols venir, los pobles ja flamejen: 
veyentnos sols passar, son bech los corbs netejen. 
La guerra y lo saqueig, no hi ha mellors plahers. 
Avant, almugavers! Que avisin als fossers! 
'La veu del somatent nos crida ja a la guerra. 
Fadigues, plujes, neus, calors resistirem, 
y si'ns abat la sòn, pendrèra per llit la terra, 
y si'ns rendeix la fam carn crua menjarem! 
Desperta ferro! Avant! Depressa com lo llamp 

cayèm sobre son camp! 
Almugavers, avant! Anem allí a fer carn! 

* Les feres tenen fam! 

ESCENA XI 

RAIG DE LLUNA 

Va segnintlos fins que surten de l'escena, y diu diri- 
gintse a ells. 

Via a ells en nom de Déu! 

Baixa al prnsceni, y mirant a terra , com si volgué* 
evocar los esperits que hi ha en les entranyes del 
Pirineu, diu: 

Anima excelsa 
dels Pirineus, puig vius, àlsat, remunta, 
y en ells renaix y encarnat! 

Senyalant als almugavers. Son la pattia! 

ESCENA XII 

g^ RAIG DE LLUNA y LO COMTE DE FOIX 

H^. Lo Comte arriba per la serra y ver distint lloch del que 

^^K segxd al anarsen en companyia del Almirall- Va 

^^V com cercant son cami perdut, y baixa al prosceni 

^^H atret pel r^splandor de les teyes, adonantse llavore$ 

^^F de que's troba en lo mateix siti que avans. 

Foix. He perdut mon camí, y me par que torno 

als Uochs d'avans... Me par també que sento 
brugits de guerra, crits de mort, y flaires 

Lo8 Pirineus. 6. 



- 82 - 

y remors de batalla... Es que'ls francesos 
hauran mogut son camp sens esperarme?... 
No ho vulla Déu. 

Reparant en Maig de Lluna a la llum de le» teyu. 
Acoslantse a ella. Allí veig una dòna. 

Bona dòna, digau... 

Raig de Lluna, es gira, el coneix, y el contempla de fit afit. 

Raig. AhI Tú ets lo Comte, 

tú ets lo Comte de Foix. 
Foix. Me conegüeren? 

Qui, donchs, ets tú? 
Raig. Qui só? La juglaresa. 

May sentires parlar d'una gitana 

que quan hi había pàtria, y quan hi había 

Comtes de Foix en ella... 
Foix. Endevinant. Raig de Lluna? 

Raig. *Me plau que en los recorts d'aquella casa 

se guardi viva encara la memòria 

de la pobre gitana juglaresa 

que a la casa de Foix unida sempre, 
*fou sempre de la casa y de sos Comtes. 
Foix. Lo nom de J^ai^ de L/una en ma família 

es un nom ben volgut, y'm plau trobarte. 
Raig. Raig de Lluna jo só... Só la mateixa. 

Tú si que no ets pas tú. 
Foix. Què vols dir, dòna? 

Raig. Vull dir que tú... no ets pas un Foix. 
Foix. Só'l Comte 

Roger Bernard, tercer del nom. 
Raig. Pels altres 

aixís pot ser, y aixís seràs sens dubte; 

per mi no. Tú no ets tú... No ets Foix. Si ho 

no fores pas francès. [fossest 

Foix. T'has tornat folla? 

Raig Almnt sa testa ab gran animació y dirigint^e a kf- terres. 

Turons dels Pirineus, dieuli vosaltres, 
vosaltres que ho sabeu, dieuli com eren 
los del casal de Foix. ai Comte. No ets de sa rassa 
Si tú ets un Foix, aquells... aquells no ho foren. 
Sabs qui es un Foix?... Lo rey, lo rey En Pere; 
aquest sí que es un Foix, que a tots nos venja. 

Foix. ai granira. 

*Si tú no fosses qui ets, si tú no fosses 
la juglaresa aquella que a mos avis 
en llurs dans y dolors acompanyares, 
jo't jur que ton llenguatje reptaria, 

*que a un home de ma lley aixis no's parla. 
Lo rey que dius no es rey. 



