<i^ t^ífyf tifl» j¡;^ Qj» j^ '**^¿|^*¿it£Í»'i,s^iü¿i-'*.-5
Robert E. Gross |
CoUedion I
A Memorial to the Founder J|
of the I
^d/ieeci Sé.¿i<cr(i^ %cr/wy((tkm |
% i
Business Administration Librar>- \
Los Angeles
MEMORIAS HISTÓRICAS
SOBRE LA MARINA, COMERCIO Y ARTES
DE LA CIUDAD DE BARCELONA
ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
MEMORIAS
HISTÓRICAS
SOBRE LA MARINA, COMERCIO Y ARTES
DE LA ANTIGUA CIUDAD DE BARCELONA
Reedición anotada
EXCMO. Sr,
Prólogo del
, FÉLIX ESCALAS CHAMENÍ
Introducción y notas
por
E. GIRALT Y RAVENTÓS
C
Revisión documental
por
. BATLLE Y GALLART
VOLUMEN II
Primera parte
CÁMARA
OFICIAL
. DE COMERCIO
Dli
BARCELONA
1962
Y NAVEGACIÓN
N.° Registro, B. 512-6I-II Depósito legal, B. I4.723-1961-II
Editorial Teide de Barcelona ha cuidado de
la tipografía y de la realización de esta obra.
Gross Crsozuon
Bus. Adm. üb.
/
INTRODUCCIÓN
por
C. BATLLE GALLART
Licenciada en Filosofía y Letras
1 514 025
Introducción
¥ A Colección diplomática, la importante .serie documental reunida por
^-^^ Capmany, forma el segundo volumen, primera parte, de la reedición
de las Memorias históricas. La segunda parte la integrarán los apéndices,
la bibliografía y el índice.
La revisión de este coi'pus me fue encargada por el recordado profesor
Ür. Jaime Vicens Vives, guien trazó el primer plan de trabajo y dio unas
normas, algo modificadas después sobre la marcha, todo ello destinado a
facilitar la consulta y subsanar los posibles errores.
En primer lugar se han reunido las dos Colecciones diplomáticas en
una sola, ordenada y numerada cronológicamente, pero se han conservado,
al lado del número actual y entre paréntesis, el volumen y el número de la
primera edición en cifras romanas. Aparte y sin numerar se han dejado
las Actas de Cortes y las Leyes de los Reyes Católicos, como lo hizo
Capmany.
Se ha mantenido sin ninguna modificación el resumen hecho por Cap-
many al comienzo de cada uno de los documentos. En cambio las signaturas,
aclaradas en una tabla de abreviaturas tjue aparecerá en la segunda parte,
son modernas, excepto algunas correspondientes a documentos no loca-
lizados.
Cada una de las 488 piezas que componen la Colección han sido cote-
jadas con sus respectivos originales, excepto una veintena imposible de
hallar y unas traducciones del griego y del árabe que acaso fueran hechas
por encargo de Capmany. Naturalmente estos documentos no localizados
figuran aquí tal como estaban en la prim.era edición. La mayor parte de
éstos pertenecía al dispersado Archivo del Consulado, a la serie de Cartas
Reales del Archivo Histórico Municipal (en curso de reorganización y de
la cual sólo podían verse las fotocopias) y a los desaparecidos archivos
gremiales. Las transcripciones documentales no revisadas serían muchas más
si no se hubiesen buscado las copias en los registros de Cancillería del Ar-
chivo de la Corona de Aragón.
INTRODUCCIÓN
Se ha procurado dentro de lo posible que aparezcan de un modo claro
las dos transcripciones; por eso van en cursiva las letras y palabras que
constituyen variantes a la lectura de Capmany, y en algunos casos se ha
conservado la transcripción errónea entre paréntesis rectos. Para evitar con-
fusiones se ha suprimido la cursiva empleada por Capmany a fin de desta-
car el interés de ciertas frases o palabras y algunas de sus observaciones.
Es natural que las normas de transcripción seguidas por Capmany y
sus colaboradotes difieran de las actuales basados en el respeto escrupuloso
de la ortografía antigua. Por el contrario, tuvo el criterio de suprimir las
incorrecciones gramaticales de todos los textos, unificar las fechas más an-
tiguas mediante la expresión -anno a ISativitate Domini^^, poner en latín la
terminación ae, suprimir o añadir letras e incluso alterar a veces el orden
de la frase.
Ciertas fechas han resultado modificadas porque no se tuvo en cuenta
el sistema de datación según el arlo de la Encarnación.
En los textos catalanes el Barchinona del original ha reemplazado el
invariable Barcelona y se han subsanado otros retoques, suprimiendo acen-
tos, algunas mayúsculas y signos de puntuación.
Siguiendo el sistema de la primera edición, se han omitido o abreviado
¡as intitulaciones de los documentos y ciertas fórmulas del comienzo o del
final; en cambio se han añadido las frases escritas al dorso de las cartas,
pues en general contienen la fecha.
Al final del documento se mantienen las notas de Capmany y se adjun-
tan las referencias bibliográficas, si el documento ha sido publicado de
nuevo por autores posteriores a la primera edición. Las notas aclaratorias
de la transcripción actual siempre van precedidas por un asterisco.
Antes de dar por terminadas estas breves notas es preciso manifestar
nuestra sincera gratitud a la Cámara de Comercio y Navegación de Barce-
lona y a su Presidente D. Félix Escalas, que decidieron la realización de
tan importante obra. También agradecemos la amable ayuda prestada por
nuestros amigos E. Giralt, D. Romano y ]. Rubio y Lois, y la colaboración
de los directores y personal de los archivos de la Corona de Aragón y
Municipal de Barcelona, que han facilitado nuestra labor, especialmente
el archivero D. José Serra Rosselló.
CARMEN BÁTELE GALLART
Licenciada en Historia
MEMORIAS HISTÓRICAS
VOLUMEN II
MEMORIAS
HISTÓRICAS
SOBRE LA MARINA, COMERCIO Y ARTES
DE LA ANTIGUA CIUDAD DE BARCELONA
PUBLICADAS
POR DISPOSICIÓN Y A EXPENSAS DE LA REAL JUNTA
Y CONSULADO DE COMERCIO DE LA MISMA CIUDAD
Y DISPUESTAS
POR D. ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
individuo de la Real Academia de la Historia y de la de
Buenas Letras de Sevilla
URBS ANTIQUA FUIT . . DIVES OPUM STUDnsQUE ASPERRIMA BELL. Virg. Mneid.
MADRID
EN LA IMPRENTA DE D. ANTONIO DE SANCHA
MDCCLXXIX
CON LAS LICENCIAS NECESARIAS
Prólogo
ESPUKS de tener recogidos todos quantos documentos se ha-
bían considerado necesarios para dar luz y autenticidad a
los hechos nuevos y noticias hasta hoy ignoradas, que for-
man, por decirlo así, la basa al cuerpo de las Memo-
rias; se creyó que unos monumentos, tan raros y exqui-
sitos en su especie, ya que la fortuna los había librado
de la voracidad de los tiempos, y lo que es más, de los estragos de la igno-
rancia, era muy conveniente publicarlos íntegros en toda su forma y ex-
tensión.
Este pensamiento tubo dos fines: el primero fue dar mayor autoridad
a las Memorias, imprimiendo en un cuerpo separado todas las piezas justi-
ficativas; de cuya fe, atestiguándola sólo con simples citas, tal vez podría
dudar el público, y quedar la crítica poco satisfecha. El segundo fin, a
que la Europa entera deberá quedar reconocida, tubo por obgeto enriquecer
de un género nuevo de monumentos los cuerpos de diplomáticas hasta hoy
publicadas a costa de los sudores de diligentísimos y eruditos antiquarios.
En efecto se ofrece en este volumen im riquísimo tesoro de instrumentos,
capaces de dar por sí solos mucha materia para la historia política general
de la baxa edad, y grandes auxilios a los escritores económicos, que quie-
ran dedicarse a investigar noticias ignoradas de varios países acerca de los
diferentes ramos de la policía naval y mercantil, que la desidia ha dexado
sepultadas en las tinieblas del olvido, o entre el polvo de los archivos.
La presente Colección es tan rara por la novedad de las piezas ori-
ginales e inéditas que encierra, como preciosa por la naturaleza de las
XVI PROLOGO
materias y asuntos que en ella se tratan. Así se puede afirmar que hasta
ahora ninguna nación ha dado a la prensa una recopilación de instrumentos
de igual antigüedad y variedad de obgetos relativos a la marina, al comer-
cio, y a las artes. JSadie podría creer quan desnudas están de piezas y mo-
numentos de esta especie las Colecciones diplomáticas. Por lo común han
sido monges los recopiladores; los archivos que han prestado los materia-
les, son de Monasterios y Catedrales ordinariamente ; y en estas inmensas
obras, aunque compongan a veces enormes volúmenes, apenas aparecen
quatro instrumentos enteros, que puedan servir para la historia económica
de un país.
El almacén principal que ha proveído la inestimable variedad de mate-
riales que aquí se van a presentar ; ha sido el archivo del Ayuntamiento de
Barcelona, en cuya casa consistorial se conserva con toda la custodia y fide-
lidad que exigen la antigüedad, abundancia, y preciosidad de los monu-
mentos de todas especies que encierra. Y aunque por el frecuente uso que
hacía de él la ciudad en otros tiempos, está bastantemente arreglado y so-
corrido de índices, como restos del buen orden con que se manejaba por los
secretarios y syndicos municipales ; no ha dexado de costar un incesante
desvelo, prolixas y penosísimas tareas la inquisición de las piezas y noticias
conducentes al obgeto de las Memorias: habiéndolas de escoger y entre-
sacar de una inmensidad de papeles, quadernos, y libros que contienen
asuntos diferentes.
Pero armado de celo patriótico y de su natural perspicacia el Doctor
Don Josef Farriols presbytero, sugeto tan conocido por su bella y escogida
literatura, como por la modestia en ocultarla, supo vencer todos los obs-
táculos con su paciencia, y todas las dificultades con su habilidad. Por
otra parte el P. Don Jayme Caresmar, del Orden de los Premonstralenses,
varón doctísimo en las antigüedades y capaz de restaurar la ciencia diplo-
mática si se perdiese su conocimiento, subministró también varias apunta-
ciones y noticias, que su diligencia había recogido entre los gravísimos en-
cargos que tiene fiados a su pericia y cuidado : los que no le han permitido
contribuir personalmente a la recolección de las piezas y diplomas, en cuyo
trabaxo se han consumido más de dos años continuos.
Los diferentes instrumentos que componen la presente Colección pasan
de trescientos: de los quales sólo quatro han sido publicados, los tres por
Thomás Rimer; quatro han sido sacados del archivo Real y general de la
corona de Aragón; y dos de otros particulares. Todos han sido escrúpulo-
PROLOGO XVII
sámente trasladados en el idioma original en que fue extendido cada uno
de ellos. Los hay en lengua antiquada italiana, castellana, francesa ; en
napolitano y siciliano ; en griego baxo ; y la mayor parte en latín y catalán.
Se ha considerado que los dialectos de las lenguas vivas no necesitaban de
traducción: pues son bastante inteligibles, por la analogía que guardan
entre sí a causa de su común filiación latina, y de su afinidad con el lemo-
sín, que debe mirarse como el primer ensayo del romance en la Europa
meridional. Verdad es que no se han copiado las erratas, repeticiones, y
equivocaciones groseras de los antiguos escrivientes o amanuenses que las
extendieron, ni la ortografía alterada y estropeada por tanta variedad de
manos imperitas.
¿De qué provecho o instrucción podría servir al lector, ni de qué cré-
dito ni autoridad a la obra, hacer alarde de una exactitud tan servil y ri-
dicula al mismo tiempo? Todos estos defectos accidentales, que no son los
que caracterizan el gusto de las naciones, ni la corrupción literaria de tal
siglo o tal reynado, sino la torpeza o capricho personal del secretario o del
escriviente del instrumento, no se podían copiar sin hacer menos claro su
contexto, y sin dexar indescifrable el sentido de muchas palabras. Así, pues,
para dar su corriente natural a las cláusulas, cuyo régimen y correlación
gramaticales estaban confusos por un bárbaro desenlace; se han señalado
sus divisiones, incisos, y finales por medio de la puntuación metódica, de
cuya regularidad carecían.
Igualmente se ha corregido la ortografía de muchas dicciones, que por
este defecto estaban obscuras o ambiguas ; o por mejor decir, se ha recti-
ficado con la escritura de las mismas palabras que era más corriente en
cada época. Enfin, se han conservado cuidadosamente todos los defectos
generales del tiempo y de las fórmulas curiales de cada país y reynado,
que son los que siempre deben permanecer; pero se han evitado aquellos
que se conoció que provenían de la impericia del amanuense. Así es que
quedan en el latín todos los solecismos y barbarismos propios del siglo res-
pectivo, y comunes al estylo diplomático contemporáneo.
En las escrituras lemosinas se ha puesto igual cuidado en uniformar
la inflexión y terminación de los vocablos: pues quando uno de éstos se
halla alterado de dos o tres modos diversos en un mismo instrumento, se ha
rectificado sobre el que se encuentra más frecuentemente repetido en mo-
numentos del propio tiempo y estylo, que indican su uso común y fixan su
ortografía : por exemplo, quando se leen en la misma escritura las pala-
XVIIl PROLOGO
bras voluntat y volental, esto es, voluntad ; o las otras negú, negún, y nagú,
esto es, ninguno. Dexando esta variación e inconstancia de escritura de una
misma palabra, especialmente en un idioma provincial antiguado, y por sí
poco conocido; se imposibilitaría tal vez a muchísimos lectores la inteli-
gencia de un dialecto estraño, abandonados a continuas dudas, confusiones,
e incertidumbres. Por último, afín de que antes de leer los instrumentos, de
qualquiera lengua y naturaleza que sean, se tenga un conocimiento preli-
minar de la materia propia de cada uno; se han dispuesto los epígrafes
de todos en castellano, lesumiendo en lo posible su contenido a la forma
más breve y sucinta.
Las piezas y docmnentos, que componen esta Colección, pasan de tres-
cientas, y pueden dividirse en quatro clases, es a saber: en diplomas de
varios soberanos y repúblicas de Europa ; en cartas de oficio de la ciudad de
Barcelona a otras ciudades, y a príncipes estrangeros ; en reales sentencias,
declaraciones, concordias, tarifas de algunas aduanas de Cataluña, decretos
de los Gobernadores y Bayles generales de dicho principado ; y en vandos,
edictos, y ordenanzas municipales sobre el arreglo de la policía mercantil
y de las artes.
Entre los instrumentos que pertenecen a la primera clase, se cuentan
noventa y dos, así de Condes de Barcelona como de Reyes de Aragón, hasta
Carlos V inclusive. Diez y siete son de Jayme I, tres de Pedro III, mío de
Alonso III, ocho de Jayme II, tres de Alonso IV, veinte y ocho de Pedro IV,
nueve de Juan I, quatro de Martín I, seis de Alonso V, uno de Juan II, diez
de Fernando el Católico, y tres de Carlos I. Los que pertenecen a Reyes de
Castilla, son siete: los tres de Don Alonso el Sabio, y los quatro de Don
Sancho IV. Los de los Reyes de Inglaterra, son quatro: uno de Eduardo II,
y tres de Eduardo III. Los de los Reyes de Sicilia son cinco: dos de Jay-
me I, uno de Carlos II de Anjou, otro de Federico III, y otro de Luis I.
También hay uno de Felipe de Valois Rey de Francia. Enfin se cuentan dos
de Andrónico II Paleólogo Emperador de Oriente; uno de Enrique II
Rey de Chypre y de Gerusalén ; uno de Fernando I Rey de Ñapóles ; uno
del Soldán de Egypto Zeith Mahamud ; uno de Demetrio Paleólogo ; y mu-
chos de los Duxes de Venecia, y Genova, y de los Senados de Pisa, Floren-
cia, y otros.
Entre los que componen la segunda clase, se cuenta un gran número
de cartas del Ayuntamiento de Barcelona a los Reyes de Aragón, Castilla,
Francia, Portugal, Inglaterra, Sicilia, Ñapóles, Chypre, Hungría, Túnez,
PROLOGO XIX
Bugía, y Marruecos ; a Emperadores de Occidente y Oriente ; a Soldanes
de Egypto, a las Repúblicas de Venecia y Genova ; a los Condes de Pro-
venza, y de Flandes : Duques de Saboya, y de Cleves ; Maestres de Rhodas ;
Príncipes de la Morea ; y a los Senados de Pisa, de Ragusa, Ancona, Flo-
rencia, Sena, Candia, Saona : a los Burgomestres de Brujas, Gante, Ipra,
y Francfort; y a los Ayuntamientos de Mompeller, Marsella, Sevilla, Ma-
llorca, Oporto, Syracusa. Cáller; a los Almirantes de varias Potencias; a
diferentes Gobernadores de provincias estrangeras, como Virreyes, Senes-
cales, Potestades, Emires, y Baxaes ; y últimamente a los Cónsules Cata-
lanes que residían en varios países del mundo.
Para mayor satisfacción de los críticos y de los curiosos ha parecido
conveniente poner aquí una noticia circunstanciada de los registros, ma-
nuales, repertorios, y otros libros del archivo municipal de Barcelona, de
cuyos originales, asientos, o transuntos se han sacado los instrumentos de que
se compone la presente Colección.
Los libros verde y roxo, que llevan el título, tantas veces citado, de
liber viridus, liber vermilius. son en folio de vitela, en caracteres góticos
del corriente en España desde el siglo décimo tercio hasta el décimo sexto:
y componen el número de seis, tres de cada clase o señal. Su antigüedad
es tan respetable, que en la portada del 1.° verde está anotado, que en el
año de 1345 el Ayuntamiento encargó a su secretario Raymundo Ferrer
que trabaxase en la coordinación y corrección del citado libro, rectificando
los privilegios y estatutos en él transcritos por medio de un cotexo con los
originales.
En estos libros, que venían a ser unos registros o prontuarios de varias
cédulas Reales, estatutos, y usos municipales para el gobierno del mismo
Ayuntamiento, están trasladados fielmente casi todos los originales, la ma-
yor parte en vitela, que existen desordenados en los diez y seis armarios
que componen el archivo más antiguo, los quales se hallan citados en un
índice de vitela, guardado en el mismo archivo, que fue extendido por los
años 1357; y en el dorso de cada uno de los que están copiados en los
libros verde y roxo. se lee una apuntación de haberse trasladado. De al-
gunos que nunca lo han sido se han sacado copias para enriquecer esta Co-
lección, citando el lugar v caxón, con la expresión de Caxia 1." 2." 3.* &c.
Arch. antiquior. Mnnicip.
Los libros intitulados Diversorum, componen ima colección de instru-
mentos, la mayor parte copias y tal qual original en vitela. Estos registros
XX PRÓLOGO
están encuadernados en pergamino, y tienen la misma autenticidad que los
demás.
Se hallan igualmente otros libros intitulados Notulanim, que forman
propiamente una miscelánea o recopilación de diferentes instrumentos sobre
varios ramos de la antigua policía de la ciudad de Barcelona : y entre ellos,
muchos títulos o despachos de Cónsules ultramarinos desde el principio del
siglo décimo quinto.
De todos estos registros guarda el archivo un índice general, con un
resumen de su contenido y expresión del lugar y folio, que fue formado
en 1613 por Estevan Gilaberto Bruniquer, syndico del Ayuntamiento con el
título de Rúbrica: v compone varios tomos en folio grande, llenos de apun-
taciones y noticias muy curiosas baxo el título de Ceremonial de cosas an-
ticuas memorables.
Otros registros de igual legalidad y autoridad se guardan en dicho
archivo municipal, los oue han subministrado eran número de documentos
para enriquecer esta Colección ; y son varios libros extendidos en idioma
catalán, intitulados, uno-^ con el nombre de Bolsa, otros con el de Libre.
otros con el de Res;istre de cnncells. ordinacions, r letres &c. expresando
los afíos oue comprehende cada uno : el número de cada quaderno o le<raio :
el nombre del secretario que los formó : y la pieza, v armario adonde ro-
rresDonden.
El registro más antiguo de esta clase, aue se cita y está custodiado en
la DÍeza sesrunda. armario XAITI. orden 2.*. consta de ocho quadernos fo-
liados con el título de Bolsa de concells, ordinacions, y letres. any MCCCJ
r MCCCIII = Francesch Vila. Éste es el nombre del secretario.
Otros no traben nombre de secretario, como los siguientes: Libre de
concells. ordinacions, y letres misives desde 1319 Hns a 1320. ídem desde
el año 1325 hasta 1326. ídem desde 1326 hasta 1327. ídem desde 1338
hasta 1339. ídem desde 1340 hasta 1343. De esta especie hay otros libros,
como uno institulado Volumen 1." de cortes origináis desde /' any 1334
ñns a 1399. A éste siguen otros volúmenes que comprehenden desde 1334
hasta 1460 las cartas originales que varios príncipes y repúblicas dirigían
a la ciudad de Barcelona.
Entre los de la misma especie se encuentran otros muchos libros: uno
de ellos intitulado: Libre de ordinacions v crides, que empieza en 15 de
diciembre de 1372, y acaba en mayo de 1378. Otro con el título de Re-
gistre de letres closes. que empieza en 15 de abril de 1383. y acaba en 27
PROLOGO XXI
de marzo de 1393 ; otro ron el título de Libre de crides y ordinacions desde
el año 1394 hasta 1398, en cuyo primer folio se lee esta rotulata banna
hajuli; otro con título de Reperloris o Registres de letres, que empiezan
en 1390; y son copias de las cartas que escrivía la ciudad, y se extendían
en estos manuales. Otros dos registros se citan, el uno con el título de Libre
de ordinacions desde 1433 hasta 1445; y el otro con el mismo, que em-
pieza en 1471, y concluye en 1479.
Los demás libros, de que vamos ahora a dar noticia, llevan expresado
el nombre de sus respectivos secretarios de Ayuntamiento. El primero de
ellos tiene este título: Capihrevium instrumentorum per Petrum de Monte
notar, facientiiim pro Conciliariis de civitate Barchinonce ah anno 1331
usque ad 1333.
El segundo tiene al principio el epígrafe siguiente: Registre de letres
closes per Andrea Figuera. Empiezan en 19 de octubre de 1381, y acaban
en 29 de abril de 1383. El tercero tiene este título: Registres de letres
closes comunes, atorgades per los honorables Concellers de Barcelona, jets
per mi Gabriel Canyelles, notari e scrivá del honorable Concell de la dita
ciutat. El primero de ellos comprende desde el año 1433 hasta 1435. El
segundo desde 1435 hasta 1438; el tercero desde dicho año hasta el de
1441; el séptimo desde 1442 hasta 1444; v el octavo desde dicho año
hasta el de 1-145.
El tercero se intitula : Registre de letres closes, atorgades per los hono-
rables Concellers de Barcelona, e dresades a diverses persones, spatxades
per mi Johan Franch, notari r scrivá del &c. El primero comprehende des-
de 12 de marzo de 1445 hasta 29 de noviembre del mismo año; el segundo
desde dicho día y año hasta 19 de abril de 1447; el tercero desde dicho
día y año hasta 4 de enero de 1449; el quarto desde siete del mismo mes
v año hasta 29 de enero de 14.50; el quinto desde dicho día mes y año
hasta 14 de enero de 1451 ; el sexto desde el mismo día mes y año hasta
primero de junio de 1452: el octavo desde 15 de setiembre de 1453 has-
ta 15 de febrero de 1455: el nono desde dicho día mes y año hasta 2 de se-
tiembre de 1456.
El cuarto volumen se intitula: Registres de letres closes &c. per mi
Johan Brujo, notari e scrivá del &c. El primero empieza en 4 de noviembre
de 1471 y acaba en 8 de abril de 1473 ; el segundo empieza en 25 de ene-
ro de 1479, y acaba en 25 del mismo de 1480. Hasta este año se citan
los instrumentos.
XXII PRÓLOGO
El quinto tiene este título: Registres de crides, ordinacions, e bans, fetes
per los Concellers e Promens de la Ciutat de Barcelona, del temps de mi
Johan Ginebreí. notari e scrivá del honor. &c. El primero comprehende
desde 2 de noviembre de 1456 hasta 15 de octubre de 1462. El segundo
desde 2 de setiembre de 1458 hasta 4 del mismo de 1460. Entre los regis-
tros intitulados: de letres closes, otorgades per &c. del mismo secretario,
el quarto comprehende desde 8 de setiembre de 1460 hasta 28 de marzo
de 1462; el quinto desde 12 de mayo de 146.3 hasta 13 de febrero de 1468.
El sexto volumen tiene el siguiente título: Registres de letres closes,
expedites per mi Johan Janer notari e scrivá del honorable Concell de la
dita Ciutat de Barcelona. El segundo comprehende desde 24 de enero de
1485 hasta 9 de diciembre de 1486; el tercero desde 24 de marzo de 1487
hasta 5 de julio de 1490. El quarto desde 19 de julio del mismo año hasta
21 de octubre de 1494. El quinto desde 25 de octubre del mismo hasta 4 de
julio de 1497. El sexto desde el mismo día mes y año haí^ta 15 de octubre
de 1499. El séptimo desde 22 de junio de 1500 hasta 4 de octubre de 1502.
El nono desde 27 de octubre de 1505 hasta 25 de agosto de 1508. El dé-
cimo desde 28 de agosto de 1508 hasta 16 de setiembre de 1511. El un-
décimo desde 23 de junio de 1514 hasta 14 de octubre de 1516.
El séptimo volumen se compone de otros registros con el citado título,
pertenecientes al secretario Jayme Planas. El primero empieza en 14 de
octubre del año 1516, y acaba en 1 de diciembre de 1520. El tercero en
8 de abril de 1522. y acaba en 29 de diciembre de 1526.
Hasta aquí llegan los libros y registros del archivo consistorial, que se
han reconocido y citado para autoridad de los instrumentos que compre-
hende la presente Colección. Otros se han tenido también presentes en el
mismo archivo, de cuyos asientos se han sacado varias y curiosas noticias
para enriquecer con ellas el Apéndice de Notas, que anda inserto en este
segundo tomo: como son los libros de los Dietaris. o Diarios de la ciudad,
que empiezan en el año 1390 ; los registros de deliberaciones del antiguo
Concejo político municipal, que empiezan en 1433 ; otros registros de cri-
des Y ordinacions, esto es, de pregones y ordenanzas del citado Concejo
desde 1301 hasta 1458; otro intitulado Rúbrica de ordinacions desde el
año de 1290 hasta 1472: en que están citados y extractados todos los van-
dos del Almotacén y del Concejo ordinario de los magistrados municipales,
acerca de la policía urbana y arreglo de los ramos del tráfico e industria.
También se cita muy amenudo otro libro con el título de Libre de coses me-
PROLOGO XXIII
morables y assenyalades, succehides en Barcelona y altres parts &c. el qual
fue extendido de orden del Ayuntamiento por su secretario Francisco Vilar
a fines del siglo XVI.
Otros libros se citan de los archivos de la Catedral y la Lonja del Con-
sulado de Barcelona, que han enriquecido con sus noticias no sólo el Apén-
dice de Notas y la Colección, sino el cuerpo de las Memorias en muchos
lugares obscuros y dudosos.
COLECCIÓN DIPLOMÁTICA
DE LOS
Instrumentos justificativos
de las presentes memorias
SACADOS DE VARIOS LIBROS, REGISTROS, Y CÓDICES
DE LOS ARCHIVOS REALES Y DEL
MUNICIPAL Y CONSULAR
DE BARCELONA
y Lamtíno ¡a ini ento
PP MoU lajril t I , L.nan¿o
1 (II, I)
4 julio 1118
Privilegio de Raymundo Berenguer III, Conde de Barcelona, por el qual exime del
derecho del quinto a las galeras de los vecinos de dicha Ciudad.
AHM L. Ven I, 205
|EC est carta donacionis, quam fecit Raymundus comes Barchino-
nensis hominibus Barchinone. Manifestum est enim quod ego
Raymundus comes Barchinonensis, pro commovendo exercitu
ad liberandam //yspaniarum Ecclesiam, cum hominibus meis de
Barchinona per mare navigio Januam et Pisas adivi. In reditu
vero, in Provincia in obsidione Fossi Castri quod a justicia mea
deviabat, illos mecum detinui. Quocirca ego Raymundus comes
Barchinone, et Dulcia comitissa uxor mea, dimittimus, condona-
mus, evacuamus, pacificamus eis novum usagium, quod ego co-
mes posui in Barchinona; videlicet quintana de ómnibus galeis quam accipere so-
h'ti eramus, pro tot et tantis serviciis ac laboribus, quos pro me térra et mari per-
pessi sunt. Hoc autem nos predicti facimus vobis predictis hominibus Barchinone
per fidem sine engan, ut ab hac die, et deinceps ñeque nos, ñeque successores nostri.
4 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
ñeque aliqua persona per nos vel per eos quintam de galeis, que ad Barchinonam
venient, ut ibi maneant, et nobis Barchinone nunc conmorantibus ac deinceps com-
moraturis, querere presumant. Si vero nos vel aliqua persona liuic carte contra
iré et eam infringere voluerimus vel voluerint, non valeamus ñeque valeat, set com-
ponamus aut compona [n]t mille libras auri puri, et insuper hec carta stabilis et
firma manea[n]t. Actum est hoc IIII nonas julii, VIIII anno Lodovici ' regis. Signum
Raymundi comes, qui hanc cartam donacionis feci et firmavi et testes firmare rogavi.
Signum Dulcie comitisse. Signum Petri archileiíjía. Signum Guillelmi Raymundi
dapiferi. Signum Dorche. Signum Raymundus Renardi. Signum Gerallus Alamanni
et Signum Berengarii Raymundi.
2 (IV, i)
28 noviembre 1127
Concordia entre el Conde de Barcelona, Berenguer 111, y la Señoría de Genova,
sobre los derechos que debían pagar las embarcaciones que aportaban a dominios
de aquel Príncipe.
ACÁ Perg. 293
UNIVERSITATI hominum significare curamus, qualiter fuit mota discordia Ínter
Raimundum Barchinonensem coniitem, Bisullunensem ac Provincie ducem et
marchionem, et populum januensem de negociacione navium contra voluntatem jam
dicti comitis Yspaniam euncium. Tándem, ne aliqua Ínter eos ex hoc de cetero sit
disceptacio, presenti edicto ad determinacionem diffinicionis veniunt, presente vene-
rabili archiepiscopo Oldegario Terrac/ionensi et januensi marchione, et hoc postu-
lacione januensis populi legatos suos mittentis jam dicto comiti, scilicet, Chafarum
consulem januensem et Ansallum Crispini.
Concordia siquidem facta, talis est inter eos. Convenit namque S. januensis,
episcopus et cónsules, ac populus predicto comiti et uxori sue Dulcie comitis5e, ac
filio eorum Raimundo quod de unaquaque navi Ispaniam eunte, donent illis aut ho-
minibus Barchinone per eos censum, scilicet, X mohabatinos in Barchinona, ut in
Sancto Felice de G[u]ixals; de iUis videlicet, navibus que ceperint terram a Nicia
usque caput Tortuose, et sint secure in potestate comitis. Que vero tenuerint profunda
pelagi, si non dederint X mohabatinos in constitutis locis, non sint in hac securitate.
Quod si naves Januensium negociatores extráñeos aut pecuniam alienam portaverint
in Yspaniam a Nicia usque Salod, donent censum hominibus Barchinone, sicut ho-
mines Montispessulani per consuetudinem jam dicti comitis donant. Et quod dubium
inde fuerit, dúo homines de navi sacramento demonstrent.
Et jam dictus comes et uxor ejus, et filii eorum faciunt securos januenses, per-
sonas, pecuniam, naves et jam fractas et non fractas, ubique in eorum potestate cum
' Era Luis VI, rey de Francia, denominado el Gordo, que murió a 1 de agosto de 1137.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 5
consuetudine debita, et in maritimis eorum et locis ómnibus securas íaciunt. Et S.
januensis et cónsules, ac populus januensÍ5, faciunt securum comiteni et comitis5am,
et filios eorum et eorum homines, personas, pecuniam, naves fractas et non fractas,
ubique in eorum Provincia, et maritimis ac locis ómnibus eorum cum consuetudine
debita.
Si quis ex parte Januensium, vel prephati comitis, hujus dif/inicionis placitum
forte fregerit; infra XL dies quibus inde fuerit ammonitus, emcndef alteri cui hoc
fregerit secundum hanc deterniinacionem prescriptam; et insuper placitum presens
maneat firmum sine fraude et malo ingenio; et quod comes vel filii ejus de predicto
plácito Januensibus dimis[s]erit, gratis sit dimissum. Actum est hoc IIII kalendas
decembris, anno Dominice Incarnationis CXXVII post miUesimum.
3 (ll, II)
Barcelona, 9 julio 1131
Carta de donación hecha por el Conde de Barcelona y Marqués de Provenza Ray-
mundo Berenguer IV, de la décima de las leudas marítimas, a favor de la Santa
Iglesia de dicha Ciudad, en manos de su Obispo San Olegario, Arzobispo entonces
de Tarragona.
ACB Liber Antiquitatum I, 191, n." 516
IN nomine Domini et Redemptoris nostri. Ego Raimundus, Dei gratia, Barchino-
nensis comes et marchio Provincie, plena memoria et grato animo dono Deo et
Sedi Barchinonensi Sánete Crucis Sancteque Eulalie [in manu] el tibi domn[i]o
OUegario Terraconensi archiepiscopo et ómnibus successoribus tuis in perpetuum
pro remedio [pecatorum meorum et salute] anime mee et parentum meorum omnem
decimam de cunctis leudis et usaticis, quas ego habeo vel habere debeo [soleo habere],
et filius meus habiturus est per nos in Barchinona [aut per nostros] de ómnibus navi-
bus que ad Barchinonam veniunt, vel inde exeunt vel transeunt. Habeat quippe eam
ipsa Sedis Barchinonensis et episcopus decimationem in perpetuum, sine diminutione
et blandimento uUius hominis vel ¡emine et decimam tocius mee monete que teneo per
Barchinonensem episcopum. In lali pacto ut non possit eam daré in feuum, sed
semper possideatur ab ipso Barchinonensi episcopo in perpetuum [Sede ob recor-
dationem mei]. Hanc [igitur] ilaque donationem, [quam] fació ego pro salute anime
mee et parentum eorum, si quis diírumpere temptaverit, diírumpat eum Deus a
regno suo, doñee ut sacrilegus emendet, et mihi reddat bonum meritum secundum
bonam voluntatem meam. Actum est hoc VII idus julii anno XXIII regni Ledovici
regis.
Signum Raimundi comes. Signum Raimundi comes. Signum Eimerici Narbo-
nensis. Signum Guillelmi Raimundi dapiferi. Signum Raimundi Renardi. Signum
Bernardi [de] Belloloco. Signum Petri presbííerj qui hec scripsit die et anno quo
supra ...
ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
4 (ll, IIl)
21 enero 1222
Reglamento sobre las tarifas del derecho de leudas y tránsito, que debían adeudar
en Barcelona varios géneros, mercadurías y comestibles, transigido entre el Rey
Jayme I y Guillermo de Mediana.
AHM L. Vert I. 210-213
HOC est translatum, sumptum fideliter a quadam memoria leudarum, in forma
publica impressa et per alphabetum divisa, cuius series talis est.
Hec est memoria de leudis, que sunt ínter dominum regem et Guillelmum de Me-
diona de suis terminis.
Carrega piperis donat V solidos tam de empcione quam de vendicione, et VII
denarios* et obolum de passat<:e. Et inde habet dominus rex duas partes, et G. de
Mediona terciam partem; et si descendit ad mediam carregam est G. de Mediona,
et inferius totum.
Carrega gale dat II sol. tam de empcione quam de vendicione. et VII denarios et
ob. de passatge, et in boc habet dominus rex duas partes, et G. de Mediona terciam
partem, et si descendit ad mediam carregam, est G. de Mediona, et inferius totum.
Linum donat II sol. tam de empcione quam de vendicione, et VII dr. et ob. de
passatge ; et in boc babet dominus rex duas partes et G. de Mediona. terciam partem
et si descendit ad mediam carregam est G. de Mediona et inferius totum.
Catomaplum dat II sol. tam de vendicione quam de empcione, et VII dr. et ob.
de passatge, et in boc babet dominus rex duas partes et G. de Mediona terciam partem.
Et si descendit ad mediam carregam est G. de Mediona, et inferius totum.
Car[re]ga de falleta dat V sol. tam de empcione quam de vendicione. et VII dr.
et ob. de passatge, et in boc babet dominus rex duas partes et G. de Mediona
terciam partem ; et si descendit ad mediam carregam est G. de Mediona, et inferius
totum.
Cumi donat II sol. tam de empcione quam de vendicione, et VII dr. et ob. de
pasatge; et in boc babet dominus rex duas partes et G. de Mediona terciam
partem ; et si descendit ad mediam carregam, est G. de Mediona, et inferius totum.
Cumi dulce dat vintenum tam de vendicione quam de passatico, et est G. de
Mediona.
Grana dat V sol. tam de vendicione quam de empcione, et VII dr. et ob. de
passatge; et in boc babet dominus rex duas partes et G. de Mediona terciam partem,
et si descendit ad mediam carregam est G. de Mediona, et inferius totum.
Gingebre dat V sol. tam de empcione quam de vendicione, et VII dr. et obol.
de passatge; et in boc habet dominus rex duas partes, et G. de Mediona terciam
partem. Et si descendit ad mediam carregam est G. de Mediona, et inferius totum.
* A partir de este momento, en la edición original se abrevian denarios = d., solidus = sol.,
obolum = ob., Guillelmum = G., aunque consten en el documento.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 7
Incensum dat V sol. tam de empcione quam de vendicione, et VII dr. et obol.
de passatge, et in hoc habet dominus rex duas partes, et G. de Mediona terciam
partem; et si descendit ad mediam cargam est G. de Mediona, et inferius totum.
Canella dat V sol. tam de empcione quam de vendicione, et VII dr. et obol.
de passatge. Et in hoc habet dominus rex duas partes, et G. de Mediona terciam
partem. Et si descendit ad mediam cargam, est G. de Mediona, et inferius totum.
Masticum dat V sol. tam de empcione quam de vendicione et VII dr. et obol.
de passatge et in hoc habet dominus rex duas partes, et G. de Mediona terciam
partem; et si descendit ad mediam cargam est G. de Mediona, et inferius totum.
Lacha donat V sol. tam de empcione quam de vendicione, et VII dr. et obol.
de passatge et in hoc habet dominus rex duas partes, et G. de Mediona terciam
partem ; et si descendit ad mediam cargam est G. de Mediona, et inferius totum.
Car[re]ga de brasill dat II sol. tam de vendicione quam de empcione, et VII dr.
et obol. de passatge, et in hoc habet dominus rex duas partes, et G. de Mediona
terciam partem ; et quando est media carrega est G. de Mediona, et inferius totum,
et nichil capit ibi dominus rex.
Carrega de ortxica II sol. et VII dr. et obol. de passatge, et in hoc habet dominus
rex duas partes, et G. de Mediona terciam oartem ; et auando est media carrega, est
G. de Mediona, et inferius totum, et nichil capit ibi dominus rex.
Car[re]ga de stagno II sol. et VII dr. et obol, de passatico; et in hoc habet do-
minus rex duas partes, et G. de Mediona terciam partem; et quando est media
carrega est G. de Mediona, et inferius totum, et nichil capit ibi dominus rex.
Carga de coura II sol. et VII dr. et obol. de passatico; et in hoc habet dominus
rex duas partes, et G. de Mediona terciam partem ; et quando est media carga est
G. de Mediona, et inferius totum, et nichil capit ibi dominus rex.
Indi donat V sol. tam de empcione quam de vendicione, et VII dr. et obol. de
passatico, et in hoc habet dominus rex duas partes, et G. de Mediona terciam partem ;
et si descendit ad mediam carregam est G. de Mediona, et inferius totum.
A[l]lum II sol. tam de empcione quam de vendicione, et VII dr. et obol. de
passatge; et in hoc habet dominus rex duas partes, et G. de Mediona terciam
partem. Et si descendit ad mediam carregam est G. de Mediona, et inferius totum.
Classa II sol. et VII denarios et obol. de passatge, et in hoc habet dominus rex
duas partes, et G- de Mediona terciam partem ; et si descendit ad mediam cargam
est G. de Mediona, et inferius totum.
Omnes alie species donent ad valorum piperis; et in hoc habet dominus rex
duas partes, et G. de Mediona terciam partem.
Cera dat II sol. et VII dr. et obol. de passatico; et in hoc habet dominus rex
duas partes, et G. de Mediona terciam partem ; et si descendit ad mediam cargam
est G. de Mediona, et inferius totum.
Seda II dr. libra tam de empcione quam vendicione; et dominus rex et G. de
Mediona dividunt per médium; et si ille qui vendit predictam sedam facit aliam
quamlibet empcionem de ipsa peccunia, [praedictus] perdit G. de Mediona suum direc-
tum de quacumque empcione que fecerit predictus venditor pref/ate sede.
CAorium unum quodque bovis II dr. et dominus rex, et G. de Mediona dividunt
per médium.
Unum cent de cunils III dr. et levat dominus rex unum dr. per usaticum, et in
alus duobus dr. qui remanent, habet G. de Mediona terciam partem pus quam re-
vertitur ad cargam.
8 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
Unum cent de boquines II sol. tam de empcione quam vendicione. et capit inde
dominus rex terciam partem per usaticum; et in duabus partibus que remanent,
habet G. de Mediona terciam partem. et in VII dr. et obol. de passatico in quibus
G. de Mediona terciam partem.
Unum cent de moltonines II sol. tam de empcione quam vendicione. et capit inde
dominus rex terciam partem per usaticum, et in duabus partibus que remanent.
habet G. de Mediona terciam partem, et VII dr. et obol. de passatico in quibus
habet G. de Mediona terciam partem.
Cent de agnines II dr. et dominus rex et G. de Mediona dividunt per médium,
et Vil dr. et obol. de passatge la carga, et in hoc habet G. de Mediona medietatem.
Lana donat vintenum, et VII dr. et obol. de passatico carga, et dominus rex
et G. de Mediona dividunt per médium, et si descendit ad mediam cargam est
G. de Mediona, et inferius totum.
Dotzena de gats II dr. et rex et G. de Mediona dividunt per médium, et VII dr.
et obol. la carga de passatico, et dividitur per médium.
Dotzena de fayne II dr. et rex et G. de Mediona dividunt per médium.
Pessa de fustani II dr. et est unus dr. domini regis per usaticum. et in alio denario
habet G. de Mediona terciam partem.
Tela II dr. et est unus dr. domini regis per usaticum, et in alio dr. habet G. de
Mediona terciam partem.
Pressetum rubeum et totus pannus de colore tam pressetum quam salia de colore
donat XII dr. unaque pecia, et in hoc capit dominus rex septimam partem per usa-
ticum, et in alio quod remanet accipit G. de Mediona terciam partem.
Pannus albus tam salia quam pressetum VII dr. unaquaque pecia, et in hoc capit
rex septimam partem per usaticum. et in alio quod remanet accipit G. de Mediona
terciam partem.
Pecia de bruydes. et totus alius vergatus VII dr. unaquaque pecia; ct in hoc
accipit rex septimam partem per usaticum, et in alio quod remanet accipit G. de
Mediona terciam partem.
Totus pannus de lana, quod se vendit ad canam I dr. de unaquaque cana, et in
hoc habet septimam partem rex, et in alio quod remanet habet G. de Mediona
terciam partem.
