Skip to main content

Full text of "Los pirineus : obra dramàtica en un prolech y tres actes"

See other formats 


O  ')  D  3 

UICTOR    BALAGUER 


TRIhOGÍfl   DRflmATICFI 


LOS  PIRINEUS 


L0S 

PIRINEUS 

OBRA  DRAMÀTICA 
EN  UN  PROLECH  Y  TRES  ACTES 


ORIGINAL    Y   EN   VERS   DE 


D.   VÍCTOR  BflüAGUER 


VUITENA    EDICIÓ 


BARCELONA 
Imprempta  de  Salvador  Bonavía 

Plassa  del  PÍ,   5 
igii 


Aqussta  obra,  com  les  demés 
del  autor,  es  propietat  de  la  t  Bi- 
blioteca Museu  Balaguer.»  S'ha 
delegat  pel  cobro  de  drets  de  re  • 
presentació  a  la  Societat  d'autors 
espanyols. 


TITObS  DEbS  FICTE5 

C 3 

PROLECH 

ÀNIMA   MARE 


personatges:  Lo  Bat  do  dels  F  trineus. —  Cor  os 
invisibles  de  Monjos,  Cavallers,  Dames,  Tro- 
vadors,  Inquisidors  y  Almugavers. 


ACTE  PRIMER 

LO  COMTE  DE  FOIX  O218) 

PERSONATGES:  Lo  comte  de  Foix.  —  Erfnesstfida 
de  Castellbò,  comtesa  de  vo\i..  —  Bernad  Si- 
cari de  Marjévols,  trovador.  — Favmond  de 
Miraval,  cavaller  y  trovador.— L^  cardenal, 
llegat  del  'P&x^^.—Brimissetiaa  de  Cabaret.— 
Gemesquia  de  Minerva  —  Adelayda  de  Fenau- 
tier.--Raymond,  ]ug\a.r.— Bertran,  juglar  — 
Raig  de  Lluna,  juglaresa.  — Dames,  mayna- 
ders,  falconers,  patjes,  escuders,  homes  de 
armes,  juglars  y  juglareses,  frares  domini- 
cans. 


ACTE  SEGON 

RAIG  DE  LLUNA  (1245) 

personatges:  Lo  comte  de  Foix.  —  Rai^  de 
Lluna,  ]uglsLressL.—BernafdSícartdeMarfé• 
z^^/í.  —  L'inquisidor  Izarn.  -Corbari. — Mon- 
jos.—Inquisidors.  -  Homes  d'armes. 

ACTE  TERCER 

LA  JORNADA  DE  PANISSARS  (12^0 

personatges:  Lo  Rey  F ert  III  d' Aragó,  que 
no  parla.— ^tí-z^  de  Lluna.— Lisa,  doncella 
siciliana  disfressada  d'hom  -  baix  lo  nom  de 
Lisardo,  almugaver. —L'almirall  Roger  de 
Lluria.—Lo  comte  de  Foix  (Roger  Bernard 
III  de  nom,  y  X  comte  de  Yoin.— Llombard, 
adalit  dels  almugavers.  -  Ullrich,  almuga- 
ver.  —  Riusech,  almugaver.  —  Almugavers, 
barons,  cavallers,  escuders,  patjes,  homes 
y  dones  del  poble. 


PRÓbECB 


Lo  teatre  representa  lus  Pirineus,  que  s'hpu  de  veure  casi  eu  tota  sa 
extenció,  desde  Navarra  al  últim  terme  pirenàich,  de  Catalunya,  Cav 
de  Cervera  y  Cap  de  Creus. 

Lo  espectador  domina  les  st  rres,  les  valls,  les  muntanyes,  poguentse 
fer  perfectament  càrrech  del  siti  y  lloehs  més  coneiíuts  y  celebrats, 
als  que  s'ha  de  veure  resaUar  soVjre'ls  altres,  com  per  exemple  lo 
Pich  de  Altabiskar  en  lo  coll  de  Roncesvalls,  la  Penya  de  Urtiel  ab  son 
històrich  monastir  de  Sant  Joau  de  la  Penya,  lo  Pich  del  Müjdia,  lo 
Mont  perdut,  la  Maladeta.  lo  coll  de  Puimorens,  lo  Canigó,  etc.  Espa- 
namats  pels  puigs  y  per  les  serres,  y  cascú  en  son  lloch  cgrrespo 
nent,  se  veuhen  los  castells  de  Foix:,  de  Miglós,  de,  Moutsegur,  de 
Lordat  y  altres,  com  es  preeis  també  qne's  distingeixin  les  valls,  los 
llachs,  los  rius  y  les  viles  de  més  anomenada  y  fama. 

Naix  lo  dia,  apareixent  la  escena  iluminada  ab  la  claror  del  auba 

ESCENA  ÚNICA 

LO    BARDO    DELS    PIRINEUS 

çue  avansa  fins  al  proscem,  dirigintse  al  públtch 

Lo  personantge  que's  presenta  te  una  figura  venerable.  Vesteix  la 
túnica  blanca  dels  bardos  celtas.  y  porta  a  la  mà  l'harpa  d'or. 

Convé  advertir,  per  l'ordre  de  la  eacena.  que  mentres  lo  Eardc  de- 
clama, la  orquesta  l'acompanya,  però  de  manera  tan  suau  y  dolsa, 
que  may  arriba  a  dominar  la  veu  del  actor,  limitanlse  a  seguirlo 
solsament  en  son  recitat  Lo  mateix  ha  de  succehir  ab  le•'  veus  y 
coroB  dels  sers  invisibles  dels  Pirineus,  que's  faran  sentir  quan  I' 
acció  ho  indiqui,  però  al  lluny,  com  un  eco.  y  de  manera  que  no 
puguen  interromrre  la  relació  del  Bardo,  que  va  seguint  com  si  rés 
sentis. 

Es  precís  que,  com  en  certes  representacions  antigues,  la  orquesta 
composta  sols  de  instruments  de  corda,   no   supere   may    al    actor 


siuo  que,  tot  lo  contrari,  ajudi  a  facilitar  sa  declamació,  «naltiutla 
y  donantli  color  especial. 

En  aíjuest  pròleeh,  la  decoració,  la  música,  los  coros,  no  sou  altra 
cosa  que  la  ilustració  de  la  obra.  Hau  de  ser  com  les  làmines  y'ls 
grabats  de  un  llibre,  que  l'adorneu  per  fer  ressaltar  lo  travall  del 
autor,  però  que  uo  impideixen  que  aquest  se  pose  directameuí  en 
comunicació  ab  lo  lector,  independenment  de  làmines  y  grabats. 

S'ha  de  tenir  en  compte  que  los  versos  estan  fets  y  medits  perqae  a 
son  ritme  acompanyi  lo  ritme  de  la  música,  essent  la  cadència 
musica]  lo  que  dona  lo  tò  al  actor,  precisament  com  succehla  en 
Grècia  y  Roma,  ahont  un  esclau  acompanyava  ab  una  flauta  a 
certs  oradors,  y  com  en  Provensa,  ahont  alguns  trovadors  recitaven 
sos  vtrsos,  acompanyats  a  la  sordina  per  los  instruments  de  sos 
juglars. 

Lo  poeta  y  lo  músich,  aqui,  uo  fan  més  que  hú,  y  lo  públch  ha  de 
pentir  y  entendre  perfectament  al  actor,  seguintlo  en  sa  narració, 
com  si  los  coros  y  la  música  no  existissen. 


LO  BARDO,  dirigintse  al  públich 

Senyors  del  Públich.  Déu  vos  guart.  La  venia 

a  demanarvos  vinch,  perquè  voldríem 

representar  avuy  davant  vosaltres 

lo  poema  dramàtich,  la  trilogia 

que  té  per  nom  Los  Pirineus.  Déu  vuUa 

que  grata  la  trobeu,  y  digna  sia 

de)  vostre  amor.  L'ha  escrita  un  vell  trovayre 

que  va  pel  mon  escorcollant  les  gestes, 

honor  y  espill  de  nostra  mare  Pàtria. 

Composta  fou,  senyors,  y  fou  escrita 

en  laus  y  honor  dels  Pirineus  altívols, 

montanyes  tentadores,  plenes  sempre 

de  sombra  y  llum,  de  estruendos  y  silencis, 

que  atrauhen  y  captiven,  y  que  donen 

fortaleses  al  cor  y  ales  al  ànima. 

Cal  vèure'ls  Pirineus,  monsenyor  Públich; 

cal  vèurels  com  jo'ls  veig,  aula  de  glòria, 

alcàssar  y  palau,  tribuna  y  temple, 

de  totes  les  grandeses  reliquiari 

y  alberch  de  tots  los  esplendors,  refugi 

de  tot  proscrit  y  pensador,  y  amparo 

de  tota  llibertat  y  tota  escola. 

Cal  vèurels  com  jo'ls  veig...  y  cal  sentirlos, 

que  solsament  qui'ls  sent  los  pot  compendre, 

ja  que  allí.  en  ses  atmosferes  serenes 

de  llum  y  llibeitat.  hon  regnen  altres 

clarors  y  veritats  y  altres  misteris 

que  no  en  los  pobres  formiguers  dels  homes, 

es  hont  troben  les  ànimes  esferes 

en  que  poden  seguir,  lliures  y  pures 


_   g  _ 

dins  l'art,  lo  pensament  y  la  poesia, 
sos  inmortals  destins  y  vol  esplèndit. 

Fins  aquisols  8'ha  i^entU  In  orquesíd  acompanyant  al  actor.  D'ara  en 
avant  comenten  ja  let  veus  y  coros  dels  Qenis  y  «er,i  tnvínbles  que  ren*^ 
a  harrejame  ab  la  m^ifíca,  però  sempre,  covi  queda  dit,  de  mauera  que 
l'acció  no  arribí  a  torbarne  en  lo  meu  minim  ni  a  interrovipre  per  un  »oi 
imtant  al  Bardo,  que  segueix  xon  recitat,  independent  de  tot  y  com  *i  rèt 
sentis. 

Durant  la  relació  que  segueu-  vomensen  a  sentirse  los  cants  més  tipichs  y 
les  melodies  més  caracterisades  dels  Pirineus,  dominant  entre  tot  lo  cant 
tant  conegut  de  xMo  utanyes  regalades— son  les  del  Canigó,  y  aquell 
altre  cantar  que  s'atribueix  a  un  comte  de  Foix  y  que  comensa:  Aquelles 
montauyes  -  cjue  tan  altes  sou,  etc 

LO    BARDO 

Allí,  tots  los  tresors  de  cels  y  terra 
ab  tot  l'escalf  de  la  bellesa  verge; 
allí  tots  los  horrors  de  la  montanya 
y  allí  tots  los  amors  de  la  llegenda. 
Allí,  pradells  de  gespa  lluminosa, 
horts  irisats  de  gotes  de  rosada, 
y  llachs  fosforescents  ab  cels  d'estrelles; 
allí,  camps  de  ginesta  ab  ses  flors  grogues 
desplegant  mantells  d'or  al  sol  y  al  ayre; 
allí  los  rossinyuls  sos  dolsos  himnes 
pujant  als  cels  en  núvols  d'armonía, 
y'ls  arbres  del  amor  ses  flors  vermelles 
eitenent  en  umbrosa  capsalada; 
allí,  rius  turbonats  que's  precipiten 
devallant,  en  lloch  d  aygua,  llet  y  escuma, 
y  penyes  que  s  acotxen  ab  sos  amples 
centenaris  mantons  de  molsa  y  d'eura; 
allí,  prats  de  flors  blanques  del  blat  negre 
tot  parells  als  tapissos  dels  Arabigs; 
serrats,  tot  despenjant  per  ses  espatlles 
boscàms  de  pins  en  cabellera  estesa; 
congestes  que  s'arramben  per  IfS  frondes 
semblant  mantells  d'armini  de  les  fades; 
celisties  com  en  lloch  jamay  se'n  veuhen. 
fonts  que's  desfan  en  degotalls  de  perles, 
y  somrisentes  valls  ensolellades 
ab  flots  de  llum,  y  ubagucs  misterioses 
en  mars  de  eternes  sombres  submergides. 
Allí,  serenitats  desconegudes 
en  altres  parts  del  mon,  àngels  v  monstres, 
y  cels  iridiscents;  núvols  per  terra, 
mars  en  los  cims,  montanyes  en  les  timbes, 
neu  eterna  en  los  cràters,  rius  que  naixen 
y  al  nàixer  ja  son  rius,  aygues  que  cremen, 


-  10  - 

esplugues  hont  les  Verges  marvelloses 

als  creyents  apareixen  per  miracle, 

llachs  encantats  que  son  palaus  de  fades, 

caus  d'endriachs  y  animals  apocalíptichs, 

y  sobre  tot  y  tots,  fulgent  aurora. 

los  fastos  y  les  gestes  de  un  gran  poble, 

la  historia  y  les  llegendes  de  grans  rasses, 

castells,  ciutats  comunes  y  cenobis, 

senvors  y  sants,  y  trovadors  y  Verges, 

bruixes  y  reys,  inquisidors  y  frares. 

]Los  Pirineus!.,    fo'ls  conech  bé.  Sa  historia 

es  ma  historia  també.,    lo  visquí  en  ella... 

A  redós  d'un  serrat,  jo  sé  la  roca 

hont,  rocolsant  un  jorn  lo  gran  Annibal 

fiu  desfilar  per  de\^ant  séu  l'exèrcit 

de  soldats  y  elefants,  homes  y  monstres, 

que,  jorns  més  tart,  à  Roma  espavordida 

feya  cridar:  jAnmbal  a  les  portes! 

També  los  llochs  conech  hont  s'elevaren 

los  trofeus  de  Pompeyo.  que  devien 

ser  després  fonaments  de  Bella  Garda, 

y  puch,  si  vull,  trobar  lo  mateix  arbre 

sots  lo  qual  jo  vegi  l'ara  votiva 

que  Juli  César  consagrava  als  Númens, 

sacrificant  als  Deus  pel  bon  auguri 

de  sa  jornada  y  son  arrisch  de  Ilerda. 

iSi  n'he  vist  jo  passar  per  aquests  cingles 

de  llegions,  de  banderes  y  d'exèrcits! 

iSi'n  vegi  d'invasors  y  conqueraires, 

soberchs  d'orgull,  passar  altius  y  fieros 

reptant  al  mon.  per  repassar  a  voltes 

en  turba  desbandada  y  fugitiva, 

com  bri  de  palla  que  s'emporta  l'ayre! 

jo  he  vist  passar  als  Goths  ab  son  estrèpit 

de  gents,  y  d'armes  y  cavalls  y  carros 

d'or  y  marfil,  fent  estremir  la  terra, 

y  allà  sus,  en  los  pichs  coberts  de  boyra 

del  Puy  Moren,  encara'm  sembla  veure 

flotar  lo  pcnó  vert  del  fals  Profeta. 

iQuantes  vegades  jo  trobí,  perduda 

entre  boscuries  de  garrichs  y  arbossos, 

per  abets  y  pins  negres  ombrejada, 

la  rònega  capella  bisantina 

hont  a  pregar  anaven  nostres  avis! 

jY  quantes,  quantes  voltes,  enfonsantme 

sol  y  desert,  per  agres  serralades, 

sentí  sorgir  dels  antres  de  la  terra 

cants  entristits  v  veus  adolorides 


-  11  - 

dels  invisibles  sers  que  allà,  en  lo  fondo, 
desconhortats  y  desconíits,  recorden 
temps  ja  perduts  en  son  passats  històrichs. 

LO  CANT  DELS  MONJOS 

Glòria  al  Senyor  que  es  llum  de  iota  glcria^ 
floria  al  Déu  de  les  flors  y  dels  estels, 
al  quí  es  Senyor  y  Déu  de  mars  y  terres, 
y  al  quí  es  Déu  r  Senyat  de  móns  y  cels. 

LO  BARDO 

De  vegades,  y  en  ales  de  les  brises 

que'l  porten  tins  a  mi,  sentir  me  sembla 

lo  cant  de  Altabiskar,  ab  que  recorda 

son  jorn  de  Roncesvalls  lo  fer  euskàro; 

com  me  porten  també,  junt  ab  los  flaires 

del  rehinós  boscatje.  lo  planyivol 

dols  ressò  del  fluviol  ab  que  acompanya 

lo  pastor  montanyés  ses  cantinceles, 

en  tant  que  per  sos  llachs  de  onadas  àureas, 

y  a  la  claror  duptosa  de  la  lluna, 

les  bncantades  de  Lanós  folejen 

en  brassos  de  ses  danses  joguilloses. 

Durant  aquests  versos,  los  sers  invi>'ibles  han  fet  sentir  lo  canteuskaro 
Oyhu  bat  adíuia  izan  da,  mentres  que  ni  sò  del  fluviol  volan  pels  ayrt» 
let  melancòliqaes  notes  de  la  pastoral  de  Espourrins:  La  haut  sos  la* 
monntagnos  — un  pastre  maíhourus,  etc. 

LO  BARDO 

Veix  d'un  cantó,  davant  mos  ulls,  alsarse 
la  penya  del  Uruel,  sagrat  refugi 
dels  nobles  primers  homes  de  la  terra 
quan  a  son  rey  sobre  l'escut  alsaven, 
sent  cascú  d'ells  aytant  com  lo  rey  era 
y  tots  junts  més  que'l  rey;  mentres  del  altre 
lo  terme  veig  dels  Pirineus  ,  y  l'ona 
del  mar  llatí,  que  cau  amorosida 
en  brassos  de  la  platja  emporitana  , 
hont  fixaren  ses  tendes  los  estrenuos 
capdals  barons,  repobladors  que  foren 
y  adalits  de  la  noble  Catalunya  . 

CORO  DELS  PRIMERS  ARAGONESOS  V  DELS  PRIMERS 
CATALANS 

Enlayrïm  la  pàtria,  femla  gran  y  santa, 
oberta  a  les  flories  y  oberta  als  amoi  s. 
La  llibertat  sia  reli^^ió  dels  pobles 
y  Sia  la  pàtria  religió  deL  cors. 

LO  BARDO 

També,  més  lluny„surtir  d'entre  les  boires 


-   12  - 

veig  lo  castell  de  Foix  a  qui  l'Ariège 

aporta'l  tribut  d'or  de  ses  arenes; 

lo  gran  castell  de  Foix,  palau  y  empori 

de  mo.itanyeses  àligues,  tan  prompte 

encès  en  festa  com  encès  en  guerra, 

tan  prompte  ab  lo  peno  que  escriu  pels  aires 

son  mot  batallador  Tócam  si  ^oses, 

com  tan  prompte  ab  ses  riques  galeries 

enceses  a  tot  foch  y  lluminària, 

hont  a  dojo  les  gentas  damiseles 

discorren  pels  estrados,  que  ressonen 

ab  los  cantars  eur/tmichs  dels  trovayres 

C\NT  DE  DAMISELES 

Pels  espays  rodolen  núvols  (Por  y  rosa 
per  fumats  efluvis  del  encens  del  cor, 
y  en  mitj  de  armoníes,  entonen  sos  himnes 
les  ànimes  plenes  de  llum  y  de  amor. 

CANTS  DELS  TROVADORS 
De  llum  y  de  núvols, 
de  cels  y  de  estrelles 
som  los  aymadors; 
de  festes  y  dames, 
de  amors  y  donzelles 
som  los  trovadors, 
de  sigles  que  venen, 
de  idees  novelles 
som  los  precursors. 

LO  BARDO 

Passaren  ja  los  jorns  de  tanta  festa, 
de  tantes  lluytes  y  de  tanta  glòria, 
y'l  fum,  que  munta  a  tomballons  pels  ayres, 
senyala'l  Uoch  hont  s'encengué  la  pira 
que,  desde'l  puig  de  Montsegur,  pels  àmbits 
fou  a  esbargir  les  cendres  dels  que  foren 
los  defensors  darrers  y  darrers  màrtirs 
del  àyma  pàtria  y  llibertat  romanes. 

CORO  DE  INQULSIDORS 

Que  tot  lo  mon  pefise 
com  pensem  nosaltres, 
som  lo  Sant  Ofici, 
so?n  la  Inquisició. 
Que  acaben  per  sempre 
pensadors  y  heretjes: 
lo  foch  tot  ho  crema 
tot  ho  cretndl  foch. 


13  - 

LO  BARDO 

Tot  s'ha  perdut,  la  lley  y  la  justícia. 
Aydat  per  la  creuada  de  la  Iglesia 
que  en  compte  de  la  creu  arbora'l  glavi 
lo  Nort  extén  ses  ales  per  dessobre 
los  Pirineus  vensuts,  més  no  sotmesos. 
la  tot  s'es  acabat,  palaus  y  lluytes, 
grandeses  y  combats,  senyors  v  poble, 
castells  y  corts  d'amor.  Sols,  a  vegades, 
y  com  eco  que  naix  d'entre  les  runes, 
s'ou  ressonar  lo  sarventés  indòcil 
d'En  Sicart  de  Mar jé vols... 

LA  VEU  d'E\  sicart  DE  .MARJKVOLS 

jAy,  Tolosa  y  av,  Provenza! 
/Ay,  Caf  cas  sona  y  Bezürs! 
/Ay,  pàtria  mm  estimada! 
jAy,  qui  fha  vist  y  quiU  veu! 

LO  BARDO 

Mes  encara, 
encara'ls  Pirineus  senten  y  viuhen, 
y  han  d'esser  y  seran,  del  Nort  frontera. 
betràs  d  ells  hi  ha  la  espasa  de  aquells  comtes 
que  son  reys  d'Aragó  y  de  Catalunya, 
y  aquell  de  altes  virtuts  insomés  poble 
Si  en  Felip  lo  Atrevit  vol,  algun  dia, 
somiador  y  arriscat,  tot  amparantse 
de  una  nova  creuada  de  la  Iglesia. 
la  frontera  del  Nort  portar  al  Ebro, 
ressucitant  la  idea  carlovingia, 
en  va  serà.  Demunt,  allà,  entre  núvols, 
paladió  de  la  terra  de  sos  avis, 
fronter  al  cel,  los  Pirineus  per  zócol. 
cavalcador  en  son  cavall  de  guerra 
y  hom  y  cavall  tot  d'una  pessa,  alsarse 
lo  rey  Franch  podrà  veure  la  hgura 
d'En  Pere  d'Aragó,  gran  en  progenie, 
més  gran  encara  en  cor.  Pere  lo  lípich. 
La  terra  tota  s'alsarà.  Lo  glavi' 
caurà  allavors  de  mans  del  Apostòlich 
y  fugitiu,  Uuytant  ab  l'agonia, 
ans  de  morir,  lo  rey  Felip  encara 
sos  estols  podrà  veure  y  sos  exèrcits, 
com  grops  de  fum  que  Is  ayres  arromboUen, 
aventats  per  la  escona  Uensadissa 
del  arriscat  almugaver  indòmit. 

LO  CORO  DEL.S  VENCEDORS  EN  LA  JORNADA  DE  PANÍSSARS 

Alsats  les  banderes  com  símbol  de  floria. 


-  14  - 

issats  les  senyeres  com  timbre  d'honot, 
y  ojats  tots  los  ecos  com  criden:  ;  Vüíorta, 
inctoria,  victorià  pel  rey  d'Aragó! 
Momentü  de  pausa  y  de  silenci,  durant  los  quals,  de  una  part  la  orquetta 

y  de  V altra  los  sers  invisibles  dels  Pirineus,  fan  sentir  ses  veus.  ja  en 

etta  ocasió  sens  cap  reparo 
Lo  Bardo,  entregat  per  complert  a  la  meditació  y  a  sos  recorts,  se  cubreix 

ab  son  mantó  y  s'assenta  per  breus  instants  en  una  penya,  fln»  qM 

arriba  un  moment  en  que  s'alm  de  sopte  y's  dirigeix  als  Pirineus  ab 

maneres  y  ardiments  profétichs. 

LO  BARDO 

lOh,  montanyes  gegants,  que  de  ma  terra 
sou  padró  d'honres  y  pregó  de  glòries, 
montanyes  flamejants,  si  un  dia  fóreu 
camp  de  lluyta  y  de  mort,  oh  pichs  altíssims 
de  neus  eternes  coronats  y  boyres, 
cper  què  no  ser  enguany,  d'hui  més  per  sempre, 
lo  Uuminar  de  pau,  oh  dolses  prades 
de  flors  constants  y  de  verdor  eternes? 
Vinguts  son  ja  los  temps,  per  un  fill  voetre 
no  en  va  predits,  quan  ja  la  encesa  pira 
esperava  son  cos  y'l  cel  son  ànima. 
Lo  cor,  lo  pensament,  la  idea,  el  geni 
en  plena  llibertat  per  tot  s'escampen; 
tot  un  esbart  de  trovadors  s'aplega 
en  torn  de  vostres  valls  y  vostres  cingles; 
lo  que  fou  sols  idea  intuitiva 
de  aquells  inconeguts  pròcers  trovayres, 
avuy  es  realitat,  y  avuy  en  orri 
los  vents  al  lluny  arramblen  y  malmenen 
la  doctrina  incongruent  del  Escolàstich. 
Lo  que  fer  no  pogueren  nostres  pares, 
la  espasa  en  mà,  lo  mot  de  guerra  en  boca, 
avuy  ho  conseguiren  ab  ses  lires 
los  valerosos  nets  de  aquells  que  foren 
maltractats  trovadors,  si  vidents  màrtirs; 
y  lo  Aéda  modern,  alsant  la  copa 
que'l  català  proscrit  li  oferí  un  dia, 
invita  a  tots  a  combregar  en  ella 
honrant  la  llengua  que  en  París,  y  en  Roma, 
y  en  Castella  també,  fou  escarnida. 
Déu  ha  volgut  que  al  fi  d'esta  centúria 
al  vostre  entorn  y  a  vostres  peus,  oh  serres 
aymadores  de  llum  y  espargidores 
•       de  glòries  y  conhorts,  aquí  vinguessen 
en  festívol  aplech  les  gents  llatines; 
y  puig  que  aquí  han  vingut,  tots  en  romiatje, 
los  fills  dels  vencedors  y  de  les  víctimes, 


-  15    - 

opressors  y  oprimits,  sants  y  dimonis, 
com  pàtria  venerantvos  y  com  casa 
pairal  de  tots,  a  tots  obriu  los  brassos 
en  santa  pau  y  germandat,  y  síen 
los  Pirineus,  si  un  jorn  cimbell  de  guerra 
entronch  avuy  de  pau  y  de  amistansa. 

Baixant  al  prosceni  y  derigintse  al  púbUeh. 

Y  a  v'Ss  també,  també,  monsenyor  Públich, 
lo  Bardo's  dirigeix.  Si  la  trilogia 
que  anem  a  presentarvos  vos  ensenya 
que  l'odi  ct  ida  l'odi,  y  la  venjansa 
engendra  la  venjansa,  y  que  les  ires 
son  males  conselleres:  si  vos  sembla 
que  exemple  es  la  tragèdia  y  ensenyansa 
de  que  lo  mal  no  porta  al  bé,  llavores, 
monsenyor  Públich,  ajudeu  al  Bardo 
en  sa  missió  de  pau.  Aixís,  sens  dupte, 
sentint  los  uns,  y  rahonant  los  altres 
y  tots  aydant,  arribarem  ben  prompte 
al  regnat  de  virtuts  y  de  justicia, 
vindicador  de  indignitats  y  greujes, 
reparador  de  torts  y  de  maleses, 
alentador  del  seny  y  del  ingeni, 
y  cridarem  als  pobles:  I  Aleluya! 
I  Aleluya  les  valls  y  les  montanyes! 
iAleluya  les  serres  y  les  viles! 
lAleluya  los  genis  que  ja  foren 
y  que  al  morir  nasqueren  a  la  glòria! 
fa  lo  amor  es  lo  pa  de  les  criatures; 
ja  sols  ab  lo  travall  se  fa  la  guerra: 
ja'ls  homes  son  germans  en  les  planures 
y  germans  son  los  pobles  en  la  serra. 
jGloria  al  Déu  y  Senyor  en  les  altures 
y  pau  a  tots  los  homes  en  la  terral 

Lo  Bardo'/!  dirigeix  a  les  montanyes.  Lo  sol  ilumina  ab  tots  sos  esplendors 
los  Pirineus,  que's  presenten  iridtscenis  y  flamejants. 

Per  sobre  les  serres  se  veu  aparèixer  y  discórrer  los  Esperits  y  les  somhres 
dels  grans  genis  de  la  pàtria  llemosina  y  de  la  conca  pirenaica,  formant 
los  més  capdals  un  grupo  en  lo  centre,  rodejats  de  núvols,  vestits  ab  raigs 
de  sol  y  dins  de  nimbos  d'or. 

Los  sers  invisibles,  tots  a  una,  dames,  monjos,  almugavers,  trovadora  y  ca- 
vallers, entonen  a  plena  veu  lo  motetdel  dissapte  de  glòria: 

O  filti  et  fiLta- 
Rex  ca:  les /is  rex  i^loniz 
Mot  te  surrexií  hodie 
;Alleh4xa! 

FI    DEL   PRÓLECH 


flCTE    PRimER 


La  escena  passa  en  i  2  i  8  y  en  lo  castell  de  Foix,  cinch  anys 
després  de  la  batalla  de  Muret  y  de  la  mon  en  ella  del  rey 
Pere  d'Aragó,  lo  noble. 

Perduda  la  Provenza  ab  la  fatal  jornada  de  Muret;  amos  de 
tots  los  Llegats  del  Papa  y  En  Simó  de  Montfort,  que  fou  cap 
de  la  creuada  y  espasa  de  l'Iglesia,  segons  l'anoraenaven;  en- 
derrocats y  cayguts  un  rey,  una  casa  pajral  de  princeps,  uu 
poble,  sa  civilisació,  sa  llengua  y  son  geni;  mort  un  milió  de 
homes  per  efecte  de  la  guerra,  els  uns  en  les  lluytes  y  com- 
bats que  sens  trevi's  succefiien,  al  fil  altres  del  coltell  y  de  la 
espasa  en  los  assetjes  y  acomeses  dels  castells  y  de  les  viles, 
molts  en  les  fogueres  de  la  Inquisició,  que  per  malaventura 
nasqué  llavores;  destruïda  la  nacionalitat  del  miijdía,  y  se- 
nyors ja,  clerchs  y  francesos,  dels  richs  dominis  que  avans 
pertanyien  als  barons  provenzals,  los  comtes  de  Tolosa,  pare 
y  fill,  passaren  al  estranger,  acompanyaiitios  en  son  desterro 
lo  Comte  de  Poix,  que  es  la  gran  fifíura  d'aquella  epopeya. 
home  valent  y  ardit,  del  cual  diu  la  Historia  de  la  guerra  dels 
.4/6ig•eios,  que  en  les  bAxaWiis  no  cetsava  de  abatre  et  tuar  gents, 
car  touts  los  que  lo  veiian  venir  lifassian  plassa,  car  no  podien 
endurar  ny  suportar  las  grans  alarmas  que  fassin,  car  era  un 
ung  des  valens  hommes  que  troberen  per  I  ors  en  tout  le  (mondt : 
per  la  qual  causa,  cascun  lo  l'olia  segre. 

