This is a digital copy of a book that was preserved for generations on library shelves before it was carefully scanned by Google as part of a project
to make the world's books discoverable online.
It has survived long enough for the copyright to expire and the book to enter the public domain. A public domain book is one that was never subject
to copyright or whose legal copyright term has expired. Whether a book is in the public domain may vary country to country. Public domain books
are our gateways to the past, representing a wealth of history, culture and knowledge that's often difficult to disco ver.
Marks, notations and other marginalia present in the original volume will appear in this file - a reminder of this book's long journey from the
publisher to a library and finally to you.
Usage guidelines
Google is proud to partner with librarles to digitize public domain materials and make them widely accessible. Public domain books belong to the
public and we are merely their custodians. Nevertheless, this work is expensive, so in order to keep providing this resource, we have taken steps to
prevent abuse by commercial parties, including placing technical restrictions on automated querying.
We also ask that you:
+ Make non-commercial use of the files We designed Google Book Search for use by individuáis, and we request that you use these files for
personal, non-commercial purposes.
+ Refrainfrom automated querying Do not send automated queries of any sort to Google's system: If you are conducting research on machine
translation, optical character recognition or other áreas where access to a large amount of text is helpful, please contact us. We encourage the
use of public domain materials for these purposes and may be able to help.
+ Maintain attribution The Google "watermark" you see on each file is essential for informing people about this project and helping them find
additional materials through Google Book Search. Please do not remo ve it.
+ Keep it legal Whatever your use, remember that you are responsible for ensuring that what you are doing is legal. Do not assume that just
because we believe a book is in the public domain for users in the United States, that the work is also in the public domain for users in other
countries. Whether a book is still in copyright varies from country to country, and we can't offer guidance on whether any specific use of
any specific book is allowed. Please do not assume that a book's appearance in Google Book Search means it can be used in any manner
any where in the world. Copyright infringement liability can be quite severe.
About Google Book Search
Google's mission is to organize the world's Information and to make it universally accessible and useful. Google Book Search helps readers
discover the world's books while helping authors and publishers reach new audiences. You can search through the full text of this book on the web
at|http : //books . google . com/
^ :^Qc H^^hit
HARVARDCOLLEGELIBRARY
/W^^AJXiAJtJtiAJ^lA^UWÜUftJWWiJWtAi^^
IN MEMORY OF
cJAMES JACKSON
LOWELL
FIRST SOiOLAR OF THE CLASS
OF IS58 ■> LBFT THE lAW
5CHOOL AT THE OUTBRBAÍC
OF THE CIVIL UAR TO JOIN
THE 20 Hí MASSACHUSBTTS
VOLUISJTBER INFANTRY
MORTALLY WOUNDED AT
THE BATTLE OP CLENDALE
JULY 3012^ 1S62
/r
Digitized by
Google
Digitized by
Google
Digitized by
Google
!ll lüiill ÍE
MEMORIAS
DE LA
p
h tí
UIilll
DK
BARCELONA
i
XOMO VIII — '
BARCELONA
Tipografía de la Casa Provincial de Caridad
LBS
m
s
s
s
Digitized by
Google
meimoBiHs
TOMO VIII
Digitized by
Google
Digitized by
Google
0
MEMORIAS
DE LA
i iUH le um US
DE
BARCELONA
TOMO VIII
BARCELONA
Tipografía de la Casa provincial de Caridad
Galle de Monte«legre, número 6
1901
Digitized by
Google
L5ü-c.HZ3 C.5
Cc>:. /i^^
Digitized by
Google
OINCIDIENDO la entrada del siglo xx con la
publicación del tomo VIII de las Memorias
de la Real Academia de Buenas Letras, la
Junta de Gobierno de la misma ha creído con-
veniente encabezar ese tomo con una breve y rá-
pida ojeada sobre los dos siglos de existencia de
esta Corporación, presentando al mismo tiempo,
como debido homenaje á su memoria, el catálogo
completo de cuantos, como académicos de número,
honorarios ó correspondientes han formado parte de la
misma.
Existió en Barcelona á fines del siglo xvii una socie-
dad de amantes del saber, titulada Academia de los Des-
confiados, que por las circunstancias anormales de aquel
tiempo llevó vida lánguida y obscura. Pacificada la
península y sentado definitivaniente en el trono el pri-
mero de los Borbones resucitó aquella sociedad con el
nuevo nombre de Academia de Buenas Letras, celebran-
do la primera sesión en 1729, bajo la presidencia de don
Segismundo Comas, presbítero y catedrático de retórica
en la Universidad de Barcelona, si bien el alma de la
Digitized by
Google
-(6)-
Corporación fué el conde de Perelada, antiguo descon-
fiado.
Sucedió en la presidencia al presbítero Comas el
marqués de Risbourg (1731), pero la dirección real que-
dó á cargo del vicepresidente el citado conde de Perela-
da, quien á la muerte del de Risbourg fué llamado á su-
cederle; mas residiendo por entonces en Madrid, dejó la
marcha de la sociedad á cargo de fray Agustín Antonio'
Minuart, que falleció pronto, lo mismo que el vicepresi-
dente que vino á reemplazarle D. Antonio Ametller,
abad de Besalú, tras los cuales ocupó la vicepresidencia
D, José Mora, marqués de Llió, digno representante del
conde de Perelada.
A los cuidados de ambos se debió que Fernando VI
aprobase los Estatutos y concediera á la Academia el
título de Real, en aquella época honor inapreciable; ce-
lebrábanse sesiones todos los meses, y en ellas se leían
composiciones poéticas ó disertaciones de historia,
amoldadas unas y otras al gusto de la época; no tenían
entrada sino nobles ó graduados y aunque limitado á
cuarenta el número de Académicos, se subsanaba el in-
conveniente admitiendo como supernumerarios con op-
ción al último número á los que tenían méritos bastan-
tes aunque no existiera vacantes; las poesías, disertacio-
nes y pláticas quedaban entre los Académicos sin salir
al público, á no ser que alguno de los iniciados aprove-
chara el Archivo en alguna de sus obras.
Esta falta de publicidad era debida á la carencia de
recursos en primer término y al deseo de dar de un gol-
pe á la estampa toda la historia de Cataluña; para
esto se guardaban las Memorias, como materiales que
andando el tiempo debían formar aquella colosal obra
de cuatro tomos> cuyo plan dividido en capítulos y pá-
rrafos quedó consignado en actas.
Para servir de prólogo, de obra previa á esa historia,
se publicó en 1752 á expensas del bolsillo particular de
algunos de los socios el primer tomo de Memorias, y aun-
Digitized by
Google
-(7)-
que el segundo estuvo preparado y tiradas las láminas
de los sellos de los reyes de Aragón, de los cuales debía
tratarse detalladamente como una de las fuentes histó -
ricas, la obra no pasó de proyecto y los prolegómenos
quedaron sin concluir.
Murió el primero de Noviembre de 1755 en Lisboa,
en cuya corte era embajador de España, el conde de
Perelada y deseando sustituirle con quien diera lustre
á la Academia, se pensó en ofrecer el cargo vacante al
duque de Alba, presidente de la Real Academia Espa-
ñola, y así se hizo, siendo aceptado el ofrecimiento; el
duque de Alba, bajo cuya presidencia se acabó de im-
primir el tomo I, íuó el encargado de ponerlo en ma -
nos de Fernando VI, que declaró haberlo visto con
agrado, así como el Papa Benedicto XIV, á quien se
remitió, que se dignó enviar á la Academia una carta
«con especiales expresiones de estimación y concepto
que ha merecido á su Beatitud este literario Cuerpo,»
carta que «por lo relevante del motivo y por ser de
tanto honor para la Academia,» acordaron los Académi-
cos imprimirla.
En la sesión del 4 de Enero de 1758, se habló de pe-
dir al rey que ayudara á la impresión del tomo II, cu-
yos autores habían aumentado en entusiasmo visto el
favor del primero, pero la subvención no se obtuvo, y
en vez de hacer nuevos gastos, debió desembolsar cada
Académico dos doblones de oro para satisfacer los anti-
guos acreedores.
La vida de la Corporación no podía ser próspera, vi-
viendo en esta estrechez, y así, aunque las sesiones no
se interrumpieron, no trascendió al público el trabajo
académico, y fueron pasando años archivando Memo-
rias, entonces tenidas por muy brillantes, aunque hoy
nos parezcan de escaso interés y más escaso valor, hasta
que por los sucesos dé las postrimerías del siglo xviíi
y principios del xix, se dispersaron los indiyiduos que
componían la Academia y cesaron las sesiones.
Digitized by
Google
-( 8 )-
Dos nuevos personajes habían ocupado la presiden-
cia durante esos años: D, Francisco González de Basse-
court, conde del Asalto, elegido en 19 de Diciembre de
1776, á cuya solicitud se debió que la Academia celebra-
ra sus juntas en el Salón de Ciento de las Casas Consis-
toriales (5 de Febrero de 1777), y I). Manuel Godoy, du-
que de Alcudia, elegido en 22 de Enero de 1794; la pro-
tección suya no fué muy eficaz; todavía en 1790 no
habían cobrado sus créditos los que habían intervenido
en la confección material del primer tomo y los recia -
marón con tanto ahinco ante el conde de Lacy, que á
propuesta del vicepresidente se impusieron los indivi-
duos de la Academia una contribución de cuatro duros
anuales; y no obstante esta penuria, se aprobó la propo-
sición del barón de Serrahí de preparar y publicar un
Diccionario catalán.
JEn 1804 aprovechando la presencia en Barcelona del
presidente Godoy con Carlos IV se pidió autorización
para imprimir un periódico semanal de ocho páginas
en cuarto á lo menos, que debía salir los jueves; el pre-
cio de suscripción se fijó en 16 reales el semestre en Bar-
celona, más el coste del correo para fuera. El propósito
era dar á luz memorias históricas y poesías alternando
no en el mismo número, pues en el dedicado á historia
todo debía ser historia y en el de poesía todo poesía,
haciendo de esta publicación la base de la historia de
Cataluña, cuyo plan presentó el 18 de Julio la comisión
nombrada al efecto; las intenciones no podían ser me-
jores: la obra debía fundarse «sobre hechos y documen-
tos los más sólidos y seguros; despreciando altamente,
no sólo todas las fábulas de los falsos cronicones de
Fia vio Dextro de Barcelona y del libérate de Gerona,
sino aún más las preocupaciones vulgares y consejas de
viejas que la misma credulidad de nuestros autores co-
mo Barellas, Pujades, Roig y otros han esparcido entre
la multitud del vulgo y debe procurar la Academia
desarraigarlas;» como complemento debía seguir una
Digitized by
Google
-(9)-
colección de diplomas, lápidas y documentos, acompa-
ñados de disertaciones especiales por el estilo de las de
Masdeu.
El 15 de Enero de 1806, se leyó la Real orden autori-
zando la publicación del periódico, pero los tiempos eran
sobrado calamitosos para interesar al público con poesías
y recuerdos de lo que fué y el periódico no salió á luz; ni
siquiera continuaron las sesiones con la regularidad de
antes, y al fin se interrumpieron en fuerza de las cir-
cunstancias.
El canónigo D. Francisco de Sans y Sala íué en
1815 el restaurador de la Academia convocando por pro-
pia iniciativa en su domicilio á los académicos el 15 de
Julio y de esta junta resurgió la antigua corporación; las
reuniones no pudieron celebrarse en el Salón de Ciento
«embarazado con muchos trastos» y más práctica la
nueva generación pensó ante todo en allegar fondos, uti-
lizando la Real orden de 13 de Diciembre de 1804 por la
que se le concedía «la formación y venta del Diario de
Barcelona^.
Entre tanto se nombró presidente al marqués de Vi-
llel, que volvió la Academia á su antiguo domicilio de
la Casa de la Ciudad, aunque no al Salón de Ciento,
sino á otra sala, y se habló de.escribir la historia de la
ocupación francesa en la provincia. Para lograr la po-
sesión del Diario de Barcelona se escribió al académico
residente en Madrid D. Francisco Xavier de Cabánes,
cuyas gestiones no debieron dar resultado, pues la pre-
tensión se dio por abandonada, resucitándose la del pe-
riódico, esta vez no semanal sino mensual y sin las di-
ficultades pecuniarias que se ofrecieron y que no pudie-
ron vencerse se habría publicado. Por esto insistió el
barón de Eróles en 1818 en pedir la propiedad del Diario,
alegando «que la privativa que se suponía á íavor del
actual diarista era en perjuicio de la gracia que tenía
la Academia concedida por S. M. de acudir cuando va-
case el Diario y de la que se había desentendido el cita-
Digitized by
Google
-(io-
do editor». El asuntóse puso enmanos del Capitán
general del Principado y nunca más volvió á tratarse
del asunto; sin embargo desde este año 1818 se insertan
en el Diario, cuyo derecho de publicación se controver -
tía, los extractos de las sesiones.
Abandonada dicha pietensión se pensó en publicar
la historia de Cataluña y como para esto se necesitaban
fondos se trató de adquirirlos, pidiendo al Ayuntamien-
to permiso para establecer una imprenta en las Casas
Consist Olíales y tirar allí un nuevo periódico; se solicitó
de la Diputación local á propósito para celebrar sesio-
nes, colocar la biblioteca y dar vivienda al portero, y al
propio tiempo se trató de obtener la cesión de uno de
los edificios declarados nacionales.
No obstante la reforma de los Estatutos en 1821 y
de la estrechez en que vivía la Corporación, cuyos indi-
viduos continuaban pagando la contribución anual de
ochenta reales, siguió tratándose de establecer la im-
prenta en las Casas Consistoriales y de publicar un perió
dico, continuando las negociaciones con la Diputación
para obtener domicilio en la parte del edificio de la
antigua generalidad, vacante por el traslado de la Real
Audiencia.
Era entonces presidente D. Próspero de BofaruU
y por su iniciativa y sus desvelos pudo leerse eu la se-
sión del 28 de Marzo el oficio de S. E. accediendo á lo
solicitado «y mostrar en la de 15 de Abril el título
de la concesión y la llave del aposento»; para sufragar
los gastos del traslado se pidió á los socios algún ade-
lanto, reembolsable cuando se obtuviera del Ayunta-
miento una subvención, y el 18 de Abril se tuvo la junta
en el nuevo local, habilitado provisionalmente por el
presidente y el secretario.
Una nueva interrupción sufrieron las sesiones en
1824; la Real orden de 23 de Septiembre de 1824 las sus-
pendió, al igual que las de los otros cuerpos literarios, y
suspendidas estuvieron hasta el 30 de Diciembre de 1833;
Digitized by
Google
-( 11 )-
esta nueva resurrección no se debió al esfuerzo indivi-
dual; fué el propio Ayuntamiento quien la llevó á cabo
«animado de los más vivos deseos de que floreciesen en
esta ciudad los institutos literarios» según dijo en el
Salón de Ciento D. Ramón de Vedruna, que presidía.
El 13 de Febrero del año siguiente restaurada la Aca-
demia y libre de la «parálisis» anterior se elegió presi-
dente al Capitán general y vicepresidente á D. Pros»
pero de BofaruU, pero los tiempos no estaban para
fomentar asociaciones de esta clase y no hubo junta
durante aquel año ni el siguiente hasta el 16 de Sep-
tiembre; en la sesión de este día, que presidió el Gober-
nador civil, propuso éste la publicación de un Diccio -
nario catalán compuesto por el franciscano fray Alberto
Vidal.
En reformar los Estatutos y preparar esa publicación
se ocupó la Academia en los años sucesivos, sosteniendo
además cátedras gratuitas para maestros y discípulos;
el local concedido por la Diputación en 1822 no se le
devolvió en 1833 y las gestiones del presidente, el mismo
D. Próspero, resultaron esta vez infructuosas; sin embar-
go por la desamortización de los bienes eclesiásticos se
obtuvo primero interinamente y después en definitiva,
junto con la Biblioteca Provincial y la Sociedad Econó-
mica de Amigos del País, el edificio que había sido de
la Orden de San Juan.
Instalada en domicilio propio señalóse un nuevo
rumbo; no se pensó en escribir la historia de Cataluña,
sino en allegar materiales para formarla y á este fin se
procuró que no desaparecieran las riquezas contenidas
en los monasterios de San Francisco y Santo Domingo
pidiendo á la Junta de enajenación los sepulcros, relie -
ves, inscripciones y demás objetos de valor histórico
y arqueológico; así se empezó la formación del Museo
de antigüedades, que organizó D. Juan Cortada y que
en 1844 contenía 22 lápidas romanas, 24 góticas, 30
fragmentos, 20 sepulcros góticos y á punto de instalar
Digitized by
Google
-( 12 )-
tres grandes sarcófagos romanos; poco después se ad-
quiría por compra el monetario del canónigo de Vich
D. Jaime Ripoll y tanta importancia logró este Museo
que la Diputación preguntó si se accedería á llamarlo
Provincial y la Comisión de monumentos pidió se le
permitiera reunir allí sus objetos, contribuyendo á la ins-
talación con dos mil reales, y habiendo obtenido en 1845
el Real Patrimonio la Capilla de Santa Águeda suplicó
la Academia á S. M. la Reina se sirviera conceder aquel
templo para Panteón de catalanes ilustres ó Museo de
antigüedades.
Los Estatutos de 1836 sufrieron una reforma en 1845
en el sentido de no limitar el número de socios con tal
que los elegidos residieran en Barcelona y hubiesen da-
do pruebas de erudición; en 1881 se reformaron, por últi-
ma vez, reduciendo á 35 el número de académicos de
número.
Los apuros pecuniarios siguieron haciendo estériles
por mucho tiempo los trabajos académicos en lo referen-
te á publicaciones y los gastos más urgentes no que-
daron desatendidos merced á la liberalidad de los so-
cios, que voluntariamente se impusieron, una cuota
anual; para dificultar más la situación se vio de nuevo
en la calle y echada de su domicilio en 1853; las mon-
jas solicitaron la devolución de su convento y obtuvie-
ron lo que solicitaban; por de pronto las juntas se tuvie-
ron en casa del presidente Sr. Roig y Rey; luego se
aceptó la hospitalidad que ofreció el Ateneo Catalán; en
1868 se pidió á la Diputación que le diera alojamiento
en su casa, lo cual declaró ésta serle imposible; se
hicieron gestiones para obtener del Gobierno la casa
del arcediano; se trató con el Instituto Catalán de San
Isidro y últimamente vino á parar en el local de la Co-
misión de monumentos, que es el que actualmente
ocupa. El Museo no llevó tan larga odisea; desde el
monasterio de San Juan fué á la capilla de Santa Ague-^
da y allí permanece.
Digitized by
Google
-(13)-
No obstante la inseguridad del domicilio y de la
obscuridad relativa en que la Corporación vivía no fal
taba á sus individuos fe y entusiasmo; los hombres más
ilustres de Barcelona, los que dentro y fnera de Es-
paña adquirieron honra y fama, ocuparon sitiales y
dieron muestras de su talento y actividad; Balmes,
Milá y Fontanals, Próspero de BofaruU, Rubio y Ors,
Maño y Flaquer y tantos otros fervientes adoradores
de la historia, de la literatura y otros ramos del saber
fueron académicos y honraron las sesiones con su eru-
dición.
Alentaba por otra parte la juventud celebrando cer-
támenes con premios á trabajos históricos y poesías,
siendo uno de los más notables el de 1841 en el que se
admitieron trabajos en catalán, y fué premiado D. Joa-
quín Rubio y Ors por su poesía catalana «Roudor del
Llobregat»; en recompensa se le nombró socio honorario
y se le hizo entrega de una violeta de oro prendida de
una gorra de terciopelo negro á la usanza de los anti-
guos trovadores. En la sesión celebrada con este moti-
vo invitó el presidente á los individuos de la Corpo-
ración y á los que asistieron al acto á restaurar los
Juegos Florales los cuales fueron efectivamente restau-
rados; de modo, que si no fué la Academia la que llevó
á cabo aquella resurrección de la poética fiesta, fué al
menos la que lanzó la idea que luego literatos y poetas,
la mayor parte académicos, realizaron.
La vida intelectual de la Academia no ha estado
nunca comprometida; ha pasado períodos críticos y
de decadencia pero ha resistido todos los embates y ha
salido de las crisis con más vigor y fuerza; dejando
sus prestados domicilios determinó salir más á la luz
acogiéndose á la benévola liberalidad de los Rectores
de la Universidad y aquí celebra hoy sus sesiones so-
lemnes; subvencionada por la Excma. Diputación con-
tinúa la publicación de los tomos de Memorias inte-
rrumpida durante cien años entre el I y II y continua-
Digitized by
Google
da hoy hasta el VIII; hanse abandonado los proyectos
de publicar de una vez los códigos catalanes, la his-
toria de Cataluña y un diccionario catalán, pero pues
ta en ellos la vista á eso tiende, aglomerando monogra-
fías y estudios especiales, que sirvan en su tiempo,
y cada vez más firme en su propósito y más confiada
en que no le faltarán recursos , espera dar cima á su
trabajo.
Digitized by
Google
ACADÉMICOS DE NUMERO !^'
F«olia de lu
nombramianto
Segismundo Comas, Pbro. (primer Presidente). . 1.® Abril 1729
Juan Tomás de Boxadors, cardenal »
José de Mora, marqués de Llió >
Francisco de Sentmenat, marqués de Sentmenat. >
Bernardo A. de Boxadors, conde de Perelada
(Presidente) * »
Ramón de Dalmases y de Vilana »
Fr. Agustín Minuart, agustino »
Felipe de Amat y Lentisclá »
Fr. Tomás Massanés, dominico »
José de Boxadors y Sureda »
Fr. Vicente Sobrecasas, teatino »
Pablo Dalmases, canénigo »
Isidro Padró, Pbro »
Antonio de Lapeyra y de Cardona »
Jerénimo de Ribas, marqués de Alfarrás. ... »
José Fomés »
José Vinyals de la Torre »
Gregorio de Prats y Matas »
Fr. Mariano Ribera, mercedario »
Francisco de Savila, brigadier del ejército. . . »
Fr. Lorenzo Martí, agustino »
Antonio de Bastero y Lledó, canónigo »
Miguel F. de Ripa, marqués de Jauriguizar. . . »
Isidro de Montero , . . . »
Fr. Antonio de AmetUer, abad de Besalú. ... »
Ignacio Santaclara, consejero de Castilla. ... 1.® Mayo 1729
Antonio de Armengol, barón de Rocafort. ... »
Juan de Sagarriga, conde de Creixell »
(1) En eita liata oonitan ■olamente loi MñorM aoadémiooi qQ« haa emnplldo lo
dltpa«fto «B el artioolo 12 de loi TÍgentei Bstatntos y, por ooniignlente, dejan de eonÜ*
nnarte loe eleotoe, por no haber tomado poieelón del oargo en Jnnta públloa
Digitized by
Google
1
-( 16 )-
Feoba de sa
nombramiento
Salvador San joán I .** Junio 1729
Fr. Francisco Gil de Frederich, dominico y már-
tir en Fo-Kien »
Fr. Agustín Riera, agustino »
Pedro Serra y Postius »
José de Dalmases y Vilana »
José Plá »
José de Pinos, marqués de Barbará 2 Febrero 1731
Juan de Fivaller y de Rubí »
José de Melun, marqués de Risbourg (Presidente) 2 Mayo 1731
Antonio de Gible y Viladomat 26 Mayo 1731
Fr. José Mercader, dominico »
Fr. Juan Lleonar, prior de la Minerva .... »
Fr. Agustín Eura, agustino, obispo de Orense . 1.** Octubre 1732
Antonio Cortés, canónigo »
Ramón de Ponsich y de Camps 2 Mayo 1735
Francisco de Patau y Magarola » ,
Bernardino de Padellás y Puig. 2 Enero 1736
Fr. Antonio Andreu y Massó, trinitario calzado . 17 Marzo 1737
Francisco San joán »
Fr. Antonio Fábregas, agustino »
Tomás Gelambí 4 Diciembre 1737
Francisco de Prats y Matas, barón de Serrahí. . »
Fr. Luis Verde, agustino »
Antonio de Foxá y de Mora »
Fr. Domingo Boria, dominico . . »
Alejo Feliu de la Penya 1 ** Diciembre 1743
Juan A. de Barutell y de Cárcer. ... 6 Mayo 174i.
Francisco J. de Garma y Duran 27 Marzo 1747
Benito Vinyals de la Torre, canónigo »
Salvador Puig, Pbro 1.^ Enero 1748
Juan Gasset, Pbro »
Francisco Armanyá, agustino y arzobispo de Ta-
rragona 1.® Abril 1748
Ramón Molins, Pbro 7 Agosto 1748
Cayetano de Amat y Rocaberti, marqués de Cas-
tellbell 4 Septiembre 1748
Jaime Caresmar, premostratense .... .23 Marzo 1750
Rafael de Cascante »
Buenaventura de Ferrán y Valls, catedrático. . 3 Marzo 1751
José Ignacio de Alós, marqués de Puerto Nuevo. 1.^ Mayo 1752
Antonio de Ravizza, abad de Breda 6 Septiembre 1762
Domingo Félix de Mora y Areny, marqués de Llió »
Digitized by
Google
-( 17 )-
Fecha de la
nombramiento
Francisco Padrós, proto-médico 6 Septiembre 1752
José de Bastero y Vilana, canónigo 6 Noviembre 1752
Francisco de Arellano »
Juan de Alós y Fontaner, canónigo . . ' . . 2 Enero 1764
Juan Escofet, brigadier de ejército 10 Julio 1764
Francisco Pérez Dayer, canónigo 6 Noviembre 1754
Bemardino de Tabemer y Codol, conde de Dar-
nius 3 Marzo 1766
José de Portell y Peyri 1^ Septiembre 176G
Fjamcisco de Novell y Borras 6 Octubre 1756
Fr. Sebastián Coll, mercenario 1.® Julio 1757
Miguel J. de Magafola y Clariana 4 Enero 1768
Mariano de Sans y Sala »
Juan Casamayor y Josa, magistrado »
José de Sagarra y de Baldrich 7 Febrero 1769
Domingo de Miquel ... 7 Mayo 1760
Fr. Gaspar de Salla, abad de Breda ..... 6 Enero 1762
Fr. Francisco Escoffet, benedictino. .... »
Mariano J. de Huerta, canónigo 3 Junio 1762
Juan de Ponsich y de Alós 6 Enero 1763
Antonio de Sicardo, juez de Hacienda .... 7 Enero 1767
Jaime Mata, canónigo 4 Marzo 1767
Fr. Gregorio Montero de Alós, benedictino. ... 6 Mayo 1767
Francisco Ramón de Sagarriga, conde de Creixell 31 Mayo 1768
Félix de Prats y Santos, barón de Serrahí . . 6 Julio 1768
Mariano de Mata Copons y Llor 2 Agosto 1769
Francisco de Sans y de Sala, canónigo .... 4 Julio 1770
Fr. Francisco Sargatal, carmelita 1.® Agosto 1770
Pedro Verdaguer, presbítero 7 Noviembre 1770
José de Vega y de Sentmenat 4 Marzo 1772
Jerónimo de Girón y Motezuma, marqués de las
Amarillas 13 Mayo 1773
Felipe de Cruilles, marqués del Castillo de To-
rrente »
Fr. Félix M.» Dalmau, servita 9 Febrero 1774
Antonio Inglá y Font, abogado 4 Junio 1776.
Francisco González de Bassecourt, conde del
Asalto (Presidente) 19 Diciembre 1776
Ramón Antonio de Hevia, magistrado 5 Febrero 1777
Fr. Pedro Nolasco Mora, mercenario y obispo de
Solsona. . . • 18 Junio 1777
Fr. Jaime Quintana, agustino 13 Noviembre 1777
Fr. Jorge Rey, agustino »
MSMOBIAS.— VIII. 2
Digitized by
Google
-( 18 )-
F«oba de lu
sombramlento
Rafael de Llinás y Magarola 11 Mayo 1778
Fr. José de Cruilles, benedictino y catedrático. . »
Juan Sans de Barutell. 10 Febrero 1779
Femando de Boxadors, conde de Perelada. . . 3 Mayo 1780
Antonio de Campmany y Montpalau .... 19 Diciembre 1781
Esteban de Pinos y Sureda, canónigo 24 Julio 1782
Félix de Amat, arzobispo de Palmira »
Miguel de Serralde, magistrado 14 Diciembre 1785
Fr Benito Ribas, benedictino 8 Febrero 1786
Jaime Pelfort, canónigo y catedrático 7 Febrero 1787
José M.* de Alós y Mora, teniente general . . »
Joaquín Esteva, Pbro., catedrático » ■
Antonio Elias y Robert. abogado »
Miguel Antonio de Molina 18 Julio 1787
Ramón Ignacio de Sans y Rius, canónigo. ... 5 Diciembre 1787
Fr. Benito de Moxó, benedictino y arzobispo de
Charcas 19 Noviembre 1788
Fr. José Mudarra, mercenario 10 Diciembre 1788
Antonio de Vallgornera y Lentorn, canónigo . 8 Julio 1789
José Bellvitges. presbítero y catedrático . . . 21 Abril 1790
Antonio Abadal, auditor de guerra 24 Diciembre 1790
Manuel de Despujol y Villalba, canónigo ... 9 Febrero 1791
Segismundo Pou y Comella, presbítero »
Antonio Alegret, presbítero 16 Marzo 1791
Fr. Antonio de Ballparda, prior de Meya ... 16 Junio 1791
Antonio F. Tudó, magistrado 11 Enero 1792
Fr. Ambrosio Puig, mínimo. . »
Fr. Benito de Olmera, abad de Gerri »
Fr. Bernardo Salvat, trinitario calzado .... 11 Febrero 1792
Fr. Severino Vaquer, servita »
Fr. Pablo de Santo Domingo, carmelita descalzo. 11 Julio 1792
Fr. Melchor de Rocabruna, abad de Besalú. . . 23 Enero 1793
Fr. Javier de Estevé, benedictino »
Miguel de Castells y Foxá, magistrado. ... 20 Febrero 1793
Benito de Magarola 10 Abril 1793
Ciro Valls, canónigo 19 Junio 1793
Manuel Godoy, duque de Alcudia (Presidente) . 22 Enero 1794
José Ignacio de Mercader 15 Julio 1795
José Fors y Camps, abogado »
Juan Francisco Masdeu, jesuíta »
Baltasar Boldo 15 Noviembre 1795
José Llozer, canónigo .25 Noviembre 1795
JoséOliver 20 Enero 1796
Digitized by
Google
-{19)-
Feoba de la
nombramiento
José Aguilar, presbítero 18 Mayo 1796
José Calasanz Sisó, abogado 22 Junio 1796
Narciso Coll y Prat arzobispo de Caracas ... »
Fr. Ramón Pujadas, mínimo 18 Enero 1797
Fr. José Caftellas, trinitario calzado .... »
Pedro Pont, presbítero »
Fr. Nicolás Mayet, agustino * . . »
Fr. Antonio Vilarrasa, dominico 22 Marzo 1797
Fr Antonio Estaper, dominico »
Fr. Francisco Vila, carmelita calzado. : . . . »
Jaime Oliva, canónigo 19 Junio 1799
N. de Cruilles, marqués del Castillo de ToiTente. 12 Marzo 1800
Ignacio Torres Amat, canónigo 26 Enero 1803
Fr. José de Santa Eulalia, carmelita descalzo. . »
Raimundo de Vedruna, abogado 20 Febrero 1803
Fr. Vicente Giralt, mercenario 28 Noviembre 1803
Vicente Doménech, abogado »
Bruno Bret, catedrático »
Ramón de Sans de Barutell 8 Febrero 1804
Miguel de Prats y Villalba 23 Mayo 1801
Pedro F. Avellá y Navarro, canónigo >
Fr. Bruno Casáis, trinitario calzado 27 Junio 1804
Fr. Salvador de Santa Magdalena, carmelita des-
calzo 18 Julio 1804
P. Gonzalo Faura de Pebrer, premostra tense . »
P. Jaime Dada, escolapio »
Fr. Antonio Canyadell y Civillá, agustino. . . 20 Noviembre 1805
Fr. José M.* de Castells y Foxá, benedictino. . 26 Febrero 1806
Prancisco I. de Garma y Moreno, barón de
Eramprunyá »
Jaime Moner de Bardaxi »
José Pujol y Fornells. abogado 30 Abril 1806
Ramón Comas y Coll. 18 Mayo 1806
Fr. José Gutiérrez, agustino 28 Noviembre 1806
Marqués de Villel (Presidente) 4 Febrero 1816
Barón de Eróles, teniente general 10 Marzo 1816
Fr Alberto Pujol, agustino y catedrático. . . »
José Mariano de Gabanes »
Fr. Pedro Ferrando trinitario calzado. ... »
Félix Torres Amat, obispo de Astorga. ... >
Fr José Sala, trinitario calzado y catedrático. . »
Fr. Domingo Comerma, dominico »
Juan Calva, catedrático »
Digitized by
Google
-(30)-
Feoba de la
nombramiento
Rafael de Amat 10 Marzo 1816
Cayetano de Amat »
Ramón de Planella, conde de Llar >
Cristóbal Marcer, catedrático »
Segismundo Arques, catedrático »
Pedro Vieta, catedrático »
Narciso Bas, catedrático »
Ramón Pintó, magistrado »
Francisco Banús, abogado 1.® Abril 1816
Fr. Manuel de los Dolores, carmelita descalzo. . 31 Mayo 1816
Juan Francisco Bahí, catedrático »
Fr, Joaquín Borgas, mercenario 26 Junio 1816
Fr. Ramón de Jesús, trinitario descalzo ... 20 Enero 1817
Salvador Casas 30 Enero 1818
Barón de Foxá 6 Abril 1818
Miguel Cuyas y Devesa, presbítero »
Joaquín Ruiz de Porras, mariscal de campo (Pre-
sidente) 26 Abril 1820
Agustí de Fivaller, canónigo »
José Víctor de Ofiate »
José M .• de Prat de Cervera, canónigo. ... »
Próspero de BofaruU (Presidente) »
Ramón Muns y Seriñá, abogado »
Francisco Altos y Gurena »
Juan Larios de Medrano »
Joaquín Llaró, catedrático »
Antonio Barata, ministro de Hacienda »
Baltasar Domónech • 4 Junio 1821
Francisco Ocaña, teniente coronel »
Antonio Puig y Luca, coronel »
Ventura de Mena, teniente coronel »
Fr. Eudaldo Jaumeandreu, agustino y cate-
drático »
Fr. José Mestres • . . . . »
Fr. Félix Tora, agustino y catedrático. ... »
Ramón López Soler, abogado »
Antonio Montmany, abogado »
P. Ramón Ferrer, del Oratorio de San Felipe
Neri »
Juan Sans de Barutell »
Buenaventura Prats. presbítero »
Juan Ros »
Manuel Lasala »
Digitized by
Google
-(211-
Feoba de su
nombramiento
Cayetano de Dou. . . * 4 Junio 1821
Ramón Salvato de Estevé, ministro de Gracia y »
Justicia »
Félix Illas, canónigo »
Fr. Miguel Amblas, mínimo »
P. Agustín Jaumeandreu, teatino »
Nicolás Mariezcurrena »
Ginés Quintana, abogado 7 Marzo 1822
Andrés Rubiano »
Tomás Bruguera, corredor real de cambios.. . »
Francisco Renart y Arús, arquitecto »
Agustín Yáfiez y Girona, catedrático »
Ignacio Sampons y Barba, catedrático. ... 2 Diciembre 1822
Guillermo Cassey^ profesor de lenguas. • . . »
Joaquín Rey, rector de la Universidad (Presi-
dente) »
Simón Ferrer, brigadier é ingeniero naval. . . 9 Enero 1823
Manuel Llauder, capitán general (Presidente). . 13 Febrero 1884
Ramón Busanya 15 Septiembre 1835
Fr. Juan de Zafont y Ferrer, abad de San Pablo. »
José Martí y Pradell, Pbro. y catedrático. . . »
Andrés Pi y Arimón »
José A Llobet y Vallosera »
Juan Cortada, catedrático »
Jaime RipoU y Vilamajor, canónigo »
Vicente Joaquín Bastús »
José Melchor Prat y Colom. ....... 22 Septiembre 1835
Claudio Antón de Luzuriaga, magistrado., . . 9 Agosto 1836
Joaquín Roca y Cornet »
Antonio Bergnes de las Casas, catedrático. . . »
Ramón Momau »
Ramón Martí d'Eixalá, catedrático »
Pedro Labemia, catedrático »
Miguel Mayora . . ' »
José Anglada y Lloret, abogado »
Felipe Bertrán y Ros, canónigo 20 Enero 1837
Antonio Buxeres y Abad. . . , 81 Marzo 1837
José Simón Rubis, escolapio 9 de Mayo 1887
N. Henry, catedrático 18 Mayo 1837
Joaquín Cil y Borés, catedrático 6 Julio 1837
Francisco Puig y Estove, canónigo 7 Noviembre 1837
Ramón Roig y Rey, catedrático (Presidente).. . 28 Enero 1838
Ramón de Paterno 6 Febrero 1838
Digitized by
Google
-(22)-
Fecha de lu
nombramiento
José Bertrán y Ros, magistrado 13 Febrero 1841
Joaquín Rubio y Ors, catedrático (Presidente). . 24 Febrero 1844
Pablo Piferrer »
José de Mora »
Manuel de Bofarull y de Sartorio 30 Marzo 1844
Miguel Martí y Cortada 26 Junio 1844
Rafael Nadal y Lacaba »
José Cuxart y López, presbítero 8 Abril 1845
Ramón de Sisear y de Calderón »
Manuel Milá y Fontanals (Presidente) »
Juan Illas y Vidal 19 Junio 1846
Narciso Planas y Gispert 1*2 Junio 1837
Joaquín M * de Gispert. 10 Diciembre 1847
Laureano Figuerola 11 Enero 1848
José de Manjarrés y de Bofarull 28 Abril 1848
Salvador Mestres 8 Mayo 1848
Manuel Torres y Torrents »
Felipe Vergés y Permanyer 4 Marzo 1862
Francisco Permanyer ... »
José Tomás Si villa »
Antonio de Bofarull »
Mariano Flotats »
Félix María Falguera »
Magíi;i Pers y Ramona »
José María Rodríguez, presbítero »
Jacinto Díaz, presbítero »
José Luis Pons y Gallarza »
Pedro Codina »
Francisco Javier Lloréns »
Manuel Duran y Bas .... »
Juan Mané y Flaquer »
José Llausás »
José Sol y Padrís »
Pedro Dalmases »
Duque de Solferino »
Francisco Camprodón »
Narciso Gay y Beya »
Mariano Aguiló 30 Noviembre 1852
Hermenegildo CoU de Valldemia, presbítero . . 10 Marzo 1853
Estanislao Reynals y Rabassa »
Víctor Balaguer »
Emilio Pi y Molist. . . . • 17 Diciembre 1853
Nicolás Pefialver, Regente de la Audiencia . . 28 Enero 1854
Digitized by
Google
-( 23 )-
FMha de ku
nombramiento
PabJo Milá y Fontanals 19 Mayo 1855
Víctor Arnau . 9 Marzo 1860
Ramón de Sisear y de Montoliu 24 Marzo 1860
José Sayol, presbítero 13 Abril 1860
José FJaquer y Fraisse 4 Junio 1860
José Blanquet, Pbro 7 Diciembre 1860
José Puiggarí y Llobet 1.^ Marzo 1861
Pedro Nolasco Vives. »
Adolfo Blanch y Cortada »
Miguel Victoriano Amer y Omar »
JoséCollyVehí 4 Octubre 1861
Luis Gonzaga de Pons y de Fuster 17 Octubre 1861
Ramón Torrents . 11 Diciembre 1861
Salvador Estrada . »
Manuel Vidal y Ramón 30 Abril 1862
José Leopoldo Feu 13 Febrero 1863
Gregorio Amado LaiTOsa »
José de Letamendi »
Terencio Thos y Codina »
Manuel Angelón 16 Marzo 1863
Cayetano Vidal de Valenciano (Presidente). . . 11 Febrero 1870
Mateo Bruguera, presbítero 22 Abril 1871
Víctor Gebhardt y Coll 27 Abril 1872
Dámaso Calvet y Budallés »
Francisco Miquel y Badía ! . 4 Marzo 1873
Luis Cutchet y Font 30 Mayo 1873
Francisco de S. Maspóns y Labros (Presidente). . 14 Febrero 1875
Andrés Balaguer y Merino 10 Junio 1876
José R. de Luanco y Riego. ...... 20 Enero 1877
Celestino Barallat y Falguera 17 Febrero 1877
Antonio Aulestia y Pijoán »
Pedro Nanot Renart 7 Abril 1877
José Pella y Forgas 30 Marzo 1878
José Balari y Jovany (Presidente). ..... 11 Mayo 1878
Joaquín Riera y Bertrán. . • 8 Marzo 1879
José Coroleu é Inglada »
Joaquín Fontanals del Castillo »
Joaquín de Negre y Cases 3 Mayo 1879
Jacinto Verdaguer, presbítero 28 Febrero 1880
Felipe Bertrán de Amat 21 Enero 1882
Francisco de BofaruU y Sans 12 Febrero 1883
Francisco Romaní y Puigdengolas 4 Febrero 1884
Juan Bautista Orriols »
Digitized by
Google
-( 24 )-
nombramiuito
Antonio Rubio y Lluch 1.® Marzo 1886
Guillermo María de Broca »
Buenaventura Ribas, presbítero 28 Febrero 1887
Francisco Ubach y Vinyeta 23 Mayo 1887
Fernando de Sagarra y de Sisear 7 Mayo 1889
P. Eduardo Llanas, escolapio ....... 14 Octubre 1889
Eduardo Vidal de Valenciano 25 Marzo 1893
Ángel Has y Amigó. 29 Enero 1894
Francisco Carreras y Candi . 27 Junio 1894
Clemente Cortejón 26 Junio 1895
José Torras y Bages, obispo de Vich . . . . »
Juan Codina y Formosa, presbítero. .... 5 Mayo 1896
Andrés Giménez Soler 7 Junio 1898
Joaquín Miret y Sans 15 Enero 1900
Eduardo de Hinojosa . . 7 Marzo 1901
LuisComenge »
ACADÉMICOS HONORARIOS <^)
año de ra
noiabramiento
Doña Josefa Massanés de González ....... 1838
Tomás Aguiló (Palma de Mallorca) 1842
Braulio Foz (Zaragoza) »
*Joaquín Rubio y Ors »
Doña María Mendoza de Vives 1856
Guillermo Forteza »
Alberto de Quintana 1859
El Conde de Peñalver. 1865
Juan Agell »
Gregorio Romero Larrafiaga »
(1) LoM nombre* señalado! con asterisco son los de los señores académicos hono-
rarios qne pasaron después á serlo de número. Sólo constan en esta lista los socios
honorarios nombrados con posterioridad á la reforma de Estatutos y reconstitución
de la Academia efectnada en 1686. Siendo confusa la clasificación entre honorarios y
correspondientes en el periodo desde 1729 hasta la referida reforma de los Rstatutos,
han quedado incluidos en una sola categoría 7 en la lista general de los correspon-
dientes.
Digitized by
Google
-(26)-
Afto d« ■«
Bombrami^nto
♦Víctor Gebhardt 1866
Bienvenido Oliver »
♦Felipe Bertrán »
♦Francisco Romaní y Puigdengolas »
♦Joaquín Fontanals del Castillo »
Modesto Lloréns »
♦Mateo Bruguera, presbítero »
José de Éntrala y Perales 1867
♦Francisco Miquel y Badía 1868
♦Buenaventura Ribas, canónigo . »
♦Celestino Barallat. »
♦Juan Bautista Orriols .... »
Ignacio María de Ferrán, catedrático 1869
Celestino Pujol 1870
♦Francisco de 8. Maspóns y Labros »
♦José R. de Luanco 1871
♦Ángel Bas y Amigó .... »
Doña Victoria Penya de Amer »
Luis de Mayora y Llano »
♦Andrés Balaguer y Merino 1875
♦Pedro Nanot Renart »
♦Antonio Aulestia y Pijoán 1876
♦José Pella y Jovany 1877
Antonio Elias de Molins »
♦José Coroleu »
♦Joaquín Riera y Uertrán »
♦Joaquín de Negre y Cases »
♦Jacinto Verdaguer, presbítero »
♦Francisco de BofaruU 1878
Cosme Blasco y Val 1879
Melchor de Palau y Cátala »
Jaime Nogués 1881
♦Antonio Rubio y Lluch »
José Elias de Molins »
♦Guillermo M.* de Broca 1883
Digitized by
Google
-(26)-
ACADEMICOS CORRESPONDIENTES
afio d« ni
nombramiento
Madrid Julián Amorin de Velasco 1731
» F. de Silva, duque de Alba (Presi-
dente) 1736
» * Conde de Galbes »
» Alejandro de Mesa »
Mallorca José Ignacio de Masdeu y Grimo-
sachs 1787
Madrid Agustín de Montiano y Luyando, . 1752
» Ignacio de Luzan »
» Alfonso C. de Arostegui. .... » .
» Luis J. Velázquez . »
Valencia Felipe de Aperregui »
Madrid Fernando de Magallon 1754
» Ignacio de Hermosilla »
Tamarite Pedro de Mola Vinacorba, presbí-
tero 1755
Madrid Juan de Contreras »
Mallorca Jerónimo de Alemany y Flor ... »
Teruel Martín Ponzano, presbítero. ... »
Marseille Fr. Buenaventura, abad. .... 1759
Salamanca Andrés Santos Samaniego, presbí-
tero »
» Antonio Manuel de Cárdenas.. . . »
» Ventura de la fialsa, marqués de
Palacio »
Málaga Cristóbal de Medina Conde, presbí-
tero 1760
» Antonio Fernández de Calderón. . . 1762
Madrid Juan J. de Cañuelas »
Granada Juan Flores 1763
» Benito C. de Arostegui, magistrado. 1764
Orihuela Francisco Gelabert, presbítero. . . 1765
Mallorca Juan B. Roca, magistrado »
Cervera Fr. Sebastián Prats, dominico. . . 1767
Ronda Juan M.* de Ribera Valenzuela,
presbítero • •. 1770
Digitized by
Google
-(27)-
Afto á^ ta
nombramiento
Ronda.. Ignacio Núñez de Gaona y Portoca-
rrero 1773
Iviza Clemente Llozer, obispo de Iviza . »
» Pedro de Cey va Giménez de Cisneros 1777
Perpiñá Antonio Fossa, abogado 1780
Madrid Juan F. Molinas 1781
^I álaga Antonio Ramos, presbítero. . . . 1783
Valencia Conde de Lumiares 1784
» Manuel B. Tlemente Luzan, magis-
trado 1785
Perpiñá José Balanda, presbítero 1787
Peralta Pedro Gromel »
Zaragoza .... Pedro M.* de Vich y Montserrat . . »
Madrid Anastasio Pinos, abogado 1790
» Luis de Lacy, capitán general . . »
Tarragona. . . . Benito Corbella, médico. .... 1792
Madrid Manuel de Aliaga, abogado. ... »
Gerona Gabriel Casanovas, presbítero. • . »
» Eugenio Esté vez 1804
Prats de Llusanés. Francisco Mirambell, presbítero . . »
Tortosa José Roset y Babí, presbítero. . . 1805
» Fr. Juan Izquierdo, agustino.. . . 1806
Madrid Francisco Javier de Gabanes . . . 1810
» Antonio Osteret y Nario, abogado. . »
» Francisco Martínez Marina, presbí-
tero 1818
» Marqués de Casa Cagigal »
» Fr. José de la Canal, agustino. . . 1819
» Pedro Villacampa, teniente general. 1820
» Buenaventura Carlos Aribau ... »
» Leandro Fernández de Moratín. . . 1821
» Domingo Ruíz de la Vega, magis-
trado 1837
» Sebastián González Nandin, magis-
trado »
París José Tastú »
Madrid Félix Janer, médico »
París Eugenio de Montglave »
» N. Barbier »
Madrid Conde de Cleonard, teniente general »
» Pedro Sainz de Baranda »
Buenos Aires. . . Felipe de Senillosa, catedrático. . . »
Tarragona .... Domingo Sala, presbítero »
Digitized by
Google
-(S8)-
Afto d« m
nombramiento
Olot Francisco Bolos 1837
Lérida Joaquín Mensa »
Gerona Juan Manuel Calleja, presbítero.. . »
Madrid Juan Antonio Aldama, teniente ge-
neral. ....•.,.. »
Tarragona Antonio Satorras. »
Madrid José María Huet, magistrado. . . 1838
Toulouse Alejandro Du Mége »
Milano Juan Brocea. . ^ »
Mallorca. . . . Antonio Furrio, abogado *
» Joaquín M.* Bover, abogado ... »
Madrid Alberto de Baldrich, marqués de
Vallgomera »
Alejandría Gual tero D' Are »
Madrid José M.* Cambronero »
Castelló Ampurias. José A. Nouvilas »
Córdoba Luiz M.* Ramírez y las Casas Deza.. 1840
Habana José de la Luz Caballero 1841
Vich Jaime Balmes, presbítero »
Habana Jaime M.* de Salas y Azara. ... »
Sevilla Manuel M.* de la Cuesta 1842
Habana José Giralt . »
» Fr. Ambrosio de Herrera »
Madrid .... El Marqués de Miraflores 1844
» Juan de la Pezuela, marqués de la
Pezuela »
» Basilio Sebastián Castellanos . . »
Gerona José March y Labores »
Tarragona . . . . Juan Francisco Albiñana »
Milano. .... Cristóbal Negri >
Mataré Carlos Llauder »
Figueras Narciso Fages de Roma 1845
Habana.. .... Francisco Fleix, obispo de la Ha-
bana 1847
Zaragoza Mariano Nougués Secall >
Madrid José Amador de los Ríos »
» Pedro López Claros »
Madrid Antonio Ferrer del Río 1848
Carcassonne . . . Cros-Mairevielle »
Burgos Juan Corominas, presbítero. . . . 1852
Vergara Manuel M.* de la Corte y Ruano. . »
Madrid Modesto de la Fuente »
Mallorca .... José M.* Quadrado »
Digitized by
Google
-(29)-
Año de ta
nombramiento
Santiago. . Antonio Nevia de Mosquera. . . . 1862
Vich Manuel Galadies »
» Clemente Campa »
Gerona. . . . José Antonio Secret 1853
üerlín Barón Julio Minutoti »
Madrid Florencio Janer y Graells »
» Rafael María Baralt 1855
Vich Joaquín Salarich »
Madrid Marqués de Morante »
Sabadell José Subirana 1856
Olot Pablo Estorch y Siqués »
Berga José Blanchart y Camps. ... »
Cádiz Francisco Flores Arenas »
Yebra de Guadalajara. Juan Tejada 1857
Madrid ... . Pedro Felipe Monlau »
Vich José Giró »
» Segismundo Mir »
Strasbourg J. Cambolicón 1868
Berlín Enrique Brugsch »
Valencia Mariano González 'Valls .... »
San Juan de las Abadesas. Pablo Parasols, presbítero . 1860
Madrid Wenceslao Ayguals de Izco. ... »
Mallorca Alvaro Campaner 1861
Lérida Diego Joaquín Ballester. ... »
Cardona.. . • . . Juan Riba, presbítero »
Olot José de Bolos »
Berlín.. .... Barón Emilio Hübner 1862
Madrid Marqués de Gerona 1863
Gerona Narciso Blanch é Illa »
Tarragona .... Buenaventura Hernández Sanahuja »
Montpeller Carlos de Tourtoulon 1864
Gerona Joaquín Pujol y Santos . ^. . . 1866
Londres Príncipe Guillermo C. Bonaparte
Wise »
Mariy Peignó de la Court 1866
Gerona Enrique Claudio Girbal. ... »
Granada. . . . Marqués deCabriftana 1867
Mudrid. . Gaspar Núñez de Arce 1868
Londres Enrique Stanley »
Astorga . . . . Juan B Gran, obispo de Astorga. . »
Avifió. . . .* Juan Brunet »
Maillane Federico Mistral. »
Beaucaire Luis Roumieux. ....... »
Digitized by
Google
-(80)-
Afio d« tu
nombramUaio
Nimes Ernesto Rousel 1868
Beziers Gabriel Azais •
Aviñó J. Roumanille •
» Teodoro Aubanel • .
Madrid José Zorrilla •
París Pablo Meyer »
Valencia Teodoro Llórente »
» Vicente Venceslao Querol .... »
» Rafael Ferrer y Bigué »
» Rafael Blasco 186Í)
» Jacinto Labayla •
Madrid J. Hartzenbusch »
» W. Ruiz Aguilera •
Reus Mariano Fonts »
Lund Eduardo Lidforss 1870
Madrid P. Fidel Fita, presbítero .... 1871
Bassano José Jacobo Ferrazi 1873
» Enrique del Castillo y Alba. ... »
Lérida Luis Roca y Flore jachs »
Florencia Princesa Elena Ghicka (Dora d'Is-
tria) »
París Conde Teófilo de Puymaigre.. . . 1875
Gerona José M.* Pellicer y Pagés »
Perpiñá Bernardo Alart 1876
Madrid Aureliano Fernández Guerra ... »
Palermo José Pitre »
Noto Matías de Martino »
» Adolfo de Musaña 1877
Madrid Ángel Lasso de la Vega .... »
Valencia Vicente Boix »
Madrid Antonio Ros de Olano »
» J^arcelino Menendez Pelayo. . . . 1878
Volonne Víctor Lieutaud »
Munich Juan Fastenrath »
Gerona Joaquín Botet y Sisó 1879
» Emilio Qrahit y Papell »
Palermo Barón Rafael Starrabba »
» Isidoro La Lumia »
La Bisbal Joaquín Sitjar y Bulsegura ... »
Madrid. .... Antonio Cánovas del Castillo . . »
» Francisco M.* Tubino »
Lérida José Pleyan de Porta 1880
Vich Jaime Collell y Bancells, presbítero »
Digitized by
Google
-( 31 )-
Año de ta
nombramiento
París. ..'... Augusto Pecoul 1880
Gerona Juan Bautista Ferrer »
Saint-Etienne.. . . Carlos Boy " . . . »
Palermo Salvador Saloraone Marino. ... »
Madrid Manuel Cañete . . »
Aviñó Anselmo Mathieu. . . . . «
Vich José Serra y Campdelacreu. ... »
Roma Antonino Bertolotti 1881
Cádiz Romualdo Alvarez Espino .... »
» Conde de Briant »
Madrid. ..... Miguel Lifíán y Eguizabal. ... »
Atenas Esperidión P. Lambrós •
Samos Epaminondas J. Stamatiades.. . . 1882
Talermo Isidoro Carini, Pbro »
Perpiftá Pedro Vidal »
Bogotá Miguel Antonio Caro »
Palermo Stefano Vittorio Bozzo 1883
Oviedo. ...... Fermín Canella Secades 1884
París Alberto Savine »
Madrid Ambrosio Fernández Merino ... »
Perpifiá Justino Pepratx. ..... . »
Sta. Coloma de Queralt. Juan Segura, presbítero. . . 1885
Madrid José María de Ortega Morejón. . »
Villanueva .... Teodoro Creus 1886
Viena Rodolfo Beer 1887
Madrid Cipriano Muñoz, conde de la Vinaza »
» Faustino Sancho y Gil.. ... »
Perpifiá Antonio Puiggarí 1888
Sevilla José María Asensio y Toledo. . . 1889
París Eugenio Contamine de la Tour. »
» Otto Denk 1890
» Miguel Guardia »
» Rene Maulette de la Claviére . . »
Puigcerdá .... José María Martí y Terrada. ... »
Valencia Constantino Llorabard 1891
Gracia Alvaro Lope Orriols 1892
Vich José Morgades, obispo de Vich. . . »
Tortosa Ramón O'Callaghan, presbítero. . . »
Mallorca Gabriel Llabrés ....... »
Madrid José Armada, marqués de Figueroa »
Beaumont la Ferriére Achille Millien »
Foix Félix Pasquier 1893
París Carlos Baudon de Mony »
.Digitized by
Google
-( 32 )-
Afio d« tu
nombramlenlo
París Honorato de Saleta
Seo de Urgell . Ramón Martí y Tresserra, presbítero
Roma P. Franz Ehrle .
» E. Tomer de la Fuente
Ecuador Leónidas Pallares Arteta
» Juan de Carranza y Echevarría . .
Buenos Aires. . . Ramón Monner y Sans
» ... Ramón Font
Madrid Francisco Barado
París Leopoldo Delisle.
Viena Luis Tallokzy
» Nicolás Pérez Giménez
Madrid Eduardo de Hinojosa ...
Buda Pest Korosi Albins .... ...
Dresde K. Haebler
Mallorca Estanislao de K. Aguiló
Sevilla Francisco de la Sota y Lastra. . .
» Joaquín Hazañas y La Rúa . . .
» Luis Segalá y Estalella
» Rafael Bocanegra y González. . .
» Francisco Caballero Infante y Zuazo
» J.Pérez de Guzmán, duque de T'Ser-
claes
» M. Pérez de Guzmán, marqués de
Xerez de los Caballeros. . .
Oviedo Francisco Javier Garriga
Zaragoza Juan Moneva y Puyol
Mallorca José Miralles y Sbert. presbítero. .
Tarragona Agustín María Gibert
Vich Ramón Corbella, Pbro
Kiew Uladimiro Piskorski
Río Janeiro. . . . Olegario Herculano d'Aquino Castro
» .... Enrique Raffard
Madrid Ángel Pulido Fernández
Valencia José Rodrigo Pertegás
Barcelona Rafael Rodríguez Méndez
» Francisco Puigpiqué
Cagliari Silvio Lippi
Lisboa Antonio Ferreira de Serpa. . . .
1894
»
1896
1896
1809
1901
Digitized by
Google
EL PODER JUDICIAL
EN LA
CORONA DE ARAGÓN
ICsMoaii^.^viii.
Digitized by
Google
Digitized by
Google
EL POPER JUPICIAL
EN LA
CORONA DE ARAGÓN
MEMORIA
L£ÍDA EN LA
Real Academia de Buenas Letras de Barcelona
Loi áiu 16 de Febrero y 2 de M»rzo de 1901
POR
D* Andrés Giménez Soler
BARCELONA
Tipografía de la Casa provincial de Caridad
Galle de Hontealegreí ndmero 5
1901
Digitized by
Google
Digitized by
Google
OB segunda vez me presento ante la Academia, que
me llamó á compartir sus tareas, con un trabajo de
investigación acerca de un punto de la historia de
la antigua Corona aragonesa; traté en la primera,
de un hombre ilustre por su cuna y por sus hechos,
jefe de un partido poderoso que lo aclamó rey y puso en tran -
ce apurado al competidor preferido por los compromisarios de
Caspe; hoy no vengo á trazar biografías: los hombres pasan y
por grande que sea el amor al Desdichado y por recuerdos y
esperanzas que su nombre evoque, no existe ya; las lamenta-
ciones sobre su suerte y las ideas que con él sucumbieron, no
pueden producir ningún resultado positivo ni reportar ninguna
ventaja; hoy me propongo describir la organización judicial en
la Edad Media, materia á mi juicio más interesante, apenas es-
tudiada, porque apenas si se ha estudiado nada que tenga re-
lación con la vida social de aquel tiempo y objeto en alguna de
sus partes de disquisiciones fllosóflco-politicas, de teorías y sis-
temas reñidos casi siempre con la verdad y siempre con el ver-
dadero método histórico.
En esos puntos me limito á dar como cierto lo que resulta de
los documentos: afirmo lo que se debe afirmar y rehuyo toda
polémica por parecerme impropia de este sitio; como al escri-
bir la biografía del Conde de Urgel preparé el camino destru-
yendo las falsedades que sobre él se habían dicho, así hoy al
escribir sobre la justicia, he dado por delante lo que creí conve-
niente dar, para no romper la unidad insertando largas críticas
que no caían del todo dentro de mis propósitos.
Precisamente una de estas críticas me sugirió la idea de este
trabajo: necesitaba probar afirmaciones hechas anteriormente y
Digitized by
Google
-(88)-
sin esa necesidad no me habría atrevido á redactar esta Memo-
ria, para la cual me faltaba preparación y que según mi plan
debía venir después de la biografía de los Justicias de Aragón,
principalmente de aquéllos, cuyos actos no eran bastante conoci-
dos, como Giménez Cerdán, Diez de Aux, Aríasona, ó de los que
más influyeron en la prosperidad del cargo como Salanova, Do-
mingo Cerdán y Bardaxi; mas las circunstancias han torcido mi
intención, obligándome á suspender aquella serie, que ya con-
taba dos artículos referentes á los dos primeros en la importante
Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, pero que continuará
muy pronto en la misma publicación con la vida de Artasona.
Se observará que he tratado de corrida algunos puntos, pero
excúseme lo vasto de las atribuciones del cargo, que me hubiera
llevado á tratar de toda la constitución política de la Corona,
queriéndome ceñir á un aspecto de la misma. Deslindar las atri-
buciones judiciales de esos magistrados y la falta de sistema en
el organismo que describo, han sido las mayores dificultades que
se me han ofrecido; de las notas reunidas me resultaba una mul-
titud de tribunales tan heterogéneos, tan sin relación al parecer,
que agruparlos con método, descubriendo entre ellos un vínculo
ligerísimo, fué una de mis preocupaciones; decidíme al fin por
aceptar como enlace el origen de la autoridad judicial. Siendo
el rey juez y el de más alta categoría y de quien dependían
todos los demás, hícele centro del sistema y agrupé á su alrede-
dor los otros, dividiéndolos en dos categorías: dependientes
directamente del soberano: curia real, jueces de corte, jueces
delegados y arbitros: dependientes no directamente del sobera-
no: á su vez subdivididos en dos clases: unos con jurisdicción
sobre toda la región: Lugarteniente, Gobernador, Justicia; otros
con jurisdicción sobre un distrito limitado: vegueres, bailes,
justicias, jueces y zalmedinas; y para completar la materia de-
diqué cuatro palabras á los fueros especiales: eclesiástico, mili-
tar, señorial y de infieles; á la competencia de jurisdicciones y
á la responsabilidad de los jueces.
Tal es el plan que me he propuesto; no se me oculta que hay
más aparato que el representado por estas tan pocas páginas,
si correspondiera el dicho al hecho; pero mi propósito es presen-
tar un cuadro de la organización de la justicia, no escribir una
monografía sobre cada uno de sus magistrados; ojalá que estas
páginas cumplan en sentir de la Academia el objeto que me
propuse.
Digitized by
Google
-( 89 ;-
El Rey. — Tribunales dependientes directamente
DE su AUTORIDAD
El Rey. — No existía propiamente en ninguno de los Estados
que formaban la antigua Corona de Aragón jerarquía judicial:
había jueces de distintas categorías, pero sin gradación per-
fecta y definida: el rey se hallaba en la cima déla escala, como
en todas las ramas del gobierno y administración, y tras él ve-
nían sus delegados, tanto más importantes cuanto más allegados
á su persona. Como poder judicial era el único con autoridad
propia, porque su poder derivaba inmediatamente de Dios, cuyo
sucesor legítimo se consideraba y. de quien había recibido el
encargo de regir, gobernar y administrar justicia á sus pue-
blos (1).
(1) Divine bonitatis arbitrium regni nostri prefecture f astigium in
nobis velut in successore legittimo coUocavit (Archivo de la Corona de
Aragón, R. 1053, f. 84). Son cabegas de sus regnos e sennorios en lu-
gar de Dios en la tierra el cual les dio facultad e poder de los admi-
nistrar gobernar e regir en toda paQ e justicia. E assi como ningún
miembro non puede haver salud sin su cabe9a assi ningún regno nin
pueblo non puede seer bienaventurado nin próspero sin su rey que es
su cabera (R. 2700, f. 114).
Cum dominus Rex in tota sua monarchia jus habeat jurgii et in
temporalibus nisi Deum superiorem aliquem non agnoscat (Parlamen-
to de Barcelona de 1342, item XIX).
Por el poder de Dios a Nos donat somos tengut de donar dreyto e
de tener justicia á nuestros sotsmesos (Jaime I, cart. rs. núm. 157).
Ad officium nobis ab alto commissum spectat subditorum nostrorum
questiones dirimere et sententialiter dlffinire (Pedro IV, R. 1450, f. 1).
Quia Nos titulo paupertatis de causis miserabilium personarum ubique
terranim nostrarum cognoscere possimus et debemus. (Femando I,
cart. rs. 25, dic. 1416). Jasesia que nuestra persona sia absent daqueixe
regno nuestra piensa e nuestro cora9on no ses absent e no sin gran
Digitized by
Google
-(40)-
Por esto era el único con derecho á dirimir una contienda ci-
vil ó juzgar una causa criminal y todos los demás juzgaban por
delegación suya perpetua ó temporal, siendo respecto del rey lo
que éste respecto de Dios.
En los documentos más antiguos, en los fueros de la recon-
quista, se ve claramente este modo de considerar el poder real.
El monarca da á los habitantes del pueblo recién adquirido gra-
cias y mercedes, las cuales por el hecho de darlas declara ser
suyas, y entre esas gracias y mercedes, tanto hay concesiones
de cosas materiales, montes, dehesas, aguas, términos, como de
instituciones; á medida que se avanza hacia nuestros tiempos
aumenta esa consideración y Jaime I se creyó autorizado para
gloriarse de ser el rey que menos iort hacia á sus pueblos (1),
con lo cual expresaba su convicción de que los demás hacían
tuertos y lo que es peor que podían hacerlos (2).
Todos los reyes hicieron uso de estas prerrogativas y todos
hicieron personalmente de jueces, juzgando breviter, sumarie et
de plano, sine strepüu et figura judiái ó sometiéndose á las for-
mas y procedimiento de los demás tribunales; sin embargo, á
medida que avanzan los tiempos va disminuyendo la participa-
ción personal de los monarcas en la administración de justicia,
debido á que cuando el territorio era pequeño y pocos los
habitantes el rey se encontraba á todas horas cerca de los
ansia e cura stan de los feytos daqueixe regno en lo que toquan a la
administración de la justicia universal de que havemos principal car-
go e somos tenido dar contó e razón davant el jndicio de nuestro se-
nyor Dios (Alfonso V, R. 2649, f. 67).
Nos per nos vel officiales nostri debemus exercere justitiam contra
malefactores et... nos numquam denegavimus aliquibus justitiam nec
denegare possumus aut debemus (Pedro III, R 46, f . 20).
De nostre regie potestatis plenitudine legibus non subjecta, dijo
Fernando el Católico (R. 3547, f . 133).
(1) Be creem que sabets vos e saben ho tots los homens de nostra
térra qal mon no a negun príncep qui tan poch tort f assa á sos homens
com nos al nostre (R. 11, f. 247).
(2) Pedro IV escribía con frecuencia á sus oficiales, incluso el
Justicia de Aragón, que hicieran tal ó cual cosa «deius pena de perder
la cabe9a,» atribuyéndose derecho de vida y muerte (R. 1291, f. 18).
El Privilegio de la Unión no es en definitiva más que la renuncia de
esta prerrogativa.
Digitized by
Google
-( 41 )-
necesitados de justicia, los negocios de Estado no eran fre-
cuentes ni graves y tenia tiempo y lugar de resolver las cues-
tiones de sus vasallos; cuando aumentaron el territorio y los
habitantes y los negocios embargaron del todo la atención de
los reyes, ya no les fué posible entender personalmente en esos
asuntos de menor cuantía, se hizo práctica constante delegar es-
tas funciones y la justicia se administró en nombre del rey, mas
no por él en persona, salvo casos excepcionales.
El rey Conquistador fué aún juez en muchas causas, que pa-
rece increibe se sometieran á su conocimiento; se comprende que
en Barcelona buscaran su opinión en asunto tan delicado y tras-
cendente como el de fijar la equivalencia entre la moneda de
duplo y la de terno, recién introducida (1); ó que en Montpeller
le denunciaran un magistrado concusionario y examinara el
mismo la denuncia (2); por la naturaleza del asunto se compren-
de acudieran á él para dilucidar si se usaron ó no se usaron en
un duelo armas prohibidas y medios sobrenaturales (3); pero que
á pesar de sus múltiples ocupaciones fuera juez en Liria en un
pleito sobre unas vifias (4) y en Zaragoza sobre un homi-
cidio, ha de atribuirse á lo arraigado de la costumbre de acudir
en casos como estos á la autoridad del rey con preferencia ¿ la
de cualquier magistrado.
Esta costumbre se explica, aparte del prestigio de la perso-
na del monarca, por las garantías de justicia del fallo; cualquier
otro juez era sospechoso, para el vencido principalmente, mien-
tras que el rey era para todos incorruptible é inapelable; en la
causa de homicidio que antes he citado, se demostró palpable •
mente que el rey como juez merecía más confianza que sus de •
legados: el acusado que rehusó comparecer fué condenado en
rebeldía y este mismo rebelde se presentó al Conquistador y
se sometió á su juicio, resultando efectivamente absuelto (6).
Era pues la jurisdicción del monarca universal y voluntaria;
de todo podía conocer y á todos era lícito someterle el cono-
cimiento de una causa, sin más limitación que la de hallarse el
tribunal dentro de la región de la naturaleza de los litigantes,
(1)
Apéndice.
(2)
Id.
(3)
R. 20, f. 197.
(4)
Id.
(5)
R. 12, f . 15.
Digitized by
Google
-( 42 )-
es decir, que las causas debían tramitarse en Cataluña precisa-
mente si los litigantes eran catalanes, en Aragón si arago-
neses y en Valencia si valencianos. Aun esto no era obligatorio
en el siglo xiii, si bien se ve de hecho usado y sólo se hizo ley
en el siglo xiv, en el cual se marca más clara y distintamente
el particularismo de cada región (1).
Y no sólo era lícito acudir directamente al tribunal más alto
al incoarse una causa, sino que estando en tramitación podían
las partes de mutuo consentimiento ó á instancia de una de ellas
pedir fuere avocada al dicho tribunal ó el rey motu propio
sacarla del juez que la tramitaba y someterla á su deci-
sión (2).
El procedimiento seguido en estos juicios se acomodaba al
usado ante los jueces ordinarios salvo en aquellos casos en que
obraban á impulsos de una pasión que les hacía prescindir de
toda forma de juicio (3), pero lo común no era esto: se citaban
(1) En una causa entre dos cónyuges, obrando la mujer en nom-
bre de los hijos de su primer matrimonio, hubo apelación al infante
D. Juan y ambas partes renunciaron á la ley que prohibía fallar
pleitos de Cataluña fuera de la región (R. 1780, f . 96). Por idéntica ley»
al salir de Aragón D.* María envió al Justicia cuantas causas se
tramitaban en su tribunal (R. 3260, f. 32).
En Valencia ciertas causas no podían fallarse fuera del reino (R. 43,
f. 26), pero otras sí (R. 504, f . 93).
(2) Ante el baile de Perpiñán recurrió el ama de dos hijos de un
abogado de aquella ciudad, reclamando tres años de salario, y al poco
tiempo de incoada la causa fué inhibido el juez local y pasó el proceso
á la curia real (R. 1452, f. 23). La reina D.* María avocó á sí la causa
pendiente ante el Justicia entre la Comunidad de Daroca y Gimf-no de
Urrea (R. 2343, f . 148). En 1414 pleiteaban dos vecinos de Zaragoza
ante el zalmedina, y estando en tramitación pidió una parte que todo lo
actuado pasara al tribunal del rey hasta su conclusión definitiva y
así se hizo (R. 2418, f. 25). En una causa de apelación el condenado
pidió que fuera el rey el juez y contra la opinión del inferior y del
triunfante en el juicio fué á la curia real (R. 2273, f. 71).
(3) Pedro IV mandó comparecer ante él á Juan y á Pedro López
de Sesse y sus hijos para responder de cierto asesinato (cars. rs. III-
idus aprilis 1340). D. Martín mandó al Justicia de las Cuevas del Ca-
ñart que se le presentara en el término de ocho días para juzgarle de
la acusación que había hecho contra él una vecina pobre (R. 2281,
f. 8).
Digitized by
Google
-{ 48 )-
las partes y se les aguardaba durante tres días, al cabo de los
cuales se declaraba contumaz (rebelde) al no compareciente
y se fallaba contra él (1); si se presentaban las dos partes, el rey
tomaba asiento en su solio y se colocaban á su alrededor los
personajes de la Corte, prelados, nobles, ciudadanos y hombres
de villas; hablaba primero el acusador, después el acusado y
oídos uno y otro, se retiraban éstos, el rey deliberaba con los
presentes al acto del juicio y el resultado de la deliberación se
promulgaba en forma de sentencia (2).
No siempre se entretenía el rey en oír testigos ni en practi-
car informaciones preparatorias; á veces juzgaba por sí y ante
sí sin consultar á la curia (3), pero la forma primera era co-
rriente en Aragón antes del rey D. Jaime; por ella se explican
frases como estas: Egoet Curia mea cognovimus jndicidiaUíer (4);
Proceres Curie decreverunl^judicaveruní unanimiter opUmales {b),
y se comprende sobre todo el papel del Justicia en sus primeros
tiempos.
Aparte de esta manera directa de intervenir el rey en la ad-
ministración de justicia, tenia otras indirectas de las cuales
trataré más adelante, bastándome decir para terminar este ca-
pítulo que disfrutaba de la gracia de indulto más amplia; legiti-
maba hijos naturales y adulterinos, dispensaba faltas de edad
para llegar á la capacidad jurídica completa, daba tutores y
curadores y hacia cuanto hoy se considera propio y exclusivo
del Poder judicial, sin cortapisas de ninguna clase ni obligación
de dar cuentas á nadie (6).
CüEíA. — Los prelados, nobles, ciudadanos y hombres de vi-
llas que rodeaban al monarca y asistían á los consejos y juicios
(1) R. 60, f . 94 y 47, f. 65.
(2) Apéndice.
(3) Apéndice.
(4) Perg. 121 de Alfonso 1 (2.'' de Aragón).
(5) Fueros. De mutuis petitionibus. — De advocatis.
(6) Pedro IV absolvió á un criado suyo que mató á su mujer y al
amante (R. dSi, f. 43). Igual hizo Juan II con un vecino de Tortosa
(R. 3381, f . 33). D. Lope de Luna, tuvo de soltero con una doncella de
Segorbe un hijo llamado Fernando López de Luna, legitimado por Pe-
dro IV en 12 de Mayo de 1373, fué luego virrey de Valencia en el rei-
Digitized by
Google
-(4i)-
constituían la Curia, palabra que también se aplicaba al acto de
reunirse para deliberar, de donde vino llamar Curias (cortes) á
la reunión de los representantes del Elstado con el epíteto de ge-
nerales, aun tratándose de Cataluña solamente, para distinguir-
las de esas otras reuniones particulares, en las que no interve-
nían sino las personas que por obligación ó accidentalmente se
hallaban en la Corte.
Esta palabra, que al decir del Sr. Balari y Jovany (1) es ori-
ginaria de Aragón y no fué usada en Cataluña hasta su unión
con aquel reino, pasó á significar en el siglo xiv un tribunal es-
pecial, el más elevado de todos por no caber apelación de sus
sentencias. Antes de esta época en la Curia se resolvían todos
los negocios, pero si bien en el siglo xii no habiendo leyes escri-
tas ni arduos negocios, los rudos é iliteratos magnates de Alfon-
so el Batallador y de Pedro y Sancho podían dar su voto y su
opinión en asuntos jurídicos, formando jurisprudencia sus deci-
siones (2), cuando en el xiii se introdujo el derecho romano y se
nado de D. Martín, cuyo cufiado era (R. 924, f. 62 r.). Jaime I facultó
á un hijo adulterino para heredar bienes de su padre por no ser suya la
culpa del defecto, sino de los que lo engendraron (R. 11, f 230).
Ermengardus et Alvarus fllii pupilli quondam Alvari comitis ürgelli
non habent qui eos gubernet et regat. Idcirco ad instantiam nobilis
viri R. Bn, Comitis Fuxensis consanguineus eorumdem damus et
assignamus eis in tiitorem eundem nobilem virum. Recognoscentes
nos recepisse ab ipso sacramentum et securitatem quod ipsos pupillos
legittime et fideliter gubernabit prout de jure fieri debet (R. 20, f . 289).
P. Gavarda condidit testamentum in quo elegit dúos manumissores et
ex ipsisduobus unus obiit; alius vero vívente eodem P. Gavarda re-
nunciavit et sic subsequente defunctione manumissores non exstant.
Idcirco nos Jacobus cum ad nos pertineat defunctorum ultimas volun-
tates faceré observan ex officio nostro damus in curatorem bonis pre-
dicti P. Gavarda Johannem de Mores (R. 20, f. 320). Jaime I nombró
curador á un casado acusado de pródigo (R. 9, f. 6). Pedro IV declaró
mayores de edad á dos hermanos de Villafranca del Panadés de 19 y
y 17 años respectivamente (R. 924, f . 100).
(1) Orígenes históricos de Catalufia.
(2) Los fueros de 1247 no son otra cosa que fazafias y albedríos
generalizados; la manera de juzgar en los albores del reino, debe te-
nerse en cuenta para comprender la originalidad de la legislación
aragonesa, que no tiene precedentes en el Fuero Juzgo ni en ninguna
compilación ó código anterior.
Digitized by
Google
complicó el procedimiento, los magnates debieron cesar en su
oficio de jueces y ceder el puesto á los legistas (1).
La Curia, sin tener todavía reglamentación, se diferenciaba
notablemente de la primitiva y de propia y partícula del reino
que daba nombre á la Corona, se convirtió en general y tuvo
jurisdicción sobre todas las regiones; todavía entraban en ella
eclesiásticos que en asuntos criminales no intervenían (2), pero
la reglamentación se imponía y en el reinado de Pedro IV se
impuso. La Curia real fué un tribunal colegiado compuesto de
un canciller presidente, tres vicecancilleres, uno de cada re-
gión, cuatro vocales de cada Estado, mas dos de Mallorca (3) en
junto dieciocho magistrados, á cuyo conocimiento se sometía el
examen y decisión de las causas elevadas al rey, continuando
de esta manera hasta el reinado de Fernando el Católico, en
que sufrió una nueva reforma (4).
Jueces de Corte. — Aunque por su nombre parece que los
judices Curie debían tener gran relación con la Curia, no apare-
ce clara esa relación y aún me inclino á creer que eran inde-
pendientes de aquella entidad. En el siglo xiii eran los jueces de
corte catalanes y aragoneses y juzgaban indistintamente en una y
en otra región porque el particularismo de cada una no era tan
vivo como lo fué en los siguientes; para mí estos magistrados
son de origen catalán, así como la Curia de origen aragonés; los
Usatges atribuyen al conde soberano la potestad judicial, pero
si el conde presidia los plácitos y los mallos (juicios) no dictaba
él la sentencia ni desempeñaba el principal papel; éste tocaba á
los jueces que aquel nombraba, los cuales dirigían el procedi-
miento y fallaban el negocio (6); los jueces de corte del siglo
XIII pueden ser una continuación de aquellos otros de la época
condal, perpetuados por el arraigo de la tradición y por subsis-
tir todavía en este siglo la amalgama de instituciones de uno y
(1) Estando Pedro III en el sitio de Aibarracín. llamó á toda pri
sa al Justicia Juan Gil Tarín por no tener «cui causas committere
valeamns»; no le faltarían ricos hombres ni caballeros (R. 46, f. 201).
(2) R. 48, f. 41.
(3) La nación y la realeza Discurso de recepción en la R. Acade-
mia de la Historia, por el Excmo. Sr. D. Bienvenido Oliver y Hurtado.
(4) R. 3601, f. 67.
(5) Balari y Jovany. Orígenes históricos de Cataluftn, cap. III.
Digitized by
Google
-(46).-
otro país y no haberse llegado á la unificación de las análogas.
No he visto nada que indique su número y atribuciones; ge-
neralmente eran varios y su misión juzgar las causas que el rey
les encomeijdaba fueran civiles ó criminales ateniéndose á lo
mandado, es decir, dictando sentencia ó instruyendo solamente
el proceso, reservando al monarca la decisión final; tampoco he
visto nombramiento alguno de juez de corte, por lo cual opino
que bastábales presentar la orden recibida, la credencial de
juez, para ser admitido como tal por las partes.
A veces, ya en el siglo xii, se les encargaba la inspección
de otros magistrados (1), aún de los extraños al orden judicial;
esta misión extraordinaria se convirtió en propia en el siglo si-
guiente, siendo ellos los encargados de fiscalizar la conducta de
los jueces locales. Como prerrogativa especial de los jueces de
corte merece consignarse la de no caber apelación de su fallo
sino á otro juez de corte (2).
Jueces delegados. — El sistema de privilegio que regulaba
la vida social de la Edad Media había establecido prerrogativas
á favor de ciertos individuos y aunque con frecuencia se vean
(1) Gimen Pérez Salanova hizo inquisición contra un notario de
Gerona (R. 46 y 65), el mismo recibió encargo de procesar á los porte-
ros y otros ofícia;les super serviciis et alus extorsionibus seu exactio-
nibus per eos indebite ab hominibus nostris factis (R. 48 f. 48).
(2) Magistro Johanni de Turolio salutem et gratiam. Intelleximus
quod in cansa que vertebatur inter nobiles luppum ferrench quondam
et Egidinm de Atrocillo ex una parte et nobilem dompnam Mallatam
ex altera super castro et villa popule de Alborton et quarta parte red-
dituum de belchit fuit per raagistrum a. de Tarba tune judicem incliti
domini Petrí inclite recordationis patris nostris sententia lata et con-
fírmata per a. Tabernarii judicem predicti patris nostri de cujus sen-
tentia ad predictum patrem nostrum extitit appellatum. Qui cognitio-
nem et examinationem ipsius appellationis a.® de Luch eomisit sibi
tamen diffinitiva sententia reservata Unde cum statutnm fuerit per
predictum patrem nostrum et per nos confirmatum quod cause appe
llationum ad nos emisse máxime a judieibus curie nostre non aliis
quam judieibus curie nostre remittantur. Mandamus vobis quatenus
de appellatione ratione comisionis facte de appellatione predicta vobis
vos non intromittatis sed remittatia partes Johanem Qapata judicem
nostrum cum processibus clausis et sigillo nostro sigillatis si quos a
partibus recipistis. Datum Osee VI K. madii, 1282. (K. 66 f. 61).
Digitized by
Google
-( 47 ) -
principios igualitarios, que hoy tomados en abstracto y sin rela-
ción con el tiempo, parecerían en pugna con aquel sistema, es
muy necesario tener en euenta los hechos para no caer en erro-
res de bulto, que ocultarían por completo la verdad. Los nobles
debían ser juzgados en Aragón por el Justicia, en Cataluña y
Valencia por el rey; los ciudadanos por las justicias locales, se-
gún los principios jurídicos de la época: cum qais non debeat
competiere ad lüigandum nisi coram judice in suo loco nísi per
appellationem fíeri decerel (1) y nullus debet trahi in causam
extra jurisdiccionen suam pro re que in ipsa jurisdiccione est (2).
Estos principios eran frecuentemente conculcados: además
de las frecuentes avocaciones de toda clase de causas que ha-
cían los reyes, con frecuencia inhibían á los ordinarios y se
comisionaba á personas privadas para fallar un pleito, sacando
la cuestión del juez competente. Estas delegaciones eran tan
usadas que un ítem de la Declaración del Privilegio General
quiso suprimirlas ó por lo menos hacerlas menos frecuentes, pero
se opuso el rey por considerarlas necesarias al reino y á la con-
servación de la justicia.
Esta frase indica claramente que su motivo de era amparar
la justicia contra las arbitrariedades délos encargados de admi-
nistrarla y así se expresa en no pocos de estos documentos (3);
(1) La carn del home de paratge e punicio e conexen9a daquell
pertany al senyor rey (R. 2343 f . 80)
(2) R. 43f. 28 48f. 41.
(3) Ea 1280 el rey delegó en el zalmedina de Zaragoza el conoci-
miento de una causa pero el asesor del juez era al propio tiempo abo-
gado de una parte ppr lo cual la otra lo recusó por sospechoso y el
rey nombró otro (R. 48, f . 122). Sancha Jordán se quejó de que Gar-
cía Pérez de Uncastillo tenía detentados sus bienes sin poder obtener
justicia porque el juez ausus non est reddere sibi justicie comple-
mentum\ él rey nombro delegado á García de Casvas. (Cart. rs. de
Alfonso III, n ° 1251). Al Justicia de Darbastro se le dio un adjunto
«quia in causis plus debito procederé retardatis (Cart. rs. VK. any,
1337). A otro por proceder también nimis lente se le obligó á fallar
con el consejo de un jurisconsulto. (Ibiden, VIK, apr. 1340). Ante el
Justicia pleiteaban D. Lope Ximénez de Urrea y Guillen de Palafolls
y se dio al juez un adjunto, cuyo poder se revocó después porque en
esto somos cierto, habla el rey, que faredes justicia. (R. 1946, f. 52).
García Giménez que pleiteaba en Zaragoza con Pedro López de Gurrea
Digitized by
Google
-( 48 )-
generalmente el poder de los delegados llegaba hasta la total
conclusión del negocio, si bien á veces se limitaba á la instruc-
ción del sumario (1); forma usadísima era obligar al ordinario ¿
fallar junto con el delegado (2), y tanto podía ser éste un juris-
consulto, persona privada, como un funcionario judicial á quien
para este caso concreto se prorrogaba jurisdicción (3). Esto
explica el quaelibH alia persona del fuero De justicia reddenda el
non vendenday que sin esta clase de jueces delegados consigna •
ría no un principio jurídico sino un precepto moral, impropio de
un código civil.
No eran obligatorias y podían los nombrados renunciarlas ó
subdelegarlas (4); no sé si era regla general ó si sólo aplicable
acusó de sospechosos al Justicia, Jurados y universidad de aquella
ciudad y se nombró para fallar el pleito á Miícuel Sánchez de Algoravi,
abogado de Calatayud. (R 2281, folio 161).
(1) El Justicia Fortun Ahe procesó á Martín de Barcelona pero
reservando al rey la pronunciación de la sentencia (R. 19, f . 13, v.).
(2) vide nota 1.
(3) En una causa de Tamaiite el rey mandó al Justicia de este
pueblo que no juzgara por haber dado este encargo á un vecino de Za-
ragoza (R. 41, f . 40). Bernardo de Mataró, abogado de Barcelona, juzgó
una apelación de la sentencia pronunciada por Raimundo de Toila
juez de corte (R. 46, f. 175). D. Jaime confirmó la sentencia de su de-
legado en un pleito entre el abad de Piedra y unos catalanes residen-
tes en Calatayud (R. 11, f. 61). Un canónigo de Barcelona fué juez en
1280 (R. 48, f . 14). Una apelación contra el juez de Teruel se sometió al
conocimiento de un vecino de esta ciudad (R. 46, f. 81). Gimen Pérez
de Salanova hizo lo mismo con otra del Justicia de Aragón. (R. 43, fo-
lio 66); el maestro R. de Bcsalú con otra de un abogado de Lérida
(R. 43, f 39), y en Valencia se nombró juez delegado á un tal Andrés
Ros cuyo nombramiento se revocó trasladando la causa al Justicia de
lo criminal quedando el Andrés Ros de asesor; al morir éste se nombró
definitivamte juez delegado á Mateo Narbones, iicenclado en leyes
(R. 2237, f. 31, V.).
(4) Raymundo de Vallibus canónico Ilerdensi. Cum nos comisen-
mus Raymundo Egidii causam que vcrtitur ínter comendatorem de Bar-
bany et nobilem Guillelmum de Ane^ularia et ipse noluerit de ipsa cau-
se cognoscere ñeque comisionem recipere antedictam nos eamdem
causam vobis duximus commitendam (R. 48, f . 12). Judici Valencie
in (certa) causa delegavimus in judicem episcopum Valencie qul sub'
delegavit in precentore Valencie (R. 48, f. 74).
Digitized by
Google
-( 49 )-
á esta clase de jueces, mas la resolución no debía retardarse
más de tres años (1); á veces la facultad de juzgar en apelación
se extendía también á la causa principal (2)
Es indudable que en ciertos casos sería beneficiosa para el
país la existencia de tales jueces pero no es menos indudable
que aumentaban considerablemente la confusión en materia
tan importante como la administración de justicia; á los muchos
tribunales de funcionamiento regular ya existentes se añadía
este irregular y anómalo, que además se prodigaba por la mali-
cia de los pleiteantes, los cuales por molestar al contrario, sino
veían claro su triunfo, acusaban de sospechoso al juez y pedían
otro especial y no habiendo criterio fijo en su nombramiento, se
dio el caso de que para varias causas originadas de un mis-
mo asunto se nombraran otros tantos delegados, aumentando
los dispendios y el desbarajuste. (3). Por esto. sin duda fue-
ron desapareciendo en el siglo xiv y del todo en el xv, dando
paso á otra clase de jueces que hacían justicia más expeditiva
y más barata.
Jueces arbitros. - Propiamente estos jueces caían fuera de
la jerarquía oficial; el rey no tenía sobre ellos autoridad alguna
ni podía en derecho intervenir en su nombramiento ni en sus
decisiones; pero los coloco aquí porque muchas veces por inicia-
tiva de los propios monarcas se resolvieron por este medio ar-
duos negocios (4) y muchas veces también los interesados en el
(1) Alberto de Lavania Ex partí nobilis viri Eximini de Urrea
fuit nobis expositum qnod causa que est inter ipsum et hospitale... sub
examine vestro et propter quod vos non potestis de cetero ferré sen-
tencia... cnm si ferretur per vos in ipsa causa post dictum triennium
non teneret de jure ut dicitur, vel de foro (R. 43, f . 87).
(2) Gerardo de Albalato... Mandamus vobis quatenus super dicta
appellatione et super causa princlpali procedatis pront de foro Valen-
cie faerit faciendum maliciis et diffugiis partinm non admissis (R. 43,
f. 62).
(8) En 1824 con motivo de una herencia surgieron cuestiones en-
tre el albacea y varios individuos; para cada una se le nombró juez
diferente por lo cual reclamó y so derogaron todas las delegaciones
concentrándoles en el Justicia (K. marcil, C. rs.).
(4) Apéndice. D. Martín fué, viviendo todavía su padre, arbitro
entre Juan de Bellera y el conde de Pallars, condenando á éste á pa-
Digitized by
Google
-(50)-
juicio de los arbitros pidieron al soberano la confirmación de la
sentencia dictada (1).
Un juez es siempre un arbitro diferenciándose de éste en que
sus decisiones son obligatorias sin previo compromiso de las
partes, mientras que la decisión arbitral obliga en cuanto es
admitida por los interesados; con procedimientos sencillos y
juzgando de momento, por impresión, el juicio de Arbitros no se-
ría conocido; pero con largos y complicados trámites, que más
tienden á ocultar la verdad que á esclarecerla, aunque el pro-
pósito del legislador sea el contrario, esta clase de tribunales
tiene segura vida y fervientes partidarios.
En la Edad Media era sumamente frecuente acudir á los ar-
bitros con preferencia á los jueces; los mismos reyes lo aconse-
jaban (2) encargando á los magistrados del orden judicial pro-
ceder sumarie el de plano sola facti veritate atienta.
En su nombramiento no tenía el rey participación alguna;
gar quince mil sueldos barceloneses (R. 1452, f. 3) Por arbitraje se
resolvieron las cuestiones entre el Conquistador y su primogénito y
por el mismo medio se zanjó una cuestión entre Jaime I y el obispo de
Zaragoza (R. 40, f 36).
(1) Los parientes de un vecino de Visiedo asesinado se apresta-
ban á tomar venganza de los asesinos, pero á instancia de hombres
buenos sometieron la cuestión á juicio de arbitros y aunque hicieron
constar que no necesitaban autorización del rey, la solicitaron para
mayor garantía, sancionando el rey de antemano la sentencia (Cartas
reales, IV nonas madii 1340). Por arbitraje se resolvió una cuestión
entre un mallorquín y un pisano y también se llevó el arbitraje á la
ratificación de D. Pedro (1452, f . 26). Este mismo rey se prestó á ser
arbitro entre Morella y el Forcall (1780, f. 45).
(2) Ocurrió en Teruel un caso que llevado al tribunal hubiera mo-
tivado un largo pleito: una acequia tomaba sus aguas del Guadala-
viar y de esta acequia salía otra un poco más abajo de la presa; una
avenida del río destruyó el azud y los regantes de la primera al reunir
fondos para la reconstrucción pidieron que los de la segunda coadyu-
vasen á la obra; negáronse diciendo que no tomando su acequia el
agua directamente del río no debían pagar los desperfectos ocasiona-
dos por éste; alegaron los otros que la acequia de donde la tomaban
salía del río de cuyo caudal se servían, por lo cual debían contribuir
á su reparo y enconadas las pasiones querían llevar al tribunal la
cuestión; pero medió Pedro IV y se nombró arbitro al juez de Teruel
(Cartas reales, V. tomo, sep. 1343).
Digitized by
Google
-( 51 )-
las partes acudían á un jurisconsulto de nota ó á vecinos de
confianza y ponían el negocio en sus manos, comprometiéndose
A observar lo sentenciado con penas que ellos mismos estipula-
ban; el jurisconsulto ó los vecinos examinaban la cuestión en
conciencia y sin los largos rodeos del procedimiento 'ordinario y
daban su fallo, que las partes cumplían (1); de este modo se
ahorraban unos y otros disgustos y dispendios.
Mas no siempre se desarrollaban los sucesos tan plácidamen-
te; ponerse de acuerdo para el nombramiento de arbitro era ya
difícil y se recurría al rey para que lo nombrara (2); no siem-
pre ambas partes admitían la sentencia (3), no obstante las penas
preestablecidas, y se daban casos en que los arbitros no se ave-
nían (4) y por malicia, negligencia ó ignorancia demoraban el
(1) Jacobo de Aliaga jurisperito Cesarauguste. Mandamus vobis
quatenus sententiam arbitralem latam per Portalesium de Calatajubio
et Joannem Bono de Unicastro... executioni mandetis vel partí que ar-
bitrio seu aicto predictorum arbitrorura atare noluerit compellatis et
fidejussores eiusdem partjs et bona eorum ad solvendum penam et alia
complendum que in dicto compromiso contineatur (R. 48, f 78).
Cum esset contentio ínter Berengarium Rubeani et Bernardum de
San... superduabus lucemis quas dictus Bemardus et Arsendis fece-
rant . compromiserunt in Bernardum Simeonis, Berengarium de Mon-
techateno Bernardum Ermengandi et Raymundum de Riaria tam-
quam in arbitratores et amicabiles compositores sub pena quinquagin-
ta solidos Barchinone de terno de quibus in eorum posse pignora
tenencia tornaverunt et promiserunt perpetuo observare quidquid ipsi
laudando vel componendo dicerent inter eos absque omni remedio
appellationis. Ita quod pars que nolet adquiescere laudi vel composi-
tioni illorum quatuor incideret in penam predictam dandam partí ob
temperanti. Unde nos... arbitratores predicti laudando et componendo
dicimus amicabiliter pro bono pacis (Arch. de la R. Capilla del Palau
de Barcelona, II nonus, julii 1267).
(2) Jaime I los nombró entre dos vecinos de Zaragoza (R. 41, fo-
lio 4) y Pedro IV entre Berenguer de Vergos y Pedro de üllugía
(R. 1780, f. 92).
(3) Apéndice. Unos vecinos de Zaragoza nombraron arbitro á un
clérigo, más como dictada la sentencia uno protestara don Jaime
mandó al Zalmedina que los citara ante la curia real (Registro 40,
f. 149).
(4) Por no haber llegado á concordia los arbitros entre dos veci-
nos de Cervera sometió el rey el conocimiento de la causa á Juan de
Bianya, jurisconsulto de la misma localidad (R. 48, U 92).
Digitized by
Google
-( 52 )-
fallo tanto como el juez más escrupuloso en materia procesal (1),
todo lo cual era razón más que suficiente para que el rey inter-
viniera como supremo guardador de la justicia; de la ejecución
de las sentencias se encargaban los jueces ordinarios, salvo
casos excepcionales (2).
Si al estudiar instituciones de la Edad Media no se tuviera
en cuenta la diferente significación de algunas voces, hoy toda-
vía en uso, se caería en errores de bulto y se presentarían como
análogas y hasta idénticas magistraturas sin ningún parecido;
en todos los tribunales, hasta en los de localidad, existía un abo-
gado ó procurador fiscal, de nombramiento del rey, en cuyo nom-
bre denunciaba los delitos contra las personas ó las cosas, lo
cual le da gran semejanza con el fiscal moderno; mas á diferen-
cia de los fiscales de hoy no representaba el derecho lesionado,
sino los derechos del rey en las causas incoadas con aquel moti-
vo; no vigilaba el cumplimiento de la ley, sino el cumplimiento
de las leyes fiscales, ejercía de abogado del fisco cuando éste
era el demandado y lo representaba cuando era el demandante;
no dirigía el procedimiento ni sostenía la acusación en nombre
de la justicia; su misión era representar al monarca y mostrar-
se parte en cuantos asuntos pudieran interesarle (3); fué perma-
(1) En Montblanch, á cuyo baile mandó D. Jaime obligar á los
arbitros á fallar juxta formam compromisi (R. 48, f . 106).
(2) En el pleito entre Juan de Bellera y el conde de Pallara, que
resolvió por arbitraje D. Martín, se encargó la ejecución de la senten-
cia al veguer de Lérida (R. Ii52, f . 3); y al Justicia de Valencia que
cumpliese la del prepósito de Marsella entre varios hermanos (Regis-
tro 1480, f. 12).
En 1280 fué parte en un pleito que se resolvió por arbitraje la mu-
jer del zalmedina; la ejecución de la sentencia se encomendó á un
jurisconsulto (R. 48, f. 78).
(8) En Valencia: prosequamini pro parte curie nostre omnes cau-
se ad fiscum regium pertinentes tam coram nobis quam coram judici-
bus curie nostre quam coram gerenti vices gubernationis in dicto
regno eiusque locatenentibus ac coram justiciis baiulis judicibus ordi-
dariis delegatis vel subdelegatis et alus quibuscumque (R. 504, f . 103)'
En Cataluña: officium advocati nostri ñscalis in civitate Burchino-
ne. Sich quod in quibuscumque causis que in civitate ipsa fiscum nos-
trum tangentibus verterentur nobis et eidem fisco deberetis advocatio-
nis patrocinium impar tiri (en las veguerías de Bages y de Lérida con
las mismas palabras (R. 505, f. 149, 165 y 168).
Digitized by
Google
-' 53 K
nente desde el siglo xrv; en el xm se nombraba en cada oca-
sión, tanto si el rey era reo como si era actor (1): no pertenecía
por tanto á la jerarquía judicial, por más que en ella tuviera
gran papel.
Otro tanto puede afirmarse de los alguaciles y porteros; en
algún caso se les halla de jueces delegados, pero su oficio no era
judicial sino ejecutivo; alguaciles, porteros, vergueros, sayones,
venían á ser lo mismo con diferente nombre; encargados de eje-
cutar las órdenes del superior, más ó menos respetables, según
la calidad del tribunal ó personaje (2) á quien servían.
En Aragón: Ita quod vos sitis Procnrator noster ñscalis... jnrisdic-
tionem et jura omnia nostra petendo, procurando, perquirendo, inda-
gando et defendendo... necnon in ómnibus et singulis causis nostris
civilibus et criminalibus motis et movendis (R. 365, f. 230).
(1) Constituit rex procuratorem Amaldum de Ordeis jurisperitxmi
in ómnibus petitionibus et demandis quas dominas rex habet contra
Raimundum do Pontonibus coram vicario Barchinone (R. 43, f . 42).
Nos Petms constituimus vos Jacobum de Montejudaico procurato-
rem nostmm super ómnibus petitionibus quas aliqui moverint contra
nos vel nos contra quaslíbet personas coram R. de Tohilano judice
nostro (R. 46, f. 164).
(2) Per obres molt malvades quel infant en Ferrando tractava
contra nos e desaratament nostre les quals per deute que havia ab nos
no volem declarar nos lo manavem pendre a nostres algutsirs ais quals
ell feu rebellio els cuyda occiura aytant com en e^l fo dins la nostra
cambra e car daltra guisa nos lexaba pendre nos femlo occiure per
justicia axi com aquell qui ho merexia (R. 1189, f. 216).
Luis Ballester alguacil real procesó al Justicia de Alagón acusado
de haber cometido «multas et diversas negligencias atque culpas»
(R. 3165, f, 32).
Digitized by
Google
- B4 )-
II
Tribunales no dependientes directamente del rey:
Lugarteniente
Gobernador. —Justicia.— Jueces locales
La existencia de los tribunales anteriormente descritos de-
muestra que no podía el rey ejercer personalmente en todos los
casos la suprema autoridad de que se hallaba investido y que la
necesidad le obligaba á delegar; más ni esos de él dependientes
directamente bastaban para satisfacer las necesidades del país
ni tampoco eran los más importantes.
Necesitábanse jueces permanentes para casos en que no
cupiera esperar que el rey se dignara juzgar en persona 6
nombrar un delegado y á este fin se impuso la creación de los
justician locales y de los magistrados llamados lugarteniente y
gobernador, más altos éstos que aquéllos, pero jueces unos y
otros.
El lugarteniente y el gobernador no vienen del principio de
la monarquía ni del origen del condado; no suenan estos nom-
bres hasta entrado el siglo xiv; el mayordomo y el senescal en
Aragón y Catalufia respectivamente son los cargos que pueden
presentarle como precedentes de aquéllos, pero sus funciones,
sobre todo en el orden judicial, no están bien determinadas; el
mayordomo parece haber tenido gran importancia, pero cuanto
pudiera decir es lo que Blancas copió del libro de D. Vidal de
Cafiellas.
Creo que el lugarteniente es anterior al gobernador; la cos-
tumbre de asociar al gobierno el heredero del trono, que venía
de antiguo, se convirtió en necesidad cuando la unión de los rei-
nos por las frecuentes ausencias de los monarcas, y si los primo-
génitos no tenían edad suficiente para ejercer por sí las funcio-
nes ó debían ausentarse (i) se les nombraba un gerentevices
(1) Apéndice.
Digitized by
Google
-(56)-
que despachaba tos negocios; de este gerentevices nació, en mi
entender, el gobernador, corroborando mi sentir que á uno de
éstos así le llaman los documentos no emanados de la real can-
cillería (1) y que en los fueros y constituciones se llama con fre-
cuencia al gobernador regente el oficio de la gobernación.
El lugarteniente era por lo común el primogénito, la reina ó
un individuo de la familia real; era el más allegado el monarca
y por esto el funcionario de más alta categoría; sus facultades
dependían de las circunstancias y se expresaban en la delega-
ción; á veces omnímodas, á veces limitadas, según la causa de
su nombramiento; si el rey se ausentaba de sus reinos de Espa-
ña se le confería igual potestad que al mismo soberano; si la
ausencia era de la región eran limitadas y en cuanto al poder
judicial cabía recurso contra sus sentencias y se le daba facul-
tad de nombrar ó destituir funcionarios judiciales.
Tenía curia propia, como la del rey, podía nombrar delega-
dos y arbitros, era juez de apelación de todos los jueces, seguía
los mismos procedimientos que el rey, pudiendo avocar al suyo
causas que se tramitaban en otros tribunales y era tanto como
el rey, salvo que en ciertos casos, se podía proseguir el pleito
ante el monarca y que sus poderes cesaban en presencia de
éste ó de un nuevo lugarteniente.
El gobernador existe sin interrupción desde el siglo xiv; era
el representante de la persona del monarca (2), tenía autoridad
en todos los ramos del gobierno, llevaba pendón alzado al ir en
son de guerra (3), era el jefe del ejército, el defensor del orden
público y después del rey y del lugarteniente el tribunal de más
alta categoría.
Los nombramientos de aragoneses y valencianos contienen
las mismas facultades con fórmulas casi iguales (4); los de cata-
(1) Artal de Luna, vicegerente de lugarteniente es llamado go-
bernador (R. 233, f. 12 y Cartas reales sin año de marzo de Jaime II).
(2) En 1419 fué desafiado el de Aragón, Blasco Fernández de
Heredia, y el rey sintió como suya la ofensa cporque nuestra persona
es por vos representada en aqueix reino» (R. 2570, f. 34).
(3) R. 2383. f. 113.
(4) Nombramiento de Pedro Sánchez de Calatayud y Gil Ruíz de
Lihori. (R. 232, f. 13 y 2222, f. 28), id. de Bernardo de Sarria (Regis-
tro 504, f. 81).
Digitized by
Google
-(56)-
lañes están redactados en formal feudad (1); en los primeros se
especifica lo que pueden y deben hacer, en los segundos se les
da sin concretar la más amplia potestad de espada (gladii) y
jurisdicción civil y criminal.
El rey no tenía traba de ninguna clase para nombrar el go-
bernador en Cataluña, Valencia y Rosellón; en Aragón se le im-
puso que no lo nombrara de la más alta clase de la nobleza
porque siéndolo abusaba de su poder y no se le podía exigir res-
ponsabilidad por no dejar que se la exigieran y no por impedirlo
la constitución del reino; era también amovible y estaba su-
jeto á inquisición (proceso) como cualquier otro funcionario (2).
Podía recibir delegaciones y él podía darlas (3) y sólo le estaban
prohibidas en Aragón las causas de contrafuero (4).
Estos dos magistrados de facultades tan discrecionales te-
nían jurisdicción sobre todo el reino ó principado, pero á veces
no era bastante un individuo para satisfacer las necesidades del
país y se nombraba otro con el título de virrey ó capitán gene-
ral, que aunque tenía dominio sobre todo Aragón ó todo Catalu-
ña era más propiamente lugarteniente, virrey ó capitán general
de una comarca levantada en armas ó á punto de ser invadida;
estos magistrados asumían las funciones de los ordinarios y se
constituían en tribunales de apelación, siendo en cambio inape-
lables sus sentencias (B).
Por último, antes de pasar al Justicia, se ha de mencionar un
cargo genuinamente aragonés, que Jaime II quiso introducir en
(1) Nombramiento de Guerao Alamán de Cervelló (R. 3513, f . 12).
(2) Miguel de Garrea lo fué en 1366 no se dice por qué (Registro
966, f. 24, v ); también fué procesado por delito de sodomía Ramón
Alamán de Cervelló (R. 1452, f. 110).
(3) Una causa de apelación elevada al rey en Mayo de 1340 pasó
por delegación al gobernador, quien la subdelegó en Azüar Giménez
(Cartas reales).
(4) En Huesa, yendo camino de una heredad suya el barbero de
la villa, lo asaltó un convecino y lo hirió gravemente; la mujer del
herido clamó apellido ante los magistrados municipales pero éstos
lejos de proceder á la [captura del criminal impidieron que otros lo
hicieran; había aquí dos delitos pertenecientes á dos jurisdicciones; el
delito, de que conoció el gobernador y el contrafuero que pasó al Jus-
ticia (R. 3362, f. 88 y 89).
(5) R. 2217, f. 44 y 2222, f . 22.
Digitized by
Google
-(57)-
Cataluña; existían en aquel reino desde la segunda mitad del si-
glo xiii agrupaciones de pueblos para defenderse de los crimi-
nales á las cuales se daba el nombre de Juntas; cada una sos-
tenia cierto número de hombres armados, especie de milicia
I)ermanente, cuyo jefe, de nombramiento real, se llamaba sobre-
juntero; si éste juzgaba era en calidad de delegado (1), en cuyo
concepto todos los aragoneses pertenecían á la jerarquía judi-
cial; fuera de esta condición no eran funciones suyas las de
juzgar, sino la persecución de delincuentes y ejecución de las
sentencias declaradas firmes.
Este sobrejuntero lo trasplantó á Cataluña el monarca cita-
do, dividiendo el territorio en cuatro Juntas: Barcelona, Lérida,
Gerona y Tortosa, á cuyo frente puso un sobrejuntero con atri-
buciones mucho más amplias que las de sus colegas aragoneses;
á las militares que éstos disfrutaban agregó las judiciales de las
primeras apelaciones y la revisión sin instancia de parte de los
negocios despachados por los bailes y vegueres, colocándolos por
encima de estos funcionarios clásicos en la tierra catalana. El
objeto de la reforma era suprimir el gobernador, pero conven-
cióse pronto de su inutilidad y volvió á lo antiguo, nombrando
vicegerente de su hijo Jaime á Bernardo de FonoUar (2).
El Justicia de Aragón.— Historiar este magistrado es más
ardua tarea que las anteriores; hay tanto y tanto acerca de su
origen, atribuciones, eficacia é historia externa y se hallan tan
mezclados la verdad y el error, que ya que no otra cosa entor-
pece la marcha, obliga á paros frecuentes que distraen la aten-
ción y rompen la unidad. Si se quiere buscar la inutitución en
su principio, se encuentran las variadas opiniones acerca de su
origen y si se sigue su marcha á través del tiempo se tropieza
con Blancas de todo punto sospechoso; si se investiga sobre la
eficacia de sus facultades, primero han de inquirirse las opinio-
nes políticas del que escribe, pues esta pasión ha influido nota-
blemente en esta clase de obras. Para evitar esos incidentes he
renunciado á toda polémica y refutación directa; heme atenido
á lo que se desprende de los documentos, prefiriendo que este
trabajo contenga sólo afirmaciones y falle por defecto á consig-
(1) R. 196, f. 2100.
(2) B. 231, f. 66-119.
Digitized by
Google
~(58)-
nar especies no del todo ciertas y la exposición se halle alguna
vez obscurecida ó rota por el prurito de deshacer ajenas teorías.
Sábese que en el siglo xii existía el Justicia; su nombre apa-
rece en algunos diplomas de aquel tiempo, pero se ignoran en
absoluto sus atribuciones; no hay nada que permita suponerlas
con visos de fundamento y cuantos han afirmado acerca de este
punto lo han hecho por su cuenta y sin pruebas; hay que llegar
al siglo xni para que las funciones del Justicia se determinen y
la historia pueda consignarlas y en este tiempo lo único que la
historia puede consignar es que el Justicia no había entrado en
la jerarquía judicial, que no era todavía juez con autoridad de-
legada pero perpetua, como el zalmedina de Zaragoza, el Justi-
cia de Tarazona ó el juez de Teruel; se limitaba á promulgar
la sentencia dictada por la curia real, era un servidor de los ver-
daderos jueces, el rey y los ricos-hombres, y si juzgaba por sí lo
hacía por delegación especial para un caso concreto, al igual
que un sobre juntero ó un jurisconsulto. Así lo dice textualmente
el obispo de Huesca D. Vidal de Canellas; cuyas palabras vie-
nen confirmadas por los fueros de 1247 y por documentos per-
fectamente auténticos.
El papel del Justicia, dice el prelado, se reduce á seguir la
curia dentro del reino, á examinar y oír las causas ante el rey ó
por su orden si no está presente y á promulgar la sentencia que
el rey y los barones ó la mayoría de éstos, si el rey no asiste,
ponen en su boca, advirtiendo que es irresponsable por no ser
él quien falla sino aquellos á quienes debe en esto necesariamen-
te obedecer (1). Los fueros de 1247 recopilados en esta fecha, y
por lo mismo anteriores, no citan ni una sola vez al Justicia
como juez; la voz juslicia es sinónima de judex, y es por tan-
to término genérico y no específico; en alguno parece ser él el
aludido pero la cita corrobora la tesis, pues en esos el oficio del
famoso magistrado se reduce á seguir el procedimiento sin pa-
sar de ahí, y el fallo se reserva á la curia (2).
Un pergamino de 1248 existente en el Archivo de la Corona
de Aragón (3) citado ya por Tourtoulon (4);_,es una sentencia del
(1) Blancas.— Comentarios.
(2) De advocatis.
(3) Núm. 1122, de Jaime I.
(4) Jacme I le Conquerant II, 186.
Digitized by
Google
^( 69 )^
Justicia Martin Pérez, y al llegar al fallamos dice: de maniato
speciali dicti domini Regís et dicti domini Petri Cornelii dicimus
judicaudOj lo cual traducido significa: de mandato especial del
Rey y de D. Pedro Cornel fallamos: y sino se quiere admitir que
las dos palabras dicimus judicando signifiquen fallamosy que es lo
que en rigor significan (1), tradúzcanse literalmente: pronun-
ciamos juzgando, y siempre habrá un mandato para juzgar ó
para fallar, y en ambos casos pierde el que pronuncia la inde-
pendencia del juez.
Confirma lo anterior la poca importancia del que desempeña-
ba el cargo que siempre aparece al final de los documentos (2),
y que á veces tenia un justiciado local al mismo tiempo que el
de Aragón (3).
Hay que llegar á 126B para que el Justicia adquiera funcio-
nes judiciales y no en todos los asuntos sino en uno, y tampoco
por desenvolvimiento de antiguas prerrogativas, sino por con-
sentimiento de las partes que transigían asi graves diferencias.
Las cortes celebradas aquel afio en Egea vinieron á dar satisfa-
cción á las pretensiones de los nobles; agraviados de que el rey
resolviera las cuestiones por sí mismo, con arreglo al derecho
común (romano) y decretos, prescindiendo de los ricos-hombres,
y al propio tiempo que expusieron estas quejas, pidieron que ya
que hubiese de poner Justicia lo nombrase con su consejo y entre
los caballeros (4). Apuntaban aquí los nobles aragoneses tres
pretensiones: que se guardase el prólogo de la Compilación de
Huesca: deficiente foro ad naturalem sensum recurralur; que no
(1) £t nos Jacobus Del gratia Rex predictus auditis rationibus et
allegationibus atrinsque partís et conclosis cam consilio Episcopi Va-
lencie dicimas judicando quod carte predíctorum antecessorum
nostrorum non habent non valent (R. 11, f. 1).
(2) En los perg 232, 233 y 495 de Jaime I.
(3) Así lo dice Giménez Cerdán, y aunque lo duda Blancas, con-
firma el dicho de aquél el documento inserto en el R. 48, f. 42
(4) Dice Zurita á la letra: Quejábanse que habiendo los ricos-
hombres de juzgar los pleitos como era costumbre antigua de Aragón,
los determinaba el rey por el derecho común y decretos y eran go-
bernadas las leyes del reino á su albedrío, habiendo sido establecidas
para que ellas rigiesen y pretendían que ya que el rey hubiese de po-
ner justicia en el reino, le pusiese caballero é hijodalgo y le nombrase
con consejo de los ricos-hombres (Anales, libro III, cap. 66}.
Digitized by
Google
-(60)-
se les privara del derecho de juzgar en la curia y que el Justicia
fuese caballero y nombrado con consentimiento de ellos; los dos
primeros agravios negó el rey haberlos hecho y en cuanto al
tercero lo concedió en parte, que fuese caballero, y en parte lo
negó nombrarlo con el consentimiento de la nobleza; ambos con-
tendientes creyeron ganar la partida; el rey contaba con un
Justicia hechura suya; los nobles lo tenían por uno de sus igua-
les; así no fué difícil convenir para evitar nuevos altercados
en someterle sus diferencias y quedó declarado juez de los plei-
tos que se moviesen entre el rey y los ricos-hombres.
Esta tan radical transformación que lo convirtió de sirvien-
te en amo, ha de atribuirse ó á la influencia personal de Pedro
Sánchez que supo ganarse la confianza de unos y otros, ó á la
fuerza de las circunstancias: pudo ser lo primero pero más me
inclino á lo segundo, conforme muy racionalmente supone el
Barón de Tourtoulon.
Las circunstancias eran muy diferentes de las de un siglo
antes; á la monarquía guerrera y conquistadora de Alfonso I
había sucedido una monarquía pacífica en cuanto á los acrecen-
tamientos territoriales dentro de la península; la nobleza no era
aquella aristocracia militar que seguía á su rey á las costas del
Mediterráneo ó á las fragosidades de Teruel; á los antiguos y
movedizos honores habían sucedido los importados y fijos feudos
y no era fácil reunir unos cuantos nobles capaces de juzgar con
acierto en un pleito, ya enredado por abogados conocedores del
derecho romano ni los mismos reyes se aventuraban á juzgar
con solo su parecer. Caso práctico: en el sitio de Albarracín es-
taba Pedro III con todo su ejército, y necesitó llamar al Justicia
de Aragón para resolver las cuestiones de los que á él habían
acudido para dirimirlas; la curia real, compuesta antes del
mayordomo y de ricos -hombres y ciudadanos, no podía ya com-
ponerse de los mismos y la necesidad era tan urgente que fué
apremiado el Justicia á cumplir cuanto antes la orden (1).
(1) Dilecto sao Johanni Egidii Tarini Justicia aragonis salutem et
dilectionein. Quia nos circa magna et ardua negocia intendere oportet
et ideo de causis tan appellationum quam alus que ad curiam nostram
deveniunt cognoscere non possumus neo habemus nobiscum cui causas
ipsas committere valeamus vobis mandamus quatenus visis presentí -
bus veniatis ad curiam nostram ut super ipsis causis et alus que tan-
Digitized by
Google
- ( 61 )-
La curia real habia realmente muerto; no bastaba para juz-
gar tener buen criterio ó conocer los cuatro fueros del reino; el
derecho romano y el canónico se infiltraban en las costumbres
y los antiguos jueces con todo su orgullo y todo su poder debie-
ron retirarse ante los legistas ó estudiar ellos mismos las leyes.
A pesar de haber satisfecho D. Jaime aquel pretendido agra-
vio, se puso en el Privilegio General un ítem (el tercero) pi-
diendo lo mismo que se pidió en 126B, pero no era posible retro-
ceder y el ítem dejó de cumplirse, como tampoco se cumplió el
fuero de Egea.
No tenía entonces el Justicia otra jurisdicción; la de juzgar
entre particulares en primera instancia y las primeras apelacio-
nes de lo sentenciado por jueces locales se la dio Jaime I en
1266, como ya hizo notar Zurita; el decreto del Conquistador es
bien explícito y terminante: el rey quiere que el Justicia juzgue
y para que nadie alegue ignorancia, encabeza la orden con la
frase virís nobilibtis et dileclis el fldelibus suis vichis hominibus,
militibus, religiosis et aliis hominibus civitatum villarum et loco-
rum aragonis (1). Están ahí comprendidas todas las clases so-
ciales y hasta la forma tan categórica del mandato está indi-
cando una innovación, algo no en uso que se trata de imponer
por un acto soberano y aunque no esto, basta esa orden para
confirmar que no era juez el Justicia en los primeros años del
siglo xin, pues, de lo contrario, sería ridículo que se diesen á un
magistrado funciones que ya tenía.
Como este punto es de gran trascendencia para fijar bien el
carácter de la magistratura de que voy tratando, conviene de-
jarlo bien sentado, y he aquí una prueba de que ese decreto de
Jaime I estableció un nuevo grado en la jerarquía judicial: ocu-
gunt officium vestnim in curia nostra dcterminetis cognoscatis et fa-
ciatis quod fuerit faciendum ut nos quibuslibet venientibus justiciam
reddere valeamus et gentes terre non vexentur laboribus et expensis.
Datum in obsidione Albarrazini III k junii (1281. R. 46, f. 201).
(1) Continúa el documento; Sciatis quod volumus quod Petrus
Sancii Justicia Aragonis possit audire ubicumque fuerit in Aragone
causas que de novo moveantur et quod prime appellationes que fient a
sententiis latis per justicias civitatum villarum et locorum Aragonum
fiant ad ips^m et ab eodem licet illis qui voluerint ad nos apellare, Et
hoc aliquatenus non mutetis. Datum Perpiniani III nonis octobris anno
Domini MCCLX sexto (R. 15 f. 32. Zurita lU, 71).
Digitized by
Google
-( 62 ) ^
rrió en el remado de Jaime II una competencia de jurisdicción
entre el rey y el obispo de Tortosa, señor de Almazora, lugar
poblado afuera de Aragón; el rey consultó á Salanova, y
éste adujo un texto del obispo Canellas, citando el libro y el tí-
tulo, en el cual el Compilador de Huesca dice que las ape-
laciones de los Justicias de lugares de religión deben hacer-
se á los jueces del rey de ia ciudad más próxima ó al mismo rey
si así lo prefieren (1); y habiéndose suscitado la misma compe-
tencia con el Maestre del Temple, el rey afirmó que el conoci-
miento de aquellos recursos tocaba al rey, á los justicias de las
ciudades ó villas de realengo inmediatas ó al Justicia de Ara-
gón (2); D. Vidal no mencionó este último y no es creíble que
olvidara tribunal tan importante; sólo la falta de autoridad
judicial en el omitido es explicación satisfactoria.
Las causas de segunda apelación no eran de su incumbencia
y las resolvía en virtud de comisión especial (3), si bien andan-
do el tiempo las fué ganando por costumbre y se convirtió su
tribunal en imo de los mayores y más concurridos. Contribuyó
á este resultado el ser el juez competente en los pleitos en que
era noble el demandado y no poco el prestigio personal de
los mismos Justicias, entre todos el célebre Salanova; este presti-
gio personal, que para Tourtoulon fué la causa que movió á las
cortes de Egea á declarar al Justicia juez entre el rey y los ricos-
hombres, fué sin duda la base del engrandecimiento del cargo y el
origen de sus formidables atribuciones. Salanova, juez de corte
en tiempo de Pedro III y de su hijo Alfonso, subió al Justiciazgo
en 4 de Marzo de 1295 y murió en Diciembre de 1330 (4); había
estudiado en la Universidad de Tudela fundada por D. Teobal-
(1) Apéndice.
(2) Cum homines. . Templi. . á sentenciis judicum dictorura loco-
rum ad justicias civitatmn nostrarum vel ad Justiciam Aragonis vel
ad nos cum eos appellare oontingebat consueverint appellare (R. 26,
f. 151).
(3) Justicia Aragonis. Caasam appellationis ad nos emisse a sen-
tencia lata per Joannem de Bitoria tune justiciam Calatayubii et post-
modum conñrmatam per Garciam Roderici Justiciam Catalayubii vobis
duximos committendam. Mandantes vobis quatenus convocatis qui vo-
candi fuerint de causa predicta cognoscatis et eam auctoritate nostra
fine debito decidatis (1280, R. 48, f. 15).
(4) R. 194, f . 123 y R. 504, f . 74.
Digitized by
Google
-(63)-
do (1) y es indudable que de allí sáldela más perito en las Insti-
tuciones y en las Decretales que en la Compilación de Huesca y
en los Comentarios de D. Vidal; su carácter de juez de corte y
el ejercer este empleo en Cataluña lo acreditan, asi como los
epígrafes latinos puestos por él á los Fueros de Aragón. Salano-
va mereció la confianza de Jaime II, que le consultó en todos
los casos difíciles; su saber y su probidad le grangearon la esti-
mación pública y á pesar de que he mirado gran parte de los
papeles de su tiempo apenas si he visto una apelación de sus
sentencias; el empuje estaba dado y el movimiento no cesó; el
Justicia continuó su marcha y las cortes de 1348 convirtieron en
ley lo que la costumbre le había dado.
Con anterioridad á esa fecha se hallan ejemplos de reales
órdenes no invalidadas pero suspendidas y puesto en litigio
hasta que el Justicia les diera su exequátur (2); igualmente los
sobrejunteros le consultaban y debían obedecer sus mandamien-
tos (3) y de todo lo que en aquellas cortes y en las sucesivas fué
ganando se hallan precedentes en el reinado de Jaime II y sus
inmediatos sucesores, pues el cargo había hecho fortuna y en
todo se acudía al Justicia, como hoy se acude á comisiones ó
á precedentes, y los Justicias supieron en su mayoría explotar
aquellas circunstancias.
El fuero que disponía que fuese el Justicia juez entre el rey
y los ricos-hombres era de gran trascendencia política y sin
embargo, sólo se usó una vez y esta en tiempo de Jaime n y de
Salanova; se observaba en los litigios particulares entre el mo-
narca y un magnate (4), pero en los casos graves, en aquellos
en que la discordia pudo producir y produjo, como en tiempo de
Alfonso ni y Pedro IV, males y guerras el fuero calló y fué
(1) Cart reales
(2) D. Lope de Luna firmó ante el Justicia García Fernández de
Castro ante el rey, que lo desposeía del honor del Huesca; el Justicia
citó al firmante y al procurador fiscal para ver si la firma debía sub-
sistir ó derogarse (R. 1067, f. 129).
(3) El de Huesca y Jaca obligaba á los vasallos del obispo de
Huesca á ir en ejército; se quejó el prelado al rey y este mandó al Jus-
ticia cquatenus prebeatis consilium» al sobre juntero y á este que
«quidquid vos consulueritifl compleat et sequatur (1341. R. 1357,
f. 1150).
(4) Pergamino de Alfonso U (III de Aragón) n.® 321.
Digitized by
Google
íetra muerta; el famoso jttd^x medius estuvo siempre como la
espada dentro de la vaina Su influencia política fué muy esca-
sa antes de 1348; Castellezudo y Artasona perdieron el uno la
vida y el otro el cargo por causas independientes de su oficio;
los demás nada hicieron por merecer ni las iras ni las gracias
reales y con esta poca importancia política corría parejas su re-
presentación oficial; Juan Zapata subió al Justiciazgo en 28 de
Abril de 1288; devoto de Alfonso III no le abandonó en las des-
dichas que le causaron los unidos, perdió sus posesiones, que in-
cendiaron sus enemigos y obtuvo en recompensa otras; á la lle-
gada de Jaime II continuó desempeñando el Justiciazgo y me-
reciendo la confianza del nuevo rey; con él fué á Logroño á las
vistas con el de Castilla y durante esa marcha se presentó un
negocio de su incumbencia que no pudo resolver; Pedro Ferrer
del Plano, procurador de D.* Guillerma de Monteada, mujer
del infante D. Pedro, cuya era la villa de Alcubierre fué á Za-
ragoza á firmar de derecho contra D. Artal de Alagón; se
presentó «ante la puerta de casa del honrado D. Johan (^a,]^eita,y
Justicia de Aragón et demando alli si y era el Justicia ó tenient
su lugar y stando alli aparexie a la puerta de la dicta casa Jay-
ma casera del dito Justicia la cual dixo que la Justicia ni te-
nient su lugar no era alli ante era á Logronyo a las vistas» (1).
La escena es típica y demuestra la organización del Justiciaz-
go; al marcharse Zapata no dejó en su casa ni porteros, ni sayo-
nes, ni escribientes, ni abogados; una casera que despedía desde
la puerta á los que preguntaban por el honrado D. Juan y nada
más; aunque se tenga en cuenta la sencillez de la época, cabe
pensar que habría el personal suficiente para despachar los
asuntos que no serían muy numerosos, cuando bastaban dos per-
sonas, ni muy urgentes cuando esas dos personas se ausentaban
sin dejar sustituto.
La fianza que Pedro Ferrer del Plano solicitaba del Justicia,
la solicitó de D. Galacián de Tarba y de su hijo Nicolás, y para
mayor seguridad de obtenerla requirió al zalmedina y jurados
de la ciudad, y así se explica que el Zapata y su lugarteniente
se ausentaran; la concesión de firmas de derecho de esa clase,
no era facultad exclusiva suya.
Las otras, las que invalidaban las disposiciones reales, no las
(1) Pergaminos de Jaime II.
Digitized by
Google
-(65)-
alcanzó el Justicia hasta 1348; por esto los anteriores á esta
fecha vivieron oscuros y desconocidos; eran en este tiempo me-
ros jueces en los pleitos en que era parte demandada un no-
ble (1); resolvían las dudas sobre la legalidad de las órdenes
reales, cuando el rey les consultaba (2), y si se atrevían á pedir
modificación en algún caso, lo hacían con mesura y humil-
dad (3).
A partir de aquellas famosas cortes que siguieron á la derro-
ta de los unidos, alcanza el Justicia la enorme importancia que
lo ha hecho famoso; se le hizo intérprete de los fueros y juez de
contrafuero; por lo primero se colocó en su mano la legislación
del país; por lo segundo, se le hizo arbitro de la suerte de los
oficiales del estado. El cargo sq hizo además vitalicio é inamo-
vible y bien retribuido además, fué la mayor prebenda que
podía lograrse.
Mas en lo de juez de contrafuero no ha de entenderse que
tuviera potestad de fiscalizar la gestión de los ordinarios; el Jus-
ticia no procedió nunca de oficio, sino á instancia de parte; aun-
que viese y tocase las mayores injusticias no intervenía para
remediarlas, si el lastimado no acudía á él en queja; es más, se
atenía estrictamente á la justicia legal, á la forma del enjuicia-
miento y guardado éste, dejaba de ser juez de contrafuero para
ser juez de apelación al modo que el gobernador ó el lugarte-
niente. Es decir, que si un juez prescindía de un trámite legal
en un crimen, había contrafuero, pero si con testigos falsos se
condenaba un inocente, cabía apelación pero no contrafuero.
Las firmas de derecho paralizaban la acción de los tribuna-
les, hasta que el proceso incoado por el Justicia se fallaba defi-
nitivamente; las disposiciones reales contra las cuales se firma-
ba de derecho, quedaban igualmente nulas mientras el Justicia
juzgaba de su legalidad y las resistencias á los oficiales reales,
no se castigaban en tanto que el Justicia no las declaraba
(1) La dita dona María Bernat según fuero de Aragón e según la
ordenación feyta por vuestro padre en la Cort postrera asi como vecina
de la dita ciudat debe seer convenida e fazer derecho antel 9almediua
de (^aragoga a quiquiera que haga querela della o ante el Justicia de
Aragón como sennora do Utrellas (5 Junio 1330. Cart rs., n.^ 1130 de
Alfonso III).
(2) Apéndice.
(3) Apéndice.
Mbmobiás.— Tin. 5
Digitized by
Google
— ( 66 )-
injustas. Esta tan poderosa facultad era consecuencia de la otra
que le hacia intérprete de la ley; cualquiera molestado por una
real orden ó un acuerdo de un funcionario, podía tacTiarlo de
contrario á las leyes, si contrariaba su interés y de aquí la fre -
cuencia con que se concedían. Los Justicias, hombres al fin,
tenían pasiones, intervenían en la política y muchas veces ultra-
jaron la virtud, cuyo nombre llevaban, por servir á parientes y
amigos (1).
Después de obtenida la potestad judicial en primera instan-
cia y primera apelación, no fué legalmente más; señálale Mo •
lino como atribución especial ser juez entre señores y vasa-
llos, pero esto debía ser al tiempo de escribir aquel forista, por
cuanto en 1361, en un pleito entre el arzobispo de Zaragoza, se-
ñor de Fuentes, y los hombres de signo servicio de esta villa,
no intervino el Justicia (2); en cambio, de sus fallos cabía recur-
so al rey y estos recursos podían decidirse por jueces delegados,
lo mismo que los motivados por resoluciones de otros tribuna-
les (3).
Igualmente se podían sacar de su conocimiento causas que se
tramitaban en un tribunal y llevarse al tribunal real ó á delega-
dos (4) y en calidad de tal podía él mismo entender en un caso
(1) Bóletin de la Real Academia de Buenas Letras, n.** I. «Las
libertades aragonesas.»
(2) R. 1450, f. 15.
(3) (R. 2349, f . 103). Pedro IV sometió al jurisconsulto de Zaragoza
Martín Giménez Domet una apelación contra una sentencia de García
Giménez de Bassa lugarteniente de Pelegrín de Anzano. (X K.aug.
1337. Cart. rs ) En 1888 se apeló al jurisconsulto Jaime del Hospital de
una sentencia dada por Cerdán (R. 2002, f. 152).
(4) Un pleito entre nobles que se ventilaba ante el Justicia lo
avocó D. Jaime I á su curia y lo falló por sí mismo (R. 14, f . 136 y 146).
El señor de Imeca y la villa de Arbunies pleiteaban por términos
ante el Justicia de Huesca; venció la villa y al casarse una hija del
vencido llevó en dote el término litigado y el pleito se resucitó, pero
esta vez en el tribunal de Salanova; la villa se quejó al rey «cum me-
lius et decentius et absque partium minoribus expensis possit et debeat
duci dicta causa in civitate oscensi quam in loco ubi predictus Justicia
Aragonis degit qui est ipsis partibus longiquor et remotus», el rey
accedió á la solicitud, volviendo el proceso á la curia de Huesca (1317,
R. 163, f . 87). El 7 de Mayo de 1414 nombró delegados Fernando I para
fallar un pleito entre D. Juan de Luna, señor de Villafeliche y la mu-
Digitized by
Google
-( 67 )-
concreto. (1) como los demá'j jueces perpetuos ó temporales.
Y esas delegaciones no siempre llegaban hasta el final del
negocio: á veces se limitaban á la instrucción del sumario (2) y
era ni más nt menos que un juez delegado
Pero la fama del Justicia no procede de su carácter judicial
puro y simple; aquel renombre proviene de otras funciones en
rigor judiciales, aunque tenidas por politicas. El oponerse á la
ejecución de una real orden, el embargar las rentas reales, im-
pedir á un funcionario el ejercicio de su cargo, eran consecuen-
cia de su carácter de juez; aquellas decisiones las tomaban por
creer desaforada la real orden, ó para responder de dafios y
jer de D. Antón de Luna (Cart. rs.); y Juan y Blasco de Azlor pidieron
á D.* María que inhibiese al Justicia y juzgara ella (R. 3163, f . 188).
En Marzo de 1339 falló el Justicia de Cantavieja una causa entre el
Comendador de aquella encomienda y Miguel Carceller; éste, que per-
dió el pleito, apeló al Justicia que volvió á condenarlo y nuevamente
apeló al rey que delegó en el juez de su curia Guillermo de Talavera.
(Cart. rs )
(1) Manda el rey á Pedro Martínez de Artasona que juzgue un
pleito entre D. Juan Núñez y la viuda de D. García Ortiz de Azagra
y que si no puede juzgar en persona que nombre un delegado (R. 43,
f 77). En una cuestión entre Villafranca y Mosqueruela fué nombrado
juez Alamán de Jasa, recusado como sospechoso por los primeros, le
sustituyó con igual carácter Juan Gil Tarín íR. ib., f. 33). Uno conde-
nado por el Justicia de Montalbán se alzó ante el zalmedina de Zara-
goza, el cual revocó la primera sentencia; entonces el perjudicado re-
currió al rey y este nombró al Justicia para resolver el negocio
(Ib , f . 100). Johanni Egidii Tarini. Ex parte Sancii Guallada fuit nobis
expositum quod cum ipse... teneret justiciatum de Bolea fuit inde
eiectus... et alium positum propter quod asserit fuit sibifacta injuria...
Quare mandamus vobis quatenus vocetis dictum Sancius et justiciam
qui positus est ut compareant coram vobis per se vel procuratores
eorum et auditis rationibus utrorumque faeiatis exequi iú premissis-
quod de foro fuerit faciendum nos enim negocium istud vobis per pre-
sentes commissiraus fine debito terminandum Datum osee V. idus sep-
tembris (1284, R. 43, f. 30). Jaime II mandó al Justicia que juzgase
una apelación elevada al rey por Juan de Gurrea, contra una senten-
cia del zalmedina de Zaragoza; «nos enim in bis vobis per presentes
committimus plenarie vices nostras (28 Julio 1321. Cart. rs.) Igual
comisión le hizo de una sentencia del Justicia de Tarazona (R. 150,
f 232.)
(2) R. 46, f. 83 y R. 3368, f. 48.
Digitized by
Google
~( 68 )•
perjuicios ó por creer ilegal el nombramiento; fuera de estos
casos, el Justicia no fué nunca político en el verdadero sentido
de la palabra; nunca tuvo participación directa en el gobierno del
país y nunca se mezcló, por virtud de su cargo, en las luchas
civiles ó en las interioridades de la política.
La organización del Justiciazgo, sencilla en los primeros
tiempos, se fué complicando á medida que aumentaron los nego-
cios; en tiempo de Zapata, toda su corte se reducía á un lugar-
teniente; en tiempo de Juan Gil Tarín servíase del sayón, del
zalmedina; andando el tiempo tuvo dos lugartenientes, varios
sayones ó alguaciles y multitud de ver güeros.
El nombramiento era de libre elección del rey, exigiéndose
sólo en el agraciado la condición de caballero; en esto había
también algunos excesos; Giménez Cerdán recibió la caballería
el mismo día de ser nombrado y lo mismo sucedió con Martín
Pérez de Huesca, Justicia no citado por Blancas; no siempre se
daba de por vida; hay muchos casos en que se da mientras al
rey pluguiere y hasta 1444 fué amovible legalmente, aunque por
costumbre fuese lo contrario.
Prestaban los Justicias juramento de fidelidad al recibir la
investidura y todos los años ó estando reunidas las Cortes se fis-
calizaba su gestión por cuatro individuos ó por un tribunal espe-
cial; caso raro: ninguno fué hallado culpable y todas las preven-
ciones resultaron infructuosas, lo cual obliga á pensar que todo¿
eran honradísimos ó que la forma de exigirles responsabilidad no
era práctica. Cuando para la ejecución de sus sentencias necesi-
taba fuerza armada servíase del sobrejuntero (1).
En las luchas sostenidas por los aragoneses heredados en
Valencia para regirse por el fuero de Aragón alcanzaron un
momentáneo triunfo en 1284, logrando que se creara en aquel
reino un Justicia con prerrogativas iguales al del modelo que se
copiaba. Como entonces éste no juzgaba sino las causas de pri-
mera apelación de los justicias locales, se le concedió esta fa-
cultad y trasladando á Valencia el fuero de Egea de 1266 y el
tlem del Privilegio General referente á este asunto, se mandó
que dichos pleitos se resolvieran con el consejo de los nobles po-
blados á fuero de Aragón sin los cuales nó debía proceder á sen-
tenciar, á no ser que los citados oportunamente rehusaran com-
(I) R. 46, f . 80 y 2670, f . 173.
Digitized by
Google
-(69)-
parecer (1). La reforma no prosperó y el Justicia de Valencia
no tuvo la importancia del de Aragón; bien es verdad que éste
sin accidentes de su historia, explotados por ciertas pasiones,
habría pasado al olvido como su congénere valenciano.
Tribunales locales. — Los tribunales mencionados anterior-
mente tenían jurisdicción universal dentro de sus respectivas
regiones; nada les vedaba ejercerla en todo el territorio y eran
en este concepto y en el de ser jueces de apelación los más al-
tos del país. Pero no bastaban tampoco para satisfacer todas las
necesidades por no ser posible acudir siempre á su juicio; nece-
sitábanse jueces con residencia fija y demarcación especial que
pudieran en asuntos pequeños ó perentorios dirimir una contien-
da y para llenar esta necesidad se crearon los jueces locales.
La manera de ser de la sociedad de la Edad Media, opuesta
á la regularidad matemática y uniforme de nuestros días, no
consentía la división en distritos ó partidos judiciales de equili-
brada extensión y regidos por una persona cuya capacidad para
el cargo se hubiera demostrado; la más pintoresca variedad sus-
tituía á la rígida monotonía moderna, nada era igual á lo vecino
y es imposible reducir á sistema esta organización porque pare-
ce que no había regla fija para el régimen judicial.
Dentro de Aragón ó dentro de Cataluña todavía pueden se-
ñalarse algunas analogías entre distrito y distrito, de modo que
aparezca por lo menos el principio que informaba la sociedad
en el punto concreto de la administración de justicia; entre las
dos regiones apenas si puede hallarse otro vínculo que el de
proceder del monarca la autoridad en cuya virtud juzgaban los
jueces locales; mas hasta en este punto se nota una diferencia
esencial: en Cataluña la delegación es inmediata y directa, los
magistrados son de nombramiento real y sólo el rey interviene
en su nominación ó destitución; en Aragón no reciben la potes-
tad inmediata y directamente del rey, sino del municipio, en
quien el rey la depositó y que, á su vez, la deposita en su ele-
gido.
De aquí que no sea posible tratar en globo de estos tribuna-
les locales como he tratado de los del rey, del gobernador ó del,
lugarteniente; la generalización no es posible por falta de carac-
(1) R. 47 f. 78.
Digitized by
Google
-( 70 )-
teres comunes y he de seguir distinto procedimiento, examinando
separadamente la organización judicial de Cataluña, la de Ara-
gón y la de Valencia.
Cataluña. — Reinaba aquí más unidad que en Aragón y en
Valencia y era en donde la organización judicial tenia más pa-
recido con la existente hoy; el territorio estaba dividido en dis-
tritos á cuyo frente se hallaba un magistrado llamado veguer
(vicario) por lo cual el partido de su jurisdicción recibía el nom-
bre de veguería. A sus órdenes estaban los subvegueres, que
podrían asimilarse á los jueces municipales, así como los vegue-
res á los de primera instancia, y de esta manera la justicia se
ejercía por todo el Principado y se hallaba siempre un juez á
mano El veguer, sin embargo, era al propio que autoridad judi-
cial, de policía y disponía de fuerza, asumiendo facultades que
hoy se hallan repartidas entre diversas personas.
La división territorial no fué siempre la misma; á principios
del siglo XIV eran esos distritos Barcelona, Gerona, Vich, Auso-
na y Bagá, Cervera y Tárrega, Lérida, Tortosa, Tarragona,
Montblanch y Villafranca (1); un siglo después eran Barcelona,
Gerona, Vich, Urgell, Lérida, Tarragona, Cervera, Balaguer,
Tortosa, Berga, Agramunt, Panados, Manresa y Montblanch (2).
Cada uno de estos distritos se subdividía en otros, gobernados
por un subveguer investido dentro de su territorio de facultades
análogas, y cuyo nombramiento era unas veces del rey, otras
del mismo veguer; en el número de sub veguerías nunca hubo
fijeza.
El veguer era el representante del rey; juzgaba civil y cri-
minalmente; entendía en apelaciones de los subvegueres y aun
de sus propias sentencias, por medio de delegados (3); mantenía
(1) R. 505, f. 135.
(2) R. 3547, f. 149. R. 3602, f. 1.
(3) Noverint universi. Quod Nos Petrus, etc. Concedimos et tra-
dimus vobis dilecto militi nostro Beniando de Montepavone vicariam
Ilerde. Ita quod tos in Ilerde et alus loéis Vicarie audiatis et deter-
minatis loco nostri omnes causas tam ciuiles quam criminales et ex-
erceatis justiciam et pacem et treguas iuxta formam constitucionis
eorumdem et omnia alia faciatis in predictis locis que ad abservatio-
nem justicie necesaria vel utilia fuerint quemadmodum nos possemus
personaliter constituti. Sub predicta tamen vicaria sint subuicarii in
locis quibus subvicarii consueverint esse qui in dictis locis ponantur
Digitized by
Google
-(Tu-
la paz y tregua persiguiendo á los criminales y podía convocar
á sus colegas para reunir más fuerzas si lo juzgaba necesa-
rio (1); á él le encomendaba el monarca el cumplimiento de ór-
denes y decretos (2); era el jefe del municipio y por eso se lia-
per mannin vestram et subsint vobis et vobis in ómnibus obtemperent
et obediant et loco vestri causas audiant agitandas per homines loco-
rum dicte vicaria. Et si forte apellan contigerit a sententiis vestris et
subvicariorum dictorum locorum quorum idem reputamus consisto-
rium ad vos appelletur et tune vos assignetis judices in causis prima-
rum appellationum in vicaria vestra ubi comodius ad utilitatem par-
tium juxta vestri arbitrium poterit expediri Secunde vero appellatio-
nes ad nostram curiam devolvantur... Datum Cesarauguste III nonas
novembris. (1284). (R. 43, f 58).
Vos in Barchinona audiatis et determinetis loco nostri omnes cau-
sas tam civiles quam criminales. Audiatis etiam et determinetis
causas appellationum que fient a sentenciis vel processibus vicariorum
dictorum locorum. Reservatis nobis appellationibus que fient a senten-
tiis et processibus vestris... (R 46, f 154).
(1) Doc. CXXIII y CXXIV de la Memoria «D. Jaime de Arasrón».
(Memorias de Ja Real Academia de Buenas Letras, t. VII).
(2) Vicario Barchinone. Intelleximus quod Berengaria uxor quon-
dam A de Santa Cecilia non benetractat se ñeque negotia sua immo
inhoneste vivendo dissipat bona sua. Et nos ad instanciam amicorum
et propinquorum volentes providere ut ad inopiam non veniat ñeque
bona dissipet ad opus sui et infantum suorum dedimus ei curatorem
videlicet P. Salvatoris generum suum. Quare vobis dicimus quatenus
predicto curatori nullum impedimentum faciatis (R. 46, f . 137).
Rn. de Portiella vicario Barchinone vel eius locum tenentibus in
ipsa vicaria aut alus locis sibi commissis salutem et dilectionem. Man-
damus vobis ñrmiter et districte quatenus si forte aliquis prelatus sive
sit Archiepiscopus vel episcopus vel alia qualibet persona cuiuscum-
que conditionis vel dignitatis existat ausu temerario presumeret publi-
care palam vel oculte aliquas sentencias vel processus promulgatos ut
dicitur per summum pontiñcem vel quemcumque alium contra nos vel
gentes nostras, quod non credimus, incontinenti ipsum prelatum vel
quemcumque alium qui pubycaverit ipsas sentencias pena capitis pu-
niatis. absque remedio si de nostra confiditis gracia vel amore. Nos
enim tollerare non possumus quod occasione aliquarum sententiarum
vel processuum promulgatorum indebite et injuste cum moniti nec ci-
tati non f uerimus nec in nobis fatica inventa fuerit de directo nobis
vel gentibus nostris periculum seu scandalum generari, Datum Cesar-
auguste idus madii (Ib. f . 194 v.)
Digitized by
Google
^( 72 )-
maban consellers (consejeros, de consejo y no de concejo, con-
cilium) los regidores; ante el veguer se otorgaban las patentes
de ciudadanía (1) y era indudablemente el magistrado más im-
portante de la comarca y el de mas amplia autoridad; su curia
se componía de un asesor, un escribano y los sayones necesa-
rios; su jurisdicción era forzosa de no acudirse directamente á
un tribunal superior, pero podía recusarse por sospechoso y el
rey podía inhibirlo (2).
Con los vegueres coexistían los bailes; éstos como aquéllos
eran funcionarios del ordetf judicial, sin que de los documentos
se deduzca cuáles eran las funciones del uno y cuáles las del
otro; la misma fórmula cancilleresca se empleaba al nombrar un
individuo baile de Barcelona, que veguer de la misma ciudad;
los dos juzgaban causas civiles y criminales; hasta el asesor era
común á la curia de ambos (3), y sin embargo, no es creíble que
no estuvieran sin definir las funciones de cada uno. El veguer
era indudablemente superior; en un nombramiento se le manda
respetar la jurisdicción de los bailes (4) y cuando Lérida corn-
il) Fidelibus suis... ofñcialibus et subditis... Noveritis quod Diño
Silvestre oriundus de Lucha elegit domicilium suum in Barchinona
propter quod est admisus a nostro vicario Barchinone ad incolam civi-
tatis Barchinone (R. 46, f. 137.
(2) Vicario Barchinone. Intelleximus quod cum F. de Minorissa
olim- judex noster vellet procederé in causa per nos sibi commissa...
milites predicti exceperunt quod non tenebantur in posse ipsius judiéis
litigare cum ipsi essent de jurisdiccione vicarii ausonie et haberent in
eius posse querelantibus responderé. Unde cum dictus F. de medio sit
sublatus committimus vobis causam predictam audiendam et fine de-
bito decidendam. Nos enim volumus er mandamus cum dicti Bn. et
G. de villa propter potentiam militum predictorum non audearit secu-
re venire ad partes ausonie litigare causa predicta per vos audiatur et
Barchinone fine debito terminetur licet dicti malefactores sint de foro
alterius vicarie (R. 48, f . 17),. Dos casos parecidos de Besalú y Tortosa
se contienen en el mismo Reg, f . 69.
(3) Officium assessorie vicarie Berge et Berguitani necnon bajulie
ville Berge. Ita quod vos sitis assessor dictarum vicariarum et bajulie
et tam in causis civilibus et criminalibus quam in ómnibus alus que per
vicarium et bajulum ratioiie officiorum eis commissorum agenda vel
exercenda fuerint assistatis et etiam consulatis. (R. 505, f. 228). Tam-
bién el escribano de Villaf ranea era común al baile y veguer (Ib f . 168).
(4) R. 46, f . 164.
Digitized by
Google
-(73)-
pro á D. Maítín el Marquesado, adquiriendo el mero y mixto
imperio y por ende la jurisdicción criminal, por respeto al rey
le dieron participación en la misma, consintiendo en que el ve-
guer de Lérida se titulara veguer de Lérida, Pallars y Marque-
sado (1). Lo que parece seguro es que el baile se circunscribía
al término municipal y el veguer entendía en los negocios de
todo el distrito.
En algunas localidades se alteraba esta uniformidad nom-
brándose magistrados especiales: en Gerona, por ejemplo, había
veguer, sub veguer, juez ordinario y juez de apelación (2); en
IHiigcerdá, Besalú, Menorca, Piera y Cervera juez ordinario (3);
por algunas frases de nombramientos de este género se deduce
que el asesor y el juez venían á ser lo mismo (4) y que depen-
dían del veguer y del baile, bien como lugartenientes, bien
con un oficio muy parecido al del Justicia de Aragón antes
de 1266.
Estos magistrados tenían facultad de delegar en un juez es-
pecial, (5) pero sus poderes cesaban al encontrarse de ntrode su
territorio el rey, el lugarteniente ó el gobernador porque en pre-
sencia de estos tan altos personajes cesaban en sus funciones los
inferiores.
Aragón y Valencia. — Al salir de Cataluña y entrar en una de
sus regiones hermanas á esa uniformidad sustituye la más pin-
toresca variedad; la elección popular directa ó indirecta, con
(1) 2217, f. 192.
(2) R. 3388, f. 11 y R. 972, f. 3.
(3) R. 20, f . 260 y R. 3234, f . 19.
(4) Facimus et constituimus vos... judícem et assessorem curie et
baiulie Cervaria (R. 46, f. 138). Offtcium judicature et assessorie
baiulie et subvicarie apiarie ita quod vos sitis judex et assessor ipsarum
baiulie et subvicarie et excerceatis ófficium ipsum bene jus et justiciam
observando (R. 233, f. 147). Offlcium judicaturarum vicarie Gerunde
et baiulie Gerunde et vicario et baiulo ut judex ordinarius asistatis
jus et justiciam cuilibet tribuendo (R 505, f . 256) Ófficium judicature
ville Podii Ceritanie vicarie Ccritanie et baiuli Podii Ccritani et Bari-
dani ac vallis de Rippis. Ita quod sitis judex predictorum vicarii
Ceritanie et baiuli Podii ceritani ac vallis de Rippis (R. 2275, f. 76).
(5) Baiulo Cervarie quod assignet iudicem idoneura et non sus-
pectum in causa appellationis... super juribus castri de Montepavone
(R. 46, f . 202).
Digitized by
Google
-( 74 )-
participación ó sin participación del monarca, sustituye al nom-
bramiento real; á la unidad de nombre una nomenclatura latina
y árabe, jueces, justicias, jurados, zalmedinas, alcaldes; al
trienio el afio, al plazo fijo de empezar á ejercer y terminar las
funciones judiciales, el capricho y la costumbre local; á la
división del territorio en distritos la carencia de toda división
especial en este orden de cosas: la unidad municipal es la unidad
administrativa, judicial y política y el municipio autónomo
administrativamente lo es también en lo de administrar jus-
ticia.
Ni siquiera en el número de magistrados hay uniformidad; se
comprende que la elección se celebre por Agosto aquí, en sep-
tiembre allí, en Enero en tal parte y en Diciembre en la otra;
que se llame zalmedina en Zaragoza, Justicia en Tarazona,
juez en Teruel pero es menos comprensible que el de Zaragoza
esté solo y en Huesca en compañía de un Justicia; que los jueces
de Calatayud y Daroca tengan un colega, que se llame Justicia
y el de Teruel varios, titulados alcaldes; y que á pesar de estos
magistrados, todos judiciales, todavía juzguen los jurados, ses-
meros y otros (1).
Esta organización no puede menos de parecer régimen de
desbarajuste á los hombres de hoy avezados á la unidad moder-
na, pero es de creer que cada uno tendría facultades marcadas y
que la jurisdicción judicial no residiría en todos á la vez sino
en uno y que los otros juzgarían por delegación ó en asuntos que
no se considerarían propios del juez.
Parece indudable que el Justicia, donde coexistía con jueces
ó zalmedinas era el verdadero magistrado; el juez, tanto en
Teruel, como en Daroca y en Calatayud, era propiamente ma-
gistrado ejecutivo, encargado del orden público y de la policía;
el zalmedina de Huesca era como el juez pero así como éste en
las comunidades era superior al Justicia, el zalmedina estaba
por bajo del Justicia; donde sólo existía zalmedina, como en
(1) Los sesmeros de Daroca debían juzgar según las costumbres
de la localidad cada uno en su sesma (R. 196, f. 203). En una senten-
cia pronunciada por un jurado de Teruel dice hacerlo usando de su
oficio (R. 1780, f. 17). En las ordenanzas de Zaragoza de 1414, se
especifican las facultades judiciales de los de esta ciudad (R. 2425), y
en otras de Teruel (R. 2774, f . 73), se hacen lo mismo con los de esta
comunidad. Los alcaldes de Teruel también juzgaban (R. 43, f . 85).
Digitized by
Google
■ -{ 76 )-
Zaragoza, ó sólo Justicia, como en Tarazona, unían en si am-
bas facultades (1).
Dada esta falta de unidad es imposible reducir á sistema
aquella organización; debería recorrerse Aragón é ir señalando
pueblo por pueblo la especialidad de sus ordenanzas, lo cual sale
de mi propósito porque me llevarla á tratar de toda la organiza-
ción municipal aragonesa, materia inexplorada por completo y
mucho más interesante que el Justicia.
En Valencia sucedía lo propio, si bien allí no era tan grande
la confusión; apenas si existen más que Justicias pero con la
particularidad de haber uno para las causas civiles y otro para
las criminales; fuera de esto lo que se dice de Aragón es apli-
cable á Valencia.
La jurisdicción de estos magistrados no salía de los límites
del término municipal, pero dentro de estos todas las cuestiones,
graves y leves, entre particulares ó entre entidades, se resolvían
por ellos. En 1283 se sometió al zalmedina de Zaragoza un caso
ruidoso que propiamente no era de su incumbencia: la ciudad
redimió por dinero el servicio de ejército y cuando para recau-
dar aquella suma se echó una talla (reparto), las viudas, que en
su calidad de je£es de familia disfrutaban de los derechos de
ciudadano, se negaron á satisfacer su parte alícuota, pues no
yendo ellas á la guerra, suponiendo que el servicio no se hubiese
redimido, tampoco debían contribuir á la redención; alegaron
los hombres que el servicio no se exigía á ellos en particular, sino
á la ciudad y que por tanto los ciudadanos todos, sin distinción
de sexo, debían pagar dicho impuesto, tan general como la peila
(1) Michaelem Roderici qui captas detinetur in captione jadiéis
Ville Calatayabii a quadam sententia lata per justiciara eiusdem ville
(VI, K. madii 1340. C. rs.). Al zalmedina de Haesca le mandó Pedro IV
prohibir que se hicieran estercoleros junto al camino que va á la iglesia
de Santa María y al lagar llamado langel (5 nov. 1337. Cart. rs.). En
Noviembre de 1338, rondaban los hijos del zalmedina de la misma
ciudad para vigilarla como lugartenientes de su padre y habiendo
encontrado unos mozos que con guitarras y cantos promovían gran
alboroto les dieron el quien vive, que fué contestado por los cantadores
sacando las espadas y acometiéndoles. A los gritos de auxilio, que
daban los atacados algunos vecinos abrieron las ventanas más como
había en la calle «magnas conflictus armomm» no bajaron: el resaltado
fué conocer á los agresores y procesarlos (R. 1055, f. 72).
Digitized by
Google
1
«( 76 ).-
y la cena^ y el zalmedina juzgó el negocio dando la razón á las
viudas (1).
Igualmente podían estos jueces dar tutores y curadores (2),
ejercer de jueces delegados, tener adjuntos y delegar el cono-
cimiento de ciertas causas.
(1) Salmedine Cesarauguste val eius locumtenenti. Mandamos vo-
bis quatenus tradatis exequtioni sententiam latam per Egidium Petri
tenentem locum vestrum in causa que vertebatur inter viduas Cesar-
auguste ex una parte et homines Cesarauguste ex altera super
r.edemptione exercitus Balagerii Mandamus etiam vobis quatenus id
quod a dictis viduis receptum fuit ratione redemptionis exercitus
restituatis eisdem vel restituí faciatís cum ipse vidue obtinuerínt per
díctam sententiam quod non tenentur ad contríbutionem redemptionis
exercitus nisi tamen alia justa et rationabilis causa opposita fuerit
que obsistat etc. Data Cesarauguste III nonís aprilis (R. 60, f . 76).
(2) R. 25, f. 67 y R. 43, f. 65.
Digitized by
Google
-( 77 H
III
Fueros especiales.— Competencias de jurisdicción.
Responsabilidad judicial
El sistema de privilegio de la Edad Media se estendía á lo
judicial: cada uno debía ser juzgado por sus iguales ó por el su-
perior, de aquí la existencia de los fueros eclesiástico y militar
y de tribunales especiales para los hombres de señorío y de dis-
tinta religión.
Fuero eclesiástico. — Era el más extendido: no sólo disfru-
taban de sus ventajas los presbíteros, obispos y en general los
dedicados al culto sino que los simples tonsurados, que se casaban
y vivían ajenos completamente á las cosas de la iglesia, con
frecuencia para huir de las garras de la justicia secular, alega-
ban corona suscitando frecuentes altercados y competencias.
Fuero militar. — En rigor el fuero militar no existía, mucho
menos si se toma esta frase en el sentido moderno: los caballeros,
los nobles (milites), estaban exentos de los tribunales inferiores
y el tribunal del rey y el del lugarteniente eran los competentes
en Cataluña y Valencia; en Aragón el Justicia debía juzgar
á los nobles no domiciliados en alguna ciudad, que en este caso
tanto podían ser emplazados ante el Justicia como ante el ma-
gistrado local.
Justicia de señorío. — El estudio de este punto abarca tan
múltiples cuestiones que es imposible tratarlo con el detenimiento
necesario para fijar todos sus detalles; sobre todo si se llega á los
tiempos anteriores á la unión de Aragón y Cataluña y se pre-
tende consignar los derechos de los señores en honor. Esto sólo
requiere una monografía, para cuya redacción no tengo bastan-
tes materiales. De los documentos que á la hora presente he
visto, deduzco que los señoríos en honor no daban á sus propie-
Digitized by
Google
-( 78 )-
tarios más derechos que la percepción de las rentas, las cuales
no radicaban á veces sobre un lugar determinado sino sobre
todo el reino (1).
El fuero de Barcelona, común en Aragón desde Ramón Be-
renguer IV, es mejor conocido; no se daba igual en todos los
casos; á unos se les concedía el mero imperio, á otros el mero
y mixto (potestad absoluta). Los de esta última clase por fuero
estaban prohibidos en Aragón, es decir la ley no los reconocía,
pero los reyes los concedían y los señores los aceptaban de
buen grado, lo que demuestra les favorecía más que el fuero
indígena.
Los señores juzgaban, cobraban impuestos, guiaban sus gen-
tes en tiempo de guerra, nombraban y cambiaban los oficiales,
recibían los homenajes, castigaban criminales y todo lo que le
era permitido al rey dentro de su reino lea era á ellos permitido
dentro de su estado, y en ciertos asuntos con más libertad que
los reyes, pues éstos debían respetar los privilegios de sus vasa •
líos, hombres libres, ciudadanos que gozaban de franquezas, y
los señores no habían de tener á los suyos consideración, ni guar-
darles ningún privilegio.
Para regir y gobernar sus estados, cuando no lo hacían
personalmente, nombraban un procurador (2), hombre de su
(1) D. Jaime I dio al Justicia D. Fortun Abe la villa de Ul.
(R. 20, f. 33); más tarde le quitó Pedro III esta villa y en compensa-
ción le señaló setecientos sueldos (R. 47, f . 77). El mismo rey dio en
honor á un noble seis mil quinientos sueldos y no pudiendo pagarlos
los permutó por las villas de Huesa y Fuentes (R. 60, f . 27).
(2) Confisi plenarie de aprobata ñde et legalitate vestri... vos in
generalem procuratorem nostrum in comitatu urgelli et vicecomitatu
ageri ducimus deputandum, ordinantes et concedentes vobis ut omnes
cause tam viviles quam criminales tam principales quam appellatio-
num mote seu movende in comitatu et vicecomitatu predictis possint
in vestro auditorio audiri examinari ac etiam diffiniri per vos vel
judices per vos dictum procuratorem deputandos vel etiam delegandos.
Et quod tam a vicariis baiulis et alus officialibus nostris necnon judi-
cibus ordinariis seu delegatis vel deputatis a vobis vel alus quibus-
cumque per quascumque personas ad vos nobis a Cathalonia adsenti-
bus licite valeat appellari. Cum vero nos in Cathalonia fuerimús
omnes causas appellationum premissas curie reservamus. Et quod vos
tam per vos quam judices ordinarios vel delegatos a vobis possitis in-
quirere et puniré scelera crimina seu delicta ac in faccinerosos ani-
Digitized by
Google
-(79)-
confianza^ al cual daban más ó menos atribuciones, general-
mente grandes, reservando para sí ó sus delegados el conoci -
miento de las causas graves y de apelación.
Jurisdicción de infieles. Aunque de derecho judíos y moros
no estaban sometidos á otra ley que la voluntad del monarca y por
tanto no rezaban para ellos les privilegios de los hombres libres,
de hecho su condición era más ventajosa que la de los cristianos
y era preferible en mucho á la de los vasallos de señorío. Los
judíos eran cofres del señor rey (1), su tesoro, y aflojando los
cordones de la bolsa obtenían más privilegios y franquicias que
los discípulos de Cristo.
En materia judicial el juez competente era el merino, ma-
gistrado que dependía directamente del monarca, y ante el cual
debían comparecer judíos, moros y cristianos cuando el deman-
dado era un infiel (2); no estaban vigentes para ellos los fueros
que prohibían la inquisición, más á veces se les daban esos de-
rechos, equiparándolos á los cristianos (3), y aún más, pues se
dio el caso de sobreseerles los procesos civiles y criminales por
sólo pagar contribución ó peita (4).
Tenían además dentro de sus respectivas aljamas jueces pro-
pios que juzgaban según su ley (6) y extendían los documentos
madvertere cisque penis debitis pront expediré videritis subiugare
(R 506, f. 201).
(1) Vicario et bajólo Barchinone... cum iudei sint nostri propri et
ipsos in inre habeamus defenderé (R. 43, f . 30). Como sabedes los ju-
díos é moros son cofres del senyor Rey (R. 2344, f 79).
(2) R. 966, f. 85.
^3) Alfonso primogénito de Jaime 11 encargó al jurisconsulto de
Zaragoza Pelegrín de Oblítas hacer inquisición contra un sarraceno;
más tarde revocó la orden y le mandó proceder por la vía ordinaria
iuxta forum aragonis (XII k. madii 1327, Cart. rs.).
(4) Así se hizo en Zaragoza en 1373 (R 924, f 42).
(5) Manda el rey « judicibus qui vocantur Berurin aljame judeorum
Cesarauguste» que juzguen un pleito sobre divorcio secundum sunam
judaicam» (R. 48, f. 58j. Jaime II nombró á un judío juez de apelación
de todos los jueces de los judíos (R. 232, f. 21). Dos judíos de Barce-
lona fueron jueces entre un judío y la aljama de Zaragoza (U. 41, f. 6),
los sarracenos de Aragón debían ser juzgados por su a^'una (R, 12,
f. 146).
Digitized by
Google
-( 80 )-
en hebreo ó árabe según la procedencia (1) y no obstante todos
esos tribunales podían también sus pleitos someterse á conoci-
miento de un juez de la curia ó de un jurisconsulto (2).
Moros y judíos sacaban todos sus ventajas de lo abundante
de sas riquezas, pero esto mismo les hacía objeto de vejámenes
y ati'opellos sin cuento; las fortunas que tan rápidamente se
les veía reunir eran motivo muy frecuente de acusárseles de ha-
ber hallado tesoros ocultos (3) y el odio que la sociedad cristiana
les tenía motivaba otras acusaciones no menos peligrosas (4) y
que igualmente acababan estrujándoles para obtener dinero.
Los sarracenos no eran tan odiados; humildes y trabajado-
res, y más útiles al estado, á cuya defensa contribuían con su
sangre como excelentes soldados, no por eso eran bien vistos; con
frecuencia se les acusaba de sortilegio, de sodomía, de curande-
ros, etc , (B); á las mujeres seles hizo en alguna parte, objeto de
calumniosas imputaciones para venderlas como esclavas (6)
(estado á que muchos se hallaban sometidos), pero en general era
(1) R 13, f. 163 y R. 46, f 177, 178 y 221.
(2) El juez de la curia falló una causa entre judíos; al apelar
los condenados alegaron los vencedores que la suna hebraica prohibía
las apelaciones y el rey encomendó la resolución del asunto á Juan
Gil Tarín. (R. 43, f 51).
(3) R. 12, f. 14.
(4) Astnich ben Vital . de Carcasona fué procesado por crimen de
lesa majestad (R. 19, f. 116). Jahudano de la Caballería de hacer
irrisión y vituperio de un Crucifijo (R 15, f. 36). Según un fuero de
Aragón los sarracenos debían distinguirse de los cristianos por un tra-
je especial pero se les dispensaba por dinero (R. 1880, f. 114). Un ju-
dío que iba de Barcelona á Zaragoza fué al pasar por Fragua metido
en la cárcel y despojado de todo lo que llevaba y ganó la libertad por
haber jurado no denunciar el hecho; el judío quebrantó este juramento
y denunció lo sucedido al rey que encomendó al Justicia la averigua-
ción de la verdad (19 k. sept. 1336, Cart. rs.^.
(5) Uno acusado de sodomía fué quemado vivo y sus bienes confis-
cados (R. 16, f . 238). Giménez Cerdán obtuvo autorización para dar tor-
mento á un moro de Pinseque acusado de brujo «non obstantibus foro sen
foris aut constitutionibus regni Aragonis» (R. 2285, f. 71). Un moro de
Zaragoza de oficio carpintero, fingiéndose médico mató á unos y dejó
á otros inhábiles; se le acusó de brujería y fué procesado (R. 1057,
f. 28).
(6) Las sarracenas acusadas de adulterio con cristianos eran ven-
Digitized by
Google
- ( 81 )-
SU condición ó estado social menos denigrante que el de los
hebreos.
Competencias de jurisdicción. — No es difícil comprender
que de tantos tribunales y jurisdicciones surgieran multitud de
competencias, unas veces entre la autoridad eclesiástica y la
secular, otras entre la real y la señorial. Las primeras se resol-
vían ateniéndose á la naturaleza del asunto y condición de los
litigantes: asunto laico entre laicos, se resolvía por tribunales
seculares únicos competentes (1); cuando el demandado, sobre
todo en causas criminales, era clérigo, entendía el tribunal ecle-
siástico (2); las contiendas entre los jueces locales y los señoria-
les, daban origen á largos procedimientos, muchas veces violen-
tos (3) por nó haber leyes que regularan este punto, en el cual
didos como esclavas y se les acusaba de tales para obtener esa ganan-
cia (7 de oct, de 1340 Cart. rs.)
(1) Bartolomé Deslava tuvo en un primer matrimonio un hijo lla-
mado Pedro y en un segundo una hija llamada Elvira; murió el Dar-
tolomé y su segunda mujer y el Pedro movió pleito á la Elvira citán-
dola ante el tribunal "eclesiástico; la demandada ftmió de derecho ante
el Justicia considerando aquel tribunal incompetente, por tratarse de
un negocio secular y entre seculares; el Justicia requirió al tribu-
nal eclesiástico de inhibición pero no fué obedecido; el rey volvió á
requerirle de lo mismo «cum cognitio et decisio petitionis predicte ad
examen nostri seu nostrorum officialiuní noscatur proculdubio pertine-
re cum sit inter láyeos et de rebus temporalibus» (VI k. marcii 1324).
Probablemente este rey dio una orden general sobre este asunto, pues
en 1340 unos vecinos de Tronchen acudieron al juez eclesiástico, y
Pedro IV mandó averiguar la verdad para castigar á los recurrentes
por haber procedido en dicho asunto «contra statutum et inhibitionem
illustrissimi Domini Regis Jacobi (R. 1057, f. 64).
(2) En Perpiñán hubo alborotos y resistencias á la autoridad y al
precederse contra ellos algunos alegaron corona para acogerse al
fuero eclesiástico; D. Martín escribió al obispo de Elna que no pusiera
obstáculos á la justicia, protegiendo á los simples tonsurados no afee
tos al culto (2281, f. 154).
(3) Un vasallo del arzobispo de Tarragona que pleiteaba con un
judio de Montblanch acudió á su tribunal, y por este hecho el baile de
la villa lo metió en la cárcel; el arzobispo reclamó su vasallo y no ob-
teniendo satisfacción puso la villa en entredicho con cesación a divinis;
el baile recurrió al rey y la repuesta fué pedir el levantamiento del en-
MBMOBUS.^VIII. 6
Digitized by
Google
unas veces se atendía á la condición del. delincuente, otras al
lugar donde el crimen se había cometido.
Había otra clase de competencias menos honestas y más
frecuentes, nacidas del afán del lucro que guiaba los jueces; los
tribunales inferiores, el veguer, el zalmedina, el baile ó justicia,
podían ser inhibidos por el gobernador ó el lugarteniente, gra-
cias á la facultad de avocar así las causas; un medio muy
común de satisfacer la justicia era la composición, es decir, in-
demnización á la familia de la víctima y el pago de cierta can-
tidad al rey por haberse infringido la ley, de la cual cantidad
iba cierta parte al bolsillo del juez sentenciador en concepto de
emolumentos. Como el derecho penal de aquel entonces era bas-
tante cruel y aparte de las penas infamantes la prisión era muy
severa, pues los presos estaban esposados y con grillos (1), y ha-
bía castigos corporales que variaban desde azotes á mutilación y
muerte (2), toda persona de posición prefería á esto dar cierta
suma por crecida que fuese, con lo cual el atropellado satisfacía
su venganza, que tal carácter tenía la pena para el ultrajado (3)
tredicho y si el prelado se obstinaba en mantenerlo prender á cuantos
vasallos del arzobispo pudiera, sin darles libertad en tanto que éste no
* cediera (R. 46, f 187).
(1) Vinculis ferréis atque manicis ferréis (R. 3, f. 72). «Si en Julia
Vendrell entra en Cervera aquell prenats e pres e ben guardat tingats
ab csCáena, al coU (R. 1110, f. 4). Una mujer acusada de haber asesina-
do á su marido, fué presa por el Justicia de Tarazona; tanto porque
se quiso atentar á su derecho de viudedad como por lo atroz de la
prisión recurrió al rey «quod captio cedet sibl ad tantam penam ex
ipsius carceris plaustris et ex longa tabe peribit» (III k. Feb. 1339).
(2) El infante D. Alfonso mandó cortar un pie á unos desertores
(22 Junio 1325). El Justicia de Barbastro que cortaran el brazo izquier-
do á un criminal (IX k. Nov. 1337). A an notario que con otros de su
oficio falsificó unos papeles, le prometió el juez de la curia no conde-
narlo á muerte ni mutilación si decía la verdad (IV nonas junii 1343).
Uno que robó en Fraga unas ropas, fué azotado y cumplida la pena
profirió amenazas contra el delator; el rey mandó que saliera del reino
en el plazo de seis días, al acabar los cuales sería ahorcado si se le
hallaba (R. 3372 f. 10 i). Por eso había en algunas curias médicos fo-
renses (R. 9. f. 72 y 21, f. 45).
(3) En un robo mandó el rey buscar al ladrón para que penam
Bubeat quam meretur y el robado ultionem debitam consequatur.
(V id jan. 1339).
Digitized by
Google
-(88)-
y el rey cumplía con su deber demostrando la ejemplaridad del
castigo
El tormento estuvo abolido de hecho antes que se aboliera de
derecho (1) pero á las penalidades que la prisión imponía se
agregaba que muchas veces se surtían los ejércitos de mar y
de tierra de los albergados en las cárceles, confundiendo en
estos casos inocentes y criminales y aumentando considerable-
mente los males anejos á una tal situación (2).
Se comprende que en estas condiciones la composición fuera
medio muy usado de huir de tanta pesadumbre y que personas
de muy modesta fortuna hicieran un esfuerzo para no ver cerrar
tras ellas las puertas de la cárcel; la venalidad y la avaricia de
los jueces, encontraban en esto un excelente aperitivo y el
veguer absorvía al sub veguer, el gobernador á los dos y á él
mismo el lugarteniente, quien al fin cobraba aquellos derechos
seguramente por no tener un superior (3). Estas competencias
no tenían remedio, si no las remediaban la honradez de los com-
(1) El Justicia de Daroca en 1280 consultó si podría dar tormento
á unos presuntos asesinos sobre los cuales recaían fuertes sospechas y
se obstinaban en negar; el rey lo autorizó si las sospechas eran funda-
das secundum qualitatem personarum (R. 48, f. 33). En Gerona, por
privilegio, se prohibió el tormento en 1283 (R. 47, f. 65).
(2) R. 46. f 64, y R. 3165. f. 53
(3) Per vía de reservacions generáis e especiáis e en altre manera
per preheminencia de vostre offici evocats á vos (al gobernador) e
vostre consistori quaix totes les causes civils e crimináis les quals son
es menan en les corts del veguer e del batle de la dita ciutat (Barcelo-
na), E a90 segons se diu per tal que puxats haver les monedes que
provenen de les dites causes per via de composició don se segueix que
los emolumcnts de les dites corts se minuen principalment del veguer
nos porien regir en sdevenidor per persones honorables;» manda que
en adelante si avoca á su tribunal alguna causa, no admita composi-
ción (R 2213, f. 143). «No es dubdo ninguno que haviendo en esse
principado lugarteniente general los emolumentos de la gobernación
de í"atalufta son tan pocos que el gobernador no tiene forma de poder-
se sustentar mayormente que algunes vegades poria acaescer que
teniendo el dicho gobernador alguna causa comen9ada vos como á
lugarteniente general con provisiones que se facen causa recognoscen.
di le poriays quitar aquella e empachailo por manera que totalmente
seria quitarle todo el ejercicio del dicho oficio (R. 3561, f. 73).
Digitized by
Google
-(84)-
petidores, porque el mal nacía de la Constitución misma y mien-
tras esta subsistió, subsistió también la causa del mal.
Responsabilidad Judicial. — Entonces en que todos, menos
el rey, eran responsables de sus actos y no había duda ante
quien debía prestarse esa responsabilidad, pues el monarca por
su carácter y su poder tenía derecho suficiente para exigirla, los
funcionarios del orden judicial estaban sometidos á juicio de re-
sidencia al terminar sus funciones y expuestos siempre á ser pro-
cesados si un litigante les acusaba de haberse excedido en su
oficio.
El hecho apuntado de las composiciones demuestra clara-
mente que no andaba bien esta rama tan importante de la gober-
nación del país; los jueces, del más alto al más bajo, tomaban su
oficio como granjeria y medio de vivir y no como ministerio, y
cuando funciones tan importantes se ejercen con miras egoístas
é interesadas en vez de ejercerlas por ellas mismas, se alteran y
corrompen hasta matarlas.
Las credenciales de los inspectores de los juzgados hablan de
los jueces con una tal severidad y un abuso de palabras fuertes,
que á creerlos al pie de la letra debe afirmarse que la mayoría
de los encargados de juzgar á los aragoneses merecían estar en
la cárcel «cuw manicis et vinculis ferréis y presos y 6en guardáis
ab cadena al coll» .
Crímenes y excesos y otros atroces y enormes delitos son
las acusaciones, cuya verdad se encarga averiguar al inspector
y si el rey al ordenar esto no exageraba y lo decía convencido,
bastan esas palabras para desacreditar un régimen y no desear
su resurrección; más sean ^exageradas, sean exactas lo cierto
es que por lo menos existían abusos y que se trataba periódica-
mente de corregirlos, exigiendo su tanto de culpa á quienes los
habían cometido.
Dos distintos procedimientos se ensayaron en Cataluña, en
donde antes que en Aragón se quiso remediar el mal; primera-
mente se ordenó en las cortes de Barcelona de 1283 que el rey
fiscalizase la gestión de sus oficiales, suponiendo que así cesa-
rían de obrar mal los malos jueces, siquiera por temor al casti-
go; para cumplir esta ley se dio encargo á los jueces de corte de
someter á inquisición todos los magistrados de una diócesis (1) y
(1) R de Toilano judici curie nostre: Cum in generali privilegio
Digitized by
Google
-(86)-
de este modo, realizando de tiempo en tiempo la misma inspec-
ción, se creyó tener á raya las extralimitaciones de los juzgado-
res; pero vióse que esto no bastaba, que la experiencia de los
acusados hacia infructuosa la tarea del inspector y que la mayor
enormidad se cubría con un velo, que le daba visos de legal, y
se adoptó otro sistema que fué variar por completo cada tres
años el personal judicial, sometiéndolo al propio tiempo á la fis-
calización antedicha (1). De este modo los jueces no podian apli-
car las añagazas que la práctica les enseñaba para ponerse á
salvo de un fallo condenatorio, y la falta de experiencia por un
lado y el temor al castigo por otro, eran garantías seguras de
honradez en el ejercicio de e cargo; más como la remoción no
era tan absoluta que impidiera desempeñar igual empleo en lo su-
cesivo se arreglaba todo trasladando al removido á otra vicaría
ó dejándolo en la misma (2).
Este complemento de lo acordado en 1283 no podía ser fructí-
fero: en Aragón y en Valencia eran casi todos los jueces anuales,
la atmósfera de los juzgados se oreaba con mucha más frecuen-
cia que en Cataluña, el período para el cual se elegían los jue-
ces era tres veces menor y sin embargo, el aire que se respi-
raba en aquellos edificios no era más sano ni estaba menoá vi-
ciado, que el que infestaba los juzgados catalanes; ni en Aragón
ni en Valencia se dictó disposición alguna para remover estos
funcionarios y en cambio se copió aquella que los sometía á in-
nuper concesso per nqs cathalanis concesserimus et ordinaverimus quod
inquiramus contra vicarios bovatarios et alios of Aciales nostros. Ideo-
que volumus et vobis committimus quod nomine nostro inquiratis di-
ligenter contra vicarios baiulos et bovatarios qui tempore nostro officia
exercuerunt seu tenuemnt in diócesi sen episcopatu Barchinone super
excessibus delictis seu culpis per eos commissis et super denunciatio-
nibus accusationibus et querelis vobis tradltis per dilectum nostrum
magistrum R de Bisulduni Archidiácono Ripacnrcie in eclesia. Iler-
densi vel qui coram vobis contra eos proponantur (R. 46, f. 69 v).
