Skip to main content

Full text of "Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona"

See other formats


This  is  a  digital  copy  of  a  book  that  was  preserved  for  generations  on  library  shelves  before  it  was  carefully  scanned  by  Google  as  part  of  a  project 
to  make  the  world's  books  discoverable  online. 

It  has  survived  long  enough  for  the  copyright  to  expire  and  the  book  to  enter  the  public  domain.  A  public  domain  book  is  one  that  was  never  subject 
to  copyright  or  whose  legal  copyright  term  has  expired.  Whether  a  book  is  in  the  public  domain  may  vary  country  to  country.  Public  domain  books 
are  our  gateways  to  the  past,  representing  a  wealth  of  history,  culture  and  knowledge  that's  often  difficult  to  disco  ver. 

Marks,  notations  and  other  marginalia  present  in  the  original  volume  will  appear  in  this  file  -  a  reminder  of  this  book's  long  journey  from  the 
publisher  to  a  library  and  finally  to  you. 

Usage  guidelines 

Google  is  proud  to  partner  with  librarles  to  digitize  public  domain  materials  and  make  them  widely  accessible.  Public  domain  books  belong  to  the 
public  and  we  are  merely  their  custodians.  Nevertheless,  this  work  is  expensive,  so  in  order  to  keep  providing  this  resource,  we  have  taken  steps  to 
prevent  abuse  by  commercial  parties,  including  placing  technical  restrictions  on  automated  querying. 

We  also  ask  that  you: 

+  Make  non-commercial  use  of  the  files  We  designed  Google  Book  Search  for  use  by  individuáis,  and  we  request  that  you  use  these  files  for 
personal,  non-commercial  purposes. 

+  Refrainfrom  automated  querying  Do  not  send  automated  queries  of  any  sort  to  Google's  system:  If  you  are  conducting  research  on  machine 
translation,  optical  character  recognition  or  other  áreas  where  access  to  a  large  amount  of  text  is  helpful,  please  contact  us.  We  encourage  the 
use  of  public  domain  materials  for  these  purposes  and  may  be  able  to  help. 

+  Maintain  attribution  The  Google  "watermark"  you  see  on  each  file  is  essential  for  informing  people  about  this  project  and  helping  them  find 
additional  materials  through  Google  Book  Search.  Please  do  not  remo  ve  it. 

+  Keep  it  legal  Whatever  your  use,  remember  that  you  are  responsible  for  ensuring  that  what  you  are  doing  is  legal.  Do  not  assume  that  just 
because  we  believe  a  book  is  in  the  public  domain  for  users  in  the  United  States,  that  the  work  is  also  in  the  public  domain  for  users  in  other 
countries.  Whether  a  book  is  still  in  copyright  varies  from  country  to  country,  and  we  can't  offer  guidance  on  whether  any  specific  use  of 
any  specific  book  is  allowed.  Please  do  not  assume  that  a  book's  appearance  in  Google  Book  Search  means  it  can  be  used  in  any  manner 
any  where  in  the  world.  Copyright  infringement  liability  can  be  quite  severe. 

About  Google  Book  Search 

Google's  mission  is  to  organize  the  world's  Information  and  to  make  it  universally  accessible  and  useful.  Google  Book  Search  helps  readers 
discover  the  world's  books  while  helping  authors  and  publishers  reach  new  audiences.  You  can  search  through  the  full  text  of  this  book  on  the  web 


at|http  :  //books  .  google  .  com/ 


^  :^Qc    H^^hit 


HARVARDCOLLEGELIBRARY 


/W^^AJXiAJtJtiAJ^lA^UWÜUftJWWiJWtAi^^ 


IN  MEMORY  OF 

cJAMES  JACKSON 
LOWELL 

FIRST  SOiOLAR  OF  THE  CLASS 

OF  IS58  ■>  LBFT  THE  lAW 

5CHOOL  AT  THE  OUTBRBAÍC 

OF  THE  CIVIL  UAR  TO  JOIN 

THE  20  Hí  MASSACHUSBTTS 

VOLUISJTBER  INFANTRY 

MORTALLY  WOUNDED  AT 

THE  BATTLE  OP  CLENDALE 

JULY  3012^  1S62 


/r 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


!ll  lüiill  ÍE 


MEMORIAS 


DE  LA 


p 
h  tí 


UIilll 


DK 


BARCELONA 


i 


XOMO    VIII  — ' 


BARCELONA 
Tipografía  de  la  Casa  Provincial  de  Caridad 


LBS 


m 


s 


s 


s 


Digitized  by 


Google 


meimoBiHs 

TOMO  VIII 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


0 


MEMORIAS 


DE  LA 


i  iUH  le  um  US 


DE 


BARCELONA 


TOMO  VIII 


BARCELONA 


Tipografía  de  la  Casa  provincial  de  Caridad 

Galle  de  Monte«legre,  número  6 
1901 


Digitized  by 


Google 


L5ü-c.HZ3  C.5 


Cc>:. /i^^ 


Digitized  by 


Google 


OINCIDIENDO  la  entrada  del  siglo  xx  con  la 
publicación  del  tomo  VIII  de  las  Memorias 
de  la  Real  Academia  de  Buenas  Letras,  la 
Junta  de  Gobierno  de  la  misma  ha  creído  con- 
veniente encabezar  ese  tomo  con  una  breve  y  rá- 
pida ojeada  sobre  los  dos  siglos  de  existencia  de 
esta  Corporación,  presentando  al  mismo  tiempo, 
como  debido  homenaje  á  su  memoria,  el  catálogo 
completo  de  cuantos,  como  académicos  de  número, 
honorarios  ó  correspondientes  han  formado  parte  de  la 
misma. 


Existió  en  Barcelona  á  fines  del  siglo  xvii  una  socie- 
dad de  amantes  del  saber,  titulada  Academia  de  los  Des- 
confiados, que  por  las  circunstancias  anormales  de  aquel 
tiempo  llevó  vida  lánguida  y  obscura.  Pacificada  la 
península  y  sentado  definitivaniente  en  el  trono  el  pri- 
mero de  los  Borbones  resucitó  aquella  sociedad  con  el 
nuevo  nombre  de  Academia  de  Buenas  Letras,  celebran- 
do la  primera  sesión  en  1729,  bajo  la  presidencia  de  don 
Segismundo  Comas,  presbítero  y  catedrático  de  retórica 
en  la  Universidad  de  Barcelona,  si  bien  el  alma  de  la 


Digitized  by 


Google 


-(6)- 

Corporación  fué  el  conde  de  Perelada,  antiguo  descon- 
fiado. 

Sucedió  en  la  presidencia  al  presbítero  Comas  el 
marqués  de  Risbourg  (1731),  pero  la  dirección  real  que- 
dó á  cargo  del  vicepresidente  el  citado  conde  de  Perela- 
da,  quien  á  la  muerte  del  de  Risbourg  fué  llamado  á  su- 
cederle;  mas  residiendo  por  entonces  en  Madrid,  dejó  la 
marcha  de  la  sociedad  á  cargo  de  fray  Agustín  Antonio' 
Minuart,  que  falleció  pronto,  lo  mismo  que  el  vicepresi- 
dente que  vino  á  reemplazarle  D.  Antonio  Ametller, 
abad  de  Besalú,  tras  los  cuales  ocupó  la  vicepresidencia 
D,  José  Mora,  marqués  de  Llió,  digno  representante  del 
conde  de  Perelada. 

A  los  cuidados  de  ambos  se  debió  que  Fernando  VI 
aprobase  los  Estatutos  y  concediera  á  la  Academia  el 
título  de  Real,  en  aquella  época  honor  inapreciable;  ce- 
lebrábanse sesiones  todos  los  meses,  y  en  ellas  se  leían 
composiciones  poéticas  ó  disertaciones  de  historia, 
amoldadas  unas  y  otras  al  gusto  de  la  época;  no  tenían 
entrada  sino  nobles  ó  graduados  y  aunque  limitado  á 
cuarenta  el  número  de  Académicos,  se  subsanaba  el  in- 
conveniente admitiendo  como  supernumerarios  con  op- 
ción al  último  número  á  los  que  tenían  méritos  bastan- 
tes aunque  no  existiera  vacantes;  las  poesías,  disertacio- 
nes y  pláticas  quedaban  entre  los  Académicos  sin  salir 
al  público,  á  no  ser  que  alguno  de  los  iniciados  aprove- 
chara el  Archivo  en  alguna  de  sus  obras. 

Esta  falta  de  publicidad  era  debida  á  la  carencia  de 
recursos  en  primer  término  y  al  deseo  de  dar  de  un  gol- 
pe á  la  estampa  toda  la  historia  de  Cataluña;  para 
esto  se  guardaban  las  Memorias,  como  materiales  que 
andando  el  tiempo  debían  formar  aquella  colosal  obra 
de  cuatro  tomos>  cuyo  plan  dividido  en  capítulos  y  pá- 
rrafos quedó  consignado  en  actas. 

Para  servir  de  prólogo,  de  obra  previa  á  esa  historia, 
se  publicó  en  1752  á  expensas  del  bolsillo  particular  de 
algunos  de  los  socios  el  primer  tomo  de  Memorias,  y  aun- 


Digitized  by 


Google 


-(7)- 

que  el  segundo  estuvo  preparado  y  tiradas  las  láminas 
de  los  sellos  de  los  reyes  de  Aragón,  de  los  cuales  debía 
tratarse  detalladamente  como  una  de  las  fuentes  histó  - 
ricas,  la  obra  no  pasó  de  proyecto  y  los  prolegómenos 
quedaron  sin  concluir. 

Murió  el  primero  de  Noviembre  de  1755  en  Lisboa, 
en  cuya  corte  era  embajador  de  España,  el  conde  de 
Perelada  y  deseando  sustituirle  con  quien  diera  lustre 
á  la  Academia,  se  pensó  en  ofrecer  el  cargo  vacante  al 
duque  de  Alba,  presidente  de  la  Real  Academia  Espa- 
ñola, y  así  se  hizo,  siendo  aceptado  el  ofrecimiento;  el 
duque  de  Alba,  bajo  cuya  presidencia  se  acabó  de  im- 
primir el  tomo  I,  íuó  el  encargado  de  ponerlo  en  ma  - 
nos  de  Fernando  VI,  que  declaró  haberlo  visto  con 
agrado,  así  como  el  Papa  Benedicto  XIV,  á  quien  se 
remitió,  que  se  dignó  enviar  á  la  Academia  una  carta 
«con  especiales  expresiones  de  estimación  y  concepto 
que  ha  merecido  á  su  Beatitud  este  literario  Cuerpo,» 
carta  que  «por  lo  relevante  del  motivo  y  por  ser  de 
tanto  honor  para  la  Academia,»  acordaron  los  Académi- 
cos imprimirla. 

En  la  sesión  del  4  de  Enero  de  1758,  se  habló  de  pe- 
dir al  rey  que  ayudara  á  la  impresión  del  tomo  II,  cu- 
yos autores  habían  aumentado  en  entusiasmo  visto  el 
favor  del  primero,  pero  la  subvención  no  se  obtuvo,  y 
en  vez  de  hacer  nuevos  gastos,  debió  desembolsar  cada 
Académico  dos  doblones  de  oro  para  satisfacer  los  anti- 
guos acreedores. 

La  vida  de  la  Corporación  no  podía  ser  próspera,  vi- 
viendo en  esta  estrechez,  y  así,  aunque  las  sesiones  no 
se  interrumpieron,  no  trascendió  al  público  el  trabajo 
académico,  y  fueron  pasando  años  archivando  Memo- 
rias, entonces  tenidas  por  muy  brillantes,  aunque  hoy 
nos  parezcan  de  escaso  interés  y  más  escaso  valor,  hasta 
que  por  los  sucesos  dé  las  postrimerías  del  siglo  xviíi 
y  principios  del  xix,  se  dispersaron  los  indiyiduos  que 
componían  la  Academia  y  cesaron  las  sesiones. 


Digitized  by 


Google 


-(  8  )- 

Dos  nuevos  personajes  habían  ocupado  la  presiden- 
cia durante  esos  años:  D,  Francisco  González  de  Basse- 
court,  conde  del  Asalto,  elegido  en  19  de  Diciembre  de 
1776,  á  cuya  solicitud  se  debió  que  la  Academia  celebra- 
ra sus  juntas  en  el  Salón  de  Ciento  de  las  Casas  Consis- 
toriales (5  de  Febrero  de  1777),  y  I).  Manuel  Godoy,  du- 
que de  Alcudia,  elegido  en  22  de  Enero  de  1794;  la  pro- 
tección suya  no  fué  muy  eficaz;  todavía  en  1790  no 
habían  cobrado  sus  créditos  los  que  habían  intervenido 
en  la  confección  material  del  primer  tomo  y  los  recia  - 
marón  con  tanto  ahinco  ante  el  conde  de  Lacy,  que  á 
propuesta  del  vicepresidente  se  impusieron  los  indivi- 
duos de  la  Academia  una  contribución  de  cuatro  duros 
anuales;  y  no  obstante  esta  penuria,  se  aprobó  la  propo- 
sición del  barón  de  Serrahí  de  preparar  y  publicar  un 
Diccionario  catalán. 

JEn  1804  aprovechando  la  presencia  en  Barcelona  del 
presidente  Godoy  con  Carlos  IV  se  pidió  autorización 
para  imprimir  un  periódico  semanal  de  ocho  páginas 
en  cuarto  á  lo  menos,  que  debía  salir  los  jueves;  el  pre- 
cio de  suscripción  se  fijó  en  16  reales  el  semestre  en  Bar- 
celona, más  el  coste  del  correo  para  fuera.  El  propósito 
era  dar  á  luz  memorias  históricas  y  poesías  alternando 
no  en  el  mismo  número,  pues  en  el  dedicado  á  historia 
todo  debía  ser  historia  y  en  el  de  poesía  todo  poesía, 
haciendo  de  esta  publicación  la  base  de  la  historia  de 
Cataluña,  cuyo  plan  presentó  el  18  de  Julio  la  comisión 
nombrada  al  efecto;  las  intenciones  no  podían  ser  me- 
jores: la  obra  debía  fundarse  «sobre  hechos  y  documen- 
tos los  más  sólidos  y  seguros;  despreciando  altamente, 
no  sólo  todas  las  fábulas  de  los  falsos  cronicones  de 
Fia  vio  Dextro  de  Barcelona  y  del  libérate  de  Gerona, 
sino  aún  más  las  preocupaciones  vulgares  y  consejas  de 
viejas  que  la  misma  credulidad  de  nuestros  autores  co- 
mo Barellas,  Pujades,  Roig  y  otros  han  esparcido  entre 
la  multitud  del  vulgo  y  debe  procurar  la  Academia 
desarraigarlas;»  como  complemento  debía  seguir  una 


Digitized  by 


Google 


-(9)- 

colección  de  diplomas,  lápidas  y  documentos,  acompa- 
ñados de  disertaciones  especiales  por  el  estilo  de  las  de 
Masdeu. 

El  15  de  Enero  de  1806,  se  leyó  la  Real  orden  autori- 
zando la  publicación  del  periódico,  pero  los  tiempos  eran 
sobrado  calamitosos  para  interesar  al  público  con  poesías 
y  recuerdos  de  lo  que  fué  y  el  periódico  no  salió  á  luz;  ni 
siquiera  continuaron  las  sesiones  con  la  regularidad  de 
antes,  y  al  fin  se  interrumpieron  en  fuerza  de  las  cir- 
cunstancias. 

El  canónigo  D.  Francisco  de  Sans  y  Sala  íué  en 
1815  el  restaurador  de  la  Academia  convocando  por  pro- 
pia iniciativa  en  su  domicilio  á  los  académicos  el  15  de 
Julio  y  de  esta  junta  resurgió  la  antigua  corporación;  las 
reuniones  no  pudieron  celebrarse  en  el  Salón  de  Ciento 
«embarazado  con  muchos  trastos»  y  más  práctica  la 
nueva  generación  pensó  ante  todo  en  allegar  fondos,  uti- 
lizando la  Real  orden  de  13  de  Diciembre  de  1804  por  la 
que  se  le  concedía  «la  formación  y  venta  del  Diario  de 
Barcelona^. 

Entre  tanto  se  nombró  presidente  al  marqués  de  Vi- 
llel,  que  volvió  la  Academia  á  su  antiguo  domicilio  de 
la  Casa  de  la  Ciudad,  aunque  no  al  Salón  de  Ciento, 
sino  á  otra  sala,  y  se  habló  de.escribir  la  historia  de  la 
ocupación  francesa  en  la  provincia.  Para  lograr  la  po- 
sesión del  Diario  de  Barcelona  se  escribió  al  académico 
residente  en  Madrid  D.  Francisco  Xavier  de  Cabánes, 
cuyas  gestiones  no  debieron  dar  resultado,  pues  la  pre- 
tensión se  dio  por  abandonada,  resucitándose  la  del  pe- 
riódico, esta  vez  no  semanal  sino  mensual  y  sin  las  di- 
ficultades pecuniarias  que  se  ofrecieron  y  que  no  pudie- 
ron vencerse  se  habría  publicado.  Por  esto  insistió  el 
barón  de  Eróles  en  1818  en  pedir  la  propiedad  del  Diario, 
alegando  «que  la  privativa  que  se  suponía  á  íavor  del 
actual  diarista  era  en  perjuicio  de  la  gracia  que  tenía 
la  Academia  concedida  por  S.  M.  de  acudir  cuando  va- 
case el  Diario  y  de  la  que  se  había  desentendido  el  cita- 


Digitized  by 


Google 


-(io- 
do editor».  El  asuntóse  puso  enmanos  del  Capitán 
general  del  Principado  y  nunca  más  volvió  á  tratarse 
del  asunto;  sin  embargo  desde  este  año  1818  se  insertan 
en  el  Diario,  cuyo  derecho  de  publicación  se  controver  - 
tía,  los  extractos  de  las  sesiones. 

Abandonada  dicha  pietensión  se  pensó  en  publicar 
la  historia  de  Cataluña  y  como  para  esto  se  necesitaban 
fondos  se  trató  de  adquirirlos,  pidiendo  al  Ayuntamien- 
to permiso  para  establecer  una  imprenta  en  las  Casas 
Consist Olíales  y  tirar  allí  un  nuevo  periódico;  se  solicitó 
de  la  Diputación  local  á  propósito  para  celebrar  sesio- 
nes, colocar  la  biblioteca  y  dar  vivienda  al  portero,  y  al 
propio  tiempo  se  trató  de  obtener  la  cesión  de  uno  de 
los  edificios  declarados  nacionales. 

No  obstante  la  reforma  de  los  Estatutos  en  1821  y 
de  la  estrechez  en  que  vivía  la  Corporación,  cuyos  indi- 
viduos continuaban  pagando  la  contribución  anual  de 
ochenta  reales,  siguió  tratándose  de  establecer  la  im- 
prenta en  las  Casas  Consistoriales  y  de  publicar  un  perió 
dico,  continuando  las  negociaciones  con  la  Diputación 
para  obtener  domicilio  en  la  parte  del  edificio  de  la 
antigua  generalidad,  vacante  por  el  traslado  de  la  Real 
Audiencia. 

Era  entonces  presidente  D.  Próspero  de  BofaruU 
y  por  su  iniciativa  y  sus  desvelos  pudo  leerse  eu  la  se- 
sión del  28  de  Marzo  el  oficio  de  S.  E.  accediendo  á  lo 
solicitado  «y  mostrar  en  la  de  15  de  Abril  el  título 
de  la  concesión  y  la  llave  del  aposento»;  para  sufragar 
los  gastos  del  traslado  se  pidió  á  los  socios  algún  ade- 
lanto, reembolsable  cuando  se  obtuviera  del  Ayunta- 
miento una  subvención,  y  el  18  de  Abril  se  tuvo  la  junta 
en  el  nuevo  local,  habilitado  provisionalmente  por  el 
presidente  y  el  secretario. 

Una  nueva  interrupción  sufrieron  las  sesiones  en 
1824;  la  Real  orden  de  23  de  Septiembre  de  1824  las  sus- 
pendió, al  igual  que  las  de  los  otros  cuerpos  literarios,  y 
suspendidas  estuvieron  hasta  el  30  de  Diciembre  de  1833; 


Digitized  by 


Google 


-( 11  )- 

esta  nueva  resurrección  no  se  debió  al  esfuerzo  indivi- 
dual; fué  el  propio  Ayuntamiento  quien  la  llevó  á  cabo 
«animado  de  los  más  vivos  deseos  de  que  floreciesen  en 
esta  ciudad  los  institutos  literarios»  según  dijo  en  el 
Salón  de  Ciento  D.  Ramón  de  Vedruna,  que  presidía. 

El  13  de  Febrero  del  año  siguiente  restaurada  la  Aca- 
demia y  libre  de  la  «parálisis»  anterior  se  elegió  presi- 
dente al  Capitán  general  y  vicepresidente  á  D.  Pros» 
pero  de  BofaruU,  pero  los  tiempos  no  estaban  para 
fomentar  asociaciones  de  esta  clase  y  no  hubo  junta 
durante  aquel  año  ni  el  siguiente  hasta  el  16  de  Sep- 
tiembre; en  la  sesión  de  este  día,  que  presidió  el  Gober- 
nador civil,  propuso  éste  la  publicación  de  un  Diccio  - 
nario  catalán  compuesto  por  el  franciscano  fray  Alberto 
Vidal. 

En  reformar  los  Estatutos  y  preparar  esa  publicación 
se  ocupó  la  Academia  en  los  años  sucesivos,  sosteniendo 
además  cátedras  gratuitas  para  maestros  y  discípulos; 
el  local  concedido  por  la  Diputación  en  1822  no  se  le 
devolvió  en  1833  y  las  gestiones  del  presidente,  el  mismo 
D.  Próspero,  resultaron  esta  vez  infructuosas;  sin  embar- 
go por  la  desamortización  de  los  bienes  eclesiásticos  se 
obtuvo  primero  interinamente  y  después  en  definitiva, 
junto  con  la  Biblioteca  Provincial  y  la  Sociedad  Econó- 
mica de  Amigos  del  País,  el  edificio  que  había  sido  de 
la  Orden  de  San  Juan. 

Instalada  en  domicilio  propio  señalóse  un  nuevo 
rumbo;  no  se  pensó  en  escribir  la  historia  de  Cataluña, 
sino  en  allegar  materiales  para  formarla  y  á  este  fin  se 
procuró  que  no  desaparecieran  las  riquezas  contenidas 
en  los  monasterios  de  San  Francisco  y  Santo  Domingo 
pidiendo  á  la  Junta  de  enajenación  los  sepulcros,  relie  - 
ves,  inscripciones  y  demás  objetos  de  valor  histórico 
y  arqueológico;  así  se  empezó  la  formación  del  Museo 
de  antigüedades,  que  organizó  D.  Juan  Cortada  y  que 
en  1844  contenía  22  lápidas  romanas,  24  góticas,  30 
fragmentos,  20  sepulcros  góticos  y  á  punto  de  instalar 


Digitized  by 


Google 


-(  12  )- 

tres  grandes  sarcófagos  romanos;  poco  después  se  ad- 
quiría por  compra  el  monetario  del  canónigo  de  Vich 
D.  Jaime  Ripoll  y  tanta  importancia  logró  este  Museo 
que  la  Diputación  preguntó  si  se  accedería  á  llamarlo 
Provincial  y  la  Comisión  de  monumentos  pidió  se  le 
permitiera  reunir  allí  sus  objetos,  contribuyendo  á  la  ins- 
talación con  dos  mil  reales,  y  habiendo  obtenido  en  1845 
el  Real  Patrimonio  la  Capilla  de  Santa  Águeda  suplicó 
la  Academia  á  S.  M.  la  Reina  se  sirviera  conceder  aquel 
templo  para  Panteón  de  catalanes  ilustres  ó  Museo  de 
antigüedades. 

Los  Estatutos  de  1836  sufrieron  una  reforma  en  1845 
en  el  sentido  de  no  limitar  el  número  de  socios  con  tal 
que  los  elegidos  residieran  en  Barcelona  y  hubiesen  da- 
do pruebas  de  erudición;  en  1881  se  reformaron,  por  últi- 
ma vez,  reduciendo  á  35  el  número  de  académicos  de 
número. 

Los  apuros  pecuniarios  siguieron  haciendo  estériles 
por  mucho  tiempo  los  trabajos  académicos  en  lo  referen- 
te á  publicaciones  y  los  gastos  más  urgentes  no  que- 
daron desatendidos  merced  á  la  liberalidad  de  los  so- 
cios, que  voluntariamente  se  impusieron,  una  cuota 
anual;  para  dificultar  más  la  situación  se  vio  de  nuevo 
en  la  calle  y  echada  de  su  domicilio  en  1853;  las  mon- 
jas solicitaron  la  devolución  de  su  convento  y  obtuvie- 
ron lo  que  solicitaban;  por  de  pronto  las  juntas  se  tuvie- 
ron en  casa  del  presidente  Sr.  Roig  y  Rey;  luego  se 
aceptó  la  hospitalidad  que  ofreció  el  Ateneo  Catalán;  en 
1868  se  pidió  á  la  Diputación  que  le  diera  alojamiento 
en  su  casa,  lo  cual  declaró  ésta  serle  imposible;  se 
hicieron  gestiones  para  obtener  del  Gobierno  la  casa 
del  arcediano;  se  trató  con  el  Instituto  Catalán  de  San 
Isidro  y  últimamente  vino  á  parar  en  el  local  de  la  Co- 
misión de  monumentos,  que  es  el  que  actualmente 
ocupa.  El  Museo  no  llevó  tan  larga  odisea;  desde  el 
monasterio  de  San  Juan  fué  á  la  capilla  de  Santa  Ague-^ 
da  y  allí  permanece. 


Digitized  by 


Google 


-(13)- 

No  obstante  la  inseguridad  del  domicilio  y  de  la 
obscuridad  relativa  en  que  la  Corporación  vivía  no  fal 
taba  á  sus  individuos  fe  y  entusiasmo;  los  hombres  más 
ilustres  de  Barcelona,  los  que  dentro  y  fnera  de  Es- 
paña adquirieron  honra  y  fama,  ocuparon  sitiales  y 
dieron  muestras  de  su  talento  y  actividad;  Balmes, 
Milá  y  Fontanals,  Próspero  de  BofaruU,  Rubio  y  Ors, 
Maño  y  Flaquer  y  tantos  otros  fervientes  adoradores 
de  la  historia,  de  la  literatura  y  otros  ramos  del  saber 
fueron  académicos  y  honraron  las  sesiones  con  su  eru- 
dición. 

Alentaba  por  otra  parte  la  juventud  celebrando  cer- 
támenes con  premios  á  trabajos  históricos  y  poesías, 
siendo  uno  de  los  más  notables  el  de  1841  en  el  que  se 
admitieron  trabajos  en  catalán,  y  fué  premiado  D.  Joa- 
quín Rubio  y  Ors  por  su  poesía  catalana  «Roudor  del 
Llobregat»;  en  recompensa  se  le  nombró  socio  honorario 
y  se  le  hizo  entrega  de  una  violeta  de  oro  prendida  de 
una  gorra  de  terciopelo  negro  á  la  usanza  de  los  anti- 
guos trovadores.  En  la  sesión  celebrada  con  este  moti- 
vo invitó  el  presidente  á  los  individuos  de  la  Corpo- 
ración y  á  los  que  asistieron  al  acto  á  restaurar  los 
Juegos  Florales  los  cuales  fueron  efectivamente  restau- 
rados; de  modo,  que  si  no  fué  la  Academia  la  que  llevó 
á  cabo  aquella  resurrección  de  la  poética  fiesta,  fué  al 
menos  la  que  lanzó  la  idea  que  luego  literatos  y  poetas, 
la  mayor  parte  académicos,  realizaron. 

La  vida  intelectual  de  la  Academia  no  ha  estado 
nunca  comprometida;  ha  pasado  períodos  críticos  y 
de  decadencia  pero  ha  resistido  todos  los  embates  y  ha 
salido  de  las  crisis  con  más  vigor  y  fuerza;  dejando 
sus  prestados  domicilios  determinó  salir  más  á  la  luz 
acogiéndose  á  la  benévola  liberalidad  de  los  Rectores 
de  la  Universidad  y  aquí  celebra  hoy  sus  sesiones  so- 
lemnes; subvencionada  por  la  Excma.  Diputación  con- 
tinúa la  publicación  de  los  tomos  de  Memorias  inte- 
rrumpida durante  cien  años  entre  el  I  y  II  y  continua- 


Digitized  by 


Google 


da  hoy  hasta  el  VIII;  hanse  abandonado  los  proyectos 
de  publicar  de  una  vez  los  códigos  catalanes,  la  his- 
toria de  Cataluña  y  un  diccionario  catalán,  pero  pues 
ta  en  ellos  la  vista  á  eso  tiende,  aglomerando  monogra- 
fías y  estudios  especiales,  que  sirvan  en  su  tiempo, 
y  cada  vez  más  firme  en  su  propósito  y  más  confiada 
en  que  no  le  faltarán  recursos ,  espera  dar  cima  á  su 
trabajo. 


Digitized  by 


Google 


ACADÉMICOS  DE  NUMERO  !^' 

F«olia  de  lu 
nombramianto 

Segismundo  Comas,  Pbro.  (primer  Presidente).  .  1.®  Abril  1729 

Juan  Tomás  de  Boxadors,  cardenal » 

José  de  Mora,  marqués  de  Llió > 

Francisco  de  Sentmenat,  marqués  de  Sentmenat.  > 
Bernardo  A.  de  Boxadors,  conde  de  Perelada 

(Presidente) * » 

Ramón  de  Dalmases  y  de  Vilana » 

Fr.  Agustín  Minuart,  agustino » 

Felipe  de  Amat  y  Lentisclá » 

Fr.  Tomás  Massanés,  dominico » 

José  de  Boxadors  y  Sureda » 

Fr.  Vicente  Sobrecasas,  teatino » 

Pablo  Dalmases,  canénigo » 

Isidro  Padró,  Pbro » 

Antonio  de  Lapeyra  y  de  Cardona » 

Jerénimo  de  Ribas,  marqués  de  Alfarrás.  ...  » 

José  Fomés » 

José  Vinyals  de  la  Torre » 

Gregorio  de  Prats  y  Matas » 

Fr.  Mariano  Ribera,  mercedario » 

Francisco  de  Savila,  brigadier  del  ejército.     .     .  » 

Fr.  Lorenzo  Martí,  agustino » 

Antonio  de  Bastero  y  Lledó,  canónigo » 

Miguel  F.  de  Ripa,  marqués  de  Jauriguizar.  .     .  » 

Isidro  de  Montero ,     .     .     .  » 

Fr.  Antonio  de  AmetUer,  abad  de  Besalú. ...  » 

Ignacio  Santaclara,  consejero  de  Castilla.  ...  1.®  Mayo  1729 

Antonio  de  Armengol,  barón  de  Rocafort.  ...  » 

Juan  de  Sagarriga,  conde  de  Creixell » 


(1)  En  eita  liata  oonitan  ■olamente  loi  MñorM  aoadémiooi  qQ«  haa  emnplldo  lo 
dltpa«fto  «B  el  artioolo  12  de  loi  TÍgentei  Bstatntos  y,  por  ooniignlente,  dejan  de  eonÜ* 
nnarte  loe  eleotoe,  por  no  haber  tomado  poieelón  del  oargo  en  Jnnta  públloa 


Digitized  by 


Google 


1 


-(  16  )- 


Feoba  de  sa 
nombramiento 


Salvador  San joán I  .**  Junio  1729 

Fr.  Francisco  Gil  de  Frederich,  dominico  y  már- 
tir en  Fo-Kien » 

Fr.  Agustín  Riera,  agustino » 

Pedro  Serra  y  Postius » 

José  de  Dalmases  y  Vilana » 

José  Plá » 

José  de  Pinos,  marqués  de  Barbará 2  Febrero  1731 

Juan  de  Fivaller  y  de  Rubí » 

José  de  Melun,  marqués  de  Risbourg  (Presidente)  2  Mayo  1731 

Antonio  de  Gible  y  Viladomat 26  Mayo  1731 

Fr.  José  Mercader,  dominico » 

Fr.  Juan  Lleonar,  prior  de  la  Minerva  ....  » 

Fr.  Agustín  Eura,  agustino,  obispo  de  Orense     .  1.**  Octubre  1732 

Antonio  Cortés,  canónigo » 

Ramón  de  Ponsich  y  de  Camps 2  Mayo  1735 

Francisco  de  Patau  y  Magarola »      , 

Bernardino  de  Padellás  y  Puig. 2  Enero  1736 

Fr.  Antonio  Andreu  y  Massó,  trinitario  calzado  .  17  Marzo  1737 

Francisco  San  joán » 

Fr.  Antonio  Fábregas,  agustino » 

Tomás  Gelambí 4  Diciembre  1737 

Francisco  de  Prats  y  Matas,  barón  de  Serrahí.    .  » 

Fr.  Luis  Verde,  agustino » 

Antonio  de  Foxá  y  de  Mora » 

Fr.  Domingo  Boria,  dominico .     .  » 

Alejo  Feliu  de  la  Penya 1  **  Diciembre  1743 

Juan  A.  de  Barutell  y  de  Cárcer.                ...  6  Mayo  174i. 

Francisco  J.  de  Garma  y  Duran 27  Marzo  1747 

Benito  Vinyals  de  la  Torre,  canónigo » 

Salvador  Puig,  Pbro 1.^  Enero  1748 

Juan  Gasset,  Pbro » 

Francisco  Armanyá,  agustino  y  arzobispo  de  Ta- 
rragona   1.®  Abril  1748 

Ramón  Molins,  Pbro 7  Agosto  1748 

Cayetano  de  Amat  y  Rocaberti,  marqués  de  Cas- 

tellbell 4  Septiembre  1748 

Jaime  Caresmar,  premostratense ....  .23  Marzo  1750 

Rafael  de  Cascante » 

Buenaventura  de  Ferrán  y  Valls,  catedrático.     .  3  Marzo  1751 

José  Ignacio  de  Alós,  marqués  de  Puerto  Nuevo.  1.^  Mayo  1752 

Antonio  de  Ravizza,  abad  de  Breda 6  Septiembre  1762 

Domingo  Félix  de  Mora  y  Areny,  marqués  de  Llió  » 


Digitized  by 


Google 


-(  17  )- 


Fecha  de  la 
nombramiento 


Francisco  Padrós,  proto-médico 6  Septiembre  1752 

José  de  Bastero  y  Vilana,  canónigo 6  Noviembre  1752 

Francisco  de  Arellano » 

Juan  de  Alós  y  Fontaner,  canónigo  .     .     '     .     .  2  Enero  1764 

Juan  Escofet,  brigadier  de  ejército 10  Julio  1764 

Francisco  Pérez  Dayer,  canónigo 6  Noviembre  1754 

Bemardino  de  Tabemer  y  Codol,  conde  de  Dar- 

nius 3  Marzo  1766 

José  de  Portell  y  Peyri 1^  Septiembre  176G 

Fjamcisco  de  Novell  y  Borras 6  Octubre  1756 

Fr.  Sebastián  Coll,  mercenario 1.®  Julio  1757 

Miguel  J.  de  Magafola  y  Clariana 4  Enero  1768 

Mariano  de  Sans  y  Sala » 

Juan  Casamayor  y  Josa,  magistrado » 

José  de  Sagarra  y  de  Baldrich 7  Febrero  1769 

Domingo  de  Miquel ...  7  Mayo  1760 

Fr.  Gaspar  de  Salla,  abad  de  Breda  .....  6  Enero  1762 
Fr.  Francisco  Escoffet,  benedictino. ....  » 

Mariano  J.  de  Huerta,  canónigo 3  Junio  1762 

Juan  de  Ponsich  y  de  Alós 6  Enero  1763 

Antonio  de  Sicardo,  juez  de  Hacienda   ....  7  Enero  1767 

Jaime  Mata,  canónigo 4  Marzo  1767 

Fr.  Gregorio  Montero  de  Alós,  benedictino.   ...  6  Mayo  1767 

Francisco  Ramón  de  Sagarriga,  conde  de  Creixell  31  Mayo  1768 

Félix  de  Prats  y  Santos,  barón  de  Serrahí      .     .  6  Julio  1768 

Mariano  de  Mata  Copons  y  Llor 2  Agosto  1769 

Francisco  de  Sans  y  de  Sala,  canónigo  ....  4  Julio  1770 

Fr.  Francisco  Sargatal,  carmelita 1.®  Agosto  1770 

Pedro  Verdaguer,  presbítero 7  Noviembre  1770 

José  de  Vega  y  de  Sentmenat 4  Marzo  1772 

Jerónimo  de  Girón  y  Motezuma,  marqués  de  las 

Amarillas 13  Mayo  1773 

Felipe  de  Cruilles,  marqués  del  Castillo  de  To- 
rrente           » 

Fr.  Félix  M.»  Dalmau,  servita 9  Febrero  1774 

Antonio  Inglá  y  Font,  abogado 4  Junio  1776. 

Francisco  González  de  Bassecourt,   conde  del 

Asalto  (Presidente) 19  Diciembre  1776 

Ramón  Antonio  de  Hevia,  magistrado 5  Febrero  1777 

Fr.  Pedro  Nolasco  Mora,  mercenario  y  obispo  de 

Solsona.  .     .     • 18  Junio  1777 

Fr.  Jaime  Quintana,  agustino 13  Noviembre  1777 

Fr.  Jorge  Rey,  agustino » 

MSMOBIAS.— VIII.  2 


Digitized  by 


Google 


-(  18  )- 


F«oba  de  lu 
sombramlento 


Rafael  de  Llinás  y  Magarola 11  Mayo  1778 

Fr.  José  de  Cruilles,  benedictino  y  catedrático.  .  » 

Juan  Sans  de  Barutell. 10  Febrero  1779 

Femando  de  Boxadors,  conde  de  Perelada.    .     .  3  Mayo  1780 

Antonio  de  Campmany  y  Montpalau      ....  19  Diciembre  1781 

Esteban  de  Pinos  y  Sureda,  canónigo 24  Julio  1782 

Félix  de  Amat,  arzobispo  de  Palmira » 

Miguel  de  Serralde,  magistrado 14  Diciembre  1785 

Fr  Benito  Ribas,  benedictino 8  Febrero  1786 

Jaime  Pelfort,  canónigo  y  catedrático 7  Febrero  1787 

José  M.*  de  Alós  y  Mora,  teniente  general      .     .  » 

Joaquín  Esteva,  Pbro.,  catedrático »      ■ 

Antonio  Elias  y  Robert.  abogado » 

Miguel  Antonio  de  Molina 18  Julio  1787 

Ramón  Ignacio  de  Sans  y  Rius,  canónigo.  ...      5  Diciembre  1787 
Fr.  Benito  de  Moxó,  benedictino  y  arzobispo  de 

Charcas 19  Noviembre  1788 

Fr.  José  Mudarra,  mercenario 10  Diciembre  1788 

Antonio  de  Vallgornera  y  Lentorn,  canónigo      .      8  Julio  1789 

José  Bellvitges.  presbítero  y  catedrático     .     .     .  21  Abril  1790 

Antonio  Abadal,  auditor  de  guerra 24  Diciembre  1790 

Manuel  de  Despujol  y  Villalba,  canónigo   ...      9  Febrero  1791 

Segismundo  Pou  y  Comella,  presbítero » 

Antonio  Alegret,  presbítero 16  Marzo  1791 

Fr.  Antonio  de  Ballparda,  prior  de  Meya  ...  16  Junio  1791 

Antonio  F.  Tudó,  magistrado 11  Enero  1792 

Fr.  Ambrosio  Puig,  mínimo.     . » 

Fr.  Benito  de  Olmera,  abad  de  Gerri » 

Fr.  Bernardo  Salvat,  trinitario  calzado  ....  11  Febrero  1792 

Fr.  Severino  Vaquer,  servita » 

Fr.  Pablo  de  Santo  Domingo,  carmelita  descalzo.  11  Julio  1792 

Fr.  Melchor  de  Rocabruna,  abad  de  Besalú.  .     .  23  Enero  1793 

Fr.  Javier  de  Estevé,  benedictino » 

Miguel  de  Castells  y  Foxá,  magistrado.     ...  20  Febrero  1793 

Benito  de  Magarola 10  Abril  1793 

Ciro  Valls,  canónigo 19  Junio  1793 

Manuel  Godoy,  duque  de  Alcudia  (Presidente)    .  22  Enero  1794 

José  Ignacio  de  Mercader 15  Julio  1795 

José  Fors  y  Camps,  abogado » 

Juan  Francisco  Masdeu,  jesuíta » 

Baltasar  Boldo 15  Noviembre  1795 

José  Llozer,  canónigo .25  Noviembre  1795 

JoséOliver 20  Enero  1796 


Digitized  by 


Google 


-{19)- 


Feoba  de  la 
nombramiento 


José  Aguilar,  presbítero 18  Mayo  1796 

José  Calasanz  Sisó,  abogado 22  Junio  1796 

Narciso  Coll  y  Prat  arzobispo  de  Caracas ...  » 

Fr.  Ramón  Pujadas,  mínimo 18  Enero  1797 

Fr.  José  Caftellas,  trinitario  calzado      ....  » 

Pedro  Pont,  presbítero » 

Fr.  Nicolás  Mayet,  agustino *  .     .  » 

Fr.  Antonio  Vilarrasa,  dominico 22  Marzo  1797 

Fr  Antonio  Estaper,  dominico » 

Fr.  Francisco  Vila,  carmelita  calzado.  :     .     .     .  » 

Jaime  Oliva,  canónigo 19  Junio  1799 

N.  de  Cruilles,  marqués  del  Castillo  de  ToiTente.  12  Marzo  1800 

Ignacio  Torres  Amat,  canónigo 26  Enero  1803 

Fr.  José  de  Santa  Eulalia,  carmelita  descalzo.    .  » 

Raimundo  de  Vedruna,  abogado 20  Febrero  1803 

Fr.  Vicente  Giralt,  mercenario 28  Noviembre  1803 

Vicente  Doménech,  abogado » 

Bruno  Bret,  catedrático » 

Ramón  de  Sans  de  Barutell 8  Febrero  1804 

Miguel  de  Prats  y  Villalba 23  Mayo  1801 

Pedro  F.  Avellá  y  Navarro,  canónigo > 

Fr.  Bruno  Casáis,  trinitario  calzado 27  Junio  1804 

Fr.  Salvador  de  Santa  Magdalena,  carmelita  des- 
calzo   18  Julio  1804 

P.  Gonzalo  Faura  de  Pebrer,  premostra tense      .  » 

P.  Jaime  Dada,  escolapio » 

Fr.  Antonio  Canyadell  y  Civillá,  agustino.     .     .  20  Noviembre  1805 

Fr.  José  M.*  de  Castells  y  Foxá,  benedictino.     .  26  Febrero  1806 
Prancisco  I.  de  Garma  y  Moreno,    barón    de 

Eramprunyá » 

Jaime  Moner  de  Bardaxi » 

José  Pujol  y  Fornells.  abogado 30  Abril  1806 

Ramón  Comas  y  Coll. 18  Mayo  1806 

Fr.  José  Gutiérrez,  agustino 28  Noviembre  1806 

Marqués  de  Villel  (Presidente) 4  Febrero  1816 

Barón  de  Eróles,  teniente  general 10  Marzo  1816 

Fr  Alberto  Pujol,  agustino  y  catedrático.     .     .  » 

José  Mariano  de  Gabanes » 

Fr.  Pedro  Ferrando    trinitario  calzado.     ...  » 

Félix  Torres  Amat,  obispo  de  Astorga.     ...  > 

Fr  José  Sala,  trinitario  calzado  y  catedrático.    .  » 

Fr.  Domingo  Comerma,  dominico » 

Juan  Calva,  catedrático » 


Digitized  by 


Google 


-(30)- 


Feoba  de  la 
nombramiento 


Rafael  de  Amat 10  Marzo  1816 

Cayetano  de  Amat » 

Ramón  de  Planella,  conde  de  Llar > 

Cristóbal  Marcer,  catedrático » 

Segismundo  Arques,  catedrático » 

Pedro  Vieta,  catedrático » 

Narciso  Bas,  catedrático » 

Ramón  Pintó,  magistrado » 

Francisco  Banús,  abogado 1.®  Abril  1816 

Fr.  Manuel  de  los  Dolores,  carmelita  descalzo.    .  31  Mayo  1816 

Juan  Francisco  Bahí,  catedrático » 

Fr,  Joaquín  Borgas,  mercenario 26  Junio  1816 

Fr.  Ramón  de  Jesús,  trinitario  descalzo      ...  20  Enero  1817 

Salvador  Casas 30  Enero  1818 

Barón  de  Foxá 6  Abril  1818 

Miguel  Cuyas  y  Devesa,  presbítero » 

Joaquín  Ruiz  de  Porras,  mariscal  de  campo  (Pre- 
sidente)   26  Abril  1820 

Agustí  de  Fivaller,  canónigo » 

José  Víctor  de  Ofiate » 

José  M .•  de  Prat  de  Cervera,  canónigo.     ...  » 

Próspero  de  BofaruU  (Presidente) » 

Ramón  Muns  y  Seriñá,  abogado » 

Francisco  Altos  y  Gurena » 

Juan  Larios  de  Medrano » 

Joaquín  Llaró,  catedrático » 

Antonio  Barata,  ministro  de  Hacienda » 

Baltasar  Domónech • 4  Junio  1821 

Francisco  Ocaña,  teniente  coronel » 

Antonio  Puig  y  Luca,  coronel » 

Ventura  de  Mena,  teniente  coronel » 

Fr.  Eudaldo    Jaumeandreu,    agustino  y  cate- 
drático   » 

Fr.  José  Mestres •     .     .     .     .  » 

Fr.  Félix  Tora,  agustino  y  catedrático.     ...  » 

Ramón  López  Soler,  abogado » 

Antonio  Montmany,  abogado » 

P.  Ramón  Ferrer,  del  Oratorio  de  San  Felipe 

Neri » 

Juan  Sans  de  Barutell » 

Buenaventura  Prats.    presbítero » 

Juan  Ros » 

Manuel  Lasala » 


Digitized  by 


Google 


-(211- 


Feoba  de  su 
nombramiento 


Cayetano  de  Dou.  .    .    * 4  Junio  1821 

Ramón  Salvato  de  Estevé,  ministro  de  Gracia  y  » 

Justicia » 

Félix  Illas,  canónigo » 

Fr.  Miguel  Amblas,  mínimo » 

P.  Agustín  Jaumeandreu,  teatino » 

Nicolás  Mariezcurrena » 

Ginés  Quintana,  abogado 7  Marzo  1822 

Andrés  Rubiano » 

Tomás  Bruguera,  corredor  real  de  cambios..     .  » 

Francisco  Renart  y  Arús,  arquitecto » 

Agustín  Yáfiez  y  Girona,  catedrático » 

Ignacio  Sampons  y  Barba,  catedrático.     ...  2  Diciembre  1822 
Guillermo  Cassey^  profesor  de  lenguas.     •     .     .  » 
Joaquín  Rey,  rector  de  la  Universidad  (Presi- 
dente)   » 

Simón  Ferrer,  brigadier  é  ingeniero  naval.     .     .  9  Enero  1823 

Manuel  Llauder,  capitán  general  (Presidente).     .  13  Febrero  1884 

Ramón  Busanya 15  Septiembre  1835 

Fr.  Juan  de  Zafont  y  Ferrer,  abad  de  San  Pablo.  » 

José  Martí  y  Pradell,  Pbro.  y  catedrático.     .     .  » 

Andrés  Pi  y  Arimón » 

José  A    Llobet  y  Vallosera » 

Juan  Cortada,  catedrático » 

Jaime  RipoU  y  Vilamajor,  canónigo » 

Vicente  Joaquín  Bastús » 

José  Melchor  Prat  y  Colom.     .......  22  Septiembre  1835 

Claudio  Antón  de  Luzuriaga,  magistrado.,     .     .  9  Agosto  1836 

Joaquín  Roca  y  Cornet » 

Antonio  Bergnes  de  las  Casas,  catedrático.     .     .  » 

Ramón  Momau » 

Ramón  Martí  d'Eixalá,  catedrático » 

Pedro  Labemia,  catedrático » 

Miguel  Mayora  .     .  ' » 

José  Anglada  y  Lloret,  abogado » 

Felipe  Bertrán  y  Ros,  canónigo 20  Enero  1837 

Antonio  Buxeres  y  Abad.     .     .     , 81  Marzo  1837 

José  Simón  Rubis,  escolapio 9  de  Mayo  1887 

N.  Henry,  catedrático 18  Mayo  1837 

Joaquín  Cil  y  Borés,  catedrático 6  Julio  1837 

Francisco  Puig  y  Estove,  canónigo 7  Noviembre  1837 

Ramón  Roig  y  Rey,  catedrático  (Presidente)..     .  28  Enero  1838 

Ramón  de  Paterno 6  Febrero  1838 


Digitized  by 


Google 


-(22)- 


Fecha  de  lu 
nombramiento 


José  Bertrán  y  Ros,  magistrado 13  Febrero  1841 

Joaquín  Rubio  y  Ors,  catedrático  (Presidente).    .  24  Febrero  1844 

Pablo  Piferrer » 

José  de  Mora » 

Manuel  de  Bofarull  y  de  Sartorio 30  Marzo  1844 

Miguel  Martí  y  Cortada 26  Junio  1844 

Rafael  Nadal  y  Lacaba » 

José  Cuxart  y  López,  presbítero 8  Abril  1845 

Ramón  de  Sisear  y  de  Calderón » 

Manuel  Milá  y  Fontanals  (Presidente) » 

Juan  Illas  y  Vidal 19  Junio  1846 

Narciso  Planas  y  Gispert 1*2  Junio  1837 

Joaquín  M  *  de  Gispert. 10  Diciembre   1847 

Laureano  Figuerola 11  Enero  1848 

José  de  Manjarrés  y  de  Bofarull 28  Abril  1848 

Salvador  Mestres 8  Mayo  1848 

Manuel  Torres  y  Torrents » 

Felipe  Vergés  y  Permanyer 4  Marzo  1862 

Francisco  Permanyer ...  » 

José  Tomás  Si  villa » 

Antonio  de  Bofarull » 

Mariano  Flotats » 

Félix  María  Falguera » 

Magíi;i  Pers  y  Ramona » 

José  María  Rodríguez,  presbítero » 

Jacinto  Díaz,  presbítero » 

José  Luis  Pons  y  Gallarza » 

Pedro  Codina » 

Francisco  Javier  Lloréns » 

Manuel  Duran  y  Bas ....  » 

Juan  Mané  y  Flaquer » 

José  Llausás » 

José  Sol  y  Padrís » 

Pedro  Dalmases » 

Duque  de  Solferino » 

Francisco  Camprodón » 

Narciso  Gay  y  Beya » 

Mariano  Aguiló 30  Noviembre  1852 

Hermenegildo  CoU  de  Valldemia,  presbítero  .     .  10  Marzo  1853 

Estanislao  Reynals  y  Rabassa » 

Víctor  Balaguer » 

Emilio  Pi  y  Molist.     .     .          .     • 17  Diciembre  1853 

Nicolás  Pefialver,  Regente  de  la  Audiencia     .     .  28  Enero  1854 


Digitized  by 


Google 


-(  23  )- 


FMha  de  ku 
nombramiento 


PabJo  Milá  y  Fontanals 19  Mayo  1855 

Víctor  Arnau .  9  Marzo  1860 

Ramón  de  Sisear  y  de  Montoliu 24  Marzo  1860 

José  Sayol,  presbítero 13  Abril  1860 

José  FJaquer  y  Fraisse 4  Junio  1860 

José  Blanquet,  Pbro 7  Diciembre  1860 

José  Puiggarí  y  Llobet 1.^  Marzo  1861 

Pedro  Nolasco  Vives. » 

Adolfo  Blanch  y  Cortada » 

Miguel  Victoriano  Amer  y  Omar » 

JoséCollyVehí 4  Octubre  1861 

Luis  Gonzaga  de  Pons  y  de  Fuster 17  Octubre  1861 

Ramón  Torrents      .         11  Diciembre  1861 

Salvador  Estrada .  » 

Manuel  Vidal  y  Ramón 30  Abril  1862 

José  Leopoldo  Feu 13  Febrero  1863 

Gregorio  Amado  LaiTOsa » 

José  de  Letamendi » 

Terencio  Thos  y  Codina » 

Manuel  Angelón 16  Marzo  1863 

Cayetano  Vidal  de  Valenciano  (Presidente).  .     .  11  Febrero  1870 

Mateo  Bruguera,  presbítero 22  Abril  1871 

Víctor  Gebhardt  y  Coll 27  Abril  1872 

Dámaso  Calvet  y  Budallés » 

Francisco  Miquel  y  Badía !     .  4  Marzo  1873 

Luis  Cutchet  y  Font 30  Mayo  1873 

Francisco  de  S.  Maspóns  y  Labros  (Presidente). .  14  Febrero  1875 

Andrés  Balaguer  y  Merino 10  Junio  1876 

José  R.  de  Luanco  y  Riego.     ......  20  Enero  1877 

Celestino  Barallat  y  Falguera 17  Febrero  1877 

Antonio  Aulestia  y  Pijoán » 

Pedro  Nanot  Renart 7  Abril  1877 

José  Pella  y  Forgas 30  Marzo  1878 

José  Balari  y  Jovany  (Presidente).  .....  11  Mayo  1878 

Joaquín  Riera  y  Bertrán.     .     • 8  Marzo  1879 

José  Coroleu  é  Inglada » 

Joaquín  Fontanals  del  Castillo » 

Joaquín  de  Negre  y  Cases 3  Mayo  1879 

Jacinto  Verdaguer,  presbítero 28  Febrero  1880 

Felipe  Bertrán  de  Amat 21  Enero  1882 

Francisco  de  BofaruU  y  Sans 12  Febrero  1883 

Francisco  Romaní  y  Puigdengolas 4  Febrero  1884 

Juan  Bautista  Orriols » 


Digitized  by 


Google 


-(  24  )- 


nombramiuito 


Antonio  Rubio  y  Lluch 1.®  Marzo  1886 

Guillermo  María  de  Broca » 

Buenaventura  Ribas,  presbítero 28  Febrero  1887 

Francisco  Ubach  y  Vinyeta 23  Mayo  1887 

Fernando  de  Sagarra  y  de  Sisear 7  Mayo  1889 

P.  Eduardo  Llanas,  escolapio  .......  14  Octubre  1889 

Eduardo  Vidal  de  Valenciano 25  Marzo  1893 

Ángel  Has  y  Amigó. 29  Enero  1894 

Francisco  Carreras  y  Candi .  27  Junio  1894 

Clemente  Cortejón 26  Junio  1895 

José  Torras  y  Bages,  obispo  de  Vich     .     .     .     .  » 

Juan  Codina  y  Formosa,  presbítero.      ....  5  Mayo  1896 

Andrés  Giménez  Soler 7  Junio  1898 

Joaquín  Miret  y  Sans 15  Enero  1900 

Eduardo  de  Hinojosa .     .  7  Marzo  1901 

LuisComenge » 


ACADÉMICOS  HONORARIOS  <^) 

año  de  ra 
noiabramiento 

Doña  Josefa  Massanés  de  González       .......  1838 

Tomás  Aguiló  (Palma  de  Mallorca) 1842 

Braulio  Foz  (Zaragoza) » 

*Joaquín  Rubio  y  Ors » 

Doña  María  Mendoza  de  Vives 1856 

Guillermo  Forteza » 

Alberto  de  Quintana 1859 

El  Conde  de  Peñalver. 1865 

Juan  Agell » 

Gregorio  Romero  Larrafiaga » 


(1)  LoM  nombre*  señalado!  con  asterisco  son  los  de  los  señores  académicos  hono- 
rarios qne  pasaron  después  á  serlo  de  número.  Sólo  constan  en  esta  lista  los  socios 
honorarios  nombrados  con  posterioridad  á  la  reforma  de  Estatutos  y  reconstitución 
de  la  Academia  efectnada  en  1686.  Siendo  confusa  la  clasificación  entre  honorarios  y 
correspondientes  en  el  periodo  desde  1729  hasta  la  referida  reforma  de  los  Rstatutos, 
han  quedado  incluidos  en  una  sola  categoría  7  en  la  lista  general  de  los  correspon- 
dientes. 


Digitized  by 


Google 


-(26)- 


Afto  d«  ■« 
Bombrami^nto 


♦Víctor  Gebhardt 1866 

Bienvenido  Oliver » 

♦Felipe  Bertrán » 

♦Francisco  Romaní  y  Puigdengolas » 

♦Joaquín  Fontanals  del  Castillo » 

Modesto  Lloréns » 

♦Mateo  Bruguera,  presbítero » 

José  de  Éntrala  y  Perales 1867 

♦Francisco  Miquel  y  Badía 1868 

♦Buenaventura  Ribas,  canónigo .  » 

♦Celestino  Barallat.        » 

♦Juan  Bautista  Orriols ....  » 

Ignacio  María  de  Ferrán,  catedrático 1869 

Celestino  Pujol 1870 

♦Francisco  de  8.  Maspóns  y  Labros » 

♦José  R.  de  Luanco 1871 

♦Ángel  Bas  y  Amigó ....  » 

Doña  Victoria  Penya  de  Amer » 

Luis  de  Mayora  y  Llano » 

♦Andrés  Balaguer  y  Merino 1875 

♦Pedro  Nanot  Renart » 

♦Antonio  Aulestia  y  Pijoán 1876 

♦José  Pella  y  Jovany 1877 

Antonio  Elias  de  Molins » 

♦José  Coroleu » 

♦Joaquín  Riera  y  Uertrán » 

♦Joaquín  de  Negre  y  Cases » 

♦Jacinto  Verdaguer,  presbítero » 

♦Francisco  de  BofaruU 1878 

Cosme  Blasco  y  Val 1879 

Melchor  de  Palau  y  Cátala » 

Jaime  Nogués 1881 

♦Antonio  Rubio  y  Lluch » 

José  Elias  de  Molins » 

♦Guillermo  M.*  de  Broca 1883 


Digitized  by 


Google 


-(26)- 


ACADEMICOS  CORRESPONDIENTES 

afio  d«  ni 
nombramiento 

Madrid Julián  Amorin  de  Velasco 1731 

»                          F.  de  Silva,  duque  de  Alba  (Presi- 
dente)   1736 

»      *  Conde  de  Galbes » 

»  Alejandro  de  Mesa » 

Mallorca José  Ignacio  de  Masdeu  y  Grimo- 

sachs 1787 

Madrid Agustín  de  Montiano  y  Luyando,    .  1752 

»  Ignacio  de  Luzan » 

»  Alfonso  C.  de  Arostegui.     ....  »  . 

»  Luis  J.  Velázquez .  » 

Valencia Felipe  de  Aperregui » 

Madrid Fernando  de  Magallon 1754 

»  Ignacio  de  Hermosilla » 

Tamarite Pedro  de  Mola  Vinacorba,  presbí- 
tero   1755 

Madrid Juan  de  Contreras » 

Mallorca Jerónimo  de  Alemany  y  Flor ...  » 

Teruel Martín  Ponzano,  presbítero.   ...  » 

Marseille Fr.  Buenaventura,  abad.  ....  1759 

Salamanca Andrés  Santos  Samaniego,  presbí- 
tero   » 

»  Antonio  Manuel  de  Cárdenas..     .     .  » 

»  Ventura  de  la  fialsa,   marqués  de 

Palacio » 

Málaga Cristóbal  de  Medina  Conde,  presbí- 
tero   1760 

»  Antonio  Fernández  de  Calderón. .     .  1762 

Madrid Juan  J.  de  Cañuelas » 

Granada Juan  Flores 1763 

»  Benito  C.  de  Arostegui,  magistrado.  1764 

Orihuela Francisco  Gelabert,  presbítero.   .     .  1765 

Mallorca Juan  B.  Roca,  magistrado » 

Cervera Fr.  Sebastián  Prats,  dominico.     .     .  1767 

Ronda Juan   M.*   de    Ribera    Valenzuela, 

presbítero •     •.  1770 


Digitized  by 


Google 


-(27)- 


Afto  á^  ta 
nombramiento 


Ronda.. Ignacio  Núñez  de  Gaona  y  Portoca- 

rrero 1773 

Iviza Clemente  Llozer,  obispo  de  Iviza    .           » 

»  Pedro  de  Cey  va  Giménez  de  Cisneros  1777 

Perpiñá Antonio  Fossa,  abogado 1780 

Madrid Juan  F.  Molinas 1781 

^I álaga Antonio  Ramos,  presbítero.    .     .     .  1783 

Valencia Conde  de  Lumiares 1784 

»  Manuel  B.  Tlemente  Luzan,  magis- 
trado   1785 

Perpiñá José  Balanda,  presbítero 1787 

Peralta Pedro  Gromel » 

Zaragoza    ....  Pedro  M.*  de  Vich  y  Montserrat .     .           » 

Madrid Anastasio  Pinos,  abogado 1790 

»  Luis  de  Lacy,  capitán  general    .     .           » 

Tarragona.     .    .    .  Benito  Corbella,  médico.    ....  1792 

Madrid Manuel  de  Aliaga,  abogado.    ...           » 

Gerona Gabriel  Casanovas,  presbítero.   •     .           » 

»  Eugenio  Esté  vez 1804 

Prats  de  Llusanés.  Francisco  Mirambell,  presbítero  .     .           » 

Tortosa José  Roset  y  Babí,  presbítero.     .     .  1805 

»  Fr.  Juan  Izquierdo,  agustino..     .     .  1806 

Madrid Francisco  Javier  de  Gabanes  .     .     .  1810 

»  Antonio  Osteret  y  Nario,  abogado.  .           » 
»  Francisco  Martínez  Marina,  presbí- 
tero   1818 

»  Marqués  de  Casa  Cagigal » 

»  Fr.  José  de  la  Canal,  agustino.   .     .  1819 
»  Pedro  Villacampa,  teniente  general.  1820 
»  Buenaventura  Carlos  Aribau ...           » 
»  Leandro  Fernández  de  Moratín.  .     .  1821 
»  Domingo  Ruíz  de  la  Vega,  magis- 
trado   1837 

»  Sebastián  González  Nandin,  magis- 
trado             » 

París José  Tastú » 

Madrid Félix  Janer,  médico » 

París Eugenio  de  Montglave » 

»  N.  Barbier » 

Madrid Conde  de  Cleonard,  teniente  general           » 

»  Pedro  Sainz  de  Baranda » 

Buenos  Aires.   .   .  Felipe  de  Senillosa,  catedrático.  .     .           » 

Tarragona ....    Domingo  Sala,  presbítero » 


Digitized  by 


Google 


-(S8)- 


Afto  d«  m 
nombramiento 


Olot Francisco  Bolos 1837 

Lérida Joaquín  Mensa » 

Gerona Juan  Manuel  Calleja,  presbítero..     .  » 

Madrid Juan  Antonio  Aldama,  teniente  ge- 
neral.     ....•.,..  » 

Tarragona Antonio  Satorras. » 

Madrid José  María  Huet,  magistrado.     .     .  1838 

Toulouse Alejandro  Du  Mége » 

Milano Juan  Brocea.    .    ^ » 

Mallorca.    .   .    .        Antonio  Furrio,  abogado * 

»                          Joaquín  M.*  Bover,  abogado  ...  » 

Madrid Alberto  de   Baldrich,  marqués    de 

Vallgomera » 

Alejandría Gual  tero  D' Are » 

Madrid José  M.*  Cambronero » 

Castelló  Ampurias.    José  A.  Nouvilas » 

Córdoba Luiz  M.*  Ramírez  y  las  Casas  Deza..  1840 

Habana José  de  la  Luz  Caballero 1841 

Vich Jaime  Balmes,  presbítero » 

Habana Jaime  M.*  de  Salas  y  Azara.  ...  » 

Sevilla Manuel  M.*  de  la  Cuesta 1842 

Habana José  Giralt  . » 

»                   Fr.  Ambrosio  de  Herrera » 

Madrid        ....    El  Marqués  de  Miraflores 1844 

»  Juan  de  la  Pezuela,  marqués  de  la 

Pezuela » 

»                   Basilio  Sebastián  Castellanos       .     .  » 

Gerona José  March  y  Labores » 

Tarragona  .   .    .   .    Juan  Francisco  Albiñana » 

Milano.    ....    Cristóbal  Negri > 

Mataré Carlos  Llauder » 

Figueras Narciso  Fages  de  Roma 1845 

Habana..   ....    Francisco  Fleix,  obispo  de  la  Ha- 
bana   1847 

Zaragoza Mariano  Nougués  Secall > 

Madrid José  Amador  de  los  Ríos » 

»                  Pedro  López  Claros » 

Madrid Antonio  Ferrer  del  Río 1848 

Carcassonne  .    .   .    Cros-Mairevielle » 

Burgos Juan  Corominas,  presbítero.   .     .     .  1852 

Vergara Manuel  M.*  de  la  Corte  y  Ruano.     .  » 

Madrid Modesto  de  la  Fuente » 

Mallorca     ....    José  M.*  Quadrado » 


Digitized  by 


Google 


-(29)- 


Año  de  ta 
nombramiento 


Santiago.       .  Antonio  Nevia  de  Mosquera.   .     .     .  1862 

Vich Manuel  Galadies » 

»  Clemente  Campa » 

Gerona.  .       .       .  José  Antonio  Secret 1853 

üerlín Barón  Julio  Minutoti » 

Madrid Florencio  Janer  y  Graells » 

»  Rafael  María  Baralt 1855 

Vich Joaquín  Salarich » 

Madrid Marqués  de  Morante » 

Sabadell José  Subirana 1856 

Olot Pablo  Estorch  y  Siqués » 

Berga José  Blanchart  y  Camps.        ...  » 

Cádiz Francisco  Flores  Arenas » 

Yebra  de  Guadalajara.    Juan  Tejada 1857 

Madrid     ...       .  Pedro  Felipe  Monlau » 

Vich José  Giró » 

»  Segismundo  Mir » 

Strasbourg J.  Cambolicón 1868 

Berlín Enrique  Brugsch » 

Valencia Mariano  González 'Valls      ....  » 

San  Juan  de  las  Abadesas.    Pablo  Parasols,  presbítero  .  1860 

Madrid Wenceslao  Ayguals  de  Izco.  ...  » 

Mallorca Alvaro  Campaner 1861 

Lérida Diego  Joaquín  Ballester.    ...  » 

Cardona..    .   •   .    .  Juan  Riba,  presbítero » 

Olot José  de  Bolos » 

Berlín..    ....  Barón  Emilio  Hübner 1862 

Madrid Marqués  de  Gerona 1863 

Gerona Narciso  Blanch  é  Illa » 

Tarragona  ....  Buenaventura  Hernández  Sanahuja  » 

Montpeller Carlos  de  Tourtoulon 1864 

Gerona Joaquín  Pujol  y  Santos       .   ^.     .     .  1866 

Londres Príncipe    Guillermo    C.   Bonaparte 

Wise » 

Mariy Peignó  de  la  Court 1866 

Gerona Enrique  Claudio  Girbal.         ...  » 

Granada.        .    .    .  Marqués  deCabriftana 1867 

Mudrid.              .  Gaspar  Núñez  de  Arce 1868 

Londres Enrique  Stanley » 

Astorga   .   .       .    .  Juan  B  Gran,  obispo  de  Astorga.   .  » 

Avifió. .   .       .*  Juan  Brunet » 

Maillane Federico  Mistral. » 

Beaucaire Luis  Roumieux.    .......  » 


Digitized  by 


Google 


-(80)- 


Afio  d«  tu 
nombramUaio 


Nimes Ernesto  Rousel 1868 

Beziers Gabriel  Azais • 

Aviñó J.  Roumanille • 

»                            Teodoro  Aubanel •     . 

Madrid José  Zorrilla • 

París Pablo  Meyer » 

Valencia Teodoro  Llórente » 

»  Vicente  Venceslao  Querol  ....  » 

»                            Rafael  Ferrer  y  Bigué » 

»                            Rafael  Blasco 186Í) 

»                            Jacinto  Labayla • 

Madrid J.  Hartzenbusch » 

»                             W.  Ruiz  Aguilera • 

Reus Mariano  Fonts » 

Lund Eduardo  Lidforss 1870 

Madrid P.  Fidel  Fita,  presbítero   ....  1871 

Bassano José  Jacobo  Ferrazi 1873 

»  Enrique  del  Castillo  y  Alba.  ...  » 

Lérida Luis  Roca  y  Flore jachs » 

Florencia Princesa  Elena  Ghicka  (Dora  d'Is- 

tria) » 

París Conde  Teófilo  de  Puymaigre..     .     .  1875 

Gerona José  M.*  Pellicer  y  Pagés » 

Perpiñá Bernardo  Alart 1876 

Madrid Aureliano  Fernández  Guerra  ...  » 

Palermo José  Pitre » 

Noto Matías  de  Martino » 

»                            Adolfo  de  Musaña 1877 

Madrid Ángel  Lasso  de  la  Vega      ....  » 

Valencia Vicente  Boix » 

Madrid Antonio  Ros  de  Olano » 

»  J^arcelino  Menendez  Pelayo.  .     .     .  1878 

Volonne Víctor  Lieutaud » 

Munich Juan  Fastenrath » 

Gerona Joaquín  Botet  y  Sisó 1879 

»                             Emilio  Qrahit  y  Papell » 

Palermo Barón  Rafael  Starrabba » 

»                             Isidoro  La  Lumia » 

La  Bisbal Joaquín  Sitjar  y  Bulsegura     ...  » 

Madrid.   ....  Antonio  Cánovas  del  Castillo       .     .  » 

»                             Francisco  M.*  Tubino » 

Lérida José  Pleyan  de  Porta 1880 

Vich Jaime  Collell  y  Bancells,  presbítero  » 


Digitized  by 


Google 


-(  31  )- 


Año  de  ta 
nombramiento 


París.   ..'...  Augusto  Pecoul 1880 

Gerona Juan  Bautista  Ferrer » 

Saint-Etienne..   .   .  Carlos  Boy "     .     .     .  » 

Palermo Salvador  Saloraone  Marino.    ...  » 

Madrid Manuel  Cañete .     .  » 

Aviñó Anselmo  Mathieu.          .     .          .     .  « 

Vich José  Serra  y  Campdelacreu.   ...  » 

Roma Antonino  Bertolotti 1881 

Cádiz Romualdo  Alvarez  Espino  ....  » 

»      Conde  de  Briant » 

Madrid.    .....  Miguel  Lifíán  y  Eguizabal.     ...  » 

Atenas Esperidión  P.  Lambrós • 

Samos Epaminondas  J.  Stamatiades..     .     .  1882 

Talermo Isidoro  Carini,  Pbro » 

Perpiftá Pedro  Vidal » 

Bogotá Miguel  Antonio  Caro » 

Palermo Stefano  Vittorio  Bozzo 1883 

Oviedo.    ......  Fermín  Canella  Secades 1884 

París Alberto  Savine » 

Madrid Ambrosio  Fernández  Merino  ...  » 

Perpifiá Justino  Pepratx.  .....          .  » 

Sta.  Coloma  de  Queralt.    Juan  Segura,  presbítero.     .     .  1885 

Madrid José  María  de  Ortega  Morejón.        .  » 

Villanueva  ....  Teodoro  Creus 1886 

Viena Rodolfo  Beer 1887 

Madrid Cipriano  Muñoz,  conde  de  la  Vinaza  » 

»      Faustino  Sancho  y  Gil..          ...  » 

Perpifiá Antonio  Puiggarí 1888 

Sevilla José  María  Asensio  y  Toledo.      .     .  1889 

París Eugenio  Contamine  de  la  Tour.  » 

» Otto  Denk 1890 

» Miguel  Guardia » 

» Rene  Maulette  de  la  Claviére      .     .  » 

Puigcerdá   ....  José  María  Martí  y  Terrada.  ...  » 

Valencia Constantino  Llorabard 1891 

Gracia Alvaro  Lope  Orriols 1892 

Vich José  Morgades,  obispo  de  Vich.  .     .  » 

Tortosa Ramón  O'Callaghan,  presbítero.  .     .  » 

Mallorca Gabriel  Llabrés     .......  » 

Madrid José  Armada,  marqués  de  Figueroa  » 

Beaumont  la  Ferriére     Achille  Millien » 

Foix Félix  Pasquier 1893 

París Carlos  Baudon  de  Mony » 


.Digitized  by 


Google 


-(  32  )- 


Afio  d«  tu 
nombramlenlo 


París Honorato  de  Saleta 

Seo  de  Urgell        .  Ramón  Martí  y  Tresserra,  presbítero 

Roma P.  Franz  Ehrle      . 

»       E.  Tomer  de  la  Fuente 

Ecuador Leónidas  Pallares  Arteta 

»         Juan  de  Carranza  y  Echevarría  .     . 

Buenos  Aires.     .   .    Ramón  Monner  y  Sans 

»  ...    Ramón  Font 

Madrid Francisco  Barado 

París Leopoldo  Delisle. 

Viena Luis  Tallokzy 

»        Nicolás  Pérez  Giménez 

Madrid Eduardo  de  Hinojosa     ... 

Buda  Pest Korosi  Albins  ....          ... 

Dresde K.  Haebler 

Mallorca Estanislao  de  K.  Aguiló 

Sevilla Francisco  de  la  Sota  y  Lastra.    .     . 

»      Joaquín  Hazañas  y  La  Rúa    .     .     . 

» Luis  Segalá  y  Estalella 

»      Rafael  Bocanegra  y  González.     .     . 

»      Francisco  Caballero  Infante  y  Zuazo 

»      J.Pérez  de  Guzmán,  duque  de  T'Ser- 

claes 

»      M.  Pérez  de  Guzmán,  marqués  de 

Xerez  de  los  Caballeros.     .     . 

Oviedo Francisco  Javier  Garriga 

Zaragoza Juan  Moneva  y  Puyol 

Mallorca José  Miralles  y  Sbert.  presbítero.    . 

Tarragona Agustín  María  Gibert 

Vich Ramón  Corbella,  Pbro 

Kiew Uladimiro  Piskorski 

Río  Janeiro.     .   .    .  Olegario  Herculano  d'Aquino  Castro 

»        ....     Enrique  Raffard 

Madrid Ángel  Pulido  Fernández 

Valencia José  Rodrigo  Pertegás 

Barcelona Rafael  Rodríguez  Méndez 

»        Francisco  Puigpiqué 

Cagliari Silvio  Lippi 

Lisboa Antonio  Ferreira  de  Serpa.     .     .     . 


1894 

» 

1896 
1896 


1809 
1901 


Digitized  by 


Google 


EL  PODER  JUDICIAL 


EN  LA 


CORONA  DE  ARAGÓN 


ICsMoaii^.^viii. 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


EL  POPER  JUPICIAL 


EN  LA 


CORONA  DE  ARAGÓN 

MEMORIA 

L£ÍDA  EN  LA 

Real  Academia  de  Buenas  Letras  de  Barcelona 

Loi  áiu  16  de  Febrero  y  2  de  M»rzo  de  1901 

POR 

D*  Andrés  Giménez  Soler 


BARCELONA 


Tipografía  de  la  Casa  provincial  de  Caridad 

Galle  de  Hontealegreí  ndmero  5 
1901 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


OB  segunda  vez  me  presento  ante  la  Academia,  que 
me  llamó  á  compartir  sus  tareas,  con  un  trabajo  de 
investigación  acerca  de  un  punto  de  la  historia  de 
la  antigua  Corona  aragonesa;  traté  en  la  primera, 
de  un  hombre  ilustre  por  su  cuna  y  por  sus  hechos, 
jefe  de  un  partido  poderoso  que  lo  aclamó  rey  y  puso  en  tran  - 
ce  apurado  al  competidor  preferido  por  los  compromisarios  de 
Caspe;  hoy  no  vengo  á  trazar  biografías:  los  hombres  pasan  y 
por  grande  que  sea  el  amor  al  Desdichado  y  por  recuerdos  y 
esperanzas  que  su  nombre  evoque,  no  existe  ya;  las  lamenta- 
ciones sobre  su  suerte  y  las  ideas  que  con  él  sucumbieron,  no 
pueden  producir  ningún  resultado  positivo  ni  reportar  ninguna 
ventaja;  hoy  me  propongo  describir  la  organización  judicial  en 
la  Edad  Media,  materia  á  mi  juicio  más  interesante,  apenas  es- 
tudiada, porque  apenas  si  se  ha  estudiado  nada  que  tenga  re- 
lación con  la  vida  social  de  aquel  tiempo  y  objeto  en  alguna  de 
sus  partes  de  disquisiciones  fllosóflco-politicas,  de  teorías  y  sis- 
temas reñidos  casi  siempre  con  la  verdad  y  siempre  con  el  ver- 
dadero método  histórico. 

En  esos  puntos  me  limito  á  dar  como  cierto  lo  que  resulta  de 
los  documentos:  afirmo  lo  que  se  debe  afirmar  y  rehuyo  toda 
polémica  por  parecerme  impropia  de  este  sitio;  como  al  escri- 
bir la  biografía  del  Conde  de  Urgel  preparé  el  camino  destru- 
yendo las  falsedades  que  sobre  él  se  habían  dicho,  así  hoy  al 
escribir  sobre  la  justicia,  he  dado  por  delante  lo  que  creí  conve- 
niente dar,  para  no  romper  la  unidad  insertando  largas  críticas 
que  no  caían  del  todo  dentro  de  mis  propósitos. 

Precisamente  una  de  estas  críticas  me  sugirió  la  idea  de  este 
trabajo:  necesitaba  probar  afirmaciones  hechas  anteriormente  y 


Digitized  by 


Google 


-(88)- 

sin  esa  necesidad  no  me  habría  atrevido  á  redactar  esta  Memo- 
ria, para  la  cual  me  faltaba  preparación  y  que  según  mi  plan 
debía  venir  después  de  la  biografía  de  los  Justicias  de  Aragón, 
principalmente  de  aquéllos,  cuyos  actos  no  eran  bastante  conoci- 
dos, como  Giménez  Cerdán,  Diez  de  Aux,  Aríasona,  ó  de  los  que 
más  influyeron  en  la  prosperidad  del  cargo  como  Salanova,  Do- 
mingo Cerdán  y  Bardaxi;  mas  las  circunstancias  han  torcido  mi 
intención,  obligándome  á  suspender  aquella  serie,  que  ya  con- 
taba dos  artículos  referentes  á  los  dos  primeros  en  la  importante 
Revista  de  Archivos,  Bibliotecas  y  Museos,  pero  que  continuará 
muy  pronto  en  la  misma  publicación  con  la  vida  de  Artasona. 

Se  observará  que  he  tratado  de  corrida  algunos  puntos,  pero 
excúseme  lo  vasto  de  las  atribuciones  del  cargo,  que  me  hubiera 
llevado  á  tratar  de  toda  la  constitución  política  de  la  Corona, 
queriéndome  ceñir  á  un  aspecto  de  la  misma.  Deslindar  las  atri- 
buciones judiciales  de  esos  magistrados  y  la  falta  de  sistema  en 
el  organismo  que  describo,  han  sido  las  mayores  dificultades  que 
se  me  han  ofrecido;  de  las  notas  reunidas  me  resultaba  una  mul- 
titud de  tribunales  tan  heterogéneos,  tan  sin  relación  al  parecer, 
que  agruparlos  con  método,  descubriendo  entre  ellos  un  vínculo 
ligerísimo,  fué  una  de  mis  preocupaciones;  decidíme  al  fin  por 
aceptar  como  enlace  el  origen  de  la  autoridad  judicial.  Siendo 
el  rey  juez  y  el  de  más  alta  categoría  y  de  quien  dependían 
todos  los  demás,  hícele  centro  del  sistema  y  agrupé  á  su  alrede- 
dor los  otros,  dividiéndolos  en  dos  categorías:  dependientes 
directamente  del  soberano:  curia  real,  jueces  de  corte,  jueces 
delegados  y  arbitros:  dependientes  no  directamente  del  sobera- 
no: á  su  vez  subdivididos  en  dos  clases:  unos  con  jurisdicción 
sobre  toda  la  región:  Lugarteniente,  Gobernador,  Justicia;  otros 
con  jurisdicción  sobre  un  distrito  limitado:  vegueres,  bailes, 
justicias,  jueces  y  zalmedinas;  y  para  completar  la  materia  de- 
diqué cuatro  palabras  á  los  fueros  especiales:  eclesiástico,  mili- 
tar, señorial  y  de  infieles;  á  la  competencia  de  jurisdicciones  y 
á  la  responsabilidad  de  los  jueces. 

Tal  es  el  plan  que  me  he  propuesto;  no  se  me  oculta  que  hay 
más  aparato  que  el  representado  por  estas  tan  pocas  páginas, 
si  correspondiera  el  dicho  al  hecho;  pero  mi  propósito  es  presen- 
tar un  cuadro  de  la  organización  de  la  justicia,  no  escribir  una 
monografía  sobre  cada  uno  de  sus  magistrados;  ojalá  que  estas 
páginas  cumplan  en  sentir  de  la  Academia  el  objeto  que  me 
propuse. 


Digitized  by 


Google 


-(  89  ;- 


El  Rey.  — Tribunales  dependientes  directamente 

DE  su   AUTORIDAD 


El  Rey. — No  existía  propiamente  en  ninguno  de  los  Estados 
que  formaban  la  antigua  Corona  de  Aragón  jerarquía  judicial: 
había  jueces  de  distintas  categorías,  pero  sin  gradación  per- 
fecta y  definida:  el  rey  se  hallaba  en  la  cima  déla  escala,  como 
en  todas  las  ramas  del  gobierno  y  administración,  y  tras  él  ve- 
nían sus  delegados,  tanto  más  importantes  cuanto  más  allegados 
á  su  persona.  Como  poder  judicial  era  el  único  con  autoridad 
propia,  porque  su  poder  derivaba  inmediatamente  de  Dios,  cuyo 
sucesor  legítimo  se  consideraba  y.  de  quien  había  recibido  el 
encargo  de  regir,  gobernar  y  administrar  justicia  á  sus  pue- 
blos (1). 


(1)  Divine  bonitatis  arbitrium  regni  nostri  prefecture  f astigium  in 
nobis  velut  in  successore  legittimo  coUocavit  (Archivo  de  la  Corona  de 
Aragón,  R.  1053,  f.  84).  Son  cabegas  de  sus  regnos  e  sennorios  en  lu- 
gar de  Dios  en  la  tierra  el  cual  les  dio  facultad  e  poder  de  los  admi- 
nistrar gobernar  e  regir  en  toda  paQ  e  justicia.  E  assi  como  ningún 
miembro  non  puede  haver  salud  sin  su  cabe9a  assi  ningún  regno  nin 
pueblo  non  puede  seer  bienaventurado  nin  próspero  sin  su  rey  que  es 
su  cabera  (R.  2700,  f.  114). 

Cum  dominus  Rex  in  tota  sua  monarchia  jus  habeat  jurgii  et  in 
temporalibus  nisi  Deum  superiorem  aliquem  non  agnoscat  (Parlamen- 
to de  Barcelona  de  1342,  item  XIX). 

Por  el  poder  de  Dios  a  Nos  donat  somos  tengut  de  donar  dreyto  e 
de  tener  justicia  á  nuestros  sotsmesos  (Jaime  I,  cart.  rs.  núm.  157). 
Ad  officium  nobis  ab  alto  commissum  spectat  subditorum  nostrorum 
questiones  dirimere  et  sententialiter  dlffinire  (Pedro  IV,  R.  1450,  f.  1). 
Quia  Nos  titulo  paupertatis  de  causis  miserabilium  personarum  ubique 
terranim  nostrarum  cognoscere  possimus  et  debemus.  (Femando  I, 
cart.  rs.  25,  dic.  1416).  Jasesia  que  nuestra  persona  sia  absent  daqueixe 
regno  nuestra  piensa  e  nuestro  cora9on  no  ses  absent  e  no  sin  gran 


Digitized  by 


Google 


-(40)- 

Por  esto  era  el  único  con  derecho  á  dirimir  una  contienda  ci- 
vil ó  juzgar  una  causa  criminal  y  todos  los  demás  juzgaban  por 
delegación  suya  perpetua  ó  temporal,  siendo  respecto  del  rey  lo 
que  éste  respecto  de  Dios. 

En  los  documentos  más  antiguos,  en  los  fueros  de  la  recon- 
quista, se  ve  claramente  este  modo  de  considerar  el  poder  real. 
El  monarca  da  á  los  habitantes  del  pueblo  recién  adquirido  gra- 
cias y  mercedes,  las  cuales  por  el  hecho  de  darlas  declara  ser 
suyas,  y  entre  esas  gracias  y  mercedes,  tanto  hay  concesiones 
de  cosas  materiales,  montes,  dehesas,  aguas,  términos,  como  de 
instituciones;  á  medida  que  se  avanza  hacia  nuestros  tiempos 
aumenta  esa  consideración  y  Jaime  I  se  creyó  autorizado  para 
gloriarse  de  ser  el  rey  que  menos  iort  hacia  á  sus  pueblos  (1), 
con  lo  cual  expresaba  su  convicción  de  que  los  demás  hacían 
tuertos  y  lo  que  es  peor  que  podían  hacerlos  (2). 

Todos  los  reyes  hicieron  uso  de  estas  prerrogativas  y  todos 
hicieron  personalmente  de  jueces,  juzgando  breviter,  sumarie  et 
de  plano,  sine  strepüu  et  figura  judiái  ó  sometiéndose  á  las  for- 
mas y  procedimiento  de  los  demás  tribunales;  sin  embargo,  á 
medida  que  avanzan  los  tiempos  va  disminuyendo  la  participa- 
ción personal  de  los  monarcas  en  la  administración  de  justicia, 
debido  á  que  cuando  el  territorio  era  pequeño  y  pocos  los 
habitantes  el  rey  se   encontraba  á  todas  horas  cerca  de  los 


ansia  e  cura  stan  de  los  feytos  daqueixe  regno  en  lo  que  toquan  a  la 
administración  de  la  justicia  universal  de  que  havemos  principal  car- 
go e  somos  tenido  dar  contó  e  razón  davant  el  jndicio  de  nuestro  se- 
nyor  Dios  (Alfonso  V,  R.  2649,  f.  67). 

Nos  per  nos  vel  officiales  nostri  debemus  exercere  justitiam  contra 
malefactores  et...  nos  numquam  denegavimus  aliquibus  justitiam  nec 
denegare  possumus  aut  debemus  (Pedro  III,  R  46,  f .  20). 

De  nostre  regie  potestatis  plenitudine  legibus  non  subjecta,  dijo 
Fernando  el  Católico  (R.  3547,  f .  133). 

(1)  Be  creem  que  sabets  vos  e  saben  ho  tots  los  homens  de  nostra 
térra  qal  mon  no  a  negun  príncep  qui  tan  poch  tort  f  assa  á  sos  homens 
com  nos  al  nostre  (R.  11,  f.  247). 

(2)  Pedro  IV  escribía  con  frecuencia  á  sus  oficiales,  incluso  el 
Justicia  de  Aragón,  que  hicieran  tal  ó  cual  cosa  «deius  pena  de  perder 
la  cabe9a,»  atribuyéndose  derecho  de  vida  y  muerte  (R.  1291,  f.  18). 
El  Privilegio  de  la  Unión  no  es  en  definitiva  más  que  la  renuncia  de 
esta  prerrogativa. 


Digitized  by 


Google 


-(  41  )- 

necesitados  de  justicia,  los  negocios  de  Estado  no  eran  fre- 
cuentes ni  graves  y  tenia  tiempo  y  lugar  de  resolver  las  cues- 
tiones de  sus  vasallos;  cuando  aumentaron  el  territorio  y  los 
habitantes  y  los  negocios  embargaron  del  todo  la  atención  de 
los  reyes,  ya  no  les  fué  posible  entender  personalmente  en  esos 
asuntos  de  menor  cuantía,  se  hizo  práctica  constante  delegar  es- 
tas funciones  y  la  justicia  se  administró  en  nombre  del  rey,  mas 
no  por  él  en  persona,  salvo  casos  excepcionales. 

El  rey  Conquistador  fué  aún  juez  en  muchas  causas,  que  pa- 
rece increibe  se  sometieran  á  su  conocimiento;  se  comprende  que 
en  Barcelona  buscaran  su  opinión  en  asunto  tan  delicado  y  tras- 
cendente como  el  de  fijar  la  equivalencia  entre  la  moneda  de 
duplo  y  la  de  terno,  recién  introducida  (1);  ó  que  en  Montpeller 
le  denunciaran  un  magistrado  concusionario  y  examinara  el 
mismo  la  denuncia  (2);  por  la  naturaleza  del  asunto  se  compren- 
de acudieran  á  él  para  dilucidar  si  se  usaron  ó  no  se  usaron  en 
un  duelo  armas  prohibidas  y  medios  sobrenaturales  (3);  pero  que 
á  pesar  de  sus  múltiples  ocupaciones  fuera  juez  en  Liria  en  un 
pleito  sobre  unas  vifias  (4)  y  en  Zaragoza  sobre  un  homi- 
cidio, ha  de  atribuirse  á  lo  arraigado  de  la  costumbre  de  acudir 
en  casos  como  estos  á  la  autoridad  del  rey  con  preferencia  ¿  la 
de  cualquier  magistrado. 

Esta  costumbre  se  explica,  aparte  del  prestigio  de  la  perso- 
na del  monarca,  por  las  garantías  de  justicia  del  fallo;  cualquier 
otro  juez  era  sospechoso,  para  el  vencido  principalmente,  mien- 
tras que  el  rey  era  para  todos  incorruptible  é  inapelable;  en  la 
causa  de  homicidio  que  antes  he  citado,  se  demostró  palpable  • 
mente  que  el  rey  como  juez  merecía  más  confianza  que  sus  de  • 
legados:  el  acusado  que  rehusó  comparecer  fué  condenado  en 
rebeldía  y  este  mismo  rebelde  se  presentó  al  Conquistador  y 
se  sometió  á  su  juicio,  resultando  efectivamente  absuelto  (6). 

Era  pues  la  jurisdicción  del  monarca  universal  y  voluntaria; 
de  todo  podía  conocer  y  á  todos  era  lícito  someterle  el  cono- 
cimiento de  una  causa,  sin  más  limitación  que  la  de  hallarse  el 
tribunal  dentro  de  la  región  de  la  naturaleza  de  los  litigantes, 


(1) 

Apéndice. 

(2) 

Id. 

(3) 

R.  20,  f.  197. 

(4) 

Id. 

(5) 

R.  12,  f .  15. 

Digitized  by 


Google 


-(  42  )- 

es  decir,  que  las  causas  debían  tramitarse  en  Cataluña  precisa- 
mente si  los  litigantes  eran  catalanes,  en  Aragón  si  arago- 
neses y  en  Valencia  si  valencianos.  Aun  esto  no  era  obligatorio 
en  el  siglo  xiii,  si  bien  se  ve  de  hecho  usado  y  sólo  se  hizo  ley 
en  el  siglo  xiv,  en  el  cual  se  marca  más  clara  y  distintamente 
el  particularismo  de  cada  región  (1). 

Y  no  sólo  era  lícito  acudir  directamente  al  tribunal  más  alto 
al  incoarse  una  causa,  sino  que  estando  en  tramitación  podían 
las  partes  de  mutuo  consentimiento  ó  á  instancia  de  una  de  ellas 
pedir  fuere  avocada  al  dicho  tribunal  ó  el  rey  motu  propio 
sacarla  del  juez  que  la  tramitaba  y  someterla  á  su  deci- 
sión (2). 

El  procedimiento  seguido  en  estos  juicios  se  acomodaba  al 
usado  ante  los  jueces  ordinarios  salvo  en  aquellos  casos  en  que 
obraban  á  impulsos  de  una  pasión  que  les  hacía  prescindir  de 
toda  forma  de  juicio  (3),  pero  lo  común  no  era  esto:  se  citaban 


(1)  En  una  causa  entre  dos  cónyuges,  obrando  la  mujer  en  nom- 
bre de  los  hijos  de  su  primer  matrimonio,  hubo  apelación  al  infante 
D.  Juan  y  ambas  partes  renunciaron  á  la  ley  que  prohibía  fallar 
pleitos  de  Cataluña  fuera  de  la  región  (R.  1780,  f .  96).  Por  idéntica  ley» 
al  salir  de  Aragón  D.*  María  envió  al  Justicia  cuantas  causas  se 
tramitaban  en  su  tribunal  (R.  3260,  f.  32). 

En  Valencia  ciertas  causas  no  podían  fallarse  fuera  del  reino  (R.  43, 
f.  26),  pero  otras  sí  (R.  504,  f .  93). 

(2)  Ante  el  baile  de  Perpiñán  recurrió  el  ama  de  dos  hijos  de  un 
abogado  de  aquella  ciudad,  reclamando  tres  años  de  salario,  y  al  poco 
tiempo  de  incoada  la  causa  fué  inhibido  el  juez  local  y  pasó  el  proceso 
á  la  curia  real  (R.  1452,  f.  23).  La  reina  D.*  María  avocó  á  sí  la  causa 
pendiente  ante  el  Justicia  entre  la  Comunidad  de  Daroca  y  Gimf-no  de 
Urrea  (R.  2343,  f .  148).  En  1414  pleiteaban  dos  vecinos  de  Zaragoza 
ante  el  zalmedina,  y  estando  en  tramitación  pidió  una  parte  que  todo  lo 
actuado  pasara  al  tribunal  del  rey  hasta  su  conclusión  definitiva  y 
así  se  hizo  (R.  2418,  f.  25).  En  una  causa  de  apelación  el  condenado 
pidió  que  fuera  el  rey  el  juez  y  contra  la  opinión  del  inferior  y  del 
triunfante  en  el  juicio  fué  á  la  curia  real  (R.  2273,  f.  71). 

(3)  Pedro  IV  mandó  comparecer  ante  él  á  Juan  y  á  Pedro  López 
de  Sesse  y  sus  hijos  para  responder  de  cierto  asesinato  (cars.  rs.  III- 
idus  aprilis  1340).  D.  Martín  mandó  al  Justicia  de  las  Cuevas  del  Ca- 
ñart  que  se  le  presentara  en  el  término  de  ocho  días  para  juzgarle  de 
la  acusación  que  había  hecho  contra  él  una  vecina  pobre  (R.  2281, 
f.  8). 


Digitized  by 


Google 


-{  48  )- 

las  partes  y  se  les  aguardaba  durante  tres  días,  al  cabo  de  los 
cuales  se  declaraba  contumaz  (rebelde)  al  no  compareciente 
y  se  fallaba  contra  él  (1);  si  se  presentaban  las  dos  partes,  el  rey 
tomaba  asiento  en  su  solio  y  se  colocaban  á  su  alrededor  los 
personajes  de  la  Corte,  prelados,  nobles,  ciudadanos  y  hombres 
de  villas;  hablaba  primero  el  acusador,  después  el  acusado  y 
oídos  uno  y  otro,  se  retiraban  éstos,  el  rey  deliberaba  con  los 
presentes  al  acto  del  juicio  y  el  resultado  de  la  deliberación  se 
promulgaba  en  forma  de  sentencia  (2). 

No  siempre  se  entretenía  el  rey  en  oír  testigos  ni  en  practi- 
car informaciones  preparatorias;  á  veces  juzgaba  por  sí  y  ante 
sí  sin  consultar  á  la  curia  (3),  pero  la  forma  primera  era  co- 
rriente en  Aragón  antes  del  rey  D.  Jaime;  por  ella  se  explican 
frases  como  estas:  Egoet  Curia  mea  cognovimus  jndicidiaUíer  (4); 
Proceres  Curie  decreverunl^judicaveruní  unanimiter  opUmales  {b), 
y  se  comprende  sobre  todo  el  papel  del  Justicia  en  sus  primeros 
tiempos. 

Aparte  de  esta  manera  directa  de  intervenir  el  rey  en  la  ad- 
ministración de  justicia,  tenia  otras  indirectas  de  las  cuales 
trataré  más  adelante,  bastándome  decir  para  terminar  este  ca- 
pítulo que  disfrutaba  de  la  gracia  de  indulto  más  amplia;  legiti- 
maba hijos  naturales  y  adulterinos,  dispensaba  faltas  de  edad 
para  llegar  á  la  capacidad  jurídica  completa,  daba  tutores  y 
curadores  y  hacia  cuanto  hoy  se  considera  propio  y  exclusivo 
del  Poder  judicial,  sin  cortapisas  de  ninguna  clase  ni  obligación 
de  dar  cuentas  á  nadie  (6). 

CüEíA. — Los  prelados,  nobles,  ciudadanos  y  hombres  de  vi- 
llas que  rodeaban  al  monarca  y  asistían  á  los  consejos  y  juicios 


(1)  R.  60,  f .  94  y  47,  f.  65. 

(2)  Apéndice. 

(3)  Apéndice. 

(4)  Perg.  121  de  Alfonso  1  (2.''  de  Aragón). 

(5)  Fueros.  De  mutuis  petitionibus. — De  advocatis. 

(6)  Pedro  IV  absolvió  á  un  criado  suyo  que  mató  á  su  mujer  y  al 
amante  (R.  dSi,  f.  43).  Igual  hizo  Juan  II  con  un  vecino  de  Tortosa 
(R.  3381,  f .  33).  D.  Lope  de  Luna,  tuvo  de  soltero  con  una  doncella  de 
Segorbe  un  hijo  llamado  Fernando  López  de  Luna,  legitimado  por  Pe- 
dro IV  en  12  de  Mayo  de  1373,  fué  luego  virrey  de  Valencia  en  el  rei- 


Digitized  by 


Google 


-(4i)- 

constituían  la  Curia,  palabra  que  también  se  aplicaba  al  acto  de 
reunirse  para  deliberar,  de  donde  vino  llamar  Curias  (cortes)  á 
la  reunión  de  los  representantes  del  Elstado  con  el  epíteto  de  ge- 
nerales, aun  tratándose  de  Cataluña  solamente,  para  distinguir- 
las de  esas  otras  reuniones  particulares,  en  las  que  no  interve- 
nían sino  las  personas  que  por  obligación  ó  accidentalmente  se 
hallaban  en  la  Corte. 

Esta  palabra,  que  al  decir  del  Sr.  Balari  y  Jovany  (1)  es  ori- 
ginaria de  Aragón  y  no  fué  usada  en  Cataluña  hasta  su  unión 
con  aquel  reino,  pasó  á  significar  en  el  siglo  xiv  un  tribunal  es- 
pecial, el  más  elevado  de  todos  por  no  caber  apelación  de  sus 
sentencias.  Antes  de  esta  época  en  la  Curia  se  resolvían  todos 
los  negocios,  pero  si  bien  en  el  siglo  xii  no  habiendo  leyes  escri- 
tas ni  arduos  negocios,  los  rudos  é  iliteratos  magnates  de  Alfon- 
so el  Batallador  y  de  Pedro  y  Sancho  podían  dar  su  voto  y  su 
opinión  en  asuntos  jurídicos,  formando  jurisprudencia  sus  deci- 
siones (2),  cuando  en  el  xiii  se  introdujo  el  derecho  romano  y  se 


nado  de  D.  Martín,  cuyo  cufiado  era  (R.  924,  f.  62  r.).  Jaime  I  facultó 
á  un  hijo  adulterino  para  heredar  bienes  de  su  padre  por  no  ser  suya  la 
culpa  del  defecto,  sino  de  los  que  lo  engendraron  (R.  11,  f  230). 
Ermengardus  et  Alvarus  fllii  pupilli  quondam  Alvari  comitis  ürgelli 
non  habent  qui  eos  gubernet  et  regat.  Idcirco  ad  instantiam  nobilis 
viri  R.  Bn,  Comitis  Fuxensis  consanguineus  eorumdem  damus  et 
assignamus  eis  in  tiitorem  eundem  nobilem  virum.  Recognoscentes 
nos  recepisse  ab  ipso  sacramentum  et  securitatem  quod  ipsos  pupillos 
legittime  et  fideliter  gubernabit  prout  de  jure  fieri  debet  (R.  20,  f .  289). 
P.  Gavarda  condidit  testamentum  in  quo  elegit  dúos  manumissores  et 
ex  ipsisduobus  unus  obiit;  alius  vero  vívente  eodem  P.  Gavarda  re- 
nunciavit  et  sic  subsequente  defunctione  manumissores  non  exstant. 
Idcirco  nos  Jacobus  cum  ad  nos  pertineat  defunctorum  ultimas  volun- 
tates  faceré  observan  ex  officio  nostro  damus  in  curatorem  bonis  pre- 
dicti  P.  Gavarda  Johannem  de  Mores  (R.  20,  f.  320).  Jaime  I  nombró 
curador  á  un  casado  acusado  de  pródigo  (R.  9,  f.  6).  Pedro  IV  declaró 
mayores  de  edad  á  dos  hermanos  de  Villafranca  del  Panadés  de  19  y 
y  17  años  respectivamente  (R.  924,  f .  100). 

(1)  Orígenes  históricos  de  Catalufia. 

(2)  Los  fueros  de  1247  no  son  otra  cosa  que  fazafias  y  albedríos 
generalizados;  la  manera  de  juzgar  en  los  albores  del  reino,  debe  te- 
nerse en  cuenta  para  comprender  la  originalidad  de  la  legislación 
aragonesa,  que  no  tiene  precedentes  en  el  Fuero  Juzgo  ni  en  ninguna 
compilación  ó  código  anterior. 


Digitized  by 


Google 


complicó  el  procedimiento,  los  magnates  debieron  cesar  en  su 
oficio  de  jueces  y  ceder  el  puesto  á  los  legistas  (1). 

La  Curia,  sin  tener  todavía  reglamentación,  se  diferenciaba 
notablemente  de  la  primitiva  y  de  propia  y  partícula  del  reino 
que  daba  nombre  á  la  Corona,  se  convirtió  en  general  y  tuvo 
jurisdicción  sobre  todas  las  regiones;  todavía  entraban  en  ella 
eclesiásticos  que  en  asuntos  criminales  no  intervenían  (2),  pero 
la  reglamentación  se  imponía  y  en  el  reinado  de  Pedro  IV  se 
impuso.  La  Curia  real  fué  un  tribunal  colegiado  compuesto  de 
un  canciller  presidente,  tres  vicecancilleres,  uno  de  cada  re- 
gión, cuatro  vocales  de  cada  Estado,  mas  dos  de  Mallorca  (3)  en 
junto  dieciocho  magistrados,  á  cuyo  conocimiento  se  sometía  el 
examen  y  decisión  de  las  causas  elevadas  al  rey,  continuando 
de  esta  manera  hasta  el  reinado  de  Fernando  el  Católico,  en 
que  sufrió  una  nueva  reforma  (4). 

Jueces  de  Corte. — Aunque  por  su  nombre  parece  que  los 
judices  Curie  debían  tener  gran  relación  con  la  Curia,  no  apare- 
ce clara  esa  relación  y  aún  me  inclino  á  creer  que  eran  inde- 
pendientes de  aquella  entidad.  En  el  siglo  xiii  eran  los  jueces  de 
corte  catalanes  y  aragoneses  y  juzgaban  indistintamente  en  una  y 
en  otra  región  porque  el  particularismo  de  cada  una  no  era  tan 
vivo  como  lo  fué  en  los  siguientes;  para  mí  estos  magistrados 
son  de  origen  catalán,  así  como  la  Curia  de  origen  aragonés;  los 
Usatges  atribuyen  al  conde  soberano  la  potestad  judicial,  pero 
si  el  conde  presidia  los  plácitos  y  los  mallos  (juicios)  no  dictaba 
él  la  sentencia  ni  desempeñaba  el  principal  papel;  éste  tocaba  á 
los  jueces  que  aquel  nombraba,  los  cuales  dirigían  el  procedi- 
miento y  fallaban  el  negocio  (6);  los  jueces  de  corte  del  siglo 
XIII  pueden  ser  una  continuación  de  aquellos  otros  de  la  época 
condal,  perpetuados  por  el  arraigo  de  la  tradición  y  por  subsis- 
tir todavía  en  este  siglo  la  amalgama  de  instituciones  de  uno  y 


(1)  Estando  Pedro  III  en  el  sitio  de  Aibarracín.  llamó  á  toda  pri 
sa  al  Justicia  Juan  Gil  Tarín  por  no  tener   «cui  causas  committere 
valeamns»;  no  le  faltarían  ricos  hombres  ni  caballeros  (R.  46,  f.  201). 

(2)  R.  48,  f.  41. 

(3)  La  nación  y  la  realeza  Discurso  de  recepción  en  la  R.  Acade- 
mia de  la  Historia,  por  el  Excmo.  Sr.  D.  Bienvenido  Oliver  y  Hurtado. 

(4)  R.  3601,  f.  67. 

(5)  Balari  y  Jovany.  Orígenes  históricos  de  Cataluftn,  cap.  III. 


Digitized  by 


Google 


-(46).- 

otro  país  y  no  haberse  llegado  á  la  unificación  de  las  análogas. 

No  he  visto  nada  que  indique  su  número  y  atribuciones;  ge- 
neralmente eran  varios  y  su  misión  juzgar  las  causas  que  el  rey 
les  encomeijdaba  fueran  civiles  ó  criminales  ateniéndose  á  lo 
mandado,  es  decir,  dictando  sentencia  ó  instruyendo  solamente 
el  proceso,  reservando  al  monarca  la  decisión  final;  tampoco  he 
visto  nombramiento  alguno  de  juez  de  corte,  por  lo  cual  opino 
que  bastábales  presentar  la  orden  recibida,  la  credencial  de 
juez,  para  ser  admitido  como  tal  por  las  partes. 

A  veces,  ya  en  el  siglo  xii,  se  les  encargaba  la  inspección 
de  otros  magistrados  (1),  aún  de  los  extraños  al  orden  judicial; 
esta  misión  extraordinaria  se  convirtió  en  propia  en  el  siglo  si- 
guiente, siendo  ellos  los  encargados  de  fiscalizar  la  conducta  de 
los  jueces  locales.  Como  prerrogativa  especial  de  los  jueces  de 
corte  merece  consignarse  la  de  no  caber  apelación  de  su  fallo 
sino  á  otro  juez  de  corte  (2). 

Jueces  delegados. — El  sistema  de  privilegio  que  regulaba 
la  vida  social  de  la  Edad  Media  había  establecido  prerrogativas 
á  favor  de  ciertos  individuos  y  aunque  con  frecuencia  se  vean 


(1)  Gimen  Pérez  Salanova  hizo  inquisición  contra  un  notario  de 
Gerona  (R.  46  y  65),  el  mismo  recibió  encargo  de  procesar  á  los  porte- 
ros y  otros  ofícia;les  super  serviciis  et  alus  extorsionibus  seu  exactio- 
nibus  per  eos  indebite  ab  hominibus  nostris  factis  (R.  48  f.  48). 

(2)  Magistro  Johanni  de  Turolio  salutem  et  gratiam.  Intelleximus 
quod  in  cansa  que  vertebatur  inter  nobiles  luppum  ferrench  quondam 
et  Egidinm  de  Atrocillo  ex  una  parte  et  nobilem  dompnam  Mallatam 
ex  altera  super  castro  et  villa  popule  de  Alborton  et  quarta  parte  red- 
dituum  de  belchit  fuit  per  raagistrum  a.  de  Tarba  tune  judicem  incliti 
domini  Petrí  inclite  recordationis  patris  nostris  sententia  lata  et  con- 
fírmata  per  a.  Tabernarii  judicem  predicti  patris  nostri  de  cujus  sen- 
tentia ad  predictum  patrem  nostrum  extitit  appellatum.  Qui  cognitio- 
nem  et  examinationem  ipsius  appellationis  a.®  de  Luch  eomisit  sibi 
tamen  diffinitiva  sententia  reservata  Unde  cum  statutnm  fuerit  per 
predictum  patrem  nostrum  et  per  nos  confirmatum  quod  cause  appe 
llationum  ad  nos  emisse  máxime  a  judieibus  curie  nostre  non  aliis 
quam  judieibus  curie  nostre  remittantur.  Mandamus  vobis  quatenus 
de  appellatione  ratione  comisionis  facte  de  appellatione  predicta  vobis 
vos  non  intromittatis  sed  remittatia  partes  Johanem  Qapata  judicem 
nostrum  cum  processibus  clausis  et  sigillo  nostro  sigillatis  si  quos  a 
partibus  recipistis.  Datum  Osee  VI  K.  madii,  1282.  (K.  66  f.  61). 


Digitized  by 


Google 


-(  47  )  - 

principios  igualitarios,  que  hoy  tomados  en  abstracto  y  sin  rela- 
ción con  el  tiempo,  parecerían  en  pugna  con  aquel  sistema,  es 
muy  necesario  tener  en  euenta  los  hechos  para  no  caer  en  erro- 
res de  bulto,  que  ocultarían  por  completo  la  verdad.  Los  nobles 
debían  ser  juzgados  en  Aragón  por  el  Justicia,  en  Cataluña  y 
Valencia  por  el  rey;  los  ciudadanos  por  las  justicias  locales,  se- 
gún los  principios  jurídicos  de  la  época:  cum  qais  non  debeat 
competiere  ad  lüigandum  nisi  coram  judice  in  suo  loco  nísi  per 
appellationem  fíeri  decerel  (1)  y  nullus  debet  trahi  in  causam 
extra  jurisdiccionen  suam  pro  re  que  in  ipsa  jurisdiccione  est  (2). 

Estos  principios  eran  frecuentemente  conculcados:  además 
de  las  frecuentes  avocaciones  de  toda  clase  de  causas  que  ha- 
cían los  reyes,  con  frecuencia  inhibían  á  los  ordinarios  y  se 
comisionaba  á  personas  privadas  para  fallar  un  pleito,  sacando 
la  cuestión  del  juez  competente.  Estas  delegaciones  eran  tan 
usadas  que  un  ítem  de  la  Declaración  del  Privilegio  General 
quiso  suprimirlas  ó  por  lo  menos  hacerlas  menos  frecuentes,  pero 
se  opuso  el  rey  por  considerarlas  necesarias  al  reino  y  á  la  con- 
servación de  la  justicia. 

Esta  frase  indica  claramente  que  su  motivo  de  era  amparar 
la  justicia  contra  las  arbitrariedades  délos  encargados  de  admi- 
nistrarla y  así  se  expresa  en  no  pocos  de  estos  documentos  (3); 


(1)  La  carn  del  home  de  paratge  e  punicio  e  conexen9a  daquell 
pertany  al  senyor  rey  (R.  2343  f .  80) 

(2)  R.  43f.  28  48f.  41. 

(3)  Ea  1280  el  rey  delegó  en  el  zalmedina  de  Zaragoza  el  conoci- 
miento de  una  causa  pero  el  asesor  del  juez  era  al  propio  tiempo  abo- 
gado de  una  parte  ppr  lo  cual  la  otra  lo  recusó  por  sospechoso  y  el 
rey  nombró  otro  (R.  48,  f .  122).  Sancha  Jordán  se  quejó  de  que  Gar- 
cía Pérez  de  Uncastillo  tenía  detentados  sus  bienes  sin  poder  obtener 
justicia  porque  el  juez  ausus  non  est  reddere  sibi  justicie  comple- 
mentum\  él  rey  nombro  delegado  á  García  de  Casvas.  (Cart.  rs.  de 
Alfonso  III,  n  °  1251).  Al  Justicia  de  Darbastro  se  le  dio  un  adjunto 
«quia  in  causis  plus  debito  procederé  retardatis  (Cart.  rs.  VK.  any, 
1337).  A  otro  por  proceder  también  nimis  lente  se  le  obligó  á  fallar 
con  el  consejo  de  un  jurisconsulto.  (Ibiden,  VIK,  apr.  1340).  Ante  el 
Justicia  pleiteaban  D.  Lope  Ximénez  de  Urrea  y  Guillen  de  Palafolls 
y  se  dio  al  juez  un  adjunto,  cuyo  poder  se  revocó  después  porque  en 
esto  somos  cierto,  habla  el  rey,  que  faredes  justicia.  (R.  1946,  f.  52). 
García  Giménez  que  pleiteaba  en  Zaragoza  con  Pedro  López  de  Gurrea 


Digitized  by 


Google 


-(  48  )- 

generalmente  el  poder  de  los  delegados  llegaba  hasta  la  total 
conclusión  del  negocio,  si  bien  á  veces  se  limitaba  á  la  instruc- 
ción del  sumario  (1);  forma  usadísima  era  obligar  al  ordinario  ¿ 
fallar  junto  con  el  delegado  (2),  y  tanto  podía  ser  éste  un  juris- 
consulto, persona  privada,  como  un  funcionario  judicial  á  quien 
para  este  caso  concreto  se  prorrogaba  jurisdicción  (3).  Esto 
explica  el  quaelibH  alia  persona  del  fuero  De  justicia  reddenda  el 
non  vendenday  que  sin  esta  clase  de  jueces  delegados  consigna  • 
ría  no  un  principio  jurídico  sino  un  precepto  moral,  impropio  de 
un  código  civil. 

No  eran  obligatorias  y  podían  los  nombrados  renunciarlas  ó 
subdelegarlas  (4);  no  sé  si  era  regla  general  ó  si  sólo  aplicable 


acusó  de  sospechosos  al  Justicia,  Jurados  y  universidad  de  aquella 
ciudad  y  se  nombró  para  fallar  el  pleito  á  Miícuel  Sánchez  de  Algoravi, 
abogado  de  Calatayud.  (R  2281,  folio  161). 

(1)  El  Justicia  Fortun  Ahe  procesó  á  Martín  de  Barcelona  pero 
reservando  al  rey  la  pronunciación  de  la  sentencia  (R.  19,  f .  13,  v.). 

(2)  vide  nota  1. 

(3)  En  una  causa  de  Tamaiite  el  rey  mandó  al  Justicia  de  este 
pueblo  que  no  juzgara  por  haber  dado  este  encargo  á  un  vecino  de  Za- 
ragoza (R.  41,  f .  40).  Bernardo  de  Mataró,  abogado  de  Barcelona,  juzgó 
una  apelación  de  la  sentencia  pronunciada  por  Raimundo  de  Toila 
juez  de  corte  (R.  46,  f.  175).  D.  Jaime  confirmó  la  sentencia  de  su  de- 
legado en  un  pleito  entre  el  abad  de  Piedra  y  unos  catalanes  residen- 
tes en  Calatayud  (R.  11,  f.  61).  Un  canónigo  de  Barcelona  fué  juez  en 
1280  (R.  48,  f .  14).  Una  apelación  contra  el  juez  de  Teruel  se  sometió  al 
conocimiento  de  un  vecino  de  esta  ciudad  (R.  46,  f.  81).  Gimen  Pérez 
de  Salanova  hizo  lo  mismo  con  otra  del  Justicia  de  Aragón.  (R.  43,  fo- 
lio 66);  el  maestro  R.  de  Bcsalú  con  otra  de  un  abogado  de  Lérida 
(R.  43,  f  39),  y  en  Valencia  se  nombró  juez  delegado  á  un  tal  Andrés 
Ros  cuyo  nombramiento  se  revocó  trasladando  la  causa  al  Justicia  de 
lo  criminal  quedando  el  Andrés  Ros  de  asesor;  al  morir  éste  se  nombró 
definitivamte  juez  delegado  á  Mateo  Narbones,  iicenclado  en  leyes 
(R.  2237,  f.  31,  V.). 

(4)  Raymundo  de  Vallibus  canónico  Ilerdensi.  Cum  nos  comisen- 
mus  Raymundo  Egidii  causam  que  vcrtitur  ínter  comendatorem  de  Bar- 
bany  et  nobilem  Guillelmum  de  Ane^ularia  et  ipse  noluerit  de  ipsa  cau- 
se cognoscere  ñeque  comisionem  recipere  antedictam  nos  eamdem 
causam  vobis  duximus  commitendam  (R.  48,  f .  12).  Judici  Valencie 
in  (certa)  causa  delegavimus  in  judicem  episcopum  Valencie  qul  sub' 
delegavit  in  precentore  Valencie  (R.  48,  f.  74). 


Digitized  by 


Google 


-(  49  )- 

á  esta  clase  de  jueces,  mas  la  resolución  no  debía  retardarse 
más  de  tres  años  (1);  á  veces  la  facultad  de  juzgar  en  apelación 
se  extendía  también  á  la  causa  principal  (2) 

Es  indudable  que  en  ciertos  casos  sería  beneficiosa  para  el 
país  la  existencia  de  tales  jueces  pero  no  es  menos  indudable 
que  aumentaban  considerablemente  la  confusión  en  materia 
tan  importante  como  la  administración  de  justicia;  á  los  muchos 
tribunales  de  funcionamiento  regular  ya  existentes  se  añadía 
este  irregular  y  anómalo,  que  además  se  prodigaba  por  la  mali- 
cia de  los  pleiteantes,  los  cuales  por  molestar  al  contrario,  sino 
veían  claro  su  triunfo,  acusaban  de  sospechoso  al  juez  y  pedían 
otro  especial  y  no  habiendo  criterio  fijo  en  su  nombramiento,  se 
dio  el  caso  de  que  para  varias  causas  originadas  de  un  mis- 
mo asunto  se  nombraran  otros  tantos  delegados,  aumentando 
los  dispendios  y  el  desbarajuste.  (3).  Por  esto. sin  duda  fue- 
ron desapareciendo  en  el  siglo  xiv  y  del  todo  en  el  xv,  dando 
paso  á  otra  clase  de  jueces  que  hacían  justicia  más  expeditiva 
y  más  barata. 

Jueces  arbitros.  -  Propiamente  estos  jueces  caían  fuera  de 
la  jerarquía  oficial;  el  rey  no  tenía  sobre  ellos  autoridad  alguna 
ni  podía  en  derecho  intervenir  en  su  nombramiento  ni  en  sus 
decisiones;  pero  los  coloco  aquí  porque  muchas  veces  por  inicia- 
tiva de  los  propios  monarcas  se  resolvieron  por  este  medio  ar- 
duos negocios  (4)  y  muchas  veces  también  los  interesados  en  el 


(1)  Alberto  de  Lavania  Ex  partí  nobilis  viri  Eximini  de  Urrea 
fuit  nobis  expositum  qnod  causa  que  est  inter  ipsum  et  hospitale...  sub 
examine  vestro  et  propter  quod  vos  non  potestis  de  cetero  ferré  sen- 
tencia... cnm  si  ferretur  per  vos  in  ipsa  causa  post  dictum  triennium 
non  teneret  de  jure  ut  dicitur,  vel  de  foro  (R.  43,  f .  87). 

(2)  Gerardo  de  Albalato...  Mandamus  vobis  quatenus  super  dicta 
appellatione  et  super  causa  princlpali  procedatis  pront  de  foro  Valen- 
cie  faerit  faciendum  maliciis  et  diffugiis  partinm  non  admissis  (R.  43, 
f.  62). 

(8)  En  1824  con  motivo  de  una  herencia  surgieron  cuestiones  en- 
tre el  albacea  y  varios  individuos;  para  cada  una  se  le  nombró  juez 
diferente  por  lo  cual  reclamó  y  so  derogaron  todas  las  delegaciones 
concentrándoles  en  el  Justicia  (K.  marcil,  C.  rs.). 

(4)  Apéndice.  D.  Martín  fué,  viviendo  todavía  su  padre,  arbitro 
entre  Juan  de  Bellera  y  el  conde  de  Pallars,  condenando  á  éste  á  pa- 


Digitized  by 


Google 


-(50)- 

juicio  de  los  arbitros  pidieron  al  soberano  la  confirmación  de  la 
sentencia  dictada  (1). 

Un  juez  es  siempre  un  arbitro  diferenciándose  de  éste  en  que 
sus  decisiones  son  obligatorias  sin  previo  compromiso  de  las 
partes,  mientras  que  la  decisión  arbitral  obliga  en  cuanto  es 
admitida  por  los  interesados;  con  procedimientos  sencillos  y 
juzgando  de  momento,  por  impresión,  el  juicio  de  Arbitros  no  se- 
ría conocido;  pero  con  largos  y  complicados  trámites,  que  más 
tienden  á  ocultar  la  verdad  que  á  esclarecerla,  aunque  el  pro- 
pósito del  legislador  sea  el  contrario,  esta  clase  de  tribunales 
tiene  segura  vida  y  fervientes  partidarios. 

En  la  Edad  Media  era  sumamente  frecuente  acudir  á  los  ar- 
bitros con  preferencia  á  los  jueces;  los  mismos  reyes  lo  aconse- 
jaban (2)  encargando  á  los  magistrados  del  orden  judicial  pro- 
ceder sumarie  el  de  plano  sola  facti  veritate  atienta. 

En  su  nombramiento  no  tenía  el  rey  participación  alguna; 


gar  quince  mil  sueldos  barceloneses  (R.  1452,  f.  3)  Por  arbitraje  se 
resolvieron  las  cuestiones  entre  el  Conquistador  y  su  primogénito  y 
por  el  mismo  medio  se  zanjó  una  cuestión  entre  Jaime  I  y  el  obispo  de 
Zaragoza  (R.  40,  f  36). 

(1)  Los  parientes  de  un  vecino  de  Visiedo  asesinado  se  apresta- 
ban á  tomar  venganza  de  los  asesinos,  pero  á  instancia  de  hombres 
buenos  sometieron  la  cuestión  á  juicio  de  arbitros  y  aunque  hicieron 
constar  que  no  necesitaban  autorización  del  rey,  la  solicitaron  para 
mayor  garantía,  sancionando  el  rey  de  antemano  la  sentencia  (Cartas 
reales,  IV  nonas  madii  1340).  Por  arbitraje  se  resolvió  una  cuestión 
entre  un  mallorquín  y  un  pisano  y  también  se  llevó  el  arbitraje  á  la 
ratificación  de  D.  Pedro  (1452,  f .  26).  Este  mismo  rey  se  prestó  á  ser 
arbitro  entre  Morella  y  el  Forcall  (1780,  f.  45). 

(2)  Ocurrió  en  Teruel  un  caso  que  llevado  al  tribunal  hubiera  mo- 
tivado un  largo  pleito:  una  acequia  tomaba  sus  aguas  del  Guadala- 
viar  y  de  esta  acequia  salía  otra  un  poco  más  abajo  de  la  presa;  una 
avenida  del  río  destruyó  el  azud  y  los  regantes  de  la  primera  al  reunir 
fondos  para  la  reconstrucción  pidieron  que  los  de  la  segunda  coadyu- 
vasen á  la  obra;  negáronse  diciendo  que  no  tomando  su  acequia  el 
agua  directamente  del  río  no  debían  pagar  los  desperfectos  ocasiona- 
dos  por  éste;  alegaron  los  otros  que  la  acequia  de  donde  la  tomaban 
salía  del  río  de  cuyo  caudal  se  servían,  por  lo  cual  debían  contribuir 
á  su  reparo  y  enconadas  las  pasiones  querían  llevar  al  tribunal  la 
cuestión;  pero  medió  Pedro  IV  y  se  nombró  arbitro  al  juez  de  Teruel 
(Cartas  reales,  V.  tomo,  sep.  1343). 


Digitized  by 


Google 


-(  51  )- 

las  partes  acudían  á  un  jurisconsulto  de  nota  ó  á  vecinos  de 
confianza  y  ponían  el  negocio  en  sus  manos,  comprometiéndose 
A  observar  lo  sentenciado  con  penas  que  ellos  mismos  estipula- 
ban; el  jurisconsulto  ó  los  vecinos  examinaban  la  cuestión  en 
conciencia  y  sin  los  largos  rodeos  del  procedimiento 'ordinario  y 
daban  su  fallo,  que  las  partes  cumplían  (1);  de  este  modo  se 
ahorraban  unos  y  otros  disgustos  y  dispendios. 

Mas  no  siempre  se  desarrollaban  los  sucesos  tan  plácidamen- 
te; ponerse  de  acuerdo  para  el  nombramiento  de  arbitro  era  ya 
difícil  y  se  recurría  al  rey  para  que  lo  nombrara  (2);  no  siem- 
pre ambas  partes  admitían  la  sentencia  (3),  no  obstante  las  penas 
preestablecidas,  y  se  daban  casos  en  que  los  arbitros  no  se  ave- 
nían (4)  y  por  malicia,  negligencia  ó  ignorancia  demoraban  el 


(1)  Jacobo  de  Aliaga  jurisperito  Cesarauguste.  Mandamus  vobis 
quatenus  sententiam  arbitralem  latam  per  Portalesium  de  Calatajubio 
et  Joannem  Bono  de  Unicastro...  executioni  mandetis  vel  partí  que  ar- 
bitrio seu  aicto  predictorum  arbitrorura  atare  noluerit  compellatis  et 
fidejussores  eiusdem  partjs  et  bona  eorum  ad  solvendum  penam  et  alia 
complendum  que  in  dicto  compromiso  contineatur  (R.  48,  f  78). 

Cum  esset  contentio  ínter  Berengarium  Rubeani  et  Bernardum  de 
San...  superduabus  lucemis  quas  dictus  Bemardus  et  Arsendis  fece- 
rant .  compromiserunt  in  Bernardum  Simeonis,  Berengarium  de  Mon- 
techateno  Bernardum  Ermengandi  et  Raymundum  de  Riaria  tam- 
quam  in  arbitratores  et  amicabiles  compositores  sub  pena  quinquagin- 
ta  solidos  Barchinone  de  terno  de  quibus  in  eorum  posse  pignora 
tenencia  tornaverunt  et  promiserunt  perpetuo  observare  quidquid  ipsi 
laudando  vel  componendo  dicerent  inter  eos  absque  omni  remedio 
appellationis.  Ita  quod  pars  que  nolet  adquiescere  laudi  vel  composi- 
tioni  illorum  quatuor  incideret  in  penam  predictam  dandam  partí  ob 
temperanti.  Unde  nos...  arbitratores  predicti laudando  et  componendo 
dicimus  amicabiliter  pro  bono  pacis  (Arch.  de  la  R.  Capilla  del  Palau 
de  Barcelona,  II  nonus,  julii  1267). 

(2)  Jaime  I  los  nombró  entre  dos  vecinos  de  Zaragoza  (R.  41,  fo- 
lio 4)  y  Pedro  IV  entre  Berenguer  de  Vergos  y  Pedro  de  üllugía 
(R.  1780,  f.  92). 

(3)  Apéndice.  Unos  vecinos  de  Zaragoza  nombraron  arbitro  á  un 
clérigo,  más  como  dictada  la  sentencia  uno  protestara  don  Jaime 
mandó  al  Zalmedina  que  los  citara  ante  la  curia  real  (Registro  40, 
f.  149). 

(4)  Por  no  haber  llegado  á  concordia  los  arbitros  entre  dos  veci- 
nos de  Cervera  sometió  el  rey  el  conocimiento  de  la  causa  á  Juan  de 
Bianya,  jurisconsulto  de  la  misma  localidad  (R.  48,  U  92). 


Digitized  by 


Google 


-(  52  )- 

fallo  tanto  como  el  juez  más  escrupuloso  en  materia  procesal  (1), 
todo  lo  cual  era  razón  más  que  suficiente  para  que  el  rey  inter- 
viniera como  supremo  guardador  de  la  justicia;  de  la  ejecución 
de  las  sentencias  se  encargaban  los  jueces  ordinarios,  salvo 
casos  excepcionales  (2). 

Si  al  estudiar  instituciones  de  la  Edad  Media  no  se  tuviera 
en  cuenta  la  diferente  significación  de  algunas  voces,  hoy  toda- 
vía en  uso,  se  caería  en  errores  de  bulto  y  se  presentarían  como 
análogas  y  hasta  idénticas  magistraturas  sin  ningún  parecido; 
en  todos  los  tribunales,  hasta  en  los  de  localidad,  existía  un  abo- 
gado ó  procurador  fiscal,  de  nombramiento  del  rey,  en  cuyo  nom- 
bre denunciaba  los  delitos  contra  las  personas  ó  las  cosas,  lo 
cual  le  da  gran  semejanza  con  el  fiscal  moderno;  mas  á  diferen- 
cia de  los  fiscales  de  hoy  no  representaba  el  derecho  lesionado, 
sino  los  derechos  del  rey  en  las  causas  incoadas  con  aquel  moti- 
vo; no  vigilaba  el  cumplimiento  de  la  ley,  sino  el  cumplimiento 
de  las  leyes  fiscales,  ejercía  de  abogado  del  fisco  cuando  éste 
era  el  demandado  y  lo  representaba  cuando  era  el  demandante; 
no  dirigía  el  procedimiento  ni  sostenía  la  acusación  en  nombre 
de  la  justicia;  su  misión  era  representar  al  monarca  y  mostrar- 
se parte  en  cuantos  asuntos  pudieran  interesarle  (3);  fué  perma- 


(1)  En  Montblanch,  á  cuyo  baile  mandó  D.  Jaime  obligar  á  los 
arbitros  á  fallar  juxta  formam  compromisi  (R.  48,  f .  106). 

(2)  En  el  pleito  entre  Juan  de  Bellera  y  el  conde  de  Pallara,  que 
resolvió  por  arbitraje  D.  Martín,  se  encargó  la  ejecución  de  la  senten- 
cia al  veguer  de  Lérida  (R.  Ii52,  f .  3);  y  al  Justicia  de  Valencia  que 
cumpliese  la  del  prepósito  de  Marsella  entre  varios  hermanos  (Regis- 
tro 1480,  f.  12). 

En  1280  fué  parte  en  un  pleito  que  se  resolvió  por  arbitraje  la  mu- 
jer del  zalmedina;  la  ejecución  de  la  sentencia  se  encomendó  á  un 
jurisconsulto  (R.  48,  f.  78). 

(8)  En  Valencia:  prosequamini  pro  parte  curie  nostre  omnes  cau- 
se ad  fiscum  regium  pertinentes  tam  coram  nobis  quam  coram  judici- 
bus  curie  nostre  quam  coram  gerenti  vices  gubernationis  in  dicto 
regno  eiusque  locatenentibus  ac  coram  justiciis  baiulis  judicibus  ordi- 
dariis  delegatis  vel  subdelegatis  et  alus  quibuscumque  (R.  504,  f .  103)' 

En  Cataluña:  officium  advocati  nostri  ñscalis  in  civitate  Burchino- 
ne.  Sich  quod  in  quibuscumque  causis  que  in  civitate  ipsa  fiscum  nos- 
trum  tangentibus  verterentur  nobis  et  eidem  fisco  deberetis  advocatio- 
nis  patrocinium  impar tiri  (en  las  veguerías  de  Bages  y  de  Lérida  con 
las  mismas  palabras  (R.  505,  f.  149, 165  y  168). 


Digitized  by 


Google 


-'  53  K 

nente  desde  el  siglo  xrv;  en  el  xm  se  nombraba  en  cada  oca- 
sión, tanto  si  el  rey  era  reo  como  si  era  actor  (1):  no  pertenecía 
por  tanto  á  la  jerarquía  judicial,  por  más  que  en  ella  tuviera 
gran  papel. 

Otro  tanto  puede  afirmarse  de  los  alguaciles  y  porteros;  en 
algún  caso  se  les  halla  de  jueces  delegados,  pero  su  oficio  no  era 
judicial  sino  ejecutivo;  alguaciles,  porteros,  vergueros,  sayones, 
venían  á  ser  lo  mismo  con  diferente  nombre;  encargados  de  eje- 
cutar las  órdenes  del  superior,  más  ó  menos  respetables,  según 
la  calidad  del  tribunal  ó  personaje  (2)  á  quien  servían. 


En  Aragón:  Ita  quod  vos  sitis  Procnrator  noster  ñscalis...  jnrisdic- 
tionem  et  jura  omnia  nostra  petendo,  procurando,  perquirendo,  inda- 
gando et  defendendo...  necnon  in  ómnibus  et  singulis  causis  nostris 
civilibus  et  criminalibus  motis  et  movendis  (R.  365,  f.  230). 

(1)  Constituit  rex  procuratorem  Amaldum  de  Ordeis  jurisperitxmi 
in  ómnibus  petitionibus  et  demandis  quas  dominas  rex  habet  contra 
Raimundum  do  Pontonibus  coram  vicario  Barchinone  (R.  43,  f .  42). 

Nos  Petms  constituimus  vos  Jacobum  de  Montejudaico  procurato- 
rem nostmm  super  ómnibus  petitionibus  quas  aliqui  moverint  contra 
nos  vel  nos  contra  quaslíbet  personas  coram  R.  de  Tohilano  judice 
nostro  (R.  46,  f.  164). 

(2)  Per  obres  molt  malvades  quel  infant  en  Ferrando  tractava 
contra  nos  e  desaratament  nostre  les  quals  per  deute  que  havia  ab  nos 
no  volem  declarar  nos  lo  manavem  pendre  a  nostres  algutsirs  ais  quals 
ell  feu  rebellio  els  cuyda  occiura  aytant  com  en  e^l  fo  dins  la  nostra 
cambra  e  car  daltra  guisa  nos  lexaba  pendre  nos  femlo  occiure  per 
justicia  axi  com  aquell  qui  ho  merexia  (R.  1189,  f.  216). 

Luis  Ballester  alguacil  real  procesó  al  Justicia  de  Alagón  acusado 
de  haber  cometido  «multas  et  diversas  negligencias  atque  culpas» 
(R.  3165,  f,  32). 


Digitized  by 


Google 


-   B4  )- 


II 


Tribunales  no  dependientes  directamente  del  rey: 

Lugarteniente 

Gobernador.  —Justicia.— Jueces  locales 


La  existencia  de  los  tribunales  anteriormente  descritos  de- 
muestra que  no  podía  el  rey  ejercer  personalmente  en  todos  los 
casos  la  suprema  autoridad  de  que  se  hallaba  investido  y  que  la 
necesidad  le  obligaba  á  delegar;  más  ni  esos  de  él  dependientes 
directamente  bastaban  para  satisfacer  las  necesidades  del  país 
ni  tampoco  eran  los  más  importantes. 

Necesitábanse  jueces  permanentes  para  casos  en  que  no 
cupiera  esperar  que  el  rey  se  dignara  juzgar  en  persona  6 
nombrar  un  delegado  y  á  este  fin  se  impuso  la  creación  de  los 
justician  locales  y  de  los  magistrados  llamados  lugarteniente  y 
gobernador,  más  altos  éstos  que  aquéllos,  pero  jueces  unos  y 
otros. 

El  lugarteniente  y  el  gobernador  no  vienen  del  principio  de 
la  monarquía  ni  del  origen  del  condado;  no  suenan  estos  nom- 
bres hasta  entrado  el  siglo  xiv;  el  mayordomo  y  el  senescal  en 
Aragón  y  Catalufia  respectivamente  son  los  cargos  que  pueden 
presentarle  como  precedentes  de  aquéllos,  pero  sus  funciones, 
sobre  todo  en  el  orden  judicial,  no  están  bien  determinadas;  el 
mayordomo  parece  haber  tenido  gran  importancia,  pero  cuanto 
pudiera  decir  es  lo  que  Blancas  copió  del  libro  de  D.  Vidal  de 
Cafiellas. 

Creo  que  el  lugarteniente  es  anterior  al  gobernador;  la  cos- 
tumbre de  asociar  al  gobierno  el  heredero  del  trono,  que  venía 
de  antiguo,  se  convirtió  en  necesidad  cuando  la  unión  de  los  rei- 
nos por  las  frecuentes  ausencias  de  los  monarcas,  y  si  los  primo- 
génitos no  tenían  edad  suficiente  para  ejercer  por  sí  las  funcio- 
nes ó  debían  ausentarse  (i)  se  les  nombraba  un  gerentevices 


(1)    Apéndice. 


Digitized  by 


Google 


-(56)- 

que  despachaba  tos  negocios;  de  este  gerentevices  nació,  en  mi 
entender,  el  gobernador,  corroborando  mi  sentir  que  á  uno  de 
éstos  así  le  llaman  los  documentos  no  emanados  de  la  real  can- 
cillería (1)  y  que  en  los  fueros  y  constituciones  se  llama  con  fre- 
cuencia al  gobernador  regente  el  oficio  de  la  gobernación. 

El  lugarteniente  era  por  lo  común  el  primogénito,  la  reina  ó 
un  individuo  de  la  familia  real;  era  el  más  allegado  el  monarca 
y  por  esto  el  funcionario  de  más  alta  categoría;  sus  facultades 
dependían  de  las  circunstancias  y  se  expresaban  en  la  delega- 
ción; á  veces  omnímodas,  á  veces  limitadas,  según  la  causa  de 
su  nombramiento;  si  el  rey  se  ausentaba  de  sus  reinos  de  Espa- 
ña se  le  confería  igual  potestad  que  al  mismo  soberano;  si  la 
ausencia  era  de  la  región  eran  limitadas  y  en  cuanto  al  poder 
judicial  cabía  recurso  contra  sus  sentencias  y  se  le  daba  facul- 
tad de  nombrar  ó  destituir  funcionarios  judiciales. 

Tenía  curia  propia,  como  la  del  rey,  podía  nombrar  delega- 
dos y  arbitros,  era  juez  de  apelación  de  todos  los  jueces,  seguía 
los  mismos  procedimientos  que  el  rey,  pudiendo  avocar  al  suyo 
causas  que  se  tramitaban  en  otros  tribunales  y  era  tanto  como 
el  rey,  salvo  que  en  ciertos  casos,  se  podía  proseguir  el  pleito 
ante  el  monarca  y  que  sus  poderes  cesaban  en  presencia  de 
éste  ó  de  un  nuevo  lugarteniente. 

El  gobernador  existe  sin  interrupción  desde  el  siglo  xiv;  era 
el  representante  de  la  persona  del  monarca  (2),  tenía  autoridad 
en  todos  los  ramos  del  gobierno,  llevaba  pendón  alzado  al  ir  en 
son  de  guerra  (3),  era  el  jefe  del  ejército,  el  defensor  del  orden 
público  y  después  del  rey  y  del  lugarteniente  el  tribunal  de  más 
alta  categoría. 

Los  nombramientos  de  aragoneses  y  valencianos  contienen 
las  mismas  facultades  con  fórmulas  casi  iguales  (4);  los  de  cata- 


(1)  Artal  de  Luna,  vicegerente  de  lugarteniente  es  llamado  go- 
bernador (R.  233,  f.  12  y  Cartas  reales  sin  año  de  marzo  de  Jaime  II). 

(2)  En  1419  fué  desafiado  el  de  Aragón,  Blasco  Fernández  de 
Heredia,  y  el  rey  sintió  como  suya  la  ofensa  cporque  nuestra  persona 
es  por  vos  representada  en  aqueix  reino»  (R.  2570,  f.  34). 

(3)  R.  2383.  f.  113. 

(4)  Nombramiento  de  Pedro  Sánchez  de  Calatayud  y  Gil  Ruíz  de 
Lihori.  (R.  232,  f.  13  y  2222,  f.  28),  id.  de  Bernardo  de  Sarria  (Regis- 
tro 504,  f.  81). 


Digitized  by 


Google 


-(56)- 

lañes  están  redactados  en  formal  feudad  (1);  en  los  primeros  se 
especifica  lo  que  pueden  y  deben  hacer,  en  los  segundos  se  les 
da  sin  concretar  la  más  amplia  potestad  de  espada  (gladii)  y 
jurisdicción  civil  y  criminal. 

El  rey  no  tenía  traba  de  ninguna  clase  para  nombrar  el  go- 
bernador en  Cataluña,  Valencia  y  Rosellón;  en  Aragón  se  le  im- 
puso que  no  lo  nombrara  de  la  más  alta  clase  de  la  nobleza 
porque  siéndolo  abusaba  de  su  poder  y  no  se  le  podía  exigir  res- 
ponsabilidad por  no  dejar  que  se  la  exigieran  y  no  por  impedirlo 
la  constitución  del  reino;  era  también  amovible  y  estaba  su- 
jeto á  inquisición  (proceso)  como  cualquier  otro  funcionario  (2). 
Podía  recibir  delegaciones  y  él  podía  darlas  (3)  y  sólo  le  estaban 
prohibidas  en  Aragón  las  causas  de  contrafuero  (4). 

Estos  dos  magistrados  de  facultades  tan  discrecionales  te- 
nían jurisdicción  sobre  todo  el  reino  ó  principado,  pero  á  veces 
no  era  bastante  un  individuo  para  satisfacer  las  necesidades  del 
país  y  se  nombraba  otro  con  el  título  de  virrey  ó  capitán  gene- 
ral, que  aunque  tenía  dominio  sobre  todo  Aragón  ó  todo  Catalu- 
ña era  más  propiamente  lugarteniente,  virrey  ó  capitán  general 
de  una  comarca  levantada  en  armas  ó  á  punto  de  ser  invadida; 
estos  magistrados  asumían  las  funciones  de  los  ordinarios  y  se 
constituían  en  tribunales  de  apelación,  siendo  en  cambio  inape- 
lables sus  sentencias  (B). 

Por  último,  antes  de  pasar  al  Justicia,  se  ha  de  mencionar  un 
cargo  genuinamente  aragonés,  que  Jaime  II  quiso  introducir  en 


(1)  Nombramiento  de  Guerao  Alamán  de  Cervelló  (R.  3513,  f .  12). 

(2)  Miguel  de  Garrea  lo  fué  en  1366  no  se  dice  por  qué  (Registro 
966,  f.  24,  v  );  también  fué  procesado  por  delito  de  sodomía  Ramón 
Alamán  de  Cervelló  (R.  1452,  f.  110). 

(3)  Una  causa  de  apelación  elevada  al  rey  en  Mayo  de  1340  pasó 
por  delegación  al  gobernador,  quien  la  subdelegó  en  Azüar  Giménez 
(Cartas  reales). 

(4)  En  Huesa,  yendo  camino  de  una  heredad  suya  el  barbero  de 
la  villa,  lo  asaltó  un  convecino  y  lo  hirió  gravemente;  la  mujer  del 
herido  clamó  apellido  ante  los  magistrados  municipales  pero  éstos 
lejos  de  proceder  á  la  [captura  del  criminal  impidieron  que  otros  lo 
hicieran;  había  aquí  dos  delitos  pertenecientes  á  dos  jurisdicciones;  el 
delito,  de  que  conoció  el  gobernador  y  el  contrafuero  que  pasó  al  Jus- 
ticia (R.  3362,  f.  88  y  89). 

(5)  R.  2217,  f.  44  y  2222,  f .  22. 


Digitized  by 


Google 


-(57)- 

Cataluña;  existían  en  aquel  reino  desde  la  segunda  mitad  del  si- 
glo xiii  agrupaciones  de  pueblos  para  defenderse  de  los  crimi- 
nales á  las  cuales  se  daba  el  nombre  de  Juntas;  cada  una  sos- 
tenia  cierto  número  de  hombres  armados,  especie  de  milicia 
I)ermanente,  cuyo  jefe,  de  nombramiento  real,  se  llamaba  sobre- 
juntero;  si  éste  juzgaba  era  en  calidad  de  delegado  (1),  en  cuyo 
concepto  todos  los  aragoneses  pertenecían  á  la  jerarquía  judi- 
cial; fuera  de  esta  condición  no  eran  funciones  suyas  las  de 
juzgar,  sino  la  persecución  de  delincuentes  y  ejecución  de  las 
sentencias  declaradas  firmes. 

Este  sobrejuntero  lo  trasplantó  á  Cataluña  el  monarca  cita- 
do, dividiendo  el  territorio  en  cuatro  Juntas:  Barcelona,  Lérida, 
Gerona  y  Tortosa,  á  cuyo  frente  puso  un  sobrejuntero  con  atri- 
buciones mucho  más  amplias  que  las  de  sus  colegas  aragoneses; 
á  las  militares  que  éstos  disfrutaban  agregó  las  judiciales  de  las 
primeras  apelaciones  y  la  revisión  sin  instancia  de  parte  de  los 
negocios  despachados  por  los  bailes  y  vegueres,  colocándolos  por 
encima  de  estos  funcionarios  clásicos  en  la  tierra  catalana.  El 
objeto  de  la  reforma  era  suprimir  el  gobernador,  pero  conven- 
cióse pronto  de  su  inutilidad  y  volvió  á  lo  antiguo,  nombrando 
vicegerente  de  su  hijo  Jaime  á  Bernardo  de  FonoUar  (2). 

El  Justicia  de  Aragón.— Historiar  este  magistrado  es  más 
ardua  tarea  que  las  anteriores;  hay  tanto  y  tanto  acerca  de  su 
origen,  atribuciones,  eficacia  é  historia  externa  y  se  hallan  tan 
mezclados  la  verdad  y  el  error,  que  ya  que  no  otra  cosa  entor- 
pece la  marcha,  obliga  á  paros  frecuentes  que  distraen  la  aten- 
ción y  rompen  la  unidad.  Si  se  quiere  buscar  la  inutitución  en 
su  principio,  se  encuentran  las  variadas  opiniones  acerca  de  su 
origen  y  si  se  sigue  su  marcha  á  través  del  tiempo  se  tropieza 
con  Blancas  de  todo  punto  sospechoso;  si  se  investiga  sobre  la 
eficacia  de  sus  facultades,  primero  han  de  inquirirse  las  opinio- 
nes políticas  del  que  escribe,  pues  esta  pasión  ha  influido  nota- 
blemente en  esta  clase  de  obras.  Para  evitar  esos  incidentes  he 
renunciado  á  toda  polémica  y  refutación  directa;  heme  atenido 
á  lo  que  se  desprende  de  los  documentos,  prefiriendo  que  este 
trabajo  contenga  sólo  afirmaciones  y  falle  por  defecto  á  consig- 


(1)  R.  196,  f.  2100. 

(2)  B.  231,  f.  66-119. 


Digitized  by 


Google 


~(58)- 

nar  especies  no  del  todo  ciertas  y  la  exposición  se  halle  alguna 
vez  obscurecida  ó  rota  por  el  prurito  de  deshacer  ajenas  teorías. 

Sábese  que  en  el  siglo  xii  existía  el  Justicia;  su  nombre  apa- 
rece en  algunos  diplomas  de  aquel  tiempo,  pero  se  ignoran  en 
absoluto  sus  atribuciones;  no  hay  nada  que  permita  suponerlas 
con  visos  de  fundamento  y  cuantos  han  afirmado  acerca  de  este 
punto  lo  han  hecho  por  su  cuenta  y  sin  pruebas;  hay  que  llegar 
al  siglo  xni  para  que  las  funciones  del  Justicia  se  determinen  y 
la  historia  pueda  consignarlas  y  en  este  tiempo  lo  único  que  la 
historia  puede  consignar  es  que  el  Justicia  no  había  entrado  en 
la  jerarquía  judicial,  que  no  era  todavía  juez  con  autoridad  de- 
legada pero  perpetua,  como  el  zalmedina  de  Zaragoza,  el  Justi- 
cia de  Tarazona  ó  el  juez  de  Teruel;  se  limitaba  á  promulgar 
la  sentencia  dictada  por  la  curia  real,  era  un  servidor  de  los  ver- 
daderos jueces,  el  rey  y  los  ricos-hombres,  y  si  juzgaba  por  sí  lo 
hacía  por  delegación  especial  para  un  caso  concreto,  al  igual 
que  un  sobre juntero  ó  un  jurisconsulto.  Así  lo  dice  textualmente 
el  obispo  de  Huesca  D.  Vidal  de  Canellas;  cuyas  palabras  vie- 
nen confirmadas  por  los  fueros  de  1247  y  por  documentos  per- 
fectamente auténticos. 

El  papel  del  Justicia,  dice  el  prelado,  se  reduce  á  seguir  la 
curia  dentro  del  reino,  á  examinar  y  oír  las  causas  ante  el  rey  ó 
por  su  orden  si  no  está  presente  y  á  promulgar  la  sentencia  que 
el  rey  y  los  barones  ó  la  mayoría  de  éstos,  si  el  rey  no  asiste, 
ponen  en  su  boca,  advirtiendo  que  es  irresponsable  por  no  ser 
él  quien  falla  sino  aquellos  á  quienes  debe  en  esto  necesariamen- 
te obedecer  (1).  Los  fueros  de  1247  recopilados  en  esta  fecha,  y 
por  lo  mismo  anteriores,  no  citan  ni  una  sola  vez  al  Justicia 
como  juez;  la  voz  juslicia  es  sinónima  de  judex,  y  es  por  tan- 
to término  genérico  y  no  específico;  en  alguno  parece  ser  él  el 
aludido  pero  la  cita  corrobora  la  tesis,  pues  en  esos  el  oficio  del 
famoso  magistrado  se  reduce  á  seguir  el  procedimiento  sin  pa- 
sar de  ahí,  y  el  fallo  se  reserva  á  la  curia  (2). 

Un  pergamino  de  1248  existente  en  el  Archivo  de  la  Corona 
de  Aragón  (3)  citado  ya  por  Tourtoulon  (4);_,es  una  sentencia  del 


(1)  Blancas.— Comentarios. 

(2)  De  advocatis. 

(3)  Núm.  1122,  de  Jaime  I. 

(4)  Jacme  I  le  Conquerant  II,  186. 


Digitized  by 


Google 


^(  69  )^ 

Justicia  Martin  Pérez,  y  al  llegar  al  fallamos  dice:  de  maniato 
speciali  dicti  domini  Regís  et  dicti  domini  Petri  Cornelii  dicimus 
judicaudOj  lo  cual  traducido  significa:  de  mandato  especial  del 
Rey  y  de  D.  Pedro  Cornel  fallamos:  y  sino  se  quiere  admitir  que 
las  dos  palabras  dicimus  judicando  signifiquen  fallamosy  que  es  lo 
que  en  rigor  significan  (1),  tradúzcanse  literalmente:  pronun- 
ciamos juzgando,  y  siempre  habrá  un  mandato  para  juzgar  ó 
para  fallar,  y  en  ambos  casos  pierde  el  que  pronuncia  la  inde- 
pendencia del  juez. 

Confirma  lo  anterior  la  poca  importancia  del  que  desempeña- 
ba el  cargo  que  siempre  aparece  al  final  de  los  documentos  (2), 
y  que  á  veces  tenia  un  justiciado  local  al  mismo  tiempo  que  el 
de  Aragón  (3). 

Hay  que  llegar  á  126B  para  que  el  Justicia  adquiera  funcio- 
nes judiciales  y  no  en  todos  los  asuntos  sino  en  uno,  y  tampoco 
por  desenvolvimiento  de  antiguas  prerrogativas,  sino  por  con- 
sentimiento de  las  partes  que  transigían  asi  graves  diferencias. 
Las  cortes  celebradas  aquel  afio  en  Egea  vinieron  á  dar  satisfa- 
cción á  las  pretensiones  de  los  nobles;  agraviados  de  que  el  rey 
resolviera  las  cuestiones  por  sí  mismo,  con  arreglo  al  derecho 
común  (romano)  y  decretos,  prescindiendo  de  los  ricos-hombres, 
y  al  propio  tiempo  que  expusieron  estas  quejas,  pidieron  que  ya 
que  hubiese  de  poner  Justicia  lo  nombrase  con  su  consejo  y  entre 
los  caballeros  (4).  Apuntaban  aquí  los  nobles  aragoneses  tres 
pretensiones:  que  se  guardase  el  prólogo  de  la  Compilación  de 
Huesca:  deficiente  foro  ad  naturalem  sensum  recurralur;  que  no 


(1)  £t  nos  Jacobus  Del  gratia  Rex  predictus  auditis  rationibus  et 
allegationibus  atrinsque  partís  et  conclosis  cam  consilio  Episcopi  Va- 

lencie dicimas  judicando  quod  carte  predíctorum  antecessorum 

nostrorum  non  habent non  valent  (R.  11,  f.  1). 

(2)  En  los  perg  232,  233  y  495  de  Jaime  I. 

(3)  Así  lo  dice  Giménez  Cerdán,  y  aunque  lo  duda  Blancas,  con- 
firma el  dicho  de  aquél  el  documento  inserto  en  el  R.  48,  f.  42 

(4)  Dice  Zurita  á  la  letra:  Quejábanse  que  habiendo  los  ricos- 
hombres  de  juzgar  los  pleitos  como  era  costumbre  antigua  de  Aragón, 
los  determinaba  el  rey  por  el  derecho  común  y  decretos  y  eran  go- 
bernadas las  leyes  del  reino  á  su  albedrío,  habiendo  sido  establecidas 
para  que  ellas  rigiesen  y  pretendían  que  ya  que  el  rey  hubiese  de  po- 
ner justicia  en  el  reino,  le  pusiese  caballero  é  hijodalgo  y  le  nombrase 
con  consejo  de  los  ricos-hombres  (Anales,  libro  III,  cap.  66}. 


Digitized  by 


Google 


-(60)- 

se  les  privara  del  derecho  de  juzgar  en  la  curia  y  que  el  Justicia 
fuese  caballero  y  nombrado  con  consentimiento  de  ellos;  los  dos 
primeros  agravios  negó  el  rey  haberlos  hecho  y  en  cuanto  al 
tercero  lo  concedió  en  parte,  que  fuese  caballero,  y  en  parte  lo 
negó  nombrarlo  con  el  consentimiento  de  la  nobleza;  ambos  con- 
tendientes creyeron  ganar  la  partida;  el  rey  contaba  con  un 
Justicia  hechura  suya;  los  nobles  lo  tenían  por  uno  de  sus  igua- 
les; así  no  fué  difícil  convenir  para  evitar  nuevos  altercados 
en  someterle  sus  diferencias  y  quedó  declarado  juez  de  los  plei- 
tos que  se  moviesen  entre  el  rey  y  los  ricos-hombres. 

Esta  tan  radical  transformación  que  lo  convirtió  de  sirvien- 
te en  amo,  ha  de  atribuirse  ó  á  la  influencia  personal  de  Pedro 
Sánchez  que  supo  ganarse  la  confianza  de  unos  y  otros,  ó  á  la 
fuerza  de  las  circunstancias:  pudo  ser  lo  primero  pero  más  me 
inclino  á  lo  segundo,  conforme  muy  racionalmente  supone  el 
Barón  de  Tourtoulon. 

Las  circunstancias  eran  muy  diferentes  de  las  de  un  siglo 
antes;  á  la  monarquía  guerrera  y  conquistadora  de  Alfonso  I 
había  sucedido  una  monarquía  pacífica  en  cuanto  á  los  acrecen- 
tamientos territoriales  dentro  de  la  península;  la  nobleza  no  era 
aquella  aristocracia  militar  que  seguía  á  su  rey  á  las  costas  del 
Mediterráneo  ó  á  las  fragosidades  de  Teruel;  á  los  antiguos  y 
movedizos  honores  habían  sucedido  los  importados  y  fijos  feudos 
y  no  era  fácil  reunir  unos  cuantos  nobles  capaces  de  juzgar  con 
acierto  en  un  pleito,  ya  enredado  por  abogados  conocedores  del 
derecho  romano  ni  los  mismos  reyes  se  aventuraban  á  juzgar 
con  solo  su  parecer.  Caso  práctico:  en  el  sitio  de  Albarracín  es- 
taba Pedro  III  con  todo  su  ejército,  y  necesitó  llamar  al  Justicia 
de  Aragón  para  resolver  las  cuestiones  de  los  que  á  él  habían 
acudido  para  dirimirlas;  la  curia  real,  compuesta  antes  del 
mayordomo  y  de  ricos -hombres  y  ciudadanos,  no  podía  ya  com- 
ponerse de  los  mismos  y  la  necesidad  era  tan  urgente  que  fué 
apremiado  el  Justicia  á  cumplir  cuanto  antes  la  orden  (1). 


(1)  Dilecto  sao  Johanni  Egidii  Tarini  Justicia  aragonis  salutem  et 
dilectionein.  Quia  nos  circa  magna  et  ardua  negocia  intendere  oportet 
et  ideo  de  causis  tan  appellationum  quam  alus  que  ad  curiam  nostram 
deveniunt  cognoscere  non  possumus  neo  habemus  nobiscum  cui  causas 
ipsas  committere  valeamus  vobis  mandamus  quatenus  visis  presentí - 
bus  veniatis  ad  curiam  nostram  ut  super  ipsis  causis  et  alus  que  tan- 


Digitized  by 


Google 


-  (  61  )- 

La  curia  real  habia  realmente  muerto;  no  bastaba  para  juz- 
gar tener  buen  criterio  ó  conocer  los  cuatro  fueros  del  reino;  el 
derecho  romano  y  el  canónico  se  infiltraban  en  las  costumbres 
y  los  antiguos  jueces  con  todo  su  orgullo  y  todo  su  poder  debie- 
ron retirarse  ante  los  legistas  ó  estudiar  ellos  mismos  las  leyes. 
A  pesar  de  haber  satisfecho  D.  Jaime  aquel  pretendido  agra- 
vio, se  puso  en  el  Privilegio  General  un  ítem  (el  tercero)  pi- 
diendo lo  mismo  que  se  pidió  en  126B,  pero  no  era  posible  retro- 
ceder y  el  ítem  dejó  de  cumplirse,  como  tampoco  se  cumplió  el 
fuero  de  Egea. 

No  tenía  entonces  el  Justicia  otra  jurisdicción;  la  de  juzgar 
entre  particulares  en  primera  instancia  y  las  primeras  apelacio- 
nes de  lo  sentenciado  por  jueces  locales  se  la  dio  Jaime  I  en 
1266,  como  ya  hizo  notar  Zurita;  el  decreto  del  Conquistador  es 
bien  explícito  y  terminante:  el  rey  quiere  que  el  Justicia  juzgue 
y  para  que  nadie  alegue  ignorancia,  encabeza  la  orden  con  la 
frase  virís  nobilibtis  et  dileclis  el  fldelibus  suis  vichis  hominibus, 
militibus,  religiosis  et  aliis  hominibus  civitatum  villarum  et  loco- 
rum  aragonis  (1).  Están  ahí  comprendidas  todas  las  clases  so- 
ciales y  hasta  la  forma  tan  categórica  del  mandato  está  indi- 
cando una  innovación,  algo  no  en  uso  que  se  trata  de  imponer 
por  un  acto  soberano  y  aunque  no  esto,  basta  esa  orden  para 
confirmar  que  no  era  juez  el  Justicia  en  los  primeros  años  del 
siglo  xin,  pues,  de  lo  contrario,  sería  ridículo  que  se  diesen  á  un 
magistrado  funciones  que  ya  tenía. 

Como  este  punto  es  de  gran  trascendencia  para  fijar  bien  el 
carácter  de  la  magistratura  de  que  voy  tratando,  conviene  de- 
jarlo bien  sentado,  y  he  aquí  una  prueba  de  que  ese  decreto  de 
Jaime  I  estableció  un  nuevo  grado  en  la  jerarquía  judicial:  ocu- 


gunt  officium  vestnim  in  curia  nostra  dcterminetis  cognoscatis  et  fa- 
ciatis  quod  fuerit  faciendum  ut  nos  quibuslibet  venientibus  justiciam 
reddere  valeamus  et  gentes  terre  non  vexentur  laboribus  et  expensis. 
Datum  in  obsidione  Albarrazini  III  k  junii  (1281.  R.  46,  f.  201). 

(1)  Continúa  el  documento;  Sciatis  quod  volumus  quod  Petrus 
Sancii  Justicia  Aragonis  possit  audire  ubicumque  fuerit  in  Aragone 
causas  que  de  novo  moveantur  et  quod  prime  appellationes  que  fient  a 
sententiis  latis  per  justicias  civitatum  villarum  et  locorum  Aragonum 
fiant  ad  ips^m  et  ab  eodem  licet  illis  qui  voluerint  ad  nos  apellare,  Et 
hoc  aliquatenus  non  mutetis.  Datum  Perpiniani  III  nonis  octobris  anno 
Domini  MCCLX  sexto  (R.  15  f.  32.  Zurita  lU,  71). 


Digitized  by 


Google 


-(  62  )  ^ 

rrió  en  el  remado  de  Jaime  II  una  competencia  de  jurisdicción 
entre  el  rey  y  el  obispo  de  Tortosa,  señor  de  Almazora,  lugar 
poblado  afuera  de  Aragón;  el  rey  consultó  á  Salanova,  y 
éste  adujo  un  texto  del  obispo  Canellas,  citando  el  libro  y  el  tí- 
tulo, en  el  cual  el  Compilador  de  Huesca  dice  que  las  ape- 
laciones de  los  Justicias  de  lugares  de  religión  deben  hacer- 
se á  los  jueces  del  rey  de  ia  ciudad  más  próxima  ó  al  mismo  rey 
si  así  lo  prefieren  (1);  y  habiéndose  suscitado  la  misma  compe- 
tencia con  el  Maestre  del  Temple,  el  rey  afirmó  que  el  conoci- 
miento de  aquellos  recursos  tocaba  al  rey,  á  los  justicias  de  las 
ciudades  ó  villas  de  realengo  inmediatas  ó  al  Justicia  de  Ara- 
gón (2);  D.  Vidal  no  mencionó  este  último  y  no  es  creíble  que 
olvidara  tribunal  tan  importante;  sólo  la  falta  de  autoridad 
judicial  en  el  omitido  es  explicación  satisfactoria. 

Las  causas  de  segunda  apelación  no  eran  de  su  incumbencia 
y  las  resolvía  en  virtud  de  comisión  especial  (3),  si  bien  andan- 
do el  tiempo  las  fué  ganando  por  costumbre  y  se  convirtió  su 
tribunal  en  imo  de  los  mayores  y  más  concurridos.  Contribuyó 
á  este  resultado  el  ser  el  juez  competente  en  los  pleitos  en  que 
era  noble  el  demandado  y  no  poco  el  prestigio  personal  de 
los  mismos  Justicias,  entre  todos  el  célebre  Salanova;  este  presti- 
gio personal,  que  para  Tourtoulon  fué  la  causa  que  movió  á  las 
cortes  de  Egea  á  declarar  al  Justicia  juez  entre  el  rey  y  los  ricos- 
hombres,  fué  sin  duda  la  base  del  engrandecimiento  del  cargo  y  el 
origen  de  sus  formidables  atribuciones.  Salanova,  juez  de  corte 
en  tiempo  de  Pedro  III  y  de  su  hijo  Alfonso,  subió  al  Justiciazgo 
en  4  de  Marzo  de  1295  y  murió  en  Diciembre  de  1330  (4);  había 
estudiado  en  la  Universidad  de  Tudela  fundada  por  D.  Teobal- 


(1)  Apéndice. 

(2)  Cum  homines.  .  Templi.  .  á  sentenciis  judicum  dictorura  loco- 
rum  ad  justicias  civitatmn  nostrarum  vel  ad  Justiciam  Aragonis  vel 
ad  nos  cum  eos  appellare  oontingebat  consueverint  appellare  (R.  26, 
f.  151). 

(3)  Justicia  Aragonis.  Caasam  appellationis  ad  nos  emisse  a  sen- 
tencia lata  per  Joannem  de  Bitoria  tune  justiciam  Calatayubii  et  post- 
modum  conñrmatam  per  Garciam  Roderici  Justiciam  Catalayubii  vobis 
duximos  committendam.  Mandantes  vobis  quatenus  convocatis  qui  vo- 
candi  fuerint  de  causa  predicta  cognoscatis  et  eam  auctoritate  nostra 
fine  debito  decidatis  (1280,  R.  48,  f.  15). 

(4)  R.  194,  f .  123  y  R.  504,  f .  74. 


Digitized  by 


Google 


-(63)- 

do  (1)  y  es  indudable  que  de  allí  sáldela  más  perito  en  las  Insti- 
tuciones y  en  las  Decretales  que  en  la  Compilación  de  Huesca  y 
en  los  Comentarios  de  D.  Vidal;  su  carácter  de  juez  de  corte  y 
el  ejercer  este  empleo  en  Cataluña  lo  acreditan,  asi  como  los 
epígrafes  latinos  puestos  por  él  á  los  Fueros  de  Aragón.  Salano- 
va  mereció  la  confianza  de  Jaime  II,  que  le  consultó  en  todos 
los  casos  difíciles;  su  saber  y  su  probidad  le  grangearon  la  esti- 
mación pública  y  á  pesar  de  que  he  mirado  gran  parte  de  los 
papeles  de  su  tiempo  apenas  si  he  visto  una  apelación  de  sus 
sentencias;  el  empuje  estaba  dado  y  el  movimiento  no  cesó;  el 
Justicia  continuó  su  marcha  y  las  cortes  de  1348  convirtieron  en 
ley  lo  que  la  costumbre  le  había  dado. 

Con  anterioridad  á  esa  fecha  se  hallan  ejemplos  de  reales 
órdenes  no  invalidadas  pero  suspendidas  y  puesto  en  litigio 
hasta  que  el  Justicia  les  diera  su  exequátur  (2);  igualmente  los 
sobrejunteros  le  consultaban  y  debían  obedecer  sus  mandamien- 
tos (3)  y  de  todo  lo  que  en  aquellas  cortes  y  en  las  sucesivas  fué 
ganando  se  hallan  precedentes  en  el  reinado  de  Jaime  II  y  sus 
inmediatos  sucesores,  pues  el  cargo  había  hecho  fortuna  y  en 
todo  se  acudía  al  Justicia,  como  hoy  se  acude  á  comisiones  ó 
á  precedentes,  y  los  Justicias  supieron  en  su  mayoría  explotar 
aquellas  circunstancias. 

El  fuero  que  disponía  que  fuese  el  Justicia  juez  entre  el  rey 
y  los  ricos-hombres  era  de  gran  trascendencia  política  y  sin 
embargo,  sólo  se  usó  una  vez  y  esta  en  tiempo  de  Jaime  n  y  de 
Salanova;  se  observaba  en  los  litigios  particulares  entre  el  mo- 
narca y  un  magnate  (4),  pero  en  los  casos  graves,  en  aquellos 
en  que  la  discordia  pudo  producir  y  produjo,  como  en  tiempo  de 
Alfonso  ni  y  Pedro  IV,  males  y  guerras  el  fuero  calló  y  fué 


(1)  Cart  reales 

(2)  D.  Lope  de  Luna  firmó  ante  el  Justicia  García  Fernández  de 
Castro  ante  el  rey,  que  lo  desposeía  del  honor  del  Huesca;  el  Justicia 
citó  al  firmante  y  al  procurador  fiscal  para  ver  si  la  firma  debía  sub- 
sistir ó  derogarse  (R.  1067,  f.  129). 

(3)  El  de  Huesca  y  Jaca  obligaba  á  los  vasallos  del  obispo  de 
Huesca  á  ir  en  ejército;  se  quejó  el  prelado  al  rey  y  este  mandó  al  Jus- 
ticia cquatenus  prebeatis  consilium»  al  sobre juntero  y  á  este  que 
«quidquid  vos  consulueritifl  compleat  et  sequatur  (1341.  R.  1357, 
f.  1150). 

(4)  Pergamino  de  Alfonso  U  (III  de  Aragón)  n.®  321. 


Digitized  by 


Google 


íetra  muerta;  el  famoso  jttd^x  medius  estuvo  siempre  como  la 
espada  dentro  de  la  vaina  Su  influencia  política  fué  muy  esca- 
sa antes  de  1348;  Castellezudo  y  Artasona  perdieron  el  uno  la 
vida  y  el  otro  el  cargo  por  causas  independientes  de  su  oficio; 
los  demás  nada  hicieron  por  merecer  ni  las  iras  ni  las  gracias 
reales  y  con  esta  poca  importancia  política  corría  parejas  su  re- 
presentación oficial;  Juan  Zapata  subió  al  Justiciazgo  en  28  de 
Abril  de  1288;  devoto  de  Alfonso  III  no  le  abandonó  en  las  des- 
dichas que  le  causaron  los  unidos,  perdió  sus  posesiones,  que  in- 
cendiaron sus  enemigos  y  obtuvo  en  recompensa  otras;  á  la  lle- 
gada de  Jaime  II  continuó  desempeñando  el  Justiciazgo  y  me- 
reciendo la  confianza  del  nuevo  rey;  con  él  fué  á  Logroño  á  las 
vistas  con  el  de  Castilla  y  durante  esa  marcha  se  presentó  un 
negocio  de  su  incumbencia  que  no  pudo  resolver;  Pedro  Ferrer 
del  Plano,  procurador  de  D.*  Guillerma  de  Monteada,  mujer 
del  infante  D.  Pedro,  cuya  era  la  villa  de  Alcubierre  fué  á  Za- 
ragoza á  firmar  de  derecho  contra  D.  Artal  de  Alagón;  se 
presentó  «ante  la  puerta  de  casa  del  honrado  D.  Johan  (^a,]^eita,y 
Justicia  de  Aragón  et  demando  alli  si  y  era  el  Justicia  ó  tenient 
su  lugar  y  stando  alli  aparexie  a  la  puerta  de  la  dicta  casa  Jay- 
ma  casera  del  dito  Justicia  la  cual  dixo  que  la  Justicia  ni  te- 
nient su  lugar  no  era  alli  ante  era  á  Logronyo  a  las  vistas»  (1). 

La  escena  es  típica  y  demuestra  la  organización  del  Justiciaz- 
go; al  marcharse  Zapata  no  dejó  en  su  casa  ni  porteros,  ni  sayo- 
nes, ni  escribientes,  ni  abogados;  una  casera  que  despedía  desde 
la  puerta  á  los  que  preguntaban  por  el  honrado  D.  Juan  y  nada 
más;  aunque  se  tenga  en  cuenta  la  sencillez  de  la  época,  cabe 
pensar  que  habría  el  personal  suficiente  para  despachar  los 
asuntos  que  no  serían  muy  numerosos,  cuando  bastaban  dos  per- 
sonas, ni  muy  urgentes  cuando  esas  dos  personas  se  ausentaban 
sin  dejar  sustituto. 

La  fianza  que  Pedro  Ferrer  del  Plano  solicitaba  del  Justicia, 
la  solicitó  de  D.  Galacián  de  Tarba  y  de  su  hijo  Nicolás,  y  para 
mayor  seguridad  de  obtenerla  requirió  al  zalmedina  y  jurados 
de  la  ciudad,  y  así  se  explica  que  el  Zapata  y  su  lugarteniente 
se  ausentaran;  la  concesión  de  firmas  de  derecho  de  esa  clase, 
no  era  facultad  exclusiva  suya. 

Las  otras,  las  que  invalidaban  las  disposiciones  reales,  no  las 


(1)    Pergaminos  de  Jaime  II. 


Digitized  by 


Google 


-(65)- 

alcanzó  el  Justicia  hasta  1348;  por  esto  los  anteriores  á  esta 
fecha  vivieron  oscuros  y  desconocidos;  eran  en  este  tiempo  me- 
ros jueces  en  los  pleitos  en  que  era  parte  demandada  un  no- 
ble (1);  resolvían  las  dudas  sobre  la  legalidad  de  las  órdenes 
reales,  cuando  el  rey  les  consultaba  (2),  y  si  se  atrevían  á  pedir 
modificación  en  algún  caso,  lo  hacían  con  mesura  y  humil- 
dad (3). 

A  partir  de  aquellas  famosas  cortes  que  siguieron  á  la  derro- 
ta de  los  unidos,  alcanza  el  Justicia  la  enorme  importancia  que 
lo  ha  hecho  famoso;  se  le  hizo  intérprete  de  los  fueros  y  juez  de 
contrafuero;  por  lo  primero  se  colocó  en  su  mano  la  legislación 
del  país;  por  lo  segundo,  se  le  hizo  arbitro  de  la  suerte  de  los 
oficiales  del  estado.  El  cargo  sq  hizo  además  vitalicio  é  inamo- 
vible y  bien  retribuido  además,  fué  la  mayor  prebenda  que 
podía  lograrse. 

Mas  en  lo  de  juez  de  contrafuero  no  ha  de  entenderse  que 
tuviera  potestad  de  fiscalizar  la  gestión  de  los  ordinarios;  el  Jus- 
ticia no  procedió  nunca  de  oficio,  sino  á  instancia  de  parte;  aun- 
que viese  y  tocase  las  mayores  injusticias  no  intervenía  para 
remediarlas,  si  el  lastimado  no  acudía  á  él  en  queja;  es  más,  se 
atenía  estrictamente  á  la  justicia  legal,  á  la  forma  del  enjuicia- 
miento y  guardado  éste,  dejaba  de  ser  juez  de  contrafuero  para 
ser  juez  de  apelación  al  modo  que  el  gobernador  ó  el  lugarte- 
niente. Es  decir,  que  si  un  juez  prescindía  de  un  trámite  legal 
en  un  crimen,  había  contrafuero,  pero  si  con  testigos  falsos  se 
condenaba  un  inocente,  cabía  apelación  pero  no  contrafuero. 

Las  firmas  de  derecho  paralizaban  la  acción  de  los  tribuna- 
les, hasta  que  el  proceso  incoado  por  el  Justicia  se  fallaba  defi- 
nitivamente; las  disposiciones  reales  contra  las  cuales  se  firma- 
ba de  derecho,  quedaban  igualmente  nulas  mientras  el  Justicia 
juzgaba  de  su  legalidad  y  las  resistencias  á  los  oficiales  reales, 
no  se  castigaban  en  tanto  que  el  Justicia  no  las  declaraba 


(1)  La  dita  dona  María  Bernat  según  fuero  de  Aragón  e  según  la 
ordenación  feyta  por  vuestro  padre  en  la  Cort  postrera  asi  como  vecina 
de  la  dita  ciudat  debe  seer  convenida  e  fazer  derecho  antel  9almediua 
de  (^aragoga  a  quiquiera  que  haga  querela  della  o  ante  el  Justicia  de 
Aragón  como  sennora  do  Utrellas  (5  Junio  1330.  Cart  rs.,  n.^  1130  de 
Alfonso  III). 

(2)  Apéndice. 

(3)  Apéndice. 

Mbmobiás.— Tin.  5 


Digitized  by 


Google 


— (  66  )- 

injustas.  Esta  tan  poderosa  facultad  era  consecuencia  de  la  otra 
que  le  hacia  intérprete  de  la  ley;  cualquiera  molestado  por  una 
real  orden  ó  un  acuerdo  de  un  funcionario,  podía  tacTiarlo  de 
contrario  á  las  leyes,  si  contrariaba  su  interés  y  de  aquí  la  fre  - 
cuencia  con  que  se  concedían.  Los  Justicias,  hombres  al  fin, 
tenían  pasiones,  intervenían  en  la  política  y  muchas  veces  ultra- 
jaron la  virtud,  cuyo  nombre  llevaban,  por  servir  á  parientes  y 
amigos  (1). 

Después  de  obtenida  la  potestad  judicial  en  primera  instan- 
cia y  primera  apelación,  no  fué  legalmente  más;  señálale  Mo  • 
lino  como  atribución  especial  ser  juez  entre  señores  y  vasa- 
llos, pero  esto  debía  ser  al  tiempo  de  escribir  aquel  forista,  por 
cuanto  en  1361,  en  un  pleito  entre  el  arzobispo  de  Zaragoza,  se- 
ñor de  Fuentes,  y  los  hombres  de  signo  servicio  de  esta  villa, 
no  intervino  el  Justicia  (2);  en  cambio,  de  sus  fallos  cabía  recur- 
so al  rey  y  estos  recursos  podían  decidirse  por  jueces  delegados, 
lo  mismo  que  los  motivados  por  resoluciones  de  otros  tribuna- 
les (3). 

Igualmente  se  podían  sacar  de  su  conocimiento  causas  que  se 
tramitaban  en  un  tribunal  y  llevarse  al  tribunal  real  ó  á  delega- 
dos (4)  y  en  calidad  de  tal  podía  él  mismo  entender  en  un  caso 


(1)  Bóletin  de  la  Real  Academia  de  Buenas  Letras,  n.**  I.  «Las 
libertades  aragonesas.» 

(2)  R.  1450,  f.  15. 

(3)  (R.  2349,  f .  103).  Pedro  IV  sometió  al  jurisconsulto  de  Zaragoza 
Martín  Giménez  Domet  una  apelación  contra  una  sentencia  de  García 
Giménez  de  Bassa  lugarteniente  de  Pelegrín  de  Anzano.  (X  K.aug. 
1337.  Cart.  rs  )  En  1888  se  apeló  al  jurisconsulto  Jaime  del  Hospital  de 
una  sentencia  dada  por  Cerdán  (R.  2002,  f.  152). 

(4)  Un  pleito  entre  nobles  que  se  ventilaba  ante  el  Justicia  lo 
avocó  D.  Jaime  I  á  su  curia  y  lo  falló  por  sí  mismo  (R.  14,  f .  136  y  146). 
El  señor  de  Imeca  y  la  villa  de  Arbunies  pleiteaban  por  términos 
ante  el  Justicia  de  Huesca;  venció  la  villa  y  al  casarse  una  hija  del 
vencido  llevó  en  dote  el  término  litigado  y  el  pleito  se  resucitó,  pero 
esta  vez  en  el  tribunal  de  Salanova;  la  villa  se  quejó  al  rey  «cum  me- 
lius  et  decentius  et  absque  partium  minoribus  expensis  possit  et  debeat 
duci  dicta  causa  in  civitate  oscensi  quam  in  loco  ubi  predictus  Justicia 
Aragonis  degit  qui  est  ipsis  partibus  longiquor  et  remotus»,  el  rey 
accedió  á  la  solicitud,  volviendo  el  proceso  á  la  curia  de  Huesca  (1317, 
R.  163,  f .  87).  El  7  de  Mayo  de  1414  nombró  delegados  Fernando  I  para 
fallar  un  pleito  entre  D.  Juan  de  Luna,  señor  de  Villafeliche  y  la  mu- 


Digitized  by 


Google 


-(  67  )- 

concreto.  (1)  como  los  demá'j  jueces  perpetuos  ó  temporales. 

Y  esas  delegaciones  no  siempre  llegaban  hasta  el  final  del 
negocio:  á  veces  se  limitaban  á  la  instrucción  del  sumario  (2)  y 
era  ni  más  nt  menos  que  un  juez  delegado 

Pero  la  fama  del  Justicia  no  procede  de  su  carácter  judicial 
puro  y  simple;  aquel  renombre  proviene  de  otras  funciones  en 
rigor  judiciales,  aunque  tenidas  por  politicas.  El  oponerse  á  la 
ejecución  de  una  real  orden,  el  embargar  las  rentas  reales,  im- 
pedir á  un  funcionario  el  ejercicio  de  su  cargo,  eran  consecuen- 
cia de  su  carácter  de  juez;  aquellas  decisiones  las  tomaban  por 
creer  desaforada  la  real  orden,  ó  para  responder  de  dafios  y 


jer  de  D.  Antón  de  Luna  (Cart.  rs.);  y  Juan  y  Blasco  de  Azlor  pidieron 
á  D.*  María  que  inhibiese  al  Justicia  y  juzgara  ella  (R.  3163,  f .  188). 
En  Marzo  de  1339  falló  el  Justicia  de  Cantavieja  una  causa  entre  el 
Comendador  de  aquella  encomienda  y  Miguel  Carceller;  éste,  que  per- 
dió el  pleito,  apeló  al  Justicia  que  volvió  á  condenarlo  y  nuevamente 
apeló  al  rey  que  delegó  en  el  juez  de  su  curia  Guillermo  de  Talavera. 
(Cart.  rs  ) 

(1)  Manda  el  rey  á  Pedro  Martínez  de  Artasona  que  juzgue  un 
pleito  entre  D.  Juan  Núñez  y  la  viuda  de  D.  García  Ortiz  de  Azagra 
y  que  si  no  puede  juzgar  en  persona  que  nombre  un  delegado  (R.  43, 
f  77).  En  una  cuestión  entre  Villafranca  y  Mosqueruela  fué  nombrado 
juez  Alamán  de  Jasa,  recusado  como  sospechoso  por  los  primeros,  le 
sustituyó  con  igual  carácter  Juan  Gil  Tarín  íR.  ib.,  f.  33).  Uno  conde- 
nado por  el  Justicia  de  Montalbán  se  alzó  ante  el  zalmedina  de  Zara- 
goza, el  cual  revocó  la  primera  sentencia;  entonces  el  perjudicado  re- 
currió al  rey  y  este  nombró  al  Justicia  para  resolver  el  negocio 
(Ib  ,  f .  100).  Johanni  Egidii  Tarini.  Ex  parte  Sancii  Guallada  fuit nobis 
expositum  quod  cum  ipse...  teneret  justiciatum  de  Bolea  fuit  inde 
eiectus...  et  alium  positum  propter  quod asserit  fuit  sibifacta  injuria... 
Quare  mandamus  vobis  quatenus  vocetis  dictum  Sancius  et  justiciam 
qui  positus  est  ut  compareant  coram  vobis  per  se  vel  procuratores 
eorum  et  auditis  rationibus  utrorumque  faeiatis  exequi  iú  premissis- 
quod  de  foro  fuerit  faciendum  nos  enim  negocium  istud  vobis  per  pre- 
sentes commissiraus  fine  debito  terminandum  Datum  osee  V.  idus  sep- 
tembris  (1284,  R.  43,  f.  30).  Jaime  II  mandó  al  Justicia  que  juzgase 
una  apelación  elevada  al  rey  por  Juan  de  Gurrea,  contra  una  senten- 
cia del  zalmedina  de  Zaragoza;  «nos  enim  in  bis  vobis  per  presentes 
committimus  plenarie  vices  nostras  (28  Julio  1321.  Cart.  rs.)  Igual 
comisión  le  hizo  de  una  sentencia  del  Justicia  de  Tarazona  (R.  150, 
f  232.) 

(2)    R.  46,  f.  83  y  R.  3368,  f.  48. 


Digitized  by 


Google 


~(  68  )• 

perjuicios  ó  por  creer  ilegal  el  nombramiento;  fuera  de  estos 
casos,  el  Justicia  no  fué  nunca  político  en  el  verdadero  sentido 
de  la  palabra;  nunca  tuvo  participación  directa  en  el  gobierno  del 
país  y  nunca  se  mezcló,  por  virtud  de  su  cargo,  en  las  luchas 
civiles  ó  en  las  interioridades  de  la  política. 

La  organización  del  Justiciazgo,  sencilla  en  los  primeros 
tiempos,  se  fué  complicando  á  medida  que  aumentaron  los  nego- 
cios; en  tiempo  de  Zapata,  toda  su  corte  se  reducía  á  un  lugar- 
teniente; en  tiempo  de  Juan  Gil  Tarín  servíase  del  sayón,  del 
zalmedina;  andando  el  tiempo  tuvo  dos  lugartenientes,  varios 
sayones  ó  alguaciles  y  multitud  de  ver  güeros. 

El  nombramiento  era  de  libre  elección  del  rey,  exigiéndose 
sólo  en  el  agraciado  la  condición  de  caballero;  en  esto  había 
también  algunos  excesos;  Giménez  Cerdán  recibió  la  caballería 
el  mismo  día  de  ser  nombrado  y  lo  mismo  sucedió  con  Martín 
Pérez  de  Huesca,  Justicia  no  citado  por  Blancas;  no  siempre  se 
daba  de  por  vida;  hay  muchos  casos  en  que  se  da  mientras  al 
rey  pluguiere  y  hasta  1444  fué  amovible  legalmente,  aunque  por 
costumbre  fuese  lo  contrario. 

Prestaban  los  Justicias  juramento  de  fidelidad  al  recibir  la 
investidura  y  todos  los  años  ó  estando  reunidas  las  Cortes  se  fis- 
calizaba su  gestión  por  cuatro  individuos  ó  por  un  tribunal  espe- 
cial; caso  raro:  ninguno  fué  hallado  culpable  y  todas  las  preven- 
ciones resultaron  infructuosas,  lo  cual  obliga  á  pensar  que  todo¿ 
eran  honradísimos  ó  que  la  forma  de  exigirles  responsabilidad  no 
era  práctica.  Cuando  para  la  ejecución  de  sus  sentencias  necesi- 
taba fuerza  armada  servíase  del  sobrejuntero  (1). 

En  las  luchas  sostenidas  por  los  aragoneses  heredados  en 
Valencia  para  regirse  por  el  fuero  de  Aragón  alcanzaron  un 
momentáneo  triunfo  en  1284,  logrando  que  se  creara  en  aquel 
reino  un  Justicia  con  prerrogativas  iguales  al  del  modelo  que  se 
copiaba.  Como  entonces  éste  no  juzgaba  sino  las  causas  de  pri- 
mera apelación  de  los  justicias  locales,  se  le  concedió  esta  fa- 
cultad y  trasladando  á  Valencia  el  fuero  de  Egea  de  1266  y  el 
tlem  del  Privilegio  General  referente  á  este  asunto,  se  mandó 
que  dichos  pleitos  se  resolvieran  con  el  consejo  de  los  nobles  po- 
blados á  fuero  de  Aragón  sin  los  cuales  nó  debía  proceder  á  sen- 
tenciar, á  no  ser  que  los  citados  oportunamente  rehusaran  com- 


(I)    R.  46,  f .  80  y  2670,  f .  173. 


Digitized  by 


Google 


-(69)- 

parecer  (1).  La  reforma  no  prosperó  y  el  Justicia  de  Valencia 
no  tuvo  la  importancia  del  de  Aragón;  bien  es  verdad  que  éste 
sin  accidentes  de  su  historia,  explotados  por  ciertas  pasiones, 
habría  pasado  al  olvido  como  su  congénere  valenciano. 

Tribunales  locales. — Los  tribunales  mencionados  anterior- 
mente tenían  jurisdicción  universal  dentro  de  sus  respectivas 
regiones;  nada  les  vedaba  ejercerla  en  todo  el  territorio  y  eran 
en  este  concepto  y  en  el  de  ser  jueces  de  apelación  los  más  al- 
tos del  país.  Pero  no  bastaban  tampoco  para  satisfacer  todas  las 
necesidades  por  no  ser  posible  acudir  siempre  á  su  juicio;  nece- 
sitábanse jueces  con  residencia  fija  y  demarcación  especial  que 
pudieran  en  asuntos  pequeños  ó  perentorios  dirimir  una  contien- 
da y  para  llenar  esta  necesidad  se  crearon  los  jueces  locales. 

La  manera  de  ser  de  la  sociedad  de  la  Edad  Media,  opuesta 
á  la  regularidad  matemática  y  uniforme  de  nuestros  días,  no 
consentía  la  división  en  distritos  ó  partidos  judiciales  de  equili- 
brada extensión  y  regidos  por  una  persona  cuya  capacidad  para 
el  cargo  se  hubiera  demostrado;  la  más  pintoresca  variedad  sus- 
tituía á  la  rígida  monotonía  moderna,  nada  era  igual  á  lo  vecino 
y  es  imposible  reducir  á  sistema  esta  organización  porque  pare- 
ce que  no  había  regla  fija  para  el  régimen  judicial. 

Dentro  de  Aragón  ó  dentro  de  Cataluña  todavía  pueden  se- 
ñalarse algunas  analogías  entre  distrito  y  distrito,  de  modo  que 
aparezca  por  lo  menos  el  principio  que  informaba  la  sociedad 
en  el  punto  concreto  de  la  administración  de  justicia;  entre  las 
dos  regiones  apenas  si  puede  hallarse  otro  vínculo  que  el  de 
proceder  del  monarca  la  autoridad  en  cuya  virtud  juzgaban  los 
jueces  locales;  mas  hasta  en  este  punto  se  nota  una  diferencia 
esencial:  en  Cataluña  la  delegación  es  inmediata  y  directa,  los 
magistrados  son  de  nombramiento  real  y  sólo  el  rey  interviene 
en  su  nominación  ó  destitución;  en  Aragón  no  reciben  la  potes- 
tad inmediata  y  directamente  del  rey,  sino  del  municipio,  en 
quien  el  rey  la  depositó  y  que,  á  su  vez,  la  deposita  en  su  ele- 
gido. 

De  aquí  que  no  sea  posible  tratar  en  globo  de  estos  tribuna- 
les locales  como  he  tratado  de  los  del  rey,  del  gobernador  ó  del, 
lugarteniente;  la  generalización  no  es  posible  por  falta  de  carac- 


(1)    R.  47  f.  78. 


Digitized  by 


Google 


-(  70  )- 

teres  comunes  y  he  de  seguir  distinto  procedimiento,  examinando 
separadamente  la  organización  judicial  de  Cataluña,  la  de  Ara- 
gón y  la  de  Valencia. 

Cataluña. — Reinaba  aquí  más  unidad  que  en  Aragón  y  en 
Valencia  y  era  en  donde  la  organización  judicial  tenia  más  pa- 
recido con  la  existente  hoy;  el  territorio  estaba  dividido  en  dis- 
tritos á  cuyo  frente  se  hallaba  un  magistrado  llamado  veguer 
(vicario)  por  lo  cual  el  partido  de  su  jurisdicción  recibía  el  nom- 
bre de  veguería.  A  sus  órdenes  estaban  los  subvegueres,  que 
podrían  asimilarse  á  los  jueces  municipales,  así  como  los  vegue- 
res á  los  de  primera  instancia,  y  de  esta  manera  la  justicia  se 
ejercía  por  todo  el  Principado  y  se  hallaba  siempre  un  juez  á 
mano  El  veguer,  sin  embargo,  era  al  propio  que  autoridad  judi- 
cial, de  policía  y  disponía  de  fuerza,  asumiendo  facultades  que 
hoy  se  hallan  repartidas  entre  diversas  personas. 

La  división  territorial  no  fué  siempre  la  misma;  á  principios 
del  siglo  XIV  eran  esos  distritos  Barcelona,  Gerona,  Vich,  Auso- 
na  y  Bagá,  Cervera  y  Tárrega,  Lérida,  Tortosa,  Tarragona, 
Montblanch  y  Villafranca  (1);  un  siglo  después  eran  Barcelona, 
Gerona,  Vich,  Urgell,  Lérida,  Tarragona,  Cervera,  Balaguer, 
Tortosa,  Berga,  Agramunt,  Panados,  Manresa  y  Montblanch  (2). 

Cada  uno  de  estos  distritos  se  subdividía  en  otros,  gobernados 
por  un  subveguer  investido  dentro  de  su  territorio  de  facultades 
análogas,  y  cuyo  nombramiento  era  unas  veces  del  rey,  otras 
del  mismo  veguer;  en  el  número  de  sub veguerías  nunca  hubo 
fijeza. 

El  veguer  era  el  representante  del  rey;  juzgaba  civil  y  cri- 
minalmente; entendía  en  apelaciones  de  los  subvegueres  y  aun 
de  sus  propias  sentencias,  por  medio  de  delegados  (3);  mantenía 


(1)  R.  505,  f.  135. 

(2)  R.  3547,  f.  149.  R.  3602,  f.  1. 

(3)  Noverint  universi.  Quod  Nos  Petrus,  etc.  Concedimos  et  tra- 
dimus  vobis  dilecto  militi  nostro  Beniando  de  Montepavone  vicariam 
Ilerde.  Ita  quod  tos  in  Ilerde  et  alus  loéis  Vicarie  audiatis  et  deter- 
minatis  loco  nostri  omnes  causas  tam  ciuiles  quam  criminales  et  ex- 
erceatis  justiciam  et  pacem  et  treguas  iuxta  formam  constitucionis 
eorumdem  et  omnia  alia  faciatis  in  predictis  locis  que  ad  abservatio- 
nem  justicie  necesaria  vel  utilia  fuerint  quemadmodum  nos  possemus 
personaliter  constituti.  Sub  predicta  tamen  vicaria  sint  subuicarii  in 
locis  quibus  subvicarii  consueverint  esse  qui  in  dictis  locis  ponantur 


Digitized  by 


Google 


-(Tu- 
la paz  y  tregua  persiguiendo  á  los  criminales  y  podía  convocar 
á  sus  colegas  para  reunir  más  fuerzas  si  lo  juzgaba  necesa- 
rio (1);  á  él  le  encomendaba  el  monarca  el  cumplimiento  de  ór- 
denes y  decretos  (2);  era  el  jefe  del  municipio  y  por  eso  se  lia- 


per  mannin  vestram  et  subsint  vobis  et  vobis  in  ómnibus  obtemperent 
et  obediant  et  loco  vestri  causas  audiant  agitandas  per  homines  loco- 
rum  dicte  vicaria.  Et  si  forte  apellan  contigerit  a  sententiis  vestris  et 
subvicariorum  dictorum  locorum  quorum  idem  reputamus  consisto- 
rium  ad  vos  appelletur  et  tune  vos  assignetis  judices  in  causis  prima- 
rum  appellationum  in  vicaria  vestra  ubi  comodius  ad  utilitatem  par- 
tium  juxta  vestri  arbitrium  poterit  expediri  Secunde  vero  appellatio- 
nes  ad  nostram  curiam  devolvantur...  Datum  Cesarauguste  III  nonas 
novembris.  (1284).  (R.  43,  f  58). 

Vos  in  Barchinona  audiatis  et  determinetis  loco  nostri  omnes  cau- 
sas tam  civiles  quam  criminales.  Audiatis  etiam  et  determinetis 
causas  appellationum  que  fient  a  sentenciis  vel  processibus  vicariorum 
dictorum  locorum.  Reservatis  nobis  appellationibus  que  fient  a  senten- 
tiis et  processibus  vestris...  (R  46,  f  154). 

(1)  Doc.  CXXIII  y  CXXIV  de  la  Memoria  «D.  Jaime  de  Arasrón». 
(Memorias  de  Ja  Real  Academia  de  Buenas  Letras,  t.  VII). 

(2)  Vicario  Barchinone.  Intelleximus  quod  Berengaria  uxor  quon- 
dam  A  de  Santa  Cecilia  non  benetractat  se  ñeque  negotia  sua  immo 
inhoneste  vivendo  dissipat  bona  sua.  Et  nos  ad  instanciam  amicorum 
et  propinquorum  volentes  providere  ut  ad  inopiam  non  veniat  ñeque 
bona  dissipet  ad  opus  sui  et  infantum  suorum  dedimus  ei  curatorem 
videlicet  P.  Salvatoris  generum  suum.  Quare  vobis  dicimus  quatenus 
predicto  curatori  nullum  impedimentum  faciatis  (R.  46,  f .  137). 

Rn.  de  Portiella  vicario  Barchinone  vel  eius  locum  tenentibus  in 
ipsa  vicaria  aut  alus  locis  sibi  commissis  salutem  et  dilectionem.  Man- 
damus  vobis  ñrmiter  et  districte  quatenus  si  forte  aliquis  prelatus  sive 
sit  Archiepiscopus  vel  episcopus  vel  alia  qualibet  persona  cuiuscum- 
que  conditionis  vel  dignitatis  existat  ausu  temerario  presumeret  publi- 
care palam  vel  oculte  aliquas  sentencias  vel  processus  promulgatos  ut 
dicitur  per  summum  pontiñcem  vel  quemcumque  alium  contra  nos  vel 
gentes  nostras,  quod  non  credimus,  incontinenti  ipsum  prelatum  vel 
quemcumque  alium  qui  pubycaverit  ipsas  sentencias  pena  capitis  pu- 
niatis.  absque  remedio  si  de  nostra  confiditis  gracia  vel  amore.  Nos 
enim  tollerare  non  possumus  quod  occasione  aliquarum  sententiarum 
vel  processuum  promulgatorum  indebite  et  injuste  cum  moniti  nec  ci- 
tati  non  f uerimus  nec  in  nobis  fatica  inventa  fuerit  de  directo  nobis 
vel  gentibus  nostris  periculum  seu  scandalum  generari,  Datum  Cesar- 
auguste idus  madii  (Ib.  f .  194  v.) 


Digitized  by 


Google 


^(  72  )- 

maban  consellers  (consejeros,  de  consejo  y  no  de  concejo,  con- 
cilium)  los  regidores;  ante  el  veguer  se  otorgaban  las  patentes 
de  ciudadanía  (1)  y  era  indudablemente  el  magistrado  más  im- 
portante de  la  comarca  y  el  de  mas  amplia  autoridad;  su  curia 
se  componía  de  un  asesor,  un  escribano  y  los  sayones  necesa- 
rios; su  jurisdicción  era  forzosa  de  no  acudirse  directamente  á 
un  tribunal  superior,  pero  podía  recusarse  por  sospechoso  y  el 
rey  podía  inhibirlo  (2). 

Con  los  vegueres  coexistían  los  bailes;  éstos  como  aquéllos 
eran  funcionarios  del  ordetf  judicial,  sin  que  de  los  documentos 
se  deduzca  cuáles  eran  las  funciones  del  uno  y  cuáles  las  del 
otro;  la  misma  fórmula  cancilleresca  se  empleaba  al  nombrar  un 
individuo  baile  de  Barcelona,  que  veguer  de  la  misma  ciudad; 
los  dos  juzgaban  causas  civiles  y  criminales;  hasta  el  asesor  era 
común  á  la  curia  de  ambos  (3),  y  sin  embargo,  no  es  creíble  que 
no  estuvieran  sin  definir  las  funciones  de  cada  uno.  El  veguer 
era  indudablemente  superior;  en  un  nombramiento  se  le  manda 
respetar  la  jurisdicción  de  los  bailes  (4)  y  cuando  Lérida  corn- 


il) Fidelibus  suis...  ofñcialibus  et  subditis...  Noveritis  quod  Diño 
Silvestre  oriundus  de  Lucha  elegit  domicilium  suum  in  Barchinona 
propter  quod  est  admisus  a  nostro  vicario  Barchinone  ad  incolam  civi- 
tatis  Barchinone  (R.  46,  f.  137. 

(2)  Vicario  Barchinone.  Intelleximus  quod  cum  F.  de  Minorissa 
olim- judex  noster  vellet  procederé  in  causa  per  nos  sibi  commissa... 
milites  predicti  exceperunt  quod  non  tenebantur  in  posse  ipsius  judiéis 
litigare  cum  ipsi  essent  de  jurisdiccione  vicarii  ausonie  et  haberent  in 
eius  posse  querelantibus  responderé.  Unde  cum  dictus  F.  de  medio  sit 
sublatus  committimus  vobis  causam  predictam  audiendam  et  fine  de- 
bito decidendam.  Nos  enim  volumus  er  mandamus  cum  dicti  Bn.  et 
G.  de  villa  propter  potentiam  militum  predictorum  non  audearit  secu- 
re  venire  ad  partes  ausonie  litigare  causa  predicta  per  vos  audiatur  et 
Barchinone  fine  debito  terminetur  licet  dicti  malefactores  sint  de  foro 
alterius  vicarie  (R.  48,  f .  17),.  Dos  casos  parecidos  de  Besalú  y  Tortosa 
se  contienen  en  el  mismo  Reg,  f .  69. 

(3)  Officium  assessorie  vicarie  Berge  et  Berguitani  necnon  bajulie 
ville  Berge.  Ita  quod  vos  sitis  assessor  dictarum  vicariarum  et  bajulie 
et  tam  in  causis  civilibus  et  criminalibus  quam  in  ómnibus  alus  que  per 
vicarium  et  bajulum  ratioiie  officiorum  eis  commissorum  agenda  vel 
exercenda  fuerint  assistatis  et  etiam  consulatis.  (R.  505,  f.  228).  Tam- 
bién el  escribano  de  Villaf  ranea  era  común  al  baile  y  veguer  (Ib  f .  168). 

(4)  R.  46,  f .  164. 


Digitized  by 


Google 


-(73)- 

pro  á  D.  Maítín  el  Marquesado,  adquiriendo  el  mero  y  mixto 
imperio  y  por  ende  la  jurisdicción  criminal,  por  respeto  al  rey 
le  dieron  participación  en  la  misma,  consintiendo  en  que  el  ve- 
guer de  Lérida  se  titulara  veguer  de  Lérida,  Pallars  y  Marque- 
sado (1).  Lo  que  parece  seguro  es  que  el  baile  se  circunscribía 
al  término  municipal  y  el  veguer  entendía  en  los  negocios  de 
todo  el  distrito. 

En  algunas  localidades  se  alteraba  esta  uniformidad  nom- 
brándose magistrados  especiales:  en  Gerona,  por  ejemplo,  había 
veguer,  sub veguer,  juez  ordinario  y  juez  de  apelación  (2);  en 
IHiigcerdá,  Besalú,  Menorca,  Piera  y  Cervera  juez  ordinario  (3); 
por  algunas  frases  de  nombramientos  de  este  género  se  deduce 
que  el  asesor  y  el  juez  venían  á  ser  lo  mismo  (4)  y  que  depen- 
dían del  veguer  y  del  baile,  bien  como  lugartenientes,  bien 
con  un  oficio  muy  parecido  al  del  Justicia  de  Aragón  antes 
de  1266. 

Estos  magistrados  tenían  facultad  de  delegar  en  un  juez  es- 
pecial, (5)  pero  sus  poderes  cesaban  al  encontrarse  de  ntrode  su 
territorio  el  rey,  el  lugarteniente  ó  el  gobernador  porque  en  pre- 
sencia de  estos  tan  altos  personajes  cesaban  en  sus  funciones  los 
inferiores. 

Aragón  y  Valencia. — Al  salir  de  Cataluña  y  entrar  en  una  de 
sus  regiones  hermanas  á  esa  uniformidad  sustituye  la  más  pin- 
toresca variedad;  la  elección  popular  directa  ó  indirecta,  con 


(1)  2217,  f.  192. 

(2)  R.  3388,  f.  11  y  R.  972,  f.  3. 

(3)  R.  20,  f .  260  y  R.  3234,  f .  19. 

(4)  Facimus  et  constituimus  vos...  judícem  et  assessorem  curie  et 
baiulie  Cervaria  (R.  46,  f.  138).  Offtcium  judicature  et  assessorie 
baiulie  et  subvicarie  apiarie  ita  quod  vos  sitis  judex  et  assessor  ipsarum 
baiulie  et  subvicarie  et  excerceatis  ófficium  ipsum  bene  jus  et  justiciam 
observando  (R.  233,  f.  147).  Offlcium  judicaturarum  vicarie  Gerunde 
et  baiulie  Gerunde  et  vicario  et  baiulo  ut  judex  ordinarius  asistatis 
jus  et  justiciam  cuilibet  tribuendo  (R  505,  f .  256)  Ófficium  judicature 
ville  Podii  Ceritanie  vicarie  Ccritanie  et  baiuli  Podii  Ccritani  et  Bari- 
dani  ac  vallis  de  Rippis.  Ita  quod  sitis  judex  predictorum  vicarii 
Ceritanie  et  baiuli  Podii  ceritani  ac  vallis  de  Rippis  (R.  2275,  f.  76). 

(5)  Baiulo  Cervarie  quod  assignet  iudicem  idoneura  et  non  sus- 
pectum  in  causa  appellationis...  super  juribus  castri  de  Montepavone 
(R.  46,  f .  202). 


Digitized  by 


Google 


-( 74  )- 

participación  ó  sin  participación  del  monarca,  sustituye  al  nom- 
bramiento real;  á  la  unidad  de  nombre  una  nomenclatura  latina 
y  árabe,  jueces,  justicias,  jurados,  zalmedinas,  alcaldes;  al 
trienio  el  afio,  al  plazo  fijo  de  empezar  á  ejercer  y  terminar  las 
funciones  judiciales,  el  capricho  y  la  costumbre  local;  á  la 
división  del  territorio  en  distritos  la  carencia  de  toda  división 
especial  en  este  orden  de  cosas:  la  unidad  municipal  es  la  unidad 
administrativa,  judicial  y  política  y  el  municipio  autónomo 
administrativamente  lo  es  también  en  lo  de  administrar  jus- 
ticia. 

Ni  siquiera  en  el  número  de  magistrados  hay  uniformidad;  se 
comprende  que  la  elección  se  celebre  por  Agosto  aquí,  en  sep- 
tiembre allí,  en  Enero  en  tal  parte  y  en  Diciembre  en  la  otra; 
que  se  llame  zalmedina  en  Zaragoza,  Justicia  en  Tarazona, 
juez  en  Teruel  pero  es  menos  comprensible  que  el  de  Zaragoza 
esté  solo  y  en  Huesca  en  compañía  de  un  Justicia;  que  los  jueces 
de  Calatayud  y  Daroca  tengan  un  colega,  que  se  llame  Justicia 
y  el  de  Teruel  varios,  titulados  alcaldes;  y  que  á  pesar  de  estos 
magistrados,  todos  judiciales,  todavía  juzguen  los  jurados,  ses- 
meros y  otros  (1). 

Esta  organización  no  puede  menos  de  parecer  régimen  de 
desbarajuste  á  los  hombres  de  hoy  avezados  á  la  unidad  moder- 
na, pero  es  de  creer  que  cada  uno  tendría  facultades  marcadas  y 
que  la  jurisdicción  judicial  no  residiría  en  todos  á  la  vez  sino 
en  uno  y  que  los  otros  juzgarían  por  delegación  ó  en  asuntos  que 
no  se  considerarían  propios  del  juez. 

Parece  indudable  que  el  Justicia,  donde  coexistía  con  jueces 
ó  zalmedinas  era  el  verdadero  magistrado;  el  juez,  tanto  en 
Teruel,  como  en  Daroca  y  en  Calatayud,  era  propiamente  ma- 
gistrado ejecutivo,  encargado  del  orden  público  y  de  la  policía; 
el  zalmedina  de  Huesca  era  como  el  juez  pero  así  como  éste  en 
las  comunidades  era  superior  al  Justicia,  el  zalmedina  estaba 
por  bajo  del  Justicia;  donde  sólo  existía  zalmedina,  como  en 


(1)  Los  sesmeros  de  Daroca  debían  juzgar  según  las  costumbres 
de  la  localidad  cada  uno  en  su  sesma  (R.  196,  f.  203).  En  una  senten- 
cia pronunciada  por  un  jurado  de  Teruel  dice  hacerlo  usando  de  su 
oficio  (R.  1780,  f.  17).  En  las  ordenanzas  de  Zaragoza  de  1414,  se 
especifican  las  facultades  judiciales  de  los  de  esta  ciudad  (R.  2425),  y 
en  otras  de  Teruel  (R.  2774,  f .  73),  se  hacen  lo  mismo  con  los  de  esta 
comunidad.  Los  alcaldes  de  Teruel  también  juzgaban  (R.  43,  f .  85). 


Digitized  by 


Google 


■  -{  76  )- 

Zaragoza,  ó  sólo  Justicia,  como  en  Tarazona,  unían  en  si  am- 
bas facultades  (1). 

Dada  esta  falta  de  unidad  es  imposible  reducir  á  sistema 
aquella  organización;  debería  recorrerse  Aragón  é  ir  señalando 
pueblo  por  pueblo  la  especialidad  de  sus  ordenanzas,  lo  cual  sale 
de  mi  propósito  porque  me  llevarla  á  tratar  de  toda  la  organiza- 
ción municipal  aragonesa,  materia  inexplorada  por  completo  y 
mucho  más  interesante  que  el  Justicia. 

En  Valencia  sucedía  lo  propio,  si  bien  allí  no  era  tan  grande 
la  confusión;  apenas  si  existen  más  que  Justicias  pero  con  la 
particularidad  de  haber  uno  para  las  causas  civiles  y  otro  para 
las  criminales;  fuera  de  esto  lo  que  se  dice  de  Aragón  es  apli- 
cable á  Valencia. 

La  jurisdicción  de  estos  magistrados  no  salía  de  los  límites 
del  término  municipal,  pero  dentro  de  estos  todas  las  cuestiones, 
graves  y  leves,  entre  particulares  ó  entre  entidades,  se  resolvían 
por  ellos.  En  1283  se  sometió  al  zalmedina  de  Zaragoza  un  caso 
ruidoso  que  propiamente  no  era  de  su  incumbencia:  la  ciudad 
redimió  por  dinero  el  servicio  de  ejército  y  cuando  para  recau- 
dar aquella  suma  se  echó  una  talla  (reparto),  las  viudas,  que  en 
su  calidad  de  je£es  de  familia  disfrutaban  de  los  derechos  de 
ciudadano,  se  negaron  á  satisfacer  su  parte  alícuota,  pues  no 
yendo  ellas  á  la  guerra,  suponiendo  que  el  servicio  no  se  hubiese 
redimido,  tampoco  debían  contribuir  á  la  redención;  alegaron 
los  hombres  que  el  servicio  no  se  exigía  á  ellos  en  particular,  sino 
á  la  ciudad  y  que  por  tanto  los  ciudadanos  todos,  sin  distinción 
de  sexo,  debían  pagar  dicho  impuesto,  tan  general  como  la  peila 


(1)  Michaelem  Roderici  qui  captas  detinetur  in  captione  jadiéis 
Ville  Calatayabii  a  quadam  sententia  lata  per  justiciara  eiusdem  ville 
(VI,  K.  madii  1340.  C.  rs.).  Al  zalmedina  de  Haesca  le  mandó  Pedro  IV 
prohibir  que  se  hicieran  estercoleros  junto  al  camino  que  va  á  la  iglesia 
de  Santa  María  y  al  lagar  llamado  langel  (5  nov.  1337.  Cart.  rs.).  En 
Noviembre  de  1338,  rondaban  los  hijos  del  zalmedina  de  la  misma 
ciudad  para  vigilarla  como  lugartenientes  de  su  padre  y  habiendo 
encontrado  unos  mozos  que  con  guitarras  y  cantos  promovían  gran 
alboroto  les  dieron  el  quien  vive,  que  fué  contestado  por  los  cantadores 
sacando  las  espadas  y  acometiéndoles.  A  los  gritos  de  auxilio,  que 
daban  los  atacados  algunos  vecinos  abrieron  las  ventanas  más  como 
había  en  la  calle  «magnas  conflictus  armomm»  no  bajaron:  el  resaltado 
fué  conocer  á  los  agresores  y  procesarlos  (R.  1055,  f.  72). 


Digitized  by 


Google 


1 


«(  76  ).- 

y  la  cena^  y  el  zalmedina  juzgó  el  negocio  dando  la  razón  á  las 
viudas  (1). 

Igualmente  podían  estos  jueces  dar  tutores  y  curadores  (2), 
ejercer  de  jueces  delegados,  tener  adjuntos  y  delegar  el  cono- 
cimiento de  ciertas  causas. 


(1)  Salmedine  Cesarauguste  val  eius  locumtenenti.  Mandamos  vo- 
bis  quatenus  tradatis  exequtioni  sententiam  latam  per  Egidium  Petri 
tenentem  locum  vestrum  in  causa  que  vertebatur  inter  viduas  Cesar- 
auguste ex  una  parte  et  homines  Cesarauguste  ex  altera  super 
r.edemptione  exercitus  Balagerii  Mandamus  etiam  vobis  quatenus  id 
quod  a  dictis  viduis  receptum  fuit  ratione  redemptionis  exercitus 
restituatis  eisdem  vel  restituí  faciatís  cum  ipse  vidue  obtinuerínt  per 
díctam  sententiam  quod  non  tenentur  ad  contríbutionem  redemptionis 
exercitus  nisi  tamen  alia  justa  et  rationabilis  causa  opposita  fuerit 
que  obsistat  etc.  Data  Cesarauguste  III  nonís  aprilis  (R.  60,  f .  76). 

(2)  R.  25,  f.  67  y  R.  43,  f.  65. 


Digitized  by 


Google 


-(  77  H 


III 


Fueros  especiales.— Competencias  de  jurisdicción. 
Responsabilidad  judicial 


El  sistema  de  privilegio  de  la  Edad  Media  se  estendía  á  lo 
judicial:  cada  uno  debía  ser  juzgado  por  sus  iguales  ó  por  el  su- 
perior, de  aquí  la  existencia  de  los  fueros  eclesiástico  y  militar 
y  de  tribunales  especiales  para  los  hombres  de  señorío  y  de  dis- 
tinta religión. 

Fuero  eclesiástico. — Era  el  más  extendido:  no  sólo  disfru- 
taban de  sus  ventajas  los  presbíteros,  obispos  y  en  general  los 
dedicados  al  culto  sino  que  los  simples  tonsurados,  que  se  casaban 
y  vivían  ajenos  completamente  á  las  cosas  de  la  iglesia,  con 
frecuencia  para  huir  de  las  garras  de  la  justicia  secular,  alega- 
ban corona  suscitando  frecuentes  altercados  y  competencias. 

Fuero  militar. — En  rigor  el  fuero  militar  no  existía,  mucho 
menos  si  se  toma  esta  frase  en  el  sentido  moderno:  los  caballeros, 
los  nobles  (milites),  estaban  exentos  de  los  tribunales  inferiores 
y  el  tribunal  del  rey  y  el  del  lugarteniente  eran  los  competentes 
en  Cataluña  y  Valencia;  en  Aragón  el  Justicia  debía  juzgar 
á  los  nobles  no  domiciliados  en  alguna  ciudad,  que  en  este  caso 
tanto  podían  ser  emplazados  ante  el  Justicia  como  ante  el  ma- 
gistrado local. 

Justicia  de  señorío. — El  estudio  de  este  punto  abarca  tan 
múltiples  cuestiones  que  es  imposible  tratarlo  con  el  detenimiento 
necesario  para  fijar  todos  sus  detalles;  sobre  todo  si  se  llega  á  los 
tiempos  anteriores  á  la  unión  de  Aragón  y  Cataluña  y  se  pre- 
tende consignar  los  derechos  de  los  señores  en  honor.  Esto  sólo 
requiere  una  monografía,  para  cuya  redacción  no  tengo  bastan- 
tes materiales.  De  los  documentos  que  á  la  hora  presente  he 
visto,  deduzco  que  los  señoríos  en  honor  no  daban  á  sus  propie- 


Digitized  by 


Google 


-(  78  )- 

tarios  más  derechos  que  la  percepción  de  las  rentas,  las  cuales 
no  radicaban  á  veces  sobre  un  lugar  determinado  sino  sobre 
todo  el  reino  (1). 

El  fuero  de  Barcelona,  común  en  Aragón  desde  Ramón  Be- 
renguer  IV,  es  mejor  conocido;  no  se  daba  igual  en  todos  los 
casos;  á  unos  se  les  concedía  el  mero  imperio,  á  otros  el  mero 
y  mixto  (potestad  absoluta).  Los  de  esta  última  clase  por  fuero 
estaban  prohibidos  en  Aragón,  es  decir  la  ley  no  los  reconocía, 
pero  los  reyes  los  concedían  y  los  señores  los  aceptaban  de 
buen  grado,  lo  que  demuestra  les  favorecía  más  que  el  fuero 
indígena. 

Los  señores  juzgaban,  cobraban  impuestos,  guiaban  sus  gen- 
tes en  tiempo  de  guerra,  nombraban  y  cambiaban  los  oficiales, 
recibían  los  homenajes,  castigaban  criminales  y  todo  lo  que  le 
era  permitido  al  rey  dentro  de  su  reino  lea  era  á  ellos  permitido 
dentro  de  su  estado,  y  en  ciertos  asuntos  con  más  libertad  que 
los  reyes,  pues  éstos  debían  respetar  los  privilegios  de  sus  vasa  • 
líos,  hombres  libres,  ciudadanos  que  gozaban  de  franquezas,  y 
los  señores  no  habían  de  tener  á  los  suyos  consideración,  ni  guar- 
darles ningún  privilegio. 

Para  regir  y  gobernar  sus  estados,  cuando  no  lo  hacían 
personalmente,  nombraban  un  procurador  (2),  hombre  de  su 


(1)  D.  Jaime  I  dio  al  Justicia  D.  Fortun  Abe  la  villa  de  Ul. 
(R.  20,  f.  33);  más  tarde  le  quitó  Pedro  III  esta  villa  y  en  compensa- 
ción le  señaló  setecientos  sueldos  (R.  47,  f .  77).  El  mismo  rey  dio  en 
honor  á  un  noble  seis  mil  quinientos  sueldos  y  no  pudiendo  pagarlos 
los  permutó  por  las  villas  de  Huesa  y  Fuentes  (R.  60,  f .  27). 

(2)  Confisi  plenarie  de  aprobata  ñde  et  legalitate  vestri...  vos  in 
generalem  procuratorem  nostrum  in  comitatu  urgelli  et  vicecomitatu 
ageri  ducimus  deputandum,  ordinantes  et  concedentes  vobis  ut  omnes 
cause  tam  viviles  quam  criminales  tam  principales  quam  appellatio- 
num  mote  seu  movende  in  comitatu  et  vicecomitatu  predictis  possint 
in  vestro  auditorio  audiri  examinari  ac  etiam  diffiniri  per  vos  vel 
judices  per  vos  dictum  procuratorem  deputandos  vel  etiam  delegandos. 
Et  quod  tam  a  vicariis  baiulis  et  alus  officialibus  nostris  necnon  judi- 
cibus  ordinariis  seu  delegatis  vel  deputatis  a  vobis  vel  alus  quibus- 
cumque  per  quascumque  personas  ad  vos  nobis  a  Cathalonia  adsenti- 
bus  licite  valeat  appellari.  Cum  vero  nos  in  Cathalonia  fuerimús 
omnes  causas  appellationum  premissas  curie  reservamus.  Et  quod  vos 
tam  per  vos  quam  judices  ordinarios  vel  delegatos  a  vobis  possitis  in- 
quirere  et  puniré  scelera  crimina  seu  delicta  ac  in  faccinerosos  ani- 


Digitized  by 


Google 


-(79)- 

confianza^  al  cual  daban  más  ó  menos  atribuciones,  general- 
mente grandes,  reservando  para  sí  ó  sus  delegados  el  conoci  - 
miento  de  las  causas  graves  y  de  apelación. 

Jurisdicción  de  infieles.  Aunque  de  derecho  judíos  y  moros 
no  estaban  sometidos  á  otra  ley  que  la  voluntad  del  monarca  y  por 
tanto  no  rezaban  para  ellos  les  privilegios  de  los  hombres  libres, 
de  hecho  su  condición  era  más  ventajosa  que  la  de  los  cristianos 
y  era  preferible  en  mucho  á  la  de  los  vasallos  de  señorío.  Los 
judíos  eran  cofres  del  señor  rey  (1),  su  tesoro,  y  aflojando  los 
cordones  de  la  bolsa  obtenían  más  privilegios  y  franquicias  que 
los  discípulos  de  Cristo. 

En  materia  judicial  el  juez  competente  era  el  merino,  ma- 
gistrado que  dependía  directamente  del  monarca,  y  ante  el  cual 
debían  comparecer  judíos,  moros  y  cristianos  cuando  el  deman- 
dado era  un  infiel  (2);  no  estaban  vigentes  para  ellos  los  fueros 
que  prohibían  la  inquisición,  más  á  veces  se  les  daban  esos  de- 
rechos, equiparándolos  á  los  cristianos  (3),  y  aún  más,  pues  se 
dio  el  caso  de  sobreseerles  los  procesos  civiles  y  criminales  por 
sólo  pagar  contribución  ó  peita  (4). 

Tenían  además  dentro  de  sus  respectivas  aljamas  jueces  pro- 
pios que  juzgaban  según  su  ley  (6)  y  extendían  los  documentos 


madvertere  cisque  penis  debitis  pront  expediré  videritis  subiugare 
(R  506,  f.  201). 

(1)  Vicario  et  bajólo  Barchinone...  cum  iudei  sint  nostri  propri  et 
ipsos  in  inre  habeamus  defenderé  (R.  43,  f .  30).  Como  sabedes  los  ju- 
díos é  moros  son  cofres  del  senyor  Rey  (R.  2344,  f  79). 

(2)  R.  966,  f.  85. 

^3)  Alfonso  primogénito  de  Jaime  11  encargó  al  jurisconsulto  de 
Zaragoza  Pelegrín  de  Oblítas  hacer  inquisición  contra  un  sarraceno; 
más  tarde  revocó  la  orden  y  le  mandó  proceder  por  la  vía  ordinaria 
iuxta  forum  aragonis  (XII  k.  madii  1327,  Cart.  rs.). 

(4)  Así  se  hizo  en  Zaragoza  en  1373  (R  924,  f  42). 

(5)  Manda  el  rey  « judicibus  qui  vocantur  Berurin  aljame  judeorum 
Cesarauguste»  que  juzguen  un  pleito  sobre  divorcio  secundum  sunam 
judaicam»  (R.  48,  f.  58j.  Jaime  II  nombró  á  un  judío  juez  de  apelación 
de  todos  los  jueces  de  los  judíos  (R.  232,  f.  21).  Dos  judíos  de  Barce- 
lona fueron  jueces  entre  un  judío  y  la  aljama  de  Zaragoza  (U.  41,  f.  6), 
los  sarracenos  de  Aragón  debían  ser  juzgados  por  su  a^'una  (R,  12, 
f.  146). 


Digitized  by 


Google 


-(  80  )- 

en  hebreo  ó  árabe  según  la  procedencia  (1)  y  no  obstante  todos 
esos  tribunales  podían  también  sus  pleitos  someterse  á  conoci- 
miento de  un  juez  de  la  curia  ó  de  un  jurisconsulto  (2). 

Moros  y  judíos  sacaban  todos  sus  ventajas  de  lo  abundante 
de  sas  riquezas,  pero  esto  mismo  les  hacía  objeto  de  vejámenes 
y  ati'opellos  sin  cuento;  las  fortunas  que  tan  rápidamente  se 
les  veía  reunir  eran  motivo  muy  frecuente  de  acusárseles  de  ha- 
ber hallado  tesoros  ocultos  (3)  y  el  odio  que  la  sociedad  cristiana 
les  tenía  motivaba  otras  acusaciones  no  menos  peligrosas  (4)  y 
que  igualmente  acababan  estrujándoles  para  obtener  dinero. 

Los  sarracenos  no  eran  tan  odiados;  humildes  y  trabajado- 
res, y  más  útiles  al  estado,  á  cuya  defensa  contribuían  con  su 
sangre  como  excelentes  soldados,  no  por  eso  eran  bien  vistos;  con 
frecuencia  se  les  acusaba  de  sortilegio,  de  sodomía,  de  curande- 
ros, etc  ,  (B);  á  las  mujeres  seles  hizo  en  alguna  parte,  objeto  de 
calumniosas  imputaciones  para  venderlas  como  esclavas  (6) 
(estado  á  que  muchos  se  hallaban  sometidos),  pero  en  general  era 


(1)  R  13,  f.  163  y  R.  46,  f  177,  178  y  221. 

(2)  El  juez  de  la  curia  falló  una  causa  entre  judíos;  al  apelar 
los  condenados  alegaron  los  vencedores  que  la  suna  hebraica  prohibía 
las  apelaciones  y  el  rey  encomendó  la  resolución  del  asunto  á  Juan 
Gil  Tarín.  (R.  43,  f  51). 

(3)  R.  12,  f.  14. 

(4)  Astnich  ben  Vital .  de  Carcasona  fué  procesado  por  crimen  de 
lesa  majestad  (R.  19,  f.  116).  Jahudano  de  la  Caballería  de  hacer 
irrisión  y  vituperio  de  un  Crucifijo  (R  15,  f.  36).  Según  un  fuero  de 
Aragón  los  sarracenos  debían  distinguirse  de  los  cristianos  por  un  tra- 
je especial  pero  se  les  dispensaba  por  dinero  (R.  1880,  f.  114).  Un  ju- 
dío que  iba  de  Barcelona  á  Zaragoza  fué  al  pasar  por  Fragua  metido 
en  la  cárcel  y  despojado  de  todo  lo  que  llevaba  y  ganó  la  libertad  por 
haber  jurado  no  denunciar  el  hecho;  el  judío  quebrantó  este  juramento 
y  denunció  lo  sucedido  al  rey  que  encomendó  al  Justicia  la  averigua- 
ción de  la  verdad  (19  k.  sept.  1336,  Cart.  rs.^. 

(5)  Uno  acusado  de  sodomía  fué  quemado  vivo  y  sus  bienes  confis- 
cados (R.  16,  f .  238).  Giménez  Cerdán  obtuvo  autorización  para  dar  tor- 
mento á  un  moro  de  Pinseque  acusado  de  brujo  «non  obstantibus  foro  sen 
foris  aut  constitutionibus  regni  Aragonis»  (R.  2285,  f.  71).  Un  moro  de 
Zaragoza  de  oficio  carpintero,  fingiéndose  médico  mató  á  unos  y  dejó 
á  otros  inhábiles;  se  le  acusó  de  brujería  y  fué  procesado  (R.  1057, 
f.  28). 

(6)  Las  sarracenas  acusadas  de  adulterio  con  cristianos  eran  ven- 


Digitized  by 


Google 


-  (  81  )- 

SU  condición  ó  estado  social  menos  denigrante  que  el  de  los 
hebreos. 

Competencias  de  jurisdicción. — No  es  difícil  comprender 
que  de  tantos  tribunales  y  jurisdicciones  surgieran  multitud  de 
competencias,  unas  veces  entre  la  autoridad  eclesiástica  y  la 
secular,  otras  entre  la  real  y  la  señorial.  Las  primeras  se  resol- 
vían ateniéndose  á  la  naturaleza  del  asunto  y  condición  de  los 
litigantes:  asunto  laico  entre  laicos,  se  resolvía  por  tribunales 
seculares  únicos  competentes  (1);  cuando  el  demandado,  sobre 
todo  en  causas  criminales,  era  clérigo,  entendía  el  tribunal  ecle- 
siástico (2);  las  contiendas  entre  los  jueces  locales  y  los  señoria- 
les, daban  origen  á  largos  procedimientos,  muchas  veces  violen- 
tos (3)  por  nó  haber  leyes  que  regularan  este  punto,  en  el  cual 


didos  como  esclavas  y  se  les  acusaba  de  tales  para  obtener  esa  ganan- 
cia (7  de  oct,  de  1340  Cart.  rs.) 

(1)  Bartolomé  Deslava  tuvo  en  un  primer  matrimonio  un  hijo  lla- 
mado Pedro  y  en  un  segundo  una  hija  llamada  Elvira;  murió  el  Dar- 
tolomé  y  su  segunda  mujer  y  el  Pedro  movió  pleito  á  la  Elvira  citán- 
dola ante  el  tribunal  "eclesiástico;  la  demandada  ftmió  de  derecho  ante 
el  Justicia  considerando  aquel  tribunal  incompetente,  por  tratarse  de 
un  negocio  secular  y  entre  seculares;  el  Justicia  requirió  al  tribu- 
nal eclesiástico  de  inhibición  pero  no  fué  obedecido;  el  rey  volvió  á 
requerirle  de  lo  mismo  «cum  cognitio  et  decisio  petitionis  predicte  ad 
examen  nostri  seu  nostrorum  officialiuní  noscatur  proculdubio  pertine- 
re  cum  sit  inter  láyeos  et  de  rebus  temporalibus»  (VI  k.  marcii  1324). 
Probablemente  este  rey  dio  una  orden  general  sobre  este  asunto,  pues 
en  1340  unos  vecinos  de  Tronchen  acudieron  al  juez  eclesiástico,  y 
Pedro  IV  mandó  averiguar  la  verdad  para  castigar  á  los  recurrentes 
por  haber  procedido  en  dicho  asunto  «contra  statutum  et  inhibitionem 
illustrissimi  Domini  Regis  Jacobi  (R.  1057,  f.  64). 

(2)  En  Perpiñán  hubo  alborotos  y  resistencias  á  la  autoridad  y  al 
precederse  contra  ellos  algunos    alegaron  corona  para  acogerse  al 
fuero  eclesiástico;  D.  Martín  escribió  al  obispo  de  Elna  que  no  pusiera 
obstáculos  á  la  justicia,  protegiendo  á  los  simples  tonsurados  no  afee 
tos  al  culto  (2281,  f.  154). 

(3)  Un  vasallo  del  arzobispo  de  Tarragona  que  pleiteaba  con  un 
judio  de  Montblanch  acudió  á  su  tribunal,  y  por  este  hecho  el  baile  de 
la  villa  lo  metió  en  la  cárcel;  el  arzobispo  reclamó  su  vasallo  y  no  ob- 
teniendo satisfacción  puso  la  villa  en  entredicho  con  cesación  a  divinis; 
el  baile  recurrió  al  rey  y  la  repuesta  fué  pedir  el  levantamiento  del  en- 

MBMOBUS.^VIII.  6 


Digitized  by 


Google 


unas  veces  se  atendía  á  la  condición  del.  delincuente,  otras  al 
lugar  donde  el  crimen  se  había  cometido. 

Había  otra  clase  de  competencias  menos  honestas  y  más 
frecuentes,  nacidas  del  afán  del  lucro  que  guiaba  los  jueces;  los 
tribunales  inferiores,  el  veguer,  el  zalmedina,  el  baile  ó  justicia, 
podían  ser  inhibidos  por  el  gobernador  ó  el  lugarteniente,  gra- 
cias á  la  facultad  de  avocar  así  las  causas;  un  medio  muy 
común  de  satisfacer  la  justicia  era  la  composición,  es  decir,  in- 
demnización á  la  familia  de  la  víctima  y  el  pago  de  cierta  can- 
tidad al  rey  por  haberse  infringido  la  ley,  de  la  cual  cantidad 
iba  cierta  parte  al  bolsillo  del  juez  sentenciador  en  concepto  de 
emolumentos.  Como  el  derecho  penal  de  aquel  entonces  era  bas- 
tante cruel  y  aparte  de  las  penas  infamantes  la  prisión  era  muy 
severa,  pues  los  presos  estaban  esposados  y  con  grillos  (1),  y  ha- 
bía castigos  corporales  que  variaban  desde  azotes  á  mutilación  y 
muerte  (2),  toda  persona  de  posición  prefería  á  esto  dar  cierta 
suma  por  crecida  que  fuese,  con  lo  cual  el  atropellado  satisfacía 
su  venganza,  que  tal  carácter  tenía  la  pena  para  el  ultrajado  (3) 


tredicho  y  si  el  prelado  se  obstinaba  en  mantenerlo  prender  á  cuantos 
vasallos  del  arzobispo  pudiera,  sin  darles  libertad  en  tanto  que  éste  no 
*  cediera  (R.  46,  f   187). 

(1)  Vinculis  ferréis  atque  manicis  ferréis  (R.  3,  f.  72).  «Si  en  Julia 
Vendrell  entra  en  Cervera  aquell  prenats  e  pres  e  ben  guardat  tingats 
ab  csCáena,  al  coU  (R.  1110,  f.  4).  Una  mujer  acusada  de  haber  asesina- 
do á  su  marido,  fué  presa  por  el  Justicia  de  Tarazona;  tanto  porque 
se  quiso  atentar  á  su  derecho  de  viudedad  como  por  lo  atroz  de  la 
prisión  recurrió  al  rey  «quod  captio  cedet  sibl  ad  tantam  penam  ex 
ipsius  carceris  plaustris  et  ex  longa  tabe  peribit»  (III  k.  Feb.  1339). 

(2)  El  infante  D.  Alfonso  mandó  cortar  un  pie  á  unos  desertores 
(22  Junio  1325).  El  Justicia  de  Barbastro  que  cortaran  el  brazo  izquier- 
do á  un  criminal  (IX  k.  Nov.  1337).  A  an  notario  que  con  otros  de  su 
oficio  falsificó  unos  papeles,  le  prometió  el  juez  de  la  curia  no  conde- 
narlo á  muerte  ni  mutilación  si  decía  la  verdad  (IV  nonas  junii  1343). 
Uno  que  robó  en  Fraga  unas  ropas,  fué  azotado  y  cumplida  la  pena 
profirió  amenazas  contra  el  delator;  el  rey  mandó  que  saliera  del  reino 
en  el  plazo  de  seis  días,  al  acabar  los  cuales  sería  ahorcado  si  se  le 
hallaba  (R.  3372  f.  10 i).  Por  eso  había  en  algunas  curias  médicos  fo- 
renses (R.  9.  f.  72  y  21,  f.  45). 

(3)  En  un  robo  mandó  el  rey  buscar  al  ladrón  para  que  penam 
Bubeat  quam  meretur  y  el  robado  ultionem  debitam  consequatur. 
(V  id  jan.  1339). 


Digitized  by 


Google 


-(88)- 

y  el  rey  cumplía  con  su  deber  demostrando  la  ejemplaridad  del 
castigo 

El  tormento  estuvo  abolido  de  hecho  antes  que  se  aboliera  de 
derecho  (1)  pero  á  las  penalidades  que  la  prisión  imponía  se 
agregaba  que  muchas  veces  se  surtían  los  ejércitos  de  mar  y 
de  tierra  de  los  albergados  en  las  cárceles,  confundiendo  en 
estos  casos  inocentes  y  criminales  y  aumentando  considerable- 
mente los  males  anejos  á  una  tal  situación  (2). 

Se  comprende  que  en  estas  condiciones  la  composición  fuera 
medio  muy  usado  de  huir  de  tanta  pesadumbre  y  que  personas 
de  muy  modesta  fortuna  hicieran  un  esfuerzo  para  no  ver  cerrar 
tras  ellas  las  puertas  de  la  cárcel;  la  venalidad  y  la  avaricia  de 
los  jueces,  encontraban  en  esto  un  excelente  aperitivo  y  el 
veguer  absorvía  al  sub veguer,  el  gobernador  á  los  dos  y  á  él 
mismo  el  lugarteniente,  quien  al  fin  cobraba  aquellos  derechos 
seguramente  por  no  tener  un  superior  (3).  Estas  competencias 
no  tenían  remedio,  si  no  las  remediaban  la  honradez  de  los  com- 


(1)  El  Justicia  de  Daroca  en  1280  consultó  si  podría  dar  tormento 
á  unos  presuntos  asesinos  sobre  los  cuales  recaían  fuertes  sospechas  y 
se  obstinaban  en  negar;  el  rey  lo  autorizó  si  las  sospechas  eran  funda- 
das secundum  qualitatem  personarum  (R.  48,  f.  33).  En  Gerona,  por 
privilegio,  se  prohibió  el  tormento  en  1283   (R.  47,  f.  65). 

(2)  R.  46.  f   64,  y  R.  3165.  f.  53 

(3)  Per  vía  de  reservacions  generáis  e  especiáis  e  en  altre  manera 
per  preheminencia  de  vostre  offici  evocats  á  vos  (al  gobernador)  e 
vostre  consistori  quaix  totes  les  causes  civils  e  crimináis  les  quals  son 
es  menan  en  les  corts  del  veguer  e  del  batle  de  la  dita  ciutat  (Barcelo- 
na), E  a90  segons  se  diu  per  tal  que  puxats  haver  les  monedes  que 
provenen  de  les  dites  causes  per  via  de  composició  don  se  segueix  que 
los  emolumcnts  de  les  dites  corts  se  minuen  principalment  del  veguer 
nos  porien  regir  en  sdevenidor  per  persones  honorables;»  manda  que 
en  adelante  si  avoca  á  su  tribunal  alguna  causa,  no  admita  composi- 
ción (R  2213,  f.  143).  «No  es  dubdo  ninguno  que  haviendo  en  esse 
principado  lugarteniente  general  los  emolumentos  de  la  gobernación 
de  í"atalufta  son  tan  pocos  que  el  gobernador  no  tiene  forma  de  poder- 
se sustentar  mayormente  que  algunes  vegades  poria  acaescer  que 
teniendo  el  dicho  gobernador  alguna  causa  comen9ada  vos  como  á 
lugarteniente  general  con  provisiones  que  se  facen  causa  recognoscen. 
di  le  poriays  quitar  aquella  e  empachailo  por  manera  que  totalmente 
seria  quitarle  todo  el  ejercicio  del  dicho  oficio  (R.  3561,  f.  73). 


Digitized  by 


Google 


-(84)- 

petidores,  porque  el  mal  nacía  de  la  Constitución  misma  y  mien- 
tras esta  subsistió,  subsistió  también  la  causa  del  mal. 

Responsabilidad  Judicial. — Entonces  en  que  todos,  menos 
el  rey,  eran  responsables  de  sus  actos  y  no  había  duda  ante 
quien  debía  prestarse  esa  responsabilidad,  pues  el  monarca  por 
su  carácter  y  su  poder  tenía  derecho  suficiente  para  exigirla,  los 
funcionarios  del  orden  judicial  estaban  sometidos  á  juicio  de  re- 
sidencia al  terminar  sus  funciones  y  expuestos  siempre  á  ser  pro- 
cesados si  un  litigante  les  acusaba  de  haberse  excedido  en  su 
oficio. 

El  hecho  apuntado  de  las  composiciones  demuestra  clara- 
mente que  no  andaba  bien  esta  rama  tan  importante  de  la  gober- 
nación del  país;  los  jueces,  del  más  alto  al  más  bajo,  tomaban  su 
oficio  como  granjeria  y  medio  de  vivir  y  no  como  ministerio,  y 
cuando  funciones  tan  importantes  se  ejercen  con  miras  egoístas 
é  interesadas  en  vez  de  ejercerlas  por  ellas  mismas,  se  alteran  y 
corrompen  hasta  matarlas. 

Las  credenciales  de  los  inspectores  de  los  juzgados  hablan  de 
los  jueces  con  una  tal  severidad  y  un  abuso  de  palabras  fuertes, 
que  á  creerlos  al  pie  de  la  letra  debe  afirmarse  que  la  mayoría 
de  los  encargados  de  juzgar  á  los  aragoneses  merecían  estar  en 
la  cárcel  «cuw  manicis  et  vinculis  ferréis  y  presos  y  6en  guardáis 
ab  cadena  al  coll» . 

Crímenes  y  excesos  y  otros  atroces  y  enormes  delitos  son 
las  acusaciones,  cuya  verdad  se  encarga  averiguar  al  inspector 
y  si  el  rey  al  ordenar  esto  no  exageraba  y  lo  decía  convencido, 
bastan  esas  palabras  para  desacreditar  un  régimen  y  no  desear 
su  resurrección;  más  sean  ^exageradas,  sean  exactas  lo  cierto 
es  que  por  lo  menos  existían  abusos  y  que  se  trataba  periódica- 
mente de  corregirlos,  exigiendo  su  tanto  de  culpa  á  quienes  los 
habían  cometido. 

Dos  distintos  procedimientos  se  ensayaron  en  Cataluña,  en 
donde  antes  que  en  Aragón  se  quiso  remediar  el  mal;  primera- 
mente se  ordenó  en  las  cortes  de  Barcelona  de  1283  que  el  rey 
fiscalizase  la  gestión  de  sus  oficiales,  suponiendo  que  así  cesa- 
rían de  obrar  mal  los  malos  jueces,  siquiera  por  temor  al  casti- 
go; para  cumplir  esta  ley  se  dio  encargo  á  los  jueces  de  corte  de 
someter  á  inquisición  todos  los  magistrados  de  una  diócesis  (1)  y 


(1)    R  de  Toilano  judici  curie  nostre:  Cum  in  generali  privilegio 


Digitized  by 


Google 


-(86)- 

de  este  modo,  realizando  de  tiempo  en  tiempo  la  misma  inspec- 
ción, se  creyó  tener  á  raya  las  extralimitaciones  de  los  juzgado- 
res; pero  vióse  que  esto  no  bastaba,  que  la  experiencia  de  los 
acusados  hacia  infructuosa  la  tarea  del  inspector  y  que  la  mayor 
enormidad  se  cubría  con  un  velo,  que  le  daba  visos  de  legal,  y 
se  adoptó  otro  sistema  que  fué  variar  por  completo  cada  tres 
años  el  personal  judicial,  sometiéndolo  al  propio  tiempo  á  la  fis- 
calización antedicha  (1).  De  este  modo  los  jueces  no  podian  apli- 
car las  añagazas  que  la  práctica  les  enseñaba  para  ponerse  á 
salvo  de  un  fallo  condenatorio,  y  la  falta  de  experiencia  por  un 
lado  y  el  temor  al  castigo  por  otro,  eran  garantías  seguras  de 
honradez  en  el  ejercicio  de  e  cargo;  más  como  la  remoción  no 
era  tan  absoluta  que  impidiera  desempeñar  igual  empleo  en  lo  su- 
cesivo se  arreglaba  todo  trasladando  al  removido  á  otra  vicaría 
ó  dejándolo  en  la  misma  (2). 

Este  complemento  de  lo  acordado  en  1283  no  podía  ser  fructí- 
fero: en  Aragón  y  en  Valencia  eran  casi  todos  los  jueces  anuales, 
la  atmósfera  de  los  juzgados  se  oreaba  con  mucha  más  frecuen- 
cia que  en  Cataluña,  el  período  para  el  cual  se  elegían  los  jue- 
ces era  tres  veces  menor  y  sin  embargo,  el  aire  que  se  respi- 
raba en  aquellos  edificios  no  era  más  sano  ni  estaba  menoá  vi- 
ciado, que  el  que  infestaba  los  juzgados  catalanes;  ni  en  Aragón 
ni  en  Valencia  se  dictó  disposición  alguna  para  remover  estos 
funcionarios  y  en  cambio  se  copió  aquella  que  los  sometía  á  in- 


nuper  concesso  per  nqs  cathalanis  concesserimus  et  ordinaverimus  quod 
inquiramus  contra  vicarios  bovatarios  et  alios  of Aciales  nostros.  Ideo- 
que  volumus  et  vobis  committimus  quod  nomine  nostro  inquiratis  di- 
ligenter  contra  vicarios  baiulos  et  bovatarios  qui  tempore  nostro  officia 
exercuerunt  seu  tenuemnt  in  diócesi  sen  episcopatu  Barchinone  super 
excessibus  delictis  seu  culpis  per  eos  commissis  et  super  denunciatio- 
nibus  accusationibus  et  querelis  vobis  tradltis  per  dilectum  nostrum 
magistrum  R  de  Bisulduni  Archidiácono  Ripacnrcie  in  eclesia.  Iler- 
densi  vel  qui  coram  vobis  contra  eos  proponantur  (R.  46,  f.  69  v). 

(1)  Cum  iuxta  constitutiones  Cathalonie  generales  de  triennio  in 
triennium  in  carniprivio  quadragesime  omnes  vicarii  subvicarii  bainli 
subbainli  éurie  assessores  et  judices  ac  locum  tenentes  eoram  necnon 
scriptores  curiarum  et  alii  officiales  quicumque  debeant  per  nos  ab 
eorum  officiis  removeri  et  alii  constituí  in  eisdem  et  contra  amotos  in- 
quirí (R.  2218,  f .  62). 

(2)  Ib.  f.  2. 


Digitized  by 


Google 


-(86). 

quisición,  que  se  realizaba  anualmente,  de  seis  en  seis  afios  ó  en 
plazos  mayores  ó  menores,  según  al  monarca  convenía  ó  según 
eran  grandes  los  clamores;  hubo,  sin  embargo,  tantas  variantes 
en  este  punto  que  se  hizo  inútil  la  medida  y  quedó  al  fin  deste- 
rrada de  la  práctica  (1).  En  el  xiv  los  inspectores  eran  varios, 
generalmente  con  facultades  limitadas  á  una  parte  del  territorio 
ó  á  un  solo  magistrado  (2),  y  como  esto  era  costoso  para  el 
erario,  se  nombró  á  una  sola  persona,  que  no  podía  buenamente 
realizar  por  si  sola  tarea  tan  larga;  ni  el  gobernador  de  Aragón, 
ni  Bardaji,  ni  Diez  de  Aux  iban  á  recorrer  el  reino  ciudad  por 
ciudad,  villa  por  villa  y  aldea  por  aldea,  registrando  en  cada 
curia  los  procesos  incoados  desde  la  última  inspección  para  des- 
cubrir arbitrariedades  y  castigarlas;  estos  jueces  de  las  injusti- 
cias ó  realizaban  su  misión  de  prisa,  pasando  sobre  los  procesos 
como  sobre  ascuas  ó  se  entretenían  en  examinarlos  bien  y  en 
este  último  caso  costaban  mucho  dinero  al  tesoro  y  debían  sus- 


(1)  Apéndice. 