A  l'hora  d'agonia  y  mort  per  la  pàtria  romana,  molts  cava- 
llers se  refugiaren  en  Aragó  y  Catalunya,  altres  seguiren  ais 
comtes  de  Tolosa  y  Foix,  y  alguns  ab  Jíamón  Perellà,  foren  a 
presidiar  lo  castell  de  Montsegur,  posat  en  un  dels  pichs  del.> 
Pirineus  y  que  per  més  de  vint  anys  devia  mantenirse  foi  t 
comra'ls  invasors  de  la  terra.  Per  lo  que  toca  a  les  dames  v 
als  trovadors  d'aquella  genta  societat,  destruïda  en  ses  propjes 
llars  y  esbandida  pel  foch  y  pel  ferro,  molts  d'elles  y  d'ells 
foren  a  cercar  l'hospedatge  de  la  coraresa  de  Foix.  La  comtesa 
era  catalana,  se  deya  Ermessinda  Je  Castellbò,  y  mentres  son 

Los  Pirineus.  2. 


18 


marit  acompanyava  a  sos  senyors  los  comtes  de  Tolosa  pros- 
crits buscant  medis  d'alsar  un  host  pera  reconquerir  la  pàtria 
perduda,  ella  mantenia  en  son  castell  dels  Pirineus  les  cos- 
tums y  tradicions  nacionals,  sent  la  providencia  de  quants  en 
sos  estats  se  refugiaven, 

l/acció  comensa  en  lo  moment  de  arrivaral  castell  de  Foix 
un  Cardenal  llegat  del  Papa,  ab  la  missió  secreta  d'enterarse 
de  lo  que  allí  passa,  y  irovar  un  pretext  per'excomunicar  a 
sos  raoradors  y  apoderarse  del  castell,  com  d'un  cau'd'heret- 
ges,  en  nom  dtl  Papa  y  de  la  Santa  Creuada. 

I. os  Llegats  eran  llavors  omnipotents».  Bastava  lo  nom  d'un 
Llegat  o  el  d'En  Simó  de  Montfort,  capdill  de  la  creuada,  per 
fer  tremolar  a  tothom.  La  terra  tota  de  Provenza  estava  en 
poder  dels  invasors,  resignada  en  apariencia,  però  esperant 
en  secret  que  d'uns  instant  al  altre  vingu'issen  los  comtes  de 
Tolosa  y  de  Foix  a  deslliuraria,  com  aixís  fou.  Se  deya  que  lo 
comte  de  Foix,  que  ho  tenia  tot  dispost  per  un  alsament  na- 
cional, havia  anat  a  Anglaterra  en  requesta  del  comte  de  To- 
losa, a  qui  sols  s'esperava. 


La  escena  representa  lo  gran  saló  d'honor  del  castell  de 
Foix. 

L'acció  comensa  a  la  cayguda  de  la  tarde,  dos  hores  des- 
prés del  arribo  del  Llegat,  y  en  los  moments  en  que  sembla 
prompte  a  descarregar  una  d'eixes  furioses  y  terribles  tem- 
pestats que  se  desencadenen  a  voltes  en  los  Pirineus. 

Dos  grans  pilans  en  lo  mitj  del  saló  sostenen  la  volta.  Les 
pare's  fins  a  raeytat  d'elles,  se  veuhen  cubertes  per  richs  ta- 
pissos representant  escenes  històriques  o  mitològiques.  Dels 
principals  panys  del  mur,  per  sobre  dels  tapissos,  arrenquen 
unes  estaques,  esculturades  en  sos  esirems  ab  caps  d'ossos  y 
de  singlars,  de  les  quals  penjen  llanses,  ballestes,  corasses, 
■elms  y  altres  obgectes  de  guerra,  com  trofeus  de  armes,  que 
baixen  a  destacaise  sobre  les  tapisseries.  Grans  finestres  gòti- 
ques, ab  vidres  de  colors,  tallades  al  mitj  per  la  graciosa  co  • 
lumneta  d'època,  s'obren  y  eníonzen  en  los  murs,  tenint  a 
cada  cantó  un  pedrís  cubert  de  cuyro  fi,  íarsit  de  ploma,  se- 
gons s'acostumava  a  posar  llavors  en  los  pedrissos  o  sitials 
interiors  de  les  finestres.  Escampats  pel  saló,  tamborets,  coi- 
xins, escons,  banquetes  y  grans  sitials.  entre  ells  dos  de  apa- 
rato,  que  son  los  del  comte  y  de  la  comtesa,  cimats  ab  les 
armes  de  Foix.  De  \ms  parets,  per  entre'ls  tapissos,  la  mateix 
que  de  les  columnes,  se  destaquen  graelles,  garfis,  anelles  y 
abrassaderes  de  ferro  que  tenen  matèries  inflamables  o  sos- 
tenen atxes  y  blandons  de  cer»  de  variats  colors,  com  si  estès 
tot  a  punt  d'encendre  y  tot  disposat  per  una  festa  de  nit. 


19 


ESCENA  PRIMERA 


Estan  en  escetia  los  trovadors,  hósies  del  castell^  BERNARD 

SICART    DE    MARJÉVOLS  y  RAYMOND    DE    MIRA  VAL,    lo 

primer  en  niitj  del  teatre,  lo  segon  prop  d'una  finestra 
ojival  que  te  oberta  y  per  la  qual  està  tnirant  l'espay. 


Mira.     Quin  jorn  avuy!  Quin  jorn  de  tristes  noves'.  . 
Y  tot  es  trist.  Lo  cel  es  fosch..    los  núvols, 
que  avuy  la  nit  nos  porta  més  depressa, 
arran  del  castell  passen...  Vina...  mira, 
ni  sisquera  d'aquí  s'arriva  a  veure 
la  torre  del  mitjdía  hont  vetlla'l  guayta. 
Rodeja  lo  castell  una  mortalla 
d'espessos  núvols  que  la  vista'ns  priven. 
Estem  enterrats  vius  entre  la  bovra. 
La  tempestat  s'acosta...  Està  ja  sobre. 

Tanca  la  vidriera  y  baixa  ahont  està  Sicart. 

Sic.         Si  jo  tingués  sos  llamps,  què  més  voldria? 
*La  tempestat!...  V  què?...  Si  en  tot  la  trovol 
Si  tot  avuy  es  tempestat  y  runa! 
La  terra, '1  cel,  los  cors  y  les  conciencies, 
*tot  està  avuy  revolt,  torbat,  tot  negre. 
No  busques  pas  la  tempestat  defora, 
que  aquí  dins  la  tenim.  Nos  l'ha  portada 
lo  nou  hoste  vingut  aquesta  tarde, 
lo  Cardenal-Llegat.  Ab  ell  arriven 
la  tempestat  y  lo  mal  temps. 

Es  nunci 
y  seny  de  males  noves  sa  vinguda. 
A  què  ha  vingut  aquí*  Què  vol?...  Què  espera? 
De  quin  nou  anatema  y  noves  ires 
es  missatger? 

Es  missatger  de  Roma, 
y  està  tot  dit.  Desditxes  y  desastres, 
malvestats  y  maleses  pot  donarnos 
Roma  tant  sols.  No  esperes  rès  més  d'ella, 
que  casco  dona  lo  que  té.  Nefasta 
per  tots  ha  de  ser  l'hora  y  malastruga 
en  que  vingué  l'hom  de  la  cota  roja. 

Mira.     Què  serà  de  nosaltres?  Aquí,  lliures 
vivíem  los  proscrits,  y  aquí  teniem 
com  un  ressò  de  la  perduda  pàtria. 
*La  comtesa  de  Foix,  gentil  y  noble, 
la  primera  de  totes  en  altesa, 


Mira. 


Sic 


-    20  - 

més  per  son  cor  que  per  son  nom  encara, 
aquí,  al  abrich  tranquil  y  hospitalari 
de  ses  amigues  llars;  aquí,  al  refugi 
de  sa  dolsa  amistansa,  ni  sisquera 
nos  dava  espay  y  temps  per  recordarne 
*que  eram  proscrits  y  no  teníam  pàtria. 
Aquí,  en  aquest  castell   que  es  com  son  amo, 
a  bretxa  y  esca'ada  inaccesible; 
aquí,  tocant  als  cels  y  sobre'ls  núvols; 
de  aquets  murs  y  montanyes  al  amparo, 
s'habíen  acuUit  la  poesia, 
la  cortesia  y  la  virtut  romanes, 
Aquí  la  lira  donchs.  tenia  un  temple.  . 

Sic.        Y  un  baluart  y  un  alcàssar  té  lo  ferro 

en  Montsegur.  que  allí's  combat  y's  lluyta 
quan  sols  se  canta  aquí.  Deu  dó  coratge 
y  esperansa  y  fortuna  ais  valerosos 
ardits  barons,  que  en  Montsegur  arboren 
de  la  romana  terra  la  senyera. 
Aqui  viurà  l'amor,  es  cert,  no'n  dupto, 
mes  allí  viu  la  fè,  y  allí  la  pàtria. 

Mira.    *Déu  los  guardi  de  mal  y  de  dampnatge, 

que  en  ells  esperem  tots;  mes  Déu  conservi 
als  pobres  trovadors  les  llars  amigues 
d'aquest  castell  de  Foix.  Aquí  s'alenten 
los  cors,  aquí  s'odora  de  la  pàtria 
lo  flayre  embaumador.  Respirem  l'ayre 
dels  Puys  V  Corts  d'amor    Vivim  en  brassos 
de  somnis  d'or  y  als  peus  de  damiseles 
que  escolten  nostres  cants  embadalides, 
que  fan  bullir  la  sanch  ab  ses  mirades, 
que  inspiren  amoroses  nostres  versos, 
y  així  es  com  pura  mantenim  la  dolsa 
tradició  dels  amors  y  gentileses 

SiC.         Y  ells  també  allí  — los  homes  de  paratge!  — 
ells  també  allí  mantenen  ab  sa  vida 
y  ab  sanch  no  escassejada,  l'alta  y  pura 
tradició  del  valor  y  de  la  honra. 
Déu  los  ajud'!  A  voltes,  jo'm  desperto 
.  en  mitj  la  nit,  y,  tot  soptat,  me  sembla 
sentir  son  corn  de  guerra  que,  sinistre, 
saltant  d'un  puig  al  altre  puig  dels  aspres 
abriuUats  Pirineus,  nos  porta  l'ordre 
de  alsar  la  gent  y  despertar  lo  ferro. 
Me  sembla  llavors  veure,  a  la  esmortuida 
claretat  de  la  lluna,  com  sorgeixen 
de  cada  puig,  cada  arbre,  cada  penya 
y  cada  espluga,  en  llonga  reguitzada, 


-  21  - 

los  homes,  y  les  hosts,  y  los  exèrcits, 
y  com  s'agropen  les  romanes  tribus 
al  entorn  de  son  cap.  y  cadascuna 
ab  son  peno  de  guerra  y  ab  son  símbol. 
Allí  jo  veig  la  Ovella  de  Tolosa, 
lo  Tofo  del  Bearn,  lo  Sol  y  V Ali^a 
d'Albi  y  d'Agen.  los  Pah  de  Carcassona 
de  Castellví  y  Pallars,  Foix  y  Comminges, 
senys  tots  de  glòria  y  enlayrats  en  triunfo 
entorn  lo  qui  de  tots  es  lo  custodi, 
lo  peno  d'Aragó  ab  ses  Barres  rojes. 
Y's  mouhen  tots  ensemps.  y   a  un  temps  co- 

[mensen 
la  lluyta,  y  la  matansa,  y  lo  cornatge, 
y  la  terra's  conmou  al  terratrèmol 
dels  dos  exèrcits  que  furents  se  topen, 
cridant  los  uns   j Montfort!  j  Montfort! ,  y'ls  al- 
/' Tolosa  V  Ara_^à!..    Més  iay!  son  somnis,    [tres 
somnis  que's  tenen  fins  despert!  ..  Provenza. 
*ja  mos  ulls  t'han  vist  prou,  oh  morta  mlal 

Mira.    Tu  creus... 

Sic.  }o  crech  que  l'hom  de  vesta  roja 

vingut  avuy,  vingué  per  ferse  l'amo 
d'aquest  castell. 

MlR\.  Pot  ser  i  Ah!  la  comtesa 

no  devia  ja  may  donarli  entrada, 
que  son  tots  lo  mateix,  frares  y  clergues: 
comensen  demanant,  manant  terminen, 
ía  tenim  l'enemich  entre  nosaltres 

Mir  aval  regUtra  ab  sos  ulls  l'escena,  y  baixant   la 
veu  s'acosta  a  Sicart  y  li  dia  a  l'orella: 

Y  encara  hi  ha  una  nova  més  terrible. 

Se  diu,  com  cosa  certa,  que  lo  comte 

de  Foix,  a  qui  se  creya  en  Anglaterra, 

lia  caigut  presoner  del  rey  de  Fransa. 
SiC.         Què  dius? 
Mira.  Ho  conten. 

SiC.  No  pot  ser. 

Mira.  Hodiuhen; 

sempre  males  noves  foren  certes. 
Sic.        Y  la  comtesa  ho  sab? 
Mira.  No  ho  crech.  Es  nova 

que  han  portat  los  juglars  que  ahir  vingueren 

per  la  vetllada  d'esta  nit. 
S  c        Reflexiu.  Lo  comte 

pres...  y  en  sa  casa  lo  Llegat  del  papa!.. 

Se  va  fent  nit  cada   vegada  més,  y  los  obfectet  comen 
sen  a  desaparèixer  entre  les   sembres.    Rutlíev    al 


-    22  - 

guns  trons  llunyans,  y  lo  vent,  que  empeny  db  fúria 
les  vidrieres,  entra  xiulant  per  les  escletxes. 

Mira.     Estem  perduts,  Sicart.  Ja  aquí  no'ns  queda 
ni  terra,  ni  esperansa,  ni  refugi. 
Estem  perduts.  Demà...  o  avans  tal  volta, 
en  nom  del  papa  lo  Llegat  s'ampara 
del  castell,  y  llavors... 
Sic.  Llavors,  los  nobles 

barons  que  en  Montsegur  lluytant  sostenen 
l'honra  y  la  fè  de  la  nació  rcmana, 
tindran  dos  soldats  més.  De  nostres  lires 
ne  farem  masses  pel  combat,  y  al  menos, 
si  no  com  trovadors,  com  soldats  nobles 
servirem  a  la  pàtria...  Mes,  no  ho  cregués, 
no'l  pendràn  lo  castell.  Inexpugnable 
l'alcàssar  es  per  dins  com  ho  es  per  fora. 
No  sabs  tu  lo  que  conta  la  llegenda 
sobre'l  castell  de  Foix?,  .  Conta  que  un  dia, 
oberts  sos  murs  a  bretxa  y  escalada, 
detrets  sos  defensors,  preses  les  torres, 
passats  a  tall  d'espasa  quants  ab  vida 
se  trobaren  aquí,  los  assetjaires 
senyors  pogueren  creurers  de  la  plassa; 
mes,  llavors,  segons  conta  la  llegenda, 
en  la  sala  d'honor  y  de  paratge, 
aquí  mateix  hont  som  .   aquí  s'obriren 
les  lloses,  s'esqueixaren  les  entranyes 
de  la  terra,  y  brollà  tot  un  exèrcit, 
salvador  del  castell  y  de  sos  comtes. 
Dçsde  llavors  se  diu  que  may  que  torne 
a  pèrdres  lo  castell,  los  invisibles 
que  estan  aquí  vetllant  dessota  terra 
per  la  guarda  de  Foix  y  per  sa  glòria, 
a  sortir  tornarà,  tantes  vegades 
quantes  sia  menester  per  desUiurarlo. 

Es  ja  negra  nit.  Los  objectes  iots  del  saló  han  anat 
desapareixent  entre  les  tenebres.  Se  sent  xitilar  lo 
vent  y  batre  les  finestres  cada  volta  ab  més  fúria. 
Los  dos  trovadors,  enmantellutx  ]>er  les  sombres,  no 
han  pogut  veure  a  La  Comtesa  de  Foix  que  ha  en- 
trat per  la  galeria  del  fons  y  que,  sens  ells  ado- 
nar sen,  s'ha  anat  acostant  poch  apochy  escoltant' 
los.  Quan  termina  en  Sicart  sa  relació,  la  Com- 
tesa apareix  de  prompte  entre'ls  interlocutors,  com 
eixida  de  terra. 


-  23    - 
ESCENA  II 

SICART  DE  MARJÉVOLS,  MIRAVAL  )'  LA  COM  TESA  DE  FOIX 

Com.       Y  aixís  serà,  com  conta  la  llegenda. 

SiC.  Senyora!  Corprès,  lo  mateix  que  Miraval. 

Com.  Aixís  serà,  si  algú  pot  creure 

que  pendre  lo  castell  es  cosa  fàcil. 
Lo  castell  no's  rendeix  ja  may.  Qui'l  vuUa, 
lo  pren...  y  se  reprèn,  s'hi  ha  qui'l  prenga. 
No  sabeu  la  divisa  de  la  casa? 
«Foix  per  Foix  y  pec  Foixl  Foix  y  Foix  sem- 
Ni  mancarà'l  castell  a  sa  divisa  [pre!» 

ja  may,  ni  may  a  sos  debers  los  comtes. 

Eepeníinament,  y  com  per  variar  de  of'jecie  de  con 
versa,  ge  dirigeix  a  dos  patjes  que  han  entrat  ab' 
aixes  enceses 
Enceneu  los  blandons.  Gitàume  fora, 
la  nit  que  ha  entrat  aquí. 

Los  patjes  comensen  a  encendre.   Se  veuhen  vtnir  al- 
gunes dames  y  aplech  de  gent  per  la  galeria.  La 
tempestat  semblo  haverse  calmat  y  ha  caygut  lo  vtnt 
Les  dames  venen, 
y  l'hora  ja  de  la  vetllada  ab  elles. 
Puntejeu  l'harpa,  trovadors.  De  gala 
vull  lo  castell  de  Foix,  de  gala  y  joya. 

ESCENA  III 

LA    COMTESA  DE  FOIX,    GEMESQÜIA    DE    MINERVA,    ADE- 
LAYDA    DE    PENAUTIER,    BRÜNLSSENDA    DE    CABARET, 

MIRAVAL,  SICART  DE  MARJÉVOLS,  Ju^lars  y  Juglare- 
ses.  Escuders,  Patges,  Homes  d'armes,  Maynaders,  Fal- 
coners V  Servents. 

La  vetllada.  Iluminat  ja  lo  xalo,  y  encès  a  jorn.  co- 
mensen a  entrar  les  dames,  los  escuders,  juglars  y 
patges,  que  van  formant  grupos  en  la  escena.  La 
comtesa,  de  peu  en  mitj  del  saló.  y  acompanyada  de 
Sicart  V  Miraval,  va  rebent  a  ley  dame>>  que' s  queden 
també  en  peu  formant  rodona,  y  que  creuen  ab  ella' 
paraules  de  gentilesa  y  cortesia.  Regna  gran  anima ' 
ció  en  la  sala,  moguda  pels  qu'entren  yls  que  sur  ■ 
ten  y'ls  que  van  de  un  prupo  al  altre  Les  dame^  se 
fixen  ab  predilecció  en  los  juglars,  que  formen  un 
gran  grupo  a  un  costat  del  saló,  distiuginlse  pei  sos 
trajos  de  variats  colors,  per  ses  maneres  expresives 
y  pels  instruments  y  atributs  que  porten.  En  efecte» 
menlres  uns  duhen,  qui  viola,  qui  harpa,  qui  cara 


-  24  - 

mella.  qui  manicor  y  qui  salieri,  altre»  portan  cer- 
cles, bolet,  banasteU,  coltells,  cordes,  barres  y  ob- 
jectes distints  que  han  de  servir  pera  los  jochs  de 
destresa  y  entreteniment  de  la  vetllada. 
Com.  Dirigint  se  a  les  primeres  dames  que  entren- 

Veniu,  veniu  a  honrar  esta  vetllada, 
y  veureu  los  juglars  que  ahir  vingueren. 
Bru.       Prodigis  conten  d'ells. 

Com.         Senyalant  los  luglars.  Es  Una  Colla 

com  may  se'n  ve jé  d'altra  en  la  Provenza. 
Mira      S'uniren  en  aplech,  y  mentres  venen 

per  nostra  bona  pàtria  més  bons  dies, 

recorren  l'Aragó  y  la  Catalunya, 

terra  avuy  qu'es  per  tots  hospitalària. 
Com.       Han  vingut  de  Pallars.  En  Uch,  lo  comte 

mon  cosí,  me'ls  envia  per  distraure 

Tenutj  de  nostres  vetlles. 
GeM.        A  una  de  les  dames  que  te  al  costat.  Y  a  bon  hora 

per  cert  arriven.  quan  també  lo  Papa 

son  Cardenal-Llegat  aquí'ns  envia. 
Com.       Ab  ells  ve  Raig  de  Lluna,  la  moresca, 

la  juglaresa  més  gentil  y  gaya 

de  quantes  hi  ha  memòria 
Ade  Moltes  voltes 

l'he  sentida  lausar  ab  grans  elogis. 
Bríj        Y  es  bella? 
Adr  Sí.  Se  diu  que  Raig  de  Lluna 

es  bella  com  lo  nom  que  li  donaren. 
Bru         Es  mora,  crech? 
Ade.  Es  mora.  y,  segons  conten, 

es  filla  de  un  rey  moro  de  Granada 
Mira     De  un  senyor  espanyol  quedà  captiva 

lo  dia  de  les  Navès  de  Tolosa, 

y.  cristianada  ja,  vingué  a  Provenza 

ab  l'host  d'En  Amalrich. 
Ade.  Diuhen  que  dansa 

que  es  maravella  véurela 
Com.  Ja  prompte 

podrem  jutjar  Veniu  a  pendre  assento 

que  es  hora  ja  de  comensar  la  festa. 

La  Comtesn  pren  un  sitial,  y  a  son  entorn  s'cuseuhen 
Oemesquia  de  Minervay  algunes  dames.  Brunis- 
senda  de  Cabaret  te  n'es  anada  a  seure  en  un  dels 
banchk  de  pedra  al  costat  de  un  finestral,  y  ab  un 
coixi  a  tos  peus,  Ramon  de  Míraval,  que  conversa 
galantment  ab  ella.  Adelayda  de  Penautier  se  queda 
de  peu,  arrambada  a  una  columna,  y  a  ton  costat, 
dret  també,  en  Sicari  de  Marjévolt.  AU  peus  de  les 
dames  los  patjes  més  petits.  Distribuitsper  lo  saló 
los  escuders  y  demés  personatges.  Tots  los  juglars  a 
un  cantó.  Lot  terventt  de  nes  inferior  categoria  y 


Gfm. 


lo»  homes  d'armes,  en  lo  fons  del  foló.  formant 
muralla  A  uns  picainentH  de  mans  que  dona  la  Com- 
te*a.  s  adelanten  alguns  jnglars  y  comensen  losjochs, 
mentres  altres  los  acompanyen  ab  lo  sò  dels  instru- 
ments. Entre' Is  espectadors,  los  uns  miren  ab  atenció, 
altres  conversen. 

(En  lo  cercle  Principal  de  les  dames.) 

Dirigintse  a  In  C•miesa,  mentres  segueixen  los  jochs. 

No'ns  creyem  pas  avuy  tenir  vetllada 
Com.       Y  per  què  donchs? 
GfiM  Com  fou  tant  de  sorpresa 

l'arribo  del  Llegat.. 
Com.  En  rès  altero 

les  costums  del  castell    Està  de  viatje, 

y  aquí  s'hostatja  un  jorn  o  dos. 

GeM.        Ab  certa  intenció  Del  COmte 

heu  rebut  noves? 
Com.        Miranila  de  flt  a  jlt.  Sí 

Gem.  Y  en  Anglaterra 

segueix  encara? 
Com.  En  Anglaterra  encara. 

Gem.      Sempre  ab  lo  comte  de  Tolosa? 

Com.         Miranila  ab  extr  any  es  a .  Sempre. 

Gem.      Apart.  No  sab  pas  rès. 

Continua  la  conversa  en  veu  baixa  entre  les  dames, 
agradablement  entretingudes  pels  jochs.  De  quan  en 
quan,  Gemesquia  se  gira  per  mirar  lo  grupo  que 
formen  Mir  aval  y  Brunissenda. 
(Entre  Mir  aval  y  Brunisse?ida.) 
Bru.  Me  dius  son  nom? 

Mira.  Encèrtel. 

Mon  pensament,  mon  cor,  mon  seny,  ma  vida, 
tot  ho  es  per  mi.  Per  ella  sols  alento: 
per  ellay  d'ella  visch.  Ab  ses  mirades 
vida  o  mort  me  pot  dar,  segons  ho  vulla, 
y'l  jorn  que  m'hauré  vist  entre  sos  brassos, 
no'm  fa  pas  rès  la  mort   Vinga  en  bon'hora; 
ja  hauré  estat  en  lo  cel 
Bru.  Tant,  donchs,  l'estimes? 

Mira.     Ma  vida  passo  embadalit  mirantla, 

sempre  als  peus  de  la  bella  entre  les  belles, 
la  bella  de  Albigés. 
Bru  Era  Ermengauda 

aquella  a  qui  los  trovadors  donaren 
aquest  nom   Miraval   molt  te'n  recordes 
quan  aixís  t'equivoques. 
Mira  Brunissenda, 

no  m'equivoco  pas.  No't  coneixien 


-  26 


quan  aixís  se  parlava  d'Ermengauda. 
Demana  avuy  als  trovadors,  pregúntals 
ouina  es  per  ells  la  dama  mes  garrida, 
més  avinent  y  més  cortès,  més  noble, 
aquella  a  qui  coneixen  per  la  hermosa 
del  Albirés,  y  te  diran  que  un  dia 
fou  Ermengauda  y  ara  es  Brunissenda. 
Bru.       Galàn  sempre  y  cortès  I 
Mira.  Y  aymante  sempre. 

Bru.       A  moltes  has  aymat. 
Mira.  Y  a  cap,  t'ho  juro, 

com  t'aymo  a  tu. 
Bru.  No  ho  crech 

Mira.  Vols  donchs?... 

Bru,  Deixemnos, 

deixemnos  ja  d'amors  y  cortesia, 
que  avuy  es  un  jorn  negre.  Sabs  la  nova? 
Mira.     Que'l  comte  es  presoner  del  rey  de  Fransa? 

M'ho  digué  mon  juglar 
Bru.  Me  sembla  un  somni 

quan  veig  a  la  comtesa  tan  tranquila. 
Mira.     Es  que  no  ho  sab. 

Segueixen  la  conversa.   Gemesquia,  no  deixa  de  mi- 
rarlos  a  cada  instant,  moventse  y  agitantse  com  si  estès 
seguda  en  setial  de  espines  y  com  angoixada  per  se- 
creta cuy  ta. 
(Entre  Stcart  y  Adelayda.) 
Ade.  Ho  sab,  Sicart,  no'n  duptes. 

Ho  sab.  mes  dissimula.  Es  la  comtesa 
una  matrona  de  la  antiga  Roma. 
Lo  que  passa  en  son  cor  no  ho  diu  sa  cara. 
]o  la  conech. 
Sic  Mes  si  ella  ho  sab,  deuria 

pararse  la  vetllada,  que  per  festes 
no  estan  los  cors. 
Ade.  Aixís,  aquesta  tarde, 

trovant  propicia  l'ocasió  ab  l'arribo 
d'aqueix  Llegat  del  Papa  tant  de  sopte, 
li  parlí  de  suspendre  la  vetllada. 
y:  «Avuy  menos  que  may,»  fou  sa  resposta 

Grans  demoslracions  d' aprobació  y  gatzara  entre'l^ 
espectadors,  celebrant  les  sorts  ab  que'lsjuglars  han 
donat  fi  asos  jochs  Al  restablirse'l  silenci, 'se  sent 
lo  sò  d'un  panderet.  Tothom  para  atenció,  y  alg 
pochs  moments  se  veu  venir  pel  fons  de  la  cambra 
atravessant  per  entra  la  munió,  aRaix  de  Lhma, 
que  arriva  corrent  y  brincant,  gronxantse  ab  molta 
gràcia,  moventse  abgran  agilitat  y  agitant  en  l'ayre 
son  panderet  tot  enflocat  y  ple  de  cascabelle  y  casta- 


-  27  - 

nyolefí.  Tot»  devoren  ab  ícs  mirades  a  la  moresca, 
qu'eg  una  noya  hermosa  y  garrida,  morena,  d'úP 
negre  y  de  mirada  viva.  ab  les  trenes  onejant  sobre 
ses  espatlles  nues,  ab  un  collaret  de  medalles  d'or  y 
d'aryent  que  cau  t^obre  son  pit,  y  ayrosa  y  garbosa- 
ment  vestida,  encara  que  d'un  modo  singular  y  un 
poch  al  uaatje  oriental. 

ESCENA  IV 

Los  diis,  La  Juglaresa  RAIG  DE  LLUNA 

RAIG,  Cantant  y  moventse  acompasadament  ab  ayre  de  dansa. 

]o  SÓ  la  juglaresa 

que  canta  y  dansa, 

que  roda  per  les  viles 

per  corts  y  plasses. 

No  detura  mos  passos 

la  soleyada, 
ni  tampoch  la  tempesta, 

ni  la  mar  brava. 
Camino  ab  la  serena 

y  ab  la  rosada. 
ab  lo  sol  y  ab  la  fosca 

y  ab  la  borrasca. 
Jo  só  la  juglaresa 

que  canta  y  dansa, 
la  que  conta  la  historia 
de  Na  Joana. 
SlC  La  canso  popular  de  la  Provenza       a  Adelayda. 

es  lo  que'ns  va  a  cantar;  La  mori  de  Joana: 
un  cant  simbòÜch,  una  dansa  trista, 
que  la  mort  de  la  pàtria  avuy  recorda. 
Com.  A  les  dames  que  la  rodejen. 