(1) Cum iuxta constitutiones Cathalonie generales de triennio in
triennium in carniprivio quadragesime omnes vicarii subvicarii bainli
subbainli éurie assessores et judices ac locum tenentes eoram necnon
scriptores curiarum et alii officiales quicumque debeant per nos ab
eorum officiis removeri et alii constituí in eisdem et contra amotos in-
quirí (R. 2218, f . 62).
(2) Ib. f. 2.
Digitized by
Google
-(86).
quisición, que se realizaba anualmente, de seis en seis afios ó en
plazos mayores ó menores, según al monarca convenía ó según
eran grandes los clamores; hubo, sin embargo, tantas variantes
en este punto que se hizo inútil la medida y quedó al fin deste-
rrada de la práctica (1). En el xiv los inspectores eran varios,
generalmente con facultades limitadas á una parte del territorio
ó á un solo magistrado (2), y como esto era costoso para el
erario, se nombró á una sola persona, que no podía buenamente
realizar por si sola tarea tan larga; ni el gobernador de Aragón,
ni Bardaji, ni Diez de Aux iban á recorrer el reino ciudad por
ciudad, villa por villa y aldea por aldea, registrando en cada
curia los procesos incoados desde la última inspección para des-
cubrir arbitrariedades y castigarlas; estos jueces de las injusti-
cias ó realizaban su misión de prisa, pasando sobre los procesos
como sobre ascuas ó se entretenían en examinarlos bien y en
este último caso costaban mucho dinero al tesoro y debían sus-
(1) Apéndice.
(2) Dilectis judiclbus curie nostre Amaldo Rubei et Petro de Sala.
Salatem etc .... nos fecisse diligenter examinari procesaum inqnisi-
tionis facte per vos contra dilectum nostrum Supraiunctarium Tiraso-
ne et invenimus innocenteni (1312, R. 232, f. 22) el mismo rey con-
firió á los mismos idéntica comisión con el justicia de Riela (R. 232,
f. 23). El Justicia de Zuera fué condenado (R. id , f. 39); en 1338 man-
dó Pedro IV al juez de la curia Miguel Muñoz de Pamplona fiscalizar
la gestión del Justicia y del Juez de Calatayud acusados de haber co-
metido plura diversa et inhonesta crimina in uau et exercicio officio'
rum predictorum iR. 1055, f. 66). Pedro IV msLnáó fidelibus 8uis inqui-
8¿toribu8 deputatis ad inquirendum contra officiales regni Arago-
num procesar al lugarteniente de justicia de Sarifiena y A su secre«
tario acusados directamente por algunos vecinos de haber cometido
fraudes plurimaa excessus et alia enormia opera in utendo eorum offl-
cii8 (17 de Mayo de 1340). Juan Giménez de Huesca y Miguel Mufioz
de Pamplona fueron nombrados para inspeccionar la conducta de los
oficiales de Aragón. (R 1492, f. 76). Dos jurisconsultos recibieron el
mismo encargo para las sobrejunterías de Huesca, Jaca, Sobrarbe y
Valles; y otros dos para las de Zaragoza, Egea, Tarazona- y Comuni-
dades. (R. 1495, f . 62). El zalmedina de Zaragoza excedióse en algu-
nas cosas punitione dignas que non possunt nec debent sub dissimvla'
tione transiré y el gobernador recibió el encargo de procesarlo
(R. 2948, f 104 )
Digitized by
Google
-(87)-
pender el examen, dando por resultado ser completamente inúti-
les ambos modos de realizarlo (1).
Y entretanto los jueces, nominalmente responsables, de hecho
inmunes, continuaban sus atropellos, haciendo justicia á quien
más les convenía y dificultando que la obtuvieran los que ellos
no querían. Para esto el medio más usado era dar largas al asun-
to, exagerando el procedimiento hasta que una parte, la enemi-
ga, se arruinaba ó renunciaba al pleito; esta manera de buscar
la justicia era muy corriente y es la acusación más echada en
cara á los jueces; las cortes de 1371 afirmaron ya que por mali-
ciosas dilaciones los pleitos se alargan muyto e son quasi inmor-
tales por do las gentes buenamente su justicia consequir no pueden
como deurian; los reyes recomendaban siempre que se procediera
con brevedad y predicaban con el ejemplo, ya ejerciendo perso-
nalmente de jueces para evitar dilaciones (2), ya proponiendo el
juicio de arbitros, ya también obligando á someterse á juicios su-
marisimos (3); por esto nombraban delegados y daban adjuntos á
(1) El 22 de Octubre de 1397 recibió esta facultad Berenguer de
Bardaji (R. 2229, f, 38). En 1406 [el gobernador: en ambas habla el
rey de injurie violencie et offense fraudes et extorsiones iUicite et alia
plura et varia crimina facinora et delicta (R. 2236, f . 142). No se hizo
nueva inspección hasta 1415 en que la encomendó Fernando I á Fer-
nando Diez de Aox refiriéndose también á multas injurias violencias
et offensas corrupciones sórdidas et fraudes innúmeras et enormes ex-
torsiones iUicitas et alia plura et varia crimina facinora et delicta
(B. 2399, f . 171).
(2) Dompne Jacobe Petri et Egidio Petri de Novales. Cum in appe-
Uatione retro facta in causa que vertitur inter vos... . et Palacino de
Orto assignavissemus in judicem Johannem Qapata canonicum Ti-
rasone qai cognosceret in quantum nos possemus intromittere super eo
Sciatis quod eo quia dictus Johannes non est nobiscnm ad presens
propter quod dictus Palacinus qui citatus est ab ipso gravaretnr si ha-
beret eum sequi placet nobls ut nos in eo personaliter videamos Quare
mandamus vobis quatenus infra X dies compareatis coram nobis per
vos vel procuratorem vestram legitime constitutum cum ómnibus
processibos habitis, sentenciis latís super ipsa causa sicut comparere
debebatis coram Johannem Cabata predicto (R 47, f. 55).
(3) Magistro R. de Bisulduno Archidiácono Ripacurcie in ecclesia
Ilerdensi et judici curie nostre Cum intellexerimus quod conten tio est
inter homines de Turribus et de Qudanello super quadam cequia aque
mandamus voláis quatenus negocium istum suscipiatis in vos et ipsum
Digitized by
Google
-( 88 )-
los ordinarios (1), más el remedio no podía surtir efecto porque la
raíz del mal no estaba sólo en los jueces sino en los abogados y
en las partes.
Los abogados por servir á su cliente ó por mala fe, enreda-
ban los asuntos, cuando no servían á las dos partes, de lo cual
hay algún ejemplo (2), y los litigantes, hombres al fin, por amor
propio ó por ambición de ganar ó llevados del odio ú de otra pa-
sión, no reparaban en arruinarse si arruinaban también al con-
trario; presentado un recurso al juez más recto, hallábase éste en
situación difícil; si lo rechazaba creyéndolo justamente dilatorio
exponíase á que el recurrente lo tachara de parcial y admitién-
dolo caía en igual nota ante el contrario, que no veía sino la di-
lación consiguiente y la facilidad con que el juez había resuelto:
lo primero sucedió al íntegro Salanova; un litigante presentó
unas excepcienes y no creyó necesario que el otro las contesta-
se por creerlas sencillamente dilatorias; pues bien, el que las
presentó, viendo que su juego no daba el resultado apetecido, se
quejó al rey, y éste, poco conocedor del asunto, encomendó el
examen de la conducta de Salanova á Lope de Aysa, con orden
de continuar el pleito hasta su fin si hallaba sospechosa la con-
ducta del Justicia (3); no es extraño que en adelante admitiera
Salanova toda clase de recursos, para no ver puesta de nuevo
en litigio su moralidad ni mermados sus derechos, pues no ha
terminetls ínter partes taliter ne dampnum seu dissensiones oriri seu
interri valeant Mandantes per presentes vicario Ilerde vel eius
locumtenenti quod si aliqua partium nollet de plano procederé super
eo compellat prout vos eidem vicario duxeritis injangendum (R. 43,
f.27).
(1) Habiéndose talado la posesión de una vecina de Zaragoza recu-
rrió al zalmedina la perjudicada y «tum propter dictorum singularium
rebellionem et malitiam, tum propter vestri (del zalmedina) negligen-
tiam jus asseque minime potuit (XI ap. 1339). En otra causa se quejó
al rey de que el juez procedía nimis lente propter diffugia et dilacio-
nes seu malicias de la parte contraria (VI k. apr. 1340).
(2) Gregorius Terrida causidicus dicte civitatis Maiorice dolos et
fraudes criminaque ac delicta committere non expavens inter cetera
duas partes in una et eadem causa et in eodem judício procurare pre
sumpsit solutionem et satisf actionem ab utraque parte temeré reci •
piendo (R. 3234, f . 8).
(3) R. 130, f. 193.
Digitized by
Google
-(89)-
de olvidarse que no cobraban salario ni sueldo, sino emolui-
mentos.
Fácilmente se comprende el móvil de abogados y jueces ai
proceder de semejante modo; el camino de la justicia se presen^
taba franco y expedito á los ricos, mientras los pobres no ha-
llaban sino tropiezos y atascaderos (1); y si bien las causas de po-
bres, viudas y huérfanos tenían el privilegio de ser vistas y fa-
lladas en la curia real, necesitábanse también aquí abogados, y
no estando á todas horas cerca de aquel tribunal, el remedio no
era siempre aplicable y el poderoso hallaba recursos para ven-
cer al pobre y no sufrir el castigo (2).
Las partes eran también las causantes de aquellas dilata-
ciones, no sólo por las causas puramente humanas de amor, odio
6 interés, sino por la mala fe que les guiaba, muchos pleitos se
presentaban á la resolución del juez, que no eran otra cosa que
robos á los cuales se quería disfrazar cubriéndolos con un man-
to de legalidad, que los jueces considerarían en su justo valor y
que sin embargo no podían castigar por falta de poderes.
En 1339 se presentó uno de éstos: un tal Giménez de Luna firmó
capítulos matrimoniales con una tal Sancha, recibiendo en dote
cuatro mil sueldos jaqueses, que se obligó á devolver si sobrevi-
vía á su consorte; esta contingencia quiso evitarla, y para esto,
aprovechando una contienda entre los notarios generales y los
de número del reino de Aragón, llevó á su cufiado ante uno de
(1) Curie Ilerde María filia A Pallares! de Ilerda detinet Indebite
et injaste quoddam hospitale de Sent Thomas quod spectat ad G. de
Alcoleya unde cum dictus G. propter paupertatera etdeffectum expen-
saran! non possit ducere causam mandamus vobis quatenus partibus
convocatis et visis sumarie et ómnibus probationibus defensionibus et
juribus utriusque partís cognoscatis in facto predicto et ipso fine debito
terminetis (R. 48, f 6).
Sguardando que los de la part contraria del dito Martín son más
poderosos que no ell a despendre en el dito pleyto por la qual razón
poria seer destrucción del dito Martín (R. 2182, f 7).
(2) En Mallorca un zapatero rico hirió á una mujer pobre, y cuan-
do esta después de muchos sinsabores y gastos obtuvo sentencia favo-
favorable que condenaba al agresor á indemnización pecuniaria, no
quiso pagarla, pues antes había puesto sus bienes á nombre de su mu-
jer; y aunque fué llevado á la cárcel se le permitió allí trabajar en su
oficio, tener criados y comer como en su casa con gran escándalo de
las gentes (R. 3234, f. 17).
Digitized by
Google
-(90)-
los que nó podían legalmente recibir aquella clase de documen-
tos; el notario éste los recibió, sin embargo, porque era de los
que habían protestado contra los decretos que impedían á los de
su clase dar fe de tales escrituras y creía deber con los he-
chos dar más fuerza á su protesta, y er hermano de la novia
guardó el documento para hacerlo valer en caso necesario. Lle-
gó este caso por fallecimiento de la Sancha y exhibió al viudo
el papel comprometedor, pero negó estar obligado á nada por
cuanto aquel notario carecía de autoridad, y por tanto la
escritura que había recibido, no se resignó el cuñado con esta
explicación, pero antes de plantear el asunto ante el tribunal
competente lo denunció al rey, quien escribió al Justicia some-
tiéndole la decisión del negocio ateniéndose á los hechos y no á
las sutilezas de la ley (1). Esto podía el rey hacerlo, pero no un
juez local, que necesariamente debía atemperarse á los precep •
tos legales aunque estuviesen en pugna con los preceptos del
derecho.
Entorpecían también la recta administración de justicia los
sistemas de nombrar los jueces: aunque opuestos totalmente al ré-
gimen de Cataluña los de Aragón y Valencia en las tres regio-
nes se sentían los mismos males, si bien por causa diferente: en
el principado los monarcas nombraban los jueces, pero no entre
los más aptos y los más honrados, sino entre los postores, al que
daba más, y claro es que el investido no había de ir á otra cosa
que á resarcirse del gasto hecho y á realizar una ganancia; en
Aragón los cargos de nombramiento real se hacían del mismo
modo y no es de extrañar por tanto el desbarajuste judicial (2);
(1) III non, angustí.
(2) Don Jaime el Conquistador concedió á Zaragoza privilegio
para elegir zalmedina y no obstante vendió el cargo alganos años des*
pues á Martin Pérez de Huesca por mil sueldos jaqueses; Peregrín Bal
dovino dio más fuerte suma y el rey se avino á vender de nuevo el
zalmedinado dando al titular la cantidad desembolsada y embolsándo-
se él tres mil á condición de poder destituirlo devolviéndole los suel-
dos en espera seguramente de un mejor postor; éste no tardó en
presentarse; el propio Baldovino aprontó mil sueldos más, suma que
todavía debió considerar escasa el apeado Martín Pérez de Huesca
cuando no vaciló en dar trescientos maravedises alfonsinos de oro, de
los cuales obtuvo el correspondiente recibo en el que constaba haber-
los dado rationa donationis et concessionis de ccdmedi'tatu CesaraU"
Digitized by
Google
-( 91 )-
en los cargos electivos se mezclaba causa diferente de inmorali-
dad pero que al fin y al cabo la producía; divididos los pueblos en
partidos y fracciones cada uno pretendía elevar á la categoría
de juez á uno de loa suyos, y el elevado venía comprometido á
dar la razón á sus electores, no á todos por igual aumentando la
discordia y los odios y preparando la muerte de las libertades
populares. En efecto, en pleno siglo xív la era clásica de la au-
tonomía municipal, la comunidad de Daroca, pidió le fuese qui-
tada la libertad de nombrar su juez, y lo mismo pidió Burria-
na (1); calcúlese que sucedería más tarde cuando la descomposi-
ción fué mayor por la anarquía en que se vivió durante el
siglo XV. Para explicar el entronizamiento de la monarquía ab-
soluta y la ruina de las instituciones medioevales no basta recu-
rrir á la influencia del renacimiento, que resucitó las tenden-
cias cesaristas del derecho romano y de la literatura clásica,
sino que es de rigor estudiar la sociedad de aquel tiempo ansiosa
de buen gobierno, monárquica ante todo y con un régimen cadu-
co y desacreditado.
juste; el mismo día compró el justiciazgo Rodrigo de Castellezuelo por
cuatrocientos maravedises de la misma moneda (R. 16, f 68).
Viniendo A tiempos más modernos cuando vacó el justiciazgo por
deposición y muerte de Martín Diez de Aux mandó Alfonso V á su mu-
jer que nombrara á mossen Ferrer de la Nura ^al cual fareu tocar en
cauta manera e com que de vos partesca que per ráho del dit offici nos
servesca de alguna quantitat aquella que mes pora al menysfins a Iim
florins darago per subvenir a nostres necessitats». Más claro en lo re-
ferente á la bailía continuaba: •e semblantment tractarets del offici de
baíUe general ab tots aquells qui entendreu hi vuUen deis partits queus
serán moguts e ofertes queus serán fetes nos avisareu de continent
a fl que nos puxam elegir e acceptar aquéU que millor nos parega
(R 2939, f. 11).
(i) Apéndice
Digitized by
Google
APÉNDICE
I
Sentencia de D. Jaime el Conquistador fijando la corres-
pondencia ENTRE LA MONEDA DE DUPLO Y LA DE TERNO
Noveriat universi. Qnod coram nobis Jacobo Dei gracia Regi Ara-
gonum etc. post monete Barchinone de duplenco mutationem G. Bnr-
ges et M. Darters uxor eius proposuerunt quod ipsi septem solidos
de moneta duplenca pro tributo si ve censu qualibet sept imana Petro
de Li9aco civi Barchinone solvere tenebantur ratione cniusdam furni
quem pro ipso tenebant in emphiteosim. Nunc vero idem P. tantum-
deni pro dicto censu de moneta nova temenca contra justiciara petiit
et exigit. Set quoniam continebatur in instrumento emphiteotico sive
censuali quod census constitutus de moneta curribili solveretur et mo-
do temenca sit curribilis Barchinone dicebat Petrus de Li^aco G.
Burges et Mariara de Arteis eius uxorem ad solutionem monete de
ternenco constitute noviter mérito compellendum. Et cum hinc inde
tara Ínter predictós quan inter quosdam alios in dubium fuit revoca-
tum verum ratione illius clausule scilicet monete curribilis barchinone
dominis censualium deberet tantundem recipere de hac moneta ter-
nenca quantum de veteri de duplenco Nos Jacobus Dei gratia etc. cum
essemus apud Barchinonara in nostro palacio constitutus quia negocio
rum emangencium varietas et subgectorum interpellationes f requenter
dant occasionem condendi novam constitutionem habito consilio A.
per eandem gratiam episcopi Barchinone et sanioris partis clerico-
rum cedis eiusdem ac civium Barchinone et curie nostre sapieatium
predictam questionem dirimere cupientes decernendo statuimus quod
dictus P. recipiat solutionem á G. Burgués et a M. Darteis uxore
eiusdem meneta nova ternenca ad valorem et extimationem monete
Digitized by
Google
-(93)-
Aeteris de duplenco videlicet lili golidos et octo denarios pro VII so-
lidis de duplenco et sic de cetero dicimus observandum in ómnibus
eensualibus quantecumque fuerint quantitates quod pro III solidis
vel III denariis monete veteris de duplenco solvantur dúo solidi vel
dúo denaríi presentís monete de ternenco. Hec autem in hoc casu
volumus obtinere et in pendentibus negociis et similibus in futurum
verbo curribili in instrumento censuali apposito in aliquo non obstante
cum propter illud aliquod pactum in contrarium positum nuUatenus
intelligatur lata apud Barchinonam in consistorio domini Regis in
palacio suo VI julio anno Domini M.CC.LX. (R. 11, f. 229).
II
Juicio contea bl baile de Peepiñán
Noverint universi Quod undécima die ante festum Sancti Joannis
baptiste mensis junii scilicet idus junii anno Domini M® CC LXX^
quarto comparuit coram nobis Jacobo Dei gratia etc. Johannes Sicar-
di A. Raynérii G. de Ferráis G Carbonii et alii plures de villa Perpi-
niani in claustro domus fratrum predicatorum et proposuerunt contra
Martinum de triliano baiulum Perpiniani verboteneus et nihilomi'
ñus in scriptis plura capitula ut inferius continetur. Quibus receptis
nos Jacobus Dei gratia etc. ad inquisitionem faciendam contra dictum
Martinum de triliano procesimus et recepimus testes quos predicti vo-
luerunt producere contra ipsum. Quibus publicatis in presencia pre-
dictorum et Martini del trillar et tradíta copia dicto Martino nos dic-
tus rex asignavimus diem dicto Martino et predictis denunclatoríbus
si aliqua vellent obicere contra dictum Martinum ad diem jovis se-
quentem in domo predicatorum in predicto Claustro. Et predictis de-
nunclatoríbus et dicto Martino in nostri presencia constitutis dictus
Martinus obtulit nobis quasdam excepciones juris et defensiones. Qui-
bus oblatis renunciavit et conclusit et petiit sentenciam terri super
predictis. Unde nos Jacobus Dei gracia Rex predictus visis ómnibus
capitulis contentis in predicto claustro et predictis denunciatoribus et
dicto Martino in nostri presencia constitutis dicta inquisitione et dictis
testium diligenter examinatis habitoque super predictis baronum et
prelatorum et jurisperitorum diligenti consilio et tractatu supor primo
capitulo videlicet super facto astrugie uxoris Petri Cornelerii macellarii
de qua dicebatur quod dictus Martinus posuerat homines armatos in
quolibet capite cuiusdam vie in quo morabatur dicta astrugia et quod
cum scalis volebat ascenderé domum ipsius ut cognosceret carnal iter
dictam astrugam et quod dolóse maritum suum miserat pro bobus emen-
Digitized by
Google
-(94 )-
di8 cum predicta nec aliqua predictorum in ipso capitulo contenta non
sint probata contra dictum Martinum ímmo dicta Astrugia excusat
dictum Martinum per suum testimonium dicendo quod numquan
habuit rem secum nec etiam ipsam sollicitavit de hoc licet pluríes
locutus fuisset cum ea in carrigiis nec etiam per interpositam perso*
nam nec scit aliquod de contentis in capitulo. Idcirco absolvimus
dictum Martinum super hiis que in dicto primo capitulo continentur.
ítem, super secundo capitulo in quo continetur quod Mártinus dilige-
bat honeste quandam mulierem conjugatam nomine Perpianiana uxo-
rem Petri de Millenis et quod curavit cum duobus hominibus ville Per-
pinjani ut emerent sacatam avellanarum a marito suo ad malgar. Cum
nicbil sit probatum nec aliquis testis deponat super hoc. Ideo dictum
Martinum ab his que in dicto capitulo continentur sentencia liter ab-
solvimus. ítem, super tercio capitulo videlicet super quadam mullere
de fiter sive de ovillers cum qua dicebatur dictum Martinum habuisse
rem cum teneret ipsam captam et maritum suum cum non sit proba-
tum contra eum aliqua nisi quod P Gros dixit quod audivit dici ab
A de Canoes quod dictus Mártinus habuerat rem cum ea et idem A
deponit se nescire aliquid super ea nisi quod vidit eos loquentes ad
invicem in curia. Ideo dictum Martinum ab his que continentur in
tercio capitulo sentencialiter absolvimus. ítem, super IIII capitulo
cuiusdam puelle que erat pediseca hospitalarie de Clerano cum qua
dicebatur dictum Martinum habuisse rem cum ea per vim et eam des-
fiorasse cum nihit sit probatum de contentis in capitulo nisi quod est
probatum por confesionem dicte puelle quod fuit missa ad hospicium
dicti Martini et quod fuit ibi retenta de maturcia ad pulsacionem
cimbali de ladre de clerano cum qua dicebatur dictum Martinum ha-
buisse rem cum ea per vim et eam desflorasse cum nichil sit probatum
de contentis in capitulo et quod dictus Mártinus osculatus fuit eam sed
non per vim Idcirco ab his que in dicto capitulo continentur sentencia-
liter absolvimus eum ... quia constat nobis per capitula nobis oblata
quod ipsi calumpniose plura crimina denunciarunt .. que si probassent
nos ex debito regali officii teneremur dictum Martinum non solum pe-
nam pecuniariam mulctare sed etiam ultimo suplicio condempnare.
Idcirco predicto G. Carbonii G. Raynerii. Jo. Sicart G. de Ferráis in sex
mille solidos barchinonenses nobis prestandos sentencialiter condemp-
namus Lata sentencia in claustro fratrum predicatorum Perpiniani V
nonis julii anuo Domini M CC LXX quarto, presentibus Gr. vececomite
Caprarié G vicecomite Castrinovi Gaucerando de Urgió R. Fortis de
bello podio R. do Capn>iria et Dalmacio de Castro novo et alus pluri-
bus (R. '20, f. 291;.
Digitized by
Google
m
Cauba juzgada por Don Jaimb sn quinta instancia
Quod cum causa dintins agitata fuisset ínter Raymundum de
villaviridi agentem ex una parte et Michaelem Petri de Paterna quon-
dam et Todam eius uxorem ac Petmm Ferrarii nomine procurato-
rio eiusdem Tode ex altera defendentes super una jovata et media
terre inter eram et vineam et ortos sitas in liria et suis terminis.
Et in ea causa pro Raimundo de villa viridi contra partem adver-
sam qnatuor sententie late fuissent prima scilicet per magistrum Yin-
centium precentorem Maiorice et canonicum valentinum et secunda
per magistrum Guillermum dé Arbesia ac tercia per magistrum Ri-
cardum quarta etiam per Albertum de Lavania judicem curie nostre
prout in ipsis sententiis latius noscitur contineri. Nihilominus tamen
ab ipsa última sentencia lata per prefatum Albertum de Lavania ad
Nos k dicto Petro Ferrarii procuratore dicte Tode extitit appe-
llatum. Unde Nos Jacobus Dei gracia rex predictus visis et intellectis
ómnibus et singulis senteniis predictis ipsoque facto plenarie intellecto
ipsas sentencias supradictas tamquam bene et justa latas sententia-
liter confirmamus Mandantes ut exequtioni mandetur pront in eis
latius continetur. Non obstante quod pars dicte Tode sit absens cum
jn dicto facto pro predicto Raymundo de villaviridi quatuor ut dictum
est sentencie sint jam late et sic super appellatiene ultime sentencie su*
pradicte late per dictum Albertum pars dicte Tode sit nullatenus au-
dienda. Data Candie XI K marcii anno Domini MCCLXXV. (R 20.
f. S22.
IV
Cuestión entre Templarios y Hospitalarios resuelta por
ARBITROS PRIMERAMENTE Y DESPUÉS POR DON JaIME.
Noverint universi Quod cum discordia questiones et contentiones
graves et diversas verterentur inter venera bilem fratrem A. de Cas-
tronovo magistrum milicie Templi in Aragone et Cathalonia et fratres
Templi et homines bajulie de Novellis ipsius ordinis ex una parte et
fratrem Berengarium de Almenara gerentemvices magistri ultrama-
rini ordinis hospitalis Hierosolimitani et fratres ejusdem ordinis ac
homines suos ville de Mayllen et bajulie ejusdem ex altera super ho-
micidüs injuriis et talis sen abscisione arbomm et vinearum ac alii^
Digitized by
Google
-(96)-
maleficiis hinc inde factis et datis. Nos Jacobus Dei gratia Rex Arago-
num Majorice et Valencie comes Barchinone et Urgelli et dominas
Wontispesulani intendentes discordias dictarum partium ad concor-
diam revocare et sedare omnia amicabiiiter et de plano ne maius pos-
set Ínter dictas partes scandalam exhoriri volumus et fecimiis quod
partes predicte super predictis questionibus et controversiis in arbitros
compromitterent qui predicta amicabiiiter terminarent Et sic partes
predicte compromisserunt super ipsis in arbitros sive arbitratores vel
amicabiles compositores scilicet in Joannem Egidii Tarini civem civi-
tatis Cesarauguste et Martini Petri de Osea (1) sub pena duomm mille
morabatinorum alfonsinoruní auri a partibus stipnlata invicem et pro-
missa. Ita scilicet quod dicti arbitri haberent plenum posse et autori-
tatem cognoscendi de dictis questionibus et difñniendí per se vel alios
de plano per forum aragonis et sine strepitu judicii presentibus parti-
bus vel una presentí Eligentes pro tertio arbitro si dicti dúo arbitri
circa diffinitionem dictarum questionum dissentirent Petrum Lupi des
lava; promittentes sub pena predicta stare et par ere super predictis
cognitioni arbitrationi et diffinitioni dictorum duorum arbitrorum sci-
licet Johannis Egidii et Martini predicti si in simul concordarent et si
discentirent arbitrationi cognitioni et diffinitioni alterius ipsorum con-
cordantis cum dicto Petro Lupi deslava tertio arbitro prout hec in com-
promisso facto inter partes predictas plenius contineri noscuntur. Quo
compromisso facto partes predicte petitiones contra se invicem propo-
suerunt coram arbitris supra dictis. In quibusquidem petitionibus inter
alia fuit a parte Templi et hominum suorum propositum et petitum
quod per homines hospitalis fuerunt abscisse hominibus Templi plures
arbores fructifere et dúo mille nongente triginta et noven vites et pro
parte fratrtim hospitalis et hominum suorum fuit inter alias plures pe-
titiones et demandas quas proposuerunt propositum et petitum quod
homines Templi et valitores sui absciderunt hominibus hospitalis de
Mayllen plures arbores fructíferas et quadraginta et tres mille et cen-
tum quinquaginta et noven vites. Quibus quidem petitionibus oblatis
et responsionibus hinc inde a partibus factis super ipsis prout in actis
inde confectis plenius continetur unus de supradictis duobus arbitris
scilicet Martinus Petri de osea et tertius arbiter scilicet Petras Lupi
deslava predictus super confessatis a partibus ad sententiam siñe dicto
Johanne Egidii quoarbitro (coarhitro) dicti Martini Petri processerunt .
In qua sententia ultra alias condempnationes in ea contentas condemp-
naverunt partem templi parti hospitalis pro unaquaque arbore abscissa
in LX solidos et fructibus erundem amissis ex earum abscisione doñee
essent redacte ipse arbores in statum in quo erant quando abscisse fue-
(1) Los dos fueron Justicias, aunque este último no lo cita Blancas,
Digitized by
Google
runt et pro pi-edictis quadraginta et tribus mille et centam quinqna-
glñta et noven vitibus abscisis hominibus de Mayllen predictis ab
hominibus Templi condempnavemnt canden pa.rtem Templi ad restitn-
ciüñem fructuum cuiuslibet anni qui de ipsis vitibus exirent, doñee
ipse vites que abscisse fuerunt essent créate per templum et in eum
Btatum redacte quo erant quando ipse vites abscisse fuerunt dominis
tamen ipsarum jurantibus quantum valeret fructus ípsarum perdites
de unoquoque anno. Et etiam quia in dicta sententia iidem Petrus
Lupi et Martinus Petri asseruerunt vites pro arboribus debent intelligi
nichilominus etiam pro unaquaque predictarum quadraginta et trium
mille et centum quinquagínta et novem vitium partem templi in LX
solidos... condempnarunt. Predicta vero sententia sic lata magister et
fratres Templi sencientes se multipliciter in dicta sententia agravatos
ad nos cum festinancia recurrerunt asserentes eam nullam esse ut pote
contra forum Aragonis et forma compromissi latam et in eo máxime
quia condiciones in compromisso apposite non fuerant adimpleto
propter quod dictus Petrus nullam habebat jurisdictionem necnon
etiam et quia pro unaquaque vite abscissa in LX solidos fuenmt con-
dempnati. Et supplicantes nobis ut partibus et arbitris convocatis de
plenitudine postestatis nostre deberemus in facto predicto sententie
videre. Et eam ut pote nullam ipso jure pronunciantes in eodem facto
lacere quod faceré deberemus. Nos autem intellectis predictis diem
magistro Templi et fratri Berengario de Almenara gerentivices magistri
predictis necnon etiam et Petro Lupi deslava ac Martino Petri de Osea
predicto diem assignavimus qua super predictis coram nostra debeant
presencia comparere. Quiquidem Magister Templi predictus et Petrus
Lupi et Martinus Petri predicti et etiam Johannes Elgidii ad diem
assignatam ante nostram presentiam comparuerunt et consequenter
presente facto R de Crebayno ordinis hospitalis comendator domus
hospitalis Cesarauguste cum quibusdam alus fratribus ejusdem ordi-
nis fuit propositum et objectum contra dictam sententiam per partem
Templi ipsam sententiam nullam esse ut pote quod erat ut dicebat lata
contra formam compromissi et contra forum Aragonis per quod judica-
re debebant arbitri memorati rationes plures super hiis in scriptis et
verbo ac foros etiam allegando. Ad quas rationes per Petrum Lupi et
Martinum Petri predictos ín scriptis et verbo similiter responsum et in
deffensionem dicte sententia allegatum extitit multitpliciter coram no-
bis Unde nos Jacobus Deig ratia Rex predictus visa et perscrutata sen-
tentia predicta et auditis ac intellectis excepsionibus et rationibus con-
tra ipsam appositis et deffensionibus ac responsionibus ad ipsas excep-
sienes factis habitisque super predictis deliberatione et consilio ac trac-
tatu cum venerabili Terrachonensi Archiepiscopo et Episcopis ac richis
hominibus militibus et civibus tam Aragonis quam Cathalonie quam-
pluribus in nostra curia constitutis coram quibus cartam compromissi et
MlMOBIAa.— VUI 7
Digitized by
Google
-(98)-
predicta sententia et appositiones predicte recítate et perlecte fuerunt.
Cum invenirimus sententiam predictam contra formam compromissi
et contra forum aragonis ac properam esse latam et in eo specialiter
quia condiciones quedam in compromisso apposite non fuerunt complete
et in eo etiam quia dictus Martinus Petri de osea non discordavit cum
Johanne Egidii coarbitro ejusdem antequam ad sententiam procede-
rent cun dicto Petro Lupi tertio arbitro quod prius fieri debebat secun-
dum formam compromissi cum antea idem Petrus Lupi potestatem
pronunciandi non haberet. Et ea quia pro unaquaque vite abscissa ac
si esset arbor ultra fructus et creacionem earundem fuerunt LX solidi
judicati cum in foro aragonis non contineatur pro vite abscissa ipsam
aenam deberé persolvi. Atendentesque quod, dicta condempnatio sola
dictarum quadraginta et trium mille et centum quinquaginta et novem
vitium scilicet LX solidi pro unaquaque vite ascendit ad tantán su-
mam ultra aliam condempnationém predictam ratione ipsarum vitium
factam quod nedum vites predicte abscisse sive tálate hominibus hos-
pitalis imo etiam et terre in qua ipse vites erant fúndate et tota baju-
lia de Mayllen et quinqué etiam similia loca pro summa pecunie ad
quam dicta condempnatio ascendit deberent non solum esse emmen-
data immo etiam et esse vendita perpetuo cuicumque; habito etiam et
invento de consilio curie nostre predicte quod in pro dicenti pro arbo-
re fructífera abscissa siné volúntate sui domini deberé persolvi LX so-
lidos pro pena non debet intelligi vitis aliqua nisi esset vitis parrali in
pilaribus elevata de térra nec est etiam in aragone fieri hactenus usi-
tatum. Attendentesque insuper Petrum Lupi deslava et Martinum Te-
tri de Osea predictos ac Petrum Lupi jam dictum máxime in quantum
majori quam dictus Martinus Petri fulget sententia clericali et qui
tertius erat et debebat esse comunis utrique parti mious prudenter et
nimis presumptuose egisse ac sentenciasse in predictis ac multum in
eisdem errasse quia in tanta quantitate per eos judicata judicare ausi
fuerunt sic propere et sine majori et maturiori consilio ac etiam sine
nostro et sic cum sciant foros aragonis et sint literate et discrete persone
sine culpa de predictis non esse ut pote qui preter alia in quibus contra
forum fecerunt non servarunt in sua sententia forum aragonis dicentem
quod deficiente foro debeat recurrí ad sensum naturatem et ad equita-
tem cum ipsi Petrus Lupi et Martinus Petri inferendo dictam senten-
tiam conti;^ forum aragonis predictum expresse judicaverint judican*
do scilicet contra sensum naturalem et contra omnem equitatem
cum judicaverint pro qualibet vite abscissa LX solidos ultra condemp-
nationém fructum et nutrimenti vitium earundem ut patet per ea que
superius sunt jam tacta. Necnon etiam in eo contra jus commune pro-
nunciaverint contra forum aragonis et contra forman compromissi*
Idcirco cum ad regale pertineat officium jura eondita declarare et male-
facta in sui jurisdictione corrigere debite ac puniré predictum Petrum
Digitized by
Google
-(99)-
Lupi deslava in mille morabatinis et dictum Martínum Petri de Osea
in qaingentis morabatinis aori prestandis nobis quia sie enormiter
errarunt sententialiter condemnamus et predietam per eos latam sen-
tentiam atpote contra formam compromissi et contra fomm aragonis
et sensom naturalem et contra omnem equitatem latam de plenitudine
potestatis nostre sententiamas et decernimus esse nullam. Lata senten-
tia in Algezira in domo Seteni de juzeu II idus novembris anno Domini
MCCLXX tertio presentibus venerabilibus Berengario Terrachone Ar-
chiepiscopo. A Barchinonensi episcopo. et fratre Andrea episcopo
Valencíe G. episcopo illerdensi, Jacobo electo oscensi et nobilibus Ar-
tallo de Lana. Garcia Ortiz de Aragra. Ferricio de Li^ana. P. Martini de
Lona. G. de Podio. Jacobo de Cervaria R de Moneada. G. R. de Mon-
chada et ploridos alus in caria constitatis (R. 19, f. 78).
Juicio criminal visto ante Don Jaime
Noverint aniversi. Qaod Martinas Ferrarii civis et habitator Valen-
cie accessit coram nobis Jacobo Dei gratia Rege Aragonam. etc., et
saam denanciationem obtnlit in hanc modam. Yo Marti Serra denanci
a vos seynor Rey de merce e de dretara ab clamosa insinaacio qaen
ferrer matoses ab tres flls seas zo es saber ferrer matoses e bernard
matoses e bertholomea matoses e dan parent sea R. Matoses e de
P. Sanxo ab an fill sea per nom Pelegri e den Garcia loqaer e den
Jayme tixidor e P. sent celoni marines e de bn. Melio draper e de
bn. Mathea e de dos filis qai foren den Gil. za rovira ab tota la com-
payna den ferrer matoses e den P. sanxo e ab daltres moltz asaltearen
en carrera pablica e trencaren lo cami e asgaayren me qae venia de
la taala del cambi e ab ma boneta e robaren me e tolgren me de la
boneta en diners Qaatre mil solidos e pías e en altres coses valentz
mille solidos e tolgeron me an coltell e nafraren me de daes nafres
mortals e feriren me de moltz colps de pilotes do plom e de pedrés.
On deman per lo damontdit fnrt e robaría e per lo esvayment e tren-
cament de carrera e de cami e per les altres demontditz crims fazatz
enqaisicio contra los damontditz e aqaella feita enantetz contra aqaels
segons far e raho. Saper qaa denanciacione illoram contra qaos at
sapra denanciatam fait recepimas jaramenta et deposiciones ipsoram
ac sabseqaenter saper negatis a dictis denanciantis ratione dicte vio-
lencie allégate processimas testes fecimas recipi diligenter ac dictoram
testiam dicta sive depositiones fecimas pablicarí et ea qae partes
iam dicte dicere volaerant saper dicta denanciatione. audiri feci-
Digitized by
Google
-( 100 )-
mus et eorum allegationes et rubricas viderrfecimus et exaininari
ut in actis plenius continetur. Tándem volentes juxta criminis seu
criminum qualitate procederé ne maleficia remaneant impunita et ne
alus detur materia similia faciendi ad condempnaciones íaciendas
processimus ut infra sequitur. Nan cum nobis cont-tet quod predicti
ferrarius matoses et Petrus Sanxo acordada ment cum aliqnibus homi-
nibus deferentibus arma fecerant insultum sumendo vindictam inva-
seruDt sive insultum fecerunt contra dictum Martinum Serra invia
pública infra civitatem Valencia. Idcireo sequentes forum Valencie in
hac parte predictum ferrarium matoses et Petrum sanxo in centun
morabatinos auri condempnamus quam penam secundum forum Valen-
cie solvere tenentur. ítem, quia nobis constat quod ferrarius matoses
tune vulneravit dictum Martinum cum cultello in capite infra dictam
civitatem ut ipsemet ferrarius confessus est. Idcireo et ipsum Fe-
rrarium in sexaginta Morabatinos auri condempnamus. et nichilomínus
quod restituat pro expensis eidem Martino septingentos solidos quas
expensas idem Martinus juravit se fecisse in mediéis et alus occasione
dicti criminis taxacione a nobis premissa et juramento subsequente
prestito ab eodem Martino. ítem, quia nobis constat de dicta violencia ..
in qua violcDcia invasione sive insultu dictus Martinus campsor
de tabula cambi veniens quia deferri faciebat quemdam cabacium
sive bonetam in qua dicebatur esse moneta auri et argenti que dictus
Martinus asserit et jurare paratus est se valens quinqué mille solidos
amisisse taxatione a nobis premissa sequentes forum Valencia jura-
mento subsequente ab eodem Martino prestito dictes ferrarium matoses
et Petrum sanxo in dandis et solvendis eidem Martino sententialiter
condempnamus Quas quantitates condempnatorias precepimus persol-
vi eidem Martino infra mensem. ítem, quia secundum forum Valencie
victus victori in expensis debet condempnari ideo taxatione a nobis
premissa et juramento subsequente prestito a dicto Martino predictos
ferrarium matoses et Petrum sanxo in septingentos solidos ratione
expensarum et pro expensas factas ab eodem Martino occasione dicte
denunciacionis et in prosecucione eiusdem dandis et solvendis eidem
Martino bine ad mensem sentencialiter duximus condempnandos et
absolvimus omnes illos qui denunciati fuerunt quia nichil contra eos
invenire potuimus. Lata fuit hec sententia in xa ti va in domibus domi-
ni Regis de lalgema XV k. januarii anno Domini M** CC*^ LXXX® ter-
cio presentibus testibus la. de Cervaria G. de Castrouciolo Geraldo
Arcioreto A. Calaf et pluribus alus. (R. 19, f . 97).
Digitized by
Google
-( 101 )-
N0MBR/.MIENT08 DE LUGARTENIENTE
Infans Petras. Illustris Regís Aragonis filias viris nobilibas et di-
lectis richis hominibas militibas civibas infancionibas et alíis ia Regno
Aragonis constitatis. Salatem et Dilectionem. Cam propter diversa
negocia per diversas partes terre nobis commisse a dicto domino rege
patre nostro distrahi habeamas at possimas commani et singaloram
atilitatibas providere nec circa easdem partes contínae esse possemas
set nanc in hiis nunc in illis nos oporteat commorari ne propter absen-
tiam nostram aliquoram jasticia differatar nec malefactoribas detor
aadacia delinqaendi nobili et dilecto viro nostro Atho de Focibas
procarationem et amministrationem regni Aragonis daximas commit-
tendas. Ita qaod aadiat et terminet cansas, maleficia paniat et faciat
omnia alia qne procarator faceré consnevit. Qaare vobis dicimas et
mandamus qaatemos eamdem in Procnratorem Aragonis tenentes ei-
dem de cetero respondeatis et obediatii in omnibas de quibas Procu-
ratori Aragonis consaevistis et tenemini responderé. Assistentes in
hiis eidem etiam. in hiis que circa procarationem predictam necessaria
sen atilia fuerint aaxilio consilio et favore. Nos eidem enim saper
premissis committimas vicea nostras. Datam Barchinone III nonis sep-
tembris anno Domini Millesimo CCLX nono. (R. 37, f. 1).
Noverint aniversi. Qaod Nos P. etc. Stataimus et concedimas vobis
karissimo primogénito nostro infanti Alfonso qaod in Regnis Aragonam
et Valencie et in Catalonia teneatis locam nostram et geratis vices
nostras in andiendis et determinandis omnibas caasis tam civilibas
qaam criminalibas per nos vel per jadices vestros ordinarios sea dele-
gatos et in comisionibas faciendis de caasis et alus processibas et in
faciendo exeqationibas et in paniendis malefactoribas corporaliter
vel peccaniariter et in ponendis et statuendis vicariis sea alus jadici-
bas ordinariis proat nos faceré possemas personal iter constitati sal vis
nobis appellat ion ibas qae fient a sententiis vestris tantam primas vero
appellationes qae fient a sententiis vicarioram sea jadicam ordinario-
ram vel delegatoram sea alioram officialiam per vos volamas termi-
nari. ... Datam Cesaraagaste XV k. decembris anno prefixo (1284).
(R. 43, f . 66. V).
Nos Jacobas Dei gratia Rex Aragonam. etc. Attendentes qaaliter
olim ^er nos extitit ordinatam qaod inditas et karissimas infans^ Jaco*
bas primogénitas noster sit general regni Aragonis procarator et qaa-
liter ipsam prefecimas offlcio memorato et quia ipsius infantis etas
non patitar teñera tot continuas et assidaas labores sabire qaod reqai-
Digitized by
Google
-( loa )-
rit et exigit officium autedictnm. Id circo de nobilitate fidelitate et in-
dustria yestri nobilis Artaldi de Luna plurimum confidentes vos in
generalem vices gerentem dicti infantis qui ad ipsum procurationis
jam dicte officium in regno Aragonis usque ad nostrum beneplacitum
providimus statuendum. Ita quod vos dictum officium procurationis
nomine dicti infantis regatis et exerceatis bene et legaliter in dicto
regno Aragonis jus et justiciam cuilibet tribuendo et omnia alia facien-
do que dicti officii sollicitado requirit et que ratione procurationis jam-
dicte possit faceré dictus infans. Cognoscatis etiam et decidatis causas
appellationum quas ad nos emitti contigerit in regno predicto dum a
dicto regno Aragonis fuerimus nos absentes. Nou tamen de illis possi
tis cognoscere que a vestris sententiis vel vestrorum judicum fuerint
interjecte Mandantes per presentes universis et singulis prelatis reli-
giosis baronibus militibus officialibus civibus et hominibus villarum
et aliis universis per regnum Aragonum constitutis quod vos pro gene-
rali gerenti vices dicti infantis habeant et teneant et vobis pareant et
obediant in hiis ómnibus ia quibus ratione dicti officii procurationis
dicto infanti obedire et parere tenentur. Datum Cesarauguste tercio
idus marcii anno Domini millesimo trescentesimo quarto (R. 231,
f. 12 V).
Alfonsus etc. Nobili et Dilecto nostro Guilaberti de Crudiliis Greren-
tivices Procuratoris in parte regni Valencie pro Ínclito infante Petro
karisimo primogénito et generali procuratore nostro. salutem etc. Licet
de foro Valencie appellationes ad Nos emisse a sententiis prolatis per
delegatos justiciarum vel aliorum officialium etiam nobis ab ipso regno
absentibus ad nostram curiam devolvantur. Nosque possimus cognos-
cere et cognosci faceré de iisdem. Attamen quia onerosum et valde
laboriosum gentibus nostris conspicimus pro hujusmodi appellationibus
nobis vel dicto infante extra dictum regnum in remotis agentibus
ad curiam nostram attendere. Idcireo volentes subditos nostros releva-
re laboribus et expensis omnes causas appellationum supradictas quas
ad nos emitti contigerit quequam ad nos de foro fuerint d<íVolvende
nobis tamen vel dicto infante a dicto regno absentibus et illas etiam
que usque in hodiemum diem ad Nos emisse fuerint que coram preces-
sore vestro in dicto officie vertebantur vobis comittimus per presentes.
Nos enim ut de ipsis secundis causis appellationum possitis per vos vel
subdelegatos á nobis cognoscere vel cognosci faceré nobis vel dicto
infante a dicto regno absentibus ut est dictum et etiam de eis qne jam
ducebantur coram precessore vestro et eas fine debito terminare plenam
vobis auctoritate presentium concedimus facultatem. Data Ilerde X
kalendas julii anno Domini M^ CCC^XX^ octavo. (R. 604, f. 98 v.).
Digitized by
Google
-( 108 )-
VII
Informe de Gimeko Pérez de Sílanova sobre una cuestión
DE FUERO
Serenissimo et magniflico domino domino Jacobo Dei gratia Regi
Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice Comitique Barchinoneac Sáne-
te Romane Ecclesie vexillario ammirato et capitaneo general i. Eximinns
Petri de Salanova Justicia aragonis pedum ac manuum oscnla se eias
gracie comendando. Recepi vestres litteras quas michi missistis ratio-
ne questionis seu dubitationis que est orta inter vos ex una parte et
venerabilem episcopum dertusensem ex altera propter appellationes
loci de Alma^ora qui locus est in regno Valencie situatus et ad forum
et usum et consuetudinem aragonis populatus et pro parte vestra es^
dictum et allegatum quod seoundum forum et usum aragonis appella-
tiones hominum locorum ordinum seu religiosorum ad vos pertinere
noscuntur. Et ex parte dicti Episcopi est allegatum quod non est talis
usus nec forus. Et pósito quod sic esset quod ipse episcopus et prede-
cessores sui fuerunt et sunt in posessione ipsarum appellationum in dic-
to loco de Alma9ora a sexaginta annis citra. Et quod vos habito consi-
lio cum sapientibus aragonis et alus tune in curia existentibus decre-
vistis quod non obstantibus obiectis pro parte dicti Epicopi non potuit
nec debuit dici quod ipse episcopus esset nec fuisset in possesione dic-
tarum appellationum Cum vos de jure utendo in aliquibus locis in qui-
bus generalem jurisdiccionem exercuistis et exercere intendebatis te -
nebatis ipsam jurisdictionem super alus. Máxime in dicto loco de Al -
magora qui est populatus ad forum et usanciam aragonis. Et voluistis
certifican á me an dicta determinado si ve declarado per vos factafucrit
insta et de foro et usu aragonis ut predicta in dictis vestris litteris la-
tius continetur. Quibus michi mandastis quod vos de predictis certifica •
re curarem. Ad que celsitudini vestre respondeo quod secumdum fo •
rum et usum regni aragonis vos habetis appellationes in ómnibus locis
ordinum religiosorum et Episcoporum et ita cotidie in aragone serva -
mus de facto. Et dominus Vitalis bone memorie Episcopus oscensis qui
composuit quemdam librum fororum scripsit expresse quod appellatio-
nes que fiunt á justiciis villarum et castrorum religiosorum et clerico -
rum debent fieri ad justicias domini Regis propinquioris civitatis vel
ad Dominum regem si maluei^^ít appellare et hoc expresse dixit in ti •
tulo de foro competenti libro secundo. Et sic credo pro certo vos juste
et bene dictam determinationem seu declarationem f ecisse et hoc etiam
jura inminunt et doctores notant que hic allegare non curo quia per
sapientiores me sunt in vestra curia allegata .
Digitized by
Google
^( 104 )-
. . . . Sciatis etiam domine quod si aliqui extranci litigant in locis
aliquoram baronnm aragonis et contingat aliquam partem appellare^ ad
me appellant et iníanciones etiam habitantes in locis baronum si civi-
liter litigant ad me appellant et causas criminales iníancionum justicie
baronum aüdire non possunt sed ad me remittuntur. Et ita servatur in
ómnibus premissis. Dominus vos conservet regimini regnorum vestro-
rum per témpora longiora Scripta Cesarauguste octavo kalendas
madii. (24 de Abril principios del (siglo XIV). (Cartas reales).
VIH
Consulta del Justicia García Fernández de Castro
Petras Dei gratia Rex Aragonum Valencie Sardinie et Corsice Co-
mesque Barchinona. Dilectis et fidelibus suis Gerenti vices Procurato-
ris in regno aragonis, Justicie aragonis et Justiciis, Baiulís, Merinis,
Calmedinis, Juratis, ceterisque judicibus ordinariis et delega tis et alus
offlcialibus et subditis nostris civitatum villarum et aliorum locoram
nostrorum regni aragonis presentibus et futuris ad quos huius rescrip-
ti nostri et provisionis sen sanctionis series pervenirent. Salutem et di-
lectionem. Eterni judiéis providentia de cuius vulta recta judicia pro-
deunt et iura prodesse noscuntur providit ab alto principes et presides
orbis terre actibus humanls preficere ut iustorum et delinquentium
merita digna censura judicii tractarentur sic quod justis pro retribu-
tionis tramite responderetur ad gloriam et delinquentibus qui iure re-
gulan abdícant responderetur ad penam. Igitur dive bonitatis arbi-
trum regni nostri prefecture fastigium in nobis velut in successore le-
gittimo collocavit ut transgresorum insolencias potestas nobis tradita
flecteret et puniret et subditorum fidelium qui a semitis mandatorum
nostrorum non deviant obsequia digne retribucionis comercio compen-
saret. Sane cum exclamationis et conquerentium plurium ad aud en-
tiam nostram sedulo clamore pervenerit quod plures clerici tam sim-
plici quam coniugati in civitatibus villis et locis predictis degentes per
iurgiorum materias dissenssiones et scandala plurima suscitaverint Ín-
ter Íncolas coramdem ob quod publica vacilat utilitas et status pacifi-
cus civitatum villarum et locorum predictoram et per consequens to-
tius regni diversi modo contúrbatur quique ut layci et laycaliter ince-
dentes et in ómnibus conversantes ac velut layci laycorum cetibus
adherentes offlcia justiciatus judicature juratorum consiliariorum advo-
catorum procurationum et tabellionatus ac administrationes aliaque pu-
blica seu secularia offlcia et ministeria de jure et de foro ac ratione cleri-:
cis interdicta assumere non verentur divinas utique in hoc et humanas
Digitized by
Google
-( 105)-
regalas offendentes et cum in ipsis deliquisse reperiuntur ac pro coin«*
missis per eos excessibos et criminibas ad publica jadlcia trahuntur
ut nostram jurisdictionem eludant et debitam proinde*effngiant ultio-
nem ac justicie circumvenire possínt in clericali habitu et tonsura al>
quotiens reperiuntur ac se láyeos denegantes pro clericis representare
clericale privilegium labiis allegantes licet re vera aliqui eorumdem
paulo prius in factis et officiis predictis negaverant clericatum et qui
personali sunt supplicio puniendi pro commissis celeribus debita libe-
rantur ad quorum exemplum alii elationis spiritum assumentes in vi*
ros justos seviunt et paciñcos indesinenter offendunt dum impunes
transiré respiciunt quos ad personalem penam iuris sanccio condemp-
naret. Nostroque incumbat regimini vias et modos exquirere quibus fo-
mitus odiorum exclusis idem incv le stabilispacis et concordia perpetué
comode divina favente clemencia perfruantur et uniformitas exteriori-
bus actibus observata interiorem in eis representet et foveat unitatem.
Idcireo volentes ad jurisdictionis nostre et jurium subditorum nostro-
rum conservationem prout convenit debite providere cum unusquisque
manere debeat in ea sorte qua vocatus existit et quod uni deditum
est alius non usurpet promiscuisque actibus rerum of fíela non turben-
tur sed suO gradu quilibet sit contentus. (Prima pars. Et hec pare pro-
videt circa eos qui in universitabus preferent. (1) Sanccimus et perpetuo
statuimus vobis et vestrum cuilibet mandantes ac districtius inhiben
tes sub indignationis nostre pene incursu quatenus de cetero in civita-
tibus villis et locis predictis quando aliquem velaliquos ad officia jura
torum consiliariorum advocatorum procuratorum tabellionatus et alias
ad^ninistraciones seu consilia vel tractatus aliaque publica ministeria
predicta preferri seu admitti vel promovéri ac disponi contigerit aliquos
portantes tonsuram velqui ipsam tonsuram aliquo tempore allegarunt
veldeincepsallegaverint quantumcumque coniugati existant velut layci
seu laycaliter incedant laycorum consorciis adherentes ad dicta officia
administraciones consilia tractalus aliaque recularium ministeria quo*
cumque nomine vel titulo nuncupentur predictis dericis interdicta nu-
llatenus admittatis seu etiam eligatís. (Secunda para istud verbum sci-
veritis ducit dubia multanam de modo sciendi multa possint ocurrere
et dubitaciones varias inducere). Nec ipsos vel eorum aliquos quos ele-
ricos esse (hic injudiciis providet) sciveritis vel velle gaudere privile-
gio clericali vel ipsum alias allegasse ant in dicto habito cum tonsura
repertos fuisse ad patrocinandum vel considicandum in curiis nostris
aut alias inibi advocationis pro se vel alus [istud verbum multa dubia^t
disconvenienzia inducit nam durum est pro suo iure clericum in sua
persona non audire) vel etiam procuratoris officium quomodolibet ex-
(1) Las frases en bastardilla son notas marginales del Justicia.
Digitized by
Google
-( lí» )-
ercendam nullatenas admittatis. Nosque eorum administraciones
exeroicia consilia jnratias et regimina ofñcioram administracionam
advocatíonum procurationum consiliariorura tractatnum alioramqne
ministeriorum publicoram sen secularium predictornni ac omnia alia
que per ipsos ant eonioi aliqnem qni contra sanccionem et statntnm nos -
tram huiusmodi se eligi et assuníi presumpserint in premissis et circa
premissa acta f uerint sive gesta ex nunc pro tune irrita esse decernimns
et censemus ipsaque vacuamus prorsus viribus et efectu. {Terdapars ei
penalts.) Elt nichilominus eligentes seu admitientes scienter dictos ton*
suras portantes vel qni ipsas allcgarant vel allega verint in futumm ad
offlcia et consilia et omnia alia et singnla snpradicta aut aliqaa ex eis
quociens contra sanccionem et statutum nostrum huiusmodi fecerint vel
venire presumpserint preter indignationem nostram quam ipso facto
incurrant pene mille aureorum quam a bonis suis per procuratorem nos-
tram fiscalem absque remissionis gracia volumus exigi et levari cum
inea inciderint decernimus subiacere. Insuper providimus et ordinamus
quod de cetero predictis clericis etiam coniugatis non committantur
commisiones causarum ñeque appellationum per nos aut per nostros
officiales et si fíat quod dicte commisiones et quidquid ex eis secutum
erit careant prorsus viribus et effectu. {Quarta pars. videturad omnia
predicta generaZis). Et ut sanctionis et statuti predicti efectus lucidus
vigeat volumus quod omnes illi qui ad prelibata offlcia et administra-
ciones consilia tractatus {ista verba indudue quod injudiciis et curiis
omnes qui justiciam petunt non admitantur injudicium nisi primo ju-
rant quod non portábunt tonsuran nec eam állegabuntjuncto verbo su-
pra pósito ubi dicit pro se quod quidem videtur absurdum nec est ne-
risimüem dominum re^em hoc xoluysse sed cálamus dict^ntis hoc fe-
cit) aliaque ministeria et offlcia predicta publica eligi et admitti volue-
rint ante omnia jurent et jurare tencantur coram offlcialibus nostris
seu illis ad quos eorum eleccio presentatio seu recepcio spectat et
pestient aut spectabit et pertinebit in futurum quod non portant tune
nec etiam portábunt nec allsgabunt tonsuram in futurum (istud ver-
bum importonum et contra Deum et temerarium prestariti tale sacra-
mentum et ricipienti et videtur esse extirpandum ae alia bone consti-
tucionis inflciat) ipsumque statutum annis singulis electionis tempere
offlciorum predictorum in ómnibus et singulis civitatibus villis et locis
predictis voce preconia aut alias nunciari et publicari volumus et ju-
bemus ne super eo ignoranciam valeat a quoquam allegan quibusvis
provisionibus litteris seu mandatis per quoscumque tam a prede-
cessoribus nostris quam hobis specialiter vel generaliter obtentis hucus-
que aut a nobis de cetero obtinendis sub quacumque forma verborura
concessa fuerint quas et que vacuamus prorsus viribus et efectu obsis-
tentibus nuUo modo. Data Cesaraüguste Kalendis marii anuo Domini
millesimo CCC trisesimo nono (R. 1056, f. 84).
Digitized by
Google
^( 107 )-
Hxaniliter celsitndini vestre fació notnm quod ex aliquibua conten-
tis in sanctione vestra quam prídie per carias jadicum et vestroram
officialiam publican mandastis oriantur dnbia aliqaa de quibns dis-
creti - dompnus Petrus Lanaya et dompnos Dominicas Sancii Doto ju-
risperiti cives Cesarauguste tam de re qaam ex coUoqaio per me cam
eis et quibasdam alus sapien tibas habito sant plenarie instracti qae
dubla angas tiam et tríbalationem inferunt cordi meo cam psalmista
dicente: tribalatio et angustia invenerant me, mandata taa meditatio
mea est Angustia vero est michi et tribalatio ut indifferenter ab óm-
nibus ad curiam justiciatus veníentibus habeam exhigere sacramen-
tum quod non portant tonsuram nec portabunt in futurun nec eam
allegabunt. Nam saltem verbum illud quod non portabunt in futurum
per quam darum est. Et semper salva reverencia qua decet regie cel-
sitndini revereri loquendo cum licencia videtur illa forma sacramenti
dicta sancione contenta (quod non portabunt tonsuram) esse temeraria.
Contrarium enim videtur omni rationi quod ego non audiam aut allí
vestri judices venientes et justiciam nisi primo prestent sacramentum
quod in futurum numquam tonsuram portabunt et si ita habeat obser-
van sequetur hoc quod in uno anno quingenti aut plures habebunt
tale sacramentum prestare solum in curia mea quod erit valde contra
I)eumquod illi sine nota perjurii non possunt si velint ad sacros
vel ad religioncm et cultum dívinum se deputare Nam sanccio ista
habet iuxta médium quod pro se aut pro alus ad patrocinandum
vel procurandum non admittantur et in fine sanccionis dicit quod ut
lucidius observetur quod non admittantur nisi primo prestent sacramen-
tum supra jam dictum. Insuper videtur contra eclesiasticam liberta-
tem Et hoc idem videtur de advocatis licet non sint in tanta numero-
sitate sicut alii qui per se vel per alios procurando petunt eis justiciam
exhiben Et veré ut credo et sentiré possum temerarium est michi ex •
higenti tale sacramentum et prestanti et ambo in foveam cadimus et
contra Deum temeré facimus propter quod angustia michi quia spina
pungit conscienciam meam et tribulor quia contra Deum. Et propte-
rea mandatum vestre sanccionis est michi in meditatione set in maiori
meditatione mandata Dei quia super omnia servanda sunt Et nunc de
advocatis curiam justiciatus est multum depaupérala Nam consueve-
rant ante istam sanccionem in curia cotidie decom et quindecim sa-
pientes convenire. Ex quibus in consilio ad expeditionem negociorum
multum proficiebam et nunc vix conveniunt tres vel quatuor Et istos
etiam raro possum et cum dificúltate habere nam adhuc non jurarunt
tres advoca ti et isti propterea jurarunt quia sunt bigami. ex quorum
sapíentium defectu est michi anxia in consiliis habendis et non ita cito
gentes possunt expediri, quod est michi multum (crave et gentibus
dampnosum Et si ad audaciam mihi non reputaretur dicerem quod
satis in Curiis sufficeret ut portantes tonsuram aut illi qui eam allega-
Digitized by
Google
-( 108 )-
mnt ant de cetero allegabunt non admitterentur ad procnrandum vel
patrocinandom et qnod forma illius sacramenti cessaret. Nam yidetor
quod sagramentam prestari non debeat vel saltim non sit prestandnm
sub premissa forma propter quod cum hnmili et debita reverencia
qua decet vestre regie demencie suplico ut super his de benigna et
sólita gratia velitis michi et Curie quam pro vobis exerceo salubriter
providere tam saluti animarum quam negociis expediendis salubre
remedium imparciendo. Et ut regia maiestas de ystis plenius informe-
tur mitto ad curiam vcstram transumptum dicte vestre sanccionis cum
aliquibus signis extra possitis ubi dicta dubia oriuntur et ut comuniter
sapientlbus videtur sunt disconveniencia racioni que plenius in consi-
lio vestro discussa ut dominationi vestre videbitur decidantur taliter
quod Deo serviatur et nobis super hoc oportune provideatur.
Vester humilis serviens Garsias Ferdinandi de Castro Justicia Ara-
gonis. (Cartas reales).
IX
SCSPENSIÓX DE LA FACULTAD DE ELEGIR JUSTICIA EN LA COMDNIDAD
DE CALATAYUD, hecha Á INSTANCIA DS LA MISMA
Nos Petrus, etc. Ad nostrum noviter clamor pervenit auditum et
jam deduceramus veris relatibus plerum quod in partibus aldea-
rum civitatis Calatayubii tot hodie latrunculi et homicide incederunt
nedum extranci sed etiam sub ipsorum umbra naturales nostri quod
homines ipsarum aldearum absque metu mortis nisi bene 'associati
vix audent extra eisdem aldeis incedere immo nec in aliquibus ex ip-
sis aldeis tuti existunt et de ipsis malis hominibus cum sint ex eis qul
in dicta civitate consanguíneos et amicos habent de potentibus ipsius
civitatis qui eos protegunt et def endunt Justicia vel alii officiales eius-
dem civitatis aliquorum timore et aliorum favore correccionem faceré
non audent nec valent. Unde nisi super eo succurratur breviter pos-
sent dictis aldeis depopulacio et alia dampna irreparalibia evenire.
OpuB est ergo in casu isto et etiam in convicinis dictarum aldearum
videlicet in f rontariis Castelle sint alique gentes extranee de quibus
formidandum est, de tali et tam potente persona non naturali vel habi-
tatrlce civitatis predicte eiusdem civitatis justiciatui provideri que ad-
versus dictas malas personas velit et audeat procederé rigorose et ubi
dicte gentes extranee dictam civitatem vel aldeas dampnificare temp-
tarent super defensione ipsarum civitatis et aldearum sciret et posset
viriliter providere. Et de his nobis commune dictarum aldearum novi-
ter per suos nuncios suplicarunt de quo supplicasse non ambigimus
Digitized by
Google
-( 109 )-
concilium et habitatores civitatis jum dicti si sic dictonun latrunculo
rum et homicidiomm maleficia ac díctarum extranearum gentium Ím-
petus formidarent .... Pro restauratione igitur aldeamm predictamm
et utiqae pro bono statu civitatis predicte propter necesitatem predic-
tam vobis Didaco Garsie de Vera comittimus officium justiciatus
dicte civitatis et aldeamm snaram hinc ad quinqué annos proxime
nunc venturos .... Datum Terrachone tercia dic aprilis anno a Nati-
vítate Domini MCUCLXX. (R. 972, f . 117).
SUPSB JU8TI0IATU BUBRIANE
Nos Petras Dei gratia Rex Aragonum etc. Attendentes quod licet
de íoro et privilegio juratis probis hominibus et universitati ville de
Burriana concessis competeré dinoscatur anuatim eligere justiciam
dicte ville. Quia tamen prout eos rerum experiencia docuit et preteri-
torum consideratio que rationem probabilem solet induoere de futuris
satis instruxit per habitatores sivo vicinos eiusdem ville qui ad ipsum
officium preferuntur fállente ipsos vinculo párentele et affinitatis seu
necessitudinis debito instigante nequit et plurimum efectus justicie co-
mode inibi exerceri ex quo impunitio criminum pluribus prebuit au-
daciam delinquendi. Et propterea cogitantes quod illorum regimin
favore vel odio fluctuante status dicte ville manere non poterat in
tranquillo nisi per nos provideretur officio memorato nobis humiliter
suplicarunt ut cum ipsi nunc sine tamen eoram preiudicio ad tem -
pus dumtaxat subscriptum restituissent >obis et bajulo dicte ville
nomine nostro recipienti predictum justiciatus officium pro nostre vo-
luntatis arbitrio libere disponendum dignaremur de persona idónea
providere. Nos... confidentes de fide .. Eximini (^^apata comendamus
(ei) officium justiciatus ville (predicte) ... Datum Valencie XII k. ja-
nuarii anno Domini millesimo CCCXL sexto. (R. 959, f . 17).
En el mismo Registro, f 46, hay un documento parecido referente
á Horella.
Tratado DB BXTBADICIÓN DB 0RIM1NALK8 ENTRE ARAGÓN Y CASTILLA
Al muy alto e muy noble Don Pedro por la gracia de Dios Rey da-
ragon de Valencia de Serdenya de Corsega Conde de Barcelona.
Don Alfonso por esta misma gracia Rey de Castilla de León de Toledo
de Gallicia de Sevila de Cordova de Murcia de Jahen del Algarbe e
senyor de Molina como a Rey que mucho amamos é preciamos e de
quien mucho fiamos e para quien querríamos mucha honra é buena
Digitized by
Google
^( lio )-
ventura e tanta vida é salut como pora nos mismo. Rey fazemos vos
saber que vimos vuestra carta en que nos embiastes dezir que recibie-
rades vuestra carta de respuesta de otra que que nos aviades embiado
sobre fecho de la presión de Gabriel Argilaga et Domingo Larguer que
diziedes que mataron á Ibérico Turel de Barcilona hermano de Bemal
Turel vuestro escrivano los quales nos fezimos prender por vuestro
ruego Et porque nos embiastes rogar que vos los embiassemos et vos
embiamos dezir que non era costumbre entre los reyes quando tales
fechos como estos acaescia de enbiar presos los malefechores al regno
do fizieron el maleficio salvo si es avenencia entre los reyes e que si
vos queriedes que vos embiassemos los dichos Gabriel e Domingo que
nos embiasedes vuestra carta que si algunos de los nuestros regnos
feziesen algunas mafeturas e se acogiessen al vuestro regno que nos
los feciessedés enbiar porque nos mandassemos fazer justicia dellos.
Et vos embiastes nos dezir que vos plazia muyto por bien de justicia e
por buen estamiento de los nuestros regnos e de los vuestros que sea
postura e abenencia entre nos e vos e que assi lo prometiedes vos teñir
e cumplir e si algunos malfechores die nuestros regnos fecho el malefi-
cio se acogiessen á los vuestros regnos que vos luego que por nuestra
carta ende fuessedes requerido mandariades e fariades prender los di-
chos malfechores e aquellos presos manda riedes e fariedes levar presos
a aquell o aquellos que nos quisiessemos que los podiessen sacar fuera
de la vuestra tierra e traer a la nuestra presión salvamente o do nos
quisiéremos e nos que ñziessemos esto mismo. E que nos rogavades
que vos embiassemos presos los dichos Gabriel et Domingo porque
dellos podiessedes mandar fazer justicia. Et Rey sabet que nos plaze
de la dita abenencia que sea daqui adelante entre nos o vos. E por lo
cumplir asi mandamos luego entregar los dichos presos á Pero Mar-
tineg de Mora á quien vos nos enbiastes á rogar por vuestra carta que
los mandassemos entregar. E por esta nuestra cartaprometemos de lo
tener é cumplir que si algunos malfechores de vuestros regnos fecho
el maleficio se acogieren a los nuestros regnos nos luego que ende por
vuestra carta fuéremos requerido mandaremos e faremos prender los
dichos malfechores e los mandaremos e f aremos levar presos á aquel i
o aquellos a quien vos quisieredes que los puedan sacar de la nuestra
tierra salvamente e levar ante vos o do vos quisieredes. Porque vos
rogamos que assi como nos lo embiastes a dezir por vuestra carta que
lo cumplades cada que algunos malfechores de los nuestros regnos se
acogieren. E desto vos embiamos esta carta sellada con nuestro seello.
Dada en Sevilla dotze dias de setiembre Era mili e trecientos e setenta
é siet años Jo Pero Perres de la Cámara la fij screvir por mandado
del Rey. Yo Sancho Mudarra. (Año 1339. Cartas reales).
Digitized by
Google
-( 111 )-
Fbaomática de Juan II regulando la inspección de los juzgados
Pragmática sanction et ordinacion por el S. Rey feyta laqual
inviolablement quiere e manda seyer observada por el rigient el
oficio de la governacion del regno de Aragón e por el acessor de aquell
receptor e advocado fiscal del dito senyor en el officio de la dicha
governacion e por todos los otros officiales de la dicha Cort di
mediantes los capiteles infrascriptos e siguientes.— Primerament el
eho S. Rey quisiendo reformar el officio de la dicha Governacion e
dar orden que justicia enel regno sia ministrada e que sus regalías e
interesses sian conservadas segunt a su servicio cumple ordena quiere
e manda que el rigient el officio de la governacion del dito regno en-
semble con los officiales de su Cort sian tenidos discorrer en cada un
amyo fuera de 9arag09a por el dicho regno ocho meses en aquellos
lugares do sera mas necessario e los negocios lo requerirán a consello
del assessor del dicho rigient e del receptor qui de present es por el
dicho Senyor Rey en el officio de la dicha governacion o de aquel qui
daqui adelant hi sera En esta forma que el dicho rigient haya de
aturar e ature en cada un lugar do arribara por aquel tiempo o tiem-
pos que los negocios lo requerirnn faziendo cridas publicas por do-
quiere que arribara e sera deliberado por el con los susodichos que
aturara en la ciudat villa o lugar do ira e por aquel tiempo que los
fechos lo requerirán a los pobres dando advocado e procurador e scrip
turas francas que justicia querrán demandar car assi el dicho S. Rey
lo quiere e manda al advocado e procurador fiscal de su senyoria en
la dicha Cort lo fagan a saber es que a los pobres advoquen e procu-
ren francos porque la justicia por inopia del demandant no perezca e
los quatro meses restantes a complimiento del anyo quel dicho Rigient
con su cort residezcan e aturen en la* ciudat de ^arag09a.
ítem, encara el dicho senyor rey por mayor observación del sobre- .
dicho capitel ordena quiere e manda que si el rigient el officio de la
governacion o cualquiere otro official de su cort a qui el dicho Senyor
rey da salario recusaran dilataran o diferirán de nohir a discorrer por
el regno o no servaran ni compliran las cosas contenidas en el dicho e
precedient capitel e segunt el tenor de aquel singula singulis ref erendo
que en tal caso no le sia contado salario ninguno por aquel tiempo o
tiempos que instado o requerido de páranla o en scripto por el dicho
receptor haura recusado o no querido fazer lo sobredicho
ítem El dicho Senyor Rey considerado que las enquestas a los
oficiales suyos e otras personas a inquisición submesas de fuero en el
dicho regno buenament fazer no se pueden sin gran cargo e despensa
Digitized by
Google
-( 112)-
de la Cort por el modo que flns aqiií se son fechas en tanto que no se
troba quien de present quiera disoorrer por el regno a fazer aquellas
e los malos offlciales restando sus excessos impunidos por tanto el
dicho S Rey quisiendo,en aquesto de condecent remedio provehir
ordena quiere e manda que el comissario de las enquestas a fazer
aquellas sia en la Cort de la Governacion donde ay continuament
advocado e procurador fiscal do su senyoría los quales entendiendo
en sus ofñcios ordenaran e instaran lo que cumple al servicio de dicho
senyor en las enquestas conhun mesmo salario.
ítem que de todas las peccunias que por via de composición pro-
cehiran de las enquestas o remissiones que se otorgaran por virtud de
las presentes nuestras ordinaciones o otras comissiones nuestras que
no pertenezcan al offlcio de receptor de la cort del regient el officio de
la governacion mas solo de las comissiones particulares el.... receptor
e otros comissarios sian tenidos pagar a la nuestra scrívania e a
nuestro prothonotario.... en nombre de aquella por causa e razón de
drecho de sello a razón de'dotze dineros por Hura de toda la quantidad
que composado e recebido hauran.
ítem, encara el dito senyor rey no obstant que a los comissarios de
las dichas enquestas sia siempre dada facultat de composar e remeter
aquellas quiere el dicho senyor Rey que las remissiones que se hau-
ran de dar a los offíiciales por las compjsiciones fechas con el dicho
receptor se hayan de fazer e atorgar en persona del dito regient el
offlcio de la governacion.
ítem, el dito S Rey ya se sia que por pragmática antiga de los
reyes de Aragón predecessores de su senyoría sia ordenado e dispuesto
que ningún preso por delicto alguno detenido no pueda seyer dado a
caplieuta ni Murado de la preson sin consentimiento e voluntad de su
trasorero por conservación de sus intereses e preheminencias e regalías
e otros interesses fiscales e aquella mesma pragmática, deva seyer ser^
vada en la dita governacion como el dicho receptor faga aquel mesmo
officio en la governacion que el trasorero en casa del dicho Senyor
Rey pero el dicho Senyor Rey a mayor cautela quiere de present e
manda al dito Governador que aquella mesma pragmática sia servada
en la governacion in ómnibus et per omnia et el contrario no faga en
ninguna manera por quanto assi cumple mucho a su servicio,
(Los demás ítem se refieren á la recaudación de las composiciones.)
Data in civitate Calataiubii XII die septembris anno a nativitate
Domini MCCCCLXI. (R. 3411, f. 35).
Digitized by
Google
LOS VESCOMTES
CERDANYA, CONFLENT Y BERGADA
Mbmobxas.— mi.
Digitized by
Google
Digitized by
Google
LOS VESCOMTES
DE
CIKMffl, IMT I BCMÍ
MEMORIA
LLBOIOA EN LA
Real Academia de Buenas Letras de Barcelona
loi díes 28 de Marg y 18 d'Abril de 190t
per raoftdémioh de número
D« Joaquim Miret y Sans
BARCELONA
Imprempta de la Casa provincial dk Carttat
Gftrrer de If ont»legre, número 5
1901
Digitized by
Google
Digitized by
Google
INTRODUCCIÓ
La Cerdanya geográfica compren tan sois la plana que, des
deis enlayrats boschs de Font-romeu y del CoU de la Perxa, s'es-
tén fins a les serralades de Tosses y del Cadí. Mes la geografía
no manté concordancia ab Testat ethnográflch y polítich. Los
ceretans, des deis mes antíchs temps, ocupaven, a mes de la re-
ferida plana o valí, altres territoris fora de la conca alta del
Segre. En lo sigle v abans de J. C. los Ceretes y Acroceretes te-
nien ja les Uurs tribus en les comarques de Bergadá y Besalú, y
alguna arribara fins ais establiments d'Emporion, mentre que
per la part del Nort és quasi induptable que ocupaven també
les altes valls del Aude {Aldae o Atax), del Tet {Tede o Teue-
dum) y del Tech (Tecus o Tixsi)^ o sia, lo Capcir, lo Conñent y
lo Vallespir.
La organisació polítich-administrativa de les regions pirenen-
ques de la secció oriental de la serralada conserva, durant molt
temps, la conformitat ab Testat ethnográfich. Los habitants de
les valls de Ribes y de Lillet, en la conca superior deis rius Fres-
ser y Llobregat, los del Baridá, en lo pas natural de Cerdanya
al ürgell, y los del Capcir y del Conflent, situats en altres ves-
sants mirant a la Galia narbonesa, f ormaven imitat política, un
sol Qomtat en la Edat mitjana. Sembla que des de la época ro-
mana tenien la divisió administrativa en pagos. Bemat Alart
diu que la part occidental de la Cerdanya propriament dita, o
sia la conca del Segre, formava lo pago Baritanensis o del Barí.
Digitized by
Google
-( 118 )-
dá y que la part oriental constituhia lo pago Liviensis o de Llí-
via. Hi havia també lo pago Confluentis^ en la valí del Tet, y lo
pais de la monlanya del Aude^ antiga denominació del Capeír,
qui havia algún temps format part del pago Redensis, En quant
a les valls de Ribes y Lillet, és de creure que la primera entrava
en lo pago Liviensis y la segona en lo pago Bergitanensis. No obs-
tant, en documents del sigle xi, al fer referencia al territori de
Lillet, se diu pago Lililensis in comitalu Ceritanie, o sia que for-
mava un districte especial y separat deis altres que havém in-
dicats (1). Los notaris donaven sens distinció lo nom de pago^
territori o comtat, a distinctes comarques que no constituhien un
districte administratiu especial. Sia com vulga, totes les referides
comarques venien aglevades sots lo nom de comtat de Cerdanya.
«Toutes les populations cérétanes, diu lo citat Mr. Alart (2), se
groupérent, au neuviéme siécle, sous le gouvernement d'un chef
unique, qui, sans teñir compte des limites administratives des
Romains ou des circonscriptions ecclésiastiques, ni méme des
divisions de la géographie phisique, semble n'avoir obéi qu'á
une loi purement ethnographique, en réunissant en un seul fais-
ceau toutes les tribus d'origine cérétane.» Es un cas interessant
qui deu sempre cridar la atenció del historiador.
En Sampere y Miquel, en los importants treballs sobre Los
alarbs y la Cerdanya y la Invasión de los árabes en la provincia
de Gerona^ sostingué la opinió d'haverse mantingut sempre la
Cerdanya independent y Iliure deis sarrahins, sens empero ne-
gar la possibilitat d'haver aquests atravessada la valí, mes que
com a conqueridors, com a gaerrillers qui cerquen lo coneximent
de noves torres o nous enemichs. Sembla realment provable que
si la valí superior del Segre fou ocupada per los alarbs, ho de-
gué estar molt poch temps, potser no mes que cinch o sis anys,
per los de 730 a 735, poch mes o menys, puix en 736 trobam ja
lo gran cabdill Quintilla establert y fortiflcat en lo Montgrony,
punt que per ésser eminentment estratégich fa suposar que en
lo territori del nort, cap a la cordillera pirenenca, no podien sos-
tenirse los alarbs. Les valls altes o del naximent deis rius Se-
(1) La valí de Ribes sempre havia sigut considerada com part del
comtat de Cerdanya. Una escriptura del any 989 deya: in valle Cer-
daniense infra fines uel termines de uilla ventolano. Ventola és nn po-
blé de la valí de Ribes.
(2) Les stils de Vilefranche de Conflent, París, 1802.
Digitized by
Google
-( 119 )-
gre, Fresser, Llobregat y Tet, o sia la Cerdanya, Ribes (valí
Pedrera o valle Petraria), Lillet y Conflent, estaven donchs ja
reconquistadas per los cristians en la tercera década del si-
gle vin. Quintilla continua dominant en aquelles montanyes flñs
al any 778, data provable de la seua mort. Després, comenga a
descobrirse la influencia o intervenció deis aquitans o deis
franchs sobre aquell agregat de cristians independents. En 78B,
un estol de franchs s'apodera de la ciutat de Qirona, y en 797,
Lluis, fill de Carlemany, f eu la primera espedido a la Marca
d'Espanya, prenent les viles d'Ausona, Cardona y Casserres.
En aquest temps, o en los primers anys del sigle ix, sempre
abans de 808, segons creu ab f onament en Sampere y Miquel,
Carlemany disposava ja de la Cerdanya com de territori subgec-
te a son imperi, y la concedía al cabdill aragonés Aznar Galin-
do, qui és donchs lo primer comte benefician d'aquella regió, o
almenys lo primer que's coneix.
En les genealogíes del antich manuscrit procehent del priorat
de Meya, se diu que Garcia Belascot, un altre cabdill aragonés,
qui és de creure vívia en la segona meytat del sigle vm, gendre
del referit Aznar, fou agreujat per los seus cunyats (filis del
Aznar) y que per venjanQa repudia la muller. Matrona, contrac-
ta nou matrimoni ab la fiUa dlfiigo Arista, rey de Pamplona, y
ab la seua ajuda y la deis alarbs pogué despossehir de- son com-
tat lo seu sogre. Fugitiu Aznar Galindo, acaba per presentarse
a Carlemany, de qui obtingué la concessió deis districtes d'ür-
gell y Cerdanya (1).
(1) Lo comte Aznar tenia dos filis y dnes filies, Centnlns y Galin-
do, Matrona y Aillona. Centulus morí assessinat per son cnnyat G. Be-
lascot; Galindo snccehí a son pare provablement en Cerdanya, y mes
tart va rependre lo comtat d'Aragó; Matrona fou la esposa abandona-
da per Garcia Belascot, y Aillona és aquella tía de Vitiscle anomena.
da en 863 en judici devant lo comte Salomó.
Darrerament Mr. Calmette en un treball sobre les arrels de la
primera casa comtal de Barcelona, publicat en la revista Mélanges
d'Archéologie et d'Histoire, de la Escola francesa de Homa, repro-
duhit per lo periódich Lo Oeronés, ha esposat una nova opinió sobre
lo comte Aznar Galindo, fentlo pare de Suniefret, comte d'UrgcU, y
avi de Gnifre, lo comte püosus de Barcelona. Segons lo dit autor, axó
resulta senzillament de relacionar tres escriptures, ja conegudes y re-
lacionades per en Prósper de Bofarull, o sia la escriptura de oblació
Digitized by
Google
-( 120 )-
Sembla que son fill Galindo fou també comte de Cerdanya en
los darrers temps del sigle viii o en los primers del sigle ix, en-
cara que devém advertir que una persona tan conexedora de la
historia d'Aragó com és lo senyor Ximenez de Embun (1), asse-
de Rodolf y donació a Ripoll, del any 888, la sentencia donada a favor
del comte Guifre en la questió sobre lo lloch de Borredá, del any 886,
y la sentencia dictada per lo tribunal del comte Salomó de Cerdanya
a favor de Vitiscle en 862. En totes tres hi figura Eylon, tía materna
del comte Guifre en les dues primeres, y tía també materna ammita,
de Vitiscle en la tercera-, en aquesta, Eylon és anomenada filia del
comte Aznar Galindo, y Bofarull suposa si és la mateixa senyora de
les dues altrea escriptures y si Vitiscle és lo matex Guifre, lo comte
de Barcelona. Calmette cfeu, donchs, que des del moment que sembla
demostrat plenament que Guifre, lo comte pilosuSf era fill del comte Su-
niefret d'Urgell y que era nebot de Eylon, filia del comte Aznar Ga-
lindo d'Urgell-Cerdanya, la deducció porta a fer al dit Aznar avi pa-
tem del comte de Barcelona, y per tant que la casa comtal de Barcelona
era una dinastía nacional, era una familia fondada per un héroe nacio-
nal, no per un personatge franch, sino per un hispano. Per axó la
sentencia del comte Salomó deya que la vila de Sederet la havia
obtinguda lo comte Aznar per aua ruptura et aprisione per preceptum
Dompni Imperatoris, sicut ceteri Spanni.
Per admetre sens repugnancia la opinió de Mr. Calmette, deuria
abans esplicamos per qué entre lo comte Aznar y son suposat fill lo
comte Suniefret, govemá lo comtat d'Urgell lo comte Fredol, segura-
ment estrany a aquella familia, y ademes esbrinamos perqué en les
Oenealogies de Meya y de León, ahon se nomenen tots los filis del comte
Aznar, a qui se suposa fondador de la dinastía deis com tes d'Aragó,
no sia citat en alguna manera lo comte Suniefret d'Urgell.
Segons Calmette, deu abandonarse del tot la suposició d'ésser lo
comte Borrell d'Ausona avi del comte Guifre do Barcelona y pare del
comte Suniefret d'Urgell; mes dona la opinió de que Vinidilda, mu-
11er del comte Guifre de Barcelona, era filia d'aquell Suniefret fideíis
del Emperador Lluis lo piados, citat en lo diploma del any 829 y neta
d'un personatge anomenat Borrell, que no deu confondres ab lo refe-
rit comte d'Ausona.
Mes axó. per lo nostre estudi, és secundari; lo important és que, d'ad-
metre la opinió de Calmette, resulta que los comtes de Barcelona y los
d'Aragó teñen un mateix origen o fondador, lo comte Aznar Galindo,
posat en Cerdanya per Carlemany.
(1) Ensayo histórico acerca de los origenes de Aragón y Navarra
(Zaragoza, 1878), pág. 180.
Digitized by
Google
-( 121 ) -
gura que Aznar y son fill Galindo, conqueridors de Jaca y fon-
dadors del comtat d*Aragó, vivien en la segona meytat del
sigle IX, y eren coetanis de García Ifiiguez y de Fortun Garcés,
reys de Pamplona, o sia que retarda de mes d'una centuria la
existencia de tan notables cabdills, comparada ab la data que
donen en Sampere y altres autors catalans.
De totes maneres, en Tany 808 trobam a Fredol, Fredelas o
Fridel, com a comte d'Urgell y Cerdanya, y en 815 se'l veu a
Llivia signant una escriptura de donació al monestir de Taber-
noles de la celia de Sant-Esteve y Sant-Hilari, en lo territori de
Cerdanya que li havia donat TEmperador Lluis lo piados.
Si no está errada la data del acta de consagració de la cate-
dral d'ürgell, en Tany 819 Suniefret era comte d'Urgell y
Cerdanya. En 840, ab tota seguretat, existia un comte del mateix
nom en abdós territoris, sens que ün puga dir si son dues dife-
rents o una sola persones. Lo comte Suniefret fou, en 844, mar-
qués de Septimania, y segons sembla era lo pare de Guifre lo
comte pilostts, lo primer hereditari de Barcelona. Un deis ano-
tadors de la nova edició de la Histoire de Languedoc assegura
que lo comte Suniefret morí en 850 o 861. En 863 y 868, figura
com a comte de Cerdanya, Salomó, aquell de qui los cronistes
diuen, sens cap fonament, que fou comte de Barcelona.
En Botet, en son interessant treball Los condes beneficiarios
de Gerona, dona bones proves de que des de 872 fins a 876 fou
comte de Cerdanya Miró, fill del comte Suniefret, que acabam
d'anomenar, y germá de Guifre, comte pilosus de Barcelona,
axicom de que lo dit Guifre obtingué lo comtat de Cerdanya en
895 o 896 en concepto de successor o hereu del referit germá
Miró, reunint en sa ses mans los principáis comtats de la regió,
Barcelona, Girona, Ausona, Besalú, Cerdanya y UrgeU, mes no
los de Pallars y Empuries.
Tots los referits comtes de Cerdanya ¿eren amovibles, bene-
ficiaris, governadors posats per TEmperador deis franchs? No
res pot assegurarse deis primers, Aznar, Galindo y Fredol, y tan
sois devém recordar la observado d'en Sampere, de que en los
diplomes de Carlemany y Lluis lo piados, dirigits ais comtes de
Septimania y de la Marca d'Espanya, no hi figuren los d'Urgell
y Cerdanya ab tot y ésser cítats los de Barcelona, Empuries,
Girona y Rosselló. Axó, potser, no deu admetres com a prova
suficient de que UrgeU y Cerdanya, en los primers anys del
sigle IX se trobassen en estat d'independencia, o en estat de
Digitized by
Google
-( 122 )-
dependencia del marquesat de Tolosa, mes acusa un estat escep-
cional d'abdós territoris en lo temps de Carlemany.
Si és exacte que lo comte Aznar d*Aragó obtingué la Cerda-
nya en les derreríes del sigle vm, o principis del ix, y no en
temps de Caries lo Calvo, en tal cas la intervenció del Empera-
dor en l'establiment del comte de Cerdanya és induptable y fa
creure que tenia sobirania sobre aquell territori. En la donació
al monestir de Tabernoles del comte Fredol, en 816, hi háparau-
les qui indiquen que era comte benefician o que obtenía benefi-
cis del monarca franch. També en la sentencia del comte Salo-
mó, del any 863, sobre la reclamació de Vitiscle de terres que
havien sigut de son avi lo comte Aznar, se deya que lo darrer
les havia tingudes per preceptum domni Imperatoris,
Lo comte Suniefret, governador d'Urgell y Cerdanya, és
elevat per TEmperador al cárrech de marqués de Septimania,
en 844, elevació que fa suposar se tractava d'un funcionan o
oficial qui ja estava abans a les ordens directes del monarca
franch. Per altra part, en lo judici celebrat en lo Confient, en 874,
davant lo comte Miró de Cerdanya, se consigna, segons obsei'va
en Botet en la citada obra, que lo comte Suniefret, pare del
comte Miró, exercia la jurisdicció en lo Confient per nombra-
ment o precepto del Emperador. Totes aqüestes noticies indiquen,
ab seguretat, que los comtes de Cerdanya en lo sigle ix eren be-
neficiaris o carlovingis o carolingiens, segons la calificació usada
per los escriptors franceses.
Des de mitjans de la dita centuria, eren també comtes here-
ditaris, sens dupte. Sembla que lo comte Suniefret del any 840
era lo pare del comte Miró del 873 y que lo comte Guifre del
any 898 era germá y hereu del referit Miró. Guifre, comte de
Barcelona, Urgell y Cerdanya, al repartir sos estats entre los
distincts filis, senyala lo comtat de Cerdanya a Miró, qui fou lo
fondador de la dinastía de comtes partículars o proprietaris del
dit territori, dinastía qui dura mes de dues centuríes, flns que en
Tany 1117, per la mort del comte Bernat, sens descendencia Ile-
gítima, passá lo comtat a son parent Ramón Berenguer III de
Barcelona (1).
Durant lo período deis comtes beneficiaris, sembla que era lo
(1) Veges Tarbre geneal6gich que havém format deis comtes par-
tículars de Cerdanya.
Digitized by
Google
-( 123 )-
Conflent un pago unit al comtat de Cerdanya y governat per
vescomtes delegats del comte. Los territoris de Ribes, LlUet y
Bergadá ¿ana ven també en dita época units ab la Cerdanya? Alart
axí ho creu, puix diu en son llibre Priviléges el tures miinicipnux
de Rousaillon el de Cerdagne, que en temps del comte Guifre
(anys 896-898) lo comtat de Cerdanya cómprenla ademes del
Baridá, Bergadá y Ribes, lo Capcir, Conflent, Fonollet, la parfc
alta de la plana del Rosselló ab lo Vallespir, lo país de Besalú
y cert domini sobre lo Donassá, lo Sabartés y Perapertusa,
situats los tres darrers territoris respectivament en les conques
del Aude, del Ariége {Auriger, Arega o Aregiá) y del Verdouble
{Vernodiihruy^i), afluhent del riu Agli {Aquilinum),
En Prósper de BofaruU (1) pensa també que Guifre comte
pilosus de Barcelona, al morir, dexá a son fill Miró la Cerdanya,
Conñent y Bergadá, y que lo pago de Besalú lo dona condicional-
ment al altre fill Sunyer.
Que la valí de Ribes era part del comtat de Cerdanya sem-
bla demostrat, puix en lo sigle x se diu encara que la valí petra-
riense correspon al dit comtat. La escriptura de consagrado de
la iglesia de Sant-Jaume de Caralps, del any 978, diu que lo
bisbe d'Urgell vingué in comüatum cerdaniensem^ in valle pe-
trariense^ in uilla nuncupanle cheros albos ad consecrandum ec-
clesiam Dei.,.
També es induptable que les fonts del Llobregat ab la valí y
castro de Lillet corresponien en lo dit temps al mateix comtat.
Mes obscur és lo fonament deis drets que los comtes de Cer-
danya tenien ja en lo sigle x en la conca superior del Ariége,
especialment en los llochs de Merens, Ax y Lordat, qui son del
territori anomenat Sabartés o alt pais de Foix. Baudon de Mony,
en son llibre Relalions politiques des comles de Foix avec la
Cntalogne^ ha tractat aquest punt ab molta competencia.
En quant al Capcir o pais de la montanya del Aude, que for-
ma va part del antich comtat de Redez o Rasez, sembla que a les
darreríes del sigle ix estava ja en poder deis comtes de Barcelo-
na y de Cerdanya, a conseqüencia d'un desconegut conveni ab
los comtes de Carcassona.
Tenim, donchs, que tot lo macis de montanyes y valls que
compren les fonts deis sis rius Segre, Fresser, Llobregat, Tet,
(1) Condes Vindicados, I, pág. 124.
Digitized by
Google
Aude y Ariége, y dominat per les colossals altores del Puigmal,
del Canigó, del Carlit y del Cadí, formava al comentar lo si-
gle X una unitat politich-administrativay un comtat particular
que dura, sens alteració importante fins a la segona década del
sigle xn.
Sobre aquests distincts territoris, los comtes de Cerdanya esta-
blirent des del sigle ix los corresponents vescomtes o delegats,
ais qui destinam lo present treball, estudiant llur carácter y cro-
nología y la época de la llur transformació en feudataris o ba-
rons.
Digitized by
Google
PRIMERA PART
Los marqueses o comtes de la marca, establerts per los mo-
narques carlovlngis en tota la linia de les fronteres, y encarre-
gats en primer terme de la defensa del territori, no podien exer-
clr ab la deguda atenció les funcions judicials per estar dedicats
sempre a les operaclons militars. Quasi tots los autors asseguren
que tenien les mateixes atribucions judicials o administratives
deis demés comtes. Posats en situado mes perillosa y complica-
da, necessitaven precisament oficiáis subalterns o Uochtinents
per delegar les funcions administratives, y d'aqui la creació del
vescomte y del vicari o veguer.
En los siglos IX, X y XI trobam aquests oficiáis en Séptima*
nia y en Catalunya, pero no en Aragó ni en Castella. Mes enllá
del Cinca, la reconquesta s'ef ectuava de diferént manera que en la
nostra regió; allá los emperadors franchs no organisaren la mar-
ca o comtats especiáis. En Codera diu (1) que Aragó y Navarra
rebien la infiuencia del imperi de Carlemany ab lo intermedi de
la Gasconya y la Aquitania; y per axó arribava tan debilitada,
que quasi no's dexava sentir. No és estrany, donchs, que los his^
toriadors franchs parlen molt poch deis fets referents a Nava-
rra, Aragó, Sobrarb, Ribagorga y Pallars, territoris que no se sap
que tinguessen dependencia deis Emperadors.
(1) Discurso ante la Real Academia de la Historia, Madrid, 1879.
Digitized by
Google
-( 126 )-
En Traggia, qui no havia pogut estudiar los autors alarbs
com en Codera, pensava que Ríbagorga s'era entregada a la
dominació deis franchs des deis primers moments de la recon-
questa, mes dupta molt de que los carlovingis haguessen arribat
a establir la Uur autoritat en les vessants pirenenques d'Aragó,
ni que haguessen instituit en aquell territori eomtes govema-
dors. «Lo cierto es, afegeix, que los coetáneos franceses, que
tanto hablaron de sus condes en las marcas españolas, no nom-
braron los de Aragón, ni como capitanes fronteros, ni como feu-
darios de Francia, y es innegable que los hubo por las muchas
memorias que de ellas se conservan. (1)»
També assegura en Vicen9 de la Fuente que, en Aragó,
no troba rastre de la existencia de duchs ni de marqueses en
temps de la reconquesta, perqué no hi havia marca, y que los
eomtes del dit territori y los de Ribagorga eren cabdills inde-
pendents nascuts en la mateixa regió, los qui, com sempre
succeheix, de cabdills de la gent armada en temps de guerra,
passaren a ésser governadors o senyors de la gent quieta y en-
tregada al treball en temps de pau. De capitans de guerrers
s'elevaren a eomtes de la térra aragonesa, y mes tart a reys de
tot aquell pais (2); may no foren marqueses, en lo verdader
sentit de la páranla, és a dir, eomtes de la marca organisada
per los reys carlovingis.
Axó esplica també perqué en Aragó y Navarra tampoch
existiren los vescomtes (3), qui son dintre Espafia ima especiali-
tat de Catafimya, com a térra dependent del Imperi franch.
Les fonts d'aquesta institució son molt obscuros; avuy no se
coneix cap menció auténtica de vescomtes en temps del reys me-
rovingis. Schaffner trobá dues cites deis repetits oficiáis en di-
plomes deis princeps de la primera raga, mes la critica després
ha declarat falsos aquells documents. Sembla també que la men-
ció del vescomte, feta en la darrera redacció de la Lley Lom-
barda^ és una interpolació y ñns és duptosa la autenticitat d'al-
gun diploma de Carlemany que cita un vescomte.
Es, empero, induptable que en temps del gran Emperador ja
(1) Memorias de la Real Academia de la Historia, vol. IV.
(2) Estudios críticos sobre la Historia y el Derecho de Aragón.
II serie.
(3) En Castella, los titols de vescomte y marqués son també mo-
derns y d'importació estrangera.
Digitized by
Google
«( m )-
existia lo missus comitis o vescomte. Segons los estudis de Sohm
y Lasteyrie, missus comitis y vice comes son idéntichs funciona-
ris, mentre que son dlferents lo vice comes y lo vicarius.
Respecte del vice dominus sembla que era un oficial eclesiás-
tich, avuy nomenat vidame; mes en Cauvet, en son estudi del
Eíablissemenl des espagnols dans la Seplimanie dona una pro va
de que en molts cassos eren sinónims los noms vice dominus y vice
comes. En la acta de la informació testifical del mallus, tingut
en l'any 834 a Narbona, presidit per lo vescomte Esteve, hi és
anomenat vice dominuSy y no obstant era sens dupte un vice co-
mes, puix la qüestió afectava únicament a persones layques, sens
teñir cap interés ni inter venció lo bisbe y la iglesia narbonesa.
Se tractava de la reclamado feta per Teofret, proprietari de la
térra de Font-joncosa, contra un anomenat Dextre, y deis obsta-
cles posats per lo comte de Narbona a Joan, pare del repetit
Teofret, en la possessió de la dita proprietat.
Creyém que la opinió d'en Cauvet está confirmada per dos
documents de la Marca Hispánica. En la notitia iudicati pro ec-
clesia Gerundensi, any 843, se dona lo titol de vice dóminos a
Assemont y Heman, mentre que en la evacuatio et professio
Scluani mandatarii Adalarici de eadem re, del mateix any, se
diu Assemundo vice comité, y com és induptable se tracta del
mateix personatge del primer document, y ademes les dues es-
criptures son d'igual data y assumpte, tenim una prova clara
de que eren sinónims o d'indiferent aplicado los noms de vice
dominas y vice comes en Catalunya.
Fóra d'aquí y de Septimí^nia, lo nom vice dominus era en
general lo del delegat del bisbe per funcions de carácter tempo-
ral civil o polítiques, puix que los prelats exercien llavors una
part del poder públich y necessitaven alleujar Uur treball.
Des del regnat de Lluis lo piados se presenten ab mes fre-
qüencia los vescomtes. En lo Rosselló, a Elna, surt Adefons en
l'any 832; en lo comtat de Girona veyém lo vescomte Guifre,
com a llochtinent del comte Bernat en la qüestió sobre la juris-
dicció de Terradelles, en 841; Tany següent, figuren Ansemont
y Heman en lo comtat d'Empuries, qui devien correspondre ais
dos pagos Impuriense y Petralatense; també figuren dos vescom-
tes en lo comtat de Girona, en 860, anomenats Ermido y Radolf ,
y que suposam destinats ais pagos Gerundense y Bisuldunense;
diuen los autors que, en 868, Humfret, marqués de la Gocia, te-
nia un vescomte en Barcelona, Suniefret, qui és nomenat post co-
Digitized by
Google
-( 128 )-
milem prímum^ y que és aquell qui recomaná al governador
alarb de (^a,TSLgoqa, los religiosos qui anaven a cercar les reli-
quies deis mártirs de Córdova; en 869, nos apareix lo vescomte
Eldesindus intervenint en assumptes judicials, y en 879 figura lo
vescomte Petronus en la confessió, en judici, feta per Adiscle a
favor del bisbe de Girona sobre las terres d'üUá, qui, segons
creu en Botet, era veseomte del pago Impuríense.
Es, donchs, en Septimania y en la Marca d-Espanya ahon
comenga a donarse lo nom de vescomte al missus comitis, en la
primera meytat del sigle ix. En son principi, diu Lasteyrie, lo
missus era un apoderat o procurador a qui lo comte, per delega-
do especial, li encarregava la representado en acte determinat
de la seua competencia, com per exemple, per rebre un jura-
ment, convocar los litigants davant lo tribunal, publicar lo ban
per la reunió del exércit o per dirigir comminacions ais subdita
del príncep. Per lo tant, era un agent o oficial qui no tenia posi-
ció determinada en la gerarquía administrativa y estava enca-
rregat de molt distinctes missions. Després, lo comte dona ja la
representado ais missus per tots los negocis y funcions de la
seua jurisdicció, y Uavors f ou quan les capitulará carlovingies li
regonegueren un Uoch determinat en la gerarqüia administrati-
va. D'oficials amovibles, se convertiren en oficiáis regulars per
Texercici de la justicia.
Generalment tenien los comtes un sol vescomte en cada com
tat; pero, alguna volta se n'hi veuen dos o mes en un mateix,
com havém ja indicat en los comtats de Girona y Empuries, qui
tenien dos vescomtes, provablement un per cada pago o territo-
ri que formava los dits comtats catalans.
No deu confondres lo vescomte ab lo vicarius o veguer, puix
son dos funcionaris de diferent naturalesa. Beaudouin creu, ab
fonament, que lo vicarius era Tantich centenarius o thunginus
en la época carlovingia, y que consistía en un magistrat nom-
brat per lo comte, encarregat d'assegurar lo compliment de lea
sentencies, jutjant en nom y delegado del comte, esceptuats
certs cassos en qué tenia jurisdicció propria (1). Altres autors,
com Glasson, troben certa diferencia entre lo vicarius y lo cente-
narius^ essent lo primer de mes alta gerarquía, y segons en Pau
(1) Nouvelle Revvs historique de Droit frangais et étranger, any
1887, París,
Digitized by
Google
-( 129 )-
VioUet, en la época referida y en certs territoris tenia lo vicarivs
facultats molt limitades, no podent conéxer deis processos refe-
rents a qüestions de Uibertat o de proprietat immoble ni d'uquells
que poguessen portar a una condemnació a mort, mentre que en
altres parts del Imperi tenia lo dit magistrat les mateixes facul-
tats que lo comte en materia judicial (1).
En lo Forum judicum ja s'hi parlava del vicarias com d'un
oficial que, si no*s confonia, era molt semblant al tiufalh y al
milenarius. Lo tiufath era un magistrat o jutge visigótich ab
iguals funcions que lo cenlenaríus franch. Diu en Brutails que
ha trobat ja lo vicarius en lo Rosselló en Tany 844, en un diplo-
ma deis hostolenses o refugiats hispanos, y en un judici tingut
a Elna, en 832, hi figurava Sperandeo vigario (2). Nosaltres ha-
vém vist en la donació d'Uvifret (Guifre?), comte de Pallars,
a favor del monestir de Labax en 939 (publicada per Pasqual
en El antiguo obispado de Pallas)^ anomenat lo magistrat visi-
gótich, lo tiufath. «Ut si ego Uvifredus uel posteritas mea, diu lo
document, tam ñliis quam ex propinquis meis siue comes atque
prepositus siue Garplignus atque Tuifadus siue aliquis homo qui
hanc cartam irumpere voluerit...» En la escriptura de donació
feta per Fridel o Fredol, comte d'Urgell-Cerdanya, en Tany 815,
al monestir de Tabernoles (3) també s'hi troba la següent men-
ció del veguer y del tiufath: «Quod si ego donator, aut uUusque
homines, comes, uicecomes, uicarius, tiufadus, potestas maior
uel minor qui contra hanc carta donationis uenerit pro inrum-
pendum ..» Axó sembla una altra pro va de la conservado o re-
cort de les institucions y lleys visigótiques entre los pobles de la
Marca d'Espanya.
En Tany 980, firma Erimiro vicarii la donació del castell de
Cabra del Gaya, atorgada per lo comte de Barcelona a favoi*
d'Ervigi (4), y en 983 Bonifilius uicarius^ Ato uicnrius^ Leopar-
dtis uicaríus y Fakuzo uicarius firmaren també la escriptura de
(1) Glasson, Histoire du droit et des institutions de la France, vo-
lumen V, Paris, 1896.
Viollet^ Histoire des institutions politiques et administratives de la
France, vol I, Paris, 1890.
(2) Etude sur la condition des populations rurales du Roussillon
au moyen age, París, 1891.
(3) Villanueva, Viaje literario, vol. X, apend. V.
(4) Arxiu de la Corona d'Aragó, pergamí 19 del comte Borrell.
lfiifOBi<át.~Tni. o
Digitized by
Google
— ( 180 H
la dedicació del monestir de Sant Lloren^ de la valí de Broca,
en territori de Berga, sens dupte en concepte d'oficials del com-
te Oliva Cabreta de Cerdanya, Berga, Besalú y Conflent (1).
Lo vicariuSj anomenat mes avant veguer, fou donchs en son
principí un agent o funcionan del comte, y després vingué a
ésser lo representant de la autoritat reyal y com a institució po-
litích-administrativa ha subsistit fíns ais temps modems.
Com ja havém dit, lo vicarias no pot doncbs confondres ab
lo vicecomes.
La generalisació de la institució del vescomte en la Marca
d'Espanya y en Septimania coincideix ab lo gran moviment
feudal del sigle ix y per axó pogué transformarse molt prompte
en cárrech o ofici hereditari, transformado que mes tart pro-
duhi la seua emancipació o separació de la dependencia del
comte o del superior gerárquich.
Fou en lo sigle xi, y en certs punts en lo següent, quan lo
vescomte dexá de rebre lo nom del comtat en qué exercia son
ofici y prengué lo nom del territori o senyoriu que possehia,
creantse lo vescomtat territorial, que era un verdader féu mes o
menys important, una baronía o jurisdicció senyorial ab iguals
drets y obligacions feudals que tots los altres senyors. Llavors
lo vescomte no era ja un funcionan o oficial del comte, sino un
nou vassall.
Durant lo sigle x y part del xi, los vescomtes aparexen sots
una situació especial; ja son proprietaris d'una senyoría o juris •
dicció territorial pero no usen encare lo nom o titol d'aquella
possessió, sino que continúen prenent lo del comtat. Lo vescomte
del comtat d'Empuries, Guillém, se diu en Tany 997 uice comité
impuriense; en 1017 trobam a Dalmau uicecomiti^ bisuldunOy a
Guilém uicecomitis asperiensiSy y a Pere uicecomes fenoliotensis^
com a Uochtinents del comte de Besalú en los territoris de Fo-
noUet, Vallespir y Besalú; en 1019 figura Amat uicecomite ge-
rundense; y respecte del comtat de Cerdanya, se veuen en la es-
criptura de la dedicació del monestir de Sant LlorenQ del Berga-
dá, del any 983, les firmes de Bernat uice comité cerdaniense, y de
altre Bernat uice comité confluente, mentre que en lo judici tin-
gut en Cornelia del Conflent sobre les qüestions del comte Ramón
(1) Viaje literario, vol. X apend. 20.
Digitized by
Google
-( 131 )-
de Cerdanya ab son vescomte, en 1060, hi figura Dalmau uice
comes bergilanensis.
Tenim, donchs, que tots los vescomtes, comptanthi los tres que
tenia lo comte de Cerdanya en Cerdanya, Conflent y Bergadá,
rebien en los sigles x y xi encara lo nom del comtat o del pago
o dístricte.
Los primers vescomtes qui preñen lo titol del Uur particular
senyoriu o féu, segons los documents que havém vists en los ar-
xius de la regió catalana, son los vescomtes del comtat del Ros-
selló, puix que en l'any 1051 figura Guillém uice comitis de Tal-
zone en lo judici tingut en presencia de Gausbert, vescomte del
Vallespir, y en favor del monestir de Cuxá, sobre la térra de
Baho (1).
(1) En lo Tratado histórico de los vizcondes de RoseUón^ escrit per
en Joseph de Tabémer y Ardena, bisbe de Girona, en la primera
meytat del sigle xviii, publicat en la Revista de Ciencias Históricas ^
Barcelona, 1880, vol. I, s'estudia ab molt bon criteri y erudicio su-
perior a son temps lo carácter y atributs del vescomte com a oficial
del Comte. Afirma també que en son principi fou cárrech temporal
o vitalici, sens estar unit ab un féu particular o determinat, y que
exercia en tot lo territori del comtat la jurisdicció civil y criminal.
Afegeix que les dites dignidades de oficio se feren després hereditaries
y que eren conferides com un féu, per6<|ue essent difícil assenyalar en
quin temps los comtes carlovingis se convertiren de temperáis en
feudatariso hereditaris, tampoch és possible trobar la data d*aquesta
transformado en los vescomtes. «Habiendo pasado, diu, los condes de
oficiales ó gobernadores de los príncipes franceses á señores de los
territorios que gobernaban, no tardaron los vizcondes en querer per-
petuar asimismo el título en sus familias. Así vemos ya en Barcelona
que el vizconde se defería por sucesión regular y como á feudo desde
el año 996, en que Udalardo era vizconde de Barcelona y casi en el
mismo tiempo en los demás condados empezaron los vizcondes, que
todos estaban muy heredados en ellos, á incorporar á sus estados el
título de vizcondes y á poseerles por sucesión regular y feudal.» Y
després afegeix: «En este tiempo empezaron los condes á quitar á los
vizcondes aquel lleno de jurisdicción que tenían en los condados, pues
ennoblecidos éstos con la dignidad hereditaria, si hubiesen conserva-
do el gobierno del condado, podían un día levantarse con los conda-
dos, y así los condes procuraron emplearles en cargos militares, sepa-
rándoles de todo negocio político. Así, desde el año mil sólo hallo un
documento en que se vea á un vizconde (de Barcelona) ejercer la ju-
Digitizecí by
Google
-( 132 )-
Havent fet menció deis vescomtes del Rosselló, nos permetém
fer una digressió, apartantnos un moment del nostre obgecte,
per donar les noticies curioses que tenim recollides referents
ais dits tan poch coneguts vescomtes, qui eren senyors del cas-
tro de Tacione, Taxo o Talzo situat entre les viles d'Elna y Argeles
y no gayre apartat de la mar.
En Tany 858, trobam un vescomte Richelm en lo judici tin-
gut a Elna (Cartoral d'Elna, copiaten la Colleclion Moreau^ Pa-
rís, vol. II); en Tany 900, lo vescomte Vitiza dona sentencia so-
bre la possessió de la térra de Baho (Cartoral de Cuxá, CoU. Mo-
reau, vol. III); en 1043 apareix lo vescomte Oliva en la donació
d'un alou de Banyuls a la iglesia d'Elna (Cartoral d'Elna.
CoU. Moreau, vol. XXIII); en 1051, és anomenat Guillém vescomte
de Tatzo, en la referida escriptura publicada per Alart en lo Car-
^ulaire roussillonnais; en 1102, Ramón Uhalguer uicecomes de
Tazo y son germá Uch donen la iglesia de Sant-Quirse de Ca-
noas al monestir de la Grassa {Histoire de LanguedoCy edició Pri-
vat, vol. V); en 1106, atorgá testament lo vescomte Uch de Tatzo,
marit de Sibilia y pare de Jordana (Cartoral d'Elna, Coll. Mo-
reau, vol. XLII); en 1121 de la Encarnació, Bernat Berenguer de
Llupiá, vescomte de Tazón y la seua muller Jordana, filia del
vescomte Uch, feren una donació a la iglesia de Pontella (Marca
Hispánica, apend. 367); en 1128, Bernat Berenguer, vescomte de
Tedzon, firma juntament ab lo vescomte Berenguer Renart, de
Rocaberti, la escriptura de la concordia entre lo comte d'Em-
puries y la iglesia de Girona (Marca Hispánica^ apend. 376);
en 1139, lo referit vescomte Bernat Berenguer firma la donació
feta per lo comte Gausfret del Rosselló, del monestir de Sureda
a favor del déla Grassa {Histoire de LanguedoCy edició Privat»
vol. V); en 1145, Bernat Berenguer, vescomte de Tatzo y sonflll
Uch celebraren un conveni ab lo comte Gausfret del Rosselló, re-
f erent a la térra de Pujols (Arxiu departamental deis Pireneus
Orientáis, B. b\ en los anys 1145 y 1163, Uch de Llupiá ves-
comte de Tatzo, fiU de Jordana de Tatzo y de Bernat Berenguer
de Llupiá, feu sagrament y homenatge al comte del Rosselló per
lo castro de Tatzo y lo seu sacrari, y en 1166 trobam altre jura-
risdicción civil y económica en todo el condado como á lugarteniente
del conde » «Mientras no vea cosa en contrario, creo que desde el año
mil á los vizcondes se les fué despojando de su gobierno.»
Digitized by
Google
-( 133 )-
ment y homenatge al repetit comte, fet per R. vescomte, y refe.
rent al mateix castro (Arxiu de la Corona d'Aragó, Index del an-
tich Ilibre deis Féus). Ab aquest aplech de noticies se pot formar
la cronología deis vescomtes del Rosselló y per aquest motiu los
havém incluit en lo present treball (1).
Aprés deis vescomtes referits, sembla que foren los del
Vallespir los qui prengueren lo nom de llur senyoriu o féu, puix
en lo conveni celebrat en 1057 entre los comtes de Besalíi y
Barcelona, figurava ja Gausbert ab lo titol de uice comüis de
Castelnouo. Los altres vescomtes catalans tardaren molt mes
en usar lo titol de llur patrimoni o jurisdicció territorial, almenys
tots los documents que havém vists son deis sigles xn y xiii.
De 1117 y 1126 son les dues escriptures mes antigües hon
s'hi veu donat lo nom de vescomte de Castellbó al vescomte
del comtat d'Urgell y de vescomte de Bas al vescomte del
comtat de Besalú. Es molt probable que no devien ésser les
primeres, mes pot presumirse que los díts titols no existien en-
cara al acabar lo sigle xi. De 1162 és lo primer document que
havém trobat ahon se donga lo nom de vescomte d'Ager al
vescomte del baix comtat d'Urgell, y cap n*havém vist ante-
rior al dit any en qué aquell senyor, qui era al mateix temps
(1) Ea Taberner, en lo Tratado histórico de los vizcondes de Ro-
sdlón, diu que aquests oficiáis uniren lo titol vescomtal al féu de Tatzo
o Tedzo. En 832, troba lo vescomte Ildefons en lo judici tingnt a Elna
per lo comte Berenguer y a favor del abat d* Arles, y en 876 lo ves-
comte Ysimbert, llochtinent del comte Bernat de Rosselló, en lo judici
entre lo bisbe d*Elna y Arvualt. En 930, veu un vescomte anomenat
Francon y en 967 altreque s'anomena Aicruco. En sa opinió lo ves-
comte HultimOt qui figura en un document del any 1080 del Cartoral
d*Elna, hoera del Rosselló, pero titulat ja vescomte de Tedzo. Després
troba los vescomtes Ramón Uvalguer, en 1102, y Uch en 1106, que ja
havém citats nosaltres ab prova documental, axí com lo matrimoni
de Jordana, filia de Uch, ab lo senyor de Llupiá. Sospita si en Bernat
Berenguer de Llupiá tenia lo vescomtat de Tatzo per enfeudado par-
ticular y solament per ell, y si a sa mort passá a la casa comtal del Ros-
selló, perqué diu que en 1314, al crear lo rey Sanxo de Mallorca lo
vescomtat d*Illa declara que*l subrogava en Uoch del vescomtat de
Tatzo que havia romá-s acabat, re et nomine periit, Crcu, per fi, que
una vegada unit lo vescomtat a la casa comtal, lo comte toma a en-
feudar lo lloch de Tatzo, sens titol vescomtal a algún cavaller rosse-
llonés lo qui prengué aquest nom per apellatiu de familia.
Digitized by
Google
-( 134 )-
vescomte del comtat de Girona, prengue lo titol de vescomte de
Cabrera.
Si los vescomtes del comtat d'Ausona eren los vescomtes de
Cardona, com pensa ab bones rahons en Villanueva {Viaje lite-
rario, vol. X), constituexen una escepció, puix que en lo sigle x
usaven ja lo titol de urces chom^te Chardonensis o vice comHe
Cardón e. La carta de població donada per lo comte de Barce-
lona en 986, al establir lo patró o senyor ab aqüestes páranles:
et dono uobis patrono Ermcmiro uicescomite etposteritatieorurrif
potser volia dir que lo seu vescomte en aquell territori, o sia en
lo pago ausonense, lo posa va per senyor y magistrat en la nova
població ab carácter hereditari. Fossen donchs los senyors de
Cardona en 986 los vescomtes del comtat de Barcelona, segons
creu en Pujades, o los vescomtes del comtat d'Ausona, com
creu en Villanueva, o los del territori de Manresa, com també
pódria en certa manera suposarse, sempre subsisteix lo referit
fet, la escepció entre la generalitat deis vescomtes catalans, de
pendre des del sigle x lo nom del senyoriu (1).
Los vescomtes de Barcelona que, segons en Pujades, eren es-
peciáis per la ciutat solament, a imitació del antich prefectus
urbiSj may reberen lo titol del patrimoni. Tenim documents deis
sigles X, XI y xii, en los quals sempre s'anomenen barchinonen-
sis uice comes o uice comité Barchinoney y no obstant poisehien
territori a Piera y Fontanet y tenien alta significació social,
puix que lo vescomte Udalart I casa ab la filia del seu senyor lo
comte Borrell a les primeries del sigle xi. En 1139 Reverter
encara s'anomenava uice comité Darchinonensey y pochs anys
després son fiU Berenguer ja no s'intitula vescomte, y desapa-
reix obscurament aquesta casa vescomtal (2).
Los vescomtes del comtat de Cerdanya, Conflent y Bergadá
feren com los del comtat de Barcelona, no usaren lo nom de la
jurisdicció territorial propria, encara que en Tomich, Andreu,
Bosch y altres autors catalans dignen que los vescomtes de Cer-
(1) La Marca Hispánica, suposa que lo vescomtat de Cardona era
del comtat de Berga. Ax6 és inadmisible; lo pago de Berga, en los
sigles x y XI, era deis comtes de Cerdanya, y en tal cas aquests, y no
los de Barcelona, haurien establert a Ermemir; en Cardona, en 986. IjOS
vescomtes del Bergadá res teñen que veure ab la casa de Cardona.
(2) Veges lo treball d'en Carreras y Candi Los Castells del Mont-
serrat, Barcelona, 1890.
Digitized by
Google
-(136)-
danya portaren lo titol de vescomtes del Querforadat. No havém
trobat cap document auténtich qui fa9a menció del vescomte
del Querforadat, petit poblé situat al peu de la serra de Cadí,
en la conca del Segre y prop del camí que dirigei?: de la Seu
d'Urgell a Bellver. Tomich diu que, en temps del comte Borrell
de Barcelona, existia Bernat, vescomte del repetit lloch de
Cerdanya, y poch després visque Guillém, també vescomte, qui
casa la seua flUa ab Bernat Tallaferro de Besalú, portantli en
dot part del vescomtat. Bosch creu que la filia del vescomte del
Querforadat se casa ab lo comte Guifre de Cerdanya y que
procrearen Alda, esposa mes tart del noble Galceran de Pinos,
per qual rahó lo senyoriu del referit poblé o territori entra en
aquesta casa, conservantlo fins ais temps moderns.
Es cert, y ho provarém per documents, que la casa de Pinos
possehia des de molt antich lo lloch del Querforadat, pero sens
poder determinar la manera y data de la adquisició y sens
trobar una sola indicado seria de que prengués lo titol ves-
comtal. Cosa pareguda occorre ab lo tant anomenat vescomtat
d'Escomalbou, ridicula in venció deis vells cronistes catalans,
qui suposaven que Carlemany, al reconquestar lo camp de Ta-
rragona» crea lo comtat y lo corresponent vescomtat d*Escor-
nalbou.
Aprés de totes aqüestes observacions sobre la institució deis
vescomtes en la nostra térra en general, podém passar a formar
ab documents inédits en sa majoria, y altres citats ja per los
moderns monografistes catalans, la cronología deis vescomtes
establerts per los comtes particulars de Cerdanya y a esplicar
com se reuniren primerament les cases vescomtals de Conflent y
Cerdanya y, mes tart, aqüestes dues ab la d'Urgell-Castellbó a
les primeries del sigle xii.
Digitized by
Google
SEGONA PART
Havém indicat que los vescomtes de Cerdanya no seguiren
cu los sigles XI y xii lo costum general de pendre o rebre lo
nom del féu o senyoriu que possehien. La prematura refundició
deis tres vescomtats de Cerdanya, Conflent y Urgell en un de
sol, en lo de Castellbó, fou potser la causa d'aquesta partícula-
ritat; mes devém advertir que en algún document anténtich
figuren certs personatges ab lo tltol de vescomtes d'Urg, los
qui podrien ésser successors deis primitius vescomtes cerda-
nienses.
En época molt posterior, en los sigles xiv y XV hi bagué dos
altres vescomtats en lo Conflent, anomenats d'Evol y de Joch;
mes, res tenien que veure ab los antichs vescomtes Uochtinents
o agents del comte de Cerdanya, puix eren senzills titols bono-
ríflchs de carácter purament feudal y deguts al favor del Rey,
qui sabia usar aquest ressort fill de la vanitat humana, per pagar
serveys especiáis o deturar la rebelió de vassalls poderosos.
Baluze ha publicat en la seua obra Regum Francorum Capú
lularia un judici tingut en lo Conflent, en 869, ahon hi figura un
vescomte anomenat Eldesindus, y crehém que és lo mes antich
de qui se té noticia en lo comtat de Cerdanya. Alart en Les stils
de Villefranche de Conflent diu que aquest document fa presumir
que lo Confient tenia ja en lo sigle ix una administrado par-
ticular exercida per vescomtes en representado del comte de
Cerdanya. Fins al any 913 no trobam altre vescomte, qui puga
^Digitized by
Google
-(187)^
ésser atribuit al referit comtat. Sembla que lo yescomte Ramón,
qui junt ab sa mare Bella feren donació de la vila de Roset de
Cerdanya a favor del monestir de la Grassa, document publicat
per lo citat autor en lo Cartulaire RoussillonnaiSy era també un
llochtinent del comte particular del referit territori. En 940 fl-
giura un yescomte Onof ret y la seua muUer Quinedella en lo
pago del Bergadá, dependent de Cerdanya (1). Si no está equi-
vocada la data del acta de la dedicació de la nova iglesia del
monestir de Cuxá, publicada en la Marca Hispánica, del any 953,
existia lo vescomte Bernat en Conflent o en Cerdanya; mes potser
la data exacta és Tany 973.
Isam, vescomte de Conflent, avi de Sant Ermengol, bisbe
d'ürgell, comengaasortir en escriptures des del any 962, flrmant
la donació de la comtessa Ava al monestir de Cuxá (2). Lo ma-
teix any VI del rey Lotari, sel veu en un document curios que
crehém inédit. Es la donació del alou d'Aiguatebia feta a favor
seu per los germans Seniofret, comte de Cerdanya y Oliva Ca-
breta, comte de Besalú, que havém trobat en lo Cartoral de la
catedral d'Urgell (3). Diu la escriptura que la térra estava «in
comitatu rosolionense in ualle confluente in locum que uocant
aqua tépida cum fines et termines suos sicut retinebat huniefre-
dus uices comités ante dies obitus sui unde ad nobis peruenit per
ipsa bauzia que nobis fecit in fisco et postea per preceptum re-
gis. Et affrontat ipse alaudes de I. parte in quillano et de altera
in serra de cruce et de III in bardoUo, de IIU* infra fines de ta-
laxo Facta carta donatione idus octubris anno VI, regnante
leutario rege filio leudeuici.»
De manera que Talou donat per los comtes de Cerdanya y
Besalú, era lo mateix que ells havien confiscat al seu vescomte
Unief ret per rahó del delicte de bausía y que tenien per con-
cessió reyal; lo qual prova, potser, que los monarques de Franca
conservaven la sobiranía en aquella regió o almenys que era
recordada sa antiga autoritat, y per un cert respecte al passat
los comtes independents de la térra catalana los hi donaven co-
nexement e intervenció en alguns negocis.
(1) Donació d*an alca en Castell-Eklral al monestir de Serratex;
Viaje literario, vol. 8.
(2) Marca Hispánica, apend. 97.
(3) Volum primer, n.® 746.
Digitized by
Google
-' 188 )—
Los referits vescomtes Isarn del Conflent y Bernat de Cer-
danya, foren instituits marmessors per lo comte Seniofret, lo seu
superior y senyor, en lo testament del any 966. Bernat figura va
també en una donació feta al monestir de Cuxá tres anys abans,
publicada en la Marca Hispánica, y junt ab lo vescomte Deila
assistexen al acte de restaurado y dotació del monestir de Pino
sanctOf en la diócesis d'Urgell, segons lo document publicat per
Villanueva. En tres de les calendes de novembre del any XII de
Lotari, los dos referits vescomtes, com á marmessors del difunt
comte de Cerdanya, feren una donació al monestir de Campro-
don (1). Isarn morí poch abans de les nones de maig del any XX
del mateix rey (974), y per un document que havém vist en lo
Cartoral de la Catedral d'Urgell (2), sabem que havia instituit
marmessors a la seua esposa Baula, lo sacerdot Guisclamont,
Guadamir y Sclua, los qui declaren que «homine condam Isarno
nomine qui nobis precepit dum ad huc uiuere ut cartam faceré-
mus donationis uel immeliorationis ad filies suos Sallane arcbi-
diaconatus honore et Bernardo uicecomite de duobus alodiis suis
pinum uidelicet et aquam tépidam...» Isarn y Baula tingueren
donchs, dos filis, Bernat vescomte del Conflent des del 974, y Sa-
lla qui fou bisbe d'Urgell des d'algun temps abans de 981, y una
filia, Livolo. Durant cert període, los dos vescomtes, de Confient
y Cerdanya, portaren lo mateix nom, Bernat. Lo del Confient se
casa ab Visla de Llugá y fou senyor molt opulent, puix sel veu
comprant sempre bens de tota mena en aquella regió. En Tany
XXin de Lotari (977) Abbo y Sunlo, conjugues, vengueren al dit
vescomte «chassas cum ipsa curte cum exio et regresio suo et
ipso superposito cum ipsos morarlos», tot situat en la vila d'As-
toer; dos anys després, Enart vengué també a Bernat y Visla,
. un «maiolo in suburbio elenense, in ualle confiuente, infra fines
de uilla astouere»; en 982 lo preveré Asperius, los hi venia «pe-
cias duas de uineas in suburbio ellenense, in ualle confiuente in
fines de aspizano, in loco que uocant figulos», y compraven al-
tres vinyes ais conjugues Egila y Cotilla y Atto y Eicho en lo ci-
tat lloch d'Astoer; en los anys II, VI y VII del rey Uch, feren
noves adquisicions de vinyes en Astoer, propries de Balascho y
Estebana, de Galindo y Bonuga y de Ennego y Sorella. Molts al-
(1) CoUection Moreau, Paria, vol. X.
(2) Volum I, n.^ 747.
Digitized by
Google
-( 139 )«
tres documents d'aquesta mena se conserven en la Catedral
d'Urgell referents al vescomte Bemat. La seua mare Raulone
uissechomctma^ vivia encara en 977, puix la trobam comprant
a Lonchobardus y sa muller Sesenanda, una pega de térra en
Astoer.
En la escriptura de la dedicació de la iglesia del monestir de
Sant Lloreng de la valí Bacranense, en lo districte de Berga, en
983, feta a petició del comte Oliva Cabreta, firmen a continuació
d'aquest senyor, Bernat uice comité Cerdaniense y Bernat uice
comité Confluente; y en 987, lo repetit vescomte del Conñent feu
ab son germá Salla, bisbe d'Urgell, la commutació del alou de
Aiguatebia, situat prop de la vila d*01eta, confrontant ab los
llocMs de Quilzano y Bardolle, la serra de Talaze y lo coll de
Cruce (1). En la escriptura de la elecció del abat Emilio de Se-
rrateix, any VI de Uch, firma junt ab la comtessa Ermengarda
de Cerdanya, un vescomte Bernat que no sabem endevinar si ho
era del Conflent o de Cerdanya.
Firma de Bernat, Teioointe del Oonflenl, en la eiorlptara de donaoi6 d'nn alón a favrr
del biebe Salla; any XXVII de Lotari (961). Arzin de la Catedral d'UrgelL
Bemat, vescomte de Conflent morí en ICOl o potser l'any
abans, puix en la donació al monestir de Cuxá feta per lo comte
de Besalú en Tany mil hi figurava lo vescomte Arnal, qui no's
pot identificar mes que ab lo fiU del repetit Bernat (2). Bernat y
Visla de Llugá tenien tres filis, Arnal, vescomte de Confient com
son pare, Ermengol, bisbe d'Urgell, considerat com a sant de la
iglesia des de mitjans del mateix sigle xi en qué visque, y Tra-
suari, y una filia, Visla o Guisla. Sembla que tenien altra filia
anomenada Girberga, puix que vehém una dona del mateix nom,
(1) Pergamins de la catedral d'Urgell.
(2) Marca Hispánica, doc. 148. En lo Cartoral d'Urgell, vol. I,
doc. 762, hi há la escriptura de 8 de les calendes de febrer del any VII
de Robert, deis marmessors del vescomte Bernat, qui eren son ñll Er-
mengol, ardiaca, y altres.
Digitized by
Google?
-( 140 )-
qui titolantse filia de la vescomtesa Visla, fa donació en 1045 a
son fill Guillém Ramón, document del Cartoral d'ürgell. Per al-
tre document d'aquest Cartoral (volum I, doc. 748) sabém que
Guisla, germana del bisbe Sant Ermengol, morí en 1024, y los
marmessors diuen: «Mandauit nobis ut carta uindltionis fecisse-
mus ad fratre suo Ermengaudo episcopo sicuti et facimus de om-
nem suam hereditatem quod aduenit ei de genitor! suo unde iu-
dicium obligatum tenemus infra metas temporum asserie condi-
tionls editum.» Aquesta térra estava en lo Uoch d'Aiguatebia y
la data de la escriptura és de V de les nones d'octubre del any
XXIX de Robert.
A la vescomtessa Visla de Llugá, viuda del vescomte Ber-
nat, la trobam en 1003 adquirint d'Honorata dos alous en Astoer
y Espira del Conñent, juntament ab los seus filis Ermengol, ar-
chileuita y Arnau, vescomte del citat territori.
En los documents qui van des de 983 fins a 1030 hi figura un
vescomte Seniofret, qui sembla era lo successor y fill del vescom-
te Bernat de Cerdanya. En Tany XXVni deLotari, lo referit Se-
niofret y sa mare Gerosolima, que uocant Gudrield, fan donació
d'un mas en Ursal, en lo comtat d'Ausona (1); y l'any VI del rey
Uch, dita senyora cedeix al seu fill vescomte diferents alous en
los comtats de Girona, Ausona, Besalú, Barcelona, Rosselló y
Vallespir, dihent «et aduenit michi hec omnia tam per parento-
rum quam per comparatione uel per meas luctuosas de filio meo
nomine Oddone leuita uel de filio meo nomine Eldemari uel de
Sesenandi. Quantum in iam dictes comitatis uel in cunctisque locis
babeo.... exceptus ipsumX"" quod ego babeo de uiro meo condam
Uuiginisi quem uocant Mascharoni.... sic dono tibi ista omnia
totum ab integrum.... in ea uidelicet ratione ut si fratres tui
iam dicti reuersi fuerint de captiuitate equalem te diuidere fa-
ciant in iam dicta hereditate.» (2)
Lo vescomte Seniofret fill de Uviginis y Gerosolima, que te-
nia germans en poder deis serrahins, titolantse gratia dei uices
comeiy atorgá venda de certs alous del Uoch d'Orsal, comtat
d' Ausona en 996, y en 1007, Adrovari y Belluga feren commutació
d'una térra en lo castro orsalitano, a favor del vescomte Senio-
fret y de la seua muller Adalais (3).
(1) Arxiu de la C. de A. pergamins del comte Borrell, n.® 26.
(2) ídem, n.*> 67.
(8) ídem, n.o» 33 y 91.
Digitized by
Google
-( Hl )-
En Tany XXIV de Robert surt també en escriptures del bisbat
de Vich la vescomtessa Adaltrudis y son fiU lo vescomte Senio-
fret, diferent del altre. ¿Es aquest segon lo de Cerdanya, qui fir-
ma les conditionis sacrnmentorum de la comtessa Guisla, esposa
del comte Guifre, en Tany XXII de Robert? Sembla mes probable
que lo primer Seniof ret fos vescomte de Girona o de Vallespir, y
lo segon de Cerdanya y fill del vescomte Bernat.
De totes mañeros, lo vescomte Seniof ret de Cerdanya figura
en 1020 en un judici tingut davant los cómtes Bernat de Bésala
y Guifre de Cerdanya; del document cotresponent és necessari
donar a coneixer les següents parts: «Conditiones sacramentorum
ex ordinatione Baro sacer et iudice Sendredus et in presentia
uel in plácito domno Bernardo comité et fratri suo domno Gifre-
do et in presentia Erradi Guillelmi... et aliorum bonorum homi-
num... a petitione Seniofredo uice comité unde petiuit omnes
homines habitatores in parrochia sancta .Columba simul cum
illorum mandatario nomine Bernardus qui illorum uoce prosequ-
tus est contra suprascripto Seniofredo uice comité et petiuit eis
propter invasionem ex ipsius decimis que invadere homines de
potestate sup radióte ecclesie uel de Seniof redi suprascripti. In-
vasores enim hec sunt Savaricus de Camp, Ebesulf de Vilar... et
dicebant isti supra dicti invasores, quod supra dicta ecclesia illo-
rum alaude debet esse cum decimis et primiciis uel oblationibus
fidelium et iste supra dictus Seniofredus in suis responsis dixit
non quia XXX annos habet et amplius que Ego et pater meus
tenuimus ecclesiae sánete Columbe cum decimis et primitiis et
oblationibus fidelium per nostrum proprium alodium absque in-
terruptione legali. Unde me predictus iudex interrogauit diligen-
ter si possum prouare aut non. Et ego babeo iuridicos testes, id
est Languardo, Amil et Gerardo presbiter, iurati autem dicimus
in primiis... et per hunc locum venerationis sacti Thomae após-
tol! cuius Baselica sita est in eodem locum uocitatum Lupiano,
nos uidimus predicta ecclesia tenere a Bernardo uice comité uel-
a filio suo Seniofredo uice comité XXX annos et ampliuspe r illo
rum proprium alaudem absque legali interruptione et hodie per
lege et iustitia plus deuet esse supradicta ecclesia sancta Co-
lumba cum decimis et primitiis de supradicto Seniofredo... Etnos
supradicti inuasores accepimus ipsas pronas suprascriptas et
profesi sumus simul in unum que iniuste hoc agimus et exvacua-
mus nos de supradicta ecclesia... Facta ista conditione uel ex-
Digitized by
Google
<*»'
-( 142 )-
uacuatione IV kalendas septembris anno XXIII regnante Rod-
berte rege.» (1)
Com se pot veure per lo document transcrit, lo vescomte Se-
niofret era fill del vescomte Bernat y reclamaba la possessió de
la iglesia de Santa Coloma, prop del Uoch de Llupiá del Con-
flent.
En 1023 lo dit vescomte firma la concessió d'algua en Age
de Cerdanya, feta per lo comte Guifre a favor del monestir de
RipoU, y en 1027 se celebra un plácito sobre qüestions entre los
homens de Pallerols y los d*Age, davant los anomenats comte y
vescomte de Cerdanya (2).
També figura lo vescompte Seniofret en altre document del
any 1030, o sia en la «Conditiones sacramentorum ex ordinatio-
ne Oliua leuita et iudice Sendredus et in presentía Seniofredus
ulces comes et aliorum bonorum hominum . . ad comprobandam
elemosinam de condam Poncil archileuita... et per une locum
uenerationis sancti iachobi apostoli cuius baselica sita est in
comitatum cerritanie in locum que dicunt Aragulisa supra cui
sacro santoque altarlo as conditiones manibus nostris continumus
uel iurando contagimus que nos suprascripti testes . . de presente
eramus..^ quadam iacebat condam Poncii in egritudine unde
obiit in uilla Garamos in ipso itinere ubi pergebat in seruicio
seniori suo Ermengaudo episcopo ad placitum comitibus palia-
rensi ubi uolebant pergere et aperendit eum ipsa egritudine.» (3)
Aprés del any 1030 desapareix Seniofret y al cap de quatre
anys comenga a figurar lo vescomte Bernat, que crehém fill
d*aquell. Entre los senyors qui assistiren á la consagrado de la
iglesia de RipoU en 1032, se comptava lo vescomte Seniofret,
pero sens que un sápiga si era lo vescomte de Cerdanya.
Respecte del vescomte Arnal de Confient, germá de Sant
-Ermengol, sabém per un pergami inédit de la catedral d'ürgell
que morí per los voltants del any 1024. En aquest document, sa
•mare Guisla de Llugá, juntament ab Renart, Maiol, Pons, Miró
y Guillém se declaren elemosinaris del difunt Arnal vescomte y
disposen del alou que tenia en Llivia; la data és del dos de les
calendes de juny del any XXIX de Robert. Aprés d' Arnal, no
havém trobat en documents cap altre vescomte que un hom
(1) Arxin de la C. de A. pergami 22 de Berenguer Ramón I.
(2) Alart, Cartulaire Roussülonnais, doc. 26 y 32.
(8) Pergamins de la Catedral d Urgell.
Digitized by
Google
«(143)-
puga atribuir al Conflent y potser passá aquest vescomtat a re-
fundirse ab lo de Cerdanya. Alart diu en son citat treball Les
stils de Villéfranche^ que aprés d'haver tingut lo Conflent ves -
comtes particulars durant lo sigle x, qui residien segons sembla
en lo castell de Joch, cosa que no havém vist comprovada enca-
ra per documents, a principis del xi sobrevingué la estinció de
la demunt dita casa y sos drets passaren ais vescomtes particu- •
lars de Cerdanya.
La primera vegada que surt lo vescomte de Cerdanya Ber-
nat és en la donació del comte Guifre y de la comtessa Elisabet
a favor del monestir de Canigó en 1035 Entre los ñrmants se veu
lo signum Bernardi uice comitis Ceritanie. Deu advertirse que fir-
ma va aprés del comte Ramón flll del comte Guifre, com si bagues
vingut molt temps aprés de la atorgació a confirmar la escriptura;
és, donchs, possible, que la firma de Bernat fos posterior al
any 1036. Tenim un altre document de data incerta, y és lo jura-
ment de feeltat de Bernat, vescomte, filius qui fui Wisle femine,
al comte Ramón filius qui fuit Wisle comitisse^ y a la seua muUer
la comtessa Adala, escriptura que deu ésser posterior al 1035 y
anterior al 1068. ¿Era, aquest Bernat, fill de la vescomtessa
Visla del Conflent y, per tant, un desconegut germá de Sant
Ermengol y del vescomte Arñal? ¿Fou potser Bernat lo successor
de son germá Arnal en lo vescomtat de Conflent al morir aquest
darrer per los voltants del 1024?
Entre los pergamins de la Catedral d'Urgell havém trobat
una escriptura del any XIII del rey Enrich (1044) qui fa menció
d'un vescomte Bernat en Cerdanya. Comenga axí: «In indicio
domno Raimundo comité et iudice Salamon et Sendre et in presen-
tía Bernart uicecomite...uenit homo nomine Mir Richolfo... et pe-
tiuit Radulfu archipresbiterum sancta María sedis orgellitana per
ipsum alaudem que retinet in uiliacho qui fuit de Mir Tras-
mon ..»
En la colecció de notes y copies aplegados per lo canonge
premostratense Pasqual ab lo titol de Sacre Catalonie antiquita-
tis monumenta^ magnífichs manuscrits que posseheix lo distin-
git advocat de Barcelona don Timoteu Valls, a qui devém agra-
hir sempre la favor de haver pogut examinar aquells dotze grans
volums tan utils a la historia de la nostra térra, existeix la es-
criptura de donació feta al monestir de Serrateix lo 4 de les
nones de febrer del any XV del rey Enrich (1045), per Ramón y
Adala, comtes de Cerdanya, d'uns alous situats en lo referit
Digitized by
Google
-( 144 )-
comtat, en la parroquia de Santa María de Tolo y Uoch de Corts.
A continuació de les firmes del comtes, hi há lo Signum Bemar-
dus Sinfre uice comité y lo Signum Dahnaz uice comité. Lo pri-
mer era veseomte de Cerdanya y lo nom Sinfre és una alteració
de Sinofre o Seniofret, patronímich que prova lo seu llinatge,
com a fill del veseomte Seniofret. Lo veseomte Dalmaz ho era
' del territori del Bergadá com ja veurém en la tercera part del
present treball, y demostra que los comtes de Cerdanya, com
tots los altres de la Marca y de Septimañia tenien un veseomte
en cada pago o districte.
Aquest veseomte Bernat és aquell qui possehia territoris en
la valí superior del Ariége, en Talt comtat de Foix, o sia en lo
Sabartés, y que a conseqüencia de qüestions ab son senyor,
lo comte de Cerdanya, se trobá obligat en 1047 a finnar un con-
veni, publicat en la Marca Hispánica, evacuant, renunciant a
favor del repetit comte Ramón ses pretensions sobre Eravall y
Merens, y regonexent que lo comtat de Cerdanya arribava mes
enllá del port de Puymorens y s'estenia per la valí superior del
riu Ariége. Bernat no respecta molt temps lo conveni, y feu
danys de diferents menes a son comte y senyor; va reivindicar
Eravall com féu propri oblidant la renuncia feta; los seus homens
mataren a B. de Boir, qui era vassall y protegit del comte Ra-
món e impedia que la justicia castigas los dits malfactors; a pe-
sar de la treva pactada ab lo dit Ramón, los seus homens assessi-
naren Bertrán Umbert, negantse també a dexar castigar lo de-
licte; s'havia apoderat deis bens d'una dona anomenada Fé y
deis seus filis; estava encarregat per lo comte de la defensa y
guarda del castro de Pellencha etperdidit eum persua mala guar-
da^ causant un perjudici de mes de cent mil sous al dit senyor;
havia prés alguns alous. pertanyents al monestir de Cuxá; los
seus homens havien robat o saquejat la térra del comte de Besa-
lú et transierunt ipsam predam per terram predicti comitis Rai-
mundi et habuit iam diclus vice comes ex inde suam partem, el
reddere contempsit; los mateixos homens feren altre preda en lo
territori de Besalú y no volgueren retornar les coses preses; lo
veseomte no dona compliment tampoch a les obligacions, que
contragué quan lo comte li havia donat la térra que abans havia
cedida lo bisbe d'Elna al referit comte de Cerdanya; ademes,
requiria lo pago de la leuda ais mercaders qui passaven per
Eravall y Puymorens, o sia que saltaven los Pireneus des de
la Cerdanya o valí del Querol cap a la valí del Ariége o
Digitized by
Google
-( 146 )-
Sabartés, dependencia del comtat de Foix; al passar los
mercaders per lo lloch de Merens, en lo mateix Sabartés, los
hi exigía altres tribuís, per qual rahó la leuda corresponent al
comte quedava reduhida a una cosa insigniflcant. Aquest catá-
lech de delictes, rebelions y abusos dona una idea puntual y des-
consoladora del estat social en lo sigle xi, deis sofriments que
devien passar los febles, los petits, les poblacions rurals, posa-
des en situació de sentir tots los danys provinents del esperit
brutal y batallador deis senyors, d'aquells barons qui no respec-
taven ningú perqué no hi havia un poder fort, una autoritat ve
ritablement sobirana, qui pogués castigarlos.
Com se veu, lo vescomte Bernat no respectava al comte de
Cerdanya son senyor ni ais seus propris vassalls. Per totes les dites
rahons, fou subgectat a un judici» que se celebra en Cornelia del
Conflent, essent jutges los vescomtes Udalguer y Jozbert, de Fe
nollet y Vallespir, Bernat Oliva de So, un senyor del Donassá,
Amau Ricolf y altres persones importants. Aprés de certa re-
sistencia a admetre lo iudici, lo vescomte Bernat feu la sotsmissió
al comte Ramón, per conselLe intervenció del bisbe d'Urgell,
del vescomte del Bergadá, del vescomte de FonoUet y altres
senyors, y se presenta en la casa habitació del dit comte situada
en la vila d'Ix, demanant la concordia y perdó. Quadam autem^
diu lo document que publicam en Tapendix, die venit predic-
tus uicecomes in domum comilale in uilla Ix, coram prediclo comi-
té unde adfuit ibipredidus episcopus el cuncti pariter alii pre-
dicti séniores. Sembla, donchs, que llavors los comtes de Cerdanya
tenien residencia en lo lloch dlx, cosa que no conexia lo senyor
Alart al escriure la seua monografía coleccionada en la obra
Notices historiqués sur les Communes da fíoussillon, encara
que ja indicava que en acabat de la estinció de la casa comtal,
los reys d'Aragó tingueren en Ix la llur residencia d'estiu.
Lo vescomte Bernat, penedit deis danys causats al seu supe-
rior, entrega lo domini del castro de Queralt y del féu de Pru-
Uans, situats en lo Baridá y la parroquia de Segdana del Con-
flent, ab lo qual la comte li perdona o definí totes les reclama
cions y agrá vis y li entrega los castras de Sant-Martl y Miralles,
en lo Baridá, y lo de Joch, en lo Conflent, ab obligació, empero,
de que los carlans que hi posas, jurassen feeltad al comte y la
comtessa al igual que tots los deis altres castells. Per respondre
del compliment del conveni y de la sotsmissió, lo vescomte Ber-
nat senyalá al comte Ramón, com a penyora o garantía, lo re-
MBM0BZA8.«Tni 10
Digitized by
Google
-(146)-
ferit castro de Queralt, facultant al dit comte, en cas de nova re-
bellió, per apoderarse de totes ses honors, bens y fortaleses. Lo
document en que s'hi fan constar los danys, rebellions y la nova
sotsmissió del veseomte al comte, porta la data de 10 de les ca-
lendes de juliol del any primer del rey Felip, 1061 de la Encar-
nació.
Baudon de Mony en son Ilibre Relalions politiques descomías
de Foix avec la Catalogne^ ha donat algunos noticies del referit
document y esplica molt bé com aprés de la dita concordia, en-
tre los anys 1061 y 1064, lo veseomte Bernat torna a causar
danys a son senyor, negantse a complir les obligacions estipula-
dos, per qual rahó fou definitivament castigat o privat del ves-
comtat. Per dominar la resistencia del rebetle, lo comte firma
un conveni ab los habitants deis Uochs de Merens y altres de la
alta valí del Ariége, evitant d'aquesta manera, que Bernat
guanyás ab les seues intrigues o manyes Tadjutori d'aquella
gent. Feuloshi lo comte moltes concessions y franqueses y en
cambi li prometeren no teñir finem nec pacem nec societatem cuín
Bernardo qui fuit uice comes Cerdtanie nec cum ullo suo homine
aut homines, sine soluemento de Raimundo comité iamdicto el
iam dicta comitissa. Aqüestes páranles indiquen la destitució del
veseomte.
Aquest turbulent personatge desapareix per sempre, y sola-
ment trobam una escriptura de 1069, publicada per Villanueva,
de la donació de la iglesia de la Quart, atorgada per Bernat Gui-
fre, senyor de la Portella, a favor del monestir de Frontanyá,
ahon lo donador diu que la tenia per compra feta a Bernardo de
Seniofredi uice comité Cerritaniensi coniusque sua nomine Guilla.
Si lo document és perfectament auténtich, nos pro va que lo ves-
eomte Bernat era efectivament fiU del anterior veseomte Senio-
fret.
Sembla que lo nou veseomte de Cerdanya, aprés la destitució
de Bernat, fou Ramon-Bernat, fíll de Guisla, lo qual indica que
era fiU del destituit, puix com sabém, Bernat estava casat ab
Guisla. En lo Cartulaire Roussillonnais de Alart, hi há lo jura*
ment feudal de Raimundus Bernardi filias qui fui Guisle femi-
ne... ad te Guillemum comitem seniorem meum, filius qui est Ada-
te, comitissey y que dit autor creu que há de correspondre ais
voltants del any 1078; com jura feeltat per los mateixos castells
de Sant-Martí, Queralt, Miralles y Joch, que tenia lo veseomte
destituit Bernat, y que forma ven lo patrimoui del vescomtat de
Digitized by
Google
-( 147 )-
Cerdanya, és induptable que lo nou vescomte Ramón Bernat era
lo fill y successor del repetit Bernat, y que comenta a figurar en-
tre los anys 1073 y 1078.
Lo vescomte Ramón Bernat lo trobam anomenat y firmat en
la escriptura de fundació del priorat de Serrabona, en lo Con-
flent, del any 1081; y no obstan t, en lo Cartoral de Sant Sadurni
de Tabernoles hi há un document deis idus de novembre del
any XX del rey Felip (1079), qui fa referencia al comte de Cer-
danya Guillém, y en ell hi figura y signa un vescomte anomenat
Bernat-Bernat. Es un plácito entre Tabat de Tabernoles y lo re-
ferit comte, en presencia de Pere, sacricusíos d'Urgell, Enrich
auunculus Guillelmi comiti y Bernardus Bernardi uice comitis de
Urg, referent a uns alous que lo monestir tenia en Cerdanya y
especialment a les iglesies de Sant-Pere de Ger y Sant-Esteve de
Riufret.
¿Qui era aquest Bernat-Bernat, vescomte d'Urg, en un temps
en qué consta que lo vescomte de Cerdanya s'anomenava Ra-
mon-Bernat? ¿Era, potser, aquell germá del vescomte Ramón, ano-
menat Bernat, qui figura va també en la dita escriptura de Serra-
bona de 1081? Sembla deu ésser efectivament lo germá del ves-
comte Ramón y fill del vescomte Bernat destituit entre 1061 y
1064, puix ho prova son propri nom o sia lo patronimich. Quant
al nou titol de vescomte d*Urg, lloch de Cerdanya, lo troba-
rém mes avant usat també per un vescomte anomenat Ramón.
Altra particularitat es la aparició del vescomte Enrich, fill
Uegítim del comte Ramón de Cerdanya y germá del comte
Guillém. ¿per qué aquell fill del comte rebia lo titol de vescom-
te? En una escriptura de 1064, de la Catedral d'Urgell, que
és la breuis commemoralionis quam ego Guillelmus sedis sánete
Marte urgellitane episc, fado cum canonicis eiusdem sedis^ ab
la data del tres de les calendes d*abril del any V de Felip rege
francigenaf trobam firmat aprés del bisbe Signum Enrici filii
comitis remundi Cerdaniensis. Enrich torna a sortir vint anys
després ab lo titol vescomtal. Veges la carta d'empenyorament
feta per lo comte Ramón a favor del monestir de Canigó Tany
XXV de Felip y la renuncia de drets sobre la iglesia d'Aiguatc-
bia atorgada per Guisla a favor del bisbe d'Urgell, Tany se-
güent o sia en 1086 (1). En lo darrer document Uegira: hoc
(1) Marca Hispánica^ doc. 295; Cartulaire roussillonnaís^ de
Alart, doc. 64.
Digitized by
Google
-( 148 )^
fiiit faclum in presentía prefati comitis alque Aianrici uice co-
milis.
També figura lo vescomte Enrich en la donació feta per son
germa lo comte Guillém de Cerdanya a la iglesia d'Elna en lo •
mateix any 1086, y en lo testament del seu nebot lo comte Gui-
llém Jordá, del any 1102, qui lo posa com a un marmessor (1).
¿quin carácter tenia lo titol de vescomte en la persona d'Enrich?
¿era com a llochtinent del seu germá o era una representació
d'un senyoriu feudal?
Es molt provable que juntament ab lo referit vescomte es-
traordinariy existia en Cerdanya lo vescomte ordinari, successor
dírecte deis antichs oficiáis o delegats del comte, qui havien fet
Uur cárrech hereditari, puix en lo citat testament de Guillém
Jordá, ademes del vescomte Enrich hi figuren y firmen los ves-
6omtes Dalmau y Bernat. Lo primer, Dalmau, era vescomte del
Bergadá; lo segon sembla que corresponia a la Cerdanya,
donchs no és possible creure que fos lo vescomte Bernat de Car-
dona, successor de Folch, d'aquell qui fou bisbe de Barcelona
y vescomte de Cardona. Devém advertir, empero, que a Bernat
de Cardona y sa muUer Almódis, se'ls troba en molts docu-
ments referents al comtat d'Ausona des del any 1103.
De totes maneres, consta positivament que en 1117 hi havia
un vescomte en Cerdanya anomenat Ramón, qui no tenia cap
relació de parentiu ab lo vescomte Enrich. En la donació de la
iglesia de Cornelia del Conflent ab ses pertínencies y alous a
favor del monestir de Sant-Joan de les Abadesses, atorgada per
lo comte de Barcelona en Tany X de Lluis, s^hi veu entre los
testimonis lo signum Raimundi uicecomiíis Chemíaniensis (2).
Y en Tarxiu de la Catedral d'Urgell havém vist un pergamí
del any 1117 de la encarnació, firmat per un Ramón Bernat qui
s*anomena vescomte d'Urg, y sembla que deu ésser lo propri
vescomte de Cerdanya. Si resultas certa aquesta suposició,
tindriem que lo titol de la senyoría que prenien los vescomtes
del comtat de Cerdanya al convertirse los dits oficiáis en vassalls
o si^nyors feudals fou lo de vescomtes d'Urg. Aquesta curiosa
escriptura diu axi: ^Ómnibus nolum sit hominibus presentibus et
futuris quo modo ego Raimundusberengariibarchinonensis comes
(1) Marca Rispanica, doc. 299 y 330.
(2) Arxiu de la C. de A. pergamí 203 de Kamon Berenguer III.
Digitized by
Google
-( 149 )-
et marchio atque cerdaniensis^ impignoro ecclesie beate Marie dei
genitricis sedis urgellensis meam dominicaturam quam habeo in
uilla que uocant montelian uel in ómnibus terminis eidem uille
uel parrochiali ecclesie santi Genesii quo cumque modo pertinen:
libus sicut eam habeo et teneo uel liaberedebeo et sicut antecessor
meus bernardus guillelmi cerritaniensis comes ullo modo tenebal
et possidebftt uel haber e debebat uidelicet alodia cum ipsa goua.^
La data és del 15 de les calendes de maig del referlt any y los
firmants son los següents: Raimundi comes, Dolsa, predicti
comitis uxor, Raimundi berengarii pueri prescripti comitis uel co-
mitisse filii, Gaucerandi de Pinos, Raimundi bernardi uice comi-
tis de Urg, Raimundi guillelmi de enveg, Dalmatii uice comitis,
Bernardi ugonis, Raimundi guillelmi de pruUans, Berengarii de
Aragal, Petri poncii, Bernardi ecardi, Mironi arnalli, Babot, y
Petri uice comitis de Castelbó. En aquest document hi signen
donchs tres vescomtes, lo de Urg, lo del Bergadá y lo de Cas-
tellbó o Urgell.
En 1126 torna a trobarse lo vescomte Ramón de Cerdanya
atorgant un conveni ab lo referit vescomte de Castellbó y la
seua esposa Sibilia, qui suposam seria la filia del primer. En la
nova edició de la Hisíoire genérale de Languedoc ha sigut publi-
cat lo referit conveni ab la data errada del any 9B4, error de-
mostrada per en Baudon de Mony, qui prova que déu ésser del
any 1126, y en tal document Ramón se titula vescomte de Cer-
danya y no de Urg, de la mateixa manera que Pere prén lo titol
de vescomte d'Urgell y no de Castellbó, no obstant d'usarlo ja
feya molt temps. Axó indica que a les primeries del sigle xii épo-
ca en que comencen los vescomtes a pendre lo nom del f éu o patri-
moni, passen encara un cert període de transido o confusió en
que usen indiferentment lo titol del comtat a qué corresponien o
lü del seu senyoriu particular.
En virtut del citat conveni lo vescomte de Cerdanya enco-
mana a Pere Ramón de Castellbó lo castell de Sant-Martí del
Baridá, cedintli lo dret ais serveys feudals d'Ermengol de Sant-
Martí, y los castells de Miralles y Queralt ab los serveys de
Berenguer d'Aragall, deis seus cavallers y de la meytat deis
altres cavallers del vescomtat. En cambi, Pere Ramón s'obliga
a donar adjutori a Ramón contra tot-hom, Uevat lo comte
d'Urgell, y a entregarli los referits castells quan li siga requerit.
En 1130 trobam encara a Ramón ab lo titol de vescomte
d'Urg, en un pergamí inédit de la Catedral d'Urgell, que conté
Digitized by
Google
-( 150 )-
la promesa de Galceran de Pinos y del repetít Ramón, d'ésser
bons e feels amichs de la iglesia d'Urgell; la data és del 17 de
les calendes de raaig del 1130 de la encarnació.
Es de creure que Ramón, darrer vescomte de Cerdanya
morí abans de 1134 y ab tota segure tat abans de 1141. En
1134 lo vescomte de Castellbó celebra un conveni ab lo com-
te de Barcelona-Cerdanya referent ais tres castells de Sant-
Martí, Miralles y Queralt, que com ja ha indicat en Baudon
de Mony, fa suposar efectuada la reunió deis vescomtats de
('erdanya y Urgell. En lo nostre treball Investigación histórica
sobre el Vizcondado de Castellbó havém esplicat la manera com
degué efectuarse aquella reunió en les mans del vescomte Pere
Ramón de (Castellbó, per rahó del seu matrimoni ab Sibilia, la
hereua y successora del vescomte Ramón de Cerdanya. Axípot
deduhirse del testament deis dos conjugues del 1141, ahon lo
marit pren lo titol de vescomte de Castellbó y la esposa lo de
vescomtessa de Cerdanya, y vehentse a Sibilia disposar de bens
en Conflent, Cerdanya y Sabartés a favor de distints monestirs
y deis filis Ramón, Pere y Sanxa; disposa va en especial del cas-
tell de Joch que com ja sabém, formava una de les mes antigües
e importants possessions deis primitius vescomtes del Conflent.
Lo fill major, Ramón, és instituit hereu universal tant per son
pare cora per sa mare, y axí resulta vescomte d'Urgell y Cer-
danya des deis voltants del any 1160.
Ramón morí poch mes o menys en 1184 y succehí en abdós
vescomtats reunits sots lo tifol únich de Castellbó, son fill Arnau,
aquell turbulent senyor, qui's casa ab Arnalda de Caboet, sen-
yora de la valí de Cabo y d' Andorra, patrimoni que portava lo
titol de comtoria de Caboet^ y que tantes bregues tingué ab lo
bisbe y lo comte d'Urgell, y que per sa amistat ab los albigesos
del comtat de Foix, fou comdenmat per heretge quaranta anys
aprés la seua mort (1).
Arnau de Castellbó morí en 1226 y la seua filia Ermessendis,
(1) Lo comtor de Caboet no era Púnich qui existia en lo comtat
d'Urgell, puix en un conveni celebrat per los voltants del any 1050,
entre los comtes de BarceloTia y Urgell contra lo de Cerdanya, se diu
que lo vescomte Wiró Guill^m, Isarn de Caboet, Gausbert de Lavansa
y los altres comtors d'Urgell, son vassalls del comte de Cerdanya
(Marca Hispánica, apend. 235).
Digitized by
Google
-( 151 )-
casada ab Roger Bernat, comte de Foix, porta a aquesta gran
casa del Llenguadoc tots los territoris y jurisdiccions deis antichs
vescomtes del Conflent, Cerdanya y Urgell.
Per dita rahó los comtes de Foix foren vassalls del Rey
d Aragó, successor deis comtes particulars d'Urgell y Cerda-
nya, durant mes de tres centuries, fins a la confiscado decre-
tada per Ferran lo Católich, en 1B12, de tots los estats que Cata-
rina de Navarra, comtessa de Foix y vescomtessa de Bearn y
de Castellbó possehia en la península ibérica.
Digitized by
Google
TERCERA PART
Estudiats los vescomtes del Conflent y de Cerdanya, falta
solament tractar deis vescomtes del Bergadá, Uochtinents tam-
bé del comte particular qui reunía baix son govern tan estensos
territorls d'abdues vessants del Pireneu.
En lo sigle ix, la comarca del Bergadá era nomenada indis-
tinctament pago o comtat, y axí continúen los documents deis
sigles X, XI y part del xii; mes deu advertirse que no constituía
un comtat particular, sino solament un districte o terrítori de-
pendent del comtat de Cerdanya. Forma un comtat separat y
especial, molt poch temps, a mitjans del sigle xi, quan lo comte
Guifre, per testament de 1036, dexá la Cerdanya a son primo-
génit Ramón y lo Bergadá al altre fill Bernat, ab la condició de
que si aquest moría sens descendencia Ilegítima, lo cornial de
Berga passás al tercer fill, anomenat Berenguer, y si aquest
darrer tampoch tingues successió directa, tornéis aquell terrítori
a la casa comtal de Cerdanya. En 1060 vivía encara Bernat por-
tant lo titol de comte de Bergadá. No obstant tenim una certa
confusió creada per un document que havém vist en la esmen-
tada colecció del Pare Pasqual y provinent del arxiu de Serra-
teix. Es una escriptura de donació, que sembla apócrifa, del 7
de les calendes de janer del any XVín d*Enrich, atorgada per lo
comte Bernat de Bergadá a favor del repetít monestir y consis-
tent en lo mas Rialp del terme de Vallcebre. Entre los firmants
figura Berenguer, germá del comte Bernat, titulantse bisbe de
Digitized by
Google
-(153)-
Girona y comte de Bergadá. Després firmen lo vescomte Dalmau
de Berga y Tabat Miró. ¿Per qué Bereaguer prenia lo titol de
comte de Bergadá en 1048, vivint encara son germá Bernat?
¿per qué s'anomenava també en aquell any ja bisbe gerundensey
si com ha averiguat en Villanueva no fou elegit abans de 1061?
La data de la escriptura está errada o és enterament falsa.
Deu observarse empero, que és cert que en 1048 los dos fir-
mants dalt nomenats, Miró y Dalmau, eren abat de Serrateix y
vescomte de Bergadá respectivament. Potser existia un conveni
entre abdós germans, avuy desconegut, que permetia usar a
Berenguer lo titol comtal en vida de Bernat per no teñir aquest
descendencia Ilegítima.
Respecte a la estensió y límits del pago o territori de Berga-
dá, diu en Vilardaga en la Historia de Berga ^ que tenia la ma-
teixa, a poca diferencia, del present partit judicial, o sia, des de
Coll de lou, en les montanyes qui separen la Cerdanya de la valí
del Llobregat y del Bastareny, cap a Castellar-den-Uch y Mata-
plana, baxant al plá del Llussanés fins a trobar altra volta lo
Llobregat y comprenent ademes los llochs de Saldes, Gosol y
losa. Trobam aqüestes afrontacions conformes ab les senyalades
en lo sigle xiv a la veguería del Bergadá en un Uibre propri del
arxiu del Reyal Patrimoni, ahon se fa la descripció de totes les
vegueríes. Diu axí: cLa veguería de bergueda combrenQa al Coll
de lou sobre baga y passa per la serra, e treuessa entro al terme
de Castellar e de Mataplana, e passa la serra e torna entrossus
en luganos, e ix en lobregat desús Geronella, e compren lo terme
de puig Reg e de Castserres e de Munt-clar, e ix al coll de la
vetzina, e compren ñaues, e compren la serra entrosus en la
valí de lort ab Malany, e compren e toma per capolat, que
compren entro en la serra del coll de lou, e compren Gaua e
Gauarret, e Saltzes, e Gosol, dins aquest termes.» (1)
Assegura també lo repetit autor de la Historia de Berga que
al morir lo comte Bernat de Bergadá succehí en lo comtat son
ñll Guillém, lo célebre trobador y turbulent cavaller de qui tant
parlen les cróniques. Es un error, puix Guillém de Bergadá vis-
que en la segona meytat del sigle xii quasi una centuria mes
tart del temps en qué existia lo comte Bernat de Bergadá, y per
(1) En Papendix donam la descripció de les vegueríes d'Ausona,
Bages, Besalú, Camprodon, Sa Reyal y RipoUés, o sia de les regions
vehines del Bergadá, copiada del mateix llibre.
Digitized by
Google
-( 154 )-
altra part se sap ab seguretat que lo referit trobador era fill del
vescomte Guillém y no del comte Bernat.
Fora, donchs, del període en que existiren los filis del comte
Guifre de Cerdanya, Bernat y Berenguer, a favor deis quals crea
lo comtat del Bergadá, lo dit territori estlgué governat per un
vescomte o delegat del comte de Cerdanya. Lo primer vescomte
del Bergadá, que havém trobat en los documents, és lo vescomte
Onofret, a mitjans del sigle x. Mes, la serie coneguda y justifi-
cada comenga ab lo vescomte Bardina. Les escriptures mes an-
tigües en qué figura aquest personatge son del any 1003, y exis-
ta xen en la Sacra Cathalonie anliquitatis monumenta. En una
d'elles se diu que lo 6 de les calendes d'agost del any VIII
quod Rodbertus Rex regnauü in Francia, era 1041, any de la
Encarnació 1003, indicció I, lo comte Oliva, mes tart bisbe de
Vich y abat de RipoU y Cuxá, fill d'Oliva Cabreta, atorgá dona-
ció al monestir de Serrateix de les iglesies de Sant-Marti d'Aviá
o Avizano y de Sant-Sadurní de Ciará. Entre los firmants hi há
lo vescomte Bardina.
En altre document del any IV del rey Uch (992) la comtessa
Ermengarda de Cerdanya y son fill Oliva, titolantse també comte,
feren donació d'un alou del comtat de Bergadá, terme d'Ana-
vel, a favor d'Oriol. Los mateixos, máre y fill, atorgaren altre
donació al monestir de Serrateix d'un alou en lo repetit comtat
«in apenditio de Castro Uiuario qui fuit de Goltregoto qui nobis
aduenit per tradiccione quod illa tradidit illum castrum Uiuarium
in manus inimicorum nostrorum et ex inde aliqui mei fideles in-
terierunt aliqui uulnerati absceserunt ..» La data és del any
primer quod Ugo Franchorum imperíi regnandi presumsil exor-
dium (any 996). Es un document sospitós.
Veure tantes vegades a Oliva ab sa mare fer donacions de
terres del Bergadá al monestir de Serrateix, porten a pensar si
lo fill d'Oliva Cabreta tenia la administrado o usdefruyt del
Bergadá abans de entrar religiós de Ripoll.
L'any IX del rey Robert tomen a figurar lo vescomte Bardina
y la seua esposa Adalés en la donació atorgada per lo comte
Guifre de Cerdanya al referit monestir de Serrateix. Bardina
firma també la donació feta per Doda y Guifre al monestir de
Frontenyá en 1008.
En Tarxiu de la Corona d'Aragó hi há una venda de terres
en lo comtat d'Ausona, en lo castro Orsalitano, terme de Puig-
oriol, atorgada per Ansulf y Emo a favor de la vescomtessa
Digitized by
Google
-( 155 )-
Adalés, en Tany VIII de Robert. Es provable que sia la muUer de
Sardina. Y en la catedral d'Urgell hi há la concordia celebrada
per fíardina uice comité ^ et Adal-z uice comiíissa^ et Dalmazpro-
lis eorum ab lo bisbe Sant Ermengol, lo 7 deis idus d'agost del
any XXI del repetit Rey (1016). Lo prelat cedeix ais vescomtes
de Bergadá la parroquia de Sant-Jaume de Frontanyá per rahó
d'amistat y del donatiu d'una muía y quatre unces y ab la obli-
gado de possehir la dita parroquia al servey y obediencia de la
iglesia d'Urgell.
Lo vescomte Bardina morí ab seguretat entre 1016 y 1018,
puix en lo Cartoral del Monestir de Sant-Cugat del Valles havém
vist una escriptura que comenga axí: *In nomine domini ego
Adalaidis femina Gracia dei uice comitissa et filies meos id est
bernardo et Dalmacio uice comité berguitanense prolis condam
bardina uice comité et Durando et Olibane et Guifredo leuita.
Nos pariter in unum qui sumus helemosinarii de condam Bardina
Donatores sumus ..» Per disposició testamentaria del difunt Bar-
dina cedexen a Sant-Cugat Octavia les terres, horts y boschs,
situats en la valt Moronla^ prop del terme de Tarrassa. La data és
de quatre deis idus d'abril del any XXIII del rey Robert (1).
Aquest document prova, donchs, no sois que Bardina havia ja
mort en 1018, sino també que era vescomte del Bergadá.
Déu anys mes tart trobam la vescomtessa viuda Adalés y son
fiU, lo vescomte Dalmau, atorgant donació ad domum Sancti
Juliani qui esl fundatus in Pujo ReXy d'un alou en lo susdit
Uoch y per remey de les animes del vescomte Bardina y deis
donadors.
Es, per tant, induptable que al comengar la xi centuria era
ja hereditari lo cárrech o titol de vescomte de Bergadá.
Lo vescomte Dalmau, fiU y successor de Bardina, era casat ab
Arsenda. En Tany VIII del rey Enrich (any 1038) abdós conjugues
atorgaren venda al arxipreste Radulf d'un alou en lo comtat de
Gerdanya in pago Baríense^ o Baridá, et aduenit mihi^ ad me
DalmazOj ipsum allodem suprascriplum de parentorum de matre
mea nomine AdalezOy uices comitissaj qui ad illam pertinet de
paire suo... per lo preu de ^solidos sexanta cerdanos in res
ualentepi» (2).
(1) Cartoral de Sant-Cugat, fol. 46* Arxiu de la C. de A.
(2) Pergamins de la Catedral d'Urgell.
Digitized by
Google
-.( 166 )-
Eh 1039 lo mateix Dalmau assistl al judici celebrat per lo bis-
be d'Urgell en la qüestió entre la comtessa Constanza y l'abat de
Tabernoles, y pochs anys aprés, en lo XX del rey Enrich (1061)
lo repetit vescomte y sa esposa Arsenda vengueren a Sinofre y
y Oda, conjugues, un alou en lo Baridá in comüatum Cerritanie
in barüanense ín apendicio de bexab per lo preu de Kauallo 1
saurum^ et uncia I de auro de barselona (1).
En la escriptura del judici tingut en Conflent Tany primer
de Felip (1060) sobre la qüestió entre lo comte y lo vescomte de
Cerdanya que havém ja esplicada, hi és anomenat Dalmacio uice
comes Bergüanensis, qui també és un deis firmants de la donació
feta en l'any XV d'Enrich (1045) per Ramón y Adala, comtes de
Cerdanya, de certs alous en la vila de Corts, parroquia de Santa
Maria Tolonense, á favor del monestir de Serrateix.
No deu confondres lo vescomte Dalmau de Bergadá ab lo
vescomte Dalmau de Besalú. Lo segon figura en documents de
1003 y 1017, és a dir, vivint encara lo vescomte Bardina de Ber-
gadá.
En lo Cartoral deis féus de Cerdanya, conservat en TArxiu
de la Corona d'Aragó, están copiats los vells documents del
Bergadá. En lo nombre 23 diu: Incipiunt carie uicecomitatus de
Bergilano et primum sacraméntale quod fecit Dalmacius uice co-
mes de Bergitano R. comiti Cerrilanensi... L'acta del homenatge
y feeltat comenta axi: De isla ora in anlea fidelis ero ego Dal-
macius uice comes, fitius qui fui Adalaidis uice comitissa, ad Rai-
mundum comitem seniorem meum, filius quifuit Guisle comitisse,
el ad uxorem eius Adela comitissa Et ego Dalmacius supra-
scriplus seniorem non aure nefare ne tenre^ et sifait le nol lenre
exceptum Berengarium episcopum gerundensem^ el Guillelmum
urgellensem^ et comitem bisuldunensem... Aqneñtdoeiimentsens
data degué ésser atorgat entre los anys 1035 y 1068, any de la
mort del comte Ramón de Cerdanya.
Es de creure que lo vescomte Dalmau morí abans de 1068 y
que son successor fou son fiU Bernat Dalmau, puix en lo dit
Cartoral deis féus de Cerdanya trobam lo jurament de feeltat f et
per Tanomenat Bernat Dalmau, dihentse fill d'Arsendis femine^
ais comtes Ramón y Adala; y per altra part en TArxiu del Gran
Priorat de Catalunya del ordre del Hospital, hi há lá venda
(1) Pergamins de la Catedral d'Urgell.
Digitized by
Google
-( 157 )-
atorgada per Bernat, vescomte, la seua esposa Letgarda y la
vescomtessa Arsenda, de terres en lo Bergadá, en lo Uoch de
FonoUet, districte de Puig reg, a favor deis conjugues Guisat y
Ermengarda, en los idus de mar? del any VIII de Felip (1067).
Sembla, per rahó deis documents presentats, que lo vescomte
Bernat Dalmau era fill deis vescomtes Dalmau y Arsenda del
Bergadá.
També és provable que Uch Dalmau de Cervera, aquell qui
jura feeltat ais comtes de Barcelona Ramón Berenguer y Almo-
dis entre los anys 1062 y 1076, era fill deis referí ts vescomtes,
perqué en dit document se diu ñll de la vescomtessa Arsenda (1).
Si axó és exacte, tenim que la noble casa de Cervera procehia
de la vescomtal de Bergadá.
Uch Dalmau de Cervera se casa ab Adaleta y procrearen a
Pons Uch de Cervera, qui fou mes endavant lo marit de Beatriu
de Bas. En una escriptura del any XXVIII de Felip se Uegeix: Ego
Pondo Ugoni dono Ubi Mir Erumir per consilium et laudamen-
tum patri mei Ugo Dalmad donamus in ipsa espluga de Franculi
ierciam pariem que nos habemus.,.. et tu Mir Erumir bene tenca-
tis et bene ábebitis quod nos habemus acaptat de nostros séniores
corniles de Barchinona... Y com és sapigut que los germans com-
tes de Barcelona havien donat en 1079 Espluga de FrancuU a
Pons Uch de Cervera (2), resulta comprovat que aquest senyor
proceheix de la casa vescomtal del Bergadá.
Podém presentar altre jurament de feeltat d'Uch Dalmau,
fill d'Arsenda, al comte Guillém de Cerdanya, fill d'Adala, per
los castells de Cadercino o Cardercino y EUesindi, y un tercer
jurament al mateix comte, per lo referit Uch, sa muUer Adalvi-
da (Adala?) y son fill Pons Uch, per rahó deis castells de Sant-
Esteve de Castellfollit, Vasel, Ferran y Caramala (3). En l'any
in del rey Lluis (1110) Pons Uch y sa esposa Beatriu donaren a
la iglesia de Vich la meytat'de la iglesia de Navarcles, tal y com
la havien possehida Uch Dalmau y Adala, y ademes totes les
capellaníes, que tenien des del Llobregat al Segre y la meytat
(1) Arxiu de la C. de A. perg. 107 sens data del comte Ramón
Berenguer 1.
(2) Arxiu del Gran Priorat de Catalunya, armari 15, pergamins
263 y 444.
(3) Arxiu de la C. de Aragó. perg. 75 de Ramón Berenguer II, y
Varia 4 d'Alfons I.
Digitized by
Google
-( 158 )-
deis alous des del primer d'abdós rius fins a la Roca de Castell-
tollít en lo Bi8ullunen8e{l). Fer fi, en 1128 Pons Uch promet
feeltat a Ramón, comte de Barcelona y Cerdanya, per los cas-
tells ja anomenats de Sant-Esteve, Vasel, Ferran y Caramala*
En nostre treball Los vescomtes de has en la illa de Sardemja
indicara, que Pons Uch de Cervera y Beatriu de Bas foren pares
de Pere y Pons de Cervera, ais qui lo comte de Barcelona con-
cedí lo vescomtat de Bas, segurament com a mes prop parents
del darrer vescomte Timpúber Pere Udalart, encara que diu
que era a cambi de la cessió de la dominicatura del castell de
Cervera, en 1128; y que, lo referit Pons, fill de Pons Uch y Bea-
triu, fou aquell qui roba la filia del comte de Barcelona Ramón
Berenguer III.