Unaqueque penna de cunillis III dr. de leuda, et est I dr. domini regis per
usaticum et in alio quod remanet habet G. de Mediona terciam partem : et si iste
penne non pujabant ad amplius de media carga, sunt due partes G. de Mediona,
et tercia domini regis, et non accipit ibi rex aliquod usaticum.
Unaqueque penna de agnels II dr. et rex et G. de Mediona dividunt per médium.
Centum de cabrite III óbolos et habet inde rex I obol. per usaticum. et in alio
quod remanet accipit G. de Mediona terciam partem et si non pujabant ad amplius
de media carga, habet ibi G. de Mediona duas partes, et dominus rex terciam
partem.
Totes tresdosses et colers sunt G. de Mediona tam de vendicione quam de passatico.
Et tote leude habitantium de Cluse usque ad Segre sunt G. de Mediona, de avere
de pes ; et si este draperia, habet ibi dominus rex septimam partem. et G. de Mediona
VI partes, et in coriis bovuní istorum habitantium habet dominus rex medietatem,
et G. de Mediona aliam medietatem.
Et de pellibus de agnines habet similiter dominus rex medietatem. et G. de
Mediona aliam medietatem.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 9
Et de jDellibus de gats eodem modo.
Et de seda eodem modo.
Et in biichinis ipsonim habitantium habet dominus rex terciam partem. et G. de
Mediona duas partes.
Et in cunillis ipsonim liabitantium liabet dominus rex terciam partem, et G. de
Mediona duas partes. Et in omni quiramo ipsorum habitantium babet dominus rex
tcrriam jiartem. ct G. de Mediona duas partes.
In bestiis caballinis, et sarracenis habet dominus rex medietatem, et G. de Mediona
aliam medietatem ipsorum habitantium.
Bestia caballina donat XVI dr. de leuda et dominus rex, et G. de Mediona
dividunt per médium, et VIII dr. de passatico. et hoc passaticum est G. de Mediona.
Sarracenus donat XVI dr. de leuda, et dominus rex et G. de Mediona dividunt
per médium et VIII dr. de passatico, et hoc passaticum est G. de Mediona.
Dotzena de pellibus macelli II dr., et in hoc habet dominus rex terciam partem,
et G. de Mediona duas partes.
In omni chorlo bovis habet dominus rex medietatem, et G. de Mediona aliam
medietatem.
Chorium bovas donat dúos denarios, et rex et G. de Mediona dividunt per
médium.
Salim donat vinlenum, et est G. de Mediona.
Oleum donat vintenum, et est G. de Mediona.
Cleda donat vintenum, et est G. de Mediona.
Suchar donat vintenum, et est G. de Mediona.
Mel donat vintenum, et est G. de Mediona.
Tota opera ferri operati vel operandi donat vintenum. et est G. de Mediona.
Pegunta vintenum, et est G. de Mediona.
Alquitranum vintenum, et est G. de Mediona.
Fusta tota que veniat per mare dat vintenum, et est G. de Mediona.
[Ca]Enaps vintenum, et est G. de Mediona.
Oleum de linos vintenum, et est G. de Mediona.
Tota opera de boix operata et operanda dat vintenum, et est G. de Mediona.
Et si aliquis homo extraneus vendit hic vel emit navem, vel galeam, vel aliquod
lignum grandum vel parvum, donat vintenum, el est G. de Mediona.
Totus piscis salatus donat vintenum, et est G. de Mediona.
Sagimen donat vintenum, et est G. de Mediona.
Sepum dat vintenum, et est G. de Mediona.
Unumquodque bachonum dat II dr. tam de vendicione quam de passatico, et
sunt G. de Mediona.
Sepe qui adducantur per mare, vintenum, et est G. de Mediona.
Salmata alliorum que adducuntur per mare, vintenum, et est G. de Mediona.
Omnes iste leudes de vinteno sunt G. de Mediona, tam de leuda quam de passa-
tico. Et si mercator emerit aliquam rem de ista peccunia, habet ibi dominus rex
suum directum et G. de Mediona suum directum.
Sendatum totum dat VI dr. et rex et G. de Mediona dividunt per médium.
Totus pannus de hostha VI dr.. et dividitur per médium.
Purpura XIT dr., [etl sciclatons XII dr.
Totus alius pannus de seda de quaqumque ]iarte veniat vel sit XII dr. Et hoc
totum quod est de pannis de seda dividitur per médium Ínter regem et G. de Mediona.
10 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
Paper dat vintenum, et est G. de Mediona.
Judei et sarraceni dant de quinta trentenuní d'un, et habet ibi dominus rex
duas partes, et Guillelmus de Mediona terciam partem.
Plumbum vintenum, et est G. de Mediona.
Aram II sol. la carrega, et VII dr. et obol. de passatico, et accepit rex duas
partes, et G. de Mediona terciam partem.
Unaqueque tabula de mercer dat unam unciam piperis ad Pascbam, et aliam
ad Pentecosten, et aliam ad Natalis Domini, et hoc totum est G. de Mediona.
Unaqueque tabula de drapes dat unam unciam piperis ad Pascha, et aliam ad
Pentecosten, et aliam Natalis Domini.
Unaqueque tabula de sabbaters dat unas soleas ad Pascha, et alias ad Pente-
costen. et alias ad Natalis Domini. Et si tenent sabbates, unaqueque tabula donet
sabbates per jam dictos términos.
Saffranum II dr. de libra, et dominus rex et G. de Mediona dividunt per médium.
Unaaueaue closqueria que sedeat in mercato dat I closch in septimana. et est
G. de Mediona.
Case de Pontia Huga XVTII dr. ad Pascha, et est G. de Mediona.
Operatorium Juliani XVIII dr. ad Pascha, et est G. de Mediona.
Operatorium de Na Prim Sacian IX dr. ad Natalis Domini, et est G. de Mediona.
Operatorium qui fuit B. Pinvol II sol. ad Natalis Domini et est G. de Mediona.
Operatorium de Barber IX dr. ad Pascha. et est G. de Mediona.
Case que fuerunt uxoris Goffredi de Gartof ad ferragenale XVIII dr. ad Pascha,
et est G. de Mediona.
Operatorium B. Dionisii XVIII dr. ad Pascha, et est G. de Mediona.
De unaquaque salmata salis de Cardona, unum pugnum, et est G. de Mediona.
De unaquaque quarteria farine de farnera unum puanum, et est G. de Mediona.
Unaqueque flaquera, que past panem ordei vel frumenti. dat in unaquaque
septimana I dr.. et est G. de Mediona.
Tota fariña quam extraneus homo adducat tam per mare quam per terram, de
unaquaque salmata unam pesam. et est G. de Mediona. Et si descendit salmata de
tribus auarteriis inferius. donet du^s partes de pesa: et omnis homo istins ville
qui adducat farinam ad revenderé de una salmata media pesa tam per mare quam
per terram, et hoc est intelligere quod si salmata descendat dp tribus o"arterii=
inferius, donet duas partes de media pesa; et in hac tota fariña accinit senus P. R. de
Alfocho terciam partem, et alia tota est G. de Mediona.
Ouisquis tabernarius naturalis de Barchinona unam mígeríam vini ad Pascha,
et aliam ad Pent/jecosten, et aliam ad Natale Domini. et hoc totnm est G. de Mediona.
Omnes homines extranei qui trahunt vinum per mare. de unoquoque cafficio
VI dr., et est G. de Mediona.
Totus homo extraneus qui adducit vinum tam per mare quam per terram.
dat TI dr., et obol. «leneris P. R. de Alfocho per feuum. et II dr. est G. de Mediona.
De salmata alliorumque adducuntur per terram. unum furcbum, et in hoc habet
G. de Mediona duas partes, et episcopus terciam partem.
De salmata de cepis que adducuntur per terram, unum furchum, et sunt due
partes G. de Mediona et tercia episcopi.
Salmata de cireres unum dr. et sunt due partes G. de Mediona. et tercia episcopi.
Et de prunis, et de perticis similiter. Et de pomis similiter. Et de piris similiter. Et
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 1 1
de permanyfis et de cogtanis similiter. Et de nespulis similiter. Et in ómnibus hiis
accipit G. de Mediona duas partes, et episcopus teiciam.
De unaquaque salmata de pales I dr., et sunt due partes G. de Mediona, et ter-
ciam episcopi.
In qiiartano olei accipit G. de Mediona duas partes, et episcopus terciam.
De unaquaque salmata de tona vel de cupo que adducuntur ad vendedum I dr.,
et sunt due partes G. de Mediona, et terciam episcopi.
Sogues e escombres, que adducantur in colle I soga e I sconbra, et sunt due
partes G. de Mediona, et tertiam episcopi. Et si adducantur in bestia, de unaquaque
salmata due sogue et dues sconbres; et in hoc habet terciam partem episcopus.
et G. de Mediona duas partes.
De duabus dotzenis de señales, que adducantur per mare, una señala et est
G. de Mediona; et si adducantur per terram de una salmata una senayla si sunt
grandes; set si sunt parve dues senayes, et in hiis habet terciam partem episcopus,
el duas G. de Mediona.
Unaqueque salmata de archs I dr., et est G. de Mediona, et in hoc accipit episco-
pus terciam partem.
Suphre et alcoffoll dat vintenum et est G. de Mediona.
Orpiment quinqué solid. la carga, et VII dr. de passatico, et sunt due partes
regis, et tertiam G. de Mediona. Et si descendit ad mediara cargam est G. de Me-
diona, et inferius.
Omnes budeleres sunt G. de Mediona, de macello.
Lingue bobum et vaccarum sunt G. de Mediona, et in hiis accipit episcopus
terciam partem.
Lumbi porci sunt G. de Mediona, et accipit in hiis eniscopus terciam partem.
Unusquisque moltonus qui adducitur ad vendendum I dr., et est G. de Mediona,
et in hoc habet episcopus terciam partem.
Unusquisque boch I dr., et est G. de Mediona, et in hoc accipit episcopus ter-
ciara partem.
Unusquisque porcus de V sol. inferius dat I dr. et usque ad VII sol. III obol.,
et ad VII sol. superius II dr., et est G. de Mediona. Et in hoc accipit episcopus
terciam partem.
Unaqueque ovis I obolum, et unaqueque capra I obol., et sunt G. de Mediona.
Et in hoc accipit episconus terciam partem. Et hec omnia pertinent ad raacellum.
Et hec est hereditas Guillelme filie B. de Barqalona, cum fariña et bachonis, et cum
raenuteriis macelli et fogaciis. Unaquaoue flaqueria dat I dr. in unaquaque septi-
mana, tam de pane frumenti quam ordei, et pugni et pense de fariña. Hec omnia
supradicta supradicte Guillelme pro sua hereditate.
Nos igitur Jacobus, Dei gratia, rex Aragonura et coraes Barchinone, ac dorainus
Montispesullani, laudamus, concedimus et confirmaraus predicta, ut superius sunt
distincta, raandantes firmiterque precipientes bajulis et vicariis, et alus hominibus
nostris, ut ea que predicta sunt faciant dari et tradi. Si quis autem contra hec
predicta, vel aliquid liorum que superius sunt dicta, venire attemptaverit, vel fecerit
aliquam fraudem, ingenium sive ma.rinacionem, quominus hec que dicta sunt possunt
compleri ; irara et indignacionem nostram se noverit incursíurum, et pena mille
morabetinorura nichilominus feriatur. Actum est hoc XII Kalendas febroarii, anno
Domini millessimo CC vicésimo primo.
12 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
Signum Jacohi, Dei gratia. regis Aragonum, comitis Barchinone et domini Mon-
tispesullani.
Ego Dalmacius de Rochela lioc signum impressi mandato domini regis, et meum
impono, et subscriptos testes scribi feci mandato meo.
Signum Odonis diac/íoni.
Signum Guillelmi presbiteri notarii.
Signum Poncii de Serriano notarii.
Signum Guillelmi de OUesa notarii.
Signum Durfort bajuli domini regis salvo directo domini regis.
Signum Petri Dorcha notarii.
Signum Petri de Bages notarii.
Testes hujus rei sunt S. Terraconensis arcbiepiscopus, Nunus Sancii comes, Pere-
grinus de Castro Assol, P. A. de Cervaria majordomus regis, Ferrandus Pedris de
Pina, Guillelmus de Terracia. B. de Prato, P. Grunni. G. de Prato, Aymericus de S-
pinlis, Berengarius de Spinlis, Hugo de Mataplana, Raymundus de Plicamanibus.
Signum Petri de Sancto Cucuphate, qui hoc scripsit precepto Petri de Batges
notarii, cum litteris cmendatis in linea tricésima ut scribitur rubeum, et in XL ubi
scribitur per médium, et appositis in XXXIIII ubi scribitur dividunt et in LXXI ut
scribitur dampnatis, in LXVII infra hanc diccionem inferius et paragrafum, die et
anno quo supra.
Signum Jacobi de Portu. Signum Petri de Ribalta. Signum G. de Cabaneis notarii
puhlici Barchinone, que hoc íranslatum siiwptiim ¡ideliter a suo originali scripsit
et claiisit cum litteris appositis in linea prima ubi dicitur et per alphabetum divisa et
emendatis in linea A.Vr/// ubi dicitur passe de. IIII idus madii anno Domini milles-
simo CCLX primo.
Huici, Col. Dip., doc. 21.
5 (ll, IV)
Monzón, 12 octubre 1227
Real Cédula de Jayme I, en que prohibe a toda embarcación estrangera el tomar
cargamento para .'>uria. Egipto y Berbería en la Ciudad de Barcelona, mientras
haya en su puerto nave nacional dispuesta y propia para aquel viage.
AHM L. Vert I, 213 v.2U
MANIFESTUM sit ómnibus quod nos Jacobus, Dei gracia, rex Aragonum, comes
Barchinone et dominus Montispessullani. attendentes fidelitatem et servicia, que
vos fideles nostri cives et universitas Barchinone predecessoribus nostris, et nobis
semper exibuistis et exibetis assidue et instanter; volentes vos ideo nostris benefficiis
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 13
et libertatibus ampliare, cum presentí instrumento, ex regia liberalitate hanc liber-
tatem et graciam vobis et vestris successoribus, ac civitati Barchinone donamus et
concedimus perpetuo specialem, quod aliqua navis sive lignum aliquod veniens de
partibus transmarinis aut de Alexandria, vel de Capta, aut proponens ad partes
pergere supradictas de civitate Barchinone, merces vel mercaturas, aut res aliquas
sive Aonus aliquod non accipiat ibi, ñeque portet vel ducat ad partes supradictas,
dum modo navis sive legnuní Barchinonense sit apud Barchinone quod portet, vel
portare velit Aonus predictum, sive res et merces, et ad partes ducere supradictas.
Set si quis res vel merces suas, aut mercaturas ad predictas partes duxerit trans-
mittendas; eas niittat et /loneret in navi vel ligno Barchinonensi, et non in alus
navibus vel lignis extrañéis audeat aliquatenus onerare, vel per eas mittere merces
vel res suas aut in eis portare dum navis, vel lignum Barchinone ibi paratum fuerit
ad portandum merces vel honera supradicta. ítem concedimus et donamus vobis
dictis civibus et populo Barchinone, quod nuUa navis extranea, nec lignum aliquod
alienum, quod sit de térra sive de regno alieno, aut de comitatu Empuriensi et Apulie,
Barchinone in aliquo loco ripparie nostre possit vel audeat vinum recipere, aut
emere ad portandum ad partes alienas, nisi de civitate Barchinone; nisi esset cum
vestri licentia et assensu. Statuimus firmiter, et mandamus bajuiu, vicario, probis
hominibus Barchinone, et alus universis bajulis, vicariis, ac nobilibus Cathalonie
et officialibus, sive hominibus nostris presentibus et futuris, et eciam illis qui merces
mittere voluerint, aut Aonerare in navibus supradictis sive lignis, quod predictain
donacionem et concessionem nostram ac omnia supradicta et singula teneant et
observen! ac faciant inviolaliiliter observari. Nec quisquam huic statuto, vel privi-
legio nostro audeat contra/íire. Quod qui faceret, aain et indignacionem nostram,
et penam mille aureorum se noverit incurssurum, presentí privilegio nichilominus
in suo robore duraturo. Datum Montissoni, IIII idus octobris. Era MCCLX quinta
et anno Domini millessimo CC vicésimo VII.
Signum Jacobi, Dei gracia, regis Aragonum, comitis Barchinone, et domini Mon-
tispesullani.
Testes hujus rei sunt Ferrarius infans Aragonum; Raymundus de Monteca-
tlieno ; Guillelmus de Cervaria ; Ato de Focibus majordomus Aragonum ; Rodericus
de Lizana ; Bernardus Guillelmi; Petrus Pomar; Raymundus Berengarii de Ager;
Raymundus de Peralta; Guillelmus de Beran[i Juí'; Bernardus de Aspeg. Ego Ar-
naldus Grainaticus, scriptor domini regis mandato ipsius pro Petro Sancii notario
suo hic scripsi, meumque Signum apposui, loco, die et Era et anno prefixis.
Maí I.AIHIK, Traites, p. 279.
14 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
6 (II, V)
Mallorca, 10 enero 1231
Real Privilegio en que Jaime I concede a los Barceloneses, en atención a sus servi-
cios marítimos, el libre y ¡raneo comercio por mar y por tierra en el Reyno de
Mallorca e Islas adjacentes.
AHM L. Vert I, 214
MANIFESTUM sit omnibus quod nos Jacobus, Dei gracia, rex Aragonum et regni
Majoricarum, comes Barchinone et dominus Montispesulani ; attendentes multa
servicia, atque grata, que vos, dilecti et fideles nostri probi homines cives et habi-
tatores Barchinone, fecistis nobis tam fideliter quam devote, tam de vestris navibus
et lignis, quam de alus in consiliis, auxiliis prestitis et succursíibus, ad capiendum
regnum et civitatera Majoricarum; attendentes eciam, quod in exercitu, dum duravit,
nobiscum continué permansistis; ideo cum presentí carta, per nos et omnes nostros
successores, emfranquimus, et francos, liberes, ingenuos et inmunes facimus vos
omnes predictos probos homines, cives et habitatores Barchinone, et singulos pre-
sentes pariter et futuros, et nuncios ac captalarios vestros, per totum regnum Majo-
ricarum et insulam ejusdem, et per Ínsulas eciam E[i]vice et Minoricarum, per
terram scilicet et per mare, cum rebus et mercaturis vestris, et omnibus habitis et
habendis, ab omni lezda, pedagio, passatico, portatico, usatico, tolta, consuetudine
novis veteribus, statutis et statuendis, et ab omni ribatico, pensó et mensuratico,
tam bladi quam vini et salis, quam alterius cujuslibet mercature, quas vendatis
aliquatenus vel ematis. Recipientes vos omnes et singulos nuncios et captalarios
vestros, et res vestras, veniendo ad dictum regnum et Ínsulas supradictas, stando
ibi et exeundo, sub nostra custodia, proteccione et guidatico speciali. Statuimus
ergo, precipientes firmiter et districte, quod aliquis vicarius, bajulus, lezdarius,
pedagiarius, portarius, saio, pensator vel mensurator, aut aliquis alius noster offi-
cialis vel subditus, presens sive futurus, non audeant, ñeque possint unquam exigere
vel accipere a vobis, vel vestris rebus hec predicta, vel horum aliquid a quibus vos
et successores vestros superius et perpetuo emfranquimus, vel vos aut vestra ad
eorum aliquid dandum, faciendum, vel solvendum distringere vel compeliera ullo
modo. Mandantes firmiter districte omnibus i«pradictis et singulis, et nostris subditis
universis, tam presentibus quam futuris, quod hanc franquitatem ratam ac firmam
habeant, et observent, et faciant semper ab omnibus in predictis locis firmiter obser-
van ; et non contraveniant ullo modo aliqua occasione, vel causa. Quicumque autem
contra hanc cartam venire in aliquo attemptaret, restituto dampno et gravamine
prius in duplum passo, iram nostram et penam mille morabetinorum Alfonsinorum
se noverint absque remedio incurrisse. Datum in civitate Majoricarum, IIII idus
januarii anno Domini millessimo CC tricésimo.
Signum Jacobi, Dei gracia, regis Aragonum et regni Majoricarum, comitis
Barchinone et domini Montispesullani. Hujus rei sunt testes Berengarius episcopus
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 15
Barchinone, Guillelmus episcopus Gerunde, Ferrarius prepositus Tarrac/ione, Nuno
Sancii, Hugo comes Impuriarum, Guiüelmus de Montecatheno, Guillelmus de Cervi-
lione, Exeminus de Urrea, Petrus Cornelií, Assalitus de Gual, Garcia Peris de Micad.
Signum Guillelmi scribe qui mandato domini regís pro GuiUelmo Rabacie notario
suo hanc cartam scripsit, loco, die et anno prefixis.
Huici, Col. Dip., doc. 83.
7 (II, VI)
Barcelona, 12 abril 1232
Real Privilegio de Don Jayme I, Rey de Aragón, en que concede a los Barceloneses
entera y perpetua libertad y franquicia de qualesquier especies de impuestos y
gabelas Reales, para que en todos los dominios de la Corona puedan comerciar
y transitar así por tierra como por mar.
AHM L. Vert I, 214-215
IN nomine Domini JAesu Cliristi, pateat universis hominibus tam presentibus
quam futuris quod nos Jacobus, Dei gracia, rex Aragonum et regni Majorica-
rum, comes Barchinone et Urgelli, et dominus Montispesulani ; attendentes multa
et laudabilia servicia atque grata, que vos, dilecti et fideles nostri cives Barchinone,
exhibuistis nobis semper et nostris predecessoribus, [etj exibetis cotidie liberaliter,
et tara fideliter quam devote; volentes vobis graciam faceré specialem, cujus gracie
beneficio gaudeatis perpetuo vos et vestri ; cum hac igitur carta per nos et per
omnes heredes ac successores nostros, emfranquimus et franc/jos ac liberos et inge-
nuos facimus vos omnes dilectos, et fideles nosotros cives et habitatores Barchinone
et singulos, presentes scilicet et futuros, cum rebus et mercaturis vestris ab omni
lezda et pedatico, portatico, usatico, tolta, consuetudine, novis, veteribus, statutis
et statuendis, et omni pensó, ubique per omnia loca regnorum, terrarum et domina-
cionis nostre tam per terram quam per mare et aquam dulcem eciam, et in stagnum
eundo, stando, et [reducendo] redeundo. Statuimus igitur firmiter et mandamus,
quod nullus lezdarius, pedagiarius, pensator, sénior, majordomus, repositarius, mo-
rinus, ialmedina, justicia vel judex seu alcaldus, vicarius, bajulus aut quilibet noster
alius officialis vel subditus presens vel futurus audeat vel possit vos vel aliquem
vestrum, aut captalarios, sive nuncios vestros, aut res vel mercaturas vestras aliquas
gravare, impediré, capere, aliquid inde vel detinere in aliquo loco racione istorum,
a quibus vos et vestros, sicut dictum est, perpetuo emfranquimus; set sitis liberi,
franc/ii ab ómnibus supradictis ubique, semper inde et penitus absoluti. Quicumque
autem contra tenorem hujus nostri privilegii vos, vel captalarios aut vestros nuncios,
vel res vestras aut mercaturas, quas habetis vel in futurum habebitis, temptaverit
16 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
aggravare, iram nostram et penam mille morabetinorum alfonsinorum, dampno et
gravamine, prius vobis in duplum plenarie restitutis, sine omni remedio se noverit
incursurum. Datuní apud Barchinonam, pridie idus aprilis anno Domini millessimo
ducentésimo tricésimo secundo.
Signum Jacobi. Dei gracia, regis Aragonum, et regni Majoricarum, comitis
Barchinone et Urgelli, et domini Montispesullani. Hujus rei testes sunt Berengarius
episcopus Barchinone, Bernardus electus Majorica7-«//í, dompnus Ferrandus infans
Aragonum, Raymundus Fulchonis vicecomes Cardone, Guillelmus de Montecatheno,
Bernardus de Sancta Eugenia, Bernardus de Foxano, Assallitus de Gual, dompnus
A. Torrella, Ferrandus Perii de Pina, Rodericus Gomis.
Signum Guillelmi scribe, qui de mandato domini regis, pro Guillelmo de Sala
notario suu liaiic cartam scripsit loco, die et anuo prefixis, cum liUerls supraposiüs
in Vil linea ubi dicitur eundo, stando et redeundo.
Huici, Col. üip.. doc. 100.
8 (II, Vil)
Barcelona, 19 agosto 1243
Reglamento sobre las leudas o señoreage del mar, que se debían exigir de las
naves Barcelonesas en el puerto de Tamarit, propio de la Casa de Claramunt, por
Real Provisión de Jayme I acordado y dispuesto.
AHM L. \ rrt I, 215-217 y Llibre de privilegia de la ciutat de Barcelona, 127 vl29
C"^L'M contencio esset Ínter universsitalem civium Barcliinone agencium ex una
i parte, et domiiiam Guillelmam, uxorem quondam Guillelmi de Claromonte, defen-
dentem ex altera, super, eo quod dicti cives dicebant, se nono deberé daré leudam
vel passagium in Tamarito de navibus vel de lignis aliquibus, que navigarent
ultra mare, Majoricas, vel in Barberiam, vel venirent inde licet transitum facerent
per mare lamariti; dicebant ecianí se non deberé daré le;¿dam vel passagium de
aliquibus navibus vel lignis alsatis, transeuntibus per mare Tamariti, eciam si ad
aliquas partes Andelucii pergerent, et mercas aiiquas portaren! ; set solum modo
daré lezdam vel passagium, consueverant de h'ús, mercibus, que in lignis planis
portabantur per mare Tamariti usque ad partes Murcie, et non ultra; et quia dicta
domina, ultra hec, ab eis exigere attemptabat, petebant a domino rege, ut ei preci-
peret, quod desisteret ab hujusmodi injuria et indebita exaccione. Dicebant eciam,
quod dicta domina, de Aiis mercibus de quibus lezdam vel passagium accipere
debebat, accipiebat ultra quam non debebat accipere ; quare similiter petebant quod
dominus rex preciperet dicte domine, quod exaccionem indebitam, aut debitam
revocaret. Et ex adverso dicta domina respondebat, se de ómnibus predictis deberé
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 17
et consuevisse lezdam, sive passagium accipere, et tantam quantam receperat, et
se nichil ultra debitum accepisse. Tándem pro bono pacis et concordia, universitas
civium Barchinone et dicta domina Guillelma posuerunt omnia predicta hec in
manu domini Jacobi regis Aragonum, et promiserunt ambe partes stare dicto cora-
posicioni, laudi, arbitrio vel consilio, sentencie, precepto seu ordinacioni domini
regis, et nunquam contravenire sut pena duorum milium aureorum, quorum me-
didas daretur domino regi a parte non párente et contra hec veniente, et altera
medietas parti parenti, quocienscumque contraveniretur. Qua pena soluta, dictum
composicio, laus, arbitrium, consilium. sentencia, preceptum sive ordinacio domini
regis firma et stabilis permaneret.
Nos itaque Jacobus, Dei gracia, rex Aragonum, habito peritorum consilio, visis
instrumentis dicte Guillelnie super concessione lezde sive passagii factis, auditis
eciam confessionibus partium super quantitatibus lezde sive passagii factis, et inqui-
sita diligentius veritate ; bine inde ita in perpetuum ordinamus, statuimus, preci-
piraus, arbitramur, et dicimus quod: omnes naves, garapi, xalandri, bucii, nizardi
et Hgna alqala, que, non sunt remis [h]abilia, vel que non possint cum remis navi-
gare sine velis vel velo, sint ex toto, cum ómnibus que portabunt, libera et exempta
a prestacione lezde et passagii Tamariti, undecumque vadant vel veniant. Alia
autem ligna remis [hjabilia, et que cum remis sine velis vel velo navigare sint
[h]abilia, si vadant ad aliquas partes Andalucii, vel inde redeant et transeant de
die vel nocte per mare Tamariti, ita quod inde videri possent, nisi forsan nox
eorum visionem lignorum impediret ; dent lezdam, sive passagium de ómnibus que
portabunt prout inferius continetur. Verum si predicta ligna cum remis sine velis
vel velo navigare [hjabilia venerint de Majoricis, de Berbería vel de partibus ultra-
marinis, et transierint ante Tamaritum, tra[n]svesando mare Tamariti de die vel
[de] nocte, ita quod videri possent de Tamarito, nisi nox esset, dent singula ligna
predicta quinqué bisancios argenti si sint ligna cooperta, si vero sint discoperta,
dent dúos bisancios et médium.
Si [ea] qua vero ligna, non gratis, set vi ac fortitudine tempestatis per mare
viste Tamariti transierint, ex quacumque parte Tamariti veniant non dent aliquid,
et si cum erit mare tranquillum, redierint ad loca unde non sponte recesserant, [non
gratis] set vi tempestatis; similiter non teneantur aliquid daré pro passagio sive
lezda, nisi in locis ad que devenerut vi tempestatis aliquid discarrigarent, tune
enim pro illis rebus quas ibi discarrigabunt, dabunt lezdam sive passagium pro
singulis rebus, secundum formam inferius comprehensam. Ligna vero cursorum
cujuscumque generis, vel nunciorum, vel aliquorum hominum qui merces non por-
tent, nichil dabunt pro lezda vel passagio, quocienscumque transeant ante Tamaritum.
Si navis vel alia ligna alsata. que cum remis aut velo navigare sint inhabilia, ut
supradictum est, venerint ad portum Salodii quoquomodo de partibus ultramarinis,
vel eciam aliunde et ibi discarrigaverint, et mitterent merces in lignis alus cum
remis navigare [h]abilibus, et dicta ligna transierint per vistam Tamariti trans-
vessando Tamaritum per mare; quo[d]libet lignum in quo dicte merces erunt repo-
site, dent (juinqiie bisansios si sit coopertum; si vero disco/íopertum, dúos bisan-
cios et médium. Si vero naves alique vel aliqua alia ligna descarrigaverint in
aliquibus partibus Andelucii vel ultra portum Salodii, et posuerint merces in aliqui-
bus lignis cum remis navigare [h]ab¡libus, et dicta ligna transierint per vistam
Tamariti, solvant lezdam, sive passagium pro singulis rebus, sicut inferius conti-
netur. Si qua vero ligna ultra vel citra Tamaritum iverint versus Majoricas, vel
18 ANTO-NIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
versus partes meridionales, et non traniveísaverint Tamarifum, licet videantur de
Tamarito, et transeant per vistam Tamariti, non dent aliquid.
Volumus eciam, mandamus, et in perpetuum ordinamus quod pro bala de fus-
tanis accipiantur quatuor milaresii argenti pro lezda sive passagio maris et terre,
et non ultra. Pro oleo, melle, pi[s]cibus, sale, fruyta seca, fusta, lino, canabo, cepis,
alliis, gavadaliis, parapsitibus detur quadragesimum. Pro sarraceno vel sarracena
de redempcione detur unus bisancius. Pro trocello de cordoanis medius bisancius.
Pro alus sarracenis qui non s[u]int de redempcione, dentur quatuor milaresii.
Carga de mulo sive fa[¡]x piperis, zinziberis, cinamomi, caneUe, sede, grane, aroma-
tis, Indii, cadarcii, trosellus de pannis Francie. Carga sive fa[y]x lache, alcotoni
filati, quelibet istarum det unum bisancium, et dúos milaresios. Equ[u]s unum
bisancium et dúos milaresios. Carga, sive ía[i]x de flassatis, et de agninis, de
cuniculis, trossellis de pannis Ilerde, quo[d]libet istorum det médium bisancium.
Cendata, seda operata, casei, calderii, butirum, vitrum, masíuch, dent quinquage-
simum. Equa tres milaresios. Roncinus, nmlus, muía, quatuor milaresios. Bos, vacca,
bacho, tres denarios istius monete Barcliinone. Porchus, capre, oves, arietes, unum
denarium istius monete Barchinone[nsis]. Faix de comí, carga d'arrog, faix de
regalicia e de buchines, tracha de coriis bovium, faix de orxicAa, de rogia, et de
alquena, carga d'alum, caxia de sucre, caxia de papiro, faix de multunines, de ba-
tahalua, de bresil, e de fustet, carga de gala, faix de pintes, e de cagamuga, bala
de [ejnaps, pro quolibet istarum cargarum quatuor milaresios. Pro trossello de
capis, talatis, cotes et alcotono non filato, quinqué milaresii. Pro sporta ficuum
Sardinie, pegunte; pro quintali de ierre et de stagno, pro miliario de box quatuor
denarios istius monete Barchinone. Pro quintali de plumbo, de alcofol, de cleda
et pro utre de alquitrano, et pro coffino de panses, I denarium istius monete Bar-
chinone [nsis]. Pro quintali de lañe et de borra non filata tres denarios istius
monete Barchinonensis. Pro quintali lana fílate, IIII denarios istius monete Bar-
chinone. Pro cafjicio vini Barchinone dúos denarios istius monete. Pro molis unius
molendini, sex denarios istius monete, videlicet pro unaquaque rota sive mola tres
denarios istius monete.
ítem volumus et mandamus quod in ómnibus predictis rebus et lignis, de
quibus aliquid est solvendum, ut supra dicitur, sit salvum retornum infra unum
annum et diem, et non ultra; et hec que dicta sunt, precipimus et volumus, sicut
dictum est supra, in perpetuum a possessoribus castri de Tamarito, et ab ómnibus
inde per mare vel terram transeuntibus, custodiri inviolabiliter observari. Retinemus
tamen nobis et nostris successoribus in perpetuum, quod dicta lezda, sive passagium
teneatur per nos et nosotros successores, sicut et ipsum castrum Tamariti, quod
per nos et nostros tenetur, et quicquid juris in castro Tamariti habemus in dicta
lezda et passagio nobis et nostris successoribus in perpetuum retinemus. Volumus
eciam et mandamus quod dicta lezda [sive] et passagium, prout per nos sup[ra] erius
est ordinat[um]a, fideliter, et sine fraude ab ómnibus undecumque fuerint per dicta
loca maris et terre transeuntibus, persolvatur cum juramento eciam domini ligni
defferentis raerces, si hec pecierit coUector pedagii sive lezda. Mandamus eciam
vicariis, bajulis et alus nostrum locatenentibus, quod ad monicionem possessorum
de Tamarito, vel coUigencium dictum passagium sive lezdam, ipsam solvi cum
iiitegritate faciant et sine dilacione, et nichilominus fraudatores, sive fures dicte
lezde passagii penis legitimis subjacebunt. Ex adverso precipimus quod ultra taíxa-
cionem superius comprehensam pro rebus superius coraprehensis, nil omnimo reci-
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 19
piatur pro passagio sive lezda ; et si contrafactum fuerit, qui hec fecerit, nostro
vel nostrorum arbitrio punietur. Datum Barchinone, XIIII kalendas septembris
anno Domini millesimo CCXL tercio.
Signum Jacobi, Dei gracia, regís Aragonum, Majoricarum et Valencie, comitis
Barchinone et Urgelli, et domini Montispesullani.
Hujus rei testes sunt Petrus de Montechateno, Guillebnus d'Enten^a, Guillelmus
de Cervilione, F. de Sancto Martino, Guillelmus de Sancto Vincencio, Arnaldus de
Verneto, Raymundus de Rippis.
Signum Guilleknoni scribe, qui mandato domini regis, pro magistro Bernardo
de Solerio notario suo, hec scribi fecit, loco et die et anno prefixis cum litteris rasis
et emendatis in secunda linea ubi dicitur transitum, et suprapositis in XII linea
recesserant et in WII linea medius, et in XVIÍI quatuor miliaresii.
Huici, Col. Dip., doc. 259.
9 (ll, VII bis)
Barcelona, 9 septiembre 1243
Cédula Real de D. Jayme I, en que se arregla la demarcación de la playa o ribera
del mar de la Ciudad de Barcelona, señalando los parages destinados para el asti-
llero y para la extensión de los edificios que en adelante se fabricasen.
AHM L. Vert I, 217
NOVERINT universi quod nos Jacobus, Dci gracia, rex Aragonum, Majoricarum
et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesullani. Quia
civitas Barchinone divina clemencia favente, de bono in melius c[u]ottidie ampliatur
propter frequentem usum navim et lignorum; cupientes eam et ipsius habitatores
nostris benefficiis ampliare ; per nos itaque et nostros statuimus, concedimus et in
perpetuum firmiter prohibemus, ne de cetero ab Ara^zana, que est versus occasum,
usque ad novam construccionem, quam fecit Bernardus de Olzeto, que est versus
orientem, nec ab aqua maris usque ad construccionem domorum, que facte sunt de
petra et calce, versus circium, nuUus infra spacium dicti loci audeat construere
domos, statica, operatoria, alfundica sive aliqua statica magna, vel parva, vel faceré
aliquam construccionem vel bassiam, vel aliquod impedimentum faceré, nec aliquis
habeat ibi locum proprium vel certum; set totum deputetor communi usui ad facien-
das, et ibi ponendas et manendas naves, et alia quelibet ligna, nec aliquis, propter
adquisicionem a nobis vel nostris factam vel faciendam, vel propter longevum usum,
habeat infra dictum locum staticam, domum, vel aliquod /iedifficium, vel aliquem
locum proprium vel certum. Si vero aliqua domus, statica, vel aliud Aedificium
factum fuerit faciendum infra spacium dicti loci ; volumus et concedimus quod,
20 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
nobis irrequisitis, domus sive statica vel quodlihet aliud /ledifficum, si ibi fuerint,
destruantur et penitus demoliantur. sine omni pena civili et criminali. quam inde
aliquis non sustineat ullo modo. Quod est actum in Barchinona, quinto idus septem-
bris anno Domini millesimo CC quadragesimo tercio.
Signum Jacobi, Dei gracia, regis Aragonum, Majorice et Valencie, comitis Bar-
chinona et Urgelli, et domini Montispesulani. Testes sunt Petrus Hugonis comes
Impurie. Bernardus de Sancta Eugenia, Guillelmus de Entenca, Guillelmus de Cervi-
lione, Raymundus de Belloloco.
Signum Guillelmoni scribe, qui mandato domini regis hec scribi fecit, loco, die
et anno prefixis.
Huici, Col. Dip.. doc. 260.
10 (ii, ccxxxix)
Valencia, 17 abril 12 19
Carla del rey D. Jayme I de Aragón a los Magistrados de Barcelona, en la que
establece una nueva planta de gobierno en dicha Ciudad.
AHM CRO*
JACOBUS, Dei gratia. rex Aragonum, Majoricarum et Valentiae. comes Barchinonae
et Urgelli et dominus Monspeliensis ; ais aniats e faels En Galceran de Lacera, En
Jaume Girart, En Berenguer Durfort, En Arnau de Sanahuja, salut e gracia. Volem
e manam realment, que vosaltes aquest any present siau pahers per la ciutat e univer-
sitat de Barcelona, e que procureu tota utilitat a ella, e tots los negocis per Nos
en eixa ciutat consentits; e en ago no poseu alguna excepcio, ni escusa, car aixi
es en nostre cor e volentat. E que en dita ciutat doneu bons documents, e que hajau
Ilicencia de poder elegir consellers per vostre ofici per gobernar, e exigir totes coses
a vosaltres necesarias, e per lo veguer aquellas executades.
Datum Valentiae, die XVII aprilis anno millessimo ducentessimo quadragessimo
nono. Jacobus rex et comes.
Huici, Col. Dip., docs. 343 y 1056.
SwiFT, James /, p. 291, doc. 6.
Pi I Arimón, Barcelona anligua y moderna. I, p. 130.
No se ha podido localizar el original, sólo una traducción al latín en Diversorum I, 278.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 21'
11 (ll, VIIl)
CoUiure, 7 junio 1252
Traslado de la tarifa de las leudas que adeudaban varios géneros y mercancías
en el puerto de Calibre, en Rosellón. remitido por el Bayle y Ayuntamiento de
dicha Villa al Comendador de Tortosa de la Orden del Temple.
AHM L. Verm. I, 32 v-33 v
VENERABILI et religioso viro. íratri Guillelmo de Montegrino. comendatori Der-
tuse vel suum locum tenenti, bajuliis et peavari et ceteri probi homines Caiiqui-
líberi, salutem et omnem bonuni. Bajulus et probi homines Valencie, per litteras
suas nos rogaverunt, quod vobis et ipsis transcriptum lezde de Cauquolibero mit-
tere deberemus. Nos itaque, vobis et ipsis ipsam lezdam mittimus, prout inferius
videritis ordinatum, scientes pro certo quod de hiis et non de aliquibus alii?, et
secundum tatxacionem istam. datur et solvitur lezda ibi, et de hac eciam detentores
et emptores ipsius lezde ainorem faciunt illi? qui eam donant. Ut auteni vobis et
ipsis nuUa de ipsa lezda dubitatio oriatur, ipsam lezdam in carta ista, sigillo nostro
vobis et ipsis mittimus sigillatam.
Hec est memoria de lezda Castri de Coí/z/olibero maris et terre. In primis, cargua
de pebre II solidos. Cargua de comi II sol. Cargua de matafalua II sol. Cargua de
sitoval II sol. Carga de .?era II sol. Cargua d'alum suctench II sol. Carsua d'alum
de ploma II sol. Carga d'alum de Castilla II sol. Carga de gingebre II sol. Carga de
canella II sol. Carga de gerofle II sol. Carga de laca II sol. Carga de paper II sol.
Carga de brazill II sol. Carga d'espich II sol. Carga de nou d'exarch II sol. Carga
de nou noscada II sol. Carga d'argent viu II sol. Carga de vermello II sol. Caraa de
indi II sol. Carga d'orpiment II sol. Carga de coral II sol. Carga de grana II sol.
Carga de gala II sol. Carga d'alcoton II sol. Carga de ensens II sol. Carga de
galangal II sol. Carga de mastech II sol. Carga de goma II sol. Carga de sucre II sol.
Carga de roses II sol. Carga de violes II sol. Tro5sell de Cordova II sol. Troísell
de tota draperia II sol. Vol mig fro5sell XII diners. Tro.ísell d'entrelitz de sacbs II sol.
Bala grossa de teles II sol. Bala grossa de drap de li II sol. Bala grossa d'anyines
II sol. Bala grossa de cabrits II sol. Bala grossa de mercarla II sol. Bala grossa
de cunils II sol.
Leny cubert dona dos sois, d'estaca e puys d'aquell viatge tot no deu dar d'as-
taca entro que sia tornat en sa villa.
Cavall de preu de M sois, dona XX sois.; empero nosaltres no-m havem pres
neguna vegada sino XV sois.
ítem cavall de M sois, a aval de X entro a XII sois. Palafre VII sois. Rocin
V sois. Muí dona dos sois. Egua XII drs. de passatge. Barcha ab timo XII drs. per
estaca, e no-n deu dar puys entro que sia tornade en sa villa. Polin cavalin XII drs.
Mug de rodor III sol. e son XXX somades. Dona ñau o leyn per cascuna gabia I mac.
señar. Centenar de boquines XVIII drs. e les L boquines IX diners. Carga de
22 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
Lnna XVIII drs. o I quintar si mes no-n h¡ ha VI drs. Drap de Franija dona IIII drs.
de la peisa com s'i ven o pelos o d' Arras, e no-n deu dar leuda si no-1 treva fora
la vila hom estrayn. Carga de seda II sois. Carga de saffra II sois. Terra de Caningo
I dr. quintar. Seyre clavilada II dr. quintar. Grans de carabaces, o de cogombres,
o d'albudeques dos diners lo quintar. Bala grossa de peliceria obrada II sois. Faix
de molton/nes XVIII drs. Miler de anaps XVIII drs. Carga de bo[res]ia:5 obrat
XVIII drs. Carena de ref^alicia XVIll drs. Carga de menlons XII drs. Mige carga
de fustanis XII drs. Carga de ris XII drs. Carga d'avenes XII drs. Carga de rogé
XII drs. Sarga de sabon XII drs. Carga d'alum de Lap XII drs. Juheu o juya XII drs.