Escoltau  totes  bé.  La  dansa  aqueixa, 
La  mort  de  JoafUí  te  per  nom,  y  diuhen 
que  Joana  es  Provenza  o  es  Tolosa 

S'adelanten  dos  o  tres  jnglareses  y  comeiisen  a  dan- 
sar, acompanynntse  ab  lo  pandero,  menires  Raig 
de  Lluna  canta,  al  sò  dels  panderos,  al  compà»  dg 
la  dansa  y  ab  melancòlica  tonada,  la  canso  tra- 
dicional: 

LA  MORT  DE  JOANA  (dansa) 

Mos  amors  se'n  son  anat 
allà  dalt  a  la  montanya. 

Ay!  Ay!  pobreta  de  mi! 
allà  dalt  a  la  montanya. 


-   28  - 

Quan  mos  amors  tornaran 
jo  estaré  freda  y  gelada 

Ay!  Ay!  pobreta  de  mi! 
ja  estaré  freda  y  gelada. 

Mos  amors  ne  son  lo  sol 
y  jo  so  la  lluna  clara 

Ay!  Ay!  pobreta  de  mi! 
que  jo  so  la  lluna  clara. 

May  lluna  y  sol  s'han  trovat 
per  dona  se  un'abrassada. 
Ay!  Ay."  pobreta  de  mi! 
per  donarse  un'abrassada. 

Quan  seré  morta,  enterraume 
en  lo  bell  fons  de  la  cava. 
Ayl  Ayl  pobreta  de  mi! 
en  lo  bell  fons  de  la  cava 

A  mos  peus  posaume  un  lliri, 
a  mon  front  una  garlanda. 
Ay!  Ay!  pobreta  de  mi! 
a  mon  front  una  garlanda. 

Los  romeus  que  passaran 
ne  pendràn  aygua  senhada. 

Ay!  Ay!  pobreta  de  mü 
ne  pendràn  aygua  senhada 

Y  diran:  <es  morta  ja. 
morta  es  ja  la  pobre  íoana  » 

Ayl  Ay!  pobreta  de  mi! 
morta  es  ja  la  pobre  íoana. 

Salvem  d'aclnmaeions  y  repicamení  de  mans.  Les  da- 
mes preguen  a  Raig  de  Lluna  de  venir  a  son  cercle 
y  li  ofereixen  cintes,  llarsos.  regali  y  joyes  de  que 
li  omplen  lopanderet,  tot  alabantla  y  dirigintli  elo- 
gis. Oemesquia,  que  no  ha  perdut  de  vista  lo  grupo 
de  Miraval  y  Brunissenda,  ha  pogat  observar  que 
han  estat  continuant  sa  intima  conversa  de  galan- 
teria,  mentre»  tothom  fixava  l'atenció  en  la- dansa  y 
cant  de  lajaglaresa. 

Ade       Tristesa  donen  la  canso  y  la  dansa.         a  sicart. 

Stc.         Y  més  tristesa  encara  quan  se  pensa 
que  la  canso  y  la  dansa  son  compostes 
per  recordar  la  pàtria  avuy  perduda. 

Oemesquia  repara  que  Miraval  ha  estampat  un  bes 
fortivol  en  la  mà  de  Brunissenda,  y  s'alsa  tot  de 


-  29  - 

iopte,  sense  poder  dominar  son  primer  impuls;  més, 
una  vegada  dreta,  s'adona  que  son  moviment  des- 
perta ta  atenció  de  la  Comtesa  y  de  les  dames,  j/ 
llavors,  reprimintse,  se  dirigeix  al  juglars  com  si  li 
acudis  una  idea. 
Gem.  Digau,  juglars.  Si  tenzonar  volguesseu, 
lo  desitj  de  una  dama  complauriau. 

L»  Juglar  Bertran  s'adelanta. 

Ber.       Ab  pler,  senyora,  si  lo  terna'ns  dones. 
Gem.       V'ejau  si  us  plau  aquest  en  que  ara  penso: 
«Qui  de  una  dama  fou,  pot  ser  de  uü  altra? 
Qui  a  una  dama  jurà  fè  y  homenatje 
sentli  infidel  després,  pot  may  mereixe 
que  un  altra  crega  en  son  amor  voltari?» 
Ber.       Discret  es  lo  motiu,  mes  no  m'esplico 

prou  bé,  senyora... 
Gem.  Si  confús  vos  sembla, 

escoltau  be;  vaig  la  tenzó  a  posarvos, 
y'l  vostre  enginy  me  la  darà  resolta. 

Los  juglars  Bertran  y  Raymond  s'acosten  a  Gemes, 
quia  com  disposats  a  pendre  part  en  la  lluyta 
poètica. 

TENZÓ 

Gem.      Un  amant  ben  volgut  deixà  sa  dama, 

y  avuy  se'l  veu  de  un'altra  dama  als  peus 
Pot  creure  aquesta  dama  en  sos  homatjes? 
Pot  ser  fidel  qui  avans  fou  infidel? 

Ber.        Aquell  qu'això  comet  ab  uua  dama, 
no  mereix  pas  lo  nom  de  cavaller, 
que  qui  manca  a  una  dama  ab  villanía, 
a  l'honra  manca  y  al  deber  també. 

Ray.       No  ho  crech  jo  aixís   Al  cor  no  fe'l  domina. 
Ningú  sab  los  ressorts  y  los  secrets 
que  avuy  l'encenen  y  demà  l'apaguen. 
Lo  cor  es  lo  senyor;  l'homel  servent. 

Ber.       Qui  es  infidel  ab  una,  ho  serà  ab  altra: 
qui  una  vegada  ment,  mentirà  cent: 
qui  no  sab  contentarse  ab  una  dama, 
ni  esperons  calsa,  ni  vestei.x  arnés. 

Ray.       Qui  un  vell  amor  per  un  de  nou  trasmuda, 
no  manca  a  cap  respecte  ni  a  cap  llev. 
Qui  donchs,  en  ?es  pasións,  lo  cor  detura? 
Qui  detura  la  fúria  d'un  torrent? 

Ber.        Argúcies  son  y  no  rahons  aquestes. 
Recte  l'home  deu  ser  y  dreturer. 
com  lo  deber  ho  dicta  y  la  lley  mana, 
que  allò  que  no  es  de  dret  es  contradret. 


-  30  - 

Ray.       Rich  es  de  cor  qui  té  per  una  dama 
amor  constant,  y  voluntat,  y  fè, 
però  es  més  rich  aquell  que'n  té  per  duas, 
y  que  a  cascuna  ha  estat  fidel  a  temps. 

Ber.       No  han  de  mancar  rahons  al  un  ni  al  altre 
y  està  vist  que  jamay  nos  entendrem. 
Que  vinga,  donchs,  dama  Gemesquia,  y  diga 
lo  que  li  apar,  en  us  de  lley  y  dret. 

GfiM.       Pus  que  saber  voleu  lo  que  jo  penso, 
ojats  tots  ara,  donchs,  mon  jutjament. 
L'aymant  ingrat,  ni  es  cavaller,  ni  es  home, 
ni  té  cor,  ni  té  fè,  ni  sanch,  ni  lley. 

Al  pronunciar  Gemesquia  ses  últimes  paraules  ha 
dirigit  una  mirada  rencorosa  als  dos  aymants,  que 
han  sospés  sa  conversa  per  flxarse  en  la  temo.  La 
Comfesa,  comprenent  la  situació  yfentse  càrrech  de 
lo  que  passa,  invita  n  Gemesquia  per  medi  d'una 
senya  a  sentarse,  y  al  obehir  aquella,  alsa  de  promp- 
te sa  veu  per  dirigirse  al  irovador  Miraval,  dí- 
hentli: 

Com.       Si  un  trovador  galàn,  de  aquestes  dames 
lo  desitj  y  lo  prech  volgués  atendre, 
dels  amors  d'en  En  Guillem  y  Marguerida 
tal  volta'ns  contaria  la  llegenda. 

Mira.     Lley  fou  sempre  per  mi  desitj  de  dama. 

Miraval  s'aixeca  dels  peus  de  Brunissenda,  y  va  a  si- 
tuarse  en  mitj  del  saló,  funt  rotllo  a  son  entorn  los 
iuglars,  Un  d'estos,  son  juglar  Bayona,  se  posa 
darrera  d'ell  ab  unaharpa  tocant  un  preludi,  dem- 
pres  del  qual  Miraval  comensa  son  recitat,  mentret 
lo  juglar  l'acompanya  tanyent  l'arpa  ab  un  eò  me- 
lancòlich  y  esmortuit.  adecuat  a  la  lletra  y  declama- 
ció del  trovador. 

PLANY   DELS  AMORS  d'EN  GUILLEM  Y  LA   MARGUERIDA, 
DECLARAT  PER  EN  RAMON  DE  MIRAVAL 

Jo'n  se  de  velles  histories 

més  que  n'hi  ha, 
y'n  se  algunes  de  tan  tristes, 

que  fan  plorar. 
Escoltau  la  que'm  contaren, 

no  fa  molts  anys, 
de  Madona  Marguerida 
y  en  Guillem  de  Cabestany. 

Ella  n'era  gentil  dama, 

gaya  de  cor; 
ell  n'era  avinent,  y  noble, 

y  trovador. 


-  31  - 

Se  vejeren  y  s'amaren, 

com  ho  fan  tots 
quan  1  aucell  es  ab  l'aucella 
y  la  borra  es  prop  del  foch 

Ne  durà  sa  drudería 

molt  longament, 
sent  Én  Guillem  dè  la  dama 

lo  cavaller, 
rebentne  d'ella  amorosos 

corals  plahers, 
y  Uoantla  en  bones  copies 
y  cantars  molt  avinents. 

Mes  lo  marit  de  la  dama,  ' 

que  era  gel'ls, 
cavaller  armat,  y  comte 

del  Rosselló, 
sospità  en  la  sua  dóna 

S2crets  amors, 
y  endevinà  per  qui  eren 
les  cansons  del  trovador, 

Un  jorn  fou  d'armes  celades 

tot  ben  armat, 
a  l'encontra  d'En  Guillem 

de  Cabestany. 
-«Tu  nets  lo  feló  y  lo  layre, 

li  dix  irat, 
que  de  dama  Marguerida 
lo  seny  y  cor  m'ha  raubat  > 

Y  a  traició  li  tolch  la  testa, 

y  traisli'l  cor. 
y'l  feu  rostir,  y  en  sa  taula 

lo  mateix  jorn 
lo  presentava  a  sa  dóna, 

com  si  ne  fos 
cor  de  salvatgina,  que  era 
son  menjar  més  saborós. 

Y  quan  l'ach  menjat  la  dama, 

dixli,  s'alsant: 
— <Xò  que  ab  tant  plaher,  ma  fembra, 

haveu  menjat, 
no  es  més  quel  cor  d'En  Guillem 

de  Cabestany: 
digaume  si  us  plau.  m adona, 
si  vos  ha  estat  bó  a  menjar.» 


-  32   - 

-  «Tant  bo  m'ha  estat,  mon  senyor, 

y  l'he  trobat 
tant  dols  y  tant  de  mon  gust, 

que  altre  menjar 
ja  may  no  tolrà'l  sabor 

que  n'ha  deixat 
en  ma  boca^l  cor  fidel 
d'En  Guillem  de  Cabestany  » 

Y  se  conta  que  la  dama 
se  deixà  morir  de  fam, 
y  aytals  foren  los  amors, 
segons  a  mi  m'han  contat, 
de  Madona  Marguerida 
y  En  Guillem  de  Cabestany. 

Com.       Bella  es  la  trova.  Miraval,  més  trista. 

com  cel  boyrós  al  caure  de  la  tarde. 

Be  prou  que  ho  diuhen  ab  sos  ulls  les  dames. 

A  totes,  veus?  has  entristit  ab  ella. 

Precís  ha  de  ser,  donchs,  que  En  Sicart  cante 

alguna  trova  que  los  cors  alegri. 
Sic.        Lo  joy  y  jo  no  som  germans,  senyora. 

Si  trist  lo  cant  d'En  Miraval  vos  seml>la, 

més  trist  lo  méu  heu  de  trovar  encara. 

Pren  l'arpa  de  mans  deljuglar,  y  se  di-^posa  a  cantar 
acompanyantse  ab  ella.  De  quan  en  quan,  mentres 
en  Sicart  canta,  se  senten  fortes  ratxad€$  de  vent. 
La  tempestat,  que  pareixia  allunyarse,  toma  o  es- 
tar  pròxima.  í<e  la  aent  bruelar  dtjora,  se  senten 
també  los  trons  que  semblen  ncostarse,  y  a  vegades, 
malgrat  la  gran  lluminària  del  saló,  se  veuhen  a 
través  delt  vidres  creuar  los  llamps  ab  resplandor 
fatídica. 

SERVENTES    CANTAT    PER   EN    SICART    DE   MARJÉVOLS 
ACOMPANYANTSE    AB    L'ARPA 

Ay,  Tolosa  y  ay  Provenza! 
Ay,  Carcassona  y  Beziers! 
Ay,  pàtria  mía  estimada! 
Ay,  qui  t'ha  vist  y  qui't  veu! 
Ab  gran  dolor  de  mon  ayma 
jo  componch  mon  serventes, 
c^ue  expressar  no  puch  quant  sento, 
•'  iii  quan  gran  es  mon  torment, 
quan  gran  l'ira  que  m  atia, 
quan  gran  l'angunia  en  qüe'm  veig! 
Torbat  trobo  tot  lo  segle, 
y  corrompuda  la  liey, 
les  paraules  no  guardades. 


-  33   - 

y  romputs  los  sagraments, 

la  rahó  desconeguda, 

y  desconegut  lo  dret 

Ay,  Tolosa  y  ay  Provenza! 

Ay,  Carcassona  y  Beziers! 

Ay,  pàtria  mia  estimada! 

Ay,  qui  t'ha  vist  y  qui't  veul 

Ni  la  tristesa  ni  l'ira 
me  solten  sols  un  moment; 
la  vergonya  encén  ma  cara, 
lo  dolor  mon  pit  encén, 
oh,  pàtria  mia  estimada, 
pàtria  mia  del  cor  méul 
quan  te  veig  tan  malastruga, 
y  tan  malmesa  te  veig, 
essent  ahir  tota  tua 
y  tota  avuy  del  Francés, 
y  a  tots  avuy  dihent  Syre, 
com  si  fossen  tos  senyers. 
Ay,  Tolosa  y  ay  Provenza! 
Ay,  Carcassona  y  Beziers! 
Ay.  pàtria  mia  estimadal 
Ay,  qui  t'ha  vist  y  qui't  veu! 

Tot  es  engany  y  mentida, 

ja  no  hi  ha  ni  honor  ni  fè. 

ab  tot  lo  sant  se  trafica 

y  tot  lo  noble  se  ven. 

Los  traydors  son  los  qui  suren 

enfonzant  los  dreturers; 

la  malvestat  la  que  guanya, 

la  conciencia  la  que  pert. 

Tot  es  crim  y  tot  malura, 

lo  delicte  s'es  fet  lley, 

y  entre  tot  lo  més  ignoble, 

es  lo  clergue  qui  ho  es  més. 

Ay,  Tolosa  y  av  Provenza! 

Ay,  Carcassona  y  Beziers! 

Ay,  pàtria  mia  estimada! 

Ay,  qui  t'ha  vist  y  qui  t  veu! 

Com  alsa  en  mitj  la  tempesta 
son  cant  salvatge  l'aucell, 
aixís  jo  també  entre  runes 
mon  cant  salvatge  alsaré 
de  dolor,  de  dol  y  d'ira, 
de  tristesa  y  marriment, 
per  ma  pàtria  deshonrada 

Los  Firineus 


-  34  - 

en  los  brassos  del  Francès. 

Ay,  pàtria  mia  estimada! 

Ay,  qui  t'ha  vist  y  qui't  veu! 

Lo  cant  d'en  Sicari  provoca  unaexplossió  d'entiisrias- 
me.  Les  dames,  los  escuders,  los  patjes,  los  magna- 
ders,  los  servents,  tots  demostren  son  goig  y  content, 
abrassantlo  els  uns,  afalagantlo  les  dames,  felici 
tantlo  tots,  en  miíj  de  crits  frenètichs  y  de  mostres 
d'afecte  que  revelen  lo  sentiment  pairiòtich  que  viu 
CJi  tots  tos  cors. 
En  aquest  imtant,  y  quan  major  es  la  conmocíó,  apa- 
reix lo  Llegat  del  Papa,  qiie  s'adelanta  creuat  de 
brassos,  ab  rostre  irat  y  ab  mirada  dura.  Darrera 
d'ell  avansen  ios  frares  dominicans.  Al  veurer  al 
Cardenal  Llegat,  tots  retrocedeixen,  s'apaga  l'entu*' 
siasme,  y  regna  un  silenci  sepulcral,  tan  sols  inte- 
rromput pel  rugit  de  la  tempestat  que  sembla  haver 
escullit  aquell  moment  pera  desencadenarse.) 

ESCENA  V 

Tots  los  mateixos^  LO  cardenal  llegat  y  los  frares 
domimca7is 

Lle.       Quins  cants  son,  donchs,  y  quins  accents  son 

[eixos 
que  la  pau  d'aquests  lloclis  aixís  trastornen 
y  tot  lo  noble  y  tot  lo  sant  malmenen? 

*Què  son,  donchs,  aquests  crits  y  aquest  desori? 
Qui  s'atreveix  aquí,  qui?  quan  jo  l'hoste 
so  del  castell,  a  provocar  les  ires 
en  menyspreu  de  la  Fransa  nostra  aliada, 

*del  Pare  Sant  y  de  la  Santa  Iglesia? 
Via  fora  tots  d'aquí!  Trencau  les  lires 
que  instruments  son  de  dampnació  y  d'oprobi, 
apagau  tot  seguit  les  lluminàries, 
y  vosaltres  també,  mundanes  fembres, 
carn  de  pecat  y  niu  de  podridura, 
esqueixàu  vostres  v estes  rossegantes, 
y  busqueu  lo  perdó  de  vostres  erros, 
lo  cos  cubert  de  dol  y'l  front  de  cendra, 
pregant  a  Déu  de  genollons  pel  temple. 

La  Comtesa.  passat  lo  primer  moment  de  sorpresa, 
com  per  tots.  s'adelanta,  lo  front  alt  y  la  mirada 
fixa  en  lo  Cardenal  Llegat 

Com.       Y  qui  es  aquell  que  aquí  ses  ordres  dona 
com  si  de  tots  y  del  castell  fos  l'amo? 

Lle.       Qui  pot  y  vol,  oh  dònal  Qui  del  Papa 

y  d'En  Monfort,  la  espasa  de  la  Iglesia, 


-  35  - 

té  los  poders  y  té  també  les  ordres. 

Com.     *Quan  may  lo  Papa  ni  En  Monfort  tingueren 
dret  ni  poder  aquí?...  Quan  la  bandera 
dels  rojos  pals  de  Foix  deixà  de  issarse 
en  lo  penol  de  la  enfilada  torre 
per  muntà  al  cel,  tot  foradant  los  núvols, 
*més  que'l  Piren  y  que  les  àigles  alta?... 
Quan  may  aquí  pogué  nàixer  un  home 
per  altres  ordres  obehir  que  aquelles 
del  Comte  son  senyor? 

Lle.  Lo  Comte,  oh  dóna, 

y  ara  ho  sabràs,  pus  que  m'empenys  a  dirho, 
lo  Comte  es  presoner  del  rey  de  Fransa. 

Com.       Si'l  Comte  es  presoner,  no  la  Comtesa, 
y'l  Comte  ausent  d'aquí,  jo  só  lo  Comte. 

Otrantse  ab   gran  serenitat  als  seus,  com  per  donar  ordres. 

Alsau  lo  pont.  Que  més  que  may  lo  guayta 
sia  amatent  a  talayar:  los  nacres 
previnguis  per  enviar  de  roca  en  roca 
lo  toch  de  guerra  y  lo  sonell  d'alarma: 
als  mandroners  y  arquers  lo  seny  d'alerta: 
garberes  en  lo  fosso  a  punt  d'encendre: 
los  maynaders  aquí,  tots  a  mes  ordres, 
y  en  lo  cim  de  la  torre  un  foch  de  joya 
perquè  veje  tothom  que'l  castell  vetlla. 
Que  ningú  surti  del  castell.  )a  presos 
d'aquesta  hora  en  avant  estan  sos  hostes. 

Lle        Es  tart,  dóna  orgullosa,  que  ab  mi  entraren 
la  creu  del  Papa  y  l'auriflor  de  Fransa. 
]a  lo  castell  de  Foix  ha  mudat  d'amo 

Dirígintse  als  seus. 
Arborau  la  bandera  de  la  Iglesia 

Com.       Un  peno  aquí!  Un  peno  que  no  es  el  nostre  1 
Aytal  may  se  veurà  mentres  jo  visca 

Als  féus,  ab  resolució  y  enteresa  varonils. 

Foix!  Foix  a  mi!  Gitàume  al  Llegat  fora 
y  penjat  d'un  marlet  als  corbs  donàulo! 

Moviment  enire'ls  servidors  del  castell,  que  para  lo 
Llegat  ab  son  gest  y  continent. 

Lle.        Déu!  Déu  a  mi!  Que  vinga  un  temerari, 
que  posi  en  mi  sas  mans,  si  les  vel  veure 
despreses  de  sos  punys,  y  caure  a  terra 
pel  foch  etern  de  sopte  calsinades! 

Silenci  y  temor  respectuós  de  tots.  Lo  Llegat  s'apodera 
de  la  situació. 

ío  SÓ  l'embaixador  del  Apostòlich. 
Son  verb  só  ses  lletres  tinch  ses  ordres 
porto  y  sos  llamps,  més  enardits  encara 
que'ls  que  ara  ab  la  tempesta  ziczaguejen 


-  36  - 

en  torn  de  aquest  castell,  forn  de  inmundicies, 
niu  de  drachs  y  de  serps  y  cau  d'heretges. 

Moments  de  silenci.  La  tempestat  redobla.  Los  tront 
segueixen  uns  ah  altres.  Lo  resplandor  dels  Uam,pi 
ei  continuo,  a  través  de  les  vidrieres. 

Ara  ojats  tots  quants  sou  aqui.  Del  fondo 
de  aquest  castell  ne  surt  un  baf  de  peste 
que  té  tota  la  terra  enmalaltida. 
Hora  es  ja  de  lliuraria,  [o  us  invoco, 
ires  del  cel,  llamps  del  Senyor,  prodigis 
del  Rey  dels  Reys,  oratges,  terratrèmols 
y  tempestats!  Veniu,  y  de  sa  roca, 
al  brunzir  pels  espays  mon  anatema, 
aquest  castell  de  Foix  desarralàume 
portantlo  a  trossos  y  esmicat  pels  aires, 
com  bri  de  palla  que  los  vents  s'enduhen! 
Sia !  Anatema  sií  a  tots  quants  viuhen 
dins  d'aquest  gorch  de  lepra  y  d'heretjíal 

*Anatema  a  eixes  dones  xitxarel-ies, 
biràm  d'esbojerrades  bordegassesl 
Anatema  als  juglars  vagabundaires 
que  ab  sos  cantars  d'amor  la  carn  encenen 

*y  ab  sos  cantars  de  guerra'l  foch  atíenl 
Anatema  a  tothom,  als  fills  y  als  pares, 
als  nats  y  als  naixedors,  a  quants  la  terra 
de  Foix  trepitjen,  o  son  nom  honoren, 

*que  heretjes  son  o  que  ab  heretjes  viuhen; 
als  morts  y  als  vius,  als  desvalguts  y  als  nobles, 
als  esclaus  y  als  senyors,  als  uns  y  als  altres, 
als  nins  penjats  de  la  mamella  encare. 

*y  als  que  d'ells  en  son  dia  puguen  nàixer! 
Que  en  sa  generació  may  més  s'esborre 
la  tara  del  pecat!  Que  pel  mon  vajen 
de  maldició  cuberts,  com  d'una  vesta 
pell  a  ses  pells  y  carn  atapahida! 
Que  manque  de  la  terra  llur  memorial 

*Que  l'anatema  en  ells  entre  com  aygua 
en  ses  entranyes,  y  en  sos  ossos  oli, 
y  que  lo  jorn  de  soterrar  sos  cossos 

""no'ls  vulga  pas  la  terra  y  los  rebujel 
Anatema  a  tothom  ara  y  per  sempre! 
Per  los  sigles  dels  sigles  anatema! 

En  lo  moment  en  que  acaba  de  parlar  lo  Llegat,  traveta 
uji  llamp  formidable,  esclata  un  d'aquells  trons 
estruendosos  que  semblen  desferse  a  trossos,  y  un 
cop  de  vent  obra  nb  gran  estrèpit  los  finestrals  y 
apaga'ls  tlums  entre'l  soroll  de  vidres  que's  tren- 
quen y'l  moviment  d'esolay  que  s'apodera  de  tots 
qtiant»  allí's  troven.  Les  tenebres  invadeixen  lo  saló. 


-  37  - 

Le$  dames  cauhen  de  genolls,  menys^  la  Comtesa  que 
resta  ae  peu,  però  aterrada  pel  moment.  Los  mag- 
yiader»,  patje»,  escuders,  tots  queden  com  esvahUs. 
Instants  de  terror  verdader. 

Dames   Misericòrdia! 

Uns.  Horror! 

Altres.  Perdó! 

Se  sent  repenlinament  una  remor  estranya  y  miste- 
riosa, que  sembla  venir  de  soía  terra.  Ressonen  uns 
cops  ((Compassats  y  fondos,  com  si  partissen  de  les 
entranyes  mateixes  del  castell.  De  sopte,  comensen  a 
alsarse  les  lloses  de'n  mitj  del  saló,  y  als  peus  ma- 
teixos del  Llegat  s'obra  com  la  boca  d'una  ttmba• 
de  ahont  se  veu  sortir  uua  pàlida  claretat  primer  y 
ensegnida  les  flames  d'unes  teyes  sostingudes  peh 
brassos  dels  que  semblen  eixir  del  fons  de  la  terra. 

Miraval,  ab  un  moviment  dç  terror,  recordant  la  con- 
versa de  la  primtra  escena,  agafa  d'un  bras  a  Si' 
carl,  y   li  diu,  tremolós y  msenyantlilo  que pasf•a. 

Mira.  Les  lloses. 

les  lloses,  Sicart,  s'obren. 
Sic.  No  t'ho  deya? 

La  llegenda  de  Foix.  Los  invisibles 

a  salvar  venen  lo  castell. 

Comensen  a  sortir  de  la  timba  arquers,  ballesters  y 
homes  d'armes,  los  primers  ab  teyes  enceses  que 
tornen  al  saló  sa  elaretat  perduda,  comprenentse 
que  pujen  per  I' escala  d'uns  d'aquells  misteriosos 
subterranis  que  tenien  los  castells,  a  voltes  sols  co- 
neguts de  sos  senyors.  Los  nou  vinguts  en  mitj  de  la 
confusió  y  del  bullici  que's  mouhen,  se  reparteixen 
per  V  escena,  y  un  d'ells  s'apoderen  del  Llegat  y 
dels  frares,  cridant:  *Foix.'  Foix  y  Tolosa!' 

En  mitj  de  tois,  armat  de  cap  a  peus,  portant  en  la 
mà  dreta  l'espasa  nua  y  en  I'  esquerra  lo  peno 
de  Foix,  apareix  la  garrida  y  adlética  figura 
d'en  Roger  Bernard,  Comte  de  Foix,  rebut  ab 
gran  demostració  d' alegria  per  les  dames  y  tots 
los  presents  y  ab  un  crit  suprem  de  plaher  per  la 
Comtesa,  que  plega  ses  mans,  les  porta  a  sos  llabis 
y  les  alsa  al  cel. 

ESCENA  ÚLTIMA 

Túís,  LO  COMTE  DE  FOIX  y  son  sèqutt 

MIRAVAL  Y  SICART.  Veyent  apareixe  al  de  Foix. 

Lo  Comte! 

Lo  Comte,  de  peu  dret,  al  costat  de  la  timba,  la  visera 
alta.  clavant  lo  penà  en  terra  y  dominant  ab  sa  veu 
tots  los  brugíts: 


-  38  - 

«Foix  per  Foix  y  per  Foix!  Foix  y  Foix  semprel> 

*  La  Comtesa  se  precipita  als  brassos  de  son  espò$,  a 

qui  tots  rodejen,  mentres  que'ls  homes  d' armes ,  ex- 
tenentse  per  l'escena,  canten  a  coro,  ajuda  ts  dels 
juglars,  lo  cant  de 

LA  MORT  DEL  LLOP 

Montfort 

es  mort! 

Es  mort! 

Es  mort! 
Visca  Tolosa 
ciutat  gloriosa 
y  poderosa! 
Tornats  son  lo  paratge  y  l'honor. 

Montfort 

es  mort! 

Es  mort! 

Es  mort! 
Provenza  bella, 
del  mon  estrella 
llum  y  centella, 
ets  spill  de  virtuts  y  d'amor. 

Montfort 

es  mort! 

Es  mort! 

*  Es  mort! 


CAU   LO   TtíLÓ 


flCTE  SEGOn 


L'escena  en  1245,  vintiset  anys  després  dels  successos 
contats  en  lo  primer  acte. 

La  guerra  cèlebre  y  sangrenta  dita  dels  albigesos,  tocava  ja 
a  son  terme.  Tot  estava  ja  en  poder  de  Roma  y  de  Fransa. 
excepció  feta  del  castell  de  Montsegur  en  los  Pirineus,  que's 
resistia  encare.  Lo  comte  de  Tolosa  havia  pactat  ab  lo  rey  de 
Fransa  y  ab  lo  Papa,  y  ab  ells  també  lo  comte  de  Foix,  Koger 
Bernard,  que  després  de  sostenir  una  Uuvta  heroica  y  una 
campanya  admirable,  se  vegé  obligat  a  entregar  son  castell  al 
rey  de  Fransa,  retirantse  a  l'abadia  de  Bolbona,  creyent  aixís 
escapar  de  la  venjansa  de  l'Inquisició. 

Segons  se  dednheix  de  la  declaració  prestada  pel  Comte  de 
Foix,  devant  de  l'Inquisició,  quant  tou  per  aquesta  cridat  a  de- 
clarar, Roger  Bernard  tenia  horror  a  que  pogués  ser  cremat 
son  cos  y  cercava  7  medi  de  robat  ses  cendres  als  inquisidors  y 
assegurar  la  pau  de  sa  tomba.  Pera  conseguirho  se  retirà  a  Ih 
abadia  de  Bolbona,  fundada  pels  seus  antepassats,  hont  tenien 
sa  sepultura  los  Comptes  de  Foix. 