En virtut de tots los documents presentats, crehém que's pot
formar lo següent arbre genealógich deis vescomtes del Ber -
gadá.
vescomte Sardina ^^^vescomteasa Adala
vescomte Dalmau
OABAt »b Anend»
vescomte Bemat Dalmau Uch Dalmau de Cervera
oasat ab Letgarda oasat ab Adaleta o Adalyida
vescomte Dalmau Bemat Pons Uch de Cervera
oasat ab Agrlla^a oasat ab Beatriu de Bas
Pons de Cervera, vescomte de Bas
oasat ab Adalmus de Barcelona
Posam a Dalmau Bemat com a fill y successor de Bernat Dal-
mau perqué trobam una donació feta en Tany V de Lluis (1112)
per •ego domnus Dalmacii vice comes et uxor mea Agilaui wce
comitissa» a favor de Guillém B. de Vallseca de terres en Cer-
danya y Bergadá, document que devém relacionar ab lo jura •
ment de feeltat atorgat per Dalmau Bernat filias qui fui Letgar-
dis femine^ a son senyor lo comte Guillém de Cerdanya, fill de
Sanxa (2). Ademes, lo testament del comte Guillém Ramón del
(1) Cartoral de la Catedral de Vich, fol, 91.
(2) Arxiu do la C. de A , perg. 161 de Ramón Berenguer III y Va-
ria, 4, Alíons I
Digitized by
Google
-( 159 )- ,
any 1096 (Marca Hispánica) está firmat per Dalmau vescomte
y en la donació feta per lo dit vescomte en 1093 a la seua espo-
sa JoUen (?) del alou de Fonolet, en lo Bergadá, firma ab lo nom
patronímich, Bernat Dalmaz uice comité (1).
Lo signum Bernardi Dalmacii uice comitis se troba també en
la concessió feta Tany XXVII de Felip per lo comte Guillém de
Cerdanya a favor de la iglesia de Lillet de no estar los religio-
sos obligats a donar hospedatge al comte (2).
En 1086 vivia donchs, encara lo vescomte Bernat Dalmau y
en 1093 flgurava ja lo vescomte Dalmau Bernat, qui crehém era
fiU del primer.
Fins aquí havém pogut formar y provar la cronología y ge-
nealogía deis vescomtes del Bergadá, punt que crehém inédit en
la historia de la térra catalana; mes, des de 1112 perdém lo ras-
tre de la successió y familia del vescomte Dalmau y passenalguns
anys d'obscuritat. En 1130 apareix Guillém titolantse vescomte
del Bergadá y fiU de la vescomtessa Guilla; fa juramentyho-
menatge a Uch de Mataplana, en presencia de Galceran dé Pi-
nos, Pere de Malany, Arnau de Saga y Bernat d'Aragall (3). No
tenim cap noticia de parentiu del anomenat Guillém ab Dalmau
Bernat y la antiga casa vescomtal. ¿Es una nova familia?
La anotació de tots los documonts del Arxiu de la Corona
d'Aragó qui fan referencia a la nova serie de vescomtes del
Bergadá ha sigut publicada per en Milá y Fontanals en son eru-
dit trevall De los Trovadores en España al ocuparse del famós
trovador Guillém de Bergadá.
En 1140 Guillém, la seua esposa Berenguera y llur fill Gui -
Uém lo trovador, firmaren una concordia ab sos germans Ramón
yrPere. En 1145, los referits vescomte y Berenguera y Guillém te-
ren donació de la tasca que tenien en lo manso de Bernat Arnal,
prop de Puig reig. En 1181 Ramón de Bergadá, germá del ves-
comte, atorgá testament instituhint marmessors a son germá
Pere, P. de Santa-Fé, B. de Portella y altres cavallers; dexava
tot quant tenia en Cerdanya, Confient y Edoirs a sa filia Engle-
sa y son gendre R. de Sant-Marti; feya Uegats a son germá, lo
1) Arxiu del Gran Priorat, armari de Cervera, perg. 390
(2) Sacre Cathatonie antiquitatís monumenta, vol. 4.
(3) Arxiu de la C. de A-, perg. 2 tic Ranjon Berenguer JV
Digitized by
Google
-( leo )-
vescomte Guillém, y a l'altra filia casada ab A. de Conca-
bella (1).
En 1182 Guillém y Berenguera y llurs filis Guillém, Ramón,
Berenguer y Bernat, se donaren a la milicia del Temple ab una
part del patrinioni, en mans de Berenguer d'Avinyó, mestre del
ordre en Provenga y de Espanya y B. de Serdanyola, coma-
nador de Palau (2).
Havém trobat dos testaments o potser dues copies alterades
d'un mateix, atorgats per lo vescomte Guillém. En TArxiu del
Gran Priorat de Catalunya (armari de Testaments, n.** 31) hi há
un d'ells ab la data de tres de les calendes de desembre del
any 1183 de la Encamació; elegia sepultura en lo monestir de
Poblet y dexava son castell de Montmajor a son parent Bernat de
Palou; entre los marmessors figurava Pere de Berga. En lo
mateix Arxiu (armari de Cervera, n.** 474) hi há un altre testa-
ment ab data de 6 deis idus d'octubre del repetit any 1183, y
ahon instituía marmessors la seua esposa Berenguera, B. de Por-
tella, B. de Merola y R. de Viver; s*oferia al ordre del Temple
juntament ab set mansos en termens de Casserres, Puig reig y Fo-
noled; dexava a son fiU Guillém los castros de Madrona, Casse-
rres y Puig reig ab tota integritat y lo castro de Mont major, la
honor que possehia en Cerdanya y lo féu que tenia per Uch de
Mataplana; senyalava ais áltres filis, Berenguer, Bernat y Ra-
món, diferents mansos y drets.
Vivia encara lo vescomte del Bergadá quan son flll Gui-
llém, lo trovador, enemistat ab lo vescomte de Cardona, potser
per haverse aquest oposat a les relacions amoroses de sa filia
Anglesa ab ell, lo mata o feu matar lo día 6 de mar? de 1176(3).
Des d'aquell moment, la vida del trovador cátala fou una con-
tinuació de desordens, aventures y delictes, y sembla que per
axó son pare no li dexá la honor y titol del vescomtat, sino sola-
ment los castells y terres que havém ja indicats. Es també molt
provable que lo rey lo tingué prés algún temps y que després
Uuytá a favor de Pons de Cabrera contra lo comte Ermengol
d'ürgell, axí com en la guerra que lo vescomte de Castellbó,
(1) Pergamins de la Catedral d'ürgell.
(2) Arxiu del Gran Priorat de Catalunya, armari de Cervera, per-
gamí 232,
(3) Víctor Balaguer, Historia de los Trovadores, vol. IV.
Digitized by
Google
~( 161 )-
gran amich del trovador, sostingué contra lo bisbe Arnau de Pe-
rexens.
Recorregué los diferents territoris de la Galia meridional,
estigué en relació ab lo famós Bertrán de Born y visita la cort
de Castella, essenthi molt ben acoUit. Fou tanta la predilecció
que des d'aquella visita sentia per los castellans que en una de
les composicions poétiques espressá lo desitg de que lo rey de
Castella entras y se possessionás de Catalunya.
Ségons interpreten altra de les composicions en Millot y en
Balaguer, tingué Guillém illícites relacions amoroses ab la espo-
sa del seu germá, la valenz dompna de Berga, segons les páran-
les del poeta, interpretado que crehém molt atrevida.
Lo turbulent cavaller y trovador morí per los voltants del
any 1203. En 1187 havia atorgat testament, y en 1199 son ger-
má Ramón feu cessió del vescomtat del Bergadá al rey d*Ara-
gó, prova certa de que no'l possehia lo referit Guillém.
En lo testament, que porta la data del 7 de les calendes de
maig del 1187 de la Encarnació, fet en presencia de Roig de
Benviure, templer, y de G. de Serdanyola, comanador de Palau,
instituhí marmessors a G. y P. de Calders, G. de Talamanca,
B. de Portella y altres cavallers; se dona al ordre del Temple jun-
tament ab lo castro de Puig reig y feu llegats a diferents mones-
tirs. A son germá Berenguer li dexá lo castro de Mont-major, los
féus que tenia per lo Rey o sien los castros de Madrona, Casse-
rres y Espinalbet, y un féú que tenia per Uch de Mataplana. Al
altre germá, Bernat, li senyalá la quarta part de tots los referits
bens ab la obligació d'ésser hona soliu del anomenat Berenguer.
Un tercer germá, Ramón, sembla que temps abans lo havia con •
fiat o destinat al convent de Poblct. Si los tres referits germans
morien sens descendencia, disposá que lo patrimoni passás a
Bernat y Dalmau de Palou; y per fl, dexá sa disposició testa-
mentaria sots la protecció del Rey d'Aragó (1).
Dotze anys aprés de la atorgació del testament vivia encare
Guillém de Bergadá, quan son germá Ramón firma la evacuació
y definido del vescomtat a favor del Rey en Pere I. La part mes
important del document diu axí: <Quod ego R. de Bergedano
(1) Arxiu de la C. de A., perg. 451 d'AIfons I. En lo Cartoral de
la Catedral d'Urgell havém víst un fragment d'aquesta escriptura
(vol. n, n.** 15).
MaMOBIAS.^TIII. 11
Digitized by
Google
-( 162 )-
bono animo ac spontanea uoluntate laudo^ concedo et auctorizo
uobis domino meo Petra dei gratia Regi illam emptionem sitie
compram qiiam fecistis de tota uice comitatu de Bergedano et de
ómnibus honoribus siue possessionibus quas pater meus de Ber-
gedano habuit et haber e debuit et si quod ius tiel si quam ac-
cionem ego habeo uel habere debeo aut etiam totum iu)bi$ el
uestris dono, laudo et Retineo lamen el exdpio inde illos man-
sos quos ego in uila palris mei donaui monasterio Populeti el
mansum de Torrente quem ad volunlatem meam retineo. • Per la
cessió de drets, lo rey se obliga a pagar a Ramón una pensió
anyal de 200 sous durant la seua vida per mediació del batlle
de Lleyda (1).
De certes paraules de la escriptura sembla deduhirse que
Ramón de Bergadá en 1199 no feya mes que confirmar una an-
terior venda del vescomtat, atorgada a favor del Rey o per son
pare o per son germá, confirmació acompanyada de la cessió
deis drets que lo dit Ramón pogués teñir en aquell senyoriu.
Axí fineix, lo vescomtat del Bergadá, reunintse per rahó de
compra, a la corona, quan ja los dos altres vescomtats del an-
tich comtat de Cerdanya, los de Cerdanya y Conflent s'havien
refundit en lo d'Urgell-Castellbó y estaven a punt de passar a
mans del comte de Foix.
Continua subsistint en aquell territori una familia senyorial
que res té que veure ab la antiga vescomtal del Bergadá. Era
la familia de Pere de Berga que anys després passá a reunirse
ab la casa de Pallars per lo matrimoni de Sibilia de Berga ab lo
comte Amau Roger.
La época deis vescomtes com a institució administrativa,
com a oficiáis del comte, ja havia passat per tot arreu; los qui
encara subsistien, entre ells los de Vilamur en lo comtat de Pa-
llars, los de Rocaberti en lo d'Empuries, los de Cabrera en lo de
Girona, los de Bas en lo de Besalú, eren no mes que vassalls del
príncep. En los tres districtes principáis components del antich
comtat de Cerdanya, en los que havém f ormat la cronología deis
respectius vescomtes, se veu des de mitjans del sigle xn ben
clara la representació del monarca, o sia del comte de Barcelo-
na, exercida per altra classe de oficiáis o agents. Per los volts de
1126 fou creat per Ramón Berenguer m lo batlle general per
(1) Arxiu de la C. de A., perg. 82 de Pere I.
Digitized by
Google
-( 163 )-
governar la Cerdanya, Conflent, Vallespir y part del Rosselló,
delegado que abans estava repartida a tres diferents vescomtes.
Lo dit batUe reunía alguna vegada també les f uncions de ve-
guer, o sia d'intendent o administrador de rendes e impos-
tos, y magistrat encarregat de procurar la seguretat deis
camins públichs, perseguir los malfactors y fer complir les ordi-
nacions de pau y treva. Mes, per la administrado de la justicia
lo rey crea un jutge general o suprém per tot lo comtat, ademes
del jutge especial per cada veguería. Axí foren distribuides en-
tre diferents oficiáis les funcions que hlavien sigut propries deis
primitius vescomtes. Temps despré& ia administració del Con-
flent fou separada de la de Cerdanya y se formaren les dues ve-
gueríes de Conflent-Capcir y Cerdanya-Baridá; la valí de Ribes,
encara que dependencia de la segona tenia, empero, un veguer
particular. La valí de Lillet entra en la veguería del Bergadá y
romangué per sempre separada del centre administratiu de
la Cerdanya.
Digitized by
Google
c
U
•
6 1
5
o ^.
U
>i
^
w
ü •
. O
r^i
0
5Sg
M
P
U
^
«¥H
5
a
o
G
o *
oü
2 >*
*4 d
^ -«o
p*a
• o
a'
o
o
Is
a
« dS
s • 2.
60
•d
«
n
« ee
5"
d *
¿i
je «2
a
a
2*
«d
a-d
o
o
d
^ o
5
a
o
e S&
o |-
O
d
¿c-S-*-
lái
d
.11
»* J2
s 'dS
.o
0^ o
feJ3
s He
.o
05 2
I*
il
.o
?a
TI 5
So
3 2^
8?^
2 T3r-I
ti
d
.^ o
O ,04-
^TJ«d
d
l-s
i
«
§
g
|5h.
^ «CD
|2
|w«
"= a
i> «en
^ «4-
d
«52
d«c
15
«•d4-
Oía
o
o
o tf
Digitized by
Google
APENDIX
Acta de la sotsmissió del vescomte Beunat de Cerdanya a son
SEKYOR LO COMTE RAMOK; ANY 1061
Hic est breáis rememorationis de Placitum qu» fuit inter Raymun-
dum Comitem Cerritaniensem de Sacramentum et fidelitatem quem
inrauit predictus Bernardas ad predictum Raimundum. Quod de ipsa
hora in antea ipse predictus Bernardas no dezebria predictum Rai-
mundum de sua vita, ñeque de suis membris que in corpus suum se
tenentur ñeque de suos comitatos aut comitatu ñeque de suos castros
aut castellos rocas aut puios condirectos aut heremos terram aut ho-
norem alodes uel fevos quod Raimundus suprascriptus eodem die ha.
bebat et in antea adquisíturus erat no lio tolria ne Icn tolria ne lio
vedaría ne len vedaría ne len engannaria ne len dezebria nec ipse nec
homo nec homines femina vel feminse per suum consilium nec per
suum ingenium, et adiutor lio seria a tener et ad auer sine engan; et
de ipsa hora in antea proedictus Bemardus no vedaría ad Raimundum
iamdictum ipsos castros qui sunt in Cerritania, id sunt castrum Sancti
Martini et castrum de Miralles et castrum de Cheralt nols li vedaría
ne len vedaría per quantes vegades nols li recherra o li recherra ñe-
que ab forsfactura ñeque sine....» «Et de illa hora in antea ille Bemar-
dus prescriptus exceptus predictum Raimundum alterum seniorem
non auria ne tenria ne faria nec homo nec femina et si feít lavia uol
tenría si predictus sénior suus nolen solvía suo gradiente animo sine
forcia, et de ipsa hora in antea prescríptus Bernardus iusticia ni dret
Digitized by\jOOQlC
^( 166 )-
no vedaría ad Raimandam prescriptum Et si Raimandus prescriptus
mortuus fuerit et ipse Bernardas viuus fuerit cum ipsam terram aut
honorem castellum vel castellos quod predicto seniori suo habuerit uel
tenuerit quod ad illam diem tenuerít quod ille obierit venisset in potes-
tate de filio vel de uxore predicti seniori suo Baimandi cum ille ipsam
terram aut honorem castros aut castrum dederit in uita sua uel relin-
querit in suo testamento quod habeat post mortem eius, Et hec fecisset
sine malo ingenio et sine ulla deceptione et sine alio lucro et manibus
ad illum uel ad illos se comanaria et per sua uel illorum manu o pen-
dria, et talem sacramentum len iuraria ol sen iuraria in suo uel illo-
rum nomine super altare sacratum manibus qualem illo die iurabat ad
Raimundum suprascriptum, et hoc fecisset infra ipsos primos LX. dies
quod Raimundus prescriptus mortuus fuerit et ipse hoc scierit. Et
iuravit ipse Bemardus prescriptus quod de illa hora in antea si o ten-
ría et o atendría ad Raimundum prescriptum et ad uxorem eius et ad
filios eius suprascriptos de ípsum Castrum qui est in Confluente que
vocant loch que habebat iachit in manu uel potestate de Raimundo
prescripto ad proprío alode et postea habebat eum aprehensum per
manu Raimundi prescripti per feuum et de uxorem eius predictam. Si-
militer sicut iuratum habebat de alios suos castellos prescríptos et
propter hoc quod superius scríptum est missit in pignora predictus
Bemardus... omnem feuum et Castellos et terram et honorem quod
per manum prescripti R. tenebat.... quod si non fecerit et ita sicut su-
perius scríptum est non adtenderit et non tenuerit incurrisset ipsa pig-
nora suprascripta statim integriter in potestate Raimundi iam dicti
vel de uxore eius aut filio suprascriptos ad deliberum ad faciendum
quod cumque voluerint. Et postquam ita iurauit et pignorauit predic-
tus B. sicut suprascriptum est ad predictum R. et ad auxorem eiu^ ac
filio suprascriptos non ita hoc eis tenuit sicut iurauit sed transgressus
est eis sacramentum, in multis causis predictus Bernardus. Primum de
Eraualle quem placitatam et defínitam ei habebat iudicialiter et eua-
cuatam in sua potestate iamdictus Bernardus et postea requísiuit eam
per suum feuum quod utique non erat ad predictum comitem. Et de
honore predicti comití quem ei predictus Bernardus toUebat et tollere
uolebat. Et de homines predicti uice comité qui interfecerunt ad pre-
dictum Comitem Bernardum de Boír qui erat suus homo et in baiolia.
Et habuit et habebat predictus Bernardus ipsos interfectores, et ue-
tauit ex eis iusticiam ad predictum Comitem. Delude ipse uicecomes
tulit omnem suam facultatem, et feuum et alodem ad filium quon-
dam Bernardi qui erat in sua baiolia. ítem saper treguam quod
habebat donatum ipse uicecomes ad predictum Comitem, sui ho-
mines interfecerunt Bertrandum umberti, et noluit ex eis iustitiam
faceré ad predictum Comitem. Deinde ad feminam nomine Fides
ac duobus filiis suis abstulit predictus Bernardus omnem illorum
Digitized by
Google
-( 167 )-
alode. ítem comendavit predictus Raimundus Comes ad predictum
Bemardum ipsum castrum de Pellencha et perdidit eum per sua
mala guarda, nnde venit ei dampnum amplius G. mille solidos
non valent et de alodios sancti Michaelis Choxianensis quod abs-
tulit predictus Bernardos in uilla Estoll et in alus locis. Et de pre-
dam quod fecerunt homines predicti uice comitis in terram comitis Bi-
sullunensis, et fregerunt suam pacem quam habebat cum comité Bisu-
llunensis et transierunt ipsam predam per terram predicti Comitis
Raimundi et habuit iam dictus uice comes ex inde suam partem, et
reddere contempsit. Aliam fecerunt predam homines predicti uice vo-
mite in BisuUunense quem reddere noluerunt, et de ipsa térra quam
dedit Episcopus helenensis ad predictum Raimundum et ipse dedit
eam predicti vice comité ut tantum dedisset predictus uice comes de
suo avere ad predictum Raimundum omni tempore quando alius epis-
copus accipiebat episcopatum Helnensis quantum consueverat daré
alus antecessoribus ipsius episcopi et boc faceré contempsit. ítem de
fidelitate quod ei fecerat predictus uice comes, et sacramentos sicut
debet faceré homo seniori suo, et hoc totum transgressus est. ítem de
ipsa leuda de ipsos homines merchatores qui transiebant per iamdic-
tam Eraualle siue per Pinomorente, unde requirebat directum de ipsa
leuda, et nullo modo rectum habebat in illa, et propterea tollebat alia
leuda ad predictos mercatores iniuste in villa Merengs ut predictus
Comes perdidisset suam leudam Et propter predicte querele que su-
perius scripte sunt querelauit se predictus Raimundus ad predictum
Bemardum in Comeliano ut rectum ei fecisset de predictis querimoniis
et dedit predictus Bernardus ex hoc fideiussores ad predictum Rai-
mundum comitem per C0.*»« uncias auri optimi, ut rectum et iusti-
ciam inde fecisset ad comitem, et ad suos homines. Qua propter in
Comeliano élegit predictus comes Raimundus iudices inter se et uice
comité qui hoc iuste iudicassent, id sunt Udalgarium et iozbertum uice
comités et Bemardo iohanni et Bernardo Olibani de Sonó et Arnalli
riculphi et Petri Pontii et Arnalli Bemardi de Fullano et Ramundum
Beraardi de Guardia et Olivari Bernardi de termino et Raimundi Mi-
roni et alii plures quorum nomina longum est scribere ludicato autem
iusto inditio prescripti iudices inter eos laudauerunt pariter comes
prescríptus et iam dictus uice comes omnem eorum iudicium de pre-
dictis querimoniis et terminum acceperunt inter se usque in crastinum
ad faciendum iudicium. Reuersus autem predictus ui ce comes in cras-
tinum in pago comeliani ad placitum et rectum iudicium contempsit
et faceré noluit. Quo audito comes iam dictus per semetipsum ammo-
nuit predictum Bemardum per sacramentum quod ei habebat iuratum
ut rectum quod laudauerat et iuste iudicatum erat ei fecisse. At ille
contempnendo faceré noluit et omnes suos fideiussores et omnem suam
pignoram castellos et omnem suam honorem in potestate predicti co-
Digitized by
Google
-( 168 )-
initis iacurrjre penuissit. In super et quod peius est ipse uicecomes
accepit rochas et podios contra predictum comitem quos antea ei iu.
rauerat et hediflcauit ibi castellos contra eum et depredauit ei suas do-
rainicaturas et liomines terre sue. lUo autem ita fdciente venit dom-
nus Guillelmus episcopus ur^ellensis et Dalmacius uíce comes bergita-
nensis ot Bernardas Johannis et udalgarium uicecomitom et Bernardo
Olibani de Sonó et Arnalli Kiculfi et Petri poncii et Mironi riculfi et
Kaimundi Bernardi do Guardia et adduxerunt predictum uicecomiterii
ad prefatum comitem rogantes et postulantes ut mercedem ex eo ha^
buisset predictus comes. Recognoscens se predictus uicecomes coram
predicto comité et alus predictis uiris ut omnem pignoram quod ei
misserat de omnem suam honorem et omnes suos fideiussorcs iam in-
currerant in sua po testa te ad faciendum quodcumque uoluisset^^Qua-
dam autem die uenit predictus uicecomes in domum comitale in uilla
ix coram predicto comité undo ad fuit ibi predictus episcopus et cune-
ti pariter alii predicti séniores rogantes predictum comitem ut ad eo-
rum consilio se continuisset cum iamdicto uicecomite. Hoc audito co-
mes predictus et comitissa adquieuorunt precibus eorum, et promisse-
runt eis ob hoc se pacificare cum iamdictum uicecomitem ad eorum
consilio sicuti et fecerunt. Predictus Bernardus uicecomes proeo quod
tam iniuste egit contra seniori suo emendauit ad predictum comi-
tem ipsum castrum de queralt cum sua castellania et ipsum feuum
de Prullanos et totum ipsum qui est infra ipsam parrochiam et
ipsa parrochia cum ecclesia de segdanna que est in Confluente
cum ómnibus suis pertinenciis et oblationibus. Et ad predictam co-
mitissam solidos mille et predictus comes et comitissa et eorum
filio Guilelmo definierunt ei omnes illorum predictas querimonias
propter hec et reddidemnt ei omnem aliam suam honorem qui iam
antea eis permisserat incurrere. Sub tali tenore ut ipsum castellanum
aut castellanos quos ipse uicecomes miserat in castrum sancti Mártini
et in castrum miralles et in castrum joch propter predictos castros se
comendant manibus ad predictum comitem et comitissam et iurent ex
eis fidelitatem sicut alii sui castellani eis iurauerunt et iurauerint de
alus eorum castellis. Et ut ego predictus bernardus uice comes ita te-
nebo fidelitatem et sacramentum ad predictum comitem et comitissam
et ad eorum filies sicut eis iuratnm habeo manibus super sacramentan
condicione et ut predictum sacramentum et finem eis teneam et adten-
dam sine illorum engan. ítem mitto eis in pignora modo omnem
meam honorem quam ex predicto comité habeo et in antea habuero. Et
definió eis iandictum castrum de Cheralt cum sua Cíistellania et ipso
feuo de Prullas et ipsa ecclesia de segdanna totum sine illorum engan.
Quod si amplius hoc eis querelauero et gueiTam aut dapnum alicui ho-
mini fecero, propter hoc incurrat omnem predictam meam honorem
integriter castellos et omnem feuum quos odie habeo et in antea ha-
Digitized by
Google
-( 169 )--
buero ex predicto comité in eorum potestate ad delibemm ad facien-
dum quod cumque voluerit. Et ego Bernardas predictus omnem defini-
tionem quod hodie fació ad predictum comitem et comitissam et ad
eorum filios sinceriter et sine engan eam eis tenebo et cunctis suis ho-
minibus utriusque sexus et amplius ei uel eis quicquam ex hoc non
remouebo nec querelauo et propter hoc meum seruicium non uetabo
ad predictum comitem ñeque ad predictam comitissam ñeque ad
eorum filios. Quod si fecero incurrat predicta pignora in eorum potes-
tate sicut supradicta ad íaciendum quod cumque uoluerint sine ulla
reseruatione ad meum opus. Actum est hoc X. Kalendas iulii in primo
anno regnante Philippo rege.
Árxiu de la Corona d'Aragó, reg, 4, n.^ 64;
copiat també per lo Pare Ribera del LLibre 2,
Feudorum, fol, 94.
II
LlMITS DE LES VEGUERIES DE CATALUNYA
Veguería Dosona
La vegueria Dosona combren^a a ses cudines sobre congost e puja-
sen per la serra e compren Centelles e ix al coU de la espina e passa
per la serra daqui en la e torna tro ssus en lu5anes e al grau destranils
e passa per la serra entro a Malany e compren besora e lers e CuruU e
torna al CoU de sa cabra e al pont de Roda e partex ab osor e ab santa
Eulalia de sacalm e torna de la sobre mastanes (?) e ix sobre bruij e
a Tagamanent e torna al Congost.
I«a vegueria de Bergueda
La vegueria de bergueda combren5a al coU de jou sobre baga e
passa per la serra e treuessa entro al terme de Castellar e de Mataplana
e passa la serra e toma entro ssus en lu9anes e ix en lobregat desús
Geronella e compren lo terme de puig Reg e de Castserres e de Munt-
clar e ix al col I de la vetzina e compren ñaues e compren la serra
entro sus en la valí de lort ab Malany e compren e torna per capolat
que compren entro en la serra del coll de jou e compren Gaua e Gaua-
rret e Saltzes e Gosol dins aquests termes.
Digitized by
Google
-( 170 )-
Vagueria de Bages
La veguería de Manresa combrenga al coll de brau desús Vacari9e8
e puia per la serra entro al coll de daui e puis treuessa la serra entro
a sent loren9 de Munt e compren lo castell de Granera e Castellcir e
Moia e ix al coll de la Espina e treuessa la serra entro sus al terme del
Castell de dúo castella e toma en lujanes que compren e puis toma
entro sus en lobregat e passa lobregat desús puig Reig e ix al coll de
sa oulina e compren Castell Adran e Sarratex E passa entro sobre
Cardona que compren e ix al terme de Pinos e a sa molsosa e compren
boxados e castell tayat e ix al coll de Corrego e a codol Redon e sobre
Castelar e sobre Massana entro al terme de Eubio e ix per la muntanya
entro a sa Guardia e tota la Muntanya de Muntserat entro lains (?) en
lobregat e compren Castellfullit e Munistrol.
X«a Teguaria de Besulo
La veguería de besulo cobrenga al coll de panissars e ve per la
serra de Cabrera e puia sobre pinquero entro a Costóla que compren e
entro al peu de Cabrens e compren ribelles e passa la serra entrosus al
terme de prats e ix per la serra e compren Rochabruna e bolos e ix
al coll de Seguries e al coll de Panadis e compren les valls de baget e
de uox e desbach e de bianya e passa per la serra de sent pons doulina
e ix al coll de puigmal e al coll de Canes e al coll de la Cabra e com-
pren tot Bas e ix al coll del buch entro hostoles e Colltort e ix al coll
de flnestres e al coll de Calg e va a Matamors e passa per borgonya e
per uilauent e ix en fluuia desús basquera qui es en la dita veguería e
passa dessus pontons que hi compren e per Garrigas e desús Vila
morell que compren e ix desús santa logaya que compren e a sent pol
e afronta ab far e compren Vilabertran entro sus a sa Muga e pren
puis la Ribera dagramunt entro sus al coll de panissars e compren
Munt roig e Cabrera e Darnils.
Veguería de Gampredon
La veguería de Campredon combren^a á sa Reial e te entro a prats
e entro al coll dares e torna sobre pelnoua (?) e sobre abeila e sobre
cauabera e toma a sa Reial e son per tot VII parroquies.
Veguería de Sa Reial
La veguería de sa Reial es del senyor Rey e del abat de Sent Johan
de ses abadesses e te de sa Reial entro a Riba mala sobre RipoU aitant
Digitized by
Google
-{ 171 )-
com es la honor del abat de Sent Johan. E son Vil parroquies e com-
pren Vallfogona e Malany.
Vegaeria de BipoUéB
La veguería de RipoUes partex de Riba Mala sobre RipoU e va
entro a lussanes e entro al más de sa sala e al coU de Borreda e entro
al coU de sa lena e compren dúo castella e torna a sent Quirze e puia
entro á Malany e la honor del abat de Ripoll e tofr lo terme de Sa
Guardia e de Mataplana. En aquesta vegueria no ha res lo senyor Rey.
Arxiu del Reyal Patrimoni, d Barcelona,
clase i.% A. 1. (Llibre registre del sigle XIV).
III
La familia de Pinos, sehtora del Querforadat
En la segona part del present treball hav6m dit que des deis pri-
mers temps del sigle xi figura va lo Uoch y terme del Querforadat, entre
les possessions de la casa senyorial de Pinos, y que may havie sigut
lo cap d* un vescomtat.
Tomich, Pujades y al tres cronistes catalans troben lo fondador de
la mencionada familia en un deis llegendaris cavallers qui vingueren
ab Otger Cathalon a Iluytar ab los serrahins a mitjans del sigle viii, y
la procehencia del vescomtat del Querforadat en la divisió feta per
Carlemany del territori de la Marca en nou comtats, corresponent al
de Cerdanya lo referit vescomtat. Semblants aftrmacions son avuy
consideradcs inaceptables per tota persona erudita.
Segons los documonts conserváis en V Arxiu de la Corona d* Aragó,
la familia de Pinos venia de Bernat y Miró Ricolf , ñlls d* una dona
anomenada Adalez, y los qui juraren feeltat per lo castro de Pinos al
comte Ramón Guifre de Cerdanya a mitjans del sigle xi. En lo cas de
morir lo dit comte, quedaven obligats abdós germans a posarse tot
seguit, dins los 30 dies, sots la potestat del fill de Ramón qui resultas
instituit o creat comte del largada (1). En aquell acte no s* anomena
encara lo Querforadat entre les possessions deis dits senyors.
Miró Ricolf fou lo continuador de la casa de Pinos y segurament
(1) Arxiu de la C. de A. Varia 4 d* Alfons I, n.*> 7.
Digitized by
Google
-(172)^
seria un personatge important en la Cerdanya y Bergadá. Entre altres
actes, lo trobam en lo conveni y jurament de feeltat fet per lo comte
d* Urgell Ermengol III, lo de Barbastre (1038-1065), a favor del comte
Ramón de Cerdanya. Din axi: Et hec fuit inratum super altare sancti
Martini in Ix in presentía de Bernardo Petroni et Bernardo Seniofredo
et Miro Riculfo et Ricardo Altemir (1).
Crehém que Miró Ricolf estava casat ab Sicardis y procrearen Gal-
cerá Miró. Aquet, qui comen9a a portar lo nom de Galceran, que
sempre mes usaren los individuus de la familia de Pinos, convertintlo
en realitat en cognom anteposat al nom del senyoriu o baronía, jura
feeltat a Guillem y Bemat, filis de Sanxa, comtes de Cerdanya, entre
1093 y 1117. La escriptura diu: cjuro ego Gaucerandus Mironis qui
fuit fílius Sicardis femine quia fídelis ero ad te Bernardum comitem
meum seniorem filius Sancie .... de ipsis castellis quos teneo de te et
per te scilicet Pinos et Espada et Gosal et Salices et Cherforadat et
Valle magna...» (2).
Al veure a Galceran ab lo nom patronimich de Miró y possehir lo
matex castro de Pinos que tenia Miró Ricolf pochs anys abans, nos in-
duu a pensar que eren pare y fill. Mas aqui ja no's tracta solament del
referit castro sino que s^anomenen distintes possessions de la casa sen-
yoríal, com Gosol, Saldes y lo Querforadat. Aquet és lo document mes
antich hon s'hi trobe posat lo Querforadat entre los Uochs de la referi-
da casa, sens, empero, la mes petita indicació de que bagues sigut o
fos llavors lo cap de vescomtat.
Entre los pergamina de la Catedral d'Ur^rell havém vist un altre,
molt curios, document qui fa referencia a aquest senyor de Pinos. Es
un conveni fet ab Ermengol lozbert, fill del comte de Cerdanya, sobre
la potestad deis castells de Josa, Orsera y Sant-Roma, en Tany 1107.
Ne transcrivim los fragments mes importants: Hec est conuenientia que
fecit Ermengauds iocbertus cum domno Gauceran mir et a filio suo
Gauceran et si Gauceran obierit sine infante de legitimt) coniugio a
raimun fratri suouel ad illum cui illo dubitauerit suam honore. Conue-
nit namque Ermengads a Gauceran mir uel et a filio suo Gauceran quem
abeat suam honore per illum sicut quam abbebit per ipso comité Gui-
llem f ratre meo et ego Ehmengaud dono eis potestatem de ipsos Ras-
tros id est de iosa et de orsera et de sanctum romanum Et Gauce-
(1) En lo judici celebrat en 1047 en Cornelia del Conflent, figuran Miró
Ricolf y son geniiá Bemat entre los personatges qui formaren la cort o
tribunal del comte de Cerdanya.
(2) Arxiu de la C. de A. Varia 4 d' Alfons I, n.o» 8 y 9. Galceran Miró
08 un deis testimonis qui firman lo testament del compte Guillém Ramón de
Cerdanya en 1095.
Digitized by
Google
-( 173 )-
ran et filio suo donent ipsam honorem que bernads berengarius abet
per illos et comendet ei ipsum Kastmin de gosal et donet ei ipsam feu
de ipso Kastro et conaenit eis ermengaud qnem donet eis potestate de
ipsos Rastros quantas que uices illos reqtdrant et conuenit ermen-
gaud ad Gauceran et a filio suo quando uadet ipso comité urgellensi in
oste alberget cum illo.» La data és del 10 de les calendes de Febrer del
any 48 de Felip.
En lo matex pergamí se troba lo jurament de f eeltat del ref erit Er-
mengol lozbert al senyor de Pinos: «Juro ego ermengod iocbert filius
qui fuit de Guilla femina que de ista ora in antea fidelis ero ad te Gau-
ceran mir filium qui fuisti de Sicards femina et a filio Gauceran qui
fuit filio de Adalet femina et a Remon Gauceran qui fuit filius de Aza-
let femina. Si Gauceran obierit sine infante non te dezebre te pre-
phatum Gauceran mir et gauceran filio tuo de ipsos castellos de iosa et
de orsera et de Sancti Romani et de gosal ñeque de ipsas fortedas...»
Ab aqüestes escriptures sabém donchs que Ermengol lozbert era
germh del comte Guillém de Cerdanya, potser un fiU illegítim del com-
te Bamon, y que Galceran Mir, fill de Sicardis, fou casat ab Adaleta, y
fou lo pare de Galceran II, del nom, y de Ramón Galceran. Se veu tam-
bé la gran estensió e importancia que tenia la baronía de Pinos al co-
mengar lo sigle xn.
Galceran 11, casat ab Estefanía, jura també feeltat ais comtes de
Barcelona Ramón Berenguer y DolQa per los anomenats castells de Pi-
nos, Espada, Gosol, Saldes, Querforadat y Vallmagna, y junt ab son
fill Galceran ni juraren també a favor de Ramón Berenguer IV de Bar-
celona, en 1133, per los castells de Sant-Martí, Miralles y Queralt, que
com ja havém referit, formaven lo senyoriu deis vescomtes de Cer-
danya-Confient.
Suposam que era lo matex Galceran III lo senyor de Pinos qui jura
feeltat al Rey Alfons I per los castells de Gosol, Querforadat, Aló y de-
més abans nomenats, puix que s'anomena filius Stephanie, lo qual se
casa ab Berenguera y procrearen a Ramón Galceran, Bernat Galceran
y Berenguer Galceran. Segons un manuscrit de la Biblioteca Nacional
de Madrit, intitolat Oeneálogia y descendencia de la Casa de Pinos,
obra de Don Bernat Galceran de Pinos, endre§ada a la duquesa de
Belxit y escrita en Barcelona Tany 1620, Berenguera, esposa de Gal-
ceran m de Pinos, era de la familia de Monteada; empero, té poca au-
toritat aquest genealogiste y li trobam moltes errors, entre elles lo rec-
tificar a Zurita, perqué Tbistoriador d'Aragó diu que entre los arbitres
instituits per lo Rey y per lo comte de Tolosa hi havia Bernat de Pi-
nos, y lo referit genealogiste nega que en aquell temps visques cap in-
dividuu de la familia ab nom de Bernat. Donchs, segons lo document
del any 1170 que ara presentarém, Tun deis filis de Galceran III s'ano-
menava Bernat, y per tant tenía rahó Zurita. Se trata de la següent
Digitized by
Google
-( 174 )-
donació feta ais Templers: «Elgo Gancerandus de Pinos et coniux mea
berengaria et filii nostri Raimundus Gancerandus et Bemardns gance-
randus et Berengarius gancerandus filiis nostris donatores sumus deo
et domui templi et fratribus qui modo ibi sunt constitutis uel in antea
emnt monte de palomera et de cíia quantum nos ibi habemus uel ha-
bere debemus extra de tasches quod nos ibi accipimus et de adempri-
uum de hominibus de salzes ista donatione de istis montibus est in
comitatu de Cerdania. Affrontat predictis montibus de oriente in co-
llum balcebres, de meridie usque ad terminum de Peguera, de occiduo
in terminum de fraucmir et in terminum de espada, de circii de gradu
palomera amunt usque ad terminum de Peguera Et nos donatores
conuenimus deo et domui templi quod nos non mittamus alium bestiar
de collum de ares usque ad coUum balcebres nisi ipsum de domo tem-
pli et de alus montibus quod non habemus uobis datos quod de adem*
priuum et de pastura quod in illis f eceritis quod f aciatis cum licencia et
uoluntate nostra et de nostris, et nos et nostris acoipimus in curia et
in baiulia per cuneta sécula totum quantum auere fuerit de domo tem-
pli de Solsona usque ad collum de pertia.» La data és del tres de les
calendes d'Octubre del any 1170 de la encarnado (1).
Ramón Oalceran de Pinos, flll primogénit de Galceran III y Beren-
guera fon lo successor en la baronía de Pinos y Querforadat y segons
sembla concorregué á la famosa batalla d'Ubeda en 1212. No obstant,
r autor de la genealogía manuscrita que havém ja citat, conservada en
la Biblioteca Nacional de Madrit, din que Pere de Pinos jura homenat-
ge al rey Alfons I per los castells de Pinos, Gosol, Saldes, Querforadat,
Vallmagna y Aló y s'anomenava flll d'Estefanía. No hav6m sabu-
trovar cap noticia del dit Pere en la segona meytat del sigle xn, enca-
ra que segons lo genealogiste referit lo jurament al Rey estava trans-
crit en lo foli 61 del Llibre deis Féus de la Corona de Aragó.
No savém per quina rahó tingué Pere d'Aragall, altre deis barons
del comtat de Cerdanya, temporalment lo senyoriu del Querforadat,
en los darrers anys del sigle xiii. Los Aragalls eren senyors de la ba-
ronía d'Ansovell, lloch y valí prop del dit Quer, en lo Baridá. Foupot-
ser ab motiu d'algun empenyorament o altra també transitori, perqué
en 1313, Ramón de Luerters, procurador de donya Saura de Mallorca
(flUa illegítima del rey Sanxo de Mallorca), viuda de Pere Galcerá de
Pinos y mare del impúber Peret Galcerá, feu homenatge al rey Jaume
d' Aragó per los castells y llochs del Querforadat, Gosol, Espada y Sat-
des; y en 1318, Ot de Moneada, parent y curador del esmentat impú-
ber, feu altra homenatge al mateix monarca per les baroníes de losa y
(1) Arxiu del Gran priorat de Catalunya del orde del Hospital, armari
3, do Cerrera, perg, 123.
Digitized by
Google
-( 175 )-
Lavansa, PeretGalcerít, se casa després ab donya Marquesa de Fono-
llet (filia de Pere, primer vescomte dllla del Rosselló) y en 1336, al
demanar al rey d'Aragó la investidura feudal de la Quadra de Lavansa,
baronía de losa, castells de Pinos, Prats y altres, lo dit rey se negá a
donarli mentres no fes confessió y regoneixement de possehir en fííu
reyal los Uochs del Querforadat, Elspada y Saldes, quins llochs lo
senyor de Pinos pretenia que eren alous propris.
Bernat de Pinos, fill de Pere y de Marquesa, contragué matrimoni
ab donya Aldonsa de Castro, senyora de les baroníes de Castro y Pe-
ralta d'Aragó y ab segones nupcies ab donya Urraca d'Arenós; Pere
flU de la primera muller, d' Aldonsa, dexá Tapelatiu de Pinos y pren-
gué lo de Castro, al objecte de perpetuar aquella antigua casa arago-
nesa; son seté descendent fou Gaspar de Castro Pinos, comte de Qui-
mera, vescomte d'Evol y titolat també vescomte del Querforadat.
Bernat, fill de la segona muller, d'Urraca d' Árenos, continua usant
lo nom de Pinos, mes queda, molt prompte acabada la linia masculina,
venint a caure lo senyoriu de Pinos a la seua neta donya Joana Este-
fanía, casada ab don Joan de Castro.
Tenim, donchs, que lo comte de Quimera, era en los primers anys
del sigle xvii rúnich representant de la primitiva linia masculina
deis senyors de Pinos y del Querforadat, De la seua esposa, donya Isa-
bel Agnés d'Erill, filia del comte d'Erill, no tingué successió; dexá
tant sois un fill illegitim anomenat Esteve Qalcerá y lo patrimoni de
dita branca de la mes antiga, potser, de les families senyorials cátala*
nes, passá á donya Francisca de Pinos, duquesa de Hixar. La filia de
la duquesa, donya Isabel Margarida de Hixar, contragué matrimoni ab
lo comte de Rivadeo y per aquesta causa passaren lo senyoriu del
Querforadat, la baronía de la Roca y lo vescomtat d'Evol á la dita
casa casteUana, fondada per aquell famós capitá de partides mercena-
ries don Rodrigo de Villandrando.
En los documents del comte de Quimera, se veu que aquest senyor
prenia lo titol de vescomte del Querforadat, per Jos anys de 1620. Es
la primera volta que observém dit titol en documents auténtichs Pot-
ser la vanitat deis nobles de aquella época, desitjosos de reunir molts
titols y creurels d*antiga creació, feu que don Qaspar de Pinos, comte
de Quimerít, convertís arbitrariament lo senyoriu del Querforadat en
vescomtat, valentse de lo que diuen velles cróniques, com la d' en
Tomich, les qui parlen de vescomtes del Querforadat en lo temps de
la reconquesta. Devém repetir que no havém trobat cap document an-
tich en que sia anomenat lo vescomtat del Querforadat.
Digitized by
Google
Digitized by
Google
IMPORTANCIA DE LA SIGILOGRAFÍA
COMO CIENCIA AUXILIAR DE LA HISTORIA
Mbmorias.^viii. 12
Digitized by
Google
Digitized by
Google
IMPORTANCIA
VE LA
SIGILOGRAFÍA
COMO CIENCIA ADXILIiR DE LA HISTORIA
MEMORIA
leída km la
Real Academia de Buenas Letkas de Barcelona
EL DÍA 15 DE MARZO DE 1902
for el ao&déBÍeo de niairo
D* Fernando de Sagarra y de Sisear
BARCELONA
Imprenta de la Casa provincial de Caridad
Galle de lioniealesreí número 5
1902
Digitized by
Google
Digitized by
Google
A Sigilografía ó descripción y estudio de los sellos,
particularmente por lo que se refiere á los de la
Edad media, ha sido considerada de grandísima
importancia, por eruditos historiadores y arqueó-
logos.
El autor de la Numismática del Oriente latino, Schlumberger,
la califica de parle imporlanlísima de la Arqueología, (1) Chas-
sant, en su Palcographie des Charles el des Manuscrüs, afirma
que lodo historiador que al examinar los documentos, olvida ó des-
precia los sellos, hace un trabajo incompleto (2), Millin, la consi-
dera como fueiile abundantísima de instrucción (3). Escudero de
la Pena, dice que es uno de los filones más recientemente abier-
tos á la exploración arqueológica (4).
El conde de Laborde, director general, que fué, de los Ar-
chivos nacionales de París, consigna en el proemio de la notabi-
lísima obra de Doüet d'Arcq «Collectión de Sceaux,» que hay
que convenir en que la Sigilografía no es una ciencia vana, ni una
ocupación estéril, antes por el contrario, es la más autorizada de
las ramas de la Arqueología (B). Charvet, ha dicho: los sabios no
(1) ScHLUMBEROER.— >S^/^//Zo^ra|>/ií6 dc VEmpire Byznntin.—Fa,-
rí8.-1884.
(2) Chassant.— PaZ^flrrop/iie des Charles et des Manuscrits.-^Va'
rí8.-1885, pág. 101.
(3) Millin.— Jfa^asm Enciclopédique^ tomo IV.— 1811.
(4) Escudero de la PeSa. - Museo Español de antigüedades, t. II,
pág. 543.
(5) Doüet d'Arou. — CoWecí/on de iSceaw.T. -París.— (1863-1868),
vol. I, pág. 8.
Digitized by
Google
-( 182 )-
lardarán en advertir cuan ricos en noticias de toda clase sean
los sellos (1).
Así mismo, merecen transcribirse las elocuentes frases de
nuestro distinguido y malogrado amigo Lccoy de la Marche, jefe
dignísimo que fué de los Archivos nacionales de París, con
quien estuvimos en correspondencia, y al cual somos deudores
de importantísimos datos sobre los sellos catalanes que se
conservan en aquellos archivos. Dice este erudito arqueólogo en
el prólogo de su interesante obra, Les SceauXy que forma parte
de la Biblioteca de VEnsegnement des Beaux-Arts. «El estudio
de los sellos, hasta poco ha, casi del todo olvidado, ha adquirido
de algunos años acá, un rápido desarrollo. Háse advertido que
constituían no solamente una serie de documentos históricos, si
que también, una clase de monumentos artísticos del mayor inte-
rés. Las épocas dotadas del sentimiento del arte, comunican á
todo lo que las mismas alcanzan, aún á aquellos objetos más co-
munes, una marca inimitable. Así también, la Edad media, ha
estampado en esos millares de emblemas que servían para dar
mayor autenticidad á los documentos públicos y privados, la
impronta de su espíritu y de su gusto original. El lenguaje figu-
rado era entonces mtis familiar al pueblo que el idioma escri-
to, he aquí porque las artes de ese período son superiores á su
literatura, y he aquí también, porque ese lenguaje de las imáge-
nes ha hecho del grabado sobre metal, del grabado sigilar, una
especialidad tan brillante» (2).
De estas palabras de Lecoy de la Marche, se deduce que- el
estudio de los sellos, no sólo es interesante bajo el punto de vista
artístico, sino que es, además, un poderoso auxiliar de la his-
toria.
Esa importancia de la Sigilografía para el progreso de los
estudios históricos, la corrobora Millin, cuando afirma, que por su
medio hánse resuelto infinidad de puntos dudosos y sucesos que
aparecían obscuros, particularmente en las cronologías y genea-
(1) CnKRVY.n.—Descríption des collections de sceaux matrices de
Mr, E. 2>on5r^. -París. —1880, pág. 18
(2) Lecoy de la Marche.— JLe« /S^ceaMo?.— París.— 1890, pág. 5.
Digitized by
Google
— ( mi ) -
logias. En efecto; los nombres auténticos, títulos, atributos y
dignidades de muchos personajes han podido comprobarse y
aún rectificarse, por medio de las leyendas ó inscripciones sigila-
res. Los hechos culminantes de un reinado, las conquistas de
pueblos y la agregación de nuevos estados y territorios á la co-
rona, se revelan en las Variantes de esas mismas leyendas,
como acontece y puede observarse en la serie de los sellos de
los condes reyes de Aragón. Aquilata más y más, esta importan-
cia y preferencia de la Sigilografía sobre los demás objetos ar-
queológicos, como elemento de estudio é investigación para la
historia, el hecho de que los sellos, aparte de su generalidad,
particularmente en los siglos medios, reúnen la circunstancia,
verdaderamente estimable, de llevar consigo una fecha cierta y
determinada, por ir adheridos, cuasi siempre, á un documento
que la contiene.
Las demás ciencias auxiliares de la historia, no sólo se en-
cuentran en un nivel inferior, consideradas en relación con la
Sigilografía, sino que además, ésta les proporciona gran parte
de los elementos de que disponen.
Así la Paleografía y la Epigrafía, hallan en las leyendas si-
gilares numerosos datos y material abundante para sus estudios.
Obsérvanse en esas leyendas, los caracteres romanos, el período
de transición de este estilo al gótico, luego aparecen en todo su
esplendor los tipos góticos ó monacales y finalmente decaen,
para reaparecer el tipo romano en la época del Renacimiento. Es
curiosísimo el estudio de las siglas, nexos y abreviaturas que en
número considerable y en diversidad de formas se encuentran
en los sellos; baste decir, que para la reproducción de las leyen-
das sigilares que contiene la monumental obra de Doüet d'Arcq,
tuvieron que fundirse exprofeso, nada menos que 7 series de
alfabetos, y siendo así que estas no debían comprender mils que
veinte y dos tipos, confundiéndose la I con la J y la U con la V,
sin embargo, con las variantes, resulta, que una sola serie, al-
canza la respetable cifra de 121 tipos distintos.
La Heráldica, sino se trata de una ciencia vana y del blasón
puramente convencional y de fantasía, le debe al estudio de los
sellos, grandes recursos y elementos. Son muy numerosos los
en que, particularmente desde el siglo xiv, aparecen escudos
con las divisas y piezas heráldicas de familias nobiliarias,
constituyendo el blasón monumental, este auxiliar de la historia
que permite consignar la data de origen de todas estas piezas y
Digitized by
Google
-( 184 )-
divisas, así como los entroncamientos y particiones de las fami-
lias que los poseen.
La Numismática, aún cuando ha sido considerada por los
arqueólogos, como herní ma de la Sigilografía, ellos mismos re-
conocen que su importancia es menor, por ofrecer un campo de
estudio infinitamente más limitado que el de los sellos.
El derecho de batir moneda, ha venido siendo, por regla
general, una de las regalías de la corona, que por excepción y
privilegio se concedía á algunos príncipes feudales y poblacio-
nes importantes. En cambio, el derecho de usar sello, se gene-
ralizó de tal suerte, que su empleo vino á hacer las veces de
firma, siendo muchos los particulares, especialmente en los si-
glos medios, que no sabiendo escribir, se servían de sus sellos
propios, para hacer constar su intervención en los documentos.
Es evidente, pues, la mayor extensión é importancia que
para la historia ofrece el estudio de los sellos, comparado con
el de las monedas, que como hemos dicho, sólo acuñaban los
reyes y por excepción algunos feudatarios y municipalidades.
Esto aparte, el grabador de monedas debía circunscribirse A
una superficie sumamente reducida, y además, no podía separar-
se del tipo conocido, para no chocar con el público, refractario,
por naturaleza, á toda imiovación. En cambio, el mayor diáme-
tro de los sellos, y las ideas de esplendor y magnificencia del
personaje ó corporación que los mandaba grabar, permitían al
artista desplegar su ingenio y producir esas bellezas y obras de
arte que admiramos en muchísimos sellos medioevales.
La Ilagiología y la Iconografía sagrada ¿cuánto no deben á
la Sigilografía? Es infinito el número de sellos de obispos, aba-
des, prioratos, iglesias, cabildos, ciudades y corporaciones di-
versas, que ostentan las imágenes de los santos patronos y titu-
lares, con sus atributos é insignias, de suerte que aún después
de haber agotado, esas ciencias históricas, los recursos que
pueden proporcionarles las vidrieras' y esculturas de los monu-
mentos religiosos, hallan en los sellos una fuente inagotable de
datos y noticias. Así lo reconoce el autor ya citado, Schlumber-
ger, en su Sigilografía del Imperio de Oriente, cuando afirma
que el estudio de los sellos bizantinos es importantísimo para el
conocimiento de la Iconografía religiosa de aquel imperio, pues-
to que, añade, en muchísimos de ellos figuran las imágenes de
Jesucristo, de la Virgen y de multitud de Santos con el traje y
atributos tradicionales y peculiares de cada uno.
Digitized by
Google
-(186)-
Finalmente, la Indumentaria, en sus distintos aspectos, de
poca utilidad puede servir para el progreso de la historia si
no cuenta con la Sigilografía. La conocemos por la estatuaria,
por las esculturas de los edificios, por las vidrieras de los tem-
plos, por la pintura y el bordado, pero por regla general, en
todos esos monumentos falta, como dice Doüet d*Arcq, el dato
valioso é indispensable, de la fecha precisa en que han sido eje-
cutados, y este dato se encuentra cuasi siempre en los sellos.
Por consiguiente, la Sigilografía viene á ser la base sólida y
verdadera de la Indumentaria. Y no es tan sólo la historia del
traje, que aparece ostensiblemente en los sellos, vense también
en los mismos, tronos y sedes majestáticas, atributos é insignias
de la realeza, armaduras, arneses de los caballos, espadas, lan-
zas, mitras y báculos y demás objetos que constituyen el traje
sacerdotal, utensilios de uso doméstico, instrumentos del traba-
jo, etc., etc., en diversidad de formas y estilos, según la época á
que corresponden. Así es, como Demay ha podido publicar una de
las mejoras y más eruditas obras de Indumentaria, Le coslnme
au moyen age d*aprés les sceaux, en la que como únicos com-
probantes y piezas justificativas, se citan los sellos' medioevales.
¡Cuántas faltas de propiedad en la representación de perso-
najes históricos, se evitarían, si se consultasen y atendiesen los
múltiples datos que proporciona la Sigilografía! Sirva de ejem-
plo, el célebre casco con la cimera del dragón alado, falsamen-
te atribuido al rey D. Jaime, cuyo error indumentario, se des-
vanece por completo, con el estudio de los sellos de aquel mo-
narca.
Sólo fijándonos en la serie de los de los condes reyes de
Aragón, hemos hallado 35 modelos distintos de tronos y sedes de
majestad, 8 variantes en la forma de las espadas, 10 en la de
los cascos, 9 en las lanzas y 17 en el traje del monarca.
Esta breve reseña, pone de manifiesto cuánto contribuye el
examen de los sellos al adelantamiento y perfección de las de-
más ciencias arqueológicas, auxiliándolas poderosamente en la
obra común de hacer brillar la verdad histórica en su mayor
grado de pureza.
Ahora bien; si pasando de estas generalidades, nos concretá-
ramos al estudio de los sellos de la región catalana, podríamos
Digitized by
Google
-( 186 )-
citar infinidad de curiosidades y datos interesantísimos como
fruto de dicho estudio. Así, por ejemplo, existe en el Archivo
municipal de Montpeller, pendiente del pergamino n.® 4,195, uno
muy notable del Veguer de la Curia de Barcelona, y que corres-
ponde á mediados del siglo xiii ó sea al año 1261. Este ejemplar,
que hallamos entre otros varios, no menos interesantes, durante
los días que estuvimos investigando en aquel archivo, resulta
ser el de más remota fecha que hemos encontrado hasta hoy,
de los que usaron los Vegueres de nuestra ciudad. En esta im-
pronta (1), sacada con toda fidelidad del original en cera á que
nos referimos, puede observarse, como primera impresión, el
tipo románico muy marcado. Estudiándola detenidamente, ve-
mos que en el anverso (n.® 1), ostenta una cruz patada ó sea de
extremidades ensanchadas, y en los cuatro ángulos que la misma
forma, un punto llamado roel en lenguaje heráldico. En el re-
verso (n.^ 2), aparece un castillo con tres torres almenadas. La
leyenda distribuida entre anverso y reverso, dice así: SIGI-
LLVM VICARII CVRIE BARCHINONENSIS. Esto es, sello del
Veguer de la Curia de Barcelona. En los caracteres de la leyen-
da se advierte el período de transición del romano al gótico.
Así la G, la M y la E, son góticas, en cambio, las demás letras
y en especial la N y la V, son romanas.
Este curiosísimo sello, viene á ser un dato fehaciente de la
existencia de una curia ó tribunal, en Barcelona, en el año 1261
y de la personalidad del Veguer que la regía. Es más; observan-
do los emblemas que en el aparecen, se encuentra, en primer
lugar, la cruz, que constituye la divisa de la ciudad, y en se-
gundo lugar, un caslillOj significado de poder, fortaleza, auto-
ridad.
El documento á que va adherido, no es menos interesante.
Consta por el, que los ciudadanos de Barcelona, Poncio de Alest,
Bernardo Aymerich, Guillermo de Lacera, Raimundo Romeu,
Arnaldo LuU y Bernardo Torsa, en nombre propio y en el de
otros conciudadanos suyos, teniendo parte todos, en el préstamo
que habían otorgado al rey D, Jaime, pro viático ultramariSf
nombraron procurador á Raimundo de Gerona, para exigir y
cobrar de los cónsules de Montpcller, 6,400 sueldos malgoren-
ses que restaban á satisfacer de aquellos 16,000 que, por man-
(1) Lámina I, números 1 y 2.
Digitized by
Google
-( 187 )-
dato del mismo rey, se habían comprometido á pagar á Raimun-
do Ricart, también ciudadano de Barcelona, y del cual eran
causa-habientes los antes citados. Y no habiendo podido hacer
efectivo aquel crédito, el expresado Raymundo de Gerona, nom-
bran para que le substituya en dicha comisión, á Pedro de Mi-
rambell, otorgándole cuantas facultades le fuesen necesarias
para conseguir el cobro, y finalmente añaden: El ul presens ins-
trumentum maiorem oblineat firmüaíem ipsum munimine sigilti
nostre curie fecimus communiri. Esto es; para dar mayor auten-
ticidad al documento, le roboraron con el sello del Veguer de la
curia de Barcelona.
Así se otorgó en esta ciudad, á los IB de las kalendas de sep-
tiembre del afio 1261.
Del estudio de este sello, se deduce un nuevo argumento
para afirmarnos más y más, en la opinión de que la divisa pri-
mitiva de nuestra ciudad, como cabeza del condado de su nom-
bre, y después de la Generalidad de Catalufia, fué la cruz^ y que
las barras ó palos, constituyeron la divisa real de los monarcas
aragoneses.
Este hecho, que nos proponemos dilucidar y demostrar cum-
plidamente en un trabajo especial, resulta comprobado del exa-
men y estudio de los sellos. En efecto; en todos los que corres-
ponden á la autoridad real ó á algún representante de esa misma
autoridad, se observa constantemente el uso de la divisa de los
palos ó barras; en cambio, en los primitivos sellos del consejo
municipal de Barcelona, en ese mismo del Veguer del afio 1261
y en los de la Generalidad ó Diputación general de Catalufia,
aparece siempre la cruz.
Así, en los Archivos departamentales de Marsella, pendiente
de un pergamino acotado B. 380, existe un sello, muy curio-
so, de la antigua municipalidad de Barcelona, (lám. I, núm. 3).
Es de cera, color pardo, y mide 40 milímetros de diámetro. En
el se observa la misma divisa ó sea la cruz patada, como prefe-
rente y ocupando todo el campo, acompafiada en cada uno de
los cuatro ángulos que forma, de un escudito con tres barras ó
palos. La leyenda dice: ® S. VNIVERSITATLS BARCH... esto
es, Sigillum Universitatis Barchinone. El documento contiene la
promesa hecha por la ciudad, de obligar en tanto que le será
posible y en los casos previstos por el tratado de Oloron y con-
venios posteriores, al rey de Aragón á restituir las sumas depo-
sitadas en sus manos por el de Inglaterra, para el rescate del
Digitized by
Google
-( 188 ) -
conde de Provenza, y á devolver la libertad á los rehenes dados
por este príncipe. Otorgóse este documento en 6 de las kalendas
de febrero de 1288.
Sólo en tiempos posteriores, el consejo municipal combina en
su escudo de armas, esa cruz, con los palos ó barras, y el Ve-
guer adopta la misma práctica, siguiendo en esto el ejemplo de
los demás Vegueres de Cataluüa, pues todos ellos, como autori -
dad emanada del rey, ostentan la divisa real ó sea las barras,
colocándolas comúnmente en el fondo de sus sellos y en primer
término la divisa de la capitalidad de la veguería. Así puede
observarse en los siguientes que vamos á describir.
Veguer de Barcelona (lám. t, núm. 4), sello de cera, de
mediano módulo, midiendo 44 milímetros de diámetro. En un
círculo formado por lóbulos aparecen cinco palos (barras), divi-
sa real, y en el centro y en primer término un losanje con la
cruz y un roel en los cuatro ángulos que forma. La leyenda, en
capitales góticas, es como sigue: ® S: VICARII: BARCHN: P:
DNO: REGE: ARAG: COMIT: BARCH: esto es; Sigülum Vica-
rii Uarehinone pro domino rege Aragonum comile Barchinone.
Este sello, se conserva en el Archivo de la Catedral de Bar-
celona y pende de un documento en pergamino por el que Ber-
nardo de Tous, veguer de Barcelona y del Valles, absuelve y re-
dime de toda inculpación y querella á Bernardo Dusay, en 6 de
los idus de junio de 1340.
Veguer de Lérida (lám. I, núm. 5), sello de cera, de 53 mi-
límetros de diámetro. También se comprueba por el, que la divi-
sa real, consiste en los palos ó barras que en número de nueve
constituyen el fondo ó campo del mismo, apareciendo en primer
término, los tres lirios, divisa de la ciudad. La leyenda dice:
®: S: VICARII: YLDN : P: DNO i REG i ARAG... COMES
BARCHN. {Sigülum Vicarii Tlerdensis pro domino rege Arago--
niim comes Barchinone), No es posible precisar la fecha de este
sello porque se halla desprendido del documento á que ¡ría
adherido; sin embargo, por el carácter de la leyenda^ creo debe
atribuirse al siglo xiv. Se conserva en el Archivo del Cabildo
Catedral de Lérida.
Veguer de Gerona (lám. I, núm. 6), sello de cera encarna-
da, que mide BO milímetros de diámetro. En el fondo ostenta
cinco palos, ó sea la divisa real, rodeados de lóbulos, y en pri-
mer término el escudo de la ciudad. Pende este sello, por medio
de cintas de seda amarilla y roja, de un documento otorgado
Digitized by
Google
-( 189 )-
por el veguer de Gerona, Bonanat Qa Pera, transcribiendo dos
cartas del rey D. Pedro IV, fechado en 8 de diciembre de 1370;
y se custodia en el Archivo de la Corona de Aragón.
Veguer de Cervera (lám. II, núm. 7), sello de cera amari-
lla, de 37 milímetros de diámetro. El dibujo es semejante á los
precedentes, esto es; en el fondo y dentro de un lobulado, la di-
divisa real, y en primer término, un ciervo. Existe este sello en
las vitrinas del Archivo municipal de Barcelona.
Veguer de Montblanoh (lám. II, núm. 8). En el Archivo
del Gran Priorato de Cataluña, do la Orden de tí Juan de Jeru-
salén, se conserva este sello, impreso en cera verde, y que mi-
de 39 milímetros. Ostenta un escudo con la divisa real de Ara-
gón^ cinco palos ó barras, y en primer término, la de la villa, ó
sea un monte qua remata en una flor de lis. La leyenda en
mayúsculas góticas dice: ©: S: VICARIE MONTIS ALBI. Esto
es, sello de la Veguería de Monlblanch. Pende de un pergamino
que contiene la transcripción de un documento otorgado por
D. Pedro IV, autorizándola el veguer en el año 1370.
Si resultaron interesantes y provechosas para nuestros estu-
dios de Sigilografía catalana, las investigaciones practicadas en
el Archivo de la ciudad de Montpeller, no lo fueron menos las
que efectuamos en los Archivos departamentales de Marsella.
Además de haber encontrado en estos, dos variantes del de
Ramón- Berenguer IV, sello rarísimo, puesto que hasta hoy no
conocemos más que otros dos ejemplares, que se conservan en
el Archivo histórico nacional de Madrid, tuvimos la agradable
sorpresa de hallar, nada menos que cinco ejemplares del sello
de su hijo y sucesor Alfonso lí, y en los cinco ejemplares, tres
variantes ó nuevos tipos para agregar al único que conocíamos
de este monarca. Entre ellos, es notable por su buen estado de
conservación, el que pende del tratado de paz y alianza otorga-
do por el rey y Guillermo conde de Forcalquier, en Aquis (Aix)
en julio de 1193.
Aparte de esos y otros sellos de los condes-reyes de Aragón,
encontramos también algunos muy importantes, de nuestros mu-
nicipios, mereciendo consignarse los de Barcelona (que ya hemos
descrito) Cervera, Lérida, Huesca y Montblanch. Todos ellos se
hallan pendientes de sus respectivos pergaminos, siendo de no-
Digitized by
Google
-( 190)-
tar, que el contenido de éstos se refiere al tratado de Oloron, ce-
lebrado entre el monarca aragonés Alfonso III y el rey de In
glaterra en 1287, puesto que consiste en una promesa que hacen
dichas poblaciones, de salir fiadoras por el rey de Aragón, para
el cumplimiento de lo convenido en aquel tratado.
Uno de los mejores ejemplares, por su perfecto estado de
conservación, es sin duda alguna, el de la ciudad de Huesca
(lám. II, núm. 12). Vése en el ocupando todo el campo, una for-
taleza almenada, con dos puertas y tres torres iguales, y en su
parte superior una almena suelta, acompañada por dos estrellas
de ocho puntas. La leyenda, en capitales góticas, dice así:
Siyülum concilii civilalis Ilosce.
Otro ejemplar, también notable por lo bien conservado, es el
de. la municipalidad de Lérida (lám. II, núm. 10), pendiente de
un pergamino en el que constan aquellas mismas promesa y fian •
za, otorgadas en 12 de las kalendas de enero de 1288. La forma
del sello es octagonal, lleva tres lirios, divisa de la ciudad, y
la leyenda, en caracteres góticos mayúsculos, es como sigue:
88 SIGILLVM VNIVERSITATIS (IL) ERDE.
El de Cervera (lám II, núm. 9), mide 44 milímetros de diá-
metro. En el centro aparece un ciervo, y en los cuatro puntos
cardinales un escudito con tres palos ó barras, circuido todo por
un cuadrilobado. La leyenda dice: (fiS Sigillum paciariorum el
universüatis CervaríeJ Pende de un pergamino que contiene una
promesa semejante á la del anterior documento de Lérida, otor-
gada por la municipalidad de Cervera en 10 de las kalendas de
enero de 1288.
Por último, existe también en los Archivos de Marsella, un
curioso ejemplar del sello de la villa de Montblanch (lám. II,
núm. 11). Mide 47 milímetros de diámetro, y trae por divisa un
monte fajado que tiene por remate una flor de lis. La leyenda,
en capitales romanas y góticas, dice: fiS S D'LS PRO, OMES-
D' m6bLAC., esto es; (flS Segell deis prohomes de Montblanch).
El documento de que pende, se refiere á la misma promesa de
obligarse la villa por razón del tratado de Oloron. Está fecha-
do el 3 de las kalendas de enero de 1288. Blancard (1), cree
equivocadamente que este sello pertenece á una población fran-
(1) Blancard. --Iconographie des sceaux et bulles des archives de-
partamentales des Boliches du 7?/i07?e.— 18r»0, pág. 82.
Digitized by
Google
~( lí^l )-
cesa del departamento del Herault, que lleva íbI nombre de Mont-
blanch.
Todos estos sellos municipales vienen á autenticar un mismo
hecho, ó sea la fianza que áieron los pueblos á lo prometido por
el rey en las vistas de Oloron, y con esto se confirma el que la
Sigilografía sea un poderoso auxiliar de la historia, porque pre-
cisamente este hecho histórico del afianzamiento, no lo hemos vis-
to consignado ni en Zurita ni en otro autor alguno de los que se
ocupan de aquel suceso, es más; si sólo constara por aquellos
pergaminos, todavía quedara alguna duda acerca de la autenti-
cidad de los mismos, pero desde el momento que ies acompaña
el sello del municipio ya no es posible dudar, ese sello les da un
valor inestimable, viene á completarlos, y es signo característi-
co y fehaciente de su legitimidad. Por algo se dice que, echar ó
poner el sello á una cosa, es frase figurada, que según el diccio-
nario de la lengua castellana, significa llevarla á la última per-
fección.
Entre los varios ejemplares curiosos hallados en el curso de
nuestras investigaciones, merece citarse uno de la municipali-
dad de Zaragoza, que se conserva en el Archivo del Ayuntaraicn
to de Tortosa. Ofrece la particularidad de ser de los de mayor
tamaño que conocemos, en relación con los demás sellos munici
pales, pues mide 90 milímetros de diámetro. Aparece en el an-
verso, un león coronado y á su alrededor esta leyenda: flS SIGI-
LLVM CONCILII. CESARAVGV8TA. En el reverso, ostenta un
lienzo de muralla, con cuatro torres. En la parte superior, una
cruz patriarcal y en la inferior, un Agnus Dei. La leyenda dice:
BENEDICTVS DOMINVS DEVS (IS)RAIIEL.
No podemos precisar la fecha de este sello, porque se halla
desprendido del pergamino á que debió ir adherido. Sin embar-
go, por su tipo y demás circunstancias, no titubearíamos en afir-
mar que corresponde al siglo xiii.
Es digno de estudio este ejemplar, particularmente por su
leyenda, puesto que viene á corroborar la importancia de la
Sigilografía, relacionada con la Epigrafía. En efecto, son tan ori-
ginales los caracteres que la componen^ que no recordamos ha-
ber encontrado otro tipo semejante.
Además de estar formada por letras góticas y romanas como
Digitized by
Google
-( 192 ) -
acontece en los sellos del período de transición, presenta la ra-
reza de que las CC son GG romanas, de suerte que á primera
vista parece que la leyenda diga Benediglus en lugar de Bene-
dictuSj y Gesaraugusta por Cesaraugústa.
Fuera tarea muy larga y compleja ir enumerando los distin-
tos puntos de observación que ofrecen los sellos, para el histo-
riador y el arqueólogo, así como para el artista, pues de verda-
deras obras de arte merecen calificarse, en su inmensa mayoría,
particularmente los que corresponden á los siglos medios.
Así lo han reconocido las naciones cultas, donde ya desde el
siglo XVII se escribieron tratados de Sigilografía tales como los
de Wredio, Hopingk, y Thulemario. En el xviii aparecieron los
de Heineccio, De Migieu, Muratori, Mabillon y los de los Bene-
dictinos; y en época más reciente, hanse publicado, entre otros
varios que fuera prolijo enumerar, la Paleografía de Wailly que
consagra por entero al estudio de los sellos, su segundo y volu-
minoso tomo; le Tresor de Numismatique el de Glyptiquey publi-
cado por los años de 1834 á 37 y la monumental obra de Doüet
d'Arcq. Collection de Sceauxy que consta de tres gruesos volúme-
nes dados á luz en 1863-1868, y que contienen la descripción de
más de 11,000 sellos de los Archivos Nacionales de París;
obra publicada á expensas del Gobierno de la vecina nación y
para la cual tuvieron que fundirse exprofeso (como ya hemos
indicado) multitud de tipos y caracteres de imprenta (nexos,
siglas, abreviaturas, etc.), á fin de reproducir con toda exacti-
tud y fidelidad las leyendas sigilares.
Sin embargo, cuando la Sigilografía ha adquirido ese rápido
desarrollo de que nos habla Lecoy de la Marche, ha sido al fa-
cilitarse la reproducción de los sellos por medio de los adelantos
y perfeccionamiento en el arte fotográfico. De entonces acá,
datan los interesantes y concienzudos estudios, de Demay, Ray-
mond, Le Plague-Barris y de Bosredón, en Francia; de Wyon,
en Inglaterra; de los Dres. von Weech, y Posse en Alemania, y
de Strozzi y del P. Tonini, en Italia. Este último como fundador
y ordenador de la notable colección de sellos medioevales que
se conserva y tuvimos la satisfacción de admirar en la sala dei
sigilli del Museo arqueológico de Florencia.
Viene á corroborar la importancia que se concede en el ex-
Digitized by
Google
-( 193 )-
tranjero al estudio de los sellos medioevales, el hecho de haber
recibido no escaso número de cartas, pidiéndonos noticias y da-
tos referentes á la Sigilografía
Recordamos entre otros testimonios que podríamos aducir, el
del Dr. Breslau, profesor de la Universidad de Berlín, quien
apreció en gran manera el haberle facilitado una impronta ó
reproducción de la bula de plomo del Papa Silvestre II, al estu-
diar un interesante documento en papirus, emanado de aquel
pontífice, y que se custodia en el Archivo de la Corona de
Aragón.
El Dr. Otto Posse, de Leipzig, nos pidió hace ya algunos años,
una copia del sello ó bula de plomo del rey de Castilla D. Alfon-
so X, cuyo ejemplar hallamos en el Archivo de la Catedral de
Segovia, pendiente de un pergamino, confirmando una donación
otorgada por aquel monarca á favor del obispo Gonzalo y de su
Cabildo, del lugar de Luguellas (hoy Lugillas), en 3 de julio del
afio de la era 1311, equivalente al de 1273
Finalmente, Anatole de Barthélemy, miembro del Instituto
de Francia, practicando estudios y curiosas investigaciones
sobre la cruz patriarcal^ llamada también cruz de Jerusalén, nos
preguntaba recientemente, si en los sellos de los reyes de Ara-
gón, aparecía esa cruz sobre el pomo ó globo que sostiene el mo-
narca, y en caso afirmativo, cual pudiese ser el origen ó causa.
Examinada la cuestión, resulta y pudimos comunicarle, que el
rey D. Alfonso II, no lleva todavía la cruz y sí una flor de lis,
y que su sucesor Pedro II, es el primero en usar la cruz sencilla,
haciendo lo propio Jaime I, Pedro III y Alfonso III. Desde
Jaime 11, se observa un cambio, pues en los primeros sellos de
este monarca, continua la misma cruz pero en los posteriores
al afio 1296, aparece ya la patriarcal, qvie sigue usándose en
los de sus sucesores Alfonso IV. Pedro IV, jffan I, Martín el Au-
manOj Fernando I, hasta Alfonso V, en cuya época tiende á
desaparecer, substituyéndose en alguno de sus sellos, por la
cruz latina sencilla.
Precisamente en el citado afio de 1296, tuvo lugar el viaje
de D. Jaime II á Roma, y el nombramiento que le otorgó el Papa,
de Almirante^ Gunfalonero y Capitán General de la Iglesia
Romana, para la proyectada expedición á la Tierra Santa.
Bien pudo ser este suceso, el motivo ú origen de que aquellos
reyes usasen la cruz patriarcal en sus sellos.
MEM0BI4f.«TIII 18
Digitized by
Google
-(194)-
Al ver los trabajos realizados en el extranjero, referentes
á la Sigilografía (1), y al considerar el interés que demuestran
los historiadores y arqueólogos de las naciones europeas de
mayor cultura, pidiendo datos y noticias respecto á nuestros
sellos, duélenos en el alma que semejantes estudios se hallen en
España en tal estado de obscuridad y atraso. Recordamos en
este momento, que en una de sus cartas, se nos lamentaba Mr. de
Barthélemy de que en París no paseen obras de higilofjrofia Es-
pañola ^ y pensábamos nosotros, nada de particular tiene que no
las posean, cuando tampoco las tenemos aquí, porque, para ver-
gtLenza nuestra, no se han publicado todavía.
En este concepto, cábenos la satisfacción de que sea Catalu-
ña, la primera y única región de España, que hoy posee, aún
cuando inédita, una Sigilografía muy nutrida en ejemplares
rarísimos y que se eleva ya á la respetable cifra de cerca tres
mil tipos distintos, como resultado de los estudios é investigacio-
nes, que por espacio de treinta años, hemos venido practicando
en los archivos, donde todavía se Qonservan ^sos monumentos,
tan útiles é interesantes para el progreso de las ciencias histó -
ricas.
(1) Recientemente, Mr. Adrien Blanchet, ha publicado en París la
BlBLIOGRAPHlE CRITIQUE DE LA SlGILOGRAPmE FUAITQAIfiE, Orudlta re-
copilación bibliográfica, que viene á corroborar ese interés creciente
en las naciones extranjeras, por el estudio de los sellos, pues sólo por
lo que se refiere álos de Francia, ascienden á 528 los trabajos publica-
dos hasta el día, de los que se da cuenta en la obra de Mr. Blanchet.
Digitized by
Google
•fc^- ^
LO MONTJUICH DE BARCELONA
MlM0BI4t«— >YXn 18 *
Digitized by
Google
Digitized by LnOOQlC
LO
MONTJDlCB BE BAKCELOM
MEMORIA
LLBOIDA EM LA
Real Academia de Buenas Letras de Barcelona
LOS DÍHS 7 y 21 DE JÜNY DE 1902
yr V ••adiaiok aiaoriri
D. Francesch Carreras y Candi
BARCELONA
ESTAUPÁ DE LA CaSA PROYISCIAL DE CaBITAT
Canr«r d« Monialef r«, nombra 6
MCMIII
Digitized by
Google
Digitized by
Google
OBSER VACIÓ PRELIMINAR
Fa já alguns anys, que, proposantnos estudiar históricament
lo Plá de Barcelona, havem aplegat tot quan á ell se pertany.
Molt Uuny d' estar acabada aquesta laboriosa tasca y no vegent-
nos ab cor de publicarla per complert, á causa de la deficiencia
de les notes pervingudes á nostres mans, determinárem donar á
conexer, en monograñes parcials, lo que teniem recullit fins al
present.
La primera d' elles vegé la llum en llengua castellana 1' any
1901. Ab lo nom de Notas históricas de Sarria publicarem tota
aquella part de dits trevalls, que 's referia á la regió Occiden-
tal barcelonina.
Ara ha correspost en ordre á la Meridional. Prenent com á
punt de partida lo que allí mes hi subrepuja en importancia y
antiguitat, lo Mont-juich, hi havém ajuntat tot quant á son redós
ha sigut obgecte de nostre labor: lo munt, lo port, los castells y
les capelles.
La investigació no queda reduida á la Edat Mitjana, sino
que s' exten á la Edat Moderna. Refusem com á tesis general,
ocupamos de la Contemporánea. Mes com, en determinades oca-
sións, los fets nos hi aconduexen, malgrat nostra intenció y nos
obliguen á entrar en son camp, Uavors, Uuny de rebutjar ficar-
noshi, ho acceptém, si be ab certa cautela, puix que no acostuma
á imperar en nostres trevalls un criteri tancat y absolut.
També les circunstancies nos porten á donar major amplitut
á la biografía del senyor del castell de Port, Mir Geríbert trac-
tant d' altres llochs de Catalunya y d' aconteximents historichs
Digitized by
Google
-(200)-
de carácter general que hi guarden alguna conexió. Poch cone-
gut es lo personatge y sa época y per no dexar de fer públich lo
que 'n tenim aplegat, preferím no omitir detall d' alguna impor-
tancia majorment si pot servir per V esclariment de nostre his-
toria.
Publicat ja lo present estudi, mitjangant Deu, pensém apa-
rellarne un tercer, radicat en lo que podriem dir centre ú órbita
del predit Plá, mostrant lo progressiu desenrotllo urbá de Barce-
lona referint la f undació de -les principáis construccións y la
evolució que han sofert los carrers, axis en la seva estructura,
com en los variats noms ab que s' han designat á travers del
segles.
Per parts, tal vegada, arribarém á traure del oblit en que
jauhen moltes particularitats d* esta benvolguda Ciutat, mos-
tranlti axis nostre filial afecte.
Digitized by
Google
CAPÍTOL I
Lo MONT-JUICH Ó MONTANYA DELS JUEU8
En lo territori de Barcelona, entre la ciutat y lo riu Liebre-
gat, s* axeca una gran montanya, en sa major part rocosa, quals
peus son banyats per les ones del mar. Se _la coneix, desde los
primers temps de la Edat Mitjana, per lo Monl-juich calificantla
en 1619| los Concellers de Barcelona, á causa de sa inmellorable
posició topográfica, de promonlori amenissim y gracias de vista
de mar y térra (1). T axis es en efecto, puix de son cim la mira-
da s* extén per la hermosa y accidentada costa barcelonina y
per r entretexit de cases y vies que envolten y estrenyen la
montanya ab proposit d' escalarla.
Té d' alsaria, segons Antoni de BofaruU (2) 736^72 peus y sc-
gons Joseph Coroleu (3) 213 metros.
Son nóm es genuinament cátala, compost de dugues paraules
de marcada significació: mont sinónim de montanya y juich ad-
jectiu que equival á pertanyent ais jueus. Llatinisantla, es es-
crita monte judaico en los documents mitjaevals.
Un nóm tant ciar y cátala, ha sigut obgecte de controversia
per part de molts autors de diferents segles. No es la questló
gayre confusa y dificil de judicar, perqué estimám liecessari
(1) Apendix docament nom. XLIII.
(2) Chaia-cicerone de Barcelona (Barcelona 1847) plana 198, capí-
tol VIU Mont juich.
(8) Barcelona y sus alrededores. Ghtia histórica, descriptiva y
estadística del forastero por José Ccloreu (Barcelona 1887) pla-
na 133.
Digitized by
Google
-( 202 )-
consultarlos á tots ells. Be prou n' hi ha ab los que bonament
nos han sortit al pas, per mostrar, quans incidents y controver-
sies, ha motivat ab poch plausible fonament.
No crehém pertinent, per estar del tot abandonada, tractar
de la opinió, que refutaren Pujados y Diago y derrerament
Prosper BofaruU (4), afirmant, que, la montanya barcelonina
nomenada Taber en documents deis segles x y xi, pogués esser
lo Mont-juich de junt á la desembocadura del Llobregat. Prou
clarament se 'n depenja quina fou la situació del Taber al qui
Uegexi contractos particulars de la primitiva cíutat Comtal.
Era, lo Taber en veritat, un segon Montjuích, del que, enca-
ra que incidentalment devém dirue breus páranles.
S' entenía per Taber en los segles x, xi y xii, un rocós puig
existent al mitx del recinto semieval, hont ara hi han los ediflcis
de la Audiencia y Diputado, qual puig, segons lo dit Bofarull, s'
estonia, de Sant Domingo del Cali fins al Paradis. Per tant, una
part d' ell, tal vegada la major, venia enclós en lo Call-juich.
Que lo nom Montjuích sustituhi després al precedent de Ta-
ber, ho ve á dir lo cementiri cristiá que hi ha vía al peu de dit
turó, vers la Catedral, puix en lo segle xvn encara se conexía
per cementiri de Mont-juích. Era de lúbrica que lo clero Catedral
hi cantes unes absoltes en la conmemorado deis difunts (5).
Recorda en nostres dies, á est munt y cementiri, lo carrer de
Montjuích del BisbCj altre deis recorts del barrí hebráich de Bar-
celona. Axó no succeheix ab los altres carrers d' esta Ciutat
dits de Montjuích, que degueren llurs noms, per residirhi perso-
natjes devallants de la important familia catalana Montjuích, de
gran renom en nostre jurisprudencia. Hu de dits carrers, al de-
signarse encara per de Joan de Monljuíchy dona major forsa á
(4) Los Condes de Barcelona vindicados, vol. II, plana 11.
(5) ün Ilibre del segle xvn que tracta de les absoltes deis difunts
en la Catedral de Barcelona, din: cQuando absolutiones fiont extra
Ecclesiam. In prima statione qoae flt retro Gapellam Sae. Trinitatis. ~
In secunda statione quae fit retro capellam S. Sepulchri.— In tertia sta-
tione quae fit ante pórtale Pietatis.— In quarta statione quae fit in cae-
miterio de Monjuich.— In quinta statione quae fit intus Capellam Vnde-
cim milia Virginum.— In sexta statione qüae fit in caemiterio retro
Capitulum.— In séptima et ultima statione quae fit intus Ecclesiam.»
(Llibre en pergamí, del segle xvn, obrant en la Sacristía de la Catedral
de Barcelona).
Digitized by
Google
-(208)-
una suposición qual f onament está en molts altres carrers que han
prés nom de personatjes ó families, que en ells hi residiren.
Mes torném á la controversia secular y famosa^ á que ha do-
nat origen lo nom d' esta montanya 6 promontori d' entre la
Ciutat y lo riu Llobregat.
En lo segle xv, ab Tomic comenQá la pretenció d' existir un
MéYit de Jovis ó montanya de Júpiter, anterior al semieval
Mont-juich (6).
Mes enllá que Tomic ana Carbonell en lo segle xvi. Retra-
yent un text de la geografía de Pomponi Mela (7) no vol que de-
gul son actual nom ais jueus, sino al temple de Júpiter (8). T era
tan partidari d* esta idea, que, sens dupte ab la mira de perpe-
tuisarla^ la dexá consignada en una de les notes margináis
que solía posar en los registres del arxiu reyal que se li tenía
confiat (9).
(6) Parlant deis fets d' Hércules diu Tomic: ce yenint per la mar
trobaren gran fortuna de temps; e foren ab aquella tempesta prop térra
dauant lo munt de Jouis, de ques perderen de les dites IX barqueó les
Vni donant aquí a traues en lo dit maní, qui vuy es appellat Montiu-
hic» {Historias e conquestas de Cathalunya^ capítol VI).
(7) Diu Mela, segons trovém en lo Compendio geographico i histó-
rico de el orbe antiguo i descripción de el sitio de la tieri*a, escripta por
Pomponio Mela (Madrid 1780) plana 268: ^después el rio Thicis, que
passa junto á la ciudad Rhoda; i el rio Glodiako, junto ala de Empo-
rías. Luego el Mohte de Jüppiteb dicho también la Sgala de Anni-
BAL. Desde alli hasta la ciudad Tabragon, son ciudades pequeñas^
Blanda, Ylluro, Bbtullo, Baroino, Sqbur í Tholobi. También los
rios^ Betvllov, junto al monte de Juppiter; i junto d Barcinon, Rü-
BRiOATO: i entre Subur y Tholobi hai otro Rio maior^.
(8) Pere Miquel Carbonell en les Chroniques de Espanya flns aci
no diuvlgades (Barcelona 1547) Capitol seté de Mont-Juich go es Monts
Jouis. «Mes aunant hon es feta mencio del Mont Jouis lo qual antiga-
ment en vulgar appellauen axi Mont jouis. Apres corruptament han
apellat Montjuich. Y los Idiotes vuy en die nomenen Mons Judaieus
<¡o es Mont de juheus. No pres nom antigament per dits Juheus. Mas
per Júpiter deu deis Oentlls lo qual se colla en aquesta Muntanya
segons Pompouio Mela e altres auctors aprouats. Per 90 es mes conue-
nient sia appellat Monts jouis que no Monts Judaieus.»
(9) En lo marge del foli 60 del gran ¡libre deis feus (Reg. 1 del ar-
xiu) ab Uetra que no cap dubtar esser d' en Carbonell, se Uegeix «Ter-
mini Castelli de Portu siti in calce Montis Jouis vulgo dicti Montis iu*
daici. Hic describuntur.» (Arx. de la Corona d' Aragó). ^
Digitized by
Google
-( 204 )-
Examinant atentament lo text de Mela> que ha sigut molt co«
mentat) se veu quan Uuny está de demostrar la existencia d* un
temple de Júpiter entre Barcelona y Llobregat, per evident-
ment situarlo al N. E. de Barcelona, 90 es junt al riu Betulón
ó de Badalona. Com després de citar dit temple y lo riu de Ba-
dalona (lo Besos), parla de Barcelona, al costat de la que posa
lo riu Llobregat, may pot provar Mela lo que preten Car-
bonell.
Axó notat per gent estudiosa del propi segle xvi, que veuríen
d' altre part, quan apasionat estava Carbonell, al calificar d'
idiotes ais qui creyen esser lo nom de la montanya sinonim de
mont deis jueuSy dona Uoch á que lo Bisbe de Gerona en son
Paralipomenon de España (10), per refermar aquella opinió,
afirmi, que Mela estigué mal informat. Preten lo Prelat, que s*
equivoca al posar, lo A/ons Jovis^ al cantó del Llevant de Bar-
celona, en lloch del de Ponent.
Enamorats, los escriptors del segle xvi, de la historia anti-
gua, particularment de la romana, en aquella época del rena-
xement clásich, y empapats de les extra vagants f undacions deis
cabdills Argantoni, Gerión, Agatón, etc., etc., los hi dolía no
emplear tots los esforgos imaginables, per situar un temple de
Júpiter al costat de Barcelona, qual temple poguessen Iligar d*
alguna manera ab la pretesa vinguda y fundació de nostre
ciutat per Theróich Hércules.
La argumentado del Bisbe de Gerona convence al P. Díago^
qui, en 1602, no té inconvenient en duplicar los temples dedi-
cats á Júpiter en la petita ciutat de Barcelona (11) segóns la ca-
(10) Vegis lo text de Diago en la nota que seguirá.
(11) Francisco Diago en sa Historia de los victonosissimos anti-
guos condes de Barcelona (Barcelona 1603) día lo seguent:
«Que supuesto esto y que Hercules fué tenido por Júpiter, negocio
parece harto llano, que Hércules fue muy venerado en Barcelona.
Y que Júpiter lo f uesse fque es el fundamento de esta aueriguacion) no
se puede poner en duda. Lo primero porque el Monte á cuya falda se
fundó la ciudad se llama Moujuyque, que según se vera mas abaxofue
antiguamente lo mismo que Monte de Júpiter. Lo segundo porque se-
gún el parecer de muchos Autores fcomo lo reflere el Doctísimo Bar-
celonés Hieronymo Paulo) donde hoy está la torre de la Athalaya en
la cumbre de Monjuyque huuo antiguamente vn templo de Júpiter.
T lo postrero, porque es opinión de muchos que el Templo de San Mi-
Digitized by
Google
-( 205 )-
liflca Mela. tant sois per admetre la existencia del de Mont-juich.
Mes com Diago no pot negar la exactitut de la pa'raula Mont-
juich ó deis jueus, compí ovada per la presencia de les pedrés se-
guel, que esta dentro de la ciudad, fue antiguamente Templo de Jú-
piter, como lo refiere el mismo Hieronymo Paulo. (Cap. I, foL 3).
•Diffícultase mucho entre hombres doctos en historia sobre su ver-
dadero nombre: porque como el que tiene es de Monjuyque y éste pue-
de significar Monte de Júpiter y monte Judayco, no se sabe claramen-
te cual de estos dos sea el suyo verdadero. Muchos Autores graves
piensan que lo es el de monte de Júpiter y de este parecer fue tam-
bién el Obispo de Girona en el Parallpomenon de Espafia en el primer
libro en el capitulo de los montes della que han mudado sus verdade-
ros nombres Y aun pretende el Obispo que Pómpenlo Mella siguió la
misma sentencia. Pero para que se entienda ser ello assi, es necesario
aueriguar si este monte a cuya falda esta fundada Barcelona es el
monte de Júpiter que Pomponio Mella pone en la Geographia de la ri*
bera marítima de la Laletanía. Que el sin duda ha de ser para que la
citación del Obispo valga algo. Y parece que no es el: porque Pompo-
nio pone este monte de Júpiter mucho mas hazia Leñante que Barcelo-
na, pues lo pone mas hazia oriente que a Badalona y aun mas que al
Promontorio de la Luna: y ya se sabe ("conforme a lo que se ha dicho
en este capítulo) que Badalona y el promontorio de la luna están mas
hazia Leñante que Barcelona y que su monte. Pero a esto se responde
que el Obispo tauo por aueriguado, que Pomponio por falta de infor-
mación bastante puso el monte de Júpiter donde dicho queda, auién-
dolé de poner a la parte de poniente de Barcelona antes de llegar a la
boca del rio Lobregate. Que pues Ptolomeo erro en la misma Laletanía
poniendo la dicha boca mas hacia Leñante que Barcelona, estando
como esta mas hazia Poniente, no es mucho decir que Pomponio erro
poniendo el monte de Júpiter más hazia Leñante que Barcelona, estan-
do como está más hazia Poniente. Ya se que Pomponio fue español y
que pudo tener mejor información de la Geographia de Eispafta que
Ptolomeo: pero también se que fue Español de acullá de Poniente y
que los Autores de aquella tierra suelen faltar algunas vezes en lo que
escriuen de esta nuestra de acá. Y assi si no es que se me conceda que
en la Laletanía hay dos montes de Júpiter, me resuelvo en dezir que
el monte de Júpiter de la Laletanía es el de Barcelona que aora lla-
mamos Monjuyque. Verdad sea que también me resuelvo en escriuir
que ha ya larguísimos años, a lo menos mas de seyscientos y diez en
este de mil y seiscientos y dos, que Monjuyque no significa. Monte de
Júpiter sino Monte Judayco.
»De donde consta claramente que entonces (siglo x) ya aula dexado
Digitized by
Google
pulcrals hebraiques en la montanya, nombroses en son tempe,
ho conjuminá tot aceptant la succesió del nem actual, á un mes
remot de Monta Jovis. Quan convencionalisme!
Després de Diago, en lo propi segle xvn, Pujados y Marcillo
s' ocuparen de la questió encara no d^cidida^ de Montjuich, se*
gons la califlcaba lo Cronista de Catalunya. Lo primer autor, n'
aparta tota ingerencia del temple de Júpiter, advocant pura y
exclusivament per la versió de moni deis jueus (12). En cambi
Marcillo, en 1683^ si be no pot negar la presencia de monu-
ments hebráichs en la montanya, consigna abdues opinions.
este monte de llamarse monte de Júpiter y se liamaua monte Judaico
por auerlo ya escogido entonces los Judíos que morauan en Barcelo-
na, para sus enterramientos, de losqusles dan buen testimonio los mu-
chos sepulchros que de aquellos antiguos Hebreos vemos aun en el
mismo monte.» (Gap. III, fol. 9).
(12) Coronica vniuersal de Cathalunya, Ilibre II, cap. XX. <T
per asso se ha de presuposar esser questio encara no decidida sobre
com se deu anomenar aquesta montanya en llati, si mons Jouis ó
mons Judaycus: 90 es mont de Júpiter ó mont deis Juheus. En la
qual diferencia, diu Miquel Carbonell que se deu anomenar monts
Jouis y no monts Judaycus reprenent á Tomich per lo que la ano-
mena mons Judaycus. Y la raho que dona Carbonell es: perqué Pom-
ponio Mela la anomena monts Jouis: y axí la anomenan també lo
Bisbe de (Gerona y micer Hieronym Pau. Y pera mi es de poca forja,
saluat lo respecte de tant granes auctors. Perqué monts Jouis no es lo
mont Juhich, sino Montgo, conforme á altro proposit se veura prouat
baix capitel yint y tres. Y per la part de Tomich es de molta conside-
rado, la partida de térra que es en Monjohich á la qual vuy dihem lo
fo^ar deis Juheus. Ahont hi ha multitut de pedrés escritos en llengua
Hebrea. De hont apar vera la opinio de Tomich y la confirma Lucio
Marineo, yolent ques dignes mons Judaycus, per sepultarse alli ios
Juheus. Y sí com ho vol Diago y lo Bisbe de Gerona lo anomena
monts Jouis, es referint la opinio de alguns. Deis quals se burla lo
mateix Bisbe com ho noti ja dalt en altre lloch. Y á be que en aquesta
montanya hi agües Temple dedicat al Deu Júpiter, no perfo consedire
prengues de aqui lo nom. Perqué no trobam cosa consemblant á ell y
trobam auerhi hagut Uinatge que friza ab la altra denominado y dona
indici del nom del lloch. (Tom realmente ho aporta lo Jacobo de Mon-
tejudaycho, Doctor y glosador antich deis Ysatges de Barcelona. Y no
trobam cosa quens done indici de Monte Jouis o Jupitris. Y axí Tinch
á creure en mi, no esser la opinio de Tomich tant errónea quant Car*
bonell la vol fer *
Digitized by
Google
ereyent más erudita la del Mons Jovü^ per no quitar, á poblado
tant antiga é ilustre co¿i Barcelona, la importancia d' haver
tingut un temple dedicat á dita divinitat pagana (13). Sempre
torcent lo criteri historich una mal entesa conveniencia, que fá
girar les opinions, deis historiadors, los quals escrivien lo que
no pensaven.
La norma de Diago en adoptar les dues versions etimológi-
quesi ab ordre de prelació, segons les Edats, es seguida per Es-
tove de Corbera en 1674 (14) per Feliu de la Penya en 1709 (15)
y per A. de Bofarull en 1847 (16) si be d' una manera vaga lo
derrer, no havent convengut empero, ni al bisbe Marca en 1688
(17) ni á n' Antoni Ponz en 1788 (18). Pi y Arimon vol reformar-
eis) Lo P. Marcillo en sa Crirí de Cataluña, part. I,cap. VI § 8
din: «Dificultase mucho entre hombres doctos en historia, sobre su ver-
dadero noiñbre» Atribuyen algunos su etymologia mas propinqua á
los últimos tiempos, á Monjuic, que en lengua Catalana vale por Mon-
te de Judies; i sacándola de los Sepulcros que alli (anjaron quando
durante el Lnperio de los Moros, tuvieron numerosas Colonias en la
Provincia y en la mesma Ciudad, como en otras muchas de Espafia; y
toda via se ven inscripciones en diíerentes monumentos de aquel gene-
ro y con los caracteres propios de la Nación. También ayuda & la
misma conjetura, el llamarse aún Fossar de los Judies, el espacio de
entre Monjuic y la Ciudad: que es probable fuesse estancia distincta
de la propia gente, como toda via la tiene en muchas partes de Asia y
de Europa. Mas nada de esto quita que el mesmo nombre no sirva
también & la opinión mas noblemente erudita de Juan Blaeu, Oeogra-
pho moderno muy benemérito de nuestra edad, que le interpreta Mons
Jovis. Pues siendo Barcelona población tan antigua 6 ilustre, parece
verisímil (quando no se reciba por evidencia absoluta) que, durante la
antigüedad, siguiesse el rito de las mas insignes del mundo, en dedi*
car á Júpiter con algún templo aquella eminencia y participarle el
nombre de aquella diuinidad imaginaria.»
(14) Catalvña iUvitrada per Estove de Corbera (Barcelona 1678)
plana 89.
(15) Ánale$ de Catalvña per Narcis Feliu de la Penya y Farell
(Barcelona 1709) lib. I, cap. II pl. 9.
(16) Ouia cicerone de Barcelona (Barcelona 1847) pl. 193.
(17) •Monjuig vulgo dicitur et in actis veteribus Mons ludaicus a
ludeorum sepulcris, que ibi cum inscriptionibus Hebraicis, licet tem-
ponun injuria detritis, visuntur, quonmi ea est vetustas ut anno MLIX
loeuB Ule vocaretur Mons ludaicus, ut antea monui, et in sententia
Digitized by
Google
^(208)-
la en 18B4, glosant lo text de Mela (19), y motivant que Bala -
lata a judice Mirone anno MXCI vetevés ludeorum sepvlturae pro li
mite ponantur terrarum quoe in ea commemorantur. Nonnulli tanem,
et Ínter hos laadatus paulo ante HieronymiA Paulas» volnnt collem
istom a Mela dictum esse lovis montem quod quantum distet a vero
agnoscet lector ex his que dicturi sumus infra » (Marca Hispánica
sive limes Hispanicus per Pere de Marca (París 1688).
(18) Viaje de España (Madrid 1788) vol. XIV. pL 44.
(19) Andreu Avelí Pí y Arlmon en Barcelona antigua y moderna
(Barcelona 1864) vol. I pl. 341 diu:
«Los historiadores han inquirido la verdadera etimología del Mons
Joms, su nombre primitivo y del posterior Mons jvdaicus. Sabemos
que en Monjuich la gentilidad dedicó un templo ó ara al dios Júpi-
ter; y por esto quizás se le pondría el primer nombre, al modo que al
promontorio de Venus en el litoral del Mediterráneo se le dio el de
Port'Vendres, por el templo erigido alli á aquella deidad. €egún Mela,
durante la dominación romana llamábase Mons Jovis, monte de Jove
ó Júpiter, pues al describir la extensión de esta costa de Oriente á Oc-
cidente, después de hablar de Ampúrias y de otro monte de Jove, di-
cho en el dia Monjou, sobre el rio Ter, junto á la Escala de Aníbal,
cuenta á Blanes, lluro, Badalona y el rio Besos cerca de nuestro Mons
Jovis, próximo al rio Llobregat que desagua en la mar.
»Denomináronle posteriormente Monsjudaicus cuya significación se
quiere derivar de un hecho calificado de mas cierto. Barcelona, como
plaza tan antigua de comercio, fué ya desde el tiempo de los Condes
frecuentada y aún habitada por judíos, á quienes en calidad de merca-
deres y banqueros las leyes ofrecían asilo. Testigos el Calljuich 6 calle
de los judíos, hoy CaU y la Vdta delsjueus, barrios habitados un dia
por estas gentes. La historia, los instrumentos coetáneos y las losas se-
pulcrales con epitafios hebreos esculpidos con caracteres inteligibles y
bastante bien conservados que se han hallado en varios lucrares de
este monte, nos manifiestan que en él tenian aquellos su cementerio. Por
esto los autores de la baja edad le llamaron Monsjudaicus ó Montjüichf
pues juich en catalán antiguo equivalía al adjetivo castellano judaico.
»No cabe duda en que antes se llamaba Mons Jovis; pero sí la ofre-
ce el fijar la época en que perdió este nombre dado por los romanos.
No obstante, los documentos del afio 879 le nombran Mons judeigus; lo
mismo los escritores extrangeros de principios del siglo xii y un autor
italiano lo apellida Monsjudceus en el año 1115, siempre refiriéndose
á la existencia del expresado cementerio, de lo cual dimana que el te-
rreno donde está situado, aun hoy en dia se conoce por Camp deis
jvsus ó campo de los judíos.»
Digitized by
Google
-( 209 )-
guer, en 1857 y en 1888, tinga per indubitable la existencia del
antich temple y del semieval fossar (20).
La labor de Pí no ha convengut prou ais escriptors de nos-
tres dies, puix tan Fiter é Inglés en 1878 (21), com Joseph Coro-
leu é Inglada en 1887 (22), dubten de la existencia del pretés
temple de Júpiter, que verament, may resulta comprovada. Em-
pero no teñen la fermesa de negarla rodonament.
Já mes en nostres temps, en Tany 1900, Joseph Taugis-Orrit,
al donar á conexer un extens fragment de ses apuntacións
sobre la Historia de los pueblos íberos ^ que titula Barcelona pre-
histórica, trovant possibles, pero no creyentlea cortes, les dugues
etimologies que podriem dír seculars, se Uengá á preséntame
una tercera, veritablement mes atrevida. Diu, que, lo nom de
Mont-juich, pot porvenir del calificatiu jvim ab que los fenicis
designaren ais iberos que poblaban aquella montanya (23). Mes
deuría dimos, lo Sr. Taugis-Orrit, si ha trovat consignada en
alguna part la existencia del calificatiu fenici.
Sense pecar d' inmodestia, no 'ns conceptuam menys autori-
sats que los escriptors precedents, perqué, despres d' estudiada
esta controversia, no hi consignem opinió propia. De tot lo dit
ne concloem no haverhi pro ves que justiflquin existir un Mons
Jovis entre Barcelona y lo Llobregat, com menys encara n' hi
han, de la presencia de tal temple al S. del Mont-juich, 90 es en
(20) Ouia de Barcelona d MartoréU por él ferro-carril: su autor
D, Víctor Balaguer (Barcelona 1857) plana 18. Lias calles de Barcelo-
na (Madrid 1888) vol. H pl. 363.
(21) Memorias de la Associadó Catalanista d* excursions científi-
cas, vol. II, pl. 2.
(22) Barcelona y sus alrededores. Ouía histórica, descriptiva y es-
tadística del forastero- por José Coroleu (Barcelona 1887) pl. 132.
(23) El Sarrianés, semanario independíente defensor de los inte*
reses religiosos y locales de Sarria (any VI, nom. 274, 24 de Mar^ de
1900). Din Taugis-Orrit: cLos layetanos, pescadores ó labradores se
aliaron con sus vecinos los púnicos de Barken pero estos desearon
dominar las costas de Montjnich para poseer las ostras pnrpnrííeras,
mas los íberos que poblaban aquellos lagares, se opusieron tenazmente
y los fenicios les llamaron reprobos, malvados, salvajes, etc., e» decir
jvim en su idioma, nacieado de aquí ana nueva etimología de Mont-
jaich. Posible es esta como las otras etimologías. MorU-jueus, monte
de los judíos, es posible pero no cierta, como tampoco lo es la otra eti-
mología Mons Jovis j Monte de Júpiter.»
Digitized by
Google
-(210)-
les costes de Garraf , segons pretengué, en V any 1870, Mr. H.
Faure (24).
Per poder colorejar la primera hipótesis, se presuposa equi-
vocat lo concís text de Pomponi Mela. Si la equivocació la con-
flrmessin trovalles arqueológiques, tal vegada la aceptariem: si
la conflnnessin inscripcions romanes, la tindriem per indubita*
ble. Pro aceptarla sense cap rahó, tan sois perqué la sua exis-
tencia convinga á la importancia de la Barcelona mitjaeval ó
moderna, no hi podem de cap de les maneres consentirhi. La
historia no será may per nosaltres un artiflci que puga férsel
girar á voluntat com lo vent gira ais panolis.
Resumint: no admetém la existencia d' un imaginan temple
de Júpiter en la incontestable montanya deis jueua.
Passém de la etimologia á la historia.
Fou costúm generalisada á Catalunya, que, axis com los cris-
tians tenien llurs sepultures en los recintos sagrats de les igle-
sies, dintre de les ciutats y viles, no succehls altre tant ab les
deis jueus en les sues sinagogues. A aquestos se 'Is hi destinaren
certs llochs alterosos deis afores de les poblacións. D' aqui que,
Gerona, Vich y altres ciutats del Principat, tinguessen son Mont-
juich y tal vegada que, en certs pobles d' importancia menor,
reste com á nom local de masles, segons llegim en lo Nomenda-
tor déla provincia de Barcelona hont s' hi designen per cá 'n
Montjuichj algunos de Borredá, Cardona, Santa María d* Oló,
Fontrubí y Subirats.
(24) De marítima veterum Hispania a Sacro promontorio ad Py-
rencBOS ueqae montes culdita marítima Eispanite tábvla, Thesim Cía'
rom^mtensi litterarum facultati proponebat H. Faure (Molinis 1870)
pl. 8: cQuin ínter cogoitu digna ét hoec nmnerabant veteres: duos sci-
iicet Gadibtis haud ingustabilis aqaoe f ontes qui veniente marino (Bstu
minuebantur, recedente antem crescebant (Plin. II, 97); tum Barcino-
nem ínter et BcBtulonem, Jovis monti, in parte occidenti adversa, ad-
h<Brentes gradnnm in specíem cantes quas Scalas Annibalis nomina-
bant (Strab 172).»
Aquesta obra está completamente equivocada: la ScoUb Annib(üi$,
que no 's dubta signé 1' actual poblé de La Escala diu esser: gorge
dan$ la costa de Oarraf (plana 129) lo Jovis m. suposa esser la metexa
costa de Garraf (plana 126), axis com opina que lluro fon lo poblé d'
Alora (plana 126) que lo riu 2Yc7its vel Tícer era lo rio La Muga (plana
130) y altres disbarats per aquest ístii que diuhen molt poch en pro de
la erudició de son autor.
Digitized by
Google
-( 211 )•
Es imposible precisar lo segle en que lo Mont-juích de Barce--
lona se destina per sepultura deis jueus. Pí y Arimón, creu que
fou en lo segle ix. Es probable, pro no hi ha prova certa que ho
demostri. De lo que sí no cal duptarne, es de que já existía en
losprimers segles de la nostra reconquesta. Un document del
any 1090, donat á conexer peí P. Fidel Fita S. J. y del que ja
n' havía tingut esment lo bisbe Marca (26) designa á dits en-
terraments, ab lo nom de veleres iudeorum sepulturas (26).
Sí en lo segle xi se les anomenava velles, no cal dubtar que s'
atrassarien á un temps ben reculat. Mes, per lo qujB veurém se-
guidament, no sois s' hi sepultaven encara jueus, dintre de tal
cementiri, en lo segle xi, sí que també en lo xii[ y xiv, n' hi fo-
ren semblantment soterrats.
Sembla com si hagués estat tradicional la costum d' enterrar
en aquella montanya. Deis aborígens se *n manifestaun rastre,
ab la presencia de cert dolmen allí erigit, segons V interesant es-
tudi que 'n feu n' Eudalt Canibell, publicat en lo setmanari L'
Avens (27).
Posteriorment, durant la dominado romana, algunes recolga-
des de la rocosa eminencia, sigueren escuUides per obrirhi se-
pultures. Ho manifesten, exos sencills sepulcres, recuberts de
teules, que tant sovint aparexen al entorn deis hostals de Vista
Alegre. Un d' ells, del tot complert, se pot veure á Barcelona en
lo museu del Centre Excursionista de Catalunya.
Y després deis jueus, quins enterraments han donat al munt
lo nom que encara porta, ha vingut lo segle xix eríginthi V her-
mós cementiri cristiá vulgarment conegut per del Sut-Oest.
Durant lo segle xiv era, lo fossar deis jueus, hu deis Uochs
hont los carnicers de Barcelona, Uavors coneguts per maellers^
hi podien portar Uurs bestiars pera pexer, tota vegada que sos
herbatges se conceptuaven de la Ciutat. Recullím la nova deis
bans promulgats pels Concellers en V any 1323. Al prohibir fer
entrar lo bestiar dins Barchinona ne dins los termens dejus es-
crits, go es assaber, de la Riera aorta tro a la Riera de Sants et
del Coll de Cerola et del puig de aguilar tro a la mar^ se n' excep-
túa, quels maellers puxquen teñir lur bestiar en lo prat fexuriat
(25) Vegis la nota precedent de nombre (17).
(26) Boletín de la Real Academia de la Historia vol. XVI, pla-
na 199.
(27) Volúm I, 1882-1883, plana 194.
Digitized by
Google
.(219).
et en lo fossar deis juheus. Enteném per prat fexuriat lo que tam-
bé se 'n deye prat del Llobregat.
No podém creure que s' hage de pendre lo text al peu de la
Uetra y que lo fossar del Mont-juich sigues un lloch obert y de
Uiure ingrés.
Los enterraments hebráichs terminarien en lo segle xiv. Lo
colp mortal que reberen los jueus en V any 1391 sigue lo final del
eementiri de la montanya barcelonina. Vegis com succehí.
Lo 6 de Juny de 1391, esclatá á Sevilla lo mohiment anti-se-
mita: lo poblé amotinat destruhí lo barri juich.
Los promotors d' aquell mohiment social, trasladantse al reg-
ne d' Aragó esculliren la ciutat de Valencia per donar lo primer
colp de má. Aparellada la revolta popular, se passá ais fets un
diumenge, que 'n comptaven 9 de Juliol de 1391.
Consigna lo Manual de novells ardits vulgo Dietari del concell
barceloní^ que en tal dia los jueus «foren tots robats e gran par-
tida moriren e la maior partida se feren Xristians. E en la sina-
goga maior del dit cali fo feta esgleya sots invocacio de Sent
Cristofer, que fo lo dit die de dicmenge la sua fiesta. E en lo dit
cali fo feta altre esgleya sots invocacio de Sacnta María de Gra-
cia. E lo gran clerga lur lo rau se feu xristiá e pres lo abit de
Sent Domingo preycador.»
De Valencia, los agitadors vingueren á Barcelona. Com ob-
servasen, les autoritats locáis, que 's tractava d' amotinar al
poblé, prengueren grans precaucions, lo 22 de Juliol, tenint apa-
rellats ciutedans sobre les armes, en la casa del Concell, á fí de
protegir ais jueus, en cas d* avalot popular. Encara que en les
seguents jornades aqüestes precaucións no 's descuidaren, lo di-
sapte 5 d' Agost, festa de Sant Domingo, esclatá lo motí, que de
tants de dies s' aparellava á Barcelona, vers hora de despertada
efo tot lo Cali robat e morts diverses jueuSy a daltres fets xris-
tians.
Lo diumenge 6 d' Agost, se pogué mantenir pau en Barcelo-
na y lo dilluns 7 les cinquantenes y deenes de la Ciutat, per orde
deis Concellers, ocuparen los llochs estratégichs, havent apre-
sonat alscuns castellans qui havien gomogut lo avelot del Cali.
Es molt segur que, aquests castellans, serien sevillans vinguts
ab r intent de que lo mohiment anti-semita iniciat á Sevilla,
seguís en lo rea^tant de la Península.
No necesitava de gayre excitació, lo nostre poblé de la Edat
Mitjana, en lo quí les depredacións contra los israelites eren
Digitized by
Google
w
i
-( 213 )^
seculars (28). Ben sapigut es lo predomini que la raga juíva tin-
gué, durant lo segle xiii, en les altes esteres de govern, sense
que axó prives al poblé d' Aragó, Catalunya y Valencia, á Ren-
garse á agitacións contra d' ella, les quals, en V any 1279. pren-
gueren un carácter de generalitat en los tres regnes, molt sem-
blant al del 1391. Afortunadament per los semites, la ferma
intervenció del Monarca pogué deturar aquell mohimént revolu-
cionan (29).
Mes les precaucións preses per Barcelona lo 7 d' Agost del
1391, esdevingueren per segona vegada infructuoses, si no es
que los encarregats de mantenir T orde, feyen amagadament
causa comuna ab los perturbadors. A cosa de la una de la tarde
«gomochse avalot de mariners e pescadors e altres qui per lo
carrer de la Mar vengueren ab armes e ballestes parados e fo-
(28) La primera mortaldat de jueus á Barcelona sobrevingué en
r any 986. Com no 's te d' ella cap antecedent, no podém dir, si mo-
riren á mans deis sarrahins en la presa y devastació de Barcelona y
axó apar lo mes probable, ó en la deis cristiana per avalot interior. Sois
exposa, en Bofarall, per cert document del any 1000, que lo Comto
heretá los bens deis jueus morts en dita ocasió {Los Condes de Barce-
lona vindicados^ vol. I, pía. 204).
(29) Molte3 noves se teñen de la agitació popular del any 1279,
arrencant de les prediques usualment fetes per los fra-menors en les
sinagogues á fí d* obtenir la conversió deis jueus.
A Calatayut, durant dites predicacions, lo poblé trenca les portes
del barri ó cali juich, V invahí y saquejá. A Osea, á mes d' entrar los
cristians dintre les sinagogues. quan hi predicaven losfrares, moventhi
brega, alsáren un bastiment ó catafalch. ornat ad modum thore, passe-
jantlo per la ciutat ab cantichs derrisoris, ímitant los deis jueus. Con-
semblants actes haurien lloch á (^arago§a, Terol y Tara9ona, per quan
lo Rey bagué de dirigir prohibicións especiáis á dites localitats, per
acabar ab aytals fets y subségüents perturbacións que motivaven (Re-
gistre 41, foli 93 y 94).
Com si s* obehís á una consigna general, altre tant succehía per
Catalunya, posantho de manifest diferents ordres reyals, endre^ades,
já al Batlle de Gerona y Besalú perqué imposibilites reunións y confla-
gracións populars durant les prediques deis frares; já al Veguer de
Barcelona ordonantli prohibir per pregó, ais cristians, concorre á les
sinagogues durant dits sermons; já ab carácter mes. general, á tots
los oficiáis y justicies de Catalunya, Aragó y Valencia, perqué per tot
fós impedit ais cristians entrométrese en aytals predicacions. (Registre
41, foli 103 y Registre 42, foli 148).
Digitized by
Google
•( 914 )-
ren en la plaga del Blat dient muyra tot hom e viva lo Rey e lo
poblé, entant ques ensenyoriren de la cort del veguer e aquella
obriren en tragueren los dils castellans preses e tots los altres
preses que no ni romas alcun: e avalot fet vengueren al Castell
nou hon se eren recullits los jueus e aquell combateren matent
foch a les portes e per terrats tiranthi ab ballestes, e dura tro
ora del seny: e la dita ora vengueren pageses e sagramental de
fora qui obriren la cort e scrivanía del batlle e prengueren los li-
bres quey trobaren los quals cremaren en lo foch en la plaga de
Sent Jacme. E lo die de dimarts seguent tots los jueus qui eren
en lo dit castell e la maior partida se faeren xristians sino forsa
CCC quin moriren. E per los dits pageses fo apres fet fortivol-
ment escorcoy del dit Castell nou» (30).
Los avalots contra deis jueus se repetiren en altres pobla-
cións catalanes. Lo 10 d* Agost d' aquell mateix any, fou a Gero-
na, y lo 13 á Lleyda hont hagueren lloch aytals fets. De Mallorca,
se 'n coneix un pregó, donat lo 2B de Maig de 1392, perqué los
jueus que dins trenta dies no retornassen á Uurs cases, per-
dessin la propietat deis bens que tinguessen en la illa (31).
A Barcelona, no sois se tractá de castigar, y se castiga, ais
principáis culpables deis lladronisis del cali juích, si que també
apar cert acte de justicia en la construcció de nova aljama, au-
torisada en 2 d' Octubre de 1392.
Mes, si be los jueus subsistiren en nostra Ciutat, fins á sa ex-
pulsió per los Reys Católichs, reberen lo colp mortal, en 1391.
En avant fou sa vida morta, individual y poch colectiva, restant
espahordits, fins los propis conversóla, puix aquestos, sens dupte
per contraure merits en son nou estat, tractaven de donar os-
tensibles mostres del seu cristianisme. Vegis sino, com tres d'
ells, en 1395, construiren una capella cristiana en lo lloch ocu-
pat avans per la sua sinagoga (32).
Axis s* esplica, que, tant sois disset anys després deis ava-
lots consignats, desaparegués totalment lo cementiri de Mont-
(30) Chía, en lo volum I, plana 191, de Bandos y bandoleros en
Oerona, es qui mes detalls ha donat deis avalots contra los jueus de
Barcelona del any 1391.
(31) Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, 1899, pl. 56.
(32) Documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón, vo-
lum IV, pl. 431, 439, 441 y 455.
Digitized by
Google
-( 215 ) -
juich, revertint á la corona reyal, no sabém en virtut de quina
disposició ó acte.
Lo cert es, que, Martí I, dona aplicació molt diferent al an-
tich fossar deis jueus, ab motiu de modificar V orde interior de
la capella del seu palau de Barcelona, avuy vulgarment cone-
guda per Santa Ágata, y de treuren los capellans regular s que
d' ella cuydaven, encomenantla á una comunitat de frares celes-
tins, en 1408.
Pef lo bon estament d* aquestos frares, los hi entrega certs
^locáis de junt al palau reyal, que donaven al carrer de la Caba-
leria alias de sois lo palau (avuy Tapinería), arrivant fins al de-
vallant de la Seu (avuy baxada de la Canonja). Per cementiri de
la nova comunitat, destina certa extensió de térra en lo carrer
de sots lopaíau, cap á la cort del Veguer (avuy baxada de la
Presó) devant de la Carnicería major de Barcelona.
Dota, ais Celestins, de rendes suficients, axi en pensions de
diner, com en terres y cases. (33) Entre aqüestes concedí cert es-
(33) Index de documents pertocants á la historia de la Capella
Reyal de Santa Ágata, tal y com figura en lo Yolúm Instrumenta varia
ad ordinem Ar. 11, I. n. 14 del antich convent de la Mercé de Barcelo-
na, avuy en V arxiu de la Corona d' Aragó.
«1345.— Lo Rey D. Pere 3 consigna ais Capellans de dita Real
Capella 600 sous anuals sobre las rendas de Vilaf ranea.
»1350. — ítem declara que en las celebracións de aniversaris per
Personas Reals y altres se dividís la cera en dos parts iguals una pcir
la Capella y altre per los Capellans. Y que la cobertura del Tuniol ser-
vís per ornament de la Capella.
»1375.— ítem feu gracia al Capella de 2000 sous sobre la vila de
Sabadell y fou intimada dita Concessió any 1375.
»1378.— Concedí també que en la Pla9a devant dita Capella no pu-
gan habitarhi oficiáis de fornal, ni de martell.
» 1380,— ítem funda en dita Real Capella sis beneficis y lo dota de
6120 sous anuals. Tot lo sobredit se troba 351 n. 1 y segs.
>1381.— -Lo Rey D. Joan Primer confirma la fundació y dotació de
dits sis Beneficis.
» 1391. —Lo Rey D. Martí confirma així mateix la sobredita funda-
ció y dotació de Beneficis en sa Reyal Capella.
>1400. — Haventse declarat per sentencia arbitral los Drets que
lo Archipestre de Tarragona y los Capellans de la Reyal Capella te-
nían sobre la vila de Monroig mana dit Rey ais Arrendadors quels pa-
gassen.
Digitized by
Google
-( 2J6 )-
pay de térra emplassat en lo Montjuich, lo qual servía de cemen-
tirials jueus avants de la destrucció del cali, y ames unes cases
en lo propi cali juich, en altre temps conegudes per la Sinagoga
deis francesas (34).
»1405.— Sobre las rendas que dita Real Capella tenía concedidas
en Vilafranca fou declarat per sentencia que primerament debían co-
brar lo Rector y Capellans de ella.
» 1407.— ítem dit Rey D. Martí en son últim testament disposá que
tots anys se donas al Rector y Capellans 7000 sous y que ^os marr
raessors los empleassen en comprar censos.— Los deixá també la part
que al Rey li tocaba en lo Dret de Cops. Y també un hort que pos-
sehía fora la Ciutat de Barcelona. Y maná que en lo Dijous Sant
se donas menjar á tretse pobres y á tres en los démés días. — 353 n. 1
y segs
»1408. — LoRnt. Joan Martí Capellá de sa Magestat redimí difc-
rents censos y drets que á Bernat Serra tenía venuts á carta de gracia
y los dona al Prior del Monastir y Capella Real sens reserva alguna.
—354 n. 8.
» 1408.— Lo sobredit Rey D. Martí dona 6180 florins de or per la fa-
brica de dita Real Capella.
»1408.— ítem concedí al Prior y Convent que allí tenían los celes-
tins que fossen franchs del Dret de sello en qualsevols despaigs.
»).408. — Los dona també 20,000 florins de or per lo mateix efecte.
Y així mateix los dona diferents Proprietats Censos y al tres rendas.—
354 n. 9 y segs.
»1409.— D. Pere de Cervelló vené al Rey D. Martí diferents drets
sobre lo terreno de Vilafranca.— Y dit Rey D. Martí ne feudonació
de diferents drets alodials, morabatins, censos y altres cosas.— 355
n. 12.
» 1414.— Inventar! de la Reyal Capella prés per lo Rnt. Guillém de
Alert del Convent deis Celestins.— 356. n. 1>.
(34) En la Carta publica deis capitols de la fundado e déla dota •
do del Monestir deis Celestins, (inserta en lo Oratiarum II Cía. 5, B. 2
del arxiu barcelonés de la batllía del Reyal Patrimoni foli 72) feta en
1408 per Martí I {pro construendo edifficando et dotando Monasterium
éuum vocatum sanctaram Rdiquiarum Capelle Palacii maioris Regii
Ciuitatis Barchinone ordinis celestinorum) entre les donacións que á
dits frares atorgá, hi Uegim les seguents:.
«ítem dat et assignat dictis priori et fratribus per purum liberum
et franchum alodium illud spacium terre situatum in monte judayco.
Quodquidem terre spacium esse sclebat Cimiterium judeorum dicte
Ciuitatis ante destruccionem Calli eorundem. ítem dat et assi^at nec-
minus dictus dominus Rex Priori et fratribus memoratis per liberum
Digitized by
Google
-( 217 )-
Altres utilitats presta á Barcelona lo Montjuich en la segona
meytat de la Edat Mitjana. Les sues pedreres, explotadas já en
la época romana, seguiren provehint de material de construcció
tant per les muralles, quan per les obires publiques ó privades,
civils y eclesiástiques.
A mes de les pedrés, la térra també tingué estima. En aquella
montanya hi han uns terrers, explotats ab anterioritat al segle
XIV, utilisantlod principalment argenters y ferrers per les sues
fornals. Tant estimats eren, que, per dues vegades, qo es en los
anys 1324 y 1369, fou prohibida per los Concellers, la extracció
ó exportado de torres (36). Han vingut utilisantse flns en lo pas-
sat segle xix.
Finalment los manantials de Montjuich sigueren deis primers
que 's transportaren á Barcelona. Estes aygues, en V any 1314,
s* havien aconduyt á les fonts del portal de la Boqueria y eren
de servey públich, com se veu per algún ban de dita época (36).
A partir del segle xv, los enterraments juichs desaparegue-
ren de mica en mica d' aquella montanya, com no podía menys
d' essér desde lo moment en que restaren abandonats y sense
qui tingues interés en conservarlos degudament, Moltes de les lau-
des sepulcrals, s' aprontaren en la construcció d* edificis de Bar-
et francham alodium in Callo olim predicto quasdam domos vocatas
dudnm la Sinagoga deis francesos cum platea siue patuo eamndem
quod est coram ipsis et terminantor ab oriente in Carreria publica a
Meridie in Tenedone siue hospicio Bartholomei et Jachobi Dezpug
Neofitorum ab occiduo dicte domus partim in tenedone Bonanati Egi-
gii et partim in teuedone dictorum Bartholomei et Jacobi Dez pug etc.»
(36) «De la térra de Muntjuhich. —Que algu no gos vendré ne donar
ne prestar a algún hom estrany de la térra de Mantjuhich la qnal em-
pren los argenters e f arrers e altres ne trametre o portar per mar o per
térra fora lo territori sots ban de L s.: li. int. MCCCXXIIII ct. XX.
«Semblant ordinacío de la dessos de no vendré ne donar a algún
strany ne trametre fora Ciutat de la dita térra de Muntjuhich que los
dita farrers e argenters empren en les fornals: 11. int. MCCCLIX
ct. XXXUI». {Rvhrica ordinationum ab anno MCCLXXXX usque ad
MCCCCLXXII, foli 216, Ar. Mun. de Barcelona).
(36) «Que alguna persona no gos pendre de les aygues de les fonts
qui vene de Muntjuhich al portal de la boqueria per tinta affer ne al-
tre empriu sino sol per son beure sots ban de XX 8ols li. int. MCCCXIIII
etc. XII». {Eubrica ordinationum ab anno MCCLXXXX usque ad
MCCCCLXXn, foli 113, Ar. Mun. de Barcelona),
Digitized by
Google
-( 218 )-
celona:, al espirar lo'segle xiv, segons diu en Fiter (37) tal ve-
gada ab poch f onament per asegurarho, serviren ja per construir
lo monestir de Sant Geroni del valí d' Hebron. En lo segle xvi,
bona part ne fou utilisada en les parets del nou palau de la Ge-
neralitat de Catalunya, avuy destinat á arxiu general de la Co-
rona d' Aragó. D' altres, en lo xviii, passaren al quartel de les
Dressanes, hont fins fá poch temps, se *n trepitxava una en lo
dintell del portal. Desde molts anys ha, que certa pedra sepul-
cral forma part d' un banch ó pedrig en la carretera del castell
de Montjuich; etc., etc.
A despit de tanta depredació, una petita partida de lo que
fou cementiri hebráich, pervingué fins al segle xix. Lo recort
de la sua existencia, V ana servant tradicionalment lo poblé
barceloní durant la Edat Moderna. Marcillo, en lo segle xvii,
diu conexerse aquell lloch per fossar deis jueus. Per cert que
aquest autor califica les inscripcións de les tombes juives, d'
atrasarse al temps en que Barcelona formava part deis dominis
sarrahins de la Espanya.
Pi y Arimón en 1854, afirma, que encara *s conexia per camp
deis jiieus. En nostres temps tothom V anomena Miramar, d'
un establiment vehí batejat axis. Mes en V any 1882, segons
diu Fiter é Inglés, se donava lo nom de camí del fossar deis
jueusy á un estret viarany que malmete la moderna carrete-
ra (37).
Los excursionistes, en Uur tasca patriótica d' inventariar los
recorts de tota mena que serva la térra catalana, han trovat
(37) Fiter é Inglés ab lo títol de Las fuentes de Monjuich diu en
La Ilustración de Barcelona (26 de Mar9 de 1882, any 11, n.** 73). «aun
hoy día se conoce por el cami del fossar deis jueus una vía angosta
que truncó la moderna carretera. En la actualidad no existe que sepa-
mos, ninguna lápida mortuoria en aquel perímetro. Al construir el hoy
derruido monasterio del valí de Hebron en la falda del Tibidabo se au-
torizó el empleo de losas en el levantamiento de los muros, poco des-
pués de la catástrofe del Cali de Barcelona, á últimos del siglo xiv; y
hasta que los estudios históricos de la Edad Media cobraron importan-
cia relativa, serían esparcidas las lápidas hebreas de Monjuich sin re-
conocerles siquiera su verdadero valor literario».
Lo propi Fiter descrigué les inscripcións hebraiques de Montjuich,
en La Rondalla del 1874 (any I nom 10) y en Conferencies^ Los jueus
d Catalunya. 1879.
Digitized by
Google
-( 219 )-
encara estes palpables y evidents senyals d' enterraments, de
que parlava Pí y Arimón, y que será de tot punt inútil buscar-
les en la actualitat. Vegis la relació que fá, en lo segón volúni
de Memorias de la Associació Catalanista (V excursions cientifi-
casy Fiter é Inglés, de ses investigacións per la montanya.
«Dexant á Vista- Alegre, se puja á má dreta cap á una font
d' aygua cristallina y fresca y tal volta la mes bona que té
Montjuich. La font ix del rocám, damunt del quin s* exten lo
mentat fossar deis jueus, que, en aquell Uoch van establirlo á sa
vinguda á Barcelona. Forma tot ell com una petita isla, rodejat
per dos camins que baxen de Montjuich y peí cingle que fá la
roca. Desde baix del cingle s' hi veuhen encara ossos humans.
»En nostra excursió já indicada trobárem cinch lapides en
lo fossar deis juheus. Tres d* elles foren donados á instancies
nostres á la «Comissió de monuments» per los Srs. Maciá y Gui,
propietaris del terror hont estaven emplazados y pertanyen:
»!.* A «Samuel, fiU de Rabí Azarihel» la data de quina
mort no consta en la lápida.
»2.* A «Samuel fiU de Rabí Hilat, mort en 1' any 4804 de la
creació del mon» (1044 de la vinguda de J. C.)
»3.* Al jove Samuel Sarchi.
•Quedan encare, en lo que fou fossar, dues grans lapides
que no pogueren esser trasladados per lo molt difícil y costosa
que fora sa condúcelo y que cobriren los sepulcros de
»La senyora Bonafós, fílla de Rabí Samuel, morta en lo any
5000 de la creació» (1240 de nostra era).
»Y á «Lo vell y egregi Rabí Rubén, fiU del Rabí Todrós.
Mort en lo any 6066 de la creació» (1306 de J. C.)».
Aqüestes dugues fexugues Uosanes sepulcrals, están avuy al
Museu provincial d' antiguitats de Barcelona, al costat de les
altres tres petites, per haverles recuUides lo digne y erudit di-
rector del Museu, n* Antoni Elias de Molins. La gruxaria de po-
dra d' una d* elles, era tanta, que quasi arrivava á dos metros,
havent cregut necessari serrarla paralelament á la inscripció.
Conté al mitx un forat rodó que serviría per remóurela
En r esmentat Museu barceloní, (vulgarment dit de Santa
Ágata, per teñir sa instalado en la antiga capella de la plaga
del Rey) son en nombre de dotse, les podres sepulcrals hebrai-
que3 que s' hi guarden, totes elles procehidores del predit ce-
mentiri de Mont-juich. Fá molt temps que V investigador acadé-
mich P. Fita, promete estudiar é interpretar les predites liosos
Digitized by
Google
-( 220 )-
y escriure 'n una monografía (38). Pro com han passat quince
anys sense que ho hage portat á terme, es de creure que ja no
's recordará mes de fer dit trevall.
Donchs al nom de Mont-juich que té la montanyay á esta pe-
tita colecció de pedrés sepulcrals, já del tot perduda la denomi-
nació de fossar deis jueus que servava lo present Miramar^ ha
quedat reduit en nostre segle xx, lo que, durant Uargues centu-
ries, fou cementiri barceloní de la rassa juiva.
(38) Axis ho consigna P interessant Catálogo del Museo Provincial
de antigüedades de Barcelona por D. Antonio Elias de MóUns (Barce-
lona 1888) plana 216, Epigrafía hebrea.
Digitized by
Google
capítol II
Lo PORT Y ESTANY
La situació del Montjuich en segles passats resulta ben dife-
rent de la de vuy en día Lo mar se *n entra va en abdues faldes,
per manera que la gegantina roca, sortia aygua endins, com
promontori ó cap. Les arenes portades en les avingudes del
Llobregat y de les rieres afluents á la plana de Barcelona, re-
cularen de mica en mica lo mar, envoltant de térra á dita mon-
tanya. Peí costat de les nomenades hartes de Sanl Bertrán y lo mar
se feu enrera, mes prompte tal vegada que peí del Llobregat, á
judicar per los fets historichs. Del contrari, los vexells en la
Edat Antigua y comensament de la Mitjana, haurien anclat en*
tre Montjuich y Barcelona y no entre Montjuich y lo riu.
Deis documents resulta que, al iniciarse la época Comtal,
lo port esta va á derrera Montjuich. L' antiquíssim castell de Port
per un costat y lo mes modern estany de Port per altre, han
servat son nom flns época mes propera. Molts y diferents do-
cuments, com un del any 994, nomenen al port de Montjuich (39)
y altres escriptures parlen de la carretera de Port, que lo co-
munica va ab Barcelona y que despres, voltant per V Oest de
Montjuich, se dirigía al ensemps á Barcelona y al Llobregat,
dividintse en dugues branques. Una y altre vía, de que tracta
un document del any 1014 (40), han pervingut flns nostres dies,
bessant la falda de la altura hont hi ha la capella de la Mare
(39) Alude qui eat in territorio barchinonense in ipso porto de mon»
te iudaico (Cartoral de S. Cugat, fol. 73, doc. nom. 289).
(40) Apendix document nom. VII.
Digitized by
Google
.-(222)-
de Deu de Port, succesora del antich castell, segons veurém en
esta relació.
Los escriptors unanimament han convingut ab la existencia
del port del Sut de Montjuich. Hu deis primers en ocuparse 'n
ab alguna extensió, fou Diago, qui lo califica d' ímportantíssim,
per quan, los vents xaloch o Llevant y de Mitj-jorn que tant nial
fan á aquesta costa, res hi podien allí puix ho arreserava la
montanya. Per.axó diu que lo poeta Avieno lo califica de segur,
en unes estrofes que tradueix al castellá (41).
Que en la época romana, hi havla hagut, en lo port de Mont-
juich, un deis diferents poblats que constituirien la Barcino pri-
mitiva, ho manifesta la lápida apareguda en ' 1903 en lo cemen-
tiri del S. O. ó de Montjuich. Una interpretació del docte acadé-
mich P . Fita que tením á la vista, dona á entendre que comne-
morava la creació de murs, torres y portes, per lo duumvir
quinquenal Cayus Celius, (42) quals construccións no devien es-
ser en Uoch llunyá al de la trovalla. Diu la lápida:
c(aius) coelius atisi f(ilius)
DUUMVIR QUIN(QUENNALIS) MUR(OS)
turres portas
fac(iendum) coer(avit)
Lo mar, al entrar térra en dins en lo que es ara baix Llobre-
gat, formava dilatat circuí, motivant lo port. Tal vegada d' axó
podría derivar, que, á la partida de térra existent. entre lo cas-
tell de Port y Provengana, la nomenessen Circulum los docu-
(41) Lo text d* Aviano, segons copiém de Diago (fol. 10) es:
JEt Barcinonum amcenas sedes ditiura:
Nam pandit iUic tata Portus hr achia,
Viretqtie semper dulcihus tellus aquis.
També lo copia lo bisbe Marca en la Marca Ilispanicoe (colunma
152) al mentar una carta de Paulino á Ausonio, quí, lo mateix que
Aviano, califica nostre ciutat de Barcinus amena»
(42) D* esta y de fragments d' altres lapides romanes, portades al
Museu arqueológich municipal, se *n ocupen, en lo present any de 1903,
lo Boletín de la Asociación Artistíco- Arqueológica Barcelonesa y lo
Boletín de la Real Academia de la Historia.
Digitized by
Google
— ( 228 )-
ments del segles x al xii (43) que no dubtem en situar al seu ex-
trém, go es, vers Provengana.
En la part inferior del port, ó siga cap al Uoch moderna-
ment conegut per cá 'n Tunis, hi hagué la partió denominada
Fraga durant tota la Edat Mítjana. Trovas já ab tal designado
en un document del any 1159 (44) axis com en altre de tres cen-
turies mes enga, go es, del 1409 (46), mostrantse que axis se de-
signaría, al menys per 400 anys.
Al peu de Montjuich hi havien, en V any 1046, los Inforcah 6
cruilla de camins, y no collado de los ahorcados com erradament
transcriu Diago (46). Lo document poch precisa al dir : ad radicem
montis iudaici prope locum uocitatum inforcads (47). Uns tw/or-
cats existien junt á la carretera de Port, allí hont lo cami que
per Sants volta á Barcelona, se separa del que per Provengana
se dirigía al Llobregat, vorejant los Banyols ó estanyols que
formava eix riu en lo vehinatge del port. En 1* any 1106 se citen
aquestos banyols com essent aprop del castell de Port (m bag-
neolos prope castrum de porto) (48), si be creyem n' estarien un
tant allunyats per quan altres documents ne parlen com for-
mant lloch determinat, sense dir siga del terme de Port (ín terri-
torio barchinona in bagneolos) (49).
Cal notar no esser lo mateix, terme de Port^ que terme del
castell de Port, Per lo primer nom se designaren torres sites
en lo vehinatge del port, go es fins arrivar á les properes á
Provengana y sense traspassar lo Mont-juich. En cambi, lo ler-
me del castell de Púrt, denotava una rodalía molt major, respo-
nent al modo d' esser deis primitius castells de la Marca Hispa-
nica.
(43) Vegis la donació del any 978, feta á. Ato, abad de Sant Pau
del Camp de Barcelona (doc. nom. 16deBorrellII, Arx. Corona Aragó).
Apendix document nom. VII (a. 1014).
(44) «Et aput fragam in monte judaico teneo per eandem canoni-
cam mansum cum suis pertinentiis qui fuit raimundi mironis tortis.»
(Lib. Ánt. Ecl. Cath. vol. III, fol. 4, doc. 11, Arx. Cat. Barcelona).
(45) Lo port de Montjuich {segles x á xy) article que publicarem en
la revista Vela y Remo de Barcelona, en Juny de 1895.
(46) Historia de los Condes de Barcelona^ fol. 10.
(47) Ant. Eccl. Cathed. vol. I, fol. 143, doc. nom. 373.
(48) Ant, Eccl, Cathed, vol. I, fol. 148, doc. nom. 384.
(49) Ant, Eccl, Cathed, vol. I, fol. 149, doc. nom. 387.
Digitized by
Google
H 224 )-
Del terme de Port no s' en parla desde lo moment que desa-
pareix lo port de Montjuich, fet que s' atrassará al segle x.
Axis es, que, al ordinar, Pere lo CerimonióSj lo cens general de
Catalunya, sois retrau en aquells llochs, los termes ó partions
seguents: Bandada del Espital de Prohensana^ Bandada deis
BanyolSf Bandada del Prat de Proherísana (BO). Totes estes ban-
dides forma ven part del territori de Barcelona y eren de la ju-
risdicció deis Concellers.
La desaparició del port com á fet anterior al segle xi, ho ex-
presa lo document del any 1020 (51) al consignar que dit Uoch
esta va convertit en estany {stagno de porto aüi est juxla monte
judaico) y que foren los passats los quí V anomenaren port {in lo-
cum vocitaíum portum ab anterior ibas).
A despit de la desaparició del dit port, proseguiren subsistint
en la barriada de Fraga, agrupacións de pescadors, flns ais se-
gles XIV y XV. En lo segle xvi, la gent de mar lo desampara
per complert, quedanthi sois terratinents cuydant deis conreus
vehins.
En les derreries del segle xiv, se parla ab major insistencia
que avants, del estany de Port, qo es, de les aygues baxes que
anaven quedant á mida que s' omplia lo fons del antich port
Comtal per la aglomeració de les arenes del Llobregat.
De r any 1397 (25 d' Abril) es una interessant exposició feta
ais Concellers de Barcelona per part deis habitadors de Fraga,
clamantse deis perjudícis que 'Is hi donava estar tancada la
boca ó surtida del estany. A fí de retornar al cultiu mes de deu
mil mojades de térra, que per dit obgecte restaven incultivades,
solicitaren se procehis al escurament de les sequies y engrava-
ment del estany, repartint ab equitat les despeses éntrelos
favorescuts, no oblidantse deis senyors alodials y deis enfiteoti*
cals. De quals trevalls la ciutat de Barcelona n' haurla de bene-
ficiar, puix fins á ella arriba va la infecció del corrumput ar
qui del dit estany ix (52). Lo concell barcelonl provehí en sentit
favorable á lo solicitat.
Desde llavors, aparexen sense treva disposicións deis Conce-
llers per teñir en condret la boca del estany de Port. L* encárrech
(50) Colección de documentos inéditos del Archivo General de la
Corona de Aragón, vol. XII.
(51) Apendix. document nom. VIII.
(52) Apendix. docmnent nom. XXXIII.
Digitized by
Google
-( 225 )-
solía confiarse á un ciutadá barceloní mitjenQant cert emolu-
ment, y se procura va bagues altre manera de viure. En V any
1436 (1 de Febrer), obtingué dit oflci lo carnicer Francesch Ro-
maguera (53).
En 1470, lo rellotger Bernat Vidal, al solicitar lo offici de te-
ñir lo estany en condret ab lo salari acoslumat, proposá, que,
puix 1* estany de Port no corre cotitinuament, ell hi construhiriaj
una artellaria a cost e messio sua^ ab la qual lo dit stany conti-
nuamente vuydera a liuell de la mar: e la dita artellaria no ees-
sara per molta tempestat de mar. Del enginy plantejat per eo
Vidal res mes se 'n sab. Si verament sigue cosa profltosa, no tin-
dría perdó que los Concellers ho dexassen perdre, no conflant lo
cárrech á altres rellotgers.
Ben Uuny d' axó, avans d* expirar lo segle xv, se conferi tal
comanda al racional de la Ciutat. Quan s' adjudica est ofici, en
13 de Janer de 1494, al notari Narcis Benüs, se li encomenaren
abdós carrechs, ab llurs salaris corresponents. Resolució en-
caminada á afavorir al Racional ab major estipendi.
Després de mort Benús, lo 9 de Setembre de 1613, fou nome-
nat lo notari Nicolau ^fl-'^i^t ^^ ^^ carrech de teñir uberta la
boca del stany de port per los dans que provenen axí a la dita
Ciutat y poblats en aquella com encara ais poblats y habitants en
lo prat y altres stant la boca del dit stany tancada.
Al morir (^bíotxí, en 1642, pensaría, hu deis concellers, quí
era metge, que si un notari y lo mestre racional, havien servit
per teñir uberta la bocha del stany de port, també podría esser
ell abte semblantment, y aprontarse d' un salari de la Ciutat en
temps que prou escase javen. Lo pensament passá avant; sos
companys de concelleria lo hi satisferen y en sentada de 20 de
Setembre de 1642, lo ConseL informal de la h(jU)ilitat sufficiencia
y bondat del magnifich mestre Cosme Amiguet mestre en arts y
en medicina y hun deis honorables consellers de la dita ciutat, lo
dit consell provehí lo dit magnifich mestre Cosme amiguet del dit
offici o carrech ab lo salari e emoluments acostumats.
Les ciquies del Prat, nom ab que era conegut V antich port
de Montjuich en V any 1630, les escura ven los propietaris y te-
(53) Axis consta en lo Manual de novells ardite (Arx. Man. de
Barcelona). D' altres provisións consemblants parlen les Delliberacions
del Concell, com v. g. la del 28 de Febrer de 1457.
Digitized by
Google
-( 226 )-.
rratinents, en lo segle xvi (54). En lo xvn cuida la Ciutat, d' es-
curar la ciquia madriguera (65). Les ciquies del Prat rebien los
noms de corredores y vehinals y reguers y madriguera, segons la
sua importancia, haventhi, ponts per atravesarles, per molts ca-
mins, quals ponts y camins devien teñir esbardisats, nets y en
bon estat, los terratinents (66). La conservado y direcció d'
(54) En la sentada del 28 de Novembre de 1530, per posar fí al
descuyt deis terratinents s' estatuí, que, quiscun any en Agost tothom
qui tingue terree en lo prat alion liage ciquies^ hagues Erheiades les
dites Siquies en lo enfront de llurs ierres y que lo stany de port sirgue
en condret y scurat de la pedra en auall la qual pedra es fita de dit
stany y ah lo senyal de la dita Ciutat y que quiscun terratinent qui no
llagues scurat pag malla per quiscun destre de térra vltra los jomáis
deis traballadors y mestre,
(55) Lo 13 de Setembre de 1601 se traetá de fer neteiar scurar y
erbeiar a tota perfectio com se pertany la siquia madriguera vulgar-
ment anomenada del stany de port es assáber desdéis tres ponts fins al
cap del stany en dret del mas vulgarment dit den Porcell.
Los Concellers feren crides cercant qui ho fes á mes bon preu, ad-
judicantse, en dita data, la obra, al for de vint y tres diners per cana.
(56) Lo concell de 27 de Febrer de 1549, al tractar de les terres
de la partida que es fora la present Ciutat vulgarment appeUada de
molt temps enga lo prat, s* esplicá que, al obgecte de que «en dites te-
rres se pugués connear foren fetes e construides vnes ciquies les
quals vulgarment se diuen Corredores e vehinals affi que les vehinals
buydassen les aygues en dites corredores la vna de les quals se diu la
madriguera y laltre los reguers, per medi de les quals se buydassen
dites aygues en lo stany vulgarment appellat de port y apres en la
mar e construits ponts e passatges per aquelles e vies publiques per
les quals se pegues paseiar tota la dita partida de dit prat e los cami-
nants axí a peu com a cauall e traginers ab llurs bestias poguessen
passar per alli y la Ciutat pegues liberament passar lo bestiar tingues
per sa prouisio per pasturar en les terres de dita Ciutat en dit prat y
tenint los terratinents molta cura y solercia en teñir erbejades y scu-
rades aquelles y los dits Camins y ponts y pasatges esbardisats y nets
y en condret per molt temps tota la dita partida fou feta con-
reable y molt fructífera en gran benefici de dita Ciutat y abun-
dant prouisio deis poblats de aquella. E com apres de molts anys eu^a
per la culpa negligentia y descura de dits terratinents los quals son
estat remissos en lo erbejar y scurar les dites ciquies y corredores y
esbardissar de dits Camins y en lo teuir dits ponts y passatges en de-
gut condret manifestament ses vist que dites ciquies y corredores se
Digitized by
Google
. - ( 227 )-
aquests ponts y ciquies, del aay 1549 en avant, corregué á
carréch deis obrers de Barcelona (57) fentse en 1550, unes ordina-
cions per lo seu bon condret, que no teñen importancia per nos-
tre obgecte, á no esser la part que fá referencia al estany de
Port, moltymolt descuidat des que corregué á carrech del met-
ge Cosme Amiguet, 90 es, del any 1542 al 1565, en que li fou llevat
dit ofici.
Les inculpacións que 's fan al ex- conceller, son un tant encu-
bertes (sense nomenarlo) estatuintse en dites ordinacions, que lo
dit carrech sia remogut del qui vuy te aquell atiesa la molla falta
e culpa 8ua, S' establí que en avant, los terratinents cuidesen
del oflci de teñir ben disposta la boca del estany de Port, ab cert
ordre, percibint axí mateix los salaris acostumats donar per la
Ciutat (68).
son fetes tant plenas de aygues que han dirruit y hermit la máior part
del prat y enderrocats los ponts y desfets los passatges y vies publi-
ques y camps. E si prouehit noy era no es dupte se acabarie dita par-
tida de arruinarse del tot y tomar steril al primer stament. E per90
instats los honorables Consellers Uurs precessors en lo any prop pas-
sat axi per lo lUm. loctinent general com per molts de dits terrati-
nents anaren personalment ab persones expertes en dita partida de
dit prat ab la mayor part de dits terratinents y vistes dites ciquies y
corredores, apres de diuersos pensaments y tractes que allí foren tin-
guts sobre la forma se hauía de teñir en la reparatio e conseruatio de
dites coses, ab voluntat de dits terratinents se trobaren alli presents,
los es estat referit, que fonc apuntat, que, la Ciquia Madriguera fos
scurada de comu de tots los dits terratinents, de la olla del stany flns
passat lo mas porcell: E que en dret del mas porcell fos tomat rehedi-
flcar vn pont de pedra per lo passatge e cami de poder passar per alli
com en temps passat se acosttunaue en dit prat.»
(57) En 28 de Febrer de 1550, se feu crida pública al obgecte de
termenar V arreglo y escurada de les ciquies comtals y construcció
del pont, y que les despeses les pagassen los «qui tinguen terres y
possessions en les parrochies de Sants, de Proen9ana, de Cornelia, de
Splugues, Sanct Joan despi, e altres circunvehins, 90 es del mig de
Montjoich flns al flum de Lobregat, e del cami qui parteix del coll de
la Creu e va per proensana a la Massanera, flns al pont de sanct boy e
flns a la mar, qui afronten ab les Ciquies veynals que recullen en les
aygues que van en dites Ciquies condals, que descorren en dit stany e
del stany a mar.»
(68) «E perqué molt poch aprofltaría scurar y erbeiar les dites ci-
UbII0BI4I.~TIII 16
Digitized by
Google
-(228)-
Mes lo estatuit no 's serva, puix Amiguetse dona bona manya
per no perdre la ganga que 11 havia pervingut al cuidar de la ad-
^ministració comunal. Axis es que, cinch anys després de fer
constar esser sa gestió, tan dolenta é inútil, rebé les quinze Iliures
tretze sous de paga anyal consignada á dit oñci. Fou lo concell
de 13 d' Agost de 1655, que no guardant considerado á les in-
fluencies que posarie en joch mestre Amiguet, lo sospengué y
destituí, mes no per nombrar en son Uoch ais terratinents del
Prat. ProenQana ó Sarria, segons s' establia en les ordinacións
del 16B0, sino á un advocat, á Micer Miquel ^arrovira. Sens dubte
lo favoritisme ó caciquismo ó qualsevol altre passió bastarda,
qnies, si lo dit stany valgarment dit de port, per lo qual dites aygues
se euacuen e van a mar, no stana scurat y no tenía vberta la bocea a
mar: e fias assi se sia yist que per no teñir be en condret y cura de
obrir aquell lo quin te carrech per dita Ciutat, se ha donat grandissims
dampnatges a dits terratinents y per llenar tota manera descusa que
los dits terratinents puguessen pendre en a^o, e per posar dites coses
en bon staiuent, Ordenaren mes auant y statuiren los dits honorables
Consellers y prohomens, que lo dit carrech sia remogut del qui vuy te
aquell attesa la molta falta e culpa sua e aquell sia comanat annual-
ment per los obrers, 90 es, lo primer any a vna o dos personas deis dits
terratinents habitan ts en Barcelona, E lo segon any a vna o dos per-
sonas deis terratinents habitants en les parrochies de Sants y de Sant
Vicens de Qarria, E lo ter^ any a vna o dos personas dáls terratinents
habitants en les parrochies de Sant Joan Dezpí, Cornelia e la Massane-
ra: apres variadament en cada hu de dits apres seguents anys, de qua-
tre en quatre anys, en lo modo y forma predits, ab lo salari y emo-
luments donar acostumats per dita Ciutat. Los quals, 90 es, cada hu
deis, en lur any quells sera acomanat dit carrech en lo modo y forma
predits, haía e sia tengut teñir en condret lo dit stany y scurar aquell,
comensant de la pedra, la qual es fita del dit stany ab lo senyal de
dita Ciutat, la qual se diú es quasi deuant lo dit Mas vulgarment dit
den Porcell, en aual fins a Mar; tenint e o fent teñir tostemps oberta la
bocea de dit stany a la part de la mar, annualment, del primmer día
del mes de Maig ñus al derrer día del mes de Septembre, en tal mane*
ra, que les aygues de dit stany pugnen sempre euacuar e buydar se
per dita bocea en la mar y venints per semblant anys apres les dites
aygues, axi del riu de lobregat, com de abundancia de moltes piules,
com altrament, haien esser tenguts tantes vegades, com necesitat ho
requería fer, obrir e teñir oberta dita Bocea del dit stany perqué dites
aygues pTiixen euaquar e buydar com dit es a la n^ar.*
Digitized by
Google
-(929)—
8* anteposá al ínteres de la Ciutat, segons vehém esdevenir
semblantment en nostres temps.
^arrovira tampoch disfruta del oflci ab tranquilitat, si be du-
rant vint y quatre anys percibí aquell salarí. Per acort del con-
cell ordínari, en data de 24 d' Octubre de 1679, fou entregat
r estipendi assignat á dit cárrech, á la obrería ó junta de les
obres de Barcelona com apar lo mes natural s' bagues fet desse-
guida.
Ja no 's parla mes de dit ofici ó menjadora municipal. Dexat
á discreció deis Concellers, se paga ven, tots los anys, per admi-
nistraciói los jornals esmersats en teñir en condret la boca del
estany de Port.
Un segon oflci consemblant á aquest hi havía á Barcelona du-
rant lo mateix temps com era, de teñir en condret la bocha de mar
del Rech condal, á que fa referencia una carta del any 1495 (69).
Temem fós altre prebenda destinada al favoritisme. Qui sab
si á mes d' aqüestes dues n* existien d' altres no posades encara
de manifest.
Aprofltaren les aygues del estany de Port los terratinents del
Prat y Fraga, per amarar ó remullarhí canems, llíns y altres
coses. Mes aquesta aplicació esdevenia perillosa á la salut pú-
blica, axis es que desde lo segle xv^ se tractá de posarhi cura,
si be inútilment. En 13 d' Agost de 1476, felá ordinadó que al
estany del Castell de Port alguna persona no puxe amarar o re-
multar canyems lins o altres coses remetent la exequcio ais hono-
rables Consellers sots ban de perdre lo canyem e lo li e deXsous,
Empero que haien tot lo present mes de trauren los qui ja son en
dit stany.
A despit de les ordínacións prohibitives deis Concellers (60) ,
(&9) - La carta hont ho llegirem, & despit de pertanyer al any 1495^
está cambiada de Uoch. Equivocadament sigue cosida entre les que
formen lo volúm titolat Car^aa Comunas Origináis 1440, del arxiu mu-
nicipal de Barcelona.
(60) Entrava en les costúms deis segles xv y xvi, que los poblcs
regulasen ab ordínacións ó bans locáis, la manera y lloch hont devien
amararse Uins y canems. D' entre elles son curioses les fetes á Ma-
llorca en 1513 y mes avant renotades en 1696, estatuint lo lloch, que^
en quiscona població de la Illa, devien amararse canems, á fí de no
perjudicar la salut pública (Boletin de la Sociedad Arqueológica Lulia^
na, 1899, pl 89.)
Digitized by
Google
-( 230 )-
los terratinents prosseguiren amarant canems y llins en V es-
tany de Port. Per no donar Uoch á que «les aygues de aquell nos
emponsonyen ab lo amarar deis dits canems y llins que ordina-
riament amaren en aquell, per lo que lo bestiar de la ciutat pas-
turen en lo prat tenint necessitat de abeurar abeuren en dit
stany y a causa de dites aygues emponsonyades pateix e sen
mor molt quiscun any dit bestiar convindrla per qo allergar lo
bras del stany fins ha llobregat perqué descorrent la aygua de
Uobregat per dit stany tingues aquell net y ab bones aygues co -
rredisses.» «Lo dit Consell entesa la dita propositió y conside-
rant esser cosa molt difficultosa posar dita aygua de llobregat
en dit stany y que a dita causa se offereixen despeses molt ex-
cessiues. Que per qo no sen fassa cosa alguna. Empero que si los
terratinents volran fer bassa e lloch per amarar la pugan fer del
stany envers Montjuich.»
Se parla, en aquest concell, del pasturatge que feya, lo bes-
tiar destinat al consúm deis barcelonins, en terres vehines al
estany de Port. Dirém donchs alguna cosa d' aytal pasturatge,
que tant burgit mogué, en V any 1902, al tractar de restablirlo,
nostre Ajuntament.
Molta importancia dona ven, los Concellers, en lo segle xvu,
á les pastures que tenien en lo Prat y á Nostre Senyora de Port,
«perqué encara que los moltons arriben a Barcelona grassos, no
tenint pastures per poder los fer pasturar, dins dos dies están
flachs, quant mes que de ordinari lo bestiar de llana que arriba
en Barcelona arriba flach per causa del cami. Y axí es forgos
per engrexarlo que la Ciutat tinga hérbes y pastures »
De temps antich s' havia subvingut á aquesta necessitat deis
barcelonins. En 1266 Jaume I concedí ais carnicers de Barcelo-
na totes les pastures deis herms y boschs acceptats vinyes y horts.
Es dir que totes les herbes existents en V extens territori de
Barcelona, per tot allí hont lo bestiar no ocasionas dany ais con-
reus, eren á obs de la Ciutat y per tant los particulars no 'n
podien usar á son propi profit. Y com algú ho volgués contradir,
en 1493 una sentencia favorable á les pastures de la Ciutat, re-
fermá aquella disposició (61).
(61) Proces y sententia de herbes en lo qual hi ha privüegis cotats y
consta com la Ciutat te les pastures de Garraffins á MovUgat (Diver*
sorum, vol. III fol. 176, arx. Municipal de Barcelona).
Digitized by
Google
-( 231 )-
Los pasturatges del Prat pertanyents á Barcelona, segura-
ment serien les torres del que foü port de Montjuich, que que-
daven en sech á mida que la aygua reculava. A fi de que no hi
hagués dubte, estigueren cuidadosament fitades ab les armes de
Barcelona, segons ho manifesta la renovació de termes del any
1640, hont se diu que 's posa á cada fita vna pedra ab les armes
de la Ciutat. Mes á despit de les senyals, los terratinents no dexa-
ren de sembrar en aquellos torres, haventne introduhides causes
en la Real audientiay en les quals ha comparegut lo syndich de la
present Ciutat. Lo concell barceloní: acordá, en 17 doNovembre
de 1644, proseguir los plets promoguts per los terratinents, plets
que ja 's trovaven en acció en V any 1586.
Durant lo segle xvi se prohibí ais pescadors exercir la pes-
ca en r estany de Port, com apar en dugues crides y ordo-
naments fets per los Concellers, en 1582 (17 de Juliol) y 1583
(1 de JuUol).
En la segona crida, se renová lo manament ais terratinents
de no amararhi canems ni llins, mostrant no sois la persistencia
en aprontarse de dites aygues á tal obgecte, si que també, lo molt
compte deis concellers, en que axó no succehís. Se compren
quan gran comoditat los hi era, ais pageses del entom, y que
á despit de tants bans y penes, tractasen de solidar la sua sitúa -
ció. De manera que aytals aspiracións, se yegeren en part satis-
fetes, en lo concell ordinari del 11 d' Agost de 1594, lo qual Is
hi atorgá Ilicencia general de amarar canems y llins fins á nos-
iré Senyora de Setembre primer vinent en los eslanys son en lo
prat y estany de la Uaeuna, Aquest derrer esta va en la part baxa
de Sant Martí de Provengáis .
La precedent y altres Ilicencies similars, tingueren carácter
provisionai, subsistint sempre la prohibido d' amarar en aquells
Uochs, per no posar en perill la sanitat pública. Empero aquest
fonament tractaren de derrocarlo los terratinents en certa oca-
sió en que obtingueren un paper firmat deis doctors en medicina,
certificant, com, en lo temps en que 's trobaven (derreries de Se-
tembre) cessava tot perill d' engendrar malalties.
Corría 1' any 1676 quan axó succehí. Hi bagué mala cullita
de blat, compensantse les perdues, ab la deis canems y llins, que
en cambi 's presenta abundosa. No podentlos amarar en altre
lloch, los Acaren en les aygues del Llobregat. Mes les avingudes
del riu feren perdre la major part del que s* hi havía posat. De-
sesperats los pageses, acudiren al Llochtinent y ais Concellers
Digitized by
Google
-( 232 )-
ab una curiosa exposició(62) que Is hi ádrela lo seu portant veus
Qüell. Sembla sigue atesa per aquella vegada, permetentlos
amarar en V estany de Port.
La acció seguida del Llobregat apilonant arenes y mes are-
nes en la sua boca, feu dexaparexer totalment en lo segle xvm,
r estany de Port, per substituirlo pasturatges y estanyols sense
fons, esdevenint mes malsans que may, los conreus y llochs del
entom. La ciutat de Barcelona seguía mantenint allí les sues
fites designatives d' una propietat, que, temem no ha estat res-
pectada com se devía, en lo segle xix, per la poca escrupulosi-
tat del qui 's vol engrandir, prenent lo que no es seu. No ho diu
pas bé, lo vulgar cátala, al afirmar que <lo que es del comú, no
es de ningú».
(62) Apendix, document nombre XLVL
Digitized by
Google
CAPÍTOL III
Lo CASTELL Y LA CAPELLA DE PORT
Quan encara no havien préR peu les franqueses deis munici-
pis en lo Comtat de Barcelona, quan la condició civil deis seua
habitants era la de senyors, catlans y vassalls, condició que de-
vía donarli lo nom de térra de catelans (63), tindría importancia
jurisdiccional lo castell de Port. Devía pérdrela mes aviat que
cap altre castell de la Marca Hispánica, per son vehinatge á
Barcelona, quals ciutadans disfrutaren molt prompte d' enfran-
quiments ó franqueses, que, extenentse á son territori, havien
de colocarlo en situació escepcional (64).
Se creu eregit; lo castell, dalt d' un munt de roca ab que
fina va lo Montjuich peí Mitj día, segons afirmen alguns autors,
dient ha vist destrosada bona part de la penya que li serví de
fonament, per les barrinades, que, al obrirhi una desembracada
carretera, lo segle xix hi feu esclatar (66). Empero no es aquell
Uoch gens indicat per assentarhi un castell roquer, segons era
costum á les derreries del segle x ó principis del xi. Axis es que
suposém se trova en altre Uoch vehí, com direm mes avant.
La importancia del castell de Port, baix son punt de vista
feudal, no passá del segle xi. D' aquí que sigan breus les noves
hagudes de sos senyors.
(63) Balari y Jovany. Cataluña. Orígenes históricos, pl. 31.
(64) En r any 1025 se parla ja de les franqueses de Barcelona en
lo doc. 60 de Berenguer Ramón I. (Arx. Corona Aragó).
(65) Eeciberdos y bellezas de España, vol. II de Cataluña, pl. 55.
— Balagner, Las calles de Barcelona, vol. II, pl. 354.
Digitized by
Google
-(234)-
Los autors deis Recuerdos y bellezas de España^ copiant A
Pujades (66) reproduexen, que, en sos murs existien clavades al-
gunes argolles de ferré, semblants á les que 's solen veure en los
llochs d' embarch y en los ports per Uigarhi les amarres, dient
foren arrancades per máns de son propi castlá Miquel 9a-Rovira.
Ells partien delsuposat, que no crehém exacte, de que lo castell
s' alsava en la matexa plana, per existir encara un tros de roca
hont s' apoya la capella de la Mare de Deu de Port y ser-
vía d' abrich ó doser á la imatge.
Ho havem sentit comptar en tants llochs, axó de la existen-
cia d* argolles per amarrar naus, que, en veritat no, crehém ab
lo que de tant bona fé acullí Pujades.
De la rodalía que un jorn tingué asignada lo castell de Port,
se 'n conserva exacte conexement, per lo contingut de dugues
escriptures del segle xi. La primera, del any 1063, diu que los
termes del castell de Port, eren: d' Orient, lo Besos; de Ponent,
lo Llobregat; de Tremontana, lo mont Orsa (Sant Pere Mártir);
y de Mitj-día lo mar (67). La segona escriptura, del any 1060,
es prou coneguda de nostres historiadors, que Y han copiada de
Diago y de la que mes avant ne tractarém per menut. Allí s'
adjudica al dit Castell, lo territori enclós del coU d' Enforcats,
dalt de Sant Andreu de Palomar, fins á Proengana, passant la
divisoria per lo camí que va per la carena de CoUcerola y Vall-
vidrera (68).
Del context d' aqüestes dugues escriptures s* ha de deduir,
que, lo castell de Port era un castell termenat, segons ho solien
esser los de la época de que parlem. Empero tením dubtes de
que en la práctica ho fos en tota la acepció deis drets feudals
que hi anaven vinculats, y en cas aflrmatiu, finaría V usatge
de dits drets, en V any 1060, al revertir á la casa Comtal, segons
dirém aquí mateix.
Hi havia dintre sos limits, com be 's veu, la major part del
plá de Barcelona, ó siga tota la extensió territorial, que, en V
any 1283, Pere II asigna á dita Ciutat, en virtut del important
privilegi vulgarment nomenat Recognoverunt proceres. Establí
tal privilegi, que fosen consideráis ciutadans de Barcelona, los
(66) Crónica de Cataluña part 1.* Ilib. 3 cap. 21.
(67) Apendix, docuraent nom. XXÍII.
(68) Apendix, document nom. XXV
Digitized by
Google
-(Í35)-
quí residissen en los termes compresos, desde lo coll de Codi-
nesy y de les montanyes de Puig Aguilar y Coll-Cerola^ al mar.
En lo segle xv foren obgecte de controversia los limits desig-
nats per coll de Codines, motivant una curiosa informació á fí d'
estatuir la sua exacta equivalencia (69). Per ella se sap que, en
(69) Ab data de 19 de janer de 1470 se vé á concloure que V antich
coll de Codines se nomenava llavors Puig Marobi, Aquest expedient d'
informació V havém vist en lo volum Diversorum 6 Loct, Renati de
Ánjou, Registre 44 Intruso, foli 20 del Arxiu de la Corona d* A'ragó.
D' ell copiém: «in priuilegio istius insignis Ciuitatis Barchinone in-
eipienti recognouerunt proceres sit capitulum huiusmodi tenoris. ítem
quod Ciues Barchinone non dent decimas ñeque primicias de oliuis
ñeque de íructibus aliquarum arborum nec etiam primitiam de íruc^
tibus vinearum a colle de Codines vsque ad rieram de orta et a
podio de aquilarii et a colle de Cerola vsque ad mare; et propter anti-
quitatem tanti temporis collis in preinserto capitulo designatus sub
nomine de Cudines sub tali nomine impresentiarum non reperiatur
imo sub alio dicatur nominari et vos dilecti et fideles regii et nostri
Consiliarii eiusdem Ciuitatis apprime cupiatis memoratum collem et
seu locum vbi constructus est decerni et , determinari et in loco ipso
fitas siue mollones ad memoriam in f uturum apponi et erigi. .. » Afegeix,
que, per virtut d* informació oberta peí Veguer de Barcelona, ab con-
cell ó intervenció del jurisperit Guillem Pallerer, havien trovat, que lo
predit Coll de Codines «veré esse in fine parrochie beate Marie de
Splugues et confrontatum cum parrochia sancti Justi de Vernu aqua
cad'^.nte versus torrentem quendam vocatum de sabadla qui torrens se
engrauat in alio torrente vocato gratomon et retrotramite discurrit
versus locum sancti Joannis de pinu et expost redit ad locum del Spi-
talet et quod collis ipse qui antiquitus vulgo apellabatur de cudines
impresentiarum nominatur puig marobi et terminatnr collis ipse seu
podius ab oriente in torrentem de gratalops et ab occidente cum colle
vocato sabadla eodem torrente de sabadla mediante et ex informatione
ipsa constat collem ipsum antiquitus vocatum de Cudines et nunc puig
marobi esse iuxta domum sive turrim de picalques eas ob res forma
preinserta capituli dicti priuilegii recognouerunt proceres et aliorum
priui legiorum ipsius vrbis consyderata prefataque informatione attenta
ac alus certis respectibus ad hec nos inste mouentibus habitaque super
eis matura delliberatione prouidimus et decernimus prementionatum co-
llem antiquitus vocatum de codines in preinserto capitulo designatum
impresentiarum vulgo áppellari et nominari puig marrobi et in vero
esse in fine dicte parrochie beate Marie de Splugues et confrontatur
cum parrochia sancti justi de vernu et esse juxta domum siue turrim
Digitized by
Google
\r^r:^
-(236)-
r any 1470, se denominava puig MarobI, trovantse situat prop
la torra de Picalquers.
Eren, donchs, del castell de Port, los antichs termes de Sants
Provencals, Palomar, Sarria, les Corts y Provencana (70). Per
tant, en lo temps en que fou castell termenat, lo castell de Port
estaría compres entre la torra d'Eles (71) y lo castell de Ben-
viure (72) per la part del riu y entre los castells de Vero (73)
Octavia, de Monteada, tal vegada ab lo castell Ruf y ab lo de
Montirat damunt de Badalona de que 's parla en V any 1076,
castell que no crehém fós termenat, ni tingues jurisdicció (74).
Barcelona en certa ocasió ve designada com formant cas-
tell. Fou en V any 1023, en la penyora feta per la comtesa Er-
vocatam de picalqnes et sic in dicto colle antiquitus vocato cudines et
per nunc puig marrobi ad latus cuiosdam ledonere siti in torrente sive
riaria qui est in itinere quo itur a prefata Ciuitate barchinone ad pres-
criptum locum de Spitalet et satis prope eundem locom et etiam quan-
dam domum siue turrim vocatam den Roure fitas siue mollones per
fidelem virgarinm regie atque nostre audientie petrum de saluaterra
apponi et erigi íecimus et mandanimus taliter qnod a cetero ómnibus
meDioria innotescat et a nemine ignorantia valeat allegari.»
(70) En r any 1189 consta esser Provencana del terme del Port
«in territorio barchinone infra terminum de portu in parrochia sánete
eulalie de provintiana. » (Ant. Eccl, Cat., vol. IV, fol. 16, doc. 48).
(71) Nomena á esta desconeguda torra d' Eles, un document del
any 992, que, al donar los limits del castell de Cervelló, consigna, en-
tre lo castell d' Aramprunyá y lo Llobregat, lo terme del Llor y la
torra d' Eles, entenentse aquesta, esser mes propera al riu. (Doc. 64
de Borrell II, Arx Corona Aragó).
(72) Lo castell de Benviure. poch conegut en la segona mitat de
la Edat Mitjana, tingué son territori entre lo d' Aramprunyá, lo mar y
lo Llobregat, segons certa curiosa escriptura del any 1048 De sos
termes y situació, axis com deis diferents castells catalans anomenats
de Benviure, 'ns en ocupám en nostre monografía Lo ccLsteU Bishal del
Llobregat. (Barcelona, 1900),
Mes avant, lo castell de Benviure desaparegué absorbit per lo d*
Aramprunyá.
(73) Del castell existent á Sant Just des Verz ne parla una escrip-
tura del any 1049: alodio qui est in territorio barchinonense in parro -
chia sancti iusti vocitato verz subius ipso castro ad ipea sala. (Lib.
Ant. Eccl. Cath., vol. IV, foli 48, doc. nom. 142).
(74) Ant. Eccl. Cat. vol. II, fol. 128, doc. 878.
Digitized by
Google
-( 237 )-
mesendis de sos castells, entre los que s* hi Uegeix breument
castrum de barchinona cum castro monte Katano (75). La cir-
cunstancia de posar conjunctivament lo castell de Barcelona ab
lo de Monteada, mostra que nos pot tractar d' equivocació. Em-
pero la cita es altament vaga y atenentnos al vulgar de que una
flor no fá istiu, consignam netament lo fet, tal y com ell es,
dexant loa comentaris y deduccións, per si alguna vegada altres
documents aclarexen la aplicació d' aquesta paraula^ donat cas
de que n' bagues tinguda.
A mes per lo que fá poch havem exposat, en lo segle xi, Bar-
celona no podia constituir castell termenat, tenint son territori
compres dintre los limits del castell de Port. Los documents
establexen major confusió que no es fácil d' aclarír. Exis*
tien aleshores, en la nostra Ciutat, tres castells que defensaven
son primer recinto de muralles: lo castell Nou, lo castell Vell y
lo del Regomir (76). Lo primer estava situat á Ponent, ó siga al
extrem del cali juicb hont ara confluexen los carrers del Cali,
de la Bocaria y deis Banys Nous; lo segon vers lo Nort en la
placa del mercat, desprós dita delBlat, modernament deí Ángel;
y lo tercer á Llevant en la porta del Regomir.
Los castells Nou y Vell eren deis Vescomtes de Baroelona y
lo del Regomir en lo segle xi era de la Seu barcelonina (77) y
en lo XII de la poderosa familia de Sarria, segons se manifesta
en lo testament de Guillém Pere (78). Foren veritables castells
en lo sentit de portar ab ells establerts certs drets ó feus, com se
veu per una de les clausules testamentarles de Guillém Pere de
Sarria (79). Lo terme llur se reduia á la Ciutat y á son burg ó
arraval, mes sense teñir la ^xtensió de territori que suposava
tot castell termenat.
Les qué ja no usaren del nom de castells sino del de torres y
(75) Document 46 de Berenguer Ramón I. (Arx. Cor. d' Aragó).
(76) Any 1024: «domos cum turribus quas habemus in ciuitate
barchinona que sunt prope castram Regumirum » (Document CXCVII
de la Marca Hispánica).
(77) Diago obra citada, lib. 8, cap. 2.
(78) Vegis nostre obra Notas históricas de Sarria. Apendix, docu-
ment VI, pl. XXII.
(79) €£t castrum de regumir cum ómnibus feuis et usaticls quos
babeo per ipsum castrum quem teneo permeum seniorem berengarium
de barchinona.»
Digitized by
Google
que per tant no disfrutarien deis drets adscrits á aquells, sigue-
ren les dues que guardaven la porta de les muralles d' envers lo
N. O. ó siga de junt al palau del Bisbe, nomenades en los docu-
ments turres archidiaconales^ per pertanyer al Ardiaca de la
Seu, les quals han pervingut ñns al presenta en la mal nomenada
Plaga nova.
No pot avenirse la jurisdicció exercida peí castell de Port
en sa extesa rodalia, ab la que, haurien los tres castells del re-
cinto de Barcelona en lo segle xi, sino creguesem que la del un
y deis altres fou Uavors merament nominal havent mort á la pri-
mitiva jurisdicció del castell de Port, la que al ensemps fou prete-
sa pels dos castells vescomtals.
Aqui entrar iem en lo camp de altres congec tures: pro tal
procehir no 'ns agrada y davant exa confusió y falta d' acla-
racións precises, nos estiniém mes no seguir avant.
Lo vescomte de Barcelona Guitart ó Witart, en 1* any 978,
adquirí per permuta, unes vinyes in monte judaico in locura ubi
dicunt ad ipso circulo ^ propietat d' Ató, Abat de Sant Pol del
Maresma (80). Aqüestes torres eren contiguos á altres pertanyents
al propi Vescomte.
Crida la atenció en dita permuta, no sois lo desitj de Guitart
d' aumentar lo que ja possehia, derrera Montjuich, si que també
que no 's fasi referencia al castell de Port.
Al voltant del antich port de Montjuich, hi tenia també mol-
tes propietats en lo segle xi, la Catedral de Barcelona, les que
procura va aumentar. Se pot dir que en 1' any 1020, ella y Geri-
bert poseíen la major part d' aquellos torres.
En dit any 1020, obtingué la Catedral una important donació
de cinch peces de térra en lo port, feta per Guifré de Mediona.
La sua descripció posa de manifest una vegada mes, com tot
aquell voltant era de Geribert (81). Algunos de dites peces de té-
rra tocaven á les aygues del estany de port y se tenia compte
de fer constar, que lo seu limit estava en lo mitj de V estany. D'
aquesta manera no hi havia dupte de que tot lo que acrexés la
(80) Firmen la permuta, tots los monjes y preberes que formaven
la comunitat de Sant Pol del Maresma, en nombre de deu y fíns un de
cech, qui signa ab les seguents paraules Signum Senderedus monachtAS
qui nonpotuit suum nomen scribere per cecitatem oculis suis (Docu-
ment 16 de Borrell II, arx. Corona Aragó).