Sarrev o sarreyna XII drs. Carga de blancb de Iqvr XII drs. Caraa de orxita
XII drs. Traca de cuyr[e]s de bou X drs. Miler de hoix de stilla VIII drs. Carga
de pex salat e d'anguila VIII drs. Carga de rugues VIII drs. Carga de vin de
XVI quarter[e]s IIII drs. Sach de avelanes VIII drs. Muí o muía si la ven bom
estrayn XII drs. Oli de linos la carrega XII drs. Vidres murciáis la caxa de III quin-
táis VI. Emina de forment qui es un cafig de Valencia IIII drs. Eniina de ciurons
e son tres quarteres de Tarrachona VI drs. Emina de linos VI drs. Emina d'ordi,
o de fariña, o de tot legum tres e meala. Carga de ros de vexell VI drs. Carga
d'alum de bolta VI drs. Quintar de ploma IIII drs. Quintar de coure IIII drs.
Ouintar de borra IIII diners. Bacho de carnsalade UIl drs. Barcha mevns de timo
IIII drs. de estaca, e non do plus d'aquell viatge. Quintal de datils IIII drs. Quintal
de seu o de sagin IIII drs. Bou dona IIII drs. Ase o somera dona IIII drs. Carga de
corns de bou5 o de moltons dona IIII drs. Quintar de canem obrat o a obrar quatre
diners. Quintar de formatges IIII drs. Drap de Avinyo IIII drs. Drap de Leyda
IIII drs. Drap de Jenova IIII drs. Esporta de figues de Maleca o (/'Alacant III drs.
Esporta de figues de Denia o de Tortosa grossa III drs. Esporta de figues de Malor-
cha II drs. Esporta de pegua III drs. Bestia menude I diner. Odre d'oli III drs.
Grop de vidre II enaps, gerre d'oli II drs. Carga de cassia fistola XII drs. Gerre
de tonyna II drs. Carga de cleda IIII drs. Odre d'alquitran 11 drs. Quintal de mel
II drs. Quintal de fustet II drs. Quintal de ploni II drs. Quintal de estayn IV drs.
Quintal de d'atzebib II drs. Quintal de lauto o de metall IIII drs. Quintal de cala
de cera II drs. Porch de passatge I diner. Quintal de erba cuquera II drs. Quintal
d'erba colera IIII drs. Quintal de soffre dos drs. Quintal de ferré II drs. e de obrat
IIII drs. Quintal d'alcofol II drs. Quintal de stopa II drs. Quintal de sosa II drs.
Quintal de pell de boch II drs. Sporta grossa de sarda II drs.. o lo miler I diner.
Forcat de fren III drs. Centenar d'ampoles, IIII ampoles.
Per esters fem-vos aísaber les coses que no donen leuda al Castell de Cocliurc:
que son cabasses, ne palmeynes, ni jones, ne moles, ni nuUa fusta obrada, ne a obrar,
ni estores, ne cordes, ni nulla obra de espart, ne de palma obrada, ne a obrar, ni
nulla obra de térra, ni carbo, ni nulla exarcia obrada de canyem que hom port
a son leyn, si donchs no ere en fil/ a obrar, ni nul/ senyor de leny qui compra an-
chora, ni la fassa aqui matex ensapar no dona leuda. Per esters vos fem ajsaber que
de nuiles altres coses, que no sien escrites en aquesta carta, nos no havem pres, ne
havem acustumat de pendre leuda ; ne ayls ne sebes no donen res.
ítem sapiats que de tot axo que-1 leuder pren leuda, deu retre lo leuder a aquel!
qui la dita leuda li pagara I diner del sou, del qual diner haura I meala lo mercader
e altre meala l'oste, e donen tota hora ais mariners de VI tro a VIII drs. Fet fo
age a Cocliure, VII idus junii anno Domini millesimo ducentésimo quinquagesimo
secundo.
MEMORUS HISTÓRICAS DE BARCELONA 23
12 (ll, IX)
Barcelona, 18 noviembre 1255
Decreto del Bayle Real de Barcelona a instancia del Magistrado Municipal, señalando
lugar conveniente a los que exercían el olido de batidores y tintoreros de fustanias,
o colonias, por causa de la. molestia que daban a los vecinos.
AHM Llibre de privilegis de la ciutat de Barcelona, 154 v-155
CUM probi homines Barcbinone comparuissent semel, bis et pluries coram nobis
Petro de Castro Aciolo bajulo domini regís in Barchinona postulantes, quod,
cum officium batetorie fustaneorum et quorumlibet aliorum pannorum esset damp-
nosum sanis et infirmis, die noctiique, propter intolerahiles percussiones quas cum
massis suis batetores et tintorarii faciebant, assignaremus eisdem batetoribus et etiam
tintorariis. quantum ad officium batatorie quorumlibet pannorum. certum locum
extra civitatem, in quo dictum officium exerceretur sine dampno et periculo pro-
borum hominum et universitatis Barcbinone; videntes petitionem dictorum proborum
liominum fore justam, concedimus et etiam consilio dictorum proborum bominum
in perpetuum statuimus, auctoritate domini regís qua fungimur; quod aliquis ba-
tedor fustaneorum et aliorum pannorum, nec etiam aliquis tintorarius non sit ausus
de cetero exercere officium batetorie, nec etiam plicare fustaneos, vel aliquos pannos
cum massis vel massa infra términos, nec in medio, in circuitu affrontationum sive
terminorum inferius notatorum; videlicet, a portali de Camdara usque ad pórtale
Boquarie et a domibus Guillelmi Monetaríi usque ad mare, et a portali putei de
Moranta usque ad pórtale continguo domibus Berengariu5 de Vilari-Joban. et ab ipsn
portali usque ad pórtale Daraciane continguo furni quondam Marimundi de Plica-
manibus, et ab eodem portali Daraciane usque ad pórtale carrarie Bu/urni. linde
rum predictum statutum factum sit ad bonum et utilitatem totius universitatis
Barcbinone, ex parte domini regís in perpetuum insum precipimus firmiter ab
ómnibus predictis batetoribus fustaneorum et quorumlibet aliorum pannorum, tam
presentibus quam futuris, sub pena quinquaginta aureorum inviolabiliter observari.
Recognoscimus et nos pro hujusmodi recognítione recepisse et habuisse quadringen-
tos solidos Barcbinone valente marcha argenti LXXXVIII solidos. De quibus. quod
bene paccati sumus, renunciamus omni exceptioni non recepte peccunie. Certum
nnim est. quod predictos quadringentos solidos recepimus a Petro de Prunariis et
Tobanne de Cumino. et Guillelmo de Orta et a quibusdam alus probis bominibus
Barcbinone. Actum est boc XTV kalendas decembrA? anno Domini M ducentésimo
L quinto. Signum Petri de Castro Aciolo bajuli Barcbinone qui ex parte domini
regís et nostra predicta laudamus, concedimus et firmamus.
Signum Jacobi, Dei gratia, regis Aragonum, Majoricarum et Valencie. romitis
Barcbinone et Urgelli. et domini Montispessulani. que predicta omnia laudavit et
confirmavit appositum mandato ejusdem domini regis per manum Petri Andree
scriptoris sui. Apud Calatuubum. V kalendas januarií, anno prefixo, presentibus
24 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
ad hec Romeo Durfortis, Poncius de Alesto. Guillelmo de Lacera, Jacobo Gerardi,
Arnaldo de Sanahuga, Bernardi Aymerici juniori, Guillelmo de Montejudaico,
Petro de Montejudaico, Berengario Adarro. Berengario Durfnrt, Bernardo Simeoni,
Guillelmo ÍVagera, Raymundo Garau, Guillelmo de Bagnariis, Bernardo Ermengaudi,
Jacobo de Olceto, Petro Grunnii, Guillelmo Moneder, Berengario Andreu, Petro
Mercader, Berengario Suau. Petro Fr. Berengario de Vilafreser, Berengario de Riera,
Raymundo Rome[r]i, Guillelmo Burges, Guillelmo Titio, Ferrarlo de Minoris[s]a,
Berengario Bonet. Berengario Andree, Petro de Villadecaulibus, Raymundo Ricardi.
Testes sunt Berengarius Burgueti et Bernardus de Aversone et Poncietus de
Aversone . . .
13 (ll. ccxcix)
Barcelona. 14 enero 1258
Real Cédula de don Jarme Primero, en que concede a la Ciudad de Barcelona la
¡acuitad de elegir anualmente ocho Conselleres. o Consiliarios Municipales, y un
Ayuntamiento de doscientos Prohombres o Jurados.
AHM L. Verin. II, 100
^Jo^ERI^T universi quod nos Jacobus, Dei gratia, rex Aragonum, Majoricarum
( et Valentie, comes Barchinone et Urgelli, et dominus Montispesullani ; volentes
circa régimen civitatis Barcliinone provisionem debitam ad[h]ibere et statum ejusdem
civitatis in meliu? reformare : per nos et nostro successores concedimus vobis uni-
versis probis bominibus Barcliinone et vestre universitati. quod babeatis et liceat
vobis habere octo probos homines de civitate consiliarios vicarii. qui in presencia
vicarii ipsius et aliorum proborum hominum jurent tenere secretum quod Ínter eos
fuerit dictum, et consulere vicarium bene et legaliter ad fidelitatem nostram et
nostrorum, et comunem utilitatem civitatis quandocumque et quocienscumque ab
ipso vicario fuerint requisiti. et quod precio, precibus. timore vel amore non consulent
vicarium nisi secundum quod melius vel utilius juxta eorum bonam conscienciam eis
videbitur expediré; et quod qualibet septimana in die sabati congregabunt se in
aliquo loco ad boc assignato per se sine municione vicarii. et ibi Ínter se cum vicario
habeant coUacionem et tractatum de /¡iis que in ipsa septimana in civitate vel curia
fuerint sesta. et vicarius eorum consilio retractet ea que fuerint racionabiliter re-
tractanda, et reformet, procuret, tractet et ordinet ea que ad fidelitatem nostram et
publicara utilitatem fuerint ordinanda vel tractanda; et ipsi octo cum fuerint jurati
eligant simul cum vicario nostro ducentos probos homines de civitate, qui in presencia
dictorum octo et posse vicarii jurabunt tenere secretum et juvare vicarium et dictos
consiliarios, et venire ad ipsum vicarium omnes vel eorum pars quando per ipsum
vicarium et consiliarios fuerint demandati. Et isti octo consiliarii teneantur istud
/¡onus sustinere per unum annum : et in fine anni. scilicet in die Apparicionis Domini,
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 25
teneantur alios octo consiliarios eligere qui cum íuerint electi et jurati, simul ciun
vicario nostro eligant alios ducentos probos homines de civitate secundum forniam
superius comprehensam, et sic fiat de ceteris quolibet anno ; et illi qui fuerint electi
teneantur jurare et dictum /¡onus suscipere modo superius coniprehenso. Quod si
faceré noluerint, per nostruní vicarium compellantur. Si vero contingeret quod unus
val plures de dictis octo consiliariis, vel de dictis ducentis decederet vel esset absens,
val detineretur infirmitate; ceteri qui remanerent locum ejus vel eoruní teneant et
observan!.
Volunius autem quod vicarius noster stet consiliis dictorum octo consiliariorum,
et quod eorum cousilio irrequisito non congreget parlamentuni. Sunt autem consiliarii
hujus presentis anni Poncius de Alesto, Giiillelmus Monader, Berengarius Adarro,
Ferraríiis de Manresa, Peíriis de Villa caulium, Berengarius Boneti, Raymiindus
Romei et Guillelmiis Burgesii. Predictam autem ordinacionem, quamdiu nobis et
nostris succesoribus ])lacuerit volumus durare. Datum Barchinone, XIX kalendas
februarii anno Domini millessimo ducentésimo quinquagesimo séptimo. Signum Ja-
cobi, Dei gratia, regis Aragonum, Majoricarum et Valencie, comitis Barchinone et
Urgelli, et domini MontispessuUani.
Testes sunt Petras de Montcatiio, Guillelmus de Cervilione, Eximinus Petro de
Arenoso, Bernardus de Sanctaeugenia, Berengarius de Angularia. Signum Michaelis
da Alcoario, qui mandato domini regis, pro domino fratre Andrea episcopo Valencie
cancellario suo. hec scribi fecit. loco, die et anno prefixis.
SwiFT, James I, p. 292, doc. 7.
14 (II, x)
Barcelona, 26 agosto 1258
Ordenanzas para la policía de la marina mercantil del puerto de Barcelona, hechas
por el Consejo de los Prohombres del mar de dicha ciudad, confirmadas y autoriza-
das por Real Cédula de Jarme I.
AHM L. Veri I, 222-226
NOVERINT universi quod nos Jacobus, Dei gracia, rex Aragonum, Majoricarum
et Valencie, comes Barchinone et Urgalli, et dominus Montispesulani ; atten-
dentes ordinaciones inferius scriptas, quas vos Jacobus Grunni, fidelis noster, de
volúntate, assensu et mandato nostro fecistis et ordinavistis cum consilio proborum
hominum Ripparie Barchinone super facto et ordinacione ejusdem Ripparie; auditis,
visis et intellectis dictis ordinacionibus fore factis ad honorem nostri, et utilitatem
et bonum statum tocius Ripparie et civitatis Barchinone; cum hoc auctentico nostro
sigilli nostri munimine roborato. laudamus, ap]:irobamus et in ómnibus confirmamus
omnes et singulas subscriptas ordinaciones. per vos et dictos probos homines aucto-
ritate nostra factas. Volantes dictas ordinaciones duraturas et observaturas quamdiu
26 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
nobis placuerit, et dictis probis bominibus Ripparie Barchinone. Precipiendo bajulis
et vicariis nostris presentibus et futuris firmiter ac districte, si de nostri confidunt
gracia vel amore, quod omnes subscriptas ordinaciones et singulas observent et
inviolabiliter faciant observari, ita quod non sinant ab aliquo ipsas perturbari.
[I] Primum, ordinamus, volumus et precipimus, quod dominus navis cujuslibet
vel ligni, et nauta atque marinarii eorumdem non dimittant vel desemparent navium
vel lignum in quo pervenerint. quousque marees omnes, que fuerint in ipsa navi vel
ligno. sint discarricate in térra, et quousque ipsi navis vel lignum sit saonata et
ormejata. Dominus varo ipsius navis vel ligni cum suo scriptore possit exire in térra
cum incepit discarricare, si fuerit maris tranquillitas ; et si forsan tempus eveniret,
quod discarricare non possent; dictus dominus in continenti, si in térra fuarit, recolli-
gat se in dicta navi vel ligno, at si recoUigera non poterit racione pradicti temporis,
suus nauta babeat plenam licanciam et potestatem recedendi cum ipsa navi vel ligno de
loco in quo pervanisset, et aundi ad portum, vel mitfandi sa in mari. Varumtamen,
si dictus dominus se recolligere noluerit, sui mercatores possint sibi injungere et
firmiter precipere, ex parte domini reais et dicti Jacobi Grunni. quod sa recolligat
in dicta navi vel ligno, et imponere sibi penam, quam dictus Jacobus Grunni posset
eis imponare. Preterea dictus dominus non audeat ¡acera in tarra, quousque omnes
merces, que in dicta navi vel ligno pervenerint, sint discarricate. Et si mercatoras
exira voluarint de dicta navi vel ligno, et fortuna temporis evenerit post eorum
pxitum : dominus navis vel ligni. si ibi fuerit. vel suus nauta, habeat licenciam rece-
dendi da loco in quo esset cum ipsa navi vel ligno, et cum marcibus in aisdem exis-
tentibus, et eundi ad portum. vel mittendi se in mare. Verumptamen. si marinarii
predicta non complevarint. sustinaat unusquisque panam decem solidos Barcbinona,
et dominus navium quinquaginta solidos, et dominus ligni XXX solidos; et ultra
dictam penam. domini navium at lignorum totum dampnum. quod dicte mercas
culpa eorum passe fuissent. rastituara teneantur. De penis vero, tam prascriplis qnam
subscriptis, medietas sit domini regis et alia medietas sit ordinacionis Ripparie
Rarcbinona. Hec autem pena, et omnes subscripte solvantnr diim fuerit de voluntate
proborum bominum Ripparie Barcbinona.
[III ítem, ordinamus. quod quilibet navis et quodlibet lignum babeat scripto-
rem i'uratum in unoquoqua viagio. qui scriptor non scribat aliquid in capitobrevi
ipsius navis val ligni. nisi ambe partes fuerint presantes, vidaliret dominus et mer-
catoras, vel dominus et sui marinarii ; et dictus scriptor sit bonus et lejialis. et faciat
expansas bene et legalitar. at omnes marinarii teneantur jurara dominis navium et
lignorum. ut pro eorum possibilitate salvent. protegant. et deffendant ipsum dominum
et omnes res suas. at navem val lignum et omnes suas exarcias et apparatus. et omnes
mercatores cum ao cuntas, et omnes res et mercas eornm in mari et in térra, bona
fide et absque omni fraude. Preterea dictus scriptor sit ad minus in Ptate visinfi
annorum. et si domini navium vel lignorum dictum scriptorem babere noluerint:
non recedant de Barcbinona. vel de alio loco in quo essent. quousque babeant dictum
scriptorem. si ipsum potuerint invenire.
[IIIl ítem, ordinamus quod omnis navis que carriget in mari. ex quo carriga-
varit merces convalentes usque ad dúo milia solidorum Barcbinone. quod medietas
marinariorum ipsius navis cum uno nauíxerio teneantur jareca in unaquaque nocte
rum suis armis in dicta navi. et postquam aliquod lignum carricavarit in mari merces
convalentes usque ad mille solidos Barcbinone, medietas marinariorum ipsius ligni
cum uno naufxerio teneantur jarece in suo ligno in unaquaque nocte cum suis armis.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 27
Ordinamus eciam quod dominus navis vel ligni teneat victualia in ipsa navi vel
ligno ad quindecim dies necessaria ; videlicet, panem, vinum, carnes salsas, legumina,
oleum. aqiiam et diies rotols de candelis. Et si dictus dominus tam navis quam ligni
hoc facera noluerit, sustineat penam viginti solidorum, et quilibet dictorum mari-
nariorum et nautarum sustineat penam quinqué solidorum.
[IV] ítem, ordinamus quod si aliquod lignum vel navis de Barchinona erit
aliquo portu vel stassi salvador, et viderit aliquod lignum vel navim de Barchinona
intrans vel intrantem in dicto portu vel stassi fortuna temporis: in continenti lignum
vel navis, quod vel que erit in ipso portu vel stassi, teneatur armare barcham suam,
et iré ad dictum lignum vel navim, et juvet ipsum vel ipsam ad remolcar, quousque
dictum lignum vel navis sit in loco tuto, et dicta barcha armata non recedat a prefato
ligno vel navi. quosque idem navis vel lignum sint ormejata; et si forsan evenerit,
quod dominus navis vel ligni, qui primo fuerit in dicto portu vel stassi, non erit
in eodem ligno vel navi, auod nauta suus possit de plevire de una ancbora et de
una gúmena, quas secum deferat vel transmittat in dicta barcha armata ad dictum
lignum vel navis in dicto portu intrans vel intrantem, ad hoc ut possit ipsum lignum
vel navim juvare et salvare ; et cum dicti ligni vel naves erunt in dicto portu vel
stassi, et fuerit de volúntate ipsorum dominorum lignorum vel navium et merca-
torum. ut faciant conservaticum ; quod faciant ipsum bona fide, et ipsum observent
sub fide sacramenti et pena Ínter eos comprehensa quousque pervenerint ad locum
in quo dictum conservaticum debeat conservari ; et omnia predicta teneantur faceré
et observare sub virtute sacramenti nobis ad ipsis prestiti. et dictus probis hominihus
Ripparie supradicte ; de pena vero, si ínter eos fuerit comprehensa racione dicti
ronservatici. et in eadem inciderint; medietas confiscetur domino regi et alia co-
mún! superius memorato.
[V] ítem, ordinamus quod aliqua barcha de viagio non carriget, nec mittat
aliquas merces de vivo en sus, et si carricabit de mercibus de pensó non audeat
carricare nisi quousque ad mediam tabulam de contoval, et quod dominus ipsius
barche ducat ipsam barcham amarinatam et apparatum, sicut erit comprehensum
Ínter ipsum dominum et mercatores de quibus erunt ípse merces; et si dicti merca-
tores tímebunt se pignorari in aliquo loco, dominus ipsius barche non intret se
divertat cum dicta barcha in dicto loco suspecto pigmorandi sine volúntate dictorum
mercatorum. Preterea unaqueque barcha teneatur deferre duas ballistas cum suis
apparamentis. et centum tractas et dúos clípeos : et quilibet marínarius teneatur
deffere unam lanceam, et unum ensem, vel penatum. Et si predicti domini barcharum
predicta infringerint, sustineant penam decem solidorum.
[VI] ítem, ordinamus quod si aliqua navis vel lignum. vel barcha erit conductus
cum comuni ad partes Barbarie vel ad alias partes, non capiat loguerium nisi sicut
comprehensum fuerit Ínter dominum ipsius ligni et parciarios dicti comunís.
[VII] ítem, ordinamus quod quilibet marinarius navis, qui teneatur faceré ser-
vicium ballistarii, defferat duas ballistas duorum pedum, et unam de strepo, et
trecentas tractas, et canellum ferreum, et perpunt[i]um, vel coria(;as, et ensem vel
[lenatum. Similiter ballistarii de alus lienis teneantur eandem armaturam defferre,
alteri vero marinarii navium teneantur defferre quilibet loricam. et capellum ferreum.
vel cofam maresam, et scutum, et duas lanceas, et ensem vel penatum. Marinarii
vero lignorum teneantur defferre quilibet perpuntum vel coriacas, scutum. et ca-
nellum ferreum. vel coffam maresam. et duas lanceas, et ensem vel penatum. Et si
dicti marinarii predicta armamenta non habuerint, domini navium et lignorum non
28 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
ducant ipsuní marinarium et si ipsum duxerint, solvant pro unoquoque marinario
quinquaginta solidos pro pena.
[VIII] ítem, ordinanuis quod marinarii lignorum vel barcharum teneantiir ¡uvare
ah?traliere lignuní vel harclianí in térra, quandocumque dominus ligni vel barche
voluerit ipsum abstrahere in térra; dum tamen ipsi marinarii sint presentes, et hoc
teneantur faceré siib virtute sacramenti ab eis prestiti.
[IX] ítem, ordinamus quod domini grundularum et discarricatores discarrigent
bene et ordinate de navibus, lignis. et barchis merces cum suis grundulis et barchis,
et non carrigent nimium dictas grundulas sive barchas, et si ipsas grundulas vel
barchas nimium carigaverint ; stent inde in cognitu et mandato duorum proborum
hominum quos Jacobus Grunni vel ejus locumtenens simul cum consilio suorum
consiliariorum ad lioc ordinaverit ; et si dicti domini grundularum mandatum et
cognicionem dictorum duorum proborum hominum transgressi fuerint, reficiant
totum dampnum, quod dicte merces inde passe fuissent, ad cognitum dictorum duo-
rum jiroborum hominum.
[X] Ítem, ordinamus quod aliquis dominus grundule vel barche non ausus sit
abstrahere in terram aliquem marinarium navis vel ligni, vel barche, quousque dicta
navis vel lignum sint discarricata et saorrata, et usque dicta barcha sit discarricata;
et si contra predicta fecerint. teneantur daré quinqué solidos pro pena unoquoque
marinario quem ahstraxissent de navi vel ligno.
[XI] ítem, ordinamus quod omnis parciarius navis vel ligni, et omnis mercator.
et omnis conductor navis vel ligni qui accipiat loguerium ab ipsa navi vel ligno,
domino ejusdem navis vel ligni teneatur faceré sacramentum. sicut alii marinarii
qui non sunt parciarii, nec conductores, nec mercatorcs: et hoc per sacramentum
ab ipsis nobis prestitum.
[XII] ítem, ordinamus quod lignum cum una cooperta non deferat aliquas
merces supra coopertam, nisi tantummodo caxias marinariorum et mercatorum, et
aquam et vinum que fuerint necessaria marinariis et mercatoribus : et si dictum
lignum talametos habuerit. in ipsis talametis non deferat aliquas merces, nisi tantum
suas armas et suorum marinariorum et mercatorum. et exarcias ejusdem ligni, si ibi
eas deponere voluerit. Preterea quodlibet lignum cum una cooperta defferat quatuor
clipeos, et unam duodenam de lancéis, ultra armas marinariorum et mercatorum qui
navigaverint in ligno superius memóralo ; et si aliquas merces in dictis talametis
portaverit. amittat nauleum quod habuerit ex dictis mercibus, quod nauleum Ínter
dominum regem sit et comune dicte Ripparie.
[XIII] ítem, ordinamus quod lignum cum duabus co/mpertis non mittat nec
defferat aliquas merces de medio arbore usque ad pupem, nisi tantum barcham suam
cum suis apparamentis et companya suorum mercatorum ; et si aliquas merces
in dicto loco mittere voluerit. quod hoc faciat cum volúntate suorum mercatorum.
et ultra eorum voluntatem non ausus sit mittere aliquas merces in loco superius
nominato. In camera vero pupis ipsius ligni defferat suam companyam, et suorum
mercatorum. Preterea in superiori cooperta ipsius ligni non ausus sit defferre aquam
nec vinum. nec aliquas merces. nisi tantum caxias suas, et suorum marinariorum et
mercatorum, et in talametis ejusdem ligni non defferat aliquas merces. nisi tantum
armas in eodem ligno cuntes, et exarcias, si aliquas ibi deponere poterit, nisi tamen
hoc fecerit cum volúntate majoris partis suorum mercatorum; et si aliquas merces
in dictis locis apportaverint, amittat nauleum quod inde habuerit. sicut in superiori
capitulo continetur.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 29
[XIV] ítem, ordinamus quod quilihet dumiiuis navis vel ligni, cujuscumque
generis sit, expediat suam navim vel lignum et temones de ómnibus avariis in qua-
Lunique duana vel dominio fuerit, sive sit christianorum, sive sarracenorum sine
ómnibus mercatorum missionibus et expensis. Eodem modo mercatores expediant
omnes eorum merces, in quacumque duana vel dominio fuerit, sine ómnibus missio-
nibus dominorum navium vel lignorum, et si alias missione:~ oportuerit dictum
dominum faceré, stent inde in cognitu duorum proborum bominum. quos ipsi ele-
gerint in dicta navi vel ligno.
[XV] ítem, ordinamus quod omnis mercator vel marinarius, qui defferat per
se vel cum alus sociis aliquod commune ad partes Barbarie vel ad alias partes ;
antequam recedat a partibus Barchinone, veniat ad compotum cum tribus, vel qua-
tuor, aut pluribus de suis comparciariis, secundum quod ex ipsis plures poterit
congregare de todo dicto comuni, et empcionibus expensis factis, et racione ipsius
comunis, et dictus mercator sive comune defíerens non accipiat a suis dictis com-
parciariis aliquas merces nisi secundum quod voluerint illa die qua ipsas recipiet,
et hoc sub pena sacramenti ab ipsis prestiti nobis et probis hominibus prelibatis.
[XVI] ítem, ordinamus quod mercatores vel marinarii, sive alie persone deffe-
rentes predictum comune ad aliquas non capiant loguerium nec portatas, quousque
revisi fuerint in Barcbinona, et tune cum compotum fecerint cum parciariis dicti
comunis habeant et capiant suum loguerium et portatas ad cognitum ipsorum par-
ciariorum cum quibus pervenerint ad compotum de comuni superius memóralo.
Et si dictus mercator non erit marinarius, vel non fecerit officium marinarii, non
capiat loguerium nec pórtalas.
[XVII] Ilem, ordinamus quod mercatores vel marinarii, vel alie persone deffe-
rentes comune, non ausi sint deferre aliquas res vel peccuniam in denariis de suo
vel de alus personis ultra comune quod secum detulerint. Immo, omnia que secum
portaverint, sint comunia, et ipsi comuni obligata. et quecumque vendiderint et
emeriiit. sive aliquo modo distraxerint. emantur et vendantur, in quibuscumque parti-
bus fuerint, ad bonum et utilitatem comunis superius pretaxati.
[XVIII] ítem, ordinamus quod omnes homines, qui submissi surit liuic ordina-
cioni, in quibuscumque partibus fuerint, diligant se ad invicem, ac protegant et
manuteneant se, tam in personis quam in rebus contra quaslibet personas, tanquam
bona specialia uniuscujusque; et boc adimpleant bona fide et absque omni fraude,
sub virtute sacramenti nobis prestiti, et probis bominibus Ripparie Barchinone.
[XIX] ítem, ordinamus quod si aliqua navis vel lignum se atturaverit in Ripparia
Barchinone. ita quod in continenti non possit varari ; quod omnes domini navium
et lignorum ipsius Ripparie cum suis marinariis, quamvis sint preparati varare suas
naves vel ligna, dictam navim vel ligiuim, quod se aturaverit, varare et mittere in
mari juvent, et non rccedant ab ipsa navi vel ligno usque penitus sit varatum, et
si hoc faceré noluerint, dominus navis vel ligni sustineant penam L solidorum, et
marinarius V solidorum.
[XX] ítem, ordinamus quod si aliquis marinarius obierit faciendo servicium
alicujus navis vel ligni, ex quo ipsa navis vel lignum nioveatur in scharo vel de
surgitorio, vel de aliquo portu, dictus marinarius habeat totum suum loguerium,
sicut erit scriptum in capibrevio ipsius navis vel ligni. Et si aliquis marinarius
infirmabitur, vel sesmyaverit in suis menbris ex quo navis vel lignum erit varatum
in mari; dominus ipsius navis vel ligni facial dicto marinarlo sua necessaria in
viclualibus per tolum ipsum viaticum, si idem marinarius fuerit in predicto viatico
30 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
et Ídem marinarius habeat totuní suum loguerium. Si vero dictus marinarius ¡re
noluerit ¡n dicto viagio, non habeat aliquod loguerium. Verum, si idem marinarius
accepit tale magayamentum faciendo servicium dicte navis vel ligni, ita quod iré
non possit in dicto viagio ad cognitum duorum proborum hominum Ripparie, habeat
lantummodo médium loguerium; et si dominus dicte navis vel ligni exsolverit totum
suum loguerium dicto marinarlo, non teneatur mittere alium marinarium loco illius
qui remansisset. Et si dictus dominus exsolverit dicto marinarlo mediatatem sui
loguerii, idem dominus teneatur mittere alium marinarium loco illius qui reman-
sisset, et daré residuam medietatem predicti loguerii quam non exsolvisset, predicto
marinarlo. Sui vero mercatores teneantur daré dicto marinario pósito loco alterius
aliam medietatem dicti loguerii.
[XXl] Ítem, ordiiiamus quod in qualibet navi vel ligno recedente de Ripparia
Barchinone ordinentur et eligantur ab hominibus in ipsa navi vel ligno euntibus dúo
proceres secundum eorum noticianí et legalitatem, quorum ordiiiacione obligentur,
tam dominus ipsius navis vel ligni quam marinarii, quam mercatores in eadem eun-
tes, et omnes teneantur stare et obedire ordinacioni dictorum duorum procerum.
(^ui dúo proceres eligant alios viros dicte navis, cum quorum consilio faciant et
urdinent omnia que ordinanda erunt in dicta navi; et quicquid ordinatum fuerit
per dictos septem, sit ratum in ómnibus atque firmum per omnes horaines in dicta
navi cuntes. In ligno vero, dicti dúo proceres eligant alios dúos cum quorum con-
silio ordinent omnia, que ordinanda erunt in dicto ligno. Set eleccio dictorum duo-
rum procerum fiat infra quatuor dies vel octo ante recessum dicte navis vel ligni a
littore Barchinone, et quotquot homines Barchinone invenerint in aliquibus partibus
tam christianorum quam sarracenorum, teneantur stare et obedire ordinacioni et
consilio dictorum septem, vel dictorum quatuo!. Quicquid vero dicti electi fecerint
vel ordinaverint, facient et ordinent ex parte doinini regís, et salva sua jurisdic-
tione, et ex parte Consilii proborum hominum Ripparie Barchinone. Si vero dicti
dúo electi in navibus recesserint a loco in quo pervenerint cum ipsa navi, in eorum
recessu eligant alios dúos cum consilio dictorum quinqué consiliariorum qui ob-
tineant in ómnibus vices suas, et dúo electi in lignis eligant alios dúos cum consilio
ilictorum duorum consiliariorum, et si dúo electi a dictis duobus recesserint, eligant
alios dúos, et sic per ordinem subsequantur; et quicquid per dictos electos actum
fuerit vel ordinatum, ratum ab ahis in ómnibus habeatur; et hoc precipimus de
mandato domini regis, et in virtute sacramenti. Datum Barchinone, séptimo Kalen-
das septembris anno Domini millessimo ducentésimo quinquagesimo octavo.
Signum Jacobi, Dei gracia, regis Aragonum, Majoricarum et Valencie, comitis
Barchinone et Lrgelli, et domini Montispesulani, qui predicta viginta capitula, sicut
superius sunt scripta et expressa, de verbo ad verbum laudamus, concedimus et
approbamus, et eciam confirmamus, prout plenius et melius superius continentur.
Predictam itaque concessionem in suo robore volumus duraturam quamdiu nobis
placuerit, et universitati procerum Ripparie Barchinone.
Testes sunt Petrus de Montecatheno, Berengarius de Cardona, Exymenus Petrus
de Arenoso, Guillelmus de Pinos, Johannis de Castronovo.
Signum Guille [1] mi de Rocha, qui mandato domini regis predicta scribi fecit, loco,
dle et anno prefixis.
Huici, Col. Dip., doc. 1.100.
Valls-Taberneb, Consolat II, 119-136.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 31
15 (IV, II)
Lérida, 1 septiembre 1259
Cédula del Rey D. Jayme I de Aragón, en que dispone que en las Ferias de Cham-
paña, a donde concurrían los mercaderes de Barcelona, de Valencia y de Mompeller
con cordobanes, los de Lérida nombren allí su Cónsul, que junto con el de los Bar-
celoneses, haga el repartimiento de los puestos en la Lonja común que allí tenían.
ACÁ Reg. 10, 117 vll8
JACOBUS, Dei gratia, etc. [rex Aragonum, Maioricarum et Valentie, comes Barchi-
none et Urgelli et dominus Montispesulani] universis probis hominibus et mer-
catoribus Barchinone et tocius nostre dominacionis ad nundinas Campanie merci-
monia ducentibus, salutem et gratiam. Noveritis quod ad instanciara et preces pa-
ciariorum et proborum hominum civitatis Ilerde super facto mercatorum ducencium
cordoanum ad partes Campanie, ordinavimus in hunc modum; quod sicut ordina-
tum ets in nundinis Campanie super facto cordoani, quod mercatores cordoani Bar-
chinone et Montispesulani eligunt singulos cónsules ad dividendum plateas domus
predicte, ubi cordoanus mercatorum tocius nostre dominacionis congregatur, per
loca, sicut consuetum est, volumus et mandamus ac firmiter constituimus, quod de
dictis mercatoribus cordoani civitatis Ilerdensis unus de venditoribus illorum cor-
doani Ilerdensis eligatur in consulem, qui simul cum consule Barchinone dividant
platean! dicte domus in nundinis Campanie per loca, sicut [hjactenus fieri consue-
vitur racione mercatorum Ilerdensium et Valentie et omnia alia que in dicta domo
consueverunt fieri et ordinari. Quam ordinacionem volumus ac mandamus nunc et
semper esse stabilem atque firmam; et quod aliquis non sit ausus predicta infrin-
gere nec contravenire, si de nostri gratia confidit vel amore. Datum Ilerde, kalendas
septembris, anno Domini MCCL nono.
Hurcí, Col. Dip., doc. 841.
16 (ii, xi)
Ejea, 2 marzo 1264
Real privilegio de Don Jayme 1, en que exime a la Ciudad de Barcelona del derecho
del quinto por dos galeras que ésta armaba en corso contra los Moros.
AHM L. Vert I, 226 v-227
NOVERINT universi quod quia vos probi homines et universitas Barchinone, ad
preces nostri Jacobi, Dei gracia, regís Aragonum, Majoricarum et Valencie,
comitis Barchinone et Urgelli, et domini Montispesulani, modo armatis duas ga-
leas contra sarracenos. Ideoque concedinuis vohis per nos et nostros, quod non te-
32 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
neamim nobis vel nostris, nec alicui alii persone loco vel nomine nostro daré riba-
gium aliquod, quintam, nec aliquam abaní partem de aliquibus que cum dictis
galeis habere et lucrari, et acquiíere poteritis a quibuscumque sarracenis ; immo
totum illud quod cum eisdem galeis lucrari a quibuscumque sarracenis et acquirere
poteritis, habeatis ad omnes vestras et vestrorum volúntales inde libere faciendas.
sine aliqua retencione nostra et nostrorum. volentes quod racione dicti armamenti
nulluní vobis vel vestris ullo tempore prejudicium generetur.
Datum apud Exeam. sexto nonas marcii anno Domini millessimo ducentésimo
sexagésimo tercio.
Huici, Col. üip., doc. 1.203.
17 (11. Xll)
Barcelona. 12 abril 1265
Real privilegio de D. Jarme I. en que se conceden nuevas gracias y s€ conjirman
antiguas costumbres a la Ciudad y moradores de Barcelona.
AHM L. Vert I. 227
PATEAT universis quod nos Jacobus, Dei gracia, rex Aragonum, Majoricarum et
\ alencie, comes Barchinone et Urgelli. et dominus Montispesulani, volentes
circa régimen civitatis Barchinone provisioneni debitam adhibere, et statuin ejus-
dem civitatis de bono in nielius reformare et suas bonas consuetudines confir-
mare, ad preces proborum hominum Barchinone et tocius universitatis ; volumus et
statuimus perpetuo, per nos et nostros successores, quod cives Barchinone non te-
neantur aliquid solvere vel daré nobis vel bajulis. vel officialibus nostris de navibus,
lignis magnis vel parvis aut barcliis volentjuus navigare ad aliqaas partes, nisi nos
essemus personaliter Barchinone, et ea ligna vel eorum partem exercitu nostro. vel
in armamento necesse haberemus.
ítem, statuimus et concedinius perpetuo per nos et nostros successores, quod
nullus civis Barchinone pignoretur racione questie vel servicii, nisi tantum pro sua
parte et tallio, sibi a ta/xaloribus assignato; ita tamen quod illos quos talliaverint
taliter et in tantum fideliter tallient quod ab ipsis illud sine aliquo contrario et impe-
dimento habere valeamus.
Ítem, volumus et statuimus perpetuo, per nos et nostros successores. quod aliqui
lombardi, florentini, senenses, luchesii non morentur negociando in civitate Barchi-
none, et illi qui modo stant expellantur. Ítem statuimus et volunms perpetuo quod
ponderatores pañis, annuatim in festo Sancti Marchi Evangeliste mutentur in Bar-
chinone, et dúo alii a bajulo, cum consilio proborum hominum, innoventur; non
obstante privilegio vel privilegiis alicui vel aliquibus a nobis concessis vel conce-
dendis; que privilegia ex nunc volumus et mandamus vires aliquas non habere, et
quod frangantur et in ómnibus annullentur.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 33
ítem, statuimus et concedimus perpetuo, per nos et nostros successores, quod si
vicarius aut bajulus noster in Barchinone moverint questionem alicui civi Barclii-
none; non teneatur solvere alicui judici, sibi super questione assignato, nisi sub-
cumberet in causa.
ítem, perpetuo statuimus quod si aliqui cives Barchinone, ex quo sint parati fa-
ceré jus in posse vicarii vel bajuli Barchinone, non teneantur exire civitatem Bar-
chinone pro questione sibi mota ; hoc excepto quod si questio íuerit super feudo
vel honore mota quod pro alio teneantur, de hüs faciat jus, ut est consuetum et
cxceptis causis appellacionum, que ad nos perveniunt et jure nostro debeant per-
venire.
ítem, concedimus et conlirmamus per nos et nostros successores in perpetuum
civibus Barchinone privilegia et instrumenta a nobis et predecessoribus nostris facta
et concessa de alongamentis debitorum, ut in dictis instrumentis continentur.
ítem, volumus et perpetuo statuimus quod naves vel ligna magna vel parva Bar-
chinone intrancia, manencia, et exeuncia in portu nostro Sancti Felicis, non teneantur
aliquid daré vel serviré abbati Sancti Felicis, vel alicui pro eo aliqua racione; nisi
secundum quod est actenus consuetum. Et si dictus abbas Sancti Felicis, aut aliquis
pro eo aliquem vel aliquos de hüs compelleret; damus toti universitati Barchinone
licenciam deffendendi.
ítem, mandamus perpetuo et statuimus, quod naves vel ligna aut barche ve-
niencia ex partibus de levant non teneantur aliquid daré vel solvere ad lezdam de
Caucolibero nici hoc tantum quod antiquitus est ibi daré assuetum, et si aliqua de
novo a lezdariis apponuntur, inde penitus excludantur.
ítem, promittimus perpetuo per nos et nostros successores quod si contingeret,
quod faceré non proponimus, nos vel nostros successores concederé hominibus
Montispesulani óbolos rediré apud laces salvabimus suum jus hominibus Barchinone.
Datum Barchinone, II ilus aprilis anno Domini millessimo ducentésimo sexagésimo
quinto.
Signum Jacobi, Dei gracia, regis Aragonum, Majoricarum et Valencie, comitis
Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
Testes sunt Petrus de Montecatlieno, Bcrengarius Arnaldi de Angularia, Gau-
cerandus de Pinos, Berengarius de Podio viridi, Guillelmus de Cervilione.
Signum Bartholomei de Porta, qui mandato domini regis hec scribi fecit et
clausit, loco, die et anno prefixis.
Huici, Col. Dip., doc. 1.242.
34 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
18 (ii, ccc)
Barcelona, 13 abril 1265
Otra real Cédula del mismo para que los Consellers del Ayuntamiento de Barcelona
se reduzcan a quatro, y los Jurados del Gran Concejo a ciento.