(2)  Dilectis  judiclbus  curie  nostre  Amaldo  Rubei  et  Petro  de  Sala. 
Salatem  etc  ....  nos  fecisse  diligenter  examinari  procesaum  inqnisi- 
tionis  facte  per  vos  contra  dilectum  nostrum  Supraiunctarium  Tiraso- 
ne  et  invenimus  innocenteni (1312,  R.  232,  f.  22)  el  mismo  rey  con- 
firió á  los  mismos  idéntica  comisión  con  el  justicia  de  Riela  (R.  232, 
f.  23).  El  Justicia  de  Zuera  fué  condenado  (R.  id  ,  f.  39);  en  1338  man- 
dó Pedro  IV  al  juez  de  la  curia  Miguel  Muñoz  de  Pamplona  fiscalizar 
la  gestión  del  Justicia  y  del  Juez  de  Calatayud  acusados  de  haber  co- 
metido plura  diversa  et  inhonesta  crimina  in  uau  et  exercicio  officio' 
rum predictorum  iR.  1055,  f.  66).  Pedro  IV  msLnáó  fidelibus  8uis  inqui- 
8¿toribu8  deputatis  ad  inquirendum  contra  officiales  regni  Arago- 
num  procesar  al  lugarteniente  de  justicia  de  Sarifiena  y  A  su  secre« 
tario  acusados  directamente  por  algunos  vecinos  de  haber  cometido 
fraudes  plurimaa  excessus  et  alia  enormia  opera  in  utendo  eorum  offl- 
cii8  (17  de  Mayo  de  1340).  Juan  Giménez  de  Huesca  y  Miguel  Mufioz 
de  Pamplona  fueron  nombrados  para  inspeccionar  la  conducta  de  los 
oficiales  de  Aragón.  (R  1492,  f.  76).  Dos  jurisconsultos  recibieron  el 
mismo  encargo  para  las  sobrejunterías  de  Huesca,  Jaca,  Sobrarbe  y 
Valles;  y  otros  dos  para  las  de  Zaragoza,  Egea,  Tarazona-  y  Comuni- 
dades. (R.  1495,  f .  62).  El  zalmedina  de  Zaragoza  excedióse  en  algu- 
nas cosas  punitione  dignas  que  non  possunt  nec  debent  sub  dissimvla' 
tione  transiré  y  el  gobernador  recibió  el  encargo  de  procesarlo 
(R.  2948,  f  104  ) 


Digitized  by 


Google 


-(87)- 

pender  el  examen,  dando  por  resultado  ser  completamente  inúti- 
les ambos  modos  de  realizarlo  (1). 

Y  entretanto  los  jueces,  nominalmente  responsables,  de  hecho 
inmunes,  continuaban  sus  atropellos,  haciendo  justicia  á  quien 
más  les  convenía  y  dificultando  que  la  obtuvieran  los  que  ellos 
no  querían.  Para  esto  el  medio  más  usado  era  dar  largas  al  asun- 
to, exagerando  el  procedimiento  hasta  que  una  parte,  la  enemi- 
ga, se  arruinaba  ó  renunciaba  al  pleito;  esta  manera  de  buscar 
la  justicia  era  muy  corriente  y  es  la  acusación  más  echada  en 
cara  á  los  jueces;  las  cortes  de  1371  afirmaron  ya  que  por  mali- 
ciosas dilaciones  los  pleitos  se  alargan  muyto  e  son  quasi  inmor- 
tales por  do  las  gentes  buenamente  su  justicia  consequir  no  pueden 
como  deurian;  los  reyes  recomendaban  siempre  que  se  procediera 
con  brevedad  y  predicaban  con  el  ejemplo,  ya  ejerciendo  perso- 
nalmente de  jueces  para  evitar  dilaciones  (2),  ya  proponiendo  el 
juicio  de  arbitros,  ya  también  obligando  á  someterse  á  juicios  su- 
marisimos  (3);  por  esto  nombraban  delegados  y  daban  adjuntos  á 


(1)  El  22  de  Octubre  de  1397  recibió  esta  facultad  Berenguer  de 
Bardaji  (R.  2229,  f,  38).  En  1406  [el  gobernador:  en  ambas  habla  el 
rey  de  injurie  violencie  et  offense  fraudes  et  extorsiones  iUicite  et  alia 
plura  et  varia  crimina  facinora  et  delicta  (R.  2236,  f .  142).  No  se  hizo 
nueva  inspección  hasta  1415  en  que  la  encomendó  Fernando  I  á  Fer- 
nando Diez  de  Aox  refiriéndose  también  á  multas  injurias  violencias 
et  offensas  corrupciones  sórdidas  et  fraudes  innúmeras  et  enormes  ex- 
torsiones iUicitas  et  alia  plura  et  varia  crimina  facinora  et  delicta 
(B.  2399,  f .  171). 

(2)  Dompne  Jacobe  Petri  et  Egidio  Petri  de  Novales.  Cum  in  appe- 
Uatione  retro  facta  in  causa  que  vertitur  inter  vos...  .  et  Palacino  de 

Orto assignavissemus  in  judicem  Johannem  Qapata  canonicum  Ti- 

rasone  qai  cognosceret  in  quantum  nos  possemus  intromittere  super  eo 
Sciatis  quod  eo  quia  dictus  Johannes  non  est  nobiscnm  ad  presens 
propter  quod  dictus  Palacinus  qui  citatus  est  ab  ipso  gravaretnr  si  ha- 
beret  eum  sequi  placet  nobls  ut  nos  in  eo  personaliter  videamos  Quare 
mandamus  vobis  quatenus  infra  X  dies  compareatis  coram  nobis  per 
vos  vel  procuratorem  vestram  legitime  constitutum  cum  ómnibus 
processibos  habitis,  sentenciis  latís  super  ipsa  causa  sicut  comparere 
debebatis  coram  Johannem  Cabata  predicto  (R  47,  f.  55). 

(3)  Magistro  R.  de  Bisulduno  Archidiácono  Ripacurcie  in  ecclesia 
Ilerdensi  et  judici  curie  nostre  Cum  intellexerimus  quod  conten tio  est 
inter  homines  de  Turribus  et  de  Qudanello  super  quadam  cequia  aque 
mandamus  voláis  quatenus  negocium  istum  suscipiatis  in  vos  et  ipsum 


Digitized  by 


Google 


-(  88  )- 

los  ordinarios  (1),  más  el  remedio  no  podía  surtir  efecto  porque  la 
raíz  del  mal  no  estaba  sólo  en  los  jueces  sino  en  los  abogados  y 
en  las  partes. 

Los  abogados  por  servir  á  su  cliente  ó  por  mala  fe,  enreda- 
ban los  asuntos,  cuando  no  servían  á  las  dos  partes,  de  lo  cual 
hay  algún  ejemplo  (2),  y  los  litigantes,  hombres  al  fin,  por  amor 
propio  ó  por  ambición  de  ganar  ó  llevados  del  odio  ú  de  otra  pa- 
sión, no  reparaban  en  arruinarse  si  arruinaban  también  al  con- 
trario; presentado  un  recurso  al  juez  más  recto,  hallábase  éste  en 
situación  difícil;  si  lo  rechazaba  creyéndolo  justamente  dilatorio 
exponíase  á  que  el  recurrente  lo  tachara  de  parcial  y  admitién- 
dolo caía  en  igual  nota  ante  el  contrario,  que  no  veía  sino  la  di- 
lación consiguiente  y  la  facilidad  con  que  el  juez  había  resuelto: 
lo  primero  sucedió  al  íntegro  Salanova;  un  litigante  presentó 
unas  excepcienes  y  no  creyó  necesario  que  el  otro  las  contesta- 
se por  creerlas  sencillamente  dilatorias;  pues  bien,  el  que  las 
presentó,  viendo  que  su  juego  no  daba  el  resultado  apetecido,  se 
quejó  al  rey,  y  éste,  poco  conocedor  del  asunto,  encomendó  el 
examen  de  la  conducta  de  Salanova  á  Lope  de  Aysa,  con  orden 
de  continuar  el  pleito  hasta  su  fin  si  hallaba  sospechosa  la  con- 
ducta del  Justicia  (3);  no  es  extraño  que  en  adelante  admitiera 
Salanova  toda  clase  de  recursos,  para  no  ver  puesta  de  nuevo 
en  litigio  su  moralidad  ni  mermados  sus  derechos,  pues  no  ha 


terminetls  ínter  partes  taliter  ne  dampnum  seu  dissensiones  oriri  seu 

interri  valeant Mandantes  per  presentes  vicario  Ilerde  vel  eius 

locumtenenti  quod  si  aliqua  partium  nollet  de  plano  procederé  super 
eo  compellat  prout  vos  eidem  vicario  duxeritis  injangendum  (R.  43, 
f.27). 

(1)  Habiéndose  talado  la  posesión  de  una  vecina  de  Zaragoza  recu- 
rrió al  zalmedina  la  perjudicada  y  «tum  propter  dictorum  singularium 
rebellionem  et  malitiam,  tum  propter  vestri  (del  zalmedina)  negligen- 
tiam  jus  asseque  minime  potuit  (XI  ap.  1339).  En  otra  causa  se  quejó 
al  rey  de  que  el  juez  procedía  nimis  lente  propter  diffugia  et  dilacio- 
nes seu  malicias  de  la  parte  contraria   (VI  k.  apr.  1340). 

(2)  Gregorius  Terrida  causidicus  dicte  civitatis  Maiorice  dolos  et 
fraudes  criminaque  ac  delicta  committere  non  expavens  inter  cetera 
duas  partes  in  una  et  eadem  causa  et  in  eodem  judício  procurare  pre 
sumpsit  solutionem  et  satisf actionem  ab  utraque  parte  temeré  reci  • 
piendo  (R.  3234,  f .  8). 

(3)  R.  130,  f.  193. 


Digitized  by 


Google 


-(89)- 

de  olvidarse  que  no  cobraban  salario  ni  sueldo,  sino  emolui- 
mentos. 

Fácilmente  se  comprende  el  móvil  de  abogados  y  jueces  ai 
proceder  de  semejante  modo;  el  camino  de  la  justicia  se  presen^ 
taba  franco  y  expedito  á  los  ricos,  mientras  los  pobres  no  ha- 
llaban sino  tropiezos  y  atascaderos  (1);  y  si  bien  las  causas  de  po- 
bres, viudas  y  huérfanos  tenían  el  privilegio  de  ser  vistas  y  fa- 
lladas en  la  curia  real,  necesitábanse  también  aquí  abogados,  y 
no  estando  á  todas  horas  cerca  de  aquel  tribunal,  el  remedio  no 
era  siempre  aplicable  y  el  poderoso  hallaba  recursos  para  ven- 
cer al  pobre  y  no  sufrir  el  castigo  (2). 

Las  partes  eran  también  las  causantes  de  aquellas  dilata- 
ciones, no  sólo  por  las  causas  puramente  humanas  de  amor,  odio 
6  interés,  sino  por  la  mala  fe  que  les  guiaba,  muchos  pleitos  se 
presentaban  á  la  resolución  del  juez,  que  no  eran  otra  cosa  que 
robos  á  los  cuales  se  quería  disfrazar  cubriéndolos  con  un  man- 
to de  legalidad,  que  los  jueces  considerarían  en  su  justo  valor  y 
que  sin  embargo  no  podían  castigar  por  falta  de  poderes. 
En  1339  se  presentó  uno  de  éstos:  un  tal  Giménez  de  Luna  firmó 
capítulos  matrimoniales  con  una  tal  Sancha,  recibiendo  en  dote 
cuatro  mil  sueldos  jaqueses,  que  se  obligó  á  devolver  si  sobrevi- 
vía á  su  consorte;  esta  contingencia  quiso  evitarla,  y  para  esto, 
aprovechando  una  contienda  entre  los  notarios  generales  y  los 
de  número  del  reino  de  Aragón,  llevó  á  su  cufiado  ante  uno  de 


(1)  Curie  Ilerde  María  filia  A  Pallares!  de  Ilerda  detinet  Indebite 
et  injaste  quoddam  hospitale  de  Sent  Thomas  quod  spectat  ad  G.  de 
Alcoleya  unde  cum  dictus  G.  propter  paupertatera  etdeffectum  expen- 
saran! non  possit  ducere  causam  mandamus  vobis  quatenus  partibus 
convocatis  et  visis  sumarie  et  ómnibus  probationibus  defensionibus  et 
juribus  utriusque  partís  cognoscatis  in  facto  predicto  et  ipso  fine  debito 
terminetis  (R.  48,  f  6). 

Sguardando  que  los  de  la  part  contraria  del  dito  Martín  son  más 
poderosos  que  no  ell  a  despendre  en  el  dito  pleyto  por  la  qual  razón 
poria  seer  destrucción  del  dito  Martín  (R.  2182,  f  7). 

(2)  En  Mallorca  un  zapatero  rico  hirió  á  una  mujer  pobre,  y  cuan- 
do esta  después  de  muchos  sinsabores  y  gastos  obtuvo  sentencia  favo- 
favorable  que  condenaba  al  agresor  á  indemnización  pecuniaria,  no 
quiso  pagarla,  pues  antes  había  puesto  sus  bienes  á  nombre  de  su  mu- 
jer; y  aunque  fué  llevado  á  la  cárcel  se  le  permitió  allí  trabajar  en  su 
oficio,  tener  criados  y  comer  como  en  su  casa  con  gran  escándalo  de 
las  gentes  (R.  3234,  f.  17). 


Digitized  by 


Google 


-(90)- 

los  que  nó  podían  legalmente  recibir  aquella  clase  de  documen- 
tos; el  notario  éste  los  recibió,  sin  embargo,  porque  era  de  los 
que  habían  protestado  contra  los  decretos  que  impedían  á  los  de 
su  clase  dar  fe  de  tales  escrituras  y  creía  deber  con  los  he- 
chos dar  más  fuerza  á  su  protesta,  y  er  hermano  de  la  novia 
guardó  el  documento  para  hacerlo  valer  en  caso  necesario.  Lle- 
gó este  caso  por  fallecimiento  de  la  Sancha  y  exhibió  al  viudo 
el  papel  comprometedor,  pero  negó  estar  obligado  á  nada  por 
cuanto  aquel  notario  carecía  de  autoridad,  y  por  tanto  la 
escritura  que  había  recibido,  no  se  resignó  el  cuñado  con  esta 
explicación,  pero  antes  de  plantear  el  asunto  ante  el  tribunal 
competente  lo  denunció  al  rey,  quien  escribió  al  Justicia  some- 
tiéndole la  decisión  del  negocio  ateniéndose  á  los  hechos  y  no  á 
las  sutilezas  de  la  ley  (1).  Esto  podía  el  rey  hacerlo,  pero  no  un 
juez  local,  que  necesariamente  debía  atemperarse  á  los  precep  • 
tos  legales  aunque  estuviesen  en  pugna  con  los  preceptos  del 
derecho. 

Entorpecían  también  la  recta  administración  de  justicia  los 
sistemas  de  nombrar  los  jueces:  aunque  opuestos  totalmente  al  ré- 
gimen de  Cataluña  los  de  Aragón  y  Valencia  en  las  tres  regio- 
nes se  sentían  los  mismos  males,  si  bien  por  causa  diferente:  en 
el  principado  los  monarcas  nombraban  los  jueces,  pero  no  entre 
los  más  aptos  y  los  más  honrados,  sino  entre  los  postores,  al  que 
daba  más,  y  claro  es  que  el  investido  no  había  de  ir  á  otra  cosa 
que  á  resarcirse  del  gasto  hecho  y  á  realizar  una  ganancia;  en 
Aragón  los  cargos  de  nombramiento  real  se  hacían  del  mismo 
modo  y  no  es  de  extrañar  por  tanto  el  desbarajuste  judicial  (2); 


(1)  III  non,  angustí. 

(2)  Don  Jaime  el  Conquistador  concedió  á  Zaragoza  privilegio 
para  elegir  zalmedina  y  no  obstante  vendió  el  cargo  alganos  años  des* 
pues  á  Martin  Pérez  de  Huesca  por  mil  sueldos  jaqueses;  Peregrín  Bal 
dovino  dio  más  fuerte  suma  y  el  rey  se  avino  á  vender  de  nuevo  el 
zalmedinado  dando  al  titular  la  cantidad  desembolsada  y  embolsándo- 
se él  tres  mil  á  condición  de  poder  destituirlo  devolviéndole  los  suel- 
dos en  espera  seguramente  de  un  mejor  postor;  éste  no  tardó  en 
presentarse;  el  propio  Baldovino  aprontó  mil  sueldos  más,  suma  que 
todavía  debió  considerar  escasa  el  apeado  Martín  Pérez  de  Huesca 
cuando  no  vaciló  en  dar  trescientos  maravedises  alfonsinos  de  oro,  de 
los  cuales  obtuvo  el  correspondiente  recibo  en  el  que  constaba  haber- 
los dado  rationa  donationis  et  concessionis  de  ccdmedi'tatu  CesaraU" 


Digitized  by 


Google 


-(  91  )- 

en  los  cargos  electivos  se  mezclaba  causa  diferente  de  inmorali- 
dad pero  que  al  fin  y  al  cabo  la  producía;  divididos  los  pueblos  en 
partidos  y  fracciones  cada  uno  pretendía  elevar  á  la  categoría 
de  juez  á  uno  de  loa  suyos,  y  el  elevado  venía  comprometido  á 
dar  la  razón  á  sus  electores,  no  á  todos  por  igual  aumentando  la 
discordia  y  los  odios  y  preparando  la  muerte  de  las  libertades 
populares.  En  efecto,  en  pleno  siglo  xív  la  era  clásica  de  la  au- 
tonomía municipal,  la  comunidad  de  Daroca,  pidió  le  fuese  qui- 
tada la  libertad  de  nombrar  su  juez,  y  lo  mismo  pidió  Burria- 
na  (1);  calcúlese  que  sucedería  más  tarde  cuando  la  descomposi- 
ción fué  mayor  por  la  anarquía  en  que  se  vivió  durante  el 
siglo  XV.  Para  explicar  el  entronizamiento  de  la  monarquía  ab- 
soluta y  la  ruina  de  las  instituciones  medioevales  no  basta  recu- 
rrir á  la  influencia  del  renacimiento,  que  resucitó  las  tenden- 
cias cesaristas  del  derecho  romano  y  de  la  literatura  clásica, 
sino  que  es  de  rigor  estudiar  la  sociedad  de  aquel  tiempo  ansiosa 
de  buen  gobierno,  monárquica  ante  todo  y  con  un  régimen  cadu- 
co y  desacreditado. 


juste;  el  mismo  día  compró  el  justiciazgo  Rodrigo  de  Castellezuelo  por 
cuatrocientos  maravedises  de  la  misma  moneda  (R.  16,  f  68). 

Viniendo  A  tiempos  más  modernos  cuando  vacó  el  justiciazgo  por 
deposición  y  muerte  de  Martín  Diez  de  Aux  mandó  Alfonso  V  á  su  mu- 
jer que  nombrara  á  mossen  Ferrer  de  la  Nura  ^al  cual  fareu  tocar  en 
cauta  manera  e  com  que  de  vos  partesca  que  per  ráho  del  dit  offici  nos 
servesca  de  alguna  quantitat  aquella  que  mes  pora  al  menysfins  a  Iim 
florins  darago  per  subvenir  a  nostres  necessitats».  Más  claro  en  lo  re- 
ferente á  la  bailía  continuaba:  •e  semblantment  tractarets  del  offici  de 
baíUe  general  ab  tots  aquells  qui  entendreu  hi  vuUen  deis  partits  queus 
serán  moguts  e  ofertes  queus  serán  fetes  nos  avisareu  de  continent 
a  fl  que  nos  puxam  elegir  e  acceptar  aquéU  que  millor  nos  parega 
(R   2939,  f.  11). 

(i)    Apéndice 


Digitized  by 


Google 


APÉNDICE 


I 


Sentencia  de  D.  Jaime  el  Conquistador  fijando  la  corres- 
pondencia ENTRE  LA  MONEDA  DE  DUPLO  Y  LA  DE  TERNO 

Noveriat  universi.  Qnod  coram  nobis  Jacobo  Dei  gracia  Regi  Ara- 
gonum  etc.  post  monete  Barchinone  de  duplenco  mutationem  G.  Bnr- 
ges  et  M.  Darters  uxor  eius  proposuerunt  quod  ipsi  septem  solidos 
de  moneta  duplenca  pro  tributo  si  ve  censu  qualibet  sept  imana  Petro 
de  Li9aco  civi  Barchinone  solvere  tenebantur  ratione  cniusdam  furni 
quem  pro  ipso  tenebant  in  emphiteosim.  Nunc  vero  idem  P.  tantum- 
deni  pro  dicto  censu  de  moneta  nova  temenca  contra  justiciara  petiit 
et  exigit.  Set  quoniam  continebatur  in  instrumento  emphiteotico  sive 
censuali  quod  census  constitutus  de  moneta  curribili  solveretur  et  mo- 
do temenca  sit  curribilis  Barchinone  dicebat  Petrus  de  Li^aco  G. 
Burges  et  Mariara  de  Arteis  eius  uxorem  ad  solutionem  monete  de 
ternenco  constitute  noviter  mérito  compellendum.  Et  cum  hinc  inde 
tara  Ínter  predictós  quan  inter  quosdam  alios  in  dubium  fuit  revoca- 
tum  verum  ratione  illius  clausule  scilicet  monete  curribilis  barchinone 
dominis  censualium  deberet  tantundem  recipere  de  hac  moneta  ter- 
nenca  quantum  de  veteri  de  duplenco  Nos  Jacobus  Dei  gratia  etc.  cum 
essemus  apud  Barchinonara  in  nostro  palacio  constitutus  quia  negocio 
rum  emangencium  varietas  et  subgectorum  interpellationes  f requenter 
dant  occasionem  condendi  novam  constitutionem  habito  consilio  A. 
per  eandem  gratiam  episcopi  Barchinone  et  sanioris  partis  clerico- 
rum  cedis  eiusdem  ac  civium  Barchinone  et  curie  nostre  sapieatium 
predictam  questionem  dirimere  cupientes  decernendo  statuimus  quod 
dictus  P.  recipiat  solutionem  á  G.  Burgués  et  a  M.  Darteis  uxore 
eiusdem  meneta  nova  ternenca  ad  valorem  et  extimationem  monete 


Digitized  by 


Google 


-(93)- 

Aeteris  de  duplenco  videlicet  lili  golidos  et  octo  denarios  pro  VII  so- 
lidis  de  duplenco  et  sic  de  cetero  dicimus  observandum  in  ómnibus 
eensualibus  quantecumque  fuerint  quantitates  quod  pro  III  solidis 
vel  III  denariis  monete  veteris  de  duplenco  solvantur  dúo  solidi  vel 
dúo  denaríi  presentís  monete  de  ternenco.  Hec  autem  in  hoc  casu 
volumus  obtinere  et  in  pendentibus  negociis  et  similibus  in  futurum 
verbo  curribili  in  instrumento  censuali  apposito  in  aliquo  non  obstante 
cum  propter  illud  aliquod  pactum  in  contrarium  positum  nuUatenus 
intelligatur  lata  apud  Barchinonam  in  consistorio  domini  Regis  in 
palacio  suo  VI  julio  anno  Domini  M.CC.LX.  (R.  11,  f.  229). 


II 

Juicio  contea  bl  baile  de  Peepiñán 

Noverint  universi  Quod  undécima  die  ante  festum  Sancti  Joannis 
baptiste  mensis  junii  scilicet  idus  junii  anno  Domini  M®  CC  LXX^ 
quarto  comparuit  coram  nobis  Jacobo  Dei  gratia  etc.  Johannes  Sicar- 
di  A.  Raynérii  G.  de  Ferráis  G  Carbonii  et  alii  plures  de  villa  Perpi- 
niani  in  claustro  domus  fratrum  predicatorum  et  proposuerunt  contra 
Martinum  de  triliano  baiulum  Perpiniani  verboteneus  et  nihilomi' 
ñus  in  scriptis  plura  capitula  ut  inferius  continetur.  Quibus  receptis 
nos  Jacobus  Dei  gratia  etc.  ad  inquisitionem  faciendam  contra  dictum 
Martinum  de  triliano  procesimus  et  recepimus  testes  quos  predicti  vo- 
luerunt  producere  contra  ipsum.  Quibus  publicatis  in  presencia  pre- 
dictorum  et  Martini  del  trillar  et  tradíta  copia  dicto  Martino  nos  dic- 
tus  rex  asignavimus  diem  dicto  Martino  et  predictis  denunclatoríbus 
si  aliqua  vellent  obicere  contra  dictum  Martinum  ad  diem  jovis  se- 
quentem  in  domo  predicatorum  in  predicto  Claustro.  Et  predictis  de- 
nunclatoríbus et  dicto  Martino  in  nostri  presencia  constitutis  dictus 
Martinus  obtulit  nobis  quasdam  excepciones  juris  et  defensiones.  Qui- 
bus oblatis  renunciavit  et  conclusit  et  petiit  sentenciam  terri  super 
predictis.  Unde  nos  Jacobus  Dei  gracia  Rex  predictus  visis  ómnibus 
capitulis  contentis  in  predicto  claustro  et  predictis  denunciatoribus  et 
dicto  Martino  in  nostri  presencia  constitutis  dicta  inquisitione  et  dictis 
testium  diligenter  examinatis  habitoque  super  predictis  baronum  et 
prelatorum  et  jurisperitorum  diligenti  consilio  et  tractatu  supor  primo 
capitulo  videlicet  super  facto  astrugie  uxoris  Petri  Cornelerii  macellarii 
de  qua  dicebatur  quod  dictus  Martinus  posuerat  homines  armatos  in 
quolibet  capite  cuiusdam  vie  in  quo  morabatur  dicta  astrugia  et  quod 
cum  scalis  volebat  ascenderé  domum  ipsius  ut  cognosceret  carnal iter 
dictam  astrugam  et  quod  dolóse  maritum  suum  miserat  pro  bobus  emen- 


Digitized  by 


Google 


-(94  )- 

di8  cum  predicta  nec  aliqua  predictorum  in  ipso  capitulo  contenta  non 
sint  probata  contra  dictum  Martinum  ímmo  dicta  Astrugia  excusat 
dictum  Martinum  per  suum  testimonium  dicendo  quod  numquan 
habuit  rem  secum  nec  etiam  ipsam  sollicitavit  de  hoc  licet  pluríes 
locutus  fuisset  cum  ea  in  carrigiis  nec  etiam  per  interpositam  perso* 
nam  nec  scit  aliquod  de  contentis  in  capitulo.  Idcirco  absolvimus 
dictum  Martinum  super  hiis  que  in  dicto  primo  capitulo  continentur. 
ítem,  super  secundo  capitulo  in  quo  continetur  quod  Mártinus  dilige- 
bat  honeste  quandam  mulierem  conjugatam  nomine  Perpianiana  uxo- 
rem  Petri  de  Millenis  et  quod  curavit  cum  duobus  hominibus  ville  Per- 
pinjani  ut  emerent  sacatam  avellanarum  a  marito  suo  ad  malgar.  Cum 
nicbil  sit  probatum  nec  aliquis  testis  deponat  super  hoc.  Ideo  dictum 
Martinum  ab  his  que  in  dicto  capitulo  continentur  sentencia liter  ab- 
solvimus. ítem,  super  tercio  capitulo  videlicet  super  quadam  mullere 
de  fiter  sive  de  ovillers  cum  qua  dicebatur  dictum  Martinum  habuisse 
rem  cum  teneret  ipsam  captam  et  maritum  suum  cum  non  sit  proba- 
tum contra  eum  aliqua  nisi  quod  P  Gros  dixit  quod  audivit  dici  ab 
A  de  Canoes  quod  dictus  Mártinus  habuerat  rem  cum  ea  et  idem  A 
deponit  se  nescire  aliquid  super  ea  nisi  quod  vidit  eos  loquentes  ad 
invicem  in  curia.  Ideo  dictum  Martinum  ab  his  que  continentur  in 
tercio  capitulo  sentencialiter  absolvimus.  ítem,  super  IIII  capitulo 
cuiusdam  puelle  que  erat  pediseca  hospitalarie  de  Clerano  cum  qua 
dicebatur  dictum  Martinum  habuisse  rem  cum  ea  per  vim  et  eam  des- 
fiorasse  cum  nihit  sit  probatum  de  contentis  in  capitulo  nisi  quod  est 
probatum  por  confesionem  dicte  puelle  quod  fuit  missa  ad  hospicium 
dicti  Martini  et  quod  fuit  ibi  retenta  de  maturcia  ad  pulsacionem 
cimbali  de  ladre  de  clerano  cum  qua  dicebatur  dictum  Martinum  ha- 
buisse rem  cum  ea  per  vim  et  eam  desflorasse  cum  nichil  sit  probatum 
de  contentis  in  capitulo  et  quod  dictus  Mártinus  osculatus  fuit  eam  sed 
non  per  vim  Idcirco  ab  his  que  in  dicto  capitulo  continentur  sentencia- 
liter absolvimus  eum  ...  quia  constat  nobis  per  capitula  nobis  oblata 
quod  ipsi  calumpniose  plura  crimina  denunciarunt  ..  que  si  probassent 
nos  ex  debito  regali  officii  teneremur  dictum  Martinum  non  solum  pe- 
nam  pecuniariam  mulctare  sed  etiam  ultimo  suplicio  condempnare. 
Idcirco  predicto  G.  Carbonii  G.  Raynerii.  Jo.  Sicart  G.  de  Ferráis  in  sex 
mille  solidos  barchinonenses  nobis  prestandos  sentencialiter  condemp- 
namus  Lata  sentencia  in  claustro  fratrum  predicatorum  Perpiniani  V 
nonis  julii  anuo  Domini  M  CC  LXX  quarto,  presentibus  Gr.  vececomite 
Caprarié  G  vicecomite  Castrinovi  Gaucerando  de  Urgió  R.  Fortis  de 
bello  podio  R.  do  Capn>iria  et  Dalmacio  de  Castro  novo  et  alus  pluri- 
bus  (R.  '20,  f.  291;. 


Digitized  by 


Google 


m 

Cauba  juzgada  por  Don  Jaimb  sn  quinta  instancia 

Quod  cum  causa  dintins  agitata  fuisset  ínter  Raymundum  de 
villaviridi  agentem  ex  una  parte  et  Michaelem  Petri  de  Paterna  quon- 
dam  et  Todam  eius  uxorem  ac  Petmm  Ferrarii  nomine  procurato- 
rio  eiusdem  Tode  ex  altera  defendentes  super  una  jovata  et  media 
terre  inter  eram  et  vineam  et  ortos  sitas  in  liria  et  suis  terminis. 
Et  in  ea  causa  pro  Raimundo  de  villa  viridi  contra  partem  adver- 
sam  qnatuor  sententie  late  fuissent  prima  scilicet  per  magistrum  Yin- 
centium  precentorem  Maiorice  et  canonicum  valentinum  et  secunda 
per  magistrum  Guillermum  dé  Arbesia  ac  tercia  per  magistrum  Ri- 
cardum  quarta  etiam  per  Albertum  de  Lavania  judicem  curie  nostre 
prout  in  ipsis  sententiis  latius  noscitur  contineri.  Nihilominus  tamen 
ab  ipsa  última  sentencia  lata  per  prefatum  Albertum  de  Lavania  ad 

Nos k  dicto  Petro  Ferrarii  procuratore  dicte  Tode  extitit  appe- 

llatum.  Unde  Nos  Jacobus  Dei  gracia  rex  predictus  visis  et  intellectis 
ómnibus  et  singulis  senteniis  predictis  ipsoque  facto  plenarie  intellecto 
ipsas  sentencias  supradictas  tamquam  bene  et  justa  latas  sententia- 
liter  confirmamus  Mandantes  ut  exequtioni  mandetur  pront  in  eis 
latius  continetur.  Non  obstante  quod  pars  dicte  Tode  sit  absens  cum 
jn  dicto  facto  pro  predicto  Raymundo  de  villaviridi  quatuor  ut  dictum 
est  sentencie  sint  jam  late  et  sic  super  appellatiene  ultime  sentencie  su* 
pradicte  late  per  dictum  Albertum  pars  dicte  Tode  sit  nullatenus  au- 
dienda.  Data  Candie  XI  K  marcii  anno  Domini  MCCLXXV.  (R  20. 
f.  S22. 


IV 
Cuestión  entre  Templarios  y  Hospitalarios  resuelta  por 

ARBITROS  PRIMERAMENTE  Y  DESPUÉS    POR  DON  JaIME. 

Noverint  universi  Quod  cum  discordia  questiones  et  contentiones 
graves  et  diversas  verterentur  inter  venera bilem  fratrem  A.  de  Cas- 
tronovo  magistrum  milicie  Templi  in  Aragone  et  Cathalonia  et  fratres 
Templi  et  homines  bajulie  de  Novellis  ipsius  ordinis  ex  una  parte  et 
fratrem  Berengarium  de  Almenara  gerentemvices  magistri  ultrama- 
rini  ordinis  hospitalis  Hierosolimitani  et  fratres  ejusdem  ordinis  ac 
homines  suos  ville  de  Mayllen  et  bajulie  ejusdem  ex  altera  super  ho- 
micidüs  injuriis  et  talis  sen  abscisione  arbomm  et  vinearum  ac  alii^ 


Digitized  by 


Google 


-(96)- 

maleficiis  hinc  inde  factis  et  datis.  Nos  Jacobus  Dei  gratia  Rex  Arago- 
num  Majorice  et  Valencie  comes  Barchinone  et  Urgelli  et  dominas 
Wontispesulani  intendentes  discordias  dictarum  partium  ad  concor- 
diam  revocare  et  sedare  omnia  amicabiiiter  et  de  plano  ne  maius  pos- 
set  Ínter  dictas  partes  scandalam  exhoriri  volumus  et  fecimiis  quod 
partes  predicte  super  predictis  questionibus  et  controversiis  in  arbitros 
compromitterent  qui  predicta  amicabiiiter  terminarent  Et  sic  partes 
predicte  compromisserunt  super  ipsis  in  arbitros  sive  arbitratores  vel 
amicabiles  compositores  scilicet  in  Joannem  Egidii  Tarini  civem  civi- 
tatis  Cesarauguste  et  Martini  Petri  de  Osea  (1)  sub  pena  duomm  mille 
morabatinorum  alfonsinoruní  auri  a  partibus  stipnlata  invicem  et  pro- 
missa.  Ita  scilicet  quod  dicti  arbitri  haberent  plenum  posse  et  autori- 
tatem  cognoscendi  de  dictis  questionibus  et  difñniendí  per  se  vel  alios 
de  plano  per  forum  aragonis  et  sine  strepitu  judicii  presentibus  parti- 
bus vel  una  presentí  Eligentes  pro  tertio  arbitro  si  dicti  dúo  arbitri 
circa  diffinitionem  dictarum  questionum  dissentirent  Petrum  Lupi  des 
lava;  promittentes  sub  pena  predicta  stare  et  par  ere  super  predictis 
cognitioni  arbitrationi  et  diffinitioni  dictorum  duorum  arbitrorum  sci- 
licet Johannis  Egidii  et  Martini  predicti  si  in  simul  concordarent  et  si 
discentirent  arbitrationi  cognitioni  et  diffinitioni  alterius  ipsorum  con- 
cordantis  cum  dicto  Petro  Lupi  deslava  tertio  arbitro  prout  hec  in  com- 
promisso  facto  inter  partes  predictas  plenius  contineri  noscuntur.  Quo 
compromisso  facto  partes  predicte  petitiones  contra  se  invicem  propo- 
suerunt  coram  arbitris  supra  dictis.  In  quibusquidem  petitionibus  inter 
alia  fuit  a  parte  Templi  et  hominum  suorum  propositum  et  petitum 
quod  per  homines  hospitalis  fuerunt  abscisse  hominibus  Templi  plures 
arbores  fructifere  et  dúo  mille  nongente  triginta  et  noven  vites  et  pro 
parte  fratrtim  hospitalis  et  hominum  suorum  fuit  inter  alias  plures  pe- 
titiones et  demandas  quas  proposuerunt  propositum  et  petitum  quod 
homines  Templi  et  valitores  sui  absciderunt  hominibus  hospitalis  de 
Mayllen  plures  arbores  fructíferas  et  quadraginta  et  tres  mille  et  cen- 
tum  quinquaginta  et  noven  vites.  Quibus  quidem  petitionibus    oblatis 
et  responsionibus  hinc  inde  a  partibus  factis  super  ipsis  prout  in  actis 
inde  confectis  plenius  continetur  unus  de  supradictis  duobus  arbitris 
scilicet  Martinus  Petri  de  osea  et  tertius  arbiter  scilicet  Petras  Lupi 
deslava  predictus  super  confessatis  a  partibus  ad  sententiam  siñe  dicto 
Johanne  Egidii  quoarbitro  (coarhitro)  dicti  Martini  Petri  processerunt . 
In  qua  sententia  ultra  alias  condempnationes  in  ea  contentas  condemp- 
naverunt  partem  templi  parti  hospitalis  pro  unaquaque  arbore  abscissa 
in  LX  solidos  et  fructibus  erundem  amissis  ex  earum  abscisione  doñee 
essent  redacte  ipse  arbores  in  statum  in  quo  erant  quando  abscisse  fue- 


(1)    Los  dos  fueron  Justicias,  aunque  este  último  no  lo  cita  Blancas, 


Digitized  by 


Google 


runt  et  pro  pi-edictis  quadraginta  et  tribus  mille  et  centam  quinqna- 
glñta  et  noven  vitibus  abscisis  hominibus  de  Mayllen  predictis  ab 
hominibus  Templi  condempnavemnt  canden  pa.rtem  Templi  ad  restitn- 
ciüñem  fructuum  cuiuslibet  anni  qui  de  ipsis  vitibus  exirent,  doñee 
ipse  vites  que  abscisse  fuerunt  essent  créate  per  templum  et  in  eum 
Btatum  redacte  quo  erant  quando  ipse  vites  abscisse  fuerunt  dominis 
tamen  ipsarum  jurantibus  quantum  valeret  fructus  ípsarum  perdites 
de  unoquoque  anno.  Et  etiam  quia  in  dicta  sententia  iidem  Petrus 
Lupi  et  Martinus  Petri  asseruerunt  vites  pro  arboribus  debent  intelligi 
nichilominus  etiam  pro  unaquaque  predictarum  quadraginta  et  trium 
mille  et  centum  quinquagínta  et  novem  vitium  partem  templi  in  LX 
solidos...  condempnarunt.  Predicta  vero  sententia  sic  lata  magister  et 
fratres  Templi  sencientes  se  multipliciter  in  dicta  sententia  agravatos 
ad  nos  cum  festinancia  recurrerunt  asserentes  eam  nullam  esse  ut  pote 
contra  forum  Aragonis  et  forma  compromissi  latam  et  in  eo  máxime 
quia  condiciones  in  compromisso  apposite  non  fuerant  adimpleto 
propter  quod  dictus  Petrus  nullam  habebat  jurisdictionem  necnon 
etiam  et  quia  pro  unaquaque  vite  abscissa  in  LX  solidos  fuenmt  con- 
dempnati.  Et  supplicantes  nobis  ut  partibus  et  arbitris  convocatis  de 
plenitudine  postestatis  nostre  deberemus  in  facto  predicto  sententie 
videre.  Et  eam  ut  pote  nullam  ipso  jure  pronunciantes  in  eodem  facto 
lacere  quod  faceré  deberemus.  Nos  autem  intellectis  predictis  diem 
magistro  Templi  et  fratri  Berengario  de  Almenara  gerentivices  magistri 
predictis  necnon  etiam  et  Petro  Lupi  deslava  ac  Martino  Petri  de  Osea 
predicto  diem  assignavimus  qua  super  predictis  coram  nostra  debeant 
presencia  comparere.  Quiquidem  Magister  Templi  predictus  et  Petrus 
Lupi  et  Martinus  Petri  predicti  et  etiam  Johannes  Elgidii  ad  diem 
assignatam  ante  nostram  presentiam  comparuerunt  et  consequenter 
presente  facto  R  de  Crebayno  ordinis  hospitalis  comendator  domus 
hospitalis  Cesarauguste  cum  quibusdam  alus  fratribus  ejusdem  ordi- 
nis fuit  propositum  et  objectum  contra  dictam  sententiam  per  partem 
Templi  ipsam  sententiam  nullam  esse  ut  pote  quod  erat  ut  dicebat  lata 
contra  formam  compromissi  et  contra  forum  Aragonis  per  quod  judica- 
re  debebant  arbitri  memorati  rationes  plures  super  hiis  in  scriptis  et 
verbo  ac  foros  etiam  allegando.  Ad  quas  rationes  per  Petrum  Lupi  et 
Martinum  Petri  predictos  ín  scriptis  et  verbo  similiter  responsum  et  in 
deffensionem  dicte  sententia  allegatum  extitit  multitpliciter  coram  no- 
bis Unde  nos  Jacobus  Deig  ratia  Rex  predictus  visa  et  perscrutata  sen- 
tentia predicta  et  auditis  ac  intellectis  excepsionibus  et  rationibus  con- 
tra ipsam  appositis  et  deffensionibus  ac  responsionibus  ad  ipsas  excep- 
sienes  factis  habitisque  super  predictis  deliberatione  et  consilio  ac  trac- 
tatu  cum  venerabili  Terrachonensi  Archiepiscopo  et  Episcopis  ac  richis 
hominibus  militibus  et  civibus  tam  Aragonis  quam  Cathalonie  quam- 
pluribus  in  nostra  curia  constitutis  coram  quibus  cartam  compromissi  et 

MlMOBIAa.— VUI  7 


Digitized  by 


Google 


-(98)- 

predicta  sententia  et  appositiones  predicte  recítate  et  perlecte  fuerunt. 
Cum  invenirimus  sententiam  predictam  contra  formam  compromissi 
et  contra  forum  aragonis  ac  properam  esse  latam  et  in  eo  specialiter 
quia  condiciones  quedam  in  compromisso  apposite  non  fuerunt  complete 
et  in  eo  etiam  quia  dictus  Martinus  Petri  de  osea  non  discordavit  cum 
Johanne  Egidii  coarbitro  ejusdem  antequam  ad  sententiam  procede- 
rent  cun  dicto  Petro  Lupi  tertio  arbitro  quod  prius  fieri  debebat  secun- 
dum  formam  compromissi  cum  antea  idem  Petrus  Lupi  potestatem 
pronunciandi  non  haberet.  Et  ea  quia  pro  unaquaque  vite  abscissa  ac 
si  esset  arbor  ultra  fructus  et  creacionem  earundem  fuerunt  LX  solidi 
judicati  cum  in  foro  aragonis  non  contineatur  pro  vite  abscissa  ipsam 
aenam  deberé  persolvi.  Atendentesque  quod,  dicta  condempnatio  sola 
dictarum  quadraginta  et  trium  mille  et  centum  quinquaginta  et  novem 
vitium  scilicet  LX  solidi  pro  unaquaque  vite  ascendit  ad  tantán  su- 
mam  ultra  aliam  condempnationém  predictam  ratione  ipsarum  vitium 
factam  quod  nedum  vites  predicte  abscisse  sive  tálate  hominibus  hos- 
pitalis  imo  etiam  et  terre  in  qua  ipse  vites  erant  fúndate  et  tota  baju- 
lia  de  Mayllen  et  quinqué  etiam  similia  loca  pro  summa  pecunie  ad 
quam  dicta  condempnatio  ascendit  deberent  non  solum  esse  emmen- 
data  immo  etiam  et  esse  vendita  perpetuo  cuicumque;  habito  etiam  et 
invento  de  consilio  curie  nostre  predicte  quod  in  pro  dicenti  pro  arbo- 
re  fructífera  abscissa  siné  volúntate  sui  domini  deberé  persolvi  LX  so- 
lidos pro  pena  non  debet  intelligi  vitis  aliqua  nisi  esset  vitis  parrali  in 
pilaribus  elevata  de  térra  nec  est  etiam  in  aragone  fieri  hactenus  usi- 
tatum.  Attendentesque  insuper  Petrum  Lupi  deslava  et  Martinum  Te- 
tri  de  Osea  predictos  ac  Petrum  Lupi  jam  dictum  máxime  in  quantum 
majori  quam  dictus  Martinus  Petri  fulget  sententia  clericali  et  qui 
tertius  erat  et  debebat  esse  comunis  utrique  parti  mious  prudenter  et 
nimis  presumptuose  egisse  ac  sentenciasse  in  predictis  ac  multum  in 
eisdem  errasse  quia  in  tanta  quantitate  per  eos  judicata  judicare  ausi 
fuerunt  sic  propere  et  sine  majori  et  maturiori  consilio  ac  etiam  sine 
nostro  et  sic  cum  sciant  foros  aragonis  et  sint  literate  et  discrete  persone 
sine  culpa  de  predictis  non  esse  ut  pote  qui  preter  alia  in  quibus  contra 
forum  fecerunt  non  servarunt  in  sua  sententia  forum  aragonis  dicentem 
quod  deficiente  foro  debeat  recurrí  ad  sensum  naturatem  et  ad  equita- 
tem  cum  ipsi  Petrus  Lupi  et  Martinus  Petri  inferendo  dictam  senten- 
tiam conti;^  forum  aragonis  predictum  expresse  judicaverint  judican* 
do  scilicet  contra  sensum  naturalem  et  contra  omnem  equitatem 
cum  judicaverint  pro  qualibet  vite  abscissa  LX  solidos  ultra  condemp- 
nationém fructum  et  nutrimenti  vitium  earundem  ut  patet  per  ea  que 
superius  sunt  jam  tacta.  Necnon  etiam  in  eo  contra  jus  commune  pro- 
nunciaverint  contra  forum  aragonis  et  contra  forman  compromissi* 
Idcirco  cum  ad  regale  pertineat  officium  jura  eondita  declarare  et  male- 
facta  in  sui  jurisdictione  corrigere  debite  ac  puniré  predictum  Petrum 


Digitized  by 


Google 


-(99)- 

Lupi  deslava  in  mille  morabatinis  et  dictum  Martínum  Petri  de  Osea 
in  qaingentis  morabatinis  aori  prestandis  nobis  quia  sie  enormiter 
errarunt  sententialiter  condemnamus  et  predietam  per  eos  latam  sen- 
tentiam  atpote  contra  formam  compromissi  et  contra  fomm  aragonis 
et  sensom  naturalem  et  contra  omnem  equitatem  latam  de  plenitudine 
potestatis  nostre  sententiamas  et  decernimus  esse  nullam.  Lata  senten- 
tia  in  Algezira  in  domo  Seteni  de  juzeu  II  idus  novembris  anno  Domini 
MCCLXX  tertio  presentibus  venerabilibus  Berengario  Terrachone  Ar- 
chiepiscopo.  A  Barchinonensi  episcopo.  et  fratre  Andrea  episcopo 
Valencíe  G.  episcopo  illerdensi,  Jacobo  electo  oscensi  et  nobilibus  Ar- 
tallo  de  Lana.  Garcia  Ortiz  de  Aragra.  Ferricio  de  Li^ana.  P.  Martini  de 
Lona.  G.  de  Podio.  Jacobo  de  Cervaria  R  de  Moneada.  G.  R.  de  Mon- 
chada  et  ploridos  alus  in  caria  constitatis  (R.  19,  f.  78). 


Juicio  criminal  visto  ante  Don  Jaime 

Noverint  aniversi.  Qaod  Martinas  Ferrarii  civis  et  habitator  Valen- 
cie  accessit  coram  nobis  Jacobo  Dei  gratia  Rege  Aragonam.  etc.,  et 
saam  denanciationem  obtnlit  in  hanc  modam.  Yo  Marti  Serra  denanci 
a  vos  seynor  Rey  de  merce  e  de  dretara  ab  clamosa  insinaacio  qaen 
ferrer  matoses  ab  tres  flls  seas  zo  es  saber  ferrer  matoses  e  bernard 
matoses  e  bertholomea  matoses  e  dan  parent  sea  R.  Matoses  e  de 
P.  Sanxo  ab  an  fill  sea  per  nom  Pelegri  e  den  Garcia  loqaer  e  den 
Jayme  tixidor  e  P.  sent  celoni  marines  e  de  bn.  Melio  draper  e  de 
bn.  Mathea  e  de  dos  filis  qai  foren  den  Gil.  za  rovira  ab  tota  la  com- 
payna  den  ferrer  matoses  e  den  P.  sanxo  e  ab  daltres  moltz  asaltearen 
en  carrera  pablica  e  trencaren  lo  cami  e  asgaayren  me  qae  venia  de 
la  taala  del  cambi  e  ab  ma  boneta  e  robaren  me  e  tolgren  me  de  la 
boneta  en  diners  Qaatre  mil  solidos  e  pías  e  en  altres  coses  valentz 
mille  solidos  e  tolgeron  me  an  coltell  e  nafraren  me  de  daes  nafres 
mortals  e  feriren  me  de  moltz  colps  de  pilotes  do  plom  e  de  pedrés. 
On  deman  per  lo  damontdit  fnrt  e  robaría  e  per  lo  esvayment  e  tren- 
cament  de  carrera  e  de  cami  e  per  les  altres  demontditz  crims  fazatz 
enqaisicio  contra  los  damontditz  e  aqaella  feita  enantetz  contra  aqaels 
segons  far  e  raho.  Saper  qaa  denanciacione  illoram  contra  qaos  at 
sapra  denanciatam  fait  recepimas  jaramenta  et  deposiciones  ipsoram 
ac  sabseqaenter  saper  negatis  a  dictis  denanciantis  ratione  dicte  vio- 
lencie  allégate  processimas  testes  fecimas  recipi  diligenter  ac  dictoram 
testiam  dicta  sive  depositiones  fecimas  pablicarí  et  ea  qae  partes 
iam  dicte  dicere  volaerant  saper  dicta  denanciatione.  audiri  feci- 


Digitized  by 


Google 


-(  100  )- 

mus  et  eorum  allegationes  et  rubricas  viderrfecimus  et  exaininari 
ut  in  actis  plenius  continetur.  Tándem  volentes  juxta  criminis  seu 
criminum  qualitate  procederé  ne  maleficia  remaneant  impunita  et  ne 
alus  detur  materia  similia  faciendi  ad  condempnaciones  íaciendas 
processimus  ut  infra  sequitur.  Nan  cum  nobis  cont-tet  quod  predicti 
ferrarius  matoses  et  Petrus  Sanxo  acordada ment  cum  aliqnibus  homi- 
nibus  deferentibus  arma  fecerant  insultum  sumendo  vindictam  inva- 
seruDt  sive  insultum  fecerunt  contra  dictum  Martinum  Serra  invia 
pública  infra  civitatem  Valencia.  Idcireo  sequentes  forum  Valencie  in 
hac  parte  predictum  ferrarium  matoses  et  Petrum  sanxo  in  centun 
morabatinos  auri  condempnamus  quam  penam  secundum  forum  Valen- 
cie solvere  tenentur.  ítem,  quia  nobis  constat  quod  ferrarius  matoses 
tune  vulneravit  dictum  Martinum  cum  cultello  in  capite  infra  dictam 
civitatem  ut  ipsemet  ferrarius  confessus  est.  Idcireo  et  ipsum  Fe- 
rrarium in  sexaginta  Morabatinos  auri  condempnamus.  et  nichilomínus 
quod  restituat  pro  expensis  eidem  Martino  septingentos  solidos  quas 
expensas  idem  Martinus  juravit  se  fecisse  in  mediéis  et  alus  occasione 
dicti  criminis  taxacione  a  nobis  premissa  et  juramento  subsequente 
prestito  ab  eodem  Martino.  ítem,  quia  nobis  constat  de  dicta  violencia  .. 

in  qua  violcDcia  invasione  sive  insultu  dictus  Martinus  campsor 

de  tabula  cambi  veniens  quia  deferri  faciebat  quemdam  cabacium 
sive  bonetam  in  qua  dicebatur  esse  moneta  auri  et  argenti  que  dictus 
Martinus  asserit  et  jurare  paratus  est  se  valens  quinqué  mille  solidos 
amisisse  taxatione  a  nobis  premissa  sequentes  forum  Valencia  jura- 
mento subsequente  ab  eodem  Martino  prestito  dictes  ferrarium  matoses 
et  Petrum  sanxo  in  dandis  et  solvendis  eidem  Martino  sententialiter 
condempnamus  Quas  quantitates  condempnatorias  precepimus  persol- 
vi  eidem  Martino  infra  mensem.  ítem,  quia  secundum  forum  Valencie 
victus  victori  in  expensis  debet  condempnari  ideo  taxatione  a  nobis 
premissa  et  juramento  subsequente  prestito  a  dicto  Martino  predictos 
ferrarium  matoses  et  Petrum  sanxo  in  septingentos  solidos  ratione 
expensarum  et  pro  expensas  factas  ab  eodem  Martino  occasione  dicte 
denunciacionis  et  in  prosecucione  eiusdem  dandis  et  solvendis  eidem 
Martino  bine  ad  mensem  sentencialiter  duximus  condempnandos  et 
absolvimus  omnes  illos  qui  denunciati  fuerunt  quia  nichil  contra  eos 
invenire  potuimus.  Lata  fuit  hec  sententia  in  xa  ti  va  in  domibus  domi- 
ni  Regis  de  lalgema  XV  k.  januarii  anno  Domini  M**  CC*^  LXXX®  ter- 
cio presentibus  testibus  la.  de  Cervaria  G.  de  Castrouciolo  Geraldo 
Arcioreto  A.  Calaf  et  pluribus  alus.  (R.  19,  f .  97). 


Digitized  by 


Google 


-(  101  )- 

N0MBR/.MIENT08  DE  LUGARTENIENTE 

Infans  Petras.  Illustris  Regís  Aragonis  filias  viris  nobilibas  et  di- 
lectis  richis  hominibas  militibas  civibas  infancionibas  et  alíis  ia  Regno 
Aragonis  constitatis.  Salatem  et  Dilectionem.  Cam  propter  diversa 
negocia  per  diversas  partes  terre  nobis  commisse  a  dicto  domino  rege 
patre  nostro  distrahi  habeamas  at  possimas  commani  et  singaloram 
atilitatibas  providere  nec  circa  easdem  partes  contínae  esse  possemas 
set  nanc  in  hiis  nunc  in  illis  nos  oporteat  commorari  ne  propter  absen- 
tiam  nostram  aliquoram  jasticia  differatar  nec  malefactoribas  detor 
aadacia  delinqaendi  nobili  et  dilecto  viro  nostro  Atho  de  Focibas 
procarationem  et  amministrationem  regni  Aragonis  daximas  commit- 
tendas.  Ita  qaod  aadiat  et  terminet  cansas,  maleficia  paniat  et  faciat 
omnia  alia  qne  procarator  faceré  consnevit.  Qaare  vobis  dicimas  et 
mandamus  qaatemos  eamdem  in  Procnratorem  Aragonis  tenentes  ei- 
dem  de  cetero  respondeatis  et  obediatii  in  omnibas  de  quibas  Procu- 
ratori  Aragonis  consaevistis  et  tenemini  responderé.  Assistentes  in 
hiis  eidem  etiam.  in  hiis  que  circa  procarationem  predictam  necessaria 
sen  atilia  fuerint  aaxilio  consilio  et  favore.  Nos  eidem  enim  saper 
premissis  committimas  vicea  nostras.  Datam  Barchinone  III  nonis  sep- 
tembris  anno  Domini  Millesimo  CCLX  nono.  (R.  37,  f.  1). 

Noverint  aniversi.  Qaod  Nos  P.  etc.  Stataimus  et  concedimas  vobis 
karissimo  primogénito  nostro  infanti  Alfonso  qaod  in  Regnis  Aragonam 
et  Valencie  et  in  Catalonia  teneatis  locam  nostram  et  geratis  vices 
nostras  in  andiendis  et  determinandis  omnibas  caasis  tam  civilibas 
qaam  criminalibas  per  nos  vel  per  jadices  vestros  ordinarios  sea  dele- 
gatos et  in  comisionibas  faciendis  de  caasis  et  alus  processibas  et  in 
faciendo  exeqationibas  et  in  paniendis  malefactoribas  corporaliter 
vel  peccaniariter  et  in  ponendis  et  statuendis  vicariis  sea  alus  jadici- 
bas  ordinariis  proat  nos  faceré  possemas  personal  iter  constitati  sal  vis 
nobis  appellat  ion  ibas  qae  fient  a  sententiis  vestris  tantam  primas  vero 
appellationes  qae  fient  a  sententiis  vicarioram  sea  jadicam  ordinario- 
ram  vel  delegatoram  sea  alioram  officialiam  per  vos  volamas  termi- 
nari.  ...  Datam  Cesaraagaste  XV  k.  decembris  anno  prefixo  (1284). 
(R.  43,  f .  66.  V). 

Nos  Jacobas  Dei  gratia  Rex  Aragonam.  etc.  Attendentes  qaaliter 
olim  ^er  nos  extitit  ordinatam  qaod  inditas  et  karissimas  infans^  Jaco* 
bas  primogénitas  noster  sit  general  regni  Aragonis  procarator  et  qaa- 
liter ipsam  prefecimas  offlcio  memorato  et  quia  ipsius  infantis  etas 
non  patitar  teñera  tot  continuas  et  assidaas  labores  sabire  qaod  reqai- 


Digitized  by 


Google 


-( loa  )- 

rit  et  exigit  officium  autedictnm.  Id  circo  de  nobilitate  fidelitate  et  in- 
dustria yestri  nobilis  Artaldi  de  Luna  plurimum  confidentes  vos  in 
generalem  vices  gerentem  dicti  infantis  qui  ad  ipsum  procurationis 
jam  dicte  officium  in  regno  Aragonis  usque  ad  nostrum  beneplacitum 
providimus  statuendum.  Ita  quod  vos  dictum  officium  procurationis 
nomine  dicti  infantis  regatis  et  exerceatis  bene  et  legaliter  in  dicto 
regno  Aragonis  jus  et  justiciam  cuilibet  tribuendo  et  omnia  alia  facien- 
do que  dicti  officii  sollicitado  requirit  et  que  ratione  procurationis  jam- 
dicte  possit  faceré  dictus  infans.  Cognoscatis  etiam  et  decidatis  causas 
appellationum  quas  ad  nos  emitti  contigerit  in  regno  predicto  dum  a 
dicto  regno  Aragonis  fuerimus  nos  absentes.  Nou  tamen  de  illis  possi 
tis  cognoscere  que  a  vestris  sententiis  vel  vestrorum  judicum  fuerint 
interjecte  Mandantes  per  presentes  universis  et  singulis  prelatis  reli- 
giosis  baronibus  militibus  officialibus  civibus  et  hominibus  villarum 
et  aliis  universis  per  regnum  Aragonum  constitutis  quod  vos  pro  gene- 
rali  gerenti  vices  dicti  infantis  habeant  et  teneant  et  vobis  pareant  et 
obediant  in  hiis  ómnibus  ia  quibus  ratione  dicti  officii  procurationis 
dicto  infanti  obedire  et  parere  tenentur.  Datum  Cesarauguste  tercio 
idus  marcii  anno  Domini  millesimo  trescentesimo  quarto  (R.  231, 
f.  12  V). 

Alfonsus  etc.  Nobili  et  Dilecto  nostro  Guilaberti  de  Crudiliis  Greren- 
tivices  Procuratoris  in  parte  regni  Valencie  pro  Ínclito  infante  Petro 
karisimo  primogénito  et  generali  procuratore  nostro.  salutem  etc.  Licet 
de  foro  Valencie  appellationes  ad  Nos  emisse  a  sententiis  prolatis  per 
delegatos  justiciarum  vel  aliorum  officialium  etiam  nobis  ab  ipso  regno 
absentibus  ad  nostram  curiam  devolvantur.  Nosque  possimus  cognos- 
cere et  cognosci  faceré  de  iisdem.  Attamen  quia  onerosum  et  valde 
laboriosum  gentibus  nostris  conspicimus  pro  hujusmodi  appellationibus 

nobis  vel  dicto  infante  extra  dictum  regnum in  remotis  agentibus 

ad  curiam  nostram  attendere.  Idcireo  volentes  subditos  nostros  releva- 
re laboribus  et  expensis  omnes  causas  appellationum  supradictas  quas 
ad  nos  emitti  contigerit  quequam  ad  nos  de  foro  fuerint  d<íVolvende 
nobis  tamen  vel  dicto  infante  a  dicto  regno  absentibus  et  illas  etiam 
que  usque  in  hodiemum  diem  ad  Nos  emisse  fuerint  que  coram  preces- 
sore  vestro  in  dicto  officie  vertebantur  vobis  comittimus  per  presentes. 
Nos  enim  ut  de  ipsis  secundis  causis  appellationum  possitis  per  vos  vel 
subdelegatos  á  nobis  cognoscere  vel  cognosci  faceré  nobis  vel  dicto 
infante  a  dicto  regno  absentibus  ut  est  dictum  et  etiam  de  eis  qne  jam 
ducebantur  coram  precessore  vestro  et  eas  fine  debito  terminare  plenam 
vobis  auctoritate  presentium  concedimus  facultatem.  Data  Ilerde  X 
kalendas  julii  anno  Domini  M^  CCC^XX^  octavo.  (R.  604,  f.  98  v.). 


Digitized  by 


Google 


-(  108  )- 


VII 


Informe  de   Gimeko   Pérez   de   Sílanova   sobre   una   cuestión 

DE  FUERO 

Serenissimo  et  magniflico  domino  domino  Jacobo  Dei  gratia  Regi 
Aragonum,  Valencie,  Sardinie  et  Corsice  Comitique  Barchinoneac  Sáne- 
te Romane  Ecclesie  vexillario  ammirato  et  capitaneo  general  i.  Eximinns 
Petri  de  Salanova  Justicia  aragonis  pedum  ac  manuum  oscnla  se  eias 
gracie  comendando.  Recepi  vestres  litteras  quas  michi  missistis  ratio- 
ne  questionis  seu  dubitationis  que  est  orta  inter  vos  ex  una  parte  et 
venerabilem  episcopum  dertusensem  ex  altera  propter  appellationes 
loci  de  Alma^ora  qui  locus  est  in  regno  Valencie  situatus  et  ad  forum 
et  usum  et  consuetudinem  aragonis  populatus  et  pro  parte  vestra  es^ 
dictum  et  allegatum  quod  seoundum  forum  et  usum  aragonis  appella- 
tiones hominum  locorum  ordinum  seu  religiosorum  ad  vos  pertinere 
noscuntur.  Et  ex  parte  dicti  Episcopi  est  allegatum  quod  non  est  talis 
usus  nec  forus.  Et  pósito  quod  sic  esset  quod  ipse  episcopus  et  prede- 
cessores  sui  fuerunt  et  sunt  in  posessione  ipsarum  appellationum  in  dic- 
to loco  de  Alma9ora  a  sexaginta  annis  citra.  Et  quod  vos  habito  consi- 
lio  cum  sapientibus  aragonis  et  alus  tune  in  curia  existentibus  decre- 
vistis  quod  non  obstantibus  obiectis  pro  parte  dicti  Epicopi  non  potuit 
nec  debuit  dici  quod  ipse  episcopus  esset  nec  fuisset  in  possesione  dic- 
tarum  appellationum  Cum  vos  de  jure  utendo  in  aliquibus  locis  in  qui- 
bus  generalem  jurisdiccionem  exercuistis  et  exercere  intendebatis  te  - 
nebatis  ipsam  jurisdictionem  super  alus.  Máxime  in  dicto  loco  de  Al  - 
magora  qui  est  populatus  ad  forum  et  usanciam  aragonis.  Et  voluistis 
certifican  á  me  an  dicta  determinado  si  ve  declarado  per  vos  factafucrit 
insta  et  de  foro  et  usu  aragonis  ut  predicta  in  dictis  vestris  litteris  la- 
tius  continetur.  Quibus  michi  mandastis  quod  vos  de  predictis  certifica  • 
re  curarem.  Ad  que  celsitudini  vestre  respondeo  quod  secumdum  fo  • 
rum  et  usum  regni  aragonis  vos  habetis  appellationes  in  ómnibus  locis 
ordinum  religiosorum  et  Episcoporum  et  ita  cotidie  in  aragone  serva - 
mus  de  facto.  Et  dominus  Vitalis  bone  memorie  Episcopus  oscensis  qui 
composuit  quemdam  librum  fororum  scripsit  expresse  quod  appellatio- 
nes que  fiunt  á  justiciis  villarum  et  castrorum  religiosorum  et  clerico  - 
rum  debent  fieri  ad  justicias  domini  Regis  propinquioris  civitatis  vel 
ad  Dominum  regem  si  maluei^^ít  appellare  et  hoc  expresse  dixit  in  ti  • 
tulo  de  foro  competenti  libro  secundo.  Et  sic  credo  pro  certo  vos  juste 
et  bene  dictam  determinationem  seu  declarationem  f ecisse  et  hoc  etiam 
jura  inminunt  et  doctores  notant  que  hic  allegare  non  curo  quia  per 
sapientiores  me  sunt  in  vestra  curia  allegata . 


Digitized  by 


Google 


^(  104  )- 

.  .  .  .  Sciatis  etiam  domine  quod  si  aliqui  extranci  litigant  in  locis 
aliquoram  baronnm  aragonis  et  contingat  aliquam  partem  appellare^  ad 
me  appellant  et  iníanciones  etiam  habitantes  in  locis  baronum  si  civi- 
liter  litigant  ad  me  appellant  et  causas  criminales  iníancionum  justicie 
baronum  aüdire  non  possunt  sed  ad  me  remittuntur.  Et  ita  servatur  in 
ómnibus  premissis.  Dominus  vos  conservet  regimini  regnorum  vestro- 
rum  per  témpora  longiora  Scripta  Cesarauguste  octavo  kalendas 
madii.  (24  de  Abril  principios  del  (siglo  XIV).  (Cartas  reales). 


VIH 

Consulta  del  Justicia  García  Fernández  de  Castro 

Petras  Dei  gratia  Rex  Aragonum  Valencie  Sardinie  et  Corsice  Co- 
mesque  Barchinona.  Dilectis  et  fidelibus  suis  Gerenti  vices  Procurato- 
ris  in  regno  aragonis,  Justicie  aragonis  et  Justiciis,  Baiulís,  Merinis, 
Calmedinis,  Juratis,  ceterisque  judicibus  ordinariis  et  delega tis  et  alus 
offlcialibus  et  subditis  nostris  civitatum  villarum  et  aliorum  locoram 
nostrorum  regni  aragonis  presentibus  et  futuris  ad  quos  huius  rescrip- 
ti  nostri  et  provisionis  sen  sanctionis  series  pervenirent.  Salutem  et  di- 
lectionem.  Eterni  judiéis  providentia  de  cuius  vulta  recta  judicia  pro- 
deunt  et  iura  prodesse  noscuntur  providit  ab  alto  principes  et  presides 
orbis  terre  actibus  humanls  preficere  ut  iustorum  et  delinquentium 
merita  digna  censura  judicii  tractarentur  sic  quod  justis  pro  retribu- 
tionis  tramite  responderetur  ad  gloriam  et  delinquentibus  qui  iure  re- 
gulan abdícant  responderetur  ad  penam.  Igitur  dive  bonitatis  arbi- 
trum  regni  nostri  prefecture  fastigium  in  nobis  velut  in  successore  le- 
gittimo  collocavit  ut  transgresorum  insolencias  potestas  nobis  tradita 
flecteret  et  puniret  et  subditorum  fidelium  qui  a  semitis  mandatorum 
nostrorum  non  deviant  obsequia  digne  retribucionis  comercio  compen- 
saret.  Sane  cum  exclamationis  et  conquerentium  plurium  ad  aud  en- 
tiam  nostram  sedulo  clamore  pervenerit  quod  plures  clerici  tam  sim- 
plici  quam  coniugati  in  civitatibus  villis  et  locis  predictis  degentes  per 
iurgiorum  materias  dissenssiones  et  scandala  plurima  suscitaverint  Ín- 
ter Íncolas  coramdem  ob  quod  publica  vacilat  utilitas  et  status  pacifi- 
cus  civitatum  villarum  et  locorum  predictoram  et  per  consequens  to- 
tius  regni  diversi  modo  contúrbatur  quique  ut  layci  et  laycaliter  ince- 
dentes  et  in  ómnibus  conversantes  ac  velut  layci  laycorum  cetibus 
adherentes  offlcia  justiciatus  judicature  juratorum  consiliariorum  advo- 
catorum  procurationum  et  tabellionatus  ac  administrationes  aliaque  pu- 
blica seu  secularia  offlcia  et  ministeria  de  jure  et  de  foro  ac  ratione  cleri-: 
cis  interdicta  assumere  non  verentur  divinas  utique  in  hoc  et  humanas 


Digitized  by 


Google 


-(  105)- 

regalas  offendentes  et  cum  in  ipsis  deliquisse  reperiuntur  ac  pro  coin«* 
missis  per  eos  excessibos  et  criminibas  ad  publica  jadlcia  trahuntur 
ut  nostram  jurisdictionem  eludant  et  debitam  proinde*effngiant  ultio- 
nem  ac  justicie  circumvenire  possínt  in  clericali  habitu  et  tonsura  al> 
quotiens  reperiuntur  ac  se  láyeos  denegantes  pro  clericis  representare 
clericale  privilegium  labiis  allegantes  licet  re  vera  aliqui  eorumdem 
paulo  prius  in  factis  et  officiis  predictis  negaverant  clericatum  et  qui 
personali  sunt  supplicio  puniendi  pro  commissis  celeribus  debita  libe- 
rantur  ad  quorum  exemplum  alii  elationis  spiritum  assumentes  in  vi* 
ros  justos  seviunt  et  paciñcos  indesinenter  offendunt  dum  impunes 
transiré  respiciunt  quos  ad  personalem  penam  iuris  sanccio  condemp- 
naret.  Nostroque  incumbat  regimini  vias  et  modos  exquirere  quibus  fo- 
mitus  odiorum  exclusis  idem  incv  le  stabilispacis  et  concordia  perpetué 
comode  divina  favente  clemencia  perfruantur  et  uniformitas  exteriori- 
bus  actibus  observata  interiorem  in  eis  representet  et  foveat  unitatem. 
Idcireo  volentes  ad  jurisdictionis  nostre  et  jurium  subditorum  nostro- 
rum  conservationem  prout  convenit  debite  providere  cum  unusquisque 
manere  debeat  in  ea  sorte  qua  vocatus  existit  et  quod  uni  deditum 
est  alius  non  usurpet  promiscuisque  actibus  rerum  of fíela  non  turben- 
tur  sed  suO  gradu  quilibet  sit  contentus.  (Prima  pars.  Et  hec  pare  pro- 
videt  circa  eos  qui  in  universitabus  preferent.  (1)  Sanccimus  et  perpetuo 
statuimus  vobis  et  vestrum  cuilibet  mandantes  ac  districtius  inhiben 
tes  sub  indignationis  nostre  pene  incursu  quatenus  de  cetero  in  civita- 
tibus  villis  et  locis  predictis  quando  aliquem  velaliquos  ad  officia  jura 
torum  consiliariorum  advocatorum  procuratorum  tabellionatus  et  alias 
ad^ninistraciones  seu  consilia  vel  tractatus  aliaque  publica  ministeria 
predicta  preferri  seu  admitti  vel  promovéri  ac  disponi  contigerit  aliquos 
portantes  tonsuram  velqui  ipsam  tonsuram  aliquo  tempore  allegarunt 
veldeincepsallegaverint  quantumcumque  coniugati  existant  velut  layci 
seu  laycaliter  incedant  laycorum  consorciis  adherentes  ad  dicta  officia 
administraciones  consilia  tractalus  aliaque  recularium  ministeria  quo* 
cumque  nomine  vel  titulo  nuncupentur  predictis  dericis  interdicta  nu- 
llatenus  admittatis  seu  etiam  eligatís.  (Secunda  para  istud  verbum  sci- 
veritis  ducit  dubia  multanam  de  modo  sciendi  multa  possint  ocurrere 
et  dubitaciones  varias  inducere).  Nec  ipsos  vel  eorum  aliquos  quos  ele- 
ricos  esse  (hic  injudiciis  providet)  sciveritis  vel  velle  gaudere  privile- 
gio clericali  vel  ipsum  alias  allegasse  ant  in  dicto  habito  cum  tonsura 
repertos  fuisse  ad  patrocinandum  vel  considicandum  in  curiis  nostris 
aut  alias  inibi  advocationis  pro  se  vel  alus  [istud  verbum  multa  dubia^t 
disconvenienzia  inducit  nam  durum  est  pro  suo  iure  clericum  in  sua 
persona  non  audire)  vel  etiam  procuratoris  officium  quomodolibet  ex- 


(1)    Las  frases  en  bastardilla  son  notas  marginales  del  Justicia. 


Digitized  by 


Google 


-( lí»  )- 

ercendam  nullatenas  admittatis.  Nosque  eorum  administraciones 
exeroicia  consilia  jnratias  et  regimina  ofñcioram  administracionam 
advocatíonum  procurationum  consiliariorura  tractatnum  alioramqne 
ministeriorum  publicoram  sen  secularium  predictornni  ac  omnia  alia 
que  per  ipsos  ant  eonioi  aliqnem  qni  contra  sanccionem  et  statntnm  nos  - 
tram  huiusmodi  se  eligi  et  assuníi  presumpserint  in  premissis  et  circa 
premissa  acta  f uerint  sive  gesta  ex  nunc  pro  tune  irrita  esse  decernimns 
et  censemus  ipsaque  vacuamus  prorsus  viribus  et  efectu.  {Terdapars  ei 
penalts.)  Elt  nichilominus  eligentes  seu  admitientes  scienter  dictos  ton* 
suras  portantes  vel  qni  ipsas  allcgarant  vel  allega verint  in  futumm  ad 
offlcia  et  consilia  et  omnia  alia  et  singnla  snpradicta  aut  aliqaa  ex  eis 
quociens  contra  sanccionem  et  statutum  nostrum  huiusmodi  fecerint  vel 
venire  presumpserint  preter  indignationem  nostram  quam  ipso  facto 
incurrant  pene  mille  aureorum  quam  a  bonis  suis  per  procuratorem  nos- 
tram fiscalem  absque  remissionis  gracia  volumus  exigi  et  levari  cum 
inea  inciderint  decernimus  subiacere.  Insuper  providimus  et  ordinamus 
quod  de  cetero  predictis  clericis  etiam  coniugatis  non  committantur 
commisiones  causarum  ñeque  appellationum  per  nos  aut  per  nostros 
officiales  et  si  fíat  quod  dicte  commisiones  et  quidquid  ex  eis  secutum 
erit  careant  prorsus  viribus  et  effectu.  {Quarta  pars.  videturad  omnia 
predicta  generaZis).  Et  ut  sanctionis  et  statuti  predicti  efectus  lucidus 
vigeat  volumus  quod  omnes  illi  qui  ad  prelibata  offlcia  et  administra- 
ciones consilia  tractatus  {ista  verba  indudue  quod  injudiciis  et  curiis 
omnes  qui  justiciam  petunt  non  admitantur  injudicium  nisi primo  ju- 
rant  quod  non  portábunt  tonsuran  nec  eam  állegabuntjuncto  verbo  su- 
pra  pósito  ubi  dicit  pro  se  quod  quidem  videtur  absurdum  nec  est  ne- 
risimüem  dominum  re^em  hoc  xoluysse  sed  cálamus  dict^ntis  hoc  fe- 
cit)  aliaque  ministeria  et  offlcia  predicta  publica  eligi  et  admitti  volue- 
rint  ante  omnia  jurent  et  jurare  tencantur  coram  offlcialibus  nostris 
seu  illis  ad  quos  eorum  eleccio  presentatio  seu  recepcio  spectat  et 
pestient  aut  spectabit  et  pertinebit  in  futurum  quod  non  portant  tune 
nec  etiam  portábunt  nec  allsgabunt  tonsuram  in  futurum  (istud  ver- 
bum  importonum  et  contra  Deum  et  temerarium  prestariti  tale  sacra- 
mentum  et  ricipienti  et  videtur  esse  extirpandum  ae  alia  bone  consti- 
tucionis  inflciat)  ipsumque  statutum  annis  singulis  electionis  tempere 
offlciorum  predictorum  in  ómnibus  et  singulis  civitatibus  villis  et  locis 
predictis  voce  preconia  aut  alias  nunciari  et  publicari  volumus  et  ju- 
bemus  ne  super  eo  ignoranciam  valeat  a  quoquam  allegan  quibusvis 
provisionibus  litteris  seu  mandatis  per  quoscumque  tam  a  prede- 
cessoribus  nostris  quam  hobis  specialiter  vel  generaliter  obtentis  hucus- 
que  aut  a  nobis  de  cetero  obtinendis  sub  quacumque  forma  verborura 
concessa  fuerint  quas  et  que  vacuamus  prorsus  viribus  et  efectu  obsis- 
tentibus  nuUo  modo.  Data  Cesaraüguste  Kalendis  marii  anuo  Domini 
millesimo  CCC  trisesimo  nono  (R.  1056,  f.  84). 


Digitized  by 


Google 


^(  107  )- 

Hxaniliter  celsitndini  vestre  fació  notnm  quod  ex  aliquibua  conten- 
tis  in  sanctione  vestra  quam  prídie  per  carias  jadicum  et  vestroram 
officialiam  publican  mandastis  oriantur  dnbia  aliqaa  de  quibns  dis- 
creti  -  dompnus  Petrus  Lanaya  et  dompnos  Dominicas  Sancii  Doto  ju- 
risperiti  cives  Cesarauguste  tam  de  re  qaam  ex  coUoqaio  per  me  cam 
eis  et  quibasdam  alus  sapien  tibas  habito  sant  plenarie  instracti  qae 
dubla  angas tiam  et  tríbalationem  inferunt  cordi  meo  cam  psalmista 
dicente:  tribalatio  et  angustia  invenerant  me,  mandata  taa  meditatio 
mea  est  Angustia  vero  est  michi  et  tribalatio  ut  indifferenter  ab  óm- 
nibus ad  curiam  justiciatus  veníentibus  habeam  exhigere  sacramen- 
tum  quod  non  portant  tonsuram  nec  portabunt  in  futurun  nec  eam 
allegabunt.  Nam  saltem  verbum  illud  quod  non  portabunt  in  futurum 
per  quam  darum  est.  Et  semper  salva  reverencia  qua  decet  regie  cel- 
sitndini revereri  loquendo  cum  licencia  videtur  illa  forma  sacramenti 
dicta  sancione  contenta  (quod  non  portabunt  tonsuram)  esse  temeraria. 
Contrarium  enim  videtur  omni  rationi  quod  ego  non  audiam  aut  allí 
vestri  judices  venientes  et  justiciam  nisi  primo  prestent  sacramentum 
quod  in  futurum  numquam  tonsuram  portabunt  et  si  ita  habeat  obser- 
van sequetur  hoc  quod  in  uno  anno  quingenti  aut  plures  habebunt 
tale  sacramentum  prestare  solum  in  curia  mea  quod  erit  valde  contra 

I)eumquod  illi  sine  nota  perjurii  non  possunt  si  velint  ad  sacros 

vel  ad  religioncm  et  cultum  dívinum  se  deputare  Nam  sanccio  ista 
habet  iuxta  médium  quod  pro  se  aut  pro  alus  ad  patrocinandum 
vel  procurandum  non  admittantur  et  in  fine  sanccionis  dicit  quod  ut 
lucidius  observetur  quod  non  admittantur  nisi  primo  prestent  sacramen- 
tum supra  jam  dictum.  Insuper  videtur  contra  eclesiasticam  liberta- 
tem  Et  hoc  idem  videtur  de  advocatis  licet  non  sint  in  tanta  numero- 
sitate  sicut  alii  qui  per  se  vel  per  alios  procurando  petunt  eis  justiciam 
exhiben  Et  veré  ut  credo  et  sentiré  possum  temerarium  est  michi  ex  • 
higenti  tale  sacramentum  et  prestanti  et  ambo  in  foveam  cadimus  et 
contra  Deum  temeré  facimus  propter  quod  angustia  michi  quia  spina 
pungit  conscienciam  meam  et  tribulor  quia  contra  Deum.  Et  propte- 
rea  mandatum  vestre  sanccionis  est  michi  in  meditatione  set  in  maiori 
meditatione  mandata  Dei  quia  super  omnia  servanda  sunt  Et  nunc  de 
advocatis  curiam  justiciatus  est  multum  depaupérala  Nam  consueve- 
rant  ante  istam  sanccionem  in  curia  cotidie  decom  et  quindecim  sa- 
pientes convenire.  Ex  quibus  in  consilio  ad  expeditionem  negociorum 
multum  proficiebam  et  nunc  vix  conveniunt  tres  vel  quatuor  Et  istos 
etiam  raro  possum  et  cum  dificúltate  habere  nam  adhuc  non  jurarunt 
tres  advoca  ti  et  isti  propterea  jurarunt  quia  sunt  bigami.  ex  quorum 
sapíentium  defectu  est  michi  anxia  in  consiliis  habendis  et  non  ita  cito 
gentes  possunt  expediri,  quod  est  michi  multum  (crave  et  gentibus 
dampnosum  Et  si  ad  audaciam  mihi  non  reputaretur  dicerem  quod 
satis  in  Curiis  sufficeret  ut  portantes  tonsuram  aut  illi  qui  eam  allega- 


Digitized  by 


Google 


-(  108  )- 

mnt  ant  de  cetero  allegabunt  non  admitterentur  ad  procnrandum  vel 
patrocinandom  et  qnod  forma  illius  sacramenti  cessaret.  Nam  yidetor 
quod  sagramentam  prestari  non  debeat  vel  saltim  non  sit  prestandnm 
sub  premissa  forma  propter  quod  cum  hnmili  et  debita  reverencia 
qua  decet  vestre  regie  demencie  suplico  ut  super  his  de  benigna  et 
sólita  gratia  velitis  michi  et  Curie  quam  pro  vobis  exerceo  salubriter 
providere  tam  saluti  animarum  quam  negociis  expediendis  salubre 
remedium  imparciendo.  Et  ut  regia  maiestas  de  ystis  plenius  informe- 
tur  mitto  ad  curiam  vcstram  transumptum  dicte  vestre  sanccionis  cum 
aliquibus  signis  extra  possitis  ubi  dicta  dubia  oriuntur  et  ut  comuniter 
sapientlbus  videtur  sunt  disconveniencia  racioni  que  plenius  in  consi- 
lio  vestro  discussa  ut  dominationi  vestre  videbitur  decidantur  taliter 
quod  Deo  serviatur  et  nobis  super  hoc  oportune  provideatur. 

Vester  humilis  serviens  Garsias  Ferdinandi  de  Castro  Justicia  Ara- 
gonis.  (Cartas  reales). 


IX 

SCSPENSIÓX    DE  LA    FACULTAD    DE    ELEGIR  JUSTICIA  EN  LA  COMDNIDAD 
DE  CALATAYUD,  hecha  Á  INSTANCIA  DS  LA  MISMA 

Nos  Petrus,  etc.  Ad  nostrum  noviter  clamor  pervenit  auditum  et 
jam  deduceramus  veris  relatibus  plerum  quod  in  partibus  aldea- 
rum  civitatis  Calatayubii  tot  hodie  latrunculi  et  homicide  incederunt 
nedum  extranci  sed  etiam  sub  ipsorum  umbra  naturales  nostri  quod 
homines  ipsarum  aldearum  absque  metu  mortis  nisi  bene  'associati 
vix  audent  extra  eisdem  aldeis  incedere  immo  nec  in  aliquibus  ex  ip- 
sis  aldeis  tuti  existunt  et  de  ipsis  malis  hominibus  cum  sint  ex  eis  qul 
in  dicta  civitate  consanguíneos  et  amicos  habent  de  potentibus  ipsius 
civitatis  qui  eos  protegunt  et  def endunt  Justicia  vel  alii  officiales  eius- 
dem  civitatis  aliquorum  timore  et  aliorum  favore  correccionem  faceré 
non  audent  nec  valent.  Unde  nisi  super  eo  succurratur  breviter  pos- 
sent  dictis  aldeis  depopulacio  et  alia  dampna  irreparalibia  evenire. 
OpuB  est  ergo  in  casu  isto  et  etiam  in  convicinis  dictarum  aldearum 
videlicet  in  f  rontariis  Castelle  sint  alique  gentes  extranee  de  quibus 
formidandum  est,  de  tali  et  tam  potente  persona  non  naturali  vel  habi- 
tatrlce  civitatis  predicte  eiusdem  civitatis  justiciatui  provideri  que  ad- 
versus  dictas  malas  personas  velit  et  audeat  procederé  rigorose  et  ubi 
dicte  gentes  extranee  dictam  civitatem  vel  aldeas  dampnificare  temp- 
tarent  super  defensione  ipsarum  civitatis  et  aldearum  sciret  et  posset 
viriliter  providere.  Et  de  his  nobis  commune  dictarum  aldearum  novi- 
ter per  suos  nuncios  suplicarunt  de  quo  supplicasse  non  ambigimus 


Digitized  by 


Google 


-(  109  )- 

concilium  et  habitatores  civitatis  jum  dicti  si  sic  dictonun  latrunculo 
rum  et  homicidiomm  maleficia  ac  díctarum  extranearum  gentium  Ím- 
petus formidarent  ....  Pro  restauratione  igitur  aldeamm  predictamm 
et  utiqae  pro  bono  statu  civitatis  predicte  propter  necesitatem  predic- 

tam vobis  Didaco  Garsie  de  Vera  comittimus  officium  justiciatus 

dicte  civitatis  et  aldeamm  snaram  hinc  ad  quinqué  annos  proxime 
nunc  venturos  ....  Datum  Terrachone  tercia  dic  aprilis  anno  a  Nati- 
vítate  Domini  MCUCLXX.  (R.  972,  f .  117). 


SUPSB  JU8TI0IATU  BUBRIANE 

Nos  Petras  Dei  gratia  Rex  Aragonum  etc.  Attendentes  quod  licet 
de  íoro  et  privilegio  juratis  probis  hominibus  et  universitati  ville  de 
Burriana  concessis  competeré  dinoscatur  anuatim  eligere  justiciam 
dicte  ville.  Quia  tamen  prout  eos  rerum  experiencia  docuit  et  preteri- 
torum  consideratio  que  rationem  probabilem  solet  induoere  de  futuris 
satis  instruxit  per  habitatores  sivo  vicinos  eiusdem  ville  qui  ad  ipsum 
officium  preferuntur  fállente  ipsos  vinculo  párentele  et  affinitatis  seu 
necessitudinis  debito  instigante  nequit  et  plurimum  efectus  justicie  co- 
mode  inibi  exerceri  ex  quo  impunitio  criminum  pluribus  prebuit  au- 
daciam  delinquendi.  Et  propterea  cogitantes  quod  illorum  regimin 
favore  vel  odio  fluctuante  status  dicte  ville  manere  non  poterat  in 
tranquillo  nisi  per  nos  provideretur  officio  memorato  nobis  humiliter 
suplicarunt  ut  cum  ipsi  nunc  sine  tamen  eoram  preiudicio  ad  tem  - 
pus  dumtaxat  subscriptum  restituissent  >obis  et  bajulo  dicte  ville 
nomine  nostro  recipienti  predictum  justiciatus  officium  pro  nostre  vo- 
luntatis  arbitrio  libere  disponendum  dignaremur  de  persona  idónea 
providere.  Nos...  confidentes  de  fide  ..  Eximini  (^^apata  comendamus 
(ei)  officium  justiciatus  ville  (predicte)  ...  Datum  Valencie  XII  k.  ja- 
nuarii  anno  Domini  millesimo  CCCXL  sexto.  (R.  959,  f .  17). 

En  el  mismo  Registro,  f  46,  hay  un  documento  parecido  referente 
á  Horella. 


Tratado  DB  BXTBADICIÓN  DB  0RIM1NALK8  ENTRE    ARAGÓN    Y    CASTILLA 

Al  muy  alto  e  muy  noble  Don  Pedro  por  la  gracia  de  Dios  Rey  da- 
ragon  de  Valencia  de  Serdenya  de  Corsega  Conde  de  Barcelona. 
Don  Alfonso  por  esta  misma  gracia  Rey  de  Castilla  de  León  de  Toledo 
de  Gallicia  de  Sevila  de  Cordova  de  Murcia  de  Jahen  del  Algarbe  e 
senyor  de  Molina  como  a  Rey  que  mucho  amamos  é  preciamos  e  de 
quien  mucho  fiamos  e  para  quien  querríamos  mucha  honra  é  buena 


Digitized  by 


Google 


^(  lio  )- 

ventura  e  tanta  vida  é  salut  como  pora  nos  mismo.  Rey  fazemos  vos 
saber  que  vimos  vuestra  carta  en  que  nos  embiastes  dezir  que  recibie- 
rades  vuestra  carta  de  respuesta  de  otra  que  que  nos  aviades  embiado 
sobre  fecho  de  la  presión  de  Gabriel  Argilaga  et  Domingo  Larguer  que 
diziedes  que  mataron  á  Ibérico  Turel  de  Barcilona  hermano  de  Bemal 
Turel  vuestro  escrivano  los  quales  nos  fezimos  prender  por  vuestro 
ruego  Et  porque  nos  embiastes  rogar  que  vos  los  embiassemos  et  vos 
embiamos  dezir  que  non  era  costumbre  entre  los  reyes  quando  tales 
fechos  como  estos  acaescia  de  enbiar  presos  los  malefechores  al  regno 
do  fizieron  el  maleficio  salvo  si  es  avenencia  entre  los  reyes  e  que  si 
vos  queriedes  que  vos  embiassemos  los  dichos  Gabriel  e  Domingo  que 
nos  embiasedes  vuestra  carta  que  si  algunos  de  los  nuestros  regnos 
feziesen  algunas  mafeturas  e  se  acogiessen  al  vuestro  regno  que  nos 
los  feciessedés  enbiar  porque  nos  mandassemos  fazer  justicia  dellos. 
Et  vos  embiastes  nos  dezir  que  vos  plazia  muyto  por  bien  de  justicia  e 
por  buen  estamiento  de  los  nuestros  regnos  e  de  los  vuestros  que  sea 
postura  e  abenencia  entre  nos  e  vos  e  que  assi  lo  prometiedes  vos  teñir 
e  cumplir  e  si  algunos  malfechores  die  nuestros  regnos  fecho  el  malefi- 
cio se  acogiessen  á  los  vuestros  regnos  que  vos  luego  que  por  nuestra 
carta  ende  fuessedes  requerido  mandariades  e  fariades  prender  los  di- 
chos malfechores  e  aquellos  presos  manda  riedes  e  fariedes  levar  presos 
a  aquell  o  aquellos  que  nos  quisiessemos  que  los  podiessen  sacar  fuera 
de  la  vuestra  tierra  e  traer  a  la  nuestra  presión  salvamente  o  do  nos 
quisiéremos  e  nos  que  ñziessemos  esto  mismo.  E  que  nos  rogavades 
que  vos  embiassemos  presos  los  dichos  Gabriel  et  Domingo  porque 
dellos  podiessedes  mandar  fazer  justicia.  Et  Rey  sabet  que  nos  plaze 
de  la  dita  abenencia  que  sea  daqui  adelante  entre  nos  o  vos.  E  por  lo 
cumplir  asi  mandamos  luego  entregar  los  dichos  presos  á  Pero  Mar- 
tineg  de  Mora  á  quien  vos  nos  enbiastes  á  rogar  por  vuestra  carta  que 
los  mandassemos  entregar.  E  por  esta  nuestra  cartaprometemos  de  lo 
tener  é  cumplir  que  si  algunos  malfechores  de  vuestros  regnos  fecho 
el  maleficio  se  acogieren  a  los  nuestros  regnos  nos  luego  que  ende  por 
vuestra  carta  fuéremos  requerido  mandaremos  e  faremos  prender  los 
dichos  malfechores  e  los  mandaremos  e  f  aremos  levar  presos  á  aquel  i 
o  aquellos  a  quien  vos  quisieredes  que  los  puedan  sacar  de  la  nuestra 
tierra  salvamente  e  levar  ante  vos  o  do  vos  quisieredes.  Porque  vos 
rogamos  que  assi  como  nos  lo  embiastes  a  dezir  por  vuestra  carta  que 
lo  cumplades  cada  que  algunos  malfechores  de  los  nuestros  regnos  se 
acogieren.  E  desto  vos  embiamos  esta  carta  sellada  con  nuestro  seello. 
Dada  en  Sevilla  dotze  dias  de  setiembre  Era  mili  e  trecientos  e  setenta 
é  siet  años    Jo  Pero  Perres  de  la  Cámara  la  fij  screvir  por  mandado 
del  Rey.  Yo  Sancho  Mudarra.  (Año  1339.  Cartas  reales). 


Digitized  by 


Google 


-( 111  )- 


Fbaomática  de  Juan  II  regulando  la  inspección  de  los  juzgados 

Pragmática  sanction  et  ordinacion  por  el  S.  Rey  feyta  laqual 
inviolablement  quiere  e  manda  seyer  observada  por  el  rigient  el 
oficio  de  la  governacion  del  regno  de  Aragón  e  por  el  acessor  de  aquell 
receptor  e  advocado  fiscal  del  dito  senyor  en  el  officio  de  la  dicha 
governacion  e  por  todos  los  otros  officiales  de  la  dicha  Cort  di 
mediantes  los  capiteles  infrascriptos  e  siguientes.— Primerament  el 
eho  S.  Rey  quisiendo  reformar  el  officio  de  la  dicha  Governacion  e 
dar  orden  que  justicia  enel  regno  sia  ministrada  e  que  sus  regalías  e 
interesses  sian  conservadas  segunt  a  su  servicio  cumple  ordena  quiere 
e  manda  que  el  rigient  el  officio  de  la  governacion  del  dito  regno  en- 
semble  con  los  officiales  de  su  Cort  sian  tenidos  discorrer  en  cada  un 
amyo  fuera  de  9arag09a  por  el  dicho  regno  ocho  meses  en  aquellos 
lugares  do  sera  mas  necessario  e  los  negocios  lo  requerirán  a  consello 
del  assessor  del  dicho  rigient  e  del  receptor  qui  de  present  es  por  el 
dicho  Senyor  Rey  en  el  officio  de  la  dicha  governacion  o  de  aquel  qui 
daqui  adelant  hi  sera  En  esta  forma  que  el  dicho  rigient  haya  de 
aturar  e  ature  en  cada  un  lugar  do  arribara  por  aquel  tiempo  o  tiem- 
pos que  los  negocios  lo  requerirnn  faziendo  cridas  publicas  por  do- 
quiere  que  arribara  e  sera  deliberado  por  el  con  los  susodichos  que 
aturara  en  la  ciudat  villa  o  lugar  do  ira  e  por  aquel  tiempo  que  los 
fechos  lo  requerirán  a  los  pobres  dando  advocado  e  procurador  e  scrip 
turas  francas  que  justicia  querrán  demandar  car  assi  el  dicho  S.  Rey 
lo  quiere  e  manda  al  advocado  e  procurador  fiscal  de  su  senyoria  en 
la  dicha  Cort  lo  fagan  a  saber  es  que  a  los  pobres  advoquen  e  procu- 
ren francos  porque  la  justicia  por  inopia  del  demandant  no  perezca  e 
los  quatro  meses  restantes  a  complimiento  del  anyo  quel  dicho  Rigient 
con  su  cort  residezcan  e  aturen  en  la*  ciudat  de  ^arag09a. 

ítem,  encara  el  dicho  senyor  rey  por  mayor  observación  del  sobre- . 
dicho  capitel  ordena  quiere  e  manda  que  si  el  rigient  el  officio  de  la 
governacion  o  cualquiere  otro  official  de  su  cort  a  qui  el  dicho  Senyor 
rey  da  salario  recusaran  dilataran  o  diferirán  de  nohir  a  discorrer  por 
el  regno  o  no  servaran  ni  compliran  las  cosas  contenidas  en  el  dicho  e 
precedient  capitel  e  segunt  el  tenor  de  aquel  singula  singulis  ref erendo 
que  en  tal  caso  no  le  sia  contado  salario  ninguno  por  aquel  tiempo  o 
tiempos  que  instado  o  requerido  de  páranla  o  en  scripto  por  el  dicho 
receptor  haura  recusado  o  no  querido  fazer  lo  sobredicho 

ítem  El  dicho  Senyor  Rey  considerado  que  las  enquestas  a  los 
oficiales  suyos  e  otras  personas  a  inquisición  submesas  de  fuero  en  el 
dicho  regno  buenament  fazer  no  se  pueden  sin  gran  cargo  e  despensa 


Digitized  by 


Google 


-(  112)- 

de  la  Cort  por  el  modo  que  flns  aqiií  se  son  fechas  en  tanto  que  no  se 
troba  quien  de  present  quiera  disoorrer  por  el  regno  a  fazer  aquellas 
e  los  malos  offlciales  restando  sus  excessos  impunidos  por  tanto  el 
dicho  S  Rey  quisiendo,en  aquesto  de  condecent  remedio  provehir 
ordena  quiere  e  manda  que  el  comissario  de  las  enquestas  a  fazer 
aquellas  sia  en  la  Cort  de  la  Governacion  donde  ay  continuament 
advocado  e  procurador  fiscal  do  su  senyoría  los  quales  entendiendo 
en  sus  ofñcios  ordenaran  e  instaran  lo  que  cumple  al  servicio  de  dicho 
senyor  en  las  enquestas  conhun  mesmo  salario. 

ítem  que  de  todas  las  peccunias  que  por  via  de  composición  pro- 
cehiran  de  las  enquestas  o  remissiones  que  se  otorgaran  por  virtud  de 
las  presentes  nuestras  ordinaciones  o  otras  comissiones  nuestras  que 
no  pertenezcan  al  offlcio  de  receptor  de  la  cort  del  regient  el  officio  de 
la  governacion  mas  solo  de  las  comissiones  particulares  el....  receptor 
e  otros  comissarios  sian  tenidos  pagar  a  la  nuestra  scrívania  e  a 
nuestro  prothonotario....  en  nombre  de  aquella  por  causa  e  razón  de 
drecho  de  sello  a  razón  de'dotze  dineros  por  Hura  de  toda  la  quantidad 
que  composado  e  recebido  hauran. 

ítem,  encara  el  dito  senyor  rey  no  obstant  que  a  los  comissarios  de 
las  dichas  enquestas  sia  siempre  dada  facultat  de  composar  e  remeter 
aquellas  quiere  el  dicho  senyor  Rey  que  las  remissiones  que  se  hau- 
ran de  dar  a  los  offíiciales  por  las  compjsiciones  fechas  con  el  dicho 
receptor  se  hayan  de  fazer  e  atorgar  en  persona  del  dito  regient  el 
offlcio  de  la  governacion. 

ítem,  el  dito  S  Rey  ya  se  sia  que  por  pragmática  antiga  de  los 
reyes  de  Aragón  predecessores  de  su  senyoría  sia  ordenado  e  dispuesto 
que  ningún  preso  por  delicto  alguno  detenido  no  pueda  seyer  dado  a 
caplieuta  ni  Murado  de  la  preson  sin  consentimiento  e  voluntad  de  su 
trasorero  por  conservación  de  sus  intereses  e  preheminencias  e  regalías 
e  otros  interesses  fiscales  e  aquella  mesma  pragmática,  deva  seyer  ser^ 
vada  en  la  dita  governacion  como  el  dicho  receptor  faga  aquel  mesmo 
officio  en  la  governacion  que  el  trasorero  en  casa  del  dicho  Senyor 
Rey  pero  el  dicho  Senyor  Rey  a  mayor  cautela  quiere  de  present  e 
manda  al  dito  Governador  que  aquella  mesma  pragmática  sia  servada 
en  la  governacion  in  ómnibus  et  per  omnia  et  el  contrario  no  faga  en 
ninguna  manera  por  quanto  assi  cumple  mucho  a  su  servicio, 

(Los  demás  ítem  se  refieren  á  la  recaudación  de  las  composiciones.) 

Data  in  civitate  Calataiubii  XII  die  septembris  anno  a  nativitate 
Domini  MCCCCLXI.  (R.  3411,  f.  35). 


Digitized  by 


Google 


LOS   VESCOMTES 


CERDANYA,  CONFLENT  Y  BERGADA 


Mbmobxas.— mi. 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


LOS  VESCOMTES 


DE 


CIKMffl,  IMT I BCMÍ 


MEMORIA 

LLBOIOA  EN  LA 

Real  Academia  de  Buenas  Letras  de  Barcelona 

loi  díes  28  de  Marg  y  18  d'Abril  de  190t 
per  raoftdémioh  de  número 

D«  Joaquim  Miret  y  Sans 


BARCELONA 


Imprempta  de  la  Casa  provincial  dk  Carttat 

Gftrrer  de  If ont»legre,  número  5 
1901 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


INTRODUCCIÓ 


La  Cerdanya  geográfica  compren  tan  sois  la  plana  que,  des 
deis  enlayrats  boschs  de  Font-romeu  y  del  CoU  de  la  Perxa,  s'es- 
tén  fins  a  les  serralades  de  Tosses  y  del  Cadí.  Mes  la  geografía 
no  manté  concordancia  ab  Testat  ethnográflch  y  polítich.  Los 
ceretans,  des  deis  mes  antíchs  temps,  ocupaven,  a  mes  de  la  re- 
ferida plana  o  valí,  altres  territoris  fora  de  la  conca  alta  del 
Segre.  En  lo  sigle  v  abans  de  J.  C.  los  Ceretes  y  Acroceretes  te- 
nien  ja  les  Uurs  tribus  en  les  comarques  de  Bergadá  y  Besalú,  y 
alguna  arribara  fins  ais  establiments  d'Emporion,  mentre  que 
per  la  part  del  Nort  és  quasi  induptable  que  ocupaven  també 
les  altes  valls  del  Aude  {Aldae  o  Atax),  del  Tet  {Tede  o  Teue- 
dum)  y  del  Tech  (Tecus  o  Tixsi)^  o  sia,  lo  Capcir,  lo  Conñent  y 
lo  Vallespir. 

La  organisació  polítich-administrativa  de  les  regions  pirenen- 
ques  de  la  secció  oriental  de  la  serralada  conserva,  durant  molt 
temps,  la  conformitat  ab  Testat  ethnográfich.  Los  habitants  de 
les  valls  de  Ribes  y  de  Lillet,  en  la  conca  superior  deis  rius  Fres- 
ser  y  Llobregat,  los  del  Baridá,  en  lo  pas  natural  de  Cerdanya 
al  ürgell,  y  los  del  Capcir  y  del  Conflent,  situats  en  altres  ves- 
sants  mirant  a  la  Galia  narbonesa,  f ormaven  imitat  política,  un 
sol  Qomtat  en  la  Edat  mitjana.  Sembla  que  des  de  la  época  ro- 
mana tenien  la  divisió  administrativa  en  pagos.  Bemat  Alart 
diu  que  la  part  occidental  de  la  Cerdanya  propriament  dita,  o 
sia  la  conca  del  Segre,  formava  lo  pago  Baritanensis  o  del  Barí. 


Digitized  by 


Google 


-(  118  )- 

dá  y  que  la  part  oriental  constituhia  lo  pago  Liviensis  o  de  Llí- 
via.  Hi  havia  també  lo  pago  Confluentis^  en  la  valí  del  Tet,  y  lo 
pais  de  la  monlanya  del  Aude^  antiga  denominació  del  Capeír, 
qui  havia  algún  temps  format  part  del  pago  Redensis,  En  quant 
a  les  valls  de  Ribes  y  Lillet,  és  de  creure  que  la  primera  entrava 
en  lo  pago  Liviensis  y  la  segona  en  lo  pago  Bergitanensis.  No  obs- 
tant,  en  documents  del  sigle  xi,  al  fer  referencia  al  territori  de 
Lillet,  se  diu  pago  Lililensis  in  comitalu  Ceritanie,  o  sia  que  for- 
mava  un  districte  especial  y  separat  deis  altres  que  havém  in- 
dicats  (1).  Los  notaris  donaven  sens  distinció  lo  nom  de  pago^ 
territori  o  comtat,  a  distinctes  comarques  que  no  constituhien  un 
districte  administratiu  especial.  Sia  com  vulga,  totes  les  referides 
comarques  venien  aglevades  sots  lo  nom  de  comtat  de  Cerdanya. 
«Toutes  les  populations  cérétanes,  diu  lo  citat  Mr.  Alart  (2),  se 
groupérent,  au  neuviéme  siécle,  sous  le  gouvernement  d'un  chef 
unique,  qui,  sans  teñir  compte  des  limites  administratives  des 
Romains  ou  des  circonscriptions  ecclésiastiques,  ni  méme  des 
divisions  de  la  géographie  phisique,  semble  n'avoir  obéi  qu'á 
une  loi  purement  ethnographique,  en  réunissant  en  un  seul  fais- 
ceau  toutes  les  tribus  d'origine  cérétane.»  Es  un  cas  interessant 
qui  deu  sempre  cridar  la  atenció  del  historiador. 

En  Sampere  y  Miquel,  en  los  importants  treballs  sobre  Los 
alarbs  y  la  Cerdanya  y  la  Invasión  de  los  árabes  en  la  provincia 
de  Gerona^  sostingué  la  opinió  d'haverse  mantingut  sempre  la 
Cerdanya  independent  y  Iliure  deis  sarrahins,  sens  empero  ne- 
gar la  possibilitat  d'haver  aquests  atravessada  la  valí,  mes  que 
com  a  conqueridors,  com  a  gaerrillers  qui  cerquen  lo  coneximent 
de  noves  torres  o  nous  enemichs.  Sembla  realment  provable  que 
si  la  valí  superior  del  Segre  fou  ocupada  per  los  alarbs,  ho  de- 
gué  estar  molt  poch  temps,  potser  no  mes  que  cinch  o  sis  anys, 
per  los  de  730  a  735,  poch  mes  o  menys,  puix  en  736  trobam  ja 
lo  gran  cabdill  Quintilla  establert  y  fortiflcat  en  lo  Montgrony, 
punt  que  per  ésser  eminentment  estratégich  fa  suposar  que  en 
lo  territori  del  nort,  cap  a  la  cordillera  pirenenca,  no  podien  sos- 
tenirse  los  alarbs.  Les  valls  altes  o  del  naximent  deis  rius  Se- 


(1)  La  valí  de  Ribes  sempre  havia  sigut  considerada  com  part  del 
comtat  de  Cerdanya.  Una  escriptura  del  any  989  deya:  in  valle  Cer- 
daniense  infra  fines  uel  termines  de  uilla  ventolano.  Ventola  és  nn  po- 
blé de  la  valí  de  Ribes. 

(2)  Les  stils  de  Vilefranche  de  Conflent,  París,  1802. 


Digitized  by 


Google 


-(  119  )- 

gre,  Fresser,  Llobregat  y  Tet,  o  sia  la  Cerdanya,  Ribes  (valí 
Pedrera  o  valle  Petraria),  Lillet  y  Conflent,  estaven  donchs  ja 
reconquistadas  per  los  cristians  en  la  tercera  década  del  si- 
gle  vin.  Quintilla  continua  dominant  en  aquelles  montanyes  flñs 
al  any  778,  data  provable  de  la  seua  mort.  Després,  comenga  a 
descobrirse  la  influencia  o  intervenció  deis  aquitans  o  deis 
franchs  sobre  aquell  agregat  de  cristians  independents.  En  78B, 
un  estol  de  franchs  s'apodera  de  la  ciutat  de  Qirona,  y  en  797, 
Lluis,  fill  de  Carlemany,  f eu  la  primera  espedido  a  la  Marca 
d'Espanya,  prenent  les  viles  d'Ausona,  Cardona  y  Casserres. 
En  aquest  temps,  o  en  los  primers  anys  del  sigle  ix,  sempre 
abans  de  808,  segons  creu  ab  f  onament  en  Sampere  y  Miquel, 
Carlemany  disposava  ja  de  la  Cerdanya  com  de  territori  subgec- 
te  a  son  imperi,  y  la  concedía  al  cabdill  aragonés  Aznar  Galin- 
do,  qui  és  donchs  lo  primer  comte  benefician  d'aquella  regió,  o 
almenys  lo  primer  que's  coneix. 

En  les  genealogíes  del  antich  manuscrit  procehent  del  priorat 
de  Meya,  se  diu  que  Garcia  Belascot,  un  altre  cabdill  aragonés, 
qui  és  de  creure  vívia  en  la  segona  meytat  del  sigle  vm,  gendre 
del  referit  Aznar,  fou  agreujat  per  los  seus  cunyats  (filis  del 
Aznar)  y  que  per  venjanQa  repudia  la  muller.  Matrona,  contrac- 
ta nou  matrimoni  ab  la  fiUa  dlfiigo  Arista,  rey  de  Pamplona,  y 
ab  la  seua  ajuda  y  la  deis  alarbs  pogué  despossehir  de-  son  com- 
tat  lo  seu  sogre.  Fugitiu  Aznar  Galindo,  acaba  per  presentarse 
a  Carlemany,  de  qui  obtingué  la  concessió  deis  districtes  d'ür- 
gell  y  Cerdanya  (1). 


(1)  Lo  comte  Aznar  tenia  dos  filis  y  dnes  filies,  Centnlns  y  Galin- 
do, Matrona  y  Aillona.  Centulus  morí  assessinat  per  son  cnnyat  G.  Be- 
lascot;  Galindo  snccehí  a  son  pare  provablement  en  Cerdanya,  y  mes 
tart  va  rependre  lo  comtat  d'Aragó;  Matrona  fou  la  esposa  abandona- 
da per  Garcia  Belascot,  y  Aillona  és  aquella  tía  de  Vitiscle  anomena. 
da  en  863  en  judici  devant  lo  comte  Salomó. 

Darrerament  Mr.  Calmette  en  un  treball  sobre  les  arrels  de  la 
primera  casa  comtal  de  Barcelona,  publicat  en  la  revista  Mélanges 
d'Archéologie  et  d'Histoire,  de  la  Escola  francesa  de  Homa,  repro- 
duhit  per  lo  periódich  Lo  Oeronés,  ha  esposat  una  nova  opinió  sobre 
lo  comte  Aznar  Galindo,  fentlo  pare  de  Suniefret,  comte  d'UrgcU,  y 
avi  de  Gnifre,  lo  comte  püosus  de  Barcelona.  Segons  lo  dit  autor,  axó 
resulta  senzillament  de  relacionar  tres  escriptures,  ja  conegudes  y  re- 
lacionades  per  en  Prósper  de  Bofarull,  o  sia  la  escriptura  de  oblació 


Digitized  by 


Google 


-(  120  )- 

Sembla  que  son  fill  Galindo  fou  també  comte  de  Cerdanya  en 
los  darrers  temps  del  sigle  viii  o  en  los  primers  del  sigle  ix,  en- 
cara que  devém  advertir  que  una  persona  tan  conexedora  de  la 
historia  d'Aragó  com  és  lo  senyor  Ximenez  de  Embun  (1),  asse- 


de  Rodolf  y  donació  a  Ripoll,  del  any  888,  la  sentencia  donada  a  favor 
del  comte  Guifre  en  la  questió  sobre  lo  lloch  de  Borredá,  del  any  886, 
y  la  sentencia  dictada  per  lo  tribunal  del  comte  Salomó  de  Cerdanya 
a  favor  de  Vitiscle  en  862.  En  totes  tres  hi  figura  Eylon,  tía  materna 
del  comte  Guifre  en  les  dues  primeres,  y  tía  també  materna  ammita, 
de  Vitiscle  en  la  tercera-,  en  aquesta,  Eylon  és  anomenada  filia  del 
comte  Aznar  Galindo,  y  Bofarull  suposa  si  és  la  mateixa  senyora  de 
les  dues  altrea  escriptures  y  si  Vitiscle  és  lo  matex  Guifre,  lo  comte 
de  Barcelona.  Calmette  cfeu,  donchs,  que  des  del  moment  que  sembla 
demostrat  plenament  que  Guifre,  lo  comte pilosuSf  era  fill  del  comte  Su- 
niefret  d'Urgell  y  que  era  nebot  de  Eylon,  filia  del  comte  Aznar  Ga- 
lindo d'Urgell-Cerdanya,  la  deducció  porta  a  fer  al  dit  Aznar  avi  pa- 
tem  del  comte  de  Barcelona,  y  per  tant  que  la  casa  comtal  de  Barcelona 
era  una  dinastía  nacional,  era  una  familia  fondada  per  un  héroe  nacio- 
nal, no  per  un  personatge  franch,  sino  per  un  hispano.  Per  axó  la 
sentencia  del  comte  Salomó  deya  que  la  vila  de  Sederet  la  havia 
obtinguda  lo  comte  Aznar  per  aua  ruptura  et  aprisione  per  preceptum 
Dompni  Imperatoris,  sicut  ceteri  Spanni. 

Per  admetre  sens  repugnancia  la  opinió  de  Mr.  Calmette,  deuria 
abans  esplicamos  per  qué  entre  lo  comte  Aznar  y  son  suposat  fill  lo 
comte  Suniefret,  govemá  lo  comtat  d'Urgell  lo  comte  Fredol,  segura- 
ment  estrany  a  aquella  familia,  y  ademes  esbrinamos  perqué  en  les 
Oenealogies  de  Meya  y  de  León,  ahon  se  nomenen  tots  los  filis  del  comte 
Aznar,  a  qui  se  suposa  fondador  de  la  dinastía  deis  com  tes  d'Aragó, 
no  sia  citat  en  alguna  manera  lo  comte  Suniefret  d'Urgell. 

Segons  Calmette,  deu  abandonarse  del  tot  la  suposició  d'ésser  lo 
comte  Borrell  d'Ausona  avi  del  comte  Guifre  do  Barcelona  y  pare  del 
comte  Suniefret  d'Urgell;  mes  dona  la  opinió  de  que  Vinidilda,  mu- 
11er  del  comte  Guifre  de  Barcelona,  era  filia  d'aquell  Suniefret  fideíis 
del  Emperador  Lluis  lo  piados,  citat  en  lo  diploma  del  any  829  y  neta 
d'un  personatge  anomenat  Borrell,  que  no  deu  confondres  ab  lo  refe- 
rit  comte  d'Ausona. 

Mes  axó.  per  lo  nostre  estudi,  és  secundari;  lo  important  és  que,  d'ad- 
metre  la  opinió  de  Calmette,  resulta  que  los  comtes  de  Barcelona  y  los 
d'Aragó  teñen  un  mateix  origen  o  fondador,  lo  comte  Aznar  Galindo, 
posat  en  Cerdanya  per  Carlemany. 

(1)  Ensayo  histórico  acerca  de  los  origenes  de  Aragón  y  Navarra 
(Zaragoza,  1878),  pág.  180. 


Digitized  by 


Google 


-(  121  )  - 

gura  que  Aznar  y  son  fill  Galindo,  conqueridors  de  Jaca  y  fon- 
dadors  del  comtat  d*Aragó,  vivien  en  la  segona  meytat  del 
sigle  IX,  y  eren  coetanis  de  García  Ifiiguez  y  de  Fortun  Garcés, 
reys  de  Pamplona,  o  sia  que  retarda  de  mes  d'una  centuria  la 
existencia  de  tan  notables  cabdills,  comparada  ab  la  data  que 
donen  en  Sampere  y  altres  autors  catalans. 

De  totes  maneres,  en  Tany  808  trobam  a  Fredol,  Fredelas  o 
Fridel,  com  a  comte  d'Urgell  y  Cerdanya,  y  en  815  se'l  veu  a 
Llivia  signant  una  escriptura  de  donació  al  monestir  de  Taber- 
noles  de  la  celia  de  Sant-Esteve  y  Sant-Hilari,  en  lo  territori  de 
Cerdanya  que  li  havia  donat  TEmperador  Lluis  lo  piados. 

Si  no  está  errada  la  data  del  acta  de  consagració  de  la  cate- 
dral d'ürgell,  en  Tany  819  Suniefret  era  comte  d'Urgell  y 
Cerdanya.  En  840,  ab  tota  seguretat,  existia  un  comte  del  mateix 
nom  en  abdós  territoris,  sens  que  ün  puga  dir  si  son  dues  dife- 
rents  o  una  sola  persones.  Lo  comte  Suniefret  fou,  en  844,  mar- 
qués de  Septimania,  y  segons  sembla  era  lo  pare  de  Guifre  lo 
comte  pilostts,  lo  primer  hereditari  de  Barcelona.  Un  deis  ano- 
tadors  de  la  nova  edició  de  la  Histoire  de  Languedoc  assegura 
que  lo  comte  Suniefret  morí  en  850  o  861.  En  863  y  868,  figura 
com  a  comte  de  Cerdanya,  Salomó,  aquell  de  qui  los  cronistes 
diuen,  sens  cap  fonament,  que  fou  comte  de  Barcelona. 

En  Botet,  en  son  interessant  treball  Los  condes  beneficiarios 
de  Gerona,  dona  bones  proves  de  que  des  de  872  fins  a  876  fou 
comte  de  Cerdanya  Miró,  fill  del  comte  Suniefret,  que  acabam 
d'anomenar,  y  germá  de  Guifre,  comte  pilosus  de  Barcelona, 
axicom  de  que  lo  dit  Guifre  obtingué  lo  comtat  de  Cerdanya  en 
895  o  896  en  concepto  de  successor  o  hereu  del  referit  germá 
Miró,  reunint  en  sa  ses  mans  los  principáis  comtats  de  la  regió, 
Barcelona,  Girona,  Ausona,  Besalú,  Cerdanya  y  UrgeU,  mes  no 
los  de  Pallars  y  Empuries. 

Tots  los  referits  comtes  de  Cerdanya  ¿eren  amovibles,  bene- 
ficiaris,  governadors  posats  per  TEmperador  deis  franchs?  No 
res  pot  assegurarse  deis  primers,  Aznar,  Galindo  y  Fredol,  y  tan 
sois  devém  recordar  la  observado  d'en  Sampere,  de  que  en  los 
diplomes  de  Carlemany  y  Lluis  lo  piados,  dirigits  ais  comtes  de 
Septimania  y  de  la  Marca  d'Espanya,  no  hi  figuren  los  d'Urgell 
y  Cerdanya  ab  tot  y  ésser  cítats  los  de  Barcelona,  Empuries, 
Girona  y  Rosselló.  Axó,  potser,  no  deu  admetres  com  a  prova 
suficient  de  que  UrgeU  y  Cerdanya,  en  los  primers  anys  del 
sigle  IX  se  trobassen  en  estat  d'independencia,  o  en  estat  de 


Digitized  by 


Google 


-(  122  )- 

dependencia  del  marquesat  de  Tolosa,  mes  acusa  un  estat  escep- 
cional  d'abdós  territoris  en  lo  temps  de  Carlemany. 

Si  és  exacte  que  lo  comte  Aznar  d*Aragó  obtingué  la  Cerda- 
nya  en  les  derreríes  del  sigle  vm,  o  principis  del  ix,  y  no  en 
temps  de  Caries  lo  Calvo,  en  tal  cas  la  intervenció  del  Empera- 
dor en  l'establiment  del  comte  de  Cerdanya  és  induptable  y  fa 
creure  que  tenia  sobirania  sobre  aquell  territori.  En  la  donació 
al  monestir  de  Tabernoles  del  comte  Fredol,  en  816,  hi  háparau- 
les  qui  indiquen  que  era  comte  benefician  o  que  obtenía  benefi- 
cis  del  monarca  franch.  També  en  la  sentencia  del  comte  Salo- 
mó, del  any  863,  sobre  la  reclamació  de  Vitiscle  de  terres  que 
havien  sigut  de  son  avi  lo  comte  Aznar,  se  deya  que  lo  darrer 
les  havia  tingudes  per  preceptum  domni  Imperatoris, 

Lo  comte  Suniefret,  governador  d'Urgell  y  Cerdanya,  és 
elevat  per  TEmperador  al  cárrech  de  marqués  de  Septimania, 
en  844,  elevació  que  fa  suposar  se  tractava  d'un  funcionan  o 
oficial  qui  ja  estava  abans  a  les  ordens  directes  del  monarca 
franch.  Per  altra  part,  en  lo  judici  celebrat  en  lo  Confient,  en  874, 
davant  lo  comte  Miró  de  Cerdanya,  se  consigna,  segons  obsei'va 
en  Botet  en  la  citada  obra,  que  lo  comte  Suniefret,  pare  del 
comte  Miró,  exercia  la  jurisdicció  en  lo  Confient  per  nombra- 
ment  o  precepto  del  Emperador.  Totes  aqüestes  noticies  indiquen, 
ab  seguretat,  que  los  comtes  de  Cerdanya  en  lo  sigle  ix  eren  be- 
neficiaris  o  carlovingis  o  carolingiens,  segons  la  calificació  usada 
per  los  escriptors  franceses. 

Des  de  mitjans  de  la  dita  centuria,  eren  també  comtes  here- 
ditaris,  sens  dupte.  Sembla  que  lo  comte  Suniefret  del  any  840 
era  lo  pare  del  comte  Miró  del  873  y  que  lo  comte  Guifre  del 
any  898  era  germá  y  hereu  del  referit  Miró.  Guifre,  comte  de 
Barcelona,  Urgell  y  Cerdanya,  al  repartir  sos  estats  entre  los 
distincts  filis,  senyala  lo  comtat  de  Cerdanya  a  Miró,  qui  fou  lo 
fondador  de  la  dinastía  de  comtes  partículars  o  proprietaris  del 
dit  territori,  dinastía  qui  dura  mes  de  dues  centuríes,  flns  que  en 
Tany  1117,  per  la  mort  del  comte  Bernat,  sens  descendencia  Ile- 
gítima, passá  lo  comtat  a  son  parent  Ramón  Berenguer  III  de 
Barcelona  (1). 

Durant  lo  período  deis  comtes  beneficiaris,  sembla  que  era  lo 


(1)    Veges  Tarbre  geneal6gich  que  havém  format  deis  comtes  par- 
tículars de  Cerdanya. 


Digitized  by 


Google 


-(  123  )- 

Conflent  un  pago  unit  al  comtat  de  Cerdanya  y  governat  per 
vescomtes  delegats  del  comte.  Los  territoris  de  Ribes,  LlUet  y 
Bergadá  ¿ana ven  també  en  dita  época  units  ab  la  Cerdanya?  Alart 
axí  ho  creu,  puix  diu  en  son  llibre  Priviléges  el  tures  miinicipnux 
de  Rousaillon  el  de  Cerdagne,  que  en  temps  del  comte  Guifre 
(anys  896-898)  lo  comtat  de  Cerdanya  cómprenla  ademes  del 
Baridá,  Bergadá  y  Ribes,  lo  Capcir,  Conflent,  Fonollet,  la  parfc 
alta  de  la  plana  del  Rosselló  ab  lo  Vallespir,  lo  país  de  Besalú 
y  cert  domini  sobre  lo  Donassá,  lo  Sabartés  y  Perapertusa, 
situats  los  tres  darrers  territoris  respectivament  en  les  conques 
del  Aude,  del  Ariége  {Auriger,  Arega  o  Aregiá)  y  del  Verdouble 
{Vernodiihruy^i),  afluhent  del  riu  Agli  {Aquilinum), 

En  Prósper  de  BofaruU  (1)  pensa  també  que  Guifre  comte 
pilosus  de  Barcelona,  al  morir,  dexá  a  son  fill  Miró  la  Cerdanya, 
Conñent  y  Bergadá,  y  que  lo  pago  de  Besalú  lo  dona  condicional- 
ment  al  altre  fill  Sunyer. 

Que  la  valí  de  Ribes  era  part  del  comtat  de  Cerdanya  sem- 
bla demostrat,  puix  en  lo  sigle  x  se  diu  encara  que  la  valí  petra- 
riense  correspon  al  dit  comtat.  La  escriptura  de  consagrado  de 
la  iglesia  de  Sant-Jaume  de  Caralps,  del  any  978,  diu  que  lo 
bisbe  d'Urgell  vingué  in  comüatum  cerdaniensem^  in  valle  pe- 
trariense^  in  uilla  nuncupanle  cheros  albos  ad  consecrandum  ec- 
clesiam  Dei.,. 

També  es  induptable  que  les  fonts  del  Llobregat  ab  la  valí  y 
castro  de  Lillet  corresponien  en  lo  dit  temps  al  mateix  comtat. 

Mes  obscur  és  lo  fonament  deis  drets  que  los  comtes  de  Cer- 
danya tenien  ja  en  lo  sigle  x  en  la  conca  superior  del  Ariége, 
especialment  en  los  llochs  de  Merens,  Ax  y  Lordat,  qui  son  del 
territori  anomenat  Sabartés  o  alt  pais  de  Foix.  Baudon  de  Mony, 
en  son  llibre  Relalions  politiques  des  comles  de  Foix  avec  la 
Cntalogne^  ha  tractat  aquest  punt  ab  molta  competencia. 

En  quant  al  Capcir  o  pais  de  la  montanya  del  Aude,  que  for- 
ma va  part  del  antich  comtat  de  Redez  o  Rasez,  sembla  que  a  les 
darreríes  del  sigle  ix  estava  ja  en  poder  deis  comtes  de  Barcelo- 
na y  de  Cerdanya,  a  conseqüencia  d'un  desconegut  conveni  ab 
los  comtes  de  Carcassona. 

Tenim,  donchs,  que  tot  lo  macis  de  montanyes  y  valls  que 
compren  les  fonts  deis  sis  rius  Segre,  Fresser,  Llobregat,  Tet, 


(1)     Condes  Vindicados,  I,  pág.  124. 


Digitized  by 


Google 


Aude  y  Ariége,  y  dominat  per  les  colossals  altores  del  Puigmal, 
del  Canigó,  del  Carlit  y  del  Cadí,  formava  al  comentar  lo  si- 
gle  X  una  unitat  politich-administrativay  un  comtat  particular 
que  dura,  sens  alteració  importante  fins  a  la  segona  década  del 
sigle  xn. 

Sobre  aquests  distincts  territoris,  los  comtes  de  Cerdanya  esta- 
blirent  des  del  sigle  ix  los  corresponents  vescomtes  o  delegats, 
ais  qui  destinam  lo  present  treball,  estudiant  llur  carácter  y  cro- 
nología y  la  época  de  la  llur  transformació  en  feudataris  o  ba- 
rons. 


Digitized  by 


Google 


PRIMERA  PART 


Los  marqueses  o  comtes  de  la  marca,  establerts  per  los  mo- 
narques  carlovlngis  en  tota  la  linia  de  les  fronteres,  y  encarre- 
gats  en  primer  terme  de  la  defensa  del  territori,  no  podien  exer- 
clr  ab  la  deguda  atenció  les  funcions  judicials  per  estar  dedicats 
sempre  a  les  operaclons  militars.  Quasi  tots  los  autors  asseguren 
que  tenien  les  mateixes  atribucions  judicials  o  administratives 
deis  demés  comtes.  Posats  en  situado  mes  perillosa  y  complica- 
da, necessitaven  precisament  oficiáis  subalterns  o  Uochtinents 
per  delegar  les  funcions  administratives,  y  d'aqui  la  creació  del 
vescomte  y  del  vicari  o  veguer. 

En  los  siglos  IX,  X  y  XI  trobam  aquests  oficiáis  en  Séptima* 
nia  y  en  Catalunya,  pero  no  en  Aragó  ni  en  Castella.  Mes  enllá 
del  Cinca,  la  reconquesta  s'ef ectuava  de  diferént  manera  que  en  la 
nostra  regió;  allá  los  emperadors  franchs  no  organisaren  la  mar- 
ca o  comtats  especiáis.  En  Codera  diu  (1)  que  Aragó  y  Navarra 
rebien  la  infiuencia  del  imperi  de  Carlemany  ab  lo  intermedi  de 
la  Gasconya  y  la  Aquitania;  y  per  axó  arribava  tan  debilitada, 
que  quasi  no's  dexava  sentir.  No  és  estrany,  donchs,  que  los  his^ 
toriadors  franchs  parlen  molt  poch  deis  fets  referents  a  Nava- 
rra, Aragó,  Sobrarb,  Ribagorga  y  Pallars,  territoris  que  no  se  sap 
que  tinguessen  dependencia  deis  Emperadors. 


(1)    Discurso  ante  la  Real  Academia  de  la  Historia,  Madrid,  1879. 


Digitized  by 


Google 


-(  126  )- 

En  Traggia,  qui  no  havia  pogut  estudiar  los  autors  alarbs 
com  en  Codera,  pensava  que  Ríbagorga  s'era  entregada  a  la 
dominació  deis  franchs  des  deis  primers  moments  de  la  recon- 
questa, mes  dupta  molt  de  que  los  carlovingis  haguessen  arribat 
a  establir  la  Uur  autoritat  en  les  vessants  pirenenques  d'Aragó, 
ni  que  haguessen  instituit  en  aquell  territori  eomtes  govema- 
dors.  «Lo  cierto  es,  afegeix,  que  los  coetáneos  franceses,  que 
tanto  hablaron  de  sus  condes  en  las  marcas  españolas,  no  nom- 
braron los  de  Aragón,  ni  como  capitanes  fronteros,  ni  como  feu- 
darios  de  Francia,  y  es  innegable  que  los  hubo  por  las  muchas 
memorias  que  de  ellas  se  conservan.  (1)» 

També  assegura  en  Vicen9  de  la  Fuente  que,  en  Aragó, 
no  troba  rastre  de  la  existencia  de  duchs  ni  de  marqueses  en 
temps  de  la  reconquesta,  perqué  no  hi  havia  marca,  y  que  los 
eomtes  del  dit  territori  y  los  de  Ribagorga  eren  cabdills  inde- 
pendents  nascuts  en  la  mateixa  regió,  los  qui,  com  sempre 
succeheix,  de  cabdills  de  la  gent  armada  en  temps  de  guerra, 
passaren  a  ésser  governadors  o  senyors  de  la  gent  quieta  y  en- 
tregada al  treball  en  temps  de  pau.  De  capitans  de  guerrers 
s'elevaren  a  eomtes  de  la  térra  aragonesa,  y  mes  tart  a  reys  de 
tot  aquell  pais  (2);  may  no  foren  marqueses,  en  lo  verdader 
sentit  de  la  páranla,  és  a  dir,  eomtes  de  la  marca  organisada 
per  los  reys  carlovingis. 

Axó  esplica  també  perqué  en  Aragó  y  Navarra  tampoch 
existiren  los  vescomtes  (3),  qui  son  dintre  Espafia  ima  especiali- 
tat  de  Catafimya,  com  a  térra  dependent  del  Imperi  franch. 

Les  fonts  d'aquesta  institució  son  molt  obscuros;  avuy  no  se 
coneix  cap  menció  auténtica  de  vescomtes  en  temps  del  reys  me- 
rovingis.  Schaffner  trobá  dues  cites  deis  repetits  oficiáis  en  di- 
plomes deis  princeps  de  la  primera  raga,  mes  la  critica  després 
ha  declarat  falsos  aquells  documents.  Sembla  també  que  la  men- 
ció del  vescomte,  feta  en  la  darrera  redacció  de  la  Lley  Lom- 
barda^ és  una  interpolació  y  ñns  és  duptosa  la  autenticitat  d'al- 
gun  diploma  de  Carlemany  que  cita  un  vescomte. 

Es,  empero,  induptable  que  en  temps  del  gran  Emperador  ja 

(1)  Memorias  de  la  Real  Academia  de  la  Historia,  vol.  IV. 

(2)  Estudios  críticos  sobre  la  Historia  y  el  Derecho  de  Aragón. 
II  serie. 

(3)  En  Castella,  los  titols  de  vescomte  y  marqués  son  també  mo- 
derns  y  d'importació  estrangera. 


Digitized  by 


Google 


«( m  )- 

existia  lo  missus  comitis  o  vescomte.  Segons  los  estudis  de  Sohm 
y  Lasteyrie,  missus  comitis  y  vice  comes  son  idéntichs  funciona- 
ris,  mentre  que  son  dlferents  lo  vice  comes  y  lo  vicarius. 

Respecte  del  vice  dominus  sembla  que  era  un  oficial  eclesiás- 
tich,  avuy  nomenat  vidame;  mes  en  Cauvet,  en  son  estudi  del 
Eíablissemenl  des  espagnols  dans  la  Seplimanie  dona  una  pro  va 
de  que  en  molts  cassos  eren  sinónims  los  noms  vice  dominus  y  vice 
comes.  En  la  acta  de  la  informació  testifical  del  mallus,  tingut 
en  l'any  834  a  Narbona,  presidit  per  lo  vescomte  Esteve,  hi  és 
anomenat  vice  dominuSy  y  no  obstant  era  sens  dupte  un  vice  co- 
mes, puix  la  qüestió  afectava  únicament  a  persones  layques,  sens 
teñir  cap  interés  ni  inter venció  lo  bisbe  y  la  iglesia  narbonesa. 
Se  tractava  de  la  reclamado  feta  per  Teofret,  proprietari  de  la 
térra  de  Font-joncosa,  contra  un  anomenat  Dextre,  y  deis  obsta- 
cles  posats  per  lo  comte  de  Narbona  a  Joan,  pare  del  repetit 
Teofret,  en  la  possessió  de  la  dita  proprietat. 

Creyém  que  la  opinió  d'en  Cauvet  está  confirmada  per  dos 
documents  de  la  Marca  Hispánica.  En  la  notitia  iudicati  pro  ec- 
clesia  Gerundensi,  any  843,  se  dona  lo  titol  de  vice  dóminos  a 
Assemont  y  Heman,  mentre  que  en  la  evacuatio  et  professio 
Scluani  mandatarii  Adalarici  de  eadem  re,  del  mateix  any,  se 
diu  Assemundo  vice  comité,  y  com  és  induptable  se  tracta  del 
mateix  personatge  del  primer  document,  y  ademes  les  dues  es- 
criptures  son  d'igual  data  y  assumpte,  tenim  una  prova  clara 
de  que  eren  sinónims  o  d'indiferent  aplicado  los  noms  de  vice 
dominas  y  vice  comes  en  Catalunya. 

Fóra  d'aquí  y  de  Septimí^nia,  lo  nom  vice  dominus  era  en 
general  lo  del  delegat  del  bisbe  per  funcions  de  carácter  tempo- 
ral civil  o  polítiques,  puix  que  los  prelats  exercien  llavors  una 
part  del  poder  públich  y  necessitaven  alleujar  Uur  treball. 

Des  del  regnat  de  Lluis  lo  piados  se  presenten  ab  mes  fre- 
qüencia  los  vescomtes.  En  lo  Rosselló,  a  Elna,  surt  Adefons  en 
l'any  832;  en  lo  comtat  de  Girona  veyém  lo  vescomte  Guifre, 
com  a  llochtinent  del  comte  Bernat  en  la  qüestió  sobre  la  juris- 
dicció  de  Terradelles,  en  841;  Tany  següent,  figuren  Ansemont 
y  Heman  en  lo  comtat  d'Empuries,  qui  devien  correspondre  ais 
dos  pagos  Impuriense  y  Petralatense;  també  figuren  dos  vescom- 
tes en  lo  comtat  de  Girona,  en  860,  anomenats  Ermido  y  Radolf , 
y  que  suposam  destinats  ais  pagos  Gerundense  y  Bisuldunense; 
diuen  los  autors  que,  en  868,  Humfret,  marqués  de  la  Gocia,  te- 
nia un  vescomte  en  Barcelona,  Suniefret,  qui  és  nomenat  post  co- 


Digitized  by 


Google 


-(  128  )- 

milem  prímum^  y  que  és  aquell  qui  recomaná  al  governador 
alarb  de  (^a,TSLgoqa,  los  religiosos  qui  anaven  a  cercar  les  reli- 
quies  deis  mártirs  de  Córdova;  en  869,  nos  apareix  lo  vescomte 
Eldesindus  intervenint  en  assumptes  judicials,  y  en  879  figura  lo 
vescomte  Petronus  en  la  confessió,  en  judici,  feta  per  Adiscle  a 
favor  del  bisbe  de  Girona  sobre  las  terres  d'üUá,  qui,  segons 
creu  en  Botet,  era  veseomte  del  pago  Impuríense. 

Es,  donchs,  en  Septimania  y  en  la  Marca  d-Espanya  ahon 
comenga  a  donarse  lo  nom  de  vescomte  al  missus  comitis,  en  la 
primera  meytat  del  sigle  ix.  En  son  principi,  diu  Lasteyrie,  lo 
missus  era  un  apoderat  o  procurador  a  qui  lo  comte,  per  delega- 
do especial,  li  encarregava  la  representado  en  acte  determinat 
de  la  seua  competencia,  com  per  exemple,  per  rebre  un  jura- 
ment,  convocar  los  litigants  davant  lo  tribunal,  publicar  lo  ban 
per  la  reunió  del  exércit  o  per  dirigir  comminacions  ais  subdita 
del  príncep.  Per  lo  tant,  era  un  agent  o  oficial  qui  no  tenia  posi- 
ció  determinada  en  la  gerarquía  administrativa  y  estava  enca- 
rregat  de  molt  distinctes  missions.  Després,  lo  comte  dona  ja  la 
representado  ais  missus  per  tots  los  negocis  y  funcions  de  la 
seua  jurisdicció,  y  Uavors  f ou  quan  les  capitulará  carlovingies  li 
regonegueren  un  Uoch  determinat  en  la  gerarqüia  administrati- 
va. D'oficials  amovibles,  se  convertiren  en  oficiáis  regulars  per 
Texercici  de  la  justicia. 

Generalment  tenien  los  comtes  un  sol  vescomte  en  cada  com 
tat;  pero,  alguna  volta  se  n'hi  veuen  dos  o  mes  en  un  mateix, 
com  havém  ja  indicat  en  los  comtats  de  Girona  y  Empuries,  qui 
tenien  dos  vescomtes,  provablement  un  per  cada  pago  o  territo- 
ri  que  formava  los  dits  comtats  catalans. 

No  deu  confondres  lo  vescomte  ab  lo  vicarius  o  veguer,  puix 
son  dos  funcionaris  de  diferent  naturalesa.  Beaudouin  creu,  ab 
fonament,  que  lo  vicarius  era  Tantich  centenarius  o  thunginus 
en  la  época  carlovingia,  y  que  consistía  en  un  magistrat  nom- 
brat  per  lo  comte,  encarregat  d'assegurar  lo  compliment  de  lea 
sentencies,  jutjant  en  nom  y  delegado  del  comte,  esceptuats 
certs  cassos  en  qué  tenia  jurisdicció  propria  (1).  Altres  autors, 
com  Glasson,  troben  certa  diferencia  entre  lo  vicarius  y  lo  cente- 
narius^  essent  lo  primer  de  mes  alta  gerarquía,  y  segons  en  Pau 


(1)    Nouvelle  Revvs  historique  de  Droit  frangais  et  étranger,  any 
1887,  París, 


Digitized  by 


Google 


-(  129  )- 

VioUet,  en  la  época  referida  y  en  certs  territoris  tenia  lo  vicarivs 
facultats  molt  limitades,  no  podent  conéxer  deis  processos  refe- 
rents  a  qüestions  de  Uibertat  o  de  proprietat  immoble  ni  d'uquells 
que  poguessen  portar  a  una  condemnació  a  mort,  mentre  que  en 
altres  parts  del  Imperi  tenia  lo  dit  magistrat  les  mateixes  facul- 
tats que  lo  comte  en  materia  judicial  (1). 

En  lo  Forum  judicum  ja  s'hi  parlava  del  vicarias  com  d'un 
oficial  que,  si  no*s  confonia,  era  molt  semblant  al  tiufalh  y  al 
milenarius.  Lo  tiufath  era  un  magistrat  o  jutge  visigótich  ab 
iguals  funcions  que  lo  cenlenaríus  franch.  Diu  en  Brutails  que 
ha  trobat  ja  lo  vicarius  en  lo  Rosselló  en  Tany  844,  en  un  diplo- 
ma deis  hostolenses  o  refugiats  hispanos,  y  en  un  judici  tingut 
a  Elna,  en  832,  hi  figurava  Sperandeo  vigario  (2).  Nosaltres  ha- 
vém  vist  en  la  donació  d'Uvifret  (Guifre?),  comte  de  Pallars, 
a  favor  del  monestir  de  Labax  en  939  (publicada  per  Pasqual 
en  El  antiguo  obispado  de  Pallas)^  anomenat  lo  magistrat  visi- 
gótich, lo  tiufath.  «Ut  si  ego  Uvifredus  uel  posteritas  mea,  diu  lo 
document,  tam  ñliis  quam  ex  propinquis  meis  siue  comes  atque 
prepositus  siue  Garplignus  atque  Tuifadus  siue  aliquis  homo  qui 
hanc  cartam  irumpere  voluerit...»  En  la  escriptura  de  donació 
feta  per  Fridel  o  Fredol,  comte  d'Urgell-Cerdanya,  en  Tany  815, 
al  monestir  de  Tabernoles  (3)  també  s'hi  troba  la  següent  men- 
ció  del  veguer  y  del  tiufath:  «Quod  si  ego  donator,  aut  uUusque 
homines,  comes,  uicecomes,  uicarius,  tiufadus,  potestas  maior 
uel  minor  qui  contra  hanc  carta  donationis  uenerit  pro  inrum- 
pendum  ..»  Axó  sembla  una  altra  pro  va  de  la  conservado  o  re- 
cort  de  les  institucions  y  lleys  visigótiques  entre  los  pobles  de  la 
Marca  d'Espanya. 

En  Tany  980,  firma  Erimiro  vicarii  la  donació  del  castell  de 
Cabra  del  Gaya,  atorgada  per  lo  comte  de  Barcelona  a  favoi* 
d'Ervigi  (4),  y  en  983  Bonifilius  uicarius^  Ato  uicnrius^  Leopar- 
dtis  uicaríus  y  Fakuzo  uicarius  firmaren  també  la  escriptura  de 


(1)  Glasson,  Histoire  du  droit  et  des  institutions  de  la  France,  vo- 
lumen V,  Paris,  1896. 

Viollet^  Histoire  des  institutions  politiques  et  administratives  de  la 
France,  vol  I,  Paris,  1890. 

(2)  Etude  sur  la  condition  des  populations  rurales  du  Roussillon 
au  moyen  age,  París,  1891. 

(3)  Villanueva,  Viaje  literario,  vol.  X,  apend.  V. 

(4)  Arxiu  de  la  Corona  d'Aragó,  pergamí  19  del  comte  Borrell. 
lfiifOBi<át.~Tni.  o 


Digitized  by 


Google 


— (  180  H 

la  dedicació  del  monestir  de  Sant  Lloren^  de  la  valí  de  Broca, 
en  territori  de  Berga,  sens  dupte  en  concepte  d'oficials  del  com- 
te  Oliva  Cabreta  de  Cerdanya,  Berga,  Besalú  y  Conflent  (1). 

Lo  vicariuSj  anomenat  mes  avant  veguer,  fou  donchs  en  son 
principí  un  agent  o  funcionan  del  comte,  y  després  vingué  a 
ésser  lo  representant  de  la  autoritat  reyal  y  com  a  institució  po- 
litích-administrativa  ha  subsistit  fíns  ais  temps  modems. 

Com  ja  havém  dit,  lo  vicarias  no  pot  doncbs  confondres  ab 
lo  vicecomes. 

La  generalisació  de  la  institució  del  vescomte  en  la  Marca 
d'Espanya  y  en  Septimania  coincideix  ab  lo  gran  moviment 
feudal  del  sigle  ix  y  per  axó  pogué  transformarse  molt  prompte 
en  cárrech  o  ofici  hereditari,  transformado  que  mes  tart  pro- 
duhi  la  seua  emancipació  o  separació  de  la  dependencia  del 
comte  o  del  superior  gerárquich. 

Fou  en  lo  sigle  xi,  y  en  certs  punts  en  lo  següent,  quan  lo 
vescomte  dexá  de  rebre  lo  nom  del  comtat  en  qué  exercia  son 
ofici  y  prengué  lo  nom  del  territori  o  senyoriu  que  possehia, 
creantse  lo  vescomtat  territorial,  que  era  un  verdader  féu  mes  o 
menys  important,  una  baronía  o  jurisdicció  senyorial  ab  iguals 
drets  y  obligacions  feudals  que  tots  los  altres  senyors.  Llavors 
lo  vescomte  no  era  ja  un  funcionan  o  oficial  del  comte,  sino  un 
nou  vassall. 

Durant  lo  sigle  x  y  part  del  xi,  los  vescomtes  aparexen  sots 
una  situació  especial;  ja  son  proprietaris  d'una  senyoría  o  juris  • 
dicció  territorial  pero  no  usen  encare  lo  nom  o  titol  d'aquella 
possessió,  sino  que  continúen  prenent  lo  del  comtat.  Lo  vescomte 
del  comtat  d'Empuries,  Guillém,  se  diu  en  Tany  997  uice  comité 
impuriense;  en  1017  trobam  a  Dalmau  uicecomiti^  bisuldunOy  a 
Guilém  uicecomitis  asperiensiSy  y  a  Pere  uicecomes  fenoliotensis^ 
com  a  Uochtinents  del  comte  de  Besalú  en  los  territoris  de  Fo- 
noUet,  Vallespir  y  Besalú;  en  1019  figura  Amat  uicecomite  ge- 
rundense;  y  respecte  del  comtat  de  Cerdanya,  se  veuen  en  la  es- 
criptura  de  la  dedicació  del  monestir  de  Sant  LlorenQ  del  Berga- 
dá,  del  any  983,  les  firmes  de  Bernat  uice  comité  cerdaniense,  y  de 
altre  Bernat  uice  comité  confluente,  mentre  que  en  lo  judici  tin- 
gut  en  Cornelia  del  Conflent  sobre  les  qüestions  del  comte  Ramón 


(1)     Viaje  literario,  vol.  X  apend.  20. 


Digitized  by 


Google 


-(  131  )- 

de  Cerdanya  ab  son  vescomte,  en  1060,  hi  figura  Dalmau  uice 
comes  bergilanensis. 

Tenim,  donchs,  que  tots  los  vescomtes,  comptanthi  los  tres  que 
tenia  lo  comte  de  Cerdanya  en  Cerdanya,  Conflent  y  Bergadá, 
rebien  en  los  sigles  x  y  xi  encara  lo  nom  del  comtat  o  del  pago 
o  dístricte. 

Los  primers  vescomtes  qui  preñen  lo  titol  del  Uur  particular 
senyoriu  o  féu,  segons  los  documents  que  havém  vists  en  los  ar- 
xius  de  la  regió  catalana,  son  los  vescomtes  del  comtat  del  Ros- 
selló,  puix  que  en  l'any  1051  figura  Guillém  uice  comitis  de  Tal- 
zone  en  lo  judici  tingut  en  presencia  de  Gausbert,  vescomte  del 
Vallespir,  y  en  favor  del  monestir  de  Cuxá,  sobre  la  térra  de 
Baho  (1). 


(1)  En  lo  Tratado  histórico  de  los  vizcondes  de  RoseUón^  escrit  per 
en  Joseph  de  Tabémer  y  Ardena,  bisbe  de  Girona,  en  la  primera 
meytat  del  sigle  xviii,  publicat  en  la  Revista  de  Ciencias  Históricas  ^ 
Barcelona,  1880,  vol.  I,  s'estudia  ab  molt  bon  criteri  y  erudicio  su- 
perior a  son  temps  lo  carácter  y  atributs  del  vescomte  com  a  oficial 
del  Comte.  Afirma  també  que  en  son  principi  fou  cárrech  temporal 
o  vitalici,  sens  estar  unit  ab  un  féu  particular  o  determinat,  y  que 
exercia  en  tot  lo  territori  del  comtat  la  jurisdicció  civil  y  criminal. 
Afegeix  que  les  dites  dignidades  de  oficio  se  feren  després  hereditaries 
y  que  eren  conferides  com  un  féu,  per6<|ue  essent  difícil  assenyalar  en 
quin  temps  los  comtes  carlovingis  se  convertiren  de  temperáis  en 
feudatariso  hereditaris,  tampoch  és  possible  trobar  la  data  d*aquesta 
transformado  en  los  vescomtes.  «Habiendo  pasado,  diu,  los  condes  de 
oficiales  ó  gobernadores  de  los  príncipes  franceses  á  señores  de  los 
territorios  que  gobernaban,  no  tardaron  los  vizcondes  en  querer  per- 
petuar asimismo  el  título  en  sus  familias.  Así  vemos  ya  en  Barcelona 
que  el  vizconde  se  defería  por  sucesión  regular  y  como  á  feudo  desde 
el  año  996,  en  que  Udalardo  era  vizconde  de  Barcelona  y  casi  en  el 
mismo  tiempo  en  los  demás  condados  empezaron  los  vizcondes,  que 
todos  estaban  muy  heredados  en  ellos,  á  incorporar  á  sus  estados  el 
título  de  vizcondes  y  á  poseerles  por  sucesión  regular  y  feudal.»  Y 
després  afegeix:  «En  este  tiempo  empezaron  los  condes  á  quitar  á  los 
vizcondes  aquel  lleno  de  jurisdicción  que  tenían  en  los  condados,  pues 
ennoblecidos  éstos  con  la  dignidad  hereditaria,  si  hubiesen  conserva- 
do el  gobierno  del  condado,  podían  un  día  levantarse  con  los  conda- 
dos, y  así  los  condes  procuraron  emplearles  en  cargos  militares,  sepa- 
rándoles de  todo  negocio  político.  Así,  desde  el  año  mil  sólo  hallo  un 
documento  en  que  se  vea  á  un  vizconde  (de  Barcelona)  ejercer  la  ju- 


Digitizecí  by 


Google 


-(  132  )- 

Havent  fet  menció  deis  vescomtes  del  Rosselló,  nos  permetém 
fer  una  digressió,  apartantnos  un  moment  del  nostre  obgecte, 
per  donar  les  noticies  curioses  que  tenim  recollides  referents 
ais  dits  tan  poch  coneguts  vescomtes,  qui  eren  senyors  del  cas- 
tro de  Tacione,  Taxo  o  Talzo  situat  entre  les  viles  d'Elna  y  Argeles 
y  no  gayre  apartat  de  la  mar. 

En  Tany  858,  trobam  un  vescomte  Richelm  en  lo  judici  tin- 
gut  a  Elna  (Cartoral  d'Elna,  copiaten  la  Colleclion  Moreau^  Pa- 
rís, vol.  II);  en  Tany  900,  lo  vescomte  Vitiza  dona  sentencia  so- 
bre la  possessió  de  la  térra  de  Baho  (Cartoral  de  Cuxá,  CoU.  Mo- 
reau,  vol.  III);  en  1043  apareix  lo  vescomte  Oliva  en  la  donació 
d'un  alou    de  Banyuls   a  la  iglesia  d'Elna  (Cartoral  d'Elna. 
CoU.  Moreau,  vol.  XXIII);  en  1051,  és  anomenat  Guillém  vescomte 
de  Tatzo,  en  la  referida  escriptura  publicada  per  Alart  en  lo  Car- 
^ulaire  roussillonnais;  en  1102,  Ramón  Uhalguer  uicecomes  de 
Tazo  y  son  germá  Uch  donen  la  iglesia  de  Sant-Quirse  de  Ca- 
noas al  monestir  de  la  Grassa  {Histoire  de  LanguedoCy  edició  Pri- 
vat,  vol.  V);  en  1106,  atorgá  testament  lo  vescomte  Uch  de  Tatzo, 
marit  de  Sibilia  y  pare  de  Jordana  (Cartoral  d'Elna,  Coll.  Mo- 
reau, vol.  XLII);  en  1121  de  la  Encarnació,  Bernat  Berenguer  de 
Llupiá,  vescomte  de  Tazón  y  la  seua  muller  Jordana,  filia  del 
vescomte  Uch,  feren  una  donació  a  la  iglesia  de  Pontella  (Marca 
Hispánica,  apend.  367);  en  1128,  Bernat  Berenguer,  vescomte  de 
Tedzon,  firma  juntament  ab  lo  vescomte  Berenguer  Renart,  de 
Rocaberti,  la  escriptura  de  la  concordia  entre  lo  comte  d'Em- 
puries  y  la  iglesia  de  Girona  (Marca  Hispánica^  apend.  376); 
en  1139,  lo  referit  vescomte  Bernat  Berenguer  firma  la  donació 
feta  per  lo  comte  Gausfret  del  Rosselló,  del  monestir  de  Sureda 
a  favor  del  déla  Grassa  {Histoire  de  LanguedoCy  edició  Privat» 
vol.  V);  en  1145,  Bernat  Berenguer,  vescomte  de  Tatzo  y  sonflll 
Uch  celebraren  un  conveni  ab  lo  comte  Gausfret  del  Rosselló,  re- 
f erent  a  la  térra  de  Pujols  (Arxiu  departamental  deis  Pireneus 
Orientáis,  B.  b\  en  los  anys  1145  y  1163,  Uch  de  Llupiá  ves- 
comte de  Tatzo,  fiU  de  Jordana  de  Tatzo  y  de  Bernat  Berenguer 
de  Llupiá,  feu  sagrament  y  homenatge  al  comte  del  Rosselló  per 
lo  castro  de  Tatzo  y  lo  seu  sacrari,  y  en  1166  trobam  altre  jura- 


risdicción  civil  y  económica  en  todo  el  condado  como  á  lugarteniente 
del  conde  »  «Mientras  no  vea  cosa  en  contrario,  creo  que  desde  el  año 
mil  á  los  vizcondes  se  les  fué  despojando  de  su  gobierno.» 


Digitized  by 


Google 


-(  133  )- 

ment  y  homenatge  al  repetit  comte,  fet  per  R.  vescomte,  y  refe. 
rent  al  mateix  castro  (Arxiu  de  la  Corona  d'Aragó,  Index  del  an- 
tich  Ilibre  deis  Féus).  Ab  aquest  aplech  de  noticies  se  pot  formar 
la  cronología  deis  vescomtes  del  Rosselló  y  per  aquest  motiu  los 
havém  incluit  en  lo  present  treball  (1). 

Aprés  deis  vescomtes  referits,  sembla  que  foren  los  del 
Vallespir  los  qui  prengueren  lo  nom  de  llur  senyoriu  o  féu,  puix 
en  lo  conveni  celebrat  en  1057  entre  los  comtes  de  Besalíi  y 
Barcelona,  figurava  ja  Gausbert  ab  lo  titol  de  uice  comüis  de 
Castelnouo.  Los  altres  vescomtes  catalans  tardaren  molt  mes 
en  usar  lo  titol  de  llur  patrimoni  o  jurisdicció  territorial,  almenys 
tots  los  documents  que  havém  vists  son  deis  sigles  xn  y  xiii. 

De  1117  y  1126  son  les  dues  escriptures  mes  antigües  hon 
s'hi  veu  donat  lo  nom  de  vescomte  de  Castellbó  al  vescomte 
del  comtat  d'Urgell  y  de  vescomte  de  Bas  al  vescomte  del 
comtat  de  Besalú.  Es  molt  probable  que  no  devien  ésser  les 
primeres,  mes  pot  presumirse  que  los  díts  titols  no  existien  en- 
cara al  acabar  lo  sigle  xi.  De  1162  és  lo  primer  document  que 
havém  trobat  ahon  se  donga  lo  nom  de  vescomte  d'Ager  al 
vescomte  del  baix  comtat  d'Urgell,  y  cap  n*havém  vist  ante- 
rior al  dit  any  en  qué  aquell  senyor,  qui  era  al  mateix  temps 


(1)  Ea  Taberner,  en  lo  Tratado  histórico  de  los  vizcondes  de  Ro- 
sdlón,  diu  que  aquests  oficiáis  uniren  lo  titol  vescomtal  al  féu  de  Tatzo 
o  Tedzo.  En  832,  troba  lo  vescomte  Ildefons  en  lo  judici  tingnt  a  Elna 
per  lo  comte  Berenguer  y  a  favor  del  abat  d* Arles,  y  en  876  lo  ves- 
comte Ysimbert,  llochtinent  del  comte  Bernat  de  Rosselló,  en  lo  judici 
entre  lo  bisbe  d*Elna  y  Arvualt.  En  930,  veu  un  vescomte  anomenat 
Francon  y  en  967  altreque  s'anomena  Aicruco.  En  sa  opinió  lo  ves- 
comte HultimOt  qui  figura  en  un  document  del  any  1080  del  Cartoral 
d*Elna,  hoera  del  Rosselló,  pero  titulat  ja  vescomte  de  Tedzo.  Després 
troba  los  vescomtes  Ramón  Uvalguer,  en  1102,  y  Uch  en  1106,  que  ja 
havém  citats  nosaltres  ab  prova  documental,  axí  com  lo  matrimoni 
de  Jordana,  filia  de  Uch,  ab  lo  senyor  de  Llupiá.  Sospita  si  en  Bernat 
Berenguer  de  Llupiá  tenia  lo  vescomtat  de  Tatzo  per  enfeudado  par- 
ticular y  solament  per  ell,  y  si  a  sa  mort  passá  a  la  casa  comtal  del  Ros- 
selló,  perqué  diu  que  en  1314,  al  crear  lo  rey  Sanxo  de  Mallorca  lo 
vescomtat  d*Illa  declara  que*l  subrogava  en  Uoch  del  vescomtat  de 
Tatzo  que  havia  romá-s  acabat,  re  et  nomine  periit,  Crcu,  per  fi,  que 
una  vegada  unit  lo  vescomtat  a  la  casa  comtal,  lo  comte  toma  a  en- 
feudar lo  lloch  de  Tatzo,  sens  titol  vescomtal  a  algún  cavaller  rosse- 
llonés  lo  qui  prengué  aquest  nom  per  apellatiu  de  familia. 


Digitized  by 


Google 


-(  134  )- 

vescomte  del  comtat  de  Girona,  prengue  lo  titol  de  vescomte  de 
Cabrera. 

Si  los  vescomtes  del  comtat  d'Ausona  eren  los  vescomtes  de 
Cardona,  com  pensa  ab  bones  rahons  en  Villanueva  {Viaje  lite- 
rario, vol.  X),  constituexen  una  escepció,  puix  que  en  lo  sigle  x 
usaven  ja  lo  titol  de  urces  chom^te  Chardonensis  o  vice  comHe 
Cardón e.  La  carta  de  població  donada  per  lo  comte  de  Barce- 
lona en  986,  al  establir  lo  patró  o  senyor  ab  aqüestes  páranles: 
et  dono  uobis  patrono  Ermcmiro  uicescomite  etposteritatieorurrif 
potser  volia  dir  que  lo  seu  vescomte  en  aquell  territori,  o  sia  en 
lo  pago  ausonense,  lo  posa  va  per  senyor  y  magistrat  en  la  nova 
població  ab  carácter  hereditari.  Fossen  donchs  los  senyors  de 
Cardona  en  986  los  vescomtes  del  comtat  de  Barcelona,  segons 
creu  en  Pujades,  o  los  vescomtes  del  comtat  d'Ausona,  com 
creu  en  Villanueva,  o  los  del  territori  de  Manresa,  com  també 
pódria  en  certa  manera  suposarse,  sempre  subsisteix  lo  referit 
fet,  la  escepció  entre  la  generalitat  deis  vescomtes  catalans,  de 
pendre  des  del  sigle  x  lo  nom  del  senyoriu  (1). 

Los  vescomtes  de  Barcelona  que,  segons  en  Pujades,  eren  es- 
peciáis per  la  ciutat  solament,  a  imitació  del  antich  prefectus 
urbiSj  may  reberen  lo  titol  del  patrimoni.  Tenim  documents  deis 
sigles  X,  XI  y  xii,  en  los  quals  sempre  s'anomenen  barchinonen- 
sis  uice  comes  o  uice  comité  Barchinoney  y  no  obstant  poisehien 
territori  a  Piera  y  Fontanet  y  tenien  alta  significació  social, 
puix  que  lo  vescomte  Udalart  I  casa  ab  la  filia  del  seu  senyor  lo 
comte  Borrell  a  les  primeries  del  sigle  xi.  En  1139  Reverter 
encara  s'anomenava  uice  comité  Darchinonensey  y  pochs  anys 
després  son  fiU  Berenguer  ja  no  s'intitula  vescomte,  y  desapa- 
reix  obscurament  aquesta  casa  vescomtal  (2). 

Los  vescomtes  del  comtat  de  Cerdanya,  Conflent  y  Bergadá 
feren  com  los  del  comtat  de  Barcelona,  no  usaren  lo  nom  de  la 
jurisdicció  territorial  propria,  encara  que  en  Tomich,  Andreu, 
Bosch  y  altres  autors  catalans  dignen  que  los  vescomtes  de  Cer- 


(1)  La  Marca  Hispánica,  suposa  que  lo  vescomtat  de  Cardona  era 
del  comtat  de  Berga.  Ax6  és  inadmisible;  lo  pago  de  Berga,  en  los 
sigles  x  y  XI,  era  deis  comtes  de  Cerdanya,  y  en  tal  cas  aquests,  y  no 
los  de  Barcelona,  haurien  establert  a  Ermemir;  en  Cardona,  en  986.  IjOS 
vescomtes  del  Bergadá  res  teñen  que  veure  ab  la  casa  de  Cardona. 

(2)  Veges  lo  treball  d'en  Carreras  y  Candi  Los  Castells  del  Mont- 
serrat, Barcelona,  1890. 


Digitized  by 


Google 


-(136)- 

danya  portaren  lo  titol  de  vescomtes  del  Querforadat.  No  havém 
trobat  cap  document  auténtich  qui  fa9a  menció  del  vescomte 
del  Querforadat,  petit  poblé  situat  al  peu  de  la  serra  de  Cadí, 
en  la  conca  del  Segre  y  prop  del  camí  que  dirigei?:  de  la  Seu 
d'Urgell  a  Bellver.  Tomich  diu  que,  en  temps  del  comte  Borrell 
de  Barcelona,  existia  Bernat,  vescomte  del  repetit  lloch  de 
Cerdanya,  y  poch  després  visque  Guillém,  també  vescomte,  qui 
casa  la  seua  flUa  ab  Bernat  Tallaferro  de  Besalú,  portantli  en 
dot  part  del  vescomtat.  Bosch  creu  que  la  filia  del  vescomte  del 
Querforadat  se  casa  ab  lo  comte  Guifre  de  Cerdanya  y  que 
procrearen  Alda,  esposa  mes  tart  del  noble  Galceran  de  Pinos, 
per  qual  rahó  lo  senyoriu  del  referit  poblé  o  territori  entra  en 
aquesta  casa,  conservantlo  fins  ais  temps  moderns. 

Es  cert,  y  ho  provarém  per  documents,  que  la  casa  de  Pinos 
possehia  des  de  molt  antich  lo  lloch  del  Querforadat,  pero  sens 
poder  determinar  la  manera  y  data  de  la  adquisició  y  sens 
trobar  una  sola  indicado  seria  de  que  prengués  lo  titol  ves- 
comtal.  Cosa  pareguda  occorre  ab  lo  tant  anomenat  vescomtat 
d'Escomalbou,  ridicula  in venció  deis  vells  cronistes  catalans, 
qui  suposaven  que  Carlemany,  al  reconquestar  lo  camp  de  Ta- 
rragona» crea  lo  comtat  y  lo  corresponent  vescomtat  d*Escor- 
nalbou. 

Aprés  de  totes  aqüestes  observacions  sobre  la  institució  deis 
vescomtes  en  la  nostra  térra  en  general,  podém  passar  a  formar 
ab  documents  inédits  en  sa  majoria,  y  altres  citats  ja  per  los 
moderns  monografistes  catalans,  la  cronología  deis  vescomtes 
establerts  per  los  comtes  particulars  de  Cerdanya  y  a  esplicar 
com  se  reuniren  primerament  les  cases  vescomtals  de  Conflent  y 
Cerdanya  y,  mes  tart,  aqüestes  dues  ab  la  d'Urgell-Castellbó  a 
les  primeries  del  sigle  xii. 


Digitized  by 


Google 


SEGONA  PART 


Havém  indicat  que  los  vescomtes  de  Cerdanya  no  seguiren 
cu  los  sigles  XI  y  xii  lo  costum  general  de  pendre  o  rebre  lo 
nom  del  féu  o  senyoriu  que  possehien.  La  prematura  refundició 
deis  tres  vescomtats  de  Cerdanya,  Conflent  y  Urgell  en  un  de 
sol,  en  lo  de  Castellbó,  fou  potser  la  causa  d'aquesta  partícula- 
ritat;  mes  devém  advertir  que  en  algún  document  anténtich 
figuren  certs  personatges  ab  lo  tltol  de  vescomtes  d'Urg,  los 
qui  podrien  ésser  successors  deis  primitius  vescomtes  cerda- 
nienses. 

En  época  molt  posterior,  en  los  sigles  xiv  y  XV  hi  bagué  dos 
altres  vescomtats  en  lo  Conflent,  anomenats  d'Evol  y  de  Joch; 
mes,  res  tenien  que  veure  ab  los  antichs  vescomtes  Uochtinents 
o  agents  del  comte  de  Cerdanya,  puix  eren  senzills  titols  bono- 
ríflchs  de  carácter  purament  feudal  y  deguts  al  favor  del  Rey, 
qui  sabia  usar  aquest  ressort  fill  de  la  vanitat  humana,  per  pagar 
serveys  especiáis  o  deturar  la  rebelió  de  vassalls  poderosos. 

Baluze  ha  publicat  en  la  seua  obra  Regum  Francorum  Capú 
lularia  un  judici  tingut  en  lo  Conflent,  en  869,  ahon  hi  figura  un 
vescomte  anomenat  Eldesindus,  y  crehém  que  és  lo  mes  antich 
de  qui  se  té  noticia  en  lo  comtat  de  Cerdanya.  Alart  en  Les  stils 
de  Villefranche  de  Conflent  diu  que  aquest  document  fa  presumir 
que  lo  Confient  tenia  ja  en  lo  sigle  ix  una  administrado  par- 
ticular exercida  per  vescomtes  en  representado  del  comte  de 
Cerdanya.  Fins  al  any  913  no  trobam  altre  vescomte,  qui  puga 


^Digitized  by 


Google 


-(187)^ 

ésser  atribuit  al  referit  comtat.  Sembla  que  lo  yescomte  Ramón, 
qui  junt  ab  sa  mare  Bella  feren  donació  de  la  vila  de  Roset  de 
Cerdanya  a  favor  del  monestir  de  la  Grassa,  document  publicat 
per  lo  citat  autor  en  lo  Cartulaire  RoussillonnaiSy  era  també  un 
llochtinent  del  comte  particular  del  referit  territori.  En  940  fl- 
giura  un  yescomte  Onof ret  y  la  seua  muUer  Quinedella  en  lo 
pago  del  Bergadá,  dependent  de  Cerdanya  (1).  Si  no  está  equi- 
vocada la  data  del  acta  de  la  dedicació  de  la  nova  iglesia  del 
monestir  de  Cuxá,  publicada  en  la  Marca  Hispánica,  del  any  953, 
existia  lo  vescomte  Bernat  en  Conflent  o  en  Cerdanya;  mes  potser 
la  data  exacta  és  Tany  973. 

Isam,  vescomte  de  Conflent,  avi  de  Sant  Ermengol,  bisbe 
d'ürgell,  comengaasortir  en  escriptures  des  del  any  962,  flrmant 
la  donació  de  la  comtessa  Ava  al  monestir  de  Cuxá  (2).  Lo  ma- 
teix  any  VI  del  rey  Lotari,  sel  veu  en  un  document  curios  que 
crehém  inédit.  Es  la  donació  del  alou  d'Aiguatebia  feta  a  favor 
seu  per  los  germans  Seniofret,  comte  de  Cerdanya  y  Oliva  Ca- 
breta,  comte  de  Besalú,  que  havém  trobat  en  lo  Cartoral  de  la 
catedral  d'Urgell  (3).  Diu  la  escriptura  que  la  térra  estava  «in 
comitatu  rosolionense  in  ualle  confluente  in  locum  que  uocant 
aqua  tépida  cum  fines  et  termines  suos  sicut  retinebat  huniefre- 
dus  uices  comités  ante  dies  obitus  sui  unde  ad  nobis  peruenit  per 
ipsa  bauzia  que  nobis  fecit  in  fisco  et  postea  per  preceptum  re- 
gis.  Et  affrontat  ipse  alaudes  de  I.  parte  in  quillano  et  de  altera 
in  serra  de  cruce  et  de  III  in  bardoUo,  de  IIU*  infra  fines  de  ta- 

laxo Facta  carta  donatione  idus  octubris  anno  VI,  regnante 

leutario  rege  filio  leudeuici.» 

De  manera  que  Talou  donat  per  los  comtes  de  Cerdanya  y 
Besalú,  era  lo  mateix  que  ells  havien  confiscat  al  seu  vescomte 
Unief ret  per  rahó  del  delicte  de  bausía  y  que  tenien  per  con- 
cessió  reyal;  lo  qual  prova,  potser,  que  los  monarques  de  Franca 
conservaven  la  sobiranía  en  aquella  regió  o  almenys  que  era 
recordada  sa  antiga  autoritat,  y  per  un  cert  respecte  al  passat 
los  comtes  independents  de  la  térra  catalana  los  hi  donaven  co- 
nexement  e  intervenció  en  alguns  negocis. 


(1)  Donació  d*an  alca  en  Castell-Eklral  al  monestir  de  Serratex; 
Viaje  literario,  vol.  8. 

(2)  Marca  Hispánica,  apend.  97. 

(3)  Volum  primer,  n.®  746. 


Digitized  by 


Google 


-'  188  )— 

Los  referits  vescomtes  Isarn  del  Conflent  y  Bernat  de  Cer- 
danya,  foren  instituits  marmessors  per  lo  comte  Seniofret,  lo  seu 
superior  y  senyor,  en  lo  testament  del  any  966.  Bernat  figura  va 
també  en  una  donació  feta  al  monestir  de  Cuxá  tres  anys  abans, 
publicada  en  la  Marca  Hispánica,  y  junt  ab  lo  vescomte  Deila 
assistexen  al  acte  de  restaurado  y  dotació  del  monestir  de  Pino 
sanctOf  en  la  diócesis  d'Urgell,  segons  lo  document  publicat  per 
Villanueva.  En  tres  de  les  calendes  de  novembre  del  any  XII  de 
Lotari,  los  dos  referits  vescomtes,  com  á  marmessors  del  difunt 
comte  de  Cerdanya,  feren  una  donació  al  monestir  de  Campro- 
don  (1).  Isarn  morí  poch  abans  de  les  nones  de  maig  del  any  XX 
del  mateix  rey  (974),  y  per  un  document  que  havém  vist  en  lo 
Cartoral  de  la  Catedral  d'Urgell  (2),  sabem  que  havia  instituit 
marmessors  a  la  seua  esposa  Baula,  lo  sacerdot  Guisclamont, 
Guadamir  y  Sclua,  los  qui  declaren  que  «homine  condam  Isarno 
nomine  qui  nobis  precepit  dum  ad  huc  uiuere  ut  cartam  faceré- 
mus  donationis  uel  immeliorationis  ad  filies  suos  Sallane  arcbi- 
diaconatus  honore  et  Bernardo  uicecomite  de  duobus  alodiis  suis 
pinum  uidelicet  et  aquam  tépidam...»  Isarn  y  Baula  tingueren 
donchs,  dos  filis,  Bernat  vescomte  del  Conflent  des  del  974,  y  Sa- 
lla qui  fou  bisbe  d'Urgell  des  d'algun  temps  abans  de  981,  y  una 
filia,  Livolo.  Durant  cert  període,  los  dos  vescomtes,  de  Confient 
y  Cerdanya,  portaren  lo  mateix  nom,  Bernat.  Lo  del  Confient  se 
casa  ab  Visla  de  Llugá  y  fou  senyor  molt  opulent,  puix  sel  veu 
comprant  sempre  bens  de  tota  mena  en  aquella  regió.  En  Tany 
XXin  de  Lotari  (977)  Abbo  y  Sunlo,  conjugues,  vengueren  al  dit 
vescomte  «chassas  cum  ipsa  curte  cum  exio  et  regresio  suo  et 
ipso  superposito  cum  ipsos  morarlos»,  tot  situat  en  la  vila  d'As- 
toer;  dos  anys  després,  Enart  vengué  també  a  Bernat  y  Visla, 
.  un  «maiolo  in  suburbio  elenense,  in  ualle  confiuente,  infra  fines 
de  uilla  astouere»;  en  982  lo  preveré  Asperius,  los  hi  venia  «pe- 
cias  duas  de  uineas  in  suburbio  ellenense,  in  ualle  confiuente  in 
fines  de  aspizano,  in  loco  que  uocant  figulos»,  y  compraven  al- 
tres  vinyes  ais  conjugues  Egila  y  Cotilla  y  Atto  y  Eicho  en  lo  ci- 
tat  lloch  d'Astoer;  en  los  anys  II,  VI  y  VII  del  rey  Uch,  feren 
noves  adquisicions  de  vinyes  en  Astoer,  propries  de  Balascho  y 
Estebana,  de  Galindo  y  Bonuga  y  de  Ennego  y  Sorella.  Molts  al- 


(1)  CoUection  Moreau,  Paria,  vol.  X. 

(2)  Volum  I,  n.^  747. 


Digitized  by 


Google 


-(  139  )« 

tres  documents  d'aquesta  mena  se  conserven  en  la  Catedral 
d'Urgell  referents  al  vescomte  Bemat.  La  seua  mare  Raulone 
uissechomctma^  vivia  encara  en  977,  puix  la  trobam  comprant 
a  Lonchobardus  y  sa  muller  Sesenanda,  una  pega  de  térra  en 
Astoer. 

En  la  escriptura  de  la  dedicació  de  la  iglesia  del  monestir  de 
Sant  Lloreng  de  la  valí  Bacranense,  en  lo  districte  de  Berga,  en 
983,  feta  a  petició  del  comte  Oliva  Cabreta,  firmen  a  continuació 
d'aquest  senyor,  Bernat  uice  comité  Cerdaniense  y  Bernat  uice 
comité  Confluente;  y  en  987,  lo  repetit  vescomte  del  Conñent  feu 
ab  son  germá  Salla,  bisbe  d'Urgell,  la  commutació  del  alou  de 
Aiguatebia,  situat  prop  de  la  vila  d*01eta,  confrontant  ab  los 
llocMs  de  Quilzano  y  Bardolle,  la  serra  de  Talaze  y  lo  coll  de 
Cruce  (1).  En  la  escriptura  de  la  elecció  del  abat  Emilio  de  Se- 
rrateix,  any  VI  de  Uch,  firma  junt  ab  la  comtessa  Ermengarda 
de  Cerdanya,  un  vescomte  Bernat  que  no  sabem  endevinar  si  ho 
era  del  Conflent  o  de  Cerdanya. 

Firma  de  Bernat,  Teioointe  del  Oonflenl,  en  la  eiorlptara  de  donaoi6  d'nn  alón  a  favrr 
del  biebe  Salla;  any  XXVII  de  Lotari  (961).  Arzin  de  la  Catedral  d'UrgelL 


Bemat,  vescomte  de  Conflent  morí  en  ICOl  o  potser  l'any 
abans,  puix  en  la  donació  al  monestir  de  Cuxá  feta  per  lo  comte 
de  Besalú  en  Tany  mil  hi  figurava  lo  vescomte  Arnal,  qui  no's 
pot  identificar  mes  que  ab  lo  fiU  del  repetit  Bernat  (2).  Bernat  y 
Visla  de  Llugá  tenien  tres  filis,  Arnal,  vescomte  de  Confient  com 
son  pare,  Ermengol,  bisbe  d'Urgell,  considerat  com  a  sant  de  la 
iglesia  des  de  mitjans  del  mateix  sigle  xi  en  qué  visque,  y  Tra- 
suari,  y  una  filia,  Visla  o  Guisla.  Sembla  que  tenien  altra  filia 
anomenada  Girberga,  puix  que  vehém  una  dona  del  mateix  nom, 


(1)  Pergamins  de  la  catedral  d'Urgell. 

(2)  Marca  Hispánica,  doc.  148.  En  lo  Cartoral  d'Urgell,  vol.  I, 
doc.  762,  hi  há  la  escriptura  de  8  de  les  calendes  de  febrer  del  any  VII 
de  Robert,  deis  marmessors  del  vescomte  Bernat,  qui  eren  son  ñll  Er- 
mengol, ardiaca,  y  altres. 


Digitized  by 


Google? 


-(  140  )- 

qui  titolantse  filia  de  la  vescomtesa  Visla,  fa  donació  en  1045  a 
son  fill  Guillém  Ramón,  document  del  Cartoral  d'ürgell.  Per  al- 
tre  document  d'aquest  Cartoral  (volum  I,  doc.  748)  sabém  que 
Guisla,  germana  del  bisbe  Sant  Ermengol,  morí  en  1024,  y  los 
marmessors  diuen:  «Mandauit  nobis  ut  carta  uindltionis  fecisse- 
mus  ad  fratre  suo  Ermengaudo  episcopo  sicuti  et  facimus  de  om- 
nem  suam  hereditatem  quod  aduenit  ei  de  genitor!  suo  unde  iu- 
dicium  obligatum  tenemus  infra  metas  temporum  asserie  condi- 
tionls  editum.»  Aquesta  térra  estava  en  lo  Uoch  d'Aiguatebia  y 
la  data  de  la  escriptura  és  de  V  de  les  nones  d'octubre  del  any 
XXIX  de  Robert. 

A  la  vescomtessa  Visla  de  Llugá,  viuda  del  vescomte  Ber- 
nat,  la  trobam  en  1003  adquirint  d'Honorata  dos  alous  en  Astoer 
y  Espira  del  Conñent,  juntament  ab  los  seus  filis  Ermengol,  ar- 
chileuita  y  Arnau,  vescomte  del  citat  territori. 

En  los  documents  qui  van  des  de  983  fins  a  1030  hi  figura  un 
vescomte  Seniofret,  qui  sembla  era  lo  successor  y  fill  del  vescom- 
te Bernat  de  Cerdanya.  En  Tany  XXVni  deLotari,  lo  referit  Se- 
niofret y  sa  mare  Gerosolima,  que  uocant  Gudrield,  fan  donació 
d'un  mas  en  Ursal,  en  lo  comtat  d'Ausona  (1);  y  l'any  VI  del  rey 
Uch,  dita  senyora  cedeix  al  seu  fill  vescomte  diferents  alous  en 
los  comtats  de  Girona,  Ausona,  Besalú,  Barcelona,  Rosselló  y 
Vallespir,  dihent  «et  aduenit  michi  hec  omnia  tam  per  parento- 
rum  quam  per  comparatione  uel  per  meas  luctuosas  de  filio  meo 
nomine  Oddone  leuita  uel  de  filio  meo  nomine  Eldemari  uel  de 
Sesenandi.  Quantum  in  iam  dictes  comitatis  uel  in  cunctisque  locis 
babeo....  exceptus  ipsumX""  quod  ego babeo  de  uiro  meo  condam 
Uuiginisi  quem  uocant  Mascharoni....  sic  dono  tibi  ista  omnia 
totum  ab  integrum....  in  ea  uidelicet  ratione  ut  si  fratres  tui 
iam  dicti  reuersi  fuerint  de  captiuitate  equalem  te  diuidere  fa- 
ciant  in  iam  dicta  hereditate.»  (2) 

Lo  vescomte  Seniofret  fill  de  Uviginis  y  Gerosolima,  que  te- 
nia germans  en  poder  deis  serrahins,  titolantse  gratia  dei  uices 
comeiy  atorgá  venda  de  certs  alous  del  Uoch  d'Orsal,  comtat 
d' Ausona  en  996,  y  en  1007,  Adrovari  y  Belluga  feren  commutació 
d'una  térra  en  lo  castro  orsalitano,  a  favor  del  vescomte  Senio- 
fret y  de  la  seua  muller  Adalais  (3). 


(1)  Arxiu  de  la  C.  de  A.  pergamins  del  comte  Borrell,  n.®  26. 

(2)  ídem,  n.*>  67. 

(8)    ídem,  n.o»  33  y  91. 


Digitized  by 


Google 


-(  Hl  )- 

En  Tany  XXIV  de  Robert  surt  també  en  escriptures  del  bisbat 
de  Vich  la  vescomtessa  Adaltrudis  y  son  fiU  lo  vescomte  Senio- 
fret,  diferent  del  altre.  ¿Es  aquest  segon  lo  de  Cerdanya,  qui  fir- 
ma les  conditionis  sacrnmentorum  de  la  comtessa  Guisla,  esposa 
del  comte  Guifre,  en  Tany  XXII  de  Robert?  Sembla  mes  probable 
que  lo  primer  Seniof ret  fos  vescomte  de  Girona  o  de  Vallespir,  y 
lo  segon  de  Cerdanya  y  fill  del  vescomte  Bernat. 

De  totes  mañeros,  lo  vescomte  Seniof  ret  de  Cerdanya  figura 
en  1020  en  un  judici  tingut  davant  los  cómtes  Bernat  de  Bésala 
y  Guifre  de  Cerdanya;  del  document  cotresponent  és  necessari 
donar  a  coneixer  les  següents  parts:  «Conditiones  sacramentorum 
ex  ordinatione  Baro  sacer  et  iudice  Sendredus  et  in  presentia 
uel  in  plácito  domno  Bernardo  comité  et  fratri  suo  domno  Gifre- 
do  et  in  presentia  Erradi  Guillelmi...  et  aliorum  bonorum  homi- 
num...  a  petitione  Seniofredo  uice  comité  unde  petiuit  omnes 
homines  habitatores  in  parrochia  sancta  .Columba  simul  cum 
illorum  mandatario  nomine  Bernardus  qui  illorum  uoce  prosequ- 
tus  est  contra  suprascripto  Seniofredo  uice  comité  et  petiuit  eis 
propter  invasionem  ex  ipsius  decimis  que  invadere  homines  de 
potestate  sup  radióte  ecclesie  uel  de  Seniof  redi  suprascripti.  In- 
vasores enim  hec  sunt  Savaricus  de  Camp,  Ebesulf  de  Vilar...  et 
dicebant  isti  supra  dicti  invasores,  quod  supra  dicta  ecclesia  illo- 
rum alaude  debet  esse  cum  decimis  et  primiciis  uel  oblationibus 
fidelium  et  iste  supra  dictus  Seniofredus  in  suis  responsis  dixit 
non  quia  XXX  annos  habet  et  amplius  que  Ego  et  pater  meus 
tenuimus  ecclesiae  sánete  Columbe  cum  decimis  et  primitiis  et 
oblationibus  fidelium  per  nostrum  proprium  alodium  absque  in- 
terruptione  legali.  Unde  me  predictus  iudex  interrogauit  diligen- 
ter  si  possum  prouare  aut  non.  Et  ego  babeo  iuridicos  testes,  id 
est  Languardo,  Amil  et  Gerardo  presbiter,  iurati  autem  dicimus 
in  primiis...  et  per  hunc  locum  venerationis  sacti  Thomae  após- 
tol! cuius  Baselica  sita  est  in  eodem  locum  uocitatum  Lupiano, 
nos  uidimus  predicta  ecclesia  tenere  a  Bernardo  uice  comité  uel- 
a  filio  suo  Seniofredo  uice  comité  XXX  annos  et  ampliuspe  r  illo 
rum  proprium  alaudem  absque  legali  interruptione  et  hodie  per 
lege  et  iustitia  plus  deuet  esse  supradicta  ecclesia  sancta  Co- 
lumba cum  decimis  et  primitiis  de  supradicto  Seniofredo...  Etnos 
supradicti  inuasores  accepimus  ipsas  pronas  suprascriptas  et 
profesi  sumus  simul  in  unum  que  iniuste  hoc  agimus  et  exvacua- 
mus  nos  de  supradicta  ecclesia...  Facta  ista  conditione  uel  ex- 


Digitized  by 


Google 


<*»' 


-(  142  )- 

uacuatione  IV  kalendas  septembris  anno  XXIII  regnante  Rod- 
berte  rege.»  (1) 

Com  se  pot  veure  per  lo  document  transcrit,  lo  vescomte  Se- 
niofret  era  fill  del  vescomte  Bernat  y  reclamaba  la  possessió  de 
la  iglesia  de  Santa  Coloma,  prop  del  Uoch  de  Llupiá  del  Con- 
flent. 

En  1023  lo  dit  vescomte  firma  la  concessió  d'algua  en  Age 
de  Cerdanya,  feta  per  lo  comte  Guifre  a  favor  del  monestir  de 
RipoU,  y  en  1027  se  celebra  un  plácito  sobre  qüestions  entre  los 
homens  de  Pallerols  y  los  d*Age,  davant  los  anomenats  comte  y 
vescomte  de  Cerdanya  (2). 

També  figura  lo  vescompte  Seniofret  en  altre  document  del 
any  1030,  o  sia  en  la  «Conditiones  sacramentorum  ex  ordinatio- 
ne  Oliua  leuita  et  iudice  Sendredus  et  in  presentía  Seniofredus 
ulces  comes  et  aliorum  bonorum  hominum  . .  ad  comprobandam 
elemosinam  de  condam  Poncil  archileuita...  et  per  une  locum 
uenerationis  sancti  iachobi  apostoli  cuius  baselica  sita  est  in 
comitatum  cerritanie  in  locum  que  dicunt  Aragulisa  supra  cui 
sacro  santoque  altarlo  as  conditiones  manibus  nostris  continumus 
uel  iurando  contagimus  que  nos  suprascripti  testes  . .  de  presente 
eramus..^  quadam  iacebat  condam  Poncii  in  egritudine  unde 
obiit  in  uilla  Garamos  in  ipso  itinere  ubi  pergebat  in  seruicio 
seniori  suo  Ermengaudo  episcopo  ad  placitum  comitibus  palia- 
rensi  ubi  uolebant  pergere  et  aperendit  eum  ipsa  egritudine.»  (3) 

Aprés  del  any  1030  desapareix  Seniofret  y  al  cap  de  quatre 
anys  comenga  a  figurar  lo  vescomte  Bernat,  que  crehém  fill 
d*aquell.  Entre  los  senyors  qui  assistiren  á  la  consagrado  de  la 
iglesia  de  RipoU  en  1032,  se  comptava  lo  vescomte  Seniofret, 
pero  sens  que  un  sápiga  si  era  lo  vescomte  de  Cerdanya. 

Respecte  del  vescomte  Arnal  de  Confient,  germá  de  Sant 
-Ermengol,  sabém  per  un  pergami  inédit  de  la  catedral  d'ürgell 
que  morí  per  los  voltants  del  any  1024.  En  aquest  document,  sa 
•mare  Guisla  de  Llugá,  juntament  ab  Renart,  Maiol,  Pons,  Miró 
y  Guillém  se  declaren  elemosinaris  del  difunt  Arnal  vescomte  y 
disposen  del  alou  que  tenia  en  Llivia;  la  data  és  del  dos  de  les 
calendes  de  juny  del  any  XXIX  de  Robert.  Aprés  d' Arnal,  no 
havém  trobat  en  documents  cap  altre  vescomte  que  un  hom 


(1)  Arxin  de  la  C.  de  A.  pergami  22  de  Berenguer  Ramón  I. 

(2)  Alart,  Cartulaire  Roussülonnais,  doc.  26  y  32. 
(8)    Pergamins  de  la  Catedral  d  Urgell. 


Digitized  by 


Google 


«(143)- 

puga  atribuir  al  Conflent  y  potser  passá  aquest  vescomtat  a  re- 
fundirse ab  lo  de  Cerdanya.  Alart  diu  en  son  citat  treball  Les 
stils  de  Villéfranche^  que  aprés  d'haver  tingut  lo  Conflent  ves  - 
comtes  particulars  durant  lo  sigle  x,  qui  residien  segons  sembla 
en  lo  castell  de  Joch,  cosa  que  no  havém  vist  comprovada  enca- 
ra per  documents,  a  principis  del  xi  sobrevingué  la  estinció  de 
la  demunt  dita  casa  y  sos  drets  passaren  ais  vescomtes  particu-  • 
lars  de  Cerdanya. 

La  primera  vegada  que  surt  lo  vescomte  de  Cerdanya  Ber- 
nat  és  en  la  donació  del  comte  Guifre  y  de  la  comtessa  Elisabet 
a  favor  del  monestir  de  Canigó  en  1035  Entre  los  ñrmants  se  veu 
lo  signum  Bernardi  uice  comitis  Ceritanie.  Deu  advertirse  que  fir- 
ma va  aprés  del  comte  Ramón  flll  del  comte  Guifre,  com  si  bagues 
vingut  molt  temps  aprés  de  la  atorgació  a  confirmar  la  escriptura; 
és,  donchs,  possible,  que  la  firma  de  Bernat  fos  posterior  al 
any  1036.  Tenim  un  altre  document  de  data  incerta,  y  és  lo  jura- 
ment  de  feeltat  de  Bernat,  vescomte,  filius  qui  fui  Wisle  femine, 
al  comte  Ramón  filius  qui  fuit  Wisle  comitisse^  y  a  la  seua  muUer 
la  comtessa  Adala,  escriptura  que  deu  ésser  posterior  al  1035  y 
anterior  al  1068.  ¿Era,  aquest  Bernat,  fill  de  la  vescomtessa 
Visla  del  Conflent  y,  per  tant,  un  desconegut  germá  de  Sant 
Ermengol  y  del  vescomte  Arñal?  ¿Fou  potser  Bernat  lo  successor 
de  son  germá  Arnal  en  lo  vescomtat  de  Conflent  al  morir  aquest 
darrer  per  los  voltants  del  1024? 

Entre  los  pergamins  de  la  Catedral  d'Urgell  havém  trobat 
una  escriptura  del  any  XIII  del  rey  Enrich  (1044)  qui  fa  menció 
d'un  vescomte  Bernat  en  Cerdanya.  Comenga  axí:  «In  indicio 
domno  Raimundo  comité  et  iudice  Salamon  et  Sendre  et  in  presen- 
tía Bernart  uicecomite...uenit  homo  nomine  Mir  Richolfo...  et  pe- 
tiuit  Radulfu  archipresbiterum  sancta  María  sedis  orgellitana  per 
ipsum  alaudem  que  retinet  in  uiliacho  qui  fuit  de  Mir  Tras- 
mon  ..» 

En  la  colecció  de  notes  y  copies  aplegados  per  lo  canonge 
premostratense  Pasqual  ab  lo  titol  de  Sacre  Catalonie  antiquita- 
tis  monumenta^  magnífichs  manuscrits  que  posseheix  lo  distin- 
git  advocat  de  Barcelona  don  Timoteu  Valls,  a  qui  devém  agra- 
hir  sempre  la  favor  de  haver  pogut  examinar  aquells  dotze  grans 
volums  tan  utils  a  la  historia  de  la  nostra  térra,  existeix  la  es- 
criptura de  donació  feta  al  monestir  de  Serrateix  lo  4  de  les 
nones  de  febrer  del  any  XV  del  rey  Enrich  (1045),  per  Ramón  y 
Adala,  comtes  de  Cerdanya,   d'uns  alous  situats  en  lo  referit 


Digitized  by 


Google 


-(  144  )- 

comtat,  en  la  parroquia  de  Santa  María  de  Tolo  y  Uoch  de  Corts. 
A  continuació  de  les  firmes  del  comtes,  hi  há  lo  Signum  Bemar- 
dus  Sinfre  uice  comité  y  lo  Signum  Dahnaz  uice  comité.  Lo  pri- 
mer era  veseomte  de  Cerdanya  y  lo  nom  Sinfre  és  una  alteració 
de  Sinofre  o  Seniofret,  patronímich  que  prova  lo  seu  llinatge, 
com  a  fill  del  veseomte  Seniofret.  Lo  veseomte  Dalmaz  ho  era 
'  del  territori  del  Bergadá  com  ja  veurém  en  la  tercera  part  del 
present  treball,  y  demostra  que  los  comtes  de  Cerdanya,  com 
tots  los  altres  de  la  Marca  y  de  Septimañia  tenien  un  veseomte 
en  cada  pago  o  districte. 

Aquest  veseomte  Bernat  és  aquell  qui  possehia  territoris  en 
la  valí  superior  del  Ariége,  en  Talt  comtat  de  Foix,  o  sia  en  lo 
Sabartés,  y  que  a  conseqüencia  de  qüestions  ab  son  senyor, 
lo  comte  de  Cerdanya,  se  trobá  obligat  en  1047  a  finnar  un  con- 
veni,  publicat  en  la  Marca  Hispánica,  evacuant,  renunciant  a 
favor  del  repetit  comte  Ramón  ses  pretensions  sobre  Eravall  y 
Merens,  y  regonexent  que  lo  comtat  de  Cerdanya  arribava  mes 
enllá  del  port  de  Puymorens  y  s'estenia  per  la  valí  superior  del 
riu  Ariége.  Bernat  no  respecta  molt  temps  lo  conveni,  y  feu 
danys  de  diferents  menes  a  son  comte  y  senyor;  va  reivindicar 
Eravall  com  féu  propri  oblidant  la  renuncia  feta;  los  seus  homens 
mataren  a  B.  de  Boir,  qui  era  vassall  y  protegit  del  comte  Ra- 
món e  impedia  que  la  justicia  castigas  los  dits  malfactors;  a  pe- 
sar de  la  treva  pactada  ab  lo  dit  Ramón,  los  seus  homens  assessi- 
naren  Bertrán  Umbert,  negantse  també  a  dexar  castigar  lo  de- 
licte;  s'havia  apoderat  deis  bens  d'una  dona  anomenada  Fé  y 
deis  seus  filis;  estava  encarregat  per  lo  comte  de  la  defensa  y 
guarda  del  castro  de  Pellencha  etperdidit  eum  persua  mala  guar- 
da^  causant  un  perjudici  de  mes  de  cent  mil  sous  al  dit  senyor; 
havia  prés  alguns  alous.  pertanyents  al  monestir  de  Cuxá;  los 
seus  homens  havien  robat  o  saquejat  la  térra  del  comte  de  Besa- 
lú  et  transierunt  ipsam  predam  per  terram  predicti  comitis  Rai- 
mundi  et  habuit  iam  diclus  vice  comes  ex  inde  suam  partem,  el 
reddere  contempsit;  los  mateixos  homens  feren  altre  preda  en  lo 
territori  de  Besalú  y  no  volgueren  retornar  les  coses  preses;  lo 
veseomte  no  dona  compliment  tampoch  a  les  obligacions,  que 
contragué  quan  lo  comte  li  havia  donat  la  térra  que  abans  havia 
cedida  lo  bisbe  d'Elna  al  referit  comte  de  Cerdanya;  ademes, 
requiria  lo  pago  de  la  leuda  ais  mercaders  qui  passaven  per 
Eravall  y  Puymorens,  o  sia  que  saltaven  los  Pireneus  des  de 
la  Cerdanya  o  valí  del  Querol  cap  a  la  valí  del  Ariége  o 


Digitized  by 


Google 


-(  146  )- 

Sabartés,  dependencia  del  comtat  de  Foix;  al  passar  los 
mercaders  per  lo  lloch  de  Merens,  en  lo  mateix  Sabartés,  los 
hi  exigía  altres  tribuís,  per  qual  rahó  la  leuda  corresponent  al 
comte  quedava  reduhida  a  una  cosa  insigniflcant.  Aquest  catá- 
lech  de  delictes,  rebelions  y  abusos  dona  una  idea  puntual  y  des- 
consoladora del  estat  social  en  lo  sigle  xi,  deis  sofriments  que 
devien  passar  los  febles,  los  petits,  les  poblacions  rurals,  posa- 
des  en  situació  de  sentir  tots  los  danys  provinents  del  esperit 
brutal  y  batallador  deis  senyors,  d'aquells  barons  qui  no  respec- 
taven  ningú  perqué  no  hi  havia  un  poder  fort,  una  autoritat  ve 
ritablement  sobirana,  qui  pogués  castigarlos. 

Com  se  veu,  lo  vescomte  Bernat  no  respectava  al  comte  de 
Cerdanya  son  senyor  ni  ais  seus  propris  vassalls.  Per  totes  les  dites 
rahons,  fou  subgectat  a  un  judici»  que  se  celebra  en  Cornelia  del 
Conflent,  essent  jutges  los  vescomtes  Udalguer  y  Jozbert,  de  Fe 
nollet  y  Vallespir,  Bernat  Oliva  de  So,  un  senyor  del  Donassá, 
Amau  Ricolf  y  altres  persones  importants.  Aprés  de  certa  re- 
sistencia a  admetre  lo  iudici,  lo  vescomte  Bernat  feu  la  sotsmissió 
al  comte  Ramón,  per  conselLe  intervenció  del  bisbe  d'Urgell, 
del  vescomte  del  Bergadá,  del  vescomte  de  FonoUet  y  altres 
senyors,  y  se  presenta  en  la  casa  habitació  del  dit  comte  situada 
en  la  vila  d'Ix,  demanant  la  concordia  y  perdó.  Quadam  autem^ 
diu  lo  document  que  publicam  en  Tapendix,  die  venit  predic- 
tus  uicecomes  in  domum  comilale  in  uilla  Ix,  coram  prediclo  comi- 
té unde  adfuit  ibipredidus  episcopus  el  cuncti  pariter  alii  pre- 
dicti  séniores.  Sembla,  donchs,  que  llavors  los  comtes  de  Cerdanya 
tenien  residencia  en  lo  lloch  dlx,  cosa  que  no  conexia  lo  senyor 
Alart  al  escriure  la  seua  monografía  coleccionada  en  la  obra 
Notices  historiqués  sur  les  Communes  da  fíoussillon,  encara 
que  ja  indicava  que  en  acabat  de  la  estinció  de  la  casa  comtal, 
los  reys  d'Aragó  tingueren  en  Ix  la  llur  residencia  d'estiu. 

Lo  vescomte  Bernat,  penedit  deis  danys  causats  al  seu  supe- 
rior, entrega  lo  domini  del  castro  de  Queralt  y  del  féu  de  Pru- 
Uans,  situats  en  lo  Baridá  y  la  parroquia  de  Segdana  del  Con- 
flent, ab  lo  qual  la  comte  li  perdona  o  definí  totes  les  reclama 
cions  y  agrá  vis  y  li  entrega  los  castras  de  Sant-Martl  y  Miralles, 
en  lo  Baridá,  y  lo  de  Joch,  en  lo  Conflent,  ab  obligació,  empero, 
de  que  los  carlans  que  hi  posas,  jurassen  feeltad  al  comte  y  la 
comtessa  al  igual  que  tots  los  deis  altres  castells.  Per  respondre 
del  compliment  del  conveni  y  de  la  sotsmissió,  lo  vescomte  Ber- 
nat senyalá  al  comte  Ramón,  com  a  penyora  o  garantía,  lo  re- 

MBM0BZA8.«Tni  10 


Digitized  by 


Google 


-(146)- 

ferit  castro  de  Queralt,  facultant  al  dit  comte,  en  cas  de  nova  re- 
bellió,  per  apoderarse  de  totes  ses  honors,  bens  y  fortaleses.  Lo 
document  en  que  s'hi  fan  constar  los  danys,  rebellions  y  la  nova 
sotsmissió  del  veseomte  al  comte,  porta  la  data  de  10  de  les  ca- 
lendes de  juliol  del  any  primer  del  rey  Felip,  1061  de  la  Encar- 
nació. 

Baudon  de  Mony  en  son  Ilibre  Relalions  politiques  descomías 
de  Foix  avec  la  Catalogne^  ha  donat  algunos  noticies  del  referit 
document  y  esplica  molt  bé  com  aprés  de  la  dita  concordia,  en- 
tre los  anys  1061  y  1064,  lo  veseomte  Bernat  torna  a  causar 
danys  a  son  senyor,  negantse  a  complir  les  obligacions  estipula- 
dos, per  qual  rahó  fou  definitivament  castigat  o  privat  del  ves- 
comtat.  Per  dominar  la  resistencia  del  rebetle,  lo  comte  firma 
un  conveni  ab  los  habitants  deis  Uochs  de  Merens  y  altres  de  la 
alta  valí  del  Ariége,  evitant  d'aquesta  manera,  que  Bernat 
guanyás  ab  les  seues  intrigues  o  manyes  Tadjutori  d'aquella 
gent.  Feuloshi  lo  comte  moltes  concessions  y  franqueses  y  en 
cambi  li  prometeren  no  teñir  finem  nec  pacem  nec  societatem  cuín 
Bernardo  qui  fuit  uice  comes  Cerdtanie  nec  cum  ullo  suo  homine 
aut  homines,  sine  soluemento  de  Raimundo  comité  iamdicto  el 
iam  dicta  comitissa.  Aqüestes  páranles  indiquen  la  destitució  del 
veseomte. 

Aquest  turbulent  personatge  desapareix  per  sempre,  y  sola- 
ment  trobam  una  escriptura  de  1069,  publicada  per  Villanueva, 
de  la  donació  de  la  iglesia  de  la  Quart,  atorgada  per  Bernat  Gui- 
fre,  senyor  de  la  Portella,  a  favor  del  monestir  de  Frontanyá, 
ahon  lo  donador  diu  que  la  tenia  per  compra  feta  a  Bernardo  de 
Seniofredi  uice  comité  Cerritaniensi  coniusque  sua  nomine  Guilla. 
Si  lo  document  és  perfectament  auténtich,  nos  pro  va  que  lo  ves- 
eomte Bernat  era  efectivament  fiU  del  anterior  veseomte  Senio- 
fret. 

Sembla  que  lo  nou  veseomte  de  Cerdanya,  aprés  la  destitució 
de  Bernat,  fou  Ramon-Bernat,  fíll  de  Guisla,  lo  qual  indica  que 
era  fiU  del  destituit,  puix  com  sabém,  Bernat  estava  casat  ab 
Guisla.  En  lo  Cartulaire  Roussillonnais  de  Alart,  hi  há  lo  jura* 
ment  feudal  de  Raimundus  Bernardi  filias  qui  fui  Guisle  femi- 
ne...  ad  te  Guillemum  comitem  seniorem  meum,  filius  qui  est  Ada- 
te, comitissey  y  que  dit  autor  creu  que  há  de  correspondre  ais 
voltants  del  any  1078;  com  jura  feeltat  per  los  mateixos  castells 
de  Sant-Martí,  Queralt,  Miralles  y  Joch,  que  tenia  lo  veseomte 
destituit  Bernat,  y  que  forma  ven  lo  patrimoui  del  vescomtat  de 


Digitized  by 


Google 


-(  147  )- 

Cerdanya,  és  induptable  que  lo  nou  vescomte  Ramón  Bernat  era 
lo  fill  y  successor  del  repetit  Bernat,  y  que  comenta  a  figurar  en- 
tre los  anys  1073  y  1078. 

Lo  vescomte  Ramón  Bernat  lo  trobam  anomenat  y  firmat  en 
la  escriptura  de  fundació  del  priorat  de  Serrabona,  en  lo  Con- 
flent,  del  any  1081;  y  no  obstan t,  en  lo  Cartoral  de  Sant  Sadurni 
de  Tabernoles  hi  há  un  document  deis  idus  de  novembre  del 
any  XX  del  rey  Felip  (1079),  qui  fa  referencia  al  comte  de  Cer- 
danya Guillém,  y  en  ell  hi  figura  y  signa  un  vescomte  anomenat 
Bernat-Bernat.  Es  un  plácito  entre  Tabat  de  Tabernoles  y  lo  re- 
ferit  comte,  en  presencia  de  Pere,  sacricusíos  d'Urgell,  Enrich 
auunculus  Guillelmi  comiti  y  Bernardus  Bernardi  uice  comitis  de 
Urg,  referent  a  uns  alous  que  lo  monestir  tenia  en  Cerdanya  y 
especialment  a  les  iglesies  de  Sant-Pere  de  Ger  y  Sant-Esteve  de 
Riufret. 

¿Qui  era  aquest  Bernat-Bernat,  vescomte  d'Urg,  en  un  temps 
en  qué  consta  que  lo  vescomte  de  Cerdanya  s'anomenava  Ra- 
mon-Bernat?  ¿Era,  potser,  aquell  germá  del  vescomte  Ramón,  ano- 
menat Bernat,  qui  figura  va  també  en  la  dita  escriptura  de  Serra- 
bona de  1081?  Sembla  deu  ésser  efectivament  lo  germá  del  ves- 
comte Ramón  y  fill  del  vescomte  Bernat  destituit  entre  1061  y 
1064,  puix  ho  prova  son  propri  nom  o  sia  lo  patronimich.  Quant 
al  nou  titol  de  vescomte  d*Urg,  lloch  de  Cerdanya,  lo  troba- 
rém  mes  avant  usat  també  per  un  vescomte  anomenat  Ramón. 

Altra  particularitat  es  la  aparició  del  vescomte  Enrich,  fill 
Uegítim  del  comte  Ramón  de  Cerdanya  y  germá  del  comte 
Guillém.  ¿per  qué  aquell  fill  del  comte  rebia  lo  titol  de  vescom- 
te? En  una  escriptura  de  1064,  de  la  Catedral  d'Urgell,  que 
és  la  breuis  commemoralionis  quam  ego  Guillelmus  sedis  sánete 
Marte  urgellitane  episc,  fado  cum  canonicis  eiusdem  sedis^  ab 
la  data  del  tres  de  les  calendes  d*abril  del  any  V  de  Felip  rege 
francigenaf  trobam  firmat  aprés  del  bisbe  Signum  Enrici  filii 
comitis  remundi  Cerdaniensis.  Enrich  torna  a  sortir  vint  anys 
després  ab  lo  titol  vescomtal.  Veges  la  carta  d'empenyorament 
feta  per  lo  comte  Ramón  a  favor  del  monestir  de  Canigó  Tany 
XXV  de  Felip  y  la  renuncia  de  drets  sobre  la  iglesia  d'Aiguatc- 
bia  atorgada  per  Guisla  a  favor  del  bisbe  d'Urgell,  Tany  se- 
güent  o  sia  en  1086  (1).  En  lo  darrer  document  Uegira:  hoc 


(1)     Marca   Hispánica^   doc.    295;   Cartulaire    roussillonnaís^  de 
Alart,  doc.  64. 


Digitized  by 


Google 


-(  148  )^ 

fiiit  faclum  in  presentía  prefati  comitis  alque  Aianrici  uice  co- 
milis. 

També  figura  lo  vescomte  Enrich  en  la  donació  feta  per  son 
germa  lo  comte  Guillém  de  Cerdanya  a  la  iglesia  d'Elna  en  lo  • 
mateix  any  1086,  y  en  lo  testament  del  seu  nebot  lo  comte  Gui- 
llém Jordá,  del  any  1102,  qui  lo  posa  com  a  un  marmessor  (1). 
¿quin  carácter  tenia  lo  titol  de  vescomte  en  la  persona  d'Enrich? 
¿era  com  a  llochtinent  del  seu  germá  o  era  una  representació 
d'un  senyoriu  feudal? 

Es  molt  provable  que  juntament  ab  lo  referit  vescomte  es- 
traordinariy  existia  en  Cerdanya  lo  vescomte  ordinari,  successor 
dírecte  deis  antichs  oficiáis  o  delegats  del  comte,  qui  havien  fet 
Uur  cárrech  hereditari,  puix  en  lo  citat  testament  de  Guillém 
Jordá,  ademes  del  vescomte  Enrich  hi  figuren  y  firmen  los  ves- 
6omtes  Dalmau  y  Bernat.  Lo  primer,  Dalmau,  era  vescomte  del 
Bergadá;  lo  segon  sembla  que  corresponia  a  la  Cerdanya, 
donchs  no  és  possible  creure  que  fos  lo  vescomte  Bernat  de  Car- 
dona, successor  de  Folch,  d'aquell  qui  fou  bisbe  de  Barcelona 
y  vescomte  de  Cardona.  Devém  advertir,  empero,  que  a  Bernat 
de  Cardona  y  sa  muUer  Almódis,  se'ls  troba  en  molts  docu- 
ments  referents  al  comtat  d'Ausona  des  del  any  1103. 

De  totes  maneres,  consta  positivament  que  en  1117  hi  havia 
un  vescomte  en  Cerdanya  anomenat  Ramón,  qui  no  tenia  cap 
relació  de  parentiu  ab  lo  vescomte  Enrich.  En  la  donació  de  la 
iglesia  de  Cornelia  del  Conflent  ab  ses  pertínencies  y  alous  a 
favor  del  monestir  de  Sant-Joan  de  les  Abadesses,  atorgada  per 
lo  comte  de  Barcelona  en  Tany  X  de  Lluis,  s^hi  veu  entre  los 
testimonis  lo  signum  Raimundi  uicecomiíis  Chemíaniensis  (2). 
Y  en  Tarxiu  de  la  Catedral  d'Urgell  havém  vist  un  pergamí 
del  any  1117  de  la  encarnació,  firmat  per  un  Ramón  Bernat  qui 
s*anomena  vescomte  d'Urg,  y  sembla  que  deu  ésser  lo  propri 
vescomte  de  Cerdanya.  Si  resultas  certa  aquesta  suposició, 
tindriem  que  lo  titol  de  la  senyoría  que  prenien  los  vescomtes 
del  comtat  de  Cerdanya  al  convertirse  los  dits  oficiáis  en  vassalls 
o  si^nyors  feudals  fou  lo  de  vescomtes  d'Urg.  Aquesta  curiosa 
escriptura  diu  axi:  ^Ómnibus  nolum  sit  hominibus  presentibus  et 
futuris  quo  modo  ego  Raimundusberengariibarchinonensis  comes 


(1)  Marca  Rispanica,  doc.  299  y  330. 

(2)  Arxiu  de  la  C.  de  A.  pergamí  203  de  Kamon  Berenguer  III. 


Digitized  by 


Google 


-(  149  )- 

et  marchio  atque  cerdaniensis^  impignoro  ecclesie  beate  Marie  dei 
genitricis  sedis  urgellensis  meam  dominicaturam  quam  habeo  in 
uilla  que  uocant  montelian  uel  in  ómnibus  terminis  eidem  uille 
uel  parrochiali  ecclesie  santi  Genesii  quo  cumque  modo  pertinen: 
libus  sicut  eam  habeo  et  teneo  uel  liaberedebeo  et  sicut  antecessor 
meus  bernardus  guillelmi  cerritaniensis  comes  ullo  modo  tenebal 
et  possidebftt  uel  haber e  debebat  uidelicet  alodia  cum  ipsa  goua.^ 
La  data  és  del  15  de  les  calendes  de  maig  del  referlt  any  y  los 
firmants  son  los  següents:  Raimundi  comes,  Dolsa,  predicti 
comitis  uxor,  Raimundi  berengarii  pueri  prescripti  comitis  uel  co- 
mitisse  filii,  Gaucerandi  de  Pinos,  Raimundi  bernardi  uice  comi- 
tis de  Urg,  Raimundi  guillelmi  de  enveg,  Dalmatii  uice  comitis, 
Bernardi  ugonis,  Raimundi  guillelmi  de  pruUans,  Berengarii  de 
Aragal,  Petri  poncii,  Bernardi  ecardi,  Mironi  arnalli,  Babot,  y 
Petri  uice  comitis  de  Castelbó.  En  aquest  document  hi  signen 
donchs  tres  vescomtes,  lo  de  Urg,  lo  del  Bergadá  y  lo  de  Cas- 
tellbó  o  Urgell. 

En  1126  torna  a  trobarse  lo  vescomte  Ramón  de  Cerdanya 
atorgant  un  conveni  ab  lo  referit  vescomte  de  Castellbó  y  la 
seua  esposa  Sibilia,  qui  suposam  seria  la  filia  del  primer.  En  la 
nova  edició  de  la  Hisíoire  genérale  de  Languedoc  ha  sigut  publi- 
cat  lo  referit  conveni  ab  la  data  errada  del  any  9B4,  error  de- 
mostrada per  en  Baudon  de  Mony,  qui  prova  que  déu  ésser  del 
any  1126,  y  en  tal  document  Ramón  se  titula  vescomte  de  Cer- 
danya y  no  de  Urg,  de  la  mateixa  manera  que  Pere  prén  lo  titol 
de  vescomte  d'Urgell  y  no  de  Castellbó,  no  obstant  d'usarlo  ja 
feya  molt  temps.  Axó  indica  que  a  les  primeries  del  sigle  xii  épo- 
ca en  que  comencen  los  vescomtes  a  pendre  lo  nom  del  f éu  o  patri- 
moni,  passen  encara  un  cert  període  de  transido  o  confusió  en 
que  usen  indiferentment  lo  titol  del  comtat  a  qué  corresponien  o 
lü  del  seu  senyoriu  particular. 

En  virtut  del  citat  conveni  lo  vescomte  de  Cerdanya  enco- 
mana  a  Pere  Ramón  de  Castellbó  lo  castell  de  Sant-Martí  del 
Baridá,  cedintli  lo  dret  ais  serveys  feudals  d'Ermengol  de  Sant- 
Martí,  y  los  castells  de  Miralles  y  Queralt  ab  los  serveys  de 
Berenguer  d'Aragall,  deis  seus  cavallers  y  de  la  meytat  deis 
altres  cavallers  del  vescomtat.  En  cambi,  Pere  Ramón  s'obliga 
a  donar  adjutori  a  Ramón  contra  tot-hom,  Uevat  lo  comte 
d'Urgell,  y  a  entregarli  los  referits  castells  quan  li  siga  requerit. 

En  1130  trobam  encara  a  Ramón  ab  lo  titol  de  vescomte 
d'Urg,  en  un  pergamí  inédit  de  la  Catedral  d'Urgell,  que  conté 


Digitized  by 


Google 


-(  150  )- 

la  promesa  de  Galceran  de  Pinos  y  del  repetít  Ramón,  d'ésser 
bons  e  feels  amichs  de  la  iglesia  d'Urgell;  la  data  és  del  17  de 
les  calendes  de  raaig  del  1130  de  la  encarnació. 

Es  de  creure  que  Ramón,  darrer  vescomte  de  Cerdanya 
morí  abans  de  1134  y  ab  tota  segure tat  abans  de  1141.  En 
1134  lo  vescomte  de  Castellbó  celebra  un  conveni  ab  lo  com- 
te  de  Barcelona-Cerdanya  referent  ais  tres  castells  de  Sant- 
Martí,  Miralles  y  Queralt,  que  com  ja  ha  indicat  en  Baudon 
de  Mony,  fa  suposar  efectuada  la  reunió  deis  vescomtats  de 
('erdanya  y  Urgell.  En  lo  nostre  treball  Investigación  histórica 
sobre  el  Vizcondado  de  Castellbó  havém  esplicat  la  manera  com 
degué  efectuarse  aquella  reunió  en  les  mans  del  vescomte  Pere 
Ramón  de  (Castellbó,  per  rahó  del  seu  matrimoni  ab  Sibilia,  la 
hereua  y  successora  del  vescomte  Ramón  de  Cerdanya.  Axípot 
deduhirse  del  testament  deis  dos  conjugues  del  1141,  ahon  lo 
marit  pren  lo  titol  de  vescomte  de  Castellbó  y  la  esposa  lo  de 
vescomtessa  de  Cerdanya,  y  vehentse  a  Sibilia  disposar  de  bens 
en  Conflent,  Cerdanya  y  Sabartés  a  favor  de  distints  monestirs 
y  deis  filis  Ramón,  Pere  y  Sanxa;  disposa  va  en  especial  del  cas- 
tell  de  Joch  que  com  ja  sabém,  formava  una  de  les  mes  antigües 
e  importants  possessions  deis  primitius  vescomtes  del  Conflent. 
Lo  fill  major,  Ramón,  és  instituit  hereu  universal  tant  per  son 
pare  cora  per  sa  mare,  y  axí  resulta  vescomte  d'Urgell  y  Cer- 
danya des  deis  voltants  del  any  1160. 

Ramón  morí  poch  mes  o  menys  en  1184  y  succehí  en  abdós 
vescomtats  reunits  sots  lo  tifol  únich  de  Castellbó,  son  fill  Arnau, 
aquell  turbulent  senyor,  qui's  casa  ab  Arnalda  de  Caboet,  sen- 
yora  de  la  valí  de  Cabo  y  d' Andorra,  patrimoni  que  portava  lo 
titol  de  comtoria  de  Caboet^  y  que  tantes  bregues  tingué  ab  lo 
bisbe  y  lo  comte  d'Urgell,  y  que  per  sa  amistat  ab  los  albigesos 
del  comtat  de  Foix,  fou  comdenmat  per  heretge  quaranta  anys 
aprés  la  seua  mort  (1). 

Arnau  de  Castellbó  morí  en  1226  y  la  seua  filia  Ermessendis, 


(1)  Lo  comtor  de  Caboet  no  era  Púnich  qui  existia  en  lo  comtat 
d'Urgell,  puix  en  un  conveni  celebrat  per  los  voltants  del  any  1050, 
entre  los  comtes  de  BarceloTia  y  Urgell  contra  lo  de  Cerdanya,  se  diu 
que  lo  vescomte  Wiró  Guill^m,  Isarn  de  Caboet,  Gausbert  de  Lavansa 
y  los  altres  comtors  d'Urgell,  son  vassalls  del  comte  de  Cerdanya 
(Marca  Hispánica,  apend.  235). 


Digitized  by 


Google 


-( 151  )- 

casada  ab  Roger  Bernat,  comte  de  Foix,  porta  a  aquesta  gran 
casa  del  Llenguadoc  tots  los  territoris  y  jurisdiccions  deis  antichs 
vescomtes  del  Conflent,  Cerdanya  y  Urgell. 

Per  dita  rahó  los  comtes  de  Foix  foren  vassalls  del  Rey 
d  Aragó,  successor  deis  comtes  particulars  d'Urgell  y  Cerda- 
nya, durant  mes  de  tres  centuries,  fins  a  la  confiscado  decre- 
tada per  Ferran  lo  Católich,  en  1B12,  de  tots  los  estats  que  Cata- 
rina de  Navarra,  comtessa  de  Foix  y  vescomtessa  de  Bearn  y 
de  Castellbó  possehia  en  la  península  ibérica. 


Digitized  by 


Google 


TERCERA  PART 


Estudiats  los  vescomtes  del  Conflent  y  de  Cerdanya,  falta 
solament  tractar  deis  vescomtes  del  Bergadá,  Uochtinents  tam- 
bé del  comte  particular  qui  reunía  baix  son  govern  tan  estensos 
territorls  d'abdues  vessants  del  Pireneu. 

En  lo  sigle  ix,  la  comarca  del  Bergadá  era  nomenada  indis- 
tinctament  pago  o  comtat,  y  axí  continúen  los  documents  deis 
sigles  X,  XI  y  part  del  xii;  mes  deu  advertirse  que  no  constituía 
un  comtat  particular,  sino  solament  un  districte  o  terrítori  de- 
pendent  del  comtat  de  Cerdanya.  Forma  un  comtat  separat  y 
especial,  molt  poch  temps,  a  mitjans  del  sigle  xi,  quan  lo  comte 
Guifre,  per  testament  de  1036,  dexá  la  Cerdanya  a  son  primo- 
génit  Ramón  y  lo  Bergadá  al  altre  fill  Bernat,  ab  la  condició  de 
que  si  aquest  moría  sens  descendencia  Ilegítima,  lo  cornial  de 
Berga  passás  al  tercer  fill,  anomenat  Berenguer,  y  si  aquest 
darrer  tampoch  tingues  successió  directa,  tornéis  aquell  terrítori 
a  la  casa  comtal  de  Cerdanya.  En  1060  vivía  encara  Bernat  por- 
tant  lo  titol  de  comte  de  Bergadá.  No  obstant  tenim  una  certa 
confusió  creada  per  un  document  que  havém  vist  en  la  esmen- 
tada colecció  del  Pare  Pasqual  y  provinent  del  arxiu  de  Serra- 
teix.  Es  una  escriptura  de  donació,  que  sembla  apócrifa,  del  7 
de  les  calendes  de  janer  del  any  XVín  d*Enrich,  atorgada  per  lo 
comte  Bernat  de  Bergadá  a  favor  del  repetít  monestir  y  consis- 
tent  en  lo  mas  Rialp  del  terme  de  Vallcebre.  Entre  los  firmants 
figura  Berenguer,  germá  del  comte  Bernat,  titulantse  bisbe  de 


Digitized  by 


Google 


-(153)- 

Girona  y  comte  de  Bergadá.  Després  firmen  lo  vescomte  Dalmau 
de  Berga  y  Tabat  Miró.  ¿Per  qué  Bereaguer  prenia  lo  titol  de 
comte  de  Bergadá  en  1048,  vivint  encara  son  germá  Bernat? 
¿per  qué  s'anomenava  també  en  aquell  any  ja  bisbe  gerundensey 
si  com  ha  averiguat  en  Villanueva  no  fou  elegit  abans  de  1061? 
La  data  de  la  escriptura  está  errada  o  és  enterament  falsa. 

Deu  observarse  empero,  que  és  cert  que  en  1048  los  dos  fir- 
mants  dalt  nomenats,  Miró  y  Dalmau,  eren  abat  de  Serrateix  y 
vescomte  de  Bergadá  respectivament.  Potser  existia  un  conveni 
entre  abdós  germans,  avuy  desconegut,  que  permetia  usar  a 
Berenguer  lo  titol  comtal  en  vida  de  Bernat  per  no  teñir  aquest 
descendencia  Ilegítima. 

Respecte  a  la  estensió  y  límits  del  pago  o  territori  de  Berga- 
dá, diu  en  Vilardaga  en  la  Historia  de  Berga  ^  que  tenia  la  ma- 
teixa,  a  poca  diferencia,  del  present  partit  judicial,  o  sia,  des  de 
Coll  de  lou,  en  les  montanyes  qui  separen  la  Cerdanya  de  la  valí 
del  Llobregat  y  del  Bastareny,  cap  a  Castellar-den-Uch  y  Mata- 
plana,  baxant  al  plá  del  Llussanés  fins  a  trobar  altra  volta  lo 
Llobregat  y  comprenent  ademes  los  llochs  de  Saldes,  Gosol  y 
losa.  Trobam  aqüestes  afrontacions  conformes  ab  les  senyalades 
en  lo  sigle  xiv  a  la  veguería  del  Bergadá  en  un  Uibre  propri  del 
arxiu  del  Reyal  Patrimoni,  ahon  se  fa  la  descripció  de  totes  les 
vegueríes.  Diu  axí:  cLa  veguería  de  bergueda  combrenQa  al  Coll 
de  lou  sobre  baga  y  passa  per  la  serra,  e  treuessa  entro  al  terme 
de  Castellar  e  de  Mataplana,  e  passa  la  serra  e  torna  entrossus 
en  luganos,  e  ix  en  lobregat  desús  Geronella,  e  compren  lo  terme 
de  puig  Reg  e  de  Castserres  e  de  Munt-clar,  e  ix  al  coll  de  la 
vetzina,  e  compren  ñaues,  e  compren  la  serra  entrosus  en  la 
valí  de  lort  ab  Malany,  e  compren  e  toma  per  capolat,  que 
compren  entro  en  la  serra  del  coll  de  lou,  e  compren  Gaua  e 
Gauarret,  e  Saltzes,  e  Gosol,  dins  aquest  termes.»  (1) 

Assegura  també  lo  repetit  autor  de  la  Historia  de  Berga  que 
al  morir  lo  comte  Bernat  de  Bergadá  succehí  en  lo  comtat  son 
ñll  Guillém,  lo  célebre  trobador  y  turbulent  cavaller  de  qui  tant 
parlen  les  cróniques.  Es  un  error,  puix  Guillém  de  Bergadá  vis- 
que en  la  segona  meytat  del  sigle  xii  quasi  una  centuria  mes 
tart  del  temps  en  qué  existia  lo  comte  Bernat  de  Bergadá,  y  per 


(1)  En  Papendix  donam  la  descripció  de  les  vegueríes  d'Ausona, 
Bages,  Besalú,  Camprodon,  Sa  Reyal  y  RipoUés,  o  sia  de  les  regions 
vehines  del  Bergadá,  copiada  del  mateix  llibre. 


Digitized  by 


Google 


-(  154  )- 

altra  part  se  sap  ab  seguretat  que  lo  referit  trobador  era  fill  del 
vescomte  Guillém  y  no  del  comte  Bernat. 

Fora,  donchs,  del  període  en  que  existiren  los  filis  del  comte 
Guifre  de  Cerdanya,  Bernat  y  Berenguer,  a  favor  deis  quals  crea 
lo  comtat  del  Bergadá,  lo  dit  territori  estlgué  governat  per  un 
vescomte  o  delegat  del  comte  de  Cerdanya.  Lo  primer  vescomte 
del  Bergadá,  que  havém  trobat  en  los  documents,  és  lo  vescomte 
Onofret,  a  mitjans  del  sigle  x.  Mes,  la  serie  coneguda  y  justifi- 
cada comenga  ab  lo  vescomte  Bardina.  Les  escriptures  mes  an- 
tigües en  qué  figura  aquest  personatge  son  del  any  1003,  y  exis- 
ta xen  en  la  Sacra  Cathalonie  anliquitatis  monumenta.  En  una 
d'elles  se  diu  que  lo  6  de  les  calendes  d'agost  del  any  VIII 
quod  Rodbertus  Rex  regnauü  in  Francia,  era  1041,  any  de  la 
Encarnació  1003,  indicció  I,  lo  comte  Oliva,  mes  tart  bisbe  de 
Vich  y  abat  de  RipoU  y  Cuxá,  fill  d'Oliva  Cabreta,  atorgá  dona- 
ció  al  monestir  de  Serrateix  de  les  iglesies  de  Sant-Marti  d'Aviá 
o  Avizano  y  de  Sant-Sadurní  de  Ciará.  Entre  los  firmants  hi  há 
lo  vescomte  Bardina. 

En  altre  document  del  any  IV  del  rey  Uch  (992)  la  comtessa 
Ermengarda  de  Cerdanya  y  son  fill  Oliva,  titolantse  també  comte, 
feren  donació  d'un  alou  del  comtat  de  Bergadá,  terme  d'Ana- 
vel,  a  favor  d'Oriol.  Los  mateixos,  máre  y  fill,  atorgaren  altre 
donació  al  monestir  de  Serrateix  d'un  alou  en  lo  repetit  comtat 
«in  apenditio  de  Castro  Uiuario  qui  fuit  de  Goltregoto  qui  nobis 
aduenit  per  tradiccione  quod  illa  tradidit  illum  castrum  Uiuarium 
in  manus  inimicorum  nostrorum  et  ex  inde  aliqui  mei  fideles  in- 
terierunt  aliqui  uulnerati  absceserunt  ..»  La  data  és  del  any 
primer  quod  Ugo  Franchorum  imperíi  regnandi  presumsil  exor- 
dium  (any  996).  Es  un  document  sospitós. 

Veure  tantes  vegades  a  Oliva  ab  sa  mare  fer  donacions  de 
terres  del  Bergadá  al  monestir  de  Serrateix,  porten  a  pensar  si 
lo  fill  d'Oliva  Cabreta  tenia  la  administrado  o  usdefruyt  del 
Bergadá  abans  de  entrar  religiós  de  Ripoll. 

L'any  IX  del  rey  Robert  tomen  a  figurar  lo  vescomte  Bardina 
y  la  seua  esposa  Adalés  en  la  donació  atorgada  per  lo  comte 
Guifre  de  Cerdanya  al  referit  monestir  de  Serrateix.  Bardina 
firma  també  la  donació  feta  per  Doda  y  Guifre  al  monestir  de 
Frontenyá  en  1008. 

En  Tarxiu  de  la  Corona  d'Aragó  hi  há  una  venda  de  terres 
en  lo  comtat  d'Ausona,  en  lo  castro  Orsalitano,  terme  de  Puig- 
oriol,  atorgada  per  Ansulf  y  Emo  a  favor  de  la  vescomtessa 


Digitized  by 


Google 


-(  155  )- 

Adalés,  en  Tany  VIII  de  Robert.  Es  provable  que  sia  la  muUer  de 
Sardina.  Y  en  la  catedral  d'Urgell  hi  há  la  concordia  celebrada 
per  fíardina  uice  comité ^  et  Adal-z  uice  comiíissa^  et  Dalmazpro- 
lis  eorum  ab  lo  bisbe  Sant  Ermengol,  lo  7  deis  idus  d'agost  del 
any  XXI  del  repetit  Rey  (1016).  Lo  prelat  cedeix  ais  vescomtes 
de  Bergadá  la  parroquia  de  Sant-Jaume  de  Frontanyá  per  rahó 
d'amistat  y  del  donatiu  d'una  muía  y  quatre  unces  y  ab  la  obli- 
gado de  possehir  la  dita  parroquia  al  servey  y  obediencia  de  la 
iglesia  d'Urgell. 

Lo  vescomte  Bardina  morí  ab  seguretat  entre  1016  y  1018, 
puix  en  lo  Cartoral  del  Monestir  de  Sant-Cugat  del  Valles  havém 
vist  una  escriptura  que  comenga  axí:  *In  nomine  domini  ego 
Adalaidis  femina  Gracia  dei  uice  comitissa  et  filies  meos  id  est 
bernardo  et  Dalmacio  uice  comité  berguitanense  prolis  condam 
bardina  uice  comité  et  Durando  et  Olibane  et  Guifredo  leuita. 
Nos  pariter  in  unum  qui  sumus  helemosinarii  de  condam  Bardina 
Donatores  sumus  ..»  Per  disposició  testamentaria  del  difunt  Bar- 
dina  cedexen  a  Sant-Cugat  Octavia  les  terres,  horts  y  boschs, 
situats  en  la  valt  Moronla^  prop  del  terme  de  Tarrassa.  La  data  és 
de  quatre  deis  idus  d'abril  del  any  XXIII  del  rey  Robert  (1). 
Aquest  document  prova,  donchs,  no  sois  que  Bardina  havia  ja 
mort  en  1018,  sino  també  que  era  vescomte  del  Bergadá. 

Déu  anys  mes  tart  trobam  la  vescomtessa  viuda  Adalés  y  son 
fiU,  lo  vescomte  Dalmau,  atorgant  donació  ad  domum  Sancti 
Juliani  qui  esl  fundatus  in  Pujo  ReXy  d'un  alou  en  lo  susdit 
Uoch  y  per  remey  de  les  animes  del  vescomte  Bardina  y  deis 
donadors. 

Es,  per  tant,  induptable  que  al  comengar  la  xi  centuria  era 
ja  hereditari  lo  cárrech  o  titol  de  vescomte  de  Bergadá. 

Lo  vescomte  Dalmau,  fiU  y  successor  de  Bardina, era  casat  ab 
Arsenda.  En  Tany  VIII  del  rey  Enrich  (any  1038)  abdós  conjugues 
atorgaren  venda  al  arxipreste  Radulf  d'un  alou  en  lo  comtat  de 
Gerdanya  in  pago  Baríense^  o  Baridá,  et  aduenit  mihi^  ad  me 
DalmazOj  ipsum  allodem  suprascriplum  de  parentorum  de  matre 
mea  nomine  AdalezOy  uices  comitissaj  qui  ad  illam  pertinet  de 
paire  suo...  per  lo  preu  de  ^solidos  sexanta  cerdanos  in  res 
ualentepi»  (2). 


(1)  Cartoral  de  Sant-Cugat,  fol.  46*  Arxiu  de  la  C.  de  A. 

(2)  Pergamins  de  la  Catedral  d'Urgell. 


Digitized  by 


Google 


-.(  166  )- 

Eh  1039  lo  mateix  Dalmau  assistl  al  judici  celebrat  per  lo  bis- 
be  d'Urgell  en  la  qüestió  entre  la  comtessa  Constanza  y  l'abat  de 
Tabernoles,  y  pochs  anys  aprés,  en  lo  XX  del  rey  Enrich  (1061) 
lo  repetit  vescomte  y  sa  esposa  Arsenda  vengueren  a  Sinofre  y 
y  Oda,  conjugues,  un  alou  en  lo  Baridá  in  comüatum  Cerritanie 
in  barüanense  ín  apendicio  de  bexab  per  lo  preu  de  Kauallo  1 
saurum^  et  uncia  I  de  auro  de  barselona  (1). 

En  la  escriptura  del  judici  tingut  en  Conflent  Tany  primer 
de  Felip  (1060)  sobre  la  qüestió  entre  lo  comte  y  lo  vescomte  de 
Cerdanya  que  havém  ja  esplicada,  hi  és  anomenat  Dalmacio  uice 
comes  Bergüanensis,  qui  també  és  un  deis  firmants  de  la  donació 
feta  en  l'any  XV  d'Enrich  (1045)  per  Ramón  y  Adala,  comtes  de 
Cerdanya,  de  certs  alous  en  la  vila  de  Corts,  parroquia  de  Santa 
Maria  Tolonense,  á  favor  del  monestir  de  Serrateix. 

No  deu  confondres  lo  vescomte  Dalmau  de  Bergadá  ab  lo 
vescomte  Dalmau  de  Besalú.  Lo  segon  figura  en  documents  de 
1003  y  1017,  és  a  dir,  vivint  encara  lo  vescomte  Bardina  de  Ber- 
gadá. 

En  lo  Cartoral  deis  féus  de  Cerdanya,  conservat  en  TArxiu 
de  la  Corona  d'Aragó,  están  copiats  los  vells  documents  del 
Bergadá.  En  lo  nombre  23  diu:  Incipiunt  carie  uicecomitatus  de 
Bergilano  et  primum  sacraméntale  quod  fecit  Dalmacius  uice  co- 
mes de  Bergitano  R.  comiti  Cerrilanensi...  L'acta  del  homenatge 
y  feeltat  comenta  axi:  De  isla  ora  in  anlea  fidelis  ero  ego  Dal- 
macius uice  comes,  fitius  qui  fui  Adalaidis  uice  comitissa,  ad  Rai- 
mundum  comitem  seniorem  meum,  filius  quifuit  Guisle  comitisse, 

el  ad  uxorem  eius  Adela  comitissa Et  ego  Dalmacius  supra- 

scriplus  seniorem  non  aure  nefare  ne  tenre^  et  sifait  le  nol  lenre 
exceptum  Berengarium  episcopum  gerundensem^  el  Guillelmum 
urgellensem^  et  comitem  bisuldunensem...  Aqneñtdoeiimentsens 
data  degué  ésser  atorgat  entre  los  anys  1035  y  1068,  any  de  la 
mort  del  comte  Ramón  de  Cerdanya. 

Es  de  creure  que  lo  vescomte  Dalmau  morí  abans  de  1068  y 
que  son  successor  fou  son  fiU  Bernat  Dalmau,  puix  en  lo  dit 
Cartoral  deis  féus  de  Cerdanya  trobam  lo  jurament  de  feeltat  f et 
per  Tanomenat  Bernat  Dalmau,  dihentse  fill  d'Arsendis  femine^ 
ais  comtes  Ramón  y  Adala;  y  per  altra  part  en  TArxiu  del  Gran 
Priorat  de  Catalunya  del  ordre  del  Hospital,  hi  há  lá  venda 


(1)    Pergamins  de  la  Catedral  d'Urgell. 


Digitized  by 


Google 


-(  157  )- 

atorgada  per  Bernat,  vescomte,  la  seua  esposa  Letgarda  y  la 
vescomtessa  Arsenda,  de  terres  en  lo  Bergadá,  en  lo  Uoch  de 
FonoUet,  districte  de  Puig  reg,  a  favor  deis  conjugues  Guisat  y 
Ermengarda,  en  los  idus  de  mar?  del  any  VIII  de  Felip  (1067). 
Sembla,  per  rahó  deis  documents  presentats,  que  lo  vescomte 
Bernat  Dalmau  era  fill  deis  vescomtes  Dalmau  y  Arsenda  del 
Bergadá. 

També  és  provable  que  Uch  Dalmau  de  Cervera,  aquell  qui 
jura  feeltat  ais  comtes  de  Barcelona  Ramón  Berenguer  y  Almo- 
dis  entre  los  anys  1062  y  1076,  era  fill  deis  referí ts  vescomtes, 
perqué  en  dit  document  se  diu  ñll  de  la  vescomtessa  Arsenda  (1). 
Si  axó  és  exacte,  tenim  que  la  noble  casa  de  Cervera  procehia 
de  la  vescomtal  de  Bergadá. 

Uch  Dalmau  de  Cervera  se  casa  ab  Adaleta  y  procrearen  a 
Pons  Uch  de  Cervera,  qui  fou  mes  endavant  lo  marit  de  Beatriu 
de  Bas.  En  una  escriptura  del  any  XXVIII  de  Felip  se  Uegeix:  Ego 
Pondo  Ugoni  dono  Ubi  Mir  Erumir  per  consilium  et  laudamen- 
tum  patri  mei  Ugo  Dalmad  donamus  in  ipsa  espluga  de  Franculi 
ierciam  pariem  que  nos  habemus.,..  et  tu  Mir  Erumir  bene  tenca- 
tis  et  bene  ábebitis  quod  nos  habemus  acaptat  de  nostros  séniores 
corniles  de  Barchinona...  Y  com  és  sapigut  que  los  germans  com- 
tes de  Barcelona  havien  donat  en  1079  Espluga  de  FrancuU  a 
Pons  Uch  de  Cervera  (2),  resulta  comprovat  que  aquest  senyor 
proceheix  de  la  casa  vescomtal  del  Bergadá. 

Podém  presentar  altre  jurament  de  feeltat  d'Uch  Dalmau, 
fill  d'Arsenda,  al  comte  Guillém  de  Cerdanya,  fill  d'Adala,  per 
los  castells  de  Cadercino  o  Cardercino  y  EUesindi,  y  un  tercer 
jurament  al  mateix  comte,  per  lo  referit  Uch,  sa  muUer  Adalvi- 
da  (Adala?)  y  son  fill  Pons  Uch,  per  rahó  deis  castells  de  Sant- 
Esteve  de  Castellfollit,  Vasel,  Ferran  y  Caramala  (3).  En  l'any 
in  del  rey  Lluis  (1110)  Pons  Uch  y  sa  esposa  Beatriu  donaren  a 
la  iglesia  de  Vich  la  meytat'de  la  iglesia  de  Navarcles,  tal  y  com 
la  havien  possehida  Uch  Dalmau  y  Adala,  y  ademes  totes  les 
capellaníes,  que  tenien  des  del  Llobregat  al  Segre  y  la  meytat 


(1)  Arxiu  de  la  C.  de  A.  perg.  107  sens  data  del  comte  Ramón 
Berenguer  1. 

(2)  Arxiu  del  Gran  Priorat  de  Catalunya,  armari  15,  pergamins 
263  y  444. 

(3)  Arxiu  de  la  C.  de  Aragó.  perg.  75  de  Ramón  Berenguer  II,  y 
Varia  4  d'Alfons  I. 


Digitized  by 


Google 


-(  158  )- 

deis  alous  des  del  primer  d'abdós  rius  fins  a  la  Roca  de  Castell- 
tollít  en  lo  Bi8ullunen8e{l).  Fer  fi,  en  1128  Pons  Uch  promet 
feeltat  a  Ramón,  comte  de  Barcelona  y  Cerdanya,  per  los  cas- 
tells  ja  anomenats  de  Sant-Esteve,  Vasel,  Ferran  y  Caramala* 

En  nostre  treball  Los  vescomtes  de  has  en  la  illa  de  Sardemja 
indicara,  que  Pons  Uch  de  Cervera  y  Beatriu  de  Bas  foren  pares 
de  Pere  y  Pons  de  Cervera,  ais  qui  lo  comte  de  Barcelona  con- 
cedí lo  vescomtat  de  Bas,  segurament  com  a  mes  prop  parents 
del  darrer  vescomte  Timpúber  Pere  Udalart,  encara  que  diu 
que  era  a  cambi  de  la  cessió  de  la  dominicatura  del  castell  de 
Cervera,  en  1128;  y  que,  lo  referit  Pons,  fill  de  Pons  Uch  y  Bea- 
triu, fou  aquell  qui  roba  la  filia  del  comte  de  Barcelona  Ramón 
Berenguer  III. 

En  virtut  de  tots  los  documents  presentats,  crehém  que's  pot 
formar  lo  següent  arbre  genealógich  deis  vescomtes  del  Ber  - 
gadá. 

vescomte  Sardina  ^^^vescomteasa  Adala 


vescomte  Dalmau 
OABAt  »b  Anend» 


vescomte  Bemat  Dalmau  Uch  Dalmau  de  Cervera 

oasat  ab  Letgarda  oasat  ab  Adaleta  o  Adalyida 

vescomte  Dalmau  Bemat  Pons  Uch  de  Cervera 

oasat  ab  Agrlla^a  oasat  ab  Beatriu  de  Bas 

Pons  de  Cervera,  vescomte  de  Bas 
oasat  ab  Adalmus  de  Barcelona 


Posam  a  Dalmau  Bemat  com  a  fill  y  successor  de  Bernat  Dal- 
mau perqué  trobam  una  donació  feta  en  Tany  V  de  Lluis  (1112) 
per  •ego  domnus  Dalmacii  vice  comes  et  uxor  mea  Agilaui  wce 
comitissa»  a  favor  de  Guillém  B.  de  Vallseca  de  terres  en  Cer- 
danya y  Bergadá,  document  que  devém  relacionar  ab  lo  jura  • 
ment  de  feeltat  atorgat  per  Dalmau  Bernat  filias  qui  fui  Letgar- 
dis  femine^  a  son  senyor  lo  comte  Guillém  de  Cerdanya,  fill  de 
Sanxa  (2).  Ademes,  lo  testament  del  comte  Guillém  Ramón  del 


(1)  Cartoral  de  la  Catedral  de  Vich,  fol,  91. 

(2)  Arxiu  do  la  C.  de  A  ,  perg.  161  de  Ramón  Berenguer  III  y  Va- 
ria, 4,  Alíons  I 


Digitized  by 


Google 


-(  159  )-  , 

any  1096  (Marca  Hispánica)  está  firmat  per  Dalmau  vescomte 
y  en  la  donació  feta  per  lo  dit  vescomte  en  1093  a  la  seua  espo- 
sa JoUen  (?)  del  alou  de  Fonolet,  en  lo  Bergadá,  firma  ab  lo  nom 
patronímich,  Bernat  Dalmaz  uice  comité  (1). 

Lo  signum  Bernardi  Dalmacii  uice  comitis  se  troba  també  en 
la  concessió  feta  Tany  XXVII  de  Felip  per  lo  comte  Guillém  de 
Cerdanya  a  favor  de  la  iglesia  de  Lillet  de  no  estar  los  religio- 
sos obligats  a  donar  hospedatge  al  comte  (2). 

En  1086  vivia  donchs,  encara  lo  vescomte  Bernat  Dalmau  y 
en  1093  flgurava  ja  lo  vescomte  Dalmau  Bernat,  qui  crehém  era 
fiU  del  primer. 