(81) Apendix docxunent nom. VUI.
Digitized by
Google
-(289)-
propietat peí cantó de 1' estany, á mida que s' omplia d' arenes,
pertanyia al propietari colindant.
Ab lo transcurs del temps, los antichs propietaris perderen
lo dret á les terres ocupados per V estany, qual dret radica en
la ciutat de Barcelona en lo segle xvi. Axis en V any 1530, se
declarava propietaria del estany é hi tenia posados les ñtes
designatives de la sua propietat (82).
La predita escriptura del any 1020, parla del castell de Geri-
bertf situat en aquell lloch, y que no pot esser altre que lo cas-
tell de Port, lo qual llavors ja era propietat del flil del vescom-
te Quitar t.
D' al tres fets de Geribert, ne tractarém en lo capitel derrer,
al historiar á son fill Mir Geribert. Aquí sois hi continuám breu-
ment les persones á les qué per successió ana á parar lo castell
de Port.
Geribert mori en V entremitx de V any 1020 al 1030 y son fill
Folch resta en possessió del castell de Port.
De Folch Geribert, passá lo castell de iPort, no á son germá
Mir Geribert, sino al fill d' aquest y nebot de Folch, lo levita
Bernat. Aquesta preterició de Mir en la herencia paterna, pot
guardar relació ab la sua accidentada vida, que tal vegada Folch
reprovaría.
Bernat levita, en V any 1063, vivint encare son pare Mir Ge-
ribert, dona lo castell de Port á la Seu de Barcelona (83). In-*
comprensible donació, que no sabém si sortiria efectos legáis^
puix lo primer de Juliol de 1060, vivint lo levita Bernat y ab
son consentiment, Mir Geribert entrega lo propi castell de Port
al Comte de Barcelona al venir á pau y concordia d' una Uarga
controversia y disensió que mantingué durant alguns anys ab lo
Sobirá (84).
En veritat que lo castell de Port en avant forma en lo pa-
trimoni particular deis nostres Comtes. Al entrar á governar
lo Comtat, pro-indivís, los dos germans Ramón Berenger cap d'
estopes y Berenguer Ramón, esplica Diago, que fins la residen-
cia del palau de Barcelona entra en lo repartiment portat á ter-
mo, convenintse, en 1079, que, hu deis germans V habitarla fina
(82) Vegis la nota (64).
(83) Apendlx document nom. XXIIl.
(84) Apendix document nom. XXV.
Digitized by
Google
-( 240 )-
vuyt dies avants de Nadal y Y altre fins vuyt dies avants de la
Pasqua de Pentecostés. Mentrestant, aquell á qui no tocava ha-
bitar en lo palau de Barcelona, tindría per residencia les cases
de Bernat Ramón y possehiría lo castell de Fort (86).
Eix fet podría indicar á algú, que no 's conceptuava dit cas-
tell gens menyspreuable, quan axis se puntualisava la sua re-
tinencia, adjudicantla com á compensado, al germá á qul no
pertocás residir en lo palau de la Capital. Hi han autora que n'
han prés pretext, per afirmar que sería mansió deis Corntes
de Barcelona, com v. g. en Pí y Arimón. (86).
Mes á axó hi devém afegir, que, ni llavors los Comtes tenien
les necesitats y comoditats de que avuy disfruta qualsevol bur-
gés, ni lo tal castell era cap palau, ni hauría, mós valor que lo
d' una propietat rural situada en bones condiciona.
D' altre part aquesta escriptura de Diago es la que nos ha
fet creure, que tal vegada podía haver tingut asignat, lo castell
de Port, r extens y magnlfich territori que li atribuexen los dos
documents deis anyS 1053 y 1060 (87).
La circunstancia de no teñir á la vista los documenta de que
noaaltres nos havém proveyt avants d' escriure aquesta mono-
grafía, ha estat causa de que un autor tant cuidados com Pau Pi-
ferrer, suposi, que, en dit castell ae vinculas la defesa d' un port,
que já havía desaparegut al temps de la sua existencia y que sa
capacitat fou gran puix T esculliren per morada comtal los dos
germáns Ramón Berenguer y Berenguer Ramón (88).
De totes manerés resulta petita la importancia que aempre
ae dona al caatell de Port, repetint que no passá del aegle xi la
que tingué com á caatell termenat. Contribuí á ferio decaure rá-
(85) «Laudanerunt vt vnus Comes stet in palacio Barchinonoe ab
octo diebus ante Penthecosten vsque ad octo dies ante Natale Domini
et alius stet ibi ab octo diebus ante Natale Domini vsque ad octo dies
ante Penthecosten ita vt hec festiuitas prima Pentecosten sit primum
ius stationis: et laudauemnt vt quando vnus ex predictis Comitibus ste-
terit in palacio infra prescriptum terminum alius stet in domibus Ber-
nardi Raimundi et tune teneat ipsum castrnm de Port et omnem eius
dominicataram diaidant per médium.» (Diago, Historia de los victoriO'
sisimos antiguos Condes de Barcelona foli 132).
(86) Barcelona antigua y moderna vol. I, pl. 389.
(87) Apendix documents nom. XXIU y XXV.
(88) Recuerdos y bellezas de España. Cataluña, vol II, pl. 64.
Digitized by
Google
-( 241 )-
pida y visiblement, la cap predilecció que en avant hi mostra-
ren los Comtes, enagenantlo de son patrimoni, axis com, 1' ha-
verse 'n allunyat d' allí la vida marítima de Barcelona. Y res-
tant merament com á punt militar ó de defesa, esdevenía poch
estrategich.
La vida marítima desapar eguó desde lo moment en que de-
xá d' esser port per omplirse d' arenes la sua entrada, qual fet
8* atrasa verosimilment al segle x. En V any 1020 se '1 nomena
já stagno de porto qui est justa monte judaico a parte occideníis
prope castrum de geriberto (89).
Diu Diago, que en 1119, Berenguer Bernat, casat ab Solesta,
qui era senyor del castell nou de Barcelona, tenía en feu lo cas-
tell de Port. Per la similitut del nom patern y per les possessions
de que 's tracta, pot creures que sería un germá del vescomte
de Barcelona Udalart Bernat, de qui se sap existí per los anya
de 1042 á 1072.
La Edat Moderna trobá enderrocat lo castell y ab referencia
al segle xv, ho consigna en Carbonell, en lo capítol VII de la
sua coneguda Crónica.
En lo present segle xx, mostra per sos enderrochs, lo Uoch
hont estigué assentat, puix com per miracle se conserven vol-
tats de grans espedats que han format artiflcialment, los qui ex-
ploten les propietats naturals d' aquell terrer. Dalt d* una emi-
nencia no molt lluny del cementiri del S. O. del que sois lo
separa ampie y fonda pedrera, s' enlairen uns tres ó quatre me-
tres del plá terrer, la rodona construcció d* ampie y estreta ta*
rra, feta de pedra y calg. Junt á ella, fragments de mur, ran de
térra, assenyalen estatges interiors.
Lo lloch no es estrategich, per lo poch tallat de la montanya,
puix s* ajunta ab lo mes alt de Montjuích per lo costat Est, si
be, que, deis altres tres costats no resulta facilment accesible.
En cambi, d' allí se domina molta térra, especialment les moii-
tanyes de Garraf y del Panadés.
En nostres castells, no hi solía faltar la corresponent capella
en son vehinatge, al obgecte de subvenir á les necessitats espi-
rituals. A vegades, lo titular de dita capella dona nom al mateix
castell, com succehí ab los de Sant Vicents, de Sant Este ve, d^
Sant Martí, de Santa Engracia, de Sant Lloreng, de Santa
(89) Apendix, document nom. VIII,
Digitized by
Google
-( 242 ) .
Linya, e*c., tal vegada per esser aquella de fundació anterior á
la de la fortalesa.
De la capella dedicada á Santa María, en lo castell de Port
y situada desota, en lo plá, á uns tres cents metres de distancia
del castell, en línea dreta, se sab que existí en 1030, quan Er-
mengardis filia de Borrell II, dexá per les necessitats de la sua
dedicació, blat del que cuUía en ses terres del Port {Et de ipso
blado qui est in porto sic teneat tanlum undefiat dedicatum Sáne-
la marta de port).
Pere y Galcerán de Sarria, ais qui sens dupte pervingué al-
gún temps mes tart, lo castell de Port, fundaren un benifet sots
advocació de la Verge María, en la capella d' aquell lloch. Lo
temps en que ho fundaren no se sab.
Mudat est benifet, en capellanía, sigue transladat á la iglesia
de Santa María del Mar, per conceptuarla mes propera á la ca-
pella de Port sens dupte per lo cantó de mar. Esta capella, en 1'
any 1458, consta estar derrocada, enocasió en que Florencia,
viuda de Galcerán de Sarria, bagué d* efectuar una provisió en
lo benifet fundat per la familia de son marit (90).
No finiría lo segle xv sense que los seus propietaris la tornes-
sen á reconstruir. En 1498 havía pasat á mans de Benet Diu-
mer, mercader de Barcelona, qui 's titulava dominis castri et
portu 8iti extra montem Judaicum, fiU de Jaume Diuraer y de
Dionisia, y casat ab una filia d* Andreu y Eularia Puigredon.
Retornat á Barcelona després de Uargues absencies en regions
(90) cCapellania sub invocatione BeatoB Mari» nuncupatoe de Por-
tu in ordine 12.* — Hoec capellanía fnit olim beneficium fundatum in
capella Beat<B Mari» de Fortn citra Montem Judaicnm per Pe-
trum ant Galcerandum de Serriano et sub invocacione Beatoe Mari»
prout sic refertur in litteris mutatioi[ils hnjus Beneficii in capellaniam
et translationis in ecclessiam de Mari tanquam propinqniorem eccle-
sicB castri de Portu tune dirutoe que sunt in Regestro CoUationnm sub
die 26 octobrís 1468 in quibus proemissa ref eruntur et etiam quod antea
translatum fuerat interim in ecclesiam Sancti Vincentíi de Sarriano
quod etiam refert coU** facta de dicto beneficio per obitum Simonis
Rayner die 26 Angustí 1458 Joanni Comes, ad cujas instantíam et
etiam Florentioe víduoe Galcerandi de Sarriano tenentis bona ejusdem
Galcerandi patrones dicti beneficii facta fuit dicta mutatio et transla-
tio. Attamen institutio sen dotatio talis beneficii vsque modo reperiri
non valult» {Speculum Barcinonce, foli 39, arx. Curia Eclesiástica).
Digitized by
Google
-( 243 )-
ultrainarines (91), feu sentir la sua munificencia en la capella.
que llavors era vulgarment nomenada la Verge María del castell
de Porl^ la qual havía heretat de sos passats, reconstruintla y
dotantla de les rendes necessaries perqué hi fós dita missa tots
los diumenges y festes de precepte. Benet Diumer devallá de la
antiga familia Sarria tan renomada á Catalunya en l03 segles
XIII y XIV (92). Se diu que dos anys avants de la fundació del
benifet, ó siga en 6 d* Agost de 1496, hi fou consagrada una no
va imatge do la Verge María per lo Dr. Francisco bisbe de gra
cia(93).
Diu Narcís Camós en 1667, á propósit d' aquesta imatge, (94)
que 's trova en una cova al peu del Montjuích, cap al Llobregat, ig-
norantsc detalls de la tro valla y la descriu ab les páranles se-
güents: «Es su Imagen de alabastro, está en pie, tiene la vas-
quifia dorada y manto azul; los pies agudos y el rostro muy
grave, morenito, devoto y algo risueño. El Jesús tiene en el
brazo izquierdo, con la pierna derecha sobre la rodilla izquier-
da, morenito también como la Madre. De alto tiene poquito más
de dos palmos. Consagróse dicha imagen, como consta de un escri-
to que tiene en su Capilla, que es del tenor siguiente: Divendres á
6 de Agost de 1496, fonch consagrada la imatge de la gloriosa
Verge Madona Santa María del Port, la qual consagrado feu
Don Francesch Bisbe de Gracia, lo qual atorgá gracia á tot fael
christiá que dirá un Pare nostre y una Ave María quaranta días
de perdó. ítem Papa (Iregori concedí á qualsevol christiá que
visitará dita Iglesia quaranta días de perdó. ítem Papa Alexan-
dro de gloriosa memoria concedí y otorga cent días de perdó lo
día de la consagrado de dita Imatge de la dita Madona Verge
María, que fonch á sis de Agost de dit any».
Tením entes que aquesta imatge desaparegué de la capella
per los anys de 1866 á 1870, sens dupte per anar á parar en qual-
que musen ó á mans de antiquaris, segons havem vist esdevenir
ab tantes altres imatges velles.
(91) Apendix docnment nom. XXXIV.
(92) Vegis Notas históricas de Sarria.
(93) Barcelona antigua y moderna, vol. I, pl. 556.
(94) Jardín de Maria plantado en el principado de CaicUuña enri-
quecido con muchas imágenes de esta Celestial Señora, etc. , por el P.
Fr. Narciso Camós de la Sagrada Orden de Predicadores.
MBaiOBI48.~TIlI 16
Digitized by
Google
-( 244 )-
En 1518 havía succehit á Diumer (quí era já succesor de la
familia Plá y aquesta de la de Casademunt en lo segle xv) sa
filia Dionisla quí usant lo titol de Domine» dicti Caslri (del Port)>
apar en 1530 viuda de Janer Morell (95).
Sense succesió masculina, los Morell, esta propíetat toca á
Elienor, en 1561, qui, junt ab son marit Jaume Montagut merca
der de Barcelona, se titulen dominorum caslri de Porlu. Passant
sempre á mans de dones, en 1747 María Eularia Negrell ho
aporta á son marit Francisco de Moxó y Francolí (96), quals des-
cendents la han poseída fins al segle xix.
Pi y Arimón fá notar que la data de 1716 esculpida damunt
de la porta d' esta capella, sembla voler dir que Uavors sigue
reedificada ó notablement restaurada. En efecte, fou axis, puix
la inscripció no pot esser mes clara v terminant, segóns la ha-
vém vist en lo present any de 1903. Diu ab defectuosa orto-
grafía.
SE ES FETA LA lüLESIA NOVA AB CARITATS DE DAVOTS
ANY 1716
Está al present, bastant arranada, convertida en corral ó di-
posit d' ossos, sense que ningú tracti de tornarla á habilitar per
les necesitats espirituals qual falta comensarien á sentir les mol-
tes families habitants en la barriada que junt á ella se consti-
tueix, si en la capella del cementiri nou ó del S. O. no 's procu-
res dirhi misa los diumenges y altres dies de precepte á hora
convenient, vegentse prou concorreguda.
Entre les consequencies de les moltes transformacións que ha
comengat á sufrir, desde les derreries del segle xix, lo lloch pié
d' estimyols y aygues baxes del antich port de Barcelona, per
virtut de les especulacións d' una companyía agrícola mercan-
til, y per virtut del cementiri y deis establiments marítims é in •
dustrials establerts en la sua platxa, s' hi compta, la de cons*
truirhi una bona iglesia per les necesitats del poblat que allí s'
está formant. Una de les principáis entitats propietaries d' aquell
lloch conegut per can Tunis fá poch que s* ha acostat al actual
(95) Speculum Barcinone, fol. 411 (arx. Curia Eclesiástica de Bar-
celona).
(96) Speculum Barcinone, fol. 412.
Digitized by
Google
-(246)-
bisbe, lo Cardenal Casanyas, per ofcrirli tota la térra necesaria
á obs d' una iglesia parroquial.
La iglesia se situará entre la antiga capelleta de la Mare de
Deu de Port y lo mar. Actualment se tramita la cessió, que sem-
bla será un fet y molt aviat- podrá posarse la primera pedra.
Se creu ab fonament, que la nova iglesia será posada sots la
advocació del Beat Joseph Oriol.
La utilitat de semblant iglesia, major de día en día, pujaría
de punt sí 's fes allí una zona marítima, neutral, segons demana
ansiosament nostre comerg. Y encara que axó no siga aviat un
fet per la forta oposició deis governs, n* hi haurá prou ab que V
Ajuntament convertesca en espayós y atrae ti vol passeig la ca-
rretera del Morrot y s* acabin les comencades y deturades obres
del tranvía, perqué s' esdevingui tot seguit lo creximent d' aque-
lla barriada.
Mes retorném á la capella de Port, de la que 'ns en anavem
apartant sense donarnosen compte.
A despit de que no era pas tradicional costum la de visitar
la capella de la Mare de Deu de Port en processóns de pregarles
fetes á Barcelona, en los segles xv, xvi y xvii, per un dietari de
les derreries del segle xviii que obra en nostre poder, sabem,
com, lo 30 de maig de 1776 «exiren las pregarías del carme:
anaren á visitar á Nostra Señora del port que está al altre part
de la montanya de Monjuic y anaven los religiosos de dit con-
vent ab vn gran número de peni ten ts y moltas donsellas vestí •
das denegra y descalsas (97)i. Es la derrera vegada, que,
aytal capella, atragué vers ella la devoció pública deis barcelo-
nins, al menys per lo que ha arrivat á nostre conexement. Axó
mostrará com verament una flor no fá istiu, davant V arrecona-
ment en que la ha dexada tot lo segle xix.
La capella de la Mare de Deu de Port, que, primparada,
ha vingut fins nostres dies, no es já la construcció románica del
temps deis Comtes de Barcelona, sino la barroca del segle xviii,
pobrement mantiguda en un lloch que ha restat solitari y fre-
quentat per gent de vida no molt santa.
Les nomináis jurisdiccions deis mercaders ciutedans de Bar-
celona, qui, en los segles xv, xvi, xvii y xviii, foren propietaris
(97) Dietari fet per Joseph Torrens en 1770, fol. 4 (de la bibliote-
ca particolar del autor).
Digitized by
Google
^ «í
-( 246 )-
de la capella, clós del castell y terres vehines, intitulantse, sense
motiu, senyors del castell de Port, les havem vistes semblant-
ment consignades en lo segle xix, per los descendents de María
Bularía Negrell. Axis ho declaren estos, en 1* any 1879, al fer
constar sa pretensió á les tierras^ honores y posesiones que inte-
gran la RoDALiA del referido Castillo de Port (98). Tot lo inesti-
mable Ensanxe de Barcelona, y sos pobles agregáis, que com sa-
bem per los dos documents del segle xi já esplicats, vingueren
endosos en la rodalia del antich castell de Port, se trovarien
subgectes A haver de pagar Uuysme á un particular, si tan ridi-
cules pretensións poguessen sos teñirse. A ben segur que, ni lo
propietari, ni lo seu asesor, sabien que era lo que 's podia enten-
dre per rodalia del castell de Port. Be dihém los cataláns, no
haverhi res mes atrevit que la ignorancia.
(98j Autorisá aquesta escriptura, en 28 d* Agost de 1879, lo notari
de Gracia (Barcelona) Francitco Farrés y Viver, figurant en sos pro-
tocola.
Digitized by
Google
J
capítol IV
La torra del Llobregat
De molt antich s' han vingut construint torres en la desem^
bocadura del Llobregat, al peu de la montanya de Montjuich.
En la época comtal, aqüestes torres s' erígiren principalment
per defensar les masies d' invasións sarrahines, com se solía fer
per tot allí hont ho exigien les necessltats del cultiu ó deis po-
blats, especialment en llochs propers al mar. Ne son exemple,
si be d* época mes posterior, les que encara hi han á Castell-
defels.
En r any 984, se cita esplícitament una d' aqüestes torres que
'strobavatn pago barchinonense prope monte jud7Íco adipso
porto vel in baneols (99). Altre torre ,del any 1067, igualment
situada en los Banyols del Port ad ipso circulo ^ era una ferma
construcció, qual circunstanciaos fá constar en la escriptura
{turre obtima qui est constrúcta ex petra el calce) (100).
Lo port s' ana omplint d' arenes, les antigües torres s' ende-
rrocaren ó restaren llunyanes del mar, la frontera axamplantse
y ab la mutació del temps y de les costums, surgiren noves ne-
cessltats.
Ja de molt antich y especialment en lo segle xv, s' han uti-
lisat, en la platxa barcelonina, de les aygues deis rius Liebre-
(99) « Affrontant ipsas térras et turre vel curte de orientis in térra
de Guilaberto vel suos heres de meridie in ipsa mare de occiduo in té-
rra de ioannes de circii in térra de vvitiza.» (Cartoral de 8, Cugat, fo-
li 297 doc. 905).
(100) Lih. Ant, EccL Cat., vol. IV, fol. 27, doc 84.
Digitized by
Google
f
-( 248 )-
gat y Besos, per aprovisionar los vaxells que navegaven per los
mars de la Ciutat. D' elles aytambé s* aprofitaven, en segles pa-
ssats, com es molt natural, les armades de cossaris y altres ene-
michs, que, atalayaven naus catalanes al entorn del port, per
apoderarse del seu cargament.
Un exemple en V any 1365, tením, en la missatgeria, (do qual
despesa se dona compte, lo primer die del mes de vuylubre) tra-
mesa per los Concellers de Barcelona, al Vescomte de Cardona,
en torres de Cardona, pregantli enviás ca vallera que guardasscn
les aygues de lobregat e debasos que janoveses noy poguessen
pendre aygua (101).
La necessitat de custodiar dites aygues per tal concepte, se
feu sentir, donchs, durant los segles xiv, xv y xvi. Fins al any
1565, ningú tractá de posar remey á serablant mal.
Lo Princep de Melito, llochtinent general de Catalunya, expo-
sá ais Concellfers lo pensament que havia tingut de «fabricar en
la boca del riu Uobregat vna torre de la qual se poguessen fora-
gltar los moros y altres cosaris que de quiscun any venen a fer
ay guada a la boca del dit riu.»
Aceptat lo progecte per lo Concell de guerra de Barcelona,
en jornada de 3 de Mar^ de 1565, se busca la manera de que la
Ciutat no bagues de suportar tota la carga de la sua erecció.
Fetes les degudes gestións, prometeren contribuirhi, los Diputats
del General y los Consols de la Llotja. De comú acort ab aqües-
tes entitats, lo 18 de Marc, se tractá de la sua fábrica, arbitrant
lo concurs d* altres persones
Al cap d' un any se manif está en lo Concell de Cent, ha verse
trevallat en lo progecte, puig en jornada de 25 d* Abril de 1566
(102) se presentaren á discusió les traces ó plaiis de la torra dis-
posats per Lluís Scrivá, enginyer del Rey, formulantse un pre-
supost tenint en compte les sumes de diner ab les que hi contri-
buirien, en ajuda de despeses, lo Bisbe de la Diócesis, la Diputado
Catalana, la Llotja de Mar y diferents particulars.
Los dietaris de Barcelona donen compte d' ha verse colocat
solempnialment la primera pedra, lo 20 d' Agost de 1566, ab
assistencia de totes les autoritats, tal com ara encara s' acos-
tuma.
(iOi) Delliberacions del ConcéU 1364-1359 foli 36 (Arx. Municipal
de Barcelona).
(102) Apendix document nom. XXXV.
Digitized by
Google
-^^C^Wfí^
-( 249 )-
Les obres estaven molt avangades, quan s' escaigué la ani-
vada d* una flota composta de sis grans lonys de sarrahins, los
quals, en la matinada del 31 de Maig de 1567, desembarcaren
en la platja de Badalona, saquejant algunes cases y emportant-
sen cautives á cinch ó sis persones. D' allí passaren á la boca
del Llobregat, enderrocant part de la comengada torra. Aquest
contratemps posa en situació apurada á la Junta d' obres puix s'
acabaren, avants d' hora, les quantitats presupostades. Per evi-
tar se repetissen aytals accidents, la Ciutat enviá una guardia
al Llobregat á fí de protegir les obres de la torra y les persones
deis treballadors.
Lo 13 de Juny de 1667, se forma una companyia de quaran-
ta homes assoldejats, sots la capitanía del dongell Joan Miquel
de Montornés, ab los que hi trámete la Ciutat dues peses de ferro
al obgecte de preseruarla deis moros perqué no la enderroquen
com ses vist de fet y han fet algún dany. Estava á les ordres d' en
Montornés un alferis per ellnombrat y un tambor.
Lo 7 de Juny de 1567, entre altres acorts presos per la cons-
trucoió de la torra, hi figura lo de que «sacabe la torra inseguint
la obra comensada tota llisa ab vna sola garita^ damunt lo por-
tal y que la scala ab la qual de térra se puiara a la dita torra
sie de gat Ueuadissa y que la scala que puiara al cap de la torra
se fassa dins la paret de la matexa torra, seguint la gruixa de
la paret de quatre palms de ampiaría y aquella se fassa a la ma
dreta de dit portal que será enuers lo riu». Veuse per tant, que
encara 's practicava la antiquísima estrategia militar de cons-
truir torres sense porta d' entrada en lo plá terrer, costúm que 's
venía observant á Catalunya desde la época de la domlnació ro-
mana, com ho proven entre altres exemples, la interessantísima
torra de Saladeures, á Vich y la del CoU damunt de Llinars.
Lo 21 de Juny de 1567 la torra s' acabava já, puix la Junta
encarregada de sa construcció acordava:
€Primo: Ques fassa lo cap de la torra conforme la trassa ha
feta lo Enginyer de sa magestat luis Scriua y lo qual en lo pre-
sent consell es stada presentada y la scala ques fassa ab peu
ferm de fora per poder entrar en la dita porta ab pont Uevadís
y ab portes caladisses.
»Mes la scala de dins dita torra per puiar dalt se fassa dins
lo grux de la paret y en aquella per defora se fassan aspilleras
axí per pendre claror com per deffensar la scala de defora com
dit luis scriua ha trassat.»
Digitized by
Google
.(260)-
A primers de Juliol de 1B67, se termenaren les obres de la
torra, y segons lo trassat del enginyer Scrivá, se contruiren
garitea ó galoneres á dalt de tot. A 14 del dit mes y any, se dis-
posá^ que «cada nit guarden sis homens a la torra de Uobregat
solament y que per go sien asoldeiats dotze soldats y que dells
guarden sis cada nit en dita torra ab son capita y llochtinent
com feytBn y sien pagats».
Lo 19 d' Octubre de 1567, fou Ilicenciada la companyía d'
assoldejats formada á les ordres d* en Montornés. Mentres lo con-
cell establía d* una manera fixa y permanent, la forma com en
r esdevenidor devía esser custodiada la torra, se confia á tres ho-
mes la sua guarda y á quatre homes lo 27 d' Octubre. Al ensemps
se prei^cribia que dites guardes «sien persones abonados y de
confiansa y de bona fama y que la hu ho los dos sien artillers y
que sien obligats assistir personalment y no per substituits y sti-
guen y habiten continuament de día y de nit: y que se posen y
sien posades en dita torra tres peses de artillería 90 es vna mija
colobrina y dos sacres ab sis archabussos y sis ballestes y sis
armes auensades ab munitio pera sexanta tirs de la artillería: y
que ans de posar dits artiller o artillers sien examinats: y que
les dites persones sien posades durant la mera voluntat del mag-
niflch conseller en cap com ha coronell de la Ciutat y que aprés
de posades dites persones en faltar algii o alguns dells ne sie po-
sada altra o altres a coneguda y voluntat deis magnifichs con-
sellers.» Fixantse ais soldats lo salari de sinch Uiures al mes, se
convingué, que, tant les vehines parroquies, com lo Bisbe, Capí-
tol y altres persones que be sembles ais Concellers, ajudassen.en
la despesa.
Los habitants de les parroquies properes al cap de Riu, no s'
avingueren á contribuir á tais despeses, motivant constants con-
troversies, que no foren facilment resoltes, á despit d* arbitrar,
la Ciutat, en 1B68 (9 de Marg), del Bisbe y Capitel, Uur coope-
rado per f er desistir á aquells vehíns de lasua poca disposició á
ajudar á dites costes.
Lo 9 de Febrer de 1B68, no esta ven ultimados les defeses de
la fortalesa com ho refereix lo vinent acort del Concell. «Attes
teñen noua que Rodegerien sinch fustes de moros y per star la
torra del cap del Uobregat sens ninguna pessa de artillería per
tant per Ueuar aquella de perill d diliberaren que sien aportados
a dita torra dos girífalcs encaualcats ab ses carretes ab vn
carregador vn barrill del poluora y una dotzena de pilotes po-
Digitized by
Google
-( 251 ) .
sades primer en dita torrn les portes son ja fetes per aquelles.»
En r any 167 7 se feren algunes millores en la torra del Riu,
com «una garita de fusta pera dalt de la torra pera f er las san-
tinellas,» la obra perqué la artillería «pugajnillor jugar y a ju-
dar la vna a laltra, que per 90 las tronetas que alt son sian
smartades o embraxades per los costats», escurar lo póu, cons-
truir dalt de tot «una cambreta pera dormir en aquella lo capi-
ta» etc. Llavors se pensá en erigirhi capellaper lo servey espiri-
tual d* aquelles guardes, dient V acort, «que deiusles cambresde
fusta que son dins dita torra sien clapes y fetes instancies de ra-
yóla y al mig de les cambres go os en lo espay ques de la vna
cambra a laltra sie feta vna capella de guix e rayóla y en aque-
lla fet son retaula sots inuocació de sta. barbara y de sta. eu-
laria.»
Continuades modificacións y millores hi feu la Ciutat en lo
restant del segle xvi. Axis, en 1683 se construhl un pont de ba-
langa; en 1685 se desferen «les troneres que stan al descubert de
dita torra igualant la tdta a vn igual en manera que tire la arti-
llería per barbaí y en 1688 foren »llevats los marlets de mane-
ra que la artillería pugue tirar per barba á la banda de la mar.»
Com á important pertenencia de la Ciutat, era costum, que
quisqu' un any, los Concellers hi anessin á visitarla. Y axis ho
juraven en lo introhit de la sua concellería, segons llegím en los
Dietaris (103).
Lo 19 de Juliol de 1684, davant la alarma de que lo Rey d'
Alger ab 26 gallotes estava en nostres costes, se passaren comu-
nicacións á tots los Uochs marítims, aumentant ab 26 bornes mes,
los quí defensaven la torra del Llobregat. Allí s' hi estigueren
los cinch dies que dura la alarma, y en los quals les gallotes d' Al-
ger passaren per davant la ciutat de Barcelona sense atacar sa
platxa Mes al retirarse f ou reforsada la guardia ordinaria du-
rant tot lo mes de Setembre, per vía de precaució.
Al poch temps se vegé que lo gran inconvenient de la cons-
trucció d' esta fortalesa en la boca del riu, era la facilitat abque
son curs se desviava trasmudant la sua sortida al mar, á bo-
na distancia de la torra. Si no *s posava esmena á dita muta-
ció d' areny, podía donar Uoch á fer esdevenir infructuós tot
(103) Vegis lo volúm VIII, plana 444, d' aquesta important publi-
cado d^l municipi de Barcelona
Digitized by
Google
-( 262 )-
quan allí s' hi obras. Per obviar semblant inconvenient, en
1677, s' assenyalá á les guardes, un sobresou, á H de que també
cuydassen «de girar lo riu pera que entre en la mar deuant de
dita torra y aquel girarlo conseruarlo pera que estiga ordinaria-
ment la bocha de dit riu deuant de dita torra.»
D* aquí que quiscun any fós cuidadosament examinada la bo-
ca del Llobregat y si s* aparta va de la torra, hi era de nou acon-
duhida á son costat.
Altres vegades lo riu gira de curs molt avans de la sua sorti-
da al mar, com succehí en 1595 y per acort de 9 de Juny, lo
C jncell feu construir á Sant Boy, bones y fermes estacades á fí
d' evitar que lo Llobregat «no gir per lo prat conforme ha co-
mensat de fer per lo dany ne vindrie a la present Ciutat per lo
ques veu que la torra del Cap del riu que la Ciutat ha f eta y cos-
ta tants diners restarle en sec.t Aytambé en data de 16 de Ju-
liol de 1597 se consigna lo pagament d* una suma de diner «per
provehir al dany porie causar lo riu de lobregat en mudarse a
la banda de Remolar y la torra del Cap del riu restar en axut y
ferse inútil. t
Si unes vegadas havien descuidar, los Consellers, de que lo
riu no s* allunyás massa de la torra, en altres, los capritxos de
les aygues, portaven sa corrent vers aquesta, fentla perillar. Al
obgecte d' evitar lo seu enrunament, en 30 d' Octubre de 1607,
s' aeordá esmersar cent Uiures en V apartament del Llobregat
de les parets y fonaments de la torra.
Los concellers hagueren d' ocuparse de V abandonament en
que dexaven alguns soldats, la torra que tenien de ver de guar-
dar. Axó se posa en concell de 11 d* Agost de 160L, manifestant-
se com tres soldats «servexen ab molt pocha residentia y alguns
dells seruexen per subrogats, lo que tot es en grandissim dany
de la ciutat. t
En consequencia, lo dissapte 1 de Setembre de 1601, Lluis
Bramasachs, cap de guayta, acompanyat d' un manya y davant
de notari y ab los competents testimonis, se constituí en dita to-
rra ab proposit de registrarla. Lo manya arranca lo pany de la
cambra d* en Panyella sombrerer, hu deis tres que may residien
en la fortalesa del riu, qual habitado, junt ab les d' en Roca y
d' en Duran, anaven á esser registrados.
Dins la cambra d' en Panyella s'hi trova: «Primo vna caixa
tancada en clau vn Uit de Pots y bañes vn morrio vnes teles de
cassar vna sclayre de fusta vna bossa negra buyda.
Digitized by
Google
r^^'
-(258)-
»T en la cambra den Rocha se ha trobat dins casi plena de
ionchs ab feixos vnes guardes despasa y vn pom vn brido y re-
bota dolenta.
*E apres se obri la istancia o cambra habitaua dit rocha en
la qual y hauia vna caixa vberta dins y ha vn gipo vnes calces
y casaca molt dolent vn Hit de pots y Tbanchs vna márfaga tot
dolent vn lansol vna flassada blanca molt dolent vn barral de
vidre vna lagola dos plats de foch vn cantaret vns fiascos y flas-
quillo.
cE apres dit cap de guayta ha demanada al soldats la clan
de la istancia den Duran y han respost que ja la tenia lo soldat
qui la ha de teñir quis diu Vidal.»
La remeció de soldats tant poch cumplidors de sa obligación
s' imposava. Mes no 's feu tot seguit, sino que 's passá un mes y
mitj Uarch, puix fins á la jornada de 19 d' Octubre no foren cam-
biats.
Lo primitiu salari de dites guardes, que era de xexanta lliu-
res anyals en 1667 y que en 1B77 se puxá flns á setanta, y cent
per lo capitá, en 1627 (13 d* Octubre) s' augmenta de 50 Uiures
lo del capitá y de 30 lo deis soldats, quedant en 150 y 100 res-
pectivament.
També la Ciutat maná construir una barca per servey de la
torra.
Diu Pi y Arimon, que, lo 12 d' Agost de 1661 la feu volar V
exercit castellá que sitiaba á Barcelona. Pacificada Catalunya,
com les circunstancies que motivaren la erecció de la torra, qo
es, lo perill deis cossaris africans, no havíen cessat, sigue refe-
ta, manteninthi Barcelona, soldats y artillería, segons esplica
Corbera venía succehint en V any 1674 en que ell ho escri-
bía (104).
Barcelona en lo mes de Maig de 1693, feu grans preparatoris
per oposarse á la tnvasió francesa. Una Junta de guerra dirigía
tot lo pertinent á la defesa, per la qual s acordá al^ar un fortí
al cap del Llobregat ta effecte de impedir que la armada naval
enemiga, en cars vinga, no fassa aygua al Riu.t Aquest fortí se
construía activament lo 28 de Maig, no servint de gran cosa,
quan fou vinguda la ocasió.
Al comensament de la nefasta guerra de successió haguda al
(104) Catátvña ülvstrada (Nápols 1678) plana 39.
Digitized by
Google
«( 954 )-
iniciarse lo segle xviií, la torra sigue aterrada. Empero mes
avant, durant lo famós siti de 1713 á 1714, en lo cap del riu
Llobregat, s'hi construí un fort de campanya. Consistía en un
quadrat abaluartat, tenint al exterior dugues bateries per fer
foch vers lo port de Barcelona (106).
Lo 29 de Maig de 1848 se comengá la construcció d' un far
de segon ordre, ab eclipses de mitx en mitx minut, emplasat da-
munt los fonaments de la torra del segle xvi. Com per V acopi
de arenes que porta lo Llobregat, lo far resultas un tant allun-
yat del mar, alguns eren d' opinió de fer aváncar la torra lo
mes endins possible de la platja. Pí y Arimón manifesta, que, ab
tal pretensió, sense donar majors ventatjes ais navegants no sois
haurien retrassat la erecció del far, ab notori aument de despe-
ses, sí que també dintre d* alguns anys estaría internat de la
matexa manera. Mes, encara, abonaba ais que no volgueren
cambiar de situació, la circunstancia de que, la antiga torra ve-
nía já assenyalada en los derroters per evitar V extens baix f ons
d* aquella platxa; y establintse allí mateix lo far, de consem-
blant manera devía servir de guía á les naus.
Del far ne tenim la seguent descripció (106) «es de segon or-
dre y té habitacions per un enginyer y tres torrers. Encara que
algún tant apartat del mar, en dies de desfet temporal ha vist
cobert d' aygua sos tres primers graons d' entrada. La máquina
fou construida á París, conté tres metxes mogudes per quatre
bombes aliraentades per paraflna d' Escocia, liquit ciar y blau,
molt semblant á la aygua y que te la ventatja de deixar molt
poch deposit En lo far hi han 12 lentes ab 2 reflectors y 12 pa-
nals en la part superior y altres tants en la inferior. La plata-
forma del far resta fixa, tenint lo exterior lo mohiraent de rota-
ció, de sort, que á la persona que s' hi troba, li fá lo efecte d* es-
tar rodant quant realment permaneix inmóvil. •
(106) El sitio de Barcelona en 17 13-17 14^ por Joaqním de la Lla-
ve y García, (Madrid 1903) pl. 84.
(106) U Excursionista: bolleti mensual de la Ássociació Catalanis'
ta d* Excursións CientiflcaSj volúm II, plana 28,
Digitized by
Google
capítol V
La atalaya y castell del cim
La existencia d* atalayes en los cims mes alts de les mon-
tanyes, es tant antiga, que 's pert en la foscor del temps en que
los romans ocuparen á Espanya. De igual manera donchs, se
perden en los prímers segles de la Edat Mitjana, les noves que
tenim de la torra de senyals de Montjuích.
Al any 1073, pertany lo mes antich document que dona cone-
xement del farell que existia al cim de Montjuích y al ensemps
del camí de pujarhi (107).
Pi y Arimon suposa, que, en V any 1091, s' hi posa un Uum ó
far, per gula deis navegants durant la nit, afegint molt equivo-
cadament, que, «entonces era aquel lugar el más á propósito
para este objeto, por hallarse el puerto á su espalda». (108) Ja
havem dit com en lo segle xi no existía port redera Montjuích.
Crehem ay també equivocada la opinió del Uum de nit, puix no
sois no la havém tro vat consignarse, en Uoch, mes no entrava
en les costums de llavors. Les fogates, eren indicacións noctur
(107) Any 1073.— «In nomine do mini Ego bonus ysaac cuius pa-
ter dudum uocitatus fuit rabbi iuda vendí tor sum tibí remundo dal-
matii leuite emptorl per hancquoque scripturam istius máe uenditionís »
unes terres «in monte judaico in parrochia sancti juliani et in eíus con-
flnío» Lindaven <A meridiana in ipso farello» tA circea qaoqae par-
te in alodio boni ysaac caías pater nuncapatus fuit ioscph aurifex
siae in strata qaam itur a munte ad arbem et ab urbe ad montem»
(Ánt. Eccl Cat vol. I foL 176 doc. 462).
(108) Obra citada vol. I pl. 343.
Digitized by
Google
-( 266 )-
nes per avisar la presencia d' enemichs ó per donar altres sen-
yals de guerra, y no s' utilisaven per guía ó endroga pura-
ment deis navegants, segons se fá en la actualitat.
De les senyals fetos per lo far de Montjuich, en temps de
guerra, no parla V italiá Gallo, á proposit d' una esquadra ge-
novesa que, en 1466, ana contra Barcelona (109).
Lo deficient del servey d' aquesta atalaya, jA en la matexa
Edat Moderna, ho posen de manifest nombrosos fets, escullintnc
dos que 'ns surten al pás, al obrir un deis volúms del Dietari del
Concell barceloni.
A 23 de Juny de 1603, lo guayta descubrí en la matinada
nou galeres procehint de Llevant y en continent devallá á la
Cíuíaí per comunicarho ais Concellers puix hi venien los Prin-
ceps de Saboya.
Si be en tal ocasió, los Concellers, hagueren temps d' apare-
llar, la rebuda deis Princeps, no succehí lo mateix en altres ve-
gades. Axis á 29 de Decembre de 1605, tenint intenció de salu-
dar ab la artillería, á la Duquesa de Terranova, germana del
Virrey de Catalunya, «les galeres vingueren tan promptes y la
guarda de Montjuych fou tan larda en assenyalar, que nos po-
gué donar lorde tan prest con lo temps requería». Aquí V avís
donat desde dalt estant, no fou fet á temps per descuyt del
guayta.
D' aquesta deficiencia del servey n' eren responsables los
Concellers, puix corría á Uur compte tot lo pertocant al f arel I
de Montjuich. Y en quan al nomenament de guaytes, no semprc
*s feu ab aquella puritat inherent á tota bona administració.
Que al comensar lo segle xv, se donaven diners per obtenir V
ofici de guayta de Montjuich y que després d' obtingut, en lloch
de servirlo personalment, V interessat, hi enviava un substitut,
ho sabém per lo que succehí en 1437 al morir lo guayta Tomás
Eris.
Unes novelles ordinacións estatuidos per dites guardes, obli-
garen á en Joan Pinos, nomenat com á succesor d' en Eris, á
prestar sagrament y homenatge, que rebé lo capdeguayta Joan
Vilossa, jurant qne ell per raho de la dita provissio no ha donada
alguna peccunia o serve¡/ e que ell mateix personalment servirá
(109) Copia lo text d' Antoni Gallo, Campmany, en ses Memo-
rias, vol. I pl. 52.
'Digitized by
Google
-( 267 )-
10 dü offici (110) imposantse pena de cinquanta Uiures y perdua
delcarrech, si 's comprobava lo contrari.
Atrassem á nostres Uegidors á lo que diguerem en lo capítol
11 al parlar d* alguna inmoralitat consemblant, en T oficí de te-
ñir en condret la boca del estany de port. Y aquí podém recor-
dar, lo que já aprengueren nostres avis de llurs passats, de que
sempre han tingut bech les oques.
En lo segle xv, cansats, segurament, de la poca rectitut y
escrupulosítat en lo nomenament de les guaytes, se dexá esta -
blert, per reyal privilegi, fós fet á la sort, extrahent un nom do
la bossa deis mariners. Pro també hí havía manera de burlar
la bona fé deis barceloníns, si be no en totes ocasíóns, los que tal
proposit cobejaven, sortíen ab la se va, segons resulta compro-
vat ab lo cas ocorregut en V any 1602, al posar, en lloch de la
bossa contenint los noms deis mariners, la que portava los deis
oficiáis de la Ciutat (111). Ja es prou casual, que sí equivócasió
hi havía recaygués, precisament, en la bossa deis quí Uavors
manejaven tot lo tinglado de les extraccións municipals.
Dugues eren les guaytes del dit far y si lo mariner insaculat
(110) Aíanuál de novells ardite vulgo dietari del Concell harceloríi,
15 d' Abril de 1437.
(111) «Quant en la extraccio en dios passats felá den Christofol
seo en ^arda de la torra del farell de montiuhich vaccant per mort
del qui possehíe lo dit offici. La qual extraccio es stada feta inaduer-
tentment de la bossa deis officials de la Ciutat e deuia esser feta de
la bossa de mariners de Consell. Lo dit Consell veent que la dita
extraccio es stada feta no seraada la forma del priuilegi del regi-
ment per la M*'- del Senyor Rey atorgat a la dita Ciutat haguda per
reuocada dita extractio feta del dit Christofol sec segons lo dit Con-
sell la revoca feu deliberacio e conclusio que sie feta extractio de al-
tre guarda de la dita torra de la bossa deis mariners de consell se-
gons en lo dit priuilegi es disposat.
«E publicades les dites deliberacions fou proceit a extractio de vn
redolí a la sort de la bossa de mariners de Consell per al dit offici de
guarda de la torra del farell de Montjuhich per un infant de edat de
circa set anys. E vbert aquell per mossen Jacme ros Conseller en cap
de la dita Ciutat fou trobat scrit dins lo dit redolí lo nom den Joan de
Mallorca mariner. E axi fou hagut provehít del dit offici a beneplacit
de la Ciutat ab lo salaii y emolumeuts acostumats.» ^
(DeliberacioriB del Concell, acta del 30 de Novembre de 1502, arxiu
municipal de Barcelona )
Digitized by
Google
■n
-(258)-
refusava acceptar lo carrech, se tenia de repetir la insaculació.
De manera que, quasi be cada extracció de nom dona Uoch á iii-
cidents, puix era casual, que lo favorescut per la sort, se troves
en disposició d' aceptar lo dit ofici (112).
Essent una de les coses dignes d' esment de Barcelona, en lo
segle XVI. dita atalaya, es natural que los viatgers ne parlassen.
Enrich Cock, qué acompanyá á Felip II en sa vinguda á nostrc
Ciutat, en 1585, la descriu ab les seguents páranles (113):
•En lo más alto del dicho Moniuvi hay una torre o atalaya
de la cual se ven las galeras y navios que vienen de lexos y so
da señal á los ciudadanos cuando vienen. De alli siendo el dia
claro se ven las islas de Mallorca y Menorca aunque hay gran
trecho de mar en medios.
D' igual manera, al coínensar lo segle xvii, lo renomat Rec-
tor de Vallfogona, en la poesía que dedica á la montanya de
Montjuich, aludeix diferents vegades á la torra atalaya del cim,
al dir (114):
2 Gran senyalador de Moros,
Que de tos ulls van fugint,
Tement com los tens de foc,
No *l8 cremes de viu en viu
3 Mes diuen los que 't conexen,
Que ets un covart fementit;
(112) Vegis com á mostra la que ocorregué en 1541, en que lo
Consell ordinari en vista de la renuncia presentada per lo guarda Pero
Bassa feu «extracció de vn rodoli de la bossa intitulada mariners per
a consell •, en lo que «fonch hi trobat scrit lo nom den barthomeu
avinyo lo qual per esser en lo regne de napols segons dix lo senyer e.i
hieronym avinyo pare seu y per conseguent fora lo regne y per 90 nc
fou extret altre y obert aquell fou hi trobat scrit lo nom de Hieronym
anguna lo qual per esser nat dins la Ciutat de Valencia segons ell ma-
teix dix en lo present consell fou feta extracció de altre rodoli y vbert
aquell fou y trobat scrit lo nom de Johan Roig«. Aquest nomenament
tampoch fou lo deñnitia. sino que haventse posat á conexement del
Consell ordinari, en sentada del 7 de Juliol de 1541 , esser difunt en
Roig, se procehí á extracció déla propia bossa, resultant llavors nome-
nat en Joan Ros per guarda de Montjuich.
(113) Relación del viaje hecho por Felipe II en 1585, plana 127.
(114) La armonia del Pamas, poesías de Vicents García, rector
de Vallfogona, (Barcelona 1703) pl. 125.
Digitized by
Google
-(259)-
, Puix no tena» sino la IJengua,
Y eixa, per donar avis,
11 Tens etxísadas las donas
Y de seny las fas eixir,
Que en dir Monjuic senyala,
Fan vela del Faldellí.
29 Sois me enfada aquella Torre
Que ab una ma de tres dits,
Parla ab signes a U Costa,
Secrets del Mar descubrint.
La torra que per aquest temps hi havía á Montjuích, era já
una notable y bella construcció, que comunicava ab la ciutat per
carretera feta á despeses de Barcelona la construcció, de qual
carretera, coraenQada en 1607, 11 ocasiona grans sacrificis pecu-
niaris, no sois per la indemnisació de torres ais propietaris de la
montanya, si que també per los plets y questions que aquestos 11
mogueren en 1608.
L' edifici no era gens primitiu, puix fou necesari referió
per estar subgecte á la influencia deis llainps que molt so-
vint lo derrocaven, matant á les guardes. Lo consell de la
Ciutat en 1476, tractá de remediar les desgracies deis llamps,
de la manera com en lo segle xv se solía subvenir á semblant
dampnatge, que era, construint prop de la torra, una caseta
baxa, hont s' hi ref ugiaven los homes durant les tempestats, de-
samparant la torra. •
•ítem fonch proposat Com en temps passat diuerses vegades
sia stat víst que lo lamp ferria en la torra de Muntjuhich e ma-
taua les guardes. E ago succehia per quant noy hauia alguna
caseta que fos pus baxa que la dita torra en que dites guardes
quant fa mal tempS se poguessen apartar e lunyar se de tal tem-
pestat De ques segueix que les dites guardes leixen lo exercici
e segueix sen molt dan Per go ells consellers a instancia de les
dites guardes hauien pensat si y seria feta alguna caseta la
qual no sería de gran cost car attes que ja teñen algunos coses
quey seruirien no si despendrien pus de V Uiures o VI Uiures.
•En quant tocha la casa fahedora a Muntjuhich per detfensio
de les guardes per que sien guardados de lamp lo Concell fa
conclusio que sia feta empero que no si puixe despendre sino
Sineh Uiures. t (116)
(115) DeUiberacions del ConceU, 1416 á 1411, foli 72.
IIBMORIAS.^TIII 17
Digitized by
Google
-(260)-
Alguns anys despres (26 de Maig de 1674) se comunica ab
pont de fusta Uevadís, la torra y la caseta deis guaytes, de ma-
nera que lo pont servís de porta á la torra.
Mal ús feren, de la casa y de ses cambres, les guaytes de
Montjuich, per tal que flns en les iglesies los predicadors bo abo*
minaren y en lo concell de Cent de 17 de Janer de 1605 se deli-
bera de guaní perniciosa es la diti obra y quant aparellada á fot
lo que es visi (116). Crehém que la comissió que 's nomená per
posar esmena al dampnatge, cumpliría ab son encarrech, y que
tot se tindrla en compte en les noves obres del any 1606.
En lo segle xvii, los avensos del art de la guerra especial -
ment en V usatge de les armes de foch de gran potencia, devía
portar una mutació de trascendencia en lo cim del Montjuich.
La sua inmellorable situacíó estratégica damunt de Barcelona,
confesada, entre altres, per lo militar d' aquell segle Meló en sa
(116) «E tambe feren relatio com per exequutió de la deliberatio
per aquest sauí consell feta a... de prop passat en que seis ordena
que vessen mirassen y visurassen la obra noua ques feye junt lo fa-
rell de monjuhic. Los mag«» consellers segon y ter^ y en s« companyia
Rafel Planes drogner obrer de la present Ciutat que per no hauer tin-
gut salut lo mago- Gabriel Antoni bosser obrer militar no pogué anar
y axi referíten quant pernisiosa es la dita obra y quant aparellada a
tot lo que es visi y que esta mal que la ciutat hage de teñir allí casa
ahont se tingue visi y que molts religiosos y de moltes religions los ho
han aduertit y es cosa tant publica que en les trones los predicadors ho
abominen molt y majorment que en aquell loch sois hi ha de hauer
loch pera la guarda ha de fer lo exercici de assenyalar y dar los avi-
sos conue axi a la present Ciutat com a altres parts deis vaxells arri-
ben y passen per la pressent Ciutat y no es be que en aquell loch y
hage lloch ahont lo enemich se pugue fortificar com ho podrie fer es-
tant dita casa en peu Que es vna casa gran ahont hi ha quatre cam-
bres y vna sala gran Y axi que dit consell vege lo que conue se deu
fer hi oyda dita relatio dit consell feu deliberatio y conclusio Que la
dita obra sie visitada per quatre persones del present consell junta-
ment ab los 8^*' obrers y vista aquella sí aparexera ser massa gran y
demasiada sie regalada y limitada al que aparexera que conue per
poder hi habitar la guarda ab sa familia. Y en lo demes que los offi-
cials sien pagats de la manobra seis deura per dita obra.
«Y' encontinent dits mago»* consellers per exequutió de dita delibe-
ratio anomenaren los mag«»- m®* francesch cosme flualler m®- Joan
Ros mercader consol de Lotja Joan Teres notari de barcelona y mre.
Antoni Pan Rocha flassader.» {Delliberacións del Concell 1605).
Digitized by
Google
-( 261 )-
historia de la guerra catalana de 16 10, y que mes avant inspira
Al eminent fiíosof Balmes, son hermós article Un caslillo y una
ciudad (117), motiva, durant la revolta dita deis segadors^ sigues
fortificat lo cim del Montjuich.
Al descriurQ per menut, en Joseph Coroleu, los fets de Bar-
celona en 1640 y 1641 (118), trametent relacions de documents
origináis, diu, al parlar de la important batalla de Montjuich
del 23 de Janer de 1641, que feya pochs dies havía estat cons-
truida la fortalesa. Afegeix d' un Dietari, V intent de les
tropos castellanos «de voler assaltar lo dit fort portant escales
bones y aparellades, perqué un traydor de cavaller anomenat
don Joseph de Pau y Rocabertí lo qual era mestre de camp
del tercio de Montjuich y governador de dita plassa dos dies
havia sen era passat al camp del enemich y havia donada la
trassa o planta de dita fortalesa que ell tenía donant per molt
fácil lo rendir aquella.» Mes sigueren desbaratats los asalts
que per tres vegades y ab gran potencia, hi donaren les tropos
castellanos, per la guarnido composta de companyies de Bar-
celona y algunos de Franga, sots lo comanament de Mr. de Au-
bonhic.
Lo fort provisional eregit en sois trenta dies, era de térra ab
revestiment de podra y^anch, de forma quadrilateral ab ba-
luarts en los angles.
Durant tot lo restant d' aquella guerra se proseguí conser-
vant lo fortí de Montjuich, donantli, segurament, revestiments
de major consistencia y tal vegada construint una obra avanga-
da en la estribació que 's Henea paralelament á la costa vers
lo Llobregat, coneguda per Llengua de Serp (119). Referent á
una d' aquestos millores, trovím certa carta del general francés
(117) La Sociedad, Revista religiosa filosófica poUtica y literaria,
(Barcelona, 1843) vol. I, pl. 45.
A la situació especial d' aquesta inmensa acamalacló de roca del
Montjaich, del tot disgregada de les montanyes del entorn, es deguda,
segons Mechain, la desviació que, vers esta montanya, experimenta lo
pendnl á Barcelona. {Ouia-cicerone de Barcelona per Antoni de Bofa-
rull, (Barcelona 1847) plana 195 y Guia completa del viajero en Bar-
culona, per Cayetá Cornet y Mas, (Barcelona, 1866) plana- 200.
(118) Claris y son temps (Barcelona, 1880) plana *20i.
(119) El Sitio de Barcelona en 1713-1714, per Joaquím de la Llave
y García (Madrid, 1903).
Digitized by
Google
Vt^'
-( 262 )-
Marchín, del any 1649, en que s' interesa perqué no *s dexin de
má les comensades fortificacions (120).
En r any 1661, hi havia costum de pujar á dir raissa á Mont-
Juich los frares que residien á Santa Madrona. Per cert que
haventhi peste á Barcelona y temerosos de que lo contagi, ab
motiu de dites añades, s' infiltres á Santa Madrona, lo P. Custo-
di tracta d' obtenir se li relie vi d' aytal oblígació (121).
Del fort de Montjuich eregit durant la guerra del 1640, fa
constar en sa memoria Bertomeu Amat, que no se 'n ha trovat
cap croquis (122). Mes s* ha de suposar que la sua trasa no s' al-
teraría, quan, de provisional, se convertí en permanent, enfon
dint y axamplant les valls (123), alsant mes los murs y robustint
los revestiments de rajóla.
(120) «Muy ilustres señores: Importando muchísimo al seruicio de
Su Magostad y conseruation de la Ciudad do Barcelona que las fortift-
cationes que se empegaron con tanto animo y vigor, sean continuadas
assi sobre el Monte juich como de la Ciudad hasta que tengan la entera
perfection, vengo con la presente a pedir a V. S. con la mayor instan-
cia que puedo, manden que se continúen con toda priesa pues el des
continuar seria abrir nuebo peligro y dexar malas consequencias que
hazer al enemigo y confiando harán sobre esto la reflexión deuida.
N.® S.» guarde a V. S.: de S Andrea de la barca y Octubre a los 30
de 1649.— Su aficionado servidor que s. m. b De Marchín.»
(121) Apendix,^ document nom. XXiV.
(122) Memoria ó rápida ojeada sobre la Ciiidadela y Fortificación
de Baroelona, principalmente desde Felipe V hasta nuestros dias per
Bertomeu Amat (Barcelona 3 de Janer de 1828) M S del Diposit Ge- *
neral Topográfich deis Enginyers del Exercit NH.**— 10— Carpeta 47.
Lo conexement d' aquesta memoria, de les antigües trases ó plans
topográfichs del castell de Montjuich y la sua descripció técnica ho
devém á la amabilitat de nostre distingit amich lo coronel Joaquím de
la Llave y García, del eos d' enginyers militars, suraament competent
en poliorcética, qual ciencia está esplicant de divuyt anys en9á en les
escoles de guerra.
(123) Una de les dificultats en que nos havém trovat, ab lo coronel
La Llave, al fer la resenya del castell de Montjuich, ha estat, la tra-
dúcelo de páranles técniques, que, si existexen en la . llengua castella-
na, no son usades en la catalana. La transcrípció.de dites páranles cas-
tellanes, la havem feta ab la major escrupulositat posible, donantnos lo
resultat que continuám:
Fosos cátala, valí.
Parapeto=cat. parapit, atenent á que devalládel ííslUá parapetto.
Digitized by
Google
i
-{263 )-
Del castell, que mes avant se denomina vell, quan s' axam-
piaren mes les sues dimensións, se 'n conserva una trassa sense
data ni signatura, que 's creu feta á les derreries del segle xvii
(124). Ay també quan lo municipi de Barcelona publica, en 1890,
com á complement de la Rodalia de Corbera^ la interessant trassa
del siti de Barcelona del 1697 d' en Joan Gianola, s* hi veu ben
representat T antich castell de Montjuich.
L' alsament del castell al cim del Montjuich, coincidí ab lo
nou desenrotUo que prengué T art de la guerra en Bélgica y Ho-
landa, á consequencia de la creació deis facultatius militars ó
enginyería, ais quals ja *s trova en acció á Barcelona, durant la
guerra ab Franga, en» lo regnat de Caries II.
Los enginyers portaren altre mutació ímportant, la de la
ciencia topográfica. De sos trevalls militars, arrenquen les pri-
meros trasses ó plantes exactament fetes, de Barcelona y de ses
fortificacións, motivaatles les famoses operacións de guerra,
que, en 1697 y seguidament en la primera quinzena del se-
gle xviii, tingueren Uoch al entorn de les muralles y fortaleses
de nostra Ciutat. D' aquí la profussió de trasses de Barcelona,
de major ó menor importancia, que aparexen en les derreries
del segle xvii, en les que no hi vé may oblidat lo castell de
Montjuich, com á complement necessari é indispensable de la
Capital Catalana, y en les que se pot seguir lo seu desenrotllo.
Axis vehém al castell del segle xvii, dibuxat en les plantes
ó trasses topográfiques, seguents: les castellanos del 1694 (125)
61acis=catalá esplanada.
Camino cubierto=cat. estrada cuberta.
Baluarte=cat. baluart.
Hornabeque=cat. hornaverch. Devalla de la páranla holandesa
homwerk, de tcerk obra y hom banya.
Rebellín =cat. revetUí.
Luneta=cat. llaneta.
Orejón=cat. orelló.
Flanco=cat. flanch.
Línea de llare8=cat. línia de dents de serra.
Adarve=cat. terraplé.
Escarpa, contraescarpa, caponera, falsabraga, cortina, poterna, ba-
tería y casamata, resulten ignals en les llengues catalana y castellana.
(124) Dep. Gen. topográfich del eos d'enginyers del Exercit E. 6. 9.
(125) Barcelona con fortificaciones y contornes en la figura que se
hallian (sic) en 6 Noviembre del 1694,
Digitized by
Google
-( 264 ) .
y dos del 1697 (126) y les franceses de 1697 (127) y de 1698
(128), etc.
La del 1697, d' en Joan Gianola, mostra estarse construint
les grans obres d' axamplament y fortificació, per manera que,
al aclarir, en la taula acompanyatoria, la significanga de la
trassa, hi consta: «Castillo nuevo empezado. Las lineas de pun-
tos demuestran lo que está fabricado de nuevo de cal y canto.
Las otras lineas firmes y Comunicación son trincheras de piedra
seca hechas por la misma Guarnición».
La descripció que d' ell devém á la bona amistat ab que 'ns
distingeix lo coronel d' enginyers Senyor La Llave, la conti-
nuam en los seguents apartats.
Era, lo castell, un quadrilater, quins quatre costats tenien
91 m. lo N.O., 83 m. lo NE, 70 m. lo S.E que dona al mar y al
precipici y 88 m. lo S. O. Donada la petitesa deis costats es ciar
que los quatre baluarts, (en rigor dos baluarts y dos mitjs ba-
luarts) eren molt petits ab cares de 23 á 26 m. les majors y de
sois 16 m. les altres y flanchs de 8 á 10 m. que permitien colo-
car molt pochs mosqueters per la defensa de la valí.
Sens dubte á causa de la poca ampiada del castell y á la
mesquinega deis baluarts, no hi havía parapit mes que en lo
frontis S. O. considerat com d' atach. Aquest contenia ins-
talacións d' artillería, corresponent tres' troneres ab llurs es-
planades de podra, á quiscuna de les dugués cares y quatre
á la cortina, en conjunt deu peces, á les quals s* hi havien d*
afegir altres dugues en lo flanch de la esquerra del baluart N,
que tenía també alguna vista y per tant podía exercir acció
damunt del terror de les vores. Lo restant del circuit del fort,
era ab parapit ó sencilla barana.de pedra.
Una rampa irregular comunicava lo pati interior, de forma
trapecial de 46 metros de llargada y 31 metros d' ampiada
(126) Plano de Barcelona Sitiada por las Armas de Francia él
dia 12 de Junio y defendida asta 5 de Agosto del año 1697 , etc.
Planta de la ciutat de Barcelona Y Moniuich Y MoU Y Atachos del
1697, original exístent en V arxiu municipal de Barcelona y reproduit
per Sanpere y Miquel en la comen5ada Historia de Barcelona.
(127) Vegis mes avant la trassa de F. Alfonso nota (131).
(128) Han du siége de la Ville de Barcelone avec la carte de la
cote de la Mer despuis le Cap de Cérvere jusqu' aux environs de lAo-
bregat, Dedié au Roy 1698,
Digitized by
Google
-(266)-
máxima, ab lo terraplé, en la part que corresponía á la gola
del baluart del S. Arrambats al baluart del E. hi existien uns
cuberts ó petits edificís d' uns 200 m. quadrats y per tant servien
per allotjament y refugi de la petita guarnició que lo castell po-
día rebre.
En la cortina de la Unía N. E vers les dugues terceres parts
de la sua llargada, á partir del baluart N. hi tenía sa entrada
lo castell, ab son pont de balansa sortint á la contraescarpa en
certa rotonda de mampostería aspitllerada, hont venía á parar lo
camf de Barcelona.
La valí era d' una ampiada variable, segons succeheix sem-
pre en les fortificacions abaluartades En les angulositats flan-
quejades, tenía de 5 á 7 m. : en lo bell mitx de les cortines 11 ó 12
y en la cara del semibaluart del S. arrivava ais 20 m En V en-
front del NE. una desigualtat del terrer feya que, pasada la ro-
tonda fíe la porta, la valí s' ajuntés per rasants suaus, al terrer
natural. Era la cara del S E. rectilínea y com donava al preci-
pici, la valí, separada d' aquest per sencill mur de barana, ve-
nía á formar com un estrado baix ó falsabraga, que vigila va mes
de prop les aspres y diflcultoses costes de la montanya.
Hi havía estrada cuberta en les cares N.O. y S.O. de 6 á 7 m.
d' ampiada, ab sa corresponent esplanada. La plaga d* armes del
cantó S. O. ó d' atach, era de regular cabuda y á mes existía
una fletxa irregular á 36 m. de la cresta de la estrada cuberta y
que comunica va ab dita cresta per una caponera de doble espía-
nada*
En la proa que forma la montanya vers lo Llobregati hi
degué existir una obra antiga avanzada, á uns 400 m, del Cas-
tell, que 's nomená Llengua de Serp (129). Tal vegada al comen-
sar no era mes que un primitiu atrinxerament de pedra en sech,
destinat á vigilar les avingudes, desde un Uoch que les veu molt
bé y les combat de ftanch.
Quan Texercit francés, en T any 1694, havla entral á Cata-
lunya y se comensava á teñir por de que pogués sitiar á Barce-
lona, se reforjaren les fortificacions de la Ciutat, construint los
(129) Es nom usual que existeix en altres fortaleses, com v. gr en
la Seu d' Urgell. Sebastiá Fernández Medrano nomena Lengua de ser-
piente á les fletxes ó Uanetes ayancados al pen de la esplanada {El In-
geniero, 1 * part Déla moderna architectura militar (Éraseles 1687)
plana 173.)
Digitized by
Google
-( 266 )-
bisiluarts de Jonqueres y deis Tallera y ampliant lo castell de
Montjüich, comengantse les obres que devien convertir lo pri-
mitiu castellet, en fortalcsa de molla major cabuda, ocupant
tota la dilatada planuria del clm. Lo nou fort, del qual n' havía
d' esser reducte interior lo castell vell, tingué tres baluarts
mirant vers térra y un dilatat frontis rectiliní, ó millor dit una
linia en dents de serra esguardant al mar.
La falsabraga ó valí del antich castell, en quina extremitat
esquerra se formava lo primer flanch de la linia en dents de
serra, ab parapit fet de térra y tres troneres, formava part d'
aquell frontis. Lo segón estava á 270 m del primer y lo tercer
á 104 m. del segón. En conjunt tenía uns 680 metres y anava
de les vertents que devallen vers Barcelona fins á la punta de la
ÍJengua de Serp.
Los tres baluarts Santa Isabel, Velasco y Llengua de Serp,
formaven dos cares de 350 y 400 m. de costat. Era la sua trasa
semblant á la de Vauban, una mica irregular per la forma del
terrer y s* adaptava bastant bé á la disposició d' aquest.
La trasa que ja havém nomenat y que ha servit per la pre-
sent descripció, suposantla del 1697, representa los tres baluarts
á mitj fer y verament consta que no estaven pas acabats en
dita data y que los defenáors s' atrinxerarien en parapits fets
de pedra sense morter, ab carácter provisional. Lo baluart de
Santa Isabel al N. estava davant del castell vell, distantne los
anguls flanquejats, 73 m. La cara dreta, de sois 30 m. de llar-
gada, s' ajuntava á uns atrinxeraments de campanya, que oeu-
paven la cresta del cantó de Barcelona. La cara esquerra tenía
uns 90 m. acabant en orelló circular, que cubría un flanch cor-
vat de 21 m. de corda. Seguía la cortina de 163 m. de llargada,
ajuntantse ab lo baluart de Velasco. Lo nom li pervé d* un
general, que comaná la fortalesa y actuá mes tart de Virrey de
Catalunya.
Lo Baluart de Velasco tenía la cara dreta de 117 m. la es-
querra de 91 m. lo flanch dret rectiliní de 34 m. y V esquer ab
orelló rodó y flanch corvat de corda igual á 29 m. La cortina
de Velasco ó Llengua de Serp, era de 126 m.
Aparexía excesivament agut lo semibaluart de la Llengua
de Serp, de 183 m. de cara. Abriga va al flanch recte de 36 ra. un
orelló curvilini.
En 1697, les valls no estaven pas prou cavados; los revesti-
ments, no del tot fels, empero molt avangats, y les torres en gran
Digitized by
Google
-(367)-
part apilonades pera formar los terraplens interiors; los parapits
sens construir, sino era en alguns indrets, com en los flanchs; y
flnalment no hi ha vía estrada cuberta, y si tant sois, per bastides
.de campanya, exteriors. Tot plegat en orri, abocetat, segons per-
tocaya á una fortalesa en construcció.
Les obres s' acabañen després de la sortida de les tropas
franceses que ocuparen Barcelona, puix una de les trases despres
del síti de 1706 (130) representa al castell aparexent já acabat.
A Montjuích hi bagué altre segona fortalesa durant la dita
guerra de FranQa, coneguda per lo fort deis jueus, en les plan-
tes topograñques de Barcelona á causa d' estar emplazada en
r antich fossar deis jueus, que dona nom á la montanya. Que s'
erigi ab anterioritat al any 1697, ho diu la planta feta per Fer-
diñando Alfonso, al indicarla ben exactament, ab lo nom de
Forl des Juifs (131), qual nom li seguiren donant posteriorment
Stridbeck (132), AUard del 1706 á 1714 (133), A. Beeck, ^uí,
equivocadament posa Fort Jenis (134), Sluyter germanisantla
ab Joden Fort (136) y altres.
Algunes d' aqüestes trasses posen una batería junt á la cape-
Ua de Sant Bertrán á la que Sluyter anomena S. lierlrand Here-
mit. Fort.
També assenyalen una linia de defesa que vá de Montjuích
á Barcelona apoyada en la torra de Damians, la qual, casa es
per A. Beeck indicada La loar des Damians y per Stridbeck
Turn Damians forlificirt.
Arrivant al temps de la, per Barcelona, terrible guerra de
(130) Plano de Barcelona y parte de sus contomos ^ con loa ataques
de 1697 f los de los Ingleses de 1705 y los de 1706 (Depósit General To-
pográfich d* Enginyers E. 6, 12 Madrid).
(131) LaNouveau Plan de Barcelonne Comme Ü est aujourd'huy.
Levé et Dessiné sur les lieux tres exactement par Ferdinando Alfonso
1697.
(132) Barcelona Die Haupt Statt des Ihirstenthums CataUmien.,. .
loh Stridbeck Jumer fecit et excut,
(133) Barcelone Ville d' Espagne Capitale de Catalogue AmE'
terdam by C. Aüdrd. En aquesta trassa hi ha la anotado segnent' le
Fort de Mont Juich Pris par le Roi Charles III en Septembr. 1705^
per la que s' entrevea fou fet després del any 1705 y avants del 1714.
(134) Vegis la nota (137).
(135) Barcelona. — P. Sluyter sculp.
Digitized by
Google
-(268)-
Successió, s' acaba de mostrar la importancia de la fortificació
del Montjuich, especialment sempre que *s tractava de sitiar la
Ciutat. Si ab anterioritat al segle xvií, los sitiadors no tenien
perqué fer cap cas de la montanya (136), já havém vist que no.
succehi axis en les guerres catalanes de dit segle, ni menys en-
cara devía esdevenir, en les operacións militars deis dos segles
posteriors.
Per mes que no volém de turar nos á explicar les prou cone-
gudes batalles de que fou teatro la montanya, mentarém breu-
ment algunos dates remarcables.
En lo Setembre de 1705 lo príncep Jordi de Hessen Darms-
tadt s' apodera del castell després d' una sagnant acció en la
que hi moriren mes de vuyt cents homes del exercit austriach,
essent hu d* ells lo propi Princep.
Anterior al 1706 y posterior á la presa de Montjuich per les
tropos aliados, es una curiosa planta topográfica de Barcelona,
gravada á Holauda per la casa Beeck (137) qual casa, aprontan t-
se de la nova art, se dedica á la especialitat de reproduir les prin-
(136) Los sitis que ha sufert Barcelona, desde la Edat Mitjana á
nostres dies, son los catorze seguents:
799.— Primer siti deis franchs.
801— Lluís lo Piados, treu ais alarbs de la Ciutat.
986. — Almanzor se 'n apodera ab vuyt dies de siti.
986.— Es recobrada per Borrell II sis meses després.
1108. — Los alarbs la assitiaren dos dies sens cap profit.
1462. - Siti inútil, de les tropes franceses ausiliars de Joan IL
1472. — Joan II la sitia, capitulant.
1641.— Siti de les tropes castellanes, sense resultat.
1652.— Lo Marquée de Mortara general espanyol la fá capitular.
1691.— La esquadra francesa bombexá la Ciutat.
1697.— L* exercit francés del Duch de Vendóme obra bretxa en les
muralles, tenint de capitular la Ciutat.
1705. — Siti posat per 1' arxiduch Caries d' Austria y subsegtLent
ocupació de Barcelona.
1706.— L' exercit espanyol y francés la sitia inútilment.
1713-1714.— Lo faniós siti y presa de la Ciutat per forsa d' armes.
Lo major nombre d* operacións militars á Barcelona, lo donaren
donchs, los segles xvii y xviii.
(137) La Ver Hable et exacte Plan de tous les vieUes et NouvdUs
Fortiflcatioiis de la Ville de Barcelonne Capitale de la Pi'ovince de
Catalogue, Imprimé Ches Anua Beeck á La Ilaye.
Digitized by
Google
-( 269 )-
cipals ciutats d' Europa. Al repeu de Montjuich, protegida per
lo castell; hi ha indicada una batería quals fochs se dirigexen
contra les muralles de Barcelona y que porta la inscripció La
ballerie des Alliés.
Altre curiositat ofereix la present planta topográfica en lo que
pertany al Montjuich, com es, donar en un deis dos angles infe-
riors, la vista de la montanya y del castell de son cim, feta con-
vcncionalment. Per dibuxar lo castell, seguiren les linios indi-
cades en la planta, y servintse d' elles, alearen muralles sense
cap exactitut, mostrant á les clares no esser obra de dibu-
xant, que ho prengués directament del natural, de cap deis
molts punts de vista diferents que presenta la montanya.
Les obres fetes durant la guerra de Successió, al castell de
Montjuich, foren pagados per V Arxiduch Caries d' Austria y
per la ciutat de Barcelona (138).
Lo 25 d' Abril de 1706, los catalans sigueren llensats del fort,
que, habilitat per Felip V, se vola en gran partida, lo 11 de
Maig de 1706, al teñirlo d' abandonar les tropos castellanes.
Del 25 d* Agost al 10 de Setembre de 1713, s' esdevingueren
alguns combats en la batería de can Zafont y en lo convent de
Santa Madrona, d' hont ne foren trets los catalans, refugiantse
la giiarnició, al vehí castell de Montjuich. Aquest resta sempre
mes en mans de les tropos de Barcelona, capitulant després de
presa la Ciutat.
Finida la guerra de Successió, lo desitj d' atendré preferent-
ment á la construcció de la Ciutadela, feu dexar á Montjuich tal
(138) A. 1706 (16 d' Abril) «Cridas sobre lo nou treball se fa en
Monjuích acuden a ell.— Ara ojats tothom generalment seus notifica
y fa á saber de part deis Ex.™» S." Concellers de la present ciutat de
Bar.*»» com conciderant esser de gran conueniencia lo adelantar ab tot
vigor lo nou treball se esta fent en Monjuich y per ell esser necessari
apllcari crescnt numero pera acabarlo ab mes prestesa. Pero inseguint
lo deliberat lo die present y auall escrits per dits Ex.«»8 s." Concellers
ab uot y parer de la nouena de guerra se diu y exorta a totas y qual-
seuols personas de qualseuol grau estat o condicio sien tant habitants
en la present Ciutat com fora de ella munten á Munjuich a treballar en
dit nou treball que la present Ciutat a mes del que per raho de ell pa-
ga Sa Mag.*** donara y pagara a quiscu per quiscun dia tres sous du-
rador dit augment per lo temps de dos dias» etc.— (Bans 1704 flneix
1109, foli 146, arx. municipal de Barcelona).
Digitized by
Google
-{ 270 )-
com estava, ab son vell castell y tres baluarts de Santa Isabel,
Velasco y Llengua d*í Serp. Empero V enginyer general Jordi
Prosper de Verboom, antich servidor d' Espanya, encara que
nat á Anvers, indicava já, en 1714, la necesitat de reformar lo
castell de Montjuích.
A la iniciativa del general Joan Martí Zermefio, enginyer
Director de Catalunya, se degué, en V any 1761, lo progecte de
millora del Castell, ajudantli en sos trevalls altres enginyers,
hu d' ells Jordi Sicre, qui firma algunos trases (139). Per de
prompte s' acordá derrocar lo castell vell, dexant subsistent la
cara que dona á mar, la que serví de fonament per la construc-
ció d* un cors d' edificis de planta trapecial ab basamentos de 97 y
78 m. y cares de 85 m. Aquest cors consta d' un sol pis ab volta
á prova de bomba y ab terrat damunt. Dintre hi ha un pati de
62 per 36 m. ab arcados, hont hi venen á parar les habitacións
destinados á pabellons del gobernador, sargento major, ajudants,
capellá, xefes y oficiáis de la guarnició, capella, farmacia, et-
cétera. D' una de les voltes, se baxa ais quartels á prova de
bomba, desota la cara que mira al mar, ab flnestres en la
escarpa. Com teñen dos sostres, s' hi poden allotjar mes de dos
mil homes.
Lo baluart de Velasco, resta á poca diferencia de la matexa
manera.
Lo de la Uengua de Serp, que resulta va excesivament pun-
xagut, se talla, dexant sa cara de sois 90 m. y ajuntant lo nou
angle flanquexat, ab lo tercer flanch de la linia de dents de se-
rra. La cara esquerra te 80 m. Lo que avants constituía la part
que anava enfora del baluart, forma la nomenada Llunela de
Mar y ab una cara de 69 m. y un flanch de 1 7 m. ab parapit de
torra y altre cara de 64 m ab senzilla barana donant al pre-
cipici vers lo mar,
Davant de la cara del baluart de la Llengua de Serp, se
construí la Llunela de Terra ab cares de 36 m. y flanchs de
20 m. ab parapits de térra Les dugues llunetes se defensen
mutuament y formen un petit frontis abaluartat de 128 m. de
costat exterior, sense cortina. La cara dreta de la Lluneta de
Terra, treu la sua defesa de la cortina entre los baluarts de Ve-
lasco y de la Llengua do Serp
(139) Trasa existent en lo Depósit General Topográfich d' En-
ginyers E., 6, 21, á Madrid.
Digitized by
Google
-(271)- -
L' antích baluart de Santa Isabel, completat ab un flanch
dret que avants no tenía, se nomená baluart de Santa Amalia.
Fou edificada altre cortina de 69 m. ab la porta principal al
mitx, y cors de guardia, permetent. la doble rampa, pujar al te-
rraplé sobirá, hont s' alsa lo cors central d' edificis
En r angle E. de la fortalesa, se construí, de planta, lo ba-
luart de Sant Caries, que, ab lo de Santa Amalia, donen de cara
á Barcelona. Teñen de longitut sos costats, 62 m. T esquerro y
64 m. lo dret; lo flanch esquerro 19 m. y lo dret, que resulta es-
ser V antich primer flanch de la linea de dents de- serra, te una
extensió de 12 m.
Atravessant, lo castell, mirant vers al S. O. enfront la corti-
na Santa Amalia-Velasco, prop del angle flanquejant d' aquest
derrer baluart fins á la linia de dents de serra, s' hi feu una
gran valí interior ó frontis abaluartat, impropiament nomenat
I* liornauerch. La impropietat de ia paráula resulta per causa d'
esser, V hornaverch, obra forana, for^lada per frontis aba-
luartat y dos llargujBs ales y aquí 's tracta d' obra interior. Esta
construcció te dugues cares de 47 m , dos flanchs de 19 m. y una
cortina de 64 m. al mitx de la que hi ha la portella que permet
baxar á la valí. Se construí davant de la cortina, un petit revet-
llí ab cares de 43 m. L' Hornaverch y lo seu revetUI, teñen valí,
estrada cuberta y esplanada.
Al peu d' aquesta esplanada, hi ha una cisterna, de forma
allargada, que contindrá uns 140 m. ab ampiada variable de
24 á 38 m. recuUint les aygues de pluxa. La conca que allí for-
maba la montanya, qual sortida natural barra, la cortina de
Velasco á Llengua de ííerp. es la que feu nexer lo progecte de
cisterna. La tendencia natural de les aygues á acumularse en
esta part del castell, está indicada en una de les sues trases an-
tigües (140), per una gran bassa.
La aygua de la cisterna no 's considera potable destinantse
sois á rentar. Per beure s' utilisa la d' altre cisterna dessota lo
baluart de Santa Amalia, que recull les aygues del terrat del
ediflci central.
En la cortina d' entrada y en los flanchs de la dreta del ba-
luart de Santa Amalia y esquerro del de Sant Caries, s' hi fe-
ren magatzems, ab troneres los deis flanchs, per si 's volguesen
artillar.
(140) E , 6, 9 del Depósit General Topográflch d' Enginyers.
Digitized by
Google
-( 272 )-
Les valls teñen, son desenrotUo, revestiments d' escarpa y
contraescarpa, ampiada y fondaria, acostumats en los sistemes
abaluartats. La contraescarpa té escales petites per pujar á la es
trada cuberta. En la párt interna deis orellons, hi han portes ab
escala per baxar á les valls. La estrada cuberta te plassa d' ar-
mes y traveses.
Lo baluart de Sant Caries tenía sis troneres, lo de Santa
Amalia catorce, tres la cortina que segueix, vint lo baluart de
Velasco, set la cortina, nou lo baluart de la Llengua de Serp,
quatre los flanchs de la linea de dents de serra, cinch la Llune-
ta de Mar, vuyt la de Terra y deu V Hornaverch, de manera
que hi havía instalado per vuytanta sis canons y comptant los
obuses y morters, que no havien menester troneres, y arrambar-
se al parapit per disparar, pot assegurarse, que, 1' artillat ordi-
naride Montjuích, no baxaríade cent vint peses, que son á po
ca diferencia les que hihavia en los temps de la artillería Uisa
y al comensament de la ratllada.
Axis venía á esser un castell poderos, una bona guarda del
mar y un complement de les muralles de Barcelona, al entrar
lo segle XIX.
No hi ha perqué mentar de la manera traidora com lo dit
castell, vingué á mans de V exercit francés en 1808, custodiant-
lo les trepes del impéri, flns que fou abandonada Espanya per
Napoleón I. Empero en aquest espay de temps, s* ha d' assenyalar
la data del 11 de Marg de 1811, en que ataca al castell de Mont-
juích la columna del general Manso, ab mal resultat, puix sigue
trayt V exercit de Catalunya (141). '
Es la derrera acció de guerra haguda al castell, puix durant
les diferents revoltes de Barcelona en lo segle xix, may los re-
volucionaris se conceptuaren potents per atacarlo. En cambi
prengué la ofensiva contra d' aquests y de la Ciutat, en dugues
ocasións.
La primera sigue lo 3 de Decembre de 1842, en que la guar-
nido de Montjuích. seguint les ordes rebudes del general Espar-
tero, bombejá durant dotze hores á Barcelona ocupada per los
(141) Vegis entre altres, Historia critica de la Gíierra de la Inde-
pendencia en Cataluña per A. de Bofarull, vol. 11, pl. 233; Calendario
para el principado de Cataluña: año 1894, pl. 28, La batalla de Mont-
juích per J. F. é I.
Digitized by
Google
-( 273 )-
revolucionaris, llensanthi 1014 bombes y altres progectils y
damnificant á 462 cases (142).
Ea los aconteximents del any 1843. la part activa que pren-
gué lo fort de Montjufch, fou, disparar bales rases, bombes y gra-
nades, contra les Dresanes y baluarts de les muralles, que
ocupa ven los centralistes (143), mes no contra los edificis par-
ticulars.
Tenint en compte la veritable importancia de Montjuích quan
Barcelona era una ciutat forta, ab ses muralles y la ciutadela,
durant mes de miti segle xix, se tractá d' aumentar les condi-
cións del Castell, no sois reformant son artillat, sino també
ab obres complementarles per la montanya Son aqüestes, la
batería nomenada de la Pcdreri, ideada peí coronel d' enginyers
Casanovas y la de la Casablmca. La primera, si resultaba /or-
midable ab anterioritat al any 1866, (144) avants de finir lo segle
XIX no ho creuria lo general Cerero, al posar en execució
un plan de defesa de la costa de Barcelona en 1898. Llavors
se construí altre batería, avuy no del tot acabada, en la Casa-
blanca, per situarhi potents oUuses de costa de 30 '/« cm.
Durant lo segle xix» diferents vegades s' havía parlat de
protegir la Ciutat per una linia de fortiflcacións que s' esten-
guessen per Sant Pere Mártir, Tibidabo y Sant Geroni, flns á
Monteada, en qual cas Montjuích era complement de la plassa
forta. Mes si aquest projecte, alguna persona 1' havía for-
mulat ab interés, del moment en que 's derribaren les muralles
y se promulga la lley d' Ensanxe de la Ciutat, ab enderroca-
ment de la famosa Ciutadela, sigue dexat corre per sempre mes.
Lo segle xx tracta ara d' innovar V estat de Montjuích, que no
creu útil per defensar á Barcelona, á la que dominen lo Tibida-
(142) Dona interessants detalls, ab un grabat de Barcelona bom-
bejada per lo Castell, la obra Sucesos de Barcelona, Desde 13 de No-
viembre de Í842 hasta 19 de Febrero de- 1843 en que se levantó el estado
de sitio. Observaciones sobre los mismos su origen y consecuencias con
la colección de documentos oficiales. Por Adriano. (Barcelona 1843).
(143) Vegis la Revolución de Barcelona proclamando la junta
central. Diario de los acontecimientos de que ha sido teatro esta Cixi •
dad durante los meses de Setiembre^ Octubre y Noviembre de 1843 ^ re-
dactado por un testigo de vista. (Barcelona 1844).
(144) Ouia completa del viajero en Barcelona per Gayetá Coraet
y Mas (Barcelona 1866) plana 204.
Digitized by
Google
-( 274 )-
bo y altres altures. Y per la acció damunt del mar, n' hi ha prou
en mantenir en lo cim, una batería d* obuses, com la de la
Casa-blanca Per lo Govern y la Ciutat, s' está buscant la ma-
nera de solucionar la cessió del castell, parlantse ab massa anti-
cipació, de construir jardins en aquell hermós y enlairat munt
Interinament, los vint y un canons vells, á carregar per la
boca, que fá molts anys. s* utilísaven sois per fer les salves, son
trosejats, aprofltant son bronze la fundicíó de Masriera y Cam-
pins, per les estatúes del monument á Anfós V de Catalunya y
XII de Castella, que s' erigirá á Madrit. En avant, les salves se
farán ab canons d' acer Ordonyez de 14 cm.
Quan, en 1902, seguidament de mort Mossen Verdagucr, se
parla d' erigirli un monument, hi hagué qui progeetá situarlo al
cím del Montjuich, per completar axis lo pensament del inmortal
poeta en sa Oda á Barcelonai segons deya V articulista (146).
Pro avants s* ha de comensar per lo primer, ó siga, per la
desaparició del castell.
Nostre pobre opinió, es que, malgrat los bons proposits
de tothom, aparcxerán tants entrebanchs, que molts anys
passarém vehentlo tal y com está avuy dia.
Suposat que desaparegui lo castell, com no s' arrassará may
la montanya, en qualsevol moment que aquesta sigues ocupada
per un exercit, que, disposant d' alguns canons y mortcrs, s' hi
atrinxerás, recobraría, la posicíó, totes les sues propietats, es-
devenint, segons la actitut mutua entre aquella tropa y la Ciutat,
ó bé una salvaguarda per aquesta, ó bé una amenassa de gran
forca.
(145) La Veu de CaiaUnya, any XII, nom. 1231, 18 do Juny
de 1902'.
Digitized by
Google
CAPÍTOL VI
Les capellí;s de Sant Julia, Sant Fruytós, Saxt Ferriol
Y Sant Bertrán
Cabella de Sant Julia
Per ordre d' antiguetat de les noves que n tením, la primera
capella de que havem de tractar es la de Sant Julia, já mentada
en r any 986 (146) y á la que lo bisbe Vivas, llega, en 995, cert
alou junt al riu Llobregat (147)
En lo segle xi, per anar de Barcelona á Sant Julia, sortint
per la porta del castell Nou vescomtal, s* atravesava lo burg ó
re val de Santa María del Pi y per lo camí del monestir agreste
de Sant Pau del camp, al dexar aquest enrera, se passava prop
d' un estany (148) que havla format lo mar al retirarle del Uoch
hont algún temps apres foren hortes baxes. D' allí, gravitant la
costa de Montjuich s* enfilava de dret á la capella, situada en lo
repeu del mont.
En dit segle xi, la importancia de Sant Julia era primordial
en la mont^nya, de tal manera, que, en 1073, al referirse á unes
terres properes á dita capella, no dubta, lo notari autorisant, de
senyalar, lo Uoch alteros hont se trovaven, ab lo nom de «in móii-
(146) A. 986 «vinca que erat ecclesie sancti Juliani sito in monto
judaico» (pergamins solts del arx Catedral de Barcelona).
(147) Ánt. Eccl. Cath. vol IV, foli 52, doc. nom. 150.
(148) A 1022. Una pessa de térra situada «in loco quod dicitur
sanctus paulus apostolis trans ciuitatem» afrontava «de meridie in
ipso stagno uel in littoro maris» «de circio in ipsa strata que pcrgit ad
sanctum iulianuin» {Ánt, Eccl. Cath. vol. I, fol. 133, doc. 342).
A1EII0RI48.— VIH 18
Digitized by
Google
-( 276 )—
te judaico, m parrochia sancti iuliani et in eiiis confinio (149). t
No fou la sola vegada hont se la califica de parroquia. En V
any 1323, se parla aytambé de la «Capella sancti fructuosi
constructa ia parrochia sancti Julíani de monte Judayco (150).»
D'aquí donchs, que alguns autors d'época contemporánía afirmin
que sigue parroquia y ne treguin deduccions massa aventurades
sobre la importancia de la població d' aquella montanya (151).
A nostre vijarés (162) en los tres primers segles de la recon-
questa catalana, quan, en la Marca Hispánica, los herms domi-
naven ais cultius, quan los burgs ó revals del Pí, deis Archs y
de la Mar, de Barcelona, no s* havien format encara, quan les
parroquies foranes eren* fites aislades de poblacións que s' espe-
ra ven y no veníen y en lloch de cases les voltaven corráis
ó cellers al ampararse de Uurs sagreres, es molt posible que
Uavors, entre Barcelona y la antiquíssima parroquia de Santa
Eularia de Provengana, hi bagues la de Sant Julia de Montjuich.
Mes no dura molts segles, sa migrada existencia. S' ha de
creure, que, al desarrollarse los burgs de Barcelona y esser pa-
rroquies les primitives capelles del Mar y del Pí, per axamplar
5a jurisdicció parroquial, se compartisen lo domini de la mon-
tanya y per conseguent lo terme de Sant Julia, dexant entrar en
lo repartiment, á la parroquia decana deis Sants Just y Pastor.
Que una partida de Montjuich, esta va endosa en la parro-
quia deis Sants Just y Pastor, ho mostra lo Dietari del Concell
barceloní, en jornada de 7 de Marc de 1581.
Que era de Santa María del Mar, tota la part baxa ó costa-
nera, ho diguerem já al tractar de la capella de la Mare de Deu
de Port; deis Sants Just y Pastor, era la part central y cim de
(149) Vegislanota(Í07).
(150) Vegis la nota (166).
(151) Vegis la nota (173).
(152) La llengua catalana es molt rica de páranles, mes te la dis-
sort de no esser prou estudiada. D* aquí que á vegades cortes locu-
cións geunines y úniqucs, com la de vijarés que al present nsára, pu
gan semblar capciocitats ó estranyeses. Mes quan no hi han equiva-
lents moderns y la paraula existeix, encara que siga desusada ó
arcaica, cal feria reviure. ,íBe val mes axó, que no valdres de tres pá-
ranles per expresar la matexa idea d' nna sola, com fan en Bmgnés y
altres, dient en mon modo de mirar ^ podent dir á mon vijarés? (Re-
vista Catalunya de Barcelona, nom. 14, 30 Jnliol 1903^ plana 88,
col. 2.*).
Digitized by
Google
-( 277 )-
la montanya; de Santa Maria del Pí tota la part central nort; y
de Santa Maria deis Sants la falda del Oest.
En lo segle xvii la iglesia del Pí, sapigué passar endevant
de les altres parroquies ab les que compartía la jurisdicció ecle-
siástica del Montjuích, en ocasió d' un fet remarcable. Fem re-
ferencia á la renomada batalla del 26 de Janer de 1641, hont
resta desfet V exercit castellá, alsantse V esperit patri en tot lo
Principat. Lo Concell de Barcelona, en sentada de 22 d' Abril
de 1641, s* ocupa de subvenir á les necessitats deis nafrats en dita
batalla y de les families deis morts, atenent á que llur major
part, mes de vint, eren de les companyíes deis Steves y deis Tapi-
ners, no dexant bens de fortuna, (segons se refería en una expo-
sició que 's Uegí) acordá obrir informació del nombre y edat
deis desvalguts. La comissió informadora, sens perdua de temps,
dona compte de tot en lo concell de 28 de Maigdel641, hont
fou establert entregar quiscun any, vint Iliures á sis doncelles,
per colocado de matrimoni, los noms de les quals donzelles de-
vien esser extrets á lasort, d* entre les que tinguessen mes de
catorse anys. Ais filis varons, la Ciutat los subvencionaría ab
vint y cinch Iliures al pendre ofici ó carrera; á dos baldats, los
hi donaren V ofici de portalers deis portáis Nou y de Sant An-
toni durant llur vida y á les viudos, pares y mares deis difunts,
se *ls hi repartiren vuyt centes Iliures.
Res mes s' acordá. Pro á tot axó, la parroquia del Pí, consi-
derant, que, lo dia en que tal victoria ocorregué^ celebra va, la
Iglesia, la festa de Sant Policarpi, feu pintar al olí una imatgc
de dit Sant Bisbe, la posa en una de ses capelles y feu celebrar,
lo 22 de Maig de 1641, una festa especial de gracies.
Lo 8 de Janer de 1542, se dona compte, en Concell, de la
comunicació de la Junta d' Obra del Pí, hont hi constavá tot lo
damunt dit, demostrant que axó no ho havía executat cap mes
parroquia de Barcelona y que la major part de la batalla se dona
en territori de la sua jurisdicció parroquial. Concloien dema-
nant á Barcelona celebras festa lo día de Sant Policarpi, en la
parroquia del Pí.
Acullida ab agrat aytal proposta per lo Concell de Cent,
acordá suplicar al Senyor Bisbe, que en avant^ en la diada de
Sant Policarpi «en memoria de la victoria que aquell die se
tingué en la montanya de Montjuich» (153) se celebras festa pú-
(153) Apéndix document nom. XLllI.
Digitized by
Google
-(278).
blica en Barcelona y en dita raontanya, cessant los trevalls cor-
porals y dísposantse f uncións religioses y profanes. Una de les
notes mes caracterlstiques de la festa, sigue sortejar les doñee -
lies filies y germanos deis qui moriren en la referida batalla,
pera extraure Uurs noms y donar cinquanta Uiures á quiscuna
de les favorescudes per la sort, en ajuda de dot.
En quan á la funció religiosa, semblant á la de la diada de
Sant Roch, consistí, en oflci ab orgue y capella, sermó fent cro-
mar tot lo día vint y quatre ciris de mitja Iliura, de cera blan-
ca, en r altar dedicat á Sant Policarpi.
La festa de Sant Policarpi, fou celebrada per los barceloníns
en la montanya de Montjuich, ab paralisació de totes les feynes
y trevalls en la ciutat, durant deu anys, ó siga desde lo de 1642
al de 1651 inclusiu, segons se pot comprovar ab los bans prego-
nats per dit obgecte (154). Ab la pau y regonexement del Rey
d'Espanya en 1652, era natural que acabas esta festa, ofensiva
ais castellans, tota vegada que significa, la conmemoració de la
sua gran desfeta.
Si be llavors termená la festa barcelonina, subsistí, fins al se-
gle XIX, un rudimentari raonument que, en sa modestia recordava
á la famosa batalla de Montjuich del 1641. Consistía en una Uar-
ga creu feta de bales de cañó, clavados A la paret de la muralla,
entre lo portal de Santa Madrona y lo de Sant Antoni» co es en
la cara que esguarda al Montjuich (155). Desaparegué al ende
rrocarse les muralles.
La capella de Sant Julia (á la que no 'ns atrevím á donar lo
dictat de parroquia) tingué sos benfactors, já de molt antich,
com ho mostra la dexa d' una quarta d* oli per Nadal, imposada
á cens, en T any 1148. damunt d' un soler del carrer de la Mar,
de Barcelona, avuy conegut per carrer de la Argentería (156).
Al comen<?ar lo segle xisr, era, Sant Julia, lloch d' esbarjo
deis barceloníns, en la diada del Sant, lo 9 de Janer. Acostumava
(164) Vegis la colecció deis bans en V arxiu raunic. de Barcelona.
(165) Guia-cicerone de Barcelona per Antoni de Bofarull (Barce-
lona 1847) plana 187.
(156) A. 1148— «Et concedo ei in vita sua quoddam solarium
quod babeo iu calle sánete Marie maris in alodio Sancti iuliani montis
iudayci» «tali modo ut annuatim donet per censu eidem ecolesie sancti
ialiani in Natale domini quarta I olei » {Ant Eccl, Cathed. vol IV,
foli 3, doc 8).
Digitized by
Google
-(879)-
celebrarshi un tradicional y concorregut aplecb, ab expansions
religioses y profanes, á lo que 's presta va la amenitat del Uoch y
la hermosa font que hi brollava. Llavors, que hi havien dificul-
tats en les comunicacións, com se trovavcn mes assequibles,
eren, les fonts, capelles y recolsades de Montjuich, molt visita-
des y explotades. En lo segle Xf, la font d' Ocua ab vistes á Bar-
celona (157), hagué gran renom y d' ella y del torrent d' Ocua,
se *n parla sovint. Mes avant, al finar lo segle xvi y comentar lo
xvri, lo Rector de Vallfogona assenyalava com á famosa, la font
deis Tarongers (1B8).
En lo segle xix, Fiter é Inglés, en son article (que publica en
r any 1882) Lis fuentes de Monljnich (169) retrau les de dita épo-
ca, que havien nomenada. conegudcs per Font Trovada, de la
Salalía^ y del G ü. Lo gran impuls de les cdiflcacións de Barce.
lona, de les crece ións de barriades en los rcpeus del Montjuich,
de tota mena de comunicacións ab los vehines montanyes de
Sarria, etc , feren decaure, avants de finir lo segle, V antich re-
nom é importancia de dites fonts campestres y solitaries que si
bé seguexen esplotantse al present. es d' una manera migrada y
sense que tingan predilecció de ningü.
En lo segle xiv, al preocuparse los Concellers, de proveir d'
aygues de mina á Barcelona, avants de que 's practicas la con-
dúcelo de les de Collcerola (1351-1366), tractaren dé portarhi
les d' una font de Montjuich, en T any 1303 (160).
Tornant á la capella de Sant Julia, V aplech que allí 's cele-
brava lo dia del Sant, que com sabém, se comptá, en los derrers
temps de la Edat Mitjana, entre los esplays deis barcelonins, no
sempre finia ab pau y tranquilitat. Ho demostra lo pregó del 8 de
Janer de 1321, vigilia de la diada, prohibint comparexer, ab
(157) A. 1016.— «Ad radicem montis judaici ad ipsam fontem de
ocua situm in ipso latero quod respicit ad moeníam iamdictc arbís.»
(Ant. Eccl. Cat. vol. I, fol. 175, doc 461).
(158) La armonía del Pamas, poesícs de Vlcents García rector de
Vallfogona (Barcelona 1703) plana 125.
(169) La Ilustración de Barcelona, any II, nom. 73,26 de Mar?
de 1882. Es de dit article lo seguent apartat: «Pocos sitios hemos visto
en efecto tan pintorescos, como el rústico puente que se sostiene en-
tre los árboles de la Font Trobada, casa de recreo que habilitó el te-
niente general D. Andrés Pérez de Herrasti, gobernador del Principa-
do en 1817, según consigna una lápida enclavada debajo del balcón.»
(160) DelUberacíóns del Consell 1301 1303, foli 94.
Digitized by
Google
-( 280 )-
armes al aplech de Montjuich. Se consigna est pregó en lo Ilibre
deis bans, ab les páranles seguents: (161)
«Ordenaren los Conseyllers e els prohomens de la Ciutat que
negun homde qualque condició sia no port negunes armes demá
per anar a Muntjuhic a sent Julia salvant coutell de mida. E qui
contra assó fara pagará per ban XX solidos. E perdrá les
armes. >
Junt al solitari lloch de Sant Julia, hi tingué son alberch lo
butxí de la Ciutat, en V any 1564, quan esta fou apestada peí
morbo (162). Lo document no diu, si tant poch respectable per-
soníitge, rosidí en certa masía, que, davant de la predita cape-
Ua, possehía en 1605, lo blanquer barceloni Bartomeu Valero
(163).
Capella de Sant Fruytós
Si r origen d' aquesta capella, A igual que lo de la de Sant
Julia, se pert en les primores centuries de la Edat Mitjana, se te
nova certa de sa existencia al comencar lo segle xí (164) com
també de que prosseguía en peu en lo xii (165) y segurament en
lo XIII, si be no tením cap nova d' aquest segle que la nomeni.
En r any 1323, hi hagué una solempnitat religiosa en Sant
Fruytós, que provará V estat prósper de la capella. Lo Bisbe d*
Urgell, Frá Ramón, en data de 22 de Setembre, hi conferí sa-
grados ordres, ab autorisació del bisbe Pong de Barcelona (166).
(161) Delliberacións del Concell 1321 á 1322, fol. 22 (arx. munici-
pal de Barcelona).
(162) Delliberacións del Concell 1564, foli 50 (ai'x. Mun. de Barce-
lona).
(163) Anuari de la Associació d'Excursions Catalana, v. I, p. 183.
(164) A. 1031, doc. 116 de Ramón Berenguer I (arx. Corona
d' Aragó).
(165) A. 1168, «in territorio Barchinone in monto Judaico apud
sanctum fructuosum» qual térra afrontava «a meridie in via qua itur
ad portum» (Doc 53 d' Anfós I arx. Oorona d' Aragó).
(166) A. 1323 «fratrem Raimundum dei gratia Episcopum Vrge-
llensem die sabbati quatuor temporum ¡ntitulato octano kalendas oc-
tobris anno domini Millesimo Trecentesimo vicésimo Tercio In Capella
sancti ffructuosi constructa in parrochia sancti Juliani de monte Ju-
ílayco sacros ordines celebrante de licencia et ad presentacionem Reue-
rendl in xpto patris domini Poncii bone memorie barchinonensis Epis-
Digitized by
Google
-( 281 ) -
La situació de la capella devía esser damunt d* una de les
carreteres que anaven de Barcelona al portde Montjuich, segons
apar del document del any 1168 (165).
Una escriptura de Y any 1664, de que parlarém després, fá
creure si esta capella, fou mes avant nomenada de Santa
Madrona (167).
Consta en 1593, de la acta de trasladó de les reliquies de
Santa Madrona, que, dintre la urna, ab los ossos de la Santa, hi
havía una caxeta contenint les deis Sants Fruytós, arquebisbe
de Tarragona y de sos diaca y sotsdiaca, Auguri y Eulogi (168).
La circunsta'ncia de treure, les reliquias d' aquestos sants, de la
sua propia capella, dona Uoch á suposar ab algún fonament, en
lo coraplert desampar d' aquesta, durant lo segle xvi, ó be ab
una mutació en lo ñora del titular.
Capella de Sant Perriol
En cert grabat molt intcresant de Barcelona, de la mitat del
segle XVII, segurament fet durant la guerra dita deis segadora
(1640-1652) á mitja montanya de Montjuich, entre Santa Madro-
na y lo mar, apar senyalada la petita capella de Sant Ferriol
(169).
Esta va damunt d' unes pedreros, cora se veu d' un text del
any 1402 (170). D* aqui que tarabé s' anoraenés aquell Uoch, la
penya de Sant Perriol (171).
copi Fferrario vrgelli scolari de Celma clericalem tonsuram rittem ac
canonice contulisse pront in regestris curie dicti domini barchinonensi
Kpiscopi vbi sunt scripta nomina tonsuratorum vidimus contineri»
(Documenta episcopals del arxiu de la Catedral de Barcelona).
(167) Vegis lo capítol VII.
(168) Manual de novells ardits, jornada de 16 de Setembre de 1593.
(169) Novvelle descríption de la famet^se vílle de Barcelmie cappi-
talle de la province de Catalogue publicat en les entregues de la obra
no acabada de S. Sanpere y Miquel Historia de Barcelona,
(170) 1402 (14 de Mar9): «ex illo tallio lapidara quod habeo et
possideo in territorio barchinone in podio Montis judaici subtus cape-
Uam sancti fferrioli » {Manual 1401 á 1404, fol. 33, doc. 137, arx. del
Hospital de Sta. Creu de Barcelona).
(171) 1402: «in podio montis judaici in penya d'e sent fferriol.»
{^Manual 1401 á 1404, fol. 37, doc. 154, arxiu ibidem).
Digitized by
Google
^( 282 )-
Lo tall de pedra de Sant Ferriol, podría esser lo que, en V
any 1201 i nostre rey Pere I douA á la Seu bareelonina, situat
«apud montem judaicum versus inare» (172). Si fou lo mateix 8'
hauría de suposar que la capella de Sant Ferriol Uavors no exis-
tiría, puix no sembla que pogués dexar de nomenarla y de ferhi
referencia lo document.
Sa desaparició pot vagament indicarse ocorreguda en lo se-
gle XVII, puix en V any 1684, enc?ira 's te conexement indubita-
ble de mantenirse en peu (173). A mes, la circunstancia de figu-
rar en lo predit grabat de Barcelona del segle xvu y no véurela
assenyalada en les diferents plantes dé nostra Clutat de data
posterior contribueix á reformarnos en dita créenla.
De lo poch que d' ella se sap, be se 'n depenjará la sua insig-
nificancia.
Líi existencia d' aquesta y de les altres capelles de Montjuích,
ha donat Uoch á que BofaruU pogués creure, que, avants del
segle XV fós la montanya mes poblada que en V any 1847
en que ell ho escrivía (174). Era, aquest, un críteri equivocat,
puix cora dihém en lo present travall, la capella de Santa Ma-
drona no existí simultaneament á les de Sant Julia y de Sant
Fruytós. A mes de que, la capella de Santa Eularia de Mérida,
que BofaruU situava en lo Montjuích, estigué en la partoposta,
ó siga en lo N. E. del plá de Barcelona, propera al Uoch conegut
per poní deis Angels.
Capella de Sant Bertrán
L' antich camí que anava á Fraga, Qo es, al Uoch hont hi
hagué lo port de derrera Montjuích, al exir de Barcelona y
empendre la vía de la asinglerada costa de dita montanya, pas-
(172) Anf. Eccl. Cath. vol. I. fol. 120, doc. 299.
(173) 1581 (14 d' Abril): «ia dicto teiTitorio barchinone apud mon
tem judaicum juxta ecclesiam sancti fferriolis» (d' un arxiu particular).
(174) «Antiguamente antes del siglo xv, acaso no habría más que
una pequeña torre al estremo de la montaña, pero esta era más pobla-
da que ahora, pues había en ella la parroquia de San Julián, la iglesia
de San Fructuoso, la de Santa Eulalia de Mérida y Jiay quien añade la
de San Ferreol y el convento de Santa Madrona, servido por frailes
menores, después por servitas y luego por capuchinos, ninguna de las
cuales existe en el día» (Guia-cicerojie de Barcelona^ pl. 195).
Digitized by
Google
-(283)-
sava junt á una capella, já existent al comentar lo segle xiv,
sots la advocado de Sant Bertrán.
Aquest camí de Sant Bertrán, tenía d* arreglarse molt sovint,
puix les roques que s' estimbaven de la cinglera avuy conegu-
da per Morrot, V inutilisaven en temps de pluxa. D' altre part, los
molers, per obtenir fácilraent pedrés á obs de la sua industria,
solíen estimbarles al camí sens curar de si lo malmetíen ó no.
En 1* any 1338, los Concellers de Barcelona arreglaren y
feren nou lo camí de íYaga. Al obgecte de posar remey al dany
que hi dona ven los molers, y puix no podíen evitar lo continuat
dany que hi ocasionava V ensulciament de roques fet per les
pluxes, pregonaren la seguent crida (176).
«Ordonaren los Concellers els prohoraens de la Ciutat que
negun moUer no son missatge ne neguna altra persona de qual-
que condicio sia no gos lansar ne endorrocar de nits ne de dies
sobra lo camí nou dé munt juych qui es aprcs la mar aytant
cora es de la capella de scnt Bertrán flns al loch appellat fraga
peres ne altres coses per les quals donassen 6 poguessen donar
dampnatgo en lo dit camí nc a persones qui per aquest passen.
E qui contra ago fara que satisfaga prímerament lo dan que
fara e oltra acó que pach per ban cade negada C solidos de dies
e ce de nits e si pagar no poden los dits bans que perden lo puny
dret.»
Les reparacions del camí hi sovintejaren en aquell llóch,
podent mentar com á posteriors, la del any 1393, que ja publi-
cárem en Vela y remo (176) la del 1515, feta á instancia
del Arquebisbe de ^aragoga (177), la del 1583, que arrivá flns á
la capella de Sant Bertrán, segons dihém mes avall, etc.
Ignorám de quina data la capella de Sant Bertrán era per-
tenencia de la ciutat de Barcelona. En V any 1460 ab tota segu-
retat li pertanyía, teninthi á un ermita per custodiarla (178) y
(175) Bans 133S flneix 1339 foli 18 (Arx. mun. de Barcelona).
(176) Vegis la nota (45).
(177) Lo concell de Cent del 17 de Janer de 1515 acordá la «repa
ració del camí de muntjuhích qui passa demunt la capella de sanet ber-
tran per lo qual se va a fraga» «lo qual adop la dita ciutat feu fer a
coinplncencia del S*»' archabisbe de Saragossa » (Delliberacions del
Concell 1515 fol, 6 y 25, arx Muq. do Barcelona).
(178) Delliberaciovs del Concell 1459 á 1461, foli 116, arx. Mun. de
Barcelona,
Digitized by
Google
-( 284 )-
en 17 de Setembre, del propi 1460, esmersá xoxanta Iliures en
reparacions.
En r any 1525, durant la festivitat de Pasqua, fou assesiuat
r ermita de Sant Bertrán, qui era un preveré (179).
Já siga per vetustat, já per altre causa, la capella de Sant
Bertrán, en 1541, quasi esta va enderrocada, acudint, algunes
persones devotes, á la Ciutat, perqué contribuís á la sua reedifi-
cació. D* aqui que la subvencionas, ab dotze Iliures en 1641
y ab altres quantitats consemblan ts en los anys 1547, 1648
y 1550 (180).
Junt á Sant Rertrán hi tenía la ciutat de Barcelona, una casa
ó botíga, á vegades utilisada per incomunicarhi persones infes-
tades ó sospi toses en les epidcmies, segons ho mostra V acort
del concell ordínari, en sentada de 13 d' Agost de 1583 que diu:
«E quant al que es stat preposat conuindríe molt reparar y
adobar la casa capella y botiga de S* bartran la qual la pre-
sent Ciutat te al peu de la raontanya de Monioich per raho del
morbo y recollir en aquelles axí les persones com les robes ve
nen de Uoch sospitos de pesta les quals están molt arrohiiiades y
enderrocades.
«Lo dit concell feu delliberatio y conclusio que sia leixat pera
maiór delliberatio dites coses preposades.»
En r any 1583, donchs, la casa y capella estaríen en deplo-
rable estat de conservado. Lo mateix succehiría en 1696, quant
lo Concell, en data de 29 d' Abril, determina «que la iglesia y
casa de s*^ bertran qui es stada part della enderrocada ab lo
(179) A. 1525— Lletra deis Concellers de Barcelona al emperador
Caries V, hont, entre altres coses, hi consignaven: «Que lo die de la
festa de pasqua prop passada se han perpetrados dues morts a les por-
tes de aquesta Ciutat 90 es de vn Ermita preuere qui staue en vna Ca-
pella de sanct Bertrán al peu de la muntanya de Montjuic sens los
dos altres Ermitans qui poch dies ha foren morts en vna altre capella
nomenada de belluis prop de aquesta Ciutat y de vn altre home a la
vila de sanct Boy de Lobregat a bastonades y lo dimars seguent de
vn altre loch de sarria en la nit del die mateix vingueren alguns y as-
sejaren de entrar per forga en vna altre capella de sancta Madrona
que es en la dita Montaya do Montjuhic y se te per cert haurien morts
los dos Ermitans qui stan en aquella sino fosscn stats com foren promp-
tament soccorrcguts y quiscun die cometen molts altres detestables
maleftcis.» (Letres clxyses I{)2r), arx mun. de Barcelona).
(180; Vegis los volums de Dellíberacions del Concell barcéloni.
Digitized by
Google
-(285)-
enderroch de la pedrera sie tornada adobar obrar y reparar.»
Lo segle xvii, trova novaraent arreglada y restaurada aques-
ta capella, tenint eompte en que estigués en degudes condicions,
los nostres Coneellers. Axis en V any 1693 se compraren orna-
ments nous y havent de nombrar altre ermita per defunció del
precedent, se conferí lo carrech á un pagés vehí d' aquell Uoch,
n' Andreu Blay. Aytarabé li procuraren un habít nou d' ermita,
despenent en sa confecció dotse Uiures vuyt diners.
Durant lo segle xvii, segons diu lo Rector de Vallfogona, la
capella de Sant Bertrán havía fama per los matrimonis sense
íills. que hi acudien á invocar al Sant per obtenir succesió, com
en nostres temps encara *s sol anar ais santuaris de Nuria, de
Puiglagulla y altres.
En lo propi segle xvii, al portal de les muralles de la Ciutat,
que, per la dressana, sortía cap á Montjuich conservat fins nos-
tres dies ab lo noni de Santa Madrona, fou designat per portal
de Sant liertrán, á causa de la capella de que tractém. Com
exemple 's pot aduhir la crida pera aportar la térra al loch de
la bandera, pregonada á 16 de Juny de 1642, disposan tse «no sia
lícit ni pcrmes a persona alguna axf tira térras cotxeros ni altra
alguna traurer de la present ciutat térra ni purgarías algunos
ans be aquellas bajen de aportar en lo loch ahont estara posada
la Bandera que es desdel portal de sanct antoni al portal de Sant
Hertrán dit de la dressana sots pena de tres Uiures y trenta dias
de preso y per los portalers de la present ciutat qui la dexaran
traurer de aquella de yna tersa de sos salaris» (181).
Per esta crida 's veu com les torres baxes de Sant Bertrán,
anaven omplintse poch á poch ab les sobreros de les obres de
Barcelona. Y com á ensenya ó indicació del Uoch hont aqüestes
devien tirarse, s' hi posava una bandera ab les senyals de Bar-
celona.
Algunos trasses de Barcelona del segle xvn, nos donen cone-
xement del portal de Sant Bertrán. Ferdinando Alfonso errada-
ment lo motexa «Porte et Bastión SJ Bernarda.
Segons afirma Pí y Arimón{182), la capella de Sant Bertrán
sigue destruida al comengar lo segle xix, per V exercit de Napo-
león, al invahir Rspanya. En tot lo segle que ha flnit, ningil ha
tingut voluntat d' alearla novament.
(181) Bans 1642 fineíx 1646^ foli 1 (Arx municipal de Barcelona).
(182) Barcelona antigua y moderna, vol. I, pl. 55G.
Digitized by
Google
Com á fet remarcable, mereix senyalarsc la raort del virrey
de Catalunya Dalraau de Queralt comte de Santa Coloma, oco-
rreguda en lo vehinatge de la Capella, lo 7 de Juny de 1640, al
traetar de f ugir del poblé avalotat- Al ordenar, los Concellers, 4
10 de Juny de 1640, una, crida per la morí del Et."^ compted'^.
santa coló >ii, referíren que lo malhaurat Virrey ^sie stat trobat
mort al peu de la montanya de montjuich cerca la capella de
S* Bertrán en las rochas junt a la mar ab algunos feridas y pu-
nyaladas en son cors» (183).
La capella de Sant Bertrán vé indicada en algunes trasses
topográfiques de Barcelona del segle xvii, á igual que Santa Ma-
drona y la capella de la Mare de Deu de Port. Merexen notarse
la de Joan Gianola del 1697 (184) y la en llengua francesa, del
1698. Aquesta derrera assenyala la petita altura que servia de
fonament, á la capella de Sant Bertrán, entre lo caraí del estany
de Port y lo mar donántli lo nom d' Ilermitage (185).
En les ja mentados trasses de Barcelona, tant en la holan-
desa de A. Beeck com en la alemana de Stridbeck, calificaren
á est lloch del Montjuich, de Le Hercmilage de Berlrand y lo
Ihrmilage S. Berlrand (186).
La trassa del holandés Visscher, en 1706, ay també la desig-
na per Ilerinilage. Mes dita trassa topográfica equivoca total-
ment ab Sant Bertrán, la capella de Nostra Senyora de Port,
puix en lo lloch ocupat per aquesta, s' hi Uegeix Chapelle de
SJ Deílrand (187).
(183) Bans 1639 flneios 1042, foli 80.
(184) Vegislanota (126).
(185) Plan du siege de la Ville de Barcelone avec la carie de la
cote de la Mer depuís le Cap de Cervére jusqu* aux environs de IJo-
bi'egat Dehié au Roy, 1698,
(186) Per lo títol d' aqüestes plantes geográfiques, vegis mes
avant notes (132) y (137).
(187) Le plan de Barcelonne et de sea environs Tres exactement
leves sur les íJeux par un Ingenieur en 1706, Mis aujourá Amsterdam
par Nicolás Visscher avec Privilége.
Digitized by
Google
capítol VII
Santa Madrona en lo Montjuích
Qui com nosaltres estudia un fet sens portar cap proposit
preconcebut, no té altre remey que establir les conclusions de-
vallants de la veritat histórica exposant á aquesta tal com es.
Quan lo resultat d' ay tal investigació, contradiu alguna de tantes
suposades tradicións, que lo fervor reügiós se complau en tra-
metre y agrandar, mes que la historia no pot admetre, nos posa
en lo cas d' esser molt euros en V estudi y en la comprobació de les
conclusions. D' aquí que lo prcsent capitel siga tractat ab major
profusió de detalls del que hauriem fet, si, lo que apar de nostres
arxius, estigués d' acort ab lo que s' ha dit fins al día.
Certa narració inexacta del segle xvii á la que *s dona la
major publicitat (188), explica que en V any 992 un vaxell fran-
cés conduhía de Tesalónica á Marsella, les mortals reliquies de
Santa Madrona. Menada, la ñau, á la platxa de Montjuich per
un desfet de temps, allí resta inmóvil, á despit de la furia de les
ones. Enfront del lloch hont aytal miracle s* esdevingué, s* ere-
gí un temple á la Santa (189). D' esta fundació Uegim en un tre-
valí de E. Monegal, Pbre , certs detalls faltats de consistencia
histórica (190).
(188) Manual de novells ardits vulgo Dietari del Concell barceloni,
jornada de 16 de Setembre de 1593.
(189) Diago: Condes de Barcelonay plana 100.
(190) En la Novena en honor de la Virgen y mártir Santa Madro-
na con algunas notas criticas^ per E. Monegal, Pbre , (Barcelona 1899)
plana 63, se dia, á proposit de la arribada de la ñau francesa á Barce-
lona en r any 092: «Conocida en esta ciudad la llegada misteriosa de
Digitized by
Google
^ -{ 288 )-
r
La suposició, del 992. se desfá tota sola davant del calla-
ment de tots los escrits precehidors al segle xv. Precisament en
r any 992 era anguniós V estat de Barcelona y de la Marea His
pánica, per les continuades invasións d' Almangor, segons vcu-
rem en lo vinent capitel.
Que no fou cert lo fet de la ñau francesa venint de Tesalóni
ca, ho refereix lo propi Monegal en la obra mentada, al extrac-
tar la opinió deis Bolandistes referent á les tres santes Madrones
venerades en lo propí día 16 de Marg, una á Capua, altre á
Tesalónica y la tercera á Barcelona, si be d' aquesta darrera la
devoció no pot conceptuarse anterior al segle xv, com havéra
dit. Y en la existencia d* estes tres santes explica que hi
» hage confnsió entre la de Tesalónica y la de Barcelona, afegint
lo seguent apartat:
«Los PP. Jesuítas citados, el P. Fr. Francisco de Barcelona
y el «Flos Sanctorum» de Cataluña (tomo II, mes de Mar-
^ zo, col. 2,* y siguientes) impreso en esta Ciudad con real privile-
gio y bajo la aprobación y censura del tribunal de la Inquisi-
ción en 1549, afirman que la Santa Madrona, cuyos restos se
veneran en Barcelona, nació en esta misma Ciudad y no en Te-
salónica; que en lugar de ser criada ó sirvienta y aún esclava,
fué libre y señora; y que los esbirros del verdugo perseguidor de
los cristianos la prendieron, martirizaron y dieron muerte en la
cárcel y por lo tanto ni siquiera hacen mención de la dueña
judía que acabó á palos los dias de su vida, coma muchos
creen.
»Lo primero que salta á la vista menos lince es que, si acep-
tamos á ojos cerrados lu historia de nuestra Patrona idéntica á
la griega, por lo que se ve en la forma y modo que anda en al-
gunos libros, lo procedente en rigor de justicia sería que se su-
primiera del catálogo de las Santas a la que se venera en Tesa-
tan preciada Joya, acudieron al instante el Obispo, el clero y gran
concurso de fieles al lugar del extraordinario suceso, y después de
agradecer al Señor regalo de tanto valor y de haberlo paseado en mar-
cha triunfal por las principales calles de la población, lo depositaron
en una pequeña iglesia ó capilla, sita en la misma montaña de Mont-
juich, antes consagrada á Júpiter; de la cual capilla posteriormente
estuvieron encargados los PP. Servitas y luego en el decurso de los
tiempos los PP. Capuchinos.» No tenim cap comprobació de lo que
aquí s' afirma y ho crehém fill de la fantasía.
Digitized by
Google
-( 289 )-
Iónica, so pena de admitir el estupendo y aun no visto milagro
de que el cuerpo de una misma Santa se halle habitualmente en
dos lugares diferentes; debiendo hacer constar á mayor abunda-
miento, con los autores mentados (pág. 394, col 1.*) que ^ la de
Tesalónica se la venera tan sólo como á mártir, al paso que.
á la de Barcelona se le tributan los cultos de virgen y mártir.»
Després de fer constar que la ossa de Santa Madrona exis-
tent aquí demostra esser d' edat de tretze á catorze anys, con-
clou: «que siendo de todo punto imposible sobrellevar las pesadas
fatigas de una esclava obligada á duras faenas en edad tan tier-
na, nuestra patrona de ningún modo puede confundirse con la de
Tesalónica y por ende que es natural de Barcelona y de condi-
ción libre y de posición poco menos que desahogada, al menos
mientras estuvo en compañía de su rico y poderoso tío paterno,
que fué casi desde su nacimiento hasta su muerte.»
En esta evident dualitat de Santes Madrones, les dugues de
Tesalónica y de Barcelona, resulta tan poch clara y probada la
existencia de la derrera, com apar confusió igual entre Santa
Bularía de Mérida y la Santa Eularia de Barcelona, mal suposa-
da de Siirriá, en les derrerícs del segle xv, segons diguérem en
aitre ocasió semblant á la present (191) Llástima que les bio-
grafíes deis sants sigan relativament modernos, puix á existir-
ne d' escrites en la Edat Mitjana, aytals confusions no haurien
Uoch, ó al menys s' cstabliría ab major seguretat, la época de
que devallen, á nostre vijarés los segles xv y xvi, d' hont arran-
quen tantes falses tradicións religiosos y profanes.
A la prova documental hi afegirém, que la relació del any
1B93, de la mutació de caxa de les reliquies de Santa Madrona, diu
que aqüestes, al tínir lo segle xv, se trovaveu sots custodia del
monestir de Sant Pau del Camp, sens nomenar hi hagués al
Montjuích, cap capella propia de la Santa.
Que ni en V any 1489 cal suposar existía la capella, ni menys
Santa Madrona era objecte de devoció preferent deis barcelo-
nins, resulta d' un argument de gran pés. Llavors Barcelona feu
grans plegaries publiques, á f í d' obtenir per lo Rey, victoria en
la guerra de Granada. Duran t los dies 26 de Juny al 30 d Octu-
bre, se celebraren diferents procesons visitant á Santa María
del Mar, al monestir de Jonqueres, al de Santa Ana, á Santa Ma-
ría del Pi, ais Sants Just y Pastor, á Sant Miquel, á Santa Eularia
(191) Notas históricas de Sarria ^ plana 56.
Digitized by
Google
-(290)-
del Camp y á Santa María de Jesús (192). No es verosímil, que,
á existir la capella de Santa Madrona ó la devocíó á dita Santa,
haguessen dexat d* anarhi, los barceloníns, en processó, tenínt
en compte que exíren fora de la Cíutat, á visitar capelles
rurals.
Lo sílencí del escrits anteriors al segle xvi, ha d* esser con-
siderat en tot son valiment per los historiadors. Nosaltres ha-
vém regirat los volúms de bans de Barcelona hont se troben
consignats los de processons de plegarles publiques. Aqüestes no
sempre *s quedaren dintre la Cíutat axis, la del 1483 (10 de Ju-
liol) ana de la Seu, «a la sglesia de madona sancta Eulalia del
Camp de Barchinona ahont es instituhida la capella del bene -
uenturat mossen sanct Roch»; la del 1495 (23 de Febrer) «per
obtenir gracia de nostre Senyor Deu en donar pluge congruent
sobre la térra perqué los fruyts de aquella puixen venir al fi de-
sijat* porta «lo cors de beneuenturat sanct Seuer la qual pro-
cessó partint de la dita Seu ira al Monastir de sancta María de
Jhesusf etc. Kn les derreríes del segle xv y comen^ament
del xvi, era usual treure lo cors de Sant Sever en tais procesons;
alguna vegada lo vel de la Verge María y en lo 6 d' Abril de
1626, se porta un lignum criicis en lo mar, essent muUat dintre
les ones, per obtenir pluxa.
Donchs be, la primera processó de pregarles que 's dirigí i\
Santa Madrona, fou en Abril de 1513, per arbitrar la pluxa;
la segona en Juliol de 1516, per causa de pestilencia; en V any
1520 n'hi anaren per pluxa y per pestilencia y axis seguírcn en
1521, 1626, 1629, 1531, 1533, 1534, 1536, 1537, 1538, 1639, 1540,
1542, etc , etc. En dites processons era costum portar lo cors de
la Santa á la Seu, hont quedava depositat flns que plovia.
La devocíó deis barcelonins, en la primera mitat del se
gle XVI, s' encarrila depressa vers esta Santa y en V any 1542, en
la processó de plegarles per pluxa, que coincidí ab sa festivítat,
ordenaren, los Concellers, cesassen tota manera de treballs en
la Cíutat (193). Podem dir que sigue la primera festa pública
(192) Colecció de bans de Barcelona, 148 í, fineíx 1499, tolis 10^
á 106.
(193) «Ara oiats queus notifiquen a tothom generalment los houo
rabies concellers de la Cíutat de Barchinona que com per lo R»®. Sen-
yor bísbe e capítol de la seu de la dita Ciutat de barchinona a peticio
deis dits honorables Consellers sie stada feta deliberado y determina-
Digitized by
Google
-i 291 )-
aquí celebrada en lo dia de Santa Madrona, á la que 'n seguiren
altres desde V any 1562 (194) al 1578, segons se veu per losbans
cío que la festa de la benauenturada madoaa sancta Madrona sie festi-
nada y venerada por los poblats y habitants de la dita Ciutat cessant
aquells de totes f ahenes temperáis e mes a instancia y peticio de ells
dits consellers hagen deliberat que dema que sera dimecres dio e festa
de la dita beneuenturada madona sancta madrona per lo clero de dita
Ciutat sen sia feta solempne processo semblant a la que se acostuma
fer lo die de la solerapnitat del sacratíssim y preciosissim cors de jhesu
xprist ahont será aportat ab molta venerado lo cors de la dita bena-
uenturada madona sancta madrona acompanyat ab lum de les confra-
ries y officis de la dita Ciutat per supplicar a nostre senyor Den qu3
per merits e intercesió de la sua sacratissiraa mare y de la dita bena-
uenturada madona sancta madrona li placia per la sua clemencia exau-
dir y fer nos gracia de donar pluja congruent sobre la fas de la térra
per tots tan desijada a qual processo partint de la dita sen anira y fara
la volta que se acostuma lo die de Corpus y tornara a la dita son en la
qual per lo dit clero sera fet solempne offici. Preguen per 90 y exor«
ten los dits honorables consellers a totes y sengles persones axi ho-
mens com dones e infants poblats e habitants en la dita Ciutat e a les
persones de officis y confraries que ab lur luminaria lo dit die de dema
demati sien acabantse lo sermo en la dita seu y acompanyen la dita
processo f ahent devotes oracions y pregarles a nostre senyor Deu que
per merits de la dita purissima verge Maria mare sua y de la dita glo-
riosa madona sancta Madrona li placia atorgamos la dita gracia de
donar pluja congruent y tots generalment festinen la dita festa cessant
de totes fahenes temperáis y aquel^ que teñen lurs cases y habitacions
en los per hont la dita processo deu passar fassen scombrar empaliar y
netejar quiscu deis lurs encontrades y hauran ne merit de nostre sen-
yor Deu.» (14 de Mars de 1542).
(194) La manera com ^e celebra la festa en 1552, se veu de la crida
que 's feu á 14 de Marg, 90 es en la vigilia:
«Ara hoiats queus notiffiquen a tothom generalment los honorables
Consellers de la ciutat de Barcelona que com per lo R™^. Seftor Bisbe
y Capítol de la Seu en la dita Ciutat de Barcelona a peticio deis Hono-
rables Consellers sia stada feta deliberado e determinatio que lo dia
de dama que sera la festa de la Benauenturada madona Sancta ma-
drona sia festinada y venerada por los poblats y habitants de la dita
ciutat cessant aquells de totes feynes temperáis no obrint les cases y
habitacions de la dita Ciutat cessants de tots officis temperáis preguen
per qo y exhorten los dits honorables Concellers a totes y sengles per-
sones y poblats en la present Ciutat que lo dit dia de dama cessen de
totes feynes temporals y ab lurs oracions preguen dita gloriosa sancta
Mbmobxab.* yjn 19
Digitized by
Google
-( 292 )•
titolats que lo die de Santa Madrona sie colla (196). Del any 1679,
en que al celebrar la diada, no s' ¡mposá la festa ais barcelo-
nins, se suprimiren deis bans per la processo de la fesla de Santa
Madrona, les paraules existents flns al any 1678, cessant aqueUs
de lotes faenes temporals no obrint les portes ni obradors y habita'
cions de la dita Ciutat cessants los dits de tots officis tempo-
rals (196).
De manera que lo celebrar festa lo día de Santa Madrona,
dura uns vint y sis anys. En lo segle xvi, ab molta facilítat se
pregona va dexar tot trevall temporal y dedicar lo día espiritual-
ment, com se veu per los bans existents en Tarxiu muni-
cipal de Barcelona. Axis donchs, fer festa en dita ópoca^ te una
importancia molt relativa.
Fou costúm poch interrompuda, sortir de la Seu la processo
madrona nos vulla esser intercessora ab nostre Senyor Deu y la sua
gloriosa mare nos vulla socorrer y ajudar en totes les necesitats que
aquesta Ciutat te y tindra com flns aci te molt be acostumat y donar
nos pluga congruent per la sua intercessio sobre la fas de la térra.»
Se repeteix en les matexes paraules en 1553 y 1554; no hi han cri-
des per dita festa en 1556; la del 1557 resulta cambiada, tan en lo que
pertany á extcnsió de la festa, quan á no especificar que 's celebra per
arbitrar pluja, dient lo ñnal: «Que tothom generalment festiuen dita
festa de dita gloriosa Sancta Madrona lo dit dia com be ñns assi y de-
uotament teñen acostumat cessants de fahenes temporals y tenints les
portes deis obradors y botlgues do dita Ciutat tancades almenys ñns a
mig dia recomanants dita Ciutat y poblats en aquella a dita Beoauen-
turada Sancta Madrona per a intercedir ab nostre Señor Deu per a la
conseruació de aquella y de tots á son Sanct seruey Amen.»
(195) En r any 1558, com hi havia peste á Barcelona desde mitj Ja-
ncr, les pregaries á Santa Madrona en lo día 15 de Mar§, revestiren gran
solempnitat y carácter escepcional, sortint á los vuyt la processo que
ana «a la capella o a la sglesia de Sancta Madrona en lo puig de
Joych» hont se feu oñci y pregaries, cessant tots trevalls durant
lo día. Del 1559. 1560, 1561, 1563, 1564,1565.1567,1568,1569,1570,
1571, 1572, 1576, 1577 y 1578, existexen crides promulgados per dita
festa totes iguals en Uur redacció.
(196). Existexen los pregons fets ab motiu de la processo de San-
ta Madrona, de les dates seguents: 1579, 1580, 1581, 1582, 1683, 1684,
1586, 1588, 1589, 1591, 1592, 1593, 1594, 1595, 1596, 1597, 1598, 1699 y
J600, arrivant ais del segle xvil sense introduirhi cap ipnovació en la
festa, ñns al any 1641.
Digitized by
Google
-( 293 )-
ab asistencia deis Concellers, á les set ó á les vuyt del matí,
anant vers la capella de Santa Madrona; allí s' hi deya un
ofici, ab aplech en la montanya, retornant al mitj día la processó
á la Seu.
No parlarém de les interrupcions d' esta festivitat, degudes A
les vicisituts per que passá la capella, ¿i causa deis aconteximents
politichs de Barcelona, y sois esposara en que consistí la festa
de preceple que llegim en un autor, disposá la Ciutat en 13 de
Mar? de 1563, y de la que cap acort trovera en les actes de les
deliberacions del Concell de dit any.
Moltes altres procesons se celebraren durant los segles xvi
y XVII, á Santa Madrona, fora del día de la sua festivitat, per
invocarla en necessitats de pluxa, guerra y peste. Llavors so-
líen transportar á la Seu les reliquies de la Santa, hont les de-
xaven depositades una teraporada mes ó menys Uarga, retor-
nantlés procesonalment á la sua capella. En algunes de les tais
ocasións, se feya cesar ais barcelonins en sos trevalls, quan
raenys durant mitj día. Cora á exemple aduhiréra la del any
1602, en que per coincidir, les plegarles de pluxa, ab la diada
de la Santa, se raaná cora á cosa escepcional: «E fins a raig día
cessaran totes feynes temporals exercint les spirituals tenint tan-
cades llurs botigues y officines* (197).
Havent tractat de la devoció de Barcelona envers Santa
Madrona, nos ocuparém de la sua capella y servey eclesiástich,
qual origen ja tenira dit que no apar ab anterioritat al seglé xvi.
Per r any 1525, guardaríen dos ermitants dita Capella, ais qui
intentaren assessinar, uns homes de Sarria (198). Del que con-
signa Bruniquer, ne depenja, que les reliquies y capella de la
Santa, al comengar lo segle xvi, serien del monestir de Sant
Pau del Camp situat al peu del Montjuich (199).
Fins que Barcelona se *n encarregá, la Capella sigue raolt
poca cosa. Axó ocorregué á 25 d' Abril de 1664, en sentada de
Concell dé Cent jurats, que aprová la proposta deis Concellers,
d' ac^eptar la prolccció de la capella de Santa Madrona adi;ocada
y molí propicia de la Ciutat, despenent lo necesari á fí d'obtenir
de Roma, «la unió de dita capella S. Fructuós Eulogi y Auguri,
(197) Colecció de bans 1595 fineix 1602^ foli 244.
(198) Vegis la nota (179).
(199) Rúbrica de Bruniquer^ vol, II, fol. 76 (arxiu municipal de
Barcelona).
Digitized by
Google
-(294)-
ab lo monastir de frares observants de la verge María de Je-
sús» (200). D' aquest acort hi ha motiu per sospitar, si la amiga
capella de S. Fruytós, qiial situació en la montanya de Montjuich
ignorám, pogués haverse transformat, en lo segle xvi, ab la de
Santa Madrona. Majorment, quan les reliquies de aquests sants,
se trovaren junt á les de Santa Madrona, en la visura del any
1593. Dexém apuntat lo dubte per que mes avant algii lo puga
resoldre ab major conexement.
Lo Bisbe de Barcelona, interessat en aquesta unió, hi inter-
vingué y se porta á efecto sense cap entrebanch. Un petit beni-
fet de vint y sis Uiures anyals, que' s' aplica á la confraría de
Santa Madrona Uavors fundada, se destina á donar en dot á una
doncella pobre per maridar, la qual devía presentarse ceremonio-
sament, en lo día de la festa anyal de la Santa, ab una bossa al
costat y colocarse en Uoch vistos y públich, mentres se celebra-
ven los divináis officis (201). Durant los segles xv y xvi fou
(200) «Diniars XXV del mes de abril MDLXIIII die de St, march,
Concell de Cent jurats.»
oE quant al pensament tingut per dits senyors Concellers en accep-
tar la protectió de la Capella de la gloriosa verge Sta. Madrona adno-
cada y molt propitla de la present ciutat de Barcelona fundada en la
montanya de montjoieh territori de Barcelona y del subsidi y charitat
se demana per obtenir de sa sanctedat la unió de dita capella S. Fmc-
tuós, Eulogi y Auguri ab lo monestir deis frares obseruants de la ver-
ge María de Jesús y per lo reparo y obres de dita casa a fi y effecte
en dita casa pugnen habitar frares de dit orde per maior veneratio y
honra de dita gloriosa Santa y dits gloriosos Cossos sancts.
«Lo dit Concell regratiant molt a dita Senyors Concellers lo dit
sanct pensament han tingut per maior veneratló de dita gloriosa Santa
madrona, Per so y altrament feu deliberatio y conclusio que dita pro-
tectió de dita casa de sancta madrona sle acceptada per dits Seuyors
Consellers y que per obtenir dita vnio de sa sanctedat e per les obres y
altres despeses per lo reparo de dita esglesia e casa se faran que per
dit effecte se despenga tot lo que sera mester de diners de la present
Ciutat cometent dit negoci e la eff ectuacio de aquell ab los deppendents
y emeY'gents ais magnifichs Senyors consellers presents y esdevenidors.
Encan^egantlos affectadament que en dit negoci tinguen molta s)llici-
tut e prompta diligentia.» {Delliberaciona del Concell 1564, foli 73,
arxiu municipal de Barcelona).
(201) Lo 30 de Novembre de 1664, se consignaren les 26 Uiures
anyals ca la confraría de sancta madrona instituhidora y fundadora
Digitized by
Google
.(295)-
costum molt general^ada fer captes y donar almoynes á fí de
maridar ab dot, doncelles pobres (202), vehent á Dona María de
Castella, muUer del rey Anfos IV de Napols^ distingirse en dotar
á dames de la Cort, y á doncelles de son servey.
Les deficiencies de la migrada capella de Santa Madrona,
hagueren de corretgirse del moment en que s' hi instalaren los
f raros de Jesús y á les obres fetes en 1564 per donarloshi acu-
lliment, s'hi afegiren, en 1666, les necessaries per aprovisionar-
los d' aygua bona, puix la de cisterna falta va molt sovint.
D* aqui que s' hi aconduís la de la font de Sant Julia, propera á
la iglesia d' aquest nom, liavors segurament del tot abando-
nada.
Esta aygua fou donada á la Ciutat per Bertomeu Valero en 31
de Maig de 1666. Los Concellers se gastaren cent Iliures en obres
en dita capella tota hora y qnant sera obtenguda de sa Sanctedat ab
la comanlcatio de las graties e indalgenties que te la confraria o com-
panya dita de la annuntiata fundada en la sglesia de la minerua en
Roma de la qual haian de esser administradora axi com son vuy de
dita Capella los Consellers de Barcelona a soles ó ensemps ab altros per
ells deputtadors los quals dita quantitat quiscun any conuertescan y
donen a una fadrína a maridar ab tal empero que la dita fadrína haia
de anar a la dita capella lo dia de la festa de dita sancta o altro día
acompanyada de dones honestes y honrades senyores y dones partint
de la Capella de sancta eularia en companya de les altres donzelles si
mes sen maridaran vestida de blanch ab una bosa penlant al co^tat o
a la ma y en dita Capella de sancta Madrona aquel dia en lloch vistos
publicament star, celebrantse lo diuinal offici y axi se haia de fer y
distríbuir quiscun any dita quantitat. E si dits Concellers e o adminis-
tradors no sen concorderan de la nominatlo de dita donzella aquella
haien de elegir a,la sort anpmenant ne quiscun dells vna ab tal sia
filia de Ciutada de Barcelona legittiraa y natural donzella y cas-
ta y que sos pares no tingan sufficient patrimoni per collocarla.»
(202) Diu la seguent disposició, pregonada per los Concellers lo
9 de Maig de 1508 al tractar de posar ordre al pobres y captai-
res: «no sie licit ni permes a persones algunes de qualseuol sta-
ment o condicio sien acaptar en la dita Ciutat per fadrínes a maridar
si donchs no son pare o mare o germa de la fadrína per qui acaptaran
e que abans de acaptar hagen hauer licencia deis honorables mossen
franci johan gerona mestre Narcís sola cirurgia y johan miro pellicer
ciutedants de Bar9alona sots ban de Cent sous a quiscu e per quiscuna
vegada que sera fet lo contrari.»
Digitized by
Google
•( 296 )-
per dita font, en 1608, Mes avant en 30 d' Octubre de 1644,
se refermá la propietat de la Ciutat á dita mina, ab renovació
deis pactes ó estipulacions de la donació d' en Valero.
¿Qui s' haurá apropiat en nostres dies, d' aquesta aygua per-
tanyent al municipi barceloní , qual existencia, per falta d' in-
ventaris del patrimoni de la'Ciutat, será prou desconeguda?
Cansats los frares de Jesús, de la possesió de Santa Madrona,
la dexaren, tornantsen á encarregar després diferents vegades.
En 1576, los Concellers, aprofitant la oportunitat de que
frares descalzos ó caputxins de la primera regla de Sant Fran-
cesch, volien establirse á Barcelona, escrigueren al General de
la Orde oferintli la casa y capella de Santa Madrona.
A la oferta oposaren, de moment, diferents rahons, fins que,
en Abril de 1678, demanaren á la Ciutat, alguna ajuda á f í d' es-
tablirse en altre lloch, essentloshi atorgada, á 18 del propi mes, la
de cinch centes Uiures (203).
La solicitut porfiada del Concellers en confiar ais caputxins la
capella de Santa Madrona, no dexá d' obtenir resultat favora-
ble, puix en aquell mateix any se Is veu encarregarse d' ella, si
be per breu temps. Com tot seguit enfebrussen sis deis set frares
que hi anaren primer, n' hi trametercn altres quatre, deis qui dos
enmalaltiren igualment y los altres dos tampoch esta ven bons.
Llavors lo Comissari deis caputxins se determina á dexar esta
Capella, escribintho axis ais Concellers de Barcelona, en afec-
tuosa carta del 20 d' Agost de 1678 (204).
Los Concellers tornen á adregarse ais frares de Jesús, perqué
novament cuidassen de la capella. Estos s' escusaren d'anarhi,
per necesitar autor isació del Provincial de la orde. Tost li escri-
gueren, los Concellers, lo 6 de Setembre de 1678 (205), obtenint
Uurg porfiades gestions, que novament hi entrassen. Empero la
dexaren poch després del any 1580, per questions internes deis
frares ab son vicari (206).
Encara que cansa seguir pas per pas, los afanys deis Conce •
llers per dexar ben custodiada la capella de Santa Madrona, no
(203) Apendix, doc. nom. XXXVL
(204) Apendix. doc. nom XXXVII.
(205) Apendix, doc. nom XXXVIIL
(206) Cartas Comunas Origináis 2580, 1584, Octubre de 1680,
(arx. municipal de Barcelona).
Digitized by
Google
podém pasarlos del tot per alt La solicitut del 1581, de que la
tinguessen los caputxins, fou del tot infructuosa (^07). Per 90 s'
adreQaren, lo 6 de Juny de 1582, ais frares servents de la In-
maculada Verge María, vulgarment dits serviles^ introduhint
raillores en la Capella, á fí de dexarla millor acondicionada del
que no estava.
PI y Arimón, ab referenbia al 1582, esplica que, al concorrer
los frares de Santa Madrona, á la processó de Corpus, tenien
son Uoch inmediatament avants del de les parroquies de Barce-
lona (208).
En Tany 1592, FelipRós, ai'genter de Barcelona, construhla
una caxa de bronze per posar les reliquies de la Santa, dau-
rantla en lo Janer del 1593. Igualment se feren nous incencer y
creu, despenent la Ciutat, quatrecentes Iliures catalanes, en
abdos obgectes.
Molt interessant es per la historia d' aquesta capella, la cir-
cunstanciada narració del cambi de caxa deis ossos de la Santa,
solerapnialment portada á efecto lo 15 de Setembre de 1593
en la Catedral, per lo bisbe Loris, ab asistencia de les autoritats.
Lo Uochtinent general Duch de Maqueda, pretengué obtenir part
del sudari y alguna reliquia. Mes lo capitel deis canonges, al
aplegarse á deliberar la resposta, denegá tal petició. Lo Virrey
entrega un tros de tafetá vermell que porta va y ab ell sigueren
embolcallades les reliquies mentres estigué oberta la caxa vella,
guardantlo dcsprés dita primera autoritat catalana, ab gran
veneració y estima.
Llavors se digué, que, entre les escriptures ó papers que
aparegueren en un saquet dintre la vella urna de fusta, s' hi re-
lata va que, r infant Enrich, essent Uochtinent del rey Ferrán
lo Católich, pretengué, del Vicari de Sant Pau, alguna reliquia
de Santa Madrona. Vegent que no n' hi volien donar, V infant
Enrich despcnyá lo llocu ahonl stave dita sania (no 's manifesta
quin Uoch era aquest) y de fel sen aporta molla parí de dila reli-
quia y asó fonch lo día deis reys sens dir quin any era. Mentres
la possehí, li esdevingueren infortunis y determina retornarla.
També 's parlava de que, altre tant havia succehit á certa per-
sona, per emportarsen una costella de la Santa, segons se refería
(207) Apendix, doc. nom. XXXIX.
(208) Barcelona antigua y moderna, vol. I, plana 679»
Digitized by
Google
-( 298 )-
en altre de les escrip tures. Ab estes, poch precises relacions, pre-
tengueren aconsolar iiidirectament al Duch de M¿iqueda, de la
contrarietat de no accedir á donarli cap reliquia de Santa Ma-
drona. No es probable que la relació d' un cas ocorregut solsa-
ment cent anys avants, sigues tant difusa.
La trasladó del 1693 ab sos menuts detalls, se continua en
lo volum de Exemplars del arxiu de» la Catedral de Barcelona,
com succehit en dimecres 15 de Setembre. Altre relació del tot
exacta á la deis Canonges, inseguint semblant orde, nomenantse
ais mateixs assistents y sois mudant unes peques páranles, que
no la alteren gens, existeix en lo dietari del Concell de la Ciutat
de Barcelona. Al resenyar la pretensió del Virrey y la suposada
sustracció del Infant Llochtinent, la una relació está calcada en
la altre, páranla per páranla (209). En k) que está en desacort
lo dietari del Concell, es en senyalar la data de la mutació de la
ossa, puix la posa en jornada de dijous 16 de Setembre. Certa-
inentno havem tractat de comprovar en altre lloch, quina de
dites dates será la veritable.
D^ esta igualtat tant absoluta d' abdues relacions devem de-
penjarne la confecció cuidadosa d' un patró únich y per consc-
quencia,^ V intent de divulgar lo contingut de certs pergamins,
que, donat cas de queexistissen, no cal suposar los autentichs.
La falsetat de documents es un vici molt antich en nostre térra,
segons ne tenim nombroses y comprovades mostres, com ho pen-
sam referir mes per menut en altre oportunitat.
Comensá lo segle xvii, ab lo major zel deis Concellers per tot
quan á exa capella pertocava. Del qual n* es bona prova, Tacort
del Concell de Cent, del 10 de Novembre de 1602, esmersant
quisqu' un any fins á mil Iliures en obres á obs del monestir. De
que 's porta á efecte, ho mostren clarament difercnts concells,
com V. g. los del 13 de Desembre de 1604, 10 de Febrer de 1606
y altres.
En 1627 (25 d' Abril) feu fer la Ciutat tres reíanles depintu-
ra sobre tela per las tres capellas^ axis com acabar la sistema
nova y lo dormidor.
En 1606, per subvenir á les despeses d' un capitel provincial
celebrador á Santa Madrona, dona lo Concell de Cent, tres-
centes Iliures «ab que dits concellers procuren que en dit capitel
(209) Manual de noDeÜs ardits vulgo Dietari del Concell barceloni.
Digitized by
Google
-( 299 )-
nos fassan cosas en derogatio ni preiudici de la ciutat per ser
dita casa com es propia de la ciutat y teñir aquella los frares en
pura comanda per la ciutat.»
Apochd'haver comensat Tany 1618, esdevingué un tras-
cendental conflicto. Lo Bisbe de Barcelona manifestá ais Conce-
llers que, en conciencia devien treure de Santa Madrona ais
frares ser vites, responentli mirarien lo que 's podía fer. En lo
Febrer d' aquell any, los representants de la Ciutat demanaren
al Bisbe, ordenas pregarles per conservado de la salut pública.
Aquest obgectá, «que prou peste tenia la Ciutat en Barcelona
pus sufría que dits frares stiguessen en la iglesia de Sta Madro-
na y que sempre quey estañen Nostre Senyor estaría irat con-
tra aquesta Ciutat dient y especificant les causes per les quals
los dits magnifichs concellers estaven obligats á traurels de dita
casa y oratori, que per esser de religiosos y sacerdots no 's re-
ferexen.»
Com no anasen tan depressa en pendre una determinació,
segóos lo Bisbe desitjava, los amenassá ab emportarsen les reli-
quies; replicantli los Concellers, que de cap manera tal cosa con-
sentirien.
Les repetides instancies del Prelat, ab qui marxava d' acort
lo Virrey de Catalunya, hagueren per consequencia, se tragues
ais servites de Santa Madrona, per virtut d' acort del Consell de
Cent de 9 de Juliol de 1618. En la sentada que bagué lloch ab
dit motiu, un delegat del Bisbe hi exposá les rahons que tenien
per arbitrar de la Ciutat la expulsió del servites. Al retirarse,
lo Delegat, del saló de deliberacions, lo Consell de Cent no duptá
en revocar la comanda de la casa de Sta. Madrona que los frares
serviles teñen per la Ciutaty donant plens poders ais Concellers
per portarla á terme.
No ho practicaren sense les degudes precaucions y en la
tarde d' aquell mateix día, acompanyats del agutzil Montrodon
y del representant del Bisbe, anp.ren, los cinch concellers, en-
semps ab vuyt persones del Concell de Cent, dugues de cada
estament, á notificar la revocado de la comanda de Santa
Madrona, al Prior y frares ais qui la confiaren en 1682. Lo re-
presentant del Prelat comunica ais frares, sois pena de excomu^
nicació major lata senlentia, que no celebrassen missa sino en
ses cases y que no confesassen ni predicassen ni acaptassen.
Ais clams deis frares servites, la Ciutat acordá se 'Is soco-
rregués ab vint rals á quiscun d^ ells. Seguidament passaren á la
Digitized by
Google
Iglesia ab alguns preveres del colegí de Sant Sever, que 'Is hi
havien portat per regonexer les reliquies, com axí 's feu ab gran
cerimonia. Acabat lo regonexement y pres inventan deis obgec-
tes de la sacristia, los servites abandonaren aquella matexa
tarde Santa Madrona, posant en possessió de la casa, á Micer
Cavaller ?.'• administrador de Sant Sever, restanthi allí dos
preveres y alguna altra gent per guardarla y custodiarla, fins
que altre cosa 's disposás (210).
Lo 10 de Juliol de 1618 los de la vuytena que cuydaven de
Santa Madrona, ab los Concellers, acordaren «attes que nos con-
sideraua perill en lo que es la guarda de aquella casa sois esti->
guessen en guarda dos preueres y dos homens layes y que per
go fos dat orde a que Id veguer y el aguazil monrodon y demes
que son alia sen vagen ordenant a Joan soler farran notarí
scriua ratíonal en asso present que vuy depres diñar vage alia
ys encarrech lo inuentari al veguer comanat prenent les claus
y don y pach al dits veguer y aguazil per sas dos dietas de ayr y
vuy a cada hu dells a raho trenta sis reals lo die y a cadavn deis
demes qui allí son en sa companyla a raho quatre reals lo die y
que dexant alli vns vestiments y calzer y patena y lo demes ne-
cessari per a celebrar míssa pos en bon recapte y seguretat les
demes coses.»
Los frares servites reclamaren algún propi d' ells dexat en la
dita casa, y en 12 de Juliol de 1618, lo delegat deis Concellers,
los hi retorna.
Lo 13 de Juliol escrigueren los Concellers al General de la
orde de Sant Francesch, demanantli sis ó vuyt frares recoléis
per Santa Madrona, encarregantse de gestionarho, lo Pare
Yvanyes de la propia orde. Estant en camí, aquest frare, passa-
vaper Tortosa, quan lo requerí son superior gerárquich, á no
exir de la provincia sots pena d' excomunicació. S' atribuhí aytal
ordonament ais servites expulsats de Santa Madrona. En efecte,
estos reclamaven esser obgecte d' injusticia en les inculpacions
y teñir dret á prosseguir en Santa Madrona (211). D* altre part
(210) Apendix, docnment nom. XL.
(211) Axó se depenja de la lletra escrita per lo Bisbe de Barcelona
ais Concellers datada á 80 de Juliol de 1618. axi com de la de Fr. Bal-
dassani, general deis servites ais propis Concellers datada á Bologna
lo 4 d' Agost de 1618.
Digitized by
Google
«( 801 )^
los recoléis pretenlen s' arregles algún inconvenient legal, avants
d* aceptar V oferiinent que de tan bona voluntat los hi feyen los
Concellers (212).
Altres gestions practícades en la Capital d' Espanya, per
en Francisco Baster, escrivá de manament en la cancillería
d* Aragó, representant de Barcelona, tampoch donaren resultaf •
Provaren donchs d' adregarse á Boma, solicitant del Cardenal
Veraldo protector de la religió de Sant Francesch, del Cardenal
Borja embaxador del Rey d' Espanya á Roma y del agent de
Barcelona en la Cort Pontificia, la vinguda deis recolets en la
Capella del Montjuích (14 d' Agost de 1618).
A Roma, los frares servites hi portaren la reclamació deis
seus pretesos drets á Santa Madrona, en lo mes de Setembre ú
Octubre d' aquell mateix any, ocupantse de solucionarla favora-
blement á ells, lo Mestre general deis franciscans Frá Benigno
de Genova, al anar á la Capital del catolicismo.
Conexent les dificultats en que estaven los Concellers, los
frares agustins descalgats de ^aragoQUy probaren d' instalarse á
Santa Madrona. Los Jurats de ^^^r^^-goca» lo 7 de Novembre de
1618, escrigueren ais Concellers de Barcelona tal desitj, men-
(212) La lletra que desde Madrid escrigué ais Concellers, lo 4
d' Agost de 1618, Francesch Baster comen9a :
«He rebada la carta de V* M» de 28 del passat y las que ab ella
Tenían per ais Y« Regents Fontanet y Sentís he donat encontinent. Y al
General deis Fran.^'o* la sna lo qnal me ha dít qne no tenia encara res-
posta de la qne auía serit pera saber las cansas que mogaeren al
Prou»^ a no concedir Ilicencia ais Pares Recoletos pera habitar en
S.* Madrona. Si be tenia auis que era dos. La vna que pretenen los
Semitas que no seis ha pogut llenar la casa sens ser oits. A esta he
satisfet ab dir que no auia de auer proua per escrits de la ocasio que
han donada pera que seis llenas que fora lo escandol major que basta-
ría que V» M» aguessen justificat lo negoci ab lo que lo S' Bisbe de
Barcelona los auia aduertit y que no se auia de creure que procehint
V* M* en tot ab la justiftcacio que es notori volguessen infamar vna
Religio. Laltra es que per vna concordia confirmada per sa S* no poden
teñir los Recolets sino cert número de casas y que estant ya complit
seria aumentarlo de vna mes si seis concedis pendre la de S^ Madrona
que ab tot nos resolía en fins a teñir la resposta que aguarda.»
La concordia de que aquí 's parla, din la carta feta á Madrid lo 4
d' Agost de 1618 per lo Mestre General de Sant Francesch Fr. Benigno
de GeuDva, que fon per bula de Gregori XIII.
Digitized by
Google
-( 8C2 Ir-
ires pasaven á gestionarho en la Capital Catalana, Fray Pedro
de Santiago, molt gran predicador, acompanyat d' un altre fra-
re de la orde, comptant ab la ajuda é influencia del Virrey de
Catalunya, del Arquebisbe de Tarragona y del Bisbe de
Tortosa.
Les coses semblaven ben endregades per los agustins, quan
sobreviügué una dificultat d' ordre intern, al anar á convenirse
la entrega del monestir. Los pares agustins observants de Barce-
lona interposaren «una litte que an intentada contra los pares
descalsos deuant del Senyor Bisbe acerca desta fundatio per lo
qual dit Senyor bisbe ha suspesa la licentia de fundar que tenia
oferta.» Axis ho escrigueren en data de 27 de Novembre de 1618,
los Concellers á Salvador Fontanet del consell del Rey nostre sen -
yor y son regent en lo Supremo de Aragóy qui també s' interessa-
va per la instalado del agustins. En la carta escrita en igual
jornada, al Nunci de Sa Santetat á Madrit, digueren, que lo Bis-
be ha amenassat ais agustins descalsos en llevarlos la Uicencia
de predicar y ministrar sacraments y que procehiría mes con-
tra d' ells si fundaven iglesia, solicitantli provehis «que lo sen-
yor bisbe done dita Uicentia ó que no sentrémeta en lo que toca
á fundar dits pares agustins descalsos iglesia ni pose storp á vna
obra tant santa. i Aquest negoci seguí tractantse á Madrid y en-
cara esta va per resoldre lo 19 de Janer de 1619.
Lo 28 de Novembre de 1618, convingueren ab los frares de
la Santísima Trinitat, que dos d' ells custodiaríen Santa Madro-
na, donantlos tres rals diaris á quiscun, ultra les mises. Aques-
ta custodia tingué carácter interí.
Les gestions per confiar ais frares franciscans la casa de
Santa Madrona no arrivaren á bon estament en V any 1619.
D* aquí que los Concellers s* adregassen ais frares caputxins, ha-
vent de resposta, que, sense Uicencia del Pare Procurador ó del
Provincial res decidirien. No perderen temps los Concellers,
y lo 26 de Febrer de 1619, fou escrit á abdos Pares cartes con-
semblants (213) reclamant la aceptado del convent. Respon-
gué desde Roma, lo 6 d' Abril de 1619, lo Procurador General
(213). D' estes dugues cartes publicám la escrita al Procurador
de la Orde (apendix document nom. XLII) tota vegada que entra en
certs detalls sobre Santa Madrona y la montanya de Montjuích que no 's
donen en la altre.
Digitized by
Google
-( 803 )—
deis Caputxins, que ho remitía á conoxement del Pare Provincial,
á qui dexava en Ilibertat de decidir lo que conceptúas mes con-
venient.
Aceptaren los Caputxins, fentse necessaries algunes obres en
lo convent, per requerirho les prescripcións de la orde. Y, en
jornada de 14 de Juny de 1619, lo Consell de Cent destina 300
Uiures á estes despeses (214).
Durant la guerra civil del 1640, habilitat, lo cím de Mont-
juích, per fortalesa, los frares de Santa Madrona reberen en-
carrech de pujar á dir la misa al Castell, totes les festes de pre-
cepte.
Aquest servey se suspengué en Juny de 1661, á causa de la
gran peste, puix seguint les prescripcións sanitaries, s* incomu-
nicaren totalment dits frares (215).
Les reliquies de Santa Madrona se tragueren de la Cape-
11a y portaren á la Catedral de Barcelona, durant la guerra del
1640 al 1662, sense que per 50 s' interrumpissen les habituáis
funcions en honor de la Santa, les quals, en lloch d* efectuarse
en lo Montjuich, se celebraren en la Seu.
En 1641, la sua festa, á igual que les demés de la Ciutat, re-
vestí solempnitat especial (216), arbitrantse, en los successius
(214) Apendix document nom. XLII.
(216) Apendix document nom. XLIV.
(216) En 1641, se llegía en lo ban llavors pregonat «inseguint la
deliberatió feta per lo saui concell de cent a quatre del corrcnt mes de
mars ab la qual delibera que a qninse del dit y corrent mes de mars
que sera lo die de la festa de la gloriosa verge y mártir Sta. madrona
aduocada nostre se fasse una solemna professo com se fa lo die del Cor-
pus si y conforme se f eu lo die de la festa de la gloriosa y mártir San-
ta Eularia prop passada aportant en ella lo cors y santes reliquies de
dita gloriosa Sta. madrona que vny están depositades en la sglesía ma-
jor desta ciutat seguint dita professo lo mateix cami segueix la del
Corpus pera que per medi e intersatio de dita gloriosa Sta. madrona
alcansem victoria contra nostres enemichs y gosem la pau y quietut
desitjada y dita gloriosa Santa intercedesca ab Deu nostre Senyor 11
placía aportar los fruyts que vuy están sobre la térra a son degut fí.»
Finía lo ban, invitant á les confraries per les tres de la tarde á la Seu,
manant fer festa, escombrar y regar les carreros, posar draps en les
finestres y la vigilia, fer alimaries al enfosquír, despres del toch de la
Ave María.
Altre modíflcacíó sufrí, al seguent'any de 1642, la celebrado de la
Digitized by
Google
-( 804 ) -
anys, la intercessió de U Santa, per obtenir exit favorable en la
guerra deis castellans.
Lo siti de Barcelona, del 1652, feu desaparexer la capella de
Santa Madrona, restan t ses reliquíes depositades á la Catedral.
Al cap de nou anys, en 1661, te determina reedificar esta
capella, com axis se feu, de la manera mes solempnial. Lo di-
jous, 12 de Maig de 1661, anaren al lloch hont estigué aleada
avants de la guerra, los Concellers y lo Bisbe de Barcelona ab
gran acorapanyament, per comentar les obres. Al mateix temps
se maná á tothom generalment, «que desdel mitj die en auall,
los officials que los dies de feyna teñen sas portas parades, les
tingan tancades, abstenintse de coses temperáis y exercitantse
en les spirituals en honra de dita gloriosa sancta sots pena de 3
Iliures.»
Se pogué acabar ais tres anys de comensarse les obres, ó
siga 6n 1664. Ab tal motiu lo dijous 30 d' Octubre, hi bagué gran
festa, obligant ais barcelonins á teñir tancats los obradors y bo-
tigues y assistint los gremis y confraries, ab sos penons y bande-
res, á la processó, que inseguint la antigua costum de les que 's
feyen en la diada de Santa Madrona, sorti de la Catedral á les
set del matí per anar á dexar depositades les reliquies, que feya
vint y quatre anys s' havien hagut de treure del Montjuích, al-
tre vegada en aquell lloch y en la capella que tan solempnial-
ment s' inaugurava (217).
No estaven destinades á seguir en pau y quietut en sa nova
morada, estes reliquies tant venerades deis barcelonins en lo se-
gle xvií. La guerra de Successió, ab ses continuades bregues al
festa de Santa Madrona. Per acort de! Concell de Cent de 6 de Mar? de
1642, per haver tingut «en dita montanya contra lo enemich castellá la
victoria que es notoria^ en memoria de la qual y deis favors que inter-
cedint la santa rebo de sa diuina magestat hale dit die deliberat te-
nintho axí b^lo molt Iltre capitel de la iglesia cathedral de dita ciu-
tat que quíscnn any en referiment de gracias de tant gran merce tro*
bantse lo eos de la sancta gloriossa en dita iglesia maior y no altra-
ment lo die de la sua festíoitat se fasse ana professó per la present
ciutat si y de la matexa manera y ab lo matex modo y forma y per lo
matex districte se fa quiscun any la de la inmaculada conceptio de
nostra señora en dita iglesia maior aportant en aquella lo eos de la Be-
nauenturada sancta.»
(217) Apendix, document nom XLV.
Digitized by
Google
-( 306 )-
entorn de Barcelona, devia arrunar per segona vegada lo con-
vent y santuari, com en realitat esdevingué, obligant á treure
la urna que contenia les santes despulles raortals, y portarla al
monestir benedictí de Sant Pau. Refereix lo susdit autor Mone-
gal, que, d'allí passá al convent deis Caputxins de la Rambla,
segons parer d' alguns escriptors; mes que altres diuhen fou
depositada en una petita iglesia que 's comenta á construir en la
Rambla, en Agost de 1718 la que benehl, en 6 de Juny de 1723,
lo Rector del Pí, qual iglesia estava sots custodia deis propis
caputxins.
En r any 1808, 1' exercit francés ocupa aquella Capella ab lo
convent deis caputxins de la Rambla y en lo de 1820, lo govern
d' Espanya la derroca, essent aconduhides les reliquies á la Ca-
tedral. Eri 1824, comengá una nova ediflcació en la matexa
Rambla, acabada lo 16 de Agost de 1829, d' hont fou treta la
urna, en la desastrosa jornada del any 1835, incorporantse la
Ciutat de les reliquies. Després de passar á diferents iglesies de
Barcelona, de la parroquia de Sant Jaume, ana á Sant Miquel
per son carácter de capella municipal. Al derrocarse Sant Mi-
quel, en 1869, conduhida al arxiu de la Catedral, feu allí com-
panyía á les venerables despulles del patriarca Qapera bisbe de
Barcelona y deis martirs de la independencia patria, morts en
1809 á maxis del invasor francés, tots los que esperaven la digno
sepultura, sempre promesa y sempre escatimada per lo segle xix
y encara no portada á efecto, actualment, en lo que pertoca A.
estos derrers.
Mentrestant, en 1867, lo Bisbe de Barcelona havia obtingut
la formació de noves parroquies en consonancia al increment
que prenia la Ciutat, creantse la de Santa Madrona, en lo repeu
de la montanya de Montjuich. A les gestions de la autoritat ecle-
siástica, per obtenir que les reliquies de la Santa se custodiasen
en la iglesia de que n' era titular, responguó V Ajuntament ab un
acort aflrmatiu, á3de Novembre de 1871. En consequencia, se
portaren á la iglesia del convent de carmelites calgades del
carrer del Hospital, que interinament feu de parroquia, d' hont,
per esser destruida esta iglesia, passaren á hostatjarse á Sant
Agustl, mestres s* acaba va en lo Montjuich, un oratori que pro •
visionalment y per un nombre d' anys no molt llarch, devía
habilitarse per les necessitats espirituals d' aquells parroquians.
Lo nou y present temple de Santa Madrona hont ara 's trova
la urna de la Santa, fou comensat en 14 de Febrer de 1886, per
Digitized by
Google
-( 306 )-
lo bisbe Cátala y Albosa é inaugural lo 24 de Maig de 1888, ab una
molt Iluyda funció, á la que hi asistiren S. M. la Reyna Regent,
ab les infantes y alguns Ministres de la Corona, los bisbes de
Barcelona, Lleyda, Urgell, Tortosa, Vich y Sant Lluis del Poto-
sí, y totes les corporacions civils y eclesiástiques de Bar-
celona.
Sois alguns dies estigué la urna, en 1' altar provisional que
s' alQá en 1888, puix mentres se construía lo definitiu, toma-
ren á esser portades en deposit á la iglesia de Sant Agusti. Lo
nou altar inaugurat en 11 de Janer de 1898, rebé la urna vella
ab les reliques de la Santa, construintne altre de nova y millor,
en 1899, T Ajuntament de Barcelona.
¿Estarán molt temps en pau y tranquilitat, en son digne Uoch,
les despulles de la bena venturada Santa, tant portades d' un
cantó á altre? Deu ho vulla.
Digitized by
Google
CAPÍTOL VIH
GeRIBERT FILL del VESCOMTE GuITART y 8ENY0R DEL CASTELL
DE PoRT DE MoNTJüícH (anys 986 A 1014) (218)
Any malestruch per Barcelona fou lo 986 (219), per ocorre
en nostre cíutat lo fet mes calamitós y perturbador que registra
la sua historia, al menys de mil anys encá. Volem dir, la desfeta
deis cristians y presa y destrucció de Barcelona.
La impetuositat del exércit sarrahi en sa marxa avasalladora
per lo territori de la Marca Hispánica, espahordint á les naxentes
poblacións de son passatge, feu que llurs habitants s' arredomas*
sen al ampar deis potents murs de la Capital, hont, d' altre part.
Borren II y sos magnats hi aplegaren lo bó y millor de la t^rra
pera defensarla.
La concentrado de forses davant perill de tal magnitut, qual-
sevol la endevina a priori. En lo nostre cas, V interessant testa-
ment de Wilmont, publicat per lo canonge Ripoll (220), dona
(218) Per la major estensió donada á les biografíes de Geribert y
de son fill Mir, deterrainam subdividirles en dos capitols, d' un sol que
'n formaven avants, segons s* entreveu del context del capitot IIL
(219) No serapre hi hagué unanimitat de parers en los historiadors,
al fixar al any 986 la capció de Barcelona per Alman9or, puix Zurita,
tot y esser tan euros en ses añrmacións, signé contradit per altrcs au-
tors cora Baluzio y Florez, los quí suposaren ocorreguda dita ')resa
en 985. En lo segle xix, lo canonge Ripoll, V autor deis Condes Vindi-
cados, lo de la Historia critica de Cataluña y altres, han dexat prova-
da y estabierta la del 986, que, com so veurá en lo present capitel, es-
ta d* acort ab los documents y fets que en ell se continúan.
(220) Testamento sacramental de cierto catalán llameo Wilmun-
MkM0RI48.~VIII aO
Digitized by
Google
-( 308 )-
compte precls de la expedició militar en ajuda y defesa de la
Ciutat amenazada, al consignar que lo testador assistí in rspedi-
cionem publica pro defensione liarkinona chiilnte.
Mes ni la fortitut de les muralles, torres y fortaleses, que, com
cinturon de pedra, reclovien lo reduit perímetre de Barcelona, ni
la potencia deis guerrers que la defensaven desde los castells Nou
y Vell vescomtals, y del Regorair, de les torres Ardiaconals y
de les del palau deis Comtes, ni la ajuda que pogueren prestar al
Coratat de Barcelona, los demés comtats de la Marca Hispánica,
res hi pogué y tot resulta raigradíssim davant la potencia cordo-
besa y lo valiment deis elements de guerra que seguien al cabdill
Almangor, en ses ben corabinades expedicións contra los regnes
cristians.
Lo primer de Juliol, V exércit muslemita estava davant Bar-
celona, estenentse per la costa, la armada del Algarbe, animats,
aquells guerrers, del major entusiasme ab la esperanga del rich
botí de guerra concentrat en la capital de la Marca. No sabém
detalls del siti: pro tal seguretat tindrien los alarbs, de sa pró-
xima victoria y tal desconflanga, los cristians, de rebre secors
de fora, cora de poder resistir ab éxit, que al quart día se tractá
de salvar la persona de Borrell II Y axis fou, que, la nit del 4 de
Juliol, lo Com te, recaptantse de les naus del Algarbe, segóns
relació deis historiadors alarbs, pogué escapar de la Ciutat.
Allí hi quedaría com A Uochtinent séu, .per defensarla fins á
r últim moment, lo v^escomte. Encara que los historiadors no
han senyalat que axis se passasen los fets, cal suposar que lo
comandament, en defecte del Comte, lo tindria lo Vescomte, si
considerém, sa presencia dintre los murs de Barcelona en tant
que allí lo captiva Almangor y la significació d' aquest cárrech
en lo segle x, essent substitut del Comte en funcións militars, po-
lítiques y administrativos.
Lo carrech de vescomte era hereditari, exercintlo en V any
986 lo fiU major del difunt vescomte Guitart, qui 's deya Uda-
lart Tenía, Udalart, dos germans dedicats á la carrera de les
armes, Geríbert y Adalbert. Eren del Vescomte, los dos castells
de Barcelona nomenats Vell y Nou, y molts d' altres del Pana-
do, que murió en la defensa de Barcelona, ganada por los moros en
tiempo del conde BorreJl, Publicóle para ilustrar algún tanto la historia
de Cataluña de fines del siglo diez D. J. R. V, (Vich 1828).
Digitized by
Google
-( 309 )-
des y Llobregat, regións perilloses de la Marca Hispánica,
y subgectes á les vicisituts del seguít aveng y retrocés ab cons-
tant modificáció de la linia de fronteres, que significava la gue-
Signatura del Teteornte de Barcelona Qaitart
rra ab los sarrahins, en los segles x y xi, dins lo territori
barceloni.
Venguts, mes no rendits, los valerosos cristians, Barcelona
fou presa per forsa d' armes, per mes que altre cosa pretenguen
alguns escritors alarbs, lo 6 de Juliol del 986. Esta data, si
be algún temps pogué esser contradita, avuy está fora de dupte,
en vista del document que publica Diago y deis dos copiats per
Marca, (221) ais que hi podem afegirne altres dos, que hi concor-
den y assenyalen lo 2 de les Kalendes de Juliol del any 32 de
Lotari (222).
Hi havía á Barcelona, en la part baxa de la Ciutat, entre lo
castell del Regomir y la torra Ventosa, lo Uoch dit Aladíns
(in locura que dicunt Alaizinos qui est inter ipsum castrum regu-
mirum et ipsa torre ucntuosa) qual lloch, un document del any
(221) Marca Hispánica Apendix doc. CXXXIV.
(222) Lo bisbe Vivas en V any 989, compra á Recesindus dugues
sorts de vinya á Proven^ana ais Terrers blanchs, quo li pervingueren
«per uoce fratri meo qui interiit in ciuitatc barchinona quañdo fuit de-
prehensa a sarracenis II k. julii in anno XXXII quod rcgnabat leo-
tharüregis» {AnL Eccl. Cat, vol IV, fól. 19 doc. 60).
Vivas compra á Elias una térra en les afores de Barcelona: tln no-
mine domíni Ego Elias vinditor sum tibi vivas emptorc per hanc
scriptura vinditionis meo vindoque tibi in foris muros ciuitate Barchi-
none in ¡pso burgo ad prope ipso mercado kasalc cum aliquid de curte
cum suo ortello meum proprium qui michi aduenit per vocem condam
fratri meo qui interiit ¡n ciuitate Barchinona quando fuit destructa a
sarracenis 11 Kalendas Julii anno XXXII quod Leotarius rex regnavit»
(Document 52 de Borrell II. arx, Corona Aragó).
Digitized by
Google
— ( 810 )—
1032, ja conegut de Florez y copiat per Fita (223) mostra esser
derruit y necesitar restaurarse. Es de suposar que per Aladíns
se faría la expugnado y enderrocament de les muralles en eix
siti d' AlmanQor.
Per los resultats d* aquesta presa y mortalitat subseguent,
havém de creure que 's Iluytaría ab gran esfor? d' una y altre
banda. Les cases forén saquejades, moltes d' elles cremades y
arrunades y en quan á llurs habitants, gran nombre periren en
la brega y saqueig subseguent y tots los deraés, axis homes com
dones, d' alta ó baxa condició, sigueren portats cautius á Cór-
doba, Osea y demés parts de la Espanya musulmana, esparra-
mantse arreu y sense que en avant, los uns tinguessen conexe-
ment d' ahont estaven los altres.
Que les morts que 's seguiren dintre Barcelona al esser pre-
sa, no foren sois de guerrers batallant en les muralles ó en les
carreres, ho deya en V any 997, una tal Levegodo, propietaria
de Vilapiscina, al explicar que son germá Recosindus morí á la
entrada del exercit sarrahí á Barcelona, juntament ab sa muUer
y tots sos filis (224).
D' altres actes de vandalismo, deis molts que executaren los
sarrahins en la present ocasió, no havém nova, exceptuada la
mort de Wilmont, personatge d' importancia en son temps, á ju-
dicar de les moltes dexes que feu, de son viatge á Roma avants
del 986 y de la circunstancia de saber escriure, solsament reser-
vada ais qui tenien la carrera eclesiástica. No li valgué A Wil-
mont, esser d' alta posició social, tota vegada que, prés y portat
cautiu á Espanya, fou mort d' un colp de sabré, durant lo viatge
de retorn á Córdoba d* Almangor, puix son testament sacramen-
tal, hont tal circunstancia *s fá constar, se publica en 12 d' Oc-
tubre de 986 (226).
En quan al saqueig é incendi de molts deis edificis de la Ciu-
tat, ho diu be prou un document que publica Marca y que des-
prés han copiat tots los historiadors.
(223) España Sagrada ^ tomo XXIX y Boletín de la Real Acade-
mia de la Ilistona any 1903.
(224) A. 997 «Aduenit mihi per uoce fratri meo recosindo quia in-
teriit in barchinona ille et uxori sue cum filiis suis» {Ant, Eccl. Cath.
vol. II, fol. 101, doc. 308 y també en la colecció de pergamins solts
del arxiu de la Catedral de Barcelona).
(226) Vegis la nota (220).
Digitized by
Google
-( 811 1-
Les noves é importants obres que 's feren en anys subseguents
á Harcelona, tais com lo nou palau episcopal, les torres y murs
deis Aladíns, la restauració del monastir de Sant Pero (226), lo
cloquer de la Catedral (227) y d' altres, son consequencia indu-
bitable de la terrible destrucció d' edificis de que donen compte
en abstráete, certs documents.