AHM L. Ven U, 211
NOVERINT universi quod nos Jacobus, Dei gracia, rex Aragonum, Majoricarum et
Valencie, comes Barcliinone et Urgelli, et dominus MontispesuUani ; volentes
circa régimen civitatis Barchinone provisionem debitam adhibere, et statum ejusdem
civitatis de bono in melius reformare; per nos et nostros concedimus vobis univer-
sis probis hominibus Barchinone et vestre universitati, quod hinc usque ad proxi-
mum festum Pentecostés, et ab ipso festo usque ad decem annos completos primos
venturos habeatis et liceat vobis habere quatuor probos homines de civitate vestra
illos quos vos elegeritis consiliarios vicarii et bajuli, qui in presencia predictorum
vicarii et bajuli jurent tenere secretum de eo quod dictum fuerit Ínter eos, et con-
sulere vicario et bajulo bene et legaliter ad fidelitatem nostram et nostrorum et
comunem utilitatem civitatis quandocumque et quocienscumque a predictis vicario
et bajulo íuerint requisiti; ita quod precio, precibus, timore vel amore nun consu-
lant vicarium et bajulum nisi secundum Deum juxta eorum bonam conscienciam,
et quod qualibet septimana in die sa[b]bati congregent se in palacio domini regis
sine amonicione vicarii et bajuli, et ibi cum vicario et bajulo habeant collacionem
et tractatum de ómnibus /¡iis que in civitate et curiis íuerint gesta, et quod refor-
ment, procurent, tractent et ordinent ea que ad fidelitatem nostram et publicam uti-
litatem íuerint ordinanda, et ipsi quatuor consiliarü cum íuerint jurati eligant si-
mul cum nostro vicario et bajulo centum probos homines de civitate, qui in posse
vicarii jurent tenere secretum et jurare vicarium et bajulum et dictos consiliarios,
et venire ad ipsum vicarium et bajulum omnes vel eorum pars quando per ipsos
vicarium et bajulum et consiliarios íuerint demandati. Et isti quatuor consiliarü
teneantur hoc onus sustinere per anum annum et in fine anni, scilicet in íesto Sancti
Marchi Evangeliste, teneantur alios quatuor consiliarios eligere, qui cum íuerint
electi et jurati, simul cum vicario et bajulo nostro et cum probis hominibus civitatis
eligant alios centum probos homines de civitate secundum íormam superius com-
prehensam. Et sic fiat de ceteris quolibet anno; et illi qui íuerint electi, teneantur
jurare et dictum onus suscipere modo superius comprehenso. Quod si faceré no-
luerint, per nostrum vicarium et bajulum compellantur. Si vero contigeret quod
unus vel plures de dictis quatuor consiliariis vel de dictis centum juratis decederet,
vel esset absens, aut detineretur infirmitate, ceteri remanentes locum ejus vel eorum
teneant et observent. Volumus autem quod vicarius nostri et bajulus stent consiliis
dictorum quatuor consiliariorum, et quod eorum consilio irrequisito non congre-
gent genérale Parlamentum, nisi nos hoc specialiter mandaremus. Et ut predicta
omnia majori gaudeant firmitate, injungimus firmiter et mandamus vicario et ba-
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 35
julo Barchinone presentibus et íuturis quod prescripta omnia sub fide qua nobis
tenentur et sacramento quod nobis vel infanti Petro filio nostro pro nobis presti-
tetunt et de cetero prestabunt, observent et faciant per suprascriptum tempus de-
cem annorum inviolabiliter observari, et in aliquo non contreveniant si de nostri
confidunt gracia vel amore. Et si vicarius et bajulus noluerint aut neclexerint tene-
re justician!, aut non compleverint mandata nostra ; mandamus et volumus consi-
liariis quod per nunciuní vel suas litteras denuncient nobis contradiccionem, et ne-
cligenciam ipsorum ; et nos taliter faciemus et castigabimus eos, quod ceteri non
erunt ausi similia attemptare. Datitm Barchinone, idus aprilis anno Domini millesi-
mo ducentésimo sexagésimo quinto.
Huici, Col. Dip., düc. 1.243.
19 (II, xiii)
Barcelona, 16 agosto 1266
Real privilegio de D. Jayme I, en que concede al Concejo Municipal de Barcelona
la autoridad de nombrar Cónsules en las partes de Suria y Egipto para proteger sus
mercaderes y navegantes.
AHM L. Ven I, 228
NOVERINT universi quod nos Jacobus, Dei gracia, rex Aragonum, Majoricarum
et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani, ex certa
sciencia damus et concedimus plenam licenciam et potestatem consiliariis et probis
hominibus Barchinone, presentibus et futuris, quod ipsi auctoritate nostra, ponant
et eligant singulis annis cónsules, secundum voluntatem dictorum consiliariorum et
procerum, in navibus et lignis ad partes ultramarinas navigantibus. Qui cónsules
habeant plenam jurisdiccionem ordinandi, gubernandi, compellendi, ministrandi, pu-
niendi et omnia alia faciendi super omnes personas de terris nostris ad ipsas partes
ultramarinas navigantes, et in ipsa térra residenciam facientes, et super omnes naves
et alia ligna de terris nostris illuc navigancia, sive portum faciencia, et super res
earumdem personarum que illuc íuerint, tam in térra quam in mari, sicut habent
in iliis partibus cónsules de alus provinciis ibi positi seu constituti super personas
et navigia et alias res hominum earum provinciarum. Volumus eciam, quod si pre-
dicti cónsules vel aliquis eorum noluerint in ipsis partibus exivernare sive moram
lacere, possint ipsi ibiJeni eligere et puliere alios cónsules, qui eandem jurisdiccio-
nem et posse habeant in predicta térra et mari et personis et rebus, quam concessimus
predictis consulibus electis per consiliarios et probos homines Barchinone; possint
etiam predicti cónsules, a consiliariis et probis hominibus electi, imponere et poneré
penam predictis alus quos ipsi electi eligent, sub qua pena teneantur recipere dic-
36 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
tum consulatum, et tenere et regere ipsum usque in fine temporis, quod eis ab ipsis
electoribus ad dictum régimen fuerit prefinitum. ítem, damus plenum posse et ju-
risdiccionem predictis consiliariis et probis honiinibus Barchinone puniendi secun-
dum eorum arbitrium cónsules supradictos ab eis electos, et illos eciam quos ipsi
cónsules elegerint si deliquerint quoquomodo. Volumus eciam, et constituimus, quod
predicti cónsules electi per consiliarios et probos homines Barchinone jurent tém-
pora eleccionis in posse eorum ad Sancta Dei Evangelia, quod in predicto consulatu
se bene et fideliter habeant ad honorem et fidelitatem nostri et successorum nostro-
rum, et ad comodum et utilitatem civitatis et habitancium Barchinone, et omnium
hominum Cathalonie bona fide; et hoc idera jurent in posse dictorum consulum
alii cónsules qui ab ipsis consulibus fuerint constituti. Hanc autem concessionem,
sive privilegium presens, vobis damus et concedimus quamdiu nobis placuerit du-
ratura.
Datum Barchinone septimodecimo kalendas septembris, anno Domini millesimo
ducentésimo sexagésimo sexto.
lluici. Col. Dip., doc. 1.264.
SwiFT, James I, p. 294, doc. 9.
20 (IV, iii)
Tortosa, 2 enero 1268
Cédula del rey D. Jayme 1 de Aragón en que nombra a dos ciudadanos de Moni-
peller por mensageros suyos a Egypto, a tratar negocios de comercio, concediéndoles
facultad de elegir Cónsul en Alexandría para los vasallos del Rey, mientras dure
su comisión, con plena jurisdicción, y de vender a los de la nación la Lonja y el
Consulado que tenia el Rey allí.
ACÁ Reg. 15, 76 v
NOVERiiVT universi quod nos Jacobus, Dei gratia, rex Aragonum, Maioricarum,
etc. [Valentie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani], da-
mus et concedimus vobis fidelibus nostris, Bernardo de Molendinis et Bernardo de
Plano, burgensibus Montispesulani, presentera misatgeriam Alexandrie; ita scilicet,
quod vos sitis nuncii nostri dicti viatici seu dicte miísatgerie, et non aliquis alius;
et possitis ducere vobiscum navem quam volueritis in misiatgeria et viatico predictis,
salve secure et sine impedimento alicujus persone; dantes et concedentes vobis li-
cencian! et plenam potestatem quod possitis in partibus Alexandrie constituere con-
sulem et cónsules, prout vobis videbitur expediré, qui audiant et determinent omnes
causas que Ínter homines terre et jurisdiccionis nostre et quorum/¿6e/ aliorum
locorum vertentur in partibus Alexandrie, et possint poneré penas civiles et crinii-
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA .17
nales super illos qui delinquent quoquo modo, prout eis visum fuerit de jure fore
faciendum ; et qui [a] etiam ipsas penas exequantur, colligant et recipiant auctori-
tate nostra. Dantes etiam vobis licenciam et plenum posse imponendi penam et penas
super homines riostras qui in navi vestra ibunt et super illos similiter qui in partibus
Alexandrie fuerint dum vos in dicta misíatgeria fueritis seu steteritis postquam de
térra nostra recederitis, in eundo scilicet in dictum viaticum, et stando ac redeundo,
prout vobis de jure visum fuerit et ipsis etiam compellere; et ipsi coram vobis te-
neantur venire et responderé suis querelantibus, prestito sacramento ab eis, et juvare
vos ac consilium prestare, et obedire vobis sicut nobis loco nostri dum in dicta
mis.íatgeria fueritis ut superius continetur; et si aliquis contravenerit, quod possitis
eum puniré inde prout vobis de jure videbitur expediré. Insuper etiam concedimus
vobis quod possitis venderé hominibus terre et jurisdiccionis nostre Alfundicum
et Consulatum nostrum Alexandrie loco nostri, et precium quod inde habueritis,
quod sit nostrum et ipsuní teneamini restituere nobis. Datiím in Dertusa, IIII no-
nas januarii, anno Domini MCCLX séptimo.
Hüici, Col. Dip., doc. 1.281.
21 ÍIV. IV)
Tortosa, 2 enero 1268
Cédula del rey Don Jarme I de Aragón, por la qual concede a los dos Mensajeros
de Mompeller que enviaba a Egypto cinco mil sueldos maglorienses en ayuda de
costas de gastos, cobraderos de los derechos Reales sobre la moneda de millareses
que se acuñaba o se acuñase en aquella Ciudad.
ACÁ Reg. 15, 77
NOS Jacobus, etc. [Dei gratia, rex Aragonum, Maioricarum et Valentie, comes
Barchinone et Urgelli, et dominus Montispesulani], recognoscimus et confite-
mur deberé vobis Bernardo de Molinis et Bernardo de Plano burgensibus Montis-
pesíul/ani, quinqué milia solidos Malgurienses, quos vobis damus in auxilium expen-
sarum nunciacionis quam pro nobis facturi estis modo ad partes Alexandrie cum
expensis vestris propriis; quos quinqué mille solidos assignamus vobis habendos et
percipiendos in jurisbus nostris monete miliarensis, que fit et cuditur seu cudetur apud
Montempesulanum vel in alio loco dominacionis Montispesulani ; ita scilicet, quod
solutis assignacionibus per nos factis super moneta predicta, habeatis et percipiatis
vos et quem vel quos volueritis loco vestri, jura nostra omnia ipsius monete in solutum
dictorum denariorum, prius et antequam inde aliquid alicui alii detur vel solvatur,
tamdiu scilicet doñee de predictis quinqué mille solidis sitis plenarie nersoluti.
Mandantes firmiter magistro dicte monete miliarensis, presentí scilicet et futuris.
38 A.XTON'IO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
quod solutis assignacionibus in dicta monete jam per nos factis, solvant de juribus
nostris dicte monete predicta quinqué mil[l]ia solidos, antequam inde alicui alii,
solutis asíignacionibus predictis ibi jam factis, aliquid inde solvant; quibus vobis
solutis presentem a vobis recuperent albaranum. Bsitum Dertuse, IIII nonas januarii
anno Domini millesimo CCLX séptimo.
Huici, Col. Dip., doc. 1.282.
22 (ll, xv)
Lérida, 14 junio 1268
Real cédula de Don Jayme 1. en que manda que nin%ún estrangero pueda tener banco
de cambio en Barcelona, ni fletar embarcaciones estrañas, a menos de ser propias
las mercancías.
AHM L. Vert I, 228 v-229
NOVERINT universi quod nos Jacobus, Dei gracia, rex Aragonum, Majoricarum
et Valencie, comes Barchinone et Urgelli, et dominus Montispesulani, per nos
et nostros damus et concedimus vobis probis hominibus et universitati Barcbinone
presentibus et futuris, quod aliqui domini navium, mercatores, vel alii extranei non
possint in Barchinone teñera tabulam, neo merces aliquas nauliegare causa hone-
randi ibidem aliquas naves extraneas de ipsis mercibus, que proprie eorum non fue-
rint; tamen possint ipsas naves ibidem Aonerare et faceré /lonerari de rebus et
mercibus suis si voluerint libere et in pace. Mandantes firmiter vicariis, bajulis,
curiis, paciariis et universis alus officialibus et subdtis nostris, presentibus et futu-
ris, quod hujusmodi concessionem nostram firniam habeant et observent, et non con-
traveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua racione. Datum Ilerde, octa-
vodecimo kalendas julii anno Domini millessimo ducentésimo LX octavo.
Signum Jacobi, Dei gracia, regis Aragonum. Majoricarum et Valencie. comitis
Barchinone et Urgelli, et domini Montispesulani.
Testes sunt Jacobus de Cervaria, Raymundus de Monthecatheno, Geraldus de
Capraria. Berengarius de Podio viridi. Garcías Ortiz de A^agra.
Signum Bartholomei de Porta, qui mandato domini regis hec scribi fecit et
clausit, loco, die et anno prefixis.
Huici, Col. Dip., doc. 1.289.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 39
23 (ll. XIV)
Tarragona, 6 agosto 1268
Otra real cédula de Jayme I, en qae amplia la potestad de elegir Cónsules la Ciudad
de Barcelona en los países de Ultramar, a las tierras y puertos del Archipiélago y
Grecia y a otros parages de Levante.
AHM L. Vrrt I. 220
NOS Jacobus, Dei gracia, rex Aragonum, Majoricarum et Valencie, comes Bar-
chinone et Urgelli, et dominus Montispesulani, concedimus et donamus inte-
gram licenciam et potestatem voKis consiliariis et proliis hominibus Barchinone, tam
presentibus qiiam futuris, quod possitis poneré et aligere consuiem vel cónsules,
quem et quos volueritis, in partibus altramarinis et in térra de Romania, et in qui-
buslibet alus partibus, in quibus naves vel ligna Barchinone navigaverint ; eleccio-
nem autem, quam de dictis consulibus feceritis, laudamus, concedimus et confir-
mamus. Mandantes ómnibus iUis, qui per vos in cónsules electi fuerint, quod reci-
piant dictum consulatum et non contraveniant ullo modo. Mandamus insuper vicariis
et bajulis Barchinone presentibus et futuris, quod in dictis consulibus per vos electis
nuUum impedimentum faciant vel contrarium. Volumus insuper et mandamus quod
omnes subditi nostri, tam mercatores quam alii, teneantur firmare et responderé in
posse dictorum consulum per vos electorum, de ómnibus questionibus et demandis
per eos proponendis, et teneantur eciam eis in ómnibus obedire.
Datum Tarrac/ione, VIII idus augusti anno Domini miUesimo ducentésimo LX
octavo.
Huici, Col. Dip., doc. 1.291.
24 (lI, XVl)
Ondara, 26 noviembre 1270
Carla del rey Don Jayme I a la ciudad de Barcelona, encargándola escoja hombres
y familias honradas entre sus naturales para ir a poblar y establecerse en el Reyrw
de Valencia^
AHM L. Verm. II, 174 v-175
JACOBUS, Dei gracia, rex Aragonum, Majoricarum et Valencie, comes Barchinone
et UrgeUi, et dominus Montispesulani ; fidelibus suis consiliariis et probis homi-
nibus Barchinone, salutem et graciam. Perqué nos conexem que vos fos e sots apa-
reyUats totavia a nostres plaers et a nostres volentats, e quar vos som tenguts per
40 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
deute de nostre Seynnor, qui vos nos ha comanats, que us devem regar e guardar,
e fer ben per dar bon exemple ais nostres e ais altruys de la bona seynnoria que
nos volem aver contra vos, e quar los bens que nos avem a fer, volem plus fer
a vos altres, qui sots feels e naturals nostres, que ais estranys; fem vos saber, que
nos avem regonegut el regne de Valencia, que Deus nos ha donat per la sua mise-
racio, e per alcun ben que entendia en nos, e no trobara que en tot lo regne de
Valencia age poblat de christians oltra XXX milia homens ; e perzo, quar nos
[h]avem vist que-1 regne no ha son complinient d'omnes ni de gent, voleni-lo y fer;
car, segons semblanza nostra, ben deuria aver C mille christians en el regne de Va-
lencia, e pus no y son plus de la summa des[s]us dita, volem y fer compliment de
tants com nos y poyrem alongar a honor de Deus, e a servizi de Christianesme e
nostre. On nos vos deim, e-us pregam. que vosaltres que triets en vostra ciutat aquels
homens qui sien de valor, e qui no agen heretats on pusquen vivir complidament
en vostre habitatge; e si son II o III frares, e la un es heretat e els altres no, volem
aquels qui heretats no son, heretar en aquest regne que Deus nos ha donat ; e vo-
lem que eligiats entre vos II proshomes, que conosquen los loes e les terres que
nos los mostrarem, e per tal volem nos azo que-n pusquen dir fe e veritat a vos-
altres, e que sien homens conexents, que d'esta cosa vos sapien dir certanitat. E vis-
tes les terres e-ls loes que nos los mostrarem. pendrem un dia ab els, al qual dia
nos enviets aquelles persones que nos dejam heretar, e voldrem que facen residen-
cia el logar on los heretarem, e nos enfranquir-los em a V ans. E no ajats paor de
enviar, que yo-s vos n'eretarem prou. E aquests proshomens que-ns trametrets, sien
ab nos lo primer dia de giner primer vinent senes tota triga.
Datum in Ondara. VI kalendas decenibris anno Domini MCCLXX.
Huici, Col. Díp., doc. 1.341.
25 (ii, ccxLvii)
Barcelona, 5 agosto 1272
Carta de los magistrados municipales de Barcelona a los Mercaderes Catalanes re-
sidentes en Egypto, para que reconozcan y obedezcan al Cónsul que acababan de
nombrarles para el puerto de Alexandría.
AHM Pergs. municipales*
BERENGARiüS de Riaria, Bernardus Andree, Ferratius Geraldi et Petrus Romei,
consiliarii civitatis Barchinonae, universis Catalanis in partihus Alexandriae na-
vigantibus et existentibus, et alus ad quos praesentes pervenerint, dilectionis cons-
tantianí cum salute.
* No se ha podido localizar.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 41
Universitati vestrae notum facimus per praesentes, quod nos, auctoritate a do-
mino rege Aragonum nobis concessa, constituimus consuiem super ómnibus Cata-
lanis in partibus Alexandriae Petrum Guillelmi civem Barchinone, cui dedimus seu
assignavimus pro consiliariis Bernardum de Curtali et Arnaldum de Marina. De-
dimus etiam praedicto consuli potestatem compellendi, distringendi et puniendi om-
nes Catalanos in praedictis partibus Alexandriae existentes, tam propter dpliita,
quam propter maleficia quae commiserint, quam pro eo scilicet quod nolient man-
datis dicti consulis obedire. Concessimus etiam eidem consuli, quod pro missionibus
quas faciet circa consulatum praedictum, habeat ab ómnibus mercatoribus catalanis
qui in praedictis partibus expedient se, certam quantitatem pecuniae pro centenario
bisanciorum, prout ejus discretioni videbitur expediré. Concessimus etiam eidem
consuli, quod in recessu ipsius possit alium consuiem vel cónsules dimitiere loco sui.
Queni siquidem consulatum praedicti Petri Guillelmi volumus durare doñee ad
praedictas partes Alexandriae duxerimus alium consuiem vel cónsules destinandos.
Mandamus insuper cum testimonio harum praesentium litterarum sigiUo nostro si-
gillatarum, vobis ómnibus Catalanis in praedictis partibus Alexandriae navigantibus
et existentibus ex parte domini regis. quod dicto Petro Guillelmi et illi quem loco
sui subsituet, attendatis et obediatis tanquam consuli vestro, et contra praedicta
aliquo modo non veniatis. Et ut praedictis fides plenior habeatur, praesentes litteras
sigilli nostri munimine fecimus roborari.
Datum Barchinone, nonis augusti annn Domini millessimo diicentessimo septua-
gessimo secundo.
26 (ll, XVIl)
Barcelona, 3 agosto 1274
Real cédula de Don Jayme 1. en la qiial se declaran guales son los frutos, géneros
y mercadurías que no se podían extraer para países de infieles según la mente de
la Prohibición de la, Silla Pontificia.
AHM L. Ven I, 237
JACOBUS, Dei gracia, rex Aragonum, Majoricarum et Valencie, comes Barchinone
et Urgelli, et dominus Montispesulani : fidelibus suis bajulis, vicariis, curiis,
justiciis, juratis et alus officialibus et subditis nostris, ad quos presentes pervene-
rint, salutem et graciam. Cum nos ad mandatum Sunimi Pontificis inhibuerimus,
ne aliquis de térra nostra sit ausus extrahere, causa portandi ad aliqua loca sarra-
cenorum, ferrum, arma, lignamina, panem nec aliqua alia victualia, et hujusmodi
inhibicionem per vos teneri et observari mandaverimus firmiter, ut in litteris nos-
tris, quas super hoc vobis misimus, plenius continebatur. Nunc autem significamus
vobis, quod nobis modo in Barchinone existentibus, probi homines Barchinone cora-
42 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
paruerunt coram nobis et rogaverunt nos ut deberemus declarare eisdem quid sub
nomine victualium intelligebamus. Nos autem, habito consilio cum Fratribus Pre-
dicatoribus et Minoribus super predictis, ita duximus ordinandum: quod nenio de
térra nostra sit ausiis ad aliqua loca terre vel dominacionis soldani Alexandrie
aliquas mercas, nec aliquas alias res, prohibitas vel non prohibitas, deportare, nec
et ad aliqua alia loca sarracenorum deportare vel mittere ferrum, arma, lignamina,
plumbeum, peguntara, filum, canabi vel aliquod aliud de quo exarcia fieri possit,
nec navem, lignum, vel aliquod vaxellum vendare sarracenis, nec deportare aciam
vel mittere frumentum, ordeum, milium, panicium, adacgam, fabas, cícera, nec ali-
quam farinam ipsorum bladorum, vel aliquam aliam farinam. Omnia vero alia pos-
sint ad terram regis Tunicii et alia loca sarracenorum, excepta térra et dominacione
dicto soldani Alexandrie. libere deportare. Mandantes vobis firmiter et districte. qua-
tinus hujusmodi inhibicionem nostram faciatis ab ómnibus inviolabiliter observari
et superius continetur et non contraveniatis nec aliquam contravenire permittatis,
si de nostri confiditis gratia vel amore.
Non autem inteUigimus, pro hujusmodi mandato nostro, in[h]ibere quin domini
navium, lignorum, et aliorum vaxellorum possint in eorum navibus. lignis et eorum
vaxellis alus portare victualia que cumque ais et marinariis necessaria, nec non et
mercatoribus in eisdem euntibus, secundum quod viaticum fuerit ; quod facera de-
bebunt juxta cognicionem duorum proborum hominum Ripparia, quos vos ad hoc,
legales scilicet, aligatis; nec quin possint eciam portare in eisdem navibus, lignis,
et vaxellis alus peguntara et clavos ad opus eorum navium et lignorum, ac eciam
aliorum vaxellorum, et arma ad ipsorum def [f]ensionem, juxta similiter cognicionem
ipsorum duorum proborum hominura, quos vos ad hoc, ut dictum ast, eligetis.
Datura Barchinone, III nonas augusti, anno Domini millesimo ducentésimo sep-
tuagésimo quarto. [Rax Jacobus].
Masía, Corona de Aragón, doc. 1.
27 (IV, v)
Barcelona, 16 noviembre 1274
Tratado de paz y alianza ajustado entre el Rey de Aragón Jayme 1 y el de Ma-
rruecos, Aben Juceff, personalmente en Barcelona, en que pedia éste varios subsidios
de gente y de naves para la conquista de Ceuta.
ACÁ Reg. 19, 6
MANIFESTA cosa sia a tots, quora nos .A.ban Juceff Miramomelli, senyor de
Marrochs e de Fez, Suyalmoza a de ses partinencies, a senyor deis Beniraa-
rins, fem pau a amor perdurable per tots temps ab vos, noble En Jacnia, per la
gracia de Deu, rey d'Arago e de Mallorquas, a de Valencia, córate de Barcelona
a d'UrgayU, a senyor de Montpellar, nos ab vos, e vos ab nos.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 43
E puis que romanga aquella pau entre -Is vostres filis e los nostres, en tal ma-
nera que vos nos fagats ayuda a pendre Cepta e que nos enviets X naus armades
e X galees, e entre altres lenys e barques que sien a summa de L e que-ns en-
viets D entre cavallers e homens de liynatge; e nos prometem-vos que-us envia-
rem C mille bizancios Ceptins bons per aquest navili, e C mille bizancios altres per
aguisar la añada deis cavallers. E si mes d'un an estaven los cavallers en pendre
Cepta, vos darem tant quant la quantitat del an sera que estien en pendre Cepta;
e si tot Tan hi estaven, que-us darem los C mille bizancios axi quom dit es; e
Cepta presa, prometem-vos que-us darem L mille bizancios a vos e ais vostres per
cascun an.
E encara que darem al senyor deis cavaOers que vos hi enviareis, C bizancios
per cada dia, e cavayls a el e ais altres qui vendrán en ajuda nostra ; e a cada
cavaller sengles camells si avien en negun loe anar ab nos ; e al rich/íome que y
enviareis, darem azembles sufficients, aquelles que a el mester serán per al viage
que faran ab nos.
E prometem, que al cap del an, que-n lexarem venir al richome e aquells ca-
vallers ab tot Qo que guaynat hi auran ; ab que vos nos refrasquels aires tants
cavallers que sien ab nos tro ajam presa Cepla.
E encara que y ajen esglesia e oratori aquells cavallers, segons que-s usa per los
Crislians; e encara que darem al cavaller cada dia II bizancios per cascun mes
pagar aixi com la luna pareszia, e aqüestes coses 50 es a saber, la amor e la pro-
messio del aver, prometem a vos en fe de Deus e en la nostra, a bona fe e sens
engan atendré e acomplir.
E nos En Jacnie, per la gracia de Deu, rey d'Arago, de Mallorques e de Valen-
cia, comle de Barcelona e d'Urgell, e senyor de Monlpeler, prometem a vos Aben
Juceff Miramomelli, senyor de Marrochs e de Fez, e de Sayalmeza e de ses perti-
nencies, e senyor deis Benimarins, en la fe que Deus nos a dada e en la vostra,
d'atendre e de complir a vos los D cavallers e homens de liynatge que-u dejen esser,
e les X naus e X galees, entre lenys e h&rque?, tro a summa de L; e d'ago enviam-
vos-en nostra carta ab nostra bolle segeUada ; e vos enviats-nos-en vostra carta se-
gellada e fermada axi quom s'usa entre vos.
Datum Barchinone, XIII I kalendos decembris anno Domini MCCLXX quarto>
Capmany, Tratados, p. 1-4.
44 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
28 (ii, ccxLviii)
Valencia, 20 junio 1279
Privilegio del rey D. Jaynie Primero de Aragón en que concede al cuerpo de Co-
merciantes de Barcelona la ¡acuitad de elegirse entre sus individuos dos sugetos
abonados y prácticos qu^ administren y cuiden la policía mercantil.
AHM Pergs. municipales. Docs. curiosos, n." 35
NOVERINT universi quod nos Petrus, Dei gracia rex Aragonum, volumus et con-
cedimus universis mercatoribus Barchinone qiii oíficium mercationis seu ne-
gociationis ibi exercent aut exercuerint, quod possint aligere Ínter se et sibi pro-
ponere dúos mercatores ex ipsis bonos et legales, qui electi de conimuni assensu
dictorum mercatorum vel majoris partis eoruní, procurent, a [d] ministren! et faciant
oninia que necessaria viderint ad communem utilitatem ipsorum omnium et singu-
lorum super mercationibus suis bene et fideliter, et absque diminutione nostrorum
¡urium procurandis. Hanc autem concessione. faceré intendimus quandiu nobis pla-
cuerit, salvo jure nostro in ómnibus, et ita quod jurisdictioni nostre propter ipsam
nuUatenus derogetur. Mandantes vicario, bajulo et alus officialibus nostris Barchi-
none presentibus et futuris, quod hanc concessionem nostram predictis mercatori-
bus íirmam habeant et observent et faciant observar!, prout superius continetur.
Datum Valencie, XIII kalendas julii anno Domini MCCLXX nono. Signum Pe-
tri, Dei gratia, regis Aragonum. Eginuus. Testes sunt Guillelmi de Castronovo, Amor
Dionisii, Icardus de Mon, Blasc/ius Maga, Bernardus de Peratallada. Signum Petri
de Sanctoclemente scriptoris predicti domini regis. qui mandato ejus hec scribi
fecit et clausit, loco, die et anno prefixis.
29 (ll, CCLXXV)
Barcelona. 5 diciembre 1279
Nombramiento hecho por los diputados de la Lonja de Contratación de Barcelona
de dos Procuradores para representar al Rey sobre ciertas vexaciones que los mer-
caderes barceloneses padecían en Narbona. Tortosa y otras partes.
AHM Pergs. muniripalps. cafa 1190-1296. n." 24
SIT ómnibus notum, quod nos Petrus de Pruneriis et Guillelmus Lulli, mercatores
et cives Barchinone, assignati per illustreni dominum Petrum, Dei gratia, re-
gem Aragonum super eo quod mercature fiant et tractentur in Barchinone bene
et legaliter. constituimus et ordinamus vos Raimundum de Vilardello et Arnaldum
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 45
de Bastida et utrumque vestrum in solidum, ita quod conditio occupantis non effi-
ciatur melior, procuratores ad comparendum coram domino rege pro quibusdam
novis et injustis exactionibus que apud Narbonam et apud Dertusam, et in alus plu-
ribus locis petuntur et exiguntur per violenciam de mercibus et rebus mercatorum
et civium Barchinone et aliorum locorum dicti domini regis, et ad supplicandum et
petendum a dicto domino rege quod dictas novas et injustas exactiones faciat cessa-
re; et ad agendum, respondendum, deffendendum, excipiendum et replicandum su-
per predictis coram dicto domino rege et coram judice seu judicibus ab eo delegatis
contra quoscumque qui in predictis se oppona[n]t; et ad componendum et transigen-
dum super premissis; et ad substituendum alium vel alios procuratores quando et
quociens vobis placuerit; et omnia alia faciendum super premissis quecumque nos
possemus personaliter constituti, promit[t] entes nos semper habere ratum et firmum
quicquid per vos vel per alterum evstrum, vel per substitutos a vobis super predictis
actum fuerit vel etiam procuratum, et nullo tempore revocabimus.
Actum est hoc nonis decembris, anno Domini millesimo ducentésimo septuagé-
simo nono. Signum Petro de Pruneriis. Signum Guillelmi Lulli predictorum, qui
liec laudamus et firmamus. Testes hujus rei sunt Berengarius de Fenestris et Pe-
tras Andree ypothecarius. Signum Petri Marci notarii publici Barchinone, qui hec
scribi fecit et clausit die et anno quo supra.
30 (ii, xviii)
Valencia, 20 noviembre 1281
Real cédula Je Don Pedro ¡11, en la qual se declara y explica el espíritu de la- pro-
hibición de exportar ciertos géneros y mercadurías del Principado de Cataluña a
países estrangeros.
AHM L. Vert I, 239 v
PETRUS, Dei gracia, rex Aragonum, fidelibus suis probis hominibus et universitati
civium Barchinone, salutem et graciam. Recordantes supplicacionem et preces,
quas apud nos aliquociens interposuistis, pro [relevando] relaxando interdicto seu
prohibicione per nos facta, de non extrahendis mercibus quibusdam et rebus de
térra nostra, et ad partes alienas defferendis; et considerantes comodum, quod vo-
bis provenient, cum potestis artem negociatoriam plenarie, exercere, et quia vestrum
genérale comodum nostrum reputamus, ac preponere volumus nostro cómodo singu-
lari quod ex dicta inhibicione assumere videbamur; interdictum et inhibicionem
predictam, vocatam a pluribus gabellam, absolvimus, relaxamus, atque totaliter re-
vocamus. Volumus igitur, et vobis concedimus per presentes, quod de Barchinona et
locis alus terre notre pos5Ítis de cetero extrahere, et ad quaslibet partes christiano-
rum et sarracenorum defferre quaslibet res et merces sine aliquo albarano : excepto
46 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
quod nullus portel ad partes sarracenorum arma, ferrum, nec alia, que per Eccle-
siam sunt prohibita def[f]erri ad ipsas partes sarracenorum, quod absolvere non est
nostrum. Ét exceptis ordeo et frumento, quod de térra nostra extrahi nolumus, ut
in ea de ipsis fertilitas habeatur. Et exceptis eciam equis, quos de térra nostra ex-
trahi nolumus ad aliquas partes, nisi tantum ad partes ultramarina sin subsidium
Terre Sánete. Mandantes vicario, bajulo et alus officialibus nostris Barchinone pre-
sentibus et futuris, quod contra hanc concessionem nostram vos non aggravent, im-
pediant nec aliquatenus inquietent.
Datum Valencie, XII kalendas decembris anno Domini millesimo ducentésimo
üctuagesimo primo.
31 (II, XX)
Sevilla, 20 abril 1282
Privilegio del Rey de Castilla D. Alonso el Sabio, en que concede a los Mercaderes
Catalanes que trafican en Sevilla y su Reyno varias franquicias y esenciones.
AHM L. Verm. II, 92-93 v y Div. II, 114
SEPAN quantos esta carta vieren commo nos don Alf/onsio, por la gracia de Dios,
rey de Castiella, de Toledo, de León, de Galizia, de Seville, de Cordova, de Mur-
cia, de Jahen e del [Aljgarbe, diemos a los mercaderos catalanes, tanbien a los
que son moradores en la noble cibdat de SiviUe, commo a los que y vinieren d'aqui
adelante con sus mercaduras, por nostra carta plomada estas franquezas, que aqui
serán dichas; e la carta era fecha en esta guisa: Sepan quantos esta carta vieren
e oyeren, commo ante nos don Alffonso, por la gracia de Dios, rey de Castiella, de
Toledo, de León, de Galizia, de Sevilla, de Cordova, de Murcia, de Jahen e del
[.41]garbe, veno Pe[d]r[ro] de Cardedol, por sí e por todos los otros mercaderes
catalanes, tanbien por los que son vezinos de la noble cibdat de Seville, commo por
los que vinieren y d'otra parte con sus mercaderías, e pidie nos merced, que nos
que les atorgássemos aquellas franquezas, que pertenecíen a fecho de mercadería, que
el onrrado e bienaventurado rey don Ferrando nostro padre ovo dado a los genue-
ses, quando les dio barrio e alfondega en la noble cibdat de Sevilla, e les fizo otras
mercedes muchas por su privilegio, que les nos oviemos después confirmado por
nostra carta. E nos, por sabor que avenios que la cibdat de Sevilla se pu[e]ble bien,
e porque sea mas rica e mas ahondada e por fazer merced a los mercaderos cata-
lanes, damos les estas franquezas que aqui serán dichas.
Primeramente, mandamos que todos los mercaderos catalanes que vinieren a la
cibdat de Sevilla, que den de entrada cinco maravedises por centenar de todas las
mercadur[i]as que [introiere] y tro.xiere, e por las empleas que quisieren sacar d'a-
quello de que ovieren dado este derecho, que non den ninguna otra cosa, nin les
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 47
sea demandado a la sal/ida, salvo ende del azeyte, que den aquello que en esta
carta dize.
Otroísi les atorgamos que del aver monedado que j troxieren, si lo quisieren
secar en las ampleas, que no sean deffendudas, que den del ciento dos mrs. e medio,
jurando primeramente aquel que la mercadería quisiere sacar, o faziendolo verdat
en alguna otra manera, que non la compro de ninguna cosa que ell encubriesse a la
entrada, de que nos devieise dar derecho.
Mandamos otroisi que de cada jarra d'azeyte que los mercaderos catalanes
compraren en Seville, que den al cinto de las jarras dos ongas e media de plata fina,
e dende ayuso por esta rason, que sale a rason de una meóla de plata por cada
jarra de la moneda que corrie en Sevilla a la sazón que el noble e bienaventurado
rey don Ferrando nostro padre dio estas mismas franquezas a los genueses, que
recude el marco de plata fina a trecientas e veynte jarras.
Otrossi les otorgamos, que si los mercaderos catalanes aduxieren alguna mer-
caderia a Sevilla, e non la vendieren, que la lleven do quisieren, e non nos den ningún
derecho por ella, fueras ende si troxieren pan o vino que lo non puedan ende sacar.
E otroísi que non den derecho ninguno del precio de las naves. E si algún
mercadero de Catalonna quisiere vender su navio o comprar otro, que non den
derecho ninguno por el.
Otorgamosles otroisi, que quando los mercaderos catalanes vinieren a la cibdat
de Sevilla o a tierra de Castiella o de León o a otro logar qualquier de nostro
sennorio, que anden salvos e seguros con todas sus cosas, dándonos nostros derechos
complidamentre, fueras ende si llegaren a tierra del rey de Granada o de Murcia,
o de Xeres o a otra tierra que nos ayamos conquista e ayamos pleyto con los moros,
que le den sus derechos en aquellos logares a que vinieren segunt los pleytos e las
avenencias que ovieren con ellos. E si se quisieren tornar a su tierra o a otra parte
quall quisieren, que non nos den nada, non arribando a los nostros puertos de
Castiella e de León, que fueren de cristianos.
E si arribaren a algún puerto de Castiella o de León que sea de cristianos e ven-
dieren, que den y su derecho. E si arribaren y, e non vendieren, que den aquello
que suelen dar los otros por fuero. E si por aventura alguna tierra o algún puerto
de mar ganaremos de moros libre e quito e sin pleyto ninguno que ayamos con los
moros sobre aquel puerto o aquella tierra, que den y aquel derecho que dan en la
cibdat de Seville, e tanto e non mas en todos los puertos e en las tierras que en
la conquista de los moros fueren. E otorgamos e prometemos por nos e por nostros
heredes, que non recibamos de los mercaderos catalanes mas de lo que diz[e] en
esta carta. E deffendemos firmíementre que ninguno non sea osado de yr contra ella
para quebrantarla ni para minguarla en ninguna cosa; ca qualquier que lo fizieíse
auria la ira de Dios e la nostra, e pecharnos ye en toto mille mrs. de la moneda
nueva, e a ellos todo el danno doblado. E por que esto sea firme e estable, mandamos
seellar esta carta con nostro seello de plomo, fecha la carta en Sevilla, sábado
onze dias andados del mes de o[c]t/¡ubre, en Era de mille e tre2[c]ientos e diez e
nueve anuos. Yo Johan Peres, fijo de Millan Peres, la fiz[e] scrivir por mandado
del rey en treynta annos que el rey sobredicho regno. E porque Pe[d]r[o] de Car-
dedor nos dixo que la carta plomada d'estas franquezas sobredichas tiene en logar
que la non podia aver por mostrar por muchas cosas que acae[s]cien, mandárnosle
dar este traraslado, seellado con nostro seello de cera colgado, que es fecho palabra
por palabra, segunt dize la carta de las franquezas. Fecho este traslado en Seville,
48 ANTONIO DE CAPMANY' Y DE MONPALAU
lunes veynte dias andados del mes de abril en Era de mille e trez[c]ientos e veynte
annos.
Yo Johan Peres la fiz[e] escrivir por mandado del rey.
32 (ii, xix)
Barcelona. 16 julio 1282
Real Sentencia a favor de la Ciudad de Barcelona para que en el puerto de Blanes
no se pueda exigir de sus moradores el derecho de leudas y ribage por las mer-
cadurías que descargasen.
AHM L. Vert I, 239 v-240 v
NOVERINT universi quod cum super recepcione leude sive rippagii, quam vel quod
Guillelmus de Blanis recipiebat in portu Castri de Blanis de rebus sive mer-
cibus que discarricabantur in dicto portu, esset controversia Ínter probos homines
civitatis Barchinone ex una parte et Guillelmus de Blanis ; Raymundus de To/ii'lano
judex de Curia domini regis recepit litteram ad ipso domino rege sub forma que
sequitur: Petrus, Dei gracia, rex Aragonuní, fideli suo Raymundo de Toyolano
jurisperito, salutem et gradara. Cum nobis expositum fuisset per aliquos probos
homines Barchinone quod Guillelmus de Blanis et Maria mater ejus percipiebant
et ex/iigebant de mercibus, que dicarricabantur in plagia de Blanis, leudas indebitas,
et super eo nos scripsissemus dicto Guillelmo et matri sue, quod a percepcione
dictarum lezdarum desisterent, vel quod si aliquam justam causam habebant, prop-
ter quam deberent percipere dictas lezdas, comparerent ante nostram presenciara
per se, vel eorum procuratorem parati ostendere dictam causam. Et nunc Guillelmus
de Blanis predictus corara nobis comparuerit apud Valenciam, et per eundem inteUe-
xerimus ipsum Guillelmum et antecessores suos consuevisse hucusque recipere pro
rippagio de quibuslibet mercibus, que discaricabantur et vendebantur in supradicta
plagia, quinquagesimam partera ipsaruní mercium ; et nos de Aiis certificari velimus,
mandamus vobis, quatinus inquiratis diligenter veritatem, qualiter dictus GuiUelmus
vel sui antecessores consueverunt et debent percipere in memórala plagia dictura
rippagium, et inquisita diligenter veritate, dictam inquisicionem in scriptis redactara
nobis mittatis sub vesfri sigilli munimine interclusam. Interim autem, doñee nos
in predictis viderimus, volumus ipsum Guillelmum recipere dictura rippagiura, sicut
nobis constitit ipsum et antecessores suos illud recepisse in plagia raemorata. Datura
Valencie, VIII kalendas augusti anno Doraini raillesimo ducentésimo LXX nono.
Qua littera recepta, dictus judex, partibus convocatis, scilicet Guillelmo de Blanis
et Bartholomeo Romei, Bonanato Barralerii, Berengario Basterii et Petro Galiffa,
procuratoribus seu consulibus universitatis civitatis Barchinone super facto maris,
juxta formam ipsius littere processit in dicto negocio ad inquirendum super percep-
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 49
cione rippagii sive lezde predicte, et receptis testibus, quos utraque pars voluit
producere, ipsam inquisicionem dictus judex domino regi existenti in Barchinona
presentavit. Qua preséntala, dominus rex mandavit sibi personaliter, ut ipsum nego-
cium per [summam] sentenciam terminaret. Qui judex, partibus convocatis predic-
tis et testilDus in earum presencia publicatis, dataque copia de eisdem, allegacioni-
busque utriusque partis auditis, post plenam partium renuntiacionem et conclusio-
nem, processit ad sentenciam in hunc modum: Unde ego Raymundus de Thoyolano
judex de Curia domini regis, visis et auditis rationibus utriusque partis, cum non
constet michi Guillelmum de Blanis, nec actores sui seu predecessores recepisse
rippagium seu lezdam de illis mercibus sive rebus, que discarricantur in portu de
Blanis, et venduntur ibidem a civibus Barchinone per tantum temporis quod jure
presumpcione videatur habere jus recipiendi rippagium, vel alias habere jus reci-
piendi ipsum rippagium a dictis civibus; diffinitive pronuncio dicto Guillelmo de
Blanis non esse jus sibi recipere dictum rippagium a predictis civibus seu habi-
tatoribus Barchinone. Quapropter, imponendo silencium super recepcionem predicti
rippagii dicto GuiUelmo de Blanis et suis, condempno ipsum Guillelmum de Blanis
absentem, et Vitalem de Blanis ejus procuratorem presentem in recepcione rippagii
supradicti, et adjudico predicta, nomine universitatis seu civium Barchinone Bar-
tholomeo Romei, Bonanato Barralerii, Berengario Basterii et Petro de Galliífa,
procuratoribus seu consulibus universitatis civitatis Barchinone in negocio supra-
dicto. Lata fuit hec sentencia Barchinone, XVII kalendas augusti anno Domini
millessimo ducentésimo octuagesimo secundo, presentibus dictis procuratoribus et
presentibus eciam testibus Petro de Noguera, Bernardo Guillelmo de Pinellis juris-
peritis, Guillelmo Greyes, Raymundo de Calidis, Antiquo Ticionis et pluribus alus.