L'Inquisició,  mentres  tant,  sembrava'l  terror  per  tota 
aquella  terra.  En  ses  fogueres,  constantment  enceses,  morien 
tots  ios  que  estaven  tarats  d'heretges  y  també  tots  los  qu'eren 
ay mants  de  la  pàtria  y  de  la  independència.  Soninnumerables 
les  víctimes  de  l'ÍDqiiisició  durant  aquell  terrible  período. 

Queda  dit  que  Montsegur  era  sols  lo  que's  sostenia.  Posat 
aquest  castell  en  un  pich  dels  Pirineus,  en  lo  mont  Thabor. 
sobre  un  precipici  anomenat  Albes,  semblava  desde'ls  núvol.'* 
desafiar  tot  lo  poder  de  Fransa  y  to»  lo  de  Roma.  Varies  voltes 
fou  sitiat,  però  sempre  s'acabà  per  alsarse  lo  siti,  fins  que  per 
últim,  en  1245.  conseguiren  apoderarse  per  cafilulació  de 
aquella  fortalesa  lo  senescal  de  Carcassona,  En  Pnre  d'Arcí.s, 
l'arquebisbe  de  Narbona  y  lo  bisbe  d'Albi. 

Lo  castell  caigué,  segons  se  conta,  quan  anava  a  ésser  so- 
corregut per  Lloj;  de  Feix  y  sa  ger.manü  Esclarmunda,  ger- 
iiiaas  castards  dei  Comte  Roger  tí^^rrard  de  l'oir-a  qui  havíet) 


-  40  - 

enviat  emissaris  per'instarlo  a  deixar  l'abadia  de  Bolbona  y 
unirse  a  ells.  l.a  tradició  dels  Pirineus  conta  que  Llop  j  Es- 
clarmunda  se  valgueren  d'un  català  anomenat  Corbari,  home 
molt  valent,  lo  qual  pogué  atravessar  lo  camp  dels  siiiadcrs  y 
entrar  en  Montsegur  pera  portar  la  bona  nova  de  que  serien 
socorreguis  la  nit  que  veurien  lluliír  una  foguera  en  lo  pich 
del  Bidorta. 

(^ada  nit  los  sitiats  escorcollaven  l'horitsó,  però  may  vege- 
ren  brillar  ia  foguera  anunciada,  y  tingueren  al  fi  d'entre- 
garse. 

txceptuant  En  Ramon  de  Peralhà.  heròich  defensor  de 
Montsegur,  Berenguei  de  Lavalanet,  A  i  nau  Roger  de  Mirapoix, 
los  cavallers  de  Rabat  y  d'Elcongost  y  algLMis  altres,  que  tin- 
gueren salva  la  vida,  tots  los  demés  foren  víctimes  de  les  fla- 
mes de  1*  Inquisició. 

S'encengué  una  gran  foguera  en  una  explanada  que  hi  havia 
en  la  vall  superior  de  Montsegur,  donant  sobre  l'abisme  de 
Abés,  y  allí  moriren,  entre  homes  y  dones,  doscents  cinquan- 
ta, segons  uns;  trescents,  segons  altres.  Fou  una  gran  heca- 
tomba  humana.  Entre  ells  figuraven  En  Bertran  de  Sant  Martí 
o  d'en  Martí,  bisbe  y  patriarca  de 'IoIosh,  Agulher,  bisbe  de 
Termenois,  Brassilach  de  Gaillabel,  Joan  Roig,  Guillem  d' 
Armier  y  molts  d'altres.  Entre  les  dames,  Corba  de  Perelhà, 
muller  del  senyor  y  defensor  de  Montsegur,  sa  filla  Escl&r- 
munda  y  sa  mare  Marquesia  de  Lantar;  Fornería,  mare  del 
altre  defensor  Arnau  Roger  de  Mirapoix;  Ramona  de  Cuc, 
Ermengarda  d'Ussat,  índia  de  l'Illa  y  altres. 

Montsegur  fou  l'últim  baluart  de  la  pàtria  romana.  Caygut 
aquest  castell,  lo  papa,  lo  rey  de  Fransa  y  1*  Inquisició  s'apo- 
deraren de  tota  la  terra. 


Lo  teatre  representa  lo  claustre  de  l'abadia  de  Bolbona,  en 
los  Pirineus.  Es  de  nit,  y  la  meytat  del  claustre  està  il-lumi- 
nada  per  la  lluna;  l'altre  meytat  confosa  en  les  sombres. 

Quatre  grans  portalades  donen  sobre'l  claustre.  La  una  es 
la  que  dona  al  camp,  oberta  de  bat  a  bat.  L'altre  es  la  que  co- 
munica ab  1'  iglesia,  oberta  també.  La  tercera,  enfront  de  la 
del  temple,  està  tancada  y  es  de  ferro.  Serveix  d'entrada  a  la 
sepultura  dels  Comtes  de  Foix.  La  quarta,  per  fi,  es  la  que 
obra  pas  a  un'ampla  escala  que  puja  als  dormitoris  y  habita- 
cions del  monjos. 

Ai  alsarse'l  teló,  s'ou  perfectament,  per  la  porta  oberta  de 
1'  iglesia,  lo  cant  del  De  profundis  qu'entonen  los  monjos,  ab 
lo  qual  s'enllassa'l  de  la  canso  La  morí  de  Joana,  que  se  sent 
cantar  al  lluny,  fora  de  la  dbadía,  a  Raig  de  Lluna. 

La  escena  està  solitària,  sense  més  claror  que  la  que  donen 
la  lluna  y  unes  llànties  penjant  de  les  arcades  del  claustre. 


41 


ESCENA  PRliMERA 

Ningú    en   P escena    Los   Monjos  en   lo  temple .   RAIG  DE 
LLUXA,  a  qui  se  sent  cantar,  fora  de  V abadia 

MONJOS.  Btide  dins  De  pfofundts  clttmavi  ad  te,  Domine. 
Do  mi  ne  y  exaudi  7'ocern  ?nea?n. 
Fiant  aures  tua'  intefidentes   in  vocem  detrecatio- 
nis  VI fO! 
Raig.  Mos  amors  se'n  son  anats  Desdefora. 

allà  dalt  a  la  montanya. 
Ayl  Ay!  pobreta  de  mi! 
allà  dalt  a  la  montanya. 
MONJOS.  Si  imquitates    observavevis^     Domine:   Domine, 
quts  sustcnebiir 

Quia  apud  te  propitatio  est:  et  prompter  legem 
iua?n  susitnnit  te,  Domine. 
Raig.  Quan  mos  amors  tornaran 

ja  estaré  freda  y  gelada. 
Ay!  ay!  pobreta  de  mi! 
ja  estaré  freda  y  gelada. 

Entra  en  Sicart  de  Marjvéols  per  la  porta  del  claustre 
que  dona  al  camp.  Va  vedit  de  pelegrí  Registra  to 
claustre,  com  si  busqués  a  algú  que  no  troba,  y  es 
pari  devant  la  porta  del'Iglesia,  escoltant  lo  eant 
dels  monjos. 
MONJOS.  Speravit  anima  mea  in  Domino. 

A  custodia  matutina  usqne  et  notenv.  s  per  et  Israel 
in  Domino. 

ESCENA  ÍI 

SICART  DE  MARJÉVOLS,  que  entra  com  cercant  a  algú 

Ningú  en  lo  claustre...  y  monjos  en  lo  temple 
a  aquesta  hora  de  nit!.  .  Cosa  més  rara! 
Qui  ha  mort  aqui,  per  salmejar  los  monjos 
en  plena  nit  lo  De  profundisr  ..  !?embia 
que  no  es  pas  natural  lo  que  aquí  passa. 
Me  digué  Raig  de  Lluna  que  lo  Comte 
responent  a  son  cant.  baixava  al  claustre.  . 

Examinant  l'escena. 

Ningú!...  No  veig  ningú!...  Serà,  tal  volta, 
que  deixat  haja'l  Comte  l'abadia?... 
No  pot  pas  ser.  Si  desenganys  y  penes 
aquí  un  jorn  lo  portaren,  allunyarlo 
ja  sols  podrà  d'aquí  lo  méu  missatje, 


-  42  - 

si  Déu  permet  que  atesos  per  ell  sien 

los  vots  d'aquells  que  en  Montsegur  sostenen 

lo  sant  peno  de  nostra  pàtria  encara. 

Entra  Raig  de  Lluna,  vestida  de  pelegrina  registra 
lo  claustre  y  al  veure  sol  a  en  Sicari,  se  dirigeix 
verseu.  Ja  Raig  de  Lluna  no  es  la  gentil  y  garrida 
juglaresa  del  primer  quadro .  Te  Is  cabells  gnsos,  y 
sn  fesomia,  més  que  lo  sagell  dels  anys  passats,  porta 
lo  dels  dolors  soferta,  però  encara  mostra  sa  antiga 
gallardia  sobrealsada  ab  ademans  més  marcats  y 
varonils. 

ESCENA  III 

SI C ART  y  RAIG  DE  LLUNA 

Raig      Sicart,  has  vist  al  Comte? 

SiCART.  No.  Lo  claustre 

desert  està  com  veus.  Sinó  pels  monjos, 
que']  De  profundis  resen  en  lo  temple, 
semblaria  que  estava  abandonada 
Bolbona  avuy.  De  bat  a  bat  ses  portes 
estan  obertes,  y  ànima  viventa 
no's  troba  aquí. 

Raig.  Los  monjos  resan. 

Sic.  Canten 

lo  salm  de  morts.  Me  sembla  estranya  l'hora, 
y  lo  cant,  y'l  moment  .    y  tot  me  sembla 
que  es  aquí  molt  estrany. 

Raig.  Y  extrany  que'l  Comte 

si  ma  canso  ha  sentit,  no  baixe  al  claustre. 

Sic.        Aquí'l^vegeres  altres  voltes? 

Raig.  Sempre. 

No  be  mon  cant  sentia,  aquí  baixava. 
Aquest  claustre  està  obert  de  nit  y  dia, 
y,  fos  l'hora  r-ue  fos,  la  juglaresa 
trobava'l  comte  aquí,  li  dava  noves, 
y  alegra  ja  d  haverlo  vist,  tornava 
sa  vida  errant  un'altra  volta  a  empendre. 

SiC.        Quant  jo  dich  que  es  estrany!  Los  cants  mor- 

[tuoris, 
los  ressos  y  la  nit,  lo  dupte  y  l'hora, 
mon  cor  angunien,  de  tristesa  omplintlo... 
Si  haurem  vingut  a  caure  entre  les  urpes 
del  llop!...  Hi  haurà  tal  volta  aquí  emissaris 
del  Papa?...  Inquisidors?...  Déu  no  ho  permeté! 
Perdut  llavores  lo  missatje  fóra, 
y  Montsegur  perdut  també...  y  nosaltres 


-  43  - 

perduts  tots  dos. 
Raig.  No  pas  aquí.  Los  monjos 

son  tots  del  Comte,  tots.  Li  son  adictes 
com  l'ombra  ho  es  al  cos.  Més  que  abadia, 
un  feudo  per  los  Comtes  es  Bolbona. 
Tot  es  de  Foix  aquí.  Mira...  Aquest  claustre 
lo  manà  fer  lo  Comte  vell;  lo  temple 
y  lo  cunvent,  dels  avis  son;  les  rendes, 
pels  Comtes  totes  han  estat  donades, 

y  aquella  porta    ,   Veus?  . . .  Senyalant  ta  porta  de  ferro' 

Aquella  porta 
es  lo  panteó  de  Foix   Allí  s'enterren 
tots  los  Comtes  de  Foix.  Allí  enterraren 
al  Comte  vell,  Ramon  Roger,  que  encara, 
mort  y  tot,  ab  son  nom  fa  que   s'esberle 
la  terra  sota'ls  peus  de  Fransa  y  Roma. 

Sic.         Prou  sé  que  Foix  ho  es  tot  aquí .  La  serra 
dels  Pirineus  no'n  conegué  may  d'altre 
ni  més  alt,  ni  més  noble,  ni  que  tinga 
més  valensa  y  virtut   Per  tot  se'l  troba. 
Foix,  Foix  per  totes  parts  Foix  y  Foix  sempre! 
Com  ell  ho  vulga.  Montsegur  se  salva. 

Raig.     Y  ell  ho  voldrà.  Més...  lo  temps  vola..  Mira, 
un  monjo  surt  del  temple...  Preguntemli 
si  avuy  al  Comte  podrem  veure. 

Un  monjo,  tapada  la  cara  ab  la  caputxa,  mrt  de  la 
iglesia  y.se  diaposa  a  atravexsar  lo  claustre.  Sicari 
se  li  acosta  y  li  diregeix  la  paraula. 

ESCENA  IV 

RAIG  DE  LLUNA,  SICART  DE  MARJÉVOLS,  ««  mon/o  quC  CS 
LO  COMTE  DE  FOIX 

Sic.  Pare, 

som  pelegrins,  venim  de  Compostela; 
y  pel  Comte  de  Foix,  allà  en  Espanya, 
un  missatge'ns  donaren.  Podrem  vèurel 
encar  que  sia  intempestiva  l'hora? 

Monjo.  Semt  miraria  y  d'una  manem  brmca' 

Lo  Comte  es  mort. 

Raig.  Clavant  sa  mirada  ab  insisUncia  en  lo  monjo- 

Mort! 
Stc.  Mort!  [usticia  eterna! 

La  pàtria  ha  mort  ab  elll 

Sicari  queda  inmòvil.  com  ferit  pel  dolor,  Mcf>,  ftrena 
Raig  de  Lluna,  que  no  pert  de  vi>^ia  al  monjo,  ex- 
piantlo  en  totes  ses  accions  y  moviments,  lo  deté. 


_-  44  - 

agafantlo  per  l'hàbit,  quan  ja  seguia  son  canti  en 
disposició  d'  atravestar  lo  claustre  y  dirigint  a  la 
escala  del  convent 
i^A.IG.  Al  monjo  que  evita  ses  mirades,  girant  to  cap. 

Ha  mort  lo  Comte 
de  Foix,  heu  dit?...  Y  quan? 
Monjo,  sense  giraria  cap.  Aquesta  tarde. 

Per  ell  ara  allí  dins  resen  los  monjos. 
Raig,  aò  gran  resolució,  segura  ja  d'haver  encertat  en  son  dupte. 

Donchs  a  bon  hora  ha  mort.  Jo  aquí  venia 
per  portarli  un  cartell  de  algú  que'l  repta 
com  feló  y  bausador. 

Lo  monjo,  sens  cuidarja  d'amagarse,  se  gira  de  sopte 
ab  fúria,  y  agafant  del  bras  a  Raig  de  Lluna  li  dtu: 

MoMjo.  Qui,  misserable? 

Qui  donchs'  hont  es?  qui  parle  aixís  del  Comte? 

Raig.  Ab  un  arranch  dejoya. 

Així  US  volia,  aixís!  Així  us  volia! 
Oh,  monsenyor,  perdó!  Cayent  de  genolls. 

Bé  prou  que  ho  veya! 
No  es  pel  Comte  de  Foix  lo  sach  del  frare. 

Foix.  Esgarrapantse'l  pit. 

Tu  m'has  trahit,  ho  cor! 

Sicart,  que  ha  contemplat  ab  emoció  y  sorpresa  I'  es- 
cena passada  a  sos  idls. 
Sic,  Ks  ell!  Lo  Comte! 

Raig.     Vos  hauria  buscat  fins  en  la  tomba. 

Sicart,  per  vós,  porta  un  urgent  missatge. 
Foix.       No'l  vull  saber.  Jo  ja  só  mort.  No  queda 

ja  del  Comte  de  Foix  més  que  memòria. 

Quan  aquí  avuy  l'Inquisició  penetri... 

perquè,  vindrà,  jo  ho  sé,  vindrà  ans  del  auba, 

moit  trobarà  al  que  cerca,  y  si  ses  cendres 

vol  profanar,  en  hora  bona  sia... 

aquelles  no  seran  les  cendres  sues. 
Sic.         Comte  y  senyor... 
Foix.  No  més.  No  vull  saberho. 

no  vull  saber  rès  més  ..  Guarda'l  missatge, 

y  digues  que  has  trovat  ja  mort  al  Comte. 

Guarda'l  secret  també,  que  hi  va  ta  vida! 

Es  un  secret  de  mort! 

Sonen  les  campanes  de  l'abadia  tocant  a  morts.  Se 
veu  sortir  als  monjos  de  l'iglessia  en  professió,  ab 
ciris  encesos,  portant  un  bayart  ab  una  caixa  de 
mort,  que  figura  ser  la  del  comte  La  caixa  va  coberta 
d'un  drap  iicgre  ab  les  armes  de  Foix. 

Miraul  Ta  venen! 

Lo  Comte  s'emporta  a  Raig  de  Lluna  y  a  Sicart  da- 
rrera de  una  pilastra  del  claustre,  Los  dos  obeheixen 
sense  dir  rès,  però  mirant  I'  escena,  com  també  al 


-  45  - 

Conile.   ab  extranyesa  y  ab  una  mena  de  terror  y 
respecte. 

Veniu  aqni.  Veureu  passar  l'enterro. 

Comensa  a  passar  la  professo  que  atravessa  I'  escena, 
dret  a  la  nepuUnra  dels  Foix.  Lo  Comte  dirigintse 
als  qu'estàn  ab  ell,  fa  -jue  fixen  sa  vista  en  les  armet 
de  Foix  estampades  en  lo  drap  que  cubreir  la  caixa. 

Mireu  donchs  com  lo  porten...  No  us  ho  deya? 

L'escut  de  Foix!  Veyeu?...  Qui  pot  dubtarne 

que  lo  mort  es  lo  Comte?...  Pobre  Comte! 

Déu  rhaje  perdonat,  y  lo  cel  hajal 

La  professo  arriva  devant  del  panteó,  quedant  de. 
positat  lo  bayart  a  terra.  Al  obrir  la  porta,  aquesta 
gruny  d'una  manera  desapacíble,  fent  també  un 
gran  soroll  de  ferro,  al  girar  sobre  sos  golfos. 

Sic.        Senyor  .. 

Foix.  Calleu!  Calleu!...  Obren  la  porta. 

Dos  monjos  entren  al  fossar  la  caixa  del  mort,  men- 
tres  lo  Comte  diu: 
Ja  a  En  Roger  Bernard  al  panteó  baixen 
hont  En  Ramon  Roger  fa  temps  Tespera. 
[a'l  fill  es  ab  lo  pare. 

Moments  de  silenci  respectuós,  interromput  sols  pels 
resos  dels  monjos.  Los  que  han  entrat  la  caixa  tor- 
nen a  sortir,  tancant  la  porta  del  panteó  ab  lo  ma- 
teix soroll  de  ferro,  y  tots  los  monjos,  resant  entre 
dents,  se  dirigeixen  a  l'escala,  pujant  per  ella  y 
I  espectador  los  pert  de  vista. 
Queden  sols  en  escena  lo  Comte,  Raig  de  Lluna  y  Si- 
cari, que  surten  de  darrera  de  la  pilastra. 

Y  ara,  vinga 
r  Inquisició    Ja  li  he  robat  mos  ossos 
Si  les  cendres  remou,  no  son  les  meves. 
Per  xò  ho  he  fet,  per  xò    Per  xò  enterraren 
al  monjo  mort  avuy   en  lloch  del  Comte. 
Ja  la  pau  de  ma  tomba  està  segura. 

SiC.         ja  que'ls  inquisidors  aqui  han  de  vindré, 
aquesta  nit,  aquesta  nit  mateixa 
sortim  d'aquí,  senyor!  Per  mort  vos  tenen, 
Ab  nosaltres  veniu!  Mort  en  Bolbona, 
ressucitar  lo  mon  vos  veurà  un  dia 
en  Montsegur..    Veniu!  Allí  os  esperen! 
Pus  que  encara  viviu,  hi  ha  pàtria  encare! 

Foix.      No,  Sicart.  no.  ]a  es  tart    ja  no  hi  ha  medi. 
Tot  es  inútil  ja.  La  pàtria  es  morta. 
Si  no  ho  veges  axis,  si  així  no  ho  creya. 
com  donchs  hauria  abandonat  sa  causa? 
Tot  es  perdut,  Sicart,  desde  aquell  dia 
en  que  lo  Comte  jove  de  Tolosa 


-^   Ah   — 

pactà  ab  la  Fransa  y  ab  sos  prínceps,  fentme 
a  mi  mateix  també  pactar  ab  ella! 
No't  recordes,  Sicart?.  .  Tu,  Raig  de  Lluna, 
no't  recordes  també  d'aquell  alcàssar, 
d'aquell  castell  de  Foix  sobre  la  rocsL^ 
Alt  com  los  núvols,  hont  muntar  podien 
sols  los  Comtes  de  Foix  y  sols  les  aigles? 
Donchs  bé.'l  castell  aquell  inespugnable, 
aquell  castell...  aquell  de  la  llegenda, 
en  lo  penol  de  sa  enfilada  torre 
avuy  tremola  l'auriflor  de  Fransa 
Y  lo  castell  no  s'ha  ensorrat?...  Y'l  Comte 
de  Foix  es  viu?  ..  No,  no.  Morí  aquell  dia 
Com  pot  ser  viu  si  en  son  castell  s'arbora 
lo  peno  de  la  Fransa  y  lo  del  Papa! 
Deixeume,  donchs,  deixeumel  . 

Fixant  sa  mirada  en  la  porta  de  ferro. 

Felís  monjo, 
lo  que  en  lloch  méu,  fa  poch,  allí  enterràrenl 
ab  los  Comtes  de  Foix  al  menys  descansa 
mentres  que  jo,  desert  d'amichs  y  joyes, 
no  sé  hont  ma  tomba  he  de  trovar  un  dia!... 
Mes  no  seré  cremat  al  menys;  més  cendres 
no  seran  esbandides  per  los  aires, 
ni  tampoch  vindrà  Izarn  a  profanaries. 

A  Sicart  y  a  Raig  de  Lluna  ab  misteri. 

Aquest  matí  hem  sabut  que  avuy  vindria 

l'Inquisició  a  cercarme,  y  ja  allavores 

hem  combinat,  l'abat  y  jo,  lo  medi 

de  burlar  ses  pesquises.  Per  fortuna, 

nos  ha  dat  lo  recurs  la  mort  de  un  monjo. 

Menys  l'abat,  tothom  creu  que  ha  mort  lo  comte 

L'Inquisició!.,.  Sabeu  que  fa  ab  ses  victimes? 

De  viu  en  viu  les  crema,  y  ses  despulles 

esventa  pels  espays,  o  desenterra 

los  cossos  morts,  com  fa  la  hiena  inica, 

per  cremaries  també  y  per'esventarlos 

jo  no  vull,  jo  no  vull  que  mon  cadavre 

profanat  sia.  Vull  robar  a  Roma 

lo  que  ja  sols  li  puch  robar:  mes  cendres 

Vull  un  reco  de  terra  de  ma  pàtria 

hont  ningú'm  sapia  may,  hont  ningú'm  trobi; 

sols  ella,  sols  pus  que'm  tindrà  en  sos  brassos. 

Lo  Comle  queda  meditatiu.  Los  altres  dos  jiersonatges 
creuen  abveu  baixa  los  següents  versos: 
SiC.  Si  no  vé,  estem  perduts,  A  Raig  de  Lluna 

Raig.  Vindrà. 

Sic.    ,  M'ho  dupto. 


-  47  - 

Té  fixo'l  pensament  en  sa  taleya, 
y  no  voldrà  venir   .  y  pàtria  y  rassa 
ab  Montsegur  y  ab  ell  veurem  concloure! 
Raig.     Vindrà,  t'ho  dich 

Sicari  veyent  forth-  oi  Comte  de  fes  meditacióng.  li  di- 
rigeix la  paraula. 

Sic.  Senyor,  lo  méu  missatie 

jo  vos  prech  d'escoltar.  |o  us  ho  demanol 

Veyent  fer  al  Cowie  un  moviment  repuliiu. 

No'm  cregau,  si  voleu,  però  escolteume! 
Esclarmunda  de  Foix,  germana  vostra, 
y  Llop  de  Koix,  vostre  germà,  m'envien. 
Tot  disposat  y  tot  a  punt  ho  tenen 
si'ls  prestau  vostre  nom  y  vostre  auxili. 
De  vós  depèn  que  Montsegur  se  salvi. 
Montsegur!..    Fa  trenta  anys  que  desde'ls  nú- 
desafia'l  poder  de  Roma  y  Fransa,  [vols 

però  ja  no  pot  més.  Sitiat  lo  tenen 
com  may,  lo  senescal  de  Carcassona 
y'ls  arcabisbes  de  Narbona  y  d'Albi. 
*Allí  Uuytar  se  veu  al  venerable 
Bertran  de  Sant  Martí,  als  forts  y  nobles 
Raymond  de  Parelhà,  Guirau  de  ITUa, 
Roger  de  Mirapoix.  Tots  vos  esperen, 
tots  confien  en  vós.  perquè  tots  saben 
que  a  vostra  veu  los  Pirineus  s'arbolen 
per  caure  a  una  senya,  tots  a  una, 
*y  esclafar,  tots  a  una,  als  assetjaires. 
Llop  de  Foix  està  a  punt.  També  Fsclarmunda 
d'acort  tots  ab  ios  batlles  de  Tolosa, 
de  Roca  y  d'Alamàn   Tota  la  terra 
del  Sabartez,  Lordat,  Rabat,  Cabanes, 
Castellverdú,  Pamiers,  l•Lrs  y'l  Fragosa. 
tot  s'alsarà,  ruent  de  foch  y  d'ira, 
al  sentirse  aquell  crit  de  Fotx  per  sempre! 
que  a's  Pirineus  ferèstechs  fa  conmoure 
quan  retruny  per  ses  agres  sotalades. 
Sols  se  us  espera  a  vós   Una  foguera 
encesa  en  les  congestesdel  Bidorta, 
es  la  senyal  de  nit  que  dirà  als  nostres 
que'l  Comte  vola  en  son  socós  y  auxili. 
Veniu,  ja!  Què  espereu? ..  Veniu!  Ja  es  hora! 
Tot  de  vós  dependeix  que  abvós,  oh  Comte! 
se  salva  Montsegur  o's  pert  per  sempre, 
y  ab  Motsegur  y  ab  vós  també  la  pàtria! 
Foix.      Sicart,  es  un  deliri.  No  te  forses 
la  terra  ja  per  renovar  la  lluyta 
Gastades  porta  avuy  aquesta  guerra 


-   48  - 

ja  dos  generacions,  y  de  nosaltres 
avuy  les  mares  totes  abominen. 
*Tot  es  mort  y  perdut.  )a  no  hi  ha  brassos 
per  sostenir  un'arma;  ni  una  plassa, 
ni  sisquera  un  castell,  ni  sols  un  barri, 
hont  lo  peno  de  Fransa  no  tremoli... 
Ni  en  la  terra  hi  ha  un  pam  que  roig  no  sia, 
tant  ja  n'està  de  sanch  assadollada  I 
Hont  es  que  avuy  se  pot  trovar  un  home 
apte  a  vibrar  un'eyna  per  la  lluytai' 
Tot  es  perdut.  Generacions  enteres 
ha  colgat  ja  la  pols  de  les  batalles 
Hont  es  que  avuy  l'Inquisició  no  arriba 
ab  ses  cremants  fogueres?  Per  ventura 
hi  ha  un  sol  reco  de  terra,  un  poble,  un  home, 
que  puga  escorcollar  lo  que  ella  esbrina, 
que  escapar  puga  al  llamp  de  ses  requestes, 
*de  son  bras,  de  sos  odis  de  ses  flames?... 
Fa  quarant'anys  que  sostenim  la  guerra, 
guerra  de  foch  y  sanch,  guerra  implacable, 
sens  treva,  sens  pietat,  ab  febre,  ab  odi... 
Ja  no's  pot  més,  no's  pot!    ,  No  es  que  s'acabi 
l'esperit:  es  la  rassa  lo  que  acaba... 
Ves,  Sicart    Jo  só  mort.  Vés,  vés,  y  dígals 
que'lsostenirse  més  es  temerari, 
que  més  valor  que  en  resistirse,  a  voltes 
hi  ha  més  valor  en  resignarse  a  caure. 

Sic.       *Senyor  per  Déu!  Pel  vostre  nom  I  Per  l'ànima 
y  l'esperit  de  nost.  e  santa  terral... 

Foix.      Montsegur  es  perdut,  perdut!  Daria 
*jo  ma  sanch  tota  si'l  pogués  salvarlo  I 

Sicart  queda,  consternat.  Raig  de  Lluna  g'avansa. 

Raig.     Ja  heu  sentit  a  En  Sicart.  Ara  a  mi'm  toca. 

Foix.      V  tu,  què  vols? 

Raig.  Que  m'escoltau,  oh,  Uomtel 

Un  jorn  a'ià,  per  lo  fondal  dels  boscos 
estesos  <  n  les  valls  de  la  Cerdanya, 
esperonat  garbós  son  cavall  negre, 
un  cavaller  venia  de  la  cassa 
Elm  ni  corasa  duya,  y  de  sa  sella 
penjava  un  cap  de  llop.  sagnant  encara. 
Era  en  Ramon  Roger,  lo  vostre  pare 
Cap  ai  tart  era  ja.  ja  fosquejava, 
y  cabalcava  sol,  que  quan  un  Comte 
de  Foix  va  sol,  va  ab  ell.    y  es  prou  companya. 
Més  iay!  que  lo  valor  y  la  noblesa 
ab  los  ardits  y  malvestats  no  casen. 
Recullits  entre'ls  arbres  y  les  ombres. 