- 83 - 

Lo rey En Pere 
es lo rey d'Aragó. 

}a l'Apostòlich 
que es qui lliga y deslliga, ha dat a un altre 
lo realme séu. 

AIG. Bé par que poch li costa 

que'n fa tant bon mercat! Qui es l'Apostòlich 
per donar terres que no son pas sues, 
les terres que aquells homes de paratge, 
gloriosos ancessors del rey En Pere, 
guanyaren pam a pam y les fermaren 
ab sa vida y sa sanch, tot engrandíntles? 
Del juhí dels clerchs lo rey En Pere apella 
al juhí de Déu, y Deu no es ab lo clergue, 
sinó ab lo rey. 

oix. Quin ser incògnit, dóna, 

labora en tu, per fer que de tos llavis 
aytals paraules brollen y aytals blasmes? 

AIG. Lo ser de la justicia y de la pàtria, 
lo ser que viu en mi, y avants vivia 
en les corts y castells, quan eren cercles 
de cortesia y pretz, deportz y gala. 
quan Fhonor, la justicia y la dretura 
s'alberjaven en ells amichs y hostes, 
y quan en ells per fi, no's coneixien 
ni renegats ni bausadors encare. 

bix. Aqueixa dóna es folla. 

:aig. Ma follia 

es recordar los temps de ma jovensa, 

los temps en que la pàtria, avuy ja morta, 

era escola d'honors y de justicia, 

espècul de tot dret y de tot ordre. 

Virtuts, domneis, solatz, pretz y gayesa, 

honors y dret, justicia y cortesia, 

abimats foren per la cort de Roma; 

y la creuada que apel•laren santa, 

sent creuada d'infern, caigué de sobte 

sobre aquella infelis, pobre Provenza, 

sens més crim que'l de ser espill de glòries 

y temple de virtuts. La bescantaren, 

de fanch, de llot, d'oprobi la cubriren. 

més no sabien sos butxins idignes 

que es entre llots y fanch hont millor brolla 

la divina llabor, y vindrà un dia.. 

jo bé ho sé que vindrà... dia de gràcia, 

reparador de torts y d'injusticies, 

en que los pensadors a qui's condemna 

y'ls pobres trovadors a qui's maltracta, 



- 84 - 

als ulls oberts de gèneres futures, 

y als cors vidents de rasses fervoroses, 

s'alsaràn rodejats de llum y glòria, 

y se'ls veurà profetes del pervindrer, 

precursors d'altres rasses y altres segles, 

acolorats pel llum de les altures 

y ungits ab l'oleo sant de la sabiesa. 

Foix. Es folla, verament, es folla, folla! 

Raig. Vés.donchsl I.os teus t'esperenl Corral Vèstenl 

Senyalantli una drettera. 

Allí tens ton camí .. No sents? No escoltes? 

No sents los crits de mort que porta l'aire? 

Allí se estan batent los teus y'ls nostres. 
Foix. Oh, Déu! 
Raig. S'estant batent Vés, donchs, ajúdelsl 

Ajuda als que dius teus. Si avuy tos avis 

s'alsassen de sa tomba, no'ls veuries 

en lo camp del francès. 

Rumors y crits de victorià al lluny. 

Foix. Crits de victorià! 

Raig. Son crits d'almugavers. 
Foix. Més, y'ls francesos? 

Raig. Demànali al carner que'n done compte. 

Foix. No pot ser, no pot ser. To hi corro. 

Se^n va apresuradament. De quan en quan se senten 
crits y remors de batalla. 

Raig. Corrahi, 

fill espuri dels Foixs: vés, donchs, a unirte 
a los que ab tu reneguen de la pàtria. 