Ego Raymundus de Toylano judex predictus, qui meum sigilluní appuni íeci,
subscribo.
Signum Dalmacii de Mangulino, notarii publici regia auctoritate, qui hec cum
raso et emendato in XIII linea in loco ubi scribitur cum non, scripsit et clausit,
et sigillo dicti judiéis sigillavit, loco, die et anno prefixis.
33 (II, xxi)
Barcelona, 11 enero 1284
Carta confirmatoria de las libertades, costumbres y fueros de los Barceloneses,
concedida por el Rey Don Pedro II de Aragón: de la qual sólo se trasladan aquí
los capítulos relativos a comercio o marina*
AHM L. Vert I, 240 v-246 v
IN Christi nomine. Pateat universis presentibus et futuris, quod cum nos Petras,
Dei gracia, Aragonum et Sicilie rex essemus in civitate Barchinone personaliter
constituti pro generali Curia celebranda catAalanis ibidem; probi homines et univer-
sitas ejusdem civitatis nobis humiliter suplicarunt. ut eis de gracia et misericordia
* Capraany omite los títulos de cada capitulo de este documento, y en cambio los numera.
50 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
nostra concederemus et approbaremus privilegia concessa eis per antecessores nostros,
et antiguas consuetudines quas ¡n civitate Barchinone antiquitus habuerant, quas
scilicet consuetudines nobis scriptas tradiderunt, sicut fuisse et esse recognoverunt
proceres et antiqui et jurisperiti civitatis ejusdem. Supplicaverunt eciam nobis, ut
quedam alia capitula et peticiones, que inferius declarantur, quas nobis obtulerunt
in scriptis, eisdem pro bono statu civitatis concederé deberemus.
Nos itaque considerantes, quod ómnibus subditis nostris tenemur beneíacere, et
quod regalis benivolencie est intendere utilitatibus subditorum et eos graciis am-
pliare. Volantes sequi vestigia antecessorum nostrorum, gratis et ex certa sciencia,
per nos et omnes successores nostros, concedimus, approbamus atque eciam confir-
mamus vobis universis civibus et habitatoribus Barchinone, presentibus et futuris,
perpetuo omnia privilegia concessa sive facta civitati et universitati Barchinone
a nobis, vel ab antecessoribus nostris, prout in ipsis privilegiis plenius continetur.
Similiter concedimus et approbamus, ac eciam confirmamus vobis et successo-
ribus vestris perpetuo omnes predictas consuetudines, sicut nobis eas in scriptis
dedistis, tenor quarum sic se habet.
[Cap. XIII] ítem, quod victualia que aportantur in Barchinona per mare vel
per terram, de pane, vino, carnibus et piscibus recentibus, non marchentur, nec
pignorentur pro debito alieno, nec precium habitum de victualibus nec eciam mer-
ciraonia inda erapta pignorentur, nec et pignorentur vel retineantur barche, ligna
vel jumenta aportancia dicta victualia, et hoc eciam tam pro alienis debitis quam
propriis, nisi in contractibus Barchinone celebratis.
[Cap. XXIII]. ítem, quod mercatores vel marinarii, qui sunt recessuri per mare,
íion tene[a]ntur placitare super novis causis, dummodo assecuraverint se prosequi
causam in redc/itu viatici, et hec postquam lignum, barcha, vel navis fuerit in mari
vel parata ad varandum.
[Cap. LVII]. ítem, super solucionibus que ñunt per campsores Barchinone alicui
creditori nomine sui debitoris, quod credí'tur libris eorum, si probentur jurati in
posse vicarii Barchinone, hoc tam super debitis c[h]yrographariis, quam super alus.
[Cap. LXXXI]. ítem, concedimus capitulum, quod super leudis tam maris quam
terre, sive de navibus, lignis, vel barchis venientibus de Pelech, vel de Yspania,
vel euntibus aut discarricantibus a Salou vel Tarrac/ione vel Dertuse, observetur et
fiat, sicut antiquitus fieri est consuetum, et omnis leuda noviter imposita vel intro-
ducta in Barchinona, vel apud Cervariam, Palamors, Vinaxiam, Lussanum, Montem
álbum, Tamaritum, Dertusam vel alia loca, revocetur et cassetur, et omnis novitas
cesset et fiat sicut antiquitus est consuetum.
[Cap. LXXXII]. ítem, concedimus capitulum, quod aliquis lezdarius extraneus,
vel ejus procurator non moretur continué in Barchinona, et quod quilibet lezdarius
accipiat lezdam suam in loco suo.
[Cap. LXXXIII]. ítem, concedimus capitulum, quod cives seu habitatores Bar-
chinone non teneantur daré lezdam de coriis que in maceOis Barchinone emerint,
nisi sicut antiquitus fieri consuetum est.
[Cap. LXXXIV]. ítem concedimus capitulum, quod naves, lembi, barche et
quelibet alia vasa civium Barchinone possint navigare, intrare, exire, carricare
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 51
et discarricare, emere, venderé et stare in quibuscumque locis voluerint per portus et
alia loca Cathalonie, ipsis tamen solventibus jura et lezdas antiquitus consuetas.
[Cap. LXXXV]. ítem, concedimus capitulum, quod quilibet habitator Barchi-
none possit navigare et portare quascumque merces voluerit et quocumque voluerit,
excepto grano, fariña, ferro, armis, leynaní, filo de exercia et pegunta, exceptis locis
inimicorum nostrorum cum quibus habeamus guerram, quam nobis significaverimus.
[Cap. LXXXVI]. ítem, concedimus capitulum, quod quilibet civis Barchinone
possit transiré per quecumque camina seu loca voluerit absque aliqua violencia
vel impedimento, solvendo jura et lezdas antiquitus consuetas.
[Cap. XCVI]. ítem, concedimus capitulum, quod de navibus, lignis, vel barcbis
transeuntibus, que non dederint palomeriam firmam in térra, vel non discarrica-
verint, non detur lezda, nisi sicut antiquitus consuetum est.
[Cap. CXVII]. ítem, concedimus capitulum, quod aliquis corredor non sit
mercator illarum mercium de quibus erit curritor, nec de ipsis mercibus teneat
in domo sua.
[Cap. CX]. ítem, concedimus capitulum, quod quicumque tenens oíficium vel
ministerium, vel qui emerit aliquam mercaturam ad opus officii vel ministerii sui,
sive sit mercator sive alius, qui se abatat; capiatur in persona, sicut caperetur pro
comanda ; nisi ostendere poterit, quod casu fortuito amiserit ea.
[Cap. CXI]. ítem, capitulum, quod aliqua navis extranea, vel alius vexellus non
possit carricare in civitate Barchinone nec tenere tabulam concedimus eo modo,
ut in vestro privilegio continetur.
Et hec omnia supradicta et singula promittimus per nos et successores nostros
vobis universis civibus habitatoribus Barchinone et successoribus vestris perpetuo
rata et firma habere, et nunquam in aliquo contravenire. Mandantes universis vica-
riis, bajulis, nec non et alus officialibus, nostris presentibus Barchinone et futuris
perpetuo quod omnes libertates, privilegia, jura et consuetudines vestras, et eciam
alia omnia supradicta et singula firma habeant et observent et faciant ab ómnibus
firmiter observari, prout superius continentur.
Ad hec nos infans Alfonsus, predicti illustrissimi domini regis primogenitus,
gratis et ex certa sciencia laudantes et approbantes omnia supradicta, promittimus
vobis universis civibus et habitatoribus Barchinone presentibus et futuris perpetuo,
quod contra predicta vel aliquod predictorum non veniemus unquam per nos, vel
interpositam personam, aliquo jure, causa vel racione; immo predicta omnia [pre-
dicta et singula] observabimus, et faciemus per nos et nostros inviolabiliter perpetuo
observari. Datum Barchinone, III idus januarii anno Domini millesimo ducenté-
simo octuagesimo tercio.
Signum Petri, Dei gracia, Aragonum et Sicilie regis.
Signus infantis Alfonsi, illustris regis Aragonum primogeniti, qui hec laudamus
et firniamus appositum hic per manum Petri Marchesii scriptoris nostri, loco, die et
anno prefixis, et nichilominus huic instrumento, sigiUum nostrum, [quod] apponi
fecimus per eundem.
Testes hujus rei sunt Johannes Valencie episcopus, Raymundus Vicensis epia-
copus, Berengarius de Entensa, Gaucerandus de Pinos, Berengarius de Podio Viridi,
52 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
Petrus de Monthecateno, Guillelmus de Castronovo, Guilabertus de Crudiliis, Arnal-
dus de Cursavino, Petrus A. de Botonach et Dalmacius de Crexello.
Signum Petri de Sanctoclemente, scriptoris predicti domini regís, qu¡ mandato
ejus hec scribi fecit, et clausit cum litteris supra positis in vicésima linea, ubi dicitur
civium, loco, die et anno prefixis.
34 (ll, xxiv)
Sevilla, 24 agosto 1284
Carta Je protección y salva guardia concedida por el Rey de Castilla D. Alfonso X
a favor de los Mercaderes Catalanes y demás vasallos de los Revés de Aragón
y de Mallorca que contratasen en Sevilla y su Reyno: confirmaba por su hijo
y sucesor Don Sancho IV.
AHM L. Verra. II, 89 v-90 y Div. II, 111
SEPAN quantos esta carta vieren com/no nos don Sancho, por la gracia de Dios,
rey de Castiella, de León, de Toledo, de Gaflizia, de Sevilla, de Cordova, de
Murcia, de J alien e del Algarbe, viemos una carta del rey don Alf/onso nostro
padre, que Dios perdone, fecha en esta guisa: Sepan quantos esta carta vieren,
commo nos don Alí/onso, por la gracia de Dios, rey de Castilla, de León, de Toledo,
de Ga/lizia, de Seville, de Cordova, de Murcia, de Jahen e del Algarbe, por fazer
bien e onrra a todos los ornes bonos, e los mercaderos catalanes, e a todos los otros
sennorios del rey de Aragón e del rey de Maiorgas, e por que don Pasqual Vivet, cón-
sul de los catalanes e cibdadan de Barcilona, nos lo pidió por merced e nos dixo que
era servicio de Dios e nostro, e por onrra de nostra tierra e d'ellos, tenemos por
bien e mandamos que todos aquellos que quisieren traher a Seville e a los otros
logares de nostro sennorio pan en grano e molido, tanbien trigo conimo cevada,
e toda otra seminencia onde quier que la puedan aver, que la traran e que vengan
salvos e seguros con ello, e que puedan sacar enpleas quales ellos quisieren d'aquellas
cosas que non son vedadas, en tanto quanto montare el pan, e tota la otra semienta
que troxiren ; e que non den derecho ninguno ende por razón del sacamiento, nin
por la entrada de lo que trexeren, del dia que esta carta es fecha fa[s]ta tres annos.
Sobr-esto mandamos e defendemos firmementre, que ningún almoxarif, ñire otro
ninguno, non sea osado de gelo tomar, ni de gelo contrallar, nin de les enbargar,
nin de les minguar esta mercet que les nos facemos en ninguna manera; si non qual-
quier que lo fiziesse, pecharnos ye en pena mil/ maravedís de la moneda nueva,
e demás al cuerpo, e a lo que ovisse nos tornariemos por ello, e a los mercaderos
o a quien su boz toviesse, todo el danno doblado. E por que esto sea firme e estable
e non venga en dubda, mandamos les dar ende esta carta seellada con nostro seello
colgado de cera. Fecha la carta en Seville, domingo quinze dias de noviembre,
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 53
Era de mille e CCC e veyent annos. [M.] Aparicio Pérez la fizo escrivir por man-
dado del rey.
E el cónsul e los mercaderes catalanes e los otros omnes bonos sobredichos
pidieron nos mercet que les confirmassemos esta carta. E nos sobredicho rey don
Sancho, por les fazer bien e mercet, confirmárnosles esta carta e mandamos que vala,
e defendemos que ninguno non sea osado de les passar contra esta mercet que el
rey nostro padre les fizo sinon qualquiera que lo fiziesse pec[h]arnos se la pena
sobredicha e a los mercaderos catalanes, e a los otro ornes bonos sobredichos, o a
quien su boz toviesse todo el danno doblado, e d'esto los mandamos dar esta carta
abierta, seellada con nostro seello colgado de cera. Dada en Seville, XXIIII dias
de agosto, Era de mili e CCC e XXII annos.
Yo Roy[z] Martínez la fiz escrivir por mandado del rey. Guil Dominguis.
35 (ll, XXIl)
Sevilla, 25 agosto 1284
Concesión hecha por el Rey D. Sancho de Castilla a los Mercaderes Catalanes de
Sevilla, para que hagan barrio nacional en dicha Ciudad con otras varias distinciones.
AHM L. Verm. II, 85 v-86 y Div. 11, 108
SEPAN quantos esta carta vieren e oyeren, como nos don Sancho, por la gracia
de Dios, rey de Castiella, de León, de Toledo, de Ga/lizia, de Sevilla, de Cor-
dova, de Murcia, de Johen e del Algabe ; por grant sabor que avemos que la noble
cibdat de Sevilla se pueble bien, e sea mas rica e mas ahondada, e por fazer bien
e merced a los mercaderos catalanes ; dárnosles en Sevilla las casas que fueron de
Pedro Bonifaz con todas sus tiendes, que son en cabo de la rúa de Francos e tienen
fa[s]ta la plagúela de Santa María, do venden la fruta. E estas casas e estas tiendas
les damos, en que fagan barrio en que moren de consduno. E damosgelas, que las
ayen libres e quitas con todos sus derechos e con todas sus pertenencias quantas han
e deven aver, assi como Pedro Bonifaz las avie. Otroísi por les fazer mas bien
e mas merced, e porque don Berenguel Baster, cibdadan de Barcilona e cónsul de
los catalanes, nos lo pidió por merced; otorgamosles que puedan fazer en este
barrio lo[n]ja e forno, e que puedan vender e comprar paneos en gros e a menudo,
asii como lo fazen los genueses. Otorgamoslos otroisi, que si algún [h]omme, de
qual logar quier que sea. ovi[e]ra querella de algún catal/an, que non sea vezino
de la tierra; que-l demande ante-1 cónsul de los catalanes e que-1 cumpla ante-l de
fuero e de derecho, assi como lo usan los genueses. 0tro5si, les otorgamos que
ningún mercadero catalán que venga a esta tierra, que non sea pendrado por
debda, ni por cosa que-1 sea acomendada, salvo ende si fuesse debdor principal
o fiador. E defendemos firmemientre que ninguno non sea osado de ir contra esta
54 ANTONIO DE CAPMAfíY Y DE MONPALAU
carta para quebrantarla, ni para [impugnarla] minguarla en ninguna cosa; ca
cualquier que lo fiziesse, aurie nostra ira e pecharnos ie en teto mili maravedís de
la moneda nueva, e a los mercaderos catalanes o a qui su boz íoviesse, todo el
danno doblado. E porque esto sea firme e estable, mandamos seellar esta carta
con nostro seello de plomo. Fecha en Sevilla, viernes veyent e cinco dias andados
del mes de agosto, Era de mili e CCC e veyent e dos annos. Yo Roy Martinez la
fiz escrevir por mandado del rey en el anno primero que el rey sobredicho regno.
36 (ll, XXIIl)
Sevilla, 25 asosto 1284
b^
Privilegio del Rey de Castilla D. Sancho por el qital confirma la concesión, que
el Rey D. Alonso su padre había hecho a los Catalanes traficantes en Sevilla, de
todas las franquicias y esen-ciones que gozaban los Genoveses en aquella Ciudad.
AHM L. Verm. II, 86-87 v y Div. II, 108
SEPAN quantos esta carta vieren e oyeren, como nos don Sancho, por la gracia
de Dios, rey de Casti[e]lla, de León, de Toledo, de Ga/lizia, de Sevilla, de
Murcia, de Jahen e del Algarbe, viemos una carta plomada del rey don Alfonso
nostro padre, que Dios perdone, fecha en esta guisa: Sepan quantos esta carta
vieren e oyeren como ante nos don Alf/onso, por la gracia de Dios, rey de Castiella,
de Toledo, de León, de Gal/izia, de Sevilla, de Cordova, de Murcia, de Jahen e del
Algarbe, veno [Pedro] de Candedol por si e per todos los mercaderos catalanes,
tanbien per los que son vezinos de la cibdat de Sevilla, como por los que vinieren
y d'otra parte con sus mercaderías, e pidió nos merced, que nos que les otorgas-
semos aquellas franquezas que pertenecien a fecho de mercadería, que el onrado
e bien aventurado rey don Fernando nostro padre ovo dado a los genueses, quando
les dio barrio e alfondiga en la noble cibdat de Sevilla, e los fizo otras mercedes
muchas por su privilegio, que les nos oviemos después confirmado por nostra carta.
E nos por sabor que avenios, que la cibdat de Sevilla se pueble bien, e porque sea
más rica e mas ahondada, e por fazer merced a los mercaderos catalanes ; damosles
e atorgamosles estas franquezas, que aqui serán dichas:^
E los mercaderos catalanes pidieron nos merced que les confirmassemos esta
carta. E nos sobredicho rey don Sancho, por les fazer bien e mercet, confirmamos
les esta carta e mandamos que vala ; e defendemos que ninguno non sea osado de
la quebrantar, ni de la minguar en ninguna cosa ; ca qualquier que lo fiziesse, auria
nostra ira, e pecharnos ye en toto los mili maravedís sobredichos, e a ellos todo
el/ danno doblado. E porque esto sea firme e estable, mandamos seellar esta carta
' Es el privilegio arriba transcrito del número 31.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 55
con nostro seello de plomo. Fecha en Sevilla, viernes veyent e cinco dias andados
del mes de agosto, Era de mil/ e CCC e veyent e dos annos. Yo Roy[z] Martínez
la fiz escrevir por mandado del rey en el/ anno primero que el rey sobredicho regno.
Gil Dominguiz.
37 (ll, xxv)
Badajoz, 8 septiembre 1284
Privilegio del Rey de Castilla D. Alonso en que concede a los Mercaderes, que desde
Cataluña vayan por tierra a Sevilla, esención de derechos por la entrada en dicha
Ciudad, habiendo adeudado el diezmo en las aduanas de la frontera.
AHM L. Verm. II, 90 v-91 y DIv. II, 112
SEPAN quantos esta carta vieren, como yo don Sancho, por la gracia de Dios, rey
de Castilla, de León, de Toledo, de Galizia, de Seville, de Cordova, de Murcie,
de Jahen e del Algarbe, vi una carta del rey mió padre, que Dios perdone, seellada
con su seello de cera colgado, fecha en esta guisa: don Alfonso, por la gracia de
Dios, rey de Castella, de León, de Toledo, de Galizia, de Seville, de Cordova,
de Murcia, de Jahen e del Algarbe, a qualesquier que recabden los derechos de
los diezmos en el Almoxarifadge de Sevilla, salud e gracia. Fago vos saber, que yo
tove por bien de dar a los mercaderos catalanes, que viniessen a la cibdat de
Sevilla, todas las franquezas que di a los genueses que tannen en razón de merca-
deria, segunt dize el privilegio que de mi tienen en esta razón. Agora dixeron me
que hay algunos mercaderos que traen sus mercaderias por tierra, e quando acaesca
que entran por algunos de los puertos de nostros regnos. que son por tierra, que
pagan alia el diezmo de lo que traen; e quando vienen a Seville que-ls demandades
vos que paguen aqui otro diezmo; e pero que vos muestran alvala de los que recab-
dan los derechos del diezmo del puerto por do entraron de como lo pagaren alia,
que no queredes y fazer ninguna cosa, si non que lo paguen aqui otra vesada.
E esto non tenguo yo por bien ni por derecho; onde vos mando que d'equi adalante,
quando algunos mercaderos catalanes vinieren por tierra a Sevilla con sus merca-
derias, e vos mostraren alvala de como pagaron el diezmo d'ellas a la entrada de
mió regno, que les non demandedes aqui otro derecho ninguno en razón de
diezmo, ni de veyntena, salvo ende a la salida, si quieren levar azeyte que den aquel
derecho que dÍ5[e] en el privilegio que ellos tienen de mi. E non fagades ende al.
Dada en Seville, XI dias de febrero Era de Mille e CCC e veynte annos. Johan
Rodrigues la mando fazer por mandado del rey. Yo Ferrant Gil la escriví. E yo el
sobredicho rey don Sancho, por fazer bien e merced a los mercaderos catalanes,
otorgo esta carta e confirmóla e mando que vala. E defendo que ninguno non sea
osado de les passar contra ella; ca qualquier que lo fiziesse, al cuerpo e a todo
56 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
quanto oviesse me ternaria por ello. Dada en Badajoz, ocho dias de setiembre.
Era de mille e CCC e veyent e dos annos.
Yo Roy Martinez la fiz escrivir por mandado del rey. Gil Dominguiz. G. Pérez.
38 (iv, vi)
CoU de Panissars, 13 junio 128.5
Tratado de paz y comercio, ajustado entre el Rey de Aragón, Don Pedro III. y el
de Túnez. Miralmomeni Bohap. por medio de sus Plenipotenciarios ; duradero por
quince años, en que se conceden de nuevo y se confirman varias franquicias y
derechos de los mercaderes y navegantes Catalanes en Berbería.
ACÁ Reg. 47, 81-82 t
SAPIEN tots homens. qui aquesta carta veuran, com pau e trefüjues son tractades
e atorguades entre nos En Pere, per la gracia de Deu, rey d'Arago e de Sicilia
d'una part, e el noble e-1 honrat Miralmomeni Bohap rey de Tunis de la altra, per
mar, 50 es, a saber, e per térra, segons que davayl es contengut.
[I.] Primerament, que tot sarray de la térra del dit Miralmomeni rey de Tunis,
de qualque loe que sia de la sua térra que huy a e d'aquella que d'aqui avant
guanyara. quant a nos sera cert per ses letres o per son missatge d'aquella que aura
guanyada, que vendrá a les terres nostres deis regimes damunt dits d'Arago e de
Sicilia, e a totes les altres terres que havem huy o d'aqui avant ab la aiuda de Deu
guaannyarem, en qualque loe sia salv e segur, en cors e en [h]aver; aixi que nuyl hom
no'l gos fer dan ni sobre mentre aquesta pau e trev[g]a durara.
[II.] Et si alcu o alcuns vulien exir d'alcun loe de nostra térra per fer dan a
alcun de la térra o de la sen/ivoria del dit Miralmomeni, o alcuns de sos ports o de
ses riberes, sarrayns o altres homens aqui vinens o an[n]ans o estans, en cors
o en aver, en gran ñau o en poca, o galea o leyn o barcha ; que nos que vedem e
fassam vedar que no-s puscha fer per ninguna manera.
[III.] Et si per aventura alcuns homens deis lochs de la térra nostra feyen dan
a alcuns d'aquels damunt dits de la térra o de la sennyoria del dit Miralmomeni en
cors o en aver ; que nos siam tenguts de retre e de restituir tot aquell dan ais
perdens, els juran [t] qual seria la perdoa aquella o mostran[t] [h]o.
[IV.] E que tots aquels de la térra del dit Miralmomeni vinents en la nostra
térra o en alcuna illa de les nostres o en alcun loe/; de la nostra sennvoria, sien salvs
e segurs en cors e en aver. segons que dit es tanbe, qo es a saber, de les gens de
la térra, com deis ric[h]s homens qui aqui serán o d'altres.
[V.] ítem, que nuyl hom de nostra térra no hniut [a] alcunes altres persones
a fer mal a la térra del dit Miralmomeni, ni a nengunes coses que sues sien.
[VI.] ítem, si alcuns leyns de la sennyoria del dit Miralmomeni se perdien en
alcuns loc[h]s de nostra térra, o alcun sarray de la sua sennyoria, que fos en alcuna
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 57
ñau de crestians, venia en alcuna de les ¡lies nostres; que-ls homens d'aquel logar
guarden e def/enen aquel o aquells sarrayns e lurs coses, e-ls facen retre totes
aquelles coses que lurs fossen, que exisicn de la mar.
[VII. 1 ítem, que tota ñau que sia en qualque port deis ports del dit Miralnio-
meni deis homens de la térra sua o d'altres; que haja aquel dret que-ls seus homens
/¡auran.
[VIII.] ítem, que negu mercader de nostra térra no vaja en nenguna ñau ar-
mada, sino o faya pus l'armament ne fos folt.
[IX.] ítem, que negu mercader de nostra térra, ne altre hom, no compre ne-
gunes coses de negun altre hom les quals fossen estades toltes a alcuns sarrayns
de térra del dit Miralmomeni ni n/gun de lurs catius; e si per aventura alcunes
mercaderies o coses que fossen estados toltes a alcuns serrayns de la térra del dit Miral-
momeni, apres lo Kalendar d'aquesta pau eren trobades en alcuns loes de nostra
térra; que aquells qui ho aurien, fossen destrets a retre aquelles coses.
[X.] ítem, si per aventura l'estol del dit Miralmomeni encal^ava alcun leyn
armat de crestians que non fos de nostra sennyoria ne de nostra térra, e aquel leyn
armat se metia en alcuna vila de nostra térra o en alcuna ylla de les nostres; que-ls
homens d'aquel loe no /¡aiuden a aquels crestians del leyn armat, ne facen negun
embarch a aquel/ estol.
[XI.] ítem, si alcun leyn de crestians o d'altres homens vulien mal fer a la
térra del dit Miralmomeni o a alcun de sos homens, e les galeres del dit Miralmo-
meni encaljaven aquells, e avien a venir en alcun loe de nostra térra; que-ls homens
d'aquel loe no-1 los def/enen, si en mar los podien pendre; mas si aquel/s crestians
podien venir a térra, que aquels d'aquel loe nostre no fossen tenguts de liurar
aquel/s al sarrayns, mes que venguen en poder nostre.
[XII.] ítem, si per aventura vent portava alcuna de les galeres del dit Miral-
momeni en alcuna de les nostres vilas o de les illes... o en alcuna de les riberas,
o vinen aqui per encalcar enemics ; que poguessen aqui pendre aigua e refrescament,
e que ago no-ls fos vedat.
[XIII.] ítem, que si negu sarray avie clams de negu crestia de nostra sennyo-
ria. que-1 provan[t] la cosa, que-1 sia feit qo que fer s-i dega; et aitanbe semblan-
ment que tot crestia de nostra senyoria e altre hom deis loes nostres de tota nostra
térra que ara avem, ne que d'aqui avant si a Deu plau aureni, qui venrran a les
ierres del dit Miralmomeni que ara a ne d'aqui avant aura, sia salv e segur en
cors e en aver, axi que nu hom no-1 gos fer tort ne sobres nostres; que puxen
vendré e comprar, e que no aien dan ne embarch mentre aquesta treva durara.
[XIV.] Et si per aventura alcun d'els prenia en alcun deis loes de la sua térra
dan en cors o en aver, que-1 dit Miralmomeni [h]o emen tot complidament, si que
fos esdevengut aquest dan per alcuns deis batles o altres of/icials seus o per alcuns
altres homens de la sua térra, juran [t] los perdens per qo que auran perdut o
mostran[t] [h]o.
[XV.] ítem, que les galeres ne-ls leyns armats del dit Miralmomeni no facen
mal en la térra nostra, ne ayuden a negun qui mal y volgues fer.
[XVI.] ítem, que si alcun o alcuns vulien exir en ñau gran o en poca, o galea
o leyn, o barcha d'alcun loe de la térra del dit Miralmomeni per fer dan a alcun
de la nostra térra o a alcun de nostres parts o de nostres riberes, crestians o altres
homens, aqui vinens o anans o estans, en cors o en aver; que-1 dit Miralmomeni
vet e faga vedar que no-s puscha fer en nenguna manera.
58 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
[XVII.] ítem, que tots los homens de la nostra sennyoria, qui venrran en la térra
del dit Miralmomeni ; sien honrrats e guardáis, e no-ls sia feita ninguna costouma
nova, e que no sia vedat a els de d[u]ir lurs hores ni de sebellir lurs corsés.
[XVIII.] ítem, que [h]aien forns per coure lur pa, e els dits homens nostres
que no deien devallar en altres loes sino en aquels en que-ls es dada [1] licencia de
devallar, sino [lo] ho faven per obs axi con per refrescar vianda o per alcuna cosa
que [h]aguessen obs a lur ñau o a lur leyn o a lur barcha; mas que aqui no pogues-
sen res vendré ne comprar, ne per ago [h]aver noves ab los homens d' aquel loe.
[XIX.] ítem, que negu mercader de sa térra no vaya en ñau armada, sino ho
faya pus l'armamant ne ios tolt.
[XX.] ítem, que ningu mercader ne altre hom de la térra del dit Miralmomeni
no compre negunes coses de nuyl hom, les quals fossen estades toltes a alcuns homens
de la térra nostra ne nigu de lurs catius ; e si per aventura alcunes mercaderies
o coses, que fossen toltes a alcuns homens de nostra térra apres lo kalendar d'esta
pau, eren trobades en alcun loch de la térra del dit Miralmomeni o de la sua sennyo-
ria ; que aquels qui ho aurien, fossen destrets a retre aquelles coses.
[XXI.] ítem, que si alcuns leyns o naus o barches de nostra sennyoria se perdien
en alguns loes de la térra del dit Miralmomeni o alcun hom de nostra térra, qui
fes en alcuna ñau de sarrayns, venie en alcuna de les illes sues; que-ls homens d'aquel
loe guarden e def/enen aquel o aquel/s homens nostres e lurs coses, e-ls facen retre
totes aquelles coses que lurs fossen, que exissen de la mar.
[XXII.] ítem, que tota ñau, que sia en qualque port deis ports de nostra térra
deis homens de nostra térra o d'altres, [h]aia aquel dret que-ls homens nostres auran.
[XXIII.] ítem, que de les mercaderies deis homens de nostra térra sia pres
delme. e mig delme, de qo que portaran en or o en argent axi con acostumat es.
[XXIV.] ítem, que tota mercaderia que porten en qualque loe de la térra del
dit Miralmomeni ; si no la podien aqui vendré o baratar ab altra, que la puscan
d'aquen trer e aportar en quabque altres terres se volrran, sens que no paguen
negun dret.
[XXV.] ítem, que de forment ne d'ordi que y porten, no paguen delme.
[XXVI] ítem, de 50 que compraran los senreyors de las naus, e deis leyns e de
les barques, de qo que auran de loguer de la ñau o del leyn o de la barcha ; que
no paguen per dret sino mig delme.
[XXVII] ítem, que tot go que vendrán de lurs mercaderies en la duana ab tes-
timonis de la duana, o per man de turcimayn; que la duana sia tenguda del preu.
[XXVIII] ítem, que-ls homens de la térra e de la seynnoria nostra [h]aien a
Tunis e en los altres loes de la senrayoria de[l] Miralmomeni. en los quals usar volrran
de mercaderies, fondees e consols qui demanen tots lurs drets e lurs costumes en
la duana e en altres loes; e aitanbe que [h]aien escrivans lurs [e]specials, qui no
[li]aien res a fer ab altres persones sino ab els.
[XXIX] ítem, si per aventura lo dit Miralmomeni [h]avia ops lurs naus o lurs
leyns a portar sos delmes o altres coses; que s-i[e] pres lo ters per rabo deZ nolit.
[XXX] ítem, que si per aventura l'estol nostre encalgava alcun leyn armat de
serrayns qui no fes de la térra ne de la senreyoria del dit Miralmomeni, e aquel leyn
armat se metia en alcuna vila de la sua térra; que-ls homens d'aquel locA no ajuden
a aquels sarrayns del leyn armat, ne facen negun embarch a aquel estol.
[XXXI] ítem, si alcun leyn de sarrayns o d'altres homens vulia[n] mal fer
a la térra nostra o a alcuns de nostres homens, e les galeres nostres encalgaven aquells,
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 59
e avien a venir en alcun loc/í de la térra del dit Miralmomeni ; que-ls homens d'aquel
loe no'ls def/enen si en mar los podien pendre, mas si aquels sarrayns o altres homens
podien venir a térra, que aquels d'aquel loc/t no fossen tenguts de liurar aquels ais
crestians; mas que venguen en poder del dit Miralmomeni.
[XXXII] ítem, si per aventura vent portava alcuna de les galeres nostres en
alcuna de les viles o de les riberes de la térra del dit Miralmomeni o venien aqui
per encalcar enemics; que poguesíen aqui pendre aigua e refrescament, e ago no-ls
fos vedat.
[XXXIII] ítem, que si alcun crestia aura clams d'alcun sarray qui sia de la
térra del dit Miralmomeni; que-1 provan[t] la cosa, que sia feit 50 que fer si dega.
[XXXIV] ítem, que-1 dit Miralmomeni sia tengut de donar cascun ayn a nos
damunt dit rey d'Arago e de Sicilia, o a qui nos manarem, lo tribut de Sicilia, lo
qual tribut es de XXXIII mille CCCXXXIII bizancios e ter^a.
[XXXV] ítem, que tots los cavallers e homens d'armes crestians qui son huy
ne serán d'aqui avant en la senayoria del rey de Tunis ; que y sien tots per nos, e que
nos lus donem cap aquel que nos vulrem, e li mudem e li camiem quan nos volrem ;
e que-1 dit Miralmomeni do al cap que nos y metrem per sa persona e ais cavallers
e ais homens d'armes aytal sou com prenien el temps del noble En Guillem de Mun-
cada, e usen en pagues e en judiéis e en altres coses en aquella forma que-l dit temps
usaven; e que-ls tenga la moneda a for de V bizancios per dobla.
[XXXVI] ítem, que les esgleyes deis crestians e les esquelles, e-ls of/icis deis
crestians que no sien embargats; ans pusquen fer complidament lur of/ici segons
que fahien el temps del dit En Guillem de Muncada, e acostumat es.
[XXXVII] ítem, que-1 dit Miralmomeni do e atorg los fondees de Sicilia e de
Catalunya en tots los loes de la sua senrayoria on mercadeyar vulrran, ab tots los
drets axi[s] com acostumat an d'aver; e que-1 sennyor rey y meta consols aquells
que volrra.
[XXXVIII] ítem, que-ls consols pusquen entrar una vegada el mes davant
Miralmomeni, per saber si el li volra res manar; e per mostrar lo dret deis homens
de la senayoria del rey d'Arago.
[XXXIX] ítem, que-1 dit Miralmomeni atorg ais catalans, davant tots altres
homens, la gabella de Tunis a preu cuvinent.
[XL] Et aquesta pau e treva que deia durar de huy en tro a XV ans ; et si per
aventura sobre feit d'aquesta pau e treva [h]avia contrast entre nos e lo damunt dit
Miralmomeni; que y [h]aie d'espay per declarar aquest contrast per III meses pus
la dita treva sia pas5ada. La qual pau e treva nos En Pere, per la gracia de Deu,
rey d'Arago e de Sicilia damunt dit, loam e atorgam per lo regne de Sicilia per
nos e per la nobla reyna muUer nostra, e per l'infant En Jacme fill nostre qui deu
es5er hereter apres nos en lo dit regne, e farem a els fermar e atorgar; e per los
regnes nostres d'Arago e de Valencie, de Cat/íalunya per nos, e per l'infant don Al/onso
fdl nostre maior e hereter apres nos en los dits regnes ; e prometem, per nos e per els,
atíendre e cumplir aquella pau e treva, segons que damunt es dit, a bona fe nostra,
sens tot mal engan, tambe per mar com per térra, sobre nostra lig. Datum apud
Collem de Panisiars, IIII nonas junii anno Domini Millessimo CC octuagessimo
quinto. Signum Petri Dei gratia Aragorum et Sicilie regis. Testes sunt venerabilis
Jacobus, Dei gratia, episcopus Oscensis, Arnaldus Rogerii comes Pallariensis, Ge-
raldus de Cervilione, Gilabertus de Crudiliis, Guillermus Raymundi de Josa, Raymun-
dus de Capraria, Alamanus de Cervilione, Prepositus Celsonensis, Albertus de Me-
60 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
diona, Berengarius de Rosanes, Guillermus de Castro Aulino, Abdella Azeit, Mahomet
Abolheix, Jucef Abenyeco, Abraham Abennimenca sarraceni.
ítem, lo dit Miralmomeni pac ades a nos, de mantinent que-1 misíatge nostre sera
a Tunis, C mille bizancios del tribut de III ans pasíats pus nos tenguem Sicilia.
ítem, tot qo que la Casa de Tunis deu del temps pasiat al rey Karles.
ítem, aitan/ com romanía a pagar del blat [de] lo qual Lorenzo Ruf/o e sos
tabalers trameseren de Sicilia, el temps que Karles la tenia, per vendré a Tunis;
car depuis que-1 Rey d'Arago tent Sicilia, trames misjatge a Tunis que li fos donat
aquel blat, [y] qui encara no era tot venut. o el preu d'aquel.
ítem, que-1 paguen tot qo que presen de la ñau que fo[u] emviada a Tunis de les
parts de Valencia carregada de sarrayns e d'altres mercaderies.
Capmany, Tratados, p. 39-52.
Mas Latrie, Traites, p. 286-290.
39 (ll, XXVIl)
Barcelona. 27 junio 128.S
Carta del rey de Aragón D. Pedro III, en que confirma y jura la ley de la moneda
Barcelonesa, y establece varios puntos para la vigilancia en su labor.
AHM L. Vert I, 247-248
NOVERINT universi quod nos Petrus, Dei gracia Aragonum et Sicilie rex, ex certa
sciencia confitemur et in veritate recognoscimus vobis consiliariis et probis
hominibus et toti universitati civitatis Barchinone, quod ad magnam instanciam
precum nostrarum et urgente necessitate prebuistis nobis consensum cudendi et
faciendi monetam de argento cum signo, quo signatur moneta Barcbinone de terno
perpetua : promittentes vobis quod faciemus ipsam monetam cudi bene et legaliter
in Barchinona et non alibi, et de bono et legali argento, et quod de unaquaque
marcha boni argenti ad rectum pondus marche tabule capsorum Barchinone faciemus
fieri et cudi septuaginta dúos denarios argenti boni et fini tantum et non ultra; quod
unnusquisque denarius cudatur et fiat ad legem undecim denariorum et oboli predicte
nionete Barchinone perpetué de terno.
Damus eciam et concedimus vobis et successoribus vestris, quod probi homines
Barchinone presentes, et qui pro tempere fuerint, eligant ex se dúos probos homines
fideles et legales in custodiam predicte monete, et illis duobus. quos ipsi ad hoc
eligent, committimus nos de presentí guardam sive custodiam dicte monete, ut ipsi
custodes observent operacionem dicte monete, et eam legaliter cudi et fieri faciant.
ítem, statuimus et ordinamus. et promittimus bona fide per nos et omnes succes-
sores nostros vobis, quod falsearlos predicte monete, si qui inventi fuerint, eorumque
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 61
deffensiores, adjutores, receptatores, occultatores et fautores, et omnes illos qui
scienter ad falsandum predictam monetam prebuerint assensum, consilium vel juva-
nem, totis viribus persequemur et expugnabimus, et in rebus et corpore graviter
puniemus.
Decernendo eciam statuinius quod castra et possessiones, et cetera bona omnia
eorum sint ipso facto nobis confiscata, et quod nostris usibus applicentur ; et pro-
mittimus vobis per nos et omnes heredes et successores nostros bona fide, quod castra
et possessiones et alia bona predictorum, que ex ista causa accipiemus vel occupa-
binius, nunquam ipsis criminosis vel eorum heredibus restituemus, nec aliquam
emendam inde ais íacienius. Promittinuis eciam vobis bona fide per nos et nostros,
quod nunquam operationem ve] lucrum dicte monete vendemus, nec vendi per-
mittemus.
ítem, statuimus et mandamus ómnibus subditis nostris, et specialiter campsoribus
seu numulariis térra nostre, presentibus et futuris quod jurent in posse vicarii seu
tenentis locum nostrum in illa civitate vel loco, in quo tenebunt tabulam cambii,
quod si inveniant aliquos tenantes, habentes vel utentes falsis denariis dicte monete,
quod requirant unde eos habuerint, et írangant eos in continenti, tenendo in tabulis
eorum forfices cum quibus predictos falsos denarios frangant, et quod denuncient
at /iostendant vicariis et alus officialibus nostris eos, qui dictos denarios tenuerint.
val usi fuerint, scienter quod sacundum justum fueri[n]t puniendos.
ítem, volumus et mandamus et eciam statuimus quod omnes successores nostri
sau heredes in Cathalonia, unus post alium in perpetuum, cum inceperint regnare,
jurent at confirment publice predictam monetam et omnia supradicta et singula, ut
supra continentur.
Volumus eciam et concedimus vobis succesoribus vestris in perpetuum per nos et
omnes heredes et successores nostros, quod par consensum nobis prestitum a vobis su-
per íaccione et operacione predicte monete argenti non fíat aliquod prejudicium super
pactis, concessionibus, promissionibus et obligacionibus factis universitati civium
Barchinone ab illustri domino rege Jacobo felicis recordacionis, quondam patre
nostro, et a nobis approbatis super factione et operatione monete Barchinone per-
petua da terno; nac jus vestrum, quantum ad predicta pacta, concessiones, promis-
siones at obligaciones, in aliquo muníatur; inmo ea omnia remanaant et sint vobis
et successoribus vestris in suo robora et valore, et nos promittimus ea tañere et
observare im perpetuum.
Et ut predicta omnia et singula majorera vobis et vestris obtineant firmitatem,
gratis et ex carta sciencia promittimus per nos et omnes heredes et successores nostros
vobis et successoribus vestris et notario infrascripto, a nobis stipulanti pro vobis
et eciam juramus vobis per Deum et ejus Sancta quatuor Evangelia, manibus nostris
corporaliter tacta, quod predicta omnia et unumquodque predictorum tenebimus et
observabimus perpetuo, et aliquo non contraveniemus.
Ad hec, nos infans Alfonsus, predicti domini regis primogenitus, gratis at ex
certa sciencia laudamus, approbamus et confirmamus vobis predictis consiliariis et
probis hominibus, ceterisque ómnibus alus civibus Barchinone, presentibus et futuris,
in perpetuum convenciones, concessiones, promissiones at obligaciones, quas dictus
dominus rex Jacobus felicis recordacionis, avus noster, fecit universitati Barchinone
super faccione et operacione predicte monete Barchinone perpetua de terno, prout
hec melius et plenius in instrumento, de ipsa moneta ternali facto, continentur.
Laudamus eciam, approbamus et confirmamus vobis et successoribus vestris in
62 ANTONIO DE CAPMA^Y Y DE MONPALAU
perpetuum concessiones, pacciones, promissiones et obligaciones, quas predictus
dominus rex pater noster fecit vobis super faccione et operacione, quam de concessu
vestro modo debet faceré fieri de predicta moneta argenti, prout melius et plenius
supra continetur, et predictis ómnibus et singulis ex certa sciencia nostrura cons5ensum
prestamus sicut melius dici potest et intelligi ad vestrum vestrorumque successorum
salvanientum et bonum intellectum. Prominentes vobis bona fide, per nos et omnes
successores nostros, et notario infrascripto, a nobis stipulanti nomine vestro et illorum
quorum intersit, et eciam juramus per Deum et ejus Sancta quatuor Evangelia, nia-
nibus nostris corporaliter tacta, quod nunquam contra predicta vel aliqua de predictis
veniemus per nos vel interpositam personan! ; immo predicta omnia et singula tene-
bimus et observabimus inviolabiliter. Actum est hoc Barchinone, quinto kalendas
julii, anno Domini millesimo ducentésimo occuagesimo quinto.