Borrell II organisá una host, sens dubte ab ajuda de les
gents de Cerdanya, Urgell y Pallars y ab ella reconquerl á Bar-
celona, ais sis meses de perduda.
Al restar presoner deis sarrahíns, lo vescomte Udalart, exer-
cí lo vescomtat, per no teñir filis, lo seu germá Geribert, en-
trant en possessió de totes les propietats pertanyents al primo-
genit quí llavors sería fadrí.
Sis anys actuá de vescomte de Barcelona, Geribert, durant
los quals, á mes d' autorisar actes publichs (228), feu donació, al
temps de caure presoner son germá, d' un alou que tenien pro
indiviso tots los filis de Guitart, entregantlo á la Seu de Barcelo-
na, en expiació de Uurs pecats y delictes: (229).
(226) A. 989— Bonafilla abadesa de Sant Pare y ses monges Argu-
damia, Chintelo» Ermetruite y Ermelde, permutaren una sua térra de
Proveníais ab Vimará, per altre t justa ipsum CucuUo et pro solidos
XXX* qnod accepimns de te propter necesitatem de restanratione ec-
clesie qui fuit disipata a sarracenis in anno quod fuit Barchinona des-
tructa» (Document 44 de Borrell II arx. Corona Aragó).
Molt poca cosa sería lo monastir de Sant Pere, en lo comen^ament
del segle xi, puix si en 1' any 989, hi havien, ab la abadesa, quatre
monges, en lo de 995 en que actuava d' abadesa Ermelde, també sois
hi residien quatre monges, Argudamia, Chintulo, Chusca y Richilde
(doc. 22 de Ramón Borrell del arx. Cor. Aragó) y en lo de 1009 hi mo-
raven, la abadesa Teudelindis y sis monges nomenades Ermetruitis,
Cusca, Argudamia, Chintilo, Sunilo y altre Ermetruitis (Document 93
de Ramón Borrell, arx. Corona d* Aragó).
(227) A. 1016 —Permutaren terres, Deusdedit bisbe de Barcelona,
y Joan fiU de Durabile, afeginthi aquest, tmancusos VIIII de auro
quod expensastis in ipsam operam de ipso palacio episcopale uel in
ipso clocario» {Ant. Ecl, Cat. vol II fol. 58 doc. 159).
(228) A. 986.— Reclamació de bens feta per los succesors d' Elíes,
publicada en la Marca Hispánica, doc. CXXXIV.
(229) A. 986 — oldcirco Ego Geribertus vicecomes fllius Guitardi
Vicecomitis condam, videns me in sceleris huiusmodi depressum prop-
ter remissionem peccatorum meorum et propter veram et dignam sa-
Digitized by
Google
-(312)-
Mes dexém á Geribert per ocuparnos una mica de la pertur-
bació portada á la socictat barcelonesa per les vlctories d' Alman-
gor, qual magnitut s' entre veu d' alguns documents.
Ahont mes s' evidencia la confusió fou en les herencies y
propietats. Families hi havía, que ignoraven per complert si llurs
parents desapareguts, moriren en la (Hutat, ó vivíen encara en
cautiveri, adjudicantse, mentrestant, lo que tenien. Consta, per
exemple, que la viuda y fllls d' un tal Elies mort á Barcelona,
foren portats á Córdoba y havent retornat en lo mateix any de
986, hagueren de reclamar judicialment les sues propietats re-
partides já entre sa familia (230).
Y no seria aquest lo sol cas de repartirse los mobles y terres
d' una persona viva creyentla difunta.
Lo testament sacramental de Ramio, del any 986, ho ensenya
indirectament, en la cláusula manant portarse á efecte, dita de-
rrera voluntat crehentse que morí á Barcelona: pro que si ba-
gues sigut reduit á cautiven y després disposás en altre forma,
s' executi segons ell vulga (231). Es altre pro va de la inseguri-
tat que regná sobre quí hi resta mort y qui cautiu.
Vegis altre cas de que 's té conexement. Gomarell havia do -
nat certa penyora á na Susana en garantía d' un deute; y en
aquest entremitx fou presa Barcelona y conduits cautius á Cór-
doba, Susana y Gomarell. Mes per un voler de Deu, pogueren
tisfactionem sánete crucis et sánete eulalie sedis barchinone, et vel
uti veniam mercar ob ítnpietatem quam gessi aule predicte dono vel-
trado ei» {Marca Ilispdnica, doc. CXXXVI)
(-230) Marca Hispánica, doc. CXXXlV.
(231) A. 986 (2 nonas Dec.) Testament sacramental de Ramio:
<ad ea hora quando uolebat pergere ad córdoba urbem sarracenorum
sic testauít uel iniancxit omnem duam elemosinam ad iamdicto abbate
et testauit et uolnit ut fuissent sai elemosinarii Ato filium uitale et
karucioet runilani condam» «et cum hec omnia ordinauit pergit
corduba ubi ambulabat postea inde reversas aixit annos et saa uolan-
tate nanqaam matauit ñeque per testes neqae per ordinem scriptare
Et cam ipsa uolnntate interuit ad castodiendam barchinona ciaitate
cam alus ceteris comorantibas eodem coraitata eodem tempore obsesa
est a sarracenis et aprehensa est VIII idas Julii si ibidem interfectas
fait ita maneat sicat ille iniancxit ael lex precipit et si aiaas ex inde
dactas fait in captiaitate et post ea saam aolantatem mataaerit ét se-
candam legem ordinaaerit sicat domino placaerit ita fíat». (Cartoral
de S. Cagat, fol. 65, doc. 252).
Digitized by
Google
-(813)-
escapar hu y altre, deis ismaelites {dudi cupliui Cordobam sed
annuenle üeo euasuerurU de mana ismaelitarum) y com al retor-
nar á Barcelona, Gomarell, no poguós satisfer son deute A Susa-
na, ésta reclama y los jutgcs disposaren fós venud^ la penyora
en r any 988 (232).
La propia Susana tenía, axis mateix, garantit altre deute
d' un cafici d' ordi que li havía de satisfer un tal Fruila, mort
ab tots sos propinquus parents y hereus, á mans deis sarra-
hins á Barcelona. Retorna Susana, de son captiveri y no trovant
qui s' encarregás del deute de Fruila, semblantment ho porta á
judici, essent enagenada la penyora (233).
La mort de Fruila ab tots sos parents, en la capció de Barce-
lona, se torna á consignar en document del any 998, á proposit
d' altre deute consemblant al de Susana. Remesar i flU d' Ofilo di-
funt, portat cautiu á Córdoba ab motiu de dita presa, ne retor
ná y volgué cobrar lo deute de dos caficis de ordi, contret per
Fruila ab son pare difunt, entregant una térra en lo Camp Mal
d* Horta, en seguretat del comproraís. Ko trovant viu cap parent
ni hereu de Fruila, Remesari, d' acort ab les disposicións legáis,
espera deu dies y pasats que foren, exposá lo cas devant lo jut-
ge Orils y altres bones persones, decretantse la venta de la finca
y satisfácelo del deute (234).
(232) Index de Garesmar en V arxiu Catedral de Barcelona.
(233) A. 989. —Na Susana, Bellu9 y na AnsiUa, venen una térra
á Sunyer y Ermesendis «quod abemus in comitatu barchinonense in
terminio de uilla picinna in locum que dicunt campo malo. Aduenit ad
me susanna per cai*ta impignorationis quod mihi fecit fruila per kafi-
cio I de oydeo quod nobis debuerat rendere ad placitum constitutum et
non potuit propter interitionem barchinona ciuitate quia ibi interiit
ipse et ómnibus consanguineis suis qui illum ereditare debuerant Sed
postquam euasit per nobis dominus de manibus ismahelitarum et ueni
in ciuitate barchinona et non inueni nullum hominem qui predictum
debitum mihi persoluisset Sed consistente iudice et honestorum uiro-
rum uindo uobis in faciem de iudice marcho et gontario ennego gel
miro eruigio petrus et recosindo et aliorum bonorum hominium sicut illi
predicauerint ad iusticiam et definierunt ipsum precium quantum
mihi debebat. Aduenit ad me bellutio et ansille per uoce parentum
nostrorum siue per quacumque uoces et sic accepimus nos in unum de
nos emptores solidos 1» {Ant. EccL Cath, vol. II, fol. 100, doc 305).
(234) A. 998. «In nomine domini Ego remesarlo fllium condam
ofilo uinditor sum tibi suniarius emptore. Per hanc scriptura uinditio-
Digitized by
Google
-( 314 )-
En los exemplcs d' Elíes, Susana y líemesari, especialment
en los dos primers, se tracta de persones que tingueren la sort
de retornar aviat, á Barcelona, mentres tants y tants no havíen
manera de reconquerir la desitjada Uibertat. Y no 's crega que,
solíj persones vulgars ó de baxa condició. eren les que no podien
exir del cautiveri de Córdoba, sino prohoms de la cort comtal,
com lo vescomte Udalart y V ardiaca de la Seu barcelonina, Ar-
nulf , fill de Guadalt y d* Ermetrult vescomtes de Cardona y gor-
ma d' Ermemir, qui heretá lo vescomtat y per morir sense filis,
passá á r altre germá Ramón. També foren captivats en la
Capital de la Marca, Eldemar monjo-de S. Cugat del Valles (234)
Ató, Querug, lo jutge Orug etc.
Entre los notables cautius que no 's podien rescatar, son re-
marcables tres filis del vescomte de Gerona Mascaró y per altre
nis mee nindoque tibi térra quod abeo in comitato barchinonense in
terminio de orta in locum que dicunt campo malo. Aduenit mihi per
noce genitori meo quod illi tenebat per carta impignorationis quod ei
fecit homo nomine fraila pro eo qnod accomodauit ei Kaficios I de or-
deo quod illi debuerat reddire ad placitum constitutum et non potuit
propter intericionem barchinona quíaibi interiit ilie et ómnibus con-
sanguineis suis. Sed postquam ego supradictas remesarius uinditor
reuersus ful de captiuitate inquisiui iamdictum debitum et non inueni
tinus ex propinquis debitori qui mihi reddidisset predictum debitum.
Sed ego uinditor feci sicut in lege est constitutum ubi decem dies insti-
tuti sunt expectandi ultra placitum creditori. Tune creditor pignus
ostendit iudici et alus bónisque hominibus et sicut ad iusticia fuerit
extimatum sit licencia distraendi et ego sic feci in presencia aurucio
iudice et guitardo audegario recosindo gontario item recosindo et
mauro ac suniefredus presbiter et alii plurimi qui ibidem fuerunt sicut
illis ad iusticia preciauerunt iamdicta térra cum arboribus qui ibidem
sunt sic uindoque remesarius tibi suniaríus iamdicto predicto alando
propter precium solidos LX in rem ualentem et placibilem quia am-
plius eodem tempere ibi inuenirenon potuio. {Ant, Eccl. Cath.^ vol. II,
fol. 103 y 313 y també en un pergamí solt del arx. Catedral Barcelona).
(234) Los pares d* Eldemar, al batejarlo, lo dedicaren á monjo de
Sant Cugat, com en efecte ho fou. Prenguérenlo també á Barcelona los
serrahíns y may mes se sapigué d' ell. Odegari son germá, reclama á
S. Cugat la herencia d' Eldemar, que V Abat retenía pretextant esser
donada per sos pares al batejarlo y destinarlo ^ monjo. Mes com no
tinguessin pro va del que asseguraven, en Y any 1001, lo jutge Aude-
sint sentencia en favor d' Odegari y de son germá Longobart (Index de
Caresmar, arxiu Catedral Barcelona).
Digitized by
Google
-(315)-
nom Wiginisi, los quals se deyan Oth, Eldemar y Sesenant. La
mare Gerosolima y per altre nom Gudrielt, ho declara en V any
993, ab motlu de donar lo que tenía propi ¿ son fill lo vescomte
Senlofret(235), quin vescoíiite es nomenat, en lo mateix any 993,
en lo testaracnt de Borrell II (236)
Los planys deis cautius cristians en térra d' alarbs, consten
en certa carta, altament curiosa, per mes que siga sense data,
la que signa Dadil, muUer de Guilara y mare de Mallanech. Lo
fill morí á Barcelona, soterrantlo en lo cementiri de Sant Miquel;
y Dadil, portada en cautiven, no trobá ningú qui s' en récordes
y cuidas redimirla Axó ho comunicava desde Osea ais cris-
tians, per lletra que devla portar Vito á Barcelona manifestant
yoler donar una propietat á Verg, en la torra de Foret, á la Seu
barcelonina. No podem dexar de continuar un document tant
original y tal vegada únich en son istil (237) .
«Dispersionem captiuitatem barchinona dadil femina mulier
de guilara mater de maianego ego misera captiua quando fui in
captiuitate sic fuit filíus meus mortuus in barchinona et fuit se-
pultus in sanctí michaele et quando fui in captiuitate non fuit
(235) «Yn nomine domini: Ego Gerosolima que uocant Qudrield
tibi Seniofredo filio meo vicecomite:» li dona ses propietats, afegint «Et
advenit michi hec omuia tam per parentorum quam per et comparacio-
ne vel per meas luctuossas de filio meo nomine Oddone levita vel de
filio n)eo nomine Eldemari vel de Sesenandi. Quantum in jam dictos
comitatos vel in cunctisque locis habeo vel habere debeo per qualicum-
que voce exceptúa ipsura X"*"*»*^ quod ego babeo de viro meo condam
^Viginisi quem vocant Mascharoni vel exceptus hoc quod daré jusero
pro anima mea, sic dono tibi ista omnia totum ab integrum cum exiis
et regresiis earum et cum omni affrontaciones earam in ea videlicet
ratione ut si fratris tui jam dicti reversi fuerint de captivitate^equalem
te dividere faciant in jam dicta hereditate. Quod si reversi non fuerint
tune babeas licenciam de ipsum alodem quod superius diximus faceré
quod volueriá in Dei nomine babeas potestatem» (Document 67 de Bo-
rrell II. arx. Corona d' Aragó.)
DeT any 1006 es la cita següent «in presentía Olibani leuite et fra-
tris sui Gondeballi et Raimundi filii Seniofredi vicecoraitis» (^Antiquí-
tatem Eccl, Cat. vol. III, fol. 27. doc 79 )
Seniofret vescomte, fiil del vescomte Bernat, questioná A Santa
CJoloma (doe. 22 de Berenguer Ramón I, arx. Corona Aragó.)
(236) Marca Hispánica^ Apendix doc. CXLI.
(237) Ant, Eccl, Cath. vol. IV, fol. 48, doc. 142.
Digitized by
Google
^■«
-( 316 )-
unquam homo nec femina qui me redimissent: ego habeo in uer-
cío ad ipsa turre de foreto casas et curtes et térras et uineas et
incultum et ei^mum propter deum et remediura anime mee sic
dono a domino deo sánete crucis sancteque eulalie ipsa medieta-
te alia medietas bonefllius gelitensis habeat totam ab integre et
si est nullo homo qui hoc uoluerit tollere participationem habeat
cum jude proditore. Seiatis omnes xptiani qui ista carta ego
mandaui per uito amico meo et ego mandaui scribere in ciuitate
uosca SSSDadil femina qui hanc mandaui scribere et firmare
rogaui. S^Bm. aderico SQBPetro SgBGuillehno ggmiro présbi-
tero.»
Després de llarch cautiveri, retornaren á Barcelona lo ves-
comte Udalart y V ardiaca de la Seu Arnulf en V any 991. Tost
s' apresuraren á manifestar que, trovantse tancats en les pre-
sóns de Córdoba juntament ab Ató y son germá Cherús, disposa
ren, plegats, que, lo primer qui 's vegés Uiure, fes present, esser
voluntat deis altres, voler que tots Uurs alous fosen donats á
Uochs sants (238), escuUint per fí de la sua donació, lo monestir
de Sant Cugat.
Sería general lo piados desitj deis cristians cautius, de que
Uurs pertenencies passasen á Uochs sants, puix lo bisbe de Bar-
celona Vivas, disposá, en son testament del any 996, que les pro-
pietats que ell tenía de cautius, si Uurs propio taris no re torna ven
d' Espanya, s* entregassen á la Catedral de Barcelona (239).
Crehém que les propietats de Cherús no hf passarien, puix en
(238) A. 991.— «In nomine domini ego vdalardo uice comiti et
arnulfo archidiaconi Donatores sumus domum sancti cucufati cenobio
et ad ceterorum sanctorum altaría qui infra eius domum sunt consecra-
ta adque dedicata Manífestum est enim qualiter fuimus capti in bar-
chinona ciuitate et nobiscum fuerunt captiuati atoni et fratri eius che-
rucio et dum eramus in ista dampnacione in corduba retrusiin carcere
testauimus nos in inuicem nostris facultatíbus qui in ista regione relin-
queramus ut ipsí qui deus priraí de ipsa captiuitate liberi fuíssent po-
testatem habuissent distribuere eorum alodibus ad predicta loca «ano-
ta. Et nos predicti vdalardo et arnulfo eduxit nos dominus et liberauit
de iamdicta captiuitate ín magna misericordia sua.» (Cartoral de S. Cu-
gat, fol. 296, doc. 903 )
(•239) « Alios ipsos omnes alodes qui fuerunt de ípsos captiuosquod
ille tenebat si ipsi captiui non fuerunt reuersi remaneant ad sancta
cruce et ad sancta eulalia.» (Ant. Ecl. Cath, vol. IV, fol. 52, doc. J50.)
Digitized by
Google
P^ITT
— ( 317 )—
r any 1001 se parla d' un Cheruiius palalti cusios que bé pot
esser lo germá d' Ató (240).
Udalart seguidaraent d' arrívar á Barcelona, s' encarregá del
Vescomtat exercit per son germá Geribert. Pro va de que en V any
991, aquest no V exercía, es un contracto, hont se nomena sen-
cillament «Ego üueriberto filium Guitardi vicecomitis» (241). Lo
titol en avant sempre mes lo tingué Udalart, trametentlo ais seus
successors, fins al any 1207, en que s* extingí la branca directa
d' aquesta familia, anulantse lo vescomtat.
Ignorám si axis mateix, durant lo captiveri del ardiaca Ar-
nulf, la sua dignitat passá á altre. Mes á son retorn al Comtat,
en r any 992, se titula ardiaca y abat {Jlnialfus archídiaco-
ñus gratia Dei et aba), al asistir á la venta del castell deCerve-
lió, feta per llamón comte de Barcelona, áEnnechBonfiU (242). A
r altre any, ó siga en 993, apar bisbe y abat, per esser elegit
bisbe d' Ausona, conservant son titol d' abat de Sant Feliu de
Guixols (243). Deu tenía disposat que Arnulf trovas la mort á
Córdoba, puix com concorregués, en V any 1010, á la expedi-
do del comte Ramón, lo nafraren tant malament, que morí al
arrivar á ^a Marca Hispánica.
Una tal Madrona y sa filia, obtingueren la Ilibertat, després
de passar molt temps captives á Córdoba. Mentrestant, Bonhom,
germá de Madrona, qui per antonomasia, se diria Bon kom puix
per los fets se veu no ho fou gayre, disipa la herencia paterna
y la del marit de Madrona, usant d' enganyoses escriptures. Mes
reconegut lo frau, lo tribunal presidí t per la cora tesa Ermesindis,
falla en V any 1000, se retornassen á Madrona les propietats
enagenades (244).
(240) Cherús y Orús judicaren en 1001, les questions hagudes en-
tre los habitadors de la «uiilula de corneliano de lupricato» ab Pero y
Aenrieh, puix estos privaven camins y passatges ais primers. {Antiquú
tatem Eccl Cath. vol. IV, fol. 34, doc. 100.)
(241) Cartoral de Sant Cugat. fol. 167, doc. 615.
(242) Document 64 de Borrell II. arx. Corona Aragó.
(243) Villanaeva, Viaje literario, vol VI, pl. 161.
(244) «In judicio quod habuit Ermesindis una cum judicibus Gui-
fredo Aurutio et bono homine intus Comitale palatium Barchinone in
presentia Vdalardi Vicecomitis et Cohortis Palatii ac assistentia Poten-
tum et Nobiliura adstitit rauliercula captiva nomine Matrona lachri-
mans et querelans de fratre suo Bonus homo qui hereditatem suam pa-
Digitized by
Google
-( 818 )-
Dos personatges notables d' aquell temps figuraven en lo tri-
bunal que conegué en esta controversia d3 Madrona y Bonhom:
Gelmir y Aurutius judex, que en cátala será Aurús, ó be Orús y
també Anís,
Oríis y Gelmir, intervingueren en diferents actes, desde V
any 989, en que Marcús vengué á Wimará y á sa muUer Orucia,
una vinya á Proven(;als, pervinguda per donació de son germá
Llovet, feta mcntres estaven cautius. La circunstancia de fir-
mar, com testimonis, Orús y Gelmir, pot esser deguda á vigori-
sar dita venta, tenint en compte que aytambé estigueren ells dos
cautius y tal vegada presents, al donar Llovet, la vinya á son
germá (245).
Orús y Gelmir, son, en aquell temps, obgecte de diferents
donacións per invertirles en redimir cautius. Dadil planyentse
de no ha verla ningú treta d' esclavitut, dona testimoni de que
persones cristianes se dedicaren á la humanitaria tasca, qual
rastre mes remot consisteix en lo testament de Wilmont, ja per
dugues vegades mentat en esta relacié. La data en que precep-
túa les derreres disposicións Wilmont, s' ignora: mes ho foren
avants de partir á Roma, viatje molt anterior á la sua capció del
986, Allí vol y mana redimir deu cautius ab compte á algunes de
ses propietats, fentne cumplidors del Uegat, ais seus germans Gui-
fré, Guiliém y Mir (246).
ternam dissipauerat et subverterat témpora qno fuit captiva in Cordnba
qui frater postquam capta fuerat Barchinona a saracenis ea bona qne
fuerant viri stds Enneconis occupavit qui maritus obierat et de eo ha-
bebat filiam que cum matre ducta fuit captiva et interira frater illius
res illas callidis et sub dolis scripturis ita res illius involuit vt juris sui
esse affectaret: sed visis a judicibus scripturis et convictus Bonus homo
de fraude reddidit dietas possessiones seu uineas Matrone sorori ad
ejus proprlum. Qua propter Ermesindis comitissa in nomine Del et se»
níorls sul Ralrnundi Comitls eam redditionem ad liberas vsus dicte
Matrone confirmat et infractores pena L libre aurl mulctat 8 Idus Malí
an. 4 Robertl Regís (1000). Ermesslndls gratla Del comitissa. Gelml-
rus Auruüus judex. Audegarlus sacer. Atto presblter Doctor Infan-
tlura Glscafredus dlctus Bonutlus Claramontensls. Vnlfredus Garrlcen-
cls. Bonus homo levita scrlp.— Mltja Escala Armarl 1 n. 138.» (Index
de Caresmar, vol. 1, arx. Catedral Barcelona).
(245) Document nom. 51 de Borrell II, arx. Corona Aragó.
(246) A. 986 «et ad fratre suo Wlfredo suo advocato jusslt donare
ipso suo alaude de cugullus excepto Ipso maso de Gundemare et cun-
Digitized by
Google
Donchs la redempció de cautius já s* havíainiciat en la Mar-
ca Hispánica, avants de la gran presa de cristians á que dona
Uoch la perdua de Barcelona. Després de tan transcendental
hecatombe, á nostre vijarés son capitosts de la humanitaria y
cristiana obra, Gelmir y Orús. Lo testament d' Orucia deovota
en r any 992, al nombrar marmesors á Gelmir y á Orús, junta-
ment ab Eldefret y lo prebere Bonfill, preceptuava á Gelmir, que
deis diners que tregües de sa propietat de Mogoria, ne redimís á
cinch cautius (247).
Oth abat de Sant Cugat, en T any 991, vengué dugues pesses
de térra per una unsa d' or, destinantla á la redempció deis cau-
tius posats per lo jutge Orús en son Uoch, á Espanya (248). Mis-
teríoses y poch precises paraules, consignades juntament ab un
deis mes eloquents fets, que manifesta fins á quin punt era atesa
la redempció deis cristians, apresonats per los sarrahins.
daniraa I qu. est ad ipso villare in superrocha qn. illa laborabat ad suo
dominico, ut rediraere faciat captivos VI de Spania infra menses VI et
ad fratres suos Wilielmo et Mironi jussit donare ipso suo alaude de la-
tione et redimere faciant captivos I1II<»' infra menses III.» Per lo titol
vegis la nota (220).
(247) A 992 «et iubeo vinder^i ad gelmiro ipsum meum alodem
quod habeo in megoria in eo modo ut redimere faciat captiuos V pro
anima mea et precipio dari agrudelle deo uota ipsa mea tenda quod
habeo ante portam ciuitatis barchinone et mediatas II de uinea quod
habeo ad ipsa granada iusta ipsa sua uinea et lito I scandale cotos II
archas pellicia I spanescha ct cubellos II et jubeo dari pro filio rece-
sindo qui est in captiuo pensas II et jubeo dari a sinnelo mulier elde-
fredo pellicia I agnina spanescha uellada. * {Ant. Eccl Cath.YoLlY
fol. 136 doc. 349).
(248) A. 991— «In nomine domini ego odo nutu dei abba slmul cum
congregatioue domum sancti cucuphati cenobii vinditores sumus tibi su-
niario et uxor tua nomine ermesinda emptores. Per hanc scriptura
uinditionis nostre uindimus uobis térras uineas casa et casales cum ar-
boribus et sunt ipsas térras petias II et est hec omnia in suburbio bar-
chinona in terminio de orta vel iusta domum sancti andree: et aduenit
hec omnia ad domum sancti cucufati per donitum condam domni mi-
roni emerici cui deus sit memoria ct fuit hec omnia de quedam guilla-
rani hec prenotata omnia uobis uindimus et jure uestro tradimus ad
uestrum proprium ab integre simul cum terminis uel regressiis earum
in propter precium uncia una de auro cocto quod accepimus de uos et
dedimus ea in redemptiono pro captiuis quod posuerat aurucio judice
per se in spania » {Ant. Eccl Cath. vol II fol. 93 doc. 282).
Digitized by
Google
— ( 320 —
Aximateix anomena ais cautius d* Orüs, lo primer testament
del bishe de Barcelona Vivas, fet en V entremitx deis anys 986 á
991, en ocasió en que lo Bisbe partí á Roma (249). Allí consigna
(249) Encara que no porta data lo primer testament del bisbe Vi-
vas, com designa per marmesors á Gotmar, Bonús, Bonfill, Llobet ar-
chilevita y Geribert vescomte, concloem que fou autorisat avants de
retornar Udalart de son llarch cautiven, en 991. Inseguint la preocu-
pació constant de deslliurar á parents y amichs deis sarrahíns, lo bisbe
Vivas hi destina les partides seguents:
«Et ipsum alaudem quod babeo in terminio de castillione qui fait
de jobanne cum ipsa térra qui fuit de condam cusca. Tantum voló ut
iste iaradictus alodis de castillione et de cusca tenet in diebus suis et
possideat lobeta femina. Postea remaneat ad sancta cruce et ad sancta
Eulalia. Si filii sui qui fuerunt d^ johanne reuersi fuerint de captiuitate
iu cuneta interfaciant quod uoluerint nichil eis impediat si unus uene-
rit unus assumat si dúo dúo aut qualis qui ex ipsis uenerit.» «Etalium
(luod remanet panera et uinum uascula besties aurum argentum dra-
pos ferramenta uel quicquid reraanserit uindere faciatis et daré pensas
X ad aurutio per suos captiuos» {^Ánt, Eccl, Cath. vol. I, fol. 24docu-
nient 46).
Lo primer d' estos llégate, era un alou á Castelló que fou d' un tal
Joan, quins filis estaven cautius. No 's deslliuraren fácilmente puixse-
guien essentho en V any 995, en que Vivas bisbe de Barcelona otorga
lo derrer de sos testaments (Ant, Eccl, Cath. vol. IV, fol. 52, doc. 150)
sngons ho consigna en la següent cláusula: «Ipsum alodem supro fae-
tum in ca ratione quantum quod est ab integrura supra nominatum ut
toneat sóror sua bona donna tamdiu ut uixerit et post obitum suum re-
maneat ad sancta cruce et ad sancta eulalia sedis barchinone. Ita ut
si uenerit ftlios iohanni de ipsa captiuitate ipsa uiuente uel post eios
obitum habeant ipsum alodem suprafatum qui fuit de cusca et de gis
la sicut suprascriptum est ita ut faciant ex inde quod uoluerint » Com
se sab que lo bisbe Vivas tenía molts germans ¿podría esser hu d' ells
lo cautiu Joan?
A la precedent se continuava altre disposició endrogada á ajudar
ais filis de Cecili si retornaven de son captiveri «^et addidit ibidem
ipsum alodem quod ille habebat in suburbio barchinone qui fuit de ce-
cilio uel de emo in ea uidelicet ratione ut si reddierint filios cecilii de
ipsa captiuitate habeant illum et faciant exinde quod uoluerint »
Aquest testament no parla d' Orús , y nombra com á niarmesor al
vescomte Udalart, en lloch de son germá Geribert, designat en lo tes-
tament primer. La pertinacia en voler nombrar marmesor á hu deis
filis de Guitart, pot mostrar la intiraitat de relacións entre lo Bisbe
de Barcelona y la familia Vescomtal.
Digitized by
Google
-( 321 ) -
d* una manera tan vaga com lo precedent document, la venta de
tot lo que remangues de son patrlmoni, per destíname deu pesses
á Orús, per sos cautius.
Son molts los documenta hont hi figura lo jutge Orús, á vega-
des nomenat lo Grech (260), essent lo derrer, del any 1009 (251).
Consta sería mort en 1014, al referirse á sa muUer María y filis,
quals noms no 's diuhen (262). Mes altres documents posteriors
Signa tai» del jntge Orúi
consignen cora á filis d* Orús, lo levita Guitart (any 1026) (263),
Joan Orús (any 1054) (254) y Ermengot Orús (anys 1034 á
1060) (256).
(250) A. lOOS. - Auríitio grecus (Ant. EccL Cath,, vol. II, fol. 112,
doc. 277). «AetiusgratiaDeiEpas. Barchin. et Deus dedit Archilevita
nna cura CoUegio Canonicorum Sedis S. Crucis Sancteque Eulaliead cu-
jas aulam quamvis indígni tamulamur permutationem faciunt cum Au-
rucio Greco qui et ludice dando ei in diversis locis térras cultas et cre-
mas quas habebant in comitatu Barchin. in Marítima in terminio de
Mata in appendicio de Parrochia S. Marie quam dicunt Ci vitas Fr«. De
tomum 2°™ an, 1008 » (Index de Cousmar, arx. Cat. Barcelona).
(251) Ant. EccL Cath., vol. II, íol. 35 y 100, doc. 101 y 306;
vol. IV. fol. 34, doc. 100, etc ; doc. 60 de Borrell II y doc. 36 de Ramón
Borrell farx. Corona Aragó).
f2o2) A. 1014.— Sentencia d' una causa «ínter Suniefredum Rotu-
rubensera et Mariam vxorera Aurucii judiéis quondam et filios ejus
supcr vineam quara Aurucius plantare fecerat ct diu possederat quod
erat in territorio Barcinone super ipsura Cucullura antiquum.» (Index
de Caresmar, arx. Cat. Barcelona).
(25.3) A. 1026. — «Guitardus levita filius Aurucii judiéis» {Aiitiqui-
tatem Ecd Cath , vol. II, fol. 120, doc. 359).
(254) A 1054.— Los executors testamentaris de Joan Orús, entre-
garen á la Catedral de Barcelona una vinya de Ciutat Frota junt á
Santa María {Ant. Eccl. Cath., vol. II, fol 148, doc. 431).
(255) A. 1034 — «Ermengaudo filio aurucii judiéis» compra térros
en lo Panados {Ant, Eccl. Cath., vol. IV, fol. 192, doc. 446 y fol 191,
doc. 445).
Digitized by
Google
-(322)-
• De Gelmir no hi ha tantes noves com d' Orús (256); es evi-
dent moriría avants del any 1013, dexant una filia nomenada
Eldevara (267).
En estes derreries del segle x, dugues filies de Borrell II ca-
saren ab los dos filis del vescomte Guitart de que havém parlat:
Riquilda ab Udalart, qui 's titula vescomtesa de Barcelona y
per eonsequencia domina en los castells de la capital y en los
de Montserrat (268). Ermengarda, la altre filia del comte Borrell,
casa ab Geribert, senyor del castell de Port de Montjuich, com
diguerem en lo capítol III, calificat de procer en los escrits de
son temps (269). Hu y altre casament haurien lloch després de
mort lo comte Borrell.
Quan Geribert dexá d* esser vescomte, entra en pugna ab la
A. 1019.— Pere y Ermengucia venen á Ermengodi Orús y á sa
muller Bonadona un aiou «in marítima in parrochia sánete marie ciui-
tatis fractc in terminio de mata.» (Index de Caresraar, arx. catedral
de Barcelona).
A. 1052.— Un contráete particular de compra- venta dona com á
referencia, en lloch de nom del carrer, que llavors no s* estilava, les
cases d' Ermengot Orús: «infra meniam barchinone urbis prope domos
Ermengaudus Arucii.» (Document 130 de Ramón Berenguer I, arxiu
Corona Aragó).
A. 1054.— Ermengot Orús fá de jutge, juntament ab 1* ardiaca Be-
renguer y lo sacrista Gerait, en les questions entre lo bisbe de Barcc
lona Guislabert y Guillem Oliva de Salsans, sobre la iglesia y cemen-
tiri de Sant Boy «iuBta flumen lupricati in loco dicto castilione»
(Ant. Eccl Catn., vol. IV, fol. 63, doc. 154).
A. 1059.— Ermengot Orús compra un alou al Clot 9a Mel {Antiqui-
tatem Eccl. Cath,, vol. 11, fol. 68, doc. 193).
A. 1060.— Figura en dos diferents testaments com executor testa-
mentan (Ant. Eccl, Cath , vol. I, fol. 141, doc. 364 é Index de Cares-
mar, a 1060, nom. 18).
(25»)) Ais document ja dits pot afegirshi altre del any 989, hont
firma una venta del Comte de Barcelona (Document 46 de Borrell II,
arx. Corona Arao:ó).
(257) A. 1013.— «Eldevara femina qui fuit filiam condam gcimiri»
(Ant, Eccl Cath , vol. II, fol. 106, doc 324).
(258) Alguna vegada haviem cregut y fins arrivat á escriurcho, si
pegué esser aquesta filia de Borrell II, la heroína de la rondalla mont-
serratína de Frá Joan Garí, tenint en compte á mós, loseuamory
devoció á Sant Miquel de Montserrat.
(259) Apendix, document num. IV.
Digitized by
Google
-(323)-
Seu de Barcelona per lo castell de Ribes, que retenía injusta-
ment á son poder. Davant de sa actitut intransigent y constant
negativa á retornar aquella propietat, lo bisbe Aeci reclama la
ajuda del Sant Pare.
Silvestre II (qui avants d* esser Papa se nomená Qerbert
cora nostre protagonista y fou dexeble d' Ató, bisbe de Vich) es-
crigué al detentor del castell de Ribes, dugues lletres amena-
zan tío en gran manera, si no feya entrega del Castell (260). Mes
Geribert lo seguí ocupant sense obtemperar á amonestacions y
lletres pontificies
Lo castell de Ribes, en lo segle x aytambé conegut per Bell-
Uoch, estava enclós en lo terme d' Olérdula confrontant per
Mitj-día ab lo mar, per Occident ab lo castell de Cubelles, per
Tramuntana ab la franquesa d' Olérdula y per Orient ab los
castells d'Olivella y d' Eraprunyá. Situat en la frontera d*Es-
panya, bagué de reconquerirse, penosament, per los guerrers
del Comte de Barcelona després de les victorioses empreses d' Al-
mangor.
La conquesta del castell y territori de Ribes, la efectúa lo
cavaller Petró, merexent del bisbe Vivas, que, en nom de la
Seu (de qui havía estat avants del 986), lo hi concedís en franch
alou, en V any 990. Es curiosísima la carta de franquesa donada
ab tal ocasió, perqué mostra existir llavors, diferents franque-
ses en la Marca Hispánica, entre elles, lee de la ciutat de Bar-
celona, que havien d' originar poch després, la sua poderosa
constitució municipal y les del castell de Olérdula, salvaguarda
de la frontera de la Marca, d' hont ne devallá la important Ví-
lafranca del Panadés (261).
Dosconexém com passaría, lo castell de Ribes, de mans de
Petró á les de Geribert, ni quins fonaments de drct podía,
aquest, aduhir, per colorexar d' alguna manera, la sua injusti-
cia. Que serien de poca consistencia ho diu» veure á son flU y
hereu en dit castell, Folch Geribert, en V any 1039, reparant
esta indeguda retenció de Ribes, retornantho tot á la Seu de Bar-
celona (262).
A mes deis dos castells de Port y de Ribes, tenía, al-
tres alous Geribert, com uns del Panadés, prop d' Olérdula,
(260) Apendix, docuraent nom. II.
(•261) Apendix, document nom. I.
(262) Apendix, document nom. XII.
MBMORIAR.'-rTTI ai
Digitized by
Google
-(324)-
segons dos documents deis anys 991 (263) y 1013 (264).
Tal vegada lo pou de Geribert^ en lo burg de Barcelona,
en r any 997, indicaría possessions sues en la Ciutat (265), per
mes que la sola circunstancia d' eix nom, llavors prou usual
(266), no pot esser deduida, pro va incontestable y si mera pre-
sumpció.
Per semblants rahons nos guardarém de dir en absolut fos
ell lo Geribert senyor deis castells d' Orrit y d' Areny, mentat
per lo feudatari Radolf Oriol, en V homenatge que presta al
comte Ramón Borrell, homenatge interessant per contenir mol-
tes paraules catalanes (267).
Posteriorment al any 1010, y al morir Geriberga, viu-
da del vescomte Guitart, tot lo que ella tingué propi y lo
que heretá de son fill menor Adalbert, passaria á Udalart
y á Geribert.
Ben poca cosa sabem d' Adalbert mort solter. Si no fos per
conservarse 'n lo testament, la sua existencia, com la de tants mi-
Uons de sers humans, hauría passat per alt. Acompanyá al com-
te Ramón Borrell en sa expedido de Córdoba ad expugnandas
catervas barbarorum^ hont en la segona de les batalles preliando
forliter^ debüum mor lis complevit in prefato prelio in mense
(263) A. 991. — Una pasea de térra á Olérdula linda va «de occiduo
in térra de geriberto viceschomite » (Cartoral de S. Cugat, fol. 125,
doc. 410).
(264) Vegis la nota (272).
(265) Ánt. Eccl. Cath., vol I, fol. 157, doc. 412.
(266) A 1014.— Geribert casat en Eiga (Marca Hispánica, Apen-
dix, doc. CLXXII). D' abdós conjugues parla en V any 1013, lo docu-
ment á que 's fa relació mes avant en la nota (272Í).
A. 1031.- Oeribertus judice fCartoral S. Cugat. fol. 129, doc. 423).
Sense data: Geribertus fUius condam astualdus (Cartoral S. Cugat,
fol. 257, doc. 792).
(267) «Juro ego radolf oriol filium mirabile a te ragímundo chomi-
te filium ermetruite et ad te ermesende chomitissa filium gilga de ipsos
chastellos de aringo et de oriti go fideles uos ende seré go no líos uos
deuetare ni deuetare no Uos uos fare et si de giriperto meum seniore
menus uenerit per morte go a uos ende atendere sine lochoro che no
US ende de deuandare quam vaci est scriptu et omo ligere hic pote si
uos atere et si nos atendere per directa fidem sine uestro enchanno per
deum et sanctis suis » (Document 119 de Ramón Borrell, arx Corona
Aragó).
Digitized by
Google
-( 325 )-
iunio qui iam preterittis est (268). Pochs dies avans de partir á
Córdoba, havía anat á Mamakastre que sería V actual Montma-
gastre. Llavors que s' estava en plena repoblació territorial,
sigue altament impolítich treure de la térra á un exercit tant
nombrós, portantlo á combatre, ab poca gloria y ab menys pro*
flt, á llunyanes terres, d' hont la major partida no 'n devía tor-
nar mes.
En diverses batalles prengueren part los guerrers del Afrank
segons nomenaven los alarbs á la nostre gent, ocorreguent la
derrera, un dimecres, á 21 de Juny de 1010, com ho demostrá
Villanueva (269). En ella hi periren Armengol, comte d' Urgell,
Aeci, bisbe de Barcelona, é hi feriren mortalment, en tant que
vingueren á morir á la Marca Hispánica, al retórname, altres
dos bisbes: Oth de Gerona y Arnulf d' Ausona, V ardiaca de la
Seu barcelonina del 986.
Afirma Dozy, que la host del Comte de Barcelona, retorna á
la sua patria lo 8 de Juliol de 1010.
' En lo segon semestre d' aquell any, se publicaren en la Mar-
ca no pocbs testaments sacramentáis, de persones mortes en la
expedició cordobesa, cumplimentant la Uey goda que manava,
se promulgasen dintre los sis meses de la def unció. Lo testament
sacramental d' Adalbert resulta promulgat á les derrerles del
termini legal. No hi anomena'á altre persona de la familia, que
á la sua mare Geriberga y vol que la torra de Moya y lo castell
d' Albinyana situats al extrem del Panados, passin al monestir
de Sant Cugat.
Geribert s' inmiscuí en lo cumpliment de la derrera voluntat
de son germá Adalbert, no constant que lo vescomte üdalart hi
intervingués. Oposantse á la entrega de dita torra y castell al
cenobi del Valles, aduhi, que Adalbert no podía dexarho á nin-
gú, puix eren herencia sua y de son germá y germana. L' Abat
de Sant Cugat demostrá que ho possehía Uiurement, puix Adal-
bert les havía redimides ab diners propis, per aprísió les recobra
de mans deis serrahins y les heretá de son pare sens limitado, á
igual que sos demés germans, obtingueren Uiurement altres parts
d' herencia. Lo Comte falla la controversia en favor del Cenobi
benedictí, lo primer de Maig de 1011 (270).
(268) Apendix, document nom. III
(269) Viaje literario, vol. VI, pl. 172.
(270) Apendix, documenta noms. IV y V.
Digitized by
Google
- ( 326 ) -
Per estes questions veñim á conexement de que entre los filis
del Vescomte Guitart, s' hi comptava una dona qual nom y cir-
cunstancies ignorám. ¿Sería la mare de Gombau de Besora. de
qui parlarem mes avant y que tanta relació tingué ab lo primo-
genit de Geribert y d' Ermengardis? Si be Gombau era fill d*
Ermemir de Besora, segons un document del any 101 9 (271),
encara no 'ns ha pervingut lo nom y familia de la suamare que
podría aclarir un tant aqüestes relacions de parentiu.
Tant poch, com de Geribert, ha pervingut de sa muUer Er-
mengarda, filia de Borrell II, á la que s' ha de procurar no con-
fondre ab la germana del comte Guillém de Pallars, aximateix
nomenada Ermengarda, y que en V any 1015, estava casada ab
lo vescomte Guillém (272).
En r any 1013, Geribert y Ermengarda, son citats, per inci-
dencia, en un contráete de torres del Panadés, en forma tal
que no dexa Uoch á dubte, de que 's tracta del fill del vescomte
Guitart (273).
Segurament en V any 1014 estaría mort Geribert, puix á la
circunstancia de que no s' en parla mes, afegirem la de que Er-
(271) A. 1019.— Deusdet bisbe de Barcelona, ab consentiment
deis bisbes vebins y canonges de la Seu, en presencia de la comtesa
Ermesendis y de son fill lo comte Berenguer, asistits deis primats de
son palau y entre ells lo vescomte Amat de Gerona, permuta V alou
de Vilar d' Abdelá, cap á Montmoló, en lo Valles, ab GondebaUo filio
qui faisti ermemiri bisorenais^ qual alou havía adquirit lo Prelat ex
femina nomine bellazer uxor quod fuit sesemundi fratris seniofredi
gerundensis vice comitis {Ant Eccl, Cath , vol. I, foL 151, doc 396).
(272) Boletin de la R. Academia de Btienas Letras de Barcelona,
any I, pl. 266.
(273) A. 1013. —Lo bisbe de Barcelona Deusdet ab sos canonges
«cum assensu domno Raimundo comité dei cultore scopans qui est de
uniuersarum eclcsiarum episcopus ditioni siue pertinentibus uel cum
consuitu circumprouincialium episcoporum qui subterius sunt robora-
ti. Nos simul in unum comutatores sumus tibi geriberto uxorique tua
eiga aliquid ex munificenciis nostra prelibata sede id est ipso alaude
quod nos habemus in sufragatione nostra matricula prelibata in comi-
tatu barchinonense in ipsa marchia inferiore in terminio et accesu
castrum olertula locum uocitatum victrano.» «Que affrontat prenótate
alaude de parte orientis in alaude de geriberto frater uzalardo uice
comité uel de conjuge eius nomine ermengardis fieu in ipsa clota.»
{Ant. Ecd. Cath,, vol. II, fol. 106, doc 324).
Digitized by
Google
- ( 327 )- .
mengarda sola, sense intervenció del marít, adquirí un alou en
lo Círculo, Uoch que, com sabém, estava junt al port de Mont-
juich (274).
Ermengarda moriría en V any 1030, de qual data es son tes-
tamenta desígnant per marmesors asa germana Ríquilda, Gui-
tart, Seniol, Llop Sang Sinfré, Geribert Ugobert, Guíllem Lio-
part y Ermon Ananías (27B).
Lo castell de Subirá ts, situat en lo Panadés, lo dexá á Guitart
Llopsang, en feu de son fiU Mir, pro exigínt á Mir donas mil
cinch cents sous á la neboda y filia de Ramón y altres mil per
redempció de cautius. Guitart no devia fer entrega del castell
de Subirats á Mir, si aquest no li donava avans la carta de Ven-
fallols qual alou li concedía, y la predita almoyna per la sua
ánima y la de son difunt marít Geribert.
A son flU Folch concedí, Ermengarda, V alou de Vídrá, du-
(274) A. 1014. — «In nomine dominí ego deus dedit gracia del
presul ecclesie barchinonensis una cum consensu comprovincialium
episcoporum meomm uel cum collegio canonicomm sede sánete crucis
sancteqne eulalie uirginis simulque cum genitrice mea nomine sene
gondis femina cum prolibus suis idest amatas ralambaldus israardus
isuardus atque rainardus. Nos quoque simul in unum vendí tores snmus
tibí ermengardi femine filie condam borrelli comití diue memorie
emptrice. Per hanc scripturam nenditionis nostre uendimus tibí te-
rrara cum casa et ortulo et uinea cultura pratum vel heremum cum
aqua et diuersis generis arborum quod habemus in coraitatu barchi-
nonense ad ipsum circulum siue ad ípsum portum Aduenit mihi hec
orania ad me deusdedit presul per uocem auunculi mei seniofredi ar-
chileuita cognomenato lupeto uel per omnesque uoces Affrontat pre-
dicta omnia de parte circí in térra de gondemar condam uel de geii-
berto. De aquilonis in strata qui pergit de barchinona ad portum De
mcridie in alia strada qui pergit ad barchinona uel lubrícate. De oc-
ciduo in térra de jaradictus geribertus uel heres suos.» «Pacta car-
ta uinditionis sub die XIIII kalendarum januariarum anno XVI líl
regni rodberto rege et dedimus iamdictas uncías V de auro in redemp-
tione de ípso cálice de auro pro rederaptione de ípso castro episcopale.
S.® deusdedit episcopus gg senegondis femina mater jamdicto deus-
dedit episcopogg sigefredus leuita ^ ato presbítero qui et caputscole
gg sentillis presbiter S.gg bonutius presbiter S.® johannis leuíta rogi-
tus a supradicto presule exarauit» {Ant. EccL Cath., vol. IV, foli
169, doc. 374).
(275) Apendix, document nom. IX.
Digitized by
Google
-( 328 )-
gues parellades en lo Llobregat, V alou d* Esplugués y altre dit
Montllor en lo Valles.
A sa neta, filia de Ramón, dexá lo senyoriu de Ribes, qual
castell passava á Seniol y Ardench, segurament castlans, do-
nantli al primer, una mitat de la propietat que poseía á Ribes,
qual altre mitat llega va ala filia de Ramón Geribert. A Se-
niol li concedía igualment uiís alous del Port, sots domini da sa
filia Guisla. No crehem del cas referir altres dexes semblan ts,
fetes en favor de Jofre prebere, Bonús cristiá, Sant Sebastiá deis
Gorchs, Santa María de Qa. Vid, Santa María de Cezina, Sant
Cristofol, Sant Cugat del Valles, Santa María del Port, Sant Pere
de Subirats, etc. De sos nets, filis de Mir, i nomena á dos,
Adalet ó Adalaidis y Guillem, que foren nats del primer matri-
moni de Mir ab Disposia neta de Galí veguer do Sant Martí, deis
que nos ocuparem en lo vinent capítol.
Digitized by
Google
CAPÍTOL IX
MlR GeRIBERT, NET del COMTE BORRELL II, SENYOR DEL CASTELL
DE PORT DE MONTJUÍCH (1016 Á 1060)
La Marca Hispánica se dividía políticament, en lo segle x, en
Comtats, haventhi los de Cerdanya, Ausona, Besalú, Empuries,
Gerona, Barcelona, Berga, Manresa, Urgell y Pallars. Aquesta
divisió no presuposa se governás quiscun d' aytals territoris, per
un comte mes ó menys subordinat al de Barcelona, puix si en de-
terminats comtats axis succehl, com en los d* Empuries, Besalú,
Cerdanya, etc., en altres may hi governá directament altre per-
sona que lo sobirá d' esta Marca, com en Gerona^ Ausona, Man-
resa, etc.
La idea do comtats 6 pagos^ responía á la de regió ó co-
marca, ab gran extensió territorial. En tant era axis, que al
Valles, part la mes integral del comtat de Barcelona, puix que
comenga derrera les serres que clouhen lo territori d' aquesta
Ciutat, un document del any 968 (276) y altre del 1001 (277), lo
designen per Vállense comitalu.
Tant arrelá á la Marca Hispánica, aquesta divisió territorial
de comtats, que subsistí després de la unió ab Aragó y de les
conquestes de Valencia y de Mallorca. De manera que, quan
Jaume I, en 1251, dona á son flll prímogénit Pere, lo comtat de
Barcelona, tractá d' especificar ab claretat que s' entenia per dit
Comtat, manifestant encloureshi los comtats de Barcelona, Ta-
(276) A. 968.— Vegis lo precepte de Lotari en favor de Sunyer
abat de Sant Pol del Maresroa, Marca hispánica, Apendix, doc. CVllI
(277) Marca Hispánica^ Apendix doc. CLXV.
Digitized by
Google
-( 330 -
rragona, Gerona, Besalú, Vich ó Ausona, Rosselló, Cerdanya,
Conflent, Vallespir, Urgell, Ribagorga y Pallars, les ciutats de
Lleyda y Tortosa y la valí d' Aran (278), qual valí, á despit de
trovarse en les vessants ultrapirenenques, actualment franca •
ses, s' ha conceptuat serapre territorl cátala. En la enumeració
d' estos comtats, no hi fou escrúpulos V escrivá reyal en 1251,
mostrantho lo fet de no enclourehi al comtat d' Empuries, en tant
que hu deis primers quí firma la donació de Jaume I, era P. H.
Comes Empuriarutyi. Cal notar aximateix, en esta donació, no
donarse al nostre territori, lo nom de Comtat de Catalunya,
sino de Comtat de Barcelona, puix sempre en lo nom de la Ciu-
tat, se sintetisá lo Principat. També s' ha d' advertir que de molt
antich, en Barcelona hi vincularen la realesa. Axis no ha d' es-
tranyar veure á alguns de nostres Comtes Sobirans, titularse Rey
de Barcelona (279), si bé sempre que semblant denominado ve
consignada, ho resulta esser per excepció.
Accidentalment en los segles x y xi, se dona al Valles, lo
nom de comtat; mes en la matexa época sovintejá que, á altre
part integrant del comtat de Barcelona, á la regió del Panados,
ó Marca ivferior (280), se li aplicas lo nom de comtat (281)
(278) A. 1251. — «in perpetunm civitatem et totum comitatum Bar-
chin, cum ómnibus civitatibus et comitatibus ad ipsum spectantibus,
scilicetipsum comitatum Barchin. et comitatnmTerrachon., Gerund^n.,
Bisuldnnen., Vicen. seu Ausonen , Rossilion , Ceritanen., Confluent.,
et Vallis Aspirii, et comitatum Urgellen., et civitates Ilerden., et Der-
tusen., simul ad comitatibus Ripparcurcioe et de Pallars, et quidquid
habemus et habere debemus a flumine de Cincha usque ad Salsas, et
sieut dividunt montes insta Aran simul cum valle de Aran quam va-
llera in hac donatione includimus usque ad mare» (Villanueva Viaje
literario á las iglesias de España^ vol. XVII, pl. 351.)
(279) A. 1067. —«Ego Berenguer comité et regís de Barchinona
donator sum tibi Ermengod comité vrgellensis et marches de Balaguer
Dono te barbera cum suas térras per feuo» (Document 375 de Ramón
Berenguer I, arx. Corona Aragó )
(280) Vegis la nota (273).
(281) Nos limitam á fullejar los juraments d' homenatge prestats
á Ramón Bereuguer I, en los que, los senyors seguents diuhen esserli
feels per lo comtat del Panadés.
Giralt fill de na Sicarts, senyor deis castells de Montagut, Pinyana,
Querol y Pontils: «ñeque de ipso castro que dicunt olerdula ñeque de
ipso cbomitatu quod dicunt penitensem ñeque de ipsos chastros aut
Digitized by
Google
H 331 )-
y á Olérdula, la vella fortalesa de la Edat Antigua, lo de Ciu-
tat (282).
Aquest derrer sería motivat per conceptuarla cap de regió y
chastellos rochas aut podios condirectos uel discondirectos qni in pre-
dicto chomitatu sunt.»
Guisait fill d' Ermesenda: «ñeque de ipso comitatu quem dicunt pe-
nitensem, neqne de ipsa ciuitate quem dicunt minorisa, ñeque de ipso
comitatu quem dicunt ausona.»
Ddalart üll d' Ermengarda: «ñeque de ipso castro quod dicunt oler-
dula ñeque de ipso comitatu quod dicunt penitensem.»
Ramón fill de la vescomtesa Guisla de Cardona: «et ipsum comita-
tum quod dicunt penitensem et ipsum comitatum quod dicunt ausona
et ípsam ciuitatem quod dicunt minorise »
Guillem Bernat fill de Chixol: «ipsum kastrum de olerdola et ipsum
comitatum de penitense.»
Geribert fill de Riquilda: «ñeque de ipso castro quod dicunt olerdola
ñeque de ipso comitatu quem dicunt penitensem.»
Bernat Ricolf y Mir Ricolf germans filis d* Adaledis «ñeque de co-
mitatu penitense.»
(Documents sensedata de Ramón Berenguer I, nom. 13, 66, 61, 63,
89, 122 y 137, respectivament, del arx. Corona Aragó.)
Encara del temps de Ramón Berenguer III (doc. 21 sense data) es
lo jurament de Geralt fill de Poncia: «ñeque de ipso castro quod dicunt
olerdola ñeque de ipso comitatu quod dicunt penitensem »
(282) En altres homenatges prestats á Ramón Berenguer I no sois
califiquen de comtat al Fanadés, sino de ciutat á Olérdula.
«Juro ego Sancius filius qui fuit Sancie coraitisse dum viuus fuero
fidelis ero ad Raimundum comitem barchinonensis filius qui fuit San
cié comitisse jam dicta sine fraude et malo ingenio» «ñeque de ipsa
ciuitate de olérdula ñeque de ipso comitatu que dicunt penitense.»
Guillem Borrell fill d' Adalaida: «ñeque de ciuitate que dicunt Oler-
dula ñeque de ipso comitatu que dicunt Penitense.»
Guillem fill de Cbixol: «ñeque de ciuitate minorisa ñeque de comita-
tu que dicunt ausona, ñeque de ipsa ciuitate que dicunt olerdola ñeque
de ipso comitatu que dicunt penitense.»
Bernat fill de Ledgarda: «nec de ipsa ciuitate de olérdula nec de ipso
comitatu de penedes.»
Adalbert Guitart fill d' Adaledis: «nec de ipsa ciuitate de olérdula
nec de ipso comitatu de penedes.»
Pere Ermengol fill de Guisla: «ñeque de ipsa ciuitate que dicunt
olérdula ñeque de ipso comitatu que dicunt penitense.»
Guillem fill d' Engilberga: «ñeque de ciuitate de olerdulane que de
comitatu penitense ñeque de ciuitate Minorise.»
Digitized by
Google
-( 332 )-
en reóort á sa passada grandesa. No deurá presuposarse d'
aquests fets, que, al comengar la Edat Mitjana, tingues capdal
importancia, puix precisament quan axis se la designa, lo Pana-
dos sufría totes les vexacións inherents á la guerra ab los sarra-
híns, despoblantse en extrem per esser frontera de la Marca
Hispánica (283), frontera discutida ab les armes á les mans, tea-
tre d' heroicitats, accions de guerra, y preses de castells y f orces.
Lo nom sarrahí sonava per tot arreu, y flns la principal vía que
atravessaba lo Panadés, era á Olérdula calificada de vía moris-
ca (284).
Després del victoriós aveng de les armes d' Almancor, tot lo
Panadés s' bagué de reconquerir. Já se sab com una de les ma-
neres ab que s' estimula la reconquesta territorial, tal vegada la
principal d' elles, sigue la aprisió, páranla devallant, segons Ba-
lari, del participi de perfecte del verb aprehendcrp^ apoderarse.
Tenint mes ó menys en perspectiva aquesta mira d' engran-
diment, hu d' aquells guerres, al quí 's Uatinisa en escrits per
Galindo, pro que en bon cátala es Galí, se Uengá á empreses te-
merarios en la costa del Panadés, que era terme del castell d'
Olérdula, guanyantne bona part á les petites guarnicións sarra-
hines, sens dubte dexades per Almangor en los llochs estrate-
gichs de la despoblada regió. Aquest Galí, si be podría esser lo
qui dona á Sant Cugat, en V any 987, torres á Magarona ó Ma-
drona (285), res te que veure ab lo fundador del castell de prop
Igualada, qui porta aquest nom, puix já existía en V any 867
(286).
Ermengol comte d' Urgell, fill de Belasqnita: tneque de ipsacinitate
quem dicunt holerdola nec de ipso comitatu de penedes.»
Guillem Ramón comte de Cerdanya: «ipsa ciuitate quam dicunt ho-
lerdola ñeque de ipso comitatu de penedes.»
Ermesendis comtesa: «de ipsa ciuitate quem dicunt olerdola nec ipso
comitatu quem dicunt Penedes.»
(Documents sense data de Ramón Berenguer I, nom. 58, 67, 71, 73,
74, 78, 82, 86. 123 y 204, respectivament, del arx. Cor. Ar.)
(283) A Vallirana en V any 978, á la via que anava al Panadés, se
la nomenava strada quod pergit ad ipsa marcha (Cartoral de S. Cugat,
fol. 220, doc. 679.)
(284) Ánt. Eccl. Cath. vol. IV, fol. 110, doc. 278.
(285) Cartoral de S. Cugat, fol. 39, doc. 129.
(286) Vegis nostre trevall, en publicació. Lo castell de Burriach ó
de Sant Vicents (Mataré 1900) pl. 64, nota 64.
Digitized by
Google
, -< 333 )-
Gall rebé lo pompos titol de Veguer de Sant Marlí, que axis y
no altrement, crehém se deu traduir lo de vicario Sancli Martini^
ab que '1 designen los documents (287), titol honor ífich com los
de cusios palacii que rebé Cherús, lo de senescal, dapifer y altres
d' aquell raateix temps.
Lo que no cal duptar es que T obtindría per haberse apoderat
del importan*: castell de Sant Marti ^a-Roca al extrem del Pana-
dés, Uoch perillos de la frontera, com á mes apartat y exposat
á continuades expugnacions deis sarrahins.
¿Resultaría similar á un comte ab territori mes petit ó ab ma-
jor subordinado del Sobirá, lo veguer de Sant Martí? Fs indubta-
ble que 's tractava d' una gerarquia major que la de aenyor
d' un castell. Llavors no s' en conexíen d' altres que les de
marqués, comte y vescomte, puix la de baró no apunta fins al
regnat de Ramón Berenguer I (288). Axis sería lo titol de Galí^
precursor del veguer del Comte ^ que ja 's trova existir en V any
1056, com á sinónim tal vegada de veguer de Barcelona, qual
carrech, en V any 1113 apareix mes definit, si be ab lo califlca-
tiu de veguer del castell Vell de Barcelona (289).
Recordém que los visigots donaren lo nom de vicarius al Uoch-
tinent del comités y que bé podría imitarse, en lo titol del segle
IX donat á Oalí, la costum gotha
(287) A. 1009. — Los com tes Ramón y Ermesendis «vinditores su-
mu8 tibi guillelmo filiara condam galindoni vicario sancti martini» un
alou «et ipso puio qui ibidem est que nnneupantur castro serras» sitaat
«in comitatu barchinonense uel in termine terracona. Et affrontat de
parte circi in ipsa strada de sancti petri qui pergit ad capram De
aquilonis in ipsa serra qui est saper uilla ardida et nadit per ipsa serra
super sánete crucis et peruenit usque ad ipsa strada qui pergit de cel-
ma usque ad gaiano. De meridie in uilla judaica uel in ipsa uilla nudi-
llas. De occiduo in ipso regario de uallis.» (Ánt. Eccl. Cath, vol. IV,
fol. 175, doc. 417.)
(288) Se parla de Dod haré d' Eróles y de son germá Oliver. (Do-
cument nom. 22 sense data de Ramón Berenguer I, arx. Cor. Aragó. )
(289) A. 1055.— «Notum sit ómnibus quam domnus Raimundus co-
mes barcbinonensis requisiuit estachamentum de directo a Berengario
vicaHo 8U0 ob multas querimonias quas contra eum habebat que inue-
niuntur.» {Reg. 1, fol. 51, arx. Cor. Aragó.)
A. 1113.— «Sit manifestum quod inimicicie diu fuerunt ínter ue-
nerabilem Raimundum barchinonensem comitem et Berengarium rai-
mundi de castelet. Dederant enim ipse Comes predicto Berengario in
Digitized by
Google
-( 334 ) -
La data en que Galí realisá ses conquestes per la frontera
del Panadés resulta molt propera á V aveng cristiá, subseguent
á la presa de Barcelona del 985, tota vegada que, un document
del any 994, parla de Guillém flU de Galí difunt (290). Certament
que Galí no podía morir jove. puíx á ell, lo comte Mír, qui fina
sos dies en V any 966, li ha vi a donat la iglesia y cernen tiri de
Sant Boy iuxla flamen lupricati in loco dicto caüilione (291).
Guillém adquirí de son pare V esperit emprenedor y afany d'
engrandiment. Perqué no 's puga confondre ab cap altre perso-
natje del mateix nom, los documents li donen sempre lo titol de
veguer de Sant Martí (292) que aytambé heretá de Galí, junta-
ment ab lo propi castell y moltes altres possessions en lo Llo-
bregat y Panadés. Figurava entre les d' aquesta derrera regió,
un lloch situat in ipsa marchia (frontera) ultra terminum de cas-
trum Olertula, lo qual, per esser pié d' estanyols, havía rebut
lo nom de Calders. Allí los herms teníen gran extensió (térras
heremas que ibi dilátate sunt) y forma ven un terme, quals limits,
en r any 1013, eren lo mar, Santa Oliva, Albinyana y lo castdll
de Bará.
Guitart. abat de Sant Cugat del Valles, disputa ab Adalaidis,
viuda de Guillém veguer de Sant Martí, en V any 1013, lo terme
de Calders, pretenent que pertanyía á son monestir per donació
que li 'n feu Caries Magne, refermada mes avant per Lluís lo
castro ueteri de barcbinona et in eius pertinenciis quedam per'&eniicio
et peccunia quam ab ipso acceperat. Deinde quia ipse Berengarius no-
luit uenire ad iusticiam per ipsum comitem filiis Arberti qui fuerat
vicarius ipsius castri expulit Berengarium de ipsa honore et dedit
illum Raimundum renardi et Guillelmo fratii eius qui agebant causam
per filiis arberti.» Acaba ab un conveni sobre los nous drets del mer-
cat de Barcelona, imposats per lo Comte, los quals son cedits ab V
honor del castell Vell de Barcelona á Berengner Ramón al qui 's dona,
en lo titol del document, lo nom de vicarium ó veguer. (Reg. 1, fol. 61,
arx. Corona Aragó.)
(290) Ant. Eccl. Cath. vol IV, fol. 61, doc. 148.
(291) A. 1054.— Al questionar lo bisbe de Barcelona, Guislabert,
ab Guillém Oliva de Salsans, sobre la iglesia y cementiri de Sant Boy
del Llobregat, se diu que havía pervingut á la iglesia de Barcelona,
per donació que Guillém fill de (Salí, li 'n havia feta, haventla obtin-
guda Galí, de mans del comte Mir. (Ant. Eccl. Cath, vol. IV, fol.
53, doc. 154.)
(292) Apendix, document nom. VI.
Digitized by
Google
Successió del Veguer de Sant Marti
(SEGLES X AL XIII)
Veguer de Sant Marti.
966-866?
]
Gvlllem
Veguer de Baiit Martí,
oai at ab Adalaidii.
964-1012?
Blspoflia
oaeada ab Mir Oeribert.
1016 -¿ ?
Aman Hlr d« Sant Harti
ÜU de Mir Geribert y GaiaU,
sermanastre de Oaillém,
de ia Junta deis Usatgee.
1060-1060
larti I
Gnillem
mort f enee fnooeMió.
1080 -1(K8
1
Adalaldls
1060
JordA d« Sant Harti
Senyor d' Braprnnyá.
1110-1180
Onillem d« Sant Harti
oasat ab Beatrin de Monteada.
1180-1188
]
Ferrer de Sant Harti
Senyor de Sant Marti
y de Sablrats.
1818
Digitized by
Google
-y—T^
-( 336 )-
Piados. Si bé lo precepte se perdé en la presa de Barcelona, lo
confirmaren derrerament al abat Oth, lo rey de Franga Lotari,
y lo comte de Barcelona Borrell II.
Adalaidis obgectava á estes pretensions, que lo terme era d'
ella per voluntat de son sogre Galí, qui ho adquirí iperaprisió y
per ha ver lo tret del estat d' herm, assenyalant ab la arada tot
son entorn y marcantlo ab caraclers^ go es ab fites {per iiomerwn
aracionis cultro circumquaqiie obduweral signo et ibi priscam in-
troduccionem fecerat per nomen perprisionis el Karakterum de-
üignacionis).
Los comtes Ramón y Ermesendis intervíngueren en esta po-
lémica, fallant, que, com resultes diflcultós á una sola familia,
reduir al cültiu tant extens territori y edificarhi una torra con-
venient, que, al defensarlo de noves irrupcions sarrahines, servís
d' esbarjo á sos pobladors» se dividís en dos porcions iguals, pas-
sant la una al monestir de Sant Cugat y la segona á Adalaidis.
Abdós propietaris devlcn construirhi, mancomunadament, la
torra ó fortalesa indispensable al terme, re«tant los estanys de
propietat d' abdues parts, mes satisfent delme deis pexos á Sant
Cugat.
Formaven part del trilbunal del Córate, los bisbes Deusdet
de Barcelona, Armengol d' Urgell, Borrell d' Ausona y Oliba
d' Elna, los prohoms Sindret de Gurb, Amat de SoriQ, Com-
ban de Besora, Huch de Cervelló, Sunifret de Ríurubi, Bernat de
Sant Vicens, Guillém de Lavanga, Riculf de Berga, Sunifret Ba-
rral y altres, tots los quí, conceptuaren consemblantment bons,
los drets aduhits per Adalaidis y los del abat Guitart, quan mes
que la sentencia pronunciada, en 1013, apar una transacció ó
reconexement de dos drets similars. D' un cantó los rescriptos
imperial y comtal, que, si bé dictats ab carácter general, en fa-
vor de totes les propietats que Sant Cugat poseía avants de la
perdua del territori cátala, á les derreries del segle x, tenien la
plenitut de son valor legal. Per altre part, un acte material de
forsa ó d' heroisme, una possessió portada á efecto á despit de les
incursions sarrahines, un intent de repoblado y d' aveng de la
linea de la frontera, que no calía cohibir, sino estimular, puix -
era lo que portava á terme la dificultosa tasca de nova cultura
del herm y desolat territori cátala á que, com havém dit, se
llengaven los guerrers, per V estimulant del dret que adquirien
ab la aprisió. Cal advertir respecte aquest dret, que si be Balari
opina no era de propietat plena, sino lo de possessió, á menys que
Digitized by
Google
-( 537 )-
s' hi ajuntás la prescripció, no obstant se veu en la práctica, com
lo tribunal sobirá, en cas de litigi, lo reconexia y aceptava, se-
gons n' es exemple la precedent sentencia del plet de Calders.
Marca la marxa de la reconquesta, en la regió del Panadés, lo
molt que en ella *s trova la adquisició del dret de propietat en
tota sa plenitut per pura aprisió, sense venir acompanyada de la
prescripció, ó al menys aquesta, no está deduhida en la escrip-
tura com á refermació de la propietat (293).
La sentencia del 1013, en lloch d* acabar la controversia de
Calders, podém dir que tot just la comengava. Al cap de tres anys
tant sois, la propia Adalaidis, viuda de Guillém de Sant Marti
{Gilelmi castri sancli martiHi) obrant en nom de son fiU Bernat,
menor d' edat, comengá la matexa questió en lo palau Comt^,l,
alegant que son dret ais herms de Calders, era millpr que lo del
Abat. Coneguda la controversia en audiencia ó cort de bisbes y
magnats, presidida pels comtes Ramón y Ermesendis, en 1' any
1016, davant la circunstancia de que lo territori de Calders, res-
ta va encara herm y despoblat y sens dubte com á castich de la
incuria de sos senyors en repoblarlo, se decreta que devía retor-
nar al Princep perqué 'n disposás de nou. Llavors los Sobirans,
usant de la sua prerrogativa, lo donaren á Sant Cugat.
Aquesta reversió del territori'de Calders al Sobirá y nova do-
nació, porta una segona consequencia, en perjudici d' un tal
Isimbert, quí havia obtíngut del abat Guitart, carta d' establi-
(293) A exemples ja coneguts hi podém afigir:
A 981.— Al comprar, lo monestir de Sant Cugat, unes torres á Cer-
velló, lo venedor dona la aprisió com á titol de propietat: «Advenit ad
me albarus per mea aprisione» (Cartoral de S. Cugat, fol. 222, doc. 688.)
A. 1046. —Una térra del terme del castell de Sant Vicents en lo Pa-
nadés confrontaya ab la aprisió del levita Ramón: «De meridie in apri-
sione de Raimundi leuita» (Cartoral de S. Cugat, fol. 102, doc. 349).
A. 11^0.— L' Abat de Sant Cugat citava la aprisió com altre fona-
ment de dret de propietat en lo castell d' Olerdula al dir: «Donamus
sancto cucufati hac tradimus in manu eiusdem abbatis et monachorum
eius turrem que uocatur susanna et que antiquitus fuit proprium alo-
dium sancti cucufatis cum ea parte muri que tenet usque ad ecclesiam
sancti Michaelis et sicut transit uia per portam castelli usque ad ean-
dem ecclesiam sancti Miebaelis et sicut apprisiauerunt predictus abbas
et homines ipsius ut tota illa pars predicte apprisionis sit proprium et
franchum alodium in perpetuo sancti cucufatis.» (Cartoral de S. Cugat,
fol. 124, doc. 409).
Digitized by
Google
-(338)-
ment pera cultivarlo. Conceptuaren, que, del moment en que la
propietat revertía al Comte, cesa ven quans contractes y estipu-
lacions haurien f et los precedents pretesos propietaris, y per tant
sense forsa 1' establiment d' Isimbert, tenínt V Abat facultat per
disposame novament. Y com tampoch Isimbert, se preocupa en
sa repoblació, puix estaven per construir encara, castells y for-
taleses, que, al defensarlo de lesjnsidies sarrahines, servisen de
protecció ais habitants, lo donaren á un íal Bonet, per altre nom
Bernat. Imposarenli per condició, construir una torra y cases en
lo lloch dit estany Servidl ó en altre del terme, prohibintli ven-
dré ó enagenar. EU y sos descendents, ho devien teñir, guardar
y mellorar, á profit del Monestir, á quí pertanyerien la mitat deis
delmes y primicíes del lloch (294).
Després del any 1016, moríren Adalaidis y son fiU Bernat sen-
se successió, passant lo patrimoni de Quillém veguer de Sant Mar-
tí, á sa filia Disposia, casada ab Mir Geribert, netdel comte Bo-
rrell II, y de Quitar t vescbmte de Barcelona. L' ha vernos ocu-
pat, en lo capitel precedent, de son pare Geribert, fá que no 'ns
Signatnra de Mir Qeribert.
vejám obligats á presentar á nostre personatje, quí, havent sigut
mes ó menys conegut de tots los historiadors de Catalunya, ha
dexat que ñns ara, hage regnat la major contusió sobre la
importancia política que cal asignarlhi.
Inconscientment alguns historiadors han donat á Mir Geribert
lo califlcatiu de Sant Martí, que, després de lo que tením dit, no
'ns cal explicar d' hont procedía. EU sempre signava Miro-
ne^ ab grossa y fexuga lletra, propia del qui sois sab firmar y
encara ab prou diflcultat: los escrivans de son temps al desig-
narlo en escrits, li deyen Mirone Geribertiy sense aquell apelatiu,
(294) Apendix dooument nom. VII.
Se te conexement de que en V any 1017 fou donada per los consorts
Ramón y Ermesindis á S. Cugat V alou de Sta. Oliva y V alou de Cal-
ders ab sos estanys (Cartoral de 8. Cugat, doc. 373, fol. 111).
Digitized by
Google
-( 839 )-
que, mes que propi d' ell, ho era de sa muller Disposia y deis filis
Uurs. Fins molts anys després de mort no apar per ningú apelli-
dat de Sant Martí.
Lo compilador deis documente del arxiu reyal á les derreries
del segle xii, al formar V interesant Ilibre deis feus, regnant
Anfos I y Pere I, al transcriurehi la escriptura del any 1060, de
la doEíació del castell de Port ais Comtes de Barcelona, en lo ti-
tol posat al comengament de dita donació, dona á Mir lo califl-
catiu de Sant Martí (296). Tal sobrenom lí fou posat, tenint en
compte que son successor Guillém de Sant Martin fou contempo-
rani del quí dirigí dita compilado d* escriptures del arxiu reyal.
Diago copia del Llibre gran deis feus dita escriptura y per tant
s' ocupa de nostre personatge, primer, al donar noticia de la suc-
cessió d' Ermengardis y Geribert y mes avant dient que Uur fiU
^Miron Geriberlo de San Martin señor del castillo de Puerto» era
«cavallero principalísimo de Barcelona» (296).
Seguí Pujades aquesta via, sense afegir res de nou á lo que
deya son antecesor, si no era una petita adulterado en lo nom
del personatge, escrivintlo «Mirón Gireber.t de San Martin» (297),
restablint, Feliu de la Penya, la sua designado en igual forma
que Diago, go es ^Miron Geriberlo de San Martin Señor del Cas-
tillo del Puerto de Barcelona, Tio del Conde Don Ramón» (298).
Mes ni Feliu fá cap altre investigació, ni tampoch Florez, al
tractar molt per alt de Mirón Gelibcrto (299).
En lo segle xix Prosper de BofaruU, trova diferents docu-
mente de nostre personatge, pro no hi busca conexió d* uns ab al-
tres, de manera que ben poch resultat ne treu. Després d' ocu-
parse del casament d' Ermengardis ab Geribert (300), al consig-
nar lo sentiment que expresava Pujades (301) sobre la falta de
(295) «Incipiunt carta Guillelmi de Sancto martino et primum Car-
ta donationis quam fecit Miro geriberti de Sancto martino Raimundo
comiti barchinonensi super castro de portu propter magna maleficia que
ei fecerat.» (Registre 1, fol. 60, arx. Cor. Ar.)
(296) Historia de los Condes de Barcelona, pl. 86 y 106.
(297) Crónica vniuersal del pinncipado de Cataluña, vol. VII,
pl. 415 y 328.
(298) Anales de Cataluña, vol. 1, pl. 305.
(299) España Sagrada, vol. XXIX, pl. 231.
(300) Condes Vindicados, vol. I, pl. 151.
(301) «No he podido tener noticia en que pararon ó que se hicie-
Digitized by
Google
H340)-
noves de la familia de Mirón Geriberto, sois dona compte de la
existencia de son fill Gombau (302) semblant ha ver oblidat que
era net de Borrell II (303). Y n' Antón Bofarull, al copiar part
de lo que diu V anterior, dexa de retreure la genealogía del
nostre cavaller, qual nom castellanisa també, en Mirón Geri-
berlo (304).
Tampoch ana raes orientat, Balari y Jovany, á despit de lo
molt que conegué la época comtal, puix s' inclina á confondrel
ab un tal Mir Guilabert (305), qui bé podría esser lo Mir Guisla-
bert, fill del bisbe de Barcelona Guislabert, á quí Tarafa, Diago
ron estas personas tan ilustres é insignes nieto y bisnieto de los dichos
Condes; que al fin las olas del tempestuoso mar del mundo y varia
fortuna, sepultan en lo profundo del olvido, como á más graves y pe-
sadas, las nobles familias y casas que el tiempo y la fortuna habían
ecsaltado, dejando, como vemos con esta, asolada y borrada su memo-
ria» (Pujades, obra mentada, vol. VII, pl. 417).
(302) «El Cronista catalán manifestó algún sentimiento por no ha-
ber podido alcanzar mas noticias de esta iluslTe familia que las de su
crimen ó culpa y del perdón que le concedieron sus soberanos y deudos;
pero no puede dudarse que uno de los dos hijos de Mirón Geriberto,
Domnum Gondehallum fllium Mironis Geribertí, vivía aún el dia 2 de
los idus de setiembre» del any 1067 (Condes vindicados^ vol. lí, pl 89).
(303) «Mirón hijo de Ermengardis prestó juramento sin restricción
alguna por todos los condados menos por el de Gerona al que afiadió la
cláusula post mortem Ermesindis comitissa\* «y es notable el encono
de este Mirón contra D.* Ermesendis y el llamarse hijo de una Señora
del mismo nombre que la madre de la condesa D.* Isabel » (Obra men-
tada, vol. II, pl. 22).
(304) Historia critica civil y eclesiástica de Cataluña , vol. II, pla-
na 822.
(305) «La falta de documentos en que se cite el nombre de Mir Gui-
labert, dá lugar para sospechar fundadamente si este nombre es una
transformación del de MirGeribert» «Habiaun procer llamado Mir Ge-
ribert, casado con Guilla de la cual tuvo dos hijos, Bernat y Gombau.
Ellos se rebelaron contra la autoridad del conde Ramón Berenguer I y
cometieron varios excesos. Temerosos del resultado de la causa que
Ramón Berenguer I y Almodis intentaron contra ellos, reconocieron su
culpa y se pusieron á su discreción. Los condes les perdonaron y vol-
vieron á su gracia haciéndoles varias importantes concesiones de bie-
nes y feudos. Dicho Mir Geribert según parece, murió en el año 1060,
es decir ocho años antes de que se celebrara la Junta de los Usatges,*
(Cataluña. Orígenes históricos, Barcelona 1899, plana 422).
Digitized by
Google
-( 841 )-
y Florez, lo confongueren igualraent ab Mir Geribert (306), á pro-
posit de la enfeudado de la torra de Miralpeíx, del any 1057, de
la que tractarém mes avant (307).
Empero Balari, acostumat á interpretar fidelment los noms
catalans, apartantse de quants autors transcrigueren la Uatinlsa-
ció del nom de nostre personatge, V escriu Mir Geribert, tal y
com ho fem nosaltres moguts de la consideració de que sa mare
Ermengardis V anomena Mir en los Uegats de que es objecte en
son testament del any 1030.
Notarém com s' inicia va la costum de repetirse los mateixs
noms en les families. Geribert, nom del pare de Mir, lo deuría
á sa mare Geriberga muller del vescomte Guitart. Dos filis del
comte Borrell II, se nomenaren Ermengol y Ermengardis, donant
lloch lo primer, ais diferents comtes d' Urgell Armengols, coetanis
deis Ramón y Berenguer de la branca major de Borrell II. En la
descendencia d* Ermengardis, s' hi trova repetirse lo nom Ramón
f
Signatura d' Udalart yeioomte de Barcelona (any 1057).
que porta hu de sos filis y un deis nets Ramón Mir. Y finalment
en los nets d' Ermengardis, al finar lo segle xi y comensar lo xri,
s' inicien succesións d' Arnau. Lo qual s' entendrá millor, donant
una mirada á la taula geneológica del comte Borrell II.
Mes retorném al punt de sortida, ó siga á la famosa contro-
versia de Calders, de la que nos ha apartat la aparició en ella,
de Mir Geribert, heretant los drets de Gali veguer de Sant
Marti.
Si bé lo castell de Calders, en aquest entremitx, (any 1023)
figura entre les possessións de la comtesa Ermesendis, (308) no
fou axó obstacle perqué la sua propietat seguís essent del mo-
nestir de Sant Cugat y després de morts Adalaidis y sos filis
(806) España Sagrada, vol. XXIX, pl. 223.
(307) Apendix, document nom. XXIV.
(308) Document nom. 46 de Berenguer Ramón I, arx. Corona
Ara^ó.
Digitized by
Google
C
a
Vi
O
•VI
u
u
«
d
e
1-^
i?
g-'i
=s
«1
s
mJ
o
8
S P -o ;5
= id *^ I
* 1 t »
IM
S
i 1
9ii
1
il i
S I 2
o 22
7
^_
■■■
■K
,
iB
s
d
i
a—
fl o
1
s
Sá
i
8
«
= 5 -
9 ^
I i
^ I
II
22 .«^
n
«a
8-3
í8
« ■
ai
Digitized by
Google
-( 343 )-
Bemát y Disposia, lo marit d' aquesta, Mír Geribert, la questío-
nás, novament, en nom de sos filis, en Y any 1031. En la deman-
da de millor dret que presenta, se repetía V argument de que
Galí, per aprísióy se posesiona de dites terres abandonades po-
sant notes y creus, qo es, flxant los termes, pescant en los es-
tanys en son profit, mentres visque y defensantlo de certs ho-
mes. Aximateix, que despres de morir, lo seu flll Guillém, pros^
seguí aprofltantse de dits estanys y terres hermes; que mort
Guillém cessant les invasions de pagans en dita marca ó fronte-
ra, sa viuda Adalaidis obrant com á tutora de sos ñlls, volgué
construirhi alli una fortalesa y reduir al cultiu dita possessió,
oposantsi V abat Guitart, quí valentse de 1* afecte que li tenia
lo comte Ramón Borrell, obtingué la confirmado de dita possessió
y que fosen expoliáis los succesors de Galí.
Adueix, en aquest nou judici, V abat Guitart sos drets sobre
Calders, devallant deis preceptes papáis y reyals, cremats y
perduts á Barcelona al temps en que fou presa, la Ciutat, per
Almangor. \
Los jutges demanareii testimonis y se presentaren los de
Gotmar y Guillara los qui declararen que ells vegeren y oyren
Uegir lo precepte de Ludovich rey deis franchs, confirmant les
posessions de Sant Cugat y entre .aqüestes la iglesia y alou de
Santa Oliva en tota la extensió de la Guardia de Banyeres, flns
á la Vila-domabuis y desde la Vila-domenio flns al mar, junta-
ment ab sos estanys, delmes y primicies. Era lo territori hont s'
hi trovaven los tant desitjats Calders.
Los jutges, conceptuant prova plena lo d' aytals testimonis,
volgueren posar f í á dites questions acceptant com millor dret lo
del monestir que lo deis succesors de Galí. Mes Mir Geribert, ab
pertinacia, vocifera, esser injusta la causa del Abat; los jutges
repetiren la prova testimonial precedent, afegintshi la del pre-
bere Gelmir quí declara en iguals termes. Lo tribunal falla no-
vament en favor de Sant Cugat (309).
La temeritat de Mir Geribert en ses empreses, se dona á
mostrar en la questió de Calders. Per oposarse á la sentencia
precedent, apela al procehiment de recusar los testimonis adu-
hits. Dlgué de Gelmir, que essent monjo ha vía apostatat, tenint
filis de concubines; de Guillara, que havia adulterat ab muller
d' altre; y de Gotmar, que s' havia subgectat á la circuncisió,
(309) Document nom. X.
Digitized by
Google
^( 344 )-
desviantse de la fé de Jesuchrist é imitant la de Mahoma.
Acabava per demanar á Bofill March, que rebés informado de
la aprisió de Galí.
Lo jutge condescendí á la pretensió de Mir y li senyalá dia
y Uoch per aduhir testimonis de ses afirmacións; pro no hi com-
paregué, á despít de que no podia alegar ignorancia, puix Bofill
March li senyalá la jornada, en presencia del bisbe Guadalt y
d' altres ilustres varons, trovantse tots junts á la porta de la Ca-
tedral de Barcelona, hont tal vegada se celebrava lo judici.
Per lo que, suposant que Mir aduhí testimoni fals contra los
tres susdits declarants y considerant les justes rahons per les
quals Sant Cugat posehía á Calders, dictaren nova sentencia
donada á 16 de las Kalendes d' Abril, de V any 1033, confirmant
la propietat de Sant Cugat (310).
Já en avant no tornaren á sortir los drets de la aprisió de
Galí, possehint lo monestir del Valles, dites terres sense mes
contradicció (311). Es cert que bagué altres questions, molt poch
(310) Document nom. XI.
(311) Fins tres anys després, ó siga en. 1036, no comensa á efec-
tuarse la repoblació de Calders, ab la donació que V abat Guitart feu
á Bernat Gelmir del castell de Calders ab sos termes y pertínencies
«ad construendum et hedificandum atque ad pqpulandum». Quin cas-
tell se díu estava «in comitatu barchinone in ipsa marcha de penitense
in litore maris fundatum» confrontant «de parte orientis in termino de
kastro de kasteleto de meridie in altitudine maris. De occiduo in ter-
minio de berano siue in ipsa mare. De circi affrontat in termino sánete
oliue siue in termino de kastro albiniana.»
Aquest Bernat Gelmir, podía esser de la familia del prebere Gel-
mir, qui intervingué com á testimoni favorable á Sant Cugat, en les
questions ab Mir Geribert. A mes V Abat li imposá la obligació de «ut
usque ad diem decem annorum completum babeas in predicto kastro
bene et firmiter unam turrem cons'tructam alciorem et grossiorem
cuiusque modo ibi est et secundum posse hedifices atque muñías pre-
dictum kastrum et ad popules hac terram ad culturam perducas. Per
hediftcacíone autem tua babeas medietatem in predicto kastro et
in omni eius hedificia siue in eius terminis ta et filii ac filie tue post te
et nepti ac nepte siue bisnepti hac bisnepte unus post alium dum ui-
xerint. Aliam uero medietatem teneas et teneant per nostrum feuum.
Post mortem uero istorum uel istarum omnium solidum et liberum re -
maneat predictum kastrum in iure et potestate sancti cucufatis pro-
dicti et eius habitancium absque ulla inquietudine et sine uUo malo
ingenio cum omnia hedificia.»
Digitized by
Google
~( S46 )-
temps després (any 1046?) sobre certa partida del terme de Cal-
dera, pro res teñen que veure ab los drets de Gall, ni hi juga en
elles cap paper Mir Geribert. Les bagué lo n^onestir ab un
tal Bernat Auger, prohóm de la cort Comtal, qui figura en lo
tribunal del Sobirá en l'any 1031 (312). En Tany 1041, l'abat
de Sant Cugat li concedía lo territori d' Albinyana, ab condició,
de que, dintre set anys hi bagues construida una torra de pedra
y calQ, de 50 palms d* alta y al seu voltant un edifici y procures
repoblar aquell territori. Bona confesió que mostra com encara
estava retrasada sa repoblació. Lo territori li era concedit, una
mitat en Iliure alou y T altre mitat en feu del monestir. Es cu-
riosa la cláusula hont s' assenyala lo dret que competirá á Sant
Cugat, de posseir la mitat de tots los cautius alarbs ó de les
demés coses que pugnen pendre ó conquistar los futurs habitants
del terme d' Albinyana en ses excursións contra los sarrahins d'
Espanya (313)-
Les questions que, pochs anys després d' esta concesió, ba-
gué lo monestir ab Bernat Auger, foren remarcables per la cir-
cunstancia d' haverse dirimit la controversia, apelant al judici
de Deu per albat^ (314).
A despit de prohibirse, á Bernat Gelmir, alienar res de Calders, en
r any 1160, se sentencia per causa de la enagenació que feu Arbert de
Llizá, d* una part de dit castell, en favor de Ramón Pere de Banyeres,
qui 'n possehía ja altre part per herencia. Los jutges fallaren esser le-
gal la adquisició mentres que 's tingues en feu del monestir de Sant
Cugat y que á la mort de Ramón Pere revertís á aquest, sens dubto
donantse per cumplerta la condició resolutoria de la enfeudado f eta
per r abat Guitart á Bernat Gelmir (Cartoral de S. Cugat, fol. 92 y
93, doc. 326 y 326).
(312) Cartoral de S. Ctígat fol. 88, doc. 321.
(313) Document nom. XVII.
(314) En r any 1046 fou dirimida la questió entre les dos parts,
pactantse previament lo que deuría significar la circunstancia de res-
tar enfonsat ó surant, 1' infant mort representant de quiscuna d* elJes
Si un deis albats nades en la aygua, la part que ell representaría
tindría son dret segons lo demanava. Si tots dos albats sobrenadaven,
se dividiría lo territori per mitat, é igualment si abdós s'enfonsaven.
La prova sigue favorable á Auger y per transacció volgué aquest
que 's dividís lo territori objecte de controversia, ab lo convent.
Trasladém tant curios procés, en Tapendix, document nom. XVII.
D' est procés se 'n parla altre vegada, en V any 1180 en cert conve-
Digitized by
Google
-< 346 )-
Es prou sapigut, com en la Edat Mitjana, entre los procehi-
ments posats en práctica per los tribunals de justicia hi flgura-
va, en primer. Uoch, lo combat á camp clós ab escut y bastó ^ de
que 'n veurém mes avant un excmple en les questions entre Mir
Geribert y lo Comte de Barcelona; á ell seguía la prova del foch
ó de la aygua buUenta; y per últim á vegades s' utilisava la del
albaty cas sumament extraer dinari y del que no se 'n conexeñ
gayres mostres. En un estudi especial dedicat á aqüestes proves
judicials que s' acaba de publicar á Franca (316), no 's parla de
la del albat y en cambi se dona compte de que en los combats á
camp clós, segons los adversaris fosen nobles ó vilans, s' usava
de la Uansa y espasa, ó del bastó. Precisament á nostre térra lo
bastó ó siga la Uanga sense ferré á la punta, fou generalment usat
presentantne aquí mostra en una Uuyta hont hi estava represen-
tat lo propi Sobirá, com després tindrém ocasió de referir.
Aquests mijans de prova, que avuy poden semblarnos estupits
y crudels, esta ven ab relació ab V estat social de llavors, ab la
rudesa de les costums, ab la poca ilustracíó intelectual de lea
clases directores, y ab la universalitat de la aplicació de sem-
blants procehiments.
La controversia de Calders, primer fet ab que 'ns topém al
estudiar la vida de Mir Geribert, indubtablement presenta á
nostres ulls á aquest persona tge com aymant la discusió y la in-
justicia. No molt dreturer en tots sos actes, son genit turbulent,
se 'ns manifestará mes avant en questions de major entitat. Del
conjunt d' aytals se pot establir, esserla sua nota característica,
una ambició personal desmesurada.
Mir Geribert fou continuador de la successió directa de Ge-
ribert, puix que son germá Folch, tením prova plena morí sense
successió. En quan á la filia de son altre germá Ramón, res se 'n
ni fet per V abat Guillém ab Bemat de Papiol, en les seguents páran-
les: «Et ego iamdictus bernardus de Papiol diffinio deo et domui
sancti cucufatis et tibi Guillelmo abbati et tui successoribus et ómni-
bus fratribus ibi habitantibus illam alteram quadram que stat iuxta
meam quam michi uos datis que est apud circium tota integriter sicut
continetur in ipsa carta quod f uit facta inter Guitardum abbatem et
bernard auger qua fuerunt termini de castelleto. et de caldario diuisi
ludido dei per albatum* (Cartoral de S. Cugat, fol. 94, doc. 328).
(316) La preuve de V innocence par le fer et par le feu publicat
en Lectures pour tous del Maig de 1903.
Digitized by
Google
-( 347 )-
sab; y de sa germana, ni tant sois lo nóm ha previngut. A Mir
passaren totes les possessions d' aquesta branga de les families
comtal y vescomtal, ajuntantse ab les que heretá sa muller Dis-
posia, com succesora del Veguer de Sant Martí. Com les de Ge-
ribert y les de Galí, radicaven en lo Panadés, be podem creure
esdevindría lo mes poderos cavaller d* aquella regió y també bu
deis principáis de Catalunya, de hont sa gran superbia en les
questións temeraries ab lo Com te de Barcelona.
Mir Geribert, se casa dugues vegades: la primera com ja sa-
bém ab Dísposia, y la segona ab Guilia, qual ascendencia desco-
nexém.
Presumim, que del matrimoni de Mir Geribert ab Disposia,
sois ne devanaren dos filis, Guillem y Adalaidis, puix en lo tes-
tament d' Ermengardis son los dos únichs que hi venen mentats.
Si Arnau de Sant Martí, bagues sigut flll de Dísposia, aparexerla
en los documents ab anterioritat á Bernat y Gombau, los dos filis
majors de Mir Geribert y Guisla, que tantos vegades surten en
los convenís de son pare ab lo Bisbe He Barcelona y ab lo comte
Ramón Berenguer.
Mir Geribert bagué de son segon maridatge quatre filis, no-
menats Bernat, Gombau, Arnau y Ramón, y una filia Adalaidis,
deis quals tractarém avans de finir lo presen t capítol.
Després de morta Ermengardis, Mir Geribert, en 22 de Juliol
de 1031, forma part del tribunal que falla la controversia entre
Gombau de Besora y los dos filis d' Enrích, Bonfill y Guí-
tart (316).
Del any 1032 son les ja mentados questións de Calders y en
1040, permuta unes torres del Panadés ab Y Abat de Sant Cu-
gat (317).
En lo capítol precedent referírem les discusions mogudes en-
tre Geribert y lo Bisbe de Barcelona, per lo castell de Ribos, y
com hi posa termini Folch Geribert, retornantlo á la Seu. Com-
plement de la controversia de Ribes, foren diferents pactes en-
tre lo Bisbe y Mir Geribert, hont se conciliava la propietat del
castell, que pretenia la Mitra Barcelonesa y la possessió del ma-
teix, conferida á Mir Geribert y á son fiU, vitalicíament.
D* aquests pactes no tots teñen data; per mes que guardem
(316) Document nom. 97 de Berenguer Ramón I (arx. Corona
Aragó).
(317) Apendix, doc. nom. XV.
Digitized by
Google
•(348)^
certa prelació entre ells, no podem establir ab seguretat quina
fou la sua relació de mes antich á mes modern.
Del any 1041 es la donació que fá lo bisbe Guislabert á son
cosí Mir Geribert, á son flll lo levita Bernat y á altre fill després
de mort Bernat, mentres fós prebere, del castell de Ribes, quals
limits senyala la escriptura. Se i-etingué per durant la sua vida
tant sois, lo castell de Citges, axis com la mitat de les vinyes
del castell de Ribes qne foren del levita Folch. Aquest levita
Folch, enteném sería lo difunt germá de Mir, de qui tenim par
lat á proposit de Ribes. Se pacta que, á la mort deis filis de Mir,
retorni Ribes á la Seu de Barcelona, com que á la mort del bisbe
Guislabert, passi lo castell de Citges á mans de Mir (318).
Al entorn d' aquest conveni, hi giravolten los demés, que 's
continúen. Es lo primer, lo jurament de fldelitat prestat per Mir
Geribert al bisbe Guislabert per lo feu de Ribes, fet en la forma
usual, de barrejar ab lo text Uatí, diccións catalanes que no tra-
duhien, per dexar mes clara la interpretado del acte (319) y do-
narli major solempnitat.
h' altre conveni, vá endregat á la bona establida del cas-
tell de Ribes, quals castlans no deurá posar, ni mudar, Mir Ge-
ribert, sens voluntat ó consentiment del Bisbe de Barcelona.
Semblantment se disposava que los castlans jurarien, que, al te-
ñir quinze anys Bernat Mir, li prestarien fldelitat y homenatge,
si be com feudataris de la Mitra (320).
Aytambé fou garantit en altre document sense data, per
part de Mir Geribert, á la propia Seu, lo domini feudal del cas-
tell sítuat en lo puig de Citges, qual castell s' estipula passés ais
dos filis clergues de Mir, en la matexa forma y disposició que lo
castell de Ribes, qo es, acabant per revertir á la Iglesia á la
mort deis tres. (321).
Del any 1039 al 1060, es un jurament de fidelitat prestat per
Mir Geribert ais comtes Ramón y Ermesendis, que malhaurada-
ment no porta data, mes que te gran interés, puix sa fidelitat
per lo comtat de Gerona, la jura per quan hagi mort la comtesa
Ermesendis (322).
(318) Apendix document nom. XVII.
(819) Apendix document nom XX,
(820) Apendix document nom XXI.
(321) Apendix document nom. XXII,
(822) Apendix, document nom. XIV.
Digitized by
Google
^(349)-
Alguna relació entre Ermesendis y Mlr Geribert se pot ovirar
en les estretes relacions que Mir tenía ab Gombau de Besora,
senyor deis castells de Besora y de CuruU, y en les que aquest
tingué ab la vella Comtesa, puix en lo primer d' ells hi feu Uarga
residencia Ermesendis, en tant que hí morí.
Fins al any 1052 en que 's trova present al acte de la dona-
ció feta per los comtes Ramón y Almodis, á la Seu de Barcelona,
de les iglesies de Sant Miquel de Barcelona y Sant Vicents de
Sarria (323) hi ha un espay Uarch de temps, en que no apareix
en cap document de la Marca Hispánica (324). Eix fet. en una per-
sona de sanch comtal, emparentat ab bisbes y magnats, possehint
tants castells com v. g. los de Subirats, ^a, Vit, Olérdula, Sant
Martí, Cezina, Eraprunyá, Ribes y Port de Barcelona, ab los
quals cómprenla la major part del Panadés y molta estensió del
baix Llobregat, no té explicado plausible sense que hi hagués
una causa important. Lo motiu vé explicat en hu deis mes inte-
ressants documents d' aquell temps (326).
En apariencia, grans desavenencies surgidos ab lo Comte de
Barcelona, no sois apartaren de sa cort, á Mir, sino que mogué
guerra al Sobiré y obtingué que los sarrahins negassen les parles
ó tributs á Ramón Berenguer I.
Feu mes encara Mir Geribert: com possehía tot lo Panadés,
no sabém si somniava ab fórmame un comtat independent ab la
(323) ReyaU PrivüegiSy document nom. 40 (arx. Catedral Barce-
lona).
(324) Com Mir y Geribert son dos noms que foren tant usuals en
Catalunya al comensar lo segle xi, son molts lod subgectes anomenats
consemblan tment^ facils de confondre, presentantne tres com á mostra.
Any 1064.— Mir Gerbert y Sanxa, permuten terres ab los germana
Ramón Guillem y Geralt: «Ego Reimundus guillelmus una cum fra-
tri meo geralli commutatores sumus vobis domnus mironis gerberte et
Sancia nostre domne» (Doc. 144 de Ramón Berenguer I, arx. Corona
Aragó).
Any 1057.— Mir Guilabert, fiU de Quilabert Frugán, consta en lo text
seguent «vinditores sumus uobis guilaberti frugani et uxori tue bona-
filia et filios uestros mironi guilaberti et raimundi guilaberti emtores»
(Doc. 186 de Ramón I, arx. Corona Aragó).
A. 1067 y 1079. —Mort nostre biografiat, apar un Mironi Geriber-
tus (doc. 371 de Ramón Berenguer I, arx. Corona Aragó) y Mrom pro-
li geriberti, casat ab Loba (doc. 420 de Ramón Berenguer I).
(325) Apendix, document nom. XIX.
Digitized by
Google
-( 36e -
ajüda deis sarrahins. Mes si 's pot assegürar, que, en Y any 1041,
actúa va de princep d' Olérdula, que venía á esser en lo Panadés,
com dir princep de Barcelona, en tota la Marca Hispánica.
Milá y Fontanals, qui ana completament desorientat al donar
r arbre genealógich deis Vescomtes de Barcelona en los segles
X y XI (326), retreu un interessant document del any 1041 que tro-
va Pasqual. Se tracta d' un placilum, fallat per Mir Ueribert y
Guisla, actuant en cort sobirana y usant aquell,lo dictat de Prin-
ceps Olerdulce Los pares d' un tal Joan, essent noy, V oferiren al
monestir de Santa Cicilia de Montserrat com á monjo, al qual
axis mateix donaren un alou á Olérdula. Joan fugí y ab sa raare,
vengué 1' alou á un germá prebere. Torna al monestir y V abat
lo perdona. Mes reincidí y 1* abat reclama davant del Princep
(Mir Geribert) qui sentencia la restitució del alou, deínanant al
abat lo perdó per Joan. Accedí V abat Guillém, li talla los cavells
y la barba y lo benehí com á monjo. Per tercera vegada fugí
Joan, y lo Princep lo maná comparexer in placilum in Castro
Vid essent condemnat á restituir V alou al monestir.
En un altre document del any 1042 que consigna Villanueva
(327) ay també se dona, Mir Geribert á sí mateix, lo titolUe Prin-
ceps Olerdulce.
Aquell proposít de fundar un comtat al extrem de la Marca,
també lo sustenta lo comte Ramón Berenguer I en sa derrera dis-
posició testamentaria del any 1076, al dividir en dos lo comtat
de Barcelona, lo primer, dexat á Ramón Berenguer 11, usque
ad {lumen Lubricatum y lo segón, que legava á son fill Sang,
en la oposta vora del riu, cum ipsa ciuitate de Olérdula deflumine
Lubrícalo usque ad paganorum terram (328) si be lo devía teñir
sots senyoriu de Ramón Berenguer.
Durant aquest temps d' enemistat y Iluyta, be *s veu que la
gent del Comte de Barcelona, atacaren ab preferencia á Olér-
dula, en venjanga de les corregudes fe tes per Mir Geribert en
terres de Ramón Berenguer I.
(326) En aquest arbre genealógich, per desconexer la existencia
del vescomte Udalart fill de Guitart, suposa al bisbe Guislabert fill d'
Adalbert {Apuntes históricos sobre Olérdula, vol. II de les Memorias de
la Academia de Buenas Letras de Barcelona^ 1868).
(327) Viaje literario, vol. VII, pl. 163.
(828) Publicat integrament en Los Condes de Barcelona vindicados
vol. II pl. 41.
Digitized by
Google
-( 351 )-
I
¿Quines foren les causes que motivaren per part de Mir, una
desavenencia com la de que estém tractant? Es cert que moltes
ne consigna la sentencia ab que remata la discordia: mes los
capítols d' agravis que allí s' expressen serán una part petita de
la controversia. /Los documents oficiáis, no solen esser ordina-
riament, expressió fidel y descarnada de les questións debatudes:
sempre los motius que consten en aytal documentado, son apa-
rents, escuses ó causes fletes. Los veritables resten amagats y
sois per dedúcelo d' altres fets, arriven á esbrinarse.
Axó passa ab la sentencia que dirimí les Uuytes del Comte y
lo procer, judicades per persones de gran representado social,
qual requería á la importancia deis dos personatges en discordia,
QO es, r arqueblsbe de Narbona Guifré, lo bisbe de Barcelona
Guislabert, lo bisbe de Vich Guillém, lo bisbe de Gerona Be-
renguer, lo vescomte de Narbona Berenguer, Guillém de Mont-
peller y Amat Eldérich. D' elles ne parlarém, agrupantles en
los llochs hont esdevingueren.
Olérdula. — Conexém la situado especial d* eix important
lloch del Panadés, que lo poseía Mir Geribert, en feu del Comte.
Es inculpat per aquest, de que, haventli manat no enagenar
franqueses á Olérdula, ne vengué, ocasionantli perjudici, per sa
calitat de senyor alodial.
Los jutges fallaren que Mir se possesionás del castell d' Olér-
dula, mes que aximateix recobri les franqueses veñudos, reinte-
grantse en la propietat de tot, poseintlo tal y com lo rebé del
Comte. Y si Mir no 's vegés prou potent per recobrarles, debía
ajudarlo lo Comte.
A mes havía d' indemnisar Mir, certs danmatges escomesos
en havers sanlorals ó pertenencies eclesiás tiques.
Franqueses del Valles. — Reblen aquest nom cortes parro -
quies del Valles, franques de senyoríu y que disfrutaven de con-
dicions especiáis. Com d' elles no 'n tením cap nova anterior &
la presa de Barcelona per Almangor, si nos agwtdés formar de-
duccións probables, les hi assenyalaríem un naxement en Taveng
y repoblado de nostre térra, en les derreríes del regnat de
Borrell 11 y comengament del de Ramón "Borrell.
Mir Geribert era acusat de damnificar estos llochs franchs,
que eren alou del Comte, d* alguns deis que se *n havía apoderat
y los retenia en son domini.
Quatre d' aqüestes parroquies, qo es, les de Sant Feliu de Co-
cines, La Garriga, Samalús y Palaudaries, se^ons un capbren
Digitized by
Google
-(362)-
de la Catedral de Barcelona, fet del temps del bisbe Guislabert y
que no porta data, les tenía Mir Geribert per lo Comte (329).
Los jutges imposaren á Mir la obligació d' indemnisar á sos
pobladors deis danys que sufrir en y al Comte la injuria que dits
danys li implicava, restituínt integrament totes les Franqueses.
Castell d* EraprünyA —Esta va proper A la desembocadura
del Llobregat y tenia extesa rodalía. Sabemque lo comte Borrell
r havia legat á sa muUer Aymeruts mentres visques, havent de
passar á la mort de la comtesa, á llur flU Ramón Borrell. A mes,
la sua importancia se manífesta per molts altres documents de
la época y entre ells un d' interessant del any 994, que per no
esser pertinent no retrayém.
Lo termo d' Eraprunyá f ou eñtrat en só de guerra per Bernat
flll de Mir Gteribert. Dientse que ta cavalcada de Bernat obehía
á instruccións rebudes del seu pare, los jutges feren jurar á Mir
y á Guisla, que no hi tenien cap intervenció, manant posesin en
mans del Comte, á son fill y á quanta gent, armes y cavalls
prengueren part en dit fet, á fí de que, salvats vida y membres,
lo Comte *n fes lo que 'n vulgués. Donat cas de que Mir no ba-
gues potestat en son fill, ni en los dits homes, ho devía jurar,
afegint que la potestat no la havía perduda per cap mala art.
La quantía del dampnatge era dexada al arbitre del Comte,
qui devía manifestarla mitjanQant jurament. Y si refusava pres-
tar lo jurament y no volía femé batalla, se falla que Mir li donas
deu mil sous equivalents á dugues centes unces d' or, com á flna-
litat d' aquest litigi. Mes, donat cas que lo Comte s' oposés á re-
bre dita quantitat y confies al resultat d' una batalla, la certitut
del jurament prestat per Mir, si lo mandatari de Mir resultas
venQut, devía entregar doble indemnisació, go es, quatre centes
unses d* or. La batalla jurada, s* estatueix que la efectúen dos
cavallers, representants les dugues parts contendents, abla con-
dició de que cap bagues prés part en combat de batalla jurada.
Per tota arma devíen portar escut y bastó, go es, llanga de fusta
y adarga.
La paria d' Espanta. — ^Per parles s' entenien los tributs que
á nostres Comtes prestaven los sarrahins. Se quexá Ramón Be-
renguer I, de que, á índucció de Mir Geribert, li siguesen nega-
/829) «Et lIII.o'' parrochias quas tenebatmiro geriberto per comi-
tem ipsam uidelicet de cudines et de ipsa guarriga et de samaluz et de
palad dañes» (Ant. Ecd. Cat. vol. IV, fol. 140, doc. 342).
Digitized by
Google
-( 853 )-
des les parles, los sarrahins, no sabém si de la part de Lleyda, ó
de Tortosa ó Saragoga. Los j'utges declararen queMir devía jurar
no haverhi tingut art ni part. Empero si, d' aytal jurament, lo
Comte, ne volia fer batalla, y son cavaller resulta va vencut, res
li devía pagar Mir Geribert: y sí era guanyadbr, se faría justicia
é indemnisació competent al Comte per dit perjudici.
La controversia ab Renart Guillém.— ¿Quí era aquest
personatge, al quí, Mir Geribert exigí li prestas fianza y hos-
tatge (hoslatico) en la iglesia de Sant Sadurní? ¿Sé tractava de
la parroquial de La Roca del Valles, que Uavors era part de les
Franqueses del Valles, ó be de la de Sant Sadurní deis Gorchs
en lo Panadés, obgecte de predileccíó en lo testament d' Ermen-
gardis? En temps no molt llunyá al que historiara, 90 es en 1084,
vivía un Renart Guillém de la Roca, germá del ardiaca Ber-
nat Guillém (330). Lo qual indueix á creure se tracti de la igle-
sia de Sant Sadurni de La Roca.
Mes com Renart Guillém refusá donar á Mir la fian§a que li
exigía, ne rebé dampnatge y ofesa.
Los jutges decretaren, que si Renart demostrava per testi-
monis la ofesa y lo dampnatge, devía indemnisarlos pecunia-
riament lo cosí del Comte de Barcelona.
Figuraven també en la sentencia de les questíons entre l^Iir
Geribert y lo Comte, altres fets de menor entitat, que no con-
tinuara.
Una reclaraació produhida per Guillém Bernat d' Odena, per
causa deis drets de la sua muUer al castell de Sant Martí, la que
volgueren, los jutges, se judicás separadaraent y en conforraitat
á les Ueys civils, podría indicar alguna questió motivada per la
mort deis dos filis de Mir y de Disposiá, sense successió. Tarabé
pretenía, Guillém Bernat, se li indemnisessin certs dampnatges
que li ocasionaren lo fill de Mir y lo Bisbe d' Ausona, declarant
los jutges, que Mir esmeni lo mal ocasionat» si son fill obrava en
ñora seu, raes no d* altre raanera.
Fet aquest judici tal y cora V havéra extractat, Mir no cura-
plí res de lo que en ell s* estatuía, sino que s' apodera de les
Franqueses del Valles y encara ocasiona nous per judiéis al
Córate, quí, durant sis anys, espera quietaraent á Mir vingués á
fer pau y á acatar lo que de justicia procehia.
Al cap deis sis anys, en lo de 1050, Raraón Berenguer tingué
(830) Lo castell de la Roca del Valles (Barcelona 1895) plana 14.
Digitized by
Google
^(354)-
gran controversia ab Alraudafar de Lleyda, á proposit de Ca-
marasa, en qual població bagué d* anar á causa d' importants
reclamacións y engrandiment territotial y material {de magnos
acliaptes et examplaments de térra et de mobile ad opus de iam-
dicto comité et comitissa et de gente christianitatis). D* aquest
iraportant succés, sabem que lo III de les Kalendes de Maig,
quince dies després de la Pasqua, Ramón Berenguer I ana al
monestir de RipoU, acompanyat del bisbe d' Ausona Guillém y
de molts de sos procers. Los monjes de RipoU, demanaren al
Comte un hostatge en lo lloch de Camarasa, que llavors tenia
encara sots sa potestat Almudafar senyor de Lleyda, donat cas
de que pases á poder de Ramón Berenguer, y aquest hi accedí.
Axó proba que lo Comte tindría esta controversia en estudi quau
ana á RipoU y que 'n tractaría ab los frares.
De RipoU passá lo Comte, á Camarasa, lo 15 de Maig de 1060,
per posar termini á la questió (pladtum) ab Almudafar. Tant
be marxá per lo Comte, que encontinent li sigue entregat lo cas-
teU de Camarasa ab sos termes y confrontacíóns.
Ramón Berenguer complí sa promesa á RipoU, donant al mo-
nestir la heretat de Muga Avengahet, y lo teloneo de tot quan,
en lo mercat que anava á instituir á Camarasa, hi comprasen ó
hi venguessen, los vassalls del monestir de RipoU. Y en agrahi-
mpnt á que, ab dit donatiu, hagués pogut obtenir, tal vegada
mes facüment de lo que ell se creuría, aquell axamplament de
fronteres, feu promesa de donar á Ripoll un más en quiscun deis
castells ó vUes, que, en avant, guanyés ais sarrahins. Aquest
document, f et á Camarasa, lo 28 de Setembre de 1050, vé flrmat,
entre altres persones de la sua cort, per Gerbert Mir (331), que
no crehém flU de Mir Gteribert, Entre altres coses se diu en
la sentencia de les questions de Mir y Ramón Berenguer, que,
estant aquest^á Camarasa en lo debat de les fronteres, anaren á.
trovarlo los filis de Mir: que després de conferenciar ab lo Comte,
partiren hont eren sos pares, restant en fianga hu d' ells, go es
Bernat Mir, qui tenía pretencións á cert honor del Comte, baix
nom de Senescal del bisbe d'- Ausona Guillém.
Ramón Berenguer seguí les negociacións entaulades, enviant
misatgers á Mir Geribert quí llavors residía en lo regne de Tor-
tosa. S' encarregaren d' esta missió, V abat Berenguer y GuiUém
Bernat, exposant á Mir, en nom del Comte, que de tot ne sería
(331) fjos Con^s de Barcelona vindicados^ vol. II plana 25,
Digitized by
Google
-(365)-
feta justicia á Barcelona. Mir no dubtá en passar de Tortosa á
Barcelona, essent examinades les noves querelles que contra
d' ell tenía. Foren estes les seguents:
Se quexava lo Comte, de que Mír s' hagués incautat del feu
que sigue de Gombau, sense donació previa, ni autorisació sua,
Suposém S6 tractaría de Gombau de Besora.
També 's quexava, de que, després de fallada la controversia
sobre les Franqueses del Valles, Mir y sa gent n' usasen com si
fosen de Uur pertenencia.
Ay també aduhla contra de Mir, que aquest, després de mort
locomte Ramón Borrell, go es, després del any 1018, construí
diferents fortaleses sense autorisació sobirana.
Altres de les quexes, eren motivades, per la presa que feu
Mir de la torra y feu de Caldes; per la mort de Guillém Gua-
dalt (332) y d' altres vassalls; per los dampnatges que sufriren
los germans Ramón y Oliva Seniuldo; per T enderrocament de les
cases de Ramón Guifré y Amat Eldrich; y per los danys que lo
flll de Mir ocasiona á Guillém Borrell.
Exposades les noves querelles, convingueren lo Comte y Mir
en que aquest li prestes fianga de quinze mil sous, á fí d* estar á
dret del que n resultas.
Llavors los Comtes de Barcelona escuUiren una d' aqüestes
querelles perqne fós judicada, fixantse ab la de les Franqueses
del Valles, sens dubte per tractarse de la de major quantía. Lo
tribunal que hi devía entendre fou format per los bisbes Guisla-
bert de Barcelona, Guillém d' Ausona, y Berenguer de Gerona,
y lo comte d' Ampuries Pons, lo vescomte de Gerona Pon? Gue-
rau, lo vescomte de Cardona Ramón Folch, Dalmau vescomte
(332) Guillém Guadalt, hu deis bon8feudataris,que, en lo Valles
tingué lo Comte de Barcelona podía esser fiU de Guadalt, á quí, en
1* any 1026, Berengue? Ramón I y Guisla, concediren valieses posses-
sións en les Franqueses del Valles y Maresma. Y tenint en compte les
costúms del segle xi en los noms personáis, qo es, la de continuar, lo
fill, lo nom del pare al sen propi, y de vincularse en les families uns
mateixs noms de pila, nostre presompció adquireix mes consisten-
cia, puix que, lo Guadalt del any 1026, sería fill d' un altre Guillém
com se ven per un document que V denomina OuadaUus guülelmi de
sancti vincenti. Per majors aclaraments poden consultarse nostres mo-
nografíes Argentona histórica (Barcelona 1891) planes 41 y 101, y Lo
castéU de Bunnach ó de Sant Vicenta (Mataró 1900) plana 79.
Digitized by
Google
-( 356 )-
de ¿ ?, Umbert Ot, Ramón Ademar, Ramón Arnau y Artal Gua-
dalt. No volém deturarnos en fer resaltar la importancia social
d* aquests personatges, dient tant sois, que alguns d* ells for-
maren part de la junta encarregada de la promulgado deis
Usatges, en Y any 1068, com v. g. los vescomtes Pong Guerau,
Ramón Folch y n' Umbert Ot. -
Los jutges fallaren contra les pretencións de Mir condemp-
nantlo á jurar que no s* apoderaría mes de les Franqueses del
Valles, y que les restituirla al Comte pagantli en esmena lo do-
ble del dany comes.
Y avants de que los dits jutges examinassen y fallassen les
demés querelles del Comte contra Mir Geribert, aquest li 'n feu
entrega de les Franqueses del Valles, posan tse á mercé sua. Ab
qual acte obtingué, que, son cosí lo Bisbe Guislabert, la propia
comtesa Almodis y altres procers de la cort barcelonina, inter-
posassen Uurs bons oftcis perqué tot s' acabas bonament, entre-
gant Mir Geribert algunes de ses possessións propies com lo cas-
tell de Port y vencent la obstinado del Comte, qui deya no volía
cap deis alous de Mir, ni de sos castells, sino tant sois que li esti-
gués á dret de les querelles y del feu comtal que tingué Gombau.
La entrega del castell de Port se feu lo 1 de Juliol de 1060 (333)
per escriptura solempnial.
Mir seguí portant á execució lo que havien promés, los pre-
dits mitjancers, que faría, per finir totes controversies Axis
també entrega al Comte los castells de Besora y de CuruU y lo
feu que Gombau tenía per Ramón Rerenguer en Ausona y Barce-
lona y les Franqueses del Valles, comprometen tse á fer firmar
aytals entregues, á sos filis Bernat y Gombau, avants del dijou^
primer vinent, y ais demés filis, quan arrivessin á la edat legal,
donant penyores per assegurar al Comte, que aquestos confirma-
ríen dites donacións y entregues al temp3 degut La escriptura
hont consta eix compromís es del 1 Juliol 1060 y la firmen ab
Mir y Guisla sos filis Bernat y Gombau (334). En lo que pertany
á la torra de Caldes, se compromete Mir, á estar á dret del que
fós judicat y també, á no seguir avant en V acapte que feyen,
en nom del bisbe Guillém d' Ausona, sense Ilicencia del Comte,
per tractarse de feus d' aquest, en la regió del Valles. D' altre
(333) Apendix document nom. XXV.
^334) Apendix document nom. XXVI.
Digitized by
Google
-( 367 )^
costat Mir recobrarla en lo Panadés, les franqueses enagenades,
y establiría lo castell d* Olérdula, ab consentiment del Comte.
Igualmenl aseguraren, Mir y Guisla, que faríen jurar fidelitat al
(íomte, per Uurs filis Bernat y Gombau, declarantse, avans del
sagrament, bornes propis del Comte, segons era práctica en los
feudataris d* altres senyors. També 's comprometeren á que fa-
ríen altre tant sos demés filis, quan tinguessin la edat, y que en
igual fidelitat hi entraría, Ramón Esimbert, per lo castell d' Era-
prunyá.
Ab lo qual se donaren per acabades totes questions y lo Com-
te de Barcelona entrega á Mi/, en feu, lo castell de Montbuy, les
iglesies de Sant Pere de Bigues, Sant Estove de Palaudaries,
Sant Feliu de Codines, Sant Matheu de Montbuy,- Santa María de
Caldos (exceptuantne la parroquia de Caldos), Santa Eularia d'
Orongana, Sant Genis de la AtmetUa, Sant Andreu de Samalug
y Sant Julia de Lligá, ab sos feus comtals. Se fa constar que
molts d* estos feus comtals los ha vi a possehit (Jombau de Besora.
Retingué lo Comte, los drets feudals d' oxides, retorns (regressus)
emprius fadempraments), que de temps passat tingueren tots los
bornes de les Franqueses qui son dins lo territori compres del riu
Llobregat á la vila de Sabadell y del limit ab lo comtat d' Auso-
na fins al mar.
Finalment Ramón Berenguer I dona á Guisla en feu, V honor
comtal que Mir tenía per mitat ab lo Comte, comenantli los cas-
tells, d' Olérdula y d' Eraprunyá
La donació del Comte existeix en escriptura datada á 2 de
Juliol de 1060 go es, á V endemá en que Mir entrega á Ramón
Berenguer los castells de Port, Besora y Curull y les Franque-
ses del Valles.
La data de la reconciliació, per lo que tením dit, s' ha de su-
posar propera al any 1050, mes que al de 1060. La añada de Mir
Geribert á Sant Jaume de Galicia, de que parla son testament
otorgat avans d' empendre tant perillos viatge y la circunstan-
cia d* haver viscut després de la sua otorgado, sis anys menys
nou mesos y mitx, nos indica que empendría lo romlatge en
Abril de 1066. Les peregrinacións de Uavors, á Galicia, Roma y
Jerusalem, la majoría de les vegades, mes que un acte de devo-
ció, se devíen al cumpliment d' una penitencia imposada á cul-
pes magnos.
Mes una original concesió, permet deduhir que, en l\ any
1063, Mir Geribert estava absent de Barcelona. Aludím á la in-
Digitized by
Google
^(358)-
esplicable donació feta per lo flll major de Mir, lo levita Bernat,
del castell de Port á la Seu de Barcelona (335). No 's pot compen-
dre, que, á trovarse p^esent Mir Geribert, lo seu nom dexás de
figurar en la donació d' una de ses principáis pertenencies. Re-
cordém que Bernat, levita, forma va en la comunitat de la Cate-
dral barcelonina.
Que aquesta donació no surtí efecte, ho diu la entrega, del
propi castell de Port, ais Comtes de Barcelona. Mes avant, Mir,
á 16 de les Kalendes d* Abril de V any 1067, ó siga al retornar
de Sant Jaume de Galicia, dona á la Seu, alguns alous situats en
r arrabal y en lo territoride Barcelona, que foren legats per sa
mare Ermengardis y per son germá Folch en Uurs respectius
testaments, á la referida corporació eclesiástica. (336).
En r any 1067, aparexen estretes relacións entre Mir Geri-
bert y Bernat, castlá de Mediona. Ramón de Mediona li encome-
nava, en dit any, lo castell de Mediona: y al comprometrfes Ber-
nat, en tenirli aparellats cinquanta cavallers que 1 seguirien tres
vegades al any, durant tres dies cada vegada, 90 es, dilluns, di-
marts y dimecres, fá excepció de Mir Geribert, contra qui lo
castlá Bernat no hi vol guerrejar, sens dubte per no trancar
alguna fé que li tenía prestada (337).
(335) Apendix document nom. XXV.
(336) A. 1057,— «In dei omnipotentis nomine Ego miro gariberti
et meaque coniux nomine guisla necnon el fítio nostro bernardo clerico
simulque signnldus guillelmi Concedimos ómnibus modis pariter et do-
namus domino deo et canonice sánete cmcis sancteque eulalie omni-
busque seruientibus ibi sub clericalí ordine constituti Alodium quod est
in suburbium uel in territorio barchinone uariis in locis situm id sunt
teiris scilicet et uineis quod fuit ermeniardis condam matris mee nel
fulconis fratris mei illa autem dimisit supradictum alodium per remc-
dium amine sue. Nos autem predicti ego miro cum coniuge mea guisla
et filius nostre bernardus clericus et super nominatus signuldus qui fuit
elemosinarius iamdicta ermeniardis uidemus bonum et rectum esse da-
re domino deo et predicte canonice et eius seruientibus supradictum
alodium.»
Després de la descripció d' estes alous afegexen los donants: «Su-
prascripta namque omnia donamus domino deo et suprameminite ca
nonice promto animo et bona uoluntate ob amorem dei et remedium
anime patria mei et matris mee et fratribus meis et pro remedium nos-
trorum peccatorum ut deus omnipotens dimitat illis et nobis omnia, de-
licta nostra.» (Ant. Eccl, Cat. vol. I foL 134 doc. 345.)
(337) Balari y JoYany. --Cataluña. Orígenes históricos^ plana 355,
Digitized by
Google
— (, 359 )-
En les nones de Novembre del mateix any 1057, dona Mir á la
propia Seu, una pessa de térra en 1' arrabal de Barcelona, sobre
la iglesia de Sant Cugat (338).
Al primer de Juliol del any 1060, Mir Geribert y Guisla, jun.
tament ab sos filis Bernat y Gombau, donaren al comte Ramón
Berenguer, en esmena de la culpa máxima que comete al rebe-
larse contra la autoritat sobirana, lo castell de Port pervingut á
Mir, per heretament de son pare, al levita Bernat, per entrega
de son oncle Folch prebere y á Gombau per herencia paterna.
D' aquest document ne deduhim : que Folch, en son testament,
nombraría hereu á son nebot lo levita Bernat; y que en la data
del 1060, encara serien menors d' edat los altres dos filis de Mir
y Guisla, Ramón y Arnau.
Ab la precedent donació fou convingut lo mateix día, que Mir
Geribert entregaría al Comte, los castells de Besora y de CuruU
y lo feu que tenía Gombau de Besora per Ramón Berenguer I en
Jos comtats d* Ausona y de Barcelona y assenyaladament les
Franqueses del Valles, com també que establirien lo castell d'
Olérdula de consentiment del Comte y altres promeses relaciona-
des ab la sentencia que fina les antigües querelles de dits perso-
natges (339).
Al día seguent, qo es lo 2 de Juliol de 1060, corresponent lo
Comte de Barcelona, al acte de sumissió de son cosí Mir, li dona
lo castell de Montbuy y los feusde Gombau de Besora en les Fran-*
(338) A. 1057.— Qvoniam deteniorum premia gaudiomm et ineffa-
bilium atque inscrutabilium recompensationem munerum nuUatenus a
remuneratore ac retributore ñdeiium iesu xpto. Domino recipere hesi*
tamas si sue sánete ecclesie et eis qui ibidem deuocius eidem famulan-
tur domino ad minicula Buffragando tribuimus et illis in quibuscum-
que ualemus miserando atque opitulando subuenimus. Ideo ego miro
geriberti et coniux mea guilia et filius noster bernardus clericus deo et
canonice sánete crucis sancteque eulalie quoddam nostrum prediolum
ob animarum nostrarum adipiscendmn remedium damus largimus quo-
qne prellbate canonice quandam peciolam terre quam habemus in su-
burbio siue territorio barchinone clnitatis super ecclesiara sancti cu-
cnphati martiris. Aduenit autem nobis ob largitionem pontiflcis barchi-
nonensis quam consequti sumns in adqoisitlone ecclesie sancti yacobi
apostoli que sita est intra menia barchinone urbis.» {Ant. Eccl. CaUvo-
lum I, fol. 127 doc. 320).
(339) Apendix document nom. XXVI.
Digitized by
Google
-'í 360 )-
queses del Valles segons ja havém dit mes amuut y no cal re-
petir (340).
Mentrestant Mir vol donar al Comte una prova de sa flde*
litat, convertintse, d' antich amich deis sarrahins do Tortosa,
en decidit contrari. Arma una expedició, segurament per son
propi compte, y posantshi al davant, partí ab hu de sos filis,
cap al castell de Mora ab intent de guanyarlo per Ramón Be-
renguer (341).
D' aquesta expedido, que no 'n parla cap del autors moderns
especialistes de la regió, sois ne conexém son desastrós resultat.
Los sarrahins, acorralaren y desferen la host de Mir, de tal ma"
ñera, que ell, son fill y tota la gent que '1 seguia, moriren á llurs
mans (34)2.
Mort Mir Geribert, arrivá lo cas de que, sa derrera voluntat,
ordonada al partir á Sant Jaume de Galicia, se cumplis. A sa
muller Guisla, la dexá usufructuaria mentres restes viuda. Los
castells de Subirats, de Qa, Vit (la mitat tant sois), d' Eraprunyá
y de Ribes, devien passar al prebere Bernat y á Arnau; y si lo
derrer moría sense successió, ais seus altres filis Ramón y Gom-
bau, lo hu aprés V altre.
Aximateix mana va Mir. á sos castlans, que, no f essin entrega
de dits castells á Bernat, fins hagués jurat á Arnau, que, després
de mort li passarien á ell, donantli trenta dies p^ prestar aquest
jurament.
Lega va á Gombau, los castells de Sant Martí y d' Olérdula,
un f eu de Quartel y V alou de Mata.
A sa filia Adalaidis^ li era legada la torra y alou de Ven-
tallols.
No figura, Ramón, en aquest testamenta essent axis que lo do-
(340) Apendix document nom. XXVII.
' (341) A. 1060 (3 idus Seiembre).— Testament sagramental de Be-
renguer Guadalt: csi prescriptus Berengarius in ipsa espedicione vbi
pergere volebat ad ipso castro de mora cum seniora suo mironus geri-
bertis in seruicio domno Raimundo comité barchinonense mori iUe con-
tingisset» «Et prescriptus quondam berengarius mandauit atque iniun-
xit prescriptam vltimam voluntatem suam ad prescriptum f ratrem suum
Mironem coram predictís testibus in ipsa strata quo per^it per Gaste!
moz et vadit ad ipsa calsiata et in omnes partes.» (Document nom. 256
de Ramón Berenguer I, Arx. Ar.)
(342) Apendix, document nom. XXVIII.
Digitized by
Google
-( 361 )-
cument del any 1060 (2 de les Kalendes de Novembre) hont lo
bísbe Guislabert, després de raort Mir Geribert, dona á la sua fa-
milia los feus bisbals que foren de Gombau de Besora, lo cita com
á hu de sos filis: «ad dominam guiliam et filiis suis gondeballo et
amallo et raimundo» (343).
Mir consigna alguns legats en favor de les iglesies de Sant
Sebastiá (¿deis Gorchs?), Sant Pere del castell de Subírats, San-
ta Maria del castell de Sant Martí, Sant Pere y Sant Martí (que
no diu de hont) y Sant Miquel d' Olérdula.
Ab est testament donam per acabada la sua biografía. Empe-
ro avants de terminar, dirém lo que havem trovat pertocant ais
filis de Mir.
Bernat levita. — Axis se firma sempre segons^costúm deis
eclesiástichs, los quals dexaven de continuar lo nom del pare de-
rrera del seu, separantse de lo que feyen usualment los seglars y
per tant los demés filis de Mir Geribert.
Signatura de Bernat, fiU de Mir Geribert
La circunstancia que no *s parli mes d* ell despres de mort
lo pare, dona Uoch á suposar si sería Bernat lo fill que Y acom-
panyava á la malaventurada expedició de Mora.
Gombau Mir.— Figura en primer lloch en la donació otorga-
da per lo bisbe Guislabert en V any 1060, ais tres filis de Mir Ge-
ribert, del fcu bisbal que possehi Gombau de Besora» del que for-
maven part lo castell de Ribes, les parroquies de Sant Boy y de
Madrona, la de Sant Jaume de Barcelona, de Santa Perpetua de
la Moguda, de Sant Sadurní de Palau d' Almanla, de Sant Genis
de la Atmetlla, de Sant Andreu de SamaluQ, de Vilanova, de
Sant Feliu de Codines, y d' Orongana, totes ab dugues parts deis
seus delmes. Les hi sigue imposada la condició de que estiguessen
baix lo senyoriu y homenatje del Bisbe de Barcelona á qui devien
(343) Apendix doeument nom. XXIX.
Digitized by
Google
-( 362 )-
seguir en hosts y cavalcades y mantinguessen un capellá per son
compte en la Catedral de Barcelona (344).
Crida la atenció la unió que 's veu entre Gombau de Besora,
y Mir Geribert, manifestada ab motiu d' esser aquest lo seu succe-
sor. També per esser Gombau de Besora succesor de Geribert en
lo castell de Ribes, y que de Gombau, segurament al morir, lo
propi castell anas á parar á Mir Geribert.
Malhauradament poch sabem de Gombau de Besora. D' un
document del any 1019, resulta fiU d' Ermemir de Besora (346);
en los anys 1011, 1013 y 1016, surt en diferents judiéis del Comte
de Barcelona com hu de sos primats {oblimatum katerua) rebent
los calificatius de primati palacii comitis y de procero de castro
bisaura, y flgurant com testimoni en escriptures deis Comtes, en
los anys 1022, 1023 y 1026. També Berenguer Ramón I lo nom-
bra marmesor en son testament del 30 d* Octubre de 1032 Fi-
gura en lo tribunal que falla les disputes entre Mir Geribert y
r Abat de Sant Cugat per lo terme de Caldera (346). Era del tri-
bunal que sentencia cortes questions sobre uns molins á Marto-
relles, en 1' any 1028 (347) y sobre la iglesia de Sant Martí de
(344) Apendix docu&ent nom. XXIX.
(846) Vegislanota(27l).
(346) Balari. Catcdunya.'-Origenes históricos, pl. 421. Aquest
autor, al ocuparse de Gombau de Besora, confon al procer del any
1018, que havía mort ab molta anterioritat al any 1060 (apendix, docu-
ment nom. XXIX), ab un altre Gombau son succesor, puix foren dife-
rents personatges los que 's presenten usant d' aquest nom. Podem su-
posar si lo propi fill de Mir Geribert, nomenat Gombau, que succehí
al primati palacii comitis, usa aytambé del apelatiu de Besora, al en-
trar en possessió deis castells de Besora y de Curull.
La equivocacíó de Balari salta á la vista, al dir que fou fill de SanQ,
que sa muller Guisla lo nombra marmesor en son testament del any
1085, y que tingué un fill nomenat Bernat Gombau.
Ja sabem quan fácil es conf ondre ais personatges en lo segle xi, per
la costum d' usar repetidament iguals noms de pila.
(347) A. 1028. — «Magna altercatio inter mironem et uiuanum leui-
tam filiis qui fuerunt guillelmi et inter guandalgaudum filius qui fuit
sindaredi in audientia domni gondeballi assistente judioe bono filio
marcho et raimundo» etc., «pro decursibus aquarum unde constructa
sunt molina» en lo Valles en Martorelles. {Ánt, Ecd. Cath, vol, III, fo-
li 6, doc. 14).
Digitized by
Google
-( 368 )-
Martorelles en V any 1029 (348). En 1' any 1038 firma la acta de
consagrado de la Catedral de Vich.
Mes lo que pot contribuir á conexer les relacions de parentiu
de Gombau ab Mir Geribert, es lo document del any 1019 que
diu sigue casat ab Guisla {Ego Gundeballo procero de castro 6/-
saura el coniuge mea guilla femina) (349) tota vegada que Geri-
bert, lo pare de Mir, tingué una germana nomenada Guisla, qui
tal vegada fós la muUer de Gombau.
De Gombau Mir ne tracta T autor deis Condes Vindicados (350),
dient, que, en V any 1066 figura en lo tribunal del Comte, que
falla la controversia sobre lo castell dd Malla y que en V any
1067, encomená á Ramón Isimbert y á sa muller Nevia, lo cas-
tell d' Eraprunyá.
Arnau Mir de Sant Martí.— Heredaría á son germá Gom-
bau, puix d* ell ne conexem un jurament de fidelitat á Ramón
Berenguer II per los castells d* Olérdula y d' Eraprunyá. D* axó
n' havem de deduir que era lo fiU de Mir que seguiría en edat á
Gombau y lo primer que moriría dexant successió. Ell es al unich
á qui vehem portar lo sobrenom de Sant Martín que li pervindrla,
com ja havém vist, de la primera muller de son pare, quals filis
moriren sense successió.
En lo predit jurament de fidelitat que feu al Comte per totes
les sues possessions y honors, axis les que posehía en Espanya,
com en térra de cristians, n' exceptúa va una querella que ells dos
tenien sobre cert honor patern. Lo document no porta data, mes
la promesa que f a d' ajudar al Comte Ramón Berenguer contra
tots los homes y dones, á excepció de son germá Berenguer Ra-
món, nos condueix á fixar V any en que 's presta lo predit jura-
ment, del 1076 al 1082 (361).
Havent sígut hu deis procers catalans que intervingueren en
la junta per la promulgació deis Usatges, d' ell s' en ocupa Ba-
(348) A. 1029.— cBonuB ñlius marci iudex palacii» narra que morí
lo pare de cMironis Guillelm qtd ei reliquerat Sancti Martiüi de mar-
torelias et varia predia» sobre qual herencia foren questions les que 's
fallaren, cln presentía domni gondeballi et guíUelmi et raimundi ar-
chileuita» etc., «in parochia sancti satumini ecclesie site in palatio de
Almanla.» [Ant. Ecd. Cath., vol. III, fol. 6, doc. IB).
(349) Ánt. Eccl. Cath., vol. I, fol. 231, doc. 626.
(360) Vol. n, pl. 89.
(351) Apendix, document nom. XXX.
Digitized by
Google
lari, sense. que per qo nos dongui cap nova interessant. Empero
devem advertir, que la suposició que fa de figurar com á tesii-
moni en la escriptura del any 1038, es á consequencia d* haver
confós al fill de Mir Geribert, ab altre Arnau Mír de temps prece-
dent (362).
Suposa Milá y Fontanals, que Arnau Mir, renovaría les ten-
tatives d' independencia de son pare, puix en 1* any 1089, se
subgeetá al poder del Comte prometent entregarli les postats
deis castells d' Olérdula y d'Eraprunyá (363).
Arnau jugá paper molt important, al aparellarse, lo comte
Berenguer llamón, á la conquesta de Tarragona per instigado
de Roma, en data no precisada, pro que sería per los volts del
any lOPO. Promovía la expedició, lo bisbe de Vich Berenguer de
Resanes, ab ajuda de Guerau Alemany (¿de Cervelló?) Arnau Mir
y Deusdet Bernat. Arnau Mir posava al servey de la empresa,
A Ramón Aymerich y á Pere Bertrán, entregant lo castell de
Subirá ts.
En un segón document en que *s torna á parlar de la progec-
tada expedició, interveninthi en ella major nombre de cava-
(352) uEn la cesión hecha en el año 1080 del castillo de Barbera
y otros por Ramón Berenguer II á favor de su hermano Berenguer Ra-
món II es contado entre uno dé sus diez mejores hombres— decem de
mei8 melioribus hominibus—qxjie dio como fiadores en garantía del
cumplimiento del contrato »
«En el año 1086 celebró un convenio con Guillem Ramón que le
prometió estar cuatro meses al año en el castillo de Arampruftá y ser
su hombre— Tiomo solidus,'»
«En el año 1089 fué testigo del convenio celebrado entre Miró Fo-
guet, Guillem Ramón y Arbert Ramón, con Guadall San§ y Bernat
Gombau » (A. A B. R. II, núm. 58).
«En el año 1090 convino con Berenguer Ramón II en darle potestad
del castillo de Aramprunyá y del de Castellvell siempre que el Conde
se la exigiese y en mantener el convenio hasta que se cumpliese el tér-
mino de la bailía ó tutela y cúratela del sobrino del susodicho conde,
de suerte que Arnau quedaría libre si al llegar el plazo viviese el hijo
de Ramón Berenguer II. En virtud de este convenio Arnau Mir juró
fidelidad á Berenguer Ramón II y prometió darle potestad de los cas-
tillos de Olérdula y Aramprunyá.» (A. A. B. R. II, núm. 73-, sin fecha).
{Cataluña." Orígenes históricos, pl. 426).
(353) Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barce-
lona^ vol. II, pl. 522.
Digitized by
Google
.(365)-
Uers catalans, Arnau Mir se comprometía á confribuirhi ab set
cavallers y cinch cents áureos y en son nom lo vasall Pere Ber-
trán (364).
Es indubtable que aquest fet s* atrasa va ais derrers anys de
la sua vida.
Estigué casat ab Jordana segons apar d* un jurament sense
data, prestat al Comte de Barcelona per son fill Jordá (356).
Jordá de Sant Martí lo succehí. En V any 1110 já 's diu
senyor d' Eraprunyá, bisnet d' Ermengardis, nebot de Ramóii
Mir y casat ab Sanxa (366), citantse, en V any 1130, á sos dos
filis Arnau y Guillem (367). En V any 1112 tenía Jordá lo castell
Vell de Barcelona, per lo Vescomte (368). Podriem seguir estu-
diant aquesta descendencia, puix de Guillem de Sant Martí son
succesor, ne trovariem molts documents (369), pro resulta fora
del present obgecte.
Ramón Mir. — Per lo que acabem de dir de Jordá de Sant
Martí, fou Ramón altre deis filis de Mir Geribert. Si axó no sigues
suficient, un document del any 1120 nos ho acabaría de compro-
var, puix en ell dona á la Seu de Barcelona 1' alou que, sublus
Circulum^ en lo terme de Port, la sua avia Ermengardis havía
comprat, axis com un más á Citges y un altre á Ribes (360). Es
d' observar en esta escriptura, que lo fill de Ramón, nomenat
Arnau, se firme Arnau Mir, en Uoch d' Arnau Ramón.
(854) Historia del Arzobispado de Tarragona y del territorio de su
provincia, por D. Emilio Morera. (Tarragona, 1898).
(355) Cartoral de Sant Cugat, foli 280, doc. 866 bis.
(356) A. 1110.— «Sicque tándem venientes ad causam cum consi-
lio Raimundi mironis patrui ipsius jordanis.» «Ego Jordanis et uxor
mea Sancia, propter deam et remedium anlmarum nostramm ac pa-
rentum nostroram donamns domino deo et euacaamos uel definimus
sancto cucaphati ipsas parialitas de gauano sicut bisauia mea Erme
niardis dimisit in sao testamento sancto cucuphati » (Cartoral de Sant
Cugat, fol. 279, doc. 864).
(357) Cartoral de Sant Cugat, fol. 279, doc 866.
(358) Document 159 de Ramón Berenguer III y núm. 330 y 345
del Registre del Armari de Barcelona (Ar. Cor. Ar.).
(359) Los descendents d' Arnau Mir emparentaren ab Guíala de
Banyeres en les derreríes del segle xii, segons sembla d' una escrip-
tura del any 1177. (Cartoral de Sant Cugat, fol. 100, doc. 341; vegis
per Guisla de Banyeres lo fol. 96).
(360) Apendix, document nom. XXXII
Digitized by
Google
-( 866 )-
Ramón heredarla lo feu de Ribes, que tingué son pare per la
Seu de Barcelona. Passat aquest feu á son fill Arnau, en V any
1129, vehem que en avant prengué nom del dlt castell, firmantsc
Arnau de Ribes (361).
No cal confondre á Ramón Mir, net de Geribert, ab altrc
personatge important del mateix nom, á qui los comtes Ramón
y Almodis conferiren la senescalía de Barcelona en Y any
1056 (362), qual personatge be podría esser lo qui figura en la
regió del Pallars, en V any 1067, juntament ab Berenguer Mir y
Arnau Mir (363).
(361) A. 1129.— Lo bisbe de Barcelona, Sant Olaguer, dona á Ar-
nau de Ribes y al seu fill que fos clergue de la catedral de Santa Creu,
los castells de Ribes y de Qitges.
A. 1140, 1142, 1144.— Arnau se reconeix feudatari de la Sen de
Barcelona per rahó d' aquests dos castells. Se sab, que, en 1144, esta va
casat ab Guilleuma.
A. 1166.— Lo bisbe de Barc^ona, Guillem, encomana á.Ramón de
Ribes lo castell de Ribes.
A. 1182.— Arnau de Kibes y sa mare Guilleuma, donaren á Bernat
de Ribes y á sa muller Guilleuma certs drets en lo más de Quart. Y en
r any 1183, Arnau de Ribes tingué questions ab lo bisbe de Barcelona
Bernat, per lo castro et honore de guisaltruid.
{Lib. Ánt. EccL Cath., vol. IV, folis 162, 163y 164, documents
noms. 380, 381, 383, 384. 385, 387 y 388).
A. 1278.— Ramón de Ribes, résident en la veguería de Barcelona,
es convocat á host per Jaume I. (Registre 23, fol 23, Ar. C. Ar.).
(362) Document 174 de Ramón Berenguer I. (Ar. C. Ar.).
(863) Document 378 de Ramón Berenguer I (Ar. O. Ar.).
Digitized by
Google
APENDIX
DOCUMEMT NOM. I
A. 990.— Lo B18BB Vives conobdeix á Petró lo oabtell de Bibes en
FBAIIOH ALOU
In nomine domini dei etium miseratoris et pii qui omnia mundi
machina summa cum trinitatis potentia regit ante sécula unns vinas
gratia dei barchinonensis chodrus nna cum archidiachonem nostrnm
seniofrednm ceterisque chanonicis snbtns roboraturis matris ecclesie
conexis vobis, commorantibus castmm nnncupatum bello loco qui uo-
citantur ribas jure possessionis matris nostre' ecclesie a sanctis reli-
giosisque pastoribus adquisitum seu ibidem collatum idem guillara-
nem uenerabilem pontificem egregiunque presulem petronem per
aprisionem eorum seu ñdelibus illorum Donamus namque uobis pre-
dictum castrum tam uobis quam filiis uestris seu filii filiorum uestro-
rum uel progenies eorum seu et ipsi qui aliunde ibidem confluxerint et
annuente deo aliquid ibidem adquisierint térras ipsas ad culturam
perduxerint niñeas complantauerint orta aut pomeria seu domos hedi-
flcauerint perpetua stabilitate eis firmamus franchos persistere omni
in tempore ut nullus uiuens unquam in tempere aliqtiid habens exige-
re uel exactare presumatnon bouem non asinum non agnum non arie-
tem non porcum nec capones non parauereda nec uUa importabilia
honera ausi sola opera ad ipsum castrum facienda sicut in ciuitate
barchinona ad castrum olerdula uel ceteris franchitatibus sólita uel
assueti sunt operare atque construere unánimes promptaque uoluntate
vindere donare atque conmutare iuter eos sit indubitata libertas Deci-
mas et primicias que offerri deo debent opus nostro reseruamus. Hec
pmnia i^obis t^t dictium est donamus at(|ue tradimus jure perpetro non
Digitized by
Google
-( 368 )-
sub alio senioratico sed solo sub nostro regimíne uel tuicione per-
petua. Si quis sane ad futurum aduersarius hoc in collatione nostra
extiterit uiolenter aliquií ab eis exegerit nisi qiíod ipsi prompto eorum
animo nel bona uoluntate nobis sen successores nostros seruierint sit
deo et hominibus reas peccatumque nostmm anime illius sit obliga-
tnm. Insuper uero rendere eis ín duplo non moretur nisi solis ipsis qui
retro gradierint ad cuius licentiam abnegamus uindendi donandi uel
secum quicquam portandi sed si ingenuus est nichil que de augmento
secum deportet nisi solis ipsis cuius palilicauerit nostra contumelia aut
importabilia honera. Acta scriptura franchitatis II nonas madii Anno
III regnante hugone rege. S 138 viuas gratia dei episeopus.
{Ant, Eccl. Cat. vol. IV, fol. 157, doe 368).
DOCüMENT NOM. n
A. 999 á 1003.~Cabta del papa Silvestre U á Gbribbrt, amparamt
AL BI8BB DE BARCELONA EN SOS DRET8 AL 0A8TELL DE RIBB8
Síluester episeopus seruus seruorum dei. Geriberto salutem et apos-
tolicam benedictionem. Episcopi barchilonis clamorem super te jam
sufferre non possumus. In transacto mense marcio clamauit vnde te
in natiuitate domini ante, nostram presentiam cum eo uenire monui
et hanc intentionem unde clamor est definiré disponens in eo termino
te habere non potui. Iierum ex parte dei et sancti petri te moneo ueni-
re et apostólica auctoritate precipio te in próximo pascha rome nostro
concilio adesse ne barchilonensis ecclesia ultra suis clamoribus pulset
et in ultionem tui me in vitum exa^itet. Veni ergo et ad rationem de
castello de ripa cum barchilonensi episcopo te representasi ecclesia le-
gibus debet perderé illud nolumus umquam ut habeat et si ad te juste
pertinet nolumus ut admitas. Si autem his duabus nostris epistolis ad-
monitus venire contempseris et in dicto termino ante nostram presen
tiam adesse distuleris quia ecclesiam oprimís omnium eclesiarum
ingressu careas et a xptianorum consortio deinceps alienus fiat nec
non sub nostro apostólico anatemate innodatus maneas doñee resipis-
cas et episcopo jamdicto digne satisfacías.
{Ant. EccL Cat. vol. IV, fol. 164, doc. 387).
Digitized by
Google
-(369 )-
DOCUMENT NOM. III
A. 1010.— TESTAMBNT SAGBAMBNTAL D' AdALBBRT FILL del VfiSOOMTB
GüITABT
Condiciones sacramentorum ad quarum ex ordinacione Sindredus
sacer et bonus homo leuita qni et iudex. Et in presentia rosellus trase-
mirus moraton ferreolus beriza et Guillelmus presbiter amelius sunia-
rius ndalgarius petrus et aliorum multorum bonorum hominum qui
ibidem aderant. Testiflcant testes prelati quas preferunt idest stefanus
guifredus et aries Ad comprobandam causam elemosinariam de con-
dam homo nomine adalbertus filias condam guitardi uice comiti in fa-
ciem de supradicto sacerdote uel iudice. Et hec sunt nomina testium
qui hec testiflcant sicuti et iurant idest Salomón sacerdote et marcu-
tius et perculus et guillelmus Jurati autem dicimus in primis per deum
patrem omnipotentem et per ihesum xptum filium eius sanctumque
spiritum qui est in trinitate unus et uerus deus et per hunc lo-
cum uenerationis sancti petri apostóle dei Cuius baselica sita est
in comitatu barchinonense in terminio et accessu de penites in con-
finio de olertula in locum ubi dicunt palacium moranta Supra cuius
sacro sancto altarlo has condiciones manibus nostris continemus uel
iurando contagimus Quia nos suprascripti testes scimus bene in uerita-
te sapemus de presente eramus oculís nostris uidimus et aures nostras
audiuimus ad ea hora et tempus quando suum testamentum faceré
iussit et scribere prefatus conditor ubi iussit eis et nobis ut si mors
el aduenisset in qualicumque loco ipsi pretaxati sui elemosinarii pari-
ter et nos plenam habuissent lael habuissemus potestatem ad distri-
buere omnem facultatem suam quem admodum eis uel nobis ordinauit
in suum prefatum testamentum. In primis iussit daré ad auriolo suo
homine tonna I cum ipso uino quod habebat in locum mogia et kafite -
ro I de ordeo quod habebat in sancti stefani de castelleto. Et concessit
ad guifredo prefato suo elemosinario kafltio I de ordeo. Et iussit daré
ipsum uinum quod habebat in castelleto per anima sua. Et concessit
ad semuddus ss. VII de ordeo. Et concessit ad unifredo ss. V de ordeó.
Et concessit ad mater sua gueriberga kafltio I de ordeo. Et iussit
daré pro anima sua prefata gueriberga parilio I de boues. Et enapo 1
de argento uindere iussit et persoluere ex ipso pretio suos débitos. Ad
amallo soluere iussit mancusos II. Ad argemiro mancuso I et de ipso
precio quod remanserit de ipso enapo iussit redimere ipsas suas cupas
argénteas. Et de ipso precio de ipso uino quod habebat in mogia redi-
mere iussit ipsas cupas argénteas aliud quod exinde remanserit iussit
daré per anima sua, Et concessit ad prefato salomón presbítero XI
Digitized by
Google
^(370)-
membrpB argénteos que retinebat gontardus. Et concessit ad auna fe-
mina mancusatas II de pallio. Et concessit ad geriberto et ad rosello
et ad gilielmo cierno (¿clerico?) copa I de argento. Et concessit ad
ndalgario et ad boneto alia cnpa. Et inssit nindere ipsa sna sarraiena.
Et ipsnm pretinm tramittere inssit ad domnm sancti petri roma. Et
concessit ad oriolo snprascripto coto I. Et ad gnifredo gnadengo I. Et
ipse tapito et ipsos badalengos II et íeltro I concessit ad boneto et ad
ndalgario. Et ipsam snam tnrrem qne nocant mogia cnm ipsas niñeas
et térras cnltas et cremas cnm omnes snos términos et térras et niñeas
qnod habebat in comitatn barchinona in termines de olertnla totnm
ipsa omnia concessit ad cenobium sancti cncnfati martiris simnl cnm
ipsnm castmm et snas pertinencias de castmm albiniana similiter
concedo ad cenobinm prelibatnm totnm ab integre. Alind qnod rema-
net tam nascnla maiora nel minora omnia inssit daré per anima sna.
Et cnm hec -omnia ordinanit ad hnc loqnela plena et memoria bona
postea perrexit ad mamakastrnm et inde renersns postea nixit ali-
qnantos dies et fuit in expedicione pnblica cnm domno raimnndo co-
mité qnando introinit ad cordnba ad expngnaudas catemas bárbaro-
mm in secnndo prelio predestinatns a deo prefatns conditor preliando
f ortiter debitnm mortis bomplenit in prefato prelio ín mense innio qni
iam preteritns est. Et ea qne scimns nos prelibati testes recte et nera-
citer testificamns atqne inramns per snpra adni^nm jnramentnm in
domino. Et nos tntores qni et elemosinarii sic inramns in omnia et in
omnibns qnla qnantum isti testes hic testifícauerint in isto inditio ne-
rnm est et nnlla frans nec nllo malo ingenio hic impressa non est sed
secnndnm snam nolnntatem de prefato conditore est factns neledictns.
Late conditiones XV kalendas decembris Anno XV regnante roberto
rege filinm condam ngoni. S gg m stefanns. S gg m Gnifredns. S gg m
Aries nos elemosinarii snmns et hnnc inramentnm inramns. gg Sala-
mone presbítero. S gg m marcntins. S gg m percnlns. S gg m Gnilelmns
nos testes snmmns et hnnc sacramentnm inramns. S gg rossellns.
S. $ m trasemims. S gg m Horaton. S gg m ferreolns. S gg m Beríza.
S gg m Amelins* S gg m vdalgarins. S ^ m petms nos qni ad presens
fnimns. Bonns homo lenita qni et Índex gg exarator snb die et anno
prefixo.
(Cartorál de S, Cugat, fol. 97, doc. nom. 337).
Digitized by
Google
-( 371 )-
DOCUMENT NOM. IV
A. ion.— QüESTIONS BNTRB L* ABAT GüITART DE SANT CuGAT Y LO
PBOOBB GERIBERT SOBRE LA TORRA DB MOYA EN LO PaNADÉS
Anno XV redante rodeberto rege nenit guitardus abbas ante dom-
num raimundum comitem coniugemque suam ermessindem in barchi-
nona ciuitate in comitali palacio deferens querelam ex geriberto quo-
dam procere sab presentía primatum condeballi bosorensls et ugoni
ceruilionensis et senderedi gurbitensis et amati monte soricensis et
gancefredi gemndensis et borrelli episcopi ausonensis et deus dedit
episcopi barchinonensis aliommque multornm in andientia iudicom
guimarani et gifi^edi ausonensis. Dicebat suprafatus gitardus quod ge-
ribertus iamdictns contendebat illi turrim quod dicitur mogia cum
terris et uineis cultls et heremis que infra predicte turris términos sunt
et que esse debebat inris sancti cucufatis eo quod prefatam turrim
cum 8ui8 adiacenciis et castrum cognominatum albignane cum suis
terminis et adiacentiis adalbertus frater istius geriberli testa tus fuerat
sancto cucufati cenobio hoctauianensi unde iste abbas pererat. Ad
quod respondebat geribertus non potuit frater meu3 hanc turrim cum
suis adiacenciis predicto cenobio dimittere uel testari quam ibi mea
hereditas siue fratris mea sororisque mee est. Rursum ad quod respon-
debat abbas iste vos semper contempsistis fratri uestro huic daré de
rebus paternis suam hereditatem quam illi debebat contingere. Ydcirco
cum uos uidit non daturos sibi suam hereditatem quam illi inste con-
tingebat multociens ex inde lacessitus redimit de potestate creditorum
hanc turrim cum suis adiacenciis qui in iure suo eam retinebant per
debito quo hec pignus deposita fuerat. Et per hanc uocem maximeque
per suam hereditatem quam illi debebant contingere de rebus paternis
et nos illi cóntendebatis sicut notura est plurimis tenebat et possidebat
prenotatam turrim cum ómnibus suis pertinenciis atque adiacenciis.
Quandiu enim uixit tenuit et possedit eam et habente ipso plenam et
sinceram memoriam testatus f uit hec omnia predicto monasterio cui
presidero sicut potest inspici in suo testamento unde iudicium satis le-
gal iter editum contineo. Hoc ita ándito a iudicibus et perspecto testa-
mento atque uidituro prefatus gloriossisimus comes asseruit se ita esse
facturum ex hoc iusticiam quem ad modum Índices iudicaturi erant
vnde illi tale deberunt iudicium Patet nobis per iusticie ordinem quod
adalbertus iamdictns maíorem hereditatem debuit habere ex rebus
paternis quam est mogia cum suis adiacentiis quam et ipse ex legitimo
fuit coniugio et talem hereditatem dedit illi lex quajem uni ex fratri-
bus suis in rebus paternis quam instrumento scripturarum non patent
per quem meliorati deberant esse fratres sui in aliquo rerum paterna-
Mbmobias.— VIII 24
Digitized by
Google
-í 372 )-
rum. Ydcirco si iste suprafatus adalbertus et possidebat et iuri suo re-
semabat hanc turrim mogiam cum ómnibus suis pertinentiis et adia-
cenciis et post se sepedicto cenobio testatus f uit et largitns ea non ex
hoc aliquid contra decretum legis fecit Judicamus enim nt quantum
adalbertus retinebat per hereditatem paterne successionis et per uocem
supradicti pignoris sí in sua uita hec audiencia facta fuisset tantura
per legalem uocem capuisset et haberet ex rebus paternis. Vnde si ipse
adalbertus non amisisset hoc per sentenciam iudicum iuste iudicantiura
sine adquisitione tocius hereditatis quam illi contingeba^ ex robus
ómnibus paternis modo judicamus ut ecclesia dei cui ille hoc largitus
fuit non perdathoc quod per testamentum adquisiuit nisi eas res adqui-
sitas fuerint per quas adalbertus hanc turrim cum ómnibus suis perti-
nenciis retinebat et predicto cenobio per suum testamentum cum pre-
fato castro albignana largiuit. De hoc itaquod castro uocitato al hig-
uana tale nobis per legem uidetur esse iudicium Si ita est ut pre-
fatus abbas dicit quod adalbertus heremum et sine habitatore illud inue-
nisset et sicut consuetudo est per uocem aprisionis eum condirexisset
et per hanc uocem qnandiu uixit eum tenuisset et per uocem paterne
successionis quam habere debebat in marchiis heremis sicut fratres
sui in alus locis habent ístius simillimis satis patet hoc castrum fuisse
inris ístius adalberti et potuit ex inde faceré quod uoluit quam lex di-
cit Omnis ingenuus uir siue femina seu nobilis seu inferior fuerit si
filios aut nepotes seu etiam per nepotes non reliquerit faciendi de ro-
bus suis quod uoluerit habeat potestatem. Hoc autem ita peracto et
sentencialiter definito raimundus supradictus indolis comes per senten-
ciam iudicum et principalem uocem faciendo iusticie consignauit et
contradiuit suprafactam turrim cum ómnibus suis pertinenciis termi-
nis et liraitibus et suprafatum castrutn albignana cum ómnibus suis
(terminis) et pertinenciis et finibus in potestate et dominio sancti cu-
cufati dei seruiencium. Habita fuit hec audientia supradicto anno ka-
lendis madii et iudicialiter postmodum confirmata ab ís iudicibus et
primatibus quibus deus uitam concessit et infra scripti sunt manu pro-
pria uel consuetudinis signo. Guifredus leuita quod et iudex hanc
causam legaliter examinauit et rectissime in iure sancti chuchufati
consignauit atque sub Ig. S gg Poncii cognomento boni filii clerici et
iudicis qui haec quae supra scripta sunt iuste ac legaliter definita
sciens consignando ea in iure aecclesie sancti cucufatis predicti ideoque
subscripsit. 88 Hermessendis graciae dei comitissae quae similiter su-
pradictarum rerum consignacionem in ius sancti cucufatis fecit et »fir-
mauit S gg Gondeballi bisorensis. S gg Seniofredi baralis. S © Re-
mundi de matrona. S Gonterius presbiter et monachus qui ista carta
audicionís scripsi die et anno quod supra.
{Cartoral de S. Cugat fol. 97, doc. nom. 338.)
Digitized by
Google
-( 373 -
DOCUMENT NOM. V
A. 1011.— Es DBORBTADA EN FAVOR DE SaNT CdGAT LA PROPIETAT DE
M07A QUE ADALBERT Hi^VÍA RETINQUT PINa A LA 8UA MORT
In omnipotentis dei nomine Cunctis sit nobis katolicis qnia in anno
quo domnus Reiinundus inditas comes reuersus est a corduba ad
quam cum fratre suo ermengaudo perrexit cum exercitu contra barba-
ras nationes fatalis casus accidit cuidam adalberto proli guitardi uice
comitis qui antea in sua memoria suam extremam legaliter ordinauit
uoluntatem. In qua ordinacione possessionem quam retinebat id est
turris qae dicitnr moia cum ómnibus pertinenciis cultis uel heremis
destinauit sen reliquid cenobio dei almi martiris cucufati. Postquam
autem obitus prefati adalberti fuit repertus heredibus suis hi sunt ge-
ribertus et canterirent illam uocem id est iamdicta moya quam adal-
bertus per uocem hereditatis sue retinebat abusiue usurparunt et in
sua potestate perducere qua propter surrexit abba prefati cenobii dom-
nus Guitardus cum documenta uel noces beati cucufati et detulit que-
rimoniam in barchinona ciuitate in palacio quoram iamdictum princi-
pem suamque coniugem ubi multiinterfuerunt optimates et pontífices
haí deusdedit barchinonensis borrellus ausonensis Petras ierundensis
apetens uel accusans prenominatum geribertum fratris que ipsius.
Aderant quidem ibi Índices Guilielmus ierundensis guifredus que auso
nensis quibus prefatus comes hanc causam percepit examinare. Pre-
fati autem Índices ab utraque parte causa discussa atque ut premissum
est ita professa. Nll aliud potueinint diuidicare nisi illud quod auctori-
tas legls dlscemlt id est ut sanctus cucufas predictam suam causam
deberet recipi e^ iamdictl presumptores in dominio sancti cucufati pre-
dictam moiam relinquere sicutl imperantlbus iudlcibus per decretum
legis fecerunt quare ita constringlt lex et araplius qui domum uel cau-
sam inquietat absentis. Et insuper 1111 qui ab alia sua hereditate pre-
dictum adalbertum repellebant ab hac parte mole módica uel residua
illi silere debent in sécula. Nos ñero prefati índices preligatam moiam
integerrime cum terrainis et aiacenciis suisque pertinenciis conflrma-
mus in dominio et potestate sancti cucufati ut si quis ulterius ab eius
potestate aliquo modo uoluerit disrumpere uel in aliquio molestare pre-
dicta omnia cum XX auri libras in quadniplum ei componat et hoc
exemplar constitucionis firmum persistat in euum. Hactum est hoc IlII
K. angustí anno X^ V*^ regni regís rotberti. Guifredus leuita quod et
Index hec legibus deliberans sub gg. Gondeballdl bisorensis S ® Se-
niofredi baralis gg Gaifredus midionensis. S jg Reimundi de matrona
gg Reimundus dei gracia comes et marcbio gg Ermessendis dei gracia
comitissa. Nos cum prefatis judicibus pontificibus et primatibus hoc
Digitized by
Google
-( 374 )-
pactnm fírmamas stabilimus fírmarique rogamos. Geraldos Bubdiacho-
nos scripsit in prefato die et anno et sub ^
(Cartoral de S. Cugat fol. 122, doc, nom. 404.)
DOCUMENT NOM. VI
A. 1013.— Controversia entre Güitart abat de Sant Cogat y
ADALAIZIS viuda de GülLLEM DE SaNT MARTÍ PER LOS EfeTAMYS Y
TBRRITORI DE CALDERS.
In iudicio domni Raimundi comitis coniaxque ipsias doinpna ber-
minsindis gracia dei comitissa subpertractacione episcoporum id est
Deusdedit barchinonensis hermengaus orgillitensis Borrellus ausonen-
sis et olibane helenensis Obtimatam katema Sindredos Gurbensis
Amatas soricensis Gondeballus boserensis (sic) Hugone cemiliensis
Sunifredus rirubensis bernardus sancti uincentii Giielmus de lauancia
Riculfus bergadensis Sunifredus barralis Et aliorum primiscui uirorum
intus in palatium barchinone ciuitatis In horum presentia litigabat
Guitardus sancti cucuphati cenobií abba cum quadam adalaizis femina
qui condam uxor fuerat Gilelmi condam uicarii sancti martini: con-
tendebat cum ea de uno stagno que dicunt kallerio aliisque stagnis
circumquaque conuicinis seu de térras heremas que ibi dilátate sunt et
posite. Vnde ostendit prefatus abba causam narracionis ueritatem
habentis. Qualiter erat eadem, omnia prescripta in iure et possessione
sancti cucuphati cenobii confirmata per preceptum Domni Karoli magni
imperatoris oblacio filioque suo huludoico principe. Cuius muneris
oblacio primis temporibus extat facta quando seuicia sarracenorum
confregerunt- Et quam prefatum preceptum in exterminacionem pre-
fate urbis fuit perditum: surrexit condam odonus cenobii prelibati
abba franciam petens in comitatu domno borrello condam comité et in
conspectu leutharii regis. Auctorizante domno borrello comité testifi-
cantes illustros et honorabiles uiros qui in eius obsequium fuerant et
fuit renouatum in regis presentia prefatum perditum preceptum et in
robore ñrmatum ubi prefatos stagnos ac térras preñxas ressonant esse
munificatas ad cenobio sepe nominato sancti cucuphati. Et econtra
adalaicis prefata asserebat se prefixa omnia iusta habere per uocem
cuiusdam pater uiri sui condam galindoni qui per uomerum aracionis
cultro circumquaque obduxerat signo et ibi priscam introduccionem
fecerat per nomen per prisionis et karacterum designacionis. Ex cuius
cause accionis et ipsum stagnum et locum possederat filioque suo
gilelmo ad habendum dimiserat proprialiter. Et cum utrasque prefate
Digitized by
Google
-( 376 )-
partes uehemencius ex hoc in inuicem litigassent prefatus comes et
coniuge sua comitissa cum cetu pontificum ac poten tum nel ad firma -
cione iudicum Talem consilium inter utrasque partes dederunt et po-
suerunt Eo quod non nalebant proprialiter expediré cuius iure liberior
transisset. Et eo quod difftcile erat unius familie domi ipsum solitudi.
nis locum excolere et ad culturam opus reducere turremque municionis
construere et proiugi (sic) sarracenomm aduentu non módica uicino-
rum solacia ibidem congregare. Vt ex easdem térras duas eque por-
ciones fecissent simulqne communiter in unum turrem ibidem cons-
tmant vt una medietas sit sancti cucufati dedita. Alia medietas sit
prefate adalaizis conlata. Et ipsa turre vt dictum est comuniter eam
construant communiter eam cum felicitate possideant. Et ipsos stagnos
communiter eos expiscari faciant ipsosque pisces communiter iuste
diuidant per médium et ipsa adalaizis prefata et filiis suis. Ipsa tamen
decima donari fideliter faciant de ipsis tantum modo piscibus quod in
captione deus ibi dederit ad cenobium prelibatum sancti cucufati. Sub
huius taxacionis ordine ut ad adalaizis prefata filiisque suis illorum
prefata medietate sic ea fruant et obtineant ut non liceat eis ipsa pre-
fata medietas uendere nec inalienare nec opignorare nec alium patro-
num uel defensorem seu baiulum ibi obducere nisi sanctum cucufatem
suosque semientes cenobicos. Et si forte prefatis illis necessitas emer-
serit uendendi omnino eis sit inlicitum nisi solum modo ad cenobium
prefatum iuste conpensacionis precio ad precia tum uel estimatum. Si-
militer confirmamus ad uiros sancti cucufati vt si necessitas uindendi
eos conpulerit non eis sit licitum agere et faceré alicui nisi ad iamdicta
adalaizis ñliisque suis moderacionis iusteque compensacionis precii
taxacionisque conuerti.. Huius quippe taxacio utriusque partibus pía*
cuit sub taxacionis pene transgressoris Ita ut qui hoc transcenderit
conponat in uinculo D.*o« auri solidos fisci iuribus iungendos et in antea
huius pacti taxacio firmitatem obtineat uigitur in sécula. Est quippe
prenotata omnia in comitatu barchinonense in ipsa marchia ultra ter-
minum de kastrum olertula. Que affrontat de parte circi in terminio de
sancta oliua uel de albiniana. De aquilonis in terminio de kastelleto
De meridie in crepidinum maris undarum. De occiduo in termine de
albiniana et de kastello berano. Factum difinicionis pactum II kalen-
das aprilis Anno XVII regnante robertó rege filium condam hugoni.
gg Rairaundus gracia dei comes, gg Hermessindis gracia dei comi-
tissa Qui in nostro conspectu profatam litem sedauimus et prefatam
conuentionem corroborauimus uigitur mansuram. S^num Amatus
Sggm Sindaredus. Sgglm Gondeballus. Slgm, Bernardus. Sggm. Gilel-
mus. S^m. Riculfus. Sggm. Sunifredum barralem. ® Bonus homo
leuita exarator et cum emendas oportunas etc.
(Cartcyi'ál de S, Cugat^ foli 86, doc. nom. 319)
Digitized by
Google
-( 376 )-
DOCUMENT NOM. VII
A. 1016.--ADALAIDI8, VIUDA DE GüILLEKl DE SaNT MaRTÍ Y SON FILL
BeRNAT QUE8TI0NEN AB L* ABAT GCITART, DE S. COGAT, LA PROPIE-
TAT DEL8 UBRM8 DE CaLDERS.
Notum sit cunctis hominibus quod in anno domini XVI Post mille-
simum era LIIII post raillesimam anno XX regnante roberto rege
franchorum VII idus marcii nenit quedam femina nomine azalaudis
nxor que fuit condam gilelmi castri sancti martini agens uicem filii sui
bernardi in niinoribus annis constituti intus in ciuitate barchinona in
coraitali palacio causauit quod cum guitardo abbate sancti cucuphatis
ob causam terre hercme quam prescriptus abbas proclamabat esse iuris
sui cenobii et ipsa azalaidis asserebat esse eam melius sui iuris et filii
sui quam sancti cucuphatis vnde prenotatus guitardus ostendit priuile-
gia que pape romenses fecerant siue preceptum regis francie aecclesie
saiicti cucuphatis ob recordacionem rerum diuersarum quas per colla-
ciones multorum fidelium proscripta aecclesia possidebat ex quibus
multe auctoritates scripturarum uidebantur et multe imparebant. Pars
autem prenótate petetricis dicebat quam predicta herema sua erat
propter uocem apprisionis quain ipsa dicebat que facta fuerat a quodam
potente galindo auo predicti filii petitricis Fuit sane hec contencio orta
sicut dictum est ex térra herema ubi dicitur ipsum caldarium et ex eius
terminis siue ex alus spaciis terre multis hereme Ad quam audienciam
presidebat inclitus princeps Raimundus borrel comitis proles et coniux
eius ermessindis suiquo nobiles. Deusdedit barchinonensis presul bo-
rrellus ausonensis antistis. Gondeballus bisorensis Vgo ceruilionensis
Geribertus supiratensis Odolardus uice comes barchinone Seniofredus
riorubensis et iudices bonus filius raarchus et guifredus leuita ausonen-
sis et vinas sacer et alii nobiles uiri et mire magnitudines uulgaris
populi Ventum est autem ut perlegerentur priuilegia et precepta et
perquirerentur uoces petentis nec inuentum est quis primum predicto
cenobio promulgatam terram heremam dedit nec inuentum est supra-
nominata ecclesia possedisse eam sed per multa annorum curricula
herema permansisse. Et enim a parte petitricis non est inuentum quis
ipsorum aut eorum unde prefatam uocem euccessionis se habere dice-
bant umquam ullam possessionem in ipsa torra habuisse sed similiter
per multa annorum inueterata curricula erema permansisse et fine
possessoribus solitaria. Propteiea indica tum est i n ipso indicio melius
et verius esse hec térra iuris principalis sicut et cetera spacia herema-
rum terrarum quam aut ipsius iuris que hoc patebat aut iuris supra
memuniti monasterii. Ydcirco conclamatum est ab ómnibus permanere
deberé hec terram cum his que infra eius términos sunt in potestate
Digitized by
Google
- ( 377 )—
principis Raimundi sicuti et mansit. Sed ille compulsus timore domini
concessit atque donauit prenotatam terram heremam cum alus terrarum
positionibus cum ómnibus que infra illorum términos sunt iuri et domi-
nio et in potes ta te sancti cucuphatis et seruiencium ei simul cum
coniuge sua ermesinde et filio suo berengario Sane notum sit et hoc
quod in istius pagine noticie inter reliqua a iudicibus exaratum est et
asupter scriptis iuris roboratum et condamatum. Ante enim quam
prescriptum celebraretur placitum et predicta térra herema donaretur
atque contraderetur siue firmaretur a principe pum uxore sua et ñlio
in iure et potestate prelibati cenobii supra scriptus abbas guitardus
fecerat cartam cum suis fratribus monacis cuidam homini Isimberto
ex prefata térra ad condirigendum ad opus sul monasterii et ad opus
edificatoris. Quam etiam cartam raimundus princeps supralibatus nes-
ciens hanc terram esse sui iuris firmauit illi ad condirigendum. Post-.
quam autem in postmodum per supra meminitum placitum et iudicium
recognouit hanc terram cum suis terminis esse sue uocis et iuris prefixo
anno donaüit eam et tradidit simul cum alus rebus et cum ipsis stagnis
et omne quod infra predicte terre términos esse in potestate et dominio
atque iure prefati cenobii una cum uxore sua et filio Vnde patet in
ualida esse ipsa carta donacionis precaria quare in ipso tempere quo
facta fuit non erat hec térra iuris sancti cucuphatis. Propterea abbas
ipsius ecclesie non potuit ex inde faceré cartam ullius definicionis aut
donacionis. Et enim ex altero modo in ualida esse dicenda est prefata
donacio quare ipse princeps raimundus niscius firmauit eam quam
nesciebat res unde confecta erat ipsa carta esse sui iuris. Patet autem
cunctis iudicibus et eloquentioribus quia postquam sancti cucuphatis
cenobium adquisiuit a principe prescripto sicut in ipso precepto uel
priuilegio resonat iamdíctam terram possunt faceré et indicare semien-
tes ipsius ecclesie et abbates sicut et faciunt de alus muniticenciis illius
ecclesie. Igitur quare necesse est edificare castella et municiones faceré
in marchiis eremis et in soUtariis locis contra paganorum insidias et
quare ipse isimbertus non condirexerat ipsam terram sed erema et so-
litaria remansit consiliatum iussumque est* supra notato gitardo abbati
et fratribus suis cenobicis ab Índole comitisa ermesinde et a filio suo
berengario comité et a uiris suptum scriptis ut inquireretur talem
iurum qui in seruicio dei et sancti martiris cucufatis edificasset et con-
direxisset ipsam heremam terram sicuti et requisierit et illi per hanc
precariam donacionis cartam ad condirigendum ita dederint. Ego in
dei nomine gitardus misericordia dei sancti cucuphatis cenobii abbas
octauianensis et fratres mei cenobite donatores sumus tibi bonete qui
uofaris bernardus. Manifestum est enim quare donamus tibi terram
heremam nostre matris ecclesie sancti cucuphatis ad edíficandum ibi
turrem siue domos siue aliud quod melius tibi uisum fuerit In loco
quo dicitur stagnum seruidini siue in alus locis iufra términos suptum
scriptos de ipso caldario. Et est predicta térra in comitatu barchino-
Digitized by
Google
-( 378 )-
nensi in terminio de ipso caldario. Adnenit íamdícte ecclesie per dona-
cionem raimundi comitis condam coniugisque eius ermessindis et fllii
eius berengarii comitis. Et habet terminara prenominata térra a parte
orientis in termino castri sancti stephani quod dicitur castelletum.