Fins  aquí  havém  pogut  formar  y  provar  la  cronología  y  ge- 
nealogía deis  vescomtes  del  Bergadá,  punt  que  crehém  inédit  en 
la  historia  de  la  térra  catalana;  mes,  des  de  1112  perdém  lo  ras- 
tre de  la  successió  y  familia  del  vescomte  Dalmau  y  passenalguns 
anys  d'obscuritat.  En  1130  apareix  Guillém  titolantse  vescomte 
del  Bergadá  y  fiU  de  la  vescomtessa  Guilla;  fa  juramentyho- 
menatge  a  Uch  de  Mataplana,  en  presencia  de  Galceran  dé  Pi- 
nos, Pere  de  Malany,  Arnau  de  Saga  y  Bernat  d'Aragall  (3).  No 
tenim  cap  noticia  de  parentiu  del  anomenat  Guillém  ab  Dalmau 
Bernat  y  la  antiga  casa  vescomtal.  ¿Es  una  nova  familia? 

La  anotació  de  tots  los  documonts  del  Arxiu  de  la  Corona 
d'Aragó  qui  fan  referencia  a  la  nova  serie  de  vescomtes  del 
Bergadá  ha  sigut  publicada  per  en  Milá  y  Fontanals  en  son  eru- 
dit  trevall  De  los  Trovadores  en  España  al  ocuparse  del  famós 
trovador  Guillém  de  Bergadá. 

En  1140  Guillém,  la  seua  esposa  Berenguera  y  llur  fill  Gui - 
Uém  lo  trovador,  firmaren  una  concordia  ab  sos  germans  Ramón 
yrPere.  En  1145,  los  referits  vescomte  y  Berenguera  y  Guillém  te- 
ren  donació  de  la  tasca  que  tenien  en  lo  manso  de  Bernat  Arnal, 
prop  de  Puig  reig.  En  1181  Ramón  de  Bergadá,  germá  del  ves- 
comte, atorgá  testament  instituhint  marmessors  a  son  germá 
Pere,  P.  de  Santa-Fé,  B.  de  Portella  y  altres  cavallers;  dexava 
tot  quant  tenia  en  Cerdanya,  Confient  y  Edoirs  a  sa  filia  Engle- 
sa  y  son  gendre  R.  de  Sant-Marti;  feya  Uegats  a  son  germá,  lo 


1)    Arxiu  del  Gran  Priorat,  armari  de  Cervera,  perg.  390 

(2)  Sacre  Cathatonie  antiquitatís  monumenta,  vol.  4. 

(3)  Arxiu  de  la  C.  de  A-,  perg.  2  tic  Ranjon  Berenguer  JV 


Digitized  by 


Google 


-( leo  )- 

vescomte  Guillém,  y  a  l'altra  filia  casada  ab  A.  de  Conca- 
bella (1). 

En  1182  Guillém  y  Berenguera  y  llurs  filis  Guillém,  Ramón, 
Berenguer  y  Bernat,  se  donaren  a  la  milicia  del  Temple  ab  una 
part  del  patrinioni,  en  mans  de  Berenguer  d'Avinyó,  mestre  del 
ordre  en  Provenga  y  de  Espanya  y  B.  de  Serdanyola,  coma- 
nador  de  Palau  (2). 

Havém  trobat  dos  testaments  o  potser  dues  copies  alterades 
d'un  mateix,  atorgats  per  lo  vescomte  Guillém.  En  TArxiu  del 
Gran  Priorat  de  Catalunya  (armari  de  Testaments,  n.**  31)  hi  há 
un  d'ells  ab  la  data  de  tres  de  les  calendes  de  desembre  del 
any  1183  de  la  Encamació;  elegia  sepultura  en  lo  monestir  de 
Poblet  y  dexava  son  castell  de  Montmajor  a  son  parent  Bernat  de 
Palou;  entre  los  marmessors  figurava  Pere  de  Berga.  En  lo 
mateix  Arxiu  (armari  de  Cervera,  n.**  474)  hi  há  un  altre  testa- 
ment  ab  data  de  6  deis  idus  d'octubre  del  repetit  any  1183,  y 
ahon  instituía  marmessors  la  seua  esposa  Berenguera,  B.  de  Por- 
tella,  B.  de  Merola  y  R.  de  Viver;  s*oferia  al  ordre  del  Temple 
juntament  ab  set  mansos  en  termens  de  Casserres,  Puig  reig  y  Fo- 
noled;  dexava  a  son  fiU  Guillém  los  castros  de  Madrona,  Casse- 
rres y  Puig  reig  ab  tota  integritat  y  lo  castro  de  Mont  major,  la 
honor  que  possehia  en  Cerdanya  y  lo  féu  que  tenia  per  Uch  de 
Mataplana;  senyalava  ais  áltres  filis,  Berenguer,  Bernat  y  Ra- 
món, diferents  mansos  y  drets. 

Vivia  encara  lo  vescomte  del  Bergadá  quan  son  flll  Gui- 
llém, lo  trovador,  enemistat  ab  lo  vescomte  de  Cardona,  potser 
per  haverse  aquest  oposat  a  les  relacions  amoroses  de  sa  filia 
Anglesa  ab  ell,  lo  mata  o  feu  matar  lo  día  6  de  mar?  de  1176(3). 
Des  d'aquell  moment,  la  vida  del  trovador  cátala  fou  una  con- 
tinuació  de  desordens,  aventures  y  delictes,  y  sembla  que  per 
axó  son  pare  no  li  dexá  la  honor  y  titol  del  vescomtat,  sino  sola- 
ment  los  castells  y  terres  que  havém  ja  indicats.  Es  també  molt 
provable  que  lo  rey  lo  tingué  prés  algún  temps  y  que  després 
Uuytá  a  favor  de  Pons  de  Cabrera  contra  lo  comte  Ermengol 
d'ürgell,  axí  com  en  la  guerra  que  lo  vescomte  de  Castellbó, 


(1)  Pergamins  de  la  Catedral  d'ürgell. 

(2)  Arxiu  del  Gran  Priorat  de  Catalunya,  armari  de  Cervera,  per- 
gamí  232, 

(3)  Víctor  Balaguer,  Historia  de  los  Trovadores,  vol.  IV. 


Digitized  by 


Google 


~(  161  )- 

gran  amich  del  trovador,  sostingué  contra  lo  bisbe  Arnau  de  Pe- 
rexens. 

Recorregué  los  diferents  territoris  de  la  Galia  meridional, 
estigué  en  relació  ab  lo  famós  Bertrán  de  Born  y  visita  la  cort 
de  Castella,  essenthi  molt  ben  acoUit.  Fou  tanta  la  predilecció 
que  des  d'aquella  visita  sentia  per  los  castellans  que  en  una  de 
les  composicions  poétiques  espressá  lo  desitg  de  que  lo  rey  de 
Castella  entras  y  se  possessionás  de  Catalunya. 

Ségons  interpreten  altra  de  les  composicions  en  Millot  y  en 
Balaguer,  tingué  Guillém  illícites  relacions  amoroses  ab  la  espo- 
sa del  seu  germá,  la  valenz  dompna  de  Berga,  segons  les  páran- 
les del  poeta,  interpretado  que  crehém  molt  atrevida. 

Lo  turbulent  cavaller  y  trovador  morí  per  los  voltants  del 
any  1203.  En  1187  havia  atorgat  testament,  y  en  1199  son  ger- 
má Ramón  feu  cessió  del  vescomtat  del  Bergadá  al  rey  d*Ara- 
gó,  prova  certa  de  que  no'l  possehia  lo  referit  Guillém. 

En  lo  testament,  que  porta  la  data  del  7  de  les  calendes  de 
maig  del  1187  de  la  Encarnació,  fet  en  presencia  de  Roig  de 
Benviure,  templer,  y  de  G.  de  Serdanyola,  comanador  de  Palau, 
instituhí  marmessors  a  G.  y  P.  de  Calders,  G.  de  Talamanca, 
B.  de  Portella  y  altres  cavallers;  se  dona  al  ordre  del  Temple  jun- 
tament  ab  lo  castro  de  Puig  reig  y  feu  llegats  a  diferents  mones- 
tirs.  A  son  germá  Berenguer  li  dexá  lo  castro  de  Mont-major,  los 
féus  que  tenia  per  lo  Rey  o  sien  los  castros  de  Madrona,  Casse- 
rres  y  Espinalbet,  y  un  féú  que  tenia  per  Uch  de  Mataplana.  Al 
altre  germá,  Bernat,  li  senyalá  la  quarta  part  de  tots  los  referits 
bens  ab  la  obligació  d'ésser  hona  soliu  del  anomenat  Berenguer. 
Un  tercer  germá,  Ramón,  sembla  que  temps  abans  lo  havia  con  • 
fiat  o  destinat  al  convent  de  Poblct.  Si  los  tres  referits  germans 
morien  sens  descendencia,  disposá  que  lo  patrimoni  passás  a 
Bernat  y  Dalmau  de  Palou;  y  per  fl,  dexá  sa  disposició  testa- 
mentaria sots  la  protecció  del  Rey  d'Aragó  (1). 

Dotze  anys  aprés  de  la  atorgació  del  testament  vivia  encare 
Guillém  de  Bergadá,  quan  son  germá  Ramón  firma  la  evacuació 
y  definido  del  vescomtat  a  favor  del  Rey  en  Pere  I.  La  part  mes 
important  del  document  diu   axí:  <Quod  ego  R.  de  Bergedano 


(1)  Arxiu  de  la  C.  de  A.,  perg.  451  d'AIfons  I.  En  lo  Cartoral  de 
la  Catedral  d'Urgell  havém  víst  un  fragment  d'aquesta  escriptura 
(vol.  n,  n.**  15). 

MaMOBIAS.^TIII.  11 


Digitized  by 


Google 


-(  162  )- 

bono  animo  ac  spontanea  uoluntate  laudo^  concedo  et  auctorizo 

uobis  domino  meo  Petra  dei  gratia  Regi illam  emptionem  sitie 

compram  qiiam  fecistis  de  tota  uice  comitatu  de  Bergedano  et  de 
ómnibus  honoribus  siue  possessionibus  quas  pater  meus  de  Ber- 
gedano habuit  et  haber e  debuit et  si  quod  ius  tiel  si  quam  ac- 

cionem  ego  habeo  uel  habere  debeo  aut  etiam totum  iu)bi$  el 

uestris  dono,  laudo  et Retineo  lamen  el  exdpio  inde  illos  man- 

sos  quos  ego  in  uila  palris  mei  donaui  monasterio  Populeti  el 
mansum  de  Torrente  quem  ad  volunlatem  meam  retineo. •  Per  la 
cessió  de  drets,  lo  rey  se  obliga  a  pagar  a  Ramón  una  pensió 
anyal  de  200  sous  durant  la  seua  vida  per  mediació  del  batlle 
de  Lleyda  (1). 

De  certes  paraules  de  la  escriptura  sembla  deduhirse  que 
Ramón  de  Bergadá  en  1199  no  feya  mes  que  confirmar  una  an- 
terior venda  del  vescomtat,  atorgada  a  favor  del  Rey  o  per  son 
pare  o  per  son  germá,  confirmació  acompanyada  de  la  cessió 
deis  drets  que  lo  dit  Ramón  pogués  teñir  en  aquell  senyoriu. 

Axí  fineix,  lo  vescomtat  del  Bergadá,  reunintse  per  rahó  de 
compra,  a  la  corona,  quan  ja  los  dos  altres  vescomtats  del  an- 
tich  comtat  de  Cerdanya,  los  de  Cerdanya  y  Conflent  s'havien 
refundit  en  lo  d'Urgell-Castellbó  y  estaven  a  punt  de  passar  a 
mans  del  comte  de  Foix. 

Continua  subsistint  en  aquell  territori  una  familia  senyorial 
que  res  té  que  veure  ab  la  antiga  vescomtal  del  Bergadá.  Era 
la  familia  de  Pere  de  Berga  que  anys  després  passá  a  reunirse 
ab  la  casa  de  Pallars  per  lo  matrimoni  de  Sibilia  de  Berga  ab  lo 
comte  Amau  Roger. 

La  época  deis  vescomtes  com  a  institució  administrativa, 
com  a  oficiáis  del  comte,  ja  havia  passat  per  tot  arreu;  los  qui 
encara  subsistien,  entre  ells  los  de  Vilamur  en  lo  comtat  de  Pa- 
llars, los  de  Rocaberti  en  lo  d'Empuries,  los  de  Cabrera  en  lo  de 
Girona,  los  de  Bas  en  lo  de  Besalú,  eren  no  mes  que  vassalls  del 
príncep.  En  los  tres  districtes  principáis  components  del  antich 
comtat  de  Cerdanya,  en  los  que  havém  f  ormat  la  cronología  deis 
respectius  vescomtes,  se  veu  des  de  mitjans  del  sigle  xn  ben 
clara  la  representació  del  monarca,  o  sia  del  comte  de  Barcelo- 
na, exercida  per  altra  classe  de  oficiáis  o  agents.  Per  los  volts  de 
1126  fou  creat  per  Ramón  Berenguer  m  lo  batlle  general  per 


(1)    Arxiu  de  la  C.  de  A.,  perg.  82  de  Pere  I. 


Digitized  by 


Google 


-(  163  )- 

governar  la  Cerdanya,  Conflent,  Vallespir  y  part  del  Rosselló, 
delegado  que  abans  estava  repartida  a  tres  diferents  vescomtes. 
Lo  dit  batUe  reunía  alguna  vegada  també  les  f uncions  de  ve- 
guer, o  sia  d'intendent  o  administrador  de  rendes  e  impos- 
tos,  y  magistrat  encarregat  de  procurar  la  seguretat  deis 
camins  públichs,  perseguir  los  malfactors  y  fer  complir  les  ordi- 
nacions  de  pau  y  treva.  Mes,  per  la  administrado  de  la  justicia 
lo  rey  crea  un  jutge  general  o  suprém  per  tot  lo  comtat,  ademes 
del  jutge  especial  per  cada  veguería.  Axí  foren  distribuides  en- 
tre diferents  oficiáis  les  funcions  que  hlavien  sigut  propries  deis 
primitius  vescomtes.  Temps  despré&  ia  administració  del  Con- 
flent fou  separada  de  la  de  Cerdanya  y  se  formaren  les  dues  ve- 
gueríes  de  Conflent-Capcir  y  Cerdanya-Baridá;  la  valí  de  Ribes, 
encara  que  dependencia  de  la  segona  tenia,  empero,  un  veguer 
particular.  La  valí  de  Lillet  entra  en  la  veguería  del  Bergadá  y 
romangué  per  sempre  separada  del  centre  administratiu  de 
la  Cerdanya. 


Digitized  by 


Google 


c 
U 


• 


6  1 

5 

o     ^. 

U 

>i 

^ 

w 

ü    • 

.  O 

r^i 

0 

5Sg 

M 

P 

U 

^ 

«¥H 

5 

a 

o 

G 


o  * 

oü 

2  >* 

*4  d 

^  -«o 

p*a 

•  o 

a' 

o 
o 


Is 

a 


«  dS 
s  •  2. 


60 


•d 

« 
n 

« ee 

5" 


d  * 

¿i 


je  «2 


a 


a 


2* 
«d 

a-d 

o 
o 


d 
^  o 


5 

a 

o 


e  S& 

o  |- 

O 


d 


¿c-S-*- 


lái 


d 

.11 


»*  J2 
s  'dS 

.o 


0^    o 


feJ3 
s  He 

.o 


05  2 


I* 

il 


.o 

?a 

TI  5 

So 


3  2^ 

8?^ 


2    T3r-I 


ti 

d 
.^  o 


O  ,04- 


^TJ«d 


d 


l-s 


i 


« 

§ 

g 

|5h. 

^    «CD 

|2 

|w« 

"=  a 

i>  «en 


^    «4- 


d 


«52 


d«c 

15 


«•d4- 

Oía 

o 
o 


o  tf 


Digitized  by 


Google 


APENDIX 


Acta  de  la  sotsmissió  del  vescomte  Beunat  de  Cerdanya  a  son 

SEKYOR  LO   COMTE  RAMOK;   ANY  1061 

Hic  est  breáis  rememorationis  de  Placitum  qu»  fuit  inter  Raymun- 
dum  Comitem  Cerritaniensem  de  Sacramentum  et  fidelitatem  quem 
inrauit  predictus  Bernardas  ad  predictum  Raimundum.  Quod  de  ipsa 
hora  in  antea  ipse  predictus  Bernardas  no  dezebria  predictum  Rai- 
mundum de  sua  vita,  ñeque  de  suis  membris  que  in  corpus  suum  se 
tenentur  ñeque  de  suos  comitatos  aut  comitatu  ñeque  de  suos  castros 
aut  castellos  rocas  aut  puios  condirectos  aut  heremos  terram  aut  ho- 
norem  alodes  uel  fevos  quod  Raimundus  suprascriptus  eodem  die  ha. 
bebat  et  in  antea  adquisíturus  erat  no  lio  tolria  ne  Icn  tolria  ne  lio 
vedaría  ne  len  vedaría  ne  len  engannaria  ne  len  dezebria  nec  ipse  nec 
homo  nec  homines  femina  vel  feminse  per  suum  consilium  nec  per 
suum  ingenium,  et  adiutor  lio  seria  a  tener  et  ad  auer  sine  engan;  et 
de  ipsa  hora  in  antea  proedictus  Bemardus  no  vedaría  ad  Raimundum 
iamdictum  ipsos  castros  qui  sunt  in  Cerritania,  id  sunt  castrum  Sancti 
Martini  et  castrum  de  Miralles  et  castrum  de  Cheralt  nols  li  vedaría 
ne  len  vedaría  per  quantes  vegades  nols  li  recherra  o  li  recherra  ñe- 
que ab  forsfactura  ñeque  sine....»  «Et  de  illa  hora  in  antea  ille  Bemar- 
dus prescriptus  exceptus  predictum  Raimundum  alterum  seniorem 
non  auria  ne  tenria  ne  faria  nec  homo  nec  femina  et  si  feít  lavia  uol 
tenría  si  predictus  sénior  suus  nolen  solvía  suo  gradiente  animo  sine 
forcia,  et  de  ipsa  hora  in  antea  prescríptus  Bernardus  iusticia  ni  dret 


Digitized  by\jOOQlC 


^(  166  )- 

no  vedaría  ad  Raimandam  prescriptum  Et  si  Raimandus  prescriptus 
mortuus  fuerit  et  ipse  Bernardas  viuus  fuerit  cum  ipsam  terram  aut 
honorem  castellum  vel  castellos  quod  predicto  seniori  suo  habuerit  uel 
tenuerit  quod  ad  illam  diem  tenuerít  quod  ille  obierit  venisset  in  potes- 
tate  de  filio  vel  de  uxore  predicti  seniori  suo  Baimandi  cum  ille  ipsam 
terram  aut  honorem  castros  aut  castrum  dederit  in  uita  sua  uel  relin- 
querit  in  suo  testamento  quod  habeat  post  mortem  eius,  Et  hec  fecisset 
sine  malo  ingenio  et  sine  ulla  deceptione  et  sine  alio  lucro  et  manibus 
ad  illum  uel  ad  illos  se  comanaria  et  per  sua  uel  illorum  manu  o  pen- 
dria,  et  talem  sacramentum  len  iuraria  ol  sen  iuraria  in  suo  uel  illo- 
rum nomine  super  altare  sacratum  manibus  qualem  illo  die  iurabat  ad 
Raimundum  suprascriptum,  et  hoc  fecisset  infra  ipsos  primos  LX.  dies 
quod  Raimundus  prescriptus  mortuus  fuerit  et  ipse  hoc  scierit.  Et 
iuravit  ipse  Bemardus  prescriptus  quod  de  illa  hora  in  antea  si  o  ten- 
ría  et  o  atendría  ad  Raimundum  prescriptum  et  ad  uxorem  eius  et  ad 
filios  eius  suprascriptos  de  ípsum  Castrum  qui  est  in  Confluente  que 
vocant  loch  que  habebat  iachit  in  manu  uel  potestate  de  Raimundo 
prescripto  ad  proprío  alode  et  postea  habebat  eum  aprehensum  per 
manu  Raimundi  prescripti  per  feuum  et  de  uxorem  eius  predictam.  Si- 
militer  sicut  iuratum  habebat  de  alios  suos  castellos  prescríptos  et 
propter  hoc  quod  superius  scríptum  est  missit  in  pignora  predictus 
Bemardus...  omnem  feuum  et  Castellos  et  terram  et  honorem  quod 
per  manum  prescripti  R.  tenebat....  quod  si  non  fecerit  et  ita  sicut  su- 
perius scríptum  est  non  adtenderit  et  non  tenuerit  incurrisset  ipsa  pig- 
nora suprascripta  statim  integriter  in  potestate  Raimundi  iam  dicti 
vel  de  uxore  eius  aut  filio  suprascriptos  ad  deliberum  ad  faciendum 
quod  cumque  voluerint.  Et  postquam  ita  iurauit  et  pignorauit  predic- 
tus B.  sicut  suprascriptum  est  ad  predictum  R.  et  ad  auxorem  eiu^  ac 
filio  suprascriptos  non  ita  hoc  eis  tenuit  sicut  iurauit  sed  transgressus 
est  eis  sacramentum,  in  multis  causis  predictus  Bernardus.  Primum  de 
Eraualle  quem  placitatam  et  defínitam  ei  habebat  iudicialiter  et  eua- 
cuatam  in  sua  potestate  iamdictus  Bernardus  et  postea  requísiuit  eam 
per  suum  feuum  quod  utique  non  erat  ad  predictum  comitem.  Et  de 
honore  predicti  comití  quem  ei  predictus  Bernardus  toUebat  et  tollere 
uolebat.  Et  de  homines  predicti  uice  comité  qui  interfecerunt  ad  pre- 
dictum Comitem  Bernardum  de  Boír  qui  erat  suus  homo  et  in  baiolia. 
Et  habuit  et  habebat  predictus  Bernardus  ipsos  interfectores,  et  ue- 
tauit  ex  eis  iusticiam  ad  predictum  Comitem.  Delude  ipse  uicecomes 
tulit  omnem  suam  facultatem,  et  feuum  et  alodem  ad  filium  quon- 
dam  Bernardi  qui  erat  in  sua  baiolia.  ítem  saper  treguam  quod 
habebat  donatum  ipse  uicecomes  ad  predictum  Comitem,  sui  ho- 
mines interfecerunt  Bertrandum  umberti,  et  noluit  ex  eis  iustitiam 
faceré  ad  predictum  Comitem.  Deinde  ad  feminam  nomine  Fides 
ac  duobus  filiis  suis  abstulit  predictus  Bernardus  omnem  illorum 


Digitized  by 


Google 


-(  167  )- 

alode.  ítem  comendavit  predictus  Raimundus  Comes  ad  predictum 
Bemardum  ipsum  castrum  de  Pellencha  et  perdidit  eum  per  sua 
mala  guarda,  nnde  venit  ei   dampnum  amplius   G.    mille    solidos 
non  valent  et  de  alodios  sancti  Michaelis  Choxianensis  quod  abs- 
tulit  predictus  Bernardos  in  uilla  Estoll  et  in  alus  locis.  Et  de  pre- 
dam  quod  fecerunt  homines  predicti  uice  comitis  in  terram  comitis  Bi- 
sullunensis,  et  fregerunt  suam  pacem  quam  habebat  cum  comité  Bisu- 
llunensis  et  transierunt  ipsam  predam  per  terram  predicti  Comitis 
Raimundi  et  habuit  iam  dictus  uice  comes  ex  inde  suam  partem,  et 
reddere  contempsit.  Aliam  fecerunt  predam  homines  predicti  uice  vo- 
mite in  BisuUunense  quem  reddere  noluerunt,  et  de  ipsa  térra  quam 
dedit  Episcopus  helenensis  ad  predictum  Raimundum  et  ipse  dedit 
eam  predicti  vice  comité  ut  tantum  dedisset  predictus  uice  comes  de 
suo  avere  ad  predictum  Raimundum  omni  tempore  quando  alius  epis- 
copus accipiebat  episcopatum  Helnensis  quantum  consueverat  daré 
alus  antecessoribus  ipsius  episcopi  et  boc  faceré  contempsit.  ítem  de 
fidelitate  quod  ei  fecerat  predictus  uice  comes,  et  sacramentos  sicut 
debet  faceré  homo  seniori  suo,  et  hoc  totum  transgressus  est.  ítem  de 
ipsa  leuda  de  ipsos  homines  merchatores  qui  transiebant  per  iamdic- 
tam  Eraualle  siue  per  Pinomorente,  unde  requirebat  directum  de  ipsa 
leuda,  et  nullo  modo  rectum  habebat  in  illa,  et  propterea  tollebat  alia 
leuda  ad  predictos  mercatores  iniuste  in  villa  Merengs  ut  predictus 
Comes  perdidisset  suam  leudam  Et  propter  predicte  querele  que  su- 
perius  scripte  sunt  querelauit  se  predictus  Raimundus  ad  predictum 
Bemardum  in  Comeliano  ut  rectum  ei  fecisset  de  predictis  querimoniis 
et  dedit  predictus  Bernardus  ex  hoc  fideiussores  ad  predictum  Rai- 
mundum comitem  per  C0.*»«  uncias  auri  optimi,  ut  rectum  et  iusti- 
ciam  inde  fecisset  ad  comitem,  et  ad  suos  homines.  Qua  propter  in 
Comeliano  élegit  predictus  comes  Raimundus  iudices  inter  se  et  uice 
comité  qui  hoc  iuste  iudicassent,  id  sunt  Udalgarium  et  iozbertum  uice 
comités  et  Bemardo  iohanni  et  Bernardo  Olibani  de  Sonó  et  Arnalli 
riculphi  et  Petri  Pontii  et  Arnalli  Bemardi  de  Fullano  et  Ramundum 
Beraardi  de  Guardia  et  Olivari  Bernardi  de  termino  et  Raimundi  Mi- 
roni  et  alii  plures  quorum  nomina  longum  est  scribere  ludicato  autem 
iusto  inditio  prescripti  iudices  inter  eos  laudauerunt  pariter  comes 
prescríptus  et  iam  dictus  uice  comes  omnem  eorum  iudicium  de  pre- 
dictis querimoniis  et  terminum  acceperunt  inter  se  usque  in  crastinum 
ad  faciendum  iudicium.  Reuersus  autem  predictus  ui  ce  comes  in  cras- 
tinum in  pago  comeliani  ad  placitum  et  rectum  iudicium  contempsit 
et  faceré  noluit.  Quo  audito  comes  iam  dictus  per  semetipsum  ammo- 
nuit  predictum  Bemardum  per  sacramentum  quod  ei  habebat  iuratum 
ut  rectum  quod  laudauerat  et  iuste  iudicatum  erat  ei  fecisse.  At  ille 
contempnendo  faceré  noluit  et  omnes  suos  fideiussores  et  omnem  suam 
pignoram  castellos  et  omnem  suam  honorem  in  potestate  predicti  co- 


Digitized  by 


Google 


-(  168  )- 

initis  iacurrjre  penuissit.  In  super  et  quod   peius  est  ipse  uicecomes 
accepit  rochas  et  podios  contra  predictum  comitem  quos  antea  ei  iu. 
rauerat  et  hediflcauit  ibi  castellos  contra  eum  et  depredauit  ei  suas  do- 
rainicaturas  et  liomines  terre  sue.  lUo  autem  ita  fdciente  venit  dom- 
nus  Guillelmus  episcopus  ur^ellensis  et  Dalmacius  uíce  comes  bergita- 
nensis  ot  Bernardas  Johannis  et  udalgarium  uicecomitom  et  Bernardo 
Olibani  de  Sonó  et  Arnalli  Kiculfi  et  Petri  poncii  et  Mironi  riculfi  et 
Kaimundi  Bernardi  do  Guardia  et  adduxerunt  predictum  uicecomiterii 
ad  prefatum  comitem  rogantes  et  postulantes  ut  mercedem  ex  eo  ha^ 
buisset  predictus  comes.  Recognoscens  se  predictus  uicecomes  coram 
predicto  comité  et  alus  predictis  uiris  ut  omnem  pignoram  quod  ei 
misserat  de  omnem  suam  honorem  et  omnes  suos  fideiussorcs  iam  in- 
currerant  in  sua  po  testa  te  ad  faciendum  quodcumque  uoluisset^^Qua- 
dam  autem  die  uenit  predictus  uicecomes  in  domum  comitale  in  uilla 
ix  coram  predicto  comité  undo  ad  fuit  ibi  predictus  episcopus  et  cune- 
ti  pariter  alii  predicti  séniores  rogantes  predictum  comitem  ut  ad  eo- 
rum  consilio  se  continuisset  cum  iamdicto  uicecomite.  Hoc  audito  co- 
mes predictus  et  comitissa  adquieuorunt  precibus  eorum,  et  promisse- 
runt  eis  ob  hoc  se  pacificare  cum  iamdictum  uicecomitem  ad  eorum 
consilio  sicuti  et  fecerunt.  Predictus  Bernardus  uicecomes  proeo  quod 
tam  iniuste  egit  contra  seniori  suo  emendauit  ad  predictum  comi- 
tem ipsum  castrum  de  queralt  cum  sua  castellania  et  ipsum  feuum 
de   Prullanos  et  totum  ipsum  qui  est  infra  ipsam  parrochiam   et 
ipsa  parrochia  cum  ecclesia  de    segdanna    que    est    in  Confluente 
cum  ómnibus  suis  pertinenciis  et  oblationibus.  Et  ad  predictam  co- 
mitissam  solidos  mille  et  predictus   comes  et  comitissa   et   eorum 
filio  Guilelmo  definierunt  ei  omnes  illorum  predictas  querimonias 
propter  hec  et  reddidemnt  ei  omnem  aliam  suam   honorem  qui  iam 
antea  eis  permisserat  incurrere.  Sub  tali  tenore  ut  ipsum  castellanum 
aut  castellanos  quos  ipse  uicecomes  miserat  in  castrum  sancti  Mártini 
et  in  castrum  miralles  et  in  castrum  joch  propter  predictos  castros  se 
comendant  manibus  ad  predictum  comitem  et  comitissam  et  iurent  ex 
eis  fidelitatem  sicut  alii  sui  castellani  eis  iurauerunt  et  iurauerint  de 
alus  eorum  castellis.  Et  ut  ego  predictus  bernardus  uice  comes  ita  te- 
nebo  fidelitatem  et  sacramentum  ad  predictum  comitem  et  comitissam 
et  ad  eorum  filies  sicut  eis  iuratnm  habeo  manibus  super  sacramentan 
condicione  et  ut  predictum  sacramentum  et  finem  eis  teneam  et  adten- 
dam  sine  illorum  engan.  ítem  mitto  eis  in  pignora  modo  omnem 
meam  honorem  quam  ex  predicto  comité  habeo  et  in  antea  habuero.  Et 
definió  eis  iandictum  castrum  de  Cheralt  cum  sua  Cíistellania  et  ipso 
feuo  de  Prullas  et  ipsa  ecclesia  de  segdanna  totum  sine  illorum  engan. 
Quod  si  amplius  hoc  eis  querelauero  et  gueiTam  aut  dapnum  alicui  ho- 
mini  fecero,  propter  hoc  incurrat  omnem  predictam  meam  honorem 
integriter  castellos  et  omnem  feuum  quos  odie  habeo   et  in  antea  ha- 


Digitized  by 


Google 


-(  169  )-- 

buero  ex  predicto  comité  in  eorum  potestate  ad  delibemm  ad  facien- 
dum  quod  cumque  voluerit.  Et  ego  Bernardas  predictus  omnem  defini- 
tionem  quod  hodie  fació  ad  predictum  comitem  et  comitissam  et  ad 
eorum  filios  sinceriter  et  sine  engan  eam  eis  tenebo  et  cunctis  suis  ho- 
minibus  utriusque  sexus  et  amplius  ei  uel  eis  quicquam  ex  hoc  non 
remouebo  nec  querelauo  et  propter  hoc  meum  seruicium  non  uetabo 
ad  predictum  comitem  ñeque  ad  predictam  comitissam  ñeque  ad 
eorum  filios.  Quod  si  fecero  incurrat  predicta  pignora  in  eorum  potes- 
tate sicut  supradicta  ad  íaciendum  quod  cumque  uoluerint  sine  ulla 
reseruatione  ad  meum  opus.  Actum  est  hoc  X.  Kalendas  iulii  in  primo 
anno  regnante  Philippo  rege. 

Árxiu  de  la  Corona  d'Aragó,  reg,  4,  n.^  64; 
copiat  també  per  lo  Pare  Ribera  del  LLibre  2, 
Feudorum,  fol,  94. 


II 

LlMITS  DE  LES  VEGUERIES  DE    CATALUNYA 

Veguería  Dosona 

La  vegueria  Dosona  combren^a  a  ses  cudines  sobre  congost  e  puja- 
sen per  la  serra  e  compren  Centelles  e  ix  al  coU  de  la  espina  e  passa 
per  la  serra  daqui  en  la  e  torna  tro  ssus  en  lu5anes  e  al  grau  destranils 
e  passa  per  la  serra  entro  a  Malany  e  compren  besora  e  lers  e  CuruU  e 
torna  al  CoU  de  sa  cabra  e  al  pont  de  Roda  e  partex  ab  osor  e  ab  santa 
Eulalia  de  sacalm  e  torna  de  la  sobre  mastanes  (?)  e  ix  sobre  bruij  e 
a  Tagamanent  e  torna  al  Congost. 

I«a  vegueria  de  Bergueda 

La  vegueria  de  bergueda  combren5a  al  coU  de  jou  sobre  baga  e 
passa  per  la  serra  e  treuessa  entro  al  terme  de  Castellar  e  de  Mataplana 
e  passa  la  serra  e  toma  entro  ssus  en  lu9anes  e  ix  en  lobregat  desús 
Geronella  e  compren  lo  terme  de  puig  Reg  e  de  Castserres  e  de  Munt- 
clar  e  ix  al  col  I  de  la  vetzina  e  compren  ñaues  e  compren  la  serra 
entro  sus  en  la  valí  de  lort  ab  Malany  e  compren  e  torna  per  capolat 
que  compren  entro  en  la  serra  del  coll  de  jou  e  compren  Gaua  e  Gaua- 
rret  e  Saltzes  e  Gosol  dins  aquests  termes. 


Digitized  by 


Google 


-(  170  )- 

Vagueria  de  Bages 

La  veguería  de  Manresa  combrenga  al  coll  de  brau  desús  Vacari9e8 
e  puia  per  la  serra  entro  al  coll  de  daui  e  puis  treuessa  la  serra  entro 
a  sent  loren9  de  Munt  e  compren  lo  castell  de  Granera  e  Castellcir  e 
Moia  e  ix  al  coll  de  la  Espina  e  treuessa  la  serra  entro  sus  al  terme  del 
Castell  de  dúo  castella  e  toma  en  lujanes  que  compren  e  puis  toma 
entro  sus  en  lobregat  e  passa  lobregat  desús  puig  Reig  e  ix  al  coll  de 
sa  oulina  e  compren  Castell  Adran  e  Sarratex  E  passa  entro  sobre 
Cardona  que  compren  e  ix  al  terme  de  Pinos  e  a  sa  molsosa  e  compren 
boxados  e  castell  tayat  e  ix  al  coll  de  Corrego  e  a  codol  Redon  e  sobre 
Castelar  e  sobre  Massana  entro  al  terme  de  Eubio  e  ix  per  la  muntanya 
entro  a  sa  Guardia  e  tota  la  Muntanya  de  Muntserat  entro  lains  (?)  en 
lobregat  e  compren  Castellfullit  e  Munistrol. 

X«a  Teguaria  de  Besulo 

La  veguería  de  besulo  cobrenga  al  coll  de  panissars  e  ve  per  la 
serra  de  Cabrera  e  puia  sobre  pinquero  entro  a  Costóla  que  compren  e 
entro  al  peu  de  Cabrens  e  compren  ribelles  e  passa  la  serra  entrosus  al 
terme  de  prats  e  ix  per  la  serra  e  compren  Rochabruna  e  bolos  e  ix 
al  coll  de  Seguries  e  al  coll  de  Panadis  e  compren  les  valls  de  baget  e 
de  uox  e  desbach  e  de  bianya  e  passa  per  la  serra  de  sent  pons  doulina 
e  ix  al  coll  de  puigmal  e  al  coll  de  Canes  e  al  coll  de  la  Cabra  e  com- 
pren tot  Bas  e  ix  al  coll  del  buch  entro  hostoles  e  Colltort  e  ix  al  coll 
de  flnestres  e  al  coll  de  Calg  e  va  a  Matamors  e  passa  per  borgonya  e 
per  uilauent  e  ix  en  fluuia  desús  basquera  qui  es  en  la  dita  veguería  e 
passa  dessus  pontons  que  hi  compren  e  per  Garrigas  e  desús  Vila 
morell  que  compren  e  ix  desús  santa  logaya  que  compren  e  a  sent  pol 
e  afronta  ab  far  e  compren  Vilabertran  entro  sus  a  sa  Muga  e  pren 
puis  la  Ribera  dagramunt  entro  sus  al  coll  de  panissars  e  compren 
Munt  roig  e  Cabrera  e  Darnils. 

Veguería  de  Gampredon 

La  veguería  de  Campredon  combren^a  á  sa  Reial  e  te  entro  a  prats 
e  entro  al  coll  dares  e  torna  sobre  pelnoua  (?)  e  sobre  abeila  e  sobre 
cauabera  e  toma  a  sa  Reial  e  son  per  tot  VII  parroquies. 

Veguería  de  Sa  Reial 

La  veguería  de  sa  Reial  es  del  senyor  Rey  e  del  abat  de  Sent  Johan 
de  ses  abadesses  e  te  de  sa  Reial  entro  a  Riba  mala  sobre  RipoU  aitant 


Digitized  by 


Google 


-{  171  )- 

com  es  la  honor  del  abat  de  Sent  Johan.  E  son  Vil  parroquies  e  com- 
pren Vallfogona  e  Malany. 

Vegaeria  de  BipoUéB 

La  veguería  de  RipoUes  partex  de  Riba  Mala  sobre  RipoU  e  va 
entro  a  lussanes  e  entro  al  más  de  sa  sala  e  al  coU  de  Borreda  e  entro 
al  coU  de  sa  lena  e  compren  dúo  castella  e  torna  a  sent  Quirze  e  puia 
entro  á  Malany  e  la  honor  del  abat  de  Ripoll  e  tofr  lo  terme  de  Sa 
Guardia  e  de  Mataplana.  En  aquesta  vegueria  no  ha  res  lo  senyor  Rey. 

Arxiu  del  Reyal  Patrimoni,  d  Barcelona, 
clase  i.%  A.  1.  (Llibre  registre  del  sigle  XIV). 


III 
La  familia  de  Pinos,  sehtora  del  Querforadat 

En  la  segona  part  del  present  treball  hav6m  dit  que  des  deis  pri- 
mers  temps  del  sigle  xi  figura  va  lo  Uoch  y  terme  del  Querforadat,  entre 
les  possessions  de  la  casa  senyorial  de  Pinos,  y  que  may  havie  sigut 
lo  cap  d*  un  vescomtat. 

Tomich,  Pujades  y  al  tres  cronistes  catalans  troben  lo  fondador  de 
la  mencionada  familia  en  un  deis  llegendaris  cavallers  qui  vingueren 
ab  Otger  Cathalon  a  Iluytar  ab  los  serrahins  a  mitjans  del  sigle  viii,  y 
la  procehencia  del  vescomtat  del  Querforadat  en  la  divisió  feta  per 
Carlemany  del  territori  de  la  Marca  en  nou  comtats,  corresponent  al 
de  Cerdanya  lo  referit  vescomtat.  Semblants  aftrmacions  son  avuy 
consideradcs  inaceptables  per  tota  persona  erudita. 

Segons  los  documonts  conserváis  en  V  Arxiu  de  la  Corona  d*  Aragó, 
la  familia  de  Pinos  venia  de  Bernat  y  Miró  Ricolf ,  ñlls  d*  una  dona 
anomenada  Adalez,  y  los  qui  juraren  feeltat  per  lo  castro  de  Pinos  al 
comte  Ramón  Guifre  de  Cerdanya  a  mitjans  del  sigle  xi.  En  lo  cas  de 
morir  lo  dit  comte,  quedaven  obligats  abdós  germans  a  posarse  tot 
seguit,  dins  los  30  dies,  sots  la  potestat  del  fill  de  Ramón  qui  resultas 
instituit  o  creat  comte  del  largada  (1).  En  aquell  acte  no  s*  anomena 
encara  lo  Querforadat  entre  les  possessions  deis  dits  senyors. 

Miró  Ricolf  fou  lo  continuador  de  la  casa  de  Pinos  y  segurament 


(1)    Arxiu  de  la  C.  de  A.  Varia  4  d*  Alfons  I,  n.*>  7. 


Digitized  by 


Google 


-(172)^ 

seria  un  personatge  important  en  la  Cerdanya  y  Bergadá.  Entre  altres 
actes,  lo  trobam  en  lo  conveni  y  jurament  de  feeltat  fet  per  lo  comte 
d*  Urgell  Ermengol  III,  lo  de  Barbastre  (1038-1065),  a  favor  del  comte 
Ramón  de  Cerdanya.  Din  axi:  Et  hec  fuit  inratum  super  altare  sancti 
Martini  in  Ix  in  presentía  de  Bernardo  Petroni  et  Bernardo  Seniofredo 
et  Miro  Riculfo  et  Ricardo  Altemir  (1). 

Crehém  que  Miró  Ricolf  estava  casat  ab  Sicardis  y  procrearen  Gal- 
cerá  Miró.  Aquet,  qui  comen9a  a  portar  lo  nom  de  Galceran,  que 
sempre  mes  usaren  los  individuus  de  la  familia  de  Pinos,  convertintlo 
en  realitat  en  cognom  anteposat  al  nom  del  senyoriu  o  baronía,  jura 
feeltat  a  Guillem  y  Bemat,  filis  de  Sanxa,  comtes  de  Cerdanya,  entre 
1093  y  1117.  La  escriptura  diu:  cjuro  ego  Gaucerandus  Mironis  qui 
fuit  fílius  Sicardis  femine  quia  fídelis  ero  ad  te  Bernardum  comitem 
meum  seniorem  filius  Sancie  ....  de  ipsis  castellis  quos  teneo  de  te  et 
per  te  scilicet  Pinos  et  Espada  et  Gosal  et  Salices  et  Cherforadat  et 
Valle  magna...»  (2). 

Al  veure  a  Galceran  ab  lo  nom  patronimich  de  Miró  y  possehir  lo 
matex  castro  de  Pinos  que  tenia  Miró  Ricolf  pochs  anys  abans,  nos  in- 
duu  a  pensar  que  eren  pare  y  fill.  Mas  aqui  ja  no's  tracta  solament  del 
referit  castro  sino  que  s^anomenen  distintes  possessions  de  la  casa  sen- 
yoríal,  com  Gosol,  Saldes  y  lo  Querforadat.  Aquet  és  lo  document  mes 
antich  hon  s'hi  trobe  posat  lo  Querforadat  entre  los  Uochs  de  la  referi- 
da casa,  sens,  empero,  la  mes  petita  indicació  de  que  bagues  sigut  o 
fos  llavors  lo  cap  de  vescomtat. 

Entre  los  pergamina  de  la  Catedral  d'Ur^rell  havém  vist  un  altre, 
molt  curios,  document  qui  fa  referencia  a  aquest  senyor  de  Pinos.  Es 
un  conveni  fet  ab  Ermengol  lozbert,  fill  del  comte  de  Cerdanya,  sobre 
la  potestad  deis  castells  de  Josa,  Orsera  y  Sant-Roma,  en  Tany  1107. 
Ne  transcrivim  los  fragments  mes  importants:  Hec  est  conuenientia  que 
fecit  Ermengauds  iocbertus  cum  domno  Gauceran  mir  et  a  filio  suo 
Gauceran  et  si  Gauceran  obierit  sine  infante  de  legitimt)  coniugio  a 
raimun  fratri  suouel  ad  illum  cui  illo  dubitauerit  suam  honore.  Conue- 
nit  namque  Ermengads  a  Gauceran  mir  uel  et  a  filio  suo  Gauceran  quem 
abeat  suam  honore  per  illum  sicut  quam  abbebit  per  ipso  comité  Gui- 
llem f ratre  meo  et  ego  Ehmengaud  dono  eis  potestatem  de  ipsos  Ras- 
tros id  est  de  iosa  et  de  orsera  et  de  sanctum  romanum Et  Gauce- 


(1)  En  lo  judici  celebrat  en  1047  en  Cornelia  del  Conflent,  figuran  Miró 
Ricolf  y  son  geniiá  Bemat  entre  los  personatges  qui  formaren  la  cort  o 
tribunal  del  comte  de  Cerdanya. 

(2)  Arxiu  de  la  C.  de  A.  Varia  4  d'  Alfons  I,  n.o»  8  y  9.  Galceran  Miró 
08  un  deis  testimonis  qui  firman  lo  testament  del  compte  Guillém  Ramón  de 
Cerdanya  en  1095. 


Digitized  by 


Google 


-(  173  )- 

ran  et  filio  suo  donent  ipsam  honorem  que  bernads  berengarius  abet 
per  illos  et  comendet  ei  ipsum  Kastmin  de  gosal  et  donet  ei  ipsam  feu 
de  ipso  Kastro  et  conaenit  eis  ermengaud  qnem  donet  eis  potestate  de 
ipsos  Rastros  quantas  que  uices  illos  reqtdrant et  conuenit  ermen- 
gaud ad  Gauceran  et  a  filio  suo  quando  uadet  ipso  comité  urgellensi  in 
oste  alberget  cum  illo.»  La  data  és  del  10  de  les  calendes  de  Febrer  del 
any  48  de  Felip. 

En  lo  matex  pergamí  se  troba  lo  jurament  de  f eeltat  del  ref erit  Er- 
mengol  lozbert  al  senyor  de  Pinos:  «Juro  ego  ermengod  iocbert  filius 
qui  fuit  de  Guilla  femina  que  de  ista  ora  in  antea  fidelis  ero  ad  te  Gau- 
ceran mir  filium  qui  fuisti  de  Sicards  femina  et  a  filio  Gauceran  qui 
fuit  filio  de  Adalet  femina  et  a  Remon  Gauceran  qui  fuit  filius  de  Aza- 

let  femina.  Si  Gauceran  obierit  sine  infante non  te  dezebre  te  pre- 

phatum  Gauceran  mir  et  gauceran  filio  tuo  de  ipsos  castellos  de  iosa  et 
de  orsera  et  de  Sancti  Romani  et  de  gosal  ñeque  de  ipsas  fortedas...» 

Ab  aqüestes  escriptures  sabém  donchs  que  Ermengol  lozbert  era 
germh  del  comte  Guillém  de  Cerdanya,  potser  un  fiU  illegítim  del  com- 
te  Bamon,  y  que  Galceran  Mir,  fill  de  Sicardis,  fou  casat  ab  Adaleta,  y 
fou  lo  pare  de  Galceran  II,  del  nom,  y  de  Ramón  Galceran.  Se  veu  tam- 
bé la  gran  estensió  e  importancia  que  tenia  la  baronía  de  Pinos  al  co- 
mengar  lo  sigle  xn. 

Galceran  11,  casat  ab  Estefanía,  jura  també  feeltat  ais  comtes  de 
Barcelona  Ramón  Berenguer  y  DolQa  per  los  anomenats  castells  de  Pi- 
nos, Espada,  Gosol,  Saldes,  Querforadat  y  Vallmagna,  y  junt  ab  son 
fill  Galceran  ni  juraren  també  a  favor  de  Ramón  Berenguer  IV  de  Bar- 
celona, en  1133,  per  los  castells  de  Sant-Martí,  Miralles  y  Queralt,  que 
com  ja  havém  referit,  formaven  lo  senyoriu  deis  vescomtes  de  Cer- 
danya-Confient. 

Suposam  que  era  lo  matex  Galceran  III  lo  senyor  de  Pinos  qui  jura 
feeltat  al  Rey  Alfons  I  per  los  castells  de  Gosol,  Querforadat,  Aló  y  de- 
més  abans  nomenats,  puix  que  s'anomena  filius  Stephanie,  lo  qual  se 
casa  ab  Berenguera  y  procrearen  a  Ramón  Galceran,  Bernat  Galceran 
y  Berenguer  Galceran.  Segons  un  manuscrit  de  la  Biblioteca  Nacional 
de  Madrit,  intitolat  Oeneálogia  y  descendencia  de  la  Casa  de  Pinos, 
obra  de  Don  Bernat  Galceran  de  Pinos,  endre§ada  a  la  duquesa  de 
Belxit  y  escrita  en  Barcelona  Tany  1620,  Berenguera,  esposa  de  Gal- 
ceran m  de  Pinos,  era  de  la  familia  de  Monteada;  empero,  té  poca  au- 
toritat  aquest  genealogiste  y  li  trobam  moltes  errors,  entre  elles  lo  rec- 
tificar a  Zurita,  perqué  Tbistoriador  d'Aragó  diu  que  entre  los  arbitres 
instituits  per  lo  Rey  y  per  lo  comte  de  Tolosa  hi  havia  Bernat  de  Pi- 
nos, y  lo  referit  genealogiste  nega  que  en  aquell  temps  visques  cap  in- 
dividuu  de  la  familia  ab  nom  de  Bernat.  Donchs,  segons  lo  document 
del  any  1170  que  ara  presentarém,  Tun  deis  filis  de  Galceran  III  s'ano- 
menava  Bernat,  y  per  tant  tenía  rahó  Zurita.  Se  trata  de  la  següent 


Digitized  by 


Google 


-(  174  )- 

donació  feta  ais  Templers:  «Elgo  Gancerandus  de  Pinos  et  coniux  mea 
berengaria  et  filii  nostri  Raimundus  Gancerandus  et  Bemardns  gance- 
randus et  Berengarius  gancerandus  filiis  nostris  donatores  sumus  deo 
et  domui  templi  et  fratribus  qui  modo  ibi  sunt  constitutis  uel  in  antea 
emnt  monte  de  palomera  et  de  cíia  quantum  nos  ibi  habemus  uel  ha- 
bere  debemus  extra  de  tasches  quod  nos  ibi  accipimus  et  de  adempri- 

uum  de  hominibus  de  salzes ista  donatione  de  istis  montibus  est  in 

comitatu  de  Cerdania.  Affrontat  predictis  montibus  de  oriente  in  co- 
llum  balcebres,  de  meridie  usque  ad  terminum  de  Peguera,  de  occiduo 
in  terminum  de  fraucmir  et  in  terminum  de  espada,  de  circii  de  gradu 

palomera  amunt  usque  ad  terminum  de  Peguera Et  nos  donatores 

conuenimus  deo  et  domui  templi  quod  nos  non  mittamus  alium  bestiar 
de  collum  de  ares  usque  ad  coUum  balcebres  nisi  ipsum  de  domo  tem- 
pli et  de  alus  montibus  quod  non  habemus  uobis  datos  quod  de  adem* 
priuum  et  de  pastura  quod  in  illis  f  eceritis  quod  f  aciatis  cum  licencia  et 
uoluntate  nostra  et  de  nostris,  et  nos  et  nostris  acoipimus  in  curia  et 
in  baiulia  per  cuneta  sécula  totum  quantum  auere  fuerit  de  domo  tem- 
pli de  Solsona  usque  ad  collum  de  pertia.»  La  data  és  del  tres  de  les 
calendes  d'Octubre  del  any  1170  de  la  encarnado  (1). 

Ramón  Oalceran  de  Pinos,  flll  primogénit  de  Galceran  III  y  Beren- 
guera  fon  lo  successor  en  la  baronía  de  Pinos  y  Querforadat  y  segons 
sembla  concorregué  á  la  famosa  batalla  d'Ubeda  en  1212.  No  obstant, 
r  autor  de  la  genealogía  manuscrita  que  havém  ja  citat,  conservada  en 
la  Biblioteca  Nacional  de  Madrit,  din  que  Pere  de  Pinos  jura  homenat- 
ge  al  rey  Alfons  I  per  los  castells  de  Pinos,  Gosol,  Saldes,  Querforadat, 
Vallmagna  y  Aló  y  s'anomenava  flll  d'Estefanía.  No  hav6m  sabu- 
trovar  cap  noticia  del  dit  Pere  en  la  segona  meytat  del  sigle  xn,  enca- 
ra que  segons  lo  genealogiste  referit  lo  jurament  al  Rey  estava  trans- 
crit  en  lo  foli  61  del  Llibre  deis  Féus  de  la  Corona  de  Aragó. 

No  savém  per  quina  rahó  tingué  Pere  d'Aragall,  altre  deis  barons 
del  comtat  de  Cerdanya,  temporalment  lo  senyoriu  del  Querforadat, 
en  los  darrers  anys  del  sigle  xiii.  Los  Aragalls  eren  senyors  de  la  ba- 
ronía d'Ansovell,  lloch  y  valí  prop  del  dit  Quer,  en  lo  Baridá.  Foupot- 
ser  ab  motiu  d'algun  empenyorament  o  altra  també  transitori,  perqué 
en  1313,  Ramón  de  Luerters,  procurador  de  donya  Saura  de  Mallorca 
(flUa  illegítima  del  rey  Sanxo  de  Mallorca),  viuda  de  Pere  Galcerá  de 
Pinos  y  mare  del  impúber  Peret  Galcerá,  feu  homenatge  al  rey  Jaume 
d' Aragó  per  los  castells  y  llochs  del  Querforadat,  Gosol,  Espada  y  Sat- 
des;  y  en  1318,  Ot  de  Moneada,  parent  y  curador  del  esmentat  impú- 
ber, feu  altra  homenatge  al  mateix  monarca  per  les  baroníes  de  losa  y 


(1)    Arxiu  del  Gran  priorat  de  Catalunya  del  orde  del  Hospital,  armari 
3,  do  Cerrera,  perg,  123. 


Digitized  by 


Google 


-(  175  )- 

Lavansa,  PeretGalcerít,  se  casa  després  ab  donya  Marquesa  de  Fono- 
llet  (filia  de  Pere,  primer  vescomte  dllla  del  Rosselló)  y  en  1336,  al 
demanar  al  rey  d'Aragó  la  investidura  feudal  de  la  Quadra  de  Lavansa, 
baronía  de  losa,  castells  de  Pinos,  Prats  y  altres,  lo  dit  rey  se  negá  a 
donarli  mentres  no  fes  confessió  y  regoneixement  de  possehir  en  fííu 
reyal  los  Uochs  del  Querforadat,  Elspada  y  Saldes,  quins  llochs  lo 
senyor  de  Pinos  pretenia  que  eren  alous  propris. 

Bernat  de  Pinos,  fill  de  Pere  y  de  Marquesa,  contragué  matrimoni 
ab  donya  Aldonsa  de  Castro,  senyora  de  les  baroníes  de  Castro  y  Pe- 
ralta d'Aragó  y  ab  segones  nupcies  ab  donya  Urraca  d'Arenós;  Pere 
flU  de  la  primera  muller,  d' Aldonsa,  dexá  Tapelatiu  de  Pinos  y  pren- 
gué  lo  de  Castro,  al  objecte  de  perpetuar  aquella  antigua  casa  arago- 
nesa; son  seté  descendent  fou  Gaspar  de  Castro  Pinos,  comte  de  Qui- 
mera, vescomte  d'Evol  y  titolat  també  vescomte  del  Querforadat. 
Bernat,  fill  de  la  segona  muller,  d'Urraca  d' Árenos,  continua  usant 
lo  nom  de  Pinos,  mes  queda,  molt  prompte  acabada  la  linia  masculina, 
venint  a  caure  lo  senyoriu  de  Pinos  a  la  seua  neta  donya  Joana  Este- 
fanía, casada  ab  don  Joan  de  Castro. 

Tenim,  donchs,  que  lo  comte  de  Quimera,  era  en  los  primers  anys 
del  sigle  xvii  rúnich  representant  de  la  primitiva  linia  masculina 
deis  senyors  de  Pinos  y  del  Querforadat,  De  la  seua  esposa,  donya  Isa- 
bel Agnés  d'Erill,  filia  del  comte  d'Erill,  no  tingué  successió;  dexá 
tant  sois  un  fill  illegitim  anomenat  Esteve  Qalcerá  y  lo  patrimoni  de 
dita  branca  de  la  mes  antiga,  potser,  de  les  families  senyorials  cátala* 
nes,  passá  á  donya  Francisca  de  Pinos,  duquesa  de  Hixar.  La  filia  de 
la  duquesa,  donya  Isabel  Margarida  de  Hixar,  contragué  matrimoni  ab 
lo  comte  de  Rivadeo  y  per  aquesta  causa  passaren  lo  senyoriu  del 
Querforadat,  la  baronía  de  la  Roca  y  lo  vescomtat  d'Evol  á  la  dita 
casa  casteUana,  fondada  per  aquell  famós  capitá  de  partides  mercena- 
ries  don  Rodrigo  de  Villandrando. 

En  los  documents  del  comte  de  Quimera,  se  veu  que  aquest  senyor 
prenia  lo  titol  de  vescomte  del  Querforadat,  per  Jos  anys  de  1620.  Es 
la  primera  volta  que  observém  dit  titol  en  documents  auténtichs  Pot- 
ser la  vanitat  deis  nobles  de  aquella  época,  desitjosos  de  reunir  molts 
titols  y  creurels  d*antiga  creació,  feu  que  don  Qaspar  de  Pinos,  comte 
de  Quimerít,  convertís  arbitrariament  lo  senyoriu  del  Querforadat  en 
vescomtat,  valentse  de  lo  que  diuen  velles  cróniques,  com  la  d'  en 
Tomich,  les  qui  parlen  de  vescomtes  del  Querforadat  en  lo  temps  de 
la  reconquesta.  Devém  repetir  que  no  havém  trobat  cap  document  an- 
tich  en  que  sia  anomenat  lo  vescomtat  del  Querforadat. 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


IMPORTANCIA  DE  LA  SIGILOGRAFÍA 

COMO  CIENCIA  AUXILIAR  DE  LA  HISTORIA 


Mbmorias.^viii.  12 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


IMPORTANCIA 

VE  LA 

SIGILOGRAFÍA 

COMO  CIENCIA  ADXILIiR  DE  LA  HISTORIA 

MEMORIA 

leída  km  la 

Real  Academia  de  Buenas  Letkas  de  Barcelona 

EL  DÍA  15  DE  MARZO  DE   1902 
for  el  ao&déBÍeo  de  niairo 

D*  Fernando  de  Sagarra  y  de  Sisear 


BARCELONA 


Imprenta  de  la  Casa  provincial  de  Caridad 

Galle  de  lioniealesreí  número  5 
1902 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


A  Sigilografía  ó  descripción  y  estudio  de  los  sellos, 
particularmente  por  lo  que  se  refiere  á  los  de  la 
Edad  media,  ha  sido  considerada  de  grandísima 
importancia,  por  eruditos  historiadores  y  arqueó- 
logos. 

El  autor  de  la  Numismática  del  Oriente  latino,  Schlumberger, 
la  califica  de  parle  imporlanlísima  de  la  Arqueología,  (1)  Chas- 
sant,  en  su  Palcographie  des  Charles  el  des  Manuscrüs,  afirma 
que  lodo  historiador  que  al  examinar  los  documentos,  olvida  ó  des- 
precia los  sellos,  hace  un  trabajo  incompleto  (2),  Millin,  la  consi- 
dera como  fueiile  abundantísima  de  instrucción  (3).  Escudero  de 
la  Pena,  dice  que  es  uno  de  los  filones  más  recientemente  abier- 
tos á  la  exploración  arqueológica  (4). 

El  conde  de  Laborde,  director  general,  que  fué,  de  los  Ar- 
chivos nacionales  de  París,  consigna  en  el  proemio  de  la  notabi- 
lísima obra  de  Doüet  d'Arcq  «Collectión  de  Sceaux,»  que  hay 
que  convenir  en  que  la  Sigilografía  no  es  una  ciencia  vana,  ni  una 
ocupación  estéril,  antes  por  el  contrario,  es  la  más  autorizada  de 
las  ramas  de  la  Arqueología  (B).  Charvet,  ha  dicho:  los  sabios  no 


(1)  ScHLUMBEROER.— >S^/^//Zo^ra|>/ií6  dc  VEmpire  Byznntin.—Fa,- 
rí8.-1884. 

(2)  Chassant.— PaZ^flrrop/iie  des  Charles  et  des  Manuscrits.-^Va' 
rí8.-1885,  pág.  101. 

(3)  Millin.— Jfa^asm  Enciclopédique^  tomo  IV.— 1811. 

(4)  Escudero  de  la  PeSa.  -  Museo  Español  de  antigüedades,  t.  II, 
pág.  543. 

(5)  Doüet  d'Arou.  — CoWecí/on  de  iSceaw.T. -París.— (1863-1868), 
vol.  I,  pág.  8. 


Digitized  by 


Google 


-(  182  )- 

lardarán  en  advertir  cuan  ricos  en  noticias  de  toda  clase  sean 
los  sellos  (1). 

Así  mismo,  merecen  transcribirse  las  elocuentes  frases  de 
nuestro  distinguido  y  malogrado  amigo  Lccoy  de  la  Marche,  jefe 
dignísimo  que  fué  de  los  Archivos  nacionales  de  París,  con 
quien  estuvimos  en  correspondencia,  y  al  cual  somos  deudores 
de  importantísimos  datos  sobre  los  sellos  catalanes  que  se 
conservan  en  aquellos  archivos.  Dice  este  erudito  arqueólogo  en 
el  prólogo  de  su  interesante  obra,  Les  SceauXy  que  forma  parte 
de  la  Biblioteca  de  VEnsegnement  des  Beaux-Arts.  «El  estudio 
de  los  sellos,  hasta  poco  ha,  casi  del  todo  olvidado,  ha  adquirido 
de  algunos  años  acá,  un  rápido  desarrollo.  Háse  advertido  que 
constituían  no  solamente  una  serie  de  documentos  históricos,  si 
que  también,  una  clase  de  monumentos  artísticos  del  mayor  inte- 
rés. Las  épocas  dotadas  del  sentimiento  del  arte,  comunican  á 
todo  lo  que  las  mismas  alcanzan,  aún  á  aquellos  objetos  más  co- 
munes, una  marca  inimitable.  Así  también,  la  Edad  media,  ha 
estampado  en  esos  millares  de  emblemas  que  servían  para  dar 
mayor  autenticidad  á  los  documentos  públicos  y  privados,  la 
impronta  de  su  espíritu  y  de  su  gusto  original.  El  lenguaje  figu- 
rado era  entonces  mtis  familiar  al  pueblo  que  el  idioma  escri- 
to, he  aquí  porque  las  artes  de  ese  período  son  superiores  á  su 
literatura,  y  he  aquí  también,  porque  ese  lenguaje  de  las  imáge- 
nes ha  hecho  del  grabado  sobre  metal,  del  grabado  sigilar,  una 
especialidad  tan  brillante»  (2). 

De  estas  palabras  de  Lecoy  de  la  Marche,  se  deduce  que-  el 
estudio  de  los  sellos,  no  sólo  es  interesante  bajo  el  punto  de  vista 
artístico,  sino  que  es,  además,  un  poderoso  auxiliar  de  la  his- 
toria. 


Esa  importancia  de  la  Sigilografía  para  el  progreso  de  los 
estudios  históricos,  la  corrobora  Millin,  cuando  afirma,  que  por  su 
medio  hánse  resuelto  infinidad  de  puntos  dudosos  y  sucesos  que 
aparecían  obscuros,  particularmente  en  las  cronologías  y  genea- 


(1)  CnKRVY.n.—Descríption  des  collections  de  sceaux  matrices  de 
Mr,  E.  2>on5r^. -París. —1880,  pág.  18 

(2)  Lecoy  de  la  Marche.— JLe«  /S^ceaMo?.— París.— 1890,  pág.  5. 


Digitized  by 


Google 


— (  mi )  - 

logias.  En  efecto;  los  nombres  auténticos,  títulos,  atributos  y 
dignidades  de  muchos  personajes  han  podido  comprobarse  y 
aún  rectificarse,  por  medio  de  las  leyendas  ó  inscripciones  sigila- 
res. Los  hechos  culminantes  de  un  reinado,  las  conquistas  de 
pueblos  y  la  agregación  de  nuevos  estados  y  territorios  á  la  co- 
rona, se  revelan  en  las  Variantes  de  esas  mismas  leyendas, 
como  acontece  y  puede  observarse  en  la  serie  de  los  sellos  de 
los  condes  reyes  de  Aragón.  Aquilata  más  y  más,  esta  importan- 
cia y  preferencia  de  la  Sigilografía  sobre  los  demás  objetos  ar- 
queológicos, como  elemento  de  estudio  é  investigación  para  la 
historia,  el  hecho  de  que  los  sellos,  aparte  de  su  generalidad, 
particularmente  en  los  siglos  medios,  reúnen  la  circunstancia, 
verdaderamente  estimable,  de  llevar  consigo  una  fecha  cierta  y 
determinada,  por  ir  adheridos,  cuasi  siempre,  á  un  documento 
que  la  contiene. 

Las  demás  ciencias  auxiliares  de  la  historia,  no  sólo  se  en- 
cuentran en  un  nivel  inferior,  consideradas  en  relación  con  la 
Sigilografía,  sino  que  además,  ésta  les  proporciona  gran  parte 
de  los  elementos  de  que  disponen. 

Así  la  Paleografía  y  la  Epigrafía,  hallan  en  las  leyendas  si- 
gilares numerosos  datos  y  material  abundante  para  sus  estudios. 
Obsérvanse  en  esas  leyendas,  los  caracteres  romanos,  el  período 
de  transición  de  este  estilo  al  gótico,  luego  aparecen  en  todo  su 
esplendor  los  tipos  góticos  ó  monacales  y  finalmente  decaen, 
para  reaparecer  el  tipo  romano  en  la  época  del  Renacimiento.  Es 
curiosísimo  el  estudio  de  las  siglas,  nexos  y  abreviaturas  que  en 
número  considerable  y  en  diversidad  de  formas  se  encuentran 
en  los  sellos;  baste  decir,  que  para  la  reproducción  de  las  leyen- 
das sigilares  que  contiene  la  monumental  obra  de  Doüet  d'Arcq, 
tuvieron  que  fundirse  exprofeso,  nada  menos  que  7  series  de 
alfabetos,  y  siendo  así  que  estas  no  debían  comprender  mils  que 
veinte  y  dos  tipos,  confundiéndose  la  I  con  la  J  y  la  U  con  la  V, 
sin  embargo,  con  las  variantes,  resulta,  que  una  sola  serie,  al- 
canza la  respetable  cifra  de  121  tipos  distintos. 

La  Heráldica,  sino  se  trata  de  una  ciencia  vana  y  del  blasón 
puramente  convencional  y  de  fantasía,  le  debe  al  estudio  de  los 
sellos,  grandes  recursos  y  elementos.  Son  muy  numerosos  los 
en  que,  particularmente  desde  el  siglo  xiv,  aparecen  escudos 
con  las  divisas  y  piezas  heráldicas  de  familias  nobiliarias, 
constituyendo  el  blasón  monumental,  este  auxiliar  de  la  historia 
que  permite  consignar  la  data  de  origen  de  todas  estas  piezas  y 


Digitized  by 


Google 


-(  184  )- 

divisas,  así  como  los  entroncamientos  y  particiones  de  las  fami- 
lias que  los  poseen. 

La  Numismática,  aún  cuando  ha  sido  considerada  por  los 
arqueólogos,  como  herní  ma  de  la  Sigilografía,  ellos  mismos  re- 
conocen que  su  importancia  es  menor,  por  ofrecer  un  campo  de 
estudio  infinitamente  más  limitado  que  el  de  los  sellos. 

El  derecho  de  batir  moneda,  ha  venido  siendo,  por  regla 
general,  una  de  las  regalías  de  la  corona,  que  por  excepción  y 
privilegio  se  concedía  á  algunos  príncipes  feudales  y  poblacio- 
nes importantes.  En  cambio,  el  derecho  de  usar  sello,  se  gene- 
ralizó de  tal  suerte,  que  su  empleo  vino  á  hacer  las  veces  de 
firma,  siendo  muchos  los  particulares,  especialmente  en  los  si- 
glos medios,  que  no  sabiendo  escribir,  se  servían  de  sus  sellos 
propios,  para  hacer  constar  su  intervención  en  los  documentos. 

Es  evidente,  pues,  la  mayor  extensión  é  importancia  que 
para  la  historia  ofrece  el  estudio  de  los  sellos,  comparado  con 
el  de  las  monedas,  que  como  hemos  dicho,  sólo  acuñaban  los 
reyes  y  por  excepción  algunos  feudatarios  y  municipalidades. 
Esto  aparte,  el  grabador  de  monedas  debía  circunscribirse  A 
una  superficie  sumamente  reducida,  y  además,  no  podía  separar- 
se del  tipo  conocido,  para  no  chocar  con  el  público,  refractario, 
por  naturaleza,  á  toda  imiovación.  En  cambio,  el  mayor  diáme- 
tro de  los  sellos,  y  las  ideas  de  esplendor  y  magnificencia  del 
personaje  ó  corporación  que  los  mandaba  grabar,  permitían  al 
artista  desplegar  su  ingenio  y  producir  esas  bellezas  y  obras  de 
arte  que  admiramos  en  muchísimos  sellos  medioevales. 

La  Ilagiología  y  la  Iconografía  sagrada  ¿cuánto  no  deben  á 
la  Sigilografía?  Es  infinito  el  número  de  sellos  de  obispos,  aba- 
des, prioratos,  iglesias,  cabildos,  ciudades  y  corporaciones  di- 
versas, que  ostentan  las  imágenes  de  los  santos  patronos  y  titu- 
lares, con  sus  atributos  é  insignias,  de  suerte  que  aún  después 
de  haber  agotado,  esas  ciencias  históricas,  los  recursos  que 
pueden  proporcionarles  las  vidrieras'  y  esculturas  de  los  monu- 
mentos religiosos,  hallan  en  los  sellos  una  fuente  inagotable  de 
datos  y  noticias.  Así  lo  reconoce  el  autor  ya  citado,  Schlumber- 
ger,  en  su  Sigilografía  del  Imperio  de  Oriente,  cuando  afirma 
que  el  estudio  de  los  sellos  bizantinos  es  importantísimo  para  el 
conocimiento  de  la  Iconografía  religiosa  de  aquel  imperio,  pues- 
to que,  añade,  en  muchísimos  de  ellos  figuran  las  imágenes  de 
Jesucristo,  de  la  Virgen  y  de  multitud  de  Santos  con  el  traje  y 
atributos  tradicionales  y  peculiares  de  cada  uno. 


Digitized  by 


Google 


-(186)- 

Finalmente,  la  Indumentaria,  en  sus  distintos  aspectos,  de 
poca  utilidad  puede  servir  para  el  progreso  de  la  historia  si 
no  cuenta  con  la  Sigilografía.  La  conocemos  por  la  estatuaria, 
por  las  esculturas  de  los  edificios,  por  las  vidrieras  de  los  tem- 
plos, por  la  pintura  y  el  bordado,  pero  por  regla  general,  en 
todos  esos  monumentos  falta,  como  dice  Doüet  d*Arcq,  el  dato 
valioso  é  indispensable,  de  la  fecha  precisa  en  que  han  sido  eje- 
cutados, y  este  dato  se  encuentra  cuasi  siempre  en  los  sellos. 

Por  consiguiente,  la  Sigilografía  viene  á  ser  la  base  sólida  y 
verdadera  de  la  Indumentaria.  Y  no  es  tan  sólo  la  historia  del 
traje,  que  aparece  ostensiblemente  en  los  sellos,  vense  también 
en  los  mismos,  tronos  y  sedes  majestáticas,  atributos  é  insignias 
de  la  realeza,  armaduras,  arneses  de  los  caballos,  espadas,  lan- 
zas, mitras  y  báculos  y  demás  objetos  que  constituyen  el  traje 
sacerdotal,  utensilios  de  uso  doméstico,  instrumentos  del  traba- 
jo, etc.,  etc.,  en  diversidad  de  formas  y  estilos,  según  la  época  á 
que  corresponden.  Así  es,  como  Demay  ha  podido  publicar  una  de 
las  mejoras  y  más  eruditas  obras  de  Indumentaria,  Le  coslnme 
au  moyen  age  d*aprés  les  sceaux,  en  la  que  como  únicos  com- 
probantes y  piezas  justificativas,  se  citan  los  sellos' medioevales. 

¡Cuántas  faltas  de  propiedad  en  la  representación  de  perso- 
najes históricos,  se  evitarían,  si  se  consultasen  y  atendiesen  los 
múltiples  datos  que  proporciona  la  Sigilografía!  Sirva  de  ejem- 
plo, el  célebre  casco  con  la  cimera  del  dragón  alado,  falsamen- 
te atribuido  al  rey  D.  Jaime,  cuyo  error  indumentario,  se  des- 
vanece por  completo,  con  el  estudio  de  los  sellos  de  aquel  mo- 
narca. 

Sólo  fijándonos  en  la  serie  de  los  de  los  condes  reyes  de 
Aragón,  hemos  hallado  35  modelos  distintos  de  tronos  y  sedes  de 
majestad,  8  variantes  en  la  forma  de  las  espadas,  10  en  la  de 
los  cascos,  9  en  las  lanzas  y  17  en  el  traje  del  monarca. 

Esta  breve  reseña,  pone  de  manifiesto  cuánto  contribuye  el 
examen  de  los  sellos  al  adelantamiento  y  perfección  de  las  de- 
más ciencias  arqueológicas,  auxiliándolas  poderosamente  en  la 
obra  común  de  hacer  brillar  la  verdad  histórica  en  su  mayor 
grado  de  pureza. 


Ahora  bien;  si  pasando  de  estas  generalidades,  nos  concretá- 
ramos al  estudio  de  los  sellos  de  la  región  catalana,  podríamos 


Digitized  by 


Google 


-(  186  )- 

citar  infinidad  de  curiosidades  y  datos  interesantísimos  como 
fruto  de  dicho  estudio.  Así,  por  ejemplo,  existe  en  el  Archivo 
municipal  de  Montpeller,  pendiente  del  pergamino  n.®  4,195,  uno 
muy  notable  del  Veguer  de  la  Curia  de  Barcelona,  y  que  corres- 
ponde á  mediados  del  siglo  xiii  ó  sea  al  año  1261.  Este  ejemplar, 
que  hallamos  entre  otros  varios,  no  menos  interesantes,  durante 
los  días  que  estuvimos  investigando  en  aquel  archivo,  resulta 
ser  el  de  más  remota  fecha  que  hemos  encontrado  hasta  hoy, 
de  los  que  usaron  los  Vegueres  de  nuestra  ciudad.  En  esta  im- 
pronta (1),  sacada  con  toda  fidelidad  del  original  en  cera  á  que 
nos  referimos,  puede  observarse,  como  primera  impresión,  el 
tipo  románico  muy  marcado.  Estudiándola  detenidamente,  ve- 
mos que  en  el  anverso  (n.®  1),  ostenta  una  cruz  patada  ó  sea  de 
extremidades  ensanchadas,  y  en  los  cuatro  ángulos  que  la  misma 
forma,  un  punto  llamado  roel  en  lenguaje  heráldico.  En  el  re- 
verso (n.^  2),  aparece  un  castillo  con  tres  torres  almenadas.  La 
leyenda  distribuida  entre  anverso  y  reverso,  dice  así:  SIGI- 
LLVM  VICARII  CVRIE  BARCHINONENSIS.  Esto  es,  sello  del 
Veguer  de  la  Curia  de  Barcelona.  En  los  caracteres  de  la  leyen- 
da se  advierte  el  período  de  transición  del  romano  al  gótico. 
Así  la  G,  la  M  y  la  E,  son  góticas,  en  cambio,  las  demás  letras 
y  en  especial  la  N  y  la  V,  son  romanas. 

Este  curiosísimo  sello,  viene  á  ser  un  dato  fehaciente  de  la 
existencia  de  una  curia  ó  tribunal,  en  Barcelona,  en  el  año  1261 
y  de  la  personalidad  del  Veguer  que  la  regía.  Es  más;  observan- 
do los  emblemas  que  en  el  aparecen,  se  encuentra,  en  primer 
lugar,  la  cruz,  que  constituye  la  divisa  de  la  ciudad,  y  en  se- 
gundo lugar,  un  caslillOj  significado  de  poder,  fortaleza,  auto- 
ridad. 

El  documento  á  que  va  adherido,  no  es  menos  interesante. 
Consta  por  el,  que  los  ciudadanos  de  Barcelona,  Poncio  de  Alest, 
Bernardo  Aymerich,  Guillermo  de  Lacera,  Raimundo  Romeu, 
Arnaldo  LuU  y  Bernardo  Torsa,  en  nombre  propio  y  en  el  de 
otros  conciudadanos  suyos,  teniendo  parte  todos,  en  el  préstamo 
que  habían  otorgado  al  rey  D,  Jaime,  pro  viático  ultramariSf 
nombraron  procurador  á  Raimundo  de  Gerona,  para  exigir  y 
cobrar  de  los  cónsules  de  Montpcller,  6,400  sueldos  malgoren- 
ses  que  restaban  á  satisfacer  de  aquellos  16,000  que,  por  man- 


(1)     Lámina  I,  números  1  y  2. 


Digitized  by 


Google 


-(  187  )- 

dato  del  mismo  rey,  se  habían  comprometido  á  pagar  á  Raimun- 
do Ricart,  también  ciudadano  de  Barcelona,  y  del  cual  eran 
causa-habientes  los  antes  citados.  Y  no  habiendo  podido  hacer 
efectivo  aquel  crédito,  el  expresado  Raymundo  de  Gerona,  nom- 
bran para  que  le  substituya  en  dicha  comisión,  á  Pedro  de  Mi- 
rambell,  otorgándole  cuantas  facultades  le  fuesen  necesarias 
para  conseguir  el  cobro,  y  finalmente  añaden:  El  ul  presens  ins- 
trumentum  maiorem  oblineat  firmüaíem  ipsum  munimine  sigilti 
nostre  curie  fecimus  communiri.  Esto  es;  para  dar  mayor  auten- 
ticidad al  documento,  le  roboraron  con  el  sello  del  Veguer  de  la 
curia  de  Barcelona. 

Así  se  otorgó  en  esta  ciudad,  á  los  IB  de  las  kalendas  de  sep- 
tiembre del  afio  1261. 

Del  estudio  de  este  sello,  se  deduce  un  nuevo  argumento 
para  afirmarnos  más  y  más,  en  la  opinión  de  que  la  divisa  pri- 
mitiva de  nuestra  ciudad,  como  cabeza  del  condado  de  su  nom- 
bre, y  después  de  la  Generalidad  de  Catalufia,  fué  la  cruz^  y  que 
las  barras  ó  palos,  constituyeron  la  divisa  real  de  los  monarcas 
aragoneses. 

Este  hecho,  que  nos  proponemos  dilucidar  y  demostrar  cum- 
plidamente en  un  trabajo  especial,  resulta  comprobado  del  exa- 
men y  estudio  de  los  sellos.  En  efecto;  en  todos  los  que  corres- 
ponden á  la  autoridad  real  ó  á  algún  representante  de  esa  misma 
autoridad,  se  observa  constantemente  el  uso  de  la  divisa  de  los 
palos  ó  barras;  en  cambio,  en  los  primitivos  sellos  del  consejo 
municipal  de  Barcelona,  en  ese  mismo  del  Veguer  del  afio  1261 
y  en  los  de  la  Generalidad  ó  Diputación  general  de  Catalufia, 
aparece  siempre  la  cruz. 

Así,  en  los  Archivos  departamentales  de  Marsella,  pendiente 
de  un  pergamino  acotado  B.  380,  existe  un  sello,  muy  curio- 
so, de  la  antigua  municipalidad  de  Barcelona,  (lám.  I,  núm.  3). 
Es  de  cera,  color  pardo,  y  mide  40  milímetros  de  diámetro.  En 
el  se  observa  la  misma  divisa  ó  sea  la  cruz  patada,  como  prefe- 
rente y  ocupando  todo  el  campo,  acompafiada  en  cada  uno  de 
los  cuatro  ángulos  que  forma,  de  un  escudito  con  tres  barras  ó 
palos.  La  leyenda  dice:  ®  S.  VNIVERSITATLS  BARCH...  esto 
es,  Sigillum  Universitatis  Barchinone.  El  documento  contiene  la 
promesa  hecha  por  la  ciudad,  de  obligar  en  tanto  que  le  será 
posible  y  en  los  casos  previstos  por  el  tratado  de  Oloron  y  con- 
venios posteriores,  al  rey  de  Aragón  á  restituir  las  sumas  depo- 
sitadas en  sus  manos  por  el  de  Inglaterra,  para  el  rescate  del 


Digitized  by 


Google 


-(  188  )  - 

conde  de  Provenza,  y  á  devolver  la  libertad  á  los  rehenes  dados 
por  este  príncipe.  Otorgóse  este  documento  en  6  de  las  kalendas 
de  febrero  de  1288. 

Sólo  en  tiempos  posteriores,  el  consejo  municipal  combina  en 
su  escudo  de  armas,  esa  cruz,  con  los  palos  ó  barras,  y  el  Ve- 
guer adopta  la  misma  práctica,  siguiendo  en  esto  el  ejemplo  de 
los  demás  Vegueres  de  Cataluüa,  pues  todos  ellos,  como  autori  - 
dad  emanada  del  rey,  ostentan  la  divisa  real  ó  sea  las  barras, 
colocándolas  comúnmente  en  el  fondo  de  sus  sellos  y  en  primer 
término  la  divisa  de  la  capitalidad  de  la  veguería.  Así  puede 
observarse  en  los  siguientes  que  vamos  á  describir. 

Veguer  de  Barcelona  (lám.  t,  núm.  4),  sello  de  cera,  de 
mediano  módulo,  midiendo  44  milímetros  de  diámetro.  En  un 
círculo  formado  por  lóbulos  aparecen  cinco  palos  (barras),  divi- 
sa real,  y  en  el  centro  y  en  primer  término  un  losanje  con  la 
cruz  y  un  roel  en  los  cuatro  ángulos  que  forma.  La  leyenda,  en 
capitales  góticas,  es  como  sigue:  ®  S:  VICARII:  BARCHN:  P: 
DNO:  REGE:  ARAG:  COMIT:  BARCH:  esto  es;  Sigülum  Vica- 
rii  Uarehinone  pro  domino  rege  Aragonum  comile  Barchinone. 

Este  sello,  se  conserva  en  el  Archivo  de  la  Catedral  de  Bar- 
celona y  pende  de  un  documento  en  pergamino  por  el  que  Ber- 
nardo de  Tous,  veguer  de  Barcelona  y  del  Valles,  absuelve  y  re- 
dime de  toda  inculpación  y  querella  á  Bernardo  Dusay,  en  6  de 
los  idus  de  junio  de  1340. 

Veguer  de  Lérida  (lám.  I,  núm.  5),  sello  de  cera,  de  53  mi- 
límetros de  diámetro.  También  se  comprueba  por  el,  que  la  divi- 
sa real,  consiste  en  los  palos  ó  barras  que  en  número  de  nueve 
constituyen  el  fondo  ó  campo  del  mismo,  apareciendo  en  primer 
término,  los  tres  lirios,  divisa  de  la  ciudad.  La  leyenda  dice: 
®:  S:  VICARII:  YLDN :  P:  DNO  i  REG  i  ARAG...  COMES 
BARCHN.  {Sigülum  Vicarii  Tlerdensis  pro  domino  rege  Arago-- 
niim  comes  Barchinone),  No  es  posible  precisar  la  fecha  de  este 
sello  porque  se  halla  desprendido  del  documento  á  que  ¡ría 
adherido;  sin  embargo,  por  el  carácter  de  la  leyenda^  creo  debe 
atribuirse  al  siglo  xiv.  Se  conserva  en  el  Archivo  del  Cabildo 
Catedral  de  Lérida. 

Veguer  de  Gerona  (lám.  I,  núm.  6),  sello  de  cera  encarna- 
da, que  mide  BO  milímetros  de  diámetro.  En  el  fondo  ostenta 
cinco  palos,  ó  sea  la  divisa  real,  rodeados  de  lóbulos,  y  en  pri- 
mer término  el  escudo  de  la  ciudad.  Pende  este  sello,  por  medio 
de  cintas  de  seda  amarilla  y  roja,  de  un  documento  otorgado 


Digitized  by 


Google 


-(  189  )- 

por  el  veguer  de  Gerona,  Bonanat  Qa  Pera,  transcribiendo  dos 
cartas  del  rey  D.  Pedro  IV,  fechado  en  8  de  diciembre  de  1370; 
y  se  custodia  en  el  Archivo  de  la  Corona  de  Aragón. 

Veguer  de  Cervera  (lám.  II,  núm.  7),  sello  de  cera  amari- 
lla, de  37  milímetros  de  diámetro.  El  dibujo  es  semejante  á  los 
precedentes,  esto  es;  en  el  fondo  y  dentro  de  un  lobulado,  la  di- 
divisa real,  y  en  primer  término,  un  ciervo.  Existe  este  sello  en 
las  vitrinas  del  Archivo  municipal  de  Barcelona. 

Veguer  de  Montblanoh  (lám.  II,  núm.  8).  En  el  Archivo 
del  Gran  Priorato  de  Cataluña,  do  la  Orden  de  tí  Juan  de  Jeru- 
salén,  se  conserva  este  sello,  impreso  en  cera  verde,  y  que  mi- 
de 39  milímetros.  Ostenta  un  escudo  con  la  divisa  real  de  Ara- 
gón^ cinco  palos  ó  barras,  y  en  primer  término,  la  de  la  villa,  ó 
sea  un  monte  qua  remata  en  una  flor  de  lis.  La  leyenda  en 
mayúsculas  góticas  dice:  ©:  S:  VICARIE  MONTIS  ALBI.  Esto 
es,  sello  de  la  Veguería  de  Monlblanch.  Pende  de  un  pergamino 
que  contiene  la  transcripción  de  un  documento  otorgado  por 
D.  Pedro  IV,  autorizándola  el  veguer  en  el  año  1370. 


Si  resultaron  interesantes  y  provechosas  para  nuestros  estu- 
dios de  Sigilografía  catalana,  las  investigaciones  practicadas  en 
el  Archivo  de  la  ciudad  de  Montpeller,  no  lo  fueron  menos  las 
que  efectuamos  en  los  Archivos  departamentales  de  Marsella. 
Además  de  haber  encontrado  en  estos,  dos  variantes  del  de 
Ramón- Berenguer  IV,  sello  rarísimo,  puesto  que  hasta  hoy  no 
conocemos  más  que  otros  dos  ejemplares,  que  se  conservan  en 
el  Archivo  histórico  nacional  de  Madrid,  tuvimos  la  agradable 
sorpresa  de  hallar,  nada  menos  que  cinco  ejemplares  del  sello 
de  su  hijo  y  sucesor  Alfonso  lí,  y  en  los  cinco  ejemplares,  tres 
variantes  ó  nuevos  tipos  para  agregar  al  único  que  conocíamos 
de  este  monarca.  Entre  ellos,  es  notable  por  su  buen  estado  de 
conservación,  el  que  pende  del  tratado  de  paz  y  alianza  otorga- 
do por  el  rey  y  Guillermo  conde  de  Forcalquier,  en  Aquis  (Aix) 
en  julio  de  1193. 

Aparte  de  esos  y  otros  sellos  de  los  condes-reyes  de  Aragón, 
encontramos  también  algunos  muy  importantes,  de  nuestros  mu- 
nicipios, mereciendo  consignarse  los  de  Barcelona  (que  ya  hemos 
descrito)  Cervera,  Lérida,  Huesca  y  Montblanch.  Todos  ellos  se 
hallan  pendientes  de  sus  respectivos  pergaminos,  siendo  de  no- 


Digitized  by 


Google 


-(  190)- 

tar,  que  el  contenido  de  éstos  se  refiere  al  tratado  de  Oloron,  ce- 
lebrado entre  el  monarca  aragonés  Alfonso  III  y  el  rey  de  In 
glaterra  en  1287,  puesto  que  consiste  en  una  promesa  que  hacen 
dichas  poblaciones,  de  salir  fiadoras  por  el  rey  de  Aragón,  para 
el  cumplimiento  de  lo  convenido  en  aquel  tratado. 

Uno  de  los  mejores  ejemplares,  por  su  perfecto  estado  de 
conservación,  es  sin  duda  alguna,  el  de  la  ciudad  de  Huesca 
(lám.  II,  núm.  12).  Vése  en  el  ocupando  todo  el  campo,  una  for- 
taleza almenada,  con  dos  puertas  y  tres  torres  iguales,  y  en  su 
parte  superior  una  almena  suelta,  acompañada  por  dos  estrellas 
de  ocho  puntas.  La  leyenda,  en  capitales  góticas,  dice  así: 
Siyülum  concilii  civilalis  Ilosce. 

Otro  ejemplar,  también  notable  por  lo  bien  conservado,  es  el 
de. la  municipalidad  de  Lérida  (lám.  II,  núm.  10),  pendiente  de 
un  pergamino  en  el  que  constan  aquellas  mismas  promesa  y  fian  • 
za,  otorgadas  en  12  de  las  kalendas  de  enero  de  1288.  La  forma 
del  sello  es  octagonal,  lleva  tres  lirios,  divisa  de  la  ciudad,  y 
la  leyenda,  en  caracteres  góticos  mayúsculos,  es  como  sigue: 
88  SIGILLVM  VNIVERSITATIS  (IL)  ERDE. 

El  de  Cervera  (lám  II,  núm.  9),  mide  44  milímetros  de  diá- 
metro. En  el  centro  aparece  un  ciervo,  y  en  los  cuatro  puntos 
cardinales  un  escudito  con  tres  palos  ó  barras,  circuido  todo  por 
un  cuadrilobado.  La  leyenda  dice:  (fiS  Sigillum  paciariorum  el 
universüatis  CervaríeJ  Pende  de  un  pergamino  que  contiene  una 
promesa  semejante  á  la  del  anterior  documento  de  Lérida,  otor- 
gada por  la  municipalidad  de  Cervera  en  10  de  las  kalendas  de 
enero  de  1288. 

Por  último,  existe  también  en  los  Archivos  de  Marsella,  un 
curioso  ejemplar  del  sello  de  la  villa  de  Montblanch  (lám.  II, 
núm.  11).  Mide  47  milímetros  de  diámetro,  y  trae  por  divisa  un 
monte  fajado  que  tiene  por  remate  una  flor  de  lis.  La  leyenda, 
en  capitales  romanas  y  góticas,  dice:  fiS  S  D'LS  PRO,  OMES- 
D'  m6bLAC.,  esto  es;  (flS  Segell  deis  prohomes  de  Montblanch). 
El  documento  de  que  pende,  se  refiere  á  la  misma  promesa  de 
obligarse  la  villa  por  razón  del  tratado  de  Oloron.  Está  fecha- 
do el  3  de  las  kalendas  de  enero  de  1288.  Blancard  (1),  cree 
equivocadamente  que  este  sello  pertenece  á  una  población  fran- 


(1)    Blancard.  --Iconographie  des  sceaux  et  bulles  des  archives  de- 
partamentales des  Boliches  du  7?/i07?e.— 18r»0,  pág.  82. 


Digitized  by 


Google 


~( lí^l  )- 

cesa  del  departamento  del  Herault,  que  lleva  íbI  nombre  de  Mont- 
blanch. 

Todos  estos  sellos  municipales  vienen  á  autenticar  un  mismo 
hecho,  ó  sea  la  fianza  que  áieron  los  pueblos  á  lo  prometido  por 
el  rey  en  las  vistas  de  Oloron,  y  con  esto  se  confirma  el  que  la 
Sigilografía  sea  un  poderoso  auxiliar  de  la  historia,  porque  pre- 
cisamente este  hecho  histórico  del  afianzamiento,  no  lo  hemos  vis- 
to consignado  ni  en  Zurita  ni  en  otro  autor  alguno  de  los  que  se 
ocupan  de  aquel  suceso,  es  más;  si  sólo  constara  por  aquellos 
pergaminos,  todavía  quedara  alguna  duda  acerca  de  la  autenti- 
cidad de  los  mismos,  pero  desde  el  momento  que  ies  acompaña 
el  sello  del  municipio  ya  no  es  posible  dudar,  ese  sello  les  da  un 
valor  inestimable,  viene  á  completarlos,  y  es  signo  característi- 
co y  fehaciente  de  su  legitimidad.  Por  algo  se  dice  que,  echar  ó 
poner  el  sello  á  una  cosa,  es  frase  figurada,  que  según  el  diccio- 
nario de  la  lengua  castellana,  significa  llevarla  á  la  última  per- 
fección. 


Entre  los  varios  ejemplares  curiosos  hallados  en  el  curso  de 
nuestras  investigaciones,  merece  citarse  uno  de  la  municipali- 
dad de  Zaragoza,  que  se  conserva  en  el  Archivo  del  Ayuntaraicn 
to  de  Tortosa.  Ofrece  la  particularidad  de  ser  de  los  de  mayor 
tamaño  que  conocemos,  en  relación  con  los  demás  sellos  munici 
pales,  pues  mide  90  milímetros  de  diámetro.  Aparece  en  el  an- 
verso, un  león  coronado  y  á  su  alrededor  esta  leyenda:  flS  SIGI- 
LLVM  CONCILII.  CESARAVGV8TA.  En  el  reverso,  ostenta  un 
lienzo  de  muralla,  con  cuatro  torres.  En  la  parte  superior,  una 
cruz  patriarcal  y  en  la  inferior,  un  Agnus  Dei.  La  leyenda  dice: 
BENEDICTVS  DOMINVS  DEVS  (IS)RAIIEL. 

No  podemos  precisar  la  fecha  de  este  sello,  porque  se  halla 
desprendido  del  pergamino  á  que  debió  ir  adherido.  Sin  embar- 
go, por  su  tipo  y  demás  circunstancias,  no  titubearíamos  en  afir- 
mar que  corresponde  al  siglo  xiii. 

Es  digno  de  estudio  este  ejemplar,  particularmente  por  su 
leyenda,  puesto  que  viene  á  corroborar  la  importancia  de  la 
Sigilografía,  relacionada  con  la  Epigrafía.  En  efecto,  son  tan  ori- 
ginales los  caracteres  que  la  componen^  que  no  recordamos  ha- 
ber encontrado  otro  tipo  semejante. 

Además  de  estar  formada  por  letras  góticas  y  romanas  como 


Digitized  by 


Google 


-(  192  )  - 

acontece  en  los  sellos  del  período  de  transición,  presenta  la  ra- 
reza de  que  las  CC  son  GG  romanas,  de  suerte  que  á  primera 
vista  parece  que  la  leyenda  diga  Benediglus  en  lugar  de  Bene- 
dictuSj  y  Gesaraugusta  por  Cesaraugústa. 


Fuera  tarea  muy  larga  y  compleja  ir  enumerando  los  distin- 
tos puntos  de  observación  que  ofrecen  los  sellos,  para  el  histo- 
riador y  el  arqueólogo,  así  como  para  el  artista,  pues  de  verda- 
deras obras  de  arte  merecen  calificarse,  en  su  inmensa  mayoría, 
particularmente  los  que  corresponden  á  los  siglos  medios. 

Así  lo  han  reconocido  las  naciones  cultas,  donde  ya  desde  el 
siglo  XVII  se  escribieron  tratados  de  Sigilografía  tales  como  los 
de  Wredio,  Hopingk,  y  Thulemario.  En  el  xviii  aparecieron  los 
de  Heineccio,  De  Migieu,  Muratori,  Mabillon  y  los  de  los  Bene- 
dictinos; y  en  época  más  reciente,  hanse  publicado,  entre  otros 
varios  que  fuera  prolijo  enumerar,  la  Paleografía  de  Wailly  que 
consagra  por  entero  al  estudio  de  los  sellos,  su  segundo  y  volu- 
minoso tomo;  le  Tresor  de  Numismatique  el  de  Glyptiquey  publi- 
cado por  los  años  de  1834  á  37  y  la  monumental  obra  de  Doüet 
d'Arcq.  Collection  de  Sceauxy  que  consta  de  tres  gruesos  volúme- 
nes dados  á  luz  en  1863-1868,  y  que  contienen  la  descripción  de 
más  de  11,000  sellos  de  los  Archivos  Nacionales  de  París; 
obra  publicada  á  expensas  del  Gobierno  de  la  vecina  nación  y 
para  la  cual  tuvieron  que  fundirse  exprofeso  (como  ya  hemos 
indicado)  multitud  de  tipos  y  caracteres  de  imprenta  (nexos, 
siglas,  abreviaturas,  etc.),  á  fin  de  reproducir  con  toda  exacti- 
tud y  fidelidad  las  leyendas  sigilares. 

Sin  embargo,  cuando  la  Sigilografía  ha  adquirido  ese  rápido 
desarrollo  de  que  nos  habla  Lecoy  de  la  Marche,  ha  sido  al  fa- 
cilitarse la  reproducción  de  los  sellos  por  medio  de  los  adelantos 
y  perfeccionamiento  en  el  arte  fotográfico.  De  entonces  acá, 
datan  los  interesantes  y  concienzudos  estudios,  de  Demay,  Ray- 
mond,  Le  Plague-Barris  y  de  Bosredón,  en  Francia;  de  Wyon, 
en  Inglaterra;  de  los  Dres.  von  Weech,  y  Posse  en  Alemania,  y 
de  Strozzi  y  del  P.  Tonini,  en  Italia.  Este  último  como  fundador 
y  ordenador  de  la  notable  colección  de  sellos  medioevales  que 
se  conserva  y  tuvimos  la  satisfacción  de  admirar  en  la  sala  dei 
sigilli  del  Museo  arqueológico  de  Florencia. 

Viene  á  corroborar  la  importancia  que  se  concede  en  el  ex- 


Digitized  by 


Google 


-(  193  )- 

tranjero  al  estudio  de  los  sellos  medioevales,  el  hecho  de  haber 
recibido  no  escaso  número  de  cartas,  pidiéndonos  noticias  y  da- 
tos referentes  á  la  Sigilografía 

Recordamos  entre  otros  testimonios  que  podríamos  aducir,  el 
del  Dr.  Breslau,  profesor  de  la  Universidad  de  Berlín,  quien 
apreció  en  gran  manera  el  haberle  facilitado  una  impronta  ó 
reproducción  de  la  bula  de  plomo  del  Papa  Silvestre  II,  al  estu- 
diar un  interesante  documento  en  papirus,  emanado  de  aquel 
pontífice,  y  que  se  custodia  en  el  Archivo  de  la  Corona  de 
Aragón. 

El  Dr.  Otto  Posse,  de  Leipzig,  nos  pidió  hace  ya  algunos  años, 
una  copia  del  sello  ó  bula  de  plomo  del  rey  de  Castilla  D.  Alfon- 
so X,  cuyo  ejemplar  hallamos  en  el  Archivo  de  la  Catedral  de 
Segovia,  pendiente  de  un  pergamino,  confirmando  una  donación 
otorgada  por  aquel  monarca  á  favor  del  obispo  Gonzalo  y  de  su 
Cabildo,  del  lugar  de  Luguellas  (hoy  Lugillas),  en  3  de  julio  del 
afio  de  la  era  1311,  equivalente  al  de  1273 

Finalmente,  Anatole  de  Barthélemy,  miembro  del  Instituto 
de  Francia,  practicando  estudios  y  curiosas  investigaciones 
sobre  la  cruz  patriarcal^  llamada  también  cruz  de  Jerusalén,  nos 
preguntaba  recientemente,  si  en  los  sellos  de  los  reyes  de  Ara- 
gón, aparecía  esa  cruz  sobre  el  pomo  ó  globo  que  sostiene  el  mo- 
narca, y  en  caso  afirmativo,  cual  pudiese  ser  el  origen  ó  causa. 
Examinada  la  cuestión,  resulta  y  pudimos  comunicarle,  que  el 
rey  D.  Alfonso  II,  no  lleva  todavía  la  cruz  y  sí  una  flor  de  lis, 
y  que  su  sucesor  Pedro  II,  es  el  primero  en  usar  la  cruz  sencilla, 
haciendo  lo  propio  Jaime  I,  Pedro  III  y  Alfonso  III.  Desde 
Jaime  11,  se  observa  un  cambio,  pues  en  los  primeros  sellos  de 
este  monarca,  continua  la  misma  cruz  pero  en  los  posteriores 
al  afio  1296,  aparece  ya  la  patriarcal,  qvie  sigue  usándose  en 
los  de  sus  sucesores  Alfonso  IV.  Pedro  IV,  jffan  I,  Martín  el  Au- 
manOj  Fernando  I,  hasta  Alfonso  V,  en  cuya  época  tiende  á 
desaparecer,  substituyéndose  en  alguno  de  sus  sellos,  por  la 
cruz  latina  sencilla. 

Precisamente  en  el  citado  afio  de  1296,  tuvo  lugar  el  viaje 
de  D.  Jaime  II  á  Roma,  y  el  nombramiento  que  le  otorgó  el  Papa, 
de  Almirante^  Gunfalonero  y  Capitán  General  de  la  Iglesia 
Romana,  para  la  proyectada  expedición  á  la  Tierra  Santa. 
Bien  pudo  ser  este  suceso,  el  motivo  ú  origen  de  que  aquellos 
reyes  usasen  la  cruz  patriarcal  en  sus  sellos. 

MEM0BI4f.«TIII  18 


Digitized  by 


Google 


-(194)- 

Al  ver  los  trabajos  realizados  en  el  extranjero,  referentes 
á  la  Sigilografía  (1),  y  al  considerar  el  interés  que  demuestran 
los  historiadores  y  arqueólogos  de  las  naciones  europeas  de 
mayor  cultura,  pidiendo  datos  y  noticias  respecto  á  nuestros 
sellos,  duélenos  en  el  alma  que  semejantes  estudios  se  hallen  en 
España  en  tal  estado  de  obscuridad  y  atraso.  Recordamos  en 
este  momento,  que  en  una  de  sus  cartas,  se  nos  lamentaba  Mr.  de 
Barthélemy  de  que  en  París  no  paseen  obras  de  higilofjrofia  Es- 
pañola ^  y  pensábamos  nosotros,  nada  de  particular  tiene  que  no 
las  posean,  cuando  tampoco  las  tenemos  aquí,  porque,  para  ver- 
gtLenza  nuestra,  no  se  han  publicado  todavía. 

En  este  concepto,  cábenos  la  satisfacción  de  que  sea  Catalu- 
ña, la  primera  y  única  región  de  España,  que  hoy  posee,  aún 
cuando  inédita,  una  Sigilografía  muy  nutrida  en  ejemplares 
rarísimos  y  que  se  eleva  ya  á  la  respetable  cifra  de  cerca  tres 
mil  tipos  distintos,  como  resultado  de  los  estudios  é  investigacio- 
nes, que  por  espacio  de  treinta  años,  hemos  venido  practicando 
en  los  archivos,  donde  todavía  se  Qonservan  ^sos  monumentos, 
tan  útiles  é  interesantes  para  el  progreso  de  las  ciencias  histó  - 
ricas. 


(1)    Recientemente,  Mr.  Adrien  Blanchet,  ha  publicado  en  París  la 

BlBLIOGRAPHlE  CRITIQUE  DE  LA  SlGILOGRAPmE  FUAITQAIfiE,  Orudlta  re- 
copilación bibliográfica,  que  viene  á  corroborar  ese  interés  creciente 
en  las  naciones  extranjeras,  por  el  estudio  de  los  sellos,  pues  sólo  por 
lo  que  se  refiere  álos  de  Francia,  ascienden  á  528  los  trabajos  publica- 
dos hasta  el  día,  de  los  que  se  da  cuenta  en  la  obra  de  Mr.  Blanchet. 


Digitized  by 


Google 


•fc^-  ^ 


LO  MONTJUICH  DE  BARCELONA 


MlM0BI4t«— >YXn  18  * 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by  LnOOQlC 


LO 


MONTJDlCB  BE  BAKCELOM 


MEMORIA 


LLBOIDA  EM  LA 


Real  Academia  de  Buenas  Letras  de  Barcelona 

LOS  DÍHS  7  y  21  DE  JÜNY  DE  1902 
yr  V  ••adiaiok  aiaoriri 

D.  Francesch  Carreras  y  Candi 


BARCELONA 


ESTAUPÁ     DE  LA  CaSA  PROYISCIAL  DE  CaBITAT 

Canr«r  d«  Monialef  r«,  nombra  6 

MCMIII 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


OBSER  VACIÓ  PRELIMINAR 


Fa  já  alguns  anys,  que,  proposantnos  estudiar  históricament 
lo  Plá  de  Barcelona,  havem  aplegat  tot  quan  á  ell  se  pertany. 
Molt  Uuny  d'  estar  acabada  aquesta  laboriosa  tasca  y  no  vegent- 
nos  ab  cor  de  publicarla  per  complert,  á  causa  de  la  deficiencia 
de  les  notes  pervingudes  á  nostres  mans,  determinárem  donar  á 
conexer,  en  monograñes  parcials,  lo  que  teniem  recullit  fins  al 
present. 

La  primera  d'  elles  vegé  la  llum  en  llengua  castellana  1'  any 
1901.  Ab  lo  nom  de  Notas  históricas  de  Sarria  publicarem  tota 
aquella  part  de  dits  trevalls,  que  's  referia  á  la  regió  Occiden- 
tal barcelonina. 

Ara  ha  correspost  en  ordre  á  la  Meridional.  Prenent  com  á 
punt  de  partida  lo  que  allí  mes  hi  subrepuja  en  importancia  y 
antiguitat,  lo  Mont-juich,  hi  havém  ajuntat  tot  quant  á  son  redós 
ha  sigut  obgecte  de  nostre  labor:  lo  munt,  lo  port,  los  castells  y 
les  capelles. 

La  investigació  no  queda  reduida  á  la  Edat  Mitjana,  sino 
que  s'  exten  á  la  Edat  Moderna.  Refusem  com  á  tesis  general, 
ocupamos  de  la  Contemporánea.  Mes  com,  en  determinades  oca- 
sións,  los  fets  nos  hi  aconduexen,  malgrat  nostra  intenció  y  nos 
obliguen  á  entrar  en  son  camp,  Uavors,  Uuny  de  rebutjar  ficar- 
noshi,  ho  acceptém,  si  be  ab  certa  cautela,  puix  que  no  acostuma 
á  imperar  en  nostres  trevalls  un  criteri  tancat  y  absolut. 

També  les  circunstancies  nos  porten  á  donar  major  amplitut 
á  la  biografía  del  senyor  del  castell  de  Port,  Mir  Geríbert  trac- 
tant  d'  altres  llochs  de  Catalunya  y  d'  aconteximents  historichs 


Digitized  by 


Google 


-(200)- 

de  carácter  general  que  hi  guarden  alguna  conexió.  Poch  cone- 
gut  es  lo  personatge  y  sa  época  y  per  no  dexar  de  fer  públich  lo 
que  'n  tenim  aplegat,  preferím  no  omitir  detall  d'  alguna  impor- 
tancia majorment  si  pot  servir  per  V  esclariment  de  nostre  his- 
toria. 

Publicat  ja  lo  present  estudi,  mitjangant  Deu,  pensém  apa- 
rellarne  un  tercer,  radicat  en  lo  que  podriem  dir  centre  ú  órbita 
del  predit  Plá,  mostrant  lo  progressiu  desenrotllo  urbá  de  Barce- 
lona referint  la  f undació  de  -les  principáis  construccións  y  la 
evolució  que  han  sofert  los  carrers,  axis  en  la  seva  estructura, 
com  en  los  variats  noms  ab  que  s'  han  designat  á  travers  del 
segles. 

Per  parts,  tal  vegada,  arribarém  á  traure  del  oblit  en  que 
jauhen  moltes  particularitats  d*  esta  benvolguda  Ciutat,  mos- 
tranlti  axis  nostre  filial  afecte. 


Digitized  by 


Google 


CAPÍTOL  I 

Lo  MONT-JUICH  Ó  MONTANYA  DELS  JUEU8 


En  lo  territori  de  Barcelona,  entre  la  ciutat  y  lo  riu  Liebre- 
gat,  s*  axeca  una  gran  montanya,  en  sa  major  part  rocosa,  quals 
peus  son  banyats  per  les  ones  del  mar.  Se  _la  coneix,  desde  los 
primers  temps  de  la  Edat  Mitjana,  per  lo  Monl-juich  calificantla 
en  1619|  los  Concellers  de  Barcelona,  á  causa  de  sa  inmellorable 
posició  topográfica,  de  promonlori  amenissim  y  gracias  de  vista 
de  mar  y  térra  (1).  T  axis  es  en  efecto,  puix  de  son  cim  la  mira- 
da s*  extén  per  la  hermosa  y  accidentada  costa  barcelonina  y 
per  r  entretexit  de  cases  y  vies  que  envolten  y  estrenyen  la 
montanya  ab  proposit  d'  escalarla. 

Té  d'  alsaria,  segons  Antoni  de  BofaruU  (2)  736^72  peus  y  sc- 
gons  Joseph  Coroleu  (3)  213  metros. 

Son  nóm  es  genuinament  cátala,  compost  de  dugues  paraules 
de  marcada  significació:  mont  sinónim  de  montanya  y  juich  ad- 
jectiu  que  equival  á  pertanyent  ais  jueus.  Llatinisantla,  es  es- 
crita monte  judaico  en  los  documents  mitjaevals. 

Un  nóm  tant  ciar  y  cátala,  ha  sigut  obgecte  de  controversia 
per  part  de  molts  autors  de  diferents  segles.  No  es  la  questló 
gayre  confusa  y  dificil  de  judicar,  perqué  estimám  liecessari 


(1)  Apendix  docament  nom.  XLIII. 

(2)  Chaia-cicerone  de  Barcelona  (Barcelona  1847)  plana  198,  capí- 
tol VIU  Mont  juich. 

(8)  Barcelona  y  sus  alrededores.  Ghtia  histórica,  descriptiva  y 
estadística  del  forastero  por  José  Ccloreu  (Barcelona  1887)  pla- 
na 133. 


Digitized  by 


Google 


-(  202  )- 

consultarlos  á  tots  ells.  Be  prou  n'  hi  ha  ab  los  que  bonament 
nos  han  sortit  al  pas,  per  mostrar,  quans  incidents  y  controver- 
sies,  ha  motivat  ab  poch  plausible  fonament. 

No  crehém  pertinent,  per  estar  del  tot  abandonada,  tractar 
de  la  opinió,  que  refutaren  Pujados  y  Diago  y  derrerament 
Prosper  BofaruU  (4),  afirmant,  que,  la  montanya  barcelonina 
nomenada  Taber  en  documents  deis  segles  x  y  xi,  pogués  esser 
lo  Mont-juich  de  junt  á  la  desembocadura  del  Llobregat.  Prou 
clarament  se  'n  depenja  quina  fou  la  situació  del  Taber  al  qui 
Uegexi  contractos  particulars  de  la  primitiva  cíutat  Comtal. 

Era,  lo  Taber  en  veritat,  un  segon  Montjuích,  del  que,  enca- 
ra que  incidentalment  devém  dirue  breus  páranles. 

S'  entenía  per  Taber  en  los  segles  x,  xi  y  xii,  un  rocós  puig 
existent  al  mitx  del  recinto  semieval,  hont  ara  hi  han  los  ediflcis 
de  la  Audiencia  y  Diputado,  qual  puig,  segons  lo  dit  Bofarull,  s' 
estonia,  de  Sant  Domingo  del  Cali  fins  al  Paradis.  Per  tant,  una 
part  d'  ell,  tal  vegada  la  major,  venia  enclós  en  lo  Call-juich. 

Que  lo  nom  Montjuích  sustituhi  després  al  precedent  de  Ta- 
ber, ho  ve  á  dir  lo  cementiri  cristiá  que  hi  ha  vía  al  peu  de  dit 
turó,  vers  la  Catedral,  puix  en  lo  segle  xvn  encara  se  conexía 
per  cementiri  de  Mont-juích.  Era  de  lúbrica  que  lo  clero  Catedral 
hi  cantes  unes  absoltes  en  la  conmemorado  deis  difunts  (5). 

Recorda  en  nostres  dies,  á  est  munt  y  cementiri,  lo  carrer  de 
Montjuích  del  BisbCj  altre  deis  recorts  del  barrí  hebráich  de  Bar- 
celona. Axó  no  succeheix  ab  los  altres  carrers  d'  esta  Ciutat 
dits  de  Montjuích,  que  degueren  llurs  noms,  per  residirhi  perso- 
natjes  devallants  de  la  important  familia  catalana  Montjuích,  de 
gran  renom  en  nostre  jurisprudencia.  Hu  de  dits  carrers,  al  de- 
signarse encara  per  de  Joan  de  Monljuíchy  dona  major  forsa  á 


(4)  Los  Condes  de  Barcelona  vindicados,  vol.  II,  plana  11. 

(5)  ün  Ilibre  del  segle  xvn  que  tracta  de  les  absoltes  deis  difunts 
en  la  Catedral  de  Barcelona,  din:  cQuando  absolutiones  fiont  extra 
Ecclesiam.  In  prima  statione  qoae  flt  retro  Gapellam  Sae.  Trinitatis.  ~ 
In  secunda  statione  quae  fit  retro  capellam  S.  Sepulchri.— In  tertia  sta- 
tione quae  fit  ante  pórtale  Pietatis.— In  quarta  statione  quae  fit  in  cae- 
miterio  de  Monjuich.— In  quinta  statione  quae  fit  intus  Capellam  Vnde- 
cim  milia  Virginum.— In  sexta  statione  qüae  fit  in  caemiterio  retro 
Capitulum.— In  séptima  et  ultima  statione  quae  fit  intus  Ecclesiam.» 
(Llibre  en  pergamí,  del  segle  xvn,  obrant  en  la  Sacristía  de  la  Catedral 
de  Barcelona). 


Digitized  by 


Google 


-(208)- 

una  suposición  qual  f  onament  está  en  molts  altres  carrers  que  han 
prés  nom  de  personatjes  ó  families,  que  en  ells  hi  residiren. 

Mes  torném  á  la  controversia  secular  y  famosa^  á  que  ha  do- 
nat  origen  lo  nom  d'  esta  montanya  6  promontori  d'  entre  la 
Ciutat  y  lo  riu  Llobregat. 

En  lo  segle  xv,  ab  Tomic  comenQá  la  pretenció  d'  existir  un 
MéYit  de  Jovis  ó  montanya  de  Júpiter,  anterior  al  semieval 
Mont-juich  (6). 

Mes  enllá  que  Tomic  ana  Carbonell  en  lo  segle  xvi.  Retra- 
yent  un  text  de  la  geografía  de  Pomponi  Mela  (7)  no  vol  que  de- 
gul son  actual  nom  ais  jueus,  sino  al  temple  de  Júpiter  (8).  T  era 
tan  partidari  d*  esta  idea,  que,  sens  dupte  ab  la  mira  de  perpe- 
tuisarla^  la  dexá  consignada  en  una  de  les  notes  margináis 
que  solía  posar  en  los  registres  del  arxiu  reyal  que  se  li  tenía 
confiat  (9). 


(6)  Parlant  deis  fets  d'  Hércules  diu  Tomic:  ce  yenint  per  la  mar 
trobaren  gran  fortuna  de  temps;  e  foren  ab  aquella  tempesta  prop  térra 
dauant  lo  munt  de  Jouis,  de  ques  perderen  de  les  dites  IX  barqueó  les 
Vni  donant  aquí  a  traues  en  lo  dit  maní,  qui  vuy  es  appellat  Montiu- 
hic»  {Historias  e  conquestas  de  Cathalunya^  capítol  VI). 

(7)  Diu  Mela,  segons  trovém  en  lo  Compendio  geographico  i  histó- 
rico de  el  orbe  antiguo  i  descripción  de  el  sitio  de  la  tieri*a,  escripta  por 
Pomponio  Mela  (Madrid  1780)  plana  268:  ^después  el  rio  Thicis,  que 
passa  junto  á  la  ciudad  Rhoda;  i  el  rio  Glodiako,  junto  ala  de  Empo- 
rías.  Luego  el  Mohte  de  Jüppiteb  dicho  también  la  Sgala  de  Anni- 
BAL.  Desde  alli  hasta  la  ciudad  Tabragon,  son  ciudades  pequeñas^ 
Blanda,  Ylluro,  Bbtullo,  Baroino,  Sqbur  í  Tholobi.  También  los 
rios^  Betvllov,  junto  al  monte  de  Juppiter;  i  junto  d  Barcinon,  Rü- 
BRiOATO:  i  entre  Subur  y  Tholobi  hai  otro  Rio  maior^. 

(8)  Pere  Miquel  Carbonell  en  les  Chroniques  de  Espanya  flns  aci 
no  diuvlgades  (Barcelona  1547)  Capitol  seté  de  Mont-Juich  go  es  Monts 
Jouis.  «Mes  aunant  hon  es  feta  mencio  del  Mont  Jouis  lo  qual  antiga- 
ment  en  vulgar  appellauen  axi  Mont  jouis.  Apres  corruptament  han 
apellat  Montjuich.  Y  los  Idiotes  vuy  en  die  nomenen  Mons  Judaieus 
<¡o  es  Mont  de  juheus.  No  pres  nom  antigament  per  dits  Juheus.  Mas 
per  Júpiter  deu  deis  Oentlls  lo  qual  se  colla  en  aquesta  Muntanya 
segons  Pompouio  Mela  e  altres  auctors  aprouats.  Per  90  es  mes  conue- 
nient  sia  appellat  Monts  jouis  que  no  Monts  Judaieus.» 

(9)  En  lo  marge  del  foli  60  del  gran  ¡libre  deis  feus  (Reg.  1  del  ar- 
xiu) ab  Uetra  que  no  cap  dubtar  esser  d'  en  Carbonell,  se  Uegeix  «Ter- 
mini  Castelli  de  Portu  siti  in  calce  Montis  Jouis  vulgo  dicti  Montis  iu* 
daici.  Hic  describuntur.»  (Arx.  de  la  Corona  d'  Aragó).  ^ 


Digitized  by 


Google 


-(  204  )- 

Examinant  atentament  lo  text  de  Mela>  que  ha  sigut  molt  co« 
mentat)  se  veu  quan  Uuny  está  de  demostrar  la  existencia  d*  un 
temple  de  Júpiter  entre  Barcelona  y  Llobregat,  per  evident- 
ment  situarlo  al  N.  E.  de  Barcelona,  90  es  junt  al  riu  Betulón 
ó  de  Badalona.  Com  després  de  citar  dit  temple  y  lo  riu  de  Ba- 
dalona  (lo  Besos),  parla  de  Barcelona,  al  costat  de  la  que  posa 
lo  riu  Llobregat,  may  pot  provar  Mela  lo  que  preten  Car- 
bonell. 

Axó  notat  per  gent  estudiosa  del  propi  segle  xvi,  que  veuríen 
d'  altre  part,  quan  apasionat  estava  Carbonell,  al  calificar  d' 
idiotes  ais  qui  creyen  esser  lo  nom  de  la  montanya  sinonim  de 
mont  deis  jueuSy  dona  Uoch  á  que  lo  Bisbe  de  Gerona  en  son 
Paralipomenon  de  España  (10),  per  refermar  aquella  opinió, 
afirmi,  que  Mela  estigué  mal  informat.  Preten  lo  Prelat,  que  s* 
equivoca  al  posar,  lo  A/ons  Jovis^  al  cantó  del  Llevant  de  Bar- 
celona, en  lloch  del  de  Ponent. 

Enamorats,  los  escriptors  del  segle  xvi,  de  la  historia  anti- 
gua, particularment  de  la  romana,  en  aquella  época  del  rena- 
xement  clásich,  y  empapats  de  les  extra vagants  f  undacions  deis 
cabdills  Argantoni,  Gerión,  Agatón,  etc.,  etc.,  los  hi  dolía  no 
emplear  tots  los  esforgos  imaginables,  per  situar  un  temple  de 
Júpiter  al  costat  de  Barcelona,  qual  temple  poguessen  Iligar  d* 
alguna  manera  ab  la  pretesa  vinguda  y  fundació  de  nostre 
ciutat  per  Theróich  Hércules. 

La  argumentado  del  Bisbe  de  Gerona  convence  al  P.  Díago^ 
qui,  en  1602,  no  té  inconvenient  en  duplicar  los  temples  dedi- 
cats  á  Júpiter  en  la  petita  ciutat  de  Barcelona  (11)  segóns  la  ca- 


(10)  Vegis  lo  text  de  Diago  en  la  nota  que  seguirá. 

(11)  Francisco  Diago  en  sa  Historia  de  los  victonosissimos  anti- 
guos condes  de  Barcelona  (Barcelona  1603)  día  lo  seguent: 

«Que  supuesto  esto  y  que  Hercules  fué  tenido  por  Júpiter,  negocio 
parece  harto  llano,  que  Hércules  fue  muy  venerado  en  Barcelona. 
Y  que  Júpiter  lo  f uesse  fque  es  el  fundamento  de  esta  aueriguacion)  no 
se  puede  poner  en  duda.  Lo  primero  porque  el  Monte  á  cuya  falda  se 
fundó  la  ciudad  se  llama  Moujuyque,  que  según  se  vera  mas  abaxofue 
antiguamente  lo  mismo  que  Monte  de  Júpiter.  Lo  segundo  porque  se- 
gún el  parecer  de  muchos  Autores  fcomo  lo  reflere  el  Doctísimo  Bar- 
celonés Hieronymo  Paulo)  donde  hoy  está  la  torre  de  la  Athalaya  en 
la  cumbre  de  Monjuyque  huuo  antiguamente  vn  templo  de  Júpiter. 
T  lo  postrero,  porque  es  opinión  de  muchos  que  el  Templo  de  San  Mi- 


Digitized  by 


Google 


-(  205  )- 

liflca  Mela.  tant  sois  per  admetre  la  existencia  del  de  Mont-juich. 
Mes  com  Diago  no  pot  negar  la  exactitut  de  la  pa'raula  Mont- 
juich  ó  deis  jueus,  compí ovada  per  la  presencia  de  les  pedrés  se- 


guel,  que  esta  dentro  de  la  ciudad,  fue  antiguamente  Templo  de  Jú- 
piter, como  lo  refiere  el  mismo  Hieronymo  Paulo.  (Cap.  I,  foL  3). 

•Diffícultase  mucho  entre  hombres  doctos  en  historia  sobre  su  ver- 
dadero nombre:  porque  como  el  que  tiene  es  de  Monjuyque  y  éste  pue- 
de significar  Monte  de  Júpiter  y  monte  Judayco,  no  se  sabe  claramen- 
te cual  de  estos  dos  sea  el  suyo  verdadero.  Muchos  Autores  graves 
piensan  que  lo  es  el  de  monte  de  Júpiter  y  de  este  parecer  fue  tam- 
bién el  Obispo  de  Girona  en  el  Parallpomenon  de  Espafia  en  el  primer 
libro  en  el  capitulo  de  los  montes  della  que  han  mudado  sus  verdade- 
ros nombres  Y  aun  pretende  el  Obispo  que  Pómpenlo  Mella  siguió  la 
misma  sentencia.  Pero  para  que  se  entienda  ser  ello  assi,  es  necesario 
aueriguar  si  este  monte  a  cuya  falda  esta  fundada  Barcelona  es  el 
monte  de  Júpiter  que  Pomponio  Mella  pone  en  la  Geographia  de  la  ri* 
bera  marítima  de  la  Laletanía.  Que  el  sin  duda  ha  de  ser  para  que  la 
citación  del  Obispo  valga  algo.  Y  parece  que  no  es  el:  porque  Pompo- 
nio pone  este  monte  de  Júpiter  mucho  mas  hazia  Leñante  que  Barcelo- 
na, pues  lo  pone  mas  hazia  oriente  que  a  Badalona  y  aun  mas  que  al 
Promontorio  de  la  Luna:  y  ya  se  sabe  ("conforme  a  lo  que  se  ha  dicho 
en  este  capítulo)  que  Badalona  y  el  promontorio  de  la  luna  están  mas 
hazia  Leñante  que  Barcelona  y  que  su  monte.  Pero  a  esto  se  responde 
que  el  Obispo  tauo  por  aueriguado,  que  Pomponio  por  falta  de  infor- 
mación bastante  puso  el  monte  de  Júpiter  donde  dicho  queda,  auién- 
dolé  de  poner  a  la  parte  de  poniente  de  Barcelona  antes  de  llegar  a  la 
boca  del  rio  Lobregate.  Que  pues  Ptolomeo  erro  en  la  misma  Laletanía 
poniendo  la  dicha  boca  mas  hacia  Leñante  que  Barcelona,  estando 
como  esta  mas  hazia  Poniente,  no  es  mucho  decir  que  Pomponio  erro 
poniendo  el  monte  de  Júpiter  más  hazia  Leñante  que  Barcelona,  estan- 
do como  está  más  hazia  Poniente.  Ya  se  que  Pomponio  fue  español  y 
que  pudo  tener  mejor  información  de  la  Geographia  de  Eispafta  que 
Ptolomeo:  pero  también  se  que  fue  Español  de  acullá  de  Poniente  y 
que  los  Autores  de  aquella  tierra  suelen  faltar  algunas  vezes  en  lo  que 
escriuen  de  esta  nuestra  de  acá.  Y  assi  si  no  es  que  se  me  conceda  que 
en  la  Laletanía  hay  dos  montes  de  Júpiter,  me  resuelvo  en  dezir  que 
el  monte  de  Júpiter  de  la  Laletanía  es  el  de  Barcelona  que  aora  lla- 
mamos Monjuyque.  Verdad  sea  que  también  me  resuelvo  en  escriuir 
que  ha  ya  larguísimos  años,  a  lo  menos  mas  de  seyscientos  y  diez  en 
este  de  mil  y  seiscientos  y  dos,  que  Monjuyque  no  significa.  Monte  de 
Júpiter  sino  Monte  Judayco. 

»De  donde  consta  claramente  que  entonces  (siglo  x)  ya  aula  dexado 


Digitized  by 


Google 


pulcrals  hebraiques  en  la  montanya,  nombroses  en  son  tempe, 
ho  conjuminá  tot  aceptant  la  succesió  del  nem  actual,  á  un  mes 
remot  de  Monta  Jovis.  Quan  convencionalisme! 

Després  de  Diago,  en  lo  propi  segle  xvn,  Pujados  y  Marcillo 
s'  ocuparen  de  la  questió  encara  no  d^cidida^  de  Montjuich,  se* 
gons  la  califlcaba  lo  Cronista  de  Catalunya.  Lo  primer  autor,  n' 
aparta  tota  ingerencia  del  temple  de  Júpiter,  advocant  pura  y 
exclusivament  per  la  versió  de  moni  deis  jueus  (12).  En  cambi 
Marcillo,  en  1683^  si  be  no  pot  negar  la  presencia  de  monu- 
ments  hebráichs  en  la  montanya,  consigna  abdues  opinions. 


este  monte  de  llamarse  monte  de  Júpiter  y  se  liamaua  monte  Judaico 
por  auerlo  ya  escogido  entonces  los  Judíos  que  morauan  en  Barcelo- 
na, para  sus  enterramientos,  de  losqusles  dan  buen  testimonio  los  mu- 
chos sepulchros  que  de  aquellos  antiguos  Hebreos  vemos  aun  en  el 
mismo  monte.»  (Gap.  III,  fol.  9). 

(12)  Coronica  vniuersal  de  Cathalunya,  Ilibre  II,  cap.  XX.  <T 
per  asso  se  ha  de  presuposar  esser  questio  encara  no  decidida  sobre 
com  se  deu  anomenar  aquesta  montanya  en  llati,  si  mons  Jouis  ó 
mons  Judaycus:  90  es  mont  de  Júpiter  ó  mont  deis  Juheus.  En  la 
qual  diferencia,  diu  Miquel  Carbonell  que  se  deu  anomenar  monts 
Jouis  y  no  monts  Judaycus  reprenent  á  Tomich  per  lo  que  la  ano- 
mena  mons  Judaycus.  Y  la  raho  que  dona  Carbonell  es:  perqué  Pom- 
ponio  Mela  la  anomena  monts  Jouis:  y  axí  la  anomenan  també  lo 
Bisbe  de  (Gerona  y  micer  Hieronym  Pau.  Y  pera  mi  es  de  poca  forja, 
saluat  lo  respecte  de  tant  granes  auctors.  Perqué  monts  Jouis  no  es  lo 
mont  Juhich,  sino  Montgo,  conforme  á  altro  proposit  se  veura  prouat 
baix  capitel  yint  y  tres.  Y  per  la  part  de  Tomich  es  de  molta  conside- 
rado, la  partida  de  térra  que  es  en  Monjohich  á  la  qual  vuy  dihem  lo 
fo^ar  deis  Juheus.  Ahont  hi  ha  multitut  de  pedrés  escritos  en  llengua 
Hebrea.  De  hont  apar  vera  la  opinio  de  Tomich  y  la  confirma  Lucio 
Marineo,  yolent  ques  dignes  mons  Judaycus,  per  sepultarse  alli  ios 
Juheus.  Y  sí  com  ho  vol  Diago  y  lo  Bisbe  de  Gerona  lo  anomena 
monts  Jouis,  es  referint  la  opinio  de  alguns.  Deis  quals  se  burla  lo 
mateix  Bisbe  com  ho  noti  ja  dalt  en  altre  lloch.  Y  á  be  que  en  aquesta 
montanya  hi  agües  Temple  dedicat  al  Deu  Júpiter,  no  perfo  consedire 
prengues  de  aqui  lo  nom.  Perqué  no  trobam  cosa  consemblant  á  ell  y 
trobam  auerhi  hagut  Uinatge  que  friza  ab  la  altra  denominado  y  dona 
indici  del  nom  del  lloch.  (Tom  realmente  ho  aporta  lo  Jacobo  de  Mon- 
tejudaycho,  Doctor  y  glosador  antich  deis  Ysatges  de  Barcelona.  Y  no 
trobam  cosa  quens  done  indici  de  Monte  Jouis  o  Jupitris.  Y  axí  Tinch 
á  creure  en  mi,  no  esser  la  opinio  de  Tomich  tant  errónea  quant  Car* 
bonell  la  vol  fer  * 


Digitized  by 


Google 


ereyent  más  erudita  la  del  Mons  Jovü^  per  no  quitar,  á  poblado 
tant  antiga  é  ilustre  co¿i  Barcelona,  la  importancia  d'  haver 
tingut  un  temple  dedicat  á  dita  divinitat  pagana  (13).  Sempre 
torcent  lo  criteri  historich  una  mal  entesa  conveniencia,  que  fá 
girar  les  opinions,  deis  historiadors,  los  quals  escrivien  lo  que 
no  pensaven. 

La  norma  de  Diago  en  adoptar  les  dues  versions  etimológi- 
quesi  ab  ordre  de  prelació,  segons  les  Edats,  es  seguida  per  Es- 
tove de  Corbera  en  1674  (14)  per  Feliu  de  la  Penya  en  1709  (15) 
y  per  A.  de  Bofarull  en  1847  (16)  si  be  d'  una  manera  vaga  lo 
derrer,  no  havent  convengut  empero,  ni  al  bisbe  Marca  en  1688 
(17)  ni  á  n'  Antoni  Ponz  en  1788  (18).  Pi  y  Arimon  vol  reformar- 


eis) Lo  P.  Marcillo  en  sa  Crirí  de  Cataluña,  part.  I,cap.  VI  §  8 
din:  «Dificultase  mucho  entre  hombres  doctos  en  historia,  sobre  su  ver- 
dadero noiñbre»  Atribuyen  algunos  su  etymologia  mas  propinqua  á 
los  últimos  tiempos,  á  Monjuic,  que  en  lengua  Catalana  vale  por  Mon- 
te de  Judies;  i  sacándola  de  los  Sepulcros  que  alli  (anjaron  quando 
durante  el  Lnperio  de  los  Moros,  tuvieron  numerosas  Colonias  en  la 
Provincia  y  en  la  mesma  Ciudad,  como  en  otras  muchas  de  Espafia;  y 
toda  via  se  ven  inscripciones  en  diíerentes  monumentos  de  aquel  gene- 
ro y  con  los  caracteres  propios  de  la  Nación.  También  ayuda  &  la 
misma  conjetura,  el  llamarse  aún  Fossar  de  los  Judies,  el  espacio  de 
entre  Monjuic  y  la  Ciudad:  que  es  probable  fuesse  estancia  distincta 
de  la  propia  gente,  como  toda  via  la  tiene  en  muchas  partes  de  Asia  y 
de  Europa.  Mas  nada  de  esto  quita  que  el  mesmo  nombre  no  sirva 
también  &  la  opinión  mas  noblemente  erudita  de  Juan  Blaeu,  Oeogra- 
pho  moderno  muy  benemérito  de  nuestra  edad,  que  le  interpreta  Mons 
Jovis.  Pues  siendo  Barcelona  población  tan  antigua  6  ilustre,  parece 
verisímil  (quando  no  se  reciba  por  evidencia  absoluta)  que,  durante  la 
antigüedad,  siguiesse  el  rito  de  las  mas  insignes  del  mundo,  en  dedi* 
car  á  Júpiter  con  algún  templo  aquella  eminencia  y  participarle  el 
nombre  de  aquella  diuinidad  imaginaria.» 

(14)  Catalvña  iUvitrada  per  Estove  de  Corbera  (Barcelona  1678) 
plana  89. 

(15)  Ánale$  de  Catalvña  per  Narcis  Feliu  de  la  Penya  y  Farell 
(Barcelona  1709)  lib.  I,  cap.  II  pl.  9. 

(16)  Ouia  cicerone  de  Barcelona  (Barcelona  1847)  pl.  193. 

(17)  •Monjuig  vulgo  dicitur  et  in  actis  veteribus  Mons  ludaicus  a 
ludeorum  sepulcris,  que  ibi  cum  inscriptionibus  Hebraicis,  licet  tem- 
ponun  injuria  detritis,  visuntur,  quonmi  ea  est  vetustas  ut  anno  MLIX 
loeuB  Ule  vocaretur  Mons  ludaicus,  ut  antea  monui,  et  in  sententia 


Digitized  by 


Google 


^(208)- 

la  en  18B4,  glosant  lo  text  de  Mela  (19),  y  motivant  que  Bala  - 


lata  a  judice  Mirone  anno  MXCI  vetevés  ludeorum  sepvlturae  pro  li 
mite  ponantur  terrarum  quoe  in  ea  commemorantur.  Nonnulli  tanem, 
et  Ínter  hos  laadatus  paulo  ante  HieronymiA  Paulas»  volnnt  collem 
istom  a  Mela  dictum  esse  lovis  montem  quod  quantum  distet  a  vero 
agnoscet  lector  ex  his  que  dicturi  sumus  infra  »  (Marca  Hispánica 
sive  limes  Hispanicus  per  Pere  de  Marca  (París  1688). 

(18)  Viaje  de  España  (Madrid  1788)  vol.  XIV.  pL  44. 

(19)  Andreu  Avelí  Pí  y  Arlmon  en  Barcelona  antigua  y  moderna 
(Barcelona  1864)  vol.  I  pl.  341  diu: 

«Los  historiadores  han  inquirido  la  verdadera  etimología  del  Mons 
Joms,  su  nombre  primitivo  y  del  posterior  Mons  jvdaicus.  Sabemos 
que  en  Monjuich  la  gentilidad  dedicó  un  templo  ó  ara  al  dios  Júpi- 
ter; y  por  esto  quizás  se  le  pondría  el  primer  nombre,  al  modo  que  al 
promontorio  de  Venus  en  el  litoral  del  Mediterráneo  se  le  dio  el  de 
Port'Vendres,  por  el  templo  erigido  alli  á  aquella  deidad.  €egún  Mela, 
durante  la  dominación  romana  llamábase  Mons  Jovis,  monte  de  Jove 
ó  Júpiter,  pues  al  describir  la  extensión  de  esta  costa  de  Oriente  á  Oc- 
cidente, después  de  hablar  de  Ampúrias  y  de  otro  monte  de  Jove,  di- 
cho en  el  dia  Monjou,  sobre  el  rio  Ter,  junto  á  la  Escala  de  Aníbal, 
cuenta  á  Blanes,  lluro,  Badalona  y  el  rio  Besos  cerca  de  nuestro  Mons 
Jovis,  próximo  al  rio  Llobregat  que  desagua  en  la  mar. 

»Denomináronle  posteriormente  Monsjudaicus  cuya  significación  se 
quiere  derivar  de  un  hecho  calificado  de  mas  cierto.  Barcelona,  como 
plaza  tan  antigua  de  comercio,  fué  ya  desde  el  tiempo  de  los  Condes 
frecuentada  y  aún  habitada  por  judíos,  á  quienes  en  calidad  de  merca- 
deres y  banqueros  las  leyes  ofrecían  asilo.  Testigos  el  Calljuich  6  calle 
de  los  judíos,  hoy  CaU  y  la  Vdta  delsjueus,  barrios  habitados  un  dia 
por  estas  gentes.  La  historia,  los  instrumentos  coetáneos  y  las  losas  se- 
pulcrales con  epitafios  hebreos  esculpidos  con  caracteres  inteligibles  y 
bastante  bien  conservados  que  se  han  hallado  en  varios  lucrares  de 
este  monte,  nos  manifiestan  que  en  él  tenian  aquellos  su  cementerio.  Por 
esto  los  autores  de  la  baja  edad  le  llamaron  Monsjudaicus  ó  Montjüichf 
pues  juich  en  catalán  antiguo  equivalía  al  adjetivo  castellano  judaico. 

»No  cabe  duda  en  que  antes  se  llamaba  Mons  Jovis;  pero  sí  la  ofre- 
ce el  fijar  la  época  en  que  perdió  este  nombre  dado  por  los  romanos. 
No  obstante,  los  documentos  del  afio  879  le  nombran  Mons  judeigus;  lo 
mismo  los  escritores  extrangeros  de  principios  del  siglo  xii  y  un  autor 
italiano  lo  apellida  Monsjudceus  en  el  año  1115,  siempre  refiriéndose 
á  la  existencia  del  expresado  cementerio,  de  lo  cual  dimana  que  el  te- 
rreno donde  está  situado,  aun  hoy  en  dia  se  conoce  por  Camp  deis 
jvsus  ó  campo  de  los  judíos.» 


Digitized  by 


Google 


-(  209  )- 

guer,  en  1857  y  en  1888,  tinga  per  indubitable  la  existencia  del 
antich  temple  y  del  semieval  fossar  (20). 

La  labor  de  Pí  no  ha  convengut  prou  ais  escriptors  de  nos- 
tres  dies,  puix  tan  Fiter  é  Inglés  en  1878  (21),  com  Joseph  Coro- 
leu  é  Inglada  en  1887  (22),  dubten  de  la  existencia  del  pretés 
temple  de  Júpiter,  que  verament,  may  resulta  comprovada.  Em- 
pero no  teñen  la  fermesa  de  negarla  rodonament. 

Já  mes  en  nostres  temps,  en  Tany  1900,  Joseph  Taugis-Orrit, 
al  donar  á  conexer  un  extens  fragment  de  ses  apuntacións 
sobre  la  Historia  de  los  pueblos  íberos ^  que  titula  Barcelona  pre- 
histórica, trovant  possibles,  pero  no  creyentlea  cortes,  les  dugues 
etimologies  que  podriem  dír  seculars,  se  Uengá  á  preséntame 
una  tercera,  veritablement  mes  atrevida.  Diu,  que,  lo  nom  de 
Mont-juich,  pot  porvenir  del  calificatiu  jvim  ab  que  los  fenicis 
designaren  ais  iberos  que  poblaban  aquella  montanya  (23).  Mes 
deuría  dimos,  lo  Sr.  Taugis-Orrit,  si  ha  trovat  consignada  en 
alguna  part  la  existencia  del  calificatiu  fenici. 

Sense  pecar  d' inmodestia,  no  'ns  conceptuam  menys  autori- 
sats  que  los  escriptors  precedents,  perqué,  despres  d'  estudiada 
esta  controversia,  no  hi  consignem  opinió  propia.  De  tot  lo  dit 
ne  concloem  no  haverhi  pro  ves  que  justiflquin  existir  un  Mons 
Jovis  entre  Barcelona  y  lo  Llobregat,  com  menys  encara  n'  hi 
han,  de  la  presencia  de  tal  temple  al  S.  del  Mont-juich,  90  es  en 


(20)  Ouia  de  Barcelona  d  MartoréU  por  él  ferro-carril:  su  autor 
D,  Víctor  Balaguer  (Barcelona  1857)  plana  18.  Lias  calles  de  Barcelo- 
na (Madrid  1888)  vol.  H  pl.  363. 

(21)  Memorias  de  la  Associadó  Catalanista  d*  excursions  científi- 
cas, vol.  II,  pl.  2. 

(22)  Barcelona  y  sus  alrededores.  Ouía  histórica,  descriptiva  y  es- 
tadística  del  forastero- por  José  Coroleu  (Barcelona  1887)  pl.  132. 

(23)  El  Sarrianés,  semanario  independíente  defensor  de  los  inte* 
reses  religiosos  y  locales  de  Sarria  (any  VI,  nom.  274,  24  de  Mar^  de 
1900).  Din  Taugis-Orrit:  cLos  layetanos,  pescadores  ó  labradores  se 
aliaron  con  sus  vecinos  los  púnicos  de  Barken  pero  estos  desearon 
dominar  las  costas  de  Montjnich  para  poseer  las  ostras  pnrpnrííeras, 
mas  los  íberos  que  poblaban  aquellos  lagares,  se  opusieron  tenazmente 
y  los  fenicios  les  llamaron  reprobos,  malvados,  salvajes,  etc.,  e»  decir 
jvim  en  su  idioma,  nacieado  de  aquí  ana  nueva  etimología  de  Mont- 
jaich.  Posible  es  esta  como  las  otras  etimologías.  MorU-jueus,  monte 
de  los  judíos,  es  posible  pero  no  cierta,  como  tampoco  lo  es  la  otra  eti- 
mología Mons  Jovis j  Monte  de  Júpiter.» 


Digitized  by 


Google 


-(210)- 

les  costes  de  Garraf ,  segons  pretengué,  en  V  any  1870,  Mr.  H. 
Faure  (24). 

Per  poder  colorejar  la  primera  hipótesis,  se  presuposa  equi- 
vocat  lo  concís  text  de  Pomponi  Mela.  Si  la  equivocació  la  con- 
flrmessin  trovalles  arqueológiques,  tal  vegada  la  aceptariem:  si 
la  conflnnessin  inscripcions  romanes,  la  tindriem  per  indubita* 
ble.  Pro  aceptarla  sense  cap  rahó,  tan  sois  perqué  la  sua  exis- 
tencia convinga  á  la  importancia  de  la  Barcelona  mitjaeval  ó 
moderna,  no  hi  podem  de  cap  de  les  maneres  consentirhi.  La 
historia  no  será  may  per  nosaltres  un  artiflci  que  puga  férsel 
girar  á  voluntat  com  lo  vent  gira  ais  panolis. 

Resumint:  no  admetém  la  existencia  d'  un  imaginan  temple 
de  Júpiter  en  la  incontestable  montanya  deis  jueua. 

Passém  de  la  etimologia  á  la  historia. 

Fou  costúm  generalisada  á  Catalunya,  que,  axis  com  los  cris- 
tians  tenien  llurs  sepultures  en  los  recintos  sagrats  de  les  igle- 
sies,  dintre  de  les  ciutats  y  viles,  no  succehls  altre  tant  ab  les 
deis  jueus  en  les  sues  sinagogues.  A  aquestos  se  'Is  hi  destinaren 
certs  llochs  alterosos  deis  afores  de  les  poblacións.  D'  aqui  que, 
Gerona,  Vich  y  altres  ciutats  del  Principat,  tinguessen  son  Mont- 
juich  y  tal  vegada  que,  en  certs  pobles  d'  importancia  menor, 
reste  com  á  nom  local  de  masles,  segons  llegim  en  lo  Nomenda- 
tor  déla  provincia  de  Barcelona  hont  s' hi  designen  per  cá 'n 
Montjuichj  algunos  de  Borredá,  Cardona,  Santa  María  d*  Oló, 
Fontrubí  y  Subirats. 


(24)  De  marítima  veterum  Hispania  a  Sacro  promontorio  ad  Py- 
rencBOS  ueqae  montes  culdita  marítima  Eispanite  tábvla,  Thesim  Cía' 
rom^mtensi  litterarum  facultati  proponebat  H.  Faure  (Molinis  1870) 
pl.  8:  cQuin  ínter  cogoitu  digna  ét  hoec  nmnerabant  veteres:  duos  sci- 
iicet  Gadibtis  haud  ingustabilis  aqaoe  f ontes  qui  veniente  marino  (Bstu 
minuebantur,  recedente  antem  crescebant  (Plin.  II,  97);  tum  Barcino- 
nem  ínter  et  BcBtulonem,  Jovis  monti,  in  parte  occidenti  adversa,  ad- 
h<Brentes  gradnnm  in  specíem  cantes  quas  Scalas  Annibalis  nomina- 
bant  (Strab  172).» 

Aquesta  obra  está  completamente  equivocada:  la  ScoUb  Annib(üi$, 
que  no  's  dubta  signé  1'  actual  poblé  de  La  Escala  diu  esser:  gorge 
dan$  la  costa  de  Oarraf  (plana  129)  lo  Jovis  m.  suposa  esser  la  metexa 
costa  de  Garraf  (plana  126),  axis  com  opina  que  lluro  fon  lo  poblé  d' 
Alora  (plana  126)  que  lo  riu  2Yc7its  vel  Tícer  era  lo  rio  La  Muga  (plana 
130)  y  altres  disbarats  per  aquest  ístii  que  diuhen  molt  poch  en  pro  de 
la  erudició  de  son  autor. 


Digitized  by 


Google 


-(  211  )• 

Es  imposible  precisar  lo  segle  en  que  lo  Mont-juích  de  Barce-- 
lona  se  destina  per  sepultura  deis  jueus.  Pí  y  Arimón,  creu  que 
fou  en  lo  segle  ix.  Es  probable,  pro  no  hi  ha  prova  certa  que  ho 
demostri.  De  lo  que  sí  no  cal  duptarne,  es  de  que  já  existía  en 
losprimers  segles  de  la  nostra  reconquesta.  Un  document  del 
any  1090,  donat  á  conexer  peí  P.  Fidel  Fita  S.  J.  y  del  que  ja 
n'  havía  tingut  esment  lo  bisbe  Marca  (26)  designa  á  dits  en- 
terraments,  ab  lo  nom  de  veleres  iudeorum  sepulturas  (26). 
Sí  en  lo  segle  xi  se  les  anomenava  velles,  no  cal  dubtar  que  s' 
atrassarien  á  un  temps  ben  reculat.  Mes,  per  lo  qujB  veurém  se- 
guidament,  no  sois  s'  hi  sepultaven  encara  jueus,  dintre  de  tal 
cementiri,  en  lo  segle  xi,  sí  que  també  en  lo  xii[  y  xiv,  n'  hi  fo- 
ren  semblantment  soterrats. 

Sembla  com  si  hagués  estat  tradicional  la  costum  d'  enterrar 
en  aquella  montanya.  Deis  aborígens  se  *n  manifestaun  rastre, 
ab  la  presencia  de  cert  dolmen  allí  erigit,  segons  V  interesant  es- 
tudi  que  'n  feu  n'  Eudalt  Canibell,  publicat  en  lo  setmanari  L' 
Avens  (27). 

Posteriorment,  durant  la  dominado  romana,  algunes  recolga- 
des  de  la  rocosa  eminencia,  sigueren  escuUides  per  obrirhi  se- 
pultures.  Ho  manifesten,  exos  sencills  sepulcres,  recuberts  de 
teules,  que  tant  sovint  aparexen  al  entorn  deis  hostals  de  Vista 
Alegre.  Un  d'  ells,  del  tot  complert,  se  pot  veure  á  Barcelona  en 
lo  museu  del  Centre  Excursionista  de  Catalunya. 

Y  després  deis  jueus,  quins  enterraments  han  donat  al  munt 
lo  nom  que  encara  porta,  ha  vingut  lo  segle  xix  eríginthi  V  her- 
mós  cementiri  cristiá  vulgarment  conegut  per  del  Sut-Oest. 

Durant  lo  segle  xiv  era,  lo  fossar  deis  jueus,  hu  deis  Uochs 
hont  los  carnicers  de  Barcelona,  Uavors  coneguts  per  maellers^ 
hi  podien  portar  Uurs  bestiars  pera  pexer,  tota  vegada  que  sos 
herbatges  se  conceptuaven  de  la  Ciutat.  Recullím  la  nova  deis 
bans  promulgats  pels  Concellers  en  V  any  1323.  Al  prohibir  fer 
entrar  lo  bestiar  dins  Barchinona  ne  dins  los  termens  dejus  es- 
crits,  go  es  assaber,  de  la  Riera  aorta  tro  a  la  Riera  de  Sants  et 
del  Coll  de  Cerola  et  del  puig  de  aguilar  tro  a  la  mar^  se  n'  excep- 
túa, quels  maellers  puxquen  teñir  lur  bestiar  en  lo  prat  fexuriat 


(25)  Vegis  la  nota  precedent  de  nombre  (17). 

(26)  Boletín  de  la  Real  Academia  de  la  Historia  vol.  XVI,  pla- 
na 199. 

(27)  Volúm  I,  1882-1883,  plana  194. 


Digitized  by 


Google 


.(219). 

et  en  lo  fossar  deis  juheus.  Enteném  per  prat  fexuriat  lo  que  tam- 
bé se  'n  deye  prat  del  Llobregat. 

No  podém  creure  que  s'  hage  de  pendre  lo  text  al  peu  de  la 
Uetra  y  que  lo  fossar  del  Mont-juich  sigues  un  lloch  obert  y  de 
Uiure  ingrés. 

Los  enterraments  hebráichs  terminarien  en  lo  segle  xiv.  Lo 
colp  mortal  que  reberen  los  jueus  en  V  any  1391  sigue  lo  final  del 
eementiri  de  la  montanya  barcelonina.  Vegis  com  succehí. 

Lo  6  de  Juny  de  1391,  esclatá  á  Sevilla  lo  mohiment  anti-se- 
mita:  lo  poblé  amotinat  destruhí  lo  barri  juich. 

Los  promotors  d'  aquell  mohiment  social,  trasladantse  al  reg- 
ne  d'  Aragó  esculliren  la  ciutat  de  Valencia  per  donar  lo  primer 
colp  de  má.  Aparellada  la  revolta  popular,  se  passá  ais  fets  un 
diumenge,  que  'n  comptaven  9  de  Juliol  de  1391. 

Consigna  lo  Manual  de  novells  ardits  vulgo  Dietari  del  concell 
barceloní^  que  en  tal  dia  los  jueus  «foren  tots  robats  e  gran  par- 
tida moriren  e  la  maior  partida  se  feren  Xristians.  E  en  la  sina- 
goga maior  del  dit  cali  fo  feta  esgleya  sots  invocacio  de  Sent 
Cristofer,  que  fo  lo  dit  die  de  dicmenge  la  sua  fiesta.  E  en  lo  dit 
cali  fo  feta  altre  esgleya  sots  invocacio  de  Sacnta  María  de  Gra- 
cia. E  lo  gran  clerga  lur  lo  rau  se  feu  xristiá  e  pres  lo  abit  de 
Sent  Domingo  preycador.» 

De  Valencia,  los  agitadors  vingueren  á  Barcelona.  Com  ob- 
servasen, les  autoritats  locáis,  que  's  tractava  d'  amotinar  al 
poblé,  prengueren  grans  precaucions,  lo  22  de  Juliol,  tenint  apa- 
rellats  ciutedans  sobre  les  armes,  en  la  casa  del  Concell,  á  fí  de 
protegir  ais  jueus,  en  cas  d*  avalot  popular.  Encara  que  en  les 
seguents  jornades  aqüestes  precaucións  no  's  descuidaren,  lo  di- 
sapte  5  d'  Agost,  festa  de  Sant  Domingo,  esclatá  lo  motí,  que  de 
tants  de  dies  s'  aparellava  á  Barcelona,  vers  hora  de  despertada 
efo  tot  lo  Cali  robat  e  morts  diverses  jueuSy  a  daltres  fets  xris- 
tians. 

Lo  diumenge  6  d'  Agost,  se  pogué  mantenir  pau  en  Barcelo- 
na y  lo  dilluns  7  les  cinquantenes  y  deenes  de  la  Ciutat,  per  orde 
deis  Concellers,  ocuparen  los  llochs  estratégichs,  havent  apre- 
sonat  alscuns  castellans  qui  havien  gomogut  lo  avelot  del  Cali. 
Es  molt  segur  que,  aquests  castellans,  serien  sevillans  vinguts 
ab  r  intent  de  que  lo  mohiment  anti-semita  iniciat  á  Sevilla, 
seguís  en  lo  rea^tant  de  la  Península. 

No  necesitava  de  gayre  excitació,  lo  nostre  poblé  de  la  Edat 
Mitjana,  en  lo  quí  les  depredacións  contra  los  israelites  eren 


Digitized  by 


Google 


w 
i 


-(  213  )^ 

seculars  (28).  Ben  sapigut  es  lo  predomini  que  la  raga  juíva  tin- 
gué, durant  lo  segle  xiii,  en  les  altes  esteres  de  govern,  sense 
que  axó  prives  al  poblé  d'  Aragó,  Catalunya  y  Valencia,  á  Ren- 
garse á  agitacións  contra  d'  ella,  les  quals,  en  V  any  1279.  pren- 
gueren  un  carácter  de  generalitat  en  los  tres  regnes,  molt  sem- 
blant  al  del  1391.  Afortunadament  per  los  semites,  la  ferma 
intervenció  del  Monarca  pogué  deturar  aquell  mohimént  revolu- 
cionan (29). 

Mes  les  precaucións  preses  per  Barcelona  lo  7  d'  Agost  del 
1391,  esdevingueren  per  segona  vegada  infructuoses,  si  no  es 
que  los  encarregats  de  mantenir  T  orde,  feyen  amagadament 
causa  comuna  ab  los  perturbadors.  A  cosa  de  la  una  de  la  tarde 
«gomochse  avalot  de  mariners  e  pescadors  e  altres  qui  per  lo 
carrer  de  la  Mar  vengueren  ab  armes  e  ballestes  parados  e  fo- 


(28)  La  primera  mortaldat  de  jueus  á  Barcelona  sobrevingué  en 
r  any  986.  Com  no  's  te  d'  ella  cap  antecedent,  no  podém  dir,  si  mo- 
riren  á  mans  deis  sarrahins  en  la  presa  y  devastació  de  Barcelona  y 
axó  apar  lo  mes  probable,  ó  en  la  deis  cristiana  per  avalot  interior.  Sois 
exposa,  en  Bofarall,  per  cert  document  del  any  1000,  que  lo  Comto 
heretá  los  bens  deis  jueus  morts  en  dita  ocasió  {Los  Condes  de  Barce- 
lona vindicados^  vol.  I,  pía.  204). 

(29)  Molte3  noves  se  teñen  de  la  agitació  popular  del  any  1279, 
arrencant  de  les  prediques  usualment  fetes  per  los  fra-menors  en  les 
sinagogues  á  fí  d*  obtenir  la  conversió  deis  jueus. 

A  Calatayut,  durant  dites  predicacions,  lo  poblé  trenca  les  portes 
del  barri  ó  cali  juich,  V  invahí  y  saquejá.  A  Osea,  á  mes  d'  entrar  los 
cristians  dintre  les  sinagogues.  quan  hi  predicaven  losfrares,  moventhi 
brega,  alsáren  un  bastiment  ó  catafalch.  ornat  ad  modum  thore,  passe- 
jantlo  per  la  ciutat  ab  cantichs  derrisoris,  ímitant  los  deis  jueus.  Con- 
semblants  actes  haurien  lloch  á  (^arago§a,  Terol  y  Tara9ona,  per  quan 
lo  Rey  bagué  de  dirigir  prohibicións  especiáis  á  dites  localitats,  per 
acabar  ab  aytals  fets  y  subségüents  perturbacións  que  motivaven  (Re- 
gistre 41,  foli  93  y  94). 

Com  si  s*  obehís  á  una  consigna  general,  altre  tant  succehía  per 
Catalunya,  posantho  de  manifest  diferents  ordres  reyals,  endre^ades, 
já  al  Batlle  de  Gerona  y  Besalú  perqué  imposibilites  reunións  y  confla- 
gracións  populars  durant  les  prediques  deis  frares;  já  al  Veguer  de 
Barcelona  ordonantli  prohibir  per  pregó,  ais  cristians,  concorre  á  les 
sinagogues  durant  dits  sermons;  já  ab  carácter  mes.  general,  á  tots 
los  oficiáis  y  justicies  de  Catalunya,  Aragó  y  Valencia,  perqué  per  tot 
fós  impedit  ais  cristians  entrométrese  en  aytals  predicacions.  (Registre 
41,  foli  103  y  Registre  42,  foli  148). 


Digitized  by 


Google 


•(  914  )- 

ren  en  la  plaga  del  Blat  dient  muyra  tot  hom  e  viva  lo  Rey  e  lo 
poblé,  entant  ques  ensenyoriren  de  la  cort  del  veguer  e  aquella 
obriren  en  tragueren  los  dils  castellans  preses  e  tots  los  altres 
preses  que  no  ni  romas  alcun:  e  avalot  fet  vengueren  al  Castell 
nou  hon  se  eren  recullits  los  jueus  e  aquell  combateren  matent 
foch  a  les  portes  e  per  terrats  tiranthi  ab  ballestes,  e  dura  tro 
ora  del  seny:  e  la  dita  ora  vengueren  pageses  e  sagramental  de 
fora  qui  obriren  la  cort  e  scrivanía  del  batlle  e  prengueren  los  li- 
bres quey  trobaren  los  quals  cremaren  en  lo  foch  en  la  plaga  de 
Sent  Jacme.  E  lo  die  de  dimarts  seguent  tots  los  jueus  qui  eren 
en  lo  dit  castell  e  la  maior  partida  se  faeren  xristians  sino  forsa 
CCC  quin  moriren.  E  per  los  dits  pageses  fo  apres  fet  fortivol- 
ment  escorcoy  del  dit  Castell  nou»  (30). 

Los  avalots  contra  deis  jueus  se  repetiren  en  altres  pobla- 
cións  catalanes.  Lo  10  d*  Agost  d'  aquell  mateix  any,  fou  a  Gero- 
na, y  lo  13  á  Lleyda  hont  hagueren  lloch  aytals  fets.  De  Mallorca, 
se  'n  coneix  un  pregó,  donat  lo  2B  de  Maig  de  1392,  perqué  los 
jueus  que  dins  trenta  dies  no  retornassen  á  Uurs  cases,  per- 
dessin  la  propietat  deis  bens  que  tinguessen  en  la  illa  (31). 

A  Barcelona,  no  sois  se  tractá  de  castigar,  y  se  castiga,  ais 
principáis  culpables  deis  lladronisis  del  cali  juích,  si  que  també 
apar  cert  acte  de  justicia  en  la  construcció  de  nova  aljama,  au- 
torisada  en  2  d'  Octubre  de  1392. 

Mes,  si  be  los  jueus  subsistiren  en  nostra  Ciutat,  fins  á  sa  ex- 
pulsió  per  los  Reys  Católichs,  reberen  lo  colp  mortal,  en  1391. 
En  avant  fou  sa  vida  morta,  individual  y  poch  colectiva,  restant 
espahordits,  fins  los  propis  conversóla,  puix  aquestos,  sens  dupte 
per  contraure  merits  en  son  nou  estat,  tractaven  de  donar  os- 
tensibles mostres  del  seu  cristianisme.  Vegis  sino,  com  tres  d' 
ells,  en  1395,  construiren  una  capella  cristiana  en  lo  lloch  ocu- 
pat  avans  per  la  sua  sinagoga  (32). 

Axis  s*  esplica,  que,  tant  sois  disset  anys  després  deis  ava- 
lots consignats,  desaparegués  totalment  lo  cementiri  de  Mont- 


(30)  Chía,  en  lo  volum  I,  plana  191,  de  Bandos  y  bandoleros  en 
Oerona,  es  qui  mes  detalls  ha  donat  deis  avalots  contra  los  jueus  de 
Barcelona  del  any  1391. 

(31)  Boletín  de  la  Sociedad  Arqueológica  Luliana,  1899,  pl.  56. 

(32)  Documentos  inéditos  del  Archivo  de  la  Corona  de  Aragón,  vo- 
lum IV,  pl.  431,  439,  441  y  455. 


Digitized  by 


Google 


-(  215  )  - 

juich,  revertint  á  la  corona  reyal,  no  sabém  en  virtut  de  quina 
disposició  ó  acte. 

Lo  cert  es,  que,  Martí  I,  dona  aplicació  molt  diferent  al  an- 
tich  fossar  deis  jueus,  ab  motiu  de  modificar  V  orde  interior  de 
la  capella  del  seu  palau  de  Barcelona,  avuy  vulgarment  cone- 
guda  per  Santa  Ágata,  y  de  treuren  los  capellans  regular s  que 
d'  ella  cuydaven,  encomenantla  á  una  comunitat  de  frares  celes- 
tins,  en  1408. 

Pef  lo  bon  estament  d*  aquestos  frares,  los  hi  entrega  certs 
^locáis  de  junt  al  palau  reyal,  que  donaven  al  carrer  de  la  Caba- 
leria  alias  de  sois  lo  palau  (avuy  Tapinería),  arrivant  fins  al  de- 
vallant  de  la  Seu  (avuy  baxada  de  la  Canonja).  Per  cementiri  de 
la  nova  comunitat,  destina  certa  extensió  de  térra  en  lo  carrer 
de  sots  lopaíau,  cap  á  la  cort  del  Veguer  (avuy  baxada  de  la 
Presó)  devant  de  la  Carnicería  major  de  Barcelona. 

Dota,  ais  Celestins,  de  rendes  suficients,  axi  en  pensions  de 
diner,  com  en  terres  y  cases.  (33)  Entre  aqüestes  concedí  cert  es- 


(33)  Index  de  documents  pertocants  á  la  historia  de  la  Capella 
Reyal  de  Santa  Ágata,  tal  y  com  figura  en  lo  Yolúm  Instrumenta  varia 
ad  ordinem  Ar.  11,  I.  n.  14  del  antich  convent  de  la  Mercé  de  Barcelo- 
na, avuy  en  V  arxiu  de  la  Corona  d'  Aragó. 

«1345.— Lo  Rey  D.  Pere  3  consigna  ais  Capellans  de  dita  Real 
Capella  600  sous  anuals  sobre  las  rendas  de  Vilaf ranea. 

»1350. — ítem  declara  que  en  las  celebracións  de  aniversaris  per 
Personas  Reals  y  altres  se  dividís  la  cera  en  dos  parts  iguals  una  pcir 
la  Capella  y  altre  per  los  Capellans.  Y  que  la  cobertura  del  Tuniol  ser- 
vís per  ornament  de  la  Capella. 

»1375.— ítem  feu  gracia  al  Capella  de  2000  sous  sobre  la  vila  de 
Sabadell  y  fou  intimada  dita  Concessió  any  1375. 

»1378.— Concedí  també  que  en  la  Pla9a  devant  dita  Capella  no  pu- 
gan  habitarhi  oficiáis  de  fornal,  ni  de  martell. 

» 1380,— ítem  funda  en  dita  Real  Capella  sis  beneficis  y  lo  dota  de 
6120  sous  anuals.  Tot  lo  sobredit  se  troba  351  n.  1  y  segs. 

>1381.— -Lo  Rey  D.  Joan  Primer  confirma  la  fundació  y  dotació  de 
dits  sis  Beneficis. 

» 1391. —Lo  Rey  D.  Martí  confirma  així  mateix  la  sobredita  funda- 
ció  y  dotació  de  Beneficis  en  sa  Reyal  Capella. 

>1400. — Haventse  declarat  per  sentencia  arbitral  los  Drets  que 
lo  Archipestre  de  Tarragona  y  los  Capellans  de  la  Reyal  Capella  te- 
nían sobre  la  vila  de  Monroig  mana  dit  Rey  ais  Arrendadors  quels  pa- 
gassen. 


Digitized  by 


Google 


-(  2J6  )- 

pay  de  térra  emplassat  en  lo  Montjuich,  lo  qual  servía  de  cemen- 
tirials  jueus  avants  de  la  destrucció  del  cali,  y  ames  unes  cases 
en  lo  propi  cali  juich,  en  altre  temps  conegudes  per  la  Sinagoga 
deis  francesas  (34). 


»1405.— Sobre  las  rendas  que  dita  Real  Capella  tenía  concedidas 
en  Vilafranca  fou  declarat  per  sentencia  que  primerament  debían  co- 
brar lo  Rector  y  Capellans  de  ella. 

» 1407.— ítem  dit  Rey  D.  Martí  en  son  últim  testament  disposá  que 
tots  anys  se  donas  al  Rector  y  Capellans  7000  sous  y  que  ^os  marr 
raessors  los  empleassen  en  comprar  censos.—  Los  deixá  també  la  part 
que  al  Rey  li  tocaba  en  lo  Dret  de  Cops.  Y  també  un  hort  que  pos- 
sehía  fora  la  Ciutat  de  Barcelona.  Y  maná  que  en  lo  Dijous  Sant 
se  donas  menjar  á  tretse  pobres  y  á  tres  en  los  démés  días.  —  353  n.  1 
y  segs 

»1408. — LoRnt.  Joan  Martí  Capellá  de  sa  Magestat  redimí  difc- 
rents  censos  y  drets  que  á  Bernat  Serra  tenía  venuts  á  carta  de  gracia 
y  los  dona  al  Prior  del  Monastir  y  Capella  Real  sens  reserva  alguna. 
—354  n.  8. 

» 1408.— Lo  sobredit  Rey  D.  Martí  dona  6180  florins  de  or  per  la  fa- 
brica de  dita  Real  Capella. 

»1408.— ítem  concedí  al  Prior  y  Convent  que  allí  tenían  los  celes- 
tins  que  fossen  franchs  del  Dret  de  sello  en  qualsevols  despaigs. 

»).408. — Los  dona  també  20,000  florins  de  or  per  lo  mateix  efecte. 
Y  així  mateix  los  dona  diferents  Proprietats  Censos  y  al  tres  rendas.— 
354  n.  9  y  segs. 

»1409.— D.  Pere  de  Cervelló  vené  al  Rey  D.  Martí  diferents  drets 
sobre  lo  terreno  de  Vilafranca.— Y  dit  Rey  D.  Martí  ne  feudonació 
de  diferents  drets  alodials,  morabatins,  censos  y  altres  cosas.— 355 
n.  12. 

» 1414.— Inventar!  de  la  Reyal  Capella  prés  per  lo  Rnt.  Guillém  de 
Alert  del  Convent  deis  Celestins.— 356.  n.  1>. 

(34)  En  la  Carta  publica  deis  capitols  de  la  fundado  e  déla  dota  • 
do  del  Monestir  deis  Celestins,  (inserta  en  lo  Oratiarum  II  Cía.  5,  B.  2 
del  arxiu  barcelonés  de  la  batllía  del  Reyal  Patrimoni  foli  72)  feta  en 
1408  per  Martí  I  {pro  construendo  edifficando  et  dotando  Monasterium 
éuum  vocatum  sanctaram  Rdiquiarum  Capelle  Palacii  maioris  Regii 
Ciuitatis  Barchinone  ordinis  celestinorum)  entre  les  donacións  que  á 
dits  frares  atorgá,  hi  Uegim  les  seguents:. 

«ítem  dat  et  assignat  dictis  priori  et  fratribus  per  purum  liberum 
et  franchum  alodium  illud  spacium  terre  situatum  in  monte  judayco. 
Quodquidem  terre  spacium  esse  sclebat  Cimiterium  judeorum  dicte 
Ciuitatis  ante  destruccionem  Calli  eorundem.  ítem  dat  et  assi^at  nec- 
minus  dictus  dominus  Rex  Priori  et  fratribus  memoratis  per  liberum 


Digitized  by 


Google 


-(  217  )- 

Altres  utilitats  presta  á  Barcelona  lo  Montjuich  en  la  segona 
meytat  de  la  Edat  Mitjana.  Les  sues  pedreres,  explotadas  já  en 
la  época  romana,  seguiren  provehint  de  material  de  construcció 
tant  per  les  muralles,  quan  per  les  obires  publiques  ó  privades, 
civils  y  eclesiástiques. 

A  mes  de  les  pedrés,  la  térra  també  tingué  estima.  En  aquella 
montanya  hi  han  uns  terrers,  explotats  ab  anterioritat  al  segle 
XIV,  utilisantlod  principalment  argenters  y  ferrers  per  les  sues 
fornals.  Tant  estimats  eren,  que,  per  dues  vegades,  qo  es  en  los 
anys  1324  y  1369,  fou  prohibida  per  los  Concellers,  la  extracció 
ó  exportado  de  torres  (36).  Han  vingut  utilisantse  flns  en  lo  pas- 
sat  segle  xix. 

Finalment  los  manantials  de  Montjuich  sigueren  deis  primers 
que  's  transportaren  á  Barcelona.  Estes  aygues,  en  V  any  1314, 
s*  havien  aconduyt  á  les  fonts  del  portal  de  la  Boqueria  y  eren 
de  servey  públich,  com  se  veu  per  algún  ban  de  dita  época  (36). 

A  partir  del  segle  xv,  los  enterraments  juichs  desaparegue- 
ren  de  mica  en  mica  d'  aquella  montanya,  com  no  podía  menys 
d'  essér  desde  lo  moment  en  que  restaren  abandonats  y  sense 
qui  tingues  interés  en  conservarlos  degudament,  Moltes  de  les  lau- 
des sepulcrals,  s'  aprontaren  en  la  construcció  d*  edificis  de  Bar- 


et  francham  alodium  in  Callo  olim  predicto  quasdam  domos  vocatas 
dudnm  la  Sinagoga  deis  francesos  cum  platea  siue  patuo  eamndem 
quod  est  coram  ipsis  et  terminantor  ab  oriente  in  Carreria  publica  a 
Meridie  in  Tenedone  siue  hospicio  Bartholomei  et  Jachobi  Dezpug 
Neofitorum  ab  occiduo  dicte  domus  partim  in  tenedone  Bonanati  Egi- 
gii  et  partim  in  teuedone  dictorum  Bartholomei  et  Jacobi  Dez  pug  etc.» 

(36)  «De  la  térra  de  Muntjuhich. —Que  algu  no  gos  vendré  ne  donar 
ne  prestar  a  algún  hom  estrany  de  la  térra  de  Mantjuhich  la  qnal  em- 
pren  los  argenters  e  f arrers  e  altres  ne  trametre  o  portar  per  mar  o  per 
térra  fora  lo  territori  sots  ban  de  L  s.:  li.  int.  MCCCXXIIII  ct.  XX. 

«Semblant  ordinacío  de  la  dessos  de  no  vendré  ne  donar  a  algún 
strany  ne  trametre  fora  Ciutat  de  la  dita  térra  de  Muntjuhich  que  los 
dita  farrers  e  argenters  empren  en  les  fornals:  11.  int.  MCCCLIX 
ct.  XXXUI».  {Rvhrica  ordinationum  ab  anno  MCCLXXXX  usque  ad 
MCCCCLXXII,  foli  216,  Ar.  Mun.  de  Barcelona). 

(36)  «Que  alguna  persona  no  gos  pendre  de  les  aygues  de  les  fonts 
qui  vene  de  Muntjuhich  al  portal  de  la  boqueria  per  tinta  affer  ne  al- 
tre  empriu  sino  sol  per  son  beure  sots  ban  de  XX  8ols  li.  int.  MCCCXIIII 
etc.  XII».  {Eubrica  ordinationum  ab  anno  MCCLXXXX  usque  ad 
MCCCCLXXn,  foli  113,  Ar.  Mun.  de  Barcelona), 


Digitized  by 


Google 


-(  218  )- 

celona:,  al  espirar  lo'segle  xiv,  segons  diu  en  Fiter  (37)  tal  ve- 
gada ab  poch  f onament  per  asegurarho,  serviren  ja  per  construir 
lo  monestir  de  Sant  Geroni  del  valí  d'  Hebron.  En  lo  segle  xvi, 
bona  part  ne  fou  utilisada  en  les  parets  del  nou  palau  de  la  Ge- 
neralitat  de  Catalunya,  avuy  destinat  á  arxiu  general  de  la  Co- 
rona d'  Aragó.  D'  altres,  en  lo  xviii,  passaren  al  quartel  de  les 
Dressanes,  hont  fins  fá  poch  temps,  se  *n  trepitxava  una  en  lo 
dintell  del  portal.  Desde  molts  anys  ha,  que  certa  pedra  sepul- 
cral forma  part  d'  un  banch  ó  pedrig  en  la  carretera  del  castell 
de  Montjuich;  etc.,  etc. 

A  despit  de  tanta  depredació,  una  petita  partida  de  lo  que 
fou  cementiri  hebráich,  pervingué  fins  al  segle  xix.  Lo  recort 
de  la  sua  existencia,  V  ana  servant  tradicionalment  lo  poblé 
barceloní  durant  la  Edat  Moderna.  Marcillo,  en  lo  segle  xvii, 
diu  conexerse  aquell  lloch  per  fossar  deis  jueus.  Per  cert  que 
aquest  autor  califica  les  inscripcións  de  les  tombes  juives,  d' 
atrasarse  al  temps  en  que  Barcelona  formava  part  deis  dominis 
sarrahins  de  la  Espanya. 

Pi  y  Arimón  en  1854,  afirma,  que  encara  *s  conexia  per  camp 
deis  jiieus.  En  nostres  temps  tothom  V  anomena  Miramar,  d' 
un  establiment  vehí  batejat  axis.  Mes  en  V  any  1882,  segons 
diu  Fiter  é  Inglés,  se  donava  lo  nom  de  camí  del  fossar  deis 
jueusy  á  un  estret  viarany  que  malmete  la  moderna  carrete- 
ra (37). 

Los  excursionistes,  en  Uur  tasca  patriótica  d'  inventariar  los 
recorts  de  tota  mena  que  serva  la  térra  catalana,  han  trovat 


(37)  Fiter  é  Inglés  ab  lo  títol  de  Las  fuentes  de  Monjuich  diu  en 
La  Ilustración  de  Barcelona  (26  de  Mar9  de  1882,  any  11,  n.**  73).  «aun 
hoy  día  se  conoce  por  el  cami  del  fossar  deis  jueus  una  vía  angosta 
que  truncó  la  moderna  carretera.  En  la  actualidad  no  existe  que  sepa- 
mos, ninguna  lápida  mortuoria  en  aquel  perímetro.  Al  construir  el  hoy 
derruido  monasterio  del  valí  de  Hebron  en  la  falda  del  Tibidabo  se  au- 
torizó el  empleo  de  losas  en  el  levantamiento  de  los  muros,  poco  des- 
pués de  la  catástrofe  del  Cali  de  Barcelona,  á  últimos  del  siglo  xiv;  y 
hasta  que  los  estudios  históricos  de  la  Edad  Media  cobraron  importan- 
cia relativa,  serían  esparcidas  las  lápidas  hebreas  de  Monjuich  sin  re- 
conocerles siquiera  su  verdadero  valor  literario». 

Lo  propi  Fiter  descrigué  les  inscripcións  hebraiques  de  Montjuich, 
en  La  Rondalla  del  1874  (any  I  nom  10)  y  en  Conferencies^ Los  jueus 
d  Catalunya.  1879. 


Digitized  by 


Google 


-(  219  )- 

encara  estes  palpables  y  evidents  senyals  d'  enterraments,  de 
que  parlava  Pí  y  Arimón,  y  que  será  de  tot  punt  inútil  buscar- 
les en  la  actualitat.  Vegis  la  relació  que  fá,  en  lo  segón  volúni 
de  Memorias  de  la  Associació  Catalanista  (V  excursions  cientifi- 
casy  Fiter  é  Inglés,  de  ses  investigacións  per  la  montanya. 

«Dexant  á  Vista- Alegre,  se  puja  á  má  dreta  cap  á  una  font 
d'  aygua  cristallina  y  fresca  y  tal  volta  la  mes  bona  que  té 
Montjuich.  La  font  ix  del  rocám,  damunt  del  quin  s*  exten  lo 
mentat  fossar  deis  jueus,  que,  en  aquell  Uoch  van  establirlo  á  sa 
vinguda  á  Barcelona.  Forma  tot  ell  com  una  petita  isla,  rodejat 
per  dos  camins  que  baxen  de  Montjuich  y  peí  cingle  que  fá  la 
roca.  Desde  baix  del  cingle  s'  hi  veuhen  encara  ossos  humans. 

»En  nostra  excursió  já  indicada  trobárem  cinch  lapides  en 
lo  fossar  deis  juheus.  Tres  d*  elles  foren  donados  á  instancies 
nostres  á  la  «Comissió  de  monuments»  per  los  Srs.  Maciá  y  Gui, 
propietaris  del  terror  hont  estaven  emplazados  y  pertanyen: 

»!.*  A  «Samuel,  fiU  de  Rabí  Azarihel»  la  data  de  quina 
mort  no  consta  en  la  lápida. 

»2.*  A  «Samuel  fiU  de  Rabí  Hilat,  mort  en  1'  any  4804  de  la 
creació  del  mon»  (1044  de  la  vinguda  de  J.  C.) 

»3.*    Al  jove  Samuel  Sarchi. 

•Quedan  encare,  en  lo  que  fou  fossar,  dues  grans  lapides 
que  no  pogueren  esser  trasladados  per  lo  molt  difícil  y  costosa 
que  fora  sa  condúcelo  y  que  cobriren  los  sepulcros  de 

»La  senyora  Bonafós,  fílla  de  Rabí  Samuel,  morta  en  lo  any 
5000  de  la  creació»  (1240  de  nostra  era). 

»Y  á  «Lo  vell  y  egregi  Rabí  Rubén,  fiU  del  Rabí  Todrós. 
Mort  en  lo  any  6066  de  la  creació»  (1306  de  J.  C.)». 

Aqüestes  dugues  fexugues  Uosanes  sepulcrals,  están  avuy  al 
Museu  provincial  d'  antiguitats  de  Barcelona,  al  costat  de  les 
altres  tres  petites,  per  haverles  recuUides  lo  digne  y  erudit  di- 
rector del  Museu,  n*  Antoni  Elias  de  Molins.  La  gruxaria  de  po- 
dra d'  una  d*  elles,  era  tanta,  que  quasi  arrivava  á  dos  metros, 
havent  cregut  necessari  serrarla  paralelament  á  la  inscripció. 
Conté  al  mitx  un  forat  rodó  que  serviría  per  remóurela 

En  r  esmentat  Museu  barceloní,  (vulgarment  dit  de  Santa 
Ágata,  per  teñir  sa  instalado  en  la  antiga  capella  de  la  plaga 
del  Rey)  son  en  nombre  de  dotse,  les  podres  sepulcrals  hebrai- 
que3  que  s'  hi  guarden,  totes  elles  procehidores  del  predit  ce- 
mentiri  de  Mont-juich.  Fá  molt  temps  que  V  investigador  acadé- 
mich  P.  Fita,  promete  estudiar  é  interpretar  les  predites  liosos 


Digitized  by 


Google 


-(  220  )- 

y  escriure  'n  una  monografía  (38).  Pro  com  han  passat  quince 
anys  sense  que  ho  hage  portat  á  terme,  es  de  creure  que  ja  no 
's  recordará  mes  de  fer  dit  trevall. 

Donchs  al  nom  de  Mont-juich  que  té  la  montanyay  á  esta  pe- 
tita  colecció  de  pedrés  sepulcrals,  já  del  tot  perduda  la  denomi- 
nació  de  fossar  deis  jueus  que  servava  lo  present  Miramar^  ha 
quedat  reduit  en  nostre  segle  xx,  lo  que,  durant  Uargues  centu- 
ries,  fou  cementiri  barceloní  de  la  rassa  juiva. 


(38)  Axis  ho  consigna  P  interessant  Catálogo  del  Museo  Provincial 
de  antigüedades  de  Barcelona  por  D.  Antonio  Elias  de  MóUns  (Barce- 
lona 1888)  plana  216,  Epigrafía  hebrea. 


Digitized  by 


Google 


capítol  II 

Lo  PORT  Y  ESTANY 


La  situació  del  Montjuich  en  segles  passats  resulta  ben  dife- 
rent  de  la  de  vuy  en  día  Lo  mar  se  *n  entra  va  en  abdues  faldes, 
per  manera  que  la  gegantina  roca,  sortia  aygua  endins,  com 
promontori  ó  cap.  Les  arenes  portades  en  les  avingudes  del 
Llobregat  y  de  les  rieres  afluents  á  la  plana  de  Barcelona,  re- 
cularen de  mica  en  mica  lo  mar,  envoltant  de  térra  á  dita  mon- 
tanya.  Peí  costat  de  les  nomenades  hartes  de  Sanl  Bertrán  y  lo  mar 
se  feu  enrera,  mes  prompte  tal  vegada  que  peí  del  Llobregat,  á 
judicar  per  los  fets  historichs.  Del  contrari,  los  vexells  en  la 
Edat  Antigua  y  comensament  de  la  Mitjana,  haurien  anclat  en* 
tre  Montjuich  y  Barcelona  y  no  entre  Montjuich  y  lo  riu. 

Deis  documents  resulta  que,  al  iniciarse  la  época  Comtal, 
lo  port  esta  va  á  derrera  Montjuich.  L'  antiquíssim  castell  de  Port 
per  un  costat  y  lo  mes  modern  estany  de  Port  per  altre,  han 
servat  son  nom  flns  época  mes  propera.  Molts  y  diferents  do- 
cuments, com  un  del  any  994,  nomenen  al  port  de  Montjuich  (39) 
y  altres  escriptures  parlen  de  la  carretera  de  Port,  que  lo  co- 
munica va  ab  Barcelona  y  que  despres,  voltant  per  V  Oest  de 
Montjuich,  se  dirigía  al  ensemps  á  Barcelona  y  al  Llobregat, 
dividintse  en  dugues  branques.  Una  y  altre  vía,  de  que  tracta 
un  document  del  any  1014  (40),  han  pervingut  flns  nostres  dies, 
bessant  la  falda  de  la  altura  hont  hi  ha  la  capella  de  la  Mare 


(39)  Alude  qui  eat  in  territorio  barchinonense  in  ipso porto  de  mon» 
te  iudaico  (Cartoral  de  S.  Cugat,  fol.  73,  doc.  nom.  289). 

(40)  Apendix  document  nom.  VII. 


Digitized  by 


Google 


.-(222)- 

de  Deu  de  Port,  succesora  del  antich  castell,  segons  veurém  en 
esta  relació. 

Los  escriptors  unanimament  han  convingut  ab  la  existencia 
del  port  del  Sut  de  Montjuich.  Hu  deis  primers  en  ocuparse  'n 
ab  alguna  extensió,  fou  Diago,  qui  lo  califica  d'  ímportantíssim, 
per  quan,  los  vents  xaloch  o  Llevant  y  de  Mitj-jorn  que  tant  nial 
fan  á  aquesta  costa,  res  hi  podien  allí  puix  ho  arreserava  la 
montanya.  Per.axó  diu  que  lo  poeta  Avieno  lo  califica  de  segur, 
en  unes  estrofes  que  tradueix  al  castellá  (41). 

Que  en  la  época  romana,  hi  havla  hagut,  en  lo  port  de  Mont- 
juich, un  deis  diferents  poblats  que  constituirien  la  Barcino  pri- 
mitiva, ho  manifesta  la  lápida  apareguda  en '  1903  en  lo  cemen- 
tiri  del  S.  O.  ó  de  Montjuich.  Una  interpretació  del  docte  acadé- 
mich  P .  Fita  que  tením  á  la  vista,  dona  á  entendre  que  comne- 
morava  la  creació  de  murs,  torres  y  portes,  per  lo  duumvir 
quinquenal  Cayus  Celius,  (42)  quals  construccións  no  devien  es- 
ser  en  Uoch  llunyá  al  de  la  trovalla.  Diu  la  lápida: 

c(aius)  coelius  atisi  f(ilius) 

DUUMVIR  QUIN(QUENNALIS)  MUR(OS) 

turres  portas 
fac(iendum)  coer(avit) 

Lo  mar,  al  entrar  térra  en  dins  en  lo  que  es  ara  baix  Llobre- 
gat,  formava  dilatat  circuí,  motivant  lo  port.  Tal  vegada  d'  axó 
podría  derivar,  que,  á  la  partida  de  térra  existent.  entre  lo  cas- 
tell  de  Port  y  Provengana,  la  nomenessen  Circulum  los  docu- 


(41)  Lo  text  d*  Aviano,  segons  copiém  de  Diago  (fol.  10)  es: 

JEt  Barcinonum  amcenas  sedes  ditiura: 
Nam  pandit  iUic  tata  Portus  hr achia, 
Viretqtie  semper  dulcihus  tellus  aquis. 

També  lo  copia  lo  bisbe  Marca  en  la  Marca  Ilispanicoe  (colunma 
152)  al  mentar  una  carta  de  Paulino  á  Ausonio,  quí,  lo  mateix  que 
Aviano,  califica  nostre  ciutat  de  Barcinus  amena» 

(42)  D*  esta  y  de  fragments  d'  altres  lapides  romanes,  portades  al 
Museu  arqueológich  municipal,  se  *n  ocupen,  en  lo  present  any  de  1903, 
lo  Boletín  de  la  Asociación  Artistíco- Arqueológica  Barcelonesa  y  lo 
Boletín  de  la  Real  Academia  de  la  Historia. 


Digitized  by 


Google 


— (  228  )- 

ments  del  segles  x  al  xii  (43)  que  no  dubtem  en  situar  al  seu  ex- 
trém,  go  es,  vers  Provengana. 

En  la  part  inferior  del  port,  ó  siga  cap  al  Uoch  moderna- 
ment  conegut  per  cá  'n  Tunis,  hi  hagué  la  partió  denominada 
Fraga  durant  tota  la  Edat  Mítjana.  Trovas  já  ab  tal  designado 
en  un  document  del  any  1159  (44)  axis  com  en  altre  de  tres  cen- 
turies  mes  enga,  go  es,  del  1409  (46),  mostrantse  que  axis  se  de- 
signaría, al  menys  per  400  anys. 

Al  peu  de  Montjuich  hi  havien,  en  V  any  1046,  los  Inforcah  6 
cruilla  de  camins,  y  no  collado  de  los  ahorcados  com  erradament 
transcriu  Diago  (46).  Lo  document  poch  precisa  al  dir :  ad  radicem 
montis  iudaici  prope  locum  uocitatum  inforcads  (47).  Uns  tw/or- 
cats  existien  junt  á  la  carretera  de  Port,  allí  hont  lo  cami  que 
per  Sants  volta  á  Barcelona,  se  separa  del  que  per  Provengana 
se  dirigía  al  Llobregat,  vorejant  los  Banyols  ó  estanyols  que 
formava  eix  riu  en  lo  vehinatge  del  port.  En  1*  any  1106  se  citen 
aquestos  banyols  com  essent  aprop  del  castell  de  Port  (m  bag- 
neolos  prope  castrum  de  porto)  (48),  si  be  creyem  n'  estarien  un 
tant  allunyats  per  quan  altres  documents  ne  parlen  com  for- 
mant  lloch  determinat,  sense  dir  siga  del  terme  de  Port  (ín  terri- 
torio barchinona  in  bagneolos)  (49). 

Cal  notar  no  esser  lo  mateix,  terme  de  Port^  que  terme  del 
castell  de  Port,  Per  lo  primer  nom  se  designaren  torres  sites 
en  lo  vehinatge  del  port,  go  es  fins  arrivar  á  les  properes  á 
Provengana  y  sense  traspassar  lo  Mont-juich.  En  cambi,  lo  ler- 
me  del  castell  de  Púrt,  denotava  una  rodalía  molt  major,  respo- 
nent  al  modo  d'  esser  deis  primitius  castells  de  la  Marca  Hispa- 
nica. 


(43)  Vegis  la  donació  del  any  978,  feta  á.  Ato,  abad  de  Sant  Pau 
del  Camp  de  Barcelona  (doc.  nom.  16deBorrellII,  Arx.  Corona  Aragó). 

Apendix  document  nom.  VII  (a.  1014). 

(44)  «Et  aput  fragam  in  monte  judaico  teneo  per  eandem  canoni- 
cam  mansum  cum  suis  pertinentiis  qui  fuit  raimundi  mironis  tortis.» 
(Lib.  Ánt.  Ecl.  Cath.  vol.  III,  fol.  4,  doc.  11,  Arx.  Cat.  Barcelona). 

(45)  Lo  port  de  Montjuich  {segles  x  á  xy)  article  que  publicarem  en 
la  revista  Vela  y  Remo  de  Barcelona,  en  Juny  de  1895. 

(46)  Historia  de  los  Condes  de  Barcelona^  fol.  10. 

(47)  Ant.  Eccl.  Cathed.  vol.  I,  fol.  143,  doc.  nom.  373. 

(48)  Ant,  Eccl,  Cathed,  vol.  I,  fol.  148,  doc.  nom.  384. 

(49)  Ant,  Eccl,  Cathed,  vol.  I,  fol.  149,  doc.  nom.  387. 


Digitized  by 


Google 


H  224  )- 

Del  terme  de  Port  no  s'  en  parla  desde  lo  moment  que  desa- 
pareix  lo  port  de  Montjuich,  fet  que  s'  atrassará  al  segle  x. 
Axis  es,  que,  al  ordinar,  Pere  lo  CerimonióSj  lo  cens  general  de 
Catalunya,  sois  retrau  en  aquells  llochs,  los  termes  ó  partions 
seguents:  Bandada  del  Espital  de  Prohensana^  Bandada  deis 
BanyolSf  Bandada  del  Prat  de  Proherísana  (BO).  Totes  estes  ban- 
dides  forma  ven  part  del  territori  de  Barcelona  y  eren  de  la  ju- 
risdicció  deis  Concellers. 

La  desaparició  del  port  com  á  fet  anterior  al  segle  xi,  ho  ex- 
presa lo  document  del  any  1020  (51)  al  consignar  que  dit  Uoch 
esta  va  convertit  en  estany  {stagno  de  porto  aüi  est  juxla  monte 
judaico)  y  que  foren  los  passats  los  quí  V  anomenaren  port  {in  lo- 
cum  vocitaíum  portum  ab  anterior  ibas). 

A  despit  de  la  desaparició  del  dit  port,  proseguiren  subsistint 
en  la  barriada  de  Fraga,  agrupacións  de  pescadors,  flns  ais  se- 
gles  XIV  y  XV.  En  lo  segle  xvi,  la  gent  de  mar  lo  desampara 
per  complert,  quedanthi  sois  terratinents  cuydant  deis  conreus 
vehins. 

En  les  derreries  del  segle  xiv,  se  parla  ab  major  insistencia 
que  avants,  del  estany  de  Port,  qo  es,  de  les  aygues  baxes  que 
anaven  quedant  á  mida  que  s'  omplia  lo  fons  del  antich  port 
Comtal  per  la  aglomeració  de  les  arenes  del  Llobregat. 

De  r  any  1397  (25  d'  Abril)  es  una  interessant  exposició  feta 
ais  Concellers  de  Barcelona  per  part  deis  habitadors  de  Fraga, 
clamantse  deis  perjudícis  que  'Is  hi  donava  estar  tancada  la 
boca  ó  surtida  del  estany.  A  fí  de  retornar  al  cultiu  mes  de  deu 
mil  mojades  de  térra,  que  per  dit  obgecte  restaven  incultivades, 
solicitaren  se  procehis  al  escurament  de  les  sequies  y  engrava- 
ment  del  estany,  repartint  ab  equitat  les  despeses  éntrelos 
favorescuts,  no  oblidantse  deis  senyors  alodials  y  deis  enfiteoti* 
cals.  De  quals  trevalls  la  ciutat  de  Barcelona  n'  haurla  de  bene- 
ficiar, puix  fins  á  ella  arriba  va  la  infecció  del  corrumput  ar 
qui  del  dit  estany  ix  (52).  Lo  concell  barcelonl  provehí  en  sentit 
favorable  á  lo  solicitat. 

Desde  llavors,  aparexen  sense  treva  disposicións  deis  Conce- 
llers per  teñir  en  condret  la  boca  del  estany  de  Port.  L*  encárrech 


(50)  Colección  de  documentos  inéditos  del  Archivo  General  de  la 
Corona  de  Aragón,  vol.  XII. 

(51)  Apendix.  document  nom.  VIII. 

(52)  Apendix.  docmnent  nom.  XXXIII. 


Digitized  by 


Google 


-(  225  )- 

solía  confiarse  á  un  ciutadá  barceloní  mitjenQant  cert  emolu- 
ment,  y  se  procura  va  bagues  altre  manera  de  viure.  En  V  any 
1436  (1  de  Febrer),  obtingué  dit  oflci  lo  carnicer  Francesch  Ro- 
maguera (53). 

En  1470,  lo  rellotger  Bernat  Vidal,  al  solicitar  lo  offici  de  te- 
ñir lo  estany  en  condret  ab  lo  salari  acoslumat,  proposá,  que, 
puix  1*  estany  de  Port  no  corre  cotitinuament,  ell  hi  construhiriaj 
una  artellaria  a  cost  e  messio  sua^  ab  la  qual  lo  dit  stany  conti- 
nuamente vuydera  a  liuell  de  la  mar:  e  la  dita  artellaria  no  ees- 
sara  per  molta  tempestat  de  mar.  Del  enginy  plantejat  per  eo 
Vidal  res  mes  se  'n  sab.  Si  verament  sigue  cosa  profltosa,  no  tin- 
dría  perdó  que  los  Concellers  ho  dexassen  perdre,  no  conflant  lo 
cárrech  á  altres  rellotgers. 

Ben  Uuny  d'  axó,  avans  d*  expirar  lo  segle  xv,  se  conferi  tal 
comanda  al  racional  de  la  Ciutat.  Quan  s' adjudica  est  ofici,  en 
13  de  Janer  de  1494,  al  notari  Narcis  Benüs,  se  li  encomenaren 
abdós  carrechs,  ab  llurs  salaris  corresponents.  Resolució  en- 
caminada á  afavorir  al  Racional  ab  major  estipendi. 

Després  de  mort  Benús,  lo  9  de  Setembre  de  1613,  fou  nome- 
nat  lo  notari  Nicolau  ^fl-'^i^t  ^^  ^^  carrech  de  teñir  uberta  la 
boca  del  stany  de  port  per  los  dans  que  provenen  axí  a  la  dita 
Ciutat  y  poblats  en  aquella  com  encara  ais  poblats  y  habitants  en 
lo  prat  y  altres  stant  la  boca  del  dit  stany  tancada. 

Al  morir  (^bíotxí,  en  1642,  pensaría,  hu  deis  concellers,  quí 
era  metge,  que  si  un  notari  y  lo  mestre  racional,  havien  servit 
per  teñir  uberta  la  bocha  del  stany  de  port,  també  podría  esser 
ell  abte  semblantment,  y  aprontarse  d'  un  salari  de  la  Ciutat  en 
temps  que  prou  escase javen.  Lo  pensament  passá  avant;  sos 
companys  de  concelleria  lo  hi  satisferen  y  en  sentada  de  20  de 
Setembre  de  1642,  lo  ConseL  informal  de  la  h(jU)ilitat  sufficiencia 
y  bondat  del  magnifich  mestre  Cosme  Amiguet  mestre  en  arts  y 
en  medicina  y  hun  deis  honorables  consellers  de  la  dita  ciutat,  lo 
dit  consell  provehí  lo  dit  magnifich  mestre  Cosme  amiguet  del  dit 
offici  o  carrech  ab  lo  salari  e  emoluments  acostumats. 

Les  ciquies  del  Prat,  nom  ab  que  era  conegut  V  antich  port 
de  Montjuich  en  V  any  1630,  les  escura  ven  los  propietaris  y  te- 


(53)  Axis  consta  en  lo  Manual  de  novells  ardite  (Arx.  Man.  de 
Barcelona).  D'  altres  provisións  consemblants  parlen  les  Delliberacions 
del  Concell,  com  v.  g.  la  del  28  de  Febrer  de  1457. 


Digitized  by 


Google 


-(  226  )-. 

rratinents,  en  lo  segle  xvi  (54).  En  lo  xvn  cuida  la  Ciutat,  d'  es- 
curar la  ciquia  madriguera  (65).  Les  ciquies  del  Prat  rebien  los 
noms  de  corredores  y  vehinals  y  reguers  y  madriguera,  segons  la 
sua  importancia,  haventhi,  ponts  per  atravesarles,  per  molts  ca- 
mins,  quals  ponts  y  camins  devien  teñir  esbardisats,  nets  y  en 
bon  estat,  los  terratinents  (66).  La  conservado  y  direcció  d' 


(54)  En  la  sentada  del  28  de  Novembre  de  1530,  per  posar  fí  al 
descuyt  deis  terratinents  s'  estatuí,  que,  quiscun  any  en  Agost  tothom 
qui  tingue  terree  en  lo  prat  alion  liage  ciquies^  hagues  Erheiades  les 
dites  Siquies  en  lo  enfront  de  llurs  ierres  y  que  lo  stany  de  port  sirgue 
en  condret  y  scurat  de  la  pedra  en  auall  la  qual  pedra  es  fita  de  dit 
stany  y  ah  lo  senyal  de  la  dita  Ciutat  y  que  quiscun  terratinent  qui  no 
llagues  scurat  pag  malla  per  quiscun  destre  de  térra  vltra  los  jomáis 
deis  traballadors  y  mestre, 

(55)  Lo  13  de  Setembre  de  1601  se  traetá  de  fer  neteiar  scurar  y 
erbeiar  a  tota  perfectio  com  se  pertany  la  siquia  madriguera  vulgar- 
ment  anomenada  del  stany  de  port  es  assáber  desdéis  tres  ponts  fins  al 
cap  del  stany  en  dret  del  mas  vulgarment  dit  den  Porcell. 

Los  Concellers  feren  crides  cercant  qui  ho  fes  á  mes  bon  preu,  ad- 
judicantse,  en  dita  data,  la  obra,  al  for  de  vint  y  tres  diners  per  cana. 

(56)  Lo  concell  de  27  de  Febrer  de  1549,  al  tractar  de  les  terres 
de  la  partida  que  es  fora  la  present  Ciutat  vulgarment  appeUada  de 
molt  temps  enga  lo  prat,  s*  esplicá  que,  al  obgecte  de  que  «en  dites  te- 
rres se  pugués  connear  foren  fetes  e  construides  vnes  ciquies  les 
quals  vulgarment  se  diuen  Corredores  e  vehinals  affi  que  les  vehinals 
buydassen  les  aygues  en  dites  corredores  la  vna  de  les  quals  se  diu  la 
madriguera  y  laltre  los  reguers,  per  medi  de  les  quals  se  buydassen 
dites  aygues  en  lo  stany  vulgarment  appellat  de  port  y  apres  en  la 
mar  e  construits  ponts  e  passatges  per  aquelles  e  vies  publiques  per 
les  quals  se  pegues  paseiar  tota  la  dita  partida  de  dit  prat  e  los  cami- 
nants  axí  a  peu  com  a  cauall  e  traginers  ab  llurs  bestias  poguessen 
passar  per  alli  y  la  Ciutat  pegues  liberament  passar  lo  bestiar  tingues 
per  sa  prouisio  per  pasturar  en  les  terres  de  dita  Ciutat  en  dit  prat  y 
tenint  los  terratinents  molta  cura  y  solercia  en  teñir  erbejades  y  scu- 
rades  aquelles  y  los  dits  Camins  y  ponts  y  pasatges  esbardisats  y  nets 
y  en  condret  per  molt  temps  tota  la  dita  partida  fou  feta  con- 
reable  y  molt  fructífera  en  gran  benefici  de  dita  Ciutat  y  abun- 
dant  prouisio  deis  poblats  de  aquella.  E  com  apres  de  molts  anys  eu^a 
per  la  culpa  negligentia  y  descura  de  dits  terratinents  los  quals  son 
estat  remissos  en  lo  erbejar  y  scurar  les  dites  ciquies  y  corredores  y 
esbardissar  de  dits  Camins  y  en  lo  teuir  dits  ponts  y  passatges  en  de- 
gut  condret  manifestament  ses  vist  que  dites  ciquies  y  corredores  se 


Digitized  by 


Google 


.     -  (  227  )- 

aquests  ponts  y  ciquies,  del  aay  1549  en  avant,  corregué  á 
carréch  deis  obrers  de  Barcelona  (57)  fentse  en  1550,  unes  ordina- 
cions  per  lo  seu  bon  condret,  que  no  teñen  importancia  per  nos- 
tre  obgecte,  á  no  esser  la  part  que  fá  referencia  al  estany  de 
Port,  moltymolt  descuidat  des  que  corregué  á  carrech  del  met- 
ge  Cosme  Amiguet,  90  es,  del  any  1542  al  1565,  en  que  li  fou  llevat 
dit  ofici. 

Les  inculpacións  que  's  fan  al  ex- conceller,  son  un  tant  encu- 
bertes (sense  nomenarlo)  estatuintse  en  dites  ordinacions,  que  lo 
dit  carrech  sia  remogut  del  qui  vuy  te  aquell  atiesa  la  molla  falta 
e  culpa  8ua,  S'  establí  que  en  avant,  los  terratinents  cuidesen 
del  oflci  de  teñir  ben  disposta  la  boca  del  estany  de  Port,  ab  cert 
ordre,  percibint  axí  mateix  los  salaris  acostumats  donar  per  la 
Ciutat  (68). 


son  fetes  tant  plenas  de  aygues  que  han  dirruit  y  hermit  la  máior  part 
del  prat  y  enderrocats  los  ponts  y  desfets  los  passatges  y  vies  publi- 
ques y  camps.  E  si  prouehit  noy  era  no  es  dupte  se  acabarie  dita  par- 
tida de  arruinarse  del  tot  y  tomar  steril  al  primer  stament.  E  per90 
instats  los  honorables  Consellers  Uurs  precessors  en  lo  any  prop  pas- 
sat  axi  per  lo  lUm.  loctinent  general  com  per  molts  de  dits  terrati- 
nents anaren  personalment  ab  persones  expertes  en  dita  partida  de 
dit  prat  ab  la  mayor  part  de  dits  terratinents  y  vistes  dites  ciquies  y 
corredores,  apres  de  diuersos  pensaments  y  tractes  que  allí  foren  tin- 
guts  sobre  la  forma  se  hauía  de  teñir  en  la  reparatio  e  conseruatio  de 
dites  coses,  ab  voluntat  de  dits  terratinents  se  trobaren  alli  presents, 
los  es  estat  referit,  que  fonc  apuntat,  que,  la  Ciquia  Madriguera  fos 
scurada  de  comu  de  tots  los  dits  terratinents,  de  la  olla  del  stany  flns 
passat  lo  mas  porcell:  E  que  en  dret  del  mas  porcell  fos  tomat  rehedi- 
flcar  vn  pont  de  pedra  per  lo  passatge  e  cami  de  poder  passar  per  alli 
com  en  temps  passat  se  acosttunaue  en  dit  prat.» 

(57)  En  28  de  Febrer  de  1550,  se  feu  crida  pública  al  obgecte  de 
termenar  V  arreglo  y  escurada  de  les  ciquies  comtals  y  construcció 
del  pont,  y  que  les  despeses  les  pagassen  los  «qui  tinguen  terres  y 
possessions  en  les  parrochies  de  Sants,  de  Proen9ana,  de  Cornelia,  de 
Splugues,  Sanct  Joan  despi,  e  altres  circunvehins,  90  es  del  mig  de 
Montjoich  flns  al  flum  de  Lobregat,  e  del  cami  qui  parteix  del  coll  de 
la  Creu  e  va  per  proensana  a  la  Massanera,  flns  al  pont  de  sanct  boy  e 
flns  a  la  mar,  qui  afronten  ab  les  Ciquies  veynals  que  recullen  en  les 
aygues  que  van  en  dites  Ciquies  condals,  que  descorren  en  dit  stany  e 
del  stany  a  mar.» 

(68)    «E  perqué  molt  poch  aprofltaría  scurar  y  erbeiar  les  dites  ci- 

UbII0BI4I.~TIII  16 


Digitized  by 


Google 


-(228)- 

Mes  lo  estatuit  no  's  serva,  puix  Amiguetse  dona  bona  manya 
per  no  perdre  la  ganga  que  11  havia  pervingut  al  cuidar  de  la  ad- 
^ministració  comunal.  Axis  es  que,  cinch  anys  després  de  fer 
constar  esser  sa  gestió,  tan  dolenta  é  inútil,  rebé  les  quinze  Iliures 
tretze  sous  de  paga  anyal  consignada  á  dit  oñci.  Fou  lo  concell 
de  13  d'  Agost  de  1655,  que  no  guardant  considerado  á  les  in- 
fluencies que  posarie  en  joch  mestre  Amiguet,  lo  sospengué  y 
destituí,  mes  no  per  nombrar  en  son  Uoch  ais  terratinents  del 
Prat.  ProenQana  ó  Sarria,  segons  s'  establia  en  les  ordinacións 
del  16B0,  sino  á  un  advocat,  á  Micer  Miquel  ^arrovira.  Sens  dubte 
lo  favoritisme  ó  caciquismo  ó  qualsevol  altre  passió  bastarda, 


qnies,  si  lo  dit  stany  valgarment  dit  de  port,  per  lo  qual  dites  aygues 
se  euacuen  e  van  a  mar,  no  stana  scurat  y  no  tenía  vberta  la  bocea  a 
mar:  e  fias  assi  se  sia  yist  que  per  no  teñir  be  en  condret  y  cura  de 
obrir  aquell  lo  quin  te  carrech  per  dita  Ciutat,  se  ha  donat  grandissims 
dampnatges  a  dits  terratinents  y  per  llenar  tota  manera  descusa  que 
los  dits  terratinents  puguessen  pendre  en  a^o,  e  per  posar  dites  coses 
en  bon  staiuent,  Ordenaren  mes  auant  y  statuiren  los  dits  honorables 
Consellers  y  prohomens,  que  lo  dit  carrech  sia  remogut  del  qui  vuy  te 
aquell  attesa  la  molta  falta  e  culpa  sua  e  aquell  sia  comanat  annual- 
ment  per  los  obrers,  90  es,  lo  primer  any  a  vna  o  dos  personas  deis  dits 
terratinents  habitan ts  en  Barcelona,  E  lo  segon  any  a  vna  o  dos  per- 
sonas deis  terratinents  habitants  en  les  parrochies  de  Sants  y  de  Sant 
Vicens  de  Qarria,  E  lo  ter^  any  a  vna  o  dos  personas  dáls  terratinents 
habitants  en  les  parrochies  de  Sant  Joan  Dezpí,  Cornelia  e  la  Massane- 
ra:  apres  variadament  en  cada  hu  de  dits  apres  seguents  anys,  de  qua- 
tre  en  quatre  anys,  en  lo  modo  y  forma  predits,  ab  lo  salari  y  emo- 
luments  donar  acostumats  per  dita  Ciutat.  Los  quals,  90  es,  cada  hu 
deis,  en  lur  any  quells  sera  acomanat  dit  carrech  en  lo  modo  y  forma 
predits,  haía  e  sia  tengut  teñir  en  condret  lo  dit  stany  y  scurar  aquell, 
comensant  de  la  pedra,  la  qual  es  fita  del  dit  stany  ab  lo  senyal  de 
dita  Ciutat,  la  qual  se  diú  es  quasi  deuant  lo  dit  Mas  vulgarment  dit 
den  Porcell,  en  aual  fins  a  Mar;  tenint  e  o  fent  teñir  tostemps  oberta  la 
bocea  de  dit  stany  a  la  part  de  la  mar,  annualment,  del  primmer  día 
del  mes  de  Maig  ñus  al  derrer  día  del  mes  de  Septembre,  en  tal  mane* 
ra,  que  les  aygues  de  dit  stany  pugnen  sempre  euacuar  e  buydar  se 
per  dita  bocea  en  la  mar  y  venints  per  semblant  anys  apres  les  dites 
aygues,  axi  del  riu  de  lobregat,  com  de  abundancia  de  moltes  piules, 
com  altrament,  haien  esser  tenguts  tantes  vegades,  com  necesitat  ho 
requería  fer,  obrir  e  teñir  oberta  dita  Bocea  del  dit  stany  perqué  dites 
aygues  pTiixen  euaquar  e  buydar  com  dit  es  a  la  n^ar.* 


Digitized  by 


Google 


-(929)— 

8*  anteposá  al  ínteres  de  la  Ciutat,  segons  vehém  esdevenir 
semblantment  en  nostres  temps. 

^arrovira  tampoch  disfruta  del  oflci  ab  tranquilitat,  si  be  du- 
rant  vint  y  quatre  anys  percibí  aquell  salarí.  Per  acort  del  con- 
cell  ordínari,  en  data  de  24  d'  Octubre  de  1679,  fou  entregat 
r  estipendi  assignat  á  dit  cárrech,  á  la  obrería  ó  junta  de  les 
obres  de  Barcelona  com  apar  lo  mes  natural  s'  bagues  fet  desse- 
guida. 

Ja  no  's  parla  mes  de  dit  ofici  ó  menjadora  municipal.  Dexat 
á  discreció  deis  Concellers,  se  paga  ven,  tots  los  anys,  per  admi- 
nistraciói  los  jornals  esmersats  en  teñir  en  condret  la  boca  del 
estany  de  Port. 

Un  segon  oflci  consemblant  á  aquest  hi  havía  á  Barcelona  du- 
rant  lo  mateix  temps  com  era,  de  teñir  en  condret  la  bocha  de  mar 
del  Rech  condal,  á  que  fa  referencia  una  carta  del  any  1495  (69). 
Temem  fós  altre  prebenda  destinada  al  favoritisme.  Qui  sab 
si  á  mes  d'  aqüestes  dues  n*  existien  d'  altres  no  posades  encara 
de  manifest. 

Aprofltaren  les  aygues  del  estany  de  Port  los  terratinents  del 
Prat  y  Fraga,  per  amarar  ó  remullarhí  canems,  llíns  y  altres 
coses.  Mes  aquesta  aplicació  esdevenia  perillosa  á  la  salut  pú- 
blica, axis  es  que  desde  lo  segle  xv^  se  tractá  de  posarhi  cura, 
si  be  inútilment.  En  13  d'  Agost  de  1476,  felá  ordinadó  que  al 
estany  del  Castell  de  Port  alguna  persona  no  puxe  amarar  o  re- 
multar  canyems  lins  o  altres  coses  remetent  la  exequcio  ais  hono- 
rables Consellers  sots  ban  de  perdre  lo  canyem  e  lo  li  e  deXsous, 
Empero  que  haien  tot  lo  present  mes  de  trauren  los  qui  ja  son  en 
dit  stany. 

A  despit  de  les  ordínacións  prohibitives  deis  Concellers  (60) , 


(&9)  -  La  carta  hont  ho  llegirem,  &  despit  de  pertanyer  al  any  1495^ 
está  cambiada  de  Uoch.  Equivocadament  sigue  cosida  entre  les  que 
formen  lo  volúm  titolat  Car^aa  Comunas  Origináis  1440,  del  arxiu  mu- 
nicipal de  Barcelona. 

(60)  Entrava  en  les  costúms  deis  segles  xv  y  xvi,  que  los  poblcs 
regulasen  ab  ordínacións  ó  bans  locáis,  la  manera  y  lloch  hont  devien 
amararse  Uins  y  canems.  D'  entre  elles  son  curioses  les  fetes  á  Ma- 
llorca en  1513  y  mes  avant  renotades  en  1696,  estatuint  lo  lloch,  que^ 
en  quiscona  població  de  la  Illa,  devien  amararse  canems,  á  fí  de  no 
perjudicar  la  salut  pública  (Boletin  de  la  Sociedad  Arqueológica  Lulia^ 
na,  1899,  pl  89.) 


Digitized  by 


Google 


-(  230  )- 

los  terratinents  prosseguiren  amarant  canems  y  llins  en  V  es- 
tany  de  Port.  Per  no  donar  Uoch  á  que  «les  aygues  de  aquell  nos 
emponsonyen  ab  lo  amarar  deis  dits  canems  y  llins  que  ordina- 
riament  amaren  en  aquell,  per  lo  que  lo  bestiar  de  la  ciutat  pas- 
turen en  lo  prat  tenint  necessitat  de  abeurar  abeuren  en  dit 
stany  y  a  causa  de  dites  aygues  emponsonyades  pateix  e  sen 
mor  molt  quiscun  any  dit  bestiar  convindrla  per  qo  allergar  lo 
bras  del  stany  fins  ha  llobregat  perqué  descorrent  la  aygua  de 
Uobregat  per  dit  stany  tingues  aquell  net  y  ab  bones  aygues  co  - 
rredisses.»  «Lo  dit  Consell  entesa  la  dita  propositió  y  conside- 
rant  esser  cosa  molt  difficultosa  posar  dita  aygua  de  llobregat 
en  dit  stany  y  que  a  dita  causa  se  offereixen  despeses  molt  ex- 
cessiues.  Que  per  qo  no  sen  fassa  cosa  alguna.  Empero  que  si  los 
terratinents  volran  fer  bassa  e  lloch  per  amarar  la  pugan  fer  del 
stany  envers  Montjuich.» 

Se  parla,  en  aquest  concell,  del  pasturatge  que  feya,  lo  bes- 
tiar destinat  al  consúm  deis  barcelonins,  en  terres  vehines  al 
estany  de  Port.  Dirém  donchs  alguna  cosa  d'  aytal  pasturatge, 
que  tant  burgit  mogué,  en  V  any  1902,  al  tractar  de  restablirlo, 
nostre  Ajuntament. 

Molta  importancia  dona  ven,  los  Concellers,  en  lo  segle  xvu, 
á  les  pastures  que  tenien  en  lo  Prat  y  á  Nostre  Senyora  de  Port, 
«perqué  encara  que  los  moltons  arriben  a  Barcelona  grassos,  no 
tenint  pastures  per  poder  los  fer  pasturar,  dins  dos  dies  están 
flachs,  quant  mes  que  de  ordinari  lo  bestiar  de  llana  que  arriba 
en  Barcelona  arriba  flach  per  causa  del  cami.  Y  axí  es  forgos 
per  engrexarlo  que  la  Ciutat  tinga  hérbes  y  pastures  » 

De  temps  antich  s'  havia  subvingut  á  aquesta  necessitat  deis 
barcelonins.  En  1266  Jaume  I  concedí  ais  carnicers  de  Barcelo- 
na totes  les  pastures  deis  herms  y  boschs  acceptats  vinyes  y  horts. 
Es  dir  que  totes  les  herbes  existents  en  V  extens  territori  de 
Barcelona,  per  tot  allí  hont  lo  bestiar  no  ocasionas  dany  ais  con- 
reus,  eren  á  obs  de  la  Ciutat  y  per  tant  los  particulars  no  'n 
podien  usar  á  son  propi  profit.  Y  com  algú  ho  volgués  contradir, 
en  1493  una  sentencia  favorable  á  les  pastures  de  la  Ciutat,  re- 
fermá  aquella  disposició  (61). 


(61)  Proces  y  sententia  de  herbes  en  lo  qual  hi  ha  privüegis  cotats  y 
consta  com  la  Ciutat  te  les  pastures  de  Garraffins  á  MovUgat  (Diver* 
sorum,  vol.  III  fol.  176,  arx.  Municipal  de  Barcelona). 


Digitized  by 


Google 


-(  231  )- 

Los  pasturatges  del  Prat  pertanyents  á  Barcelona,  segura- 
ment  serien  les  torres  del  que  foü  port  de  Montjuich,  que  que- 
daven  en  sech  á  mida  que  la  aygua  reculava.  A  fi  de  que  no  hi 
hagués  dubte,  estigueren  cuidadosament  fitades  ab  les  armes  de 
Barcelona,  segons  ho  manifesta  la  renovació  de  termes  del  any 
1640,  hont  se  diu  que  's  posa  á  cada  fita  vna  pedra  ab  les  armes 
de  la  Ciutat.  Mes  á  despit  de  les  senyals,  los  terratinents  no  dexa- 
ren  de  sembrar  en  aquellos  torres,  haventne  introduhides  causes 
en  la  Real  audientiay  en  les  quals  ha  comparegut  lo  syndich  de  la 
present  Ciutat.  Lo  concell  barceloní:  acordá,  en  17  doNovembre 
de  1644,  proseguir  los  plets  promoguts  per  los  terratinents,  plets 
que  ja  's  trovaven  en  acció  en  V  any  1586. 

Durant  lo  segle  xvi  se  prohibí  ais  pescadors  exercir  la  pes- 
ca en  r  estany  de  Port,  com  apar  en  dugues  crides  y  ordo- 
naments  fets  per  los  Concellers,  en  1582  (17  de  Juliol)  y  1583 
(1  de  JuUol). 

En  la  segona  crida,  se  renová  lo  manament  ais  terratinents 
de  no  amararhi  canems  ni  llins,  mostrant  no  sois  la  persistencia 
en  aprontarse  de  dites  aygues  á  tal  obgecte,  si  que  també,  lo  molt 
compte  deis  concellers,  en  que  axó  no  succehís.  Se  compren 
quan  gran  comoditat  los  hi  era,  ais  pageses  del  entom,  y  que 
á  despit  de  tants  bans  y  penes,  tractasen  de  solidar  la  sua  sitúa - 
ció.  De  manera  que  aytals  aspiracións,  se  yegeren  en  part  satis- 
fetes,  en  lo  concell  ordinari  del  11  d'  Agost  de  1594,  lo  qual  Is 
hi  atorgá  Ilicencia  general  de  amarar  canems  y  llins  fins  á  nos- 
iré  Senyora  de  Setembre  primer  vinent  en  los  eslanys  son  en  lo 
prat  y  estany  de  la  Uaeuna,  Aquest  derrer  esta  va  en  la  part  baxa 
de  Sant  Martí  de  Provengáis . 

La  precedent  y  altres  Ilicencies  similars,  tingueren  carácter 
provisionai,  subsistint  sempre  la  prohibido  d'  amarar  en  aquells 
Uochs,  per  no  posar  en  perill  la  sanitat  pública.  Empero  aquest 
fonament  tractaren  de  derrocarlo  los  terratinents  en  certa  oca- 
sió  en  que  obtingueren  un  paper  firmat  deis  doctors  en  medicina, 
certificant,  com,  en  lo  temps  en  que  's  trobaven  (derreries  de  Se- 
tembre) cessava  tot  perill  d'  engendrar  malalties. 

Corría  1'  any  1676  quan  axó  succehí.  Hi  bagué  mala  cullita 
de  blat,  compensantse  les  perdues,  ab  la  deis  canems  y  llins,  que 
en  cambi  's  presenta  abundosa.  No  podentlos  amarar  en  altre 
lloch,  los  Acaren  en  les  aygues  del  Llobregat.  Mes  les  avingudes 
del  riu  feren  perdre  la  major  part  del  que  s*  hi  havía  posat.  De- 
sesperats  los  pageses,  acudiren  al  Llochtinent  y  ais  Concellers 


Digitized  by 


Google 


-(  232  )- 

ab  una  curiosa  exposició(62)  que  Is  hi  ádrela  lo  seu  portant  veus 
Qüell.  Sembla  sigue  atesa  per  aquella  vegada,  permetentlos 
amarar  en  V  estany  de  Port. 

La  acció  seguida  del  Llobregat  apilonant  arenes  y  mes  are- 
nes  en  la  sua  boca,  feu  dexaparexer  totalment  en  lo  segle  xvm, 
r  estany  de  Port,  per  substituirlo  pasturatges  y  estanyols  sense 
fons,  esdevenint  mes  malsans  que  may,  los  conreus  y  llochs  del 
entom.  La  ciutat  de  Barcelona  seguía  mantenint  allí  les  sues 
fites  designatives  d'  una  propietat,  que,  temem  no  ha  estat  res- 
pectada com  se  devía,  en  lo  segle  xix,  per  la  poca  escrupulosi- 
tat  del  qui  's  vol  engrandir,  prenent  lo  que  no  es  seu.  No  ho  diu 
pas  bé,  lo  vulgar  cátala,  al  afirmar  que  <lo  que  es  del  comú,  no 
es  de  ningú». 


(62)    Apendix,  document  nombre  XLVL 


Digitized  by 


Google 


CAPÍTOL  III 

Lo  CASTELL  Y  LA  CAPELLA  DE  PORT 


Quan  encara  no  havien  préR  peu  les  franqueses  deis  munici- 
pis  en  lo  Comtat  de  Barcelona,  quan  la  condició  civil  deis  seua 
habitants  era  la  de  senyors,  catlans  y  vassalls,  condició  que  de- 
vía  donarli  lo  nom  de  térra  de  catelans  (63),  tindría  importancia 
jurisdiccional  lo  castell  de  Port.  Devía  pérdrela  mes  aviat  que 
cap  altre  castell  de  la  Marca  Hispánica,  per  son  vehinatge  á 
Barcelona,  quals  ciutadans  disfrutaren  molt  prompte  d'  enfran- 
quiments  ó  franqueses,  que,  extenentse  á  son  territori,  havien 
de  colocarlo  en  situació  escepcional  (64). 

Se  creu  eregit;  lo  castell,  dalt  d'  un  munt  de  roca  ab  que 
fina  va  lo  Montjuich  peí  Mitj  día,  segons  afirmen  alguns  autors, 
dient  ha  vist  destrosada  bona  part  de  la  penya  que  li  serví  de 
fonament,  per  les  barrinades,  que,  al  obrirhi  una  desembracada 
carretera,  lo  segle  xix  hi  feu  esclatar  (66).  Empero  no  es  aquell 
Uoch  gens  indicat  per  assentarhi  un  castell  roquer,  segons  era 
costum  á  les  derreries  del  segle  x  ó  principis  del  xi.  Axis  es  que 
suposém  se  trova  en  altre  Uoch  vehí,  com  direm  mes  avant. 

La  importancia  del  castell  de  Port,  baix  son  punt  de  vista 
feudal,  no  passá  del  segle  xi.  D'  aquí  que  sigan  breus  les  noves 
hagudes  de  sos  senyors. 


(63)  Balari  y  Jovany.  Cataluña.  Orígenes  históricos,  pl.  31. 

(64)  En  r  any  1025  se  parla  ja  de  les  franqueses  de  Barcelona  en 
lo  doc.  60  de  Berenguer  Ramón  I.  (Arx.  Corona  Aragó). 

(65)  Eeciberdos  y  bellezas  de  España,  vol.  II  de  Cataluña,  pl.  55. 
— Balagner,  Las  calles  de  Barcelona,  vol.  II,  pl.  354. 


Digitized  by 


Google 


-(234)- 

Los  autors  deis  Recuerdos  y  bellezas  de  España^  copiant  A 
Pujades  (66)  reproduexen,  que,  en  sos  murs  existien  clavades  al- 
gunes  argolles  de  ferré,  semblants  á  les  que  's  solen  veure  en  los 
llochs  d'  embarch  y  en  los  ports  per  Uigarhi  les  amarres,  dient 
foren  arrancades  per  máns  de  son  propi  castlá  Miquel  9a-Rovira. 
Ells  partien  delsuposat,  que  no  crehém  exacte,  de  que  lo  castell 
s'  alsava  en  la  matexa  plana,  per  existir  encara  un  tros  de  roca 
hont  s'  apoya  la  capella  de  la  Mare  de  Deu  de  Port  y  ser- 
vía d'  abrich  ó  doser  á  la  imatge. 

Ho  havem  sentit  comptar  en  tants  llochs,  axó  de  la  existen- 
cia d*  argolles  per  amarrar  naus,  que,  en  veritat  no,  crehém  ab 
lo  que  de  tant  bona  fé  acullí  Pujades. 

De  la  rodalía  que  un  jorn  tingué  asignada  lo  castell  de  Port, 
se  'n  conserva  exacte  conexement,  per  lo  contingut  de  dugues 
escriptures  del  segle  xi.  La  primera,  del  any  1063,  diu  que  los 
termes  del  castell  de  Port,  eren:  d'  Orient,  lo  Besos;  de  Ponent, 
lo  Llobregat;  de  Tremontana,  lo  mont  Orsa  (Sant  Pere  Mártir); 
y  de  Mitj-día  lo  mar  (67).  La  segona  escriptura,  del  any  1060, 
es  prou  coneguda  de  nostres  historiadors,  que  Y  han  copiada  de 
Diago  y  de  la  que  mes  avant  ne  tractarém  per  menut.  Allí  s' 
adjudica  al  dit  Castell,  lo  territori  enclós  del  coU  d'  Enforcats, 
dalt  de  Sant  Andreu  de  Palomar,  fins  á  Proengana,  passant  la 
divisoria  per  lo  camí  que  va  per  la  carena  de  CoUcerola  y  Vall- 
vidrera  (68). 

Del  context  d'  aqüestes  dugues  escriptures  s*  ha  de  deduir, 
que,  lo  castell  de  Port  era  un  castell  termenat,  segons  ho  solien 
esser  los  de  la  época  de  que  parlem.  Empero  tením  dubtes  de 
que  en  la  práctica  ho  fos  en  tota  la  acepció  deis  drets  feudals 
que  hi  anaven  vinculats,  y  en  cas  aflrmatiu,  finaría  V  usatge 
de  dits  drets,  en  V  any  1060,  al  revertir  á  la  casa  Comtal,  segons 
dirém  aquí  mateix. 

Hi  havia  dintre  sos  limits,  com  be  's  veu,  la  major  part  del 
plá  de  Barcelona,  ó  siga  tota  la  extensió  territorial,  que,  en  V 
any  1283,  Pere  II  asigna  á  dita  Ciutat,  en  virtut  del  important 
privilegi  vulgarment  nomenat  Recognoverunt  proceres.  Establí 
tal  privilegi,  que  fosen  consideráis  ciutadans  de  Barcelona,  los 


(66)  Crónica  de  Cataluña  part  1.*  Ilib.  3  cap.  21. 

(67)  Apendix,  docuraent  nom.  XXÍII. 

(68)  Apendix,  document  nom.  XXV 


Digitized  by 


Google 


-(Í35)- 

quí  residissen  en  los  termes  compresos,  desde  lo  coll  de  Codi- 
nesy  y  de  les  montanyes  de  Puig  Aguilar  y  Coll-Cerola^  al  mar. 
En  lo  segle  xv  foren  obgecte  de  controversia  los  limits  desig- 
nats  per  coll  de  Codines,  motivant  una  curiosa  informació  á  fí  d' 
estatuir  la  sua  exacta  equivalencia  (69).  Per  ella  se  sap  que,  en 


(69)  Ab  data  de  19  de  janer  de  1470  se  vé  á  concloure  que  V  antich 
coll  de  Codines  se  nomenava  llavors  Puig  Marobi,  Aquest  expedient  d' 
informació  V  havém  vist  en  lo  volum  Diversorum  6  Loct,  Renati  de 
Ánjou,  Registre  44  Intruso,  foli  20  del  Arxiu  de  la  Corona  d*  A'ragó. 
D'  ell  copiém:  «in  priuilegio  istius  insignis  Ciuitatis  Barchinone  in- 
eipienti  recognouerunt  proceres  sit  capitulum  huiusmodi  tenoris.  ítem 
quod  Ciues  Barchinone  non  dent  decimas  ñeque  primicias  de  oliuis 
ñeque  de  íructibus  aliquarum  arborum  nec  etiam  primitiam  de  íruc^ 
tibus  vinearum  a  colle  de  Codines  vsque  ad  rieram  de  orta  et  a 
podio  de  aquilarii  et  a  colle  de  Cerola  vsque  ad  mare;  et  propter  anti- 
quitatem  tanti  temporis  collis  in  preinserto  capitulo  designatus  sub 
nomine  de  Cudines  sub  tali  nomine  impresentiarum  non  reperiatur 
imo  sub  alio  dicatur  nominari  et  vos  dilecti  et  fideles  regii  et  nostri 
Consiliarii  eiusdem  Ciuitatis  apprime  cupiatis  memoratum  collem  et 
seu  locum  vbi  constructus  est  decerni  et ,  determinari  et  in  loco  ipso 
fitas  siue  mollones  ad  memoriam  in  f uturum  apponi  et  erigi. .. »  Afegeix, 
que,  per  virtut  d*  informació  oberta  peí  Veguer  de  Barcelona,  ab  con- 
cell  ó  intervenció  del  jurisperit  Guillem  Pallerer,  havien  trovat,  que  lo 
predit  Coll  de  Codines  «veré  esse  in  fine  parrochie  beate  Marie  de 
Splugues  et  confrontatum  cum  parrochia  sancti  Justi  de  Vernu  aqua 
cad'^.nte  versus  torrentem  quendam  vocatum  de  sabadla  qui  torrens  se 
engrauat  in  alio  torrente  vocato  gratomon  et  retrotramite  discurrit 
versus  locum  sancti  Joannis  de  pinu  et  expost  redit  ad  locum  del  Spi- 
talet  et  quod  collis  ipse  qui  antiquitus  vulgo  apellabatur  de  cudines 
impresentiarum  nominatur  puig  marobi  et  terminatnr  collis  ipse  seu 
podius  ab  oriente  in  torrentem  de  gratalops  et  ab  occidente  cum  colle 
vocato  sabadla  eodem  torrente  de  sabadla  mediante  et  ex  informatione 
ipsa  constat  collem  ipsum  antiquitus  vocatum  de  Cudines  et  nunc  puig 
marobi  esse  iuxta  domum  sive  turrim  de  picalques  eas  ob  res  forma 
preinserta  capituli  dicti  priuilegii  recognouerunt  proceres  et  aliorum 
priui  legiorum  ipsius  vrbis  consyderata  prefataque  informatione  attenta 
ac  alus  certis  respectibus  ad  hec  nos  inste  mouentibus  habitaque  super 
eis  matura  delliberatione  prouidimus  et  decernimus  prementionatum  co- 
llem antiquitus  vocatum  de  codines  in  preinserto  capitulo  designatum 
impresentiarum  vulgo  áppellari  et  nominari  puig  marrobi  et  in  vero 
esse  in  fine  dicte  parrochie  beate  Marie  de  Splugues  et  confrontatur 
cum  parrochia  sancti  justi  de  vernu  et  esse  juxta  domum  siue  turrim 


Digitized  by 


Google 


\r^r:^ 


-(236)- 

r  any  1470,  se  denominava  puig  MarobI,  trovantse  situat  prop 
la  torra  de  Picalquers. 

Eren,  donchs,  del  castell  de  Port,  los  antichs  termes  de  Sants 
Provencals,  Palomar,  Sarria,  les  Corts  y  Provencana  (70).  Per 
tant,  en  lo  temps  en  que  fou  castell  termenat,  lo  castell  de  Port 
estaría  compres  entre  la  torra  d'Eles  (71)  y  lo  castell  de  Ben- 
viure  (72)  per  la  part  del  riu  y  entre  los  castells  de  Vero  (73) 
Octavia,  de  Monteada,  tal  vegada  ab  lo  castell  Ruf  y  ab  lo  de 
Montirat  damunt  de  Badalona  de  que  's  parla  en  V  any  1076, 
castell  que  no  crehém  fós  termenat,  ni  tingues  jurisdicció  (74). 

Barcelona  en  certa  ocasió  ve  designada  com  formant  cas- 
tell. Fou  en  V  any  1023,  en  la  penyora  feta  per  la  comtesa  Er- 


vocatam  de  picalqnes  et  sic  in  dicto  colle  antiquitus  vocato  cudines  et 
per  nunc  puig  marrobi  ad  latus  cuiosdam  ledonere  siti  in  torrente  sive 
riaria  qui  est  in  itinere  quo  itur  a  prefata  Ciuitate  barchinone  ad  pres- 
criptum  locum  de  Spitalet  et  satis  prope  eundem  locom  et  etiam  quan- 
dam  domum  siue  turrim  vocatam  den  Roure  fitas  siue  mollones  per 
fidelem  virgarinm  regie  atque  nostre  audientie  petrum  de  saluaterra 
apponi  et  erigi  íecimus  et  mandanimus  taliter  qnod  a  cetero  ómnibus 
meDioria  innotescat  et  a  nemine  ignorantia  valeat  allegari.» 

(70)  En  r  any  1189  consta  esser  Provencana  del  terme  del  Port 
«in  territorio  barchinone  infra  terminum  de  portu  in  parrochia  sánete 
eulalie  de  provintiana. »  (Ant.  Eccl,  Cat.,  vol.  IV,  fol.  16,  doc.  48). 

(71)  Nomena  á  esta  desconeguda  torra  d'  Eles,  un  document  del 
any  992,  que,  al  donar  los  limits  del  castell  de  Cervelló,  consigna,  en- 
tre lo  castell  d'  Aramprunyá  y  lo  Llobregat,  lo  terme  del  Llor  y  la 
torra  d'  Eles,  entenentse  aquesta,  esser  mes  propera  al  riu.  (Doc.  64 
de  Borrell  II,  Arx  Corona  Aragó). 

(72)  Lo  castell  de  Benviure.  poch  conegut  en  la  segona  mitat  de 
la  Edat  Mitjana,  tingué  son  territori  entre  lo  d'  Aramprunyá,  lo  mar  y 
lo  Llobregat,  segons  certa  curiosa  escriptura  del  any  1048  De  sos 
termes  y  situació,  axis  com  deis  diferents  castells  catalans  anomenats 
de  Benviure,  'ns  en  ocupám  en  nostre  monografía  Lo  ccLsteU  Bishal  del 
Llobregat.  (Barcelona,  1900), 

Mes  avant,  lo  castell  de  Benviure  desaparegué  absorbit  per  lo  d* 
Aramprunyá. 

(73)  Del  castell  existent  á  Sant  Just  des  Verz  ne  parla  una  escrip- 
tura del  any  1049:  alodio  qui  est  in  territorio  barchinonense  in  parro  - 
chia  sancti  iusti  vocitato  verz  subius  ipso  castro  ad  ipea  sala.  (Lib. 
Ant.  Eccl.  Cath.,  vol.  IV,  foli  48,  doc.  nom.  142). 

(74)  Ant.  Eccl.  Cat.  vol.  II,  fol.  128,  doc.  878. 


Digitized  by 


Google 


-(  237  )- 

mesendis  de  sos  castells,  entre  los  que  s*  hi  Uegeix  breument 
castrum  de  barchinona  cum  castro  monte  Katano  (75).  La  cir- 
cunstancia de  posar  conjunctivament  lo  castell  de  Barcelona  ab 
lo  de  Monteada,  mostra  que  nos  pot  tractar  d'  equivocació.  Em- 
pero la  cita  es  altament  vaga  y  atenentnos  al  vulgar  de  que  una 
flor  no  fá  istiu,  consignam  netament  lo  fet,  tal  y  com  ell  es, 
dexant  loa  comentaris  y  deduccións,  per  si  alguna  vegada  altres 
documents  aclarexen  la  aplicació  d'  aquesta  paraula^  donat  cas 
de  que  n'  bagues  tinguda. 

A  mes  per  lo  que  fá  poch  havem  exposat,  en  lo  segle  xi,  Bar- 
celona no  podia  constituir  castell  termenat,  tenint  son  territori 
compres  dintre  los  limits  del  castell  de  Port.  Los  documents 
establexen  major  confusió  que  no  es  fácil  d'  aclarír.  Exis* 
tien  aleshores,  en  la  nostra  Ciutat,  tres  castells  que  defensaven 
son  primer  recinto  de  muralles:  lo  castell  Nou,  lo  castell  Vell  y 
lo  del  Regomir  (76).  Lo  primer  estava  situat  á  Ponent,  ó  siga  al 
extrem  del  cali  juicb  hont  ara  confluexen  los  carrers  del  Cali, 
de  la  Bocaria  y  deis  Banys  Nous;  lo  segon  vers  lo  Nort  en  la 
placa  del  mercat,  desprós  dita  delBlat,  modernament  deí  Ángel; 
y  lo  tercer  á  Llevant  en  la  porta  del  Regomir. 

Los  castells  Nou  y  Vell  eren  deis  Vescomtes  de  Baroelona  y 
lo  del  Regomir  en  lo  segle  xi  era  de  la  Seu  barcelonina  (77)  y 
en  lo  XII  de  la  poderosa  familia  de  Sarria,  segons  se  manifesta 
en  lo  testament  de  Guillém  Pere  (78).  Foren  veritables  castells 
en  lo  sentit  de  portar  ab  ells  establerts  certs  drets  ó  feus,  com  se 
veu  per  una  de  les  clausules  testamentarles  de  Guillém  Pere  de 
Sarria  (79).  Lo  terme  llur  se  reduia  á  la  Ciutat  y  á  son  burg  ó 
arraval,  mes  sense  teñir  la  ^xtensió  de  territori  que  suposava 
tot  castell  termenat. 

Les  qué  ja  no  usaren  del  nom  de  castells  sino  del  de  torres  y 


(75)  Document  46  de  Berenguer  Ramón  I.  (Arx.  Cor.  d'  Aragó). 

(76)  Any  1024:  «domos  cum  turribus  quas  habemus  in  ciuitate 
barchinona  que  sunt  prope  castram  Regumirum  »  (Document  CXCVII 
de  la  Marca  Hispánica). 

(77)  Diago  obra  citada,  lib.  8,  cap.  2. 

(78)  Vegis  nostre  obra  Notas  históricas  de  Sarria.  Apendix,  docu- 
ment VI,  pl.  XXII. 

(79)  €£t  castrum  de  regumir  cum  ómnibus  feuis  et  usaticls  quos 
babeo  per  ipsum  castrum  quem  teneo  permeum  seniorem  berengarium 
de  barchinona.» 


Digitized  by 


Google 


que  per  tant  no  disfrutarien  deis  drets  adscrits  á  aquells,  sigue- 
ren  les  dues  que  guardaven  la  porta  de  les  muralles  d'  envers  lo 
N.  O.  ó  siga  de  junt  al  palau  del  Bisbe,  nomenades  en  los  docu- 
ments  turres  archidiaconales^  per  pertanyer  al  Ardiaca  de  la 
Seu,  les  quals  han  pervingut  ñns  al  presenta  en  la  mal  nomenada 
Plaga  nova. 

No  pot  avenirse  la  jurisdicció  exercida  peí  castell  de  Port 
en  sa  extesa  rodalia,  ab  la  que,  haurien  los  tres  castells  del  re- 
cinto de  Barcelona  en  lo  segle  xi,  sino  creguesem  que  la  del  un 
y  deis  altres  fou  Uavors  merament  nominal  havent  mort  á  la  pri- 
mitiva jurisdicció  del  castell  de  Port,  la  que  al  ensemps  fou  prete- 
sa  pels  dos  castells  vescomtals. 

Aqui  entrar iem  en  lo  camp  de  altres  congec tures:  pro  tal 
procehir  no  'ns  agrada  y  davant  exa  confusió  y  falta  d'  acla- 
racións  precises,  nos  estiniém  mes  no  seguir  avant. 

Lo  vescomte  de  Barcelona  Guitart  ó  Witart,  en  1*  any  978, 
adquirí  per  permuta,  unes  vinyes  in  monte  judaico  in  locura  ubi 
dicunt  ad  ipso  circulo ^  propietat  d'  Ató,  Abat  de  Sant  Pol  del 
Maresma  (80).  Aqüestes  torres  eren  contiguos  á  altres  pertanyents 
al  propi  Vescomte. 

Crida  la  atenció  en  dita  permuta,  no  sois  lo  desitj  de  Guitart 
d'  aumentar  lo  que  ja  possehia,  derrera  Montjuich,  si  que  també 
que  no  's  fasi  referencia  al  castell  de  Port. 

Al  voltant  del  antich  port  de  Montjuich,  hi  tenia  també  mol- 
tes  propietats  en  lo  segle  xi,  la  Catedral  de  Barcelona,  les  que 
procura  va  aumentar.  Se  pot  dir  que  en  1'  any  1020,  ella  y  Geri- 
bert  poseíen  la  major  part  d'  aquellos  torres. 

En  dit  any  1020,  obtingué  la  Catedral  una  important  donació 
de  cinch  peces  de  térra  en  lo  port,  feta  per  Guifré  de  Mediona. 
La  sua  descripció  posa  de  manifest  una  vegada  mes,  com  tot 
aquell  voltant  era  de  Geribert  (81).  Algunos  de  dites  peces  de  té- 
rra tocaven  á  les  aygues  del  estany  de  port  y  se  tenia  compte 
de  fer  constar,  que  lo  seu  limit  estava  en  lo  mitj  de  V  estany.  D' 
aquesta  manera  no  hi  havia  dupte  de  que  tot  lo  que  acrexés  la 


(80)  Firmen  la  permuta,  tots  los  monjes  y  preberes  que  formaven 
la  comunitat  de  Sant  Pol  del  Maresma,  en  nombre  de  deu  y  fíns  un  de 
cech,  qui  signa  ab  les  seguents  paraules  Signum  Senderedus  monachtAS 
qui  nonpotuit  suum  nomen  scribere  per  cecitatem  oculis  suis  (Docu- 
ment  16  de  Borrell  II,  arx.  Corona  Aragó). 

(81)  Apendix  docxunent  nom.  VUI. 


Digitized  by 


Google 


-(289)- 

propietat  peí  cantó  de  1'  estany,  á  mida  que  s'  omplia  d'  arenes, 
pertanyia  al  propietari  colindant. 

Ab  lo  transcurs  del  temps,  los  antichs  propietaris  perderen 
lo  dret  á  les  terres  ocupados  per  V  estany,  qual  dret  radica  en 
la  ciutat  de  Barcelona  en  lo  segle  xvi.  Axis  en  V  any  1530,  se 
declarava  propietaria  del  estany  é  hi  tenia  posados  les  ñtes 
designatives  de  la  sua  propietat  (82). 

La  predita  escriptura  del  any  1020,  parla  del  castell  de  Geri- 
bertf  situat  en  aquell  lloch,  y  que  no  pot  esser  altre  que  lo  cas- 
tell de  Port,  lo  qual  llavors  ja  era  propietat  del  flil  del  vescom- 
te  Quitar  t. 

D'  al  tres  fets  de  Geribert,  ne  tractarém  en  lo  capitel  derrer, 
al  historiar  á  son  fill  Mir  Geribert.  Aquí  sois  hi  continuám  breu- 
ment  les  persones  á  les  qué  per  successió  ana  á  parar  lo  castell 
de  Port. 

Geribert  mori  en  V  entremitx  de  V  any  1020  al  1030  y  son  fill 
Folch  resta  en  possessió  del  castell  de  Port. 