Desde'l comensament d'aquesta escena ha coTn€n4at a 
clarejar, sent ja totalment de dia en aquest moment, 

ESCENA XIII 

raig de lluna V LisARDO çug haixa de la serra molí de- 
pressa y s'acosta a Rai^ de Lluna ab gran antmació^ al 
mateix temps que aquesta, alveurerlo ve;:ir, se h dirigeix 
ah ànsta de saber. 

Raig. Què portes? digues. 

LiSAR. La victorià. 

Raig. Sia 

benehit lo senyor de cels y terra! 

LiSAR. Sentiu sos crits? ]a tornen victoriosos 
y ja esplendent lo sol naix ab lo dia, 
llummar de ses gestes y sa glòria. 

Raig. Més, còm, còm ha sigut?. . jo vull saberho 

LiSAR. No bé sonà lo primer toch del nacre 



- 85 



repercutint per combes y per serres, 
lo Pirineu tot s'estremí de sopte 
com si fos cos humà, com fer podria 
si un ànima tingués en ses entranyes 
que'l fes sentir y moure. 
^Ai^- Si, que es l'ànima 

dels Pirineus. Bé es cert que'n te de vida. 
LiSAR, També l'host s'estremí y se mogué tota 
com si fos sols un còs, com si soptada 
y tot d'un cop rebés una ferida. 
Tots quants llavors entorn lo rey En Pere 
agropats se tenien, li cridaren 
ab grans àuchs y goig: — «Senyor, lo nacre 
es la senyal de Deu. Firam! Occimlos!» 
Y lo rey, ab prou pena contenintse, 
fael a sa paraula, 'Is hi vedava. 
Mçs ja de prompte l'almirall En Lluria, 
sentint bullir sa sanch, cridà: < Vergonya!» 
y capdellant, sens que's pogués contindré, 
als servents amenats de les galeres, 
ixqué ab ells d'altre part a corre-cuita, 
anant ferir tro sus en los francesos 
a qui donaren sal y a tots occiren, 
cayent com la furenta torrentada 
que se'n porta y arrasa tot quant troba. 
Llavors lo mateix rey, lo rey En Pere, 
tot sentint com son cor se l'emportava, 
fiu sa senyera desplegar pels aires, 
y cridant «Aragó!» barons y comtes, 
cavallers y servents, allà hont vejeren 
la mota dels francesos, se lexaren 
anar a ells, y mantinent, sens treva, 
tallaren y feriren a llur guisa 
y a la llur voluntat, talment que's troba 
tot lo camí sembrat de robes y armes, 
de morts y de ferits, cavalls y adzembles. 
No es pas una batalla, es un carnatge. 
Déu m'ha escoltat. Ja puch morir. Ja deixo 
lliures los Pirineus, salva !a pàtria. 

Crits de victorià y remors de gran multituls que s'apro- 
ximen. Raig de Lluna puja a un turó com per veu 
rels venir. 

la'ls veig venir... y ab ells lo rey En Pere. 

• ^° ^^y- Ab gran emoció, 

Ab arranque d'entussiasme y saludant de lluny. 

Salut, rey d'Aragó, que portes ______ 

al front lo cíngul del lloré y la banda 



- 86 - 

de totes les virtuts al pit cenyida! (1) 

Raig de Lluna atravessa lo teatre, dirigintte cap a sa 
fossa. Litardo se retira a un cantó, sota un grupo 
d arbres. 

ESCENA XIV 

La escena s'invadeix de gran tropell de ç;ent, que ho va ocu- 
pant ioi, coronant també les serres.— Barons, cavallers, 
almugavers, servents., homes y dones del poble, tremolant 
senyeres, estandarts, penons, batideres y fins branques d' 
arbres. Moviment extraordinari y entussiasme. LO rky 
EN PERE III nomenat LO GRAN (millor encare podria 
dir se Lo Épich,) atravessa a cavall V escena rodejat de 
de tots sos barons y cavallers, entre' Is quals se veu al al- 
mirall ROGER DE LLURIA y al senescal de Catalunya 

RAMON DE MONCADA. 