49  - 

homs  malvolents  y  assoldajats  l'espiaven, 
que  allí,  al  aguayt  per  ell,  posats  tenia 
son  encmich  capdal,  lo  senvor  de  Aura. 
Pres  fou  lo  Comte,  y  a  un  castell  lo  duren 
hont  entre  murs  y  ferros  lo  desaven. 
Passada  ja  la  mitja  nit,  quan  l'hora 
de  sa  mort  amatenta  s'atansava, 
la  porta  vejé  obrir,  y  entrar  per  ella. 
com  un  estel  d  amor  y  d'esperansa, 
un  rajolí  de  llum  que  precehía 
a  una  hermosa  y  gentil  garrida  dama. 
«—Mon  espòs  vol  ta  mort  y  jo  ta  vida  » 
digué  a  Ramon  Roger.  Estela  d'Aura: 
> Gelós  ell  d'uns  amors  que  ja  passaren, 
»per  tu  manté  en  son  cor  odis  que  maten 
»y  jo,  gelosa  de  recorts  que  cremen, 
Trl'i^^^  ^^^  ^or  mantinch  fè  y  amistansa 
»\  es!  Fuig!  Com  altre  temps,  la  porta  oberta 
>ael  passadis  secret  trobaràs  ara, 
»y  amarrat  a  l'anella'l  caball  negre 
^que'ayuy  s'emportarà  al  qui  avans  portava.» 
Y  ell  llavors  li  digué   «-Te  dech  ma  vida. 
>L•scolta,  donchs,  mon  sagrament,  oh,  dama! 
»Ni  jo  ni'Is  meus  j^may,  tant  con  Foix  duri 
»als  teus  hem  de  mancar  en  la  desgracia, 
»en  penes  o  en  perills.  Pau  a  mos  ossos 
»no  done  Deu  si  manco  a  ma  paraula! 
«Y  SI,  jo  mort,  tos  fills  dels  meus  impetren 
»socós  un  jorn,  y  als  teus  mos  fills  no  amparen 
»jo  de  ma  tomba  sortiré  llavores 
>y  cumpliré  per  ells,  que  un  Foix  no  falla!> 
Això  se  conta  que  passà  entre'l  Comte 
Ramon  Roger  de  Foix  y  Estela  d'Aura 
roix.      Y  bé,  donchs,  què  vols  dir? 
^'^^^•  .  .  Vull  dir  que'l  dia 

es  ja  arrivat  de  que'ls  de  Foix  curaples  -uen 
En  Montsegur,  y  al  mitj  dels  braus  que  lluyten 
hi  ha  una  dama  que'í^  diu  Estela  d'Aura,' 
y  ab  ella  ses  dos  filles,  que  en  ses  venes ' 
sanch  de  Foix  senten  corre,  segons  diuhen 
Si's  salva  Montsegur,  elles  se  salven, 
y  complert  serà  el  vot  del  vostre  pare 
No  pot  ser. 

No  pot  ser? 

Tot  es  inútil. 
Montsegur  es  perdut,  perdut  per  sempre! 
La  terra  es  tota  avuy  de  Fransa  y  Roma 
Davant  l'Inquisició  ja  no  hi  ha  pàtria. 
.Lo8  Pirineus 


-  50  - 

Raig.     No  voleu,  donchs? 
Foix.  No  puch. 

Raig.  Déu  un  miracle 

farà  llavors  perquè  salvarse  puguen! 

Se  dirigeix  ràpidament  n  la  sepidtura  dels  Comtes  de 
Foix  y  dona  tres  cops  a  la  paria  de  ferro,  que 
s'ouhen  retentir  y  ressonar  d'una  manera  fúnebre 
en  la  concavitat.  En  seguida,  aplicant  sos  Uabis  al 
pany  de  la  porta,  crida  al  Comte  vell.  Lo  Comte  y 
Sicart  Vobserven  ab  sorpresa. 

Raig.      Cridant.  Ramón  Hoger! 

Foix.  Què  fas^ 

Raig.  Crido  a  ton  pare. 

Ramón  Roger,  Comte  de  Foix!  Cridant. 
Foix.  Qué'ts  folla? 

Raig.     Sa  tomba  deixarà.  Pau  a  sos  ossos 

Déu  no  ha  de  dar,  sí  manca  a  sa  paraula. 
Ell  vindrà.  Tu  ho  veuràs.  Ell  era  un  home 
y  pus  lo  fill  lo  sagrament  oblida, 
lo  pare'l  cumplirà,  que  un  Foix  no  falla! 
Ramón  Roger!  •  Cridant. 

Lo  Comte,  prenent  una  resolució  ràpida,  s'acosta 
ahont  es  Raig  de  Lluna,  l'arranca  de  la  porta  ab 
violència,  y  diu  de  cara  a  la  sepultura. 

Foix.  Dormiu  en  vostra  tomba, 

dormiu  tranquil,  Comte  Ramón,  mon  pare! 

Lo  vot  se  cumplirà! 
Raig.     Ab  gran  alegria.  Déu  benehesca 

al  qui  aixis  honra  als  seus,  honràu  sa  pàtria! 
Sic.         Senyor!  Senyor! 
Foix.  \  es,  donchs,  Sicart,  no  tardis. 

Que  encenguen  la  foguera  en  lo  Bidorta! 

Ja  lo  Comte  de  Foix  surt  a  la  guerra, 

y  al  menys  sabrà  morir,  si  no  pot  vèncer, 

Ves,  donchs,  Sicart! 

Sicart  se  disposa  a  sortir,  pero's  topa  ab  en  Corbari 
qu' entra  apresuradament,  havent  pogut  sentir  les 
últimes  paraules  det  Comte. 

ESCENA  IV 


LO  COMTE  DE   FOIX,   RAIG   DE  LLUNA,   SICART  J  CORBARI 

Cor.  Es  tart! 

Sic.  Déu  meu! 

Raig.  Corbari! 

Foix.     Corbari!  Tu! 

Cor.  ío  só. 

Forx.  D'hont  vens? 

Cor.  Oh,  Comte! 


-  51  - 

Ve  ja  tart  vostre  noble  sacrifici. 
Montsegur  ha  caigut! 

Raig.  Caigut! 

Cor.  Despreses, 

enderrocades  ses  muralles  cauhen 
pels  precipicis  del  Abes 

Sic.  Oh,  pàtria! 

Cor.       Ses  torres,  que  del  cel  eren  vehines, 

sos  murs,  que  més  que  ab  cals,  ab  sanch  de 
atapits  foren,  sos  marlets  y  fossos,        [màrtirs 
ara  en  aquets  moments,  tot  ho  nivella 
lo  magall  del  creuat.  Demà,  tal  volta, 
de  Montsegur  no  quedarà  ja  rastre. 

Sic.        Mes,  ells?  Sos  defensors? 

Cor.  Ay!  Ta  no  queda 

ni  rastre  d'ells  tampoch. 

Sic.  Morts! 

Raig.  Morts! 

Cor.  Hi  havia 

allí  la  Inquisició. 

Foix.  Cremats! 

Cor.  Pels  ayres 

jo  he  vist  volar  ses  cendres. 

Foix.  Oh,  Corbaril 

Y  tú  ho  has  vist! 

Cor.  Ho  he  vist  desde  la  serra 

y  d'en  mitj  la  munió  que  s'estremia 
d'horror  y  esglay.  Ho  he  vist.y  visch  encara! 
Veniu  ay!  y  escoltau,  si  teniu  f orses 
per'escoltar,  com  jo  he  tingut  per  veureu! 
Prop  del  Abés  se  troba  l'esplanada 
escuUida  pel  camp  del  sacrifici 
A  vista  del  castell,  lloch  de  ses  glòries, 
alsar  vejeren  los  cautius  la  pira, 
formada  ab  tronchs  dels  arbres  rehinosos 
y  ab  lo  bruch  y'ls  abriulls  de  les  montanyes. 
Allí  a  tots  los  portaren.  Trescents  eran, 
de  les  humanes  glòries  nobles  hèroes, 
de  la  romana  pàtria  darrers  màrtirs! 
Allí  moriren  tots,  tots!  Hecatomba 
humana,  gegantina,  formidable 
fornall  inmens  d'expiatories  víctimes 
com  may  s'havia  vist,  y  com  un'altra 
tal  volta  no  veuran  ni  homes  ni  segles! 
*[o  ho  vegi!  Jo  ho  vegi\.-.  Com  poden  veure 
cosa  aytal  ulls  humans  sense  cegarse? 
Prime  una  mar  de  foch  ab  rojes  ones 
vomitant  pels  entorns  torrents  de  llames; 


-  52  - 

després,  una  columna  de  fumera, 
un  núvol  negre,  a  tomballons  pels  ayres, 
tot  encès  de  centelles  y  d'espurnes 
que  pels  espays  lluhíen,  com  si  fossen 
*les  ànimes  que  als  cels  se  recullíen 
Encara  ho  veig,  encara!  Al  Veni  Spiriius 
cantat  pels  bisbes  de  Narbona  y  d'Albi, 
pel  clergue  y  pels  francesos,  que  la  pira, 
butxins  d'honor,  inmòvils  rodejaven, 
responien  les  víctimes  a  coro, 
cantant,  d'en  mitj  lo  foch  que'ls  engolia, 
l'himne  sant  dels  amors  y  de  la  pàtria. 
Allí  períren  tots.  Allí  acabaren 
entorn  d'En  Sant  Martí,  lo  gran  patrici, 
tots  quants  fins  ara  en  Montsegur  tingueren 
lo  peno  de  la  pàtria  enlayrat  sempre; 
y  allí  també  morien  en  les  flames, 
entorn  d'Estela  de  Aura  y  de  ses  filles, 
aquelles  nobles  dames,  un  jorn  reynes 
de  corts  d'amor  y  gentilesa,  tendres 
manyagues  colometes,  a  sos  dolsos 
nius  de  amor  per  la  guerra  arrabassades- 
Quan  torne'l  sol  un  altra  volta  a  nàixer, 
ja  allí  no  trobarà  les  altes  torres 
ni'l  peno  que  ab  sos  raigs  empurpurava. 
Sols  trobarà  en  lo  pich  un  munt  de  runa 
y  perdut  en  la  vall  un  grapat  d'ossos 
negrenchs  o  calsinats.  Es  lo  que  queda 
ja  sols  de  Montsegur  y  de  la  pàtria. 
Còm  es  possible,  donchs,  còm  es  possible 
que  quan  ja  tots  son  morts  quedem  nosaltres? 

Foix.      No  es  pas  possible  Tens  rahó,  Corbari. 

Aimreixtn  en  lo  alt  de  la  escala  del  convent,  y  comen- 
sen  a  baixar  al  claustre,  inquisidors  seguits  de 
monjos  y  gran  tropell  d'homes  d'armes.  Devant  de 
ells  baixeji  fervents  ab  antorxes  enceses. 

Raig.       Inquisidors!  Que'ls  veu  venir,  diu  ab  terror  ai  Comte. 

Foix.      sert.  A  temps  arriven.  Sempre 

van  los  corbs  a  la  flaire  de  carn  morta. 

ESCENA  ÚLTIMA 

D:ÍS,  IZARN,  INQUI.SIDORS,  MONJOS 

•  Lo  claustre  s  omple  d  homes  d'armes,  de  monjos  y  de 

inquisidors  ab  Izarn,  lo  gran  Inquisidor.  Detràs 
d'ell  se  coloca  lo  peno  de  la  Inquisició  rodejat  de 
guàrdies.  Izarn  es  un  home  alt,  sech,  de  facción» 
dures,  de  mirada  fosca,  fret  e  impassible. 


-  53  - 


Com. 


Dirigintse  dret  a  Izarn  y  encnranise  ab  ell. 

Se  perquè  vens,  Izarn!  Se  que't  digueren 
que  lo  Comte  era  mort,  y  t'enganyaren. 
No  baixis  pas  a  profanar  les  tombes 
en  busca  de  unes  cendres  que  no  tenen, 
que  encare  visch.   l'u  que'm  coneixes,  mírara... 
Aqui'm  tens  viu,  Izarn.  Jo  só  lo  Comte! 
Só  lo  que  ans  era  ..  Crech  lo  qüe  avans  creya. 
Só  tot  dels  meus,  dels  meus  y  de  la  pàtria, 
y  pus  la  pàtria  ha  mort,  jo  no  puch  viure, 
que  sols  per  viure  y  per  morir  ab  ella 
fou  la  casa  de  Foix  un  jorn  nascuda. 
Portaume  al  foch,  que  tot  ho  purifica, 
y  que  al  purificarme,  ab  ell  la  tara 
rentarà  del  pecat  comès  pel  Comte 
de  Foix  lo  dia  que  pactà  ab  vosaltres! 
Mes  cendres  esventaul  Que'ls  vents  les  portin 
los  Pirineus  amunt!  Pot  ser  que  un  dia 
sos  pichs  se  vejen  coronats  de  nobles 
venjadors  de  la  pàtria,  nascuts  d'elles! 
Esventau  ja  mes  cendres!  Esventaules! 
Are  ho  vull,  si  avans  no:  perquè  al  extendres 
dels  Pirineus  per  la  espadada  serra, 
han  de  deixar  de  Foix  ample  memòria, 
que'ls  veniders  invocaran  un  dia 
com  crit  de  salvament  y  mot  de  guerra, 
quan  alsin,  per  venjarsi  de  vos  odis, 
ab  ella'ls  Pirineus,  y  ab  ells  la  terral 
Izarn.    Portaulo,  donchs!    '  Fredament. 

KAIG.      Despullantse  de  son  hàbit  de  peregrina  y  quedant  dejuglaresa. 
Y  ab  ell  també  nosaltres, 
que  d'ell  som  y  la  pàtria, 
Izarn.     AÒ  gran  fredor  alst  seus.  A  tots. 

Los  homes  d'armes  rodejen  al  Comte.  Raig  de  Lluna, 
Sicart  y  Corbari.  Menlres  se'ls  emporten,  diu: 

Lo  Comte 
en  nostres  mans,  y  Montsegur  en  runa! 
La  terra  es  nostre,  donchs.  Honor  a  Romal 


CAU   LO   TELÓ 


5^  ""^lim^^ 


flCTE  TERCER 


En  l'any  de  12  3  y  en  son  mes  de  febrer,  fou  la  còlebre  y 
íun"Esta  batalla  de  Miiret,  hont  perí  lo  re--  d'Aragó  Don  Pere 
II,  lo  Catòlich  y  lo  Noble,  que  había  acudit  en  auxili  del  Cona- 
te  de  Tolosa  y  demés  sen3•ors  provensals. 

Ab  l'èxit  de  aquesta  batalla  triuntaren  pel  naoment  la  creu- 
ada de  l'Iglesia  y  Simó  de  Montfort,  capdill  dels  aventurers 
francesos;  p<^rò  lambé,  llavors,  aquella  guerra  apellada  dels 
albigens,  comensà  a  pendreun  caràcter  de  més  greutat  que'l 
que  avans  tenia  y  d'extraordinària  trascendencia. 

Pogué  veurers,  de  un  modo  clar  y  evident,  que  Simó  de 
Montfort,  y  després  de  sa  mort,  son  fill  Amaury,  exteníen  son 
domini  passant  per  sobre  de  tot  y  cuidant  de  sos  interessos 
propis,  de  preferència  als  de  la  Igiesia.  l.a  qüestió  del  dofíma 
quedà  relegada,  y  sols  s'atenia  ai  saqueix  y  la  conquesta.  Y 
encare,  per  més  greutat.  la  con  de  Fransa,  que  fins  llavores 
había  permanescut  en  cert  modo  retreta,  sense  pendre  part 
directe  en  la  invasió  meridional,  cregué  que  era  arrivat  lo 
moment  <i' intervenir.  Felip  August  entrà  en  grans  recels  al 
saber  l'importància  de  les  conquistes  de  Montfort,  y  temerós 
de  sa  influencia  com  bras  y  com  espasa  de  la  Igiesia  romana, 
se  resolgué  a  impedir  la  formació  d'un  nou  regne  de  Aquita- 
nia,  fent  valer  los  drets  de  la  corona  de  Fransa  sobre'!  Mitj- 
día  de  la  Galia. 

Desde  llavors  Fransa  -caminà  ab  pas  segur  y  ferm  a  la  reali- 
sació  de  son  ideal,  que  consistia  en    lo  domini  dels  Pirineus. 

Los  barons  que  formaven  la  lliga  pirenaica  y  la  nacionalitat 
meridior.al,  no's  donaren  per  vensuts  ab  la  trista  jornada  de 
Muret,  y  encare  intentaren  un  darrer  esfors  en  oberta  y  deses- 
perada iluyta;  però  acabà  per  ser  tot  inútil.  Porfiada  fou  la 
contenda,  inmensos  lo  sacrificis,  molt  los  desastres,  innume- 
rables les  víctimes,  grans  les  catàstrofes  Tot  resultà  infruc- 
tuós pel  manteniment  de  la  pàtria  provensal.  I.a  guerra,  que 
havia  comensat  per  un  caràcter  relligiós,  lo  prengué  de  rassa, 
de  dominació  y  de  conquesta.  Un  darrera  d'altre  foren  desapa- 


-  56  - 

reixent  los  grans  barons  y  les  cases  senyorials  que  formaven 
la  Lliga  pirinaica,  vensuts  los  uns,  dpsconhortats  los  altres, 
morts  los  més  ferms,  acabant  la  majoria  per  entrar  en  pactes 
y  conveni  ab  lo  monarca  francès.  Fransa  se  feu  senyora  y 
mestresa  dé  tot,  excepció  feta  pel  'moment  de  les  enconirades 
que  eren  encare  de  la  casa  d'Aragó. 

Lo  Llanguedoch,  la  Provenza,  lot  lo  Mitjdía,  veyen  abgreu 
dolor  l'establiment  dels  francesos  en  un  pafs  al  que  eren  ex- 
trangers  y  que'ls  rebutjava.  Aixís  es  que  pels  anys  de  1271 
molts  barons,  de  comú  acort,  s'oferiren  al  encare  llavors  infant 
aragonès  D,  Pere  (més  tart  Pere  III  lo  Gran,)  instantlo  a  que 
els  capdellés  pera  reclamar  lo  Liení^uedoch,  al  que  la  corona 
d'Aragó  tenia  drets  llegítims.  Està  fora  de  dubte  que  lo  jove 
Princep  aceptà,  arribant  fins  a  reunir  forses  ab  que  disputar 
al  rey  Felip  lo  Mitjdía  de  Fransa;  però  son  pare  Jaume  lo  Con- 
queridor, que  havia  posat  sa  firma  al  peu  del  tractat  fet  ab 
Sant  Lluis,  preocupat  per  altres  projectes  y  no  volent  tenir 
per  adversari  en  aquells  moments  a  Felip  l'Atrevit^  ja  alesho- 
res rey  de  Fransa,  s'oposà  a  les  idees  de  son  fili  y  no  permeté 
)a  realisació  de  sos  plans. 

Vingut  l'any  1276,  y  ab  ell  la  mort  d'en  En  Jaume  Lo  Con- 
queridor, Pere  III  ocupà'l  trono  d'Aragó,  y  al  poch  temps  fou 
invitat  pels  sicilians,  los  quals  vingueren  a  deiuanarli  sa  pro- 
tecció, oferintli  lo  trono  de  aquelles  illes. 

Coneguda  es  de  tothom  la  sangrenta  revolució  que  oco- 
rregué  en  Sicilià  l'any  1 282,  iniciada  en  Palerm  al  toch  de 
Vespres  ab  la  matansa  dels  francesos  que  tenien  tiranisada 
aquella  illa  sots  lo  jou  del  rey  Garlos  d'Anjou,  a  qui  los  sici- 
lians anomenaven  Carles  sens  mercè.  Les  famoses  Vespres 
sicilianes  donaren  per  resultat  que  los  principals  barons  y 
prohoms  de  Sicilià,  cansats  ja  de  sufrir  baix  lo  poder  tirànich 
de  Carles  d'Anjou,  oferiren  lo  trono  a  Pere  III  d'Aragó,  impe- 
trant  son  ausili  pera.deslliurarlos  de  Carles  d'Anjou,  qui  se 
presetítà  ab  son  host  devant  de  Messina,  desitjós  de  recuperar 
son  perdut  regne.  Acceptà  don  Pere,  y  ab  sos  barons,  sa  host, 
sos  almugavers  y  sa  flota  arribà  a  Palerm,  hont  fou  rebut  ab 
gran  entusiasme  y  proclamat  rey  de  Sicilià,  oferintse  a  guar- 
dar y  conservar  les  bones  costums  del  rey  Guillem. 

S'afermà  D.  Pere  en  Sicília,  ab  glòria  per  ell  y  per  ses  ar- 
mes, y  conseguí  afermar  també  aquelltrono  per  ell  y  per  sa 
casà,  no  sens  provocar  les  ires  del  Papa  Martí  V,  qui,  ofès  al 
veure  que's  llensava  de  Sicilià  a  son  protegit  Carles  d'Anjou, 
deslligà  de  sos  juraments  de  fidelitat  als  súbdits  del  monarca 
aragonès  y  excomunicàa  D.  Pere,  suprimintli  lo  títol  de  Rey, 
essent  llavores  quan  aquest  contestà  al  anatema  del  Sant  Pare 
dihent  que  d'aquell  jorn  en  avant  s'apellaría  Pere,  caballer 
aragonès,  pare  de  reys  y  tenyor  del  mar. 

Felip  V Atrevit,  que  tenia  pretensions  al  domini  dels  Piri- 
neus, cregué  que  era  aquell  lo  moment  oportú  pera  realisar 
les  idees  que  un  dia  sustentaren  losj  Carlovingis,  respecte  a 
portar  fins  al  Ebro  les  fronteres  de  Fransa.  Trovà  al  Sant  Pa- 
re perfectament  disposat.  Martí  V  desitjava  venjarse  del  Rey 
D.  Pere,  y  acceptà  per  complert  los  projectes  de  Felip,  que 
volia  sentar  a  son  fill  segon  en  lo  trono  d'Aragó  per'aixís  as- 
segurar lo  domini  del  Pirineu. 


-  57  - 

Excomunicat  ja  D.  Pere,  Ic  Papa  dona'l  regne  d'Arapó  a 
Carles,  fill  segon  del  Rey  de  Fransa,  y  llHvors  aquest,  armat 
ab  la  bula  Pontifícia,  se  disposà  en  sò  de  creuada,  a  ifivadir  los 
dominis  aragonesos.  Se  tractaba  sencillament  dl•l  fer  en  Ca- 
talunya y  Aragó  lo  que  s'havia  fet  t-o  lo  Mitjdía  de  Fransa, 
donant  a  la  expedició  Ic  verdader  caràcter  de  creuada  y  mar- 
xant ab  ell  un  cardenal  Llegat  del  Papa.  Formidables  apresios 
se  feren,  se  posà  un  gran  exèrcit  baix  peu  de  guerra,  y  Mar- 
sella, Aigües  MorHts,  '^ïènova  y  Naibona  vegeren  en  sos  ports 
reunirse  grai.s  estols,  disposats  a  traslladar  trescents  mil 
homes  a  Catalunya.  Cent  vint  galeres  devien  protegir  aquelles 
naus  de  transport.  Felip  fou  a  recuHir  Tauriflama  a  Sant 
Denis,  y  emprengué  la  marxa  absos  dos  fills,  portant  al  Lle- 
gat pontifici  en  sa  companya. 

Los  inmensos  prepa  atius  que's  feren  per  U  empresa,  lo 
propi  que  l'aplicació  de  les  indulgències  qun  als  creuats  se 
concediren,  donaren  ben  a  compendre  la  importància  que  la 
expedició  tenia  y  l'éxit  que  d'ella  s'esperava. 

L.0  Rey  D,  Pere,  ab  gren  valor  y  heroisme,  se  preparà  per 
la  defensa,  apresurantse  a  reconciliarse  ab  los  barons  aragone- 
sos y  preseniantse  a  ocupar  los  Pirineus  ab  tota  quanta  gent 
li  fou  possible  per'impedir  lo  pas  als  francesos.  Era  llavors 
l'any  i285. 

La  noblesa  catalana,  principalment  la  que  tenia  sos  domi- 
nis en  la  zona  pirenaica,  se  posà  resoltament  al  costat  de  son 
Rey,  y  les  serres  del  Pirineu  s'erisaren  de  tendes,  de  campa- 
ments, d'homes,  d'armes,  y  de  tota  clase  de  servents  y  de  mi- 
lícies, tot  disposat  pera  defensar  la  nacionalitat  amenassada 
derrera  d'aquelles  muralles  naturals  que  tenen  per  marlets 
inespugnables  e  inaccessibles  penyes.  D.  Pere  ab  la  flor  de  sa 
gent  acampà  nn  lo  coll  de  Panissars,  que  domina'!  lloch  hont 
s'alsa  avuy  lo  castell  de  Belle-Garde,  sobre'l  qual  se  veya  lla- 
vors encare  la  torre  pompeyana. 

Los  francesos  arrivaren  de  aqu-^lles  montanyes  sense  aire- 
virse  a  franquejaries  al  veurerles  tan  formidablement  defen- 
sades, y  perman^squeren  quinze  dies  en  prudent  espectació, 
limitantse  per  de  prompte  Felip  V Atrevit  y  lo  Llegat  del  Papa 
a  enviar  un  missatge  ai  Rey  don  Pere  amonestantio  perquè 
cedís  la  corona  al  qui  lo  Papa  havia  anomenat  Rey  d'Aragó. 
—Mos  antecessors,  contestà  D.  Pere  ab  orgull,  conque- 
riren aquestes  terres  ab  llur  sanch,  y  ab  sanch  tenen  de  ad- 
quiriries, los  que  d'elles  me  volen  despossehir. 

Manà  llavores  lo  Monarca  francès  atacar  lo  Coil  de  Panis- 
sars, però  ans  de  que  ses  gents  ariivessen  al  camp  del  Rey 
d'Aragó,  los  almogàvers  caigueren  sobre*ls  francesos  obli- 
gantlos  a  retrocedir. 

Perduda  estava  l'expedició,  si'ls  reiligiosos  d'un  monastir 
d'allí  prop  no  haguessen  indicat  un  pas  pei  qual  pogueren  en- 
trar los  francesos  en  Catalunya,  burlant  la  vigilància  del  Rey 
don  Pere  que  degué  abandonar  son  plan  per'erapendre  en 
altres  punts  la  campanya. 

Lo  perill  era  greu  pel  Rey  d'Aragó.  Afortunadament  per 
ell,  tot  lo  pais  s-alsà  en  armes  pera  defensar  lo  que  dinem 
avuy  integritat  nacional.   Solsament  tres  mesos  eren    trasco- 


-  58  - 

rreguts  desde  l'entrada  dels  írancesos,  quan  comensà  per  ells 
la  època  dels  desastres  y  desventures.  Les  armades  franceses 
foren  desbaratades  en  la  mar  per  los  almiralls  aragonesos 
Roger  de  Lauría  o  de  Lluria  y  Raraói  Marqtíet,  mentres  que 
per  terra  sos  destacaments  eren  vensuts  pels  senyors  arago- 
nesos y  catalans,  veyentse  en  gran  apuro  la  host  francesa 
davant  la  ciutat  de  Girona,  ab  gran  fermesa  mantinguda  per 
un  dels  més  alantats  hèroes  que  ha  tingut  la  casa  de  Car- 
dona. 

Felip  l'Atrevit,  al  passar  revista  a  son  exèrcit,  tan  poderós 
poch  abans,  trobà  que  de  sos  trescents  mil  combatents,  sols 
li  quedaven  tres  mil  cabails  y  quaranta  y  tres  mil  infants. 

A  últims  de  Septerabre  l'exèrcit  francès  (se  decidí  a  em- 
pendre  la  retirada  abandonant  sa  em|)resa,  y'ls  restos  d'aque- 
lla tant  poderosa  host.  emprengué  lo  camí  del  Rosselló,  es- 
coltant la  llitera  en  que  portaven  malalt,  poch  menys  que 
mort,  al  Rey  de  Fransa.  Ja  allavores  no  trobaren  per  sortir 
de  Catalunya  lo  pas  del  Pirineu  que  per  entrar  en  ella  los 
havia  facilitat  la  traidoría  d'uns  monjos  Lo  Rey  don  Pere 
ocupava  tots  los  passos,  tots  los  punts  dels  Pirineus,  ab  ses 
tropes  y  ab  sos  intrèpits  é  indomables  alraugavers. 

Felip  VHermós  hereu  del  trono  de  Fransa,  que  per  la  ma- 
laltia del  Rey  son  pare  feya  de  capdill  en  aquella  retirada, 
comprengué  la  greutat  de  la  situació.  No  hi  havia  manera  de 
atravessar  lo  Pirineu.  Los  francesos  estaven  perduts.  Felip 
l'Hermós  9\  veurers  en  aquest  conflicte,  envià  un  raissatjer 
al  Rey  don  Pere,  son  oncle,  com  germà  qu'era  de  sa  mare  la 
Reyna  de  Fransa,  demanantli  pas  lliure  pera  la  família  Real, 
pel  Cardenal  Llegnt,  per  la  cort,  per  tota  la  host,  y  don  Pere, 
ab  gran  hidalguía  y  caballeresca  generositat,  oferí  y  donà  sa 
paraula  de  deixarlos  passar  a  tots  en  pau,  si  bé  manifestà  re- 
cels per  la  part  dels  servents  y  alraugavers,  als  qui  ignorava 
si  podria  contindré. 

Per  millor  lliurarse  de  la  venjansa  d'aquella  gent  indò- 
mita, Felip  l'Hermós,  agrahit  a  la  generosa  oferta  de  Don 
Pere,  fiu  circular  la  nova  de  que  san  pare  havia  mort  j  que 
la  llitera  no  portava  un  malalt  sinó  un  cadavre.  La  estrata- 
gema triunfà  fins  a  cert  punt.  Quan  la  llitera  ab  cortines  ne- 
gres aparegué  en  l'alt  del  coll  dn  Panissars,  los  catalans  y 
aragonesos,  amos  dels  passos  y  desfiladers,  intentaren 
caure  sobre  l'exèrcit  enemich,  però  molts  foren  los  que  pa- 
raren, son  impuls  manifestantlos  que's  devia  tenir  conside- 
ració al  Rey  mort.  Don  Pere  fou  qui  més  trevallà  pera  sosse- 
gar  los  ànimos  y  contenir  les  ires  En  và  los  alraugavers,  ab  sa 
íeresa  habitual  se  arremolinaven  al  seu  entorn,  cridantli: — 
«Senyor,  firàm;  senyor,  vergonyal» — Don  Pere,  fidel  a  sa  pa- 
raula, els  anava  detenint,  fins  que,  després  d'haver  acabat  ab 
ses  forses,  prechs  y  amenasses,  y  quan  ja  havia  passat  la  Cort 
ab  la  llitera  no  tingué  més  recurs  que  deixarlos  lo  camp  lliure 
sobretot  al  veurer  que  les  tíents  del  Alrairall  'Koger  de  Lauria, 
los  alraugavers  y  los  mil  homes  de  marineria  trets  de  les 
galeres,  embestien  als  francesos,  fent  en  ells  gran  destrucció 
y  matansa. 