De  Folch  Geribert,  passá  lo  castell  de  iPort,  no  á  son  germá 
Mir  Geribert,  sino  al  fill  d'  aquest  y  nebot  de  Folch,  lo  levita 
Bernat.  Aquesta  preterició  de  Mir  en  la  herencia  paterna,  pot 
guardar  relació  ab  la  sua  accidentada  vida,  que  tal  vegada  Folch 
reprovaría. 

Bernat  levita,  en  V  any  1063,  vivint  encare  son  pare  Mir  Ge- 
ribert, dona  lo  castell  de  Port  á  la  Seu  de  Barcelona  (83).  In-* 
comprensible  donació,  que  no  sabém  si  sortiria  efectos  legáis^ 
puix  lo  primer  de  Juliol  de  1060,  vivint  lo  levita  Bernat  y  ab 
son  consentiment,  Mir  Geribert  entrega  lo  propi  castell  de  Port 
al  Comte  de  Barcelona  al  venir  á  pau  y  concordia  d'  una  Uarga 
controversia  y  disensió  que  mantingué  durant  alguns  anys  ab  lo 
Sobirá  (84). 

En  veritat  que  lo  castell  de  Port  en  avant  forma  en  lo  pa- 
trimoni  particular  deis  nostres  Comtes.  Al  entrar  á  governar 
lo  Comtat,  pro-indivís,  los  dos  germans  Ramón  Berenger  cap  d' 
estopes  y  Berenguer  Ramón,  esplica  Diago,  que  fins  la  residen- 
cia del  palau  de  Barcelona  entra  en  lo  repartiment  portat  á  ter- 
mo, convenintse,  en  1079,  que,  hu  deis  germans  V  habitarla  fina 


(82)  Vegis  la  nota  (64). 

(83)  Apendlx  document  nom.  XXIIl. 

(84)  Apendix  document  nom.  XXV. 


Digitized  by 


Google 


-(  240  )- 

vuyt  dies  avants  de  Nadal  y  Y  altre  fins  vuyt  dies  avants  de  la 
Pasqua  de  Pentecostés.  Mentrestant,  aquell  á  qui  no  tocava  ha- 
bitar en  lo  palau  de  Barcelona,  tindría  per  residencia  les  cases 
de  Bernat  Ramón  y  possehiría  lo  castell  de  Fort  (86). 

Eix  fet  podría  indicar  á  algú,  que  no  's  conceptuava  dit  cas- 
tell gens  menyspreuable,  quan  axis  se  puntualisava  la  sua  re- 
tinencia, adjudicantla  com  á  compensado,  al  germá  á  qul  no 
pertocás  residir  en  lo  palau  de  la  Capital.  Hi  han  autora  que  n' 
han  prés  pretext,  per  afirmar  que  sería  mansió  deis  Corntes 
de  Barcelona,  com  v.  g.  en  Pí  y  Arimón.  (86). 

Mes  á  axó  hi  devém  afegir,  que,  ni  llavors  los  Comtes  tenien 
les  necesitats  y  comoditats  de  que  avuy  disfruta  qualsevol  bur- 
gés,  ni  lo  tal  castell  era  cap  palau,  ni  hauría,  mós  valor  que  lo 
d'  una  propietat  rural  situada  en  bones  condiciona. 

D'  altre  part  aquesta  escriptura  de  Diago  es  la  que  nos  ha 
fet  creure,  que  tal  vegada  podía  haver  tingut  asignat,  lo  castell 
de  Port,  r  extens  y  magnlfich  territori  que  li  atribuexen  los  dos 
documents  deis  anyS  1053  y  1060  (87). 

La  circunstancia  de  no  teñir  á  la  vista  los  documenta  de  que 
noaaltres  nos  havém  proveyt  avants  d'  escriure  aquesta  mono- 
grafía, ha  estat  causa  de  que  un  autor  tant  cuidados  com  Pau  Pi- 
ferrer,  suposi,  que,  en  dit  castell  ae  vinculas  la  defesa  d'  un  port, 
que  já  havía  desaparegut  al  temps  de  la  sua  existencia  y  que  sa 
capacitat  fou  gran  puix  T  esculliren  per  morada  comtal  los  dos 
germáns  Ramón  Berenguer  y  Berenguer  Ramón  (88). 

De  totes  manerés  resulta  petita  la  importancia  que  aempre 
ae  dona  al  caatell  de  Port,  repetint  que  no  passá  del  aegle  xi  la 
que  tingué  com  á  caatell  termenat.  Contribuí  á  ferio  decaure  rá- 


(85)  «Laudanerunt  vt  vnus  Comes  stet  in  palacio  Barchinonoe  ab 
octo  diebus  ante  Penthecosten  vsque  ad  octo  dies  ante  Natale  Domini 
et  alius  stet  ibi  ab  octo  diebus  ante  Natale  Domini  vsque  ad  octo  dies 
ante  Penthecosten  ita  vt  hec  festiuitas  prima  Pentecosten  sit  primum 
ius  stationis:  et  laudauemnt  vt  quando  vnus  ex  predictis  Comitibus  ste- 
terit  in  palacio  infra  prescriptum  terminum  alius  stet  in  domibus  Ber- 
nardi  Raimundi  et  tune  teneat  ipsum  castrnm  de  Port  et  omnem  eius 
dominicataram  diaidant  per  médium.»  (Diago,  Historia  de  los  victoriO' 
sisimos  antiguos  Condes  de  Barcelona  foli  132). 

(86)  Barcelona  antigua  y  moderna  vol.  I,  pl.  389. 

(87)  Apendix  documents  nom.  XXIU  y  XXV. 

(88)  Recuerdos  y  bellezas  de  España.  Cataluña,  vol  II,  pl.  64. 


Digitized  by 


Google 


-(  241  )- 

pida  y  visiblement,  la  cap  predilecció  que  en  avant  hi  mostra- 
ren los  Comtes,  enagenantlo  de  son  patrimoni,  axis  com,  1'  ha- 
verse  'n  allunyat  d'  allí  la  vida  marítima  de  Barcelona.  Y  res- 
tant  merament  com  á  punt  militar  ó  de  defesa,  esdevenía  poch 
estrategich. 

La  vida  marítima  desapar eguó  desde  lo  moment  en  que  de- 
xá  d'  esser  port  per  omplirse  d'  arenes  la  sua  entrada,  qual  fet 
8*  atrasa  verosimilment  al  segle  x.  En  V  any  1020  se  '1  nomena 
já  stagno  de  porto  qui  est  justa  monte  judaico  a  parte  occideníis 
prope  castrum  de  geriberto  (89). 

Diu  Diago,  que  en  1119,  Berenguer  Bernat,  casat  ab  Solesta, 
qui  era  senyor  del  castell  nou  de  Barcelona,  tenía  en  feu  lo  cas- 
tell  de  Port.  Per  la  similitut  del  nom  patern  y  per  les  possessions 
de  que  's  tracta,  pot  creures  que  sería  un  germá  del  vescomte 
de  Barcelona  Udalart  Bernat,  de  qui  se  sap  existí  per  los  anya 
de  1042  á  1072. 

La  Edat  Moderna  trobá  enderrocat  lo  castell  y  ab  referencia 
al  segle  xv,  ho  consigna  en  Carbonell,  en  lo  capítol  VII  de  la 
sua  coneguda  Crónica. 

En  lo  present  segle  xx,  mostra  per  sos  enderrochs,  lo  Uoch 
hont  estigué  assentat,  puix  com  per  miracle  se  conserven  vol- 
tats  de  grans  espedats  que  han  format  artiflcialment,  los  qui  ex- 
ploten les  propietats  naturals  d'  aquell  terrer.  Dalt  d*  una  emi- 
nencia no  molt  lluny  del  cementiri  del  S.  O.  del  que  sois  lo 
separa  ampie  y  fonda  pedrera,  s'  enlairen  uns  tres  ó  quatre  me- 
tres  del  plá  terrer,  la  rodona  construcció  d*  ampie  y  estreta  ta* 
rra,  feta  de  pedra  y  calg.  Junt  á  ella,  fragments  de  mur,  ran  de 
térra,  assenyalen  estatges  interiors. 

Lo  lloch  no  es  estrategich,  per  lo  poch  tallat  de  la  montanya, 
puix  s*  ajunta  ab  lo  mes  alt  de  Montjuích  per  lo  costat  Est,  si 
be,  que,  deis  altres  tres  costats  no  resulta  facilment  accesible. 
En  cambi,  d'  allí  se  domina  molta  térra,  especialment  les  moii- 
tanyes  de  Garraf  y  del  Panadés. 

En  nostres  castells,  no  hi  solía  faltar  la  corresponent  capella 
en  son  vehinatge,  al  obgecte  de  subvenir  á  les  necessitats  espi- 
rituals.  A  vegades,  lo  titular  de  dita  capella  dona  nom  al  mateix 
castell,  com  succehí  ab  los  de  Sant  Vicents,  de  Sant  Este  ve,  d^ 
Sant  Martí,  de  Santa  Engracia,   de  Sant  Lloreng,  de  Santa 


(89)    Apendix,  document  nom.  VIII, 


Digitized  by 


Google 


-(  242  ) . 

Linya,  e*c.,  tal  vegada  per  esser  aquella  de  fundació  anterior  á 
la  de  la  fortalesa. 

De  la  capella  dedicada  á  Santa  María,  en  lo  castell  de  Port 
y  situada  desota,  en  lo  plá,  á  uns  tres  cents  metres  de  distancia 
del  castell,  en  línea  dreta,  se  sab  que  existí  en  1030,  quan  Er- 
mengardis  filia  de  Borrell  II,  dexá  per  les  necessitats  de  la  sua 
dedicació,  blat  del  que  cuUía  en  ses  terres  del  Port  {Et  de  ipso 
blado  qui  est  in  porto  sic  teneat  tanlum  undefiat  dedicatum  Sáne- 
la marta  de  port). 

Pere  y  Galcerán  de  Sarria,  ais  qui  sens  dupte  pervingué  al- 
gún temps  mes  tart,  lo  castell  de  Port,  fundaren  un  benifet  sots 
advocació  de  la  Verge  María,  en  la  capella  d'  aquell  lloch.  Lo 
temps  en  que  ho  fundaren  no  se  sab. 

Mudat  est  benifet,  en  capellanía,  sigue  transladat  á  la  iglesia 
de  Santa  María  del  Mar,  per  conceptuarla  mes  propera  á  la  ca- 
pella de  Port  sens  dupte  per  lo  cantó  de  mar.  Esta  capella,  en  1' 
any  1458,  consta  estar  derrocada,  enocasió  en  que  Florencia, 
viuda  de  Galcerán  de  Sarria,  bagué  d*  efectuar  una  provisió  en 
lo  benifet  fundat  per  la  familia  de  son  marit  (90). 

No  finiría  lo  segle  xv  sense  que  los  seus  propietaris  la  tornes- 
sen  á  reconstruir.  En  1498  havía  pasat  á  mans  de  Benet  Diu- 
mer,  mercader  de  Barcelona,  qui  's  titulava  dominis  castri  et 
portu  8iti  extra  montem  Judaicum,  fiU  de  Jaume  Diuraer  y  de 
Dionisia,  y  casat  ab  una  filia  d*  Andreu  y  Eularia  Puigredon. 
Retornat  á  Barcelona  després  de  Uargues  absencies  en  regions 


(90)  cCapellania  sub  invocatione  BeatoB  Mari»  nuncupatoe  de  Por- 
tu in  ordine  12.* — Hoec  capellanía  fnit  olim  beneficium  fundatum  in 
capella  Beat<B  Mari»  de  Fortn  citra  Montem  Judaicnm  per  Pe- 
trum  ant  Galcerandum  de  Serriano  et  sub  invocacione  Beatoe  Mari» 
prout  sic  refertur  in  litteris  mutatioi[ils  hnjus  Beneficii  in  capellaniam 
et  translationis  in  ecclessiam  de  Mari  tanquam  propinqniorem  eccle- 
sicB  castri  de  Portu  tune  dirutoe  que  sunt  in  Regestro  CoUationnm  sub 
die  26  octobrís  1468  in  quibus  proemissa  ref eruntur  et  etiam  quod  antea 
translatum  fuerat  interim  in  ecclesiam  Sancti  Vincentíi  de  Sarriano 
quod  etiam  refert  coU**  facta  de  dicto  beneficio  per  obitum  Simonis 
Rayner  die  26  Angustí  1458  Joanni  Comes,  ad  cujas  instantíam  et 
etiam  Florentioe  víduoe  Galcerandi  de  Sarriano  tenentis  bona  ejusdem 
Galcerandi  patrones  dicti  beneficii  facta  fuit  dicta  mutatio  et  transla- 
tio.  Attamen  institutio  sen  dotatio  talis  beneficii  vsque  modo  reperiri 
non  valult»  {Speculum  Barcinonce,  foli  39,  arx.  Curia  Eclesiástica). 


Digitized  by 


Google 


-(  243  )- 

ultrainarines  (91),  feu  sentir  la  sua  munificencia  en  la  capella. 
que  llavors  era  vulgarment  nomenada  la  Verge  María  del  castell 
de  Porl^  la  qual  havía  heretat  de  sos  passats,  reconstruintla  y 
dotantla  de  les  rendes  necessaries  perqué  hi  fós  dita  missa  tots 
los  diumenges  y  festes  de  precepte.  Benet  Diumer  devallá  de  la 
antiga  familia  Sarria  tan  renomada  á  Catalunya  en  l03  segles 
XIII  y  XIV  (92).  Se  diu  que  dos  anys  avants  de  la  fundació  del 
benifet,  ó  siga  en  6  d*  Agost  de  1496,  hi  fou  consagrada  una  no 
va  imatge  do  la  Verge  María  per  lo  Dr.  Francisco  bisbe  de  gra 
cia(93). 

Diu  Narcís  Camós  en  1667,  á  propósit  d' aquesta  imatge,  (94) 
que  's  trova  en  una  cova  al  peu  del  Montjuích,  cap  al  Llobregat,  ig- 
norantsc  detalls  de  la  tro  valla  y  la  descriu  ab  les  páranles  se- 
güents:  «Es  su  Imagen  de  alabastro,  está  en  pie,  tiene  la  vas- 
quifia  dorada  y  manto  azul;  los  pies  agudos  y  el  rostro  muy 
grave,  morenito,  devoto  y  algo  risueño.  El  Jesús  tiene  en  el 
brazo  izquierdo,  con  la  pierna  derecha  sobre  la  rodilla  izquier- 
da, morenito  también  como  la  Madre.  De  alto  tiene  poquito  más 
de  dos  palmos.  Consagróse  dicha  imagen,  como  consta  de  un  escri- 
to que  tiene  en  su  Capilla,  que  es  del  tenor  siguiente:  Divendres  á 
6  de  Agost  de  1496,  fonch  consagrada  la  imatge  de  la  gloriosa 
Verge  Madona  Santa  María  del  Port,  la  qual  consagrado  feu 
Don  Francesch  Bisbe  de  Gracia,  lo  qual  atorgá  gracia  á  tot  fael 
christiá  que  dirá  un  Pare  nostre  y  una  Ave  María  quaranta  días 
de  perdó.  ítem  Papa  (Iregori  concedí  á  qualsevol  christiá  que 
visitará  dita  Iglesia  quaranta  días  de  perdó.  ítem  Papa  Alexan- 
dro  de  gloriosa  memoria  concedí  y  otorga  cent  días  de  perdó  lo 
día  de  la  consagrado  de  dita  Imatge  de  la  dita  Madona  Verge 
María,  que  fonch  á  sis  de  Agost  de  dit  any». 

Tením  entes  que  aquesta  imatge  desaparegué  de  la  capella 
per  los  anys  de  1866  á  1870,  sens  dupte  per  anar  á  parar  en  qual- 
que  musen  ó  á  mans  de  antiquaris,  segons  havem  vist  esdevenir 
ab  tantes  altres  imatges  velles. 


(91)  Apendix  docnment  nom.  XXXIV. 

(92)  Vegis  Notas  históricas  de  Sarria. 

(93)  Barcelona  antigua  y  moderna,  vol.  I,  pl.  556. 

(94)  Jardín  de  Maria  plantado  en  el  principado  de  CaicUuña  enri- 
quecido con  muchas  imágenes  de  esta  Celestial  Señora,  etc. ,  por  el  P. 
Fr.  Narciso  Camós  de  la  Sagrada  Orden  de  Predicadores. 

MBaiOBI48.~TIlI  16 


Digitized  by 


Google 


-(  244  )- 

En  1518  havía  succehit  á  Diumer  (quí  era  já  succesor  de  la 
familia  Plá  y  aquesta  de  la  de  Casademunt  en  lo  segle  xv)  sa 
filia  Dionisla  quí  usant  lo  titol  de  Domine»  dicti  Caslri  (del  Port)> 
apar  en  1530  viuda  de  Janer  Morell  (95). 

Sense  succesió  masculina,  los  Morell,  esta  propíetat  toca  á 
Elienor,  en  1561,  qui,  junt  ab  son  marit  Jaume  Montagut  merca 
der  de  Barcelona,  se  titulen  dominorum  caslri  de  Porlu.  Passant 
sempre  á  mans  de  dones,  en  1747  María  Eularia  Negrell  ho 
aporta  á  son  marit  Francisco  de  Moxó  y  Francolí  (96),  quals  des- 
cendents  la  han  poseída  fins  al  segle  xix. 

Pi  y  Arimón  fá  notar  que  la  data  de  1716  esculpida  damunt 
de  la  porta  d'  esta  capella,  sembla  voler  dir  que  Uavors  sigue 
reedificada  ó  notablement  restaurada.  En  efecte,  fou  axis,  puix 
la  inscripció  no  pot  esser  mes  clara  v  terminant,  segóns  la  ha- 
vém  vist  en  lo  present  any  de  1903.  Diu  ab  defectuosa  orto- 
grafía. 

SE  ES  FETA  LA  lüLESIA  NOVA  AB  CARITATS  DE  DAVOTS 

ANY  1716 

Está  al  present,  bastant  arranada,  convertida  en  corral  ó  di- 
posit  d'  ossos,  sense  que  ningú  tracti  de  tornarla  á  habilitar  per 
les  necesitats  espirituals  qual  falta  comensarien  á  sentir  les  mol- 
tes  families  habitants  en  la  barriada  que  junt  á  ella  se  consti- 
tueix,  si  en  la  capella  del  cementiri  nou  ó  del  S.  O.  no  's  procu- 
res dirhi  misa  los  diumenges  y  altres  dies  de  precepte  á  hora 
convenient,  vegentse  prou  concorreguda. 

Entre  les  consequencies  de  les  moltes  transformacións  que  ha 
comengat  á  sufrir,  desde  les  derreries  del  segle  xix,  lo  lloch  pié 
d'  estimyols  y  aygues  baxes  del  antich  port  de  Barcelona,  per 
virtut  de  les  especulacións  d'  una  companyía  agrícola  mercan- 
til, y  per  virtut  del  cementiri  y  deis  establiments  marítims  é  in  • 
dustrials  establerts  en  la  sua  platxa,  s'  hi  compta,  la  de  cons* 
truirhi  una  bona  iglesia  per  les  necesitats  del  poblat  que  allí  s' 
está  formant.  Una  de  les  principáis  entitats  propietaries  d'  aquell 
lloch  conegut  per  can  Tunis  fá  poch  que  s*  ha  acostat  al  actual 


(95)  Speculum  Barcinone,  fol.  411  (arx.  Curia  Eclesiástica  de  Bar- 
celona). 

(96)  Speculum  Barcinone,  fol.  412. 


Digitized  by 


Google 


-(246)- 

bisbe,  lo  Cardenal  Casanyas,  per  ofcrirli  tota  la  térra  necesaria 
á  obs  d'  una  iglesia  parroquial. 

La  iglesia  se  situará  entre  la  antiga  capelleta  de  la  Mare  de 
Deu  de  Port  y  lo  mar.  Actualment  se  tramita  la  cessió,  que  sem- 
bla será  un  fet  y  molt  aviat-  podrá  posarse  la  primera  pedra. 
Se  creu  ab  fonament,  que  la  nova  iglesia  será  posada  sots  la 
advocació  del  Beat  Joseph  Oriol. 

La  utilitat  de  semblant  iglesia,  major  de  día  en  día,  pujaría 
de  punt  sí  's  fes  allí  una  zona  marítima,  neutral,  segons  demana 
ansiosament  nostre  comerg.  Y  encara  que  axó  no  siga  aviat  un 
fet  per  la  forta  oposició  deis  governs,  n*  hi  haurá  prou  ab  que  V 
Ajuntament  convertesca  en  espayós  y  atrae  ti  vol  passeig  la  ca- 
rretera del  Morrot  y  s*  acabin  les  comencades  y  deturades  obres 
del  tranvía,  perqué  s'  esdevingui  tot  seguit  lo  creximent  d'  aque- 
lla barriada. 

Mes  retorném  á  la  capella  de  Port,  de  la  que  'ns  en  anavem 
apartant  sense  donarnosen  compte. 

A  despit  de  que  no  era  pas  tradicional  costum  la  de  visitar 
la  capella  de  la  Mare  de  Deu  de  Port  en  processóns  de  pregarles 
fetes  á  Barcelona,  en  los  segles  xv,  xvi  y  xvii,  per  un  dietari  de 
les  derreries  del  segle  xviii  que  obra  en  nostre  poder,  sabem, 
com,  lo  30  de  maig  de  1776  «exiren  las  pregarías  del  carme: 
anaren  á  visitar  á  Nostra  Señora  del  port  que  está  al  altre  part 
de  la  montanya  de  Monjuic  y  anaven  los  religiosos  de  dit  con- 
vent  ab  vn  gran  número  de  peni  ten  ts  y  moltas  donsellas  vestí  • 
das  denegra  y  descalsas  (97)i.  Es  la  derrera  vegada,  que, 
aytal  capella,  atragué  vers  ella  la  devoció  pública  deis  barcelo- 
nins,  al  menys  per  lo  que  ha  arrivat  á  nostre  conexement.  Axó 
mostrará  com  verament  una  flor  no  fá  istiu,  davant  V  arrecona- 
ment  en  que  la  ha  dexada  tot  lo  segle  xix. 

La  capella  de  la  Mare  de  Deu  de  Port,  que,  primparada, 
ha  vingut  fins  nostres  dies,  no  es  já  la  construcció  románica  del 
temps  deis  Comtes  de  Barcelona,  sino  la  barroca  del  segle  xviii, 
pobrement  mantiguda  en  un  lloch  que  ha  restat  solitari  y  fre- 
quentat  per  gent  de  vida  no  molt  santa. 

Les  nomináis  jurisdiccions  deis  mercaders  ciutedans  de  Bar- 
celona, qui,  en  los  segles  xv,  xvi,  xvii  y  xviii,  foren  propietaris 


(97)    Dietari  fet  per  Joseph  Torrens  en  1770,  fol.  4  (de  la  bibliote- 
ca particolar  del  autor). 


Digitized  by 


Google 


^  «í 


-(  246  )- 

de  la  capella,  clós  del  castell  y  terres  vehines,  intitulantse,  sense 
motiu,  senyors  del  castell  de  Port,  les  havem  vistes  semblant- 
ment  consignades  en  lo  segle  xix,  per  los  descendents  de  María 
Bularía  Negrell.  Axis  ho  declaren  estos,  en  1*  any  1879,  al  fer 
constar  sa  pretensió  á  les  tierras^  honores  y  posesiones  que  inte- 
gran la  RoDALiA  del  referido  Castillo  de  Port  (98).  Tot  lo  inesti- 
mable Ensanxe  de  Barcelona,  y  sos  pobles  agregáis,  que  com  sa- 
bem  per  los  dos  documents  del  segle  xi  já  esplicats,  vingueren 
endosos  en  la  rodalia  del  antich  castell  de  Port,  se  trovarien 
subgectes  A  haver  de  pagar  Uuysme  á  un  particular,  si  tan  ridi- 
cules  pretensións  poguessen  sos  teñirse.  A  ben  segur  que,  ni  lo 
propietari,  ni  lo  seu  asesor,  sabien  que  era  lo  que  's  podia  enten- 
dre  per  rodalia  del  castell  de  Port.  Be  dihém  los  cataláns,  no 
haverhi  res  mes  atrevit  que  la  ignorancia. 


(98j  Autorisá  aquesta  escriptura,  en  28  d*  Agost  de  1879,  lo  notari 
de  Gracia  (Barcelona)  Francitco  Farrés  y  Viver,  figurant  en  sos  pro- 
tocola. 


Digitized  by 


Google 


J 


capítol  IV 

La  torra  del  Llobregat 


De  molt  antich  s'  han  vingut  construint  torres  en  la  desem^ 
bocadura  del  Llobregat,  al  peu  de  la  montanya  de  Montjuich. 
En  la  época  comtal,  aqüestes  torres  s'  erígiren  principalment 
per  defensar  les  masies  d'  invasións  sarrahines,  com  se  solía  fer 
per  tot  allí  hont  ho  exigien  les  necessltats  del  cultiu  ó  deis  po- 
blats,  especialment  en  llochs  propers  al  mar.  Ne  son  exemple, 
si  be  d*  época  mes  posterior,  les  que  encara  hi  han  á  Castell- 
defels. 

En  r  any  984,  se  cita  esplícitament  una  d'  aqüestes  torres  que 
'strobavatn  pago  barchinonense  prope  monte  jud7Íco  adipso 
porto  vel  in  baneols  (99).  Altre  torre  ,del  any  1067,  igualment 
situada  en  los  Banyols  del  Port  ad  ipso  circulo ^  era  una  ferma 
construcció,  qual  circunstanciaos  fá  constar  en  la  escriptura 
{turre  obtima  qui  est  constrúcta  ex  petra  el  calce)  (100). 

Lo  port  s'  ana  omplint  d'  arenes,  les  antigües  torres  s'  ende- 
rrocaren  ó  restaren  llunyanes  del  mar,  la  frontera  axamplantse 
y  ab  la  mutació  del  temps  y  de  les  costums,  surgiren  noves  ne- 
cessltats. 

Ja  de  molt  antich  y  especialment  en  lo  segle  xv,  s'  han  uti- 
lisat,  en  la  platxa  barcelonina,  de  les  aygues  deis  rius  Liebre- 


(99)  « Affrontant  ipsas  térras  et  turre  vel  curte  de  orientis  in  térra 
de  Guilaberto  vel  suos  heres  de  meridie  in  ipsa  mare  de  occiduo  in  té- 
rra de  ioannes  de  circii  in  térra  de  vvitiza.»  (Cartoral  de  8,  Cugat,  fo- 
li  297  doc.  905). 

(100)  Lih.  Ant,  EccL  Cat.,  vol.  IV,  fol.  27,  doc  84. 


Digitized  by 


Google 


f 


-(  248  )- 

gat  y  Besos,  per  aprovisionar  los  vaxells  que  navegaven  per  los 
mars  de  la  Ciutat.  D'  elles  aytambé  s*  aprofitaven,  en  segles  pa- 
ssats,  com  es  molt  natural,  les  armades  de  cossaris  y  altres  ene- 
michs,  que,  atalayaven  naus  catalanes  al  entorn  del  port,  per 
apoderarse  del  seu  cargament. 

Un  exemple  en  V  any  1365,  tením,  en  la  missatgeria,  (do  qual 
despesa  se  dona  compte,  lo  primer  die  del  mes  de  vuylubre)  tra- 
mesa  per  los  Concellers  de  Barcelona,  al  Vescomte  de  Cardona, 
en  torres  de  Cardona,  pregantli  enviás  ca vallera  que  guardasscn 
les  aygues  de  lobregat  e  debasos  que  janoveses  noy  poguessen 
pendre  aygua  (101). 

La  necessitat  de  custodiar  dites  aygues  per  tal  concepte,  se 
feu  sentir,  donchs,  durant  los  segles  xiv,  xv  y  xvi.  Fins  al  any 
1565,  ningú  tractá  de  posar  remey  á  serablant  mal. 

Lo  Princep  de  Melito,  llochtinent  general  de  Catalunya,  expo- 
sá  ais  Concellfers  lo  pensament  que  havia  tingut  de  «fabricar  en 
la  boca  del  riu  Uobregat  vna  torre  de  la  qual  se  poguessen  fora- 
gltar  los  moros  y  altres  cosaris  que  de  quiscun  any  venen  a  fer 
ay guada  a  la  boca  del  dit  riu.» 

Aceptat  lo  progecte  per  lo  Concell  de  guerra  de  Barcelona, 
en  jornada  de  3  de  Mar^  de  1565,  se  busca  la  manera  de  que  la 
Ciutat  no  bagues  de  suportar  tota  la  carga  de  la  sua  erecció. 
Fetes  les  degudes  gestións,  prometeren  contribuirhi,  los  Diputats 
del  General  y  los  Consols  de  la  Llotja.  De  comú  acort  ab  aqües- 
tes entitats,  lo  18  de  Marc,  se  tractá  de  la  sua  fábrica,  arbitrant 
lo  concurs  d*  altres  persones 

Al  cap  d'  un  any  se  manif  está  en  lo  Concell  de  Cent,  ha  verse 
trevallat  en  lo  progecte,  puig  en  jornada  de  25  d*  Abril  de  1566 
(102)  se  presentaren  á  discusió  les  traces  ó  plaiis  de  la  torra  dis- 
posats  per  Lluís  Scrivá,  enginyer  del  Rey,  formulantse  un  pre- 
supost  tenint  en  compte  les  sumes  de  diner  ab  les  que  hi  contri- 
buirien,  en  ajuda  de  despeses,  lo  Bisbe  de  la  Diócesis,  la  Diputado 
Catalana,  la  Llotja  de  Mar  y  diferents  particulars. 

Los  dietaris  de  Barcelona  donen  compte  d'  ha  verse  colocat 
solempnialment  la  primera  pedra,  lo  20  d'  Agost  de  1566,  ab 
assistencia  de  totes  les  autoritats,  tal  com  ara  encara  s'  acos- 
tuma. 


(iOi)    Delliberacions  del  ConcéU  1364-1359  foli  36  (Arx.  Municipal 
de  Barcelona). 

(102)    Apendix  document  nom.  XXXV. 


Digitized  by 


Google 


-^^C^Wfí^ 


-(  249  )- 

Les  obres  estaven  molt  avangades,  quan  s'  escaigué  la  ani- 
vada  d*  una  flota  composta  de  sis  grans  lonys  de  sarrahins,  los 
quals,  en  la  matinada  del  31  de  Maig  de  1567,  desembarcaren 
en  la  platja  de  Badalona,  saquejant  algunes  cases  y  emportant- 
sen  cautives  á  cinch  ó  sis  persones.  D'  allí  passaren  á  la  boca 
del  Llobregat,  enderrocant  part  de  la  comengada  torra.  Aquest 
contratemps  posa  en  situació  apurada  á  la  Junta  d'  obres  puix  s' 
acabaren,  avants  d'  hora,  les  quantitats  presupostades.  Per  evi- 
tar se  repetissen  aytals  accidents,  la  Ciutat  enviá  una  guardia 
al  Llobregat  á  fí  de  protegir  les  obres  de  la  torra  y  les  persones 
deis  treballadors. 

Lo  13  de  Juny  de  1667,  se  forma  una  companyia  de  quaran- 
ta  homes  assoldejats,  sots  la  capitanía  del  dongell  Joan  Miquel 
de  Montornés,  ab  los  que  hi  trámete  la  Ciutat  dues  peses  de  ferro 
al  obgecte  de  preseruarla  deis  moros  perqué  no  la  enderroquen 
com  ses  vist  de  fet  y  han  fet  algún  dany.  Estava  á  les  ordres  d'  en 
Montornés  un  alferis  per  ellnombrat  y  un  tambor. 

Lo  7  de  Juny  de  1567,  entre  altres  acorts  presos  per  la  cons- 
trucoió  de  la  torra,  hi  figura  lo  de  que  «sacabe  la  torra  inseguint 
la  obra  comensada  tota  llisa  ab  vna  sola  garita^  damunt  lo  por- 
tal y  que  la  scala  ab  la  qual  de  térra  se  puiara  a  la  dita  torra 
sie  de  gat  Ueuadissa  y  que  la  scala  que  puiara  al  cap  de  la  torra 
se  fassa  dins  la  paret  de  la  matexa  torra,  seguint  la  gruixa  de 
la  paret  de  quatre  palms  de  ampiaría  y  aquella  se  fassa  a  la  ma 
dreta  de  dit  portal  que  será  enuers  lo  riu».  Veuse  per  tant,  que 
encara  's  practicava  la  antiquísima  estrategia  militar  de  cons- 
truir torres  sense  porta  d'  entrada  en  lo  plá  terrer,  costúm  que  's 
venía  observant  á  Catalunya  desde  la  época  de  la  domlnació  ro- 
mana, com  ho  proven  entre  altres  exemples,  la  interessantísima 
torra  de  Saladeures,  á  Vich  y  la  del  CoU  damunt  de  Llinars. 

Lo  21  de  Juny  de  1567  la  torra  s'  acabava  já,  puix  la  Junta 
encarregada  de  sa  construcció  acordava: 

€Primo:  Ques  fassa  lo  cap  de  la  torra  conforme  la  trassa  ha 
feta  lo  Enginyer  de  sa  magestat  luis  Scriua  y  lo  qual  en  lo  pre- 
sent  consell  es  stada  presentada  y  la  scala  ques  fassa  ab  peu 
ferm  de  fora  per  poder  entrar  en  la  dita  porta  ab  pont  Uevadís 
y  ab  portes  caladisses. 

»Mes  la  scala  de  dins  dita  torra  per  puiar  dalt  se  fassa  dins 
lo  grux  de  la  paret  y  en  aquella  per  defora  se  fassan  aspilleras 
axí  per  pendre  claror  com  per  deffensar  la  scala  de  defora  com 
dit  luis  scriua  ha  trassat.» 


Digitized  by 


Google 


.(260)- 

A  primers  de  Juliol  de  1B67,  se  termenaren  les  obres  de  la 
torra,  y  segons  lo  trassat  del  enginyer  Scrivá,  se  contruiren 
garitea  ó  galoneres  á  dalt  de  tot.  A  14  del  dit  mes  y  any,  se  dis- 
posá^  que  «cada  nit  guarden  sis  homens  a  la  torra  de  Uobregat 
solament  y  que  per  go  sien  asoldeiats  dotze  soldats  y  que  dells 
guarden  sis  cada  nit  en  dita  torra  ab  son  capita  y  llochtinent 
com  feytBn  y  sien  pagats». 

Lo  19  d'  Octubre  de  1567,  fou  Ilicenciada  la  companyía  d' 
assoldejats  formada  á  les  ordres  d*  en  Montornés.  Mentres  lo  con- 
cell  establía  d*  una  manera  fixa  y  permanent,  la  forma  com  en 
r  esdevenidor  devía  esser  custodiada  la  torra,  se  confia  á  tres  ho- 
mes  la  sua  guarda  y  á  quatre  homes  lo  27  d'  Octubre.  Al  ensemps 
se  prei^cribia  que  dites  guardes  «sien  persones  abonados  y  de 
confiansa  y  de  bona  fama  y  que  la  hu  ho  los  dos  sien  artillers  y 
que  sien  obligats  assistir  personalment  y  no  per  substituits  y  sti- 
guen  y  habiten  continuament  de  día  y  de  nit:  y  que  se  posen  y 
sien  posades  en  dita  torra  tres  peses  de  artillería  90  es  vna  mija 
colobrina  y  dos  sacres  ab  sis  archabussos  y  sis  ballestes  y  sis 
armes  auensades  ab  munitio  pera  sexanta  tirs  de  la  artillería:  y 
que  ans  de  posar  dits  artiller  o  artillers  sien  examinats:  y  que 
les  dites  persones  sien  posades  durant  la  mera  voluntat  del  mag- 
niflch  conseller  en  cap  com  ha  coronell  de  la  Ciutat  y  que  aprés 
de  posades  dites  persones  en  faltar  algii  o  alguns  dells  ne  sie  po- 
sada altra  o  altres  a  coneguda  y  voluntat  deis  magnifichs  con- 
sellers.»  Fixantse  ais  soldats  lo  salari  de  sinch  Uiures  al  mes,  se 
convingué,  que,  tant  les  vehines  parroquies,  com  lo  Bisbe,  Capí- 
tol y  altres  persones  que  be  sembles  ais  Concellers,  ajudassen.en 
la  despesa. 

Los  habitants  de  les  parroquies  properes  al  cap  de  Riu,  no  s' 
avingueren  á  contribuir  á  tais  despeses,  motivant  constants  con- 
troversies,  que  no  foren  facilment  resoltes,  á  despit  d*  arbitrar, 
la  Ciutat,  en  1B68  (9  de  Marg),  del  Bisbe  y  Capitel,  Uur  coope- 
rado per  f  er  desistir  á  aquells  vehíns  de  lasua  poca  disposició  á 
ajudar  á  dites  costes. 

Lo  9  de  Febrer  de  1B68,  no  esta  ven  ultimados  les  defeses  de 
la  fortalesa  com  ho  refereix  lo  vinent  acort  del  Concell.  «Attes 
teñen  noua  que  Rodegerien  sinch  fustes  de  moros  y  per  star  la 
torra  del  cap  del  Uobregat  sens  ninguna  pessa  de  artillería  per 
tant  per  Ueuar  aquella  de  perill  d  diliberaren  que  sien  aportados 
a  dita  torra  dos  girífalcs  encaualcats  ab  ses  carretes  ab  vn 
carregador  vn  barrill  del  poluora  y  una  dotzena  de  pilotes  po- 


Digitized  by 


Google 


-(  251  )  . 

sades  primer  en  dita  torrn  les  portes  son  ja  fetes  per  aquelles.» 

En  r  any  167 7  se  feren  algunes  millores  en  la  torra  del  Riu, 
com  «una  garita  de  fusta  pera  dalt  de  la  torra  pera  f er  las  san- 
tinellas,»  la  obra  perqué  la  artillería  «pugajnillor  jugar  y  a ju- 
dar  la  vna  a  laltra,  que  per  90  las  tronetas  que  alt  son  sian 
smartades  o  embraxades  per  los  costats»,  escurar  lo  póu,  cons- 
truir dalt  de  tot  «una  cambreta  pera  dormir  en  aquella  lo  capi- 
ta»  etc.  Llavors  se  pensá  en  erigirhi  capellaper  lo  servey  espiri- 
tual d*  aquelles  guardes,  dient  V  acort,  «que  deiusles  cambresde 
fusta  que  son  dins  dita  torra  sien  clapes  y  fetes  instancies  de  ra- 
yóla y  al  mig  de  les  cambres  go  os  en  lo  espay  ques  de  la  vna 
cambra  a  laltra  sie  feta  vna  capella  de  guix  e  rayóla  y  en  aque- 
lla fet  son  retaula  sots  inuocació  de  sta.  barbara  y  de  sta.  eu- 
laria.» 

Continuades  modificacións  y  millores  hi  feu  la  Ciutat  en  lo 
restant  del  segle  xvi.  Axis,  en  1683  se  construhl  un  pont  de  ba- 
langa;  en  1685  se  desferen  «les  troneres  que  stan  al  descubert  de 
dita  torra  igualant  la  tdta  a  vn  igual  en  manera  que  tire  la  arti- 
llería per  barbaí  y  en  1688  foren  »llevats  los  marlets  de  mane- 
ra que  la  artillería  pugue  tirar  per  barba  á  la  banda  de  la  mar.» 

Com  á  important  pertenencia  de  la  Ciutat,  era  costum,  que 
quisqu'  un  any,  los  Concellers  hi  anessin  á  visitarla.  Y  axis  ho 
juraven  en  lo  introhit  de  la  sua  concellería,  segons  llegím  en  los 
Dietaris  (103). 

Lo  19  de  Juliol  de  1684,  davant  la  alarma  de  que  lo  Rey  d' 
Alger  ab  26  gallotes  estava  en  nostres  costes,  se  passaren  comu- 
nicacións  á  tots  los  Uochs  marítims,  aumentant  ab  26  bornes  mes, 
los  quí  defensaven  la  torra  del  Llobregat.  Allí  s'  hi  estigueren 
los  cinch  dies  que  dura  la  alarma,  y  en  los  quals  les  gallotes  d'  Al- 
ger passaren  per  davant  la  ciutat  de  Barcelona  sense  atacar  sa 
platxa  Mes  al  retirarse  f ou  reforsada  la  guardia  ordinaria  du- 
rant  tot  lo  mes  de  Setembre,  per  vía  de  precaució. 

Al  poch  temps  se  vegé  que  lo  gran  inconvenient  de  la  cons- 
trucció  d'  esta  fortalesa  en  la  boca  del  riu,  era  la  facilitat  abque 
son  curs  se  desviava  trasmudant  la  sua  sortida  al  mar,  á  bo- 
na  distancia  de  la  torra.  Si  no  *s  posava  esmena  á  dita  muta- 
ció  d'  areny,  podía  donar  Uoch  á  fer  esdevenir  infructuós  tot 


(103)    Vegis  lo  volúm  VIII,  plana  444,  d'  aquesta  important  publi- 
cado d^l  municipi  de  Barcelona 


Digitized  by 


Google 


-(  262  )- 

quan  allí  s'  hi  obras.  Per  obviar  semblant  inconvenient,  en 
1677,  s'  assenyalá  á  les  guardes,  un  sobresou,  á  H  de  que  també 
cuydassen  «de  girar  lo  riu  pera  que  entre  en  la  mar  deuant  de 
dita  torra  y  aquel  girarlo  conseruarlo  pera  que  estiga  ordinaria- 
ment  la  bocha  de  dit  riu  deuant  de  dita  torra.» 

D*  aquí  que  quiscun  any  fós  cuidadosament  examinada  la  bo- 
ca del  Llobregat  y  si  s*  aparta  va  de  la  torra,  hi  era  de  nou  acon- 
duhida  á  son  costat. 

Altres  vegades  lo  riu  gira  de  curs  molt  avans  de  la  sua  sorti- 
da  al  mar,  com  succehí  en  1595  y  per  acort  de  9  de  Juny,  lo 
C jncell  feu  construir  á  Sant  Boy,  bones  y  fermes  estacades  á  fí 
d'  evitar  que  lo  Llobregat  «no  gir  per  lo  prat  conforme  ha  co- 
mensat  de  fer  per  lo  dany  ne  vindrie  a  la  present  Ciutat  per  lo 
ques  veu  que  la  torra  del  Cap  del  riu  que  la  Ciutat  ha  f  eta  y  cos- 
ta tants  diners  restarle  en  sec.t  Aytambé  en  data  de  16  de  Ju- 
liol  de  1597  se  consigna  lo  pagament  d*  una  suma  de  diner  «per 
provehir  al  dany  porie  causar  lo  riu  de  lobregat  en  mudarse  a 
la  banda  de  Remolar  y  la  torra  del  Cap  del  riu  restar  en  axut  y 
ferse  inútil. t 

Si  unes  vegadas  havien  descuidar,  los  Consellers,  de  que  lo 
riu  no  s*  allunyás  massa  de  la  torra,  en  altres,  los  capritxos  de 
les  aygues,  portaven  sa  corrent  vers  aquesta,  fentla  perillar.  Al 
obgecte  d'  evitar  lo  seu  enrunament,  en  30  d'  Octubre  de  1607, 
s'  aeordá  esmersar  cent  Uiures  en  V  apartament  del  Llobregat 
de  les  parets  y  fonaments  de  la  torra. 

Los  concellers  hagueren  d'  ocuparse  de  V  abandonament  en 
que  dexaven  alguns  soldats,  la  torra  que  tenien  de  ver  de  guar- 
dar. Axó  se  posa  en  concell  de  11  d*  Agost  de  160L,  manifestant- 
se  com  tres  soldats  «servexen  ab  molt  pocha  residentia  y  alguns 
dells  seruexen  per  subrogats,  lo  que  tot  es  en  grandissim  dany 
de  la  ciutat.  t 

En  consequencia,  lo  dissapte  1  de  Setembre  de  1601,  Lluis 
Bramasachs,  cap  de  guayta,  acompanyat  d'  un  manya  y  davant 
de  notari  y  ab  los  competents  testimonis,  se  constituí  en  dita  to- 
rra ab  proposit  de  registrarla.  Lo  manya  arranca  lo  pany  de  la 
cambra  d*  en  Panyella  sombrerer,  hu  deis  tres  que  may  residien 
en  la  fortalesa  del  riu,  qual  habitado,  junt  ab  les  d'  en  Roca  y 
d'  en  Duran,  anaven  á  esser  registrados. 

Dins  la  cambra  d'  en  Panyella  s'hi  trova:  «Primo  vna  caixa 
tancada  en  clau  vn  Uit  de  Pots  y  bañes  vn  morrio  vnes  teles  de 
cassar  vna  sclayre  de  fusta  vna  bossa  negra  buyda. 


Digitized  by 


Google 


r^^' 


-(258)- 

»T  en  la  cambra  den  Rocha  se  ha  trobat  dins  casi  plena  de 
ionchs  ab  feixos  vnes  guardes  despasa  y  vn  pom  vn  brido  y  re- 
bota dolenta. 

*E  apres  se  obri  la  istancia  o  cambra  habitaua  dit  rocha  en 
la  qual  y  hauia  vna  caixa  vberta  dins  y  ha  vn  gipo  vnes  calces 
y  casaca  molt  dolent  vn  Hit  de  pots  y  Tbanchs  vna  márfaga  tot 
dolent  vn  lansol  vna  flassada  blanca  molt  dolent  vn  barral  de 
vidre  vna  lagola  dos  plats  de  foch  vn  cantaret  vns  fiascos  y  flas- 
quillo. 

cE  apres  dit  cap  de  guayta  ha  demanada  al  soldats  la  clan 
de  la  istancia  den  Duran  y  han  respost  que  ja  la  tenia  lo  soldat 
qui  la  ha  de  teñir  quis  diu  Vidal.» 

La  remeció  de  soldats  tant  poch  cumplidors  de  sa  obligación 
s'  imposava.  Mes  no  's  feu  tot  seguit,  sino  que  's  passá  un  mes  y 
mitj  Uarch,  puix  fins  á  la  jornada  de  19  d'  Octubre  no  foren  cam- 
biats. 

Lo  primitiu  salari  de  dites  guardes,  que  era  de  xexanta  lliu- 
res  anyals  en  1667  y  que  en  1B77  se  puxá  flns  á  setanta,  y  cent 
per  lo  capitá,  en  1627  (13  d*  Octubre)  s'  augmenta  de  50  Uiures 
lo  del  capitá  y  de  30  lo  deis  soldats,  quedant  en  150  y  100  res- 
pectivament. 

També  la  Ciutat  maná  construir  una  barca  per  servey  de  la 
torra. 

Diu  Pi  y  Arimon,  que,  lo  12  d'  Agost  de  1661  la  feu  volar  V 
exercit  castellá  que  sitiaba  á  Barcelona.  Pacificada  Catalunya, 
com  les  circunstancies  que  motivaren  la  erecció  de  la  torra,  qo 
es,  lo  perill  deis  cossaris  africans,  no  havíen  cessat,  sigue  refe- 
ta,  manteninthi  Barcelona,  soldats  y  artillería,  segons  esplica 
Corbera  venía  succehint  en  V  any  1674  en  que  ell  ho  escri- 
bía (104). 

Barcelona  en  lo  mes  de  Maig  de  1693,  feu  grans  preparatoris 
per  oposarse  á  la  tnvasió  francesa.  Una  Junta  de  guerra  dirigía 
tot  lo  pertinent  á  la  defesa,  per  la  qual  s  acordá  al^ar  un  fortí 
al  cap  del  Llobregat  ta  effecte  de  impedir  que  la  armada  naval 
enemiga,  en  cars  vinga,  no  fassa  aygua  al  Riu.t  Aquest  fortí  se 
construía  activament  lo  28  de  Maig,  no  servint  de  gran  cosa, 
quan  fou  vinguda  la  ocasió. 

Al  comensament  de  la  nefasta  guerra  de  successió  haguda  al 


(104)    Catátvña  ülvstrada  (Nápols  1678)  plana  39. 


Digitized  by 


Google 


«(  954  )- 

iniciarse  lo  segle  xviií,  la  torra  sigue  aterrada.  Empero  mes 
avant,  durant  lo  famós  siti  de  1713  á  1714,  en  lo  cap  del  riu 
Llobregat,  s'hi  construí  un  fort  de  campanya.  Consistía  en  un 
quadrat  abaluartat,  tenint  al  exterior  dugues  bateries  per  fer 
foch  vers  lo  port  de  Barcelona  (106). 

Lo  29  de  Maig  de  1848  se  comengá  la  construcció  d'  un  far 
de  segon  ordre,  ab  eclipses  de  mitx  en  mitx  minut,  emplasat  da- 
munt  los  fonaments  de  la  torra  del  segle  xvi.  Com  per  V  acopi 
de  arenes  que  porta  lo  Llobregat,  lo  far  resultas  un  tant  allun- 
yat  del  mar,  alguns  eren  d'  opinió  de  fer  aváncar  la  torra  lo 
mes  endins  possible  de  la  platja.  Pí  y  Arimón  manifesta,  que,  ab 
tal  pretensió,  sense  donar  majors  ventatjes  ais  navegants  no  sois 
haurien  retrassat  la  erecció  del  far,  ab  notori  aument  de  despe- 
ses, sí  que  també  dintre  d*  alguns  anys  estaría  internat  de  la 
matexa  manera.  Mes,  encara,  abonaba  ais  que  no  volgueren 
cambiar  de  situació,  la  circunstancia  de  que,  la  antiga  torra  ve- 
nía já  assenyalada  en  los  derroters  per  evitar  V  extens  baix  f ons 
d*  aquella  platxa;  y  establintse  allí  mateix  lo  far,  de  consem- 
blant  manera  devía  servir  de  guía  á  les  naus. 

Del  far  ne  tenim  la  seguent  descripció  (106)  «es  de  segon  or- 
dre y  té  habitacions  per  un  enginyer  y  tres  torrers.  Encara  que 
algún  tant  apartat  del  mar,  en  dies  de  desfet  temporal  ha  vist 
cobert  d'  aygua  sos  tres  primers  graons  d'  entrada.  La  máquina 
fou  construida  á  París,  conté  tres  metxes  mogudes  per  quatre 
bombes  aliraentades  per  paraflna  d'  Escocia,  liquit  ciar  y  blau, 
molt  semblant  á  la  aygua  y  que  te  la  ventatja  de  deixar  molt 
poch  deposit  En  lo  far  hi  han  12  lentes  ab  2  reflectors  y  12  pa- 
nals  en  la  part  superior  y  altres  tants  en  la  inferior.  La  plata- 
forma del  far  resta  fixa,  tenint  lo  exterior  lo  mohiraent  de  rota- 
ció,  de  sort,  que  á  la  persona  que  s'  hi  troba,  li  fá  lo  efecte  d*  es- 
tar rodant  quant  realment  permaneix  inmóvil. • 


(106)  El  sitio  de  Barcelona  en  17 13-17 14^  por  Joaqním  de  la  Lla- 
ve y  García,  (Madrid  1903)  pl.  84. 

(106)  U  Excursionista:  bolleti  mensual  de  la  Ássociació  Catalanis' 
ta  d*  Excursións  CientiflcaSj  volúm  II,  plana  28, 


Digitized  by 


Google 


capítol  V 

La  atalaya  y  castell  del  cim 


La  existencia  d*  atalayes  en  los  cims  mes  alts  de  les  mon- 
tanyes,  es  tant  antiga,  que  's  pert  en  la  foscor  del  temps  en  que 
los  romans  ocuparen  á  Espanya.  De  igual  manera  donchs,  se 
perden  en  los  prímers  segles  de  la  Edat  Mitjana,  les  noves  que 
tenim  de  la  torra  de  senyals  de  Montjuích. 

Al  any  1073,  pertany  lo  mes  antich  document  que  dona  cone- 
xement  del  farell  que  existia  al  cim  de  Montjuích  y  al  ensemps 
del  camí  de  pujarhi  (107). 

Pi  y  Arimon  suposa,  que,  en  V  any  1091,  s'  hi  posa  un  Uum  ó 
far,  per  gula  deis  navegants  durant  la  nit,  afegint  molt  equivo- 
cadament,  que,  «entonces  era  aquel  lugar  el  más  á  propósito 
para  este  objeto,  por  hallarse  el  puerto  á  su  espalda».  (108)  Ja 
havem  dit  com  en  lo  segle  xi  no  existía  port  redera  Montjuích. 
Crehem  ay també  equivocada  la  opinió  del  Uum  de  nit,  puix  no 
sois  no  la  havém  tro vat  consignarse,  en  Uoch,  mes  no  entrava 
en  les  costums  de  llavors.  Les  fogates,  eren  indicacións  noctur 


(107)  Any  1073.— «In  nomine  do mini  Ego  bonus  ysaac  cuius  pa- 
ter  dudum  uocitatus  fuit  rabbi  iuda  vendí tor  sum  tibí  remundo  dal- 
matii  leuite  emptorl  per  hancquoque  scripturam  istius  máe  uenditionís  » 
unes  terres  «in  monte  judaico  in  parrochia  sancti  juliani  et  in  eíus  con- 
flnío»  Lindaven  <A  meridiana  in  ipso  farello»  tA  circea  qaoqae  par- 
te in  alodio  boni  ysaac  caías  pater  nuncapatus  fuit  ioscph  aurifex 
siae  in  strata  qaam  itur  a  munte  ad  arbem  et  ab  urbe  ad  montem» 
(Ánt.  Eccl  Cat  vol.  I  foL  176  doc.  462). 

(108)  Obra  citada  vol.  I  pl.  343. 


Digitized  by 


Google 


-(  266  )- 

nes  per  avisar  la  presencia  d'  enemichs  ó  per  donar  altres  sen- 
yals  de  guerra,  y  no  s'  utilisaven  per  guía  ó  endroga  pura- 
ment  deis  navegants,  segons  se  fá  en  la  actualitat. 

De  les  senyals  fetos  per  lo  far  de  Montjuich,  en  temps  de 
guerra,  no  parla  V  italiá  Gallo,  á  proposit  d'  una  esquadra  ge- 
novesa  que,  en  1466,  ana  contra  Barcelona  (109). 

Lo  deficient  del  servey  d'  aquesta  atalaya,  jA  en  la  matexa 
Edat  Moderna,  ho  posen  de  manifest  nombrosos  fets,  escullintnc 
dos  que  'ns  surten  al  pás,  al  obrir  un  deis  volúms  del  Dietari  del 
Concell  barceloni. 

A  23  de  Juny  de  1603,  lo  guayta  descubrí  en  la  matinada 
nou  galeres  procehint  de  Llevant  y  en  continent  devallá  á  la 
Cíuíaí  per  comunicarho  ais  Concellers  puix  hi  venien  los  Prin- 
ceps de  Saboya. 

Si  be  en  tal  ocasió,  los  Concellers,  hagueren  temps  d'  apare- 
llar,  la  rebuda  deis  Princeps,  no  succehí  lo  mateix  en  altres  ve- 
gades.  Axis  á  29  de  Decembre  de  1605,  tenint  intenció  de  salu- 
dar ab  la  artillería,  á  la  Duquesa  de  Terranova,  germana  del 
Virrey  de  Catalunya,  «les  galeres  vingueren  tan  promptes  y  la 
guarda  de  Montjuych  fou  tan  larda  en  assenyalar,  que  nos  po- 
gué  donar  lorde  tan  prest  con  lo  temps  requería».  Aquí  V  avís 
donat  desde  dalt  estant,  no  fou  fet  á  temps  per  descuyt  del 
guayta. 

D'  aquesta  deficiencia  del  servey  n'  eren  responsables  los 
Concellers,  puix  corría  á  Uur  compte  tot  lo  pertocant  al  f  arel  I 
de  Montjuich.  Y  en  quan  al  nomenament  de  guaytes,  no  semprc 
*s  feu  ab  aquella  puritat  inherent  á  tota  bona  administració. 
Que  al  comensar  lo  segle  xv,  se  donaven  diners  per  obtenir  V 
ofici  de  guayta  de  Montjuich  y  que  després  d'  obtingut,  en  lloch 
de  servirlo  personalment,  V  interessat,  hi  enviava  un  substitut, 
ho  sabém  per  lo  que  succehí  en  1437  al  morir  lo  guayta  Tomás 
Eris. 

Unes  novelles  ordinacións  estatuidos  per  dites  guardes,  obli- 
garen á  en  Joan  Pinos,  nomenat  com  á  succesor  d'  en  Eris,  á 
prestar  sagrament  y  homenatge,  que  rebé  lo  capdeguayta  Joan 
Vilossa,  jurant  qne  ell  per  raho  de  la  dita  provissio  no  ha  donada 
alguna  peccunia  o  serve¡/  e  que  ell  mateix  personalment  servirá 


(109)    Copia  lo  text  d'  Antoni  Gallo,  Campmany,  en  ses  Memo- 
rias, vol.  I  pl.  52. 


'Digitized  by 


Google 


-(  267  )- 

10  dü  offici  (110)  imposantse  pena  de  cinquanta  Uiures  y  perdua 
delcarrech,  si  's comprobava  lo  contrari. 

Atrassem  á  nostres  Uegidors  á  lo  que  diguerem  en  lo  capítol 

11  al  parlar  d*  alguna  inmoralitat  consemblant,  en  T  oficí  de  te- 
ñir en  condret  la  boca  del  estany  de  port.  Y  aquí  podém  recor- 
dar, lo  que  já  aprengueren  nostres  avis  de  llurs  passats,  de  que 
sempre  han  tingut  bech  les  oques. 

En  lo  segle  xv,  cansats,  segurament,  de  la  poca  rectitut  y 
escrupulosítat  en  lo  nomenament  de  les  guaytes,  se  dexá  esta  - 
blert,  per  reyal  privilegi,  fós  fet  á  la  sort,  extrahent  un  nom  do 
la  bossa  deis  mariners.  Pro  també  hí  havía  manera  de  burlar 
la  bona  fé  deis  barceloníns,  si  be  no  en  totes  ocasíóns,  los  que  tal 
proposit  cobejaven,  sortíen  ab  la  se  va,  segons  resulta  compro- 
vat  ab  lo  cas  ocorregut  en  V  any  1602,  al  posar,  en  lloch  de  la 
bossa  contenint  los  noms  deis  mariners,  la  que  portava  los  deis 
oficiáis  de  la  Ciutat  (111).  Ja  es  prou  casual,  que  sí  equivócasió 
hi  havía  recaygués,  precisament,  en  la  bossa  deis  quí  Uavors 
manejaven  tot  lo  tinglado  de  les  extraccións  municipals. 

Dugues  eren  les  guaytes  del  dit  far  y  si  lo  mariner  insaculat 


(110)  Aíanuál  de  novells  ardite  vulgo  dietari  del  Concell  harceloríi, 
15  d'  Abril  de  1437. 

(111)  «Quant  en  la  extraccio  en  dios  passats  felá  den  Christofol 
seo  en  ^arda  de  la  torra  del  farell  de  montiuhich  vaccant  per  mort 
del  qui  possehíe  lo  dit  offici.  La  qual  extraccio  es  stada  feta  inaduer- 
tentment  de  la  bossa  deis  officials  de  la  Ciutat  e  deuia  esser  feta  de 
la  bossa  de  mariners  de  Consell.  Lo  dit  Consell  veent  que  la  dita 
extraccio  es  stada  feta  no  seraada  la  forma  del  priuilegi  del  regi- 
ment  per  la  M*'-  del  Senyor  Rey  atorgat  a  la  dita  Ciutat  haguda  per 
reuocada  dita  extractio  feta  del  dit  Christofol  sec  segons  lo  dit  Con- 
sell la  revoca  feu  deliberacio  e  conclusio  que  sie  feta  extractio  de  al- 
tre  guarda  de  la  dita  torra  de  la  bossa  deis  mariners  de  consell  se- 
gons en  lo  dit  priuilegi  es  disposat. 

«E  publicades  les  dites  deliberacions  fou  proceit  a  extractio  de  vn 
redolí  a  la  sort  de  la  bossa  de  mariners  de  Consell  per  al  dit  offici  de 
guarda  de  la  torra  del  farell  de  Montjuhich  per  un  infant  de  edat  de 
circa  set  anys.  E  vbert  aquell  per  mossen  Jacme  ros  Conseller  en  cap 
de  la  dita  Ciutat  fou  trobat  scrit  dins  lo  dit  redolí  lo  nom  den  Joan  de 
Mallorca  mariner.  E  axi  fou  hagut  provehít  del  dit  offici  a  beneplacit 
de  la  Ciutat  ab  lo  salaii  y  emolumeuts  acostumats.»       ^ 

(DeliberacioriB  del  Concell,  acta  del  30  de  Novembre  de  1502,  arxiu 
municipal  de  Barcelona  ) 


Digitized  by 


Google 


■n 


-(258)- 

refusava  acceptar  lo  carrech,  se  tenia  de  repetir  la  insaculació. 
De  manera  que,  quasi  be  cada  extracció  de  nom  dona  Uoch  á  iii- 
cidents,  puix  era  casual,  que  lo  favorescut  per  la  sort,  se  troves 
en  disposició  d'  aceptar  lo  dit  ofici  (112). 

Essent  una  de  les  coses  dignes  d'  esment  de  Barcelona,  en  lo 
segle  XVI.  dita  atalaya,  es  natural  que  los  viatgers  ne  parlassen. 
Enrich  Cock,  qué  acompanyá  á  Felip  II  en  sa  vinguda  á  nostrc 
Ciutat,  en  1585,  la  descriu  ab  les  seguents  páranles  (113): 

•En  lo  más  alto  del  dicho  Moniuvi  hay  una  torre  o  atalaya 
de  la  cual  se  ven  las  galeras  y  navios  que  vienen  de  lexos  y  so 
da  señal  á  los  ciudadanos  cuando  vienen.  De  alli  siendo  el  dia 
claro  se  ven  las  islas  de  Mallorca  y  Menorca  aunque  hay  gran 
trecho  de  mar  en  medios. 

D'  igual  manera,  al  coínensar  lo  segle  xvii,  lo  renomat  Rec- 
tor de  Vallfogona,  en  la  poesía  que  dedica  á  la  montanya  de 
Montjuich,  aludeix  diferents  vegades  á  la  torra  atalaya  del  cim, 
al  dir  (114): 

2  Gran  senyalador  de  Moros, 
Que  de  tos  ulls  van  fugint, 
Tement  com  los  tens  de  foc, 
No  *l8  cremes  de  viu  en  viu 

3  Mes  diuen  los  que  't  conexen, 
Que  ets  un  covart  fementit; 


(112)  Vegis  com  á  mostra  la  que  ocorregué  en  1541,  en  que  lo 
Consell  ordinari  en  vista  de  la  renuncia  presentada  per  lo  guarda  Pero 
Bassa  feu  «extracció  de  vn  rodoli  de  la  bossa  intitulada  mariners  per 
a  consell •,  en  lo  que  «fonch  hi  trobat  scrit  lo  nom  den  barthomeu 
avinyo  lo  qual  per  esser  en  lo  regne  de  napols  segons  dix  lo  senyer  e.i 
hieronym  avinyo  pare  seu  y  per  conseguent  fora  lo  regne  y  per  90  nc 
fou  extret  altre  y  obert  aquell  fou  hi  trobat  scrit  lo  nom  de  Hieronym 
anguna  lo  qual  per  esser  nat  dins  la  Ciutat  de  Valencia  segons  ell  ma- 
teix  dix  en  lo  present  consell  fou  feta  extracció  de  altre  rodoli  y  vbert 
aquell  fou  y  trobat  scrit  lo  nom  de  Johan  Roig«.  Aquest  nomenament 
tampoch  fou  lo  deñnitia.  sino  que  haventse  posat  á  conexement  del 
Consell  ordinari,  en  sentada  del  7  de  Juliol  de  1541 ,  esser  difunt  en 
Roig,  se  procehí  á  extracció  déla  propia  bossa,  resultant  llavors  nome- 
nat  en  Joan  Ros  per  guarda  de  Montjuich. 

(113)  Relación  del  viaje  hecho  por  Felipe  II  en  1585,  plana  127. 

(114)  La  armonia  del  Pamas,  poesías  de  Vicents  García,  rector 
de  Vallfogona,  (Barcelona  1703)  pl.  125. 


Digitized  by 


Google 


-(259)- 

,   Puix  no  tena»  sino  la  IJengua, 

Y  eixa,  per  donar  avis, 

11        Tens  etxísadas  las  donas 

Y  de  seny  las  fas  eixir, 
Que  en  dir  Monjuic  senyala, 
Fan  vela  del  Faldellí. 

29        Sois  me  enfada  aquella  Torre 
Que  ab  una  ma  de  tres  dits, 
Parla  ab  signes  a  U  Costa, 
Secrets  del  Mar  descubrint. 

La  torra  que  per  aquest  temps  hi  havía  á  Montjuích,  era  já 
una  notable  y  bella  construcció,  que  comunicava  ab  la  ciutat  per 
carretera  feta  á  despeses  de  Barcelona  la  construcció,  de  qual 
carretera,  coraenQada  en  1607, 11  ocasiona  grans  sacrificis  pecu- 
niaris,  no  sois  per  la  indemnisació  de  torres  ais  propietaris  de  la 
montanya,  si  que  també  per  los  plets  y  questions  que  aquestos  11 
mogueren  en  1608. 

L' edifici  no  era  gens  primitiu,  puix  fou  necesari  referió 
per  estar  subgecte  á  la  influencia  deis  llainps  que  molt  so- 
vint  lo  derrocaven,  matant  á  les  guardes.  Lo  consell  de  la 
Ciutat  en  1476,  tractá  de  remediar  les  desgracies  deis  llamps, 
de  la  manera  com  en  lo  segle  xv  se  solía  subvenir  á  semblant 
dampnatge,  que  era,  construint  prop  de  la  torra,  una  caseta 
baxa,  hont  s'  hi  ref ugiaven  los  homes  durant  les  tempestats,  de- 
samparant  la  torra.  • 

•ítem  fonch  proposat  Com  en  temps  passat  diuerses  vegades 
sia  stat  víst  que  lo  lamp  ferria  en  la  torra  de  Muntjuhich  e  ma- 
taua  les  guardes.  E  ago  succehia  per  quant  noy  hauia  alguna 
caseta  que  fos  pus  baxa  que  la  dita  torra  en  que  dites  guardes 
quant  fa  mal  tempS  se  poguessen  apartar  e  lunyar  se  de  tal  tem- 
pestat  De  ques  segueix  que  les  dites  guardes  leixen  lo  exercici 
e  segueix  sen  molt  dan  Per  go  ells  consellers  a  instancia  de  les 
dites  guardes  hauien  pensat  si  y  seria  feta  alguna  caseta  la 
qual  no  sería  de  gran  cost  car  attes  que  ja  teñen  algunos  coses 
quey  seruirien  no  si  despendrien  pus  de  V  Uiures  o  VI  Uiures. 

•En  quant  tocha  la  casa  fahedora  a  Muntjuhich  per  detfensio 
de  les  guardes  per  que  sien  guardados  de  lamp  lo  Concell  fa 
conclusio  que  sia  feta  empero  que  no  si  puixe  despendre  sino 
Sineh  Uiures. t  (116) 


(115)    DeUiberacions  del  ConceU,  1416  á  1411,  foli  72. 

IIBMORIAS.^TIII  17 


Digitized  by 


Google 


-(260)- 

Alguns  anys  despres  (26  de  Maig  de  1674)  se  comunica  ab 
pont  de  fusta  Uevadís,  la  torra  y  la  caseta  deis  guaytes,  de  ma- 
nera que  lo  pont  servís  de  porta  á  la  torra. 

Mal  ús  feren,  de  la  casa  y  de  ses  cambres,  les  guaytes  de 
Montjuich,  per  tal  que  flns  en  les  iglesies  los  predicadors  bo  abo* 
minaren  y  en  lo  concell  de  Cent  de  17  de  Janer  de  1605  se  deli- 
bera de  guaní  perniciosa  es  la  diti  obra  y  quant  aparellada  á  fot 
lo  que  es  visi  (116).  Crehém  que  la  comissió  que  's  nomená  per 
posar  esmena  al  dampnatge,  cumpliría  ab  son  encarrech,  y  que 
tot  se  tindrla  en  compte  en  les  noves  obres  del  any  1606. 

En  lo  segle  xvii,  los  avensos  del  art  de  la  guerra  especial - 
ment  en  V  usatge  de  les  armes  de  foch  de  gran  potencia,  devía 
portar  una  mutació  de  trascendencia  en  lo  cim  del  Montjuich. 
La  sua  inmellorable  situacíó  estratégica  damunt  de  Barcelona, 
confesada,  entre  altres,  per  lo  militar  d'  aquell  segle  Meló  en  sa 


(116)    «E  tambe  feren  relatio  com  per  exequutió  de  la  deliberatio 

per  aquest  sauí  consell  feta  a...  de prop  passat  en  que  seis  ordena 

que  vessen  mirassen  y  visurassen  la  obra  noua  ques  feye  junt  lo  fa- 
rell  de  monjuhic.  Los  mag«»  consellers  segon  y  ter^  y  en  s«  companyia 
Rafel  Planes  drogner  obrer  de  la  present  Ciutat  que  per  no  hauer  tin- 
gut  salut  lo  mago-  Gabriel  Antoni  bosser  obrer  militar  no  pogué  anar 
y  axi  referíten  quant  pernisiosa  es  la  dita  obra  y  quant  aparellada  a 
tot  lo  que  es  visi  y  que  esta  mal  que  la  ciutat  hage  de  teñir  allí  casa 
ahont  se  tingue  visi  y  que  molts  religiosos  y  de  moltes  religions  los  ho 
han  aduertit  y  es  cosa  tant  publica  que  en  les  trones  los  predicadors  ho 
abominen  molt  y  majorment  que  en  aquell  loch  sois  hi  ha  de  hauer 
loch  pera  la  guarda  ha  de  fer  lo  exercici  de  assenyalar  y  dar  los  avi- 
sos conue  axi  a  la  present  Ciutat  com  a  altres  parts  deis  vaxells  arri- 
ben y  passen  per  la  pressent  Ciutat  y  no  es  be  que  en  aquell  loch  y 
hage  lloch  ahont  lo  enemich  se  pugue  fortificar  com  ho  podrie  fer  es- 
tant  dita  casa  en  peu  Que  es  vna  casa  gran  ahont  hi  ha  quatre  cam- 
bres  y  vna  sala  gran  Y  axi  que  dit  consell  vege  lo  que  conue  se  deu 
fer  hi  oyda  dita  relatio  dit  consell  feu  deliberatio  y  conclusio  Que  la 
dita  obra  sie  visitada  per  quatre  persones  del  present  consell  junta- 
ment  ab  los  8^*'  obrers  y  vista  aquella  sí  aparexera  ser  massa  gran  y 
demasiada  sie  regalada  y  limitada  al  que  aparexera  que  conue  per 
poder  hi  habitar  la  guarda  ab  sa  familia.  Y  en  lo  demes  que  los  offi- 
cials  sien  pagats  de  la  manobra  seis  deura  per  dita  obra. 

«Y'  encontinent  dits  mago»*  consellers  per  exequutió  de  dita  delibe- 
ratio anomenaren  los  mag«»-  m®*  francesch  cosme  flualler  m®-  Joan 
Ros  mercader  consol  de  Lotja  Joan  Teres  notari  de  barcelona  y  mre. 
Antoni  Pan  Rocha  flassader.»  {Delliberacións  del  Concell  1605). 


Digitized  by 


Google 


-(  261  )- 

historia  de  la  guerra  catalana  de  16 10,  y  que  mes  avant  inspira 
Al  eminent  fiíosof  Balmes,  son  hermós  article  Un  caslillo  y  una 
ciudad  (117),  motiva,  durant  la  revolta  dita  deis  segadors^  sigues 
fortificat  lo  cim  del  Montjuich. 

Al  descriurQ  per  menut,  en  Joseph  Coroleu,  los  fets  de  Bar- 
celona en  1640  y  1641  (118),  trametent  relacions  de  documents 
origináis,  diu,  al  parlar  de  la  important  batalla  de  Montjuich 
del  23  de  Janer  de  1641,  que  feya  pochs  dies  havía  estat  cons- 
truida la  fortalesa.  Afegeix  d'  un  Dietari,  V  intent  de  les 
tropos  castellanos  «de  voler  assaltar  lo  dit  fort  portant  escales 
bones  y  aparellades,  perqué  un  traydor  de  cavaller  anomenat 
don  Joseph  de  Pau  y  Rocabertí  lo  qual  era  mestre  de  camp 
del  tercio  de  Montjuich  y  governador  de  dita  plassa  dos  dies 
havia  sen  era  passat  al  camp  del  enemich  y  havia  donada  la 
trassa  o  planta  de  dita  fortalesa  que  ell  tenía  donant  per  molt 
fácil  lo  rendir  aquella.»  Mes  sigueren  desbaratats  los  asalts 
que  per  tres  vegades  y  ab  gran  potencia,  hi  donaren  les  tropos 
castellanos,  per  la  guarnido  composta  de  companyies  de  Bar- 
celona y  algunos  de  Franga,  sots  lo  comanament  de  Mr.  de  Au- 
bonhic. 

Lo  fort  provisional  eregit  en  sois  trenta  dies,  era  de  térra  ab 
revestiment  de  podra  y^anch,  de  forma  quadrilateral  ab  ba- 
luarts  en  los  angles. 

Durant  tot  lo  restant  d'  aquella  guerra  se  proseguí  conser- 
vant  lo  fortí  de  Montjuich,  donantli,  segurament,  revestiments 
de  major  consistencia  y  tal  vegada  construint  una  obra  avanga- 
da  en  la  estribació  que  's  Henea  paralelament  á  la  costa  vers 
lo  Llobregat,  coneguda  per  Llengua  de  Serp  (119).  Referent  á 
una  d'  aquestos  millores,  trovím  certa  carta  del  general  francés 


(117)  La  Sociedad,  Revista  religiosa  filosófica  poUtica  y  literaria, 
(Barcelona,  1843)  vol.  I,  pl.  45. 

A  la  situació  especial  d'  aquesta  inmensa  acamalacló  de  roca  del 
Montjaich,  del  tot  disgregada  de  les  montanyes  del  entorn,  es  deguda, 
segons  Mechain,  la  desviació  que,  vers  esta  montanya,  experimenta  lo 
pendnl  á  Barcelona.  {Ouia-cicerone  de  Barcelona  per  Antoni  de  Bofa- 
rull,  (Barcelona  1847)  plana  195  y  Guia  completa  del  viajero  en  Bar- 
culona,  per  Cayetá  Cornet  y  Mas,  (Barcelona,  1866)  plana- 200. 

(118)  Claris  y  son  temps  (Barcelona,  1880)  plana  *20i. 

(119)  El  Sitio  de  Barcelona  en  1713-1714,  per  Joaquím  de  la  Llave 
y  García  (Madrid,  1903). 


Digitized  by 


Google 


Vt^' 


-(  262  )- 

Marchín,  del  any  1649,  en  que  s'  interesa  perqué  no  *s  dexin  de 
má  les  comensades  fortificacions  (120). 

En  r  any  1661,  hi  havia  costum  de  pujar  á  dir  raissa  á  Mont- 
Juich  los  frares  que  residien  á  Santa  Madrona.  Per  cert  que 
haventhi  peste  á  Barcelona  y  temerosos  de  que  lo  contagi,  ab 
motiu  de  dites  añades,  s'  infiltres  á  Santa  Madrona,  lo  P.  Custo- 
di  tracta  d'  obtenir  se  li  relie  vi  d'  aytal  oblígació  (121). 

Del  fort  de  Montjuich  eregit  durant  la  guerra  del  1640,  fa 
constar  en  sa  memoria  Bertomeu  Amat,  que  no  se  'n  ha  trovat 
cap  croquis  (122).  Mes  s*  ha  de  suposar  que  la  sua  trasa  no  s'  al- 
teraría, quan,  de  provisional,  se  convertí  en  permanent,  enfon 
dint  y  axamplant  les  valls  (123),  alsant  mes  los  murs  y  robustint 
los  revestiments  de  rajóla. 


(120)  «Muy  ilustres  señores:  Importando  muchísimo  al  seruicio  de 
Su  Magostad  y  conseruation  de  la  Ciudad  do  Barcelona  que  las  fortift- 
cationes  que  se  empegaron  con  tanto  animo  y  vigor,  sean  continuadas 
assi  sobre  el  Monte  juich  como  de  la  Ciudad  hasta  que  tengan  la  entera 
perfection,  vengo  con  la  presente  a  pedir  a  V.  S.  con  la  mayor  instan- 
cia que  puedo,  manden  que  se  continúen  con  toda  priesa  pues  el  des 
continuar  seria  abrir  nuebo  peligro  y  dexar  malas  consequencias  que 
hazer  al  enemigo  y  confiando  harán  sobre  esto  la  reflexión  deuida. 
N.®  S.»  guarde  a  V.  S.:  de  S  Andrea  de  la  barca  y  Octubre  a  los  30 
de  1649.— Su  aficionado  servidor  que  s.  m.  b  De  Marchín.» 

(121)  Apendix,^  document  nom.  XXiV. 

(122)  Memoria  ó  rápida  ojeada  sobre  la  Ciiidadela  y  Fortificación 
de  Baroelona,  principalmente  desde  Felipe  V  hasta  nuestros  dias  per 
Bertomeu  Amat  (Barcelona  3  de  Janer  de  1828)  M  S    del  Diposit  Ge-  * 
neral  Topográfich  deis  Enginyers  del  Exercit  NH.**— 10— Carpeta  47. 

Lo  conexement  d'  aquesta  memoria,  de  les  antigües  trases  ó  plans 
topográfichs  del  castell  de  Montjuich  y  la  sua  descripció  técnica  ho 
devém  á  la  amabilitat  de  nostre  distingit  amich  lo  coronel  Joaquím  de 
la  Llave  y  García,  del  eos  d'  enginyers  militars,  suraament  competent 
en  poliorcética,  qual  ciencia  está  esplicant  de  divuyt  anys  en9á  en  les 
escoles  de  guerra. 

(123)  Una  de  les  dificultats  en  que  nos  havém  trovat,  ab  lo  coronel 
La  Llave,  al  fer  la  resenya  del  castell  de  Montjuich,  ha  estat,  la  tra- 
dúcelo de  páranles  técniques,  que,  si  existexen  en  la .  llengua  castella- 
na, no  son  usades  en  la  catalana.  La  transcrípció.de  dites  páranles  cas- 
tellanes,  la  havem  feta  ab  la  major  escrupulositat  posible,  donantnos  lo 
resultat  que  continuám: 

Fosos  cátala,  valí. 

Parapeto=cat.  parapit,  atenent  á  que  devalládel  ííslUá  parapetto. 


Digitized  by 


Google 


i 


-{263  )- 

Del  castell,  que  mes  avant  se  denomina  vell,  quan  s'  axam- 
piaren  mes  les  sues  dimensións,  se  'n  conserva  una  trassa  sense 
data  ni  signatura,  que  's  creu  feta  á  les  derreries  del  segle  xvii 
(124).  Ay també  quan  lo  municipi  de  Barcelona  publica,  en  1890, 
com  á  complement  de  la  Rodalia  de  Corbera^  la  interessant  trassa 
del  siti  de  Barcelona  del  1697  d'  en  Joan  Gianola,  s*  hi  veu  ben 
representat  T  antich  castell  de  Montjuich. 

L'  alsament  del  castell  al  cim  del  Montjuich,  coincidí  ab  lo 
nou  desenrotUo  que  prengué  T  art  de  la  guerra  en  Bélgica  y  Ho- 
landa, á  consequencia  de  la  creació  deis  facultatius  militars  ó 
enginyería,  ais  quals  ja  *s  trova  en  acció  á  Barcelona,  durant  la 
guerra  ab  Franga,  en»  lo  regnat  de  Caries  II. 

Los  enginyers  portaren  altre  mutació  ímportant,  la  de  la 
ciencia  topográfica.  De  sos  trevalls  militars,  arrenquen  les  pri- 
meros trasses  ó  plantes  exactament  fetes,  de  Barcelona  y  de  ses 
fortificacións,  motivaatles  les  famoses  operacións  de  guerra, 
que,  en  1697  y  seguidament  en  la  primera  quinzena  del  se- 
gle xviii,  tingueren  Uoch  al  entorn  de  les  muralles  y  fortaleses 
de  nostra  Ciutat.  D'  aquí  la  profussió  de  trasses  de  Barcelona, 
de  major  ó  menor  importancia,  que  aparexen  en  les  derreries 
del  segle  xvii,  en  les  que  no  hi  vé  may  oblidat  lo  castell  de 
Montjuich,  com  á  complement  necessari  é  indispensable  de  la 
Capital  Catalana,  y  en  les  que  se  pot  seguir  lo  seu  desenrotllo. 

Axis  vehém  al  castell  del  segle  xvii,  dibuxat  en  les  plantes 
ó  trasses  topográfiques,  seguents:  les  castellanos  del  1694  (125) 


61acis=catalá  esplanada. 

Camino  cubierto=cat.  estrada  cuberta. 

Baluarte=cat.  baluart. 

Hornabeque=cat.  hornaverch.  Devalla  de  la  páranla  holandesa 
homwerk,  de  tcerk  obra  y  hom  banya. 

Rebellín =cat.  revetUí. 

Luneta=cat.  llaneta. 

Orejón=cat.  orelló. 

Flanco=cat.  flanch. 

Línea  de  llare8=cat.  línia  de  dents  de  serra. 

Adarve=cat.  terraplé. 

Escarpa,  contraescarpa,  caponera,  falsabraga,  cortina,  poterna,  ba- 
tería y  casamata,  resulten  ignals  en  les  llengues  catalana  y  castellana. 

(124)  Dep.  Gen.  topográfich  del  eos  d'enginyers  del  Exercit  E.  6.  9. 

(125)  Barcelona  con  fortificaciones  y  contornes  en  la  figura  que  se 
hallian  (sic)  en  6  Noviembre  del  1694, 


Digitized  by 


Google 


-(  264  )  . 

y  dos  del  1697  (126)  y  les  franceses  de  1697  (127)  y  de  1698 
(128),  etc. 

La  del  1697,  d'  en  Joan  Gianola,  mostra  estarse  construint 
les  grans  obres  d'  axamplament  y  fortificació,  per  manera  que, 
al  aclarir,  en  la  taula  acompanyatoria,  la  significanga  de  la 
trassa,  hi  consta:  «Castillo  nuevo  empezado.  Las  lineas  de  pun- 
tos demuestran  lo  que  está  fabricado  de  nuevo  de  cal  y  canto. 
Las  otras  lineas  firmes  y  Comunicación  son  trincheras  de  piedra 
seca  hechas  por  la  misma  Guarnición». 

La  descripció  que  d'  ell  devém  á  la  bona  amistat  ab  que  'ns 
distingeix  lo  coronel  d' enginyers  Senyor  La  Llave,  la  conti- 
nuam  en  los  seguents  apartats. 

Era,  lo  castell,  un  quadrilater,  quins  quatre  costats  tenien 
91  m.  lo  N.O.,  83  m.  lo  NE,  70  m.  lo  S.E  que  dona  al  mar  y  al 
precipici  y  88  m.  lo  S.  O.  Donada  la  petitesa  deis  costats  es  ciar 
que  los  quatre  baluarts,  (en  rigor  dos  baluarts  y  dos  mitjs  ba- 
luarts)  eren  molt  petits  ab  cares  de  23  á  26  m.  les  majors  y  de 
sois  16  m.  les  altres  y  flanchs  de  8  á  10  m.  que  permitien  colo- 
car molt  pochs  mosqueters  per  la  defensa  de  la  valí. 

Sens  dubte  á  causa  de  la  poca  ampiada  del  castell  y  á  la 
mesquinega  deis  baluarts,  no  hi  havía  parapit  mes  que  en  lo 
frontis  S.  O.  considerat  com  d'  atach.  Aquest  contenia  ins- 
talacións  d'  artillería,  corresponent  tres'  troneres  ab  llurs  es- 
planades  de  podra,  á  quiscuna  de  les  dugués  cares  y  quatre 
á  la  cortina,  en  conjunt  deu  peces,  á  les  quals  s*  hi  havien  d* 
afegir  altres  dugues  en  lo  flanch  de  la  esquerra  del  baluart  N, 
que  tenía  també  alguna  vista  y  per  tant  podía  exercir  acció 
damunt  del  terror  de  les  vores.  Lo  restant  del  circuit  del  fort, 
era  ab  parapit  ó  sencilla  barana.de  pedra. 

Una  rampa  irregular  comunicava  lo  pati  interior,  de  forma 
trapecial  de  46  metros  de  llargada  y  31  metros  d'  ampiada 


(126)  Plano  de  Barcelona  Sitiada  por  las  Armas  de  Francia  él 
dia  12  de  Junio  y  defendida  asta  5  de  Agosto  del  año  1697 ,  etc. 

Planta  de  la  ciutat  de  Barcelona  Y  Moniuich  Y  MoU  Y  Atachos  del 
1697,  original  exístent  en  V  arxiu  municipal  de  Barcelona  y  reproduit 
per  Sanpere  y  Miquel  en  la  comen5ada  Historia  de  Barcelona. 

(127)  Vegis  mes  avant  la  trassa  de  F.  Alfonso  nota  (131). 

(128)  Han  du  siége  de  la  Ville  de  Barcelone  avec  la  carte  de  la 
cote  de  la  Mer  despuis  le  Cap  de  Cérvere  jusqu'  aux  environs  de  lAo- 
bregat,  Dedié  au  Roy  1698, 


Digitized  by 


Google 


-(266)- 

máxima,  ab  lo  terraplé,  en  la  part  que  corresponía  á  la  gola 
del  baluart  del  S.  Arrambats  al  baluart  del  E.  hi  existien  uns 
cuberts  ó  petits  edificís  d'  uns  200  m.  quadrats  y  per  tant  servien 
per  allotjament  y  refugi  de  la  petita  guarnició  que  lo  castell  po- 
día rebre. 

En  la  cortina  de  la  Unía  N.  E  vers  les  dugues  terceres  parts 
de  la  sua  llargada,  á  partir  del  baluart  N.  hi  tenía  sa  entrada 
lo  castell,  ab  son  pont  de  balansa  sortint  á  la  contraescarpa  en 
certa  rotonda  de  mampostería  aspitllerada,  hont  venía  á  parar  lo 
camf  de  Barcelona. 

La  valí  era  d'  una  ampiada  variable,  segons  succeheix  sem- 
pre  en  les  fortificacions  abaluartades  En  les  angulositats  flan- 
quejades,  tenía  de  5  á  7  m. :  en  lo  bell  mitx  de  les  cortines  11  ó  12 
y  en  la  cara  del  semibaluart  del  S.  arrivava  ais  20  m  En  V  en- 
front  del  NE.  una  desigualtat  del  terrer  feya  que,  pasada  la  ro- 
tonda fíe  la  porta,  la  valí  s'  ajuntés  per  rasants  suaus,  al  terrer 
natural.  Era  la  cara  del  S  E.  rectilínea  y  com  donava  al  preci- 
pici,  la  valí,  separada  d'  aquest  per  sencill  mur  de  barana,  ve- 
nía á  formar  com  un  estrado  baix  ó  falsabraga,  que  vigila  va  mes 
de  prop  les  aspres  y  diflcultoses  costes  de  la  montanya. 

Hi  havía  estrada  cuberta  en  les  cares  N.O.  y  S.O.  de  6  á  7  m. 
d'  ampiada,  ab  sa  corresponent  esplanada.  La  plaga  d*  armes  del 
cantó  S.  O.  ó  d'  atach,  era  de  regular  cabuda  y  á  mes  existía 
una  fletxa  irregular  á  36  m.  de  la  cresta  de  la  estrada  cuberta  y 
que  comunica  va  ab  dita  cresta  per  una  caponera  de  doble  espía- 
nada* 

En  la  proa  que  forma  la  montanya  vers  lo  Llobregati  hi 
degué  existir  una  obra  antiga  avanzada,  á  uns  400  m,  del  Cas- 
tell, que  's  nomená  Llengua  de  Serp  (129).  Tal  vegada  al  comen- 
sar  no  era  mes  que  un  primitiu  atrinxerament  de  pedra  en  sech, 
destinat  á  vigilar  les  avingudes,  desde  un  Uoch  que  les  veu  molt 
bé  y  les  combat  de  ftanch. 

Quan  Texercit  francés,  en  T  any  1694,  havla  entral  á  Cata- 
lunya y  se  comensava  á  teñir  por  de  que  pogués  sitiar  á  Barce- 
lona, se  reforjaren  les  fortificacions  de  la  Ciutat,  construint  los 


(129)  Es  nom  usual  que  existeix  en  altres  fortaleses,  com  v.  gr  en 
la  Seu  d'  Urgell.  Sebastiá  Fernández  Medrano  nomena  Lengua  de  ser- 
piente á  les  fletxes  ó  Uanetes  ayancados  al  pen  de  la  esplanada  {El  In- 
geniero,  1  *  part  Déla  moderna  architectura  militar  (Éraseles  1687) 
plana  173.) 


Digitized  by 


Google 


-(  266  )- 

bisiluarts  de  Jonqueres  y  deis  Tallera  y  ampliant  lo  castell  de 
Montjüich,  comengantse  les  obres  que  devien  convertir  lo  pri- 
mitiu  castellet,  en  fortalcsa  de  molla  major  cabuda,  ocupant 
tota  la  dilatada  planuria  del  clm.  Lo  nou  fort,  del  qual  n'  havía 
d'  esser  reducte  interior  lo  castell  vell,  tingué  tres  baluarts 
mirant  vers  térra  y  un  dilatat  frontis  rectiliní,  ó  millor  dit  una 
linia  en  dents  de  serra  esguardant  al  mar. 

La  falsabraga  ó  valí  del  antich  castell,  en  quina  extremitat 
esquerra  se  formava  lo  primer  flanch  de  la  linia  en  dents  de 
serra,  ab  parapit  fet  de  térra  y  tres  troneres,  formava  part  d' 
aquell  frontis.  Lo  segón  estava  á  270  m  del  primer  y  lo  tercer 
á  104  m.  del  segón.  En  conjunt  tenía  uns  680  metres  y  anava 
de  les  vertents  que  devallen  vers  Barcelona  fins  á  la  punta  de  la 
ÍJengua  de  Serp. 

Los  tres  baluarts  Santa  Isabel,  Velasco  y  Llengua  de  Serp, 
formaven  dos  cares  de  350  y  400  m.  de  costat.  Era  la  sua  trasa 
semblant  á  la  de  Vauban,  una  mica  irregular  per  la  forma  del 
terrer  y  s*  adaptava  bastant  bé  á  la  disposició  d'  aquest. 

La  trasa  que  ja  havém  nomenat  y  que  ha  servit  per  la  pre- 
sent  descripció,  suposantla  del  1697,  representa  los  tres  baluarts 
á  mitj  fer  y  verament  consta  que  no  estaven  pas  acabats  en 
dita  data  y  que  los  defenáors  s'  atrinxerarien  en  parapits  fets 
de  pedra  sense  morter,  ab  carácter  provisional.  Lo  baluart  de 
Santa  Isabel  al  N.  estava  davant  del  castell  vell,  distantne  los 
anguls  flanquejats,  73  m.  La  cara  dreta,  de  sois  30  m.  de  llar- 
gada,  s'  ajuntava  á  uns  atrinxeraments  de  campanya,  que  oeu- 
paven  la  cresta  del  cantó  de  Barcelona.  La  cara  esquerra  tenía 
uns  90  m.  acabant  en  orelló  circular,  que  cubría  un  flanch  cor- 
vat  de  21  m.  de  corda.  Seguía  la  cortina  de  163  m.  de  llargada, 
ajuntantse  ab  lo  baluart  de  Velasco.  Lo  nom  li  pervé  d*  un 
general,  que  comaná  la  fortalesa  y  actuá  mes  tart  de  Virrey  de 
Catalunya. 

Lo  Baluart  de  Velasco  tenía  la  cara  dreta  de  117  m.  la  es- 
querra de  91  m.  lo  flanch  dret  rectiliní  de  34  m.  y  V  esquer  ab 
orelló  rodó  y  flanch  corvat  de  corda  igual  á  29  m.  La  cortina 
de  Velasco  ó  Llengua  de  Serp,  era  de  126  m. 

Aparexía  excesivament  agut  lo  semibaluart  de  la  Llengua 
de  Serp,  de  183  m.  de  cara.  Abriga  va  al  flanch  recte  de  36  ra.  un 
orelló  curvilini. 

En  1697,  les  valls  no  estaven  pas  prou  cavados;  los  revesti- 
ments,  no  del  tot  fels,  empero  molt  avangats,  y  les  torres  en  gran 


Digitized  by 


Google 


-(367)- 

part  apilonades  pera  formar  los  terraplens  interiors;  los  parapits 
sens  construir,  sino  era  en  alguns  indrets,  com  en  los  flanchs;  y 
flnalment  no  hi  ha  vía  estrada  cuberta,  y  si  tant  sois,  per  bastides 
.de  campanya,  exteriors.  Tot  plegat  en  orri,  abocetat,  segons  per- 
tocaya  á  una  fortalesa  en  construcció. 

Les  obres  s'  acabañen  després  de  la  sortida  de  les  tropas 
franceses  que  ocuparen  Barcelona,  puix  una  de  les  trases  despres 
del  síti  de  1706  (130)  representa  al  castell  aparexent  já  acabat. 

A  Montjuích  hi  bagué  altre  segona  fortalesa  durant  la  dita 
guerra  de  FranQa,  coneguda  per  lo  fort  deis  jueus,  en  les  plan- 
tes topograñques  de  Barcelona  á  causa  d'  estar  emplazada  en 
r  antich  fossar  deis  jueus,  que  dona  nom  á  la  montanya.  Que  s' 
erigi  ab  anterioritat  al  any  1697,  ho  diu  la  planta  feta  per  Fer- 
diñando  Alfonso,  al  indicarla  ben  exactament,  ab  lo  nom  de 
Forl  des  Juifs  (131),  qual  nom  li  seguiren  donant  posteriorment 
Stridbeck  (132),  AUard  del  1706  á  1714  (133),  A.  Beeck,  ^uí, 
equivocadament  posa  Fort  Jenis  (134),  Sluyter  germanisantla 
ab  Joden  Fort  (136)  y  altres. 

Algunes  d'  aqüestes  trasses  posen  una  batería  junt  á  la  cape- 
Ua  de  Sant  Bertrán  á  la  que  Sluyter  anomena  S.  lierlrand  Here- 
mit.  Fort. 

També  assenyalen  una  linia  de  defesa  que  vá  de  Montjuích 
á  Barcelona  apoyada  en  la  torra  de  Damians,  la  qual,  casa  es 
per  A.  Beeck  indicada  La  loar  des  Damians  y  per  Stridbeck 
Turn  Damians  forlificirt. 

Arrivant  al  temps  de  la,  per  Barcelona,  terrible  guerra  de 


(130)  Plano  de  Barcelona  y  parte  de  sus  contomos ^  con  loa  ataques 
de  1697 f  los  de  los  Ingleses  de  1705  y  los  de  1706  (Depósit  General  To- 
pográfich  d*  Enginyers  E.  6,  12  Madrid). 

(131)  LaNouveau  Plan  de  Barcelonne  Comme  Ü  est  aujourd'huy. 
Levé  et  Dessiné  sur  les  lieux  tres  exactement  par  Ferdinando  Alfonso 
1697. 

(132)  Barcelona  Die  Haupt  Statt  des  Ihirstenthums  CataUmien.,.  . 
loh  Stridbeck  Jumer  fecit  et  excut, 

(133)  Barcelone  Ville  d'  Espagne  Capitale  de  Catalogue AmE' 

terdam  by  C.  Aüdrd.  En  aquesta  trassa  hi  ha  la  anotado  segnent'  le 
Fort  de  Mont  Juich  Pris  par  le  Roi  Charles  III  en  Septembr.  1705^ 
per  la  que  s'  entrevea  fou  fet  després  del  any  1705  y  avants  del  1714. 

(134)  Vegis  la  nota  (137). 

(135)  Barcelona. — P.  Sluyter  sculp. 


Digitized  by 


Google 


-(268)- 

Successió,  s'  acaba  de  mostrar  la  importancia  de  la  fortificació 
del  Montjuich,  especialment  sempre  que  *s  tractava  de  sitiar  la 
Ciutat.  Si  ab  anterioritat  al  segle  xvií,  los  sitiadors  no  tenien 
perqué  fer  cap  cas  de  la  montanya  (136),  já  havém  vist  que  no. 
succehi  axis  en  les  guerres  catalanes  de  dit  segle,  ni  menys  en- 
cara devía  esdevenir,  en  les  operacións  militars  deis  dos  segles 
posteriors. 

Per  mes  que  no  volém  de  turar  nos  á  explicar  les  prou  cone- 
gudes  batalles  de  que  fou  teatro  la  montanya,  mentarém  breu- 
ment  algunos  dates  remarcables. 

En  lo  Setembre  de  1705  lo  príncep  Jordi  de  Hessen  Darms- 
tadt  s'  apodera  del  castell  després  d'  una  sagnant  acció  en  la 
que  hi  moriren  mes  de  vuyt  cents  homes  del  exercit  austriach, 
essent  hu  d*  ells  lo  propi  Princep. 

Anterior  al  1706  y  posterior  á  la  presa  de  Montjuich  per  les 
tropos  aliados,  es  una  curiosa  planta  topográfica  de  Barcelona, 
gravada  á  Holauda  per  la  casa  Beeck  (137)  qual  casa,  aprontan t- 
se  de  la  nova  art,  se  dedica  á  la  especialitat  de  reproduir  les  prin- 


(136)  Los  sitis  que  ha  sufert  Barcelona,  desde  la  Edat  Mitjana  á 
nostres  dies,  son  los  catorze  seguents: 

799.— Primer  siti  deis  franchs. 

801— Lluís  lo  Piados,  treu  ais  alarbs  de  la  Ciutat. 

986. — Almanzor  se  'n  apodera  ab  vuyt  dies  de  siti. 

986.— Es  recobrada  per  Borrell  II  sis  meses  després. 

1108. — Los  alarbs  la  assitiaren  dos  dies  sens  cap  profit. 

1462.  -  Siti  inútil,  de  les  tropes  franceses  ausiliars  de  Joan  IL 

1472. — Joan  II  la  sitia,  capitulant. 

1641.— Siti  de  les  tropes  castellanes,  sense  resultat. 

1652.— Lo  Marquée  de  Mortara  general  espanyol  la  fá  capitular. 

1691.— La  esquadra  francesa  bombexá  la  Ciutat. 

1697.— L*  exercit  francés  del  Duch  de  Vendóme  obra  bretxa  en  les 
muralles,  tenint  de  capitular  la  Ciutat. 

1705. — Siti  posat  per  1'  arxiduch  Caries  d'  Austria  y  subsegtLent 
ocupació  de  Barcelona. 

1706.— L'  exercit  espanyol  y  francés  la  sitia  inútilment. 

1713-1714.— Lo  faniós  siti  y  presa  de  la  Ciutat  per  forsa  d'  armes. 

Lo  major  nombre  d*  operacións  militars  á  Barcelona,  lo  donaren 
donchs,  los  segles  xvii  y  xviii. 

(137)  La  Ver  Hable  et  exacte  Plan  de  tous  les  vieUes  et  NouvdUs 
Fortiflcatioiis  de  la  Ville  de  Barcelonne  Capitale  de  la  Pi'ovince  de 
Catalogue,  Imprimé  Ches  Anua  Beeck  á  La  Ilaye. 


Digitized  by 


Google 


-(  269  )- 

cipals  ciutats  d'  Europa.  Al  repeu  de  Montjuich,  protegida  per 
lo  castell;  hi  ha  indicada  una  batería  quals  fochs  se  dirigexen 
contra  les  muralles  de  Barcelona  y  que  porta  la  inscripció  La 
ballerie  des  Alliés. 

Altre  curiositat  ofereix  la  present  planta  topográfica  en  lo  que 
pertany  al  Montjuich,  com  es,  donar  en  un  deis  dos  angles  infe- 
riors,  la  vista  de  la  montanya  y  del  castell  de  son  cim,  feta  con- 
vcncionalment.  Per  dibuxar  lo  castell,  seguiren  les  linios  indi- 
cades  en  la  planta,  y  servintse  d'  elles,  alearen  muralles  sense 
cap  exactitut,  mostrant  á  les  clares  no  esser  obra  de  dibu- 
xant,  que  ho  prengués  directament  del  natural,  de  cap  deis 
molts  punts  de  vista  diferents  que  presenta  la  montanya. 

Les  obres  fetes  durant  la  guerra  de  Successió,  al  castell  de 
Montjuich,  foren  pagados  per  V  Arxiduch  Caries  d'  Austria  y 
per  la  ciutat  de  Barcelona  (138). 

Lo  25  d'  Abril  de  1706,  los  catalans  sigueren  llensats  del  fort, 
que,  habilitat  per  Felip  V,  se  vola  en  gran  partida,  lo  11  de 
Maig  de  1706,  al  teñirlo  d'  abandonar  les  tropos  castellanes. 

Del  25  d*  Agost  al  10  de  Setembre  de  1713,  s'  esdevingueren 
alguns  combats  en  la  batería  de  can  Zafont  y  en  lo  convent  de 
Santa  Madrona,  d'  hont  ne  foren  trets  los  catalans,  refugiantse 
la  giiarnició,  al  vehí  castell  de  Montjuich.  Aquest  resta  sempre 
mes  en  mans  de  les  tropos  de  Barcelona,  capitulant  després  de 
presa  la  Ciutat. 

Finida  la  guerra  de  Successió,  lo  desitj  d'  atendré  preferent- 
ment  á  la  construcció  de  la  Ciutadela,  feu  dexar  á  Montjuich  tal 


(138)  A.  1706  (16  d'  Abril)  «Cridas  sobre  lo  nou  treball  se  fa  en 
Monjuích  acuden  a  ell.— Ara  ojats  tothom  generalment  seus  notifica 
y  fa  á  saber  de  part  deis  Ex.™»  S."  Concellers  de  la  present  ciutat  de 
Bar.*»»  com  conciderant  esser  de  gran  conueniencia  lo  adelantar  ab  tot 
vigor  lo  nou  treball  se  esta  fent  en  Monjuich  y  per  ell  esser  necessari 
apllcari  crescnt  numero  pera  acabarlo  ab  mes  prestesa.  Pero  inseguint 
lo  deliberat  lo  die  present  y  auall  escrits  per  dits  Ex.«»8  s."  Concellers 
ab  uot  y  parer  de  la  nouena  de  guerra  se  diu  y  exorta  a  totas  y  qual- 
seuols  personas  de  qualseuol  grau  estat  o  condicio  sien  tant  habitants 
en  la  present  Ciutat  com  fora  de  ella  munten  á  Munjuich  a  treballar  en 
dit  nou  treball  que  la  present  Ciutat  a  mes  del  que  per  raho  de  ell  pa- 
ga Sa  Mag.***  donara  y  pagara  a  quiscu  per  quiscun  dia  tres  sous  du- 
rador  dit  augment  per  lo  temps  de  dos  dias»  etc.— (Bans  1704  flneix 
1109,  foli  146,  arx.  municipal  de  Barcelona). 


Digitized  by 


Google 


-{  270  )- 

com  estava,  ab  son  vell  castell  y  tres  baluarts  de  Santa  Isabel, 
Velasco  y  Llengua  d*í  Serp.  Empero  V  enginyer  general  Jordi 
Prosper  de  Verboom,  antich  servidor  d'  Espanya,  encara  que 
nat  á  Anvers,  indicava  já,  en  1714,  la  necesitat  de  reformar  lo 
castell  de  Montjuích. 

A  la  iniciativa  del  general  Joan  Martí  Zermefio,  enginyer 
Director  de  Catalunya,  se  degué,  en  V  any  1761,  lo  progecte  de 
millora  del  Castell,  ajudantli  en  sos  trevalls  altres  enginyers, 
hu  d'  ells  Jordi  Sicre,  qui  firma  algunos  trases  (139).  Per  de 
prompte  s'  acordá  derrocar  lo  castell  vell,  dexant  subsistent  la 
cara  que  dona  á  mar,  la  que  serví  de  fonament  per  la  construc- 
ció  d*  un  cors  d'  edificis  de  planta  trapecial  ab  basamentos  de  97  y 
78  m.  y  cares  de  85  m.  Aquest  cors  consta  d'  un  sol  pis  ab  volta 
á  prova  de  bomba  y  ab  terrat  damunt.  Dintre  hi  ha  un  pati  de 
62  per  36  m.  ab  arcados,  hont  hi  venen  á  parar  les  habitacións 
destinados  á  pabellons  del  gobernador,  sargento  major,  ajudants, 
capellá,  xefes  y  oficiáis  de  la  guarnició,  capella,  farmacia,  et- 
cétera. D'  una  de  les  voltes,  se  baxa  ais  quartels  á  prova  de 
bomba,  desota  la  cara  que  mira  al  mar,  ab  flnestres  en  la 
escarpa.  Com  teñen  dos  sostres,  s'  hi  poden  allotjar  mes  de  dos 
mil  homes. 

Lo  baluart  de  Velasco,  resta  á  poca  diferencia  de  la  matexa 
manera. 

Lo  de  la  Uengua  de  Serp,  que  resulta  va  excesivament  pun- 
xagut,  se  talla,  dexant  sa  cara  de  sois  90  m.  y  ajuntant  lo  nou 
angle  flanquexat,  ab  lo  tercer  flanch  de  la  linia  de  dents  de  se- 
rra.  La  cara  esquerra  te  80  m.  Lo  que  avants  constituía  la  part 
que  anava  enfora  del  baluart,  forma  la  nomenada  Llunela  de 
Mar  y  ab  una  cara  de  69  m.  y  un  flanch  de  1 7  m.  ab  parapit  de 
torra  y  altre  cara  de  64  m  ab  senzilla  barana  donant  al  pre- 
cipici  vers  lo  mar, 

Davant  de  la  cara  del  baluart  de  la  Llengua  de  Serp,  se 
construí  la  Llunela  de  Terra  ab  cares  de  36  m.  y  flanchs  de 
20  m.  ab  parapits  de  térra  Les  dugues  llunetes  se  defensen 
mutuament  y  formen  un  petit  frontis  abaluartat  de  128  m.  de 
costat  exterior,  sense  cortina.  La  cara  dreta  de  la  Lluneta  de 
Terra,  treu  la  sua  defesa  de  la  cortina  entre  los  baluarts  de  Ve- 
lasco  y  de  la  Llengua  do  Serp 


(139)    Trasa  existent  en  lo  Depósit  General  Topográfich  d'  En- 
ginyers  E.,  6,  21,  á  Madrid. 


Digitized  by 


Google 


-(271)-         - 

L'  antích  baluart  de  Santa  Isabel,  completat  ab  un  flanch 
dret  que  avants  no  tenía,  se  nomená  baluart  de  Santa  Amalia. 
Fou  edificada  altre  cortina  de  69  m.  ab  la  porta  principal  al 
mitx,  y  cors  de  guardia,  permetent.  la  doble  rampa,  pujar  al  te- 
rraplé  sobirá,  hont  s'  alsa  lo  cors  central  d'  edificis 

En  r  angle  E.  de  la  fortalesa,  se  construí,  de  planta,  lo  ba- 
luart de  Sant  Caries,  que,  ab  lo  de  Santa  Amalia,  donen  de  cara 
á  Barcelona.  Teñen  de  longitut  sos  costats,  62  m.  T  esquerro  y 
64  m.  lo  dret;  lo  flanch  esquerro  19  m.  y  lo  dret,  que  resulta  es- 
ser  V  antich  primer  flanch  de  la  linea  de  dents  de-  serra,  te  una 
extensió  de  12  m. 

Atravessant,  lo  castell,  mirant  vers  al  S.  O.  enfront  la  corti- 
na Santa  Amalia-Velasco,  prop  del  angle  flanquejant  d'  aquest 
derrer  baluart  fins  á  la  linia  de  dents  de  serra,  s'  hi  feu  una 
gran  valí  interior  ó  frontis  abaluartat,  impropiament  nomenat 
I*  liornauerch.  La  impropietat  de  ia  paráula  resulta  per  causa  d' 
esser,  V  hornaverch,  obra  forana,  for^lada  per  frontis  aba- 
luartat y  dos  llargujBs  ales  y  aquí  's  tracta  d'  obra  interior.  Esta 
construcció  te  dugues  cares  de  47  m  ,  dos  flanchs  de  19  m.  y  una 
cortina  de  64  m.  al  mitx  de  la  que  hi  ha  la  portella  que  permet 
baxar  á  la  valí.  Se  construí  davant  de  la  cortina,  un  petit  revet- 
llí  ab  cares  de  43  m.  L'  Hornaverch  y  lo  seu  revetUI,  teñen  valí, 
estrada  cuberta  y  esplanada. 

Al  peu  d'  aquesta  esplanada,  hi  ha  una  cisterna,  de  forma 
allargada,  que  contindrá  uns  140  m.  ab  ampiada  variable  de 
24  á  38  m.  recuUint  les  aygues  de  pluxa.  La  conca  que  allí  for- 
maba la  montanya,  qual  sortida  natural  barra,  la  cortina  de 
Velasco  á  Llengua  de  ííerp.  es  la  que  feu  nexer  lo  progecte  de 
cisterna.  La  tendencia  natural  de  les  aygues  á  acumularse  en 
esta  part  del  castell,  está  indicada  en  una  de  les  sues  trases  an- 
tigües (140),  per  una  gran  bassa. 

La  aygua  de  la  cisterna  no  's  considera  potable  destinantse 
sois  á  rentar.  Per  beure  s'  utilisa  la  d'  altre  cisterna  dessota  lo 
baluart  de  Santa  Amalia,  que  recull  les  aygues  del  terrat  del 
ediflci  central. 

En  la  cortina  d'  entrada  y  en  los  flanchs  de  la  dreta  del  ba- 
luart de  Santa  Amalia  y  esquerro  del  de  Sant  Caries,  s'  hi  fe- 
ren  magatzems,  ab  troneres  los  deis  flanchs,  per  si  's  volguesen 
artillar. 


(140)    E  ,  6,  9  del  Depósit  General  Topográflch  d'  Enginyers. 


Digitized  by 


Google 


-(  272  )- 

Les  valls  teñen,  son  desenrotUo,  revestiments  d'  escarpa  y 
contraescarpa,  ampiada  y  fondaria,  acostumats  en  los  sistemes 
abaluartats.  La  contraescarpa  té  escales  petites  per  pujar  á  la  es 
trada  cuberta.  En  la  párt  interna  deis  orellons,  hi  han  portes  ab 
escala  per  baxar  á  les  valls.  La  estrada  cuberta  te  plassa  d'  ar- 
mes y  traveses. 

Lo  baluart  de  Sant  Caries  tenía  sis  troneres,  lo  de  Santa 
Amalia  catorce,  tres  la  cortina  que  segueix,  vint  lo  baluart  de 
Velasco,  set  la  cortina,  nou  lo  baluart  de  la  Llengua  de  Serp, 
quatre  los  flanchs  de  la  linea  de  dents  de  serra,  cinch  la  Llune- 
ta  de  Mar,  vuyt  la  de  Terra  y  deu  V  Hornaverch,  de  manera 
que  hi  havía  instalado  per  vuytanta  sis  canons  y  comptant  los 
obuses  y  morters,  que  no  havien  menester  troneres,  y  arrambar- 
se  al  parapit  per  disparar,  pot  assegurarse,  que,  1'  artillat  ordi- 
naride  Montjuích,  no  baxaríade  cent  vint  peses,  que  son  á  po 
ca  diferencia  les  que  hihavia  en  los  temps  de  la  artillería  Uisa 
y  al  comensament  de  la  ratllada. 

Axis  venía  á  esser  un  castell  poderos,  una  bona  guarda  del 
mar  y  un  complement  de  les  muralles  de  Barcelona,  al  entrar 
lo  segle  XIX. 

No  hi  ha  perqué  mentar  de  la  manera  traidora  com  lo  dit 
castell,  vingué  á  mans  de  V  exercit  francés  en  1808,  custodiant- 
lo  les  trepes  del  impéri,  flns  que  fou  abandonada  Espanya  per 
Napoleón  I.  Empero  en  aquest  espay  de  temps,  s*  ha  d'  assenyalar 
la  data  del  11  de  Marg  de  1811,  en  que  ataca  al  castell  de  Mont- 
juích la  columna  del  general  Manso,  ab  mal  resultat,  puix  sigue 
trayt  V  exercit  de  Catalunya  (141).  ' 

Es  la  derrera  acció  de  guerra  haguda  al  castell,  puix  durant 
les  diferents  revoltes  de  Barcelona  en  lo  segle  xix,  may  los  re- 
volucionaris  se  conceptuaren  potents  per  atacarlo.  En  cambi 
prengué  la  ofensiva  contra  d'  aquests  y  de  la  Ciutat,  en  dugues 
ocasións. 

La  primera  sigue  lo  3  de  Decembre  de  1842,  en  que  la  guar- 
nido de  Montjuích.  seguint  les  ordes  rebudes  del  general  Espar- 
tero, bombejá  durant  dotze  hores  á  Barcelona  ocupada  per  los 


(141)  Vegis  entre  altres,  Historia  critica  de  la  Gíierra  de  la  Inde- 
pendencia en  Cataluña  per  A.  de  Bofarull,  vol.  11,  pl.  233;  Calendario 
para  el  principado  de  Cataluña:  año  1894,  pl.  28,  La  batalla  de  Mont- 
juích per  J.  F.  é  I. 


Digitized  by 


Google 


-(  273  )- 

revolucionaris,  llensanthi  1014  bombes  y  altres  progectils  y 
damnificant  á  462  cases  (142). 

Ea  los  aconteximents  del  any  1843.  la  part  activa  que  pren- 
gué  lo  fort  de  Montjufch,  fou,  disparar  bales  rases,  bombes  y  gra- 
nades,  contra  les  Dresanes  y  baluarts  de  les  muralles,  que 
ocupa  ven  los  centralistes  (143),  mes  no  contra  los  edificis  par- 
ticulars. 

Tenint  en  compte  la  veritable  importancia  de  Montjuích  quan 
Barcelona  era  una  ciutat  forta,  ab  ses  muralles  y  la  ciutadela, 
durant  mes  de  miti  segle  xix,  se  tractá  d'  aumentar  les  condi- 
cións  del  Castell,  no  sois  reformant  son  artillat,  sino  també 
ab  obres  complementarles  per  la  montanya  Son  aqüestes,  la 
batería  nomenada  de  la  Pcdreri,  ideada  peí  coronel  d'  enginyers 
Casanovas  y  la  de  la  Casablmca.  La  primera,  si  resultaba /or- 
midable  ab  anterioritat  al  any  1866,  (144)  avants  de  finir  lo  segle 
XIX  no  ho  creuria  lo  general  Cerero,  al  posar  en  execució 
un  plan  de  defesa  de  la  costa  de  Barcelona  en  1898.  Llavors 
se  construí  altre  batería,  avuy  no  del  tot  acabada,  en  la  Casa- 
blanca,  per  situarhi  potents  oUuses  de  costa  de  30  '/«  cm. 

Durant  lo  segle  xix»  diferents  vegades  s'  havía  parlat  de 
protegir  la  Ciutat  per  una  linia  de  fortiflcacións  que  s'  esten- 
guessen  per  Sant  Pere  Mártir,  Tibidabo  y  Sant  Geroni,  flns  á 
Monteada,  en  qual  cas  Montjuích  era  complement  de  la  plassa 
forta.  Mes  si  aquest  projecte,  alguna  persona  1'  havía  for- 
mulat  ab  interés,  del  moment  en  que  's  derribaren  les  muralles 
y  se  promulga  la  lley  d'  Ensanxe  de  la  Ciutat,  ab  enderroca- 
ment  de  la  famosa  Ciutadela,  sigue  dexat  corre  per  sempre  mes. 

Lo  segle  xx  tracta  ara  d'  innovar  V  estat  de  Montjuích,  que  no 
creu  útil  per  defensar  á  Barcelona,  á  la  que  dominen  lo  Tibida- 


(142)  Dona  interessants  detalls,  ab  un  grabat  de  Barcelona  bom- 
bejada  per  lo  Castell,  la  obra  Sucesos  de  Barcelona,  Desde  13  de  No- 
viembre de  Í842  hasta  19  de  Febrero  de- 1843  en  que  se  levantó  el  estado 
de  sitio.  Observaciones  sobre  los  mismos  su  origen  y  consecuencias  con 
la  colección  de  documentos  oficiales.  Por  Adriano.  (Barcelona  1843). 

(143)  Vegis  la  Revolución  de  Barcelona  proclamando  la  junta 
central.  Diario  de  los  acontecimientos  de  que  ha  sido  teatro  esta  Cixi  • 
dad  durante  los  meses  de  Setiembre^  Octubre  y  Noviembre  de  1843 ^  re- 
dactado por  un  testigo  de  vista.  (Barcelona  1844). 

(144)  Ouia  completa  del  viajero  en  Barcelona  per  Gayetá  Coraet 
y  Mas  (Barcelona  1866)  plana  204. 


Digitized  by 


Google 


-(  274  )- 

bo  y  altres  altures.  Y  per  la  acció  damunt  del  mar,  n'  hi  ha  prou 
en  mantenir  en  lo  cim,  una  batería  d*  obuses,  com  la  de  la 
Casa-blanca  Per  lo  Govern  y  la  Ciutat,  s'  está  buscant  la  ma- 
nera de  solucionar  la  cessió  del  castell,  parlantse  ab  massa  anti- 
cipació,  de  construir  jardins  en  aquell  hermós  y  enlairat  munt 

Interinament,  los  vint  y  un  canons  vells,  á  carregar  per  la 
boca,  que  fá  molts  anys.  s*  utilísaven  sois  per  fer  les  salves,  son 
trosejats,  aprofltant  son  bronze  la  fundicíó  de  Masriera  y  Cam- 
pins,  per  les  estatúes  del  monument  á  Anfós  V  de  Catalunya  y 
XII  de  Castella,  que  s'  erigirá  á  Madrit.  En  avant,  les  salves  se 
farán  ab  canons  d'  acer  Ordonyez  de  14  cm. 

Quan,  en  1902,  seguidament  de  mort  Mossen  Verdagucr,  se 
parla  d'  erigirli  un  monument,  hi  hagué  qui  progeetá  situarlo  al 
cím  del  Montjuich,  per  completar  axis  lo  pensament  del  inmortal 
poeta  en  sa  Oda  á  Barcelonai  segons  deya  V  articulista  (146). 

Pro  avants  s*  ha  de  comensar  per  lo  primer,  ó  siga,  per  la 
desaparició  del  castell. 

Nostre  pobre  opinió,  es  que,  malgrat  los  bons  proposits 
de  tothom,  aparcxerán  tants  entrebanchs,  que  molts  anys 
passarém  vehentlo  tal  y  com  está  avuy  dia. 

Suposat  que  desaparegui  lo  castell,  com  no  s'  arrassará  may 
la  montanya,  en  qualsevol  moment  que  aquesta  sigues  ocupada 
per  un  exercit,  que,  disposant  d'  alguns  canons  y  mortcrs,  s'  hi 
atrinxerás,  recobraría,  la  posicíó,  totes  les  sues  propietats,  es- 
devenint,  segons  la  actitut  mutua  entre  aquella  tropa  y  la  Ciutat, 
ó  bé  una  salvaguarda  per  aquesta,  ó  bé  una  amenassa  de  gran 
forca. 


(145)    La  Veu  de  CaiaUnya,  any  XII,  nom.   1231,   18  do  Juny 
de  1902'. 


Digitized  by 


Google 


CAPÍTOL  VI 

Les  capellí;s  de  Sant  Julia,  Sant  Fruytós,  Saxt  Ferriol 

Y  Sant  Bertrán 


Cabella  de  Sant  Julia 

Per  ordre  d'  antiguetat  de  les  noves  que  n  tením,  la  primera 
capella  de  que  havem  de  tractar  es  la  de  Sant  Julia,  já  mentada 
en  r  any  986  (146)  y  á  la  que  lo  bisbe  Vivas,  llega,  en  995,  cert 
alou  junt  al  riu  Llobregat  (147) 

En  lo  segle  xi,  per  anar  de  Barcelona  á  Sant  Julia,  sortint 
per  la  porta  del  castell  Nou  vescomtal,  s*  atravesava  lo  burg  ó 
re  val  de  Santa  María  del  Pi  y  per  lo  camí  del  monestir  agreste 
de  Sant  Pau  del  camp,  al  dexar  aquest  enrera,  se  passava  prop 
d'  un  estany  (148)  que  havla  format  lo  mar  al  retirarle  del  Uoch 
hont  algún  temps  apres  foren  hortes  baxes.  D'  allí,  gravitant  la 
costa  de  Montjuich  s*  enfilava  de  dret  á  la  capella,  situada  en  lo 
repeu  del  mont. 

En  dit  segle  xi,  la  importancia  de  Sant  Julia  era  primordial 
en  la  mont^nya,  de  tal  manera,  que,  en  1073,  al  referirse  á  unes 
terres  properes  á  dita  capella,  no  dubta,  lo  notari  autorisant,  de 
senyalar,  lo  Uoch  alteros  hont  se  trovaven,  ab  lo  nom  de  «in  móii- 


(146)  A.  986  «vinca  que  erat  ecclesie  sancti  Juliani  sito  in  monto 
judaico»  (pergamins  solts  del  arx   Catedral  de  Barcelona). 

(147)  Ánt.  Eccl.  Cath.  vol  IV,  foli  52,  doc.  nom.  150. 

(148)  A  1022.  Una  pessa  de  térra  situada  «in  loco  quod  dicitur 
sanctus  paulus  apostolis  trans  ciuitatem»  afrontava  «de  meridie  in 
ipso  stagno  uel  in  littoro  maris»  «de  circio  in  ipsa  strata  que  pcrgit  ad 
sanctum  iulianuin»  {Ánt,  Eccl.  Cath.  vol.  I,  fol.  133,  doc.  342). 

A1EII0RI48.— VIH  18 


Digitized  by 


Google 


-(  276  )— 

te  judaico,  m  parrochia  sancti  iuliani  et  in  eiiis  confinio  (149). t 

No  fou  la  sola  vegada  hont  se  la  califica  de  parroquia.  En  V 
any  1323,  se  parla  aytambé  de  la  «Capella  sancti  fructuosi 
constructa  ia  parrochia  sancti  Julíani  de  monte  Judayco  (150).» 
D'aquí  donchs,  que  alguns  autors  d'época  contemporánía  afirmin 
que  sigue  parroquia  y  ne  treguin  deduccions  massa  aventurades 
sobre  la  importancia  de  la  població  d'  aquella  montanya  (151). 

A  nostre  vijarés  (162)  en  los  tres  primers  segles  de  la  recon- 
questa catalana,  quan,  en  la  Marca  Hispánica,  los  herms  domi- 
naven  ais  cultius,  quan  los  burgs  ó  revals  del  Pí,  deis  Archs  y 
de  la  Mar,  de  Barcelona,  no  s*  havien  format  encara,  quan  les 
parroquies  foranes  eren*  fites  aislades  de  poblacións  que  s'  espe- 
ra ven  y  no  veníen  y  en  lloch  de  cases  les  voltaven  corráis 
ó  cellers  al  ampararse  de  Uurs  sagreres,  es  molt  posible  que 
Uavors,  entre  Barcelona  y  la  antiquíssima  parroquia  de  Santa 
Eularia  de  Provengana,  hi  bagues  la  de  Sant  Julia  de  Montjuich. 

Mes  no  dura  molts  segles,  sa  migrada  existencia.  S'  ha  de 
creure,  que,  al  desarrollarse  los  burgs  de  Barcelona  y  esser  pa- 
rroquies les  primitives  capelles  del  Mar  y  del  Pí,  per  axamplar 
5a  jurisdicció  parroquial,  se  compartisen  lo  domini  de  la  mon- 
tanya y  per  conseguent  lo  terme  de  Sant  Julia,  dexant  entrar  en 
lo  repartiment,  á  la  parroquia  decana  deis  Sants  Just  y  Pastor. 

Que  una  partida  de  Montjuich,  esta  va  endosa  en  la  parro- 
quia deis  Sants  Just  y  Pastor,  ho  mostra  lo  Dietari  del  Concell 
barceloní,  en  jornada  de  7  de  Marc  de  1581. 

Que  era  de  Santa  María  del  Mar,  tota  la  part  baxa  ó  costa- 
nera, ho  diguerem  já  al  tractar  de  la  capella  de  la  Mare  de  Deu 
de  Port;  deis  Sants  Just  y  Pastor,  era  la  part  central  y  cim  de 


(149)  Vegislanota(Í07). 

(150)  Vegis  la  nota  (166). 

(151)  Vegis  la  nota  (173). 

(152)  La  llengua  catalana  es  molt  rica  de  páranles,  mes  te  la  dis- 
sort  de  no  esser  prou  estudiada.  D*  aquí  que  á  vegades  cortes  locu- 
cións  geunines  y  úniqucs,  com  la  de  vijarés  que  al  present  nsára,  pu 
gan  semblar  capciocitats  ó  estranyeses.  Mes  quan  no  hi  han  equiva- 
lents  moderns  y  la  paraula  existeix,  encara  que  siga  desusada  ó 
arcaica,  cal  feria  reviure.  ,íBe  val  mes  axó,  que  no  valdres  de  tres  pá- 
ranles per  expresar  la  matexa  idea  d'  nna  sola,  com  fan  en  Bmgnés  y 
altres,  dient  en  mon  modo  de  mirar ^  podent  dir  á  mon  vijarés?  (Re- 
vista Catalunya  de  Barcelona,  nom.  14,  30  Jnliol  1903^  plana  88, 
col.  2.*). 


Digitized  by 


Google 


-(  277  )- 

la  montanya;  de  Santa  Maria  del  Pí  tota  la  part  central  nort;  y 
de  Santa  Maria  deis  Sants  la  falda  del  Oest. 

En  lo  segle  xvii  la  iglesia  del  Pí,  sapigué  passar  endevant 
de  les  altres  parroquies  ab  les  que  compartía  la  jurisdicció  ecle- 
siástica del  Montjuích,  en  ocasió  d'  un  fet  remarcable.  Fem  re- 
ferencia á  la  renomada  batalla  del  26  de  Janer  de  1641,  hont 
resta  desfet  V  exercit  castellá,  alsantse  V  esperit  patri  en  tot  lo 
Principat.  Lo  Concell  de  Barcelona,  en  sentada  de  22  d'  Abril 
de  1641,  s*  ocupa  de  subvenir  á  les  necessitats  deis  nafrats  en  dita 
batalla  y  de  les  families  deis  morts,  atenent  á  que  llur  major 
part,  mes  de  vint,  eren  de  les  companyíes  deis  Steves  y  deis  Tapi- 
ners,  no  dexant  bens  de  fortuna,  (segons  se  refería  en  una  expo- 
sició  que  's  Uegí)  acordá  obrir  informació  del  nombre  y  edat 
deis  desvalguts.  La  comissió  informadora,  sens  perdua  de  temps, 
dona  compte  de  tot  en  lo  concell  de  28  de  Maigdel641,  hont 
fou  establert  entregar  quiscun  any,  vint  Iliures  á  sis  doncelles, 
per  colocado  de  matrimoni,  los  noms  de  les  quals  donzelles  de- 
vien  esser  extrets  á  lasort,  d*  entre  les  que  tinguessen  mes  de 
catorse  anys.  Ais  filis  varons,  la  Ciutat  los  subvencionaría  ab 
vint  y  cinch  Iliures  al  pendre  ofici  ó  carrera;  á  dos  baldats,  los 
hi  donaren  V  ofici  de  portalers  deis  portáis  Nou  y  de  Sant  An- 
toni  durant  llur  vida  y  á  les  viudos,  pares  y  mares  deis  difunts, 
se  *ls  hi  repartiren  vuyt  centes  Iliures. 

Res  mes  s'  acordá.  Pro  á  tot  axó,  la  parroquia  del  Pí,  consi- 
derant,  que,  lo  dia  en  que  tal  victoria  ocorregué^  celebra  va,  la 
Iglesia,  la  festa  de  Sant  Policarpi,  feu  pintar  al  olí  una  imatgc 
de  dit  Sant  Bisbe,  la  posa  en  una  de  ses  capelles  y  feu  celebrar, 
lo  22  de  Maig  de  1641,  una  festa  especial  de  gracies. 

Lo  8  de  Janer  de  1542,  se  dona  compte,  en  Concell,  de  la 
comunicació  de  la  Junta  d'  Obra  del  Pí,  hont  hi  constavá  tot  lo 
damunt  dit,  demostrant  que  axó  no  ho  havía  executat  cap  mes 
parroquia  de  Barcelona  y  que  la  major  part  de  la  batalla  se  dona 
en  territori  de  la  sua  jurisdicció  parroquial.  Concloien  dema- 
nant  á  Barcelona  celebras  festa  lo  día  de  Sant  Policarpi,  en  la 
parroquia  del  Pí. 

Acullida  ab  agrat  aytal  proposta  per  lo  Concell  de  Cent, 
acordá  suplicar  al  Senyor  Bisbe,  que  en  avant^  en  la  diada  de 
Sant  Policarpi  «en  memoria  de  la  victoria  que  aquell  die  se 
tingué  en  la  montanya  de  Montjuich»  (153)  se  celebras  festa  pú- 


(153)    Apéndix  document  nom.  XLllI. 


Digitized  by 


Google 


-(278). 

blica  en  Barcelona  y  en  dita  raontanya,  cessant  los  trevalls  cor- 
porals  y  dísposantse  f  uncións  religioses  y  profanes.  Una  de  les 
notes  mes  caracterlstiques  de  la  festa,  sigue  sortejar  les  doñee - 
lies  filies  y  germanos  deis  qui  moriren  en  la  referida  batalla, 
pera  extraure  Uurs  noms  y  donar  cinquanta  Uiures  á  quiscuna 
de  les  favorescudes  per  la  sort,  en  ajuda  de  dot. 

En  quan  á  la  funció  religiosa,  semblant  á  la  de  la  diada  de 
Sant  Roch,  consistí,  en  oflci  ab  orgue  y  capella,  sermó  fent  cro- 
mar tot  lo  día  vint  y  quatre  ciris  de  mitja  Iliura,  de  cera  blan- 
ca, en  r  altar  dedicat  á  Sant  Policarpi. 

La  festa  de  Sant  Policarpi,  fou  celebrada  per  los  barceloníns 
en  la  montanya  de  Montjuich,  ab  paralisació  de  totes  les  feynes 
y  trevalls  en  la  ciutat,  durant  deu  anys,  ó  siga  desde  lo  de  1642 
al  de  1651  inclusiu,  segons  se  pot  comprovar  ab  los  bans  prego- 
nats  per  dit  obgecte  (154).  Ab  la  pau  y  regonexement  del  Rey 
d'Espanya  en  1652,  era  natural  que  acabas  esta  festa,  ofensiva 
ais  castellans,  tota  vegada  que  significa,  la  conmemoració  de  la 
sua  gran  desfeta. 

Si  be  llavors  termená  la  festa  barcelonina,  subsistí,  fins  al  se- 
gle  XIX,  un  rudimentari  raonument  que,  en  sa  modestia  recordava 
á  la  famosa  batalla  de  Montjuich  del  1641.  Consistía  en  una  Uar- 
ga  creu  feta  de  bales  de  cañó,  clavados  A  la  paret  de  la  muralla, 
entre  lo  portal  de  Santa  Madrona  y  lo  de  Sant  Antoni»  co  es  en 
la  cara  que  esguarda  al  Montjuich  (155).  Desaparegué  al  ende 
rrocarse  les  muralles. 

La  capella  de  Sant  Julia  (á  la  que  no  'ns  atrevím  á  donar  lo 
dictat  de  parroquia)  tingué  sos  benfactors,  já  de  molt  antich, 
com  ho  mostra  la  dexa  d'  una  quarta  d*  oli  per  Nadal,  imposada 
á  cens,  en  T  any  1148.  damunt  d'  un  soler  del  carrer  de  la  Mar, 
de  Barcelona,  avuy  conegut  per  carrer  de  la  Argentería  (156). 

Al  comen<?ar  lo  segle  xisr,  era,  Sant  Julia,  lloch  d'  esbarjo 
deis  barceloníns,  en  la  diada  del  Sant,  lo  9  de  Janer.  Acostumava 


(164)  Vegis  la  colecció  deis  bans  en  V  arxiu  raunic.  de  Barcelona. 

(165)  Guia-cicerone  de  Barcelona  per  Antoni  de  Bofarull  (Barce- 
lona 1847)  plana  187. 

(156)  A.  1148— «Et  concedo  ei  in  vita  sua  quoddam  solarium 
quod  babeo  iu  calle  sánete  Marie  maris  in  alodio  Sancti  iuliani  montis 
iudayci»  «tali  modo  ut  annuatim  donet  per  censu  eidem  ecolesie  sancti 
ialiani  in  Natale  domini  quarta  I  olei  »  {Ant  Eccl,  Cathed.  vol  IV, 
foli  3,  doc  8). 


Digitized  by 


Google 


-(879)- 

celebrarshi  un  tradicional  y  concorregut  aplecb,  ab  expansions 
religioses  y  profanes,  á  lo  que  's  presta  va  la  amenitat  del  Uoch  y 
la  hermosa  font  que  hi  brollava.  Llavors,  que  hi  havien  dificul- 
tats  en  les  comunicacións,  com  se  trovavcn  mes  assequibles, 
eren,  les  fonts,  capelles  y  recolsades  de  Montjuich,  molt  visita- 
des  y  explotades.  En  lo  segle  Xf,  la  font  d'  Ocua  ab  vistes  á  Bar- 
celona (157),  hagué  gran  renom  y  d'  ella  y  del  torrent  d'  Ocua, 
se  *n  parla  sovint.  Mes  avant,  al  finar  lo  segle  xvi  y  comentar  lo 
xvri,  lo  Rector  de  Vallfogona  assenyalava  com  á  famosa,  la  font 
deis  Tarongers  (1B8). 

En  lo  segle  xix,  Fiter  é  Inglés,  en  son  article  (que  publica  en 
r  any  1882)  Lis  fuentes  de  Monljnich  (169)  retrau  les  de  dita  épo- 
ca, que  havien  nomenada.  conegudcs  per  Font  Trovada,  de  la 
Salalía^  y  del  G  ü.  Lo  gran  impuls  de  les  cdiflcacións  de  Barce. 
lona,  de  les  crece ións  de  barriades  en  los  rcpeus  del  Montjuich, 
de  tota  mena  de  comunicacións  ab  los  vehines  montanyes  de 
Sarria,  etc  ,  feren  decaure,  avants  de  finir  lo  segle,  V  antich  re- 
nom é  importancia  de  dites  fonts  campestres  y  solitaries  que  si 
bé  seguexen  esplotantse  al  present.  es  d'  una  manera  migrada  y 
sense  que  tingan  predilecció  de  ningü. 

En  lo  segle  xiv,  al  preocuparse  los  Concellers,  de  proveir  d' 
aygues  de  mina  á  Barcelona,  avants  de  que  's  practicas  la  con- 
dúcelo de  les  de  Collcerola  (1351-1366),  tractaren  dé  portarhi 
les  d'  una  font  de  Montjuich,  en  T  any  1303  (160). 

Tornant  á  la  capella  de  Sant  Julia,  V  aplech  que  allí  's  cele- 
brava  lo  dia  del  Sant,  que  com  sabém,  se  comptá,  en  los  derrers 
temps  de  la  Edat  Mitjana,  entre  los  esplays  deis  barcelonins,  no 
sempre  finia  ab  pau  y  tranquilitat.  Ho  demostra  lo  pregó  del  8  de 
Janer  de  1321,  vigilia  de  la  diada,  prohibint  comparexer,  ab 


(157)  A.  1016.— «Ad  radicem  montis  judaici  ad  ipsam  fontem  de 
ocua  situm  in  ipso  latero  quod  respicit  ad  moeníam  iamdictc  arbís.» 
(Ant.  Eccl.  Cat.  vol.  I,  fol.  175,  doc  461). 

(158)  La  armonía  del  Pamas,  poesícs  de  Vlcents  García  rector  de 
Vallfogona  (Barcelona  1703)  plana  125. 

(169)  La  Ilustración  de  Barcelona,  any  II,  nom.  73,26  de  Mar? 
de  1882.  Es  de  dit  article  lo  seguent  apartat:  «Pocos  sitios  hemos  visto 
en  efecto  tan  pintorescos,  como  el  rústico  puente  que  se  sostiene  en- 
tre los  árboles  de  la  Font  Trobada,  casa  de  recreo  que  habilitó  el  te- 
niente general  D.  Andrés  Pérez  de  Herrasti,  gobernador  del  Principa- 
do en  1817,  según  consigna  una  lápida  enclavada  debajo  del  balcón.» 

(160)     DelUberacíóns  del  Consell  1301  1303,  foli  94. 


Digitized  by 


Google 


-(  280  )- 

armes  al  aplech  de  Montjuich.  Se  consigna  est  pregó  en  lo  Ilibre 
deis  bans,  ab  les  páranles  seguents:  (161) 

«Ordenaren  los  Conseyllers  e  els  prohomens  de  la  Ciutat  que 
negun  homde  qualque  condició  sia  no  port  negunes  armes  demá 
per  anar  a  Muntjuhic  a  sent  Julia  salvant  coutell  de  mida.  E  qui 
contra  assó  fara  pagará  per  ban  XX  solidos.  E  perdrá  les 
armes.  > 

Junt  al  solitari  lloch  de  Sant  Julia,  hi  tingué  son  alberch  lo 
butxí  de  la  Ciutat,  en  V  any  1564,  quan  esta  fou  apestada  peí 
morbo  (162).  Lo  document  no  diu,  si  tant  poch  respectable  per- 
soníitge,  rosidí  en  certa  masía,  que,  davant  de  la  predita  cape- 
Ua,  possehía  en  1605,  lo  blanquer  barceloni  Bartomeu  Valero 
(163). 

Capella  de  Sant  Fruytós 

Si  r  origen  d'  aquesta  capella,  A  igual  que  lo  de  la  de  Sant 
Julia,  se  pert  en  les  primores  centuries  de  la  Edat  Mitjana,  se  te 
nova  certa  de  sa  existencia  al  comencar  lo  segle  xí  (164)  com 
també  de  que  prosseguía  en  peu  en  lo  xii  (165)  y  segurament  en 
lo  XIII,  si  be  no  tením  cap  nova  d'  aquest  segle  que  la  nomeni. 

En  r  any  1323,  hi  hagué  una  solempnitat  religiosa  en  Sant 
Fruytós,  que  provará  V  estat  prósper  de  la  capella.  Lo  Bisbe  d* 
Urgell,  Frá  Ramón,  en  data  de  22  de  Setembre,  hi  conferí  sa- 
grados ordres,  ab  autorisació  del  bisbe  Pong  de  Barcelona  (166). 


(161)  Delliberacións  del  Concell  1321  á  1322,  fol.  22  (arx.  munici- 
pal de  Barcelona). 

(162)  Delliberacións  del  Concell  1564,  foli  50  (ai'x.  Mun.  de  Barce- 
lona). 

(163)  Anuari  de  la  Associació  d'Excursions  Catalana,  v.  I,  p.  183. 

(164)  A.  1031,  doc.  116  de  Ramón  Berenguer  I  (arx.  Corona 
d'  Aragó). 

(165)  A.  1168,  «in  territorio  Barchinone  in  monto  Judaico  apud 
sanctum  fructuosum»  qual  térra  afrontava  «a  meridie  in  via  qua  itur 
ad  portum»  (Doc  53  d'  Anfós  I  arx.  Oorona  d'  Aragó). 

(166)  A.  1323  «fratrem  Raimundum  dei  gratia  Episcopum  Vrge- 
llensem  die  sabbati  quatuor  temporum  ¡ntitulato  octano  kalendas  oc- 
tobris  anno  domini  Millesimo  Trecentesimo  vicésimo  Tercio  In  Capella 
sancti  ffructuosi  constructa  in  parrochia  sancti  Juliani  de  monte  Ju- 
ílayco  sacros  ordines  celebrante  de  licencia  et  ad  presentacionem  Reue- 
rendl  in  xpto  patris  domini  Poncii  bone  memorie  barchinonensis  Epis- 


Digitized  by 


Google 


-(  281  )  - 

La  situació  de  la  capella  devía  esser  damunt  d*  una  de  les 
carreteres  que  anaven  de  Barcelona  al  portde  Montjuich,  segons 
apar  del  document  del  any  1168  (165). 

Una  escriptura  de  Y  any  1664,  de  que  parlarém  després,  fá 
creure  si  esta  capella,  fou  mes  avant  nomenada  de  Santa 
Madrona  (167). 

Consta  en  1593,  de  la  acta  de  trasladó  de  les  reliquies  de 
Santa  Madrona,  que,  dintre  la  urna,  ab  los  ossos  de  la  Santa,  hi 
havía  una  caxeta  contenint  les  deis  Sants  Fruytós,  arquebisbe 
de  Tarragona  y  de  sos  diaca  y  sotsdiaca,  Auguri  y  Eulogi  (168). 
La  circunsta'ncia  de  treure,  les  reliquias  d'  aquestos  sants,  de  la 
sua  propia  capella,  dona  Uoch  á  suposar  ab  algún  fonament,  en 
lo  coraplert  desampar  d'  aquesta,  durant  lo  segle  xvi,  ó  be  ab 
una  mutació  en  lo  ñora  del  titular. 

Capella  de  Sant  Perriol 

En  cert  grabat  molt  intcresant  de  Barcelona,  de  la  mitat  del 
segle  XVII,  segurament  fet  durant  la  guerra  dita  deis  segadora 
(1640-1652)  á  mitja  montanya  de  Montjuich,  entre  Santa  Madro- 
na y  lo  mar,  apar  senyalada  la  petita  capella  de  Sant  Ferriol 
(169). 

Esta  va  damunt  d'  unes  pedreros,  cora  se  veu  d'  un  text  del 
any  1402  (170).  D*  aqui  que  tarabé  s'  anoraenés  aquell  Uoch,  la 
penya  de  Sant  Perriol  (171). 


copi  Fferrario  vrgelli  scolari  de  Celma  clericalem  tonsuram  rittem  ac 
canonice  contulisse  pront  in  regestris  curie  dicti  domini  barchinonensi 
Kpiscopi  vbi  sunt  scripta  nomina  tonsuratorum  vidimus  contineri» 
(Documenta  episcopals  del  arxiu  de  la  Catedral  de  Barcelona). 

(167)  Vegis  lo  capítol  VII. 

(168)  Manual  de  novells  ardits,  jornada  de  16  de  Setembre  de  1593. 

(169)  Novvelle  descríption  de  la  famet^se  vílle  de  Barcelmie  cappi- 
talle  de  la  province  de  Catalogue  publicat  en  les  entregues  de  la  obra 
no  acabada  de  S.  Sanpere  y  Miquel  Historia  de  Barcelona, 

(170)  1402  (14  de  Mar9):  «ex  illo  tallio  lapidara  quod  habeo  et 
possideo  in  territorio  barchinone  in  podio  Montis  judaici  subtus  cape- 
Uam  sancti  fferrioli  »  {Manual  1401  á  1404,  fol.  33,  doc.  137,  arx.  del 
Hospital  de  Sta.  Creu  de  Barcelona). 

(171)  1402:  «in  podio  montis  judaici  in  penya  d'e  sent  fferriol.» 
{^Manual  1401  á  1404,  fol.  37,  doc.  154,  arxiu  ibidem). 


Digitized  by 


Google 


^(  282  )- 

Lo  tall  de  pedra  de  Sant  Ferriol,  podría  esser  lo  que,  en  V 
any  1201  i  nostre  rey  Pere  I  douA  á  la  Seu  bareelonina,  situat 
«apud  montem  judaicum  versus  inare»  (172).  Si  fou  lo  mateix  8' 
hauría  de  suposar  que  la  capella  de  Sant  Ferriol  Uavors  no  exis- 
tiría, puix  no  sembla  que  pogués  dexar  de  nomenarla  y  de  ferhi 
referencia  lo  document. 

Sa  desaparició  pot  vagament  indicarse  ocorreguda  en  lo  se- 
gle  XVII,  puix  en  V  any  1684,  enc?ira  's  te  conexement  indubita- 
ble de  mantenirse  en  peu  (173).  A  mes,  la  circunstancia  de  figu- 
rar en  lo  predit  grabat  de  Barcelona  del  segle  xvu  y  no  véurela 
assenyalada  en  les  diferents  plantes  dé  nostra  Clutat  de  data 
posterior  contribueix  á  reformarnos  en  dita  créenla. 

De  lo  poch  que  d'  ella  se  sap,  be  se  'n  depenjará  la  sua  insig- 
nificancia. 

Líi  existencia  d'  aquesta  y  de  les  altres  capelles  de  Montjuích, 
ha  donat  Uoch  á  que  BofaruU  pogués  creure,  que,  avants  del 
segle  XV  fós  la  montanya  mes  poblada  que  en  V  any  1847 
en  que  ell  ho  escrivía  (174).  Era,  aquest,  un  críteri  equivocat, 
puix  cora  dihém  en  lo  present  travall,  la  capella  de  Santa  Ma- 
drona no  existí  simultaneament  á  les  de  Sant  Julia  y  de  Sant 
Fruytós.  A  mes  de  que,  la  capella  de  Santa  Eularia  de  Mérida, 
que  BofaruU  situava  en  lo  Montjuích,  estigué  en  la  partoposta, 
ó  siga  en  lo  N.  E.  del  plá  de  Barcelona,  propera  al  Uoch  conegut 
per  poní  deis  Angels. 

Capella  de  Sant  Bertrán 

L'  antich  camí  que  anava  á  Fraga,  Qo  es,  al  Uoch  hont  hi 
hagué  lo  port  de  derrera  Montjuích,  al  exir  de  Barcelona  y 
empendre  la  vía  de  la  asinglerada  costa  de  dita  montanya,  pas- 


(172)  Anf.  Eccl.  Cath.  vol.  I.  fol.  120,  doc.  299. 

(173)  1581  (14  d'  Abril):  «ia  dicto  teiTitorio  barchinone  apud  mon 
tem  judaicum  juxta  ecclesiam  sancti  fferriolis»  (d'  un  arxiu  particular). 

(174)  «Antiguamente  antes  del  siglo  xv,  acaso  no  habría  más  que 
una  pequeña  torre  al  estremo  de  la  montaña,  pero  esta  era  más  pobla- 
da que  ahora,  pues  había  en  ella  la  parroquia  de  San  Julián,  la  iglesia 
de  San  Fructuoso,  la  de  Santa  Eulalia  de  Mérida  y  Jiay  quien  añade  la 
de  San  Ferreol  y  el  convento  de  Santa  Madrona,  servido  por  frailes 
menores,  después  por  servitas  y  luego  por  capuchinos,  ninguna  de  las 
cuales  existe  en  el  día»  (Guia-cicerojie  de  Barcelona^  pl.  195). 


Digitized  by 


Google 


-(283)- 

sava  junt  á  una  capella,  já  existent  al  comentar  lo  segle  xiv, 
sots  la  advocado  de  Sant  Bertrán. 

Aquest  camí  de  Sant  Bertrán,  tenía  d*  arreglarse  molt  sovint, 
puix  les  roques  que  s'  estimbaven  de  la  cinglera  avuy  conegu- 
da  per  Morrot,  V  inutilisaven  en  temps  de  pluxa.  D'  altre  part,  los 
molers,  per  obtenir  fácilraent  pedrés  á  obs  de  la  sua  industria, 
solíen  estimbarles  al  camí  sens  curar  de  si  lo  malmetíen  ó  no. 

En  1*  any  1338,  los  Concellers  de  Barcelona  arreglaren  y 
feren  nou  lo  camí  de  íYaga.  Al  obgecte  de  posar  remey  al  dany 
que  hi  dona  ven  los  molers,  y  puix  no  podíen  evitar  lo  continuat 
dany  que  hi  ocasionava  V  ensulciament  de  roques  fet  per  les 
pluxes,  pregonaren  la  seguent  crida  (176). 

«Ordonaren  los  Concellers  els  prohoraens  de  la  Ciutat  que 
negun  moUer  no  son  missatge  ne  neguna  altra  persona  de  qual- 
que  condicio  sia  no  gos  lansar  ne  endorrocar  de  nits  ne  de  dies 
sobra  lo  camí  nou  dé  munt  juych  qui  es  aprcs  la  mar  aytant 
cora  es  de  la  capella  de  scnt  Bertrán  flns  al  loch  appellat  fraga 
peres  ne  altres  coses  per  les  quals  donassen  6  poguessen  donar 
dampnatgo  en  lo  dit  camí  nc  a  persones  qui  per  aquest  passen. 
E  qui  contra  ago  fara  que  satisfaga  prímerament  lo  dan  que 
fara  e  oltra  acó  que  pach  per  ban  cade  negada  C  solidos  de  dies 
e  ce  de  nits  e  si  pagar  no  poden  los  dits  bans  que  perden  lo  puny 
dret.» 

Les  reparacions  del  camí  hi  sovintejaren  en  aquell  llóch, 
podent  mentar  com  á  posteriors,  la  del  any  1393,  que  ja  publi- 
cárem  en  Vela  y  remo  (176)  la  del  1515,  feta  á  instancia 
del  Arquebisbe  de  ^aragoga  (177),  la  del  1583,  que  arrivá  flns  á 
la  capella  de  Sant  Bertrán,  segons  dihém  mes  avall,  etc. 

Ignorám  de  quina  data  la  capella  de  Sant  Bertrán  era  per- 
tenencia de  la  ciutat  de  Barcelona.  En  V  any  1460  ab  tota  segu- 
retat  li  pertanyía,  teninthi  á  un  ermita  per  custodiarla  (178)  y 


(175)  Bans  133S  flneix  1339  foli  18  (Arx.  mun.  de  Barcelona). 

(176)  Vegis  la  nota  (45). 

(177)  Lo  concell  de  Cent  del  17  de  Janer  de  1515  acordá  la  «repa 
ració  del  camí  de  muntjuhích  qui  passa  demunt  la  capella  de  sanet  ber- 
tran  per  lo  qual  se  va  a  fraga»  «lo  qual  adop  la  dita  ciutat  feu  fer  a 
coinplncencia  del  S*»'  archabisbe   de  Saragossa  »  (Delliberacions  del 
Concell  1515  fol,  6  y  25,  arx  Muq.  do  Barcelona). 

(178)  Delliberaciovs  del  Concell  1459  á  1461,  foli  116,  arx.  Mun.  de 
Barcelona, 


Digitized  by 


Google 


-(  284  )- 

en  17  de  Setembre,  del  propi  1460,  esmersá  xoxanta  Iliures  en 
reparacions. 

En  r  any  1525,  durant  la  festivitat  de  Pasqua,  fou  assesiuat 
r  ermita  de  Sant  Bertrán,  qui  era  un  preveré  (179). 

Já  siga  per  vetustat,  já  per  altre  causa,  la  capella  de  Sant 
Bertrán,  en  1541,  quasi  esta  va  enderrocada,  acudint,  algunes 
persones  devotes,  á  la  Ciutat,  perqué  contribuís  á  la  sua  reedifi- 
cació.  D*  aqui  que  la  subvencionas,  ab  dotze  Iliures  en  1641 
y  ab  altres  quantitats  consemblan ts  en  los  anys  1547,  1648 
y  1550  (180). 

Junt  á  Sant  Rertrán  hi  tenía  la  ciutat  de  Barcelona,  una  casa 
ó  botíga,  á  vegades  utilisada  per  incomunicarhi  persones  infes- 
tades  ó  sospi toses  en  les  epidcmies,  segons  ho  mostra  V  acort 
del  concell  ordínari,  en  sentada  de  13  d'  Agost  de  1583  que  diu: 

«E  quant  al  que  es  stat  preposat  conuindríe  molt  reparar  y 
adobar  la  casa  capella  y  botiga  de  S*  bartran  la  qual  la  pre- 
sent  Ciutat  te  al  peu  de  la  raontanya  de  Monioich  per  raho  del 
morbo  y  recollir  en  aquelles  axí  les  persones  com  les  robes  ve 
nen  de  Uoch  sospitos  de  pesta  les  quals  están  molt  arrohiiiades  y 
enderrocades. 

«Lo  dit  concell  feu  delliberatio  y  conclusio  que  sia  leixat  pera 
maiór  delliberatio  dites  coses  preposades.» 

En  r  any  1583,  donchs,  la  casa  y  capella  estaríen  en  deplo- 
rable estat  de  conservado.  Lo  mateix  succehiría  en  1696,  quant 
lo  Concell,  en  data  de  29  d'  Abril,  determina  «que  la  iglesia  y 
casa  de  s*^  bertran  qui  es  stada  part  della  enderrocada  ab  lo 


(179)  A.  1525— Lletra  deis  Concellers  de  Barcelona  al  emperador 
Caries  V,  hont,  entre  altres  coses,  hi  consignaven:  «Que  lo  die  de  la 
festa  de  pasqua  prop  passada  se  han  perpetrados  dues  morts  a  les  por- 
tes de  aquesta  Ciutat  90  es  de  vn  Ermita  preuere  qui  staue  en  vna  Ca- 
pella de  sanct  Bertrán  al  peu  de  la  muntanya  de  Montjuic  sens  los 
dos  altres  Ermitans  qui  poch  dies  ha  foren  morts  en  vna  altre  capella 
nomenada  de  belluis  prop  de  aquesta  Ciutat  y  de  vn  altre  home  a  la 
vila  de  sanct  Boy  de  Lobregat  a  bastonades  y  lo  dimars  seguent  de 
vn  altre  loch  de  sarria  en  la  nit  del  die  mateix  vingueren  alguns  y  as- 
sejaren  de  entrar  per  forga  en  vna  altre  capella  de  sancta  Madrona 
que  es  en  la  dita  Montaya  do  Montjuhic  y  se  te  per  cert  haurien  morts 
los  dos  Ermitans  qui  stan  en  aquella  sino  fosscn  stats  com  foren  promp- 
tament  soccorrcguts  y  quiscun  die  cometen  molts  altres  detestables 
maleftcis.»  (Letres  clxyses  I{)2r),  arx   mun.  de  Barcelona). 

(180;     Vegis  los  volums  de  Dellíberacions  del  Concell  barcéloni. 


Digitized  by 


Google 


-(285)- 

enderroch  de  la  pedrera  sie  tornada  adobar  obrar  y  reparar.» 

Lo  segle  xvii,  trova  novaraent  arreglada  y  restaurada  aques- 
ta capella,  tenint  eompte  en  que  estigués  en  degudes  condicions, 
los  nostres  Coneellers.  Axis  en  V  any  1693  se  compraren  orna- 
ments  nous  y  havent  de  nombrar  altre  ermita  per  defunció  del 
precedent,  se  conferí  lo  carrech  á  un  pagés  vehí  d'  aquell  Uoch, 
n'  Andreu  Blay.  Aytarabé  li  procuraren  un  habít  nou  d'  ermita, 
despenent  en  sa  confecció  dotse  Uiures  vuyt  diners. 

Durant  lo  segle  xvii,  segons  diu  lo  Rector  de  Vallfogona,  la 
capella  de  Sant  Bertrán  havía  fama  per  los  matrimonis  sense 
íills.  que  hi  acudien  á  invocar  al  Sant  per  obtenir  succesió,  com 
en  nostres  temps  encara  *s  sol  anar  ais  santuaris  de  Nuria,  de 
Puiglagulla  y  altres. 

En  lo  propi  segle  xvii,  al  portal  de  les  muralles  de  la  Ciutat, 
que,  per  la  dressana,  sortía  cap  á  Montjuich  conservat  fins  nos- 
tres  dies  ab  lo  noni  de  Santa  Madrona,  fou  designat  per  portal 
de  Sant  liertrán,  á  causa  de  la  capella  de  que  tractém.  Com 
exemple  's  pot  aduhir  la  crida  pera  aportar  la  térra  al  loch  de 
la  bandera,  pregonada  á  16  de  Juny  de  1642,  disposan tse  «no  sia 
lícit  ni  pcrmes  a  persona  alguna  axf  tira  térras  cotxeros  ni  altra 
alguna  traurer  de  la  present  ciutat  térra  ni  purgarías  algunos 
ans  be  aquellas  bajen  de  aportar  en  lo  loch  ahont  estara  posada 
la  Bandera  que  es  desdel  portal  de  sanct  antoni  al  portal  de  Sant 
Hertrán  dit  de  la  dressana  sots  pena  de  tres  Uiures  y  trenta  dias 
de  preso  y  per  los  portalers  de  la  present  ciutat  qui  la  dexaran 
traurer  de  aquella  de  yna  tersa  de  sos  salaris»  (181). 

Per  esta  crida  's  veu  com  les  torres  baxes  de  Sant  Bertrán, 
anaven  omplintse  poch  á  poch  ab  les  sobreros  de  les  obres  de 
Barcelona.  Y  com  á  ensenya  ó  indicació  del  Uoch  hont  aqüestes 
devien  tirarse,  s'  hi  posava  una  bandera  ab  les  senyals  de  Bar- 
celona. 

Algunos  trasses  de  Barcelona  del  segle  xvn,  nos  donen  cone- 
xement  del  portal  de  Sant  Bertrán.  Ferdinando  Alfonso  errada- 
ment  lo  motexa  «Porte  et  Bastión  SJ  Bernarda. 

Segons  afirma  Pí  y  Arimón{182),  la  capella  de  Sant  Bertrán 
sigue  destruida  al  comengar  lo  segle  xix,  per  V  exercit  de  Napo- 
león, al  invahir  Rspanya.  En  tot  lo  segle  que  ha  flnit,  ningil  ha 
tingut  voluntat  d'  alearla  novament. 


(181)  Bans  1642  fineíx  1646^  foli  1  (Arx  municipal  de  Barcelona). 

(182)  Barcelona  antigua  y  moderna,  vol.  I,  pl.  55G. 


Digitized  by 


Google 


Com  á  fet  remarcable,  mereix  senyalarsc  la  raort  del  virrey 
de  Catalunya  Dalraau  de  Queralt  comte  de  Santa  Coloma,  oco- 
rreguda  en  lo  vehinatge  de  la  Capella,  lo  7  de  Juny  de  1640,  al 
traetar  de  f ugir  del  poblé  avalotat-  Al  ordenar,  los  Concellers,  4 
10  de  Juny  de  1640,  una,  crida  per  la  morí  del  Et."^  compted'^. 
santa  coló  >ii,  referíren  que  lo  malhaurat  Virrey  ^sie  stat  trobat 
mort  al  peu  de  la  montanya  de  montjuich  cerca  la  capella  de 
S*  Bertrán  en  las  rochas  junt  a  la  mar  ab  algunos  feridas  y  pu- 
nyaladas  en  son  cors»  (183). 

La  capella  de  Sant  Bertrán  vé  indicada  en  algunes  trasses 
topográfiques  de  Barcelona  del  segle  xvii,  á  igual  que  Santa  Ma- 
drona y  la  capella  de  la  Mare  de  Deu  de  Port.  Merexen  notarse 
la  de  Joan  Gianola  del  1697  (184)  y  la  en  llengua  francesa,  del 
1698.  Aquesta  derrera  assenyala  la  petita  altura  que  servia  de 
fonament,  á  la  capella  de  Sant  Bertrán,  entre  lo  caraí  del  estany 
de  Port  y  lo  mar  donántli  lo  nom  d'  Ilermitage  (185). 

En  les  ja  mentados  trasses  de  Barcelona,  tant  en  la  holan- 
desa de  A.  Beeck  com  en  la  alemana  de  Stridbeck,  calificaren 
á  est  lloch  del  Montjuich,  de  Le  Hercmilage  de  Berlrand  y  lo 
Ihrmilage  S.  Berlrand  (186). 

La  trassa  del  holandés  Visscher,  en  1706,  ay també  la  desig- 
na per  Ilerinilage.  Mes  dita  trassa  topográfica  equivoca  total- 
ment  ab  Sant  Bertrán,  la  capella  de  Nostra  Senyora  de  Port, 
puix  en  lo  lloch  ocupat  per  aquesta,  s'  hi  Uegeix  Chapelle  de 
SJ  Deílrand  (187). 


(183)  Bans  1639  flneios  1042,  foli  80. 

(184)  Vegislanota  (126). 

(185)  Plan  du  siege  de  la  Ville  de  Barcelone  avec  la  carie  de  la 
cote  de  la  Mer  depuís  le  Cap  de  Cervére  jusqu*  aux  environs  de  IJo- 
bi'egat  Dehié  au  Roy,  1698, 

(186)  Per  lo  títol  d'  aqüestes  plantes  geográfiques,  vegis  mes 
avant  notes  (132)  y  (137). 

(187)  Le  plan  de  Barcelonne  et  de  sea  environs  Tres  exactement 
leves  sur  les  íJeux  par  un  Ingenieur  en  1706,  Mis  aujourá  Amsterdam 
par  Nicolás  Visscher  avec  Privilége. 


Digitized  by 


Google 


capítol  VII 

Santa  Madrona  en  lo  Montjuích 


Qui  com  nosaltres  estudia  un  fet  sens  portar  cap  proposit 
preconcebut,  no  té  altre  remey  que  establir  les  conclusions  de- 
vallants  de  la  veritat  histórica  exposant  á  aquesta  tal  com  es. 
Quan  lo  resultat  d'  ay  tal  investigació,  contradiu  alguna  de  tantes 
suposades  tradicións,  que  lo  fervor  reügiós  se  complau  en  tra- 
metre  y  agrandar,  mes  que  la  historia  no  pot  admetre,  nos  posa 
en  lo  cas  d'  esser  molt  euros  en  V  estudi  y  en  la  comprobació  de  les 
conclusions.  D'  aquí  que  lo  prcsent  capitel  siga  tractat  ab  major 
profusió  de  detalls  del  que  hauriem  fet,  si,  lo  que  apar  de  nostres 
arxius,  estigués  d'  acort  ab  lo  que  s'  ha  dit  fins  al  día. 

Certa  narració  inexacta  del  segle  xvii  á  la  que  *s  dona  la 
major  publicitat  (188),  explica  que  en  V  any  992  un  vaxell  fran- 
cés conduhía  de  Tesalónica  á  Marsella,  les  mortals  reliquies  de 
Santa  Madrona.  Menada,  la  ñau,  á  la  platxa  de  Montjuich  per 
un  desfet  de  temps,  allí  resta  inmóvil,  á  despit  de  la  furia  de  les 
ones.  Enfront  del  lloch  hont  aytal  miracle  s*  esdevingué,  s*  ere- 
gí  un  temple  á  la  Santa  (189).  D'  esta  fundació  Uegim  en  un  tre- 
valí  de  E.  Monegal,  Pbre  ,  certs  detalls  faltats  de  consistencia 
histórica  (190). 


(188)  Manual  de  novells  ardits  vulgo  Dietari  del  Concell  barceloni, 
jornada  de  16  de  Setembre  de  1593. 

(189)  Diago:  Condes  de  Barcelonay  plana  100. 

(190)  En  la  Novena  en  honor  de  la  Virgen  y  mártir  Santa  Madro- 
na con  algunas  notas  criticas^  per  E.  Monegal,  Pbre  ,  (Barcelona  1899) 
plana  63,  se  dia,  á  proposit  de  la  arribada  de  la  ñau  francesa  á  Barce- 
lona en  r  any  092:  «Conocida  en  esta  ciudad  la  llegada  misteriosa  de 


Digitized  by 


Google 


^  -{  288  )- 

r 

La  suposició,  del  992.  se  desfá  tota  sola  davant  del  calla- 

ment  de  tots  los  escrits  precehidors  al  segle  xv.  Precisament  en 
r  any  992  era  anguniós  V  estat  de  Barcelona  y  de  la  Marea  His 
pánica,  per  les  continuades  invasións  d'  Almangor,  segons  vcu- 
rem  en  lo  vinent  capitel. 

Que  no  fou  cert  lo  fet  de  la  ñau  francesa  venint  de  Tesalóni 
ca,  ho  refereix  lo  propi  Monegal  en  la  obra  mentada,  al  extrac- 
tar la  opinió  deis  Bolandistes  referent  á  les  tres  santes  Madrones 
venerades  en  lo  propí  día  16  de  Marg,  una  á  Capua,  altre  á 
Tesalónica  y  la  tercera  á  Barcelona,  si  be  d'  aquesta  darrera  la 
devoció  no  pot  conceptuarse  anterior  al  segle  xv,  com  havéra 
dit.    Y   en   la  existencia   d*  estes  tres  santes  explica  que   hi 

»  hage  confnsió  entre  la  de  Tesalónica  y  la  de  Barcelona,  afegint 

lo  seguent  apartat: 

«Los  PP.  Jesuítas  citados,  el  P.  Fr.  Francisco  de  Barcelona 
y  el  «Flos  Sanctorum»  de  Cataluña  (tomo  II,  mes  de  Mar- 

^  zo,  col.  2,*  y  siguientes)  impreso  en  esta  Ciudad  con  real  privile- 

gio y  bajo  la  aprobación  y  censura  del  tribunal  de  la  Inquisi- 
ción en  1549,  afirman  que  la  Santa  Madrona,  cuyos  restos  se 
veneran  en  Barcelona,  nació  en  esta  misma  Ciudad  y  no  en  Te- 
salónica; que  en  lugar  de  ser  criada  ó  sirvienta  y  aún  esclava, 
fué  libre  y  señora;  y  que  los  esbirros  del  verdugo  perseguidor  de 
los  cristianos  la  prendieron,  martirizaron  y  dieron  muerte  en  la 
cárcel  y  por  lo  tanto  ni  siquiera  hacen  mención  de  la  dueña 
judía  que  acabó  á  palos  los  dias  de  su  vida,  coma  muchos 
creen. 

»Lo  primero  que  salta  á  la  vista  menos  lince  es  que,  si  acep- 
tamos á  ojos  cerrados  lu  historia  de  nuestra  Patrona  idéntica  á 
la  griega,  por  lo  que  se  ve  en  la  forma  y  modo  que  anda  en  al- 
gunos libros,  lo  procedente  en  rigor  de  justicia  sería  que  se  su- 
primiera del  catálogo  de  las  Santas  a  la  que  se  venera  en  Tesa- 


tan  preciada  Joya,  acudieron  al  instante  el  Obispo,  el  clero  y  gran 
concurso  de  fieles  al  lugar  del  extraordinario  suceso,  y  después  de 
agradecer  al  Señor  regalo  de  tanto  valor  y  de  haberlo  paseado  en  mar- 
cha triunfal  por  las  principales  calles  de  la  población,  lo  depositaron 
en  una  pequeña  iglesia  ó  capilla,  sita  en  la  misma  montaña  de  Mont- 
juich,  antes  consagrada  á  Júpiter;  de  la  cual  capilla  posteriormente 
estuvieron  encargados  los  PP.  Servitas  y  luego  en  el  decurso  de  los 
tiempos  los  PP.  Capuchinos.»  No  tenim  cap  comprobació  de  lo  que 
aquí  s'  afirma  y  ho  crehém  fill  de  la  fantasía. 


Digitized  by 


Google 


-(  289  )- 

Iónica,  so  pena  de  admitir  el  estupendo  y  aun  no  visto  milagro 
de  que  el  cuerpo  de  una  misma  Santa  se  halle  habitualmente  en 
dos  lugares  diferentes;  debiendo  hacer  constar  á  mayor  abunda- 
miento, con  los  autores  mentados  (pág.  394,  col  1.*)  que  ^  la  de 
Tesalónica  se  la  venera  tan  sólo  como  á  mártir,  al  paso  que. 
á  la  de  Barcelona  se  le  tributan  los  cultos  de  virgen  y  mártir.» 

Després  de  fer  constar  que  la  ossa  de  Santa  Madrona  exis- 
tent  aquí  demostra  esser  d'  edat  de  tretze  á  catorze  anys,  con- 
clou:  «que  siendo  de  todo  punto  imposible  sobrellevar  las  pesadas 
fatigas  de  una  esclava  obligada  á  duras  faenas  en  edad  tan  tier- 
na, nuestra  patrona  de  ningún  modo  puede  confundirse  con  la  de 
Tesalónica  y  por  ende  que  es  natural  de  Barcelona  y  de  condi- 
ción libre  y  de  posición  poco  menos  que  desahogada,  al  menos 
mientras  estuvo  en  compañía  de  su  rico  y  poderoso  tío  paterno, 
que  fué  casi  desde  su  nacimiento  hasta  su  muerte.» 

En  esta  evident  dualitat  de  Santes  Madrones,  les  dugues  de 
Tesalónica  y  de  Barcelona,  resulta  tan  poch  clara  y  probada  la 
existencia  de  la  derrera,  com  apar  confusió  igual  entre  Santa 
Bularía  de  Mérida  y  la  Santa  Eularia  de  Barcelona,  mal  suposa- 
da  de  Siirriá,  en  les  derrerícs  del  segle  xv,  segons  diguérem  en 
aitre  ocasió  semblant  á  la  present  (191)  Llástima  que  les  bio- 
grafíes deis  sants  sigan  relativament  modernos,  puix  á  existir- 
ne  d'  escrites  en  la  Edat  Mitjana,  aytals  confusions  no  haurien 
Uoch,  ó  al  menys  s'  cstabliría  ab  major  seguretat,  la  época  de 
que  devallen,  á  nostre  vijarés  los  segles  xv  y  xvi,  d'  hont  arran- 
quen tantes  falses  tradicións  religiosos  y  profanes. 

A  la  prova  documental  hi  afegirém,  que  la  relació  del  any 
1B93,  de  la  mutació  de  caxa  de  les  reliquies  de  Santa  Madrona,  diu 
que  aqüestes,  al  tínir  lo  segle  xv,  se  trovaveu  sots  custodia  del 
monestir  de  Sant  Pau  del  Camp,  sens  nomenar  hi  hagués  al 
Montjuích,  cap  capella  propia  de  la  Santa. 

Que  ni  en  V  any  1489  cal  suposar  existía  la  capella,  ni  menys 
Santa  Madrona  era  objecte  de  devoció  preferent  deis  barcelo- 
nins,  resulta  d'  un  argument  de  gran  pés.  Llavors  Barcelona  feu 
grans  plegaries  publiques,  á  f í  d'  obtenir  per  lo  Rey,  victoria  en 
la  guerra  de  Granada.  Duran t  los  dies  26  de  Juny  al  30  d  Octu- 
bre, se  celebraren  diferents  procesons  visitant  á  Santa  María 
del  Mar,  al  monestir  de  Jonqueres,  al  de  Santa  Ana,  á  Santa  Ma- 
ría del  Pi,  ais  Sants  Just  y  Pastor,  á  Sant  Miquel,  á  Santa  Eularia 


(191)    Notas  históricas  de  Sarria  ^  plana  56. 


Digitized  by 


Google 


-(290)- 

del  Camp  y  á  Santa  María  de  Jesús  (192).  No  es  verosímil,  que, 
á  existir  la  capella  de  Santa  Madrona  ó  la  devocíó  á  dita  Santa, 
haguessen  dexat  d*  anarhi,  los  barceloníns,  en  processó,  tenínt 
en  compte  que  exíren  fora  de  la  Cíutat,  á  visitar  capelles 
rurals. 

Lo  sílencí  del  escrits  anteriors  al  segle  xvi,  ha  d*  esser  con- 
siderat  en  tot  son  valiment  per  los  historiadors.  Nosaltres  ha- 
vém  regirat  los  volúms  de  bans  de  Barcelona  hont  se  troben 
consignats  los  de  processons  de  plegarles  publiques.  Aqüestes  no 
sempre  *s  quedaren  dintre  la  Cíutat  axis,  la  del  1483  (10  de  Ju- 
liol)  ana  de  la  Seu,  «a  la  sglesia  de  madona  sancta  Eulalia  del 
Camp  de  Barchinona  ahont  es  instituhida  la  capella  del  bene  - 
uenturat  mossen  sanct  Roch»;  la  del  1495  (23  de  Febrer)  «per 
obtenir  gracia  de  nostre  Senyor  Deu  en  donar  pluge  congruent 
sobre  la  térra  perqué  los  fruyts  de  aquella  puixen  venir  al  fi  de- 
sijat*  porta  «lo  cors  de  beneuenturat  sanct  Seuer  la  qual  pro- 
cessó partint  de  la  dita  Seu  ira  al  Monastir  de  sancta  María  de 
Jhesusf  etc.  Kn  les  derreríes  del  segle  xv  y  comen^ament 
del  xvi,  era  usual  treure  lo  cors  de  Sant  Sever  en  tais  procesons; 
alguna  vegada  lo  vel  de  la  Verge  María  y  en  lo  6  d'  Abril  de 
1626,  se  porta  un  lignum  criicis  en  lo  mar,  essent  muUat  dintre 
les  ones,  per  obtenir  pluxa. 

Donchs  be,  la  primera  processó  de  pregarles  que  's  dirigí  i\ 
Santa  Madrona,  fou  en  Abril  de  1513,  per  arbitrar  la  pluxa; 
la  segona  en  Juliol  de  1516,  per  causa  de  pestilencia;  en  V  any 
1520  n'hi  anaren  per  pluxa  y  per  pestilencia  y  axis  seguírcn  en 
1521,  1626,  1629,  1531, 1533,  1534,  1536,  1537,  1538,  1639, 1540, 
1542,  etc  ,  etc.  En  dites  processons  era  costum  portar  lo  cors  de 
la  Santa  á  la  Seu,  hont  quedava  depositat  flns  que  plovia. 

La  devocíó  deis  barcelonins,  en  la  primera  mitat  del  se 
gle  XVI,  s'  encarrila  depressa  vers  esta  Santa  y  en  V  any  1542,  en 
la  processó  de  plegarles  per  pluxa,  que  coincidí  ab  sa  festivítat, 
ordenaren,  los  Concellers,  cesassen  tota  manera  de  treballs  en 
la  Cíutat  (193).  Podem  dir  que  sigue  la  primera  festa  pública 


(192)  Colecció  de  bans  de  Barcelona,  148 í,  fineíx  1499,  tolis  10^ 
á  106. 

(193)  «Ara  oiats  queus  notifiquen  a  tothom  generalment  los  houo 
rabies  concellers  de  la  Cíutat  de  Barchinona  que  com  per  lo  R»®.  Sen- 
yor bísbe  e  capítol  de  la  seu  de  la  dita  Ciutat  de  barchinona  a  peticio 
deis  dits  honorables  Consellers  sie  stada  feta  deliberado  y  determina- 


Digitized  by 


Google 


-i  291  )- 

aquí  celebrada  en  lo  dia  de  Santa  Madrona,  á  la  que  'n  seguiren 
altres  desde  V  any  1562  (194)  al  1578,  segons  se  veu  per  losbans 


cío  que  la  festa  de  la  benauenturada  madoaa  sancta  Madrona  sie  festi- 
nada y  venerada  por  los  poblats  y  habitants  de  la  dita  Ciutat  cessant 
aquells  de  totes  f ahenes  temperáis  e  mes  a  instancia  y  peticio  de  ells 
dits  consellers  hagen  deliberat  que  dema  que  sera  dimecres  dio  e  festa 
de  la  dita  beneuenturada  madona  sancta  madrona  per  lo  clero  de  dita 
Ciutat  sen  sia  feta  solempne  processo  semblant  a  la  que  se  acostuma 
fer  lo  die  de  la  solerapnitat  del  sacratíssim  y  preciosissim  cors  de  jhesu 
xprist  ahont  será  aportat  ab  molta  venerado  lo  cors  de  la  dita  bena- 
uenturada madona  sancta  madrona  acompanyat  ab  lum  de  les  confra- 
ries  y  officis  de  la  dita  Ciutat  per  supplicar  a  nostre  senyor  Den  qu3 
per  merits  e  intercesió  de  la  sua  sacratissiraa  mare  y  de  la  dita  bena- 
uenturada madona  sancta  madrona  li  placia  per  la  sua  clemencia  exau- 
dir y  fer  nos  gracia  de  donar  pluja  congruent  sobre  la  fas  de  la  térra 
per  tots  tan  desijada  a  qual  processo  partint  de  la  dita  sen  anira  y  fara 
la  volta  que  se  acostuma  lo  die  de  Corpus  y  tornara  a  la  dita  son  en  la 
qual  per  lo  dit  clero  sera  fet  solempne  offici.  Preguen  per  90  y  exor« 
ten  los  dits  honorables  consellers  a  totes  y  sengles  persones  axi  ho- 
mens  com  dones  e  infants  poblats  e  habitants  en  la  dita  Ciutat  e  a  les 
persones  de  officis  y  confraries  que  ab  lur  luminaria  lo  dit  die  de  dema 
demati  sien  acabantse  lo  sermo  en  la  dita  seu  y  acompanyen  la  dita 
processo  f ahent  devotes  oracions  y  pregarles  a  nostre  senyor  Deu  que 
per  merits  de  la  dita  purissima  verge  Maria  mare  sua  y  de  la  dita  glo- 
riosa madona  sancta  Madrona  li  placia  atorgamos  la  dita  gracia  de 
donar  pluja  congruent  y  tots  generalment  festinen  la  dita  festa  cessant 
de  totes  fahenes  temperáis  y  aquel^  que  teñen  lurs  cases  y  habitacions 
en  los  per  hont  la  dita  processo  deu  passar  fassen  scombrar  empaliar  y 
netejar  quiscu  deis  lurs  encontrades  y  hauran  ne  merit  de  nostre  sen- 
yor Deu.»  (14  de  Mars  de  1542). 

(194)  La  manera  com  ^e  celebra  la  festa  en  1552,  se  veu  de  la  crida 
que  's  feu  á  14  de  Marg,  90  es  en  la  vigilia: 

«Ara  hoiats  queus  notiffiquen  a  tothom  generalment  los  honorables 
Consellers  de  la  ciutat  de  Barcelona  que  com  per  lo  R™^.  Seftor  Bisbe 
y  Capítol  de  la  Seu  en  la  dita  Ciutat  de  Barcelona  a  peticio  deis  Hono- 
rables Consellers  sia  stada  feta  deliberado  e  determinatio  que  lo  dia 
de  dama  que  sera  la  festa  de  la  Benauenturada  madona  Sancta  ma- 
drona sia  festinada  y  venerada  por  los  poblats  y  habitants  de  la  dita 
ciutat  cessant  aquells  de  totes  feynes  temperáis  no  obrint  les  cases  y 
habitacions  de  la  dita  Ciutat  cessants  de  tots  officis  temperáis  preguen 
per  qo  y  exhorten  los  dits  honorables  Concellers  a  totes  y  sengles  per- 
sones y  poblats  en  la  present  Ciutat  que  lo  dit  dia  de  dama  cessen  de 
totes  feynes  temporals  y  ab  lurs  oracions  preguen  dita  gloriosa  sancta 
Mbmobxab.*  yjn  19 


Digitized  by 


Google 


-(  292  )• 

titolats  que  lo  die  de  Santa  Madrona  sie  colla  (196).  Del  any  1679, 
en  que  al  celebrar  la  diada,  no  s'  ¡mposá  la  festa  ais  barcelo- 
nins,  se  suprimiren  deis  bans  per  la  processo  de  la  fesla  de  Santa 
Madrona,  les  paraules  existents  flns  al  any  1678,  cessant  aqueUs 
de  lotes  faenes  temporals  no  obrint  les  portes  ni  obradors  y  habita' 
cions  de  la  dita  Ciutat  cessants  los  dits  de  tots  officis  tempo- 
rals (196). 

De  manera  que  lo  celebrar  festa  lo  día  de  Santa  Madrona, 
dura  uns  vint  y  sis  anys.  En  lo  segle  xvi,  ab  molta  facilítat  se 
pregona  va  dexar  tot  trevall  temporal  y  dedicar  lo  día  espiritual- 
ment,  com  se  veu  per  los  bans  existents  en  Tarxiu  muni- 
cipal de  Barcelona.  Axis  donchs,  fer  festa  en  dita  ópoca^  te  una 
importancia  molt  relativa. 

Fou  costúm  poch  interrompuda,  sortir  de  la  Seu  la  processo 


madrona  nos  vulla  esser  intercessora  ab  nostre  Senyor  Deu  y  la  sua 
gloriosa  mare  nos  vulla  socorrer  y  ajudar  en  totes  les  necesitats  que 
aquesta  Ciutat  te  y  tindra  com  flns  aci  te  molt  be  acostumat  y  donar 
nos  pluga  congruent  per  la  sua  intercessio  sobre  la  fas  de  la  térra.» 

Se  repeteix  en  les  matexes  paraules  en  1553  y  1554;  no  hi  han  cri- 
des per  dita  festa  en  1556;  la  del  1557  resulta  cambiada,  tan  en  lo  que 
pertany  á  extcnsió  de  la  festa,  quan  á  no  especificar  que  's  celebra  per 
arbitrar  pluja,  dient  lo  ñnal:  «Que  tothom  generalment  festiuen  dita 
festa  de  dita  gloriosa  Sancta  Madrona  lo  dit  dia  com  be  ñns  assi  y  de- 
uotament  teñen  acostumat  cessants  de  fahenes  temporals  y  tenints  les 
portes  deis  obradors  y  botlgues  do  dita  Ciutat  tancades  almenys  ñns  a 
mig  dia  recomanants  dita  Ciutat  y  poblats  en  aquella  a  dita  Beoauen- 
turada  Sancta  Madrona  per  a  intercedir  ab  nostre  Señor  Deu  per  a  la 
conseruació  de  aquella  y  de  tots  á  son  Sanct  seruey  Amen.» 

(195)  En  r  any  1558,  com  hi  havia  peste  á  Barcelona  desde  mitj  Ja- 
ncr,  les  pregaries  á  Santa  Madrona  en  lo  día  15  de  Mar§,  revestiren  gran 
solempnitat  y  carácter  escepcional,  sortint  á  los  vuyt  la  processo  que 
ana  «a  la  capella  o  a  la  sglesia  de  Sancta  Madrona  en  lo  puig  de 
Joych»  hont  se  feu  oñci  y  pregaries,  cessant  tots  trevalls  durant 
lo  día.  Del  1559.  1560,  1561,  1563,  1564,1565.1567,1568,1569,1570, 
1571,  1572,  1576,  1577  y  1578,  existexen  crides  promulgados  per  dita 
festa  totes  iguals  en  Uur  redacció. 

(196).  Existexen  los  pregons  fets  ab  motiu  de  la  processo  de  San- 
ta Madrona,  de  les  dates  seguents:  1579,  1580,  1581,  1582,  1683,  1684, 
1586,  1588,  1589,  1591, 1592, 1593,  1594,  1595,  1596,  1597,  1598,  1699  y 
J600,  arrivant  ais  del  segle  xvil  sense  introduirhi  cap  ipnovació  en  la 
festa,  ñns  al  any  1641. 


Digitized  by 


Google 


-(  293  )- 

ab  asistencia  deis  Concellers,  á  les  set  ó  á  les  vuyt  del  matí, 
anant  vers  la  capella  de  Santa  Madrona;  allí  s'  hi  deya  un 
ofici,  ab  aplech  en  la  montanya,  retornant  al  mitj  día  la  processó 
á  la  Seu. 

No  parlarém  de  les  interrupcions  d'  esta  festivitat,  degudes  A 
les  vicisituts  per  que  passá  la  capella,  ¿i  causa  deis  aconteximents 
politichs  de  Barcelona,  y  sois  esposara  en  que  consistí  la  festa 
de  preceple  que  llegim  en  un  autor,  disposá  la  Ciutat  en  13  de 
Mar?  de  1563,  y  de  la  que  cap  acort  trovera  en  les  actes  de  les 
deliberacions  del  Concell  de  dit  any. 

Moltes  altres  procesons  se  celebraren  durant  los  segles  xvi 
y  XVII,  á  Santa  Madrona,  fora  del  día  de  la  sua  festivitat,  per 
invocarla  en  necessitats  de  pluxa,  guerra  y  peste.  Llavors  so- 
líen  transportar  á  la  Seu  les  reliquies  de  la  Santa,  hont  les  de- 
xaven  depositades  una  teraporada  mes  ó  menys  Uarga,  retor- 
nantlés  procesonalment  á  la  sua  capella.  En  algunes  de  les  tais 
ocasións,  se  feya  cesar  ais  barcelonins  en  sos  trevalls,  quan 
raenys  durant  mitj  día.  Cora  á  exemple  aduhiréra  la  del  any 
1602,  en  que  per  coincidir,  les  plegarles  de  pluxa,  ab  la  diada 
de  la  Santa,  se  raaná  cora  á  cosa  escepcional:  «E  fins  a  raig  día 
cessaran  totes  feynes  temporals  exercint  les  spirituals  tenint  tan- 
cades  llurs  botigues  y  officines*  (197). 

Havent  tractat  de  la  devoció  de  Barcelona  envers  Santa 
Madrona,  nos  ocuparém  de  la  sua  capella  y  servey  eclesiástich, 
qual  origen  ja  tenira  dit  que  no  apar  ab  anterioritat  al  seglé  xvi. 
Per  r  any  1525,  guardaríen  dos  ermitants  dita  Capella,  ais  qui 
intentaren  assessinar,  uns  homes  de  Sarria  (198).  Del  que  con- 
signa Bruniquer,  ne  depenja,  que  les  reliquies  y  capella  de  la 
Santa,  al  comengar  lo  segle  xvi,  serien  del  monestir  de  Sant 
Pau  del  Camp  situat  al  peu  del  Montjuich  (199). 

Fins  que  Barcelona  se  *n  encarregá,  la  Capella  sigue  raolt 
poca  cosa.  Axó  ocorregué  á  25  d'  Abril  de  1664,  en  sentada  de 
Concell  dé  Cent  jurats,  que  aprová  la  proposta  deis  Concellers, 
d'  ac^eptar  la  prolccció  de  la  capella  de  Santa  Madrona  adi;ocada 
y  molí  propicia  de  la  Ciutat,  despenent  lo  necesari  á  fí  d'obtenir 
de  Roma,  «la  unió  de  dita  capella  S.  Fructuós  Eulogi  y  Auguri, 


(197)  Colecció  de  bans  1595  fineix  1602^  foli  244. 

(198)  Vegis  la  nota  (179). 

(199)  Rúbrica  de  Bruniquer^  vol,  II,  fol.  76  (arxiu  municipal  de 
Barcelona). 


Digitized  by 


Google 


-(294)- 

ab  lo  monastir  de  frares  observants  de  la  verge  María  de  Je- 
sús» (200).  D'  aquest  acort  hi  ha  motiu  per  sospitar,  si  la  amiga 
capella  de  S.  Fruytós,  qiial  situació  en  la  montanya  de  Montjuich 
ignorám,  pogués  haverse  transformat,  en  lo  segle  xvi,  ab  la  de 
Santa  Madrona.  Majorment,  quan  les  reliquies  de  aquests  sants, 
se  trovaren  junt  á  les  de  Santa  Madrona,  en  la  visura  del  any 
1593.  Dexém  apuntat  lo  dubte  per  que  mes  avant  algii  lo  puga 
resoldre  ab  major  conexement. 

Lo  Bisbe  de  Barcelona,  interessat  en  aquesta  unió,  hi  inter- 
vingué  y  se  porta  á  efecto  sense  cap  entrebanch.  Un  petit  beni- 
fet  de  vint  y  sis  Uiures  anyals,  que'  s'  aplica  á  la  confraría  de 
Santa  Madrona  Uavors  fundada,  se  destina  á  donar  en  dot  á  una 
doncella  pobre  per  maridar,  la  qual  devía  presentarse  ceremonio- 
sament,  en  lo  día  de  la  festa  anyal  de  la  Santa,  ab  una  bossa  al 
costat  y  colocarse  en  Uoch  vistos  y  públich,  mentres  se  celebra- 
ven  los  divináis  officis  (201).  Durant  los  segles  xv  y  xvi  fou 


(200)  «Diniars  XXV  del  mes  de  abril  MDLXIIII  die  de  St,  march, 
Concell  de  Cent  jurats.» 

oE  quant  al  pensament  tingut  per  dits  senyors  Concellers  en  accep- 
tar  la  protectió  de  la  Capella  de  la  gloriosa  verge  Sta.  Madrona  adno- 
cada  y  molt  propitla  de  la  present  ciutat  de  Barcelona  fundada  en  la 
montanya  de  montjoieh  territori  de  Barcelona  y  del  subsidi  y  charitat 
se  demana  per  obtenir  de  sa  sanctedat  la  unió  de  dita  capella  S.  Fmc- 
tuós,  Eulogi  y  Auguri  ab  lo  monestir  deis  frares  obseruants  de  la  ver- 
ge  María  de  Jesús  y  per  lo  reparo  y  obres  de  dita  casa  a  fi  y  effecte 
en  dita  casa  pugnen  habitar  frares  de  dit  orde  per  maior  veneratio  y 
honra  de  dita  gloriosa  Santa  y  dits  gloriosos  Cossos  sancts. 

«Lo  dit  Concell  regratiant  molt  a  dita  Senyors  Concellers  lo  dit 
sanct  pensament  han  tingut  per  maior  veneratló  de  dita  gloriosa  Santa 
madrona,  Per  so  y  altrament  feu  deliberatio  y  conclusio  que  dita  pro- 
tectió de  dita  casa  de  sancta  madrona  sle  acceptada  per  dits  Seuyors 
Consellers  y  que  per  obtenir  dita  vnio  de  sa  sanctedat  e  per  les  obres  y 
altres  despeses  per  lo  reparo  de  dita  esglesia  e  casa  se  faran  que  per 
dit  effecte  se  despenga  tot  lo  que  sera  mester  de  diners  de  la  present 
Ciutat  cometent  dit  negoci  e  la  eff  ectuacio  de  aquell  ab  los  deppendents 
y  emeY'gents  ais  magnifichs  Senyors  consellers  presents  y  esdevenidors. 
Encan^egantlos  affectadament  que  en  dit  negoci  tinguen  molta  s)llici- 
tut  e  prompta  diligentia.»  {Delliberaciona  del  Concell  1564,  foli  73, 
arxiu  municipal  de  Barcelona). 

(201)  Lo  30  de  Novembre  de  1664,  se  consignaren  les  26  Uiures 
anyals  ca  la  confraría  de  sancta  madrona  instituhidora  y  fundadora 


Digitized  by 


Google 


.(295)- 

costum  molt  general^ada  fer  captes  y  donar  almoynes  á  fí  de 
maridar  ab  dot,  doncelles  pobres  (202),  vehent  á  Dona  María  de 
Castella,  muUer  del  rey  Anfos  IV  de  Napols^  distingirse  en  dotar 
á  dames  de  la  Cort,  y  á  doncelles  de  son  servey. 

Les  deficiencies  de  la  migrada  capella  de  Santa  Madrona, 
hagueren  de  corretgirse  del  moment  en  que  s'  hi  instalaren  los 
f raros  de  Jesús  y  á  les  obres  fetes  en  1564  per  donarloshi  acu- 
lliment,  s'hi  afegiren,  en  1666,  les  necessaries  per  aprovisionar- 
los d'  aygua  bona,  puix  la  de  cisterna  falta  va  molt  sovint. 
D*  aqui  que  s'  hi  aconduís  la  de  la  font  de  Sant  Julia,  propera  á 
la  iglesia  d' aquest  nom,  liavors  segurament  del  tot  abando- 
nada. 

Esta  aygua  fou  donada  á  la  Ciutat  per  Bertomeu  Valero  en  31 
de  Maig  de  1666.  Los  Concellers  se  gastaren  cent  Iliures  en  obres 


en  dita  capella  tota  hora  y  qnant  sera  obtenguda  de  sa  Sanctedat  ab 
la  comanlcatio  de  las  graties  e  indalgenties  que  te  la  confraria  o  com- 
panya  dita  de  la  annuntiata  fundada  en  la  sglesia  de  la  minerua  en 
Roma  de  la  qual  haian  de  esser  administradora  axi  com  son  vuy  de 
dita  Capella  los  Consellers  de  Barcelona  a  soles  ó  ensemps  ab  altros  per 
ells  deputtadors  los  quals  dita  quantitat  quiscun  any  conuertescan  y 
donen  a  una  fadrína  a  maridar  ab  tal  empero  que  la  dita  fadrína  haia 
de  anar  a  la  dita  capella  lo  dia  de  la  festa  de  dita  sancta  o  altro  día 
acompanyada  de  dones  honestes  y  honrades  senyores  y  dones  partint 
de  la  Capella  de  sancta  eularia  en  companya  de  les  altres  donzelles  si 
mes  sen  maridaran  vestida  de  blanch  ab  una  bosa  penlant  al  co^tat  o 
a  la  ma  y  en  dita  Capella  de  sancta  Madrona  aquel  dia  en  lloch  vistos 
publicament  star,  celebrantse  lo  diuinal  offici  y  axi  se  haia  de  fer  y 
distríbuir  quiscun  any  dita  quantitat.  E  si  dits  Concellers  e  o  adminis- 
tradors  no  sen  concorderan  de  la  nominatlo  de  dita  donzella  aquella 
haien  de  elegir  a,la  sort  anpmenant  ne  quiscun  dells  vna  ab  tal  sia 
filia  de  Ciutada  de  Barcelona  legittiraa  y  natural  donzella  y  cas- 
ta y  que  sos  pares  no  tingan  sufficient  patrimoni  per  collocarla.» 

(202)  Diu  la  seguent  disposició,  pregonada  per  los  Concellers  lo 
9  de  Maig  de  1508  al  tractar  de  posar  ordre  al  pobres  y  captai- 
res:  «no  sie  licit  ni  permes  a  persones  algunes  de  qualseuol  sta- 
ment  o  condicio  sien  acaptar  en  la  dita  Ciutat  per  fadrínes  a  maridar 
si  donchs  no  son  pare  o  mare  o  germa  de  la  fadrína  per  qui  acaptaran 
e  que  abans  de  acaptar  hagen  hauer  licencia  deis  honorables  mossen 
franci  johan  gerona  mestre  Narcís  sola  cirurgia  y  johan  miro  pellicer 
ciutedants  de  Bar9alona  sots  ban  de  Cent  sous  a  quiscu  e  per  quiscuna 
vegada  que  sera  fet  lo  contrari.» 


Digitized  by 


Google 


•(  296  )- 

per  dita  font,  en  1608,  Mes  avant  en  30  d'  Octubre  de  1644, 
se  refermá  la  propietat  de  la  Ciutat  á  dita  mina,  ab  renovació 
deis  pactes  ó  estipulacions  de  la  donació  d'  en  Valero. 

¿Qui  s'  haurá  apropiat  en  nostres  dies,  d'  aquesta  aygua  per- 
tanyent  al  municipi  barceloní ,  qual  existencia,  per  falta  d'  in- 
ventaris  del  patrimoni  de  la'Ciutat,  será  prou  desconeguda? 

Cansats  los  frares  de  Jesús,  de  la  possesió  de  Santa  Madrona, 
la  dexaren,  tornantsen  á  encarregar  després  diferents  vegades. 
En  1576,  los  Concellers,  aprofitant  la  oportunitat  de  que 
frares  descalzos  ó  caputxins  de  la  primera  regla  de  Sant  Fran- 
cesch,  volien  establirse  á  Barcelona,  escrigueren  al  General  de 
la  Orde  oferintli  la  casa  y  capella  de  Santa  Madrona. 

A  la  oferta  oposaren,  de  moment,  diferents  rahons,  fins  que, 
en  Abril  de  1678,  demanaren  á  la  Ciutat,  alguna  ajuda  á  f  í  d'  es- 
tablirse en  altre  lloch,  essentloshi  atorgada,  á  18  del  propi  mes,  la 
de  cinch  centes  Uiures  (203). 

La  solicitut  porfiada  del  Concellers  en  confiar  ais  caputxins  la 
capella  de  Santa  Madrona,  no  dexá  d'  obtenir  resultat  favora- 
ble, puix  en  aquell  mateix  any  se  Is  veu  encarregarse  d'  ella,  si 
be  per  breu  temps.  Com  tot  seguit  enfebrussen  sis  deis  set  frares 
que  hi  anaren  primer,  n'  hi  trametercn  altres  quatre,  deis  qui  dos 
enmalaltiren  igualment  y  los  altres  dos  tampoch  esta  ven  bons. 
Llavors  lo  Comissari  deis  caputxins  se  determina  á  dexar  esta 
Capella,  escribintho  axis  ais  Concellers  de  Barcelona,  en  afec- 
tuosa carta  del  20  d'  Agost  de  1678  (204). 

Los  Concellers  tornen  á  adregarse  ais  frares  de  Jesús,  perqué 
novament  cuidassen  de  la  capella.  Estos  s'  escusaren  d'anarhi, 
per  necesitar  autor isació  del  Provincial  de  la  orde.  Tost  li  escri- 
gueren, los  Concellers,  lo  6  de  Setembre  de  1678  (205),  obtenint 
Uurg  porfiades  gestions,  que  novament  hi  entrassen.  Empero  la 
dexaren  poch  després  del  any  1580,  per  questions  internes  deis 
frares  ab  son  vicari  (206). 

Encara  que  cansa  seguir  pas  per  pas,  los  afanys  deis  Conce  • 
llers  per  dexar  ben  custodiada  la  capella  de  Santa  Madrona,  no 


(203)  Apendix,  doc.  nom.  XXXVL 

(204)  Apendix.  doc.  nom  XXXVII. 

(205)  Apendix,  doc.  nom  XXXVIIL 

(206)  Cartas  Comunas  Origináis  2580,  1584,  Octubre  de  1680, 
(arx.  municipal  de  Barcelona). 


Digitized  by 


Google 


podém  pasarlos  del  tot  per  alt  La  solicitut  del  1581,  de  que  la 
tinguessen  los  caputxins,  fou  del  tot  infructuosa  (^07).  Per  90  s' 
adreQaren,  lo  6  de  Juny  de  1582,  ais  frares  servents  de  la  In- 
maculada Verge  María,  vulgarment  dits  serviles^  introduhint 
raillores  en  la  Capella,  á  fí  de  dexarla  millor  acondicionada  del 
que  no  estava. 

PI  y  Arimón,  ab  referenbia  al  1582,  esplica  que,  al  concorrer 
los  frares  de  Santa  Madrona,  á  la  processó  de  Corpus,  tenien 
son  Uoch  inmediatament  avants  del  de  les  parroquies  de  Barce- 
lona (208). 

En  Tany  1592,  FelipRós,  ai'genter  de  Barcelona,  construhla 
una  caxa  de  bronze  per  posar  les  reliquies  de  la  Santa,  dau- 
rantla  en  lo  Janer  del  1593.  Igualment  se  feren  nous  incencer  y 
creu,  despenent  la  Ciutat,  quatrecentes  Iliures  catalanes,  en 
abdos  obgectes. 

Molt  interessant  es  per  la  historia  d'  aquesta  capella,  la  cir- 
cunstanciada narració  del  cambi  de  caxa  deis  ossos  de  la  Santa, 
solerapnialment  portada  á  efecto  lo  15  de  Setembre  de  1593 
en  la  Catedral,  per  lo  bisbe  Loris,  ab  asistencia  de  les  autoritats. 
Lo  Uochtinent  general  Duch  de  Maqueda,  pretengué  obtenir  part 
del  sudari  y  alguna  reliquia.  Mes  lo  capitel  deis  canonges,  al 
aplegarse  á  deliberar  la  resposta,  denegá  tal  petició.  Lo  Virrey 
entrega  un  tros  de  tafetá  vermell  que  porta  va  y  ab  ell  sigueren 
embolcallades  les  reliquies  mentres  estigué  oberta  la  caxa  vella, 
guardantlo  dcsprés  dita  primera  autoritat  catalana,  ab  gran 
veneració  y  estima. 

Llavors  se  digué,  que,  entre  les  escriptures  ó  papers  que 
aparegueren  en  un  saquet  dintre  la  vella  urna  de  fusta,  s'  hi  re- 
lata va  que,  r  infant  Enrich,  essent  Uochtinent  del  rey  Ferrán 
lo  Católich,  pretengué,  del  Vicari  de  Sant  Pau,  alguna  reliquia 
de  Santa  Madrona.  Vegent  que  no  n'  hi  volien  donar,  V  infant 
Enrich  despcnyá  lo  llocu  ahonl  stave  dita  sania  (no  's  manifesta 
quin  Uoch  era  aquest)  y  de  fel  sen  aporta  molla  parí  de  dila  reli- 
quia y  asó  fonch  lo  día  deis  reys  sens  dir  quin  any  era.  Mentres 
la  possehí,  li  esdevingueren  infortunis  y  determina  retornarla. 
També  's  parlava  de  que,  altre  tant  havia  succehit  á  certa  per- 
sona, per  emportarsen  una  costella  de  la  Santa,  segons  se  refería 


(207)  Apendix,  doc.  nom.  XXXIX. 

(208)  Barcelona  antigua  y  moderna,  vol.  I,  plana  679» 


Digitized  by 


Google 


-(  298  )- 

en  altre  de  les escrip tures.  Ab  estes,  poch  precises  relacions,  pre- 
tengueren  aconsolar  iiidirectament  al  Duch  de  M¿iqueda,  de  la 
contrarietat  de  no  accedir  á  donarli  cap  reliquia  de  Santa  Ma- 
drona. No  es  probable  que  la  relació  d'  un  cas  ocorregut  solsa- 
ment  cent  anys  avants,  sigues  tant  difusa. 

La  trasladó  del  1693  ab  sos  menuts  detalls,  se  continua  en 
lo  volum  de  Exemplars  del  arxiu  de»  la  Catedral  de  Barcelona, 
com  succehit  en  dimecres  15  de  Setembre.  Altre  relació  del  tot 
exacta  á  la  deis  Canonges,  inseguint  semblant  orde,  nomenantse 
ais  mateixs  assistents  y  sois  mudant  unes  peques  páranles,  que 
no  la  alteren  gens,  existeix  en  lo  dietari  del  Concell  de  la  Ciutat 
de  Barcelona.  Al  resenyar  la  pretensió  del  Virrey  y  la  suposada 
sustracció  del  Infant  Llochtinent,  la  una  relació  está  calcada  en 
la  altre,  páranla  per  páranla  (209).  En  k)  que  está  en  desacort 
lo  dietari  del  Concell,  es  en  senyalar  la  data  de  la  mutació  de  la 
ossa,  puix  la  posa  en  jornada  de  dijous  16  de  Setembre.  Certa- 
inentno  havem  tractat  de  comprovar  en  altre  lloch,  quina  de 
dites  dates  será  la  veritable. 

D^  esta  igualtat  tant  absoluta  d'  abdues  relacions  devem  de- 
penjarne  la  confecció  cuidadosa  d'  un  patró  únich  y  per  consc- 
quencia,^  V  intent  de  divulgar  lo  contingut  de  certs  pergamins, 
que,  donat  cas  de  queexistissen,  no  cal  suposar  los  autentichs. 
La  falsetat  de  documents  es  un  vici  molt  antich  en  nostre  térra, 
segons  ne  tenim  nombroses  y  comprovades  mostres,  com  ho  pen- 
sam  referir  mes  per  menut  en  altre  oportunitat. 

Comensá  lo  segle  xvii,  ab  lo  major  zel  deis  Concellers  per  tot 
quan  á  exa  capella  pertocava.  Del  qual  n*  es  bona  prova,  Tacort 
del  Concell  de  Cent,  del  10  de  Novembre  de  1602,  esmersant 
quisqu'  un  any  fins  á  mil  Iliures  en  obres  á  obs  del  monestir.  De 
que  's  porta  á  efecte,  ho  mostren  clarament  difercnts  concells, 
com  V.  g.  los  del  13  de  Desembre  de  1604,  10  de  Febrer  de  1606 
y  altres. 

En  1627  (25  d'  Abril)  feu  fer  la  Ciutat  tres  reíanles  depintu- 
ra  sobre  tela  per  las  tres  capellas^  axis  com  acabar  la  sistema 
nova  y  lo  dormidor. 

En  1606,  per  subvenir  á  les  despeses  d'  un  capitel  provincial 
celebrador  á  Santa  Madrona,  dona  lo  Concell  de  Cent,  tres- 
centes  Iliures  «ab  que  dits  concellers  procuren  que  en  dit  capitel 


(209)    Manual  de  noDeÜs  ardits  vulgo  Dietari  del  Concell  barceloni. 


Digitized  by 


Google 


-(  299  )- 

nos  fassan  cosas  en  derogatio  ni  preiudici  de  la  ciutat  per  ser 
dita  casa  com  es  propia  de  la  ciutat  y  teñir  aquella  los  frares  en 
pura  comanda  per  la  ciutat.» 

Apochd'haver  comensat  Tany  1618,  esdevingué  un  tras- 
cendental conflicto.  Lo  Bisbe  de  Barcelona  manifestá  ais  Conce- 
llers  que,  en  conciencia  devien  treure  de  Santa  Madrona  ais 
frares  ser  vites,  responentli  mirarien  lo  que  's  podía  fer.  En  lo 
Febrer  d'  aquell  any,  los  representants  de  la  Ciutat  demanaren 
al  Bisbe,  ordenas  pregarles  per  conservado  de  la  salut  pública. 
Aquest  obgectá,  «que  prou  peste  tenia  la  Ciutat  en  Barcelona 
pus  sufría  que  dits  frares  stiguessen  en  la  iglesia  de  Sta  Madro- 
na y  que  sempre  quey  estañen  Nostre  Senyor  estaría  irat  con- 
tra aquesta  Ciutat  dient  y  especificant  les  causes  per  les  quals 
los  dits  magnifichs  concellers  estaven  obligats  á  traurels  de  dita 
casa  y  oratori,  que  per  esser  de  religiosos  y  sacerdots  no  's  re- 
ferexen.» 

Com  no  anasen  tan  depressa  en  pendre  una  determinació, 
segóos  lo  Bisbe  desitjava,  los  amenassá  ab  emportarsen  les  reli- 
quies;  replicantli  los  Concellers,  que  de  cap  manera  tal  cosa  con- 
sentirien. 

Les  repetides  instancies  del  Prelat,  ab  qui  marxava  d'  acort 
lo  Virrey  de  Catalunya,  hagueren  per  consequencia,  se  tragues 
ais  servites  de  Santa  Madrona,  per  virtut  d'  acort  del  Consell  de 
Cent  de  9  de  Juliol  de  1618.  En  la  sentada  que  bagué  lloch  ab 
dit  motiu,  un  delegat  del  Bisbe  hi  exposá  les  rahons  que  tenien 
per  arbitrar  de  la  Ciutat  la  expulsió  del  servites.  Al  retirarse, 
lo  Delegat,  del  saló  de  deliberacions,  lo  Consell  de  Cent  no  duptá 
en  revocar  la  comanda  de  la  casa  de  Sta.  Madrona  que  los  frares 
serviles  teñen  per  la  Ciutaty  donant  plens  poders  ais  Concellers 
per  portarla  á  terme. 

No  ho  practicaren  sense  les  degudes  precaucions  y  en  la 
tarde  d'  aquell  mateix  día,  acompanyats  del  agutzil  Montrodon 
y  del  representant  del  Bisbe,  anp.ren,  los  cinch  concellers,  en- 
semps  ab  vuyt  persones  del  Concell  de  Cent,  dugues  de  cada 
estament,  á  notificar  la  revocado  de  la  comanda  de  Santa 
Madrona,  al  Prior  y  frares  ais  qui  la  confiaren  en  1682.  Lo  re- 
presentant del  Prelat  comunica  ais  frares,  sois  pena  de  excomu^ 
nicació  major  lata  senlentia,  que  no  celebrassen  missa  sino  en 
ses  cases  y  que  no  confesassen  ni  predicassen  ni  acaptassen. 

Ais  clams  deis  frares  servites,  la  Ciutat  acordá  se  'Is  soco- 
rregués  ab  vint  rals  á  quiscun  d^  ells.  Seguidament  passaren  á  la 


Digitized  by 


Google 


Iglesia  ab  alguns  preveres  del  colegí  de  Sant  Sever,  que  'Is  hi 
havien  portat  per  regonexer  les  reliquies,  com  axí  's  feu  ab  gran 
cerimonia.  Acabat  lo  regonexement  y  pres  inventan  deis  obgec- 
tes  de  la  sacristia,  los  servites  abandonaren  aquella  matexa 
tarde  Santa  Madrona,  posant  en  possessió  de  la  casa,  á  Micer 
Cavaller  ?.'•  administrador  de  Sant  Sever,  restanthi  allí  dos 
preveres  y  alguna  altra  gent  per  guardarla  y  custodiarla,  fins 
que  altre  cosa  's  disposás  (210). 

Lo  10  de  Juliol  de  1618  los  de  la  vuytena  que  cuydaven  de 
Santa  Madrona,  ab  los  Concellers,  acordaren  «attes  que  nos  con- 
sideraua  perill  en  lo  que  es  la  guarda  de  aquella  casa  sois  esti-> 
guessen  en  guarda  dos  preueres  y  dos  homens  layes  y  que  per 
go  fos  dat  orde  a  que  Id  veguer  y  el  aguazil  monrodon  y  demes 
que  son  alia  sen  vagen  ordenant  a  Joan  soler  farran  notarí 
scriua  ratíonal  en  asso  present  que  vuy  depres  diñar  vage  alia 
ys  encarrech  lo  inuentari  al  veguer  comanat  prenent  les  claus 
y  don  y  pach  al  dits  veguer  y  aguazil  per  sas  dos  dietas  de  ayr  y 
vuy  a  cada  hu  dells  a  raho  trenta  sis  reals  lo  die  y  a  cadavn  deis 
demes  qui  allí  son  en  sa  companyla  a  raho  quatre  reals  lo  die  y 
que  dexant  alli  vns  vestiments  y  calzer  y  patena  y  lo  demes  ne- 
cessari  per  a  celebrar  míssa  pos  en  bon  recapte  y  seguretat  les 
demes  coses.» 

Los  frares  servites  reclamaren  algún  propi  d'  ells  dexat  en  la 
dita  casa,  y  en  12  de  Juliol  de  1618,  lo  delegat  deis  Concellers, 
los  hi  retorna. 

Lo  13  de  Juliol  escrigueren  los  Concellers  al  General  de  la 
orde  de  Sant  Francesch,  demanantli  sis  ó  vuyt  frares  recoléis 
per  Santa  Madrona,  encarregantse  de  gestionarho,  lo  Pare 
Yvanyes  de  la  propia  orde.  Estant  en  camí,  aquest  frare,  passa- 
vaper  Tortosa,  quan  lo  requerí  son  superior  gerárquich,  á  no 
exir  de  la  provincia  sots  pena  d'  excomunicació.  S'  atribuhí  aytal 
ordonament  ais  servites  expulsats  de  Santa  Madrona.  En  efecte, 
estos  reclamaven  esser  obgecte  d'  injusticia  en  les  inculpacions 
y  teñir  dret  á  prosseguir  en  Santa  Madrona  (211).  D*  altre  part 


(210)  Apendix,  docnment  nom.  XL. 

(211)  Axó  se  depenja  de  la  lletra  escrita  per  lo  Bisbe  de  Barcelona 
ais  Concellers  datada  á  80  de  Juliol  de  1618.  axi  com  de  la  de  Fr.  Bal- 
dassani,  general  deis  servites  ais  propis  Concellers  datada  á  Bologna 
lo  4  d'  Agost  de  1618. 


Digitized  by 


Google 


«(  801  )^ 

los  recoléis  pretenlen  s'  arregles  algún  inconvenient  legal,  avants 
d*  aceptar  V  oferiinent  que  de  tan  bona  voluntat  los  hi  feyen  los 
Concellers  (212). 

Altres  gestions  practícades  en  la  Capital  d'  Espanya,  per 
en  Francisco  Baster,  escrivá  de  manament  en  la  cancillería 
d*  Aragó,  representant  de  Barcelona,  tampoch  donaren  resultaf • 
Provaren  donchs  d'  adregarse  á  Boma,  solicitant  del  Cardenal 
Veraldo  protector  de  la  religió  de  Sant  Francesch,  del  Cardenal 
Borja  embaxador  del  Rey  d'  Espanya  á  Roma  y  del  agent  de 
Barcelona  en  la  Cort  Pontificia,  la  vinguda  deis  recolets  en  la 
Capella  del  Montjuích  (14  d'  Agost  de  1618). 

A  Roma,  los  frares  servites  hi  portaren  la  reclamació  deis 
seus  pretesos  drets  á  Santa  Madrona,  en  lo  mes  de  Setembre  ú 
Octubre  d'  aquell  mateix  any,  ocupantse  de  solucionarla  favora- 
blement  á  ells,  lo  Mestre  general  deis  franciscans  Frá  Benigno 
de  Genova,  al  anar  á  la  Capital  del  catolicismo. 

Conexent  les  dificultats  en  que  estaven  los  Concellers,  los 
frares  agustins  descalgats  de  ^aragoQUy  probaren  d'  instalarse  á 
Santa  Madrona.  Los  Jurats  de  ^^^r^^-goca»  lo  7  de  Novembre  de 
1618,  escrigueren  ais  Concellers  de  Barcelona  tal  desitj,  men- 


(212)  La  lletra  que  desde  Madrid  escrigué  ais  Concellers,  lo  4 
d'  Agost  de  1618,  Francesch  Baster  comen9a : 

«He  rebada  la  carta  de  V*  M»  de  28  del  passat  y  las  que  ab  ella 
Tenían  per  ais  Y«  Regents  Fontanet  y  Sentís  he  donat  encontinent.  Y  al 
General  deis  Fran.^'o*  la  sna  lo  qnal  me  ha  dít  qne  no  tenia  encara  res- 
posta  de  la  qne  auía  serit  pera  saber  las  cansas  que  mogaeren  al 
Prou»^  a  no  concedir  Ilicencia  ais  Pares  Recoletos  pera  habitar  en 
S.*  Madrona.  Si  be  tenia  auis  que  era  dos.  La  vna  que  pretenen  los 
Semitas  que  no  seis  ha  pogut  llenar  la  casa  sens  ser  oits.  A  esta  he 
satisfet  ab  dir  que  no  auia  de  auer  proua  per  escrits  de  la  ocasio  que 
han  donada  pera  que  seis  llenas  que  fora  lo  escandol  major  que  basta- 
ría que  V»  M»  aguessen  justificat  lo  negoci  ab  lo  que  lo  S'  Bisbe  de 
Barcelona  los  auia  aduertit  y  que  no  se  auia  de  creure  que  procehint 
V*  M*  en  tot  ab  la  justiftcacio  que  es  notori  volguessen  infamar  vna 
Religio.  Laltra  es  que  per  vna  concordia  confirmada  per  sa  S*  no  poden 
teñir  los  Recolets  sino  cert  número  de  casas  y  que  estant  ya  complit 
seria  aumentarlo  de  vna  mes  si  seis  concedis  pendre  la  de  S^  Madrona 
que  ab  tot  nos  resolía  en  fins  a  teñir  la  resposta  que  aguarda.» 

La  concordia  de  que  aquí  's  parla,  din  la  carta  feta  á  Madrid  lo  4 
d'  Agost  de  1618  per  lo  Mestre  General  de  Sant  Francesch  Fr.  Benigno 
de  GeuDva,  que  fon  per  bula  de  Gregori  XIII. 


Digitized  by 


Google 


-(  8C2  Ir- 
ires pasaven  á  gestionarho  en  la  Capital  Catalana,  Fray  Pedro 
de  Santiago,  molt  gran  predicador,  acompanyat  d'  un  altre  fra- 
re  de  la  orde,  comptant  ab  la  ajuda  é  influencia  del  Virrey  de 
Catalunya,  del  Arquebisbe  de  Tarragona  y  del  Bisbe  de 
Tortosa. 

Les  coses  semblaven  ben  endregades  per  los  agustins,  quan 
sobreviügué  una  dificultat  d'  ordre  intern,  al  anar  á  convenirse 
la  entrega  del  monestir.  Los  pares  agustins  observants  de  Barce- 
lona interposaren  «una  litte  que  an  intentada  contra  los  pares 
descalsos  deuant  del  Senyor  Bisbe  acerca  desta  fundatio  per  lo 
qual  dit  Senyor  bisbe  ha  suspesa  la  licentia  de  fundar  que  tenia 
oferta.»  Axis  ho  escrigueren  en  data  de  27  de  Novembre  de  1618, 
los  Concellers  á  Salvador  Fontanet  del  consell  del  Rey  nostre  sen  - 
yor  y  son  regent  en  lo  Supremo  de  Aragóy  qui  també  s'  interessa- 
va  per  la  instalado  del  agustins.  En  la  carta  escrita  en  igual 
jornada,  al  Nunci  de  Sa  Santetat  á  Madrit,  digueren,  que  lo  Bis- 
be ha  amenassat  ais  agustins  descalsos  en  llevarlos  la  Uicencia 
de  predicar  y  ministrar  sacraments  y  que  procehiría  mes  con- 
tra d'  ells  si  fundaven  iglesia,  solicitantli  provehis  «que  lo  sen- 
yor bisbe  done  dita  Uicentia  ó  que  no  sentrémeta  en  lo  que  toca 
á  fundar  dits  pares  agustins  descalsos  iglesia  ni  pose  storp  á  vna 
obra  tant  santa. i  Aquest  negoci  seguí  tractantse  á  Madrid  y  en- 
cara esta  va  per  resoldre  lo  19  de  Janer  de  1619. 

Lo  28  de  Novembre  de  1618,  convingueren  ab  los  frares  de 
la  Santísima  Trinitat,  que  dos  d'  ells  custodiaríen  Santa  Madro- 
na, donantlos  tres  rals  diaris  á  quiscun,  ultra  les  mises.  Aques- 
ta custodia  tingué  carácter  interí. 

Les  gestions  per  confiar  ais  frares  franciscans  la  casa  de 
Santa  Madrona  no  arrivaren  á  bon  estament  en  V  any  1619. 
D*  aquí  que  los  Concellers  s*  adregassen  ais  frares  caputxins,  ha- 
vent  de  resposta,  que,  sense  Uicencia  del  Pare  Procurador  ó  del 
Provincial  res  decidirien.  No  perderen  temps  los  Concellers, 
y  lo  26  de  Febrer  de  1619,  fou  escrit  á  abdos  Pares  cartes  con- 
semblants  (213)  reclamant  la  aceptado  del  convent.  Respon- 
gué  desde  Roma,  lo  6  d'  Abril  de  1619,  lo  Procurador  General 


(213).  D'  estes  dugues  cartes  publicám  la  escrita  al  Procurador 
de  la  Orde  (apendix  document  nom.  XLII)  tota  vegada  que  entra  en 
certs  detalls  sobre  Santa  Madrona  y  la  montanya  de  Montjuích  que  no  's 
donen  en  la  altre. 


Digitized  by 


Google 


-(  803  )— 

deis  Caputxins,  que  ho  remitía  á  conoxement  del  Pare  Provincial, 
á  qui  dexava  en  Ilibertat  de  decidir  lo  que  conceptúas  mes  con- 
venient. 

Aceptaren  los  Caputxins,  fentse  necessaries  algunes  obres  en 
lo  convent,  per  requerirho  les  prescripcións  de  la  orde.  Y,  en 
jornada  de  14  de  Juny  de  1619,  lo  Consell  de  Cent  destina  300 
Uiures  á  estes  despeses  (214). 

Durant  la  guerra  civil  del  1640,  habilitat,  lo  cím  de  Mont- 
juích,  per  fortalesa,  los  frares  de  Santa  Madrona  reberen  en- 
carrech  de  pujar  á  dir  la  misa  al  Castell,  totes  les  festes  de  pre- 
cepte. 

Aquest  servey  se  suspengué  en  Juny  de  1661,  á  causa  de  la 
gran  peste,  puix  seguint  les  prescripcións  sanitaries,  s*  incomu- 
nicaren totalment  dits  frares  (215). 

Les  reliquies  de  Santa  Madrona  se  tragueren  de  la  Cape- 
11a  y  portaren  á  la  Catedral  de  Barcelona,  durant  la  guerra  del 
1640  al  1662,  sense  que  per  50  s'  interrumpissen  les  habituáis 
funcions  en  honor  de  la  Santa,  les  quals,  en  lloch  d*  efectuarse 
en  lo  Montjuich,  se  celebraren  en  la  Seu. 

En  1641,  la  sua  festa,  á  igual  que  les  demés  de  la  Ciutat,  re- 
vestí solempnitat  especial  (216),  arbitrantse,  en  los  successius 


(214)    Apendix  document  nom.  XLII. 

(216)    Apendix  document  nom.  XLIV. 

(216)  En  1641,  se  llegía  en  lo  ban  llavors  pregonat  «inseguint  la 
deliberatió  feta  per  lo  saui  concell  de  cent  a  quatre  del  corrcnt  mes  de 
mars  ab  la  qual  delibera  que  a  qninse  del  dit  y  corrent  mes  de  mars 
que  sera  lo  die  de  la  festa  de  la  gloriosa  verge  y  mártir  Sta.  madrona 
aduocada  nostre  se  fasse  una  solemna  professo  com  se  fa  lo  die  del  Cor- 
pus si  y  conforme  se  f eu  lo  die  de  la  festa  de  la  gloriosa  y  mártir  San- 
ta Eularia  prop  passada  aportant  en  ella  lo  cors  y  santes  reliquies  de 
dita  gloriosa  Sta.  madrona  que  vny  están  depositades  en  la  sglesía  ma- 
jor  desta  ciutat  seguint  dita  professo  lo  mateix  cami  segueix  la  del 
Corpus  pera  que  per  medi  e  intersatio  de  dita  gloriosa  Sta.  madrona 
alcansem  victoria  contra  nostres  enemichs  y  gosem  la  pau  y  quietut 
desitjada  y  dita  gloriosa  Santa  intercedesca  ab  Deu  nostre  Senyor  11 
placía  aportar  los  fruyts  que  vuy  están  sobre  la  térra  a  son  degut  fí.» 
Finía  lo  ban,  invitant  á  les  confraries  per  les  tres  de  la  tarde  á  la  Seu, 
manant  fer  festa,  escombrar  y  regar  les  carreros,  posar  draps  en  les 
finestres  y  la  vigilia,  fer  alimaries  al  enfosquír,  despres  del  toch  de  la 
Ave  María. 

Altre  modíflcacíó  sufrí,  al  seguent'any  de  1642,  la  celebrado  de  la 


Digitized  by 


Google 


-(  804  )  - 

anys,  la  intercessió  de  U  Santa,  per  obtenir  exit  favorable  en  la 
guerra  deis  castellans. 

Lo  siti  de  Barcelona,  del  1652,  feu  desaparexer  la  capella  de 
Santa  Madrona,  restan t  ses  reliquíes  depositades  á  la  Catedral. 
Al  cap  de  nou  anys,  en  1661,  te  determina  reedificar  esta 
capella,  com  axis  se  feu,  de  la  manera  mes  solempnial.  Lo  di- 
jous,  12  de  Maig  de  1661,  anaren  al  lloch  hont  estigué  aleada 
avants  de  la  guerra,  los  Concellers  y  lo  Bisbe  de  Barcelona  ab 
gran  acorapanyament,  per  comentar  les  obres.  Al  mateix  temps 
se  maná  á  tothom  generalment,  «que  desdel  mitj  die  en  auall, 
los  officials  que  los  dies  de  feyna  teñen  sas  portas  parades,  les 
tingan  tancades,  abstenintse  de  coses  temperáis  y  exercitantse 
en  les  spirituals  en  honra  de  dita  gloriosa  sancta  sots  pena  de  3 
Iliures.» 

Se  pogué  acabar  ais  tres  anys  de  comensarse  les  obres,  ó 
siga  6n  1664.  Ab  tal  motiu  lo  dijous  30  d'  Octubre,  hi  bagué  gran 
festa,  obligant  ais  barcelonins  á  teñir  tancats  los  obradors  y  bo- 
tigues  y  assistint  los  gremis  y  confraries,  ab  sos  penons  y  bande- 
res,  á  la  processó,  que  inseguint  la  antigua  costum  de  les  que  's 
feyen  en  la  diada  de  Santa  Madrona,  sorti  de  la  Catedral  á  les 
set  del  matí  per  anar  á  dexar  depositades  les  reliquies,  que  feya 
vint  y  quatre  anys  s'  havien  hagut  de  treure  del  Montjuích,  al- 
tre  vegada  en  aquell  lloch  y  en  la  capella  que  tan  solempnial- 
ment  s'  inaugurava  (217). 

No  estaven  destinades  á  seguir  en  pau  y  quietut  en  sa  nova 
morada,  estes  reliquies  tant  venerades  deis  barcelonins  en  lo  se- 
gle  xvií.  La  guerra  de  Successió,  ab  ses  continuades  bregues  al 


festa  de  Santa  Madrona.  Per  acort  de!  Concell  de  Cent  de  6  de  Mar?  de 
1642,  per  haver  tingut  «en  dita  montanya  contra  lo  enemich  castellá  la 
victoria  que  es  notoria^  en  memoria  de  la  qual  y  deis  favors  que  inter- 
cedint  la  santa  rebo  de  sa  diuina  magestat  hale  dit  die  deliberat  te- 
nintho  axí  b^lo  molt  Iltre  capitel  de  la  iglesia  cathedral  de  dita  ciu- 
tat  que  quíscnn  any  en  referiment  de  gracias  de  tant  gran  merce  tro* 
bantse  lo  eos  de  la  sancta  gloriossa  en  dita  iglesia  maior  y  no  altra- 
ment  lo  die  de  la  sua  festíoitat  se  fasse  ana  professó  per  la  present 
ciutat  si  y  de  la  matexa  manera  y  ab  lo  matex  modo  y  forma  y  per  lo 
matex  districte  se  fa  quiscun  any  la  de  la  inmaculada  conceptio  de 
nostra  señora  en  dita  iglesia  maior  aportant  en  aquella  lo  eos  de  la  Be- 
nauenturada  sancta.» 

(217)    Apendix,  document  nom  XLV. 


Digitized  by 


Google 


-(  306  )- 

entorn  de  Barcelona,  devia  arrunar  per  segona  vegada  lo  con- 
vent  y  santuari,  com  en  realitat  esdevingué,  obligant  á  treure 
la  urna  que  contenia  les  santes  despulles  raortals,  y  portarla  al 
monestir  benedictí  de  Sant  Pau.  Refereix  lo  susdit  autor  Mone- 
gal,  que,  d'allí  passá  al  convent  deis  Caputxins  de  la  Rambla, 
segons  parer  d'  alguns  escriptors;  mes  que  altres  diuhen  fou 
depositada  en  una  petita  iglesia  que  's  comenta  á  construir  en  la 
Rambla,  en  Agost  de  1718  la  que  benehl,  en  6  de  Juny  de  1723, 
lo  Rector  del  Pí,  qual  iglesia  estava  sots  custodia  deis  propis 
caputxins. 

En  r  any  1808, 1'  exercit  francés  ocupa  aquella  Capella  ab  lo 
convent  deis  caputxins  de  la  Rambla  y  en  lo  de  1820,  lo  govern 
d'  Espanya  la  derroca,  essent  aconduhides  les  reliquies  á  la  Ca- 
tedral. Eri  1824,  comengá  una  nova  ediflcació  en  la  matexa 
Rambla,  acabada  lo  16  de  Agost  de  1829,  d' hont  fou  treta  la 
urna,  en  la  desastrosa  jornada  del  any  1835,  incorporantse  la 
Ciutat  de  les  reliquies.  Després  de  passar  á  diferents  iglesies  de 
Barcelona,  de  la  parroquia  de  Sant  Jaume,  ana  á  Sant  Miquel 
per  son  carácter  de  capella  municipal.  Al  derrocarse  Sant  Mi- 
quel, en  1869,  conduhida  al  arxiu  de  la  Catedral,  feu  allí  com- 
panyía  á  les  venerables  despulles  del  patriarca  Qapera  bisbe  de 
Barcelona  y  deis  martirs  de  la  independencia  patria,  morts  en 
1809  á  maxis  del  invasor  francés,  tots  los  que  esperaven  la  digno 
sepultura,  sempre  promesa  y  sempre  escatimada  per  lo  segle  xix 
y  encara  no  portada  á  efecto,  actualment,  en  lo  que  pertoca  A. 
estos  derrers. 

Mentrestant,  en  1867,  lo  Bisbe  de  Barcelona  havia  obtingut 
la  formació  de  noves  parroquies  en  consonancia  al  increment 
que  prenia  la  Ciutat,  creantse  la  de  Santa  Madrona,  en  lo  repeu 
de  la  montanya  de  Montjuich.  A  les  gestions  de  la  autoritat  ecle- 
siástica, per  obtenir  que  les  reliquies  de  la  Santa  se  custodiasen 
en  la  iglesia  de  que  n'  era  titular,  responguó  V  Ajuntament  ab  un 
acort  aflrmatiu,  á3de  Novembre  de  1871.  En  consequencia,  se 
portaren  á  la  iglesia  del  convent  de  carmelites  calgades  del 
carrer  del  Hospital,  que  interinament  feu  de  parroquia,  d'  hont, 
per  esser  destruida  esta  iglesia,  passaren  á  hostatjarse  á  Sant 
Agustl,  mestres  s*  acaba  va  en  lo  Montjuich,  un  oratori  que  pro  • 
visionalment  y  per  un  nombre  d'  anys  no  molt  llarch,  devía 
habilitarse  per  les  necessitats  espirituals  d'  aquells  parroquians. 

Lo  nou  y  present  temple  de  Santa  Madrona  hont  ara  's  trova 
la  urna  de  la  Santa,  fou  comensat  en  14  de  Febrer  de  1886,  per 


Digitized  by 


Google 


-(  306  )- 

lo  bisbe  Cátala  y  Albosa  é  inaugural  lo  24  de  Maig  de  1888,  ab  una 
molt  Iluyda  funció,  á  la  que  hi  asistiren  S.  M.  la  Reyna  Regent, 
ab  les  infantes  y  alguns  Ministres  de  la  Corona,  los  bisbes  de 
Barcelona,  Lleyda,  Urgell,  Tortosa,  Vich  y  Sant  Lluis  del  Poto- 
sí, y  totes  les  corporacions  civils  y  eclesiástiques  de  Bar- 
celona. 

Sois  alguns  dies  estigué  la  urna,  en  1'  altar  provisional  que 
s'  alQá  en  1888,  puix  mentres  se  construía  lo  definitiu,  toma- 
ren á  esser  portades  en  deposit  á  la  iglesia  de  Sant  Agusti.  Lo 
nou  altar  inaugurat  en  11  de  Janer  de  1898,  rebé  la  urna  vella 
ab  les  reliques  de  la  Santa,  construintne  altre  de  nova  y  millor, 
en  1899,  T  Ajuntament  de  Barcelona. 

¿Estarán  molt  temps  en  pau  y  tranquilitat,  en  son  digne  Uoch, 
les  despulles  de  la  bena venturada  Santa,  tant  portades  d'  un 
cantó  á  altre?  Deu  ho  vulla. 


Digitized  by 


Google 


CAPÍTOL  VIH 

GeRIBERT  FILL  del  VESCOMTE  GuITART  y  8ENY0R   DEL    CASTELL 
DE  PoRT  DE  MoNTJüícH  (anys  986  A  1014)  (218) 


Any  malestruch  per  Barcelona  fou  lo  986  (219),  per  ocorre 
en  nostre  cíutat  lo  fet  mes  calamitós  y  perturbador  que  registra 
la  sua  historia,  al  menys  de  mil  anys  encá.  Volem  dir,  la  desfeta 
deis  cristians  y  presa  y  destrucció  de  Barcelona. 

La  impetuositat  del  exércit  sarrahi  en  sa  marxa  avasalladora 
per  lo  territori  de  la  Marca  Hispánica,  espahordint  á  les  naxentes 
poblacións  de  son  passatge,  feu  que  llurs  habitants  s'  arredomas* 
sen  al  ampar  deis  potents  murs  de  la  Capital,  hont,  d'  altre  part. 
Borren  II  y  sos  magnats  hi  aplegaren  lo  bó  y  millor  de  la  t^rra 
pera  defensarla. 

La  concentrado  de  forses  davant  perill  de  tal  magnitut,  qual- 
sevol  la  endevina  a  priori.  En  lo  nostre  cas,  V  interessant  testa- 
ment  de  Wilmont,  publicat  per  lo  canonge  Ripoll  (220),  dona 


(218)  Per  la  major  estensió  donada  á  les  biografíes  de  Geribert  y 
de  son  fill  Mir,  deterrainam  subdividirles  en  dos  capitols,  d'  un  sol  que 
'n  formaven  avants,  segons  s*  entreveu  del  context  del  capitot  IIL 

(219)  No  serapre  hi  hagué  unanimitat  de  parers  en  los  historiadors, 
al  fixar  al  any  986  la  capció  de  Barcelona  per  Alman9or,  puix  Zurita, 
tot  y  esser  tan  euros  en  ses  añrmacións,  signé  contradit  per  altrcs  au- 
tors  cora  Baluzio  y  Florez,  los  quí  suposaren  ocorreguda  dita  ')resa 
en  985.  En  lo  segle  xix,  lo  canonge  Ripoll,  V  autor  deis  Condes  Vindi- 
cados, lo  de  la  Historia  critica  de  Cataluña  y  altres,  han  dexat  prova- 
da  y  estabierta  la  del  986,  que,  com  so  veurá  en  lo  present  capitel,  es- 
ta d*  acort  ab  los  documents  y  fets  que  en  ell  se  continúan. 

(220)  Testamento  sacramental  de  cierto  catalán  llameo  Wilmun- 

MkM0RI48.~VIII  aO 


Digitized  by 


Google 


-(  308  )- 

compte  precls  de  la  expedició  militar  en  ajuda  y  defesa  de  la 
Ciutat  amenazada,  al  consignar  que  lo  testador  assistí  in  rspedi- 
cionem  publica  pro  defensione  liarkinona  chiilnte. 

Mes  ni  la  fortitut  de  les  muralles,  torres  y  fortaleses,  que,  com 
cinturon  de  pedra,  reclovien  lo  reduit  perímetre  de  Barcelona,  ni 
la  potencia  deis  guerrers  que  la  defensaven  desde  los  castells  Nou 
y  Vell  vescomtals,  y  del  Regorair,  de  les  torres  Ardiaconals  y 
de  les  del  palau  deis  Comtes,  ni  la  ajuda  que  pogueren  prestar  al 
Coratat  de  Barcelona,  los  demés  comtats  de  la  Marca  Hispánica, 
res  hi  pogué  y  tot  resulta  raigradíssim  davant  la  potencia  cordo- 
besa y  lo  valiment  deis  elements  de  guerra  que  seguien  al  cabdill 
Almangor,  en  ses  ben  corabinades  expedicións  contra  los  regnes 
cristians. 

Lo  primer  de  Juliol,  V  exércit  muslemita  estava  davant  Bar- 
celona, estenentse  per  la  costa,  la  armada  del  Algarbe,  animats, 
aquells  guerrers,  del  major  entusiasme  ab  la  esperanga  del  rich 
botí  de  guerra  concentrat  en  la  capital  de  la  Marca.  No  sabém 
detalls  del  siti:  pro  tal  seguretat  tindrien  los  alarbs,  de  sa  pró- 
xima victoria  y  tal  desconflanga,  los  cristians,  de  rebre  secors 
de  fora,  cora  de  poder  resistir  ab  éxit,  que  al  quart  día  se  tractá 
de  salvar  la  persona  de  Borrell  II  Y  axis  fou,  que,  la  nit  del  4  de 
Juliol,  lo  Com  te,  recaptantse  de  les  naus  del  Algarbe,  segóns 
relació  deis  historiadors  alarbs,  pogué  escapar  de  la  Ciutat. 
Allí  hi  quedaría  com  A  Uochtinent  séu,  .per  defensarla  fins  á 
r  últim  moment,  lo  v^escomte.  Encara  que  los  historiadors  no 
han  senyalat  que  axis  se  passasen  los  fets,  cal  suposar  que  lo 
comandament,  en  defecte  del  Comte,  lo  tindria  lo  Vescomte,  si 
considerém,  sa  presencia  dintre  los  murs  de  Barcelona  en  tant 
que  allí  lo  captiva  Almangor  y  la  significació  d'  aquest  cárrech 
en  lo  segle  x,  essent  substitut  del  Comte  en  funcións  militars,  po- 
lítiques  y  administrativos. 

Lo  carrech  de  vescomte  era  hereditari,  exercintlo  en  V  any 
986  lo  fiU  major  del  difunt  vescomte  Guitart,  qui  's  deya  Uda- 
lart  Tenía,  Udalart,  dos  germans  dedicats  á  la  carrera  de  les 
armes,  Geríbert  y  Adalbert.  Eren  del  Vescomte,  los  dos  castells 
de  Barcelona  nomenats  Vell  y  Nou,  y  molts  d'  altres  del  Pana- 


do, que  murió  en  la  defensa  de  Barcelona,  ganada  por  los  moros  en 
tiempo  del  conde  BorreJl,  Publicóle  para  ilustrar  algún  tanto  la  historia 
de  Cataluña  de  fines  del  siglo  diez  D.  J.  R.  V,  (Vich  1828). 


Digitized  by 


Google 


-(  309  )- 

des  y  Llobregat,  regións  perilloses  de  la  Marca  Hispánica, 
y  subgectes  á  les  vicisituts  del  seguít  aveng  y  retrocés  ab  cons- 
tant  modificáció  de  la  linia  de  fronteres,  que  significava  la  gue- 


Signatura  del  Teteornte  de  Barcelona  Qaitart 


rra  ab  los  sarrahins,  en  los  segles  x  y  xi,  dins  lo  territori 
barceloni. 

Venguts,  mes  no  rendits,  los  valerosos  cristians,  Barcelona 
fou  presa  per  forsa  d'  armes,  per  mes  que  altre  cosa  pretenguen 
alguns  escritors  alarbs,  lo  6  de  Juliol  del  986.  Esta  data,  si 
be  algún  temps  pogué  esser  contradita,  avuy  está  fora  de  dupte, 
en  vista  del  document  que  publica  Diago  y  deis  dos  copiats  per 
Marca,  (221)  ais  que  hi  podem  afegirne  altres  dos,  que  hi  concor- 
den y  assenyalen  lo  2  de  les  Kalendes  de  Juliol  del  any  32  de 
Lotari  (222). 

Hi  havía  á  Barcelona,  en  la  part  baxa  de  la  Ciutat,  entre  lo 
castell  del  Regomir  y  la  torra  Ventosa,  lo  Uoch  dit  Aladíns 
(in  locura  que  dicunt  Alaizinos  qui  est  inter  ipsum  castrum  regu- 
mirum  et  ipsa  torre  ucntuosa)  qual  lloch,  un  document  del  any 


(221)  Marca  Hispánica  Apendix  doc.  CXXXIV. 

(222)  Lo  bisbe  Vivas  en  V  any  989,  compra  á  Recesindus  dugues 
sorts  de  vinya  á  Proven^ana  ais  Terrers  blanchs,  quo  li  pervingueren 
«per  uoce  fratri  meo  qui  interiit  in  ciuitatc  barchinona  quañdo  fuit  de- 
prehensa  a  sarracenis  II  k.  julii  in  anno  XXXII  quod  rcgnabat  leo- 
tharüregis»  {AnL  Eccl.  Cat,  vol  IV,  fól.  19  doc.  60). 

Vivas  compra  á  Elias  una  térra  en  les  afores  de  Barcelona:  tln  no- 
mine domíni  Ego  Elias  vinditor  sum  tibi  vivas  emptorc  per  hanc 
scriptura  vinditionis  meo  vindoque  tibi  in  foris  muros  ciuitate  Barchi- 
none  in  ¡pso  burgo  ad  prope  ipso  mercado  kasalc  cum  aliquid  de  curte 
cum  suo  ortello  meum  proprium  qui  michi  aduenit  per  vocem  condam 
fratri  meo  qui  interiit  ¡n  ciuitate  Barchinona  quando  fuit  destructa  a 
sarracenis  11  Kalendas  Julii  anno  XXXII  quod  Leotarius  rex  regnavit» 
(Document  52  de  Borrell  II.  arx,  Corona  Aragó). 


Digitized  by 


Google 


— (  810  )— 

1032,  ja  conegut  de  Florez  y  copiat  per  Fita  (223)  mostra  esser 
derruit  y  necesitar  restaurarse.  Es  de  suposar  que  per  Aladíns 
se  faría  la  expugnado  y  enderrocament  de  les  muralles  en  eix 
siti  d'  AlmanQor. 

Per  los  resultats  d*  aquesta  presa  y  mortalitat  subseguent, 
havém  de  creure  que  's  Iluytaría  ab  gran  esfor?  d'  una  y  altre 
banda.  Les  cases  forén  saquejades,  moltes  d'  elles  cremades  y 
arrunades  y  en  quan  á  llurs  habitants,  gran  nombre  periren  en 
la  brega  y  saqueig  subseguent  y  tots  los  deraés,  axis  homes  com 
dones,  d'  alta  ó  baxa  condició,  sigueren  portats  cautius  á  Cór- 
doba, Osea  y  demés  parts  de  la  Espanya  musulmana,  esparra- 
mantse  arreu  y  sense  que  en  avant,  los  uns  tinguessen  conexe- 
ment  d'  ahont  estaven  los  altres. 

Que  les  morts  que  's  seguiren  dintre  Barcelona  al  esser  pre- 
sa, no  foren  sois  de  guerrers  batallant  en  les  muralles  ó  en  les 
carreres,  ho  deya  en  V  any  997,  una  tal  Levegodo,  propietaria 
de  Vilapiscina,  al  explicar  que  son  germá  Recosindus  morí  á  la 
entrada  del  exercit  sarrahí  á  Barcelona,  juntament  ab  sa  muUer 
y  tots  sos  filis  (224). 

D'  altres  actes  de  vandalismo,  deis  molts  que  executaren  los 
sarrahins  en  la  present  ocasió,  no  havém  nova,  exceptuada  la 
mort  de  Wilmont,  personatge  d'  importancia  en  son  temps,  á  ju- 
dicar  de  les  moltes  dexes  que  feu,  de  son  viatge  á  Roma  avants 
del  986  y  de  la  circunstancia  de  saber  escriure,  solsament  reser- 
vada ais  qui  tenien  la  carrera  eclesiástica.  No  li  valgué  A  Wil- 
mont,  esser  d'  alta  posició  social,  tota  vegada  que,  prés  y  portat 
cautiu  á  Espanya,  fou  mort  d'  un  colp  de  sabré,  durant  lo  viatge 
de  retorn  á  Córdoba  d*  Almangor,  puix  son  testament  sacramen- 
tal, hont  tal  circunstancia  *s  fá  constar,  se  publica  en  12  d'  Oc- 
tubre de  986  (226). 

En  quan  al  saqueig  é  incendi  de  molts  deis  edificis  de  la  Ciu- 
tat,  ho  diu  be  prou  un  document  que  publica  Marca  y  que  des- 
prés  han  copiat  tots  los  historiadors. 