A parte meridiei intus in ipso mari A parte occidentali in ipsa uilla
quara nuncupant oztor et nadit per ipsum aragallum unde aqua decu-
rrit tempore pluuiarum usque in ipso mari. A parte circii habet termi-
num ad fontem quem nuncupant de ipsa uite uel in ipsa guardia de
ipsis coconibus siue in ipso monte quem dicunt eschena rosa. Quantum
iste affrontaciones includunt et isti termini ambiunt donamus tibi pre-
taxatam terram et omnia que infra istos términos sunt ad faciendum
ibi edificium sicut superius insertum. In ea uidelicet ratione et ordine
ut non liceat tibi aut popteritati tue hoc quod tibi donamus uindere
AUt inalienare seu in alias personas transferre sed tu et omnis posteri-
tas consanguinitatis tue sub patrocinio sancti cucuphatis et abbatis
qui hodie est ibi uel qui in aliquo tempore ibi fuerint hoc quod tibi
donamus tencas et teneat possideas et possideat. Et de ipsis decimis
siue pnmiciis que exierint de prememorata térra per aliquam labora-
cionem siue prestudium aliquod medietatem habeat et possideat sanctus
cucuphas siue eius semientes. Aliara uero medietatem tue posteritas
consanguinitatis tue tencas et teneat possideas atque possideat per
istum nostrum donitum et per tuum edificium simul cura ipso castro
in patrocinio sancti cucuphatis quod tu ibi cura argento et auro sancti
cucuphatis condirexisti siue cura alus edificiis que tu ibi feceris. Et non
facias de hoc quod tibi donamus aliquam hostem aut alium cxequium
tu aut posteritas tua aut alii qui ibi habitauerint sed tantum custodiara
et gardam facias uel faciant de ipso castro et non babeas licentiam aut
habeat posteritas tua ex inde aut ibi patronura siue seniorera faceré
nisi me presentera guitardura abbatera aut succesores meos. Quod si
mala gens consurrexerit aduersus istum castrum et raedietas frugura
tua non potuerit habundare ad custodiendura uel defendendura pre-
dictura castrura de alia raedietate frugura quara nos ibi retinemus ad
nostrura opus licentiara babeas tu et posteritas tua prendere tantum et
accipere cura quo possit defendi et custodiri predictum dura ipsa ne-
ce&sitas ibi fuerit. Quod si nos donatores aut alius successorura nostro-
rura vel aliquis horao utriusque sexus contra donacionera hanc ueneri-
raus aut uenerit ad inrumpendura non hoc ualearaus aut ualeat uendi-
care set coraponaraus aut coraponat tibi uel posteritati tue raancusos
CCC de auro cocto et placibile et in antea ista donacio firraa permaneat
oranique terapore. Facta ista donacio VI kalendas raadii anno XXI
regnantc roberto rege franchorum. Witardus gratia dei abba. gg. Wi-
disclus raonachus 88 Gofredus raonachus )©. Senderedus presbiter et
raonachus Ansulfus raonachus © Sesraundus raonachus. S gg Miro
raonachus. Sgg Moratone raonachus. Sgg Reraundus presbiter et rao-
nachus. g8 Baroni raonachus. Enneg raonachus. Wifredus raonachus.
Digitized by
Google
-( 379 )-
gg Miro monachus. Sgg Bonefilias monachus gg Odo monachus gg Od-
garius monachus gg Odgarius monachus gg Viuas monachus gg Eoan-
nes guilelraus monachus. ggOddo monachus ® Miro monachus gg Viues
monachus. gg Joannes monachus gg Willelmus monachus. gBWadamirus
monachus gg Falcucius monachus. Argimirus monachus. Cixela mo-
nachus ggSesgutus monachus gg Vincemalus monachus® Bonus homo
monachus. ggSendredus monachus et Tedricas monachus gg Wiuas mo-
nachus. gg Laurencius monachus gg Nos qui istam donacionem feci-
mus ob consilium et iussu domne ermessindis comitisse et prin-
cipis nostri berengarii comitis et firmauimus et a supterius scriptis
uiris firmari rogauimus et prescripto susceptori tradimus. © Erme-
ssindis gratia dei comitissa que hanc scripturam donacionis corro-
boraui cum filio mea berengario comité meoque consilio et prima-
tum nostrorum faceré iussi et ñrmaui cum noui eam editam fuisse
ad utilitatem sancti cucuphafis et sine dampno aut fraude sucep-
toris. gg^Berengarius gratia dei ccmes et marchío. S gg Guifredus
midionensis. S gg Sancius luparensis. S gg Araatus Gerundensis. S gg
Raimundus proles geriberti. S gg mironis frater istius raimundi
gg Petrus episcopus ©. S® Guilelmus castro uetulensis. Girallus gg.
gg Borrellus gratia dei episcopus ac si indignus gg Fulcus leuita. uui-
fredus leuita qui et iudex sub gg Sgg Poncius cognomento bonus ñlius
clericus et iudex. Nos iudices qui hoc edidimus et per ordinacionem
nostram competentem terminum dedimus ex térra herema Turri quod
isimbertus fecit in térra sancti cucuphatis per ordinacionem supra me-
mórate donacionis quam guitardus abbas fecit illi isimberto et omnes
térras ad culturam productas et omnia edifitia et laboraciones que in
circuitu iamdicte turris sunt ad terminum illius reseruauimus. Cetera
autem sicut hic scriptum est ordinauimus. S gg Poncius cognomento
bonus filius clericus et iudex qui hoc scripsi cum literis supra positis
in uersu XXVI ubi dicit in patrocinio sancti cucuphatis et S gg S gg S gg
sub die et anno prefixo gg.
(Segueix altre vegada comensat á copiar lo propi document en la
forma que continuám, perqué sembla haverhi hagut una omissió en
los primers aparta ts, ja que després la copia no hi ve continuada.)
Notum sit cunctis hominibus quod in anno domini XIII post mille-
simum era LIIII preter millesimam anno XX° regnante roberto rege
franchorum VII idus marcii uenit quendam femina nomine adalaidis
uxorque fuit condam gilelmi castri sancti martini agens uicem filii sui
bernardi in minoribus annis constituti inTius in ciuitate barchinona in
comitali palacio causauit que cum gitardo abbacie sancti cucuphatis
ob causam terre herme quam prescriptus abbas proclamabat esse iuris
sui cenobii et ipsa adaladis asserebat esse eam melius sui iuris et filii
sui quam sancti cucuphatis. Vnde prenotatus gitardus ostendit priuile-
gia que pape romensis fecerant siue preceptum regis francie ecclesie
sancti cucuphatis ob recordacionem rerum diuersarum quas per colla-
Digitized by
Google
-( 380 )^
ciones multorum fidelium prescripta eeclesia possidebat ex quibus
multe auctoritates scripturarum uidebantur et multe imperabant Pars
autem prenótate petitricis dicebat quam predicta herma sua erat prop-
ter uocem apprisionis quam ipsa dicebat que facta fuerat a quodam
potente galindo auo predicti filii petitricis. Fuit sane hec contencio
orta sicut dictum est ex térra herema ubi dicitur ipsum caldarium et
ex eius tenninis siuc ex alus spaciis terre multis hereme. Ad quam
audienciam presidebat inclitus princebs Raimundus borrelli comitis
proles et coniux eius ermessindis suique nobiles Deusdedit barchino-
nensis presul Borrellus ausonensis antistis Gondeballus bisorensis
V^o ceruilionensis. Geribertus supiratensis Odolardus uice comes bar-
chinone.
(Cartaral de S. Cugat, fol. 85, doc. nom 318)
DOCUMENT NOM. VIII
A. 1020.— Important donació feta per Güifré de Mediona á la Seu
BARCELONINA DE TERRE8 EN LO FORT DE MoiíTJÜICH, PROP DEL
CA8TELL DE GeRIBERT.
In xpti. commemoratione. Ego guifredus midionensis prolis condam
eroigii. De promto animo et bona uoluntate donator sum domino deo et
ad ipsa canónica de sede Sce. crucis Sceque. Eulalie barchinonis Do-
no namque ibidem térras et medietatem de ipso stagno de porto qui est
justa monte judaico a parte occidentis prope castrum de gerlberto et
medietatem de ipsas fontes cum ipsos braciales. Seu cum ipso prato et
juncare et tefra herema qui est ultra stagnum. Hec omnia meum pro-
prium. Aduenit mihi prcfixa omnia per uocem parentorum meorum
uel et per quacumque uoces. Et est hec omnia prope ciuitate barchi-
nona quasi miliarios dúos in locum uocitatum portum ab anteríoribus.
Que affrontat una térra de parte circii in térra de geriberto et de uxore
sua ermenjardJs de aquilonis in uia de meridie in littore maris de occi-
duo in strata publica. Alia petia ubi est ipso puteo affrontat de circi et
'de meridie in térras de geribertus iamdictus et de ermengardis de
aquilonis in uia de occiduo in medio stagno. Tercia petia cum ipso
stagno prenotato affrontat de circi et de aquilonis in térras de preno-
tatus geribertus et uxori sue prefixa de meridie in littore maris de
occiduo in medio stagno. Quarta pecia qui est ultra ipso stagno affron-
tat de circi in strata et in térra qui fuit rafegaria de geriberto prefixo
et conjugo sua suprameminita de aquilonis in medio stagno de meridie
in littore maris de occiduo in rocherolo et in térra qui fuit de rosso.
Quinta pecia qui est subtus ipso kastulo affrontat de circi et de aqui-
lonis et do meridie in térras de prefixus geribertus uel de conjugo sua
Digitized by
Google
• -( 381 )-
iamdicta de occiduo in medio sta^o. Sexta pecia qui est in ualle de
cannellas affrontat de circi et de aqnilonis et de occiduo in térras de
prefixo geriberto et uxori sue prelibata de meridie in trilea cura arbo-
ribus de prenotata ermenjardis. Quantum istas omnes affrontationes
includunt sic dono prcfixa omnia domino deo et a prelibata kanonica
de sede sancta cruce sancteque eulalie barcíiinonis totura ab integre
simul cum exiis et regresiis e^^rum. Et de meo jure in illorum trado
dominio et potestate ut kanonici ipsius licentiam habeant exiude agere
et faceré quem admodum de alus muniticenciis kanonica prelibata per*
tinentibus propter deum et remedium anime mee. Et qui hoc disrum-
pere uoluerit nuUo moda ei sit licitum set componat eis hec omnia pre-
fixa in quadruplum prout sancti patros sanxerunt et ista donatio suam
in ómnibus obtineat ftrmitatem. Facta donacione IIII nonas februari
Auno XXIIII regnante roberto rege. S © m Guifredus prolia condam
eroigii Qui ista donatione feci et firmare rogaui. S gg elias presbiter jg
yocefredus presbiter ^ Bonus homo leuita exarator et ^ cum addita
sillaba in uerso II ubi dicit dono namque Sub die et anno quod supra.
{Ant Eccl. CaL, vol. I, foli 107, doc. 261).
DOCUMENT NOM. IX
A. 1030. —Testament d' Ermengardis, FiLLa de Borrell II, comte
DE Barcelona müller que fou de Geribert
In nomine domini ego ermeniardis integer corpus et trepidus mor-
tis humane hec testamentum de rebus meis elegi faceré ut post obitum
meum flrmitatem in ómnibus obtineat et per rebus meis integer eredes
meos nulla contentio fiat. Propterea jubeo ut si mors mihi aduenerit
in qualecumque loco sint mei helemosinarii guitardus et sóror mea
richel et seniol et lupsantio seniofre et geribertus ugobertus et guiller-
mo lopardo et ermome ananias Quibus precipio ut si mors mihi adue-
nerit liüjntiam habeant omnes res meas distribuefe sicut ego illis
dispono.
In primis confirmo per hoc meum testamentum a guitardus
lubsancio subiratis cum suis términos et suo feuo que hodie tenet aut
iu antea que per meum consilium acaptara ei teneat guitardus lubsan-
cio ipso castel per manu de mir filio meo et per ipso castel que dimito
a mir sic donet ad sua nepota filia de remundo M et D solidos et per
anima de uiro meo domnus geribertus et ipsa mea anima sic donet mir
filio meo solidoy mile per catinos. Et si me ne deuenia de mir in quale
conuentum ego babeo apud mir in tale conuentum sic lexo ipsum cas-
tel a guillem filio de mir et ego ermenjardis mando tibi guitardus uel
Digitized by
Google
^( 382 ) -
ad alios meos manumissores ut tu non dones ipso oastel nsque tibi
donet mir filio meo ipsa carta de uentallos et ipsa mea helemosina quo
modo ego mandauero donet per anima mea in isto testamento. In prl-
mis concedo ad fulcus ñlio ("¿meo?) ipsum alandem de uitra et parilia-
tas II qui sunt in lubricato et ipsum alaudem qui est in espluges cura
ipsas casas et in uales ipsum alaudem que babeo in monte lor. Et con-
cedo ad seniollo et ardenco ribas ut teneant illas in dominiatico et per
manu de nepta mea filia de reimundo diebus uitas illorum et uitas
filiis 8ui8 et filiis uestris et de ipsa dominicatura que hodie babeo in
ribes ipsa medietate a nepta mea ut faciant ad illa laborare et in antea
faceré. Et alia medietate remanet a seniol quem illud teneat et post obi-
tum suum filiis suis: et concedo porto a seniol apud ipsum alaudem que
ibi babeo et ipsum qui fuit de jocelinus que teneat seniol per domini-
catione de filia mea guilla et per sua manu et isto alaude suprascripto
ipso medietate a seniol et a filiis suis. Et alia medietate a filia mea
guilla ut faciant ad illa laborare et in antea faceré. Et; si filia mea aut
filiis meis uoluerunt obseruare meum mandatum aut intentus uolue-
rent mitere de isto castel de porto cum ipso alaude que ibi est scripto
8ic mando tibi a te seniol et quale tenezone ibi est scripta aut ego tibi
lexo in tale tenentione sic tu tendas a sancti cucuphati et de ipso tre-
tadgo que ibi mando a filia mea sic facias carta a Sancti cucuphati et
ipsum alaude que tenet adaulfo et ipsas II paril latas et IIII modiatas
de uineas et ipsa térra qui est a laguna lantanna cum ipsas uineas sic
lexo Ínter iozfre presbiter et bunutio xptiano in tale uidelicet ratione
ut uos singulos clericos habeatis ut dicant die cotidie duas missas cum
matutinas et nésperas ómnibus uitas uestras et post obitum uestrum
uos sic mando et preeo in quale conuentum ego uobis isto alaude fir-
mo sic uos faciatis ad alios dúos meliores que babero potestis et ego
sic uobis comando per deum ut uos sic faciatis ad alios dúos meliores
que habere potestis et ego sic uobis comando per deum ut uos sic fa-
ciatis quo modo deum timetis. Concedo ad sanctum sebastiani ipsas
uineas que babeo ad ipsos gorgos et ipsas uineas et térras que tenet
teudemum. Et concedo ipsum alaude de uentalols ipsa medietate a
guitardus lubsantio similiter cum ipsa turre et ipsas crasas ipsa medie-
tate et teneat illum et possideat in uita sua et illum et filiis suis si deus
illi dederit et alia medietate a Sancti sebastiani. Et post obitum de
guitardus aut de filio remanet a sancti sebastiani et inadeant in sancti
sebastiani monachos IIII**' et istis aut alus clericis qui erunt in sancti
sebastiani sic se uestiant et dicant missas cum matutinas et nésperas
ómnibus diebus quodcumque erit sancti sebastiani per mea anima et
ego sic uobis comando per deum ut sic faciatis quo modo deum time-
tis. Et de ipsum auere que habui de reiembal sic fuerunt pesas III de
auro et habuit lubsancio senfre I et istas tres pesas de auro sie mando
uobis ut donetis ad reiembal aut in muí aut in caual que ualeat octo
uncías de auro et totos alios cauallos aut pullinos aut mulos aut mulé-
Digitized by
Google
-( 383 )-
tos que habeo aut sunt anexer uindere faciatis per ipsa opera qui est
a fer in sancti sebastiani aut per ipsa dedicatione et si hoc non habun-
dauerit uos aprehehdite in uaoas aut in porcos aut pane aut in uino
unde dedicatum fuisset per anima mea et de ipso pane et uino que
habui in ipsa uide uindere faciatis simul cum ipsas tonnas et cubos
unde fiat dedicata sancta maria de ipsa uide per anima de uiro meo
domnus geribertus et per anima mea. Et si non habundauerit isto pre-
cio date de alio meo auere et ipsas uineas que habuit in cezina et ipsas
casas remanet inter sancta maria de cezina et sancti xptofori. Et a
sancti sebastiani concedo nacas VI et equas V et inter ordeo et fru-
mento caflcios X et de uino caficios XX et porchos XII et oues XX Et
a sancti cucuphati ipso blado qui est ad sancta maria de castel de
fels Et ipsum alaude qui est in erapruiano uel in sancti baudilii ad
ipsa canónica de sancta eulalia kaficios de frument que reti iocefredus
per ipsas capas que tenet in gaiadio et caficios V de ordeo per anima
mea. Et de ipso blado qui est in porto sic teneat tantum unde fiat dedi-
catum sancta maria de port. Et a sancti petri de subiratis sic donetis
tantum unde fiat factum ipso camp de ipsa ecclesia et libri I compara-
tum. Et a bonefilius igela sic donetis solidos C Et inter raimon nauio et
guinabal solidos C Et a rigaut solidos C. Et ipsas meas sarracenas fiant
baptizatas per anima mea. Et ad belliards de guitardus bambet I de
palio. Et alios meos adubos que habeo remanet ad adalet filia de mir.
Et ipsas eguas et uaccas et oues et porchos et pane et uino tonnas cu-
bos boues et asinos et someras et uexcla de auro et de argento id sunt
enapos V et gradáis II et copes II et cuzlares Vil et isto auere uindere
faciatis que ibi est scripto uel que habere debeo et redemit te ipso
guadio que tenet alchalifa et alum auere que remanet aut de nouo in
pane et de uino lionare faciatis per anima mea per missas aut catinos.
Facto isto testamento XVI kalendas nouembris Anno XXXIIII reg-
nante robertus rex Sig jg mum ermenjardis qui isto testamento feci
et firmare rogaui S gg num bonefilius igila S gg num reimundo S gg
num rejembal.
{Ant. Eccl. Caí., vol. IV, fol. 159, doc. 375).
DOCUMENT NOM. X
A. 1032.— 8ENTEN0JA DONADA EN LES QDESTlONS QüE SOSTENÍA l' ABAT
OCITART AB MlR GeRIBERT SOBRE LO TERRITORI DE CaLDERS, EN
RKPRE8ENTAÜ1Ó, MlR, DEL8 DRET8 QÜE OOMPKTIEN AL8 FILLS HAGÜT8
DE SA DIFUNTA MULLER DlSPOSIA.
Cum Índices causa remediorum constet csse creatos iustum esse
propenditur ne ad f uturum qualibet mota intencione uertatur in du-
Digitized by
Google
. ( 884 ) -
biam qnalíter cause negocium ad fines usque legítimos sit dednctum
ut iudicii serie specialiter sit anotatum. Igitur in dei nomine nos índi-
ces quos haec specialis formula continet denotatos et causa subterius
conscrípti negocii fecit esse presentes tam ad presentium quam ad fu-
turorum rotitiam deducimus quod anno dominice trabeacionis XXXII
post millesimum et regni siquidem Henrici regnante guitardum abba-
tera monasterii sancti cucufatib octauianensis et ínter mironera geri-
bertí agentcm tutelam fíliorura suorum pupillorum quis genuit ex
uxore sua cui noracn fuit disposia ex quadam municione quae sita est
in coraitatu barchinonensi in extremis finibis abítate marchiae ad íp-
sum caldatíum nec non et per ipsa possessíone terrarum partim ad cul-
turam ductamm ac per máxime ducendarum que modo adíacet prefate
munícioni et per ipsis staj^nis. Aiebat enim iste miro supranotatus in
suis peticioníbus quod suprascripte res ad hanc petícionem pertinentes
inris filiorum suorum predictorum debebant esse eo quod uti ip^e asse-
rebat galindo auus eorum per suam propriam apprisionem eas capue
rat et notas atque signa ad términos eorum faciendo términos que fi-
gendo ad possessionem suam deduxerat et ipsa stagna quandiu
postmodum uixerat ad opus suum piscos ex ipsis capíendo de ceterís
homínibus defensauerat. Post obitum queque eius guílelmus filius
eius hanc possessionem heremí et stagna similiter ad opus suum reti-
nuerat. Adiecit autem quod eo ab hac uita discedente et infestacione
paganorum a supradicta marchia cessante Adalaizis uxor predicti gui-
lelmi aiens tutelam filiorum suonim quos ille ex ea genuerat uoluit
municionem i bi construere et ad culturan! eandem possessionem per-
ducere sed obieccionibus iamdictí guitardi abbatís per motus comes
Remundus borrelli filius repulit eam ab eadem apprisione et possessío-
ne et in insto ordine sicut predictus petitor adfirmabat in íure sancti
cucufatis aecclesie confirinauerat Allatis quippe testibus uoluit hoc
comprobare. ídem uero Guitardus in suis res'ponsis ita atfatus est.
Possessio quidem haec quam ad opus mee aecclesie retineo et a me
requiritur per preccptum regale et per insta prinilegia presulum roma-
norum quibus status sanctae aecclesie confirmatur multum iam tempo-
ris est ex quo in íure mee aecclesie confirmata est. Ob quam causam
cum leutarii principis preceptum prelectum fuisset uentum est ad lo-
cum ubi Ínter alia resonabat quod omnes res huic aecclesie coUatas et
ad huc concedendas idem leutarius rex francorum ita illi concedebat
atque confirmabat sicut iam illi confirmauerat atque conces? erat pius
genitor eius Uludoicus per renouabile preceptum qúod postmodum in-
festacione paganorum deletum fuit in captione barchinone ciuitatis
atque in postmodum per supra notatum preceptum leutarii renouatum
atque reparatum Judices autom aec audientes quare non ualucrunt
eundem preceptum ex toto deletum uidere in dubium uerterunt utrum
supra dicte res quas miro requirebat in íure predictae aecclesie sancti
cucufatis per illum preceptum hludoici regís quod post modum sicut
Digitized by
Google
-(385)-
saperias scriptam est deletam f ait conligate atque confírmate ab eodem
principe faissent anno ¿? Iccircho aparte predicti abbatis requisierunt
si habebat testes qui eundem preceptum hludoici regis uidissent et legi
aadissent et plenitar cognoaissent quod ipse res unde intencio uerte-
retar in hoc eodem precepto resonasseiit Ule aero postulatis sibi lega-
libas octo dieram indaciis. Attalit idóneos testes bono ñlio marti iadici
qui iassas atqae informatas a principe et a primatibus patrie est diri-
mere causas godmarum scilicet atque guillaranum qui se dixerunt hoc
plenissime raosce. Et quare grauati senectute uel infirmitate erant con-
gregatis in octauianensi territorio idoneis uiris guisleberto leuita et
barchinonensi uicecomite et remando sánete sedis barchinonensis ar-
chileuita et compagno leuita et mirone leuita et isarno guilelmi et re-
mundo seniofredi coram supradicto iudice raandatumfacientes idoneis
uiris testimonium suum illis iniunxcrunttaliter dicentes (364) Inxpti.
nomine ego Godmarus et guillara uobis guitario et uiuano poncii et
attoni fratri tuo et riculfo ballomari et sesguto et remundo et attio et
bardine et isarno ermemiri et guilelmo fratri tuo et suniario guifredi
et speraindeo et iohanni clerico et guadallo et adalberto presbítero et
' agilani. Rogantes uos atque obsecrantes eo quod grauati infirmitate
sumus siue senectute depressi hoc mandatum facimus uobis ut uice
nostra in quacumque audiencia necesse faerit per nobis testimonium
detis ex hoc quod per subter anotatas condiciones iarare nos audituri
estis scilicet ob conflrmandam nerita tem precepti quod domnus hludoi-
^64) La present eBcriptora está igualment copiada en;do8 altret dooamentt del
propi Oar toral, lo ha signat al foli 89, doonment 82i y 1* altre al foU 88, doonment 821.
Aqnest denrer presenta lleajeres yariants, qae do orehem d' interés fer oonexer, á no
esser lo final, hont s' hi oontinnen loj noms delf firmante y la protesta de Mir Geri*
bert. en los termes segnents:
cLate snnt hae oondloiones V nonas lalü anno primo regni Henrioi regís. S >|< Gni-
tarii. S >¡< attosis S >i< bardine S >l< isarni ermemiri S >|< Aielani S >l< sesgad saoer >p
Nos qai hoo testimoniam dedimns et iore tarando oonfirm «mas et testibas flrmari ro-
gaaimns S *l< Bioalfi de partetibas S >|< Amalri^i nitii S *l< Rioalfi baÜomari S >¡< Vina-
ni poncii 8 y^ Bemandi seniofredi 8 >^ Aadegeri S >|< Gasberti filii eins 2á ^ alta de ipsis
nallibas S ^ Bemandi geriberti 8 ^ Gontardi S >l< Bernardi goltredi M >i* Bernardi
adroarii 8 *^ Trasoñado qae aooact donnatio saoerdos >^ Brmengaadas leuita >|< 8 i^
Miroois. Ego Miro geribertiiíai has posses^iones snpra notatas aiens tatelam filtl mei
gailelmi mironis in indicio atqae sapra dictoram aadientia reqóisiai et sapradiotos
testes reoepi et si ipsos testáis sapradiotos qai ipsam testimoniam alus testibaí presen-
tibos qni ab has oondlcionibas iaranerant iníanzemnt infra hos sex nsenses legibns
infamare non potaero omnem meam aocem qaam in snpradiotls rebas prepalsstis
habeo in iare sancti cncaxatis aeoolcsie confirmo 8 >i* Gondballi bisorensis 8 ^ Be-
nardl bonncii 8 >^ Bemandi gilelmi 8 >^ Bemandi ermemiri 8 *i* Komandl de matrona
8 »i* Aenee filii eias 8 >^ Onofredi ricnlfi *it Sifredas jadioe Hh ^ ^ Poncii cognomento
bont filii clerici et indiois qai hoo ordinaai atqae in inro possessoram coosignaai
sioat sapra insertam est et nocem sapra dicti mironis qai se abstrazit de plácito
absque consnlta indicam legaliter obseraaai. Baimandns archileaita ^ ti< Gaisliber-
tas leaita qai et aices comes 8»^ Viaas sacerdos et íadez. 8 >{< Brmemiras Uaita et
sacrisorira >p Alamanno vsonem 8 >|< Poncii cognomento boni filii clerici et indicie
qai h«ee scripsit atqae sabsorlpsit cnm Utteris sapra positis eto Dle et anno qno
fnpra »}<.»
Digitized by
Google
-( 386 )-
cus rex fecit ex rebus subter adscriptis in jure donacionis aeccle-
sie sancti cucufatis cenobii octauianensis quod per infestacionem
paganomm eombustum aut deletum esse nouimus atque post modum
renouatum a domno et gloriosissimo rege francorum leutario filio pre-
dicti hludoici pie memorie. Et ut hoc mandati nostri scriptum firmita-
tem in ómnibus optineat testimonium nostrura per seriem harum con •
ditionum iure iurando conlirmauimus ita dicentes Juramus nos testes
godmarus et guillara unum dantes testimonium primo per deum patrem
omnipotentera et per ihesum xptum filiura eius atque per spiritum
sanctum confitentes hanc trinitatem unum et uerum deum esse et per
istud altare consecratum sancti pauli apostoli quod situm est in aeccle-
sia beati petri apostoli que non longe constructa est ab ecclesia
sanctissimi ac beatissimi cucufatis martiris octauianensis quod nos
uidimus atque legi audiuimus preceptum sancti cucufatis cenobii pre-
dicti quod domus hluáoicus rex francoimm genitor leutarii regis simi-
liter francorum fecit ad confirmandas res aecelesiasticas huic cenobio
collatas aut in post modum concedendas. Et illic post multas alias res
possessionum que per eundera preceptum in iure praedicte ecclesie
confirmate erant resonabat quod supradictus rex Hludoicus confirma-
bat atque concedebat aecclesiam sánete oliue cum ipso alodio in lati-
tudine de ipsa guardia de bagnariis usque in uilla domabuis et in Ion-
gitudine de uilla dómenlo usque ad ipsum mare simul cum ipsis stag-
nis cum decimis et primiciis décimas quoque et primicias uti consuetum
est dicti loco ab antiquis temporibus accipere. Et nos haec que dici-
mus uera esse scimus et supradictam aecclesiam sánete oliue cum
ipso alodio sicutí supra determinatum est simul cum ipsis stagnis in
iure aecclesie sancti cucufatis predicti per hos anuos LX uidendo et
oognoscendo reten tam esse scimus sine ulla legali interrupcione. Et
uUam fraudem aut ullum malum ingenium hic in isto^nostro testimo-
nio impressum non est sed secundum quod supra in textum est ueraci-
ter a nobis datum est per super adnexum iuramentum ín domino.
Postquam autem hoc testimonium a testibus secundum leges iure
iurando datum est et supradictum mandatum factum est atque utnim-
que partes conuenerunt ad constitutum termini diem in aecclesia
sánete beate insta forum martorelium sita. Et cum diu litigassent
uidentes iudices tantam rei ueritatem a parte aecclesie sancti cucufa-
tis requisierunt testium supramenitas condiciones ad quas iurauerant
in territorio predicto octauianensi. Et facto in audientia silencio eas
legi fecerunt. Tune per rectum iuditium secundum eorum conscien-
tiam iudicauerunt ut supradictus miro recepisset suffitientes et idóneos
testes ad testifican dum quibus aliorum testimonium iniunctum fuerat
ut haoc res finem acciperet quam ómnibus modis insta et uerior atque
anteiior uoce filiorum mironis patebat esse uox aecclesie predicta nec
non et annosa siue possessionis plena unde in post modum a principe
remundu diue memorie et a coniuge sua hermessinde qui domini mar-
Digitized by
Google
-( 387 ) -
chiarum et ipsius possessionis esse noscebaatar per largitionis seriem
in iure eiusdem aecclesie iustissime confirmatio est facta Et ic circo
non fuit iastum a parte mironis testes recipere qaam si ita fuit ipsa
apprisio galindonis ex supradicta possessione unde intencio nertebatur
quem ad modum miro per allatos in audiencia testes paratnserat com-
probare in insta penitns et enellenda in post modum fuit quia quacum-
que ibi galindo capuit atque signauit uel apprisiauit in rebus et de
rebus sanctae dei aecclesie haec fecit. Et si aliquid ibi ipse aut poste -
ritas eius retinuit contra ordinem iusticie et legis siue per presumpti-
uam nouitatem hoc retinuit quam sicut iam diximus anterior est uox
aecclesie et largior uoce galindonis et eius posteritatis ut tempus diue
memorie hludoici qui eundem preceptum fecit approbat nec non et ut
scripturae aediti ex possessionibus que circa sunt que hanc possessio-
nem sancti cucufatis esse testantur proclamant atque edocent. Miro
namque iamdictus uidens nil iusticie obtinere filiorum suorum uocem
sed hoc recognoscere contendens noluit supradictos recipere testes sed
pertinaciter uociferebat iniustaní esse uocem aecclesie sancti cucufatis
et uocem filiorum suorum iustam. Vnde quare lex iubet Índices rece-
perunt suprafatos testes quibus testimonium iniunctum fuit per condi-
cionis seriem qui ita testimonium suum confirmauerunt dicentes. lura-
mus nos testes guitarius et atto et sesgutus presbiter et bardina et isar-
nus ermemiri et aguilanus unum dantes testimonium primo per deum
patrem omnipotentem et per ihesum xptum filium eius atque per spiri-
tum sanctum confitentes hanc trinitatem unum et nerum deum esse
super'altare consecratum sánete beateque marie matris domini quod
situm est in aecclesia fundata subtus castrum rodanas prope forum
martorelium quod quidam homines godmarus et guillara aetate decre-
piti atque infirmitate grauatí iniunxerunt uobis per illorum mandatum
suum testimonium et nobis presentibus in presencia iudicis boni filii
marci et guisliberti uiee comitis et remundi archileuite et ceterorum
qui superius conscripti sunt iure iurando per seriem conditionum testi-
ficati sunt super altare consecratum sancti paúl i quod situm est in
aecclesia beati petri apostoli que non longe constructa est ab aeclesia
sanctissimi ac beatissimi cucufatis martiris octauianensis quod ipsi ui-
derunt atque legi audierunt preceptum sancti cucufatis cenobii pre-
dicti quod domnus hludoicus rex francorum genitor leijLtarii regis
similiter francorum fecit ad confirmandas res aecclesiasticas huic
cenobio collatas atque in postmodum concedendas et illic post multas
alias res possessionum que per eundem preceptum in iure predicte
ecclesie confírmate erant resonabat quod supradictus rex hludoicus
confirmabat atque concedebat aecclesie sánete oliuaecum ipso alo-
dio in latitudine de ipsa guardia de bagnariis usque inuillam do-
mabuis et in longitudine de uilla domeuio usque ad ipsum mare
simul cum ipsis stagnis cum decimis et primiciis decimas que et pri-
micias uti consuetum est ipsi loco ab antlquis temporibus accipere.
liBMOBIAS.— VIII 26
Digitized by
Google
— ( 388 )—
Et ipsi sciebant uid^ndo et cognoscendo supradictam aecclesiam sánete
oliuae eum ipso alodio sicuti supra determinatum est simul cum ipsis
stagnis in iure aeeclesie saneti cucufatis per hos annos LX retentam
esse sine ulla legali interruptione. Et nos haec que dicimus atque tes-
tificamus sic iurare uidiraüs supradictos nostros mandatores godma-
rum et guillanum sicut in ipsis eondicionibus ad quas ipsi iurauerunt
resonat et sicut hic nos testificamus atque iuramus per super ad nexum.
juramentum in domino. Postquam autem isti testes testimonium suum
dederunt gelmirus sacer qui supra dictum preceptum ludoyci uidít et
legi audiui propter hoc ita testiftcauit. Ego gelmirus sacerdos iuro per
me tuendum atque tremendum nomen domini et per altare consecra-
tum sánete beateque marie matris domini cuius aecclesia sita est in
comitatu ín foro martorelio quod ego uidi et legi audiui supradictum
preceptnm unde supranotati testes godmainis et guillara testimonium
suum dederunt et audiui quod illic resonabat quod supradictus rex
hludoicus confirmabat atque concedebat in iure aeeclesie saneti cucufa-
tis aecclesiam sánete oliue cum ipso alodio in latitudine de ipsa guar-
dia de bagnariis usque in uillam domabuis et in longitudine de uilla
dómenlo usque ad ipsum mare simul cum ipsis stagnis cum decimis et
primiciis decimas queque et primicias uti consuetum fest ipsi loco ab
antiquis temporibus accipere. Et haec supradicta omnia nosco retenta
fuisse sine legali interruptione in iure saneti cucufatis predicti uidendo
et cognoscendo per hos LX annos nuUamque fraudem nullumque raa-
lum ingenium in isto testimonio impressum scio sed secundum
quod supradicti testes et ego testificati sumus nerum est atque a nobis
fldeliter confirmatum per adnexum iuramentum supra atque datum in
domino His autem ómnibus sacramentis a testibus datis per auctori-
tatem legis in qua resonat siquis cause sue cupiens accelerare per po-
situm testem in indicio pertulit si ille contra quem causam habet pre-
sens adfuerit et quid in reprobacione oblati testis opponat nescire se
dixerit res siquidem ipsa de qua agitur per oblatorem testimonium
testium in iure illius ad cuius partem testificauerunt iudicis quistancia
contradatur et per auctoritatera legis que inter alia dicit qua propter
quaecumque res sanctis dei basilicis aut per principum aut per quo-
rumlibet fidelium donaciones coUate repperiuntur uotiue ad potencia-
liter per certo censetur ut in earum iure inreuocabili modo legum
aetemitate firmetur et per auctoritatem legis que inter alia insonat
nam quod XXX quisque annis completis absque irrupcione temporis
possidet ñeque uaquam ulterius per repetentis calumpniam araitere
potest nerum et ubi unus possessor sine alterius domini mansoribus
publice posáidens per euidencia signa locum ex integro uendicare
uidet nulla racio sinit ut eius possessionis integritas decerpatur tmde
si alter illic se per presumptiuam introduxerit nouitatem nihil nocere
poterit possessori Índices huius negocii hec omnia suprascripta perpe-
tualiter retinenda coivftrmauerunt in iure dominacionis aeeclesie saneti
Digitized by
Google
J
-( 389 )-
cucufalis predicti in raanu guitardi predicti abbatis ut si quis hoc am-
plius iniuste mouere teraptauerit componat hec que de mala peticione
le^ibus continentur et XII libras auri purissimi cui iniusticia facta fue-
rit in super hoc firraum permaneat. Acta fuit haec audientia in presen-
tía guisliberti uice comitis et remundi archileuita et gondeballi biso-
rensis et alamagni ugonis et renardi bonucii et Remundi :guillelmi et
Remundi ermemiri et remundi de matrona et aenec filii eius et hono-
fredi riculfi et riculfl de parietibus et amalrici ami et riculñ ballomari
et uiuani poncii et remundi seniofredi et aúdgeri et gauceberti filii
eius et aitii de ipsis uallibus et remundi geriberti et gontardi et ber-
nardi goltredi et bernardi adroarii et crmengaudi leuite et trasuadi
qui uocatar domnucius presbiter aliorumque multorum et postmodum
conscripta atque confirmata lU kalendas augusti anno II supradicti
regís henrici S gS Poncii boní filii marci clerici et iudicis atque cano-
nice barchinonensis prepositi qui hoc legal iter confirmauit et potesta-
tibus comitibus episcopis seu iudicibus hoc confirman optavit sen ce-
teris idoneis uiris gS Berengarius comes gS gg Guille comitisse gg Wa-
dallus ac si índignus gracia dei episcopus gg gg guislibertus leuita qui
et uice comes gg gg Hermessindis gracia dei comitissae gg gg cis gui-
rallus uice comes. Siffredus iudex S gg Gondballi bisorensip. S gg Re-
nardi bonucii. S gg Remundi gilelmi S gg Remundi ermemiri. S gg
Remundi de matrona. S gg Aenetie filii eius. S gg onofredi riculfi.
S gg Riculfi de parietibus. S gg Amalrici aitu. S gg Riculfi baldomari.
S gg Vinani poncii. S gg Remundi seniofredi flauii. S gg Audgerii. S gg
Gauzeberti filii eius. S gg Aitii de ipsis uallibus. S gg Remundi geri-
berti. S gg Gontardi. S gg Bernardi goltredi. S gg Bernardi adroarii.
S gg Viuas sacer et iudex Miro leuita gg gg Sifredus judex. Miro gg.
Eneas Miro. S gg Poncii boni filii marci clerici et iudicis qui haec
scripsit et S gg S gg S gg. Die et anno prefixo.
(Cartoral de 8. Cugat, fol. 89, doc. nom. 323).
DOCUMENT NOM. XI
A. 1033.— Sentencia en les questions que Mir Geribert sostenía
AB L* ABAT GuiTART, OBRANT AQUELL COM Á TUTOR DE SON FILL
GuILLEM, E88ENTNE CAUSA LO TERRITORRI DE CaLDERS.
Ad noticiam tam presencium quam futurorum sub nomine dómini
deduci uolumus hominum nos iudiccs quos hec specialis iudicii fonnula
subterius continet anotatos qualiter magne altercacio cause exorta fuit
Ínter domnum guitardura sancti cucufatis octauianensis abbatie abba-
tem et inter mironem geriberti agentem tutelam filii sui guilelmi per
Digitized by
Google
- ( 390 ) -
quodaní predio quod dicitur caldarium cum stagnis et possessionibus
terrarura ad hoc predium pertínentibus. Dicebat istc petitor miro quod
iuris tilii sui predicti debebat esse per aprisionis uoceni quam proauus
SUU8 galindo fecerat ex predicta possessione. Ad hoc autem dicebat
abbas supradictus Ilanc autein aprisionem quam dicis nescio sed scio
quod regis francie et romanorum presules nec non et marchiones istius
patriae comités conftrmauerunt per iliorum auctoritates et scripturas
in iure aecclesie mei monasterii hanc possessionem quae a me requeri-
tur et ego retineo quam de heremis que ualore magnis dlspensis et
duris laboribus atque periculis ex parte ad culturam perduxi et muni-
cio.nes contra infestaciouem paganorum ibi construxi. Hec autem eo
dicente ostendit priuilegia et precepta regum et scripturas comitum
ex bis et alus possessionibus supra meminite aecclesie decenter con-
fecta. Voiente autem prenotato mirone conprobare predictam aprisio-
nem maluerunt iudices quos causa fecit esse presentes a parte prenota-
ti abbatis testes recipere quam de mironis parte quoniam anterior erat
uox precepti quod hludoicus rex francorum genitor leutarii regis fecit
ex bis rebus aecclesie iamdictae sancti cucufatis uoce aprisionis quam
prenotatus petitor asserebat fecisse ibi galindo proauus iamdicti gilel-
mi. Et quare hoc preceptum deletum fuit in captione urbis barchinone
testificauerunt testes a parte supra notati guitardi ob reparacionem
predicti precepti qui se dixerunt eum uidisse et legi audisse et inter
alia que ibi resonabant hanc possessionem unde intencio uertebatur
audierunt ibi resonare et qui dixerunt eandem possessionem ab eccle-
sia sancti cucufatis sub eorum presentía per LX anuos et amplius
possessam fuisse. llis autem testibus receptis a iudicibus et confirmata
ipsa possessione ab eis in iure iamdictae aecclesiae sicut lex iubet post-
quam miro predictus abstraxit se sino consulta iudicum de ipsa
audientia et quod noluit recipere supranotatos testes uenit ante iudi-
cem bonum filium marchi barchinone et dixit illi quia habebat quod
racionabiliter acusare ualebat contra testes supra meminitos qui iam-
dictum testimonium dederant. Judex quoque ipse sicut lex iubet
patio nter audium quod idem miro unicuique ipsorum testium obitiebat.
Obiciebat siquidem gelmiro sacerdoti quod ipse monachus cum bene-
diccione habitus et ordinis monacorum fuerat et apostatizando ad lai-
calem conuersacionem redierat concubinas apctendo et filios ex his
procreando habitu religionis monacorum derelicto Guillarano quoque
obiciebat quod alienam uxorem adulterauerat et in audiencia domni
guitardi predicti abbatis hoc recognouerat et petitori pro hoc satisfe-
cerat. Gondemaro quippe quod circumcissionem carnis prepucii sui
exercuerat a fidc xptianitatis desuiando et fidem muthleemitarum imi-
tando. Hec audiens iudex prefatus requisiuit eundem mironem utrum
per idóneos et ad hoc sufficientes testes conuincere ualebat quod testi-
bus obiciebat an non. Et quare ibi non habebat sufficientes ad hoc
testes dixit se iuquirere alios lilis meliores quibus infamiam asse obiec-
Digitized by
Google
-( 391 )-
tam. Contrase prelatis testibus conprobasset. Nec non et rogauit eun-
dem iudicem ut mandatum faceret idoneis susceptoribus de testimonio
aprisionis praedictae quam galindo faceret. Judox auteni in suis res-
ponsis dixit ei. Hoc uero mandatum quod a me requiris fieri propter
metum preoccupacionis mcrtis testíum supra dictae aprisionis eo quod
unus lUorum graui detinetur infirmitate et alteriam manet in decrepi-
tate aetate semper erit in ualidum et omni auctoritate iusticie carebit
nisi prius testes contra te prelatos infames esse conuiceris aut falsum
contrate dedisse testimonium secundum ordinem legis prius eos com-
probaueris. Ipse uero iamdictus miro ductus in utili acceleracione
tándem compulit eundem iudicem quod fecit ipsud mandatum de tes-
timonio quod giscafredus qui ad huc detinebatur infirmitate et loba-
tonus qui aetate decrepitus erat dederunt de prefata aprisione sub eo
scilicet modo et ordine ut si iustum atque necesse fieret hoc quod man-
datoribus suis iurare audierunt ipsi qui illud mandatum susceperunt
suo testimonio confirmaretur non ante sed quando iudices hoc inste
iudicassent. Facto autem supradicto mandato idem iudex iterum mo-
nuit eundem mironera ut uel tune ageret de infaminaciones testium
contra se prelatorum quod prius faceré debuerat ante quam mandatum
fieri imperasset si cupiebat quod ipsum mandatum aliquam uocem
auctoritatis retinuisset in futurum quod fuit factum pridie kalendas
ianuarii anno II regni Regis enrici. Qua causa idem iudex monuit
guitardum supradictum abbatem et domnum guislibertum uice comi-
tem qui eandem possessionem per ipsnm retinebat ut reiterarent ipsam
audienciam et audirent quid supradictus miro contra sibi prelatos testes
dicere asserebat. Et quamquam ipsi dicerent quod in inste eos compel-
lebat reiterare audientiam quoniam spatium sex mensium infamandi
testes iam transierat utrique tamen uenerunt ad audientiam ad diem
constitutum VIII iduum martii Anno II henrici regis in loco constituto
ad ecclesiam sánete marie in territorio barchinonensi quod dicitur cor-
nelianum. Supradictus autem miro qui similiter a iudice ante domnum
guadallum episcopum multos que alios idóneos uiros circunstantes ad
osteum catedralis aecclesie sánete crucis comonitus fuerat ad diem
constitutum uenire ad audientiam non uenit sed de plácito constituto
se abstraxit. Igitur idem ipse iudex qiiia plenitur nouit quod legaliter
atque rationabiliter non potest prenotatus miro infamare supradictos
testes aut falsum dixisse testimonium eos couincere stantibus scrip-
turis ómnibus que per legis auctoritatem facte a iudicibus ex inde sunt
et stantibus preceptis ac priuilegiis nec non et scripturis comitum ex
inde aedites scriptura scilicet donacionis et confirmationis quam gui-
fredus uenerabilis comes fecit de rebus quas supra scripta aecclesia
retinet in marchiis comitatus barchinonensis et de ceteris alus rebus
illis pertinontibus in iamdicto comitatu et in comitatu ausonensi et in
cemita tu gerundensi et orgellensi nec non et scriptura auctoritatis
quam borrellus comes fecit amato cuidam uiro nobili de castro sancti
Digitized by
Google
— ( 392 )-
stefani cum pertinenciis eius in qua plenitur resonat quod possessio
predii supradicti caldarii inris sancti cucufatis aecclesie est per precep-
tum regale' quod ex inde fuit con finna tuin insnper aetiam et scriptnra
donacionis quara de his rebns fecit reimundns comes nir nenerabilis
confirmanit demnm candem possessionem in iure sancti cncnphatis
aecclesia ita tamen nt si in post modum miro ant eins posteritas per
snpradictum mandatum in iuncti testimoninni quod giscafredus et lo-
batonus suis susceptoribus iniuncxerunt aüquam uocem in supradictis
rebus habere se proclaraauerint si aliquis iudcx fue: it qui dicat ídem
testimonium deberé recipi. IIoc non erit iustum ñeque necesse ut ipsum
testimonium susceptum ut ualorem optineat a susceptoribus confirme-
tur quam Raimundus comes predictus qui ipsam terram heremam et
sine habitatore et sine hedificio alicuius aprisiatoris inueuit iustissime
potuit sicut et fecit scripturam donacionis ex inde huic ecclesie faceré
et daré quod precessores sui comités illi confirmauenmt. Et non erit
iustum seu necesse ut ipsum testimonium recipiatur quam anterior est
uox precepti hludoici supra notati quam ipsa aprisio quam ipsi testes
giscafredus et lobatonus tempore ponciohis abbatis predicti monasterii
factam fuisse testificati sunt et eo quod miro supradictus non quiuit uel
potuit sufficienter atque legaliter conprobare infamiam predictorum
testium aut quod falsum contra illum dedissent testimonium. Et ut
haec iudicii scriptura ualorem perpetuum obtineat ultra placitum
constitutura et supra determinatum expectauit idem iudex supra dictum
mirbnem XI diebus ut uel ad diem supra adieccionis ueniret ad placi-
tum quod si aliquid habebat quod rationabiliter accusaret uel diceret
licentiam habuisset Vnde quia ñeque ad diem super adieccionis noluit
uenire sed contempsit iudex supradictus confirmauit hanc iudicii scrip-
tuiam in iure donacionis aecclesie sancti cucuphatis ex supra meminita
possessione unde intencio ucrtebatur ut aeternaliter uigorem plenitu-
dinis obtineat Et si quis contra hoc iniuste uenire temptauerit bompo-
nat XII libras auri aecclesie prenótate. Et insuper huius iudicii scrip-
turam ñrniitatem in ómnibus obtineat. Actum est hoc XV kalendas
apriJis auno U regni henrici regis. S © Poncii cognomento boni filii
clerici et iudicis qui hoc legaliter examinauit et inste deñnitum sciens
subscripsit et testibus firmare optauit S gS Guilelmi de monte scatano.
S )38 nura Heimundi guilelmi S gg Guadalli seniofredi de sancto uin-
cííntio. S gg i Kiculfi de parietibus. S © Rcimundi aicii S Hf Amalrici
fratris eius. S ® Guadalli eixclani. S j^ Oliba mironis. S © Guifredi
longobardi. S QJi uiuani pontionis. SggGuilabcrti bonutii. Sggbernar*
di goltrcdi. S © lupisantii eurardi. S gg Alaieri fratris ems. S ® Adal-
berti eldesindi. S )^ bonifilii seniofredi. S © Arnalli guilelmi. S gg Bo-
ni parís fratris eius. S Qg Guitardi naiui. S ® Gondeballi ermemiri
S gS Geriberti quirici. S gg Heimundi adalberti. S © Sendredi uenan-
ciani. S © iadballi seniofredi. S gS bonifilii aursindi. S © Alaierii
fratris eius. S ggj boniíilii leopardi. S )g Adalberti de perticacon. S ©
Digitized by
Google
-( 393 )-
Bonifilii seniofredi. S gg Reimundi seniofredi. S gg Guilelmi arnalli.
Raimundns archilenita © S gg Ermengaudi mironis. S gg Bonucii
uiuani S gg Guitardi maierii gg Guislibertus leuita qui et uices comes gg
S © GuilelmtLS sesmundi. S gg Compannus marchucius et leuita gg.
gg Bernardas S gg Ermengaudus gg. S gg Petras gg Beiengarius
comes gg S gg Mirone iudice. S gg S gg S gg Sub istorum et aliorum
presentía multorum supradictam placitum stabilitam fuit et supradictus
abbas gnitardas paratas fait ad respondendam si haberet cam qao
placitatas f aisset. gg Wadallas ac si indignas gracia dei episcopas.
© Alamanno ago. Gaifredas leaita qai et iadex hoc conlaudo confir-
mat atque corroborat et sub gg. S gg Bellihominis cognomento gerar-
dus leuite exarator et gg sub die et anno prefixo.
(Cartoral de 8, Cugaty foli 87, doc. nom. 320)
DOCUMENT NOM. XII
A. 1039.— FoLCH Geribert restitueix lo castell de Hibes á la
Seu de Barcelona
In nomine domini ego falcho geriberti cam affecta totias bone
aoluntatis donator sam domino deo et sánete ealalie sedis barchinone
Manifestum sit namqae tam presentibas qaam fataris quia recognosco
et in ueritate scio qaod pater meas dominas geribertas qaondam dac
adhac uiaeret fecit domino deo et sánete ealalie sedis predicte barchi-
none maximam injasticiam de ipso castro qai aocatar ribas caía sais
terminis et pertinenciis et adjacentiis eias. Ideoqae ego falcho predic-
tos aolens obtemperan haic aanitate et injasticie amplias qae facta
contra deam altissimam neqae paraipendens caram tanti detrimenti
sánete dei ecclesie ob remediam anime patris mei iamdicti et parentnm
meoram et mei ipsias reddo et delibero dono et trado domino deo et
sánete ealalie sedis barchinone et domno gailaberto predicte sedis
episcopo predictam castram de ribas cam sais terminis et pertinenciis
et adjacentiis eias et cam omnibas tarris et hedificiis qae sant cons-
tracte in termino iamdicti oastri aut adhac ibi sant oonstraende. Est
namqae predictam castram in comitata barchinonensi in termino de
olerdala. Et adaenit mihi ob parentam meoran aocem siae per qaas-
camqae aoces. Ilabet namqae terminara de oriente in termino castri
erapruniani et oliaelle. De meridie asqae in mediara raare De occidao
in cabelles. De circio in ipsa franchitate de olerdala. Qaantam iste
affronta tienes incladant et isti termini sic dono et reddo et trado pre-
dicta omnia domino deo et predicte sedi et domno gailaberto episcopo
et de meo jare et dominatione in jas et dominationcm predicte sedis et
Digitized by
Google
-(894)-
domni guilaberto episcopo trado et confirmo ad proprium ut licitam sit
ei de predictis ómnibus faceré quem admodnm de alus munificentils
iamdicte sedis venimptamen si ego donator aut aliquis homo utrius que
sexus hanc donationeni disrumpere temptauero aut temptauerit nil
ualeat sed extraneus ab omni societate xptiane religioniscomponataut
componam predicta omnia in triplum cum omni sua inmelioratione et
insuper hec donatio inconuulsa eternitatis federe et legum uigore uali-
tara persistat. Actum est hoc VI kalendas januari Anno VIIII regnante
henrici regis S gg num fulconi geriberti 6 gg num mirone Nos hanc
donationem fieri jussimus et firmauimus et testibus firmari rogauimus
S 88 num Mironis lupi sancii S gg num olibani agualti S gg num rigualli
borrelli S gS num mironis seniofredi S gg num isouardi guadaldi S gg
num bonutius presbiter S gg num reimundus leuite S gg num guillelmus
leuita S gS num Seniofret presbiter gg reimundus comes. Alamanno gg
girbertus gg elizabet comitissa S gg num reimundi leuite et censoris
qui boc scripsit et dio et anno quo supra.
(Ant. Ecd. CaL vol. IV, fol 157, doc. 367).
DOCUMENT NOM. XIII
A. 1089 á 1050. — JURAMENT I)B FIDELITAT DE MlR GbRIBBRT
AL8 COMTES DE BARCELONA
Juro Ego miro filius qui fui de Ermengards femina quod de ista
ora in antea fldelis ero ad te raimundo comité fliii de condam sancia
comitissa et ad te Elisabeth comitissa sine fraude et malo ingenio et
sine uestra decepcione adiutor ero ego iamdictus miro ad te iamdicto
raimundo et ad te Elisabeth iamdicta a tener et ad abere ipso comitatu
de gerundense siue ipsa ciuitate de gerunda contra Ermessinde comi-
tissa siue contra cunctos homines uel hominem feminas uel feminam
qui ad ermesinde iamdicta adiuuauerint Ego iamdictus miro finem
ñeque treguam ñeque societatem cum eos uel cum eo cum illas uel cum
illa ad ullum domnum de iamdicto raimundo et 4e elisabeth iamdicta
non habuero qui ad ermesindem iamdicta adiuuauerunt doñee ipsum
comitatum gerundensem uel ipsa ciuitate de ierunda ad uestra potes-
tate ueniat sicut yuperius scriptura est si o tenre et atendré et ipsum
aiutorium sine uestro engan o fare per deum et istarum sanctarum re-
liquiarum nisi quantum uos ambo me absolueredes per grad siue
forcia.
(doc. 88 sense data de Ramón Berenguer I, arx. Corona Aragó).
Digitized by
Google
-( 896 )-
DOCUMENT NOM. XIV
A. 1039 á 1050.— JURAMENT DE FIDELITAT DE MlR GeRIBERT
AL8 Comtes de Barcelona
Juro ego Mir ñlius qni fui de ermeniardis femlna quia de ista hora
in antea fídelis ero ad raimando comité barcliiEonense filias qai fait de
Sancía comitissa et ad helisabet comitissa de ista hora in antea sine
fraude et malo ingenio et sine deceptione de iamdicto reimundo et
predicta helisabet comitissa Ego miro suprascriptus de ista hora in
antea no dezebre iamdicto raimundo comité ñeque iamdicta helisabet
comitissa de ipsa ciuitate que dicunt barchinona ñeque de ipso co-
mitatu que dicunt barchinonense ñeque de ipsa marcha de barchi-
nona ñeque de ipsa ciuitate que dicunt minorísa líéque de ipso comi-
tatú que dicunt ausona ñeque de ipsa ciuitate que dicunt gerunda
ñeque de ipso comitatu que dicunt gerundense post mortum erme-
ssindis comitissa ñeque de ipsos castres et castellos ñeque de ipsas
rochas et puios ñeque de ipsa térra qui infra ipsos comitatos sunt uel
infra illos términos de predictos comitatos. Ego miro suprascriptus de
ista omnia suprascripta nols en tolre ni no no lo tolre ad raimundo su-
prascripto ñeque ad elisabet suprascripta nec ego miro suprascriptus
nec- homines nec feminas per meum consilium ñeque per meum inge»
nium. Adiutor ero ego miro suprascriptus de ista omnia suprascripta
ad tenere et abere ad raimen suprascripto et ad elisabet suprascripta
contra cunctos homines aut hominem feminas aut feminam ad raimen
et elisabet suprascriptos tollere uoluerint aut tuierint ista omnia supra-
scripta aut de istis ómnibus suprascriptis sicut superius scriptum est si
o tenre et o atendré ad raimen et elisabet suprascriptos. Ego miro su-
prascriptus sine malo ingenio et sine decepcione de predicto raimundo
et elisabet suprascripta si o tenre et o atendré sic me adiuuet deus et ista
merita sanctorum. Et ipsa ciuitate de olerdola simul cum ipsos castellos
uel castres qui in ipsa ciuitate sunt aut in antea erunt siue ipsam esta-
ticam quod comes debct ibi habere. Ego suprascriptus miro non nos o
tolre ne uos en tolre ne no uos o deuedare ad te raimen et elisabet su-
prascriptos nec ego nec homo nec homines femina uel feminas per meum
consilium nec per meum ingenium. Et si fuerit homo uel homines fe-
mina uel feminas qui a uos suprascriptos raimen et elisabet tollere
uoluerit aut uoluerint tollere aut tuierint aut deuedauerit uel deueda
uerint suprascripta omnia aut de suprascriptis ómnibus de ipsis uel de
ipso unde me comonueritis societatem non habebo cum ipsis uel cum
Digitized by
Google
-( 896)-
pso ant ipsas nel cnm ipsa, doñee snpradicta omnía in integmm reca-
peranissetis.
(doc. 81 scnse data de Ramón BercnguerI, arx. Corona Aragó).
DOCUMENT NOM. XV
A. 1040. —Permuta feta per Mir Geribert ab l' abat Gditart de
SANT CüGAT, REBENT unes TERRE8 Y M0LÍN8 A Qx VlD EN LO
Panadés.
Est in antiquis regulis constitutum et in gotorum legibus est decre-
tum ut Ínter conmutantes gesta scripturarum intercurrant quatenos
uno animo firmetur et corroboretur. Hidcirco in dei nomine ego Gui-
tardus gratia dei abbas cetus quoque monachorum sancti Cucuphatis
cenobii octauianensis conmutatores sumus tibi Mironi geriberti et uxori
tue nomine Guile. Per hanc scripturara conmutacionis conmutamus
uobis alodiura sancti cucufatis predicti propriura illad uidelicet quod
Guigo et eius uxor nomine Adaiedis condam Dadile dudum miserunt in
pignore quodque post modum ego predictus Guitardus abbatis ab eodem
Dedila comparaui tres uncías auri. Est autem huiusmodi Turris cum
casas et casalibus cum terris pariter et uineis atque oliuertis Cum bos-
cho et garricis et alus diuersi generis arboribus vnura denique moli-
num cum regó et caput regó cum resclosare et gleuare atque cum om-.
nia strumenta que molino pertinet. Et insuper modiatas duas de uinea
quas comparaui de Mora tone condam. Sunt \utem predicta hec omnia
in comitatu barchinone infra términos de castro uid. Habent namque
affrontaciones supradicta omnia de parte orientis in ipso torrente qui
discurrit. De meridie in ipsa strada que uadit ad castro subirads. De
occiduo in térra de gériberto. De circio in ipsa strada uel in uinea geri-
berti. Quantum iste affrontaciones includunt sic commutamus uobis
prefatum alodium per alodio quod nos a uobis in comrautacione acce-
pimus in finibus de predicto castro uid in locum quem dicunt araniola
in locum quera dicunt oleastrello ab omni integritate cum exiis et re-
gressiis suis et est manifestum ut liberara in dei nomine habeatis po-
testatera eum abendi tenendi et quioquid uolueritis faciendi. Quod si nos
conmutatores aut aliquis ex successoribus nostris contra hanc cartam
conmutacionis ueiierimus aut uenerlt ad disrumpendum non hoc ualea-
mus aut ualeat uendicare sct componamus aut componat in duplo cum
sua melioracione et in antea firma et stabilis permaneat et semper in
conuulsa. Facta carta conmutacionis XVI kalendas februarii anno VIIII
regni henrici regís. Witardus gracia dei abba gS Wifredus monachus gS
Wifredus monachus gg uuilelmus monacus gg Guidisclus monachus gg
Digitized by
Google
-( 3^ )-
Guillelmus monachus gg S 88 Gerbertus monachus. S gg Miro mona-
chus. S 88 Remundus monachus. S 88 Amatus monachus. Ermengaudus
monachus. S 88 P^trus monachus. Guifredus monachus 88 Nos pres-
cripti omnisquc congregado monachorum prefati cenobií auctores et
consencientes huius commutacionis quicque eam pari consénsu testibus
firmari rogauimus Sig 88 ^^^ Guillelmi lopardi. Sig 88 ^^^ bernardi
borrelli. Sig © num arnaldi arlouini Sig 88 ^^^ ^<>^i P^ri guilelrai.
Sig 88 ^^^ Geraldi olibani. Sig 88 "^^^^ bernardi uiuani. Sig 88 ^^^m
Guilelmi onofredi. Guifredus saeer et monachus qui hanc cartam co-
mutacionis scripsit cum suprapositiones oportunas literarum in linea
octaua et in nona et sub 88 die et notato tempore.
{Caí-toral de 8. Cugat fol. 152, doc. nom. 494.)
DOCUMENT NOM. XVI
A. 1040. — CONVENI ENTRE GOITART ABAT DE S. CüGAT Y BeHNAT
AüGER SOBRE LO 0A8TELL D* AlBINYANA
Hec conuenientia inter domnum Guitardum abbatem cenobii sancti
cucufatis et bernardum Odíígarii acta ómnibus tam presentibus quam
futurís sit cognita et manifesta. Que conuentio hunc habet modum.
Dono namque in dei nomine ego predictus Guitardus abba una cum
consensu monachorum prefati cenobii tibi prefato Bernardo ipsum
castrum quod dicitur albiniana cum ómnibus suis terminis finibus
atque adiacentiis cultum atque heremuin rochas et potras siluaset
garricas atque boschos prata simul ac paschua uel moiinares pronum
etiam ac planum cum diriuacionibus aquarum earumque decursis.
Dono namque tibi hec predicta ot conuentu atque ratione ut kastrum
construas atque hedifices ita scilicet ut infra septem annorum spacio
babeas illic factam unam turrim firmam a petra et calce quinquaginta
habentem palmos in altitudino et in circuitu turris cúrtale firmum
similiter a petra et calce et terram ad populare studeas prout melius
potueris. Medie tatem denique predicti kastri cum ómnibus suis termi-
nis dono tibi per alodio ita ut tu et filii tui et omnis deincebs posteri-
tatis tua libere habeatis et possideatis per alodio in seruitio et famula-
tu et senioratico sancti cucufatis predicti et nostro ac omnium succes-
sorum nostro rum. Et aliam medietatem tencas semper per feuo tu et
filii tui et omnis tua posteritas per me predicto abbate et per ómnibus
michi predicto succedentibus coenobio. De utrisque namque partibus
tam de alodio quam de feuo quartam partem ego predictus donator
retineo in dominio sancti cucufatis piedicti et nostro omniumque nobis
succedentium ómnibus decimis inde et de cunctis terminis predicti
Digitized by
Google
-( 398 )^
castri exeuntibus Quam partem integre fideliter semper et per cunctis
teinporibus donetis et obseruetis predicto cenobio et nobis ac sncces-
soribus nostris tu et filii tu¡ et omnis tua posteritas. Guaitas autem ad
ipsum kastrum abseruo ab integrum. In cunctis autem placitis niaximis
siue minoribus quartam partem retineo in iure sancti cucufatis prefati
et nostro. De cunctis etiam rebus uei de captis sarracenis que in spania
uel in spanio finibus qualicumque modo deo iuuante milites uel homi-
nes qui in predicto castro habitauerint conquisierint quocumque modo
uel ceperint de ea parte que uobis ex inde contfgerit terciam partem
donetis et obseruetis fideliter predicto cenobio et nobis presentibus ac
successoribus nostris Retineo pariter et oleccionem presbiteri qui ec-
clesiam eiusdem kastri cum primiciis eidem ecclesie a nobis conlatis
tenuerit in iure similiter predicti cenobii et nostro. Hetineo insuper
ibidem et laboracionem dominicam in iure sancti cucufatis prefati et
nostro pariliatas XX** de térra inter tres aut quatuor locos quos ego
donator meo sensu prouidero. In eadem uero mea dominicatura si ego
aut aliquis ex successoribus meis aliquod hedificii fecero aut fecerint
illum baiulum quem statuero aut statucrunt et illos homines qui nos-
tros boues dominicos tenuerint liberos et solidos nostro seruitio retineo
quo nec uos nec ullius posteritatis uestre homo uel femina qui quam
illic audeat distringere aut execucionis alicuius in eis insistere. Milites
namque qui in prefato kastro steterint uel popules qui in cunctis illius
habitauerint a finibus uel infra eius terminis semper cum oportunum
fuerit me sequantur in hoste et in cunctis publicis utilitatibus aut eum
quem ego ad hoc opus direxero. Habet namque predictum kastrum
albiniana cum suis finibus has affrontaciones. A plaga orientis perue-
nit usque in terminio kastro uetuli et in guardia de baineres siue in
terminio kastri sánete oliue uel in tertíainio de kastro caldarii A plaga
meridiana in terminio de prefato kastro caldarii siue in kastro berano.
De occidentali uero plaga in extrema ripa fluminis galiani. De circi
namque parte terminatur in terminio montis macelli siue in terminio
predicti kastri uetuli. Quantum iste afrontaciones includunt et isti ter-
mini ambiunt sic donamus tibi predicto Bernardo et filiis tuis omnique
tue posteritati predictum kastrum albinianam cum ómnibus suis ter-
minis siue afrontacionibus sicutsupra insertum est totum ab integrum.
Eo uidelicet conuentu ut iam non liceat tibi nec alicui ex posteris tuis
aliquid ex inde uendere nec alienare nec ullum seniorem alium faceré
aut adclamare de predicto kastro nisi nos presentes et successores
nostros. Quod si nos donatores aút aliquis ex successoribus nostris uel
cuiuscumque persone homo uel femina contra hanc cartam donacionis
uenerimus aut uenerit per inrumpendum aut eam inquietare uolueri-
mus aut uoluerit non hoc ualeamus uel ualcat uendicare set compona-
mus aut componat in duplo cum sua melioracione Quod si tu suscep-
tor predictus aut filii tui hec omnia predicta sicut supra insertum est
minime impleueritis similiter componas aut componant predicto ceno-
Digitized by
Google
- ( 399 )-
bio et nobis aut successoribus nostris similiter in duplo. Et in antea
hec conueniencia et karta donacionis firma et stabilis perraaueat et
semper inconuulsa. Facta conueniencia uel karta donacionis nonas
nouembris Anno X regnante Henrico rege. Witardus Gracia dei abba
88 Remundus monachus gg Sendredus monachus. Johannes Monachus
ggl Guarinus monachus gg Wifredus monachus © Wifredus anerichus
gg Remundus monachus gg Guillelmus monachus Gerbertus monachus
S gg Ermengaudus monachus S gg Amatus monachus S gg Petrus mo-
nachus Guillelmus monachus. S gg S gg S gg Nos prescripti et ceteri
omnes qui uoluntarie consiencentls sumus in ac donacionis uel largi-
tionis conuenientia S gg num Priuati S gg Mironis radulf Guifredus
sacer et monachus qui hanc donacionis conuenientiam scripsit cura
lítteras rasas siue emendatas in linea IIII uel in linea XVI et gg die et
notato tempore.
(Cartoral de S. Cugat, fol. 99, doc. nom. 840).
DOCUMENT NOM. XVII
ANY 1041. -DjNAOIÓ que FÁ lo BI8BB GUISLABBHT Á MlB GaBIBKRT
DEL CAATELL DE RiBES
In nomine domini ego guislibertus gratia dei sánete sedis barchi-
nonensis episcopus cum omni congregatione chanonicorum mihi sub-
dita donator sum tibi mironi geriberti et uxori tue guille et filio uestro
bernardo qui clericus sit sánete crucis sancteque eulalie et alteri filio
uestro post mortem predicti bernardi qui similiter clericus sit sánete
crucis sanctiquc eulalie Per hanc scripturam donationis nostre dona-
mus uobis ipsum castrara uocitatum ribas cura eius terminis et perti-
nenciis et adiacenciis eius. Aduenerunt namque predicta omnia nostri
matris ecclesie ob collatione fidelium et sunt in comitatu barchinonen-
se in terminio de olerdula. Et habet terminum de oriente in termino
castri erapruniani siue oliuelle. De meridie usque in médium mare.
De occiduo in cubellis. De circio in ipsa franchitate de olerdula. Quan-
tum iste affrontationes includunt sic donamus uobis et filiis uestrip
sicut supradictum est jamdicta omnia ut ea omnia habeatis et possi-
deatis in diebus uite uestre ad seruitium et fidelitatem sánete crucis
sancteque eulalie et nostri ipsius successorum nostroram. Et post obi-
tum ue^trum et obiti predicti filii uestri bernardi qui clericus sit pre-
dicte sedis aut alterius filii uestri post mortum predicti bernardi qui
similiter clericus sit predicte sedis nostre iamdictum castrara ribas
cura suis terrainis et pertinenc^iis et adjacentiis eius libere et absque
ullo uinculo reuertantur ad jus et dorainationcra predicte nostre matris
ecclesie. Et interim in uita mea ego guislibertus episcopus retineo ad
Digitized by
Google
-( 400 -
menm opus ipsum castrum uocitaium cegias cum suis terminis simul
cum medietate de uineis qui in supradicto termino sunt de castro rípas
que fuerunt de doraínicatura falchonis leuite. Et post obitum meum
iaradicta omilia que ad opus meum retineo in supradictis terminis sint
uestri et de filio uestro bernardo qui sit clericus predieta nostre sedis
aut de altero filio uestro Post mortem predicti bernardi qui sirailiter
sit clericus predicte nostre sedis. Et post obitum uestrum predieta do-
minicatura de castro uocitato cigias cum eius terminis et cum medie-
tate predictarura uinearum et cum omni augmento quod in his ómni-
bus factum fuerit sit juris et dominationis nostre canonice et canoni-
corum de libere et absque ullo uinculo. Quod si ego donator aut
aliquis homo utriusque sexus hoc disrumpere uoluero aut uoluerit nil
ualeat seu componam aut componat uobis in uinculum centum uncías
auri puri. Et insuper hoc maneat firmum omne per euum. Actum est
hoc VIII k. decembris Anno XI regni henrrici regis. gg guislibertus
gratia dei episcopus © S gg ermemirus leuita et sacriste S © dalma-
cius sacer S © poncii leuite S © iohannis leuite S © reimundus leuita.
Ermemirus presbiter. S iggl miro presbiter S gg isarni leuita S © ^^^'
nardus leuite S gg guitardus leuita S iggl gaucefredus sacerdos S © rei-
mundus leuite S 88 arluuinus presbiter qui hec scripsit die et anno
quo supra.
{Ant, Eccl. Caí., vol. IV, fol. 160, doc. 377.)
DOCUMENT NOM. XVIII
ANY 1045?- CONOOBDIA ENTRE BeRNAT FILL D* AüGER Y L* ABAT
GOITABT,* SOBRE UNA PARTIDA DEL THRME DE CaLDKRS, QüE FOÜ ENTRE
ELL8, OBJKOTE DE CONTROVERSIA
Notum sit ómnibus hominibus tam presen tibus quam futuris quali-
ter orta fuit contencio inter Guitardum abbatem sancti chucuphatis
cenobii et bernardum prolem qui fuit hodegarii de términos sánete oliuo
siue de ipso kaldario et de kastelet. Pro inde uenertint in presentía
domne ermisindis comitisse atque nepti suo dompno Reimundo prolis
berengarii comitis proceiumque suorum Guislibertus episcopus sánete
sedis barchinonensis et Raimundo archileuita et bemardus sendredus
et fulco geriberti et Guillelmus de castro uetulo et ermengaudus gisa-
dus bonefllio Willelmus etfratri suo petro et araatus uldrígus et Wi-
llelmus borrcUus siue bone filio suniario et Raimundo giskafredus et
miro lubsancio et raimundo ratfredus et bernardus gelminis et com
panno mager reimundo esímbertus et onofredo ricolfo com{)anno mar-
chucio et bonefilio sendredo et Willelmus lobato et bonopar Willelmus
siue Geriberto iudice et ardenco Willelmus et Reimundus leuita et octo
Digitized by
Google
- ( 401 ) -
sacerdos ef ermengaudus leuita et salamon sacerdos et aliorum multo-
rum bonorum hominum ibidem ad sistencium. Appetebat namque su* ,
pradictus bernardus terminuin de Kastelet per ripam stagni que dicuut
kaldarii siue per ipsum reger qui est ante uehrel siue ante turrem ,
sánete oliue usque in sorra qui est supra ipsa turre. Et appetebat su-
pradictus Guitardus abba terrainum sánete oliue siue de ipso kaller de
eolio qui est subtus parada que dicunt episcopalem et per ipsas planas
ultra ipso reger prope ipsa turri que fuit de tedbert que dicunt
beluizi siue per ipsa gralera et ipsum kastrum que dicunt kala-
fell simul cum ipsos stagnos que dicunt ollero usque in ipsum mare
sicut resonat in preceptura sancti chucuphati quod domnus ledouicus
rex franchorum genitor leutarii regis similiter franchorum fecit ad con
firmandas res ecclesiasticas huic cenobio collatas aut in postmodum
concedendas. Resonabat namque in une preceptura quod supradictus
rex leodouicus confirmabat atque coneedebat ecclesiam sánete oliue
oum ipso alodio in latitudine de ipsa guardia de bangnarias usque in
uilla domabuis et in longitudine de uilla domenio usque ad ipsum mare
simul cum ipsos stangnos De hoc altercantes atque inter se contenden-
tes indicauit Gislibertus suprascriptus episcopus et domno bernardus
sendredus et fulco geribertus ut ex ambobus partibus misissent se sub
lege et dedissent fide iussores ut secundum sanccionem legis libri iudi-
cum fecissent sibi inter se directum. Ad quem supradictus abba Gui-
tardus prestus fuit et fide iussores daré et secundum sanccionem legis
libri iudicum directum faceré. Supradictus uero bernardus noluit se
mittere sub iugo supradicte legis nec ullumque alium directum faceré
nisi tantum modo uerbis suis affatus est dicens. Ego nullum alium di-
rectum faciam ñeque recipiam sed si uultis mittamus singulos puerulos
ad iudicium del omnipotentis in aqua frígida ut inde appareat cuius
directum sit. Et nos suprascripti ermesindis comitissa et Gislabertus
episcopus et bernardus sendredus et fulco geribertus quando hec uidi-
mus et nullum alium directum aat pacificacionem ñeque amodium de
hoc faceré non potuimus fecimus talem conueniencia inter utrosque ut
qualiscumque ex illis puerilis suscepisset aqua ipse qui illum per se
uicarium tradidit habuisset suprascripta omnia sicut suprascriptum est
uel piduatum fuit. Si uero ambos suscepisset aqua diuisissent per mé-
dium suprascripta omnia piduata. Si autem ambobus euanuerint ut
non rccipuerint illos aqua similiter diuisissent supra scripta omnia per
médium sicut piduatum fuit ex ambobus partibus. Vnde hoc firmatum
et pigneratum inter illos fecerunt suprascriptum iudicium ad statutum
diem in quo apparuit ita pucrulum sancti cucufatis cooperuit aqua set
non retínuit Puerum autem supradictum bernardí nichil omnino sus-
cepti aqua set uanum desumpterit. De inde nos suprascripti noluímus
diuidere per médium suprascripta contencionem. Et propter amorem
dei omnipotentis et precibus bernardi suprascripti eo quod unquam
nuUa alterkacio aut contencio fueret inter illos fecimus amodium inter
Digitized by
Google
-(403)-
iüos at abeat pars minima sanctam chucaphatem et pars maior ber-
nardi sícut piduauit Guislabertus episcopus et bemardus sendredí ex-
tremum diem qaanJo hunc amodium fecimus in tale uidelicet racione
ut ab hodierno die uel témpora non sit illi licitam appetere neo inquie-
tare suprascripta omnia ñeque de suprascríptis ómnibus unde se
lachuit in presentia suprascriptomm omnium in potestate Guita rdi
abbati qui hec appetebat per uoeem sancti cucuphati et suprascriptus
Guitardus siue supradicta ermisindis comitissa dederunt maiorem par-
tem supradicta bernardo sub tali uero conuentu ut ita stet supradicta
diuisio sicut supradictum est uel terminatum. Ego namque bernardo
hodegarli qui hec appetebam ex uacuo me de hoc sicut piduatum uel
difínitum fuit extrema die. De ipsa serra ubi crox fuit facta in ipso
saxo qui ibidem est et descendit per ipso paladol et peruadit ad ipsa
cal9ada siue ad ipso torrent ubi fuit factum karakter in saxum mag-
num et peruadit ad ipsam serram per ipsum collet qui est subtus ipsam
mugam et inde uadit per signas uel notas usque in sumitatem montis
de kalafell et inde descendit per notas uel signas usque in ipsa mare.
Sicut superius insertum est de latitudine de ipsa guardia de bagnarias
usque in domabui de longitudine de uilia dómenlo usque in ipsum mare
sicut piduauit. Guislibertus episcopus et bemardus sendredi extrema
die quando fuit ipsa definido ita me exuacuo atque dimito omnes no-
ces quan ibidem appetebant ut ab hodierno die uel tempore nec ego
nec ulla posterítas mea aut ullus uiuens homo utriusque sexus licitum
sit appetere uel inquietare suprascriptos términos ñeque infra supra-
scríptis terminis. Quod si ego bemardus aut aliquis uiuens homo utríus
que sexus qui contra hanc defínicionem uenerit aut uenero ad inrum
pendum non hoc ualeam aut ualeant uindicare quod requirit set in
primis iram dei omnipotentis incurrat et cum inda traditore in baratio
infemi sit dampnatus et per temporal! indicio ponat in uinculo quan-
tum hic resonat in quadruplum ad sancti cucuphati et in antea ista
diffinicio firma et stabilis permaneat modo uel omnique tempore Facta
diffínicione XIIII k. agustus Anno VI regni aenrici regís. gS Bemardus
qui hanc difinicionem fecit et firmaui et firmare rogaui. gg Guislibertus
gracia dei episcopus ^. ^ Ermesindis gracia dei comitissa ^. Sig £
num Aitto lubsantio. Sig ^ num Reimon esimbertus. S £ m honofre-
dus ricolfus. Sig ® m Ermengaudus. ® Mirone S ® fulco leuita.
gg Compannus leuita ^ Sig £ m Guifred de rabio ® bemardus. £
Geribertus iudice. Sig £ m Amato uldrici. Raimundus archileuita 88
Sig £ m Reimundi gischafresi. Wadallus monachus qui hanc difinicio-
nem scripsi et sub die et anno quod supra. ® beraard qui hanc defini-
cionem feci et firmaui et firmare rogaui et nunc confirmo hec omnia
sicut superius scriptum est et relinquo hec omnia quod iniuste detine-
bat et euacuo me de ómnibus uocibus quas ibi apetebat uel apetiturus
eram quocumque modo in potestate sancti cucuphatis et supra sacro
sanctum eius altare manibus meis hoc scriptum pono et relinquo hec
Digitized by
Google
-( 403 )-
omnia sicut hio scriptnm est ad suum plenissimum proprium sine ullo
engan et sine ullo malo ingenio aut ulla deceptione. Propterea ut nullus
umquam moe proienie aut mei generis aut mei proprinquitatis audeat
hoc inquietare aut aliquo modo apetere. Quod si ego aut aliquis homo
utriusque sexus aut mei generis contra hane definicionem uel euacua-
cionem siue confirmacionem uenero aut uenerit per inrumpendum quo-
cumque modo nec hoc ualeam aut ualeat uindicare set componam aut
componat hec omnia in duplo cum omni sua inmelioracione modo uel
omnique tempore. Facta est hec definicio supradicto tempore. Et con-
firmado huius reliccionis siue euacuacionis est primum facta in caste-
11o granata in potestate Guitardis abbatis in presencia henee mirón is et
Raimundi Ricolphi monachi et ermengaudi clerici et Gombaldi cleri-
ci III die ante k. angustí. Postea uero hec supradicta confirmado huius
reliccionis siue euacuacionis est facta ¡n ipso cenobio sánete cucupha-
tis II nonas Augu^ti Anno XIIII Regnante aenrico regi presentí omni
congregacione siue supradicto abbate. Sig gg num bonifilii Willclmi.
Sig gg num Mironi clerici. Sig gg num udalgarii Wifred. Sig igg num
Raimundi ysimberti. Wifredus monachus uel presbiter qui hanc confir-
macionem huius reliccionis siue euacuacionis scripsi gg sub die et anno
quo supra.
{Cartoral de S. Cugaty fol. 82, doc. nom. 316).
DOCÜMENT NOM. XIX
Sense data.— Qobstions dbl oomtb Ramón Berbngubr ab Mir
GBRIBBRT, T 8BNTBNCIA AB QüB FOBEN A0ABADE8
Nolum sit ómnibus honiinibus tam pn^sontibus quaní futuris tiua-
liter halmit querelas Doninus Reniundus cornos barchinononsis et mi-
rone í^eriberti et misit ibi iudices id(*st ^uifrcduin arehi(*piscopiun et
Kuilabertuní opiscopuní et jí,uillelniuni ei>iscopum et berenfíariuní
episcopum et berení^arium 4iice comiteni et guillelmum de luont pcstlcr
et amatum eldrici Qui iudices prcdicti iudicauerunt de prima querela
quam dixit predictum comes id est de ipso castro de olerdola cum suo
termino et cum suis decimis quod (|uantum dirainutuní et strictum et
p(úoratum est de predicto termino (ít deeinio predictus miro redinte-
írraro et recuperare d(;bet nieut (^rat illa die (luando uenit ])red)ctuni
ea.struin iu potista te mirón is ([uando eonics eum illi dcdit. Et iudica-
uerunt de ipsis franehedis que sunt intra terminum prcdicti castri
quod lile ([ue uendite fuerunt cum concilio mironis et consensu post-
(juaní predictus comes mandauit predicto mironi ut non dimiteret
uenderc predictas franehedas predictus miro recuperare (;as debet ex
integro ad potestatem predicti comitis sicut erant illa die quando uen-
Meiiobia8.»viii 86
Digitized by
Google
-( 404 ) -
dite fuerunt. Et iudicauerunt de alus franchedis que sine consilio uel
consensu mironis uendite fuerunt ut predictus miro aprehendat eas
potestatiue et reducat eas ad potestatem predieti comitis sicut erant
illa die quando uendite fuerunt Et si predictus miro per suam forciam
et factum non potuerit predictas franchedas reportare sicut erant illa
die quando uendite fuerunt predictus comes adiuuet predictum miro-
nem ad recuperandum predictas franchedas Et iudicauerunt de illa
francheda quam predictus miro comparauit ut si supradictus miro pro-
bare potuerit quod predictus comes deflnierit eam illi siue illa conue-
nientia quam predictis comes dicebat predictus miro debet eam habere.
Et si predictus miro probare non potuerit iam dictus comes debet eam
habere liberam in sua potestate Et iudicauerunt predieti iudices de
ipios auers sanctorals quos predictus miro et sui cremauerunt et pre-
dati sunt aut per foiciam albergauerunt predictus miro ita debet
emendare omnia ista malefacta sicut omines iurauerint qui perdiderunt
sua Et iudicauerunt predieti iudices de illis ómnibus franchedis que
sunt in ualles ut predictus miro sic emendet omnia malefacta que pre-
dictus miro et sui omines fecerunt in iamdictis franchedis sicut omines
de iamdictis franchedis iurauerint perdidisse suas res per mironem et
suos. Et malum quod predictus miro et suis fecerunt in ipsis franchedis
per adde de ipso comité iamdictus miro sic emendet sicut omines iura-
uerunt qui perdiderunt suas res. Et iamdictus miro emendet ontam
predicto comiti. Et iudicauerunt predieti iudices predictas franchedas
de uales predictus, miro non debet eas habere et retiñere nisi cum
mcrcede predieti comitis Et iudicauerunt predieti iudices de ipso
deuedament de eraprunnan ut iuret miro et uxor sua manibus quod
ipsura deuedament quod filius mironis et sui omines fecerunt de pre-
dicto castro eraprunnan predicto comiti remundo et suis nuncüs non
fuit factum per eorum eonsilium ñeque per eorum ingenium. Et pre-
dictus miro debet mitere suum filium bemardum et suos homines quod
fecerunt prescriptum deuedament cum eorum armis et equis que ibi
habebant in potestatem predieti comitis ut salua uita et eorum mem-
bris faciat predictus comes suam uoluntatem de éis: si miro potestati-
uus est aut esse potest de predicto filio aut de predictis hominibus. Et
si miro potestatiuus non est de predicto filio ñeque de predictis homi-
nibus iuret prescriptus miro quod potestatiuus non est nec esse potest
de predicto filio ñeque de predictis hominibus ñeque fecit uUum uialum
ingenium quod perderet potestatem de predicto filio et de predictis
hominibus ut non faceret directum de predicto filio et de predictis ho-
minibus predicto comiti de iamdicto deuedament postquam iudicatum
fuit. Et predictus comes si uoluerit faciat eueramentum per sacramen-
tum quantum damnum euenit ei et quantum expendit de suo propter
predictum deuedament et predictus miro emendet sicut comes auera-
uerit. Et si predictus comes noluerít faceré sacramentum et noluerit
faceré Batallam de predicto Sacramento de iamdicto mirone miro pre -
Digitized by
Google
-(405)-
clictus donet decem milia solidos prcdicto comiti valentcs CC*» vncias
auri barchinonensis monete et sic sit finitura predictuiu deuedament
predicto mironí ct uxori suae ot predicto filio suo et suis hominibus a
prcdicto comité et si predictus comes noluerit accipere iahidictos
decem milia solidos et fecerit batallam de predicto sacramento de pre-
dicto mirone si nuncius mironis uictus f uerit aut extraxerit se de
predicta batalla predictus miro componat in duplo iam dictes decem
milia solidos ualentes quadringentas uncias auri barchinonensis mo-
nete et finiat comes predictum deuedament iamdicto mircni et uxori
sue et fiUo suo et suis hominibus et eupradicta batalla fiat facta cum
scuto et bastone et ipsa batalla ñat facta per dúos caballarios que
unquam non conbatessen batalla iurada cum scuto et bastone. Et iudi-
cauerunt predicti Índices de ipsam pariam de ispania unde predictus
comes se querelauit de iamdictum mironem ([uod predictus miro debet
iurare manibus quod predictus comes non perdidit predictam pariam
ñeque onorem de ispania per consilium ñeque per ingenium ñeque per
stabilimentum de predicto mirone. Et similiter debet iurare predictum
sacramentum uxor predicti mironis. Et iudicauerunt predicti iudices
de nunciis mironis qui iuerunt in ispaniam de quibus fecit querelam
comes ut iuret quia sarracenis non dixerunt ullum damnum de pre-
dicto comité. Et si comes fecerit batalla de hoc sacramento et caua-
llarius mironis qui iurauerit uictus f uerit comes accipiat iusticiam de
eo et si cauallarius mironis uicerit comes, finiat ei predictam quere-
lam. Et iudicauerunt predicti iudices de ipsa octaua de olerdola si
comes probauerit quo conuentu miserit eam in potestatc de mironi
predicti et miro non attendit predictum conuentum predicta octaua
libere reuertatur ad comitem et si comes noluerit probare miro faciat
sacramentum manibus quo comes donauerit ei predictam octauam ct
habeat eam si fecerit Et prescripti iudices iudicauerunt predicto mi-
roni ut portet ariscaram ieiunii de uino predicto comiti tot diebus
quod durauerit hostes postquam dixit se non faceré escoltguetam. Et
indicauerunt de decimis ecclesie paeis ut legibus iudicarentur a iudi-
cibus predicte decime. Et iudicauerunt predicti iudices de ipsa male
facta que miro fecit renardo guillermi et illis cauallariis qui cum eo
ibi erant ad ecclesiam sancti satumini quod si renardus potuerit pro-
bare per omines qui uidissent et audissent quando predictus renardus
uoluit daré fide iussorem aut estáticos de se aut de hominibus qui ibi
erant cum eo predicto mironi quando predictus miro rcquirebat ber-
nardum btrnardi iamdictus miro debet emendare omnia mala et onta
que fecit iamdicto renardo Et illis cauallariis qui erant ibi cum eo ad
predictam ecclesiam et illi qui iurauerint no sen deued tornes proui-
denteni unum eis. Et iudicauerunt predicti iudices de ipsa querela
quam prescriptus comes fecit de alodio quod fuit dalmaci isarni (juod
si ille conuentus uerus fuerit quem comes diccbat dalmacium conue-
nisse sibi prescriptum comes debet habere alodium et miro debet re-
Digitized by
Google
.-:»
f 406 —
ca^rf-rar*' precíam Q'I'^kI íí í-te er^nn»-!.::!» uem» non fiwTii et ia»dk-
tam alviiim ^Tat ín ^>aíi-id comhí* et coaa*^ aut í-^-r >e ant p*T >iiiim
niK'í'iin príi* díxit mir^'rii ui n n í->inpararH pn-dktTim al-nünm ct
p-^/^'ea prelK-tuí mír^» c^rmf^rauít illat '♦ímiliiíT de''»et nec:f«erp' precnm
et f'omf^ á*'^ftii hab^re alodiam. Et iadicaaemnt pre-^rij^i índices de
'iV-rí-U «luan zníljí-mia- l^mardi de ^^dena ff^h per nx«^re sna de
ea-^tro -aiK-tí martírii ^um j-um termino at illa *|nf rr-la per le-^em indi-
careinr a indícíha'» et directa e^.-et predicte ux*^»ri ^ae. El indicanemnt
*\nfA A ñlian mirón b enm snia homini>ias íait p^r manda tnm sni patris
cnra írnillermo efú^opo aus^»nen-sí in r.Dorem ;niill»'nni bemardi pre-
dictun miro emendet ípí>a mala que prí-dictn» filias et »ni íe<*»*mnt in
honor** predicti ^uillí-rmí. Et hoc emendet propter dictnm plínid in
(\wt -^taVnit eurn eo Et síc fiat i»ta emenda nt can/illarii mironi^ qni
feí-í-runt í^ta malefaeta reeoírno:>cant qoantnm malam feeerint in ono-
re predicti ^rniHenni et iili emendent illut and miro per eos et inrent
M' nihil ampIiiL-» fecí^se. Et po»tí|uam hoc indicinm fnit indieatam a
predíetírt iudleíhitó pn^^riptus miro niehil fecit de predicto indicio
íanidicto eomiti sed comes enm pacifice sostinnit et suosplioios qnos
predicto miro dedit iamdicto eomiti per XX mi lia solidos snper hoc
itiditiam nolatt dncere ad encorredtins et enm snstinebat iamdictns
c/)nieH nt p<^>>set habere predictnm mironem t>onnm in sno semicio. Et
predíetuí* comes expeetauit iamdietnm mironem per sex annos post-
quam predictnm iuditium fnit indicatnm a prescriptis indicibns eogi-
tans nt predictns miro se meliorasset ad semitinm iamdicti comitis et
comitlssc et nt predicti comes et comitissa honorífice retinerent iam-
dietnm mironem sicut homo retiñere debet snnm bonnm hominem. Et
in ihtis sex annis predictis iamdictns miro et nxor sna et illomm ftlíi
et illomm homines infrej^erunt ei iamdietnm inditinm quod prescripti
Índices iudicaaemnt de ipsis franchedis de nales et emparanerunt eas
ct all>er;íauerunt et placitauemnt ct comparanernnt sine grato et no-
I úntate iamdicti comitis et comitiVse. Et dnm haec predictns comes et
comítinsa ad huc pacíñcc sastinerent et mnlta alia malefacta (]ae pre-
dictns miro et sui facicbant iamdictis eomiti et comitisse venit predic-
tns miro et uxor sua et filiis illomm bemardus et petierunt a gmilelmo
episcopo ausonensi honorem iamdicti comitis ad daranum predicti co-
mitis et nxori sue et filioram suorum. Tnnc predicti comes et comitissa
hoc audlto penltuit eos tantum tacuisse et expectasse meliorationem
iamdicti mironís et nxori sne et filiomm illornm rediemnt a chamara-
sa ubi tune erant iamdicti comes et comitissa in p4acitls maíniis in
partes de hyspania et de ma^os achaptes et examplaments de térra
et de mobile ad opns de iamdicto comité et comitissa et de gente xptia-
nitatis. Statim nt hoc audiernnt enm magna dolore dimiserunt omnes
illoH plácitos tam magnos et rediemnt a chamarasa et propter hoc def-
fldauerunt bcmardnm mironis que uolebat acaptare honorem de iam-
dicto chomite et comitissa ad damnnm illomm et eomm filiomm a
Digitized by
Google
-(407)-
guillelmo episcopo ausonensi sub nomine de seneschalcia de predicto
episcopo guillelmo. Postea uero predicti comes et comitissa miserunt
saos nuntios ad mironem geriberti qui tune erat in tortuosa et nuntii
fuerunt berengarius abbas et guilelmus bernardi qui dixerunt ad iam-
dictum mironem ex parte comitis et chomitissae ut uerasset eis
faceré, directum in barchinona. Etiam dictus miro uenit a tortuo-
sa in barchinona ante chomitem et comitissam iamdictos Et comes
et comitissa iamdicti dixerunt ipsas querelas quas habebat de pre-
dicto mirone et de uxore sua et illorum ñliis uel hominibus. In pri-
mis querelauit se iamdictus comes de predicto mirone de ipso feuo
qui fuit de gondeballo quem predictus miro tenebat siue dono clio-
mitis predicti et sine suo grato. ítem querelauit se predictus comes
de mirone iamdicto de ipsas franchedas de uales que postquam fuit
iudicatum quod predictus miro non habuisset predictus franchedas
siue mercedc comitis ipse miro et sui illas postea imparauerunt et al
bergauerunt et expletauerunt et placitauerunt et de ipsis placitis ha-
buerunt quod comes inde deberet habere íit de ipsas franchedas ipse
miro postea comparauerit et sui homines similiter de ipsas franchedas
postea comparauerunt. ítem querelauit se iamdictus comes de predicto
mirone de noueletads de fortedas quas ipse et sui tenent que fuerunt
facte de morte remundi borrelli comitis usque nunc. ítem querelauit
se iamdtctus comes de predicto mirone de ipsa turre de calles et de
ipso alodio quod guilelmus ibi tenet que predictus miro et sui tulerunt
ipsam turrem et ipsum alodium ad comítem et ad mirone et de uxore
sua et de filio suo bernardo de acapte et de conuenientia ad acaptar
honorem iamdicti comitis ad damnum iamdicti comitis et uxoris sua
et filiorum suorum. ítem querelauit se iamdictus comes de hominibus
prescripti mironis qui placitauerunt dampnum iamdicti comitis et pre-
da de sua honore. ítem querelauit se iamdictus comes de hominibus
predicti mironis qui occiderunt guillelmum guadalli. ítem querelauit
se iamdictus comes de hominibus iamdicti mironis qui occiderunt et
espedauerunt homines suos et alios flagellauerunt et testa fregerunt et
de suos pistores quos illi tonderunt. ítem querelauit se iamdictus co-
mes de predicto mirone que predictus comes proferí directum ad illum
de oliba seniuldo et de fratre suo remundo et ipse noluit recipere set
caualchauit super eos et fecit eis magna malefacta. ítem querelauit se
iamdictus comes de predicto qui stabiliuit quomodo fuit esderochada
domus remundi guifredi et amatus eldrici tune erat in seruitio comi-
tis ítem querelauit se iamdictus comes de fijio et hominibus iamdicti
mironis qui asalierunt guillelmi borrelli et fecerunt ei magna malefac-
ta. Et predictus miro auditis his querelis prescriptis dedit fideiussores
per XV milia solidos iamdictis comiti et comitisse ut directum fecisset
eis de predictis querelis ad ipsum placitura uel plácitos quos prescripti
comes et comitissa ei mandauerint. Tune predicti comes et comitissa
helegerunt unam de predictis querelis id est ipsam querelam de ipsas
Digitized by
Google
-( 408 )-
franchedas de uales quas predictus miro et uxor sua et filii eorum et
illorum hominis emperauerunt et albergauemnt et placitauerunt et
comparauerunt et toltas et acaptes ibi fecerunt. Postquam iudicatum
fuit in supradicto iuditio a prenominatis iudicibus quod predictus miro
non deberet liabere et retiñere iamdictas franchedas nísi cum mercedc
predicti comitis. Et predicti comes et coraitissa eiegerunt ibi iudices
id est guilabertum episcopum et guilelmuní episeopuní et berengarium
episcopum et pontium chomitem et pontium uice comitem et remun-
dum uice comitem et dalmatium uice comitem et umbertum odonis et
remundum ademari et remundum arnalli et artallum guadalli. Et pres-
cripti iudices iudicauerunt quod illa omnia que predictus miro et uxor
sua et filii eorum et illorum homines emparauerunt et per arberjga
haprehenderunt et acaptauerunt et tulerunt et comparauerunt et de
placitis habuerunt in predictis et de predictis franchedas de ualles
postquam iudicatum fuit quod iamdictus miro non deberet habere et
retiñere predictas franchedas sine mercede iamdicti comitis predictus
miro recognoscat ipsos emparaments et ipsa omnia que ipse miro et
uxor sua et filii eorum et illorum homines habuerunt de ipsa arberga
et de ipsos acaptes et de ipsas toltas et de ipsas compras et de ipsis
placitis de iamdictas franchedas Et iuret predictus miro manu pro-
pria si predictus comes recipere uoluerit illut sacramentum quod nec
ipse miro nec sui iamdicti amplius non habuerunt nec haprehenderunt
nec emparauerunt de predictas franchedas nisi quantum ipse miro
recognouerit et postea emendet iamdictus miro haec omnia supradicta
in duplo predicto comiti Et postea predictus miro et uxor sua et filii
eorum difiniant predictas franchedas iamdicto comiti. Si uero iamdic
tus comes noluerit credere hoc sacramentum per predictum mironem
ipse miro faciat istut sacramentum per unum chaballarium qui non
sen uct et inde tornas et prius quam iam dictus comes aprehendat illud
sacramentum de predicto caballario mironis predictus miro mittat pig-
noras de térra in potestatem comitis iamdicti valentes tantum quantum
ualent prescriptas franchedas de ualles quas ipse comes ei querelat.
Et predictus miro tali modo mittat ipsas pignoras in potestatem comitis
iamdicti ut*si ipse caballarius mironis uictus fuerit de predicta batalla
iamdictus miro faciat ipsam emendam iamdicto comiti talem qualem
cum eo inuenire potuerit cum sua mercede. Et si predictus miro ex-
traxerit se de predicta batalla et de iamdicta emenda predictas pigno
ras incurrant in potestatem comitis iamdicti. Si uero chaballarius co-
mitis uictus fuerit de predicta batalla iamdictus comes aprehendat
prescriptam emendam de iamdicta doblarla et comes emendet ipsa
malefacta que caballarius mironis haprehenderit in ipsa batalla. Et
postea iamdictus miro et uxor sua et filii illorum difiniant iamdictas
franchedas de uales prius quam alias querelas que sunt superius scrip-
te iudicassent predicti iudices uenit ad mercedem comitis predicti et
comitisse et rogauit ipse miro iamdictam comitissam et guilabertum
Digitized by
Google
-(409)-
episcopum et ceteros barones ut inuenissent plaeitum et finem ínter se
et iamdíctum comíCem ita ut unquam amplíus alia inimicitia non re-
niansisset ínter íamdictum comitem et comitissam iamdictos et míro-
nem prescriptum. Tune predíctus miro et uxor sua perferiren per iam-
dictara comitissam et per guilabertum epíscopum et per alios barones
ad iamdictura comitem istum plaeitum hoc est quod ípse miro iamdic-
tus et uxor sua et bernardus et gondeballus filií illorum dimisissent
ad íamdictum comitem ípsum feuum comitalem com tenuit gondeballus
et habuit per comitem. Et similiter dimisissent illi predicti ad íamdic-
tum comitem ípsas franchedas de uales et predíctus miro et uxor sua et
fllíí illorum predicti dedissent ad íamdictum comitem et comitissam
ípsum chastrum de port cum ípso alodio quod ibi abebant ad proprium
alodium de íamdicto comité et comitissa. Et fecissent de iamdicto
chastro de porto cum predicto alodio chartam sine engan ad iamdictos
comitem et comitissam: et predíctas miro et uxor sua misissent pigno-
ras in potestatem comitis predicti et comitisse quod ípsam iachidonem
de predicto feuo de gondeballo et de predictas franchedas de uales si-
militer fecissent eam facera ad alios filio 5 illorum cum etatem habue-
rint. Et fecissent eis firmare ípsam chartam sine engan quam prcs-
criptus miro et uxor sua et bernardus et gondeballus filii illorum fecc-
rint ad íamdictum comitem et comitissam de predicto chastro de port
cam predicto alodio. Et quod predíctus miro fecisset directum ad iam-
díctum chomitem et chomitíssam de guílelmo guUelmi de calles et de
ípsa turre de calles cum ípso alodio quem guHelmus tenet ibi. Et quod
predíctus miro et uxor suítet bernardus filius illorum se iachissent de
ipso acapte quod fecerunt uel conuenerunt ad faceré de guílelmo epís-
copo ausononsí de honore predicti comítís quam predíctus guí leí mus
episcopus tenet per predíctum comitem. Et quod nec ípse miro nec
uxor sua nec bernardus filius illorum nec ullus alíus de eorum filíís
fecissent ullum achapte ad huc de guílelmo epíscopo predicto de ho •
nore quam predíctus guílelmus episcopus tenet per íamdictum chomi-
tem sine licentia et uoluntate íamdíctí comitis et comitisse. Et quod
predíctus comes ita habuísset et retinuisset ípsos emparaments de íp-
sas franchedas de penedes que fuerunt compárate sicut comes predíc-
tus fecit scribere cum mirone geribertí predicto. Et ut íamdictus miro
fecisset habere ad comitem illut quod scriptum erat quod comes inde
haberet de ípsas franchedas predictas de penedes. Et ut íamdictus
miro stabílísset ipsum chastrum de olerdola cum consilio et uoluntate
de iamdictís comité et comitissa.
Et postea si placeret chomití iamdicto definisset ad iamdíctum mi •
ronem predicti comes et comitissa omnes alias prescriptas querelas et
omnes iudicios suprascriptos et prescriptas comes et comitissa donas-
sent ípsam ecclesiam sancti petri de bígas et ípsam ecclesíam sanctí
petri de palas darías ad iamdíctum mironem et uxorem suam et illi
filií illorum cui íamdictus miro et uxor sua dimiserint ípsum chastrum
Digitized by
Google
-{ 410 )-
de montbui. Et comes predictus respondit quod ipse nichil uoluisset
de alodio predicti mironis nec de suis chastris set solum directum fe
cisset illi de predictis querelis et de predicto suo feuo quem tenuit
gondeballus Tanc prcdicta comitissa et gnilabertus epíscopas et cetc-
ri barones rogauerunt prescriptuin comitem ut recepisset hoc placi-
tum predictum de parte mironis iamdicti et uxori sue et filiorum suo-
rum et retinuisset suum bonum homintem et non menasset eum a po-
der de iamdictus iudiciis uel querelis prescriptis. Et comes credidit
consiiium iamdicte comitisse et guilaberti episcopí et aliorum baro-
num quod inde rogabant eum et fecit iamdictuní placitum cum iam
dicto rairone et uxor sua guilia fecerunt ipsam iachidonem de predicto
feuo de gomballo et de predictas franchedas de nales ad iamdictos
comitem et comitissam. Et ipse miro et uxor sua guilia conuenerunt
ad iamdictum comitem et comitissam ut similiter fecissent faceré pre-
dictam iachidonem de predicto feuo de gomballo et de predictas fran-
chedas de nales ad bernardum et ad gondeballum filios suos usque ad
illum diem iouis quod erat primus de illo die dominica in antea quan-
do istum placitum fecerunt inter se comes et miro predicti. Et miro et
uxor sua predicti conuenerunt ad iamdictum chomitem et chomitissam
ut usque ad predictum diem iouis misissent pignoras in potestatem
comitis predicti et comitisse quod ipsam iachidonem de predicto feuo
de goñdeballo et de predictas franchedas de nales fecissent faceré ad
alios fílios suos cum etatem habuerint. Etiam dictus miro et uxor sua
dederunt et iachielrunt ipsum chastrum de port cum ipso alodio quod
ibi habebant ad iamdictos chomitem et comitissam ad illorumpro-
prium alodium. Etiam dictus miro et uxor sua conuenerunt ad iam-
dictum chomitem et comitissam ut predictum donum ei iachidonem de
predicto chastro de port cum predicto alodio similiter fecisset faceré
ad iamdictum bernardum et gondeballum filios illorura iamdictis cho-
miti et chomitisse sine engan usque ad prescriptum diem iouis. Et
iamdictus miro et uxor sua conuenerunt iamdictis comiti et chomitisse
ut ipsi arabo et bernardus et gondeballus filii eorttm fecissent et fir-
massent chartam de predicto chastro de porto cum predicto alodio ad
iamdictos comitem et comitissam sine illorum engan usque ad presi-
criptura diem iouis. Et iamdicti miro et uxor sua conuenerunt iamdic-
tis comiti et comitisse ut ipsam chartam de chastro de porto fecissent
firmare ad alios filios illorum cum etatem habuerint. Et iamdictus
miro et uxor sua guilia conuenerunt iamdictis comiti et comitisse ut
impignorassent illis hoc ut cum uenerint ad etatem alii sui filii firnient
predictam chartam sine engan iamdictis comiti et comitisse. ítem pre-
dictus miro et uxor sua conuenerunt ad iamdictum comitem et chomi-
tissam quod directum fecissent ad eos de guilelmo guilelmi de calles
et de ipí^a turre de challes cum ipso alodio quem ibi tenet predictus
guilelinus. Et predictus miro et uxor sua guilia conuenerunt ad iam-
dictos comitem et comitissam ut ipsi ambo et bernardus filius illorum
Digitized by
Google
-( 411 -
se iachissent de ipso achapte quod fecerunt uel conuenerunt ad faceré
de gxiílelmo epíscopo atisonensi de honore predicti comitis quam pre-
dictus guilelmus episcopus tenet per predictum chynitem. Et quod
nec ipso miro nee uxor sua ípiilia nec benmrduf^ filius illorum nec
ullus alius de eoruin filiis fecissent ullum acapte ad huc de guileluio
episcopo predicto de honore quam guilelmus episcopus tenet per iam-
dictis comitem sine licentia et uoluntate iamdicti comitis et comitisse.
ítem predictus miro conuenit ad iamdictum comitem et comitissam ut
faciat habere ad illos illut quod scriptura est quod comes liabeat de
ipsos emparamen ts de ipsks franchedas de penedes que fucrunt uendi-
te sicut comes predictus fecit scribere cum mirone predicto. Ítem con-
uenit iamdictus miro et uxor sua ad iamdictos comitem et chomitis-
sam ut stabiliant ipsum chastrum de olerdula cum consilio et uoluntate
de iamdictis comité et cbomitissa. ítem predicti miro et uxor sua gui-
lia conuenerunt ad iamdictos comitem et comitissam ut et ipse miro et
uxor sua et filü eorum bernardus et gondeballus iuret fidelitates et
adiutorios et faciant afidaments ad iamdictos comitem et comitissam
et ad illorum filios quales illi predicti comes et comitissa meliores et
securiores uiderint ad eorum opus et de illorum filiis. Et predictus
bernardus mironis prius quam hanc fidelitatem fatiat uel sacramen-
tum prescriptum sit homo comitis et comitisse. Et gondeballus frater
eius similiter sit homo comitis et comitisse prius quam prescriptum
sacramentum eis faciat. Etiam dictus miro et uxor sua guilla conuene-
runt Ítem ad iamdictos comitem et comitissam ut similiter comendent
eis alios filios illorum et ipsi filü cum ad etatem uenerint faciant ad
iamdictos comitem et comitissam ipsas fidelitates uel sacramentos
quas prescriptus bernardus mironis uel gondeballus frater eius iam-
dictus fecerint ad eos uel ad illorum filios. ítem iamdictus miro et
uxor sua guilla conuenerunt ad iamdictos comitem et comitissam ut
mittant eis pignoras de térra quales meliores uiderint ut se possint
optime fidare in prese: iptis sacramentis uel fidelitatibus de iamdicto
mirone et de uxore sua guilla et de filiis illorum iamdictis ita ut illi
prescripti miro uidelicet et uxor sua et filü illorum optime teneant et
atendant iamdictus fidelitates uel sacramentos ad iamdictos comitem
et comitissam omni tempore et obtime atendant eis prescriptas conue-
nientias. Et ut afidare faciant ad remundum erimberti ipsum chastrum
de eraprunnano ad predictos comitem et comitissam et illorum filios et
ut predictus remundus erimberti iuret fidelitatem iamdictis comiti et
comitisse et ut predictus miro et uxor sua guilia et filü illorum sint
adiutores ad predictos comitem et comitissam ad tenere et ad habere
et deffendere et guerregare omnem illorum honorem sicut est scriptum
in ipsa conuenientia que est scripta Ínter iamdictum comitem et comi-
tissam et predictos mironem et guillara et sicut est scriptum in ipsos
sacramentales quos prescripti miro et guilia et filü illorum iurauerunt
ad prescriptos comitem et comitissam.
Digitized by
Google
-(4U) .
Et super has omnes predictas conaentiones quas iamdictos miro et
uxor ana ^ailia conuenerunt ad iamdictos comitem et comitissam ut
optime et fideliter attenderent eas ad illos iamdicta gailia uxor pre-
dicti mironis geriberti comendauit se manibus iamdicto remando co-
miti et prescripte alraodi comitisse. Et prescripti comes et comitissa
super hoc ut obtime et fideliter attenderet ad eos predictus miro et
uxor sua guilia omnes prescriptas conuentiones fecerunt finem cum eis
de illis alus ómnibus querelis et iudiciis prescriptis exceptus illis pres-
criptis querelis quas iamdictos miro et uxor sua habent conuentas ad
reddirigere et ad atendere ad predictos comitem et comitissam et illo-
rum homincs sicut superius scriptum est in prescriptis conuentionibus
de iamdicto mirone et de uxore sua guilia et exceptus illa fldelitate
quam iamdictus miro et uxor sua guilia debent attendere et habere ad
iamdictum comitem et comitissam et ad illorum filios et exceptus ip-
sos sacramentos quos iamdictus miro habet factos ad iamdictum comi-
tem ipse et uxor sua gijilia et exceptus ipsos sacramentos quos iam -
dictus miro et uxor sua guilia habent conuentus ad faceré ad iamdic-
tos comitem et comitissam sicut superius scriptum est. Et exceptus
ipsas potestates et staticas de ipso chastro de olerdola et de ipso chas-
tro de eraprunna et exceptus ipsas hostes et chaualgadas et seruitios
que iamdictus miro et uxor sua guilia et filii illorum debent faceré et
atendere ad iamdictos comitem et comitissam et ad illorum ñlios. Et
iamdictus comes super hoc ut predictus miro et uxor sua guilia et filii
illorum attenderent et facerent prescriptos omnes conuenientias ad
iamdictos comitem et comitissam fideliter et sinceriter et sine illorum
engan prescriptus comes remundus dedit per feuum iamdicto mironi
geriberti et uxori eius guiliae prescripte et illi filio illorum cui predic-
tus miro et uxor eius guilia dimiserint chastellum de montbui eccles-
siam sancti petri de bigas simul cum ipso feuo comitale qui intra tér-
minos iamdicte ecclesie est quod gondeballus de comité ecclesiam
sancti stephani de palaz darles simul cum ipso feuo comitate quod est
intra terminum iamdicte ecclesie (sicut tenet) gondeballus per comi-
tem. Et omuem feuum comitale quod est intra términos parrochie
sancti felici de chudinas et sancti mathei de montbui (et sánete maria)
de calles excepta ipsa parrochia de calles cum suis pertinentiis ómni-
bus quam comes ibi tenet sánete eulalie de oron^ana et sancti
de amennola et sancti andree de samalucio et sancti iuliani de liciano.
Et retinet prescriptus comes in iamdicto dono omnia... rat et exi-
tus et regressus et omne adempramentum quod ibi retro habuerunt
omnes homines de franchedis que sunt de flumine lubrichato usque ad
nilla de sabadell et de termino de comitatu de ausona usque ad ipsa
mare et de ipsa laboratione de iamdicto feuo. ítem prescripti comes et
comitissa dederunt per feuum iamdicte guille uxori predicti mironis
illum honorem comitalem quam prescriptus miro tenet per (médium
cum) dicti comitis et comitissae. Et comendauenint ad predictam gui-
Digitized by
Google
liam ipsos chastros de olerdola et de eraprunnano similiter sicut co-
mendauerant eos iamdicti comes et comitissa ad prescriptum mironem
geriberti.
(Document nom. »?8 deis sense data de Ramón Berenguer 7,
arx. Corona d* Avagó.)
DOCUMENT NOM. XX
Sense data.— Jdrament dk fidklitat que Mir Geribert presta al
BT8BE GCISLABBRT PER LO 0A8TBLL DE RiBES.
Ivro ego miro geríberti ad te guilabertum episcopum quod de ista
hora in antea fidelis tibí ero de ipso castro ribas et de eius terminis
siue de ipsis forticiis qui in eius terminis sunt aut erunt. Et ego supra-
dictus miro nol te tolre ne ten tolre ne nati ñeque ad sanctam crucem
ñeque ad sanctam eulaliam nec ego nec homo aut femina per nostrum
consilium aut per nostrum in^cenium. Et tale stabilimentura accipiam
in uita mea quod post mortem meam filius meus bernardus qui cleri-
cus erit sánete crucis sancteque eulalie aut alter filius meus post mor-
tem predicti bernardi qui similiter clericus sit predicte sedis non erit
potestatiuus de ipso castro ripas ñeque de forticiis qui in eius terminis
sunt aut erunt doñee istam fidelitatem habeat juratam tibi aut succes
soribus tuis si tamen in ipsis non remanserit predicta omnia. Ego miro
geriberti predictus si la tenre e la atendré per deum et per ista IIII*»'
cuangelia.
{Ant. Eccl. Caí. vol. IV, fol 158, doc 373).
DOCUMENT NOM. XXI
Sense data.— Conveni entre Mir Geribert y lo bisbe Güislabert
SObRE LO 0A8TELL DE RiBES.
Conuenerunt namque miro geriberto et uxor sua guilia aprehenderé
per manum guisliberti episcopi castrum uocitatum ripas cum ómnibus
turris et forticiis que in eius términos sunt aut in antea erunt si muí cum
ómnibus eorum ajacenciis et stare in hominiatico supradicti episcopi et
jurare fidelitatem sánete crucis sanctique eulalie siue, supradicti pis-
eopi de supradicto castro rippas et de eius terminis et aiacentiis et de
ómnibus turris et forticiis que in eius termine sunt aut in antea enint.
Et Ítem conuenerunt ei ut ad ipsos castelanos qui modo tenent ipsum
Digitized by
Google
-.(414)-
castrum de ripas supradictum castrum no llur tolran sine consilio et
uoluntate supradicti episcopi nec ad alterum castelanum sine alteros
castellanos no) darán sine consilio ct uoltintate supradicti episcopi. Et
Ítem conuenerunt miro et gailía predicti ad gfuílabertnm predictum
episcopum quod jurare fecissent ad ipsum castelianum siue castellanos
qui supradictum castrum ripas tenent aut tenuerint ut quando ad eta-
tem uenerit XV annorum ftlios eorum bernardus qui clericus sit sánete
crucis sancteque eulalie aut alius filius eorum post mortem predicti
bernardi qui similiter clericus sit sánete crucis sanctique eulalie si in
hominatico noluerit essc supradicti episcopi aut successorum eiuá. Et
fidclitate jurare de predicto castro ripas et de eius terminis et adiacen-
tiis siue forticiis qui in eius termino sunt aut erunt ut potestatiuum
eum non faciant de supradicto castro ripas ñeque de eius forticiis qui
ibi sunt aut erunt doñee in hominiatico sit supradicti episcopi et fide-
litatem illi juret et de supradicto castro rippas et de eius terminis et
forticiis qui ibi sunt aut erunt si in predicto episcopo non remanserit
Post obitum uero mironis et guille uxoris eius predictorum et duorum
fíliorum eorum sicut supradictum est qui clericus sit sánete crucis
sancteque eulalie supradictum castrum ripas cum ómnibus eius forti-
ciis que in eius términos sunt aut erunt libere et absque ullo impedi-
mento reuertatur in jure et dominatione sánete crucis sancteque eula-
lie et supradicti guisliberti episcopi uel successorum eius.
(Ánt. Eccl. Cat., vol. IV., fol. 158, doc. 371).
DOCUMENT NOM. XXII
Sense data.— Cok veni entre Mir Geribbrt y lo bisbb Goislabert,
SOBRE LO POIG Y TORRA DE QíTGKS.
Hec est conuenientia que facta est inter guislabertum episcopum
et mirone geriberti et uxorera eius guiliam, Conuenit namque supra-
dictus guilabertus daré supradicto mironi et uxoris eius prefate et filio
eorum bernardo qui clericus sit sánete crucis sanctique eulalie aut
alteri filio eorum post mortem predicti bernardi qui similiter clericus
sit sancti crucis sanctique eulalie ipsum castrum de ripas cum suis
terminis et adiacenciis et cum ipsas turres qui in eius termino sunt aut
erunt in eo modo et ordine ut ipsum castrum quod hedificatum est in
ipso pugio uocitatum cegias cum eius termino sit dominicatura supra-
dicti guilaberti episcopi simul cum medietate de uineis qui in supra-
dicto termino sunt de castro ripas que fuerunt dominicatura fulchonis
leuite. Et ipse castellanuaj siue castellani qui ipsum castrum uocitatum
cigias tenuerit aut tenuerint homo sit aut sint de supradicti mironis et
Digitized by
Google
~( 415 )-
uxoris eius prediete et fllii eorum bernardi predicti qui clericus sit
sanóte crucis sancteque eulalie aut alterius fllii eoram post mortem
predicti bernardi qui similiter clericus sit sancti crucis sancteque eu-
lalie et homo sit de ipso castellano siue castellanis de castro uocitato
ribas et de ipsis decimis de ipso castro uocitato cigias medietatem
habeat castellanus siue castellani qui tenet aut tenueiánt supradictum
castrum ripas. Post obitum uero supradicti episcopi predicta omnia que
ad opus suum retinet in supradictis terminis sit mironis et uxoris eius
guille predictorum et eoram filii predicti bernardi qui clericus sit pre-
diete sedis aut alterius fllii eorum post mortem predicti bernardi qui
similiter clericus sit prediete sedis. Et post mortem eorum sit predicta
dominicatura de castro uocitato cigias cum eorum terminis et cum me-
dietate predictarum uinearum cum omnia augmento quod in bis ómni-
bus factum fuerit jaris et dominationis canonice et canonicorum pre-
diete sedis delibere et absque ullo uinculo. Et post obitum predicti
episcopi guislaberti miro et uxor eius guilia predicti sint in hominia-
tico successoris aut successorum predicti episcopi de predicto castro
rippas cum suis terminis. Et jure de inde eis fldelitatem si successorum
aut successores predicti episcopi guisliberti hoc recipere uoluerit et
nichil amplius requirat aut requirant in predicto castro rippas aut in
eius terminis in uita supradictorum uirorum. Mirone. S gg reimundi
leuite et judiéis S gg arluuinus presbiter qui hoc scrípsit die et anno
quo supra.
{Ant. Ecl, Cat, vol. IV, fol. 158, doc. 372).
DOCUMENT NOM. XXIII
A 1059. -Bernat levita, fill de Mir Gebibert, dona á la Seü
DE Barcelona, lo castell dk Port.
In nomine sumi et iracomparabilis regis dei excelsi ego bernardus
mironi donator sum domino deo et comunitatis canonice sede sánete
crucis sanctique eulalie uirginis barchinonensis, Per hunc pactum
stabilitatis uel donationis scripture. Dono dómino deo et predictos ca-
nónicos sede sánete crucis et sánete eulalie barchinonensis ipsum cas-
trupi que uocant porto cum ómnibus affinitatibus et termini eius et
cum ómnibus alodiis et munificentiis uineis domibus trileis pratis siluis
a(iu¡s garriguis ortis siue arboribus diuersis geiierls omne cultuní siue
heremum quicquid in presentí cernitur habere et possidere exceptus
ipsum feuum quod ego bernardus predictus teneo per predictam sedem
Affrontat predictum castrum cum suis pertinentiis de orientali parte in
flumine bisotii. De australi parte in monte que uocant orsa. De meri-
díala parte in ipsa mare. De occiduale uero parte in flumine lupricati.
Digitized by
Google
-( 416 )-
Aduenit mihi bernardo hec omnia suprascripta per testationem et
lacxacionem auunculi raei fulchoni et per coinparatione et per oranes
uoces. Quantum istas quatuor affrontationes ¡ncludunt et isti teimini
ambiunt sic dono ea omnia suprascripta domino deo et ad ipsam cano-
nicam sánete crucis sieut superius insertum est cum ingressibus et
exitibus suis eo modo et ordine ut non sit uobis nec alus qui post uos
ibi seruientes fuerint licitum ait de supradicta omnia uendere uel alie-
nare uel in alienum ius transducere nisi ad me largitor aut propinquis
meis. Quod si hoc sicut supradictum est ipsv canouici non obedierint
et ad illorum expensis non retinuerint reuertatur in dominium paren-
tibus uel propinquis meis. Quod si ego donator aut aliquis homo utrius-
que sexus fuerit qui hoc disrumpere uoluerit nil ualeat sed in ira dei
incurrat et anatema fiat et in supcr componat in uinculo C libras auri
puri et in super hoc maneat firmum modo ut omni tempere. Actum est
hoc XVII k. junii Anno XXVII regni henrici regís. S gg bernardi
leuite qui hanc donationem fieri iussi et manu propria firmaui et testi-
bus firmare rogaui. S gg guitardi leuite S © Guillelmus presbiter qui
hoc scripsit die et anno quod supra.
{Ant, Ecd, Caí. vol. IV, fol. 17, doc. 66.)
DOCUMENT NOM. XXIV
A 1058. — DONAOIÓ DE LA TORRA DE MlRALPEIX FETA Á ArKAÜ
ARLÜVÍ, per lo BI8BK GülSLABERT Y MlR GeRIUERT
Hoc est exemplar cuiusdara scripture donationis fideliter transla-
tum in presentía clericorum inferius anota ta que nec minus nec ara-
plius in se continet quam im prefata donationis scriptura que ita inci-
pit. In nomine domini ego guislibertua gratia dei episcopus una cum
cuneta congregatiohe canonicorum meorum sedis sánete crucis sane-
teque eulalie et mironis geriberti et conjux mea guilla et bernardus
mironi filio nostro. Nos si muí in unum donatores sumus tibi amallo
arluuini Certum quidem et manifestum est enim quia donamus tibi
ipsam nostram turrem que uocant miralpex que est inhabitabile si-
mulque cum domibus et casalibus et curtís et cetis cum ortalibus pra -
tis et pascuis siluis et garricis terris et uineis eremum et cultum pro -
num et planum cum petriciis aquis aquarum uieductibus et reductibus
simul cum arboribus uariis generis que infra predicto alaudio sunt et
omnia quicquid dici uel nominari potest que infra termino est de pre-
dicta turre. Aduenit ad me guislibertus episcopus simul que cum meis
canonicis predicta omnia per uocem nostre matris ecclesie et ad miro
ñus geriberti et guilla uxori mea et bernardo filio meo aduenit nobis
Digitized by
Google
--(417)-
predicta omnía per predictam ecclesiain seu per genitoraai nostrorura
siue per donationem de ipso episcopo predicto. Est nanique predicta
orania io comitatu barchínonensi infra termine de castro ribcs propc
ípsa maro. Habet namque terminum predicta turre cum suis pertinen-
ciis de parte orientis in ipsa mare uel in quardia de ipsos beeons et
pergit per ipsa limite qui uadit ad ipso pugio de cagalela et uadit per
ipso torrent usque ad sumitatem de ipso pedrosel. De meridie in mé-
dium maris. De occiduo in ipso fitore rúbeo et uadit ad ipsa quardia de
laci lobs. De parte uero circii affontat in ipsa eróla et uadit per ipsa
serra ad ipsum pedrosel. Quantum infra iste affrontationes includunt
et isti termini ambiunt sic donamus tibi predicta omnia cum exitibus
et regressibus eorum siue cum suis ómnibus supra nominatis medieta-
tem ad tuum propium alaudem et alia medietate per feuura. Ipsis
namque decimis et primiciis qui de eodem termino deo adjuuante
exierint donamus tibi mcdietatem ad tuum proprium alaudem et
alia medietate per feuum Ilec omnia supra nominata sic donamus tibi
in tale conuentu ut mitas ibi homines qui ibi habitent et ibi laborent
et benef acias predicta omnia hedificare et meliorare et ad culturam
perducere et non liceat tibi de predicta omnia alium seniorem eligere
nisi mironus gerlberti aut posteritati yue nec proclamare ñeque tu ñe-
que ipsum uel ipsos cui tu dubitaueris predicta omnia. Et non siat tibi
licitum uindere nec donare ad nostros símiles ñeque meliores uobis
ñeque tu ñeque posteritas tua. Quod si nos donatores aut aliquis homo
utriusque sexus hoc disrumpere uoluerimus aut uoluerint ad nichilum
illis proflciat sed eomponamus aut componant tibi predicta omnia in
duplo cum omni sua melioratione et iusuper hoc maneat firmiter omne
per euum. Actum est hoc X k. madii Anno XXVI regni enrici regis
Guislibertus episcopus Mironi geriberti, bernardi leuite Guilia femina
qui hanc lar^itionem fecerunt et flrmauerunt et testes firmari rogaue-
runt Miro subdiachoni Gomballi mironi. Andreas abba. Mironis sacer-
dos. Guielmus leuita. Mironis judiéis. Geriberti quirici. Berengarii
onofredi. Guitardi guillelmi. Oliuer mir. Bernardi durandi. Amati
guitardí. Guillelme raimundi. Otoni guifredi. Mironi bonus homo Od-
garii arluuini. Gomballi mironi. Arnalli olibani. Raimundi seniofredi
leuite et scriptoris,. Sggnum poncii presbiteri qui hanc exemplar
scripture scripsit die et anno quo supra.
{AnL Eccl. Catvol. IV, fol. 1(0, doc. 378}.
Digitized by
Google
-I 418 )-
DOCUMENT NOM. XXV
A. 1060 (I Juliol).— DCNACIÓ DEL 0A8TELL DE PORT FBTA PER MlR
Geribbst AL8 CoMTES Ramón Berenqu&r Y Almodis (365)
In nomine domini ego Miro Geriberti et uxor mea Guilia femina et
filii nostri bernardus et gondeballus Siraul in unum donatores sumus
uobis Domno Remundo berengarii comiti et domne almodi comitisse.
Manifestum est enim quia propter culpam maximam quam contra
nos comisimus fuit nobis iudicata máxima emendado quam uobis fe-
cissemus quam nulio modo secundum quod conueniebat faceré potui-
mus propter sue magnitudinem grauedinis. Propter predictam uero
culpam et propter emendationem ipsius culpe. Per hanc scripturam
donationis nostre damus uobis ipsum castrum quod dicunt portus
quod est in territorio barchinonensi a parte occidentali predicte urbis
ad calcem montis cuiusdam qui uocatur iudaicus in marinis littori-
bus. Accidit autem mihi mironi per uocem parentum meorum et mihi
Guilie femine per meum decimum siue per comparationem tam mihi
quam uiro meo et mihi bernardo per dimissionem auunculi mei fulco-
nis et per uocem parentum meorum: et mihi Gondeballo per uocem
similiter parentum meorum siue aliis quibuscumque uocibus. Habet
terminum predictum castrum a parte oriéntale in colle de inforcatis A
meridiana queque parte in ipso mari Ab occidua in alueo lubricati A
parte uero circii in ipsa strata qua pergitur de inforcatis ad sanetam
eulaliam de prouinciana. Quantum istis terminis concluditur prenomi-
natis quod ego miro et uxor mea et fllii nostri habebamus in prefato
loco et tenebamus per nostrum proprium alodium ad ipsum diem quo
tradidimus in potestatem uestram prenominatura castrum portus totum
integerrime uobis damus et de nostro iure in uestrum dominium et
potestatem tradimus cum terris pariter et uineis pratis et pascuis tri-
liis et uiridiariis aquis cum ingressibus simul et egressibus eorum ut
f^ciatis exinde quodcumque uobis placuerit ad uestrum plenissimum
proprium propter emendationem ipsius culpe que superius scripta est.
Si uero nos donatores aut utriusque sexus homo disrumpere uel dimo-
uere in aliquo uoluerimus aut uoluerit hanc donationem nullatenus
ualeamus aut ualeat sed componamus aut compouat uobis hoc omne
in tripplum cum omni sua iiumelloracione. Et post modum hoc donura
et doni istius scriptum ualorem obtineat perpetuum omne per aeuum.
(86^) ExÍBteix copiada aqaesta donaoió en lo Gran llibre del$ feti» Uegistre 1,
fol. 821 antich y 60 modero, haventse reprodait esta copla, ea 1* apendíx nom. i de Be-
cuerdoi y bellezas ds España, Cataluña^ yol. II, pl. 821
Digitized by
Google
-( 419 )-
Facta carta donationis kalendas iulii Anno XXVIII Regni henrici Re-
gis francorum gg gg mirone. S gg nuin Guilie femine. S gg bernardi
leuite. S 88 num Gondeballe mironis Nos pariter hanc donationem fe-
cimos et fírmaulmus gg guislibertus gracia dei episcopus gg et testes
hanc subscribere et firmare rogauimus nihilque ad opus nostrum in
predicto fcastro ñeque in predictis ómnibus suprascriptis retinuionus
set totum integerrime secundura quod hic scriptura est prefatis prin-
cipibus dedimus exceptas ipso alodio sánete crucis sancteque eulalie
sedis quod tenemus per feuum domni Gislibérti pontiflcis. S gg num
bernardus amati. üdalardus uicecomes. S gg num amatus eldrici. S gg
num adalbertus guitardi. S gg num Remundus ermenardi. S gg num
berengarius guadalli S gg num Fulcone ermengaudi. Isarnus. S gg
num Remundus guilelmi. S gg num Guilelmus bernardi de odona. S gg
num petrus mirone.
Sig gg num Gilie femine uxorem condam mironis G^66).
S gg num belli hominis cognomenato Gerallus leuita exarator et gg
sub die et anno prefixo.
(Doc. 240 de Ramón Berenguer I, arx. Cor. Aragó)r
DOCüMENT NOM. XXVI
A. 1060 (1 Juliol).— COMVBNI BMTRB MlR GbRIBBRT Y LOS 0OMTE8 DB
BAROBLONA 80BRB LOS 0A8TBLL8 DB BbSORA Y CORULL Y LB8 FRAN-
QUB8B8 DBL VALLÉS.
Haec sunt conuenientie ques fecerunt miro geriberti et Guilia uxor
eius et bernardus et gondeballus filii eorum ad Domnum remundum
comitem barchinonensem et ad domnam almodem chomitissam: In
primis predicto miro et guilia conuenerunt iam dictis comiti et comi-
tisse ut fecissent eius definfr^ sine engan ad alios illorum filios cum
ad legitimam etatem uenerint ipsum chastrum de besaura et ipsum
castrum de churull cum illorum terminis et pertinentiis ómnibus et
ipsum feuum quod tenebat gondeballus per comitem in comitatu auso-
nensi uel barchinonensi siue in ualles et ipsas franchedas uel baiulias
de ualles sicut ipse miro et guilia et bernardus et gondeballos filii
eorum predicta omnia definierant ad iamdictos comitem et comitissam
uel ad illorum filios. ítem predicti miro et guilia conuenenint iamdic-
066) Aquesta segona ratlftoaoió de Guilla foa feta ab tinta molt mes negre y dife-
rent le la del restant dooament original», y posada en lo blanch qae quedava entre
les sign atures del deonment y lo signe del leyita que actuá de notari en la dita do-
nació. Lo que donará una nova proya de ratificar dit acte desprós del any 1060, en que
itfori 4 mans deis serrahivs de Tortosa, Mir Geribert.
Digitized by
Google
-(420)-
tis comití et comitisse ut fecissent eis fínuare ad predictos alios ilto
rum fílios cum ad le^itimam etatem uenerint ipsam scriptaram dona-
tionis quam prescripti miro et guilla et bernardus et gondeballas filii
eonim fecerunt et firmauerunt predictis comiti et comitisse de ipso
chastro de poriu et de ipso alodio quod ibi est. ítem predicti miro et
gailia conuenerunt iaradictis comitis et comitisse ut comcndent eis
predictos alios fíiios íUorum cum ad legitimam etatem uenerint et ut
ipsi filii iurent eis similem fldelitatem et aflda^ents sicut predicti miro
et guilla et bernardus et gondeballus iurauerunt eis. ítem predicti
miro et guilla conuenerunt iamdictls comiti et comitisse ut faclant eis
habere illut quod serlptum est quod pr^dictus comes habeat de ipsos
emparaments de ípsas franchedas de penedes que fuerunt uendite si-
cut predictus comes feclt scrlbere cum prescripto mirone. Ítem iam-
dlcti miro et guilla et bernardus et gondeballus conuenerunt iamdictls
comiti et comitisse ut non faciat lllum achapte de gullelmo episcopo
ausonensi de illa honore quam tenet per lamdlctos chomitem et chomi
tlssam sine soluimento uel llcentia de predictis comiti et comitlssa.
ítem iamdicti miro et guilla et bernardus et gondeballus conuenerunt
iamdictls comiti et comitisse quod ab hac hora et delncebs fideliter et
sinceriter et sine engan adlutores sint eis ad tenere et ad habere et
defenderé et guerregare omnes illas honores quas hodie habent et ad-
huc adquisiturí sunt deo dante et omnes illas parlas de yspanla quas
hodie inde habent predicti comes et comitlssa uel que conuente sunt
eis ad daré uel adhuc potuerlnt adcrescere deo iuuante contra cunctos
homlnes uel femlnas sicut est serlptum in Ipsos sacramentales quoa
iamdicti miro et guilla et bernardus et gondeballus iurauerunt pres •
criptis comiti et comitisse. Itera Iamdicti miro et guilla conuenerunt
iamdictls comiti et comitisse ut stabillant Ipsum chastrura de olerdola
et ipsam tenedonem de predicto chastro uel quam •pertinet ad predic-
tum chastrum cum consillo et uol uníate de iamdictls comité et co-
mitissa. ítem prescripti miro et guilla conuenerunt iamdictls comiti et
comitisse ut comendent eis remundum eslmberti qul est chastellanus
de chastro eraprunnanOjCt ut Ipse remundus luret prescriptls comiti et
comitisse et illorum ñlils Ipsam fidelltatem et ipsos afídaments et ip-
sam potestatem uel staticam de predicto chastro eraprunano sicut est
serlptum In ipso sacramentan de predicto remundo eslmberti. ítem con-
uenerunt predicti miro et guilla ad lamdlctos comitem et comitlssam
ut si mutauerint chastellanum in predicto* chastro eraprunano aut si
predictus remundus eslmberti mortuus fuerlt uel quallcumque modo
desexient de predicto chastro talem chastellanum mittan in predicto
chastro qul luret similem fidelltatem de slmilis afidaments et ipsam
potestatem et staticam de iamdicto chastro eraprunnano ad iamdictos
comitem et comitlssam et ad Illorum filies sine engan sicut est serlp-
tum in ipsos sacramentan de predicto remundo eslmberti. ítem iam-
dicti miro et guilla conuenerunt prescriptls comiti et comitisse ut pro
Digitized by
Google
~( 421 )-
díctam fidelitatem et prescriptos afidaments de predicto chastro era-
prunnano similiter faciant eis faceré sine engan ad omnes chastellanos
qaos ibi miserint omni tempere. ítem iamdicti miro et guilia conuene-
runt iamdictis comiti et; comitisse ut similiter faciant eis uel illorum
filiis afídare predictum chastrum de olerdola ad ipsum chasteilanum
uel chastellanos quod tenuerint ipsum chastrum de olerdola sicut fe-
cerunt eis andaré ipsum chastrum de eraprunnano ítem predicti miro
et guiliá couuenerunt iamdictis comiti et comitisse ut directum fecis-
sent ad eos de guilelmo guilelmi de calles et de ipsa turre de calles
cum ipso alodio quem ibi tenet predictus guilelmus. Facte conuenien-
tie kalendas iulii Auno XXVIII regni henrici regis.
88 mirone. S gg bernardi leuite S. gg Guile S. ^g Gondeballus
miro.
S 88 miro presbítero qui haec scriptura etc.
(Doc. 239 de Ramón Berenguer I, arx. CJorona Aragó).
DOCÜMENT NOM. XXVII
A. 1060. —(2 Juliol)— DoKACió qüb fan los comtes de Barcelona Ra-
món Y Almodis, á Mili Gebibeet, del oastell de MONTBUr Y
FEüS del Valles que Gombau de Besora possehí peb lo comte.
Hoc est donum quod dedit Domnus raimundus barchinonensis Co-
mes et domna almodis comitissa mironi geriberti et uxori eius guile
et illi filio vel filies eorum cui vel quibus predictus miro et iam dicta
vxor eius güila dimiserit ipsum chastrum de montbui. Donant namque
iam dicti comes et comitissa proscripta mironi et vxori eius guile pre-
fate et proscripto filio uel filiis eorum ecclesiam sancti petri de biges
simul cum ipso feuo comitale quod intra términos iam dicte ecclesie
uel parrochie est quod gondeballus de besora tenuit ibi per feuum de
comité et ecclesiam sancti stefani de palazdaries simul cum ipso feuo
comitale quod est Ínter términos iamdicte ecclesie uel parrochie quod
tenuit ibi prescriptus gondeballus per comitem et omne feuum comi-
tale quod est Ínter términos parrochie sancti felicis de cudines et sanc-
ti matei de montbui et sánete eulalie de oron^ana et sancti iene-
sii de amonóla et sancti andree de samalucio et sancti iuliani de li^an
et sánete marie de calles excepta ipsa ecclesia uel parrochta sánete
marie de calles cum suis decimis et primiciis terminis et pertinentiis
ómnibus quam comes et comitissa prescrípti ibi tenent. Et prescripti
comes et comitissa retinent in iam dicto dono omnia prata et pascua
et exitus et regressus et omne adempramentum quod ibi retro abue-
runt omnes homines de franchedis quod sunt de flumine lubrícate us-
Digitized by
Google
^( 422 )-
que ad collam de sabadel et de termino de comitatu ausana usque ad
ipsa mare excepta ipsa laboratione de iamdieto feuo. Et iamdicti co-
mes et comitissa comendant iamdicte gaile uxori iamdicti mironis et
bernardo et gondeballo filiis eorum ipsum chastrum de olerdula et ip-
Bum cliastram de erapranano et donant ad eos ipsum feuum comitale
quob ibi tenet prescriptus miro geriberti per comitem. Et prescripti
comes et comitissa similiter faciunt ipsam comendam de predictis
chastris olerdula et eraprunano et donum de predicto feuo ad illum
alium filium uel filias de predicto rairone et predicta güila cui uel qui-
bus iamdicti miro uol güila dimiserit iamdictos chastros de olerdula et
de eraprunano.
Facto dono VI.** nonas Julii Anno XXVIII Kegis henrici.
(Düc. 241 de Ramón Bciengucr I, arx. Cor. Aragó).
DOCUMENT NOM. XXVIU
*
A. 1060.— TSSTAMBNT Dfl MiR Qbbibbbt nbt dbl oomtb db
Baroblona Borrbll II
In xpti. nomine hec sunt conditiones sacramentorum ultime uolun-
tatis cuiusdam hominis mironis geriberti diue memorie quod ille scri-
bere jussit reimundo leuite et cum litteris suis manu propria fírmauit
vnde constituit distributores suarum rerum esse ,guilia uxori suoe et
reimundo lobeti et amallo arluuini et guanalgaudi sendredi et condam
mironi boni hominis. Precipiens lilis atque injungéns ut si mortis
euentu illi euenisset in ipso itinere quo pergere uolebat ad uisitandam
limina beati jacobi apostoli gallicie aut in alio loco antequam aliud
testamentum fecisset plenam potestatem habuissent seu prescripti tu-
tores et helemosinarii ita omnium rerum suarum mobilium atque in-
mobilium ita donare et distribuere sicut eis precepit et injuncxit per
suprascriptum testamentum Vnde atulerunt prescripti tutores testes
coram guillelmo marcho judice et alus uiriis idoneis subterius anotati
ex parte quorum nomina sunt reimundo leuite et ricardi ellemari et
amato guitardi qui iuris jurando testifícati sunt ita dicentes. Nos uero
prenominati testes unum dantes testimonium primo per deum trinum
et unum et super altare consecratum in honore sancti martini qui est
situm intus in ecclesiam sancti sebastiani cenobii super cuius sacro
sancto altare has conditiones manus nostras continemus jurando quia
nos prescripti testes uidimus et audiuimus quando mironi geriberti
prescripti qui est condam fecit scribere suum testamentum sicut supra
retulimus et precepit per suum testamentum prescriptum ad suos pres-
criptos tutores et helemosinarios ita distribuere omnium rerum suarum
Digitized by
Google
-í 423 )-
sicut in prescripto testamento resonat. In prímia precepit suis tntoribus
nt dedissent sancto sebastiano ipsa casa de bag cnm sais terris et ai-
neis et ipsa mansione de ágela cam sais terris et aineis et de ipsa
strada de ipso gorg negre sicnt nadít a sancto paalo asqae ad ipso
torrente qai est subtas mansione de condam guillelmo leuegelli et
aadit ad ipsam pratam terris et aineis casis et casalibas qaod ad illam
pertinebat exceptas ipsam soiariam. Et dedit ad sanctam petnira
de castro sabiradz pariliata ana de térra qai est ad ipsam collum
cam ipsa mansione qai est infra ipsa pariliata et modiatas III de
aineis qae sant sabtas mansione de gaimara magistro. Et ipsa os-
teldad qae tenebat gaimara magistro ipsam seraitiam qae inde
debet exire remansisset ad sanctam petram prescriptam ea ratione
at anas presbiter faisset electas qai stetisset in seraitiam sancti
petri prescripti et per anamqaemqae diem fecisset ministeriam per
anime sae et patria sai et matri et parentibas sais et ipsa electione
faisset de axori sae dam aiaa faisset post obitam saam faisset de eos
qai tenaissent castro sabiradz. Donaait ad sanctam mariam de castro
sancti martini pariliata ana de tetra qae est ad ipso carsas et modiatas
daas de aineis qaeiSant ad ipsam pateam et ipsa petia de térra qae
tenebat gailabertas leaita qae est ad ipsam pateam cam ipso orto qai
ibi est. Donaait ad sanctam petram et ad sanctam martinam pariliata
ana de térra qae tenebat bernardas gaadalli qae est ad ipso paiol et
modiatas qaataor de aineis qae tenebat adalbertas de labricato. Do-
naait ad sanctam micbaelem de olerdala modiatas daas de aineis qae
faerant de bernardo botlarii. Donaait axori sae gailie ipsam saam
castram de sabiradz et medietatem de ipso castro qae aocatar aitis
cnm medietate de ipso termino et ipsa medietate de decimis et primi-
ciis et aiacenciis et pertinenciis qae pertinebant ad predictnm castram
aitis et medietatem de omnibas caasis qaicqaid dicere ael nominari
potaisset homo qae infra termino est de predicto castram aitis et ipsam
castram aitis et ipsam castram sancti martini et ipsam castram de
cezina et ipsam castram olerdala et ipsam castram eraprana et ipsam
castram ribes et ipsam castram port cam illoram pertinentiis de pre*
dictis tenuisset et possedisset predicte gailie axori sae si in aidaitate
digna permansisset sine blandimento de filiis aut filiabas de predicto
miro et gailie. Si aatem in aidaitate non permanserit reaertisset pre-
dictam saam honorem ad filies saos máscalos sicat ille miro predicto
disposait eis in saam testamentam prescriptam. In primis concessit
ad bernardam filiam saam et ad arnallam filiam saam ipsam castram
de sabiradz cam terminis et adiacentiis earam et omnia qnántam per-
tinet ad predictnm castram et medietatem de ipso castro de ipsa aid
cam medietate de ipso termino et de sais adiacentiis et de sais perti-
nenciis qae saperias est scriptam. Similiter concessit ad predictos filies
saos bernard et arnal ipsam castram de erapranna in sernitio dei et
de ipso comiti. Et similiter concessit ipsam castram de ribes ad pre-
Digitized by
Google
-(424)-
dictós filios bernardo et amallo ut habuissent eum in seraítio dei et de
ipso episcopo. Et predictos castros subirads et medietatem de ipsa uid
et eraprunna et ribes teoeat bernardus predictus filias suus ómnibus
diebus uite sue in tale conuentu ut non fuisset illi licitum uendere nee
donare nec inalienare ñeque per episcopatu ñeque peraliquem modum
aliquid de predicto honore et post obitum suum remansisset predictam
honorem ad arnallum filium suum et si arnallus predicti mortuus fuis-
set ante quam proles habuisset de legitimo coniugio remansisset pre-
dictam honorem rcimundo fratri suo. Et si reimundus mortuus fuisset
remansisset ad gondeballum filium suum. Et si uoluisset babero ber-
nardus filius suus predictam honorem quo modo superius esset inser-
tam fecisset carta m legitimam reimundo fratri suo post mortem ber-
nardi et reimundus filius suus habuisset ipso feuo episcopale quod Ule
habebat et tenebat de alueo bísaucii usque ad castrum cúbeles et rei-
mundus predictus filius remansisset in baglia dei omnipotentis et de
bernardo fratri suo. Et mandauit ad suos castellanos qui tenebant
predictam suam honorem ut non dedissent potestatem de predicto filio
suo bernardo usque quo bernardus filius suus habuisset sacramentum
factum amallo fratri suo ut habuisset predictos castros arnallus pre-
dicti post mortem bernardi fratri sui. Et si bernardus filius suus se
abstraxisset et noluisset faceré predictum sacramentum amallo fratri
suo et predictam cartam de port reimundo fratri suo remansisset pre-
dictam honorem amallo fratri suo sine uUa dubitatione et hoc habeat
factum infra XXX dies. Et concessit ipsum castrum sancti martini
cum suis terminis et suis pertinenciis gondeballo filio suo. Et similiter
concessit gondeballo filio suo ipsum castrum de olerdula cum sius aja-
cenciis et suis terminis et suis pertinenciis ut habuisset in seruitio dei
et de ipso comiti. Et dedit prescriptus miro adalaidis filie sue ipsum
suum alaudem cum ipsa turre de uentaiols in tale conuentu ut deffínis-
set omnes uoces quos requirere potuisset in honore predicti mironis
quod si faceré noluisset reuertisset predicta turre et predicto alaudio
de uentaiols ad ipsum suum fllium qui tenuisset castrum sancti marti-
ni. Et concessit ipsas suas eguas ad predictam guiliam uxorem suam.
Et concessit sancto sebastiano ipsas decimas de ipsos pulinos et puli-
nas quod deus dedisset omni tempore de predictas eguas. Et de alio
suo mobile quod remansisset soluere fecissent ipsos suos débitos et
alium quod remansisset ipsas duas partes concessit per anima sua
et terciam partem concessit uxori sue prescripte. Et concessit ipso feuo
de quartel et ipso alaudio de mata gondeballo filio suo Et jussit ut
remansisset omnem suam honorem et uxori sua et filiis in l»adlia dei
omnipotentis et de ipso comiti et con)itisse et de guisliberto episcopo
et de guillelmo episcopo ausonensi. Et postquam ordinauit suam uo-
luntatem ut supra retulimus mutauit uoluntatem suam de ipso castro
sancti martini quod dedit uxori sue prescripte sicut resonat in sua
scriptura quod ille ei fecit et firmauit. Postquam autem hec omnia or-
Digitized by
Google
_( 425 —
dinauit predictus miro uixit postea annis sex minus VIITI menses et
médium et fuit interfectas a sarracenis in ciuitate tortuosa cum filio
suo et hominibus snis. Publícata fuit hoc uoluntas secundum legis
gotice ubi dicitur morientium extrema uoluntas siue sit auctoris et
testiura riíanu subscripta siue utrarumque partium signis extiterint
robórate infra sex menses coram quolibet sacerdote pateant publican-
da sicut et iste fuerunt coram guillelmo pontífice ausonensi et guili-
berto episcopo barchinonensi et guillelmo remundi iudex et sacerdos
ausonensi et corara multis alus idoneis uiris Late conditiones lili
kalendas nouémbris Anno XXX regni henrici regis S gg remundi
leuite. Sggnum richardi ellemari. Sggnum amati guitardi Nos qui hunc
sacramentum fideliter juramus. S gB guille femine Sggnum raimundi
lobeti. S 88 arnalli arluuini Hec sunt helemosinarii et tutores. Remundi
guadamiri, Geralli bertrandi Rodballi. Ricolfi odgarii. Remundi mi-
roni. Arnalli oliba. Ollirig bonefilii. Guinabal. Bernardi guillelmi.
Bernard guielm fedach. Bertrán girbert. Nos qui uidimus predicta
omnia corroboran Guillclmus judex. Resonabat in predicto testamento
mironis VI idus dccembris Anno XXIIII regni henrici regis. Remundi
seniofredi et leuite qui hoc scripsit cum dio et anno quo supra.
(Ant. EccL CaL, vol. IV, fol. 161, doc. 379).
DOCUMENT NOM. XXIX
a. 1060. —lo bisbe guislabert dona á güisla t á 808 fill8 gombau,
Arnau y Ramón, lo feü bisbal que possehiren Mib Geribebt y
GOMBAU DE BeSORA.
Svb tali conuenientia donat guislibertus episcopus ipso feuo epis-
copali quos tenebat gojideballus bisaurenci a die obitus sui et mironi
geriberti a die obitus sui ad dominara guillara et filiis suis gondeba-
11o et amallo et raimundo idest ipsum castrum de ribes cura suis ter-
mlnis et suis pertinenciis exceptis hoc quod dedit guislibertus episco-
pus ad ipsara canonicara pariliatas IIII.<>' de térra et modiatas V de
uineas que est infra términos de predicto castrí. Et ipsa parrochia
sancti baudilii cum daabus partibus deciraarum que pertinent ad pre-
dictara parrochiam. Et ipsa parrochia de madrona cum duabus parti-
bus deciraarum. Et ipsa parrochia sancti iacobi de barchinona cum
duabus partibus decimarura quas habet in parrochia sancti iohannis
de pino et in parrochia sancti baudilii et ipsa ecclesia de mogoda que
uocatur sancta perpetua et cura duabus partibus decimarura et ipsa
ecclesia sancti saturnini de palatio dalmanla cum duabus partibus de-
cimarura et ipsa parrochia de sancti genesii de laraenla cura duabus
Digitized by
Google
-(426)-
partibus decímarum et sancti andree de samaluz com duabns partibus
decimarum. Et ipsa parrochia de nilla uoua cnm doabns partibus de-
ciraaruin et ipsa parrochia sancti felicis de cudines cum doabos parti-
bus decimarum. Et ipso feuo quod tenet orutia femina in comitatu
ausonensi quod est de sancta cruce et de sancta eulalia et ipsa parro-
chia de oronciana cum duabus partibus decimarum. Ysta omnia su-
práscripta ([uos tenebat gondeballus et mironus predictis a die obitus
illorum in ómnibus locis sic donat predictus episcopus guilie predicte
et filiis suis predictis per feuo. Sub tali conuentu ut stent in hominia-
tico de supradicto episcopo et albergen cum predicto episcopo in hos-
tes et in caualcatas dum viuus fuerit.. Post obitum queque eius simili-
ter faciant cum successoribus suis et stabiliant unum clericum in ser-
uitium sánete crucis sancteque eulalie. Et hoc fuit factum in presen-
tia geriberti gitardi et arnalius arluuini et geriberto quirici et richardo
ollomari et guilaberto adroarii adalberto presbitero bernardo seniofre-
di berengario udalardi et guilaberto geriberti et ricolfl odgarii. Actum
est hoc II k. nouembris Anno XXX regni henrici regis S gg num ge-
riberti guitardi. gg Guislibertus gratia dei episcopus 88 • S 88 guilaber-
ti leuite S gg num arnalli arluuini. S 8B num geriberto qüirici S gg num
ricolfi odgarii S ® num reimundi seniofredi et leuite qui hec scripsit
die et anno quo supra.
{Ant. Ecd. CaU vol IV, fol. 167, doc. 369)
DOCUMENT NOM. XXX
A. 1076 á 1082.— JURAMENT DE FIDELFIAT AL COMTE RaMÓN BeRBH-
GUER II PEB PART d' ARNAü MIR, FILL DE GüISLA
luro ego arnalius mironis filius qui fuit Guilie femine uobis domno
reimundo comiti barchinonensi filius qui fuisti almodís comitisse quod
ab isto die et deinceps fidelis ero uobis de uestra vita, et corpore et de
ómnibus membris que in corpore vestro se tenent et de omni vestra
honore tan christianitate quam de hispánia quod hodie habetis aut in
antea deo dante adquisiturus estis, exceptus ipsum directum honoris
qui fuit patris meis vnde hodie sum querelosus et ero vobis adiutor a
tenere et habere et defenderé prescriptum vestrum honorem contra
cunctos homines vel feminas sine vestro engan exceptus domnum be-
rengarium fratrem vestrum comitem barchinonensem et de ipso castro
quem dicunt olerdola et de ipso quem dicunfc erapruiano dabo tibi po-
testatem et tuis nuntiis per quantasque vices tu mihi requisieris aut
mandaueris per tuos nuncios vel nuncium ita cum f orfectura quam
siue forfectura et tui nuntii non habebunt ullum reguard qui per hoc
Digitized by
Google
-( 427 )-
ibi venerint. Et hoc totum-íaciam tibi per directam fidem sine tuo en-
gan et de predictis castris non te decipiam ullo modo. Et ego predictus
Arnallus fidelis ero tibi proscripto Remundo comiti de predictis castris
et de eorum terminis et de rochis et podiis que sunt in eorum terminis
et sicut superius scriptum est ita tibi faciam et atendam per diroctam
fidem sine engan per deum et hec sancta.
(Document 73 de Ramón Berenj^ucr II, arx. Corona Aragó).
DOCüMENT NOM. XXXI
A. 1068.— CONVENI ENTRE GOMBAU MlB Y RAMÓN YSIMBERT SOBRE LO
CA8TELL D' ERAPRÜNYÁ Y ALTRE8 PEU8
In Del nomine Hec est conueniencia que facta est inter Domnum
Gomballum filium mironis Geriberti et Reimundum ysimbertum custo-
dem castri erapruniani Donat autem et comendat predictus Gombal-
dus castrum erapruniani ad ipsum iam dictum Raimundum ysimber-
tum et ad uxorem suam neuiam et ad omnes fíiios suos eo conuentu ut
teneat eum Raimundus predictus et vxor sua in uita sua et miro eorum
fiiiud et superstis eius f rater Gombaldus et omnes filii eorum unus post
alium quandiu unus superuixerit alium remaneat ad extremum qui
uiuus fuerit ipsum castrum uidelicet et omnes suos termines utriusque
sexus et ecclesias et monte et siluas et arbores et garrigas petris pe-
trum ruptis et preruptis pronum et planum ualles et condensa et omne
cultum et eremum aquis aquarum uieitibus et reitibus quicquid dici
uel nominari possunt. Hec omnia dono sicut pertinet ad ipsum castrum
et sicut tenuerunt ipsi qui ipsum castrum tenuerunt uidelicet medieta-
tem de ipsa parrochia cum ipsos decimarios et fabricam sancti cle-
mentis et feuum quod tenet tedbaldus et ipsas artigas^uidelicet medie
gaudtas et tercia parte de ipsas ci barias et castelanias III unam uide-
licet etii et aliam reiambaldi iohanis alteram uero Ermigildi corui et ip-
sam terciara partem de ipsa capellanía et terciara partera de ipsos pláci-
tos et de omnes causas lexiuas sirailiter ipsam terciara partera et ipsura
castrura que dicunt campo de asinos cum oranibus decimis et priraiciis
suis et ipsas oblias uidelicet de porcos et raultones que ad castella-
num pertinet siue et de ipsas persetalias et de ipsos aut ipsas qui du-
xerit raa ritos aut uxor es castellanura pertinet et ipsa dominicatu-
ra de raontes et planos et ipso raandamento et districto que ad eura
caste et ss. VIIII ordei et VIII soraadas uinderaie producto de ipso
granarlo. Et in alio loco in terrainio de castro Sancti raartini se
dono uobis ipsara nonara partera quod tenet oto Guifredus de orania
quod exiit de ipsa decima de ipsa ecclesia. Et in terrainio de olerdula
Digitized by
Google
-( 428 )-
ipsam octauam partera de ípsa decima quod tenuit Guillermus bemar-
das de beliana condam. Et si de ípsa octaua aüquid minu... ro de oler-
dola XL uncías auri uobis coraponam perpetim nobis abitaras si per
directuin et sine uestro engan uobis non tradidero et adiutorium uobis
in hoc non fuero. Et insuper dono uobis et ad omnes filies uestros unus
post alium ipsam meara sinescalciara siue in hac térra uel yspania.
Est autem hec omnia in comitatu barchinonense in locis nominatis su-
perius. Predictum supra scripta dono uobis Remundo et vxori tue
iara dicte simul et ad filios uestros sicut suprascriptum est ut liabeatis
et tencatis quandiu uixeritis omnes in meo seruicio et fídelitate. Dece-
tero namque ego Gombaldus miro predictus pro eo quod nos facitis
uoluntatem meara de ipso castro ut comendemus eum ego et uos simul
in unum quidam Raimundo Guillelmo quod si de isto die in antea por
qualicumque modo ad opertum fuerit castrum predictum cura omñia
pertinencia sua supra scripta nequáquam uos nec filios uestros inquie-
tari audeam ut nulli homini eum donetis sed semper sicut superius
scriptum eum teneatis tam uos quam filium uestrí orane per euum.
Actum est hoc II idus Septembris Anno VIH.** Regni philipi regis.
Sig 88 nura Gombaldi mironis qui ista donatione feci et testes firmare
rogaui Sig 88 num Guillelrai companni. SiggBnum Erberti amalrici.
Sig 88 num mironis fratris eius. Sig 8B num Enolfi. Sig © num Beren-
garii Guillelrai. Sig 88 nura Arnaldi adalberti. Vuillelmus monachus
qui ista conueniencia scripsit cura litteras superpositas in titulo IIII et
XXim et XXVI die et anno prefixo.
(Document nom. 383 de Ramón Berenguer I, arx. Corona Aragó).
DDCÜMENT NOM. XXXII
A. 1120.~Ramón fill de Mir Geribert, fá donació de diferentes
TERRE8 Á LA SeU DE BARCELONA
In dei nomine ego raimundus mironis cura uxore mea sancia et fi-
lio raeo amallo reddo et diffinio atque pacifico deo et ecclesie sedis
sánete crucis sancteque eulalie et tibi domno oUegario eiusdem sedis
pontifici orania alodia scilieet domos et ortos et ortales térras et niñeas
cultas et hereraas prata et pascua unde contentio actenus inter nos ac-
ta est sicut rairaundus bone memorie episcopus decessor uester tenuit
et habuit ipse et homo per eum et sicut in cartis uestris resonat. Sunt
autem hec in terminio de port et terminantur a parte orientis in mon-
te judaico et ab occidente in ipso prato et in alodiis ipsius canonice et
aliorum horainum. Et a circio in strata publica quod uadit de barchi-
nona ad prouincianam. Et a meridie in alodio quod aula mea emit er-
Digitized by
Google
-( 429 )-
mengardls subtus circulum ét sic exteaditnr usque in montem judaí-
cum. Quantum intra hos términos antecessores uestri habaémnt et nos
nobis reqnirebamus nel requirere ibi poteramns totum diffinímus nobis
et ecclesie uestre cum decimis et pertinenciis suis per fidem sine on^an
ut faciatis inde quicquid uobis placuerit sicut de alus munifieentiis
ecclesie uestre. Dono uobis etiam ego raimundus predictus unum man-
sum in cegias et alium in ribas cum ómnibus illorum pertinentiis ita
solide et libere ut ñeque ego ñeque aliquis propter me ñeque castella-
nus ñeque aliquis homo aut femina audeat in ipsis duobus mansis uel
ineorum pertinenciis aliquid acaptare aut toUere nisi uos aut cui uos
mandaueritis. Et ipsi homines et femine qui ibi steterint uobis tantum
respondeant et seruiant et de meo jure in uestrum trado dominium et
potestatem ut faciatis inde quod uobis placuerit. Siquis autem hanc
diffinitionem siue donationem uobis infringere uel ecclesie uestre pre-
sumpserit componat uobis suprascripU omnia in duplum et postmodum
eodem modo hec diffinitio atque donatio firma permaneat. Actum est
hoc V nonas julii Anno XII regnante ledouico rege. S gg num raimundi
mironis. S ® num santie uxoris eius. S gg num arnalli mironis ambo-
rum filii. Nos qui hanc diffinitionem sen donationem facimus et firma-
mus firmarique rogamus. S gg num yordanis. S gg num raimundi ber-
trandi. S gB num berenga rii bernardi dapiferi. S gg num dalmacii ber-
nardi. S. gg num bernardi raimundi de ma^aned. Johannes presbiter
qui hoc scripsit die et a^no quo supra.
{AnL Eccl. Cat. vol. IV, folis 29 y 165, documents 89 y 390).
DOCUMENT NOM. XXXIII
A. 1397.— Los HABITADORS DE FbAGA (MONTJÜÍCH) CLAMAKT8E DEL8
PEBJUDI0I8 CAUSAT8 PEB LES AY6UE8 0OBBOMPUDE8 DEL ESTANY
DE POBT.
Die mercurii XXV Aprilis anni predicti MCCCXCVII que die fuit
festum sancti Marchi.
Conuocat e ajustat lo Consell de C jurats de la Ciutat de Barchino-
na speciaiment per les rahons deius escrites en la casa del Consell de
la dita Ciutat los honorables consellers proposaren en lo dit Consell
les coses seguents.
ítem vna altra supplicacio ab la qual los terratinents e hauents pos-
sessions prop lestany de port supplicauen que com per no engranar lo
dit estany en la mar et per no escurar les cequies et madrigueres del
dit estany los dits terratinents no paxen sembrar en les dites posseg-
Digitized by
Google
-( 430 )-
sions ne cultiaar aquelles de ques segneix gran dampnatge a la cosa
publica de la dita Ciutat com X mujades de térra et mes per la dita
raho remanguen incultiuades et sens algún fruyt plagues al dit consell
ordonar que tots los terratinents et altres de quis pertanga degen con-
tribuir en los dits escuramcnt et engrauament et elegir persones qui a
ayo los tatxen et les tatxacions exequesquen et vegen sobre los dits
escurament et engrauament et que hagen poder bastant et que contri -
buesquen en les ditos coses tant be los senyors alodiats com los emphi-
teoticals com los propietaris car da^os seguirá gran vtilitat et profit a
la dita Ciutat et a la cosa publica daquella tant be per los fruyts qtií
cascun any si culliran com per tolre lo mal et corromput ar qui del dit
estany ix de que la dita Ciutat román molt infectionada.
Lo dit Consell acorda que sobre les dites supplicacions tant be gra-
tioses com justes los dits honorables Consellers ab los dits XII pro-
mens a ells segons dessus es dit ajustadors o la major part dells facen
aquelles prouisions quels parran faedores.
{DeUiberaciona del Concell 1395fineix L39S,, foli 90, arx. Municipal
de Barcelona.)
DOCÜMENT NOM. XXXIV
A. 1498. (4 de Maig).— Institüoió d' un benifet per die mibsa tots
LOS DIUMENGES EN SANTA MaBIA DE PoBT
Institucio beneficii sub inuocacione beate marie instituti et fundati
in capella beate marie de portu Montis judaici diócesis Barchinone.
— In nomine salutífero Jesuxpto eiusque matris glorioso intemerateque
virginis Marie ac tocius curie superno tim. Ego Benedictus Diumer
mercator ciuis Barchinone dominus castri et portu siti extra montem
Judaycum diócesis Barchinone. Attendens me vt dominus dicti castri
in quantum jura permitunt habere quandam capellam sub inuocatione
Beate marie vulgo nuncupatam la verge Maria de castell de port Que-
quidem capella per predecessores meos ibidem fuit constructa in qua
intera alia habeo jus dotandi dictam capellam et instituendi benefi-
cium in eadem que licet per dictes predecessores meos fuerit dotata
attamen propter vetustatem et antiquitatem tum propter longam ab-
senciam quam atenoris annis feci in partibus longinquis et vltra ma*
rinis et alias instrumenta dicte fundationis et dotationis amissa fuere
sic quod illa actenus minime reperire potuerunt sed ea latissrma de-
clarat possessio quam babero vti predecessores mei habuerunt de pre-
dictis adeo antiquam quam hominum memoria in contrarium existiti.
Attendentes etianrme ob deuocionem quam fiducialiter gero in oppe-
Digitized by
Google
-( 431 ) -
ribus charitatis et máxime in institucione presbiteratum ex qua sequi-
tur sacrificatio eorporis xpti. et alias pro augmentatione domini cultus
proposuisse et deliberasse faceré institucionem subscriptam. Idcirco
ad laadem gloriam et honorem omnipotentis Dei et glorioso virginis
marie matris eius omnium ciuium supernotatum et pro suffragio ani-
me mee parentnm que meorum et omnium fidelium defunctorum creo
instituo et ordino in dicta capella et altari quoddam perpetuum pres-
biteratum seu beneflcium sub inuocatione Sánete marie. Volens dispo-
nens et ordinans quod beneflciatus dicti beneficii quicumque pro
tempore fuerit teneatur celebrare et celebrari faceré singulis diebtis
dominicis in dicta capella vnam missam cum colletis seu orationibus
assuetis. Ego enim ad dictum altare seu beneflcium obtinendum de
presentí assigno et presento cum hoc presentí instrumento discretum
Petrum ferrarii clericum in sacris ordinibus constitutum etc., etc.
(Es un document poch interessant per la molta extensió que té, do-
nan tne sois lo fragment que mes con vé á nostre obgecte.)
{Dotaliarum 3 foli 86, arx. Curia Eclesiástica de Barcelona.)
DOCÜMENT NOM. XXXV
A. 1566. — Acta de la sentada dbl Conosll aoordant fabricar
UNA TORRA AL CAP DBL RIÜ LlOBRBGAT
(Concell de Cent del 25 d' Abril de 1566)
E quant al que es stat proposat quells dits mag^^" concellers junc-
'tament ab les persones per lo present concell eletes a deuuyt de mar9
del any prop passat han fet fer modello» de la torra se proposa se fes
en lo cap de llobregat y se son informats del que hi volrian haiudar
axi lo R°* senyor bisbe de la present ciutat los deputats del general
del present principat y consols de la llotga y altres particulars en lo
que hi volrian haiudar y han trobat que dita torra se poria fer de dos
milia lliuras fins en dos milla ducats y que lo R°* senyor bisba de bar-
chinona ses offert fentse dita obra aiudar en la fabricha de aquella y
dits deputats se son offerts de fer hi lo que poran. E los dits consols de
Ja lotja y molts particulars se son offerts fentse la dita torra de aiudar
en los gastos de aquella que per qo lo present consell peí affectuarho
de aquella desUiberas lo fahedor per lo que molt importa al be e repu-
tacio de la present ciutat.
Lo dit Consell entesa la dita propositio fou de vot y parer que la
dita torra sie feta en la forma que apparexera ais mag'*»" consellers y
persones ja en lo precalendat Consell de Cent eletes y que a dita causa
Digitized by
Google
~( 432 )-
sie donat coni de present lo dit Consell dona poder y facoltat ais
dits mag«^" consellers y persones ja eletes pera fer y fabrichar dita
torra y dependre en la fabricha de aquella fine en dos milía dueats los
quals se haien de pagar del conipte mes expedit de la present ciutat.
Cometent dites coses e fabrica de aquelles ais dits mag«^" consellers y
persones eletes ab tal y tant poder qual y quant lo present con-
sell ne te.
{DeUiberacions del Concell, arx, muncipal de Barcelona).
DOCUMENT NOM. XXXVl
A. 1578. — DlFIOüLTATS PER LA IN8TALA0IÓ DELS FRARES 0APÜTX1N6
A Santa Madrona
(Concell ordinari del 18 d' Abril de 1678)
E quant al que es stat proposat que com per delliberacio del pre-
sent concell y per Uetra de la present ciutat sie stada offerta ais
Rnii pare^ capotxins del orde del glories S*» francesch per a Uur habi-
tatio la casa y capella de la gloriosa S*^» madrona la qual la present
ciutat te en la montanya de montioicb. E com á dita causa «ien vin-
guts ja en la present ciutat dits frares capotxins e hagen recusat accep-
tar la dita casa per ser aquella massa gran y sumptuosa lo que ells se-
gons les regles de llur orde no porien sens scrupol y charrech de ses
consciencies star en aquelles axi a dita causa com enchara per ser dita
casa molt frecantada y visitada de diuerses gents a causa de la
deuotio ordinaria es en aquella a causa del eos de dita gloriosa
santa y al tres son en dita casa lo qual causarla alguna en-iuietut
a Uurs operasions ordinaries y tambe per teñir entes serie mal sana
dita casa per les quals causes no cntenen acceptar aquella ans be
haurien significat aceeptarien altre casa si seis daua per pocha que
fos E o de nou fer algún altre Eclesie fora e prop los murs de la
present ciutat en lo qual ab maior qüietut pugan seruir llur eclesia.
E com a dit efecto no tingan posibilitat de poder deduhir a executio
llur bon intent serie si per la present ciutat no son acommodats. Que
per Qo lo present concell vege y dellibere com y de quina manera los
porien millor acon:imodar.
Lo dit concell entesa la dita prepositio feu delliberacio y conclusio
que sien donades per socorro de la casa aposento deis dits frares ca-
putxins sinc centes Iliures deis diners o coniptes de la present ciutat
mes expedits a coneguda deis Señors Concellers.
{DeUiberacions del ConcéU^ arxiu municipal de Barcelona).
Digitized by
Google
-( 433 )-
DOCÜMENT NOM. XXX Vil
A. 1578. — Los FBARE8 OAPÜTXINS DEdAMPAREN LA CASA DE SaNTA
MaDBOXA PEB males OONDICIONS 8AN1TARIE8 DEL LLOCH.
88 Jesús— Muy Ill«» S«".— La gracia y paz de Jesu Xpto. nuestro
Dios y Saluador sea con V*» Magnificencias. Con deseo de seruir y com-
placer á V»" Mag*« tome el Moncsterio de Sancta Matrona para ver lo
que allí podíamos y fue seruido el S^* que de siete nos enfermasscmos
los seys y io fui el primero y aun no me siento libre: después embie
quatro y esta mañana an venido los dos con calenturas muy recias y
los otros dos están indispuestos y cerca de lo mismo pero suplico
á Y^ Magnificencias se siruan de darnos licencia de dexar aquella
casa a tal que no sea sepultura de los pobres' hermanos porque agora
estamos quatro enfermos y los otros flacos y poco sanos que yo no se a
quien me embiar: creeré que V*" Magnificencias no permitirán que yo
sea omicida de mis ermanos lo qual seria ostinándome a no dexar
aquella casa pues ya la manifiesta esperiencia de tantos años en los
otros y destos pocos dias que alli estamos manifiesta quan enferma es.
Y vean de quanto bien nos priuan estas enfermedades pues ni ay decir
misa ni poder hacer oración ni satisfacer al culto diuino de las horas
canónicas y aun apenas como podernos seruir los unos a los otros: todo
lo pongo en sus manos ordenen aquello que según Dios mejor les pare-
ciere que aquello haremos. Y nuestro S<>' conserue á V" Magnificen-
cias siempre en su gracia y nos la de a todos de vernos en su gloria
amen: de S* Eulalia a 20 de Agosto.
Muy 111«» S*» de V»« Magnificencias sieruo y capellán en el S^'.—
Fray Archangel de Alarcon Comissario de los capuchinos.
{Cartas comunas origináis 1576 1579, arx. municipal de Barcelona)
DOCÜMENT NOM. XXXVIll
A. 1578.— Gkstions PER instalar fbarrs de Jesús kn la iglesia de
Santa Madbona
Al molt Rn«* pare fra vinyes vicari prouiucial del orde de Jesús en
la Corona de Aragó.— En Vieh.
Molt Rnd pare. Pochs dios apres de hauer nosaltres acomenada
Digitized by
Google
-(434)-
ais R«^*" pares Caputxins la Casa y Capella de la gloriosa Sancta Ma-
drona nos han si^ifleat volricn restituir nos aquella a causa de algu-
nos incominodítats que scgons nos han refferit que alli seis offerien.
E com desijem molt que lo seruey del Señor se continué en dite casa
no obstant que per molts religiosos de diuersos monestirs nos sie stada
demanada en siam stats molt pregats volriem acomanarla altra voita
ais R'^d" pares de Jesús per lo que som certs que ab Uur bona vida y
exemple dita casa stara con fíns assi molt Ilustrada. E a dita causa ne
bauem parlat y molt encarregat al R^^ pare Guardia de dit rao** de
Jesús pera que volgues acceptarla y enuiar adaquella alguns pares
de son monestir o deis reeolets de que se es scusát dient nos no poder
condecendre a nostre voluntat sens saber primer la de V. Pa* . Ha-
uem per 90 delliberat ab esta suplicar á V. P. sie seruit scriure y dar
orde a dit pare guardia o al pare custodi fra ángel delpas pera que
accepten en comanda dita casa y capella y trametan pera residir en
aquella los frares serán necessaris, que esta Ciutat no lexara de mirar
e fer lo que conuinga pera dita Casa e commoditat de dits frares.
E vltra que en apo ne fara molt gran seruey a deu y en special a dita
gloriosa sancta cuchara nosaltres ho rebrem a singular mer^e qual la
speram de V. P. la vida del qual nostre Señor per molts anys ab salut
conserue'y en sa gracia augmente com desije. De barcelona a cinch de
Setembre MDLXXyilI.— -D. V. P. molt certs y affectats seruidors: Los
Concellers de barcelona.
{Letres closes arxiu municipal de Barcelona).
DOCüMENT NOM. XXXIX
A. 1 581. ~TRA OTEN, LOS CONOBLLBRSy D' INSTALAR FRARES 0AFDTXIN8
Á LA IGLESIA DE SaNTA MADRONA
Al R» pare en Jesuchrist Pra Hieronymo de monte flore General
deis frares Caputxins del orde del glories S* Francesch y en sa absen-
tia a son llochtinent en Roma.
R^ pare en Jesuxpt.— Per Miquel Querol apothecari desta Ciutat
nos es stat deduhit la molta voluntat e gana tindrie V. paternitat de
edificar en lo territori desta Ciutat monestir de son horde tenint nostra
licentia. Nosaltres entesa la sanctedat y vida tant str^ta ab la qual viu
dita sancta religio y lo singular benefici reeb la xptiandat y particu-
larment los pobles hont dits religiosos viuen de la vida exemple y sin
guiar doctrina e conuersacio de dits religiosos no obstant que per la
gratia del Señor en la present Ciutat y territori de aquella hy haia re-
Digitized by
Google
-( 435 ) .
ligiosos de sancta vida y singular doctrina, no sois pendrcm plaerque
en lo territori de dita Ciutat hy aie monastir de son ordo, pero encara
cutendrem en accommodar los ab vna bona casa y e8g:lesia dita de
sancta madrona que esta Ciatat te fora prop los murs de aquella en la
montanya de monjuhic la qual en dies passats esta ciutat hauia aco-
manada ais frares de Jesús los quals nos han renuntiat aquella per te-
ñir ells diuersos monastirs y cases de llur orde aixi dins com fora de
la Ciutat segons que ab corapliment ho vcura V. P. ab la deliberatio a
dita causa feta per lo consell ordinari desta Ciutat copia de la qual va
dins la present y aixi pregam a v. p. se vulla animar y sforsar en esta
empresa tant sancta per lo scrucy speram ne resultara al Señor y sin-
gular beneflci y consolacio ais poblats desta Ciutat enuiant per dit
effecte los Reucrents pares de son orde ciue millor li appareixera con-
uingan que nosaltres per nostra part no leixerem de fer tot 90 e quant
sie possible pera que tingue son degut effecte lo pió e sanct intent
de V. P La vida del qual N'« S'*' per molts anys ab salut conscruc y
en sa gratia augmente com dcsige De Barcelona a sis del present mes
de Juny MDLXXXÍ. -De R*^* paternitat. -Los Consellers de Bar
celona.
{Letres closes arxiu municipal de Barcelona).
DOCUMENT NOM. XL
a. 1618.— expülsió del» frares servites del müne8tir de
Santa Madrona
Die lune VIIII mensis Julii anno a natiuitate domini I^ÍDOXVIH.