Raig de Lluna al veure passar al rey en miij delt ba- 
ronia y als crits repetits de de « Victoria!» que Uenta 
ta muUitut, se deixa caure en sa fossa hont desa- 
pareix dihení: 
Raig. Jo ja he viscut. Los Pirineus son lliures. 

Lisardo cayent de genolls ab gran sentiment y eepres- 
Sió de melancolia y dolor. 
LiSAR. Es mon estel!... Es mon estel que passa 1 
Tinch ja la sort fixada de mon destí, 
de mon destí Madona, 
de mon destí. 
Los amors de la estrella no son per mi 
no son per mi, Madona, 
no son per mil 

La multitut toia, agitant sos penons y banderes, 
segueix al rey ah crits de <■ Victoria! Victoria! Yitca 
el rey d'Aragó!» etc. cantant lo següent: 
CoRO. Los Pirineus alsen sos puigs y sa serra 

del sol de ses gestes als raigs esplendents 
y sers invisibles del fons de la terra 
sos himnes eleven que munten als cels. 
Alsatz les banderes com timbre de glòria, 
issatz les senyeres com símbol d'honor, 
y ojatz tots los ecos com criden: Victoria, 
victorià, victorià pel rey d'Aragó. 



CAU LO TELÓ 



(1) D'ogni VRlor porto cinta 1r corda.— Dant». 



- 87 - 



Aquesta obra fou estrenada, al Teatre Principal, de 
Barcelona la nit del 30 de Setembre, inauguració de 
la temporada de 1911 a 1912 y baix el següent 

REPARTIMENT: Pròlech (Lo BardoJ senyor 
Enrich Giménez.— Raig de Lluna, senyora Mar- 
guerida Xirgu.—Comtesa de Foix, senyora 
Montserrat Faura.— Brunisenda , senyoreta Pilar 
Santolaria. — Gemetquia, senyoreta Carme Rovi- 
ra.— Arfe/aitífe, senyoreta Carolina Solo.— Lisar- 
do, senyora Josefina Santolaria. — Comte dt 
Foix, senyor Enrich Giménez.— Sicart, senvor 
Alexandre Nolla.— Miraj/^/, senyor Miquel Or- 
ún.— Cardenal Llegat, senyor Ferran Vilallon- 
ga. — Corbari, senyor Joaquim Vinas. — I\arn, 
senyor Jàume Martí. — Bertran, senyor Ferran 
Cap^e\i\a.—Raymond, senyor Joseph Vives. — 
Roger de L•luria, senyor Enrich Guitart. — Llom- 
bart, senyor Vicens Daroqui. — Comte de Foix 
(fill,) senyor Gaspar Furquet.— f//írtc/r, senyor 
Miquel Sirvent.—MusecA, senyor Jaume Cap- 
devila. — Almugavers, senyors Baldiri Gibert, 
Santiago Amorós, Ferran Capdevila y Joaeph 
Vives. — Direcció escènica, Enrich Giménez. — 
Decorat dels escenògrafs: Maurici Vihiraara, 
Miquel Moragas y Salvador Alarma. — Direcció 
dels chors: Artur Marcet, 



«9 - 



ISTOTHïS 



S'ha reproduhit aquesta trilogia y poema dramàtich 
en varies edicions y en distints idiomes. 

La primera edició, en català, ab traducció en prosa 
costellana per el mateix autor, va publicarse en Bar- 
celona. (Vol. segon de Tragèdies. Barcelona, tipolito- 
grafía de Lluis Tassó, 1891 ) 

La segona edició, en la mateixa ciutat. (Barcelona, 
1892. Henrich y Companyia. Un vol. edició de luxe.) 

Fou desseguida traduhida al alemany per Joanes 
Fastenrath. (Un vol. Leipzig. Verlay von Carl Hein- 
ner, 1892.) 

La traduhí al francès, en prosa, Leonci Cazaubon, y 
la publicà, junt ab un estudi literari y analítich, en les 
pàgines de La Revue felibréeti'ne. París, 1892. 

També Frederich Mistral donà a conèixer els prin- 
cipals passatjes d'aquesta obra en la revista provensal 
LAioli. Avignon. 1892. 