(223)  España  Sagrada  ^  tomo  XXIX  y  Boletín  de  la  Real  Acade- 
mia de  la  Ilistona  any  1903. 

(224)  A.  997  «Aduenit  mihi  per  uoce  fratri  meo  recosindo  quia  in- 
teriit  in  barchinona  ille  et  uxori  sue  cum  filiis  suis»  {Ant,  Eccl.  Cath. 
vol.  II,  fol.  101,  doc.  308  y  també  en  la  colecció  de  pergamins  solts 
del  arxiu  de  la  Catedral  de  Barcelona). 

(226)    Vegis  la  nota  (220). 


Digitized  by 


Google 


-(  811  1- 

Les  noves  é  importants  obres  que  's  feren  en  anys  subseguents 
á  Harcelona,  tais  com  lo  nou  palau  episcopal,  les  torres  y  murs 
deis  Aladíns,  la  restauració  del  monastir  de  Sant  Pero  (226),  lo 
cloquer  de  la  Catedral  (227)  y  d'  altres,  son  consequencia  indu- 
bitable de  la  terrible  destrucció  d'  edificis  de  que  donen  compte 
en  abstráete,  certs  documents. 

Borrell  II  organisá  una  host,  sens  dubte  ab  ajuda  de  les 
gents  de  Cerdanya,  Urgell  y  Pallars  y  ab  ella  reconquerl  á  Bar- 
celona, ais  sis  meses  de  perduda. 

Al  restar  presoner  deis  sarrahíns,  lo  vescomte  Udalart,  exer- 
cí  lo  vescomtat,  per  no  teñir  filis,  lo  seu  germá  Geribert,  en- 
trant  en  possessió  de  totes  les  propietats  pertanyents  al  primo- 
genit  quí  llavors  sería  fadrí. 

Sis  anys  actuá  de  vescomte  de  Barcelona,  Geribert,  durant 
los  quals,  á  mes  d'  autorisar  actes  publichs  (228),  feu  donació,  al 
temps  de  caure  presoner  son  germá,  d'  un  alou  que  tenien  pro 
indiviso  tots  los  filis  de  Guitart,  entregantlo  á  la  Seu  de  Barcelo- 
na, en  expiació  de  Uurs  pecats  y  delictes:  (229). 


(226)  A.  989— Bonafilla  abadesa  de  Sant  Pare  y  ses  monges  Argu- 
damia,  Chintelo»  Ermetruite  y  Ermelde,  permutaren  una  sua  térra  de 
Proveníais  ab  Vimará,  per  altre  t  justa  ipsum  CucuUo  et  pro  solidos 
XXX*  qnod  accepimns  de  te  propter  necesitatem  de  restanratione  ec- 
clesie  qui  fuit  disipata  a  sarracenis  in  anno  quod  fuit  Barchinona  des- 
tructa»  (Document  44  de  Borrell  II  arx.  Corona  Aragó). 

Molt  poca  cosa  sería  lo  monastir  de  Sant  Pere,  en  lo  comen^ament 
del  segle  xi,  puix  si  en  1'  any  989,  hi  havien,  ab  la  abadesa,  quatre 
monges,  en  lo  de  995  en  que  actuava  d'  abadesa  Ermelde,  també  sois 
hi  residien  quatre  monges,  Argudamia,  Chintulo,  Chusca  y  Richilde 
(doc.  22  de  Ramón  Borrell  del  arx.  Cor.  Aragó)  y  en  lo  de  1009  hi  mo- 
raven,  la  abadesa  Teudelindis  y  sis  monges  nomenades  Ermetruitis, 
Cusca,  Argudamia,  Chintilo,  Sunilo  y  altre  Ermetruitis  (Document  93 
de  Ramón  Borrell,  arx.  Corona  d*  Aragó). 

(227)  A.  1016  —Permutaren  terres,  Deusdedit  bisbe  de  Barcelona, 
y  Joan  fiU  de  Durabile,  afeginthi  aquest,  tmancusos  VIIII  de  auro 
quod  expensastis  in  ipsam  operam  de  ipso  palacio  episcopale  uel  in 
ipso  clocario»  {Ant.  Ecl,  Cat.  vol  II  fol.  58  doc.  159). 

(228)  A.  986.— Reclamació  de  bens  feta  per  los  succesors  d'  Elíes, 
publicada  en  la  Marca  Hispánica,  doc.  CXXXIV. 

(229)  A.  986  —  oldcirco  Ego  Geribertus  vicecomes  fllius  Guitardi 
Vicecomitis  condam,  videns  me  in  sceleris  huiusmodi  depressum  prop- 
ter remissionem  peccatorum  meorum  et  propter  veram  et  dignam  sa- 


Digitized  by 


Google 


-(312)- 

Mes  dexém  á  Geribert  per  ocuparnos  una  mica  de  la  pertur- 
bació  portada  á  la  socictat  barcelonesa  per  les  vlctories  d' Alman- 
gor,  qual  magnitut  s'  entre veu  d'  alguns  documents. 

Ahont  mes  s'  evidencia  la  confusió  fou  en  les  herencies  y 
propietats.  Families  hi  havía,  que  ignoraven  per  complert  si  llurs 
parents  desapareguts,  moriren  en  la  (Hutat,  ó  vivíen  encara  en 
cautiveri,  adjudicantse,  mentrestant,  lo  que  tenien.  Consta,  per 
exemple,  que  la  viuda  y  fllls  d'  un  tal  Elies  mort  á  Barcelona, 
foren  portats  á  Córdoba  y  havent  retornat  en  lo  mateix  any  de 
986,  hagueren  de  reclamar  judicialment  les  sues  propietats  re- 
partides  já  entre  sa  familia  (230). 

Y  no  seria  aquest  lo  sol  cas  de  repartirse  los  mobles  y  terres 
d'  una  persona  viva  creyentla  difunta. 

Lo  testament  sacramental  de  Ramio,  del  any  986,  ho  ensenya 
indirectament,  en  la  cláusula  manant  portarse  á  efecte,  dita  de- 
rrera  voluntat  crehentse  que  morí  á  Barcelona:  pro  que  si  ba- 
gues sigut  reduit  á  cautiven  y  després  disposás  en  altre  forma, 
s'  executi  segons  ell  vulga  (231).  Es  altre  pro  va  de  la  inseguri- 
tat  que  regná  sobre  quí  hi  resta  mort  y  qui  cautiu. 

Vegis  altre  cas  de  que  's  té  conexement.  Gomarell  havia  do  - 
nat  certa  penyora  á  na  Susana  en  garantía  d'  un  deute;  y  en 
aquest  entremitx  fou  presa  Barcelona  y  conduits  cautius  á  Cór- 
doba, Susana  y  Gomarell.  Mes  per  un  voler  de  Deu,  pogueren 


tisfactionem  sánete  crucis  et  sánete  eulalie  sedis  barchinone,  et  vel 
uti  veniam  mercar  ob  ítnpietatem  quam  gessi  aule  predicte  dono  vel- 
trado  ei»  {Marca  Ilispdnica,  doc.  CXXXVI) 

(-230)    Marca  Hispánica,  doc.  CXXXlV. 

(231)  A.  986  (2  nonas  Dec.)  Testament  sacramental  de  Ramio: 
<ad  ea  hora  quando  uolebat  pergere  ad  córdoba  urbem  sarracenorum 
sic  testauít  uel  iniancxit  omnem  duam  elemosinam  ad  iamdicto  abbate 
et  testauit  et  uolnit  ut  fuissent  sai  elemosinarii  Ato  filium  uitale  et 

karucioet  runilani  condam» «et  cum  hec  omnia  ordinauit  pergit 

corduba  ubi  ambulabat  postea  inde  reversas  aixit  annos  et  saa  uolan- 
tate  nanqaam  matauit  ñeque  per  testes  neqae  per  ordinem  scriptare 
Et  cam  ipsa  uolnntate  interuit  ad  castodiendam  barchinona  ciaitate 
cam  alus  ceteris  comorantibas  eodem  coraitata  eodem  tempore  obsesa 
est  a  sarracenis  et  aprehensa  est  VIII  idas  Julii  si  ibidem  interfectas 
fait  ita  maneat  sicat  ille  iniancxit  ael  lex  precipit  et  si  aiaas  ex  inde 
dactas  fait  in  captiaitate  et  post  ea  saam  aolantatem  mataaerit  ét  se- 
candam  legem  ordinaaerit  sicat  domino  placaerit  ita  fíat».  (Cartoral 
de  S.  Cagat,  fol.  65,  doc.  252). 


Digitized  by 


Google 


-(813)- 

escapar  hu  y  altre,  deis  ismaelites  {dudi  cupliui  Cordobam  sed 
annuenle  üeo  euasuerurU  de  mana  ismaelitarum)  y  com  al  retor- 
nar á  Barcelona,  Gomarell,  no  poguós  satisfer  son  deute  A  Susa- 
na, ésta  reclama  y  los  jutgcs  disposaren  fós  venud^  la  penyora 
en  r  any  988  (232). 

La  propia  Susana  tenía,  axis  mateix,  garantit  altre  deute 
d'  un  cafici  d'  ordi  que  li  havía  de  satisfer  un  tal  Fruila,  mort 
ab  tots  sos  propinquus  parents  y  hereus,  á  mans  deis  sarra- 
hins  á  Barcelona.  Retorna  Susana,  de  son  captiveri  y  no  trovant 
qui  s'  encarregás  del  deute  de  Fruila,  semblantment  ho  porta  á 
judici,  essent  enagenada  la  penyora  (233). 

La  mort  de  Fruila  ab  tots  sos  parents,  en  la  capció  de  Barce- 
lona, se  torna  á  consignar  en  document  del  any  998,  á  proposit 
d'  altre  deute  consemblant  al  de  Susana.  Remesar  i  flU  d'  Ofilo  di- 
funt,  portat  cautiu  á  Córdoba  ab  motiu  de  dita  presa,  ne  retor 
ná  y  volgué  cobrar  lo  deute  de  dos  caficis  de  ordi,  contret  per 
Fruila  ab  son  pare  difunt,  entregant  una  térra  en  lo  Camp  Mal 
d*  Horta,  en  seguretat  del  comproraís.  Ko  trovant  viu  cap  parent 
ni  hereu  de  Fruila,  Remesari,  d'  acort  ab  les  disposicións  legáis, 
espera  deu  dies  y  pasats  que  foren,  exposá  lo  cas  devant  lo  jut- 
ge  Orils  y  altres  bones  persones,  decretantse  la  venta  de  la  finca 
y  satisfácelo  del  deute  (234). 


(232)  Index  de  Garesmar  en  V  arxiu  Catedral  de  Barcelona. 

(233)  A.  989. —Na  Susana,  Bellu9  y  na  AnsiUa,  venen  una  térra 
á  Sunyer  y  Ermesendis  «quod  abemus  in  comitatu  barchinonense  in 
terminio  de  uilla  picinna  in  locum  que  dicunt  campo  malo.  Aduenit  ad 
me  susanna  per  cai*ta  impignorationis  quod  mihi  fecit  fruila  per  kafi- 
cio  I  de  oydeo  quod  nobis  debuerat  rendere  ad  placitum  constitutum  et 
non  potuit  propter  interitionem  barchinona  ciuitate  quia  ibi  interiit 
ipse  et  ómnibus  consanguineis  suis  qui  illum  ereditare  debuerant  Sed 
postquam  euasit  per  nobis  dominus  de  manibus  ismahelitarum  et  ueni 
in  ciuitate  barchinona  et  non  inueni  nullum  hominem  qui  predictum 
debitum  mihi  persoluisset  Sed  consistente  iudice  et  honestorum  uiro- 
rum  uindo  uobis  in  faciem  de  iudice  marcho  et  gontario  ennego  gel 
miro  eruigio  petrus  et  recosindo  et  aliorum  bonorum  hominium  sicut  illi 
predicauerint  ad  iusticiam  et  definierunt  ipsum  precium  quantum 
mihi  debebat.  Aduenit  ad  me  bellutio  et  ansille  per  uoce  parentum 
nostrorum  siue  per  quacumque  uoces  et  sic  accepimus  nos  in  unum  de 
nos  emptores  solidos  1»  {Ant.  EccL  Cath,  vol.  II,  fol.  100,  doc  305). 

(234)  A.  998.  «In  nomine  domini  Ego  remesarlo  fllium  condam 
ofilo  uinditor  sum  tibi  suniarius  emptore.  Per  hanc  scriptura  uinditio- 


Digitized  by 


Google 


-(  314  )- 

En  los  exemplcs  d'  Elíes,  Susana  y  líemesari,  especialment 
en  los  dos  primers,  se  tracta  de  persones  que  tingueren  la  sort 
de  retornar  aviat,  á  Barcelona,  mentres  tants  y  tants  no  havíen 
manera  de  reconquerir  la  desitjada  Uibertat.  Y  no  's  crega  que, 
solíj  persones  vulgars  ó  de  baxa  condició.  eren  les  que  no  podien 
exir  del  cautiveri  de  Córdoba,  sino  prohoms  de  la  cort  comtal, 
com  lo  vescomte  Udalart  y  V  ardiaca  de  la  Seu  barcelonina,  Ar- 
nulf ,  fill  de  Guadalt  y  d*  Ermetrult  vescomtes  de  Cardona  y  gor- 
ma d'  Ermemir,  qui  heretá  lo  vescomtat  y  per  morir  sense  filis, 
passá  á  r  altre  germá  Ramón.  També  foren  captivats  en  la 
Capital  de  la  Marca,  Eldemar  monjo-de  S.  Cugat  del  Valles  (234) 
Ató,  Querug,  lo  jutge  Orug  etc. 

Entre  los  notables  cautius  que  no  's  podien  rescatar,  son  re- 
marcables tres  filis  del  vescomte  de  Gerona  Mascaró  y  per  altre 


nis  mee  nindoque  tibi  térra  quod  abeo  in  comitato  barchinonense  in 
terminio  de  orta  in  locum  que  dicunt  campo  malo.  Aduenit  mihi  per 
noce  genitori  meo  quod  illi  tenebat  per  carta  impignorationis  quod  ei 
fecit  homo  nomine  fraila  pro  eo  qnod  accomodauit  ei  Kaficios  I  de  or- 
deo  quod  illi  debuerat  reddire  ad  placitum  constitutum  et  non  potuit 
propter  intericionem  barchinona  quíaibi  interiit  ilie  et  ómnibus  con- 
sanguineis  suis.  Sed  postquam  ego  supradictas  remesarius  uinditor 
reuersus  ful  de  captiuitate  inquisiui  iamdictum  debitum  et  non  inueni 
tinus  ex  propinquis  debitori  qui  mihi  reddidisset  predictum  debitum. 
Sed  ego  uinditor  feci  sicut  in  lege  est  constitutum  ubi  decem  dies  insti- 
tuti  sunt  expectandi  ultra  placitum  creditori.  Tune  creditor  pignus 
ostendit  iudici  et  alus  bónisque  hominibus  et  sicut  ad  iusticia  fuerit 
extimatum  sit  licencia  distraendi  et  ego  sic  feci  in  presencia  aurucio 
iudice  et  guitardo  audegario  recosindo  gontario  item  recosindo  et 
mauro  ac  suniefredus  presbiter  et  alii  plurimi  qui  ibidem  fuerunt  sicut 
illis  ad  iusticia  preciauerunt  iamdicta  térra  cum  arboribus  qui  ibidem 
sunt  sic  uindoque  remesarius  tibi  suniaríus  iamdicto  predicto  alando 
propter  precium  solidos  LX  in  rem  ualentem  et  placibilem  quia  am- 
plius  eodem  tempere  ibi  inuenirenon  potuio.  {Ant,  Eccl.  Cath.^  vol.  II, 
fol.  103  y  313  y  també  en  un  pergamí  solt  del  arx.  Catedral  Barcelona). 
(234)  Los  pares  d*  Eldemar,  al  batejarlo,  lo  dedicaren  á  monjo  de 
Sant  Cugat,  com  en  efecte  ho  fou.  Prenguérenlo  també  á  Barcelona  los 
serrahíns  y  may  mes  se  sapigué  d'  ell.  Odegari  son  germá,  reclama  á 
S.  Cugat  la  herencia  d'  Eldemar,  que  V  Abat  retenía  pretextant  esser 
donada  per  sos  pares  al  batejarlo  y  destinarlo  ^  monjo.  Mes  com  no 
tinguessin  pro  va  del  que  asseguraven,  en  Y  any  1001,  lo  jutge  Aude- 
sint  sentencia  en  favor  d'  Odegari  y  de  son  germá  Longobart  (Index  de 
Caresmar,  arxiu  Catedral  Barcelona). 


Digitized  by 


Google 


-(315)- 

nom  Wiginisi,  los  quals  se  deyan  Oth,  Eldemar  y  Sesenant.  La 
mare  Gerosolima  y  per  altre  nom  Gudrielt,  ho  declara  en  V  any 
993,  ab  motlu  de  donar  lo  que  tenía  propi  ¿  son  fill  lo  vescomte 
Senlofret(235),  quin  vescoíiite  es  nomenat,  en  lo  mateix  any  993, 
en  lo  testaracnt  de  Borrell  II  (236) 

Los  planys  deis  cautius  cristians  en  térra  d'  alarbs,  consten 
en  certa  carta,  altament  curiosa,  per  mes  que  siga  sense  data, 
la  que  signa  Dadil,  muUer  de  Guilara  y  mare  de  Mallanech.  Lo 
fill  morí  á  Barcelona,  soterrantlo  en  lo  cementiri  de  Sant  Miquel; 
y  Dadil,  portada  en  cautiven,  no  trobá  ningú  qui  s'  en  récordes 
y  cuidas  redimirla  Axó  ho  comunicava  desde  Osea  ais  cris- 
tians, per  lletra  que  devla  portar  Vito  á  Barcelona  manifestant 
yoler  donar  una  propietat  á  Verg,  en  la  torra  de  Foret,  á  la  Seu 
barcelonina.  No  podem  dexar  de  continuar  un  document  tant 
original  y  tal  vegada  únich  en  son  istil  (237)   . 

«Dispersionem  captiuitatem  barchinona  dadil  femina  mulier 
de  guilara  mater  de  maianego  ego  misera  captiua  quando  fui  in 
captiuitate  sic  fuit  filíus  meus  mortuus  in  barchinona  et  fuit  se- 
pultus  in  sanctí  michaele  et  quando  fui  in  captiuitate  non  fuit 


(235)  «Yn  nomine  domini:  Ego  Gerosolima  que  uocant  Qudrield 
tibi  Seniofredo  filio  meo  vicecomite:»  li  dona  ses  propietats,  afegint  «Et 
advenit  michi  hec  omuia  tam  per  parentorum  quam  per  et  comparacio- 
ne  vel  per  meas  luctuossas  de  filio  meo  nomine  Oddone  levita  vel  de 
filio  n)eo  nomine  Eldemari  vel  de  Sesenandi.  Quantum  in  jam  dictos 
comitatos  vel  in  cunctisque  locis  habeo  vel  habere  debeo  per  qualicum- 
que  voce  exceptúa  ipsura  X"*"*»*^  quod  ego  babeo  de  viro  meo  condam 

^Viginisi  quem  vocant  Mascharoni  vel  exceptus  hoc  quod  daré  jusero 
pro  anima  mea,  sic  dono  tibi  ista  omnia  totum  ab  integrum  cum  exiis 
et  regresiis  earum  et  cum  omni  affrontaciones  earam  in  ea  videlicet 
ratione  ut  si  fratris  tui  jam  dicti  reversi  fuerint  de  captivitate^equalem 
te  dividere  faciant  in  jam  dicta  hereditate.  Quod  si  reversi  non  fuerint 
tune  babeas  licenciam  de  ipsum  alodem  quod  superius  diximus  faceré 
quod  volueriá  in  Dei  nomine  babeas  potestatem»  (Document  67  de  Bo- 
rrell II.  arx.  Corona  d'  Aragó.) 

DeT  any  1006  es  la  cita  següent  «in  presentía  Olibani  leuite  et  fra- 
tris sui  Gondeballi  et  Raimundi  filii  Seniofredi  vicecoraitis»  (^Antiquí- 
tatem  Eccl,  Cat.  vol.  III,  fol.  27.  doc   79  ) 

Seniofret  vescomte,  fiil  del  vescomte  Bernat,  questioná  A  Santa 
CJoloma  (doe.  22  de  Berenguer  Ramón  I,  arx.  Corona  Aragó.) 

(236)  Marca  Hispánica^  Apendix  doc.  CXLI. 

(237)  Ant,  Eccl,  Cath.  vol.  IV,  fol.  48,  doc.  142. 


Digitized  by 


Google 


^■« 


-(  316  )- 

unquam  homo  nec  femina  qui  me  redimissent:  ego  habeo  in  uer- 
cío  ad  ipsa  turre  de  foreto  casas  et  curtes  et  térras  et  uineas  et 
incultum  et  ei^mum  propter  deum  et  remediura  anime  mee  sic 
dono  a  domino  deo  sánete  crucis  sancteque  eulalie  ipsa  medieta- 
te  alia  medietas  bonefllius  gelitensis  habeat  totam  ab  integre  et 
si  est  nullo  homo  qui  hoc  uoluerit  tollere  participationem  habeat 
cum  jude  proditore.  Seiatis  omnes  xptiani  qui  ista  carta  ego 
mandaui  per  uito  amico  meo  et  ego  mandaui  scribere  in  ciuitate 
uosca  SSSDadil  femina  qui  hanc  mandaui  scribere  et  firmare 
rogaui.  S^Bm.  aderico  SQBPetro  SgBGuillehno  ggmiro  présbi- 
tero.» 

Després  de  llarch  cautiveri,  retornaren  á  Barcelona  lo  ves- 
comte  Udalart  y  V  ardiaca  de  la  Seu  Arnulf  en  V  any  991.  Tost 
s'  apresuraren  á  manifestar  que,  trovantse  tancats  en  les  pre- 
sóns  de  Córdoba  juntament  ab  Ató  y  son  germá  Cherús,  disposa 
ren,  plegats,  que,  lo  primer  qui  's  vegés  Uiure,  fes  present,  esser 
voluntat  deis  altres,  voler  que  tots  Uurs  alous  fosen  donats  á 
Uochs  sants  (238),  escuUint  per  fí  de  la  sua  donació,  lo  monestir 
de  Sant  Cugat. 

Sería  general  lo  piados  desitj  deis  cristians  cautius,  de  que 
Uurs  pertenencies  passasen  á  Uochs  sants,  puix  lo  bisbe  de  Bar- 
celona Vivas,  disposá,  en  son  testament  del  any  996,  que  les  pro- 
pietats  que  ell  tenía  de  cautius,  si  Uurs  propio  taris  no  re  torna  ven 
d'  Espanya,  s*  entregassen  á  la  Catedral  de  Barcelona  (239). 

Crehém  que  les  propietats  de  Cherús  no  hf  passarien,  puix  en 


(238)  A.  991.— «In  nomine  domini  ego  vdalardo  uice  comiti  et 
arnulfo  archidiaconi  Donatores  sumus  domum  sancti  cucufati  cenobio 
et  ad  ceterorum  sanctorum  altaría  qui  infra  eius  domum  sunt  consecra- 
ta  adque  dedicata  Manífestum  est  enim  qualiter  fuimus  capti  in  bar- 
chinona  ciuitate  et  nobiscum  fuerunt  captiuati  atoni  et  fratri  eius  che- 
rucio  et  dum  eramus  in  ista  dampnacione  in  corduba  retrusiin carcere 
testauimus  nos  in  inuicem  nostris  facultatíbus  qui  in  ista  regione  relin- 
queramus  ut  ipsí  qui  deus  priraí  de  ipsa  captiuitate  liberi  fuíssent  po- 
testatem  habuissent  distribuere  eorum  alodibus  ad  predicta  loca  «ano- 
ta. Et  nos  predicti  vdalardo  et  arnulfo  eduxit  nos  dominus  et  liberauit 
de  iamdicta  captiuitate  ín  magna  misericordia  sua.»  (Cartoral  de  S.  Cu- 
gat, fol.  296,  doc.  903  ) 

(•239)  « Alios  ipsos  omnes  alodes  qui  fuerunt  de  ípsos  captiuosquod 
ille  tenebat  si  ipsi  captiui  non  fuerunt  reuersi  remaneant  ad  sancta 
cruce  et  ad  sancta  eulalia.»  (Ant.  Ecl.  Cath,  vol.  IV,  fol.  52,  doc.  J50.) 


Digitized  by 


Google 


P^ITT 


— (  317  )— 

r  any  1001  se  parla  d'  un  Cheruiius  palalti  cusios  que  bé  pot 
esser  lo  germá  d'  Ató  (240). 

Udalart  seguidaraent  d'  arrívar  á  Barcelona,  s'  encarregá  del 
Vescomtat  exercit  per  son  germá  Geribert.  Pro  va  de  que  en  V  any 
991,  aquest  no  V  exercía,  es  un  contracto,  hont  se  nomena  sen- 
cillament  «Ego  üueriberto  filium  Guitardi  vicecomitis»  (241).  Lo 
titol  en  avant  sempre  mes  lo  tingué  Udalart,  trametentlo  ais  seus 
successors,  fins  al  any  1207,  en  que  s*  extingí  la  branca  directa 
d'  aquesta  familia,  anulantse  lo  vescomtat. 

Ignorám  si  axis  mateix,  durant  lo  captiveri  del  ardiaca  Ar- 
nulf,  la  sua  dignitat  passá  á  altre.  Mes  á  son  retorn  al  Comtat, 
en  r  any  992,  se  titula  ardiaca  y  abat  {Jlnialfus  archídiaco- 
ñus  gratia  Dei  et  aba),  al  asistir  á  la  venta  del  castell  deCerve- 
lió,  feta  per  llamón  comte  de  Barcelona,  áEnnechBonfiU  (242).  A 
r  altre  any,  ó  siga  en  993,  apar  bisbe  y  abat,  per  esser  elegit 
bisbe  d'  Ausona,  conservant  son  titol  d'  abat  de  Sant  Feliu  de 
Guixols  (243).  Deu  tenía  disposat  que  Arnulf  trovas  la  mort  á 
Córdoba,  puix  com  concorregués,  en  V  any  1010,  á  la  expedi- 
do del  comte  Ramón,  lo  nafraren  tant  malament,  que  morí  al 
arrivar  á  ^a  Marca  Hispánica. 

Una  tal  Madrona  y  sa  filia,  obtingueren  la  Ilibertat,  després 
de  passar  molt  temps  captives  á  Córdoba.  Mentrestant,  Bonhom, 
germá  de  Madrona,  qui  per  antonomasia,  se  diria  Bon  kom  puix 
per  los  fets  se  veu  no  ho  fou  gayre,  disipa  la  herencia  paterna 
y  la  del  marit  de  Madrona,  usant  d'  enganyoses  escriptures.  Mes 
reconegut  lo  frau,  lo  tribunal  presidí  t  per  la  cora  tesa  Ermesindis, 
falla  en  V  any  1000,  se  retornassen  á  Madrona  les  propietats 
enagenades  (244). 


(240)  Cherús  y  Orús  judicaren  en  1001,  les  questions  hagudes  en- 
tre los  habitadors  de  la  «uiilula  de  corneliano  de  lupricato»  ab  Pero  y 
Aenrieh,  puix  estos  privaven  camins  y  passatges  ais  primers.  {Antiquú 
tatem  Eccl   Cath.  vol.  IV,  fol.  34,  doc.  100.) 

(241)  Cartoral  de  Sant  Cugat.  fol.  167,  doc.  615. 

(242)  Document  64  de  Borrell  II.  arx.  Corona  Aragó. 

(243)  Villanaeva,  Viaje  literario,  vol    VI,  pl.  161. 

(244)  «In  judicio  quod  habuit  Ermesindis  una  cum  judicibus  Gui- 
fredo  Aurutio  et  bono  homine  intus  Comitale  palatium  Barchinone  in 
presentia  Vdalardi  Vicecomitis  et  Cohortis  Palatii  ac  assistentia  Poten- 
tum  et  Nobiliura  adstitit  rauliercula  captiva  nomine  Matrona  lachri- 
mans  et  querelans  de  fratre  suo  Bonus  homo  qui  hereditatem  suam  pa- 


Digitized  by 


Google 


-(  818  )- 

Dos  personatges  notables  d'  aquell  temps  figuraven  en  lo  tri- 
bunal que  conegué  en  esta  controversia  d3  Madrona  y  Bonhom: 
Gelmir  y  Aurutius  judex,  que  en  cátala  será  Aurús,  ó  be  Orús  y 
també  Anís, 

Oríis  y  Gelmir,  intervingueren  en  diferents  actes,  desde  V 
any  989,  en  que  Marcús  vengué  á  Wimará  y  á  sa  muUer  Orucia, 
una  vinya  á  Proven(;als,  pervinguda  per  donació  de  son  germá 
Llovet,  feta  mcntres  estaven  cautius.  La  circunstancia  de  fir- 
mar, com  testimonis,  Orús  y  Gelmir,  pot  esser  deguda  á  vigori- 
sar  dita  venta,  tenint  en  compte  que  aytambé  estigueren  ells  dos 
cautius  y  tal  vegada  presents,  al  donar  Llovet,  la  vinya  á  son 
germá  (245). 

Orús  y  Gelmir,  son,  en  aquell  temps,  obgecte  de  diferents 
donacións  per  invertirles  en  redimir  cautius.  Dadil  planyentse 
de  no  ha  verla  ningú  treta  d'  esclavitut,  dona  testimoni  de  que 
persones  cristianes  se  dedicaren  á  la  humanitaria  tasca,  qual 
rastre  mes  remot  consisteix  en  lo  testament  de  Wilmont,  ja  per 
dugues  vegades  mentat  en  esta  relacié.  La  data  en  que  precep- 
túa les  derreres  disposicións  Wilmont,  s'  ignora:  mes  ho  foren 
avants  de  partir  á  Roma,  viatje  molt  anterior  á  la  sua  capció  del 
986,  Allí  vol  y  mana  redimir  deu  cautius  ab  compte  á  algunes  de 
ses  propietats,  fentne  cumplidors  del  Uegat,  ais  seus  germans  Gui- 
fré,  Guiliém  y  Mir  (246). 


ternam  dissipauerat  et  subverterat  témpora  qno  fuit  captiva  in  Cordnba 
qui  frater  postquam  capta  fuerat  Barchinona  a  saracenis  ea  bona  qne 
fuerant  viri  stds  Enneconis  occupavit  qui  maritus  obierat  et  de  eo  ha- 
bebat  filiam  que  cum  matre  ducta  fuit  captiva  et  interira  frater  illius 
res  illas  callidis  et  sub  dolis  scripturis  ita  res  illius  involuit  vt  juris  sui 
esse  affectaret:  sed  visis  a  judicibus  scripturis  et  convictus  Bonus  homo 
de  fraude  reddidit  dietas  possessiones  seu  uineas  Matrone  sorori  ad 
ejus  proprlum.  Qua  propter  Ermesindis  comitissa  in  nomine  Del  et  se» 
níorls  sul  Ralrnundi  Comitls  eam  redditionem  ad  liberas  vsus  dicte 
Matrone  confirmat  et  infractores  pena  L  libre  aurl  mulctat  8  Idus  Malí 
an.  4  Robertl  Regís  (1000).  Ermesslndls  gratla  Del  comitissa.  Gelml- 
rus  Auruüus  judex.  Audegarlus  sacer.  Atto  presblter  Doctor  Infan- 
tlura  Glscafredus  dlctus  Bonutlus  Claramontensls.  Vnlfredus  Garrlcen- 
cls.  Bonus  homo  levita  scrlp.— Mltja  Escala  Armarl  1  n.  138.»  (Index 
de  Caresmar,  vol.  1,  arx.  Catedral  Barcelona). 

(245)  Document  nom.  51  de  Borrell  II,  arx.  Corona  Aragó. 

(246)  A.  986  «et  ad  fratre  suo  Wlfredo  suo  advocato  jusslt  donare 
ipso  suo  alaude  de  cugullus  excepto  Ipso  maso  de  Gundemare  et  cun- 


Digitized  by 


Google 


Donchs  la  redempció  de  cautius  já  s*  havíainiciat  en  la  Mar- 
ca Hispánica,  avants  de  la  gran  presa  de  cristians  á  que  dona 
Uoch  la  perdua  de  Barcelona.  Després  de  tan  transcendental 
hecatombe,  á  nostre  vijarés  son  capitosts  de  la  humanitaria  y 
cristiana  obra,  Gelmir  y  Orús.  Lo  testament  d'  Orucia  deovota 
en  r  any  992,  al  nombrar  marmesors  á  Gelmir  y  á  Orús,  junta- 
ment  ab  Eldefret  y  lo  prebere  Bonfill,  preceptuava  á  Gelmir,  que 
deis  diners  que  tregües  de  sa  propietat  de  Mogoria,  ne  redimís  á 
cinch  cautius  (247). 

Oth  abat  de  Sant  Cugat,  en  T  any  991,  vengué  dugues  pesses 
de  térra  per  una  unsa  d'  or,  destinantla  á  la  redempció  deis  cau- 
tius posats  per  lo  jutge  Orús  en  son  Uoch,  á  Espanya  (248).  Mis- 
teríoses y  poch  precises  paraules,  consignades  juntament  ab  un 
deis  mes  eloquents  fets,  que  manifesta  fins  á  quin  punt  era  atesa 
la  redempció  deis  cristians,  apresonats  per  los  sarrahins. 


daniraa  I  qu.  est  ad  ipso  villare  in  superrocha  qn.  illa  laborabat  ad  suo 
dominico,  ut  rediraere  faciat  captivos  VI  de  Spania  infra  menses  VI  et 
ad  fratres  suos  Wilielmo  et  Mironi  jussit  donare  ipso  suo  alaude  de  la- 
tione  et  redimere  faciant  captivos  I1II<»' infra  menses  III.»  Per  lo  titol 
vegis  la  nota  (220). 

(247)  A  992  «et  iubeo  vinder^i  ad  gelmiro  ipsum  meum  alodem 
quod  habeo  in  megoria  in  eo  modo  ut  redimere  faciat  captiuos  V  pro 
anima  mea  et  precipio  dari  agrudelle  deo  uota  ipsa  mea  tenda  quod 
habeo  ante  portam  ciuitatis  barchinone  et  mediatas  II  de  uinea  quod 
habeo  ad  ipsa  granada  iusta  ipsa  sua  uinea  et  lito  I  scandale  cotos  II 
archas  pellicia  I  spanescha  ct  cubellos  II  et  jubeo  dari  pro  filio  rece- 
sindo  qui  est  in  captiuo  pensas  II  et  jubeo  dari  a  sinnelo  mulier  elde- 
fredo  pellicia  I  agnina  spanescha  uellada. *  {Ant.  Eccl  Cath.YoLlY 
fol.  136  doc.  349). 

(248)  A.  991— «In  nomine  domini  ego  odo  nutu  dei  abba  slmul  cum 
congregatioue  domum  sancti  cucuphati  cenobii  vinditores  sumus  tibi  su- 
niario  et  uxor  tua  nomine  ermesinda  emptores.  Per  hanc  scriptura 
uinditionis  nostre  uindimus  uobis  térras  uineas  casa  et  casales  cum  ar- 
boribus  et  sunt  ipsas  térras  petias  II  et  est  hec  omnia  in  suburbio  bar- 
chinona  in  terminio  de  orta  vel  iusta  domum  sancti  andree:  et  aduenit 
hec  omnia  ad  domum  sancti  cucufati  per  donitum  condam  domni  mi- 
roni emerici  cui  deus  sit  memoria  ct  fuit  hec  omnia  de  quedam  guilla- 
rani  hec  prenotata  omnia  uobis  uindimus  et  jure  uestro  tradimus  ad 
uestrum  proprium  ab  integre  simul  cum  terminis  uel  regressiis  earum 
in  propter  precium  uncia  una  de  auro  cocto  quod  accepimus  de  uos  et 
dedimus  ea  in  redemptiono  pro  captiuis  quod  posuerat  aurucio  judice 
per  se  in  spania  »  {Ant.  Eccl  Cath.  vol  II  fol.  93  doc.  282). 


Digitized  by 


Google 


— (  320  — 

Aximateix  anomena  ais  cautius  d*  Orüs,  lo  primer  testament 
del  bishe  de  Barcelona  Vivas,  fet  en  V  entremitx  deis  anys  986  á 
991,  en  ocasió  en  que  lo  Bisbe  partí  á  Roma  (249).  Allí  consigna 


(249)  Encara  que  no  porta  data  lo  primer  testament  del  bisbe  Vi- 
vas, com  designa  per  marmesors  á  Gotmar,  Bonús,  Bonfill,  Llobet  ar- 
chilevita  y  Geribert  vescomte,  concloem  que  fou  autorisat  avants  de 
retornar  Udalart  de  son  llarch  cautiven,  en  991.  Inseguint  la  preocu- 
pació  constant  de  deslliurar  á  parents  y  amichs  deis  sarrahíns,  lo  bisbe 
Vivas  hi  destina  les  partides  seguents: 

«Et  ipsum  alaudem  quod  babeo  in  terminio  de  castillione  qui  fait 
de  jobanne  cum  ipsa  térra  qui  fuit  de  condam  cusca.  Tantum  voló  ut 
iste  iaradictus  alodis  de  castillione  et  de  cusca  tenet  in  diebus  suis  et 
possideat  lobeta  femina.  Postea  remaneat  ad  sancta  cruce  et  ad  sancta 
Eulalia.  Si  filii  sui  qui  fuerunt  d^  johanne  reuersi  fuerint  de  captiuitate 
iu  cuneta  interfaciant  quod  uoluerint  nichil  eis  impediat  si  unus  uene- 
rit  unus  assumat  si  dúo  dúo  aut  qualis  qui  ex  ipsis  uenerit.»  «Etalium 
(luod  remanet  panera  et  uinum  uascula  besties  aurum  argentum  dra- 
pos  ferramenta  uel  quicquid  reraanserit  uindere  faciatis  et  daré  pensas 
X  ad  aurutio  per  suos  captiuos»  {^Ánt,  Eccl,  Cath.  vol.  I,  fol.  24docu- 
nient  46). 

Lo  primer  d'  estos  llégate,  era  un  alou  á  Castelló  que  fou  d'  un  tal 
Joan,  quins  filis  estaven  cautius.  No  's  deslliuraren  fácilmente  puixse- 
guien  essentho  en  V  any  995,  en  que  Vivas  bisbe  de  Barcelona  otorga 
lo  derrer  de  sos  testaments  (Ant,  Eccl,  Cath.  vol.  IV,  fol.  52,  doc.  150) 
sngons  ho consigna  en  la  següent  cláusula:  «Ipsum  alodem  supro  fae- 
tum  in  ca  ratione  quantum  quod  est  ab  integrura  supra  nominatum  ut 
toneat  sóror  sua  bona  donna  tamdiu  ut  uixerit  et  post  obitum  suum  re- 
maneat ad  sancta  cruce  et  ad  sancta  eulalia  sedis  barchinone.  Ita  ut 
si  uenerit  ftlios  iohanni  de  ipsa  captiuitate  ipsa  uiuente  uel  post  eios 
obitum  habeant  ipsum  alodem  suprafatum  qui  fuit  de  cusca  et  de  gis 
la  sicut  suprascriptum  est  ita  ut  faciant  ex  inde  quod  uoluerint  »  Com 
se  sab  que  lo  bisbe  Vivas  tenía  molts  germans  ¿podría  esser  hu  d'  ells 
lo  cautiu  Joan? 

A  la  precedent  se  continuava  altre  disposició  endrogada  á  ajudar 
ais  filis  de  Cecili  si  retornaven  de  son  captiveri  «^et  addidit  ibidem 
ipsum  alodem  quod  ille  habebat  in  suburbio  barchinone  qui  fuit  de  ce- 
cilio  uel  de  emo  in  ea  uidelicet  ratione  ut  si  reddierint  filios  cecilii  de 
ipsa  captiuitate  habeant  illum  et  faciant  exinde  quod  uoluerint  » 

Aquest  testament  no  parla  d'  Orús ,  y  nombra  com  á  niarmesor  al 
vescomte  Udalart,  en  lloch  de  son  germá  Geribert,  designat  en  lo  tes- 
tament primer.  La  pertinacia  en  voler  nombrar  marmesor  á  hu  deis 
filis  de  Guitart,  pot  mostrar  la  intiraitat  de  relacións  entre  lo  Bisbe 
de  Barcelona  y  la  familia  Vescomtal. 


Digitized  by 


Google 


-(  321  )  - 

d*  una  manera  tan  vaga  com  lo  precedent  document,  la  venta  de 
tot  lo  que  remangues  de  son  patrlmoni,  per  destíname  deu  pesses 
á  Orús,  per  sos  cautius. 

Son  molts  los  documenta  hont  hi  figura  lo  jutge  Orús,  á  vega- 
des  nomenat  lo  Grech  (260),  essent  lo  derrer,  del  any  1009  (251). 
Consta  sería  mort  en  1014,  al  referirse  á  sa  muUer  María  y  filis, 
quals  noms  no  's  diuhen  (262).  Mes  altres  documents  posteriors 

Signa  tai»  del  jntge  Orúi 


consignen  cora  á  filis  d*  Orús,  lo  levita  Guitart  (any  1026)  (263), 
Joan  Orús  (any  1054)  (254)  y  Ermengot  Orús  (anys  1034  á 
1060)  (256). 


(250)  A.  lOOS.  -  Auríitio  grecus  (Ant.  EccL  Cath,,  vol.  II,  fol.  112, 
doc.  277).  «AetiusgratiaDeiEpas.  Barchin.  et  Deus  dedit  Archilevita 
nna  cura  CoUegio  Canonicorum  Sedis  S.  Crucis  Sancteque  Eulaliead  cu- 
jas aulam  quamvis  indígni  tamulamur  permutationem  faciunt  cum  Au- 
rucio  Greco  qui  et  ludice  dando  ei  in  diversis  locis  térras  cultas  et  cre- 
mas quas  habebant  in  comitatu  Barchin.  in  Marítima  in  terminio  de 
Mata  in  appendicio  de  Parrochia  S.  Marie  quam  dicunt  Ci vitas  Fr«.  De 
tomum  2°™  an,  1008  »  (Index  de  Cousmar,  arx.  Cat.  Barcelona). 

(251)  Ant.  EccL  Cath.,  vol.  II,  íol.  35  y  100,  doc.  101  y  306; 
vol.  IV.  fol.  34,  doc.  100,  etc  ;  doc.  60  de  Borrell  II  y  doc.  36  de  Ramón 
Borrell  farx.  Corona  Aragó). 

f2o2)  A.  1014.— Sentencia  d'  una  causa  «ínter  Suniefredum  Rotu- 
rubensera  et  Mariam  vxorera  Aurucii  judiéis  quondam  et  filios  ejus 
supcr  vineam  quara  Aurucius  plantare  fecerat  ct  diu  possederat  quod 
erat  in  territorio  Barcinone  super  ipsura  Cucullura  antiquum.»  (Index 
de  Caresmar,  arx.  Cat.  Barcelona). 

(25.3)  A.  1026.  — «Guitardus  levita  filius  Aurucii  judiéis»  {Aiitiqui- 
tatem  Ecd   Cath  ,  vol.  II,  fol.  120,  doc.  359). 

(254)  A  1054.— Los  executors  testamentaris  de  Joan  Orús,  entre- 
garen á  la  Catedral  de  Barcelona  una  vinya  de  Ciutat  Frota  junt  á 
Santa  María  {Ant.  Eccl.  Cath.,  vol.  II,  fol    148,  doc.  431). 

(255)  A.  1034  —  «Ermengaudo  filio  aurucii  judiéis»  compra  térros 
en  lo  Panados  {Ant,  Eccl.  Cath.,  vol.  IV,  fol.  192,  doc.  446  y  fol  191, 
doc.  445). 


Digitized  by 


Google 


-(322)- 

•  De  Gelmir  no  hi  ha  tantes  noves  com  d'  Orús  (256);  es  evi- 
dent  moriría  avants  del  any  1013,  dexant  una  filia  nomenada 
Eldevara  (267). 

En  estes  derreries  del  segle  x,  dugues  filies  de  Borrell  II  ca- 
saren ab  los  dos  filis  del  vescomte  Guitart  de  que  havém  parlat: 
Riquilda  ab  Udalart,  qui  's  titula  vescomtesa  de  Barcelona  y 
per  eonsequencia  domina  en  los  castells  de  la  capital  y  en  los 
de  Montserrat  (268).  Ermengarda,  la  altre  filia  del  comte  Borrell, 
casa  ab  Geribert,  senyor  del  castell  de  Port  de  Montjuich,  com 
diguerem  en  lo  capítol  III,  calificat  de  procer  en  los  escrits  de 
son  temps  (269).  Hu  y  altre  casament  haurien  lloch  després  de 
mort  lo  comte  Borrell. 

Quan  Geribert  dexá  d*  esser  vescomte,  entra  en  pugna  ab  la 


A.  1019.— Pere  y  Ermengucia  venen  á  Ermengodi  Orús  y  á  sa 
muller  Bonadona  un  aiou  «in  marítima  in  parrochia  sánete  marie  ciui- 
tatis  fractc  in  terminio  de  mata.»  (Index  de  Caresraar,  arx.  catedral 
de  Barcelona). 

A.  1052.— Un  contráete  particular  de  compra- venta  dona  com  á 
referencia,  en  lloch  de  nom  del  carrer,  que  llavors  no  s*  estilava,  les 
cases  d'  Ermengot  Orús:  «infra  meniam  barchinone  urbis  prope  domos 
Ermengaudus  Arucii.»  (Document  130  de  Ramón  Berenguer  I,  arxiu 
Corona  Aragó). 

A.  1054.— Ermengot  Orús  fá  de  jutge,  juntament  ab  1*  ardiaca  Be- 
renguer y  lo  sacrista  Gerait,  en  les  questions  entre  lo  bisbe  de  Barcc 
lona  Guislabert  y  Guillem  Oliva  de  Salsans,  sobre  la  iglesia  y  cemen- 
tiri  de  Sant  Boy  «iuBta  flumen  lupricati  in  loco  dicto  castilione» 
(Ant.  Eccl   Catn.,  vol.  IV,  fol.  63,  doc.  154). 

A.  1059.— Ermengot  Orús  compra  un  alou  al  Clot  9a  Mel  {Antiqui- 
tatem  Eccl.  Cath,,  vol.  11,  fol.  68,  doc.  193). 

A.  1060.— Figura  en  dos  diferents  testaments  com  executor  testa- 
mentan (Ant.  Eccl,  Cath  ,  vol.  I,  fol.  141,  doc.  364  é  Index  de  Cares- 
mar,  a  1060,  nom.  18). 

(25»))  Ais  document  ja  dits  pot  afegirshi  altre  del  any  989,  hont 
firma  una  venta  del  Comte  de  Barcelona  (Document  46  de  Borrell  II, 
arx.  Corona  Arao:ó). 

(257)  A.  1013.— «Eldevara  femina  qui  fuit  filiam  condam  gcimiri» 
(Ant,  Eccl   Cath  ,  vol.  II,  fol.  106,  doc  324). 

(258)  Alguna  vegada  haviem  cregut  y  fins  arrivat  á  escriurcho,  si 
pegué  esser  aquesta  filia  de  Borrell  II,  la  heroína  de  la  rondalla  mont- 
serratína  de  Frá  Joan  Garí,  tenint  en  compte  á  mós,  loseuamory 
devoció  á  Sant  Miquel  de  Montserrat. 

(259)  Apendix,  document  num.  IV. 


Digitized  by 


Google 


-(323)- 

Seu  de  Barcelona  per  lo  castell  de  Ribes,  que  retenía  injusta- 
ment  á  son  poder.  Davant  de  sa  actitut  intransigent  y  constant 
negativa  á  retornar  aquella  propietat,  lo  bisbe  Aeci  reclama  la 
ajuda  del  Sant  Pare. 

Silvestre  II  (qui  avants  d*  esser  Papa  se  nomená  Qerbert 
cora  nostre  protagonista  y  fou  dexeble  d'  Ató,  bisbe  de  Vich)  es- 
crigué  al  detentor  del  castell  de  Ribes,  dugues  lletres  amena- 
zan tío  en  gran  manera,  si  no  feya  entrega  del  Castell  (260).  Mes 
Geribert  lo  seguí  ocupant  sense  obtemperar  á  amonestacions  y 
lletres  pontificies 

Lo  castell  de  Ribes,  en  lo  segle  x  aytambé  conegut  per  Bell- 
Uoch,  estava  enclós  en  lo  terme  d'  Olérdula  confrontant  per 
Mitj-día  ab  lo  mar,  per  Occident  ab  lo  castell  de  Cubelles,  per 
Tramuntana  ab  la  franquesa  d'  Olérdula  y  per  Orient  ab  los 
castells  d'Olivella  y  d' Eraprunyá.  Situat  en  la  frontera  d*Es- 
panya,  bagué  de  reconquerirse,  penosament,  per  los  guerrers 
del  Comte  de  Barcelona  després  de  les  victorioses  empreses  d'  Al- 
mangor. 

La  conquesta  del  castell  y  territori  de  Ribes,  la  efectúa  lo 
cavaller  Petró,  merexent  del  bisbe  Vivas,  que,  en  nom  de  la 
Seu  (de  qui  havía  estat  avants  del  986),  lo  hi  concedís  en  franch 
alou,  en  V  any  990.  Es  curiosísima  la  carta  de  franquesa  donada 
ab  tal  ocasió,  perqué  mostra  existir  llavors,  diferents  franque- 
ses  en  la  Marca  Hispánica,  entre  elles,  lee  de  la  ciutat  de  Bar- 
celona, que  havien  d'  originar  poch  després,  la  sua  poderosa 
constitució  municipal  y  les  del  castell  de  Olérdula,  salvaguarda 
de  la  frontera  de  la  Marca,  d'  hont  ne  devallá  la  important  Ví- 
lafranca  del  Panadés  (261). 

Dosconexém  com  passaría,  lo  castell  de  Ribes,  de  mans  de 
Petró  á  les  de  Geribert,  ni  quins  fonaments  de  drct  podía, 
aquest,  aduhir,  per  colorexar  d' alguna  manera,  la  sua  injusti- 
cia. Que  serien  de  poca  consistencia  ho  diu»  veure  á  son  flU  y 
hereu  en  dit  castell,  Folch  Geribert,  en  V  any  1039,  reparant 
esta  indeguda  retenció  de  Ribes,  retornantho  tot  á  la  Seu  de  Bar- 
celona (262). 

A  mes  deis  dos  castells  de  Port  y  de  Ribes,  tenía,  al- 
tres  alous  Geribert,  com  uns  del  Panadés,  prop  d'  Olérdula, 


(260)  Apendix,  docuraent  nom.  II. 
(•261)  Apendix,  document  nom.  I. 
(262)    Apendix,  document  nom.  XII. 

MBMORIAR.'-rTTI  ai 


Digitized  by 


Google 


-(324)- 

segons    dos    documents    deis    anys   991  (263)  y  1013  (264). 

Tal  vegada  lo  pou  de  Geribert^  en  lo  burg  de  Barcelona, 
en  r  any  997,  indicaría  possessions  sues  en  la  Ciutat  (265),  per 
mes  que  la  sola  circunstancia  d'  eix  nom,  llavors  prou  usual 
(266),  no  pot  esser  deduida,  pro  va  incontestable  y  si  mera  pre- 
sumpció. 

Per  semblants  rahons  nos  guardarém  de  dir  en  absolut  fos 
ell  lo  Geribert  senyor  deis  castells  d'  Orrit  y  d'  Areny,  mentat 
per  lo  feudatari  Radolf  Oriol,  en  V  homenatge  que  presta  al 
comte  Ramón  Borrell,  homenatge  interessant  per  contenir  mol- 
tes  paraules  catalanes  (267). 

Posteriorment  al  any  1010,  y  al  morir  Geriberga,  viu- 
da del  vescomte  Guitart,  tot  lo  que  ella  tingué  propi  y  lo 
que  heretá  de  son  fill  menor  Adalbert,  passaria  á  Udalart 
y  á  Geribert. 

Ben  poca  cosa  sabem  d'  Adalbert  mort  solter.  Si  no  fos  per 
conservarse  'n  lo  testament,  la  sua  existencia,  com  la  de  tants  mi- 
Uons  de  sers  humans,  hauría  passat  per  alt.  Acompanyá  al  com- 
te Ramón  Borrell  en  sa  expedido  de  Córdoba  ad  expugnandas 
catervas  barbarorum^  hont  en  la  segona  de  les  batalles  preliando 
forliter^  debüum  mor  lis  complevit  in  prefato  prelio  in  mense 


(263)  A.  991. — Una  pasea  de  térra  á  Olérdula  linda  va  «de  occiduo 
in  térra  de  geriberto  viceschomite  »  (Cartoral  de  S.  Cugat,  fol.  125, 
doc.  410). 

(264)  Vegis  la  nota  (272). 

(265)  Ánt.  Eccl.  Cath.,  vol  I,  fol.  157,  doc.  412. 

(266)  A  1014.— Geribert  casat  en  Eiga  (Marca  Hispánica,  Apen- 
dix,  doc.  CLXXII).  D'  abdós  conjugues  parla  en  V  any  1013,  lo  docu- 
ment  á  que  's  fa  relació  mes  avant  en  la  nota  (272Í). 

A.  1031.-  Oeribertus  judice  fCartoral  S.  Cugat.  fol.  129,  doc.  423). 
Sense  data:  Geribertus  fUius  condam  astualdus  (Cartoral  S.  Cugat, 
fol.  257,  doc.  792). 

(267)  «Juro  ego  radolf  oriol  filium  mirabile  a  te  ragímundo  chomi- 
te  filium  ermetruite  et  ad  te  ermesende  chomitissa  filium  gilga  de  ipsos 
chastellos  de  aringo  et  de  oriti  go  fideles  uos  ende  seré  go  no  líos  uos 
deuetare  ni  deuetare  no  Uos  uos  fare  et  si  de  giriperto  meum  seniore 
menus  uenerit  per  morte  go  a  uos  ende  atendere  sine  lochoro  che  no 
US  ende  de  deuandare  quam  vaci  est  scriptu  et  omo  ligere  hic  pote  si 
uos  atere  et  si  nos  atendere  per  directa  fidem  sine  uestro  enchanno  per 
deum  et  sanctis  suis  »  (Document  119  de  Ramón  Borrell,  arx  Corona 
Aragó). 


Digitized  by 


Google 


-(  325  )- 

iunio  qui  iam  preterittis  est  (268).  Pochs  dies  avans  de  partir  á 
Córdoba,  havía  anat  á  Mamakastre  que  sería  V  actual  Montma- 
gastre.  Llavors  que  s'  estava  en  plena  repoblació  territorial, 
sigue  altament  impolítich  treure  de  la  térra  á  un  exercit  tant 
nombrós,  portantlo  á  combatre,  ab  poca  gloria  y  ab  menys  pro* 
flt,  á  llunyanes  terres,  d'  hont  la  major  partida  no  'n  devía  tor- 
nar mes. 

En  diverses  batalles  prengueren  part  los  guerrers  del  Afrank 
segons  nomenaven  los  alarbs  á  la  nostre  gent,  ocorreguent  la 
derrera,  un  dimecres,  á  21  de  Juny  de  1010,  com  ho  demostrá 
Villanueva  (269).  En  ella  hi  periren  Armengol,  comte  d'  Urgell, 
Aeci,  bisbe  de  Barcelona,  é  hi  feriren  mortalment,  en  tant  que 
vingueren  á  morir  á  la  Marca  Hispánica,  al  retórname,  altres 
dos  bisbes:  Oth  de  Gerona  y  Arnulf  d'  Ausona,  V  ardiaca  de  la 
Seu  barcelonina  del  986. 

Afirma  Dozy,  que  la  host  del  Comte  de  Barcelona,  retorna  á 
la  sua  patria  lo  8  de  Juliol  de  1010. 

'  En  lo  segon  semestre  d'  aquell  any,  se  publicaren  en  la  Mar- 
ca no  pocbs  testaments  sacramentáis,  de  persones  mortes  en  la 
expedició  cordobesa,  cumplimentant  la  Uey  goda  que  manava, 
se  promulgasen  dintre  los  sis  meses  de  la  def unció.  Lo  testament 
sacramental  d'  Adalbert  resulta  promulgat  á  les  derrerles  del 
termini  legal.  No  hi  anomena'á  altre  persona  de  la  familia,  que 
á  la  sua  mare  Geriberga  y  vol  que  la  torra  de  Moya  y  lo  castell 
d'  Albinyana  situats  al  extrem  del  Panados,  passin  al  monestir 
de  Sant  Cugat. 

Geribert  s'  inmiscuí  en  lo  cumpliment  de  la  derrera  voluntat 
de  son  germá  Adalbert,  no  constant  que  lo  vescomte  üdalart  hi 
intervingués.  Oposantse  á  la  entrega  de  dita  torra  y  castell  al 
cenobi  del  Valles,  aduhi,  que  Adalbert  no  podía  dexarho  á  nin- 
gú,  puix  eren  herencia  sua  y  de  son  germá  y  germana.  L'  Abat 
de  Sant  Cugat  demostrá  que  ho  possehía  Uiurement,  puix  Adal- 
bert les  havía  redimides  ab  diners  propis,  per  aprísió  les  recobra 
de  mans  deis  serrahins  y  les  heretá  de  son  pare  sens  limitado,  á 
igual  que  sos  demés  germans,  obtingueren  Uiurement  altres  parts 
d'  herencia.  Lo  Comte  falla  la  controversia  en  favor  del  Cenobi 
benedictí,  lo  primer  de  Maig  de  1011  (270). 


(268)  Apendix,  document  nom.  III 

(269)  Viaje  literario,  vol.  VI,  pl.  172. 

(270)  Apendix,  documenta  noms.  IV  y  V. 


Digitized  by 


Google 


-  (  326  )  - 

Per  estes  questions  veñim  á  conexement  de  que  entre  los  filis 
del  Vescomte  Guitart,  s'  hi  comptava  una  dona  qual  nom  y  cir- 
cunstancies ignorám.  ¿Sería  la  mare  de  Gombau  de  Besora.  de 
qui  parlarem  mes  avant  y  que  tanta  relació  tingué  ab  lo  primo- 
genit  de  Geribert  y  d'  Ermengardis?  Si  be  Gombau  era  fill  d* 
Ermemir  de  Besora,  segons  un  document  del  any  101 9  (271), 
encara  no  'ns  ha  pervingut  lo  nom  y  familia  de  la  suamare  que 
podría  aclarir  un  tant  aqüestes  relacions  de  parentiu. 

Tant  poch,  com  de  Geribert,  ha  pervingut  de  sa  muUer  Er- 
mengarda,  filia  de  Borrell  II,  á  la  que  s'  ha  de  procurar  no  con- 
fondre  ab  la  germana  del  comte  Guillém  de  Pallars,  aximateix 
nomenada  Ermengarda,  y  que  en  V  any  1015,  estava  casada  ab 
lo  vescomte  Guillém  (272). 

En  r  any  1013,  Geribert  y  Ermengarda,  son  citats,  per  inci- 
dencia, en  un  contráete  de  torres  del  Panadés,  en  forma  tal 
que  no  dexa  Uoch  á  dubte,  de  que  's  tracta  del  fill  del  vescomte 
Guitart  (273). 

Segurament  en  V  any  1014  estaría  mort  Geribert,  puix  á  la 
circunstancia  de  que  no  s'  en  parla  mes,  afegirem  la  de  que  Er- 


(271)  A.  1019.— Deusdet  bisbe  de  Barcelona,  ab  consentiment 
deis  bisbes  vebins  y  canonges  de  la  Seu,  en  presencia  de  la  comtesa 
Ermesendis  y  de  son  fill  lo  comte  Berenguer,  asistits  deis  primats  de 
son  palau  y  entre  ells  lo  vescomte  Amat  de  Gerona,  permuta  V  alou 
de  Vilar  d'  Abdelá,  cap  á  Montmoló,  en  lo  Valles,  ab  GondebaUo  filio 
qui  faisti  ermemiri  bisorenais^  qual  alou  havía  adquirit  lo  Prelat  ex 
femina  nomine  bellazer  uxor  quod  fuit  sesemundi  fratris  seniofredi 
gerundensis  vice  comitis  {Ant  Eccl,  Cath  ,  vol.  I,  foL  151,  doc  396). 

(272)  Boletin  de  la  R.  Academia  de  Btienas  Letras  de  Barcelona, 
any  I,  pl.  266. 

(273)  A.  1013. —Lo  bisbe  de  Barcelona  Deusdet  ab  sos  canonges 
«cum  assensu  domno  Raimundo  comité  dei  cultore  scopans  qui  est  de 
uniuersarum  eclcsiarum  episcopus  ditioni  siue  pertinentibus  uel  cum 
consuitu  circumprouincialium  episcoporum  qui  subterius  sunt  robora- 
ti.  Nos  simul  in  unum  comutatores  sumus  tibi  geriberto  uxorique  tua 
eiga  aliquid  ex  munificenciis  nostra  prelibata  sede  id  est  ipso  alaude 
quod  nos  habemus  in  sufragatione  nostra  matricula  prelibata  in  comi- 
tatu  barchinonense  in  ipsa  marchia  inferiore  in  terminio  et  accesu 
castrum  olertula  locum  uocitatum  victrano.»  «Que  affrontat  prenótate 
alaude  de  parte  orientis  in  alaude  de  geriberto  frater  uzalardo  uice 
comité  uel  de  conjuge  eius  nomine  ermengardis  fieu  in  ipsa  clota.» 
{Ant.  Ecd.  Cath,,  vol.  II,  fol.  106,  doc  324). 


Digitized  by 


Google 


-  (  327  )-      . 

mengarda  sola,  sense  intervenció  del  marít,  adquirí  un  alou  en 
lo  Círculo,  Uoch  que,  com  sabém,  estava  junt  al  port  de  Mont- 
juich  (274). 

Ermengarda  moriría  en  V  any  1030,  de  qual  data  es  son  tes- 
tamenta desígnant  per  marmesors  asa  germana  Ríquilda,  Gui- 
tart,  Seniol,  Llop  Sang  Sinfré,  Geribert  Ugobert,  Guíllem  Lio- 
part  y  Ermon  Ananías  (27B). 

Lo  castell  de  Subirá ts,  situat  en  lo  Panadés,  lo  dexá  á  Guitart 
Llopsang,  en  feu  de  son  fiU  Mir,  pro  exigínt  á  Mir  donas  mil 
cinch  cents  sous  á  la  neboda  y  filia  de  Ramón  y  altres  mil  per 
redempció  de  cautius.  Guitart  no  devia  fer  entrega  del  castell 
de  Subirats  á  Mir,  si  aquest  no  li  donava  avans  la  carta  de  Ven- 
fallols  qual  alou  li  concedía,  y  la  predita  almoyna  per  la  sua 
ánima  y  la  de  son  difunt  marít  Geribert. 

A  son  flU  Folch  concedí,  Ermengarda,  V  alou  de  Vídrá,  du- 


(274)  A.  1014.  — «In  nomine  dominí  ego  deus  dedit  gracia  del 
presul  ecclesie  barchinonensis  una  cum  consensu  comprovincialium 
episcoporum  meomm  uel  cum  collegio  canonicomm  sede  sánete  crucis 
sancteqne  eulalie  uirginis  simulque  cum  genitrice  mea  nomine  sene 
gondis  femina  cum  prolibus  suis  idest  amatas  ralambaldus  israardus 
isuardus  atque  rainardus.  Nos  quoque  simul  in  unum  vendí tores  snmus 
tibí  ermengardi  femine  filie  condam  borrelli  comití  diue  memorie 
emptrice.  Per  hanc  scripturam  nenditionis  nostre  uendimus  tibí  te- 
rrara  cum  casa  et  ortulo  et  uinea  cultura  pratum  vel  heremum  cum 
aqua  et  diuersis  generis  arborum  quod  habemus  in  coraitatu  barchi- 
nonense  ad  ipsum  circulum  siue  ad  ípsum  portum  Aduenit  mihi  hec 
orania  ad  me  deusdedit  presul  per  uocem  auunculi  mei  seniofredi  ar- 
chileuita  cognomenato  lupeto  uel  per  omnesque  uoces  Affrontat  pre- 
dicta  omnia  de  parte  circí  in  térra  de  gondemar  condam  uel  de  geii- 
berto.  De  aquilonis  in  strata  qui  pergit  de  barchinona  ad  portum  De 
mcridie  in  alia  strada  qui  pergit  ad  barchinona  uel  lubrícate.  De  oc- 
ciduo in  térra  de  jaradictus  geribertus  uel  heres  suos.»  «Pacta  car- 
ta uinditionis  sub  die  XIIII  kalendarum  januariarum  anno  XVI líl 
regni  rodberto  rege  et  dedimus  iamdictas  uncías  V  de  auro  in  redemp- 
tione  de  ípso  cálice  de  auro  pro  rederaptione  de  ípso  castro  episcopale. 
S.®  deusdedit  episcopus  gg  senegondis  femina  mater  jamdicto  deus- 
dedit episcopogg  sigefredus  leuita  ^  ato  presbítero  qui  et  caputscole 
gg  sentillis  presbiter  S.gg  bonutius  presbiter  S.®  johannis  leuíta  rogi- 
tus  a  supradicto  presule  exarauit»  {Ant.  EccL  Cath.,  vol.  IV,  foli 
169,  doc.  374). 

(275)  Apendix,  document  nom.  IX. 


Digitized  by 


Google 


-(  328  )- 

gues  parellades  en  lo  Llobregat,  V  alou  d*  Esplugués  y  altre  dit 
Montllor  en  lo  Valles. 

A  sa  neta,  filia  de  Ramón,  dexá  lo  senyoriu  de  Ribes,  qual 
castell  passava  á  Seniol  y  Ardench,  segurament  castlans,  do- 
nantli  al  primer,  una  mitat  de  la  propietat  que  poseía  á  Ribes, 
qual  altre  mitat  llega  va  ala  filia  de  Ramón  Geribert.  A  Se- 
niol li  concedía  igualment  uiís  alous  del  Port,  sots  domini  da  sa 
filia  Guisla.  No  crehem  del  cas  referir  altres  dexes  semblan ts, 
fetes  en  favor  de  Jofre  prebere,  Bonús  cristiá,  Sant  Sebastiá  deis 
Gorchs,  Santa  María  de  Qa.  Vid,  Santa  María  de  Cezina,  Sant 
Cristofol,  Sant  Cugat  del  Valles,  Santa  María  del  Port,  Sant  Pere 
de  Subirats,  etc.  De  sos  nets,  filis  de  Mir,  i  nomena  á  dos, 
Adalet  ó  Adalaidis  y  Guillem,  que  foren  nats  del  primer  matri- 
moni  de  Mir  ab  Disposia  neta  de  Galí  veguer  do  Sant  Martí,  deis 
que  nos  ocuparem  en  lo  vinent  capítol. 


Digitized  by 


Google 


CAPÍTOL  IX 

MlR  GeRIBERT,  NET  del  COMTE  BORRELL  II,  SENYOR  DEL  CASTELL 
DE  PORT  DE  MONTJUÍCH  (1016  Á  1060) 


La  Marca  Hispánica  se  dividía  políticament,  en  lo  segle  x,  en 
Comtats,  haventhi  los  de  Cerdanya,  Ausona,  Besalú,  Empuries, 
Gerona,  Barcelona,  Berga,  Manresa,  Urgell  y  Pallars.  Aquesta 
divisió  no  presuposa  se  governás  quiscun  d'  aytals  territoris,  per 
un  comte  mes  ó  menys  subordinat  al  de  Barcelona,  puix  si  en  de- 
terminats  comtats  axis  succehl,  com  en  los  d*  Empuries,  Besalú, 
Cerdanya,  etc.,  en  altres  may  hi  governá  directament  altre  per- 
sona que  lo  sobirá  d'  esta  Marca,  com  en  Gerona^  Ausona,  Man- 
resa, etc. 

La  idea  do  comtats  6  pagos^  responía  á  la  de  regió  ó  co- 
marca, ab  gran  extensió  territorial.  En  tant  era  axis,  que  al 
Valles,  part  la  mes  integral  del  comtat  de  Barcelona,  puix  que 
comenga  derrera  les  serres  que  clouhen  lo  territori  d'  aquesta 
Ciutat,  un  document  del  any  968  (276)  y  altre  del  1001  (277),  lo 
designen  per  Vállense  comitalu. 

Tant  arrelá  á  la  Marca  Hispánica,  aquesta  divisió  territorial 
de  comtats,  que  subsistí  després  de  la  unió  ab  Aragó  y  de  les 
conquestes  de  Valencia  y  de  Mallorca.  De  manera  que,  quan 
Jaume  I,  en  1251,  dona  á  son  flll  prímogénit  Pere,  lo  comtat  de 
Barcelona,  tractá  d'  especificar  ab  claretat  que  s'  entenia  per  dit 
Comtat,  manifestant  encloureshi  los  comtats  de  Barcelona,  Ta- 


(276)  A.  968.— Vegis  lo  precepte  de  Lotari  en  favor  de  Sunyer 
abat  de  Sant  Pol  del  Maresroa,  Marca  hispánica,  Apendix,  doc.  CVllI 

(277)  Marca  Hispánica^  Apendix  doc.  CLXV. 


Digitized  by 


Google 


-(  330  - 

rragona,  Gerona,  Besalú,  Vich  ó  Ausona,  Rosselló,  Cerdanya, 
Conflent,  Vallespir,  Urgell,  Ribagorga  y  Pallars,  les  ciutats  de 
Lleyda  y  Tortosa  y  la  valí  d'  Aran  (278),  qual  valí,  á  despit  de 
trovarse  en  les  vessants  ultrapirenenques,  actualment  franca  • 
ses,  s'  ha  conceptuat  serapre  territorl  cátala.  En  la  enumeració 
d'  estos  comtats,  no  hi  fou  escrúpulos  V  escrivá  reyal  en  1251, 
mostrantho  lo  fet  de  no  enclourehi  al  comtat  d'  Empuries,  en  tant 
que  hu  deis  primers  quí  firma  la  donació  de  Jaume  I,  era  P.  H. 
Comes  Empuriarutyi.  Cal  notar  aximateix,  en  esta  donació,  no 
donarse  al  nostre  territori,  lo  nom  de  Comtat  de  Catalunya, 
sino  de  Comtat  de  Barcelona,  puix  sempre  en  lo  nom  de  la  Ciu- 
tat,  se  sintetisá  lo  Principat.  També  s'  ha  d'  advertir  que  de  molt 
antich,  en  Barcelona  hi  vincularen  la  realesa.  Axis  no  ha  d'  es- 
tranyar  veure  á  alguns  de  nostres  Comtes  Sobirans,  titularse  Rey 
de  Barcelona  (279),  si  bé  sempre  que  semblant  denominado  ve 
consignada,  ho  resulta  esser  per  excepció. 

Accidentalment  en  los  segles  x  y  xi,  se  dona  al  Valles,  lo 
nom  de  comtat;  mes  en  la  matexa  época  sovintejá  que,  á  altre 
part  integrant  del  comtat  de  Barcelona,  á  la  regió  del  Panados, 
ó  Marca  ivferior  (280),  se  li  aplicas  lo  nom  de  comtat  (281) 


(278)  A.  1251.  — «in  perpetunm  civitatem  et  totum  comitatum  Bar- 
chin,  cum  ómnibus  civitatibus  et  comitatibus  ad  ipsum  spectantibus, 
scilicetipsum  comitatum  Barchin.  et  comitatnmTerrachon.,  Gerund^n., 
Bisuldnnen.,  Vicen.  seu  Ausonen  ,  Rossilion  ,  Ceritanen.,  Confluent., 
et  Vallis  Aspirii,  et  comitatum  Urgellen.,  et  civitates  Ilerden.,  et  Der- 
tusen.,  simul  ad  comitatibus  Ripparcurcioe  et  de  Pallars,  et  quidquid 
habemus  et  habere  debemus  a  flumine  de  Cincha  usque  ad  Salsas,  et 
sieut  dividunt  montes  insta  Aran  simul  cum  valle  de  Aran  quam  va- 
llera in  hac  donatione  includimus  usque  ad  mare»  (Villanueva  Viaje 
literario  á  las  iglesias  de  España^  vol.  XVII,  pl.  351.) 

(279)  A.  1067. —«Ego  Berenguer  comité  et  regís  de  Barchinona 
donator  sum  tibi  Ermengod  comité  vrgellensis  et  marches  de  Balaguer 
Dono  te  barbera  cum  suas  térras  per  feuo»  (Document  375  de  Ramón 
Berenguer  I,  arx.  Corona  Aragó  ) 

(280)  Vegis  la  nota  (273). 

(281)  Nos  limitam  á  fullejar  los  juraments  d'  homenatge  prestats 
á  Ramón  Bereuguer  I,  en  los  que,  los  senyors  seguents  diuhen  esserli 
feels  per  lo  comtat  del  Panadés. 

Giralt  fill  de  na  Sicarts,  senyor  deis  castells  de  Montagut,  Pinyana, 
Querol  y  Pontils:  «ñeque  de  ipso  castro  que  dicunt  olerdula  ñeque  de 
ipso  cbomitatu  quod  dicunt  penitensem  ñeque  de  ipsos  chastros  aut 


Digitized  by 


Google 


H  331  )- 

y  á  Olérdula,  la  vella  fortalesa  de  la  Edat  Antigua,  lo  de  Ciu- 
tat  (282). 

Aquest  derrer  sería  motivat  per  conceptuarla  cap  de  regió  y 


chastellos  rochas  aut  podios  condirectos  uel  discondirectos  qni  in  pre- 
dicto  chomitatu  sunt.» 

Guisait  fill  d'  Ermesenda:  «ñeque  de  ipso  comitatu  quem  dicunt  pe- 
nitensem,  neqne  de  ipsa  ciuitate  quem  dicunt  minorisa,  ñeque  de  ipso 
comitatu  quem  dicunt  ausona.» 

Ddalart  üll  d'  Ermengarda:  «ñeque  de  ipso  castro  quod  dicunt  oler- 
dula  ñeque  de  ipso  comitatu  quod  dicunt  penitensem.» 

Ramón  fill  de  la  vescomtesa  Guisla  de  Cardona:  «et  ipsum  comita- 
tum  quod  dicunt  penitensem  et  ipsum  comitatum  quod  dicunt  ausona 
et  ípsam  ciuitatem  quod  dicunt  minorise  » 

Guillem  Bernat  fill  de  Chixol:  «ipsum  kastrum  de  olerdola  et  ipsum 
comitatum  de  penitense.» 

Geribert  fill  de  Riquilda:  «ñeque  de  ipso  castro  quod  dicunt  olerdola 
ñeque  de  ipso  comitatu  quem  dicunt  penitensem.» 

Bernat  Ricolf  y  Mir  Ricolf  germans  filis  d*  Adaledis  «ñeque  de  co- 
mitatu penitense.» 

(Documents  sensedata  de  Ramón  Berenguer  I,  nom.  13,  66,  61,  63, 
89,  122  y  137,  respectivament,  del  arx.  Corona  Aragó.) 

Encara  del  temps  de  Ramón  Berenguer  III  (doc.  21  sense  data)  es 
lo  jurament  de  Geralt  fill  de  Poncia:  «ñeque  de  ipso  castro  quod  dicunt 
olerdola  ñeque  de  ipso  comitatu  quod  dicunt  penitensem  » 

(282)  En  altres  homenatges  prestats  á  Ramón  Berenguer  I  no  sois 
califiquen  de  comtat  al  Fanadés,  sino  de  ciutat  á  Olérdula. 

«Juro  ego  Sancius  filius  qui  fuit  Sancie  coraitisse  dum  viuus  fuero 
fidelis  ero  ad  Raimundum  comitem  barchinonensis  filius  qui  fuit  San 
cié  comitisse  jam  dicta  sine  fraude  et  malo  ingenio»  «ñeque  de  ipsa 
ciuitate  de  olérdula  ñeque  de  ipso  comitatu  que  dicunt  penitense.» 

Guillem  Borrell  fill  d'  Adalaida:  «ñeque  de  ciuitate  que  dicunt  Oler- 
dula  ñeque  de  ipso  comitatu  que  dicunt  Penitense.» 

Guillem  fill  de  Cbixol:  «ñeque  de  ciuitate  minorisa  ñeque  de  comita- 
tu que  dicunt  ausona,  ñeque  de  ipsa  ciuitate  que  dicunt  olerdola  ñeque 
de  ipso  comitatu  que  dicunt  penitense.» 

Bernat  fill  de  Ledgarda:  «nec  de  ipsa  ciuitate  de  olérdula  nec  de  ipso 
comitatu  de  penedes.» 

Adalbert  Guitart  fill  d'  Adaledis:  «nec  de  ipsa  ciuitate  de  olérdula 
nec  de  ipso  comitatu  de  penedes.» 

Pere  Ermengol  fill  de  Guisla:  «ñeque  de  ipsa  ciuitate  que  dicunt 
olérdula  ñeque  de  ipso  comitatu  que  dicunt  penitense.» 

Guillem  fill  d'  Engilberga:  «ñeque  de  ciuitate  de  olerdulane  que  de 
comitatu  penitense  ñeque  de  ciuitate  Minorise.» 


Digitized  by 


Google 


-(  332  )- 

en  reóort  á  sa  passada  grandesa.  No  deurá  presuposarse  d' 
aquests  fets,  que,  al  comengar  la  Edat  Mitjana,  tingues  capdal 
importancia,  puix  precisament  quan  axis  se  la  designa,  lo  Pana- 
dos sufría  totes  les  vexacións  inherents  á  la  guerra  ab  los  sarra- 
híns,  despoblantse  en  extrem  per  esser  frontera  de  la  Marca 
Hispánica  (283),  frontera  discutida  ab  les  armes  á  les  mans,  tea- 
tre  d'  heroicitats,  accions  de  guerra,  y  preses  de  castells  y  f orces. 
Lo  nom  sarrahí  sonava  per  tot  arreu,  y  flns  la  principal  vía  que 
atravessaba  lo  Panadés,  era  á  Olérdula  calificada  de  vía  moris- 
ca (284). 

Després  del  victoriós  aveng  de  les  armes  d'  Almancor,  tot  lo 
Panadés  s'  bagué  de  reconquerir.  Já  se  sab  com  una  de  les  ma- 
neres  ab  que  s'  estimula  la  reconquesta  territorial,  tal  vegada  la 
principal  d'  elles,  sigue  la  aprisió,  páranla  devallant,  segons  Ba- 
lari,  del  participi  de  perfecte  del  verb  aprehendcrp^  apoderarse. 

Tenint  mes  ó  menys  en  perspectiva  aquesta  mira  d'  engran- 
diment,  hu  d'  aquells  guerres,  al  quí  's  Uatinisa  en  escrits  per 
Galindo,  pro  que  en  bon  cátala  es  Galí,  se  Uengá  á  empreses  te- 
merarios en  la  costa  del  Panadés,  que  era  terme  del  castell  d' 
Olérdula,  guanyantne  bona  part  á  les  petites  guarnicións  sarra- 
hines,  sens  dubte  dexades  per  Almangor  en  los  llochs  estrate- 
gichs  de  la  despoblada  regió.  Aquest  Galí,  si  be  podría  esser  lo 
qui  dona  á  Sant  Cugat,  en  V  any  987,  torres  á  Magarona  ó  Ma- 
drona (285),  res  te  que  veure  ab  lo  fundador  del  castell  de  prop 
Igualada,  qui  porta  aquest  nom,  puix  já  existía  en  V  any  867 
(286). 


Ermengol  comte  d'  Urgell,  fill  de  Belasqnita:  tneque  de  ipsacinitate 
quem  dicunt  holerdola  nec  de  ipso  comitatu  de  penedes.» 

Guillem  Ramón  comte  de  Cerdanya:  «ipsa  ciuitate  quam  dicunt  ho- 
lerdola ñeque  de  ipso  comitatu  de  penedes.» 

Ermesendis  comtesa:  «de  ipsa  ciuitate  quem  dicunt  olerdola  nec  ipso 
comitatu  quem  dicunt  Penedes.» 

(Documents  sense  data  de  Ramón  Berenguer  I,  nom.  58,  67,  71,  73, 
74,  78,  82,  86.  123  y  204,  respectivament,  del  arx.  Cor.  Ar.) 

(283)  A  Vallirana  en  V  any  978,  á  la  via  que  anava  al  Panadés,  se 
la  nomenava  strada  quod  pergit  ad  ipsa  marcha  (Cartoral  de  S.  Cugat, 
fol.  220,  doc.  679.) 

(284)  Ánt.  Eccl.  Cath.  vol.  IV,  fol.  110,  doc.  278. 

(285)  Cartoral  de  S.  Cugat,  fol.  39,  doc.  129. 

(286)  Vegis  nostre  trevall,  en  publicació.  Lo  castell  de  Burriach  ó 
de  Sant  Vicents  (Mataré  1900)  pl.  64,  nota  64. 


Digitized  by 


Google 


,  -<  333  )- 

Gall  rebé  lo  pompos  titol  de  Veguer  de  Sant  Marlí,  que  axis  y 
no  altrement,  crehém  se  deu  traduir  lo  de  vicario  Sancli  Martini^ 
ab  que  '1  designen  los  documents  (287),  titol  honor ífich  com  los 
de  cusios  palacii  que  rebé  Cherús,  lo  de  senescal,  dapifer  y  altres 
d'  aquell  raateix  temps. 

Lo  que  no  cal  duptar  es  que  T  obtindría  per  haberse  apoderat 
del  importan*:  castell  de  Sant  Marti  ^a-Roca  al  extrem  del  Pana- 
dés,  Uoch  perillos  de  la  frontera,  com  á  mes  apartat  y  exposat 
á  continuades  expugnacions  deis  sarrahins. 

¿Resultaría  similar  á  un  comte  ab  territori  mes  petit  ó  ab  ma- 
jor  subordinado  del  Sobirá,  lo  veguer  de  Sant  Martí?  Fs  indubta- 
ble  que  's  tractava  d'  una  gerarquia  major  que  la  de  aenyor 
d'  un  castell.  Llavors  no  s'  en  conexíen  d'  altres  que  les  de 
marqués,  comte  y  vescomte,  puix  la  de  baró  no  apunta  fins  al 
regnat  de  Ramón  Berenguer  I  (288).  Axis  sería  lo  titol  de  Galí^ 
precursor  del  veguer  del  Comte ^  que  ja  's  trova  existir  en  V  any 
1056,  com  á  sinónim  tal  vegada  de  veguer  de  Barcelona,  qual 
carrech,  en  V  any  1113  apareix  mes  definit,  si  be  ab  lo  califlca- 
tiu  de  veguer  del  castell  Vell  de  Barcelona  (289). 

Recordém  que  los  visigots  donaren  lo  nom  de  vicarius  al  Uoch- 
tinent  del  comités  y  que  bé  podría  imitarse,  en  lo  titol  del  segle 
IX  donat  á  Oalí,  la  costum  gotha 


(287)  A.  1009. — Los  com  tes  Ramón  y  Ermesendis  «vinditores  su- 
mu8  tibi  guillelmo  filiara  condam  galindoni  vicario  sancti  martini»  un 
alou  «et  ipso  puio  qui  ibidem  est  que  nnneupantur  castro  serras»  sitaat 
«in  comitatu  barchinonense  uel  in  termine  terracona.  Et  affrontat  de 
parte  circi  in  ipsa  strada  de  sancti  petri  qui  pergit  ad  capram  De 
aquilonis  in  ipsa  serra  qui  est  saper  uilla  ardida  et  nadit  per  ipsa  serra 
super  sánete  crucis  et  peruenit  usque  ad  ipsa  strada  qui  pergit  de  cel- 
ma  usque  ad  gaiano.  De  meridie  in  uilla  judaica  uel  in  ipsa  uilla  nudi- 
llas.  De  occiduo  in  ipso  regario  de  uallis.»  (Ánt.  Eccl.  Cath,  vol.  IV, 
fol.  175,  doc.  417.) 

(288)  Se  parla  de  Dod  haré  d'  Eróles  y  de  son  germá  Oliver.  (Do- 
cument  nom.  22  sense  data  de  Ramón  Berenguer  I,  arx.  Cor.  Aragó. ) 

(289)  A.  1055.— «Notum  sit  ómnibus  quam  domnus  Raimundus  co- 
mes barcbinonensis  requisiuit  estachamentum  de  directo  a  Berengario 
vicaHo  8U0  ob  multas  querimonias  quas  contra  eum  habebat  que  inue- 
niuntur.»  {Reg.  1,  fol.  51,  arx.  Cor.  Aragó.) 

A.  1113.— «Sit  manifestum  quod  inimicicie  diu  fuerunt  ínter  ue- 
nerabilem  Raimundum  barchinonensem  comitem  et  Berengarium  rai- 
mundi  de  castelet.  Dederant  enim  ipse  Comes  predicto  Berengario  in 


Digitized  by 


Google 


-(  334  )  - 

La  data  en  que  Galí  realisá  ses  conquestes  per  la  frontera 
del  Panadés  resulta  molt  propera  á  V  aveng  cristiá,  subseguent 
á  la  presa  de  Barcelona  del  985,  tota  vegada  que,  un  document 
del  any  994,  parla  de  Guillém  flU  de  Galí  difunt  (290).  Certament 
que  Galí  no  podía  morir  jove.  puíx  á  ell,  lo  comte  Mír,  qui  fina 
sos  dies  en  V  any  966,  li  ha  vi  a  donat  la  iglesia  y  cernen  tiri  de 
Sant  Boy  iuxla  flamen  lupricati  in  loco  dicto  caüilione  (291). 

Guillém  adquirí  de  son  pare  V  esperit  emprenedor  y  afany  d' 
engrandiment.  Perqué  no  's  puga  confondre  ab  cap  altre  perso- 
natje  del  mateix  nom,  los  documents  li  donen  sempre  lo  titol  de 
veguer  de  Sant  Martí  (292)  que  aytambé  heretá  de  Galí,  junta- 
ment  ab  lo  propi  castell  y  moltes  altres  possessions  en  lo  Llo- 
bregat  y  Panadés.  Figurava  entre  les  d'  aquesta  derrera  regió, 
un  lloch  situat  in  ipsa  marchia  (frontera)  ultra  terminum  de  cas- 
trum  Olertula,  lo  qual,  per  esser  pié  d'  estanyols,  havía  rebut 
lo  nom  de  Calders.  Allí  los  herms  teníen  gran  extensió  (térras 
heremas  que  ibi  dilátate  sunt)  y  forma  ven  un  terme,  quals  limits, 
en  r  any  1013,  eren  lo  mar,  Santa  Oliva,  Albinyana  y  lo  castdll 
de  Bará. 

Guitart.  abat  de  Sant  Cugat  del  Valles,  disputa  ab  Adalaidis, 
viuda  de  Guillém  veguer  de  Sant  Martí,  en  V  any  1013,  lo  terme 
de  Calders,  pretenent  que  pertanyía  á  son  monestir  per  donació 
que  li  'n  feu  Caries  Magne,  refermada  mes  avant  per  Lluís  lo 


castro  ueteri  de  barcbinona  et  in  eius  pertinenciis  quedam  per'&eniicio 
et  peccunia  quam  ab  ipso  acceperat.  Deinde  quia  ipse  Berengarius  no- 
luit  uenire  ad  iusticiam  per  ipsum  comitem  filiis  Arberti  qui  fuerat 
vicarius  ipsius  castri  expulit  Berengarium  de  ipsa  honore  et  dedit 
illum  Raimundum  renardi  et  Guillelmo  fratii  eius  qui  agebant  causam 
per  filiis  arberti.»  Acaba  ab  un  conveni  sobre  los  nous  drets  del  mer- 
cat  de  Barcelona,  imposats  per  lo  Comte,  los  quals  son  cedits  ab  V 
honor  del  castell  Vell  de  Barcelona  á  Berengner  Ramón  al  qui  's  dona, 
en  lo  titol  del  document,  lo  nom  de  vicarium  ó  veguer.  (Reg.  1,  fol.  61, 
arx.  Corona  Aragó.) 

(290)  Ant.  Eccl.  Cath.  vol  IV,  fol.  61,  doc.  148. 

(291)  A.  1054.— Al  questionar  lo  bisbe  de  Barcelona,  Guislabert, 
ab  Guillém  Oliva  de  Salsans,  sobre  la  iglesia  y  cementiri  de  Sant  Boy 
del  Llobregat,  se  diu  que  havía  pervingut  á  la  iglesia  de  Barcelona, 
per  donació  que  Guillém  fill  de  (Salí,  li  'n  havia  feta,  haventla  obtin- 
guda  Galí,  de  mans  del  comte  Mir.  (Ant.  Eccl.  Cath,  vol.  IV,  fol. 
53,  doc.  154.) 

(292)  Apendix,  document  nom.  VI. 


Digitized  by 


Google 


Successió  del  Veguer  de  Sant  Marti 


(SEGLES  X  AL  XIII) 


Veguer  de  Sant  Marti. 
966-866? 


] 


Gvlllem 

Veguer  de  Baiit  Martí, 

oai at  ab  Adalaidii. 

964-1012? 


Blspoflia 

oaeada  ab  Mir  Oeribert. 
1016 -¿       ? 


Aman  Hlr  d«  Sant  Harti 

ÜU  de  Mir  Geribert  y  GaiaU, 

sermanastre  de  Oaillém, 

de  ia  Junta  deis  Usatgee. 

1060-1060 


larti   I 


Gnillem 

mort  f enee  fnooeMió. 
1080 -1(K8 


1 


Adalaldls 

1060 


JordA  d«  Sant  Harti 

Senyor  d'  Braprnnyá. 
1110-1180 


Onillem  d«  Sant  Harti 

oasat  ab  Beatrin  de  Monteada. 
1180-1188 


] 


Ferrer  de  Sant  Harti 

Senyor  de  Sant  Marti 

y  de  Sablrats. 

1818 


Digitized  by 


Google 


-y—T^ 


-(  336  )- 

Piados.  Si  bé  lo  precepte  se  perdé  en  la  presa  de  Barcelona,  lo 
confirmaren  derrerament  al  abat  Oth,  lo  rey  de  Franga  Lotari, 
y  lo  comte  de  Barcelona  Borrell  II. 

Adalaidis  obgectava  á  estes  pretensions,  que  lo  terme  era  d' 
ella  per  voluntat  de  son  sogre  Galí,  qui  ho  adquirí  iperaprisió  y 
per  ha  ver  lo  tret  del  estat  d'  herm,  assenyalant  ab  la  arada  tot 
son  entorn  y  marcantlo  ab  caraclers^  go  es  ab  fites  {per  iiomerwn 
aracionis  cultro  circumquaqiie  obduweral  signo  et  ibi  priscam  in- 
troduccionem  fecerat  per  nomen  perprisionis  el  Karakterum  de- 
üignacionis). 

Los  comtes  Ramón  y  Ermesendis  intervíngueren  en  esta  po- 
lémica, fallant,  que,  com  resultes  diflcultós  á  una  sola  familia, 
reduir  al  cültiu  tant  extens  territori  y  edificarhi  una  torra  con- 
venient,  que,  al  defensarlo  de  noves  irrupcions  sarrahines,  servís 
d'  esbarjo  á  sos  pobladors»  se  dividís  en  dos  porcions  iguals,  pas- 
sant  la  una  al  monestir  de  Sant  Cugat  y  la  segona  á  Adalaidis. 
Abdós  propietaris  devlcn  construirhi,  mancomunadament,  la 
torra  ó  fortalesa  indispensable  al  terme,  re«tant  los  estanys  de 
propietat  d'  abdues  parts,  mes  satisfent  delme  deis  pexos  á  Sant 
Cugat. 

Formaven  part  del  trilbunal  del  Córate,  los  bisbes  Deusdet 
de  Barcelona,  Armengol  d'  Urgell,  Borrell  d'  Ausona  y  Oliba 
d'  Elna,  los  prohoms  Sindret  de  Gurb,  Amat  de  SoriQ,  Com- 
ban de  Besora,  Huch  de  Cervelló,  Sunifret  de  Ríurubi,  Bernat  de 
Sant  Vicens,  Guillém  de  Lavanga,  Riculf  de  Berga,  Sunifret  Ba- 
rral  y  altres,  tots  los  quí,  conceptuaren  consemblantment  bons, 
los  drets  aduhits  per  Adalaidis  y  los  del  abat  Guitart,  quan  mes 
que  la  sentencia  pronunciada,  en  1013,  apar  una  transacció  ó 
reconexement  de  dos  drets  similars.  D'  un  cantó  los  rescriptos 
imperial  y  comtal,  que,  si  bé  dictats  ab  carácter  general,  en  fa- 
vor de  totes  les  propietats  que  Sant  Cugat  poseía  avants  de  la 
perdua  del  territori  cátala,  á  les  derreries  del  segle  x,  tenien  la 
plenitut  de  son  valor  legal.  Per  altre  part,  un  acte  material  de 
forsa  ó  d'  heroisme,  una  possessió  portada  á  efecto  á  despit  de  les 
incursions  sarrahines,  un  intent  de  repoblado  y  d'  aveng  de  la 
linea  de  la  frontera,  que  no  calía  cohibir,  sino  estimular,  puix  - 
era  lo  que  portava  á  terme  la  dificultosa  tasca  de  nova  cultura 
del  herm  y  desolat  territori  cátala  á  que,  com  havém  dit,  se 
llengaven  los  guerrers,  per  V  estimulant  del  dret  que  adquirien 
ab  la  aprisió.  Cal  advertir  respecte  aquest  dret,  que  si  be  Balari 
opina  no  era  de  propietat  plena,  sino  lo  de  possessió,  á  menys  que 


Digitized  by 


Google 


-(  537  )- 

s'  hi  ajuntás  la  prescripció,  no  obstant  se  veu  en  la  práctica,  com 
lo  tribunal  sobirá,  en  cas  de  litigi,  lo  reconexia  y  aceptava,  se- 
gons  n'  es  exemple  la  precedent  sentencia  del  plet  de  Calders. 
Marca  la  marxa  de  la  reconquesta,  en  la  regió  del  Panadés,  lo 
molt  que  en  ella  *s  trova  la  adquisició  del  dret  de  propietat  en 
tota  sa  plenitut  per  pura  aprisió,  sense  venir  acompanyada  de  la 
prescripció,  ó  al  menys  aquesta,  no  está  deduhida  en  la  escrip- 
tura  com  á  refermació  de  la  propietat  (293). 

La  sentencia  del  1013,  en  lloch  d*  acabar  la  controversia  de 
Calders,  podém  dir  que  tot  just  la  comengava.  Al  cap  de  tres  anys 
tant  sois,  la  propia  Adalaidis,  viuda  de  Guillém  de  Sant  Marti 
{Gilelmi  castri  sancli  martiHi)  obrant  en  nom  de  son  fiU  Bernat, 
menor  d'  edat,  comengá  la  matexa  questió  en  lo  palau  Comt^,l, 
alegant  que  son  dret  ais  herms  de  Calders,  era  millpr  que  lo  del 
Abat.  Coneguda  la  controversia  en  audiencia  ó  cort  de  bisbes  y 
magnats,  presidida  pels  comtes  Ramón  y  Ermesendis,  en  1'  any 
1016,  davant  la  circunstancia  de  que  lo  territori  de  Calders,  res- 
ta va  encara  herm  y  despoblat  y  sens  dubte  com  á  castich  de  la 
incuria  de  sos  senyors  en  repoblarlo,  se  decreta  que  devía  retor- 
nar al  Princep  perqué  'n  disposás  de  nou.  Llavors  los  Sobirans, 
usant  de  la  sua  prerrogativa,  lo  donaren  á  Sant  Cugat. 

Aquesta  reversió  del  territori'de  Calders  al  Sobirá  y  nova  do- 
nació,  porta  una  segona  consequencia,  en  perjudici  d'  un  tal 
Isimbert,  quí  havia  obtíngut  del  abat  Guitart,  carta  d'  establi- 


(293)    A  exemples  ja  coneguts  hi  podém  afigir: 

A  981.— Al  comprar,  lo  monestir  de  Sant  Cugat,  unes  torres  á  Cer- 
velló,  lo  venedor  dona  la  aprisió  com  á  titol  de  propietat:  «Advenit  ad 
me  albarus  per  mea  aprisione»  (Cartoral  de  S.  Cugat,  fol.  222,  doc.  688.) 

A.  1046.  —Una  térra  del  terme  del  castell  de  Sant  Vicents  en  lo  Pa- 
nadés confrontaya  ab  la  aprisió  del  levita  Ramón:  «De  meridie  in  apri- 
sione de  Raimundi  leuita»  (Cartoral  de  S.  Cugat,  fol.  102,  doc.  349). 

A.  11^0.— L'  Abat  de  Sant  Cugat  citava  la  aprisió  com  altre  fona- 
ment  de  dret  de  propietat  en  lo  castell  d'  Olerdula  al  dir:  «Donamus 
sancto  cucufati  hac  tradimus  in  manu  eiusdem  abbatis  et  monachorum 
eius  turrem  que  uocatur  susanna  et  que  antiquitus  fuit  proprium  alo- 
dium  sancti  cucufatis  cum  ea  parte  muri  que  tenet  usque  ad  ecclesiam 
sancti  Michaelis  et  sicut  transit  uia  per  portam  castelli  usque  ad  ean- 
dem  ecclesiam  sancti  Miebaelis  et  sicut  apprisiauerunt  predictus  abbas 
et  homines  ipsius  ut  tota  illa  pars  predicte  apprisionis  sit  proprium  et 
franchum  alodium  in  perpetuo  sancti  cucufatis.»  (Cartoral  de  S.  Cugat, 
fol.  124,  doc.  409). 


Digitized  by 


Google 


-(338)- 

ment  pera  cultivarlo.  Conceptuaren,  que,  del  moment  en  que  la 
propietat  revertía  al  Comte,  cesa  ven  quans  contractes  y  estipu- 
lacions  haurien  f et  los  precedents  pretesos  propietaris,  y  per  tant 
sense  forsa  1'  establiment  d'  Isimbert,  tenínt  V  Abat  facultat  per 
disposame  novament.  Y  com  tampoch  Isimbert,  se  preocupa  en 
sa  repoblació,  puix  estaven  per  construir  encara,  castells  y  for- 
taleses,  que,  al  defensarlo  de  lesjnsidies  sarrahines,  servisen  de 
protecció  ais  habitants,  lo  donaren  á  un  íal  Bonet,  per  altre  nom 
Bernat.  Imposarenli  per  condició,  construir  una  torra  y  cases  en 
lo  lloch  dit  estany  Servidl  ó  en  altre  del  terme,  prohibintli  ven- 
dré ó  enagenar.  EU  y  sos  descendents,  ho  devien  teñir,  guardar 
y  mellorar,  á  profit  del  Monestir,  á  quí  pertanyerien  la  mitat  deis 
delmes  y  primicíes  del  lloch  (294). 

Després  del  any  1016,  moríren  Adalaidis  y  son  fiU  Bernat  sen- 
se successió,  passant  lo  patrimoni  de  Quillém  veguer  de  Sant  Mar- 
tí, á  sa  filia  Disposia,  casada  ab  Mir  Geribert,  netdel  comte  Bo- 
rrell  II,  y  de  Quitar  t  vescbmte  de  Barcelona.  L'  ha  vernos  ocu- 
pat,  en  lo  capitel  precedent,  de  son  pare  Geribert,  fá  que  no  'ns 

Signatnra  de  Mir  Qeribert. 


vejám  obligats  á  presentar  á  nostre  personatje,  quí,  havent  sigut 
mes  ó  menys  conegut  de  tots  los  historiadors  de  Catalunya,  ha 
dexat  que  ñns  ara,  hage  regnat  la  major  contusió  sobre  la 
importancia  política  que  cal  asignarlhi. 

Inconscientment  alguns  historiadors  han  donat  á  Mir  Geribert 
lo  califlcatiu  de  Sant  Martí,  que,  després  de  lo  que  tením  dit,  no 
'ns  cal  explicar  d'  hont  procedía.  EU  sempre  signava  Miro- 
ne^  ab  grossa  y  fexuga  lletra,  propia  del  qui  sois  sab  firmar  y 
encara  ab  prou  diflcultat:  los  escrivans  de  son  temps  al  desig- 
narlo en  escrits,  li  deyen  Mirone  Geribertiy  sense  aquell  apelatiu, 


(294)    Apendix  dooument  nom.  VII. 

Se  te  conexement  de  que  en  V  any  1017  fou  donada  per  los  consorts 
Ramón  y  Ermesindis  á  S.  Cugat  V  alou  de  Sta.  Oliva  y  V  alou  de  Cal- 
ders  ab  sos  estanys  (Cartoral  de  8.  Cugat,  doc.  373,  fol.  111). 


Digitized  by 


Google 


-(  839  )- 

que,  mes  que  propi  d'  ell,  ho  era  de  sa  muller  Disposia  y  deis  filis 
Uurs.  Fins  molts  anys  després  de  mort  no  apar  per  ningú  apelli- 
dat  de  Sant  Martí. 

Lo  compilador  deis  documente  del  arxiu  reyal  á  les  derreries 
del  segle  xii,  al  formar  V  interesant  Ilibre  deis  feus,  regnant 
Anfos  I  y  Pere  I,  al  transcriurehi  la  escriptura  del  any  1060,  de 
la  doEíació  del  castell  de  Port  ais  Comtes  de  Barcelona,  en  lo  ti- 
tol  posat  al  comengament  de  dita  donació,  dona  á  Mir  lo  califl- 
catiu  de  Sant  Martí  (296).  Tal  sobrenom  lí  fou  posat,  tenint  en 
compte  que  son  successor  Guillém  de  Sant  Martin  fou  contempo- 
rani  del  quí  dirigí  dita  compilado  d*  escriptures  del  arxiu  reyal. 

Diago  copia  del  Llibre  gran  deis  feus  dita  escriptura  y  per  tant 
s'  ocupa  de  nostre  personatge,  primer,  al  donar  noticia  de  la  suc- 
cessió  d'  Ermengardis  y  Geribert  y  mes  avant  dient  que  Uur  fiU 
^Miron  Geriberlo  de  San  Martin  señor  del  castillo  de  Puerto»  era 
«cavallero  principalísimo  de  Barcelona»  (296). 

Seguí  Pujades  aquesta  via,  sense  afegir  res  de  nou  á  lo  que 
deya  son  antecesor,  si  no  era  una  petita  adulterado  en  lo  nom 
del  personatge,  escrivintlo  «Mirón  Gireber.t  de  San  Martin»  (297), 
restablint,  Feliu  de  la  Penya,  la  sua  designado  en  igual  forma 
que  Diago,  go  es  ^Miron  Geriberlo  de  San  Martin  Señor  del  Cas- 
tillo del  Puerto  de  Barcelona,  Tio  del  Conde  Don  Ramón»  (298). 
Mes  ni  Feliu  fá  cap  altre  investigació,  ni  tampoch  Florez,  al 
tractar  molt  per  alt  de  Mirón  Gelibcrto  (299). 

En  lo  segle  xix  Prosper  de  BofaruU,  trova  diferents  docu- 
mente de  nostre  personatge,  pro  no  hi  busca  conexió  d*  uns  ab  al- 
tres,  de  manera  que  ben  poch  resultat  ne  treu.  Després  d'  ocu- 
parse del  casament  d'  Ermengardis  ab  Geribert  (300),  al  consig- 
nar lo  sentiment  que  expresava  Pujades  (301)  sobre  la  falta  de 


(295)  «Incipiunt  carta  Guillelmi  de  Sancto  martino  et  primum  Car- 
ta donationis  quam  fecit  Miro  geriberti  de  Sancto  martino  Raimundo 
comiti  barchinonensi  super  castro  de  portu  propter  magna  maleficia  que 
ei  fecerat.»  (Registre  1,  fol.  60,  arx.  Cor.  Ar.) 

(296)  Historia  de  los  Condes  de  Barcelona,  pl.  86  y  106. 

(297)  Crónica  vniuersal  del  pinncipado  de  Cataluña,  vol.  VII, 
pl.  415  y  328. 

(298)  Anales  de  Cataluña,  vol.  1,  pl.  305. 

(299)  España  Sagrada,  vol.  XXIX,  pl.  231. 

(300)  Condes  Vindicados,  vol.  I,  pl.  151. 

(301)  «No  he  podido  tener  noticia  en  que  pararon  ó  que  se  hicie- 


Digitized  by 


Google 


H340)- 

noves  de  la  familia  de  Mirón  Geriberto,  sois  dona  compte  de  la 
existencia  de  son  fill  Gombau  (302)  semblant  ha  ver  oblidat  que 
era  net  de  Borrell  II  (303).  Y  n'  Antón  Bofarull,  al  copiar  part 
de  lo  que  diu  V  anterior,  dexa  de  retreure  la  genealogía  del 
nostre  cavaller,  qual  nom  castellanisa  també,  en  Mirón  Geri- 
berlo  (304). 

Tampoch  ana  raes  orientat,  Balari  y  Jovany,  á  despit  de  lo 
molt  que  conegué  la  época  comtal,  puix  s'  inclina  á  confondrel 
ab  un  tal  Mir  Guilabert  (305),  qui  bé  podría  esser  lo  Mir  Guisla- 
bert,  fill  del  bisbe  de  Barcelona  Guislabert,  á  quí  Tarafa,  Diago 


ron  estas  personas  tan  ilustres  é  insignes  nieto  y  bisnieto  de  los  dichos 
Condes;  que  al  fin  las  olas  del  tempestuoso  mar  del  mundo  y  varia 
fortuna,  sepultan  en  lo  profundo  del  olvido,  como  á  más  graves  y  pe- 
sadas, las  nobles  familias  y  casas  que  el  tiempo  y  la  fortuna  habían 
ecsaltado,  dejando,  como  vemos  con  esta,  asolada  y  borrada  su  memo- 
ria» (Pujades,  obra  mentada,  vol.  VII,  pl.  417). 

(302)  «El  Cronista  catalán  manifestó  algún  sentimiento  por  no  ha- 
ber podido  alcanzar  mas  noticias  de  esta  iluslTe  familia  que  las  de  su 
crimen  ó  culpa  y  del  perdón  que  le  concedieron  sus  soberanos  y  deudos; 
pero  no  puede  dudarse  que  uno  de  los  dos  hijos  de  Mirón  Geriberto, 
Domnum  Gondehallum  fllium  Mironis  Geribertí,  vivía  aún  el  dia  2  de 
los  idus  de  setiembre»  del  any  1067  (Condes  vindicados^  vol.  lí,  pl  89). 

(303)  «Mirón  hijo  de  Ermengardis  prestó  juramento  sin  restricción 
alguna  por  todos  los  condados  menos  por  el  de  Gerona  al  que  afiadió  la 
cláusula  post  mortem  Ermesindis  comitissa\*  «y  es  notable  el  encono 
de  este  Mirón  contra  D.*  Ermesendis  y  el  llamarse  hijo  de  una  Señora 
del  mismo  nombre  que  la  madre  de  la  condesa  D.*  Isabel  »  (Obra  men- 
tada, vol.  II,  pl.  22). 

(304)  Historia  critica  civil  y  eclesiástica  de  Cataluña ,  vol.  II,  pla- 
na 822. 

(305)  «La  falta  de  documentos  en  que  se  cite  el  nombre  de  Mir  Gui- 
labert, dá  lugar  para  sospechar  fundadamente  si  este  nombre  es  una 
transformación  del  de  MirGeribert»  «Habiaun  procer  llamado  Mir  Ge- 
ribert,  casado  con  Guilla  de  la  cual  tuvo  dos  hijos,  Bernat  y  Gombau. 
Ellos  se  rebelaron  contra  la  autoridad  del  conde  Ramón  Berenguer  I  y 
cometieron  varios  excesos.  Temerosos  del  resultado  de  la  causa  que 
Ramón  Berenguer  I  y  Almodis  intentaron  contra  ellos,  reconocieron  su 
culpa  y  se  pusieron  á  su  discreción.  Los  condes  les  perdonaron  y  vol- 
vieron á  su  gracia  haciéndoles  varias  importantes  concesiones  de  bie- 
nes y  feudos.  Dicho  Mir  Geribert  según  parece,  murió  en  el  año  1060, 
es  decir  ocho  años  antes  de  que  se  celebrara  la  Junta  de  los  Usatges,* 
(Cataluña.  Orígenes  históricos,  Barcelona  1899,  plana  422). 


Digitized  by 


Google 


-(  841  )- 

y  Florez,  lo  confongueren  igualraent  ab  Mir  Geribert  (306),  á  pro- 
posit  de  la  enfeudado  de  la  torra  de  Miralpeíx,  del  any  1057,  de 
la  que  tractarém  mes  avant  (307). 

Empero  Balari,  acostumat  á  interpretar  fidelment  los  noms 
catalans,  apartantse  de  quants  autors  transcrigueren  la  Uatinlsa- 
ció  del  nom  de  nostre  personatge,  V  escriu  Mir  Geribert,  tal  y 
com  ho  fem  nosaltres  moguts  de  la  consideració  de  que  sa  mare 
Ermengardis  V  anomena  Mir  en  los  Uegats  de  que  es  objecte  en 
son  testament  del  any  1030. 

Notarém  com  s'  inicia  va  la  costum  de  repetirse  los  mateixs 
noms  en  les  families.  Geribert,  nom  del  pare  de  Mir,  lo  deuría 
á  sa  mare  Geriberga  muller  del  vescomte  Guitart.  Dos  filis  del 
comte  Borrell  II,  se  nomenaren  Ermengol  y  Ermengardis,  donant 
lloch  lo  primer,  ais  diferents  comtes  d'  Urgell  Armengols,  coetanis 
deis  Ramón  y  Berenguer  de  la  branca  major  de  Borrell  II.  En  la 
descendencia  d*  Ermengardis,  s'  hi  trova  repetirse  lo  nom  Ramón 


f 

Signatura  d'  Udalart  yeioomte  de  Barcelona  (any  1057). 


que  porta  hu  de  sos  filis  y  un  deis  nets  Ramón  Mir.  Y  finalment 
en  los  nets  d'  Ermengardis,  al  finar  lo  segle  xi  y  comensar  lo  xri, 
s'  inicien  succesións  d'  Arnau.  Lo  qual  s'  entendrá  millor,  donant 
una  mirada  á  la  taula  geneológica  del  comte  Borrell  II. 

Mes  retorném  al  punt  de  sortida,  ó  siga  á  la  famosa  contro- 
versia de  Calders,  de  la  que  nos  ha  apartat  la  aparició  en  ella, 
de  Mir  Geribert,  heretant  los  drets  de  Gali  veguer  de  Sant 
Marti. 

Si  bé  lo  castell  de  Calders,  en  aquest  entremitx,  (any  1023) 
figura  entre  les  possessións  de  la  comtesa  Ermesendis,  (308)  no 
fou  axó  obstacle  perqué  la  sua  propietat  seguís  essent  del  mo- 
nestir  de  Sant  Cugat  y  després  de  morts  Adalaidis  y  sos  filis 


(806)  España  Sagrada,  vol.  XXIX,  pl.  223. 

(307)  Apendix,  document  nom.  XXIV. 

(308)  Document  nom.  46  de  Berenguer  Ramón  I,  arx.  Corona 
Ara^ó. 


Digitized  by 


Google 


C 

a 

Vi 


O 

•VI 

u 
u 


« 

d 

e 

1-^ 

i? 

g-'i 

=s 

«1 

s 

mJ 

o 
8 


S  P  -o    ;5 
=   id  *^     I 

*  1  t  » 


IM 

S 

i  1 

9ii 

1 

il  i 


S  I  2 


o    22 

7 


^_ 

■■■ 

■K 

, 

iB 

s 

d 

i 

a— 

fl    o 

1 

s 

Sá 

i 

8 

« 

=  5  - 

9      ^ 


I  i 

^        I 


II 


22  .«^ 

n 

«a 

8-3 


í8 

«  ■ 

ai 


Digitized  by 


Google 


-(  343  )- 

Bemát  y  Disposia,  lo  marit  d'  aquesta,  Mír  Geribert,  la  questío- 
nás,  novament,  en  nom  de  sos  filis,  en  Y  any  1031.  En  la  deman- 
da de  millor  dret  que  presenta,  se  repetía  V  argument  de  que 
Galí,  per  aprísióy  se  posesiona  de  dites  terres  abandonades  po- 
sant  notes  y  creus,  qo  es,  flxant  los  termes,  pescant  en  los  es- 
tanys  en  son  profit,  mentres  visque  y  defensantlo  de  certs  ho- 
mes.  Aximateix,  que  despres  de  morir,  lo  seu  flll  Guillém,  pros^ 
seguí  aprofltantse  de  dits  estanys  y  terres  hermes;  que  mort 
Guillém  cessant  les  invasions  de  pagans  en  dita  marca  ó  fronte- 
ra, sa  viuda  Adalaidis  obrant  com  á  tutora  de  sos  ñlls,  volgué 
construirhi  alli  una  fortalesa  y  reduir  al  cultiu  dita  possessió, 
oposantsi  V  abat  Guitart,  quí  valentse  de  1*  afecte  que  li  tenia 
lo  comte  Ramón  Borrell,  obtingué  la  confirmado  de  dita  possessió 
y  que  fosen  expoliáis  los  succesors  de  Galí. 

Adueix,  en  aquest  nou  judici,  V  abat  Guitart  sos  drets  sobre 
Calders,  devallant  deis  preceptes  papáis  y  reyals,  cremats  y 
perduts  á  Barcelona  al  temps  en  que  fou  presa,  la  Ciutat,  per 
Almangor.  \ 

Los  jutges  demanareii  testimonis  y  se  presentaren  los  de 
Gotmar  y  Guillara  los  qui  declararen  que  ells  vegeren  y  oyren 
Uegir  lo  precepte  de  Ludovich  rey  deis  franchs,  confirmant  les 
posessions  de  Sant  Cugat  y  entre  .aqüestes  la  iglesia  y  alou  de 
Santa  Oliva  en  tota  la  extensió  de  la  Guardia  de  Banyeres,  flns 
á  la  Vila-domabuis  y  desde  la  Vila-domenio  flns  al  mar,  junta- 
ment  ab  sos  estanys,  delmes  y  primicies.  Era  lo  territori  hont  s' 
hi  trovaven  los  tant  desitjats  Calders. 

Los  jutges,  conceptuant  prova  plena  lo  d'  aytals  testimonis, 
volgueren  posar  f  í  á  dites  questions  acceptant  com  millor  dret  lo 
del  monestir  que  lo  deis  succesors  de  Galí.  Mes  Mir  Geribert,  ab 
pertinacia,  vocifera,  esser  injusta  la  causa  del  Abat;  los  jutges 
repetiren  la  prova  testimonial  precedent,  afegintshi  la  del  pre- 
bere  Gelmir  quí  declara  en  iguals  termes.  Lo  tribunal  falla  no- 
vament en  favor  de  Sant  Cugat  (309). 

La  temeritat  de  Mir  Geribert  en  ses  empreses,  se  dona  á 
mostrar  en  la  questió  de  Calders.  Per  oposarse  á  la  sentencia 
precedent,  apela  al  procehiment  de  recusar  los  testimonis  adu- 
hits.  Dlgué  de  Gelmir,  que  essent  monjo  ha  vía  apostatat,  tenint 
filis  de  concubines;  de  Guillara,  que  havia  adulterat  ab  muller 
d'  altre;  y  de  Gotmar,  que  s'  havia  subgectat  á  la  circuncisió, 


(309)    Document  nom.  X. 


Digitized  by 


Google 


^(  344  )- 

desviantse  de  la  fé  de  Jesuchrist  é  imitant  la  de  Mahoma. 
Acabava  per  demanar  á  Bofill  March,  que  rebés  informado  de 
la  aprisió  de  Galí. 

Lo  jutge  condescendí  á  la  pretensió  de  Mir  y  li  senyalá  dia 
y  Uoch  per  aduhir  testimonis  de  ses  afirmacións;  pro  no  hi  com- 
paregué,  á  despít  de  que  no  podia  alegar  ignorancia,  puix  Bofill 
March  li  senyalá  la  jornada,  en  presencia  del  bisbe  Guadalt  y 
d'  altres  ilustres  varons,  trovantse  tots  junts  á  la  porta  de  la  Ca- 
tedral de  Barcelona,  hont  tal  vegada  se  celebrava  lo  judici. 

Per  lo  que,  suposant  que  Mir  aduhí  testimoni  fals  contra  los 
tres  susdits  declarants  y  considerant  les  justes  rahons  per  les 
quals  Sant  Cugat  posehía  á  Calders,  dictaren  nova  sentencia 
donada  á  16  de  las  Kalendes  d'  Abril,  de  V  any  1033,  confirmant 
la  propietat  de  Sant  Cugat  (310). 

Já  en  avant  no  tornaren  á  sortir  los  drets  de  la  aprisió  de 
Galí,  possehint  lo  monestir  del  Valles,  dites  terres  sense  mes 
contradicció  (311).  Es  cert  que  bagué  altres  questions,  molt  poch 


(310)  Document  nom.  XI. 

(311)  Fins  tres  anys  després,  ó  siga  en.  1036,  no  comensa  á  efec- 
tuarse la  repoblació  de  Calders,  ab  la  donació  que  V  abat  Guitart  feu 
á  Bernat  Gelmir  del  castell  de  Calders  ab  sos  termes  y  pertínencies 
«ad  construendum  et  hedificandum  atque  ad  pqpulandum».  Quin  cas- 
tell se  díu  estava  «in  comitatu  barchinone  in  ipsa  marcha  de  penitense 
in  litore  maris  fundatum»  confrontant  «de  parte  orientis  in  termino  de 
kastro  de  kasteleto  de  meridie  in  altitudine  maris.  De  occiduo  in  ter- 
minio  de  berano  siue  in  ipsa  mare.  De  circi  affrontat  in  termino  sánete 
oliue  siue  in  termino  de  kastro  albiniana.» 

Aquest  Bernat  Gelmir,  podía  esser  de  la  familia  del  prebere  Gel- 
mir, qui  intervingué  com  á  testimoni  favorable  á  Sant  Cugat,  en  les 
questions  ab  Mir  Geribert.  A  mes  V  Abat  li  imposá  la  obligació  de  «ut 
usque  ad  diem  decem  annorum  completum  babeas  in  predicto  kastro 
bene  et  firmiter  unam  turrem  cons'tructam  alciorem  et  grossiorem 
cuiusque  modo  ibi  est  et  secundum  posse  hedifices  atque  muñías  pre- 
dictum  kastrum  et  ad  popules  hac  terram  ad  culturam  perducas.  Per 
hediftcacíone  autem  tua  babeas  medietatem  in  predicto  kastro  et 
in  omni  eius  hedificia  siue  in  eius  terminis  ta  et  filii  ac  filie  tue  post  te 
et  nepti  ac  nepte  siue  bisnepti  hac  bisnepte  unus  post  alium  dum  ui- 
xerint.  Aliam  uero  medietatem  teneas  et  teneant  per  nostrum  feuum. 
Post  mortem  uero  istorum  uel  istarum  omnium  solidum  et  liberum  re  - 
maneat  predictum  kastrum  in  iure  et  potestate  sancti  cucufatis  pro- 
dicti  et  eius  habitancium  absque  ulla  inquietudine  et  sine  uUo  malo 
ingenio  cum  omnia  hedificia.» 


Digitized  by 


Google 


~(  S46  )- 

temps  després  (any  1046?)  sobre  certa  partida  del  terme  de  Cal- 
dera, pro  res  teñen  que  veure  ab  los  drets  de  Gall,  ni  hi  juga  en 
elles  cap  paper  Mir  Geribert.  Les  bagué  lo  n^onestir  ab  un 
tal  Bernat  Auger,  prohóm  de  la  cort  Comtal,  qui  figura  en  lo 
tribunal  del  Sobirá  en  l'any  1031  (312).  En  Tany  1041,  l'abat 
de  Sant  Cugat  li  concedía  lo  territori  d'  Albinyana,  ab  condició, 
de  que,  dintre  set  anys  hi  bagues  construida  una  torra  de  pedra 
y  calQ,  de  50  palms  d*  alta  y  al  seu  voltant  un  edifici  y  procures 
repoblar  aquell  territori.  Bona  confesió  que  mostra  com  encara 
estava  retrasada  sa  repoblació.  Lo  territori  li  era  concedit,  una 
mitat  en  Iliure  alou  y  T  altre  mitat  en  feu  del  monestir.  Es  cu- 
riosa la  cláusula  hont  s'  assenyala  lo  dret  que  competirá  á  Sant 
Cugat,  de  posseir  la  mitat  de  tots  los  cautius  alarbs  ó  de  les 
demés  coses  que  pugnen  pendre  ó  conquistar  los  futurs  habitants 
del  terme  d'  Albinyana  en  ses  excursións  contra  los  sarrahins  d' 
Espanya  (313)- 

Les  questions  que,  pochs  anys  després  d'  esta  concesió,  ba- 
gué lo  monestir  ab  Bernat  Auger,  foren  remarcables  per  la  cir- 
cunstancia d'  haverse  dirimit  la  controversia,  apelant  al  judici 
de  Deu  per  albat^  (314). 


A  despit  de  prohibirse,  á  Bernat  Gelmir,  alienar  res  de  Calders,  en 
r  any  1160,  se  sentencia  per  causa  de  la  enagenació  que  feu  Arbert  de 
Llizá,  d*  una  part  de  dit  castell,  en  favor  de  Ramón  Pere  de  Banyeres, 
qui  'n  possehía  ja  altre  part  per  herencia.  Los  jutges  fallaren  esser  le- 
gal la  adquisició  mentres  que  's  tingues  en  feu  del  monestir  de  Sant 
Cugat  y  que  á  la  mort  de  Ramón  Pere  revertís  á  aquest,  sens  dubto 
donantse  per  cumplerta  la  condició  resolutoria  de  la  enfeudado  f eta 
per  r  abat  Guitart  á  Bernat  Gelmir  (Cartoral  de  S.  Cugat,  fol.  92  y 
93,  doc.  326  y  326). 

(312)  Cartoral  de  S.  Ctígat  fol.  88,  doc.  321. 

(313)  Document  nom.  XVII. 

(314)  En  r  any  1046  fou  dirimida  la  questió  entre  les  dos  parts, 
pactantse  previament  lo  que  deuría  significar  la  circunstancia  de  res- 
tar enfonsat  ó  surant,  1'  infant  mort  representant  de  quiscuna  d*  elJes 

Si  un  deis  albats  nades  en  la  aygua,  la  part  que  ell  representaría 
tindría  son  dret  segons  lo  demanava.  Si  tots  dos  albats  sobrenadaven, 
se  dividiría  lo  territori  per  mitat,  é  igualment  si  abdós  s'enfonsaven. 

La  prova  sigue  favorable  á  Auger  y  per  transacció  volgué  aquest 
que  's  dividís  lo  territori  objecte  de  controversia,  ab  lo  convent. 

Trasladém  tant  curios  procés,  en  Tapendix,  document  nom.  XVII. 

D'  est  procés  se  'n  parla  altre  vegada,  en  V  any  1180  en  cert  conve- 


Digitized  by 


Google 


-<  346  )- 

Es  prou  sapigut,  com  en  la  Edat  Mitjana,  entre  los  procehi- 
ments  posats  en  práctica  per  los  tribunals  de  justicia  hi  flgura- 
va,  en  primer.  Uoch,  lo  combat  á  camp  clós  ab  escut  y  bastó ^  de 
que  'n  veurém  mes  avant  un  excmple  en  les  questions  entre  Mir 
Geribert  y  lo  Comte  de  Barcelona;  á  ell  seguía  la  prova  del  foch 
ó  de  la  aygua  buUenta;  y  per  últim  á  vegades  s'  utilisava  la  del 
albaty  cas  sumament  extraer dinari  y  del  que  no  se  'n  conexeñ 
gayres  mostres.  En  un  estudi  especial  dedicat  á  aqüestes  proves 
judicials  que  s'  acaba  de  publicar  á  Franca  (316),  no  's  parla  de 
la  del  albat  y  en  cambi  se  dona  compte  de  que  en  los  combats  á 
camp  clós,  segons  los  adversaris  fosen  nobles  ó  vilans,  s'  usava 
de  la  Uansa  y  espasa,  ó  del  bastó.  Precisament  á  nostre  térra  lo 
bastó  ó  siga  la  Uanga  sense  ferré  á  la  punta,  fou  generalment  usat 
presentantne  aquí  mostra  en  una  Uuyta  hont  hi  estava  represen- 
tat  lo  propi  Sobirá,  com  després  tindrém  ocasió  de  referir. 

Aquests  mijans  de  prova,  que  avuy  poden  semblarnos  estupits 
y  crudels,  esta  ven  ab  relació  ab  V  estat  social  de  llavors,  ab  la 
rudesa  de  les  costums,  ab  la  poca  ilustracíó  intelectual  de  lea 
clases  directores,  y  ab  la  universalitat  de  la  aplicació  de  sem- 
blants  procehiments. 

La  controversia  de  Calders,  primer  fet  ab  que  'ns  topém  al 
estudiar  la  vida  de  Mir  Geribert,  indubtablement  presenta  á 
nostres  ulls  á  aquest  persona tge  com  aymant  la  discusió  y  la  in- 
justicia. No  molt  dreturer  en  tots  sos  actes,  son  genit  turbulent, 
se  'ns  manifestará  mes  avant  en  questions  de  major  entitat.  Del 
conjunt  d'  aytals  se  pot  establir,  esserla  sua  nota  característica, 
una  ambició  personal  desmesurada. 

Mir  Geribert  fou  continuador  de  la  successió  directa  de  Ge- 
ribert, puix  que  son  germá  Folch,  tením  prova  plena  morí  sense 
successió.  En  quan  á  la  filia  de  son  altre  germá  Ramón,  res  se  'n 


ni  fet  per  V  abat  Guillém  ab  Bemat  de  Papiol,  en  les  seguents  páran- 
les: «Et  ego  iamdictus  bernardus  de  Papiol  diffinio  deo  et  domui 
sancti  cucufatis  et  tibi  Guillelmo  abbati  et  tui  successoribus  et  ómni- 
bus fratribus  ibi  habitantibus  illam  alteram  quadram  que  stat  iuxta 
meam  quam  michi  uos  datis  que  est  apud  circium  tota  integriter  sicut 
continetur  in  ipsa  carta  quod  f uit  facta  inter  Guitardum  abbatem  et 
bernard  auger  qua  fuerunt  termini  de  castelleto.  et  de  caldario  diuisi 
ludido  dei  per  albatum*  (Cartoral  de  S.  Cugat,  fol.  94,  doc.  328). 

(316)    La  preuve  de  V  innocence  par  le  fer  et  par  le  feu  publicat 
en  Lectures  pour  tous  del  Maig  de  1903. 


Digitized  by 


Google 


-(  347  )- 

sab;  y  de  sa  germana,  ni  tant  sois  lo  nóm  ha  previngut.  A  Mir 
passaren  totes  les  possessions  d'  aquesta  branga  de  les  families 
comtal  y  vescomtal,  ajuntantse  ab  les  que  heretá  sa  muller  Dis- 
posia,  com  succesora  del  Veguer  de  Sant  Martí.  Com  les  de  Ge- 
ribert  y  les  de  Galí,  radicaven  en  lo  Panadés,  be  podem  creure 
esdevindría  lo  mes  poderos  cavaller  d*  aquella  regió  y  també  bu 
deis  principáis  de  Catalunya,  de  hont  sa  gran  superbia  en  les 
questións  temeraries  ab  lo  Com  te  de  Barcelona. 

Mir  Geribert,  se  casa  dugues  vegades:  la  primera  com  ja  sa- 
bém  ab  Dísposia,  y  la  segona  ab  Guilia,  qual  ascendencia  desco- 
nexém. 

Presumim,  que  del  matrimoni  de  Mir  Geribert  ab  Disposia, 
sois  ne  devanaren  dos  filis,  Guillem  y  Adalaidis,  puix  en  lo  tes- 
tament  d'  Ermengardis  son  los  dos  únichs  que  hi  venen  mentats. 
Si  Arnau  de  Sant  Martí,  bagues  sigut  flll  de  Dísposia,  aparexerla 
en  los  documents  ab  anterioritat  á  Bernat  y  Gombau,  los  dos  filis 
majors  de  Mir  Geribert  y  Guisla,  que  tantos  vegades  surten  en 
los  convenís  de  son  pare  ab  lo  Bisbe  He  Barcelona  y  ab  lo  comte 
Ramón  Berenguer. 

Mir  Geribert  bagué  de  son  segon  maridatge  quatre  filis,  no- 
menats  Bernat,  Gombau,  Arnau  y  Ramón,  y  una  filia  Adalaidis, 
deis  quals  tractarém  avans  de  finir  lo  presen t  capítol. 

Després  de  morta  Ermengardis,  Mir  Geribert,  en  22  de  Juliol 
de  1031,  forma  part  del  tribunal  que  falla  la  controversia  entre 
Gombau  de  Besora  y  los  dos  filis  d'  Enrích,  Bonfill  y  Guí- 
tart  (316). 

Del  any  1032  son  les  ja  mentados  questións  de  Calders  y  en 
1040,  permuta  unes  torres  del  Panadés  ab  Y  Abat  de  Sant  Cu- 
gat  (317). 

En  lo  capítol  precedent  referírem  les  discusions  mogudes  en- 
tre Geribert  y  lo  Bisbe  de  Barcelona,  per  lo  castell  de  Ribos,  y 
com  hi  posa  termini  Folch  Geribert,  retornantlo  á  la  Seu.  Com- 
plement  de  la  controversia  de  Ribes,  foren  diferents  pactes  en- 
tre lo  Bisbe  y  Mir  Geribert,  hont  se  conciliava  la  propietat  del 
castell,  que  pretenia  la  Mitra  Barcelonesa  y  la  possessió  del  ma- 
teix,  conferida  á  Mir  Geribert  y  á  son  fiU,  vitalicíament. 

D*  aquests  pactes  no  tots  teñen  data;  per  mes  que  guardem 


(316)  Document  nom.  97  de  Berenguer  Ramón  I  (arx.  Corona 
Aragó). 

(317)  Apendix,  doc.  nom.  XV. 


Digitized  by 


Google 


•(348)^ 

certa  prelació  entre  ells,  no  podem  establir  ab  seguretat  quina 
fou  la  sua  relació  de  mes  antich  á  mes  modern. 

Del  any  1041  es  la  donació  que  fá  lo  bisbe  Guislabert  á  son 
cosí  Mir  Geribert,  á  son  flll  lo  levita  Bernat  y  á  altre  fill  després 
de  mort  Bernat,  mentres  fós  prebere,  del  castell  de  Ribes,  quals 
limits  senyala  la  escriptura.  Se  i-etingué  per  durant  la  sua  vida 
tant  sois,  lo  castell  de  Citges,  axis  com  la  mitat  de  les  vinyes 
del  castell  de  Ribes  qne  foren  del  levita  Folch.  Aquest  levita 
Folch,  enteném  sería  lo  difunt  germá  de  Mir,  de  qui  tenim  par 
lat  á  proposit  de  Ribes.  Se  pacta  que,  á  la  mort  deis  filis  de  Mir, 
retorni  Ribes  á  la  Seu  de  Barcelona,  com  que  á  la  mort  del  bisbe 
Guislabert,  passi  lo  castell  de  Citges  á  mans  de  Mir  (318). 

Al  entorn  d'  aquest  conveni,  hi  giravolten  los  demés,  que  's 
continúen.  Es  lo  primer,  lo  jurament  de  fldelitat  prestat  per  Mir 
Geribert  al  bisbe  Guislabert  per  lo  feu  de  Ribes,  fet  en  la  forma 
usual,  de  barrejar  ab  lo  text  Uatí,  diccións  catalanes  que  no  tra- 
duhien,  per  dexar  mes  clara  la  interpretado  del  acte  (319)  y  do- 
narli  major  solempnitat. 

h'  altre  conveni,  vá  endregat  á  la  bona  establida  del  cas- 
tell de  Ribes,  quals  castlans  no  deurá  posar,  ni  mudar,  Mir  Ge- 
ribert, sens  voluntat  ó  consentiment  del  Bisbe  de  Barcelona. 
Semblantment  se  disposava  que  los  castlans  jurarien,  que,  al  te- 
ñir quinze  anys  Bernat  Mir,  li  prestarien  fldelitat  y  homenatge, 
si  be  com  feudataris  de  la  Mitra  (320). 

Aytambé  fou  garantit  en  altre  document  sense  data,  per 
part  de  Mir  Geribert,  á  la  propia  Seu,  lo  domini  feudal  del  cas- 
tell sítuat  en  lo  puig  de  Citges,  qual  castell  s'  estipula  passés  ais 
dos  filis  clergues  de  Mir,  en  la  matexa  forma  y  disposició  que  lo 
castell  de  Ribes,  qo  es,  acabant  per  revertir  á  la  Iglesia  á  la 
mort  deis  tres.  (321). 

Del  any  1039  al  1060,  es  un  jurament  de  fidelitat  prestat  per 
Mir  Geribert  ais  comtes  Ramón  y  Ermesendis,  que  malhaurada- 
ment  no  porta  data,  mes  que  te  gran  interés,  puix  sa  fidelitat 
per  lo  comtat  de  Gerona,  la  jura  per  quan  hagi  mort  la  comtesa 
Ermesendis  (322). 


(318)  Apendix  document  nom.  XVII. 

(819)  Apendix  document  nom  XX, 

(820)  Apendix  document  nom  XXI. 
(321)  Apendix  document  nom.  XXII, 
(822)  Apendix,  document  nom.  XIV. 


Digitized  by 


Google 


^(349)- 

Alguna  relació  entre  Ermesendis  y  Mlr  Geribert  se  pot  ovirar 
en  les  estretes  relacions  que  Mir  tenía  ab  Gombau  de  Besora, 
senyor  deis  castells  de  Besora  y  de  CuruU,  y  en  les  que  aquest 
tingué  ab  la  vella  Comtesa,  puix  en  lo  primer  d'  ells  hi  feu  Uarga 
residencia  Ermesendis,  en  tant  que  hí  morí. 

Fins  al  any  1052  en  que  's  trova  present  al  acte  de  la  dona- 
ció  feta  per  los  comtes  Ramón  y  Almodis,  á  la  Seu  de  Barcelona, 
de  les  iglesies  de  Sant  Miquel  de  Barcelona  y  Sant  Vicents  de 
Sarria  (323)  hi  ha  un  espay  Uarch  de  temps,  en  que  no  apareix 
en  cap  document  de  la  Marca  Hispánica  (324).  Eix  fet.  en  una  per- 
sona de  sanch  comtal,  emparentat  ab  bisbes  y  magnats,  possehint 
tants  castells  com  v.  g.  los  de  Subirats,  ^a,  Vit,  Olérdula,  Sant 
Martí,  Cezina,  Eraprunyá,  Ribes  y  Port  de  Barcelona,  ab  los 
quals  cómprenla  la  major  part  del  Panadés  y  molta  estensió  del 
baix  Llobregat,  no  té  explicado  plausible  sense  que  hi  hagués 
una  causa  important.  Lo  motiu  vé  explicat  en  hu  deis  mes  inte- 
ressants  documents  d'  aquell  temps  (326). 

En  apariencia,  grans  desavenencies  surgidos  ab  lo  Comte  de 
Barcelona,  no  sois  apartaren  de  sa  cort,  á  Mir,  sino  que  mogué 
guerra  al  Sobiré  y  obtingué  que  los  sarrahins  negassen  les  parles 
ó  tributs  á  Ramón  Berenguer  I. 

Feu  mes  encara  Mir  Geribert:  com  possehía  tot  lo  Panadés, 
no  sabém  si  somniava  ab  fórmame  un  comtat  independent  ab  la 


(323)  ReyaU  PrivüegiSy  document  nom.  40  (arx.  Catedral  Barce- 
lona). 

(324)  Com  Mir  y  Geribert  son  dos  noms  que  foren  tant  usuals  en 
Catalunya  al  comensar  lo  segle  xi,  son  molts  lod  subgectes  anomenats 
consemblan tment^  facils  de  confondre,  presentantne  tres  com  á  mostra. 

Any  1064.— Mir  Gerbert  y  Sanxa,  permuten  terres  ab  los  germana 
Ramón  Guillem  y  Geralt:  «Ego  Reimundus  guillelmus  una  cum  fra- 
tri  meo  geralli  commutatores  sumus  vobis  domnus  mironis  gerberte  et 
Sancia  nostre  domne»  (Doc.  144  de  Ramón  Berenguer  I,  arx.  Corona 
Aragó). 

Any  1057.— Mir  Guilabert,  fiU  de  Quilabert  Frugán,  consta  en  lo  text 
seguent  «vinditores  sumus  uobis  guilaberti  frugani  et  uxori  tue  bona- 
filia  et  filios  uestros  mironi  guilaberti  et  raimundi  guilaberti  emtores» 
(Doc.  186  de  Ramón  I,  arx.  Corona  Aragó). 

A.  1067  y  1079. —Mort  nostre  biografiat,  apar  un  Mironi  Geriber- 
tus  (doc.  371  de  Ramón  Berenguer  I,  arx.  Corona  Aragó)  y  Mrom  pro- 
li  geriberti,  casat  ab  Loba  (doc.  420  de  Ramón  Berenguer  I). 

(325)  Apendix,  document  nom.  XIX. 


Digitized  by 


Google 


-( 36e  - 

ajüda  deis  sarrahins.  Mes  si  's  pot  assegürar,  que,  en  Y  any  1041, 
actúa  va  de  princep  d'  Olérdula,  que  venía  á  esser  en  lo  Panadés, 
com  dir  princep  de  Barcelona,  en  tota  la  Marca  Hispánica. 

Milá  y  Fontanals,  qui  ana  completament  desorientat  al  donar 
r  arbre  genealógich  deis  Vescomtes  de  Barcelona  en  los  segles 
X  y  XI  (326),  retreu  un  interessant  document  del  any  1041  que  tro- 
va Pasqual.  Se  tracta  d'  un  placilum,  fallat  per  Mir  Ueribert  y 
Guisla,  actuant  en  cort  sobirana  y  usant  aquell,lo  dictat  de  Prin- 
ceps Olerdulce  Los  pares  d'  un  tal  Joan,  essent  noy,  V  oferiren  al 
monestir  de  Santa  Cicilia  de  Montserrat  com  á  monjo,  al  qual 
axis  mateix  donaren  un  alou  á  Olérdula.  Joan  fugí  y  ab  sa  raare, 
vengué  1'  alou  á  un  germá  prebere.  Torna  al  monestir  y  V  abat 
lo  perdona.  Mes  reincidí  y  1*  abat  reclama  davant  del  Princep 
(Mir  Geribert)  qui  sentencia  la  restitució  del  alou,  deínanant  al 
abat  lo  perdó  per  Joan.  Accedí  V  abat  Guillém,  li  talla  los  cavells 
y  la  barba  y  lo  benehí  com  á  monjo.  Per  tercera  vegada  fugí 
Joan,  y  lo  Princep  lo  maná  comparexer  in  placilum  in  Castro 
Vid  essent  condemnat  á  restituir  V  alou  al  monestir. 

En  un  altre  document  del  any  1042  que  consigna  Villanueva 
(327)  ay també  se  dona,  Mir  Geribert  á  sí  mateix,  lo  titolUe  Prin- 
ceps  Olerdulce. 

Aquell  proposít  de  fundar  un  comtat  al  extrem  de  la  Marca, 
també  lo  sustenta  lo  comte  Ramón  Berenguer  I  en  sa  derrera  dis- 
posició  testamentaria  del  any  1076,  al  dividir  en  dos  lo  comtat 
de  Barcelona,  lo  primer,  dexat  á  Ramón  Berenguer  11,  usque 
ad  {lumen  Lubricatum  y  lo  segón,  que  legava  á  son  fill  Sang, 
en  la  oposta  vora  del  riu,  cum  ipsa  ciuitate  de  Olérdula  deflumine 
Lubrícalo  usque  ad  paganorum  terram  (328)  si  be  lo  devía  teñir 
sots  senyoriu  de  Ramón  Berenguer. 

Durant  aquest  temps  d'  enemistat  y  Iluyta,  be  *s  veu  que  la 
gent  del  Comte  de  Barcelona,  atacaren  ab  preferencia  á  Olér- 
dula, en  venjanga  de  les  corregudes  fe  tes  per  Mir  Geribert  en 
terres  de  Ramón  Berenguer  I. 


(326)  En  aquest  arbre  genealógich,  per  desconexer  la  existencia 
del  vescomte  Udalart  fill  de  Guitart,  suposa  al  bisbe  Guislabert  fill  d' 
Adalbert  {Apuntes  históricos  sobre  Olérdula,  vol.  II  de  les  Memorias  de 
la  Academia  de  Buenas  Letras  de  Barcelona^  1868). 

(327)  Viaje  literario,  vol.  VII,  pl.  163. 

(828)  Publicat  integrament  en  Los  Condes  de  Barcelona  vindicados 
vol.  II  pl.  41. 


Digitized  by 


Google 


-(  351  )- 

I 

¿Quines  foren  les  causes  que  motivaren  per  part  de  Mir,  una 
desavenencia  com  la  de  que  estém  tractant?  Es  cert  que  moltes 
ne  consigna  la  sentencia  ab  que  remata  la  discordia:  mes  los 
capítols  d'  agravis  que  allí  s'  expressen  serán  una  part  petita  de 
la  controversia.  /Los  documents  oficiáis,  no  solen  esser  ordina- 
riament,  expressió  fidel  y  descarnada  de  les  questións  debatudes: 
sempre  los  motius  que  consten  en  aytal  documentado,  son  apa- 
rents,  escuses  ó  causes  fletes.  Los  veritables  resten  amagats  y 
sois  per  dedúcelo  d'  altres  fets,  arriven  á  esbrinarse. 

Axó  passa  ab  la  sentencia  que  dirimí  les  Uuytes  del  Comte  y 
lo  procer,  judicades  per  persones  de  gran  representado  social, 
qual  requería  á  la  importancia  deis  dos  personatges  en  discordia, 
QO  es,  r  arqueblsbe  de  Narbona  Guifré,  lo  bisbe  de  Barcelona 
Guislabert,  lo  bisbe  de  Vich  Guillém,  lo  bisbe  de  Gerona  Be- 
renguer,  lo  vescomte  de  Narbona  Berenguer,  Guillém  de  Mont- 
peller  y  Amat  Eldérich.  D'  elles  ne  parlarém,  agrupantles  en 
los  llochs  hont  esdevingueren. 

Olérdula. — Conexém  la  situado  especial  d*  eix  important 
lloch  del  Panadés,  que  lo  poseía  Mir  Geribert,  en  feu  del  Comte. 
Es  inculpat  per  aquest,  de  que,  haventli  manat  no  enagenar 
franqueses  á  Olérdula,  ne  vengué,  ocasionantli  perjudici,  per  sa 
calitat  de  senyor  alodial. 

Los  jutges  fallaren  que  Mir  se  possesionás  del  castell  d'  Olér- 
dula, mes  que  aximateix  recobri  les  franqueses  veñudos,  reinte- 
grantse  en  la  propietat  de  tot,  poseintlo  tal  y  com  lo  rebé  del 
Comte.  Y  si  Mir  no  's  vegés  prou  potent  per  recobrarles,  debía 
ajudarlo  lo  Comte. 

A  mes  havía  d'  indemnisar  Mir,  certs  danmatges  escomesos 
en  havers  sanlorals  ó  pertenencies  eclesiás tiques. 

Franqueses  del  Valles. — Reblen  aquest  nom  cortes  parro - 
quies  del  Valles,  franques  de  senyoríu  y  que  disfrutaven  de  con- 
dicions  especiáis.  Com  d'  elles  no  'n  tením  cap  nova  anterior  & 
la  presa  de  Barcelona  per  Almangor,  si  nos  agwtdés  formar  de- 
duccións  probables,  les  hi  assenyalaríem  un  naxement  en  Taveng 
y  repoblado  de  nostre  térra,  en  les  derreríes  del  regnat  de 
Borrell  11  y  comengament  del  de  Ramón  "Borrell. 

Mir  Geribert  era  acusat  de  damnificar  estos  llochs  franchs, 
que  eren  alou  del  Comte,  d*  alguns  deis  que  se  *n  havía  apoderat 
y  los  retenia  en  son  domini. 

Quatre  d'  aqüestes  parroquies,  qo  es,  les  de  Sant  Feliu  de  Co- 
cines, La  Garriga,  Samalús  y  Palaudaries,  se^ons  un  capbren 


Digitized  by 


Google 


-(362)- 

de  la  Catedral  de  Barcelona,  fet  del  temps  del  bisbe  Guislabert  y 
que  no  porta  data,  les  tenía  Mir  Geribert  per  lo  Comte  (329). 

Los  jutges  imposaren  á  Mir  la  obligació  d'  indemnisar  á  sos 
pobladors  deis  danys  que  sufrir  en  y  al  Comte  la  injuria  que  dits 
danys  li  implicava,  restituínt  integrament  totes  les  Franqueses. 

Castell  d*  EraprünyA  —Esta va  proper  A  la  desembocadura 
del  Llobregat  y  tenia  extesa  rodalía.  Sabemque  lo  comte  Borrell 
r  havia  legat  á  sa  muUer  Aymeruts  mentres  visques,  havent  de 
passar  á  la  mort  de  la  comtesa,  á  llur  flU  Ramón  Borrell.  A  mes, 
la  sua  importancia  se  manífesta  per  molts  altres  documents  de 
la  época  y  entre  ells  un  d'  interessant  del  any  994,  que  per  no 
esser  pertinent  no  retrayém. 

Lo  termo  d'  Eraprunyá  f ou  eñtrat  en  só  de  guerra  per  Bernat 
flll  de  Mir  Gteribert.  Dientse  que  ta  cavalcada  de  Bernat  obehía 
á  instruccións  rebudes  del  seu  pare,  los  jutges  feren  jurar  á  Mir 
y  á  Guisla,  que  no  hi  tenien  cap  intervenció,  manant  posesin  en 
mans  del  Comte,  á  son  fill  y  á  quanta  gent,  armes  y  cavalls 
prengueren  part  en  dit  fet,  á  fí  de  que,  salvats  vida  y  membres, 
lo  Comte  *n  fes  lo  que  'n  vulgués.  Donat  cas  de  que  Mir  no  ba- 
gues potestat  en  son  fill,  ni  en  los  dits  homes,  ho  devía  jurar, 
afegint  que  la  potestat  no  la  havía  perduda  per  cap  mala  art. 

La  quantía  del  dampnatge  era  dexada  al  arbitre  del  Comte, 
qui  devía  manifestarla  mitjanQant  jurament.  Y  si  refusava  pres- 
tar lo  jurament  y  no  volía  femé  batalla,  se  falla  que  Mir  li  donas 
deu  mil  sous  equivalents  á  dugues  centes  unces  d'  or,  com  á  flna- 
litat  d'  aquest  litigi.  Mes,  donat  cas  que  lo  Comte  s'  oposés  á  re- 
bre  dita  quantitat  y  confies  al  resultat  d'  una  batalla,  la  certitut 
del  jurament  prestat  per  Mir,  si  lo  mandatari  de  Mir  resultas 
venQut,  devía  entregar  doble  indemnisació,  go  es,  quatre  centes 
unses  d*  or.  La  batalla  jurada,  s*  estatueix  que  la  efectúen  dos 
cavallers,  representants  les  dugues  parts  contendents,  abla  con- 
dició  de  que  cap  bagues  prés  part  en  combat  de  batalla  jurada. 
Per  tota  arma  devíen  portar  escut  y  bastó,  go  es,  llanga  de  fusta 
y  adarga. 

La  paria  d'  Espanta. — ^Per  parles  s'  entenien  los  tributs  que 
á  nostres  Comtes  prestaven  los  sarrahins.  Se  quexá  Ramón  Be- 
renguer  I,  de  que,  á  índucció  de  Mir  Geribert,  li  siguesen  nega- 


/829)  «Et  lIII.o''  parrochias  quas  tenebatmiro  geriberto  per  comi- 
tem  ipsam  uidelicet  de  cudines  et  de  ipsa  guarriga  et  de  samaluz  et  de 
palad  dañes»  (Ant.  Ecd.  Cat.  vol.  IV,  fol.  140,  doc.  342). 


Digitized  by 


Google 


-(  853  )- 

des  les  parles,  los  sarrahins,  no  sabém  si  de  la  part  de  Lleyda,  ó 
de  Tortosa  ó  Saragoga.  Los  j'utges  declararen  queMir  devía  jurar 
no  haverhi  tingut  art  ni  part.  Empero  si,  d'  aytal  jurament,  lo 
Comte,  ne  volia  fer  batalla,  y  son  cavaller  resulta  va  vencut,  res 
li  devía  pagar  Mir  Geribert:  y  sí  era  guanyadbr,  se  faría  justicia 
é  indemnisació  competent  al  Comte  per  dit  perjudici. 

La  controversia  ab  Renart  Guillém.— ¿Quí  era  aquest 
personatge,  al  quí,  Mir  Geribert  exigí  li  prestas  fianza  y  hos- 
tatge  (hoslatico)  en  la  iglesia  de  Sant  Sadurní?  ¿Sé  tractava  de 
la  parroquial  de  La  Roca  del  Valles,  que  Uavors  era  part  de  les 
Franqueses  del  Valles,  ó  be  de  la  de  Sant  Sadurní  deis  Gorchs 
en  lo  Panadés,  obgecte  de  predileccíó  en  lo  testament  d'  Ermen- 
gardis?  En  temps  no  molt  llunyá  al  que  historiara,  90  es  en  1084, 
vivía  un  Renart  Guillém  de  la  Roca,  germá  del  ardiaca  Ber- 
nat  Guillém  (330).  Lo  qual  indueix  á  creure  se  tracti  de  la  igle- 
sia de  Sant  Sadurni  de  La  Roca. 

Mes  com  Renart  Guillém  refusá  donar  á  Mir  la  fian§a  que  li 
exigía,  ne  rebé  dampnatge  y  ofesa. 

Los  jutges  decretaren,  que  si  Renart  demostrava  per  testi- 
monis  la  ofesa  y  lo  dampnatge,  devía  indemnisarlos  pecunia- 
riament  lo  cosí  del  Comte  de  Barcelona. 

Figuraven  també  en  la  sentencia  de  les  questíons  entre  l^Iir 
Geribert  y  lo  Comte,  altres  fets  de  menor  entitat,  que  no  con- 
tinuara. 

Una  reclaraació  produhida  per  Guillém  Bernat  d'  Odena,  per 
causa  deis  drets  de  la  sua  muUer  al  castell  de  Sant  Martí,  la  que 
volgueren,  los  jutges,  se  judicás  separadaraent  y  en  conforraitat 
á  les  Ueys  civils,  podría  indicar  alguna  questió  motivada  per  la 
mort  deis  dos  filis  de  Mir  y  de  Disposiá,  sense  successió.  Tarabé 
pretenía,  Guillém  Bernat,  se  li  indemnisessin  certs  dampnatges 
que  li  ocasionaren  lo  fill  de  Mir  y  lo  Bisbe  d'  Ausona,  declarant 
los  jutges,  que  Mir  esmeni  lo  mal  ocasionat»  si  son  fill  obrava  en 
ñora  seu,  raes  no  d*  altre  raanera. 

Fet  aquest  judici  tal  y  cora  V  havéra  extractat,  Mir  no  cura- 
plí  res  de  lo  que  en  ell  s*  estatuía,  sino  que  s'  apodera  de  les 
Franqueses  del  Valles  y  encara  ocasiona  nous  per  judiéis  al 
Córate,  quí,  durant  sis  anys,  espera  quietaraent  á  Mir  vingués  á 
fer  pau  y  á  acatar  lo  que  de  justicia  procehia. 

Al  cap  deis  sis  anys,  en  lo  de  1050,  Raraón  Berenguer  tingué 


(830)    Lo  castell  de  la  Roca  del  Valles  (Barcelona  1895)  plana  14. 


Digitized  by 


Google 


^(354)- 

gran  controversia  ab  Alraudafar  de  Lleyda,  á  proposit  de  Ca- 
marasa,  en  qual  població  bagué  d*  anar  á  causa  d'  importants 
reclamacións  y  engrandiment  territotial  y  material  {de  magnos 
acliaptes  et  examplaments  de  térra  et  de  mobile  ad  opus  de  iam- 
dicto  comité  et  comitissa  et  de  gente  christianitatis).  D*  aquest 
iraportant  succés,  sabem  que  lo  III  de  les  Kalendes  de  Maig, 
quince  dies  després  de  la  Pasqua,  Ramón  Berenguer  I  ana  al 
monestir  de  RipoU,  acompanyat  del  bisbe  d'  Ausona  Guillém  y 
de  molts  de  sos  procers.  Los  monjes  de  RipoU,  demanaren  al 
Comte  un  hostatge  en  lo  lloch  de  Camarasa,  que  llavors  tenia 
encara  sots  sa  potestat  Almudafar  senyor  de  Lleyda,  donat  cas 
de  que  pases  á  poder  de  Ramón  Berenguer,  y  aquest  hi  accedí. 
Axó  proba  que  lo  Comte  tindría  esta  controversia  en  estudi  quau 
ana  á  RipoU  y  que  'n  tractaría  ab  los  frares. 

De  RipoU  passá  lo  Comte,  á  Camarasa,  lo  15  de  Maig  de  1060, 
per  posar  termini  á  la  questió  (pladtum)  ab  Almudafar.  Tant 
be  marxá  per  lo  Comte,  que  encontinent  li  sigue  entregat  lo  cas- 
teU  de  Camarasa  ab  sos  termes  y  confrontacíóns. 

Ramón  Berenguer  complí  sa  promesa  á  RipoU,  donant  al  mo- 
nestir la  heretat  de  Muga  Avengahet,  y  lo  teloneo  de  tot  quan, 
en  lo  mercat  que  anava  á  instituir  á  Camarasa,  hi  comprasen  ó 
hi  venguessen,  los  vassalls  del  monestir  de  RipoU.  Y  en  agrahi- 
mpnt  á  que,  ab  dit  donatiu,  hagués  pogut  obtenir,  tal  vegada 
mes  facüment  de  lo  que  ell  se  creuría,  aquell  axamplament  de 
fronteres,  feu  promesa  de  donar  á  Ripoll  un  más  en  quiscun  deis 
castells  ó  vUes,  que,  en  avant,  guanyés  ais  sarrahins.  Aquest 
document,  f et  á  Camarasa,  lo  28  de  Setembre  de  1050,  vé  flrmat, 
entre  altres  persones  de  la  sua  cort,  per  Gerbert  Mir  (331),  que 
no  crehém  flU  de  Mir  Gteribert,  Entre  altres  coses  se  diu  en 
la  sentencia  de  les  questions  de  Mir  y  Ramón  Berenguer,  que, 
estant  aquest^á  Camarasa  en  lo  debat  de  les  fronteres,  anaren  á. 
trovarlo  los  filis  de  Mir:  que  després  de  conferenciar  ab  lo  Comte, 
partiren  hont  eren  sos  pares,  restant  en  fianga  hu  d'  ells,  go  es 
Bernat  Mir,  qui  tenía  pretencións  á  cert  honor  del  Comte,  baix 
nom  de  Senescal  del  bisbe  d'- Ausona  Guillém. 

Ramón  Berenguer  seguí  les  negociacións  entaulades,  enviant 
misatgers  á  Mir  Geribert  quí  llavors  residía  en  lo  regne  de  Tor- 
tosa.  S'  encarregaren  d'  esta  missió,  V  abat  Berenguer  y  GuiUém 
Bernat,  exposant  á  Mir,  en  nom  del  Comte,  que  de  tot  ne  sería 


(331)    fjos  Con^s  de  Barcelona  vindicados^  vol.  II  plana  25, 


Digitized  by 


Google 


-(365)- 

feta  justicia  á  Barcelona.  Mir  no  dubtá  en  passar  de  Tortosa  á 
Barcelona,  essent  examinades  les  noves  querelles  que  contra 
d'  ell  tenía.  Foren  estes  les  seguents: 

Se  quexava  lo  Comte,  de  que  Mír  s'  hagués  incautat  del  feu 
que  sigue  de  Gombau,  sense  donació  previa,  ni  autorisació  sua, 
Suposém  S6  tractaría  de  Gombau  de  Besora. 

També  's  quexava,  de  que,  després  de  fallada  la  controversia 
sobre  les  Franqueses  del  Valles,  Mir  y  sa  gent  n'  usasen  com  si 
fosen  de  Uur  pertenencia. 

Ay també  aduhla  contra  de  Mir,  que  aquest,  després  de  mort 
locomte  Ramón  Borrell,  go  es,  després  del  any  1018,  construí 
diferents  fortaleses  sense  autorisació  sobirana. 

Altres  de  les  quexes,  eren  motivades,  per  la  presa  que  feu 
Mir  de  la  torra  y  feu  de  Caldes;  per  la  mort  de  Guillém  Gua- 
dalt  (332)  y  d'  altres  vassalls;  per  los  dampnatges  que  sufriren 
los  germans  Ramón  y  Oliva  Seniuldo;  per  T  enderrocament  de  les 
cases  de  Ramón  Guifré  y  Amat  Eldrich;  y  per  los  danys  que  lo 
flll  de  Mir  ocasiona  á  Guillém  Borrell. 

Exposades  les  noves  querelles,  convingueren  lo  Comte  y  Mir 
en  que  aquest  li  prestes  fianga  de  quinze  mil  sous,  á  fí  d*  estar  á 
dret  del  que  n  resultas. 

Llavors  los  Comtes  de  Barcelona  escuUiren  una  d'  aqüestes 
querelles  perqne  fós  judicada,  fixantse  ab  la  de  les  Franqueses 
del  Valles,  sens  dubte  per  tractarse  de  la  de  major  quantía.  Lo 
tribunal  que  hi  devía  entendre  fou  format  per  los  bisbes  Guisla- 
bert  de  Barcelona,  Guillém  d'  Ausona,  y  Berenguer  de  Gerona, 
y  lo  comte  d'  Ampuries  Pons,  lo  vescomte  de  Gerona  Pon?  Gue- 
rau,  lo  vescomte  de  Cardona  Ramón  Folch,  Dalmau  vescomte 


(332)  Guillém  Guadalt,  hu  deis  bon8feudataris,que,  en  lo  Valles 
tingué  lo  Comte  de  Barcelona  podía  esser  fiU  de  Guadalt,  á  quí,  en 
1*  any  1026,  Berengue?  Ramón  I  y  Guisla,  concediren  valieses  posses- 
sións  en  les  Franqueses  del  Valles  y  Maresma.  Y  tenint  en  compte  les 
costúms  del  segle  xi  en  los  noms  personáis,  qo  es,  la  de  continuar,  lo 
fill,  lo  nom  del  pare  al  sen  propi,  y  de  vincularse  en  les  families  uns 
mateixs  noms  de  pila,  nostre  presompció  adquireix  mes  consisten- 
cia, puix  que,  lo  Guadalt  del  any  1026,  sería  fill  d'  un  altre  Guillém 
com  se  ven  per  un  document  que  V  denomina  OuadaUus  guülelmi  de 
sancti  vincenti.  Per  majors  aclaraments  poden  consultarse  nostres  mo- 
nografíes  Argentona  histórica  (Barcelona  1891)  planes  41  y  101,  y  Lo 
castéU  de  Bunnach  ó  de  Sant  Vicenta  (Mataró  1900)  plana  79. 


Digitized  by 


Google 


-(  356  )- 

de  ¿  ?,  Umbert  Ot,  Ramón  Ademar,  Ramón  Arnau  y  Artal  Gua- 
dalt.  No  volém  deturarnos  en  fer  resaltar  la  importancia  social 
d*  aquests  personatges,  dient  tant  sois,  que  alguns  d*  ells  for- 
maren part  de  la  junta  encarregada  de  la  promulgado  deis 
Usatges,  en  Y  any  1068,  com  v.  g.  los  vescomtes  Pong  Guerau, 
Ramón  Folch  y  n'  Umbert  Ot.  - 

Los  jutges  fallaren  contra  les  pretencións  de  Mir  condemp- 
nantlo  á  jurar  que  no  s*  apoderaría  mes  de  les  Franqueses  del 
Valles,  y  que  les  restituirla  al  Comte  pagantli  en  esmena  lo  do- 
ble del  dany  comes. 

Y  avants  de  que  los  dits  jutges  examinassen  y  fallassen  les 
demés  querelles  del  Comte  contra  Mir  Geribert,  aquest  li  'n  feu 
entrega  de  les  Franqueses  del  Valles,  posan tse  á  mercé  sua.  Ab 
qual  acte  obtingué,  que,  son  cosí  lo  Bisbe  Guislabert,  la  propia 
comtesa  Almodis  y  altres  procers  de  la  cort  barcelonina,  inter- 
posassen  Uurs  bons  oftcis  perqué  tot  s'  acabas  bonament,  entre- 
gant  Mir  Geribert  algunes  de  ses  possessións  propies  com  lo  cas- 
tell  de  Port  y  vencent  la  obstinado  del  Comte,  qui  deya  no  volía 
cap  deis  alous  de  Mir,  ni  de  sos  castells,  sino  tant  sois  que  li  esti- 
gués  á  dret  de  les  querelles  y  del  feu  comtal  que  tingué  Gombau. 
La  entrega  del  castell  de  Port  se  feu  lo  1  de  Juliol  de  1060  (333) 
per  escriptura  solempnial. 

Mir  seguí  portant  á  execució  lo  que  havien  promés,  los  pre- 
dits  mitjancers,  que  faría,  per  finir  totes  controversies  Axis 
també  entrega  al  Comte  los  castells  de  Besora  y  de  CuruU  y  lo 
feu  que  Gombau  tenía  per  Ramón  Rerenguer  en  Ausona  y  Barce- 
lona y  les  Franqueses  del  Valles,  comprometen  tse  á  fer  firmar 
aytals  entregues,  á  sos  filis  Bernat  y  Gombau,  avants  del  dijou^ 
primer  vinent,  y  ais  demés  filis,  quan  arrivessin  á  la  edat  legal, 
donant  penyores  per  assegurar  al  Comte,  que  aquestos  confirma- 
ríen  dites  donacións  y  entregues  al  temp3  degut  La  escriptura 
hont  consta  eix  compromís  es  del  1  Juliol  1060  y  la  firmen  ab 
Mir  y  Guisla  sos  filis  Bernat  y  Gombau  (334).  En  lo  que  pertany 
á  la  torra  de  Caldes,  se  compromete  Mir,  á  estar  á  dret  del  que 
fós  judicat  y  també,  á  no  seguir  avant  en  V  acapte  que  feyen, 
en  nom  del  bisbe  Guillém  d'  Ausona,  sense  Ilicencia  del  Comte, 
per  tractarse  de  feus  d'  aquest,  en  la  regió  del  Valles.  D'  altre 


(333)    Apendix  document  nom.  XXV. 
^334)    Apendix  document  nom.  XXVI. 


Digitized  by 


Google 


-(  367  )^ 

costat  Mir  recobrarla  en  lo  Panadés,  les  franqueses  enagenades, 
y  establiría  lo  castell  d*  Olérdula,  ab  consentiment  del  Comte. 
Igualmenl  aseguraren,  Mir  y  Guisla,  que  faríen  jurar  fidelitat  al 
(íomte,  per  Uurs  filis  Bernat  y  Gombau,  declarantse,  avans  del 
sagrament,  bornes  propis  del  Comte,  segons  era  práctica  en  los 
feudataris  d*  altres  senyors.  També  's  comprometeren  á  que  fa- 
ríen altre  tant  sos  demés  filis,  quan  tinguessin  la  edat,  y  que  en 
igual  fidelitat  hi  entraría,  Ramón  Esimbert,  per  lo  castell  d'  Era- 
prunyá. 

Ab  lo  qual  se  donaren  per  acabades  totes  questions  y  lo  Com- 
te de  Barcelona  entrega  á  Mi/,  en  feu,  lo  castell  de  Montbuy,  les 
iglesies  de  Sant  Pere  de  Bigues,  Sant  Estove  de  Palaudaries, 
Sant  Feliu  de  Codines,  Sant  Matheu  de  Montbuy,- Santa  María  de 
Caldos  (exceptuantne  la  parroquia  de  Caldos),  Santa  Eularia  d' 
Orongana,  Sant  Genis  de  la  AtmetUa,  Sant  Andreu  de  Samalug 
y  Sant  Julia  de  Lligá,  ab  sos  feus  comtals.  Se  fa  constar  que 
molts  d*  estos  feus  comtals  los  ha  vi  a  possehit  (Jombau  de  Besora. 
Retingué  lo  Comte,  los  drets  feudals  d' oxides,  retorns  (regressus) 
emprius  fadempraments),  que  de  temps  passat  tingueren  tots  los 
bornes  de  les  Franqueses  qui  son  dins  lo  territori  compres  del  riu 
Llobregat  á  la  vila  de  Sabadell  y  del  limit  ab  lo  comtat  d'  Auso- 
na  fins  al  mar. 

Finalment  Ramón  Berenguer  I  dona  á  Guisla  en  feu,  V  honor 
comtal  que  Mir  tenía  per  mitat  ab  lo  Comte,  comenantli  los  cas- 
tells,  d'  Olérdula  y  d'  Eraprunyá 

La  donació  del  Comte  existeix  en  escriptura  datada  á  2  de 
Juliol  de  1060  go  es,  á  V  endemá  en  que  Mir  entrega  á  Ramón 
Berenguer  los  castells  de  Port,  Besora  y  Curull  y  les  Franque- 
ses del  Valles. 

La  data  de  la  reconciliació,  per  lo  que  tením  dit,  s'  ha  de  su- 
posar  propera  al  any  1050,  mes  que  al  de  1060.  La  añada  de  Mir 
Geribert  á  Sant  Jaume  de  Galicia,  de  que  parla  son  testament 
otorgat  avans  d'  empendre  tant  perillos  viatge  y  la  circunstan- 
cia d*  haver  viscut  després  de  la  sua  otorgado,  sis  anys  menys 
nou  mesos  y  mitx,  nos  indica  que  empendría  lo  romlatge  en 
Abril  de  1066.  Les  peregrinacións  de  Uavors,  á  Galicia,  Roma  y 
Jerusalem,  la  majoría  de  les  vegades,  mes  que  un  acte  de  devo- 
ció,  se  devíen  al  cumpliment  d'  una  penitencia  imposada  á  cul- 
pes magnos. 

Mes  una  original  concesió,  permet  deduhir  que,  en  l\  any 
1063,  Mir  Geribert  estava  absent  de  Barcelona.  Aludím  á  la  in- 


Digitized  by 


Google 


^(358)- 

esplicable  donació  feta  per  lo  flll  major  de  Mir,  lo  levita  Bernat, 
del  castell  de  Port  á  la  Seu  de  Barcelona  (335).  No  's  pot  compen- 
dre, que,  á  trovarse  p^esent  Mir  Geribert,  lo  seu  nom  dexás  de 
figurar  en  la  donació  d'  una  de  ses  principáis  pertenencies.  Re- 
cordém  que  Bernat,  levita,  forma  va  en  la  comunitat  de  la  Cate- 
dral barcelonina. 

Que  aquesta  donació  no  surtí  efecte,  ho  diu  la  entrega,  del 
propi  castell  de  Port,  ais  Comtes  de  Barcelona.  Mes  avant,  Mir, 
á  16  de  les  Kalendes  d*  Abril  de  V  any  1067,  ó  siga  al  retornar 
de  Sant  Jaume  de  Galicia,  dona  á  la  Seu,  alguns  alous  situats  en 
r  arrabal  y  en  lo  territoride  Barcelona,  que  foren  legats  per  sa 
mare  Ermengardis  y  per  son  germá  Folch  en  Uurs  respectius 
testaments,  á  la  referida  corporació  eclesiástica.  (336). 

En  r  any  1067,  aparexen  estretes  relacións  entre  Mir  Geri- 
bert  y  Bernat,  castlá  de  Mediona.  Ramón  de  Mediona  li  encome- 
nava,  en  dit  any,  lo  castell  de  Mediona:  y  al  comprometrfes  Ber- 
nat, en  tenirli  aparellats  cinquanta  cavallers  que  1  seguirien  tres 
vegades  al  any,  durant  tres  dies  cada  vegada,  90  es,  dilluns,  di- 
marts  y  dimecres,  fá  excepció  de  Mir  Geribert,  contra  qui  lo 
castlá  Bernat  no  hi  vol  guerrejar,  sens  dubte  per  no  trancar 
alguna  fé  que  li  tenía  prestada  (337). 


(335)  Apendix  document  nom.  XXV. 

(336)  A.  1057,— «In  dei  omnipotentis  nomine  Ego  miro  gariberti 
et  meaque  coniux  nomine  guisla  necnon  el  fítio  nostro  bernardo  clerico 
simulque  signnldus  guillelmi  Concedimos  ómnibus  modis  pariter  et  do- 
namus  domino  deo  et  canonice  sánete  cmcis  sancteque  eulalie  omni- 
busque  seruientibus  ibi  sub  clericalí  ordine  constituti  Alodium  quod  est 
in  suburbium  uel  in  territorio  barchinone  uariis  in  locis  situm  id  sunt 
teiris  scilicet  et  uineis  quod  fuit  ermeniardis  condam  matris  mee  nel 
fulconis  fratris  mei  illa  autem  dimisit  supradictum  alodium  per  remc- 
dium  amine  sue.  Nos  autem  predicti  ego  miro  cum  coniuge  mea  guisla 
et  filius  nostre  bernardus  clericus  et  super  nominatus  signuldus  qui  fuit 
elemosinarius  iamdicta  ermeniardis  uidemus  bonum  et  rectum  esse  da- 
re  domino  deo  et  predicte  canonice  et  eius  seruientibus  supradictum 
alodium.» 

Després  de  la  descripció  d'  estes  alous  afegexen  los  donants:  «Su- 
prascripta  namque  omnia  donamus  domino  deo  et  suprameminite  ca 
nonice  promto  animo  et  bona  uoluntate  ob  amorem  dei  et  remedium 
anime  patria  mei  et  matris  mee  et  fratribus  meis  et  pro  remedium  nos- 
trorum  peccatorum  ut  deus  omnipotens  dimitat  illis  et  nobis  omnia,  de- 
licta  nostra.»  (Ant.  Eccl,  Cat.  vol.  I  foL  134  doc.  345.) 

(337)    Balari  y  JoYany. --Cataluña.  Orígenes  históricos^  plana  355, 


Digitized  by 


Google 


— (,  359  )- 

En  les  nones  de  Novembre  del  mateix  any  1057,  dona  Mir  á  la 
propia  Seu,  una  pessa  de  térra  en  1'  arrabal  de  Barcelona,  sobre 
la  iglesia  de  Sant  Cugat  (338). 

Al  primer  de  Juliol  del  any  1060,  Mir  Geribert  y  Guisla,  jun. 
tament  ab  sos  filis  Bernat  y  Gombau,  donaren  al  comte  Ramón 
Berenguer,  en  esmena  de  la  culpa  máxima  que  comete  al  rebe- 
larse contra  la  autoritat  sobirana,  lo  castell  de  Port  pervingut  á 
Mir,  per  heretament  de  son  pare,  al  levita  Bernat,  per  entrega 
de  son  oncle  Folch  prebere  y  á  Gombau  per  herencia  paterna. 

D'  aquest  document  ne  deduhim :  que  Folch,  en  son  testament, 
nombraría  hereu  á  son  nebot  lo  levita  Bernat;  y  que  en  la  data 
del  1060,  encara  serien  menors  d'  edat  los  altres  dos  filis  de  Mir 
y  Guisla,  Ramón  y  Arnau. 

Ab  la  precedent  donació  fou  convingut  lo  mateix  día,  que  Mir 
Geribert  entregaría  al  Comte,  los  castells  de  Besora  y  de  CuruU 
y  lo  feu  que  tenía  Gombau  de  Besora  per  Ramón  Berenguer  I  en 
Jos  comtats  d*  Ausona  y  de  Barcelona  y  assenyaladament  les 
Franqueses  del  Valles,  com  també  que  establirien  lo  castell  d' 
Olérdula  de  consentiment  del  Comte  y  altres  promeses  relaciona- 
des  ab  la  sentencia  que  fina  les  antigües  querelles  de  dits  perso- 
natges  (339). 

Al  día  seguent,  qo  es  lo  2  de  Juliol  de  1060,  corresponent  lo 
Comte  de  Barcelona,  al  acte  de  sumissió  de  son  cosí  Mir,  li  dona 
lo  castell  de  Montbuy  y  los  feusde  Gombau  de  Besora  en  les  Fran-* 


(338)  A.  1057.— Qvoniam  deteniorum  premia  gaudiomm  et  ineffa- 
bilium  atque  inscrutabilium  recompensationem  munerum  nuUatenus  a 
remuneratore  ac  retributore  ñdeiium  iesu  xpto.  Domino  recipere  hesi* 
tamas  si  sue  sánete  ecclesie  et  eis  qui  ibidem  deuocius  eidem  famulan- 
tur  domino  ad  minicula  Buffragando  tribuimus  et  illis  in  quibuscum- 
que  ualemus  miserando  atque  opitulando  subuenimus.  Ideo  ego  miro 
geriberti  et  coniux  mea  guilia  et  filius  noster  bernardus  clericus  deo  et 
canonice  sánete  crucis  sancteque  eulalie  quoddam  nostrum  prediolum 
ob  animarum  nostrarum  adipiscendmn  remedium  damus  largimus  quo- 
qne  prellbate  canonice  quandam  peciolam  terre  quam  habemus  in  su- 
burbio siue  territorio  barchinone  clnitatis  super  ecclesiara  sancti  cu- 
cnphati  martiris.  Aduenit  autem  nobis  ob  largitionem  pontiflcis  barchi- 
nonensis  quam  consequti  sumns  in  adqoisitlone  ecclesie  sancti  yacobi 
apostoli  que  sita  est  intra  menia  barchinone  urbis.»  {Ant.  Eccl.  CaUvo- 
lum  I,  fol.  127  doc.  320). 

(339)  Apendix  document  nom.  XXVI. 


Digitized  by 


Google 


-'í  360  )- 

queses  del  Valles  segons  ja  havém  dit  mes  amuut  y  no  cal  re- 
petir (340). 

Mentrestant  Mir  vol  donar  al  Comte  una  prova  de  sa  flde* 
litat,  convertintse,  d'  antich  amich  deis  sarrahins  do  Tortosa, 
en  decidit  contrari.  Arma  una  expedició,  segurament  per  son 
propi  compte,  y  posantshi  al  davant,  partí  ab  hu  de  sos  filis, 
cap  al  castell  de  Mora  ab  intent  de  guanyarlo  per  Ramón  Be- 
renguer  (341). 

D'  aquesta  expedido,  que  no  'n  parla  cap  del  autors  moderns 
especialistes  de  la  regió,  sois  ne  conexém  son  desastrós  resultat. 
Los  sarrahins,  acorralaren  y  desferen  la  host  de  Mir,  de  tal  ma" 
ñera,  que  ell,  son  fill  y  tota  la  gent  que  '1  seguia,  moriren  á  llurs 
mans  (34)2. 

Mort  Mir  Geribert,  arrivá  lo  cas  de  que,  sa  derrera  voluntat, 
ordonada  al  partir  á  Sant  Jaume  de  Galicia,  se  cumplis.  A  sa 
muller  Guisla,  la  dexá  usufructuaria  mentres  restes  viuda.  Los 
castells  de  Subirats,  de  Qa,  Vit  (la  mitat  tant  sois),  d'  Eraprunyá 
y  de  Ribes,  devien  passar  al  prebere  Bernat  y  á  Arnau;  y  si  lo 
derrer  moría  sense  successió,  ais  seus  altres  filis  Ramón  y  Gom- 
bau,  lo  hu  aprés  V  altre. 

Aximateix  mana  va  Mir.  á  sos  castlans,  que,  no  f  essin  entrega 
de  dits  castells  á  Bernat,  fins  hagués  jurat  á  Arnau,  que,  després 
de  mort  li  passarien  á  ell,  donantli  trenta  dies  p^  prestar  aquest 
jurament. 

Lega  va  á  Gombau,  los  castells  de  Sant  Martí  y  d'  Olérdula, 
un  f eu  de  Quartel  y  V  alou  de  Mata. 

A  sa  filia  Adalaidis^  li  era  legada  la  torra  y  alou  de  Ven- 
tallols. 

No  figura,  Ramón,  en  aquest  testamenta  essent  axis  que  lo  do- 


(340)    Apendix  document  nom.  XXVII. 

'  (341)  A.  1060  (3  idus  Seiembre).— Testament  sagramental  de  Be- 
renguer  Guadalt:  csi  prescriptus  Berengarius  in  ipsa  espedicione  vbi 
pergere  volebat  ad  ipso  castro  de  mora  cum  seniora  suo  mironus  geri- 
bertis  in  seruicio  domno  Raimundo  comité  barchinonense  mori  iUe  con- 
tingisset»  «Et  prescriptus  quondam  berengarius  mandauit  atque  iniun- 
xit  prescriptam  vltimam  voluntatem  suam  ad  prescriptum  f  ratrem  suum 
Mironem  coram  predictís  testibus  in  ipsa  strata  quo  per^it  per  Gaste! 
moz  et  vadit  ad  ipsa  calsiata  et  in  omnes  partes.»  (Document  nom.  256 
de  Ramón  Berenguer  I,  Arx.  Ar.) 

(342)    Apendix,  document  nom.  XXVIII. 


Digitized  by 


Google 


-(  361  )- 

cument  del  any  1060  (2  de  les  Kalendes  de  Novembre)  hont  lo 
bísbe  Guislabert,  després  de  raort  Mir  Geribert,  dona  á  la  sua  fa- 
milia los  feus  bisbals  que  foren  de  Gombau  de  Besora,  lo  cita  com 
á  hu  de  sos  filis:  «ad  dominam  guiliam  et  filiis  suis  gondeballo  et 
amallo  et  raimundo»  (343). 

Mir  consigna  alguns  legats  en  favor  de  les  iglesies  de  Sant 
Sebastiá  (¿deis  Gorchs?),  Sant  Pere  del  castell  de  Subírats,  San- 
ta Maria  del  castell  de  Sant  Martí,  Sant  Pere  y  Sant  Martí  (que 
no  diu  de  hont)  y  Sant  Miquel  d'  Olérdula. 

Ab  est  testament  donam  per  acabada  la  sua  biografía.  Empe- 
ro avants  de  terminar,  dirém  lo  que  havem  trovat  pertocant  ais 
filis  de  Mir. 

Bernat  levita. — Axis  se  firma  sempre  segons^costúm  deis 
eclesiástichs,  los  quals  dexaven  de  continuar  lo  nom  del  pare  de- 
rrera  del  seu,  separantse  de  lo  que  feyen  usualment  los  seglars  y 
per  tant  los  demés  filis  de  Mir  Geribert. 


Signatura  de  Bernat,  fiU  de  Mir  Geribert 

La  circunstancia  que  no  *s  parli  mes  d*  ell  despres  de  mort 
lo  pare,  dona  Uoch  á  suposar  si  sería  Bernat  lo  fill  que  Y  acom- 
panyava  á  la  malaventurada  expedició  de  Mora. 

Gombau  Mir.— Figura  en  primer  lloch  en  la  donació  otorga- 
da per  lo  bisbe  Guislabert  en  V  any  1060,  ais  tres  filis  de  Mir  Ge- 
ribert, del  fcu  bisbal  que  possehi  Gombau  de  Besora»  del  que  for- 
maven  part  lo  castell  de  Ribes,  les  parroquies  de  Sant  Boy  y  de 
Madrona,  la  de  Sant  Jaume  de  Barcelona,  de  Santa  Perpetua  de 
la  Moguda,  de  Sant  Sadurní  de  Palau  d'  Almanla,  de  Sant  Genis 
de  la  Atmetlla,  de  Sant  Andreu  de  SamaluQ,  de  Vilanova,  de 
Sant  Feliu  de  Codines,  y  d'  Orongana,  totes  ab  dugues  parts  deis 
seus  delmes.  Les  hi  sigue  imposada  la  condició  de  que  estiguessen 
baix  lo  senyoriu  y  homenatje  del  Bisbe  de  Barcelona  á  qui  devien 


(343)    Apendix  doeument  nom.  XXIX. 


Digitized  by 


Google 


-(  362  )- 

seguir  en  hosts  y  cavalcades  y  mantinguessen  un  capellá  per  son 
compte  en  la  Catedral  de  Barcelona  (344). 

Crida  la  atenció  la  unió  que  's  veu  entre  Gombau  de  Besora, 
y  Mir  Geribert,  manifestada  ab  motiu  d'  esser  aquest  lo  seu  succe- 
sor.  També  per  esser  Gombau  de  Besora  succesor  de  Geribert  en 
lo  castell  de  Ribes,  y  que  de  Gombau,  segurament  al  morir,  lo 
propi  castell  anas  á  parar  á  Mir  Geribert. 

Malhauradament  poch  sabem  de  Gombau  de  Besora.  D'  un 
document  del  any  1019,  resulta  fiU  d'  Ermemir  de  Besora  (346); 
en  los  anys  1011,  1013  y  1016,  surt  en  diferents  judiéis  del  Comte 
de  Barcelona  com  hu  de  sos  primats  {oblimatum  katerua)  rebent 
los  calificatius  de  primati  palacii  comitis  y  de  procero  de  castro 
bisaura,  y  flgurant  com  testimoni  en  escriptures  deis  Comtes,  en 
los  anys  1022,  1023  y  1026.  També  Berenguer  Ramón  I  lo  nom- 
bra marmesor  en  son  testament  del  30  d*  Octubre  de  1032  Fi- 
gura en  lo  tribunal  que  falla  les  disputes  entre  Mir  Geribert  y 
r  Abat  de  Sant  Cugat  per  lo  terme  de  Caldera  (346).  Era  del  tri- 
bunal que  sentencia  cortes  questions  sobre  uns  molins  á  Marto- 
relles,  en  1'  any  1028  (347)  y  sobre  la  iglesia  de  Sant  Martí  de 


(344)    Apendix  docu&ent  nom.  XXIX. 
(846)    Vegislanota(27l). 

(346)  Balari.  Catcdunya.'-Origenes  históricos,  pl.  421.  Aquest 
autor,  al  ocuparse  de  Gombau  de  Besora,  confon  al  procer  del  any 
1018,  que  havía  mort  ab  molta  anterioritat  al  any  1060  (apendix,  docu- 
ment nom.  XXIX),  ab  un  altre  Gombau  son  succesor,  puix  foren  dife- 
rents personatges  los  que  's  presenten  usant  d'  aquest  nom.  Podem  su- 
posar  si  lo  propi  fill  de  Mir  Geribert,  nomenat  Gombau,  que  succehí 
al  primati  palacii  comitis,  usa  aytambé  del  apelatiu  de  Besora,  al  en- 
trar en  possessió  deis  castells  de  Besora  y  de  Curull. 

La  equivocacíó  de  Balari  salta  á  la  vista,  al  dir  que  fou  fill  de  SanQ, 
que  sa  muller  Guisla  lo  nombra  marmesor  en  son  testament  del  any 
1085,  y  que  tingué  un  fill  nomenat  Bernat  Gombau. 

Ja  sabem  quan  fácil  es  conf ondre  ais  personatges  en  lo  segle  xi,  per 
la  costum  d'  usar  repetidament  iguals  noms  de  pila. 

(347)  A.  1028. — «Magna  altercatio  inter  mironem  et  uiuanum  leui- 
tam  filiis  qui  fuerunt  guillelmi  et  inter  guandalgaudum  filius  qui  fuit 
sindaredi  in  audientia  domni  gondeballi  assistente  judioe  bono  filio 
marcho  et  raimundo»  etc.,  «pro  decursibus  aquarum  unde  constructa 
sunt  molina»  en  lo  Valles  en  Martorelles.  {Ánt,  Ecd.  Cath,  vol,  III,  fo- 
li  6,  doc.  14). 


Digitized  by 


Google 


-(  368  )- 

Martorelles  en  V  any  1029  (348).  En  1'  any  1038  firma  la  acta  de 
consagrado  de  la  Catedral  de  Vich. 

Mes  lo  que  pot  contribuir  á  conexer  les  relacions  de  parentiu 
de  Gombau  ab  Mir  Geribert,  es  lo  document  del  any  1019  que 
diu  sigue  casat  ab  Guisla  {Ego  Gundeballo  procero  de  castro  6/- 
saura  el  coniuge  mea  guilla  femina)  (349)  tota  vegada  que  Geri- 
bert,  lo  pare  de  Mir,  tingué  una  germana  nomenada  Guisla,  qui 
tal  vegada  fós  la  muUer  de  Gombau. 

De  Gombau  Mir  ne  tracta  T  autor  deis  Condes  Vindicados  (350), 
dient,  que,  en  V  any  1066  figura  en  lo  tribunal  del  Comte,  que 
falla  la  controversia  sobre  lo  castell  dd  Malla  y  que  en  V  any 
1067,  encomená  á  Ramón  Isimbert  y  á  sa  muller  Nevia,  lo  cas- 
tell d'  Eraprunyá. 

Arnau  Mir  de  Sant  Martí.— Heredaría  á  son  germá  Gom- 
bau, puix  d*  ell  ne  conexem  un  jurament  de  fidelitat  á  Ramón 
Berenguer  II  per  los  castells  d*  Olérdula  y  d'  Eraprunyá.  D*  axó 
n'  havem  de  deduir  que  era  lo  fiU  de  Mir  que  seguiría  en  edat  á 
Gombau  y  lo  primer  que  moriría  dexant  successió.  Ell  es  al  unich 
á  qui  vehem  portar  lo  sobrenom  de  Sant  Martín  que  li  pervindrla, 
com  ja  havém  vist,  de  la  primera  muller  de  son  pare,  quals  filis 
moriren  sense  successió. 

En  lo  predit  jurament  de  fidelitat  que  feu  al  Comte  per  totes 
les  sues  possessions  y  honors,  axis  les  que  posehía  en  Espanya, 
com  en  térra  de  cristians,  n'  exceptúa  va  una  querella  que  ells  dos 
tenien  sobre  cert  honor  patern.  Lo  document  no  porta  data,  mes 
la  promesa  que  f a  d'  ajudar  al  Comte  Ramón  Berenguer  contra 
tots  los  homes  y  dones,  á  excepció  de  son  germá  Berenguer  Ra- 
món, nos  condueix  á  fixar  V  any  en  que  's  presta  lo  predit  jura- 
ment, del  1076  al  1082  (361). 

Havent  sígut  hu  deis  procers  catalans  que  intervingueren  en 
la  junta  per  la  promulgació  deis  Usatges,  d'  ell  s'  en  ocupa  Ba- 


(348)  A.  1029.— cBonuB  ñlius  marci  iudex  palacii»  narra  que  morí 
lo  pare  de  cMironis  Guillelm  qtd  ei  reliquerat  Sancti  Martiüi  de  mar- 
torelias  et  varia  predia»  sobre  qual  herencia  foren  questions  les  que  's 
fallaren,  cln  presentía  domni  gondeballi  et  guíUelmi  et  raimundi  ar- 
chileuita»  etc.,  «in  parochia  sancti  satumini  ecclesie  site  in  palatio  de 
Almanla.»  [Ant.  Ecd.  Cath.,  vol.  III,  fol.  6,  doc.  IB). 

(349)  Ánt.  Eccl.  Cath.,  vol.  I,  fol.  231,  doc.  626. 
(360)    Vol.  n,  pl.  89. 

(351)    Apendix,  document  nom.  XXX. 


Digitized  by 


Google 


lari,  sense.  que  per  qo  nos  dongui  cap  nova  interessant.  Empero 
devem  advertir,  que  la  suposició  que  fa  de  figurar  com  á  tesii- 
moni  en  la  escriptura  del  any  1038,  es  á  consequencia  d*  haver 
confós  al  fill  de  Mir  Geribert,  ab  altre  Arnau  Mír  de  temps  prece- 
dent  (362). 

Suposa  Milá  y  Fontanals,  que  Arnau  Mir,  renovaría  les  ten- 
tatives  d'  independencia  de  son  pare,  puix  en  1*  any  1089,  se 
subgeetá  al  poder  del  Comte  prometent  entregarli  les  postats 
deis  castells  d'  Olérdula  y  d'Eraprunyá  (363). 

Arnau  jugá  paper  molt  important,  al  aparellarse,  lo  comte 
Berenguer  llamón,  á  la  conquesta  de  Tarragona  per  instigado 
de  Roma,  en  data  no  precisada,  pro  que  sería  per  los  volts  del 
any  lOPO.  Promovía  la  expedició,  lo  bisbe  de  Vich  Berenguer  de 
Resanes,  ab  ajuda  de  Guerau  Alemany  (¿de  Cervelló?)  Arnau  Mir 
y  Deusdet  Bernat.  Arnau  Mir  posava  al  servey  de  la  empresa, 
A  Ramón  Aymerich  y  á  Pere  Bertrán,  entregant  lo  castell  de 
Subirá  ts. 

En  un  segón  document  en  que  *s  torna  á  parlar  de  la  progec- 
tada  expedició,  interveninthi  en  ella  major  nombre  de  cava- 


(352)  uEn  la  cesión  hecha  en  el  año  1080  del  castillo  de  Barbera 
y  otros  por  Ramón  Berenguer  II  á  favor  de  su  hermano  Berenguer  Ra- 
món II  es  contado  entre  uno  dé  sus  diez  mejores  hombres— decem  de 
mei8  melioribus  hominibus—qxjie  dio  como  fiadores  en  garantía  del 
cumplimiento  del  contrato  » 

«En  el  año  1086  celebró  un  convenio  con  Guillem  Ramón  que  le 
prometió  estar  cuatro  meses  al  año  en  el  castillo  de  Arampruftá  y  ser 
su  hombre— Tiomo  solidus,'» 

«En  el  año  1089  fué  testigo  del  convenio  celebrado  entre  Miró  Fo- 
guet,  Guillem  Ramón  y  Arbert  Ramón,  con  Guadall  San§  y  Bernat 
Gombau  »  (A.  A  B.  R.  II,  núm.  58). 

«En  el  año  1090  convino  con  Berenguer  Ramón  II  en  darle  potestad 
del  castillo  de  Aramprunyá  y  del  de  Castellvell  siempre  que  el  Conde 
se  la  exigiese  y  en  mantener  el  convenio  hasta  que  se  cumpliese  el  tér- 
mino de  la  bailía  ó  tutela  y  cúratela  del  sobrino  del  susodicho  conde, 
de  suerte  que  Arnau  quedaría  libre  si  al  llegar  el  plazo  viviese  el  hijo 
de  Ramón  Berenguer  II.  En  virtud  de  este  convenio  Arnau  Mir  juró 
fidelidad  á  Berenguer  Ramón  II  y  prometió  darle  potestad  de  los  cas- 
tillos de  Olérdula  y  Aramprunyá.»  (A.  A.  B.  R.  II,  núm.  73-,  sin  fecha). 
{Cataluña."  Orígenes  históricos,  pl.  426). 

(353)  Memorias  de  la  Real  Academia  de  Buenas  Letras  de  Barce- 
lona^ vol.  II,  pl.  522. 


Digitized  by 


Google 


.(365)- 

Uers  catalans,  Arnau  Mir  se  comprometía  á  confribuirhi  ab  set 
cavallers  y  cinch  cents  áureos  y  en  son  nom  lo  vasall  Pere  Ber- 
trán (364). 

Es  indubtable  que  aquest  fet  s*  atrasa  va  ais  derrers  anys  de 
la  sua  vida. 

Estigué  casat  ab  Jordana  segons  apar  d*  un  jurament  sense 
data,  prestat  al  Comte  de  Barcelona  per  son  fill  Jordá  (356). 

Jordá  de  Sant  Martí  lo  succehí.  En  V  any  1110  já  's  diu 
senyor  d'  Eraprunyá,  bisnet  d'  Ermengardis,  nebot  de  Ramóii 
Mir  y  casat  ab  Sanxa  (366),  citantse,  en  V  any  1130,  á  sos  dos 
filis  Arnau  y  Guillem  (367).  En  V  any  1112  tenía  Jordá  lo  castell 
Vell  de  Barcelona,  per  lo  Vescomte  (368).  Podriem  seguir  estu- 
diant  aquesta  descendencia,  puix  de  Guillem  de  Sant  Martí  son 
succesor,  ne  trovariem  molts  documents  (369),  pro  resulta  fora 
del  present  obgecte. 

Ramón  Mir. — Per  lo  que  acabem  de  dir  de  Jordá  de  Sant 
Martí,  fou  Ramón  altre  deis  filis  de  Mir  Geribert.  Si  axó  no  sigues 
suficient,  un  document  del  any  1120  nos  ho  acabaría  de  compro- 
var,  puix  en  ell  dona  á  la  Seu  de  Barcelona  1'  alou  que,  sublus 
Circulum^  en  lo  terme  de  Port,  la  sua  avia  Ermengardis  havía 
comprat,  axis  com  un  más  á  Citges  y  un  altre  á  Ribes  (360).  Es 
d'  observar  en  esta  escriptura,  que  lo  fill  de  Ramón,  nomenat 
Arnau,  se  firme  Arnau  Mir,  en  Uoch  d'  Arnau  Ramón. 


(854)  Historia  del  Arzobispado  de  Tarragona  y  del  territorio  de  su 
provincia,  por  D.  Emilio  Morera.  (Tarragona,  1898). 

(355)  Cartoral  de  Sant  Cugat,  foli  280,  doc.  866  bis. 

(356)  A.  1110.— «Sicque  tándem  venientes  ad  causam  cum  consi- 
lio  Raimundi  mironis  patrui  ipsius  jordanis.»  «Ego  Jordanis  et  uxor 
mea  Sancia,  propter  deam  et  remedium  anlmarum  nostramm  ac  pa- 
rentum  nostroram  donamns  domino  deo  et  euacaamos  uel  definimus 
sancto  cucaphati  ipsas  parialitas  de  gauano  sicut  bisauia  mea  Erme 
niardis  dimisit  in  sao  testamento  sancto  cucuphati  »  (Cartoral  de  Sant 
Cugat,  fol.  279,  doc.  864). 

(357)  Cartoral  de  Sant  Cugat,  fol.  279,  doc  866. 

(358)  Document  159  de  Ramón  Berenguer  III  y  núm.  330  y  345 
del  Registre  del  Armari  de  Barcelona  (Ar.  Cor.  Ar.). 

(359)  Los  descendents  d'  Arnau  Mir  emparentaren  ab  Guíala  de 
Banyeres  en  les  derreríes  del  segle  xii,  segons  sembla  d'  una  escrip- 
tura del  any  1177.  (Cartoral  de  Sant  Cugat,  fol.  100,  doc.  341;  vegis 
per  Guisla  de  Banyeres  lo  fol.  96). 

(360)  Apendix,  document  nom.  XXXII 


Digitized  by 


Google 


-(  866  )- 

Ramón  heredarla  lo  feu  de  Ribes,  que  tingué  son  pare  per  la 
Seu  de  Barcelona.  Passat  aquest  feu  á  son  fill  Arnau,  en  V  any 
1129,  vehem  que  en  avant  prengué  nom  del  dlt  castell,  firmantsc 
Arnau  de  Ribes  (361). 

No  cal  confondre  á  Ramón  Mir,  net  de  Geribert,  ab  altrc 
personatge  important  del  mateix  nom,  á  qui  los  comtes  Ramón 
y  Almodis  conferiren  la  senescalía  de  Barcelona  en  Y  any 
1056  (362),  qual  personatge  be  podría  esser  lo  qui  figura  en  la 
regió  del  Pallars,  en  V  any  1067,  juntament  ab  Berenguer  Mir  y 
Arnau  Mir  (363). 


(361)  A.  1129.— Lo  bisbe  de  Barcelona,  Sant  Olaguer,  dona  á  Ar- 
nau de  Ribes  y  al  seu  fill  que  fos  clergue  de  la  catedral  de  Santa  Creu, 
los  castells  de  Ribes  y  de  Qitges. 

A.  1140,  1142,  1144.— Arnau  se  reconeix  feudatari  de  la  Sen  de 
Barcelona  per  rahó  d'  aquests  dos  castells.  Se  sab,  que,  en  1144,  esta  va 
casat  ab  Guilleuma. 

A.  1166.— Lo  bisbe  de  Barc^ona,  Guillem,  encomana  á.Ramón  de 
Ribes  lo  castell  de  Ribes. 

A.  1182.— Arnau  de  Kibes  y  sa  mare  Guilleuma,  donaren  á  Bernat 
de  Ribes  y  á  sa  muller  Guilleuma  certs  drets  en  lo  más  de  Quart.  Y  en 
r  any  1183,  Arnau  de  Ribes  tingué  questions  ab  lo  bisbe  de  Barcelona 
Bernat,  per  lo  castro  et  honore  de  guisaltruid. 

{Lib.  Ánt.  EccL  Cath.,  vol.  IV,  folis  162,  163y  164,  documents 
noms.  380,  381,  383,  384.  385,  387  y  388). 

A.  1278.— Ramón  de  Ribes,  résident  en  la  veguería  de  Barcelona, 
es  convocat  á  host  per  Jaume  I.  (Registre  23,  fol  23,  Ar.  C.  Ar.). 

(362)  Document  174  de  Ramón  Berenguer  I.  (Ar.  C.  Ar.). 
(863)    Document  378  de  Ramón  Berenguer  I  (Ar.  O.  Ar.). 


Digitized  by 


Google 


APENDIX 


DOCUMEMT  NOM.  I 
A.  990.— Lo  B18BB  Vives  conobdeix  á  Petró  lo  oabtell  de  Bibes  en 

FBAIIOH  ALOU 

In  nomine  domini  dei  etium  miseratoris  et  pii  qui  omnia  mundi 
machina  summa  cum  trinitatis  potentia  regit  ante  sécula  unns  vinas 
gratia  dei  barchinonensis  chodrus  nna  cum  archidiachonem  nostrnm 
seniofrednm  ceterisque  chanonicis  snbtns  roboraturis  matris  ecclesie 
conexis  vobis,  commorantibus  castmm  nnncupatum  bello  loco  qui  uo- 
citantur  ribas  jure  possessionis  matris  nostre'  ecclesie  a  sanctis  reli- 
giosisque  pastoribus  adquisitum  seu  ibidem  collatum  idem  guillara- 
nem  uenerabilem   pontificem  egregiunque    presulem  petronem    per 
aprisionem  eorum  seu  ñdelibus  illorum  Donamus  namque  uobis  pre- 
dictum  castrum  tam  uobis  quam  filiis  uestris  seu  filii  filiorum  uestro- 
rum  uel  progenies  eorum  seu  et  ipsi  qui  aliunde  ibidem  confluxerint  et 
annuente  deo  aliquid  ibidem  adquisierint  térras  ipsas  ad  culturam 
perduxerint  niñeas  complantauerint  orta  aut  pomeria  seu  domos  hedi- 
flcauerint  perpetua  stabilitate  eis  firmamus  franchos  persistere  omni 
in  tempore  ut  nullus  uiuens  unquam  in  tempere  aliqtiid  habens  exige- 
re  uel  exactare  presumatnon  bouem  non  asinum  non  agnum  non  arie- 
tem  non  porcum  nec  capones  non  parauereda  nec  uUa  importabilia 
honera  ausi  sola  opera  ad  ipsum  castrum  facienda  sicut  in  ciuitate 
barchinona  ad  castrum  olerdula  uel  ceteris  franchitatibus  sólita  uel 
assueti  sunt  operare  atque  construere  unánimes  promptaque  uoluntate 
vindere  donare  atque  conmutare  iuter  eos  sit  indubitata  libertas  Deci- 
mas et  primicias  que  offerri  deo  debent  opus  nostro  reseruamus.  Hec 
pmnia  i^obis  t^t  dictium  est  donamus  at(|ue  tradimus  jure  perpetro  non 


Digitized  by 


Google 


-(  368  )- 

sub  alio  senioratico  sed  solo  sub  nostro  regimíne  uel  tuicione  per- 
petua. Si  quis  sane  ad  futurum  aduersarius  hoc  in  collatione  nostra 
extiterit  uiolenter  aliquií  ab  eis  exegerit  nisi  qiíod  ipsi  prompto  eorum 
animo  nel  bona  uoluntate  nobis  sen  successores  nostros  seruierint  sit 
deo  et  hominibus  reas  peccatumque  nostmm  anime  illius  sit  obliga- 
tnm.  Insuper  uero  rendere  eis  ín  duplo  non  moretur  nisi  solis  ipsis  qui 
retro  gradierint  ad  cuius  licentiam  abnegamus  uindendi  donandi  uel 
secum  quicquam  portandi  sed  si  ingenuus  est  nichil  que  de  augmento 
secum  deportet  nisi  solis  ipsis  cuius  palilicauerit  nostra  contumelia  aut 
importabilia  honera.  Acta  scriptura  franchitatis  II  nonas  madii  Anno 
III  regnante  hugone  rege.  S  138  viuas  gratia  dei  episeopus. 

{Ant,  Eccl.  Cat.  vol.  IV,  fol.  157,  doe  368). 


DOCüMENT  NOM.  n 
A.  999  á  1003.~Cabta  del  papa  Silvestre  U  á  Gbribbrt,  amparamt 

AL  BI8BB  DE  BARCELONA  EN  SOS  DRET8  AL  0A8TELL  DE  RIBB8 

Síluester  episeopus  seruus  seruorum  dei.  Geriberto  salutem  et  apos- 
tolicam  benedictionem.  Episcopi  barchilonis  clamorem  super  te  jam 
sufferre  non  possumus.  In  transacto  mense  marcio  clamauit  vnde  te 
in  natiuitate  domini  ante,  nostram  presentiam  cum  eo  uenire  monui 
et  hanc  intentionem  unde  clamor  est  definiré  disponens  in  eo  termino 
te  habere  non  potui.  Iierum  ex  parte  dei  et  sancti  petri  te  moneo  ueni- 
re et  apostólica  auctoritate  precipio  te  in  próximo  pascha  rome  nostro 
concilio  adesse  ne  barchilonensis  ecclesia  ultra  suis  clamoribus  pulset 
et  in  ultionem  tui  me  in  vitum  exa^itet.  Veni  ergo  et  ad  rationem  de 
castello  de  ripa  cum  barchilonensi  episcopo  te  representasi  ecclesia  le- 
gibus  debet  perderé  illud  nolumus  umquam  ut  habeat  et  si  ad  te  juste 
pertinet  nolumus  ut  admitas.  Si  autem  his  duabus  nostris  epistolis  ad- 
monitus  venire  contempseris  et  in  dicto  termino  ante  nostram  presen 
tiam  adesse  distuleris  quia  ecclesiam  oprimís  omnium  eclesiarum 
ingressu  careas  et  a  xptianorum  consortio  deinceps  alienus  fiat  nec 
non  sub  nostro  apostólico  anatemate  innodatus  maneas  doñee  resipis- 
cas  et  episcopo  jamdicto  digne  satisfacías. 

{Ant.  EccL  Cat.  vol.  IV,  fol.  164,  doc.  387). 


Digitized  by 


Google 


-(369  )- 


DOCUMENT  NOM.  III 

A.  1010.— TESTAMBNT  SAGBAMBNTAL  D'  AdALBBRT  FILL  del  VfiSOOMTB 

GüITABT 

Condiciones  sacramentorum  ad  quarum  ex  ordinacione  Sindredus 
sacer  et  bonus  homo  leuita  qni  et  iudex.  Et  in  presentia  rosellus  trase- 
mirus  moraton  ferreolus  beriza  et  Guillelmus  presbiter  amelius  sunia- 
rius  ndalgarius  petrus  et  aliorum  multorum  bonorum  hominum  qui 
ibidem  aderant.  Testiflcant  testes  prelati  quas  preferunt  idest  stefanus 
guifredus  et  aries  Ad  comprobandam  causam  elemosinariam  de  con- 
dam  homo  nomine  adalbertus  filias  condam  guitardi  uice  comiti  in  fa- 
ciem  de  supradicto  sacerdote  uel  iudice.  Et  hec  sunt  nomina  testium 
qui  hec  testiflcant  sicuti  et  iurant  idest  Salomón  sacerdote  et  marcu- 
tius  et  perculus  et  guillelmus  Jurati  autem  dicimus  in  primis  per  deum 
patrem  omnipotentem  et  per  ihesum  xptum  filium  eius  sanctumque 
spiritum  qui  est  in  trinitate  unus  et  uerus  deus  et  per  hunc  lo- 
cum  uenerationis  sancti  petri  apostóle  dei  Cuius  baselica  sita  est 
in  comitatu  barchinonense  in  terminio  et  accessu  de  penites  in  con- 
finio  de  olertula  in  locum  ubi  dicunt  palacium  moranta  Supra  cuius 
sacro  sancto  altarlo  has  condiciones  manibus  nostris  continemus  uel 
iurando  contagimus  Quia  nos  suprascripti  testes  scimus  bene  in  uerita- 
te  sapemus  de  presente  eramus  oculís  nostris  uidimus  et  aures  nostras 
audiuimus  ad  ea  hora  et  tempus  quando  suum  testamentum  faceré 
iussit  et  scribere  prefatus  conditor  ubi  iussit  eis  et  nobis  ut  si  mors 
el  aduenisset  in  qualicumque  loco  ipsi  pretaxati  sui  elemosinarii  pari- 
ter  et  nos  plenam  habuissent  lael  habuissemus  potestatem  ad  distri- 
buere  omnem  facultatem  suam  quem  admodum  eis  uel  nobis  ordinauit 
in  suum  prefatum  testamentum.  In  primis  iussit  daré  ad  auriolo  suo 
homine  tonna  I  cum  ipso  uino  quod  habebat  in  locum  mogia  et  kafite  - 
ro  I  de  ordeo  quod  habebat  in  sancti  stefani  de  castelleto.  Et  concessit 
ad  guifredo  prefato  suo  elemosinario  kafltio  I  de  ordeo.  Et  iussit  daré 
ipsum  uinum  quod  habebat  in  castelleto  per  anima  sua.  Et  concessit 
ad  semuddus  ss.  VII  de  ordeo.  Et  concessit  ad  unifredo  ss.  V  de  ordeó. 
Et  concessit  ad  mater  sua  gueriberga  kafltio  I  de  ordeo.  Et  iussit 
daré  pro  anima  sua  prefata  gueriberga  parilio  I  de  boues.  Et  enapo  1 
de  argento  uindere  iussit  et  persoluere  ex  ipso  pretio  suos  débitos.  Ad 
amallo  soluere  iussit  mancusos  II.  Ad  argemiro  mancuso  I  et  de  ipso 
precio  quod  remanserit  de  ipso  enapo  iussit  redimere  ipsas  suas  cupas 
argénteas.  Et  de  ipso  precio  de  ipso  uino  quod  habebat  in  mogia  redi- 
mere iussit  ipsas  cupas  argénteas  aliud  quod  exinde  remanserit  iussit 
daré  per  anima  sua,  Et  concessit  ad  prefato  salomón  presbítero  XI 


Digitized  by 


Google 


^(370)- 

membrpB  argénteos  que  retinebat  gontardus.  Et  concessit  ad  auna  fe- 
mina  mancusatas  II  de  pallio.  Et  concessit  ad  geriberto  et  ad  rosello 
et  ad  gilielmo  cierno  (¿clerico?)  copa  I  de  argento.  Et  concessit  ad 
ndalgario  et  ad  boneto  alia  cnpa.  Et  inssit  nindere  ipsa  sna  sarraiena. 
Et  ipsnm  pretinm  tramittere  inssit  ad  domnm  sancti  petri  roma.  Et 
concessit  ad  oriolo  snprascripto  coto  I.  Et  ad  gnifredo  gnadengo  I.  Et 
ipse  tapito  et  ipsos  badalengos  II  et  íeltro  I  concessit  ad  boneto  et  ad 
ndalgario.  Et  ipsam  snam  tnrrem  qne  nocant  mogia  cnm  ipsas  niñeas 
et  térras  cnltas  et  cremas  cnm  omnes  snos  términos  et  térras  et  niñeas 
qnod  habebat  in  comitatn  barchinona  in  termines  de  olertnla  totnm 
ipsa  omnia  concessit  ad  cenobium  sancti  cncnfati  martiris  simnl  cnm 
ipsnm  castmm  et  snas  pertinencias  de  castmm  albiniana  similiter 
concedo  ad  cenobinm  prelibatnm  totnm  ab  integre.  Alind  qnod  rema- 
net  tam  nascnla  maiora  nel  minora  omnia  inssit  daré  per  anima  sna. 
Et  cnm  hec -omnia  ordinanit  ad  hnc  loqnela  plena  et  memoria  bona 
postea  perrexit  ad  mamakastrnm  et  inde  renersns  postea  nixit  ali- 
qnantos  dies  et  fuit  in  expedicione  pnblica  cnm  domno  raimnndo  co- 
mité qnando  introinit  ad  cordnba  ad  expngnaudas  catemas  bárbaro- 
mm  in  secnndo  prelio  predestinatns  a  deo  prefatns  conditor  preliando 
f ortiter  debitnm  mortis  bomplenit  in  prefato  prelio  ín  mense  innio  qni 
iam  preteritns  est.  Et  ea  qne  scimns  nos  prelibati  testes  recte  et  nera- 
citer  testificamns  atqne  inramns  per  snpra  adni^nm  jnramentnm  in 
domino.  Et  nos  tntores  qni  et  elemosinarii  sic  inramns  in  omnia  et  in 
omnibns  qnla  qnantum  isti  testes  hic  testifícauerint  in  isto  inditio  ne- 
rnm  est  et  nnlla  frans  nec  nllo  malo  ingenio  hic  impressa  non  est  sed 
secnndnm  snam  nolnntatem  de  prefato  conditore  est  factns  neledictns. 
Late  conditiones  XV  kalendas  decembris  Anno  XV  regnante  roberto 
rege  filinm  condam  ngoni.  S  gg  m  stefanns.  S  gg  m  Gnifredns.  S  gg  m 
Aries  nos  elemosinarii  snmns  et  hnnc  inramentnm  inramns.  gg  Sala- 
mone  presbítero.  S  gg  m  marcntins.  S  gg  m  percnlns.  S  gg  m  Gnilelmns 
nos  testes  snmmns  et  hnnc  sacramentnm  inramns.  S  gg  rossellns. 
S.  $  m  trasemims.  S  gg  m  Horaton.  S  gg  m  ferreolns.  S  gg  m  Beríza. 
S  gg  m  Amelins*  S  gg  m  vdalgarins.  S  ^  m  petms  nos  qni  ad  presens 
fnimns.  Bonns  homo  lenita  qni  et  Índex  gg  exarator  snb  die  et  anno 
prefixo. 

(Cartorál  de  S,  Cugat,  fol.  97,  doc.  nom.  337). 


Digitized  by 


Google 


-(  371  )- 


DOCUMENT  NOM.  IV 

A.  ion.— QüESTIONS  BNTRB  L*  ABAT  GüITART    DE    SANT   CuGAT   Y    LO 
PBOOBB  GERIBERT  SOBRE  LA  TORRA  DB  MOYA  EN   LO    PaNADÉS 

Anno  XV  redante  rodeberto  rege  nenit  guitardus  abbas  ante  dom- 
num  raimundum  comitem  coniugemque  suam  ermessindem  in  barchi- 
nona  ciuitate  in  comitali  palacio  deferens  querelam  ex  geriberto  quo- 
dam  procere  sab  presentía  primatum  condeballi  bosorensls  et  ugoni 
ceruilionensis  et  senderedi  gurbitensis  et  amati  monte  soricensis  et 
gancefredi  gemndensis  et  borrelli  episcopi  ausonensis  et  deus  dedit 
episcopi  barchinonensis  aliommque  multornm  in  andientia  iudicom 
guimarani  et  gifi^edi  ausonensis.  Dicebat  suprafatus  gitardus  quod  ge- 
ribertus  iamdictns  contendebat  illi  turrim  quod  dicitur  mogia  cum 
terris  et  uineis  cultls  et  heremis  que  infra  predicte  turris  términos  sunt 
et  que  esse  debebat  inris  sancti  cucufatis  eo  quod  prefatam  turrim 
cum  8ui8  adiacenciis  et  castrum  cognominatum  albignane  cum  suis 
terminis  et  adiacentiis  adalbertus  frater  istius  geriberli  testa  tus  fuerat 
sancto  cucufati  cenobio  hoctauianensi  unde  iste  abbas  pererat.  Ad 
quod  respondebat  geribertus  non  potuit  frater  meu3  hanc  turrim  cum 
suis  adiacenciis  predicto  cenobio  dimittere  uel  testari  quam  ibi  mea 
hereditas  siue  fratris  mea  sororisque  mee  est.  Rursum  ad  quod  respon- 
debat abbas  iste  vos  semper  contempsistis  fratri  uestro  huic  daré  de 
rebus  paternis  suam  hereditatem  quam  illi  debebat  contingere.  Ydcirco 
cum  uos  uidit  non  daturos  sibi  suam  hereditatem  quam  illi  inste  con- 
tingebat  multociens  ex  inde  lacessitus  redimit  de  potestate  creditorum 
hanc  turrim  cum  suis  adiacenciis  qui  in  iure  suo  eam  retinebant  per 
debito  quo  hec  pignus  deposita  fuerat.  Et  per  hanc  uocem  maximeque 
per  suam  hereditatem  quam  illi  debebant  contingere  de  rebus  paternis 
et  nos  illi  cóntendebatis  sicut  notura  est  plurimis  tenebat  et  possidebat 
prenotatam  turrim  cum  ómnibus  suis  pertinenciis  atque  adiacenciis. 
Quandiu  enim  uixit  tenuit  et  possedit  eam  et  habente  ipso  plenam  et 
sinceram  memoriam  testatus  f uit  hec  omnia  predicto  monasterio  cui 
presidero  sicut  potest  inspici  in  suo  testamento  unde  iudicium  satis  le- 
gal iter  editum  contineo.  Hoc  ita  ándito  a  iudicibus  et  perspecto  testa- 
mento atque  uidituro  prefatus  gloriossisimus  comes  asseruit  se  ita  esse 
facturum  ex  hoc  iusticiam  quem  ad  modum  Índices  iudicaturi  erant 
vnde  illi  tale  deberunt  iudicium  Patet  nobis  per  iusticie  ordinem  quod 
adalbertus  iamdictns  maíorem  hereditatem  debuit  habere  ex  rebus 
paternis  quam  est  mogia  cum  suis  adiacentiis  quam  et  ipse  ex  legitimo 
fuit  coniugio  et  talem  hereditatem  dedit  illi  lex  quajem  uni  ex  fratri- 
bus  suis  in  rebus  paternis  quam  instrumento  scripturarum  non  patent 
per  quem  meliorati  deberant  esse  fratres  sui  in  aliquo  rerum  paterna- 

Mbmobias.— VIII  24 


Digitized  by 


Google 


-í  372  )- 

rum.  Ydcirco  si  iste  suprafatus  adalbertus  et  possidebat  et  iuri  suo  re- 
semabat  hanc  turrim  mogiam  cum  ómnibus  suis  pertinentiis  et  adia- 
cenciis  et  post  se  sepedicto  cenobio  testatus  f uit  et  largitns  ea  non  ex 
hoc  aliquid  contra  decretum  legis  fecit  Judicamus  enim  nt  quantum 
adalbertus  retinebat  per  hereditatem  paterne  successionis  et  per  uocem 
supradicti  pignoris  sí  in  sua  uita  hec  audiencia  facta  fuisset  tantura 
per  legalem  uocem  capuisset  et  haberet  ex  rebus  paternis.  Vnde  si  ipse 
adalbertus  non  amisisset  hoc  per  sentenciam  iudicum  iuste  iudicantiura 
sine  adquisitione  tocius  hereditatis  quam  illi  contingeba^  ex  robus 
ómnibus  paternis  modo  judicamus  ut  ecclesia  dei  cui  ille  hoc  largitus 
fuit  non  perdathoc  quod  per  testamentum  adquisiuit  nisi  eas  res  adqui- 
sitas  fuerint  per  quas  adalbertus  hanc  turrim  cum  ómnibus  suis  perti- 
nenciis  retinebat  et  predicto  cenobio  per  suum  testamentum  cum  pre- 
fato  castro  albignana  largiuit.  De  hoc  itaquod  castro  uocitato  al  hig- 
uana tale  nobis  per  legem  uidetur  esse  iudicium  Si  ita  est  ut  pre- 
fatus  abbas  dicit  quod  adalbertus  heremum  et  sine  habitatore  illud  inue- 
nisset  et  sicut  consuetudo  est  per  uocem  aprisionis  eum  condirexisset 
et  per  hanc  uocem  qnandiu  uixit  eum  tenuisset  et  per  uocem  paterne 
successionis  quam  habere  debebat  in  marchiis  heremis  sicut  fratres 
sui  in  alus  locis  habent  ístius  simillimis  satis  patet  hoc  castrum  fuisse 
inris  ístius  adalberti  et  potuit  ex  inde  faceré  quod  uoluit  quam  lex  di- 
cit Omnis  ingenuus  uir  siue  femina  seu  nobilis  seu  inferior  fuerit  si 
filios  aut  nepotes  seu  etiam  per  nepotes  non  reliquerit  faciendi  de  ro- 
bus suis  quod  uoluerit  habeat  potestatem.  Hoc  autem  ita  peracto  et 
sentencialiter  definito  raimundus  supradictus  indolis  comes  per  senten- 
ciam iudicum  et  principalem  uocem  faciendo  iusticie  consignauit  et 
contradiuit  suprafactam  turrim  cum  ómnibus  suis  pertinenciis  termi- 
nis  et  liraitibus  et  suprafatum  castrutn  albignana  cum  ómnibus  suis 
(terminis)  et  pertinenciis  et  finibus  in  potestate  et  dominio  sancti  cu- 
cufati  dei  seruiencium.  Habita  fuit  hec  audientia  supradicto  anno  ka- 
lendis  madii  et  iudicialiter  postmodum  confirmata  ab  ís  iudicibus  et 
primatibus  quibus  deus  uitam  concessit  et  infra  scripti  sunt  manu  pro- 
pria  uel  consuetudinis  signo.  Guifredus  leuita  quod  et  iudex  hanc 
causam  legaliter  examinauit  et  rectissime  in  iure  sancti  chuchufati 
consignauit  atque  sub  Ig.  S  gg  Poncii  cognomento  boni  filii  clerici  et 
iudicis  qui  haec  quae  supra  scripta  sunt  iuste  ac  legaliter  definita 
sciens  consignando  ea  in  iure  aecclesie  sancti  cucufatis  predicti  ideoque 
subscripsit.  88  Hermessendis  graciae  dei  comitissae  quae  similiter  su- 
pradictarum  rerum  consignacionem  in  ius  sancti  cucufatis  fecit  et  »fir- 
mauit  S  gg  Gondeballi  bisorensis.  S  gg  Seniofredi  baralis.  S  ©  Re- 
mundi  de  matrona.  S  Gonterius  presbiter  et  monachus  qui  ista  carta 
audicionís  scripsi  die  et  anno  quod  supra. 

{Cartoral  de  S.  Cugat  fol.  97,  doc.  nom.  338.) 


Digitized  by 


Google 


-(  373  - 


DOCUMENT  NOM.  V 

A.  1011.— Es  DBORBTADA  EN  FAVOR  DE  SaNT   CdGAT  LA  PROPIETAT  DE 
M07A  QUE  ADALBERT  Hi^VÍA  RETINQUT  PINa  A   LA  8UA  MORT 

In  omnipotentis  dei  nomine  Cunctis  sit  nobis  katolicis  qnia  in  anno 
quo  domnus  Reiinundus  inditas  comes  reuersus  est  a  corduba  ad 
quam  cum  fratre  suo  ermengaudo  perrexit  cum  exercitu  contra  barba- 
ras nationes  fatalis  casus  accidit  cuidam  adalberto  proli  guitardi  uice 
comitis  qui  antea  in  sua  memoria  suam  extremam  legaliter  ordinauit 
uoluntatem.  In  qua  ordinacione  possessionem  quam  retinebat  id  est 
turris  qae  dicitnr  moia  cum  ómnibus  pertinenciis  cultis  uel  heremis 
destinauit  sen  reliquid  cenobio  dei  almi  martiris  cucufati.  Postquam 
autem  obitus  prefati  adalberti  fuit  repertus  heredibus  suis  hi  sunt  ge- 
ribertus  et  canterirent  illam  uocem  id  est  iamdicta  moya  quam  adal- 
bertus  per  uocem  hereditatis  sue  retinebat  abusiue  usurparunt  et  in 
sua  potestate  perducere  qua  propter  surrexit  abba  prefati  cenobii  dom- 
nus Guitardus  cum  documenta  uel  noces  beati  cucufati  et  detulit  que- 
rimoniam  in  barchinona  ciuitate  in  palacio  quoram  iamdictum  princi- 
pem  suamque  coniugem  ubi  multiinterfuerunt  optimates  et  pontífices 
haí  deusdedit  barchinonensis  borrellus  ausonensis  Petras  ierundensis 
apetens  uel  accusans  prenominatum  geribertum  fratris  que  ipsius. 
Aderant  quidem  ibi  Índices  Guilielmus  ierundensis  guifredus  que  auso 
nensis  quibus  prefatus  comes  hanc  causam  percepit  examinare.  Pre- 
fati autem  Índices  ab  utraque  parte  causa  discussa  atque  ut  premissum 
est  ita  professa.  Nll  aliud  potueinint  diuidicare  nisi  illud  quod  auctori- 
tas  legls  dlscemlt  id  est  ut  sanctus  cucufas  predictam  suam  causam 
deberet  recipi  e^  iamdictl  presumptores  in  dominio  sancti  cucufati  pre- 
dictam moiam  relinquere  sicutl  imperantlbus  iudlcibus  per  decretum 
legis  fecerunt  quare  ita  constringlt  lex  et  araplius  qui  domum  uel  cau- 
sam inquietat  absentis.  Et  insuper  1111  qui  ab  alia  sua  hereditate  pre- 
dictum  adalbertum  repellebant  ab  hac  parte  mole  módica  uel  residua 
illi  silere  debent  in  sécula.  Nos  ñero  prefati  índices  preligatam  moiam 
integerrime  cum  terrainis  et  aiacenciis  suisque  pertinenciis  conflrma- 
mus  in  dominio  et  potestate  sancti  cucufati  ut  si  quis  ulterius  ab  eius 
potestate  aliquo  modo  uoluerit  disrumpere  uel  in  aliquio  molestare  pre- 
dicta  omnia  cum  XX  auri  libras  in  quadniplum  ei  componat  et  hoc 
exemplar  constitucionis  firmum  persistat  in  euum.  Hactum  est  hoc  IlII 
K.  angustí  anno  X^  V*^  regni  regís  rotberti.  Guifredus  leuita  quod  et 
Index  hec  legibus  deliberans  sub  gg.  Gondeballdl  bisorensis  S  ®  Se- 
niofredi  baralis  gg  Gaifredus  midionensis.  S  jg  Reimundi  de  matrona 
gg  Reimundus  dei  gracia  comes  et  marcbio  gg  Ermessendis  dei  gracia 
comitissa.  Nos  cum  prefatis  judicibus  pontificibus  et  primatibus  hoc 


Digitized  by 


Google 


-(  374  )- 

pactnm  fírmamas  stabilimus  fírmarique  rogamos.  Geraldos  Bubdiacho- 
nos  scripsit  in  prefato  die  et  anno  et  sub  ^ 

(Cartoral  de  S.  Cugat  fol.  122,  doc,  nom.  404.) 


DOCUMENT  NOM.  VI 
A.  1013.— Controversia  entre  Güitart  abat  de  Sant  Cogat  y 

ADALAIZIS    viuda  de  GülLLEM  DE  SaNT  MARTÍ  PER  LOS  EfeTAMYS  Y 
TBRRITORI    DE    CALDERS. 

In  iudicio  domni  Raimundi  comitis  coniaxque  ipsias  doinpna  ber- 
minsindis  gracia  dei  comitissa  subpertractacione  episcoporum  id  est 
Deusdedit  barchinonensis  hermengaus  orgillitensis  Borrellus  ausonen- 
sis  et  olibane  helenensis  Obtimatam  katema  Sindredos  Gurbensis 
Amatas  soricensis  Gondeballus  boserensis  (sic)  Hugone  cemiliensis 
Sunifredus  rirubensis  bernardus  sancti  uincentii  Giielmus  de  lauancia 
Riculfus  bergadensis  Sunifredus  barralis  Et  aliorum  primiscui  uirorum 
intus  in  palatium  barchinone  ciuitatis  In  horum  presentia  litigabat 
Guitardus  sancti  cucuphati  cenobií  abba  cum  quadam  adalaizis  femina 
qui  condam  uxor  fuerat  Gilelmi  condam  uicarii  sancti  martini:  con- 
tendebat  cum  ea  de  uno  stagno  que  dicunt  kallerio  aliisque  stagnis 
circumquaque  conuicinis  seu  de  térras  heremas  que  ibi  dilátate  sunt  et 
posite.  Vnde  ostendit  prefatus  abba  causam  narracionis  ueritatem 
habentis.  Qualiter  erat  eadem,  omnia  prescripta  in  iure  et  possessione 
sancti  cucuphati  cenobii  confirmata  per  preceptum  Domni  Karoli  magni 
imperatoris  oblacio  filioque  suo  huludoico  principe.  Cuius  muneris 
oblacio  primis  temporibus  extat  facta  quando  seuicia  sarracenorum 
confregerunt-  Et  quam  prefatum  preceptum  in  exterminacionem  pre- 
fate  urbis  fuit  perditum:  surrexit  condam  odonus  cenobii  prelibati 
abba  franciam  petens  in  comitatu  domno  borrello  condam  comité  et  in 
conspectu  leutharii  regis.  Auctorizante  domno  borrello  comité  testifi- 
cantes illustros  et  honorabiles  uiros  qui  in  eius  obsequium  fuerant  et 
fuit  renouatum  in  regis  presentia  prefatum  perditum  preceptum  et  in 
robore  ñrmatum  ubi  prefatos  stagnos  ac  térras  preñxas  ressonant  esse 
munificatas  ad  cenobio  sepe  nominato  sancti  cucuphati.  Et  econtra 
adalaicis  prefata  asserebat  se  prefixa  omnia  iusta  habere  per  uocem 
cuiusdam  pater  uiri  sui  condam  galindoni  qui  per  uomerum  aracionis 
cultro  circumquaque  obduxerat  signo  et  ibi  priscam  introduccionem 
fecerat  per  nomen  per  prisionis  et  karacterum  designacionis.  Ex  cuius 
cause  accionis  et  ipsum  stagnum  et  locum  possederat  filioque  suo 
gilelmo  ad  habendum  dimiserat  proprialiter.  Et  cum  utrasque  prefate 


Digitized  by 


Google 


-(  376  )- 

partes  uehemencius  ex  hoc  in  inuicem  litigassent  prefatus  comes  et 
coniuge  sua  comitissa  cum  cetu  pontificum  ac  poten tum  nel  ad  firma - 
cione  iudicum  Talem  consilium  inter  utrasque  partes  dederunt  et  po- 
suerunt  Eo  quod  non  nalebant  proprialiter  expediré  cuius  iure  liberior 
transisset.  Et  eo  quod  difftcile  erat  unius  familie  domi  ipsum  solitudi. 
nis  locum  excolere  et  ad  culturam  opus  reducere  turremque  municionis 
construere  et  proiugi  (sic)  sarracenomm  aduentu  non  módica  uicino- 
rum  solacia  ibidem  congregare.  Vt  ex  easdem  térras  duas  eque  por- 
ciones fecissent  simulqne  communiter  in  unum  turrem  ibidem  cons- 
tmant  vt  una  medietas  sit  sancti  cucufati  dedita.  Alia  medietas  sit 
prefate  adalaizis  conlata.  Et  ipsa  turre  vt  dictum  est  comuniter  eam 
construant  communiter  eam  cum  felicitate  possideant.  Et  ipsos  stagnos 
communiter  eos  expiscari  faciant  ipsosque  pisces  communiter  iuste 
diuidant  per  médium  et  ipsa  adalaizis  prefata  et  filiis  suis.  Ipsa  tamen 
decima  donari  fideliter  faciant  de  ipsis  tantum  modo  piscibus  quod  in 
captione  deus  ibi  dederit  ad  cenobium  prelibatum  sancti  cucufati.  Sub 
huius  taxacionis  ordine  ut  ad  adalaizis  prefata  filiisque  suis  illorum 
prefata  medietate  sic  ea  fruant  et  obtineant  ut  non  liceat  eis  ipsa  pre- 
fata medietas  uendere  nec  inalienare  nec  opignorare  nec  alium  patro- 
num  uel  defensorem  seu  baiulum  ibi  obducere  nisi  sanctum  cucufatem 
suosque  semientes  cenobicos.  Et  si  forte  prefatis  illis  necessitas  emer- 
serit  uendendi  omnino  eis  sit  inlicitum  nisi  solum  modo  ad  cenobium 
prefatum  iuste  conpensacionis  precio  ad  precia  tum  uel  estimatum.  Si- 
militer  confirmamus  ad  uiros  sancti  cucufati  vt  si  necessitas  uindendi 
eos  conpulerit  non  eis  sit  licitum  agere  et  faceré  alicui  nisi  ad  iamdicta 
adalaizis  ñliisque  suis  moderacionis  iusteque  compensacionis  precii 
taxacionisque  conuerti..  Huius  quippe  taxacio  utriusque  partibus  pía* 
cuit  sub  taxacionis  pene  transgressoris  Ita  ut  qui  hoc  transcenderit 
conponat  in  uinculo  D.*o«  auri  solidos  fisci  iuribus  iungendos  et  in  antea 
huius  pacti  taxacio  firmitatem  obtineat  uigitur  in  sécula.  Est  quippe 
prenotata  omnia  in  comitatu  barchinonense  in  ipsa  marchia  ultra  ter- 
minum  de  kastrum  olertula.  Que  affrontat  de  parte  circi  in  terminio  de 
sancta  oliua  uel  de  albiniana.  De  aquilonis  in  terminio  de  kastelleto 
De  meridie  in  crepidinum  maris  undarum.  De  occiduo  in  termine  de 
albiniana  et  de  kastello  berano.  Factum  difinicionis  pactum  II  kalen- 
das  aprilis  Anno  XVII  regnante  robertó  rege  filium  condam  hugoni. 

gg  Rairaundus  gracia  dei  comes,  gg  Hermessindis  gracia  dei  comi- 
tissa Qui  in  nostro  conspectu  profatam  litem  sedauimus  et  prefatam 
conuentionem  corroborauimus  uigitur  mansuram.  S^num  Amatus 
Sggm  Sindaredus.  Sgglm  Gondeballus.  Slgm,  Bernardus.  Sggm.  Gilel- 
mus.  S^m.  Riculfus.  Sggm.  Sunifredum  barralem.  ®  Bonus  homo 
leuita  exarator  et  cum  emendas  oportunas  etc. 

(Cartcyi'ál  de  S,  Cugat^  foli  86,  doc.  nom.  319) 


Digitized  by 


Google 


-(  376  )- 


DOCUMENT  NOM.  VII 

A.  1016.--ADALAIDI8,  VIUDA  DE  GüILLEKl  DE  SaNT  MaRTÍ  Y  SON  FILL 
BeRNAT  QUE8TI0NEN  AB  L*  ABAT  GCITART,  DE  S.  COGAT,  LA  PROPIE- 
TAT  DEL8  UBRM8  DE  CaLDERS. 

Notum  sit  cunctis  hominibus  quod  in  anno  domini  XVI  Post  mille- 
simum  era  LIIII  post  raillesimam  anno  XX  regnante  roberto  rege 
franchorum  VII  idus  marcii  nenit  quedam  femina  nomine  azalaudis 
nxor  que  fuit  condam  gilelmi  castri  sancti  martini  agens  uicem  filii  sui 
bernardi  in  niinoribus  annis  constituti  intus  in  ciuitate  barchinona  in 
coraitali  palacio  causauit  quod  cum  guitardo  abbate  sancti  cucuphatis 
ob  causam  terre  hercme  quam  prescriptus  abbas  proclamabat  esse  iuris 
sui  cenobii  et  ipsa  azalaidis  asserebat  esse  eam  melius  sui  iuris  et  filii 
sui  quam  sancti  cucuphatis  vnde  prenotatus  guitardus  ostendit  priuile- 
gia  que  pape  romenses  fecerant  siue  preceptum  regis  francie  aecclesie 
saiicti  cucuphatis  ob  recordacionem  rerum  diuersarum  quas  per  colla- 
ciones multorum  fidelium  proscripta  aecclesia  possidebat  ex  quibus 
multe  auctoritates  scripturarum  uidebantur  et  multe  imparebant.  Pars 
autem  prenótate  petetricis  dicebat  quam  predicta  herema  sua  erat 
propter  uocem  apprisionis  quain  ipsa  dicebat  que  facta  fuerat  a  quodam 
potente  galindo  auo  predicti  filii  petitricis  Fuit  sane  hec  contencio  orta 
sicut  dictum  est  ex  térra  herema  ubi  dicitur  ipsum  caldarium  et  ex  eius 
terminis  siue  ex  alus  spaciis  terre  multis  hereme  Ad  quam  audienciam 
presidebat  inclitus  princeps  Raimundus  borrel  comitis  proles  et  coniux 
eius  ermessindis  suiquo  nobiles.  Deusdedit  barchinonensis  presul  bo- 
rrellus  ausonensis  antistis.  Gondeballus  bisorensis  Vgo  ceruilionensis 
Geribertus  supiratensis  Odolardus  uice  comes  barchinone  Seniofredus 
riorubensis  et  iudices  bonus  filius  raarchus  et  guifredus  leuita  ausonen- 
sis et  vinas  sacer  et  alii  nobiles  uiri  et  mire  magnitudines  uulgaris 
populi  Ventum  est  autem  ut  perlegerentur  priuilegia  et  precepta  et 
perquirerentur  uoces  petentis  nec  inuentum  est  quis  primum  predicto 
cenobio  promulgatam  terram  heremam  dedit  nec  inuentum  est  supra- 
nominata  ecclesia  possedisse  eam  sed  per  multa  annorum  curricula 
herema  permansisse.  Et  enim  a  parte  petitricis  non  est  inuentum  quis 
ipsorum  aut  eorum  unde  prefatam  uocem  euccessionis  se  habere  dice- 
bant  umquam  ullam  possessionem  in  ipsa  torra  habuisse  sed  similiter 
per  multa  annorum  inueterata  curricula  erema  permansisse  et  fine 
possessoribus  solitaria.  Propteiea  indica tum  est  i n  ipso  indicio  melius 
et  verius  esse  hec  térra  iuris  principalis  sicut  et  cetera  spacia  herema- 
rum  terrarum  quam  aut  ipsius  iuris  que  hoc  patebat  aut  iuris  supra 
memuniti  monasterii.  Ydcirco  conclamatum  est  ab  ómnibus  permanere 
deberé  hec  terram  cum  his  que   infra  eius  términos  sunt  in  potestate 


Digitized  by 


Google 


-  (  377  )— 

principis  Raimundi  sicuti  et  mansit.  Sed  ille  compulsus  timore  domini 
concessit  atque  donauit  prenotatam  terram  heremam  cum  alus  terrarum 
positionibus  cum  ómnibus  que  infra  illorum  términos  sunt  iuri  et  domi- 
nio et  in  potes ta te  sancti  cucuphatis  et  seruiencium  ei  simul  cum 
coniuge  sua  ermesinde  et  filio  suo  berengario  Sane  notum  sit  et  hoc 
quod  in  istius  pagine  noticie  inter  reliqua  a  iudicibus  exaratum  est  et 
asupter  scriptis  iuris  roboratum  et  condamatum.  Ante  enim  quam 
prescriptum  celebraretur  placitum  et  predicta  térra  herema  donaretur 
atque  contraderetur  siue  firmaretur  a  principe  pum  uxore  sua  et  ñlio 
in  iure  et  potestate  prelibati  cenobii  supra  scriptus  abbas  guitardus 
fecerat  cartam  cum  suis  fratribus  monacis  cuidam  homini  Isimberto 
ex  prefata  térra  ad  condirigendum  ad  opus  sul  monasterii  et  ad  opus 
edificatoris.  Quam  etiam  cartam  raimundus  princeps  supralibatus  nes- 
ciens  hanc  terram  esse  sui  iuris  firmauit  illi  ad  condirigendum.  Post-. 
quam  autem  in  postmodum  per  supra  meminitum  placitum  et  iudicium 
recognouit  hanc  terram  cum  suis  terminis  esse  sue  uocis  et  iuris  prefixo 
anno  donaüit  eam  et  tradidit  simul  cum  alus  rebus  et  cum  ipsis  stagnis 
et  omne  quod  infra  predicte  terre  términos  esse  in  potestate  et  dominio 
atque  iure  prefati  cenobii  una  cum  uxore  sua  et  filio  Vnde  patet  in 
ualida  esse  ipsa  carta  donacionis  precaria  quare  in  ipso  tempere  quo 
facta  fuit  non  erat  hec  térra  iuris  sancti  cucuphatis.  Propterea  abbas 
ipsius  ecclesie  non  potuit  ex  inde  faceré  cartam  ullius  definicionis  aut 
donacionis.  Et  enim  ex  altero  modo  in  ualida  esse  dicenda  est  prefata 
donacio  quare  ipse  princeps  raimundus  niscius  firmauit  eam  quam 
nesciebat  res  unde  confecta  erat  ipsa  carta  esse  sui  iuris.  Patet  autem 
cunctis  iudicibus  et  eloquentioribus  quia  postquam  sancti  cucuphatis 
cenobium  adquisiuit  a  principe  prescripto  sicut  in  ipso  precepto  uel 
priuilegio  resonat  iamdíctam  terram  possunt  faceré  et  indicare  semien- 
tes ipsius  ecclesie  et  abbates  sicut  et  faciunt  de  alus  muniticenciis  illius 
ecclesie.  Igitur  quare  necesse  est  edificare  castella  et  municiones  faceré 
in  marchiis  eremis  et  in  soUtariis  locis  contra  paganorum  insidias  et 
quare  ipse  isimbertus  non  condirexerat  ipsam  terram  sed  erema  et  so- 
litaria remansit  consiliatum  iussumque  est* supra  notato  gitardo  abbati 
et  fratribus  suis  cenobicis  ab  Índole  comitisa  ermesinde  et  a  filio  suo 
berengario  comité  et  a  uiris  suptum  scriptis  ut  inquireretur  talem 
iurum  qui  in  seruicio  dei  et  sancti  martiris  cucufatis  edificasset  et  con- 
direxisset  ipsam  heremam  terram  sicuti  et  requisierit  et  illi  per  hanc 
precariam  donacionis  cartam  ad  condirigendum  ita  dederint.  Ego  in 
dei  nomine  gitardus  misericordia  dei  sancti  cucuphatis  cenobii  abbas 
octauianensis  et  fratres  mei  cenobite  donatores  sumus  tibi  bonete  qui 
uofaris  bernardus.  Manifestum  est  enim  quare  donamus  tibi  terram 
heremam  nostre  matris  ecclesie  sancti  cucuphatis  ad  edíficandum  ibi 
turrem  siue  domos  siue  aliud  quod  melius  tibi  uisum  fuerit  In  loco 
quo  dicitur  stagnum  seruidini  siue  in  alus  locis  iufra  términos  suptum 
scriptos  de  ipso  caldario.  Et  est  predicta  térra  in  comitatu  barchino- 


Digitized  by 


Google 


-(  378  )- 

nensi  in  terminio  de  ipso  caldario.  Adnenit  íamdícte  ecclesie  per  dona- 
cionem  raimundi  comitis  condam  coniugisque  eius  ermessindis  et  fllii 
eius  berengarii  comitis.  Et  habet  terminara  prenominata  térra  a  parte 
orientis  in  termino  castri  sancti  stephani  quod  dicitur  castelletum. 
A  parte  meridiei  intus  in  ipso  mari  A  parte  occidentali  in  ipsa  uilla 
quara  nuncupant  oztor  et  nadit  per  ipsum  aragallum  unde  aqua  decu- 
rrit  tempore  pluuiarum  usque  in  ipso  mari.  A  parte  circii  habet  termi- 
num  ad  fontem  quem  nuncupant  de  ipsa  uite  uel  in  ipsa  guardia  de 
ipsis  coconibus  siue  in  ipso  monte  quem  dicunt  eschena  rosa.  Quantum 
iste  affrontaciones  includunt  et  isti  termini  ambiunt  donamus  tibi  pre- 
taxatam  terram  et  omnia  que  infra  istos  términos  sunt  ad  faciendum 
ibi  edificium  sicut  superius  insertum.  In  ea  uidelicet  ratione  et  ordine 
ut  non  liceat  tibi  aut  popteritati  tue  hoc  quod  tibi  donamus  uindere 
AUt  inalienare  seu  in  alias  personas  transferre  sed  tu  et  omnis  posteri- 
tas  consanguinitatis  tue  sub  patrocinio  sancti  cucuphatis  et  abbatis 
qui  hodie  est  ibi  uel  qui  in  aliquo  tempore  ibi  fuerint  hoc  quod  tibi 
donamus  tencas  et  teneat  possideas  et  possideat.  Et  de  ipsis  decimis 
siue  pnmiciis  que  exierint  de  prememorata  térra  per  aliquam  labora- 
cionem  siue  prestudium  aliquod  medietatem  habeat  et  possideat  sanctus 
cucuphas  siue  eius  semientes.  Aliara  uero  medietatem  tue  posteritas 
consanguinitatis  tue  tencas  et  teneat  possideas  atque  possideat  per 
istum  nostrum  donitum  et  per  tuum  edificium  simul  cura  ipso  castro 
in  patrocinio  sancti  cucuphatis  quod  tu  ibi  cura  argento  et  auro  sancti 
cucuphatis  condirexisti  siue  cura  alus  edificiis  que  tu  ibi  feceris.  Et  non 
facias  de  hoc  quod  tibi  donamus  aliquam  hostem  aut  alium  cxequium 
tu  aut  posteritas  tua  aut  alii  qui  ibi  habitauerint  sed  tantum  custodiara 
et  gardam  facias  uel  faciant  de  ipso  castro  et  non  babeas  licentiam  aut 
habeat  posteritas  tua  ex  inde  aut  ibi  patronura  siue  seniorera  faceré 
nisi  me  presentera  guitardura  abbatera  aut  succesores  meos.  Quod  si 
mala  gens  consurrexerit  aduersus  istum  castrum  et  raedietas  frugura 
tua  non  potuerit  habundare  ad  custodiendura  uel  defendendura  pre- 
dictura  castrura  de  alia  raedietate  frugura  quara  nos  ibi  retinemus  ad 
nostrura  opus  licentiara  babeas  tu  et  posteritas  tua  prendere  tantum  et 
accipere  cura  quo  possit  defendi  et  custodiri  predictum  dura  ipsa  ne- 
ce&sitas  ibi  fuerit.  Quod  si  nos  donatores  aut  alius  successorura  nostro- 
rura  vel  aliquis  horao  utriusque  sexus  contra  donacionera  hanc  ueneri- 
raus  aut  uenerit  ad  inrumpendura  non  hoc  ualearaus  aut  ualeat  uendi- 
care  set  coraponaraus  aut  coraponat  tibi  uel  posteritati  tue  raancusos 
CCC  de  auro  cocto  et  placibile  et  in  antea  ista  donacio  firraa  permaneat 
oranique  terapore.  Facta  ista  donacio  VI  kalendas  raadii  anno  XXI 
regnantc  roberto  rege  franchorum.  Witardus  gratia  dei  abba.  gg.  Wi- 
disclus  raonachus  88   Gofredus  raonachus  )©.  Senderedus  presbiter  et 
raonachus    Ansulfus  raonachus  ©  Sesraundus  raonachus.  S  gg  Miro 
raonachus.  Sgg  Moratone  raonachus.  Sgg  Reraundus  presbiter  et  rao- 
nachus. g8  Baroni  raonachus.  Enneg  raonachus.  Wifredus  raonachus. 