Per  fortuna,  cora  dií  queda,  ja  eren  passats    los  nobles,  la 


59  - 

llitera  y  lo  cos  principal.  D.>ii  Pee,  h  qui'ls  seus  atiaven  y  a 
qui  fustigava  sen  ardor  bèüch.  fiu  ll,i>rores  desplegar  sa  se- 
nyera, vensu'  per  la  fatalitat  dels  succtisos,  superior  a  tota 
humana  previssió.  y  al  crit  de  Aragó!  Aragó!  deixà  queMs 
seus  seguisseii  l'exemple  d'en   l^oger  de  Llúria  y  de  Sf'S  gents. 

La  matansa  de  francesos  fou  molta,  v  aixís  es  com  tingué 
lloch  aquella  cèl^'bre  jortiíuia  de  Paniss-rs,  que  sent  al  mateix 
temps  venjansa  de  Muret  y  de  Provenzi.  afermà  la  llibertat 
dels  Pirineus  y  assegurà  l'independència  de  la  corona  de 
Aragó. 

En  aquests  últims  fets,  en  aquesta  fa'uosa  jornada  de  Pa- 
n;ssars,es  hont  l'hutor  ha  trobat  lo  term-^  y  tí  d-^  sa  trilogia  o 
poema  dramàtich  apellat  Los  Pi>  ineus. 

LOS   PIRINEUS.  CAMPAMENT   DELS   ALMOGÀVERS 
EN   LO    COLL   DE   PANISSARS 

Eu  lo  fons  les  moutauyes  ab  camins  practicables.  Al  peu  d'uu 
turó  dos  o  tres  tendes  de  campanya.  [Tna  gran  foguera  en  torn  de  la 
qual  hi  ha  un  grupo  d'alTugavers,  meutres  que  los  altres  estan  dis- 
tribuïts per  l'escena,  passejant,  jugant  o  descansant  sota'ls  arbres. 

En  lo  prosceni.  al  peu  d'un  grupo  de  arbres,  una  fossa  oberta  en  la 
que  esià  travallant  üíaifií  de  Líunaacops  decàveeh  pera  terminaria.  Prop 
de  la  fossa  uua  gran  restallera  de  terra  y  pedres,  y  arràu  d'ella  un 
camí  que  passa  l'escena  y  que  per  la  dreta  figura  conduhir  al  campa- 
ment del  Rey.  La  fossK  està  a  l'esquerra  del  espectador.  l,o  camp  dels 
almugavers,  a  la  dreta,  en  lo  fons. 

Comensa  a  veeprejar. 


ESCENA  PRIMERA 

RAIG  DE  LLUNA,  LISARDO  y  LLOMBARD   desSCgUtda 


Raig  de  Lliina,  que  està  mvant  la  fossa,  canta  la 
canso  de  La  mort  de  Joana.  La  juglaresa  del  pri- 
mer quadro  es  ja  una  dóna  vella,  demés  devuy- 
tanta  anys,  -però  entera  y  forta  encara,  que  porta 
pintada  en  sa  fesomia  la  resolució  y  lo  caràcter.  Sos 
cabells  son  del  tot  blanchs  y  ca\ihen  sobre  ses  espat- 
lles. Vesteix  Ip  trajo  de  Ien  montanyej>es.  y  té  a  mà, 
prop  de  Ij  fossa,  una  caputxa  a^  que's  cubreiz  en 
moments  donats. 

Lísardo  està  de  cenlínella  en  lo  camí  travesser,  en  dis- 
posició de  veure  als  que  venen  de  l'un  o  del  altre 
cantó.  En  lo  instant  de  alsarse  lo  teló.  esià  parat, 
apoyantse  en  la  escona,  y  escoltant  ab  gran  atenció 
lo  cant  de  Raig  de  Lluna. 

Quan  aquesta  acaba  de  cantar,  entra  en  escena  lo 
adalit  Llombard,  que  arriva  per  lo  camí  del  campa- 
ment Real. 


60 


Raig. 


LiSAR. 

Llom. 

LiSAR. 

Llom. 

LiSAR. 


Llom. 

LiSAR, 


Llom. 


LiSAR 

Llom 

LiSAR 

Llom. 

LiSAR. 

Llom. 


Déu 


Cantant  mentres  travalla 
Mos  amors  se'n  son  anats 
allà  dalt  a  la  montanya. 
Ay,  ay,  pobreta  de  ml, 
allà  dalt  de  la  montanya. 

Quan  mos  amors  tornaran 
ja  estaré  freda  y  gelada. 
Ay,  ay,  pobreta  de  mi, 
ja  estaré  freda  y  gelada. 

Quan. seré  morta,  enterraume 
2n  lo  bell  fons  de  la  cava. 
Ay,  ay,  pobreta  de  mi, 
en  lo  bell  fons  de  la  cava. 

Veyent  arrivar  al  adalií,  y  adelantantse  a  rèbrerlo, 
vos  guart,  adalit! 

Y  a  tu,  Lisardo. 
Ls  l'hora  de  ta  guardià? 

fa  termina 
No  hi  pas  rès  de  nou? 

Fa  poca  estona 
un  missatger  vingut  de  la  [unquera, 
que  ha  passat  gint  y  leu  prop  dels  francesos, 
nos  ha  portat  novelles. 

Contem 

Conte 
que  l'host  està  perduda;  que  no  tenen, 
en  mitj  de  son  destret  y  sa  fretura, 
més  esperansa  que  la  fuyta,  Sembla 
que  avuy  mateix,  aquesta  nit.  sens  manca, 
alsaràn  tendes.  No  més  tart  que  a  l'hora 
del  gall  cantant,  aquí'ls  tindrem. 

Lisardo, 
no  serà  certament  per  esta  nova 
que't  donaré  albixeres.  Ja  ho  sabia, 
lustament  per  donàrmela'm  cridaren 
fa  poch  al  camp;  més,  com  ma  llengua  es  lliure 
jo  ja  l'hi  he  dit  al  almirall  quan  penso. 
Ab  alegria.  Heu  vist  al  almirall  Roger  de  Llúria? 
L'he  vist.  y  també  al  Rey. 
Ab  entussiasme.  Al  Rey  1 

Lisardo, 
quan  tu  parles  del  Rey,  t'exaltes  sempre 

Que's  deixa  emportar  per  un  moviment  de  cor- 

Perquè  es  mon  Déu. 

Sorprès.  Ton  DeuI 

Lisardo  fiC  veu  perdut,  haventse  d'ixat  arrastrar  pel 
cor;  tem  ésser  dexrubert  al  veure  com  Llombard  lo 
mira  de  fit  a  fit .  y  procura  reprimirse  donant  un 


61 


altre  giro  a  les  paraules  comprometedores  que  se 
li  escaparen. 

LiSAR.  Lo  de  ma  terra. 

No  so  jo  de  Sicilià?  Y  per  ventura 
no  es  ell.  lo  nostre  rey,  qui  a  deslliurarnos 
vingué,  de  Carles  S^fis  incrcer  Sa  glòria 
es  glòria  de  ma  pàtria,  y  també  meva; 
y  per  xò  sols,  per  xò,  perquè  a  ma  pàtria 
ha  deslliurat,  y  serva  les  antigues 
costums  del  rey  Guillem,  per  xò  l'estimo; 
per  xò  tant  sols  ab  l'ànima  y  la  vida 
m'he  fet  almugaver,  sols  per  seguirlo, 
sols  per  vèurel  de  lluny,  sols  per  donarli 
ma  sanch,  si  vol  ma  sanch;  que  qui  a  ma  terra 
lliura  de  servitut,  mereix  que'l  fassen 
rey  d'Aragó  y  Sicilià,  y  rey  de  Fransa, 
y  rey  de  tot  lo  mon. 

Llom.  Minyó,  t'expliques 

y  parles  com  un  sabi..    fo  ja  ho  deya 
y  per  cert  que  ho  he  dit  moltes  vegades... 
Més  que  un  almugaver,  sembles  un  patge 
Ton  parlar...  ta  figura...  tes  maneres 
y  tes  costums...  Si  sembles  una  nina! 
Més,  tens  pit  y  valor.  T'he  vist  a  proba, 
y'l  temps  t'anirà  fent. 

Lisardo  se  sent  inquiet  y  recelós,  cercant  manera  de 
donar  nou  giro  a  la  conversa,  y  aprofita  un  moment 
en  que  sent  tararejar  a  Raig  de  TAuna  Id  canso 
provensal. 

Lis.  Llombard,  digaume 

si  es  que  ho  sabeu,  qui  es,  donchs.  la  dóna  aque- 
que  s'ha  passat  avuy  tot  lo  sant  dia  [lla 

cantant  y  travallant  en  un  fossa? 

Llom.     Es  Raig  de  Lluna,  la  gitana.  Diuhen 

que  té  molts  anys,  més  anys  dels  que  fan  falta. 
És  vella,  molt,  molt  vella.  També's  conta 
qu'allà.  pels  temps  aquells  de  sa  jovensa, 
estigué  a  punt  d'ser  cremada  viva, 
y  que's  salvà  tant  sols  per  un  miracle... 
*Iono  ho  se...  jo  no  ho  sé...  mes  les  gents  diuhen 
que  quan  la  Inquisició  anaba  a  cremaria, 
desparegué,  tot  fentse  fonadissa. 
Això's  conta    Y  també  diuhen  que  es  folla, 
més  jo  sé  be  que  als  folls  Déu  los  ampara; 
y  per  últim,  es  donà  molt  entesa. 
*que  sabde  tot  lo  mon  secrets  e  histories. 

Veyent  aproximaru  a  uns  almugavers  que's  dirigei• 
xcn  a  rellevar  a  Lisardo. 


62 


Y  adéu,  minyó,  que  tens  aqui'l  rellevo. 

Lisardo  es  rellevat  per  un  altre  cenlinella.  Llombard 
8' acosta  a  Baig  de  Lluna,  que  deixarà'l  Iravallper 
conversar  ab  ell. 


ESCENA  II 


RAIG    DE  LLUNA  }'   LLOMBARD 


Raig  de  Lluna  deixa'l  travall  després  de  les  primere 
paraules  creuades  ab  Llombard,  se  separa  de  la 
fossa,  se  cubreix  nbla  caputxa,  y  baixa  al  proscení 
seguint  la  conversa  de  l'adalit. 

Llom.     Que  estàs  fent,  Raig  de  Lluna? 

Raig  Cavo  y  reso. 

Llom.    Més,  què  es  lo  que  estàs  fent? 

Raig.  Veus?  Una  fossa 

Llom.     La  faràs  per  nosaltres. 

Raig.  Per  vosaltres, 

adalit?.  .  No  per  cert.  Per  mi  la  cavo. 

Llom     Per  tú? 

Raig,  Per  mí. 

Llom.  Pei*  tú?  .:  Donchs,  què  dius  ara? 

Per  tú!  .  No  ets  inmortal?...  Si  tots  ho  diuhen! 
Se  diu  que  tú  y  lo  Pirineu  nasqueren 
tots  dos  ensemps,  lo  mateix  jorn.  Tan  vella 
ets  tú  com  ell;  y  diuhen  que  has  de  viure 
tant  com  ell. 

Manifestació  de  desdeny  per  part  de  Raig  de  Lluna. 
Dígàm.  donchs.  Aquí  ..  ab  confiansa   . 
la  vetlla  d'un  combat  tot  se  confessa, 
y  tot  se  diu...  y's  parla  clar...  Tal  volta 
demà  ja  serem  morts  Déu  nos  perdoni, 
Quants  ne  tens  d'anys...  Tres  mil? 

Raig.  Ne  tinch  vuytanta, 

segons  lo  compte  que  portau  vosaltres. 
Tres  mil,  y  més,  si'ls  conto  jo. 

Llom.  fo't  creya 

filla  del  Pirineu. 

Raig.  No  só  sa  filla. 

Jo  no  he  nascut  aquí,  sinó  a  Granada, 
mes  aquí  me  portaren  tot  sent  nova, 
m'ahllà'l  Pirineu  ..  y  llavors  foren 
per  sempre  més  los  Pirineus  mos  pares. 
En  ells  visch,  y  ells  en  mí.  jo'ls  am,  jo'ls  sento. 
*D*ells  visch  y  per  ells  visch.  Sé  ses  histories, 
ses  llegendes  conech,  conech  ses  gestes, 
conech  tots  los  racons  d'estes  montanyes, 
sé'l  nom  de  cada  roca  y  cada  espluga, 


-  63   - 

lo  pas  de  cada  coll.  de  cada  riera 
lo  curs,  y  üns  los  nius  que  té  cad'àrbre. 
.      *Rès  per  mi  hi  ha  secret,  en  aquets  cingles. 
Si  lins  se  lo  que  senten  .   lo  que  pensen  .. 
perquè,  escolta'l  que't  dich,  Llombard,  escolta, 
hstes  montanyes  .   sents^..  sents?.,    sents? .. 

<enyalant  a  (erra.  covi  pi  volgttéf  ferli  prestar  atenció. 

*  Respiren.  . 

tenen  un  cor,  y  un  pensament,  y  un'ànima. 

Llom.     Però,  dóna.  per  Déu  . 

Raig.     intern ompentio.  Se'l  que  vols  dirme, 

se  que  tots,  y  tu  ab  ells,  me  creyeu  folla. 

Llom.     )o  no  dich... 

Raig  Però  ho  sents.  Escòltam  ara 

La  vetlla  dun  combat  tot  se  confessa. 
Ho  digueres  fa  poch.  .  Déu  m'ilumina 
Escòltam  donchs,  si't  plau,  Llombard,  escól- 
Los  Pirineus  tenen  un  cor...  y  viuhen.      [tam. 
Quan  sortiren  del  mar,  fou  per  ser  lliures, 
per  tenir  llibertat  ..  y  per  donarne 
Quan  jo  vinguí  la  primera  volta,  totes, 
totes  les  fonts  de  vida  aquí  brotaven 
Cada  turó  un  castell,  senyera  al  aire; 
cada  castell  un  paradís;  cada  home 
un  pensador,  un  trovador.  o  un  héroe, 
cada  dama  una  Reyna  encisadora, 
emperatrix  d'amors  y  gentilesa; 
cada  Puy  un  aplech  de  festa  y  gala; 
cada  Iglesia  un  santuari  de  fè  viva; 
cada  abadia  un  temple  de  sabiesa,' 
y  un  espill  de  franquicies  cada  poble. 
Tot  se  perdé,  tot  se  perdé  lo  dia.  . 
ho  vegeren  mos  ulls.,   y  encara  ho  veuhen  .. 
lo  dia  que  vingueren  los  francesos, 
portant  al  pit  la  creu  del  Apostòlich. 
y  en  Simó  de  Montfort  ab  ells  y  ab  ella. 
*kn  Simó  de  Montfort,  fera  goíosa, 
*que  mav  tingué  perdó  ni  al  cor  ni  als  llavis, 
En  Simó  de  Montfort,  que  de  l'Iglesia 
no  fou  bras.  sinó  llamp.  Morí  la  pàtria, 
la  malhaurada  y  esplendent  Provenza, 
*espill  d'honors  y  llum  de  tota  glòria, 
La  noble  hereva  de  la  Roma  antiga, 
la  que  com  filla  els  Pirineus  miraven, 
canèfora  gentil;  la  que  com  Grècia 
portava  l'urna  dels  amors  que'ls  aires 
^missatgers  per  los  àmbits  espargien. 
Tot  fou  passat  a  fil  d'espasa,  pobles, 


-  64  - 

castells,  ciutats,  la  noble  Carcassona, 

la  indomable  Beziers,  la  que  d'Atenas 

fou  filla  y  fou  rival,  mare  Tolosa, 

lo  gran  castell  de  Foix   que  quan  issava 

damunt  ses  torres  son  peno  de  Uuyta, 

alsave'ls  Pirineus  tots  d'una  pessa; 

y  sobre  tanta  runa  y  tant  incendi, 

y  sobre  tanta  mort  y  desventura, 

encara'ls  vents  les  cendres  esbaldiren 

dels  nobles  trescents  màrtirs  que  en  la  pira 

de  Montsegur  la  Inquisició  cremava. 

*Tot  se  perdé,  Llombard,  castells  y  viles, 
ciutats,  pobles  y  pàtria...  Sols  quedaren 
los  Pirineus,  y  en  ells...  y  en  ells  reclosa 

*la  llibertat,  la  pàtria  de  les  ànimes. 

Llombard  fa  un  moviment  per  parlar.  Raig  de  Lluna 
'I  para,  y  segueix: 

Mes,  venjansa's  farà.  venjansa  prompte, 
t'ho  dich,  Llombard.  Avuy  totes  les  serres 
que  han  vist  aqui  al  francès,  criden  venjansa 
Per  xò  Deu  ha  portat  aqui  als  francesos. 
Lo  coll  de  Panissars  serà  sa  fossa. 
Per  xò  aqui  hos  ha  portat  a  tots  vosaltres, 
perquè  no'n  quedi  un  d'ells.  Lo  Rey  en  Pere 
es  l'elegit  de  Déu.  Prou  se'n  recorda 
de  la  jornada  de  Muret,  infausta, 
en  que  morí  Uuytant  lo  rey  son  avi. 
Avuy  los  Pirineus  son  sa  revenja; 
y  venjats  quedaran  avuy  per  sempre, 
avuy  a  un  mateix  temps,  al  rompre  l'auba, 
Muret,  los  Pirineus  y  la  Provenza. 

Llombard  tracta  de  interrompre  novament,  però  Raig 
de  TAuna  segueix  sens  deixarlo  parlar 
*Y  avuy  també,  adalit,  avuy  no'n  duptes, 
complerta  quedarà  la  profecia 
d'aquell  Comte  de  Foix  que  al  morir  deya: 
«Esventau  ja  mes  cendres,  que  al  estendrers 
dels  Pirineus  per  la  espadada  serra, 
han  de  deixar  de  Foix  ample  memòria, 
que'ls  veniders  invocaran  un  dia 
com  crit  de  salvament  y  mot  de  guerra 
quan  alsin.  per  venjarse  de  vos  odis, 
ab  ella'ls  Pirineus  y  ab  ells  la  terra.» 
Llo.m.     Mf  s  jo't  puch  dir  que  avuy  .. 

ívAlG.  Impacient  al  sentirse  interrompre,  y  no  deixantlo  seguir. 

Escolta  y  calla, 
que  Déu  ha  fet  als  homes  de  dos  menes: 
per  saber  y  parlar  als  uns,  y  als  altres 


-  65   - 

per  callar  y  escoltar.  Calla,  y  escolta... 
T'he  dit  que'ls  F^irineus  tenen  un'ànima. 
Sabs  tú  per  què  tant  alt  sos  pichs  remunten? 
Per  acostarse  a  Deu;  per'ensenyarvos 
a  tots  quants  no  ho  sabeu,  que  la  fè  salva  .. 
sabs  per  què  coven  foch  en  ses  entranyes? 
Perque'l  foch  es  l'amor,  que  puritica; 
l'amor  pur  que  alsi'l  cor  y  que  l'enlayra 
com  hòstia  consagrada  fins  als  núvols, 
en  holocausto  al  Déu  de  cel  y  terra... 
Sabs  per  què  tenen  tradicions  y  timbres, 
y  llegendes,  y  glòries,  y  paradge? 
Perquè  en  los  Pirineus  està  la  pàtria, 
la  vera  pàtria,  la  que  sent  y  parla 
la  llengua  de  la  terra  Uemosina, 
la  que,  amorosa,  falaguera  y  dolsa, 
tenint  per  cor  als  Pirineus  ombrívols, 
estén  sos  brassos  d'un  cantó  y  del  altre, 
y  ab  son  abràs  d'amor  y  de  ternura 
*enclou  y  amorosix  la  mar  llatina. 
Y  sabs  per  què  m'has  vist  cavar  ma  fossa? 
Perquè  quan  haja  avuy  lo  rey  En  Pere 
derrotat  al  francès  cumplint  la  tasca 
que  no  pogué  en  Muret  lo  rey  son  avi, 
quedarà  proclamada  pera  sempre 
la  llibertat  dels  Pirineus.  ío  espero 
tant  sols  assò  pera  finir  ma  vida 
Lliures  los  conegui,  jos  deixo  lliures. 
Per  xò  tan  prompte  com  hagueu  vosaltres 
descombrat  d'estes  terres  als  francesos, 
butxins  en  Foix  y  en  Montsegur,  tranquíla 
jo  m'ajaure  en  ma  fossa,  y  ans  de  cloure 

i  mos  ulls  per  sempre  més.  diran  mos  llavis: 

«Jo  ja  he  viscut   Los  Pirineus  son  lliures.» 

Llom.    Donchs  mira,  Raig  de  Lluna,  si  això  esperes, 
te  queda  temps  de  viure. 

Raig.  Què  dius  ara? 

Llom.     Dich  lo  que  sé.  No  ho  vol  lo  rey  En  Pere. 

Raig.      Y  què  es  lo  que'l  rey  vol? 

Llom.  V^ol  que'ls  francesos 

passen  sens  torb  y  sens  perill  ni  pena. 
Lo  pas  dels  Pirineus  els  assegura. 
M'ho  digué  l'almira'.l.  Aquesta  es  l'ordre. 

Raig.      L'ordre  de  què? 

Llom.  De  respectarlos.  Diuhen 

que  ve  malalt  o  mort  en  sa  llitera 
lo  rey  de  Fransa,  y  que  son  fill  lo  príncep 
ha  demanat  al  rey  En  Pere  guiatge 

Los  Pirineus  '• 


66  - 


Raig. 
Llom. 


Raig. 


Llom. 

Raig. 
Llom. 


Raig. 
Llom. 


Raig. 

Llom. 
Raig. 


Llom. 
Raig. 


Llom. 


y  salvament  per  ell  y  son  exèrcit. 
Y'l  rey  ha  consentit? 

Par  que'ls  vol  vèncer, 
millor  que  ab  la  derrota,  ab  la  clemència. 
Jo  no  ho  entench  així,  més  així  ho  manen 

Y  per  xò  habeu  vingut  ab  tant  estruendo 
de  armes  y  gents  a  pendre  tots  los  passos 
del  coll  de  Panissars,  per  aturarlos? 

Molt  capficat,  mirant  lo  camp  dels  »eus,  y  senyalantlox . 

Quan  jo'ls  hi  digui  als  meus  l'ordre  que  porto!... 
No  ho  saben  pas  encara? 

No,  no  ho  saben, 
mes  l'almirall  a  mi  m'ha  donat  l'ordre. 
Lo  senyor  rey  ha  fet  cridar  fa  un'hora 
que  seguesca  tothom  la  sua  senyera, 
y  que  nul  hom  ferís  no  ferint  ella, 
menys  d'un  senyal  que  vinga  al  rompre'l  dia 
a  rompre  també  l'ordre  que  han  donada. 

Y  quin  es  lo  senyal? 

No  puch  pas  dirho. 
L'almirall  me  l'ha  dit...  y  mut! 

Fent  semblant  de  cloure  els  llavis. 

Me  sembla 

qu'això  no  serà  pas. 

Lo  rey  ho  mana, 
y  ordre  del  rey  es  lley. 

La  lley  divina 
diu  que  s'ha  de  acabar  ab  los  francesos... 
y  es  lo  moment.  No'n  trobareu  cap  altre. 
Mes,  es  la  lley. 

Ni  es  lley,  ni  pot  pas  ésser; 
y  quan  manca  la  lley,  hi  ha  la  justicia. 
Vesten  donchs  ab  los  teus.  No  passis  pena, 
que  avuy  acabarem  ab  los  francesos, 
y...  jo  me'n  vaig  a  terminar  ma  fossa. 
Adéul 

Adéu! 

Llombard  al  despedirse  de  Raig  de  Lluna  y  al  anar- 
sen,  se  troba  ab  Lisardo  que  atravesi>a  l'escena  dí- 
rigintse  al  camp  dels  almugavers,  y  el  saluda. 

Adéu,  minyó!  Se^nva. 


ESCENA  III 


raig  de  lluna  y  lisardo 


Raig  de  Lluna  que's  dirigia  a  la  fossa,  sent  lo  *adeu 
minyó  •  del  adalit,  se  gira,  veu  a  Lisardo  que  se'n 


Raig. 


-  67  - 

vn  cají  al  campament,  y'l  crida,   moguda  per  uua 
idea  repeníina. 

Raig.  Minyona! 

Lisariio.  tot  (optat,  deixa  conèixer  í•a  sorpresa,  y  diu, 
dirigintse  a  Raig  de  Lluna. 

LisAR.    Es  a  mi? 

Raig.  A  tú.  Qué  vols  que't  cridi  Lisa? 

LiSAR.  Cada  vegada  mè»  forprès  y  ehíranyal. 

No  US  conech   Qui  sou  vós? 

Ab  gran  sennitat  y  dominant  In  situació. 

Qui  ets  tu,  preguntam. 

Un  moment  de  Pausa  en  que  le»  dugués  íe  miren  de  fit 
afit.  Raig  de  Lluna  segueix. 

Allà,  en  la  terra  de  Sicilià  hermosa, 
una  gentil  doncella,  casta  y  pura 
com  la  verge  rosada  al  trenrh  del  auba, 
vege  al  rey,  quan  lo  rey  entrà  en  Messina. 
Fou  jorn  de  gala  aquell  pels  cels  y  terra. 

*Raigs  d'or,  que  no  de  sol,  iluminaven 
los  blaus  espays  d'un  cel  serè,  y  s'omplíen 
de  flaires  embaumats  y  brises  dolses 

*la  terra  y  la  ciutat,  lo  mar  y  l'ayre. 
Lo  rey  entrà,  llevades  les  senyeres, 
de  draps  d'or  la  ciutat  encortinada, 
sots  lo  tàlam  d'argent  que  sosten  en 
ab  llanses  d'or  los  cavallers  y  patges, 
al  sò  metent  d.   nacres  y  trompetes, 

*rodejat  de  sa  cort  y  de  ses  gales, 
ab  son  cavall  destrantli  per  les  regnes 
los  ciutadans  més  principals  y  nobles, 
y  seguit  de  sa  host  caballeresca, 

♦servents  y  almugavers,  senyors  y  cònsuls. 
Y  mentrestant,  sos  almiralls  venien, 
cenyit  lo  front  ab  llors  de  la  victorià, 
remolcant  les  galeres  captivades, 
ab  la  popa  al  revers,  sonant  les  nacres, 
la  via  a  dins  del  port,  ab  les  vensudes 
y  sotmeses  senyeres  del  rey  Carles 
tiragascant  pel  mar. 

Aixís  entraba 
lo  rey  en  la  ciutat;  així'l  rebien, 
lo  jorn.  ab  tots  los  fochs  del  sol  «tàlich, 
la  nit,  ab  les  ardentes  lluminàries 
de  canella  y  brandróns,  falles  y  torses 
fessent  semblant  de  jorn;  aixís  lo  veya 
tot  passant  la  doncella  de  Messina, 
y  aixís  fou,  aixís  fou  com  la  doncella 
s'enamorà  del  rey.  Les  papellones 


-  68  - 

s'enamoren  del  flam   Embadalida 
lo  seguia  per  tot   Hisses  y  festes, 
torneigs  y  carroussels,  y  quan  fou  l'hora 
en  que  lo  rey  partia  de  Sicilià, 
també'l  seguí,  de  mantinent,  resolta 
a  lluytes  y  a  perills,  com  ans  a  festes, 
com  va  seguint  lo  flam  la  papellona, 
y  en  home's  travestí  per  no  deixarlo, 
y's  fiu  almugaver  sols  perseguirlo. 
La  doncella  en  Sicilia's  deya  Lisa, 
y  aqui  l'almugaver  se  diu  Lisardo. 
Es  aquesta  ta  historia? 

Durant  aquesta  relació.  LUardo  s'ha  sentit  combatut 
per  una  gran  Uuyta  de  sentiments  interna,  acabant 
per  pendre  la  resolució  de  confessarho  tot. 

LiSAR.  Cert;  aquesta. 

*Jo  no  sé  pas  qui  sou  ni  se  m'atansa 
com  y  perquè  sabeu  la  meva  historia, 
mes  tinch  confiansa  en  vós.  y  a  vós  m'entrego. 
Jo  us  he  sentit  cantar  aquesta  tarde 
la  canso  provensal  que  en  ma  infantesa 
m'ensenyava  ma  mare,  que  era  filla, 
potser  com  vós,  de  la  Provensa  hermosa, 
de  la  infelís  Provensa  malmenada 
pels  mateixos  butxins  de  la  Sicilià, 
*de  qui'ns  deslliurà  un  jorn  lo  rey  en  Pere. 
No  sé  qui  sou,  no  ho  sé.  ni  vull  saberho; 
més  fio  en  vós    lo  sò  una  infortunada 
a  qui  arrastra  lo  cor 

Raig.  Lo  cor,  minyona, 

es  un  gran  enemich  que  va  ab  nosaltres, 
del  qui  no's  pot  fugir  perquè  es  de  casa. 
*Me  preguntes  qui  só.  Só  una  llegenda 
com  no'n  té  pas  los  Pirineus  cap  altre. 
Heretje'm  creuhen  uns  y'ls  altres  folla, 
iluminada'ls  uns  y'ls  altres  bruixa. 
No  só  rès  del  que  diuhen.  (o  só  un'ànima. 
Jo  crech  en  Déu,  lo  gran  creador  excelsior 
que  ha  creat  lo  cel,  la  fè,  l'ànima,  l'ayre, 
lo  pensament,  l'amor,  tot  lo  invisible 
y  tot  lo  etern,  jo  crech  en  ell.  y  l'amo. 
Jo  só  la  tradició  fervent  y  viva 
d'aquest  país,  y  he  vist  ses  desventures 
y  he  vist  com  sobre  d'ell  caigué  lo  glavi 
del  gran  inquisidor  y  dels  francesos. 
He  vist  sa  mort,  la  he  vist...  y  vull  venjarlo. 
Ja  sabs  qui  só.  Tu  ets  provensala,  Lisa. 

Ltsardo  Ja  un  moviment  de  negació. 


-  69   - 

♦Lo  mateix.  Tens  sa  sanch   I  lo  fou  ta  mare. 
Ab  ton  auxili  conto. 

LiSAR.  Si,  conteuhi 

Raig.     Sé  que  volen  deixar,  y  d'axò's  tracta, 
lo  pas  lliure  al  francès,  y  sé.  minyona, 
que  axò  no  pot  pas  ser.  Si  tu  m'ajudes, 
derrocarem  sos  plans  senyainni  lo  campament. 

Les  gents  aquelles 
tots  son  almugavers  Hi  ha  que  menarlos 
a  que  no'ls  obrin  pas;  y,  com  ells  vulguen, 
ni  un  sol  sortirà  viu  d'eixa  enclotada. 