Conuocat y congregat lo Consell de Cent jurats en la sala gran de
les cases de dit consell en la forma acostumada lo magci» Conseller en
cap en veu sua y deis al tres mag°i>" Consellers sos companys explica
al Consell com ia en lo principi do llur Consol leria lo S' Bisbe de Bar-
celona los dlgue ab molt gran scntiment que en contientia eran obli-
gats trauren de la casa de S*^* Madrona los frares semitas quey esta-
ñen attes que tenicn aquella casa en pura comanda per la Ciutat y que
en asso farian vn gran seruey a nostrc S' deu y a la gloriosa S** Ma-
drona signiíicant les moltas rahons y causes quel mouian a hauerho
de dir ab tant gran instantia a que los dits mag^i»» Consellers li res-
por.gucren queu mirarían y tractarían lo ques deuria fer.* y apres
haura sincli mesos encomanantli a dit S' Bisbe per part de la Ciutat
fos seruit manar fer pregarles per la conseruatio de la salut Respongue
que prou peste tenia la Ciutat en Barcelona pus sufria que dits frares
C3tiguessen en la iglesia de S*^* Madrona y que senipre quey estarían
nostre Sefior estarla irat contra aquesta Ciutat dierit y speciflcant les
Mbmobiar VIH Í8
Digitized by
Google
~( m )-
causes per les quals los dits mag®^* consellers estauea obligats a
traurels de dita casa y oratori que per esscr de Religiosos y sacerdots
nos referexcn: y continuant dit K°* Bisbc en instar lo que tenia dit
altres vegades digue en altra ocasio a dits mog.^^i»^ consellers que pues
se differia tant dit negoci sa senyoria faria traurer les S^*» Reliquias
de la Benauenturada S*^* Madrona y de altros sancts.que son en aque-
lla Iglesia perqué no era just estiguessen en poder de dits frarcs. Rcs-
ponent li dits mago^^» Consellers que veurian com estaua lo acte de
comanda que los frares anys passats hauian fet de dita casa y ab molt
gnin volunta! acudirían a tot lo que seria seruey de deu nostre senyor y
honrra de aquellas S*»** Reliquias y de aquella casa que es de la Ciu-
tat pero que en lo que era traurer les S*^*» Reliquias sa senyoria noy
pensas perqué tal nos sufrirla y essentse vists de vn mes a esta part
los dits mago^» Consellers ab dit S' Bisbe sobre dit negoci hauian
tractat dos articles: lo primer que monsenyor Reuerendissim certifica-
ua y asseguraua a la Ciutat (^ue en consientia era gran seruey de deu
traurer los frares semitas de dita casa y iglesia que los estaua enco
manada per la Ciutat y que sobra sa consientia de sa senyoria certifi-
caua quey hauia causas molt grans pera traurels ne laltre lo modo com
se hauia de fer per esser negoci tan arduo que los mag®^" consellers
no volicn intentarlo sens primer donar raho de tot al present Consell y
digue que ho tenia per molt acertat y que quant se tindria lo consell
enuiaria vna embaxada per vn official seu o vicari general demanant
instant y suplicant tot lo demunt dit offerint que pera traurels de dita
Iglesia y casa donarla assistentia de dit official o vicari general fiscals
y officials de la Cort ccclesiastica y que ja tenia tractat ab lo S' virrey
que per aquest effecte donarla assistencia de vn mag^*» jutge de
Cort si era menester y de vn algutzir Real a fauor de la Ciutat y
que per co ho proposauen al i)resent Consell y (lue per aífuestef-
feete entrarla lo R°* M' Dionis Montserrat official de dit S» Bisbc
lo qual venia trames per sa senyoria sobre aquestas cosas y era
fora y demanaua lloch pera poder entrar y explicar sa embaxa-
da. Lo qual entrat se assegue al banch deis Ciutedans en mig del
Prohom mes anthic y del ciuteda que 11 estaua al costat y alsant se de
pous feu son rahonament de part del dit S^ Bisbe de Barcelona dient
ab páranles generáis las rahons que hauian mogut al dit S' Bisbe a
instar ais magnifichs consellers y procurar de que los frares semitas
no habitassen la casa de 8^* Madrona referint se en speciíil a les que
lo dit S' Bisbe hauia explicades a dits mag®*»» Consellers offerint do-
nar tota assistentia y fauor per aquest effcícte. E lo mag®^ Conceller
en cap li respongue que aquest consell lo hauia oyt y que apres (jue
sen seria anat delliberaria del fahedor y qu(í de tot seria auisat.
E lo dit Consell oyda la (ímbaxada del dit R*^* official trames per
lo S» Bisbe de barcelona y oyda la propositio feta per dits mag»*»» con-
sellers atteses les causes referides y altrament vsant del poder y fa-
Digitized by
Google
-( 437 )-
cultat que te la Ciutat de repetir y renocar la comanda de la casa de
S*» Madrona que los frares seraitas teñen per la Ciutat feu dellibera-
tio y conclusio^quc la dita comanda sia reuocada segons que lo present
conscll reuoca aquella ordonant que los maí?»^" Consellers prengan a
son poder y ma la dita casa y i^rlesia ab tots los vo3timents adrcsos y
cosas de dita comanda y altres que son de la ciutat donant y conferint
aquest consoU a dits ma¿;*'^» consellers sobre aquestas cosas totas y
sen¿<les ab tots sos incidents depcndents y cmerí^ents plenariament ses
veus y for9es ab plenitut de poder perqué ho fas en y executen en lo
modo y forma quels parexera que mes conuinga ab tal y tanta facul-
tat y potestat qual y quanta lo present Consell te,
E disgregat lo consell encontinent los mago*»" Consellers trámete-
ren lo sindich de la Ciutat al s* virrey a ferio sabedor de la sobredita
delliberatio suplicantlo fos sernit donar asistentia de vn algutzir Real
juntament ab la que donaria lo S' Bisbe porque los dits mago*"» Con-
sellers en executio de la sobredita delliberatio ab seguretat de que nos
seguisen escandols pugan pendre a son poder y ma la casa de S*» Ma-
drona com poden en virtut del acte de comanda fet a XXII de Noem-
bre 1583 y de altre acte de comanda ia abans fet a 7 de Abril 1582 (367)
en cas que los frares que vuy habitan dita casa fessen contradictio: y
decontinent dit sindich ana y tornat refferi que lo S' virrey hauia
molt lloada la delliberatio y que hauia assenyalat al aguazil Monrro-
don pcniue fes dita assistcntia Axi mateix dits mag®^» Consellers cri-
daren al dit R^^ m' Monserrat offteial del- S' Bisbe (lue era fora la
sala hil feren sabidor de la resolutio que hauia presa lo Consell de
Cent peniue la dignes a monsenyor Bisbe y apres diñar a la vna hora
tornas a casa de la Ciutat ab lo fiscal de la cort y anirian a S*» Ma-
drona a fer dit proceyruent.
E lo mateix dia apres diñar los mag^^» Consellers tots sinch arri-
bats a la Casa de S^^ Madrona enscuips ab vuyt persones dos de cada
estament del Consell de Cent nomenats por dits S»^ Consellers per
aquest negoci ajusta ts en lo reffetor de dita Casa cridaren al R*** vi
cari prouincial y al Prior y demes frares de dita Casa los quals a so
de campana per ordre del Prior acudiren y en presentía de tots lo
magc*» Consellcr en cap en veu sua y deis altres mago*»" Consellers
los explica com lo Consell de Cent celebrat lo dia present hauia delli-
berat reuocar la comanda com la hauia reuocada de la present casa e
iglesia (iue€lls dits Religiosos tenien per la Ciutat referintse a la delli-
beratio la qual manaren los fos llcgida E per 90 steua gilabert Bruni-
quer notari de Barcelona Regint lo offtci de scriua major per absentia
de mi Galceran francesch Calopa scriua major del Consell llegien pre-
sentía de tots la dita delliberatio intimant y notificant a dits frares
(867) Están aqní tatxades en lo text, les segaents páranles: expéttitsper for^ en
coa de renitentia y en son llooh eeoritea al damunt en cat que.
Digitized by
Google
« ( 43S ) -
aquella y apres de llovida dita dolib<Tatio lo dit mag«*> Consellor en
cap feu vn brea raoiiament a dits He]ií;ioso.s finalnuMit vcniíit a con-
cloun? que veuiaii pera cobrar aquella Casa e Ifrlesia que ells dits Re
lidiosos fins ara hauian tiiií^uda en pura comanda per la Ciutat ab los
liornaraonts y cosas della a que lo R*^^ vicari Prouincial y Prior y al
tres Pares ab.subuiissio y scntiment suplicaren a dits maí?o*>» Conse-
llcrs volííuessen sobrcscure aquesta cosa per al^runs dies tenint confian
sa que lo saui Consoll de Cent millor infonnat restaría satisfet de llur
innocentia si aljíunas quexas tenían dells llastimantse de llur pobresa
})erque no sabían hont annr dient totas aquestas cosas ab páranles de
molt {jrran desconsolatio y lo dit mag^^^ Conseller en cap los respon-
gue que ells estañen obli^^ats a seguir la dellíberatio del Consell de
Cent de les quals coses lo discret steue vallalta notari de barcelona
subsindich de la Ciutat requerine fos lleuat acte prescnts en asso per
tcstimonis lo señor Alexandre Aguilar donzell y mossen Joan soler fa-
rran notari de barcelona. Y en continent lo R*^^ m* Dioniá Montserrat
official de dit R»^"» Señor Bisbc en pre^entia de tot digue ab alta veu
que tenia orde de monsenyor lo Bisbo de fer nianament com lo feu a
dits frares spts pena de excoinunicatio niajor lata sententia que no ce-
Icbrassen niissa sino en ses cases y que no confesassen ni prcdicassen
ni acaptassen y (lUcls reuocaua les Ilicentias de poder dir raissa fora
de ses Cases confessar y predicar y acaptar quels hauia concedidas
fins lo día prescnt. Manant a son notari de la Cort ecclesiástica ni* fe
rrer que per aquest respecte hauia fet venir ne Ueuas acte de dita re
uocatio y manamcnt. Y anats que sen foren del dit refetor los dits Re-
ligiosos encontinent los dits niag^h» Consellers ab la vuytcna platica-
ren aquest fet. Finalnient ab consell y parer de la vuytcna tots con
formes resolgueren que era forros cxcquutar la dellibcratio del ( onsell
empero que ais dits Religiosos seis podía y dcuia donar com de fet de-
lliboraren seis donas a cada hu dcUs vint Reals pera mes aconsolarlos y
animarlos a que ab bon conort se despedisscn de la Casa y ordenaren
a dit Steue gilabert Bmniquer com a sindich que es de la Ciutat anas
ais dits Religiosos que eran fora del refetor esperant la rcsposta hils
la donas ab les millors páranles que sabría com de fet ana hils i-eferi
lo que los mag®**" Consellers hauian resolt que era que sen anassen
his acomodassen hont millor porian y prengueren los vint reals dient
los que los mag®*»» consellers nos entremetían si tenían culpa o no que
nsso era de los superíors empero que aquesta Casi y oraíori era de la
Ciutat y que ells la hauian t'nguda en comanda pura per la Ciutat fins
ara y que en reuocar la Ciutat la comanda vsaua de son dret. E fetas
aquestas cosas decontínent sen anaren a la yglesía hont eran vinguts
per orde de dits S"" Consellers alguns preueres del collegi de S* ^'e-
uer de Barcelona pera ministrar al altar y regonoxer las S^"» reli-
quias de S*^* Madrona los quals vestits ab sos camis y estolas enees-
sos molts llums al altar rcgonegueren en presentía de dits Consellers y
Digitized by
Google
-( 439 )^
de moltas personas aqui presenta les reliquies que son en la caxa la
qual tragueren de son lloch per aqucst effecte y la posaren sobre lal-
tar donan t los dits Consellers les elaus que per ayo hauien aportades y
en presentía de Onofre Bertrán Relijiios sagrista de diUi Iglesia qui
dona los elaus deis calaxos y armnris de la sagrastia y del vieari pro-
uincial prior y altres frares se feu inuentari de les coses de dita sagris-
tia y altres deuall seritas en totas les quals coses asistieren y foren lo
dit R«»* m^ Dicnis Montserrat official del S' Bisbe ab sos dos procu-
radoi's fiscals de la sua cort y m*» Miquel Joan íJonrrodon aguazil
real ordinari. E flnalment tots los dits Religiosos se despediren y sen
anaren donant los a eada hu dells com los dona Joan Soler farran scri-
ua Racional per orde de dits S*»" Consellers vint reals aportantsen los
dits frares com sen portaren la roba y llibres y denies que sen volgue-
ren portar dient los dits mag®^" Consellers a dits frares que la demes
roba que restaña sempre que uindrian a sercarla lals donarían de bona
voluntat. E los dits mag»^^ Consellers comanaren la Iglesia de S^*
Madrona al R'^* m' Henrieh Caualler preuere D. en drets administra-
dor de la iglesia de S*^ Seuer de Barcelona pera que la tingues en sa
adniinistratio y custodia e comanda per la Ciutat durant la mera y li
bera voluntat deis mag^'i»» Consellers. E lo dit R"^*^ m» Caualler ac-
cepta la dita comanda y les claus del sacrari y de la Iglesia y confes-
sa y regonegue a dits mag®^" Senyors Consellers que ten: a per ells e
o per la dita Ciutat en pura comanda la dita Iglesia ab promesa de
restituyrla sempre que dits mago*>» Consellers o per part de la Ciutat
ne sera request ab les obligations y clausules acostumades al qual ac-
te de comanda foren prescnts per testimoni Ilieronym colomer manya
ciuteda de B» y Pere Pau y Berenguer seriuent La Casa empero y
lo inuentari de la sagrístia y altres coses foren dades en comanda al
dit veguer segons están designados en dit inuentari continuat en ma-
nual de contractos de les coses de la ciutat y dexat orde que restassen
alli dos preueres en guarda de la yglesia y los dits veguer y aguazil
ab alguns seruidors per guarda de la casa los dits consellers y demes
persones de sa companyia sen tornaren.
(DeUiberacions del Consell 1618y arx. municipal de Barcelona).
DOCUMENT NOM. XLI
A. 1618. — Los CONOBLLERS OEdTIONBN L4 IN8TALA0IÓ DBLS PARES
RB00LET8 Á LA IGLESIA DE SaNTA MADRONA
Al pare General del orde de Sant Francesch.
A Francisco Baster donarera orde donas a V. P. R°»* vna car-
ta > solicitas lo que en ella suplicara a V. P. R"^* acerca de do-
Digitized by
Google
-(440)-
''nar licentia ais pares recolets Abitassen la casa de S*» madrona en
custodia del eos de aquella Gloriosa Santa. Tenim per cert per medí
tan segur sera arribada en mans de V. R"»» y axi noy ha que can9arlo
en referir lo fet del que esta ya escrit per executio de aquest bon in
tent y tingues effecte lo desitg que esta Ciutat te Auia paragut acudir
a V. P. R*»» lo pare fra Batista luanyes ab licentia de son diffiuidor lo
pare comissari Prouincial Franch tenint notitia desta diligentia ha des
patxat al pare diffinidor Gitart en son seguiment y essent ya en tor
toza li a fet manament a pena de excomunicatio major no isques de li
prouincia. Aquest modo de proceir a causat a esta ciutat gran maraue-
Ua axi per voler los pares obseruants desuiar y fer contraris a deman -
da per esta ciutat tan justificada com per inpedir ais pares recolets no
pugnen acudir a la presentía de V. P. R^* a tractar lo quels conue en
augment del que profesan y bencfici desta ciutat suplican a V. R°** sia
son seruey concedir lo que tenim demanat y manar que nos done loch
a semblants opresions. G® nostre Sor. a V. P R*»* com te lo poder. De
Barcelona a 26 de Juliol 1618. -R»"^ Señor.- De V. P. R«» molt affec
tats seruidors— Concellers de Barcelona.
{Letres Closes 1618^ arx. municipal de Barcelona).
DOCUMÉNT NOM. XLII
A. 1619.— iNSTALAülÓ DKL8 OAPÜTXINS Á SaNTA MaDKONA
Al molt Reuerent Pare Fra Hieronym de Castell Facret procurador
de Cort del" orde deis Caputxius, en Roma.
Aquesta Ciutat de barcelona com V. P. haura vist esta situada al
Peu de la montanya de Monjuich promontori amenissim y gracios de
uista de mar y de térra y per moltas altras Bailesas que te y la mes
principal perqué en ell reposan los Cossos Sants de S* eulogi y
S»^ Fructuos y lo de S^» Madrona a la qual tota aquesta prouincia te en
particuiarissima deuocio son uenerats en una Iglesia y casa de molts
centenars de anys edificada a honor y nom de la S** en lo pendent de
la montanya uers la ciutat. Y per ser tan ueyna y molt frequentada
desijam que aquella casa que esla a dispositio nostra sie habitada de
Religiosos caputxius perqué ab lo credit y opinio que teñen tan guan-
yada sa presentía obligue a tots los qui alli aniran a retirarse de les Ui-
bertats a que lo lloch porie donar ocasio lo que ha dat causa a nostros
predecessors en lo carrech de trauren los que abans hy estañen per no
portarse ab lo recato que era just: nosaltres ho hauem tractat ab estos
pares y responen nos que scns Ilicentia de V. P. o del R*"» no la poden
rebrer. La casa es molt acomodada al modo de la de S<^ Eulalia y dis
Digitized by
Google
-( 441 )-
ta de la Ciutat com la Casa de Monticaluari y tenim per cert que sera
tan a próposit per al Institut de la religió Caputxina quant nenguna
altra puga ser: offcrint y assegurant a V. P. que si en la casa hi hauia
cosa que no parega be la posarem a uoluntat de aqaestos pares y en lo
que sera la conseruatio y augment della la Ciutat o fara tot a costas
suas sens que los pares hagen de cuidar de altre sino de lo que sera
aduertir y demanar lo que satisfassa á son gust que ja saben tots ab
quanta liberalitat y amor acudim a tot lo quens demanan ab molta lar-
guesa nosaltres som estats pregats a fauor de altros religiosos molt be-
nemerits y de vida molt exemplar empero la stimatio que fem
de V" pp. nos conuens a que no vullamaltres sino religiosos Caputxins
encara que nons ho Demanan y axi tant mes speram yns prometem
tindran per be acceptar aquesta nostra uoluntat y effectio ab que amo-
rosament los pregam vullan pendre aquesta casa certificant los que sera
de molt gran seruey de Deu nostre Senyor y honra de la Sancta y obli-
gar nos a teñir los a tots en major recomendatio fer a valer y fauorir
los en tot lo que conuinga. V. P. nos fara merce embiarnos per lo pri-
mer la sua bencdictio per aquestos pares perqué prengan la Casa o al-
trament respondrens do sa uoluntat. Deu omnipotent guarde á V. P.
com pot. De Barcelona á 26 de Fabrer 1619.— Los Consellers de Bar-
celona.
Dicto die (14 de Juny de 1619).-Conuocat y congregat lo Consell
de Cent Jurats en la stantia apellada de ConscU de Cent en la forma
acostumada. En lo qual consell per lo mag®*» Conseller en cap en ueu
sua y deis altres mago^" Consellers sos companys f ou proposat com pera
posar la Casa de S*» Madrona en lo stat que merexia tant gran santua-
ri hauiaB tractat ab los pares caputxins de que prenguesen aquella
casa en custodia y comanda pura per la Ciutat de Barcelona com a
senyora que es de aquella Casa y S*^*» Reliquias y que si be hauian
trobat alguna resisten tia o contradi 3tio en aquells pares totauia per la
deuotio y honrra de la S*^* y donar gust a esta Ciutat precehint llicen-
tia de son superior hauian resolt acceptarla com de fet la hauian aceep-
tada y com sabian tots la habitan que hauian de esperar que tot seria
en molt gran seruey de deu y honrra de la S*» y de aquesta Ciutat em-
pero com aquells Pares per seguir los statuts y ordens de sa religio
desijarien que las seldas de la Casa y la clausura della estiguessen en
lo modo que están les altres cases de dita religio per consolatio sua y
per feries contents era raho se fes y per 50 ho proposauen perqué lo
Consell tenint per be de que sia feta dita comanda a dits Pares caput-
xins delliberen de ques fassan ditas obras a satisfactio de dits Pares.
E llegida la carta del Pare Procurador general deis Caputxins feta en
Roma a 5 de abril p. passat ab que remet y comet adaquestos Pares ab
tota Uibcrtat la facultat de poder de acceptar dita Casa lo dit Concell
tenint per accepta la comanda de dita Casa y S*^*» reliquias de S*» Ma
drona a dits Pares Caputxins feu delliberatio y conclusio que pera fer
Digitized by
Google
-( 442 )-
ditas obras sian girades a Galceran Seuer Pedralbcs not. de barcelona
y scriua de les obras de la Ciutat tres centes Iliures pera, conuertir
aquellas en obras de dita Cnsa ab polissa del Pare Presiden t que esta-
rá en dita Casa.
(Letms diosas y Ddiheraclons del ConncU, arx nmn. de Parcclona).
DOCUMENTNOM XLTII
A. lC»ll-1642.-lN8Tnüció de la f.sta dk Sant Polioarpi
EN LO MONTJÜIOIl
E apres lo Sr. Conseller en ca|) en veu sua y de voluntat deis de-
nles S" Concelk rs sos companys explica y referí al dit concell com en
la Pelea de Montjuich que fouch a 2G de Janer prop passat ha patit
niolta pobre í;^ent y pera faber los que eran los S" Concellore ab vot
y parer de la 24°» de guerra fcren noniinatio de cert numero de perso-
nes les quals se informaren deis nafrats pobres en dita pelea per niedi
de les quals persones dits nafrats foren subuinguts y sccorreguts de
diners de la Ciutat deis quals nafrats y al tres sen son moits las mullers
Pares y Mares y Germans deis quals claman que sie seimit lo present
concell satisferlos y remunerarlos dits danys y treballs y tant be al-
guna delles ha donat vna supplicatio la qual fonch legida en concell
per lo secretari y es del tenor seguent: «Molt Il'« S' . En la rafega
de Montjuhic com V. S.S. saben y es notori a tota la Ciutat los que
mes patiren en ella foren la Comp" deis Steuens, aeompanyada ab
la Corap* deis tapiners del quals sens los nafrats que an stat molt
malauejant y son pochs los que an curat, son los morts entre la
vna confraria y la altra passats de vint; los quals han deixat qui
muUer y filies sens emparo ni hazienda qui mare y germans ab
lo mateix treball y quins vna cosa y altra, que ayuy pateixen y
van per les portes mendicant y les filies de alguns dells que son ja
casaderos están en gran perill per falta de aliment y de collocatio,
de perdres. E com la present Ciutat sie enparo de tots y estos sien
morts en defensa de aquella y de la patria pareix que corre obligatio a
tots de ajudar a quins an defensat y mirar per ses mullers mares y filis
orfens que es be publich y vniuersnl; supplican per lo tant dita pobre
gent sie V. S. seruit manarlos aconsolar donantlos alguna cosa per
llur sustento y collocatio de ses filies que a mes es de tanta charitat
dits supplicants ho rebran a singular mcrce lo officietc Altissimus etc.
Climent.» Y aixi dits S^» Concellers proposaren dites coses en dit con-
cell pera que delibere lo faliedor.
E lo dit Concell fcu la deliberatio seguent: Que los S'» Concellers
Digitized by
Google
-(443)^
en rtiho del fet proposat anomenen vuyt persones del present eoncell
ab igual numero de estaraents les quals so informen de les persones do
aquesta Ciutat que moriren en la rafrega de Montjuhic que fou a 26 de
Janer passat haziendas de aquellas y del numero de filis y filies que
cada una dellns haura doixat lo stat o ednt do nquells y quines de les
persones viudos o mares que an deixat son mes pobres indiuiduantlio
tot en vn paper y aquell manen Icgir los S" Concellers en lo saui Con-
ccll de cent en csscr feta esta diligentia en la qual se pendra sobre
aquest fet la rcsolutio que mes conuindra.
Llegida la relació de referencia en lo Concell de 28 de Maíg de 164Í
se resalgué, en lo ConscU de 22 d* Abril de 1641, lo següent:
Que lo die de S' Policarpio primer vinent que sera a 26 de Janer
que fou lo die de la victoria se tingué en la montanya de Montjuhic la
present Ciutat pose en sort totes les donzelles es a saber filies y gcr-
mancs de les persones moriren en dita montanya do Montjuhic lo die
V6 de Janer prop passat continuados en lo memorial legit al present
concell mencionat en la Propositio y altres si acás ni hauí-á que no
sien continuados en aquell les quals doncelles per entrar en dita sort
haien de esscr de catorse anys en amunt de les quals en presentía
deis S'** Consellers y Concell de 36 per lo qual cffecte se ha je de juntar
dit die ne sien trotes sis a cada una de les quals al temps y per la co-
llocatio de llur matrimoni la present Ciutat los done y pague sinquan-
ta Iliures y que axi mateix quiscun any de les ditos filies y germanes
de les perdones moriren en dita montanya do montjuhic dit dio 26 de
Janer prop passat fins a tant sien totas aquellas collocadas o no ni haje
pera posar en sort dit die en dita forma se fasse extractio de quatrc
donzelles tant solament a quiscuna de les quals per lo dit effect^ y al
temps de llur collocatio la present Ciutat los done y pague sinquanta
Iliures y que ais filis deis demunt dits morts en dita montanya de
montjuhic dit dio de 2(> de Janer prop passat lo die constará ais
S" Concellers ser examinats en algún collegi o confraria o ser orde-
nats en ordes sagrats la present ciutat subuinga a quiscu de aquells ab
vint y sinch Iliures en ajuda do parar casa y que a les dos persones
anomenades en dit memorial que son restados baldados en la Victoria
de Montjuhic seis done segons lo present Concell los confereix y dona
lo exercisci de seruir en los Portáis de S* Antoni y non durant llur
vida ab los mateixos omoluments deis qui vuy los teñen y que a les
persones nafrados en dita victoria de Montjuhic viudos muUers deis
dofuncts Pares y mares de aquells eels distribuéscan com lo present con-
cell axi ho delibera vuyt centes Iliures a mes y a menys repartidores
entre aquells y aquellos tais per los S" Consellers y vuytena ja ano-
monada de les viudos son remases deis qui moriren en Montjuhic ab
plenitut de poder y sens referiment algu.
Digitized by
Google
-1444)-
SentaíU del Confell de Cent de 8 de Janer de 1642)
Y axi inatc¡x fonch donat per prop-j^itio vn paper donat per los
obrera de la I^^Ie^ía áe \*« S» del Pí qaes l-sri en dit Conccll y os
del tenor seírnent: cMóIt III*' S** y >:\m Conccll. — En lo díe de 2^
de Janer 1041 fea merce X« S' a esta Ciutat y Príneipat de desliía-
raria de la deatrnctio y total myna sens amenassane si lo exercit cnc-
míeh fos entrat en Barcelona obrantse per sa dioina elementía molts
mjraclea en defensa desta Ciutat del que lo molt R»* Rector y Comu-
nítat Obrera y Parochia de N'» S^ del P¡ de^ta Ciutat ne feren par-
ticulars graties a Deu N« S' y a Maria Sanctisima y al glorios S*= Po-
lícarpo Bisbe y mártir la festa del qual celebraue la Iglesia sancta lo
dit die de 26 de Jancr fent un quadro del glorias S* Poücarpo posant-
lo en vna de las eapellas de dita lirlesia y celebrant lo die de 22 de
Maig festa particular del dit glorios S* Poücarpo ab molta solemnltit
cantant Te Deum laudamus demonstratio que es molt just se fasse
puix los Principáis cabos y la maior part de la Victoria fou en la Pa-
riochia del Pi actio que fins vuy no la ha feta altra parochia desta cin
tat y creuhcn los obrers de dita Parochia del animo grato de V. S. vol-
drá fcsteiar scmblant festa senyalant particularment quiscun any lo die
de S* Policarpo en memoria de la victoria dit die conseguida. Per lo
que los obrers de dita Iglesia del Pi supplican humilment a V- S. sic
semit en consideratio de ditas cosas deliberar (en cas aparega fer fes-
ta particular al dit j^lorios S*^ Policarpo; sie en la Iglesia de N'» S"^
del Pi ab lo modo y manera a V. S. ben vist que a mes de ser del
seruey de Deu nostre S<*' ho re))rá dita parochia a molt particular
merce officio etc. Altissimus etc. Tristany.»— Les quals carta de Sa
Ex» y supplicacio sobre mentionades en dit Concell legides feu aquell
la delíberacio s^uent: Que en consideratio que lo die de 26 de Jancr
del any 1641 que fou nostre S<>» seruit deslliurar a esta Ciutat de la
op])re8sio deis castellans que ab numero de mes de milia infants y
ab animo denodat inuadiren la montanya de Montiuhic pera ferse S'«
de aquella fortalesa en lo qual die era festa del benaucnturat S* Poli -
carpo Capclla del qual sanct es en la Iglesia de N'» S'» del Pi de la pre
sent Ciutat y de aquella parochia es molta part de la dita montanya;
volent per 90 demostrarse aquesta Ciutat al glorios Sanct que es ben
cert intercedí (ab Deu nostre Señor) per esta Ciutat en aquell conflictc
Qae per 90 se supplique al S' Bisbe de Darcelona sie seruit do manar
se faHse festa manada tots anys lo dio de S^' Policarpo y que vaien los
S»* Cóncellers presenta y sdeuenidors tots anys a dita festiuitat ab lo
modo y forma van a S*^ Roch y que lo die antes manen enuiar a la
I ^lesia del Pi ahont se fará dita festa 21 ciris de m i t ja 1 Hura de cera
blanca pera que cremen tot lo die en lo altar de dit Sanct y que al
niestro de la capella 11 manen pagar sis Iliures per lo gasto de la cape-
Digitized by
Google
-( 445 )-
Ha y orgue y anomenar predicador donantli vint y sinch reals de cha-
xitat y pera que ab niajor regosijo se celebre en dita Iglesia dita fcsti-
uitat se hagen de dar a gastos de la present Ciutat vn sou mes de dis-
tributio a cada capellá deis que assistiran al offici y que de aquesta
dcliberatio manen dar notitia los S" Consellers ais obrers de aquella
Iglesia per medi del syndich de la present Ciutat.
(Delliheracions del Consellj arx. municipal de Barcelona).
Crida pera la extractio de las donsellas.— Ara hojats tothom gene-
ralment queus notifican y fan a saber de part deis molt Ill*'«« S""
Consellers de la present ciutat de barcelona en exequutio de la dclibe-
ratio feta per lo saui consell de cent a 25 de maig 164L y pera quen sie
aquella ab tot effecte exequutada la qual disposa que lo die de S* Po-
1 ¡carpo que sera a 26 del corrent en memoria de la victoria que aquel I
die se tingue en la montanya de monjoich la present ciutat pose en
sort totes les donsellas es a saber filias y germanos de las personas
moriren en dita montanya de monjoich lo die de 26 de Janer del any
1641 continuados en vn memorial que es en casa de la ciutat y altres
si acars ni haur.i que no stiguen continuados en dit memorial Desijan
per so sa S*** que si a mes de las personas continuades en dit memo-
rial ni auia altres que tingan interés en la extractio de sis de dites
donsellas que dit día se fara en casa de la ciutnt en presentía de sa
S*»» y consell de trenta sis a cada vna de les quals les pagara la pre-
sent ciutat sinquanta Iliures per la coUocacio de son matrimoni com-
paregan dit die o dos dias abans deuant sa S* pera oposarse a dita
extractio y pera donar prona legitima de son dret altramcnt se faran
ditas extractions en lo modo referít corrent sort les continuados en dit
memorial no aüent ni altres. E perqué etc. — Scriba concilii Agra-
munt notarii.
Fonch feta y imblicada la present publica crida per los lochs acos
tilma ts de la present ciutat de barcelona ab tenor y veu de vuyt trom-
petas per mi Steue torra bruna trompeta de la Ciutat vuy a 11 de ja-
ner 1642.
Crida per la festa de S*^ Policarpio.— Ara ojats totom general ment
queus notifican y fan a saber de part deis molt 111»" S" Consellers de
la present ciutat de Barcelona que com considerant aquesta ciutat que
lo die de 26 de Janer 1641 die del Glories S'* Policarpio fonch nostre
s^* seruit consedirnos la victoria contra lo enemich castella y axi re
goncguda a tant gran fauor que es bea cert se alcansa ab la interces-
sio del Glories S*> Policarpo la capclla del qual es en la iglesia de nos-
tra Senyora del Pi de la present Ciutat part de la qual montanya es de
la parrochia de dita Iglesia volentse mostrar ngrahida a tant gran fa-
uor que per la intercessio de dit S** rebe haie lo saui concell de cent a
Digitized by
Google
-(416)-
8 del corrent fet vot de que tots anys lo dio de S* Policarpo 80 fas-
se festa manada en la present Ciutat a supplicasio de la qual ho haíc
axi concedit sa Ex» lo 8' Bisbe de Barcelona que en la present Ciu-
tat y en la niontanya de Montjuich sie tots anys festa manada. Per
tant pera que a maior Gloria de Deu ncstre senyor y del Sant Glorios
tingue lo poblé aquesta notitia manan publicar la present publica cri-
da ab la qual diuen y cxsitan a tots los habitants en la present Ciutat
que lo die de dilluns quiscun any lo die ho festa de dit Glorios S.* Po
licarpo tingan aquell die per festa manada dins la present Ciutat y en
la montanya de Montjuhic abstenintse de las obras temporals y apli-
cantse a les spirituals fent graties a Deu nostre Senyor y al Sant Be-
nauenturat de hauernos concedida la victoria refferida y supplicant
nos sie propicio y fauorable en totes occasions contra lo enemich a
mayor gloria de Deu nostre S^' de qui hauran la remunerasio de
aqüestes l>ones obres que faran.— E perqué etc.— Scriba concilíi Agrá
munt nott.
Fonch feta y publicada la present publica crida per los lochs acos-
tumats de la present Ciutat do Barcelona ab tenor y veu de set trom-
petíis de la Ciutat vuy a 23 de Janer 1642.
(Bans Í639fineix 1642, folis 165 y 168, arx. raun de Barcelona.)
DOCUMENT NOM XLIV
A. 1651, — Los FBARES DE Santa Madhona gestionen no pujar a dir
MI88A A MONTJUIOH PER CAUSA DE LA PESTE DE BARCELONA
M. Ill» SS»».— Tinch entes es gust de V. S. perseucren Nostres
Religiosos que V. S. te en sa casa de S.*» Madrona, en annr a dir mis-
sa a Montjuich les f estas per raho deis soldats que están allí de guarda.
Per molt sert tinch que esta V. S. assegurat del desitx tenim tots de
seruir ab tota puntualitat a la Ciutat a qui tant per molts titols deuera.
Pero no puch dexar de suplicar a V. S. sia de son gust posar los vUs
en lo graue dany que pot ser ais Religiosos de S'» Madrona pues mu-
dantse les guardas com se mudan y exint de Ciutat se posan los Reli-
giosos en perill manifest tractant y contractant ab alguns que podan
occasionarlos contagi a ells y al conuent tornant los Religiosos a ell.
Occasionam lo representar esto a V. S. lo auer yo ordenat (en nom de
nostre R* P« Prouincial) ais Religiosos de S*» Madrona que pera con-
seruarse segurs en lo Conuent no admeten en ell algu que uinga de la
Ciutat o part infíícta per no posar lo contagi dins casa. Per tant ab la
deguda summissio suplico a V. S. tinga per be de exerairnos de pujar
a dir mlssa a Monjuich lo temps que durara lo contagi, atent que ditas
Digitized by
Google
- ( 447 ) - ^
f^uardas uuy no teñan obligado de oir uiissa ab tant perill del sacer-
dot; yo confío que V. S. mirara coui a Pare los molts Religiosos que
l)erdem seruint y no uoldra qucs penden tots los de S*^» Madrona. Con-
üat lo S' a V. S. g^ : de nostre conuent de üranollers y Juny ais 7
de 1651.
Hunyl capella de V. S. Fr. Ángel de Barcelona custodi.
Ais Concellers de Barcelona.
(Cartas Comunas Origináis^ arx. municipal de Barcelona.)
DÜCUMENT NOM XLV
A. 16GI á 16G4. — Reediíucaoió de la capella de Santa Madrona
Crides a cerca de edifficar lo sauctuari o casa de S*^* Madrona —
Ara ojats tothoin generalinent (lueus notifican y fan asaber de part
deis molt Ill«» S" Concellers de la present Ciutat de B«*» Coin la pre
sent Ciutat a Ilahor y gloria de Dou n« b» y de la gloriosa verge y
mártir s*» Madrona ha deliberat redifficar lo sanctuari y casa del
moncstir de S** Madrona en la montanya de monjuich on lo qual an •
tes estauen ditas S^^ reliquias pera que fossen apres de fet tornades
en dit sanctuari pera ser en aquell venerades com de antes y lo molt
lUro y ii«im S' Bisbc de Bq» a petitio deis S" Concellers haja delibe
rat que lo dic de dijous proxim vinent que comptarem ais dotse del
present y corrent mes de maig pujar ab dits S*"» ConscUers a cixa di-
ta Iglesia y casa de S*^* Madrona a effecte de donar principi a la redifi-
catio do aquella y que juntament dit die de dijous des del initg die en
auall fos feta festa per los Ciutedans de la present Ciutat, Per tant se
diuhen y notifiquen las ditas cosas a tothom gcneralment pera (lue ab
ses orations supplitiuen a dita gloriosa sancta la coniinuatio de pluja
de la qual tant nccessitaucn lo3 expiéis y que desdel mitg die en auall
los officiiils que los dies de feyna teñen sas portas parades les tingan
tencades abtenintse de cosas temperáis y exercitantse en les spirituals
en honrra de dita gloriosa sancta sots pena de 3 11. de quiscu deis con-
trafahents exigidores que de Deu n® s'^ ne hauran lo galardo E per-
qué etc.
Pro S^* Concilii Bo« Joannes Guiu not. pub. B^»
Ses feta y publicada la present publica crida per tota B»* per mi
Cliraent Martorell trompeta de la present Ciutat ab mos companys vuy
ais 11 mars 1G61.
Crides en orde a portar lo eos de 1 1 Verge y Mártir S*^» Madrona.
—Ara ojats tothom generalment queus notifican y fan a saber de part
Digitized by
Google
-( 448 )-
deis raolt illustres S" Concellers de la prcsent Ciatat de Barcelona:
Que com per la afectada deuotio te esta Ciutat a la Gloriosa Verge y
Mártir Santa Madrona. Per inedi y intercesio de la qual haja obcingut
graus beneflcis de la diuina Mg' de Deu nostre scnyor y haja procu-
rat la present ciutat la rcedificatio do son santuari en la montanya a
effecte de aportar lo eos sant de dita Gloriosa santa en ell y com lo
molt IIP" Capitol a petitio y inStantia de la present Ciutixt haja re
solt lo tornar ab professo lo eos sant de dita gloriosa santa lo die del
dijous proxim vinent que comptarem ais 30 del corrent mes de octu
bre Per 90 se diu notiffica y mana a tothom generalment que lo dit
die de dijous no tingan botigas ni obradors parats per la present Ciu
tat ans be assistescan a acompanyar la professo la qual se fara ab
molta solempnitat assistint totas las confrarias ab sos pendons o Ban-
deras y Iluminarla la qual proffesso partirá de la Seu al punt de las set
horas de la matinada fent axi en la entrada com en la tornada lo cami
o ronda acostumada exortaut a totas las personas per a hont passara la
dita proffesso tingan los enfronts de sas cases netes sots pena de 3 11. E
perqué etc.
Scriba concilii B«^« Petrus Trellos not.
Sos feta la present publica crida per los Uochs acostumats de la
present ciutat de Bar» por mi F'au Duran ab mos corapanys per au-
sensia de Montserrat Bas cap mestra de las trompetas de la Ciutat vuy
a 29 de S^re de 1664.
(Bans, leSSfineix Í663, foll 111 y Í663 fineix 1668 foli 54, arx. mu-
nicipal de Barcelona.)
DOCUMENT NOM. XLVI
A. 167G. — QuESTiONs promooudes per amarar canems en
L^ E8TANY DE PORT
Alguns Pagesos de estu Ciutat y altrcs de dlfcrcnts Parroquias cir-
cumbehinas me han presontat vna suplica junt ab vn papcr firmat de
diferents Doctors en Medesina sobre la suspensio de amerar los canems
en lo estany de Port, Que V. S. resolguc en dias pasats per proucnir
lo dany que podía ocasionar a la saUít deis Naturah de esta Ciutat.
Y com ab lo paper de dit 3 Doctora se vcu «luc en lo estat present sessa
dit perill y es molt conforme al sol de V S. consolar ais dits Pagesos
majorment en ocasio (jue deis dits canams poden subvenirse en las
neeesitats y gastos que per ocasio de la poca culüta y serucis que faii
a Sa Mag^ seis ofereixen. No duplo que V. S. los consolara a vistas de
la raho que yo no puch escusar de representar a V. S. Y a mi me tin-
Digitized by
Google
-(449 )-
dra seiupre ab tota voluutat pera lo que a V. S. se li oferesca manar-
me. G**® Dea a V. S. m» a*» Barcelona y 7*>'o 22 de 1676.
I*. L, M. de V. S. son major scrbidor. — Manuel de Lupia.
Molt lUustres Señors.
Per obtemperar a las cridas que V. S. ha manat publicar prohibint
no se amarassen cañeras en lo estany de Port y al tres estanys los de-
mes pagesos de la presen t ciuuit y deis Uoclis circumuehins a ella no
han pogut amerar sos canems que son de ualor de molts milanars y
los que han uolgut amerarlo en lo riu de Uobregat lo han pcrdut per-
qué ab les uingudes que ha fetos sel ne ha portat casi tut lo quey han
posat y lo poch que no sen ha nportat lo ha deixat tant mal tractat
del llot y bruticia ([ue lo riu aporta que apenas sen pora aprontar cosa
que es estat un dany irreparable per tanta pobre geut que ha molts los
es sa destruccio perqué com en lo present any la cullita del blat es es-
tada tant pobre esperauan del (lue traurian deis cañeras pagar sos
mals y remediar ses neccssitats y ara restan ab taldescon suelo que si
V*. S. hoihe los llantos y clamors de tant pobre geut sens dupte pro-
curaría consolarlos Y com uuy y haje molts canems per amerar que
de die en die se están perdent y si fa fret nol poran amerar ni troba-
rian (lui volgues entrar en la Aygua per lo fret y no tinguen altre
puesto ahont poderlos amerar sino en lo estany de Port que es un es-
tany que en ninguna manera pot causar dany algu a la present Ciutat
per teñir deuant la montanya de Monjuich y luego ([uo serán amarats
los canems ofereixen a V. S. buydarlo a mar y vehent que lo bon zel
de V 8. ha thigut en prohibir no se amerassen Cíinemsen dits estanys
es estat i>er ocasio deis grans calors que feye en lo estiu y perqué ab
dits calors no causas algunas malaltias lo amarar lo cnnem han tingut
paciencia fins ara y attes que ya som fora deis calors per ser en la fi
d(;l setembre y hauer ¡)logut molt que lo temps scá refrescat cessa tot
perill de engendrar malalties lo amarar los canems com ho han con
sultat ab la mayor pnrt deis doctors en medicina de la present ciutat
i\\xvn han fet un paper fírmat de llurs mans ais denou del corrent en
lo qual diuen y declaran per las rahons que en ell ponderan que no
serie daños a la salut publica ni portarla perills de excitar malalties lo
amarar ara los canems com veura V, S. ab la copia del uot y parer
deis dits doctors en medicina (¡ue presentan a V. 8. y ates lo sobredit
suplican humihnent a V. 8. sie seruit aconsolar a tants pobres y teñir
a be de donarlos Ilicencia (jue pugan amarar los canems en lo dit es-
tany de Port que a mes de ser cosa tant justa dits suplicants ho rebran
a singular nuírce de la ma de V. 8. off — Altissimus etc. — Guell.
{Cartas Comunas Origináis 167(1, arx. municipal de Barcelona).
Digitized by
Google
ERRADES NOTABLES
Plana
Rain
22
a Diu
Deu dir
201
XLllI
XLII
221
mu
Apéndix docamcnt noni.
VII
Vcgis la nota 274
223
31
Apéndix docamcnt nona.
VII
Vegis la nota 274
234
15
1053
1059
239
12
derrcr
vuyté
239
13
al historiar á son flll Mir
ribert
Gc-
al historiar A Gcribcrt
239
23
1053
1059
249
18
1053
1059
262
24
XLV
XLIV
276
31
' (173)
(174)
307
19
capitot
capítol
307
25
Historia critica de Cataluña
Historia de CatcUuña y déla
Corona de Aragón
317
8
1207
1211
324
25
(272)
(273)
324
29
mes avant en la nota (272)
mes enrera en la nota (273)
841
2
1057
1058
345
1
1045?
1044
345
5
1041
1040
345
31
XVII
XVI
315
32
1046
1044
345
40
XVII
XVIII
350
2Í
Kamon Bercngucr I
Berenguer Kamón I
350
21
1076
1032
350
25
Kamon Berengucr 11
Kamon Berenguer I
350
40
vol. II pl. 41
vol. I pl, 252
358
22
XXV
XXIII
40)
24
1045?
1044
Digitizecd by
Google
ALGUNAS NOTICIAS
ACERCA DE LAS
ANTIGUAS COMUNIDADES DE PESCADORES EN EL CABO DE CREUS
MKMOKIAS.— VIU S9
Digitized by
Google
Digitized by
Google
ALGUNAS NOTICIAS
ACERCA DE LAS
Alus uumi M
EN EL
CABO DE CREUS
MEMORIA
LKlUl. £K LA
Real Academia de Buenas Letras de Barcelona
EL DÍA 13 DE JUrílO DE 1903
ler i I iiftdlmift» d« ais ir»
D, Federico Rahola y Tremols
BARCELONA
Imprenta de la Casa provincial de Caridad
CXLI.X DH MODTIAtBOBB, MÚUKKO b
1904
Digitized by
Google
Digitized by
Google
ser posible abrir un canal que, partiendo del Golfo
de Rosas, terminase en la bahía de la ^elva, cor-
tando el collado de Viña vella, tendríamos al ex-
tremo Nordeste de España una isla, formada por
las últimas derivaciones de los Pirineos que pene-
tran hondamente en el mar. Desde la cima de Peni, que es el
monte más elevado de dicho territorio, difícilmente puede uno
substraerse á la ilusión de que se encuentra en el centro* de una
Isla, viendo el mar llenando los confines de todo el horizonte.
En esta Península, que puede fácilmente imaginarse isla, donde
la tierra se eleva súbitamente apenas libre del mar, se encla-
van las garras formidabl.es del Pirineo que hincan en las profun-
didades del Mediterráneo. La costa recia y acantilada se hunde
en las entrañas del mar, asegurando los cimientos de la sierra
pirenaica, que todavía aparece allá y acullá junto á la costa en
pequeños islotes que acusan las cumbres de los montes que van
declinando hasta las insondables llanuras submarinas (1)
Al recorrer aquellas costas y montañas, hasta hace muy
poco tiempo completamente aisladas del resto del territorio, y
en plena comunicación con todos los mares, se explica el carác-
ter de sus habitantes, rudamente encariñados con el suelo natal,
y ligados fatalmente al mar. Las regiones que ofrecen carácter
propio y que viven en completo aislamijBnto, tienen el poder
misterioso de engendrar ese cariño profundo al* terruño que
que tiene su fiel expresión en V anyoransa. Por eso los habitan-
tes de aquella península, empujados por la necesidad á emigrar,
donde quiera que vayan, conservan hasta la muerte el ansia de
volver á pisar aquella tierra y el afán de devolverle sus des-
pojos.
Digitized by
Google
-( 456 )-
El mar es allí el supremo dispensador de la vida; él suple
con sus entrañas generosas é inagotables la pobreza del suelo
áspero y escaso. Sin el mar, fuera aquella tierra inhabitable, y
bien se comprende que sus pobladores sientan la preocupación
del mar y el imperio del tiempo como dos influjos de carácter
sobrehumano. No es posible dudar que los más primitivos habi-
tantes de aquellas quebradas sierras, por el mar llegaron y del
mar vivieron, aprovechando los recodos maravillosos que labró
en sus costas la naturaleza para hacer posible la vida de los
hombres. Aquellos pueblos de remotas eras, situados en sitios
recónditos pero próximos á las calas, de los cuales se conservan
en la vertiente Norte del Cabo de Creus, restos que ostentan la
augusta patina de las rocas primitivas, con toda seguridad apro-
vecharon la prodigalidad de aquel mar que deja penetrarse
desde la orilla. Quizás los bosques que vistieron un día las ver-
tientes septentrionales del cabo, dando nombre á la Selva, fue
ron los llamados á revelar con sus incendios el poder atrayente
del fuego, en las noches obscuras, sobre los peces errantes, pro-
bable origen de la antiquísima pesca de V encesa.
Por fuerza ha tenido que residir siempre allí un pueblo de
pescadores. En la donación hecha por el Conde Gaufredo de
Ampurias al Monasterio de San Pedro de Roda, el año 974, de
los terrenos comprendidos en el Cabo de Creus, se mencionan
ya las pesquerías y los pescadores (cum pasquis et piscatoriis,
simul cum ipso mare cum suos portos^t suas piscatorias.) For
cierto que en aquella antiquísima donación, que figura en la
Marca hispánica, al citar los lindes aparecen los nombres pro
píos con que-son todavía conocidas las más altas cumbres y las
puntas más salientes del mar, prueba evidente de la persisten-
cia de la raza que así ha podido transmitirse los nombres de las
cosas, como reliquias de antiguo patrimonio. Sería muy instruc-
tivo, y sentimos que nuestra incompetencia no nos permita
realizarlo, fijar las etimologías griegas y célticas que palpitan
en la rica nomenclatura de las calas, pefias y lugares de aque-
lla accidentada costa (2).
Es de creer que los Condes de Ampurias se aprovecharían de
la existencia de una población de pescadores, tan fuertemente
adherida á la tierra, para levantar un castillo que les asegurase
la salida por el mar, y fuese al par defensa contra los enemigos
del Condado. Se juntaron allí dos intereses, el de los trabajado-
res del mar necesitados de socorro, y el peligro que ofrecía al
Digitized by
Google
-( 4B7 )-
Condado dejar una puerta libre para sus enemigos. Los privile-
gios concedidos por los Condes de Ampurias á los habitantes del
Castillo de Cadaqués, acreditan plenamente que fiaban aquellos
principalmente su defensa al amor que tenían al lugar sus mo-
radores. Poncio Hugo, Conde de Ampurias, en 1280, confirmó
antiquísimos privilegios concedidos por sus antecesores, en vir-
tud de los cuales no pueden ser dichos habitantes obligados á
responder ante quienquiera que en cualquier caso les reclamase
su cumplimiento, á no ser dentro del mismo Castillo y Villa
de Cadaqués, ni pueden los susodichos hombres ser obliga-
dos A entrar ó salir del término de Cadaqués, so pretexto de for-
mar parte de algún ejército ó cabalgata, á no ser por el hecho
de alguna contienda que so originase por mar 6 en el mar y por
razón del servicio del Condado.
Más tarde Dona Joana Folch de Cardona, Comptesa d' Am-
purias, confirma los antiguos privilegios y franquicias de Cada-
qués, que por incursión de los enemigos habían sido en gran
parte destruidos, conservándose no obstante su observancia por
el uso.
En dicho privilegio, datado en Barcelona el día 16 de abril
de 1602, se mencionan 'el desembarco de Morat Arrays en 1581
con siete galeras y á los tres años el del Rey de Argel y dicho
Morat Arrays que, con 21 velas, atacaron la villa y Castillo,
quemando una paite y siendo rechazados con graves pérdi-
das (3).
Según reza una nota escrita en la cubierta del primer
libro de acuerdos del Consejo, que se conserva en el Archivo
municipal de Cadaqués, el afio Í444 vinguerea^2 galeras de
moros y ¿remaren Cadaqués.
Estos y otros muchos asaltos motivaron la destrucción del
archivo de la villa, ó al menos la desaparición de los pergami-
nos que, con la plata de la Iglesia, muy á menudo debían po-
nerse á buen recaudo. Por esto tuvieron que confirmarse repe-
tidas veces las franquicias, privilegios y buenos usos que se
mantenían vivos en la memoria y en los hechos.
Dona Joana Folch, entre otros, confirma el privilegio en
virtud del cual «en ningún temps tregüen gent de dita vila per
anar a guardar al Rosselló ni fora del Comptat per quan ne-
cessita la dita vila socorro d' altre gent per ser guarda y am-
paro del comptat».
Los habitantes de Cadaqués defendían con gran tenacidad
Digitized by
Google
-(458)-
SUS privilegios, y los invocaban así que se pretendía llevarles
fuera de su término.
Poco tiempo después, en agosto de 1634, cuando las cosas de
Cataluña iban de mal en peor, el Asesor de la Duquesa reclamó
hombres de guerra, y acordó el Consejo representar la necessital
de la vila y porl della de gent pera defensa y guarda de ella y */
diguesen com en lo privilegi de mi senyora Dona Joana hi ha un
capítol que •nos defenm de traurer gent de la térra y també li
amostraren V acte del jurament en que lo senyor Compte, quan
va pendre possessió del Comptat d* Ampurias, jura que no nos
pendrla cosa alguna.
En el año 1637, ante reclamación parecida, dirigen un su-
plicatorio á la Duquesa, diciéndole que la tierra está falta de
gente á causa de los muertos del pasado año, y le recuerdan el
privilegio reconocido á sus habitantes.
En 6 de agosto, en vista de reclamar con insistencia desde
Castelló veinte hombres y diez laudes armados, se acuerda dar
seis hombres para acompañamiento del Duque, armándolos á
costa de la villa. El Duque exigió 12 y le fueron concedidos.
En todos estos hechos se descubre.el ímpetu de la avalancha
cesarista que se iba enseñoreando de nuestra tierra, destrnyen-
do sus varias libertades y franquicias. Es por demás curioso en-
contrar en los detalles de la historia de las villas insignificantes,
reflejos de la historia grande, que ayudan ' á conocer íntima-
mente los acontecimientos y nos hacen ver la esencia de las
causas que impulsan la marcha de las cosas.
Entre otros, merece citarse el acuerdo tomado por el Con-
sejo en 27 de agosto de 1647, á cau^ de haber llamado el Go-
bernador á los cabezas de familia á Castelló a per passar mostra
d'armas*, «que hi vajin*, acuerda el Consejo, pero ordenando
al Síndich Antoní Sastre quefassi constar en acta que hi van per
forsa, sens derogado de privilegia en poder de M. Vicens Milocos^
notari de Castelló.
El año anterior, movido por el espíritu contrario á la orga-
nización libre de nuestras villas y comarcas, el Señor Marqués
de la .Roca, Gobernador del Condado de Ampurias escribióla
siguiente carta á los Señores Cónsules y Jurados de la villa de
Cadaqués* «como tengo . noticia que á este primero día del
año 1647 se ade aser cónsules en la villa de Cadaqués, ago
yo estos renglones por avisarlos de mostrar los billetes de los
que se quieran admitir en dicho alto oficio para que ninguno de
Digitized by
Google
-( 459 )-
los que han sid© estimados traidores ó mal afectos no sean nom-
brados en dicho oficio y en esto harán lo mismo que hacen en
Castelló que es cabeza de este Condado de Ampurias no los di-
lai mas sino que Dios los guarde muchos años. — Rosas á 24 de
octubre de 1646. — El Marqués de la Roca.
Sobre-escrito. — Allos CousuUes y al Conseio de la Vila de
Cadaqués, guarde Dios y no abrirá dicha carta quó no sea den-
tro del Con3eio en el instante que se deberán hacer los cónsules
en Cadaqués.
Llegó el dia 1.® de enero y, constituidos los Cónsules en la
Iglesia, se dio cuenta de la carta: y la major part del Consell es
de vot y parer que no se llegescan diU_ boilatíns per no introduhir
cosas novas y anar contra privilegis y aquesta es la voluntat deis
senyors Consulsy
Para demostrar el espíritu particularista, como se denomina
ahora, de aquella población, además de estos hechos, tenemos á
la vista sus especiales costumbre^. No sólo por el traje, por las
modalidades de su idioma, por sus características fiestas, se dis-
tingue esta villa, si que también por el amor extraordinario á
lo suyo que le induce á practicar el aislamiento. Conocido es el
popular refrán de nos ab nos y que significa la resistencia á cru-
zarse con otros pueblos, tendencia llevada á la exageración
cuando se trataba de los- muertos propios. Repasando el libro
de óbitos de la Vila de Cadaqués, ise encuentran algunos fo-
rasteros entre los fallecidos, ya por causa de las guerras, ya
por ser su puerto lugar de. refugio para muchos buques, y
nunca se deja de consignar al pie del óbito que ha sido ente-
rrado en el Cemeníiri deis forasters. Una singularidad he po-
dido notar, y es la de haber sido enterrada una leprosa, hija de
la villa, en el Cementiri dels^forasters, como queriendo evitar el
contagio postumo (4).
En Cadaqués, hasta el siglo xriii, se continuó manteniendo
en los testamentos ante el párroco, la formalidad externa, pu-
ramente romana, de los siete testigos rogados (5).
A pesar de su proximidad al Ampurdán, nunca ha sido la ba-
rretina prenda de uso entre sus marineros y pescadores, ni se
han distinguido como sardanistas sus habitantes, contrastando
su afición á los colores obscuros con el imperio de tonos vivos
que se nota en la llanura ampur danesa. La capucha negra de
las mujeres de Cadaqués no tiene parentesco con las mantellinas
blancas del Ampurdán, viéndose en cambio allí sobre la cabeza
Digitized by
Google
-(460H
de las mujeres, el dolí, ánfora degenerada que fabrican especial-
mente en Figueras para Cadaqués. Su Palacada^ 6 baile en co-
rro desenfrenado, al compás de canciones licenciosas y alegres,
tiene algo de las Saturnales romanas, siendo de notar su culto á
loi muertos, que se manifiesta entre los vivos por el afán de te -
ner sepultura propia Los más pobres fallecidos en el hospital,
conservan c^mo preciado ahorro la cantidad necesaria para ser
inhumados en un nicho, y entre los demás, es muy común la
disposición de exigir que se les compre una sepultura á perpe-
tuidad, en la cual no pueda ser enterrado otro cadáver.
Nos hemos detenido en estas particularidades para señalar
la capital importancia que tuvieron los usos y costumbres para
regular la vida de esta comunidad, que ofrece vasto campo
para el estudio del historiador y del sociólogo.
Se encuentran en ellas las raíces de la antigua ciudad grie-
ga, tan profundamente independiente, que tenía alrededor de
su territorio una línea de confines sagrados, línea de demarca-
ción tan profunda que apenas se imaginaba lícito el matrimonio
entre habitantes por ella separados. (*)
Como en los pueblos antiguos de que nos habla Fustel de
Coulanges, el aislamiento religioso es su ley. En la muerte, asi
como en la existencia que le sigue, las familias no se confun-
den, continúan viviendo aparte en su tumba' de la cual es ex-
cluido el extranjero. Según el Digesto la tumba del esclavo era
sagrada, y la del extranjero no, estando prohibido al extranjero
aproximarse á las tumbas. (♦*)
En esta comunidad la existencia individual y social tenia
por base el mar, siendo la posesión de sus calas tan importante
ó más que la posesión del suelo.
En la península que forma el Cabo de Creus se asientan hoy
tres pueblos, Rosas, Cadaqués y la Selva, pero cabe afirmar
que el pueblo dominador, por su importancia y antigüedad, fué
Cadaqués, haciendo todo presumir que Rosas (6) y la Selva
llegaron con posterioridad á constituir verdaderos núcleos de
población. La comunidad de pescadores de Cadaqués dominaba
por completo la costa, desde Ta vallera, al extremo Norte del
Cabo de Creus, hasta la bahía de Monjoy que forma parte del
(*) Fustal de Coulanges, 257.
(♦*} Fustel de Coulanges.— La Cité Antiqne.— Libre I^ pag. 84.
Digitized by
Google
Golfo de Rosas. A medida que sus vecinos fueron creciendo,
sintieron la necesidad de ensanchar sus términos, de igual modo
que sucede entre las naciones fronterizas. Y surgen entonces las
cuestiones de limites que llegan á revestir en algunas ocasiones
carácter violento, defendiendo palmo á palmo los pescadores de
Cadaqués la posesión de las calas, que desde tiempo inmemorial
disfrutaban, hasta quedar reducidos á los actuales lindes.
Es en sumo grado interesante el pleito que con este motivo se
intentó ante la Real Audiencia por la villa de Rosas contra la
de Cadaqués, sobre la capilla de San Sebastián y Santa Quiteria
y las pesquerías de Joncols y la Pelosa, en el año 1672 (7).
A consecuencia de las disputas que mediaron entre los pes-
cadores de Rosas y los de Cadaqués, al encontrarse en las calas
de Joncols y la Pelosa, los de Cadaqués quisieron hacer un acto
de jurisdicción sobre los territorios en que estaban enclavadas
dichas calas, para poner en entredicho el derecho de los pesca-
dores de Rosas á beneficiarlas. A este fin, aprovecharon la cir-
cunstancia de concurrir, como concurrían todos los años, los
cónsules de Rosas, con sus insignias, á la procesión que se cele-
braba el segundo día de Pascua de Pentecostés, en la ermita
de San Sebastiá y Santa Quiteria, situada en. el lugar ano mena t
GriUera^ prop del enireforch del caml que va de dita vila de Ro-
sas á la de Cadaqués. El Consejo de Cadaqués salió al encuentro
del de Rosas, y ordenó á sus Cónsules que dejaran las insignias
de su cargo antes de llegar á la ermita, alegando que estaban
fuera de su jurisdicción. Como los de Rosas se resistiesen, los de
Cadaqués, que habían acudido armados, rompieron la vara del
Alcalde, produciéndose un tumulto. De este hecho surgió el ori-
ginal pleito, en el cual los de Rosas pidieron que se les mantu-
viese en la cuasi posesión de la asistencia á la procesión que se
celebraba todos los años, el segundo día de Pentecostés, yendo
el Ayuntamiento con todas sus insignias, y de igual modo en la
posesión de las pesquerías de Joncols y la Pelosa.
En sentencia dictada el mes de diciembre de 1672, se man-
tuvo á los de Rosas en la cuasi posesión solicitada, dejando á los
de Cadaqués en posesión de la Pelosa, y á los de Rosas en la de
Joncols, lo que no deja de ser extraño, por ser esta cala la
más próxima á Cadaqués.
En dicho pleito se produjeron documentos antiquísimos para
justificar los lindes de ambos Ayuntamientos. Rosas presentó el
acta de donación que hizo Guisda, Condesa de Ampurias, de los
Digitized by
Google
-( 462 )-
alodios de dicha villa de Rosas, á favor de Santa María de la
Cruz de Gerona, á 2 de las calendas de agosto del año 30 del
Reinado de Enrique. Los límites pretendidos eran los siguientes:
•confronta á la part de solixent ab la montanya de Santa Creo,
qu' avuy se diu Cap de Creus, y á mitxdia ab lo mar, y á po -
nent ab lo Grau qu' aleshores se deya Sanguinari y á tramon-
tana ab la fita de Palausabardera, que es á la montanya que
aleshores se deya Verdaria y part ab la montanya de San
Roma.
Los de Rosas no adujeron, siendo así que favorecía abierta-
mente sus derechcis, la primitiva donación hecha al Monastej-io
de Santa María de Rosas por Gofredo Conde de Ampurias
(año 976) en la cual se habla del puerto de Joncols (*).
Los lindes que pretendía la Universidad de Cadaqués eran
como sigue: solixent ab lo mar, á ponent part ab la Roca ano-
menada morisca ó morena, y de dita Roca se 'n va discorrent
per amunt ab un torrent que s' anomena lo torrent del Mas deis
Margarits y de dit terreno se 'n munta per amunt y agafa un
camí que vé del coU de vinya vella y aquell va seguint per
amunt, passa darrera d* un corral anomenat d' en Vardera, y
de dit corral se 'n va, sempre seguint dit camí, al coll anome-
nat deis Sarrahins, y de dit coll va seguint sempre á dit camí,
montanya per amunt, tot á vora del Puigtallat y de aquí passa
per avant de hont hi havía una creu, que es en lo Coll de las
Forcas, y á tremontana, part ab térras del Mas Llobatera, part
ab térras del Mas Perafita y de aquí affronta ab lo terme de la
Selva fins arribar al mar.
Los de Cadaqués demostraron el error manifiesto que entra-
ñaba suponer que la montaña de Santa Creu, que es la que dio
nombre á la Selva, fuese el Cabo de Creus, mediando entre una
y otra más de una legua y media de distancia. A ser exactos los
lindes señalados por Rosas, Cadaqués hubiese quedado sin cala
alguna.
Durante la prueba quedó demostrado que la Torre de Nofeu,
atalaya para dar aviso á otras torres, haciéndose las seña-
les acostumbradas en caso de presencia de moros ó de cualquier ^
otro enemigo, había sido construida á gastos j expensas de la
Universidad de Rosas, mientras que la del Cabo de Creus fué
(•) Villauueva.— Viaje literario; tomo XIV, pág. 233.
Digitized by
Google
-( 463 )-
fabricada por la Universidad y singulares de la villa de Ca-
daqués (8).
El Consejo Real, el dia 23 de agosto de 1673, dictó una reso-
lución, en méritos del cual se suspendió la asistencia que se ha-
bía dado á los pescadores de Rosas para pescar en Joncols, por
lo cual recobraron los de Cadaqués la posesión de dicha cala.
Después que los de Rosas vieron que, por las pruebas que
adujeron los de Cadaqués, les había sido alzada la asistencia
para pescar en Joncols, aprovecharon una visita del Virey á la
fortaleza de Rosas, en noviembre de 1673j para interesarle á su
favor. Esto fué causa de que el Virey los llamara á unos y á
otros á Castelló, para que llegasen á un acuerdo, y no habién-
dolo logrado, fué de su gubto que los de Rosas pescasen en Jon-
cok, y los de Cadaqués en la Pelosa, prometiendo que haría dic-
tar la segunda sentencia por todo el mes de marzo de 1674.
Y como por causa de la guerra, no le fué posible al Relator,
dictar la sentencia, se pidió permiso nuevamente al Virey para
pescar en Joncols, como efectivamente volvieron á pescar allí
los de Cadaqués, y encontrándose el Virey en la villa de Figue-
ras, de paso para el Rosellón, envió á buscar á los dos pueblos
litigantes y los concertó en la siguiente forma: que los de la
villa de Rosas puedan pescar en la cala de Joncols cinco días y
cinco noches, y dos en la Pelosa, alternando con los de Cada-
qués que podrán pescar cinco días y cinco noches en la Pelosa
y dos en Joncols.
Realizada dicha concordia, volvieron los de Rosas á conti-
nuar el pleito y después de varias vicisitudes acabaron por ad-
quirir la posesión definitiva de Joncols y la Pelosa, siendo hoy la-
Riera de Joncols la actual línea divisoria de ambos términos mu-
nicipales.
De igual modo sostuvieron los de Cadaqués empeñada porfía
para impedir el avance de los pescadores de la Selva. Les ve-
mos en posesión de Tavallera, y de sus calas, que se juegan to-
dos los años con las de la Selva, imponiendo fuerte castigo á los
laudes que habiéndoles cabido en suerte, no iban allí á pescar, sin
duda para evitar que los de la Selva pudieran aprovecharse de
su abandono. Los vientos del Norte reinantes en el Golfo que
dificultaban la ida al mar de amunt, como llaman á la costa
Norte del Cabo, y los mayores peligros que corrían en tiempos
de guerra, eran motivos para que la pesquería de Tavallera
quedase muchas veces desierta. Es objeto de discusión entre los
Digitized by
Google
-( 464 )-
Ayuntamientos de la Selva y Cadaqués si debe comprarse la sal
para las pesquerías de Talla ver a en aquella ó en esta gavella^
y por fin vemos que la pesquería de Cala Prona, una de las me •
jores calas de Tallavera, es objeto de arrendamiento por parte
de Cadaqués á la villa de la Selva. Tras de arduas discusiones de
límites, en las cuales los de la Selva quieren llegar hasta V a/reu
de la Claveguera, no muy lejos del promontorio del Cabo de
Creus, los de Cadaqués acaban por perder todo derecho á Ta va-
llera, cerrando los límites de sus pesquerías la famosa punta
deis Tres Erares de Qalladera, que se menciona ya en la dona-
ción del Conde Gaufredo de Ampurias al Monasterio de San
Pedro de Roda.
Digno de ser citado, en estos litigios de usufructo de pesque-
rías, es el privilegio del Infante D. Enrique de Aragón á la villa
de Rosas que ordena á los de la Selva y Llansá, la Valí y á todos
los habitantes del Munt de San Pere de Rodes que admitan á los
de la dicha villa en la pesca de Tavallera,. concediéndoles en
cambio el derecho de ir á pescar en el Golfo de Rosas, pues
siendo todos hermanos y vasallos «que els mars sían comuns á
tots com es de rahó y justicia».
Esta afirmación, hecha en catalán el día 19 de marzo de 1484,
se anticipa en más de un siglo al principio famoso del Maro libe-
rum de Grotius.
A lo largo de esta accidentada costa, que en un principio
benefició sin competidores y que más tarde vio reducirse gran-
demente para su dominio, vivió y se desarrolló una comunidad
de pescadores, de la cual se conservan todavía marcados vesti-
gios. La Antropología demuestra que la pesca constituye un
adelanto respecto á la caza, que es una derivación de la guerra
y supone la existencia de un pueblo nómada. Un pueblo de pes-
cadores implica ya el predominio de la astucia sobre la fuerza,
la permanencia fija en un suelo y, con la vida sedentaria, la
práctica repetida de los mismos hechos que engendra los usos y
costumbres.
Para adivinar la primitiva organización de esta comunidad,
que tenía por base la pesca, hemos de recurrir á las huellas que
se descubren, en las más antiguas manifestaciones de su funcio-
namiento, de modos de ser ya desaparecidos. Muchas veces los
documentos, si sabemos penetrar en sus entrañas, nos ofrecen
como los terrenos escavados, restos y vestigios de las cosas que
fueron antes de que surgiera la actual superficie.
Digitized by
Google
-( 465 )«
Para nuestro estudio podemos recurrir principalmente á los
privilegios de la Universidad de Cadaqués, á las conclusiones
de su Consejo y al Llibre de las Ordinacions de la pesquera de
la vila de Cadaqués, original y curioso como pocos.
En los privilegios de Cadaqués, que hemos mencionado ya
con anterioridad, se advierte en seguida que el principal empe-
ño de sus moradores estriba en no alejarse del mar, puesto que
en él tienen la base de su subsistencia Diríase que aquellos po-
bladores tienen plena conciencia de que apartados del mar nada
valen, y de igual suerte los Condes de,Ampurias reconocen que
no conviene en manera alguna que salgan de su término, siendo
como son llamados por su naturaleza á intervenir en las con-
tiendas que se originen por mar ó en el mar.
Doña Joana Folch, al confirmar ios antiguos privilegios, les
asegura nuevamente dicho arraigo y entre otras concesiones,
otorga á todos los habitantes de dicha villa, que puedan comprar
y tener en ella cualquier suerte ó cantidad de sal, así de las
barcas que vienen y llegan al puerto de dicha villa, como de la
que se encuentren en otro sitio 6 playa del Condado, pudiendo
venderla libremente y sin destorbo ni contradicción de los ofi-
ciales de S. E., ordenando que ningún barquero ni mercader ni
otra persona alguna pueda ser privada de vender cualquiera
cantidad de sal á los habitantes y singulares de la villa de Ca-
daqués. Dicha sal podían tenerla también en las C9.1as, donde
solía efectuarse la pesca, y venderla á los forasteros que hubie-
ren de ella menester para salar el pescado que comprasen en
dicha villa.
Teniendo además en cuenta que los habitantes viven del ejer-
cicio de la pesca, y que la mayor parte del tiempo están fuera
de sus casas, jtambién les concede que en casos urgentes, puedan
doce hombres del Consejo, junto con los cónsules, determinar,
decidir y concluir lo que mejor convenga al bien y utilidad de
la villa. ^
Bien se columbra, fijándose en el espíritu de esas franquicias
y privilegios, que la Universidad que nos ocupa, estaba formada
en su totalidad de gente de mar, viviendo y trabajando en co-
munidad por las exigencias del lugar y de su especial in-
dustria.
Mas aun se penetra en el espíritu de esta Universidad, si
analizamos la forma extraordinariamente democrática de su or-
ganización. Los que en el mar y del mar viven, suelen distin-
Digitized by
Google
-( 466 )-
guirse por su espíritu independiente al par que por cierta disci-
plina á que les induce la necesidad de la común cooperación
para sacar provecho del trabajo, y para salvarse en los trances
apurados.
Según refiere el señor Pella en su Historia del Ampurdán,
cuando en todas partes las curias, los concejos y otros gobiernos
municipales de puro refinados se corrompían, todavía los de Ca-
daqués (pequeña república á la que su situación daba libertad),
se reunían en la plaza pública para tratar del gobierno de
la Universidad, lo cual pretendió evitar el Rey D. Martín, asom-
brado de que un pueblo de este modo subsistiese en su corrom-
pido tiempo. Al apoderarse del condado dispuso que doce pro-
hombres, elegidos libremente, gobernasen el pueblo.
• Por más que Pedro el Ceremonioso en 1386, confirmó los pri-
vilegios y costumbres de Cadaqués, ratificados asimismo por
Doña Joana Folch, Condesa de Ampurias, los de Cadaqués con-
tinuaron practicando en cierto modo el régimen de democracia
directa, llamando al Gobierno de la villa á todos sus habitantes,
celebrando con inusitada frecuencia consejos generales, á los
cuales eran convocados y asistían todos los cabezas de familia,
reuniéndose á veces en la Iglesia parroquial.
Las cuestiones de pesca solían ser tratadas en Consejo gene-
ral, estando presentes los Cónsules y patrones, interviniendo
siempre así en el sorteo de las calas como en las resoluciones, el
Consejo de la Villa* evidenciándose con ello que el ejercicio de
la pesca era considerado como el ejercicio de un derecho comu-
nal, semejante al aprovechamiento de los pastos ó al uso de la
leña.
Sólo partiendo de ese sentido social y corporativo se compren-
de la inmistión de la Universidad en lo que pareqen aprovecha-
mientos privados y producto del esfuerzo individual y libre.
En el Uibre de la ordinació de la pesquera que existe en el
Archivo Parroquial de Cadaqués, trasladado de otro libro más
viejo que no hemos podido encontrar, se recapitulan los usos y
observancias que desde antiquísima fecha estaban en vigor
entre las encesas, anotándose á continuación los acuerdos y re-
soluciones que iban tomando los prohombres de la pesca y los
cónsules, siempre inspirados en las prácticas anteriores y en las
costumbres establecidas.
Al propio tiempo se consignan penas para los que no cum-
plan lo ordenado, siendo las penas de dinero á favor del señor
Digitized by
Google
•( 467 )^
Duque, Compte del Comptat y las de pescado para la obra de la
Iglesia, si no hay interés de parte.
Obsérvase desde luego que la serie de usos en vigor, dima-
nan de la existencia de un lejano aprovechamiento colectivo
que lentamente se fué transformando, dando mayor predominio
á lo particular é individual.
Sin género de duda puede asegurarse, que en tiempos más
remotos, los instrumentos de pesca eran colectivos, y que el
producto del trabajo común se repartía entre las familias, que
constituían la Universidad, después de satisfechos los gastos y
atenciones generales.
Nos fundamos para ello en el conjunto de supervivencias de
ese régimen especial colectivo, que aparecen en el Llibre d' Or-
dinacions de la Pesquera, que viene á ser como un reflejo de la
organización primitiva.
Empieza el libro con las siguientes palabras: En nom de Deu
sía y de la Humii Verge María y deis gloriosos apostéis Sant
Pere y Sant Andreu. — Comensa una concordia feta entre los
habitants del castell de Cadaqués, qo es per tots los que pesca-
rán de Galladera flns á la SeboUa y dita concordia es estada
feta per los Honorables consols y consell ó la major part la se-
gona fosca de Pascua á 10 de abril V any 1542.
A continuación aparece lo siguiente: Vuy á 18 de 'mars
de 1670 es estada lloada dita concordia demunt escrita pef los
Consols, promens y patrons de dita vila; los quals son Pau Ba-
nyuls, Antoni Surell, Joan Serinyana y Christofol Clapés en dit
any Consols de dita vila.
Cuando para llegar á esta concordia fué preciso el consenti-
miento de los habitantes todos de Cadaqués, es lógico suponer
que se debatía un derecho de la universalidad, al cual se subro-
gaba la agrupación de pescadores. Tal vez el Consejo sin dar-
se cuenta de ello, continuaba así ejerciendo el derecho señorial
de los antiguos Condes, cedido por estos al Monasterio de San
Pedro de Roda, ya que habla en nombre de San Pedro y San An-
drés, bajo cuya advocación se congregaron al principio los
monjes de aquel antiquísimo Monasterio benedictino.
Lo primero que llama la atención en este régimen de apro-
vechamiento de las pesquerías de Cadaqués, es ver que el indi-
viduo desaparece para dejar el paso á la agrupación. La perso-
nalidad que ejerce los derechos y sobre la que pesan las
obligaciones es V encesa^ la companyía ó el foch, que con estos
Digitized by
Google
-( 468 )- ^
tres nombres se la designa indistintamente. £1 individuo tiene
sus derechos y obligaciones dentro de 1* encesa, pero sin perder
nunca su carácter social.
La encesa ó la companyia es la agrupación de pescadores
constituida para la explotación de las distintas calas á las que
acuden las varias encesas, cumpliendo el turno regulado por la
suerte todos los años. La encesa está representada por el patrón
de boliche, que es el llamado á intervenir en los Consejos de la
Villa cuando se tratan los asuntos de la pesca.
Una vez constituida la companyia no podía deshacerse,
«ítem volan los sobredi ts que quansevuUa qu' haurá feta com-
panya de pescar ó de coralar, de Sant Miquel á Pasqua ó de
Pasqua á Sant Miquel, que no la gos rompre si donchs tots no
s' avenen á pena de tres Uiures*.
Existen varios indicios que hacen creer que en un principio
los instrumentos de pesca eran colectivos, repartiéndose los
productos del trabajo común entre los cabezas de familia.
En un acuerdo tomado el día 20 de abril de 1688 se lee lo
siguiente: Avuy que comptam ais 20 de abril de 1688 la última
f esta de Pasqua essent juntats tots los patrons de bolitx per ju-
gar las sorts de la pesquera á casa de la vila se á resolt que
sempre y quant y á alguna cala y age algún bolitx que non age
ab ais altres y per desgracia esgarraba el bolitx y que al mateix
día ó al segón ó tersé día nol pot adobar que puga pendre cual-
sevol altre bolitx per anar á fer las sevas revas y aixis mateix
si dins tres días no te adobat lo seu bolitx, que passats dits tres
dias no puga entrar á la cala ab ningún bolitx y si per cas Deu
permetés que aquell bolitx que no aura ab els altres los moros
lo prenguessin, lo que Deu no vuUa, que en tal cas los altres
bolitxs tingan que llevar tota aquella gent del tal bolitx y los
del f oc y los agen de donar la part igualment com ells tan com
durará.
De la frase aqtiell bolitx que no aura ab els altres se despren-
de la existencia de boliches de aprovechamiento común, supo-
sición comprobada por la obligación impuesta á' los que benefi-
cien tales boliches, en el caso de que el de propiedad particular
fuese presa de los moros, de amparar á los que quedasen por tal
motivo imposibilitados de pescar. Esta es por lo menos la inter-
pretación que mejor se aviene con las palabras de dicho
acuerdo.
Ma? adelante se impone ya á las Compafiías la obligación de
Digitized by
Google
-(469)-
tener dos laudes y cuatro hombres para ser admitidas al sorteo
de las calas. (9)
Para juzgar de como la propiedad individual se subordinaba
al trabajo colectivo, transcribimos el siguiente acuerdo: Volen
los honorables Consols y Consell que quansevulla que tindrá
axarxiot (10) la aja de calar á quansevulla que loy demani ó que
lay aya de dexar ab temps y axó á pena de vint sous y peix
perdut. ítem volan los sobredits que quansevulla que tindrá
axarxiot y calará á quansevulla que sia que no puga aver sino
de sis parts una com ja es dit
Puede colegirse como se verificaba el reparto del producto
en época remota, cuando la organización colectiva no dejaba
paso al dominio individual, por algunas resoluciones excepcio-
nales que vienen á ser como las últimas manifestaciones de las
antiguas reglas desaparecidas. En las organizaciones corporati-
vas como en la vida individual, se descubre por los fenómenos
atávicos de los individuos presentes, cualidades y defectos de
sus antecesores. En la personalidad social, en nuestro sentir, se
manifiesta el atavismo como en el hombre.
Revelan esa tendencia á volver al tipo originario, en nuestro
caso, dos acuerdos que hemos entresacado del Llibre d* ordina-
cions de la pesquera. Es el primero, que lleva la fecha de 1667,
el acuerdo tomado por los patrones de boliche á fin de que «los
cónsules ño pudieran poner hombre alguno en las calas, si no es
con el consentimiento de los patrones respectivos.»
Semejante acuerdo acusa la persistencia de la costumbre
que tenía el Consejo de la Villa de asignar á cada cala un nú-
mero determinado de hombres, sin contar para nada con la
voluntad de la encesa, cuya personalidad desaparecía ante la
colectividad superior que formaban todas las Compañías juntas,
representada por el Consejo General de la Univerdidad. ¿Quién
sabe si en los primeros tiempos la distribución de los hombres
entre las varias Compañías era prerrogativa de los Cónsules?
El segundo acuerdo á que nos referimos es el adoptado el día
1.*^ de mayo de 1716 que dice así: aconvocats y congregáis los
patrons de bolitx en casa la Vila es estat proposat per lo senyor
Consol en Cap Sebastiá Francesch que molts caps de casa avían
demanada la part y que li aparexía era rao en donarlos la part
y la rao es per quant tots eran estats tatxats en pagar los tre-
balls y avía aut en la Vila fins lo día present y també serían
tatxats en pagar los treballs sovindrán, deu fassi que no y oida
Digitized by
Google
-( 470 )-
la proposició feta per lo senyor Consol á resolt la major y mes
sana part deis patrons del bolitx que se donia la part ais caps
de casa ab pacte que portian la teya los pertocará posar per sa
part y si per cas se tro vía alguna part que se *n por tí a mes de
la sua parttocant, que sia espallit de la companyía.»
Leyendo el anterior acuerdo, no es infundado suponer, que
ese reparto entre los cabezas de familia responde á antiguas
prácticas que hablan caído en desuso á medida que el interés
individual minaba la originaria forma colectiva. Y para con-
vencernos más de ello, tenemos á la vista el hecho del reparto
entre los cabezas de familia que en nuestros tiempos se practica
en el Puerto de la Selva, el día que se utiliza el arte comunal
de pesca que todavía se conserva en aquel municipio, arte que
estuvo primero en el altar de San Pedro de la Iglesia Parroquial
y que hoy puede verse en la Casa de la Villa.
En 8 de abril de 1725 se acordó nuevamente dar su parte á
todos los habitantes que la pidiesen, mediante quedar á volun-
tad de los patrones para trabajar en la pesca, reapareciendo
así la antigua consuetud que pugnaba aun contra las innovacio-
nes que le cerraban el paso.
Tanto temían las innovaciones aquellos prohombres, que en
1690 con motivo de haber variado la forma de sortear las calas,
consignan la siguiente resolución: «volém que de any en un any
en lo mateix Uoch, los Consols que serán fassan proposició á los
patrons que serán, si de la ordinació de pesquera passará avant
ó sis tomará la ordinació de la pesquera vella.»
En cambio de esta serie de ventajas y privilegios reconocí
dos á la agrupación, obrando como persona social, las encesas
ó compañías subvenían á las necesidades del individuo en
cuanto no podía valerse, y á los gastos y exigencias de la uni-
versidad para cumplir sus fines colectivos.
El individuo que forma parte de la encesa, en el caso de
caer enfermo, estando impedido para el trabajo, continúa reci-
biendo su parte com per abans en sanitaí; de igual modo per-
cibe su parte si muere dentro de la fosca (durante el período en
que la luz de la luna no priva el ejercicio de V encesa).
De igual manera, si cae algún pescador en esclavitud se
destina una parte de la pesca al rescate de los que sufran tal
desdicha, constituyendo el tresor de Cativs, que es una verda-
dera institución de seguro social.
En la cala, los perseguidos gozan del derecho de asilo y en
Digitized by
Google
tanto sufren arresto continúan percibiendo la parte que les co-
rresponde como si estuviesen en libertad. Ello se desprende cla-
ramente del siguiente acuerdo: Avuy que comptam ais 26 de
setembre de 1687 se á tingut junta de proraens acerca de que
Sebastiá Noves estant pres á la preso de Castelló demanaba que
se li fes la part; y tot lo temps que estigué prés la se va com-
panyla li feu la part. Pero en lo temps que se anabá á pescar,
deu presoners que dintra la presó y havía, romperen dita presó
y tots fugiren juntament ^ab dit Sebastiá Noves y al cap de
alguns días que dit Sebastiá Noves fou fugit de la presó, la se va
companyla agafá una partida de sardina y dit Noves pretenía
se li fes part, conforme quan era á la presó. Y oides per dits
promens totas las rahons sobredi tas, com á major y mes sana part
se ha resolt que soposat que era fora de la presó y estaba en Ui-
bertat, y no era anat á la cala com els al tres que no se li fes en
ninguna manera la part. Y aixl mateix quant algú tindrá 1*
arrest que se li fassi la part, pero si romp lo arrest y després
d' haberlo romput no va á la cala ais vespres que tampoch se
li fasse la part. Si no es que al BatUe s' encertas anar á la ma-
teixa cala.
Mas adelante cuando se hacen levas de hombres, en tiempos
de guerra, el Consejo acuerda donar una part ais homens qu^
han anat al servey del Rey (^19 abril 1718).
En cambio de este amparo, el individuo incurre en pena -
pecuniaria por abandono de la encesa y en caso de que la villa
requiera la defensa de sus habitantes contra los enemigos, el
que en estos momentos la abandona no es admitido may mes
en la pesquera (2 de abril de 1641).
Las pesquerías acuden en auxilio del pueblo, en las grandes
calamidades, y coadyuvan á que la villa pueda defenderse y
cumplir sus prácticas religiosas. En el fondo de la comunidad
palpita un profundo sentimiento religioso.
En 26 de abril de 1707, reiterando sin duda lo que venía
haciéndose desde tiempo inmemorial, estando la Villa imposibi-
litada por los muchos gastos, acuerda el Consejo que se fasa la
part per cala á favor de la vila per subvenir d sas necesitáis .
En 22 de abril de 1710, acuerda que si los ingleses, holande-
ses ü otros enemigos, apresasen los laúdes y las redes de una
compañía, los demás le cedan una parte de la pesca para resar-
cirla del daño.
En 28 de marzo de 1712, acuerda el Consejo de la Villa reu-
Digitized by
Google
-( 472 )-
nido con los patrones, que se vaya á la mar las noches reser-
vadas para quitar la Vila y sí acás y aura algú que repugnas
que no vul(/ué$ anar á mar que sia tret de la pesquera si se troba
estar bó.
En diversas ocasiones, á costa de las encesas se arman laú-
des para guardar las calas, y cuando el Conde de Ampurias
reclama á la Villa servicio de costa, cada compafiia acude con
uno 6 más hombres y las embarcaciones necesarias.
Completa esta que pudiéramos llamar organización política
de la comunidad, que con sus recursos y sus hombres provee á
la seguridad de las personas y de los bienes, la organización
moral ó religiosa. Con sus recursos y su trabajo acude también
á llenar las exigencias del espíritu, dando satisfacción al senti-
miento religioso.
Como hemos dicho ya, las penas de peíx se destinaban á las
obras de la Iglesia. No bastando para ello, se acuerda que las
encesas puedan ir á pescar las noches reservadas A fin de obte-
ner recursos para las obras de la Iglesia.
En 8 de Abril de 1681 se resuelve dar una parte por cala
para levantar el campanario, cuya blancura sirve luego á
los pescadores para fijar las señas del sitio donde calan, á dis-
tancia de la costa.
Asimismo contribuyeron á la capilla de San Abdon y San
Señen, al dorado. del retablo de la capilla de la Cofradía de San
Pedro y al reloj que construyó Pere de Canigó.
Los Cónsules prometen en nombre de los pescadores de la
villa de Cadaqués, según consta en un documento del Archivo
Parroquial del año 1634, que sian tinguls y obligáis Je pescar per
dita obra conforme fins aquí s^ha acostumat y en los dies nos po-
den pescar en virtud de Ilicencia á la present üniversitat y pes-
cadors concedida per obs de dita obra nova^ sino es en cas de
mal temps, nova de moros ó altrejust impediment.
Por esto figura en el retablo esculpido del altar mayor de la
Iglesia de Cadaqués, en lugar preeminente /* encesa. El Uaut
del foch, aparece en un escudo, al lado del Evangelio, guiando
hacia la playa la mata de peces y en simétrico lugar de la epís-
tola se ve el Uaut del bolitx, echando al agua la red con que
forma el cerco. Los peces constituyen uno de los principales
adornos del altar, y surgen entre los rayos que resplandecen
en la custodia. En esta Iglesia, como en la de la Selva, tenían
banco los pescadores, siendo digno de mención que en la Selva
Digitized by
Google
-( 478 )^
se venera la imagen del Príncipe de los apóstoles, que fué un
tiempo el guarda de su arte de pesca comunal, representado en
su humilde oficio de pescador.
Lo divino no les hacía sin embargo olvidar lo humano, de
manera que, previendo el caso de que algún llaut cayese en
estas noches reservadas en manos de corsarios, acuerda el Con-
sejo que el dinero que se obtenga de la pesca sirva primero
para rescatar á las personas que sufran tal desdicha, así como
sus arreos, antes que pagar á la Obra de la Iglesia.
En 1727, congregados los Regidores y Patrones, propone el
Regidor si les nits reservades se donaría una cala per los pobres
catius y á resolt la major y mes sana part del Consell que se donía
una cala per dits catius.
Cuando los apuros obligaban á ello, por carecer de medios
los habitantes, se echaba mano del dinero de la obra, si bien
luego se devolvían fielmente esos préstamos forzosos. En 1699,
se concede parte por cala á San Abdon y San Seaen en dismi-
nución de aquellas dotze doblas que prengué la vila V any iü94
per pagar á los franceses.
Se solía arrendar la parte de la Obra, con la condición de
que el arrendatario no pudiese retener dinero alguno del precio,
aunque le debiese la obra ó la Villa En 1707, por el arrenda-
miento de tres afios, se satisfizo la suma de mil libras barce-
lonesas (11).
En 7 de abril de 1711, conviene el Consejo con el Rector de
la Parroquia en que, mediante licencia para pescar las noches
reservadas, se harán las encesas á la mar y que todo cuanto se
pesque se dará á la obra en disminución de lo que la Villa le
debe.
A pesar de su exagerado espíritu de independencia, vemos á
la comunidad acoger piadosamente á sus vecinos cuando las
tristes circunstancias de la guerra les privan de sus hogares.
iQué hermoso resulta el acuerdo tomado por el Consejo de Cada-
qués, durante la guerra de separación, al apoderarse los caste •
llanos de la villa y fortaleza de Rosas! En 2 d* abril de 1G41
s^ aeorda acollir á los de Roses y los acolliren com si foran habi-
tants á Iotas nostras pesqueras y la demés part es estat de vot y
parer sejugassen ápart igual noslra fins que lo smyor fos servil
de tornarlos en sas casas.
Esas comunidades de pescadores fueron poco á poco rela-
jándose á medida que el Estado iba inmiscuyéndose en la vida
Digitized by
Google
-(474)-
corporativa. En 19 de abril de 1756 el subdelegado de Marina
interviene por voz primera en el sorteo de las calas y en noviera
bre de 1788 empiezan á redactarse las Ordenanzas en caste-
llano, aunque siguiendo el estilo y consuetud que se ha observado
y se observa entre estos pescadores de tiempo inmemorial.
A pesar de la ingerencia del poder central y del distinto
espíritu de los tiempos, todavía subsiste algo de aquella primi-
tiva organización y aun se practican muchas de las viejas cos-
tumbres, siendo las Ordenanzas de la Pesquera vigentes aun
en las reglas de alternativa y mutua consideración acordadas
por los antiguos pescadores de Cadaqués. Todavía respetan boy
la forma del sorteo y el modo de establecer los turnos en las
Ordenanzas consignado, y en sus Ordenanzas encontraron firme
amparo, cuando se intentó prohibir el arte á la Encesa, pues
los Sres. Fernández Duro y Hediger tuvieron ocasión de exami-
nar sus disposiciones, que les sirvieron de dato para alegar que
el arte á la encesa es un arte provechoso y la pesca que con
ellos se hace de gran importancia, de interés público y la
única que en España puede compararse con las grandes pesque-
rías de arenque de las naciones septentrionales.
Cada af\o se reúnen todavía los patrones de boliche y con-
firman las antiquísimas reglas porque han de regirse en el usu-
fructo de las calas, las cuales son reformables previa aproba-
ción de la mayoría de los patrones presentes al acto de los
sorteos ó discusión de bases en cada temporada (12). Y aun en
las calas solitarias del Cabo de Creus, y en las próximas al
Cabo Norfeu existen las barracas que construyeron allá en
lejanos tiempos las compañías ó Encesas, las botigas como se
llaman en las Ordinacions de la Pesquera, albergues comunales
abiertos para todo el mundo, en los cuales se encuentra á veces
el mismo ansiado refugio que se logra en las cabanas de los
pastores de las cimas pirenaicas (13). En la Iglesia de Cadaqués
y en el altar de San Pedro, se conserva en nuestros días la enor-
me romana que servía para pesar el pescado como en la Selva
se guardaba en el altar de San Pedro el famoso Art gros^ per-
tenecientes ambos á la colectividad; las antiguas encesas conti-
núan hoy acogiendo para el trabajo de tierra á los habitantes
que acuden á las calas, quienes tienen su parte en la pesca, y
por último, el día de San Pedro, los pescadores adornan la Silla
del Apóstol con laa rojas langostas del Cabo de Creus y las pri-
micias de las vides que reciben sus salobres efiuvios.
Digitized by
Google
~( 475 )-
¡Cuantas veces al entrar en una de esas barracas, donde
viven todavia en comunidad los pescadores, viendo la esterili
dad del rudo trabajo en que se emplean, he pensado en el por-
que de aquella sana resignación con que soportan la triste inu-
tilidad de sus fatigas! Y en seguida, se me han aparecido sus
antepasados, con el cuerpo y el alma templados en las luchas
con el mar y con los hombres, libres del egoísmo, por la necesi -
dad de atender á las exigencias de la colectividad abandonada
á sus propias fuerzas, fieramente enamorados de aquel lugar
estéril y rocoso, por completo aislado, que todo lo debe al mar,
con ser un mar temible, creyentes y piadosos; y, algo he visto
en ellos del alma y de la sangre de los antiguos. Así como se
conservan los apellidos y las casas, deben mantenerse las fisio-
nomías y los temperamentos de aquellos incansables trabajado-
res del mar, que en las negras noches profanan el secreto de
sus entrañas, con los resplandores crepitantes de sus encesas.
En sus ojos no vemos palpitar el odio ni en sus labios la pro-
testa; nunca se revuelven airados contra la ineficacia de su
labor fatigosa porque corren los mismos peligros de sus patro-
nes, y porque se reparten el fruto de su trabajo, en proporción
ajustada, y sobre todo porque viven y trabajan en el seno de
aquella gran naturaleza que se apodera del hombre y le ofrece*
el goce incomparable de la contemplación continua de una
amada que trueca sin cesar sus adornos y sus vestiduras.
Barcelona, 11 junio, 1903.
Federico Rahola
Digitized by
Google
NOTAS
(1) Al salir de Rosas, al Sud de esta Península avanzan hacia el
mar el Cabo Falcó y el Cabo Norfeo, resguardando el primero el Golfo
de Rosas y el segundo la Cala de Monjoy; al E^te se extiende la bahía
de Joncols que ni abrigo del abrupto Cabo de Norfeo, queda cerrada
por las puntas de la Figuera y de Calanans, que son los dos estribos
de la sierra de Peni que sirve de amparo al puerto de Gadaqués. La
punta de Soliguera forma la defensa oriental de dicho puerto al par
que constituye la escollera de la ancha ensenada que cierra el Cabo de
Creus, llena de pintorescas calas. Al Norte del Cabo^ la punta de Cala
Prona y el Cap Oros, abarcan la espléndida bahía de Tavallera, sur-
giendo tras del Cap Oros, reforzado por el Cap Fomells, la cala Tama-
riva y el puerto de la Selva de Mar que tienen su contrafuerte en la
Punta Samella.
(2) Por si puede aprovechar á algún erudito, allá van los nombres
que hemos recogido de lugares de la costa, desde la salida de Rosas
hasta el Puerto de la Selva. El Calis.— Monjoy.— Calitjar.— La Pelosa
(¿derivará de Ampalusia?).— Cap de Nofeu (de 'n Orfeu.— Joncos (al-
gunos escriben Jonculs) — S'espunya.— Rovallosa. — La Cruilla.— La
deparada. — Torrambó.— Sabolla (algunos dicen la SaboUa).— Ca-
lanans.—Cucurucuch.— Peni.— Saranella.—S' Oliguera.—Cayals.— Sa
Dehesa.— Salearía.— Junquet.— Guillóla.— Sas Yellas.— S'Afreu.- Mas
sadoro.— Cudera.— Culip (será Kalip?).—Cullaró.—Tudela.— Ganade-
ra.—Cala Prona.— Bracos.— Talabra.— Gumea.— Safangal.— La Bir-
ba.— Camallaris.— La Farnera.— Francalus.— Cala Sarena— El Tray-
rar.— L' Ussella.— La Brama (declive del mar á cierta distancia del
Cabo de Creus).— Es Ubertins,— JIa Cativa.— Pórtalo.— Cala Prona.—
La costa de Mayadeu.
Digitized by
Google
-(477)-
(3) En el Maniuil de Nov^lls Ardíts (yolum quint, pág. 401)» se
sefiala ocurrido este hecho en 16 de julio de 1684.— Dilluns XVI ju-
lio! En aquest día vingués nova que lo virey d' Alger here vingut
ab XXIIII fustes, entre les quals deyen y havie sis galeres reals y que
havien sequeyat certa part de Cadaqués. Deu vuUa que no sia lo que
diuen. Dimecres XVIII. En aquest dia vingué nova com la armada del
Rey d' Alger se here tornada á embarcar y que havien mort 4 de Cada-
qués y hu de nafrat y ells ne havien morts L o LX de moros.
Detrás del altar del Santo Cristo de la Iglesia de Cadaqués se en-
cuentra una lápida que dice así:
Octubre d/ 1643. Pou cromada la yglesia vella per los moros.
Esta lápida no me ha sido posible verla, constándome sólo de refe-
rencia por haberlo leído en unas memorias particulares.
En el archivo del general Escofet se conserva el siguiente docu-
meito que hace referencia al desembarco del Rey de Argel.— A tots y
sengles oficiáis y altres qualsevol persones á qui la present pertendrá
ó será presentada; los Consols, jurats y batlle de la vila y castell de
Cadaqués fem fé y certifiquem que lo senyor Llatzer de EÍscoffet, avi
del senyor Antoni EJscoffet, fon gobernador d' armas en dit castell y
forsa defensantla del poder deis moros tres vegadas: la primera en lo
mes de juliol de Morato Arrays que V any 1681 vingué ab set baxells
y desembarca 700 moros; la segona el mes de juny de 1584 le mateix
Rey del Ger embiá vintidós baxells y desembarca 2000 homes que es-
calaren la muralla y posaren foc á un portal y dura lo combat desde
la punta del Alba ñns á las quatre de la tarde que per socorro del
Compte de Peralada y somatents de Castelló y Figueras fou desUiurada
la vila y el castell quedant ferit dit gobernador; la tercera en lo mes
de juliol de 1587 lo mateix rey de Alger vingué ab set baxells y posa
molts homes en térra y fou també obligat á tomarsen, y aquet Castell
fou sempre tingut per nostre católich Rey per la vigilancia y bona
disposició del sobredit Gobernador, lo qual morí en la defensa del
Kosselló comandant saxanta homes de armas quant entraran los pro -
testants aganaus francesos en V any 1597. Tot lo qual se trobaba mes
llargament certificat ab los papes del archiu que 's crema V any passat
lo dia 12 de mars ab lo siti que tingueren deis francesos, y per se veri-
tat ho declaran á 8 de novembre de 1666. Antoner Affaras, Bat-
lle.—Magí Albert, Cónsul.— Banet Sariñana, Cónsul.— JosephLlorens,
Cónsul.
(4) Óbito de la leprosa.— A 18 de setembre de 1-602, morí y fou
soterrada en lo cementiri de fora hont soterran los extrangers Chate-
rina Nicolaua, donzella^ ñlla de Cadaqués, per «ansa que era leprosa
deu ne guart a qui atemps y es rebe tots los sacraments de la Sta. Mare
Iglesia fins li portar lo Hit deis morts que alguns hi conduheren y por-
Digitized by
Google
-( 478 )-
tas en la Iglesia y per ella se digué missa cantada essent y tot lo poblé
ajostat.
(5) El último testamento en que figuran siete testigos, es un testa-
mento que corresponde al libro 6.**, págs 356 y siguientes, fechado el
28 de septiembre del año 1776.
Antes los párroco i firmaban los testamentos primeramente que los
testigos, mas en 13 de mayo de 1776 el Obispo TomAs, al hacer su vi-
sita, mandó al párroco que firmara todos los testamentos al final, des*
pues de los testigos.
(6) No hay dato alguno para afirmar que la actual Kosas sea la
antigua Rodope, pues en el lugar que ocupa no se ha encontrado vesti-
gio alguno de la colonia griega.
(7) Articulatas fetas per las Universitats de Cadaqués y de la Vila
de Rosas del plet se intenta en la Real Audiencia sobre de la Capella
de Sant Sebastiá y Santa Quiteria y de las pesquerías de Joncols y la
Pelosa any 1672 copiadas per mí Antoni Mallol y Pell el mes de sep-
tembre de 1672. (Archiu Parroquial de Cadaqués).
(8) Después de hecha y fabricada la torre de Nofeu, los particula-
res y la Universidad de Rosas la donaron y entregaron á S. M. para
que pusiese en ella guarnición, á fin de guardar y asegurar dichas
calas de Joncols y la Pelosa de enemigos, corsarios é infieles, como en
.efecto, 8. M. tuvo la guarnición de dicha Torre mientras se mantuvo
en pie.
(Del Archiu Parroquial de Cada^w^*.— Articulatas fetas, etc ).
En 30 de junio de 1568 el Virrey por medio de los Cónsules y de-
fensores, dio parte á la Junta ó Consejo (Jeneral de Mercaderes de que
había hecho fortificar los Alfaques y Salou; y que había de construir-
se una torre en Cap de Creus todo para defensa de los moros y pidió
algún subsidio. El Consejo resolvió que se ofreciesen 200 libras paga-
deras después de concluida la torre. (Capmany, Noticias varias, perte-
necientes al Consulado de Mar de Barcelona. Tomo IV. pág. 84.)
(9) Más adelante consta el siguiente acueírdo:
A vuy que comptam ais 4 del mes de abril de 1679, la derrera festa
de Pasqua, assent ajuntats los patrons de bolitx á casa de la vila
per jugar las sorts de la pesquera com s' acostuma, an resolt dits pa-
trons juntaments ab els senyors Consols que per aquest any jugian á
totom sois tengan llaut de foch y de aquest any endavant no juguian
ningún bolitx que no tinga dos Uauts, so es llaut de foch y llaut per
manar lo bolitx.
(10) Red que se usaba para calar detrás los artes de encesa y coger
enmalladas las sardinas que se escapan de aquel.
(11) La traza del Retablo de la Iglesia de Cadaqués fué obra de
Jacinto Morete, de Vich. La talla corrió á cargo de Juan Torras, escul-
tor de Figueras seguint dit Joan Torras tot lo que Pau Costa, escúlptor
Digitized by
Google
-( 479 )-
de la cvatat de Vich li dirá, (Acta Notarial del Notario Savall del 23
de noviembre de 1723;. Hay una copia en el Árchiu Parroquial de Ca-
daqnés.
(12) Acta del sorteo y disfrute de calas en 1884. Memoria sobre la
industria y legislación de pesca que comprende desde el año 1879 al
1884. Madrid. Imprenta de la Viuda é hijo de Fuentenebro (pág. 254).
(13) Existen hoy las siguientes barracas: en el término de Rosas
las de Canyellas grossas, Canyellas petitas, las de la Pelosa y Jon-
cols; en Cadaqués las de Cala Jugadora, Culip y Pórtalo; en la Selva
las de Cala Prona y Tavallera.
Digitized by
Google
APÉNDICE
SUPLIOA FETÁ AL SECRESTADOR DEL COMPTB DE ElfPURIES PER LOS
GON8OL8 DE LA ViLA DE CadAQUÉS ASEROA DE PODER FER VÜITENTS,
TRENTENT8 Y ALTRES IMP08I0I0KS SOBRE DEL8 HABITAKTS DE DITA
ViLA FETA l' ant 1599 PER Sebastia Capella, Notari de Bar*
• oblona.
El ori^nal de este documento obra en mi poder.
En 1599 se dirigen al secuestrador del Condado de Ampurias, los
Cónsules y Consejo de la vila de Cadaqués, diciendo que stan en anti-
quissima consuetut y possesió de tan de temps ensa del principi del
qual no hi ha memoria de homens en contrari de congregarse y ajus-
tarse en la casa de dita vila y tractar los negocis y affés de que aque-
lla, sens assistencia del baile de dita vila ni de altres offícial del
Ebcms. Comptes de Empuries y el! fer vintents ó trentents deis fruyts
de la térra y peix preñen en lo mar y de fer, quansevol talls y impo-
sarse aquells sobre si y los singulars de dita vila y arrendar aquells é
Altres emoluments de la vila per las necessitats d' aquella com son per
refecció de muralles obres y omaments de V Iglesia, comptat, artillería,
pólvora y altres municions necessarias y per quansevols altres coses
necessaries per la defensa de dita vila y de dita antiquissima consuetut
y possesió an tinguda plena noticia aixis los ofñcials que han gobemat
dit Comptat en lo temps del Eixms. Ducs D. Alonso y D. Francisco
Duc de Cardona y Segob y Comptes de dit Comptat com encara los
offlcials que aprés son estat y vuy son del servey real del dit Comptat
Digitized by
Google
.(481)-
y may han fet contradicció alguna per saber que los dits Consols y
Universifat de Cadaquers ho podían fer per tenirne particnlars privi-
legis del Exms. Comptes d' Ampuries á dita Universitat de Cadaquers
concedits y que dits privilegis eran estat cremats per los moros y pira-
tas en lo temps que cromaren la Iglesia y vila de Cadaquers y la vila
de Rosses y la de Palamos, la que es cosa prou notoria é com dits
Consols é Universitat agen fet un vuité deis dits fruyts y peix y altres
coses, segons teñen acostumat y arrendat aquell per temps de tres
anys per subvenir á les necessitats de dita vila les quals son tantes
como es cosa notoria que cada día han de comprar pólvora é altres
monitions y fer reparos necessaris per deffensarse deis moros pus
cada any los inquietan en les mars de Cadaquers y en ses propios cases
E no voldrian que per los officials de V. M. ni altrament f ossin inquie-
tats en dita antiquísima possesió y consuetut y aixis se donas ocasió
per no estar dita vila ben proveída de pólvora é monitions y altres
cosas per la defensa de aquella necessaries se perdés, suplican per^o
y altrement los Consolls d' aquella en nom y per part de dita Univer-
sitat de dita Vila sia servit aprobar dita consuetut y tots los actes flns
assi en vertut de aquella per dits Consolls y Universitat fets y sens
prejudici d^ aquella y en quan menester sia concedir los privilegis que
sempre y quan se oferescan semblants necessitats per aquestas y per
quansevol altres y negocis de dita Universitat se pugnen ajustar en
lo lloch é forma acostumat y imposarse dits vuitents ho trentents, talls
y arrendar aquells y fer totes y quansevol coses á la dita Universitat
é singulars d' aquella útil y necessaries sens intermediado del BatUe
de Cadaquers ni altre offícial de dit Comptat com flns assi hon han
acostumat de fer, lo que tindrán á singular mercé.
U
PbIVILEGI del IKFANT EKRICH D' AbAGO DAT AL8 HABITANTS DE LA
VILA DE Robas peb anab á pesoab á Tavalleba
Nos Infant don Enric de Aragó é de Sicilia, Duc de Segorbe é
Compte de Empuries, etc. A la utilitat é regiment deis pobles son cons-
tituits per aquell per lo qual los Reys regnen é els princeps senyoreien
les potestats deis Reys é deis Princeps son regir é gobernar los pobles
en equitat é justicia é en tranquilitat é pau teñir é guardar tots sos
subdits é vaxalls é perqué segons som informats com en dias passats
si«i estada certa questio entre vosaltres los faels nrés. los prohomens é
singulars persones de la vila de Rosas d' una part é los prohomens é
singulars persones de los Ipcs nostres de Llansa, la Selva, la Valí é lo
Digitized by
Google
-( 482 )^
Munt de San Pere de Rodes de la part daltres sobre la pesquera de V
Anxova é sardina que 's fa á Tavallera de la qual questío Jatsia entre
vosaltres sla estada feta certa manera de concordia en virtud de la qual
Yosaltres vebins é habitadora de la nostre vila de Roses son tenguts é
obligats que dins lo mes de abrill haian d* esser cascun any forscuia^
ment en la dita pesquera de Tavallera sino que áltrament no serán ad-
mesos ni acuUits en lo jugar de les revés de que se esperen á seguir
molts danys entre vosalires, vist que la dita concordia es estada feta
mes per forsa que per grat, portants volents provehir á la indemnitat
deis una é deis altres é volent conservar los dits loes nostres en bona
pau é los habitants en tota tranquilitat é repós aixis com asenor que 'Is
tenim amor é delectio puix son tots vassaUs nostres deven Oaner entre
vosaltres bona caritat é esser tots com á germans é alegrar é fruir de les
coses nostres maíorment d' aquelles que son algún tañí generáis aixis
com les mars de tot lo nostre Comptat d' Ampuries. Per tant mogut
per los dits respectes é altres que apresent veritar no euram ab tenor
del present nostre privilegi ab beneplacit nostre valedor é durador
ordenam que no obstant quansevol concordia entre vosaltres feta, fer-
mada é pactada é altres quansevols cosas lo contrari a^o disponents
vosaltres los vebins é habitadors de la dita nostra vila de Roses qui
ara sou e per temps sereu liberament é sens empaix é contradicció
alguna é sens encoriment de pena pogau anar á fer dita pesca de Ta-
vallera fíns é per tot lo mes de maig ó almenys partits dins lo dit mes
de maig; per obs de fer la pesquera cadscun any é volem é manám
que sian jugats é mesos en reva de pescar aixi ppriament com acostu-
man de fer vuy en dia encara com los vrés. llauts de peixca é tonayres
irán á les ditéPcales de Tavallera volem é ordenam que en aquell día
mateix, quey arribaran sus sia donat é per semblant puehim é orde-
nam é manam que si volsaltres los poblats vebins é habitadors en les
dites nostres vilas de Llansa la Selva la Valí é del Munt de San Pera
de Rodes qui ara son é per esdevemidors serán voldreu venir á pescar
en les mars de la dita nostra vila de Rosas, pugau venir liberament
sens empaixt é contradicció alguna no obstant quansevol carta, privi-
legia pacta ó concordia lo estrany disposant esian jugats é mesos en
reva heus sia donat vol copí vindreu ab vostres lahuts é tonayres á les
mars de la dita vila de Roses en aquell jorn mateix quey arribaren
per los pescadors de la dita nostre vila per que les coses sian i^uals
entre vosaltres é viscan com á germans puix sou tots vassals é subdits
nostres é les mars sian comunes á tots com es de ráhó ó justicia,
Dat en la nostre vila de Roses á denou del mes de maig en V any
de la Nativitat de Nostre Señyor mil quatracents vuytanta quatra.
(De una copia que obra en mi poder, librada por el Notario del
Condado Galcerandus Buigts el día 26 de abril de 1585, á petición de
Montserrat Ros, oriundo del Castillo de Rosas.
Digitized by
Google
-( 483 )-
III
Privilegios oonosdidos al oabtillo y villa de Cadaqüés pob bl
CoHDE Hugo de Ahpübias
Este es el ejemplar tomado bien y fielmente en la ciudad de Caste-
llón de Ampurias con autoridad y decreto del Magnífico Juez Infras-
crito, según más abajo se prueba por la autoridad y ejemplo de los
pergaminos públicos y auténticos, no cancelados ni en parte alguna
tachados de vicio ó sospecha, y que son del tenor sigtdente:
cEsta es la traslación fiel hecha en Castellón de Ampurias por de-
creto del honorable Sr. D. Arnaldo de Sabastida, Procurador general
del Condado de Ampurias y por poder de honor de su persona en
favor de D. Galcerán Torroni, (*) Doctor en leyes, su ordinario y ase-
sor, cuya traslación es del tenor siguiente:
»JSlB¿a 68 la copia fielmente tomada el día tres de las Kalendas de
agosto del año del Señor de 1323 de cierto público instrumento que es
del siguiente tenor:
^Sepan todos y cada uno que Nosy Poncio Hugo, por la gracia de
Dios, Conde de Ampurias, queriendo y deseando acrecentar y mejorar
nuestro Castillo de Cadaqués, lo mismo que su villa (de este nombre)
y á todos los vecinos y compañeros que habitan en su término y lími-
tes, y dar á todos las mismas gracias, privilegios y franquicias y no
violarlos en lo más mínimo, ni revocarlos, gratis ex scientia certa, de
parte nuestra ni de nuestros predecesores, presentes y futuros, por lo
cual alabamos, confirmamos y aprobamos en todo y por todo, cada una
y todas las franquicias, donaciones, privilegios y concesiones á dichos
habitantes hechas ó concedidas por los antecesores nuestros y los cua-
les han usado y usan todavía y las que no están obligadas á usar por
parte nuestra, ó de los nuestros, ó cualquier otro oficial (delegado)
nuestro; ni sean obligados los mismos á respetar ante cualquiera que
en cualquier caso les reclamase su cumplimiento, á no ser dentro del
mismo Castillo y villa de Cadaqués.
*Item que los susodichos hombres no sean obligados á entrar ó salir
del término de Cadaqués so pretexto de formar parte de algún
exército ó cabalgata, á no ser por el hecho de alguna contienda que
se originare por mar ó en el mar y por razón de nuestro servicio.
»J¿em si hubiere litigio ó disputa entre dichos hombres entre sí,
sométanse al arbitrio de nuestro Baile (BaitUt) ó alcaide, ó á quien
sus veces hiciere, y dentro de los quince días subsiguientes al que
(•) ¿Torró?
Digitized by
Google
-(484)-
hubiese empezado la disputa, hagan por componer y transigir sos di-
ferencias según él mismo indicare y sin recurrir á tercero, sopeña de
perder todo derecho ante nuestro tribunal ó curia.
»Así mismo concedemos esta nuestra aprobación, laudación, con-
cesión y confirmación á todos y cada uno de los hombres arriba di-
chos y de todos cuantos se pueda decir, de la manera mejor y que
puede entenderse en más amplio sentido para ellos, sus sucesores, sin
alguna restricción ni excepción, jurando por Dios y por sus Santos
Cuatro Evangelios, tocados por Nos corporalmente, cada una y todas
estas cosas dichas, de guardar irrevocablemente y observar todo lo
prometido y no contravenir á ello en lo más mínimo por ningún de-
recho, causa, ni razón. Y por la presente renunciamos también ex
scientia certa al beneficio de menor edad, excepción, in fado jwrís^
ignorancia, dolo y especialmente al de aquellas leyes que sin derecho
ni por causa de donación por razón de gratitud revocasen cualquier
otro derecho, razón ó costumbre establecida contra el presente man-
dato. Y mandamos al susodicho nuestro Baile, y á todos nuestros ofi-
ciales y subditos ausentes, presentes ó futuros, que todas y cada una
de estas cosas hagan observar y las observen ellos fielmente, en nada
las contradigan y no permitan que nadie sea osado en contravenirlas.
Y para que todo esto tenga mayor firmeza, el presente instrumen-
to público acompañamos de nuestro sello pendiente y lo así man-
damos.
Dado^en Cadaqués el día 4 de los idus de junio del año del Señor
de 1280.— f Poncio Hugo, Conde de Ampurias. (Siguen las firmas de
los testigos Arnaldo de Ledresia, Guillermo de Aleó, Raimundo de
Fortiá, Guillermo Ramón de Paño, Bernardo de Pus, notario). Las
siguientes firmas son délos testigos déla copia.
(Traducción de D. Arturo Masriera de la copia del documento ori-
ginal escrito en latín.)
IV
PbIVILEGI BEOONEGUT a la UNIVEESriAT Y 8INGULAB8 DE LA VILA DE
Cadaqués per Dona Jo ana Foloh de Cardona Comtesa de Am-
PüBIAS.
Nos Dona loana Polch de Cardona olim de Aragó per la gracia de
Deu Duquessa de Cardona y de Segorb, Marquesa de Gomares y Pa-
Uars, Comtesa de Ampurias y de Pradas, Viscomtesa de Vilamur, se-
ñora de les baronías dentensa Arbeca y Juneda, etc., viuda relicta del
Exm. señor Don Diego Hernández Ramón Folch olim de Cardona
Digitized by
Google
-(485)-
gran Condestable de Arago. Com sia cossa dessent ais señors dotar
assos vassalls de algnnas graties, privilegis y merces particularment
ais que ab amor y fidelitat acudexen ales cosses de llur servid. Per-
tant essent nos estat suplicat per part de la Universitat y singulars de
la nostre vila de Cadaqués del Comtat de Ampurias f ossem servida de
otorgarles les cosses contengudes en una supplicatio nos han presen-
tada nos ha aparegut condescendre alqae en ella nos esta demanat
si y segons en cada capital esta representat, declarat y decretat la
cual es del tenor seguent:
Exma. Señora la universitat y singulars de la vila de Cadaqués del
Comtat de Ampurias de molts anys á esta part continuament han su-
portats grans gastos y treballs en lo reparo y deffensa de la dita vila
y habitants en los masos y vehins de aquella per incurs de molts va-
xells de turchs enemichs de la santa fe catholica que moltes vegades
han sitiat los murs de dita vila y procurat ab gran numero de gent
que llensaven en térra debellar y pendrer la dita vila y ab tot que lo
siti de aquella sia casi de doscents vehins poch mes ó manco, y en
lloch steril y montanyos y sens socorro se es sempre per la gratia del
señor defensada encara ab molt gran offensa deis enemichs que allur
pesar y ab perdua de molt gent los fou forQat retraurerse ab set ga-
leras que Morat Arrays en lo any mil sinch cents vuytanta hu y
aprés al cap de tres anys ab vint y hun vaxells que lo Rey de Alger y
dlt Morat Arrays aportaren, Ecom per ninguna causa les torres son
mes poblades que si aquelles son adornados ab moltes Ilibertats é pri-
vilegis, y per lo incurs de dits enemichs antigament los privilegis de
dita vila sian estat en molta part della cremats que sois se son conser-
vats ab lo US y observantia de aquells. Pertant y altramen la dita Uni-
versitat de Cadaquers y per ella m^ Pera Serinyana, sindich de dita
vila al, ex* humilment supp<» sia de son servey concedir y otorgar á
la dita universitat de Cadaquers y singulars de aquella los seguents
privilegis, libertats é immunitats.
Primerament concedir y otorgar á la dita universitat de Cadaquers
é singulars de aquella que puga teñir consell y elegir trenta dos perso-
nas de dita vila ais consols ben vistes y f er quiscun any en lo día de
la circuncisio del señor extractio de quatres persones en consols y re-
gidors de dita vila per temps de un any durador y aquells traurer
arodolins de»qu' e boses Qo es bosa en cap, segona, tercera y quarta
en les quals y en quiscuna de aquelles posen y posar pugnen vuyt
persones les quals entre totes fassen nombres de trenta dos persones de
consell. Plau á sa Ex* Ytem li platia concedir y otorgar ais dits Con-
sols y universitat de dita vila de Cadaqués que quiscun any y en lo
día de la circunsicio del Señor y aprés de ha ver feta dita extractio de
Consols fassin y fer pugnen nominatio de dos persones del Consell de
dita vila en Baila per temps de un any de aquella y altres dos per lo
Digitized by
Google
-(486)-
offici de mostasaf de dita vila de les qnals V. Ex* es lo gobernador
general de V. Ex»- de la vila de Castello o altre official preminent per
absentia de V. Ex'^ es dit gobernador general bajen de elegir una ii0
ditespersoncsper dits consols anoinenades en baile y altre en mosta-
saf de dita vila PIau á sa Ex^. Ytem li platia concedir y otorgar á la
dita Univei-sitat de Cadaquerá que aties que succehexen negocia que
requorexen promtitut y los demés vehins de dita vila visquen del
exetcici de la pesca y lo demés temps estiguén f ora* de ses cases pu-
gnen en tal cas dotze bomens de dit consell adames deis cóñsols de-
terminar dessidir y clourer qualsevol cosa per be y utiiitat de dita
vila de Cadaquers y singulars de aquella. Plau á sa Ex* Ytem suppli-
ca la dita Universitat á la V. Ex* li platia concedir y otorgar que
quansevol habitant de la dita vila de Cadaquers puga comprar y teñir
en ella qualsevol sort ó quantitat de sal axl de les barques que venen
y arriban en lo port de dita vila com encara en qualsevol altre part ó
platja de dit Comtat y vendré- aquella liberament y sens destorb ni
coutradictió ab algún official de V. Ex* y que ningún barquer ni mer-
cader ni alguna altre persona puga esser impedida de vendré qualse-
vol quantitat de sal ais habitants y singulars de la dita vila de Cada-
qués. Plauá sa Ex* que pugnen comprar teñir botiga ó botigues de
sal ab que aquella se vena entre ells matexos entes que pugnen tambe
vendíe de dita sal ais forasters y altres persones quin hauran menes-
ter per salar lo peix compran en dita vila y terme ó en les cales ahont
dits habitants acostuman de pescar dit peix.
Ytem li platia concedir é otorgar á la dita Universitat que puga
teñir y fer los arrendaments de fleca, taberna y carnicería. Plau á sa
exa* ab que del provehir de dits arrendaments bajen de donar compte
los consols que exiran ais que entraran y que en dita redditio de
comptes asistesquen quatre persones una de cada bosa les quals sian
extrectes lo dia de la extractio deis Consols y aprés de esser feta la
extractio de dits consols quals quatre homens y boydors de comptes
juntament ab los quatre consols bajen y diffinescan dits comptes é
que dits hoydors bajen y deguen prestar jurament dit día de la exi-
tractio. Ytem que pugnen fer bu ó molts vintents axi per reparar les
muralles de dita vila y fer y teñir botiga de f orment ó fariña per los
habitants en dita vila y per comprar armes, pólvora, pilotes y altres
bastiments y munitions. Plau á sa Ex.* ques pugnen fer los dits vin-
tents ab que servesquen per las coses demanades y no .per altre effecte.
Ytem li platia remetre á dita universitat de Cadaquers y singulars de
aquella tots los censos, foriscapis y qualsevol agresos y altres drets
. dominicals que fins assi per quansevol causa ho rabo la dita Universi-
tat y singulars haguessin deixat de pagar ni deguessin á V. Ex.* ó á
llurs predecessors. Plau á sa Ex.* remetrels llns de vint y set de juliol
. de mil sis cents y hu. Ytem platia á sa Ex.* concedir y otorgar ala
Digitized by
Google
-( 187 )-
dita universitat que en ningún temps tregüen gent de dita vila per
anar á guardar á Rosello f ora de Comtat per quant necessita la dita vi-
la socorro de altre gent per ser guarda y amparo de dit Comtat. Plau
A sa Ex."* Ttem platia á sa Ex.^ concedir y otorgar á dita Univer&itat
puga enmanllevar diñes peral menester de la vila axi per donatius
com per adobar murallas comprar artillería y altres coses & esta vila
necessaries. Plau á sa Ex.^ Que pera dites causes pugnen manllevar
fins en mil Iliures moneda barcelonesa y si la necesitat sera urgent
per haver de manllevar maior quantitat quesia aconeguda de sa Ex.* ó
de son governador ab que bajen de dóname compte los consols que
exiían ais que entraran com en altre capitel esta expressat y declara t
que en manarho V. Ex.* axi provehir y despachar ho trobara dita
Universitat per molt singular gratia y mérce. Totes les quals coses es
nostre voluntat concedir y otorgar á la dita vila de Cadaquers y sin-
gulars si, é segons com esta dit specifícat y declarat en lo decret de
cada capitel y en elles volem sian mantinguts y conservats ordenant
al Gobernador, veguer, assesor y manant ais Bailes. Consols y altres
quansevols officials y subdits nostres en lo dit Comtat de Ampurias
constituits y constituidors que lo present privilegi y tot lo en ell con-
tingut tinguen y guarden inviolablement y en ell no contravinguen ni
algu contravenir permetan 6 consentan per ninguna causa 6 laho si la
nostre gratia teñen per chara y desitjen no incorrer á la pena de sinch
cents ílorins de or de Arago deis bens de quansevols contraíahents
aquells á qui tocara exigidors y anostra cambra y f isch inmediatament
aplieadors. En testimoni de tot lo cual avem manat despachar lo pre«
sent privilegi de nostre propia mano fírmat ab lo nostre sagell enpen-
dent sagellat y per lo nostre secretario infrascrit refrendat: en la
ciutat de Barcelona á setze de abril de mil siscents dos. — loana. —
Por mando de su Ex.* Tonio Villalta.
(Copia de un pergamino existente en el Archivo Municipal de Ca •
daqués).
Digitized by
Google
Digitized by
Google
ÍNDICE
Algunas noticiai acerca de las antiguas comunidades de pescadoree
eti el Cabo de Creus . , , , . * , , 4&5
Notas. •,..,...,,.,,.,, 47tj
APÉNDICE
I,— Suplica feta al Secrestador d©l Compte áñ Empuñes per loa
Consola de la Vila de Cadaquéa aeerca de poder fer mitents,
tren tenis j al tres jmpoiicións sobre deb habitanta de dita
Vila feta 1' any 1599 per Sebastia Capella^ Notari de Bar^
celona» * .*..** , 460
Ii;— Pnvile^ del Infant Emlch d' Arago dat ala babitantH de la rila
de Rosas per anar ár pescar á Ta val lera... ..•*.., 481
lili— Privilegios concedidos al castiUo y villa de Cadaqués por el
Conde Hugo de Ampurias 483
IV.— Frivilegi reconegut A la Universitat y singulars de la vila de
Cadaquéa per Dona Joana Folch de Cardona Comtesa de
Ampurlas» •*..<.«...,,,,,,«, iBé
Digitized by
Google
Digitized by
GQogle
AARTI DE EYXALÁ
Y SUS
LECCIONES SOBRE LOS SENTIMIENTOS MORALES
MlMOBIAI.—TIfl
Digitized by
Google
Digitized by
Google
Ona Mdlin de l^lstorla literaria de Cafatalia
MARTI DE EYXALÁ
Y SUS
LMIONES SOBRE LOS SENTIMIENTOS MOIULES
MEMORIA
lbIda bn la
Real Academia de Buenas Letras de Barcelona
EL DÍA 6 DE DICIEMBRE DE 1902
Excmo. Sr. D. Naooel Doran y Bas
BARCELONA
iMPREirTA DE Uí CasA PROVIMaAL DE CaRIDAD
OAUa BB KOaTBAUMMi MÚHSBO 6
1905
Digitized by
Google
Digitized by
Google
EL HOAVBRE Y LA DOCTRINA
D. Ramón Martí de Eyxalá empezaba ya á ser socio antiguo
en la Real Academia de Ciencias naturales y Artes de esta ca-
pital, llegado apenas á su edad viril en 1851. En las reuniones
privadas de la Corporación el valor lógico de sus razonamien-
tos, lo profundo de sus observaciones, lo sólido de su saber atri-
buían autoridad á su palabra en los debates científicos; en la
vida exterior de la Academia su nombre había adquirido ya po -
pularidad lo propio entre los hombres de ciencia, que entre la
juventud estudiosa, no sólo la que frecuentaba la Universidad,
sino muy especialmente la codiciosa de aumentar sus conoci-
mientos y de profundizar en el estudio, sobre todo de las leyes
de nuestro entendimiento. Martí la había atraído, desde hacía
algunos años, á sus Lecciones de Ideología, dadas desde 1835 en
el segundo piso de la casa llamada de Cordellas, en donde aquella
Real Academia reside; y, publicado desde 1841 su Curso de Filo-
sofía elemental^ comprendiendo la Teoría de las ideas, la Gra-
mática general y la Lógica, el libro hacía interesante á los que
no habían asistido á las lecciones la materia de ellas, no nueva
por au contenido, pero sí por el carácter de su exposición.
Creadas en aquella época por dicha Academia diversas cá-
tedras de notable interéia, confirióse la de Ideología á Martí de
Eyxalá. El entendimiento humano había sido uno de los objetos
predilectos de sus estudios y meditaciones según él mismo ma-
nifestó diez afios más adelante al publicar la segunda edición de
su Teoría de las ideas; y en las investigaciones que emprendió
Digitized by
Google
-( 496 )-
no se afilió á escuela alguna, «sin perder un punto de la inde-
pendencia intelectual y procurando conservar íntegro el dere-
cho de examen.»
Una coincidencia encuentro, que es para mi rasgo caracte-
rístico de la personalidad científica de Marti de Eyxalá. Algunos
años antes de la citada fecha había publicado el Tratado élemen*
lar del Derecho civil romano y español, y, en la Advertencia que
á su Discurso preliminar sigue, disculpa la falta de citas; reivin-
dica para él el método ó plan general de la obra y la reforma
en la exposición de algunos principios; indica lo que debía á
Cuyas, Domat, Pothier, Noodt y otros antiguos expositores de
Derecho, y concluye con estas palabras: «Esta es la única de-
claración que debo al público: y una declaración semejante
debe hacer todo escritor en obsequio de la propiedad moral del
pensamiento ageno:» al comparar las palabras de una y otra
obra, coinciden todas en poner de reUeve cuan respetable era
para Martí la individualidad del pensamiento de cada Autor en
los asuntos que caen bajo los dominios de la inteligencia huma-
na. La justificación del método adoptado en la exposición de las
ideas en el tratado de Ideología, la remite á las reglas que en
su Lógica establece sobre él, indicando solamente que había par-
tido siempre de hechos averiguados, así internos como externos,
llevando el análisis hasta donde le había sido posible. Al publi-
car Martí afios adelante sus Instituciones del Derecho Mercantil
de España j aplica el mismo procedimiento de Investigación y el
mismo método de exposición de los principios, de suerte que uno
de los caracteres más distintivos de su personalidad científica y
que le dio la fisonomía literaria en que se fundó su reputación y
aun hoy mantiene la autoridad de su nombre, es el hábito de es-
tudiar bajo todos sus aspectos los hechos sobre que discurre, el
sistema de analizarlos en sus causas generadoras, en los acciden-
tes que los modifican, en los elementos de su desarrollo y en las
consecuencias que producen, la constancia en el sistema de no
abstraer sino después de analizar, y de no llegar á la generali-
zación para sentar principios hasta conocer con exactitud lo que
tienen de común los fenómenos, de donde en todas sus obras, lo
mismo las filosóficas que las jurídicas, la perfección en la divi-
sión de las materias: los índices de las mismas constituyen, en
el orden lógico, rigurosa ilación de partes cual la de la premisa
con sus consecuencias, y bajo el aspecto que pudiéramos llamar
artístico, el carácter de verdaderos Cuadros sinópticos. Acaba-
Digitized by
Google
-( 4»7 )-
do modelo es el de la última citada obra en que la tendencia*
analítica se manifiesta de un modo superior en los epígrafes de
los libros, secciones, capítulos, artículos y párrafos donde se ba-
ilan agrupadas las diversas materias, condensadas y dadas á
conocer por modo en alto grado perfecto.
El resumen que más adelante he de hacer de los Apuntes de
Martí para sus Lecciones sobre los sentimientos morales así
también lo confirma, y esto por sí solo justifica la influencia que
en la juventud de su tiempo ejerció nuestro antiguo consocio
para extender entre nosotros el método de observación. Todo le
predisponía para emplearla en propagación de este método: en
primer término su ejemplo, porque si de un lado lo recomenda*
ba con la autoridad de la escuela escocesa, de otro lo justifi-
caba con los frutos científicos de su meditación solitaria; y si á
él le habían llevado sus bien emparejadas cualidades morales é
intelectuales, no le era ajena una de las enfermedades propias
de nuestra época, la duda, aún cuando no la hubiese padecido
hasta aquel límite desde el cual fácilmente se llega á extender-
la hasta las verdades morales, y por tanto, hasta los primeros
principios y las verdades reveladas. En cuanto á sus condicio-
nes propias, era dote suya de las más preclaras la fijación cons-
tante de su atención en los hechos, á la cual acompañaba el há-
bito de meditar sobre ellos como fenómenos; esto le conducía no
sólo á averiguar las circunstancias todas de su aparición, par-
ticularmente las de persona, de lugar y de tiempo, al par que las
contingencias del porvenir, sino á investigar las leyes generales
á que su nacimiento y desarrollo obedecían, ó lo que es lo mismo,
á hacer objeto de estudio lo que en cada uno podía ser meramen-
te accidental, circunstancial, contingente, y lo que por el contra-
rio obedecía á principios generales, derivados de las leyes de
nuestra naturaleza. Por medio de la conciencia tiene el hombre
conocimientos de estas leyes, lo cual hacía importante para
Martí la integridad de la misma; y para la noción completa de
los fenómenos que observaba y de los principios á que están su-
jetos, el único método científico es el de la observación y del
análisis del propio fenómeno. Fría su imaginación, no dominado
por las pasiones su carácter, reinando comúnmente en él el
equilibrio, independiente su juicio, no sufría su espíritu las vaci-
laciones y distracciones que conducen á la movilidad y á las
vaguedades en la observación. Afiádase á esto que en todas
ocasiones se distinguía Marti por la circunspección, cualidad
Digitized by
Google
-( 498 )-
social que le conducía á la prudencia lo propio en la decisión que
en el consejo, y que era elemento de carácter que enlazaba sus
cualidades morales con las más superiores que en el orden inte
lectual les distinguían; no sé si lo había tomado del Santo como
doctrina, pero sí que lo aceptaba como principio práctico, que
in medio consislü virttAs, segán frase del Doctor do Aquino. Con
tales dotes, pues, de carácter y de inteligencia nada más natu-
ral que ser Martí enemigo de los apriorismos, de suerte que con
frecuencia se oía de sus labios esta palabra meditemos; pero, in-
dependiente su pensamiento, no trocaba en rebelde por sistema
su juicio, por lo cual, inclinado al examen de las opiniones aje-
nas, antes de adoptarlas ó repudiarlas, no adolecía ni del espí-
ritu de contradicción, ni del inconsciente respeto á la autoridad
del maestro: las ideas contrarias no las admitía antes de some-
terlas á su propio juicio, no por estimarlo superior al de los de •
más, sino por considerarse en el deber de quilatar su certeza.
La que he llamado independencia de su pensamiento, hija, no
de la soberbia, sino de la conciencia, la inspiraba la severidad
del deber de averiguar la verdad para unirse á ella y traba-
jar por su propagación, no el afán de superioridad sobre los de-
más. Con tales condiciones morales laboró en el orden de la
enseñanza en generalizar el método de observación, y á él atra-
jo la inteligencia de sus alumnos; este método que ha caracteri-
zado la llamada escuela catalana, lo mismo en el orden literario
que en el científico, pero muy especialmente en el filosófico, en
el jurídico, y aun en el político. De este método son hijos, y por
tanto de Martí ilustres discípulos, como filósofos, Javier Lio-
rens y Pedro Codina; como hombres de derecho, Permanyer y
Reynals y Rabassa; CoU y Vehy y Mafié y Flaquer, como litera-
tos y publicistas.
Eran preferentemente alumnos de la Facultad de Derecho
los que á las lecciones de Martí, en la Academia antes citada,
asistían, sin que dejasen de ser compañeros de los más asiduos
en ellas algunos que frecuentaban las aulas 'cn la Facultad de
Medicina y otros que eran alumnos de las cátedras del Semina-
rio Conciliar. La concurrencia no dejaba de ser numerosa y la
asistencia constante, como puramente voluntaria; el contacto del
Profesor con sus discípulos, salvo muy pocos, no era íntimo; al-
gunos gozaban de la confianza de aquél ó por la antigüedad de
Digitized by
Google
-( 499 )-
SU asistencia á la cátedra, ó por motivos especiales (1). Ejercia
Marti grande influencia moral sobre sus alumnos: no matizaba
con brillantes rasgos de imaginación su nalabra, ñero, clara y
concisa hasta donde el fin de la enseñanza oral lo consiente,
imponíase á sus oyentes por dos circunstancias: respecto á los
conceptos, por la fuerza lógica con que penetraban en el pensa-
miento ajeno; respecto á la frase, por la claridad, hija del mé-
todo y de la severa ilación con que salía de labios del Profesor,
y por el tono dogmático con que de ellos brotaba, fruto de una
meditación sostenida y de un convencimiento profundo. Daba
esto á Martí una no común superioridad sobre sus alumnos; esta
superioridad la conservaba aún fuera de la cátedra, é influía en
beneficio de la propagación de sus ideas: Marti no era sólo pro-
fesor cuando enseñaba; sus conversaciones particulares perdían
(1) Reynals y Rabassa, Coll y Vehy y yo la obtuvimos á conse-
cuencia de que, cuando debíamos en 1844 prepararnos para el Grado
de Bachiller en Derecho, logramos con Pi y Margall, D. Isidro Valls y
Pascual, Obispo que fué de Gerona andando el tiempo, D. Juan Codi-
na, que falleció de Arcipreste de esta Santa Iglesia Catedral, y otros,
que nos diese durante algunos meses una conferencia particular de
Derecho civil, romano y español, para obtener con "más lucimiento
aquel Grado ó Claustro pleno. Reynals y yo continuamos frecuentando
el trato de Martí y gozando de su predilección, sobre todo en el culti-
vo de la ciencia del derecho, como Javier Llorens, Suris y Pedro Co-
dina, especialmente el primero, la habían alcanzado por sus estudios
filosóficos los tres, y más adelante Coll y Vehy desde que tan aventa-
jadamente para su nombre lo adquirió en el mundo literario y como
Catedrático de Retórica y Poética en uno de los Institutos de segunda
enseñanza de la Corte: para mí, á su muerte, el Profesor era ya el ami-
go, y quiso hacerme en la Universidad su compañero; á él debí ser
llamado por primera vez en 1850 á la sustitución de la cátedra de De-
recho romano, por espacio de dos años, como lo fué después Reynals
cuando la debí yo renunciar para otro cargo. Si un día me honré con-
tinuando, con el beneplácito de su familia, y manteniendo al corriente
del nuevo estado de derecho sus notabilísimas Instituciones de Dere-
cho mercantil^ hoy me honro desde este sitial prestando al antiguo
compañero en esta Academia un homenaje que al presente es posible
consagrarle, favorecido, como estoy, por la confianza de las hijas de
nuestro consocio, que aun viven, con la custodia y conservación de los
Apuntes de su inolvidable padre (q. d. D. g.), sobre el importante asun-
to que al presente trabajo sirve de epígrafe.
Digitized by
Google
-( 500 )-
fácilmente el carácter de pasatiempo, para ser coloquios ins-
tructivos; no despertaban simplemente interés, se aprovechaban
como aleccionamiento; de ellas se conseguía siempre el fruto de
una nueva idea que enriquecía el entendimiento, de un nuevo
horizonte para obligar á meditar ó para corregir un error. Y
cuenta que su opinión no la imponía nunca con la autoridad de
su posición académica, sino con la fuerza de su raciocinio: la pa-
labra á que antes he aludido: meditemos^ no lastimaba al que
tropezaba con una rectificación de sus ideas, ó se veía obligado
á retirar un juicio algo aventurado: benévolo el tono del Maestro,
elevaba hasta el Profesor al que como discípulo era llamado á
discutir con el mismo.
No empezó Martí sus trabajos filosóficos por el estudio de los
sentimientos morales: la naturaleza de su talento, la relación de
aquel estudio con los de otro linaje á que igualmente se dedicó,
el fin último de su labor científica, no permitían que les diese
preferencia, y antes bien, los primeros debió dedicarlos al co-
nocimiento de las leyes del entendimiento humano: de ahí que
la primera materia de sus investigaciones había de ser el análi-
sis de las ideas; á él siguieron la gramática general como estu-
dio de las leyes generales de la expresión del pensamiento, y la
lógica para conocimiento de las reglas del raciocinio: son unas
y otras el fundamento necesario para la propagación feliz de la
verdad. De este instrumento se sirve después el hombre para su
vida exterior; y cuando, en relación con sus semejantes, nece-
sita conocer el bien para imponerlo como criterio en el desen-
volvimiento de la vida, es entonces cuando la autoridad del de-
ber y la manifestación del sentimiento, convertido á veces en
pasión, nos guían para obrar en extricta obediencia á la ley mo-
ral ó para amar y rechazar como un placer ó como un dolor lo
que afecta nuestra sensibilidad moral, una de las facultades que
más enaltecen nuestro espíritu y son para el alma una de las
más nobles prerrogativas de nuestro ser. Esto constituye para el
psicólogo una de las grandes materias de estudio para sus medi-
taciones; para el moralista uno de los grandes elementos para el
juicio de nuestros actos; para el poeta uno de los grandes resor-
tes de su imaginación en la hora feliz de la inspiración del ge-
nio; para el legislador uno de los medios más poderosos para
influir en la marcha de las generaciones.
Digitized by
Google
-( son-
Para nuestro Autor habían sido á manera de preparación su
teoría de las ideas y sus principios de lógica, que ocupan los pri-
meros afios de su enseñanza; el conocimiento del hecho de con-
ciencia en general; de la sensibilidad ó de la facultad de sentir
y del sentimiento; de la facultad ó hecho de generalizar; de la
verdad y medios para conocerla, y sobre todo de las reglas ge-
nerales para la investigación de la verdad, del método ó sea del
orden que debemos seguir en la investigación y en la demostra-
ción de la misma, le abrieron seguro camino para la averigua-
ción de los hechos objeto de su observación y de sus análisis, y
sobre los cuales la generalización debía permitirle formular los
principios que constituyen la teoría sobre los sentimientos mo-
rales, de la cual una muerte prematura le impidió dar exposi-
ción tan vasta como acabada que, perfeccionando la obra de los
filósofos que le habían precedido, hubiese asegurado á Marti el
justo renombre de quien lo había ganado en uno de los ramos
más importantes del humano saber, considerado como uno de
los primeros motivos de acción en la vida del individuo así ais •
lado como en sociedad, y lo mismo, por tanto, en la actividad
meramente individual que en la que forman los grandes espec-
táculos de la historia.
No es extrafio, pues, que Martí, llegado á la madurez de la
vida y preparado su entendimiento con otros estudios filosóficos,
todos encaminados al mejor empleo de su espíritu de observa-
ción y de análisis, aplicase la primera á recoger en gran copia
los hechos en que el sentimiento se manifiesta con toda su fuerza
y expansión, y á analizarlo, lo mismo en lo espontáneo de su
aparición que en lo refiexivo de un segundo despertamiento; lo
mismo en sus elementos de ordinario simples que en cuantas
ocasiones un elemento accesorio se complique con ellos para su
ofuscación ó su desviación, ya que uno y otro efecto pueden
producirse, y que, más ó menos frecuente el fenómeno, no pue-
da ser desdeñado como indiferente ó torcido en la ponderación
de su infiujo cuando el estudio de un acto de esta naturaleza
exija clara percepción en los matices al parecer mas insignifi-
cantes, ó concepción verdaderamente nítida de las diversas
causas en su producción ó en su desenvolvimiento de menos sig-
nificativo valor. Las de sexo, de edad, de hábito, de estado de
salud, del medio ambiente, frase de que hoy tanto se abusa, no
son las menos infiuyentes entre las extemas; y entre las internas
exigen atención esmerada todas las que en cada individuo pue-
Digitized by
Google
- ( 502 )-
den influir de un modo personal en las modificaciones del alma
que producen un placer ó un dolor.
No desdeñaba Martí la observación ajena y antes por el
contrario la utilizaba cuando atendible^ ora la tomase de la
conversación ó del libro, del pensador ó del narrador, del filó-
sofo ó del autor dramático que lleva al teatro la lucha de las
pasiones ó el contraste de los caracteres, á veces en las situa-
ciones en que resalta el ridículo ó aparece en las costumbres un
vicio; y aun que nos distinguen las épocas y nos diversifican las
civilizaciones, por lo mismo que hay siempre un fondo idéntico
en la naturaleza humana, Martí hacía objeto de su estudio lo
propio los caracteres de Teofrasto en la antigüedad griega, que
los de La Bruyére, que vivió en la Corte de Luis XIV, y lo mis-
mo aprovechaba las observaciones de los entendimientos cultos
que analizaban los hechos en sus causas y en sus efectos, que
las impresiones bruscamente recibidas y toscamente expresadas
con una simple frase de alegría ó con una breve y enérgica in -
terjección de iracundia ó de dolor.
En suma: Martí procuraba observar directamente, esto es,
siendo fuente primitiva, de su experimentación la naturaleza
humana; y, sin desdeñar la observación ajena, servíale la mis-
ma ó de comprobación ó de motivo de rectificación de otros jui-
cios y aún del propio; y el libro de los demás lo consultaba, no
como autoridad, sino como ocasión de meditación propia, lo
mismo cuando era didáctico sobre la materia, que cuando, con
más ó menos feliz aparato científico, contenía, como argumen-
tación, observaciones deducidas de algún sentimiento moral, ó
cuando en el desenvolvimiento dramático en la pieza de teatro
ó en la novela, de igual suerte que en las expansiones de la mu-
sa lírica en los diversos géneros en que se revela, encontraba
expresión poética de alguna de las diversas maneras en que
siente el corazón humano; todo lo cual explica dos cosas: prime-
ra, porque el trabajo de Martí no fué el de sus años juveniles
sino el de su elad madura; y segunda, la razón de que^ comuni-
cado por primera vez al público en 1851, no como definitivo,
sino en la labor de tanteo á que tanto se presta la enseñanza,
murió nuestro Autor seis años después, con el libro todavía en
estado de revisión, sin que nada indicase haber recibido ya, no
la última mano, pero ni siquiera la con que todo autor modesto
pone su pensamiento en comunicación con el de sus lectores
siempre temeroso de su fallo. El largo transcurso de más de me-
Digitized by
Google
--( 503 ) -
dio siglo pudiera hacer aparecer como inoportuno el recuerdo
de las lecciones del antiguo Profesor de Ideología en la Acade-
mia de Ciencias naturales: desde cierto punto de vista, ó sea el
del progreso de la ciencia en una de las más importantes direc-
ciones de la especulación de nuestro espíritu, quizás no marcase
un estado de progreso; pero bajo otro punto de vista, el de la
historia de nuestro desenvolvimiento filosófico y de la función
importante que en él cupo á Martí de Eyxalá por la influencia
que ejerció no solamente con la generalización del método, sino
con la aplicación de él á uno de los ramos del saber y de la di-
rección de la vida más dignos de la atención del espíritu huma-
no, lo lejano del tiempo en que esto se verificó no puede haber
hecho perder la oportunidad á una recordación literaria como
la que es objeto del trabajo para el que pido la atención de la
Academia. En este sentido entiendo que empareja con otro del
cual leí tiempo atrás un fragmento en este mismo lugar, la In-
troducción á las Páginas de historia contemporánea, en el capí-
tulo destinado á diseñar el estado intelectual de Barcelona al
promediar el siglo xix.
No han sido frecuente materia de estudio en nuestra España
los sentimientos morales; pero cumple no olvidar, apartándome
de la frecuente costumbre de recomendar lo escrito en el extran-
jero con olvido de la literatura nacional, no siempre inferior á
aquélla y algunas veces de igual quilate en una que en otra, que,
pocos años antes de dar Martí sus lecciones sobre los sentimien-
tos morales, había publicado en Madrid un libro intitulado «Ftto-
softa de la legislación natural,* un catalán, D. Francisco Fabra
y Soldevila, quien dio á luz en 1838 uno de los primeros trabajos
que sobre antropología se han escrito con criterio moderno y han
hecho comparar el libro con el de Fredault y aún estimarlo, no
diré si con justicia, como superior al del ilustre escritor francés.
Fabra, después de haberse ocupado en el capítulo 4.® de su obra,
en los instintos, y, en diversos artículos de dicho capítulo, en los
de conservación, de reproducción, de imitación, de sociabilidad,
de curiosidad y de adoración al Ser Supremo, se ocupa en las
pasiones en el capítulo 6.**; hace en el 6.** la división de ellas, y
examina y detalla en el 7.^ las que llama pasiones primitivas,
dedicando después el capítulo 8.** al estado del hombre opuesto
al de las pasiones, ó sea el de la apatía y el de la indolencia, pa-
Digitized by
Google
-(504)-
ra tratar, en el capitulo 9.*, de las facultades intelectuales y de
las morales ó afectivas, con lo cual termina lo que pudiéramos
llamar la materia análoga á lo que fué el asunto de las lecciones
de Marti. No hay en la labor de Fabra igual fuerza de análisis
que en la de nuestro autor, y nada indica que éste conociese el
trabajo de uno de los antropólogos españoles que más honran, en
el siglo que acaba de transcurrir^ la ciencia de nuestra patria.
Siguió Marti á la escuela escocesa en cuanto, al igual que
ella, considera los sentimientos morales, en su sentido filosófico,
como principios de acción, entendiendo por tales los que nos ex-
citan á obrar. Tomás Reid, jefe de aquella escuela— á cuyos
adeptos califica Julio Simón de hábiles analislas^ (1 )— al exami-
nar las facultades activas del hombre, divide estos principios en
tres clases: mecánicos, ó sea los que no suponen atención, deli-
beración, ni voluntad para obrar, aunque produzcan nuestros
actos; animales, en razón á ser comunes al hombre y á algunos
seres irracionales; y racionales, por ser propios puramente del
hombre como criatura racional. El instinto y el hábito se inclu-
yen en la primera clase; los apetitos, los deseos y las diversas
afecciones benévolas ó malévolas, la pasión, la disposición del
ánimo y la opinión constituyen los segundos, y el interés bien
entendido y el deber pertenecen á los últimos; y Marti, haciendo
sólo objetos de su estudio algunos de los de segunda clase, los
que Reid califica de afecciones, á las que junta lo que llama pa-
sión, con más exactitud en la terminología, más felicidad en la
clasificación y más precisión en el análisis de sus respectivos
caracteres y de las diversas infiuencias que en su nacimiento,
en su modo de obrar y en los efectos que en su desenvolvimien-
to se ejercen, los expone, como materia especial de estudio, bajo
el nombre de sentimientos morales, en lo cual imita; á Adam-
Smith que, con el carácter y el nombre de teoría de ellos, los
habla estudiado en 1759.
La lectura de los Apuntes de Martí para sus lecciones confir-
ma que fué el expresado más arriba su procedimiento: la base
fundamental de él había sido su propia observación; precedente
de ella ó confirmación de la misma, fué además la observación
(1) Le Devair. Deux. part., ohap. 1.^
Digitized by
Google
-( 606 )-
agena. Por esto apenas empieza sus lecciones presta el debido
tributo á todos los que de una manera directa ó más ó menos in-
cidental habían anteriormente tratado de los sentimientos mora-
leS| y al consagrar la atención por modo especial al examen de
lo que forma el sistema de Marti en toda su doctrina sobre tan
importante materia, ni debe olvidarse lo que habían hecho sus
predecesores, ni puede desconocerse el progreso que á el es de-
bido en la investigación de uno de los principios de acción que
más conviene conocer, así en la vida individual como en la social
del hombre, ora éste deba ser juzgado pura y exclusivamente en
el aspecto ético de ella^ ora en la serie de hechos que en su con-
junto y trabazón caen bajo los dominios de la legislación y go-
bierno de los pueblos, ó, en términos más generales, dentro de
todos los dominios de la Historia. Por esto Marti abre su curso
clasiflcando á los escritores que han tratado de los sentimientos
morales y agrupándolos en tres clases: primera, la de los que
han descrito caracteres en que predomina una pasión: Teofrasto,
La Bruyére y los escritores dramáticos; segunda, la de los que
se han ocupado principalmente en los efectos de la pasión ó el
sentimiento: Aristóteles, Séneca, Madame de Stael y otros; y ter-
cera, Helvetius, Adam-Smith, Descartes y los escoceses. Respecto
á los de la tercera clase, hace notar que el primero deriva todos
los sentimientos de la atracción ó la aversión al placer ó al do-
lor físicos; que el segundo los hace proceder del de simpatía; que
el tercero estudia el sentimiento integrado con un elemento, el
deseo, distinguiendo como sentimientos la admiración, el amor,
el odio, el temor, la alegría y la tristeza; y que los últimos ade-
lantan hasta la indicación de algunas leyes del sentimiento, aun-
que no siempre lo diferencian de la pasión. Hecha esta clasifica-
ción de sus predecesores, fija para su investigación propia el
terreno que le es especial, y, llevado de esta suerte á señalar el
objeto del curso, traza la idea general del mismo: buscándola á
posteriorif encuentra que el conocimiento de las leyes del senti-
miento así es útU á la moral, como á la administración propia-
mente dicha; lo mismo al derecho, que á la medicina y en gene-
ral á todas las ciencias prácticas, que tienen por objeto al hombre
ó á la sociedad y que por lo tanto, exigen la investigación de los
principios de actividad y de las leyes del orden natural que nos
gobiernan. Esto le conduce á recordar que en el hombre, dejan-
do aparte los fenómenos del organismo, hallamos, primero, actos
de sensibilidad y de sentimiento; segundo, funciones del entendí-
Digitized by
Google
-( 506 )-
miento; tercero, actos de creencia; y cuarto, funciones de la vo-
luntad. Forma el conjunto de ellos el campo de la psicología; y
si, para estudiar las leyes del sentimiento, debe acudirse á la ob-
servación interna y á la externa, de vez en cuando, para auxi-
liar á la observación, debe aspirarse á conocer las causas finales
ó sea la fijación hipotética de los fines de la Providencia. La me-
dicina se ha ocupado en las pasiones, no limitándose á sefialar
su infiuencia morbosa, sino pretendiendo determinar la moral, ó
sea la que explica ciertos actos de la voluntad; Martí conocía
las teorías de Bichat y de Broussais, como de sus Apuntes se des-
prende; no se deduce de ellos que conociese por igual la obra de
Alibert: Fisiología délas pasiones^ dada á luz en 1848, ni menos
la que, con el título de La medicina de las pasiones ^ había publi-
cado algunos años antes Descuret é hizo popular entre nosotros
su versión al castellano por D. Pedro Felipe Monlau, en 1842, li-
bro que en su doble aspecto, el psicológico y el fisiológico, no os-
tenta la profundidad con que requiere ser tratada la materia,
sobre todo por su interés en el juicio de las determinaciones hu-
manas, y por consiguiente de la vida moral de los individuos y
de las generaciones, aún cuando contenga observaciones oportu-
nas y no se aleje de la buena tendencia espiritualista que el
asunto requiere.
Allanado de esta suerte el terreno, ingresa en él Marti ha-
ciendo objeto de su primera investigación el carácter general
de los sentimientos morales: lo común á todos debe preceder á
lo que es especial en cada uno; lo que forma las notas genera-
les debe conocerse antes que lo que en la clasificación constitu-
ye las especies de esta manifestación de nuestra actividad.
No define Martí el sentimiento moral: of récensele como in-
convenientes para hacerlo: primero, que no es fácil, ni quizás
posible dar definiciones lógicas en una ciencia donde la nomen-
clatura no tiene el grado conveniente de fijeza, y las clasifica-
ciones son diversas y vacilantes; y segundo, que hay todavía
cuestiones pendientes que tocan á la esencia misma del objeto
que se trata de definir. La descripción analítica del sentimiento,
el examen individual de sus elementos nos han de decir lo que
es en sí, mejor que una definición prematura: este trabajo es el
único medio de llegar á una definición estable. En esta nueva
tarea filosófica, fiel Martí á su método á él somete su labor cica-
tífica.
Digitized by
Google
-(507)-
En todo sentimiento moral hallamos el placer ó el dolor; ó en
otros términos, no cabe reconocer por sentimiento la simple
modificación del alma que no contiene este elemento; debe re-
ferirse á la clase de las funciones de la inteligencia ó de los
actos de la voluntad: basta aqui no se ofrece dificultad. Pero
¿hay en todo sentimiento, como parte integrante de él é inde-
pendiente de su causa un acto de la inteligencia? Dado por sen-
tado que un acto de esta clase debe preceder como causa del
sentimiento, veamos si durante el tiempo en que se experimenta
la afección, el placer ó el dolor, es indispensable como base de
ella la percepción que la causó» ó si puede el efecto sentirse
distinto y con toda su fuerza habiendo desaparecido la idea. Si
es lo primero, el acto de la inteligencia y el placer ó dolor cons-
tituyen juntos el sentimiento, son los dos elementos indispensa-
bles para la realidad del fenómeno durante todo el tiempo de su
manifestación; si lo segundo, la inteligencia, obrando tan sólo
como mera causa, se retiraría de la escena inmediatamente des-
pués de haber producido la afección, de la misma suerte que el
pufial con que se nos hiere. La observación confirma el primer
supuesto y rechaza el segundo. En los momentos en que se pierde
de vista la idea causa del sentimiento, queda en verdad una im-
presión dolor osa ó agradable, pero comparativamente muy débil
y en extremo vaga, de manera que no sólo se confunden dife
rentes impresiones de esta misma clase, sino que tienden á unir-
se ó confundirse con la primera impresión distinta que se pro-
duce, la que las absorbe aumentando de esta suerte su fuerza.
Queda, pues, sentado que la idea productora resta formando
parte del efecto producido.
Preséntase enseguida una nueva cuestión: ¿la impresión de
placer ó de dolor inherente al sentimiento se localiza en alguno
de los órganos internos ó externos? No se pretenderá que la lo-
calización es de un modo tan preciso cual en la sensación de la
vista y del tacto, pero sí al menos refiriendo la afección á la
totalidad de una región ó totalidad de un órgano del cuerpo,
como el abdomen, el corazón. Este es el dictamen de Bichat en
sus Consideraciones sobre la vida y la muertCy al cual había sus-
crito, recientemente en aquella fecha, Broussais en su Fisiología
aplicada á la Patología, capítulo de las pasiones, tomándose la
libertad de interpretar aquellas tan absolutas palabras del pri-
mero, á saber: que las pasiones residen únicamente en los órga-
nos de la vida interna^ palabras que, eutendidas en su sentido
Digitized by
Google
-( 608 )—
literal, significarían que ni siquiera el cerebro toma parte en el
fenómeno de que se trata. La localización ó se quiere fuudar en
la observación directa é inmediata, ó se deduce de hechos que
aquélla nos ofrece: lo primero, lejos de comprobarlo, lo desmien-
te, porque nada identificamos tanto con esta identidad que lla-
mamos yo, con nuestra alma, como las afecciones: la observa-
ción indirecta, ó argumento sacado de algimas locuciones
figuradas, de ciertos gestor, no prueba otra cosa sino que en la
necesidad de expresar los sentimientos ha apelado el hombre &
los signos sensibles que pudieran tener alguna relación, siquie-
ra remota, con semejantes modificaciones del alma. Mas nunca
semejantes argumentos pudieran persuadirnos de lo que locali-
zamos, sin que tengamos conciencia de localizarlo. Por fin, la
localización es inconcebible en el supuesto de convertirse en
parte integrante del sentimiento la idea productora.
Sobre la duración de los sentimientos ocurre, según Martí,
preguntar: ¿la movilidad del sentimiento es incalculable? No su-
cede asi con las modificaciones del alma á las que acompañan
el placer ó el dolor. Destinadas á ser principios de acción les
convenía cierto grado de fijeza por un tiempo mayor ó menor.
Pero ¿la duración del sentimiento en su totalidad es real y efec-
tiva, ó tan sólo aparente, de modo que más bien que continua-
ción haya repetición del elemento de la inteligencia ó idea-fuer-
za? Desde luego se concibe como muy posible que dicho elemento
combinado con el placer ó el dolor pierda un tanto su carácter
fugaz: cabe de otra parte que, pasados los primeros momentos,
desaparezca y reaparezca sucesivamente la idea á cortos inter-
valos, de manera que este fenómeno escape á la observación
hasta que, amortiguándose el sentimiento y perdiéndose en con-
secuencia de su fuerza el poder de actuación, los intervalos son
ya perceptibles.
No podía Marti pasar adelante en la exposición de estas ideas
generales sobre los sentimientos sin detenerse á investigar gené-
ricamente las causas inmediatas ó determinantes de ellos, inde-
pendientemente de hacerlo más adelante, por modo concreto, de
las especiales ó propias de cada uno; y esto llevóle á examinar
opiniones de que no participaba y que en el esplritualismo de su
criterio debía combatir, lo cual legítima que traslade yo aquí pa-
labras literales de sus Apuntes.
Según Bichat y Broussais las causas inmediatas están en la
alteración de ciertaa visceras, alteración producida, según dichos
Digitized by
Google
-(609)—
escritores, por la acción de causas morales ó de agentes físicos
sobre las mismas. Fúndase Broussais, primero en que en toda
afección^ aunque obre una causa moral, notamos la alteración
de las funciones de alguna de las visceras; además aduce que
ciertas indisposiciones en las visceras abdominales determinan
un estado de tristeza, el cual cesa en el mero hecho de volver á
su normalidad la viscera enferma. El primer argumento, como
Martí lo observa, no concluye, pues la alteración en las funcio-
nes de una viscera nos dice que ha de ser causa ó efecto; nos da
la disyuntiva tan solo. Además, en muchísimos casos experimen-
tamos el sentimiento (movimiento de sorpresa) como coetáneo de
la percepción, é inmediatamente siguen ciertos movimientos ins-
tintivos y el cambio en las funciones orgánicas: esto sentado, si
hay razón para suponer causa aquel cambio, la misma habrá
para atribuir igual carácter á dichos movimientos, lo que se ten-
dría por absurdo: agregúese que en los casos de que se trata y en
la hipótesis de dichos escritores debiera suponerse, contra la ob-
servación, que el organismo obra con igual ó mayor rapidez que
el entendimiento. La dificultad en admitir dicha hipótesis aumen-
ta, si cabe, al considerar los sentimientos de carácter apacible,
como la benevolencia, que experimentamos sin que nos sea posi-
ble señalar con precisión el menor cambio en la parte orgánica.
El segundo argumento tampoco concluye, porque estriba en un
hecho mal observado; combinando el fenómeno de que se trata
con la observación, tenemos que al estado patológico de las vis-
ceras abdominales sigue el malestar, sensación física; á esta si-
tuación (en virtud de relaciones que no alcanzamos á describir
y que entran en la esfera de la correspondencia entre lo físico y
lo moral), la acompaña una predisposición á ver con preferencia
lo funesto en todas las consecuencias posibles de nuestros actos,
asi como la mayor probabilidad á favor de las causas que pue-
den obrar en sentido del mal.
2Si no advertimos espacio entre la idea y el sentimiento; si á
proporción que la idea se abulta, crece éste, si al paso que la
idea mengua, el sentimiento va disminuyendo, la más severa in-
ducción autoriza y hasta nos fuerza á no reconocer otra causa
inmediata del mismo fuera de los actos de la inteligencia que, co-
mo hemos visto, vienen enseguida á servir de base al placer ó al
dolor morales. La idea puede ser un juicio distinto como en el
sentimiento de la dignidad personal: puede también el sentimien-
to ser resultado instantáneo de una impresión súbita, que no
Digitized by
Google
w\.
-( 510 )-
[. contiene juicio perceptible, como la vista de un precipicio, y
^ también cuando nos hallamos afectados por simpatía.
Pero ¿es posible que el sentimiento se produzca á consecuen-
cia de los movimientos ó gestos que son sus signos naturales?
Aún cuando así fuese, no requeriría esto que el sentimiento no
tuviese por causa inmediata un acto de la inteligencia.
No cabe desconocer que la idea-sentimiento obra sobre el
organismo, el cual á su vez hace alcanzar su acción sobre lo
moral, siendo su primer efecto el aumentar la fuerza del scnti -
miento: algunas veces, más tarde tiende á disminuirla.
Llegado á este punto, Martí se preguntaba: ¿así como el ce-
rebro es el órgano por medio del cual el alma verifica las ope-
raciones intelectuales, el mismo cerebro, junto con todo el
sistema nervioso, no podría ser el órgano por el cual experi-
mentara el sentimiento? La protesta de Martí contra la afirma-
ción materialista, particularmente de Broussais, se encuentra
condensada en las anteriores palabras.
Conduce todo esto á hacer notar la diferencia entre los sen-
timientos de una parte y las sensaciones, los actos de mera in-
teligencia y las voliciones de otra. Por lo sentado se vé que el
sentimiento se distingue de la sensación en que ésta se localiza,
mientras que el primero se confunde exclusivamente con el yo.
También se distingue de los actos de mera inteligencia, en que
le es inherente el placer ó el dolor; y de los actos de* la voluntad,
en que ésta es la base de un principio de acción, al paso que la
volición es la acción misma. Por fin, en el estado de sueiio al
sentimiento se le vé sujeto á leyes diferentes de las que gobier-
nan á los demás fenómenos anímicos: éstos son susceptibles^ en
dicho estado, de igual fuerza que en el de vigilia, y el senti-
miento nunca. Aquí está manifiesto, como lo hace observar
Marti, el designio de la Providencia, de librar á la Humanidad
de una causa destructora.
Sentados estos preliminares, intenta Martí la clasificación de
los sentimientos morales: debe aquella ensayarse, pero no de
una manera definitiva. Semejantes clasificaciones son el termó-
metro del estado de la ciencia, y á la misma no es dado hacerlas
por modo invariable. El único sistema para el acierto es el de
la observación, la cual debe comenzar forzosamente sin direc-
ción fija: es indispensable distribuir los fenómenos en grupos,
Digitized by
Google
-( 511 )-
aún antes de poseer datos bastantes para establecer una clasifi-
cación definitiva. El primer paso es el procedimiento analítico,
auxiliar el más poderoso de la observación: no de otra suerte
es posible conocer los fenómenos en sí mismos y en sus rela-
ciones; utilizar los hechos que nos indican la causa ó contribuir
á precisarla y nos ofrecen camino para descender á los efectos.
La filosofía moral antigua está personificada en Aristóteles:
éste fijó la atención en lo que primero la hiere, no desde luego
en pasiones, sino en grupos de ellas: la fijó en lo que apellida
hábitos prácticos, los cuales divide en virtudes y vicios. El
plan trazado por el Maestro y modificado en puntos accidentales
por sus discípulos, es herencia inaceptable para nosotros. Sien-
do complexos casi todos los hábitos prácticos, y suponiendo cada
uno el concurso de diferentes principios de acción, cuyas bases
son por lo común otros tantos sentimientos que, combinándose
después de otra suerte, producen un hábito distinto, es evidente
que cualquiera que sea la clasificación de los hábitos y su utili-
dad para la moral como ciencia práctica, no puede servirnos
para la ciencia que nos ocupa.
En nuestros tiempos, referíase Martí á la época en que daba
sus lecciones, se encuentran dos categorías de clasificadores,
los fisiólogos y los filósofos, dirigiendo cada uno la atención con
preferencia á distinta clase de fenómenos. Los primeros, fiján-
dose, como era natural, en las tendencias de los sentimientos, ó
mejor, de las pasiones, las han dividido en primarias y secun-
darias, unos, y otros, en sistáltícas y diastálticas, según que su
efecto sea la concentración ó la dilatación de las visceras.
En cuanto á los filósofos, unos, orillando toda clasificación ó
considerándola como secundaria, han tratado de reducir todas
las pasiones é implícitamente los sentimientos, á uno ó dos prin-
cipios: tales son Hume, Smith y Helvetius. El primero, mediante
la asociación de ideas, las quiere hacer depender todas de la
esperanza ó del temor; Smith buscó el origen de todas en la
simpatía (1); pero ni éste ni Helvetius presentan clasificación
(1) Dugald-Stewar,.en su Bosquejo de Filosofía moral dice (párra-
fo 229) que el autor, dominado por un amor excesivo á la sencillez,
confunde un principio de nuestra naturaleza, subordinado con uno
que en nuestra constitución moral i:o es más que un elemento auxiliar,
dando por consiguiente al principio de simpatía una importancia tan
exagerada como errónea.
Digitized by
Google
-( 612 )-
alguna. Otros, como los escoceses y Descartes, han comenzado
por clasificar. Descartes divide las pasiones después de haber
tomado en consideración seis sentimientos, á saber: admiración,
amor, odio, deseo, alegría y tristeza; el único sentimiento pro-
piamente tal es la admiración; el amor y el odio son comunes á
todos los sentimientos, que suponen otra considerado como
agente libre; y el deseo, la alegría y la tristeza son modos de
todos los sentimientos imaginables. Los escoceses, considerando
los sentimientos como principios de acción y atendiendo á sus
influencias sociales, los han dividido en benévo'os y malévolos;
prescindiendo, por un momento, de si existen sentimientos malé-
volos por su naturaleza, la división y la enumeración de los
escoceses no puede ser filosófica ni exacta por el mero hecho de
tomar por base los efectos ó tendencias, pues que efectos casi
idénticos pueden provenir de sentimientos distintos, y un mismo
sentimiento, con una lijera modificación, es capaz de darnos re-
sultados enteramente diversos. Además, tomando semejante
dirección, dejan de descubrirse á cada paso los elementos que
entran como puntos integrantes del sentimiento y las combina-
ciones á que se presta. Esta critica de Martí es una de las ma-
nifestaciones de la independencia de su pensamiento.
La popularidad que tuvo entre nosotros, cuando su traduc-
ción se publicó, la obra de Descuret La Medicina de las Pasiones,
coincidiendo muy próximamente con las Lecciones de Martí de
Eyxalá, nos obliga á detenernos en ella al ocuparnos en la cla-
sificación de los sentimientos morales. El escritor francés, aun-
que distingue en las afecciones del alma los sentimientos de las
pasiones, dice de las segundas que todas tienen el triste privile-
gio de hacer enfermar el cuerpo y el espíritu, de suerte quo
hablando de lo físico y de lo moral con relación á las mismas,
obsérvase en su teoría la preponderancia del médico sobre el
filósofo, del fisiólogo sobre el psicólogo, del que ve como carác-
ter dominante de la pasión el padecimiento, ó sea la emoción
que afecta más ó menos al cerebro, órgano intermedio entre el
alma y el cuerpo y que irradia á todos los puntos del organismo
por medio de numerosos conductores llamados nervios. No es
extraño, por lo mismo, que crea Descuret poder referir todas las
pasiones humanas á nuestras necesidades, y como éstas son ani-
males, sociales é intelectuales, que sea esta la base de su clasi-
ficación de las pasiones, cuyas causas, en conjunto consideradas,
son: la edad, el sexo, el clima, la temperatura, el alimento.^as
Digitized by
Google
-( 518 )-
disposiciones hereditarias^ la lactancia^ el temperamento^ las
enfermedades^ la menstruación^ la prefiez^ la posición social^
las profesiones^ la educación^ el hábito^ el ejemplo^ la soledad^
la vida campestre, la irreligión, los espectáculos, las novelas,
las diversas formas de gobierno y la imaginación. Conforme se
observa, en el padecimiento, manifestación de toda pasión según
Descuret, no solo influye la idea, sino también una causa física,
de donde que presenten también este carácter sus manifesta-
ciones, como su propia enumeración lo revela, pues son las
pasiones animales la borrachez, la gula, la cólera, la pereza, el
miedo y la lujuria, aunque no sobresale tanto dicho carácter en
las demás, ó sea en las sociales, que son el amor, el orgullo, la
vanidad, la ambición, la envidia, los celos, la avaricia, la pa-
sión del juego, el suicidio, el desafío y la nostalgia; y en las
intelectuales que son las manías del estudio, de la música, del
orden, de las colecciones y el fanatismo sea artístico, político ó
religioso.
Contrasta con este punto de vista, — y el efecto de esta di-
versidad resalta, sin asemejarse ni á la clasiflcación de nuestro
Autor, ni aproximarse siquiera á la de la escuela escocesa, — lo
que se lee en una obra que fué sumamente popular en la vecina
Francia á mediados del pasado siglo y cuando Martí de Eyxalá
había pronunciado ya sus lecciones sobre los -sentimientos mora-
les: lo que en la obra El Deber escribió, en 1863, Julio Simón, no
menos eminente como filósofo que como político, y que, en el
primer concepto, figuró entre los más ilustres representantes de la
escuela espiritualista francesa en la segunda mitad del siglo xrx.
El título del libro caracteriza su objeto: al autor le preocupaba
como filósofo y como político el concepto de la libertad, y por
esto mientras dedicaba á un tiempo el poder de su inteligencia á
defenderla y la influencia de su posición política á protegerla
contra toda suerte de peligros, incluso el de sus exageraciones y
de sus extravíos, á un tiempo mismo quiso demostrar su legiti-
midad y sus límites, la razón filosófica y social de su reconoci-
miento, la legitimidad moral y legal de su regulación y de sus
frenos. Y sí forman unidad de sistema sus libros intitulados: La
religión natural y La libertad de conciencia; La libertad y La li-
bertad del tr abafo, bien pueden servir de síntesis ó de punto de
unión de todos ellos las doctrinas en forma especulativa singu-
larmente desarrolladas en la obra El Deber, que se reprodujo en
muchas ediciones después de aparecida.
Digitized by
Google
-( 5U )-
Eminentemente compleja^ dice Simón, una acción humana,
el análisis nos descubre en ella sus cuatro elementos: el concepto
del acto que realizar, el concepto y la discusión de sus motivos,
la resolución y la ejecución, y libro destinado á determinar el
carácter ético de las acciones humanas el del escritor francés,
el aspecto preponderante en la pasión habla de ser el de un mó-
vil, lo cual es distinto para nuestro autor de los motivos de ac-
ción, con cuyo nombre califica al deber y al interés bien entendi-
do. Para Julio Simón, la propia pasión se convierte en dicho
interés cuando la aprecia y juzga la inteligencia. En la obra del
filósofo francés debe el lector fijarse en la superioridad que aquél
atribuye al deber por su naturaleza y su origen, cuando dice que
á veces obedecemos á la pasión sin examen y á veces nos entre-
gamos á ella comparándola con otra y después de una análisis
entre ambas, lo cual es un estado moral distinto de aquel en que
sólo obramos bajo el imperio del deber; y así determinada la
causa de nuestras acciones, á saber: las ideas, que se llaman me-
jor motivos de acción, y las pasiones, á las cuales, según Simón,
pertenece más especialmente el nombre de móviles, las acompa-
ña el placer y el dolor, el amor y el odio, el deseo y el temor
como fenómenos del alma, como estado pasivo de ella, como mo-
dificaciones de la misma, del cual salen naturalmente los senti-
mientos más complexos, que conducen al autor de El Deber á su
clasificación. Esta, sin embargo, es para él distinta de la de Du-
gald Stewart, á quién cita como uno de los más ilustres Maestros
de la escuela escocesa; la que Simón prefiere la resume en las
tres facultades que forman en la inteligencia humana nuestras
tres grandes tendencias: la que se dirige hacia Dios, la que se di-
rige hacia nosotros mismos y la que se dirige hacia el mundo: el
amor de si mismo, el amor á la humanidad y el amor divino. Con
el estudio de ellas y con el del estado de un a.ma gobernada por
las pasiones, siempre bajo la idea inicial del libro El Deber, con-
sagra el filósofo francés los seis capítulos de su segunda parte al
estudio de las pasiones, pero distingüese su tarea de la que cons-
tituye la labor científica de Martí de Eyxalá, pues á semejanza
de lo que se observa en la obra de Descuret, en que el fisiólogo
prepondera sobre el psicólogo, en la de Julio Simón el fin ético
y el fin político nunca pierden en el filósofo su infiuencia, de suer-
te que en lo que da sello especial á las lecciones de Marti es el
constante dominio sobre si mismo y sobre su trabajo científico
para que el psicólogo realice hasta el fin su obra que, hecha abs-
Digitized by
Google
y 3.
-( 515 )-
tracción como primordial objeto de ella de todo otro fin que no
sea un estudio del alma humana^ el de las pasiones^ cualquiera
que pudiera ser en otra ocasión la aplicación de ese trabajo de
carácter psicológico este es el verdaderamente caracterísco en
los Apuntes de nuestro antiguo consocio, que han dado origen y
motivo á que ocupe yo vuestra atención con las presentes pá-
ginas.
Los sentimientos deben distinguirse por sus caracteres más
notables; de donde que su mejor división sea, segün Martí, la si-
guiente:
1.® En simpl3s y compuestos.
2.® En originarios y derivados.
1^ actual
En estado de placer.' ó
( de esperanza.
[ actual
En estado de dolor. ) ó
( de temor.
Son sentimientos simples los que resisten al análisis, y com-
puestos los que están formados por una combinación de los sim-
ples. ¿Hay en realidad, preguntaba nuestro consocio, sentimien-
tos compuestos, ó bien meros agregados ó series de sentimientos
simples? Son originarios los que se producen en virtud de una
ley primitiva de nuestra constitución y sin que otro necesaria-
mente les preceda; y son derivados los que se originan de la
acción de los primeros combinada con otra ley, tal, por ejemplo,
la de asociación.
Podría hacerse una clasiñcación en sentimientos que tienden
á la conservación del individuo, á la reproducción de la especie
ó á la perfección del hombre, pero presentaría el inconveniente
de haber sentimientos que pertenecen á la vez á más de una de
estas categorías.
Todo sentimionto es de placer ó de dolor. En la línea del pla-
cer ó es actual ó en esperanza; en la del dolor, será actual ó de
temor, ó de pura privación.
El sentimiento en la línea del temor ó la esperanza parece
ser una combinación del placer y dolor actuales del mismo sen-
timiento. En efecto: tanto el temor como la esperanza suponen
la duda acerca de la existencia presente, pasada ó futura de la
causa del sentimiento. La duda estriba generalmente en argu-
Digitized by
Google
-{ 616 )-
mentos ó razones favorables y contrarias. Obra una de las pri-
meras, é inmediatamente sentimos el placer; sigue en la imagi-
nación un argumento contrario y sobreviene el dolor. Ahora,
como los conceptos se suceden y completan con mayor rapidez
que los sentimientos, tendremos que al sobrevenir el de dolor
aún seguirá obrando el de placer y asi sucesivamente, formán-
dose de este modo como un tercei sentimiento, de la misma suer-
te que el recibir diferentes sensaciones cuasi á un tiempo. Si en
semejante mezcla ó combinación predomina el dolor por el nú-
mero ó fuerza de las razones que tenga á su favor el suceso que
tienda á producirlo, tendremos el temor; en el caso contrario, la
esperanza. (Véase Hume: Tratado de las pasiones; al principio).