Digitized  by 


Google 


-(  379  )- 

gg  Miro  monachus.  Sgg  Bonefilias  monachus  gg  Odo  monachus  gg  Od- 
garius  monachus  gg  Odgarius  monachus  gg  Viuas  monachus  gg  Eoan- 
nes  guilelraus  monachus.  ggOddo  monachus  ®  Miro  monachus  gg  Viues 
monachus.  gg  Joannes  monachus  gg  Willelmus  monachus. gBWadamirus 
monachus  gg  Falcucius  monachus.  Argimirus  monachus.  Cixela  mo- 
nachus ggSesgutus  monachus  gg  Vincemalus  monachus®  Bonus  homo 
monachus.  ggSendredus  monachus  et  Tedricas  monachus  gg  Wiuas  mo- 
nachus. gg  Laurencius  monachus  gg  Nos  qui  istam  donacionem  feci- 
mus  ob  consilium  et  iussu  domne  ermessindis  comitisse  et  prin- 
cipis  nostri  berengarii  comitis  et  firmauimus  et  a  supterius  scriptis 
uiris  firmari  rogauimus  et  prescripto  susceptori  tradimus.  ©  Erme- 
ssindis gratia  dei  comitissa  que  hanc  scripturam  donacionis  corro- 
boraui  cum  filio  mea  berengario  comité  meoque  consilio  et  prima- 
tum  nostrorum  faceré  iussi  et  ñrmaui  cum  noui  eam  editam  fuisse 
ad  utilitatem  sancti  cucuphafis  et  sine  dampno  aut  fraude  sucep- 
toris.  gg^Berengarius  gratia  dei  ccmes  et  marchío.  S  gg  Guifredus 
midionensis.  S  gg  Sancius  luparensis.  S  gg  Araatus  Gerundensis.  S  gg 
Raimundus  proles  geriberti.  S  gg  mironis  frater  istius  raimundi 
gg  Petrus  episcopus  ©.  S®  Guilelmus  castro  uetulensis.  Girallus  gg. 
gg  Borrellus  gratia  dei  episcopus  ac  si  indignus  gg  Fulcus  leuita.  uui- 
fredus  leuita  qui  et  iudex  sub  gg  Sgg  Poncius  cognomento  bonus  ñlius 
clericus  et  iudex.  Nos  iudices  qui  hoc  edidimus  et  per  ordinacionem 
nostram  competentem  terminum  dedimus  ex  térra  herema  Turri  quod 
isimbertus  fecit  in  térra  sancti  cucuphatis  per  ordinacionem  supra  me- 
mórate donacionis  quam  guitardus  abbas  fecit  illi  isimberto  et  omnes 
térras  ad  culturam  productas  et  omnia  edifitia  et  laboraciones  que  in 
circuitu  iamdicte  turris  sunt  ad  terminum  illius  reseruauimus.  Cetera 
autem  sicut  hic  scriptum  est  ordinauimus.  S  gg  Poncius  cognomento 
bonus  filius  clericus  et  iudex  qui  hoc  scripsi  cum  literis  supra  positis 
in  uersu  XXVI  ubi  dicit  in  patrocinio  sancti  cucuphatis  et  S  gg  S  gg  S  gg 
sub  die  et  anno  prefixo  gg. 

(Segueix  altre  vegada  comensat  á  copiar  lo  propi  document  en  la 
forma  que  continuám,  perqué  sembla  haverhi  hagut  una  omissió  en 
los  primers  aparta ts,  ja  que  després  la  copia  no  hi  ve  continuada.) 

Notum  sit  cunctis  hominibus  quod  in  anno  domini  XIII  post  mille- 
simum  era  LIIII  preter  millesimam  anno  XX°  regnante  roberto  rege 
franchorum  VII  idus  marcii  uenit  quendam  femina  nomine  adalaidis 
uxorque  fuit  condam  gilelmi  castri  sancti  martini  agens  uicem  filii  sui 
bernardi  in  minoribus  annis  constituti  inTius  in  ciuitate  barchinona  in 
comitali  palacio  causauit  que  cum  gitardo  abbacie  sancti  cucuphatis 
ob  causam  terre  herme  quam  prescriptus  abbas  proclamabat  esse  iuris 
sui  cenobii  et  ipsa  adaladis  asserebat  esse  eam  melius  sui  iuris  et  filii 
sui  quam  sancti  cucuphatis.  Vnde  prenotatus  gitardus  ostendit  priuile- 
gia  que  pape  romensis  fecerant  siue  preceptum  regis  francie  ecclesie 
sancti  cucuphatis  ob  recordacionem  rerum  diuersarum  quas  per  colla- 


Digitized  by 


Google 


-(  380  )^ 

ciones  multorum  fidelium  prescripta  eeclesia  possidebat  ex  quibus 
multe  auctoritates  scripturarum  uidebantur  et  multe  imperabant  Pars 
autem  prenótate  petitricis  dicebat  quam  predicta  herma  sua  erat  prop- 
ter  uocem  apprisionis  quam  ipsa  dicebat  que  facta  fuerat  a  quodam 
potente  galindo  auo  predicti  filii  petitricis.  Fuit  sane  hec  contencio 
orta  sicut  dictum  est  ex  térra  herema  ubi  dicitur  ipsum  caldarium  et 
ex  eius  tenninis  siuc  ex  alus  spaciis  terre  multis  hereme.  Ad  quam 
audienciam  presidebat  inclitus  princebs  Raimundus  borrelli  comitis 
proles  et  coniux  eius  ermessindis  suique  nobiles  Deusdedit  barchino- 
nensis  presul  Borrellus  ausonensis  antistis  Gondeballus  bisorensis 
V^o  ceruilionensis.  Geribertus  supiratensis  Odolardus  uice  comes  bar- 
chinone. 

(Cartaral  de  S.  Cugat,  fol.  85,  doc.  nom  318) 


DOCUMENT  NOM.  VIII 
A.  1020.— Important  donació  feta  per  Güifré  de  Mediona  á  la  Seu 

BARCELONINA    DE   TERRE8    EN    LO    FORT    DE    MoiíTJÜICH,   PROP   DEL 
CA8TELL  DE  GeRIBERT. 

In  xpti.  commemoratione.  Ego  guifredus  midionensis  prolis  condam 
eroigii.  De  promto  animo  et  bona  uoluntate  donator  sum  domino  deo  et 
ad  ipsa  canónica  de  sede  Sce.  crucis  Sceque.  Eulalie  barchinonis  Do- 
no namque  ibidem  térras  et  medietatem  de  ipso  stagno  de  porto  qui  est 
justa  monte  judaico  a  parte  occidentis  prope  castrum  de  gerlberto  et 
medietatem  de  ipsas  fontes  cum  ipsos  braciales.  Seu  cum  ipso  prato  et 
juncare  et  tefra  herema  qui  est  ultra  stagnum.  Hec  omnia  meum  pro- 
prium.  Aduenit  mihi  prcfixa  omnia  per  uocem  parentorum  meorum 
uel  et  per  quacumque  uoces.  Et  est  hec  omnia  prope  ciuitate  barchi- 
nona  quasi  miliarios  dúos  in  locum  uocitatum  portum  ab  anteríoribus. 
Que  affrontat  una  térra  de  parte  circii  in  térra  de  geriberto  et  de  uxore 
sua  ermenjardJs  de  aquilonis  in  uia  de  meridie  in  littore  maris  de  occi- 
duo in  strata  publica.  Alia  petia  ubi  est  ipso  puteo  affrontat  de  circi  et 
'de  meridie  in  térras  de  geribertus  iamdictus  et  de  ermengardis  de 
aquilonis  in  uia  de  occiduo  in  medio  stagno.  Tercia  petia  cum  ipso 
stagno  prenotato  affrontat  de  circi  et  de  aquilonis  in  térras  de  preno- 
tatus  geribertus  et  uxori  sue  prefixa  de  meridie  in  littore  maris  de 
occiduo  in  medio  stagno.  Quarta  pecia  qui  est  ultra  ipso  stagno  affron- 
tat de  circi  in  strata  et  in  térra  qui  fuit  rafegaria  de  geriberto  prefixo 
et  conjugo  sua  suprameminita  de  aquilonis  in  medio  stagno  de  meridie 
in  littore  maris  de  occiduo  in  rocherolo  et  in  térra  qui  fuit  de  rosso. 
Quinta  pecia  qui  est  subtus  ipso  kastulo  affrontat  de  circi  et  de  aqui- 
lonis et  do  meridie  in  térras  de  prefixus  geribertus  uel  de  conjugo  sua 


Digitized  by 


Google 


•      -(  381  )- 

iamdicta  de  occiduo  in  medio  sta^o.  Sexta  pecia  qui  est  in  ualle  de 
cannellas  affrontat  de  circi  et  de  aqnilonis  et  de  occiduo  in  térras  de 
prefixo  geriberto  et  uxori  sue  prelibata  de  meridie  in  trilea  cura  arbo- 
ribus  de  prenotata  ermenjardis.  Quantum  istas  omnes  affrontationes 
includunt  sic  dono  prcfixa  omnia  domino  deo  et  a  prelibata  kanonica 
de  sede  sancta  cruce  sancteque  eulalie  barcíiinonis  totura  ab  integre 
simul  cum  exiis  et  regresiis  e^^rum.  Et  de  meo  jure  in  illorum  trado 
dominio  et  potestate  ut  kanonici  ipsius  licentiam  habeant  exiude  agere 
et  faceré  quem  admodum  de  alus  muniticenciis  kanonica  prelibata  per* 
tinentibus  propter  deum  et  remedium  anime  mee.  Et  qui  hoc  disrum- 
pere  uoluerit  nuUo  moda  ei  sit  licitum  set  componat  eis  hec  omnia  pre- 
fixa  in  quadruplum  prout  sancti  patros  sanxerunt  et  ista  donatio  suam 
in  ómnibus  obtineat  ftrmitatem.  Facta  donacione  IIII  nonas  februari 
Auno  XXIIII  regnante  roberto  rege.  S  ©  m  Guifredus  prolia  condam 
eroigii  Qui  ista  donatione  feci  et  firmare  rogaui.  S  gg  elias  presbiter  jg 
yocefredus  presbiter  ^  Bonus  homo  leuita  exarator  et  ^  cum  addita 
sillaba  in  uerso  II  ubi  dicit  dono  namque  Sub  die  et  anno  quod  supra. 

{Ant  Eccl.  CaL,  vol.  I,  foli  107,  doc.  261). 


DOCUMENT  NOM.  IX 

A.  1030.  —Testament  d'  Ermengardis,  FiLLa  de  Borrell  II,  comte 
DE  Barcelona  müller  que  fou  de  Geribert 

In  nomine  domini  ego  ermeniardis  integer  corpus  et  trepidus  mor- 
tis  humane  hec  testamentum  de  rebus  meis  elegi  faceré  ut  post  obitum 
meum  flrmitatem  in  ómnibus  obtineat  et  per  rebus  meis  integer  eredes 
meos  nulla  contentio  fiat.  Propterea  jubeo  ut  si  mors  mihi  aduenerit 
in  qualecumque  loco  sint  mei  helemosinarii  guitardus  et  sóror  mea 
richel  et  seniol  et  lupsantio  seniofre  et  geribertus  ugobertus  et  guiller- 
mo  lopardo  et  ermome  ananias  Quibus  precipio  ut  si  mors  mihi  adue- 
nerit liüjntiam  habeant  omnes  res  meas  distribuefe  sicut  ego  illis 
dispono. 

In  primis  confirmo  per  hoc  meum  testamentum  a  guitardus 
lubsancio  subiratis  cum  suis  términos  et  suo  feuo  que  hodie  tenet  aut 
iu  antea  que  per  meum  consilium  acaptara  ei  teneat  guitardus  lubsan- 
cio ipso  castel  per  manu  de  mir  filio  meo  et  per  ipso  castel  que  dimito 
a  mir  sic  donet  ad  sua  nepota  filia  de  remundo  M  et  D  solidos  et  per 
anima  de  uiro  meo  domnus  geribertus  et  ipsa  mea  anima  sic  donet  mir 
filio  meo  solidoy  mile  per  catinos.  Et  si  me  ne  deuenia  de  mir  in  quale 
conuentum  ego  babeo  apud  mir  in  tale  conuentum  sic  lexo  ipsum  cas- 
tel a  guillem  filio  de  mir  et  ego  ermenjardis  mando  tibi  guitardus  uel 


Digitized  by 


Google 


^(  382  )  - 

ad  alios  meos  manumissores  ut  tu  non  dones  ipso  oastel  nsque  tibi 
donet  mir  filio  meo  ipsa  carta  de  uentallos  et  ipsa  mea  helemosina  quo 
modo  ego  mandauero  donet  per  anima  mea  in  isto  testamento.  In  prl- 
mis  concedo  ad  fulcus  ñlio  ("¿meo?)  ipsum  alandem  de  uitra  et  parilia- 
tas  II  qui  sunt  in  lubricato  et  ipsum  alaudem  qui  est  in  espluges  cura 
ipsas  casas  et  in  uales  ipsum  alaudem  que  babeo  in  monte  lor.  Et  con- 
cedo ad  seniollo  et  ardenco  ribas  ut  teneant  illas  in  dominiatico  et  per 
manu  de  nepta  mea  filia  de  reimundo  diebus  uitas  illorum  et  uitas 
filiis  8ui8  et  filiis  uestris  et  de  ipsa  dominicatura  que  hodie  babeo  in 
ribes  ipsa  medietate  a  nepta  mea  ut  faciant  ad  illa  laborare  et  in  antea 
faceré.  Et  alia  medietate  remanet  a  seniol  quem  illud  teneat  et  post  obi- 
tum  suum  filiis  suis:  et  concedo  porto  a  seniol  apud  ipsum  alaudem  que 
ibi  babeo  et  ipsum  qui  fuit  de  jocelinus  que  teneat  seniol  per  domini- 
catione  de  filia  mea  guilla  et  per  sua  manu  et  isto  alaude  suprascripto 
ipso  medietate  a  seniol  et  a  filiis  suis.  Et  alia  medietate  a  filia  mea 
guilla  ut  faciant  ad  illa  laborare  et  in  antea  faceré.  Et;  si  filia  mea  aut 
filiis  meis  uoluerunt  obseruare  meum  mandatum  aut  intentus  uolue- 
rent  mitere  de  isto  castel  de  porto  cum  ipso  alaude  que  ibi  est  scripto 
8ic  mando  tibi  a  te  seniol  et  quale  tenezone  ibi  est  scripta  aut  ego  tibi 
lexo  in  tale  tenentione  sic  tu  tendas  a  sancti  cucuphati  et  de  ipso  tre- 
tadgo  que  ibi  mando  a  filia  mea  sic  facias  carta  a  Sancti  cucuphati  et 
ipsum  alaude  que  tenet  adaulfo  et  ipsas  II  paril latas  et  IIII  modiatas 
de  uineas  et  ipsa  térra  qui  est  a  laguna  lantanna  cum  ipsas  uineas  sic 
lexo  Ínter  iozfre  presbiter  et  bunutio  xptiano  in  tale  uidelicet  ratione 
ut  uos  singulos  clericos  habeatis  ut  dicant  die  cotidie  duas  missas  cum 
matutinas  et  nésperas  ómnibus  uitas  uestras  et  post  obitum  uestrum 
uos  sic  mando  et  preeo  in  quale  conuentum  ego  uobis  isto  alaude  fir- 
mo sic  uos  faciatis  ad  alios  dúos  meliores  que  babero  potestis  et  ego 
sic  uobis  comando  per  deum  ut  uos  sic  faciatis  ad  alios  dúos  meliores 
que  habere  potestis  et  ego  sic  uobis  comando  per  deum  ut  uos  sic  fa- 
ciatis quo  modo  deum  timetis.  Concedo  ad  sanctum  sebastiani  ipsas 
uineas  que  babeo  ad  ipsos  gorgos  et  ipsas  uineas  et  térras  que  tenet 
teudemum.  Et  concedo  ipsum  alaude  de  uentalols  ipsa  medietate  a 
guitardus  lubsantio  similiter  cum  ipsa  turre  et  ipsas  crasas  ipsa  medie- 
tate et  teneat  illum  et  possideat  in  uita  sua  et  illum  et  filiis  suis  si  deus 
illi  dederit  et  alia  medietate  a  Sancti  sebastiani.  Et  post  obitum  de 
guitardus  aut  de  filio  remanet  a  sancti  sebastiani  et  inadeant  in  sancti 
sebastiani  monachos  IIII**'  et  istis  aut  alus  clericis  qui  erunt  in  sancti 
sebastiani  sic  se  uestiant  et  dicant  missas  cum  matutinas  et  nésperas 
ómnibus  diebus  quodcumque  erit  sancti  sebastiani  per  mea  anima  et 
ego  sic  uobis  comando  per  deum  ut  sic  faciatis  quo  modo  deum  time- 
tis. Et  de  ipsum  auere  que  habui  de  reiembal  sic  fuerunt  pesas  III  de 
auro  et  habuit  lubsancio  senfre  I  et  istas  tres  pesas  de  auro  sie  mando 
uobis  ut  donetis  ad  reiembal  aut  in  muí  aut  in  caual  que  ualeat  octo 
uncías  de  auro  et  totos  alios  cauallos  aut  pullinos  aut  mulos  aut  mulé- 


Digitized  by 


Google 


-(  383  )- 

tos  que  habeo  aut  sunt  anexer  uindere  faciatis  per  ipsa  opera  qui  est 
a  fer  in  sancti  sebastiani  aut  per  ipsa  dedicatione  et  si  hoc  non  habun- 
dauerit  uos  aprehehdite  in  uaoas  aut  in  porcos  aut  pane  aut  in  uino 
unde  dedicatum  fuisset  per  anima  mea  et  de  ipso  pane  et  uino  que 
habui  in  ipsa  uide  uindere  faciatis  simul  cum  ipsas  tonnas  et  cubos 
unde  fiat  dedicata  sancta  maria  de  ipsa  uide  per  anima  de  uiro  meo 
domnus  geribertus  et  per  anima  mea.  Et  si  non  habundauerit  isto  pre- 
cio date  de  alio  meo  auere  et  ipsas  uineas  que  habuit  in  cezina  et  ipsas 
casas  remanet  inter  sancta  maria  de  cezina  et  sancti  xptofori.  Et  a 
sancti  sebastiani  concedo  nacas  VI  et  equas  V  et  inter  ordeo  et  fru- 
mento caflcios  X  et  de  uino  caficios  XX  et  porchos  XII  et  oues  XX  Et 
a  sancti  cucuphati  ipso  blado  qui  est  ad  sancta  maria  de  castel  de 
fels  Et  ipsum  alaude  qui  est  in  erapruiano  uel  in  sancti  baudilii  ad 
ipsa  canónica  de  sancta  eulalia  kaficios  de  frument  que  reti  iocefredus 
per  ipsas  capas  que  tenet  in  gaiadio  et  caficios  V  de  ordeo  per  anima 
mea.  Et  de  ipso  blado  qui  est  in  porto  sic  teneat  tantum  unde  fiat  dedi- 
catum sancta  maria  de  port.  Et  a  sancti  petri  de  subiratis  sic  donetis 
tantum  unde  fiat  factum  ipso  camp  de  ipsa  ecclesia  et  libri  I  compara- 
tum.  Et  a  bonefilius  igela  sic  donetis  solidos  C  Et  inter  raimon  nauio  et 
guinabal  solidos  C  Et  a  rigaut  solidos  C.  Et  ipsas  meas  sarracenas  fiant 
baptizatas  per  anima  mea.  Et  ad  belliards  de  guitardus  bambet  I  de 
palio.  Et  alios  meos  adubos  que  habeo  remanet  ad  adalet  filia  de  mir. 
Et  ipsas  eguas  et  uaccas  et  oues  et  porchos  et  pane  et  uino  tonnas  cu- 
bos boues  et  asinos  et  someras  et  uexcla  de  auro  et  de  argento  id  sunt 
enapos  V  et  gradáis  II  et  copes  II  et  cuzlares  Vil  et  isto  auere  uindere 
faciatis  que  ibi  est  scripto  uel  que  habere  debeo  et  redemit  te  ipso 
guadio  que  tenet  alchalifa  et  alum  auere  que  remanet  aut  de  nouo  in 
pane  et  de  uino  lionare  faciatis  per  anima  mea  per  missas  aut  catinos. 
Facto  isto  testamento  XVI  kalendas  nouembris  Anno  XXXIIII  reg- 
nante  robertus  rex  Sig  jg  mum  ermenjardis  qui  isto  testamento  feci 
et  firmare  rogaui  S  gg  num  bonefilius  igila  S  gg  num  reimundo  S  gg 
num  rejembal. 

{Ant.  Eccl.  Caí.,  vol.  IV,  fol.  159,  doc.  375). 


DOCUMENT  NOM.  X 

A.  1032.— 8ENTEN0JA  DONADA  EN  LES  QDESTlONS  QüE  SOSTENÍA  l'  ABAT 
OCITART  AB  MlR  GeRIBERT  SOBRE  LO  TERRITORI  DE  CaLDERS,  EN 
RKPRE8ENTAÜ1Ó,  MlR,  DEL8  DRET8  QÜE  OOMPKTIEN  AL8  FILLS  HAGÜT8 
DE  SA  DIFUNTA  MULLER  DlSPOSIA. 

Cum  Índices  causa  remediorum  constet  csse  creatos  iustum  esse 
propenditur  ne  ad  f  uturum  qualibet  mota  intencione  uertatur  in  du- 


Digitized  by 


Google 


.  (  884  )  - 

biam  qnalíter  cause  negocium  ad  fines  usque  legítimos  sit  dednctum 
ut  iudicii  serie  specialiter  sit  anotatum.  Igitur  in  dei  nomine  nos  índi- 
ces quos  haec  specialis  formula  continet  denotatos  et  causa  subterius 
conscrípti  negocii  fecit  esse  presentes  tam  ad  presentium  quam  ad  fu- 
turorum  rotitiam  deducimus  quod  anno  dominice  trabeacionis  XXXII 
post  millesimum  et  regni  siquidem  Henrici  regnante  guitardum  abba- 
tera  monasterii  sancti  cucufatib  octauianensis  et  ínter  mironera  geri- 
bertí  agentcm  tutelam  fíliorura  suorum  pupillorum  quis  genuit  ex 
uxore  sua  cui  noracn  fuit  disposia  ex  quadam  municione  quae  sita  est 
in  coraitatu  barchinonensi  in  extremis  finibis  abítate  marchiae  ad  íp- 
sum  caldatíum  nec  non  et  per  ipsa  possessíone  terrarum  partim  ad  cul- 
turam  ductamm  ac  per  máxime  ducendarum  que  modo  adíacet  prefate 
munícioni  et  per  ipsis  staj^nis.  Aiebat  enim  iste  miro  supranotatus  in 
suis  peticioníbus  quod  suprascripte  res  ad  hanc  petícionem  pertinentes 
inris  filiorum  suorum  predictorum  debebant  esse  eo  quod  uti  ip^e  asse- 
rebat  galindo  auus  eorum  per  suam  propriam  apprisionem  eas  capue 
rat  et  notas  atque  signa  ad  términos  eorum  faciendo  términos  que  fi- 
gendo  ad  possessionem  suam  deduxerat  et  ipsa  stagna  quandiu 
postmodum  uixerat  ad  opus  suum  piscos  ex  ipsis  capíendo  de  ceterís 
homínibus  defensauerat.  Post  obitum  queque  eius  guílelmus  filius 
eius  hanc  possessionem  heremí  et  stagna  similiter  ad  opus  suum  reti- 
nuerat.  Adiecit  autem  quod  eo  ab  hac  uita  discedente  et  infestacione 
paganorum  a  supradicta  marchia  cessante  Adalaizis  uxor  predicti  gui- 
lelmi  aiens  tutelam  filiorum  suonim  quos  ille  ex  ea  genuerat  uoluit 
municionem  i bi  construere  et  ad  culturan!  eandem  possessionem  per- 
ducere  sed  obieccionibus  iamdictí  guitardi  abbatís  per  motus  comes 
Remundus  borrelli  filius  repulit  eam  ab  eadem  apprisione  et  possessío- 
ne et  in  insto  ordine  sicut  predictus  petitor  adfirmabat  in  íure  sancti 
cucufatis  aecclesie  confirinauerat  Allatis  quippe  testibus  uoluit  hoc 
comprobare.  ídem  uero  Guitardus  in  suis  res'ponsis  ita  atfatus  est. 
Possessio  quidem  haec  quam  ad  opus  mee  aecclesie  retineo  et  a  me 
requiritur  per  preccptum  regale  et  per  insta  prinilegia  presulum  roma- 
norum  quibus  status  sanctae  aecclesie  confirmatur  multum  iam  tempo- 
ris  est  ex  quo  in  íure  mee  aecclesie  confirmata  est.  Ob  quam  causam 
cum  leutarii  principis  preceptum  prelectum  fuisset  uentum  est  ad  lo- 
cum  ubi  Ínter  alia  resonabat  quod  omnes  res  huic  aecclesie  coUatas  et 
ad  huc  concedendas  idem  leutarius  rex  francorum  ita  illi  concedebat 
atque  confirmabat  sicut  iam  illi  confirmauerat  atque  conces? erat  pius 
genitor  eius  Uludoicus  per  renouabile  preceptum  qúod  postmodum  in- 
festacione paganorum  deletum  fuit  in  captione  barchinone  ciuitatis 
atque  in  postmodum  per  supra  notatum  preceptum  leutarii  renouatum 
atque  reparatum  Judices  autom  aec  audientes  quare  non  ualucrunt 
eundem  preceptum  ex  toto  deletum  uidere  in  dubium  uerterunt  utrum 
supra  dicte  res  quas  miro  requirebat  in  íure  predictae  aecclesie  sancti 
cucufatis  per  illum  preceptum  hludoici  regís  quod  post  modum  sicut 


Digitized  by 


Google 


-(385)- 

saperias  scriptam  est  deletam  f ait  conligate  atque  confírmate  ab  eodem 
principe  faissent  anno  ¿?  Iccircho  aparte  predicti  abbatis  requisierunt 
si  habebat  testes  qui  eundem  preceptum  hludoici  regis  uidissent  et  legi 
aadissent  et  plenitar  cognoaissent  quod  ipse  res  unde  intencio  uerte- 
retar  in  hoc  eodem  precepto  resonasseiit  Ule  aero  postulatis  sibi  lega- 
libas  octo  dieram  indaciis.  Attalit  idóneos  testes  bono  ñlio  marti  iadici 
qui  iassas  atqae  informatas  a  principe  et  a  primatibus  patrie  est  diri- 
mere  causas  godmarum  scilicet  atque  guillaranum  qui  se  dixerunt  hoc 
plenissime  raosce.  Et  quare  grauati  senectute  uel  infirmitate  erant  con- 
gregatis  in  octauianensi  territorio  idoneis  uiris  guisleberto  leuita  et 
barchinonensi  uicecomite  et  remando  sánete  sedis  barchinonensis  ar- 
chileuita  et  compagno  leuita  et  mirone  leuita  et  isarno  guilelmi  et  re- 
mundo seniofredi  coram  supradicto  iudice  raandatumfacientes  idoneis 
uiris  testimonium  suum  illis  iniunxcrunttaliter  dicentes  (364)  Inxpti. 
nomine  ego  Godmarus  et  guillara  uobis  guitario  et  uiuano  poncii  et 
attoni  fratri  tuo  et  riculfo  ballomari  et  sesguto  et  remundo  et  attio  et 
bardine  et  isarno  ermemiri  et  guilelmo  fratri  tuo  et  suniario  guifredi 
et  speraindeo  et  iohanni  clerico  et  guadallo  et  adalberto  presbítero  et 
'  agilani.  Rogantes  uos  atque  obsecrantes  eo  quod  grauati  infirmitate 
sumus  siue  senectute  depressi  hoc  mandatum  facimus  uobis  ut  uice 
nostra  in  quacumque  audiencia  necesse  faerit  per  nobis  testimonium 
detis  ex  hoc  quod  per  subter  anotatas  condiciones  iarare  nos  audituri 
estis  scilicet  ob  conflrmandam  nerita tem  precepti  quod  domnus  hludoi- 


^64)  La  present  eBcriptora  está  igualment  copiada  en;do8  altret  dooamentt  del 
propi  Oar toral,  lo  ha  signat  al  foli  89,  doonment  82i  y  1*  altre  al  foU  88,  doonment  821. 
Aqnest  denrer  presenta  lleajeres  yariants,  qae  do  orehem  d'  interés  fer  oonexer,  á  no 
esser  lo  final,  hont  s'  hi  oontinnen  loj  noms  delf  firmante  y  la  protesta  de  Mir  Geri* 
bert.  en  los  termes  segnents: 

cLate  snnt  hae  oondloiones  V  nonas  lalü  anno  primo  regni  Henrioi  regís.  S  >|<  Gni- 
tarii.  S  >¡<  attosis  S  >i<  bardine  S  >l<  isarni  ermemiri  S  >|<  Aielani  S  >l<  sesgad  saoer  >p 
Nos  qai  hoo  testimoniam  dedimns  et  iore  tarando  oonfirm  «mas  et  testibas  flrmari  ro- 
gaaimns  S  *l<  Bioalfi  de  partetibas  S  >|<  Amalri^i  nitii  S  *l<  Rioalfi  baÜomari  S  >¡<  Vina- 
ni  poncii  8  y^  Bemandi  seniofredi  8  >^  Aadegeri  S  >|<  Gasberti  filii  eins  2á  ^  alta  de  ipsis 
nallibas  S  ^  Bemandi  geriberti  8  ^  Gontardi  S  >l<  Bernardi  goltredi  M  >i*  Bernardi 
adroarii  8  *^  Trasoñado  qae  aooact  donnatio  saoerdos  >^  Brmengaadas  leuita  >|<  8  i^ 
Miroois.  Ego  Miro  geribertiiíai  has  posses^iones  snpra  notatas  aiens  tatelam  filtl  mei 
gailelmi  mironis  in  indicio  atqae  sapra  dictoram  aadientia  reqóisiai  et  sapradiotos 
testes  reoepi  et  si  ipsos  testáis  sapradiotos  qai  ipsam  testimoniam  alus  testibaí  presen- 
tibos  qni  ab  has  oondlcionibas  iaranerant  iníanzemnt  infra  hos  sex  nsenses  legibns 
infamare  non  potaero  omnem  meam  aocem  qaam  in  snpradiotls  rebas  prepalsstis 
habeo  in  iare  sancti  cncaxatis  aeoolcsie  confirmo  8  >i*  Gondballi  bisorensis  8  ^  Be- 
nardl  bonncii  8  >^  Bemandi  gilelmi  8  >^  Bemandi  ermemiri  8  *i*  Komandl  de  matrona 
8  »i*  Aenee  filii  eias  8  >^  Onofredi  ricnlfi  *it  Sifredas  jadioe  Hh  ^  ^  Poncii  cognomento 
bont  filii  clerici  et  indiois  qai  hoo  ordinaai  atqae  in  inro  possessoram  coosignaai 
sioat  sapra  insertam  est  et  nocem  sapra  dicti  mironis  qai  se  abstrazit  de  plácito 
absque  consnlta  indicam  legaliter  obseraaai.  Baimandns  archileaita  ^  ti<  Gaisliber- 
tas  leaita  qai  et  aices  comes  8»^  Viaas  sacerdos  et  íadez.  8  >{<  Brmemiras  Uaita  et 
sacrisorira  >p  Alamanno  vsonem  8  >|<  Poncii  cognomento  boni  filii  clerici  et  indicie 
qai  h«ee  scripsit  atqae  sabsorlpsit  cnm  Utteris  sapra  positis  eto  Dle  et  anno  qno 
fnpra  »}<.» 


Digitized  by 


Google 


-(  386  )- 

cus  rex  fecit  ex  rebus  subter  adscriptis  in  jure  donacionis  aeccle- 
sie  sancti  cucufatis   cenobii  octauianensis   quod   per  infestacionem 
paganomm  eombustum  aut  deletum  esse  nouimus  atque  post  modum 
renouatum  a  domno  et  gloriosissimo  rege  francorum  leutario  filio  pre- 
dicti  hludoici  pie  memorie.  Et  ut  hoc  mandati  nostri  scriptum  firmita- 
tem  in  ómnibus  optineat  testimonium  nostrura  per  seriem  harum  con  • 
ditionum  iure  iurando  conlirmauimus  ita  dicentes    Juramus  nos  testes 
godmarus  et  guillara  unum  dantes  testimonium  primo  per  deum  patrem 
omnipotentera  et  per  ihesum  xptum  filiura  eius  atque  per  spiritum 
sanctum  confitentes  hanc  trinitatem  unum  et  uerum  deum  esse  et  per 
istud  altare  consecratum  sancti  pauli  apostoli  quod  situm  est  in  aeccle- 
sia  beati  petri  apostoli  que  non  longe  constructa  est    ab  ecclesia 
sanctissimi  ac  beatissimi  cucufatis  martiris  octauianensis  quod  nos 
uidimus  atque  legi  audiuimus  preceptum  sancti  cucufatis  cenobii  pre- 
dicti  quod  domus  hluáoicus  rex  francoimm  genitor  leutarii  regis  simi- 
liter  francorum  fecit  ad  confirmandas  res  aecelesiasticas  huic  cenobio 
collatas  aut  in  post  modum  concedendas.  Et  illic  post  multas  alias  res 
possessionum  que  per  eundera  preceptum  in  iure  praedicte  ecclesie 
confirmate  erant  resonabat  quod  supradictus  rex  Hludoicus  confirma- 
bat  atque  concedebat  aecclesiam  sánete  oliue  cum  ipso  alodio  in  lati- 
tudine  de  ipsa  guardia  de  bagnariis  usque  in  uilla  domabuis  et  in  Ion- 
gitudine  de  uilla  dómenlo  usque  ad  ipsum  mare  simul  cum  ipsis  stag- 
nis  cum  decimis  et  primiciis  décimas  quoque  et  primicias  uti  consuetum 
est  dicti  loco  ab  antiquis  temporibus  accipere.  Et  nos  haec  que  dici- 
mus  uera  esse  scimus  et  supradictam  aecclesiam  sánete  oliue  cum 
ipso  alodio  sicutí  supra  determinatum  est  simul  cum  ipsis  stagnis  in 
iure  aecclesie  sancti  cucufatis  predicti  per  hos  anuos  LX  uidendo  et 
oognoscendo  reten tam  esse  scimus  sine  ulla  legali  interrupcione.  Et 
uUam  fraudem  aut  ullum  malum  ingenium  hic  in  isto^nostro  testimo- 
nio impressum  non  est  sed  secundum  quod  supra  in  textum  est  ueraci- 
ter  a  nobis  datum  est  per  super  adnexum  iuramentum  ín  domino. 
Postquam  autem  hoc  testimonium  a  testibus  secundum  leges  iure 
iurando  datum  est  et  supradictum  mandatum  factum  est  atque  utnim- 
que  partes  conuenerunt  ad  constitutum  termini  diem  in  aecclesia 
sánete  beate  insta  forum  martorelium  sita.  Et  cum  diu  litigassent 
uidentes  iudices  tantam  rei  ueritatem  a  parte  aecclesie  sancti  cucufa- 
tis requisierunt  testium  supramenitas  condiciones  ad  quas  iurauerant 
in  territorio  predicto  octauianensi.  Et  facto  in  audientia  silencio  eas 
legi  fecerunt.  Tune  per  rectum  iuditium  secundum  eorum  conscien- 
tiam  iudicauerunt  ut  supradictus  miro  recepisset  suffitientes  et  idóneos 
testes  ad  testifican dum  quibus  aliorum  testimonium  iniunctum  fuerat 
ut  haoc  res  finem  acciperet  quam  ómnibus  modis  insta  et  uerior  atque 
anteiior  uoce  filiorum  mironis  patebat  esse  uox  aecclesie  predicta  nec 
non  et  annosa  siue  possessionis  plena  unde  in  post  modum  a  principe 
remundu  diue  memorie  et  a  coniuge  sua  hermessinde  qui  domini  mar- 


Digitized  by 


Google 


-(  387  )  - 

chiarum  et  ipsius  possessionis  esse  noscebaatar  per  largitionis  seriem 
in  iure  eiusdem  aecclesie  iustissime  confirmatio  est  facta  Et  ic  circo 
non  fuit  iastum  a  parte  mironis  testes  recipere  qaam  si  ita  fuit  ipsa 
apprisio  galindonis  ex  supradicta  possessione  unde  intencio  nertebatur 
quem  ad  modum  miro  per  allatos  in  audiencia  testes  paratnserat  com- 
probare in  insta  penitns  et  enellenda  in  post  modum  fuit  quia  quacum- 
que  ibi  galindo  capuit  atque  signauit  uel  apprisiauit  in  rebus  et  de 
rebus  sanctae  dei  aecclesie  haec  fecit.  Et  si  aliquid  ibi  ipse  aut  poste - 
ritas  eius  retinuit  contra  ordinem  iusticie  et  legis  siue  per  presumpti- 
uam  nouitatem  hoc  retinuit  quam  sicut  iam  diximus  anterior  est  uox 
aecclesie  et  largior  uoce  galindonis  et  eius  posteritatis  ut  tempus  diue 
memorie  hludoici  qui  eundem  preceptum  fecit  approbat  nec  non  et  ut 
scripturae  aediti  ex  possessionibus  que  circa  sunt  que  hanc  possessio- 
nem  sancti  cucufatis  esse  testantur  proclamant  atque  edocent.  Miro 
namque  iamdictus  uidens  nil  iusticie  obtinere  filiorum  suorum  uocem 
sed  hoc  recognoscere  contendens  noluit  supradictos  recipere  testes  sed 
pertinaciter  uociferebat  iniustaní  esse  uocem  aecclesie  sancti  cucufatis 
et  uocem  filiorum  suorum  iustam.  Vnde  quare  lex  iubet  Índices  rece- 
perunt  suprafatos  testes  quibus  testimonium  iniunctum  fuit  per  condi- 
cionis  seriem  qui  ita  testimonium  suum  confirmauerunt  dicentes.  lura- 
mus  nos  testes  guitarius  et  atto  et  sesgutus  presbiter  et  bardina  et  isar- 
nus  ermemiri  et  aguilanus  unum  dantes  testimonium  primo  per  deum 
patrem  omnipotentem  et  per  ihesum  xptum  filium  eius  atque  per  spiri- 
tum  sanctum  confitentes  hanc  trinitatem  unum  et  nerum  deum  esse 
super'altare  consecratum  sánete  beateque  marie  matris  domini  quod 
situm  est  in  aecclesia  fundata  subtus  castrum  rodanas  prope  forum 
martorelium  quod  quidam  homines  godmarus  et  guillara  aetate  decre- 
piti  atque  infirmitate  grauatí  iniunxerunt  uobis  per  illorum  mandatum 
suum  testimonium  et  nobis  presentibus  in  presencia  iudicis  boni  filii 
marci  et  guisliberti  uiee  comitis  et  remundi  archileuite  et  ceterorum 
qui  superius  conscripti  sunt  iure  iurando  per  seriem  conditionum  testi- 
ficati  sunt  super  altare  consecratum  sancti  paúl  i  quod  situm  est  in 
aecclesia  beati  petri  apostoli  que  non  longe  constructa  est  ab  aeclesia 
sanctissimi  ac  beatissimi  cucufatis  martiris  octauianensis  quod  ipsi  ui- 
derunt  atque  legi  audierunt  preceptum  sancti  cucufatis  cenobii  pre- 
dicti  quod  domnus  hludoicus  rex  francorum  genitor  leijLtarii  regis 
similiter  francorum  fecit  ad  confirmandas  res  aecclesiasticas  huic 
cenobio  collatas  atque  in  postmodum  concedendas  et  illic  post  multas 
alias  res  possessionum  que  per  eundem  preceptum  in  iure  predicte 
ecclesie  confírmate  erant  resonabat  quod  supradictus  rex  hludoicus 
confirmabat  atque  concedebat  aecclesie  sánete  oliuaecum  ipso  alo- 
dio in  latitudine  de  ipsa  guardia  de  bagnariis  usque  inuillam  do- 
mabuis  et  in  longitudine  de  uilla  domeuio  usque  ad  ipsum  mare 
simul  cum  ipsis  stagnis  cum  decimis  et  primiciis  decimas  que  et  pri- 
micias uti  consuetum  est  ipsi  loco  ab  antlquis  temporibus  accipere. 

liBMOBIAS.— VIII  26 


Digitized  by 


Google 


— (  388  )— 

Et  ipsi  sciebant  uid^ndo  et  cognoscendo  supradictam  aecclesiam  sánete 
oliuae  eum  ipso  alodio  sicuti  supra  determinatum  est  simul  cum  ipsis 
stagnis  in  iure  aeeclesie  saneti  cucufatis  per  hos  annos  LX  retentam 
esse  sine  ulla  legali  interruptione.  Et  nos  haec  que  dicimus  atque  tes- 
tificamus  sic  iurare  uidiraüs  supradictos  nostros  mandatores  godma- 
rum  et  guillanum  sicut  in  ipsis  eondicionibus  ad  quas  ipsi  iurauerunt 
resonat  et  sicut  hic  nos  testificamus  atque  iuramus  per  super  ad  nexum. 
juramentum  in  domino.  Postquam  autem  isti  testes  testimonium  suum 
dederunt  gelmirus  sacer  qui  supra  dictum  preceptum  ludoyci  uidít  et 
legi  audiui  propter  hoc  ita  testiftcauit.  Ego  gelmirus  sacerdos  iuro  per 
me  tuendum  atque  tremendum  nomen  domini  et  per  altare  consecra- 
tum  sánete  beateque  marie  matris  domini  cuius  aecclesia  sita  est  in 
comitatu  ín  foro  martorelio  quod  ego  uidi  et  legi  audiui  supradictum 
preceptnm  unde  supranotati  testes  godmainis  et  guillara  testimonium 
suum  dederunt  et  audiui  quod  illic  resonabat  quod  supradictus  rex 
hludoicus  confirmabat  atque  concedebat  in  iure  aeeclesie  saneti  cucufa- 
tis aecclesiam  sánete  oliue  cum  ipso  alodio  in  latitudine  de  ipsa  guar- 
dia de  bagnariis  usque  in  uillam  domabuis  et  in  longitudine  de  uilla 
dómenlo  usque  ad  ipsum  mare  simul  cum  ipsis  stagnis  cum  decimis  et 
primiciis  decimas  queque  et  primicias  uti  consuetum  fest  ipsi  loco  ab 
antiquis  temporibus  accipere.  Et  haec  supradicta  omnia  nosco  retenta 
fuisse  sine  legali  interruptione  in  iure  saneti  cucufatis  predicti  uidendo 
et  cognoscendo  per  hos  LX  annos  nuUamque  fraudem  nullumque  raa- 
lum  ingenium  in  isto  testimonio  impressum  scio  sed  secundum 
quod  supradicti  testes  et  ego  testificati  sumus  nerum  est  atque  a  nobis 
fldeliter  confirmatum  per  adnexum  iuramentum  supra  atque  datum  in 
domino  His  autem  ómnibus  sacramentis  a  testibus  datis  per  auctori- 
tatem  legis  in  qua  resonat  siquis  cause  sue  cupiens  accelerare  per  po- 
situm  testem  in  indicio  pertulit  si  ille  contra  quem  causam  habet  pre- 
sens  adfuerit  et  quid  in  reprobacione  oblati  testis  opponat  nescire  se 
dixerit  res  siquidem  ipsa  de  qua  agitur  per  oblatorem  testimonium 
testium  in  iure  illius  ad  cuius  partem  testificauerunt  iudicis  quistancia 
contradatur  et  per  auctoritatera  legis  que  inter  alia  dicit  qua  propter 
quaecumque  res  sanctis  dei  basilicis  aut  per  principum  aut  per  quo- 
rumlibet  fidelium  donaciones  coUate  repperiuntur  uotiue  ad  potencia- 
liter  per  certo  censetur  ut  in  earum  iure  inreuocabili  modo  legum 
aetemitate  firmetur  et  per  auctoritatem  legis  que  inter  alia  insonat 
nam  quod  XXX  quisque  annis  completis  absque  irrupcione  temporis 
possidet  ñeque  uaquam  ulterius  per  repetentis  calumpniam  araitere 
potest  nerum  et  ubi  unus  possessor  sine  alterius  domini  mansoribus 
publice  posáidens  per  euidencia  signa  locum  ex  integro  uendicare 
uidet  nulla  racio  sinit  ut  eius  possessionis  integritas  decerpatur  tmde 
si  alter  illic  se  per  presumptiuam  introduxerit  nouitatem  nihil  nocere 
poterit  possessori  Índices  huius  negocii  hec  omnia  suprascripta  perpe- 
tualiter  retinenda  coivftrmauerunt  in  iure  dominacionis  aeeclesie  saneti 


Digitized  by 


Google 


J 

-(  389  )- 

cucufalis  predicti  in  raanu  guitardi  predicti  abbatis  ut  si  quis  hoc  am- 
plius  iniuste  mouere  teraptauerit  componat  hec  que  de  mala  peticione 
le^ibus  continentur  et  XII  libras  auri  purissimi  cui  iniusticia  facta  fue- 
rit  in  super  hoc  firraum  permaneat.  Acta  fuit  haec  audientia  in  presen- 
tía guisliberti  uice  comitis  et  remundi  archileuita  et  gondeballi  biso- 
rensis  et  alamagni  ugonis  et  renardi  bonucii  et  Remundi  :guillelmi  et 
Remundi  ermemiri  et  remundi  de  matrona  et  aenec  filii  eius  et  hono- 
fredi  riculfi  et  riculfl  de  parietibus  et  amalrici  ami  et  riculñ  ballomari 
et  uiuani  poncii  et  remundi  seniofredi  et  aúdgeri  et  gauceberti  filii 
eius  et  aitii  de  ipsis  uallibus  et  remundi  geriberti  et  gontardi  et  ber- 
nardi  goltredi  et  bernardi  adroarii  et  crmengaudi  leuite  et  trasuadi 
qui  uocatar  domnucius  presbiter  aliorumque  multorum  et  postmodum 
conscripta  atque  confirmata  lU  kalendas  augusti  anno  II  supradicti 
regís  henrici  S  gS  Poncii  boní  filii  marci  clerici  et  iudicis  atque  cano- 
nice barchinonensis  prepositi  qui  hoc  legal iter  confirmauit  et  potesta- 
tibus  comitibus  episcopis  seu  iudicibus  hoc  confirman  optavit  sen  ce- 
teris  idoneis  uiris  gS  Berengarius  comes  gS  gg  Guille  comitisse  gg  Wa- 
dallus  ac  si  índignus  gracia  dei  episcopus  gg  gg  guislibertus  leuita  qui 
et  uice  comes  gg  gg  Hermessindis  gracia  dei  comitissae  gg  gg  cis  gui- 
rallus  uice  comes.  Siffredus  iudex  S  gg  Gondballi  bisorensip.  S  gg  Re- 
nardi bonucii.  S  gg  Remundi  gilelmi  S  gg  Remundi  ermemiri.  S  gg 
Remundi  de  matrona.  S  gg  Aenetie  filii  eius.  S  gg  onofredi  riculfi. 
S  gg  Riculfi  de  parietibus.  S  gg  Amalrici  aitu.  S  gg  Riculfi  baldomari. 
S  gg  Vinani  poncii.  S  gg  Remundi  seniofredi  flauii.  S  gg  Audgerii.  S  gg 
Gauzeberti  filii  eius.  S  gg  Aitii  de  ipsis  uallibus.  S  gg  Remundi  geri- 
berti. S  gg  Gontardi.  S  gg  Bernardi  goltredi.  S  gg  Bernardi  adroarii. 
S  gg  Viuas  sacer  et  iudex  Miro  leuita  gg  gg  Sifredus  judex.  Miro  gg. 
Eneas  Miro.  S  gg  Poncii  boni  filii  marci  clerici  et  iudicis  qui  haec 
scripsit  et  S  gg  S  gg  S  gg.  Die  et  anno  prefixo. 

(Cartoral  de  8.  Cugat,  fol.  89,  doc.  nom.  323). 


DOCUMENT  NOM.  XI 
A.  1033.— Sentencia  en  les  questions  que  Mir  Geribert  sostenía 

AB  L*  ABAT  GuiTART,  OBRANT  AQUELL    COM    Á    TUTOR    DE    SON    FILL 
GuILLEM,  E88ENTNE  CAUSA  LO  TERRITORRI  DE  CaLDERS. 

Ad  noticiam  tam  presencium  quam  futurorum  sub  nomine  dómini 
deduci  uolumus  hominum  nos  iudiccs  quos  hec  specialis  iudicii  fonnula 
subterius  continet  anotatos  qualiter  magne  altercacio  cause  exorta  fuit 
Ínter  domnum  guitardura  sancti  cucufatis  octauianensis  abbatie  abba- 
tem  et  inter  mironem  geriberti  agentem  tutelam  filii  sui  guilelmi  per 


Digitized  by 


Google 


-  (  390  )  - 

quodaní  predio  quod  dicitur  caldarium  cum  stagnis  et  possessionibus 
terrarura  ad  hoc  predium  pertínentibus.  Dicebat  istc  petitor  miro  quod 
iuris  tilii  sui  predicti  debebat  esse  per  aprisionis  uoceni  quam  proauus 
SUU8  galindo  fecerat  ex  predicta  possessione.  Ad  hoc  autem  dicebat 
abbas  supradictus  Ilanc  autein  aprisionem  quam  dicis  nescio  sed  scio 
quod  regis  francie  et  romanorum  presules  nec  non  et  marchiones  istius 
patriae  comités  conftrmauerunt  per  iliorum  auctoritates  et  scripturas 
in  iure  aecclesie  mei  monasterii  hanc  possessionem  quae  a  me  requeri- 
tur  et  ego  retineo  quam  de  heremis  que  ualore  magnis  dlspensis  et 
duris  laboribus  atque  periculis  ex  parte  ad  culturam  perduxi  et  muni- 
cio.nes  contra  infestaciouem  paganorum  ibi  construxi.  Hec  autem  eo 
dicente  ostendit  priuilegia  et  precepta  regum  et  scripturas  comitum 
ex  bis  et  alus  possessionibus  supra  meminite  aecclesie  decenter  con- 
fecta.  Voiente  autem  prenotato  mirone  conprobare  predictam  aprisio- 
nem maluerunt  iudices  quos  causa  fecit  esse  presentes  a  parte  prenota- 
ti  abbatis  testes  recipere  quam  de  mironis  parte  quoniam  anterior  erat 
uox  precepti  quod  hludoicus  rex  francorum  genitor  leutarii  regis  fecit 
ex  bis  rebus  aecclesie  iamdictae  sancti  cucufatis  uoce  aprisionis  quam 
prenotatus  petitor  asserebat  fecisse  ibi  galindo  proauus  iamdicti  gilel- 
mi.  Et  quare  hoc  preceptum  deletum  fuit  in  captione  urbis  barchinone 
testificauerunt  testes  a  parte  supra  notati  guitardi  ob  reparacionem 
predicti  precepti  qui  se  dixerunt  eum  uidisse  et  legi  audisse  et  inter 
alia  que  ibi  resonabant  hanc  possessionem  unde  intencio  uertebatur 
audierunt  ibi  resonare  et  qui  dixerunt  eandem  possessionem  ab  eccle- 
sia  sancti  cucufatis  sub  eorum  presentía  per  LX  anuos  et  amplius 
possessam  fuisse.  llis  autem  testibus  receptis  a  iudicibus  et  confirmata 
ipsa  possessione  ab  eis  in  iure  iamdictae  aecclesiae  sicut  lex  iubet  post- 
quam  miro  predictus  abstraxit  se  sino  consulta  iudicum  de  ipsa 
audientia  et  quod  noluit  recipere  supranotatos  testes  uenit  ante  iudi- 
cem  bonum  filium  marchi  barchinone  et  dixit  illi  quia  habebat  quod 
racionabiliter  acusare  ualebat  contra  testes  supra  meminitos  qui  iam- 
dictum  testimonium  dederant.  Judex  quoque  ipse  sicut  lex  iubet 
patio nter  audium  quod  idem  miro  unicuique  ipsorum  testium  obitiebat. 
Obiciebat  siquidem  gelmiro  sacerdoti  quod  ipse  monachus  cum  bene- 
diccione  habitus  et  ordinis  monacorum  fuerat  et  apostatizando  ad  lai- 
calem  conuersacionem  redierat  concubinas  apctendo  et  filios  ex  his 
procreando  habitu  religionis  monacorum  derelicto  Guillarano  quoque 
obiciebat  quod  alienam  uxorem  adulterauerat  et  in  audiencia  domni 
guitardi  predicti  abbatis  hoc  recognouerat  et  petitori  pro  hoc  satisfe- 
cerat.  Gondemaro  quippe  quod  circumcissionem  carnis  prepucii  sui 
exercuerat  a  fidc  xptianitatis  desuiando  et  fidem  muthleemitarum  imi- 
tando. Hec  audiens  iudex  prefatus  requisiuit  eundem  mironem  utrum 
per  idóneos  et  ad  hoc  sufficientes  testes  conuincere  ualebat  quod  testi- 
bus obiciebat  an  non.  Et  quare  ibi  non  habebat  sufficientes  ad  hoc 
testes  dixit  se  iuquirere  alios  lilis  meliores  quibus  infamiam  asse  obiec- 


Digitized  by 


Google 


-(  391  )- 

tam.  Contrase  prelatis  testibus  conprobasset.  Nec  non  et  rogauit  eun- 
dem  iudicem  ut  mandatum  faceret  idoneis  susceptoribus  de  testimonio 
aprisionis  praedictae  quam  galindo  faceret.  Judox  auteni  in  suis  res- 
ponsis  dixit  ei.  Hoc  uero  mandatum  quod  a  me  requiris  fieri  propter 
metum  preoccupacionis  mcrtis  testíum  supra  dictae  aprisionis  eo  quod 
unus  lUorum  graui  detinetur  infirmitate  et  alteriam  manet  in  decrepi- 
tate  aetate  semper  erit  in  ualidum  et  omni  auctoritate  iusticie  carebit 
nisi  prius  testes  contra  te  prelatos  infames  esse  conuiceris  aut  falsum 
contrate  dedisse  testimonium  secundum  ordinem  legis  prius  eos  com- 
probaueris.  Ipse  uero  iamdictus  miro  ductus  in  utili  acceleracione 
tándem  compulit  eundem  iudicem  quod  fecit  ipsud  mandatum  de  tes- 
timonio quod  giscafredus  qui  ad  huc  detinebatur  infirmitate  et  loba- 
tonus  qui  aetate  decrepitus  erat  dederunt  de  prefata  aprisione  sub  eo 
scilicet  modo  et  ordine  ut  si  iustum  atque  necesse  fieret  hoc  quod  man- 
datoribus  suis  iurare  audierunt  ipsi  qui  illud  mandatum  susceperunt 
suo  testimonio  confirmaretur  non  ante  sed  quando  iudices  hoc  inste 
iudicassent.  Facto  autem  supradicto  mandato  idem  iudex  iterum  mo- 
nuit  eundem  mironera  ut  uel  tune  ageret  de  infaminaciones  testium 
contra  se  prelatorum  quod  prius  faceré  debuerat  ante  quam  mandatum 
fieri  imperasset  si  cupiebat  quod  ipsum  mandatum  aliquam  uocem 
auctoritatis  retinuisset  in  futurum  quod  fuit  factum  pridie  kalendas 
ianuarii  anno  II  regni  Regis  enrici.  Qua  causa  idem  iudex  monuit 
guitardum  supradictum  abbatem  et  domnum  guislibertum  uice  comi- 
tem  qui  eandem  possessionem  per  ipsnm  retinebat  ut  reiterarent  ipsam 
audienciam  et  audirent  quid  supradictus  miro  contra  sibi  prelatos  testes 
dicere  asserebat.  Et  quamquam  ipsi  dicerent  quod  in  inste  eos  compel- 
lebat  reiterare  audientiam  quoniam  spatium  sex  mensium  infamandi 
testes  iam  transierat  utrique  tamen  uenerunt  ad  audientiam  ad  diem 
constitutum  VIII  iduum  martii  Anno  II  henrici  regis  in  loco  constituto 
ad  ecclesiam  sánete  marie  in  territorio  barchinonensi  quod  dicitur  cor- 
nelianum.  Supradictus  autem  miro  qui  similiter  a  iudice  ante  domnum 
guadallum  episcopum  multos  que  alios  idóneos  uiros  circunstantes  ad 
osteum  catedralis  aecclesie  sánete  crucis  comonitus  fuerat  ad  diem 
constitutum  uenire  ad  audientiam  non  uenit  sed  de  plácito  constituto 
se  abstraxit.  Igitur  idem  ipse  iudex  qiiia  plenitur  nouit  quod  legaliter 
atque  rationabiliter  non  potest  prenotatus  miro  infamare  supradictos 
testes  aut  falsum  dixisse  testimonium  eos  couincere  stantibus  scrip- 
turis  ómnibus  que  per  legis  auctoritatem  facte  a  iudicibus  ex  inde  sunt 
et  stantibus  preceptis  ac  priuilegiis  nec  non  et  scripturis  comitum  ex 
inde  aedites  scriptura  scilicet  donacionis  et  confirmationis  quam  gui- 
fredus  uenerabilis  comes  fecit  de  rebus  quas  supra  scripta  aecclesia 
retinet  in  marchiis  comitatus  barchinonensis  et  de  ceteris  alus  rebus 
illis  pertinontibus  in  iamdicto  comitatu  et  in  comitatu  ausonensi  et  in 
cemita  tu  gerundensi  et  orgellensi  nec  non  et  scriptura  auctoritatis 
quam  borrellus  comes  fecit  amato  cuidam  uiro  nobili  de  castro  sancti 


Digitized  by 


Google 


— (  392  )- 

stefani  cum  pertinenciis  eius  in  qua  plenitur  resonat  quod  possessio 
predii  supradicti  caldarii  inris  sancti  cucufatis  aecclesie  est  per  precep- 
tum  regale' quod  ex  inde  fuit  con finna tuin  insnper  aetiam  et  scriptnra 
donacionis  quara  de  his  rebns  fecit  reimundns  comes  nir  nenerabilis 
confirmanit  demnm  candem  possessionem  in  iure  sancti  cncnphatis 
aecclesia  ita  tamen  nt  si  in  post  modum  miro  ant  eins  posteritas  per 
snpradictum  mandatum  in  iuncti  testimoninni  quod  giscafredus  et  lo- 
batonus  suis  susceptoribus  iniuncxerunt  aüquam  uocem  in  supradictis 
rebus  habere  se  proclaraauerint  si  aliquis  iudcx  fue:  it  qui  dicat  ídem 
testimonium  deberé  recipi.  IIoc  non  erit  iustum  ñeque  necesse  ut  ipsum 
testimonium  susceptum  ut  ualorem  optineat  a  susceptoribus  confirme- 
tur  quam  Raimundus  comes  predictus  qui  ipsam  terram  heremam  et 
sine  habitatore  et  sine  hedificio  alicuius  aprisiatoris  inueuit  iustissime 
potuit  sicut  et  fecit  scripturam  donacionis  ex  inde  huic  ecclesie  faceré 
et  daré  quod  precessores  sui  comités  illi  confirmauenmt.  Et  non  erit 
iustum  seu  necesse  ut  ipsum  testimonium  recipiatur  quam  anterior  est 
uox  precepti  hludoici  supra  notati  quam  ipsa  aprisio  quam  ipsi  testes 
giscafredus  et  lobatonus  tempore  ponciohis  abbatis  predicti  monasterii 
factam  fuisse  testificati  sunt  et  eo  quod  miro  supradictus  non  quiuit  uel 
potuit  sufficienter  atque  legaliter  conprobare  infamiam  predictorum 
testium  aut  quod  falsum  contra  illum  dedissent  testimonium.  Et  ut 
haec  iudicii  scriptura  ualorem  perpetuum  obtineat  ultra  placitum 
constitutura  et  supra  determinatum  expectauit  idem  iudex  supra  dictum 
mirbnem  XI  diebus  ut  uel  ad  diem  supra  adieccionis  ueniret  ad  placi- 
tum quod  si  aliquid  habebat  quod  rationabiliter  accusaret  uel  diceret 
licentiam  habuisset  Vnde  quia  ñeque  ad  diem  super  adieccionis  noluit 
uenire  sed  contempsit  iudex  supradictus  confirmauit  hanc  iudicii  scrip- 
tuiam  in  iure  donacionis  aecclesie  sancti  cucuphatis  ex  supra  meminita 
possessione  unde  intencio  ucrtebatur  ut  aeternaliter  uigorem  plenitu- 
dinis  obtineat  Et  si  quis  contra  hoc  iniuste  uenire  temptauerit  bompo- 
nat  XII  libras  auri  aecclesie  prenótate.  Et  insuper  huius  iudicii  scrip- 
turam ñrniitatem  in  ómnibus  obtineat.  Actum  est  hoc  XV  kalendas 
apriJis  auno  U  regni  henrici  regis.  S  ©  Poncii  cognomento  boni  filii 
clerici  et  iudicis  qui  hoc  legaliter  examinauit  et  inste  deñnitum  sciens 
subscripsit  et  testibus  firmare  optauit  S  gS  Guilelmi  de  monte  scatano. 
S  )38  nura  Heimundi  guilelmi  S  gg  Guadalli  seniofredi  de  sancto  uin- 
cííntio.  S  gg  i  Kiculfi  de  parietibus.  S  ©  Rcimundi  aicii  S  Hf  Amalrici 
fratris  eius.  S  ®  Guadalli  eixclani.  S  j^  Oliba  mironis.  S  ©  Guifredi 
longobardi.  S  QJi  uiuani  pontionis.  SggGuilabcrti  bonutii.  Sggbernar* 
di  goltrcdi.  S  ©  lupisantii  eurardi.  S  gg  Alaieri  fratris  ems.  S  ®  Adal- 
berti  eldesindi.  S  )^  bonifilii  seniofredi.  S  ©  Arnalli  guilelmi.  S  gg  Bo- 
ni parís  fratris  eius.  S  Qg  Guitardi  naiui.  S  ®  Gondeballi  ermemiri 
S  gS  Geriberti  quirici.  S  gg  Heimundi  adalberti.  S  ©  Sendredi  uenan- 
ciani.  S  ©  iadballi  seniofredi.  S  gS  bonifilii  aursindi.  S  ©  Alaierii 
fratris  eius.  S  ggj  boniíilii  leopardi.  S  )g  Adalberti  de  perticacon.  S  © 


Digitized  by 


Google 


-(  393  )- 

Bonifilii  seniofredi.  S  gg  Reimundi  seniofredi.  S  gg  Guilelmi  arnalli. 
Raimundns  archilenita  ©  S  gg  Ermengaudi  mironis.  S  gg  Bonucii 
uiuani  S  gg  Guitardi  maierii  gg  Guislibertus  leuita  qui  et  uices  comes  gg 
S  ©  GuilelmtLS  sesmundi.  S  gg  Compannus  marchucius  et  leuita  gg. 
gg  Bernardas  S  gg  Ermengaudus  gg.  S  gg  Petras  gg  Beiengarius 
comes  gg  S  gg  Mirone  iudice.  S  gg  S  gg  S  gg  Sub  istorum  et  aliorum 
presentía  multorum  supradictam  placitum  stabilitam  fuit  et  supradictus 
abbas  gnitardas  paratas  fait  ad  respondendam  si  haberet  cam  qao 
placitatas  f  aisset.  gg  Wadallas  ac  si  indignas  gracia  dei  episcopas. 
©  Alamanno  ago.  Gaifredas  leaita  qai  et  iadex  hoc  conlaudo  confir- 
mat  atque  corroborat  et  sub  gg.  S  gg  Bellihominis  cognomento  gerar- 
dus  leuite  exarator  et  gg  sub  die  et  anno  prefixo. 

(Cartoral  de  8,  Cugaty  foli  87,  doc.  nom.  320) 


DOCUMENT  NOM.  XII 

A.  1039.— FoLCH  Geribert    restitueix  lo  castell  de  Hibes  á  la 

Seu  de  Barcelona 

In  nomine  domini  ego  falcho  geriberti  cam  affecta  totias  bone 
aoluntatis  donator  sam  domino  deo  et  sánete  ealalie  sedis  barchinone 
Manifestum  sit  namqae  tam  presentibas  qaam  fataris  quia  recognosco 
et  in  ueritate  scio  qaod  pater  meas  dominas  geribertas  qaondam  dac 
adhac  uiaeret  fecit  domino  deo  et  sánete  ealalie  sedis  predicte  barchi- 
none maximam  injasticiam  de  ipso  castro  qai  aocatar  ribas  caía  sais 
terminis  et  pertinenciis  et  adjacentiis  eias.  Ideoqae  ego  falcho  predic- 
tos  aolens  obtemperan  haic  aanitate  et  injasticie  amplias  qae  facta 
contra  deam  altissimam  neqae  paraipendens  caram  tanti  detrimenti 
sánete  dei  ecclesie  ob  remediam  anime  patris  mei  iamdicti  et  parentnm 
meoram  et  mei  ipsias  reddo  et  delibero  dono  et  trado  domino  deo  et 
sánete  ealalie  sedis  barchinone  et  domno  gailaberto  predicte  sedis 
episcopo  predictam  castram  de  ribas  cam  sais  terminis  et  pertinenciis 
et  adjacentiis  eias  et  cam  omnibas  tarris  et  hedificiis  qae  sant  cons- 
tracte  in  termino  iamdicti  oastri  aut  adhac  ibi  sant  oonstraende.  Est 
namqae  predictam  castram  in  comitata  barchinonensi  in  termino  de 
olerdala.  Et  adaenit  mihi  ob  parentam  meoran  aocem  siae  per  qaas- 
camqae  aoces.  Ilabet  namqae  terminara  de  oriente  in  termino  castri 
erapruniani  et  oliaelle.  De  meridie  asqae  in  mediara  raare  De  occidao 
in  cabelles.  De  circio  in  ipsa  franchitate  de  olerdala.  Qaantam  iste 
affronta tienes  incladant  et  isti  termini  sic  dono  et  reddo  et  trado  pre- 
dicta  omnia  domino  deo  et  predicte  sedi  et  domno  gailaberto  episcopo 
et  de  meo  jare  et  dominatione  in  jas  et  dominationcm  predicte  sedis  et 


Digitized  by 


Google 


-(894)- 

domni  guilaberto  episcopo  trado  et  confirmo  ad  proprium  ut  licitam  sit 
ei  de  predictis  ómnibus  faceré  quem  admodnm  de  alus  munificentils 
iamdicte  sedis  venimptamen  si  ego  donator  aut  aliquis  homo  utrius  que 
sexus  hanc  donationeni  disrumpere  temptauero  aut  temptauerit  nil 
ualeat  sed  extraneus  ab  omni  societate  xptiane  religioniscomponataut 
componam  predicta  omnia  in  triplum  cum  omni  sua  inmelioratione  et 
insuper  hec  donatio  inconuulsa  eternitatis  federe  et  legum  uigore  uali- 
tara  persistat.  Actum  est  hoc  VI  kalendas  januari  Anno  VIIII  regnante 
henrici  regis  S  gg  num  fulconi  geriberti  6  gg  num  mirone  Nos  hanc 
donationem  fieri  jussimus  et  firmauimus  et  testibus  firmari  rogauimus 
S  88  num  Mironis  lupi  sancii  S  gg  num  olibani  agualti  S  gg  num  rigualli 
borrelli  S  gS  num  mironis  seniofredi  S  gg  num  isouardi  guadaldi  S  gg 
num  bonutius  presbiter  S  gg  num  reimundus  leuite  S  gg  num  guillelmus 
leuita  S  gS  num  Seniofret  presbiter  gg  reimundus  comes.  Alamanno  gg 
girbertus  gg  elizabet  comitissa  S  gg  num  reimundi  leuite  et  censoris 
qui  boc  scripsit  et  dio  et  anno  quo  supra. 

(Ant.  Ecd.  CaL  vol.  IV,  fol  157,  doc.  367). 


DOCUMENT  NOM.  XIII 

A.    1089  á  1050.  —  JURAMENT  I)B  FIDELITAT  DE  MlR  GbRIBBRT 
AL8  COMTES  DE  BARCELONA 

Juro  Ego  miro  filius  qui  fui  de  Ermengards  femina  quod  de  ista 
ora  in  antea  fldelis  ero  ad  te  raimundo  comité  fliii  de  condam  sancia 
comitissa  et  ad  te  Elisabeth  comitissa  sine  fraude  et  malo  ingenio  et 
sine  uestra  decepcione  adiutor  ero  ego  iamdictus  miro  ad  te  iamdicto 
raimundo  et  ad  te  Elisabeth  iamdicta  a  tener  et  ad  abere  ipso  comitatu 
de  gerundense  siue  ipsa  ciuitate  de  gerunda  contra  Ermessinde  comi- 
tissa siue  contra  cunctos  homines  uel  hominem  feminas  uel  feminam 
qui  ad  ermesinde  iamdicta  adiuuauerint  Ego  iamdictus  miro  finem 
ñeque  treguam  ñeque  societatem  cum  eos  uel  cum  eo  cum  illas  uel  cum 
illa  ad  ullum  domnum  de  iamdicto  raimundo  et  4e  elisabeth  iamdicta 
non  habuero  qui  ad  ermesindem  iamdicta  adiuuauerunt  doñee  ipsum 
comitatum  gerundensem  uel  ipsa  ciuitate  de  ierunda  ad  uestra  potes- 
tate  ueniat  sicut  yuperius  scriptura  est  si  o  tenre  et  atendré  et  ipsum 
aiutorium  sine  uestro  engan  o  fare  per  deum  et  istarum  sanctarum  re- 
liquiarum  nisi  quantum  uos  ambo  me  absolueredes  per  grad  siue 
forcia. 

(doc.  88  sense  data  de  Ramón  Berenguer  I,  arx.  Corona  Aragó). 


Digitized  by 


Google 


-(  896  )- 


DOCUMENT  NOM.  XIV 

A.  1039  á  1050.— JURAMENT  DE  FIDELITAT  DE  MlR  GeRIBERT 

AL8  Comtes  de  Barcelona 

Juro  ego  Mir  ñlius  qni  fui  de  ermeniardis  femlna  quia  de  ista  hora 
in  antea  fídelis  ero  ad  raimando  comité  barcliiEonense  filias  qai  fait  de 
Sancía  comitissa  et  ad  helisabet  comitissa  de  ista  hora  in  antea  sine 
fraude  et  malo  ingenio  et  sine  deceptione  de  iamdicto  reimundo  et 
predicta  helisabet  comitissa  Ego  miro  suprascriptus  de  ista  hora  in 
antea  no  dezebre  iamdicto  raimundo  comité  ñeque  iamdicta  helisabet 
comitissa  de  ipsa  ciuitate  que  dicunt  barchinona  ñeque  de  ipso  co- 
mitatu  que  dicunt  barchinonense  ñeque  de  ipsa  marcha  de  barchi- 
nona ñeque  de  ipsa  ciuitate  que  dicunt  minorísa  líéque  de  ipso  comi- 
tatú  que  dicunt  ausona  ñeque  de  ipsa  ciuitate  que  dicunt  gerunda 
ñeque  de  ipso  comitatu  que  dicunt  gerundense  post  mortum  erme- 
ssindis  comitissa  ñeque  de  ipsos  castres  et  castellos  ñeque  de  ipsas 
rochas  et  puios  ñeque  de  ipsa  térra  qui  infra  ipsos  comitatos  sunt  uel 
infra  illos  términos  de  predictos  comitatos.  Ego  miro  suprascriptus  de 
ista  omnia  suprascripta  nols  en  tolre  ni  no  no  lo  tolre  ad  raimundo  su- 
prascripto  ñeque  ad  elisabet  suprascripta  nec  ego  miro  suprascriptus 
nec- homines  nec  feminas  per  meum  consilium  ñeque  per  meum  inge» 
nium.  Adiutor  ero  ego  miro  suprascriptus  de  ista  omnia  suprascripta 
ad  tenere  et  abere  ad  raimen  suprascripto  et  ad  elisabet  suprascripta 
contra  cunctos  homines  aut  hominem  feminas  aut  feminam  ad  raimen 
et  elisabet  suprascriptos  tollere  uoluerint  aut  tuierint  ista  omnia  supra- 
scripta aut  de  istis  ómnibus  suprascriptis  sicut  superius  scriptum  est  si 
o  tenre  et  o  atendré  ad  raimen  et  elisabet  suprascriptos.  Ego  miro  su- 
prascriptus sine  malo  ingenio  et  sine  decepcione  de  predicto  raimundo 
et  elisabet  suprascripta  si  o  tenre  et  o  atendré  sic  me  adiuuet  deus  et  ista 
merita  sanctorum.  Et  ipsa  ciuitate  de  olerdola  simul  cum  ipsos  castellos 
uel  castres  qui  in  ipsa  ciuitate  sunt  aut  in  antea  erunt  siue  ipsam  esta- 
ticam  quod  comes  debct  ibi  habere.  Ego  suprascriptus  miro  non  nos  o 
tolre  ne  uos  en  tolre  ne  no  uos  o  deuedare  ad  te  raimen  et  elisabet  su- 
prascriptos nec  ego  nec  homo  nec  homines  femina  uel  feminas  per  meum 
consilium  nec  per  meum  ingenium.  Et  si  fuerit  homo  uel  homines  fe- 
mina  uel  feminas  qui  a  uos  suprascriptos  raimen  et  elisabet  tollere 
uoluerit  aut  uoluerint  tollere  aut  tuierint  aut  deuedauerit  uel  deueda 
uerint  suprascripta  omnia  aut  de  suprascriptis  ómnibus  de  ipsis  uel  de 
ipso  unde  me  comonueritis  societatem  non  habebo  cum  ipsis  uel  cum 


Digitized  by 


Google 


-(  896)- 

pso  ant  ipsas  nel  cnm  ipsa,  doñee  snpradicta  omnía  in  integmm  reca- 
peranissetis. 

(doc.  81  scnse  data  de  Ramón  BercnguerI,  arx.  Corona  Aragó). 


DOCUMENT  NOM.  XV 
A.  1040. —Permuta  feta  per  Mir  Geribert  ab  l'  abat  Gditart  de 

SANT    CüGAT,    REBENT    unes    TERRE8    Y    M0LÍN8    A    Qx    VlD    EN    LO 

Panadés. 

Est  in  antiquis  regulis  constitutum  et  in  gotorum  legibus  est  decre- 
tum  ut  Ínter  conmutantes  gesta  scripturarum  intercurrant  quatenos 
uno  animo  firmetur  et  corroboretur.  Hidcirco  in  dei  nomine  ego  Gui- 
tardus  gratia  dei  abbas  cetus  quoque  monachorum  sancti  Cucuphatis 
cenobii  octauianensis  conmutatores  sumus  tibi  Mironi  geriberti  et  uxori 
tue  nomine  Guile.  Per  hanc  scripturara  conmutacionis  conmutamus 
uobis  alodiura  sancti  cucufatis  predicti  propriura  illad  uidelicet  quod 
Guigo  et  eius  uxor  nomine  Adaiedis  condam  Dadile  dudum  miserunt  in 
pignore  quodque  post  modum  ego  predictus  Guitardus  abbatis  ab  eodem 
Dedila  comparaui  tres  uncías  auri.  Est  autem  huiusmodi  Turris  cum 
casas  et  casalibus  cum  terris  pariter  et  uineis  atque  oliuertis  Cum  bos- 
cho  et  garricis  et  alus  diuersi  generis  arboribus  vnura  denique  moli- 
num  cum  regó  et  caput  regó  cum  resclosare  et  gleuare  atque  cum  om-. 
nia  strumenta  que  molino  pertinet.  Et  insuper  modiatas  duas  de  uinea 
quas  comparaui  de  Mora  tone  condam.  Sunt  \utem  predicta  hec  omnia 
in  comitatu  barchinone  infra  términos  de  castro  uid.  Habent  namque 
affrontaciones  supradicta  omnia  de  parte  orientis  in  ipso  torrente  qui 
discurrit.  De  meridie  in  ipsa  strada  que  uadit  ad  castro  subirads.  De 
occiduo  in  térra  de  gériberto.  De  circio  in  ipsa  strada  uel  in  uinea  geri- 
berti. Quantum  iste  affrontaciones  includunt  sic  commutamus  uobis 
prefatum  alodium  per  alodio  quod  nos  a  uobis  in  comrautacione  acce- 
pimus  in  finibus  de  predicto  castro  uid  in  locum  quem  dicunt  araniola 
in  locum  quera  dicunt  oleastrello  ab  omni  integritate  cum  exiis  et  re- 
gressiis  suis  et  est  manifestum  ut  liberara  in  dei  nomine  habeatis  po- 
testatera  eum  abendi  tenendi  et  quioquid  uolueritis  faciendi.  Quod  si  nos 
conmutatores  aut  aliquis  ex  successoribus  nostris  contra  hanc  cartam 
conmutacionis  ueiierimus  aut  uenerlt  ad  disrumpendum  non  hoc  ualea- 
mus  aut  ualeat  uendicare  sct  componamus  aut  componat  in  duplo  cum 
sua  melioracione  et  in  antea  firma  et  stabilis  permaneat  et  semper  in 
conuulsa.  Facta  carta  conmutacionis  XVI  kalendas  februarii  anno  VIIII 
regni  henrici  regís.  Witardus  gracia  dei  abba  gS  Wifredus  monachus  gS 
Wifredus  monachus  gg  uuilelmus  monacus  gg  Guidisclus  monachus  gg 


Digitized  by 


Google 


-(  3^  )- 

Guillelmus  monachus  gg  S  88  Gerbertus  monachus.  S  gg  Miro  mona- 
chus.  S  88  Remundus  monachus.  S  88  Amatus  monachus.  Ermengaudus 
monachus.  S  88  P^trus  monachus.  Guifredus  monachus  88  Nos  pres- 
cripti  omnisquc  congregado  monachorum  prefati  cenobií  auctores  et 
consencientes  huius  commutacionis  quicque  eam  pari  consénsu  testibus 
firmari  rogauimus  Sig  88  ^^^  Guillelmi  lopardi.  Sig  88  ^^^  bernardi 
borrelli.  Sig  ©  num  arnaldi  arlouini  Sig  88  ^^^  ^<>^i  P^ri  guilelrai. 
Sig  88  ^^^  Geraldi  olibani.  Sig  88  "^^^^  bernardi  uiuani.  Sig  88  ^^^m 
Guilelmi  onofredi.  Guifredus  saeer  et  monachus  qui  hanc  cartam  co- 
mutacionis  scripsit  cum  suprapositiones  oportunas  literarum  in  linea 
octaua  et  in  nona  et  sub  88  die  et  notato  tempore. 

{Caí-toral  de  8.  Cugat  fol.  152,  doc.  nom.  494.) 


DOCUMENT  NOM.  XVI 

A.  1040.  — CONVENI   ENTRE  GOITART   ABAT   DE  S.  CüGAT  Y  BeHNAT 
AüGER  SOBRE  LO  0A8TELL  D*  AlBINYANA 

Hec  conuenientia  inter  domnum  Guitardum  abbatem  cenobii  sancti 
cucufatis  et  bernardum  Odíígarii  acta  ómnibus  tam  presentibus  quam 
futurís  sit  cognita  et  manifesta.  Que  conuentio  hunc  habet  modum. 
Dono  namque  in  dei  nomine  ego  predictus  Guitardus  abba  una  cum 
consensu  monachorum  prefati  cenobii  tibi  prefato  Bernardo  ipsum 
castrum  quod  dicitur  albiniana  cum  ómnibus  suis  terminis  finibus 
atque  adiacentiis  cultum  atque  heremuin  rochas  et  potras  siluaset 
garricas  atque  boschos  prata  simul  ac  paschua  uel  moiinares  pronum 
etiam  ac  planum  cum  diriuacionibus  aquarum  earumque  decursis. 
Dono  namque  tibi  hec  predicta  ot  conuentu  atque  ratione  ut  kastrum 
construas  atque  hedifices  ita  scilicet  ut  infra  septem  annorum  spacio 
babeas  illic  factam  unam  turrim  firmam  a  petra  et  calce  quinquaginta 
habentem  palmos  in  altitudino  et  in  circuitu  turris  cúrtale  firmum 
similiter  a  petra  et  calce  et  terram  ad  populare  studeas  prout  melius 
potueris.  Medie tatem  denique  predicti  kastri  cum  ómnibus  suis  termi- 
nis dono  tibi  per  alodio  ita  ut  tu  et  filii  tui  et  omnis  deincebs  posteri- 
tatis  tua  libere  habeatis  et  possideatis  per  alodio  in  seruitio  et  famula- 
tu  et  senioratico  sancti  cucufatis  predicti  et  nostro  ac  omnium  succes- 
sorum  nostro rum.  Et  aliam  medietatem  tencas  semper  per  feuo  tu  et 
filii  tui  et  omnis  tua  posteritas  per  me  predicto  abbate  et  per  ómnibus 
michi  predicto  succedentibus  coenobio.  De  utrisque  namque  partibus 
tam  de  alodio  quam  de  feuo  quartam  partem  ego  predictus  donator 
retineo  in  dominio  sancti  cucufatis  piedicti  et  nostro  omniumque  nobis 
succedentium  ómnibus  decimis  inde  et  de  cunctis  terminis  predicti 


Digitized  by 


Google 


-(  398  )^ 

castri  exeuntibus  Quam  partem  integre  fideliter  semper  et  per  cunctis 
teinporibus  donetis  et  obseruetis  predicto  cenobio  et  nobis  ac  sncces- 
soribus  nostris  tu  et  filii  tu¡  et  omnis  tua  posteritas.  Guaitas  autem  ad 
ipsum  kastrum  abseruo  ab  integrum.  In  cunctis  autem  placitis  niaximis 
siue  minoribus  quartam  partem  retineo  in  iure  sancti  cucufatis  prefati 
et  nostro.  De  cunctis  etiam  rebus  uei  de  captis  sarracenis  que  in  spania 
uel  in  spanio  finibus  qualicumque  modo  deo  iuuante  milites  uel  homi- 
nes  qui  in  predicto  castro  habitauerint  conquisierint  quocumque  modo 
uel  ceperint  de  ea  parte  que  uobis  ex  inde  contfgerit  terciam  partem 
donetis  et  obseruetis  fideliter  predicto  cenobio  et  nobis  presentibus  ac 
successoribus  nostris  Retineo  pariter  et  oleccionem  presbiteri  qui  ec- 
clesiam  eiusdem  kastri  cum  primiciis  eidem  ecclesie  a  nobis  conlatis 
tenuerit  in  iure  similiter  predicti  cenobii  et  nostro.  Hetineo  insuper 
ibidem  et  laboracionem  dominicam  in  iure  sancti  cucufatis  prefati  et 
nostro  pariliatas  XX**  de  térra  inter  tres  aut  quatuor  locos  quos  ego 
donator  meo  sensu  prouidero.  In  eadem  uero  mea  dominicatura  si  ego 
aut  aliquis  ex  successoribus  meis  aliquod  hedificii  fecero  aut  fecerint 
illum  baiulum  quem  statuero  aut  statucrunt  et  illos  homines  qui  nos- 
tros  boues  dominicos  tenuerint  liberos  et  solidos  nostro  seruitio  retineo 
quo  nec  uos  nec  ullius  posteritatis  uestre  homo  uel  femina  qui  quam 
illic  audeat  distringere  aut  execucionis  alicuius  in  eis  insistere.  Milites 
namque  qui  in  prefato  kastro  steterint  uel  popules  qui  in  cunctis  illius 
habitauerint  a  finibus  uel  infra  eius  terminis  semper  cum  oportunum 
fuerit  me  sequantur  in  hoste  et  in  cunctis  publicis  utilitatibus  aut  eum 
quem  ego  ad  hoc  opus  direxero.  Habet  namque  predictum  kastrum 
albiniana  cum  suis  finibus  has  affrontaciones.  A  plaga  orientis  perue- 
nit  usque  in  terminio  kastro  uetuli  et  in  guardia  de  baineres  siue  in 
terminio  kastri  sánete  oliue  uel  in  tertíainio  de  kastro  caldarii  A  plaga 
meridiana  in  terminio  de  prefato  kastro  caldarii  siue  in  kastro  berano. 
De  occidentali  uero  plaga  in  extrema  ripa  fluminis  galiani.  De  circi 
namque  parte  terminatur  in  terminio  montis  macelli  siue  in  terminio 
predicti  kastri  uetuli.  Quantum  iste  afrontaciones  includunt  et  isti  ter- 
mini  ambiunt  sic  donamus  tibi  predicto  Bernardo  et  filiis  tuis  omnique 
tue  posteritati  predictum  kastrum  albinianam  cum  ómnibus  suis  ter- 
minis siue  afrontacionibus  sicutsupra  insertum  est  totum  ab  integrum. 
Eo  uidelicet  conuentu  ut  iam  non  liceat  tibi  nec  alicui  ex  posteris  tuis 
aliquid  ex  inde  uendere  nec  alienare  nec  ullum  seniorem  alium  faceré 
aut  adclamare  de  predicto  kastro  nisi  nos  presentes  et  successores 
nostros.  Quod  si  nos  donatores  aút  aliquis  ex  successoribus  nostris  uel 
cuiuscumque  persone  homo  uel  femina  contra  hanc  cartam  donacionis 
uenerimus  aut  uenerit  per  inrumpendum  aut  eam  inquietare  uolueri- 
mus  aut  uoluerit  non  hoc  ualeamus  uel  ualcat  uendicare  set  compona- 
mus  aut  componat  in  duplo  cum  sua  melioracione  Quod  si  tu  suscep- 
tor  predictus  aut  filii  tui  hec  omnia  predicta  sicut  supra  insertum  est 
minime  impleueritis  similiter  componas  aut  componant  predicto  ceno- 


Digitized  by 


Google 


-  (  399  )- 

bio  et  nobis  aut  successoribus  nostris  similiter  in  duplo.  Et  in  antea 
hec  conueniencia  et  karta  donacionis  firma  et  stabilis  perraaueat  et 
semper  inconuulsa.  Facta  conueniencia  uel  karta  donacionis  nonas 
nouembris  Anno  X  regnante  Henrico  rege.  Witardus  Gracia  dei  abba 
88  Remundus  monachus  gg  Sendredus  monachus.  Johannes  Monachus 
ggl  Guarinus  monachus  gg  Wifredus  monachus  ©  Wifredus  anerichus 
gg  Remundus  monachus  gg  Guillelmus  monachus  Gerbertus  monachus 
S  gg  Ermengaudus  monachus  S  gg  Amatus  monachus  S  gg  Petrus  mo- 
nachus Guillelmus  monachus.  S  gg  S  gg  S  gg  Nos  prescripti  et  ceteri 
omnes  qui  uoluntarie  consiencentls  sumus  in  ac  donacionis  uel  largi- 
tionis  conuenientia  S  gg  num  Priuati  S  gg  Mironis  radulf  Guifredus 
sacer  et  monachus  qui  hanc  donacionis  conuenientiam  scripsit  cura 
lítteras  rasas  siue  emendatas  in  linea  IIII  uel  in  linea  XVI  et  gg  die  et 
notato  tempore. 

(Cartoral  de  S.  Cugat,  fol.  99,  doc.  nom.  840). 


DOCUMENT  NOM.  XVII 

ANY    1041. -DjNAOIÓ  que  FÁ  lo   BI8BB  GUISLABBHT  Á   MlB  GaBIBKRT 
DEL  CAATELL  DE  RiBES 

In  nomine  domini  ego  guislibertus  gratia  dei  sánete  sedis  barchi- 
nonensis  episcopus  cum  omni  congregatione  chanonicorum  mihi  sub- 
dita donator  sum  tibi  mironi  geriberti  et  uxori  tue  guille  et  filio  uestro 
bernardo  qui  clericus  sit  sánete  crucis  sancteque  eulalie  et  alteri  filio 
uestro  post  mortem  predicti  bernardi  qui  similiter  clericus  sit  sánete 
crucis  sanctiquc  eulalie  Per  hanc  scripturam  donationis  nostre  dona- 
mus  uobis  ipsum  castrara  uocitatum  ribas  cura  eius  terminis  et  perti- 
nenciis  et  adiacenciis  eius.  Aduenerunt  namque  predicta  omnia  nostri 
matris  ecclesie  ob  collatione  fidelium  et  sunt  in  comitatu  barchinonen- 
se  in  terminio  de  olerdula.  Et  habet  terminum  de  oriente  in  termino 
castri  erapruniani  siue  oliuelle.  De  meridie  usque  in  médium  mare. 
De  occiduo  in  cubellis.  De  circio  in  ipsa  franchitate  de  olerdula.  Quan- 
tum iste  affrontationes  includunt  sic  donamus  uobis  et  filiis  uestrip 
sicut  supradictum  est  jamdicta  omnia  ut  ea  omnia  habeatis  et  possi- 
deatis  in  diebus  uite  uestre  ad  seruitium  et  fidelitatem  sánete  crucis 
sancteque  eulalie  et  nostri  ipsius  successorum  nostroram.  Et  post  obi- 
tum  ue^trum  et  obiti  predicti  filii  uestri  bernardi  qui  clericus  sit  pre- 
dicte  sedis  aut  alterius  filii  uestri  post  mortum  predicti  bernardi  qui 
similiter  clericus  sit  predicte  sedis  nostre  iamdictum  castrara  ribas 
cura  suis  terrainis  et  pertinenc^iis  et  adjacentiis  eius  libere  et  absque 
ullo  uinculo  reuertantur  ad  jus  et  dorainationcra  predicte  nostre  matris 
ecclesie.  Et  interim  in  uita  mea  ego  guislibertus  episcopus  retineo  ad 


Digitized  by 


Google 


-(  400  - 

menm  opus  ipsum  castrum  uocitaium  cegias  cum  suis  terminis  simul 
cum  medietate  de  uineis  qui  in  supradicto  termino  sunt  de  castro  rípas 
que  fuerunt  de  doraínicatura  falchonis  leuite.  Et  post  obitum  meum 
iaradicta  omilia  que  ad  opus  meum  retineo  in  supradictis  terminis  sint 
uestri  et  de  filio  uestro  bernardo  qui  sit  clericus  predieta  nostre  sedis 
aut  de  altero  filio  uestro  Post  mortem  predicti  bernardi  qui  sirailiter 
sit  clericus  predicte  nostre  sedis.  Et  post  obitum  uestrum  predieta  do- 
minicatura  de  castro  uocitato  cigias  cum  eius  terminis  et  cum  medie- 
tate predictarura  uinearum  et  cum  omni  augmento  quod  in  his  ómni- 
bus factum  fuerit  sit  juris  et  dominationis  nostre  canonice  et  canoni- 
corum  de  libere  et  absque  ullo  uinculo.  Quod  si  ego  donator  aut 
aliquis  homo  utriusque  sexus  hoc  disrumpere  uoluero  aut  uoluerit  nil 
ualeat  seu  componam  aut  componat  uobis  in  uinculum  centum  uncías 
auri  puri.  Et  insuper  hoc  maneat  firmum  omne  per  euum.  Actum  est 
hoc  VIII  k.  decembris  Anno  XI  regni  henrrici  regis.  gg  guislibertus 
gratia  dei  episcopus  ©  S  gg  ermemirus  leuita  et  sacriste  S  ©  dalma- 
cius  sacer  S  ©  poncii  leuite  S  ©  iohannis  leuite  S  ©  reimundus  leuita. 
Ermemirus  presbiter.  S  iggl  miro  presbiter  S  gg  isarni  leuita  S  ©  ^^^' 
nardus  leuite  S  gg  guitardus  leuita  S  iggl  gaucefredus  sacerdos  S  ©  rei- 
mundus leuite  S  88  arluuinus  presbiter  qui  hec  scripsit  die  et  anno 
quo  supra. 

{Ant,  Eccl.  Caí.,  vol.  IV,  fol.  160,  doc.  377.) 


DOCUMENT  NOM.  XVIII 

ANY  1045?-  CONOOBDIA  ENTRE  BeRNAT  FILL  D*  AüGER  Y  L*  ABAT 

GOITABT,* SOBRE  UNA  PARTIDA  DEL  THRME  DE  CaLDKRS,  QüE  FOÜ  ENTRE 

ELL8,  OBJKOTE  DE  CONTROVERSIA 

Notum  sit  ómnibus  hominibus  tam  presen tibus  quam  futuris  quali- 
ter  orta  fuit  contencio  inter  Guitardum  abbatem  sancti  chucuphatis 
cenobii  et  bernardum  prolem  qui  fuit  hodegarii  de  términos  sánete  oliuo 
siue  de  ipso  kaldario  et  de  kastelet.  Pro  inde  uenertint  in  presentía 
domne  ermisindis  comitisse  atque  nepti  suo  dompno  Reimundo  prolis 
berengarii  comitis  proceiumque  suorum  Guislibertus  episcopus  sánete 
sedis  barchinonensis  et  Raimundo  archileuita  et  bemardus  sendredus 
et  fulco  geriberti  et  Guillelmus  de  castro  uetulo  et  ermengaudus  gisa- 
dus  bonefllio  Willelmus  etfratri  suo  petro  et  araatus  uldrígus  et  Wi- 
llelmus  borrcUus  siue  bone  filio  suniario  et  Raimundo  giskafredus  et 
miro  lubsancio  et  raimundo  ratfredus  et  bernardus  gelminis  et  com 
panno  mager  reimundo  esímbertus  et  onofredo  ricolfo  com{)anno  mar- 
chucio  et  bonefilio  sendredo  et  Willelmus  lobato  et  bonopar  Willelmus 
siue  Geriberto  iudice  et  ardenco  Willelmus  et  Reimundus  leuita  et  octo 


Digitized  by 


Google 


-  (  401  )  - 

sacerdos  ef  ermengaudus  leuita  et  salamon  sacerdos  et  aliorum  multo- 
rum  bonorum  hominum  ibidem  ad  sistencium.  Appetebat  namque  su*  , 
pradictus  bernardus  terminuin  de  Kastelet  per  ripam  stagni  que  dicuut 
kaldarii  siue  per  ipsum  reger  qui  est  ante  uehrel  siue  ante  turrem  , 
sánete  oliue  usque  in  sorra  qui  est  supra  ipsa  turre.  Et  appetebat  su- 
pradictus  Guitardus  abba  terrainum  sánete  oliue  siue  de  ipso  kaller  de 
eolio  qui  est  subtus  parada  que  dicunt  episcopalem  et  per  ipsas  planas 
ultra  ipso  reger  prope  ipsa  turri  que  fuit  de  tedbert  que  dicunt 
beluizi  siue  per  ipsa  gralera  et  ipsum  kastrum  que  dicunt  kala- 
fell  simul  cum  ipsos  stagnos  que  dicunt  ollero  usque  in  ipsum  mare 
sicut  resonat  in  preceptura  sancti  chucuphati  quod  domnus  ledouicus 
rex  franchorum  genitor  leutarii  regis  similiter  franchorum  fecit  ad  con 
firmandas  res  ecclesiasticas  huic  cenobio  collatas  aut  in  postmodum 
concedendas.  Resonabat  namque  in  une  preceptura  quod  supradictus 
rex  leodouicus  confirmabat  atque  coneedebat  ecclesiam  sánete  oliue 
oum  ipso  alodio  in  latitudine  de  ipsa  guardia  de  bangnarias  usque  in 
uilla  domabuis  et  in  longitudine  de  uilla  domenio  usque  ad  ipsum  mare 
simul  cum  ipsos  stangnos  De  hoc  altercantes  atque  inter  se  contenden- 
tes  indicauit  Gislibertus  suprascriptus  episcopus  et  domno  bernardus 
sendredus  et  fulco  geribertus  ut  ex  ambobus  partibus  misissent  se  sub 
lege  et  dedissent  fide  iussores  ut  secundum  sanccionem  legis  libri  iudi- 
cum  fecissent  sibi  inter  se  directum.  Ad  quem  supradictus  abba  Gui- 
tardus prestus  fuit  et  fide  iussores  daré  et  secundum  sanccionem  legis 
libri  iudicum  directum  faceré.  Supradictus  uero  bernardus  noluit  se 
mittere  sub  iugo  supradicte  legis  nec  ullumque  alium  directum  faceré 
nisi  tantum  modo  uerbis  suis  affatus  est  dicens.  Ego  nullum  alium  di- 
rectum faciam  ñeque  recipiam  sed  si  uultis  mittamus  singulos  puerulos 
ad  iudicium  del  omnipotentis  in  aqua  frígida  ut  inde  appareat  cuius 
directum  sit.  Et  nos  suprascripti  ermesindis  comitissa  et  Gislabertus 
episcopus  et  bernardus  sendredus  et  fulco  geribertus  quando  hec  uidi- 
mus  et  nullum  alium  directum  aat  pacificacionem  ñeque  amodium  de 
hoc  faceré  non  potuimus  fecimus  talem  conueniencia  inter  utrosque  ut 
qualiscumque  ex  illis  puerilis  suscepisset  aqua  ipse  qui  illum  per  se 
uicarium  tradidit  habuisset  suprascripta  omnia  sicut  suprascriptum  est 
uel  piduatum  fuit.  Si  uero  ambos  suscepisset  aqua  diuisissent  per  mé- 
dium suprascripta  omnia  piduata.  Si  autem  ambobus  euanuerint  ut 
non  rccipuerint  illos  aqua  similiter  diuisissent  supra  scripta  omnia  per 
médium  sicut  piduatum  fuit  ex  ambobus  partibus.  Vnde  hoc  firmatum 
et  pigneratum  inter  illos  fecerunt  suprascriptum  iudicium  ad  statutum 
diem  in  quo  apparuit  ita  pucrulum  sancti  cucufatis  cooperuit  aqua  set 
non  retínuit  Puerum  autem  supradictum  bernardí  nichil  omnino  sus- 
cepti  aqua  set  uanum  desumpterit.  De  inde  nos  suprascripti  noluímus 
diuidere  per  médium  suprascripta  contencionem.  Et  propter  amorem 
dei  omnipotentis  et  precibus  bernardi  suprascripti  eo  quod  unquam 
nuUa  alterkacio  aut  contencio  fueret  inter  illos  fecimus  amodium  inter 


Digitized  by 


Google 


-(403)- 

iüos  at  abeat  pars  minima  sanctam  chucaphatem  et  pars  maior  ber- 
nardi  sícut  piduauit  Guislabertus  episcopus  et  bemardus  sendredí  ex- 
tremum  diem  qaanJo  hunc  amodium  fecimus  in  tale  uidelicet  racione 
ut  ab  hodierno  die  uel  témpora  non  sit  illi  licitam  appetere  neo  inquie- 
tare suprascripta  omnia  ñeque  de  suprascríptis  ómnibus  unde  se 
lachuit  in  presentia  suprascriptomm  omnium  in  potestate  Guita rdi 
abbati  qui  hec  appetebat  per  uoeem  sancti  cucuphati  et  suprascriptus 
Guitardus  siue  supradicta  ermisindis  comitissa  dederunt  maiorem  par- 
tem  supradicta  bernardo  sub  tali  uero  conuentu  ut  ita  stet  supradicta 
diuisio  sicut  supradictum  est  uel  terminatum.  Ego  namque  bernardo 
hodegarli  qui  hec  appetebam  ex  uacuo  me  de  hoc  sicut  piduatum  uel 
difínitum  fuit  extrema  die.  De  ipsa  serra  ubi  crox  fuit  facta  in  ipso 
saxo  qui  ibidem  est  et  descendit  per  ipso  paladol  et  peruadit  ad  ipsa 
cal9ada  siue  ad  ipso  torrent  ubi  fuit  factum  karakter  in  saxum  mag- 
num  et  peruadit  ad  ipsam  serram  per  ipsum  collet  qui  est  subtus  ipsam 
mugam  et  inde  uadit  per  signas  uel  notas  usque  in  sumitatem  montis 
de  kalafell  et  inde  descendit  per  notas  uel  signas  usque  in  ipsa  mare. 
Sicut  superius  insertum  est  de  latitudine  de  ipsa  guardia  de  bagnarias 
usque  in  domabui  de  longitudine  de  uilia  dómenlo  usque  in  ipsum  mare 
sicut  piduauit.  Guislibertus  episcopus  et  bemardus  sendredi  extrema 
die  quando  fuit  ipsa  definido  ita  me  exuacuo  atque  dimito  omnes  no- 
ces quan  ibidem  appetebant  ut  ab  hodierno  die  uel  tempore  nec  ego 
nec  ulla  posterítas  mea  aut  ullus  uiuens  homo  utriusque  sexus  licitum 
sit  appetere  uel  inquietare  suprascriptos  términos  ñeque  infra  supra- 
scríptis terminis.  Quod  si  ego  bemardus  aut  aliquis  uiuens  homo  utríus 
que  sexus  qui  contra  hanc  defínicionem  uenerit  aut  uenero  ad  inrum 
pendum  non  hoc  ualeam  aut  ualeant  uindicare  quod  requirit  set  in 
primis  iram  dei  omnipotentis  incurrat  et  cum  inda  traditore  in  baratio 
infemi  sit  dampnatus  et  per  temporal!  indicio  ponat  in  uinculo  quan- 
tum hic  resonat  in  quadruplum  ad  sancti  cucuphati  et  in  antea  ista 
diffinicio  firma  et  stabilis  permaneat  modo  uel  omnique  tempore  Facta 
diffínicione  XIIII  k.  agustus  Anno  VI  regni  aenrici  regís.  gS  Bemardus 
qui  hanc  difinicionem  fecit  et  firmaui  et  firmare  rogaui.  gg  Guislibertus 
gracia  dei  episcopus  ^.  ^  Ermesindis  gracia  dei  comitissa  ^.  Sig  £ 
num  Aitto  lubsantio.  Sig  ^  num  Reimon  esimbertus.  S  £  m  honofre- 
dus  ricolfus.  Sig  ®  m  Ermengaudus.  ®  Mirone  S  ®  fulco  leuita. 
gg  Compannus  leuita  ^  Sig  £  m  Guifred  de  rabio  ®  bemardus.  £ 
Geribertus  iudice.  Sig  £  m  Amato  uldrici.  Raimundus  archileuita  88 
Sig  £  m  Reimundi  gischafresi.  Wadallus  monachus  qui  hanc  difinicio- 
nem scripsi  et  sub  die  et  anno  quod  supra.  ®  beraard  qui  hanc  defini- 
cionem  feci  et  firmaui  et  firmare  rogaui  et  nunc  confirmo  hec  omnia 
sicut  superius  scriptum  est  et  relinquo  hec  omnia  quod  iniuste  detine- 
bat  et  euacuo  me  de  ómnibus  uocibus  quas  ibi  apetebat  uel  apetiturus 
eram  quocumque  modo  in  potestate  sancti  cucuphatis  et  supra  sacro 
sanctum  eius  altare  manibus  meis  hoc  scriptum  pono  et  relinquo  hec 


Digitized  by 


Google 


-(  403  )- 

omnia  sicut  hio  scriptnm  est  ad  suum  plenissimum  proprium  sine  ullo 
engan  et  sine  ullo  malo  ingenio  aut  ulla  deceptione.  Propterea  ut  nullus 
umquam  moe  proienie  aut  mei  generis  aut  mei  proprinquitatis  audeat 
hoc  inquietare  aut  aliquo  modo  apetere.  Quod  si  ego  aut  aliquis  homo 
utriusque  sexus  aut  mei  generis  contra  hane  definicionem  uel  euacua- 
cionem  siue  confirmacionem  uenero  aut  uenerit  per  inrumpendum  quo- 
cumque  modo  nec  hoc  ualeam  aut  ualeat  uindicare  set  componam  aut 
componat  hec  omnia  in  duplo  cum  omni  sua  inmelioracione  modo  uel 
omnique  tempore.  Facta  est  hec  definicio  supradicto  tempore.  Et  con- 
firmado huius  reliccionis  siue  euacuacionis  est  primum  facta  in  caste- 
11o  granata  in  potestate  Guitardis  abbatis  in  presencia  henee  mirón  is  et 
Raimundi  Ricolphi  monachi  et  ermengaudi  clerici  et  Gombaldi  cleri- 
ci  III  die  ante  k.  angustí.  Postea  uero  hec  supradicta  confirmado  huius 
reliccionis  siue  euacuacionis  est  facta  ¡n  ipso  cenobio  sánete  cucupha- 
tis  II  nonas  Augu^ti  Anno  XIIII  Regnante  aenrico  regi  presentí  omni 
congregacione  siue  supradicto  abbate.  Sig  gg  num  bonifilii  Willclmi. 
Sig  gg  num  Mironi  clerici.  Sig  gg  num  udalgarii  Wifred.  Sig  igg  num 
Raimundi  ysimberti.  Wifredus  monachus  uel  presbiter  qui  hanc  confir- 
macionem huius  reliccionis  siue  euacuacionis  scripsi  gg  sub  die  et  anno 
quo  supra. 

{Cartoral  de  S.  Cugaty  fol.  82,  doc.  nom.  316). 


DOCÜMENT  NOM.  XIX 
Sense  data.— Qobstions  dbl  oomtb  Ramón  Berbngubr  ab  Mir 

GBRIBBRT,  T  8BNTBNCIA  AB  QüB  FOBEN  A0ABADE8 

Nolum  sit  ómnibus  honiinibus  tam  pn^sontibus  quaní  futuris  tiua- 
liter  halmit  querelas  Doninus  Reniundus  cornos  barchinononsis  et  mi- 
rone  í^eriberti  et  misit  ibi  iudices  id(*st  ^uifrcduin  arehi(*piscopiun  et 
Kuilabertuní  opiscopuní  et  jí,uillelniuni  ei>iscopum  et  berenfíariuní 
episcopum  et  berení^arium  4iice  comiteni  et  guillelmum  de  luont  pcstlcr 
et  amatum  eldrici  Qui  iudices  prcdicti  iudicauerunt  de  prima  querela 
quam  dixit  predictum  comes  id  est  de  ipso  castro  de  olerdola  cum  suo 
termino  et  cum  suis  decimis  quod  (|uantum  dirainutuní  et  strictum  et 
p(úoratum  est  de  predicto  termino  (ít  deeinio  predictus  miro  redinte- 
írraro  et  recuperare  d(;bet  nieut  (^rat  illa  die  (luando  uenit  ])red)ctuni 
ea.struin  iu  potista  te  mirón  is  ([uando  eonics  eum  illi  dcdit.  Et  iudica- 
uerunt de  ipsis  franehedis  que  sunt  intra  terminum  prcdicti  castri 
quod  lile  ([ue  uendite  fuerunt  cum  concilio  mironis  et  consensu  post- 
(juaní  predictus  comes  mandauit  predicto  mironi  ut  non  dimiteret 
uenderc  predictas  franehedas  predictus  miro  recuperare  (;as  debet  ex 
integro  ad  potestatem  predicti  comitis  sicut  erant  illa  die  quando  uen- 

Meiiobia8.»viii  86 


Digitized  by 


Google 


-(  404  )  - 

dite  fuerunt.  Et  iudicauerunt  de  alus  franchedis  que  sine  consilio  uel 
consensu  mironis  uendite  fuerunt  ut  predictus  miro  aprehendat  eas 
potestatiue  et  reducat  eas  ad  potestatem  predieti  comitis  sicut  erant 
illa  die  quando  uendite  fuerunt  Et  si  predictus  miro  per  suam  forciam 
et  factum  non  potuerit  predictas  franchedas  reportare  sicut  erant  illa 
die  quando  uendite  fuerunt  predictus  comes  adiuuet  predictum  miro- 
nem  ad  recuperandum  predictas  franchedas  Et  iudicauerunt  de  illa 
francheda  quam  predictus  miro  comparauit  ut  si  supradictus  miro  pro- 
bare potuerit  quod  predictus  comes  deflnierit  eam  illi  siue  illa  conue- 
nientia  quam  predictis  comes  dicebat  predictus  miro  debet  eam  habere. 
Et  si  predictus  miro  probare  non  potuerit  iam  dictus  comes  debet  eam 
habere  liberam  in  sua  potestate  Et  iudicauerunt  predieti  iudices  de 
ipios  auers  sanctorals  quos  predictus  miro  et  sui  cremauerunt  et  pre- 
dati  sunt  aut  per  foiciam  albergauerunt  predictus  miro  ita  debet 
emendare  omnia  ista  malefacta  sicut  omines  iurauerint  qui  perdiderunt 
sua  Et  iudicauerunt  predieti  iudices  de  illis  ómnibus  franchedis  que 
sunt  in  ualles  ut  predictus  miro  sic  emendet  omnia  malefacta  que  pre- 
dictus miro  et  sui  omines  fecerunt  in  iamdictis  franchedis  sicut  omines 
de  iamdictis  franchedis  iurauerint  perdidisse  suas  res  per  mironem  et 
suos.  Et  malum  quod  predictus  miro  et  suis  fecerunt  in  ipsis  franchedis 
per  adde  de  ipso  comité  iamdictus  miro  sic  emendet  sicut  omines  iura- 
uerunt  qui  perdiderunt  suas  res.  Et  iamdictus  miro  emendet  ontam 
predicto  comiti.  Et  iudicauerunt  predieti  iudices  predictas  franchedas 
de  uales  predictus,  miro  non  debet  eas  habere  et  retiñere  nisi  cum 
mcrcede  predieti  comitis  Et  iudicauerunt  predieti  iudices  de  ipso 
deuedament  de  eraprunnan  ut  iuret  miro  et  uxor  sua  manibus  quod 
ipsura  deuedament  quod  filius  mironis  et  sui  omines  fecerunt  de  pre- 
dicto castro  eraprunnan  predicto  comiti  remundo  et  suis  nuncüs  non 
fuit  factum  per  eorum  eonsilium  ñeque  per  eorum  ingenium.  Et  pre- 
dictus miro  debet  mitere  suum  filium  bemardum  et  suos  homines  quod 
fecerunt  prescriptum  deuedament  cum  eorum  armis  et  equis  que  ibi 
habebant  in  potestatem  predieti  comitis  ut  salua  uita  et  eorum  mem- 
bris  faciat  predictus  comes  suam  uoluntatem  de  éis:  si  miro  potestati- 
uus  est  aut  esse  potest  de  predicto  filio  aut  de  predictis  hominibus.  Et 
si  miro  potestatiuus  non  est  de  predicto  filio  ñeque  de  predictis  homi- 
nibus iuret  prescriptus  miro  quod  potestatiuus  non  est  nec  esse  potest 
de  predicto  filio  ñeque  de  predictis  hominibus  ñeque  fecit  uUum  uialum 
ingenium  quod  perderet  potestatem  de  predicto  filio  et  de  predictis 
hominibus  ut  non  faceret  directum  de  predicto  filio  et  de  predictis  ho- 
minibus predicto  comiti  de  iamdicto  deuedament  postquam  iudicatum 
fuit.  Et  predictus  comes  si  uoluerit  faciat  eueramentum  per  sacramen- 
tum  quantum  damnum  euenit  ei  et  quantum  expendit  de  suo  propter 
predictum  deuedament  et  predictus  miro  emendet  sicut  comes  auera- 
uerit.  Et  si  predictus  comes  noluerít  faceré  sacramentum  et  noluerit 
faceré  Batallam  de  predicto  Sacramento  de  iamdicto  mirone  miro  pre - 


Digitized  by 


Google 


-(405)- 

clictus  donet  decem  milia  solidos  prcdicto  comiti  valentcs  CC*»  vncias 
auri  barchinonensis  monete  et  sic  sit  finitura  predictuiu  deuedament 
predicto  mironí  ct  uxori  suae  ot  predicto  filio  suo  et  suis  hominibus  a 
prcdicto  comité  et  si  predictus  comes  noluerit  accipere  iahidictos 
decem  milia  solidos  et  fecerit  batallam  de  predicto  sacramento  de  pre- 
dicto mirone  si  nuncius  mironis  uictus  f uerit  aut  extraxerit  se  de 
predicta  batalla  predictus  miro  componat  in  duplo  iam  dictes  decem 
milia  solidos  ualentes  quadringentas  uncias  auri  barchinonensis  mo- 
nete et  finiat  comes  predictum  deuedament  iamdicto  mircni  et  uxori 
sue  et  fiUo  suo  et  suis  hominibus  et  eupradicta  batalla  fiat  facta  cum 
scuto  et  bastone  et  ipsa  batalla  ñat  facta  per  dúos  caballarios  que 
unquam  non  conbatessen  batalla  iurada  cum  scuto  et  bastone.  Et  iudi- 
cauerunt  predicti  Índices  de  ipsam  pariam  de  ispania  unde  predictus 
comes  se  querelauit  de  iamdictum  mironem  ([uod  predictus  miro  debet 
iurare  manibus  quod  predictus  comes  non  perdidit  predictam  pariam 
ñeque  onorem  de  ispania  per  consilium  ñeque  per  ingenium  ñeque  per 
stabilimentum  de  predicto  mirone.  Et  similiter  debet  iurare  predictum 
sacramentum  uxor  predicti  mironis.  Et  iudicauerunt  predicti  iudices 
de  nunciis  mironis  qui  iuerunt  in  ispaniam  de  quibus  fecit  querelam 
comes  ut  iuret  quia  sarracenis  non  dixerunt  ullum  damnum  de  pre- 
dicto comité.  Et  si  comes  fecerit  batalla  de  hoc  sacramento  et  caua- 
llarius  mironis  qui  iurauerit  uictus  f uerit  comes  accipiat  iusticiam  de 
eo  et  si  cauallarius  mironis  uicerit  comes,  finiat  ei  predictam  quere- 
lam. Et  iudicauerunt  predicti  iudices  de  ipsa  octaua  de  olerdola  si 
comes  probauerit  quo  conuentu  miserit  eam  in  potestatc  de  mironi 
predicti  et  miro  non  attendit  predictum  conuentum  predicta  octaua 
libere  reuertatur  ad  comitem  et  si  comes  noluerit  probare  miro  faciat 
sacramentum  manibus  quo  comes  donauerit  ei  predictam  octauam  ct 
habeat  eam  si  fecerit  Et  prescripti  iudices  iudicauerunt  predicto  mi- 
roni ut  portet  ariscaram  ieiunii  de  uino  predicto  comiti  tot  diebus 
quod  durauerit  hostes  postquam  dixit  se  non  faceré  escoltguetam.  Et 
indicauerunt  de  decimis  ecclesie  paeis  ut  legibus  iudicarentur  a  iudi- 
cibus  predicte  decime.  Et  iudicauerunt  predicti  iudices  de  ipsa  male 
facta  que  miro  fecit  renardo  guillermi  et  illis  cauallariis  qui  cum  eo 
ibi  erant  ad  ecclesiam  sancti  satumini  quod  si  renardus  potuerit  pro- 
bare per  omines  qui  uidissent  et  audissent  quando  predictus  renardus 
uoluit  daré  fide  iussorem  aut  estáticos  de  se  aut  de  hominibus  qui  ibi 
erant  cum  eo  predicto  mironi  quando  predictus  miro  rcquirebat  ber- 
nardum  btrnardi  iamdictus  miro  debet  emendare  omnia  mala  et  onta 
que  fecit  iamdicto  renardo  Et  illis  cauallariis  qui  erant  ibi  cum  eo  ad 
predictam  ecclesiam  et  illi  qui  iurauerint  no  sen  deued  tornes  proui- 
denteni  unum  eis.  Et  iudicauerunt  predicti  iudices  de  ipsa  querela 
quam  prescriptus  comes  fecit  de  alodio  quod  fuit  dalmaci  isarni  (juod 
si  ille  conuentus  uerus  fuerit  quem  comes  diccbat  dalmacium  conue- 
nisse  sibi  prescriptum  comes  debet  habere  alodium  et  miro  debet  re- 


Digitized  by 


Google 


.-:» 


f  406   — 

ca^rf-rar*'  precíam  Q'I'^kI  íí  í-te  er^nn»-!.::!»  uem»  non  fiwTii  et  ia»dk- 
tam  alviiim  ^Tat  ín  ^>aíi-id  comhí*  et  coaa*^  aut  í-^-r  >e  ant  p*T  >iiiim 
niK'í'iin  príi*  díxit  mir^'rii  ui  n  n  í->inpararH  pn-dktTim  al-nünm  ct 
p-^/^'ea  prelK-tuí  mír^»  c^rmf^rauít  illat  '♦ímiliiíT  de''»et  nec:f«erp'  precnm 
et  f'omf^  á*'^ftii  hab^re  alodiam.  Et  iadicaaemnt  pre-^rij^i  índices  de 
'iV-rí-U  «luan  zníljí-mia-  l^mardi  de  ^^dena  ff^h  per  nx«^re  sna  de 
ea-^tro  -aiK-tí  martírii  ^um  j-um  termino  at  illa  *|nf rr-la  per  le-^em  indi- 
careinr  a  indícíha'»  et  directa  e^.-et  predicte  ux*^»ri  ^ae.  El  indicanemnt 
*\nfA  A  ñlian  mirón b  enm  snia  homini>ias  íait  p^r  manda tnm  sni  patris 
cnra  írnillermo  efú^opo  aus^»nen-sí  in  r.Dorem  ;niill»'nni  bemardi  pre- 
dictun  miro  emendet  ípí>a  mala  que  prí-dictn»  filias  et  »ni  íe<*»*mnt  in 
honor**  predicti  ^uillí-rmí.  Et  hoc  emendet  propter  dictnm  plínid  in 
(\wt  -^taVnit  eurn  eo    Et  síc  fiat  i»ta  emenda  nt  can/illarii  mironi^  qni 
feí-í-runt  í^ta  malefaeta  reeoírno:>cant  qoantnm  malam  feeerint  in  ono- 
re  predicti  ^rniHenni  et  iili  emendent  illut  and  miro  per  eos  et  inrent 
M'  nihil  ampIiiL-»  fecí^se.  Et  po»tí|uam  hoc  indicinm  fnit  indieatam  a 
predíetírt  iudleíhitó  pn^^riptus  miro  niehil   fecit  de  predicto  indicio 
íanidicto  eomiti  sed  comes  enm  pacifice  sostinnit  et  suosplioios  qnos 
predicto  miro  dedit  iamdicto  eomiti  per  XX  mi  lia  solidos  snper  hoc 
itiditiam  nolatt  dncere  ad  encorredtins  et  enm  snstinebat  iamdictns 
c/)nieH  nt  p<^>>set  habere  predictnm  mironem  t>onnm  in  sno  semicio.  Et 
predíetuí*  comes  expeetauit  iamdietnm  mironem  per  sex  annos  post- 
quam  predictnm  iuditium  fnit  indicatnm  a  prescriptis  indicibns  eogi- 
tans  nt  predictns  miro  se  meliorasset  ad  semitinm  iamdicti  comitis  et 
comitlssc  et  nt  predicti  comes  et  comitissa  honorífice  retinerent  iam- 
dietnm mironem  sicut  homo  retiñere  debet  snnm  bonnm  hominem.  Et 
in  ihtis  sex  annis  predictis  iamdictns  miro  et  nxor  sna  et  illomm  ftlíi 
et  illomm  homines  infrej^erunt  ei  iamdietnm  inditinm  quod  prescripti 
Índices  iudicaaemnt  de  ipsis  franchedis  de  nales  et  emparanerunt  eas 
ct  all>er;íauerunt  et  placitauemnt  ct  comparanernnt  sine  grato  et  no- 
I úntate  iamdicti  comitis  et  comitiVse.  Et  dnm  haec  predictns  comes  et 
comítinsa  ad  huc  pacíñcc  sastinerent  et  mnlta  alia  malefacta  (]ae  pre- 
dictns miro  et  sui  facicbant  iamdictis  eomiti  et  comitisse  venit  predic- 
tns miro  et  uxor  sua  et  filiis  illomm  bemardus  et  petierunt  a  gmilelmo 
episcopo  ausonensi  honorem  iamdicti  comitis  ad  daranum  predicti  co- 
mitis et  nxori  sue  et  filioram  suorum.  Tnnc  predicti  comes  et  comitissa 
hoc  audlto  penltuit  eos  tantum  tacuisse  et  expectasse  meliorationem 
iamdicti  mironís  et  nxori  sne  et  filiomm  illornm  rediemnt  a  chamara- 
sa  ubi  tune  erant  iamdicti  comes  et  comitissa  in  p4acitls  maíniis  in 
partes  de  hyspania  et  de  ma^os  achaptes  et  examplaments  de  térra 
et  de  mobile  ad  opns  de  iamdicto  comité  et  comitissa  et  de  gente  xptia- 
nitatis.  Statim  nt  hoc  audiernnt  enm  magna  dolore  dimiserunt  omnes 
illoH  plácitos  tam  magnos  et  rediemnt  a  chamarasa  et  propter  hoc  def- 
fldauerunt  bcmardnm  mironis  que  uolebat  acaptare  honorem  de  iam- 
dicto chomite  et  comitissa  ad  damnnm  illomm  et  eomm  filiomm  a 


Digitized  by 


Google 


-(407)- 

guillelmo  episcopo  ausonensi  sub  nomine  de  seneschalcia  de  predicto 
episcopo  guillelmo.  Postea  uero  predicti  comes  et  comitissa  miserunt 
saos  nuntios  ad  mironem  geriberti  qui  tune  erat  in  tortuosa  et  nuntii 
fuerunt  berengarius  abbas  et  guilelmus  bernardi  qui  dixerunt  ad  iam- 
dictum  mironem  ex  parte  comitis  et  chomitissae  ut  uerasset  eis 
faceré,  directum  in  barchinona.  Etiam  dictus  miro  uenit  a  tortuo- 
sa in  barchinona  ante  chomitem  et  comitissam  iamdictos  Et  comes 
et  comitissa  iamdicti  dixerunt  ipsas  querelas  quas  habebat  de  pre- 
dicto mirone  et  de  uxore  sua  et  illorum  ñliis  uel  hominibus.  In  pri- 
mis  querelauit  se  iamdictus  comes  de  predicto  mirone  de  ipso  feuo 
qui  fuit  de  gondeballo  quem  predictus  miro  tenebat  siue  dono  clio- 
mitis  predicti  et  sine  suo  grato.  ítem  querelauit  se  predictus  comes 
de  mirone  iamdicto  de  ipsas  franchedas  de  uales  que  postquam  fuit 
iudicatum  quod  predictus  miro  non  habuisset  predictus  franchedas 
siue  mercedc  comitis  ipse  miro  et  sui  illas  postea  imparauerunt  et  al 
bergauerunt  et  expletauerunt  et  placitauerunt  et  de  ipsis  placitis  ha- 
buerunt  quod  comes  inde  deberet  habere  íit  de  ipsas  franchedas  ipse 
miro  postea  comparauerit  et  sui  homines  similiter  de  ipsas  franchedas 
postea  comparauerunt.  ítem  querelauit  se  iamdictus  comes  de  predicto 
mirone  de  noueletads  de  fortedas  quas  ipse  et  sui  tenent  que  fuerunt 
facte  de  morte  remundi  borrelli  comitis  usque  nunc.  ítem  querelauit 
se  iamdtctus  comes  de  predicto  mirone  de  ipsa  turre  de  calles  et  de 
ipso  alodio  quod  guilelmus  ibi  tenet  que  predictus  miro  et  sui  tulerunt 
ipsam  turrem  et  ipsum  alodium  ad  comítem  et  ad  mirone  et  de  uxore 
sua  et  de  filio  suo  bernardo  de  acapte  et  de  conuenientia  ad  acaptar 
honorem  iamdicti  comitis  ad  damnum  iamdicti  comitis  et  uxoris  sua 
et  filiorum  suorum.  ítem  querelauit  se  iamdictus  comes  de  hominibus 
prescripti  mironis  qui  placitauerunt  dampnum  iamdicti  comitis  et  pre- 
da de  sua  honore.  ítem  querelauit  se  iamdictus  comes  de  hominibus 
predicti  mironis  qui  occiderunt  guillelmum  guadalli.  ítem  querelauit 
se  iamdictus  comes  de  hominibus  iamdicti  mironis  qui  occiderunt  et 
espedauerunt  homines  suos  et  alios  flagellauerunt  et  testa  fregerunt  et 
de  suos  pistores  quos  illi  tonderunt.  ítem  querelauit  se  iamdictus  co- 
mes de  predicto  mirone  que  predictus  comes  proferí  directum  ad  illum 
de  oliba  seniuldo  et  de  fratre  suo  remundo  et  ipse  noluit  recipere  set 
caualchauit  super  eos  et  fecit  eis  magna  malefacta.  ítem  querelauit  se 
iamdictus  comes  de  predicto  qui  stabiliuit  quomodo  fuit  esderochada 
domus  remundi  guifredi  et  amatus  eldrici  tune  erat  in  seruitio  comi- 
tis ítem  querelauit  se  iamdictus  comes  de  fijio  et  hominibus  iamdicti 
mironis  qui  asalierunt  guillelmi  borrelli  et  fecerunt  ei  magna  malefac- 
ta. Et  predictus  miro  auditis  his  querelis  prescriptis  dedit  fideiussores 
per  XV  milia  solidos  iamdictis  comiti  et  comitisse  ut  directum  fecisset 
eis  de  predictis  querelis  ad  ipsum  placitura  uel  plácitos  quos  prescripti 
comes  et  comitissa  ei  mandauerint.  Tune  predicti  comes  et  comitissa 
helegerunt  unam  de  predictis  querelis  id  est  ipsam  querelam  de  ipsas 


Digitized  by 


Google 


-(  408  )- 

franchedas  de  uales  quas  predictus  miro  et  uxor  sua  et  filii  eorum  et 
illorum  hominis  emperauerunt  et  albergauemnt  et  placitauerunt  et 
comparauerunt  et  toltas  et  acaptes  ibi  fecerunt.  Postquam  iudicatum 
fuit  in  supradicto  iuditio  a  prenominatis  iudicibus  quod  predictus  miro 
non  deberet  liabere  et  retiñere  iamdictas  franchedas  nísi  cum  mercedc 
predicti  comitis.  Et  predicti  comes  et  coraitissa  eiegerunt  ibi  iudices 
id  est  guilabertum  episcopum  et  guilelmuní  episeopuní  et  berengarium 
episcopum  et  pontium  chomitem  et  pontium  uice  comitem  et  remun- 
dum  uice  comitem  et  dalmatium  uice  comitem  et  umbertum  odonis  et 
remundum  ademari  et  remundum  arnalli  et  artallum  guadalli.  Et  pres- 
cripti  iudices  iudicauerunt  quod  illa  omnia  que  predictus  miro  et  uxor 
sua  et  filii  eorum  et  illorum  homines  emparauerunt  et  per  arberjga 
haprehenderunt  et  acaptauerunt  et  tulerunt  et  comparauerunt  et  de 
placitis  habuerunt  in  predictis  et  de  predictis  franchedas  de  ualles 
postquam  iudicatum  fuit  quod  iamdictus  miro  non  deberet  habere  et 
retiñere  predictas  franchedas  sine  mercede  iamdicti  comitis  predictus 
miro  recognoscat  ipsos  emparaments  et  ipsa  omnia  que  ipse  miro  et 
uxor  sua  et  filii  eorum  et  illorum  homines  habuerunt  de  ipsa  arberga 
et  de  ipsos  acaptes  et  de  ipsas  toltas  et  de  ipsas  compras  et  de  ipsis 
placitis  de  iamdictas  franchedas  Et  iuret  predictus  miro  manu  pro- 
pria  si  predictus  comes  recipere  uoluerit  illut  sacramentum  quod  nec 
ipse  miro  nec  sui  iamdicti  amplius  non  habuerunt  nec  haprehenderunt 
nec  emparauerunt  de  predictas  franchedas  nisi  quantum  ipse  miro 
recognouerit  et  postea  emendet  iamdictus  miro  haec  omnia  supradicta 
in  duplo  predicto  comiti  Et  postea  predictus  miro  et  uxor  sua  et  filii 
eorum  difiniant  predictas  franchedas  iamdicto  comiti.  Si  uero  iamdic 
tus  comes  noluerit  credere  hoc  sacramentum  per  predictum  mironem 
ipse  miro  faciat  istut  sacramentum  per  unum  chaballarium  qui  non 
sen  uct  et  inde  tornas  et  prius  quam  iam  dictus  comes  aprehendat  illud 
sacramentum  de  predicto  caballario  mironis  predictus  miro  mittat  pig- 
noras de  térra  in  potestatem  comitis  iamdicti  valentes  tantum  quantum 
ualent  prescriptas  franchedas  de  ualles  quas  ipse  comes  ei  querelat. 
Et  predictus  miro  tali  modo  mittat  ipsas  pignoras  in  potestatem  comitis 
iamdicti  ut*si  ipse  caballarius  mironis  uictus  fuerit  de  predicta  batalla 
iamdictus  miro  faciat  ipsam  emendam  iamdicto  comiti  talem  qualem 
cum  eo  inuenire  potuerit  cum  sua  mercede.  Et  si  predictus  miro  ex- 
traxerit  se  de  predicta  batalla  et  de  iamdicta  emenda  predictas  pigno 
ras  incurrant  in  potestatem  comitis  iamdicti.  Si  uero  chaballarius  co- 
mitis uictus  fuerit  de  predicta  batalla  iamdictus  comes  aprehendat 
prescriptam  emendam  de  iamdicta  doblarla  et  comes  emendet  ipsa 
malefacta  que  caballarius  mironis  haprehenderit  in  ipsa  batalla.  Et 
postea  iamdictus  miro  et  uxor  sua  et  filii  illorum  difiniant  iamdictas 
franchedas  de  uales  prius  quam  alias  querelas  que  sunt  superius  scrip- 
te  iudicassent  predicti  iudices  uenit  ad  mercedem  comitis  predicti  et 
comitisse  et  rogauit  ipse  miro  iamdictam  comitissam  et  guilabertum 


Digitized  by 


Google 


-(409)- 

episcopum  et  ceteros  barones  ut  inuenissent  plaeitum  et  finem  ínter  se 
et  iamdíctum  comíCem  ita  ut  unquam  amplíus  alia  inimicitia  non  re- 
niansisset  ínter  íamdictum  comitem  et  comitissam  iamdictos  et  míro- 
nem  prescriptum.  Tune  predíctus  miro  et  uxor  sua  perferiren  per  iam- 
dictara  comitissam  et  per  guilabertum  epíscopum  et  per  alios  barones 
ad  iamdictura  comitem  istum  plaeitum  hoc  est  quod  ípse  miro  iamdic- 
tus  et  uxor  sua  et  bernardus  et  gondeballus  filií  illorum  dimisissent 
ad  íamdictum  comitem  ípsum  feuum  comitalem  com  tenuit  gondeballus 
et  habuit  per  comitem.  Et  similiter  dimisissent  illi  predicti  ad  íamdic- 
tum comitem  ípsas  franchedas  de  uales  et  predíctus  miro  et  uxor  sua  et 
fllíí  illorum  predicti  dedissent  ad  íamdictum  comitem  et  comitissam 
ípsum  chastrum  de  port  cum  ípso  alodio  quod  ibi  abebant  ad  proprium 
alodium  de  íamdicto  comité  et  comitissa.  Et  fecissent  de  iamdicto 
chastro  de  porto  cum  predicto  alodio  chartam  sine  engan  ad  iamdictos 
comitem  et  comitissam:  et  predíctas  miro  et  uxor  sua  misissent  pigno- 
ras in  potestatem  comitis  predicti  et  comitisse  quod  ípsam  iachidonem 
de  predicto  feuo  de  gondeballo  et  de  predictas  franchedas  de  uales  si- 
militer fecissent  eam  facera  ad  alios  filio 5  illorum  cum  etatem  habue- 
rint.  Et  fecissent  eis  firmare  ípsam  chartam  sine  engan  quam  prcs- 
criptus  miro  et  uxor  sua  et  bernardus  et  gondeballus  filii  illorum  fecc- 
rint  ad  íamdictum  comitem  et  comitissam  de  predicto  chastro  de  port 
cam  predicto  alodio.  Et  quod  predíctus  miro  fecisset  directum  ad  iam- 
díctum chomitem  et  chomitíssam  de  guílelmo  guUelmi  de  calles  et  de 
ípsa  turre  de  calles  cum  ípso  alodio  quem  guHelmus  tenet  ibi.  Et  quod 
predíctus  miro  et  uxor  suítet  bernardus  filius  illorum  se  iachissent  de 
ipso  acapte  quod  fecerunt  uel  conuenerunt  ad  faceré  de  guílelmo  epís- 
copo  ausononsí  de  honore  predicti  comítís  quam  predíctus  guí leí  mus 
episcopus  tenet  per  predíctum  comitem.  Et  quod  nec  ípse  miro  nec 
uxor  sua  nec  bernardus  filius  illorum  nec  ullus  alíus  de  eorum  filíís 
fecissent  ullum  achapte  ad  huc  de  guílelmo  epíscopo  predicto  de  ho  • 
nore  quam  predíctus  guílelmus  episcopus  tenet  per  íamdictum  chomi- 
tem sine  licentia  et  uoluntate  íamdíctí  comitis  et  comitisse.  Et  quod 
predíctus  comes  ita  habuísset  et  retinuisset  ípsos  emparaments  de  íp- 
sas franchedas  de  penedes  que  fuerunt  compárate  sicut  comes  predíc- 
tus fecit  scribere  cum  mirone  geribertí  predicto.  Et  ut  íamdictus  miro 
fecisset  habere  ad  comitem  illut  quod  scriptum  erat  quod  comes  inde 
haberet  de  ípsas  franchedas  predictas  de  penedes.  Et  ut  íamdictus 
miro  stabílísset  ipsum  chastrum  de  olerdola  cum  consilio  et  uoluntate 
de  iamdictís  comité  et  comitissa. 

Et  postea  si  placeret  chomití  iamdicto  definisset  ad  iamdíctum  mi  • 
ronem  predicti  comes  et  comitissa  omnes  alias  prescriptas  querelas  et 
omnes  iudicios  suprascriptos  et  prescriptas  comes  et  comitissa  donas- 
sent  ípsam  ecclesiam  sancti  petri  de  bígas  et  ípsam  ecclesíam  sanctí 
petri  de  palas  darías  ad  iamdíctum  mironem  et  uxorem  suam  et  illi 
filií  illorum  cui  íamdictus  miro  et  uxor  sua  dimiserint  ípsum  chastrum 


Digitized  by 


Google 


-{  410  )- 

de  montbui.  Et  comes  predictus  respondit  quod  ipse  nichil  uoluisset 
de  alodio  predicti  mironis  nec  de  suis  chastris  set  solum  directum  fe 
cisset  illi  de  predictis  querelis  et  de  predicto  suo  feuo  quem  tenuit 
gondeballus  Tanc  prcdicta  comitissa  et  gnilabertus  epíscopas  et  cetc- 
ri  barones  rogauerunt  prescriptuin  comitem  ut  recepisset  hoc  placi- 
tum  predictum  de  parte  mironis  iamdicti  et  uxori  sue  et  filiorum  suo- 
rum  et  retinuisset  suum  bonum  homintem  et  non  menasset  eum  a  po- 
der de  iamdictus  iudiciis  uel  querelis  prescriptis.  Et  comes  credidit 
consiiium  iamdicte  comitisse  et  guilaberti  episcopí  et  aliorum  baro- 
num  quod  inde  rogabant  eum  et  fecit  iamdictuní  placitum  cum  iam 
dicto  rairone  et  uxor  sua  guilia  fecerunt  ipsam  iachidonem  de  predicto 
feuo  de  gomballo  et  de  predictas  franchedas  de  nales  ad  iamdictos 
comitem  et  comitissam.  Et  ipse  miro  et  uxor  sua  guilia  conuenerunt 
ad  iamdictum  comitem  et  comitissam  ut  similiter  fecissent  faceré  pre- 
dictam  iachidonem  de  predicto  feuo  de  gomballo  et  de  predictas  fran- 
chedas de  nales  ad  bernardum  et  ad  gondeballum  filios  suos  usque  ad 
illum  diem  iouis  quod  erat  primus  de  illo  die  dominica  in  antea  quan- 
do  istum  placitum  fecerunt  inter  se  comes  et  miro  predicti.  Et  miro  et 
uxor  sua  predicti  conuenerunt  ad  iamdictum  chomitem  et  chomitissam 
ut  usque  ad  predictum  diem  iouis  misissent  pignoras  in  potestatem 
comitis  predicti  et  comitisse  quod  ipsam  iachidonem  de  predicto  feuo 
de  goñdeballo  et  de  predictas  franchedas  de  nales  fecissent  faceré  ad 
alios  fílios  suos  cum  etatem  habuerint.  Etiam  dictus  miro  et  uxor  sua 
dederunt  et  iachielrunt  ipsum  chastrum  de  port  cum  ipso  alodio  quod 
ibi  habebant  ad  iamdictos  chomitem  et  comitissam  ad  illorumpro- 
prium  alodium.  Etiam  dictus  miro  et  uxor  sua  conuenerunt  ad  iam- 
dictum chomitem  et  comitissam  ut  predictum  donum  ei  iachidonem  de 
predicto  chastro  de  port  cum  predicto  alodio  similiter  fecisset  faceré 
ad  iamdictum  bernardum  et  gondeballum  filios  illorura  iamdictis  cho- 
miti  et  chomitisse  sine  engan  usque  ad  prescriptum  diem  iouis.  Et 
iamdictus  miro  et  uxor  sua  conuenerunt  iamdictis  comiti  et  chomitisse 
ut  ipsi  arabo  et  bernardus  et  gondeballus  filii  eorttm  fecissent  et  fir- 
massent  chartam  de  predicto  chastro  de  porto  cum  predicto  alodio  ad 
iamdictos  comitem  et  comitissam  sine  illorum  engan  usque  ad  presi- 
criptura  diem  iouis.  Et  iamdicti  miro  et  uxor  sua  conuenerunt  iamdic- 
tis comiti  et  comitisse  ut  ipsam  chartam  de  chastro  de  porto  fecissent 
firmare  ad  alios  filios  illorum  cum  etatem  habuerint.  Et  iamdictus 
miro  et  uxor  sua  guilia  conuenerunt  iamdictis  comiti  et  comitisse  ut 
impignorassent  illis  hoc  ut  cum  uenerint  ad  etatem  alii  sui  filii  firnient 
predictam  chartam  sine  engan  iamdictis  comiti  et  comitisse.  ítem  pre- 
dictus miro  et  uxor  sua  conuenerunt  ad  iamdictum  comitem  et  chomi- 
tissam quod  directum  fecissent  ad  eos  de  guilelmo  guilelmi  de  calles 
et  de  ipí^a  turre  de  challes  cum  ipso  alodio  quem  ibi  tenet  predictus 
guilelinus.  Et  predictus  miro  et  uxor  sua  guilia  conuenerunt  ad  iam- 
dictos comitem  et  comitissam  ut  ipsi  ambo  et  bernardus  filius  illorum 


Digitized  by 


Google 


-(  411  - 

se  iachissent  de  ipso  achapte  quod  fecerunt  uel  conuenerunt  ad  faceré 
de  gxiílelmo  epíscopo  atisonensi  de  honore  predicti  comitis  quam  pre- 
dictus  guilelmus  episcopus  tenet  per  predictum  chynitem.  Et  quod 
nec  ipso  miro  nee  uxor  sua  ípiilia  nec  benmrduf^  filius  illorum  nec 
ullus  alius  de  eoruin  filiis  fecissent  ullum  acapte  ad  huc  de  guileluio 
episcopo  predicto  de  honore  quam  guilelmus  episcopus  tenet  per  iam- 
dictis  comitem  sine  licentia  et  uoluntate  iamdicti  comitis  et  comitisse. 
ítem  predictus  miro  conuenit  ad  iamdictum  comitem  et  comitissam  ut 
faciat  habere  ad  illos  illut  quod  scriptura  est  quod  comes  liabeat  de 
ipsos  emparamen ts  de  ipsks  franchedas  de  penedes  que  fucrunt  uendi- 
te  sicut  comes  predictus  fecit  scribere  cum  mirone  predicto.  Ítem  con- 
uenit iamdictus  miro  et  uxor  sua  ad  iamdictos  comitem  et  chomitis- 
sam  ut  stabiliant  ipsum  chastrum  de  olerdula  cum  consilio  et  uoluntate 
de  iamdictis  comité  et  cbomitissa.  ítem  predicti  miro  et  uxor  sua  gui- 
lia  conuenerunt  ad  iamdictos  comitem  et  comitissam  ut  et  ipse  miro  et 
uxor  sua  et  filü  eorum  bernardus  et  gondeballus  iuret  fidelitates  et 
adiutorios  et  faciant  afidaments  ad  iamdictos  comitem  et  comitissam 
et  ad  illorum  filios  quales  illi  predicti  comes  et  comitissa  meliores  et 
securiores  uiderint  ad  eorum  opus  et  de  illorum  filiis.  Et  predictus 
bernardus  mironis  prius  quam  hanc  fidelitatem  fatiat  uel  sacramen- 
tum  prescriptum  sit  homo  comitis  et  comitisse.  Et  gondeballus  frater 
eius  similiter  sit  homo  comitis  et  comitisse  prius  quam  prescriptum 
sacramentum  eis  faciat.  Etiam  dictus  miro  et  uxor  sua  guilla  conuene- 
runt Ítem  ad  iamdictos  comitem  et  comitissam  ut  similiter  comendent 
eis  alios  filios  illorum  et  ipsi  filü  cum  ad  etatem  uenerint  faciant  ad 
iamdictos  comitem  et  comitissam  ipsas  fidelitates  uel  sacramentos 
quas  prescriptus  bernardus  mironis  uel  gondeballus  frater  eius  iam- 
dictus fecerint  ad  eos  uel  ad  illorum  filios.  ítem  iamdictus  miro  et 
uxor  sua  guilla  conuenerunt  ad  iamdictos  comitem  et  comitissam  ut 
mittant  eis  pignoras  de  térra  quales  meliores  uiderint  ut  se  possint 
optime  fidare  in  prese:  iptis  sacramentis  uel  fidelitatibus  de  iamdicto 
mirone  et  de  uxore  sua  guilla  et  de  filiis  illorum  iamdictis  ita  ut  illi 
prescripti  miro  uidelicet  et  uxor  sua  et  filü  illorum  optime  teneant  et 
atendant  iamdictus  fidelitates  uel  sacramentos  ad  iamdictos  comitem 
et  comitissam  omni  tempore  et  obtime  atendant  eis  prescriptas  conue- 
nientias.  Et  ut  afidare  faciant  ad  remundum  erimberti  ipsum  chastrum 
de  eraprunnano  ad  predictos  comitem  et  comitissam  et  illorum  filios  et 
ut  predictus  remundus  erimberti  iuret  fidelitatem  iamdictis  comiti  et 
comitisse  et  ut  predictus  miro  et  uxor  sua  guilia  et  filü  illorum  sint 
adiutores  ad  predictos  comitem  et  comitissam  ad  tenere  et  ad  habere 
et  deffendere  et  guerregare  omnem  illorum  honorem  sicut  est  scriptum 
in  ipsa  conuenientia  que  est  scripta  Ínter  iamdictum  comitem  et  comi- 
tissam et  predictos  mironem  et  guillara  et  sicut  est  scriptum  in  ipsos 
sacramentales  quos  prescripti  miro  et  guilia  et  filü  illorum  iurauerunt 
ad  prescriptos  comitem  et  comitissam. 


Digitized  by 


Google 


-(4U)  . 

Et  super  has  omnes  predictas  conaentiones  quas  iamdictos  miro  et 
uxor  ana  ^ailia  conuenerunt  ad  iamdictos  comitem  et  comitissam  ut 
optime  et  fideliter  attenderent  eas  ad  illos  iamdicta  gailia  uxor  pre- 
dicti  mironis  geriberti  comendauit  se  manibus  iamdicto  remando  co- 
miti  et  prescripte  alraodi  comitisse.  Et  prescripti  comes  et  comitissa 
super  hoc  ut  obtime  et  fideliter  attenderet  ad  eos  predictus  miro  et 
uxor  sua  guilia  omnes  prescriptas  conuentiones  fecerunt  finem  cum  eis 
de  illis  alus  ómnibus  querelis  et  iudiciis  prescriptis  exceptus  illis  pres- 
criptis  querelis  quas  iamdictos  miro  et  uxor  sua  habent  conuentas  ad 
reddirigere  et  ad  atendere  ad  predictos  comitem  et  comitissam  et  illo- 
rum  homincs  sicut  superius  scriptum  est  in  prescriptis  conuentionibus 
de  iamdicto  mirone  et  de  uxore  sua  guilia  et  exceptus  illa  fldelitate 
quam  iamdictus  miro  et  uxor  sua  guilia  debent  attendere  et  habere  ad 
iamdictum  comitem  et  comitissam  et  ad  illorum  filios  et  exceptus  ip- 
sos  sacramentos  quos  iamdictus  miro  habet  factos  ad  iamdictum  comi- 
tem ipse  et  uxor  sua  gijilia  et  exceptus  ipsos  sacramentos  quos  iam  - 
dictus  miro  et  uxor  sua  guilia  habent  conuentus  ad  faceré  ad  iamdic- 
tos comitem  et  comitissam  sicut  superius  scriptum  est.  Et  exceptus 
ipsas  potestates  et  staticas  de  ipso  chastro  de  olerdola  et  de  ipso  chas- 
tro  de  eraprunna  et  exceptus  ipsas  hostes  et  chaualgadas  et  seruitios 
que  iamdictus  miro  et  uxor  sua  guilia  et  filii  illorum  debent  faceré  et 
atendere  ad  iamdictos  comitem  et  comitissam  et  ad  illorum  ñlios.  Et 
iamdictus  comes  super  hoc  ut  predictus  miro  et  uxor  sua  guilia  et  filii 
illorum  attenderent  et  facerent  prescriptos  omnes  conuenientias  ad 
iamdictos  comitem  et  comitissam  fideliter  et  sinceriter  et  sine  illorum 
engan  prescriptus  comes  remundus  dedit  per  feuum  iamdicto  mironi 
geriberti  et  uxori  eius  guiliae  prescripte  et  illi  filio  illorum  cui  predic- 
tus miro  et  uxor  eius  guilia  dimiserint  chastellum  de  montbui  eccles- 
siam  sancti  petri  de  bigas  simul  cum  ipso  feuo  comitale  qui  intra  tér- 
minos iamdicte  ecclesie  est  quod  gondeballus de  comité  ecclesiam 

sancti  stephani  de  palaz  darles  simul  cum  ipso  feuo  comitate  quod  est 
intra  terminum  iamdicte  ecclesie  (sicut  tenet)  gondeballus  per  comi- 
tem. Et  omuem  feuum  comitale  quod  est  intra  términos  parrochie 
sancti  felici  de  chudinas  et  sancti  mathei  de  montbui  (et  sánete  maria) 
de  calles  excepta  ipsa  parrochia  de  calles  cum  suis  pertinentiis  ómni- 
bus quam  comes  ibi  tenet  sánete  eulalie  de  oron^ana  et  sancti 
de  amennola  et  sancti  andree  de  samalucio  et  sancti  iuliani  de  liciano. 

Et  retinet  prescriptus  comes  in  iamdicto  dono  omnia...  rat et  exi- 

tus  et  regressus  et  omne  adempramentum  quod  ibi  retro  habuerunt 
omnes  homines  de  franchedis  que  sunt  de  flumine  lubrichato  usque  ad 
nilla  de  sabadell  et  de  termino  de  comitatu  de  ausona  usque  ad  ipsa 
mare  et  de  ipsa  laboratione  de  iamdicto  feuo.  ítem  prescripti  comes  et 
comitissa  dederunt  per  feuum  iamdicte  guille  uxori  predicti  mironis 
illum  honorem  comitalem  quam  prescriptus  miro  tenet  per  (médium 
cum)  dicti  comitis  et  comitissae.  Et  comendauenint  ad  predictam  gui- 


Digitized  by 


Google 


liam  ipsos  chastros  de  olerdola  et  de  eraprunnano  similiter  sicut  co- 
mendauerant  eos  iamdicti  comes  et  comitissa  ad  prescriptum  mironem 
geriberti. 

(Document  nom.  »?8  deis  sense  data  de  Ramón  Berenguer  7, 
arx.  Corona  d*  Avagó.) 


DOCUMENT  NOM.  XX 
Sense  data.— Jdrament  dk  fidklitat  que  Mir  Geribert  presta  al 

BT8BE  GCISLABBRT  PER  LO  0A8TBLL  DE  RiBES. 

Ivro  ego  miro  geríberti  ad  te  guilabertum  episcopum  quod  de  ista 
hora  in  antea  fidelis  tibí  ero  de  ipso  castro  ribas  et  de  eius  terminis 
siue  de  ipsis  forticiis  qui  in  eius  terminis  sunt  aut  erunt.  Et  ego  supra- 
dictus  miro  nol  te  tolre  ne  ten  tolre  ne  nati  ñeque  ad  sanctam  crucem 
ñeque  ad  sanctam  eulaliam  nec  ego  nec  homo  aut  femina  per  nostrum 
consilium  aut  per  nostrum  in^cenium.  Et  tale  stabilimentura  accipiam 
in  uita  mea  quod  post  mortem  meam  filius  meus  bernardus  qui  cleri- 
cus  erit  sánete  crucis  sancteque  eulalie  aut  alter  filius  meus  post  mor- 
tem predicti  bernardi  qui  similiter  clericus  sit  predicte  sedis  non  erit 
potestatiuus  de  ipso  castro  ripas  ñeque  de  forticiis  qui  in  eius  terminis 
sunt  aut  erunt  doñee  istam  fidelitatem  habeat  juratam  tibi  aut  succes 
soribus  tuis  si  tamen  in  ipsis  non  remanserit  predicta  omnia.  Ego  miro 
geriberti  predictus  si  la  tenre  e  la  atendré  per  deum  et  per  ista  IIII*»' 
cuangelia. 

{Ant.  Eccl.  Caí.  vol.  IV,  fol  158,  doc  373). 


DOCUMENT  NOM.  XXI 
Sense  data.— Conveni  entre  Mir  Geribert  y  lo  bisbe  Güislabert 

SObRE  LO  0A8TELL  DE  RiBES. 

Conuenerunt  namque  miro  geriberto  et  uxor  sua  guilia  aprehenderé 
per  manum  guisliberti  episcopi  castrum  uocitatum  ripas  cum  ómnibus 
turris  et  forticiis  que  in  eius  términos  sunt  aut  in  antea  erunt  si  muí  cum 
ómnibus  eorum  ajacenciis  et  stare  in  hominiatico  supradicti  episcopi  et 
jurare  fidelitatem  sánete  crucis  sanctique  eulalie  siue,  supradicti  pis- 
eopi  de  supradicto  castro  rippas  et  de  eius  terminis  et  aiacentiis  et  de 
ómnibus  turris  et  forticiis  que  in  eius  termine  sunt  aut  in  antea  enint. 
Et  Ítem  conuenerunt  ei  ut  ad  ipsos  castelanos  qui  modo  tenent  ipsum 


Digitized  by 


Google 


-.(414)- 

castrum  de  ripas  supradictum  castrum  no  llur  tolran  sine  consilio  et 
uoluntate  supradicti  episcopi  nec  ad  alterum  castelanum  sine  alteros 
castellanos  no)  darán  sine  consilio  ct  uoltintate  supradicti  episcopi.  Et 
Ítem  conuenerunt  miro  et  gailía  predicti  ad  gfuílabertnm  predictum 
episcopum  quod  jurare  fecissent  ad  ipsum  castelianum  siue  castellanos 
qui  supradictum  castrum  ripas  tenent  aut  tenuerint  ut  quando  ad  eta- 
tem  uenerit  XV  annorum  ftlios  eorum  bernardus  qui  clericus  sit  sánete 
crucis  sancteque  eulalie  aut  alius  filius  eorum  post  mortem  predicti 
bernardi  qui  similiter  clericus  sit  sánete  crucis  sanctique  eulalie  si  in 
hominatico  noluerit  essc  supradicti  episcopi  aut  successorum  eiuá.  Et 
fidclitate  jurare  de  predicto  castro  ripas  et  de  eius  terminis  et  adiacen- 
tiis  siue  forticiis  qui  in  eius  termino  sunt  aut  erunt  ut  potestatiuum 
eum  non  faciant  de  supradicto  castro  ripas  ñeque  de  eius  forticiis  qui 
ibi  sunt  aut  erunt  doñee  in  hominiatico  sit  supradicti  episcopi  et  fide- 
litatem  illi  juret  et  de  supradicto  castro  rippas  et  de  eius  terminis  et 
forticiis  qui  ibi  sunt  aut  erunt  si  in  predicto  episcopo  non  remanserit 
Post  obitum  uero  mironis  et  guille  uxoris  eius  predictorum  et  duorum 
fíliorum  eorum  sicut  supradictum  est  qui  clericus  sit  sánete  crucis 
sancteque  eulalie  supradictum  castrum  ripas  cum  ómnibus  eius  forti- 
ciis que  in  eius  términos  sunt  aut  erunt  libere  et  absque  ullo  impedi- 
mento reuertatur  in  jure  et  dominatione  sánete  crucis  sancteque  eula- 
lie et  supradicti  guisliberti  episcopi  uel  successorum  eius. 

(Ánt.  Eccl.  Cat.,  vol.  IV.,  fol.  158,  doc.  371). 


DOCUMENT  NOM.  XXII 
Sense  data.— Cok veni  entre  Mir  Geribbrt  y  lo  bisbb  Goislabert, 

SOBRE  LO  POIG  Y  TORRA  DE  QíTGKS. 

Hec  est  conuenientia  que  facta  est  inter  guislabertum  episcopum 
et  mirone  geriberti  et  uxorera  eius  guiliam,  Conuenit  namque  supra- 
dictus  guilabertus  daré  supradicto  mironi  et  uxoris  eius  prefate  et  filio 
eorum  bernardo  qui  clericus  sit  sánete  crucis  sanctique  eulalie  aut 
alteri  filio  eorum  post  mortem  predicti  bernardi  qui  similiter  clericus 
sit  sancti  crucis  sanctique  eulalie  ipsum  castrum  de  ripas  cum  suis 
terminis  et  adiacenciis  et  cum  ipsas  turres  qui  in  eius  termino  sunt  aut 
erunt  in  eo  modo  et  ordine  ut  ipsum  castrum  quod  hedificatum  est  in 
ipso  pugio  uocitatum  cegias  cum  eius  termino  sit  dominicatura  supra- 
dicti guilaberti  episcopi  simul  cum  medietate  de  uineis  qui  in  supra- 
dicto termino  sunt  de  castro  ripas  que  fuerunt  dominicatura  fulchonis 
leuite.  Et  ipse  castellanuaj  siue  castellani  qui  ipsum  castrum  uocitatum 
cigias  tenuerit  aut  tenuerint  homo  sit  aut  sint  de  supradicti  mironis  et 


Digitized  by 


Google 


~(  415  )- 

uxoris  eius  prediete  et  fllii  eorum  bernardi  predicti  qui  clericus  sit 
sanóte  crucis  sancteque  eulalie  aut  alterius  fllii  eoram  post  mortem 
predicti  bernardi  qui  similiter  clericus  sit  sancti  crucis  sancteque  eu- 
lalie et  homo  sit  de  ipso  castellano  siue  castellanis  de  castro  uocitato 
ribas  et  de  ipsis  decimis  de  ipso  castro  uocitato  cigias  medietatem 
habeat  castellanus  siue  castellani  qui  tenet  aut  tenueiánt  supradictum 
castrum  ripas.  Post  obitum  uero  supradicti  episcopi  predicta  omnia  que 
ad  opus  suum  retinet  in  supradictis  terminis  sit  mironis  et  uxoris  eius 
guille  predictorum  et  eoram  filii  predicti  bernardi  qui  clericus  sit  pre- 
diete sedis  aut  alterius  fllii  eorum  post  mortem  predicti  bernardi  qui 
similiter  clericus  sit  prediete  sedis.  Et  post  mortem  eorum  sit  predicta 
dominicatura  de  castro  uocitato  cigias  cum  eorum  terminis  et  cum  me- 
dietate  predictarum  uinearum  cum  omnia  augmento  quod  in  bis  ómni- 
bus factum  fuerit  jaris  et  dominationis  canonice  et  canonicorum  pre- 
diete sedis  delibere  et  absque  ullo  uinculo.  Et  post  obitum  predicti 
episcopi  guislaberti  miro  et  uxor  eius  guilia  predicti  sint  in  hominia- 
tico  successoris  aut  successorum  predicti  episcopi  de  predicto  castro 
rippas  cum  suis  terminis.  Et  jure  de  inde  eis  fldelitatem  si  successorum 
aut  successores  predicti  episcopi  guisliberti  hoc  recipere  uoluerit  et 
nichil  amplius  requirat  aut  requirant  in  predicto  castro  rippas  aut  in 
eius  terminis  in  uita  supradictorum  uirorum.  Mirone.  S  gg  reimundi 
leuite  et  judiéis  S  gg  arluuinus  presbiter  qui  hoc  scrípsit  die  et  anno 
quo  supra. 

{Ant.  Ecl,  Cat,  vol.  IV,  fol.  158,  doc.  372). 


DOCUMENT  NOM.  XXIII 

A  1059.  -Bernat  levita,  fill  de  Mir  Gebibert,  dona  á  la  Seü 
DE  Barcelona,  lo  castell  dk  Port. 

In  nomine  sumi  et  iracomparabilis  regis  dei  excelsi  ego  bernardus 
mironi  donator  sum  domino  deo  et  comunitatis  canonice  sede  sánete 
crucis  sanctique  eulalie  uirginis  barchinonensis,  Per  hunc  pactum 
stabilitatis  uel  donationis  scripture.  Dono  dómino  deo  et  predictos  ca- 
nónicos sede  sánete  crucis  et  sánete  eulalie  barchinonensis  ipsum  cas- 
trupi  que  uocant  porto  cum  ómnibus  affinitatibus  et  termini  eius  et 
cum  ómnibus  alodiis  et  munificentiis  uineis  domibus  trileis  pratis  siluis 
a(iu¡s  garriguis  ortis  siue  arboribus  diuersis  geiierls  omne  cultuní  siue 
heremum  quicquid  in  presentí  cernitur  habere  et  possidere  exceptus 
ipsum  feuum  quod  ego  bernardus  predictus  teneo  per  predictam  sedem 
Affrontat  predictum  castrum  cum  suis  pertinentiis  de  orientali  parte  in 
flumine  bisotii.  De  australi  parte  in  monte  que  uocant  orsa.  De  meri- 
díala  parte  in  ipsa  mare.  De  occiduale  uero  parte  in  flumine  lupricati. 


Digitized  by 


Google 


-(  416  )- 

Aduenit  mihi  bernardo  hec  omnia  suprascripta  per  testationem  et 
lacxacionem  auunculi  raei  fulchoni  et  per  coinparatione  et  per  oranes 
uoces.  Quantum  istas  quatuor  affrontationes  ¡ncludunt  et  isti  teimini 
ambiunt  sic  dono  ea  omnia  suprascripta  domino  deo  et  ad  ipsam  cano- 
nicam  sánete  crucis  sieut  superius  insertum  est  cum  ingressibus  et 
exitibus  suis  eo  modo  et  ordine  ut  non  sit  uobis  nec  alus  qui  post  uos 
ibi  seruientes  fuerint  licitum  ait  de  supradicta  omnia  uendere  uel  alie- 
nare uel  in  alienum  ius  transducere  nisi  ad  me  largitor  aut  propinquis 
meis.  Quod  si  hoc  sicut  supradictum  est  ipsv  canouici  non  obedierint 
et  ad  illorum  expensis  non  retinuerint  reuertatur  in  dominium  paren- 
tibus  uel  propinquis  meis.  Quod  si  ego  donator  aut  aliquis  homo  utrius- 
que  sexus  fuerit  qui  hoc  disrumpere  uoluerit  nil  ualeat  sed  in  ira  dei 
incurrat  et  anatema  fiat  et  in  supcr  componat  in  uinculo  C  libras  auri 
puri  et  in  super  hoc  maneat  firmum  modo  ut  omni  tempere.  Actum  est 
hoc  XVII  k.  junii  Anno  XXVII  regni  henrici  regís.  S  gg  bernardi 
leuite  qui  hanc  donationem  fieri  iussi  et  manu  propria  firmaui  et  testi- 
bus  firmare  rogaui.  S  gg  guitardi  leuite  S  ©  Guillelmus  presbiter  qui 
hoc  scripsit  die  et  anno  quod  supra. 

{Ant,  Ecd,  Caí.  vol.  IV,  fol.  17,  doc.  66.) 


DOCUMENT  NOM.  XXIV 

A     1058.  — DONAOIÓ   DE   LA    TORRA    DE    MlRALPEIX    FETA    Á    ArKAÜ 
ARLÜVÍ,  per  lo  BI8BK  GülSLABERT  Y  MlR  GeRIUERT 

Hoc  est  exemplar  cuiusdara  scripture  donationis  fideliter  transla- 
tum  in  presentía  clericorum  inferius  anota ta  que  nec  minus  nec  ara- 
plius  in  se  continet  quam  im  prefata  donationis  scriptura  que  ita  inci- 
pit.  In  nomine  domini  ego  guislibertua  gratia  dei  episcopus  una  cum 
cuneta  congregatiohe  canonicorum  meorum  sedis  sánete  crucis  sane- 
teque  eulalie  et  mironis  geriberti  et  conjux  mea  guilla  et  bernardus 
mironi  filio  nostro.  Nos  si  muí  in  unum  donatores  sumus  tibi  amallo 
arluuini  Certum  quidem  et  manifestum  est  enim  quia  donamus  tibi 
ipsam  nostram  turrem  que  uocant  miralpex  que  est  inhabitabile  si- 
mulque  cum  domibus  et  casalibus  et  curtís  et  cetis  cum  ortalibus  pra  - 
tis  et  pascuis  siluis  et  garricis  terris  et  uineis  eremum  et  cultum  pro  - 
num  et  planum  cum  petriciis  aquis  aquarum  uieductibus  et  reductibus 
simul  cum  arboribus  uariis  generis  que  infra  predicto  alaudio  sunt  et 
omnia  quicquid  dici  uel  nominari  potest  que  infra  termino  est  de  pre- 
dicta  turre.  Aduenit  ad  me  guislibertus  episcopus  simul  que  cum  meis 
canonicis  predicta  omnia  per  uocem  nostre  matris  ecclesie  et  ad  miro 
ñus  geriberti  et  guilla  uxori  mea  et  bernardo  filio  meo  aduenit  nobis 


Digitized  by 


Google 


--(417)- 

predicta  omnía  per  predictam  ecclesiain  seu  per  genitoraai  nostrorura 
siue  per  donationem  de  ipso  episcopo  predicto.  Est  nanique  predicta 
orania  io  comitatu  barchínonensi  infra  termine  de  castro  ribcs  propc 
ípsa  maro.  Habet  namque  terminum  predicta  turre  cum  suis  pertinen- 
ciis  de  parte  orientis  in  ipsa  mare  uel  in  quardia  de  ipsos  beeons  et 
pergit  per  ipsa  limite  qui  uadit  ad  ipso  pugio  de  cagalela  et  uadit  per 
ipso  torrent  usque  ad  sumitatem  de  ipso  pedrosel.  De  meridie  in  mé- 
dium maris.  De  occiduo  in  ipso  fitore  rúbeo  et  uadit  ad  ipsa  quardia  de 
laci  lobs.  De  parte  uero  circii  affontat  in  ipsa  eróla  et  uadit  per  ipsa 
serra  ad  ipsum  pedrosel.  Quantum  infra  iste  affrontationes  includunt 
et  isti  termini  ambiunt  sic  donamus  tibi  predicta  omnia  cum  exitibus 
et  regressibus  eorum  siue  cum  suis  ómnibus  supra  nominatis  medieta- 
tem  ad  tuum  propium  alaudem  et  alia  medietate  per  feuura.  Ipsis 
namque  decimis  et  primiciis  qui  de  eodem  termino  deo  adjuuante 
exierint  donamus  tibi  mcdietatem  ad  tuum  proprium  alaudem  et 
alia  medietate  per  feuum  Ilec  omnia  supra  nominata  sic  donamus  tibi 
in  tale  conuentu  ut  mitas  ibi  homines  qui  ibi  habitent  et  ibi  laborent 
et  benef acias  predicta  omnia  hedificare  et  meliorare  et  ad  culturam 
perducere  et  non  liceat  tibi  de  predicta  omnia  alium  seniorem  eligere 
nisi  mironus  gerlberti  aut  posteritati  yue  nec  proclamare  ñeque  tu  ñe- 
que ipsum  uel  ipsos  cui  tu  dubitaueris  predicta  omnia.  Et  non  siat  tibi 
licitum  uindere  nec  donare  ad  nostros  símiles  ñeque  meliores  uobis 
ñeque  tu  ñeque  posteritas  tua.  Quod  si  nos  donatores  aut  aliquis  homo 
utriusque  sexus  hoc  disrumpere  uoluerimus  aut  uoluerint  ad  nichilum 
illis  proflciat  sed  eomponamus  aut  componant  tibi  predicta  omnia  in 
duplo  cum  omni  sua  melioratione  et  iusuper  hoc  maneat  firmiter  omne 
per  euum.  Actum  est  hoc  X  k.  madii  Anno  XXVI  regni  enrici  regis 
Guislibertus  episcopus  Mironi  geriberti,  bernardi  leuite  Guilia  femina 
qui  hanc  lar^itionem  fecerunt  et  flrmauerunt  et  testes  firmari  rogaue- 
runt  Miro  subdiachoni  Gomballi  mironi.  Andreas  abba.  Mironis  sacer- 
dos.  Guielmus  leuita.  Mironis  judiéis.  Geriberti  quirici.  Berengarii 
onofredi.  Guitardi  guillelmi.  Oliuer  mir.  Bernardi  durandi.  Amati 
guitardí.  Guillelme  raimundi.  Otoni  guifredi.  Mironi  bonus  homo  Od- 
garii  arluuini.  Gomballi  mironi.  Arnalli  olibani.  Raimundi  seniofredi 
leuite  et  scriptoris,.  Sggnum  poncii  presbiteri  qui  hanc  exemplar 
scripture  scripsit  die  et  anno  quo  supra. 

{AnL  Eccl.  Catvol.  IV,  fol.  1(0,  doc.  378}. 


Digitized  by 


Google 


-I  418  )- 


DOCUMENT  NOM.  XXV 

A.  1060    (I  Juliol).— DCNACIÓ    DEL    0A8TELL    DE   PORT    FBTA    PER    MlR 

Geribbst  AL8  CoMTES  Ramón  Berenqu&r  Y  Almodis  (365) 

In  nomine  domini  ego  Miro  Geriberti  et  uxor  mea  Guilia  femina  et 
filii  nostri  bernardus  et  gondeballus  Siraul  in  unum  donatores  sumus 
uobis  Domno  Remundo  berengarii  comiti  et  domne  almodi  comitisse. 
Manifestum  est  enim  quia  propter  culpam  maximam  quam  contra 
nos  comisimus  fuit  nobis  iudicata  máxima  emendado  quam  uobis  fe- 
cissemus  quam  nulio  modo  secundum  quod  conueniebat  faceré  potui- 
mus  propter  sue  magnitudinem  grauedinis.  Propter  predictam  uero 
culpam  et  propter  emendationem  ipsius  culpe.  Per  hanc  scripturam 
donationis  nostre  damus  uobis  ipsum  castrum  quod  dicunt  portus 
quod  est  in  territorio  barchinonensi  a  parte  occidentali  predicte  urbis 
ad  calcem  montis  cuiusdam  qui  uocatur  iudaicus  in  marinis  littori- 
bus.  Accidit  autem  mihi  mironi  per  uocem  parentum  meorum  et  mihi 
Guilie  femine  per  meum  decimum  siue  per  comparationem  tam  mihi 
quam  uiro  meo  et  mihi  bernardo  per  dimissionem  auunculi  mei  fulco- 
nis  et  per  uocem  parentum  meorum:  et  mihi  Gondeballo  per  uocem 
similiter  parentum  meorum  siue  aliis  quibuscumque  uocibus.  Habet 
terminum  predictum  castrum  a  parte  oriéntale  in  colle  de  inforcatis  A 
meridiana  queque  parte  in  ipso  mari  Ab  occidua  in  alueo  lubricati  A 
parte  uero  circii  in  ipsa  strata  qua  pergitur  de  inforcatis  ad  sanetam 
eulaliam  de  prouinciana.  Quantum  istis  terminis  concluditur  prenomi- 
natis  quod  ego  miro  et  uxor  mea  et  fllii  nostri  habebamus  in  prefato 
loco  et  tenebamus  per  nostrum  proprium  alodium  ad  ipsum  diem  quo 
tradidimus  in  potestatem  uestram  prenominatura  castrum  portus  totum 
integerrime  uobis  damus  et  de  nostro  iure  in  uestrum  dominium  et 
potestatem  tradimus  cum  terris  pariter  et  uineis  pratis  et  pascuis  tri- 
liis  et  uiridiariis  aquis  cum  ingressibus  simul  et  egressibus  eorum  ut 
f^ciatis  exinde  quodcumque  uobis  placuerit  ad  uestrum  plenissimum 
proprium  propter  emendationem  ipsius  culpe  que  superius  scripta  est. 
Si  uero  nos  donatores  aut  utriusque  sexus  homo  disrumpere  uel  dimo- 
uere  in  aliquo  uoluerimus  aut  uoluerit  hanc  donationem  nullatenus 
ualeamus  aut  ualeat  sed  componamus  aut  compouat  uobis  hoc  omne 
in  tripplum  cum  omni  sua  iiumelloracione.  Et  post  modum  hoc  donura 
et  doni  istius  scriptum  ualorem  obtineat  perpetuum  omne  per  aeuum. 


(86^)  ExÍBteix  copiada  aqaesta  donaoió  en  lo  Gran  llibre  del$  feti»  Uegistre  1, 
fol.  821  antich  y  60  modero,  haventse  reprodait  esta  copla,  ea  1*  apendíx  nom.  i  de  Be- 
cuerdoi  y  bellezas  ds  España,  Cataluña^  yol.  II,  pl.  821 


Digitized  by 


Google 


-(  419  )- 

Facta  carta  donationis  kalendas  iulii  Anno  XXVIII  Regni  henrici  Re- 
gis  francorum  gg  gg  mirone.  S  gg  nuin  Guilie  femine.  S  gg  bernardi 
leuite.  S  88  num  Gondeballe  mironis  Nos  pariter  hanc  donationem  fe- 
cimos  et  fírmaulmus  gg  guislibertus  gracia  dei  episcopus  gg  et  testes 
hanc  subscribere  et  firmare  rogauimus  nihilque  ad  opus  nostrum  in 
predicto  fcastro  ñeque  in  predictis  ómnibus  suprascriptis  retinuionus 
set  totum  integerrime  secundura  quod  hic  scriptura  est  prefatis  prin- 
cipibus  dedimus  exceptas  ipso  alodio  sánete  crucis  sancteque  eulalie 
sedis  quod  tenemus  per  feuum  domni  Gislibérti  pontiflcis.  S  gg  num 
bernardus  amati.  üdalardus  uicecomes.  S  gg  num  amatus  eldrici.  S  gg 
num  adalbertus  guitardi.  S  gg  num  Remundus  ermenardi.  S  gg  num 
berengarius  guadalli  S  gg  num  Fulcone  ermengaudi.  Isarnus.  S  gg 
num  Remundus  guilelmi.  S  gg  num  Guilelmus  bernardi  de  odona.  S  gg 
num  petrus  mirone. 

Sig  gg  num  Gilie  femine  uxorem  condam  mironis  G^66). 

S  gg  num  belli  hominis  cognomenato  Gerallus  leuita  exarator  et  gg 
sub  die  et  anno  prefixo. 

(Doc.  240  de  Ramón  Berenguer  I,  arx.  Cor.  Aragó)r 


DOCüMENT  NOM.  XXVI 

A.  1060  (1  Juliol).— COMVBNI  BMTRB  MlR  GbRIBBRT  Y  LOS  0OMTE8  DB 
BAROBLONA  80BRB  LOS  0A8TBLL8  DB  BbSORA  Y  CORULL  Y  LB8  FRAN- 
QUB8B8  DBL  VALLÉS. 

Haec  sunt  conuenientie  ques  fecerunt  miro  geriberti  et  Guilia  uxor 
eius  et  bernardus  et  gondeballus  filii  eorum  ad  Domnum  remundum 
comitem  barchinonensem  et  ad  domnam  almodem  chomitissam:  In 
primis  predicto  miro  et  guilia  conuenerunt  iam  dictis  comiti  et  comi- 
tisse  ut  fecissent  eius  definfr^  sine  engan  ad  alios  illorum  filios  cum 
ad  legitimam  etatem  uenerint  ipsum  chastrum  de  besaura  et  ipsum 
castrum  de  churull  cum  illorum  terminis  et  pertinentiis  ómnibus  et 
ipsum  feuum  quod  tenebat  gondeballus  per  comitem  in  comitatu  auso- 
nensi  uel  barchinonensi  siue  in  ualles  et  ipsas  franchedas  uel  baiulias 
de  ualles  sicut  ipse  miro  et  guilia  et  bernardus  et  gondeballos  filii 
eorum  predicta  omnia  definierant  ad  iamdictos  comitem  et  comitissam 
uel  ad  illorum  filios.  ítem  predicti  miro  et  guilia  conuenenint  iamdic- 


066)  Aquesta  segona  ratlftoaoió  de  Guilla  foa  feta  ab  tinta  molt  mes  negre  y  dife- 
rent  le  la  del  restant  dooament  original»,  y  posada  en  lo  blanch  qae  quedava  entre 
les  sign atures  del  deonment  y  lo  signe  del  leyita  que  actuá  de  notari  en  la  dita  do- 
nació.  Lo  que  donará  una  nova  proya  de  ratificar  dit  acte  desprós  del  any  1060,  en  que 
itfori  4  mans  deis  serrahivs  de  Tortosa,  Mir  Geribert. 


Digitized  by 


Google 


-(420)- 

tis  comití  et  comitisse  ut  fecissent  eis  fínuare  ad  predictos  alios  ilto 
rum  fílios  cum  ad  le^itimam  etatem  uenerint  ipsam  scriptaram  dona- 
tionis  quam  prescripti  miro  et  guilla  et  bernardus  et  gondeballas  filii 
eonim  fecerunt  et  firmauerunt  predictis  comiti  et  comitisse  de  ipso 
chastro  de  poriu  et  de  ipso  alodio  quod  ibi  est.  ítem  predicti  miro  et 
gailia  conuenerunt  iaradictis  comitis  et  comitisse  ut  comcndent  eis 
predictos  alios  fíiios  íUorum  cum  ad  legitimam  etatem  uenerint  et  ut 
ipsi  filii  iurent  eis  similem  fldelitatem  et  aflda^ents  sicut  predicti  miro 
et  guilla  et  bernardus  et  gondeballus  iurauerunt  eis.  ítem  predicti 
miro  et  guilla  conuenerunt  iamdictls  comiti  et  comitisse  ut  faclant  eis 
habere  illut  quod  serlptum  est  quod  pr^dictus  comes  habeat  de  ipsos 
emparaments  de  ípsas  franchedas  de  penedes  que  fuerunt  uendite  si- 
cut predictus  comes  feclt  scrlbere  cum  prescripto  mirone.  Ítem  iam- 
dlcti  miro  et  guilla  et  bernardus  et  gondeballus  conuenerunt  iamdictls 
comiti  et  comitisse  ut  non  faciat  lllum  achapte  de  gullelmo  episcopo 
ausonensi  de  illa  honore  quam  tenet  per  lamdlctos  chomitem  et  chomi 
tlssam  sine  soluimento  uel  llcentia  de  predictis  comiti  et  comitlssa. 
ítem  iamdicti  miro  et  guilla  et  bernardus  et  gondeballus  conuenerunt 
iamdictls  comiti  et  comitisse  quod  ab  hac  hora  et  delncebs  fideliter  et 
sinceriter  et  sine  engan  adlutores  sint  eis  ad  tenere  et  ad  habere  et 
defenderé  et  guerregare  omnes  illas  honores  quas  hodie  habent  et  ad- 
huc  adquisiturí  sunt  deo  dante  et  omnes  illas  parlas  de  yspanla  quas 
hodie  inde  habent  predicti  comes  et  comitlssa  uel  que  conuente  sunt 
eis  ad  daré  uel  adhuc  potuerlnt  adcrescere  deo  iuuante  contra  cunctos 
homlnes  uel  femlnas  sicut  est  serlptum  in  Ipsos  sacramentales  quoa 
iamdicti  miro  et  guilla  et  bernardus  et  gondeballus  iurauerunt  pres  • 
criptis  comiti  et  comitisse.  Itera  Iamdicti  miro  et  guilla  conuenerunt 
iamdictls  comiti  et  comitisse  ut  stabillant  Ipsum  chastrura  de  olerdola 
et  ipsam  tenedonem  de  predicto  chastro  uel  quam  •pertinet  ad  predic- 
tum  chastrum  cum  consillo  et  uol uníate  de  iamdictls  comité  et  co- 
mitissa.  ítem  prescripti  miro  et  guilla  conuenerunt  iamdictls  comiti  et 
comitisse  ut  comendent  eis  remundum  eslmberti  qul  est  chastellanus 
de  chastro  eraprunnanOjCt  ut  Ipse  remundus  luret  prescriptls  comiti  et 
comitisse  et  illorum  ñlils  Ipsam  fidelltatem  et  ipsos  afídaments  et  ip- 
sam potestatem  uel  staticam  de  predicto  chastro  eraprunano  sicut  est 
serlptum  In  ipso  sacramentan  de  predicto  remundo  eslmberti.  ítem  con- 
uenerunt predicti  miro  et  guilla  ad  lamdlctos  comitem  et  comitlssam 
ut  si  mutauerint  chastellanum  in  predicto*  chastro  eraprunano  aut  si 
predictus  remundus  eslmberti  mortuus  fuerlt  uel  quallcumque  modo 
desexient  de  predicto  chastro  talem  chastellanum  mittan  in  predicto 
chastro  qul  luret  similem  fidelltatem  de  slmilis  afidaments  et  ipsam 
potestatem  et  staticam  de  iamdicto  chastro  eraprunnano  ad  iamdictos 
comitem  et  comitlssam  et  ad  Illorum  filies  sine  engan  sicut  est  serlp- 
tum in  ipsos  sacramentan  de  predicto  remundo  eslmberti.  ítem  iam- 
dicti miro  et  guilla  conuenerunt  prescriptls  comiti  et  comitisse  ut  pro 


Digitized  by 


Google 


~(  421  )- 

díctam  fidelitatem  et  prescriptos  afidaments  de  predicto  chastro  era- 
prunnano  similiter  faciant  eis  faceré  sine  engan  ad  omnes  chastellanos 
qaos  ibi  miserint  omni  tempere.  ítem  iamdicti  miro  et  guilia  conuene- 
runt  iamdictis  comiti  et;  comitisse  ut  similiter  faciant  eis  uel  illorum 
filiis  afídare  predictum  chastrum  de  olerdola  ad  ipsum  chasteilanum 
uel  chastellanos  quod  tenuerint  ipsum  chastrum  de  olerdola  sicut  fe- 
cerunt  eis  andaré  ipsum  chastrum  de  eraprunnano  ítem  predicti  miro 
et  guiliá  couuenerunt  iamdictis  comiti  et  comitisse  ut  directum  fecis- 
sent  ad  eos  de  guilelmo  guilelmi  de  calles  et  de  ipsa  turre  de  calles 
cum  ipso  alodio  quem  ibi  tenet  predictus  guilelmus.  Facte  conuenien- 
tie  kalendas  iulii  Auno  XXVIII  regni  henrici  regis. 

88  mirone.  S  gg  bernardi  leuite  S.  gg  Guile  S.  ^g  Gondeballus 
miro. 

S  88  miro  presbítero  qui  haec  scriptura  etc. 

(Doc.  239  de  Ramón  Berenguer  I,  arx.  CJorona  Aragó). 


DOCÜMENT  NOM.  XXVII 

A.  1060. —(2  Juliol)— DoKACió  qüb  fan  los  comtes  de  Barcelona  Ra- 
món Y  Almodis,  á  Mili  Gebibeet,  del  oastell  de  MONTBUr  Y 
FEüS  del  Valles  que  Gombau  de  Besora  possehí  peb  lo  comte. 

Hoc  est  donum  quod  dedit  Domnus  raimundus  barchinonensis  Co- 
mes et  domna  almodis  comitissa  mironi  geriberti  et  uxori  eius  guile 
et  illi  filio  vel  filies  eorum  cui  vel  quibus  predictus  miro  et  iam  dicta 
vxor  eius  güila  dimiserit  ipsum  chastrum  de  montbui.  Donant  namque 
iam  dicti  comes  et  comitissa  proscripta  mironi  et  vxori  eius  guile  pre- 
fate  et  proscripto  filio  uel  filiis  eorum  ecclesiam  sancti  petri  de  biges 
simul  cum  ipso  feuo  comitale  quod  intra  términos  iam  dicte  ecclesie 
uel  parrochie  est  quod  gondeballus  de  besora  tenuit  ibi  per  feuum  de 
comité  et  ecclesiam  sancti  stefani  de  palazdaries  simul  cum  ipso  feuo 
comitale  quod  est  Ínter  términos  iamdicte  ecclesie  uel  parrochie  quod 
tenuit  ibi  prescriptus  gondeballus  per  comitem  et  omne  feuum  comi- 
tale quod  est  Ínter  términos  parrochie  sancti  felicis  de  cudines  et  sanc- 
ti matei  de  montbui  et  sánete  eulalie  de  oron^ana  et  sancti  iene- 
sii  de  amonóla  et  sancti  andree  de  samalucio  et  sancti  iuliani  de  li^an 
et  sánete  marie  de  calles  excepta  ipsa  ecclesia  uel  parrochta  sánete 
marie  de  calles  cum  suis  decimis  et  primiciis  terminis  et  pertinentiis 
ómnibus  quam  comes  et  comitissa  prescrípti  ibi  tenent.  Et  prescripti 
comes  et  comitissa  retinent  in  iam  dicto  dono  omnia  prata  et  pascua 
et  exitus  et  regressus  et  omne  adempramentum  quod  ibi  retro  abue- 
runt  omnes  homines  de  franchedis  quod  sunt  de  flumine  lubrícate  us- 


Digitized  by 


Google 


^(  422  )- 

que  ad  collam  de  sabadel  et  de  termino  de  comitatu  ausana  usque  ad 
ipsa  mare  excepta  ipsa  laboratione  de  iamdieto  feuo.  Et  iamdicti  co- 
mes et  comitissa  comendant  iamdicte  gaile  uxori  iamdicti  mironis  et 
bernardo  et  gondeballo  filiis  eorum  ipsum  chastrum  de  olerdula  et  ip- 
Bum  cliastram  de  erapranano  et  donant  ad  eos  ipsum  feuum  comitale 
quob  ibi  tenet  prescriptus  miro  geriberti  per  comitem.  Et  prescripti 
comes  et  comitissa  similiter  faciunt  ipsam  comendam  de  predictis 
chastris  olerdula  et  eraprunano  et  donum  de  predicto  feuo  ad  illum 
alium  filium  uel  filias  de  predicto  rairone  et  predicta  güila  cui  uel  qui- 
bus  iamdicti  miro  uol  güila  dimiserit  iamdictos  chastros  de  olerdula  et 
de  eraprunano. 

Facto  dono  VI.**  nonas  Julii  Anno  XXVIII  Kegis  henrici. 

(Düc.  241  de  Ramón  Bciengucr  I,  arx.  Cor.  Aragó). 


DOCUMENT  NOM.  XXVIU 
* 
A.  1060.— TSSTAMBNT  Dfl  MiR  Qbbibbbt  nbt  dbl  oomtb  db 
Baroblona  Borrbll  II 

In  xpti.  nomine  hec  sunt  conditiones  sacramentorum  ultime  uolun- 
tatis  cuiusdam  hominis  mironis  geriberti  diue  memorie  quod  ille  scri- 
bere  jussit  reimundo  leuite  et  cum  litteris  suis  manu  propria  fírmauit 
vnde  constituit  distributores  suarum  rerum  esse  ,guilia  uxori  suoe  et 
reimundo  lobeti  et  amallo  arluuini  et  guanalgaudi  sendredi  et  condam 
mironi  boni  hominis.  Precipiens  lilis  atque  injungéns  ut  si  mortis 
euentu  illi  euenisset  in  ipso  itinere  quo  pergere  uolebat  ad  uisitandam 
limina  beati  jacobi  apostoli  gallicie  aut  in  alio  loco  antequam  aliud 
testamentum  fecisset  plenam  potestatem  habuissent  seu  prescripti  tu- 
tores et  helemosinarii  ita  omnium  rerum  suarum  mobilium  atque  in- 
mobilium  ita  donare  et  distribuere  sicut  eis  precepit  et  injuncxit  per 
suprascriptum  testamentum  Vnde  atulerunt  prescripti  tutores  testes 
coram  guillelmo  marcho  judice  et  alus  uiriis  idoneis  subterius  anotati 
ex  parte  quorum  nomina  sunt  reimundo  leuite  et  ricardi  ellemari  et 
amato  guitardi  qui  iuris  jurando  testifícati  sunt  ita  dicentes.  Nos  uero 
prenominati  testes  unum  dantes  testimonium  primo  per  deum  trinum 
et  unum  et  super  altare  consecratum  in  honore  sancti  martini  qui  est 
situm  intus  in  ecclesiam  sancti  sebastiani  cenobii  super  cuius  sacro 
sancto  altare  has  conditiones  manus  nostras  continemus  jurando  quia 
nos  prescripti  testes  uidimus  et  audiuimus  quando  mironi  geriberti 
prescripti  qui  est  condam  fecit  scribere  suum  testamentum  sicut  supra 
retulimus  et  precepit  per  suum  testamentum  prescriptum  ad  suos  pres- 
criptos  tutores  et  helemosinarios  ita  distribuere  omnium  rerum  suarum 


Digitized  by 


Google 


-í  423  )- 

sicut  in  prescripto  testamento  resonat.  In  prímia  precepit  suis  tntoribus 
nt  dedissent  sancto  sebastiano  ipsa  casa  de  bag  cnm  sais  terris  et  ai- 
neis  et  ipsa  mansione  de  ágela  cam  sais  terris  et  aineis  et  de  ipsa 
strada  de  ipso  gorg  negre  sicnt  nadít  a  sancto  paalo  asqae  ad  ipso 
torrente  qai  est  subtas  mansione  de  condam  guillelmo  leuegelli  et 
aadit  ad  ipsam  pratam  terris  et  aineis  casis  et  casalibas  qaod  ad  illam 
pertinebat  exceptas  ipsam  soiariam.   Et  dedit  ad  sanctam  petnira 
de  castro  sabiradz  pariliata  ana  de  térra  qai  est  ad  ipsam  collum 
cam  ipsa  mansione  qai  est  infra  ipsa  pariliata  et  modiatas  III  de 
aineis  qae  sant  sabtas  mansione  de  gaimara  magistro.   Et  ipsa  os- 
teldad  qae  tenebat   gaimara    magistro    ipsam  seraitiam  qae  inde 
debet  exire  remansisset  ad  sanctam  petram  prescriptam  ea  ratione 
at  anas  presbiter  faisset  electas  qai   stetisset    in   seraitiam  sancti 
petri  prescripti  et  per  anamqaemqae  diem  fecisset  ministeriam  per 
anime  sae  et  patria  sai  et  matri  et  parentibas  sais  et  ipsa  electione 
faisset  de  axori  sae  dam  aiaa  faisset  post  obitam  saam  faisset  de  eos 
qai  tenaissent  castro  sabiradz.   Donaait  ad  sanctam  mariam  de  castro 
sancti  martini  pariliata  ana  de  tetra  qae  est  ad  ipso  carsas  et  modiatas 
daas  de  aineis  qaeiSant  ad  ipsam  pateam  et  ipsa  petia  de  térra  qae 
tenebat  gailabertas  leaita  qae  est  ad  ipsam  pateam  cam  ipso  orto  qai 
ibi  est.  Donaait  ad  sanctam  petram  et  ad  sanctam  martinam  pariliata 
ana  de  térra  qae  tenebat  bernardas  gaadalli  qae  est  ad  ipso  paiol  et 
modiatas  qaataor  de  aineis  qae  tenebat  adalbertas  de  labricato.  Do- 
naait ad  sanctam  micbaelem  de  olerdala   modiatas  daas  de  aineis  qae 
faerant  de  bernardo  botlarii.  Donaait  axori  sae  gailie  ipsam  saam 
castram  de  sabiradz  et  medietatem  de  ipso  castro  qae  aocatar  aitis 
cnm  medietate  de  ipso  termino  et  ipsa  medietate  de  decimis  et  primi- 
ciis  et  aiacenciis  et  pertinenciis  qae  pertinebant  ad  predictnm  castram 
aitis  et  medietatem  de  omnibas  caasis  qaicqaid  dicere  ael  nominari 
potaisset  homo  qae  infra  termino  est  de  predicto  castram  aitis  et  ipsam 
castram  aitis  et  ipsam  castram  sancti  martini  et  ipsam  castram  de 
cezina  et  ipsam  castram  olerdala  et  ipsam  castram  eraprana  et  ipsam 
castram  ribes  et  ipsam  castram  port  cam  illoram  pertinentiis  de  pre* 
dictis  tenuisset  et  possedisset  predicte  gailie  axori  sae  si  in  aidaitate 
digna  permansisset  sine  blandimento  de  filiis  aut  filiabas  de  predicto 
miro  et  gailie.  Si  aatem  in  aidaitate  non  permanserit  reaertisset  pre- 
dictam  saam  honorem  ad  filies  saos  máscalos  sicat  ille  miro  predicto 
disposait  eis  in  saam  testamentam  prescriptam.  In  primis  concessit 
ad  bernardam  filiam  saam  et  ad  arnallam  filiam  saam  ipsam  castram 
de  sabiradz  cam  terminis  et  adiacentiis  earam  et  omnia  qnántam  per- 
tinet  ad  predictnm  castram  et  medietatem  de  ipso  castro  de  ipsa  aid 
cam  medietate  de  ipso  termino  et  de  sais  adiacentiis  et  de  sais  perti- 
nenciis qae  saperias  est  scriptam.  Similiter  concessit  ad  predictos  filies 
saos  bernard  et  arnal  ipsam  castram  de  erapranna  in  sernitio  dei  et 
de  ipso  comiti.  Et  similiter  concessit  ipsam  castram  de  ribes  ad  pre- 


Digitized  by 


Google 


-(424)- 

dictós  filios  bernardo  et  amallo  ut  habuissent  eum  in  seraítio  dei  et  de 
ipso  episcopo.  Et  predictos  castros  subirads  et  medietatem  de  ipsa  uid 
et  eraprunna  et  ribes  teoeat  bernardus  predictus  filias  suus  ómnibus 
diebus  uite  sue  in  tale  conuentu  ut  non  fuisset  illi  licitum  uendere  nee 
donare  nec  inalienare  ñeque  per  episcopatu  ñeque  peraliquem  modum 
aliquid  de  predicto  honore  et  post  obitum  suum  remansisset  predictam 
honorem  ad  arnallum  filium  suum  et  si  arnallus  predicti  mortuus  fuis- 
set ante  quam  proles  habuisset  de  legitimo  coniugio  remansisset  pre- 
dictam honorem  rcimundo  fratri  suo.  Et  si  reimundus  mortuus  fuisset 
remansisset  ad  gondeballum  filium  suum.  Et  si  uoluisset  babero  ber- 
nardus filius  suus  predictam  honorem  quo  modo  superius  esset  inser- 
tam  fecisset  carta m  legitimam  reimundo  fratri  suo  post  mortem  ber- 
nardi  et  reimundus  filius  suus  habuisset  ipso  feuo  episcopale  quod  Ule 
habebat  et  tenebat  de  alueo  bísaucii  usque  ad  castrum  cúbeles  et  rei- 
mundus predictus  filius  remansisset  in  baglia  dei  omnipotentis  et  de 
bernardo  fratri  suo.  Et  mandauit  ad  suos  castellanos  qui  tenebant 
predictam  suam  honorem  ut  non  dedissent  potestatem  de  predicto  filio 
suo  bernardo  usque  quo  bernardus  filius  suus  habuisset  sacramentum 
factum  amallo  fratri  suo  ut  habuisset  predictos  castros  arnallus  pre- 
dicti post  mortem  bernardi  fratri  sui.  Et  si  bernardus  filius  suus  se 
abstraxisset  et  noluisset  faceré  predictum  sacramentum  amallo  fratri 
suo  et  predictam  cartam  de  port  reimundo  fratri  suo  remansisset  pre- 
dictam honorem  amallo  fratri  suo  sine  uUa  dubitatione  et  hoc  habeat 
factum  infra  XXX  dies.  Et  concessit  ipsum  castrum  sancti  martini 
cum  suis  terminis  et  suis  pertinenciis  gondeballo  filio  suo.  Et  similiter 
concessit  gondeballo  filio  suo  ipsum  castrum  de  olerdula  cum  sius  aja- 
cenciis  et  suis  terminis  et  suis  pertinenciis  ut  habuisset  in  seruitio  dei 
et  de  ipso  comiti.  Et  dedit  prescriptus  miro  adalaidis  filie  sue  ipsum 
suum  alaudem  cum  ipsa  turre  de  uentaiols  in  tale  conuentu  ut  deffínis- 
set  omnes  uoces  quos  requirere  potuisset  in  honore  predicti  mironis 
quod  si  faceré  noluisset  reuertisset  predicta  turre  et  predicto  alaudio 
de  uentaiols  ad  ipsum  suum  fllium  qui  tenuisset  castrum  sancti  marti- 
ni. Et  concessit  ipsas  suas  eguas  ad  predictam  guiliam  uxorem  suam. 
Et  concessit  sancto  sebastiano  ipsas  decimas  de  ipsos  pulinos  et  puli- 
nas  quod  deus  dedisset  omni  tempore  de  predictas  eguas.  Et  de  alio 
suo  mobile  quod  remansisset  soluere  fecissent  ipsos  suos  débitos  et 
alium  quod  remansisset  ipsas  duas  partes  concessit  per  anima  sua 
et  terciam  partem  concessit  uxori  sue  prescripte.  Et  concessit  ipso  feuo 
de  quartel  et  ipso  alaudio  de  mata  gondeballo  filio  suo    Et  jussit  ut 
remansisset  omnem  suam  honorem  et  uxori  sua  et  filiis  in  l»adlia  dei 
omnipotentis  et  de  ipso  comiti  et  con)itisse  et  de  guisliberto  episcopo 
et  de  guillelmo  episcopo  ausonensi.  Et  postquam  ordinauit  suam  uo- 
luntatem  ut  supra  retulimus  mutauit  uoluntatem  suam  de  ipso  castro 
sancti  martini  quod  dedit  uxori  sue  prescripte  sicut  resonat  in  sua 
scriptura  quod  ille  ei  fecit  et  firmauit.  Postquam  autem  hec  omnia  or- 


Digitized  by 


Google 


_(  425  — 

dinauit  predictus  miro  uixit  postea  annis  sex  minus  VIITI  menses  et 
médium  et  fuit  interfectas  a  sarracenis  in  ciuitate  tortuosa  cum  filio 
suo  et  hominibus  snis.  Publícata  fuit  hoc  uoluntas  secundum  legis 
gotice  ubi  dicitur  morientium  extrema  uoluntas  siue  sit  auctoris  et 
testiura  riíanu  subscripta  siue  utrarumque  partium  signis  extiterint 
robórate  infra  sex  menses  coram  quolibet  sacerdote  pateant  publican- 
da  sicut  et  iste  fuerunt  coram  guillelmo  pontífice  ausonensi  et  guili- 
berto  episcopo  barchinonensi  et  guillelmo  remundi  iudex  et  sacerdos 
ausonensi  et  corara  multis  alus  idoneis  uiris  Late  conditiones  lili 
kalendas  nouémbris  Anno  XXX  regni  henrici  regis  S  gg  remundi 
leuite.  Sggnum  richardi  ellemari.  Sggnum  amati  guitardi  Nos  qui  hunc 
sacramentum  fideliter  juramus.  S  gB  guille  femine  Sggnum  raimundi 
lobeti.  S  88  arnalli  arluuini  Hec  sunt  helemosinarii  et  tutores.  Remundi 
guadamiri,  Geralli  bertrandi  Rodballi.  Ricolfi  odgarii.  Remundi  mi- 
roni.  Arnalli  oliba.  Ollirig  bonefilii.  Guinabal.  Bernardi  guillelmi. 
Bernard  guielm  fedach.  Bertrán  girbert.  Nos  qui  uidimus  predicta 
omnia  corroboran  Guillclmus  judex.  Resonabat  in  predicto  testamento 
mironis  VI  idus  dccembris  Anno  XXIIII  regni  henrici  regis.  Remundi 
seniofredi  et  leuite  qui  hoc  scripsit  cum  dio  et  anno  quo  supra. 

(Ant.  EccL  CaL,  vol.  IV,  fol.  161,  doc.  379). 


DOCUMENT  NOM.  XXIX 

a.  1060.  —lo  bisbe  guislabert  dona  á  güisla  t  á  808  fill8  gombau, 
Arnau  y  Ramón,  lo  feü  bisbal  que  possehiren  Mib  Geribebt  y 

GOMBAU  DE  BeSORA. 

Svb  tali  conuenientia  donat  guislibertus  episcopus  ipso  feuo  epis- 
copali  quos  tenebat  gojideballus  bisaurenci  a  die  obitus  sui  et  mironi 
geriberti  a  die  obitus  sui  ad  dominara  guillara  et  filiis  suis  gondeba- 
11o  et  amallo  et  raimundo  idest  ipsum  castrum  de  ribes  cura  suis  ter- 
mlnis  et  suis  pertinenciis  exceptis  hoc  quod  dedit  guislibertus  episco- 
pus ad  ipsara  canonicara  pariliatas  IIII.<>'  de  térra  et  modiatas  V  de 
uineas  que  est  infra  términos  de  predicto  castrí.  Et  ipsa  parrochia 
sancti  baudilii  cum  daabus  partibus  deciraarum  que  pertinent  ad  pre- 
dictara  parrochiam.  Et  ipsa  parrochia  de  madrona  cum  duabus  parti- 
bus deciraarum.  Et  ipsa  parrochia  sancti  iacobi  de  barchinona  cum 
duabus  partibus  decimarura  quas  habet  in  parrochia  sancti  iohannis 
de  pino  et  in  parrochia  sancti  baudilii  et  ipsa  ecclesia  de  mogoda  que 
uocatur  sancta  perpetua  et  cura  duabus  partibus  decimarura  et  ipsa 
ecclesia  sancti  saturnini  de  palatio  dalmanla  cum  duabus  partibus  de- 
cimarura et  ipsa  parrochia  de  sancti  genesii  de  laraenla  cura  duabus 


Digitized  by 


Google 


-(426)- 

partibus  decímarum  et  sancti  andree  de  samaluz  com  duabns  partibus 
decimarum.  Et  ipsa  parrochia  de  nilla  uoua  cnm  doabns  partibus  de- 
ciraaruin  et  ipsa  parrochia  sancti  felicis  de  cudines  cum  doabos  parti- 
bus decimarum.  Et  ipso  feuo  quod  tenet  orutia  femina  in  comitatu 
ausonensi  quod  est  de  sancta  cruce  et  de  sancta  eulalia  et  ipsa  parro- 
chia de  oronciana  cum  duabus  partibus  decimarum.  Ysta  omnia  su- 
práscripta  ([uos  tenebat  gondeballus  et  mironus  predictis  a  die  obitus 
illorum  in  ómnibus  locis  sic  donat  predictus  episcopus  guilie  predicte 
et  filiis  suis  predictis  per  feuo.  Sub  tali  conuentu  ut  stent  in  hominia- 
tico  de  supradicto  episcopo  et  albergen  cum  predicto  episcopo  in  hos- 
tes  et  in  caualcatas  dum  viuus  fuerit..  Post  obitum  queque  eius  simili- 
ter  faciant  cum  successoribus  suis  et  stabiliant  unum  clericum  in  ser- 
uitium  sánete  crucis  sancteque  eulalie.  Et  hoc  fuit  factum  in  presen- 
tia  geriberti  gitardi  et  arnalius  arluuini  et  geriberto  quirici  et  richardo 
ollomari  et  guilaberto  adroarii  adalberto  presbitero  bernardo  seniofre- 
di  berengario  udalardi  et  guilaberto  geriberti  et  ricolfl  odgarii.  Actum 
est  hoc  II  k.  nouembris  Anno  XXX  regni  henrici  regis  S  gg  num  ge- 
riberti guitardi.  gg  Guislibertus  gratia  dei  episcopus  88  •  S  88  guilaber- 
ti  leuite  S  gg  num  arnalli  arluuini.  S  8B  num  geriberto  qüirici  S  gg  num 
ricolfi  odgarii  S  ®  num  reimundi  seniofredi  et  leuite  qui  hec  scripsit 
die  et  anno  quo  supra. 

{Ant.  Ecd.  CaU  vol  IV,  fol.  167,  doc.  369) 


DOCUMENT  NOM.  XXX 

A.    1076  á   1082.— JURAMENT   DE  FIDELFIAT  AL  COMTE  RaMÓN   BeRBH- 
GUER  II  PEB  PART  d'  ARNAü  MIR,  FILL  DE  GüISLA 

luro  ego  arnalius  mironis  filius  qui  fuit  Guilie  femine  uobis  domno 
reimundo  comiti  barchinonensi  filius  qui  fuisti  almodís  comitisse  quod 
ab  isto  die  et  deinceps  fidelis  ero  uobis  de  uestra  vita,  et  corpore  et  de 
ómnibus  membris  que  in  corpore  vestro  se  tenent  et  de  omni  vestra 
honore  tan  christianitate  quam  de  hispánia  quod  hodie  habetis  aut  in 
antea  deo  dante  adquisiturus  estis,  exceptus  ipsum  directum  honoris 
qui  fuit  patris  meis  vnde  hodie  sum  querelosus  et  ero  vobis  adiutor  a 
tenere  et  habere  et  defenderé  prescriptum  vestrum  honorem  contra 
cunctos  homines  vel  feminas  sine  vestro  engan  exceptus  domnum  be- 
rengarium  fratrem  vestrum  comitem  barchinonensem  et  de  ipso  castro 
quem  dicunt  olerdola  et  de  ipso  quem  dicunfc  erapruiano  dabo  tibi  po- 
testatem  et  tuis  nuntiis  per  quantasque  vices  tu  mihi  requisieris  aut 
mandaueris  per  tuos  nuncios  vel  nuncium  ita  cum  f orfectura  quam 
siue  forfectura  et  tui  nuntii  non  habebunt  ullum  reguard  qui  per  hoc 


Digitized  by 


Google 


-(  427  )- 

ibi  venerint.  Et  hoc  totum-íaciam  tibi  per  directam  fidem  sine  tuo  en- 
gan  et  de  predictis  castris  non  te  decipiam  ullo  modo.  Et  ego  predictus 
Arnallus  fidelis  ero  tibi  proscripto  Remundo  comiti  de  predictis  castris 
et  de  eorum  terminis  et  de  rochis  et  podiis  que  sunt  in  eorum  terminis 
et  sicut  superius  scriptum  est  ita  tibi  faciam  et  atendam  per  diroctam 
fidem  sine  engan  per  deum  et  hec  sancta. 

(Document  73  de  Ramón  Berenj^ucr  II,  arx.  Corona  Aragó). 


DOCüMENT  NOM.  XXXI 

A.  1068.— CONVENI  ENTRE   GOMBAU   MlB  Y  RAMÓN   YSIMBERT  SOBRE  LO 
CA8TELL  D'  ERAPRÜNYÁ  Y  ALTRE8  PEU8 

In  Del  nomine  Hec  est  conueniencia  que  facta  est  inter  Domnum 
Gomballum  filium  mironis  Geriberti  et  Reimundum  ysimbertum  custo- 
dem  castri  erapruniani  Donat  autem  et  comendat  predictus  Gombal- 
dus  castrum  erapruniani  ad  ipsum  iam  dictum  Raimundum  ysimber- 
tum et  ad  uxorem  suam  neuiam  et  ad  omnes  fíiios  suos  eo  conuentu  ut 
teneat  eum  Raimundus  predictus  et  vxor  sua  in  uita  sua  et  miro  eorum 
fiiiud  et  superstis  eius  f rater  Gombaldus  et  omnes  filii  eorum  unus  post 
alium  quandiu  unus  superuixerit  alium  remaneat  ad  extremum  qui 
uiuus  fuerit  ipsum  castrum  uidelicet  et  omnes  suos  termines  utriusque 
sexus  et  ecclesias  et  monte  et  siluas  et  arbores  et  garrigas  petris  pe- 
trum  ruptis  et  preruptis  pronum  et  planum  ualles  et  condensa  et  omne 
cultum  et  eremum  aquis  aquarum  uieitibus  et  reitibus  quicquid  dici 
uel  nominari  possunt.  Hec  omnia  dono  sicut  pertinet  ad  ipsum  castrum 
et  sicut  tenuerunt  ipsi  qui  ipsum  castrum  tenuerunt  uidelicet  medieta- 
tem  de  ipsa  parrochia  cum  ipsos  decimarios  et  fabricam  sancti  cle- 
mentis  et  feuum  quod  tenet  tedbaldus  et  ipsas  artigas^uidelicet  medie 
gaudtas  et  tercia  parte  de  ipsas  ci barias  et  castelanias  III  unam  uide- 
licet etii  et  aliam  reiambaldi  iohanis  alteram  uero  Ermigildi  corui  et  ip- 
sam  terciara  partem  de  ipsa  capellanía  et  terciara  partera  de  ipsos  pláci- 
tos et  de  omnes  causas  lexiuas  sirailiter  ipsam  terciara  partera  et  ipsura 
castrura  que  dicunt  campo  de  asinos  cum  oranibus  decimis  et  priraiciis 

suis  et  ipsas  oblias  uidelicet  de  porcos  et  raultones que  ad  castella- 

num  pertinet  siue  et  de  ipsas  persetalias  et  de  ipsos  aut  ipsas  qui  du- 

xerit  raa ritos  aut  uxor es castellanura  pertinet  et  ipsa  dominicatu- 

ra  de  raontes  et  planos  et  ipso  raandamento  et  districto  que  ad  eura 

caste et  ss.  VIIII  ordei  et  VIII  soraadas  uinderaie  producto  de  ipso 

granarlo.  Et  in  alio  loco  in  terrainio  de  castro  Sancti  raartini se 

dono  uobis  ipsara  nonara  partera  quod  tenet  oto  Guifredus  de  orania 
quod  exiit  de  ipsa  decima  de  ipsa  ecclesia.  Et  in  terrainio  de  olerdula 


Digitized  by 


Google 


-(  428  )- 

ipsam  octauam  partera  de  ípsa  decima  quod  tenuit  Guillermus  bemar- 
das  de  beliana  condam.  Et  si  de  ípsa  octaua  aüquid  minu...  ro  de  oler- 
dola  XL  uncías  auri  uobis  coraponam  perpetim  nobis  abitaras  si  per 
directuin  et  sine  uestro  engan  uobis  non  tradidero  et  adiutorium  uobis 
in  hoc  non  fuero.  Et  insuper  dono  uobis  et  ad  omnes  filies  uestros  unus 
post  alium  ipsam  meara  sinescalciara  siue  in  hac  térra  uel  yspania. 
Est  autem  hec  omnia  in  comitatu  barchinonense  in  locis  nominatis  su- 

perius.  Predictum supra  scripta  dono  uobis  Remundo  et  vxori  tue 

iara  dicte  simul  et  ad  filios  uestros  sicut  suprascriptum  est  ut  liabeatis 
et  tencatis  quandiu  uixeritis  omnes  in  meo  seruicio  et  fídelitate.  Dece- 
tero  namque  ego  Gombaldus  miro  predictus  pro  eo  quod  nos  facitis 
uoluntatem  meara  de  ipso  castro  ut  comendemus  eum  ego  et  uos  simul 
in  unum  quidam  Raimundo  Guillelmo  quod  si  de  isto  die  in  antea  por 
qualicumque  modo  ad  opertum  fuerit  castrum  predictum  cura  omñia 
pertinencia  sua  supra  scripta  nequáquam  uos  nec  filios  uestros  inquie- 
tari  audeam  ut  nulli  homini  eum  donetis  sed  semper  sicut  superius 
scriptum  eum  teneatis  tam  uos  quam  filium  uestrí  orane  per  euum. 
Actum  est  hoc  II  idus  Septembris  Anno  VIH.**  Regni  philipi  regis. 
Sig  88  nura  Gombaldi  mironis  qui  ista  donatione  feci  et  testes  firmare 
rogaui  Sig  88  num  Guillelrai  companni.  SiggBnum  Erberti  amalrici. 
Sig  88  num  mironis  fratris  eius.  Sig  8B  num  Enolfi.  Sig  ©  num  Beren- 
garii  Guillelrai.  Sig  88  nura  Arnaldi  adalberti.  Vuillelmus  monachus 
qui  ista  conueniencia  scripsit  cura  litteras  superpositas  in  titulo  IIII  et 
XXim  et  XXVI  die  et  anno  prefixo. 

(Document  nom.  383  de  Ramón  Berenguer  I,  arx.  Corona  Aragó). 


DDCÜMENT  NOM.  XXXII 
A.  1120.~Ramón  fill  de  Mir  Geribert,  fá  donació  de  diferentes 

TERRE8  Á  LA  SeU  DE  BARCELONA 

In  dei  nomine  ego  raimundus  mironis  cura  uxore  mea  sancia  et  fi- 
lio raeo  amallo  reddo  et  diffinio  atque  pacifico  deo  et  ecclesie  sedis 
sánete  crucis  sancteque  eulalie  et  tibi  domno  oUegario  eiusdem  sedis 
pontifici  orania  alodia  scilieet  domos  et  ortos  et  ortales  térras  et  niñeas 
cultas  et  hereraas  prata  et  pascua  unde  contentio  actenus  inter  nos  ac- 
ta est  sicut  rairaundus  bone  memorie  episcopus  decessor  uester  tenuit 
et  habuit  ipse  et  homo  per  eum  et  sicut  in  cartis  uestris  resonat.  Sunt 
autem  hec  in  terminio  de  port  et  terminantur  a  parte  orientis  in  mon- 
te judaico  et  ab  occidente  in  ipso  prato  et  in  alodiis  ipsius  canonice  et 
aliorum  horainum.  Et  a  circio  in  strata  publica  quod  uadit  de  barchi- 
nona  ad  prouincianam.  Et  a  meridie  in  alodio  quod  aula  mea  emit  er- 


Digitized  by 


Google 


-(  429  )- 

mengardls  subtus  circulum  ét  sic  exteaditnr  usque  in  montem  judaí- 
cum.  Quantum  intra  hos  términos  antecessores  uestri  habaémnt  et  nos 
nobis  reqnirebamus  nel  requirere  ibi  poteramns  totum  diffinímus  nobis 
et  ecclesie  uestre  cum  decimis  et  pertinenciis  suis  per  fidem  sine  on^an 
ut  faciatis  inde  quicquid  uobis  placuerit  sicut  de  alus  munifieentiis 
ecclesie  uestre.  Dono  uobis  etiam  ego  raimundus  predictus  unum  man- 
sum  in  cegias  et  alium  in  ribas  cum  ómnibus  illorum  pertinentiis  ita 
solide  et  libere  ut  ñeque  ego  ñeque  aliquis  propter  me  ñeque  castella- 
nus  ñeque  aliquis  homo  aut  femina  audeat  in  ipsis  duobus  mansis  uel 
ineorum  pertinenciis  aliquid  acaptare  aut  toUere  nisi  uos  aut  cui  uos 
mandaueritis.  Et  ipsi  homines  et  femine  qui  ibi  steterint  uobis  tantum 
respondeant  et  seruiant  et  de  meo  jure  in  uestrum  trado  dominium  et 
potestatem  ut  faciatis  inde  quod  uobis  placuerit.  Siquis  autem  hanc 
diffinitionem  siue  donationem  uobis  infringere  uel  ecclesie  uestre  pre- 
sumpserit  componat  uobis  suprascripU  omnia  in  duplum  et  postmodum 
eodem  modo  hec  diffinitio  atque  donatio  firma  permaneat.  Actum  est 
hoc  V  nonas  julii  Anno  XII  regnante  ledouico  rege.  S  gg  num  raimundi 
mironis.  S  ®  num  santie  uxoris  eius.  S  gg  num  arnalli  mironis  ambo- 
rum  filii.  Nos  qui  hanc  diffinitionem  sen  donationem  facimus  et  firma- 
mus  firmarique  rogamus.  S  gg  num  yordanis.  S  gg  num  raimundi  ber- 
trandi.  S  gB  num  berenga rii  bernardi  dapiferi.  S  gg  num  dalmacii  ber- 
nardi.  S.  gg  num  bernardi  raimundi  de  ma^aned.  Johannes  presbiter 
qui  hoc  scripsit  die  et  a^no  quo  supra. 

{AnL  Eccl.  Cat.  vol.  IV,  folis  29  y  165,  documents  89  y  390). 


DOCUMENT  NOM.  XXXIII 

A.  1397.— Los  HABITADORS  DE  FbAGA  (MONTJÜÍCH)  CLAMAKT8E  DEL8 
PEBJUDI0I8  CAUSAT8  PEB  LES  AY6UE8  0OBBOMPUDE8  DEL  ESTANY 
DE  POBT. 

Die  mercurii  XXV  Aprilis  anni  predicti  MCCCXCVII  que  die  fuit 
festum  sancti  Marchi. 

Conuocat  e  ajustat  lo  Consell  de  C  jurats  de  la  Ciutat  de  Barchino- 
na  speciaiment  per  les  rahons  deius  escrites  en  la  casa  del  Consell  de 
la  dita  Ciutat  los  honorables  consellers  proposaren  en  lo  dit  Consell 
les  coses  seguents. 

ítem  vna  altra  supplicacio  ab  la  qual  los  terratinents  e  hauents  pos- 
sessions  prop  lestany  de  port  supplicauen  que  com  per  no  engranar  lo 
dit  estany  en  la  mar  et  per  no  escurar  les  cequies  et  madrigueres  del 
dit  estany  los  dits  terratinents  no  paxen  sembrar  en  les  dites  posseg- 


Digitized  by 


Google 


-(  430  )- 

sions  ne  cultiaar  aquelles  de  ques  segneix  gran  dampnatge  a  la  cosa 
publica  de  la  dita  Ciutat  com  X  mujades  de  térra  et  mes  per  la  dita 
raho  remanguen  incultiuades  et  sens  algún  fruyt  plagues  al  dit  consell 
ordonar  que  tots  los  terratinents  et  altres  de  quis  pertanga  degen  con- 
tribuir en  los  dits  escuramcnt  et  engrauament  et  elegir  persones  qui  a 
ayo  los  tatxen  et  les  tatxacions  exequesquen  et  vegen  sobre  los  dits 
escurament  et  engrauament  et  que  hagen  poder  bastant  et  que  contri - 
buesquen  en  les  ditos  coses  tant  be  los  senyors  alodiats  com  los  emphi- 
teoticals  com  los  propietaris  car  da^os  seguirá  gran  vtilitat  et  profit  a 
la  dita  Ciutat  et  a  la  cosa  publica  daquella  tant  be  per  los  fruyts  qtií 
cascun  any  si  culliran  com  per  tolre  lo  mal  et  corromput  ar  qui  del  dit 
estany  ix  de  que  la  dita  Ciutat  román  molt  infectionada. 

Lo  dit  Consell  acorda  que  sobre  les  dites  supplicacions  tant  be  gra- 
tioses  com  justes  los  dits  honorables  Consellers  ab  los  dits  XII  pro- 
mens  a  ells  segons  dessus  es  dit  ajustadors  o  la  major  part  dells  facen 
aquelles  prouisions  quels  parran  faedores. 

{DeUiberaciona  del  Concell  1395fineix  L39S,,  foli  90,  arx.  Municipal 
de  Barcelona.) 


DOCÜMENT  NOM.  XXXIV 
A.  1498.    (4  de  Maig).— Institüoió  d'  un  benifet  per  die  mibsa  tots 

LOS  DIUMENGES  EN  SANTA  MaBIA  DE  PoBT 

Institucio  beneficii  sub  inuocacione  beate  marie  instituti  et  fundati 
in  capella  beate  marie  de  portu  Montis  judaici  diócesis  Barchinone. 
— In  nomine  salutífero  Jesuxpto  eiusque  matris  glorioso  intemerateque 
virginis  Marie  ac  tocius  curie  superno tim.  Ego  Benedictus  Diumer 
mercator  ciuis  Barchinone  dominus  castri  et  portu  siti  extra  montem 
Judaycum  diócesis  Barchinone.  Attendens  me  vt  dominus  dicti  castri 
in  quantum  jura  permitunt  habere  quandam  capellam  sub  inuocatione 
Beate  marie  vulgo  nuncupatam  la  verge  Maria  de  castell  de  port  Que- 
quidem  capella  per  predecessores  meos  ibidem  fuit  constructa  in  qua 
intera  alia  habeo  jus  dotandi  dictam  capellam  et  instituendi  benefi- 
cium  in  eadem  que  licet  per  dictes  predecessores  meos  fuerit  dotata 
attamen  propter  vetustatem  et  antiquitatem  tum  propter  longam  ab- 
senciam  quam  atenoris  annis  feci  in  partibus  longinquis  et  vltra  ma* 
rinis  et  alias  instrumenta  dicte  fundationis  et  dotationis  amissa  fuere 
sic  quod  illa  actenus  minime  reperire  potuerunt  sed  ea  latissrma  de- 
clarat  possessio  quam  babero  vti  predecessores  mei  habuerunt  de  pre- 
dictis  adeo  antiquam  quam  hominum  memoria  in  contrarium  existiti. 
Attendentes  etianrme  ob  deuocionem  quam  fiducialiter  gero  in  oppe- 


Digitized  by 


Google 


-(  431  )  - 

ribus  charitatis  et  máxime  in  institucione  presbiteratum  ex  qua  sequi- 
tur  sacrificatio  eorporis  xpti.  et  alias  pro  augmentatione  domini  cultus 
proposuisse  et  deliberasse  faceré  institucionem  subscriptam.  Idcirco 
ad  laadem  gloriam  et  honorem  omnipotentis  Dei  et  glorioso  virginis 
marie  matris  eius  omnium  ciuium  supernotatum  et  pro  suffragio  ani- 
me mee  parentnm  que  meorum  et  omnium  fidelium  defunctorum  creo 
instituo  et  ordino  in  dicta  capella  et  altari  quoddam  perpetuum  pres- 
biteratum seu  beneflcium  sub  inuocatione  Sánete  marie.  Volens  dispo- 
nens  et  ordinans  quod  beneflciatus  dicti  beneficii  quicumque  pro 
tempore  fuerit  teneatur  celebrare  et  celebrari  faceré  singulis  diebtis 
dominicis  in  dicta  capella  vnam  missam  cum  colletis  seu  orationibus 
assuetis.  Ego  enim  ad  dictum  altare  seu  beneflcium  obtinendum  de 
presentí  assigno  et  presento  cum  hoc  presentí  instrumento  discretum 
Petrum  ferrarii  clericum  in  sacris  ordinibus  constitutum  etc.,  etc. 

(Es  un  document  poch  interessant  per  la  molta  extensió  que  té,  do- 
nan tne  sois  lo  fragment  que  mes  con  vé  á  nostre  obgecte.) 

{Dotaliarum  3  foli  86,  arx.  Curia  Eclesiástica  de  Barcelona.) 


DOCÜMENT  NOM.  XXXV 
A.  1566.  —  Acta  de  la  sentada  dbl  Conosll  aoordant  fabricar 

UNA  TORRA  AL  CAP  DBL  RIÜ  LlOBRBGAT 

(Concell  de  Cent  del  25  d'  Abril  de  1566) 

E  quant  al  que  es  stat  proposat  quells  dits  mag^^"  concellers  junc- 
'tament  ab  les  persones  per  lo  present  concell  eletes  a  deuuyt  de  mar9 
del  any  prop  passat  han  fet  fer  modello»  de  la  torra  se  proposa  se  fes 
en  lo  cap  de  llobregat  y  se  son  informats  del  que  hi  volrian  haiudar 
axi  lo  R°*  senyor  bisbe  de  la  present  ciutat  los  deputats  del  general 
del  present  principat  y  consols  de  la  llotga  y  altres  particulars  en  lo 
que  hi  volrian  haiudar  y  han  trobat  que  dita  torra  se  poria  fer  de  dos 
milia  lliuras  fins  en  dos  milla  ducats  y  que  lo  R°*  senyor  bisba  de  bar- 
chinona  ses  offert  fentse  dita  obra  aiudar  en  la  fabricha  de  aquella  y 
dits  deputats  se  son  offerts  de  fer  hi  lo  que  poran.  E  los  dits  consols  de 
Ja  lotja  y  molts  particulars  se  son  offerts  fentse  la  dita  torra  de  aiudar 
en  los  gastos  de  aquella  que  per  qo  lo  present  consell  peí  affectuarho 
de  aquella  desUiberas  lo  fahedor  per  lo  que  molt  importa  al  be  e  repu- 
tacio  de  la  present  ciutat. 

Lo  dit  Consell  entesa  la  dita  propositio  fou  de  vot  y  parer  que  la 
dita  torra  sie  feta  en  la  forma  que  apparexera  ais  mag'*»"  consellers  y 
persones  ja  en  lo  precalendat  Consell  de  Cent  eletes  y  que  a  dita  causa 


Digitized  by 


Google 


~(  432  )- 

sie  donat  coni  de  present  lo  dit  Consell  dona  poder  y  facoltat  ais 
dits  mag«^"  consellers  y  persones  ja  eletes  pera  fer  y  fabrichar  dita 
torra  y  dependre  en  la  fabricha  de  aquella  fine  en  dos  milía  dueats  los 
quals  se  haien  de  pagar  del  conipte  mes  expedit  de  la  present  ciutat. 
Cometent  dites  coses  e  fabrica  de  aquelles  ais  dits  mag«^"  consellers  y 
persones  eletes  ab  tal  y  tant  poder  qual  y  quant  lo  present  con- 
sell ne  te. 

{DeUiberacions  del  Concell,  arx,  muncipal  de  Barcelona). 


DOCUMENT  NOM.  XXXVl 

A.  1578.  — DlFIOüLTATS  PER  LA  IN8TALA0IÓ  DELS  FRARES  0APÜTX1N6 

A  Santa  Madrona 

(Concell  ordinari  del  18  d'  Abril  de  1678) 

E  quant  al  que  es  stat  proposat  que  com  per  delliberacio  del  pre- 
sent concell  y  per  Uetra  de  la  present  ciutat  sie  stada  offerta  ais 
Rnii  pare^  capotxins  del  orde  del  glories  S*»  francesch  per  a  Uur  habi- 
tatio  la  casa  y  capella  de  la  gloriosa  S*^»  madrona  la  qual  la  present 
ciutat  te  en  la  montanya  de  montioicb.  E  com  á  dita  causa  «ien  vin- 
guts  ja  en  la  present  ciutat  dits  frares  capotxins  e  hagen  recusat  accep- 
tar  la  dita  casa  per  ser  aquella  massa  gran  y  sumptuosa  lo  que  ells  se- 
gons  les  regles  de  llur  orde  no  porien  sens  scrupol  y  charrech  de  ses 
consciencies  star  en  aquelles  axi  a  dita  causa  com  enchara  per  ser  dita 
casa  molt  frecantada  y  visitada  de  diuerses  gents  a  causa  de  la 
deuotio  ordinaria  es  en  aquella  a  causa  del  eos  de  dita  gloriosa 
santa  y  al  tres  son  en  dita  casa  lo  qual  causarla  alguna  en-iuietut 
a  Uurs  operasions  ordinaries  y  tambe  per  teñir  entes  serie  mal  sana 
dita  casa  per  les  quals  causes  no  cntenen  acceptar  aquella  ans  be 
haurien  significat  aceeptarien  altre  casa  si  seis  daua  per  pocha  que 
fos  E  o  de  nou  fer  algún  altre  Eclesie  fora  e  prop  los  murs  de  la 
present  ciutat  en  lo  qual  ab  maior  qüietut  pugan  seruir  llur  eclesia. 
E  com  a  dit  efecto  no  tingan  posibilitat  de  poder  deduhir  a  executio 
llur  bon  intent  serie  si  per  la  present  ciutat  no  son  acommodats.  Que 
per  Qo  lo  present  concell  vege  y  dellibere  com  y  de  quina  manera  los 
porien  millor  acon:imodar. 

Lo  dit  concell  entesa  la  dita  prepositio  feu  delliberacio  y  conclusio 
que  sien  donades  per  socorro  de  la  casa  aposento  deis  dits  frares  ca- 
putxins  sinc  centes  Iliures  deis  diners  o  coniptes  de  la  present  ciutat 
mes  expedits  a  coneguda  deis  Señors  Concellers. 

{DeUiberacions  del  ConcéU^  arxiu  municipal  de  Barcelona). 


Digitized  by 


Google 


-(  433  )- 


DOCÜMENT  NOM.    XXX Vil 

A.  1578.  — Los  FBARE8   OAPÜTXINS    DEdAMPAREN  LA   CASA   DE  SaNTA 
MaDBOXA  PEB  males  OONDICIONS  8AN1TARIE8  DEL  LLOCH. 

88  Jesús— Muy  Ill«»  S«".— La  gracia  y  paz  de  Jesu  Xpto.  nuestro 
Dios  y  Saluador  sea  con  V*»  Magnificencias.  Con  deseo  de  seruir  y  com- 
placer á  V»"  Mag*«  tome  el  Moncsterio  de  Sancta  Matrona  para  ver  lo 
que  allí  podíamos  y  fue  seruido  el  S^*  que  de  siete  nos  enfermasscmos 
los  seys  y  io  fui  el  primero  y  aun  no  me  siento  libre:  después  embie 
quatro  y  esta  mañana  an  venido  los  dos  con  calenturas  muy  recias  y 
los  otros  dos  están  indispuestos  y  cerca  de  lo  mismo  pero  suplico 
á  Y^  Magnificencias  se  siruan  de  darnos  licencia  de  dexar  aquella 
casa  a  tal  que  no  sea  sepultura  de  los  pobres'  hermanos  porque  agora 
estamos  quatro  enfermos  y  los  otros  flacos  y  poco  sanos  que  yo  no  se  a 
quien  me  embiar:  creeré  que  V*"  Magnificencias  no  permitirán  que  yo 
sea  omicida  de  mis  ermanos  lo  qual  seria  ostinándome  a  no  dexar 
aquella  casa  pues  ya  la  manifiesta  esperiencia  de  tantos  años  en  los 
otros  y  destos  pocos  dias  que  alli  estamos  manifiesta  quan  enferma  es. 
Y  vean  de  quanto  bien  nos  priuan  estas  enfermedades  pues  ni  ay  decir 
misa  ni  poder  hacer  oración  ni  satisfacer  al  culto  diuino  de  las  horas 
canónicas  y  aun  apenas  como  podernos  seruir  los  unos  a  los  otros:  todo 
lo  pongo  en  sus  manos  ordenen  aquello  que  según  Dios  mejor  les  pare- 
ciere que  aquello  haremos.  Y  nuestro  S<>'  conserue  á  V"  Magnificen- 
cias siempre  en  su  gracia  y  nos  la  de  a  todos  de  vernos  en  su  gloria 
amen:  de  S*  Eulalia  a  20  de  Agosto. 

Muy  111«»  S*»  de  V»«  Magnificencias  sieruo  y  capellán  en  el  S^'.— 
Fray  Archangel  de  Alarcon  Comissario  de  los  capuchinos. 

{Cartas  comunas  origináis  1576  1579,  arx.  municipal  de  Barcelona) 


DOCÜMENT  NOM.  XXXVIll 

A.  1578.— Gkstions PER  instalar  fbarrs  de  Jesús  kn  la  iglesia  de 

Santa  Madbona 

Al  molt  Rn«*  pare  fra  vinyes  vicari  prouiucial  del  orde  de  Jesús  en 
la  Corona  de  Aragó.— En  Vieh. 

Molt  Rnd  pare.  Pochs  dios  apres  de  hauer  nosaltres  acomenada 


Digitized  by 


Google 


-(434)- 

ais  R«^*"  pares  Caputxins  la  Casa  y  Capella  de  la  gloriosa  Sancta  Ma- 
drona nos  han  si^ifleat  volricn  restituir  nos  aquella  a  causa  de  algu- 
nos incominodítats  que  scgons  nos  han  refferit  que  alli  seis  offerien. 
E  com  desijem  molt  que  lo  seruey  del  Señor  se  continué  en  dite  casa 
no  obstant  que  per  molts  religiosos  de  diuersos  monestirs  nos  sie  stada 
demanada  en  siam  stats  molt  pregats  volriem  acomanarla  altra  voita 
ais  R'^d"  pares  de  Jesús  per  lo  que  som  certs  que  ab  Uur  bona  vida  y 
exemple  dita  casa  stara  con  fíns  assi  molt  Ilustrada.  E  a  dita  causa  ne 
bauem  parlat  y  molt  encarregat  al  R^^  pare  Guardia  de  dit  rao**  de 
Jesús  pera  que  volgues  acceptarla  y  enuiar  adaquella  alguns  pares 
de  son  monestir  o  deis  reeolets  de  que  se  es  scusát  dient  nos  no  poder 
condecendre  a  nostre  voluntat  sens  saber  primer  la  de  V.  Pa*  .  Ha- 
uem  per  90  delliberat  ab  esta  suplicar  á  V.  P.  sie  seruit  scriure  y  dar 
orde  a  dit  pare  guardia  o  al  pare  custodi  fra  ángel  delpas  pera  que 
accepten  en  comanda  dita  casa  y  capella  y  trametan  pera  residir  en 
aquella  los  frares  serán  necessaris,  que  esta  Ciutat  no  lexara  de  mirar 
e  fer  lo  que  conuinga  pera  dita  Casa  e  commoditat  de  dits  frares. 
E  vltra  que  en  apo  ne  fara  molt  gran  seruey  a  deu  y  en  special  a  dita 
gloriosa  sancta  cuchara  nosaltres  ho  rebrem  a  singular  mer^e  qual  la 
speram  de  V.  P.  la  vida  del  qual  nostre  Señor  per  molts  anys  ab  salut 
conserue'y  en  sa  gracia  augmente  com  desije.  De  barcelona  a  cinch  de 
Setembre  MDLXXyilI.— -D.  V.  P.  molt  certs  y  affectats  seruidors:  Los 
Concellers  de  barcelona. 

{Letres  closes  arxiu  municipal  de  Barcelona). 


DOCüMENT  NOM.  XXXIX 

A.  1 581. ~TRA OTEN,  LOS  CONOBLLBRSy   D' INSTALAR  FRARES  0AFDTXIN8 
Á    LA   IGLESIA    DE  SaNTA    MADRONA 

Al  R»  pare  en  Jesuchrist  Pra  Hieronymo  de  monte  flore  General 
deis  frares  Caputxins  del  orde  del  glories  S*  Francesch  y  en  sa  absen- 
tia  a  son  llochtinent  en  Roma. 

R^  pare  en  Jesuxpt.— Per  Miquel  Querol  apothecari  desta  Ciutat 
nos  es  stat  deduhit  la  molta  voluntat  e  gana  tindrie  V.  paternitat  de 
edificar  en  lo  territori  desta  Ciutat  monestir  de  son  horde  tenint  nostra 
licentia.  Nosaltres  entesa  la  sanctedat  y  vida  tant  str^ta  ab  la  qual  viu 
dita  sancta  religio  y  lo  singular  benefici  reeb  la  xptiandat  y  particu- 
larment  los  pobles  hont  dits  religiosos  viuen  de  la  vida  exemple  y  sin 
guiar  doctrina  e  conuersacio  de  dits  religiosos  no  obstant  que  per  la 
gratia  del  Señor  en  la  present  Ciutat  y  territori  de  aquella  hy  haia  re- 


Digitized  by 


Google 


-(  435  )  . 

ligiosos  de  sancta  vida  y  singular  doctrina,  no  sois  pendrcm  plaerque 
en  lo  territori  de  dita  Ciutat  hy  aie  monastir  de  son  ordo,  pero  encara 
cutendrem  en  accommodar  los  ab  vna  bona  casa  y  e8g:lesia  dita  de 
sancta  madrona  que  esta  Ciatat  te  fora  prop  los  murs  de  aquella  en  la 
montanya  de  monjuhic  la  qual  en  dies  passats  esta  ciutat  hauia  aco- 
manada  ais  frares  de  Jesús  los  quals  nos  han  renuntiat  aquella  per  te- 
ñir ells  diuersos  monastirs  y  cases  de  llur  orde  aixi  dins  com  fora  de 
la  Ciutat  segons  que  ab  corapliment  ho  vcura  V.  P.  ab  la  deliberatio  a 
dita  causa  feta  per  lo  consell  ordinari  desta  Ciutat  copia  de  la  qual  va 
dins  la  present  y  aixi  pregam  a  v.  p.  se  vulla  animar  y  sforsar  en  esta 
empresa  tant  sancta  per  lo  scrucy  speram  ne  resultara  al  Señor  y  sin- 
gular beneflci  y  consolacio  ais  poblats  desta  Ciutat  enuiant  per  dit 
effecte  los  Reucrents  pares  de  son  orde  ciue  millor  li  appareixera  con- 
uingan  que  nosaltres  per  nostra  part  no  leixerem  de  fer  tot  90  e  quant 
sie  possible  pera  que  tingue  son  degut  effecte  lo  pió  e  sanct  intent 
de  V.  P  La  vida  del  qual  N'«  S'*'  per  molts  anys  ab  salut  conscruc  y 
en  sa  gratia  augmente  com  dcsige  De  Barcelona  a  sis  del  present  mes 
de  Juny  MDLXXXÍ. -De  R*^*  paternitat. -Los  Consellers  de  Bar 
celona. 

{Letres  closes  arxiu  municipal  de  Barcelona). 


DOCUMENT  NOM.  XL 

a.  1618.— expülsió  del»  frares  servites  del  müne8tir  de 
Santa  Madrona 

Die  lune  VIIII  mensis  Julii  anno  a  natiuitate  domini  I^ÍDOXVIH. 

Conuocat  y  congregat  lo  Consell  de  Cent  jurats  en  la  sala  gran  de 
les  cases  de  dit  consell  en  la  forma  acostumada  lo  magci»  Conseller  en 
cap  en  veu  sua  y  deis  al  tres  mag°i>"  Consellers  sos  companys  explica 
al  Consell  com  ia  en  lo  principi  do  llur  Consol leria  lo  S'  Bisbe  de  Bar- 
celona los  dlgue  ab  molt  gran  scntiment  que  en  contientia  eran  obli- 
gats  trauren  de  la  casa  de  S*^*  Madrona  los  frares  semitas  quey  esta- 
ñen attes  que  tenicn  aquella  casa  en  pura  comanda  per  la  Ciutat  y  que 
en  asso  farian  vn  gran  seruey  a  nostrc  S'  deu  y  a  la  gloriosa  S**  Ma- 
drona signiíicant  les  moltas  rahons  y  causes  quel  mouian  a  hauerho 
de  dir  ab  tant  gran  instantia  a  que  los  dits  mag^i»»  Consellers  li  res- 
por.gucren  queu  mirarían  y  tractarían  lo  ques  deuria  fer.*  y  apres 
haura  sincli  mesos  encomanantli  a  dit  S'  Bisbe  per  part  de  la  Ciutat 
fos  seruit  manar  fer  pregarles  per  la  conseruatio  de  la  salut  Respongue 
que  prou  peste  tenia  la  Ciutat  en  Barcelona  pus  sufria  que  dits  frares 
C3tiguessen  en  la  iglesia  de  S*^*  Madrona  y  que  senipre  quey  estarían 
nostre  Sefior  estarla  irat  contra  aquesta  Ciutat  dierit  y  speciflcant  les 

Mbmobiar     VIH  Í8 


Digitized  by 


Google 


~(  m  )- 

causes  per  les  quals  los  dits  mag®^*  consellers  estauea  obligats  a 
traurels  de  dita  casa  y  oratori  que  per  esscr  de  Religiosos  y  sacerdots 
nos  referexcn:  y  continuant  dit  K°*  Bisbc  en  instar  lo  que  tenia  dit 
altres  vegades  digue  en  altra  ocasio  a  dits  mog.^^i»^  consellers  que  pues 
se  differia  tant  dit  negoci  sa  senyoria  faria  traurer  les  S^*»  Reliquias 
de  la  Benauenturada  S*^*  Madrona  y  de  altros  sancts.que  son  en  aque- 
lla Iglesia  perqué  no  era  just  estiguessen  en  poder  de  dits  frarcs.  Rcs- 
ponent  li  dits  mago^^»  Consellers  que  veurian  com  estaua  lo  acte  de 
comanda  que  los  frares  anys  passats  hauian  fet  de  dita  casa  y  ab  molt 
gnin  volunta!  acudirían  a  tot  lo  que  seria  seruey  de  deu  nostre  senyor  y 
honrra  de  aquellas  S*»**  Reliquias  y  de  aquella  casa  que  es  de  la  Ciu- 
tat  pero  que  en  lo  que  era  traurer  les  S*^*»  Reliquias  sa  senyoria  noy 
pensas  perqué  tal  nos  sufrirla  y  essentse  vists  de  vn  mes  a  esta  part 
los  dits  mago^»  Consellers  ab  dit  S'  Bisbe  sobre  dit  negoci  hauian 
tractat  dos  articles:  lo  primer  que  monsenyor  Reuerendissim  certifica- 
ua  y  asseguraua  a  la  Ciutat  (^ue  en  consientia  era  gran  seruey  de  deu 
traurer  los  frares  semitas  de  dita  casa  y  iglesia  que  los  estaua  enco 
manada  per  la  Ciutat  y  que  sobra  sa  consientia  de  sa  senyoria  certifi- 
caua  quey  hauia  causas  molt  grans  pera  traurels  ne  laltre  lo  modo  com 
se  hauia  de  fer  per  esser  negoci  tan  arduo  que  los  mag®^"  consellers 
no  volicn  intentarlo  sens  primer  donar  raho  de  tot  al  present  Consell  y 
digue  que  ho  tenia  per  molt  acertat  y  que  quant  se  tindria  lo  consell 
enuiaria  vna  embaxada  per  vn  official  seu  o  vicari  general  demanant 
instant  y  suplicant  tot  lo  demunt  dit  offerint  que  pera  traurels  de  dita 
Iglesia  y  casa  donarla  assistentia  de  dit  official  o  vicari  general  fiscals 
y  officials  de  la  Cort  ccclesiastica  y  que  ja  tenia  tractat  ab  lo  S'  virrey 
que  per  aquest  effecte  donarla  assistencia  de  vn  mag^*»  jutge  de 
Cort  si  era  menester  y  de  vn  algutzir  Real  a  fauor  de  la  Ciutat  y 
que  per  co  ho  proposauen  al  i)resent  Consell  y  (lue  per  aífuestef- 
feete  entrarla  lo  R°*  M'  Dionis  Montserrat  official  de  dit  S»  Bisbc 
lo  qual  venia  trames  per  sa  senyoria  sobre  aquestas  cosas  y  era 
fora  y  demanaua  lloch  pera  poder  entrar  y  explicar  sa  embaxa- 
da. Lo  qual  entrat  se  assegue  al  banch  deis  Ciutedans  en  mig  del 
Prohom  mes  anthic  y  del  ciuteda  que  11  estaua  al  costat  y  alsant  se  de 
pous  feu  son  rahonament  de  part  del  dit  S^  Bisbe  de  Barcelona  dient 
ab  páranles  generáis  las  rahons  que  hauian  mogut  al  dit  S'  Bisbe  a 
instar  ais  magnifichs  consellers  y  procurar  de  que  los  frares  semitas 
no  habitassen  la  casa  de  8^*  Madrona  referint  se  en  speciíil  a  les  que 
lo  dit  S'  Bisbe  hauia  explicades  a  dits  mag®*»»  Consellers  offerint  do- 
nar tota  assistentia  y  fauor  per  aquest  effcícte.  E  lo  mag®^  Conceller 
en  cap  li  respongue  que  aquest  consell  lo  hauia  oyt  y  que  apres  (jue 
sen  seria  anat  delliberaria  del  fahedor  y  qu(í  de  tot  seria  auisat. 