Se publicà una edició en vers italià per Arnaldo Bo- 
naventura, de Pisa. Fou traduhida directament del ca- 
talà, complerta, ab els pròlechs y notes, en un volum, 
ab un Ptoemi del traductor. Madrid, 1894. Llibreria de 
Ferran Fe. 

Una nova edició de Los Pirineus^ en prosa castella- 
na, sense l'original català, se publicà en Madrid Un 
vol. 1894. Imprempta del Progreso Editorial Llibreria 
de Ferran Fe. 

El poeta provensal Mr. Màrius André, traduhí al 
provensal, en prosa, Los Pirineus, fent precedir el seu 
travall d'un estens estudi sobre l'obra y la influencia 
de son autor en la literatura provensal moderna. Se ti- 
tula aquesta traducció: Li Piiineu, íriíougio catalano de 
Vitout Balaguer, revirado au prouTefiçau e precedido de 
unis esclargiynen per Màrius André. Un vol. Avignon, 
ï. Roumanille, libraire-editour. 1897.) 

Sobre el text català d'aquest poema, ab la selecció 
exigida per l'indole d'una obra lírich dramàtica, com- 
posà sa trilogia musical del mateix títol el mestre don 
Felip Pedrell 



90 - 

Aquesta selecció del poema, segons quedà arranjada 
pera la música, fou versada al italià per don loseph 
Maria Arteaga-Pereira y al francès per Mr. Jules 
Ruelle. Se troben en la partitura pera cant y piano 
impressa per el MestrePedrell en l'establiment de Pu- 
jol y Companyia, editors. Barcelona, porta d^ Àngel. 

Los Pirineus, com obra dramàtica, estaba preparada 
pera posarse en escena en el teatre català de Barcelo- 
na, quan se trobava al front de sa empresa l'insigne 
autor dramàtich don Frederich Soler. La mort de 
aquest vingué a interrompre la representació y a pa- 
ralisar els travalls, que estaben ja adelantats. 

Així el poema del senyor Balaguer, com la selecció 
musical del senyor Pedrell. han obtingut gran èxit y 
nomenada t n l'extranger. Autors distingits y critichs 
cèlebres s'han ocupat extensament del poema y de la 
música en articles de revistes y periòdichs, en follets, 
en llibres. (Artur Pougin, Pau Marieton, y Sarrand 
d'Allard, en Fransa; Carles Krebs y Joan Fastenrath, 
en Alemania; Cèsar Cui, en Rusia; Emili Shalay y 
Guillem Huzzard en Hungría; Arnaldo Bonaventura, 
Emmanuel Portal y els mestres Tebaldini y Bossi, en 
Itàlia, etc.) 

Tres representacions se feren del Pròïech d'aquesta 
obra en Venècia en els dies 12, 14 y 17 de Mars de 
1897. íLes dugués primeres en el local del Liceo y la 
tercera en el teatre Rossini ) Fou extraordinari l'èxit 
y general l'aplauso per part de la prempsa tota de 
Itàlia. 

La importància obtinguda en l'extranger per aques- 
ta obra va tenir eco en Espanya, y l'Ateneo científieh, 
literari y artístich de Madrid celebrà el 18 de Maig de 
1897 una vetllada en honor dels senyors Balaguer y 
Pedrell, pronunciantse discursos per els senyors D. 
Segismón Moret y D. Gabriel Rodríguez, Uegintse 
una traducció en vers castellà del Pròlech, per el poeta 
D. Emili Ferrari, y cantantse per distingits artistes, 
varies escenes de les posades en música per el mestre 
Pedrell. (Coro de monjos, del pròlech; Serveniesto, del 
trovador Sicart, acte primer, escena IV; Canso de V es- 
trella^ acte tercer, escena IV; l.a cort d'amor, acte pri- 
mer, y altres.) 

Ademés. Z^v Pirineus, òpera, en italià, foren repre- 
sentats per primera vegada al Liceo de Barcelona, el 
dia 4 de faner de 1902, habentse donat once audicions 
durant aquella temporada teatral. 