LiSAR.    Conteu  ab  mi.  jo  us  serviré.  Provenza 
també  ha  seguit  la  via  dolorosa 
que  Sicilià  seguí.  Hi  ha  que  venjaria. 
A  més,  jo  vull  la  glòria  del  Rey  Pere. 
To  l'am'. 

Raig  Què  esperes  d'elP 

LiSAR.  No  rès  espero. 

Me  contento  ab  amarlo,  y  per  amarlo 
vèurel  tant  sols  de  lluny.  L'amor  del  ànima. 
|o  l'am'd'amor,  y  d  amor  visch. 

Raig.  Oh,  Lisal 

ío  també  visch  d'amor,  també,  minyona, 
més  d'amor  d'odi,  perquè  es  cosa  ce.  ta 
que  l'odi  es  un  amor 

Lisar.  Ün  crim  es  l'odi; 

l'amor  una  virtut  y  font  de  vida, 
y  qui  te  amor  te  fè    ío  tinch  la  santa 
reliigió  del  amor. 
Raig  Jo  la  del  odi. 

Lisar.    Jo  am'un  estel... 

Auwenta  la  gatzara  que  hi  ha  en  lo  campament.  Al- 
gtini  almugaverf,  movent  gran  buUa,  criden: 

Almu.  Lisardo!  Hont  ets?.  .  Lisardo! 

Raig.     Te  cridan,  vés  Torna  més  tart   Llavores 
jo't  donaré  a  coneixe  mon  projecte 

jRaig  de  Lluna  fe  diiigeix  a  fa  forta  com  per  segxiír 
i>on  tr avall,  peròf  deté,  feriinníxe  fota  un  arbrt,  te 
treu  la  caputxa,  y  affiftetx  com  espectadora  a  l'es- 
cena entre'lü  almugavers  y  Ufardo  Lo»  almugavert 
avangen  en  tropell  al  pronceni.  portant  moltt  d'elis 
atxex  encesen  y  lei/e».  aUiunef  de  Ien  quals  deixen  ela- 
vadex  en  terra.  Al  trovar»e  ab  Ufardo  I  rodden  ab 
crit»  d'alegria.  Es  ja  negra  nit. 


ESCENA  IV 

RAIG  DE  LLUXA,  en  se^ón  terme,  sentadu  sota  (Viin  arh?e. 
LISAKDO,  ULLRICH,  RiusECH  y'/í  demés  almugavets. 
Comensada  ja  P escena^  a  meytií  d'ella  poch  més  o  menys ^ 
entra  llombard,  queU  pa•iseja  sense  dir  tès,  parantse 
alguna  vegada  prop  del  cercle  que  formen  los  almugavet  s. 

Ull.  4  Lisardo. 

Lisardo,  què  fas,  donchs^  Còm  es  possible 
que  aixís  nos  deixes\..  Es  potser  aquesta 
nostre  darrera  nit,  y  tots  voldríem 
sentirte  recitar  altre  vegada 
com  ho  sabs  ferho  quan  tu  vols. 
Riu.  Recordes 

la  trova  que'ns  cantares  l'altre  dia? 
Aquella  de... 
LiSAR.  Be  prou  que  me'n  recordo. 

Aquella,  segons  crech,  que  fou  composta 
per  un  Comte  de  Foix  que  enamorava 
a  una  regina  d'Aragó.  Comensa: 
Aquelles  montanyes, 
que  tant  altes  son, 
me  priven  de  veure 
mos  amors  hont  sont. 
Ull.       Es  la  mateixa. 
Riu.  No.  Parlo  d'un'altre  - 

Aquella  d'una  estrella  ..  Sabs?...  Es  una... 
Ull.       La  canso  del  estel? 
Riu.  Hoch   La  mateixa. 

LiSAR,    Es  molt  trista.  Y  a  més,  tantes  vegades 

l'heu  sentit  ja... 
Riu.  No  hi  fa  pas  rès.  Que  es  trista? 

Demà'ns  alegrarem  occint  francesos 
ab  sos  nobles,  son  rey,  sos  fills,  sos  bisbes 
y  son  llegat  y  cardenal  per  tornes. 
Càntans,  donchs,  la  canso,  Lisardo;  canta. 
Ull.       Gàntala,  si,  Lisardo,  que  si  es  trista. 

es  canso  que  va  al  cor. 
LiSAR.  Sia  en  bon  hora. 

Os  la  vaig  a  cantar  per  contentarvos. 

LA  CANSO  DEL  ESTEL 

CANTADA   PER   LISARDO 


Estich  enamorada,  pobre  de  mi! 
pobre  de  mi,  Madona, 


71  - 


LiSAR. 


Riu. 


Ull. 


Riu 


Almu. 

LiSAR 


pobre  de  mi! 
Mos  amors  son  la  estrella  del  demati, 

del  demati.  Madona, 

del  demati 
Les  llums  que  l'acolí^ren  son  raigs  d'or  fi, 

son  raigs  d'or  li,  VIadona, 

son  raigs  d'or  fi. 
Veig  que  la  estrella'm  mira.  Que'm  voldrà  dir? 

Que'm  voldrà  dir,  Madona, 

que'm  voldrà  dir? 
}o  creya  que'm  miraba;  no'm  mira  a  mi, 

no'm  mira  a  mi,  Madona, 

no'm  mira  a  mi. 
Tinch  ja  la  sort  fixada  de  mon  destí, 

de  mon  desti.  Madona, 

de  mon  destí. 
Los  amors  de  la  estrella  no  son  per  mi, 

no  son  per  mi,  Madona, 

no  son  per  mi 
Feume  enterrar,  Madona.  quan  sia  nit. 

quan  sia  nit,  Madona, 

quan  sia  nit. 
Y  feume  fer  la  caixa  d'argent  brunyit, 

d'argent  brunyit,  Madona, 

d'argent  brunyit. 
perquè  la  estrella  hi  puga  ben  resplandir, 

ben  resplandir,  Madona, 

ben  resplandir. 
Aixís  veurà  la  estrella,  pobre  de  mil 

pobre  de  mi,  Madona, 

l'amor  finit. 
Moviment  de  Kntiffncció  entre'h  almuqavers  y  aplausos. 

Es  trista,  ja  ho  veyeu    Es  una  historia 

de  una  pobre  doncella  enamorada, 

papellona  d'amor,  que  al  fi  moria 

de  mort  d'amors  entorn  la  flama  ardenta. 

Es  l'historia  de  totes  les  minyones 

que  ab  ses  fal•leres  cerquen  per  los  astres 

lo  que  aqui  abaix  no  troben. 

Es  molt  dolsa 
la  cansoneta  però  trista...  y  parla 
als  sentiments  del  cor.  Me  plau  la  pobre 
enamorada  del  estel 

Lisardo, 
qué  no  podries  recitnrnos  are 
una  trova  de  guerra,  una  llegenda?... 
Una  de  guerra,  si 

Violeu  que  os  conti 


-  72  - 

vostra  historia  mateixa,  quan  anàreu 
capdellats  per  nostre  rey  En  Pere 
a  deslliurar  Sicilià?...  Vindrà  un  dia 
qu'això  que  tots  hem  vist  serà  llegenda 
que  parli  al  cor  y  als  sentiments  del  poble. 

Ull.       Conta,  Lisardo,  si.  Tu  sabs  contarho 
com  ningú  al  mon. 

LiSAR.  Esccltàu,  donchs.  Comenso. 

LO  ROMAXS 

DE  LA  CONQUESTA  DE  SICÍLIA 

RECITAT  PER  LISARDO 

Vora'l  mar,  sola  y  cativa, 
plora  it  llàgrimes  de  fel 
més  amargues  que  les  ones 
que  s'estrellen  a  sos  peus, 
la  malhaurada  Sicília, 
presonera  del  francès, 
així  exhalaba  ses  playntes 
que  s'eraportaben  los  vents: 
—  Só  la  pobre  abandonada,    . 
só  la  filla  d'Israel. 
Onades  murmulladores, 
quan  serà  que  portareu 
lo  Moyses  que  Deu  envia 
als  fills  de  Jerusalem 
per  lliurarlos  de  les  penes 
de  son  Farahó  crudel? 
Es  aquell  que  diuhen  Carles, 
rey  sens  cor  y  sens  mercè, 
es  aquell  que  diuhen  Carles 
qui  presonera  me  té. 

Es  ell,  es  ell! 
sens  mercè  tots  l'apelliden, 

sens  mercè 

Ay  Sicilià  infortunada, 
com  t'has  vist  y  com  te  veus, 
de  tenir  tos  fills  en  pena, 
tant  desamparats  de  Déu! 
Mes,  ja  porten  al  rey  l'ere 
lo  gantelet  del  donzell, 
V  Sicilià  toca  .i  vespres, 
a  vespres  y  a  somaten. 
Ab  son  estol  de  galeres 
son  llivertador  ja  vé, 


-  73  - 

y  tot  es  gala  y  es  festa 

en  la  ciutat  de  Palerm 

que  tapissa  ses  carreres 

de  junch  vert  y  herbes  oients 

y  enmantella  ses  muralles 

de  draps  d'aur  y  d'argent. 

Ja  riba  la  mar  l'esperan 

ciutadans  y  cavallers, 

ja  les  dames  més  garrides 

y  doncelles  avinents 

van  per  tot  cantant  en  orri: 

«Benvingut  lo  senyor  i  ey.> 

Es  ell,  eseli: 
lo  gran  rey,  lo  rey  En  Pere, 

!o  gran  rey. 

Ab  ell  venen  per  sa  guarda 

gents  que  han  nom  almugavers, 

que  sols  viuhen  de  fets  d'armes 

y  mav  dormen  a  cobert. 

Porten  sols  una  gonella 

per  ristiu  y  per  l'hivern, 

un  sarró  per  ses  viandes, 

una  ret  per  sos  cabells. 

antipares  per  ses  cames, 

les  abarques  per  sos  peus, 

cascú  dos  darts  y  una  escona 

y  a  la  cinta  son  coltell. 

No  n'hi  ha  de  mes  coratjosos 

ni  n'hi  ha  pas  de  mes  valents. 

Per  los  sigles, de  los  sigles 

se'n  recordarà'l  francès, 

la  jornada  de  Messina 

que  guanyà  l'almugaver. 

Les  minyones  de  Sicília 

van  cridant  per  tot  arreu: 
«Son  ells.  son  ells! 

los  hereus  de  la  victorià, 
los  hereus!» 
Gatzara,  aprobació  y  oplaufoé  per  pari  deli  almuga- 
verg  qxit  rodej  en   a   Lifordo,  nplauríintio  y  fetU. 
janllo.  Raig  de  Uvvo  en  aquest  moment  abandona 
la  Jofsa,  prop    de  la  qual  eftava  untada,  avania, 
atravefsa  per  entrt'h  prvpof  y's  pieunta  en  mil j  de 
iotti,  ab  Uf  faccions  animades  y  lot  cabell»  en  defor. 
dre   prenent  la  destral  d'un  almuçavery  brandant- 
la  pels  aires. 
Raig.     Y  ara  jo.  També'n  sé  de  cants  de  guerra. 


-     74  - 

Y'n  sé  molts  ..  Y'ls  sé  tots.  .  més  per  vosaltres 
avuy  no'n  sé  més  que  un  que  planre'os  puga, 
y  aquest  vos  vull  cantar,  minyons.  Ohiulo 

S'adeldiiía  en  mi/j  d'un  rapte,  com  la  sibila  aníigua, 
.oiiperba  de  nnimacin  y  eninitnaitme,  brandant  la 
deí'lral.  Llombard,  que  ha  entrat  fa  poch,  assisteix 
com  espectador  a  V escena  . 

LO  CANT  DELS  ALMUGAVERS 


CAXTAT  PER  RAIG  DE  LLUXA 

L'almugaver  deu  viure— la  vida  del  combat 
sens  més  plahers  ni  joyes      que  set,  perills  y 
ses  soles  amoretes     occir,  ferir,  lluytar;  [fam: 
lo  tàlam  de  ses  bodes— les  viles  flamejant; 
per  sola  vianda,  feres,-  y  per  beguda,  sanch. 
Almu     Avant!  avant!  Despertat,  ferro! 
Raig.     Avuy  es  lo  gran  dia- del  coll  de  Panissars. 
Si  tornen  los  francesos,  — d'aquí  no  passaran. 
Lo  dia  que  vingueren  — ningú'ls  pogué  contar; 
lo  dia  que  s'entornen  -bé  prou  que'ls  contaran 
Almugavers  ja  es  hora.     Au  donchs!  Coltells 
Almu.     Despertat,  ferro!  Firam'  Firam!  [en  mà! 

Raig.      Quan  los  francesos  vinguen,     son  auriílamaal- 

[sant, 
son  auriílama  a  trossos  —los  vents  se'l  enduran, 
ses  tendes  nos  esperen;  — anem  allí  a  fer  carn: 
esmicarà  sos  ossos— la  dent  de  ma  destral; 
los  morts  caiguts  a  terra- los  corbs  sel's  men- 
Almu.    Firam!  Firam!  A  carn!  A  carn!  [jaràn. 

Raig.     Ni  per  Uabor  sisqueres  -  un  sol  ha  de  quedar, 
ni  rey.  infant  y  princep     ni  bisbe  ni  llegat. 
Au,  donchs!  Despertat,  ferro! -Lo  sol  avuy 

[veurà 
escorrers  per  les  penyes    a  degotalls  la  sanch 
que  avuy  es  lo  gran  dia -del  coll  de  Panissars. 
Almu.    Avant!  Avant!  Despertat,  ferro! 
Firam!  Firam!  A  carn!  A  carn  ! 

Verdader  eatruendo  d'entnsnasme  entre'ls  almugavers 
que  s'agiten  y  mouhen  en  tots  sentits,  brandant  ses 
escenes,  sos  coltells  y  ses  destrals,  y  cridant  Aur! 
Aur!  Firam!  FirHm!  mentre»  los  servents  fan  rodar 
ses  atxes  y  teycs.  describint  cercles  defoch  pels  aires. 

En  lo  moment  de.  més  calor  y  entnssiasme  ha  entrat  en 
escena  Roger  de  lAaria,  que  creuat  de  brassos  con. 
templa  l'escena,  esperant  un  moment  de  tossego 
per  crtdar  a  Llombard,  ab  veu  de  trò  que  ho  domi- 
na tot. 


-  75  - 
ESCENA  V 

Tots  los  dtis  y  roger  dk  lluria 


Roger. 

Llom. 

Roger. 


Adalit: 


Ab  imperi,  dominant  a*»  sa  l'Cit  el  tumiilío' 
Pre.^entantse  tot  norprh.  ab  gran  respecte 

Almirall^ 

Au'  La  retreta. 

Al  sentir  la  vea  del  nlmirall  y  al  adonarne  de  sa  en" 
trada  en  CRcena.  ha  acabat  lo  bandia  y  lot  ha  reco  ' 
brnt  lo  sosseqo  y  la  calma. 

A  una  llenya  del  adalit.  n'adelanten  nacres  y  trompe' 
tex  fina  al  centre  del  teatre,  y  sonen  la  retreta  ab 
gran  aparato. 

Tothom  fe  va  retirant.  Los  almaaavers  te'n  tornen  a 
son  campament  ahont  casi  tols  s'ajauhen.  posantse 
a  dormir  uns  vora'l  foch  y  altres  sota  Is  arbres 

Lo  centinella  dona'l  crit  de  vigilància:  Aur.  aur.  que 
repeteixen  al  lluny  altres  centinelles. 

Raig  de  Lluna  y  Lisardo  se  diriqeixen  a  la  fossa, 
prop  de  lo  qual  s'asseuen  conversant  ab  veu  baixa, 
però^  amatents  a  la  conversa  que  emprenen  l'almi- 
rall y  iadalit.  sobre  tot  Raig  de  Lluna. 

Roger  de  Lluria  y  Llombard  se  queden  en  lo  prosceni. 
Llombard,  inmòvil,  mut  y  ab  gran  respecte.  Roger 
passejantse  per  Vescena  y  ab  mostres  de  sèries  preo- 
cupacions. .SoZs  pren  la  paraula,  quan  ja  tots  s'han 
retirat  y  quant  tot  ha  recobrat  la  calma. 

ESCENA  VI 


ROGER  DE  LLURIA  y  LLOMBARD 

Los  almugaver»  en  lo  campament  del  fons.  Los  cen- 
tinelles vigilant.  Raig  de  Lluna  y  Lisardo  prop 
de  la  fossa,  amparades  per  un  arbre,  sens  que  du- 
rant I'  escena  repari  l'almirall  en  elles.  Lo  lloch  de 
l'escena  queda  iluminat  per  dos  o  tres  atxea  que'ls 
almugavers,  al  anarsen.  han  deixat  clavades  en 
terra. 
Roger.  Adalit!  Deteníntse  de  prompte- 

Llom.  Almirall? 

Roger.  Has  dat  ja  l'ordre? 

Llom.     No  la  he  dat  pas  encare.  Ab sumi$»ió  y  receí^ 

Roger.  Ab  asperem.  Y  donclis,  què  esperes? 

Llom.     Voldria  avans,  senyor,  parlarvos... 

Roger.  Retenintse  y  mirant  a  Llombard  de  fit  afit.  ^        Parla. 

Llom.     Senyor,  la  gent  no'm  seguirà.  No'm  creuhen. 
No'ls  puch  convèncer  pas.  Ks  impossible. 
Per  ells,  occir  francesos  es  la  glòria. 


-16  - 

Ho  aprengueren  a  fer  allà,  en  Sicilià. 
y  aqui  ho  faran  també.  Vos  dich  de  veres, 
mon  senyor  almirall,  que  no  tinch  forses, 
no'n  tinch  per  deturarlos.  Si'ls  francesos 
arriven,  segons  sembla,  a  punt  de  dia, 
com  lo  Llegat  y  Cardenal  que'ls  mena, 
ab  sos  prechs  y  oracions  no  trobi  modo 
de  fels  passar  per  alt,  volant  pels  aires, 
lo  que  es  per  terra,  mon  senyor,  per  terra, 
.     no  passaran 

Roger.  Llombard!  Aò  enteresa  y  Q.h  imperi 

Llom.  Donaré  l'ordre, 

la  donaré,  senyor...  Déu  sabsi'm  reca... 
perquè  es  ordre  del  rey,  y  també  vostre, 
més.,  jo  voldria  dirho,  perquè  ho  sento, 
ho  sento  aqui...  DonanUeuncopalpU. 

Roger.  Què  més  vols  dir? 

Llom.  No  goso,- 

y  ho  tinch  aqui... 

Senyalant  son  cor.  Roger  de  Lluria  fa  un  moviment 
d'impaciència,  y  Llombard,  al  veureho  s'  apresevra 
a  dir: 

L'ordre  daré,  y  vos  juro 
que  com  jo  visca, 's  cumplirà...  Més...  vaja, 
deixaumho  dir,  senyor,  no  hi  ha  vergonya, 
si'ls  deixem  lliure'l  pas. 

Roger.  senm.  Llombard! 

Llom.     Apart.  L'he  feta. 

Moments  de  silenci.  Llombard  sotmès  y  ab  lo  cap  baix. 
Roger  dominantlo  ab  la  mirada.  Raig  de  Lluna,  de' 
rrera  del  arbre,  seguint  ab  gran  atenció  la  conversa. 
Roger.  Vominantse,  després  de  una  bona  estona. 

Adalit.  dona  l'ordre,  y  fes  cumplirla. 
Guay  del  qui  manqui  al  rey!  Aqui  os  deixaren 
tant  sol<^  per  protegir  la  retirada 
de  l'host  francesa,  que's  precís  que  passi 
segura  y  respectada,  com  no  sia, 
segons  t'he  dit,  que  ab  sos  tres  tochs  lo  nacre 
contraordre  vinga  a  dar.  Si  això  es,  Uavores. . 
Uavores  feu  lo  que  vulgau.  Sou  lliures. 

S'observa  alfjún  moviment  eutre'ls  centinelles  y  almu- 
gavers  que  detenen  n  un  cavaller  qtie  arriva  y  demà 
na  pes  ptr'entrar  en  lo  camp  a  conversar  ab  I  almi- 
rall. Aquest  II  Llombard  se  giren  al  sentir  soroll,  y 
Roger  de  Lluria.  comprenent  lo  que  es,  diu  al 
adalit. 

lis  ell,  lo  cavallet  que  jo  esperava. 

Fes  donchs  que  li  obrin  pas,  que  porta  guiatge. 


-  77  - 

Raig  de  Lluna  varl•i  ab  secret  a  T.isardo,  que  s'en  va 
com  a  ciimplir  un'ordre.  Llombard,  que  s'ha  ade. 
lantaí  per'obchir  lo  que  li  ha  dil  l'almirall,  torna 
acompanyant  al  Covite  de  Foix,  j/**  retira  en  segui' 
da  al  camp  dels  almugavers. 

ESCENA  VII 

ROGER    DE   LLURIA  }•  LO   COMTlï  DE  FOIX  en    lo  ptOSCfni, 

RAIG  DE  LLUNA,  sCTitada  darrera  d^un  arbre,  de  tna?tera 
que  pugue  sentir  la  conversa  dels  dos  anicriors  personat- 
ges, sens  ésser  vista  d'ells.  V escena  segueix  iltwiinada 
per  les  ieyes  que  deixaren  los  almugavers. 

Foix.      Déu  guard'  al  almirall  Roger  de  Lluria. 
Roger.  Y  a  vós  també,  Comte  de  Foix. 

Raig  de  Lluna  se  conmou  al  sentir  lo  nom  del  Comte- 
fe  fixa  C7i  ell.  se  duposa  a  seguir  ab  atenció  la  con, 
versa  y  diu  apart: 

Lo  Comte! 
Aqui'l  Comte  de  Foix? 

Rebli  missatje, 
y  fentli  tot  Tihonor  que  a  vós  devia, 
a  més  d'assegurar  vostre  persona, 
aquí'm  teniu,  segons  m'ho  demanàreu. 
Mercè  a  vós,  almirall  que  així  jo  espero 
que  bé  podrem  entèndrens. 

Be's  podria. 
Vinguí,  per  manament  del  rey  de  Fransa, 
per  ajustarme  ab  vós. 

Ben  vinguts  sien 
missatje  y  missatjer.  Digau   Escolto. 
Be  sabeu  que  tenim  al  rey  de  Fransa 
forment  malalt,  poch  menys  que  mort.  Déu  vu- 
que'l  pogàm  conduhir  en  sa  llitera  _lla 

fins  arribar  a  lioch.  Y  com  tenia 
voluntat  de  sortir  de  Catalunya 
ab  tota  la  sua  gent,  son  fill  lo  príncep 
pregat  ha  y  requerit  al  rey*£n  Pere 
que  no'l  vedàs  lo  pas. 

Sia  en  bonhora. 
Y'l  rey  En  Pere  consenti,  mes  dixli 
que  certament  podia  assegurarlo 
de  tots  sos  cavallers,  mes  no  podia 
d'almugavers  y  de  servents,  los  qui  eran 
gent  indoptable  y  fera.  Y  com  no  tenen 
aqueixes  gents  més  lley  que'l  poder  vostre, 
a  vós  vinch,  aimirall,  a  demanarvos 
pas  lliure  per  lo  rey,  pel  fill  son  príncep, 


78 


pel  cardenal  l'egat  y  per  l'host  tota. 

Roger    Donchs  lo  rey  ho  digué,  teniu  pas  lliure. 
Jo  no  l'hauria  dat,  mes  ell  lo  dona 
y  ell  sab  bé  lo  que  fa. 

Foix.  Mercès  vos  síen 

donades,  a'mirall..  Y  més  encara 
tenia  jo  que  dirvos,  si  no'us  veya 
fort  mal  y  esquiu  per  cert. 

Roger.  No  es  certa  cosa, 

saul  lo  vostre  honor,  mon  senyor  Comte, 
que  mal  ni  esquiu  jo  sia   la'us  escolto. 

Foix.       Voidría'l  rey  de  b  ransa  tenir  treves 

algun  temps  per  la  mar.  jous  les  demano 
en  son  nom. 

Roger  No  pot  ser. 

Foix.  Còm  no!  V'oldriau 

negarvos  al  desitj.  . 

Roger.  Es  cert  que'm  nego 

Foix.      Pensauho  bé,  En  Roger,  la  s'ha  vist  ara 
lo  poder  de  la  Fransa  y  de  l'ig'esia 

Roger.  Be  que  l'he  vist.  Pel  mar  estols  en  rota 
y  per  la  terra  exèrcits  tots  en  fuyta 

Foix.     Roger! 

Roger.  la  us  ho  digui,  mon  senyor  Comte. 

Ni  pactes  may  ni  treva  ab  los  francesos, 
he  de  tenir  aytal  com  viu  jo  sia, 
que  si'l  rey  d'Aragó  vol  ab  ells  tracte, 
jo  no. 

Foix  Roger,  me  dol  que  al  rey  de  Fransa 

donau  aytal  resposta. 

Roger  Aquesta  dono. 

Foix.      Guardats  que  no  pogau  empenedirvos. 
Si  bona  sort  haguéreu  y  gran  astre 
un  temps  sobre  la  mar  no  serà  sempre. 
Trescents  cos  de  galeres  pot,  sens  dubte, 
en  menys  d'un  any  armar  lo  rey  de  Fransa, 
lo  que  sabem  per  cert  que  may  podria 
ab  tot  lo  séu  poder  lo  rey  En  Pere 
Si  això  fos,  almirall,  veurem  llavores, 
veurem  lo  vostre  enfortiment  hont  queda. 

Roger.  Jo  no  vull  treves  ab  lo  rey  de  Fransa, 
ja  està  dit.  Y  per  xò  de  que  bon  astre 
tingui  un  jorn  sobre  mar  jo'nrendcsch  gràcies 
a  Déu  qui  me'l  donà...  V  ell  me'l  conservi! 
Ni  m  fa  tampoch  reguart  lo  que'm  diguereu 
de  fer  en  menys  d'un  any  lo  rey  de  Fransa 
trescents  cos  de  galeres  Crech,  sens  dubte, 
que  aqueixes  podrà  armar,  y  més  encare; 


-  79  - 

més  jo  al  honor  de  mon  senyor  En  Pere 
lo  rey  de  l'Aragó  y  de  la  Sicilià; 
cent  n'armare  sens  pus  y'n  linch  de  sobre 
per  combàírer  ab  elles  les  trescentes, 
o  les  deu  mil,  si  vol,  del  rey  de  Fransa- 
Per  mon  honor  y  fe  jo  us  jur',  oh,  Comte, 
qui  ni  galera  ni  vaixell  que  sia 
gos'anar  sobre  mar.  menys  de  guiatje 
de  mon  senyor  En  l'ere  ..  Què  dich  are? 
No  solament  los  1  enys  y  !es  ga  eres, 
ni  tampoch  un  sol  peix  hi  haurà  que  gose 
alsarse  sobre  mar,  com  en  sa  coha 
lo  escut  del  rey  y  d'Aragó  no  porti. 
Y  are  ja,  tot  es  dit  entre  nosa'tres. 
Veniu  ab  mi,  senyor  Jo  us  daré  medi 
de  tornarvos  a'  camp  segur  y  prompte. 

Se'n  van. 

ESCENA  VIII 

RAIG  DE  LLUNA  surí  de  derrcra  son  arbre  y  avaHsa  al 
prosceni^  tnirafUlos  f/itifxar  y  seguinílos  ab  lo.  visia 

Raig.     Y  aqueix  home  es  un  Foix?...  Y  es  de  la  rassa 
d'aquells  que  conegui  .. 
Dirígintí?e  ales  montaiiyes.      y  ab  mi,  vosaltres, 
oh,  Pirineus? 

ESCENA  IX 

RAIG  DE  LLUNA  y  LISARDO  çue  arriba  precipitadament 

LïSAR.  ]a  son  aqui.  Ja  venen. 

Raig.     Què  dius? 

LiSAR.  Que  venen.  Jo'ls  he  vist   J'arriben. 

Tots  van  perduts  Entorn  de  la  llitera 
hont  jau  lo  rey  malalt  mort,  segons  diuhen, 
va  lo  cos  dels  richs  homes  y  dels  nobles, 
lo  cardenal-llegat,  infant  y  princep, 
*tot  desplegant  al  aire  l'auriflama 
*que  avilanit  y  ahontat  avuy  recu'a. 
Lo  que  ve  cap  aqui  no  es  un  exèrcit, 
sinó  un  enterro  so!s.  Lo  rey  En  Pere 
ab  sa  host,  sos  cavallers  y  sa  companya 
a  llats  va  dels  francesos,  fora  via, 
volentlos  protegir,  mes  en  và  lluyta 
per  capdellar  als  seus;  tots  s'arrombollen 
de  son  caball  entorn,  y  tots  l'atien 


-  80  - 

cridantli  tots  a  un  temps:  — «Senyor,  son  nos- 
firam.  senyor,  firam!  Senyor,  vergonya!»  [tres; 

Raig.     Si,  Deu  ho  vol!  Ves  donchs.  minyona,  cuita, 
y  fes  la  senya  que  t'he  dit  .    Depressal 

LiSAR.    Heu  de  pensar  que'l  rey.  . 

Raig.  Jo  l'endevino 

lo  pensament  del  rey.  Lo  toch  d'alarma 
es  lo  que  ell  vol...  No  l'enteneu  vosaltres. 

LiSAR.    Llavors... 

Raig.  Ves,  donchs!  No  hi  pensis  més  La  senya, 

la  senya  tot  seguitl...  Déu  nos  ampara! 

Lisardo  surt  corrent.  Kaig  de  Lluna  s'acosta  al  camp 
dels  almugavers  y  crida  a  Llombard  que  s'havia 
posat  a  dormir  sota  d'un  arbre. 


ESCENA  X 


RAIG  DE  LLUNA,  LLOMBARD  y  ALMUGAVERS 


Raig.     Llombard! 

Llom.  Què  hi  ha?  Despertant  tot  sobtat. 

Raig.  Tenim  aquí  als  francesos. 

Llom.    Què  dius? 
Raig.  Ja  son  aquí. 

Llom.  Mala  fi  fassen! 

Raig.     Desperta  als  teus. 

Llom.  Per  què?...  Val  més  que  dormin. 

Raig.     Y'ls  deixareu  passar? 
Llom.  Y  donchs!  Ho  manen 

Raig.     Adalit,  no  pot  ser. 

Llom.  Be  prou  que  ho  penso. 

Si  al  manco  fessen  la  senyal! 

Sona'l  primer  toch  del  nacre.  Llombard  al  sentiria 
S'estremeix  y  escolta  ab  gran  dalé. 

La  senyal 
Es  la  senya  del  nacre.  Déu  no  m  valga! 