Signum Petri, Dei gracia, Aragonum et Sicilie, regis, qui hec laudamus, concedi-
mus et firmamus, atque juramus.
Signum infantis Alfonsii, predicti domini regis primogeniti, qui liec laudamus
et tirmamus atque juramus. Testes hujus rei sunt Guilabertus de Crudiliis, Raymun-
dus d'Orchau, Poncius prepositus Solsonensis, Petrus de Sancto Clemente, Raymundus
de Toy[o]lano et Petrus de Libiano.
Signum Petri Marci notarii publici Barchinone, qui de mandato dicti domini
regis et dicti domini infantis Alfonsi, hec scribi fecit et clausit die et anno quo supra.
40 (n, xxvi)
Palermo, 22 febrero 1286
Privilegio de D. Jayme I, rey de Sicilia a favor de los Catalanes, en que les concede
¡acuitad de tener Cónsules en aquel Reyno con jurisdicción, y otras esenciones para
sus Mercaderes y navegantes.
AHM L Ven 1, 251
JACOBUS, Dei gracia, rex Sicilie, ducatus Apulie et principatus Capue, decet muni-
ficenciam regiam illos graciis et libertatibus ampliare, quos antiqua fidelitas et
gratuitorum serviciorum oblacio reddunt beneficiorum largicione condignos. Nam
quanto benemeritis de collatis obsequiis per Dominum liberaliter providetur, tanto
fideles singuli ad dominantis servicia animosius et ardencius inducuntur. Attendentes
igitur puram fidem et devocionem sinceram, quam cathalani, fideles et devoti nostri,
erga illustrem dominum regem Aragonum et Sicilie, dominum patrem nostrum clare
memorie, serenissimam dominam Aragonum et Sicilie reginam dominam matrem
nostram, et nos prompto zelo gesserunt et gerunt, nec minus grata satis et accepta
servicia, per eos dictis dominis parentibus nostris et nobis fideliter et devote prestita,
et que dicte domine matri nostre et nobis prestant et conferre poterunt in antea,
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 63
dante Domino graciora ; eis de liberalitate mera et gracia speciali concedimus quod
predicti cathalani in singulis terris et locis regni nostri Sicilie, illi videlicet qui sunt
et erunt in terris eisdem, Ínter se possint eligere et statuere unum ex eis, quem y-
doneum et sufficientem viderint, in consulm. Qui cónsul questiones et causas civiles,
quas Ínter eos moveri contigerit, vel ipsos ab alus conveniri, audiat, examinet et
debito fine decidat, et que sentencialiter decreverit, appellacione ad nos postposita,
observet et faciat observari. Ita tamen, quod de questionibus criminalibus se nulla-
tenus intromittat, et ad easdem questiones criminales manus suas aliquatenus non
extendant.
Ceterum, considerantes quod, quanto fideles et devotos nostros prerogativa gracie,
favoris et benignitatis amplectimur, et eis beneficia per nostram magnificenciam con-
leruntur, tanto majoris fidei et devocionis ardore accensi ad nostra servicia promp-
tius et animosius inducantur ; eisdem tantummodo Cathalanis, qui sint habitatores
Cathalonie et non alus, concedimus et pleno favore regio confirmamus, quod vas-
sella, merces, peccuniam et omnes res alias ipsorum Cathalanorum, qui sint habi-
tatores Cathalonie, qui in regno nostro Sicilie naufragium pati contigerit, quas pa-
troni secundum consuetudinem, [hjactenus observatam, iníra ipsius nau/fragii tri-
duum recuperare poterant, vassellis et rebus ómnibus ejusdem naufragii post ipsum tri-
duum ad recuperandum residuis fisci nostri comoditatibus applicatis, liceat Cathala-
nis tantummodo qui sint habitatores Cathalonie, ea sine aíiqua licencia curie vel
mandato infra et post triduum toto tempore recuperare, habere et utilitatibus suis
acquirere, nichil pro recuperacione et habicione ipsorum nostre Curie vel ejus oífi-
cialibus exhibendo, quod perpetuo eis observari volumus, nulla in hoc constitucione
seu consuetudine contraria valitura. Et si alique persone publice vel prívate aliqua
de peccunia, mercibus, vassellis et rebus naufragiorum ipsorum, ob favorem et po-
tenciam Curie vel suum seu aliarum quarumlibet personarum caperent vel capi
laceret; peccuniam res et bona ablata ad duplum in sue transgressionis penam pa-
tronis ipsorum, illi qui ea ceperint, restituere per nostram Curiam compellantur.
Ad hujus autem nostre concessionis memoriam et robur perpetuo valiturum, eis
exinde presens privilegium fieri jussimus, et magestatis nostre pendenti sigillo
muniri.
Datum Panormi, anno Domini miUesimo ducentésimo octuagesimo quinto, men-
se februarü vicésimo secundo, ejusdem quarte decime Indiccionis, regni nostri anno
primo.
64 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
41 (ll, XXVIIl)
Barcelona, 29 marzo 1286
Cédula de Don Alonso III. rey de Aragón con que prohibe en la Costa de Catar
luna los hallazgos o despojos de mercadurías a título de ruiufragío.
AHM L. Vert I, 94 v
NOVERINT universi, quoii cuní nobis Alfonso De¡ gracia, regí Aragonum, Majori-
carum et Valencie, ac comiti Barchinone extiterit significatum, quod quídam
de Cathalonia presumpserunt extorquere in aliquibus locis Cathalonie sub pretextu
nauffragii quasdam res, que de quibusdam barcis et lignis periclitatis fuerant salve
facte, et hoc sit contra jus et justician!, idcirco constituimus et ordinamus ex certa
sciencia, quod de cetero in tota Cathalonia non audeat aliquis, cujuscumque condi-
cionis existat, capere vel usurpare, aut eciam detinere aUquas res nomine naufragii,
vel eciam detinere aliquas res nomine naufragii, vel eciam trabadure, que fuerint
de aliquibus navibus, lignis, barcis vel alus vasis periclitatis aut periclitaiitibus.
Mandantes vicariis, bajulis et alus ómnibus officialibus et subditis nostris Cathalonie
presentibus et futuris, quod hanc nostram ordinacionem et mandatum observent et ab
ómnibus faciant inviolabiliter observari. Et si forte invenerint aliquos, qui contra
predictam ordinacionem et mandatum nostrum venire presumpserint, volumus et
mandamus eis, quod ab ipsis pena legit/ima sine omni remedio puniantur. Datum
Barchinone, quarto kalendas aprilis, anno Domini millesimo ducentésimo octogési-
mo sexto.
Signum Alfonsíi, Dei gracia, regis Aragonum, Majoricarum et Valencie, ac co-
mitis Barchinone.
Testes sunt Arnaldus Rogerii comes Palariensis, GuiUelmus de Angularia, Be-
rengarius de Podio viridi, Raymundus de Mont/iecatheno, Luppus Ferrandi de Luna.
Signum Petri Marchesii notarii dicti domini regis qui mandato ejusdem hoc
scribi fecit et clausit, loco, die et anno prefixis.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 65
42 (ll, xxix)
Mesina, 17 julio 1288
Real privilegio de D. Jayme 1, rey de Sicilia, en que concede a los Mercaderes Bar-
celoneses varias franquicias y esenciones en todos los puertos de aquella Isla.
AHM L. Verm. II, 134 v-135 v
JACOBUS, Dei gracia, rex Sicilie, ducatus Apulie et principatus Capue, officium
regie dignitatis exequimur et ad majora laudum et fama preconia munificencia
regalis extollitur, dum illos, quos fidelitatis et devocionis coUata servicia reddunt
amabiles, ac provisione et remuneracione condignos, graciarum et largicionum be-
neficiis promovemur; unde honor et nomen nostrum extollitur, et apud beneméritos
fides et devocio augmentantur. Considerantes itaque puram fidem et devocionem sin-
ceram, quaní cives Barchinone, devoti nostri, erga illustres quondam dóminos pre-
decessores nostros, ac serenissimum dominum Alíonsum regem Aragonum, Majori-
carum, Valencia et comitam Barchinone, karissimum fratram nostrum, et nos promp-
to zelo et cum qualibet animi puritate gesserunt et gerunt, nec non grata satis et
accepta servicia, que eis et nobis devote, fideliter et legaliter contulerunt, et que,
annuente Domino, conferre poterunt in futurum ; eis sub infrascripta forma et modo
de liberalitate mera et speciali gracia concedimus et donamus infrascriptas liberta-
tes, immunitates, et gracias in mercacionibus, negociacionibus de mercibus, et rebus
eorum licitis et permissis, quibus a primo die mensis septembris sequentis secunde
Indicionis próximo futura in antea libere gaudeant et utantur, videlicet, quod civas
predicte civitatis Barchinone, exclusis Provincialibus, Romanis, Tuscis, Venetis, Pisa-
nis et habitatoribus regni Sicilie, qui se cives Barchinone dicerent in mercacionibus
et negociacionibus eorum, juxta consuetudinem regni Sicilie faciendis de merci-
bus et rebus eorum licitis et permissis in terris et locis tocius regni nostri Sicilie
acquisitis et de cetero acquirendis, intrando, stando et exeundo, sint liberi at im-
munes; salvo quod de predictis mercibus et rebus eorum, aliunde quam de Barchi-
none et alus terris et locis domini predicti domini fratris nostri, per eos in predic-
tum regnum Sicilie deferendis, quod pro dirictu Curie, novis statutis ómnibus re-
missis, eisdem et duabus partibus jurium antiquorum de témpora illustris quondam
domini regis Guillelmi secundi avunculi nostri, dive memorie, eis de gracia relaxa-
tis, solvant terciam partem tantum ipsorum jurium antiquorum, prout per Januen-
ses, cives Janue, jus ipsum de privilegio nostre concessionis et gracie exhiberi con-
suevit et debet.
De mercibus autem et rebus eorum licitis et permissis deferendis per eos a dicta
civitate Barchinone et alus terris et locis dominii dicti domini fratris nostri, quili-
bet mercator civis Barchinone solvat tantummodo cabellocis seu credenceriis ca-
bellarum dohanarum maris terrarum et locorum ejusdem regni, videlicet, ad quas
eos cum eisdem rebus et mercibus primitus applicare contingerit, et eas ibidem
axoneravarint, et eas in toto vcl in parte vendiderint, skifatum auri unum, valentem
communis auri octo [granos] ponderis generalis. Si vero predicti mercatores, ven-
66 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
dita in eisdem terris aliqua parte ipsarum mercium, reliquam partera earum vellent
a predictis terris extrahere, deferendam alio ad vendendura; volumus quod, predicto
skifato per quemlibet eorum propterea soluto cabellocis seu credenceriis dohanarum
maris terrarum et locorum ipsorum, in quibus eas exonerabunt et in parte vendent,
easdem a terris eisdem per mare vel per terram libere absque jure dohane possint
extrahere et deferre ad loca quelibet ad vendenduní, quodque consti[tu]to cabellocis
dohane maris iUius terre, ad quam reliquam quantitatem mercium predictarum de-
tulerint, si per mare vel cabellocis dohane ipsius terre, si per terram merces ipsas
intromitti contigerit per patentes lit/eras, seu apud mercatoribus ipsis factas per
dohanerios iOius terre, ad cujus portum primo declinaverint, et in ea facient ven-
dicionem certe partis mercium earundem que de predicto skifato si[n]t eis integre
satisfactMm, predicti cives partera restanciuní raerciura, deferendam per eos ad terram
eandem, libere vendant, et predictis cabellocis dohanarum nichil propterea solvere
teneantur, cum velimus, quod non nisi semel pro jure ipso solvere compellantur.
De ponderatura autera raerciura, que venduntur ad cantarium, solvere debeant
usque ad grana dúo et médium, et non plus pro Ripa vero et mensuris, prout per
predictos cives Janue jus ipsum de predicta concessione et gracia nostra debetur,
solvere teneantur. De mercibus eciara et rebus eorum licitis et permissis, per eos
extrahendis de partibus, terris et locis predicti regni nostri alio deferendis, solvant
jus quod per Januenses cives Janue de privilegio nostre concessionis et gracie exhi-
ben consuevit et debet. Omnes vero predicti cives Barchinone in ómnibus partibus
dicti regni nostri sint salvi et securi, in personis et rebus eorum, sani et naufragi,
et non impediantur personaliter vel realiter pro obligacione alterius vel offensa. Ad
hujus autera nostre concessionis et donacionis memoriam et robur in posterum va-
liturura, presens privilegium eis exinde fieri, et majestatis nostre sigiUo pendenti
jussimus communiri.
Datum Messane anno Domini MCCLXXXVIII mense julii XVII ejusdem prime
Indicionis, regni nostri anno III.
43 (ll, xxx)
Barcelona, 20 julio 1288
Provisión del rey D. Alonso III de Aragón para que los corsarios que quieran ar-
mar den sus correspondientes fianzas en poder de los Jueces Reales.
AHM L. Ven I, 257 v
ALFONSOS, Del gracia, rex Aragonum, Majoricarura. Valencie et coraes Barchi-
none, fidelibus suis vicariis, bajulis et alus officialibus nostris, salutem et gra-
ciam. Mandamus et diciraus vobis, quatinus si aliquis pirata seu cursarius voluerit
armare contra inimicos, quod assecuret et caveat sufficienter in posse vestro, ante-
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 67
quam de loco ubi armaverit recedat, quod non facial malum in loéis seu rebus amico-
rum vel treugarum, et quod antequam ad alia loca divertat, revertatur in eodem loco,
in quo armaverit, cum galione seu ligno, et rebus ómnibus quas ceperit. Statuimus
eciam et volumus, quod aliquis officialis noster non possit habere nec habeat par-
tem, in hujusmodi arniatis. Preterea volumus et mandamus vobis, quod si forte cons-
titerit vobis, quod aliquis de piratis hujusmodi fecerint malum aliquod in locis vel
rebus amicorum vel treugarum; illos capiatis in continenti et captos detineatis, ut
contra eos possimus procederé justicia mediante, et res quas detulerint capiatis et
custodiatis, ut possint restituí illis quibus fuerint deprédate.
Datum Barchinone, XIII kalendas augusti anno Domini millesimo ducentésimo
octuagesimo octavo.
44 (ll, CCLXXVIIl)
Barcelona, 15 mayo 1289
Real concesión hecha a los magistrados de Barcelona, para que de las seis galeras
(jiie se armaban en su Atarazana, las dos de cuenta de la Corona, y las quatro a
expensas de la Ciudad, sean nombrados de entre sus ciudadanos el Almirante, los
Comitres y el Escrivano, y otras cosas sobre el repartimiento del subsidio.
AHM Pergs. municipales*
NOVERINT universi quod noc infans Petrus, illustris domini Petri inclytae recor-
dationis regís Aragonum filius, ac procurator Aragonum gerensque víces illus-
tris domini regís fratris nostri in Cathalonia, cum consilio et volúntate nobílis Ray-
mundí de Angularia praepositi Salsonensis, et Petri Marchesii consiliaríorum no-
bis per dictum dominum regem assignatorum ; ex parte ípsius domini regis et ejus
nomine, recognoscímus et confitemur vobis consilíariis, probís bominibus et uníver-
sitatí cívitatís Barchinone, quod cum ex parte dícti domini regis peteremus a vobis
exercitum vel armatam quatuor galearum ratione gentium extranearum quae veniunt
ut dicitur contra terram dícti domini regis, vos obtulistis et concessistis daré qua-
dragínta mílle solidos Barchinonae ad armandum quatuor galeas de illís sex galeis
quas nos nunc Barchinonae armamus.
Quam quídem concessionem vos fecistis et nos recepímus sub hac forma ; sci-
licet, quod nos pro dicto domino rege compleamus et compleri faciamus íntegríter
predíctam armatam sex galearum ad dúos menses completos expensis propriis ip-
sius domini regis et nostrís. Et quod vos eligatís quatuor probos homines vestrum
quibus tradatís praedíctam pecuniae quantítatem a vobis oblatam, per manus quo-
rum ípsa pecunia ponatur, et ipsis videntibus dístribuatur in necessariis ípsius ar-
' No se ha podido localizar.
68 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
matae, prout melius et velocius in ipsa armata expedienda procedetur; sic quod
deffectu solutionis dictae pecuniae expeditio ipsa non differatur et sic quod ad alies
usus vel negotia dicta pecunia vel pars ipsius diverti non possit, et quod fiat comple-
mentum de dictis sex galeis armatis. Et si forte, quod absit. nos non faceremus
coniplementum ad armatam dictarum sex galearum. vos vel dicti quatuor probi honii-
nes non teneamini solvere dictam pecuniam, vel illaní partem quae restaret ad sol-
vendum tune cum praedictuní non fieret complementum. ítem quod omnes officiales
et alii de domo dicti domini regis et omnes francherii, et quicumque alii habitantes
in civitate Barcliinonae, vel ibi habentes aliqua bona contribuant et solvant in prae-
dicta pecuniae quantitate, vel nos partem ipsis officialibus et alus de domo domini
regis et írancheriis contingentem recipiamus ut solutam in computo dictae quanti-
tatis; ita quod in onini casu fiat complementum per nos ad dictam armatam sex
galearum; hoc addito quod ad taxationem dictorum officialium et aliorum de domo
dicti domini regis et francheriorum faciendam intersint unus de officialibus, et alter
de francheriis simul cum illis probis hominibus qui ad hoc per vos íuerint deputati.
ítem, quod almirantus, comiti et scriptor armatae sint de civitate Barchinonae, et eli-
gantur nomine domini regis et nostri et nomine vestro per Raymundo Marcheti et
Berengarium Mayol concives vestros, qui cum electi íuerint jurent ad sancta Dei
Evangelia in posse nostri vel consilii nostri, et in posse vestri consiliariorum prae-
dictorum Barchinonae recipientium nomine civitatis in officiis suis fideliter et lega-
liter se habere, et dictas sex galeas ármalas tenere in custodia et deffentione rippariae
vestrae Barchinonae et Majoricarum, et inde non recedere dum necessarium íuerit
nisi cum volúntate et consilio vestri ; et quod de ómnibus quae cum ipsis galeis ad-
quirere poterint seu lucrari, tenebunt campum seu encantum in civitate Barchinonae
et non alibi. Ítem, de omni lucro quod Deo vélente factum fuerit cum dictis quatuor
galeis infra dictum tempus duorum mensium habeat dominus rex medietatem et vos
aliam medietatem in auxilium operis muri Barchinonae, deducto jure quod almiratus,
comiti et alii euntes in ipsis galeis habere consueverunt, et exceptis etiam personis
tam christianorum quam sarracenorum qui íuerint de redemptione ultra centum mo-
rabatinos, quas personas retinemus penitus domino regi. Sed omnes aliae personae
sive sint christiani vel sarraceni, et fusta et omnes aliae res dividantur per médium
Ínter praedictum dominum regem et vos ad opus muri et superius continetur. ítem
quod bine ad unum annum civitas Barchinonae et habitatores ejusdem, et omnes ho-
niines ipsorum civium cum ómnibus bonis et rebus ipsorum sint ab omni exercitu
et redemptione exercitus et ab omni quaestia liberi penitus et exempti.
Unde nos praedictus infans Petrus concedentes et recognoscentes praedicta om-
nia vera esse, attendentes etiam fidelitatem et bonam voluntan! quam vos cives Bar-
chinonae praedicti habetis erga dictum dominum regem et nos, ac oninia quae ad
exaltationem et incrementum dominationis ipsius domini regis respiciunt et hono-
rem ; idcirco ex parte ipsius domini regis et nostra cum consilio consiliariorum
nostrorum, promittimus praedicta omnia et singula, ut superiur dicta sunt et decía-
rata observare et complere, et observari faceré et compleri.
Datum Barchinonae, XVIII kalendas junii anno Domini MCCLXXXIX.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 69
45 (ii, ccci)
1290
Privilegio de Andrónico II Paleólogo. Emperador de Oriente, en que concede a los
Barceloneses y demás vasallos de la Corona de Aragón Ubre comercio en Constan-
tinopla y otras tierras del Imperio, eximiéndoles del derecho de naufragio.*
AHM Pergs. municipales
ErTEI oí ÉTTOiKOi Tris X"P°5 TTapT^aAóva;, Tfj? ^ayoúva;, tt\s KcrreXovia;, ttís nayiópKa?, Tfjs
gaXEVTÍíag, ttís TOupTOÚ^ag Kal tcou ÉTEpcov X"P"V '^°^ üivriAoTáTOU f>riyÓ5 ^otyoúvas koI
aiKEAíag éTToifiCTauTO ávaipopóv TTpój tíiv paaiAsíav ijou 5ict toO eXQóvto? iv ToOra • els KcovsovTi-
voÚTToXiv KouvaoúXou tcou KcrreXáucciv toO auvEToO áv5pós toü oúp 5oAMávTi aouvnp. 65 OíAouctiv
TÍves E? onJTCov KCtraAangávEiv eís te ttiv KcovsoívtivoúttoAiv Kai Tas ÉTEpa? X"P°5 otÚTris, Kal TT...el-
a9ai ' irpayMCCTEÍas iv otÚTaí?- E^riTriaoaiTO 5é Kal rrapeKAiÍTEuaav xoPISti ©evoi ' oütoIs ÜTTÍp
TOÚTOU xpUCTÓpouAAov Tfís pcaiAsías nou, 6s té exeiv ttiv étti toOto óSeiov Kal IpxEaSai dtKcoAÚTCo;,
yEVÉCTSai Se eí; oútoú? Kai Ku(3ÉpvTiaiv Tiva e!; ti^v órróSoaiv toO KOUtiEpKÍou. TÍ]V aÍTriaiv Kal
TTapÓKAriaiv oútcóv TrpoariKaiJÉi'Ti f) paaiAeía pou t6 irapóv \pv<yó&o\j70^ov aÚTfis óttoAúei rrpó?
aÚToOs, 5i oO Kal Siopí^ETai ^xew ítt" óBeías toú? SiaAriepeéuTas íttoíkou; ttí? £ÍpriiJÍVTi; x"P°5
TrapTÍaAóva?, Tfi5 payoúvas, ttís KaTEAovías, ttís ^ayiópKa?, Tris PaAEVT^ías, ttís TOupTOÚaas, Kai
TÜv TTEpi TOÚTas ÉTEpcov x^P^^v ToO v/kj/TiAoTáTOU priyós payoúvas Kal ameAías ÉTriSTiUEÍv iv TÍj
KcovsavTivoUTTÓAEi Kal iv Tais fiAAais X"P°'5 ttís paaiAEÍas uou, óaáKis PoiiAovTai, Kal óaoi i^
aÜTcóv TTpoaipoOvTai toOto, Kal ttoieIv iv aÚTais Tas SoKoúaas aÜToTs rrpayuaTEÍas (ÍvevoxAi^tcos
Kal OKaTaSuVaSEÚTCOS, ÓTToSlSÓVaí ÓcpEÍAoVTaS X'^'P'*' KOmJEpKÍOU ÚTTÉp ÉlJPoAfiS EÍS TÓ éKOTÓV
ÜTTÉpTTEpov úaÉpTTEpa Tp(a, Kal ÜTTEp £K(3oAfís óyolcos ÉTEpa üirépTTEpa Tpía, eIs ttAéov 5é pf| KofiéX-
KEaSai auvTripETcr9ai, 5e tJaAAov ápAaPEís £V te toís acópiaCTi Kal Tols Trpáypaciiv aÜTCov, Kal \ir\-
5EUÍav SAAriv íriiiiav fi KaTa5uvasElav Kal ápTrayr)V ú(p¡sacr9ai, Trapa tiuos t53v árrávTcov tüu doró
ToO ^iipo<JS Tris Paa-\AEtas iJou. "Eti yEiafiv KaOcSs Kal tó TTEpl toOto riTria-avTO, iáv ouppfí kiv5uv£-
ÜCToi, Korét eáAAoTTav rrapápiov oútcov óttó kAú5covos, koI ttécteIv eIs ^r\pav iv Tf\ X"P° '^^'>
PaaiAEÍas liou, oOx E^ouaiv ett' aSEías ol ettoikoi ttjs ToiaÚTris X"P°?. 'H ÉTEpoi Tivés SiapiráÍEiv Kai
¿nroKEpSalvEiv ti óttó toO 7r£piCTCo0£VTOS oútcov irpáypaTOS, óAAá 5ia(puAax9riCTETai tó toioOtov
irpcéy^a aÚTCóv ctKaivoTÓur|TOV Tf) SuváuEi Kal Icrxúi toO rrapóvTOS \p\jcjo^o\j'KXov, Tris paaiAElas
Ijou. TOÚTOU yáp Tfi i[x<f..v...* 5icrTr|pri9iíaovTai petó tó 5i5óvai tó óvoyEypaiaiaévov Konpép-
Kiov ávEvóxAriToi Kal á^rmioi, Kal oúx úiroaiíaovTai irapá tivos á5iKÍctv fi ^ripíov Tivi f\ in-f]-
pEíav Kai árríOriaiv olav 5r| t.... 5i... ' yáp toOto ÉyEyóvEí Kal tó rrapóv xpvaó^ovXKov ttís
paaiAEÍas nou, Kal E...ppaCT...6ri'' Ka...xopriyiíeri toIs 5iaAri96£laiv éttoíkois, ttís rrapT^aAóvas,
TTÍS payoúvas, Tñs KOTEAovias, Tris MOtyiópKas, ttís paAEVT^ías, Tfjs ToupTOÚi^as, Kai tcov TTEpi
TOÚTas ETEpa' x^P'^ ■^°" ú^/eAotótou pr)yós pcxyoúvas Kai aiKEAÍas, fils PePoícoctiv koI 5E<pév-
5Euaiv Kai áacpáAEiav. Y
' ívToOea. ' TTOiEíaSai. ' x°Pnyi-9nvai. * é^qxíVEla. ' oíauSiÍTiva- 5iá yáp, etc. ' ÍTrpEpa-
PeúSt], Kai ETTEXopriyiíOri. ' ÉTEpcov x"P""-
* Sobre la fecha de este documenlo y copias del mismo conservadas en AHM y en ACÁ, véase
la bibliografía citada en la nota de la página 263 del tomo primero de esta obra.
ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
46 (ll, CCXLIX)
1290
Privilegio de Andrónico II Paleólogo. Emperador de Oriente, en que concede a los
Barceloneses y demás vasallos de la Corona de .Aragón libre comercio en Constan-
tinopla y otras tierras del Imperio, eximiéndoles del derecho de naufragio.*
AHM Pergs. municipales
flUM habitatores terrariim Barsalone, Aragonum, Cathelonie, Majoricarum, Va-
J lencie. Tortose et aliarum terrarum excellentissimi regis Aragonum et Sicilie
relationem fecerint imperio nostro per consulem Cathelanorum Dalmacium Segne-
rium qui nuper ad partes nostras accessit , quod aliqui ex ipsis volunt venire Cons-
tantinopolim et ad alias térras imperii nostri pro faciendis negociationibus suis;
super quo rogaverunt et petierunt quod privilegium et crisobolum imperii nostri
eisdem facera deberemus ut hanc libertatem habere valeant, et venire possint sine
impedimento, et quod etiam fieret eis aliqua relaxatio de solutione comercii.
Nos vero supplicationibus et petitionibus ipsorum annuentes presens crisobolum
nostrum eisdem concedimus. per quod jubemus quod babitatores dictarum terrarum
Barsalone, Arragonum. Catbelonie. Majoricarum. Valencie, Tortose et aliarum terra-
rum excellentissimi regis Aragonum et Sicilie venire possint tam Constantinopolim
quam ad alias térras imperii nostri quocienscumque voluerinl omnes illi ex ipsis qui
hoc elegerint. et faceré in eisdem negociationes, quas faciendas decreverint absque
aliqua molestia vel violentia ; dando et solvendo occasione comercii in introitu pro
singulis centum yperperis perpera tria et pro exitu similiter yperpera tria ; et in
majori quantitate non... illesi custodiri debeant tam in personis quam rebus eorum.
ita quod nullum dampnum seu molestiam vel rapinam pati debeant per aliquem om-
nium illorum qui ex parte imperii nostri fuerint. ítem ad peticionen! illorum si ac-
cideret aliquod lignum eorum pati naufragium in mari et perveniret juxta ripam
in terris imperii nostri. quod habitatores illius terre vel aliqui alü. auferendi seu
aliquid acquirendi de rebus ipsorum quas salvare possent nullam habeant... debeant
absque aliqua diminutione per virtutem. auctoritatem et posse presentís crisobuli im-
perii notri... crisobulo [evidens]... comercii servari debeant indemnes et sine ali-
qua molestia, nec pati debeant per aliquem injuriam sive dampnum vel exactionem
aliquam. ...Ad eorum quoque securitatem factum est presens crisobulum imperii
nostri concessum et datum supradictis habitatoribus Barsalone. Aragonum, Catbe-
lonie, Majoricarum. Valencie, Tortose et aliarum terrarum excellentissimi regis Ara-
gonum et Sicilie... et robur ipsorum.^
* Es la traducción del documento en gricpn que lo precede.
' Este Diploma es copia de un trasunto original en vitela traducido en latín, en cuyo dorso se
lee: Privilegium Imperatoris Graeconim. Aunque en todo él no conste el nombre del Emperador
por faltarle el sello, pues sólo han quedado los cordones morados de que pendía, y tampoco conste
la fecha, por estar deteriorado del tiempo; sin embargo, aquí se le ha colocado en el año 1290, y,
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 71
47 (ii, xxxi)
Nicosia, octubre 1291
Privilegio de Enrique II de Lusiñán, Rey de Jeriisalén y de Chypre. por el qual
concede varias franquicias a los mercaderes y navegantes Catalanes que aporten
a sus Estados.
AHM L. Verm. II, 173
1N nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti, amen. Nos, Henriz, par la grace de
Dieu, tresime rois de Jerusalem latins et rois de Chipre; faisons a savoir a tous
ceaus, qui sunt et qui a avenir sunt, que nos, por nos et por noz heirs sones acordes
o les marchans cathelans et o chascun cathelan, qui sunt et seront, estaians, alans,
venans, entrans et issans en nostre dit reaume de Chipre en la forme et en la maniere
ci apres deinsee, c'est a savoir: que tot premier nos, por nos et por noz diz
heir[eu]s, lur avons otroie de grace especial, que de totes les marchandises, que
il[s] deschargeront ou feront descharger en nostre dit reaume de Chipre, de quei-
que part qu'eles veignent, il[s] n'en doivent paier que deus byzants per centenar,
estimant les dites marchandises co[n]venabIement, et de totes les marchandises,
que il[s] tireront de nostre dit reaume, paieront aussi deus byzants per centenar,
c'est a savoir, as leus et des choses dont l'on a acostume de paier. Et se il avenoit,
que des marchandises, que il[s] aporteront ou feront aporter en nostre dit reaume,
il puis qu'eles seront venues en noz [tres] por[t]s, vosísseent descharger tout ou par-
tie d'un vasseau en autre, por porter fors de nostre dit reaume il[s] sunt tenus de
paier de cele quantite que il[s] deschargeront ou feront descharger, un byzant par
centenar. Encor, nos, por nos et por nos diz heir[eu]s, avons fait et faisons grace os
diz marchan [d]s cathelans et a chascum cathelan. qui sunt et seront, estaians, alans,
venans. entrans et issans en nostre dit reaume de Chipre; que den droit dou quint,
que les mariniers ont acostume de paier por achaison dou nol des vasseaus, que eaus
ne lur gens ne paient ni ne soient tenus de paier que le disme. Et proce que les
choses dessus dites permaignent fermes et estables perpetuelment, nos avons fait
faire cest present previlege et garnir de nostre seau de plomb, empraint en noz divis
conis de nostre reaume de Chipre, o la garantie de partie de nos homes qui y furent
present [s], des queus ees sunt les nons: Balian d'lbelin, seneschal de nostre dit
reaume de Chipre; nostre ame onde Gautier de Danpierre; Balian d'lbelin, Baudoin
de Ñores; Loys de Ñores et Joan le Tor. Ce fu fait a Nicossie, l'an de rincarnacion
de nostre Seignor Jhesu C[h]rist Mil deus cens LXXXXI au mois d'octobre. Done per
la main de Henriz de Gibelet, arcediaque de Nicossie et chancelier de nostre dit reaume
de Chipre.
por consiguiente, debe llevar el nombre de Andrónico II Paleólogo, que entró a reynar en 1281
y fue despojado del gobierno en 1328. Para esto se ha atendido que en este instrumento se da el
título de Rey de Sicilia al de Aragón, siendo dos Coronas que sólo estubicron unidas desde 1282
hasta 1295 la primera vez: cuya circunstancia no puede aplicarse a la segunda incorporación hecha
por el Rey D. Martín en 1409. respecto a que este Diploma Imperial se halla ya citado en los ín-
dices de vitela de 1336 y 1357 del antiguo Archivo Municipal de Barcelona.
72 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
48 (IV, Vil)
Barcelona, 2 abril 1292
Capítulos de paz. amistad y comercio, propuestos a la Señoría de Genova por el
Rey de Aragón Don Jayme II, para la mutua libertad y tráfico en los mares y
puertos respectivos, comprehendiendo al Reyno de Sicilia.
ACÁ Reg. 252, 31-32 v
MEMORIAL a micer A[l]bert, sobre •! capítol que diga ais senyors capitanis la
bona volentat en que es lo senyor rey de perseverar tots temps en l'amor e en
la amistad que-ls seus predecessors tots tenips [b]an auda ab lo coniu de Jenova, e
de fer al dit comu tota honor e tot plaer que íer puxa.
ítem que volentat e entencio es dell senyor rey, de guardar e de observar,
aytant cant ell puxa, totes les cuvinences que-1 dit senyor rey e els seus prede-
cessors [h]an ab lo comu de Jenova, e de crexer en aquelles tot qo que sia be del
dit comu e res no aminuar.
ítem que per qo que l'amor e l'amistat que-1 dit senyor rey [h]a, e enten aver
tots temps ab lo comu de Jenova, pus fermament se puxa observar; lo senyor rey
es en ferm proposament de guardar, e d'esquivar que negun liom de la sua térra
no fassa dan ne mal negun al comu de Jenova. ne a les gens d'aquell acordadament
a manera de donar dan a ells.
ítem, que per aquella mateixa manera prega e requer lo senyor rey ais capita-
nis e a tot lo comu, que ells dejen vedar a totes les gens lurs, que ells no-s meten
ne vaien en armada de sos enamic[h]s contra ell dit senyor rey, ne contra
les gens suas, e la sua térra, ne ells per si ; e maravelles lo senyor rey, que
pus los capitanis e lo comu de Jenova han tan bona volentat envés ell e les sues
gens, con soferen que negun arm neguna galera ne altre leny en Jenova, ne en son
destret, per fer malí ne dan a la térra del senyor rey; per 50 car per esta rao exí
gran partida del mal/, e crex malvolen^a entre ells e les gens del dit senyor rey.
Encara que no deurien consentir que negu tragues galera, ne altre leny de la ciutat
per armar en altra part en contra ell. E es cert al senyor rey, que pus ells vulen a^o
vedar, que negun no pora trer galera, ne altre leny en Jenova ne en son destret,
per fer malí ne dan a la térra del senyor rey; pergo car per esta rabo exe gran
partida del mal e crex malvolenga entre ells e les gens del dit senyor rey. Encara
que no deurien consentir que negu tragues galera ne altre leny de la ciutat per
armar en altra part en contra ell. E es cert al senyor rey que pus ells vulen ago
vedar, que negun no pora trer galera, ne altre leny, per anar en contra ell, aixi
con sells qui saben e entenen las condicions deis homens, e saben per qual raho
ne per qual manera se mouen ; e valria mes abans metre remey, que depuix con
lo mal es fet.
ítem, prega lo senyor rey e requer al capita e al comu de Jenova. axi com aquells
qui ell te per amics, que els non consenten, ne donen laer que algún, o alguns
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 73
d'aquella ciutat sien en valenga de sos enamics contra ell, e a^o tramet a dir lo
senyor rey, perijo car sap que sos enamics se treballen molt d'ago ; e els capitans
e el comu a^o deuen consentir, per^o car es partiment d'amor, e-n poden venir molts
de mals. E axi lo senyor rey no consentria que negun de la sua térra fes mal ne
dan[s] a ells, ab sos enaniic[h]s; aixi ells no deuen consentir que negun de la lur
térra fassa mal ne dan a ell ne a la sua térra ab sos enamics.
ítem, ha entes lo senyor rey que de pocs de dies a enga a hauts alguns dans
donats entre les gens sues, e les gens del dit comu, e ha entes que es estat a colpa
lur; mas com que sia estat, al senyor rey es molt greu e li pesa, e si ells saben
que algún de la senyoria sua hi aja colpa, trameten-lo a dir el senyor rey e el
castigar [h] o ha en guisa que ells ne serán pagats.
ítem, diu lo senyor rey que el/ capita e ells bons homens de Jenova saben que
Enigo Damar estant en la preso del rey En Pere de bona memoria, per algunes
ofensas, les quals aquell a ell havia fetes, a pregaries del dit comu aquell fou deliure,
sots avtal condicio que ell dona fermanses certs bons homens de Jenova, que ell
negun temps no-s trobaria a don del dit rey En Pere, ne de les sues coses; e els
saben molt ben que ell ago no ha ates ne guardat. Per que prega lo senyor rey al
capitán e al comu, aixi com ell ha fe en la lur amor, que ells asso no deien consentir ;
ans deien destrenyer aquell que ago no fassa, e les sues fermanses.
ítem, prega e requer lo dit senyor rey al dit capitani e al dit comu. que ells
dejen donar raho e dir al procurador seu, o a seis qui ell hi trametra, de Bich/er«
Spinola, lo qual fraudolosament se'n ana ab un canoch de vin[t], segons que-1
dit senyor rey altra vegada ha escrit al dit comu ; e maravella'ns com d'ago no ha
pugut [hjaver esmena ne dret; per que demana que li sia feta satisfaccio de les
damunt dites coses.
ítem, diu lo senyor rey al capitani e al comu de Jenova que hauc ell hac gran
volentat de esser amic del comu, que ara ho ha, aixi com seis de la sua casa an
portada amor tota via a aquell comu ; e vol que ells molt segurament e ab bon
cor venguen e usen en totes les Ierres de la sua senyoria, que en aquella serán
tractats e honráis axi com amic[h]s deien esser; e d'ago feu manament lo senyor
rey cant se parti de Sicilia, cuydant que axi sia observat; pero si no-u era, fasen-[h]o
a saber al senyor rey, que ell [h]o esmenará tot.
ítem, vol lo senyor rey que els puxen usar de les coses necessaries a ells, que
en la sua térra son, de vitualles o d'altres coses que a ells deien tornar a profit e a la
lur ciutat, axi ben e axi complidament con negunes altres gens e mils; e acó [h]a
manat e manara lo dit senyor rey a totes les sues terres e a sos officials, que en asso
deien tractar a ells plaen/ment e [ejspecialment deis mercaders, axi empero que non
porten ais seus enemics.
ítem, marave[i]las lo senyor rey que-1 [h]a oyt dir que depus la sua partensa
del regne de Sicilia, que-ls Jenoveses se son estrenyats del regne de Sicilia, e par
al senyor rey que ago no deien fer, qu axi segurament e aixi be poden anar e estar
en aquell regne, com fer solien ; c axi los prega lo senyor rey que els lo facen, e axi
conexera ell que ells li porten aquella amor que ell se cuyda.
ítem, diu lo senyor rey, que si el dit capitani e el dit comu volen alguna cosa
d'ell e de la sua térra, que ell fer puga; que alio molt segurament requiren a ell,
que en ago lo trobaran molt gracios e de bona volentat; e encara si-ls era feta
alguna cosa en la sua térra o per los seus, que a ells sia dan o greuge; que ells [h]o
fassen a ell asaber, e que ell alio esmenará e fara en manera que ells ne serán pagats.
74 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
Nobilibus et discretis viris potestati, capitaneo, abbati, populi et ancianis comu-
nis et populi Janue, dilectis amicis suis, salutem etc. Cum nos comiserimus dilecto
nostro Oberto de Volta quedam vobis pro parte nostra oretenus explicanda ; rogamus
vos, quatenus super hiís que vobis ex parte nostra retulerit, eidem si placel indubi-
tanter credere velitis ut nobis. Datum Barcliinone. III nonas aprilis anno Domini
MCCXCII.
Sub simili forma fuit scriptum infrascriptis civibus Janue, videlicet Baliano
Auree, Cerrado Auree, Oberto Auree, Lambe Auree, Brancho Auree, Oberto Spinule,
Corrado Spinule, Raynaldo Spinule, Nicolao de Flischo, Manueli Zacaria, Philippo
de Volta, Chacenemico de Volta, Jacobo [E]scatraficho, Henrico [EJschatrafico.
49 (iv, xxxix)
Barcelona, 18 mayo 1292
Real Despacho lie Don Jayme II de Aragón, en que da sus poderes a Pedro Oulamar
Barcelonés para que tome en su Real nombre del Rey de Túnez un empréstito
de dinero.
ACÁ Reg. 232, 33
NOVERL\T universi quod nos Jacobus, Dei gratia, rex Aragonum, Maioricarum, Si-
cilie et Valencie ac comes Barchinone, constituimus et ordinamus vos fidelem
nostrum Guillermum OUomarii, civem Barchinone, procuratorem nostrum, ad confe-
rendum vos apud illustrem regem Tunicii et requirendum, petendum et recipiendum ab
eodem rege, nomine nostro, ex causa mutui, eaní peccunie quantitatem que vobis ex-
pediens videatur, et cum eo abilius poteritis convenire. et ad faciendum regi predicto
cartam seu albaranum de quantitate peccunie, quam ab eo nomine nostro ratione dicti
mutui recipere vos contingat ; dantes et concedentes vobis licencian! et plenum posse,
requirendi, petendi et recipiendi, nomine nostro, mutuum ipsum a rege predicto
et omnia et singula in premissis et circa premissa faciendi, tractandi, procurandi et
ordinandi, que juxta ipsius negocii qualitatem vobis visa fuerint necessaria, et etiam
oportuna; nos enim gratum et ratum habebimus, et habere promittimus, quicquid
per vos cum dicto rege Tunicii super tractatu dicti mutui actum, procuratum fuerit,
sive gestum. In cujus rei testimonium presens procuratorium sigiUo nostro apenditio
jussimus comuniri. Datum Barchinone XV kalendas junii, etc. [anno Domini
MCCXCII].
Masía, Corona de Aragón, doc. 110.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 75
50 (ll, xxxiv)
Barcelona, 19 mayo 1292
Carta del Rey Don Jayme II dirigida al Bayle de Peñíscola para que mantenga
a los Barceloneses sus franquicias en el Rey no de Valencia.