E  lo  dit  Consell  oyda  la  (ímbaxada  del  dit  R*^*  official  trames  per 
lo  S»  Bisbe  de  barcelona  y  oyda  la  propositio  feta  per  dits  mag»*»»  con- 
sellers atteses  les  causes  referides  y  altrament  vsant  del  poder  y  fa- 


Digitized  by 


Google 


-(  437  )- 

cultat  que  te  la  Ciutat  de  repetir  y  renocar  la  comanda  de  la  casa  de 
S*»  Madrona  que  los  frares  seraitas  teñen  per  la  Ciutat  feu  dellibera- 
tio  y  conclusio^quc  la  dita  comanda  sia  reuocada  segons  que  lo  present 
conscll  reuoca  aquella  ordonant  que  los  maí?»^"  Consellers  prengan  a 
son  poder  y  ma  la  dita  casa  y  i^rlesia  ab  tots  los  vo3timents  adrcsos  y 
cosas  de  dita  comanda  y  altres  que  son  de  la  ciutat  donant  y  conferint 
aquest  consoU  a  dits  ma¿;*'^»  consellers  sobre  aquestas  cosas  totas  y 
sen¿<les  ab  tots  sos  incidents  depcndents  y  cmerí^ents  plenariament  ses 
veus  y  for9es  ab  plenitut  de  poder  perqué  ho  fas  en  y  executen  en  lo 
modo  y  forma  quels  parexera  que  mes  conuinga  ab  tal  y  tanta  facul- 
tat  y  potestat  qual  y  quanta  lo  present  Consell  te, 

E  disgregat  lo  consell  encontinent  los  mago*»"  Consellers  trámete- 
ren  lo  sindich  de  la  Ciutat  al  s*  virrey  a  ferio  sabedor  de  la  sobredita 
delliberatio  suplicantlo  fos  sernit  donar  asistentia  de  vn  algutzir  Real 
juntament  ab  la  que  donaria  lo  S'  Bisbe  porque  los  dits  mago*"»  Con- 
sellers en  executio  de  la  sobredita  delliberatio  ab  seguretat  de  que  nos 
seguisen  escandols  pugan  pendre  a  son  poder  y  ma  la  casa  de  S*»  Ma- 
drona com  poden  en  virtut  del  acte  de  comanda  fet  a  XXII  de  Noem- 
bre  1583  y  de  altre  acte  de  comanda  ia  abans  fet  a  7  de  Abril  1582  (367) 
en  cas  que  los  frares  que  vuy  habitan  dita  casa  fessen  contradictio:  y 
decontinent  dit  sindich  ana  y  tornat  refferi  que  lo  S'  virrey  hauia 
molt  lloada  la  delliberatio  y  que  hauia  assenyalat  al  aguazil  Monrro- 
don  pcniue  fes  dita  assistcntia  Axi  mateix  dits  mag®^»  Consellers  cri- 
daren al  dit  R^^  m'  Monserrat  offteial  del-  S'  Bisbe  (lue  era  fora  la 
sala  hil  feren  sabidor  de  la  resolutio  que  hauia  presa  lo  Consell  de 
Cent  peniue  la  dignes  a  monsenyor  Bisbe  y  apres  diñar  a  la  vna  hora 
tornas  a  casa  de  la  Ciutat  ab  lo  fiscal  de  la  cort  y  anirian  a  S*»  Ma- 
drona a  fer  dit  proceyruent. 

E  lo  mateix  dia  apres  diñar  los  mag^^»  Consellers  tots  sinch  arri- 
bats  a  la  Casa  de  S^^  Madrona  enscuips  ab  vuyt  persones  dos  de  cada 
estament  del  Consell  de  Cent  nomenats  por  dits  S»^  Consellers  per 
aquest  negoci  ajusta ts  en  lo  reffetor  de  dita  Casa  cridaren  al  R***  vi 
cari  prouincial  y  al  Prior  y  demes  frares  de  dita  Casa  los  quals  a  so 
de  campana  per  ordre  del  Prior  acudiren  y  en  presentía  de  tots  lo 
magc*»  Consellcr  en  cap  en  veu  sua  y  deis  altres  mago*»"  Consellers 
los  explica  com  lo  Consell  de  Cent  celebrat  lo  dia  present  hauia  delli- 
berat  reuocar  la  comanda  com  la  hauia  reuocada  de  la  present  casa  e 
iglesia  (iue€lls  dits  Religiosos  tenien  per  la  Ciutat  referintse  a  la  delli- 
beratio la  qual  manaren  los  fos  llcgida  E  per  90  steua  gilabert  Bruni- 
quer  notari  de  Barcelona  Regint  lo  offtci  de  scriua  major  per  absentia 
de  mi  Galceran  francesch  Calopa  scriua  major  del  Consell  llegien  pre- 
sentía de  tots  la  dita  delliberatio  intimant  y  notificant  a  dits  frares 


(867)    Están  aqní  tatxades  en  lo  text,  les  segaents  páranles:  expéttitsper  for^  en 
coa  de  renitentia  y  en  son  llooh  eeoritea  al  damunt  en  cat  que. 


Digitized  by 


Google 


«  (  43S  )  - 

aquella  y  apres  de  llovida  dita  dolib<Tatio  lo  dit  mag«*>  Consellor  en 
cap  feu  vn  brea  raoiiament  a  dits  He]ií;ioso.s  finalnuMit  vcniíit  a  con- 
cloun?  que  veuiaii  pera  cobrar  aquella  Casa  e  Ifrlesia  que  ells  dits  Re 
lidiosos  fins  ara  hauian  tiiií^uda  en   pura  comanda  per  la  Ciutat  ab  los 
liornaraonts  y  cosas  della  a  que  lo  R*^^  vicari  Prouincial  y  Prior  y  al 
tres  Pares  ab.subuiissio  y  scntiment  suplicaren  a  dits   maí?o*>»  Conse- 
llcrs  volííuessen  sobrcscure  aquesta  cosa  per  al^runs  dies  tenint  confian 
sa  que  lo  saui  Consoll  de  Cent  millor  infonnat  restaría  satisfet  de  llur 
innocentia  si  aljíunas  quexas  tenían  dells  llastimantse  de  llur  pobresa 
})erque  no  sabían  hont  annr  dient  totas  aquestas  cosas  ab  páranles  de 
molt  {jrran  desconsolatio  y  lo  dit  mag^^^  Conseller  en  cap  los  respon- 
gue  que  ells  estañen  obli^^ats  a   seguir  la  dellíberatio  del  Consell  de 
Cent  de  les  quals  coses  lo  discret  steue  vallalta  notari  de  barcelona 
subsindich  de  la  Ciutat  requerine  fos   lleuat  acte  prescnts  en  asso  per 
tcstimonis  lo  señor  Alexandre  Aguilar  donzell  y  mossen  Joan  soler  fa- 
rran  notari  de  barcelona.    Y   en  continent  lo  R*^^  m*  Dioniá  Montserrat 
official  de  dit  R»^"»  Señor  Bisbc  en  pre^entia  de  tot  digue  ab  alta  veu 
que  tenia  orde  de  monsenyor  lo  Bisbo  de  fer  nianament  com  lo  feu  a 
dits  frares  spts  pena  de  excoinunicatio  niajor  lata  sententia  que  no  ce- 
Icbrassen   niissa  sino  en  ses  cases  y  que  no  confesassen  ni  prcdicassen 
ni  acaptassen  y  (lUcls  reuocaua  les  Ilicentias  de  poder  dir  raissa  fora 
de  ses  Cases  confessar  y  predicar  y  acaptar  quels  hauia  concedidas 
fins  lo  día  prescnt.  Manant  a  son  notari  de  la  Cort  ecclesiástica  ni*  fe 
rrer  que  per  aquest  respecte  hauia  fet  venir  ne   Ueuas  acte  de  dita  re 
uocatio  y  manamcnt.  Y  anats  que  sen  foren  del  dit  refetor  los  dits  Re- 
ligiosos encontinent  los  dits   niag^h»  Consellers  ab  la  vuytcna  platica- 
ren aquest  fet.  Finalnient  ab  consell  y  parer  de  la  vuytcna  tots  con 
formes  resolgueren  que  era  forros  cxcquutar  la  dellibcratio  del  (  onsell 
empero  que  ais  dits  Religiosos  seis  podía  y  dcuia  donar  com  de  fet  de- 
lliboraren  seis  donas  a  cada  hu  dcUs  vint  Reals  pera  mes  aconsolarlos  y 
animarlos  a  que  ab  bon  conort  se  despedisscn  de  la  Casa  y  ordenaren 
a  dit  Steue  gilabert  Bmniquer  com  a  sindich  que  es  de  la  Ciutat  anas 
ais  dits  Religiosos  que  eran  fora  del  refetor  esperant  la  rcsposta  hils 
la  donas  ab  les  millors  páranles  que  sabría  com  de  fet  ana  hils  i-eferi 
lo  que  los   mag®**"  Consellers  hauian  resolt  que  era  que  sen  anassen 
his  acomodassen  hont  millor  porian  y  prengueren  los  vint  reals  dient 
los  que  los  mag®*»»  consellers   nos  entremetían  si  tenían  culpa  o  no  que 
nsso  era  de  los  superíors  empero  que  aquesta  Casi  y  oraíori  era  de  la 
Ciutat  y  que  ells  la  hauian  t'nguda  en  comanda  pura  per  la  Ciutat  fins 
ara  y  que  en  reuocar  la  Ciutat  la  comanda  vsaua  de  son  dret.  E  fetas 
aquestas  cosas  decontínent  sen  anaren  a   la  yglesía  hont  eran  vinguts 
per  orde  de  dits  S""  Consellers  alguns   preueres  del  collegi   de  S*  ^'e- 
uer  de  Barcelona  pera  ministrar  al   altar  y  regonoxer  las  S^"»  reli- 
quias de  S*^*  Madrona   los  quals  vestits  ab  sos  camis  y  estolas  enees- 
sos  molts  llums  al  altar  rcgonegueren  en  presentía  de  dits  Consellers  y 


Digitized  by 


Google 


-(  439  )^ 

de  moltas  personas  aqui  presenta  les  reliquies  que  son  en  la  caxa  la 
qual  tragueren  de  son  lloch  per  aqucst  effecte  y  la  posaren  sobre  lal- 
tar  donan t  los  dits  Consellers  les  elaus  que  per  ayo  hauien  aportades  y 
en  presentía  de  Onofre  Bertrán  Relijiios  sagrista  de  diUi  Iglesia  qui 
dona  los  elaus  deis  calaxos  y  armnris  de  la  sagrastia  y  del  vieari  pro- 
uincial  prior  y  altres  frares  se  feu  inuentari  de  les  coses  de  dita  sagris- 
tia  y  altres  deuall  seritas  en  totas  les  quals  coses  asistieren  y  foren  lo 
dit  R«»*  m^  Dicnis  Montserrat  official  del  S'  Bisbe  ab  sos  dos  procu- 
radoi's  fiscals  de  la  sua  cort  y  m*»  Miquel  Joan  íJonrrodon  aguazil 
real  ordinari.  E  flnalment  tots  los  dits  Religiosos  se  despediren  y  sen 
anaren  donant  los  a  eada  hu  dells  com  los  dona  Joan  Soler  farran  scri- 
ua  Racional  per  orde  de  dits  S*»"  Consellers  vint  reals  aportantsen  los 
dits  frares  com  sen  portaren  la  roba  y  llibres  y  denies  que  sen  volgue- 
ren  portar  dient  los  dits  mag®^"  Consellers  a  dits  frares  que  la  demes 
roba  que  restaña  sempre  que  uindrian  a  sercarla  lals  donarían  de  bona 
voluntat.  E  los  dits  mag»^^  Consellers  comanaren  la  Iglesia  de  S^* 
Madrona  al  R'^*  m'  Henrieh  Caualler  preuere  D.  en  drets  administra- 
dor de  la  iglesia  de  S*^  Seuer  de  Barcelona  pera  que  la  tingues  en  sa 
adniinistratio  y  custodia  e  comanda  per  la  Ciutat  durant  la  mera  y  li 
bera  voluntat  deis  mag^'i»»  Consellers.  E  lo  dit  R"^*^  m»  Caualler  ac- 
cepta  la  dita  comanda  y  les  claus  del  sacrari  y  de  la  Iglesia  y  confes- 
sa  y  regonegue  a  dits  mag®^"  Senyors  Consellers  que  ten: a  per  ells  e 
o  per  la  dita  Ciutat  en  pura  comanda  la  dita  Iglesia  ab  promesa  de 
restituyrla  sempre  que  dits  mago*>»  Consellers  o  per  part  de  la  Ciutat 
ne  sera  request  ab  les  obligations  y  clausules  acostumades  al  qual  ac- 
te  de  comanda  foren  prescnts  per  testimoni  Ilieronym  colomer  manya 
ciuteda  de  B»  y  Pere  Pau  y  Berenguer  seriuent  La  Casa  empero  y 
lo  inuentari  de  la  sagrístia  y  altres  coses  foren  dades  en  comanda  al 
dit  veguer  segons  están  designados  en  dit  inuentari  continuat  en  ma- 
nual de  contractos  de  les  coses  de  la  ciutat  y  dexat  orde  que  restassen 
alli  dos  preueres  en  guarda  de  la  yglesia  y  los  dits  veguer  y  aguazil 
ab  alguns  seruidors  per  guarda  de  la  casa  los  dits  consellers  y  demes 
persones  de  sa  companyia  sen  tornaren. 

(DeUiberacions  del  Consell  1618y  arx.  municipal  de  Barcelona). 


DOCUMENT  NOM.  XLI 

A.    1618.  — Los    CONOBLLERS    OEdTIONBN    L4     IN8TALA0IÓ    DBLS    PARES 
RB00LET8  Á  LA  IGLESIA  DE  SaNTA  MADRONA 

Al  pare  General  del  orde  de  Sant  Francesch. 
A  Francisco  Baster  donarera  orde  donas  a  V.   P.  R°»*  vna  car- 
ta >  solicitas  lo  que  en  ella  suplicara  a  V.   P.   R"^*  acerca  de  do- 


Digitized  by 


Google 


-(440)- 

''nar  licentia  ais  pares  recolets  Abitassen  la  casa  de  S*»  madrona  en 
custodia  del  eos  de  aquella  Gloriosa  Santa.  Tenim  per  cert  per  medí 
tan  segur  sera  arribada  en  mans  de  V.  R"»»  y  axi  noy  ha  que  can9arlo 
en  referir  lo  fet  del  que  esta  ya  escrit  per  executio  de  aquest  bon  in 
tent  y  tingues  effecte  lo  desitg  que  esta  Ciutat  te  Auia  paragut  acudir 
a  V.  P.  R*»»  lo  pare  fra  Batista  luanyes  ab  licentia  de  son  diffiuidor  lo 
pare  comissari  Prouincial  Franch  tenint  notitia  desta  diligentia  ha  des 
patxat  al  pare  diffinidor  Gitart  en  son  seguiment  y  essent  ya  en  tor 
toza  li  a  fet  manament  a  pena  de  excomunicatio  major  no  isques  de  li 
prouincia.  Aquest  modo  de  proceir  a  causat  a  esta  ciutat  gran  maraue- 
Ua  axi  per  voler  los  pares  obseruants  desuiar  y  fer  contraris  a  deman  - 
da  per  esta  ciutat  tan  justificada  com  per  inpedir  ais  pares  recolets  no 
pugnen  acudir  a  la  presentía  de  V.  P.  R^*  a  tractar  lo  quels  conue  en 
augment  del  que  profesan  y  bencfici  desta  ciutat  suplican  a  V.  R°**  sia 
son  seruey  concedir  lo  que  tenim  demanat  y  manar  que  nos  done  loch 
a  semblants  opresions.  G®  nostre  Sor.  a  V.  P  R*»*  com  te  lo  poder.  De 
Barcelona  a  26  de  Juliol  1618.  -R»"^  Señor.-  De  V.  P.  R«»  molt  affec 
tats  seruidors— Concellers  de  Barcelona. 

{Letres  Closes  1618^  arx.  municipal  de  Barcelona). 


DOCUMÉNT  NOM.  XLII 

A.    1619.— iNSTALAülÓ  DKL8   OAPÜTXINS   Á   SaNTA  MaDKONA 

Al  molt  Reuerent  Pare  Fra  Hieronym  de  Castell  Facret  procurador 
de  Cort  del"  orde  deis  Caputxius,  en  Roma. 

Aquesta  Ciutat  de  barcelona  com  V.  P.  haura  vist  esta  situada  al 
Peu  de  la  montanya  de  Monjuich  promontori  amenissim  y  gracios  de 
uista  de  mar  y  de  térra  y  per  moltas  altras  Bailesas  que  te  y  la  mes 
principal  perqué  en  ell  reposan  los  Cossos  Sants  de  S*  eulogi  y 
S»^  Fructuos  y  lo  de  S^»  Madrona  a  la  qual  tota  aquesta  prouincia  te  en 
particuiarissima  deuocio  son  uenerats  en  una  Iglesia  y  casa  de  molts 
centenars  de  anys  edificada  a  honor  y  nom  de  la  S**  en  lo  pendent  de 
la  montanya  uers  la  ciutat.  Y  per  ser  tan  ueyna  y  molt  frequentada 
desijam  que  aquella  casa  que  esla  a  dispositio  nostra  sie  habitada  de 
Religiosos  caputxius  perqué  ab  lo  credit  y  opinio  que  teñen  tan  guan- 
yada  sa  presentía  obligue  a  tots  los  qui  alli  aniran  a  retirarse  de  les  Ui- 
bertats  a  que  lo  lloch  porie  donar  ocasio  lo  que  ha  dat  causa  a  nostros 
predecessors  en  lo  carrech  de  trauren  los  que  abans  hy  estañen  per  no 
portarse  ab  lo  recato  que  era  just:  nosaltres  ho  hauem  tractat  ab  estos 
pares  y  responen  nos  que  scns  Ilicentia  de  V.  P.  o  del  R*"»  no  la  poden 
rebrer.  La  casa  es  molt  acomodada  al  modo  de  la  de  S<^  Eulalia  y  dis 


Digitized  by 


Google 


-(  441  )- 

ta  de  la  Ciutat  com  la  Casa  de  Monticaluari  y  tenim  per  cert  que  sera 
tan  a  próposit  per  al  Institut  de  la  religió  Caputxina  quant  nenguna 
altra  puga  ser:  offcrint  y  assegurant  a  V.  P.  que  si  en  la  casa  hi  hauia 
cosa  que  no  parega  be  la  posarem  a  uoluntat  de  aqaestos  pares  y  en  lo 
que  sera  la  conseruatio  y  augment  della  la  Ciutat  o  fara  tot  a  costas 
suas  sens  que  los  pares  hagen  de  cuidar  de  altre  sino  de  lo  que  sera 
aduertir  y  demanar  lo  que  satisfassa  á  son  gust  que  ja  saben  tots  ab 
quanta  liberalitat  y  amor  acudim  a  tot  lo  quens  demanan  ab  molta  lar- 
guesa  nosaltres  som  estats  pregats  a  fauor  de  altros  religiosos  molt  be- 
nemerits  y  de  vida  molt  exemplar  empero  la  stimatio  que  fem 
de  V"  pp.  nos  conuens  a  que  no  vullamaltres  sino  religiosos  Caputxins 
encara  que  nons  ho  Demanan  y  axi  tant  mes  speram  yns  prometem 
tindran  per  be  acceptar  aquesta  nostra  uoluntat  y  effectio  ab  que  amo- 
rosament  los  pregam  vullan  pendre  aquesta  casa  certificant  los  que  sera 
de  molt  gran  seruey  de  Deu  nostre  Senyor  y  honra  de  la  Sancta  y  obli- 
gar nos  a  teñir  los  a  tots  en  major  recomendatio  fer  a  valer  y  fauorir 
los  en  tot  lo  que  conuinga.  V.  P.  nos  fara  merce  embiarnos  per  lo  pri- 
mer la  sua  bencdictio  per  aquestos  pares  perqué  prengan  la  Casa  o  al- 
trament  respondrens  do  sa  uoluntat.  Deu  omnipotent  guarde  á  V.  P. 
com  pot.  De  Barcelona  á  26  de  Fabrer  1619.— Los  Consellers  de  Bar- 
celona. 

Dicto  die  (14  de  Juny  de  1619).-Conuocat  y  congregat  lo  Consell 
de  Cent  Jurats  en  la  stantia  apellada  de  ConscU  de  Cent  en  la  forma 
acostumada.  En  lo  qual  consell  per  lo  mag®*»  Conseller  en  cap  en  ueu 
sua  y  deis  altres  mago^"  Consellers  sos  companys  f ou  proposat  com  pera 
posar  la  Casa  de  S*»  Madrona  en  lo  stat  que  merexia  tant  gran  santua- 
ri  hauiaB  tractat  ab  los  pares  caputxins  de  que  prenguesen  aquella 
casa  en  custodia  y  comanda  pura  per  la  Ciutat  de  Barcelona  com  a 
senyora  que  es  de  aquella  Casa  y  S*^*»  Reliquias  y  que  si  be  hauian 
trobat  alguna  resisten tia  o  contradi 3tio  en  aquells  pares  totauia  per  la 
deuotio  y  honrra  de  la  S*^*  y  donar  gust  a  esta  Ciutat  precehint  llicen- 
tia  de  son  superior  hauian  resolt  acceptarla  com  de  fet  la  hauian  aceep- 
tada  y  com  sabian  tots  la  habitan  que  hauian  de  esperar  que  tot  seria 
en  molt  gran  seruey  de  deu  y  honrra  de  la  S*»  y  de  aquesta  Ciutat  em- 
pero com  aquells  Pares  per  seguir  los  statuts  y  ordens  de  sa  religio 
desijarien  que  las  seldas  de  la  Casa  y  la  clausura  della  estiguessen  en 
lo  modo  que  están  les  altres  cases  de  dita  religio  per  consolatio  sua  y 
per  feries  contents  era  raho  se  fes  y  per  50  ho  proposauen  perqué  lo 
Consell  tenint  per  be  de  que  sia  feta  dita  comanda  a  dits  Pares  caput- 
xins delliberen  de  ques  fassan  ditas  obras  a  satisfactio  de  dits  Pares. 
E  llegida  la  carta  del  Pare  Procurador  general  deis  Caputxins  feta  en 
Roma  a  5  de  abril  p.  passat  ab  que  remet  y  comet  adaquestos  Pares  ab 
tota  Uibcrtat  la  facultat  de  poder  de  acceptar  dita  Casa  lo  dit  Concell 
tenint  per  accepta  la  comanda  de  dita  Casa  y  S*^*»  reliquias  de  S*»  Ma 
drona  a  dits  Pares  Caputxins  feu  delliberatio  y  conclusio  que  pera  fer 


Digitized  by 


Google 


-(  442  )- 

ditas  obras  sian  girades  a  Galceran  Seuer  Pedralbcs  not.  de  barcelona 
y  scriua  de  les  obras  de  la  Ciutat  tres  centes  Iliures  pera,  conuertir 
aquellas  en  obras  de  dita  Cnsa  ab  polissa  del  Pare  Presiden t  que  esta- 
rá en  dita  Casa. 

(Letms  diosas  y  Ddiheraclons  del  ConncU,  arx  nmn.  de  Parcclona). 


DOCUMENTNOM   XLTII 
A.  lC»ll-1642.-lN8Tnüció  de  la  f.sta  dk  Sant  Polioarpi 

EN   LO   MONTJÜIOIl 

E  apres  lo  Sr.  Conseller  en  ca|)  en  veu  sua  y  de  voluntat  deis  de- 
nles S"  Concelk  rs  sos  companys  explica  y  referí  al  dit  concell  com  en 
la  Pelea  de  Montjuich  que  fouch  a  2G  de  Janer  prop  passat  ha  patit 
niolta  pobre  í;^ent  y  pera  faber  los  que  eran  los  S"  Concellore  ab  vot 
y  parer  de  la  24°»  de  guerra  fcren  noniinatio  de  cert  numero  de  perso- 
nes les  quals  se  informaren  deis  nafrats  pobres  en  dita  pelea  per  niedi 
de  les  quals  persones  dits  nafrats  foren  subuinguts  y  sccorreguts  de 
diners  de  la  Ciutat  deis  quals  nafrats  y  al  tres  sen  son  moits  las  mullers 
Pares  y  Mares  y  Germans  deis  quals  claman  que  sie  seimit  lo  present 
concell  satisferlos  y  remunerarlos  dits  danys  y  treballs  y  tant  be  al- 
guna delles  ha  donat  vna  supplicatio  la  qual  fonch  legida  en  concell 
per  lo  secretari  y  es  del  tenor  seguent:  «Molt  Il'«  S' .  En  la  rafega 
de  Montjuhic  com  V.  S.S.  saben  y  es  notori  a  tota  la  Ciutat  los  que 
mes  patiren  en  ella  foren  la  Comp"  deis  Steuens,  aeompanyada  ab 
la  Corap*  deis  tapiners  del  quals  sens  los  nafrats  que  an  stat  molt 
malauejant  y  son  pochs  los  que  an  curat,  son  los  morts  entre  la 
vna  confraria  y  la  altra  passats  de  vint;  los  quals  han  deixat  qui 
muUer  y  filies  sens  emparo  ni  hazienda  qui  mare  y  germans  ab 
lo  mateix  treball  y  quins  vna  cosa  y  altra,  que  ayuy  pateixen  y 
van  per  les  portes  mendicant  y  les  filies  de  alguns  dells  que  son  ja 
casaderos  están  en  gran  perill  per  falta  de  aliment  y  de  collocatio, 
de  perdres.  E  com  la  present  Ciutat  sie  enparo  de  tots  y  estos  sien 
morts  en  defensa  de  aquella  y  de  la  patria  pareix  que  corre  obligatio  a 
tots  de  ajudar  a  quins  an  defensat  y  mirar  per  ses  mullers  mares  y  filis 
orfens  que  es  be  publich  y  vniuersnl;  supplican  per  lo  tant  dita  pobre 
gent  sie  V.  S.  seruit  manarlos  aconsolar  donantlos  alguna  cosa  per 
llur  sustento  y  collocatio  de  ses  filies  que  a  mes  es  de  tanta  charitat 
dits  supplicants  ho  rebran  a  singular  mcrce  lo  officietc  Altissimus  etc. 
Climent.»  Y  aixi  dits  S^»  Concellers  proposaren  dites  coses  en  dit  con- 
cell pera  que  delibere  lo  faliedor. 

E  lo  dit  Concell  fcu  la  deliberatio  seguent:  Que  los  S'»  Concellers 


Digitized  by 


Google 


-(443)^ 

en  rtiho  del  fet  proposat  anomenen  vuyt  persones  del  present  eoncell 
ab  igual  numero  de  estaraents  les  quals  so  informen  de  les  persones  do 
aquesta  Ciutat  que  moriren  en  la  rafrega  de  Montjuhic  que  fou  a  26  de 
Janer  passat  haziendas  de  aquellas  y  del  numero  de  filis  y  filies  que 
cada  una  dellns  haura  doixat  lo  stat  o  ednt  do  nquells  y  quines  de  les 
persones  viudos  o  mares  que  an  deixat  son  mes  pobres  indiuiduantlio 
tot  en  vn  paper  y  aquell  manen  Icgir  los  S"  Concellers  en  lo  saui  Con- 
ccll  de  cent  en  csscr  feta  esta  diligentia  en  la  qual  se  pendra  sobre 
aquest  fet  la  rcsolutio  que  mes  conuindra. 

Llegida  la  relació  de  referencia  en  lo  Concell  de  28  de  Maíg  de  164Í 
se  resalgué,  en  lo  ConscU  de  22  d*  Abril  de  1641,  lo  següent: 

Que  lo  die  de  S'  Policarpio  primer  vinent  que  sera  a  26  de  Janer 
que  fou  lo  die  de  la  victoria  se  tingué  en  la  montanya  de  Montjuhic  la 
present  Ciutat  pose  en  sort  totes  les  donzelles  es  a  saber  filies  y  gcr- 
mancs  de  les  persones  moriren  en  dita  montanya  do  Montjuhic  lo  die 
V6  de  Janer  prop  passat  continuados  en  lo  memorial  legit  al  present 
concell  mencionat  en  la  Propositio  y  altres  si  acás  ni  hauí-á  que  no 
sien  continuados  en  aquell  les  quals  doncelles  per  entrar  en  dita  sort 
haien  de  esscr  de  catorse  anys  en  amunt  de  les  quals  en  presentía 
deis  S'**  Consellers  y  Concell  de  36  per  lo  qual  cffecte  se  ha  je  de  juntar 
dit  die  ne  sien  trotes  sis  a  cada  una  de  les  quals  al  temps  y  per  la  co- 
llocatio  de  llur  matrimoni  la  present  Ciutat  los  done  y  pague  sinquan- 
ta  Iliures  y  que  axi  mateix  quiscun  any  de  les  ditos  filies  y  germanes 
de  les  perdones  moriren  en  dita  montanya  do  montjuhic  dit  dio  26  de 
Janer  prop  passat  fins  a  tant  sien  totas  aquellas  collocadas  o  no  ni  haje 
pera  posar  en  sort  dit  die  en  dita  forma  se  fasse  extractio  de  quatrc 
donzelles  tant  solament  a  quiscuna  de  les  quals  per  lo  dit  effect^  y  al 
temps  de  llur  collocatio  la  present  Ciutat  los  done  y  pague  sinquanta 
Iliures  y  que  ais  filis  deis  demunt  dits  morts  en  dita  montanya  de 
montjuhic  dit  dio  de  2(>  de  Janer  prop  passat  lo  die  constará  ais 
S"  Concellers  ser  examinats  en  algún  collegi  o  confraria  o  ser  orde- 
nats  en  ordes  sagrats  la  present  ciutat  subuinga  a  quiscu  de  aquells  ab 
vint  y  sinch  Iliures  en  ajuda  do  parar  casa  y  que  a  les  dos  persones 
anomenades  en  dit  memorial  que  son  restados  baldados  en  la  Victoria 
de  Montjuhic  seis  done  segons  lo  present  Concell  los  confereix  y  dona 
lo  exercisci  de  seruir  en  los  Portáis  de  S*  Antoni  y  non  durant  llur 
vida  ab  los  mateixos  omoluments  deis  qui  vuy  los  teñen  y  que  a  les 
persones  nafrados  en  dita  victoria  de  Montjuhic  viudos  muUers  deis 
dofuncts  Pares  y  mares  de  aquells  eels  distribuéscan  com  lo  present  con- 
cell axi  ho  delibera  vuyt  centes  Iliures  a  mes  y  a  menys  repartidores 
entre  aquells  y  aquellos  tais  per  los  S"  Consellers  y  vuytena  ja  ano- 
monada  de  les  viudos  son  remases  deis  qui  moriren  en  Montjuhic  ab 
plenitut  de  poder  y  sens  referiment  algu. 


Digitized  by 


Google 


-1444)- 

SentaíU  del  Confell  de  Cent  de  8  de  Janer  de  1642) 

Y  axi  inatc¡x  fonch  donat  per  prop-j^itio  vn  paper  donat  per  los 
obrera  de  la  I^^Ie^ía  áe  \*«  S»  del  Pí  qaes  l-sri  en  dit  Conccll  y  os 
del  tenor  seírnent:  cMóIt  III*'  S**  y  >:\m  Conccll. — En  lo  díe  de  2^ 
de  Janer  1041  fea  merce  X«  S' a  esta  Ciutat  y  Príneipat  de  desliía- 
raria  de  la  deatrnctio  y  total  myna  sens  amenassane  si  lo  exercit  cnc- 
míeh  fos  entrat  en  Barcelona  obrantse  per  sa  dioina  elementía  molts 
mjraclea  en  defensa  desta  Ciutat  del  que  lo  molt  R»*  Rector  y  Comu- 
nítat  Obrera  y  Parochia  de  N'»  S^  del  P¡  de^ta  Ciutat  ne  feren  par- 
ticulars  graties  a  Deu  N«  S'  y  a  Maria  Sanctisima  y  al  glorios  S*=  Po- 
lícarpo  Bisbe  y  mártir  la  festa  del  qual  celebraue  la  Iglesia  sancta  lo 
dit  die  de  26  de  Jancr  fent  un  quadro  del  glorias  S*  Poücarpo  posant- 
lo  en  vna  de  las  eapellas  de  dita  lirlesia  y  celebrant  lo  die  de  22  de 
Maig  festa  particular  del  dit  glorios  S*  Poücarpo  ab  molta  solemnltit 
cantant  Te  Deum  laudamus  demonstratio  que  es  molt  just  se  fasse 
puix  los  Principáis  cabos  y  la  maior  part  de  la  Victoria  fou  en  la  Pa- 
riochia  del  Pi  actio  que  fins  vuy  no  la  ha  feta  altra  parochia  desta  cin 
tat  y  creuhcn  los  obrers  de  dita  Parochia  del  animo  grato  de  V.  S.  vol- 
drá  fcsteiar  scmblant  festa  senyalant  particularment  quiscun  any  lo  die 
de  S*  Policarpo  en  memoria  de  la  victoria  dit  die  conseguida.  Per  lo 
que  los  obrers  de  dita  Iglesia  del  Pi  supplican  humilment  a  V-  S.  sic 
semit  en  consideratio  de  ditas  cosas  deliberar  (en  cas  aparega  fer  fes- 
ta particular  al  dit  j^lorios  S*^  Policarpo;  sie  en  la  Iglesia  de  N'»  S"^ 
del  Pi  ab  lo  modo  y  manera  a  V.  S.  ben  vist  que  a  mes  de  ser  del 
seruey  de  Deu  nostre  S<*'  ho  re))rá  dita  parochia  a  molt  particular 
merce  officio  etc.  Altissimus  etc.  Tristany.»— Les  quals  carta  de  Sa 
Ex»  y  supplicacio  sobre  mentionades  en  dit  Concell  legides  feu  aquell 
la  delíberacio  s^uent:  Que  en  consideratio  que  lo  die  de  26  de  Jancr 
del  any  1641  que  fou  nostre  S<>»  seruit  deslliurar  a  esta  Ciutat  de  la 
op])re8sio  deis  castellans  que  ab  numero  de  mes  de  milia  infants  y 
ab  animo  denodat  inuadiren  la  montanya  de  Montiuhic  pera  ferse  S'« 
de  aquella  fortalesa  en  lo  qual  die  era  festa  del  benaucnturat  S*  Poli  - 
carpo  Capclla  del  qual  sanct  es  en  la  Iglesia  de  N'»  S'»  del  Pi  de  la  pre 
sent  Ciutat  y  de  aquella  parochia  es  molta  part  de  la  dita  montanya; 
volent  per  90  demostrarse  aquesta  Ciutat  al  glorios  Sanct  que  es  ben 
cert  intercedí  (ab  Deu  nostre  Señor)  per  esta  Ciutat  en  aquell  conflictc 
Qae  per  90  se  supplique  al  S'  Bisbe  de  Darcelona  sie  seruit  do  manar 
se  faHse  festa  manada  tots  anys  lo  dio  de  S^'  Policarpo  y  que  vaien  los 
S»*  Cóncellers  presenta  y  sdeuenidors  tots  anys  a  dita  festiuitat  ab  lo 
modo  y  forma  van  a  S*^  Roch  y  que  lo  die  antes  manen  enuiar  a  la 
I  ^lesia  del  Pi  ahont  se  fará  dita  festa  21  ciris  de  m i t ja  1  Hura  de  cera 
blanca  pera  que  cremen  tot  lo  die  en  lo  altar  de  dit  Sanct  y  que  al 
niestro  de  la  capella  11  manen  pagar  sis  Iliures  per  lo  gasto  de  la  cape- 


Digitized  by 


Google 


-(  445  )- 

Ha  y  orgue  y  anomenar  predicador  donantli  vint  y  sinch  reals  de  cha- 
xitat  y  pera  que  ab  niajor  regosijo  se  celebre  en  dita  Iglesia  dita  fcsti- 
uitat  se  hagen  de  dar  a  gastos  de  la  present  Ciutat  vn  sou  mes  de  dis- 
tributio  a  cada  capellá  deis  que  assistiran  al  offici  y  que  de  aquesta 
dcliberatio  manen  dar  notitia  los  S"  Consellers  ais  obrers  de  aquella 
Iglesia  per  medi  del  syndich  de  la  present  Ciutat. 

(Delliheracions  del  Consellj  arx.  municipal  de  Barcelona). 

Crida  pera  la  extractio  de  las  donsellas.— Ara  hojats  tothom  gene- 
ralment  queus  notifican  y  fan  a  saber  de  part  deis  molt  Ill*'««  S"" 
Consellers  de  la  present  ciutat  de  barcelona  en  exequutio  de  la  dclibe- 
ratio feta  per  lo  saui  consell  de  cent  a  25  de  maig  164L  y  pera  quen  sie 
aquella  ab  tot  effecte  exequutada  la  qual  disposa  que  lo  die  de  S*  Po- 
1  ¡carpo  que  sera  a  26  del  corrent  en  memoria  de  la  victoria  que  aquel  I 
die  se  tingue  en  la  montanya  de  monjoich  la  present  ciutat  pose  en 
sort  totes  les  donsellas  es  a  saber  filias  y  germanos  de  las  personas 
moriren  en  dita  montanya  de  monjoich  lo  die  de  26  de  Janer  del  any 
1641  continuados  en  vn  memorial  que  es  en  casa  de  la  ciutat  y  altres 
si  acars  ni  haur.i  que  no  stiguen  continuados  en  dit  memorial  Desijan 
per  so  sa  S***  que  si  a  mes  de  las  personas  continuades  en  dit  memo- 
rial ni  auia  altres  que  tingan  interés  en  la  extractio  de  sis  de  dites 
donsellas  que  dit  día  se  fara  en  casa  de  la  ciutnt  en  presentía  de  sa 
S*»»  y  consell  de  trenta  sis  a  cada  vna  de  les  quals  les  pagara  la  pre- 
sent ciutat  sinquanta  Iliures  per  la  coUocacio  de  son  matrimoni  com- 
paregan  dit  die  o  dos  dias  abans  deuant  sa  S*  pera  oposarse  a  dita 
extractio  y  pera  donar  prona  legitima  de  son  dret  altramcnt  se  faran 
ditas  extractions  en  lo  modo  referít  corrent  sort  les  continuados  en  dit 
memorial  no  aüent  ni  altres.  E  perqué  etc.  —  Scriba  concilii  Agra- 
munt  notarii. 

Fonch  feta  y  imblicada  la  present  publica  crida  per  los  lochs  acos 
tilma  ts  de  la  present  ciutat  de  barcelona  ab  tenor  y  veu  de  vuyt  trom- 
petas per  mi  Steue  torra  bruna  trompeta  de  la  Ciutat  vuy  a  11  de  ja- 
ner 1642. 

Crida  per  la  festa  de  S*^  Policarpio.— Ara  ojats  totom  general ment 
queus  notifican  y  fan  a  saber  de  part  deis  molt  111»"  S"  Consellers  de 
la  present  ciutat  de  Barcelona  que  com  considerant  aquesta  ciutat  que 
lo  die  de  26  de  Janer  1641  die  del  Glories  S'*  Policarpio  fonch  nostre 
s^*  seruit  consedirnos  la  victoria  contra  lo  enemich  castella  y  axi  re 
goncguda  a  tant  gran  fauor  que  es  bea  cert  se  alcansa  ab  la  interces- 
sio  del  Glories  S*>  Policarpo  la  capclla  del  qual  es  en  la  iglesia  de  nos- 
tra  Senyora  del  Pi  de  la  present  Ciutat  part  de  la  qual  montanya  es  de 
la  parrochia  de  dita  Iglesia  volentse  mostrar  ngrahida  a  tant  gran  fa- 
uor que  per  la  intercessio  de  dit  S**  rebe  haie  lo  saui  concell  de  cent  a 


Digitized  by 


Google 


-(416)- 

8  del  corrent  fet  vot  de  que  tots  anys  lo  dio  de  S*  Policarpo  80  fas- 
se  festa  manada  en  la  present  Ciutat  a  supplicasio  de  la  qual  ho  haíc 
axi  concedit  sa  Ex»  lo  8'  Bisbe  de  Barcelona  que  en  la  present  Ciu- 
tat y  en  la  niontanya  de  Montjuich  sie  tots  anys  festa  manada.  Per 
tant  pera  que  a  maior  Gloria  de  Deu  ncstre  senyor  y  del  Sant  Glorios 
tingue  lo  poblé  aquesta  notitia  manan  publicar  la  present  publica  cri- 
da ab  la  qual  diuen  y  cxsitan  a  tots  los  habitants  en  la  present  Ciutat 
que  lo  die  de  dilluns  quiscun  any  lo  die  ho  festa  de  dit  Glorios  S.*  Po 
licarpo  tingan  aquell  die  per  festa  manada  dins  la  present  Ciutat  y  en 
la  montanya  de  Montjuhic  abstenintse  de  las  obras  temporals  y  apli- 
cantse  a  les  spirituals  fent  graties  a  Deu  nostre  Senyor  y  al  Sant  Be- 
nauenturat  de  hauernos  concedida  la  victoria  refferida  y  supplicant 
nos  sie  propicio  y  fauorable  en  totes  occasions  contra  lo  enemich  a 
mayor  gloria  de  Deu  nostre  S^'  de  qui  hauran  la  remunerasio  de 
aqüestes  l>ones  obres  que  faran.— E  perqué  etc.— Scriba  concilíi  Agrá 
munt  nott. 

Fonch  feta  y  publicada  la  present  publica  crida  per  los  lochs  acos- 
tumats  de  la  present  Ciutat  do  Barcelona  ab  tenor  y  veu  de  set  trom- 
petíis  de  la  Ciutat  vuy  a  23  de  Janer  1642. 

(Bans  Í639fineix  1642,  folis  165  y  168,  arx.  raun   de  Barcelona.) 


DOCUMENT  NOM    XLIV 
A.  1651, — Los  FBARES  DE  Santa  Madhona  gestionen  no  pujar  a  dir 

MI88A  A  MONTJUIOH  PER  CAUSA  DE  LA  PESTE  DE  BARCELONA 

M.  Ill»  SS»».— Tinch  entes  es  gust  de  V.  S.  perseucren  Nostres 
Religiosos  que  V.  S.  te  en  sa  casa  de  S.*»  Madrona,  en  annr  a  dir  mis- 
sa  a  Montjuich  les  f estas  per  raho  deis  soldats  que  están  allí  de  guarda. 
Per  molt  sert  tinch  que  esta  V.  S.  assegurat  del  desitx  tenim  tots  de 
seruir  ab  tota  puntualitat  a  la  Ciutat  a  qui  tant  per  molts  titols  deuera. 
Pero  no  puch  dexar  de  suplicar  a  V.  S.  sia  de  son  gust  posar  los  vUs 
en  lo  graue  dany  que  pot  ser  ais  Religiosos  de  S'»  Madrona  pues  mu- 
dantse  les  guardas  com  se  mudan  y  exint  de  Ciutat  se  posan  los  Reli- 
giosos en  perill  manifest  tractant  y  contractant  ab  alguns  que  podan 
occasionarlos  contagi  a  ells  y  al  conuent  tornant  los  Religiosos  a  ell. 
Occasionam  lo  representar  esto  a  V.  S.  lo  auer  yo  ordenat  (en  nom  de 
nostre  R*  P«  Prouincial)  ais  Religiosos  de  S*»  Madrona  que  pera  con- 
seruarse  segurs  en  lo  Conuent  no  admeten  en  ell  algu  que  uinga  de  la 
Ciutat  o  part  infíícta  per  no  posar  lo  contagi  dins  casa.  Per  tant  ab  la 
deguda  summissio  suplico  a  V.  S.  tinga  per  be  de  exerairnos  de  pujar 
a  dir  mlssa  a  Monjuich  lo  temps  que  durara  lo  contagi,  atent  que  ditas 


Digitized  by 


Google 


-  (  447  )  -      ^ 

f^uardas  uuy  no  teñan  obligado  de  oir  uiissa  ab  tant  perill  del  sacer- 
dot;  yo  confío  que  V.  S.  mirara  coui  a  Pare  los  molts  Religiosos  que 
l)erdem  seruint  y  no  uoldra  qucs  penden  tots  los  de  S*^»  Madrona.  Con- 
üat  lo  S'  a  V.  S.  g^  :  de  nostre  conuent  de  üranollers  y  Juny  ais  7 
de  1651. 

Hunyl  capella  de  V.  S.  Fr.  Ángel  de  Barcelona  custodi. 

Ais  Concellers  de  Barcelona. 

(Cartas  Comunas  Origináis^  arx.  municipal  de  Barcelona.) 


DÜCUMENT  NOM    XLV 
A.   16GI  á  16G4.  — Reediíucaoió  de  la  capella  de  Santa  Madrona 

Crides  a  cerca  de  edifficar  lo  sauctuari  o  casa  de  S*^*  Madrona  — 
Ara  ojats  tothoin  generalinent  (lueus  notifican  y  fan  asaber  de  part 
deis  molt  Ill«»  S"  Concellers  de  la  present  Ciutat  de  B«*»  Coin  la  pre 
sent  Ciutat  a  Ilahor  y  gloria  de  Dou  n«  b»  y  de  la  gloriosa  verge  y 
mártir  s*»  Madrona  ha  deliberat  redifficar  lo  sanctuari  y  casa  del 
moncstir  de  S**  Madrona  en  la  montanya  de  monjuich  on  lo  qual  an  • 
tes  estauen  ditas  S^^  reliquias  pera  que  fossen  apres  de  fet  tornades 
en  dit  sanctuari  pera  ser  en  aquell  venerades  com  de  antes  y  lo  molt 
lUro  y  ii«im  S'  Bisbc  de  Bq»  a  petitio  deis  S"  Concellers  haja  delibe 
rat  que  lo  dic  de  dijous  proxim  vinent  que  comptarem  ais  dotse  del 
present  y  corrent  mes  de  maig  pujar  ab  dits  S*"»  ConscUers  a  cixa  di- 
ta Iglesia  y  casa  de  S*^*  Madrona  a  effecte  de  donar  principi  a  la  redifi- 
catio  do  aquella  y  que  juntament  dit  die  de  dijous  des  del  initg  die  en 
auall  fos  feta  festa  per  los  Ciutedans  de  la  present  Ciutat,  Per  tant  se 
diuhen  y  notifiquen  las  ditas  cosas  a  tothom  gcneralment  pera  (lue  ab 
ses  orations  supplitiuen  a  dita  gloriosa  sancta  la  coniinuatio  de  pluja 
de  la  qual  tant  nccessitaucn  lo3  expiéis  y  que  desdel  mitg  die  en  auall 
los  officiiils  que  los  dies  de  feyna  teñen  sas  portas  parades  les  tingan 
tencades  abtenintse  de  cosas  temperáis  y  exercitantse  en  les  spirituals 
en  honrra  de  dita  gloriosa  sancta  sots  pena  de  3  11.  de  quiscu  deis  con- 
trafahents  exigidores  que  de  Deu  n®  s'^  ne  hauran  lo  galardo  E  per- 
qué etc. 

Pro  S^*  Concilii  Bo«  Joannes  Guiu  not.  pub.  B^» 

Ses  feta  y  publicada  la  present  publica  crida  per  tota  B»*  per  mi 
Cliraent  Martorell  trompeta  de  la  present  Ciutat  ab  mos  companys  vuy 
ais  11  mars  1G61. 

Crides  en  orde  a  portar  lo  eos  de  1 1  Verge  y  Mártir  S*^»  Madrona. 
—Ara  ojats  tothom  generalment  queus  notifican  y  fan  a  saber  de  part 


Digitized  by 


Google 


-(  448  )- 

deis  raolt  illustres  S"  Concellers  de  la  prcsent  Ciatat  de  Barcelona: 
Que  com  per  la  afectada  deuotio  te  esta  Ciutat  a  la  Gloriosa  Verge  y 
Mártir  Santa  Madrona.  Per  inedi  y  intercesio  de  la  qual  haja  obcingut 
graus  beneflcis  de  la  diuina  Mg'  de  Deu  nostre  scnyor  y  haja  procu- 
rat  la  present  ciutat  la  rcedificatio  do  son  santuari  en  la  montanya  a 
effecte  de  aportar  lo  eos  sant  de  dita  Gloriosa  santa  en  ell  y  com  lo 
molt  IIP"  Capitol  a  petitio  y  inStantia  de  la  present  Ciutixt  haja  re 
solt  lo  tornar  ab  professo  lo  eos  sant  de  dita  gloriosa  santa  lo  die  del 
dijous  proxim  vinent  que  comptarem  ais  30  del  corrent  mes  de  octu 
bre  Per  90  se  diu  notiffica  y  mana  a  tothom  generalment  que  lo  dit 
die  de  dijous  no  tingan  botigas  ni  obradors  parats  per  la  present  Ciu 
tat  ans  be  assistescan  a  acompanyar  la  professo  la  qual  se  fara  ab 
molta  solempnitat  assistint  totas  las  confrarias  ab  sos  pendons  o  Ban- 
deras y  Iluminarla  la  qual  proffesso  partirá  de  la  Seu  al  punt  de  las  set 
horas  de  la  matinada  fent  axi  en  la  entrada  com  en  la  tornada  lo  cami 
o  ronda  acostumada  exortaut  a  totas  las  personas  per  a  hont  passara  la 
dita  proffesso  tingan  los  enfronts  de  sas  cases  netes  sots  pena  de  3 11.  E 
perqué  etc. 

Scriba  concilii  B«^«  Petrus  Trellos  not. 

Sos  feta  la  present  publica  crida  per  los  Uochs  acostumats  de  la 
present  ciutat  de  Bar»  por  mi  F'au  Duran  ab  mos  corapanys  per  au- 
sensia  de  Montserrat  Bas  cap  mestra  de  las  trompetas  de  la  Ciutat  vuy 
a  29  de  S^re  de  1664. 

(Bans,  leSSfineix  Í663,  foll  111  y  Í663  fineix  1668  foli  54,  arx.  mu- 
nicipal de  Barcelona.) 


DOCUMENT  NOM.  XLVI 
A.  167G.  —  QuESTiONs  promooudes  per  amarar  canems  en 

L^   E8TANY  DE  PORT 

Alguns  Pagesos  de  estu  Ciutat  y  altrcs  de  dlfcrcnts  Parroquias  cir- 
cumbehinas  me  han  presontat  vna  suplica  junt  ab  vn  papcr  firmat  de 
diferents  Doctors  en  Medesina  sobre  la  suspensio  de  amerar  los  canems 
en  lo  estany  de  Port,  Que  V.  S.  resolguc  en  dias  pasats  per  proucnir 
lo  dany  que  podía  ocasionar  a  la  saUít  deis  Naturah  de  esta  Ciutat. 
Y  com  ab  lo  paper  de  dit 3  Doctora  se  vcu  «luc  en  lo  estat  present  sessa 
dit  perill  y  es  molt  conforme  al  sol  de  V  S.  consolar  ais  dits  Pagesos 
majorment  en  ocasio  (jue  deis  dits  canams  poden  subvenirse  en  las 
neeesitats  y  gastos  que  per  ocasio  de  la  poca  culüta  y  serucis  que  faii 
a  Sa  Mag^  seis  ofereixen.  No  duplo  que  V.  S.  los  consolara  a  vistas  de 
la  raho  que  yo  no  puch  escusar  de  representar  a  V.  S.  Y  a  mi  me  tin- 


Digitized  by 


Google 


-(449  )- 

dra  seiupre  ab  tota  voluutat  pera  lo  que  a  V.  S.  se  li  oferesca  manar- 
me. G**®  Dea  a  V.  S.  m»  a*»  Barcelona  y  7*>'o  22  de  1676. 
I*.  L,  M.  de  V.  S.  son  major  scrbidor.  — Manuel  de  Lupia. 

Molt  lUustres  Señors. 

Per  obtemperar  a  las  cridas  que  V.  S.  ha  manat  publicar  prohibint 
no  se  amarassen  cañeras  en  lo  estany  de  Port  y  al  tres  estanys  los  de- 
mes  pagesos  de  la  presen t  ciuuit  y  deis  Uoclis  circumuehins  a  ella  no 
han  pogut  amerar  sos  canems  que  son  de  ualor  de  molts  milanars  y 
los  que  han  uolgut  amerarlo  en  lo  riu  de  Uobregat  lo  han  pcrdut  per- 
qué ab  les  uingudes  que  ha  fetos  sel  ne  ha  portat  casi  tut  lo  quey  han 
posat  y  lo  poch  que  no  sen  ha  nportat  lo  ha  deixat  tant  mal  tractat 
del  llot  y  bruticia  ([ue  lo  riu  aporta  que  apenas  sen  pora  aprontar  cosa 
que  es  estat  un  dany  irreparable  per  tanta  pobre  geut  que  ha  molts  los 
es  sa  destruccio  perqué  com  en  lo  present  any  la  cullita  del  blat  es  es- 
tada tant  pobre  esperauan  del  (lue  traurian  deis  cañeras  pagar  sos 
mals  y  remediar  ses  neccssitats  y  ara  restan  ab  taldescon  suelo  que  si 
V*.  S.  hoihe  los  llantos  y  clamors  de  tant  pobre  geut  sens  dupte  pro- 
curaría consolarlos  Y  com  uuy  y  haje  molts  canems  per  amerar  que 
de  die  en  die  se  están  perdent  y  si  fa  fret  nol  poran  amerar  ni  troba- 
rian  (lui  volgues  entrar  en  la  Aygua  per  lo  fret  y  no  tinguen  altre 
puesto  ahont  poderlos  amerar  sino  en  lo  estany  de  Port  que  es  un  es- 
tany que  en  ninguna  manera  pot  causar  dany  algu  a  la  present  Ciutat 
per  teñir  deuant  la  montanya  de  Monjuich  y  luego  ([uo  serán  amarats 
los  canems  ofereixen  a  V.  S.  buydarlo  a  mar  y  vehent  que  lo  bon  zel 
de  V  8.  ha  thigut  en  prohibir  no  se  amerassen  Cíinemsen  dits  estanys 
es  estat  i>er  ocasio  deis  grans  calors  que  feye  en  lo  estiu  y  perqué  ab 
dits  calors  no  causas  algunas  malaltias  lo  amarar  lo  cnnem  han  tingut 
paciencia  fins  ara  y  attes  que  ya  som  fora  deis  calors  per  ser  en  la  fi 
d(;l  setembre  y  hauer  ¡)logut  molt  que  lo  temps  scá  refrescat  cessa  tot 
perill  de  engendrar  malalties  lo  amarar  los  canems  com  ho  han  con 
sultat  ab  la  mayor  pnrt  deis  doctors  en  medicina  de  la  present  ciutat 
i\\xvn  han  fet  un  paper  fírmat  de  llurs  mans  ais  denou  del  corrent  en 
lo  qual  diuen  y  declaran  per  las  rahons  que  en  ell  ponderan  que  no 
serie  daños  a  la  salut  publica  ni  portarla  perills  de  excitar  malalties  lo 
amarar  ara  los  canems  com  veura  V,  S.  ab  la  copia  del  uot  y  parer 
deis  dits  doctors  en  medicina  (¡ue  presentan  a  V.  8.  y  ates  lo  sobredit 
suplican  humihnent  a  V.  8.  sie  seruit  aconsolar  a  tants  pobres  y  teñir 
a  be  de  donarlos  Ilicencia  (jue  pugan  amarar  los  canems  en  lo  dit  es- 
tany de  Port  que  a  mes  de  ser  cosa  tant  justa  dits  suplicants  ho  rebran 
a  singular  nuírce  de  la  ma  de  V.  8.  off  — Altissimus  etc.  — Guell. 

{Cartas  Comunas  Origináis  167(1,  arx.  municipal  de  Barcelona). 


Digitized  by 


Google 


ERRADES  NOTABLES 


Plana 

Rain 

22 

a                                Diu 

Deu  dir 

201 

XLllI 

XLII 

221 

mu 

Apéndix  docamcnt  noni. 

VII 

Vcgis  la  nota  274 

223 

31 

Apéndix  docamcnt  nona. 

VII 

Vegis  la  nota  274 

234 

15 

1053 

1059 

239 

12 

derrcr 

vuyté 

239 

13 

al  historiar  á  son  flll  Mir 
ribert 

Gc- 

al  historiar  A  Gcribcrt 

239 

23 

1053 

1059 

249 

18 

1053 

1059 

262 

24 

XLV 

XLIV 

276 

31 

'      (173) 

(174) 

307 

19 

capitot 

capítol 

307 

25 

Historia  critica  de  Cataluña 

Historia  de  CatcUuña  y  déla 

Corona  de  Aragón 

317 

8 

1207 

1211 

324 

25 

(272) 

(273) 

324 

29 

mes  avant  en  la  nota  (272) 

mes  enrera  en  la  nota  (273) 

841 

2 

1057 

1058 

345 

1 

1045? 

1044 

345 

5 

1041 

1040 

345 

31 

XVII 

XVI 

315 

32 

1046 

1044 

345 

40 

XVII 

XVIII 

350 

2Í 

Kamon  Bercngucr  I 

Berenguer  Kamón  I 

350 

21 

1076 

1032 

350 

25 

Kamon  Berengucr  11 

Kamon  Berenguer  I 

350 

40 

vol.  II  pl.  41 

vol.  I  pl,  252 

358 

22 

XXV 

XXIII 

40) 

24 

1045? 

1044 

Digitizecd  by 


Google 


ALGUNAS    NOTICIAS 

ACERCA  DE  LAS 

ANTIGUAS  COMUNIDADES  DE  PESCADORES  EN  EL  CABO  DE  CREUS 


MKMOKIAS.— VIU  S9 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


ALGUNAS  NOTICIAS 


ACERCA  DE  LAS 


Alus  uumi  M 


EN  EL 


CABO    DE    CREUS 

MEMORIA 

LKlUl.  £K  LA 

Real  Academia  de  Buenas  Letras  de  Barcelona 

EL  DÍA  13  DE  JUrílO  DE   1903 
ler  i  I  iiftdlmift»  d«  ais  ir» 

D,  Federico  Rahola  y  Tremols 


BARCELONA 


Imprenta  de  la  Casa  provincial  de  Caridad 

CXLI.X   DH  MODTIAtBOBB,  MÚUKKO  b 
1904 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


ser  posible  abrir  un  canal  que,  partiendo  del  Golfo 
de  Rosas,  terminase  en  la  bahía  de  la  ^elva,  cor- 
tando el  collado  de  Viña  vella,  tendríamos  al  ex- 
tremo Nordeste  de  España  una  isla,  formada  por 
las  últimas  derivaciones  de  los  Pirineos  que  pene- 
tran hondamente  en  el  mar.  Desde  la  cima  de  Peni,  que  es  el 
monte  más  elevado  de  dicho  territorio,  difícilmente  puede  uno 
substraerse  á  la  ilusión  de  que  se  encuentra  en  el  centro*  de  una 
Isla,  viendo  el  mar  llenando  los  confines  de  todo  el  horizonte. 
En  esta  Península,  que  puede  fácilmente  imaginarse  isla,  donde 
la  tierra  se  eleva  súbitamente  apenas  libre  del  mar,  se  encla- 
van las  garras  formidabl.es  del  Pirineo  que  hincan  en  las  profun- 
didades del  Mediterráneo.  La  costa  recia  y  acantilada  se  hunde 
en  las  entrañas  del  mar,  asegurando  los  cimientos  de  la  sierra 
pirenaica,  que  todavía  aparece  allá  y  acullá  junto  á  la  costa  en 
pequeños  islotes  que  acusan  las  cumbres  de  los  montes  que  van 
declinando  hasta  las  insondables  llanuras  submarinas  (1) 

Al  recorrer  aquellas  costas  y  montañas,  hasta  hace  muy 
poco  tiempo  completamente  aisladas  del  resto  del  territorio,  y 
en  plena  comunicación  con  todos  los  mares,  se  explica  el  carác- 
ter de  sus  habitantes,  rudamente  encariñados  con  el  suelo  natal, 
y  ligados  fatalmente  al  mar.  Las  regiones  que  ofrecen  carácter 
propio  y  que  viven  en  completo  aislamijBnto,  tienen  el  poder 
misterioso  de  engendrar  ese  cariño  profundo  al*  terruño  que 
que  tiene  su  fiel  expresión  en  V  anyoransa.  Por  eso  los  habitan- 
tes de  aquella  península,  empujados  por  la  necesidad  á  emigrar, 
donde  quiera  que  vayan,  conservan  hasta  la  muerte  el  ansia  de 
volver  á  pisar  aquella  tierra  y  el  afán  de  devolverle  sus  des- 
pojos. 


Digitized  by 


Google 


-(  456  )- 

El  mar  es  allí  el  supremo  dispensador  de  la  vida;  él  suple 
con  sus  entrañas  generosas  é  inagotables  la  pobreza  del  suelo 
áspero  y  escaso.  Sin  el  mar,  fuera  aquella  tierra  inhabitable,  y 
bien  se  comprende  que  sus  pobladores  sientan  la  preocupación 
del  mar  y  el  imperio  del  tiempo  como  dos  influjos  de  carácter 
sobrehumano.  No  es  posible  dudar  que  los  más  primitivos  habi- 
tantes de  aquellas  quebradas  sierras,  por  el  mar  llegaron  y  del 
mar  vivieron,  aprovechando  los  recodos  maravillosos  que  labró 
en  sus  costas  la  naturaleza  para  hacer  posible  la  vida  de  los 
hombres.  Aquellos  pueblos  de  remotas  eras,  situados  en  sitios 
recónditos  pero  próximos  á  las  calas,  de  los  cuales  se  conservan 
en  la  vertiente  Norte  del  Cabo  de  Creus,  restos  que  ostentan  la 
augusta  patina  de  las  rocas  primitivas,  con  toda  seguridad  apro- 
vecharon la  prodigalidad  de  aquel  mar  que  deja  penetrarse 
desde  la  orilla.  Quizás  los  bosques  que  vistieron  un  día  las  ver- 
tientes septentrionales  del  cabo,  dando  nombre  á  la  Selva,  fue 
ron  los  llamados  á  revelar  con  sus  incendios  el  poder  atrayente 
del  fuego,  en  las  noches  obscuras,  sobre  los  peces  errantes,  pro- 
bable origen  de  la  antiquísima  pesca  de  V  encesa. 

Por  fuerza  ha  tenido  que  residir  siempre  allí  un  pueblo  de 
pescadores.  En  la  donación  hecha  por  el  Conde  Gaufredo  de 
Ampurias  al  Monasterio  de  San  Pedro  de  Roda,  el  año  974,  de 
los  terrenos  comprendidos  en  el  Cabo  de  Creus,  se  mencionan 
ya  las  pesquerías  y  los  pescadores  (cum  pasquis  et  piscatoriis, 
simul  cum  ipso  mare  cum  suos  portos^t  suas  piscatorias.)  For 
cierto  que  en  aquella  antiquísima  donación,  que  figura  en  la 
Marca  hispánica,  al  citar  los  lindes  aparecen  los  nombres  pro 
píos  con  que-son  todavía  conocidas  las  más  altas  cumbres  y  las 
puntas  más  salientes  del  mar,  prueba  evidente  de  la  persisten- 
cia de  la  raza  que  así  ha  podido  transmitirse  los  nombres  de  las 
cosas,  como  reliquias  de  antiguo  patrimonio.  Sería  muy  instruc- 
tivo, y  sentimos  que  nuestra  incompetencia  no  nos  permita 
realizarlo,  fijar  las  etimologías  griegas  y  célticas  que  palpitan 
en  la  rica  nomenclatura  de  las  calas,  pefias  y  lugares  de  aque- 
lla accidentada  costa  (2). 

Es  de  creer  que  los  Condes  de  Ampurias  se  aprovecharían  de 
la  existencia  de  una  población  de  pescadores,  tan  fuertemente 
adherida  á  la  tierra,  para  levantar  un  castillo  que  les  asegurase 
la  salida  por  el  mar,  y  fuese  al  par  defensa  contra  los  enemigos 
del  Condado.  Se  juntaron  allí  dos  intereses,  el  de  los  trabajado- 
res del  mar  necesitados  de  socorro,  y  el  peligro  que  ofrecía  al 


Digitized  by 


Google 


-(  4B7  )- 

Condado  dejar  una  puerta  libre  para  sus  enemigos.  Los  privile- 
gios concedidos  por  los  Condes  de  Ampurias  á  los  habitantes  del 
Castillo  de  Cadaqués,  acreditan  plenamente  que  fiaban  aquellos 
principalmente  su  defensa  al  amor  que  tenían  al  lugar  sus  mo- 
radores. Poncio  Hugo,  Conde  de  Ampurias,  en  1280,  confirmó 
antiquísimos  privilegios  concedidos  por  sus  antecesores,  en  vir- 
tud de  los  cuales  no  pueden  ser  dichos  habitantes  obligados  á 
responder  ante  quienquiera  que  en  cualquier  caso  les  reclamase 
su  cumplimiento,  á  no  ser  dentro  del  mismo  Castillo  y  Villa 
de  Cadaqués,  ni  pueden  los  susodichos  hombres  ser  obliga- 
dos  A  entrar  ó  salir  del  término  de  Cadaqués,  so  pretexto  de  for- 
mar parte  de  algún  ejército  ó  cabalgata,  á  no  ser  por  el  hecho 
de  alguna  contienda  que  so  originase  por  mar  6  en  el  mar  y  por 
razón  del  servicio  del  Condado. 

Más  tarde  Dona  Joana  Folch  de  Cardona,  Comptesa  d'  Am- 
purias, confirma  los  antiguos  privilegios  y  franquicias  de  Cada- 
qués, que  por  incursión  de  los  enemigos  habían  sido  en  gran 
parte  destruidos,  conservándose  no  obstante  su  observancia  por 
el  uso. 

En  dicho  privilegio,  datado  en  Barcelona  el  día  16  de  abril 
de  1602,  se  mencionan 'el  desembarco  de  Morat  Arrays  en  1581 
con  siete  galeras  y  á  los  tres  años  el  del  Rey  de  Argel  y  dicho 
Morat  Arrays  que,  con  21  velas,  atacaron  la  villa  y  Castillo, 
quemando  una  paite  y  siendo  rechazados  con  graves  pérdi- 
das (3). 

Según  reza  una  nota  escrita  en  la  cubierta  del  primer 
libro  de  acuerdos  del  Consejo,  que  se  conserva  en  el  Archivo 
municipal  de  Cadaqués,  el  afio  Í444  vinguerea^2  galeras  de 
moros  y  ¿remaren  Cadaqués. 

Estos  y  otros  muchos  asaltos  motivaron  la  destrucción  del 
archivo  de  la  villa,  ó  al  menos  la  desaparición  de  los  pergami- 
nos que,  con  la  plata  de  la  Iglesia,  muy  á  menudo  debían  po- 
nerse á  buen  recaudo.  Por  esto  tuvieron  que  confirmarse  repe- 
tidas veces  las  franquicias,  privilegios  y  buenos  usos  que  se 
mantenían  vivos  en  la  memoria  y  en  los  hechos. 

Dona  Joana  Folch,  entre  otros,  confirma  el  privilegio  en 
virtud  del  cual  «en  ningún  temps  tregüen  gent  de  dita  vila  per 
anar  a  guardar  al  Rosselló  ni  fora  del  Comptat  per  quan  ne- 
cessita  la  dita  vila  socorro  d'  altre  gent  per  ser  guarda  y  am- 
paro del  comptat». 

Los  habitantes  de  Cadaqués  defendían  con  gran  tenacidad 


Digitized  by 


Google 


-(458)- 

SUS  privilegios,  y  los  invocaban  así  que  se  pretendía  llevarles 
fuera  de  su  término. 

Poco  tiempo  después,  en  agosto  de  1634,  cuando  las  cosas  de 
Cataluña  iban  de  mal  en  peor,  el  Asesor  de  la  Duquesa  reclamó 
hombres  de  guerra,  y  acordó  el  Consejo  representar  la  necessital 
de  la  vila  y  porl  della  de  gent  pera  defensa  y  guarda  de  ella  y  */ 
diguesen  com  en  lo  privilegi  de  mi  senyora  Dona  Joana  hi  ha  un 
capítol  que  •nos  defenm  de  traurer  gent  de  la  térra  y  també  li 
amostraren  V  acte  del  jurament  en  que  lo  senyor  Compte,  quan 
va  pendre  possessió  del  Comptat  d*  Ampurias,  jura  que  no  nos 
pendrla  cosa  alguna. 

En  el  año  1637,  ante  reclamación  parecida,  dirigen  un  su- 
plicatorio á  la  Duquesa,  diciéndole  que  la  tierra  está  falta  de 
gente  á  causa  de  los  muertos  del  pasado  año,  y  le  recuerdan  el 
privilegio  reconocido  á  sus  habitantes. 

En  6  de  agosto,  en  vista  de  reclamar  con  insistencia  desde 
Castelló  veinte  hombres  y  diez  laudes  armados,  se  acuerda  dar 
seis  hombres  para  acompañamiento  del  Duque,  armándolos  á 
costa  de  la  villa.  El  Duque  exigió  12  y  le  fueron  concedidos. 

En  todos  estos  hechos  se  descubre.el  ímpetu  de  la  avalancha 
cesarista  que  se  iba  enseñoreando  de  nuestra  tierra,  destrnyen- 
do  sus  varias  libertades  y  franquicias.  Es  por  demás  curioso  en- 
contrar en  los  detalles  de  la  historia  de  las  villas  insignificantes, 
reflejos  de  la  historia  grande,  que  ayudan '  á  conocer  íntima- 
mente los  acontecimientos  y  nos  hacen  ver  la  esencia  de  las 
causas  que  impulsan  la  marcha  de  las  cosas. 

Entre  otros,  merece  citarse  el  acuerdo  tomado  por  el  Con- 
sejo en  27  de  agosto  de  1647,  á  cau^  de  haber  llamado  el  Go- 
bernador á  los  cabezas  de  familia  á  Castelló  a  per  passar  mostra 
d'armas*,  «que  hi  vajin*,  acuerda  el  Consejo,  pero  ordenando 
al  Síndich  Antoní  Sastre  quefassi  constar  en  acta  que  hi  van  per 
forsa,  sens  derogado  de  privilegia  en  poder  de  M.  Vicens  Milocos^ 
notari  de  Castelló. 

El  año  anterior,  movido  por  el  espíritu  contrario  á  la  orga- 
nización libre  de  nuestras  villas  y  comarcas,  el  Señor  Marqués 
de  la  .Roca,  Gobernador  del  Condado  de  Ampurias  escribióla 
siguiente  carta  á  los  Señores  Cónsules  y  Jurados  de  la  villa  de 
Cadaqués*  «como  tengo .  noticia  que  á  este  primero  día  del 
año  1647  se  ade  aser  cónsules  en  la  villa  de  Cadaqués,  ago 
yo  estos  renglones  por  avisarlos  de  mostrar  los  billetes  de  los 
que  se  quieran  admitir  en  dicho  alto  oficio  para  que  ninguno  de 


Digitized  by 


Google 


-(  459  )- 

los  que  han  sid©  estimados  traidores  ó  mal  afectos  no  sean  nom- 
brados  en  dicho  oficio  y  en  esto  harán  lo  mismo  que  hacen  en 
Castelló  que  es  cabeza  de  este  Condado  de  Ampurias  no  los  di- 
lai  mas  sino  que  Dios  los  guarde  muchos  años. — Rosas  á  24  de 
octubre  de  1646. — El  Marqués  de  la  Roca. 

Sobre-escrito.  — Allos  CousuUes  y  al  Conseio  de  la  Vila  de 
Cadaqués,  guarde  Dios  y  no  abrirá  dicha  carta  quó  no  sea  den- 
tro del  Con3eio  en  el  instante  que  se  deberán  hacer  los  cónsules 
en  Cadaqués. 

Llegó  el  dia  1.®  de  enero  y,  constituidos  los  Cónsules  en  la 
Iglesia,  se  dio  cuenta  de  la  carta:  y  la  major  part  del  Consell  es 
de  vot  y  parer  que  no  se  llegescan  diU_  boilatíns  per  no  introduhir 
cosas  novas  y  anar  contra  privilegis  y  aquesta  es  la  voluntat  deis 
senyors  Consulsy 

Para  demostrar  el  espíritu  particularista,  como  se  denomina 
ahora,  de  aquella  población,  además  de  estos  hechos,  tenemos  á 
la  vista  sus  especiales  costumbre^.  No  sólo  por  el  traje,  por  las 
modalidades  de  su  idioma,  por  sus  características  fiestas,  se  dis- 
tingue esta  villa,  si  que  también  por  el  amor  extraordinario  á 
lo  suyo  que  le  induce  á  practicar  el  aislamiento.  Conocido  es  el 
popular  refrán  de  nos  ab  nos  y  que  significa  la  resistencia  á  cru- 
zarse con  otros  pueblos,  tendencia  llevada  á  la  exageración 
cuando  se  trataba  de  los- muertos  propios.  Repasando  el  libro 
de  óbitos  de  la  Vila  de  Cadaqués,  ise  encuentran  algunos  fo- 
rasteros entre  los  fallecidos,  ya  por  causa  de  las  guerras,  ya 
por  ser  su  puerto  lugar  de. refugio  para  muchos  buques,  y 
nunca  se  deja  de  consignar  al  pie  del  óbito  que  ha  sido  ente- 
rrado en  el  Cemeníiri  deis  forasters.  Una  singularidad  he  po- 
dido notar,  y  es  la  de  haber  sido  enterrada  una  leprosa,  hija  de 
la  villa,  en  el  Cementiri  dels^forasters,  como  queriendo  evitar  el 
contagio  postumo  (4). 

En  Cadaqués,  hasta  el  siglo  xriii,  se  continuó  manteniendo 
en  los  testamentos  ante  el  párroco,  la  formalidad  externa,  pu- 
ramente romana,  de  los  siete  testigos  rogados  (5). 

A  pesar  de  su  proximidad  al  Ampurdán,  nunca  ha  sido  la  ba- 
rretina prenda  de  uso  entre  sus  marineros  y  pescadores,  ni  se 
han  distinguido  como  sardanistas  sus  habitantes,  contrastando 
su  afición  á  los  colores  obscuros  con  el  imperio  de  tonos  vivos 
que  se  nota  en  la  llanura  ampur danesa.  La  capucha  negra  de 
las  mujeres  de  Cadaqués  no  tiene  parentesco  con  las  mantellinas 
blancas  del  Ampurdán,  viéndose  en  cambio  allí  sobre  la  cabeza 


Digitized  by 


Google 


-(460H 

de  las  mujeres,  el  dolí,  ánfora  degenerada  que  fabrican  especial- 
mente en  Figueras  para  Cadaqués.  Su  Palacada^  6  baile  en  co- 
rro desenfrenado,  al  compás  de  canciones  licenciosas  y  alegres, 
tiene  algo  de  las  Saturnales  romanas,  siendo  de  notar  su  culto  á 
loi  muertos,  que  se  manifiesta  entre  los  vivos  por  el  afán  de  te  - 
ner  sepultura  propia  Los  más  pobres  fallecidos  en  el  hospital, 
conservan  c^mo  preciado  ahorro  la  cantidad  necesaria  para  ser 
inhumados  en  un  nicho,  y  entre  los  demás,  es  muy  común  la 
disposición  de  exigir  que  se  les  compre  una  sepultura  á  perpe- 
tuidad, en  la  cual  no  pueda  ser  enterrado  otro  cadáver. 

Nos  hemos  detenido  en  estas  particularidades  para  señalar 
la  capital  importancia  que  tuvieron  los  usos  y  costumbres  para 
regular  la  vida  de  esta  comunidad,  que  ofrece  vasto  campo 
para  el  estudio  del  historiador  y  del  sociólogo. 

Se  encuentran  en  ellas  las  raíces  de  la  antigua  ciudad  grie- 
ga, tan  profundamente  independiente,  que  tenía  alrededor  de 
su  territorio  una  línea  de  confines  sagrados,  línea  de  demarca- 
ción tan  profunda  que  apenas  se  imaginaba  lícito  el  matrimonio 
entre  habitantes  por  ella  separados.  (*) 

Como  en  los  pueblos  antiguos  de  que  nos  habla  Fustel  de 
Coulanges,  el  aislamiento  religioso  es  su  ley.  En  la  muerte,  asi 
como  en  la  existencia  que  le  sigue,  las  familias  no  se  confun- 
den, continúan  viviendo  aparte  en  su  tumba' de  la  cual  es  ex- 
cluido el  extranjero.  Según  el  Digesto  la  tumba  del  esclavo  era 
sagrada,  y  la  del  extranjero  no,  estando  prohibido  al  extranjero 
aproximarse  á  las  tumbas.  (♦*) 

En  esta  comunidad  la  existencia  individual  y  social  tenia 
por  base  el  mar,  siendo  la  posesión  de  sus  calas  tan  importante 
ó  más  que  la  posesión  del  suelo. 

En  la  península  que  forma  el  Cabo  de  Creus  se  asientan  hoy 
tres  pueblos,  Rosas,  Cadaqués  y  la  Selva,  pero  cabe  afirmar 
que  el  pueblo  dominador,  por  su  importancia  y  antigüedad,  fué 
Cadaqués,  haciendo  todo  presumir  que  Rosas  (6)  y  la  Selva 
llegaron  con  posterioridad  á  constituir  verdaderos  núcleos  de 
población.  La  comunidad  de  pescadores  de  Cadaqués  dominaba 
por  completo  la  costa,  desde  Ta vallera,  al  extremo  Norte  del 
Cabo  de  Creus,  hasta  la  bahía  de  Monjoy  que  forma  parte  del 


(*)    Fustal  de  Coulanges,  257. 
(♦*}    Fustel  de  Coulanges.— La  Cité  Antiqne.— Libre  I^  pag.  84. 


Digitized  by 


Google 


Golfo  de  Rosas.  A  medida  que  sus  vecinos  fueron  creciendo, 
sintieron  la  necesidad  de  ensanchar  sus  términos,  de  igual  modo 
que  sucede  entre  las  naciones  fronterizas.  Y  surgen  entonces  las 
cuestiones  de  limites  que  llegan  á  revestir  en  algunas  ocasiones 
carácter  violento,  defendiendo  palmo  á  palmo  los  pescadores  de 
Cadaqués  la  posesión  de  las  calas,  que  desde  tiempo  inmemorial 
disfrutaban,  hasta  quedar  reducidos  á  los  actuales  lindes. 

Es  en  sumo  grado  interesante  el  pleito  que  con  este  motivo  se 
intentó  ante  la  Real  Audiencia  por  la  villa  de  Rosas  contra  la 
de  Cadaqués,  sobre  la  capilla  de  San  Sebastián  y  Santa  Quiteria 
y  las  pesquerías  de  Joncols  y  la  Pelosa,  en  el  año  1672  (7). 

A  consecuencia  de  las  disputas  que  mediaron  entre  los  pes- 
cadores de  Rosas  y  los  de  Cadaqués,  al  encontrarse  en  las  calas 
de  Joncols  y  la  Pelosa,  los  de  Cadaqués  quisieron  hacer  un  acto 
de  jurisdicción  sobre  los  territorios  en  que  estaban  enclavadas 
dichas  calas,  para  poner  en  entredicho  el  derecho  de  los  pesca- 
dores de  Rosas  á  beneficiarlas.  A  este  fin,  aprovecharon  la  cir- 
cunstancia de  concurrir,  como  concurrían  todos  los  años,  los 
cónsules  de  Rosas,  con  sus  insignias,  á  la  procesión  que  se  cele- 
braba el  segundo  día  de  Pascua  de  Pentecostés,  en  la  ermita 
de  San  Sebastiá  y  Santa  Quiteria,  situada  en. el  lugar  ano  mena  t 
GriUera^  prop  del  enireforch  del  caml  que  va  de  dita  vila  de  Ro- 
sas á  la  de  Cadaqués.  El  Consejo  de  Cadaqués  salió  al  encuentro 
del  de  Rosas,  y  ordenó  á  sus  Cónsules  que  dejaran  las  insignias 
de  su  cargo  antes  de  llegar  á  la  ermita,  alegando  que  estaban 
fuera  de  su  jurisdicción.  Como  los  de  Rosas  se  resistiesen,  los  de 
Cadaqués,  que  habían  acudido  armados,  rompieron  la  vara  del 
Alcalde,  produciéndose  un  tumulto.  De  este  hecho  surgió  el  ori- 
ginal pleito,  en  el  cual  los  de  Rosas  pidieron  que  se  les  mantu- 
viese en  la  cuasi  posesión  de  la  asistencia  á  la  procesión  que  se 
celebraba  todos  los  años,  el  segundo  día  de  Pentecostés,  yendo 
el  Ayuntamiento  con  todas  sus  insignias,  y  de  igual  modo  en  la 
posesión  de  las  pesquerías  de  Joncols  y  la  Pelosa. 

En  sentencia  dictada  el  mes  de  diciembre  de  1672,  se  man- 
tuvo á  los  de  Rosas  en  la  cuasi  posesión  solicitada,  dejando  á  los 
de  Cadaqués  en  posesión  de  la  Pelosa,  y  á  los  de  Rosas  en  la  de 
Joncols,  lo  que  no  deja  de  ser  extraño,  por  ser  esta  cala  la 
más  próxima  á  Cadaqués. 

En  dicho  pleito  se  produjeron  documentos  antiquísimos  para 
justificar  los  lindes  de  ambos  Ayuntamientos.  Rosas  presentó  el 
acta  de  donación  que  hizo  Guisda,  Condesa  de  Ampurias,  de  los 


Digitized  by 


Google 


-(  462  )- 

alodios  de  dicha  villa  de  Rosas,  á  favor  de  Santa  María  de  la 
Cruz  de  Gerona,  á  2  de  las  calendas  de  agosto  del  año  30  del 
Reinado  de  Enrique.  Los  límites  pretendidos  eran  los  siguientes: 
•confronta  á  la  part  de  solixent  ab  la  montanya  de  Santa  Creo, 
qu'  avuy  se  diu  Cap  de  Creus,  y  á  mitxdia  ab  lo  mar,  y  á  po  - 
nent  ab  lo  Grau  qu'  aleshores  se  deya  Sanguinari  y  á  tramon- 
tana ab  la  fita  de  Palausabardera,  que  es  á  la  montanya  que 
aleshores  se  deya  Verdaria  y  part  ab  la  montanya  de  San 
Roma. 

Los  de  Rosas  no  adujeron,  siendo  así  que  favorecía  abierta- 
mente sus  derechcis,  la  primitiva  donación  hecha  al  Monastej-io 
de  Santa  María  de  Rosas  por  Gofredo  Conde  de  Ampurias 
(año  976)  en  la  cual  se  habla  del  puerto  de  Joncols  (*). 

Los  lindes  que  pretendía  la  Universidad  de  Cadaqués  eran 
como  sigue:  solixent  ab  lo  mar,  á  ponent  part  ab  la  Roca  ano- 
menada  morisca  ó  morena,  y  de  dita  Roca  se  'n  va  discorrent 
per  amunt  ab  un  torrent  que  s'  anomena  lo  torrent  del  Mas  deis 
Margarits  y  de  dit  terreno  se  'n  munta  per  amunt  y  agafa  un 
camí  que  vé  del  coU  de  vinya  vella  y  aquell  va  seguint  per 
amunt,  passa  darrera  d*  un  corral  anomenat  d'  en  Vardera,  y 
de  dit  corral  se  'n  va,  sempre  seguint  dit  camí,  al  coll  anome- 
nat deis  Sarrahins,  y  de  dit  coll  va  seguint  sempre  á  dit  camí, 
montanya  per  amunt,  tot  á  vora  del  Puigtallat  y  de  aquí  passa 
per  avant  de  hont  hi  havía  una  creu,  que  es  en  lo  Coll  de  las 
Forcas,  y  á  tremontana,  part  ab  térras  del  Mas  Llobatera,  part 
ab  térras  del  Mas  Perafita  y  de  aquí  affronta  ab  lo  terme  de  la 
Selva  fins  arribar  al  mar. 

Los  de  Cadaqués  demostraron  el  error  manifiesto  que  entra- 
ñaba suponer  que  la  montaña  de  Santa  Creu,  que  es  la  que  dio 
nombre  á  la  Selva,  fuese  el  Cabo  de  Creus,  mediando  entre  una 
y  otra  más  de  una  legua  y  media  de  distancia.  A  ser  exactos  los 
lindes  señalados  por  Rosas,  Cadaqués  hubiese  quedado  sin  cala 
alguna. 

Durante  la  prueba  quedó  demostrado  que  la  Torre  de  Nofeu, 
atalaya  para  dar  aviso  á  otras  torres,  haciéndose  las  seña- 
les acostumbradas  en  caso  de  presencia  de  moros  ó  de  cualquier  ^ 
otro  enemigo,  había  sido  construida  á  gastos  j   expensas  de  la 
Universidad  de  Rosas,  mientras  que  la  del  Cabo  de  Creus  fué 


(•)    Villauueva.— Viaje  literario;  tomo  XIV,  pág.  233. 


Digitized  by 


Google 


-(  463  )- 

fabricada  por  la  Universidad  y  singulares  de  la  villa  de  Ca- 
daqués  (8). 

El  Consejo  Real,  el  dia  23  de  agosto  de  1673,  dictó  una  reso- 
lución, en  méritos  del  cual  se  suspendió  la  asistencia  que  se  ha- 
bía dado  á  los  pescadores  de  Rosas  para  pescar  en  Joncols,  por 
lo  cual  recobraron  los  de  Cadaqués  la  posesión  de  dicha  cala. 

Después  que  los  de  Rosas  vieron  que,  por  las  pruebas  que 
adujeron  los  de  Cadaqués,  les  había  sido  alzada  la  asistencia 
para  pescar  en  Joncols,  aprovecharon  una  visita  del  Virey  á  la 
fortaleza  de  Rosas,  en  noviembre  de  1673j  para  interesarle  á  su 
favor.  Esto  fué  causa  de  que  el  Virey  los  llamara  á  unos  y  á 
otros  á  Castelló,  para  que  llegasen  á  un  acuerdo,  y  no  habién- 
dolo logrado,  fué  de  su  gubto  que  los  de  Rosas  pescasen  en  Jon- 
cok,  y  los  de  Cadaqués  en  la  Pelosa,  prometiendo  que  haría  dic- 
tar la  segunda  sentencia  por  todo  el  mes  de  marzo  de  1674. 

Y  como  por  causa  de  la  guerra,  no  le  fué  posible  al  Relator, 
dictar  la  sentencia,  se  pidió  permiso  nuevamente  al  Virey  para 
pescar  en  Joncols,  como  efectivamente  volvieron  á  pescar  allí 
los  de  Cadaqués,  y  encontrándose  el  Virey  en  la  villa  de  Figue- 
ras,  de  paso  para  el  Rosellón,  envió  á  buscar  á  los  dos  pueblos 
litigantes  y  los  concertó  en  la  siguiente  forma:  que  los  de  la 
villa  de  Rosas  puedan  pescar  en  la  cala  de  Joncols  cinco  días  y 
cinco  noches,  y  dos  en  la  Pelosa,  alternando  con  los  de  Cada- 
qués que  podrán  pescar  cinco  días  y  cinco  noches  en  la  Pelosa 
y  dos  en  Joncols. 

Realizada  dicha  concordia,  volvieron  los  de  Rosas  á  conti- 
nuar el  pleito  y  después  de  varias  vicisitudes  acabaron  por  ad- 
quirir la  posesión  definitiva  de  Joncols  y  la  Pelosa,  siendo  hoy  la- 
Riera  de  Joncols  la  actual  línea  divisoria  de  ambos  términos  mu- 
nicipales. 

De  igual  modo  sostuvieron  los  de  Cadaqués  empeñada  porfía 
para  impedir  el  avance  de  los  pescadores  de  la  Selva.  Les  ve- 
mos en  posesión  de  Tavallera,  y  de  sus  calas,  que  se  juegan  to- 
dos los  años  con  las  de  la  Selva,  imponiendo  fuerte  castigo  á  los 
laudes  que  habiéndoles  cabido  en  suerte,  no  iban  allí  á  pescar,  sin 
duda  para  evitar  que  los  de  la  Selva  pudieran  aprovecharse  de 
su  abandono.  Los  vientos  del  Norte  reinantes  en  el  Golfo  que 
dificultaban  la  ida  al  mar  de  amunt,  como  llaman  á  la  costa 
Norte  del  Cabo,  y  los  mayores  peligros  que  corrían  en  tiempos 
de  guerra,  eran  motivos  para  que  la  pesquería  de  Tavallera 
quedase  muchas  veces  desierta.  Es  objeto  de  discusión  entre  los 


Digitized  by 


Google 


-(  464  )- 

Ayuntamientos  de  la  Selva  y  Cadaqués  si  debe  comprarse  la  sal 
para  las  pesquerías  de  Talla  ver  a  en  aquella  ó  en  esta  gavella^ 
y  por  fin  vemos  que  la  pesquería  de  Cala  Prona,  una  de  las  me  • 
jores  calas  de  Tallavera,  es  objeto  de  arrendamiento  por  parte 
de  Cadaqués  á  la  villa  de  la  Selva.  Tras  de  arduas  discusiones  de 
límites,  en  las  cuales  los  de  la  Selva  quieren  llegar  hasta  V  a/reu 
de  la  Claveguera,  no  muy  lejos  del  promontorio  del  Cabo  de 
Creus,  los  de  Cadaqués  acaban  por  perder  todo  derecho  á  Ta va- 
llera, cerrando  los  límites  de  sus  pesquerías  la  famosa  punta 
deis  Tres  Erares  de  Qalladera,  que  se  menciona  ya  en  la  dona- 
ción del  Conde  Gaufredo  de  Ampurias  al  Monasterio  de  San 
Pedro  de  Roda. 

Digno  de  ser  citado,  en  estos  litigios  de  usufructo  de  pesque- 
rías, es  el  privilegio  del  Infante  D.  Enrique  de  Aragón  á  la  villa 
de  Rosas  que  ordena  á  los  de  la  Selva  y  Llansá,  la  Valí  y  á  todos 
los  habitantes  del  Munt  de  San  Pere  de  Rodes  que  admitan  á  los 
de  la  dicha  villa  en  la  pesca  de  Tavallera,.  concediéndoles  en 
cambio  el  derecho  de  ir  á  pescar  en  el  Golfo  de  Rosas,  pues 
siendo  todos  hermanos  y  vasallos  «que  els  mars  sían  comuns  á 
tots  com  es  de  rahó  y  justicia». 

Esta  afirmación,  hecha  en  catalán  el  día  19  de  marzo  de  1484, 
se  anticipa  en  más  de  un  siglo  al  principio  famoso  del  Maro  libe- 
rum  de  Grotius. 

A  lo  largo  de  esta  accidentada  costa,  que  en  un  principio 
benefició  sin  competidores  y  que  más  tarde  vio  reducirse  gran- 
demente para  su  dominio,  vivió  y  se  desarrolló  una  comunidad 
de  pescadores,  de  la  cual  se  conservan  todavía  marcados  vesti- 
gios. La  Antropología  demuestra  que  la  pesca  constituye  un 
adelanto  respecto  á  la  caza,  que  es  una  derivación  de  la  guerra 
y  supone  la  existencia  de  un  pueblo  nómada.  Un  pueblo  de  pes- 
cadores implica  ya  el  predominio  de  la  astucia  sobre  la  fuerza, 
la  permanencia  fija  en  un  suelo  y,  con  la  vida  sedentaria,  la 
práctica  repetida  de  los  mismos  hechos  que  engendra  los  usos  y 
costumbres. 

Para  adivinar  la  primitiva  organización  de  esta  comunidad, 
que  tenía  por  base  la  pesca,  hemos  de  recurrir  á  las  huellas  que 
se  descubren,  en  las  más  antiguas  manifestaciones  de  su  funcio- 
namiento, de  modos  de  ser  ya  desaparecidos.  Muchas  veces  los 
documentos,  si  sabemos  penetrar  en  sus  entrañas,  nos  ofrecen 
como  los  terrenos  escavados,  restos  y  vestigios  de  las  cosas  que 
fueron  antes  de  que  surgiera  la  actual  superficie. 


Digitized  by 


Google 


-(  465  )« 

Para  nuestro  estudio  podemos  recurrir  principalmente  á  los 
privilegios  de  la  Universidad  de  Cadaqués,  á  las  conclusiones 
de  su  Consejo  y  al  Llibre  de  las  Ordinacions  de  la  pesquera  de 
la  vila  de  Cadaqués,  original  y  curioso  como  pocos. 

En  los  privilegios  de  Cadaqués,  que  hemos  mencionado  ya 
con  anterioridad,  se  advierte  en  seguida  que  el  principal  empe- 
ño de  sus  moradores  estriba  en  no  alejarse  del  mar,  puesto  que 
en  él  tienen  la  base  de  su  subsistencia  Diríase  que  aquellos  po- 
bladores tienen  plena  conciencia  de  que  apartados  del  mar  nada 
valen,  y  de  igual  suerte  los  Condes  de,Ampurias  reconocen  que 
no  conviene  en  manera  alguna  que  salgan  de  su  término,  siendo 
como  son  llamados  por  su  naturaleza  á  intervenir  en  las  con- 
tiendas que  se  originen  por  mar  ó  en  el  mar. 

Doña  Joana  Folch,  al  confirmar  ios  antiguos  privilegios,  les 
asegura  nuevamente  dicho  arraigo  y  entre  otras  concesiones, 
otorga  á  todos  los  habitantes  de  dicha  villa,  que  puedan  comprar 
y  tener  en  ella  cualquier  suerte  ó  cantidad  de  sal,  así  de  las 
barcas  que  vienen  y  llegan  al  puerto  de  dicha  villa,  como  de  la 
que  se  encuentren  en  otro  sitio  6  playa  del  Condado,  pudiendo 
venderla  libremente  y  sin  destorbo  ni  contradicción  de  los  ofi- 
ciales de  S.  E.,  ordenando  que  ningún  barquero  ni  mercader  ni 
otra  persona  alguna  pueda  ser  privada  de  vender  cualquiera 
cantidad  de  sal  á  los  habitantes  y  singulares  de  la  villa  de  Ca- 
daqués. Dicha  sal  podían  tenerla  también  en  las  C9.1as,  donde 
solía  efectuarse  la  pesca,  y  venderla  á  los  forasteros  que  hubie- 
ren de  ella  menester  para  salar  el  pescado  que  comprasen  en 
dicha  villa. 

Teniendo  además  en  cuenta  que  los  habitantes  viven  del  ejer- 
cicio de  la  pesca,  y  que  la  mayor  parte  del  tiempo  están  fuera 
de  sus  casas,  jtambién  les  concede  que  en  casos  urgentes,  puedan 
doce  hombres  del  Consejo,  junto  con  los  cónsules,  determinar, 
decidir  y  concluir  lo  que  mejor  convenga  al  bien  y  utilidad  de 
la  villa.    ^ 

Bien  se  columbra,  fijándose  en  el  espíritu  de  esas  franquicias 
y  privilegios,  que  la  Universidad  que  nos  ocupa,  estaba  formada 
en  su  totalidad  de  gente  de  mar,  viviendo  y  trabajando  en  co- 
munidad por  las  exigencias  del  lugar  y  de  su  especial  in- 
dustria. 

Mas  aun  se  penetra  en  el  espíritu  de  esta  Universidad,  si 
analizamos  la  forma  extraordinariamente  democrática  de  su  or- 
ganización. Los  que  en  el  mar  y  del  mar  viven,  suelen  distin- 


Digitized  by 


Google 


-(  466  )- 

guirse  por  su  espíritu  independiente  al  par  que  por  cierta  disci- 
plina á  que  les  induce  la  necesidad  de  la  común  cooperación 
para  sacar  provecho  del  trabajo,  y  para  salvarse  en  los  trances 
apurados. 

Según  refiere  el  señor  Pella  en  su  Historia  del  Ampurdán, 
cuando  en  todas  partes  las  curias,  los  concejos  y  otros  gobiernos 
municipales  de  puro  refinados  se  corrompían,  todavía  los  de  Ca- 
daqués  (pequeña  república  á  la  que  su  situación  daba  libertad), 
se  reunían  en  la  plaza  pública  para  tratar  del  gobierno  de 
la  Universidad,  lo  cual  pretendió  evitar  el  Rey  D.  Martín,  asom- 
brado de  que  un  pueblo  de  este  modo  subsistiese  en  su  corrom- 
pido tiempo.  Al  apoderarse  del  condado  dispuso  que  doce  pro- 
hombres, elegidos  libremente,  gobernasen  el  pueblo. 
•  Por  más  que  Pedro  el  Ceremonioso  en  1386,  confirmó  los  pri- 
vilegios y  costumbres  de  Cadaqués,  ratificados  asimismo  por 
Doña  Joana  Folch,  Condesa  de  Ampurias,  los  de  Cadaqués  con- 
tinuaron practicando  en  cierto  modo  el  régimen  de  democracia 
directa,  llamando  al  Gobierno  de  la  villa  á  todos  sus  habitantes, 
celebrando  con  inusitada  frecuencia  consejos  generales,  á  los 
cuales  eran  convocados  y  asistían  todos  los  cabezas  de  familia, 
reuniéndose  á  veces  en  la  Iglesia  parroquial. 

Las  cuestiones  de  pesca  solían  ser  tratadas  en  Consejo  gene- 
ral, estando  presentes  los  Cónsules  y  patrones,  interviniendo 
siempre  así  en  el  sorteo  de  las  calas  como  en  las  resoluciones,  el 
Consejo  de  la  Villa*  evidenciándose  con  ello  que  el  ejercicio  de 
la  pesca  era  considerado  como  el  ejercicio  de  un  derecho  comu- 
nal, semejante  al  aprovechamiento  de  los  pastos  ó  al  uso  de  la 
leña. 

Sólo  partiendo  de  ese  sentido  social  y  corporativo  se  compren- 
de la  inmistión  de  la  Universidad  en  lo  que  pareqen  aprovecha- 
mientos privados  y  producto  del  esfuerzo  individual  y  libre. 

En  el  Uibre  de  la  ordinació  de  la  pesquera  que  existe  en  el 
Archivo  Parroquial  de  Cadaqués,  trasladado  de  otro  libro  más 
viejo  que  no  hemos  podido  encontrar,  se  recapitulan  los  usos  y 
observancias  que  desde  antiquísima  fecha  estaban  en  vigor 
entre  las  encesas,  anotándose  á  continuación  los  acuerdos  y  re- 
soluciones que  iban  tomando  los  prohombres  de  la  pesca  y  los 
cónsules,  siempre  inspirados  en  las  prácticas  anteriores  y  en  las 
costumbres  establecidas. 

Al  propio  tiempo  se  consignan  penas  para  los  que  no  cum- 
plan lo  ordenado,  siendo  las  penas  de  dinero  á  favor  del  señor 


Digitized  by 


Google 


•(  467  )^ 

Duque,  Compte  del  Comptat  y  las  de  pescado  para  la  obra  de  la 
Iglesia,  si  no  hay  interés  de  parte. 

Obsérvase  desde  luego  que  la  serie  de  usos  en  vigor,  dima- 
nan de  la  existencia  de  un  lejano  aprovechamiento  colectivo 
que  lentamente  se  fué  transformando,  dando  mayor  predominio 
á  lo  particular  é  individual. 

Sin  género  de  duda  puede  asegurarse,  que  en  tiempos  más 
remotos,  los  instrumentos  de  pesca  eran  colectivos,  y  que  el 
producto  del  trabajo  común  se  repartía  entre  las  familias,  que 
constituían  la  Universidad,  después  de  satisfechos  los  gastos  y 
atenciones  generales. 

Nos  fundamos  para  ello  en  el  conjunto  de  supervivencias  de 
ese  régimen  especial  colectivo,  que  aparecen  en  el  Llibre  d'  Or- 
dinacions  de  la  Pesquera,  que  viene  á  ser  como  un  reflejo  de  la 
organización  primitiva. 

Empieza  el  libro  con  las  siguientes  palabras:  En  nom  de  Deu 
sía  y  de  la  Humii  Verge  María  y  deis  gloriosos  apostéis  Sant 
Pere  y  Sant  Andreu. — Comensa  una  concordia  feta  entre  los 
habitants  del  castell  de  Cadaqués,  qo  es  per  tots  los  que  pesca- 
rán de  Galladera  flns  á  la  SeboUa  y  dita  concordia  es  estada 
feta  per  los  Honorables  consols  y  consell  ó  la  major  part  la  se- 
gona  fosca  de  Pascua  á  10  de  abril  V  any  1542. 

A  continuación  aparece  lo  siguiente:  Vuy  á  18  de  'mars 
de  1670  es  estada  lloada  dita  concordia  demunt  escrita  pef  los 
Consols,  promens  y  patrons  de  dita  vila;  los  quals  son  Pau  Ba- 
nyuls,  Antoni  Surell,  Joan  Serinyana  y  Christofol  Clapés  en  dit 
any  Consols  de  dita  vila. 

Cuando  para  llegar  á  esta  concordia  fué  preciso  el  consenti- 
miento de  los  habitantes  todos  de  Cadaqués,  es  lógico  suponer 
que  se  debatía  un  derecho  de  la  universalidad,  al  cual  se  subro- 
gaba la  agrupación  de  pescadores.  Tal  vez  el  Consejo  sin  dar- 
se cuenta  de  ello,  continuaba  así  ejerciendo  el  derecho  señorial 
de  los  antiguos  Condes,  cedido  por  estos  al  Monasterio  de  San 
Pedro  de  Roda,  ya  que  habla  en  nombre  de  San  Pedro  y  San  An- 
drés, bajo  cuya  advocación  se  congregaron  al  principio  los 
monjes  de  aquel  antiquísimo  Monasterio  benedictino. 

Lo  primero  que  llama  la  atención  en  este  régimen  de  apro- 
vechamiento de  las  pesquerías  de  Cadaqués,  es  ver  que  el  indi- 
viduo desaparece  para  dejar  el  paso  á  la  agrupación.  La  perso- 
nalidad que  ejerce  los  derechos  y  sobre  la  que  pesan  las 
obligaciones  es  V  encesa^  la  companyía  ó  el  foch,  que  con  estos 


Digitized  by 


Google 


-(  468  )-  ^ 

tres  nombres  se  la  designa  indistintamente.  £1  individuo  tiene 
sus  derechos  y  obligaciones  dentro  de  1*  encesa,  pero  sin  perder 
nunca  su  carácter  social. 

La  encesa  ó  la  companyia  es  la  agrupación  de  pescadores 
constituida  para  la  explotación  de  las  distintas  calas  á  las  que 
acuden  las  varias  encesas,  cumpliendo  el  turno  regulado  por  la 
suerte  todos  los  años.  La  encesa  está  representada  por  el  patrón 
de  boliche,  que  es  el  llamado  á  intervenir  en  los  Consejos  de  la 
Villa  cuando  se  tratan  los  asuntos  de  la  pesca. 

Una  vez  constituida  la  companyia  no  podía  deshacerse, 
«ítem  volan  los  sobredi ts  que  quansevuUa  qu'  haurá  feta  com- 
panya  de  pescar  ó  de  coralar,  de  Sant  Miquel  á  Pasqua  ó  de 
Pasqua  á  Sant  Miquel,  que  no  la  gos  rompre  si  donchs  tots  no 
s'  avenen  á  pena  de  tres  Uiures*. 

Existen  varios  indicios  que  hacen  creer  que  en  un  principio 
los  instrumentos  de  pesca  eran  colectivos,  repartiéndose  los 
productos  del  trabajo  común  entre  los  cabezas  de  familia. 

En  un  acuerdo  tomado  el  día  20  de  abril  de  1688  se  lee  lo 
siguiente:  Avuy  que  comptam  ais  20  de  abril  de  1688  la  última 
f esta  de  Pasqua  essent  juntats  tots  los  patrons  de  bolitx  per  ju- 
gar las  sorts  de  la  pesquera  á  casa  de  la  vila  se  á  resolt  que 
sempre  y  quant  y  á  alguna  cala  y  age  algún  bolitx  que  non  age 
ab  ais  altres  y  per  desgracia  esgarraba  el  bolitx  y  que  al  mateix 
día  ó  al  segón  ó  tersé  día  nol  pot  adobar  que  puga  pendre  cual- 
sevol  altre  bolitx  per  anar  á  fer  las  sevas  revas  y  aixis  mateix 
si  dins  tres  días  no  te  adobat  lo  seu  bolitx,  que  passats  dits  tres 
dias  no  puga  entrar  á  la  cala  ab  ningún  bolitx  y  si  per  cas  Deu 
permetés  que  aquell  bolitx  que  no  aura  ab  els  altres  los  moros 
lo  prenguessin,  lo  que  Deu  no  vuUa,  que  en  tal  cas  los  altres 
bolitxs  tingan  que  llevar  tota  aquella  gent  del  tal  bolitx  y  los 
del  f oc  y  los  agen  de  donar  la  part  igualment  com  ells  tan  com 
durará. 

De  la  frase  aqtiell  bolitx  que  no  aura  ab  els  altres  se  despren- 
de la  existencia  de  boliches  de  aprovechamiento  común,  supo- 
sición comprobada  por  la  obligación  impuesta  á'  los  que  benefi- 
cien tales  boliches,  en  el  caso  de  que  el  de  propiedad  particular 
fuese  presa  de  los  moros,  de  amparar  á  los  que  quedasen  por  tal 
motivo  imposibilitados  de  pescar.  Esta  es  por  lo  menos  la  inter- 
pretación que  mejor  se  aviene  con  las  palabras  de  dicho 
acuerdo. 

Ma?  adelante  se  impone  ya  á  las  Compafiías  la  obligación  de 


Digitized  by 


Google 


-(469)- 

tener  dos  laudes  y  cuatro  hombres  para  ser  admitidas  al  sorteo 
de  las  calas.  (9) 

Para  juzgar  de  como  la  propiedad  individual  se  subordinaba 
al  trabajo  colectivo,  transcribimos  el  siguiente  acuerdo:  Volen 
los  honorables  Consols  y  Consell  que  quansevulla  que  tindrá 
axarxiot  (10)  la  aja  de  calar  á  quansevulla  que  loy  demani  ó  que 
lay  aya  de  dexar  ab  temps  y  axó  á  pena  de  vint  sous  y  peix 
perdut.  ítem  volan  los  sobredits  que  quansevulla  que  tindrá 
axarxiot  y  calará  á  quansevulla  que  sia  que  no  puga  aver  sino 
de  sis  parts  una  com  ja  es  dit 

Puede  colegirse  como  se  verificaba  el  reparto  del  producto 
en  época  remota,  cuando  la  organización  colectiva  no  dejaba 
paso  al  dominio  individual,  por  algunas  resoluciones  excepcio- 
nales que  vienen  á  ser  como  las  últimas  manifestaciones  de  las 
antiguas  reglas  desaparecidas.  En  las  organizaciones  corporati- 
vas como  en  la  vida  individual,  se  descubre  por  los  fenómenos 
atávicos  de  los  individuos  presentes,  cualidades  y  defectos  de 
sus  antecesores.  En  la  personalidad  social,  en  nuestro  sentir,  se 
manifiesta  el  atavismo  como  en  el  hombre. 

Revelan  esa  tendencia  á  volver  al  tipo  originario,  en  nuestro 
caso,  dos  acuerdos  que  hemos  entresacado  del  Llibre  d*  ordina- 
cions  de  la  pesquera.  Es  el  primero,  que  lleva  la  fecha  de  1667, 
el  acuerdo  tomado  por  los  patrones  de  boliche  á  fin  de  que  «los 
cónsules  ño  pudieran  poner  hombre  alguno  en  las  calas,  si  no  es 
con  el  consentimiento  de  los  patrones  respectivos.» 

Semejante  acuerdo  acusa  la  persistencia  de  la  costumbre 
que  tenía  el  Consejo  de  la  Villa  de  asignar  á  cada  cala  un  nú- 
mero determinado  de  hombres,  sin  contar  para  nada  con  la 
voluntad  de  la  encesa,  cuya  personalidad  desaparecía  ante  la 
colectividad  superior  que  formaban  todas  las  Compañías  juntas, 
representada  por  el  Consejo  General  de  la  Univerdidad.  ¿Quién 
sabe  si  en  los  primeros  tiempos  la  distribución  de  los  hombres 
entre  las  varias  Compañías  era  prerrogativa  de  los  Cónsules? 

El  segundo  acuerdo  á  que  nos  referimos  es  el  adoptado  el  día 
1.*^  de  mayo  de  1716  que  dice  así:  aconvocats  y  congregáis  los 
patrons  de  bolitx  en  casa  la  Vila  es  estat  proposat  per  lo  senyor 
Consol  en  Cap  Sebastiá  Francesch  que  molts  caps  de  casa  avían 
demanada  la  part  y  que  li  aparexía  era  rao  en  donarlos  la  part 
y  la  rao  es  per  quant  tots  eran  estats  tatxats  en  pagar  los  tre- 
balls  y  avía  aut  en  la  Vila  fins  lo  día  present  y  també  serían 
tatxats  en  pagar  los  treballs  sovindrán,  deu  fassi  que  no  y  oida 


Digitized  by 


Google 


-(  470  )- 

la  proposició  feta  per  lo  senyor  Consol  á  resolt  la  major  y  mes 
sana  part  deis  patrons  del  bolitx  que  se  donia  la  part  ais  caps 
de  casa  ab  pacte  que  portian  la  teya  los  pertocará  posar  per  sa 
part  y  si  per  cas  se  tro  vía  alguna  part  que  se  *n  por  tí  a  mes  de 
la  sua  parttocant,  que  sia  espallit  de  la  companyía.» 

Leyendo  el  anterior  acuerdo,  no  es  infundado  suponer,  que 
ese  reparto  entre  los  cabezas  de  familia  responde  á  antiguas 
prácticas  que  hablan  caído  en  desuso  á  medida  que  el  interés 
individual  minaba  la  originaria  forma  colectiva.  Y  para  con- 
vencernos más  de  ello,  tenemos  á  la  vista  el  hecho  del  reparto 
entre  los  cabezas  de  familia  que  en  nuestros  tiempos  se  practica 
en  el  Puerto  de  la  Selva,  el  día  que  se  utiliza  el  arte  comunal 
de  pesca  que  todavía  se  conserva  en  aquel  municipio,  arte  que 
estuvo  primero  en  el  altar  de  San  Pedro  de  la  Iglesia  Parroquial 
y  que  hoy  puede  verse  en  la  Casa  de  la  Villa. 

En  8  de  abril  de  1725  se  acordó  nuevamente  dar  su  parte  á 
todos  los  habitantes  que  la  pidiesen,  mediante  quedar  á  volun- 
tad de  los  patrones  para  trabajar  en  la  pesca,  reapareciendo 
así  la  antigua  consuetud  que  pugnaba  aun  contra  las  innovacio- 
nes que  le  cerraban  el  paso. 

Tanto  temían  las  innovaciones  aquellos  prohombres,  que  en 
1690  con  motivo  de  haber  variado  la  forma  de  sortear  las  calas, 
consignan  la  siguiente  resolución:  «volém  que  de  any  en  un  any 
en  lo  mateix  Uoch,  los  Consols  que  serán  fassan  proposició  á  los 
patrons  que  serán,  si  de  la  ordinació  de  pesquera  passará  avant 
ó  sis  tomará  la  ordinació  de  la  pesquera  vella.» 

En  cambio  de  esta  serie  de  ventajas  y  privilegios  reconocí 
dos  á  la  agrupación,  obrando  como  persona  social,  las  encesas 
ó  compañías  subvenían  á  las  necesidades  del  individuo    en 
cuanto  no  podía  valerse,  y  á  los  gastos  y  exigencias  de  la  uni- 
versidad para  cumplir  sus  fines  colectivos. 

El  individuo  que  forma  parte  de  la  encesa,  en  el  caso  de 
caer  enfermo,  estando  impedido  para  el  trabajo,  continúa  reci- 
biendo su  parte  com  per  abans  en  sanitaí;  de  igual  modo  per- 
cibe su  parte  si  muere  dentro  de  la  fosca  (durante  el  período  en 
que  la  luz  de  la  luna  no  priva  el  ejercicio  de  V  encesa). 

De  igual  manera,  si  cae  algún  pescador  en  esclavitud  se 
destina  una  parte  de  la  pesca  al  rescate  de  los  que  sufran  tal 
desdicha,  constituyendo  el  tresor  de  Cativs,  que  es  una  verda- 
dera institución  de  seguro  social. 

En  la  cala,  los  perseguidos  gozan  del  derecho  de  asilo  y  en 


Digitized  by 


Google 


tanto  sufren  arresto  continúan  percibiendo  la  parte  que  les  co- 
rresponde como  si  estuviesen  en  libertad.  Ello  se  desprende  cla- 
ramente del  siguiente  acuerdo:  Avuy  que  comptam  ais  26  de 
setembre  de  1687  se  á  tingut  junta  de  proraens  acerca  de  que 
Sebastiá  Noves  estant  pres  á  la  preso  de  Castelló  demanaba  que 
se  li  fes  la  part;  y  tot  lo  temps  que  estigué  prés  la  se  va  com- 
panyla  li  feu  la  part.  Pero  en  lo  temps  que  se  anabá  á  pescar, 
deu  presoners  que  dintra  la  presó  y  havía,  romperen  dita  presó 
y  tots  fugiren  juntament  ^ab  dit  Sebastiá  Noves  y  al  cap  de 
alguns  días  que  dit  Sebastiá  Noves  fou  fugit  de  la  presó,  la  se  va 
companyla  agafá  una  partida  de  sardina  y  dit  Noves  pretenía 
se  li  fes  part,  conforme  quan  era  á  la  presó.  Y  oides  per  dits 
promens  totas  las  rahons  sobredi  tas,  com  á  major  y  mes  sana  part 
se  ha  resolt  que  soposat  que  era  fora  de  la  presó  y  estaba  en  Ui- 
bertat,  y  no  era  anat  á  la  cala  com  els  al  tres  que  no  se  li  fes  en 
ninguna  manera  la  part.  Y  aixl  mateix  quant  algú  tindrá  1* 
arrest  que  se  li  fassi  la  part,  pero  si  romp  lo  arrest  y  després 
d'  haberlo  romput  no  va  á  la  cala  ais  vespres  que  tampoch  se 
li  fasse  la  part.  Si  no  es  que  al  BatUe  s'  encertas  anar  á  la  ma- 
teixa  cala. 

Mas  adelante  cuando  se  hacen  levas  de  hombres,  en  tiempos 
de  guerra,  el  Consejo  acuerda  donar  una  part  ais  homens  qu^ 
han  anat  al  servey  del  Rey  (^19  abril  1718). 

En  cambio  de  este  amparo,  el  individuo  incurre  en  pena  - 
pecuniaria  por  abandono  de  la  encesa  y  en  caso  de  que  la  villa 
requiera  la  defensa  de  sus  habitantes  contra  los  enemigos,  el 
que  en  estos  momentos  la  abandona  no  es  admitido  may  mes 
en  la  pesquera  (2  de  abril  de  1641). 

Las  pesquerías  acuden  en  auxilio  del  pueblo,  en  las  grandes 
calamidades,  y  coadyuvan  á  que  la  villa  pueda  defenderse  y 
cumplir  sus  prácticas  religiosas.  En  el  fondo  de  la  comunidad 
palpita  un  profundo  sentimiento  religioso. 

En  26  de  abril  de  1707,  reiterando  sin  duda  lo  que  venía 
haciéndose  desde  tiempo  inmemorial,  estando  la  Villa  imposibi- 
litada por  los  muchos  gastos,  acuerda  el  Consejo  que  se  fasa  la 
part  per  cala  á  favor  de  la  vila  per  subvenir  d  sas  necesitáis . 

En  22  de  abril  de  1710,  acuerda  que  si  los  ingleses,  holande- 
ses ü  otros  enemigos,  apresasen  los  laúdes  y  las  redes  de  una 
compañía,  los  demás  le  cedan  una  parte  de  la  pesca  para  resar- 
cirla del  daño. 

En  28  de  marzo  de  1712,  acuerda  el  Consejo  de  la  Villa  reu- 


Digitized  by 


Google 


-(  472  )- 

nido  con  los  patrones,  que  se  vaya  á  la  mar  las  noches  reser- 
vadas para  quitar  la  Vila  y  sí  acás  y  aura  algú  que  repugnas 
que  no  vul(/ué$  anar  á  mar  que  sia  tret  de  la  pesquera  si  se  troba 
estar  bó. 

En  diversas  ocasiones,  á  costa  de  las  encesas  se  arman  laú- 
des para  guardar  las  calas,  y  cuando  el  Conde  de  Ampurias 
reclama  á  la  Villa  servicio  de  costa,  cada  compafiia  acude  con 
uno  6  más  hombres  y  las  embarcaciones  necesarias. 

Completa  esta  que  pudiéramos  llamar  organización  política 
de  la  comunidad,  que  con  sus  recursos  y  sus  hombres  provee  á 
la  seguridad  de  las  personas  y  de  los  bienes,  la  organización 
moral  ó  religiosa.  Con  sus  recursos  y  su  trabajo  acude  también 
á  llenar  las  exigencias  del  espíritu,  dando  satisfacción  al  senti- 
miento religioso. 

Como  hemos  dicho  ya,  las  penas  de  peíx  se  destinaban  á  las 
obras  de  la  Iglesia.  No  bastando  para  ello,  se  acuerda  que  las 
encesas  puedan  ir  á  pescar  las  noches  reservadas  A  fin  de  obte- 
ner recursos  para  las  obras  de  la  Iglesia. 

En  8  de  Abril  de  1681  se  resuelve  dar  una  parte  por  cala 
para  levantar  el  campanario,  cuya  blancura  sirve  luego  á 
los  pescadores  para  fijar  las  señas  del  sitio  donde  calan,  á  dis- 
tancia de  la  costa. 

Asimismo  contribuyeron  á  la  capilla  de  San  Abdon  y  San 
Señen,  al  dorado. del  retablo  de  la  capilla  de  la  Cofradía  de  San 
Pedro  y  al  reloj  que  construyó  Pere  de  Canigó. 

Los  Cónsules  prometen  en  nombre  de  los  pescadores  de  la 
villa  de  Cadaqués,  según  consta  en  un  documento  del  Archivo 
Parroquial  del  año  1634,  que  sian  tinguls  y  obligáis  Je  pescar  per 
dita  obra  conforme  fins  aquí  s^ha  acostumat  y  en  los  dies  nos  po- 
den pescar  en  virtud  de  Ilicencia  á  la  present  üniversitat  y  pes- 
cadors  concedida  per  obs  de  dita  obra  nova^  sino  es  en  cas  de 
mal  temps,  nova  de  moros  ó  altrejust  impediment. 

Por  esto  figura  en  el  retablo  esculpido  del  altar  mayor  de  la 
Iglesia  de  Cadaqués,  en  lugar  preeminente  /*  encesa.  El  Uaut 
del  foch,  aparece  en  un  escudo,  al  lado  del  Evangelio,  guiando 
hacia  la  playa  la  mata  de  peces  y  en  simétrico  lugar  de  la  epís- 
tola se  ve  el  Uaut  del  bolitx,  echando  al  agua  la  red  con  que 
forma  el  cerco.  Los  peces  constituyen  uno  de  los  principales 
adornos  del  altar,  y  surgen  entre  los  rayos  que  resplandecen 
en  la  custodia.  En  esta  Iglesia,  como  en  la  de  la  Selva,  tenían 
banco  los  pescadores,  siendo  digno  de  mención  que  en  la  Selva 


Digitized  by 


Google 


-(  478  )^ 

se  venera  la  imagen  del  Príncipe  de  los  apóstoles,  que  fué  un 
tiempo  el  guarda  de  su  arte  de  pesca  comunal,  representado  en 
su  humilde  oficio  de  pescador. 

Lo  divino  no  les  hacía  sin  embargo  olvidar  lo  humano,  de 
manera  que,  previendo  el  caso  de  que  algún  llaut  cayese  en 
estas  noches  reservadas  en  manos  de  corsarios,  acuerda  el  Con- 
sejo que  el  dinero  que  se  obtenga  de  la  pesca  sirva  primero 
para  rescatar  á  las  personas  que  sufran  tal  desdicha,  así  como 
sus  arreos,  antes  que  pagar  á  la  Obra  de  la  Iglesia. 

En  1727,  congregados  los  Regidores  y  Patrones,  propone  el 
Regidor  si  les  nits  reservades  se  donaría  una  cala  per  los  pobres 
catius  y  á  resolt  la  major  y  mes  sana  part  del  Consell  que  se  donía 
una  cala  per  dits  catius. 

Cuando  los  apuros  obligaban  á  ello,  por  carecer  de  medios 
los  habitantes,  se  echaba  mano  del  dinero  de  la  obra,  si  bien 
luego  se  devolvían  fielmente  esos  préstamos  forzosos.  En  1699, 
se  concede  parte  por  cala  á  San  Abdon  y  San  Seaen  en  dismi- 
nución de  aquellas  dotze  doblas  que  prengué  la  vila  V  any  iü94 
per  pagar  á  los  franceses. 

Se  solía  arrendar  la  parte  de  la  Obra,  con  la  condición  de 
que  el  arrendatario  no  pudiese  retener  dinero  alguno  del  precio, 
aunque  le  debiese  la  obra  ó  la  Villa  En  1707,  por  el  arrenda- 
miento de  tres  afios,  se  satisfizo  la  suma  de  mil  libras  barce- 
lonesas (11). 

En  7  de  abril  de  1711,  conviene  el  Consejo  con  el  Rector  de 
la  Parroquia  en  que,  mediante  licencia  para  pescar  las  noches 
reservadas,  se  harán  las  encesas  á  la  mar  y  que  todo  cuanto  se 
pesque  se  dará  á  la  obra  en  disminución  de  lo  que  la  Villa  le 
debe. 

A  pesar  de  su  exagerado  espíritu  de  independencia,  vemos  á 
la  comunidad  acoger  piadosamente  á  sus  vecinos  cuando  las 
tristes  circunstancias  de  la  guerra  les  privan  de  sus  hogares. 
iQué  hermoso  resulta  el  acuerdo  tomado  por  el  Consejo  de  Cada- 
qués,  durante  la  guerra  de  separación,  al  apoderarse  los  caste  • 
llanos  de  la  villa  y  fortaleza  de  Rosas!  En  2  d*  abril  de  1G41 
s^  aeorda  acollir  á  los  de  Roses  y  los  acolliren  com  si  foran  habi- 
tants  á  Iotas  nostras  pesqueras  y  la  demés  part  es  estat  de  vot  y 
parer  sejugassen  ápart  igual  noslra  fins  que  lo  smyor  fos  servil 
de  tornarlos  en  sas  casas. 

Esas  comunidades  de  pescadores  fueron  poco  á  poco  rela- 
jándose á  medida  que  el  Estado  iba  inmiscuyéndose  en  la  vida 


Digitized  by 


Google 


-(474)- 

corporativa.  En  19  de  abril  de  1756  el  subdelegado  de  Marina 
interviene  por  voz  primera  en  el  sorteo  de  las  calas  y  en  noviera 
bre  de  1788  empiezan  á  redactarse  las  Ordenanzas  en  caste- 
llano, aunque  siguiendo  el  estilo  y  consuetud  que  se  ha  observado 
y  se  observa  entre  estos  pescadores  de  tiempo  inmemorial. 

A  pesar  de  la  ingerencia  del  poder  central  y  del  distinto 
espíritu  de  los  tiempos,  todavía  subsiste  algo  de  aquella  primi- 
tiva organización  y  aun  se  practican  muchas  de  las  viejas  cos- 
tumbres, siendo  las  Ordenanzas  de  la  Pesquera  vigentes  aun 
en  las  reglas  de  alternativa  y  mutua  consideración  acordadas 
por  los  antiguos  pescadores  de  Cadaqués.  Todavía  respetan  boy 
la  forma  del  sorteo  y  el  modo  de  establecer  los  turnos  en  las 
Ordenanzas  consignado,  y  en  sus  Ordenanzas  encontraron  firme 
amparo,  cuando  se  intentó  prohibir  el  arte  á  la  Encesa,  pues 
los  Sres.  Fernández  Duro  y  Hediger  tuvieron  ocasión  de  exami- 
nar sus  disposiciones,  que  les  sirvieron  de  dato  para  alegar  que 
el  arte  á  la  encesa  es  un  arte  provechoso  y  la  pesca  que  con 
ellos  se  hace  de  gran  importancia,  de  interés  público  y  la 
única  que  en  España  puede  compararse  con  las  grandes  pesque- 
rías de  arenque  de  las  naciones  septentrionales. 

Cada  af\o  se  reúnen  todavía  los  patrones  de  boliche  y  con- 
firman las  antiquísimas  reglas  porque  han  de  regirse  en  el  usu- 
fructo de  las  calas,  las  cuales  son  reformables  previa  aproba- 
ción de  la  mayoría  de  los  patrones  presentes  al  acto  de  los 
sorteos  ó  discusión  de  bases  en  cada  temporada  (12).  Y  aun  en 
las  calas  solitarias  del  Cabo  de  Creus,  y  en  las  próximas  al 
Cabo  Norfeu  existen  las  barracas  que  construyeron  allá  en 
lejanos  tiempos  las  compañías  ó  Encesas,  las  botigas  como  se 
llaman  en  las  Ordinacions  de  la  Pesquera,  albergues  comunales 
abiertos  para  todo  el  mundo,  en  los  cuales  se  encuentra  á  veces 
el  mismo  ansiado  refugio  que  se  logra  en  las  cabanas  de  los 
pastores  de  las  cimas  pirenaicas  (13).  En  la  Iglesia  de  Cadaqués 
y  en  el  altar  de  San  Pedro,  se  conserva  en  nuestros  días  la  enor- 
me romana  que  servía  para  pesar  el  pescado  como  en  la  Selva 
se  guardaba  en  el  altar  de  San  Pedro  el  famoso  Art  gros^  per- 
tenecientes ambos  á  la  colectividad;  las  antiguas  encesas  conti- 
núan hoy  acogiendo  para  el  trabajo  de  tierra  á  los  habitantes 
que  acuden  á  las  calas,  quienes  tienen  su  parte  en  la  pesca,  y 
por  último,  el  día  de  San  Pedro,  los  pescadores  adornan  la  Silla 
del  Apóstol  con  laa  rojas  langostas  del  Cabo  de  Creus  y  las  pri- 
micias de  las  vides  que  reciben  sus  salobres  efiuvios. 


Digitized  by 


Google 


~(  475  )- 

¡Cuantas  veces  al  entrar  en  una  de  esas  barracas,  donde 
viven  todavia  en  comunidad  los  pescadores,  viendo  la  esterili 
dad  del  rudo  trabajo  en  que  se  emplean,  he  pensado  en  el  por- 
que de  aquella  sana  resignación  con  que  soportan  la  triste  inu- 
tilidad de  sus  fatigas!  Y  en  seguida,  se  me  han  aparecido  sus 
antepasados,  con  el  cuerpo  y  el  alma  templados  en  las  luchas 
con  el  mar  y  con  los  hombres,  libres  del  egoísmo,  por  la  necesi  - 
dad  de  atender  á  las  exigencias  de  la  colectividad  abandonada 
á  sus  propias  fuerzas,  fieramente  enamorados  de  aquel  lugar 
estéril  y  rocoso,  por  completo  aislado,  que  todo  lo  debe  al  mar, 
con  ser  un  mar  temible,  creyentes  y  piadosos;  y,  algo  he  visto 
en  ellos  del  alma  y  de  la  sangre  de  los  antiguos.  Así  como  se 
conservan  los  apellidos  y  las  casas,  deben  mantenerse  las  fisio- 
nomías y  los  temperamentos  de  aquellos  incansables  trabajado- 
res del  mar,  que  en  las  negras  noches  profanan  el  secreto  de 
sus  entrañas,  con  los  resplandores  crepitantes  de  sus  encesas. 

En  sus  ojos  no  vemos  palpitar  el  odio  ni  en  sus  labios  la  pro- 
testa; nunca  se  revuelven  airados  contra  la  ineficacia  de  su 
labor  fatigosa  porque  corren  los  mismos  peligros  de  sus  patro- 
nes, y  porque  se  reparten  el  fruto  de  su  trabajo,  en  proporción 
ajustada,  y  sobre  todo  porque  viven  y  trabajan  en  el  seno  de 
aquella  gran  naturaleza  que  se  apodera  del  hombre  y  le  ofrece* 
el  goce  incomparable  de  la  contemplación  continua  de  una 
amada  que  trueca  sin  cesar  sus  adornos  y  sus  vestiduras. 

Barcelona,  11  junio,  1903. 

Federico  Rahola 


Digitized  by 


Google 


NOTAS 


(1)  Al  salir  de  Rosas,  al  Sud  de  esta  Península  avanzan  hacia  el 
mar  el  Cabo  Falcó  y  el  Cabo  Norfeo,  resguardando  el  primero  el  Golfo 
de  Rosas  y  el  segundo  la  Cala  de  Monjoy;  al  E^te  se  extiende  la  bahía 
de  Joncols  que  ni  abrigo  del  abrupto  Cabo  de  Norfeo,  queda  cerrada 
por  las  puntas  de  la  Figuera  y  de  Calanans,  que  son  los  dos  estribos 
de  la  sierra  de  Peni  que  sirve  de  amparo  al  puerto  de  Gadaqués.  La 
punta  de  Soliguera  forma  la  defensa  oriental  de  dicho  puerto  al  par 
que  constituye  la  escollera  de  la  ancha  ensenada  que  cierra  el  Cabo  de 
Creus,  llena  de  pintorescas  calas.  Al  Norte  del  Cabo^  la  punta  de  Cala 
Prona  y  el  Cap  Oros,  abarcan  la  espléndida  bahía  de  Tavallera,  sur- 
giendo tras  del  Cap  Oros,  reforzado  por  el  Cap  Fomells,  la  cala  Tama- 
riva  y  el  puerto  de  la  Selva  de  Mar  que  tienen  su  contrafuerte  en  la 
Punta  Samella. 

(2)  Por  si  puede  aprovechar  á  algún  erudito,  allá  van  los  nombres 
que  hemos  recogido  de  lugares  de  la  costa,  desde  la  salida  de  Rosas 
hasta  el  Puerto  de  la  Selva.  El  Calis.— Monjoy.— Calitjar.— La  Pelosa 
(¿derivará  de  Ampalusia?).— Cap  de  Nofeu  (de  'n  Orfeu.— Joncos  (al- 
gunos escriben  Jonculs)  —  S'espunya.— Rovallosa. — La  Cruilla.— La 
deparada. —  Torrambó.— Sabolla  (algunos  dicen  la  SaboUa).— Ca- 
lanans.—Cucurucuch.— Peni.— Saranella.—S'  Oliguera.—Cayals.— Sa 
Dehesa.— Salearía.— Junquet.— Guillóla.— Sas Yellas.— S'Afreu.-  Mas 
sadoro.— Cudera.— Culip  (será  Kalip?).—Cullaró.—Tudela.— Ganade- 
ra.—Cala  Prona.— Bracos.— Talabra.—  Gumea.—  Safangal.— La  Bir- 
ba.— Camallaris.— La  Farnera.— Francalus.— Cala  Sarena— El  Tray- 
rar.— L'  Ussella.— La  Brama  (declive  del  mar  á  cierta  distancia  del 
Cabo  de  Creus).— Es  Ubertins,— JIa  Cativa.— Pórtalo.— Cala  Prona.— 
La  costa  de  Mayadeu. 


Digitized  by 


Google 


-(477)- 

(3)  En  el  Maniuil  de  Nov^lls  Ardíts  (yolum  quint,  pág.  401)»  se 
sefiala  ocurrido  este  hecho  en  16  de  julio  de  1684.— Dilluns  XVI  ju- 
lio! En  aquest  día  vingués  nova  que  lo  virey  d'  Alger  here  vingut 
ab  XXIIII  fustes,  entre  les  quals  deyen  y  havie  sis  galeres  reals  y  que 
havien  sequeyat  certa  part  de  Cadaqués.  Deu  vuUa  que  no  sia  lo  que 
diuen.  Dimecres  XVIII.  En  aquest  dia  vingué  nova  com  la  armada  del 
Rey  d'  Alger  se  here  tornada  á  embarcar  y  que  havien  mort  4  de  Cada- 
qués y  hu  de  nafrat  y  ells  ne  havien  morts  L  o  LX  de  moros. 

Detrás  del  altar  del  Santo  Cristo  de  la  Iglesia  de  Cadaqués  se  en- 
cuentra una  lápida  que  dice  así: 

Octubre  d/  1643.  Pou  cromada  la  yglesia  vella  per  los  moros. 

Esta  lápida  no  me  ha  sido  posible  verla,  constándome  sólo  de  refe- 
rencia por  haberlo  leído  en  unas  memorias  particulares. 

En  el  archivo  del  general  Escofet  se  conserva  el  siguiente  docu- 
meito  que  hace  referencia  al  desembarco  del  Rey  de  Argel.— A  tots  y 
sengles  oficiáis  y  altres  qualsevol  persones  á  qui  la  present  pertendrá 
ó  será  presentada;  los  Consols,  jurats  y  batlle  de  la  vila  y  castell  de 
Cadaqués  fem  fé  y  certifiquem  que  lo  senyor  Llatzer  de  EÍscoffet,  avi 
del  senyor  Antoni  EJscoffet,  fon  gobernador  d'  armas  en  dit  castell  y 
forsa  defensantla  del  poder  deis  moros  tres  vegadas:  la  primera  en  lo 
mes  de  juliol  de  Morato  Arrays  que  V  any  1681  vingué  ab  set  baxells 
y  desembarca  700  moros;  la  segona  el  mes  de  juny  de  1584  le  mateix 
Rey  del  Ger  embiá  vintidós  baxells  y  desembarca  2000  homes  que  es- 
calaren la  muralla  y  posaren  foc  á  un  portal  y  dura  lo  combat  desde 
la  punta  del  Alba  ñns  á  las  quatre  de  la  tarde  que  per  socorro  del 
Compte  de  Peralada  y  somatents  de  Castelló  y  Figueras  fou  desUiurada 
la  vila  y  el  castell  quedant  ferit  dit  gobernador;  la  tercera  en  lo  mes 
de  juliol  de  1587  lo  mateix  rey  de  Alger  vingué  ab  set  baxells  y  posa 
molts  homes  en  térra  y  fou  també  obligat  á  tomarsen,  y  aquet  Castell 
fou  sempre  tingut  per  nostre  católich  Rey  per  la  vigilancia  y  bona 
disposició  del  sobredit  Gobernador,  lo  qual  morí  en  la  defensa  del 
Kosselló  comandant  saxanta  homes  de  armas  quant  entraran  los  pro - 
testants  aganaus  francesos  en  V  any  1597.  Tot  lo  qual  se  trobaba  mes 
llargament  certificat  ab  los  papes  del  archiu  que  's  crema  V  any  passat 
lo  dia  12  de  mars  ab  lo  siti  que  tingueren  deis  francesos,  y  per  se  veri- 
tat  ho  declaran  á  8  de  novembre  de  1666.  Antoner  Affaras,  Bat- 
lle.—Magí  Albert,  Cónsul.— Banet  Sariñana,  Cónsul.— JosephLlorens, 
Cónsul. 

(4)  Óbito  de  la  leprosa.— A  18  de  setembre  de  1-602,  morí  y  fou 
soterrada  en  lo  cementiri  de  fora  hont  soterran  los  extrangers  Chate- 
rina  Nicolaua,  donzella^  ñlla  de  Cadaqués,  per  «ansa  que  era  leprosa 
deu  ne  guart  a  qui  atemps  y  es  rebe  tots  los  sacraments  de  la  Sta.  Mare 
Iglesia  fins  li  portar  lo  Hit  deis  morts  que  alguns  hi  conduheren  y  por- 


Digitized  by 


Google 


-(  478  )- 

tas  en  la  Iglesia  y  per  ella  se  digué  missa  cantada  essent  y  tot  lo  poblé 
ajostat. 

(5)  El  último  testamento  en  que  figuran  siete  testigos,  es  un  testa- 
mento que  corresponde  al  libro  6.**,  págs  356  y  siguientes,  fechado  el 
28  de  septiembre  del  año  1776. 

Antes  los  párroco  i  firmaban  los  testamentos  primeramente  que  los 
testigos,  mas  en  13  de  mayo  de  1776  el  Obispo  TomAs,  al  hacer  su  vi- 
sita, mandó  al  párroco  que  firmara  todos  los  testamentos  al  final,  des* 
pues  de  los  testigos. 

(6)  No  hay  dato  alguno  para  afirmar  que  la  actual  Kosas  sea  la 
antigua  Rodope,  pues  en  el  lugar  que  ocupa  no  se  ha  encontrado  vesti- 
gio alguno  de  la  colonia  griega. 

(7)  Articulatas  fetas  per  las  Universitats  de  Cadaqués  y  de  la  Vila 
de  Rosas  del  plet  se  intenta  en  la  Real  Audiencia  sobre  de  la  Capella 
de  Sant  Sebastiá  y  Santa  Quiteria  y  de  las  pesquerías  de  Joncols  y  la 
Pelosa  any  1672  copiadas  per  mí  Antoni  Mallol  y  Pell  el  mes  de  sep- 
tembre  de  1672.  (Archiu  Parroquial  de  Cadaqués). 

(8)  Después  de  hecha  y  fabricada  la  torre  de  Nofeu,  los  particula- 
res y  la  Universidad  de  Rosas  la  donaron  y  entregaron  á  S.  M.  para 
que  pusiese  en  ella  guarnición,  á  fin  de  guardar  y  asegurar  dichas 
calas  de  Joncols  y  la  Pelosa  de  enemigos,  corsarios  é  infieles,  como  en 
.efecto,  8.  M.  tuvo  la  guarnición  de  dicha  Torre  mientras  se  mantuvo 
en  pie. 

(Del  Archiu  Parroquial  de  Cada^w^*.— Articulatas  fetas,  etc  ). 

En  30  de  junio  de  1568  el  Virrey  por  medio  de  los  Cónsules  y  de- 
fensores, dio  parte  á  la  Junta  ó  Consejo  (Jeneral  de  Mercaderes  de  que 
había  hecho  fortificar  los  Alfaques  y  Salou;  y  que  había  de  construir- 
se una  torre  en  Cap  de  Creus  todo  para  defensa  de  los  moros  y  pidió 
algún  subsidio.  El  Consejo  resolvió  que  se  ofreciesen  200  libras  paga- 
deras después  de  concluida  la  torre.  (Capmany,  Noticias  varias,  perte- 
necientes al  Consulado  de  Mar  de  Barcelona.  Tomo  IV.  pág.  84.) 

(9)  Más  adelante  consta  el  siguiente  acueírdo: 

A  vuy  que  comptam  ais  4  del  mes  de  abril  de  1679,  la  derrera  festa 
de  Pasqua,  assent  ajuntats  los  patrons  de  bolitx  á  casa  de  la  vila 
per  jugar  las  sorts  de  la  pesquera  com  s'  acostuma,  an  resolt  dits  pa- 
trons juntaments  ab  els  senyors  Consols  que  per  aquest  any  jugian  á 
totom  sois  tengan  llaut  de  foch  y  de  aquest  any  endavant  no  juguian 
ningún  bolitx  que  no  tinga  dos  Uauts,  so  es  llaut  de  foch  y  llaut  per 
manar  lo  bolitx. 

(10)  Red  que  se  usaba  para  calar  detrás  los  artes  de  encesa  y  coger 
enmalladas  las  sardinas  que  se  escapan  de  aquel. 

(11)  La  traza  del  Retablo  de  la  Iglesia  de  Cadaqués  fué  obra  de 
Jacinto  Morete,  de  Vich.  La  talla  corrió  á  cargo  de  Juan  Torras,  escul- 
tor de  Figueras  seguint  dit  Joan  Torras  tot  lo  que  Pau  Costa,  escúlptor 


Digitized  by 


Google 


-(  479  )- 

de  la  cvatat  de  Vich  li  dirá,  (Acta  Notarial  del  Notario  Savall  del  23 
de  noviembre  de  1723;.  Hay  una  copia  en  el  Árchiu  Parroquial  de  Ca- 
daqnés. 

(12)  Acta  del  sorteo  y  disfrute  de  calas  en  1884.  Memoria  sobre  la 
industria  y  legislación  de  pesca  que  comprende  desde  el  año  1879  al 
1884.  Madrid.  Imprenta  de  la  Viuda  é  hijo  de  Fuentenebro  (pág.  254). 

(13)  Existen  hoy  las  siguientes  barracas:  en  el  término  de  Rosas 
las  de  Canyellas  grossas,  Canyellas  petitas,  las  de  la  Pelosa  y  Jon- 
cols;  en  Cadaqués  las  de  Cala  Jugadora,  Culip  y  Pórtalo;  en  la  Selva 
las  de  Cala  Prona  y  Tavallera. 


Digitized  by 


Google 


APÉNDICE 


SUPLIOA  FETÁ  AL  SECRESTADOR  DEL  COMPTB  DE  ElfPURIES  PER  LOS 
GON8OL8  DE  LA  ViLA  DE  CadAQUÉS  ASEROA  DE  PODER  FER  VÜITENTS, 
TRENTENT8  Y  ALTRES  IMP08I0I0KS  SOBRE  DEL8  HABITAKTS  DE  DITA 

ViLA  FETA  l'  ant  1599  PER  Sebastia  Capella,  Notari  de  Bar* 
•  oblona. 

El  ori^nal  de  este  documento  obra  en  mi  poder. 

En  1599  se  dirigen  al  secuestrador  del  Condado  de  Ampurias,  los 
Cónsules  y  Consejo  de  la  vila  de  Cadaqués,  diciendo  que  stan  en  anti- 
quissima  consuetut  y  possesió  de  tan  de  temps  ensa  del  principi  del 
qual  no  hi  ha  memoria  de  homens  en  contrari  de  congregarse  y  ajus- 
tarse en  la  casa  de  dita  vila  y  tractar  los  negocis  y  affés  de  que  aque- 
lla, sens  assistencia  del  baile  de  dita  vila  ni  de  altres  offícial  del 
Ebcms.  Comptes  de  Empuries  y  el!  fer  vintents  ó  trentents  deis  fruyts 
de  la  térra  y  peix  preñen  en  lo  mar  y  de  fer,  quansevol  talls  y  impo- 
sarse aquells  sobre  si  y  los  singulars  de  dita  vila  y  arrendar  aquells  é 
Altres  emoluments  de  la  vila  per  las  necessitats  d'  aquella  com  son  per 
refecció  de  muralles  obres  y  omaments  de  V  Iglesia,  comptat,  artillería, 
pólvora  y  altres  municions  necessarias  y  per  quansevols  altres  coses 
necessaries  per  la  defensa  de  dita  vila  y  de  dita  antiquissima  consuetut 
y  possesió  an  tinguda  plena  noticia  aixis  los  ofñcials  que  han  gobemat 
dit  Comptat  en  lo  temps  del  Eixms.  Ducs  D.  Alonso  y  D.  Francisco 
Duc  de  Cardona  y  Segob  y  Comptes  de  dit  Comptat  com  encara  los 
offlcials  que  aprés  son  estat  y  vuy  son  del  servey  real  del  dit  Comptat 


Digitized  by 


Google 


.(481)- 

y  may  han  fet  contradicció  alguna  per  saber  que  los  dits  Consols  y 
Universifat  de  Cadaquers  ho  podían  fer  per  tenirne  particnlars  privi- 
legis  del  Exms.  Comptes  d'  Ampuries  á  dita  Universitat  de  Cadaquers 
concedits  y  que  dits  privilegis  eran  estat  cremats  per  los  moros  y  pira- 
tas en  lo  temps  que  cromaren  la  Iglesia  y  vila  de  Cadaquers  y  la  vila 
de  Rosses  y  la  de  Palamos,  la  que  es  cosa  prou  notoria  é  com  dits 
Consols  é  Universitat  agen  fet  un  vuité  deis  dits  fruyts  y  peix  y  altres 
coses,  segons  teñen  acostumat  y  arrendat  aquell  per  temps  de  tres 
anys  per  subvenir  á  les  necessitats  de  dita  vila  les  quals  son  tantes 
como  es  cosa  notoria  que  cada  día  han  de  comprar  pólvora  é  altres 
monitions  y  fer  reparos  necessaris  per  deffensarse  deis  moros  pus 
cada  any  los  inquietan  en  les  mars  de  Cadaquers  y  en  ses  propios  cases 
E  no  voldrian  que  per  los  officials  de  V.  M.  ni  altrament  f ossin  inquie- 
tats  en  dita  antiquísima  possesió  y  consuetut  y  aixis  se  donas  ocasió 
per  no  estar  dita  vila  ben  proveída  de  pólvora  é  monitions  y  altres 
cosas  per  la  defensa  de  aquella  necessaries  se  perdés,  suplican  per^o 
y  altrement  los  Consolls  d'  aquella  en  nom  y  per  part  de  dita  Univer- 
sitat de  dita  Vila  sia  servit  aprobar  dita  consuetut  y  tots  los  actes  flns 
assi  en  vertut  de  aquella  per  dits  Consolls  y  Universitat  fets  y  sens 
prejudici  d^  aquella  y  en  quan  menester  sia  concedir  los  privilegis  que 
sempre  y  quan  se  oferescan  semblants  necessitats  per  aquestas  y  per 
quansevol  altres  y  negocis  de  dita  Universitat  se  pugnen  ajustar  en 
lo  lloch  é  forma  acostumat  y  imposarse  dits  vuitents  ho  trentents,  talls 
y  arrendar  aquells  y  fer  totes  y  quansevol  coses  á  la  dita  Universitat 
é  singulars  d'  aquella  útil  y  necessaries  sens  intermediado  del  BatUe 
de  Cadaquers  ni  altre  offícial  de  dit  Comptat  com  flns  assi  hon  han 
acostumat  de  fer,  lo  que  tindrán  á  singular  mercé. 


U 


PbIVILEGI  del  IKFANT  EKRICH  D'   AbAGO   DAT  AL8  HABITANTS  DE  LA 

VILA  DE  Robas  peb  anab  á  pesoab  á  Tavalleba 

Nos  Infant  don  Enric  de  Aragó  é  de  Sicilia,  Duc  de  Segorbe  é 
Compte  de  Empuries,  etc.  A  la  utilitat  é  regiment  deis  pobles  son  cons- 
tituits  per  aquell  per  lo  qual  los  Reys  regnen  é  els  princeps  senyoreien 
les  potestats  deis  Reys  é  deis  Princeps  son  regir  é  gobernar  los  pobles 
en  equitat  é  justicia  é  en  tranquilitat  é  pau  teñir  é  guardar  tots  sos 
subdits  é  vaxalls  é  perqué  segons  som  informats  com  en  dias  passats 
si«i  estada  certa  questio  entre  vosaltres  los  faels  nrés.  los  prohomens  é 
singulars  persones  de  la  vila  de  Rosas  d'  una  part  é  los  prohomens  é 
singulars  persones  de  los  Ipcs  nostres  de  Llansa,  la  Selva,  la  Valí  é  lo 


Digitized  by 


Google 


-(  482  )^ 

Munt  de  San  Pere  de  Rodes  de  la  part  daltres  sobre  la  pesquera  de  V 
Anxova  é  sardina  que  's  fa  á  Tavallera  de  la  qual  questío  Jatsia  entre 
vosaltres  sla  estada  feta  certa  manera  de  concordia  en  virtud  de  la  qual 
Yosaltres  vebins  é  habitadora  de  la  nostre  vila  de  Roses  son  tenguts  é 
obligats  que  dins  lo  mes  de  abrill  haian  d*  esser  cascun  any  forscuia^ 
ment  en  la  dita  pesquera  de  Tavallera  sino  que  áltrament  no  serán  ad- 
mesos  ni  acuUits  en  lo  jugar  de  les  revés  de  que  se  esperen  á  seguir 
molts  danys  entre  vosalires,  vist  que  la  dita  concordia  es  estada  feta 
mes  per  forsa  que  per  grat,  portants  volents  provehir  á  la  indemnitat 
deis  una  é  deis  altres  é  volent  conservar  los  dits  loes  nostres  en  bona 
pau  é  los  habitants  en  tota  tranquilitat  é  repós  aixis  com  asenor  que  'Is 
tenim  amor  é  delectio  puix  son  tots  vassaUs  nostres  deven  Oaner  entre 
vosaltres  bona  caritat  é  esser  tots  com  á  germans  é  alegrar  é  fruir  de  les 
coses  nostres  maíorment  d'  aquelles  que  son  algún  tañí  generáis  aixis 
com  les  mars  de  tot  lo  nostre  Comptat  d'  Ampuries.  Per  tant  mogut 
per  los  dits  respectes  é  altres  que  apresent  veritar  no  euram  ab  tenor 
del  present  nostre  privilegi  ab  beneplacit  nostre  valedor  é  durador 
ordenam  que  no  obstant  quansevol  concordia  entre  vosaltres  feta,  fer- 
mada  é  pactada  é  altres  quansevols  cosas  lo  contrari  a^o  disponents 
vosaltres  los  vebins  é  habitadors  de  la  dita  nostra  vila  de  Roses  qui 
ara  sou  e  per  temps  sereu  liberament  é  sens  empaix  é  contradicció 
alguna  é  sens  encoriment  de  pena  pogau  anar  á  fer  dita  pesca  de  Ta- 
vallera fíns  é  per  tot  lo  mes  de  maig  ó  almenys  partits  dins  lo  dit  mes 
de  maig;  per  obs  de  fer  la  pesquera  cadscun  any  é  volem  é  manám 
que  sian  jugats  é  mesos  en  reva  de  pescar  aixi  ppriament  com  acostu- 
man  de  fer  vuy  en  dia  encara  com  los  vrés.  llauts  de  peixca  é  tonayres 
irán  á  les  ditéPcales  de  Tavallera  volem  é  ordenam  que  en  aquell  día 
mateix,  quey  arribaran  sus  sia  donat  é  per  semblant  puehim  é  orde- 
nam é  manam  que  si  volsaltres  los  poblats  vebins  é  habitadors  en  les 
dites  nostres  vilas  de  Llansa  la  Selva  la  Valí  é  del  Munt  de  San  Pera 
de  Rodes  qui  ara  son  é  per  esdevemidors  serán  voldreu  venir  á  pescar 
en  les  mars  de  la  dita  nostra  vila  de  Rosas,  pugau  venir  liberament 
sens  empaixt  é  contradicció  alguna  no  obstant  quansevol  carta,  privi- 
legia pacta  ó  concordia  lo  estrany  disposant  esian  jugats  é  mesos  en 
reva  heus  sia  donat  vol  copí  vindreu  ab  vostres  lahuts  é  tonayres  á  les 
mars  de  la  dita  vila  de  Roses  en  aquell  jorn  mateix  quey  arribaren 
per  los  pescadors  de  la  dita  nostre  vila  per  que  les  coses  sian  i^uals 
entre  vosaltres  é  viscan  com  á  germans  puix  sou  tots  vassals  é  subdits 
nostres  é  les  mars  sian  comunes  á  tots  com  es  de  ráhó  ó  justicia, 

Dat  en  la  nostre  vila  de  Roses  á  denou  del  mes  de  maig  en  V  any 
de  la  Nativitat  de  Nostre  Señyor  mil  quatracents  vuytanta  quatra. 

(De  una  copia  que  obra  en  mi  poder,  librada  por  el  Notario  del 
Condado  Galcerandus  Buigts  el  día  26  de  abril  de  1585,  á  petición  de 
Montserrat  Ros,  oriundo  del  Castillo  de  Rosas. 


Digitized  by 


Google 


-(  483  )- 


III 


Privilegios  oonosdidos  al  oabtillo  y  villa  de  Cadaqüés  pob  bl 
CoHDE  Hugo  de  Ahpübias 

Este  es  el  ejemplar  tomado  bien  y  fielmente  en  la  ciudad  de  Caste- 
llón de  Ampurias  con  autoridad  y  decreto  del  Magnífico  Juez  Infras- 
crito, según  más  abajo  se  prueba  por  la  autoridad  y  ejemplo  de  los 
pergaminos  públicos  y  auténticos,  no  cancelados  ni  en  parte  alguna 
tachados  de  vicio  ó  sospecha,  y  que  son  del  tenor  sigtdente: 

cEsta  es  la  traslación  fiel  hecha  en  Castellón  de  Ampurias  por  de- 
creto del  honorable  Sr.  D.  Arnaldo  de  Sabastida,  Procurador  general 
del  Condado  de  Ampurias  y  por  poder  de  honor  de  su  persona  en 
favor  de  D.  Galcerán  Torroni,  (*)  Doctor  en  leyes,  su  ordinario  y  ase- 
sor, cuya  traslación  es  del  tenor  siguiente: 

»JSlB¿a  68  la  copia  fielmente  tomada  el  día  tres  de  las  Kalendas  de 
agosto  del  año  del  Señor  de  1323  de  cierto  público  instrumento  que  es 
del  siguiente  tenor: 

^Sepan  todos  y  cada  uno  que  Nosy  Poncio  Hugo,  por  la  gracia  de 
Dios,  Conde  de  Ampurias,  queriendo  y  deseando  acrecentar  y  mejorar 
nuestro  Castillo  de  Cadaqués,  lo  mismo  que  su  villa  (de  este  nombre) 
y  á  todos  los  vecinos  y  compañeros  que  habitan  en  su  término  y  lími- 
tes, y  dar  á  todos  las  mismas  gracias,  privilegios  y  franquicias  y  no 
violarlos  en  lo  más  mínimo,  ni  revocarlos,  gratis  ex  scientia  certa,  de 
parte  nuestra  ni  de  nuestros  predecesores,  presentes  y  futuros,  por  lo 
cual  alabamos,  confirmamos  y  aprobamos  en  todo  y  por  todo,  cada  una 
y  todas  las  franquicias,  donaciones,  privilegios  y  concesiones  á  dichos 
habitantes  hechas  ó  concedidas  por  los  antecesores  nuestros  y  los  cua- 
les han  usado  y  usan  todavía  y  las  que  no  están  obligadas  á  usar  por 
parte  nuestra,  ó  de  los  nuestros,  ó  cualquier  otro  oficial  (delegado) 
nuestro;  ni  sean  obligados  los  mismos  á  respetar  ante  cualquiera  que 
en  cualquier  caso  les  reclamase  su  cumplimiento,  á  no  ser  dentro  del 
mismo  Castillo  y  villa  de  Cadaqués. 

*Item  que  los  susodichos  hombres  no  sean  obligados  á  entrar  ó  salir 
del  término  de  Cadaqués  so  pretexto  de  formar  parte  de  algún 
exército  ó  cabalgata,  á  no  ser  por  el  hecho  de  alguna  contienda  que 
se  originare  por  mar  ó  en  el  mar  y  por  razón  de  nuestro  servicio. 

»J¿em  si  hubiere  litigio  ó  disputa  entre  dichos  hombres  entre  sí, 
sométanse  al  arbitrio  de  nuestro  Baile  (BaitUt)  ó  alcaide,  ó  á  quien 
sus  veces  hiciere,  y  dentro  de  los  quince  días  subsiguientes  al  que 


(•)   ¿Torró? 


Digitized  by 


Google 


-(484)- 

hubiese  empezado  la  disputa,  hagan  por  componer  y  transigir  sos  di- 
ferencias según  él  mismo  indicare  y  sin  recurrir  á  tercero,  sopeña  de 
perder  todo  derecho  ante  nuestro  tribunal  ó  curia. 

»Así  mismo  concedemos  esta  nuestra  aprobación,  laudación,  con- 
cesión y  confirmación  á  todos  y  cada  uno  de  los  hombres  arriba  di- 
chos y  de  todos  cuantos  se  pueda  decir,  de  la  manera  mejor  y  que 
puede  entenderse  en  más  amplio  sentido  para  ellos,  sus  sucesores,  sin 
alguna  restricción  ni  excepción,  jurando  por  Dios  y  por  sus  Santos 
Cuatro  Evangelios,  tocados  por  Nos  corporalmente,  cada  una  y  todas 
estas  cosas  dichas,  de  guardar  irrevocablemente  y  observar  todo  lo 
prometido  y  no  contravenir  á  ello  en  lo  más  mínimo  por  ningún  de- 
recho, causa,  ni  razón.  Y  por  la  presente  renunciamos  también  ex 
scientia  certa  al  beneficio  de  menor  edad,  excepción,  in  fado  jwrís^ 
ignorancia,  dolo  y  especialmente  al  de  aquellas  leyes  que  sin  derecho 
ni  por  causa  de  donación  por  razón  de  gratitud  revocasen  cualquier 
otro  derecho,  razón  ó  costumbre  establecida  contra  el  presente  man- 
dato. Y  mandamos  al  susodicho  nuestro  Baile,  y  á  todos  nuestros  ofi- 
ciales y  subditos  ausentes,  presentes  ó  futuros,  que  todas  y  cada  una 
de  estas  cosas  hagan  observar  y  las  observen  ellos  fielmente,  en  nada 
las  contradigan  y  no  permitan  que  nadie  sea  osado  en  contravenirlas. 

Y  para  que  todo  esto  tenga  mayor  firmeza,  el  presente  instrumen- 
to público  acompañamos  de  nuestro  sello  pendiente  y  lo  así  man- 
damos. 

Dado^en  Cadaqués  el  día  4  de  los  idus  de  junio  del  año  del  Señor 
de  1280.— f  Poncio  Hugo,  Conde  de  Ampurias.  (Siguen  las  firmas  de 
los  testigos  Arnaldo  de  Ledresia,  Guillermo  de  Aleó,  Raimundo  de 
Fortiá,  Guillermo  Ramón  de  Paño,  Bernardo  de  Pus,  notario).  Las 
siguientes  firmas  son  délos  testigos  déla  copia. 

(Traducción  de  D.  Arturo  Masriera  de  la  copia  del  documento  ori- 
ginal escrito  en  latín.) 


IV 

PbIVILEGI  BEOONEGUT  a  la  UNIVEESriAT  Y  8INGULAB8  DE  LA  VILA  DE 

Cadaqués  per  Dona  Jo  ana  Foloh  de  Cardona  Comtesa  de  Am- 

PüBIAS. 

Nos  Dona  loana  Polch  de  Cardona  olim  de  Aragó  per  la  gracia  de 
Deu  Duquessa  de  Cardona  y  de  Segorb,  Marquesa  de  Gomares  y  Pa- 
Uars,  Comtesa  de  Ampurias  y  de  Pradas,  Viscomtesa  de  Vilamur,  se- 
ñora de  les  baronías  dentensa  Arbeca  y  Juneda,  etc.,  viuda  relicta  del 
Exm.  señor  Don  Diego  Hernández  Ramón  Folch  olim  de  Cardona 


Digitized  by 


Google 


-(485)- 

gran  Condestable  de  Arago.  Com  sia  cossa  dessent  ais  señors  dotar 
assos  vassalls  de  algnnas  graties,  privilegis  y  merces  particularment 
ais  que  ab  amor  y  fidelitat  acudexen  ales  cosses  de  llur  servid.  Per- 
tant  essent  nos  estat  suplicat  per  part  de  la  Universitat  y  singulars  de 
la  nostre  vila  de  Cadaqués  del  Comtat  de  Ampurias  f ossem  servida  de 
otorgarles  les  cosses  contengudes  en  una  supplicatio  nos  han  presen- 
tada nos  ha  aparegut  condescendre  alqae  en  ella  nos  esta  demanat 
si  y  segons  en  cada  capital  esta  representat,  declarat  y  decretat  la 
cual  es  del  tenor  seguent: 

Exma.  Señora  la  universitat  y  singulars  de  la  vila  de  Cadaqués  del 
Comtat  de  Ampurias  de  molts  anys  á  esta  part  continuament  han  su- 
portats  grans  gastos  y  treballs  en  lo  reparo  y  deffensa  de  la  dita  vila 
y  habitants  en  los  masos  y  vehins  de  aquella  per  incurs  de  molts  va- 
xells  de  turchs  enemichs  de  la  santa  fe  catholica  que  moltes  vegades 
han  sitiat  los  murs  de  dita  vila  y  procurat  ab  gran  numero  de  gent 
que  llensaven  en  térra  debellar  y  pendrer  la  dita  vila  y  ab  tot  que  lo 
siti  de  aquella  sia  casi  de  doscents  vehins  poch  mes  ó  manco,  y  en 
lloch  steril  y  montanyos  y  sens  socorro  se  es  sempre  per  la  gratia  del 
señor  defensada  encara  ab  molt  gran  offensa  deis  enemichs  que  allur 
pesar  y  ab  perdua  de  molt  gent  los  fou  forQat  retraurerse  ab  set  ga- 
leras que  Morat  Arrays  en  lo  any  mil  sinch  cents  vuytanta  hu  y 
aprés  al  cap  de  tres  anys  ab  vint  y  hun  vaxells  que  lo  Rey  de  Alger  y 
dlt  Morat  Arrays  aportaren,  Ecom  per  ninguna  causa  les  torres  son 
mes  poblades  que  si  aquelles  son  adornados  ab  moltes  Ilibertats  é  pri- 
vilegis, y  per  lo  incurs  de  dits  enemichs  antigament  los  privilegis  de 
dita  vila  sian  estat  en  molta  part  della  cremats  que  sois  se  son  conser- 
vats  ab  lo  US  y  observantia  de  aquells.  Pertant  y  altramen  la  dita  Uni- 
versitat de  Cadaquers  y  per  ella  m^  Pera  Serinyana,  sindich  de  dita 
vila  al,  ex*  humilment  supp<»  sia  de  son  servey  concedir  y  otorgar  á 
la  dita  universitat  de  Cadaquers  y  singulars  de  aquella  los  seguents 
privilegis,  libertats  é  immunitats. 

Primerament  concedir  y  otorgar  á  la  dita  universitat  de  Cadaquers 
é  singulars  de  aquella  que  puga  teñir  consell  y  elegir  trenta  dos  perso- 
nas de  dita  vila  ais  consols  ben  vistes  y  f  er  quiscun  any  en  lo  día  de 
la  circuncisio  del  señor  extractio  de  quatres  persones  en  consols  y  re- 
gidors  de  dita  vila  per  temps  de  un  any  durador  y  aquells  traurer 
arodolins  de»qu'  e  boses  Qo  es  bosa  en  cap,  segona,  tercera  y  quarta 
en  les  quals  y  en  quiscuna  de  aquelles  posen  y  posar  pugnen  vuyt 
persones  les  quals  entre  totes  fassen  nombres  de  trenta  dos  persones  de 
consell.  Plau  á  sa  Ex*  Ytem  li  platia  concedir  y  otorgar  ais  dits  Con- 
sols y  universitat  de  dita  vila  de  Cadaqués  que  quiscun  any  y  en  lo 
día  de  la  circunsicio  del  Señor  y  aprés  de  ha  ver  feta  dita  extractio  de 
Consols  fassin  y  fer  pugnen  nominatio  de  dos  persones  del  Consell  de 
dita  vila  en  Baila  per  temps  de  un  any  de  aquella  y  altres  dos  per  lo 


Digitized  by 


Google 


-(486)- 

offici  de  mostasaf  de  dita  vila  de  les  qnals  V.  Ex*  es  lo  gobernador 
general  de  V.  Ex»-  de  la  vila  de  Castello  o  altre  official  preminent  per 
absentia  de  V.  Ex'^  es  dit  gobernador  general  bajen  de  elegir  una  ii0 
ditespersoncsper  dits  consols  anoinenades  en  baile  y  altre  en  mosta- 
saf de  dita  vila  PIau  á  sa  Ex^.  Ytem  li  platia  concedir  y  otorgar  á  la 
dita  Univei-sitat  de  Cadaquerá  que  aties  que  succehexen  negocia  que 
requorexen  promtitut  y  los  demés  vehins  de  dita  vila  visquen  del 
exetcici  de  la  pesca  y  lo  demés  temps  estiguén  f  ora*  de  ses  cases  pu- 
gnen en  tal  cas  dotze  bomens  de  dit  consell  adames  deis  cóñsols  de- 
terminar dessidir  y  clourer  qualsevol  cosa  per  be  y  utiiitat  de  dita 
vila  de  Cadaquers  y  singulars  de  aquella.  Plau  á  sa  Ex*  Ytem  suppli- 
ca  la  dita  Universitat  á  la  V.  Ex*  li  platia  concedir  y  otorgar  que 
quansevol  habitant  de  la  dita  vila  de  Cadaquers  puga  comprar  y  teñir 
en  ella  qualsevol  sort  ó  quantitat  de  sal  axl  de  les  barques  que  venen 
y  arriban  en  lo  port  de  dita  vila  com  encara  en  qualsevol  altre  part  ó 
platja  de  dit  Comtat  y  vendré-  aquella  liberament  y  sens  destorb  ni 
coutradictió  ab  algún  official  de  V.  Ex*  y  que  ningún  barquer  ni  mer- 
cader ni  alguna  altre  persona  puga  esser  impedida  de  vendré  qualse- 
vol quantitat  de  sal  ais  habitants  y  singulars  de  la  dita  vila  de  Cada- 
qués.  Plauá  sa  Ex*  que  pugnen  comprar  teñir  botiga  ó  botigues  de 
sal  ab  que  aquella  se  vena  entre  ells  matexos  entes  que  pugnen  tambe 
vendíe  de  dita  sal  ais  forasters  y  altres  persones  quin  hauran  menes- 
ter per  salar  lo  peix  compran  en  dita  vila  y  terme  ó  en  les  cales  ahont 
dits  habitants  acostuman  de  pescar  dit  peix. 

Ytem  li  platia  concedir  é  otorgar  á  la  dita  Universitat  que  puga 
teñir  y  fer  los  arrendaments  de  fleca,  taberna  y  carnicería.  Plau  á  sa 
exa*  ab  que  del  provehir  de  dits  arrendaments  bajen  de  donar  compte 
los  consols  que  exiran  ais  que  entraran  y  que  en  dita  redditio  de 
comptes  asistesquen  quatre  persones  una  de  cada  bosa  les  quals  sian 
extrectes  lo  dia  de  la  extractio  deis  Consols  y  aprés  de  esser  feta  la 
extractio  de  dits  consols  quals  quatre  homens  y  boydors  de  comptes 
juntament  ab  los  quatre  consols  bajen  y  diffinescan  dits  comptes  é 
que  dits  hoydors  bajen  y  deguen  prestar  jurament  dit  día  de  la  exi- 
tractio.  Ytem  que  pugnen  fer  bu  ó  molts  vintents  axi  per  reparar  les 
muralles  de  dita  vila  y  fer  y  teñir  botiga  de  f orment  ó  fariña  per  los 
habitants  en  dita  vila  y  per  comprar  armes,  pólvora,  pilotes  y  altres 
bastiments  y  munitions.  Plau  á  sa  Ex.*  ques  pugnen  fer  los  dits  vin- 
tents ab  que  servesquen  per  las  coses  demanades  y  no  .per  altre  effecte. 
Ytem  li  platia  remetre  á  dita  universitat  de  Cadaquers  y  singulars  de 
aquella  tots  los  censos,  foriscapis  y  qualsevol  agresos  y  altres  drets 

.  dominicals  que  fins  assi  per  quansevol  causa  ho  rabo  la  dita  Universi- 
tat y  singulars  haguessin  deixat  de  pagar  ni  deguessin  á  V.  Ex.*  ó  á 
llurs  predecessors.  Plau  á  sa  Ex.*  remetrels  llns  de  vint  y  set  de  juliol 

.  de  mil  sis  cents  y  hu.  Ytem  platia  á  sa  Ex.*  concedir  y  otorgar  ala 


Digitized  by 


Google 


-(  187  )- 

dita  universitat  que  en  ningún  temps  tregüen  gent  de  dita  vila  per 
anar  á  guardar  á  Rosello  f ora  de  Comtat  per  quant  necessita  la  dita  vi- 
la socorro  de  altre  gent  per  ser  guarda  y  amparo  de  dit  Comtat.  Plau 
A  sa  Ex."*  Ttem  platia  á  sa  Ex.^  concedir  y  otorgar  á  dita  Univer&itat 
puga  enmanllevar  diñes  peral  menester  de  la  vila  axi  per  donatius 
com  per  adobar  murallas  comprar  artillería  y  altres  coses  &  esta  vila 
necessaries.  Plau  á  sa  Ex.^  Que  pera  dites  causes  pugnen  manllevar 
fins  en  mil  Iliures  moneda  barcelonesa  y  si  la  necesitat  sera  urgent 
per  haver  de  manllevar  maior  quantitat  quesia  aconeguda  de  sa  Ex.*  ó 
de  son  governador  ab  que  bajen  de  dóname  compte  los  consols  que 
exiían  ais  que  entraran  com  en  altre  capitel  esta  expressat  y  declara t 
que  en  manarho  V.  Ex.*  axi  provehir  y  despachar  ho  trobara  dita 
Universitat  per  molt  singular  gratia  y  mérce.  Totes  les  quals  coses  es 
nostre  voluntat  concedir  y  otorgar  á  la  dita  vila  de  Cadaquers  y  sin- 
gulars  si,  é  segons  com  esta  dit  specifícat  y  declarat  en  lo  decret  de 
cada  capitel  y  en  elles  volem  sian  mantinguts  y  conservats  ordenant 
al  Gobernador,  veguer,  assesor  y  manant  ais  Bailes.  Consols  y  altres 
quansevols  officials  y  subdits  nostres  en  lo  dit  Comtat  de  Ampurias 
constituits  y  constituidors  que  lo  present  privilegi  y  tot  lo  en  ell  con- 
tingut  tinguen  y  guarden  inviolablement  y  en  ell  no  contravinguen  ni 
algu  contravenir  permetan  6  consentan  per  ninguna  causa  6  laho  si  la 
nostre  gratia  teñen  per  chara  y  desitjen  no  incorrer  á  la  pena  de  sinch 
cents  ílorins  de  or  de  Arago  deis  bens  de  quansevols  contraíahents 
aquells  á  qui  tocara  exigidors  y  anostra  cambra  y  f  isch  inmediatament 
aplieadors.  En  testimoni  de  tot  lo  cual  avem  manat  despachar  lo  pre« 
sent  privilegi  de  nostre  propia  mano  fírmat  ab  lo  nostre  sagell  enpen- 
dent  sagellat  y  per  lo  nostre  secretario  infrascrit  refrendat:  en  la 
ciutat  de  Barcelona  á  setze  de  abril  de  mil  siscents  dos.  —  loana.  — 
Por  mando  de  su  Ex.*  Tonio  Villalta. 

(Copia  de  un  pergamino  existente  en  el  Archivo  Municipal  de  Ca  • 
daqués). 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


ÍNDICE 


Algunas  noticiai  acerca  de  las  antiguas  comunidades  de  pescadoree 

eti  el  Cabo  de  Creus .    ,    , ,    .    *    ,    ,      4&5 

Notas.    •,..,...,,.,,.,, 47tj 

APÉNDICE 


I,— Suplica  feta  al  Secrestador  d©l  Compte  áñ  Empuñes  per  loa 
Consola  de  la  Vila  de  Cadaquéa  aeerca  de  poder  fer  mitents, 
tren  tenis  j  al  tres  jmpoiicións  sobre  deb  habitanta  de  dita 
Vila  feta  1'  any  1599  per  Sebastia  Capella^  Notari  de  Bar^ 
celona»    * .*..** ,      460 

Ii;— Pnvile^  del  Infant  Emlch  d'  Arago  dat  ala  babitantH  de  la  rila 

de  Rosas  per  anar  ár  pescar  á  Ta  val  lera...    ..•*..,      481 

lili— Privilegios  concedidos  al  castiUo  y  villa  de  Cadaqués  por  el 

Conde  Hugo  de  Ampurias 483 

IV.— Frivilegi  reconegut  A  la  Universitat  y  singulars  de  la  vila  de 
Cadaquéa  per  Dona  Joana  Folch  de  Cardona  Comtesa  de 
Ampurlas»    •*..<.«...,,,,,,«,      iBé 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


GQogle 


AARTI  DE  EYXALÁ 

Y  SUS 

LECCIONES  SOBRE  LOS  SENTIMIENTOS  MORALES 


MlMOBIAI.—TIfl 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


Ona  Mdlin  de  l^lstorla  literaria  de  Cafatalia 


MARTI  DE  EYXALÁ 


Y  SUS 


LMIONES  SOBRE  LOS  SENTIMIENTOS  MOIULES 
MEMORIA 

lbIda  bn  la 

Real  Academia  de  Buenas  Letras  de  Barcelona 

EL  DÍA  6  DE  DICIEMBRE  DE  1902 

Excmo.  Sr.  D.  Naooel  Doran  y  Bas 


BARCELONA 


iMPREirTA  DE  Uí  CasA  PROVIMaAL  DE  CaRIDAD 

OAUa  BB  KOaTBAUMMi  MÚHSBO  6 
1905 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


EL  HOAVBRE  Y  LA  DOCTRINA 


D.  Ramón  Martí  de  Eyxalá  empezaba  ya  á  ser  socio  antiguo 
en  la  Real  Academia  de  Ciencias  naturales  y  Artes  de  esta  ca- 
pital, llegado  apenas  á  su  edad  viril  en  1851.  En  las  reuniones 
privadas  de  la  Corporación  el  valor  lógico  de  sus  razonamien- 
tos, lo  profundo  de  sus  observaciones,  lo  sólido  de  su  saber  atri- 
buían autoridad  á  su  palabra  en  los  debates  científicos;  en  la 
vida  exterior  de  la  Academia  su  nombre  había  adquirido  ya  po  - 
pularidad  lo  propio  entre  los  hombres  de  ciencia,  que  entre  la 
juventud  estudiosa,  no  sólo  la  que  frecuentaba  la  Universidad, 
sino  muy  especialmente  la  codiciosa  de  aumentar  sus  conoci- 
mientos y  de  profundizar  en  el  estudio,  sobre  todo  de  las  leyes 
de  nuestro  entendimiento.  Martí  la  había  atraído,  desde  hacía 
algunos  años,  á  sus  Lecciones  de  Ideología,  dadas  desde  1835  en 
el  segundo  piso  de  la  casa  llamada  de  Cordellas,  en  donde  aquella 
Real  Academia  reside;  y,  publicado  desde  1841  su  Curso  de  Filo- 
sofía elemental^  comprendiendo  la  Teoría  de  las  ideas,  la  Gra- 
mática general  y  la  Lógica,  el  libro  hacía  interesante  á  los  que 
no  habían  asistido  á  las  lecciones  la  materia  de  ellas,  no  nueva 
por  au  contenido,  pero  sí  por  el  carácter  de  su  exposición. 

Creadas  en  aquella  época  por  dicha  Academia  diversas  cá- 
tedras de  notable  interéia,  confirióse  la  de  Ideología  á  Martí  de 
Eyxalá.  El  entendimiento  humano  había  sido  uno  de  los  objetos 
predilectos  de  sus  estudios  y  meditaciones  según  él  mismo  ma- 
nifestó diez  afios  más  adelante  al  publicar  la  segunda  edición  de 
su  Teoría  de  las  ideas;  y  en  las  investigaciones  que  emprendió 


Digitized  by 


Google 


-(  496  )- 

no  se  afilió  á  escuela  alguna,  «sin  perder  un  punto  de  la  inde- 
pendencia intelectual  y  procurando  conservar  íntegro  el  dere- 
cho de  examen.» 

Una  coincidencia  encuentro,  que  es  para  mi  rasgo  caracte- 
rístico de  la  personalidad  científica  de  Marti  de  Eyxalá.  Algunos 
años  antes  de  la  citada  fecha  había  publicado  el  Tratado  élemen* 
lar  del  Derecho  civil  romano  y  español,  y,  en  la  Advertencia  que 
á  su  Discurso  preliminar  sigue,  disculpa  la  falta  de  citas;  reivin- 
dica para  él  el  método  ó  plan  general  de  la  obra  y  la  reforma 
en  la  exposición  de  algunos  principios;  indica  lo  que  debía  á 
Cuyas,  Domat,  Pothier,  Noodt  y  otros  antiguos  expositores  de 
Derecho,  y  concluye  con  estas  palabras:  «Esta  es  la  única  de- 
claración que  debo  al  público:  y  una  declaración  semejante 
debe  hacer  todo  escritor  en  obsequio  de  la  propiedad  moral  del 
pensamiento  ageno:»  al  comparar  las  palabras  de  una  y  otra 
obra,  coinciden  todas  en  poner  de  reUeve  cuan  respetable  era 
para  Martí  la  individualidad  del  pensamiento  de  cada  Autor  en 
los  asuntos  que  caen  bajo  los  dominios  de  la  inteligencia  huma- 
na. La  justificación  del  método  adoptado  en  la  exposición  de  las 
ideas  en  el  tratado  de  Ideología,  la  remite  á  las  reglas  que  en 
su  Lógica  establece  sobre  él,  indicando  solamente  que  había  par- 
tido siempre  de  hechos  averiguados,  así  internos  como  externos, 
llevando  el  análisis  hasta  donde  le  había  sido  posible.  Al  publi- 
car Martí  afios  adelante  sus  Instituciones  del  Derecho  Mercantil 
de  España j  aplica  el  mismo  procedimiento  de  Investigación  y  el 
mismo  método  de  exposición  de  los  principios,  de  suerte  que  uno 
de  los  caracteres  más  distintivos  de  su  personalidad  científica  y 
que  le  dio  la  fisonomía  literaria  en  que  se  fundó  su  reputación  y 
aun  hoy  mantiene  la  autoridad  de  su  nombre,  es  el  hábito  de  es- 
tudiar bajo  todos  sus  aspectos  los  hechos  sobre  que  discurre,  el 
sistema  de  analizarlos  en  sus  causas  generadoras,  en  los  acciden- 
tes que  los  modifican,  en  los  elementos  de  su  desarrollo  y  en  las 
consecuencias  que  producen,  la  constancia  en  el  sistema  de  no 
abstraer  sino  después  de  analizar,  y  de  no  llegar  á  la  generali- 
zación para  sentar  principios  hasta  conocer  con  exactitud  lo  que 
tienen  de  común  los  fenómenos,  de  donde  en  todas  sus  obras,  lo 
mismo  las  filosóficas  que  las  jurídicas,  la  perfección  en  la  divi- 
sión de  las  materias:  los  índices  de  las  mismas  constituyen,  en 
el  orden  lógico,  rigurosa  ilación  de  partes  cual  la  de  la  premisa 
con  sus  consecuencias,  y  bajo  el  aspecto  que  pudiéramos  llamar 
artístico,  el  carácter  de  verdaderos  Cuadros  sinópticos.  Acaba- 


Digitized  by 


Google 


-(  4»7  )- 

do  modelo  es  el  de  la  última  citada  obra  en  que  la  tendencia* 
analítica  se  manifiesta  de  un  modo  superior  en  los  epígrafes  de 
los  libros,  secciones,  capítulos,  artículos  y  párrafos  donde  se  ba- 
ilan agrupadas  las  diversas  materias,  condensadas  y  dadas  á 
conocer  por  modo  en  alto  grado  perfecto. 

El  resumen  que  más  adelante  he  de  hacer  de  los  Apuntes  de 
Martí  para  sus  Lecciones  sobre  los  sentimientos  morales  así 
también  lo  confirma,  y  esto  por  sí  solo  justifica  la  influencia  que 
en  la  juventud  de  su  tiempo  ejerció  nuestro  antiguo  consocio 
para  extender  entre  nosotros  el  método  de  observación.  Todo  le 
predisponía  para  emplearla  en  propagación  de  este  método:  en 
primer  término  su  ejemplo,  porque  si  de  un  lado  lo  recomenda* 
ba  con  la  autoridad  de  la  escuela  escocesa,  de  otro  lo  justifi- 
caba con  los  frutos  científicos  de  su  meditación  solitaria;  y  si  á 
él  le  habían  llevado  sus  bien  emparejadas  cualidades  morales  é 
intelectuales,  no  le  era  ajena  una  de  las  enfermedades  propias 
de  nuestra  época,  la  duda,  aún  cuando  no  la  hubiese  padecido 
hasta  aquel  límite  desde  el  cual  fácilmente  se  llega  á  extender- 
la hasta  las  verdades  morales,  y  por  tanto,  hasta  los  primeros 
principios  y  las  verdades  reveladas.  En  cuanto  á  sus  condicio- 
nes propias,  era  dote  suya  de  las  más  preclaras  la  fijación  cons- 
tante de  su  atención  en  los  hechos,  á  la  cual  acompañaba  el  há- 
bito de  meditar  sobre  ellos  como  fenómenos;  esto  le  conducía  no 
sólo  á  averiguar  las  circunstancias  todas  de  su  aparición,  par- 
ticularmente las  de  persona,  de  lugar  y  de  tiempo,  al  par  que  las 
contingencias  del  porvenir,  sino  á  investigar  las  leyes  generales 
á  que  su  nacimiento  y  desarrollo  obedecían,  ó  lo  que  es  lo  mismo, 
á  hacer  objeto  de  estudio  lo  que  en  cada  uno  podía  ser  meramen- 
te accidental,  circunstancial,  contingente,  y  lo  que  por  el  contra- 
rio obedecía  á  principios  generales,  derivados  de  las  leyes  de 
nuestra  naturaleza.  Por  medio  de  la  conciencia  tiene  el  hombre 
conocimientos  de  estas  leyes,  lo  cual  hacía  importante  para 
Martí  la  integridad  de  la  misma;  y  para  la  noción  completa  de 
los  fenómenos  que  observaba  y  de  los  principios  á  que  están  su- 
jetos, el  único  método  científico  es  el  de  la  observación  y  del 
análisis  del  propio  fenómeno.  Fría  su  imaginación,  no  dominado 
por  las  pasiones  su  carácter,  reinando  comúnmente  en  él  el 
equilibrio,  independiente  su  juicio,  no  sufría  su  espíritu  las  vaci- 
laciones y  distracciones  que  conducen  á  la  movilidad  y  á  las 
vaguedades  en  la  observación.  Afiádase  á  esto  que  en  todas 
ocasiones  se  distinguía  Marti  por  la  circunspección,  cualidad 


Digitized  by 


Google 


-(  498  )- 

social  que  le  conducía  á  la  prudencia  lo  propio  en  la  decisión  que 
en  el  consejo,  y  que  era  elemento  de  carácter  que  enlazaba  sus 
cualidades  morales  con  las  más  superiores  que  en  el  orden  inte 
lectual  les  distinguían;  no  sé  si  lo  había  tomado  del  Santo  como 
doctrina,  pero  sí  que  lo  aceptaba  como  principio  práctico,  que 
in  medio  consislü  virttAs,  segán  frase  del  Doctor  do  Aquino.  Con 
tales  dotes,  pues,  de  carácter  y  de  inteligencia  nada  más  natu- 
ral que  ser  Martí  enemigo  de  los  apriorismos,  de  suerte  que  con 
frecuencia  se  oía  de  sus  labios  esta  palabra  meditemos;  pero,  in- 
dependiente su  pensamiento,  no  trocaba  en  rebelde  por  sistema 
su  juicio,  por  lo  cual,  inclinado  al  examen  de  las  opiniones  aje- 
nas, antes  de  adoptarlas  ó  repudiarlas,  no  adolecía  ni  del  espí- 
ritu de  contradicción,  ni  del  inconsciente  respeto  á  la  autoridad 
del  maestro:  las  ideas  contrarias  no  las  admitía  antes  de  some- 
terlas á  su  propio  juicio,  no  por  estimarlo  superior  al  de  los  de  • 
más,  sino  por  considerarse  en  el  deber  de  quilatar  su  certeza. 
La  que  he  llamado  independencia  de  su  pensamiento,  hija,  no 
de  la  soberbia,  sino  de  la  conciencia,  la  inspiraba  la  severidad 
del  deber  de  averiguar  la  verdad  para  unirse  á  ella  y  traba- 
jar por  su  propagación,  no  el  afán  de  superioridad  sobre  los  de- 
más. Con  tales  condiciones  morales  laboró  en  el  orden  de  la 
enseñanza  en  generalizar  el  método  de  observación,  y  á  él  atra- 
jo la  inteligencia  de  sus  alumnos;  este  método  que  ha  caracteri- 
zado la  llamada  escuela  catalana,  lo  mismo  en  el  orden  literario 
que  en  el  científico,  pero  muy  especialmente  en  el  filosófico,  en 
el  jurídico,  y  aun  en  el  político.  De  este  método  son  hijos,  y  por 
tanto  de  Martí  ilustres  discípulos,  como  filósofos,  Javier  Lio- 
rens  y  Pedro  Codina;  como  hombres  de  derecho,  Permanyer  y 
Reynals  y  Rabassa;  CoU  y  Vehy  y  Mafié  y  Flaquer,  como  litera- 
tos y  publicistas. 


Eran  preferentemente  alumnos  de  la  Facultad  de  Derecho 
los  que  á  las  lecciones  de  Martí,  en  la  Academia  antes  citada, 
asistían,  sin  que  dejasen  de  ser  compañeros  de  los  más  asiduos 
en  ellas  algunos  que  frecuentaban  las  aulas  'cn  la  Facultad  de 
Medicina  y  otros  que  eran  alumnos  de  las  cátedras  del  Semina- 
rio Conciliar.  La  concurrencia  no  dejaba  de  ser  numerosa  y  la 
asistencia  constante,  como  puramente  voluntaria;  el  contacto  del 
Profesor  con  sus  discípulos,  salvo  muy  pocos,  no  era  íntimo;  al- 
gunos gozaban  de  la  confianza  de  aquél  ó  por  la  antigüedad  de 


Digitized  by 


Google 


-(  499  )- 

SU  asistencia  á  la  cátedra,  ó  por  motivos  especiales  (1).  Ejercia 
Marti  grande  influencia  moral  sobre  sus  alumnos:  no  matizaba 
con  brillantes  rasgos  de  imaginación  su  nalabra,  ñero,  clara  y 
concisa  hasta  donde  el  fin  de  la  enseñanza  oral  lo  consiente, 
imponíase  á  sus  oyentes  por  dos  circunstancias:  respecto  á  los 
conceptos,  por  la  fuerza  lógica  con  que  penetraban  en  el  pensa- 
miento ajeno;  respecto  á  la  frase,  por  la  claridad,  hija  del  mé- 
todo y  de  la  severa  ilación  con  que  salía  de  labios  del  Profesor, 
y  por  el  tono  dogmático  con  que  de  ellos  brotaba,  fruto  de  una 
meditación  sostenida  y  de  un  convencimiento  profundo.  Daba 
esto  á  Martí  una  no  común  superioridad  sobre  sus  alumnos;  esta 
superioridad  la  conservaba  aún  fuera  de  la  cátedra,  é  influía  en 
beneficio  de  la  propagación  de  sus  ideas:  Marti  no  era  sólo  pro- 
fesor cuando  enseñaba;  sus  conversaciones  particulares  perdían 


(1)  Reynals  y  Rabassa,  Coll  y  Vehy  y  yo  la  obtuvimos  á  conse- 
cuencia de  que,  cuando  debíamos  en  1844  prepararnos  para  el  Grado 
de  Bachiller  en  Derecho,  logramos  con  Pi  y  Margall,  D.  Isidro  Valls  y 
Pascual,  Obispo  que  fué  de  Gerona  andando  el  tiempo,  D.  Juan  Codi- 
na,  que  falleció  de  Arcipreste  de  esta  Santa  Iglesia  Catedral,  y  otros, 
que  nos  diese  durante  algunos  meses  una  conferencia  particular  de 
Derecho  civil,  romano  y  español,  para  obtener  con  "más  lucimiento 
aquel  Grado  ó  Claustro  pleno.  Reynals  y  yo  continuamos  frecuentando 
el  trato  de  Martí  y  gozando  de  su  predilección,  sobre  todo  en  el  culti- 
vo de  la  ciencia  del  derecho,  como  Javier  Llorens,  Suris  y  Pedro  Co- 
dina,  especialmente  el  primero,  la  habían  alcanzado  por  sus  estudios 
filosóficos  los  tres,  y  más  adelante  Coll  y  Vehy  desde  que  tan  aventa- 
jadamente para  su  nombre  lo  adquirió  en  el  mundo  literario  y  como 
Catedrático  de  Retórica  y  Poética  en  uno  de  los  Institutos  de  segunda 
enseñanza  de  la  Corte:  para  mí,  á  su  muerte,  el  Profesor  era  ya  el  ami- 
go, y  quiso  hacerme  en  la  Universidad  su  compañero;  á  él  debí  ser 
llamado  por  primera  vez  en  1850  á  la  sustitución  de  la  cátedra  de  De- 
recho romano,  por  espacio  de  dos  años,  como  lo  fué  después  Reynals 
cuando  la  debí  yo  renunciar  para  otro  cargo.  Si  un  día  me  honré  con- 
tinuando, con  el  beneplácito  de  su  familia,  y  manteniendo  al  corriente 
del  nuevo  estado  de  derecho  sus  notabilísimas  Instituciones  de  Dere- 
cho mercantil^  hoy  me  honro  desde  este  sitial  prestando  al  antiguo 
compañero  en  esta  Academia  un  homenaje  que  al  presente  es  posible 
consagrarle,  favorecido,  como  estoy,  por  la  confianza  de  las  hijas  de 
nuestro  consocio,  que  aun  viven,  con  la  custodia  y  conservación  de  los 
Apuntes  de  su  inolvidable  padre  (q.  d.  D.  g.),  sobre  el  importante  asun- 
to que  al  presente  trabajo  sirve  de  epígrafe. 


Digitized  by 


Google 


-(  500  )- 

fácilmente  el  carácter  de  pasatiempo,  para  ser  coloquios  ins- 
tructivos; no  despertaban  simplemente  interés,  se  aprovechaban 
como  aleccionamiento;  de  ellas  se  conseguía  siempre  el  fruto  de 
una  nueva  idea  que  enriquecía  el  entendimiento,  de  un  nuevo 
horizonte  para  obligar  á  meditar  ó  para  corregir  un  error.  Y 
cuenta  que  su  opinión  no  la  imponía  nunca  con  la  autoridad  de 
su  posición  académica,  sino  con  la  fuerza  de  su  raciocinio:  la  pa- 
labra á  que  antes  he  aludido:  meditemos^  no  lastimaba  al  que 
tropezaba  con  una  rectificación  de  sus  ideas,  ó  se  veía  obligado 
á  retirar  un  juicio  algo  aventurado:  benévolo  el  tono  del  Maestro, 
elevaba  hasta  el  Profesor  al  que  como  discípulo  era  llamado  á 
discutir  con  el  mismo. 


No  empezó  Martí  sus  trabajos  filosóficos  por  el  estudio  de  los 
sentimientos  morales:  la  naturaleza  de  su  talento,  la  relación  de 
aquel  estudio  con  los  de  otro  linaje  á  que  igualmente  se  dedicó, 
el  fin  último  de  su  labor  científica,  no  permitían  que  les  diese 
preferencia,  y  antes  bien,  los  primeros  debió  dedicarlos  al  co- 
nocimiento de  las  leyes  del  entendimiento  humano:  de  ahí  que 
la  primera  materia  de  sus  investigaciones  había  de  ser  el  análi- 
sis de  las  ideas;  á  él  siguieron  la  gramática  general  como  estu- 
dio de  las  leyes  generales  de  la  expresión  del  pensamiento,  y  la 
lógica  para  conocimiento  de  las  reglas  del  raciocinio:  son  unas 
y  otras  el  fundamento  necesario  para  la  propagación  feliz  de  la 
verdad.  De  este  instrumento  se  sirve  después  el  hombre  para  su 
vida  exterior;  y  cuando,  en  relación  con  sus  semejantes,  nece- 
sita conocer  el  bien  para  imponerlo  como  criterio  en  el  desen- 
volvimiento de  la  vida,  es  entonces  cuando  la  autoridad  del  de- 
ber y  la  manifestación  del  sentimiento,  convertido  á  veces  en 
pasión,  nos  guían  para  obrar  en  extricta  obediencia  á  la  ley  mo- 
ral ó  para  amar  y  rechazar  como  un  placer  ó  como  un  dolor  lo 
que  afecta  nuestra  sensibilidad  moral,  una  de  las  facultades  que 
más  enaltecen  nuestro  espíritu  y  son  para  el  alma  una  de  las 
más  nobles  prerrogativas  de  nuestro  ser.  Esto  constituye  para  el 
psicólogo  una  de  las  grandes  materias  de  estudio  para  sus  medi- 
taciones; para  el  moralista  uno  de  los  grandes  elementos  para  el 
juicio  de  nuestros  actos;  para  el  poeta  uno  de  los  grandes  resor- 
tes de  su  imaginación  en  la  hora  feliz  de  la  inspiración  del  ge- 
nio; para  el  legislador  uno  de  los  medios  más  poderosos  para 
influir  en  la  marcha  de  las  generaciones. 


Digitized  by 


Google 


-(  son- 
Para  nuestro  Autor  habían  sido  á  manera  de  preparación  su 
teoría  de  las  ideas  y  sus  principios  de  lógica,  que  ocupan  los  pri- 
meros afios  de  su  enseñanza;  el  conocimiento  del  hecho  de  con- 
ciencia en  general;  de  la  sensibilidad  ó  de  la  facultad  de  sentir 
y  del  sentimiento;  de  la  facultad  ó  hecho  de  generalizar;  de  la 
verdad  y  medios  para  conocerla,  y  sobre  todo  de  las  reglas  ge- 
nerales para  la  investigación  de  la  verdad,  del  método  ó  sea  del 
orden  que  debemos  seguir  en  la  investigación  y  en  la  demostra- 
ción de  la  misma,  le  abrieron  seguro  camino  para  la  averigua- 
ción de  los  hechos  objeto  de  su  observación  y  de  sus  análisis,  y 
sobre  los  cuales  la  generalización  debía  permitirle  formular  los 
principios  que  constituyen  la  teoría  sobre  los  sentimientos  mo- 
rales, de  la  cual  una  muerte  prematura  le  impidió  dar  exposi- 
ción tan  vasta  como  acabada  que,  perfeccionando  la  obra  de  los 
filósofos  que  le  habían  precedido,  hubiese  asegurado  á  Marti  el 
justo  renombre  de  quien  lo  había  ganado  en  uno  de  los  ramos 
más  importantes  del  humano  saber,  considerado  como  uno  de 
los  primeros  motivos  de  acción  en  la  vida  del  individuo  así  ais  • 
lado  como  en  sociedad,  y  lo  mismo,  por  tanto,  en  la  actividad 
meramente  individual  que  en  la  que  forman  los  grandes  espec- 
táculos de  la  historia. 

No  es  extrafio,  pues,  que  Martí,  llegado  á  la  madurez  de  la 
vida  y  preparado  su  entendimiento  con  otros  estudios  filosóficos, 
todos  encaminados  al  mejor  empleo  de  su  espíritu  de  observa- 
ción y  de  análisis,  aplicase  la  primera  á  recoger  en  gran  copia 
los  hechos  en  que  el  sentimiento  se  manifiesta  con  toda  su  fuerza 
y  expansión,  y  á  analizarlo,  lo  mismo  en  lo  espontáneo  de  su 
aparición  que  en  lo  refiexivo  de  un  segundo  despertamiento;  lo 
mismo  en  sus  elementos  de  ordinario  simples  que  en  cuantas 
ocasiones  un  elemento  accesorio  se  complique  con  ellos  para  su 
ofuscación  ó  su  desviación,  ya  que  uno  y  otro  efecto  pueden 
producirse,  y  que,  más  ó  menos  frecuente  el  fenómeno,  no  pue- 
da ser  desdeñado  como  indiferente  ó  torcido  en  la  ponderación 
de  su  infiujo  cuando  el  estudio  de  un  acto  de  esta  naturaleza 
exija  clara  percepción  en  los  matices  al  parecer  mas  insignifi- 
cantes, ó  concepción  verdaderamente  nítida  de  las  diversas 
causas  en  su  producción  ó  en  su  desenvolvimiento  de  menos  sig- 
nificativo valor.  Las  de  sexo,  de  edad,  de  hábito,  de  estado  de 
salud,  del  medio  ambiente,  frase  de  que  hoy  tanto  se  abusa,  no 
son  las  menos  infiuyentes  entre  las  extemas;  y  entre  las  internas 
exigen  atención  esmerada  todas  las  que  en  cada  individuo  pue- 


Digitized  by 


Google 


-  (  502  )- 

den  influir  de  un  modo  personal  en  las  modificaciones  del  alma 
que  producen  un  placer  ó  un  dolor. 

No  desdeñaba  Martí  la  observación  ajena  y  antes  por    el 
contrario  la  utilizaba  cuando  atendible^  ora  la  tomase  de    la 
conversación  ó  del  libro,  del  pensador  ó  del  narrador,  del  filó- 
sofo ó  del  autor  dramático  que  lleva  al  teatro  la  lucha  de  las 
pasiones  ó  el  contraste  de  los  caracteres,  á  veces  en  las  situa- 
ciones en  que  resalta  el  ridículo  ó  aparece  en  las  costumbres  un 
vicio;  y  aun  que  nos  distinguen  las  épocas  y  nos  diversifican  las 
civilizaciones,  por  lo  mismo  que  hay  siempre  un  fondo  idéntico 
en  la  naturaleza  humana,  Martí  hacía  objeto  de  su  estudio    lo 
propio  los  caracteres  de  Teofrasto  en  la  antigüedad  griega,  que 
los  de  La  Bruyére,  que  vivió  en  la  Corte  de  Luis  XIV,  y  lo  mis- 
mo aprovechaba  las  observaciones  de  los  entendimientos  cultos 
que  analizaban  los  hechos  en  sus  causas  y  en  sus  efectos,  que 
las  impresiones  bruscamente  recibidas  y  toscamente  expresadas 
con  una  simple  frase  de  alegría  ó  con  una  breve  y  enérgica  in  - 
terjección  de  iracundia  ó  de  dolor. 

En  suma:  Martí  procuraba  observar  directamente,  esto  es, 
siendo  fuente  primitiva,  de  su  experimentación  la  naturaleza 
humana;  y,  sin  desdeñar  la  observación  ajena,  servíale  la  mis- 
ma ó  de  comprobación  ó  de  motivo  de  rectificación  de  otros  jui- 
cios y  aún  del  propio;  y  el  libro  de  los  demás  lo  consultaba,  no 
como  autoridad,  sino  como  ocasión  de  meditación  propia,  lo 
mismo  cuando  era  didáctico  sobre  la  materia,  que  cuando,  con 
más  ó  menos  feliz  aparato  científico,  contenía,  como  argumen- 
tación, observaciones  deducidas  de  algún  sentimiento  moral,  ó 
cuando  en  el  desenvolvimiento  dramático  en  la  pieza  de  teatro 
ó  en  la  novela,  de  igual  suerte  que  en  las  expansiones  de  la  mu- 
sa lírica  en  los  diversos  géneros  en  que  se  revela,  encontraba 
expresión  poética  de  alguna  de  las  diversas  maneras  en  que 
siente  el  corazón  humano;  todo  lo  cual  explica  dos  cosas:  prime- 
ra, porque  el  trabajo  de  Martí  no  fué  el  de  sus  años  juveniles 
sino  el  de  su  elad  madura;  y  segunda,  la  razón  de  que^  comuni- 
cado por  primera  vez  al  público  en  1851,  no  como  definitivo, 
sino  en  la  labor  de  tanteo  á  que  tanto  se  presta  la  enseñanza, 
murió  nuestro  Autor  seis  años  después,  con  el  libro  todavía  en 
estado  de  revisión,  sin  que  nada  indicase  haber  recibido  ya,  no 
la  última  mano,  pero  ni  siquiera  la  con  que  todo  autor  modesto 
pone  su  pensamiento  en  comunicación  con  el  de  sus  lectores 
siempre  temeroso  de  su  fallo.  El  largo  transcurso  de  más  de  me- 


Digitized  by 


Google 


--(  503  )  - 

dio  siglo  pudiera  hacer  aparecer  como  inoportuno  el  recuerdo 
de  las  lecciones  del  antiguo  Profesor  de  Ideología  en  la  Acade- 
mia de  Ciencias  naturales:  desde  cierto  punto  de  vista,  ó  sea  el 
del  progreso  de  la  ciencia  en  una  de  las  más  importantes  direc- 
ciones de  la  especulación  de  nuestro  espíritu,  quizás  no  marcase 
un  estado  de  progreso;  pero  bajo  otro  punto  de  vista,  el  de  la 
historia  de  nuestro  desenvolvimiento  filosófico  y  de  la  función 
importante  que  en  él  cupo  á  Martí  de  Eyxalá  por  la  influencia 
que  ejerció  no  solamente  con  la  generalización  del  método,  sino 
con  la  aplicación  de  él  á  uno  de  los  ramos  del  saber  y  de  la  di- 
rección de  la  vida  más  dignos  de  la  atención  del  espíritu  huma- 
no, lo  lejano  del  tiempo  en  que  esto  se  verificó  no  puede  haber 
hecho  perder  la  oportunidad  á  una  recordación  literaria  como 
la  que  es  objeto  del  trabajo  para  el  que  pido  la  atención  de  la 
Academia.  En  este  sentido  entiendo  que  empareja  con  otro  del 
cual  leí  tiempo  atrás  un  fragmento  en  este  mismo  lugar,  la  In- 
troducción á  las  Páginas  de  historia  contemporánea,  en  el  capí- 
tulo destinado  á  diseñar  el  estado  intelectual  de  Barcelona  al 
promediar  el  siglo  xix. 


No  han  sido  frecuente  materia  de  estudio  en  nuestra  España 
los  sentimientos  morales;  pero  cumple  no  olvidar,  apartándome 
de  la  frecuente  costumbre  de  recomendar  lo  escrito  en  el  extran- 
jero con  olvido  de  la  literatura  nacional,  no  siempre  inferior  á 
aquélla  y  algunas  veces  de  igual  quilate  en  una  que  en  otra,  que, 
pocos  años  antes  de  dar  Martí  sus  lecciones  sobre  los  sentimien- 
tos morales,  había  publicado  en  Madrid  un  libro  intitulado  «Ftto- 
softa  de  la  legislación  natural,*  un  catalán,  D.  Francisco  Fabra 
y  Soldevila,  quien  dio  á  luz  en  1838  uno  de  los  primeros  trabajos 
que  sobre  antropología  se  han  escrito  con  criterio  moderno  y  han 
hecho  comparar  el  libro  con  el  de  Fredault  y  aún  estimarlo,  no 
diré  si  con  justicia,  como  superior  al  del  ilustre  escritor  francés. 
Fabra,  después  de  haberse  ocupado  en  el  capítulo  4.®  de  su  obra, 
en  los  instintos,  y,  en  diversos  artículos  de  dicho  capítulo,  en  los 
de  conservación,  de  reproducción,  de  imitación,  de  sociabilidad, 
de  curiosidad  y  de  adoración  al  Ser  Supremo,  se  ocupa  en  las 
pasiones  en  el  capítulo  6.**;  hace  en  el  6.**  la  división  de  ellas,  y 
examina  y  detalla  en  el  7.^  las  que  llama  pasiones  primitivas, 
dedicando  después  el  capítulo  8.**  al  estado  del  hombre  opuesto 
al  de  las  pasiones,  ó  sea  el  de  la  apatía  y  el  de  la  indolencia,  pa- 


Digitized  by 


Google 


-(504)- 

ra  tratar,  en  el  capitulo  9.*,  de  las  facultades  intelectuales  y  de 
las  morales  ó  afectivas,  con  lo  cual  termina  lo  que  pudiéramos 
llamar  la  materia  análoga  á  lo  que  fué  el  asunto  de  las  lecciones 
de  Marti.  No  hay  en  la  labor  de  Fabra  igual  fuerza  de  análisis 
que  en  la  de  nuestro  autor,  y  nada  indica  que  éste  conociese  el 
trabajo  de  uno  de  los  antropólogos  españoles  que  más  honran,  en 
el  siglo  que  acaba  de  transcurrir^  la  ciencia  de  nuestra  patria. 

Siguió  Marti  á  la  escuela  escocesa  en  cuanto,  al  igual  que 
ella,  considera  los  sentimientos  morales,  en  su  sentido  filosófico, 
como  principios  de  acción,  entendiendo  por  tales  los  que  nos  ex- 
citan á  obrar.  Tomás  Reid,  jefe  de  aquella  escuela— á  cuyos 
adeptos  califica  Julio  Simón  de  hábiles  analislas^  (1 )— al  exami- 
nar las  facultades  activas  del  hombre,  divide  estos  principios  en 
tres  clases:  mecánicos,  ó  sea  los  que  no  suponen  atención,  deli- 
beración, ni  voluntad  para  obrar,  aunque  produzcan  nuestros 
actos;  animales,  en  razón  á  ser  comunes  al  hombre  y  á  algunos 
seres  irracionales;  y  racionales,  por  ser  propios  puramente  del 
hombre  como  criatura  racional.  El  instinto  y  el  hábito  se  inclu- 
yen en  la  primera  clase;  los  apetitos,  los  deseos  y  las  diversas 
afecciones  benévolas  ó  malévolas,  la  pasión,  la  disposición  del 
ánimo  y  la  opinión  constituyen  los  segundos,  y  el  interés  bien 
entendido  y  el  deber  pertenecen  á  los  últimos;  y  Marti,  haciendo 
sólo  objetos  de  su  estudio  algunos  de  los  de  segunda  clase,  los 
que  Reid  califica  de  afecciones,  á  las  que  junta  lo  que  llama  pa- 
sión, con  más  exactitud  en  la  terminología,  más  felicidad  en  la 
clasificación  y  más  precisión  en  el  análisis  de  sus  respectivos 
caracteres  y  de  las  diversas  infiuencias  que  en  su  nacimiento, 
en  su  modo  de  obrar  y  en  los  efectos  que  en  su  desenvolvimien- 
to se  ejercen,  los  expone,  como  materia  especial  de  estudio,  bajo 
el  nombre  de  sentimientos  morales,  en  lo  cual  imita;  á  Adam- 
Smith  que,  con  el  carácter  y  el  nombre  de  teoría  de  ellos,  los 
habla  estudiado  en  1759. 


La  lectura  de  los  Apuntes  de  Martí  para  sus  lecciones  confir- 
ma que  fué  el  expresado  más  arriba  su  procedimiento:  la  base 
fundamental  de  él  había  sido  su  propia  observación;  precedente 
de  ella  ó  confirmación  de  la  misma,  fué  además  la  observación 


(1)   Le  Devair.  Deux.  part.,  ohap.  1.^ 


Digitized  by 


Google 


-(  606  )- 

agena.  Por  esto  apenas  empieza  sus  lecciones  presta  el  debido 
tributo  á  todos  los  que  de  una  manera  directa  ó  más  ó  menos  in- 
cidental habían  anteriormente  tratado  de  los  sentimientos  mora- 
leS|  y  al  consagrar  la  atención  por  modo  especial  al  examen  de 
lo  que  forma  el  sistema  de  Marti  en  toda  su  doctrina  sobre  tan 
importante  materia,  ni  debe  olvidarse  lo  que  habían  hecho  sus 
predecesores,  ni  puede  desconocerse  el  progreso  que  á  el  es  de- 
bido en  la  investigación  de  uno  de  los  principios  de  acción  que 
más  conviene  conocer,  así  en  la  vida  individual  como  en  la  social 
del  hombre,  ora  éste  deba  ser  juzgado  pura  y  exclusivamente  en 
el  aspecto  ético  de  ella^  ora  en  la  serie  de  hechos  que  en  su  con- 
junto y  trabazón  caen  bajo  los  dominios  de  la  legislación  y  go- 
bierno de  los  pueblos,  ó,  en  términos  más  generales,  dentro  de 
todos  los  dominios  de  la  Historia.  Por  esto  Marti  abre  su  curso 
clasiflcando  á  los  escritores  que  han  tratado  de  los  sentimientos 
morales  y  agrupándolos  en  tres  clases:  primera,  la  de  los  que 
han  descrito  caracteres  en  que  predomina  una  pasión:  Teofrasto, 
La  Bruyére  y  los  escritores  dramáticos;  segunda,  la  de  los  que 
se  han  ocupado  principalmente  en  los  efectos  de  la  pasión  ó  el 
sentimiento:  Aristóteles,  Séneca,  Madame  de  Stael  y  otros;  y  ter- 
cera, Helvetius,  Adam-Smith,  Descartes  y  los  escoceses.  Respecto 
á  los  de  la  tercera  clase,  hace  notar  que  el  primero  deriva  todos 
los  sentimientos  de  la  atracción  ó  la  aversión  al  placer  ó  al  do- 
lor físicos;  que  el  segundo  los  hace  proceder  del  de  simpatía;  que 
el  tercero  estudia  el  sentimiento  integrado  con  un  elemento,  el 
deseo,  distinguiendo  como  sentimientos  la  admiración,  el  amor, 
el  odio,  el  temor,  la  alegría  y  la  tristeza;  y  que  los  últimos  ade- 
lantan hasta  la  indicación  de  algunas  leyes  del  sentimiento,  aun- 
que no  siempre  lo  diferencian  de  la  pasión.  Hecha  esta  clasifica- 
ción de  sus  predecesores,  fija  para  su  investigación  propia  el 
terreno  que  le  es  especial,  y,  llevado  de  esta  suerte  á  señalar  el 
objeto  del  curso,  traza  la  idea  general  del  mismo:  buscándola  á 
posteriorif  encuentra  que  el  conocimiento  de  las  leyes  del  senti- 
miento así  es  útU  á  la  moral,  como  á  la  administración  propia- 
mente dicha;  lo  mismo  al  derecho,  que  á  la  medicina  y  en  gene- 
ral á  todas  las  ciencias  prácticas,  que  tienen  por  objeto  al  hombre 
ó  á  la  sociedad  y  que  por  lo  tanto,  exigen  la  investigación  de  los 
principios  de  actividad  y  de  las  leyes  del  orden  natural  que  nos 
gobiernan.  Esto  le  conduce  á  recordar  que  en  el  hombre,  dejan- 
do aparte  los  fenómenos  del  organismo,  hallamos,  primero,  actos 
de  sensibilidad  y  de  sentimiento;  segundo,  funciones  del  entendí- 


Digitized  by 


Google 


-(  506  )- 

miento;  tercero,  actos  de  creencia;  y  cuarto,  funciones  de  la  vo- 
luntad. Forma  el  conjunto  de  ellos  el  campo  de  la  psicología;  y 
si,  para  estudiar  las  leyes  del  sentimiento,  debe  acudirse  á  la  ob- 
servación interna  y  á  la  externa,  de  vez  en  cuando,  para  auxi- 
liar á  la  observación,  debe  aspirarse  á  conocer  las  causas  finales 
ó  sea  la  fijación  hipotética  de  los  fines  de  la  Providencia.  La  me- 
dicina se  ha  ocupado  en  las  pasiones,  no  limitándose  á  sefialar 
su  infiuencia  morbosa,  sino  pretendiendo  determinar  la  moral,  ó 
sea  la  que  explica  ciertos  actos  de  la  voluntad;  Martí  conocía 
las  teorías  de  Bichat  y  de  Broussais,  como  de  sus  Apuntes  se  des- 
prende; no  se  deduce  de  ellos  que  conociese  por  igual  la  obra  de 
Alibert:  Fisiología  délas  pasiones^  dada  á  luz  en  1848,  ni  menos 
la  que,  con  el  título  de  La  medicina  de  las  pasiones ^  había  publi- 
cado algunos  años  antes  Descuret  é  hizo  popular  entre  nosotros 
su  versión  al  castellano  por  D.  Pedro  Felipe  Monlau,  en  1842,  li- 
bro que  en  su  doble  aspecto,  el  psicológico  y  el  fisiológico,  no  os- 
tenta la  profundidad  con  que  requiere  ser  tratada  la  materia, 
sobre  todo  por  su  interés  en  el  juicio  de  las  determinaciones  hu- 
manas, y  por  consiguiente  de  la  vida  moral  de  los  individuos  y 
de  las  generaciones,  aún  cuando  contenga  observaciones  oportu- 
nas y  no  se  aleje  de  la  buena  tendencia  espiritualista  que  el 
asunto  requiere. 

Allanado  de  esta  suerte  el  terreno,  ingresa  en  él  Marti  ha- 
ciendo objeto  de  su  primera  investigación  el  carácter  general 
de  los  sentimientos  morales:  lo  común  á  todos  debe  preceder  á 
lo  que  es  especial  en  cada  uno;  lo  que  forma  las  notas  genera- 
les debe  conocerse  antes  que  lo  que  en  la  clasificación  constitu- 
ye las  especies  de  esta  manifestación  de  nuestra  actividad. 

No  define  Martí  el  sentimiento  moral:  of récensele  como  in- 
convenientes para  hacerlo:  primero,  que  no  es  fácil,  ni  quizás 
posible  dar  definiciones  lógicas  en  una  ciencia  donde  la  nomen- 
clatura no  tiene  el  grado  conveniente  de  fijeza,  y  las  clasifica- 
ciones son  diversas  y  vacilantes;  y  segundo,  que  hay  todavía 
cuestiones  pendientes  que  tocan  á  la  esencia  misma  del  objeto 
que  se  trata  de  definir.  La  descripción  analítica  del  sentimiento, 
el  examen  individual  de  sus  elementos  nos  han  de  decir  lo  que 
es  en  sí,  mejor  que  una  definición  prematura:  este  trabajo  es  el 
único  medio  de  llegar  á  una  definición  estable.  En  esta  nueva 
tarea  filosófica,  fiel  Martí  á  su  método  á  él  somete  su  labor  cica- 
tífica. 


Digitized  by 


Google 


-(507)- 

En  todo  sentimiento  moral  hallamos  el  placer  ó  el  dolor;  ó  en 
otros  términos,  no  cabe  reconocer  por  sentimiento  la  simple 
modificación  del  alma  que  no  contiene  este  elemento;  debe  re- 
ferirse á  la  clase  de  las  funciones  de  la  inteligencia  ó  de  los 
actos  de  la  voluntad:  basta  aqui  no  se  ofrece  dificultad.  Pero 
¿hay  en  todo  sentimiento,  como  parte  integrante  de  él  é  inde- 
pendiente de  su  causa  un  acto  de  la  inteligencia?  Dado  por  sen- 
tado que  un  acto  de  esta  clase  debe  preceder  como  causa  del 
sentimiento,  veamos  si  durante  el  tiempo  en  que  se  experimenta 
la  afección,  el  placer  ó  el  dolor,  es  indispensable  como  base  de 
ella  la  percepción  que  la  causó»  ó  si  puede  el  efecto  sentirse 
distinto  y  con  toda  su  fuerza  habiendo  desaparecido  la  idea.  Si 
es  lo  primero,  el  acto  de  la  inteligencia  y  el  placer  ó  dolor  cons- 
tituyen juntos  el  sentimiento,  son  los  dos  elementos  indispensa- 
bles para  la  realidad  del  fenómeno  durante  todo  el  tiempo  de  su 
manifestación;  si  lo  segundo,  la  inteligencia,  obrando  tan  sólo 
como  mera  causa,  se  retiraría  de  la  escena  inmediatamente  des- 
pués de  haber  producido  la  afección,  de  la  misma  suerte  que  el 
pufial  con  que  se  nos  hiere.  La  observación  confirma  el  primer 
supuesto  y  rechaza  el  segundo.  En  los  momentos  en  que  se  pierde 
de  vista  la  idea  causa  del  sentimiento,  queda  en  verdad  una  im- 
presión dolor  osa  ó  agradable,  pero  comparativamente  muy  débil 
y  en  extremo  vaga,  de  manera  que  no  sólo  se  confunden  dife 
rentes  impresiones  de  esta  misma  clase,  sino  que  tienden  á  unir- 
se ó  confundirse  con  la  primera  impresión  distinta  que  se  pro- 
duce, la  que  las  absorbe  aumentando  de  esta  suerte  su  fuerza. 
Queda,  pues,  sentado  que  la  idea  productora  resta  formando 
parte  del  efecto  producido. 

Preséntase  enseguida  una  nueva  cuestión:  ¿la  impresión  de 
placer  ó  de  dolor  inherente  al  sentimiento  se  localiza  en  alguno 
de  los  órganos  internos  ó  externos?  No  se  pretenderá  que  la  lo- 
calización  es  de  un  modo  tan  preciso  cual  en  la  sensación  de  la 
vista  y  del  tacto,  pero  sí  al  menos  refiriendo  la  afección  á  la 
totalidad  de  una  región  ó  totalidad  de  un  órgano  del  cuerpo, 
como  el  abdomen,  el  corazón.  Este  es  el  dictamen  de  Bichat  en 
sus  Consideraciones  sobre  la  vida  y  la  muertCy  al  cual  había  sus- 
crito, recientemente  en  aquella  fecha,  Broussais  en  su  Fisiología 
aplicada  á  la  Patología,  capítulo  de  las  pasiones,  tomándose  la 
libertad  de  interpretar  aquellas  tan  absolutas  palabras  del  pri- 
mero, á  saber:  que  las  pasiones  residen  únicamente  en  los  órga- 
nos de  la  vida  interna^  palabras  que,  eutendidas  en  su  sentido 


Digitized  by 


Google 


-(  608  )— 

literal,  significarían  que  ni  siquiera  el  cerebro  toma  parte  en  el 
fenómeno  de  que  se  trata.  La  localización  ó  se  quiere  fuudar  en 
la  observación  directa  é  inmediata,  ó  se  deduce  de  hechos  que 
aquélla  nos  ofrece:  lo  primero,  lejos  de  comprobarlo,  lo  desmien- 
te, porque  nada  identificamos  tanto  con  esta  identidad  que  lla- 
mamos yo,  con  nuestra  alma,  como  las  afecciones:  la  observa- 
ción indirecta,  ó  argumento  sacado  de  algimas  locuciones 
figuradas,  de  ciertos  gestor,  no  prueba  otra  cosa  sino  que  en  la 
necesidad  de  expresar  los  sentimientos  ha  apelado  el  hombre  & 
los  signos  sensibles  que  pudieran  tener  alguna  relación,  siquie- 
ra remota,  con  semejantes  modificaciones  del  alma.  Mas  nunca 
semejantes  argumentos  pudieran  persuadirnos  de  lo  que  locali- 
zamos, sin  que  tengamos  conciencia  de  localizarlo.  Por  fin,  la 
localización  es  inconcebible  en  el  supuesto  de  convertirse  en 
parte  integrante  del  sentimiento  la  idea  productora. 

Sobre  la  duración  de  los  sentimientos  ocurre,  según  Martí, 
preguntar:  ¿la  movilidad  del  sentimiento  es  incalculable?  No  su- 
cede asi  con  las  modificaciones  del  alma  á  las  que  acompañan 
el  placer  ó  el  dolor.  Destinadas  á  ser  principios  de  acción  les 
convenía  cierto  grado  de  fijeza  por  un  tiempo  mayor  ó  menor. 
Pero  ¿la  duración  del  sentimiento  en  su  totalidad  es  real  y  efec- 
tiva, ó  tan  sólo  aparente,  de  modo  que  más  bien  que  continua- 
ción haya  repetición  del  elemento  de  la  inteligencia  ó  idea-fuer- 
za? Desde  luego  se  concibe  como  muy  posible  que  dicho  elemento 
combinado  con  el  placer  ó  el  dolor  pierda  un  tanto  su  carácter 
fugaz:  cabe  de  otra  parte  que,  pasados  los  primeros  momentos, 
desaparezca  y  reaparezca  sucesivamente  la  idea  á  cortos  inter- 
valos, de  manera  que  este  fenómeno  escape  á  la  observación 
hasta  que,  amortiguándose  el  sentimiento  y  perdiéndose  en  con- 
secuencia de  su  fuerza  el  poder  de  actuación,  los  intervalos  son 
ya  perceptibles. 

No  podía  Marti  pasar  adelante  en  la  exposición  de  estas  ideas 
generales  sobre  los  sentimientos  sin  detenerse  á  investigar  gené- 
ricamente las  causas  inmediatas  ó  determinantes  de  ellos,  inde- 
pendientemente de  hacerlo  más  adelante,  por  modo  concreto,  de 
las  especiales  ó  propias  de  cada  uno;  y  esto  llevóle  á  examinar 
opiniones  de  que  no  participaba  y  que  en  el  esplritualismo  de  su 
criterio  debía  combatir,  lo  cual  legítima  que  traslade  yo  aquí  pa- 
labras literales  de  sus  Apuntes. 

Según  Bichat  y  Broussais  las  causas  inmediatas  están  en  la 
alteración  de  ciertaa  visceras,  alteración  producida,  según  dichos 


Digitized  by 


Google 


-(609)— 

escritores,  por  la  acción  de  causas  morales  ó  de  agentes  físicos 
sobre  las  mismas.  Fúndase  Broussais,  primero  en  que  en  toda 
afección^  aunque  obre  una  causa  moral,  notamos  la  alteración 
de  las  funciones  de  alguna  de  las  visceras;  además  aduce  que 
ciertas  indisposiciones  en  las  visceras  abdominales  determinan 
un  estado  de  tristeza,  el  cual  cesa  en  el  mero  hecho  de  volver  á 
su  normalidad  la  viscera  enferma.  El  primer  argumento,  como 
Martí  lo  observa,  no  concluye,  pues  la  alteración  en  las  funcio- 
nes de  una  viscera  nos  dice  que  ha  de  ser  causa  ó  efecto;  nos  da 
la  disyuntiva  tan  solo.  Además,  en  muchísimos  casos  experimen- 
tamos el  sentimiento  (movimiento  de  sorpresa)  como  coetáneo  de 
la  percepción,  é  inmediatamente  siguen  ciertos  movimientos  ins- 
tintivos y  el  cambio  en  las  funciones  orgánicas:  esto  sentado,  si 
hay  razón  para  suponer  causa  aquel  cambio,  la  misma  habrá 
para  atribuir  igual  carácter  á  dichos  movimientos,  lo  que  se  ten- 
dría por  absurdo:  agregúese  que  en  los  casos  de  que  se  trata  y  en 
la  hipótesis  de  dichos  escritores  debiera  suponerse,  contra  la  ob- 
servación, que  el  organismo  obra  con  igual  ó  mayor  rapidez  que 
el  entendimiento.  La  dificultad  en  admitir  dicha  hipótesis  aumen- 
ta, si  cabe,  al  considerar  los  sentimientos  de  carácter  apacible, 
como  la  benevolencia,  que  experimentamos  sin  que  nos  sea  posi- 
ble señalar  con  precisión  el  menor  cambio  en  la  parte  orgánica. 
El  segundo  argumento  tampoco  concluye,  porque  estriba  en  un 
hecho  mal  observado;  combinando  el  fenómeno  de  que  se  trata 
con  la  observación,  tenemos  que  al  estado  patológico  de  las  vis- 
ceras abdominales  sigue  el  malestar,  sensación  física;  á  esta  si- 
tuación (en  virtud  de  relaciones  que  no  alcanzamos  á  describir 
y  que  entran  en  la  esfera  de  la  correspondencia  entre  lo  físico  y 
lo  moral),  la  acompaña  una  predisposición  á  ver  con  preferencia 
lo  funesto  en  todas  las  consecuencias  posibles  de  nuestros  actos, 
asi  como  la  mayor  probabilidad  á  favor  de  las  causas  que  pue- 
den obrar  en  sentido  del  mal. 

2Si  no  advertimos  espacio  entre  la  idea  y  el  sentimiento;  si  á 
proporción  que  la  idea  se  abulta,  crece  éste,  si  al  paso  que  la 
idea  mengua,  el  sentimiento  va  disminuyendo,  la  más  severa  in- 
ducción autoriza  y  hasta  nos  fuerza  á  no  reconocer  otra  causa 
inmediata  del  mismo  fuera  de  los  actos  de  la  inteligencia  que,  co- 
mo hemos  visto,  vienen  enseguida  á  servir  de  base  al  placer  ó  al 
dolor  morales.  La  idea  puede  ser  un  juicio  distinto  como  en  el 
sentimiento  de  la  dignidad  personal:  puede  también  el  sentimien- 
to ser  resultado  instantáneo  de  una  impresión  súbita,  que  no 


Digitized  by 


Google 


w\. 


-(  510  )- 

[.  contiene  juicio  perceptible,  como  la  vista  de  un  precipicio,  y 

^  también  cuando  nos  hallamos  afectados  por  simpatía. 

Pero  ¿es  posible  que  el  sentimiento  se  produzca  á  consecuen- 
cia de  los  movimientos  ó  gestos  que  son  sus  signos  naturales? 
Aún  cuando  así  fuese,  no  requeriría  esto  que  el  sentimiento  no 
tuviese  por  causa  inmediata  un  acto  de  la  inteligencia. 

No  cabe  desconocer  que  la  idea-sentimiento  obra  sobre  el 
organismo,  el  cual  á  su  vez  hace  alcanzar  su  acción  sobre  lo 
moral,  siendo  su  primer  efecto  el  aumentar  la  fuerza  del  scnti  - 
miento:  algunas  veces,  más  tarde  tiende  á  disminuirla. 

Llegado  á  este  punto,  Martí  se  preguntaba:  ¿así  como  el  ce- 
rebro es  el  órgano  por  medio  del  cual  el  alma  verifica  las  ope- 
raciones intelectuales,  el  mismo  cerebro,  junto  con  todo  el 
sistema  nervioso,  no  podría  ser  el  órgano  por  el  cual  experi- 
mentara el  sentimiento?  La  protesta  de  Martí  contra  la  afirma- 
ción materialista,  particularmente  de  Broussais,  se  encuentra 
condensada  en  las  anteriores  palabras. 

Conduce  todo  esto  á  hacer  notar  la  diferencia  entre  los  sen- 
timientos de  una  parte  y  las  sensaciones,  los  actos  de  mera  in- 
teligencia y  las  voliciones  de  otra.  Por  lo  sentado  se  vé  que  el 
sentimiento  se  distingue  de  la  sensación  en  que  ésta  se  localiza, 
mientras  que  el  primero  se  confunde  exclusivamente  con  el  yo. 
También  se  distingue  de  los  actos  de  mera  inteligencia,  en  que 
le  es  inherente  el  placer  ó  el  dolor;  y  de  los  actos  de* la  voluntad, 
en  que  ésta  es  la  base  de  un  principio  de  acción,  al  paso  que  la 
volición  es  la  acción  misma.  Por  fin,  en  el  estado  de  sueiio  al 
sentimiento  se  le  vé  sujeto  á  leyes  diferentes  de  las  que  gobier- 
nan á  los  demás  fenómenos  anímicos:  éstos  son  susceptibles^  en 
dicho  estado,  de  igual  fuerza  que  en  el  de  vigilia,  y  el  senti- 
miento nunca.  Aquí  está  manifiesto,  como  lo  hace  observar 
Marti,  el  designio  de  la  Providencia,  de  librar  á  la  Humanidad 
de  una  causa  destructora. 


Sentados  estos  preliminares,  intenta  Martí  la  clasificación  de 
los  sentimientos  morales:  debe  aquella  ensayarse,  pero  no  de 
una  manera  definitiva.  Semejantes  clasificaciones  son  el  termó- 
metro del  estado  de  la  ciencia,  y  á  la  misma  no  es  dado  hacerlas 
por  modo  invariable.  El  único  sistema  para  el  acierto  es  el  de 
la  observación,  la  cual  debe  comenzar  forzosamente  sin  direc- 
ción fija:  es  indispensable  distribuir  los  fenómenos  en  grupos, 


Digitized  by 


Google 


-(  511  )- 

aún  antes  de  poseer  datos  bastantes  para  establecer  una  clasifi- 
cación definitiva.  El  primer  paso  es  el  procedimiento  analítico, 
auxiliar  el  más  poderoso  de  la  observación:  no  de  otra  suerte 
es  posible  conocer  los  fenómenos  en  sí  mismos  y  en  sus  rela- 
ciones; utilizar  los  hechos  que  nos  indican  la  causa  ó  contribuir 
á  precisarla  y  nos  ofrecen  camino  para  descender  á  los  efectos. 

La  filosofía  moral  antigua  está  personificada  en  Aristóteles: 
éste  fijó  la  atención  en  lo  que  primero  la  hiere,  no  desde  luego 
en  pasiones,  sino  en  grupos  de  ellas:  la  fijó  en  lo  que  apellida 
hábitos  prácticos,  los  cuales  divide  en  virtudes  y  vicios.  El 
plan  trazado  por  el  Maestro  y  modificado  en  puntos  accidentales 
por  sus  discípulos,  es  herencia  inaceptable  para  nosotros.  Sien- 
do complexos  casi  todos  los  hábitos  prácticos,  y  suponiendo  cada 
uno  el  concurso  de  diferentes  principios  de  acción,  cuyas  bases 
son  por  lo  común  otros  tantos  sentimientos  que,  combinándose 
después  de  otra  suerte,  producen  un  hábito  distinto,  es  evidente 
que  cualquiera  que  sea  la  clasificación  de  los  hábitos  y  su  utili- 
dad para  la  moral  como  ciencia  práctica,  no  puede  servirnos 
para  la  ciencia  que  nos  ocupa. 

En  nuestros  tiempos,  referíase  Martí  á  la  época  en  que  daba 
sus  lecciones,  se  encuentran  dos  categorías  de  clasificadores, 
los  fisiólogos  y  los  filósofos,  dirigiendo  cada  uno  la  atención  con 
preferencia  á  distinta  clase  de  fenómenos.  Los  primeros,  fiján- 
dose, como  era  natural,  en  las  tendencias  de  los  sentimientos,  ó 
mejor,  de  las  pasiones,  las  han  dividido  en  primarias  y  secun- 
darias, unos,  y  otros,  en  sistáltícas  y  diastálticas,  según  que  su 
efecto  sea  la  concentración  ó  la  dilatación  de  las  visceras. 

En  cuanto  á  los  filósofos,  unos,  orillando  toda  clasificación  ó 
considerándola  como  secundaria,  han  tratado  de  reducir  todas 
las  pasiones  é  implícitamente  los  sentimientos,  á  uno  ó  dos  prin- 
cipios: tales  son  Hume,  Smith  y  Helvetius.  El  primero,  mediante 
la  asociación  de  ideas,  las  quiere  hacer  depender  todas  de  la 
esperanza  ó  del  temor;  Smith  buscó  el  origen  de  todas  en  la 
simpatía  (1);  pero  ni  éste  ni  Helvetius  presentan  clasificación 


(1)  Dugald-Stewar,.en  su  Bosquejo  de  Filosofía  moral  dice  (párra- 
fo 229)  que  el  autor,  dominado  por  un  amor  excesivo  á  la  sencillez, 
confunde  un  principio  de  nuestra  naturaleza,  subordinado  con  uno 
que  en  nuestra  constitución  moral  i:o  es  más  que  un  elemento  auxiliar, 
dando  por  consiguiente  al  principio  de  simpatía  una  importancia  tan 
exagerada  como  errónea. 


Digitized  by 


Google 


-(  612  )- 

alguna.  Otros,  como  los  escoceses  y  Descartes,  han  comenzado 
por  clasificar.  Descartes  divide  las  pasiones  después  de  haber 
tomado  en  consideración  seis  sentimientos,  á  saber:  admiración, 
amor,  odio,  deseo,  alegría  y  tristeza;  el  único  sentimiento  pro- 
piamente tal  es  la  admiración;  el  amor  y  el  odio  son  comunes  á 
todos  los  sentimientos,  que  suponen  otra  considerado  como 
agente  libre;  y  el  deseo,  la  alegría  y  la  tristeza  son  modos  de 
todos  los  sentimientos  imaginables.  Los  escoceses,  considerando 
los  sentimientos  como  principios  de  acción  y  atendiendo  á  sus 
influencias  sociales,  los  han  dividido  en  benévo'os  y  malévolos; 
prescindiendo,  por  un  momento,  de  si  existen  sentimientos  malé- 
volos por  su  naturaleza,  la  división  y  la  enumeración  de  los 
escoceses  no  puede  ser  filosófica  ni  exacta  por  el  mero  hecho  de 
tomar  por  base  los  efectos  ó  tendencias,  pues  que  efectos  casi 
idénticos  pueden  provenir  de  sentimientos  distintos,  y  un  mismo 
sentimiento,  con  una  lijera  modificación,  es  capaz  de  darnos  re- 
sultados enteramente  diversos.  Además,  tomando  semejante 
dirección,  dejan  de  descubrirse  á  cada  paso  los  elementos  que 
entran  como  puntos  integrantes  del  sentimiento  y  las  combina- 
ciones á  que  se  presta.  Esta  critica  de  Martí  es  una  de  las  ma- 
nifestaciones de  la  independencia  de  su  pensamiento. 

La  popularidad  que  tuvo  entre  nosotros,  cuando  su  traduc- 
ción se  publicó,  la  obra  de  Descuret  La  Medicina  de  las  Pasiones, 
coincidiendo  muy  próximamente  con  las  Lecciones  de  Martí  de 
Eyxalá,  nos  obliga  á  detenernos  en  ella  al  ocuparnos  en  la  cla- 
sificación de  los  sentimientos  morales.  El  escritor  francés,  aun- 
que distingue  en  las  afecciones  del  alma  los  sentimientos  de  las 
pasiones,  dice  de  las  segundas  que  todas  tienen  el  triste  privile- 
gio de  hacer  enfermar  el  cuerpo  y  el  espíritu,  de  suerte  quo 
hablando  de  lo  físico  y  de  lo  moral  con  relación  á  las  mismas, 
obsérvase  en  su  teoría  la  preponderancia  del  médico  sobre  el 
filósofo,  del  fisiólogo  sobre  el  psicólogo,  del  que  ve  como  carác- 
ter dominante  de  la  pasión  el  padecimiento,  ó  sea  la  emoción 
que  afecta  más  ó  menos  al  cerebro,  órgano  intermedio  entre  el 
alma  y  el  cuerpo  y  que  irradia  á  todos  los  puntos  del  organismo 
por  medio  de  numerosos  conductores  llamados  nervios.  No  es 
extraño,  por  lo  mismo,  que  crea  Descuret  poder  referir  todas  las 
pasiones  humanas  á  nuestras  necesidades,  y  como  éstas  son  ani- 
males, sociales  é  intelectuales,  que  sea  esta  la  base  de  su  clasi- 
ficación de  las  pasiones,  cuyas  causas,  en  conjunto  consideradas, 
son:  la  edad,  el  sexo,  el  clima,  la  temperatura,  el  alimento.^as 


Digitized  by 


Google 


-(  518  )- 

disposiciones  hereditarias^  la  lactancia^  el  temperamento^  las 
enfermedades^  la  menstruación^  la  prefiez^  la  posición  social^ 
las  profesiones^  la  educación^  el  hábito^  el  ejemplo^  la  soledad^ 
la  vida  campestre,  la  irreligión,  los  espectáculos,  las  novelas, 
las  diversas  formas  de  gobierno  y  la  imaginación.  Conforme  se 
observa,  en  el  padecimiento,  manifestación  de  toda  pasión  según 
Descuret,  no  solo  influye  la  idea,  sino  también  una  causa  física, 
de  donde  que  presenten  también  este  carácter  sus  manifesta- 
ciones, como  su  propia  enumeración  lo  revela,  pues  son  las 
pasiones  animales  la  borrachez,  la  gula,  la  cólera,  la  pereza,  el 
miedo  y  la  lujuria,  aunque  no  sobresale  tanto  dicho  carácter  en 
las  demás,  ó  sea  en  las  sociales,  que  son  el  amor,  el  orgullo,  la 
vanidad,  la  ambición,  la  envidia,  los  celos,  la  avaricia,  la  pa- 
sión del  juego,  el  suicidio,  el  desafío  y  la  nostalgia;  y  en  las 
intelectuales  que  son  las  manías  del  estudio,  de  la  música,  del 
orden,  de  las  colecciones  y  el  fanatismo  sea  artístico,  político  ó 
religioso. 

Contrasta  con  este  punto  de  vista, — y  el  efecto  de  esta  di- 
versidad resalta,  sin  asemejarse  ni  á  la  clasiflcación  de  nuestro 
Autor,  ni  aproximarse  siquiera  á  la  de  la  escuela  escocesa, — lo 
que  se  lee  en  una  obra  que  fué  sumamente  popular  en  la  vecina 
Francia  á  mediados  del  pasado  siglo  y  cuando  Martí  de  Eyxalá 
había  pronunciado  ya  sus  lecciones  sobre  los -sentimientos  mora- 
les: lo  que  en  la  obra  El  Deber  escribió,  en  1863,  Julio  Simón,  no 
menos  eminente  como  filósofo  que  como  político,  y  que,  en  el 
primer  concepto,  figuró  entre  los  más  ilustres  representantes  de  la 
escuela  espiritualista  francesa  en  la  segunda  mitad  del  siglo  xrx. 
El  título  del  libro  caracteriza  su  objeto:  al  autor  le  preocupaba 
como  filósofo  y  como  político  el  concepto  de  la  libertad,  y  por 
esto  mientras  dedicaba  á  un  tiempo  el  poder  de  su  inteligencia  á 
defenderla  y  la  influencia  de  su  posición  política  á  protegerla 
contra  toda  suerte  de  peligros,  incluso  el  de  sus  exageraciones  y 
de  sus  extravíos,  á  un  tiempo  mismo  quiso  demostrar  su  legiti- 
midad y  sus  límites,  la  razón  filosófica  y  social  de  su  reconoci- 
miento, la  legitimidad  moral  y  legal  de  su  regulación  y  de  sus 
frenos.  Y  sí  forman  unidad  de  sistema  sus  libros  intitulados:  La 
religión  natural  y  La  libertad  de  conciencia;  La  libertad  y  La  li- 
bertad del  tr abafo,  bien  pueden  servir  de  síntesis  ó  de  punto  de 
unión  de  todos  ellos  las  doctrinas  en  forma  especulativa  singu- 
larmente desarrolladas  en  la  obra  El  Deber,  que  se  reprodujo  en 
muchas  ediciones  después  de  aparecida. 


Digitized  by 


Google 


-(  5U  )- 

Eminentemente  compleja^  dice  Simón,  una  acción  humana, 
el  análisis  nos  descubre  en  ella  sus  cuatro  elementos:  el  concepto 
del  acto  que  realizar,  el  concepto  y  la  discusión  de  sus  motivos, 
la  resolución  y  la  ejecución,  y  libro  destinado  á  determinar  el 
carácter  ético  de  las  acciones  humanas  el  del  escritor  francés, 
el  aspecto  preponderante  en  la  pasión  habla  de  ser  el  de  un  mó- 
vil, lo  cual  es  distinto  para  nuestro  autor  de  los  motivos  de  ac- 
ción, con  cuyo  nombre  califica  al  deber  y  al  interés  bien  entendi- 
do. Para  Julio  Simón,  la  propia  pasión  se  convierte  en  dicho 
interés  cuando  la  aprecia  y  juzga  la  inteligencia.  En  la  obra  del 
filósofo  francés  debe  el  lector  fijarse  en  la  superioridad  que  aquél 
atribuye  al  deber  por  su  naturaleza  y  su  origen,  cuando  dice  que 
á  veces  obedecemos  á  la  pasión  sin  examen  y  á  veces  nos  entre- 
gamos á  ella  comparándola  con  otra  y  después  de  una  análisis 
entre  ambas,  lo  cual  es  un  estado  moral  distinto  de  aquel  en  que 
sólo  obramos  bajo  el  imperio  del  deber;  y  así  determinada  la 
causa  de  nuestras  acciones,  á  saber:  las  ideas,  que  se  llaman  me- 
jor motivos  de  acción,  y  las  pasiones,  á  las  cuales,  según  Simón, 
pertenece  más  especialmente  el  nombre  de  móviles,  las  acompa- 
ña el  placer  y  el  dolor,  el  amor  y  el  odio,  el  deseo  y  el  temor 
como  fenómenos  del  alma,  como  estado  pasivo  de  ella,  como  mo- 
dificaciones de  la  misma,  del  cual  salen  naturalmente  los  senti- 
mientos más  complexos,  que  conducen  al  autor  de  El  Deber  á  su 
clasificación.  Esta,  sin  embargo,  es  para  él  distinta  de  la  de  Du- 
gald  Stewart,  á  quién  cita  como  uno  de  los  más  ilustres  Maestros 
de  la  escuela  escocesa;  la  que  Simón  prefiere  la  resume  en  las 
tres  facultades  que  forman  en  la  inteligencia  humana  nuestras 
tres  grandes  tendencias:  la  que  se  dirige  hacia  Dios,  la  que  se  di- 
rige hacia  nosotros  mismos  y  la  que  se  dirige  hacia  el  mundo:  el 
amor  de  si  mismo,  el  amor  á  la  humanidad  y  el  amor  divino.  Con 
el  estudio  de  ellas  y  con  el  del  estado  de  un  a.ma  gobernada  por 
las  pasiones,  siempre  bajo  la  idea  inicial  del  libro  El  Deber,  con- 
sagra el  filósofo  francés  los  seis  capítulos  de  su  segunda  parte  al 
estudio  de  las  pasiones,  pero  distingüese  su  tarea  de  la  que  cons- 
tituye la  labor  científica  de  Martí  de  Eyxalá,  pues  á  semejanza 
de  lo  que  se  observa  en  la  obra  de  Descuret,  en  que  el  fisiólogo 
prepondera  sobre  el  psicólogo,  en  la  de  Julio  Simón  el  fin  ético 
y  el  fin  político  nunca  pierden  en  el  filósofo  su  infiuencia,  de  suer- 
te que  en  lo  que  da  sello  especial  á  las  lecciones  de  Marti  es  el 
constante  dominio  sobre  si  mismo  y  sobre  su  trabajo  científico 
para  que  el  psicólogo  realice  hasta  el  fin  su  obra  que,  hecha  abs- 


Digitized  by 


Google 


y  3. 


-(  515  )- 

tracción  como  primordial  objeto  de  ella  de  todo  otro  fin  que  no 
sea  un  estudio  del  alma  humana^  el  de  las  pasiones^  cualquiera 
que  pudiera  ser  en  otra  ocasión  la  aplicación  de  ese  trabajo  de 
carácter  psicológico  este  es  el  verdaderamente  caracterísco  en 
los  Apuntes  de  nuestro  antiguo  consocio,  que  han  dado  origen  y 
motivo  á  que  ocupe  yo  vuestra  atención  con  las  presentes  pá- 
ginas. 

Los  sentimientos  deben  distinguirse  por  sus  caracteres  más 
notables;  de  donde  que  su  mejor  división  sea,  segün  Martí,  la  si- 
guiente: 

1.®  En  simpl3s  y  compuestos. 

2.®  En  originarios  y  derivados. 

1^  actual 
En  estado  de  placer.'  ó 

(  de  esperanza. 

[  actual 
En  estado  de  dolor.  )  ó 

( de  temor. 

Son  sentimientos  simples  los  que  resisten  al  análisis,  y  com- 
puestos los  que  están  formados  por  una  combinación  de  los  sim- 
ples. ¿Hay  en  realidad,  preguntaba  nuestro  consocio,  sentimien- 
tos compuestos,  ó  bien  meros  agregados  ó  series  de  sentimientos 
simples?  Son  originarios  los  que  se  producen  en  virtud  de  una 
ley  primitiva  de  nuestra  constitución  y  sin  que  otro  necesaria- 
mente les  preceda;  y  son  derivados  los  que  se  originan  de  la 
acción  de  los  primeros  combinada  con  otra  ley,  tal,  por  ejemplo, 
la  de  asociación. 

Podría  hacerse  una  clasiñcación  en  sentimientos  que  tienden 
á  la  conservación  del  individuo,  á  la  reproducción  de  la  especie 
ó  á  la  perfección  del  hombre,  pero  presentaría  el  inconveniente 
de  haber  sentimientos  que  pertenecen  á  la  vez  á  más  de  una  de 
estas  categorías. 

Todo  sentimionto  es  de  placer  ó  de  dolor.  En  la  línea  del  pla- 
cer ó  es  actual  ó  en  esperanza;  en  la  del  dolor,  será  actual  ó  de 
temor,  ó  de  pura  privación. 