Sonen  los  altres  dos  tochs  del  nacre.  Llombard,  ab  gran 
explosió  d'eniussiat-nie,  se  precipita  als  séue,  qtie's 
desperten  srbiadament  y  rodegen  xms  a  l'adalit,  men- 
tres  que  altres  corren  y  van  y  venen  per  l'escena  cer- 
cant ses  armes  y  cridant  a  sos  companys. 

hsL  senyal!  La  senyal!  Beneita  sia. 

Au,  visca  Déu!  Amunt!..   Amunt  vosaltres! 

Amunt  tothom!  Son  ells!  Son  los  francesos! 

Ja  son  aqui  ..  Desperta  ferro!...  Y  via, 

via  a  ells,  en  nom  de  Déu,  que  ja  son  nostres! 


-  81  - 

Surten  tots  de  l'escena  brandant  ses  etcones  y  s€»  te- 
yes,  ab  grans  crits  de  Aur!  Aur!  Desperta  ferro! 
Deus  aia!  y  cantant  lo  coro  dels  almugaver$. 

ALMUGAVERS 

♦  Desperta  ferro!  Avant!  Depressa  com  lo  llamp, 

cayèm  sobre  son  campi 
Almugavers,  avant!  Anem  allà  a  fer  carn 

Les  feres  tenen  fam. 
Veyentnos  sols  venir,  los  pobles  ja  flamejen: 
veyentnos  sols  passar,  son  bech  los  corbs  netejen. 
La  guerra  y  lo  saqueig,  no  hi  ha  mellors  plahers. 
Avant,  almugavers!  Que  avisin  als  fossers! 
'La  veu  del  somatent  nos  crida  ja  a  la  guerra. 
Fadigues,  plujes,  neus,  calors  resistirem, 
y  si'ns  abat  la  sòn,  pendrèra  per  llit  la  terra, 
y  si'ns  rendeix  la  fam  carn  crua  menjarem! 
Desperta  ferro!  Avant!  Depressa  com  lo  llamp 

cayèm  sobre  son  camp! 
Almugavers,  avant!  Anem  allí  a  fer  carn! 

*  Les  feres  tenen  fam! 

ESCENA  XI 

RAIG  DE  LLUNA 

Va  segnintlos  fins  que  surten  de  l'escena,  y  diu  diri- 
gintse  a  ells. 

Via  a  ells  en  nom  de  Déu! 

Baixa  al  prnsceni,  y  mirant  a  terra ,  com  si  volgué* 
evocar  los  esperits  que  hi  ha  en  les  entranyes  del 
Pirineu,  diu: 

Anima  excelsa 
dels  Pirineus,  puig  vius,  àlsat,  remunta, 
y  en  ells  renaix  y  encarnat! 

Senyalant  als  almugavers.  Son  la  pattia! 

ESCENA  XII 

g^  RAIG  DE  LLUNA  y  LO  COMTE  DE  FOIX 

H^.  Lo  Comte  arriba  per  la  serra  y  ver  distint  lloch  del  que 

^^K  segxd  al  anarsen  en  companyia   del  Almirall-  Va 

^^V  com  cercant  son  cami  perdut,  y  baixa  al  prosceni 

^^H  atret  pel  r^splandor  de  les  teyes,  adonantse  llavore$ 

^^F  de  que's  troba  en  lo  mateix  siti  que  avans. 

Foix.      He  perdut  mon  camí,  y  me  par  que  torno 

als  Uochs  d'avans...  Me  par  també  que  sento 
brugits  de  guerra,  crits  de  mort,  y  flaires 

Lo8  Pirineus.  6. 


-  82  - 

y  remors  de  batalla...  Es  que'ls  francesos 
hauran  mogut  son  camp  sens  esperarme?... 
No  ho  vulla  Déu. 

Reparant  en  Maig  de  Lluna  a  la  llum  de  le»  teyu. 
Acoslantse  a  ella.  Allí  veig  una  dòna. 

Bona  dòna,  digau... 

Raig  de  Lluna,  es  gira,  el  coneix,  y  el  contempla  de  fit  afit. 

Raig.  AhI  Tú  ets  lo  Comte, 

tú  ets  lo  Comte  de  Foix. 
Foix.  Me  conegüeren? 

Qui,  donchs,  ets  tú? 
Raig.  Qui  só?  La  juglaresa. 

May  sentires  parlar  d'una  gitana 

que  quan  hi  había  pàtria,  y  quan  hi  había 

Comtes  de  Foix  en  ella... 
Foix.      Endevinant.  Raig  de  Lluna? 

Raig.    *Me  plau  que  en  los  recorts  d'aquella  casa 

se  guardi  viva  encara  la  memòria 

de  la  pobre  gitana  juglaresa 

que  a  la  casa  de  Foix  unida  sempre, 
*fou  sempre  de  la  casa  y  de  sos  Comtes. 
Foix.      Lo  nom  de  J^ai^  de  L/una  en  ma  família 

es  un  nom  ben  volgut,  y'm  plau  trobarte. 
Raig.     Raig  de  Lluna  jo  só...  Só  la  mateixa. 

Tú  si  que  no  ets  pas  tú. 
Foix.  Què  vols  dir,  dòna? 

Raig.     Vull  dir  que  tú...  no  ets  pas  un  Foix. 
Foix.  Só'l  Comte 

Roger  Bernard,  tercer  del  nom. 
Raig.  Pels  altres 

aixís  pot  ser,  y  aixís  seràs  sens  dubte; 

per  mi  no.  Tú  no  ets  tú...  No  ets  Foix.  Si  ho 

no  fores  pas  francès.  [fossest 

Foix.  T'has  tornat  folla? 

Raig  Almnt  sa  testa  ab  gran  animació  y  dirigint^e  a  kf-  terres. 

Turons  dels  Pirineus,  dieuli  vosaltres, 
vosaltres  que  ho  sabeu,  dieuli  com  eren 
los  del  casal  de  Foix.  ai  Comte.  No  ets  de  sa  rassa 
Si  tú  ets  un  Foix,  aquells... aquells  no  ho  foren. 
Sabs  qui  es  un  Foix?...  Lo  rey,  lo  rey  En  Pere; 
aquest  sí  que  es  un  Foix,  que  a  tots  nos  venja. 

Foix.  ai  granira. 

*Si  tú  no  fosses  qui  ets,  si  tú  no  fosses 
la  juglaresa  aquella  que  a  mos  avis 
en  llurs  dans  y  dolors  acompanyares, 
jo't  jur  que  ton  llenguatje  reptaria, 

*que  a  un  home  de  ma  lley  aixis  no's  parla. 
Lo  rey  que  dius  no  es  rey. 


-  83  - 

Lo  rey  En  Pere 
es  lo  rey  d'Aragó. 

}a  l'Apostòlich 
que  es  qui  lliga  y  deslliga,  ha  dat  a  un  altre 
lo  realme  séu. 

AIG.  Bé  par  que  poch  li  costa 

que'n  fa  tant  bon  mercat!  Qui  es  l'Apostòlich 
per  donar  terres  que  no  son  pas  sues, 
les  terres  que  aquells  homes  de  paratge, 
gloriosos  ancessors  del  rey  En  Pere, 
guanyaren  pam  a  pam  y  les  fermaren 
ab  sa  vida  y  sa  sanch,  tot  engrandíntles? 
Del  juhí  dels  clerchs  lo  rey  En  Pere  apella 
al  juhí  de  Déu,  y  Deu  no  es  ab  lo  clergue, 
sinó  ab  lo  rey. 

oix.  Quin  ser  incògnit,  dóna, 

labora  en  tu,  per  fer  que  de  tos  llavis 
aytals  paraules  brollen  y  aytals  blasmes? 

AIG.     Lo  ser  de  la  justicia  y  de  la  pàtria, 
lo  ser  que  viu  en  mi,  y  avants  vivia 
en  les  corts  y  castells,  quan  eren  cercles 
de  cortesia  y  pretz,  deportz  y  gala. 
quan  Fhonor,  la  justicia  y  la  dretura 
s'alberjaven  en  ells  amichs  y  hostes, 
y  quan  en  ells  per  fi,  no's  coneixien 
ni  renegats  ni  bausadors  encare. 

bix.      Aqueixa  dóna  es  folla. 

:aig.  Ma  follia 

es  recordar  los  temps  de  ma  jovensa, 

los  temps  en  que  la  pàtria,  avuy  ja  morta, 

era  escola  d'honors  y  de  justicia, 

espècul  de  tot  dret  y  de  tot  ordre. 

Virtuts,  domneis,  solatz,  pretz  y  gayesa, 

honors  y  dret,  justicia  y  cortesia, 

abimats  foren  per  la  cort  de  Roma; 

y  la  creuada  que  apel•laren  santa, 

sent  creuada  d'infern,  caigué  de  sobte 

sobre  aquella  infelis,  pobre  Provenza, 

sens  més  crim  que'l  de  ser  espill  de  glòries 

y  temple  de  virtuts.  La  bescantaren, 

de  fanch,  de  llot,  d'oprobi  la  cubriren. 

més  no  sabien  sos  butxins  idignes 

que  es  entre  llots  y  fanch  hont  millor  brolla 

la  divina  llabor,  y  vindrà  un  dia.. 

jo  bé  ho  sé  que  vindrà...  dia  de  gràcia, 

reparador  de  torts  y  d'injusticies, 

en  que  los  pensadors  a  qui's  condemna 

y'ls  pobres  trovadors  a  qui's  maltracta, 


-    84  - 

als  ulls  oberts  de  gèneres  futures, 

y  als  cors  vidents  de  rasses  fervoroses, 

s'alsaràn  rodejats  de  llum  y  glòria, 

y  se'ls  veurà  profetes  del  pervindrer, 

precursors  d'altres  rasses  y  altres  segles, 

acolorats  pel  llum  de  les  altures 

y  ungits  ab  l'oleo  sant  de  la  sabiesa. 

Foix.      Es  folla,  verament,  es  folla,  folla! 

Raig.     Vés.donchsl  I.os  teus  t'esperenl  Corral  Vèstenl 

Senyalantli  una  drettera. 

Allí  tens  ton  camí ..  No  sents?  No  escoltes? 

No  sents  los  crits  de  mort  que  porta  l'aire? 

Allí  se  estan  batent  los  teus  y'ls  nostres. 
Foix.      Oh,  Déu! 
Raig.  S'estant  batent   Vés,  donchs,  ajúdelsl 

Ajuda  als  que  dius  teus.  Si  avuy  tos  avis 

s'alsassen  de  sa  tomba,  no'ls  veuries 

en  lo  camp  del  francès. 

Rumors  y  crits  de  victorià  al  lluny. 

Foix.  Crits  de  victorià! 

Raig.  Son  crits  d'almugavers. 
Foix.  Més,  y'ls  francesos? 

Raig.  Demànali  al  carner  que'n  done  compte. 

Foix.  No  pot  ser,  no  pot  ser.  To  hi  corro. 

Se^n  va  apresuradament.  De  quan  en  quan  se  senten 
crits  y  remors  de  batalla. 

Raig.  Corrahi, 

fill  espuri  dels  Foixs:  vés,  donchs,  a  unirte 
a  los  que  ab  tu  reneguen  de  la  pàtria. 

Desde'l  comensament  d'aquesta  escena  ha  coTn€n4at  a 
clarejar,  sent  ja  totalment  de  dia  en  aquest  moment, 

ESCENA  XIII 

raig  de  lluna  V  LisARDO  çug  haixa  de  la  serra  molí  de- 
pressa  y  s'acosta  a  Rai^  de  Lluna  ab  gran  antmació^  al 
mateix  temps  que  aquesta,  alveurerlo  ve;:ir,  se  h  dirigeix 
ah  ànsta  de  saber. 

Raig.     Què  portes?  digues. 

LiSAR.  La  victorià. 

Raig.  Sia 

benehit  lo  senyor  de  cels  y  terra! 

LiSAR.    Sentiu  sos  crits?  ]a  tornen  victoriosos 
y  ja  esplendent  lo  sol  naix  ab  lo  dia, 
llummar  de  ses  gestes  y  sa  glòria. 

Raig.     Més,  còm,  còm  ha  sigut?.  .  jo  vull  saberho 

LiSAR.    No  bé  sonà  lo  primer  toch  del  nacre 


-  85 


repercutint  per  combes  y  per  serres, 
lo  Pirineu  tot  s'estremí  de  sopte 
com  si  fos  cos  humà,  com  fer  podria 
si  un  ànima  tingués  en  ses  entranyes 
que'l  fes  sentir  y  moure. 
^Ai^-  Si,  que  es  l'ànima 

dels  Pirineus.  Bé  es  cert  que'n  te  de  vida. 
LiSAR,    També  l'host  s'estremí  y  se  mogué  tota 
com  si  fos  sols  un  còs,  com  si  soptada 
y  tot  d'un  cop  rebés  una  ferida. 
Tots  quants  llavors  entorn  lo  rey  En  Pere 
agropats  se  tenien,  li  cridaren 
ab  grans  àuchs  y  goig:  — «Senyor,  lo  nacre 
es  la  senyal  de  Deu.  Firam!  Occimlos!» 
Y  lo  rey,  ab  prou  pena  contenintse, 
fael  a  sa  paraula, 'Is  hi  vedava. 
Mçs  ja  de  prompte  l'almirall  En  Lluria, 
sentint  bullir  sa  sanch,  cridà:  <  Vergonya!» 
y  capdellant,  sens  que's  pogués  contindré, 
als  servents  amenats  de  les  galeres, 
ixqué  ab  ells  d'altre  part  a  corre-cuita, 
anant  ferir  tro  sus  en  los  francesos 
a  qui  donaren  sal  y  a  tots  occiren, 
cayent  com  la  furenta  torrentada 
que  se'n  porta  y  arrasa  tot  quant  troba. 
Llavors  lo  mateix  rey,  lo  rey  En  Pere, 
tot  sentint  com  son  cor  se  l'emportava, 
fiu  sa  senyera  desplegar  pels  aires, 
y  cridant  «Aragó!»  barons  y  comtes, 
cavallers  y  servents,  allà  hont  vejeren 
la  mota  dels  francesos,  se  lexaren 
anar  a  ells,  y  mantinent,  sens  treva, 
tallaren  y  feriren  a  llur  guisa 
y  a  la  llur  voluntat,  talment  que's  troba 
tot  lo  camí  sembrat  de  robes  y  armes, 
de  morts  y  de  ferits,  cavalls  y  adzembles. 
No  es  pas  una  batalla,  es  un  carnatge. 
Déu  m'ha  escoltat.  Ja  puch  morir.  Ja  deixo 
lliures  los  Pirineus,  salva  !a  pàtria. 

Crits  de  victorià  y  remors  de  gran  multituls  que  s'apro- 
ximen. Raig  de  Lluna  puja  a  un  turó  com  per  veu 
rels  venir. 

la'ls  veig  venir...  y  ab  ells  lo  rey  En  Pere. 

•     ^°  ^^y-  Ab  gran  emoció, 

Ab  arranque  d'entussiasme  y  saludant  de  lluny. 

Salut,  rey  d'Aragó,  que  portes  ______ 

al  front  lo  cíngul  del  lloré  y  la  banda 


-  86  - 

de  totes  les  virtuts  al  pit  cenyida!  (1) 

Raig  de  Lluna  atravessa  lo  teatre,  dirigintte  cap  a  sa 
fossa.  Litardo  se  retira  a  un  cantó,  sota  un  grupo 
d  arbres. 

ESCENA  XIV 

La  escena  s'invadeix  de  gran  tropell  de  ç;ent,  que  ho  va  ocu- 
pant ioi,  coronant  també  les  serres.— Barons,  cavallers, 
almugavers,  servents.,  homes  y  dones  del  poble,  tremolant 
senyeres,  estandarts,  penons,  batideres  y  fins  branques  d' 
arbres.  Moviment  extraordinari  y  entussiasme.  LO  rky 
EN  PERE  III  nomenat  LO  GRAN  (millor  encare  podria 
dir  se  Lo  Épich,)  atravessa  a  cavall  V  escena  rodejat  de 
de  tots  sos  barons  y  cavallers,  entre' Is  quals  se  veu  al  al- 
mirall ROGER  DE  LLURIA  y  al  senescal  de   Catalunya 

RAMON  DE  MONCADA. 

Raig  de  Lluna  al  veure  passar  al  rey  en  miij  delt  ba- 
ronia y  als  crits  repetits  de  de  «  Victoria!»  que  Uenta 
ta  muUitut,  se  deixa  caure  en  sa  fossa  hont  desa- 
pareix dihení: 
Raig.     Jo  ja  he  viscut.  Los  Pirineus  son  lliures. 

Lisardo  cayent  de  genolls  ab  gran  sentiment  y  eepres- 
Sió  de  melancolia  y  dolor. 
LiSAR.    Es  mon  estel!...  Es  mon  estel  que  passa  1 
Tinch  ja  la  sort  fixada  de  mon  destí, 
de  mon  destí  Madona, 
de  mon  destí. 
Los  amors  de  la  estrella  no  son  per  mi 
no  son  per  mi,  Madona, 
no  son  per  mil 

La    multitut  toia,    agitant  sos   penons   y  banderes, 
segueix  al  rey  ah  crits  de  <■  Victoria!  Victoria!  Yitca 
el  rey  d'Aragó!»  etc.  cantant  lo  següent: 
CoRO.     Los  Pirineus  alsen  sos  puigs  y  sa  serra 

del  sol  de  ses  gestes  als  raigs  esplendents 
y  sers  invisibles  del  fons  de  la  terra 
sos  himnes  eleven  que  munten  als  cels. 
Alsatz  les  banderes  com  timbre  de  glòria, 
issatz  les  senyeres  com  símbol  d'honor, 
y  ojatz  tots  los  ecos  com  criden:  Victoria, 
victorià,  victorià  pel  rey  d'Aragó. 


CAU    LO   TELÓ 


(1)    D'ogni  VRlor  porto  cinta  1r  corda.— Dant». 


-  87  - 


Aquesta  obra  fou  estrenada,  al  Teatre  Principal,  de 
Barcelona  la  nit  del  30  de  Setembre,  inauguració  de 
la  temporada  de  1911  a  1912  y  baix  el  següent 

REPARTIMENT:  Pròlech  (Lo  BardoJ  senyor 
Enrich  Giménez.— Raig  de  Lluna,  senyora  Mar- 
guerida  Xirgu.—Comtesa  de  Foix,  senyora 
Montserrat  Faura.— Brunisenda ,  senyoreta  Pilar 
Santolaria. — Gemetquia,  senyoreta  Carme  Rovi- 
ra.—Arfe/aitífe,  senyoreta  Carolina  Solo.— Lisar- 
do,  senyora  Josefina  Santolaria. — Comte  dt 
Foix,  senyor  Enrich  Giménez.— Sicart,  senvor 
Alexandre  Nolla.— Miraj/^/,  senyor  Miquel  Or- 
ún.— Cardenal  Llegat,  senyor  Ferran  Vilallon- 
ga.— Corbari,  senyor  Joaquim  Vinas. — I\arn, 
senyor  Jàume  Martí. — Bertran,  senyor  Ferran 
Cap^e\i\a.—Raymond,  senyor  Joseph  Vives. — 
Roger  de  L•luria,  senyor  Enrich  Guitart. — Llom- 
bart,  senyor  Vicens  Daroqui. — Comte  de  Foix 
(fill,)  senyor  Gaspar  Furquet.— f//írtc/r,  senyor 
Miquel  Sirvent.—MusecA,  senyor  Jaume  Cap- 
devila.— Almugavers,  senyors  Baldiri  Gibert, 
Santiago  Amorós,  Ferran  Capdevila  y  Joaeph 
Vives. — Direcció  escènica,  Enrich  Giménez. — 
Decorat  dels  escenògrafs:  Maurici  Vihiraara, 
Miquel  Moragas  y  Salvador  Alarma. — Direcció 
dels  chors:  Artur  Marcet, 


«9  - 


ISTOTHïS 


S'ha  reproduhit  aquesta  trilogia  y  poema  dramàtich 
en  varies  edicions  y  en  distints  idiomes. 

La  primera  edició,  en  català,  ab  traducció  en  prosa 
costellana  per  el  mateix  autor,  va  publicarse  en  Bar- 
celona. (Vol.  segon  de  Tragèdies.  Barcelona,  tipolito- 
grafía  de  Lluis  Tassó,  1891  ) 

La  segona  edició,  en  la  mateixa  ciutat.  (Barcelona, 
1892.  Henrich  y  Companyia.  Un  vol.  edició  de  luxe.) 

Fou  desseguida  traduhida  al  alemany  per  Joanes 
Fastenrath.  (Un  vol.  Leipzig.  Verlay  von  Carl  Hein- 
ner,  1892.) 

La  traduhí  al  francès,  en  prosa,  Leonci  Cazaubon,  y 
la  publicà,  junt  ab  un  estudi  literari  y  analítich,  en  les 
pàgines  de  La  Revue  felibréeti'ne.  París,  1892. 

També  Frederich  Mistral  donà  a  conèixer  els  prin- 
cipals passatjes  d'aquesta  obra  en  la  revista  provensal 
LAioli.  Avignon.  1892. 

Se  publicà  una  edició  en  vers  italià  per  Arnaldo  Bo- 
naventura, de  Pisa.  Fou  traduhida  directament  del  ca- 
talà, complerta,  ab  els  pròlechs  y  notes,  en  un  volum, 
ab  un  Ptoemi  del  traductor.  Madrid,  1894.  Llibreria  de 
Ferran  Fe. 

Una  nova  edició  de  Los  Pirineus^  en  prosa  castella- 
na, sense  l'original  català,  se  publicà  en  Madrid  Un 
vol.  1894.  Imprempta  del  Progreso  Editorial  Llibreria 
de  Ferran  Fe. 

El  poeta  provensal  Mr.  Màrius  André,  traduhí  al 
provensal,  en  prosa,  Los  Pirineus,  fent  precedir  el  seu 
travall  d'un  estens  estudi  sobre  l'obra  y  la  influencia 
de  son  autor  en  la  literatura  provensal  moderna.  Se  ti- 
tula aquesta  traducció:  Li  Piiineu,  íriíougio  catalano  de 
Vitout  Balaguer,  revirado  au  prouTefiçau  e  precedido  de 
unis  esclargiynen  per  Màrius  André.  Un  vol.  Avignon, 
ï.  Roumanille,  libraire-editour.  1897.) 

Sobre  el  text  català  d'aquest  poema,  ab  la  selecció 
exigida  per  l'indole  d'una  obra  lírich  dramàtica,  com- 
posà sa  trilogia  musical  del  mateix  títol  el  mestre  don 
Felip  Pedrell 


90  - 

Aquesta  selecció  del  poema,  segons  quedà  arranjada 
pera  la  música,  fou  versada  al  italià  per  don  loseph 
Maria  Arteaga-Pereira  y  al  francès  per  Mr.  Jules 
Ruelle.  Se  troben  en  la  partitura  pera  cant  y  piano 
impressa  per  el  MestrePedrell  en  l'establiment  de  Pu- 
jol y  Companyia,  editors.  Barcelona,  porta  d^  Àngel. 

Los  Pirineus,  com  obra  dramàtica,  estaba  preparada 
pera  posarse  en  escena  en  el  teatre  català  de  Barcelo- 
na, quan  se  trobava  al  front  de  sa  empresa  l'insigne 
autor  dramàtich  don  Frederich  Soler.  La  mort  de 
aquest  vingué  a  interrompre  la  representació  y  a  pa- 
ralisar  els  travalls,  que  estaben  ja  adelantats. 

Així  el  poema  del  senyor  Balaguer,  com  la  selecció 
musical  del  senyor  Pedrell.  han  obtingut  gran  èxit  y 
nomenada  t  n  l'extranger.  Autors  distingits  y  critichs 
cèlebres  s'han  ocupat  extensament  del  poema  y  de  la 
música  en  articles  de  revistes  y  periòdichs,  en  follets, 
en  llibres.  (Artur  Pougin,  Pau  Marieton,  y  Sarrand 
d'Allard,  en  Fransa;  Carles  Krebs  y  Joan  Fastenrath, 
en  Alemania;  Cèsar  Cui,  en  Rusia;  Emili  Shalay  y 
Guillem  Huzzard  en  Hungría;  Arnaldo  Bonaventura, 
Emmanuel  Portal  y  els  mestres  Tebaldini  y  Bossi,  en 
Itàlia,  etc.) 

Tres  representacions  se  feren  del  Pròïech  d'aquesta 
obra  en  Venècia  en  els  dies  12,  14  y  17  de  Mars  de 
1897.  íLes  dugués  primeres  en  el  local  del  Liceo  y  la 
tercera  en  el  teatre  Rossini  )  Fou  extraordinari  l'èxit 
y  general  l'aplauso  per  part  de  la  prempsa  tota  de 
Itàlia. 

La  importància  obtinguda  en  l'extranger  per  aques- 
ta obra  va  tenir  eco  en  Espanya,  y  l'Ateneo  científieh, 
literari  y  artístich  de  Madrid  celebrà  el  18  de  Maig  de 
1897  una  vetllada  en  honor  dels  senyors  Balaguer  y 
Pedrell,  pronunciantse  discursos  per  els  senyors  D. 
Segismón  Moret  y  D.  Gabriel  Rodríguez,  Uegintse 
una  traducció  en  vers  castellà  del  Pròlech,  per  el  poeta 
D.  Emili  Ferrari,  y  cantantse  per  distingits  artistes, 
varies  escenes  de  les  posades  en  música  per  el  mestre 
Pedrell.  (Coro  de  monjos,  del  pròlech;  Serveniesto,  del 
trovador  Sicart,  acte  primer,  escena  IV;  Canso  de  V es- 
trella^ acte  tercer,  escena  IV;  l.a  cort  d'amor,  acte  pri- 
mer, y  altres.) 

Ademés.  Z^v  Pirineus,  òpera,  en  italià,  foren  repre- 
sentats per  primera  vegada  al  Liceo  de  Barcelona,  el 
dia  4  de  faner  de  1902,  habentse  donat  once  audicions 
durant  aquella  temporada  teatral. 


-  91  - 

El  dia  10  de  Setembre  de  1910,  se  va  inaugurar  la 
sèrie  de  representacions  d'òpera  espanyola  al  Teatre 
Colón,  de  Buenos  Aires,  ab  la  representació  en  caste- 
llà de  Los  Ptrtneos.  Fou  en  motiu  de  les  festes  cele- 
brades en  conmemoració  de  l'independència  de  la 
República  Argentina. 

Y  finalment,  s'han  estrenat  com  a  obra  dramàtica, 
en  català,  en  el  Teatre  Principal  de  Barcelona,  la  nit 
del  30  de  Setembre  de  1911,  perla  companyia  de  de- 
clamació, encapselada  pels  eminents  artistes  Enrich 
Giménez  y  Marguerida  Xirgu. 

Pera  ser  posada  en  escena  y  atenent  a  la  duració 
del  espectacle,  se  suprimiren  els  versos  que  en  la  pre- 
sent edició  van  maicats  ab  esterischs. 


üfl    ESCENA   CATAüANfl 


&1 


OBFLH3S    i»UrBI-.IOA.DH3S 


flctes.  Rs. 


Lo  Coniraiiiestre,  drama. 
I.as  Kuras  del  Mas,  drama. 
I.as  Joyas  de  la  Uoser,  drama 
Lo  Ferrer  de  Tall,  drama. 
Los  Segadors,  ífrjmj. 
Amor  lelelònich,  comèdia. 
Las  claus  de  Girona,  drama. 
Ï-A  Drach.  drama. 
Lo  monjo  ne^re,  dtama. 
Permèliml...  sainet  lírirh. 
Uillútis  de  sabater,  same^  i 

Sota  Terra,  rframa.  3 

El  casament  }>er  forsa,  com.       i 
La  nit  de  Ueys,  drami.  i 

Lo  KfCtor  de  Vallfogona,  dta.  3 
La  mà  de  mico,  t  andaUa  dra- 
màtica ' 
Historia  de  ('rist(.l"ul  Colóin, 

monólech. 
La  Preseni'alla,  comèdia.  3 

Un  Malalt,  monólech. 
Calé  y  Copa,  come./íJ.  1 

l.a  Banda  d**  iiastardía,  dtama.  3 
Kl  Ordinaii  Henschei,  íiramj.    5 
V.\  liarber'lle  Sevilla,  comèdia.  4 
■  Haiatcíía,  drima.  2 

*     El  v.aije  del  senyor  poi.s,  co- 
media. 
O  Hey  o  rès,  dram.i. 
La  Uosa  H  anca,  drami. 
La  familiaGMll,co»iei/a. 
I]}}  bon  hotne,  monólich. 
L'apotecari  d  Olot   comedi.i. 
La  dèria  de  <ion  Pau,  comèdia 
De  Icsta  major,  comeJii. 
Las  traiicesillas,  comeJia. 
Vides  pai  iones,  drama. 
L'ainich  Cirera,  comeJia. 
Lo  torn  del  Hty,  drama. 


2 

8 

I 

4 

8 
8 
8 
ó 

8 

H 
>i 
"i 
2 
.*< 
4 
4 
8 

4 
4 


flcles. 

Rs 

Les  germanetes,  caricatura. 

4 

La  Glòria  a  casa,  comèdia. 

4 

Un  cop  de  lelas,  diàlech. 

4 

Un  manresà  del  any  vuit. 

drjma. 

8 

Perdiu  per  Garsa,  comedií. 

4 

Comèdia  de  comèdies,  farsa. 

4 

Los  pescadors  de  san  Pol,  sar- 

suela. 

4 

La  sabatela  &1  balcó,  co»iffi/a. 

6 

La  mà  del  home,  monólech. 

' 

Lo  dir  de  la  geni,  comeiia. 

Els  dos  sargentos  francesos, 

drama. 

8 

Porten  rès  de  pago?...  vaude- 

vilie. 

H 

Kl  detective  Scherlok  Holmes 

, 

comed\a  dramàtica. 

El  Lladre,  comèdia  dràmàüca 

Estil  Imperi,  epissodi  f^alan. 

La  Creu  de  la  Masia,  ifrjmd. 

ï 

I'l  Magistrat, /d;sa. 

} 

Miqueta  y  sa  Mare,  comèdia. 

} 

Ceguera   idili  dramàtich. 

A  cor  distret,  sagetes  noves, 

comèdia. 

L'exministre,  drama. 

Lo  Lliri  d'aygua.   balada 

1,0  Trinch  del  Or. 

Lo  collaret  de  perlas,  drama. 

3 

Los  Pirineus,  tragèdia 

4