Conviene tener en cuenta que el predominio de la voluntad ayu-
dada de la experiencia, es capaz de impedir en muchos casos la
producción de los sentimientos de temor y esperanza.
En la cuarta de sus lecciones comenzó Marti la exposición
concreta de los sentimientos morales, iniciándola con el de la
propia conservación.
Ea este estudio detallado de cada uno de ellos conviene
hacer notar:
1.® Lo metódico de la clasificación, como queda anterior-
mente observado, más completa y perfecta que cuantas hasta
entonces le habian precedido: desde la nomenclatura, la de
Marti lleva ventajas, por lo exacta, sobre las de sus predeceso-
res. Se aparta nuestro Autor de la opinión de Adam-Smith,
quien lo refiere todo á un sentimiento, por decirlo asi» funda*
mental; y de la de Descartes que los agrupa todos alrededor de
seis como generadores de los demás ó fundamentales: queda
indicado que tampoco acepta la clasificación hecha por la es-
cuela escocesa.
2.^ La gran riqueza de análisis que á cada sentimiento se
aplica. Asi, por ejemplo, en el anteriormente citado, distingue
Marti las situaciones en que el mismo se manifiesta y en que se
distingue del instinto de la propia conservación, á saber: a, en
que aquél es un placer ó dolor no localizado, que se combina
con la idea, su causa productora, y el instinto se reduce á una
acción indeliberada, de cuya causa á menudo no tenemos con-
ciencia; 6, en que el instinto es un principio mecánico de acción,
cuando el sentimiento es una de las bases de los principios mo-
Digitized by LjOOQIC
-0617)-
rales y racionales; y c, en cuanto á los distintos fines que á uno
y á otro ha señalado la Providencia.
S.^ La determinación de cada uno dentro de las propias
clasificaciones del Profesor anteriormente expresadas, por lo
cual el de la propia conservación se incluye entre los simples y
los originarios, y
4.^ La precisión de sus caracteres especiales, lo que, con-
cretándose al ya citado, le lleva á hacer observar que no hay
otro que pueda equipararse en intensidad con él en la genera-
lidad de los hombres, y á que en cada una de sus manifestacio-
nes su duración es proporcionada á su intensidad; y como ofrece
tanto interés en cada una cuanto al desarrollo del sentimiento
concurre, en punto al que nos ocupa las circunstancias que lo
favorecen con preferencia ó de otra suerte en él influyen son:
la edad, pues el sentimiento es débil, comparativamente hablan-
do, en los primeros años, encontrándose en toda su fuerza en la
edad madura y volviendo á debilitarse en la vejez; el sexo, ex-
perimentándolo en circunstancias iguales con más fuerza la
mujer que el hombre; el grado de desarrollo de las facultades
intelectuales y en particular el de la imaginación, el hábito ó
repetición del mismo, y el ejemplo.
La causa de dicho sentimiento la fija en un riesgo que corre-
mos ó del cual acabamos de librarnos. Se reproduce por inter-
valos tan solo y no podría ser de otra suerte sin absorber toda
nuestra existencia moral y comprometer la vida física que está
destinado á proteger.
No hay sentimiento que en intensidad ó fuerza pueda equi-
pararse siquiera al de la propia conservación en la generalidad
de los hombres. Pero si tanta es su fuerza, cabe preguntarse:
¿cómo es posible el suicidio, producido por la vanidad, el orgullo
ú otra pasión análoga? Esto toca ya á las determinaciones
humanas; pero como la solución de la dificultad interesa, decía
Marti, para no formarse ideas equivocadas acerca la fuerza
respectiva de los sentimientos, resolvemos anticiparla. La sen-
sibilidad moral, lo mismo que la física, es limitada; ahora bien,
si por un tiempo dado obra un sentimiento que llena la medida,
queda cerrada la entrada á las causas productoras de otro sen-
timiento, aunque por su naturaleza sea más intenso.
Este sentimiento, como todos los restantes, es más intenso en
la línea del dolor que en la del placer; esta diferencia puede
tener relación con el fin del Criador,
Digitized by
Google
-( 518 )-
La duración es proporcionada á la intensidad en cada uno
de los actos. Hay no obstante que tener en cuenta que en un
tiempo dado la suma del placer ó del dolor de que el hombre es
susceptible, no pasa de cierto limite. Cuando se ha llenado la
medida, sobreviene una especie de letargo, en cuyo estado asi
la naturaleza física como la moral, recobran parte de las fuer-
zas perdidas para consumirlas otra vez en el dolor ó el placer.
Sigue por más ó menos tiempo esta alternativa debilitándose la
impresión, ya directamente en virtud de la ley del hábito
obrando sobre ella, ya aplicándose á la idea productora, ya, en
fin, ejerciendo la misma ley esa doble influencia.
Para caracterizar el método de exposición de Martí, cabe
fijarse, entre otros sentimientos, en el que él llamaba de la
propia fuerza, al cual consagró tres de sus Lecciones, que son
las sexta, séptima y octava; la quinta fué destinada al de espe-
ranza ó temor de sensaciones agradables ó dolorosas y al de la
propia actividad. En resumen decía acerca de dicho sentimiento
de la propia fuerza lo siguiente:
Cada vez que se manifiesta en el hombre una fuerza, sea en
lo físico, lo intelectual ó lo moral; cada vez que el descubri-
miento de esta fuerza le revela un poder, se manifiesta el senti-
miento de la propia fuerza; cuando llega á su mayor grado,
existe el de la dignidad personal.
Este sentimiento es simple y originario. Según Helvetius,
debería depender de nuestra propensión al placer físico y de
nuestra aversión al dolor de la misma clase, de cuya propen-
sión ó aversión, por medio de la asociación de las ideas y á
consecuencia de confundir el fin con los medios, nacen las pa-
siones. Más esta explicación del origen de todos los sentimientos
los haría descender en último resultado del de esperanza ó temor
de sensaciones agradables ó dolorosas.
La intensidad de este sentimiento depende de la extensión y
de la calidad de la fuerza, siguiendo, en cuanto á la segunda,
cierto orden gradual. Menos intenso es el sentimiento descu-
briendo una fuerza física, que una intelectual ó una moral.
Y aún así sigue también sus grados, aumentando la intensidad
en orden inverso. En lo físico las fuerzas del hombre son: resis-
tencia á los agentes destructores, fuerza muscular, extensión y
finura de los sentidos, habilidad y agilidad. En lo intelectual:
Digitized by
Google
-( 519 )-
memoria, rapidez de percepción, rectitud de juicio, imaginación
y fuerza de invención. En lo moral: fuerza de voluntad sobre lo
exterior, igual fuerza sobre lo interior, y ésta ó limitándose al
interior del hombre, ó trascendiendo á lo exterior y ejerciendo
su iniuencia sobre otros seres.
Respecto á la intensidad del sentimiento de la propia fuerza,
pueden sentarse cuatro teoremas:
1." En igualdad de circunstancias, la intensidad es tanto
mayor cuanto mayor es la intervención de la voluntad en la
producción de la fuerza.
2.® Cuando el desarrollo ó ejercicio voluntario é intencional ,
de una fuerza tiende á favorecer el desarrollo de fuerzas en
otros individuos ó á remover los obstáculos que se le oponen,
alcanza el sentimiento el mayor grado de intensidad; y enton-
ces toma el nombre de dignidad personal.
3.® Cuando en el ejercicio voluntario ó intencional de
nuestras fuerzas atacamos las ajenas, al paso que se experi-
menta el sentimiento en la línea del placer, aparece á su lado
el de la dignidad personal en la línea del dolor, y le sobrepuja,
naciendo de ahí el remordimiento.
4." Cuando nos falta voluntad para producir el bien ajeno
ó evitar el mal del prójimo, experimentamos el sentimiento de
la dignidad perf^onal en la linea del dolor.
La duración de este sentimiento es indefinida, particular-
mente cuando llega á ser el de la dignidad personal.
El sentimiento cesa cuando queda destruida la base, esto es,
cuando menguan nuestras fuerzas ó se debilita la idea de ellas,
de su existencia ó de su importancia.
La época de la primera manifestación de este sentimiento no
puede ser la de los primeros momentos de la vida. Cuando indu-
dablemente se manifiesta, es cuando el nifio comienza á com -
prender el precio de sus facultades, de las fuerzas que constitu-
yen su potencia.
La primera de las causas influyentes en este sentimiento es
la edad. En la adolescencia es cuando aparece con más fuerza,
sin duda porque es la época en que debe ocuparse el hombre en
el cultivo de sus facultades. En el segundo tercio de la vida este
sentimiento se modifica. En la senectud, el sentimiento langui-
dece, y debe ser así, porque siendo él un impulso, de nada ser-
viría en una edad en que no es posible obedecerlo.
El sexo modifica también el sentimiento, y llega una época
Digitized by
Google
-( 520 )-
para la mujer en que más que por sus propias fuerzas, lo expe-
rimenta por las ajenas: como esposa^ por las de su marido; como
madrO; por las de sus hijos.
Igualmente lo modifica el estado de civilización.
El que pudiera llamarse verdadero lujo de análisis respecto
á este sentimiento, pone de relieve cuanto aquel procedimiento
era compañero inseparable del espíritu de observación de Marti,
y además revela cuanta importancia tenia para él el sentimien-
to de la propia fuerza, sobre todo convertido en el de la digni*
dad personal, y cuanto, por decirlo así, encuadraba en el
criterio general de nuestro Autor é irradiaba, por no decir pre-
dominaba, en su carácter, hasta formar tipo del mismo.
Por lo que se refiere á otros sentimientos cabe decir lo que
del de la propia fuerza, ó si se quiere del de la dignidad perso-
nal; y en la innecesidad de hablar de todos, no es impropio, por
vía de ejemplo, ocuparse de uno de los más generales, el amor
propiamente dicho, objeto particular de las lecciones décima-
tercera, décimacuarta y décimaquinta. Hace notar Marti que
este sentimiento es distinto del de la benevolencia y del senti-
miento general del amor de que habla Descartes y reconoce que
ninguno, ó mejor ninguna pasión como aquella ha llamado en
tan alto grado la atención de los moralistas de todas las edades
y ocupado la imaginación de los poetas y de los artistas, espe-
cialmente de los pintores; cuya causa se encuentra, por una
parte, en la universalidad de la pasión, y del sentimiento que
es su base, el cual se nos manifiesta bajo diferentes formas en
todas las edades, si exceptuamos la infancia, en todas las épocas
de la humanidad y en todas las posiciones sociales; y de otra
parte, en los efectos de la pasión y sus tendencias, porque según
sea el punto de partida ó la dirección, eleva ó rebaja al hombre,
templa los resortes del alma, comunica energía á los movimien-
tos generosos y sublimes, ó rebaja esos mismos resortes hasta
extinguir toda fuerza moral. Al igual que en los demás senti-
mientos, su causa productora es una idea la cual engendra la
emoción, constituyendo los dos elementos juntos el sentimiento.
Esa idea es la de un ser real ó imaginario, de sexo diferente del
nuestro; pero no toda idea de esta especie es capaz de producir
la emoción: para este efecto han de concurrir diversas circuns
tancias. No es precisamente la propagación de la especie el
Digitized by
Google
-( 621 )-
objeto del sentimiento: múltiple su fln, es, primero, regularizar
ó impedir la degradación del instinto; segundo, ayudar á la es-
tabilidad de la unión entre los dos sexos; tercero, producir una
de las más bellas alianzas acá en la tierra: la de la fuerza con
la debilidad sin condición onerosa; cuarto y último, contribuir á
limitar el instinto á una sola persona para que queden cumpli-
dos en todos sus puntos los altos fines que se acaban de indicar.
Es carácter de este sentimiento que se presenta como originario:
no deriva del de amor general á la humanidad, pues éste se ex-
perimenta sin distinción de sexos; tampoco deriva del de bene-
volencia, porque no supone el concepto de goce ó de sufrimiento
en el ser que nos afecta; y no deriva, por último, del de esperanza
de los placeres sexuales, primero, porque la conciencia contra-
dice dilectamente este concepto con la distinción entre lo físico
y lo moral; segundo, porque de lo contrario no se experimen-
taría el sentimiento en el estado de inocencia; tercero, porque no
podría explicarse como el joven disoluto y gastado en los place-
res llega á rendir homenaje á la virtud, aparte de otras razones.
Entrando en el examen de la intensidad de este sentimiento,
señala Martí las diversas causas de ella, entre las cuales figuran
la magnitud de la idea que nos formamos del objeto, por la im-
portancia ó valor que le atribuimos, que á veces consiste en
cualidades físicas que no son obra del sujeto, en las morales,
en el talento, el poder, las riquezas y otras. Averigua después
como crece la energía del sentimiento y más adelante las leyes
de su duración, fijando como circunstancias que infiuyen en el
sentimiento en cuanto á capacidad ó facultad de la emoción, la
edad, el sexo, el temperamento, el estado de civilización, la posi-
ción social y la moralidad.
Dos lecciones destinó Martí al sentimiento maternal, habiendo
puesto mucho esmero en distinguirlo del instinto del propio nom-
bre, y habiéndolo comparado con el sentimiento paternal, aquél
por su naturaleza irreductible, y el segundo simple y originario.
Llama Martí sentimientos derivados á los que son materia de
su estudio en las lecciones décimanona, vigésima, vigésimapri-
mera y vigésimasegunda, empezando por una idea general
acerca del modo como se verifican las derivaciones y respecto al
en que se distinguen las propiamente tales de las desviaciones,
todo lo cual le conduce á sustanciosos análisis sobre el sentimiento
de la propiedad, sobre la avaricia, y sobre los sentimientos de la
gloria, la ambición, la vanidad y el orgullo.
Digitized by
Google
-( 622 )-
Los ejemplos que he citado, y fácil me sería multiplicarlos,
demuestran las cualidades que caracterizan la labor del antiguo
Catedrático de Ideología, y justifican igualmente, de una parte,
la identidad del método: Marti emplea el mismo para analizar las
ideas, que para hacerlo respecto á los sentimientos; del proce-
dimiento de observación, pasa al análisis de los hechos; de éste
se eleva, por medio de la generalización, á los principios. De
otra parte, el estudio del hombre es lo esencial para Marti: co-
mienza por investigar las leyes del entendimiento humano para
llegar á los principios de acción. No sin razón he advertido
desde un principio que es siempre para el hombre la más funda -
mental de las ideas la del bien, y el más fundamental de los de
beres, primero, conocerlo, y, después de ello, practicarlo. Así se
adquiere la ciencia de la vida; así se cumple la Voluntad divina.
Seria prolijo, no ocioso y entiendo que para la Academia ni
impropio, ni mucho menos ingrato, el trabajo de este discípulo
de Marti al intentar, con escasez de fuerzas, pero con verdadero
entusiasmo, un más extenso extracto de los Apuntes que en su
poder conserva de las Lecciones de aquel profundo filósofo
sobre los sentimientos morales, no menos fiel que el que ha pre-
sentado para dar una idea de la labor del Maestro: quisiera, y
me dolería no haberlo logrado, que en ese resumen no se advir-
tiese inexactitud en los conceptos, omisión importante en la
condensación de las ideas, impropiedad en las frases que las
expresan, error en las síntesis que las compendían, en una pa -
labra, falta de fidelidad, aunque involuntaria, en la traducción
del pensamiento del Profesor: anticipadamente me recomiendo,
para la indulgencia, á la benevolencia del que conozca las difi-
cultades que una labor de esta especie ofrece.
La Academia que tanto se honró con contar á Martí de
Eyxalá en su seno, desde que en 9 de agosto de 1836 fué
nombrado socio de número, émula de la de Ciencias naturales
y Artes, no verá con disgusto que el más humilde de sus discí-
pulos haya procurado conservar, aunque de un modo imperfecto,
el recuerdo de un trabajo de los que más alto levantan el nombre
de uno de los primeros pensadores de la Espafia moderna y de
la Cataluña contemporánea.
Digitized by
Google
SANT PAU DE NARBONA
Y LO
BISBAT DB VICH
MlHMIIAf.— TIU 84
Digitized by
Google
Digitized by
Google
SANT PAÜ DE NARBONA
Y LO
BISBAT DE VICH
MEMORIA
LLBOIDÁ KN LA
Real Academia de Buenas Letras de Barcelona
LO DÍA 7 DE JANER DE 1905
per r aoftdémich eorreiponfiit
Mossefl Joseph fiodíol y Cnoill, Pvre.
BARCELONA
Imprenta de la Casa provincial de Caridad
CALta DB MOXTBALSaBB, MÚHBBO >>
1905
Digitized by
Google
Digitized by
Google
EGURAMENT may se 'ns acudiría entretenirnos en
esbrinar algóm que 's relaciones ab Sant Pau de
Narbona: mes lo cartell deis Jochs Floráis de 1904
al innovarnos de que lo bisbe de Vich desitjava
que s' estudies quin contacte podía haverhi entre
aquest Sant y lo seu Bisbat; feu que hi parassem la atenció. Se
tractava d' un punt que ningú encar havía tocat y axis, veyent
la voluntat del Prelat de qui ab gran honra nos considerém com
á subdits^ varem posarnos á preparar la materia.
Desseguit la questió va resultarnos relacionada ab dife-
rents altres d' historia catalana, molt diverses per la materia y
lo temps. D' aquí que la dificultat mes gran en que ensopega-
vam era la de que lo Senyor Bisbe de Vich demanés un senzill
article, ab lo que era forQÓs dexar sois esbogats los extrems que
sois podían posarse en ciar en una llarga monografía. Era pre-
cis que fossero breus y que condensessem molta materia en po-
ques planes y axis se 'ns acudí que podía esser resolta aquesta
dificultat, apuntant tot lo que pogués considerarse com á secun-
dan en les notes, donant al mateix temps la deguda amplitut ais
apendix de documents y proves, de que era impossible prescin-
dir en un trevall d' aquesta mena.
Per sort, lo Consistori deis Jochs Floráis mira ab indulgencia
nostre trevall que resulta premiat ab V objecte d' art ofert peí
Prelat de la Seu Ausetana: y, per si axó no fos prou, com que
aquest estudi no s' havía enclós en lo volúm en que figuran les
composicións Uorejades en lo certamen barceloní^ la Real
Academia de Bones Lletres ha acabat de distinguirlo donantli
aculliment en sos volúms de Memories.
En quatre paragrafs va dividit aquest trevall, essent los dos
Digitized by
Google
-( 628 )-
primers preparatoris deis altres. En aquells se parla de com se
es considerada en diferents temps la personalitat de Sant Pau
Narbonés; en los altres se tracta de com aquest está relacionat
ab la diócesis y ciutat de Vich y de la rahó d' esser d' una Ue-
genda vigatana, que 's refereix al evangelisador de Narbona.
Y abans d' entrar en materia, no podém dexar de fer cons-
tar com les planes que seguexen han sigut escrites sense pre-
vencións y ab lo sol desitg de fer resplandir la veritat. Al em
pendre lo tractar la materia, no sabiam pas lo que d' ella ne
resultaría y sois procurarém sempre respondre á les parau-
les del Psalm que adoptarém per lema: Viam veritatis ekgi
(Ps. CXVIII, 30). Y tal com la havém vista, la veritat, havém
procurat presentarla.
No 's crega ningú que siguém interessats en destruhir les na-
rracións mes admeses per lo poblé; sois procurem esser sistema*
tichs en edificar sobre segur y refer lo que 'ns diga la veritat.
A voltes es necesari podar y espurgar lo verger del passat, á
fl de que les branques nocivos no ofusquin sa bellesa y xuclin
la sava que deu vivificar y donar potencia al arbre de nostra
historia. La tradició no mereix lo nom de respectable, ni deu
surar may, en perjudici de la veritat.
Digitized by
Google
Per estudiar la personalitat de Sant Pau de Narbona, havém
de valdrens solament deis texts antichs. L' autor mes allunyat
a nosaltres, y per tant mes próxim al temps en que degué veure
lo Sant Narbonés; que 'n parla, es lo gran poeta cristiá Aurelí
Prudenci Clement (348-405), qui, en T himne IV ab que celebra
y corona ais martyrs de la fe, canta:
Barcinon claro Cucufate freta
Surget, et Paulo speciosa Narbo (1)
Ab lo que se 'ns diu que á les derreríes del segle iv y comenga-
ment del v se consideraba a Sant Pau com a martyr de Nar-
bona.
Sant Gregori de Turs (644-695) es mes espressíu. Referintse
ais temps del emperador Deci, diu: hujus tempore septem viri
episcopi ordinati ad praedicandam in Galltas missi sunt, sicut
historia passionis sancli marlyris Saturnini denarral. Ait enim:
Siib Dedo el Grato consutibus^ sicnt fidei recordalione retinetur,
primum ac summum Tolosana civitas Sanctum Saturninum
habere coeperat sacerdotem. Hi ergo missi sunt: Turonicis, Ga-
tianus episcopus; Arelatensibu^^ Trophimus episcopus; Narbo*
nae, Paulus episcopus: Tolosae^ Satuminus episcopus; Parisia-
d>, Dionysius episcopus: Arvernis Stremonius episcopus; Lemo-
vicinis, Martialis est deslinatus episcopus (2). Aquesta autoritat
del segle vi afirma que envers V any 251, Sant Pau evangelisa-
(1) Peristephanon; Hymnus JF, vers. 33 y 34. Patrología Latina
de J. P. Migne, vol. LX, columna 363.
(2) Historiae Francorumy libri decem; líber I, § 28, Patrol. Latín.
vol. LXXI, col. 176.
Digitized by
Google
-( 530 )-
ría Narbona; essent molt digna d' esment per quan trac ta va una
qüestió en que hi ana va Hígada V assercíó del origen de la igle-
sia turonesa que de totes maneres ha vía d' interessar á Sant
Oregori, puix que parlava de Sant Gaciá son antecessor en la
cathedra. Axis es inútil recusar un tant espressiu text.
Ab tot, aquest Sant apar discrepar de Prudenci .en lo de
suposar mártir a Sant Pau, puix que diu: Galianas verOj Tro-
phimus Slremoniusque, et Paulus, alque Martialis in stimma
sancUtate viventea, posl acquisilos Ecclesiae pópalos, ac fidem
Christi per omnia dilatalam, felici confessione migrarunt (1).
Se conservan unes actes de la vida portentosa del Sant Nar-
bonés, que, encar que sigan reconegudament apócrifes, no per
Qo es prudent prescindir d' elles atenent sa alta antiguitat. S'
han arribat a atribuhir al segle v (2) y podrían conciliar les
afirmacións de Prudenci y Sant Gregori desde '1 moment que
nos contan que Sant Pau sofri á Roma persecucións terribles, en
les que derrama sang, essent enviat a les Galles ahont després
d' haberse detingut a Beziers se dirigí a la metrópoli narbonesa
a prechs de sos habitants,* evangelisant la Ciutat. Tot axó va
llargament esplicat en mitx d' acontexements fabulosos, entre
los que hi ha la convocado d' un concili episcopal a Narbo-
na (3). Ab tot y essér poch espressives, aqüestes actes, respecte
al temps en que axó succehia, s' avenen bé ab la data fixada per
Sant Gregori, sens fer menció de res que puga indicar los temps
apostólichs.
Al tres actes igualment apócrifes de Sant Dionis parissiench,
fan referencia a Sant Pau de Narbona, indicantnos un cambi ra-
dical en aquest darrer punt. Aqüestes los mes moderns crítichs
les atribuexen á fináis del segle octau (4) y diuen que després
de la mort de Christ, los Apostéis predicaren tot lo mon, per lo
que decidiren ajuntar á sa missió evangelisadora alguns varons
(1) Id. id. id.; col. 176.
(2) Lenain de Tilleniont, Memoires pour servir a VHistoire Eccle-
siaslique des six premiers siecles. Vol. IV. Article XII, Nota XVIII.
(3) Apendix I.
(4) Tillemont. Memoires, etc., vol. IV. Note IV. Derrerament ne
ha parlat Mr. Julien Havet, Questions Merovingiennes (Bibliothéque
de VEcole des Charles ^ vol. LI, 1890) y Mr. Bruno Krusch (Nenes Ar-
chives, vol. XIX, 1894). Vide: Ánalecla BoUandiana; vol. X, pl. 64
y vol. XIX, pl. 335.
Digitized by
Google
-(531).
ais qui conferiren la dignitat episcopal. Entre aquestos hi ha-
bía Sant Pau bisbe y confessor de Narbona. Simili etiam gratia
beatissimus Paulus aalistes et confessor Narbonensem provin-
ciam salutari acquisirit eloquio: quera tía labor domeslicae ín-
bulationis exercutí, ul verum Domini esse famulum appro-
baret (1).
Una antiga vida de Sant Ursi de Bruges poch posterior al
text anterior (2) convé en aquest cambi de temps senyalat á la
predicació del Sant Narbonés. Diu que entre los evangelísadors
de les Galies enviats á Sanclis Apostolis ab urbe Roma s' hi
centava el Paulus Narbonensis (3).
Un codex que havía pertenescut á la iglesia d' Arles y que
avuy figura eu la Biblioteca Nacional de París tenint tot V ayre
d' esser tret d' un text de la vuytena centuria, posa la variant
de que lo Sant fou enviat á les Galies per Sant Pere, durant lo
imperi de Claudi. Sub Claudio igitur pelrus apostolus quosdam
discípulos misil in gallias ad prediaandum genlibus ñdem Irini*
latís quos discípulos singulii urbibus delegavit. Fuerunt hi Iro^
phimus, paulus, martialis ele, (4).
Rabanus Maurus lo tant conegut escriptor de la primera
meytat del segle ix (788-866) en sa vida de Santa Maria Magda-
lena diu que Sant Pere, Romam iturus, designavil regionibus
Occidenlis quas ipse adire non poteral, Euanjelii praedicalores^
de nobilioribus in Chrislo, el anliquioribus discipulis Chrisli. Én-
trelos disset pontífices ó bisbes a qui senyalá les pro vineles gales,
hi menciona Paulus Narbonam^ melropolim provinciae Narbonen-
sis primae (5). Axis tenim cambiat lo temps en que visque lo
Sant Narbonés fins a convertirlo en un deis mellors y mes an^
tichs dexebles de Jesús.
(1) Acta Sanctorum Bollandiana Octobris, vol. IV, col. 869.
(2) Charles de Lasteyrie. L* Abbaye de Saint Martiál de Limogesy
Partie 1, ckap. /, y Fastes Episcopaux de VAncienne Gaule, vol. II,
par Vabbé L. Duchesne. Cf . Anallecta Bollandiana, vol. XIX, pl. 220
y vol. XX, pl. 217.
(3) Faillon. Monuments inédits sur V apostdat de Sainte Marie
Madeleine en Provence. Vol. II, col. 423. Premiere partie chapi-
tre IIL
(4) Id. id. col. 376. Prim. part. Apen. núm. 2, § 14.
(5) De vita B. Mariae Magdalenae, caps. XXXVI y XXXVII.
Pair. Lat. CXII, c. 1491 y 1498.
AlKSIOIIAlf.~VllI 84 *
Digitized by
Google
-( 532 y-
Duran t lo matex segle s' avanza encara un altre pas, con-
fonent lo Pau deis temps apostolichs y evangelisador de Narbo
na, ab lo Sergi Pau de que parlan los texis ó Actes Apostóli-
ques (XIII, 7 á 12), y del qual V Apóstol que 1 convertí ne
adopta lo nom, cambiantse lo de Saulus. Axó resulta molt evi-
dent, fixantnos en los antichs martirologis y comparantlos en-
tre ells.
A tres grupos ó farailies poden dividirse los mes vells marti-
rologis llatins (1). Cada una d' aqüestes agrupacións, té un text
primitiu que de segle en segle ha anat cambiant y fins aumen-
tunt, segons les necessitats y maneres d* esser deis pobles di-
versos. Los martirologis que podríam anomenar pares son: lo
Geronimiá, lo de Beda y lo que Adó va traure de Rávenna
Lo primer, que fins s* ha arrivat a atribuhir á Eusebi de Ce-
sárea, historiador del segle iv y que 's té sino com a obra de
Sant Geroni, de qui porta lo nom, com á obra del segle v, tenint
tot r ayre d* esser compost de les noticies deis diptichs y deis
>ecorts de les iglesies, parla sois d' un Sant Pau Confessor de
Narbona (2).
Lo martirologi del Venerable Beda (673-736) segons lo text
que sembla mes primitiu y genuí, dexa en blanchósens una
consignació especial, lo día 22 de raarg en que s' acostuma á
senyalar la festa del Sant Narbonés, pero la recensió de Florus
subdiaca de Lyó de fináis del segle viii, ja 'ns parla de treballs
y tribulacions que passá aquest predicador de Christ, lo que con-
vé admirablement ab les actes que havem esmentat avants. De
aquest martirologi, Wandelbert, monjo de la diócesis de Tráve-
ris, del segle ix, va treuren en gran part les noticies que con-
signa en lo seu calendan escrit en exámetres llatins y en lo que
celebra al Bisbe de Narbona sens afegirhi mes. Lo martirologi
de Rabanus Maurus també sois conmemora la mort de Sant Pau
confessor de Narbona.
Fins aquí no 'ns apartém de la manera com se parla del Sant
abans del segle viii. Los texts del grupo adoniá ja van per al-
(1) Vegis r obra del jesuíta P. Joan B. SoUeri que serveix de pró-
lech al martirologi d^ Usuard. P. L. CXXIII, c. 459 a 582.
(2) Apendix II, en lo que 's trovan reunits els texts deis martiro-
logis. Vegis també lo Martyrologium Hieronymianum que Joan B, de
Kossi y Lluis Duchesne han enclós en la Acta Sanctorum Bollandiana
Novembris. Vol. II, col. 35.
Digitized by
Google
-( 583 )-
tres camins. Comengant per lo que s* ha de considerar com á
típich, lo romanO'parvum que lo bisbe de Vienne trova á Rá-
venna y quo 's pot creure de mitjans del segle octau ja 's fa
menció del Sant epucopi el discipuli Aposlolorum. En lo propi
d' Adó, basat en aquest y que son autor coloca al principi del
seu, no 's diu gran cosa mes. Lo de Usuard, compost per orde de
Caries lo Calvo envers V any 876, si en la versió mes sencilla
lo dia 22 de Mar? sois parla de Sant Afrodisi de Beziers orde-
nat per Sant Pau Prelat de Narbona, en altre diada, lo 12 de de-
sembré, ja consigna que lo Narbonés fou enlayrat á la dignitat
episcopal per 1' Apóstol deis Gentils qui lo destina á aquesta
Ciutat quan se dirigía á la evangelisació de la Hispania. En les
variants d' aquest codex se consignan diterents mañeros de
veure aquesta missió del Narbonés, venintnos á donar á enten -
dre com durant lo segle ix no hi ha vía fixesa en axó en les di
ferents iglesies, y axis ja 's diu que fou ordenat per los Apostéis
y enviat á la metrópoli de la Galia inferior, ja que fou batejat
per r altre Pau y per ell enviat á Franga senyalantli la Seu, ja
que era company deis Apostéis ó sois del de les Nacions qui en sa
peregrinació á Espanya lo destina á Narbona hont morí, des-
prés d' haver complert son ofici de predicador, pié de miracles.
Altres martirologis del mateix grupo, ja de la segona mey tat
del segle ix, con lo falsament atribuhit á Beda, lo de Notker y
lo roma modern, que com se sab es compost en bona part del
abat d' Usuard ab esmenes y adicions del Cardenal Baroni, ja
com si 'n.dub tesen y usant la frase quem tradunt, afegexen la
afirmado de que lo Contessor narbonés sería lo Sergi Pau Pro-
cónsul convertit á Paphos, confonent en una, dues personalitats
que los escriptors antichs havian posat en segles distants.
Y aquesta nova manera d' esser de Sant Pau Narbonés es la
que 's feu popular durant lo segle x y següents, en tot lo Mitjdía
de Franga, adoptantla d' una manera especial la iglesia de
Narbona. Y axis la veyém admesa en lo manuscrit de que 'ns
parla T Oth Mothé com á vist á prineipis del segle xvii al con-
vent de Daurade de Tolosa (1) y que ab Ueugeres variants y
(I ) Lo que 'ns interesa diu: Sanctus Paulus Narhonensis Episcopus ,
SergiuB dictus, ex Papho Ínsula^ daemoniorum curator et ecclesiarum
structor^ Stephano praecipuo diácono, viro sanctiasimo, omnes ecclesias
commitensj Rufum Avenione praeflxity et Tolosam petiit, ubi Verbum
Domivi praedicans, plurimas ecclesias benedixit titulo Christif etpres-
Digitized by
Google
-(584)-
mes extensament está continguda en un codex del segle xn que
procehint de Moissac, avuy guarda la Biblioteca Nacional de
París (1). Ab tais elements resulta arrodonida la Uegenda, que
com á pura veritat nos ha trames Pere Equili ó de Natalibus (2).
Y ávuy encar que semblí estrany, continua, per molts trance-
sos, falsejada la figura del evangelisador de Narbona. L' eclec*
ticisme modem, volentnos sostenir y preconisar d* alguna ma-
nera la especie d' aureola de maravelles ab que lo poblé ha omat
la figura de Sant Pau Narbonés, ha prescindit de tot lo que podia
fer nosa y, tríant de totes les versions lo que mes podía ferir la
imaginación ha ajuntat les afirmacions de totes les épDques, fent
un sol del Procónsul convertit al cristianisme per lo gran Após-
tol deis Pobles y del Bisbe que vessá sa sang, conforme diuen
les actes reconegudament apócrifes. Axis avuy encar veyem
¡libres de devoció en que los narbonesos fan piadosos considera-
cions sobre la conversió de Pau Sergi y V abandon deis erros
del paganisme, ponderant sa renuncia ais honors y grandeses
humanes, lo mateix que los seus sufriments per Jesucrist que li
han valgut lo nom de martyr, parlantse de sa elevació al epis-
copat y de la missió que li confia V Apóstol, del poder que Deu
li ha donat sobre mals y malalties y de sa mort ditxosa en bra-
Qos del diaca Esteve (3). Llegint axó apar que 'ns trovém encara
al segle xiii ó xiv y que no totbom haja aprés de buscar la veri-
tat en tot y abans que tot.
n
Es necessari que digam alguna cosa sobre la manera com s'
ha entes la persoualitat del Sant Narbonés á Catalunya. La
byteris ac diaconia ihi ordinatis Narbonam rediit, ac Hispanias prae-
dicando peragravit^ tandemque Narbonam repetens, plenu$ dtebus et
mentii, a Stephano diácono sepultus est, {De Myat. OaÜiae scriptori-
bus, pl. 947).
(1) Apéndix III.
(2) Apéndix IV.
(3) Vegis entre aitres V opuscol: Frieres a Saint Pau Serge, pre-
mier Evéque de Narbonne.
Digitized by
Google
-( 585 )-
gran font per comengar á disertar sobre aquest punt, desde 1
moment que no 'ns donan noticies ni los escriptors de la antigua
Iglesia Hispana, ni les lapides y monuments, tindría d' esser la
liturgia Pero avuy tampoch nos es permés trovar materials que
'ns donguin noves anteriors al segle x Ni tan sois possehim Ui-
bres liturgichs que 'ns permetin formarnos cabal concepte de lo
que era lo nostre primitiu ritu eclesiastich. Sois sabem que ales-
hores nostra térra tenia adoptada la liturgia que s' ha anomenat
occidental llatma, que era la S3guida al Njrt d* Italia, á les Ga-
lles, á la Iberia, á la Bretanya y a la Irlanda y que si alguns
han batejat ab lo nom de galicana (1) altres ab impropietat ma-
nifesta, han dit mozarábica. Aquesta era la directiva del cuite
durant los temps de la dominació wisigoda, continuant com á
tradicional y prescrita per los concilis del segle vii durant les
primeries de la reconquesta, quan los franchs ja la havian de
xada en temps de Pepi lo Breu y fet adopció de la II i lina orien-
tal ó romana. La influencia franca feu que á passos comptats,
durant los segles ix y x, s' anés oblidant per los catalans lo ritu
tradicional venint finalment V abandon absolut durant la centu-
ria següent: per lo que tot indica que no porta gayre perturba-
do la tant discutida decissió del concili barceloni de l(Xi9 ó 1071,
que, segons se diu, acaba ab ell.
De la liturgia aquesta primitiva, lo mellor que 'n tenim avuy
dia son los compilacions ordenados per lo célebre arquebisbe de
Toledo Francesch Jiménez de Cisneros; imprimintse lo missal
r any 1600 y lo breviari dos anys després. Aqüestes edicions apar
que 'ns reflexan ab suflcient claretat, les principáis caracterís-
tiques de tal liturgia, puix que s' hi conforman les indicacions
que *ns fan los Pares de la iglesia wisigoda ibérica, especial-
ment Sant Isidor, y tot lo que respecte á prescripcions liturgi-
ques ens donan los cánons conciliars.
Atenent que es impossible precisar si en una cosa tant espe-
cial com es la commemoració d' un Sant, aquelles edicions cis-
nerianes responen del tot á lo practicat abans del segle viir,
resultará que estem á les fosques respecte al cuite primitiu
tribu tat á Sant Pau Narbonés. Lo Missale mixtum sccundum
regulam B. Isidori es una veritat que en lo calendan al XI Mar-
(1) Vegis lo notable estudi de Mgr. Lluis Duchesne: Origines du
CvXte Qirétien, étude de la liturgie latine avant Charlemagne. Chapi»
¿re///(3.«ed¡c¡ó).
Digitized by
Google
-( 536 )-
tu posa Pauli Episcopi el confessoris^ limitantse a dir en lo pro-
pi deis sants: Pauli Episcopi el confessoris omnia dicanlur unius
confessoris (1), ab lo que no sabem pas si en axó 's tracta
d' una indicació prou antigua ó d' una adició posterior. Lo Bre-
viarium Gothicum no parla d' aquest Sant mes que en la part
afegida peí Cardenal Cisneros: In sancli Pauli Episcopi el con-
fessoris omnia dicanlur unius Confessoris Pontificis (2). Aixis
no tenim res positiu que 'ns ilustri.
Si d' aquí passém á esbrinar lo que succehí, durant los se-
gles X y en avant, havém de regonexer que en lo que 's refe-
reix á Sant Pau de Narbona Catalunya adniet sens discussió lo
que li vé de Franca y que res indica una tradició continuada.
Y axó no es pas estrany. Los Ilibres liturgíchs catalans que
*ns quedan, demostran sempre la influencia francesa, que pro-
cura per mil medis fer oblidar tot lo que tenia ayre de wisigotb.
Axis lo general es trovar guardats en nostres arxius eclesias -
tíchs, volums que son una copia de la liturgia del Mitjdía; y los
que mes primitius son, venen a barrejar aquesta ab algom an-
terior que aviat desapareix Per qó les primores noves que tro-
vem sobre Sant Pau de Narbona, son un reflex de lo que 's creya
a r altre part del Piríneu y de lo que tenia intenció de fer creu-
re d' una manera especial la Seu de Narbona. a fi d' apoyar ses
pretensions de metrópoli sobre les iglesies catalanes. Lo Uarly-
rologium Romanum existent en V arxiu barceloni de la Corona
d* Aragó y procehint del monestir de Sant Cugat del Valles, que
apar ha d' atribuhirse a ben entrat lo segle onzé, ab variants de
páranles nos explica lo que portan los de Beda y Notker, do-
nantnos del tot feta la Uegenda en que 's confon 1' evangelisa-
dor de Narbona, ab lo Sergi Pau Procónsul (3). Los martirologis
(1) P. L. LXXXV, col. 754.
(2) P. L. LXXXVI, col. 1106 y 1283.
(3) Codex senyalat ab lo nombre 22. XIKalend. Április, In Galiis
ciuitate narbona^ natalis sancti pauli episcopi et confessoris, Quem
tradunt eundem fuisse sergium paulum virum prudentem a quo ipse
Paulus sortitas est ñamen qui eum fidei Christi subegerat, Quique ab
eodem sancto paulo apostólo^ cura ad yspaniam predicandi graiia pe-
ragevet in prefatam urbem Narbonam relictus predicationis officia
non segniter impleto clarus miracuUs coronatus gloriase sepeUtur, Ais
III idus Decembris afegeix aquest text que resulta truncat per serbo
també lo codex: Eadem díe festiuitas sancti pauli Narbanensis episco-
pi et confessoris,.,.
Digitized by
Google
-( 637 )-
vigatans, que obehexen a una tradició ben bó del segle x, ya
veurem com se conforman ab lo d' Adó y sois parlan del dexe-
ble deis Apostols. Cap d' ells, ni cap Uibre liturgich cátala an-
terior al segle xi, havem vist que 'ns convertexi al Sant en
Evangelisador de la nostra térra.
Axó per primera vegada ho conta la falsa butllá del Papa
Esteve VI dirigida á Hermerair de Narbona y Frodoi de Barce-
lona, document que está probat que es pura invenció del segle xi
per apoyar les pretensions de la iglesia narbonesa sobre Cata-
lunya y flns sobre tota Espanya (1); fentse la falsiflcació, cosa
molt comú en aquell temps, ab ocasió de les qüestions origina-
des per haver rebut lo pali lo bisbe de Vich Berenguer de Rosa-
nes (2). En aquest document s' arrivá mes enllá que no s' havia
arrivat jamay, contantse per peces menudes cora, quan V Após-
tol Sant Pau venia á Espanya, porta en sa companyia a Trofim,
Sergi Pau, Torquat, Segon é Indaleci, ab altres qu'atre dexebles
mes, resultant que al primer va dexarlo á Arles, enviant desde
Narbona á Torquat y sis altres companys á Galicia, tot segons
la orde que tenia rebuda del Princep deis Apostols; passant ab
son preferit Sergi Pau á Espanya recorren t les ciutats y prevé-
nint á tots que estessen subgectes al dexeble que quedaría
Bisbe de Narbona y qual apostolat devia estendres per tota Es-
panya Després lo Narbonés cun:plint les ordenacions del ; eu
mestre, segons la matexa butlla, per si ó per sos dexebles, visi-
tarla tota la regió que se li havia confiat. L' autor d* aquesta
novela tenia la tranquilitat d' invocar los escrits del Sants Lean-
dre, Isidor, Brauli, Julia y demés ornaments de la iglesia wisi-
gotba y, per sí encar se 'n dubtés, tres volums de les gestes de
Sant Pau escrites per los seus dexebles. Se compren que posat a
a inventar no 's volía quedar á raitj lloch.
Un arriva á pensar, veyent axó, si Narbona bauria portat sa
ambició fins á constituhir una especie de patriarcat llatí occi •
dental donant á sa Seu una importancia que sois tenian molt con-
tades en lo mon cristiá Per sort nostres bisbes, sense flcarse en
'1) Petrus de Marca. Marca Hispánica sive Limes Ilispanicus,
Apéndix XLIV, cois 814 A 816.
(2) P. M. Enrich Flórez. España Sagrada, vol. III, cap. II, § V
y vol. XXV, cap I.-Fr Agustí Merino en la matexa obra, vol. XLIII,
tract. 81, cap. VII, § XXXVII.
Digitized by
Google
-( 588 )-
8i Sant Pau havia fet ó dexat de fer, seguiren la seva via en pro
de la independencia religiosa de Catalunya,
D* aquí es que admetentsc en altres temps les afirmacions de
la mentada butUa, vingueren les dites de si Sant Pau Narbonés
havia evangelisat la térra catalana, com se Uegia en lo breviarí
antich de Tarragona (1), anant crexent les falsedats fins adirse
si havia estat amagat a Sant Pere de Roda trovantse perseguit
per los seus matexos diocessans (2), fentse eco de lo que mes bé
los venia diferents autors catalana entre los que es de citar en
Bernat Boades en sa historia escrita per allá V any 1420 (3>. Lo
fals crónico de Flavi Lluci Dexter (4) mes modernament acaba
per reformar tanta in venció, resultant axis arrodonida y com-
pletada una llegenda.
(1) Ambros de Morales. Crónica general de España^ Ilibre IX,
cap XI Y as8t parece que quando San Pablo se bolvia ya de España a
Boma i y no antes, lo dexo por Obispo de Narbona. Confoí'me a esto la
iglesia de Tarragona celebra solemnemente la fiesta deste Santo, leyen
do en sus maytines como aviendo venido acá con San Pablo, predicó
alli algún tiempo, y refiriendo ser el Procónsul Sergio Paulo, Por esta
tradición de la iglesia de Tarragona^ algunas sus comarcanas en aque-
llos reynos rezan deste santo con solemnidad y leen en los maytines lo
mismo,
(2) Geroni Pujadas copia lo text d' un ipanuscrit que. per lo que
's coneix, resulta esser un texit de faules Eu éll se din que Sant Pau
vegentse perseguit per los narbonesos fugi cap a nostra térra, ahont
estigué tres anys en una cova de la montanya de Sant Pere de Rodes,
cdiñcanthi un altar. Invenerunt unam pulchHorem speluncam et su-
per ipsam unum parvum altare^ quod beatus Paulus Narbonensis edi-
flcaverat Episcopus: imminente super eum persecuiione Narbonen»
sium^ duobus aut ter annis latitans ibidem. (Crónica Universal del
Principat de Catalunya, Ilibre IV, caps XIV y XV y Ilibre VI, capí-
tol LXXXII) V abat HeQuret en sa monografía Catalunya catecum-
baria referma lo apuntat per C. Pujades ab un text del narbonés Guí-
ilem Hulari, quí escrigué V any 1364 per causa de vot, afírmant que
Sant Pau vingué á Espanya exercinthi son apostolat. [La Veu del
Montserrat, 29 de Janer de 1893).
(3j Apéndix V.
(4) Ann 66 Paulus Narbonensis Episcopus, qui cum Paulo venit
in Hispaniam ibidem praedicat, Ann. 76. Paulus Sergius fíispali,
Coí'dubae, Barcinonae, Caesaraugustae, Secuntiae, et in plurimis
aliis Hispaniae urbibus praedicat; totamque Hispaniae provinciam
peragrat.
Digitized by
Google
-( 589 )—
ni
i
Havém d* entrar & la part verament ifiteressant d' aquest
ostudi, y parlar de les relacíons de Sant Pau de Narboiia ab la
dióeessis de Vich. Com havém indicat anteriormente sois podém
parlar desde lo segle desé, comengaut per veore que diuen ó
que indican los Ilibres directius de ritu usats per la iglesia vi-
gatana.
Loa quatre martirologis, que ab ses importan ts anotacions ne-
CTológiques, ha usat la Seu de Vich, tots diuen algora sobre Sant
Pau, eocar que ab un gran laconismej ala meses de man; y de-
sembre. Lo mes antieh d' aquests pertany al segle x, parlant del
episcopi el confessoris díscipiili apoylolorum^ y los aUres en us en
nostra iglesia fins á les derreríes del segle xví, copian lo raa-
teix (1). Essent aquests volums calcats sobre 1 d' Adó, ab sois al-
giuies adicions propies de la Seu de Vich, havém de notar eom no
ns donan grans detalls ni íntroduexen modíficacions de text^ ab
b que no 's deraostra pas un cuite esplendores 6 unes tradicions
seguides per la iglesia vigatana respecte al Sant Narbonés.
Los mes antichs niissals vígatans» no son tampoehgayre mes
esplícíts per indicar un ritu senyalat per la festa en qüestió, Uq
d' aquests llibres^ de coraensaraents del segle xi^ que no es im-
probable fos íntroduhit per lo bisbe Oliva (10184046), abans
abat de RipoU, y que axis té tot V ayre de raanuscrit monacal,
nos posa la missa del Sant ais IIÍ idus de desembre» anotaetnos
les tres oracions acostumades y lo prefaei propis (í2), Altre
missal del temps del niateix Bisbe, portant la data del 1038^
derlieació de la Seu de Vich, pot dirse igual al altre en les
oracions j en car que no en lo prefaei (3). Tots dos llibres fan
memoria del Sant Pontífice y Confessor, sens les esplicacions
entussiaates que serían d' exigir en la iglesia que, á creure les
afinnacions posteriors, 1' hauria tingut per evangclisador y ad-
vocat especialissim.
(1) Apeüdix VL
(2) Apendis VIL
(3) Apendíx VIL
MbmORUSí— TTT1 80
Digitized by
Google J
-( 540 )-
Desde mitj segle xi sembla com si lo cuite aquest adquirís
veriíable importancia. Justament aleshores Narbona havía de
teñir gran interés en presentar al seu evangelisador relacio-
nantlo ab la térra que pretenia subjugar espiritualment, re-
trayent la mentada butUa fingida del Papa Esteve VI, á fi d'
apoyar les pretensions respecte á la seu tarragonina, que tot in-
dicava que no podia tardar á esser restaurada. Y en aquest
temps es quan notém alguna indicado de cuite distingit, al Sant
Narbonés, en nostra documentado, traduhintse en alguna consa-
grado d* iglesia y en dexes testamentarles (1).
Aquest aument se trova clarament consignat en una consue
ta de la Seu ^igatana, escrita á comengaments del segle xiii.
En ella 's considera la diada de Sant Pau baix lo ritu doble, ab
primeres y segones vespres y antif ones propies, que, com els res-
ponsos y llissons, son reprodúcelo de les actes apócrifes del
(1) Ultima voluntat de Guifret Senderet: et ad sanctum paulum
de Narbone,., . Document mutilat. ab data XII kaljunii anno VII re -
gis phüippi (1067) (Arxiu Capitular do Vich, calaix 6, nom. 1958) —
Testament sagramental d' Ermesindis: Et ad sanctipatUi narbone di-
misit peciam unam ierre quam tenet hremundus in gaüicano. Data
kaL AugxÁSti anni XXXV regni philippi regia (1095) (Arxiu Capitular
de Vich, calaix 6, nom. 327).
D' aquest temps es la dedicado de la iglesia de Riusech, prop de
Sabadell, baix la advocado de Sant Pau Narbonés, consagrantla lo Bis-
bc de Barcelona Guilabert lo día I de maig de 1054 (Mathaeus Ayme-
rich, s. j. Nomina et Acta Episcoporum Barcinonensium, lib. II,
§ XIII).
Solsament sabém daes iglesies del Bisbat de Vich dedicades á Sant
Pau. La d' Anglesola, avuy pertanyent al Bisbat de Solsona y la de
Pinos sufragánea de Sant Martí de Merlés. De cap d' elles conexém la
data precisa de la dedicado, datant del any 1156 lo document mes an-
tich que, parlant de la primera, ha arribat á nostres mans (Arxiu Capi-
tular, calaix 24, vol. I de Concordies, nom, 11) y de 1160 lo que taxa •
tivament li dona lo nom de Sancti Pauli de Anglesola (Arxiu de la
Mensa Episcopal de Vich, vol. VII de Documents. — Drets de la Iglesia
de Vich, nom. 22). Referents á Sant Pau de Pinos les primeres indica-
ción s que havém trobat son les actes de visita pastoral de 23 novembre
de 1331 y 19 de raaig de 1357, citant aquesta la iglesia com á sufra-
gánea de Merlés (Arxiu Mensa Episcopal Vich. —Visites, carpeta I). Es
de notar com en aquesta iglesia no s* ha conservat gayre precisa la
memoria del Patró. En los goigs sois se canta al confessor pontífice
sens entrar en detalls.
Digitized by
Google
^( 541 )-
Sant (1). Axóla nostra Seu ho conserva flus que s' imposaren los
Uibres litúrgichs del Concili de Trente,
Entre les diades de distribució extraordinaria que en nostra
catedral se conservan en una llista del any 1357, no hi ha pas la
del Bisbe de Narbona (2). Axó 'ns posa sobre avís de com en
aquest temps no tenia gran importancia tal festa, confirmant-
nosho los breviaris vigatans que en aquesta matexa centuria nos
semblan indicar una disminució de ritu, desde 'I moment que
suprimexen les primeres vespres^ substituhint també les segones,
per les de Santa Eularia de Mérida (3), refermant obertament
axó les consuetes de la primeria del segle xv (4). Los missals,
tant lo de Sant Joan de les Abadesses del segle xiii, pero molt
usat posteriorment, com lo de Ripoll, y especialissimament los
propis per la iglesia catedral vigatana (5), no donan pas gayre im-
portancia á la f esta desde '1 moment que senyalan missa de comú
de confessors pontífices, ab les tres oracions propies que po-
driam anomenar tradicionals y que ja havém trovat en los mis-
sals del XI; suprimint los prefacis que aquests porta van com
un recort vivent de la liturgia visigótica ó primitiva.
Y en aquest estat tant poch florexent, queda la festa en tota
la diócesis de Vich, menys en lá Ciutat que durant la segona
meytat del segle xv torna á aumentar lo ritu fins á ferio doble
major, en virtut d' un acontexement que, en veritat, marca V
origen de les relacions que s' han suposat entre Sant Pau de
Narbona y la ciutat vigatana. Aquest acontexement originant
una curiosa llegenda, ha fet que 's conserves vivent fins avuy
la memoria d' un Sant, que, á no esser axó, havém de creure
s' hauria esborrat, com ho ha fet en altres bisbats catalans.
Per contar axó es precís entrar en una espb'cació previa.
Divendres, día 10 de marg de 1475, va perdres la tantos voltes
disputada vila de Perpinyá, quedant ab sa artillería, á mans
deis franceses. Les trepes que V havían defensada y ampara van
lo Rosselló, quedaren soles y sense feyna, ó lo que es pitjor, sen-
se ganes de feria. Una de les companyíes que hi ha vían entre -
(1) ApendixVm.
(2) Arxiu Capitular. Llibre de Coses Notables de la Iglesia de
Vich, fol. 57, vers,
(8) Apendix IX.
(4) Apendix VIII.
(5) Apendix Vn.
Digitized by
Google
-( 542 )-
vingut, formada per castellans enviáis per lo princep Ferrán,
en ausili de son pare, esta va capitanejada per un tal Lluis Mu-
darra ó Modarra, quí, en lloch d' estarse al Pirineu á deturar
la invasió al Empurdá, com sembla se 11 tenia encarregat, pre-
ferí anar ronsejant per la alta Catalunya vivint deis pobles que
tenían la mala sort de trovarse á son pas. Los que formavan
aquesta tropa se deyan servidors del Senyor Rey, conservantse
un document en que s' explica sa manera de discorrer per ferse
sufrir. Deyan «que ells hauien servit lo dit Senyor en la vila de
perpenya e son presents quels sera pagat llur sou de dos mesos
feta smena deis caualls que dins dita vila se han menjat, e en-
care de les robes que y han perdudes». Alegavan encara que
per lo Rey «nols seria stat pagat lo sou de dos mesos^ e que en-
tretant los seria destinada alguna vila per lur sustancia e vida
fins fossen pagats complidament». Acaba van asegurant com
«nols os stat res seruat, mostrant de aquella (la magestat del
Rey) esser mal content, e per conseguent demanauen les dites
coses los fossen complides, e que en altre forme dien volien viu-
re sobre la térra» (1).
D' aquesta gent se valgué un incansable buscador de bre-
gues, en Llorens d' Altarriba per donar un sust á la ciutat de
Vich. Les dissensions d' aquell ab aquesta venían de molt temps,
ab motiu deis bans que continuament tenía la familia Altarriba
ab altres no menys poderoses de la Plana y de les que se 'n ori-
gina va constant perturbado per la Ciutat. Desde son casal de
Sant Julia de Vilatorta, tres generacions sostingueren bandosi-
tats, de les que, en los papers d' aquell segle xv, es comú tro-
varhi noticies deis seus resultats en forma d' homicidis, tales de
bens, efusions de sang, venjances y traydoríes de tot amena (2).
(1) Carta deis Concellers de Barcelona á Joan II, data 8 janer
1476. (Arxiu Municipal de Barcelona. Letras closes de 1476 á 1477.
(2) Que axó venía de Uany ho pro va un document que havem
trovat incomplert, de la primera meytat del segle XIV, en que ja 's
parla de divergencies sagnants, per questió de drets, entre En Pous
d' Altarriba y En líYancesch de Malla (Arxiu de la Escrivanía Comu-
na, dit comunament Curia Fumada, de Vich. Pleeh de solts, reunits
baix la rúbrica Bandositats y Gvsrres). Un segle després, á 16 juliol
de 1404, ja tingué de publicarse ab intervenció del rey Martí, una treva
entre En Pere Joan d' Altarriba y los Malla en la brega que al menys
f eya dos anys movían contra En Guilabert de Canet y En March de Vi-
lalleons y sos valedors (Curia Fumada, Manual d' aquest temps, de Be-
Digitized by
Google
«{ 643 )-
En Llorens d' Altarriba comenta com á partidari de Joan II
contra la térra T any 1468. Per lo juliol lo Rey V incorpora al
renguer Folcrá). Poch després En Pere Joan mateix sosté bandositat
ab los Pagnera, Orís y Malla, trovantsen detalla especialment V any
1420. Dinou anys després, tenim noves Iluytes sostingndes per Bernat
Guillém d' Altarriba y lo seu cosí Berenguer de Montcorb, contra En
Jofre Gilabert de Cruylles, senyor del castell de Rnpit, En Jaume
Alamany de Bellpuig y los Malla pare y fiU, anomenats Guillém y
Bernat Guillém; perpetuantse la intranquilitat durant tota la vida d'
aquest Altarriba, que *s ven tenía valedora poderosos en la matexa
Cort Reyal, puix que los Concellers de Vieh, per tant que hi acudissen
en quexa, no podían lograr que, qui hi tenía obligació, s' interessés
seriament per la causa de la Ciutat, que era la de la pau. Aquesta
bandositat T any 1452, ocasiona la mort violenta del Cruylles, origi-
nantse una lluy ta jurídica sobre si era procedent venir á pau y treva
la familia del mort y V Altarriba (Curia Fumada. Vol. I de Protesta-
cions de Jaume Valls). Les paus sovint pactades, no tenían duració y
axis cinch anys mes tart no faltaren noves rivalitats entre lo mateix
Bernat Guillém d* Altarriba y los Malla, Clavella, Vergós y altres;
pero la significació bullanguera d* aquest s' aumenta V any 1462, ab
motiu de la Iluyta deis remenses y la revolució contra Joan II. L* Al-
tarriba aleshores mou ais remenses, essent fet Capitá General d' ells
lo juliol de 1463, notantse com la ciutat de Vich, que tant se distingí
en aquelles qüestions, fou 1' objecte preferent de les sues embestides.
Aleshores T Altarriba en paga tingué de veure com li era enderrocat
son casal, se li confiscaven los bens y era perseguida sa familia, mo-
rint segons sembla, en una escaramu9a sostinguda per la seva gent
contra los de Berga, á primera d' Octubre del any 1464. Després d'
aquesta mort, lo rey Joan II á 20 de novembre, nombra Capitá deis
seus partidaris al fiU gran del Altarriba, anomenat Salvador, qui no
apar pas que fes gran cosa de particular, sortint després lo germá
d' aquest anomenat Llorens, qui 's mostrá digne fill del pare en lo de
les bandositats y amenaces contra la Ciutat (Vegis V importantissim
trevall d' En Francesch Carreras y Candi titolat: Lo Capdill Vigatá
Bernat Guillém d' Altarribay en lo volum deis Jochs Floráis de Barce-
lona del any 1895). En Salvador d* Altarriba la nit del día 6 de febrer
de 1465, tingué una brega acompanyat de En Pujol y En Pons des
CatUar, ab En Nicolau Prat y altres, en la Coromina de Maullen, essent
fet presoner ab quatre altres cavallers (arxiu Municipal de Vich. Car-
tes de 1461 á 1466. 7 Febrer dirigida ais Concellers de Manresa). A
13 d* agost del eny següent, aquest personatge ja era difunt (arxiu de
la Veguería, procés) havent sortit de la presó ab fian9a, cosa d* un
mes abans.
Digitized by
Google
^( 544 )-
servey del seu primogénit lo princep Ferrán, seguint los acon-
texements de la guerra, en la que fou captivat á les derreries
del any 1469, sortint Uiure á primers del any S2güent. Al re-
duhirse á la obediencia del Rey d' Aragó la ciutat de Vich, lo
día 8 de juny de 1472, V Altarriba tira per lo seu cantó, movent
rahons y bandositats. Desde lo castell d* Orís, ab lo que *8 queda
contra tot dret després de la guerra, continua excitant los odis
que d' antich havían tingut á diferents families relacionados ab
Vich, encenentse axis les bregues que ab En Berenguer de Mont-
corb, de Sant Joan de les Abadesses, y En Joan Ferrer del Pu-
jol, de Sant Hipólit de Voltregá, sostenía contra los Ansies y
Jofre Gilabert de Cruylles, los Rogar, Guillém y Gilabert de
Malla, los Francesch, Joan y Jaume Vicens d' Orís y En Ga-
briel Sentmartl, tenint encar altres dissensions ab los Pons de
Malla pare y fill y ab los seus partidaris. L' any 1473 se pacta
una treva entre los Cruylles y 1* Altarriba; pero á fl d' any, ja
tomavan á sortir les enemistats, que, per altre part, no havían
parat, ab los Orís y los seus prop parents los Malla, que volian
recobrar lo castell que portava lo nom deis primers.
Al comentar T any 1475; les bregues estavan mes enceses
que may: pro aviat un incident ho acaba d' abrandar. Lo día 26
de juny En Gilabert de Malla, ab En Jaume Orís y En Sentmar-
tl, s' apodera de la casa d' Eures ó torre de Dorrius, situada
envers una hora de Vich, que era d' un pacífich ciutadá lo pa-
rayre Joan Sala (1), ab V íntent de talar les cuUites de V Alta-
(1) L' antiga domvs de Ederis darant lo segle xv pertanyía á la
familia Dorrius, per lo que á voltes la trovem citada ab lo nom deis
possessors. Aquests també prengueren part en les guerres del temps
de Joan II, indicantaos que en un principi En Bemat Dorrius se feu
del partit de la térra, lo fet de que á 16 y 19 d* octubre de 1463 los
concellers vigatans li dexessen en comanda diferents armes de foch
y de corda pro custodiendo et deffendeiido domum meam de eures de
manu inimicoi'um (Coria Fumada. Man. XIII de Jaume Valls). Des-
prés degué ferse del partit reyal obtenint una capitanía, lo que li val-
gué que li f ossen detinguts los seus bens y quedes arruinat. Havém tro-
vat un document en que lo rey Joan, á 9 janer de 1474, se dirigeix al
Veguer de Vich y demés oficiáis, perqué acudin A veure si 's pot fer
recobrar algom deis bens d' aquell á qui diu pauperis et miserabilis
(Id. plech Bandositats y Ghierres). A 23 desembre de 1466, En Bemat
Dorrius encar consta com á senyor de la domtis de Eures (Id. Joan
Salles, manuals d* aquest temps), pero á 17 febrer de 1468, En Joan
Digitized by
Google
-( 545 )—
rriba. Ab tot y que lo Rey, atenent aleshores la quexa del Con-
cell, enviá un algutzir per posar orde á les coses, no 's logra
res; per lo que, á 8 de juliol, los Concellers nombraren dos em»
baxadors perqué vegessen á Joan II y li donessen entenent de
posar en concordia ais bandolejants. Al cap d' un mes, tingué
de ferse altre embaxada sobre impostes y fogatges, aprofltantse
la ocasió per instar sobre lo mateix: per lo que entenian los
Concellers, que era necessari que 's forgás áN' Altarriba perqué
restituhís lo castell d' Orís ais que 'n tenían' lo nom y devían
esserne possessors llegítíms.
Vingué á empitjorar les relaóions entre laCiutat y En Llorens,
la nova de que lo Rey volía empenyorar algunes parroquies uni-
des á Victi, dientse que precisament pretenia ferho al Altarriba,
al qui se posaria de condició, restituhís lo castell d' Orís; intent
que, per lo que vulnerava los drets, fou seriament protestat per
la Ciutat, enviant dos delegats á la Cort General, que de vía ce-
lebrarse á Barcelona. Tot axó anava acompanyat de bullangues
continuades, dintre y fora de Vich, aumentantse cada día la
antipatía d' aquesta ciutat per 1' Altarriba; per lo que ell, recor-
dant ja la part que Vich ha vía prés en la presa deis bens del
Sala ja porta lo titol de presidem sive Capitaneum dicte domua de Su-
res (Id. Pere Joan Franch, manual del temps), observantse á 22 no-
vembre de 1473, com En Joan Sala ja s' arrendara aquesta y les terres
adjuntes, tenintse com á tenena certis titulis domum de eures (Id. Joan
Selles, manual d' aquest any). Deu anys després, En Joan Dorrius flll
natural d* En Bernat, aleshores ja difunt, movia qüestió al Sala y á sa
muller racione seu occasione hereditatis domus de eures et bonorum
den dorrius: per lo que ^ 22 desembre, s* anava á nombrar compone-
dors que resolguessen (Id. manual de Joan Valentí de la Campana).
En Sala tenía dret á la heretat d' En Dorrius, per esser casat ab N' An-
tonia germana d* En Francesch Tallander, alias Borra (Capítols ma-
trimoniáis á 23 juny de 1463 en lo manual de Jaume Valls), abdós
filis del Antoni Tallander, alias Mossen Borra militis, y de AldonQa
Dorrius, germana del citat Bernat (Id. Lib. Comú de Joan Salles,
document de 23 octubre de 1464). Com que aquest sembla no dexava
mes que un fill illegitim, los bens devían passar á sa germana ó ais
llegítims descendents d' aquesta, tocantne una part á la muller d' En
Joan Sala. Aquest Antoni Tallander era hereu del célebre Mossen Bo^
rrat tant conegut por lo sepulcre existent ais claustres de la Seu bar-
celonina, de qui consta que s^ havía casat en prímeres noces ab una
dama anomenada Damiata, de la que també tingué successió.
Digitized by
Google
•-( 546 )-
seu pare (1), debia buscar ocasió de venjarsen cumplidament.
Les tropes d^ En Mudarra, que aleshores mostravan intent de
baxar cap á la Plana, afanyoses de botí, podían proporcionarli
la satisfácelo de ferse sentir pesadament sobre Vich, y axis ab
elles se posa d' acort.
Lo Capítá d' aquesta companyía castellana, tot dísposantse
per lo camí, anava fent com si volgués passar de llarch sena
perjudicar per res la Ciutat; per lo que havía enviat missatgers
per millor ferho creure ais Concellers vigatans. Aquests pre-
vísors y malfiantsen per alguna confidencia que *ls venía de
bona part, ha vían concedit á les tropes, que poguessen avitua-
llarse sens entrar en eos dins la Ciutat, permetent per go, que
deu ó dotze deis cavallers quí ana van ab elles, ab un servidor
cada un, poguessen allotjarshi alguns dies. Axis estava la cosa,
quan l'Altarriba, endevinant la intenció que tenían d' apode-
rarse d* alguna població d' importancia, ana á trovarles á Ripoll,
proposant á En Mudarra, entrar faciiment y ferse seva la ciutat
de Vich. D* aquesta manera, la companyía, trovaría una com-
pensació de les pagues q:e se li de vían y En Llorens hauría sa-
tisfets sos odis contra la població enemiga; resultant que 's tro-
varen la primera y ell convergint á una idea per qual execució
se completavan.
Fets los pactes entre N' Altarriba y En Mudarra, aquest co-
mengá á obrar, flcantse al castell de Besora. que tindría En
Pons des CatUar, lo que acaba de posar en guardia ais vigatans,
que, malfiats de les paraules. s* afanyaren á posar en estat de
defensa la Ciutat. Axó no podía menys de contrariar al Capítá,
qui lo día 10 de desembre, envía tres emissaris per calmar ais
Concellers de Vich y reformarlos les seves bones intenciona,
emissaris que, ben instruhits de lo que 's tramava, procuraren
quedarse dins Vich; resultant esser tretze cavallers y tretze
peons los que En Mudarra hi tenía ja dins les muralles.
Mentres axó passava, En Mudarra ab cent cavalls y dos ó
tres cents homes de peu» acompanyat de N' Altarriba, ja *s po-
(1) Una carta de la Ciutat á Pere de Portugal, datada 28 juny
de 1465 diu: «Yostra senyoría no ignora com naltariba subuertia e del
tot destroia tota aquesta térra e com a instancia impurtunitat e suplí-
cacio nostras las casas suas e moncorb foren haudas de que vostra
senyoría sab quina e qual quantitat ne rebe ultra les grans despeses que
per a90 aquesta ciutat aporta.» (Arxiu Municipal. Cartas 1461-1465).
Digitized by
Google
-( 547 )-
sava á Manlleu, ben prop de Vich. D^ axó ne tingueren esment
los Concellers, per un contrari de N' Altarriba, En Guillém de
Malla, á qui dona va informes fldedignes, de com estava tramat
V assalt y 'sorpresa de Vich per 1^ endemá fixant que s* aniria
per destruhir un portal, precisament un deis companys d' En
Mudarra dit Joan de la Muela, ab qui ell ha vía fet pacte d' en-
tregar un cavall si li descubría. Los Concellers alterats per
aquesta revelado, miraren com podía verificarse 1' assalt; inqui-
rint sobre la gent sospitosa allotjada dins la Ciutat, notaren que
sois hi había los mentats homes d' En Mudarra y que aquests
encara feyan correr la veu de que 1* endemá á primera hora,
volían sortir de Vich; ab lo que *s calmaren algom les deseen-
flanees deis encarregats de la direcció tíe Vich.
Vingué lo día 11 y de bon matí los tretze cavallers castellans
sots capitanía d* En Diego Olmedo, entrat lo dia abans com á
missatger, ab sos servidors ó lacayos, s* armaren, mentres que
de la casa de les Donzelles Altarriba (1), situada á la pla^a
que avuy se *n diu de Don Miquel y en lo solar de la deis Claria-
nas, sortian uns homes provehits de malls. destrals y escarpres,
ais qui *s reuní En Ferrer del Pujol, un deis mes constants vale-
dors y companys de bandositat de N' Altarriba, y tots plegats,
al crit d* Altarriba, Altarriba, á fi de moure ais seus partidaris,
se Uansaren cap al portal de Santa Eularia, al cap del carrer
dit ara de Dos Soles quedant los armats, ab llances y espases
preparados, en la plasseta vehina, dita d^ En Martí des Mas,
(1) Aquesta casa creyem que era la que possehía antigament la
familia Vilagayá y vingué á mans del Altarriba per part d* Eiienor
casada ab lo pare d' En Llorens. Aquesta era filia d' En Berenguer de
YilalleoDS y de Na Joaneta (^es Eres, esposa en segones noces den
Bemat de Vilagayá. D* aquest son segon matrimonia sois ne nasqué un
fill dit Prancesch que tota sa vida estigué incapacitat. Lo testament
de Na Joaneta fet á 3 juliol de 1462 (Vol. de Testamenta de Jaume
Valls, fol. 68) diu que Franceseh estava detentus magna et grauissima
inflrmitate y per altres documents que havem pogut veure sabem com
se cumplí la voluntat de la testadora que 4 posa baix la tutoría deis
Altarriba califican tsel sempre de furiosi et mentecapti (Man. B. de
Prat, 6 maig 1478). Los bens d* aquest passaren tots á 1' Altarriba y
axis un document de 21 octubre de 1498, nos diu que En Llorens eia
senyor útil y directe de la casa qui era del magnífich mossen Bernat
de Vilagayá quondam constituhida en lo sol del carrer de Cardona
(Man. de B. de Prat) y axis feya tractes per engrandirla,
MaMOBIAB«— Tin 86 *
Digitized by
Google
- — - ^
-(548)-
protegint la feyna deis altreSj consistent en 1* esbotzament de les
portes que per allá tancavan la Ciutat.
Mentres agó succehla dins la Ciutat, á la part de fora del
mateix portal, ja hi ha vía En Mudarra ab sa companyía y V Al-
tarriba ab los seus ben armats y pf ovehits d* escales per V assalt,
los que, al notar la cridoria deis de dins, se tiraren contra la
porta, fentse notar la ardidesa d' En Llorens, qui entra al baluart
que la protegía, y ajudantse uns ais altres en sa feyna destruc-
tora pogueren obrir un forat per lo que passava un home á tra-
vés de les tanques del portal.
En Bernat de Montrodon, que tenía 1' encarrech de defensar
la Ciutat, puix que ocupava interinament lo cárrech de veguer,
per no haverse 'n posses^onat En Berenguer Sayol y tenía de
fer les vegades de capitá, per trovarse & Barcelona En Joan
Pere de Vilademany, ab sa energía, altres voltes demostrada,
en vista del perill, pogué raoure en pochs moments ais seus su-
bordinats y á tots los vigatans, puix que flns los partidaris de
N* Altarriba lo seguiren, y dirigintse al Uoch de la brega, co-
mengaren per acorralar ais castellans de 1* Olmedo, fentlos
retirar á la casa deis Altarriba, y defensant ab Uurs cossos la
porta esbotzada, posaren en fuyta ais quí de fora pugnavan
per entrar, quedant presoners y descavalcats los de dins (1).
La nova d^ aquest atrevit colp de má, no tarda en sapiguerse
por tot Catalunya. A Barcelona principalment va causarhi ve-
ri table sorpresa. En Bernat de Montrodon la posa en conexe-
raent d* En Vilademany, qui 1' endemá passat, ja ho comuni-
cava ais Concellers barcelonins (2) y aquests al Rey perqué
provehis en un perill que veyan acostarse. Lo Concell de Vich,
provehida la defensa de la Ciutat, perqué no passAs altre fet
semblant, los escrigué carta ab data de 13 del mateix desembre,
hont s* es plica va puntualment lo fet (3) enviantsen de semblan ts
(1) Apendix X.
Ha parlat d' aquesta feta lo citat Sr. Carreras en ses monografíes:
Llorens d' Altarriba y lo aasalt de Vich de 1475, primera de sa colecció
Efemérides históricas de Catalunya, y en lo mot BeUpuig de la Colec-
ció de Monografíes de Catalunya den Joseph Reig y Vilardell, També
n* ha dit algom en Julia de Chia en sa obra Bandos y Bandoleros en
Gerona, vol III, segle xv, cap. XXIV.
(2) Apendix XI.
(3) Apendix XII.
Digitized by
Google
-( 549 )-
al Rey, á la Diputado de Catalunya, ais Jurats de Gerona, al
Biabe de Vich, al Comte de Cardona, ais Jurats y Conceller^ de
Lleyda, al Primogenit Rey de Castella, al Veguer de Vich y á
un tal Joan Pagés; no ffiltant altres cartes avisantperills sem-
blants á diverses poblacions y reclamant ajuda y justicia.
Pero aquesta no venia, axis es que fou necessari treures de
la comarca la amenaga constant de la companyia d' En Mu-
darra, que rondava per los vols de la Ciutat, apoderan tse de la
casa d* Eures, cometent atropells y empresonant á qui podía,
sens dubte per ferse tornar los qui ha vían quedat presoners de
la Ciutat. Ab la mediació del capitá Vilademany, se pacta la
entrega mutua de presoners, V abandono de la torra d^ Eures y
la inmediata sortida de la Plana. Aquest acort 1' aprobá lo
Concell lo día 29 posantse inmediatament en execució (1).
(1) ApendixX.
Després d' aquesta feta se compren que escarinentat En, Joan Sala
8* afanyá á encarregar la custodia del castell d* Eures ó de Dorrius al
Jofre de Cruylles, entregantli per espay de dos anys de manera que
vos vestris propriis missionibus et espensis habeatis et teneamini cus-
todire et custodM faceré bene fldeliter et legaliter, tam de die quara de
nocte et illam (domum siv^ fortalicium) teneri in bono condirecto et
non deterioran, ciUpa vestri. (Document de 12 janer de 1476. Curia
Fumada. Man. de B. de Prat).
En virtut del pacte d' entrega de tot y de la sortida de la Plana de
les tropes d' En Mudarra, aqüestes se dirigiren al Valles, provant
d apoderarse de Granollers lo día 3 de janer vinent y, no pogaentho
realisar, saque jaren I' arrabal, per lo que la vila aparedá tots los portáis
menys un. (Carta deis Concellers de Granollers ais de Barcelona, data-
da á les cinch de la nit de V endemá. Arxiu Municipal de Barcelona.
Cartas Comunas origináis 1476. Num. 13. Vid. ApendixXI). L* endemá
al cap vespre, després d* haver fet totes les maleses possibles, los cas-
tellans dexaren aquella encontrada dirigintse cap al Baix Valles,
apoderantse del monastir y vila de Sant Cugat lo día 6. Aquí s* apo-
sentaren amenagant Barcelona» que en continúes instancíes al Rey
d* Aragó y ais de Castella y á totes les persones que podían valerhi ho
cessava de clamar un remey per tais atropells y perills, ponderant
sempre lo que había succehit á Vich. Desde Sant Cugat, En Mudarra
inquietava y resseguía los pobles vehins, com Tarrasa, Sabadell, Ser-
danyola, Vallvidrera y lo que avuy es Sant Gervasi de Cassoles, des-
truhint cases y robant lo que podía (Id., id. Carta deis Concellers de
Barcelona al Rey datada 13 janer 1476), fins que lo día 13 se compren
que la companyia se 'n ana, posant los barcelonins gran interés en
Digitized by
Google
-(550)-
Lliures d' aquesta gent, no per qó los vigatans quedaren
en pau. Vingué aleshores lo temor d' entrada de franceses
y continua N' Altarriba movent bregues (1) contant sempre
ab una esp'ecie d-^. protecció de la Cort, que, 1* any 1478,
1' oraplfa de conecssions (2). En aquest temps N* Altarriba
averiguar cap ahont (Id., id.) Tira vers Lleyda ahont lo Comte de Car-
dona procura atréuresela (Id., Carta del Comte de Cardona escrita
desde Agramunt lo 18 de febrer. Cartea Comunes, 1476, núm. 60) sens
resultat, dirigintse aleshores cap ^1 Pallars y després cap á Igualada y
r Urgell retenint diferents viles, coni Tremp, Talarn. les Planelles y la
Fullola, fins que venint de totes parts clams al rey Joan enviá dos
delegáis perqué s* entenguessen ab En Mudarra, habentse finalment
lograt, que, ab alguns principáis de la seva colla, se persones á Lleyda,
arribant després d* un regateig á pacte d' entregársela 7000 lliures per
paga de lo que seis dovía de soldades, mitjan^ant lo retorn deis llochs
ocupats y la disolució de la companyía (Gerónimo Qurita. Anales de la
Corona de Aragón. Lib. XIX, cap. XLIX.)
No serien pas totes les soldades que tindrien dret á reclamar les
trepes d* En Mudarra, puix que á 12 novembre de 1475, trovem que
Sauri de Mesa armiger de exercitu Illustrissimi domini Regís Aragonum,
procurador constituhit dos díes abans per Ludovico mudarra miUte
Capitaneo certorum equitum commorantium in seruicio dicti domini
Regís, rebé de Gabriel Mercader de manament del Reyal Tresorer la
quantitat de 800 lliures per 1* estipendi ó sou unius mensis gencinm
armigerarum sue capitanie (Curia Fumada. Lib. Comú de B. de Prat).
En Llorens d* Altarriba queda ab grans relacions ab la seva aliada
la companyía d* En Mudarra, puix que á 27 Agost de 1476, en un do-
cument f a un procurador ad petendum exigendum et recipiendum pro
me et nomine meo omnes et síngalas pecunie quantitates michi debitas
racione consignacíonis michi facte per magniflcum dominum Ludoui-
cum modarra militem et olios de sui comitiua et peccuniis eis debitis
racione stípendis siue solidi racione seruicii per ipsos cum eorum equis
pro illustrissimo domino nostro Aragonum Rege impensi tam in villa
perperpiniani quam eqúorumper ipsos amissorum in eadem villa qaam
alias partes principatus Cathdlonie (Man. de B. de Prat).
Per V octubre de 1477, se dedueix de les actes del concell, que 's
temía que En Mudarra tomaría á Vich (Vid. Apendix X).
(1) Hi ha una crida del Veguer de Vich, datada á 4 de juliol de
1477, contra la bandositat deis Cruylles y Altarriba. Per agost del any
vinent, se torna á lo mateix.
(2) Ab data 12 octubre, Joan II participa ais veguer, subveguer
y algutzirs de Vich, que lo día 3 juliol anterior desde Barcelona, havía
empenyorat dilecto nostro Laurencio dáltarriba domicello in Ausonia
Digitized by
Google
-( 551 )-
arrivá á pactar treves ab los seus contrincants (1) acabant
definitívament les qüestions ab los Oris, ab la entrega del cas-
domiciliato et suia loca sancti JtUiani de beüpuig cum bvx> termino
sancti Juliani de pilamirosa seu del porü cum suis quadria terminum
de gaderra et de vilaaetrun cum sute quadris atque eciam de cladeUis
in dicta Ávsonia sita jurisdiccionem altam et baxiam m^rum et mix-
tum imperium et aliam quamcumque nobis pertinencia in dictia locia
et eorum terminia et quadria predictorum pro quantitate vidélicet oc-
tingentarum librarum et locum de ga Garriga in vaUenai aitum pro
quantitate quadHngentamm librarum. Lo documént d' empenyora-
ment no podía pas esser mes llausenger per Altarriba. En lo preambul
diu: Recenaentea in animo voatro grandia et fructuoaa aeruicia que
bernardua daltariba milea quondam genitor veatri diUcti noatri Lau*
rencii daltarriba domicelli in Auaonia domiciliatum dum vixit tam in
reuolucionibua aubaequntia in hoc principatu Cathalonie quam aliaa
diueraimode mageatati noatre preatare et impenderé non ceaaauit^ atque
eciam ea que voa dictua Lnurenciua ab adoleacencia uaque modo in dic-
tia reuolucionibua mageatati noatre preatitiatia et impendiatia et que in
diea preatare non ceaaatia conaiderantea eciam mvUa et diueraa damna
que pro aeruicio noatro dictua quondam genitor veater et voa dictia reuo-
lucionibua durantibua auatinuiatia^ cum inter alia non ommittamua
quod domua veatra de altar Hba aatia prope Ciuitatem vid aita et alia
Caatella veatra pro tune nobia tnobedientea dirute et combuate fuerint^
aich quod pene toto veatro patrimonio deatitutua eatia et ipaum amiaia»
tia. Predictia igitur atente benemeritum voa ad infraacripta optinen-
dum non immerito exiatituamua , Ea aobrea tam in aliqualem retribu-
cionem dictorum aeruiciorum quam aatiafaccionem predictorum dam-
norum pro quantitate, etc. (Vol. I de notes del notari reyal Bernat de
Prat, Caria Fumada de Vich).
(1) Lo día 27 de setembre de 1478, N' Altarriba ab sos companys
Montcorb y Pujol y demés valedors, firma va pau y treva duradora per
tres anys y once mesos, ab los Cruylles, Bellfort y los seguidors d*
aquestos. Conservam part d* aquest acort y les llargues llistes deis quí
durant lo mes d' entrada acudiren á suscriurela y regonexerla. Segons
un deis pactes, los Altarriba, Montcorb y Pujol, no podían entrar en
la ciutat per espay d' un any, devent, dins los vuyt díes primers vi-
nents, entregarse integrament lo castell d' Orís, ais seus propietaris.
Lo mateix día se ñrmá altre pau y treva entre los Malla y Orís per
una part y N' Altarriba y En Pujol per altre, conservantse també d'
aquesta pau les suscripcions (Curia Fumada Bandoaitata y Guerrea),
Per arrivar á axó, la ciutat de Vich feu una manlleuta de 300 Uiuies al
Rey, qui d' elles feu gracia á V Altarriba (Instraccíó ais síndichs elets
Digitized by
Google
-(562)-
telly pero no les deis Cruylles, que revisqueren V any 1489 (1).
Per r octubre de 1491 sembla que les rívalitats se terminaren (2),
á 2 novembre de 1480 Yol. d' Acorta 1451 y 1478 del Anua Municipal
de Vich).
Lo castell d' Orís en virtat d' aquest acort, passá á la familia del
seu nom. Un document de 5 mar; de 1477 y altre de 6 maig de 1478,
nos diñen clarament com en aqnests anys tenía lo caste)! 1* Altarriba,
aflrmant aquest denrer, que Joan Ferrer del Pujol y son flU Bemat hi
havitavan, essentne per tant los guardadora (Man. de B. de Prat, Cu-
ria Fumada). Un document de 18 setembre de 1480 ja dona á compen-
drer com En Francesch Joan d' Orís tenía lo Castell (Id. id.)
(1) En una instrucció donada ais síndichs que anavan á presen-
tarse al Iníant y Llochtinent de Catalunya lo 27 de febrer de 1482, los
Concellers de Vich ja suplicavan que clli placía voler entendre paci-
ficar e metre repos en la bandositat que es entre los dos Cruylles e
Naltarriba jatsia vuy stigue en treva la qual espirara molt prest e per
ocasio de qual vandositat se seguirien molts dans e sinistres a tota
aquesta ciutat e prouincia dosona per quant la potencia de dits ban-
dolants compren tota aquesta térra» (Arxíu Municipal de Vich, Llibre
Acorts). A 4 juliol vinent los Concellers de Vich, procuravan interés-
sar en carta ais de Barcelona cper quant la treva feta entre ells spera
exir de qui a XXX o XXXX jorns la qual bandositat finada dita tre-
na es per cromar e destroir tota aquesta térra» (Cartes). Aqüestes te-
mences no *s cumpliren aleshores y axis notem en una acta del Con-
cell de Vich la afirmado de que á 10 novembre del mateix any «la
ciutat e prouincia de osona sta en repos tranquillitat e pau».
Seguí aleshores V any 1485, lo non moviment deis remenses sens
que haguém vist que 1' Altarriba los ajudés. A 15 juny de 1489 vingué
mossen Gilabert Colba agutzir reyal, «lo qual ha manades publicar
certes prouisions sobre la trena rebuda per mossen Jofre de Cruilles e
moesen altarriba» semblant que s' arribaren á firmar noves treves a
instancia del Infant y Llochtinent Enrich d' Aragó. Una carta datada
á 5 desembre din que U Cruylles «no ha tengudes dites treves reyals»
y que en vista d' axó V Altarriba se presenta armat dins la ciutat du-
rant bona part del any vinent la bandositat en ubert ( Arxiu Municipal
de Vich, Cartes). Sembla senyalar lo desitx d' acabar les dissensions lo
fet de que N*. Altarriba ja abans d' axó, á 28 de febrer de 1489 nombres
un procurador per portar, tractar y acabar (sine debito terminandum)
totes les causes y questions penjants y venidorea (Curia Femada, Ma-
nual de B. de Prat).
(2) Axis ho indica lo fet de que á 4 octubre En Llorens nomená
tres procuradora á fi de que en nom seu tinguessen autoritat per firmar
omnes et quascumque treugua$ inducios et $ecuritate$ inhitcu ei coneoT'
Digitized by
Google
-( 553 )-
saldantho tot lo perdó que doné lo rey Ferrán desde Grana-
da, en data de 27 marg de 1492 (1). Aleshores N' Altarriba
datas seu eciam de cetero inhiendas et concordandas ínter me los morí'
corps e puiols et olios pro una parte et amicos valitores meos et eorum
Et Nobiles viros dóminos Ausiam de crudiUis et Jaufredum de crudiUis
fratres in ciuitate vid domicüiatos et alios et eorum amicos et valitores
ad illum tempus seu témpora et cum ülis tinenciis modis reddendi pac-
tis condiciontíms retendonibus modis et formis in dictis treugis indU'
ciis et securitate contentis et in aliis quibuscum^e de cetero continendo
et espressandis, Et pro nobis aliis et nomine nostro et quolibet nostrum
firmandum pro parte dictorum dominorum laurencü daltarriba mo7i-
corps e puiols in ipsis treugis induciis et securitate inhitis inter eos et
de cetero inhiendis (Car. Fum. Man^ B. de Prat). Prova lo desitj que
per aquest temps T Altarriba tenía de saldar y acabar totes les dis-
sensions» lo íet de que á 26 maig de 1494, aquest y En Joan Masferrer,
la muller del segon Na Joana y son fill Pere, constituhissen dos arbl-
tradors sobre los drets y peticions que los tres derrers feyan al primer
oc<MÍoni certi bestiarii et ábigeatvs iUius quem aliqui nobis conjugibus
arripíAerunt et atvlerunt ad castrum de Oris cujvA dominium tenebatis
(Manual del notari Joan Francesch Franch, en la Cur. Fum.) Aquest
bestiar de que aquí 's tracta, fa referencia á un íet que passá lo día 2
de novembre de 1472. Per provehir de cam la Ciutat, los Concellers vi-
gatans aleshores enviaren á En Joan Masíerrer perqué anés á montanya
á comprar xays. Al passar per sota lo castell d* Orís menant uns 380
caps, íou detingut per T Altarriba y En Moncorp, quedan tseli tot lo
remat, lo que fon causa de grans reclamacions per part de la Ciutat
que no íoren ateses.
(1) El Sr. Carreras en sa ja mentada monografía Llorens d* Alta»
rriba y lo assalt de Vich de 1475 en el § Y publica dues cartes del Rey
dirigidos al Infant Llochtinent que fan referencia á aquest objecte. La
primera parla de dissensions sagnants que costaren la vida al Joan
Ferrer del Pujol y algún altre per los partidaris d' En Jof re y Bemat
Joan de Cruylles, sens que *s parii de la intervenció de N' Altarriba.
La segona es la que otorga lo perdó general ais Cruylles y Altarriba
dient que uns y altre nos han suplicado nos pluguiesse dar lugar como
la bandosidad qv^ es entre eUos seguiasse diciendo que desean los unos
y los otros fazer paz si a nos pluguiesse d'tr y otorgarles cumplida re-
misión o remisiones de los actos passados y entreüos fechos etc.
Havém tingut la sort de trovar un document que dona alguus details
sobre aquesta pan. Lo dia 9 d' agost de 1492 En Bernat Pujol donzell
feu procura al seu germá Pere per laudandum aprobandum ratifican-
dum conflrmandum et emólogandum sentenciam quandam arbitralem
inde latam per mvltum magníficos et strenuos viros domnos Joannem
Digitized by
Google
-( 561)-
fou fet castellá de Puigcerdá ahont mori V agost de 1600 (1).
La lliberació de la Ciutat de 1' atach de N' Altarriba y d' En
Mudarra, los documents nos deraostran com va considerarse
Ahina et Ludovicum pexo in lites arbitros et arbitratores inde electos
Ínter Egregium Comitem de THuento et de palamos tanquam procu-
ratorem affectum nobilium dominorum Ausie et Jaufridi de CrudUlis
fratrum germanorum Bernardi Joannis de CrudiUis et de Bastart de
Crudylles ex una et magnificos Laurencium daltarriba domiceUum no-
mine suo proprio et ut procuratorem meum et aliorum in posse hono-
rabüis Joannis Domingues scribe Maiestaiis dicti domini Regis eius»
que auctoritate notarii publici per totas térras et didones regnorum
suorum CasfsUe et Aragonum die XXIIII Marcii proxime preteriti in
quadam aula domus sivs habitationis dicti domini Comitis de 2Vtu«ti-
to et de Palamos quam tenebat prope viüam siue ecclesiam de sanctafe
de la vegua de Granada, exemplum ciusquidam sentencie arbitrali res-
criptum in duabus foleis et media papiri et pro octo capitula tabéUiO'
natum et auctenticatum per dictum Joannis domingues fuerunt pro
me totaliter lectum et de ipsa sentencia fui ad plenum informatus, Et
ad promitendum e jurandum dictam sentenciam, et in ea contenta
attendere et complere t enere et obseruare et in aliquo non contrafacere
vel venire aliquo jure causa vel eciam racione sub bonorum meorum
omnium obligacione, Nec nod ad súbmittendum me et personam meam
et bona mea maiestati dicli domini nostri Regis et vel iUustrissimi Do-
mini infantis Aragonum et Sicilie eius locumtenentem et curie eorun-
dem. Et ad firmandum pacem securitatem siue treugas inde eum dicta
¡^ seníentia contentas et iuxta formam mandatum dicte Regie Maiestatis
et literarum proinde factarum per dictamRegiam Maiestatem (Lib. Com.
de B. de Pr&t). Lo mateix día En Bernat y En Joan Pujol, delegavan ai
seugermá Pere per acabar ab tothom totes les dissensions (Id. id.)
(1) A 15 mar? de 1494 trovem ja un document en que N* Altarriba
se diu nunc uero vicarius et bajulus podii ceritanii (Cur. Fum. Man. de
Pere Joan Franch). Altra escrit ab data de 29 febrer de 1496 diu que
al morir sa muller Lucrecia de Peguera, á mitx octubre del any ante-
rior, Eií Llorens era vicarius et bajulus castellanus et capitaneus pro
seruicio et mandato domini regis pro inminenti gusiTa preeram in vüla
podio ceritanii (Id. id.) L' inventari deis bens de dita Lucrecia, fet á
20 octubre de 1495 diu que son marit estava ausent de la Plana de
Vich grandioribus circa oficium qrwd flt in Comitatu tnUe podii Ceri-
tani el aliter pro seruicio regio propter imminentem guerram quod de
próximo speratur inter regem francorum et magestatem domini nostri
Regis (Id. vol. d' inven taris de Joan Francesch Franch).
Havém vist citat lo testament d* En Llorens d* Altarriba com auto-
risat á Puigcerdá per lo notari Ramón Mauri á 20 agost de 1500.
Digitized by LnOOQlC -
— ( 555 )-
desseguit com un fet prodigios y degut aV auxili del cel. Regó-
nexentho axis lo Concell lo día 4 de desembre de 1476, va fer
acte solemne per la celebració de la festa de Sant Pau de Nar-
bona, en qual diada s' havia escaygut lo predit atach. Aquest
acte ó acort se prengué certament; pro no 'ns ha quedat escrit
en tota sa integritat, no sabém si per descuyt del escrivá del
Concell que s' oblidá de continuarlo en lo Uibre d* acorts, lo
que ja constes en un borrador. De totes mañeros aquest acort
los Concellers lo posaren á conexement del Capitel, demanantli
s' associés á la festivitat, per lo que aquest, en reunió del dia 10,
acordá que, en regonexement de la prodigiosa Uiberació de la
Ciutat, que 's creyan se logra ab la ajuda de Deu, especialment
per los prechs y mérits de Sant Pau de Narbona, se celebres
perpétuament ab ritu doble major, ab repich de senys y so-
lemne processó per los carrers de Vich, semblantment com
aquesta se feya la diada del Corpus. Aquest acort del Capitel
es d' estranyar no s'.inclogués en lo Uibre en que era consuetut
se posessen les decisions solemnes (1), tal com se feya per les
constitucions perpetualment guardadores; sino que sois s' escii-
gué al marge d* una consueta de la Catedral, esmenant lo que
ja 's feya per la festa de Sant Pau (2). Aquest fet coincidint ab
r oblit del Uibre deis acorts del ConceU, pot esser podría mos-
trar indici de com los partidaris del Altarriba s* esforgarian en
que no quedes consignada solcmnement una festa que venia á
condemnar la manera de procehir d' En Llorens V any 1476.
Segons aquest cambi de ritu, la festivitat de Sant Pau de
Narbona se celebra altre volta dins la Ciutat, ab primores y se-
gónos vespres, missa matinal al altar de Sant Pau Apóstol de la
Catedral y missa major ab processó a la tarde (3). Un Ceremo -
nial del Concell, fet V any 1490, nos esplica la manera com
aleshores los Concellers voUan se fes aquesta festa, que la feyan
pregonar al vespre abans, perqué dexant aquell dia lo trevall,
s' anés al of5ci de la Catedral y a la processó, donant gracies a
Deu de que Vich no hagués sigut entregat al saqueig. A aques •
(1) Secretaría Capitular de Vich. LUbre 5 del porter. En els
fols. 41 y 42 dona noticia d* haverse celebrat reunió capitular cls
dies 24 y 29 de novembre 1476 y eis darrers dies de janer y febrer
de 1477, sens anotar res de particular.
(2) ApéndixVIII.
(3) ApéndixVIII.
MBM0BIA8.— Tm 86
Digitized by
Google
-( 556 )-
tes funcions devían assistirhi los Concellers ab les insignies del
ofici, convidanthi al veguer y ais prohoms, sempre demanant
permfs á la Cort Reyal (1).
Lo Missal imprés V any 1496, confirma lo ritu doble major
d' aquesta diada, afegint lo de 1647 que axó es ex voto solza-
ment en la Ciutat (2). Los breviaris impresos contemporanis deis
Missals afirman lo mateix, donant per causa la Iliberació de
Vich, afegint lo mes vell, que axó es per acort del Capitel y de la
Ciutat, y r altre mencionant sois lo Capítol (3). A 23 de novem-
bre de 1689 s' establí lo cambi d' hora de la processó, donant
per rahó que pogués assistirhi lo poblé (4). Axis, d' aleshores
avant se feu al mati, á no haverhí un motiu extraordinari (6).
La admisió del breviari y missal roma y la adopció de la li-
turgia romana V any 1666 (6), porta per consequencia necessa-
ria, r aperduament paulatl d' aquesta festa. Lo missal y bre-
viari romans, dedican lo día 11 de desembre, á Sant Damas
Papa, per lo que devía faltar un deis primers motius per la ce-
lebració y remembranza antigües. Una consueta per la Catedral
vigatana feta V any 1667 fa notar, que, tal diada te '1 ritu de
semidoble de Sant Damas, pero afegeix certs recorts del esplen-
dor anterior per esser festa votada, segons diu, de precepte del
Sant Narbonés. Axis posa la missa major doble celebrantse del
Sant, fentse després la processó que devia entrar a la iglesia
de la Pietat (7), per lo que s' entrava á chor mes dejorn, ó siga
á les vuyt. L* any 1660, ja 's va consignar axó derrer com á
(1) ApéndixXlIL
(2) Apéndix VII.
(3) Apéndix IX. ^
(4) Capítol de 29 novem bre 1589. Fonch resolt que les processons
de Sant Pau de Narbona y Sant Sebastiá cde vuy adevant se fassen
apres del ofici conuentual perqué lo poblé tinga mes temps de asistir a
ditas professons».— Secretaría Capitular; Lib. 1, Seeret., fol. 34.
(5) 17 desembre 1632 «se ha resolt que per quant aquesta semana
en lo die de Sant Pau de Narbona per auer plogut nos pogue fer la pro-
fesso acostumada, ques fasse diumenge dia vinct despres de vespres no
es estat impedit per alguna inclemencia». II Seeret., fol. 69.
(6) Vid., Lib. VII del Porter, fol. 83, 2 juliol 1666.— VIU Porter,
fol. 15, 4 marf 1685, fol. 29, 6 novembre 1609. Es de notar com el ri-
tual del any 1668 al calendan al 17 de desembre porta encar: dúplex
majus colitur ex voto in ciuitate Vicensi.
(7) Apéndix Vni.
Digitized by
Google
-( 567 )«
mida transitoria (1) pero la consueta ho convertí en deflnitiu.
Com á curiositat tampoch pot dexarse passar la suplica que He-
gim r any 1678, de que per tal festa se servís alguna distribuciá
extraordinaria, com s' havía fet anteriorment (2). Axó no podía
esser en virtut de fundació especial, puix que del any 1663 sa -
bem que no hi havía cap fundació (3).
Altre consueta capitular del any 1682, si en la rubrica no
dona grans novetats respecte la anterior, en cambi nos indica
un radical cambi en lo curs de la processó de Sant Pau, sens
anar á la Pietat y entrant a la Rodona que hi havía devant de
la Catedral (4).
Per fl, no haventhi qui tingues interés en lo de la festa, s' ana
oblidant no quedan tne altre cosa que la processó. Un Ilibre pro-
cessonal del any 1771 la ordena sense gayres detalls que *ns
permetin assegurar com era costum aleshores feria (B), pero el
processonal del 1882 la porta minuciosament descrita ab una
práctica de la que no n' havém pogut trovar V origen, pero que
aleshores se restablí (6), per haverhi recort de com axis s' ha-
vía fet anteriorment. Consistía aquesta, en 1' anar la processó a
(1) cLo Canonge Codina ha proposat que la festa de Sant Pau so
esdeve en diumenge y que axi se pora fer la professó lo mateix dia y
se poría entrar a vuyt horas y se ha resolt ques fassa la professó lo
mateix dia de Sant Pau despres lo offici y que se entre al punt de les
vuyt». IV Secret., fol. 223, vers. Dia 9 desembro.
(2) 9 desembre 1678 «ítem a proposat lo Senyor Canonge Viloma-
ra que aquí se aeostumaua seruir alguna cosa per la festa de Sant Pau
y que ara no se servex res y que los Beneficiats se qnexen y V. S. a
resolt ques mire sis cobra renda». IX Secret., fol. 187, ver.
(3) ApéndixVIII.
(4) Speculum Fundationum de 1663: desembre 11. «Festa de Sant
Pau de Narbona en lo qual dia se fa professó per Ciutat, y se donen
quatre dinés a cada resident y per dita distribució noy ha fundat cosa
alguna». (Arx. Cap., fol. 179 vers).
(5) Manual que conté totas las processons de rogativas, i altres
que en diferents días del any acostuma fer ab la solemnitat, que estila
lo M, lile. Capítol ab lo clero de la Santa Iglesia Cathedral de Vich. —
Barcelona 1771, per Francisco Generas, plana 105.
(6) Manual que conté totas las processons que en diferents dies del
any y en temps de pregarles acostuma fer ab la solemnitat que estila lo
llm. Capitol ab lo clero de la Santa Iglesia Catedral de FtcTi.— Vich,
Estampa de Ramón Anglada y Pujáis. 1882, plana 212.
Digitized by
Google
-( 558 )-
donar tres pichs á la porta del casal deis Clarianes. Y axis con-
tinua fentse fins al any 1900, pro la anyada següent, en capella
ó reunió de canonges tinguda á 10 de desembre, s' acordá que,
atenent la crudesa del temps, la processó no sortís de la Cate-
dral. Desde aleshores ja no s' es feta mes, perdentse lo darrer
recort de la fcsta de Sant Pau.
En altres ordos, la celebració commemorativa de la festa del
any 1475,* va perdres mes abans. Les Constitucions Sinodals
del any 1B91 en V índex de díes feriats, tal vegada per adaptar-
se á lo que 's feya en la Curia Metropolitana de Tarragona, no
enclou lo día 11 de desembre (1). Un quadro deis díes feriats de
la Cort del Oficialat de Vich, portant la data 7 novembre 1693,
tampoch senyala tal diada (2), essent mes de notar axó quant
lo porta lo volum de Sinodals del bisbe Magarola de 1628 ab la
adició colendus in parochia lanlum (3) y lo del Bisbe Muñoz
corresponent á 1748 (4). Avuy tal festa ja no 's celebra.
La Ciutat no demostrá teñir pas molt interés en la celebració
solemne de la diada del Sant Narbonés. Lo cambí d' hora per la
drocessó que ja havém dit s' estábil V any 1B89, no va consig-
narse en lo Uibre d' acorts del Concell, lo que podría dirnos com
aquest no servava la assistencia á tal cerimonia á fináis del se-
gle XVI (5). Un altre Cerimonial de ConceUers, fet á fiaals del
segle xvn (6), no posa cap indici de que 's guardes la festa, puix
no li senyala práctica especial, passant del día de la Concepció
al de Nadal (7). Axó fa mes estranyesa, quant en les dues Taules
(1) Constitutiones Synodales Vicenses, (zdittB anno Domini
MDLXXXXI, folis 57, 58 y 59.
(2) En r Escrivania publica ó Curia fumada.
(3) Constitutiones Synodales Vicenses coUectm, auctcB et in ordi-
nem redactor. Sub Petro a Magarola Vicensi Episcopo, et Regio Consi-
liario anno a Chinsto nato 1628, Tit. V.
(4) Constitutiones Synodales Dioecesis Vicensis in unum coUectce,
renovatíBf et auctce sub Rimo et Reverendissimo D. D, Emmanuéle a
Muñoz et Guil. Tit. IV.
- (5) Lib. 9 d' Acorts.
(6) A 5 de novembre de 1699 se feu comissió per regonexcr y exa-
minar lo cerimonial que havía fet lo notari y escrivá del Concell Jo-
seph Lucia. A 19 desembre los comissionats Franccsch Morgadés y
Rafel Pagos tenian revisat y corregit tal Uibre. Vol 26 d* Acorts.
(7) Arxiu Municipal, en lo plech cerimonial, noms. 32 y 33 del
manuscrit.
Digitized by
Google
-( 569 )-
senyaladores deis díes feriats de la Taula de Cambi y Comuns
Deposlts de la ciutat de Vich, s' enclou lo día 11 de desembre
festivitat de Sant Pau de Narbona (1). Aquests indícadors sembla
que corresponen á comengament y fináis del segle xvii, y esti-
gueren en us mentres dura la Taula ó siga flns al any 1768.
IV
Espllcades les vicisituts ab que ha passat entre los vigatans
lo cuite del Sant Narbonés, falta dir algom sobre una llegenda
que, ab la festivitat s' es Hígada, fent que la memoria de Sant
Pau arribas fins a nosaltres.
Es per primera vegada en la acta capitular del 9 de desembre
de 1672 que veyem mentada tal diada, ab una adició que apar in-
dicarnos la existencia de la llegenda ó tradició. Aleshores sens
parla de Sanl Pau del Veguer (2), fent lo mateix los processonals
de 1771 y 1882, donantnos á entendre com, entre lo Sant y lo
Veguer, lo poblé hí hauría posat una especie de Uigam, mes ó
menys basat en un acontexement histórich. Aquest sería un epi-
sodi de la guerra contra los exércits franceses del any 1664, su-
posantse que havent aquests aparellat una sorpresa per apode-
rarse de la ciutat, lo Veguer, que aleshores, segons la llegenda,
sería Don Miquel de Clariana, va tenirne noticia per haverse
presentat un desconegut, la nit matexa que devía portarse a
realisació lo plan del enemich, avisant lo perill, recomanant vi-
gilancia y revelant lo que podía succehir segons los plans deis
franceses. La tradició afegeíx, que, havent Don Miquel, pregun-
tat al quí V avisava quin era lo seu nom, li respondría ser Sergi
Pau dit lo Narbonés, que volía axis mostrar sa protecció per la
Ciutat hont havía sembrat les Uevors evangéliques. Aleshores
(1) Arxiu Municipal.
(2) «Ha proposat lo Canonge Franeesch CoUdelram que diumen-
ge primer vinent es Sant Pau del Veguer y en dit dia hi ha professó
per la ciutat, y com es dominica de aduent V. S. pot resoidrer sis fara
aquella o no, y V. S. ha resolt se fassa dita professó diumenge despres
del offici, y que se ente a tercia mitja hora antes y se diga al Predica-
dor sia breu». VIII Secretar, fol. 285, vers.
Digitized by
Google
-(660)-
Vich hauría votat la processó del Sant ab la práctica de donar
tres pichs á la casa en que s' hauria rebut V avis providen-
cial (1).
Per les noves que havéra donat, ja 's pot veure com no es
aquest V origen de la processó del día 11 de desembre. Peraltre
part, la ilegenda en sí, tampoch té fonament, ja la coloquem al
día 13 de novembre (2), a la diada matexa de Sant Pau ó á la
nit del 14 al 15 de desembre, que es ahont tindría mes versem-
blanga.
Los exércits franceses se trovavan, lo día 10 de novembre, á
Sant Marti de Sobremunt, lo 12 á Perafita, lo 13 á Sant Marti
Cescorts y á Santa María de Vilanova, venint lo 14 á Gurb y
corrent los demés díes la Plana, flns al 8 de desembre, cometent
mil profanacions y saqueigs en les iglesies y poblats (3) voltant
la Ciutat y assetjantla fins al día 16 de desembre, que 's retiraren
per falta de queviures. Lo día 17 lo CJoncell vigatá se reuní
aprobant varíes disposicions sobre sufragis, preses en prohome-
nia del día 15, afegint que «se celebre en actio de gratias un
offlci solemna y ab predica al gloriosos Sants Martyrs Uuciá y
Martia Patrons de la Ciutat y per dit effecta tingan facultat dits
Senyors Concellers de gastar lo que conuinga (4)». Axis aquí
per res se parla d' un ausili especial atribuit a Sant Pau de Nar-
bona, de qui ni 's fa menció, com tampoch ne diuen res les ac-
(1) Vegis lo Uibre: Vichy su historia, sv^ monumentos^ sus hijos y
sus glorias, por D. Joaquín Salarich, cap. IV. Sobre aquesta tradició
D. Joaquim Albanell compongué un drama en dos actes peí teatre ca-
tolich titolat: Don Miquel de Glariana. També D. Frederich Soler
sobre lo mateix va arreglarhi un drama, que fon un complet atentat á
r historia, titolat Lo Concell de Vich, estrenantse en lo teatre vigatá
lo dia 31 de Juliol de 1870. Mes tart lo mateix Soler refundí son drama
baix la denominació de Lo Veguer de Vich.
(2) Salarich. Ibid.
(3) Vegis r opuscol. «Publicació de la declaració, de la sentencia
de escomunicació mayor y de altras censuras feta per lo Vicari gene-
ral del Illustre y Reuerendissim senyor Bisbe de Vich a 10 de abril del
any 1655 contra los soldats del exercit franges que inuadint esta Pro-
uincia de Cathalunya en lo estiu prop passat, inuadi y ocupa la Plana
de Vich en los mesos de Noembre y Dezembre prop passats», etc. En
r arxiu parroquial de Vilalleons.
(4) Vol. 19 d' Acorts.
Digitized by
Google
-( 561 )-
tes capitulars (1). Tarapoch era veguer En Clariana, sino En
Francesch Sala y Sassala (2).
Es molt de notar lo fet aquest d' haverse confós lo veritable
origen de la festa de Sant Pau, brodantlo de la manera com ho
ha fet lo poblé. Un acontexement del segle xv se traslada al se-
gle XVII, encara que ab circunstancies ben semblan ts. Segons
la veritat y la Uegenda, la festa te per origen un atach d' exércit
foraster, que la primera 'ns diu esser de castellans ab V ausili del
Altarriba y la segona converteix en francesos; sempre hi ha un
a vis que fa posar la Ciutat sobre les armes, resultant per la his"
toria que *1 dona un traydor a sa companyia, quí, per un cavall
se ven, conservantse son nom, Joan de la Muela, venint la tra-
dició a convertirlo no mes que en Sant Pau de Narbona, que vol
mostrar sa protecció sobre Vich; y finalment totes dugues vega-
des la Ciutat surt ben Uiurada de perill.
Pero si hi ha coincidencies entre les aflrmacions de la histo
ria y les de la Uegenda, de la conversió y mutació de la una en
r altre n' es resultat un fet que sembla un sarcasmo. Justament
la tradició fa que resultes la ánima de lo que 'ns esplica, Don
Miquel de Clariana, a casa de quins descendents anava á trucar
la processó originada d' ella, venint axis a establirse que la ce-
rimonia religiosa commemorativa de la Uiberació de la Ciutat
del atach del. Altarriba, va á verificarse precisament temps A
venir a la casa mateixa d' aquest, vinguda a nom deis Claria
ñas (3), quant V any 1678 s' uni en matrimoni la pubilla AI-
(1) V. Secret., fols. 178 y 199.
(2) En lo Ilibre 19 d' Acorta ab data 9 febrer 1654 Uegim; «Deter-
mina lo Magnifich Conseli que attesa la necessitat se te en la present
ciutat de alguna persona qui administre justicia ha admes en Regent
la veguería del Senyor íYancisco Sala per esta vegada tant solament
ab espressa protesta y saluetat que lo present acte de admissió no puga
ser tret may, eta.» Aquest Francesch Sala y Sassala era fill de Vich
per lo que no podia ocupar la veguería, entenentse axis la salvetat que
fa lo Conseli. Conexem doeuments del 22 de juliol y 11 desembre del
mateix any 1664, en que consta com era Veguer lo mateix Sala y Sa-
ssala, lo mateix que a 28 octubre del any següent, suecehintlo en lo
carrech a 16 maig de 1670, altre vigatá N' Antón Fontanella. Los dios
en que podia succehir V atach Uegendari, era subveguer En Joan Fran-
cesch Sauleda.
(3) Pot donarse una esplicació d' aquest fet. La casa deis Clariana,
mentres existí la institució de la veguería vigatana, pot dirse que re-
Digitized by
Google
I
-( 562 )-
bina d' Altarriba Alemany des Catllar ab Don Pere de Clariana
y de Vilatorta, deis quí lo mateix any nasqué Don Miquel de
Clariana d' Altarriba y de Seva (1). Axis V enera ích de la Ciu-
tat anatematisat ab lo mer fet de celebrarse la processó origi-
nada per lo succés rigurosament veritable, ve a esser en un deis
seus matexos descendents, honrat per la Uegenda, que *1 fa 1* hé-
roe a qui Vich deu en bona part V ha verse Uiurat d' un saqueig.
LAUS DEO
presenta va aquesta entitat, desde lo moment que era la casa oficial deis
veguera, puix que ^Js Clarianas posseian los drets sobre les escrivanies
de la veguería y batllia de Vich y son territori d' Ausona, provenint-
los com á successors directes del Llorens d' Altarriba de qui tant
havem dit, guardan tse encara avuy en aquella casa seva, V arxiu de la
veguería vigatana. En Llorens 1' any 1495 posseia ja tais drets (Curia
Fumada, B. de Prat, manual) per esser hereu y succesor de Na Joaneta
9es Eres de qui també havem dit algom en una nota, anterior. Lo tes-
tament d^ aquesta, fet a 3 juliol de 1462 (Id. Testaments de Jaume Valls)
disposava que les escrivanies quedessen per son fiU Franceseh de Vila*
gaya, sempre que tingues successió directa. Com que aquest morí inca-
pacitat, segons disposició de dita testadora, després d* haverles
usuíructuades en vida lo notari Gabriel Navata, passaren a En Llorens
com a llegitim successor de sa mare Elienor filia de Na Joaneta y d' En
Berenguer de Vilalleons. Los Eres tenían les escrivanies per haverleshi
donades lo rey Pere IV al savi en dret Berenguer 9a Era ó jes Eres;
puix que sabem que aquest personatge les tenía ja V any 1337, pero
ab document de 7 idus octubre fetxat á Daroca aquell Rey les concedí
á dit Berenguer y á un seu fiU per tota la vida mitjan^ant un cens
anyal: fentse mes completa aquesta cesió ab document fetxat á Bar-
celona á 11 kalendes Mar<; de 1342, puig que mitjanjant una entrada
de 10000 sous y un cens anyal de 300 al Rey Pere IV les assigná per-
petuament al mateix Berenguer y á sos successors. (Id. Comú de Joan
Franceseh Franch, 2 Abril 1506, y Man, del mateix notari, 13 desem-
bre 1507.
(1) Apéndix XIV.
Digitized by
Google
APENDIX
Actes de Sant Pan, Bisbe de Narbona
Publicat en la Historiñ EccUsiae GaUicanae del Bisbe de Montpeller, Francesch Bos-
quet y en les Acia Sanclorum Martii a Joanne Bollando S. J, colligi feliciter coepta,
a Godefrido Hmschenio et Daniele Papebrochio ejusdeni Societatis Jesu aucta, digesta
et illustrata. Tomas IIL t>U XXI.
II
Noticies deis martirilogis sobre Sant Pan de Narbona
MartjTOlogíum Jeronymianum. = XI Kalend. Aprilis: cln Narbona
civitate natale sancti Pauli confessoris» (P. L. XXX. 448).
Martprologium Bedae, juxta exemplar Bollandianum =XI Kal. Apri-
lis: «Civitate Narbona natale S. Pauli Episcopi, quem ita labor domesti-
cas et tribulatio exercuit ut eum verum famulum Domini approbaret»
(P. L. XCIV, 864 y 865). Una variant afegeix: «quem Beati apostoli
ordinarunt primo in Gallia Biterrensis episcopum» (Ibid.)
Martyrologium Florí. = XI Kal. April.: «In Arbona civitate nata-
lis Pauli confessoris» (P. L. CXIII, 113).
Martyrologium Wandelberti monachi:
«Undecimae antistes tribuit pia lamina Paulus»
«Quo jure exultat proprio Narbona magistro»
«(Haee primum celebrat perfecto lumine Pascha)»
(P. L. CXXI,593).
Mbmobias*— Tin 36 ♦
Digitized by
Google
-( 564 )-
Martprologium Rabani Mauri. = XI Kal. April.: «In Narbona civi-
Ute natale sancti Panli confessoris» (P. L. CX, 1136).
Martprologium romano-parvum. = XI Kal. April.: cNarbonae, sanc-
ti Pauli episeopi discipuli Apostolorum» (P. L. CXXIII, 152).
Martyrologium Adonis = XI Kal. April.: «In Galiis civitate Nar-
bona, natale sancti Pauli episeopi et confessoris discipuli apostólo ■
rum» (P. L. CXXIII, 241 y CXXXVIU, 1219).
Martyrologium Usuardi. = XI Kal. April.: cApud eptimianam civi-
tate Biterris, depositio sancti Afrodisii episeopi et confessoris. Hic a
beato Paulo Narbonensi episcopo eidem urbi ordinatus antistes, fidei
documentis praeclarus virtutumque meritis omatus, quievit in pace»
— Codex Antuerpiensis majus: «In Galliis civitate Narboniae natale
sancti Pauli: episeopi et confesoris, quem beati Apostoli, ordinatum
urbi Narboniae episcopum miserunt».==Codex Antuerpiensis, maximus
Lubecensis et üghelianus: «In Galliis civitate Narbonae natale sancti
Pauli episeopi discipuli apostolorum, qui a beato Paulo baptizatus, in
Gallias directus, apud Narbonam episcopali dignitate donatus est».—
Antuerpiensis maximus, Ultrajecensis, Leydensis, Lovaniensis, Alber-
guensis, Danicensis et editio Ultrajecensis-Belgica: «In Galliis civitate
Narbona, natale sancti Pauli episeopi discipuli apostolorum, qui a
beato Paulo baptizatus, in Gallias directus, apud Narbonam episcopa-
li dignitate donatus est».— Codex CentuUensis: «In Galliis civitate Nar-
bona, sancti Pauli episeopi et confessoris quem beatus Paulus aposto-
lus ordinavit et ibidem direxit».— Codex Vaticanus: «Natale sancti
Pauli episeopi, qui a beato Paulo apostólo cum ad Hispanias praedi-
candi gratia pergeret, apud urbem Narbonam relictus, praedicationis
offieio non segniter impleto, clarus miraculis coronatus quievit».—
Codex Florentinus: «Apud praedictam Narbonam, sancti Pauli episeo-
pi et confessoris». — Codex Grevensis: «ítem secundum aliquos hic, na-
tale sancti Pauli Narbonensis episeopi, qui in pridie idus Decembris:
ponitur» (P. L. CXXIII, 864).
Martyrologium Usuardi. = III idus Decembris: «Apud Narbonam,
natalis santi Pauli confessoris, quem beatus Paulus apostolus ordi-
natum, eidem urbi destinabit antistetem: quique cum eodem Apostó-
lo ad Hispanias praedicandi gratia pergens, ibidem relictus est ubi
praedicationis offieio non segniter impleto clarus miraculis coronatus
quievit».— Codex CentuUensis: «Narbonae, sancti Pauli episeopi et
confessoris».— Codex Pulsanensis: «Apud septimaniam urbe Narbona,
depositio sancti Pauli episeopi et confessoris».— Codex Matrícensis-
Carthusianus - Ultrajectensis: «Pauli Narbonensis episeopi» (P. L.
CXXIV, 796).
Martyrologium Bedae. = XI Kal. April.: «In Galliis civitate Nar-
bone sancti Pauli episeopi et confessoris, discipuli apostolorum Chris-
ti, quera tradunt eumdem ipsum fuisse Sergium Paulum proconsulem,
viium prudentem, a quo ipse Paulus sortitus est nomen, quia ipse eum
Digitized by
Google
-( 565 )-
fidei Christi snbegerat: quique ab eodem sancto apostólo cum ad His-
panias praedicandi gratia pergeret, apud praefatam urbem Narbonam
relictus praedicationis officio non segniter impleto, clarus miraculis
coronatus sepelitnr» (P. L. XCIV, 864).
Martprologium Notkeri = XI Kal. April.: «Apud Narbonem civi-
tatem, a qua Gallia Narbonensis nomem assumpsit, nativitas S. Pauli
qucm beati Apostoli ordinatum eidem urbiepiscopum direxerunt. Quem
tradunt eumdem ipsum fuisse Sergium Paulum Proconsulem, virum
prudentem, a quo ipse Paulus apostólos sortitus est uomen, quia illum
fidei Christi subegerat. Qni in eadem regione praedicationis officio non
segniter impleto, clarus miraculis confessione Christi coronatus sepe-
litur» (P. L CXXXI 1057).
MartjTologium Romanum. = «Narbonae in tíallia natalis sancti
Pauli episcopi, Apostolorum discipuli, quem tradunt fuisse Sergium
Paulum proconsulem, qui a beato Apostólo Paulo baptizatus, et cum
ín Hispan iam pergeret, apud Narbonam relictus ibidera episcopali dig-
nitate donatus est; ubi praedicationis officio non segniter expleto, cía
rus miraculis migravit in coelum (1).
III
Vida de Sant Pan de Narbona, segons lo codex núm. 2838 de la
Biblioteca Nacional de París
f Publicat en lo Catalogas codicum hagiograficorum latinorum antiquiorum saecuh XVI,
qui Osservantur in 'Bihliotheca Nationali Tarisimsi,— Codex signatus núm. 28)8,
olim Moissiacensis, deinde Colhertinus 4300, postea Regius 40^6 . S • S ' ^P"
pendí x).
(1) Altres martirologis també parlan de Sant Pau de Narbona. El Mar»
iyrologium Hironymianum Treoircnte al XI KaL Aprilis din: M Narbona
Pauli Confeitorii. El Fnldense porta: «In Narbona Secundi ot Pauli confesso-
rum» (Analecta BoUandiana, anys 1882 y 1833). Los Bolandes al tractar de
Sant Pau de Narbona al 22 de Klars citan á Suasius qui en cl seu Marfyro-
logium Gallicanum li diu Ep^seopum et Martyrem, afcgint que «comprehen-
8US direque excruciatus demum ob testimonium, quod Verbo Dei constanter
perhibuit, extremo affectus supplicio, illustrissimum Agonem explevit».
Aquest martirologi. al 12 de Desembre cambia de tó, afírmantque «Apostó-
lico cursa agregie consummato, ad sanctissimi sui praecectoris cognominis
beatum perrexisse consortium suoque glorioso praesulatu morteque coram
Deo pretiosa urbe illa immortali gloría iliustravisse etc.» (Acta Sanctorum
Martíi vol. 111, pAg. 369 y 370) .
Digitized by
Google
-( 666 )—
Vida de Sant Pan de Narbona, segóos Pere de Natallbns
(Publicat en lo Catahgus sanctorum et gestorum eorum ex diversis voluminibus coíUctus
lib. I, cap. LX).
V
Noticies trameses per Bernat Boades sobre Sant Pan de Narbona
(Publica! eu son LUhre deJsfeyts darmes de Catalunya, cap. IV).
VI
Sant Pan de Narbona segóos los martirologls usats
en la Sen Vigatana
Martirologi de la segona meptat del segle x. (Núm. XLVIl del
catálech deis códoxs de la Catedral de Vich fet per lo P. Janme Vi-
llanueva). Avuy en lo Musen Episcopal. =Foít 299, vera. — XI kalendis
Aprilis. In galliis cinitate Narbonense sancti panli episcopí et confes-
soris disapnli apostolomm (1).
Martirologi del segle xi (enqnadernat ab V anterior). =jPbi¿ 29. —
XI kal. Aprilis. In galliis ciuitate Narbonense sancti panli episcopi
et confessoris discipnli apostolomm, require retro. jPbZt 121 ret.{2).
III idus Decembris. Eodem die natalis sancti pauli narbonensis episco-
pi et confessoris.
Martirologi del segle xi, escrit V any 1061 per Ermemir, canonge
vigatá (Núm. XLIII del predit catálech). Avuy en lo Musen. =i^itf 19
y 104 ret, {Cum els anteriora).
Martirologi del segle xiii, usat fins á final del segle xvi (Núm. III
del catálech mentat). Censervat en lo Musen. =i?bK« 11 y 8Í, (Com els
anteriora).
(1) Falta la part que deuria correspondre al /// idu$ Deaembria^ essent
incomplet lo volnm.
(2) Es de notar la circunstancia d' anar aquesta memoria al final de
totes les demés, indicant que hi fou afegida al volum de que aquest es
copia.
Digitized by
Google
-( 567 )-
VII
MIssa de Sant Paa de Narbona, segons lo8 missals
per la diócesis de Vlch
Míssal monacal, de la primera meptat del segle xi. (Biblioteca capi-
tular vigatana, ayuy en lo Museu Episcopal) =Foli 149,150. (Núme-
ro LXX del catálech del P. Villanueva).— iJ/ idus Decembris. Sancti
Pauli Narbone. Deus qui es gloria confessorum, splendorque sancta-
rum animarum vota nostra placatus suscipe, et confessoris tui Pauli
meritis ab omni perturbatione fac nos permanere illesos, atque per-
venire ad honores aeterne vite repromissos. VqT" Secreta. Ante cons-
pectum diuinae maiestatis tuae domine hoc diuinum munus suplices
offerimus pro commemoracione, confesoris tui pauli, ut sicut de eius
gloria hodierna die patris devocione letamur, ut illius deprecacione
cum ómnibus sanctis in aeterna beatitudine gaudere mereamur.— iVe-
phatio. Veré dignum et justum est: aeterne deus. Et te suplici deuocione
exorare ut intercersione sanctissimi sacerdotis, et confessoris tui Pauli
a cunctis reatibus emundari mereamur tuamque eius intercersu valea-
mus percipere propiciacione, qui preparamus ad celebrandam unigeni-
ti fili tui natiuitate. Et ideo.— Oomunio Sumpta sacra misteria quesu-
mus domine deus noster, propicius in nobis ea conservare dignéris, et
intercedente beato Paulo confessore tuo atque pontífice angelicis turmis
ad celi sidera mereamur vei, et perpetua penetrare limina vite, per.
Missal del Bisbe Oliva, poch posterior al anp 1038.=Núm. XLVIII
del catálech del P. Villanueva, Biblioteca Capitular. Avuy en lo Museu
Episcopal. Foli 24. (Tot com V anterior menys la secreta y profeci).--
Secreta. — Ante conspectum diuine maiestatis tue suplices offerimus pro
commemoratione confessoris tui Pauli, ut sicut de eius gloria hodierna
die pari devotione letamur, ut illius deprecacione cum ómnibus sanc-
tis in aeterna beatitudine gaudere mereamur.— iVe^7ia¿to. Veré dig-
num et justum est, aeterne deus. Per christum dominum nostrum. Cui
per mundum iubar altro splendae ab axe atque polos pariter splere
iubamine f ulmén. Rex regum et princeps populorum dictus ab evo,
magnus de magno patrioque regimine rector. lUum nec terre nec pos
sunt cingere celi, nec mare naugerum spumoso gurgite uallat. Cui
semper placent studia bonorum cum castis moribus, et integritas anime
in corpore casto. In quo confessores gaudent agmina sancta quam libe-
ré exportes efusi sanguinis essent. De quorum collegio est beatus pau-
lus confessor preciosissimus et deuotissimus famulus. Quem deus ditauit
aetherali gratia gratis, dum se virgíneo seruare mundum. Per quem.
Missal del monastir de Sant Joan de les Abadesses. (Museu Episcopal
¿e Vich) Segle xiii. Kalendarium: 111 idus Decemhris S, Pauli narbone,
Digitized by
Google
-( 568 )-
Foli OXlX.Sancti PavM Norbone. Dens qui es gloria confessoruin
splendorque sanctomm animarum, etc. {com éls anterior s) Secreta
Aute conspectu diuine maiestatis, etc. {cora els anteriors) Póstcomunio
Sinpta mystería sacra quaesumus domine deus, etc. {com éU anteriors).
Missal del monasttr de Ripoll. (Arxiu de la Corona d* Aragó. Nú-
mero 112, en 4.rt). Principis del segle xv.— Foli CCXXVIIl.
Sancti Pauli Episcopí officium. Sacerdotes tui (1) domine induan-
tur iusticia et sancti tui exultent propter dauit seruum tuam non aver-
tas faciem christi tni.—'Psalmus. Memento Domine dauit. — CoUectaDens
qui es gloria confessorum splendorque sanctarum animarum {com eU
anteriors). — Epistola. Lectio epistole ad hebreos Fratrea plures facti
sunt sacerdotes secundum legem, idcirco quod morte prohiberentur
permanere; hic autem eo quod maneat in aeternum sempitemum ha-
bet sacerdotium. Unde et salvare in perpetuum potest accedentes per
semetipsum ad Deum, semper viuens ad interpellandum pro nobis.
Talis enim decebat ut nobis esset pontifex, sanctus, innocens, impo-
llutus, segregatus a peccatoribus, et excelsior celis factus, qui non
habet necessitatem quotidie quemadmodum sacerdotes, prius pro
suis delictis hostias offerre, deinde pro populi, hoc enim fecit semel
seofferendodominus noster ihesus christus.— i^espoTwonuwi. Eccesacer-
dos magnus qui in diebus suis placuit deum.— FemcwZum. Non est in-
uentus similis illi quiconseruaretlegemexcelsi.— -áWelwya. VersicuLum
Inueni dauit seruum meum oleo sancto meo uncxi eum manus euis
meam auxiliabitur ei etbrachium meum confortabit eum.— /Secuentía
sancti euangelii secundum matheum, In illo tempere dixit dominus
ihesus discipulis suis parabolam hanc homo quidam peregre proficiscens
vocabit serves suos, et tradidit illis bona sua. Et uni dedit qunque ta-
lenta, alii autem dúo, alii vero unum, unicuique secumdum propriam
virtutem, et profectus est statim. Abiit autem qui quinqué talenta ac-
ceperat, et operatus est in eis, et lucratus est alia quinqué. Similíter et
qui dúo acceperat, lucratus est alia dúo. Qui autem unum acceperat,
abiens fodit in terram. et abscondit pecuniam domini sui. Post multum
vero temporis venit dominus seruorum illorum. et posuit rationem
cum eis. Et accedens qui quinqué talenta acceperat, obtulit alia quin-
qué talenta dicens, Domine quinqué talenta tradidisti mihi ecce alia
quinqué superlucratus sum. Ait illi dominus ejus. Euge sérue bone et
fidelis, quia super pauca fuisti fidelis super multa te constituam intra
in gaudium domini tui. Accessit autem et qui dúo talenta acceperat,
et ait, Domine dúo talenta tradidisti mihi ecce alia dúo superlucratus
sum. Ait illi dominus ejus. Euge serve bone et fidelis, quia super pau-
(1) Per major claredat, completem aquesta missa segonsles indicacions
del text. V Epístola, Respons, Evangeli y Comunió son treta de la mlssa de
Sant Silvestre.
Digitized by
Google
-( 569 )-
ca fuisti fidelis, super multa te constituam intra in gaudium domini
tui. — Secreta. In conspectu diuinae maiestatis tuae domine {comía prt-
mera).--Comunio, Beatos seruus quem cum venerit dominus inuenerit
vigílantem amen dioo vobis super omnia bona sua constituet eum. —
Postcomunio. Sumta sacra misteria (com el primer).
MIssal per la diócesis de Vich del temps del Bisbe Jaume de Cardona.
(Moseu Episcopal). KcUendarium December. /// idus. Pauli Narbone.
Foli Cnil, vers. — In natale sancti pauli narbone, Statuit ei do
minus testamentum pacis, totum require in communi confessorum.—
Oraciones. Deus qui nos annua beati pauli confessoris tui atque pon-
tificis annua sollepnitate frequentare concedis, presta quesumus ut
quod ille nostris auribuis excelenter infudit, inteligencie eompetentis
erudicione capiamus. Per dominum. Omnia alia require in communi.
Missal per la diócesis de Vich, imprés Y anp 1496 á Barcelona per
Giral Preus y Juan Luschener y d' ordinació del Bisbe Joan de Peralta.
(Biblioteca y Museu Episcopal de Vich).— ifaí^/wíanwm: December.
III idus. Pauli Narbonensis episeopi et confessoris. Dúplex majus,
tenet gloria.
Foli LXXXI del propi deis Sants.— /n festo sancti pauli narbonen-
sis episeopi offlcium, Statuit ei dominus. Et alia omnia sicut in natale
sancti ambrosii: preter orationes, Gloria in excelsis. Oratio, Deus qui
es gloria confessorum, etc. {com lo primer). Secreta (com lo pnmer). —
Postcomunio {Ídem),
Missal imprés Y anp 1547 á Lpon per Corneli de Septem Grangiis,
d' ordinació del Bisbe de Vich Fr. Benet de Tocco. (Biblioteca y Museu
Episcopals).— ^aíeTiííarmm: December. III idus. Pauli Narbonensis
episeopi et confessoris, dúplex majus. tantum gloria^ commemoratio,
ex voto in ciuitate tantum.
Foli ce VIII, ret. — In festo santi Pauli narbonensis episeopi omni/i
de communi unius confessoris episeopi cum orationibus quae sequntur.
Oratio {com V an¿mor). — Secreta {ídem). Postcomunio {ídem) (1).
VIII
La festa de Sant Pan de Narbona en la Sen de Vich, segóos les
consaetes Htúrgiques d' aquesta iglesia
Consueta dita del canonje Andreu d* Almunia, mort anp 1234.=
(C^dex núm. LXXXIV del catálech fet peí P. Jaume Villanueva; avuy
en el Museu Episcopal de Vich).
(1) En lo Musou Episcopal de Vich hi ha dos altres missals^ que per lo
reduhits y referirse sois á les festes mes senyalades per 1' Iglesia no diuon
res de Sant Pau. L' un es de) siglo xii y V altre del xiv.
Digitized by
Google
-K 670 )-
Foli 5.— In octavis Sti. Andree et in festo Sti. Pauli narbonne et in
festo Ste. Lucie que habent antiphonas et responsoría et fiant in
Aduentu non dicatur feria nec officium defunctonun.
Foli 26. — In festo Sti. Pauli narbanCf ad vésperos, antiphona super
poptUos Cnm apud nrbem romam. Capirtulum. Ek^ce sacerdos msL^Tíxis.
Ymnus, iste confessor. Versiculum. Jostom dedoxit dominas. Antipho-
na ad magnificat. Gloriosum virum Panlnm. Oratio propria. Ad com-
pletorium antiphona super popvHos.Gloviosiim yimm Paulnm.iácí ttunc.
beati Pauli fídem. Ah matutinas invitatorium, Venite omnes. Ymnits
Jesu redemptor omnium. Ántiphone, beatas vir qui in lege. Versiculum
Jostum deduxit dominas. Lectiones de ejus vita. Responsorium. agjni-
na sacra. Tertium responsorium. Sint lambi. Antiphone in laudibus
Cam apad arbem romam cum reliquis antiphonis. Capitvlum, EIcce
sacerdos magnas. Ymnus Iste confessor. Versiculum. Amavit eom. An-
tiphona, O magnam fidei fundamentan. Oratio propria. Non dicatur in
hoc festo Tedeum laudamus negué Gloria in excelsis Deo.
Consueta del anp 1413.=(Arxiu Capitulai de Vich, calaix 9).
Foli 93, t?er«.— In secundis vesperis (de Santa EuLtiria de Mérida)
fít commemoratio sancti pauli narbone cum antiphona Cum apud ur-
bem ut in lauditus. Versiculum justum deduxit. oratio deus qui es glo-
ría confessorum. In festo sancti Pauli Narbone facimus majoritatem
de ipso et commemorationem de adventu et de octava beate Mario et
de octava sancti nicholai et de apostolis et fiat tertia lectio de octava
beati incholai cum sum suo responsorio et cantatur totum officium si-
cut in octavas majores. Est tamen sciendum quod si festum sánete
eulalie emérito venerit in die veneris vesperi dicantur de conceptione
beate Mane et in crastinum'scilicet in die sabbati debet fien secundum
noctumum de octava beati Nicholai, et hoc casu festum beati pauli
narbone transferatur ad diem martis ex eo quia dies lune est impedi-
tus «est impeditus propter festum sánete lucie in qua die martis ves •
peri dicantur de festo sancti pauli et facimus commemorationem tan-
tum de octava conceptionis sánete Marie et hoc... » propter festum
sánete lucie «Sed sive in dicto transffertur ad diem lune et festum
sancti pauli ad diem martis sequentis et tune in ipsis vesperis sánete
lucie fit commemoratio sancti pauli post orationem de aduentu». si ve-
ro festum sancti pauli venerit in die dominica sequonti die lune ceb-
bretur, et dominica in festo dicantur vesperi de dominica cumcomme
moratione de octave sánete Marie et sancti nicholai et de festo et de
apostolis, Et si festum sancti pauli venerit in die lune vel die martis
post tertiam dominicam de aduentu tertia lectio legatur de homilía pro-
pria ipsius diei cum responsorio de dominica; invitatorium venite om-
nes, ymnus Jeshu redemptor, antiphona beatus vir. cum reliquis an-
tiphonis ct psalmis de natale confessorum; versiculum primum justum
deduxit, secundum versiculum amavit; lectiones cum apud urbem ro-
mam; responsorium primum agmina sancta^ secundum o quam admira-
Digitized by
Google
-( 671 )-
biles, tertiam de sancto nicholao por ordinem cam sua legenda; non
dicitar tedeum. Ad laudes versicuium elegit eum; antiphona cum apud
urbem; vespere autem proprie dicantur, cum versiculis psalmis con-
suetis: capitulum eccce sacerdos, ymnus iste confessor, versus elegit,
antiphona o magnum fldei fundamentum, oratio deus qui es gloría,
commemoratio de aduentu et de octaua sánete MariCi santi nicholai et
de apostolis tantum. Ad primam antiphona accinctus namque^ capitu-
lum pacem, responsorium chriate, versicuium qui sedes, et non dici-
tur kirieeleyson ratione octave. Ad tertiam antiphona teríita gentili-
tas, capitulum ecce sacerdos, responsum justum deduxit, versicuium
amavit^ oratio deus qui. Ad alias horas alie antiphone de laudibüs, ca-
pitula, responsoria et versicula et etiam officium misse dicatur de con-
feissoribus. Ad vésperos antiphona cum apud urbem, prímum tantum
psalmum de feria, capitulum ecce sacerdos, versicuium iustum dedu-
xit, antiphona gloriosum virum et in laudibus oratio deus qui es, com*
memoratio de aduentu et de octaua sánete Marie et sancti nicholai et
de apostolis tantum; ad completorium lectío ecce sacerdos, due ultime
antiphone de lectionibus, dicatur ymnus unde michi, numquam dica-
tur kirieeleyson.
Consueta del segle xv, copia de V anterior, ab molt bona lletra y en
pergamí.» (Musen Episcopal de Vich) Text igual á aquesta (1), al mar-
ge en lletra de la segona meytat del segle xv s* hi afegí:
Foli lí2f vera.— Noverint quod feria tertia computata X mensis de-
cembris anuo domini MCCCCLXXVI fuit ordinatum per honorabilem
capitulum ad suplicationem honorabilium consiliariorum ciuitatis vi-
censis quod acetero fieret de festo sancti Pauli Narbone officium sub
majori duplici offício more aliarum f estivitatum maiorum scllicet cum
rapich de senys et quod ipso die fieret festum sollempne per totam
ciuitatem et ejus parochiam cum processione per ciuitatem ut assuetum
est in die corporis Christi, et ista fuerunt ordinata ob honorem et
reuerentiam dicti sanctissimi confessoris Pauli. £k> quia ipso die sancti
pauli anno pretérito scilicet LXXV fuit magna tribulatio in dicta
ciuitate quia inimici ingressi erant per pórtale sánete Eulalie quod
fuit fragtum per ipsos inimicos et magna pars di te ciuitatis erat capta
ab ipsis. Et deo dante creditur qüod precibus et meritis predicti sanc-
tissimi Pauli aliorumque sanctorum dicta ciuitas victoríam habiusse
de ipsis et fuerunt victi inclusi et capti in quadam domo que est here-
dis den vilaganya quondam prope dictum pórtale dicte sánete Eu-
lalie.
In festo sancti pauli Narbone ad primas vesperas antiphona cum
apud urbem romam cum reliquia antiphonis et psalmis de feria^ capi-
(1) Lo que va entre cometeB no 's hi troba, pulg que en V anterior hi
fon afegit al marge.
1|IM«BIAS«— Tin 87
Digitized by
Google
- ( 572 )-
talnm Ecco sacerdos, responsorium Ecce yere israelita et revertetar
post gloria, Tmnus iste confessor, versicalum ora pro nobis, antípho
na ad magnificat Sacerdos et pontifex, et triumphale. Oratio deas qui es
gloria; commemoratio de sancta Eulalia virgo prudentissima, comme-
moratio de octavis conceptionis et sancti Nicholai, et fiat processio ad
altare sancti panli cam responsorio Ecce homo, sine gloria. Versica •
lum Justum deduxit dominas. Ad completoriam antiphona Ek^ce sa*
cerdos, dae ultime de laudibus, Ymnus veni nuncius noster etcétera.
Responsorium et gloria. Si venerit in die dominica celebretur in die
lune sequenti et vesperi diei dominico dicantur de festo cum comme-
moratione de dominica, et tune festum sánete lucie est feria tertía et
vesperi diei lune dicantur de sancto Paulo cum commemoratione sane
te lucie.
Ad matutinas invitatorium venite omnes. hymnus Ihesu redemptor,
antiphone beatus vir, sicut in natale confessorum et versiculum simi-
liter. In primo nocturno tres lectiones de vita ipsius, primum respon-
sorium Agmina sacra; secundum responsorium o quam admirabilis;
tertium responsorium ecce veré israelita. In secundo nocturno faciatur
de octaua conceptionis beate marie, quartam et quintam lectiones cum
suis responsoriis; VI lectio legatur de octaua sancti nicholai cum suo
responsorio qui cum audisset. In tertio nocturno homilía homo quídam
peregre, VII responsorium dicatur ecce virum prudentem, VIH respon-
sorium qui me confessus fuerit, IX lectio legatur consequenter de vita
ipsius sancti cum responsorio sint lumbi vestri et cum berbeta. Tedeum^
Versiculum ora pro nobis. In laudibus antiphona cum apud urbem ro-
mam cum ceterís antiphonis et psalmis, capitulum ecce sacerdos veni-
mus ad sacrum cuius, Versiculum ora pro nobis, capitulum ad benedic-
tus o magnum fidei et triunphale, oratio deus qui es glOTia, commemo-
ratio de octavis conceptionis et sancti nicholai, ad primam et ad
omnes alias horas antiphone de laudibus per ordincm, responsorium
et versiculum et capitulum ut in duplicibus festivitatibus confessorum
Missa matutinalis dicatur ad altare sancti Pauli, oratio et omnia ut in
natale confessorum et pontifícum. Ad missa maior similiter. In secun-
dis vesperis versicula et antiphone ut in primis, capitulum psalmi et
versiculum similiter, alleluia, Juravit^'antiphona ad magníficat Amauit
eum dominus antiphone oratio propria commemoratio ut supra, pro-
cessio faciatur ut supra generalis et dicatur responsorium cum gloria,
ad completorium ut supra.
Ah lletra ályom mes arengada «' hi afegí: Si festum sancti paoli
narbone venerit vel contingerit celebrari feria II vel tertia post domi-
nicam tertiam de aduentu tiunc Vil et VIII lectiones legantur de pro
prietate, homilie que est iam propia illius diebus cum primis responso-
riis de dominica pretérita et commemoratio de aduentu in utriusque
vesperis et matutinis.
Ah ¡letra de la primera meytat dd segle xvi s' hi completa: Et si hoc
Digitized by
Google
-( 678 )-
íestum yenerit in die sabbati vesperi diei sabbati etíam dicantar dé
festo cam commemoratione de dominica.
Consueta del anp 1657.=(Secretaría Capitular).
Foli 65,-11 Deaembre Sant Dámaso. Semidoble. Las primeras ves-
pres se acabaran al altar de St. Pan per la festa de St. Pan de Narbo-
na bisbe, es festa votada de precepte, en la missa mayor sera doble
de repich menor. Lo Introyt de la missa sera Statuit del comu, entra-
ran a tercia a las 8 horas per havery professo per Ciatat: En la missa
mayor se dirá credo per ser votiua pro re graui, Despres del ofici se
fara la professo per Ciatat ab dos bordons sense capas. Lo color sera
{ho deixa en hlanch la consueta) y dita professo entrara a la Rodona y
a la Iglesia de la Pietat.
Consueta de 1686. =(Id.)
Foli 153 — Dezembre 11. Dit die St. Dámaso bisbe y confessor. —
Semidoble - En est die lo offici sera de St. Pan de Narbona Bisbe, ab
solemnitat doble de repich menor, posaran tres pessas al altar, la del
mitg la de St. Pan Apóstol. La Missa sera statait, no hi aara Aniaer-
sari. Esta festa de St. Paa es festa votada, ab qae la missa conventual
se dirá ab Gloria y Credo. Despres del offici se fara Professo per Cia-
tat, ab ornaments morats, encaraque los Hymnes de vespres deis de
la Mare de Deu sien de comu de confessors Pontífices, per dita festa de
St. Pau. Los Cabiscols apportaran los bordons sens capas pluvials.
Exiran per lo portal major, entraran a la rodona per lo portal major
de dita Iglesia, y elxiran per lo menor de aquella, aniran per detrás
de dita Iglesia de la rodona, pla9a de Santa Maria, carrer dQ la rema-
da, carrer de Sani Hypolit, deuant la companya, carrer de la riera,
dret del carrer dit de la ramada, y per ell sen tomaran a la Ceu, en
esser en lo fossar entonaran la absolta general ab lo Respons Libera
me Domine etc. La qual absolta faran entre lo portal major y lo chor^
la qual feta entraran la antiphona Tu es Pastor ouium etc. y aquella
repetirán ñns que los del gremial sien dalt al presbiteri, hont los aco-
lita dirán los Versets de Sant Pere, y Sant Pau de Narbona bisbe^ y lo
cap de professo las oraciQus, y fineix la professo.
IX
Reso de Sant Paa de Narbona, segons los breviarls Vigatans
Breviaris del segle xiv. (Núms. C, CVl, CVII y CVIII del catálech
fet per lo P. Villanueva y altre exemplar en paper, de la Biblioteca
Episcopal; tots en lo Museu Episcopal de Vich).
Folis CCLXV, 11 del propi, 825, CCXII y CXLV, respectivament.
In festo sancti pauli narbone faclmus maioritatem de ipso, et comme-
morationen de octaua. Et si venerit in die dominica, in sequenti die
Digitized by
Google
.( 674 )-
lone celebretur et dominica, in íesto dicantur yesperi de dcMninica et
fiat commemoratio de octauis et de festo. (Segueix iot el reso).
Bravian imprés (potser del anp 1496). Museu Episcopal de Vich).
—111 idus Decembris. Pauli Narbone dúplex majus,
Foli XV, vers. del propi de les festivitats de la Diócesis. Vesperi
(de Santa Bularía de Méridá) dicantnr de sancto paulo narbonensi. In
festo sancti pauli narbone episcopi quod est festum sub duplici maiorí
oíficio ex ordinatione capituli et ciuitatis ad honorem dei et sancti pauli
et ad memoriam in futurum quia tali die ciuitas vici miraculoee fnit
liberata ab inimicis. (Segueix el reso).
Breviari imprés (r any 1547). Avuy en el Museu Episcopal de
(Vich).
Foli 310. Paulus Narbonae dúplex majus, ex ordinatione capituli
quia tali die fuit Vici ciuitas ab inimicis liberata. (Segueix el reso).
N. B. En aquestos resos, especialment en les Uissons y antifones hi
ha copiats fragments de les actes del Sant Narbonés aduhides en i'
Apendix 1. Enlloch a ) uestes resos fan indicado d' haver el Sant evan-
gelisat la térra vigatana, ans en la antífona ad Benedictus sois fan re-
ferencia á r intercesió envers el poblé de Narbona: O magnum fidei
fundamentum presidem Paulum quem quidem narbonemium popuhu
primus concupiuit hauere patrem huncpost magna laborum certamina
suBceptum in ethera modo se congaudet amplecH intercessorem magni'
flca coronatus gloria.
X
Lo fnistrat assalt de Vich del any 1475, segóos lo Ulbre 11 de les acorts
del Concell vigatá (Arxin Municipal de Vich)
Acta del 8 de Juliol de 1475.— Fou proposat les nouitats, e grans
desordes quis fan axí ais ciutadans e poblats en aquesta ciutat com
encare ais circunvehins de aquesta Prouincia de osona per los oria
germans ensemps ab los malíes de una part E mossen altarriba de
altre de la part altre per 90 com los oris e malíes per recuperado del
castell de oris han presa la casa de eures e aquella han stablida de
gent de caual, e de peu ab intenció segon se diu que yolrien seguar,
e pendres los blats quis son sembrats en les propietats de altarriba
fins recuperen lo dit castell, e apres lo dit altarriba sie vengut ab
gents de cauall e de peu. e han stablit lo Monastir de Sant Thomas de
Riudeperes per defensio de dits blats de ques sian seguits desordes
grans que quascuna de aqüestes parts fíns assi han fetes en pendrer
bens axi del ciutedans com altres, e encare desaflaments e manasses
de mort a molts fetes. E encare de a^o per quant les dites dues parts
se están molt prop se spera seguir qualque mala jomada de la qiial
Digitized by
Google
-( 675 )-
resultaría gran destrucclo e dampnatge á tota aquesta prouincia e
térra de osona per les dites causes, e recrusitats íou votat per vot de
tot lo dit coasell en la forma acustumada ab les faues si per a^o se de-
uia fer ambaxada al senyor Rey, ó no en dita embaxada deuien anar
un o dos e prestat lo jurament per quasqu dells acustumat, per quan
foren trouades les faues blanques quasi totes segons ab lo vot per mi
dit bernat prat scriua del honorable consell fou trobat per les dites
causes se deuia fer ambaxada, e hi deuien anar dos ambaxadors.
Acta de 30 Novembre 1475. — Attenent lo dit honorable consell la
present ciutat star en grandissim perill e esta aperallat en aquella
seguirse qualque gran sinistre inconvenient e dan irreparables per
causa de la bandositat del cruylles e altarriba per tant com los ma-
cips e valedors de quasquna part van per la ciutat ades uns ades al-
tres armats ab lauses amanides e balestes steses e en forma molt
desordenada que seria molt fácil cosa damneiar e matar los ciutedans
de la dita ciutat volent lo dit honorable consell a tant desordes sinis-
tres e dans preparats preuenir acorda ordena e delibera nomine dis-
crepante que totes les dites parts e llurs valedors e macips isquen e
sien foragitats de la dita ciutat o presten la seguretat que antigament
se acostumaue prestar per los de les bandositats e que de a^o sian re-
quests los offlcials quels ne forsen, e en a<;o tot lo consell hi prest tota
la asistencia fauor e ajuda de fet e de obra necessaries.
Acta del 12Desembre 1475.— Delibera y acorda que les desposes
quis hauran a fer en paradar portáis é baiuarts e altres defensions per
la dita Ciutat qui lo die de ir stigue en gran perill e vengue per aper-
dres se paguen del diner de la venema que ha comprat en pereiohan
cudina sastre e deis altres drets posats per causa de la guerra.
Acta de 29 Desembre 1475 (1). -Attenent aquets dies passats la
companya de mossen modarra ab naltarríba e molts altres voler entrar
per for^a en la dita ciutat troncar lo portal de santa Eularía e ab des-
trals e mays ab alguns caüallers que estant aposentats dins de la ciu-
tat al qual evantament e insult migen9ant lo divinal adjutorí per los de
aquesta ciutat fo ten virilment e animosa resistit que los caüallers que
qui eren dins la ciutat son romasos apresonats e los de fora sen son
haguts anar de que ses seguit que apres per recobrar los dits presos
ells han presa la casa de eures de qui en fora corrent e apresonant los
ciutedans de que per miga del magnifich mossen Joan pere de Vilade-
many Capita, e deis consellers ab alguns deis pus singulars de aquesta
ciutat ses concordada certa capitulado e auinensa continent que tor-
nassen los presos e tornarien la casa de eures, e 90 que haurien pres e
prometren ab cert cartell de fe de no fer pus nouitat la qual capitu-
(i; L' ori^gal diu 1476, pero era segons la manera de contar aqu^l
temps en que 's considerava comen^at V any el día de Nadal,
Digitized by
Google
-( 676 )-
lacio íoa llegida a tot lo dit Honorable consell demot a mot per mi dit
Bernat prat scriua de dit consell acorda e delibera que la dita Capita •
lacio pas a efecte e sia fermada per la dita ciutat per esquinar maiors
dans e inconuenients qui si nos feya se podien se^ir a la dita Ciutat.
Acta de 31 Desembre 1475.— Attenent lo dit consell queperquant
del insult o entrada lo modarra e altarriba e altres volian fer en la
dita ciutat la dita ciutat era stada anisada per hun caualler de la dita
companyia de mossen modarra apellat joan de la moela notiñcant a
mossen Guillem de malla e lo dit mossen malla ais dits consellers e lo
dit mossen malla per quant lli era stat donat un cauall de aquells quis
eran presos en la dita ciutat lo dit mossen malla hauia donat un seu
cauall al dit joan de la moela e apres per rao de certa concordia lo dit
mossen malla hauia agut a restituir lo cauall que 11 era stat donat per
tant lo dit honorable concell volent remunerar lo dit joan de la moela
de dit auis lo qual es estat en tant beneffici de la dita ciutat que bo-
nament ne deguda no pot fer la remunerado ques pertany acorda e
dellibera que lo dit cauall per lo dit mossen malla donat al dit joan
de la moela sia estimat per lo senyor en Jacme riera e calcamprar sia
pagat al dit mossen malla de comu de aquesta ciutat.
Acta del 2 Janer 1476.— Attenent lo dit honorable consell que per lo
honorable conseller en cap es stat proposat a tot lo honorable consell
que tant per la entrada que los cauallers strongers naltarriba e altres
volien fer en la ciutat de Vich, e trenca de. portal com encara per la
nona se ha de francesos son entrats en Rossello com per altres respec-
tes qui vingissen a custodia defensio e beneffici de la ciutat los quals
no es espedient soprimirlos es necessarí que sien destinados persones
per lo consell qui sobre les dites coses comuniquen ab lo Sényor bisbe
lo Capita e altres persones e fassen totes prouisions necessaríes axi de
tremeses com altres a despeses del comu de la ciutat. E per amor de
<)o lo dit honorable consell acorda e dellibera que sobre les dites coses
tots e sengles pus sien a custodia defensio e beneffici de la dita ciutat
que los dits honorables consellers hagen facultat de elegir tres perso-
nes axi del consell com fora aquell aquelles que a ells sera ben vist
car ara per lauors e lauors per ara lo dit honorable consell ha per ele-
gidos aquelles e tot 90 e quant per los dits consellers e elegits per ells
fet e ordonat e encare totes les despeses que sobre axo sien fetes a
despeees del comu de aquesta Ciutat sien paguades Remetent lo dit
honorable Consell les dites coses a total disposicio deis dits honorables
consellers.
Acta del 4 Desembre 1476.— Aquest acte es de la celebrado e fes-
tiuitat de mossenyer sant Pan de Narbona.
Dimecres a IIÜ del mes de deembre any MCCCCLXXVI Conuocat
e aplegat lo honorable Consell de la ciutat de Vich en la forma e loch
acuBtumats en lo qual foren presents los honorables en Joan Sala^ en
Benet Vilar consellers lany present de la dite Ciutat de Vich ensemps
Digitized by
Google
-( 5T7 )-
ab los honorableB en Perramon de puigaentos, en Joan Pnig de la pre-
sent cintat absents Joan sellers, Rafael pnig, Joan Domenech, Just
bosch, Francisci dorriols, Bemat cudina, pere parers, Pere Fontaman,
Andrea planes, pere alberch, Phalip tona, Francesch vilarda^a, Ga-
briel YÍaes, Antoni Molerá, Antoni costa, Joan folchs, Berenguer Jordi
e pere Ferreres qui son XXIIII del dit honorable consell. Attenent lo
dit honorable consell a {no continua^ quedant truncat aqueat docu-
ment).
N. B. En lo mateix volum II d' Acorts hi ha altres doctiments refe-
rents a aqnest punt^ singnlarment en V any 1475: les instmccions do-
nades a En Berenguer de Pruners y Galceran de Prat, embaxadors
nombrats en lo concell de 8 Juliol; unes instmccions donades a altres
embaxadors segons acort de 10 Agost; V acta del concell de 6 Setembre
y les noves instmccions donades aleshores ais que foren senyalats per
anar en embaxada al Rey. En V any 1476 hi fan referencia les actes
de 15 de Janer, 15 de Febrer, 25 d' Abril y 20 d' Agost > 1' any següent
les de 6 de Febrer, 10 d' Abril y 2 d' Octubre, ab les* instmccions do-
nades en aquesta darrera fetxa al embaxador Pere Riber qui devia
parlar ab lo Rey d' Aragó y també ab lo de Castella, puig que en Mu-
darra no deixava de dir que «ans de molts dies entrarla dins la ciutat
e la gouemaria e mudarla lo regiment a tot son pler» aflrmantse també
que «lo senyor Rey lo hauria creat Capita de la dita ciutat».
XI
Cartea del Concell Barceloni sobre V atach de Vich del día 11 de
desembre de 1475
Del volum: iMres Gloses, comensen a XV Marts MCCCCLXXV y acaban a XXX de
Setembre MCCCCLXXVII (Arxiu Municipal de Barcelona).
Cabta al Rbt Joan II
Molt alt e molt excellent Senyor.
Lo die present stant aplegat lo concell de aquesta vostra Ciutat per
íer Mosta9aff , e altres oficiáis, hauem rebuda una letra del magnifich
mossen Johan Pere de Vilademany auisantnos de cert desordre qui ses
cuydat seguir en la vostra ciutat de Vich volent los ocupar e correr
certs cauallers de la companyia que sta en la vila de RipoU. Par nos
principi de molts agrauis disposats a compendre la maior part de
aquest vostre príncipat, encontinent ne hauem auisat lo portants yeus
de govemador al qual com preheminent official de la Maiestat Vostra
nos pares pertanyent prouehira tais coses e per lo grandissim desig
que tenim al seruey de la Senyoria Vostra hauem delliberat axi mateix
per la present a vostra gran escellencia tametents les dites letras a la
Maiestat Vostra per esserne mes largament informada. Suplicam quant
Digitized by
Google
-( 678 )-
mes podem a la Senyoria Vostra manar al dit gobernador en ditas co-
sas fassa la prouisio deguda, Barcelona XIII Deembre MCCCLXXV.
Fbagubnt ob la oabta obls Comobllbbs db Baboblona á Joam U
Molt alt e molt excellent Senyor.
A la Maiestat vostra los dies passats significam lo cas segnit en la
cíutat de Vich lauors empero nosaltres no erem ampie informats de la
detestable manera e forma de aquell lo qual nos par major infinida-
meut que lauors á la Maiestat vostra scrignerem. Lo die present hanem
rebude una letra del concellers de aquella Ciutat narraats perticular-
ment lo cas de la qual per esser mes informat la Maiestat vostra en-
cloem la copia dins la present, hauem conflan9a vostre gran altesa
haura lo fet per tal qual es en prouehira en aquell com de virtuos Rey
e Senyor se pertany, per repos de aquest vostre principat e de la cosa
publica de aquell. Signiflcant a la senyoria vostra que totes les ciutats
viles e lochs stan axi arremorades e torbades per dit cas pensants de
hoia en ora venir los lo semblant que ja fan guaytes es meten en ar-
mes com si eren en guerra garrejade. Vostre Maiestat proueura en co-
gitar quels deserveys de tais coses li poden sortir, a nosaltres comple
hauer ne anisada la senyoria vostra, en que traballem per totes nos-
tres forces en donar reho de vostra Excelencia de aquesta vostra cosa
publica, en la qual jatsia indignes aquest any per vostra maiestat pre*
sidim E per quant aquesta vostra ciutat qui per causa de la pestilencia la
qual qulscun jorn augmenta morint entre VIIII, X, XI é XII es buyt de
gent e quíscum die sen van, etc. etc,, a XX de deembre MCCCCLXXV.
Fbaqmbnt o'altbb oabta al Rbt
Los dies passats significam a la Maiestat vostra lo cas occorregut a
la vostra ciutat de Vich la qual gent de cauall en nombre segons se din
de ce e molts pehons hora captada violentment haurie volguda occup-
par e robar. E com tot aquest vostre principat ne staue en gran tribu-
lacio sperant que quiscum jorn de les dites gents fer semblant en altres
lochs e viles de aquell segons per aquells era significat per vostre
gran altesa nos fonc respost ab sa letra com la Maiestat vostra hauría
prohueit lo gouernador vengues aci aqüestes parts per reposar dits fets.
Es se sobreseguit molt alt e molt escellent Senyor que dites gents axi
de cauall com de peu son deuallats la via del valles e segons auen auis
se ocupen cases fortes quantetes ne poden hauer, e de aquellos corren
erroben tota la dita prouincia exhegint reschats e prenent se los bens
deis vassalls e subdits de la Maiestat vostra. E lo die passat son stat a
gronollers e han barrejat lo Renal, e la vila te tots los portáis paredats
sino un, e aquell teñen ben guardat, e alguns ne son talats fins ai loch
de Muntmalo a III legues de aqueste ciutat etc,^ etc.
Ja feta la dessus hauem sabut de cert que la dita gent de cauall^ e
Digitized by
Google
-( 579 ) .
de pen son vengnts a sant ougat de valles , he han furtat lo Monastir
e la vila que no estañen prevists ne cogitanen tais insnlts din se aqnis
Yolen fer forts^ e darán tots los dans qne poran, e la hanem nona han
pres nn mercader del qnai hanran bon reschat. Per la qual reho se
angmenta granment la agoixa e tota la gent qne les pestilencies stanan
fora la ointat sen entra ab Inrs bens, etc. V Janer MCCCCLXX7I.
N. B. — A mes d' aqüestes cartes fan també per la questió la diri-
gida pels Ck>ncellers barcelonins ais vigatans, fetxa 20 desembre de
1475; la enviada a Mossen Reqnessens des Soler, Gobernador interi de
Catalnnya, de 21 desembre al mateix any; les remeses & V Infanta y al
Gobernador á 5 janer de 1576; la adre^ada á Isabel, Regina de Cas-
tella á 6 del mateix mes., y les fetes á mans del Eey y al Comte de
Prados, Gapitá General del Senyor Rey, fetxades dos díes després.
Totes aqnestes Uetres están en el volnm citat al principi.
xn
Carta deis Concellers de Vich ais de Barcelona, esplicant V atach d' En
Llorens d' Altarrlba y d' Ba Lluis Mudarra contra la Clutat de Vich.
Publical en el PetU aplech de Monografías Históricas de Francbsch Carreras y Candi
capítol titolat: «Lo Castell de Bellpuig y la Casa Altarriba á Vilatorta».
xin
La testa de Sant Pan de Narbonat segons lo ceremonial per loa
Concellers de Vich fet 1' any 1496 per Antoni Vila
(MS. del Arxiu Municipal de Vich).
Folí XVII verso.— E nos denen oblidar quisqnn any de fer colra
la festa del glories san pan de Narbona e lo vespre anants qne es a
onza del mes de Deembra per los lochs acnstnmats sia ab ven de crida
manifestat posant y de volnntat de la cort certa pena qne tot boma
generalment lo baja acolra esser a la prof esso qnis f a per la Ointat e al
offici de la Sen íaentli gracies de la gracia per mija sen en tal jomada
obtengnda de apartar la Gintat no ios barrajada per algnns qni ma ar-
mada atentaren rompra lo portal ab gran nombra de gent essent tots
de nn Rey e obediencia.
Poli XXXIV.— ítem los honorables consellers acostnman ab sama-
rras e vargners de nar en lo dia de sant pan de Narbona qni es a XI de
deembra a la Sen e acompayar la professo fan per Ointat e oyr tot lo
offici e denen y connidar lo vagner e promens los y acompanyan ab
crida ab yolnntat de la cort lo vespra abans den esser manat colra e
den se posar certa pena.
lUMOaXAS.-TXU 87 *
Digitized by
Google
-(680)^
XIV
Genealogía de la casa Altarríba, desde 'N Berna! Gnillém d' Altaitilm
fins á Miqnel de Claríaaa
I.— En Bernat OuiUém d' ÁUarriba, de qui ja hem dit algom en
una nota^ era flll d' En Pere Joan, casat V any 1396, ab Na Elienorde
Montcorb. Bernat Guillém, V any 1440, s' uní en matrimoni ab Na Ali-
cia ó Elieta de Vilallcons, filia d* En Berenguer de Vilalleons, senyor
de la Sala, y de Na Joaneta 9a Era, després esposa del donsell En Ber-
nat de Yilagayá. Joaneta succehí á Na Sibila de Malla ó de Vilagelans
en la possessió del castell d' aquest nom.
II.— Del matrimoni d' En Bernat Guillém nasqueren sis filis:
(A) ^Salvador, hereu, mentat com á fiU emancipat en documents
de Maig de 1449. A lo ja dit en lo text, afegirem, que, V any 1454, apar
clerque tonsurat. Succehí á son pare fins que mori entre lo Juliol y
Ag08tdel466.
(B)"'Lloren8, de qui tant havem parlat: en data 14 de Janer de
1480, tenía proposit de casarse ab Elienor, filia d' En Joan Albo, mer-
cader barceloní (Curia Fumada. Lib, Comú de B. de Prat), pro lo ma-
trimoni no 's feu. A 18 Abril 1486, tenía tractada sa unió ab Lucrecia
Paguera (Id. B. de Prat Lib, Comú). filia d' En Berenguer, senyor del
castell d' Olost y Na Brianda de Vega. Lo testament de Lucrecia, fet á
10 d* Octubre de 1495, mentres son espós era á Puigcerdá, indica clara-
ment com moría sens successió, puix sois parla d' una filia dita Lluisa,
ja difunta (Id. Joan Prancesch Pranch, Testaments). Aleshores En Llo-
rens, casa ab Beatriu de Marimon, morint al Agost de 1500. Sa viuda
queda ab un fill, que succehí en V herencia, havent ella portat la casa
Altarriba fins que morí entre Setembre y Octubre de 1529 (Id. Man.
de Salvi Beuló). Un document de 22 Novembre de 1527, anomena á Na
Beatriu cdomiua castri et termini de Munter» (ídem, idem.) que vingué
en poder deis Altarriba per haver sigut deis Vilagayá (Id. Lib. Comú
de Gabr. Estanyol; 1 Abril, 1418). La possessió de Munter no degué
ferse fins á Novembre de 1500 (Id. BaíidoHtat), venint finalment al-
guna questió legal que dura tres anys (Id. Comú de Pere Joan Franch,
10 Janer 1503).
(C).— jEZienor, que *ls documents nos retratan com á potent adjuto-
ri del seu germá Llorens en les bregues. L' any 1492, va enmaridarse
d* En Barthomeu de Muntpalau, senyor del castell del seu nom en lo
terme d' Argilaguers. Per donació de sa avia materna, possehi lo castell
de Vilagelans desde 1462. L' any 1503 firma va: de altarriba e de munt-
palau de argilaguer (Id Man, Joan Prancesh Pranch, 8 Abril). Morí
sense successió.
Digitized by
Google
-I S81 )-
(D).^Joana Mvira, citada cómunament ab lo darrer nom. Naaqué
r any 1447 (Curia del Vicariat Seneral de Vich. Liber natiuitatum,
18 Mar?), casantse ab En Roger de Malar$ V any 1487. Tingué suceessió,
essent mestressa del castell de Yilagelans, y viuda en 1520. L' any
1526 son £L11 Gispert acab& per transacció un plet que tenia ab los Al-
tarriba sobre suocessió de sa tia Elienor de Muntpalau (Cur. Fumada
Man. Salvi Benló).
{Bj.-^MUabet^ qxú Á 5 Setembre 1486 feu capitulacions matrimo-
niáis ab En Joan d* Olmera, de Sant Christofol de les planes (Id. Ma-
nual B. de Prat). Tingué filis.
{F).^Margaridaj casada ja en 1487 ab En Bernat Joan de Gurb,
hereu principal de la familia del seu nom, senyor deis castells de Sol-
torra, de la vila de Sant Hilari Sacalm, Dos Castells, termes de Sora y
la Eeganyada y de les cases de la Sala, Rovira y Montral en la vegue-
ría Yigatana. Son marit testa á 21 Janer de 1499 (Id. Comú de Joan
Prancesch Pranch, vol. I y II), trovantse á ella com & tutora de sa filia
única Anna Beneta Segimona á 12 Octubre de 1500. Aquesta pubilla y
darrera descendenta deis Gurb á 12 Agost de 1507 era ja casada ab
Geroni Antich de Sarriera (Id. Man. de id.), morint sa mare Margari-
da avants del 9 Maig de 1508 (Id. Oomú de id.).
III.— Del matrimoni d' En Llorens d' Altarriba ab Na Beatriu de
Marimón, nasqué altre Llobens quí s' uní V any 1530 ab AldonQa Ala-
many dez Catlar, filia d' En Pau Alamany y d' Elisabeth dez Catllar.
L' Altarriba á 12 Maig de 1524, arribat á sa major edat, feu donació
de sos bens y drets en la persona de sa mare (Id. Salvi Benló, Man.)^
passant prompte á regir V alcaydia ó capitanía deis castells reyals de
Puigcerd&, Querol y Torre Cerdana, ahont lo trovém ja á 17 Novem-
bre de 1527 (Id. Comú de Joan Francesch Franch, 9 Maig 1528). Lo tes-
tament d' En Llorens fet á 7 Agost de 1529, parla d' una filia dita Anna
Angela ó sencillament Angela, única vivent de son llegítim matrimoni,
y á mes, d' un fiU llegitimat anomenat Jeroni que creyém fiU d' una
dona anomenada Co^stan^a que vivía al castell de Puigcerdá, devent
aquest esser V hereu á falta d* altre llegítim y lo destinat á succehir á
son pare en les Alcaydies de la Cerdanya (Id. vol. 2 de Testaments
Notaríais de Salvi Benló). Morí en Llorens lo día 30 de Janer de 1545
(Id., id.)
IV. — Ahka Ahgsla, hereva universal de la casa, á 20 Octubre de
1549 concorda capitols matrimoniáis ab Mossen Pons dez Callar, fill
d' altre del seu nom. D* aquest matrimoni, á 8 Juny de 1552, s' en ba-
toja un fill dit Andreu Eudalt (Curia del Vicar. Gen. Lib. nat.)^ qui
no visque; resultant que, tota 1' herencia Altarriba, queda á Iliure vo-
luntat de Na Aldonfa viuda d' En Llorens, En Pons dez Callar, V any
1566, apar de nou casat ab Cecilia de Cardona de la que conexem dos
fiUs (Id., id. 6 Juny 1556 y 3 Agost 1557).
V. — Aldon9a á falta de descendents directos, adopta una neboda
Digitized by
Google
-( 682 H
dita Albiüa dbz Callar filia del seu germá Francesch Alatnany dez
Callar y de Grerónima. En uns capitols matrimoniáis de 11 Abril de
1576, acordats entre V Albina y son parent Don Pedro de Castellet, Na
AldonQa la ía hereva de tot lo d' Altarriba, adjudicantli la baronía de
Munter, dues cases á Vich, lo castell d* Altarriba y la Sala de Vila-
lleons (Id Yol. 3 Cap. Matr, de Benet Paig). No sabem si aquest ma-
trimoni arriba á esser un fet; de totes maneres consta que ab data de
22 Janer de 1578^ V Albina torna á capitular ab Don Pedro de Clariana
y de Vilatorta, rebent aleshores la dita herencia que li fon confirma-
da y completada en lo testament de sa tía fet á 20 d' Agost de 1580
(Id. Testam. de Benet Puig). Albina feu testament á 8 d* Octubre de
1585. (Id. I Testam. de Joan Vinyes).
VI.— MiQüEL DE Clariana- Altarriba de Seva y d' Alamany, ñas-
qué á 5 Agost de 1583 del precedent matrimoni (Cur. Vic. Qen. Lib.
7ia^)i casantse ab María Descatllar. A ell fa referencia la llegenda es*
pilcada en aquest estudi.
Digitized by
Google
íNpice pel tomo Vlll
Resumen histórico de la Academia 5
Lista de los académicos do número desde su fundación. ... 15
Lista de los académicos honorarios 24
Lista de los académicos correspondientes 26
El Poder judicial en la C(»rona de Aragón, por D. Andrés Gimé-
nez y Soler 33
Los Vescomtes de Cerdanya, Gonflent y Bergad&, per D. Joa-
quim Miret y Sans 113
Importancia de la Sigilografía como ciencia auxiliar de la His-
toria, por Z>. Femando de Sagarra y de Sisear 177
Lo Montjuich de Barcelona, per D. Francesch Carreras y Candi. 195
Algunas noticias acerca de las antiguas comunidades de pesca-
dores en el cabo de Creus, por D. Federico Ráhola y Tremols. 451
Una página de historia literaria de Catalufta: Marti de Eyxalá
y sus Lecciones sobre los sentimientos morales, por el Exce*
lentísimo Sr. D. Manuel Duran y Bas 491
Sant Pau de Narbona y lo Bisbat de Vich, per D. Joseph Ou-
dial y OunOl, JPbre •. 523
Digitized by
Google
Digitized by
Google
MEMORIAS
DB LA
Real Academia de Baeoas Letras de Barcelona
TOMO I
Resumen histórico del origen de la Academia; observaciones sobre
los principios elementales de la Historia, por el Marqués de Llió.—
Precio, 10 ptas.
TOMO II
Observaciones sobre los principios elementales de la Historia (con-
tinnación).^Disertación sobre la verdadera situación del país de los
Ilercavones (F. Pinos).— Fundamento de la opinión de que por francos,
en los anales antiguos, se entienden todos los hombres del Imperio de
Occidente (R. Ponsich).— Documentos para la Historia de Mossen Borra
(.1. Ripoll).— Situación de Cartago, Vetus, Subur, ciudades de Espafia
(M. May ora).— Disertación sobre puntos de cronología (M. Mayora).—
Inscripción del siglo X en Barcelona (J. A. Llobet).— Verdadero sitio
de la antigua Aesona (Roig y Rey).— Inscripciones romanas de Isona
(J. Moner).— Festejos en Barcelona cuando la venida de Carlos I
(M. Bofarull).— Lugar que ocupaba junto á Lérida el campamento de
César (J. Díaz).— Origen de algunos dichos y costumbres (Bastús).— La
lengua catalana considerada históricamente (A. Bofarull).— Juliana
Morell (Roca y Comet).— Poesías perdidas de Vallfogona (S. Mestres).
—Muros ciclópeos de Tarragona (Hernández Sanahuja).— Informe de
la sociedad arqueológica de Tarragona sobre antigüedades descubier-
tas (Hernández).— Raíces griegas y germánicas en la lengua catalana
(Bergnes de las Casas).— Apuntes para la historia de la moderna lite*
ratura catalana (Féu).— Apuntes históricos sobre Olérdula (Milá). —
Opúsculos en antigua lengua catalana (A. BofaruU.— Precio, 15 ptas.
TOMO III
Blasco de Garay (Rubio y Ors). -Apuntes históricos sobre el Hos-
pital de Barcelona (T. Si villa).— Noticia de artistas catalanes de la
Edad Media y del Renacimiento (Puiggarí).— Datos de Antonio de
Campmany (Rubio y Ors).— Resefia del renacimiento de la lengua y
literatura catalanas (Rubio y Ors).— La torre de Breny y castillo de
Balsareny (Torres).— Un libro más para el catálogo de los escritores
catalanes (Luanco). — Tabla numularia de los Clomunes depósitos de
Digitized by
Google
Barcelona (Negre).— Bruneqoilde y la sociedad francogalo-romaiui
(Rubio Ors).— Nyerros y Cadells (Parasols).— Olérdnla (Milá).— Necro-
logía de Don Jaime Ripoll.— Precio, 10 ptas.
TOMO IV
La expedición y dominación de los catalanes en Oriente juzgadas
por los griegos (Rubio y Lluch).--La carta puebla de Agramunt (8ia-
car) — Otro libro catalán desconocido (Luanco).— Los navarros en
Grecia y el ducado catalán de Atenas (Rubio y Llu^) — ES derecho
funerario en las doce Tablas (Barallat).— Origen de la independencia
del condado catalán (Rubio y Ors).— Precio, 10 ptas^
TOMO V
Tres cartas de mossen Borra (F. Bofarull).— Sarcóf^igos romano
cristianos en Catalufta (Botet).— Orígenes del pueblo de San Martín de
Provensals (Bofarull).— Nyerros y Cadells (Barallat).— Recuerdos his-
tóricos de Molins de Rey (Maspons) — Predileccióu de Carlos V por los
catalanes (Bofarull).— £1 testamento de Ramón Lull (Bofarull).-r
Precio, 16 ptas.
TOMO VI
Bastero provenzalista catalán (Rubio y Ors)«— Estudio de los sellos
de Pedro IV de Aragón (Sagarra). —Latensivos de la lengua catalana
(Balari).— Shakespeare y Moratín ante la fosa (Barallat).— Generación
de Juan I de Aragón (Bofarull).— Dominación goda en la península
ibérica (Romaní y Puigdengoias). - Documentos para la monc^rafía de
Montblanch (Bofarull).— Precio, 15 ptas.
TOMO VII
Antigua marina catalana (Bofarull).— Jaime de Aragón, último
conde de Urgel (Oiménez Soler). — Un bandolero feudal (Maspons).
—La heráldica en la filigrana del papel (BofaruU).— Precio, 16 ptas.
Digitized by
Google
/ 1
Digitized by
Google
^
=D ^
?^.
^b
(?
El encargado de la venta
de las poblicaciones de la Academia
es el Librero D. Joan Batlle,
Tapinería» 48, Barcelona
ih
^
^
=y 0=
Digifebdby Google
Digitized by
Google
.•;/;/-X>--'
i
t.
Digitized by
Google
This book should be returned to
the Library on or beforc the last date
stamped below, , .
A ñne of five cents a day is incurred
by retaíning it beyond the speciñed
timep
Please return promptly.
i
Digiti;
ed by
Google