El  sentimiento  en  la  línea  del  temor  ó  la  esperanza  parece 
ser  una  combinación  del  placer  y  dolor  actuales  del  mismo  sen- 
timiento. En  efecto:  tanto  el  temor  como  la  esperanza  suponen 
la  duda  acerca  de  la  existencia  presente,  pasada  ó  futura  de  la 
causa  del  sentimiento.  La  duda  estriba  generalmente  en  argu- 


Digitized  by 


Google 


-{  616  )- 

mentos  ó  razones  favorables  y  contrarias.  Obra  una  de  las  pri- 
meras, é  inmediatamente  sentimos  el  placer;  sigue  en  la  imagi- 
nación un  argumento  contrario  y  sobreviene  el  dolor.  Ahora, 
como  los  conceptos  se  suceden  y  completan  con  mayor  rapidez 
que  los  sentimientos,  tendremos  que  al  sobrevenir  el  de  dolor 
aún  seguirá  obrando  el  de  placer  y  asi  sucesivamente,  formán- 
dose de  este  modo  como  un  tercei  sentimiento,  de  la  misma  suer- 
te que  el  recibir  diferentes  sensaciones  cuasi  á  un  tiempo.  Si  en 
semejante  mezcla  ó  combinación  predomina  el  dolor  por  el  nú- 
mero ó  fuerza  de  las  razones  que  tenga  á  su  favor  el  suceso  que 
tienda  á  producirlo,  tendremos  el  temor;  en  el  caso  contrario,  la 
esperanza.  (Véase  Hume:  Tratado  de  las  pasiones;  al  principio). 
Conviene  tener  en  cuenta  que  el  predominio  de  la  voluntad  ayu- 
dada de  la  experiencia,  es  capaz  de  impedir  en  muchos  casos  la 
producción  de  los  sentimientos  de  temor  y  esperanza. 


En  la  cuarta  de  sus  lecciones  comenzó  Marti  la  exposición 
concreta  de  los  sentimientos  morales,  iniciándola  con  el  de  la 
propia  conservación. 

Ea  este  estudio  detallado  de  cada  uno  de  ellos  conviene 
hacer  notar: 

1.®  Lo  metódico  de  la  clasificación,  como  queda  anterior- 
mente observado,  más  completa  y  perfecta  que  cuantas  hasta 
entonces  le  habian  precedido:  desde  la  nomenclatura,  la  de 
Marti  lleva  ventajas,  por  lo  exacta,  sobre  las  de  sus  predeceso- 
res. Se  aparta  nuestro  Autor  de  la  opinión  de  Adam-Smith, 
quien  lo  refiere  todo  á  un  sentimiento,  por  decirlo  asi»  funda* 
mental;  y  de  la  de  Descartes  que  los  agrupa  todos  alrededor  de 
seis  como  generadores  de  los  demás  ó  fundamentales:  queda 
indicado  que  tampoco  acepta  la  clasificación  hecha  por  la  es- 
cuela escocesa. 

2.^  La  gran  riqueza  de  análisis  que  á  cada  sentimiento  se 
aplica.  Asi,  por  ejemplo,  en  el  anteriormente  citado,  distingue 
Marti  las  situaciones  en  que  el  mismo  se  manifiesta  y  en  que  se 
distingue  del  instinto  de  la  propia  conservación,  á  saber:  a,  en 
que  aquél  es  un  placer  ó  dolor  no  localizado,  que  se  combina 
con  la  idea,  su  causa  productora,  y  el  instinto  se  reduce  á  una 
acción  indeliberada,  de  cuya  causa  á  menudo  no  tenemos  con- 
ciencia; 6,  en  que  el  instinto  es  un  principio  mecánico  de  acción, 
cuando  el  sentimiento  es  una  de  las  bases  de  los  principios  mo- 


Digitized  by  LjOOQIC 


-0617)- 

rales  y  racionales;  y  c,  en  cuanto  á  los  distintos  fines  que  á  uno 
y  á  otro  ha  señalado  la  Providencia. 

S.^  La  determinación  de  cada  uno  dentro  de  las  propias 
clasificaciones  del  Profesor  anteriormente  expresadas,  por  lo 
cual  el  de  la  propia  conservación  se  incluye  entre  los  simples  y 
los  originarios,  y 

4.^  La  precisión  de  sus  caracteres  especiales,  lo  que,  con- 
cretándose al  ya  citado,  le  lleva  á  hacer  observar  que  no  hay 
otro  que  pueda  equipararse  en  intensidad  con  él  en  la  genera- 
lidad de  los  hombres,  y  á  que  en  cada  una  de  sus  manifestacio- 
nes su  duración  es  proporcionada  á  su  intensidad;  y  como  ofrece 
tanto  interés  en  cada  una  cuanto  al  desarrollo  del  sentimiento 
concurre,  en  punto  al  que  nos  ocupa  las  circunstancias  que  lo 
favorecen  con  preferencia  ó  de  otra  suerte  en  él  influyen  son: 
la  edad,  pues  el  sentimiento  es  débil,  comparativamente  hablan- 
do, en  los  primeros  años,  encontrándose  en  toda  su  fuerza  en  la 
edad  madura  y  volviendo  á  debilitarse  en  la  vejez;  el  sexo,  ex- 
perimentándolo en  circunstancias  iguales  con  más  fuerza  la 
mujer  que  el  hombre;  el  grado  de  desarrollo  de  las  facultades 
intelectuales  y  en  particular  el  de  la  imaginación,  el  hábito  ó 
repetición  del  mismo,  y  el  ejemplo. 

La  causa  de  dicho  sentimiento  la  fija  en  un  riesgo  que  corre- 
mos ó  del  cual  acabamos  de  librarnos.  Se  reproduce  por  inter- 
valos tan  solo  y  no  podría  ser  de  otra  suerte  sin  absorber  toda 
nuestra  existencia  moral  y  comprometer  la  vida  física  que  está 
destinado  á  proteger. 

No  hay  sentimiento  que  en  intensidad  ó  fuerza  pueda  equi- 
pararse siquiera  al  de  la  propia  conservación  en  la  generalidad 
de  los  hombres.  Pero  si  tanta  es  su  fuerza,  cabe  preguntarse: 
¿cómo  es  posible  el  suicidio,  producido  por  la  vanidad,  el  orgullo 
ú  otra  pasión  análoga?  Esto  toca  ya  á  las  determinaciones 
humanas;  pero  como  la  solución  de  la  dificultad  interesa,  decía 
Marti,  para  no  formarse  ideas  equivocadas  acerca  la  fuerza 
respectiva  de  los  sentimientos,  resolvemos  anticiparla.  La  sen- 
sibilidad moral,  lo  mismo  que  la  física,  es  limitada;  ahora  bien, 
si  por  un  tiempo  dado  obra  un  sentimiento  que  llena  la  medida, 
queda  cerrada  la  entrada  á  las  causas  productoras  de  otro  sen- 
timiento, aunque  por  su  naturaleza  sea  más  intenso. 

Este  sentimiento,  como  todos  los  restantes,  es  más  intenso  en 
la  línea  del  dolor  que  en  la  del  placer;  esta  diferencia  puede 
tener  relación  con  el  fin  del  Criador, 


Digitized  by 


Google 


-(  518  )- 

La  duración  es  proporcionada  á  la  intensidad  en  cada  uno 
de  los  actos.  Hay  no  obstante  que  tener  en  cuenta  que  en  un 
tiempo  dado  la  suma  del  placer  ó  del  dolor  de  que  el  hombre  es 
susceptible,  no  pasa  de  cierto  limite.  Cuando  se  ha  llenado  la 
medida,  sobreviene  una  especie  de  letargo,  en  cuyo  estado  asi 
la  naturaleza  física  como  la  moral,  recobran  parte  de  las  fuer- 
zas perdidas  para  consumirlas  otra  vez  en  el  dolor  ó  el  placer. 
Sigue  por  más  ó  menos  tiempo  esta  alternativa  debilitándose  la 
impresión,  ya  directamente  en  virtud  de  la  ley  del  hábito 
obrando  sobre  ella,  ya  aplicándose  á  la  idea  productora,  ya,  en 
fin,  ejerciendo  la  misma  ley  esa  doble  influencia. 


Para  caracterizar  el  método  de  exposición  de  Martí,  cabe 
fijarse,  entre  otros  sentimientos,  en  el  que  él  llamaba  de  la 
propia  fuerza,  al  cual  consagró  tres  de  sus  Lecciones,  que  son 
las  sexta,  séptima  y  octava;  la  quinta  fué  destinada  al  de  espe- 
ranza ó  temor  de  sensaciones  agradables  ó  dolorosas  y  al  de  la 
propia  actividad.  En  resumen  decía  acerca  de  dicho  sentimiento 
de  la  propia  fuerza  lo  siguiente: 

Cada  vez  que  se  manifiesta  en  el  hombre  una  fuerza,  sea  en 
lo  físico,  lo  intelectual  ó  lo  moral;  cada  vez  que  el  descubri- 
miento de  esta  fuerza  le  revela  un  poder,  se  manifiesta  el  senti- 
miento de  la  propia  fuerza;  cuando  llega  á  su  mayor  grado, 
existe  el  de  la  dignidad  personal. 

Este  sentimiento  es  simple  y  originario.  Según  Helvetius, 
debería  depender  de  nuestra  propensión  al  placer  físico  y  de 
nuestra  aversión  al  dolor  de  la  misma  clase,  de  cuya  propen- 
sión ó  aversión,  por  medio  de  la  asociación  de  las  ideas  y  á 
consecuencia  de  confundir  el  fin  con  los  medios,  nacen  las  pa- 
siones. Más  esta  explicación  del  origen  de  todos  los  sentimientos 
los  haría  descender  en  último  resultado  del  de  esperanza  ó  temor 
de  sensaciones  agradables  ó  dolorosas. 

La  intensidad  de  este  sentimiento  depende  de  la  extensión  y 
de  la  calidad  de  la  fuerza,  siguiendo,  en  cuanto  á  la  segunda, 
cierto  orden  gradual.  Menos  intenso  es  el  sentimiento  descu- 
briendo una  fuerza  física,  que  una  intelectual  ó  una  moral. 
Y  aún  así  sigue  también  sus  grados,  aumentando  la  intensidad 
en  orden  inverso.  En  lo  físico  las  fuerzas  del  hombre  son:  resis- 
tencia á  los  agentes  destructores,  fuerza  muscular,  extensión  y 
finura  de  los  sentidos,  habilidad  y  agilidad.  En  lo  intelectual: 


Digitized  by 


Google 


-(  519  )- 

memoria,  rapidez  de  percepción,  rectitud  de  juicio,  imaginación 
y  fuerza  de  invención.  En  lo  moral:  fuerza  de  voluntad  sobre  lo 
exterior,  igual  fuerza  sobre  lo  interior,  y  ésta  ó  limitándose  al 
interior  del  hombre,  ó  trascendiendo  á  lo  exterior  y  ejerciendo 
su  iniuencia  sobre  otros  seres. 

Respecto  á  la  intensidad  del  sentimiento  de  la  propia  fuerza, 
pueden  sentarse  cuatro  teoremas: 

1."  En  igualdad  de  circunstancias,  la  intensidad  es  tanto 
mayor  cuanto  mayor  es  la  intervención  de  la  voluntad  en  la 
producción  de  la  fuerza. 

2.®    Cuando  el  desarrollo  ó  ejercicio  voluntario  é  intencional , 
de  una  fuerza  tiende  á  favorecer  el  desarrollo  de  fuerzas  en 
otros  individuos  ó  á  remover  los  obstáculos  que  se  le  oponen, 
alcanza  el  sentimiento  el  mayor  grado  de  intensidad;  y  enton- 
ces toma  el  nombre  de  dignidad  personal. 

3.®  Cuando  en  el  ejercicio  voluntario  ó  intencional  de 
nuestras  fuerzas  atacamos  las  ajenas,  al  paso  que  se  experi- 
menta el  sentimiento  en  la  línea  del  placer,  aparece  á  su  lado 
el  de  la  dignidad  personal  en  la  línea  del  dolor,  y  le  sobrepuja, 
naciendo  de  ahí  el  remordimiento. 

4."  Cuando  nos  falta  voluntad  para  producir  el  bien  ajeno 
ó  evitar  el  mal  del  prójimo,  experimentamos  el  sentimiento  de 
la  dignidad  perf^onal  en  la  linea  del  dolor. 

La  duración  de  este  sentimiento  es  indefinida,  particular- 
mente cuando  llega  á  ser  el  de  la  dignidad  personal. 

El  sentimiento  cesa  cuando  queda  destruida  la  base,  esto  es, 
cuando  menguan  nuestras  fuerzas  ó  se  debilita  la  idea  de  ellas, 
de  su  existencia  ó  de  su  importancia. 

La  época  de  la  primera  manifestación  de  este  sentimiento  no 
puede  ser  la  de  los  primeros  momentos  de  la  vida.  Cuando  indu- 
dablemente se  manifiesta,  es  cuando  el  nifio  comienza  á  com  - 
prender  el  precio  de  sus  facultades,  de  las  fuerzas  que  constitu- 
yen su  potencia. 

La  primera  de  las  causas  influyentes  en  este  sentimiento  es 
la  edad.  En  la  adolescencia  es  cuando  aparece  con  más  fuerza, 
sin  duda  porque  es  la  época  en  que  debe  ocuparse  el  hombre  en 
el  cultivo  de  sus  facultades.  En  el  segundo  tercio  de  la  vida  este 
sentimiento  se  modifica.  En  la  senectud,  el  sentimiento  langui- 
dece, y  debe  ser  así,  porque  siendo  él  un  impulso,  de  nada  ser- 
viría en  una  edad  en  que  no  es  posible  obedecerlo. 

El  sexo  modifica  también  el  sentimiento,  y  llega  una  época 


Digitized  by 


Google 


-(  520  )- 

para  la  mujer  en  que  más  que  por  sus  propias  fuerzas,  lo  expe- 
rimenta por  las  ajenas:  como  esposa^  por  las  de  su  marido;  como 
madrO;  por  las  de  sus  hijos. 

Igualmente  lo  modifica  el  estado  de  civilización. 

El  que  pudiera  llamarse  verdadero  lujo  de  análisis  respecto 
á  este  sentimiento,  pone  de  relieve  cuanto  aquel  procedimiento 
era  compañero  inseparable  del  espíritu  de  observación  de  Marti, 
y  además  revela  cuanta  importancia  tenia  para  él  el  sentimien- 
to de  la  propia  fuerza,  sobre  todo  convertido  en  el  de  la  digni* 
dad  personal,  y  cuanto,  por  decirlo  así,  encuadraba  en  el 
criterio  general  de  nuestro  Autor  é  irradiaba,  por  no  decir  pre- 
dominaba, en  su  carácter,  hasta  formar  tipo  del  mismo. 


Por  lo  que  se  refiere  á  otros  sentimientos  cabe  decir  lo  que 
del  de  la  propia  fuerza,  ó  si  se  quiere  del  de  la  dignidad  perso- 
nal; y  en  la  innecesidad  de  hablar  de  todos,  no  es  impropio,  por 
vía  de  ejemplo,  ocuparse  de  uno  de  los  más  generales,  el  amor 
propiamente  dicho,  objeto  particular  de  las  lecciones  décima- 
tercera,  décimacuarta  y  décimaquinta.  Hace  notar  Marti  que 
este  sentimiento  es  distinto  del  de  la  benevolencia  y  del  senti- 
miento general  del  amor  de  que  habla  Descartes  y  reconoce  que 
ninguno,  ó  mejor  ninguna  pasión  como  aquella  ha  llamado  en 
tan  alto  grado  la  atención  de  los  moralistas  de  todas  las  edades 
y  ocupado  la  imaginación  de  los  poetas  y  de  los  artistas,  espe- 
cialmente de  los  pintores;  cuya  causa  se  encuentra,  por  una 
parte,  en  la  universalidad  de  la  pasión,  y  del  sentimiento  que 
es  su  base,  el  cual  se  nos  manifiesta  bajo  diferentes  formas  en 
todas  las  edades,  si  exceptuamos  la  infancia,  en  todas  las  épocas 
de  la  humanidad  y  en  todas  las  posiciones  sociales;  y  de  otra 
parte,  en  los  efectos  de  la  pasión  y  sus  tendencias,  porque  según 
sea  el  punto  de  partida  ó  la  dirección,  eleva  ó  rebaja  al  hombre, 
templa  los  resortes  del  alma,  comunica  energía  á  los  movimien- 
tos generosos  y  sublimes,  ó  rebaja  esos  mismos  resortes  hasta 
extinguir  toda  fuerza  moral.  Al  igual  que  en  los  demás  senti- 
mientos, su  causa  productora  es  una  idea  la  cual  engendra  la 
emoción,  constituyendo  los  dos  elementos  juntos  el  sentimiento. 
Esa  idea  es  la  de  un  ser  real  ó  imaginario,  de  sexo  diferente  del 
nuestro;  pero  no  toda  idea  de  esta  especie  es  capaz  de  producir 
la  emoción:  para  este  efecto  han  de  concurrir  diversas  circuns 
tancias.  No  es  precisamente  la  propagación  de  la  especie  el 


Digitized  by 


Google 


-(  621  )- 

objeto  del  sentimiento:  múltiple  su  fln,  es,  primero,  regularizar 
ó  impedir  la  degradación  del  instinto;  segundo,  ayudar  á  la  es- 
tabilidad de  la  unión  entre  los  dos  sexos;  tercero,  producir  una 
de  las  más  bellas  alianzas  acá  en  la  tierra:  la  de  la  fuerza  con 
la  debilidad  sin  condición  onerosa;  cuarto  y  último,  contribuir  á 
limitar  el  instinto  á  una  sola  persona  para  que  queden  cumpli- 
dos en  todos  sus  puntos  los  altos  fines  que  se  acaban  de  indicar. 
Es  carácter  de  este  sentimiento  que  se  presenta  como  originario: 
no  deriva  del  de  amor  general  á  la  humanidad,  pues  éste  se  ex- 
perimenta sin  distinción  de  sexos;  tampoco  deriva  del  de  bene- 
volencia, porque  no  supone  el  concepto  de  goce  ó  de  sufrimiento 
en  el  ser  que  nos  afecta;  y  no  deriva,  por  último,  del  de  esperanza 
de  los  placeres  sexuales,  primero,  porque  la  conciencia  contra- 
dice dilectamente  este  concepto  con  la  distinción  entre  lo  físico 
y  lo  moral;  segundo,  porque  de  lo  contrario  no  se  experimen- 
taría el  sentimiento  en  el  estado  de  inocencia;  tercero,  porque  no 
podría  explicarse  como  el  joven  disoluto  y  gastado  en  los  place- 
res llega  á  rendir  homenaje  á  la  virtud,  aparte  de  otras  razones. 

Entrando  en  el  examen  de  la  intensidad  de  este  sentimiento, 
señala  Martí  las  diversas  causas  de  ella,  entre  las  cuales  figuran 
la  magnitud  de  la  idea  que  nos  formamos  del  objeto,  por  la  im- 
portancia ó  valor  que  le  atribuimos,  que  á  veces  consiste  en 
cualidades  físicas  que  no  son  obra  del  sujeto,  en  las  morales, 
en  el  talento,  el  poder,  las  riquezas  y  otras.  Averigua  después 
como  crece  la  energía  del  sentimiento  y  más  adelante  las  leyes 
de  su  duración,  fijando  como  circunstancias  que  infiuyen  en  el 
sentimiento  en  cuanto  á  capacidad  ó  facultad  de  la  emoción,  la 
edad,  el  sexo,  el  temperamento,  el  estado  de  civilización,  la  posi- 
ción social  y  la  moralidad. 

Dos  lecciones  destinó  Martí  al  sentimiento  maternal,  habiendo 
puesto  mucho  esmero  en  distinguirlo  del  instinto  del  propio  nom- 
bre, y  habiéndolo  comparado  con  el  sentimiento  paternal,  aquél 
por  su  naturaleza  irreductible,  y  el  segundo  simple  y  originario. 

Llama  Martí  sentimientos  derivados  á  los  que  son  materia  de 
su  estudio  en  las  lecciones  décimanona,  vigésima,  vigésimapri- 
mera  y  vigésimasegunda,  empezando  por  una  idea  general 
acerca  del  modo  como  se  verifican  las  derivaciones  y  respecto  al 
en  que  se  distinguen  las  propiamente  tales  de  las  desviaciones, 
todo  lo  cual  le  conduce  á  sustanciosos  análisis  sobre  el  sentimiento 
de  la  propiedad,  sobre  la  avaricia,  y  sobre  los  sentimientos  de  la 
gloria,  la  ambición,  la  vanidad  y  el  orgullo. 


Digitized  by 


Google 


-(  622  )- 

Los  ejemplos  que  he  citado,  y  fácil  me  sería  multiplicarlos, 
demuestran  las  cualidades  que  caracterizan  la  labor  del  antiguo 
Catedrático  de  Ideología,  y  justifican  igualmente,  de  una  parte, 
la  identidad  del  método:  Marti  emplea  el  mismo  para  analizar  las 
ideas,  que  para  hacerlo  respecto  á  los  sentimientos;  del  proce- 
dimiento de  observación,  pasa  al  análisis  de  los  hechos;  de  éste 
se  eleva,  por  medio  de  la  generalización,  á  los  principios.  De 
otra  parte,  el  estudio  del  hombre  es  lo  esencial  para  Marti:  co- 
mienza por  investigar  las  leyes  del  entendimiento  humano  para 
llegar  á  los  principios  de  acción.  No  sin  razón  he  advertido 
desde  un  principio  que  es  siempre  para  el  hombre  la  más  funda  - 
mental  de  las  ideas  la  del  bien,  y  el  más  fundamental  de  los  de 
beres,  primero,  conocerlo,  y,  después  de  ello,  practicarlo.  Así  se 
adquiere  la  ciencia  de  la  vida;  así  se  cumple  la  Voluntad  divina. 


Seria  prolijo,  no  ocioso  y  entiendo  que  para  la  Academia  ni 
impropio,  ni  mucho  menos  ingrato,  el  trabajo  de  este  discípulo 
de  Marti  al  intentar,  con  escasez  de  fuerzas,  pero  con  verdadero 
entusiasmo,  un  más  extenso  extracto  de  los  Apuntes  que  en  su 
poder  conserva  de  las  Lecciones  de  aquel  profundo  filósofo 
sobre  los  sentimientos  morales,  no  menos  fiel  que  el  que  ha  pre- 
sentado para  dar  una  idea  de  la  labor  del  Maestro:  quisiera,  y 
me  dolería  no  haberlo  logrado,  que  en  ese  resumen  no  se  advir- 
tiese inexactitud  en  los  conceptos,  omisión  importante  en  la 
condensación  de  las  ideas,  impropiedad  en  las  frases  que  las 
expresan,  error  en  las  síntesis  que  las  compendían,  en  una  pa  - 
labra,  falta  de  fidelidad,  aunque  involuntaria,  en  la  traducción 
del  pensamiento  del  Profesor:  anticipadamente  me  recomiendo, 
para  la  indulgencia,  á  la  benevolencia  del  que  conozca  las  difi- 
cultades que  una  labor  de  esta  especie  ofrece. 

La  Academia  que  tanto  se  honró  con  contar  á  Martí  de 
Eyxalá  en  su  seno,  desde  que  en  9  de  agosto  de  1836  fué 
nombrado  socio  de  número,  émula  de  la  de  Ciencias  naturales 
y  Artes,  no  verá  con  disgusto  que  el  más  humilde  de  sus  discí- 
pulos haya  procurado  conservar,  aunque  de  un  modo  imperfecto, 
el  recuerdo  de  un  trabajo  de  los  que  más  alto  levantan  el  nombre 
de  uno  de  los  primeros  pensadores  de  la  Espafia  moderna  y  de 
la  Cataluña  contemporánea. 


Digitized  by 


Google 


SANT  PAU  DE  NARBONA 

Y  LO 

BISBAT     DB    VICH 


MlHMIIAf.— TIU  84 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


SANT  PAÜ  DE  NARBONA 


Y  LO 


BISBAT  DE  VICH 

MEMORIA 

LLBOIDÁ  KN  LA 

Real  Academia  de  Buenas  Letras  de  Barcelona 

LO  DÍA  7  DE  JANER  DE   1905 

per  r  aoftdémich  eorreiponfiit 

Mossefl  Joseph  fiodíol  y  Cnoill,  Pvre. 


BARCELONA 
Imprenta  de  la  Casa  provincial  de  Caridad 

CALta  DB  MOXTBALSaBB,  MÚHBBO  >> 
1905 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


EGURAMENT  may  se  'ns  acudiría  entretenirnos  en 
esbrinar  algóm  que  's  relaciones  ab  Sant  Pau  de 
Narbona:  mes  lo  cartell  deis  Jochs  Floráis  de  1904 
al  innovarnos  de  que  lo  bisbe  de  Vich  desitjava 
que  s'  estudies  quin  contacte  podía  haverhi  entre 
aquest  Sant  y  lo  seu  Bisbat;  feu  que  hi  parassem  la  atenció.  Se 
tractava  d'  un  punt  que  ningú  encar  havía  tocat  y  axis,  veyent 
la  voluntat  del  Prelat  de  qui  ab  gran  honra  nos  considerém  com 
á  subdits^  varem  posarnos  á  preparar  la  materia. 

Desseguit  la  questió  va  resultarnos  relacionada  ab  dife- 
rents  altres  d'  historia  catalana,  molt  diverses  per  la  materia  y 
lo  temps.  D'  aquí  que  la  dificultat  mes  gran  en  que  ensopega- 
vam  era  la  de  que  lo  Senyor  Bisbe  de  Vich  demanés  un  senzill 
article,  ab  lo  que  era  forQÓs  dexar  sois  esbogats  los  extrems  que 
sois  podían  posarse  en  ciar  en  una  llarga  monografía.  Era  pre- 
cis  que  fossero  breus  y  que  condensessem  molta  materia  en  po- 
ques  planes  y  axis  se  'ns  acudí  que  podía  esser  resolta  aquesta 
dificultat,  apuntant  tot  lo  que  pogués  considerarse  com  á  secun- 
dan en  les  notes,  donant  al  mateix  temps  la  deguda  amplitut  ais 
apendix  de  documents  y  proves,  de  que  era  impossible  prescin- 
dir en  un  trevall  d'  aquesta  mena. 

Per  sort,  lo  Consistori  deis  Jochs  Floráis  mira  ab  indulgencia 
nostre  trevall  que  resulta  premiat  ab  V  objecte  d'  art  ofert  peí 
Prelat  de  la  Seu  Ausetana:  y,  per  si  axó  no  fos  prou,  com  que 
aquest  estudi  no  s'  havía  enclós  en  lo  volúm  en  que  figuran  les 
composicións  Uorejades  en  lo  certamen  barceloní^  la  Real 
Academia  de  Bones  Lletres  ha  acabat  de  distinguirlo  donantli 
aculliment  en  sos  volúms  de  Memories. 

En  quatre  paragrafs  va  dividit  aquest  trevall,  essent  los  dos 


Digitized  by 


Google 


-(  628  )- 

primers  preparatoris  deis  altres.  En  aquells  se  parla  de  com  se 
es  considerada  en  diferents  temps  la  personalitat  de  Sant  Pau 
Narbonés;  en  los  altres  se  tracta  de  com  aquest  está  relacionat 
ab  la  diócesis  y  ciutat  de  Vich  y  de  la  rahó  d'  esser  d'  una  Ue- 
genda  vigatana,  que  's  refereix  al  evangelisador  de  Narbona. 

Y  abans  d'  entrar  en  materia,  no  podém  dexar  de  fer  cons- 
tar com  les  planes  que  seguexen  han  sigut  escrites  sense  pre- 
vencións  y  ab  lo  sol  desitg  de  fer  resplandir  la  veritat.  Al  em 
pendre  lo  tractar  la  materia,  no  sabiam  pas  lo  que  d'  ella  ne 
resultaría  y  sois  procurarém  sempre  respondre  á  les  parau- 
les  del  Psalm  que  adoptarém  per  lema:  Viam  veritatis  ekgi 
(Ps.  CXVIII,  30).  Y  tal  com  la  havém  vista,  la  veritat,  havém 
procurat  presentarla. 

No  's  crega  ningú  que  siguém  interessats  en  destruhir  les  na- 
rracións  mes  admeses  per  lo  poblé;  sois  procurem  esser  sistema* 
tichs  en  edificar  sobre  segur  y  refer  lo  que  'ns  diga  la  veritat. 
A  voltes  es  necesari  podar  y  espurgar  lo  verger  del  passat,  á 
fl  de  que  les  branques  nocivos  no  ofusquin  sa  bellesa  y  xuclin 
la  sava  que  deu  vivificar  y  donar  potencia  al  arbre  de  nostra 
historia.  La  tradició  no  mereix  lo  nom  de  respectable,  ni  deu 
surar  may,  en  perjudici  de  la  veritat. 


Digitized  by 


Google 


Per  estudiar  la  personalitat  de  Sant  Pau  de  Narbona,  havém 
de  valdrens  solament  deis  texts  antichs.  L'  autor  mes  allunyat 
a  nosaltres,  y  per  tant  mes  próxim  al  temps  en  que  degué  veure 
lo  Sant  Narbonés;  que  'n  parla,  es  lo  gran  poeta  cristiá  Aurelí 
Prudenci  Clement  (348-405),  qui,  en  T  himne  IV  ab  que  celebra 
y  corona  ais  martyrs  de  la  fe,  canta: 

Barcinon  claro  Cucufate  freta 
Surget,  et  Paulo  speciosa  Narbo  (1) 

Ab  lo  que  se  'ns  diu  que  á  les  derreríes  del  segle  iv  y  comenga- 
ment  del  v  se  consideraba  a  Sant  Pau  com  a  martyr  de  Nar- 
bona. 

Sant  Gregori  de  Turs  (644-695)  es  mes  espressíu.  Referintse 
ais  temps  del  emperador  Deci,  diu:  hujus  tempore  septem  viri 
episcopi  ordinati  ad  praedicandam  in  Galltas  missi  sunt,  sicut 
historia  passionis  sancli  marlyris  Saturnini  denarral.  Ait  enim: 
Siib  Dedo  el  Grato  consutibus^  sicnt  fidei  recordalione  retinetur, 
primum  ac  summum  Tolosana  civitas  Sanctum  Saturninum 
habere  coeperat  sacerdotem.  Hi  ergo  missi  sunt:  Turonicis,  Ga- 
tianus  episcopus;  Arelatensibu^^  Trophimus  episcopus;  Narbo* 
nae,  Paulus  episcopus:  Tolosae^  Satuminus  episcopus;  Parisia- 
d>,  Dionysius  episcopus:  Arvernis  Stremonius  episcopus;  Lemo- 
vicinis,  Martialis  est  deslinatus  episcopus  (2).  Aquesta  autoritat 
del  segle  vi  afirma  que  envers  V  any  251,  Sant  Pau  evangelisa- 


(1)  Peristephanon;  Hymnus  JF,  vers.  33  y  34.  Patrología  Latina 
de  J.  P.  Migne,  vol.  LX,  columna  363. 

(2)  Historiae  Francorumy  libri  decem;  líber  I,  §  28,  Patrol.  Latín. 
vol.  LXXI,  col.  176. 


Digitized  by 


Google 


-(  530  )- 

ría  Narbona;  essent  molt  digna  d'  esment  per  quan  trac ta va  una 
qüestió  en  que  hi  ana  va  Hígada  V  assercíó  del  origen  de  la  igle- 
sia turonesa  que  de  totes  maneres  ha  vía  d'  interessar  á  Sant 
Oregori,  puix  que  parlava  de  Sant  Gaciá  son  antecessor  en  la 
cathedra.  Axis  es  inútil  recusar  un  tant  espressiu  text. 

Ab  tot,  aquest  Sant  apar  discrepar  de  Prudenci  .en  lo  de 
suposar  mártir  a  Sant  Pau,  puix  que  diu:  Galianas  verOj  Tro- 
phimus  Slremoniusque,  et  Paulus,  alque  Martialis  in  stimma 
sancUtate  viventea,  posl  acquisilos  Ecclesiae  pópalos,  ac  fidem 
Christi  per  omnia  dilatalam,  felici  confessione  migrarunt  (1). 

Se  conservan  unes  actes  de  la  vida  portentosa  del  Sant  Nar- 
bonés,  que,  encar  que  sigan  reconegudament  apócrifes,  no  per 
Qo  es  prudent  prescindir  d'  elles  atenent  sa  alta  antiguitat.  S' 
han  arribat  a  atribuhir  al  segle  v  (2)  y  podrían  conciliar  les 
afirmacións  de  Prudenci  y  Sant  Gregori  desde  '1  moment  que 
nos  contan  que  Sant  Pau  sofri  á  Roma  persecucións  terribles,  en 
les  que  derrama  sang,  essent  enviat  a  les  Galles  ahont  després 
d'  haberse  detingut  a  Beziers  se  dirigí  a  la  metrópoli  narbonesa 
a  prechs  de  sos  habitants,*  evangelisant  la  Ciutat.  Tot  axó  va 
llargament  esplicat  en  mitx  d'  acontexements  fabulosos,  entre 
los  que  hi  ha  la  convocado  d'  un  concili  episcopal  a  Narbo- 
na (3).  Ab  tot  y  essér  poch  espressives,  aqüestes  actes,  respecte 
al  temps  en  que  axó  succehia,  s'  avenen  bé  ab  la  data  fixada  per 
Sant  Gregori,  sens  fer  menció  de  res  que  puga  indicar  los  temps 
apostólichs. 

Al  tres  actes  igualment  apócrifes  de  Sant  Dionis  parissiench, 
fan  referencia  a  Sant  Pau  de  Narbona,  indicantnos  un  cambi  ra- 
dical en  aquest  darrer  punt.  Aqüestes  los  mes  moderns  crítichs 
les  atribuexen  á  fináis  del  segle  octau  (4)  y  diuen  que  després 
de  la  mort  de  Christ,  los  Apostéis  predicaren  tot  lo  mon,  per  lo 
que  decidiren  ajuntar  á  sa  missió  evangelisadora  alguns  varons 


(1)  Id.  id.  id.;  col.  176. 

(2)  Lenain  de  Tilleniont,  Memoires  pour  servir  a  VHistoire  Eccle- 
siaslique  des  six  premiers  siecles.  Vol.  IV.  Article  XII,  Nota  XVIII. 

(3)  Apendix  I. 

(4)  Tillemont.  Memoires,  etc.,  vol.  IV.  Note  IV.  Derrerament  ne 
ha  parlat  Mr.  Julien  Havet,  Questions  Merovingiennes  (Bibliothéque 
de  VEcole  des  Charles ^  vol.  LI,  1890)  y  Mr.  Bruno  Krusch  (Nenes  Ar- 
chives, vol.  XIX,  1894).  Vide:  Ánalecla  BoUandiana;  vol.  X,  pl.  64 
y  vol.  XIX,  pl.  335. 


Digitized  by 


Google 


-(531). 

ais  qui  conferiren  la  dignitat  episcopal.  Entre  aquestos  hi  ha- 
bía Sant  Pau  bisbe  y  confessor  de  Narbona.  Simili  etiam  gratia 
beatissimus  Paulus  aalistes  et  confessor  Narbonensem  provin- 
ciam  salutari  acquisirit  eloquio:  quera  tía  labor  domeslicae  ín- 
bulationis  exercutí,  ul  verum  Domini  esse  famulum  appro- 
baret  (1). 

Una  antiga  vida  de  Sant  Ursi  de  Bruges  poch  posterior  al 
text  anterior  (2)  convé  en  aquest  cambi  de  temps  senyalat  á  la 
predicació  del  Sant  Narbonés.  Diu  que  entre  los  evangelísadors 
de  les  Galies  enviats  á  Sanclis  Apostolis  ab  urbe  Roma  s'  hi 
centava  el  Paulus  Narbonensis  (3). 

Un  codex  que  havía  pertenescut  á  la  iglesia  d'  Arles  y  que 
avuy  figura  eu  la  Biblioteca  Nacional  de  París  tenint  tot  V  ayre 
d'  esser  tret  d'  un  text  de  la  vuytena  centuria,  posa  la  variant 
de  que  lo  Sant  fou  enviat  á  les  Galies  per  Sant  Pere,  durant  lo 
imperi  de  Claudi.  Sub  Claudio  igitur  pelrus  apostolus  quosdam 
discípulos  misil  in  gallias  ad  prediaandum  genlibus  ñdem  Irini* 
latís  quos  discípulos  singulii  urbibus  delegavit.  Fuerunt  hi  Iro^ 
phimus,  paulus,  martialis  ele,  (4). 

Rabanus  Maurus  lo  tant  conegut  escriptor  de  la  primera 
meytat  del  segle  ix  (788-866)  en  sa  vida  de  Santa  Maria  Magda- 
lena diu  que  Sant  Pere,  Romam  iturus,  designavil  regionibus 
Occidenlis  quas  ipse  adire  non  poteral,  Euanjelii  praedicalores^ 
de  nobilioribus  in  Chrislo,  el  anliquioribus  discipulis  Chrisli.  Én- 
trelos disset  pontífices  ó  bisbes  a  qui  senyalá  les  pro  vineles  gales, 
hi  menciona  Paulus  Narbonam^  melropolim  provinciae  Narbonen- 
sis primae  (5).  Axis  tenim  cambiat  lo  temps  en  que  visque  lo 
Sant  Narbonés  fins  a  convertirlo  en  un  deis  mellors  y  mes  an^ 
tichs  dexebles  de  Jesús. 


(1)  Acta  Sanctorum  Bollandiana  Octobris,  vol.  IV,  col.  869. 

(2)  Charles  de  Lasteyrie.  L*  Abbaye  de  Saint  Martiál  de  Limogesy 
Partie  1,  ckap.  /,  y  Fastes  Episcopaux  de  VAncienne  Gaule,  vol.  II, 
par  Vabbé  L.  Duchesne.  Cf .  Anallecta  Bollandiana,  vol.  XIX,  pl.  220 
y  vol.  XX,  pl.  217. 

(3)  Faillon.  Monuments  inédits  sur  V  apostdat  de  Sainte  Marie 
Madeleine  en  Provence.  Vol.  II,  col.  423.  Premiere  partie  chapi- 
tre  IIL 

(4)  Id.  id.  col.  376.  Prim.  part.  Apen.  núm.  2,  §  14. 

(5)  De  vita  B.  Mariae  Magdalenae,  caps.  XXXVI  y  XXXVII. 
Pair.  Lat.  CXII,  c.  1491  y  1498. 

AlKSIOIIAlf.~VllI  84  * 


Digitized  by 


Google 


-(  532  y- 

Duran t  lo  matex  segle  s'  avanza  encara  un  altre  pas,  con- 
fonent  lo  Pau  deis  temps  apostolichs  y  evangelisador  de  Narbo 
na,  ab  lo  Sergi  Pau  de  que  parlan  los  texis  ó  Actes  Apostóli- 
ques  (XIII,  7  á  12),  y  del  qual  V  Apóstol  que  1  convertí  ne 
adopta  lo  nom,  cambiantse  lo  de  Saulus.  Axó  resulta  molt  evi- 
dent,  fixantnos  en  los  antichs  martirologis  y  comparantlos  en- 
tre ells. 

A  tres  grupos  ó  farailies  poden  dividirse  los  mes  vells  marti- 
rologis llatins  (1).  Cada  una  d'  aqüestes  agrupacións,  té  un  text 
primitiu  que  de  segle  en  segle  ha  anat  cambiant  y  fins  aumen- 
tunt,  segons  les  necessitats  y  maneres  d*  esser  deis  pobles  di- 
versos. Los  martirologis  que  podríam  anomenar  pares  son:  lo 
Geronimiá,  lo  de  Beda  y  lo  que  Adó  va  traure  de  Rávenna 

Lo  primer,  que  fins  s*  ha  arrivat  a  atribuhir  á  Eusebi  de  Ce- 
sárea, historiador  del  segle  iv  y  que  's  té  sino  com  a  obra  de 
Sant  Geroni,  de  qui  porta  lo  nom,  com  á  obra  del  segle  v,  tenint 
tot  r  ayre  d*  esser  compost  de  les  noticies  deis  diptichs  y  deis 
>ecorts  de  les  iglesies,  parla  sois  d'  un  Sant  Pau  Confessor  de 
Narbona  (2). 

Lo  martirologi  del  Venerable  Beda  (673-736)  segons  lo  text 
que  sembla  mes  primitiu  y  genuí,  dexa  en  blanchósens  una 
consignació  especial,  lo  día  22  de  raarg  en  que  s'  acostuma  á 
senyalar  la  festa  del  Sant  Narbonés,  pero  la  recensió  de  Florus 
subdiaca  de  Lyó  de  fináis  del  segle  viii,  ja  'ns  parla  de  treballs 
y  tribulacions  que  passá  aquest  predicador  de  Christ,  lo  que  con- 
vé  admirablement  ab  les  actes  que  havem  esmentat  avants.  De 
aquest  martirologi,  Wandelbert,  monjo  de  la  diócesis  de  Tráve- 
ris,  del  segle  ix,  va  treuren  en  gran  part  les  noticies  que  con- 
signa en  lo  seu  calendan  escrit  en  exámetres  llatins  y  en  lo  que 
celebra  al  Bisbe  de  Narbona  sens  afegirhi  mes.  Lo  martirologi 
de  Rabanus  Maurus  també  sois  conmemora  la  mort  de  Sant  Pau 
confessor  de  Narbona. 

Fins  aquí  no  'ns  apartém  de  la  manera  com  se  parla  del  Sant 
abans  del  segle  viii.  Los  texts  del  grupo  adoniá  ja  van  per  al- 


(1)  Vegis  r  obra  del  jesuíta  P.  Joan  B.  SoUeri  que  serveix  de  pró- 
lech  al  martirologi  d^  Usuard.  P.  L.  CXXIII,  c.  459  a  582. 

(2)  Apendix  II,  en  lo  que  's  trovan  reunits  els  texts  deis  martiro- 
logis. Vegis  també  lo  Martyrologium  Hieronymianum  que  Joan  B,  de 
Kossi  y  Lluis  Duchesne  han  enclós  en  la  Acta  Sanctorum  Bollandiana 
Novembris.  Vol.  II,  col.  35. 


Digitized  by 


Google 


-(  583  )- 

tres  camins.  Comengant  per  lo  que  s*  ha  de  considerar  com  á 
típich,  lo  romanO'parvum  que  lo  bisbe  de  Vienne  trova  á  Rá- 
venna  y  quo  's  pot  creure  de  mitjans  del  segle  octau  ja  's  fa 
menció  del  Sant  epucopi  el  discipuli  Aposlolorum.  En  lo  propi 
d'  Adó,  basat  en  aquest  y  que  son  autor  coloca  al  principi  del 
seu,  no  's  diu  gran  cosa  mes.  Lo  de  Usuard,  compost  per  orde  de 
Caries  lo  Calvo  envers  V  any  876,  si  en  la  versió  mes  sencilla 
lo  dia  22  de  Mar?  sois  parla  de  Sant  Afrodisi  de  Beziers  orde- 
nat  per  Sant  Pau  Prelat  de  Narbona,  en  altre  diada,  lo  12  de  de- 
sembré,  ja  consigna  que  lo  Narbonés  fou  enlayrat  á  la  dignitat 
episcopal  per  1'  Apóstol  deis  Gentils  qui  lo  destina  á  aquesta 
Ciutat  quan  se  dirigía  á  la  evangelisació  de  la  Hispania.  En  les 
variants  d'  aquest  codex  se  consignan  diterents  mañeros  de 
veure  aquesta  missió  del  Narbonés,  venintnos  á  donar  á  enten  - 
dre  com  durant  lo  segle  ix  no  hi  ha  vía  fixesa  en  axó  en  les  di 
ferents  iglesies,  y  axis  ja  's  diu  que  fou  ordenat  per  los  Apostéis 
y  enviat  á  la  metrópoli  de  la  Galia  inferior,  ja  que  fou  batejat 
per  r  altre  Pau  y  per  ell  enviat  á  Franga  senyalantli  la  Seu,  ja 
que  era  company  deis  Apostéis  ó  sois  del  de  les  Nacions  qui  en  sa 
peregrinació  á  Espanya  lo  destina  á  Narbona  hont  morí,  des- 
prés  d'  haver  complert  son  ofici  de  predicador,  pié  de  miracles. 

Altres  martirologis  del  mateix  grupo,  ja  de  la  segona  mey tat 
del  segle  ix,  con  lo  falsament  atribuhit  á  Beda,  lo  de  Notker  y 
lo  roma  modern,  que  com  se  sab  es  compost  en  bona  part  del 
abat  d'  Usuard  ab  esmenes  y  adicions  del  Cardenal  Baroni,  ja 
com  si  'n.dub tesen  y  usant  la  frase  quem  tradunt,  afegexen  la 
afirmado  de  que  lo  Contessor  narbonés  sería  lo  Sergi  Pau  Pro- 
cónsul convertit  á  Paphos,  confonent  en  una,  dues  personalitats 
que  los  escriptors  antichs  havian  posat  en  segles  distants. 

Y  aquesta  nova  manera  d'  esser  de  Sant  Pau  Narbonés  es  la 
que  's  feu  popular  durant  lo  segle  x  y  següents,  en  tot  lo  Mitjdía 
de  Franga,  adoptantla  d'  una  manera  especial  la  iglesia  de 
Narbona.  Y  axis  la  veyém  admesa  en  lo  manuscrit  de  que  'ns 
parla  T  Oth  Mothé  com  á  vist  á  prineipis  del  segle  xvii  al  con- 
vent  de  Daurade  de  Tolosa  (1)  y  que  ab  Ueugeres  variants  y 


(I )  Lo  que 'ns  interesa  diu:  Sanctus  Paulus  Narhonensis  Episcopus , 
SergiuB  dictus,  ex  Papho  Ínsula^  daemoniorum  curator  et  ecclesiarum 
structor^  Stephano  praecipuo  diácono,  viro  sanctiasimo,  omnes  ecclesias 
commitensj  Rufum  Avenione  praeflxity  et  Tolosam  petiit,  ubi  Verbum 
Domivi  praedicans,  plurimas  ecclesias  benedixit  titulo  Christif  etpres- 


Digitized  by 


Google 


-(584)- 

mes  extensament  está  continguda  en  un  codex  del  segle  xn  que 
procehint  de  Moissac,  avuy  guarda  la  Biblioteca  Nacional  de 
París  (1).  Ab  tais  elements  resulta  arrodonida  la  Uegenda,  que 
com  á  pura  veritat  nos  ha  trames  Pere  Equili  ó  de  Natalibus  (2). 
Y  ávuy  encar  que  semblí  estrany,  continua,  per  molts  trance- 
sos,  falsejada  la  figura  del  evangelisador  de  Narbona.  L'  eclec* 
ticisme  modem,  volentnos  sostenir  y  preconisar  d*  alguna  ma- 
nera la  especie  d'  aureola  de  maravelles  ab  que  lo  poblé  ha  omat 
la  figura  de  Sant  Pau  Narbonés,  ha  prescindit  de  tot  lo  que  podia 
fer  nosa  y,  tríant  de  totes  les  versions  lo  que  mes  podía  ferir  la 
imaginación  ha  ajuntat  les  afirmacions  de  totes  les  épDques,  fent 
un  sol  del  Procónsul  convertit  al  cristianisme  per  lo  gran  Após- 
tol deis  Pobles  y  del  Bisbe  que  vessá  sa  sang,  conforme  diuen 
les  actes  reconegudament  apócrifes.  Axis  avuy  encar  veyem 
¡libres  de  devoció  en  que  los  narbonesos  fan  piadosos  considera- 
cions  sobre  la  conversió  de  Pau  Sergi  y  V  abandon  deis  erros 
del  paganisme,  ponderant  sa  renuncia  ais  honors  y  grandeses 
humanes,  lo  mateix  que  los  seus  sufriments  per  Jesucrist  que  li 
han  valgut  lo  nom  de  martyr,  parlantse  de  sa  elevació  al  epis- 
copat  y  de  la  missió  que  li  confia  V  Apóstol,  del  poder  que  Deu 
li  ha  donat  sobre  mals  y  malalties  y  de  sa  mort  ditxosa  en  bra- 
Qos  del  diaca  Esteve  (3).  Llegint  axó  apar  que  'ns  trovém  encara 
al  segle  xiii  ó  xiv  y  que  no  totbom  haja  aprés  de  buscar  la  veri- 
tat en  tot  y  abans  que  tot. 


n 


Es  necessari  que  digam  alguna  cosa  sobre  la  manera  com  s' 
ha  entes  la  persoualitat  del  Sant  Narbonés  á  Catalunya.  La 


byteris  ac  diaconia  ihi  ordinatis  Narbonam  rediit,  ac  Hispanias  prae- 
dicando  peragravit^  tandemque  Narbonam  repetens,  plenu$  dtebus  et 
mentii,  a  Stephano  diácono  sepultus  est,  {De  Myat.  OaÜiae  scriptori- 
bus,  pl.  947). 

(1)  Apéndix  III. 

(2)  Apéndix  IV. 

(3)  Vegis  entre  aitres  V  opuscol:  Frieres  a  Saint  Pau  Serge,  pre- 
mier Evéque  de  Narbonne. 


Digitized  by 


Google 


-(  585  )- 

gran  font  per  comengar  á  disertar  sobre  aquest  punt,  desde  1 
moment  que  no  'ns  donan  noticies  ni  los  escriptors  de  la  antigua 
Iglesia  Hispana,  ni  les  lapides  y  monuments,  tindría  d'  esser  la 
liturgia  Pero  avuy  tampoch  nos  es  permés  trovar  materials  que 
'ns  donguin  noves  anteriors  al  segle  x  Ni  tan  sois  possehim  Ui- 
bres  liturgichs  que  'ns  permetin  formarnos  cabal  concepte  de  lo 
que  era  lo  nostre  primitiu  ritu  eclesiastich.  Sois  sabem  que  ales- 
hores  nostra  térra  tenia  adoptada  la  liturgia  que  s'  ha  anomenat 
occidental  llatma,  que  era  la  S3guida  al  Njrt  d*  Italia,  á  les  Ga- 
lles, á  la  Iberia,  á  la  Bretanya  y  a  la  Irlanda  y  que  si  alguns 
han  batejat  ab  lo  nom  de  galicana  (1)  altres  ab  impropietat  ma- 
nifesta,  han  dit  mozarábica.  Aquesta  era  la  directiva  del  cuite 
durant  los  temps  de  la  dominació  wisigoda,  continuant  com  á 
tradicional  y  prescrita  per  los  concilis  del  segle  vii  durant  les 
primeries  de  la  reconquesta,  quan  los  franchs  ja  la  havian  de 
xada  en  temps  de  Pepi  lo  Breu  y  fet  adopció  de  la  II  i lina  orien- 
tal ó  romana.  La  influencia  franca  feu  que  á  passos  comptats, 
durant  los  segles  ix  y  x,  s'  anés  oblidant  per  los  catalans  lo  ritu 
tradicional  venint  finalment  V  abandon  absolut  durant  la  centu- 
ria següent:  per  lo  que  tot  indica  que  no  porta  gayre  perturba- 
do la  tant  discutida  decissió  del  concili  barceloni  de  l(Xi9  ó  1071, 
que,  segons  se  diu,  acaba  ab  ell. 

De  la  liturgia  aquesta  primitiva,  lo  mellor  que  'n  tenim  avuy 
dia  son  los  compilacions  ordenados  per  lo  célebre  arquebisbe  de 
Toledo  Francesch  Jiménez  de  Cisneros;  imprimintse  lo  missal 
r  any  1600  y  lo  breviari  dos  anys  després.  Aqüestes  edicions  apar 
que  'ns  reflexan  ab  suflcient  claretat,  les  principáis  caracterís- 
tiques  de  tal  liturgia,  puix  que  s'  hi  conforman  les  indicacions 
que  *ns  fan  los  Pares  de  la  iglesia  wisigoda  ibérica,  especial- 
ment  Sant  Isidor,  y  tot  lo  que  respecte  á  prescripcions  liturgi- 
ques  ens  donan  los  cánons  conciliars. 

Atenent  que  es  impossible  precisar  si  en  una  cosa  tant  espe- 
cial com  es  la  commemoració  d'  un  Sant,  aquelles  edicions  cis- 
nerianes  responen  del  tot  á  lo  practicat  abans  del  segle  viir, 
resultará  que  estem  á  les  fosques  respecte  al  cuite  primitiu 
tribu tat  á  Sant  Pau  Narbonés.  Lo  Missale  mixtum  sccundum 
regulam  B.  Isidori  es  una  veritat  que  en  lo  calendan  al  XI  Mar- 


(1)  Vegis  lo  notable  estudi  de  Mgr.  Lluis  Duchesne:  Origines  du 
CvXte  Qirétien,  étude  de  la  liturgie  latine  avant  Charlemagne.  Chapi» 
¿re///(3.«ed¡c¡ó). 


Digitized  by 


Google 


-(  536  )- 

tu  posa  Pauli  Episcopi  el  confessoris^  limitantse  a  dir  en  lo  pro- 
pi  deis  sants:  Pauli  Episcopi  el  confessoris  omnia  dicanlur  unius 
confessoris  (1),  ab  lo  que  no  sabem  pas  si  en  axó  's  tracta 
d'  una  indicació  prou  antigua  ó  d'  una  adició  posterior.  Lo  Bre- 
viarium  Gothicum  no  parla  d'  aquest  Sant  mes  que  en  la  part 
afegida  peí  Cardenal  Cisneros:  In  sancli  Pauli  Episcopi  el  con- 
fessoris omnia  dicanlur  unius  Confessoris  Pontificis  (2).  Aixis 
no  tenim  res  positiu  que  'ns  ilustri. 

Si  d'  aquí  passém  á  esbrinar  lo  que  succehí,  durant  los  se- 
gles  X  y  en  avant,  havém  de  regonexer  que  en  lo  que  's  refe- 
reix  á  Sant  Pau  de  Narbona  Catalunya  adniet  sens  discussió  lo 
que  li  vé  de  Franca  y  que  res  indica  una  tradició  continuada. 

Y  axó  no  es  pas  estrany.  Los  Ilibres  liturgíchs  catalans  que 
*ns  quedan,  demostran  sempre  la  influencia  francesa,  que  pro- 
cura per  mil  medis  fer  oblidar  tot  lo  que  tenia  ayre  de  wisigotb. 
Axis  lo  general  es  trovar  guardats  en  nostres  arxius  eclesias  - 
tíchs,  volums  que  son  una  copia  de  la  liturgia  del  Mitjdía;  y  los 
que  mes  primitius  son,  venen  a  barrejar  aquesta  ab  algom  an- 
terior que  aviat  desapareix  Per  qó  les  primores  noves  que  tro- 
vem  sobre  Sant  Pau  de  Narbona,  son  un  reflex  de  lo  que  's  creya 
a  r  altre  part  del  Piríneu  y  de  lo  que  tenia  intenció  de  fer  creu- 
re  d'  una  manera  especial  la  Seu  de  Narbona.  a  fi  d'  apoyar  ses 
pretensions  de  metrópoli  sobre  les  iglesies  catalanes.  Lo  Uarly- 
rologium  Romanum  existent  en  V  arxiu  barceloni  de  la  Corona 
d*  Aragó  y  procehint  del  monestir  de  Sant  Cugat  del  Valles,  que 
apar  ha  d'  atribuhirse  a  ben  entrat  lo  segle  onzé,  ab  variants  de 
páranles  nos  explica  lo  que  portan  los  de  Beda  y  Notker,  do- 
nantnos  del  tot  feta  la  Uegenda  en  que  's  confon  1'  evangelisa- 
dor  de  Narbona,  ab  lo  Sergi  Pau  Procónsul  (3).  Los  martirologis 


(1)  P.  L.  LXXXV,  col.  754. 

(2)  P.  L.  LXXXVI,  col.  1106  y  1283. 

(3)  Codex  senyalat  ab  lo  nombre  22.  XIKalend.  Április,  In  Galiis 
ciuitate  narbona^  natalis  sancti  pauli  episcopi  et  confessoris,  Quem 
tradunt  eundem  fuisse  sergium  paulum  virum  prudentem  a  quo  ipse 
Paulus  sortitas  est  ñamen  qui  eum  fidei  Christi  subegerat,  Quique  ab 
eodem  sancto  paulo  apostólo^  cura  ad  yspaniam  predicandi  graiia  pe- 
ragevet  in  prefatam  urbem  Narbonam  relictus  predicationis  officia 
non  segniter  impleto  clarus  miracuUs  coronatus  gloriase  sepeUtur,  Ais 
III  idus  Decembris  afegeix  aquest  text  que  resulta  truncat  per  serbo 
també  lo  codex:  Eadem  díe  festiuitas  sancti  pauli  Narbanensis  episco- 
pi et  confessoris,.,. 


Digitized  by 


Google 


-(  637  )- 

vigatans,  que  obehexen  a  una  tradició  ben  bó  del  segle  x,  ya 
veurem  com  se  conforman  ab  lo  d'  Adó  y  sois  parlan  del  dexe- 
ble  deis  Apostols.  Cap  d'  ells,  ni  cap  Uibre  liturgich  cátala  an- 
terior al  segle  xi,  havem  vist  que  'ns  convertexi  al  Sant  en 
Evangelisador  de  la  nostra  térra. 

Axó  per  primera  vegada  ho  conta  la  falsa  butllá  del  Papa 
Esteve  VI  dirigida  á  Hermerair  de  Narbona  y  Frodoi  de  Barce- 
lona, document  que  está  probat  que  es  pura  invenció  del  segle  xi 
per  apoyar  les  pretensions  de  la  iglesia  narbonesa  sobre  Cata- 
lunya y  flns  sobre  tota  Espanya  (1);  fentse  la  falsiflcació,  cosa 
molt  comú  en  aquell  temps,  ab  ocasió  de  les  qüestions  origina- 
des  per  haver  rebut  lo  pali  lo  bisbe  de  Vich  Berenguer  de  Rosa- 
nes  (2).  En  aquest  document  s'  arrivá  mes  enllá  que  no  s'  havia 
arrivat  jamay,  contantse  per  peces  menudes  cora,  quan  V  Após- 
tol Sant  Pau  venia  á  Espanya,  porta  en  sa  companyia  a  Trofim, 
Sergi  Pau,  Torquat,  Segon  é  Indaleci,  ab  altres  qu'atre  dexebles 
mes,  resultant  que  al  primer  va  dexarlo  á  Arles,  enviant  desde 
Narbona  á  Torquat  y  sis  altres  companys  á  Galicia,  tot  segons 
la  orde  que  tenia  rebuda  del  Princep  deis  Apostols;  passant  ab 
son  preferit  Sergi  Pau  á  Espanya  recorren t  les  ciutats  y  prevé- 
nint  á  tots  que  estessen  subgectes  al  dexeble  que  quedaría 
Bisbe  de  Narbona  y  qual  apostolat  devia  estendres  per  tota  Es- 
panya Després  lo  Narbonés  cun:plint  les  ordenacions  del  ;  eu 
mestre,  segons  la  matexa  butlla,  per  si  ó  per  sos  dexebles,  visi- 
tarla tota  la  regió  que  se  li  havia  confiat.  L'  autor  d*  aquesta 
novela  tenia  la  tranquilitat  d'  invocar  los  escrits  del  Sants  Lean- 
dre,  Isidor,  Brauli,  Julia  y  demés  ornaments  de  la  iglesia  wisi- 
gotba  y,  per  sí  encar  se  'n  dubtés,  tres  volums  de  les  gestes  de 
Sant  Pau  escrites  per  los  seus  dexebles.  Se  compren  que  posat  a 
a  inventar  no  's  volía  quedar  á  raitj  lloch. 

Un  arriva  á  pensar,  veyent  axó,  si  Narbona  bauria  portat  sa 
ambició  fins  á  constituhir  una  especie  de  patriarcat  llatí  occi  • 
dental  donant  á  sa  Seu  una  importancia  que  sois  tenian  molt  con- 
tades  en  lo  mon  cristiá  Per  sort  nostres  bisbes,  sense  flcarse  en 


'1)  Petrus  de  Marca.  Marca  Hispánica  sive  Limes  Ilispanicus, 
Apéndix  XLIV,  cois  814  A  816. 

(2)  P.  M.  Enrich  Flórez.  España  Sagrada,  vol.  III,  cap.  II,  §  V 
y  vol.  XXV,  cap  I.-Fr  Agustí  Merino  en  la  matexa  obra,  vol.  XLIII, 
tract.  81,  cap.  VII,  §  XXXVII. 


Digitized  by 


Google 


-(  588  )- 

8i  Sant  Pau  havia  fet  ó  dexat  de  fer,  seguiren  la  seva  via  en  pro 
de  la  independencia  religiosa  de  Catalunya, 

D*  aquí  es  que  admetentsc  en  altres  temps  les  afirmacions  de 
la  mentada  butUa,  vingueren  les  dites  de  si  Sant  Pau  Narbonés 
havia  evangelisat  la  térra  catalana,  com  se  Uegia  en  lo  breviarí 
antich  de  Tarragona  (1),  anant  crexent  les  falsedats  fins  adirse 
si  havia  estat  amagat  a  Sant  Pere  de  Roda  trovantse  perseguit 
per  los  seus  matexos  diocessans  (2),  fentse  eco  de  lo  que  mes  bé 
los  venia  diferents  autors  catalana  entre  los  que  es  de  citar  en 
Bernat  Boades  en  sa  historia  escrita  per  allá  V  any  1420  (3>.  Lo 
fals  crónico  de  Flavi  Lluci  Dexter  (4)  mes  modernament  acaba 
per  reformar  tanta  in venció,  resultant  axis  arrodonida  y  com- 
pletada una  llegenda. 


(1)  Ambros  de  Morales.  Crónica  general  de  España^  Ilibre  IX, 
cap  XI  Y  as8t  parece  que  quando  San  Pablo  se  bolvia  ya  de  España  a 
Boma  i  y  no  antes,  lo  dexo  por  Obispo  de  Narbona.  Confoí'me  a  esto  la 
iglesia  de  Tarragona  celebra  solemnemente  la  fiesta  deste  Santo,  leyen 
do  en  sus  maytines  como  aviendo  venido  acá  con  San  Pablo,  predicó 
alli  algún  tiempo,  y  refiriendo  ser  el  Procónsul  Sergio  Paulo,  Por  esta 
tradición  de  la  iglesia  de  Tarragona^  algunas  sus  comarcanas  en  aque- 
llos reynos  rezan  deste  santo  con  solemnidad  y  leen  en  los  maytines  lo 
mismo, 

(2)  Geroni  Pujadas  copia  lo  text  d'  un  ipanuscrit  que.  per  lo  que 
's  coneix,  resulta  esser  un  texit  de  faules  Eu  éll  se  din  que  Sant  Pau 
vegentse  perseguit  per  los  narbonesos  fugi  cap  a  nostra  térra,  ahont 
estigué  tres  anys  en  una  cova  de  la  montanya  de  Sant  Pere  de  Rodes, 
cdiñcanthi  un  altar.  Invenerunt  unam  pulchHorem  speluncam  et  su- 
per  ipsam  unum  parvum  altare^  quod  beatus  Paulus  Narbonensis  edi- 
flcaverat  Episcopus:  imminente  super  eum  persecuiione  Narbonen» 
sium^  duobus  aut  ter  annis  latitans  ibidem.  (Crónica  Universal  del 
Principat  de  Catalunya,  Ilibre  IV,  caps  XIV  y  XV  y  Ilibre  VI,  capí- 
tol LXXXII)  V  abat  HeQuret  en  sa  monografía  Catalunya  catecum- 
baria  referma  lo  apuntat  per  C.  Pujades  ab  un  text  del  narbonés  Guí- 
ilem  Hulari,  quí  escrigué  V  any  1364  per  causa  de  vot,  afírmant  que 
Sant  Pau  vingué  á  Espanya  exercinthi  son  apostolat.  [La  Veu  del 
Montserrat,  29  de  Janer  de  1893). 

(3j    Apéndix  V. 

(4)  Ann  66  Paulus  Narbonensis  Episcopus,  qui  cum  Paulo  venit 
in  Hispaniam  ibidem  praedicat,  Ann.  76.  Paulus  Sergius  fíispali, 
Coí'dubae,  Barcinonae,  Caesaraugustae,  Secuntiae,  et  in  plurimis 
aliis  Hispaniae  urbibus  praedicat;  totamque  Hispaniae  provinciam 
peragrat. 


Digitized  by 


Google 


-(  589  )— 


ni 


i 


Havém  d*  entrar  &  la  part  verament  ifiteressant  d'  aquest 
ostudi,  y  parlar  de  les  relacíons  de  Sant  Pau  de  Narboiia  ab  la 
dióeessis  de  Vich.  Com  havém  indicat  anteriormente  sois  podém 
parlar  desde  lo  segle  desé,  comengaut  per  veore  que  diuen  ó 
que  indican  los  Ilibres  directius  de  ritu  usats  per  la  iglesia  vi- 
gatana. 

Loa  quatre  martirologis,  que  ab  ses  importan ts  anotacions  ne- 
CTológiques,  ha  usat  la  Seu  de  Vich,  tots  diuen  algora  sobre  Sant 
Pau,  eocar  que  ab  un  gran  laconismej  ala  meses  de  man;  y  de- 
sembre.  Lo  mes  antieh  d'  aquests  pertany  al  segle  x,  parlant  del 
episcopi  el  confessoris  díscipiili  apoylolorum^  y  los  aUres  en  us  en 
nostra  iglesia  fins  á  les  derreríes  del  segle  xví,  copian  lo  raa- 
teix  (1).  Essent  aquests  volums  calcats  sobre  1  d'  Adó,  ab  sois  al- 
giuies  adicions  propies  de  la  Seu  de  Vich,  havém  de  notar  eom  no 
ns  donan  grans  detalls  ni  íntroduexen  modíficacions  de  text^  ab 
b  que  no  's  deraostra  pas  un  cuite  esplendores  6  unes  tradicions 
seguides  per  la  iglesia  vigatana  respecte  al  Sant  Narbonés. 

Los  mes  antichs  niissals  vígatans»  no  son  tampoehgayre  mes 
esplícíts  per  indicar  un  ritu  senyalat  per  la  festa  en  qüestió,  Uq 
d'  aquests  llibres^  de  coraensaraents  del  segle  xi^  que  no  es  im- 
probable fos  íntroduhit  per  lo  bisbe  Oliva  (10184046),  abans 
abat  de  RipoU,  y  que  axis  té  tot  V  ayre  de  raanuscrit  monacal, 
nos  posa  la  missa  del  Sant  ais  IIÍ  idus  de  desembre»  anotaetnos 
les  tres  oracions  acostumades  y  lo  prefaei  propis  (í2),  Altre 
missal  del  temps  del  niateix  Bisbe,  portant  la  data  del  1038^ 
derlieació  de  la  Seu  de  Vich,  pot  dirse  igual  al  altre  en  les 
oracions j  en  car  que  no  en  lo  prefaei  (3).  Tots  dos  llibres  fan 
memoria  del  Sant  Pontífice  y  Confessor,  sens  les  esplicacions 
entussiaates  que  serían  d'  exigir  en  la  iglesia  que,  á  creure  les 
afinnacions  posteriors,  1'  hauria  tingut  per  evangclisador  y  ad- 
vocat  especialissim. 

(1)  Apeüdix  VL 

(2)  Apendis  VIL 

(3)  Apendíx  VIL 

MbmORUSí— TTT1  80 


Digitized  by 


Google       J 


-(  540  )- 

Desde  mitj  segle  xi  sembla  com  si  lo  cuite  aquest  adquirís 
veriíable  importancia.  Justament  aleshores  Narbona  havía  de 
teñir  gran  interés  en  presentar  al  seu  evangelisador  relacio- 
nantlo  ab  la  térra  que  pretenia  subjugar  espiritualment,  re- 
trayent  la  mentada  butUa  fingida  del  Papa  Esteve  VI,  á  fi  d' 
apoyar  les  pretensions  respecte  á  la  seu  tarragonina,  que  tot  in- 
dicava  que  no  podia  tardar  á  esser  restaurada.  Y  en  aquest 
temps  es  quan  notém  alguna  indicado  de  cuite  distingit,  al  Sant 
Narbonés,  en  nostra  documentado,  traduhintse  en  alguna  consa- 
grado d*  iglesia  y  en  dexes  testamentarles  (1). 

Aquest  aument  se  trova  clarament  consignat  en  una  consue 
ta  de  la  Seu  ^igatana,  escrita  á  comengaments  del  segle  xiii. 
En  ella  's  considera  la  diada  de  Sant  Pau  baix  lo  ritu  doble,   ab 
primeres  y  segones  vespres  y  antif ones  propies,  que,  com  els  res- 
ponsos y  llissons,  son  reprodúcelo  de  les  actes  apócrifes  del 


(1)  Ultima  voluntat  de  Guifret  Senderet:  et  ad  sanctum  paulum 
de  Narbone,.,  .  Document  mutilat.  ab  data  XII  kaljunii  anno  VII  re  - 
gis  phüippi  (1067)  (Arxiu  Capitular  do  Vich,  calaix  6,  nom.  1958) — 
Testament  sagramental  d'  Ermesindis:  Et  ad  sanctipatUi  narbone  di- 
misit  peciam  unam  ierre  quam  tenet  hremundus  in  gaüicano.  Data 
kaL  AugxÁSti  anni  XXXV  regni  philippi  regia  (1095)  (Arxiu  Capitular 
de  Vich,  calaix  6,  nom.  327). 

D'  aquest  temps  es  la  dedicado  de  la  iglesia  de  Riusech,  prop  de 
Sabadell,  baix  la  advocado  de  Sant  Pau  Narbonés,  consagrantla  lo  Bis- 
bc  de  Barcelona  Guilabert  lo  día  I  de  maig  de  1054  (Mathaeus  Ayme- 
rich,  s.  j.  Nomina  et  Acta  Episcoporum  Barcinonensium,  lib.  II, 
§  XIII). 

Solsament  sabém  daes  iglesies  del  Bisbat  de  Vich  dedicades  á  Sant 
Pau.  La  d'  Anglesola,  avuy  pertanyent  al  Bisbat  de  Solsona  y  la  de 
Pinos  sufragánea  de  Sant  Martí  de  Merlés.  De  cap  d'  elles  conexém  la 
data  precisa  de  la  dedicado,  datant  del  any  1156  lo  document  mes  an- 
tich  que,  parlant  de  la  primera,  ha  arribat  á  nostres  mans  (Arxiu  Capi- 
tular, calaix  24,  vol.  I  de  Concordies,  nom,  11)  y  de  1160  lo  que  taxa  • 
tivament  li  dona  lo  nom  de  Sancti  Pauli  de  Anglesola  (Arxiu  de  la 
Mensa  Episcopal  de  Vich,  vol.  VII  de  Documents. — Drets  de  la  Iglesia 
de  Vich,  nom.  22).  Referents  á  Sant  Pau  de  Pinos  les  primeres  indica- 
ción s  que  havém  trobat  son  les  actes  de  visita  pastoral  de  23  novembre 
de  1331  y  19  de  raaig  de  1357,  citant  aquesta  la  iglesia  com  á  sufra- 
gánea de  Merlés  (Arxiu  Mensa  Episcopal  Vich.  —Visites,  carpeta  I).  Es 
de  notar  com  en  aquesta  iglesia  no  s*  ha  conservat  gayre  precisa  la 
memoria  del  Patró.  En  los  goigs  sois  se  canta  al  confessor  pontífice 
sens  entrar  en  detalls. 


Digitized  by 


Google 


^(  541  )- 

Sant  (1).  Axóla  nostra  Seu  ho  conserva  flus  que  s'  imposaren  los 
Uibres  litúrgichs  del  Concili  de  Trente, 

Entre  les  diades  de  distribució  extraordinaria  que  en  nostra 
catedral  se  conservan  en  una  llista  del  any  1357,  no  hi  ha  pas  la 
del  Bisbe  de  Narbona  (2).  Axó  'ns  posa  sobre  avís  de  com  en 
aquest  temps  no  tenia  gran  importancia  tal  festa,  confirmant- 
nosho  los  breviaris  vigatans  que  en  aquesta  matexa  centuria  nos 
semblan  indicar  una  disminució  de  ritu,  desde  'I  moment  que 
suprimexen  les  primeres  vespres^  substituhint  també  les  segones, 
per  les  de  Santa  Eularia  de  Mérida  (3),  refermant  obertament 
axó  les  consuetes  de  la  primeria  del  segle  xv  (4).  Los  missals, 
tant  lo  de  Sant  Joan  de  les  Abadesses  del  segle  xiii,  pero  molt 
usat  posteriorment,  com  lo  de  Ripoll,  y  especialissimament  los 
propis  per  la  iglesia  catedral  vigatana  (5),  no  donan  pas  gayre  im- 
portancia á  la  f esta  desde  '1  moment  que  senyalan  missa  de  comú 
de  confessors  pontífices,  ab  les  tres  oracions  propies  que  po- 
driam  anomenar  tradicionals  y  que  ja  havém  trovat  en  los  mis- 
sals del  XI;  suprimint  los  prefacis  que  aquests  porta  van  com 
un  recort  vivent  de  la  liturgia  visigótica  ó  primitiva. 

Y  en  aquest  estat  tant  poch  florexent,  queda  la  festa  en  tota 
la  diócesis  de  Vich,  menys  en  lá  Ciutat  que  durant  la  segona 
meytat  del  segle  xv  torna  á  aumentar  lo  ritu  fins  á  ferio  doble 
major,  en  virtut  d'  un  acontexement  que,  en  veritat,  marca  V 
origen  de  les  relacions  que  s'  han  suposat  entre  Sant  Pau  de 
Narbona  y  la  ciutat  vigatana.  Aquest  acontexement  originant 
una  curiosa  llegenda,  ha  fet  que  's  conserves  vivent  fins  avuy 
la  memoria  d'  un  Sant,  que,  á  no  esser  axó,  havém  de  creure 
s'  hauria  esborrat,  com  ho  ha  fet  en  altres  bisbats  catalans. 

Per  contar  axó  es  precís  entrar  en  una  espb'cació  previa. 
Divendres,  día  10  de  marg  de  1475,  va  perdres  la  tantos  voltes 
disputada  vila  de  Perpinyá,  quedant  ab  sa  artillería,  á  mans 
deis  franceses.  Les  trepes  que  V  havían  defensada  y  ampara  van 
lo  Rosselló,  quedaren  soles  y  sense  feyna,  ó  lo  que  es  pitjor,  sen- 
se  ganes  de  feria.  Una  de  les  companyíes  que  hi  ha  vían  entre - 


(1)  ApendixVm. 

(2)  Arxiu  Capitular.  Llibre  de  Coses  Notables  de  la  Iglesia  de 
Vich,  fol.  57,  vers, 

(8)    Apendix  IX. 

(4)  Apendix  VIII. 

(5)  Apendix  Vn. 


Digitized  by 


Google 


-(  542  )- 

vingut,  formada  per  castellans  enviáis  per  lo  princep  Ferrán, 
en  ausili  de  son  pare,  esta  va  capitanejada  per  un  tal  Lluis  Mu- 
darra  ó  Modarra,  quí,  en  lloch  d'  estarse  al  Pirineu  á  deturar 
la  invasió  al  Empurdá,  com  sembla  se  11  tenia  encarregat,  pre- 
ferí anar  ronsejant  per  la  alta  Catalunya  vivint  deis  pobles  que 
tenían  la  mala  sort  de  trovarse  á  son  pas.  Los  que  formavan 
aquesta  tropa  se  deyan  servidors  del  Senyor  Rey,  conservantse 
un  document  en  que  s'  explica  sa  manera  de  discorrer  per  ferse 
sufrir.  Deyan  «que  ells  hauien  servit  lo  dit  Senyor  en  la  vila  de 
perpenya  e  son  presents  quels  sera  pagat  llur  sou  de  dos  mesos 
feta  smena  deis  caualls  que  dins  dita  vila  se  han  menjat,  e  en- 
care de  les  robes  que  y  han  perdudes».  Alegavan  encara  que 
per  lo  Rey  «nols  seria  stat  pagat  lo  sou  de  dos  mesos^  e  que  en- 
tretant  los  seria  destinada  alguna  vila  per  lur  sustancia  e  vida 
fins  fossen  pagats  complidament».  Acaba  van  asegurant  com 
«nols  os  stat  res  seruat,  mostrant  de  aquella  (la  magestat  del 
Rey)  esser  mal  content,  e  per  conseguent  demanauen  les  dites 
coses  los  fossen  complides,  e  que  en  altre  forme  dien  volien  viu- 
re  sobre  la  térra»  (1). 

D'  aquesta  gent  se  valgué  un  incansable  buscador  de  bre- 
gues, en  Llorens  d'  Altarriba  per  donar  un  sust  á  la  ciutat  de 
Vich.  Les  dissensions  d'  aquell  ab  aquesta  venían  de  molt  temps, 
ab  motiu  deis  bans  que  continuament  tenía  la  familia  Altarriba 
ab  altres  no  menys  poderoses  de  la  Plana  y  de  les  que  se  'n  ori- 
gina va  constant  perturbado  per  la  Ciutat.  Desde  son  casal  de 
Sant  Julia  de  Vilatorta,  tres  generacions  sostingueren  bandosi- 
tats,  de  les  que,  en  los  papers  d'  aquell  segle  xv,  es  comú  tro- 
varhi  noticies  deis  seus  resultats  en  forma  d'  homicidis,  tales  de 
bens,  efusions  de  sang,  venjances  y  traydoríes  de  tot  amena  (2). 


(1)  Carta  deis  Concellers  de  Barcelona  á  Joan  II,  data  8  janer 
1476.  (Arxiu  Municipal  de  Barcelona.  Letras  closes  de  1476  á  1477. 

(2)  Que  axó  venía  de  Uany  ho  pro  va  un  document  que  havem 
trovat  incomplert,  de  la  primera  meytat  del  segle  XIV,  en  que  ja  's 
parla  de  divergencies  sagnants,  per  questió  de  drets,  entre  En  Pous 
d'  Altarriba  y  En  líYancesch  de  Malla  (Arxiu  de  la  Escrivanía  Comu- 
na, dit  comunament  Curia  Fumada,  de  Vich.  Pleeh  de  solts,  reunits 
baix  la  rúbrica  Bandositats  y  Gvsrres).  Un  segle  després,  á  16  juliol 
de  1404,  ja  tingué  de  publicarse  ab  intervenció  del  rey  Martí,  una  treva 
entre  En  Pere  Joan  d'  Altarriba  y  los  Malla  en  la  brega  que  al  menys 
f eya  dos  anys  movían  contra  En  Guilabert  de  Canet  y  En  March  de  Vi- 
lalleons  y  sos  valedors  (Curia  Fumada,  Manual  d'  aquest  temps,  de  Be- 


Digitized  by 


Google 


«{  643  )- 

En  Llorens  d'  Altarriba  comenta  com  á  partidari  de  Joan  II 
contra  la  térra  T  any  1468.  Per  lo  juliol  lo  Rey  V  incorpora  al 


renguer  Folcrá).  Poch  després  En  Pere  Joan  mateix  sosté  bandositat 
ab  los  Pagnera,  Orís  y  Malla,  trovantsen  detalla  especialment  V  any 
1420.  Dinou  anys  després,  tenim  noves  Iluytes  sostingndes  per  Bernat 
Guillém  d'  Altarriba  y  lo  seu  cosí  Berenguer  de  Montcorb,  contra  En 
Jofre  Gilabert  de  Cruylles,  senyor  del  castell  de  Rnpit,  En  Jaume 
Alamany  de  Bellpuig  y  los  Malla  pare  y  fiU,  anomenats  Guillém  y 
Bernat  Guillém;  perpetuantse  la  intranquilitat  durant  tota  la  vida  d' 
aquest  Altarriba,  que  *s  ven  tenía  valedora  poderosos  en  la  matexa 
Cort  Reyal,  puix  que  los  Concellers  de  Vieh,  per  tant  que  hi  acudissen 
en  quexa,  no  podían  lograr  que,  qui  hi  tenía  obligació,  s'  interessés 
seriament  per  la  causa  de  la  Ciutat,  que  era  la  de  la  pau.  Aquesta 
bandositat  T  any  1452,  ocasiona  la  mort  violenta  del  Cruylles,  origi- 
nantse  una  lluy  ta  jurídica  sobre  si  era  procedent  venir  á  pau  y  treva 
la  familia  del  mort  y  V  Altarriba  (Curia  Fumada.  Vol.  I  de  Protesta- 
cions  de  Jaume  Valls).  Les  paus  sovint  pactades,  no  tenían  duració  y 
axis  cinch  anys  mes  tart  no  faltaren  noves  rivalitats  entre  lo  mateix 
Bernat  Guillém  d*  Altarriba  y  los  Malla,  Clavella,  Vergós  y  altres; 
pero  la  significació  bullanguera  d*  aquest  s'  aumenta  V  any  1462,  ab 
motiu  de  la  Iluyta  deis  remenses  y  la  revolució  contra  Joan  II.  L*  Al- 
tarriba aleshores  mou  ais  remenses,  essent  fet  Capitá  General  d'  ells 
lo  juliol  de  1463,  notantse  com  la  ciutat  de  Vich,  que  tant  se  distingí 
en  aquelles  qüestions,  fou  1'  objecte  preferent  de  les  sues  embestides. 
Aleshores  T  Altarriba  en  paga  tingué  de  veure  com  li  era  enderrocat 
son  casal,  se  li  confiscaven  los  bens  y  era  perseguida  sa  familia,  mo- 
rint  segons  sembla,  en  una  escaramu9a  sostinguda  per  la  seva  gent 
contra  los  de  Berga,  á  primera  d'  Octubre  del  any  1464.  Després  d' 
aquesta  mort,  lo  rey  Joan  II  á  20  de  novembre,  nombra  Capitá  deis 
seus  partidaris  al  fiU  gran  del  Altarriba,  anomenat  Salvador,  qui  no 
apar  pas  que  fes  gran  cosa  de  particular,  sortint  després  lo  germá 
d'  aquest  anomenat  Llorens,  qui  's  mostrá  digne  fill  del  pare  en  lo  de 
les  bandositats  y  amenaces  contra  la  Ciutat  (Vegis  V  importantissim 
trevall  d'  En  Francesch  Carreras  y  Candi  titolat:  Lo  Capdill  Vigatá 
Bernat  Guillém  d'  Altarribay  en  lo  volum  deis  Jochs  Floráis  de  Barce- 
lona del  any  1895).  En  Salvador  d*  Altarriba  la  nit  del  día  6  de  febrer 
de  1465,  tingué  una  brega  acompanyat  de  En  Pujol  y  En  Pons  des 
CatUar,  ab  En  Nicolau  Prat  y  altres,  en  la  Coromina  de  Maullen,  essent 
fet  presoner  ab  quatre  altres  cavallers  (arxiu  Municipal  de  Vich.  Car- 
tes  de  1461  á  1466.  7  Febrer  dirigida  ais  Concellers  de  Manresa).  A 
13  d*  agost  del  eny  següent,  aquest  personatge  ja  era  difunt  (arxiu  de 
la  Veguería,  procés)  havent  sortit  de  la  presó  ab  fian9a,  cosa  d*  un 
mes  abans. 


Digitized  by 


Google 


^(  544  )- 

servey  del  seu  primogénit  lo  princep  Ferrán,  seguint  los  acon- 
texements  de  la  guerra,  en  la  que  fou  captivat  á  les  derreries 
del  any  1469,  sortint  Uiure  á  primers  del  any  S2güent.  Al  re- 
duhirse  á  la  obediencia  del  Rey  d'  Aragó  la  ciutat  de  Vich,  lo 
día  8  de  juny  de  1472,  V  Altarriba  tira  per  lo  seu  cantó,  movent 
rahons  y  bandositats.  Desde  lo  castell  d*  Orís,  ab  lo  que  *8  queda 
contra  tot  dret  després  de  la  guerra,  continua  excitant  los  odis 
que  d'  antich  havían  tingut  á  diferents  families  relacionados  ab 
Vich,  encenentse  axis  les  bregues  que  ab  En  Berenguer  de  Mont- 
corb,  de  Sant  Joan  de  les  Abadesses,  y  En  Joan  Ferrer  del  Pu- 
jol, de  Sant  Hipólit  de  Voltregá,  sostenía  contra  los  Ansies  y 
Jofre  Gilabert  de  Cruylles,  los  Rogar,  Guillém  y  Gilabert  de 
Malla,  los  Francesch,  Joan  y  Jaume  Vicens  d' Orís  y  En  Ga- 
briel Sentmartl,  tenint  encar  altres  dissensions  ab  los  Pons  de 
Malla  pare  y  fill  y  ab  los  seus  partidaris.  L'  any  1473  se  pacta 
una  treva  entre  los  Cruylles  y  1*  Altarriba;  pero  á  fl  d'  any,  ja 
tomavan  á  sortir  les  enemistats,  que,  per  altre  part,  no  havían 
parat,  ab  los  Orís  y  los  seus  prop  parents  los  Malla,  que  volian 
recobrar  lo  castell  que  portava  lo  nom  deis  primers. 

Al  comentar  T  any  1475;  les  bregues  estavan  mes  enceses 
que  may:  pro  aviat  un  incident  ho  acaba  d'  abrandar.  Lo  día  26 
de  juny  En  Gilabert  de  Malla,  ab  En  Jaume  Orís  y  En  Sentmar- 
tl, s'  apodera  de  la  casa  d'  Eures  ó  torre  de  Dorrius,  situada 
envers  una  hora  de  Vich,  que  era  d'  un  pacífich  ciutadá  lo  pa- 
rayre  Joan  Sala  (1),  ab  V  íntent  de  talar  les  cuUites  de  V  Alta- 


(1)  L'  antiga  domvs  de  Ederis  darant  lo  segle  xv  pertanyía  á  la 
familia  Dorrius,  per  lo  que  á  voltes  la  trovem  citada  ab  lo  nom  deis 
possessors.  Aquests  també  prengueren  part  en  les  guerres  del  temps 
de  Joan  II,  indicantaos  que  en  un  principi  En  Bemat  Dorrius  se  feu 
del  partit  de  la  térra,  lo  fet  de  que  á  16  y  19  d*  octubre  de  1463  los 
concellers  vigatans  li  dexessen  en  comanda  diferents  armes  de  foch 
y  de  corda  pro  custodiendo  et  deffendeiido  domum  meam  de  eures  de 
manu  inimicoi'um  (Coria  Fumada.  Man.  XIII  de  Jaume  Valls).  Des- 
prés degué  ferse  del  partit  reyal  obtenint  una  capitanía,  lo  que  li  val- 
gué  que  li  f ossen  detinguts  los  seus  bens  y  quedes  arruinat.  Havém  tro- 
vat  un  document  en  que  lo  rey  Joan,  á  9  janer  de  1474,  se  dirigeix  al 
Veguer  de  Vich  y  demés  oficiáis,  perqué  acudin  A  veure  si  's  pot  fer 
recobrar  algom  deis  bens  d'  aquell  á  qui  diu  pauperis  et  miserabilis 
(Id.  plech  Bandositats  y  Ghierres).  A  23  desembre  de  1466,  En  Bemat 
Dorrius  encar  consta  com  á  senyor  de  la  domtis  de  Eures  (Id.  Joan 
Salles,  manuals  d*  aquest  temps),  pero  á  17  febrer  de  1468,  En  Joan 


Digitized  by 


Google 


-(  545  )— 

rriba.  Ab  tot  y  que  lo  Rey,  atenent  aleshores  la  quexa  del  Con- 
cell,  enviá  un  algutzir  per  posar  orde  á  les  coses,  no  's  logra 
res;  per  lo  que,  á  8  de  juliol,  los  Concellers  nombraren  dos  em» 
baxadors  perqué  vegessen  á  Joan  II  y  li  donessen  entenent  de 
posar  en  concordia  ais  bandolejants.  Al  cap  d'  un  mes,  tingué 
de  ferse  altre  embaxada  sobre  impostes  y  fogatges,  aprofltantse 
la  ocasió  per  instar  sobre  lo  mateix:  per  lo  que  entenian  los 
Concellers,  que  era  necessari  que  's  forgás  áN'  Altarriba  perqué 
restituhís  lo  castell  d'  Orís  ais  que  'n  tenían'  lo  nom  y  devían 
esserne  possessors  llegítíms. 

Vingué  á  empitjorar  les  relaóions  entre  laCiutat  y  En  Llorens, 
la  nova  de  que  lo  Rey  volía  empenyorar  algunes  parroquies  uni- 
des  á  Victi,  dientse  que  precisament  pretenia  ferho  al  Altarriba, 
al  qui  se  posaria  de  condició,  restituhís  lo  castell  d'  Orís;  intent 
que,  per  lo  que  vulnerava  los  drets,  fou  seriament  protestat  per 
la  Ciutat,  enviant  dos  delegats  á  la  Cort  General,  que  de  vía  ce- 
lebrarse á  Barcelona.  Tot  axó  anava  acompanyat  de  bullangues 
continuades,  dintre  y  fora  de  Vich,  aumentantse  cada  día  la 
antipatía  d'  aquesta  ciutat  per  1'  Altarriba;  per  lo  que  ell,  recor- 
dant  ja  la  part  que  Vich  ha  vía  prés  en  la  presa  deis  bens  del 


Sala  ja  porta  lo  titol  de  presidem  sive  Capitaneum  dicte  domua  de  Su- 
res (Id.  Pere  Joan  Franch,  manual  del  temps),  observantse  á  22  no- 
vembre  de  1473,  com  En  Joan  Sala  ja  s'  arrendara  aquesta  y  les  terres 
adjuntes,  tenintse  com  á  tenena  certis  titulis  domum  de  eures  (Id.  Joan 
Selles,  manual  d'  aquest  any).  Deu  anys  després,  En  Joan  Dorrius  flll 
natural  d*  En  Bernat,  aleshores  ja  difunt,  movia  qüestió  al  Sala  y  á  sa 
muller  racione  seu  occasione  hereditatis  domus  de  eures  et  bonorum 
den  dorrius:  per  lo  que  ^  22  desembre,  s*  anava  á  nombrar  compone- 
dors  que  resolguessen  (Id.  manual  de  Joan  Valentí  de  la  Campana). 
En  Sala  tenía  dret  á  la  heretat  d'  En  Dorrius,  per  esser  casat  ab  N'  An- 
tonia germana  d*  En  Francesch  Tallander,  alias  Borra  (Capítols  ma- 
trimoniáis á  23  juny  de  1463  en  lo  manual  de  Jaume  Valls),  abdós 
filis  del  Antoni  Tallander,  alias  Mossen  Borra  militis,  y  de  AldonQa 
Dorrius,  germana  del  citat  Bernat  (Id.  Lib.  Comú  de  Joan  Salles, 
document  de  23  octubre  de  1464).  Com  que  aquest  sembla  no  dexava 
mes  que  un  fill  illegitim,  los  bens  devían  passar  á  sa  germana  ó  ais 
llegítims  descendents  d'  aquesta,  tocantne  una  part  á  la  muller  d'  En 
Joan  Sala.  Aquest  Antoni  Tallander  era  hereu  del  célebre  Mossen  Bo^ 
rrat  tant  conegut  por  lo  sepulcre  existent  ais  claustres  de  la  Seu  bar- 
celonina,  de  qui  consta  que  s^  havía  casat  en  prímeres  noces  ab  una 
dama  anomenada  Damiata,  de  la  que  també  tingué  successió. 


Digitized  by 


Google 


•-(  546  )- 

seu  pare  (1),  debia  buscar  ocasió  de  venjarsen  cumplidament. 
Les  tropes  d^  En  Mudarra,  que  aleshores  mostravan  intent  de 
baxar  cap  á  la  Plana,  afanyoses  de  botí,  podían  proporcionarli 
la  satisfácelo  de  ferse  sentir  pesadament  sobre  Vich,  y  axis  ab 
elles  se  posa  d'  acort. 

Lo  Capítá  d'  aquesta  companyía  castellana,  tot  dísposantse 
per  lo  camí,  anava  fent  com  si  volgués  passar  de  llarch  sena 
perjudicar  per  res  la  Ciutat;  per  lo  que  havía  enviat  missatgers 
per  millor  ferho  creure  ais  Concellers  vigatans.  Aquests  pre- 
vísors  y  malfiantsen  per  alguna  confidencia  que  *ls  venía  de 
bona  part,  ha  vían  concedit  á  les  tropes,  que  poguessen  avitua- 
llarse sens  entrar  en  eos  dins  la  Ciutat,  permetent  per  go,  que 
deu  ó  dotze  deis  cavallers  quí  ana  van  ab  elles,  ab  un  servidor 
cada  un,  poguessen  allotjarshi  alguns  dies.  Axis  estava  la  cosa, 
quan  l'Altarriba,  endevinant  la  intenció  que  tenían  d' apode- 
rarse d*  alguna  població  d'  importancia,  ana  á  trovarles  á  Ripoll, 
proposant  á  En  Mudarra,  entrar  faciiment  y  ferse  seva  la  ciutat 
de  Vich.  D*  aquesta  manera,  la  companyía,  trovaría  una  com- 
pensació  de  les  pagues  q:e  se  li  de  vían  y  En  Llorens  hauría  sa- 
tisfets  sos  odis  contra  la  població  enemiga;  resultant  que  's  tro- 
varen la  primera  y  ell  convergint  á  una  idea  per  qual  execució 
se  completavan. 

Fets  los  pactes  entre  N'  Altarriba  y  En  Mudarra,  aquest  co- 
mengá  á  obrar,  flcantse  al  castell  de  Besora.  que  tindría  En 
Pons  des  CatUar,  lo  que  acaba  de  posar  en  guardia  ais  vigatans, 
que,  malfiats  de  les  paraules.  s*  afanyaren  á  posar  en  estat  de 
defensa  la  Ciutat.  Axó  no  podía  menys  de  contrariar  al  Capítá, 
qui  lo  día  10  de  desembre,  envía  tres  emissaris  per  calmar  ais 
Concellers  de  Vich  y  reformarlos  les  seves  bones  intenciona, 
emissaris  que,  ben  instruhits  de  lo  que  's  tramava,  procuraren 
quedarse  dins  Vich;  resultant  esser  tretze  cavallers  y  tretze 
peons  los  que  En  Mudarra  hi  tenía  ja  dins  les  muralles. 

Mentres  axó  passava,  En  Mudarra  ab  cent  cavalls  y  dos  ó 
tres  cents  homes  de  peu»  acompanyat  de  N'  Altarriba,  ja  *s  po- 


(1)  Una  carta  de  la  Ciutat  á  Pere  de  Portugal,  datada  28  juny 
de  1465  diu:  «Yostra  senyoría  no  ignora  com  naltariba  subuertia  e  del 
tot  destroia  tota  aquesta  térra  e  com  a  instancia  impurtunitat  e  suplí- 
cacio  nostras  las  casas  suas  e  moncorb  foren  haudas  de  que  vostra 
senyoría  sab  quina  e  qual  quantitat  ne  rebe  ultra  les  grans  despeses  que 
per  a90  aquesta  ciutat  aporta.»  (Arxiu  Municipal.  Cartas  1461-1465). 


Digitized  by 


Google 


-(  547  )- 

sava  á  Manlleu,  ben  prop  de  Vich.  D^  axó  ne  tingueren  esment 
los  Concellers,  per  un  contrari  de  N'  Altarriba,  En  Guillém  de 
Malla,  á  qui  dona  va  informes  fldedignes,  de  com  estava  tramat 
V  assalt  y  'sorpresa  de  Vich  per  1^  endemá  fixant  que  s*  aniria 
per  destruhir  un  portal,  precisament  un  deis  companys  d'  En 
Mudarra  dit  Joan  de  la  Muela,  ab  qui  ell  ha  vía  fet  pacte  d'  en- 
tregar un  cavall  si  li  descubría.  Los  Concellers  alterats  per 
aquesta  revelado,  miraren  com  podía  verificarse  1'  assalt;  inqui- 
rint  sobre  la  gent  sospitosa  allotjada  dins  la  Ciutat,  notaren  que 
sois  hi  había  los  mentats  homes  d'  En  Mudarra  y  que  aquests 
encara  feyan  correr  la  veu  de  que  1*  endemá  á  primera  hora, 
volían  sortir  de  Vich;  ab  lo  que  *s  calmaren  algom  les  deseen- 
flanees  deis  encarregats  de  la  direcció  tíe  Vich. 

Vingué  lo  día  11  y  de  bon  matí  los  tretze  cavallers  castellans 
sots  capitanía  d*  En  Diego  Olmedo,  entrat  lo  dia  abans  com  á 
missatger,  ab  sos  servidors  ó  lacayos,  s*  armaren,  mentres  que 
de  la  casa  de  les  Donzelles  Altarriba  (1),  situada  á  la  pla^a 
que  avuy  se  *n  diu  de  Don  Miquel  y  en  lo  solar  de  la  deis  Claria- 
nas,  sortian  uns  homes  provehits  de  malls.  destrals  y  escarpres, 
ais  qui  *s  reuní  En  Ferrer  del  Pujol,  un  deis  mes  constants  vale- 
dors  y  companys  de  bandositat  de  N'  Altarriba,  y  tots  plegats, 
al  crit  d*  Altarriba,  Altarriba,  á  fi  de  moure  ais  seus  partidaris, 
se  Uansaren  cap  al  portal  de  Santa  Eularia,  al  cap  del  carrer 
dit  ara  de  Dos  Soles  quedant  los  armats,  ab  llances  y  espases 
preparados,  en  la  plasseta  vehina,  dita  d^  En  Martí  des  Mas, 


(1)  Aquesta  casa  creyem  que  era  la  que  possehía  antigament  la 
familia  Vilagayá  y  vingué  á  mans  del  Altarriba  per  part  d*  Eiienor 
casada  ab  lo  pare  d'  En  Llorens.  Aquesta  era  filia  d'  En  Berenguer  de 
YilalleoDS  y  de  Na  Joaneta  (^es  Eres,  esposa  en  segones  noces  den 
Bemat  de  Vilagayá.  D*  aquest  son  segon  matrimonia  sois  ne  nasqué  un 
fill  dit  Prancesch  que  tota  sa  vida  estigué  incapacitat.  Lo  testament 
de  Na  Joaneta  fet  á  3  juliol  de  1462  (Vol.  de  Testamenta  de  Jaume 
Valls,  fol.  68)  diu  que  Franceseh  estava  detentus  magna  et  grauissima 
inflrmitate  y  per  altres  documents  que  havem  pogut  veure  sabem  com 
se  cumplí  la  voluntat  de  la  testadora  que  4  posa  baix  la  tutoría  deis 
Altarriba  califican tsel  sempre  de  furiosi  et  mentecapti  (Man.  B.  de 
Prat,  6  maig  1478).  Los  bens  d*  aquest  passaren  tots  á  1'  Altarriba  y 
axis  un  document  de  21  octubre  de  1498,  nos  diu  que  En  Llorens  eia 
senyor  útil  y  directe  de  la  casa  qui  era  del  magnífich  mossen  Bernat 
de  Vilagayá  quondam  constituhida  en  lo  sol  del  carrer  de  Cardona 
(Man.  de  B.  de  Prat)  y  axis  feya  tractes  per  engrandirla, 

MaMOBIAB«— Tin  86  * 


Digitized  by 


Google 


-  —    -  ^ 


-(548)- 

protegint  la  feyna  deis  altreSj  consistent  en  1*  esbotzament  de  les 
portes  que  per  allá  tancavan  la  Ciutat. 

Mentres  agó  succehla  dins  la  Ciutat,  á  la  part  de  fora  del 
mateix  portal,  ja  hi  ha  vía  En  Mudarra  ab  sa  companyía  y  V  Al- 
tarriba  ab  los  seus  ben  armats  y  pf ovehits  d*  escales  per  V  assalt, 
los  que,  al  notar  la  cridoria  deis  de  dins,  se  tiraren  contra  la 
porta,  fentse  notar  la  ardidesa  d'  En  Llorens,  qui  entra  al  baluart 
que  la  protegía,  y  ajudantse  uns  ais  altres  en  sa  feyna  destruc- 
tora pogueren  obrir  un  forat  per  lo  que  passava  un  home  á  tra- 
vés de  les  tanques  del  portal. 

En  Bernat  de  Montrodon,  que  tenía  1'  encarrech  de  defensar 
la  Ciutat,  puix  que  ocupava  interinament  lo  cárrech  de  veguer, 
per  no  haverse  'n  posses^onat  En  Berenguer  Sayol  y  tenía  de 
fer  les  vegades  de  capitá,  per  trovarse  &  Barcelona  En  Joan 
Pere  de  Vilademany,  ab  sa  energía,  altres  voltes  demostrada, 
en  vista  del  perill,  pogué  raoure  en  pochs  moments  ais  seus  su- 
bordinats  y  á  tots  los  vigatans,  puix  que  flns  los  partidaris  de 
N*  Altarriba  lo  seguiren,  y  dirigintse  al  Uoch  de  la  brega,  co- 
mengaren  per  acorralar  ais  castellans  de  1*  Olmedo,  fentlos 
retirar  á  la  casa  deis  Altarriba,  y  defensant  ab  Uurs  cossos  la 
porta  esbotzada,  posaren  en  fuyta  ais  quí  de  fora  pugnavan 
per  entrar,  quedant  presoners  y  descavalcats  los  de  dins  (1). 

La  nova  d^  aquest  atrevit  colp  de  má,  no  tarda  en  sapiguerse 
por  tot  Catalunya.  A  Barcelona  principalment  va  causarhi  ve- 
ri table  sorpresa.  En  Bernat  de  Montrodon  la  posa  en  conexe- 
raent  d*  En  Vilademany,  qui  1'  endemá  passat,  ja  ho  comuni- 
cava  ais  Concellers  barcelonins  (2)  y  aquests  al  Rey  perqué 
provehis  en  un  perill  que  veyan  acostarse.  Lo  Concell  de  Vich, 
provehida  la  defensa  de  la  Ciutat,  perqué  no  passAs  altre  fet 
semblant,  los  escrigué  carta  ab  data  de  13  del  mateix  desembre, 
hont  s*  es  plica  va  puntualment  lo  fet  (3)  enviantsen  de  semblan  ts 


(1)  Apendix  X. 

Ha  parlat  d'  aquesta  feta  lo  citat  Sr.  Carreras  en  ses  monografíes: 
Llorens  d'  Altarriba  y  lo  aasalt  de  Vich  de  1475,  primera  de  sa  colecció 
Efemérides  históricas  de  Catalunya,  y  en  lo  mot  BeUpuig  de  la  Colec- 
ció de  Monografíes  de  Catalunya  den  Joseph  Reig  y  Vilardell,  També 
n*  ha  dit  algom  en  Julia  de  Chia  en  sa  obra  Bandos  y  Bandoleros  en 
Gerona,  vol  III,  segle  xv,  cap.  XXIV. 

(2)  Apendix  XI. 

(3)  Apendix  XII. 


Digitized  by 


Google 


-(  549  )- 

al  Rey,  á  la  Diputado  de  Catalunya,  ais  Jurats  de  Gerona,  al 
Biabe  de  Vich,  al  Comte  de  Cardona,  ais  Jurats  y  Conceller^  de 
Lleyda,  al  Primogenit  Rey  de  Castella,  al  Veguer  de  Vich  y  á 
un  tal  Joan  Pagés;  no  ffiltant  altres  cartes  avisantperills  sem- 
blants  á  diverses  poblacions  y  reclamant  ajuda  y  justicia. 

Pero  aquesta  no  venia,  axis  es  que  fou  necessari  treures  de 
la  comarca  la  amenaga  constant  de  la  companyia  d'  En  Mu- 
darra,  que  rondava  per  los  vols  de  la  Ciutat,  apoderan tse  de  la 
casa  d*  Eures,  cometent  atropells  y  empresonant  á  qui  podía, 
sens  dubte  per  ferse  tornar  los  qui  ha  vían  quedat  presoners  de 
la  Ciutat.  Ab  la  mediació  del  capitá  Vilademany,  se  pacta  la 
entrega  mutua  de  presoners,  V  abandono  de  la  torra  d^  Eures  y 
la  inmediata  sortida  de  la  Plana.  Aquest  acort  1'  aprobá  lo 
Concell  lo  día  29  posantse  inmediatament  en  execució  (1). 


(1)    ApendixX. 

Després  d'  aquesta  feta  se  compren  que  escarinentat  En,  Joan  Sala 
8*  afanyá  á  encarregar  la  custodia  del  castell  d*  Eures  ó  de  Dorrius  al 
Jofre  de  Cruylles,  entregantli  per  espay  de  dos  anys  de  manera  que 
vos  vestris propriis  missionibus  et  espensis  habeatis  et  teneamini  cus- 
todire  et  custodM  faceré  bene  fldeliter  et  legaliter,  tam  de  die  quara  de 
nocte  et  illam  (domum  siv^  fortalicium)  teneri  in  bono  condirecto  et 
non  deterioran,  ciUpa  vestri.  (Document  de  12  janer  de  1476.  Curia 
Fumada.  Man.  de  B.  de  Prat). 

En  virtut  del  pacte  d'  entrega  de  tot  y  de  la  sortida  de  la  Plana  de 
les  tropes  d'  En  Mudarra,  aqüestes  se  dirigiren  al  Valles,  provant 
d  apoderarse  de  Granollers  lo  día  3  de  janer  vinent  y,  no  pogaentho 
realisar,  saque  jaren  I' arrabal,  per  lo  que  la  vila  aparedá  tots  los  portáis 
menys  un.  (Carta  deis  Concellers  de  Granollers  ais  de  Barcelona,  data- 
da á  les  cinch  de  la  nit  de  V  endemá.  Arxiu  Municipal  de  Barcelona. 
Cartas  Comunas  origináis  1476.  Num.  13.  Vid.  ApendixXI).  L*  endemá 
al  cap  vespre,  després  d*  haver  fet  totes  les  maleses  possibles,  los  cas- 
tellans  dexaren  aquella  encontrada  dirigintse  cap  al  Baix  Valles, 
apoderantse  del  monastir  y  vila  de  Sant  Cugat  lo  día  6.  Aquí  s*  apo- 
sentaren amenagant  Barcelona»  que  en  continúes  instancíes  al  Rey 
d*  Aragó  y  ais  de  Castella  y  á  totes  les  persones  que  podían  valerhi  ho 
cessava  de  clamar  un  remey  per  tais  atropells  y  perills,  ponderant 
sempre  lo  que  había  succehit  á  Vich.  Desde  Sant  Cugat,  En  Mudarra 
inquietava  y  resseguía  los  pobles  vehins,  com  Tarrasa,  Sabadell,  Ser- 
danyola,  Vallvidrera  y  lo  que  avuy  es  Sant  Gervasi  de  Cassoles,  des- 
truhint  cases  y  robant  lo  que  podía  (Id.,  id.  Carta  deis  Concellers  de 
Barcelona  al  Rey  datada  13  janer  1476),  fins  que  lo  día  13  se  compren 
que  la  companyia  se  'n  ana,  posant  los  barcelonins  gran  interés  en 


Digitized  by 


Google 


-(550)- 

Lliures  d'  aquesta  gent,  no  per  qó  los  vigatans  quedaren 
en  pau.  Vingué  aleshores  lo  temor  d'  entrada  de  franceses 
y  continua  N'  Altarriba  movent  bregues  (1)  contant  sempre 
ab  una  esp'ecie  d-^.  protecció  de  la  Cort,  que,  1*  any  1478, 
1'  oraplfa  de  conecssions  (2).  En  aquest  temps  N*   Altarriba 


averiguar  cap  ahont  (Id.,  id.)  Tira  vers  Lleyda  ahont  lo  Comte  de  Car- 
dona procura  atréuresela  (Id.,  Carta  del  Comte  de  Cardona  escrita 
desde  Agramunt  lo  18  de  febrer.  Cartea  Comunes,  1476,  núm.  60)  sens 
resultat,  dirigintse  aleshores  cap  ^1  Pallars  y  després  cap  á  Igualada  y 
r  Urgell  retenint  diferents  viles,  coni  Tremp,  Talarn.  les  Planelles  y  la 
Fullola,  fins  que  venint  de  totes  parts  clams  al  rey  Joan  enviá  dos 
delegáis  perqué  s*  entenguessen  ab  En  Mudarra,  habentse  finalment 
lograt,  que,  ab  alguns  principáis  de  la  seva  colla,  se  persones  á  Lleyda, 
arribant  després  d*  un  regateig  á  pacte  d'  entregársela  7000  lliures  per 
paga  de  lo  que  seis  dovía  de  soldades,  mitjan^ant  lo  retorn  deis  llochs 
ocupats  y  la  disolució  de  la  companyía  (Gerónimo  Qurita.  Anales  de  la 
Corona  de  Aragón.  Lib.  XIX,  cap.  XLIX.) 

No  serien  pas  totes  les  soldades  que  tindrien  dret  á  reclamar  les 
trepes  d*  En  Mudarra,  puix  que  á  12  novembre  de  1475,  trovem  que 
Sauri  de  Mesa  armiger  de  exercitu  Illustrissimi  domini  Regís  Aragonum, 
procurador  constituhit  dos  díes  abans  per  Ludovico  mudarra  miUte 
Capitaneo  certorum  equitum  commorantium  in  seruicio  dicti  domini 
Regís,  rebé  de  Gabriel  Mercader  de  manament  del  Reyal  Tresorer  la 
quantitat  de  800  lliures  per  1*  estipendi  ó  sou  unius  mensis  gencinm 
armigerarum  sue  capitanie  (Curia  Fumada.  Lib.  Comú  de  B.  de  Prat). 

En  Llorens  d*  Altarriba  queda  ab  grans  relacions  ab  la  seva  aliada 
la  companyía  d*  En  Mudarra,  puix  que  á  27  Agost  de  1476,  en  un  do- 
cument  f a  un  procurador  ad  petendum  exigendum  et  recipiendum  pro 
me  et  nomine  meo  omnes  et  síngalas  pecunie  quantitates  michi  debitas 
racione  consignacíonis  michi  facte  per  magniflcum  dominum  Ludoui- 
cum  modarra  militem  et  olios  de  sui  comitiua  et  peccuniis  eis  debitis 
racione  stípendis  siue  solidi  racione  seruicii  per  ipsos  cum  eorum  equis 
pro  illustrissimo  domino  nostro  Aragonum  Rege  impensi  tam  in  villa 
perperpiniani  quam  eqúorumper  ipsos  amissorum  in  eadem  villa  qaam 
alias  partes  principatus  Cathdlonie  (Man.  de  B.  de  Prat). 

Per  V  octubre  de  1477,  se  dedueix  de  les  actes  del  concell,  que  's 
temía  que  En  Mudarra  tomaría  á  Vich  (Vid.  Apendix  X). 

(1)  Hi  ha  una  crida  del  Veguer  de  Vich,  datada  á  4  de  juliol  de 
1477,  contra  la  bandositat  deis  Cruylles  y  Altarriba.  Per  agost  del  any 
vinent,  se  torna  á  lo  mateix. 

(2)  Ab  data  12  octubre,  Joan  II  participa  ais  veguer,  subveguer 
y  algutzirs  de  Vich,  que  lo  día  3  juliol  anterior  desde  Barcelona,  havía 
empenyorat  dilecto  nostro  Laurencio  dáltarriba  domicello  in  Ausonia 


Digitized  by 


Google 


-(  551  )- 

arrivá  á  pactar  treves  ab  los  seus  contrincants  (1)  acabant 
definitívament  les  qüestions  ab  los  Oris,  ab  la  entrega  del  cas- 

domiciliato  et  suia  loca  sancti  JtUiani  de  beüpuig  cum  bvx>  termino 
sancti  Juliani  de  pilamirosa  seu  del  porü  cum  suis  quadria  terminum 
de  gaderra  et  de  vilaaetrun  cum  sute  quadris  atque  eciam  de  cladeUis 
in  dicta  Ávsonia  sita  jurisdiccionem  altam  et  baxiam  m^rum  et  mix- 
tum  imperium  et  aliam  quamcumque  nobis  pertinencia  in  dictia  locia 
et  eorum  terminia  et  quadria  predictorum  pro  quantitate  vidélicet  oc- 
tingentarum  librarum  et  locum  de  ga  Garriga  in  vaUenai  aitum  pro 
quantitate  quadHngentamm  librarum.  Lo  documént  d'  empenyora- 
ment  no  podía  pas  esser  mes  llausenger  per  Altarriba.  En  lo  preambul 
diu:  Recenaentea  in  animo  voatro  grandia  et  fructuoaa  aeruicia  que 
bernardua  daltariba  milea  quondam  genitor  veatri  diUcti  noatri  Lau* 
rencii  daltarriba  domicelli  in  Auaonia  domiciliatum  dum  vixit  tam  in 
reuolucionibua  aubaequntia  in  hoc  principatu  Cathalonie  quam  aliaa 
diueraimode  mageatati  noatre  preatare  et  impenderé  non  ceaaauit^  atque 
eciam  ea  que  voa  dictua  Lnurenciua  ab  adoleacencia  uaque  modo  in  dic- 
tia reuolucionibua  mageatati  noatre  preatitiatia  et  impendiatia  et  que  in 
diea  preatare  non  ceaaatia  conaiderantea  eciam  mvUa  et  diueraa  damna 
que  pro  aeruicio  noatro  dictua  quondam  genitor  veater  et  voa  dictia  reuo- 
lucionibua durantibua  auatinuiatia^  cum  inter  alia  non  ommittamua 
quod  domua  veatra  de  altar Hba  aatia  prope  Ciuitatem  vid  aita  et  alia 
Caatella  veatra  pro  tune  nobia  tnobedientea  dirute  et  combuate  fuerint^ 
aich  quod  pene  toto  veatro  patrimonio  deatitutua  eatia  et  ipaum  amiaia» 
tia.  Predictia  igitur  atente  benemeritum  voa  ad  infraacripta  optinen- 
dum  non  immerito  exiatituamua ,  Ea  aobrea  tam  in  aliqualem  retribu- 
cionem  dictorum  aeruiciorum  quam  aatiafaccionem  predictorum  dam- 
norum  pro  quantitate,  etc.  (Vol.  I  de  notes  del  notari  reyal  Bernat  de 
Prat,  Caria  Fumada  de  Vich). 

(1)  Lo  día  27  de  setembre  de  1478,  N'  Altarriba  ab  sos  companys 
Montcorb  y  Pujol  y  demés  valedors,  firma  va  pau  y  treva  duradora  per 
tres  anys  y  once  mesos,  ab  los  Cruylles,  Bellfort  y  los  seguidors  d* 
aquestos.  Conservam  part  d*  aquest  acort  y  les  llargues  llistes  deis  quí 
durant  lo  mes  d'  entrada  acudiren  á  suscriurela  y  regonexerla.  Segons 
un  deis  pactes,  los  Altarriba,  Montcorb  y  Pujol,  no  podían  entrar  en 
la  ciutat  per  espay  d'  un  any,  devent,  dins  los  vuyt  díes  primers  vi- 
nents,  entregarse  integrament  lo  castell  d'  Orís,  ais  seus  propietaris. 
Lo  mateix  día  se  ñrmá  altre  pau  y  treva  entre  los  Malla  y  Orís  per 
una  part  y  N'  Altarriba  y  En  Pujol  per  altre,  conservantse  també  d' 
aquesta  pau  les  suscripcions  (Curia  Fumada  Bandoaitata  y  Guerrea), 
Per  arrivar  á  axó,  la  ciutat  de  Vich  feu  una  manlleuta  de  300  Uiuies  al 
Rey,  qui  d'  elles  feu  gracia  á  V  Altarriba  (Instraccíó  ais  síndichs  elets 


Digitized  by 


Google 


-(562)- 

telly  pero  no  les  deis  Cruylles,  que  revisqueren  V  any  1489  (1). 
Per  r  octubre  de  1491  sembla  que  les  rívalitats  se  terminaren  (2), 


á  2  novembre  de  1480  Yol.  d'  Acorta  1451  y  1478  del  Anua  Municipal 
de  Vich). 

Lo  castell  d'  Orís  en  virtat  d'  aquest  acort,  passá  á  la  familia  del 
seu  nom.  Un  document  de  5  mar;  de  1477  y  altre  de  6  maig  de  1478, 
nos  diñen  clarament  com  en  aqnests  anys  tenía  lo  caste)!  1*  Altarriba, 
aflrmant  aquest  denrer,  que  Joan  Ferrer  del  Pujol  y  son  flU  Bemat  hi 
havitavan,  essentne  per  tant  los  guardadora  (Man.  de  B.  de  Prat,  Cu- 
ria Fumada).  Un  document  de  18  setembre  de  1480  ja  dona  á  compen- 
drer  com  En  Francesch  Joan  d'  Orís  tenía  lo  Castell  (Id.  id.) 

(1)  En  una  instrucció  donada  ais  síndichs  que  anavan  á  presen- 
tarse al  Iníant  y  Llochtinent  de  Catalunya  lo  27  de  febrer  de  1482,  los 
Concellers  de  Vich  ja  suplicavan  que  clli  placía  voler  entendre  paci- 
ficar e  metre  repos  en  la  bandositat  que  es  entre  los  dos  Cruylles  e 
Naltarriba  jatsia  vuy  stigue  en  treva  la  qual  espirara  molt  prest  e  per 
ocasio  de  qual  vandositat  se  seguirien  molts  dans  e  sinistres  a  tota 
aquesta  ciutat  e  prouincia  dosona  per  quant  la  potencia  de  dits  ban- 
dolants  compren  tota  aquesta  térra»  (Arxíu  Municipal  de  Vich,  Llibre 
Acorts).  A  4  juliol  vinent  los  Concellers  de  Vich,  procuravan  interés- 
sar  en  carta  ais  de  Barcelona  cper  quant  la  treva  feta  entre  ells  spera 
exir  de  qui  a  XXX  o  XXXX  jorns  la  qual  bandositat  finada  dita  tre- 
na es  per  cromar  e  destroir  tota  aquesta  térra»  (Cartes).  Aqüestes  te- 
mences  no  *s  cumpliren  aleshores  y  axis  notem  en  una  acta  del  Con- 
cell  de  Vich  la  afirmado  de  que  á  10  novembre  del  mateix  any  «la 
ciutat  e  prouincia  de  osona  sta  en  repos  tranquillitat  e  pau». 

Seguí  aleshores  V  any  1485,  lo  non  moviment  deis  remenses  sens 
que  haguém  vist  que  1'  Altarriba  los  ajudés.  A  15  juny  de  1489  vingué 
mossen  Gilabert  Colba  agutzir  reyal,  «lo  qual  ha  manades  publicar 
certes  prouisions  sobre  la  trena  rebuda  per  mossen  Jofre  de  Cruilles  e 
moesen  altarriba»  semblant  que  s'  arribaren  á  firmar  noves  treves  a 
instancia  del  Infant  y  Llochtinent  Enrich  d'  Aragó.  Una  carta  datada 
á  5  desembre  din  que  U  Cruylles  «no  ha  tengudes  dites  treves  reyals» 
y  que  en  vista  d'  axó  V  Altarriba  se  presenta  armat  dins  la  ciutat  du- 
rant  bona  part  del  any  vinent  la  bandositat  en  ubert  ( Arxiu  Municipal 
de  Vich,  Cartes).  Sembla  senyalar  lo  desitx  d'  acabar  les  dissensions  lo 
fet  de  que  N*.  Altarriba  ja  abans  d'  axó,  á  28  de  febrer  de  1489  nombres 
un  procurador  per  portar,  tractar  y  acabar  (sine  debito  terminandum) 
totes  les  causes  y  questions  penjants  y  venidorea  (Curia  Femada,  Ma- 
nual de  B.  de  Prat). 

(2)  Axis  ho  indica  lo  fet  de  que  á  4  octubre  En  Llorens  nomená 
tres  procuradora  á  fi  de  que  en  nom  seu  tinguessen  autoritat  per  firmar 
omnes  et  quascumque  treugua$  inducios  et  $ecuritate$  inhitcu  ei  coneoT' 


Digitized  by 


Google 


-(  553  )- 

saldantho  tot  lo  perdó  que  doné  lo  rey  Ferrán  desde  Grana- 
da,  en  data  de  27  marg  de  1492  (1).  Aleshores  N'  Altarriba 


datas  seu  eciam  de  cetero  inhiendas  et  concordandas  ínter  me  los  morí' 
corps  e  puiols  et  olios  pro  una  parte  et  amicos  valitores  meos  et  eorum 
Et  Nobiles  viros  dóminos  Ausiam  de  crudiUis  et  Jaufredum  de  crudiUis 
fratres  in  ciuitate  vid  domicüiatos  et  alios  et  eorum  amicos  et  valitores 
ad  illum  tempus  seu  témpora  et  cum  ülis  tinenciis  modis  reddendi  pac- 
tis  condiciontíms  retendonibus  modis  et  formis  in  dictis  treugis  indU' 
ciis  et  securitate  contentis  et  in  aliis  quibuscum^e  de  cetero  continendo 
et  espressandis,  Et  pro  nobis  aliis  et  nomine  nostro  et  quolibet  nostrum 
firmandum  pro  parte  dictorum  dominorum  laurencü  daltarriba  mo7i- 
corps  e  puiols  in  ipsis  treugis  induciis  et  securitate  inhitis  inter  eos  et 
de  cetero  inhiendis  (Car.  Fum.  Man^  B.  de  Prat).  Prova  lo  desitj  que 
per  aquest  temps  T  Altarriba  tenía  de  saldar  y  acabar  totes  les  dis- 
sensions»  lo  íet  de  que  á  26  maig  de  1494,  aquest  y  En  Joan  Masferrer, 
la  muller  del  segon  Na  Joana  y  son  fill  Pere,  constituhissen  dos  arbl- 
tradors  sobre  los  drets  y  peticions  que  los  tres  derrers  feyan  al  primer 
oc<MÍoni  certi  bestiarii  et  ábigeatvs  iUius  quem  aliqui  nobis  conjugibus 
arripíAerunt  et  atvlerunt  ad  castrum  de  Oris  cujvA  dominium  tenebatis 
(Manual  del  notari  Joan  Francesch  Franch,  en  la  Cur.  Fum.)  Aquest 
bestiar  de  que  aquí  's  tracta,  fa  referencia  á  un  íet  que  passá  lo  día  2 
de  novembre  de  1472.  Per  provehir  de  cam  la  Ciutat,  los  Concellers  vi- 
gatans  aleshores  enviaren  á  En  Joan  Masíerrer  perqué  anés  á  montanya 
á  comprar  xays.  Al  passar  per  sota  lo  castell  d*  Orís  menant  uns  380 
caps,  íou  detingut  per  T  Altarriba  y  En  Moncorp,  quedan tseli  tot  lo 
remat,  lo  que  fon  causa  de  grans  reclamacions  per  part  de  la  Ciutat 
que  no  íoren  ateses. 

(1)  El  Sr.  Carreras  en  sa  ja  mentada  monografía  Llorens  d*  Alta» 
rriba  y  lo  assalt  de  Vich  de  1475  en  el  §  Y  publica  dues  cartes  del  Rey 
dirigidos  al  Infant  Llochtinent  que  fan  referencia  á  aquest  objecte.  La 
primera  parla  de  dissensions  sagnants  que  costaren  la  vida  al  Joan 
Ferrer  del  Pujol  y  algún  altre  per  los  partidaris  d'  En  Jof re  y  Bemat 
Joan  de  Cruylles,  sens  que  *s  parii  de  la  intervenció  de  N'  Altarriba. 
La  segona  es  la  que  otorga  lo  perdó  general  ais  Cruylles  y  Altarriba 
dient  que  uns  y  altre  nos  han  suplicado  nos  pluguiesse  dar  lugar  como 
la  bandosidad  qv^  es  entre  eUos  seguiasse  diciendo  que  desean  los  unos 
y  los  otros  fazer  paz  si  a  nos  pluguiesse  d'tr  y  otorgarles  cumplida  re- 
misión o  remisiones  de  los  actos  passados  y  entreüos  fechos  etc. 

Havém  tingut  la  sort  de  trovar  un  document  que  dona  alguus  details 
sobre  aquesta  pan.  Lo  dia  9  d'  agost  de  1492  En  Bernat  Pujol  donzell 
feu  procura  al  seu  germá  Pere  per  laudandum  aprobandum  ratifican- 
dum  conflrmandum  et  emólogandum  sentenciam  quandam  arbitralem 
inde  latam  per  mvltum  magníficos  et  strenuos  viros  domnos  Joannem 


Digitized  by 


Google 


-(  561)- 

fou  fet  castellá  de  Puigcerdá  ahont  mori  V  agost  de  1600  (1). 

La  lliberació  de  la  Ciutat  de  1'  atach  de  N'  Altarriba  y  d'  En 

Mudarra,  los  documents  nos  deraostran  com  va  considerarse 


Ahina  et  Ludovicum  pexo  in  lites  arbitros  et  arbitratores  inde  electos 
Ínter  Egregium  Comitem  de  THuento  et  de  palamos  tanquam  procu- 
ratorem  affectum  nobilium  dominorum  Ausie  et  Jaufridi  de  CrudUlis 
fratrum  germanorum  Bernardi  Joannis  de  CrudiUis  et  de  Bastart  de 
Crudylles  ex  una  et  magnificos  Laurencium  daltarriba  domiceUum  no- 
mine suo  proprio  et  ut  procuratorem  meum  et  aliorum  in  posse  hono- 
rabüis  Joannis  Domingues  scribe  Maiestaiis  dicti  domini  Regis  eius» 
que  auctoritate  notarii  publici  per  totas  térras  et  didones  regnorum 
suorum  CasfsUe  et  Aragonum  die  XXIIII  Marcii  proxime  preteriti  in 
quadam  aula  domus  sivs  habitationis  dicti  domini  Comitis  de  2Vtu«ti- 
to  et  de  Palamos  quam  tenebat  prope  viüam  siue  ecclesiam  de  sanctafe 
de  la  vegua  de  Granada,  exemplum  ciusquidam  sentencie  arbitrali  res- 
criptum  in  duabus  foleis  et  media  papiri  et  pro  octo  capitula  tabéUiO' 
natum  et  auctenticatum  per  dictum  Joannis  domingues  fuerunt  pro 
me  totaliter  lectum  et  de  ipsa  sentencia  fui  ad  plenum  informatus,  Et 
ad  promitendum  e  jurandum  dictam  sentenciam,  et  in  ea  contenta 
attendere  et  complere  t enere  et  obseruare  et  in  aliquo  non  contrafacere 
vel  venire  aliquo  jure  causa  vel  eciam  racione  sub  bonorum  meorum 
omnium  obligacione,  Nec  nod  ad  súbmittendum  me  et  personam  meam 
et  bona  mea  maiestati  dicli  domini  nostri  Regis  et  vel  iUustrissimi  Do- 
mini  infantis  Aragonum  et  Sicilie  eius  locumtenentem  et  curie  eorun- 
dem.  Et  ad  firmandum  pacem  securitatem  siue  treugas  inde  eum  dicta 
¡^  seníentia  contentas  et  iuxta  formam  mandatum  dicte  Regie  Maiestatis 

et  literarum  proinde  factarum  per  dictamRegiam  Maiestatem  (Lib.  Com. 
de  B.  de  Pr&t).  Lo  mateix  día  En  Bernat  y  En  Joan  Pujol,  delegavan  ai 
seugermá  Pere  per  acabar  ab  tothom  totes  les  dissensions  (Id.  id.) 

(1)  A  15  mar?  de  1494  trovem  ja  un  document  en  que  N*  Altarriba 
se  diu  nunc  uero  vicarius  et  bajulus  podii  ceritanii  (Cur.  Fum.  Man.  de 
Pere  Joan  Franch).  Altra  escrit  ab  data  de  29  febrer  de  1496  diu  que 
al  morir  sa  muller  Lucrecia  de  Peguera,  á  mitx  octubre  del  any  ante- 
rior, Eií  Llorens  era  vicarius  et  bajulus  castellanus  et  capitaneus  pro 
seruicio  et  mandato  domini  regis  pro  inminenti  gusiTa  preeram  in  vüla 
podio  ceritanii  (Id.  id.)  L'  inventari  deis  bens  de  dita  Lucrecia,  fet  á 
20  octubre  de  1495  diu  que  son  marit  estava  ausent  de  la  Plana  de 
Vich  grandioribus  circa  oficium  qrwd  flt  in  Comitatu  tnUe  podii  Ceri- 
tani  el  aliter  pro  seruicio  regio  propter  imminentem  guerram  quod  de 
próximo  speratur  inter  regem  francorum  et  magestatem  domini  nostri 
Regis  (Id.  vol.  d'  inven  taris  de  Joan  Francesch  Franch). 

Havém  vist  citat  lo  testament  d*  En  Llorens  d*  Altarriba  com  auto- 
risat  á  Puigcerdá  per  lo  notari  Ramón  Mauri  á  20  agost  de  1500. 


Digitized  by  LnOOQlC  - 


— (  555  )- 

desseguit  com  un  fet  prodigios  y  degut  aV  auxili  del  cel.  Regó- 
nexentho  axis  lo  Concell  lo  día  4  de  desembre  de  1476,  va  fer 
acte  solemne  per  la  celebració  de  la  festa  de  Sant  Pau  de  Nar- 
bona,  en  qual  diada  s'  havia  escaygut  lo  predit  atach.  Aquest 
acte  ó  acort  se  prengué  certament;  pro  no  'ns  ha  quedat  escrit 
en  tota  sa  integritat,  no  sabém  si  per  descuyt  del  escrivá  del 
Concell  que  s'  oblidá  de  continuarlo  en  lo  Uibre  d*  acorts,  lo 
que  ja  constes  en  un  borrador.  De  totes  mañeros  aquest  acort 
los  Concellers  lo  posaren  á  conexement  del  Capitel,  demanantli 
s'  associés  á  la  festivitat,  per  lo  que  aquest,  en  reunió  del  dia  10, 
acordá  que,  en  regonexement  de  la  prodigiosa  Uiberació  de  la 
Ciutat,  que  's  creyan  se  logra  ab  la  ajuda  de  Deu,  especialment 
per  los  prechs  y  mérits  de  Sant  Pau  de  Narbona,  se  celebres 
perpétuament  ab  ritu  doble  major,  ab  repich  de  senys  y  so- 
lemne processó  per  los  carrers  de  Vich,  semblantment  com 
aquesta  se  feya  la  diada  del  Corpus.  Aquest  acort  del  Capitel 
es  d'  estranyar  no  s'.inclogués  en  lo  Uibre  en  que  era  consuetut 
se  posessen  les  decisions  solemnes  (1),  tal  com  se  feya  per  les 
constitucions  perpetualment  guardadores;  sino  que  sois  s'  escii- 
gué  al  marge  d*  una  consueta  de  la  Catedral,  esmenant  lo  que 
ja  's  feya  per  la  festa  de  Sant  Pau  (2).  Aquest  fet  coincidint  ab 
r  oblit  del  Uibre  deis  acorts  del  ConceU,  pot  esser  podría  mos- 
trar indici  de  com  los  partidaris  del  Altarriba  s*  esforgarian  en 
que  no  quedes  consignada  solcmnement  una  festa  que  venia  á 
condemnar  la  manera  de  procehir  d'  En  Llorens  V  any  1476. 

Segons  aquest  cambi  de  ritu,  la  festivitat  de  Sant  Pau  de 
Narbona  se  celebra  altre  volta  dins  la  Ciutat,  ab  primores  y  se- 
gónos vespres,  missa  matinal  al  altar  de  Sant  Pau  Apóstol  de  la 
Catedral  y  missa  major  ab  processó  a  la  tarde  (3).  Un  Ceremo  - 
nial  del  Concell,  fet  V  any  1490,  nos  esplica  la  manera  com 
aleshores  los  Concellers  voUan  se  fes  aquesta  festa,  que  la  feyan 
pregonar  al  vespre  abans,  perqué  dexant  aquell  dia  lo  trevall, 
s'  anés  al  of5ci  de  la  Catedral  y  a  la  processó,  donant  gracies  a 
Deu  de  que  Vich  no  hagués  sigut  entregat  al  saqueig.  A  aques  • 


(1)  Secretaría  Capitular  de  Vich.  LUbre  5  del  porter.  En  els 
fols.  41  y  42  dona  noticia  d*  haverse  celebrat  reunió  capitular  cls 
dies  24  y  29  de  novembre  1476  y  eis  darrers  dies  de  janer  y  febrer 
de  1477,  sens  anotar  res  de  particular. 

(2)  ApéndixVIII. 

(3)  ApéndixVIII. 

MBM0BIA8.— Tm  86 


Digitized  by 


Google 


-(  556  )- 

tes  funcions  devían  assistirhi  los  Concellers  ab  les  insignies  del 
ofici,  convidanthi  al  veguer  y  ais  prohoms,  sempre  demanant 
permfs  á  la  Cort  Reyal  (1). 

Lo  Missal  imprés  V  any  1496,  confirma  lo  ritu  doble  major 
d'  aquesta  diada,  afegint  lo  de  1647  que  axó  es  ex  voto  solza- 
ment  en  la  Ciutat  (2).  Los  breviaris  impresos  contemporanis  deis 
Missals  afirman  lo  mateix,  donant  per  causa  la  Iliberació  de 
Vich,  afegint  lo  mes  vell,  que  axó  es  per  acort  del  Capitel  y  de  la 
Ciutat,  y  r  altre  mencionant  sois  lo  Capítol  (3).  A  23  de  novem- 
bre  de  1689  s'  establí  lo  cambi  d'  hora  de  la  processó,  donant 
per  rahó  que  pogués  assistirhi  lo  poblé  (4).  Axis,  d'  aleshores 
avant  se  feu  al  mati,  á  no  haverhí  un  motiu  extraordinari  (6). 

La  admisió  del  breviari  y  missal  roma  y  la  adopció  de  la  li- 
turgia romana  V  any  1666  (6),  porta  per  consequencia  necessa- 
ria,  r  aperduament  paulatl  d'  aquesta  festa.  Lo  missal  y  bre- 
viari romans,  dedican  lo  día  11  de  desembre,  á  Sant  Damas 
Papa,  per  lo  que  devía  faltar  un  deis  primers  motius  per  la  ce- 
lebració  y  remembranza  antigües.  Una  consueta  per  la  Catedral 
vigatana  feta  V  any  1667  fa  notar,  que,  tal  diada  te  '1  ritu  de 
semidoble  de  Sant  Damas,  pero  afegeix  certs  recorts  del  esplen- 
dor anterior  per  esser  festa  votada,  segons  diu,  de  precepte  del 
Sant  Narbonés.  Axis  posa  la  missa  major  doble  celebrantse  del 
Sant,  fentse  després  la  processó  que  devia  entrar  a  la  iglesia 
de  la  Pietat  (7),  per  lo  que  s'  entrava  á  chor  mes  dejorn,  ó  siga 
á  les  vuyt.  L*  any  1660,  ja  's  va  consignar  axó  derrer  com  á 


(1)  ApéndixXlIL 

(2)  Apéndix  VII. 

(3)  Apéndix  IX.  ^ 

(4)  Capítol  de  29  novem  bre  1589.  Fonch  resolt  que  les  processons 
de  Sant  Pau  de  Narbona  y  Sant  Sebastiá  cde  vuy  adevant  se  fassen 
apres  del  ofici  conuentual  perqué  lo  poblé  tinga  mes  temps  de  asistir  a 
ditas  professons».— Secretaría  Capitular;  Lib.  1,  Seeret.,  fol.  34. 

(5)  17  desembre  1632  «se  ha  resolt  que  per  quant  aquesta  semana 
en  lo  die  de  Sant  Pau  de  Narbona  per  auer  plogut  nos  pogue  fer  la  pro- 
fesso  acostumada,  ques  fasse  diumenge  dia  vinct  despres  de  vespres  no 
es  estat  impedit  per  alguna  inclemencia».  II  Seeret.,  fol.  69. 

(6)  Vid.,  Lib.  VII  del  Porter,  fol.  83,  2  juliol  1666.— VIU  Porter, 
fol.  15,  4  marf  1685,  fol.  29,  6  novembre  1609.  Es  de  notar  com  el  ri- 
tual del  any  1668  al  calendan  al  17  de  desembre  porta  encar:  dúplex 
majus  colitur  ex  voto  in  ciuitate  Vicensi. 

(7)  Apéndix  Vni. 


Digitized  by 


Google 


-(  567  )« 

mida  transitoria  (1)  pero  la  consueta  ho  convertí  en  deflnitiu. 
Com  á  curiositat  tampoch  pot  dexarse  passar  la  suplica  que  He- 
gim  r  any  1678,  de  que  per  tal  festa  se  servís  alguna  distribuciá 
extraordinaria,  com  s'  havía  fet  anteriorment  (2).  Axó  no  podía 
esser  en  virtut  de  fundació  especial,  puix  que  del  any  1663  sa  - 
bem  que  no  hi  havía  cap  fundació  (3). 

Altre  consueta  capitular  del  any  1682,  si  en  la  rubrica  no 
dona  grans  novetats  respecte  la  anterior,  en  cambi  nos  indica 
un  radical  cambi  en  lo  curs  de  la  processó  de  Sant  Pau,  sens 
anar  á  la  Pietat  y  entrant  a  la  Rodona  que  hi  havía  devant  de 
la  Catedral  (4). 

Per  fl,  no  haventhi  qui  tingues  interés  en  lo  de  la  festa,  s'  ana 
oblidant  no  quedan tne  altre  cosa  que  la  processó.  Un  Ilibre  pro- 
cessonal  del  any  1771  la  ordena  sense  gayres  detalls  que  *ns 
permetin  assegurar  com  era  costum  aleshores  feria  (B),  pero  el 
processonal  del  1882  la  porta  minuciosament  descrita  ab  una 
práctica  de  la  que  no  n'  havém  pogut  trovar  V  origen,  pero  que 
aleshores  se  restablí  (6),  per  haverhi  recort  de  com  axis  s'  ha- 
vía fet  anteriorment.  Consistía  aquesta,  en  1'  anar  la  processó  a 


(1)  cLo  Canonge  Codina  ha  proposat  que  la  festa  de  Sant  Pau  so 
esdeve  en  diumenge  y  que  axi  se  pora  fer  la  professó  lo  mateix  dia  y 
se  poría  entrar  a  vuyt  horas  y  se  ha  resolt  ques  fassa  la  professó  lo 
mateix  dia  de  Sant  Pau  despres  lo  offici  y  que  se  entre  al  punt  de  les 
vuyt».  IV  Secret.,  fol.  223,  vers.  Dia  9  desembro. 

(2)  9  desembre  1678  «ítem  a  proposat  lo  Senyor  Canonge  Viloma- 
ra  que  aquí  se  aeostumaua  seruir  alguna  cosa  per  la  festa  de  Sant  Pau 
y  que  ara  no  se  servex  res  y  que  los  Beneficiats  se  qnexen  y  V.  S.  a 
resolt  ques  mire  sis  cobra  renda».  IX  Secret.,  fol.  187,  ver. 

(3)  ApéndixVIII. 

(4)  Speculum  Fundationum  de  1663:  desembre  11.  «Festa  de  Sant 
Pau  de  Narbona  en  lo  qual  dia  se  fa  professó  per  Ciutat,  y  se  donen 
quatre  dinés  a  cada  resident  y  per  dita  distribució  noy  ha  fundat  cosa 
alguna».  (Arx.  Cap.,  fol.  179  vers). 

(5)  Manual  que  conté  totas  las  processons  de  rogativas,  i  altres 
que  en  diferents  días  del  any  acostuma  fer  ab  la  solemnitat,  que  estila 
lo  M,  lile.  Capítol  ab  lo  clero  de  la  Santa  Iglesia  Cathedral  de  Vich. — 
Barcelona  1771,  per  Francisco  Generas,  plana  105. 

(6)  Manual  que  conté  totas  las  processons  que  en  diferents  dies  del 
any  y  en  temps  de  pregarles  acostuma  fer  ab  la  solemnitat  que  estila  lo 
llm.  Capitol  ab  lo  clero  de  la  Santa  Iglesia  Catedral  de  FtcTi.— Vich, 
Estampa  de  Ramón  Anglada  y  Pujáis.  1882,  plana  212. 


Digitized  by 


Google 


-(  558  )- 

donar  tres  pichs  á  la  porta  del  casal  deis  Clarianes.  Y  axis  con- 
tinua fentse  fins  al  any  1900,  pro  la  anyada  següent,  en  capella 
ó  reunió  de  canonges  tinguda  á  10  de  desembre,  s'  acordá  que, 
atenent  la  crudesa  del  temps,  la  processó  no  sortís  de  la  Cate- 
dral. Desde  aleshores  ja  no  s'  es  feta  mes,  perdentse  lo  darrer 
recort  de  la  fcsta  de  Sant  Pau. 

En  altres  ordos,  la  celebració  commemorativa  de  la  festa  del 
any  1475,*  va  perdres  mes  abans.  Les  Constitucions  Sinodals 
del  any  1B91  en  V  índex  de  díes  feriats,  tal  vegada  per  adaptar- 
se á  lo  que  's  feya  en  la  Curia  Metropolitana  de  Tarragona,  no 
enclou  lo  día  11  de  desembre  (1).  Un  quadro  deis  díes  feriats  de 
la  Cort  del  Oficialat  de  Vich,  portant  la  data  7  novembre  1693, 
tampoch  senyala  tal  diada  (2),  essent  mes  de  notar  axó  quant 
lo  porta  lo  volum  de  Sinodals  del  bisbe  Magarola  de  1628  ab  la 
adició  colendus  in  parochia  lanlum  (3)  y  lo  del  Bisbe  Muñoz 
corresponent  á  1748  (4).  Avuy  tal  festa  ja  no  's  celebra. 

La  Ciutat  no  demostrá  teñir  pas  molt  interés  en  la  celebració 
solemne  de  la  diada  del  Sant  Narbonés.  Lo  cambí  d'  hora  per  la 
drocessó  que  ja  havém  dit  s'  estábil  V  any  1B89,  no  va  consig- 
narse en  lo  Uibre  d'  acorts  del  Concell,  lo  que  podría  dirnos  com 
aquest  no  servava  la  assistencia  á  tal  cerimonia  á  fináis  del  se- 
gle  XVI  (5).  Un  altre  Cerimonial  de  ConceUers,  fet  á  fiaals  del 
segle  xvn  (6),  no  posa  cap  indici  de  que  's  guardes  la  festa,  puix 
no  li  senyala  práctica  especial,  passant  del  día  de  la  Concepció 
al  de  Nadal  (7).  Axó  fa  mes  estranyesa,  quant  en  les  dues  Taules 


(1)  Constitutiones  Synodales  Vicenses,  (zdittB  anno  Domini 
MDLXXXXI,  folis  57,  58  y  59. 

(2)  En  r  Escrivania  publica  ó  Curia  fumada. 

(3)  Constitutiones  Synodales  Vicenses  coUectm,  auctcB  et  in  ordi- 
nem  redactor.  Sub  Petro  a  Magarola  Vicensi  Episcopo,  et  Regio  Consi- 
liario anno  a  Chinsto  nato  1628,  Tit.  V. 

(4)  Constitutiones  Synodales  Dioecesis  Vicensis  in  unum  coUectce, 
renovatíBf  et  auctce  sub  Rimo  et  Reverendissimo  D.  D,  Emmanuéle  a 
Muñoz  et  Guil.  Tit.  IV. 

-   (5)    Lib.  9  d'  Acorts. 

(6)  A  5  de  novembre  de  1699  se  feu  comissió  per  regonexcr  y  exa- 
minar lo  cerimonial  que  havía  fet  lo  notari  y  escrivá  del  Concell  Jo- 
seph  Lucia.  A  19  desembre  los  comissionats  Franccsch  Morgadés  y 
Rafel  Pagos  tenian  revisat  y  corregit  tal  Uibre.  Vol  26  d*  Acorts. 

(7)  Arxiu  Municipal,  en  lo  plech  cerimonial,  noms.  32  y  33  del 
manuscrit. 


Digitized  by 


Google 


-(  569  )- 

senyaladores  deis  díes  feriats  de  la  Taula  de  Cambi  y  Comuns 
Deposlts  de  la  ciutat  de  Vich,  s'  enclou  lo  día  11  de  desembre 
festivitat  de  Sant  Pau  de  Narbona  (1).  Aquests  indícadors  sembla 
que  corresponen  á  comengament  y  fináis  del  segle  xvii,  y  esti- 
gueren  en  us  mentres  dura  la  Taula  ó  siga  flns  al  any  1768. 


IV 


Espllcades  les  vicisituts  ab  que  ha  passat  entre  los  vigatans 
lo  cuite  del  Sant  Narbonés,  falta  dir  algom  sobre  una  llegenda 
que,  ab  la  festivitat  s'  es  Hígada,  fent  que  la  memoria  de  Sant 
Pau  arribas  fins  a  nosaltres. 

Es  per  primera  vegada  en  la  acta  capitular  del  9  de  desembre 
de  1672  que  veyem  mentada  tal  diada,  ab  una  adició  que  apar  in- 
dicarnos la  existencia  de  la  llegenda  ó  tradició.  Aleshores  sens 
parla  de  Sanl  Pau  del  Veguer  (2),  fent  lo  mateix  los  processonals 
de  1771  y  1882,  donantnos  á  entendre  com,  entre  lo  Sant  y  lo 
Veguer,  lo  poblé  hí  hauría  posat  una  especie  de  Uigam,  mes  ó 
menys  basat  en  un  acontexement  histórich.  Aquest  sería  un  epi- 
sodi  de  la  guerra  contra  los  exércits  franceses  del  any  1664,  su- 
posantse  que  havent  aquests  aparellat  una  sorpresa  per  apode- 
rarse de  la  ciutat,  lo  Veguer,  que  aleshores,  segons  la  llegenda, 
sería  Don  Miquel  de  Clariana,  va  tenirne  noticia  per  haverse 
presentat  un  desconegut,  la  nit  matexa  que  devía  portarse  a 
realisació  lo  plan  del  enemich,  avisant  lo  perill,  recomanant  vi- 
gilancia y  revelant  lo  que  podía  succehir  segons  los  plans  deis 
franceses.  La  tradició  afegeíx,  que,  havent  Don  Miquel,  pregun- 
tat  al  quí  V  avisava  quin  era  lo  seu  nom,  li  respondría  ser  Sergi 
Pau  dit  lo  Narbonés,  que  volía  axis  mostrar  sa  protecció  per  la 
Ciutat  hont  havía  sembrat  les  Uevors  evangéliques.  Aleshores 


(1)  Arxiu  Municipal. 

(2)  «Ha  proposat  lo  Canonge  Franeesch  CoUdelram  que  diumen- 
ge  primer  vinent  es  Sant  Pau  del  Veguer  y  en  dit  dia  hi  ha  professó 
per  la  ciutat,  y  com  es  dominica  de  aduent  V.  S.  pot  resoidrer  sis  fara 
aquella  o  no,  y  V.  S.  ha  resolt  se  fassa  dita  professó  diumenge  despres 
del  offici,  y  que  se  ente  a  tercia  mitja  hora  antes  y  se  diga  al  Predica- 
dor sia  breu».  VIII  Secretar,  fol.  285,  vers. 


Digitized  by 


Google 


-(660)- 

Vich  hauría  votat  la  processó  del  Sant  ab  la  práctica  de  donar 
tres  pichs  á  la  casa  en  que  s'  hauria  rebut  V  avis  providen- 
cial (1). 

Per  les  noves  que  havéra  donat,  ja  's  pot  veure  com  no  es 
aquest  V  origen  de  la  processó  del  día  11  de  desembre.  Peraltre 
part,  la  ilegenda  en  sí,  tampoch  té  fonament,  ja  la  coloquem  al 
día  13  de  novembre  (2),  a  la  diada  matexa  de  Sant  Pau  ó  á  la 
nit  del  14  al  15  de  desembre,  que  es  ahont  tindría  mes  versem- 
blanga. 

Los  exércits  franceses  se  trovavan,  lo  día  10  de  novembre,  á 
Sant  Marti  de  Sobremunt,  lo  12  á  Perafita,  lo  13  á  Sant  Marti 
Cescorts  y  á  Santa  María  de  Vilanova,  venint  lo  14  á  Gurb  y 
corrent  los  demés  díes  la  Plana,  flns  al  8  de  desembre,  cometent 
mil  profanacions  y  saqueigs  en  les  iglesies  y  poblats  (3)  voltant 
la  Ciutat  y  assetjantla  fins  al  día  16  de  desembre,  que  's  retiraren 
per  falta  de  queviures.  Lo  día  17  lo  CJoncell  vigatá  se  reuní 
aprobant  varíes  disposicions  sobre  sufragis,  preses  en  prohome- 
nia  del  día  15,  afegint  que  «se  celebre  en  actio  de  gratias  un 
offlci  solemna  y  ab  predica  al  gloriosos  Sants  Martyrs  Uuciá  y 
Martia  Patrons  de  la  Ciutat  y  per  dit  effecta  tingan  facultat  dits 
Senyors  Concellers  de  gastar  lo  que  conuinga  (4)».  Axis  aquí 
per  res  se  parla  d'  un  ausili  especial  atribuit  a  Sant  Pau  de  Nar- 
bona,  de  qui  ni  's  fa  menció,  com  tampoch  ne  diuen  res  les  ac- 


(1)  Vegis  lo  Uibre:  Vichy  su  historia,  sv^  monumentos^  sus  hijos  y 
sus  glorias,  por  D.  Joaquín  Salarich,  cap.  IV.  Sobre  aquesta  tradició 
D.  Joaquim  Albanell  compongué  un  drama  en  dos  actes  peí  teatre  ca- 
tolich  titolat:  Don  Miquel  de  Glariana.  També  D.  Frederich  Soler 
sobre  lo  mateix  va  arreglarhi  un  drama,  que  fon  un  complet  atentat  á 
r  historia,  titolat  Lo  Concell  de  Vich,  estrenantse  en  lo  teatre  vigatá 
lo  dia  31  de  Juliol  de  1870.  Mes  tart  lo  mateix  Soler  refundí  son  drama 
baix  la  denominació  de  Lo  Veguer  de  Vich. 

(2)  Salarich.  Ibid. 

(3)  Vegis  r  opuscol.  «Publicació  de  la  declaració,  de  la  sentencia 
de  escomunicació  mayor  y  de  altras  censuras  feta  per  lo  Vicari  gene- 
ral del  Illustre  y  Reuerendissim  senyor  Bisbe  de  Vich  a  10  de  abril  del 
any  1655  contra  los  soldats  del  exercit  franges  que  inuadint  esta  Pro- 
uincia  de  Cathalunya  en  lo  estiu  prop  passat,  inuadi  y  ocupa  la  Plana 
de  Vich  en  los  mesos  de  Noembre  y  Dezembre  prop  passats»,  etc.  En 
r  arxiu  parroquial  de  Vilalleons. 

(4)  Vol.  19  d'  Acorts. 


Digitized  by 


Google 


-(  561  )- 

tes  capitulars  (1).  Tarapoch  era  veguer  En  Clariana,  sino  En 
Francesch  Sala  y  Sassala  (2). 

Es  molt  de  notar  lo  fet  aquest  d'  haverse  confós  lo  veritable 
origen  de  la  festa  de  Sant  Pau,  brodantlo  de  la  manera  com  ho 
ha  fet  lo  poblé.  Un  acontexement  del  segle  xv  se  traslada  al  se- 
gle  XVII,  encara  que  ab  circunstancies  ben  semblan ts.  Segons 
la  veritat  y  la  Uegenda,  la  festa  te  per  origen  un  atach  d'  exércit 
foraster,  que  la  primera  'ns  diu  esser  de  castellans  ab  V  ausili  del 
Altarriba  y  la  segona  converteix  en  francesos;  sempre  hi  ha  un 
a  vis  que  fa  posar  la  Ciutat  sobre  les  armes,  resultant  per  la  his" 
toria  que  *1  dona  un  traydor  a  sa  companyia,  quí,  per  un  cavall 
se  ven,  conservantse  son  nom,  Joan  de  la  Muela,  venint  la  tra- 
dició  a  convertirlo  no  mes  que  en  Sant  Pau  de  Narbona,  que  vol 
mostrar  sa  protecció  sobre  Vich;  y  finalment  totes  dugues  vega- 
des  la  Ciutat  surt  ben  Uiurada  de  perill. 

Pero  si  hi  ha  coincidencies  entre  les  aflrmacions  de  la  histo 
ria  y  les  de  la  Uegenda,  de  la  conversió  y  mutació  de  la  una  en 
r  altre  n'  es  resultat  un  fet  que  sembla  un  sarcasmo.  Justament 
la  tradició  fa  que  resultes  la  ánima  de  lo  que  'ns  esplica,  Don 
Miquel  de  Clariana,  a  casa  de  quins  descendents  anava  á  trucar 
la  processó  originada  d'  ella,  venint  axis  a  establirse  que  la  ce- 
rimonia  religiosa  commemorativa  de  la  Uiberació  de  la  Ciutat 
del  atach  del.  Altarriba,  va  á  verificarse  precisament  temps  A 
venir  a  la  casa  mateixa  d'  aquest,  vinguda  a  nom  deis  Claria 
ñas  (3),  quant  V  any  1678  s'  uni  en  matrimoni  la  pubilla  AI- 


(1)  V.  Secret.,  fols.  178  y  199. 

(2)  En  lo  Ilibre  19  d'  Acorta  ab  data  9  febrer  1654  Uegim;  «Deter- 
mina lo  Magnifich  Conseli  que  attesa  la  necessitat  se  te  en  la  present 
ciutat  de  alguna  persona  qui  administre  justicia  ha  admes  en  Regent 
la  veguería  del  Senyor  íYancisco  Sala  per  esta  vegada  tant  solament 
ab  espressa  protesta  y  saluetat  que  lo  present  acte  de  admissió  no  puga 
ser  tret  may,  eta.»  Aquest  Francesch  Sala  y  Sassala  era  fill  de  Vich 
per  lo  que  no  podia  ocupar  la  veguería,  entenentse  axis  la  salvetat  que 
fa  lo  Conseli.  Conexem  doeuments  del  22  de  juliol  y  11  desembre  del 
mateix  any  1664,  en  que  consta  com  era  Veguer  lo  mateix  Sala  y  Sa- 
ssala, lo  mateix  que  a  28  octubre  del  any  següent,  suecehintlo  en  lo 
carrech  a  16  maig  de  1670,  altre  vigatá  N'  Antón  Fontanella.  Los  dios 
en  que  podia  succehir  V  atach  Uegendari,  era  subveguer  En  Joan  Fran- 
cesch Sauleda. 

(3)  Pot  donarse  una  esplicació  d'  aquest  fet.  La  casa  deis  Clariana, 
mentres  existí  la  institució  de  la  veguería  vigatana,  pot  dirse  que  re- 


Digitized  by 


Google 


I 


-(  562  )- 

bina  d'  Altarriba  Alemany  des  Catllar  ab  Don  Pere  de  Clariana 
y  de  Vilatorta,  deis  quí  lo  mateix  any  nasqué  Don  Miquel  de 
Clariana  d'  Altarriba  y  de  Seva  (1).  Axis  V  enera  ích  de  la  Ciu- 
tat  anatematisat  ab  lo  mer  fet  de  celebrarse  la  processó  origi- 
nada per  lo  succés  rigurosament  veritable,  ve  a  esser  en  un  deis 
seus  matexos  descendents,  honrat  per  la  Uegenda,  que  *1  fa  1*  hé- 
roe a  qui  Vich  deu  en  bona  part  V  ha  verse  Uiurat  d'  un  saqueig. 


LAUS  DEO 


presenta  va  aquesta  entitat,  desde  lo  moment  que  era  la  casa  oficial  deis 
veguera,  puix  que  ^Js  Clarianas  posseian  los  drets  sobre  les  escrivanies 
de  la  veguería  y  batllia  de  Vich  y  son  territori  d'  Ausona,  provenint- 
los  com  á  successors  directes  del  Llorens  d'  Altarriba  de  qui  tant 
havem  dit,  guardan tse  encara  avuy  en  aquella  casa  seva,  V  arxiu  de  la 
veguería  vigatana.  En  Llorens  1'  any  1495  posseia  ja  tais  drets  (Curia 
Fumada,  B.  de  Prat,  manual)  per  esser  hereu  y  succesor  de  Na  Joaneta 
9es  Eres  de  qui  també  havem  dit  algom  en  una  nota,  anterior.  Lo  tes- 
tament  d^  aquesta,  fet  a  3  juliol  de  1462  (Id.  Testaments  de  Jaume  Valls) 
disposava  que  les  escrivanies  quedessen  per  son  fiU  Franceseh  de  Vila* 
gaya,  sempre  que  tingues  successió  directa.  Com  que  aquest  morí  inca- 
pacitat,  segons  disposició  de  dita  testadora,  després  d*  haverles 
usuíructuades  en  vida  lo  notari  Gabriel  Navata,  passaren  a  En  Llorens 
com  a  llegitim  successor  de  sa  mare  Elienor  filia  de  Na  Joaneta  y  d'  En 
Berenguer  de  Vilalleons.  Los  Eres  tenían  les  escrivanies  per  haverleshi 
donades  lo  rey  Pere  IV  al  savi  en  dret  Berenguer  9a  Era  ó  jes  Eres; 
puix  que  sabem  que  aquest  personatge  les  tenía  ja  V  any  1337,  pero 
ab  document  de  7  idus  octubre  fetxat  á  Daroca  aquell  Rey  les  concedí 
á  dit  Berenguer  y  á  un  seu  fiU  per  tota  la  vida  mitjan^ant  un  cens 
anyal:  fentse  mes  completa  aquesta  cesió  ab  document  fetxat  á  Bar- 
celona á  11  kalendes  Mar<;  de  1342,  puig  que  mitjanjant  una  entrada 
de  10000  sous  y  un  cens  anyal  de  300  al  Rey  Pere  IV  les  assigná  per- 
petuament  al  mateix  Berenguer  y  á  sos  successors.  (Id.  Comú  de  Joan 
Franceseh  Franch,  2  Abril  1506,  y  Man,  del  mateix  notari,  13  desem- 
bre  1507. 

(1)    Apéndix  XIV. 


Digitized  by 


Google 


APENDIX 


Actes  de  Sant  Pan,  Bisbe  de  Narbona 

Publicat  en  la  Historiñ  EccUsiae  GaUicanae  del  Bisbe  de  Montpeller,  Francesch  Bos- 
quet  y  en  les  Acia  Sanclorum  Martii  a  Joanne  Bollando  S.  J,  colligi  feliciter  coepta, 
a  Godefrido  Hmschenio  et  Daniele  Papebrochio  ejusdeni  Societatis  Jesu  aucta,  digesta 
et  illustrata.  Tomas  IIL  t>U  XXI. 


II 
Noticies  deis  martirilogis  sobre  Sant  Pan  de  Narbona 

MartjTOlogíum  Jeronymianum.  =  XI  Kalend.  Aprilis:  cln  Narbona 
civitate  natale  sancti  Pauli  confessoris»  (P.  L.  XXX.  448). 

Martprologium  Bedae,  juxta  exemplar  Bollandianum  =XI  Kal.  Apri- 
lis: «Civitate  Narbona  natale  S.  Pauli  Episcopi,  quem  ita  labor  domesti- 
cas et  tribulatio  exercuit  ut  eum  verum  famulum  Domini  approbaret» 
(P.  L.  XCIV,  864  y  865).  Una  variant  afegeix:  «quem  Beati  apostoli 
ordinarunt  primo  in  Gallia  Biterrensis  episcopum»  (Ibid.) 

Martyrologium  Florí.  =  XI  Kal.  April.:  «In  Arbona  civitate  nata- 
lis  Pauli  confessoris»  (P.  L.  CXIII,  113). 

Martyrologium  Wandelberti  monachi: 

«Undecimae  antistes  tribuit  pia  lamina  Paulus» 
«Quo  jure  exultat  proprio  Narbona  magistro» 
«(Haee  primum  celebrat  perfecto  lumine  Pascha)» 

(P.  L.  CXXI,593). 
Mbmobias*— Tin  36  ♦ 


Digitized  by 


Google 


-(  564  )- 

Martprologium  Rabani  Mauri.  =  XI  Kal.  April.:  «In  Narbona  civi- 
Ute  natale  sancti  Panli  confessoris»  (P.  L.  CX,  1136). 

Martprologium  romano-parvum.  =  XI  Kal.  April.:  cNarbonae,  sanc- 
ti Pauli  episeopi  discipuli  Apostolorum»  (P.  L.  CXXIII,  152). 

Martyrologium  Adonis  =  XI  Kal.  April.:  «In  Galiis  civitate  Nar- 
bona, natale  sancti  Pauli  episeopi  et  confessoris  discipuli  apostólo  ■ 
rum»  (P.  L.  CXXIII,  241  y  CXXXVIU,  1219). 

Martyrologium  Usuardi.  =  XI  Kal.  April.:  cApud  eptimianam  civi- 
tate Biterris,  depositio  sancti  Afrodisii  episeopi  et  confessoris.  Hic  a 
beato  Paulo  Narbonensi  episcopo  eidem  urbi  ordinatus  antistes,  fidei 
documentis  praeclarus  virtutumque  meritis  omatus,  quievit  in  pace» 
— Codex  Antuerpiensis  majus:  «In  Galliis  civitate  Narboniae  natale 
sancti  Pauli:  episeopi  et  confesoris,  quem  beati  Apostoli,  ordinatum 
urbi  Narboniae  episcopum  miserunt».==Codex  Antuerpiensis,  maximus 
Lubecensis  et  üghelianus:  «In  Galliis  civitate  Narbonae  natale  sancti 
Pauli  episeopi  discipuli  apostolorum,  qui  a  beato  Paulo  baptizatus,  in 
Gallias  directus,  apud  Narbonam  episcopali  dignitate  donatus  est».— 
Antuerpiensis  maximus,  Ultrajecensis,  Leydensis,  Lovaniensis,  Alber- 
guensis,  Danicensis  et  editio  Ultrajecensis-Belgica:  «In  Galliis  civitate 
Narbona,  natale  sancti  Pauli  episeopi  discipuli  apostolorum,  qui  a 
beato  Paulo  baptizatus,  in  Gallias  directus,  apud  Narbonam  episcopa- 
li dignitate  donatus  est».— Codex  CentuUensis:  «In  Galliis  civitate  Nar- 
bona, sancti  Pauli  episeopi  et  confessoris  quem  beatus  Paulus  aposto- 
lus  ordinavit  et  ibidem  direxit».— Codex  Vaticanus:  «Natale  sancti 
Pauli  episeopi,  qui  a  beato  Paulo  apostólo    cum  ad  Hispanias  praedi- 
candi  gratia  pergeret,  apud  urbem  Narbonam  relictus,  praedicationis 
offieio  non  segniter  impleto,  clarus  miraculis  coronatus  quievit».— 
Codex  Florentinus:  «Apud  praedictam  Narbonam,  sancti  Pauli  episeo- 
pi et  confessoris». — Codex  Grevensis:  «ítem  secundum  aliquos  hic,  na- 
tale sancti  Pauli  Narbonensis  episeopi,  qui  in  pridie  idus  Decembris: 
ponitur»  (P.  L.  CXXIII,  864). 

Martyrologium  Usuardi.  =  III  idus  Decembris:  «Apud  Narbonam, 
natalis  santi  Pauli  confessoris,  quem  beatus  Paulus  apostolus  ordi- 
natum, eidem  urbi  destinabit  antistetem:  quique  cum  eodem  Apostó- 
lo ad  Hispanias  praedicandi  gratia  pergens,  ibidem  relictus  est  ubi 
praedicationis  offieio  non  segniter  impleto  clarus  miraculis  coronatus 
quievit».— Codex  CentuUensis:  «Narbonae,  sancti  Pauli  episeopi  et 
confessoris».— Codex  Pulsanensis:  «Apud  septimaniam  urbe  Narbona, 
depositio  sancti  Pauli  episeopi  et  confessoris».— Codex  Matrícensis- 
Carthusianus  -  Ultrajectensis:  «Pauli  Narbonensis  episeopi»  (P.  L. 
CXXIV,  796). 

Martyrologium  Bedae.  =  XI  Kal.  April.:  «In  Galliis  civitate  Nar- 
bone  sancti  Pauli  episeopi  et  confessoris,  discipuli  apostolorum  Chris- 
ti,  quera  tradunt  eumdem  ipsum  fuisse  Sergium  Paulum  proconsulem, 
viium  prudentem,  a  quo  ipse  Paulus  sortitus  est  nomen,  quia  ipse  eum 


Digitized  by 


Google 


-(  565  )- 

fidei  Christi  snbegerat:  quique  ab  eodem  sancto  apostólo  cum  ad  His- 
panias  praedicandi  gratia  pergeret,  apud  praefatam  urbem  Narbonam 
relictus  praedicationis  officio  non  segniter  impleto,  clarus  miraculis 
coronatus  sepelitnr»  (P.  L.  XCIV,  864). 

Martprologium  Notkeri  =  XI  Kal.  April.:  «Apud  Narbonem  civi- 
tatem,  a  qua  Gallia  Narbonensis  nomem  assumpsit,  nativitas  S.  Pauli 
qucm  beati  Apostoli  ordinatum  eidem  urbiepiscopum  direxerunt.  Quem 
tradunt  eumdem  ipsum  fuisse  Sergium  Paulum  Proconsulem,  virum 
prudentem,  a  quo  ipse  Paulus  apostólos  sortitus  est  uomen,  quia  illum 
fidei  Christi  subegerat.  Qni  in  eadem  regione  praedicationis  officio  non 
segniter  impleto,  clarus  miraculis  confessione  Christi  coronatus  sepe- 
litur»  (P.  L  CXXXI  1057). 

MartjTologium  Romanum.  =  «Narbonae  in  tíallia  natalis  sancti 
Pauli  episcopi,  Apostolorum  discipuli,  quem  tradunt  fuisse  Sergium 
Paulum  proconsulem,  qui  a  beato  Apostólo  Paulo  baptizatus,  et  cum 
ín  Hispan iam  pergeret,  apud  Narbonam  relictus  ibidera  episcopali  dig- 
nitate  donatus  est;  ubi  praedicationis  officio  non  segniter  expleto,  cía 
rus  miraculis  migravit  in  coelum  (1). 


III 


Vida  de  Sant  Pan  de  Narbona,  segons  lo  codex  núm.  2838  de  la 
Biblioteca  Nacional  de  París 

f  Publicat  en  lo  Catalogas  codicum  hagiograficorum  latinorum  antiquiorum  saecuh  XVI, 
qui  Osservantur  in  'Bihliotheca  Nationali  Tarisimsi,— Codex  signatus  núm.  28)8, 
olim  Moissiacensis,  deinde  Colhertinus  4300,  postea  Regius  40^6  .  S  •  S  '  ^P" 
pendí  x). 


(1)  Altres  martirologis  també  parlan  de  Sant  Pau  de  Narbona.  El  Mar» 
iyrologium  Hironymianum  Treoircnte  al  XI  KaL  Aprilis  din:  M  Narbona 
Pauli  Confeitorii.  El  Fnldense  porta:  «In  Narbona  Secundi  ot  Pauli  confesso- 
rum»  (Analecta  BoUandiana,  anys  1882  y  1833).  Los  Bolandes  al  tractar  de 
Sant  Pau  de  Narbona  al  22  de  Klars  citan  á  Suasius  qui  en  cl  seu  Marfyro- 
logium  Gallicanum  li  diu  Ep^seopum  et  Martyrem,  afcgint  que  «comprehen- 
8US  direque  excruciatus  demum  ob  testimonium,  quod  Verbo  Dei  constanter 
perhibuit,  extremo  affectus  supplicio,  illustrissimum  Agonem  explevit». 
Aquest  martirologi.  al  12  de  Desembre  cambia  de  tó,  afírmantque  «Apostó- 
lico cursa  agregie  consummato,  ad  sanctissimi  sui  praecectoris  cognominis 
beatum  perrexisse  consortium  suoque  glorioso  praesulatu  morteque  coram 
Deo  pretiosa  urbe  illa  immortali  gloría  iliustravisse  etc.»  (Acta  Sanctorum 
Martíi  vol.  111,  pAg.  369  y  370)    . 


Digitized  by 


Google 


-(  666  )— 

Vida  de  Sant  Pan  de  Narbona,  segóos  Pere  de  Natallbns 

(Publicat  en  lo  Catahgus  sanctorum  et  gestorum  eorum  ex  diversis  voluminibus  coíUctus 
lib.  I,  cap.  LX). 

V 

Noticies  trameses  per  Bernat  Boades  sobre  Sant  Pan  de  Narbona 

(Publica!  eu  son  LUhre  deJsfeyts  darmes  de  Catalunya,  cap.  IV). 


VI 

Sant  Pan  de  Narbona  segóos  los  martirologls  usats 
en  la  Sen  Vigatana 

Martirologi  de  la  segona  meptat  del  segle  x.  (Núm.  XLVIl  del 
catálech  deis  códoxs  de  la  Catedral  de  Vich  fet  per  lo  P.  Janme  Vi- 
llanueva).  Avuy  en  lo  Musen  Episcopal. =Foít  299,  vera. — XI  kalendis 
Aprilis.  In  galliis  cinitate  Narbonense  sancti  panli  episcopí  et  confes- 
soris  disapnli  apostolomm  (1). 

Martirologi  del  segle  xi  (enqnadernat  ab  V  anterior). =jPbi¿  29. — 
XI  kal.  Aprilis.  In  galliis  ciuitate  Narbonense  sancti  panli  episcopi 
et  confessoris  discipnli  apostolomm,  require  retro.  jPbZt  121  ret.{2). 
III  idus  Decembris.  Eodem  die  natalis  sancti  pauli  narbonensis  episco- 
pi et  confessoris. 

Martirologi  del  segle  xi,  escrit  V  any  1061  per  Ermemir,  canonge 
vigatá  (Núm.  XLIII  del  predit  catálech).  Avuy  en  lo  Musen.  =i^itf  19 
y  104  ret,  {Cum  els  anteriora). 

Martirologi  del  segle  xiii,  usat  fins  á  final  del  segle  xvi  (Núm.  III 
del  catálech  mentat).  Censervat  en  lo  Musen. =i?bK«  11  y  8Í,  (Com  els 
anteriora). 


(1)  Falta  la  part  que  deuria  correspondre  al  ///  idu$  Deaembria^  essent 
incomplet  lo  volnm. 

(2)  Es  de  notar  la  circunstancia  d'  anar  aquesta  memoria  al  final  de 
totes  les  demés,  indicant  que  hi  fou  afegida  al  volum  de  que  aquest  es 
copia. 


Digitized  by 


Google 


-(  567  )- 


VII 


MIssa  de  Sant  Paa  de  Narbona,  segons  lo8  missals 
per  la  diócesis  de  Vlch 

Míssal  monacal,  de  la  primera  meptat  del  segle  xi.  (Biblioteca  capi- 
tular vigatana,  ayuy  en  lo  Museu  Episcopal)  =Foli  149,150.  (Núme- 
ro LXX  del  catálech  del  P.  Villanueva).— iJ/  idus  Decembris.  Sancti 
Pauli  Narbone.  Deus  qui  es  gloria  confessorum,  splendorque  sancta- 
rum  animarum  vota  nostra  placatus  suscipe,  et  confessoris  tui  Pauli 
meritis  ab  omni  perturbatione  fac  nos  permanere  illesos,  atque  per- 
venire  ad  honores  aeterne  vite  repromissos.  VqT" Secreta.  Ante  cons- 
pectum  diuinae  maiestatis  tuae  domine  hoc  diuinum  munus  suplices 
offerimus  pro  commemoracione,  confesoris  tui  pauli,  ut  sicut  de  eius 
gloria  hodierna  die  patris  devocione  letamur,  ut  illius  deprecacione 
cum  ómnibus  sanctis  in  aeterna  beatitudine  gaudere  mereamur.— iVe- 
phatio.  Veré  dignum  et  justum  est:  aeterne  deus.  Et  te  suplici  deuocione 
exorare  ut  intercersione  sanctissimi  sacerdotis,  et  confessoris  tui  Pauli 
a  cunctis  reatibus  emundari  mereamur  tuamque  eius  intercersu  valea- 
mus  percipere  propiciacione,  qui  preparamus  ad  celebrandam  unigeni- 
ti  fili  tui  natiuitate.  Et  ideo.— Oomunio  Sumpta  sacra  misteria  quesu- 
mus  domine  deus  noster,  propicius  in  nobis  ea  conservare  dignéris,  et 
intercedente  beato  Paulo  confessore  tuo  atque  pontífice  angelicis  turmis 
ad  celi  sidera  mereamur  vei,  et  perpetua  penetrare  limina  vite,  per. 

Missal  del  Bisbe  Oliva,  poch  posterior  al  anp  1038.=Núm.  XLVIII 
del  catálech  del  P.  Villanueva,  Biblioteca  Capitular.  Avuy  en  lo  Museu 
Episcopal.  Foli  24.  (Tot  com  V  anterior  menys  la  secreta  y  profeci).-- 
Secreta. — Ante  conspectum  diuine  maiestatis  tue  suplices  offerimus  pro 
commemoratione  confessoris  tui  Pauli,  ut  sicut  de  eius  gloria  hodierna 
die  pari  devotione  letamur,  ut  illius  deprecacione  cum  ómnibus  sanc- 
tis in  aeterna  beatitudine  gaudere  mereamur.— iVe^7ia¿to.  Veré  dig- 
num et  justum  est,  aeterne  deus.  Per  christum  dominum  nostrum.  Cui 
per  mundum  iubar  altro  splendae  ab  axe  atque  polos  pariter  splere 
iubamine  f ulmén.  Rex  regum  et  princeps  populorum  dictus  ab  evo, 
magnus  de  magno  patrioque  regimine  rector.  lUum  nec  terre  nec  pos 
sunt  cingere  celi,  nec  mare  naugerum  spumoso  gurgite  uallat.  Cui 
semper  placent  studia  bonorum  cum  castis  moribus,  et  integritas  anime 
in  corpore  casto.  In  quo  confessores  gaudent  agmina  sancta  quam  libe- 
ré exportes  efusi  sanguinis  essent.  De  quorum  collegio  est  beatus  pau- 
lus  confessor  preciosissimus  et  deuotissimus  famulus.  Quem  deus  ditauit 
aetherali  gratia  gratis,  dum  se  virgíneo  seruare  mundum.  Per  quem. 

Missal  del  monastir  de  Sant  Joan  de  les  Abadesses.  (Museu  Episcopal 
¿e  Vich)  Segle  xiii.  Kalendarium:  111  idus  Decemhris  S,  Pauli  narbone, 


Digitized  by 


Google 


-(  568  )- 

Foli  OXlX.Sancti  PavM  Norbone.  Dens  qui  es  gloria  confessoruin 
splendorque  sanctomm  animarum,  etc.  {com  éls  anterior s)  Secreta 
Aute  conspectu  diuine  maiestatis,  etc.  {cora  els  anteriors)  Póstcomunio 
Sinpta  mystería  sacra  quaesumus  domine  deus,  etc.  {com  éU  anteriors). 

Missal  del  monasttr  de  Ripoll.  (Arxiu  de  la  Corona  d*  Aragó.  Nú- 
mero 112,  en  4.rt).  Principis  del  segle  xv.— Foli  CCXXVIIl. 

Sancti  Pauli  Episcopí  officium.  Sacerdotes  tui  (1)  domine  induan- 
tur  iusticia  et  sancti  tui  exultent  propter  dauit  seruum  tuam  non  aver- 
tas  faciem  christi  tni.—'Psalmus.  Memento  Domine  dauit. — CoUectaDens 
qui  es  gloria  confessorum  splendorque  sanctarum  animarum  {com  eU 
anteriors). — Epistola.  Lectio  epistole  ad  hebreos  Fratrea  plures  facti 
sunt  sacerdotes  secundum  legem,  idcirco  quod  morte  prohiberentur 
permanere;  hic  autem  eo  quod  maneat  in  aeternum  sempitemum  ha- 
bet  sacerdotium.  Unde  et  salvare  in  perpetuum  potest  accedentes  per 
semetipsum  ad  Deum,  semper  viuens  ad  interpellandum  pro  nobis. 
Talis  enim  decebat  ut  nobis  esset  pontifex,  sanctus,  innocens,  impo- 
llutus,  segregatus  a  peccatoribus,  et  excelsior  celis  factus,  qui  non 
habet  necessitatem  quotidie  quemadmodum  sacerdotes,  prius  pro 
suis  delictis  hostias  offerre,  deinde  pro  populi,  hoc  enim  fecit  semel 
seofferendodominus  noster  ihesus  christus.— i^espoTwonuwi.  Eccesacer- 
dos  magnus  qui  in  diebus  suis  placuit  deum.— FemcwZum.  Non  est  in- 
uentus  similis  illi  quiconseruaretlegemexcelsi.— -áWelwya.  VersicuLum 
Inueni  dauit  seruum  meum  oleo  sancto  meo  uncxi  eum  manus  euis 
meam  auxiliabitur  ei  etbrachium  meum  confortabit  eum.— /Secuentía 
sancti  euangelii  secundum  matheum,  In  illo  tempere  dixit  dominus 
ihesus  discipulis  suis  parabolam  hanc  homo  quidam  peregre  proficiscens 
vocabit  serves  suos,  et  tradidit  illis  bona  sua.  Et  uni  dedit  qunque  ta- 
lenta,  alii  autem  dúo,  alii  vero  unum,  unicuique  secumdum  propriam 
virtutem,  et  profectus  est  statim.  Abiit  autem  qui  quinqué  talenta  ac- 
ceperat,  et  operatus  est  in  eis,  et  lucratus  est  alia  quinqué.  Similíter  et 
qui  dúo  acceperat,  lucratus  est  alia  dúo.  Qui  autem  unum  acceperat, 
abiens  fodit  in  terram.  et  abscondit  pecuniam  domini  sui.  Post  multum 
vero  temporis  venit  dominus  seruorum  illorum.  et  posuit  rationem 
cum  eis.  Et  accedens  qui  quinqué  talenta  acceperat,  obtulit  alia  quin- 
qué talenta  dicens,  Domine  quinqué  talenta  tradidisti  mihi  ecce  alia 
quinqué  superlucratus  sum.  Ait  illi  dominus  ejus.  Euge  sérue  bone  et 
fidelis,  quia  super  pauca  fuisti  fidelis  super  multa  te  constituam  intra 
in  gaudium  domini  tui.  Accessit  autem  et  qui  dúo  talenta  acceperat, 
et  ait,  Domine  dúo  talenta  tradidisti  mihi  ecce  alia  dúo  superlucratus 
sum.  Ait  illi  dominus  ejus.  Euge  serve  bone  et  fidelis,  quia  super  pau- 


(1)  Per  major  claredat,  completem  aquesta  missa  segonsles  indicacions 
del  text.  V  Epístola,  Respons,  Evangeli  y  Comunió  son  treta  de  la  mlssa  de 
Sant  Silvestre. 


Digitized  by 


Google 


-(  569  )- 

ca  fuisti  fidelis,  super  multa  te  constituam  intra  in  gaudium  domini 
tui. — Secreta.  In  conspectu  diuinae  maiestatis  tuae  domine  {comía prt- 
mera).--Comunio,  Beatos  seruus  quem  cum  venerit  dominus  inuenerit 
vigílantem  amen  dioo  vobis  super  omnia  bona  sua  constituet  eum. — 
Postcomunio.  Sumta  sacra  misteria  (com  el  primer). 

MIssal  per  la  diócesis  de  Vich  del  temps  del  Bisbe  Jaume  de  Cardona. 
(Moseu  Episcopal).  KcUendarium  December.  ///  idus.  Pauli  Narbone. 

Foli  Cnil,  vers.  —  In  natale  sancti  pauli  narbone,  Statuit  ei  do 
minus  testamentum  pacis,  totum  require  in  communi  confessorum.— 
Oraciones.  Deus  qui  nos  annua  beati  pauli  confessoris  tui  atque  pon- 
tificis  annua  sollepnitate  frequentare  concedis,  presta  quesumus  ut 
quod  ille  nostris  auribuis  excelenter  infudit,  inteligencie  eompetentis 
erudicione  capiamus.  Per  dominum.  Omnia  alia  require  in  communi. 

Missal  per  la  diócesis  de  Vich,  imprés  Y  anp  1496  á  Barcelona  per 
Giral  Preus  y  Juan  Luschener  y  d'  ordinació  del  Bisbe  Joan  de  Peralta. 
(Biblioteca  y  Museu  Episcopal  de  Vich).— ifaí^/wíanwm:  December. 
III  idus.  Pauli  Narbonensis  episeopi  et  confessoris.  Dúplex  majus, 
tenet  gloria. 

Foli  LXXXI  del  propi  deis  Sants.— /n  festo  sancti  pauli  narbonen- 
sis episeopi  offlcium,  Statuit  ei  dominus.  Et  alia  omnia  sicut  in  natale 
sancti  ambrosii:  preter  orationes,  Gloria  in  excelsis.  Oratio,  Deus  qui 
es  gloria  confessorum,  etc.  {com  lo  primer).  Secreta  (com  lo  pnmer).  — 
Postcomunio  {Ídem), 

Missal  imprés  Y  anp  1547  á  Lpon  per  Corneli  de  Septem  Grangiis, 
d'  ordinació  del  Bisbe  de  Vich  Fr.  Benet  de  Tocco.  (Biblioteca  y  Museu 
Episcopals).— ^aíeTiííarmm:  December.  III  idus.  Pauli  Narbonensis 
episeopi  et  confessoris,  dúplex  majus.  tantum  gloria^  commemoratio, 
ex  voto  in  ciuitate  tantum. 

Foli  ce VIII,  ret.  —  In  festo  santi  Pauli  narbonensis  episeopi  omni/i 
de  communi  unius  confessoris  episeopi  cum  orationibus  quae  sequntur. 
Oratio  {com  V  an¿mor).  — Secreta  {ídem).  Postcomunio  {ídem)  (1). 


VIII 

La  festa  de  Sant  Pan  de  Narbona  en  la  Sen  de  Vich,  segóos  les 
consaetes  Htúrgiques  d'  aquesta  iglesia 

Consueta  dita  del  canonje  Andreu  d*  Almunia,  mort  anp  1234.= 
(C^dex  núm.  LXXXIV  del  catálech  fet  peí  P.  Jaume  Villanueva;  avuy 
en  el  Museu  Episcopal  de  Vich). 


(1)  En  lo  Musou  Episcopal  de  Vich  hi  ha  dos  altres  missals^  que  per  lo 
reduhits  y  referirse  sois  á  les  festes  mes  senyalades  per  1'  Iglesia  no  diuon 
res  de  Sant  Pau.  L'  un  es  de)  siglo  xii  y  V  altre  del  xiv. 


Digitized  by 


Google 


-K  670  )- 

Foli  5.— In  octavis  Sti.  Andree  et  in  festo  Sti.  Pauli  narbonne  et  in 
festo  Ste.  Lucie  que  habent  antiphonas  et  responsoría  et  fiant  in 
Aduentu  non  dicatur  feria  nec  officium  defunctonun. 

Foli  26. — In  festo  Sti.  Pauli  narbanCf  ad  vésperos,  antiphona  super 
poptUos  Cnm  apud  nrbem  romam.  Capirtulum.  Ek^ce  sacerdos  msL^Tíxis. 
Ymnus,  iste  confessor.  Versiculum.  Jostom  dedoxit  dominas.  Antipho- 
na  ad  magnificat.  Gloriosum  virum  Panlnm.  Oratio  propria.  Ad  com- 
pletorium  antiphona  super  popvHos.Gloviosiim  yimm  Paulnm.iácí  ttunc. 
beati  Pauli  fídem.  Ah  matutinas  invitatorium,  Venite  omnes.  Ymnits 
Jesu  redemptor  omnium.  Ántiphone,  beatas  vir  qui  in  lege.  Versiculum 
Jostum  deduxit  dominas.  Lectiones  de  ejus  vita.  Responsorium.  agjni- 
na  sacra.  Tertium  responsorium.  Sint  lambi.  Antiphone  in  laudibus 
Cam  apad  arbem  romam  cum  reliquis  antiphonis.  Capitvlum,  EIcce 
sacerdos  magnas.  Ymnus  Iste  confessor.  Versiculum.  Amavit  eom.  An- 
tiphona, O  magnam  fidei  fundamentan.  Oratio  propria.  Non  dicatur  in 
hoc  festo  Tedeum  laudamus  negué  Gloria  in  excelsis  Deo. 

Consueta  del  anp  1413.=(Arxiu  Capitulai  de  Vich,  calaix  9). 

Foli  93,  t?er«.— In  secundis  vesperis  (de  Santa  EuLtiria  de  Mérida) 
fít  commemoratio  sancti  pauli  narbone  cum  antiphona  Cum  apud  ur- 
bem  ut  in  lauditus.  Versiculum  justum  deduxit.  oratio  deus  qui  es  glo- 
ría confessorum.  In  festo  sancti  Pauli  Narbone  facimus  majoritatem 
de  ipso  et  commemorationem  de  adventu  et  de  octava  beate  Mario  et 
de  octava  sancti  nicholai  et  de  apostolis  et  fiat  tertia  lectio  de  octava 
beati  incholai  cum  sum  suo  responsorio  et  cantatur  totum  officium  si- 
cut  in  octavas  majores.  Est  tamen  sciendum  quod  si  festum  sánete 
eulalie  emérito  venerit  in  die  veneris  vesperi  dicantur  de  conceptione 
beate  Mane  et  in  crastinum'scilicet  in  die  sabbati  debet  fien  secundum 
noctumum  de  octava  beati  Nicholai,  et  hoc  casu  festum  beati  pauli 
narbone  transferatur  ad  diem  martis  ex  eo  quia  dies  lune  est  impedi- 
tus  «est  impeditus  propter  festum  sánete  lucie  in  qua  die  martis  ves  • 
peri  dicantur  de  festo  sancti  pauli  et  facimus  commemorationem  tan- 
tum  de  octava  conceptionis  sánete  Marie  et  hoc...  »  propter  festum 
sánete  lucie  «Sed  sive  in  dicto  transffertur  ad  diem  lune  et  festum 
sancti  pauli  ad  diem  martis  sequentis  et  tune  in  ipsis  vesperis  sánete 
lucie  fit  commemoratio  sancti  pauli  post  orationem  de  aduentu».  si  ve- 
ro festum  sancti  pauli  venerit  in  die  dominica  sequonti  die  lune  ceb- 
bretur,  et  dominica  in  festo  dicantur  vesperi  de  dominica  cumcomme 
moratione  de  octave  sánete  Marie  et  sancti  nicholai  et  de  festo  et  de 
apostolis,  Et  si  festum  sancti  pauli  venerit  in  die  lune  vel  die  martis 
post  tertiam  dominicam  de  aduentu  tertia  lectio  legatur  de  homilía  pro- 
pria ipsius  diei  cum  responsorio  de  dominica;  invitatorium  venite  om- 
nes, ymnus  Jeshu  redemptor,  antiphona  beatus  vir.  cum  reliquis  an- 
tiphonis ct  psalmis  de  natale  confessorum;  versiculum  primum  justum 
deduxit,  secundum  versiculum  amavit;  lectiones  cum  apud  urbem  ro- 
mam; responsorium  primum  agmina  sancta^  secundum  o  quam  admira- 


Digitized  by 


Google 


-(  671  )- 

biles,  tertiam  de  sancto  nicholao  por  ordinem  cam  sua  legenda;  non 
dicitar  tedeum.  Ad  laudes  versicuium  elegit  eum;  antiphona  cum  apud 
urbem;  vespere  autem  proprie  dicantur,  cum  versiculis  psalmis  con- 
suetis:  capitulum  eccce  sacerdos,  ymnus  iste  confessor,  versus  elegit, 
antiphona  o  magnum  fldei  fundamentum,  oratio  deus  qui  es  gloría, 
commemoratio  de  aduentu  et  de  octaua  sánete  MariCi  santi  nicholai  et 
de  apostolis  tantum.  Ad  primam  antiphona  accinctus  namque^  capitu- 
lum pacem,  responsorium  chriate,  versicuium  qui  sedes,  et  non  dici- 
tur  kirieeleyson  ratione  octave.  Ad  tertiam  antiphona  teríita  gentili- 
tas,  capitulum  ecce  sacerdos,  responsum  justum  deduxit,  versicuium 
amavit^  oratio  deus  qui.  Ad  alias  horas  alie  antiphone  de  laudibüs,  ca- 
pitula, responsoria  et  versicula  et  etiam  officium  misse  dicatur  de  con- 
feissoribus.  Ad  vésperos  antiphona  cum  apud  urbem,  prímum  tantum 
psalmum  de  feria,  capitulum  ecce  sacerdos,  versicuium  iustum  dedu- 
xit,  antiphona  gloriosum  virum  et  in  laudibus  oratio  deus  qui  es,  com* 
memoratio  de  aduentu  et  de  octaua  sánete  Marie  et  sancti  nicholai  et 
de  apostolis  tantum;  ad  completorium  lectío  ecce  sacerdos,  due  ultime 
antiphone  de  lectionibus,  dicatur  ymnus  unde  michi,  numquam  dica- 
tur kirieeleyson. 

Consueta  del  segle  xv,  copia  de  V  anterior,  ab  molt  bona  lletra  y  en 
pergamí.» (Musen  Episcopal  de  Vich)  Text  igual  á  aquesta  (1),  al  mar- 
ge  en  lletra  de  la  segona  meytat  del  segle  xv  s*  hi  afegí: 

Foli  lí2f  vera.— Noverint  quod  feria  tertia  computata  X  mensis  de- 
cembris  anuo  domini  MCCCCLXXVI  fuit  ordinatum  per  honorabilem 
capitulum  ad  suplicationem  honorabilium  consiliariorum  ciuitatis  vi- 
censis  quod  acetero  fieret  de  festo  sancti  Pauli  Narbone  officium  sub 
majori  duplici  offício  more  aliarum  f estivitatum  maiorum  scllicet  cum 
rapich  de  senys  et  quod  ipso  die  fieret  festum  sollempne  per  totam 
ciuitatem  et  ejus  parochiam  cum  processione  per  ciuitatem  ut  assuetum 
est  in  die  corporis  Christi,  et  ista  fuerunt  ordinata  ob  honorem  et 
reuerentiam  dicti  sanctissimi  confessoris  Pauli.  £k>  quia  ipso  die  sancti 
pauli  anno  pretérito  scilicet  LXXV  fuit  magna  tribulatio  in  dicta 
ciuitate  quia  inimici  ingressi  erant  per  pórtale  sánete  Eulalie  quod 
fuit  fragtum  per  ipsos  inimicos  et  magna  pars  di  te  ciuitatis  erat  capta 
ab  ipsis.  Et  deo  dante  creditur  qüod  precibus  et  meritis  predicti  sanc- 
tissimi Pauli  aliorumque  sanctorum  dicta  ciuitas  victoríam  habiusse 
de  ipsis  et  fuerunt  victi  inclusi  et  capti  in  quadam  domo  que  est  here- 
dis  den  vilaganya  quondam  prope  dictum  pórtale  dicte  sánete  Eu- 
lalie. 

In  festo  sancti  pauli  Narbone  ad  primas  vesperas  antiphona  cum 
apud  urbem  romam  cum  reliquia  antiphonis  et  psalmis  de  feria^  capi- 


(1)    Lo  que  va  entre  cometeB  no  's  hi  troba,  pulg  que  en  V  anterior  hi 
fon  afegit  al  marge. 

1|IM«BIAS«— Tin  87 


Digitized  by 


Google 


-  (  572  )- 

talnm  Ecco  sacerdos,  responsorium  Ecce  yere  israelita  et  revertetar 
post  gloria,  Tmnus  iste  confessor,  versicalum  ora  pro  nobis,  antípho 
na  ad  magnificat  Sacerdos  et  pontifex,  et  triumphale.  Oratio  deas  qui  es 
gloria;  commemoratio  de  sancta  Eulalia  virgo  prudentissima,  comme- 
moratio  de  octavis  conceptionis  et  sancti  Nicholai,  et  fiat  processio  ad 
altare  sancti  panli  cam  responsorio  Ecce  homo,  sine  gloria.  Versica  • 
lum  Justum  deduxit  dominas.  Ad  completoriam  antiphona  Ek^ce  sa* 
cerdos,  dae  ultime  de  laudibus,  Ymnus  veni  nuncius  noster  etcétera. 
Responsorium  et  gloria.  Si  venerit  in  die  dominica  celebretur  in  die 
lune  sequenti  et  vesperi  diei  dominico  dicantur  de  festo  cum  comme- 
moratione  de  dominica,  et  tune  festum  sánete  lucie  est  feria  tertía  et 
vesperi  diei  lune  dicantur  de  sancto  Paulo  cum  commemoratione  sane 
te  lucie. 

Ad  matutinas  invitatorium  venite  omnes.  hymnus  Ihesu  redemptor, 
antiphone  beatus  vir,  sicut  in  natale  confessorum  et  versiculum  simi- 
liter.  In  primo  nocturno  tres  lectiones  de  vita  ipsius,  primum  respon- 
sorium Agmina  sacra;  secundum  responsorium  o  quam  admirabilis; 
tertium  responsorium  ecce  veré  israelita.  In  secundo  nocturno  faciatur 
de  octaua  conceptionis  beate  marie,  quartam  et  quintam  lectiones  cum 
suis  responsoriis;  VI  lectio  legatur  de  octaua  sancti  nicholai  cum  suo 
responsorio  qui  cum  audisset.  In  tertio  nocturno  homilía  homo  quídam 
peregre,  VII  responsorium  dicatur  ecce  virum  prudentem,  VIH  respon- 
sorium qui  me  confessus  fuerit,  IX  lectio  legatur  consequenter  de  vita 
ipsius  sancti  cum  responsorio  sint  lumbi  vestri  et  cum  berbeta.  Tedeum^ 
Versiculum  ora  pro  nobis.  In  laudibus  antiphona  cum  apud  urbem  ro- 
mam  cum  ceterís  antiphonis  et  psalmis,  capitulum  ecce  sacerdos  veni- 
mus  ad  sacrum  cuius,  Versiculum  ora  pro  nobis,  capitulum  ad  benedic- 
tus  o  magnum  fidei  et  triunphale,  oratio  deus  qui  es  glOTia,  commemo- 
ratio de  octavis  conceptionis  et  sancti  nicholai,  ad  primam  et  ad 
omnes  alias  horas  antiphone  de  laudibus  per  ordincm,  responsorium 
et  versiculum  et  capitulum  ut  in  duplicibus  festivitatibus  confessorum 
Missa  matutinalis  dicatur  ad  altare  sancti  Pauli,  oratio  et  omnia  ut  in 
natale  confessorum  et  pontifícum.  Ad  missa  maior  similiter.  In  secun- 
dis  vesperis  versicula  et  antiphone  ut  in  primis,  capitulum  psalmi  et 
versiculum  similiter,  alleluia,  Juravit^'antiphona  ad  magníficat  Amauit 
eum  dominus  antiphone  oratio  propria  commemoratio  ut  supra,  pro- 
cessio faciatur  ut  supra  generalis  et  dicatur  responsorium  cum  gloria, 
ad  completorium  ut  supra. 

Ah  lletra  ályom  mes  arengada  «'  hi  afegí:  Si  festum  sancti  paoli 
narbone  venerit  vel  contingerit  celebrari  feria  II  vel  tertia  post  domi- 
nicam  tertiam  de  aduentu  tiunc  Vil  et  VIII  lectiones  legantur  de  pro 
prietate,  homilie  que  est  iam  propia  illius  diebus  cum  primis  responso- 
riis de  dominica  pretérita  et  commemoratio  de  aduentu  in  utriusque 
vesperis  et  matutinis. 

Ah  ¡letra  de  la  primera  meytat  dd  segle  xvi  s'  hi  completa:  Et  si  hoc 


Digitized  by 


Google 


-(  678  )- 

íestum  yenerit  in  die  sabbati  vesperi  diei  sabbati  etíam  dicantar  dé 
festo  cam  commemoratione  de  dominica. 

Consueta  del  anp  1657.=(Secretaría  Capitular). 

Foli  65,-11  Deaembre  Sant  Dámaso.  Semidoble.  Las  primeras  ves- 
pres  se  acabaran  al  altar  de  St.  Pan  per  la  festa  de  St.  Pan  de  Narbo- 
na  bisbe,  es  festa  votada  de  precepte,  en  la  missa  mayor  sera  doble 
de  repich  menor.  Lo  Introyt  de  la  missa  sera  Statuit  del  comu,  entra- 
ran a  tercia  a  las  8  horas  per  havery  professo  per  Ciatat:  En  la  missa 
mayor  se  dirá  credo  per  ser  votiua  pro  re  graui,  Despres  del  ofici  se 
fara  la  professo  per  Ciatat  ab  dos  bordons  sense  capas.  Lo  color  sera 
{ho  deixa  en  hlanch  la  consueta)  y  dita  professo  entrara  a  la  Rodona  y 
a  la  Iglesia  de  la  Pietat. 

Consueta  de  1686. =(Id.) 

Foli  153  — Dezembre  11.  Dit  die  St.  Dámaso  bisbe  y  confessor. — 
Semidoble  -  En  est  die  lo  offici  sera  de  St.  Pan  de  Narbona  Bisbe,  ab 
solemnitat  doble  de  repich  menor,  posaran  tres  pessas  al  altar,  la  del 
mitg  la  de  St.  Pan  Apóstol.  La  Missa  sera  statait,  no  hi  aara  Aniaer- 
sari.  Esta  festa  de  St.  Paa  es  festa  votada,  ab  qae  la  missa  conventual 
se  dirá  ab  Gloria  y  Credo.  Despres  del  offici  se  fara  Professo  per  Cia- 
tat, ab  ornaments  morats,  encaraque  los  Hymnes  de  vespres  deis  de 
la  Mare  de  Deu  sien  de  comu  de  confessors  Pontífices,  per  dita  festa  de 
St.  Pau.  Los  Cabiscols  apportaran  los  bordons  sens  capas  pluvials. 
Exiran  per  lo  portal  major,  entraran  a  la  rodona  per  lo  portal  major 
de  dita  Iglesia,  y  elxiran  per  lo  menor  de  aquella,  aniran  per  detrás 
de  dita  Iglesia  de  la  rodona,  pla9a  de  Santa  Maria,  carrer  dQ  la  rema- 
da, carrer  de  Sani  Hypolit,  deuant  la  companya,  carrer  de  la  riera, 
dret  del  carrer  dit  de  la  ramada,  y  per  ell  sen  tomaran  a  la  Ceu,  en 
esser  en  lo  fossar  entonaran  la  absolta  general  ab  lo  Respons  Libera 
me  Domine  etc.  La  qual  absolta  faran  entre  lo  portal  major  y  lo  chor^ 
la  qual  feta  entraran  la  antiphona  Tu  es  Pastor  ouium  etc.  y  aquella 
repetirán  ñns  que  los  del  gremial  sien  dalt  al  presbiteri,  hont  los  aco- 
lita dirán  los  Versets  de  Sant  Pere,  y  Sant  Pau  de  Narbona  bisbe^  y  lo 
cap  de  professo  las  oraciQus,  y  fineix  la  professo. 


IX 
Reso  de  Sant  Paa  de  Narbona,  segons  los  breviarls  Vigatans 

Breviaris  del  segle  xiv.  (Núms.  C,  CVl,  CVII  y  CVIII  del  catálech 
fet  per  lo  P.  Villanueva  y  altre  exemplar  en  paper,  de  la  Biblioteca 
Episcopal;  tots  en  lo  Museu  Episcopal  de  Vich). 

Folis  CCLXV,  11  del  propi,  825,  CCXII  y  CXLV,  respectivament. 
In  festo  sancti  pauli  narbone  faclmus  maioritatem  de  ipso,  et  comme- 
morationen  de  octaua.  Et  si  venerit  in  die  dominica,  in  sequenti  die 


Digitized  by 


Google 


.(  674  )- 

lone  celebretur  et  dominica,  in  íesto  dicantur  yesperi  de  dcMninica  et 
fiat  commemoratio  de  octauis  et  de  festo.  (Segueix  iot  el  reso). 

Bravian  imprés  (potser  del  anp  1496).  Museu  Episcopal  de  Vich). 
—111  idus  Decembris.  Pauli  Narbone  dúplex  majus, 

Foli  XV,  vers.  del  propi  de  les  festivitats  de  la  Diócesis.  Vesperi 
(de  Santa  Bularía  de  Méridá)  dicantnr  de  sancto  paulo  narbonensi.  In 
festo  sancti  pauli  narbone  episcopi  quod  est  festum  sub  duplici  maiorí 
oíficio  ex  ordinatione  capituli  et  ciuitatis  ad  honorem  dei  et  sancti  pauli 
et  ad  memoriam  in  futurum  quia  tali  die  ciuitas  vici  miraculoee  fnit 
liberata  ab  inimicis.  (Segueix  el  reso). 

Breviari  imprés  (r  any  1547).  Avuy  en  el  Museu  Episcopal  de 
(Vich). 

Foli  310.  Paulus  Narbonae  dúplex  majus,  ex  ordinatione  capituli 
quia  tali  die  fuit  Vici  ciuitas  ab  inimicis  liberata.  (Segueix  el  reso). 

N.  B.  En  aquestos  resos,  especialment  en  les  Uissons  y  antifones  hi 
ha  copiats  fragments  de  les  actes  del  Sant  Narbonés  aduhides  en  i' 
Apendix  1.  Enlloch  a  )  uestes  resos  fan  indicado  d'  haver  el  Sant  evan- 
gelisat  la  térra  vigatana,  ans  en  la  antífona  ad  Benedictus  sois  fan  re- 
ferencia á  r  intercesió  envers  el  poblé  de  Narbona:  O  magnum  fidei 
fundamentum  presidem  Paulum  quem  quidem  narbonemium  popuhu 
primus  concupiuit  hauere  patrem  huncpost  magna  laborum  certamina 
suBceptum  in  ethera  modo  se  congaudet  amplecH  intercessorem  magni' 
flca  coronatus  gloria. 


X 

Lo  fnistrat  assalt  de  Vich  del  any  1475,  segóos  lo  Ulbre  11  de  les  acorts 
del  Concell  vigatá  (Arxin  Municipal  de  Vich) 

Acta  del  8  de  Juliol  de  1475.— Fou  proposat  les  nouitats,  e  grans 
desordes  quis  fan  axí  ais  ciutadans  e  poblats  en  aquesta  ciutat  com 
encare  ais  circunvehins  de  aquesta  Prouincia  de  osona  per  los  oria 
germans  ensemps  ab  los  malíes  de  una  part  E  mossen  altarriba  de 
altre  de  la  part  altre  per  90  com  los  oris  e  malíes  per  recuperado  del 
castell  de  oris  han  presa  la  casa  de  eures  e  aquella  han  stablida  de 
gent  de  caual,  e  de  peu  ab  intenció  segon  se  diu  que  yolrien  seguar, 
e  pendres  los  blats  quis  son  sembrats  en  les  propietats  de  altarriba 
fins  recuperen  lo  dit  castell,  e  apres  lo  dit  altarriba  sie  vengut  ab 
gents  de  cauall  e  de  peu.  e  han  stablit  lo  Monastir  de  Sant  Thomas  de 
Riudeperes  per  defensio  de  dits  blats  de  ques  sian  seguits  desordes 
grans  que  quascuna  de  aqüestes  parts  fíns  assi  han  fetes  en  pendrer 
bens  axi  del  ciutedans  com  altres,  e  encare  desaflaments  e  manasses 
de  mort  a  molts  fetes.  E  encare  de  a^o  per  quant  les  dites  dues  parts 
se  están  molt  prop  se  spera  seguir  qualque  mala  jomada  de  la  qiial 


Digitized  by 


Google 


-(  675  )- 

resultaría  gran  destrucclo  e  dampnatge  á  tota  aquesta  prouincia  e 
térra  de  osona  per  les  dites  causes,  e  recrusitats  íou  votat  per  vot  de 
tot  lo  dit  coasell  en  la  forma  acustumada  ab  les  faues  si  per  a^o  se  de- 
uia  fer  ambaxada  al  senyor  Rey,  ó  no  en  dita  embaxada  deuien  anar 
un  o  dos  e  prestat  lo  jurament  per  quasqu  dells  acustumat,  per  quan 
foren  trouades  les  faues  blanques  quasi  totes  segons  ab  lo  vot  per  mi 
dit  bernat  prat  scriua  del  honorable  consell  fou  trobat  per  les  dites 
causes  se  deuia  fer  ambaxada,  e  hi  deuien  anar  dos  ambaxadors. 

Acta  de  30  Novembre  1475.  —  Attenent  lo  dit  honorable  consell  la 
present  ciutat  star  en  grandissim  perill  e  esta  aperallat  en  aquella 
seguirse  qualque  gran  sinistre  inconvenient  e  dan  irreparables  per 
causa  de  la  bandositat  del  cruylles  e  altarriba  per  tant  com  los  ma- 
cips  e  valedors  de  quasquna  part  van  per  la  ciutat  ades  uns  ades  al- 
tres  armats  ab  lauses  amanides  e  balestes  steses  e  en  forma  molt 
desordenada  que  seria  molt  fácil  cosa  damneiar  e  matar  los  ciutedans 
de  la  dita  ciutat  volent  lo  dit  honorable  consell  a  tant  desordes  sinis- 
tres  e  dans  preparats  preuenir  acorda  ordena  e  delibera  nomine  dis- 
crepante que  totes  les  dites  parts  e  llurs  valedors  e  macips  isquen  e 
sien  foragitats  de  la  dita  ciutat  o  presten  la  seguretat  que  antigament 
se  acostumaue  prestar  per  los  de  les  bandositats  e  que  de  a^o  sian  re- 
quests  los  offlcials  quels  ne  forsen,  e  en  a<;o  tot  lo  consell  hi  prest  tota 
la  asistencia  fauor  e  ajuda  de  fet  e  de  obra  necessaries. 

Acta  del  12Desembre  1475.— Delibera  y  acorda  que  les  desposes 
quis  hauran  a  fer  en  paradar  portáis  é  baiuarts  e  altres  defensions  per 
la  dita  Ciutat  qui  lo  die  de  ir  stigue  en  gran  perill  e  vengue  per  aper- 
dres  se  paguen  del  diner  de  la  venema  que  ha  comprat  en  pereiohan 
cudina  sastre  e  deis  altres  drets  posats  per  causa  de  la  guerra. 

Acta  de  29  Desembre  1475  (1). -Attenent  aquets  dies  passats  la 
companya  de  mossen  modarra  ab  naltarríba  e  molts  altres  voler  entrar 
per  for^a  en  la  dita  ciutat  troncar  lo  portal  de  santa  Eularía  e  ab  des- 
trals  e  mays  ab  alguns  caüallers  que  estant  aposentats  dins  de  la  ciu- 
tat al  qual  evantament  e  insult  migen9ant  lo  divinal  adjutorí  per  los  de 
aquesta  ciutat  fo  ten  virilment  e  animosa  resistit  que  los  caüallers  que 
qui  eren  dins  la  ciutat  son  romasos  apresonats  e  los  de  fora  sen  son 
haguts  anar  de  que  ses  seguit  que  apres  per  recobrar  los  dits  presos 
ells  han  presa  la  casa  de  eures  de  qui  en  fora  corrent  e  apresonant  los 
ciutedans  de  que  per  miga  del  magnifich  mossen  Joan  pere  de  Vilade- 
many  Capita,  e  deis  consellers  ab  alguns  deis  pus  singulars  de  aquesta 
ciutat  ses  concordada  certa  capitulado  e  auinensa  continent  que  tor- 
nassen  los  presos  e  tornarien  la  casa  de  eures,  e  90  que  haurien  pres  e 
prometren  ab  cert  cartell  de  fe  de  no  fer  pus  nouitat  la  qual  capitu- 


(i;    L'  ori^gal  diu  1476,  pero  era  segons  la  manera  de  contar  aqu^l 
temps  en  que  's  considerava  comen^at  V  any  el  día  de  Nadal, 


Digitized  by 


Google 


-(  676  )- 

lacio  íoa  llegida  a  tot  lo  dit  Honorable  consell  demot  a  mot  per  mi  dit 
Bernat  prat  scriua  de  dit  consell  acorda  e  delibera  que  la  dita  Capita  • 
lacio  pas  a  efecte  e  sia  fermada  per  la  dita  ciutat  per  esquinar  maiors 
dans  e  inconuenients  qui  si  nos  feya  se  podien  se^ir  a  la  dita  Ciutat. 

Acta  de  31  Desembre  1475.— Attenent  lo  dit  consell  queperquant 
del  insult  o  entrada  lo  modarra  e  altarriba  e  altres  volian  fer  en  la 
dita  ciutat  la  dita  ciutat  era  stada  anisada  per  hun  caualler  de  la  dita 
companyia  de  mossen  modarra  apellat  joan  de  la  moela  notiñcant  a 
mossen  Guillem  de  malla  e  lo  dit  mossen  malla  ais  dits  consellers  e  lo 
dit  mossen  malla  per  quant  lli  era  stat  donat  un  cauall  de  aquells  quis 
eran  presos  en  la  dita  ciutat  lo  dit  mossen  malla  hauia  donat  un  seu 
cauall  al  dit  joan  de  la  moela  e  apres  per  rao  de  certa  concordia  lo  dit 
mossen  malla  hauia  agut  a  restituir  lo  cauall  que  11  era  stat  donat  per 
tant  lo  dit  honorable  concell  volent  remunerar  lo  dit  joan  de  la  moela 
de  dit  auis  lo  qual  es  estat  en  tant  beneffici  de  la  dita  ciutat  que  bo- 
nament  ne  deguda  no  pot  fer  la  remunerado  ques  pertany  acorda  e 
dellibera  que  lo  dit  cauall  per  lo  dit  mossen  malla  donat  al  dit  joan 
de  la  moela  sia  estimat  per  lo  senyor  en  Jacme  riera  e  calcamprar  sia 
pagat  al  dit  mossen  malla  de  comu  de  aquesta  ciutat. 

Acta  del  2  Janer  1476.— Attenent  lo  dit  honorable  consell  que  per  lo 
honorable  conseller  en  cap  es  stat  proposat  a  tot  lo  honorable  consell 
que  tant  per  la  entrada  que  los  cauallers  strongers  naltarriba  e  altres 
volien  fer  en  la  ciutat  de  Vich,  e  trenca  de. portal  com  encara  per  la 
nona  se  ha  de  francesos  son  entrats  en  Rossello  com  per  altres  respec- 
tes qui  vingissen  a  custodia  defensio  e  beneffici  de  la  ciutat  los  quals 
no  es  espedient  soprimirlos  es  necessarí  que  sien  destinados  persones 
per  lo  consell  qui  sobre  les  dites  coses  comuniquen  ab  lo  Sényor  bisbe 
lo  Capita  e  altres  persones  e  fassen  totes  prouisions  necessaríes  axi  de 
tremeses  com  altres  a  despeses  del  comu  de  la  ciutat.  E  per  amor  de 
<)o  lo  dit  honorable  consell  acorda  e  dellibera  que  sobre  les  dites  coses 
tots  e  sengles  pus  sien  a  custodia  defensio  e  beneffici  de  la  dita  ciutat 
que  los  dits  honorables  consellers  hagen  facultat  de  elegir  tres  perso- 
nes axi  del  consell  com  fora  aquell  aquelles  que  a  ells  sera  ben  vist 
car  ara  per  lauors  e  lauors  per  ara  lo  dit  honorable  consell  ha  per  ele- 
gidos aquelles  e  tot  90  e  quant  per  los  dits  consellers  e  elegits  per  ells 
fet  e  ordonat  e  encare  totes  les  despeses  que  sobre  axo  sien  fetes  a 
despeees  del  comu  de  aquesta  Ciutat  sien  paguades  Remetent  lo  dit 
honorable  Consell  les  dites  coses  a  total  disposicio  deis  dits  honorables 
consellers. 

Acta  del  4  Desembre  1476.— Aquest  acte  es  de  la  celebrado  e  fes- 
tiuitat  de  mossenyer  sant  Pan  de  Narbona. 

Dimecres  a  IIÜ  del  mes  de  deembre  any  MCCCCLXXVI  Conuocat 
e  aplegat  lo  honorable  Consell  de  la  ciutat  de  Vich  en  la  forma  e  loch 
acuBtumats  en  lo  qual  foren  presents  los  honorables  en  Joan  Sala^  en 
Benet  Vilar  consellers  lany  present  de  la  dite  Ciutat  de  Vich  ensemps 


Digitized  by 


Google 


-(  5T7  )- 

ab  los  honorableB  en  Perramon  de  puigaentos,  en  Joan  Pnig  de  la  pre- 
sent  cintat  absents  Joan  sellers,  Rafael  pnig,  Joan  Domenech,  Just 
bosch,  Francisci  dorriols,  Bemat  cudina,  pere  parers,  Pere  Fontaman, 
Andrea  planes,  pere  alberch,  Phalip  tona,  Francesch  vilarda^a,  Ga- 
briel YÍaes,  Antoni  Molerá,  Antoni  costa,  Joan  folchs,  Berenguer  Jordi 
e  pere  Ferreres  qui  son  XXIIII  del  dit  honorable  consell.  Attenent  lo 

dit  honorable  consell  a {no  continua^  quedant  truncat  aqueat  docu- 

ment). 

N.  B.  En  lo  mateix  volum  II  d'  Acorts  hi  ha  altres  doctiments  refe- 
rents  a  aqnest  punt^  singnlarment  en  V  any  1475:  les  instmccions  do- 
nades  a  En  Berenguer  de  Pruners  y  Galceran  de  Prat,  embaxadors 
nombrats  en  lo  concell  de  8  Juliol;  unes  instmccions  donades  a  altres 
embaxadors  segons  acort  de  10  Agost;  V  acta  del  concell  de  6  Setembre 
y  les  noves  instmccions  donades  aleshores  ais  que  foren  senyalats  per 
anar  en  embaxada  al  Rey.  En  V  any  1476  hi  fan  referencia  les  actes 
de  15  de  Janer,  15  de  Febrer,  25  d'  Abril  y  20  d'  Agost  >  1'  any  següent 
les  de  6  de  Febrer,  10  d'  Abril  y  2  d'  Octubre,  ab  les*  instmccions  do- 
nades  en  aquesta  darrera  fetxa  al  embaxador  Pere  Riber  qui  devia 
parlar  ab  lo  Rey  d'  Aragó  y  també  ab  lo  de  Castella,  puig  que  en  Mu- 
darra  no  deixava  de  dir  que  «ans  de  molts  dies  entrarla  dins  la  ciutat 
e  la  gouemaria  e  mudarla  lo  regiment  a  tot  son  pler»  aflrmantse  també 
que  «lo  senyor  Rey  lo  hauria  creat  Capita  de  la  dita  ciutat». 


XI 

Cartea  del  Concell  Barceloni  sobre  V  atach  de  Vich  del  día  11  de 
desembre  de  1475 

Del  volum:  iMres  Gloses,  comensen  a  XV  Marts  MCCCCLXXV  y  acaban  a  XXX  de 
Setembre  MCCCCLXXVII  (Arxiu  Municipal  de  Barcelona). 

Cabta  al  Rbt  Joan  II 

Molt  alt  e  molt  excellent  Senyor. 

Lo  die  present  stant  aplegat  lo  concell  de  aquesta  vostra  Ciutat  per 
íer  Mosta9aff ,  e  altres  oficiáis,  hauem  rebuda  una  letra  del  magnifich 
mossen  Johan  Pere  de  Vilademany  auisantnos  de  cert  desordre  qui  ses 
cuydat  seguir  en  la  vostra  ciutat  de  Vich  volent  los  ocupar  e  correr 
certs  cauallers  de  la  companyia  que  sta  en  la  vila  de  RipoU.  Par  nos 
principi  de  molts  agrauis  disposats  a  compendre  la  maior  part  de 
aquest  vostre  príncipat,  encontinent  ne  hauem  auisat  lo  portants  yeus 
de  govemador  al  qual  com  preheminent  official  de  la  Maiestat  Vostra 
nos  pares  pertanyent  prouehira  tais  coses  e  per  lo  grandissim  desig 
que  tenim  al  seruey  de  la  Senyoria  Vostra  hauem  delliberat  axi  mateix 
per  la  present  a  vostra  gran  escellencia  tametents  les  dites  letras  a  la 
Maiestat  Vostra  per  esserne  mes  largament  informada.  Suplicam  quant 


Digitized  by 


Google 


-(  678  )- 

mes  podem  a  la  Senyoria  Vostra  manar  al  dit  gobernador  en  ditas  co- 
sas fassa  la  prouisio  deguda,  Barcelona  XIII  Deembre  MCCCLXXV. 

Fbagubnt  ob  la  oabta  obls  Comobllbbs  db  Baboblona  á  Joam  U 

Molt  alt  e  molt  excellent  Senyor. 

A  la  Maiestat  vostra  los  dies  passats  significam  lo  cas  segnit  en  la 
cíutat  de  Vich  lauors  empero  nosaltres  no  erem  ampie  informats  de  la 
detestable  manera  e  forma  de  aquell  lo  qual  nos  par  major  infinida- 
meut  que  lauors  á  la  Maiestat  vostra  scrignerem.  Lo  die  present  hanem 
rebude  una  letra  del  concellers  de  aquella  Ciutat  narraats  perticular- 
ment  lo  cas  de  la  qual  per  esser  mes  informat  la  Maiestat  vostra  en- 
cloem  la  copia  dins  la  present,  hauem  conflan9a  vostre  gran  altesa 
haura  lo  fet  per  tal  qual  es  en  prouehira  en  aquell  com  de  virtuos  Rey 
e  Senyor  se  pertany,  per  repos  de  aquest  vostre  principat  e  de  la  cosa 
publica  de  aquell.  Signiflcant  a  la  senyoria  vostra  que  totes  les  ciutats 
viles  e  lochs  stan  axi  arremorades  e  torbades  per  dit  cas  pensants  de 
hoia  en  ora  venir  los  lo  semblant  que  ja  fan  guaytes  es  meten  en  ar- 
mes com  si  eren  en  guerra  garrejade.  Vostre  Maiestat  proueura  en  co- 
gitar quels  deserveys  de  tais  coses  li  poden  sortir,  a  nosaltres  comple 
hauer  ne  anisada  la  senyoria  vostra,  en  que  traballem  per  totes  nos- 
tres  forces  en  donar  reho  de  vostra  Excelencia  de  aquesta  vostra  cosa 
publica,  en  la  qual  jatsia  indignes  aquest  any  per  vostra  maiestat  pre* 
sidim  E  per  quant  aquesta  vostra  ciutat  qui  per  causa  de  la  pestilencia  la 
qual  qulscun  jorn  augmenta  morint  entre  VIIII,  X,  XI  é  XII  es  buyt  de 
gent  e  quíscum  die  sen  van,  etc.  etc,,  a  XX  de  deembre  MCCCCLXXV. 

Fbaqmbnt  o'altbb  oabta  al  Rbt 

Los  dies  passats  significam  a  la  Maiestat  vostra  lo  cas  occorregut  a 
la  vostra  ciutat  de  Vich  la  qual  gent  de  cauall  en  nombre  segons  se  din 
de  ce  e  molts  pehons  hora  captada  violentment  haurie  volguda  occup- 
par  e  robar.  E  com  tot  aquest  vostre  principat  ne  staue  en  gran  tribu- 
lacio  sperant  que  quiscum  jorn  de  les  dites  gents  fer  semblant  en  altres 
lochs  e  viles  de  aquell  segons  per  aquells  era  significat  per  vostre 
gran  altesa  nos  fonc  respost  ab  sa  letra  com  la  Maiestat  vostra  hauría 
prohueit  lo  gouernador  vengues  aci  aqüestes  parts  per  reposar  dits  fets. 
Es  se  sobreseguit  molt  alt  e  molt  escellent  Senyor  que  dites  gents  axi 
de  cauall  com  de  peu  son  deuallats  la  via  del  valles  e  segons  auen  auis 
se  ocupen  cases  fortes  quantetes  ne  poden  hauer,  e  de  aquellos  corren 
erroben  tota  la  dita  prouincia  exhegint  reschats  e  prenent  se  los  bens 
deis  vassalls  e  subdits  de  la  Maiestat  vostra.  E  lo  die  passat  son  stat  a 
gronollers  e  han  barrejat  lo  Renal,  e  la  vila  te  tots  los  portáis  paredats 
sino  un,  e  aquell  teñen  ben  guardat,  e  alguns  ne  son  talats  fins  ai  loch 
de  Muntmalo  a  III  legues  de  aqueste  ciutat  etc,^  etc. 

Ja  feta  la  dessus  hauem  sabut  de  cert  que  la  dita  gent  de  cauall^  e 


Digitized  by 


Google 


-(  579  )  . 

de  pen  son  vengnts  a  sant  ougat  de  valles ,  he  han  furtat  lo  Monastir 
e  la  vila  que  no  estañen  prevists  ne  cogitanen  tais  insnlts  din  se  aqnis 
Yolen  fer  forts^  e  darán  tots  los  dans  qne  poran,  e  la  hanem  nona  han 
pres  nn  mercader  del  qnai  hanran  bon  reschat.  Per  la  qual  reho  se 
angmenta  granment  la  agoixa  e  tota  la  gent  qne  les  pestilencies  stanan 
fora  la  ointat  sen  entra  ab  Inrs  bens,  etc.  V  Janer  MCCCCLXX7I. 

N.  B. — A  mes  d'  aqüestes  cartes  fan  també  per  la  questió  la  diri- 
gida pels  Ck>ncellers  barcelonins  ais  vigatans,  fetxa  20  desembre  de 
1475;  la  enviada  a  Mossen  Reqnessens  des  Soler,  Gobernador  interi  de 
Catalnnya,  de  21  desembre  al  mateix  any;  les  remeses  &  V  Infanta  y  al 
Gobernador  á  5  janer  de  1576;  la  adre^ada  á  Isabel,  Regina  de  Cas- 
tella  á  6  del  mateix  mes.,  y  les  fetes  á  mans  del  Eey  y  al  Comte  de 
Prados,  Gapitá  General  del  Senyor  Rey,  fetxades  dos  díes  després. 
Totes  aqnestes  Uetres  están  en  el  volnm  citat  al  principi. 


xn 

Carta  deis  Concellers  de  Vich  ais  de  Barcelona,  esplicant  V  atach  d'  En 
Llorens  d'  Altarrlba  y  d'  Ba  Lluis  Mudarra  contra  la  Clutat  de  Vich. 

Publical  en  el  PetU  aplech  de  Monografías  Históricas  de  Francbsch  Carreras  y  Candi 
capítol  titolat:  «Lo  Castell  de  Bellpuig  y  la  Casa  Altarriba  á  Vilatorta». 


xin 

La  testa  de  Sant  Pan  de  Narbonat  segons  lo  ceremonial  per  loa 
Concellers  de  Vich  fet  1'  any  1496  per  Antoni  Vila 

(MS.  del  Arxiu  Municipal  de  Vich). 

Folí  XVII  verso.— E  nos  denen  oblidar  quisqnn  any  de  fer  colra 
la  festa  del  glories  san  pan  de  Narbona  e  lo  vespre  anants  qne  es  a 
onza  del  mes  de  Deembra  per  los  lochs  acnstnmats  sia  ab  ven  de  crida 
manifestat  posant  y  de  volnntat  de  la  cort  certa  pena  qne  tot  boma 
generalment  lo  baja  acolra  esser  a  la  prof esso  qnis  f a  per  la  Ointat  e  al 
offici  de  la  Sen  íaentli  gracies  de  la  gracia  per  mija  sen  en  tal  jomada 
obtengnda  de  apartar  la  Gintat  no  ios  barrajada  per  algnns  qni  ma  ar- 
mada atentaren  rompra  lo  portal  ab  gran  nombra  de  gent  essent  tots 
de  nn  Rey  e  obediencia. 

Poli  XXXIV.— ítem  los  honorables  consellers  acostnman  ab  sama- 
rras  e  vargners  de  nar  en  lo  dia  de  sant  pan  de  Narbona  qni  es  a  XI  de 
deembra  a  la  Sen  e  acompayar  la  professo  fan  per  Ointat  e  oyr  tot  lo 
offici  e  denen  y  connidar  lo  vagner  e  promens  los  y  acompanyan  ab 
crida  ab  yolnntat  de  la  cort  lo  vespra  abans  den  esser  manat  colra  e 
den  se  posar  certa  pena. 

lUMOaXAS.-TXU  87  * 


Digitized  by 


Google 


-(680)^ 


XIV 


Genealogía  de  la  casa  Altarríba,  desde  'N  Berna!  Gnillém  d'  Altaitilm 
fins  á  Miqnel  de  Claríaaa 

I.— En  Bernat  OuiUém  d'  ÁUarriba,  de  qui  ja  hem  dit  algom  en 
una  nota^  era  flll  d'  En  Pere  Joan,  casat  V  any  1396,  ab  Na  Elienorde 
Montcorb.  Bernat  Guillém,  V  any  1440,  s'  uní  en  matrimoni  ab  Na  Ali- 
cia ó  Elieta  de  Vilallcons,  filia  d*  En  Berenguer  de  Vilalleons,  senyor 
de  la  Sala,  y  de  Na  Joaneta  9a  Era,  després  esposa  del  donsell  En  Ber- 
nat de  Yilagayá.  Joaneta  succehí  á  Na  Sibila  de  Malla  ó  de  Vilagelans 
en  la  possessió  del  castell  d'  aquest  nom. 

II.— Del  matrimoni  d'  En  Bernat  Guillém  nasqueren  sis  filis: 

(A)  ^Salvador,  hereu,  mentat  com  á  fiU  emancipat  en  documents 
de  Maig  de  1449.  A  lo  ja  dit  en  lo  text,  afegirem,  que,  V  any  1454,  apar 
clerque  tonsurat.  Succehí  á  son  pare  fins  que  mori  entre  lo  Juliol  y 
Ag08tdel466. 

(B)"'Lloren8,  de  qui  tant  havem  parlat:  en  data  14  de  Janer  de 
1480,  tenía  proposit  de  casarse  ab  Elienor,  filia  d'  En  Joan  Albo,  mer- 
cader barceloní  (Curia  Fumada.  Lib,  Comú  de  B.  de  Prat),  pro  lo  ma- 
trimoni no  's  feu.  A  18  Abril  1486,  tenía  tractada  sa  unió  ab  Lucrecia 
Paguera  (Id.  B.  de  Prat  Lib,  Comú).  filia  d'  En  Berenguer,  senyor  del 
castell  d'  Olost  y  Na  Brianda  de  Vega.  Lo  testament  de  Lucrecia,  fet  á 
10  d*  Octubre  de  1495,  mentres  son  espós  era  á  Puigcerdá,  indica  clara- 
ment  com  moría  sens  successió,  puix  sois  parla  d'  una  filia  dita  Lluisa, 
ja  difunta  (Id.  Joan  Prancesch  Pranch,  Testaments).  Aleshores  En  Llo- 
rens,  casa  ab  Beatriu  de  Marimon,  morint  al  Agost  de  1500.  Sa  viuda 
queda  ab  un  fill,  que  succehí  en  V  herencia,  havent  ella  portat  la  casa 
Altarriba  fins  que  morí  entre  Setembre  y  Octubre  de  1529  (Id.  Man. 
de  Salvi  Beuló).  Un  document  de  22  Novembre  de  1527,  anomena  á  Na 
Beatriu  cdomiua  castri  et  termini  de  Munter»  (ídem,  idem.)  que  vingué 
en  poder  deis  Altarriba  per  haver  sigut  deis  Vilagayá  (Id.  Lib.  Comú 
de  Gabr.  Estanyol;  1  Abril,  1418).  La  possessió  de  Munter  no  degué 
ferse  fins  á  Novembre  de  1500  (Id.  BaíidoHtat),  venint  finalment  al- 
guna questió  legal  que  dura  tres  anys  (Id.  Comú  de  Pere  Joan  Franch, 
10  Janer  1503). 

(C).— jEZienor,  que  *ls  documents  nos  retratan  com  á  potent  adjuto- 
ri  del  seu  germá  Llorens  en  les  bregues.  L'  any  1492,  va  enmaridarse 
d*  En  Barthomeu  de  Muntpalau,  senyor  del  castell  del  seu  nom  en  lo 
terme  d'  Argilaguers.  Per  donació  de  sa  avia  materna,  possehi  lo  castell 
de  Vilagelans  desde  1462.  L'  any  1503  firma  va:  de  altarriba  e  de  munt- 
palau de  argilaguer  (Id  Man,  Joan  Prancesh  Pranch,  8  Abril).  Morí 
sense  successió. 


Digitized  by 


Google 


-I  S81  )- 

(D).^Joana  Mvira,  citada  cómunament  ab  lo  darrer  nom.  Naaqué 
r  any  1447  (Curia  del  Vicariat  Seneral  de  Vich.  Liber  natiuitatum, 
18  Mar?),  casantse  ab  En  Roger  de  Malar$  V  any  1487.  Tingué  suceessió, 
essent  mestressa  del  castell  de  Yilagelans,  y  viuda  en  1520.  L'  any 
1526  son  £L11  Gispert  acab&  per  transacció  un  plet  que  tenia  ab  los  Al- 
tarriba  sobre  suocessió  de  sa  tia  Elienor  de  Muntpalau  (Cur.  Fumada 
Man.  Salvi  Benló). 

{Bj.-^MUabet^  qxú  Á  5  Setembre  1486  feu  capitulacions  matrimo- 
niáis ab  En  Joan  d*  Olmera,  de  Sant  Christofol  de  les  planes  (Id.  Ma- 
nual B.  de  Prat).  Tingué  filis. 

{F).^Margaridaj  casada  ja  en  1487  ab  En  Bernat  Joan  de  Gurb, 
hereu  principal  de  la  familia  del  seu  nom,  senyor  deis  castells  de  Sol- 
torra,  de  la  vila  de  Sant  Hilari  Sacalm,  Dos  Castells,  termes  de  Sora  y 
la  Eeganyada  y  de  les  cases  de  la  Sala,  Rovira  y  Montral  en  la  vegue- 
ría Yigatana.  Son  marit  testa  á  21  Janer  de  1499  (Id.  Comú  de  Joan 
Prancesch  Pranch,  vol.  I  y  II),  trovantse  á  ella  com  &  tutora  de  sa  filia 
única  Anna  Beneta  Segimona  á  12  Octubre  de  1500.  Aquesta  pubilla  y 
darrera  descendenta  deis  Gurb  á  12  Agost  de  1507  era  ja  casada  ab 
Geroni  Antich  de  Sarriera  (Id.  Man.  de  id.),  morint  sa  mare  Margari- 
da  avants  del  9  Maig  de  1508  (Id.  Oomú  de  id.). 

III.— Del  matrimoni  d'  En  Llorens  d'  Altarriba  ab  Na  Beatriu  de 
Marimón,  nasqué  altre  Llobens  quí  s'  uní  V  any  1530  ab  AldonQa  Ala- 
many  dez  Catlar,  filia  d'  En  Pau  Alamany  y  d'  Elisabeth  dez  Catllar. 
L'  Altarriba  á  12  Maig  de  1524,  arribat  á  sa  major  edat,  feu  donació 
de  sos  bens  y  drets  en  la  persona  de  sa  mare  (Id.  Salvi  Benló,  Man.)^ 
passant  prompte  á  regir  V  alcaydia  ó  capitanía  deis  castells  reyals  de 
Puigcerd&,  Querol  y  Torre  Cerdana,  ahont  lo  trovém  ja  á  17  Novem- 
bre  de  1527  (Id.  Comú  de  Joan  Francesch  Franch,  9  Maig  1528).  Lo  tes- 
tament  d'  En  Llorens  fet  á  7  Agost  de  1529,  parla  d'  una  filia  dita  Anna 
Angela  ó  sencillament  Angela,  única  vivent  de  son  llegítim  matrimoni, 
y  á  mes,  d'  un  fiU  llegitimat  anomenat  Jeroni  que  creyém  fiU  d'  una 
dona  anomenada  Co^stan^a  que  vivía  al  castell  de  Puigcerdá,  devent 
aquest  esser  V  hereu  á  falta  d*  altre  llegítim  y  lo  destinat  á  succehir  á 
son  pare  en  les  Alcaydies  de  la  Cerdanya  (Id.  vol.  2  de  Testaments 
Notaríais  de  Salvi  Benló).  Morí  en  Llorens  lo  día  30  de  Janer  de  1545 
(Id.,  id.) 

IV. — Ahka  Ahgsla,  hereva  universal  de  la  casa,  á  20  Octubre  de 
1549  concorda  capitols  matrimoniáis  ab  Mossen  Pons  dez  Callar,  fill 
d'  altre  del  seu  nom.  D*  aquest  matrimoni,  á  8  Juny  de  1552,  s'  en  ba- 
toja un  fill  dit  Andreu  Eudalt  (Curia  del  Vicar.  Gen.  Lib.  nat.)^  qui 
no  visque;  resultant  que,  tota  1'  herencia  Altarriba,  queda  á  Iliure  vo- 
luntat  de  Na  Aldonfa  viuda  d'  En  Llorens,  En  Pons  dez  Callar,  V  any 
1566,  apar  de  nou  casat  ab  Cecilia  de  Cardona  de  la  que  conexem  dos 
fiUs  (Id.,  id.  6  Juny  1556  y  3  Agost  1557). 

V. — Aldon9a  á  falta  de  descendents  directos,  adopta  una  neboda 


Digitized  by 


Google 


-(  682  H 

dita  Albiüa  dbz  Callar  filia  del  seu  germá  Francesch  Alatnany  dez 
Callar  y  de  Grerónima.  En  uns  capitols  matrimoniáis  de  11  Abril  de 
1576,  acordats  entre  V  Albina  y  son  parent  Don  Pedro  de  Castellet,  Na 
AldonQa  la  ía  hereva  de  tot  lo  d'  Altarriba,  adjudicantli  la  baronía  de 
Munter,  dues  cases  á  Vich,  lo  castell  d*  Altarriba  y  la  Sala  de  Vila- 
lleons  (Id  Yol.  3  Cap.  Matr,  de  Benet  Paig).  No  sabem  si  aquest  ma- 
trimoni  arriba  á  esser  un  fet;  de  totes  maneres  consta  que  ab  data  de 
22  Janer  de  1578^  V  Albina  torna  á  capitular  ab  Don  Pedro  de  Clariana 
y  de  Vilatorta,  rebent  aleshores  la  dita  herencia  que  li  fon  confirma- 
da y  completada  en  lo  testament  de  sa  tía  fet  á  20  d'  Agost  de  1580 
(Id.  Testam.  de  Benet  Puig).  Albina  feu  testament  á  8  d*  Octubre  de 
1585.  (Id.  I  Testam.  de  Joan  Vinyes). 

VI.— MiQüEL  DE  Clariana- Altarriba  de  Seva y  d'  Alamany,  ñas- 
qué  á  5  Agost  de  1583  del  precedent  matrimoni  (Cur.  Vic.  Qen.  Lib. 
7ia^)i  casantse  ab  María  Descatllar.  A  ell  fa  referencia  la  llegenda  es* 
pilcada  en  aquest  estudi. 


Digitized  by 


Google 


íNpice  pel  tomo  Vlll 


Resumen  histórico  de  la  Academia 5 

Lista  de  los  académicos  do  número  desde  su  fundación.    ...  15 

Lista  de  los  académicos  honorarios 24 

Lista  de  los  académicos  correspondientes 26 

El  Poder  judicial  en  la  C(»rona  de  Aragón,  por  D.  Andrés  Gimé- 
nez y  Soler 33 

Los  Vescomtes  de  Cerdanya,  Gonflent  y  Bergad&,  per  D.  Joa- 

quim  Miret  y  Sans 113 

Importancia  de  la  Sigilografía  como  ciencia  auxiliar  de  la  His- 
toria, por  Z>.  Femando  de  Sagarra  y  de  Sisear 177 

Lo  Montjuich  de  Barcelona,  per  D.  Francesch  Carreras  y  Candi.      195 

Algunas  noticias  acerca  de  las  antiguas  comunidades  de  pesca- 
dores en  el  cabo  de  Creus,  por  D.  Federico  Ráhola  y  Tremols.      451 

Una  página  de  historia  literaria  de  Catalufta:  Marti  de  Eyxalá 
y  sus  Lecciones  sobre  los  sentimientos  morales,  por  el  Exce* 
lentísimo  Sr.  D.  Manuel  Duran  y  Bas 491 

Sant  Pau  de  Narbona  y  lo  Bisbat  de  Vich,  per  D.  Joseph  Ou- 

dial  y  OunOl,  JPbre •. 523 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


MEMORIAS 


DB   LA 


Real  Academia  de  Baeoas  Letras  de  Barcelona 


TOMO  I 


Resumen  histórico  del  origen  de  la  Academia;  observaciones  sobre 
los  principios  elementales  de  la  Historia,  por  el  Marqués  de  Llió.— 
Precio,  10  ptas. 

TOMO  II 

Observaciones  sobre  los  principios  elementales  de  la  Historia  (con- 
tinnación).^Disertación  sobre  la  verdadera  situación  del  país  de  los 
Ilercavones  (F.  Pinos).— Fundamento  de  la  opinión  de  que  por  francos, 
en  los  anales  antiguos,  se  entienden  todos  los  hombres  del  Imperio  de 
Occidente  (R.  Ponsich).— Documentos  para  la  Historia  de  Mossen  Borra 
(.1.  Ripoll).— Situación  de  Cartago,  Vetus,  Subur,  ciudades  de  Espafia 
(M.  May  ora).— Disertación  sobre  puntos  de  cronología  (M.  Mayora).— 
Inscripción  del  siglo  X  en  Barcelona  (J.  A.  Llobet).— Verdadero  sitio 
de  la  antigua  Aesona  (Roig  y  Rey).— Inscripciones  romanas  de  Isona 
(J.  Moner).— Festejos  en  Barcelona  cuando  la  venida  de  Carlos  I 
(M.  Bofarull).— Lugar  que  ocupaba  junto  á  Lérida  el  campamento  de 
César  (J.  Díaz).— Origen  de  algunos  dichos  y  costumbres  (Bastús).— La 
lengua  catalana  considerada  históricamente  (A.  Bofarull).— Juliana 
Morell  (Roca  y  Comet).— Poesías  perdidas  de  Vallfogona  (S.  Mestres). 
—Muros  ciclópeos  de  Tarragona  (Hernández  Sanahuja).— Informe  de 
la  sociedad  arqueológica  de  Tarragona  sobre  antigüedades  descubier- 
tas (Hernández).— Raíces  griegas  y  germánicas  en  la  lengua  catalana 
(Bergnes  de  las  Casas).— Apuntes  para  la  historia  de  la  moderna  lite* 
ratura  catalana  (Féu).— Apuntes  históricos  sobre  Olérdula  (Milá). — 
Opúsculos  en  antigua  lengua  catalana  (A.  BofaruU.— Precio,  15  ptas. 

TOMO  III 

Blasco  de  Garay  (Rubio  y  Ors). -Apuntes  históricos  sobre  el  Hos- 
pital de  Barcelona  (T.  Si  villa).— Noticia  de  artistas  catalanes  de  la 
Edad  Media  y  del  Renacimiento  (Puiggarí).— Datos  de  Antonio  de 
Campmany  (Rubio  y  Ors).— Resefia  del  renacimiento  de  la  lengua  y 
literatura  catalanas  (Rubio  y  Ors).— La  torre  de  Breny  y  castillo  de 
Balsareny  (Torres).— Un  libro  más  para  el  catálogo  de  los  escritores 
catalanes  (Luanco). — Tabla  numularia  de  los  Clomunes  depósitos  de 


Digitized  by 


Google 


Barcelona  (Negre).— Bruneqoilde  y  la  sociedad  francogalo-romaiui 
(Rubio  Ors).— Nyerros  y  Cadells  (Parasols).— Olérdnla  (Milá).— Necro- 
logía de  Don  Jaime  Ripoll.— Precio,  10  ptas. 

TOMO  IV 

La  expedición  y  dominación  de  los  catalanes  en  Oriente  juzgadas 
por  los  griegos  (Rubio  y  Lluch).--La  carta  puebla  de  Agramunt  (8ia- 
car)  — Otro  libro  catalán  desconocido  (Luanco).— Los  navarros  en 
Grecia  y  el  ducado  catalán  de  Atenas  (Rubio  y  Llu^)  — ES  derecho 
funerario  en  las  doce  Tablas  (Barallat).— Origen  de  la  independencia 
del  condado  catalán  (Rubio  y  Ors).— Precio,  10  ptas^ 

TOMO  V 

Tres  cartas  de  mossen  Borra  (F.  Bofarull).— Sarcóf^igos  romano 
cristianos  en  Catalufta  (Botet).— Orígenes  del  pueblo  de  San  Martín  de 
Provensals  (Bofarull).— Nyerros  y  Cadells  (Barallat).— Recuerdos  his- 
tóricos de  Molins  de  Rey  (Maspons) — Predileccióu  de  Carlos  V  por  los 
catalanes  (Bofarull).— £1  testamento  de  Ramón  Lull  (Bofarull).-r 
Precio,  16  ptas. 

TOMO  VI 

Bastero  provenzalista  catalán  (Rubio  y  Ors)«— Estudio  de  los  sellos 
de  Pedro  IV  de  Aragón  (Sagarra).  —Latensivos  de  la  lengua  catalana 
(Balari).— Shakespeare  y  Moratín  ante  la  fosa  (Barallat).— Generación 
de  Juan  I  de  Aragón  (Bofarull).— Dominación  goda  en  la  península 
ibérica  (Romaní  y  Puigdengoias).  -  Documentos  para  la  monc^rafía  de 
Montblanch  (Bofarull).— Precio,  15  ptas. 

TOMO  VII 

Antigua  marina  catalana  (Bofarull).— Jaime  de  Aragón,  último 
conde  de  Urgel  (Oiménez  Soler).  — Un  bandolero  feudal  (Maspons). 
—La  heráldica  en  la  filigrana  del  papel  (BofaruU).— Precio,  16  ptas. 


Digitized  by 


Google 


/ 1 


Digitized  by 


Google 


^ 


=D ^ 


?^. 


^b 
(? 


El  encargado  de  la  venta 

de  las  poblicaciones  de  la  Academia 

es  el  Librero  D.  Joan  Batlle, 

Tapinería»  48,  Barcelona 


ih 


^ 


^ 


=y    0= 


Digifebdby  Google 


Digitized  by 


Google 


.•;/;/-X>--' 


i 


t. 


Digitized  by 


Google 


This  book  should  be  returned  to 
the  Library  on  or  beforc  the  last  date 
stamped  below,  ,    . 

A  ñne  of  five  cents  a  day  is  incurred 
by  retaíning  it  beyond  the  speciñed 

timep 

Please  return  promptly. 


i 


Digiti; 


ed  by 


Google