- 91 - 

El dia 10 de Setembre de 1910, se va inaugurar la 
sèrie de representacions d'òpera espanyola al Teatre 
Colón, de Buenos Aires, ab la representació en caste- 
llà de Los Ptrtneos. Fou en motiu de les festes cele- 
brades en conmemoració de l'independència de la 
República Argentina. 

Y finalment, s'han estrenat com a obra dramàtica, 
en català, en el Teatre Principal de Barcelona, la nit 
del 30 de Setembre de 1911, perla companyia de de- 
clamació, encapselada pels eminents artistes Enrich 
Giménez y Marguerida Xirgu. 

Pera ser posada en escena y atenent a la duració 
del espectacle, se suprimiren els versos que en la pre- 
sent edició van maicats ab esterischs. 



üfl ESCENA CATAüANfl 



&1 



OBFLH3S i»UrBI-.IOA.DH3S 



flctes. Rs. 



Lo Coniraiiiestre, drama. 
I.as Kuras del Mas, drama. 
I.as Joyas de la Uoser, drama 
Lo Ferrer de Tall, drama. 
Los Segadors, ífrjmj. 
Amor lelelònich, comèdia. 
Las claus de Girona, drama. 
Ï-A Drach. drama. 
Lo monjo ne^re, dtama. 
Permèliml... sainet lírirh. 
Uillútis de sabater, same^ i 

Sota Terra, rframa. 3 

El casament }>er forsa, com. i 
La nit de Ueys, drami. i 

Lo KfCtor de Vallfogona, dta. 3 
La mà de mico, t andaUa dra- 
màtica ' 
Historia de ('rist(.l"ul Colóin, 

monólech. 
La Preseni'alla, comèdia. 3 

Un Malalt, monólech. 
Calé y Copa, come./íJ. 1 

l.a Banda d** iiastardía, dtama. 3 
Kl Ordinaii Henschei, íiramj. 5 
V.\ liarber'lle Sevilla, comèdia. 4 
■ Haiatcíía, drima. 2 

* El v.aije del senyor poi.s, co- 
media. 
O Hey o rès, dram.i. 
La Uosa H anca, drami. 
La familiaGMll,co»iei/a. 
I]}} bon hotne, monólich. 
L'apotecari d Olot comedi.i. 
La dèria de <ion Pau, comèdia 
De Icsta major, comeJii. 
Las traiicesillas, comeJia. 
Vides pai iones, drama. 
L'ainich Cirera, comeJia. 
Lo torn del Hty, drama. 



2 

8 

I 

4 

8 
8 
8 
ó 

8 

H 
>i 
"i 
2 
.*< 
4 
4 
8 

4 
4 



flcles. 


Rs 


Les germanetes, caricatura. 




4 


La Glòria a casa, comèdia. 




4 


Un cop de lelas, diàlech. 




4 


Un manresà del any vuit. 






drjma. 




8 


Perdiu per Garsa, comedií. 




4 


Comèdia de comèdies, farsa. 




4 


Los pescadors de san Pol, sar- 






suela. 




4 


La sabatela &1 balcó, co»iffi/a. 




6 


La mà del home, monólech. 




' 


Lo dir de la geni, comeiia. 






Els dos sargentos francesos, 






drama. 




8 


Porten rès de pago?... vaude- 






vilie. 




H 


Kl detective Scherlok Holmes 


, 




comed\a dramàtica. 






El Lladre, comèdia dràmàüca 






Estil Imperi, epissodi f^alan. 






La Creu de la Masia, ifrjmd. 




ï 


I'l Magistrat, /d;sa. 




} 


Miqueta y sa Mare, comèdia. 




} 


Ceguera idili dramàtich. 






A cor distret, sagetes noves, 






comèdia. 






L'exministre, drama. 






Lo Lliri d'aygua. balada 






1,0 Trinch del Or. 






Lo collaret de perlas, drama. 


3 




Los Pirineus, tragèdia 


4