AHM L. Veri I, 263-264
JACOBüS, Dei gracia, rex Aragonum, Sicilie, Majoricarum et Valencie, ac comes Bar-
chinone, noWli viro et dilecto Artaldo de Alagone et bajulo suo Paniscole vel
ejiís locum tenenti. salutem et dileccionem. Cum nos confirmaverimiis de presentí
probis hominibus et universitati Barchinone omnia eorum privilegia et franquitates,
tam a nobis quam ab antecessoribus nostris universitati Barchinone concessa, dici-
mus et mandamus vobis, quatinus predictis probis hominibus et universitati Barchi-
none et singulis de ipsis et eorum nobis observetis et observar! faciatis franquitates
et privilegia supradicta. tam super facto lezdarum et pedagiorum, quam alus qui-
buscumque in Paniscola et alus locis, per terram scilicet et per mare, juxta formam
privilegii a domino rege Jacobo bone memorie quondam avo nostro eis concessi,
cujus tenor iníra sequitur. Nos enim ex certa sciencia, racione concessionis et dona-
cionis quam eis super hoc facimus, ipsum privilegium. et omnia in eo contenta,
volumus et mandamus perpetuo obscrvari et teneri predictis civibus Barchinone pre-
sentibus et futuris et eorum bonis, tam in Paniscola quam regno Valencie. quam
in alus locis terre et dominacionis nostre. ítem, cum intellexerimus quod noviter
in dicto loco de Paniscola fuerint imposita lezda sive exaccio contra tenorem predicti
privilegii super ordeo, frumento, et alio blado, et alus mercibus civium Barchinone;
dicimus et mandamus vobis quatinus si ita est. dictam novitatem. lezdam sive exac-
rionem revocetis et de cetero ipsam non petatis, nec peti vel recipi faciatis, nec
aliquam novitatem ipsis proceribus Barchinone vel eorum mercibus sive rebus
faciatis vel imponatis, nec contra eorum franquitates eos in aliquo adgravetis.
Datum Barchinone, XIIII kalendas junii anno Domini millesimo ducentésimo XC
secundo. Tenor autem dicti privilegii domini regis Jacobi bone memorie sequitur
in hunc modum: In nomine Domini J/¡esu Christi. Pateat universis hominibus tam
presentibus quam futuris quod nos Jacobus etc.'
üt supra ni'im. 7.
76 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
51 (ll. XXXIl)
Sevilla, 17 junio 1292
Cédula del Rey de Castilla D. Sancho IV, por la qual manda que en la compra
del aceyte que hagan los Catalanes en Sevilla se les guarde por el Almo.xarijazgo
y Alhóndiga la misma equidad que a los Genoveses.
AHM L. Verm. II, 88 v-89 v Div. II. 111
SEPAN qiiantos esta carta vieren, commo ante nos don Sancho, por la gracia de Dios,
rey de Castiella, de Toledo e de León, de Ga/licia, de Sevilla, de Cordova,
de Murcia, de Jahen e delZ Alp;arbe, vinieron el conssul e los mercaderos catalanes,
e mostraron nos de commo ellos, teniendo nostro privilegio en que les otorgamos
todas las franquezas e las mercedes que nos diemos a los mercaderos genoeses por
nostro privilegio, que los almoxari/fles de Sevilla les toman de las medidas del
azeyte mas que a los genoeses. E pidieron nos merced que, pues les aviemos dadas
aquellas mismas mercedes e franquezas que [h]an los genoeses, que mandassemos
que les non passassen a mas. E nos toviemoslo por bien porque mandamos a los
almoxari/fes. que agora son en Sevilla e serán d'aqui adelante, que les non tomen
de las medidas del azeyte mas de quanto toman a los mercaderos genoeses.
E otro.ssi. nos mostran de com/no en la alffondiga del azeyte que los fazen muchas
robarias de las esponjas e de los terrasos e en los foyos, en manera que reciben y
graní danno. E pidieron nos merced que los mandassemos vedar. E nos tenemoslo
por bien. Porque mandamos e deffendemos que elos, pagando sus derechos del
azeyte, assi commo los deven dar, que les non faga ninguna robería, con esponjas,
nin con terrazos, ni en los foyos, en nenguna guisa.
E otrosíi, nos pidieron merced por todos los catalanes que murieren en nostra
tierra, que non fueren vezinos e vinieren de fuera, que los sus bienes que vengan a
manos del su consiul e de dos mercaderos catalanes, que sean ornes bonos, e que
los recabden para sus heredes e para los otros, cuyo fuere el aver de que lo
tovieren en guarda. E que otro ninguno non aya poder en ello, sino el su consíul
e los mercaderos catalanes. E nos por les fazer bien e merced, tenemos lo por bien
e mandamos que les sea guardado assi como dicho es, en tal manera, que el consjul
e los mercaderos catalanes paguen d'ello sus debdas, e que enplean de derecho a
qualesquier que algunas demandes ovieren de los que murieren. E mandamos a los
alcaldes e alguagill de Sevilla, e de los otros logares de su término que esta carta
vieren, que les fagan guardar estas cosas en todo assi commo dessuso es dicho.
E si alguno les quisiere passar contra ello, que gelo non consientan. E deffendemos
firmementre, que ninguno non sea osado de yr contra esta carta para quebrantarla
ny para menguar gela en ninguna cosa; e qualquier fiziesse, auria nostra ira, e
pecharnos ye en pena mil/e maravedís de la moneda nueva, e a los mercaderos cata-
lanes, o a quien su vos toviesse todo el danno doblado. E por que esto non venga
en dubda, mandamos les dar ende esta carta seellada con nostro seello de cera
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 77
colgado. Dada en Sevilla, XVII días de junio, Era de mil/e e CCCXXX annos. Fe-
rrand[o] Peres la manda fazer por mandado del Rey. Yo Joiían Dias la fiz[e].
Ferrando Pérez Marcos Pérez. Gómez Fernandez. Guillermo Fernandess.
52 (ll, XXXIIl)
Sevilla, 18 junio 1292
Real Cédula de D. Sancho de Castilla por la qual restituye a los Mercaderes Cata-
lanes de Sevilla las casas que por decreto anterior les había quitado con motivo
del rompimiento que huvo entre aquella Corona y la de Aragón.
AHM L. Verm. II, 91 v-92 y Div. II, 114
SEPAN quantos esta carta vieren, como nos don Sancho, por la gracia de Dios,
rey de Cast[i]ella, de León, de Toledo, de Ga/licia, de Seville, de Córdoba, de
Murcia, de Jahen e del Algarbe, por ruego del muy noble don Jaymes rey de Aragón e
de Sicilia, nostro yerno, e porque don [N.] Traement de Villanueva, su camarero
mayor, nos lo rogo de su parte muy afincadamentre ; e porque avernos en voluntad de
ennoblecer la cibdat de Seville, e por fazer bien e merced a los mercaderos catalanes ;
dárnosles e otorgamosles las casas que fueren de don Pedro Bonif/as con sus tiendes,
que son en el barrio de francos en Seville; les quales les oviemos nos dado por nostro
privilegio para fazer y barrio en que morassen, e lo[n]ja e forno, e ovo geles tomades
Joban Matheo nostro camarero mayor por nostro mandado, al tiempo que el rey
Alfonso de Aragón se movió de guerra contra nos, e mandamos las entregar a don
Pedro Bonifaz, cuyas fueran d'ante, e nos comprárnoslas agora de aquellos cuyas
eran e entregamos las a los mercaderos catalanes, e otorgamos gelas que las ayan
todas libres e qui[n]tas con todos sus derechos e con todas sus pertenencias assi
commo dize en el privilegio que les nos oviemos dado en esta razón ; e deffendemos,
que ninguno non sea osado de yr contra esta carta para quebrentarla, ni para
menguarla en ninguna cosa; ca qualquier que lo fiziesse, pee [h] amos ye en pena
mille mrs. de la moneda nueva, e a los mercaderos catalanes o a qui su vos toviesse
todo el danno que recibiessen doblado. E porque esto non venga en dubda, man-
damos les dar ende esta carta seellada con nostro seello colgado. Dada en Seville,
XVIII dias de junio. Era de mille e CCCXXX annos.
Ferrand[o] Peres la mando fazer por mandado del rey. Yo Johan Diaz la fiz[e].
Ferrando Pérez. Marcos Pérez. Gómez Xamiz. Vidit G. Fonsso.
78 ANTO.MO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
53 (iV, VIIl)
Barcelona, 10 agosto 1292
Capítulos de amistad y alianza que el Rey de Aragón Don Jarme //, por medio
de sus Embaxadores, Romeo de Marimón y Raymundo Alemany, propone al Soldán
de Egypto Malek al Kraf.
ACÁ Reg. 252, 38-39
MAGNIFICO piincipi Melicli Alexaraf, regi Alexandiie ilomorumque Babilonie et
ipsarum partium, Jacobus, Dei gratia, etc. [rex Aragonuní, Sicilie, Maiori-
carum et Valentie, ac comes Barchinone], salutem et gratiam. Cum nos mittamus
ad vos causa legacionis dilectum consiliarium, familiarem et fidelem nostrum Ro-
meum de Mariniundo, civitatis nostre Barchinone vicarium ac Vallensis, cui asso-
ciavimus fidelem nostrum Raimundum Alamanni civem Barchinone, et comiserimus
eisdem legatis nostris quedam vobis ex parte nostra oretenus refferenda; magni-
ficenciam vestram áltente rogamus quatenus predictis legatis nostris credatis de
ómnibus /¡iis que ex parte nostra vobis oretenus duxerint refferenda. Datum Barchi-
none, IIII idus augusti [anno Domini miUesimo ducentésimo nonagésimo secundo].
Hec sunt capitula legacionis predicte.
La primera raho es la salutacio de part del senyor rey al soldá, e donar-li les
letres de creensa.
[I] Lo primer capítol de la missatgeria es que, com sia certa cosa que-1 senyor
rey N'Anfos de bona memoria trameses sos missatges al dit sóida e a son fiU, qui
ara es sóida, e fos ordenada pau e amor, e concordia e bona volunta! entre los
nobles sóida e son fill, e los missatges del molt alt senyor rey N'Amfos, e don Fre-
derich e don Pedro sos frares ; los damunt dits nobles sóida e son fill, qui vuy
es sóida, requeriren que-1 molt alt e molt poderos senyor En Jacme, rey qui vuy
es d'Arago e de Sicilia, ios ab ells en la dita pau e amor, e concordia e bona
voluntat, axi com lo molt alt senyor rey N'Anfos de bona memoria, pergo car tots
temps la casa de Babilonia e del Imperi, la qual casa del Imperi lo dit senyor rey
En Jacme tenia e te, son estades en una amor, una voluntat e una concordia.
[II] Lo segon capítol es que, com lo molt alt senyor rey N'Amfos, per voluntat
de Deu, sia passat d'esta vida, e lo damunt dit senyor En Jacme sia ara rey d'Arago
e de Sicilia, de Maylorches e de Valencia, e comte de Barchinona, e ara entesa e
sabuda la dita missatgeria, jatsia que no [h] agües entesa la missatgeria damunt
dita o no fos estada feta ; volent esser ab lo sóida axi com los seus antecessors han
estats ab los seus, vol e li plau que amor, pau e concordia, e bona voluntat sia
entre els, e ferma e durable, axi e mils com antigament [h]a estat entre la casa
del Imperi, la qual lo dit senyor rey En Jacme te, e la casa de Babilonia, qui
tostemps ha estada una amor, una concordia, una voluntat ; e per aquesta raho
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 79
tramet sos missatges ad sóida, peiso que la dita pau, amor e concordia tracten
entre -1 noble sóida e lo dit senyor rey En Jacme.
[III] Lo ters capitel, earolum natum eius, in terris et regnis predictis, quibuscumque per-
sonis. Quietaverunt etiam et liberaverunt se ad invicem, una videlicet pars alteram,
gentes, valitores et adiutores ipsw[rum], ad omni petitione quam faceré possent
de bonis mobilibus et semoventibus, que a tempore postquam dicta guerra exiterit
incohata, una pars habuit in bonis alterius, vel subditorum, adiutorum et valitorum
84 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
ipsius; ñeque sustinebunt, quod eorum subditi, adiutores et valitores ipsorum faciant
damandam aliquam sive petitionem de bonis eisdem.
ítem prefati procuratores et nuncii prenominatorum dominorum regis Francie
et Karoli comitis fratris eius, pro eorum parte quietaverunt et liberaverunt predictum
dominum Jacobum ad omni questione et petitione, quam idem rex Francie et Comes
frater ejus, faceré possent prefato domino Jacobo, genti, valitoribus et adiutoribus
suis, pro expensis et missionibus factis per dictos dóminos regem Francie et Karolum
fratrem eius, ac bone memorie dominum Pliilippum parentem eorum, occasione vel
causa execucionis sententie late per Apostolicam Sedem contra predictum quondam
dominum Petrum, olim regem Aragonum, super disposicione seu privacione dictarum
terrarum et regnorum.
ítem, conventum est et promissum quod si aliqui de regnis Aragorum et Valentie,
vel terris Cathalonie et pertinenciis eorundem ante predictam gratiam habuissent
aliquas possesíiones, vel bona stabilia seu sedentia in terris predictorum dominorum
regis Francie et Karoli comitis fratris ejus, et occasione predicte guerre fuerint eis
ablata ; restituantur eisdem, excepto a restitucione hujusmodi Alberto de Mediano,
milite, in quo non concordaverunt procuratores et nuncii predictorum dominorum
regis Francie et Karoli comitis fratris ejus ; set circa hec per predictum Dominum
nostrum Summum Pontificem et inclitum principen! dominum Karolum secundum,
Jerusalem et Sicilie regem illustrem sunt aliqua ordinata, et eodem modo, si aliqui
de regnis et terris predictorum dominorum regis Francie et Karoli comitis fratris ejus
habebant bona stabilia seu sedentia in predictis regnis Aragonum et Valentie ac comi-
tatu Barchinone, quibus destituti sint occasione guerre predicte, restituantur eisdem.
De facto restitutionis regni Maioricarum et insularum Ebice et Minorice cum
alus terris, et insulis ei adiacentibus facientibus faciende per predictum dominum
Jacobum magnifico principi domino Jacobo regí Maioricarum; concordatum non
extitit Ínter partes, quia dixerunt procuratores et nuncii predicti domini Jacobi, super
hoc potestatem aliquam non habere, set tantum per predictum Dominum nostrum
Summum Pontificem super restitutione hujusmodi quedam ordinatio facta est, que
in litteris ipsius domini Pape, qu¿ diriguntur dicto domino Jacobo, declaratur, cui
ordinationi procuratores et nuncii dictorum dominorum regis Francie et Karoli
comitis consenserunt.
De quibus ómnibus complendis et observandis, predicti episcopus et abbas, pro-
curatores et nuncii dictorum dominorum regis Francie et Karoli comitis fratris ejus,
pro ipsorum dominorum parte, prenominatis procuratoribus et nuncii prefati domini
Jacobi stipulantibus et recipientibus nomine ipsus domini Jacobi, in presencia pre-
dicti Sanctissimi Patris domini Bonifacii Summi Pontificis promissionem fecerunt
expressam; iidemque procuratores et nuncii dicti domini Jacobi pro ipsus parte,
dictis episcopo et abbati recipientibus et stipulantibus nomine dictorum dominorum
regis Francie et comitis fratris ejus, promissionem expressam fecerunt; in quorum
omnium testimonium et cautelam confecta sunt exinde dúo publica consimilia ins-
trumenta, sigillorum predictorum procuratorum et nunciorum ap[p]ensionibus, nec
non signo et subscriptione mei predicti Taffurii notarii roborata, quorum unum
assignandum est dicto Domino Pape, et reliquum Reverendo in Christo Patri Domino
[Gregorio] Guillehno, Dei gratia. tituli Sancti Clementis presbitero cardinali, qui pro
complemento tractatus pacis ejusdem domini Summi Pontificis, presentibus viris egre-
giis et nobilibus dominis Bartholonieo de Capua prothonotario, Johanne Pipino de Ba-
ralo et Guillelmo de Ponciato magistris racionalibus regni Sicilie, Jacobo Garetano de
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 85
Pisis, milite et familiari predicti Domini Pape et notario, Nic[h]olao de Vico fami-
liari ejusdem Domini Pape, testibus ad hoc vocatis et rogatis, anno Domini MCC
nonagésimo quinto, dice vicésimo junii, octave Indictionis, Pontif/icatus predicti
Sanctisimi Patris Domini Bonifacii Pape Octavi anno primo.
Et ergo predictus Taf[f]urus de Capua, publicus Apostólica auctoritate notarius
qui premissis ómnibus et singulis in presenti instrumento contentis interfui, ea ad
requisitionem, preces et instanciam prefatorum procuratorum et nunciorum manu
mea scripsi, publicavi meoque consueto signo signavi.
Signum Petri Arnaldi de Cervaria vicarii Barchinone et Vallesii, qui huic, trans-
íalo sumpto fideliter ab originali suo, non cancellato, nec in aliqua parte sui viciato
et cum eodem legitime comprobato, ex parte domini regis et auctoritate officii quo
fungimur, auctoritatem impendimus et decretum, ut ei tanquam originali suo fides
plenaria ab ómnibus impendatur, appositum per manum nostri Bernardi de Cumbis
notarii subscripti, in cujus manu et posse dictus vicarius hanc firmam fecit terciode-
cinio kalendas marcii anno subscripto, presentibus testibus Berengario de Manso,
Arnaldo Salvagte et Bernardo de Turri.
Nos Poncius, Dei gratia, electus confirmatus in episcopum Barchinone, presens
translatum cum originali fideliter comprobavimus et vidimus contineri in originali
sicut in presenti translato continetur, et ideo fidem facimus de predictis, et ad ma-
jorem fidem habendam, in presenti carta, in qua sunt dúo translata, nostri sigillum
apponi feciraus et manu propria subscribimus, XI kalendas marcii, anno Domi-
ni MCCC ..
56 (ii, xxxv)
Barcelona, 11 diciembre 1295
Cédula del rey D. Jayme II de Aragón para que los Mercaderes y vecinos de Bar-
celona puedan exportar de sus dominios qualesquiera frutos y mercadurías sin
despacho de los Oficiales Reales.
AHM L. Ven I. 267 v-268
JACOBUS, Dei gracia, rex Aragonum, Sicilie. Majoricarum et Valencie, ac comes
Barchinone, fidelibus suis procuratoribus, vicariis, bajulis. justiciis, celmedinis,
nec non universis alus officialibus ad quos presentes pervenerint, salutem et dileccio-
nem. Considerantes fidelitatem et devocionem, quam probi homines civitatis Bar-
chinone erga nostram ac predecessorum nostrorum excellenciam actenus habuerunt
et sunt, dante Domino, in posterum habituri ; volentes igitur ipsos, propter hec
speciali preroírativa prosequi et favore; ómnibus et sinaulis mercatoribus et habi-
tatoribus civitatis predicte duximus conccdcndum, quod possint emere et venderé
omnes res et merces quascumque voluerint in quocumque loco terre et dominacionis
86 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
nostre, et eas extrahere et portare, et extralii et portari faceré extra terram et
dominacionem nostram ad quascumque partes voliierint sine albarano nostro et
officialium nostrorum; exceptis tanien pregunta, sepo et exarcia canabi, que nolumus
a térra nostra aliquatenus extrahi, doñee omnis armata, quam de presenti facimus.
sit perfecta; exceptis eciam ordeo, frumento, armis et ómnibus alus, per Sacrosanc-
tam Romanam Ecclesiam prohibitis, que nolumus ad partes paganorum aliquatenus
per aliquos terre nostre seu dominii nostri deportari. Volumus tamen, quod. dicta
armata nostra perfecta et nobis guerram non habentibus cbristianorum. possint dicti
mercatores et cives Barchinone emere, venderé, extrahere et portare preguntam, sepum
et exarciam canabi ad quascumque parte christianorum voluerint, sine aliquo alio
nostro seu officialium nostrorum impedimento. Quare vobis dicimus et mandamus,
quatinus dictis mercatoribus et civibus Barchinone in emendis, vendendis. extrahendis.
portandis dictis mercibus ad quascumque partes voluerint sub forma predicta. nullum
impedimentum vel contrarium faciatis, seu fieri ab aliquo permittatis.
Datum Barchinone, III idus decembris anno Domini millesimo ducentesimi XC
quinto.
57 (ll, XXXVl)
Palermo. 3 abril 1296
Privilegio de don Fadrique de Aragón Rey de Sicilia, en que se conjinnan a los
Barceloneses y demás Catalanes varias gracias sobre la extracción de granos de
aquella Isla, y otras esenciones que en ella gozaban, y que nuevamente se comunican
a los Mallorquines. Valencianos y Aragoneses.
AHM L. Vert I, 268-270
FREDERicus tercius Dei gracia, rex Sicilie, ducatus ApuUie et principatus Capue,
per presens privilegium notum fieri volumus universis, tam presentibus quam
futuris. quod Guillelmus de Riuxacco. cónsul Cathalanorum existencium in Panormo.
devotus noster. nomine et pro parte Barchinone devotorum nostrorum. ostendit et
presentavit in nostra Curia infrascripta privilegia et scripta eisdem Barchinonensibus
olim facta et indulta per serenissimum regem Jacobum Aragonum et olim Sicilie
regem, dominum fratrem nostrum, de libertatibus. immunitatibus et graciis concessis
eisdem Barchinonensibus per predictum dominum fratrem nostrum. continencie in-
frascripte tenor unius ex predictis privilegiis talis est: Jacobus. Dei gracia, rex Sicilie.
ducatus Apulie et principatus Capue. notum fieri volumus universis quod attendentes
grata et accepta servicia que Cathalani. fideles nostri. illustrissimo domino Aragonum
et Sicilie regi, clare memorie, A-arissimo patri nostro, et nobis contulerunt, conferunt
et dante Domino, in futurum conferre poterunt graciora. contemplacione et intuitu
serenissimi et karissimi fratris nostri domini Alfonsi, iUustris regis Aragonum, Ma-
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 87
joricarum et Valencie, et comitatus Barchinone, eos speciali gracia prosequentes ;
eisdem tantummodo Cathalanis, habitatoribus Cathalonie et non alus, liberaliter et
graciosa concedimus, ut de portubus Ínsula nostre Sicilie licitis et permissis, et ad
extraccionem victualium deputatis. predicti Cathalani habitatores tantummodo Catha-
lonie et non alii, frumentum et ordeum, pro sustentaciona devotorum nostrorum pre-
dictarum partium Cathalonie, possint extrahere cum licencia nostra seu magistri vel
magistrorum portul[an]orum Sicilie, qui nunc sunt et pro témpora fuerint, cum
navibus et alus vassellis defferendas ad partes easdam et non alia, exAonaranda et
\'endenda ibidem sub jure exiture Curie nostre, vel predictis magistro seu magistris
portul[an]is, ad racionem de terinis tribus ponderis generalis pro qualibet salma
frumenti, et de terino uno at granis deceni ejusdem ponderis, pro qualibet salma
ordei integraliter exsolvendo. Ita tamen, quod per eosdem Cathalanos jus dohane
secretis Sicilie, qui sunt vel pro tempore fuerint, vel cabellotis seu cradenceriis dicti
juris debeat exhibari. Mandantes tenore presencium predictis magistro seu magistris
portulanis Sicilie, taní presentibus quam futuris, quod predictis Cathalanis habitato-
ribus Cathalonie et non alus, qui extraccionem frumenti et ordei extrahendorum de
predictis portubus Sicilie et ferandorum ad pradictas partes Cathalonie et non alio,
ab eis seu ipsorum altero emere voluerint, exituram ipsorum frumenti et ordei ad
raciones pradictas concedant, at recepto prius per Curiam nostram vel pradictos
magistros portul[an]os a predictis Cathalanis jure exiture ipsorum victualium ad ra-
ciones predictas, ac fidejussoribus Cathalanis, quos cónsul Cathalanorum illius civi-
tatis val terre, ubi hujusmodi fidejussores dabuntur, approbabit ydoneos, sub pena
valoris vassallorum at onerum quod cum ¡psis victualibus alio non divertant, sat
frumentum et ordeum ipsum ad ¡jredictas partes Cathalonie tantummodo defferant,
exonerent atque vendant, quodque de ex/ioneracione et vendicione ipsorum facienda
par eos in altera terrarum et locorum ipsorum partium, in qua vel quo frumentum
ipsum exAonarari et vendi contigerit, a vicario et bajulo ipsius terre ydoneas eis
defferant sau dafferri faciant litteras reales infra cartum et competentam terminum,
ais par eos juxta loci distancian! prefigendum, Cathalanos eosdem quantitatem fru-
menti at ordei, cujus exituram a nobis vel eis emerint, de predictis protubus Sicilie
extrahere et ad predictas partes Cathalonie et non alio defferre sine contradicciona
permittant.
Predicti quoque magister seu magistri portul[an]i, postquam presans privilegium
in publicam formam fecerint redigi. quam tam ad eos quam ad singulos successores
eorum omnem vim, robur et cautelam habere volumus privilegium ipsum nunciis
predictorum Cathalanorum debeant resignare, per eos vel alios eorumdem magistro-
rum portulanorum succassoribus attendendum. Datum Panormi, anno Domini mille-
simo ducentésimo octuagesimo quinto, mense februarii XVIII, ejusdem XIIII Indic-
rionis, regni nostri anno primo. Tenor alterius privilagiorum ipsorum talis est:
Jacobus, Dei gracia, rax Sicilie. ducatus Apulie et principatus Capue. Decet muni-
ficenciam regiam illos graciis et libertatibus ampliare.' Et tenor ultimi privilegiorum
ipsorum talis est: Jacobus, Dei gracia, rex Sicilie, ducatus Apulie et principatus
Capue. Officium regis dignitatis exequimur, et ad majora laudum et fama praconia etc.'
Verum quia predictus cónsul, pro parte tam predictorum Barchinone, quam Ca-
thalanorum, Aragonensium, Majoricanorum et aliorum de dominio et posse dicti
' Sicut superius est transcriptum. Núm. 40.
^ Sicut superius est transcriptum. Núm. 42.
88 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
domini fratris nostri, nobis huniiliter suppl¡cav[er]it, ut predictis Cathalanis el
Barchinonensibus predictas libértales, immunitales el gracias, ais per prediclum
dominum fralrem nostrum indultas el concessas, sicut in dictis privilegiis conti-
netur, de gracia confirmare, el predictis Cathalanis, Aragonensibus, Majoricanis
el alus de prediclo dominio el posse predictas alias libértales, inimunitales el gracias
predictis tantum Barchinonensibus concessas el indultas per prediclum dominum
fralrem nostrum, de novo concederé liberaliter dignaremur. Quibus supplicacionibus
benigne admissis, considerantes fidem el devocionem sinceram, quam ipsi erga pre-
diclum dominum fralrem nostrum, el nos prompto zelo gesserunt el gerunt, neo
minus fidelia el grata servicia, per eos prediclo domino fratri nostro el nobis cons-
tanter el fideliter el devote presilla, el que in futurum, adore Domino, conferre
poterunt graciora ; dum deceat majestatem regiam beneméritos graciis, donis el
retribucionibus ampliare; predictis Cathalanis predictas libértales el immunitales
el gracias, eis per prediclum dominum fralrem nostrum concessas, qualinus in duobus
ex predictis privilegiis continentur, el predictis Barchinonensibus, predictas alias
libértales, immunitales el gracias, eis concessas per eundem dominum fralrem nos-
trum, sicut contenitur in alio ex privilegiis memoratis; liberaliter el graciose ex
certa nostra consciencia confirmamus el predictis Cathalanis, Aragonensibus, Majo-
ricensibus el alus de dominio el posse dicti domini fratris nostri, predictas libértales,
immunitales el gracias, predictis Barchinonensibus concessas per prediclum dominum
fratrem nostrum, de liberalitate mera el speciali gracia el ex certa nostra consciencia,
concedimus el donamus. lia lamen, quod predicti Cathalani, Aragonenses, Majoricani
el alii de dominio el posse dicti domini fratris nostri, a primo seplembri próximo,
futuro decime Indiccionis in antea, el predicti Majoricani, doñee erunt in fide, do-
minio el posse dicti domini fratris nostri, utantur el gaudeant liberatibus, immunita-
tibus el graciis supradictis. El si forte, pro decursu temporis, predicti Majoricani
non essent de dominio et fide dicti domini fratris nostri, ab eo tempore quo non
erunt et esse desierint de dominio et fide ipsa, non utantur. nec gaudeant predictis
libertatibus, immunitatibus et graciis, vel aliqua parle ipsarum, et ab ipsis liberla-
tibus, immunitatibus el graciis, penitus excludantur, et ex tune in antea, quad prediclos
tamen Majoricanos et non ad alios supradictos, presens privilegium habeatur pro
casso et irrito et inani. Ad hujus autem nostre concessionis el confirmacionis memo-
riam et robur in posterum valiturum, eis exinde presens privilegium fieri, et Ma-
gestatis nostre sigillo pendenti jussimus communiri.
Datum in urbe felici Panormi per nobilem Conreadum Lanceam, regni Sicilie
cancellarium, anno Dominice Incarnacionis milésimo ducentésimo nonagésimo sexto,
mense aprilis tercio, ejusdem none Indicionis, regni nostri anno primo.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 89
58 (ll, CCLXX)
Lorca. 2 junio 1296
Carta del rey Don Jayme II de Aragón al Magistrado de Tortosa, puraque, no
obstante un Decreto Real anterior, permita la extracción de trigo y otros granos
de dicha Ciudad a todos los vecinos de Barcelona.
ACÁ Documentación relativa a la historia He la ciuHad. raja I. Carlas reales
JACOBUS, Dei gratia, rex Aragonum, Majoricarum, Valencie et Murcie, ac comes
Barchinone; fidelibus suis bajulo et alus officialibus suis civitatis Dertus[sa]e,
salutem et gratiam. Licet vobis mandaverimus quod non permiteretis per aliquem
extrahere frunientum aut alia victualia de dicta civitate Dertuse, nisi portarent ea ad
partes Valencie et de Alacant; nunc lamen per presentes vobis dicimus et mandamus
quatenus dictum frumentum et alia victualia permitatis de cetero extrahere de dicta
civitate Dertuse per universos honiines civitatis Barchinone et defiere seu mitere ad
quascumque partes voluerint dominationis nostre. mandato predicto in contrarium
vobis facto in aliquo no obstante. Datum in obsidione de Lorcha. IITI nonas junii
anno Domini MCCXCVI. Sigillada.
59 (n, xxxvii)
Ñapóles, 18 julio 1299
Privilegio de Carlos II, Rey de Jerusalén y de Sicilia, confirmado por su Primogénito
Duque de Calabria, en que se conceden varias franquicias a los Mercaderes y nave-
gantes Catalanas.
AHM L. Ven I, 290-291
ROBERTOS, primogenitus illustris J/ierusalem et Sicilie regis, dux Calabrie ac ejus
in regno Sicilie vicarius generalis, universis tenorem presencium inspecturis,
tam presentibus quam futuris. Princeps, cui sodalis est equitas et aniica justicia,
attentis debet providere consiliis ne re¡ geste memorie pereat. et per ol)licionis def-
fectum substancia puré veritatis oberret. Sane Raynaldus de Domibus, cónsul Catha-
lanorum in regno Sicilie. devotus noster, tam pro se, quam ceteris de gente Cathalano-
rum in eodem regno versantibus, nobis humiliter suplicavit ut cum inclitus rex
90 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
Jerusaleni et Sicilie reverendus dominus et genitor noster Cathalanis eisdem suas
concesserit litteras, quas se asserunt casualiter ammisisse ; illas assumi de registris
regia Curie ac annotari presentibus, pro expedientis cautele suííragio, benigniter
mandaremus. Nos auteni, quia in registris ipsis. de mandato nostro debita diligencia
perquisitis, ipsarum litterarum tenor, velut subsequitur, est repertus; prefati Raynaldi
supplicacionibus annuentes, formam predictarum litterarum, sicut de registris ipsis
assumpta est, de verbo ad verbum mandavimus et fecimus pro expedienti cautela,
ut premittitur, presentibus annotari, que per omnia sunt continencie subsequentis:
Karolus secundus, Dei gracia, rex Jerusalem et Sicilie, ducatus Apulie et principatus
Capue, Provincie et Forcalquerii comes, universis presentis indulti seriem inspec-
turis, taní presentibus quam futuris. Magnificencia regis est multiplicado populi et
exaltacio principis ampliacio regni; ad cujus consideracionis intuitum mentem li-
benter nostram et animum applicantes. regni nostri Sicilie incrementa diliginius et
agregaciones in ipso fidelium gencium affectamus. Ecce quidem temporibus seculi
et diebus annorum sua volubilitate currentibus, casus dedit. quod Catlialanorum nació
gens et lingua, cujus est princeps et dominus atque capud dominus Jacobus rex Ara-
gonum, filius noster karissimus, qui ad nos filialis zelo dileccionis inductus, super
humeros suos suscepit guerre negocium et contra hostes nostros et rebelles siculos,
¡mmo contra Fredericum de Aragonia fratrem suum. qui insulam ipsam Sicilie oc-
cupat, sudores bellicos et labores inmensos subest et subiit indefesse, in ipsuní regnum
nostrum Sicilie declinarent, que post variorum cursuum gustatos eventus, dicti
regni nostri allecte dulcedine, comisacionem, comerciorum negociacionem diverso-
rum sive moram inibi elegerint : verum gens ipsa et nació cogitantes, quod est ne-
cessarium advenis in alterius nacionis zona seu patria sub certe noticie distinccione
manere: magestati nostre humiliter supplicarunt ut observacionis certe capitula eis,
ad remocioncm omnis in posterum dubii, graciose concederé dignaremur. Ad quod,
pro intuitu et honore ipsius regis Aragonum, qui nacionem ipsam hucusque per-
duxit: ex mera benivolencie benignitatis inducti, eis infrascripta concedimus de
certa nostra sciencia et gracia speciali, in primis ut possint in terris famosis regni
nostri predicti consulem habere perpetuum cum serviente de matza, qui in civilibus
causis ínter Cathalanos cognoscere valeat, et quod si quis Cathalanus justiciam sibi
fieri ab aliquo postulet Cathalano, non teneatur illi responderé in aliqua Curia, nisi
coram consule memorato, quodque cónsul ipse de injuriis citra sanguinem Ínter illos
si agatur. civiliter, justicia mediante, cognoscat; possint eciam cónsul ipse. notarius
ejus et unus tantummodo serviens arma impune defferre, prohibicione in contrarium
non obstante.
Concedimus eciam et sufficere volumus, quod singuli Cathalani venientes per
mare cum vassellis eorum ad térras dicti regni marítimas successive. fidejussores
de non eundo vel non portando grassiam ad térras inimicorum nostrorum, sive
magistris racionalibus magne Curie nostre residentibus in loco ajiplicatíonis eorum.
sive dohanniis dicti locí dent homínes cathalanos approbandos per hujusmodí con-
sulem, vel alias dent ín fidejussorem ípsum consulem, sí sic malu[er]ít. Preterea si
aliquod ex vassellis eorum contingat patí naufragium, nullum jus penitus ín eodem
sibi volumus nostram Curiam querere, nec patronum vasselli sit naufragí, aut mer-
catorem alium cathalanuni. qui mercímonia vel arnesium habuerint. in eodem impe-
tere vel vexare propterea quoquo modo. Concedimus quoque, quod si quando ínter
Cathalanos brigam aut ríxam in marí extra portum terre vel locí predicti regni su-
boriri contingerit, rixosos hujusmodí nostri officiales arrestent et capiant, et eos
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 91
esse deinrle constitoí Cathalanos, assignentur Cathalanoruní consuli, mittendi per ip-
sum ad regem Aragonum, et pro qualitate criminis puniendi, sine prejudicio lamen
et derogacione officii regni Sicilie ammirati.
Ceterum, qua quicquid in rebus agatur liumanis mors omnia mordet, presentis
indulti tenore concedimus ut si quando accidat in locis et partibus dicti regni Ca-
thalanum mori aliquem instestatum, cui heredes aut successor legitimus alius nullus
appareat, bona ejus teneantur mense uno per officiales nostre Curie, qui inibi fue-
rint, arréstala; et si infra dictum mensem appareat, vel aliquis creditor defuncti
prefati, vel constet bona ipsa fore nostre Curie oblígala, fíat inde querentibus jus-
ticie complementum; et si infra mensem ipsum nullus creditor appareat, vel non
constet bona ipsa esse nostre Curie obligata, tradantur eidem consuli ad opus he-
redum defuncti ; et insuper consuli Cathalanorum ipsorum licere condedimus, ut si
quando euní a loco vel térra consulatus sui recedere vel abesse contigerit, occasione
serviciorum sive nostrorum sive dicti regis Aragonum, sive iminencium aliorum,
alium fidedignum in consulem substituat et ordinet loco sui, potestatem in térra,
quam ipsa habeat, simileni habiturum; ita tamen quod de volúntate et eleccione Ca-
thalanorum ibi presencium substitucio et ordinacio ipsa fiat.
Porro si contingat interdum, quemquam de Cathalanis ipsis aliqua in terris et lo-
cis regni predicti habere mercimonia, que forent nostre Curie oportuna, nisi forsan
essent sal, ferrum. azarum. pix, seta, aurum inurgis vel argentum pro sida, merca-
tori Cathalano videlicet, cujus erunt dicta mercimonia, preter illa, contra voluntatem
ejus nullatenus auí/erantur, nisi pro iUo valore vel precio, quo privatis alus vendi
possent ; ac ubi officiales nostre Curie mercatorem talem assignare mercimonia ipsa
sua pro minori, quam vendi valeant, precio arceat vel infestet ; liceat dicto merca-
tori alio mercimonia ipsa trasferre quo libeat sine solucione aliqua juris Curie vel
directus. In cujus rei testimonium, presentes litteras nostras fieri et pendenti majes-
tatis nostre sigillo jussimus comuniri.
Datum Neapoli, per Bartholomeum de Capua militem, logothetam et prothono-
tarium regni Sicilie, anno Domini millesimo ducentésimo nonagésimo nono, die oc-
tavo décimo julii, duodecime Indicionis. regnorum nostrorum anno quintodecimo.
In cujus rei testimonium presentes litteras fieri et pendenti vicaria sigillo. quo uti-
mur. jussimus communiri.
Datum Neapoli per manus prefati domini Bartholomei de Capua logothete et
prot/ionotarii regni Sicilie, anno Domini millesimo trecentesimo octavo, die duodé-
cimo januarii, sexto Indicionis.
92 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
60 íiv. xii)
Lérida. 18 mayo 1300
Emhaxada a Kassan. rey de los mogoles, que acahaha de conquistar la Syria y la
Tierra Santa, con la qual el Rey de Aragón, Don Jayme II, le ofrece su amistad
y alianza con socorros de mar y de tierra.
\C\ Reg. 252. 221
AL molt gran e poderos rev deis mogols Cascan, rey deis revs de tot lo Levant;
En Jacme, per la gracia de Den, rey de Arago, de Valencia e de Murcia, e
comte de Barc[h]elona, e de la molt Santa Esgleya de Roma senyaler, almirayl
e capitani general, salut e bonastrucs succehimens.
Car neguna creatura no es que aia poder en si, sino aytant coni nostre Senvor
Deu tot poderos ne vol donar ais seus amics, entre -Is quals havem entes que ell,
qui tot poderos es, [h]a elegit vos e la vostra alta sanch per espaha de dretura en
térra, a confondre e destruyr los seus enemics qui-í seu sanctuari de la Santa Casa
de Jerusalem per moltes vegades [li]an ensutzat, de la qual novela lo nostre cor
molt se alegra. On com los nostros predecessors tots temps ajen desijat d'esser e
de passar en aquexes parts per aiudar a conquistar la Terra Santa, magorment com
certa cosa sia que la maior partida deis resmes que nos tenim. los dits predecessors
nostres ajen conquests e guanvats de les mans e poder de la mala semenga deis in-
foels sarravns, ab la santa ajuda e misericordia de nostre Senvor Deu tot poderos:
e nos desigem mes que nuyla altra cosa que sia en aquest mon. de passar en aque-
xes parts per ajudar a trer de les mans e poder deis dits infecís sarrarns la Terra
Santa, on nostre Senyor Deu pres mort e passio per nos a reemhre e salvar, e metre-
la en poder deis feels crestians, per^o que-1 seu sant nom hi fos loat e benevt; per la
qual cosa fem a vos saber, que si avets mester nostra ajuda de naus, de galees e de
gents d'armes. de cavafijls, ni de viandes. ne de negunes altres coses profitoses a
la vostra bost. nregam-vos que-ns bo fassats saber per vostre missatge. car nos som
aparevllats de fer e cumplir-ho.
Sabeu per cert que nos avem fet ordonament e manament a totes nostres gen[tTs
qui vulen passar en aquexes parts a bonor de Deu e a creximent de la vostra bost.
que bo puscben fer sens nesun contrast; per esters, si mester bi avetz nos ni les
nostres genTtjs. fet fs] -nos bo saber per vostra letra e missatíre. ner lo feel nostre
En Pere Solivera burgués de la ciutat de Barcelona, portador d'aauesta carta nos-
tra, lo qual a vos trametem per especial missatge nostre. car nos som aparellats e
avem molt gran volentat de nassar-bi per tal ciue la mala erba qui lonc temps ba
tenguda e ensutzada la dita Santa Terra de Jerusalem. puscba esser tavlada sobre
térra: pregan [ti -vos. que-ls crestians que trobarets en les parts on vos serets. e es-
pecialment los francbs de nostra térra sots la santa fe católica constituits. aiats en
vostra guarda e defeniment especial per térra e per mar, axi en la Santa Terra, que
Deu vos ba donada a guanyar, como en aquella que d'aqui avant vos donara.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 93
E com sobre aqo algunes paraules ajam comanades al dit feel riostre Eii Pere
Solivera, que-us diga de part nostra ; pregam la vostra excel/encia aíectuosament
que al dit Pere Solivera creegats de tot 50 que sobre aquests fets dirá a vos de part
nostra. Escrita en la ciutat de Leyda, XVIII dies anats del mes de niaig en Tan
de nostre Senyor de MCCC.
Aquests son los capitols que-n Pere Solivera burges de Barcelona [h\d a dir al rey
deis mogols de part del rey d'Arago.
Primerament, que diga de part del senyor rey al dit rey deis mogols com lo dit
senyor rey d'Arago vol saber que si vol ajuda d'el, quina part aura de la Terra
Santa, que mijansant la gracia de Nostre Senyor [h]a guanyada novelament e d aquella
que d'aqui avant guanyara e conquerrá.
ítem, que totes les gen[t]s del rey d Arago sien salves e segures en la dita térra que
[h]a guanyada e d'aqui avant Deu li donara, per mar e per térra; e pusquen íer
peregrinatges segurament sens negun tribut al Sant Sepulcre e ais altres loes, quals
els se volran, qo es a saber, tots los crestians írancs sens negun embargament. Petrus
Marti, mandato domini regis.
Capmany, Tratados, p. 106-109.
61 (IV, Xl)
Calatayud, 16 octubre 13üU
Proposiciones de alianza y amistad que el Rey de Aragón Jajme II, por medio de
su Enviado Bernardo de Sagular, hace al Rey de Granada Mahomad Abu Abdalla
Aben Nazar: para emprender la guerra contra el de Castilla, y sus aliados.
ACÁ Reg. 252, 64 v-66
AL muy noble e honrado don Mahomat Aboabdille Abennacer rey de Granada
e de Malacha, e Amiramuzlamin; de Nos Don Jaynie, por la gracia de Dios,
rey de Aragón, etc. [de Valencia, de Murcia e conde de Barcelona, e de la Santa
Iglesia de Roma senyalero, almirante e capitán general].
Rey: facemos vos saber, que seyendo nos en la ciudat nuestra de Saragoga, on
teníamos Cort general con nuestros ric/íos homens, cavalleros e ciudadanos del regno
d'Aragon, entendiemos por cierto que donna Maria que se dice reina de Castiella e su
fijo don Ferrando, con grandes gentes de cavallo e de pie eran venidos sobre -1 logar de
Alma^an, el qual se tiene por el muy noble don Al/onso Rey de Castiella, assi que se
echo sobre el dito logar el dito don Ferrando con sus i;uestes, e mena^ando que querían
entrar poderosament en el nuestro regno d'Aragon ; e ellos viendo que no podían bien
íacer la entrada, porque nos eramos ja plegados con gran ren de nuestra gen [te] e nos
jfiiamos plegando cada día; et teniendo el dito don Ferrando el sitio, vinieron a nos
94 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
dos cavalleros de los infantes don Aniich e don Johan, con mandaderia que ellos se
querían veer con nos ; e nos otorgárnosles la vista ; assi empero que se levassen del
sitio e que s'end fuessen todas las gentes que eran en el setio, que nos en otra guisa
no nos veriamos con ellos en ninguna manera, e esto fiziemos nos porque en este
comedio de mientre que yrian e vernian los mandaderos nos fiziessemos hien e com-
plidanient lo que aviamos de fazer en la Cort, e que fiziessemos aplegar nuestras
[suas] gentes, assi que si ellos quisiessen entrar en Aragón, que nos que geles ve-
dassemos, e aun que fuessemos a ellos si levantar no se querían del sitio, e esto
fiziemos nos por consejo de algunos amigos nuestros, que quieren nuestra honra,
los quales sobre esto nos embiaron sus cartas; e ellos, ávida respuesta de nos sobre
esto, viendo el entendimiento nuestro levantáronse del sitio, e assi nos vidiemos nos
con ellos en un logar nuestro que-1 dizen Fariza, en la qual vista nos f aviaron e mo-
vieron muytas pleytesias. E nos, viendo que ninguna de aquellas cosas no eran
a honra del muy noble rey don Alfonso sobredito, ni d'aquellos que la su [voz] bos
tenemos, partiemos los feytos, ja sea que nos por buenas pleytesias que nos íablassen,
sin consejo del muy alto rey de Franca, e de nos, e de los otros amigos del dito rey
don Alfonso, e de nos, no era nuestro entendiemiento que nos ren porficiessemos,
seguní que esto mas larganient podredes entender por el fiel escrivano nuestro Ber-
nart de Segalar, el qual por esta razón e por otras cosas vos embiamos. Porque vos
rogamos que-1 creades de lo que vos dirá de part nuestra sobre los ditos feytos, e
sobre todas aquellas cosas que vos dixiere por nos; e nos ayna, Dios queriendo,
seremos en exas partes del Reyno de Murcia ; e si en este comedio y crexen otros
ardidos, nos vos lo faremos luego saber. Dato Calatayut XVI dias andados del mes
de octubre, en el ayno de nuestro Seynor de mil e trescientos. Petrus Martini man-
dato regio.
Aquestos son los capitols, que En Bernat de Segalar debe dezir al rey de Granada,
de part del senyor rey d'Aragon.
Primerament, que diga el dito En Bernart de Segalar al rey de Granada, como
el dito sennor rey d'Aragon avia comentada la Cort de los aragoneses a Saragoga,
por tal que bien e cumplidanient podies endregar sus feytos e levar poderosament
la guerra de Castiella. E estando lo senyor rey d'Aragon en la dita Cort, los cas-
tellanos plegáronse con gran poder e vinieron sobre Almagan, que se tiene por el
noble don Alfonso rey de Castiella ; e aunque comencaron los ditos castellanos de
entrar en Aragón con todo aquell poder, por torbar al dito sennor rey d'Aragon
la Cort e que la ovies a lexar por a yr contra ellos; ond[e] el senyor rey d'Ara-
gon entendiendo esto, no lexandose de ordenar e de fazer su Cort, estando él en
la dita Cort fizo aplegar gran ren de las sus huestes e de las gentes d'Aragon por yr
contra los ditos castellanos por levantarlos del sitio e por yr contra ellos si entrassen
en Aragón. E entretanto los castellanos, viendo que no podian ren acabar de lo
que avian comentado, e que avian despendido todo quanto avian podido aver, por
tractamiento ja movido de part del muy noble rey de Portogal por don Johan Al-
fonso de Alborquerch. conde de Barcellos, e por dona Vetaba ; fue tractada vista
entre-l dito sennor rey d'Aragon e los infantes don Anrich e don Johan; e sobre
esto los ditos infantes embiaron dos cavalleros al dit sennor rey d'Aragon estando
en la Cort de Saragoga, por los quales le embiaron a decir que se querían veer con
el e por emprender dia e lugar a la vista; e el dito senyor rey d'Aragon respon-
dióles que no se veria con ellos si primerament no se levantavan del sitio de Al-
magan que tenien cercada, e embio sobre ello el dito rey d'Aragon sus mandaderos,
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 95
qo es, don Garcia López de Rueda e don Fray Pedro del Soler, comendador del
Hospital de Sarago^a, e a vista d'ellos e ante que s'end partiessen, levantáronse
del dito sitio los castellanos sobredichos ; e con esto otorgóles la vista del dito rey
d'Aragon. E esto fue porque pudiesse fazer complidament la Cort, la qual Cort es
estada a gran honra e a gran pro del dito senyor rey d'Aragon; en tal manera, que
d'aqui adelant se levara la guerra contra Castiella en otra guisa e mas fuertement
que no ha seydo en tro aqui, e sobre aquest capitel el dito Bernart de Segalar en
f aviara mas largament, segunt que-/ dito rey d'Aragon lo ene? [h]a informado.
Ilem, que-1 diga que los infantes don Anrich e don Johan vinieron a Fariza a
la vista al senraor rey e duro dos dias, que-1 senyor rey no quiso que más duras por
esto que aquello que dezian no era a honra, ni a proveytu del noble rey don Al-
fonso, ni d'aquellos que tienen la su hoz, segunt que mas largament lo podra dezir
el dito Bernart de Segalar.
ítem, que-1 diga que-1 senyor rey [hja en voluntat de levar la guerra de Cas-
tiella mas fuertement que no [h]a feyto en tro agora por razón de los grandes aferes
que [h]a ávidos. E si por aventura el dito senyor rey d'Aragon avia nuebos CC o CCC
[jenoveses] jenetes; que-1 rey de Granada faga mandamiento a aquellos jenetes de
las sus fronteras que si el dito senyor rey d'Aragon los avia mester, que viniessen
a ell luego que por ell o su mandado end serán requeridos, e sobre esto Bernart
de Segalar end favlara mas largament.
ítem, que-1 diga que muyto plazeria al senyor rey la vista del o de su fijo, e
que-1 dito rey de Granada piense e que-1 faga a saber en que manera se podria
melor fazer.
ítem, que-1 diga que faga render los cativos que fueron presos de la paz en tro
e aunque rienda en tro a seis cativos que son fincados a nos del leyn e carga d'En
Gomar, que fueron presos mentre que y era el mandadero del rey d'Aragon, por
esto que-1 rey d'Aragon [h]a feyto render aquellos moros que fueron presos ante
de la treugua de mientre que Francés del Pin era en la mandaderia.
ítem, que-1 diga el dito En Bernart todas aquellas cosas de que el dito rey
d'Aragon lo [h]a informado.
ítem, le diga el dito En Bernart que de la franqueza de los mercaderes de la
tierra del rey d'Aragon, que plaze al senyor rey d'Aragon que sea assi como de los
genoveses a aquell tiempo que el rey de Granada quiera, e sobre esto deve favlar
el dito En Bernart mas largament etc. [Petrus Martini mandato regio.]
96 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
62 (iv, xiii)
Valencia, 28 abril 1301
Cartas de creencia que el rey de Aragón, Don Jayme II da al Embaxador que envía
al de Granada, M ahornad Aben Nacer, para ajustar paces.*
ACÁ Reg. 334, 16 v
AL muy honrado e muy noble Alamir don Mahomat Abennasar, rey de Granada
e de Malaga, y Almiramuzlemin; de nos don Jayme, por la gracia de Dios, etc.
[rey de Aragón, de Valencia, de Murcia e conde de Barcelona, e de la Santa Iglesia
de Roma senyalero, almirante e capitán general], salud como ad amigo que nos
muyto amamos e preciamos, e en qui muyto fiamos, e por al qual querríamos tanta
honra, vida e salud como por a nos mismo...
Rey, fazemos vos saber que nos enbiamos al fiel mandadero nuestro Bernart de
Segalars, con las cartas de la paz, e de la avinenga nuestra e vuestra. E rogamos vos
que creades al dito Bernart de Segalars de todas aquellas cosas que vos dizra de la
nuestra part, assin como a nos mismo. Datum Valencie, IIII kalendas madii anno
Domini MCCC primo. GuiUermus de Solanis mandato regio.
63 (iv, XIII bis)
Valencia, 28 abril 1301
ACÁ Reg. 334, 16 v
AL muy honrado e muy noble Alamir don Mahomat Abennasar, rey de Granada
e de Malaga, y Almiramuzlemin; de nos Don Jayme, por la gracia de Dios etc.
[rey de Aragón, de Valencia e Murcia, e conde de Barcelona, e de la Santa Iglesia
de Roma senyalero, almirante e capitán general], salud como ad amigo que nos
muyto amamos e preciamos, e en qui muyto fiamos e por al qual querríamos tanta
honor, vida e salud, como por a nos mismo.
Rey, fazemos vos saber que el fiel nuestro Bernart de Segalari debe favlar con
* Capmany cambió el orden de estas dos cartas poniendo en primer lugar la segunda y repitió
el comienzo y el final, ya que en el original sólo constan en la primera, y en la otra carta pone:
Eidem ut supra.
Datum ut supra. ídem.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 97
VOS sobre feyto de los christianos de nuestra tierra, qui son cativos en poder vuestro
e en el vuestro senyorio ; por que vos rogamos que vos que creades al dito don
Bernart de Segalari de todo aquello que vos dizra sobre aquello de la nuestra part,
e gradecer vos lo emos muyto. Dalum Valencia, IIII kalendas madii anno Domini
MCCC primo. Guillermus de Solanis mandato regio.
64 (ll, CCLIl)
Barcelona, 23 diciembre 1301
Carta de los sobredichos magistrados al Senescal de Bocaire, para que haga mante-
ner a un mercader de Barcelona en las franquezas que los vecinos de esta Ciudad
gozaban en la Provenza.
AHM L. Cons. 1301-1303, 10 v
VIRO nobili et quamplurium próvido et discreto senescalco Bellicadri pro illus-
trissimo domino rege Francie vel ejus locumtenenti ; consiliarii et probihomi-
nes Barchinone, salutem cum omni servicio et honore.
Vestre nobilitati tenore presentiuní intinietur quod Dinus Silvestri est civis et
habitator Barchinone, et fuit a viginti octo annis citra et solvit et contribuit in talliis,
et alus exactionibus et coUectis in quibus solvere et contribuere tenentur cives alii
Barchinone. Quare, vestram nobilitatem rogamus ex parte nostra et civitatis Barchi-
none, quatenus dicto Diño Silvestri et ejus nunciis et vayletis, et mercibus et rebus
ac bonis suis dignemini observare et faceré observari franquitates, libértales et im-
munitates que observantur et observari debent in partibus Provincie alus civibus
Barchinone; nos enim sumus parati et voluntarii pro vobis et vestris vestratibus fa-
ceré et complere nedum similia, immo alia que vestro cedant cómodo et honori.
Datum Barchinone, X kalendas januarii anno Domini MCCC primo.
65 (ll, CCLII bis)
Barcelona, 23 diciembre 1301
AHM L. Cons. 1301-1303, 10 v
VENERABiLi et dilecto Bernardo Guillelmo de Ruvira consuli Catalanorum in Mon-
tepessullano; consiliarii et probihomines Barchinone, salutem et dileccionem.
Noveritis quod Dinus Silvestri est civis et habitator Barchinone et fuit a XX\I1I
annis citra, et solvit et contribuit in taliis, et alus exaccionibus et coUectis in quibus
98
ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
solvere et contribuere tenentur cives alii Barchinone. Quare dileccioneni et fideli-
tatem vestram de qua plene confidimus requirinius et rogamus quatenus dicto Diño
Silvestri et nunciis et vayletis, et mercihus, rebus et bonis suis, observetis et obser-
vari faciatis, franquitates, libertates et immuiiitates que in Montepessullano obser-
vantur et observari debent alus civibus Barchinone et ipsum Dinum et nuncios et
vayletos suos, et res et merces et bona sua manuteneatis et deífendatis, ut tenemini
alus civibus Barchinone. Datum Barchinone, X kalendas januarii anno Domini MCCC
primo.
66 (II, CCLl)
Barcelona, 28 diciembre 1301
Concesión del magistrado municipal de Barcelona al Cónsul de los Catalanes en
Trapani para que pueda nombrar substituto y reintegrarse con los emolumentos de
dicho empleo del dinero adelantado para la compra de las Casas y Lonjas, y otros
gastos.
AHM L. Cons. 13011303, 11 v-12
NOVERINT universi quod nos Thomas Grunni, Petrus Mayol. Guillelmus Petrus Du-
say, Jacobus Ferrari de la Sala et Guillelmus de Mirambello consiliarii civitatis
Barchinone in hoc anno, nomine nostro et universitatis ipsius civitatis, damus et
concedimus licencian! et plenariam potestatem vobis Bernardo Roberti consuli Ca-
talanorum in Trapena substituendi et ponendi Petrum Barceloni socerum vestrum
vel aliquem alium Cathalanum ydoneum et sufficientem qui loco et vice vestra re-
gat et exerceat, et regere et exercere possit officium dicti consulatus et jurium ejusdem
fideliter et legaliter sicut vos et alii cónsules preteriti ipsum consulatum regere et
exercere consueverunt. Preterea volumus et concedimus vobis, nomine quo supra,
quod vos seu ille quem substituetis et ponetis loco vestri ad régimen dicti consulatus,
possitis vobis satisfacere ex juribus ipsius consulatus super ómnibus illis j)ecunie
quantitatihus que vobis debentur pro missionibus quas fecistis in abtandis domibus et
logia dicti consulatus, et impetrandis privilegiis et cartis franquitatí/víj ipsius consu-
latus et in alus, prout continetur in quadam c[h]arta pergamenea sigillata sigillo pen-
denti consilii Barchinone, in qua carta patet qualiter vos venistis ad rectum et légale
compotum super missionibus predictis cuy Raymundo Ricardi, Ramón Gerarlo, Ja-
cobo Lulli, Petro de Villafranc/ia et Jacobo Terrionis tune consiliariis Barchinone,
que carta fuit data Barchinone, V idus septembris anno Domini MCCC primo.
Et ut predictis fides plenaria habeatur, presentem cartam per alphabetum divi-
sam vobis fieri fecimus, sigillatam, sigillo apendicio consilii Barchinone. Datum Bar-
chinone, V kalendas januarii anno Domini MCCC primo.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 99
67 (ii, ccl)
Barcelona, 10 enero 1302
Carta de los magistrados municipales de Barcelona al Conde de Anipurias, para
levantar la exacción que en el puerto de Caduques se pretendía cobrar de las naves
Barcelonesas que venían del viage de Levante, o de Portfangós de Tortosa.
AHM L. Cons. 1301-1303. 12
NOBILI viro et quampluriiiium venerando Poncio Hugonis, Dei gracia, comiti
Impuriarum et vicecomiti Caprarie; consiliarii et probihomines civitatis Bar-
chinone, salutem cum promptitudine servicii et honoris.
Vestre nohilitati sciri facimus per presentes, quod Geraldus de Trilea concivis
noster proposuit coram nobis quod bajulus vester seu lezdarius castri de Cadaquers
pignoravit quandam esportam de canyella qiiam quidem Geraldus de Trilea mit[t]e-
bat apud Montempesullanum in barca Geraldi Riba; quod pignus dictus bajulus
seu lezdarius de Cadaquers asserit fecisse ut dicitur nccasione II viaticorum que na-
vis Bernardi Marclieti fecit, alterum scilicet de Aquis Mortuis in Barchinonam, ve-
niendo de partibus ultramaris, et alterum de Portufangoso cum quodam carricu de
frumento in Januam. Unde cum sit certum et manifestum, tam per instrumenta an-
tiqua quam per longissimum usum de quo hominum memoria in contrarium non
existat, quod naves seu aliqua alia ligna venientes de partibus ultramaris sive de
Levant, seu recedentes de Portufangoso et cuntes ad quascunique partes, non tenentur
in dicto castro lezdam solvere ñeque daré. Ideo vestram nobilitatm ad instanciam
dicti Geraldi de Trilea requirimus et rogamus ex parte nostri et civitatis Barchinone,
quatenus dictam esportara de canyella predicto Geraldo de Trilea vel pro ipso cui
voluerit restituatis et restituí faciatis, et non sustineatis, si vestre placuerit nobilati
quod cives nostri injuste et sine fatica in nobis vel curia vel cive aliquo Barchinone
inventa ibi nec in aliquo alio loco vestri dominii pignorentur seu agraventur. Nos
enim sumus padati et voluntarii pro vobis faceré ea omnia que vestro cedant có-
modo et honori.
Datum Barchinone, IV idus januarii anuo Domini MCCC primo.
100 ANTONIO DE CAPM.\NY Y DE MONPALAU
68 (ii, ccLiii)
Barcelona, 5 febrero 1302
Carta de los magistrados municipales de Barcelona al Prefecto de la Aduana de
Alexandria recomendándole un mercader Barcelonés, que pasaba a recoger varios
géneros y mercancías que su dijunto padre había dexado depositadas en dicha Adua-
na, por no haberlas podido despachar.
AHM L. Cons. 1301-1303, 15
AL honrat, savi e discret lo Mir de la duana en Alexandria per lo molt alt e molt
poderos senyor sóida d' Alexandria, de part deis conseylers e deis prohomens
de la ciutat de Barc/íí'nona, saluts ab apare[y]lament de servey e de honor. Fem-vos
saber que En Guillem de Banyoles fil e hereu d"En Guillem de Banyoles sci enrere
ciutada de Barchinona, es coniparegut davant nos dien[tj: que com lo dit Guillem
de Banyoles pare seu sci enrere fos en Alexandria be [h]a XV anys passats e plus
ab moltes e diverses robes e mercaderies, e stagues aqui per vendré e per espe[tx] egar
aqueles per molt de temps, e no pogues vendré ne espe[tx] egar alcuna quantitat
d'alcofol e d'alcunes altres mercaderies, ans li co[n] vengues a lexar lo dit alcofol
e alcunes altres mercaderies en la dita duana sots guarda e proteccio del Mir qui
lavors hi era, per so cor la ñau, en la qual lo dit Guillem era vengut en Alexandria,
era espeegada de partir d' Alexandria, e lo dit Guillem de Banyoles fos pres e re-
tengut per cossaris e enemic[h]s qui preseren la ñau en la qual lo dit Guillem de
Banyoles se'n venia a les parts nostres de Barchinona, e per lo dit emhargament de
preso lo dit Guillem no pogués aver demanat lo dit coffol ne les altres robes damunt
dites.
Per amor d'asso ad instancia del dit Guillem de Banyoles portador de les pre-
sents, vos requerim de part del senyor rey d'Arago e de la nostra vos pregam axi
com mils podem, que lo dit alcofol e les altres mercaderies per lo dit Guillem de
Banyoles si enrer lexades en la vostra duana, deliurets al dit Guillem de Banyoles
axi com a íill e a hereu del dit pare seu. En tal manera, si vostre plaer es, fahents
sobre les dites coses que lo dit Guillem pusca haver e recobrar aquells, e que pu [x]ga
conexer que-ls nostres prechs li sien profitoses ab vos. Nos empero e tota la uni-
versitat de la dita ciutat, vos ho grahirem molt, e som apareylats de fer per vos
tot go qui a vos tornas a profit e a honor. Datum Barchinone, nonas februarii anno
Domini MCCC primo.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 101
69 (ii, ccLiv)
Barcelona, 5 febrero 1302
CaTta de los magistrados municipales de Barcelona al Cónsul de los Catalanes en
Alexandría, encargándole haga los correspondientes oficios a favor del sobredicho
mercader.
AHM L. Cons. 1301-1303, 15 v
AL honrat, savi e discret lo consol deis cathalans en Alexandría de part deis con-
seylers e deis prohomens de la ciutat de Barcelona, saluts e dilectio. Fem-vos
saber que nos trametem una nostra letra per En Guillem de Banyoles fil e hereu d'En
Guillem de Banyoles sci enrer ciutada de Barcelona portador de les presents, al
lionrat Mir de la duana de Alexandria, en la qual letra lo pregam que deia deliurar
al dit Guillem de Banvoles axi com a fill e a hereu del dit pare seu una quantitat
d'alcofol e d'alcunes altres mercaderies, les quals lo dit pare seu be ha XV anys e
mes lexa e hac a lexar per alcun cas d'aventura en la duana d' Alexandria.
Perqué us requerim e-us pregam, que vos per amor de nos e per l'offici que
tenits, dejats al dit Guillem de Banyoles ayudar a demanar e a cobrar les dites co-
ses, en tal manera que les pusca cobrar e aver. E asso-us grabirem molt, e som
apareylats de fer per vos so que-us tornas a plaer e a honor. Datum Barchinone,
nonas februarii anno Domini MCCC primo.
70 (ll. CCLV)
Barcelona, 1 junio 1302
Carta de los sobredichos magistrados al Rey de Marruecos, suplicándole conceda
permiso a la Ciudad y vecinos de Barcelona para extraher trigo de sus dominios
al precio acostumbrado desde tiempos antiguos.
AHM L. Cons. 1301-1303, 39 v
AL molt alt e molt poderos, e molt savi senyor Abojacob fill d'Abujucef Amir
Amuslami, rey de Marroch[e]s per la gracia de Deu ; de part deis conseylers
e deis prohomens de la ciutat de Barcelona, saluts ab appareylament de tot servey e
de tota honor.
102
ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
Per SO, senyor, cor lo molt alt e poderos En Jacme, per la gracia de Deu, rey
d'Arago senyor nostre, es amich vostre; cre[e]m que per amor e per honor d'ell
fariets gracia e maree ais seus sotsmeses. On nos senyor humilment soppligam a la
vostra senyoria, que per amor e per honor de la ciutat de Barcelona, la qual es a
plaer e a servey e a honrament vostre dejats fer gracia a aquella ciutat e ais habi-
tadors d'aquella, que pusquen trer de la térra e de la jurisdicció vostra forment
per aportar tansolament en la ciutat de Barcelona pagant empero aquells qui-1 ne
trauran III dobles per cafi^, axi com antigament n'eren acustumats de pagar; e
d'asso farets e gran be e gran plaer a la ciutat de Barcelona. E si vos. senyor. vo-
léis res que la ciutat de Barcelona pusca fer per vos, trametet[s]-nos ho a dir, que
apareylats som de fer e de dir 50 qui a vos plagues. Dada en Barcelona, lo primer
dia de juyn en l'an[y] de MCCCII.
71 (11, xxxviii)
18 junio 1302
Real sentencia sobre la exacción del derecho de leudas en Tortosa, por la qual se
declaran ser libres de aquel impuesto Real las embarcaciones Barcelonesas que ha-
cían el comercio de Occidente.
AHM L. Verm. I, 170 vl73
1N Del nomine. Noverint universi quod cum esset questio suscitata Ínter venerabi-
les cives civitatis Barchinone ex una parte, et bajulum seu leudarlos Dertuse
nomine domini regis ex altera, pro eo quod dicti bajulus seu leudarii exigebant a
prefati¿z/s civibus Barchinone leudam pro navibus et lignis sine remis, navigantibus
per mare capitis Dertusa, et pro barchis eciam transeuntibus super mare montis Co-
lobrarii ; tándem illustrissimus dominus Jacobus, Dei gracia, rex Aragonum, com-
misit bajulo Barchinone recepcionem testium quos dicti cives vellent producere sub
hac forma: Jacobus, Dei gracia, rex Aragonum, Valencie et Murcie, comesque Bar-
chinone, ac Sánete Romane Ecclesie vexillarius, ammiratus et capitaneus generalis;
fideli suo bajulo Barchinone vel ejus locum tenenti, salutem et graciam. Cuní super
questione que Ínter probos honiines Barchinone ex una parte, et bajulum seu lezda-
rios Dertuse ex altera vertitur super quadam lezdam. quam bajulis et lezdarii pre-
dicti ex/íigunt a prefatis civibus Barchinone pro navibus et lignis sine remis navi-
gantibus per mare capitis Dertuse, et pro barchis eciam transeuntibus supra mare
montis Colobrerii, ipsi cives velint producere testes et alias probaciones; idcirco
mandamus et dicimus vobis, quatinus, vocato procuratore nostro, testes, instrumenta,
sentencias et alia documenta que dicti probi homines Barchinone in posse vestro pro-
ducere voluerint super predictis, recipiatis, et ea omnia nobis mittatis instructa sub
vestri sigilli munimine interclusa. Datum Cesarauguste octavo kalendas madii, anno
Domini M trescentesimo secundo. Recipit G.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 103
Dictus vero bajulus comisit recepcionem testium Jacobo de Cabaneis jurisperito
Barchinone, ut ipse procederet juxta formam littere 5í/pradicte. Coram quo Jacobo
de Cabaneis ex parte consiliariorum et universitatis Barchinone fuerunt oblati ar-
ticulj sequntur, et ad probandam et fundandam intencionen! eorum faciunt Bernardus
de Speluncis, Raymundus de Ruvira, et Dalmatius Sugnarii, sindici et procuratores
consiliariorum Barchinone et universitatis ejusdem, nomine ipsorum consiliariorum
et tocius universitatis Barchinone, sequentes articules.
Ponunt et interdunt probare dicti sindici et procuratores, pro se tota universi-
tate Barchinone, quod naves et ligna grossa cuntes et euncia, redeuntes et redeuncia
de partibus Yspanie et de Barberia, transeunt et transiré consueverunt libere Ín-
ter Ínsulas Majoricarum et capud Dertuse.
ítem, ponunt et intendunt probare, quod naves et ligna grossa transeúntes et
transeuncia. eundo et redeundo per dicta loca seu maria, cessaverunt et cessant daré
leudam lezdariis Dertuse.
ítem, ponunt et intendunt probare quod predicta cessata sunt fieri decem, viginti,
triginta et quadraginta annis, et a tanto tempore citra, quod non extat hominum
memoria in contrarium.
ítem, quod predicta omnia sunt vera et notoria, et quod de ipsis est fama in
civitate Barchinone et in toto convicinio.
ítem, ponunt et intendunt probare dicti sindici et procuratores, quod omnes bar-
che cum remis vel sine remis, et ligna cum remis transeúntes seu transeuncia fore
insulam de Montcolobrer, transeunt et transiré consueverunt libere eundo et redeundo.
ítem, ponunt et intendunt probare, quod omnes barche com remis et sine remis,
et ligna cum remis transeúntes et transeuncia fore insulam de Montcolobrer, cessa-
verunt et cessant daré leudam lezdaris Dertuse.
ítem, ponunt et intendunt probare, quod predicta cessata sunt fieri decem, vigin-
ti, triginta et quadraginta annis, et a tanto tempore citra, quod hominum memoria
in contrarium non existit.
ítem, quod predicta omnia sunt vera et notoria, et quod de predictis est fama et
communis credencia in civitate Barchinone, et in toto convicinio.
Qui Jacobus de Cabaneis quam plures testes ex parte dictorum civium produc-
tos recepit. Prefatus eciam excellentissimus dominus rex recepcionem testium pro
parte sua recipiendorum comisi[t] bajulo Dertuse seu ejus locum tenenti sub forma
infrascripta: Jacobus. Dei gracia, rex Aragonum, Valencie et Murcie, comesque
Barchinone, ac Sánete Romane Ecclesie vexillarius, ammiratus et capitaneus gene-
ralis, fideli suo bajulo Dertuse vel ejus locum tenenti, salutem et graciam. Cum su-
per questione, que Ínter probos homines Barchinone ex una parte, et vos seu lez-
darios Dertuse ex altera, vertitur super quadam lezda, quam nunc a civibus Barchi-
none exigitis pro navibus et lignis eorum sine remis navigantibus per mare capitis
Dertuse, et pro barcliis eciam transeuntibus supra mantem Colobrerium. mandemus
recipi testes per bajulum Barchinone, et alias probaciones, quas dicti cives Barchi-
none producere voluerint coram eo, et a simili ad informacionem et instruccionem
dicti negocii. nos pro parte nostra testes et probaciones alias per vos produci et re-
cipi velinius, ac de negocio ipso plenarie informari; idcirco mandamus et dicimus
vobis. quatenus, vocato procuratore dictorum civium Barchinone, in continenti |5ro-
ducatis et recipiatis seu recipi facatis pro parte nostra testes qui habeant noticiam
et scienciam de predictis. et attestaciones ipsorum testium, nec non institucionem
lezde Dertuse, et qualiter serva¿«tur hec antequam nos essemus specialis dominus
104 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
Dertuse, nobis instructa et clausa sub vestro sigillo inittere non tardetis, circa bec
tantam cautelam et diligencianí adhibendo, quod de predictis informati et instructi
per vos possimus quod justum fuerit faceré observari. Datum Cesarauguste, octavo
kalendas madii, anno Domini millesimo trecentesimo secundo.
Coram quo bajulo comparuit Petrus Mathei, procurator, sindicus sive actor uni-
versitatis civitatis Barchinone de qua procuracione fecit fidem sub forma que sequi-
tur: Noverint universi quod nos, Thomas Grunei, Petrus Mayolli, Guillelmus Petri
Dusay, Jacobus Ferrarii de la Sala et Guillelmus de Mirambello, consiliarii civitatis
Barchinone in hoc anno, de consilio, assensu et volúntate juratorum infrascriptorum,
vocatorum publice ad Consilium Centum Juratorum per Guillelmum de Piraría pre-
conem publicum dicte civitatis, et cum tuba sive anafil. ut moris est, congregandum
in Domo Comuni civitatis Barchinone, que est in domo Fratrum Predicatorum ejus-
dem civitatis, auctoritate dicte consiliarie et dictorum juratorum, et nomine univer-
sitatis Barchinone et omnium singulorum ejusdem, ordinamus et constituimos vos
Petrum Mathei jurisperitum, civem Barchinone, certum et specialem sindicum, acto-
rem seu procuratorem nostrum et dicte civitatis Barchinone et universitatis ejusdem,
et omnium et singulorum ipsius ad comparendum coram venerabili bajulo Dertuse
vel ejus locum tenenti, et ad presentandum et offerendum ei quandam litteram ei
directam per dominum regem, in qua quidem littera dominus rex mandat et dicit
ei, quod, vocato procuratore civium Barchinone, incontinenti producat et recipiat
seu recipi facial pro parte domini regis testes qui habeant noticiam et scienciam
super quadam lezda que nunc exigitur a civibus Barchinone per bajulum seu lezda-
ros Dertuse pro navibus et lignis eorum sine remis, navigantibus per mare capitis
Dertuse, et pro barchis eciam transeuntibus supra montem Colobrerium. constitui-
mus eciam vos certum et specialem sindicum, actorem seu procuratorem ad petendum
et recipiendum transumptum de articulis faciendis super predictis per dictum baju-
lum. seu lezdarios aut locum tenentem dicti bajuli, et ad faciendum super ipsis ar-
ticulis interrogatoria et ad videndum jure jurare testes, quos dictus bajulus vel ejus
locum tenens. aut dicti lezdari super predictis producere voluerint, et ad faciendum,
dicendum, allegandum et protestandum, nomine dicte civitatis et universitatis ejus-
dem, ea omnia et singula, que ad conservacionem juris dicte civitatis Barchinone, et
universitatis ejusdem, et omnium et singulorum ipsius. utilia videantur, quemad-
modum nos possemus si presentes essemus, et quod aliquis sindicus, actor seu
procurator, legitime constitutus. faceré potest; promittentes nos et dictam civi-
tatem, et universitatem ejusdem habere ratum et firmum perpetuo quicquid per vos
super predictis actum fuerit sive gestum, et nuUo tempore revocare. Et ut huic ins-
trumento fides plenaria habeatur, fecimus ipsum sigillo appendicio Consilii Barchi-
none sigillari. Actum est hoc quintodecimo kalendas julii, anno Domini millesimo
trecentesimo secundo. Signum Thome Grunni. Signum Petri Mavolli. Signum Guillel-
mi Petri Dusay. Signum Jacobi Ferrarii de la Sala. Signum Guillelmi de Mirambello,
consiliariorum predictorum qui hec laudamus et firmamus.
Signa Bartholomei Romei. Romei Gerardi, Jacobi Basseti, Arnaldi de Serriano.
Petri de Mirambello, Periconi de Palacio, Galcerandi de Nagera, Guillelmi Oulomar,
Petri Salvatoris, Bernardi de Terres, Berengarii Geraldi, Guillelmi Fusterii, Ray-
mundi Fivellarii, Guillelmi Romei, Petri de Villafrancha, Petri de Montemolo, Gui-
llelmi Pertacii, Petri de Torrente, Berengarii de Blanes. Berengarii de Orisio, Bernardi
de Colle argenterii, Guillelmi de Cursu, Arnaldi de Podio ferrarlo, Jacobi Terrioni,
Arnaldi Oliverii, Jacobi Mir, Guillelmi de Prixana, Ferrarii de Vilalta, Petri Mos-
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 105
terol, Bernardi de Vinyoles, Bernardi Sabtaterii mercatoris, Petri de Letone, Mi-
chaelis de Olivariis, Jacobi Adarronis, Bernardi Andree, Michaelis de Terrades,
Arnaldi LuUi, Jacobi LuUi, Bartholomei de Bovila, Ferrarii de Gualbes, Jacobi de
Minorisa, Petri Costa, Francisci Novelli, Jacobi de Ponte commorantis in carraria
Montiscatheni, Guillelmi de Sancto Minato, Petri de Podio pelliparii, Berengarii Car-
bonelli, Ferrarii Riquerii, Guillelmi Febrerii, Bernardi de Speluncis, Dalmacii Sugna-
rii, Raymundi de Ruvira commorantis prope Ecclesiam Sancti Justi, juratorum Bar-
chinone in hoc anno, qui predictis consentimus, et ea omnia laudamus et firmamus.
Testes hujus rei sunt Guillelmus Petri Burguesii, Johannes de C[i]u«ilario, Be-
rengarius Venrelli, Bernardus Devesia et Guillelmus Sabata. Signum Petri Lupeti
notarii publici Barchinone, qui hoc scribi fecit et clausit, cum litteris appositis in VI
linea, ubi scribitur tenens et in linea octava ubi scribitur ut.
Et ex parte domini regis fuerunt oblati articuli qui sequntur, quos articulos
offert et intendit probare Berengarius de FonoUario gerens vices bajuli Dertuse;
protestatur tamen quod non astringit se ad probandum nisi ea tantum que ad fun-
dandum domini regis sufficiant intellectum.^
72 (ll. CCLVl)
Barcelona, 30 agosto 1302
Carta de los sobredichos magistrados al Rey de Chypre, suplicándole mande resti-
tuir a un mercader Barcelonés cierta cantidad que el Comandante de quatro galeras
de aquel Reyno había exigido por el rescate de una nave que pasaba a Candía con
su cargamento, y la apresó ilegítimamente.
AHM L. Cons. 1301-1303, 55 v
SERENissiMO principi et felici/er trimphanti domino Henrico, Dei gracia, terciode-
cimo regi Hierusalem latino et regi de Chipre; consiliarii et probi homines civi-
tatis Barchinone, se ipsos et sua cum omni reverencia et honore.
Vestre altitudini tenore presentium intimamus quod Periconus de Palacio ci-
vis Barchinone, heres universalis Guillelmi de Palacio quondam fratris sui, expo-
suit coram nobis, quod quatuor galee vestri regni de Chipre ceperunt in strictu
de Erufo* in mense novembris, anni Domini MCCC proxime transacti quandam na-
vim cujus erat patronus Poncius Felicis civis Majoricarum cum ómnibus rebus et
mercibus que erant in eadem navi, Ínter quas res erant LXXX butte plene oleo
et arnesium et alii apparatus dicti Guillelmi de Palacio, qui in dicta navi erat iturus
apud Candeam recedendo de quodam loco vocato Fermo quod est in Polla ; sed de-
' Se omiten aquí los demás artículos, la comisión real y la sentencia, por su mucha prolixidad
del formulario y estilo.
* La lectura del original es difícil.
106 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
tentus infirniitate remansit apud Manfredoniam ubi ab hoc seculo transmigravit. Ex
posuit etiam coram nobis dicfus Pericoiius de Palacio, quod predicta navis cum re-
bus et mercibus in ea existentibus fuit rescátala ab ammirato dictarum IIII galearum
pro duobus iiiiHbus et D florenis auri. de quibus solvit Guillebiuis Serra cui dictus
(-';iillclmus de Palacio commeiidaverat dictum oleum, et alia que ideni Guillebnus de
Palacio habebat in predicta navi, videlicet, pro parte qua idem Guillelmus Serra
tenebatur contribuere in dictis II milibus et D florenis pro oleo et alus rebus que
predictus Guillelmus de Palacio habebat in dicta navi CCCXXX florenos auri. Et
quí'a ut dicitur predicta navis fuit capta per dictas lili galeas et rescatata, ut dic-
tum est, eo pretextu qu[od]ín ut dicebatur erat itura versus Alexandriam; nos cer-
tificati per probos homines fidedignos, quod dicta navis recedendo de Fermo erat
itura versus Candeam, ideo vestram regiam magestatem exoramus, quatenus amore
et honore domini regis nostri et amore etiam civitatis Barchinone. dictos CCCXXX
florenos dignemni faceré restituí Guillelmo Laurentii ad hoc specialiter procuratori
per dictum Periconum de Palacio constituto.
Nos enim et nostra civitas Barchinona vobis de hoc quamplurimum regracia-
bimur, et sumus parati pro vestra dominatione facera quecumque faceré valeamus,
que ad vestrum cedant comodum et honorem. Deus cunctorum conditor vobis tribuat
vitam prosperam et felicem, et dignetur regnum et salutem vestram perpetua pro-
teccione deffendere. ac etiam custodire. Datum Barchinone. III kalendas septembris
anno Domini MCCCII.
73 (ll, CCLVIl)
Barcelona, 1 septiembre 1302
Carla de los sobredichos magistrados al Potestad de los Genoveses en Constantino-
pla. recomendándoles tres mercaderes y una nave de Barcelona, que pasaban a
aquellas partes con un cargamento de varias mercancías.
AHM L. C;onf. 1301-1303, 56 v
VIRO venerabili et dilecto, multaque providentia circunspecto, potestati pro ve-
nerando comuni Janue in Constantinopoli : consiliarii et probihomines civita-
tis Barchinone salutem cum omni promptitudine servicii et lionoris.
Cum Bernardus de Podio et Guillelmus de Calidis et Berengarius Basseti, cives
venerabiles Barchinone, et aliqui alii cives ejusdem civitatis cum navi dicti Ber-
nardi de Podio /íonerata de rebus et mercibus ipsorum et aliquorum aliorum civium
Barchinone, intendant et proponant recedendo de plagia Barchinone accederé ad
partes Romanie, et ibi portum faceré. Domino annuente; et nos et ipsi et tota civi-
tas Barchinona in vestram providam discretionem habeamus firmam spem et fidu-
ciam, et non inmérito, cum cives et mercatores nostre civitatis de vobis et gentibus
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 107
vestri venerahilis comunis Janue quamplures laudes, et copiosas redclaiit et faciant
incessanter ; ideo vestram nobilitatem ex parte dicte civitatis Barchinone, piout pos-
sumus de])rccamur, quatenus dictam navim et ejus patronum, et omnes mercatores
et alios euntes in dicta navi, et merces et bona eorum habeatis in vestra gratia
commendatos et manuteneatis, deffendatis et faveatis, et eis nullum dampnum vel
ini])edimentum, aut contrarium faciatis vel fieri permit[t]atis; et nos et civitas re-
graciabimus vobis niultum, et in casu simili et inajori sumus parati, et voluntarii
pro vobis et gentibus vestri venerabilis comunis faceré et complere quecumque ce-
derent vestri et eorum beneplácito, cómodo et honori. Datum Barchinone, kalendas
septembris anno Domini MCCCII.
74 (iv, xiv)
Figueras, 7 octubre 1302
Carta de creencia para el Rey de Granada, con la qual el de Aragón Don Jayme II
envía por segundo Embaxador del tratado de la paz a Jayme Busquet. con motivo
de In enfermedad del primero.
ACÁ Reg. 334, 85
AL muy noble e muy honrado don AX&mn don Mahomat Abennacar rey de Granada
e de Malaga, de Álmaria. de Aljazira, de Ronda e de Godix. fijo de Amiramuz-
lemin e nieto de Amiramuzlemin; de nos don Jayme, por la gracia de Dios, rey
de Aragón, de Valencia e de Murcia, e conde de Barcelona; salut como a amigo
[e]special, que muyto amamos e preciamos, e de quien muyto fiamos, e por a quien
querríamos tanta vida e honra como por a nos mismo.
Rey, ja por otra carta nuestra vos fiziemos a saber l'otro dia que enviavamos a
vos el fiel nuestro Bernart de Segalari con todo poder de firmar las paces con vos,
assi como eran entre el lionrado vuestro padre e nos. E sabet, rey, que quando el
dito Bernart de Segalar^ fue entrado en camino por andar a vos, fue embargado
muv fuertement en su cuerpo e en otras guisas, que en neguna manera no ha po-
dido andar alia; c nos, no queriendo que por mengua de mandado se retardasíe el
fevto, avemos ordenado por esto de enviarvos luego al fiel e familiar nuestro Jayme
BoscAet, por el qual vos enviamos todo recabdo del feyto; et avemos lo aqui de-
liurado en tal guisado, que ayna sera alia, porque queremos que no se tarde este
fevto; fiando de la lealdat e de la verdal que siempre los nuestros e nos [hlavemos
fallada con la Casa de Granada, la qual creemos e somos ciertos que fallaremos en
vos. Dada en la villa de Figueres. siete días en la entrada del mes de octubre, en
l'anyo de nuestro Senyor Dios de mil e trezientos e dos. Bernardus de Aversone,
mandato regio.
108 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
75 (ii, ccLviii)
Barcelona, 26 febrero 1303
Carla de los sobredichos magistrados al Rey Eduardo III de Inglaterra, recomen-
dándole la solicitud de un negociante Barcelonés, residente en Olanda, sobre cierto
crédito que tenia en Londres contra unos mercaderes de Liica.
AHM L. Cons. 1301-1303, 89 v-90
ExcELLENTissiMO et magnifico principi domino Eduardo, Dei gratia. regí Anglie
illustrissimo ; consiliarii et probihomines civitatis Barchinone, se ipsos et sua
cum omni reverencia et honore.
ExceUentie vestre serie presentium intimetur quod Jacobus de Villasicca, mer-
cator et civis Barchinone, proposuit coram nobis, quod ipso existente in Dordrecb
in Holand[i]a mutuavit Jacobo et Philipo Hugolini fratribus mercatoribus de Lucha,
burgensibus vestris habitatoribus in villa Sancti Botholfi viginti sex libran sterlino-
rum, quas sibi solvere promiserunt in Anglia apud Londres vel apud Nitholam.
tradita sibi per dictos fratres quadam littera que dirigebatur per eos cuidam fratri
eorum nomine Bartholomeo Hugolini, ut dicto Jacobo de Villasicca satisfaceret in
dicta peccunie quantitate. quam quidem solucionem dictus Jacobus de Villasicca
a dicto Bartholomeo vel alio habere non potuit, licet per dúos annos et ultra stetisset
in Anglia ratione predicla, et expendedisset quecumque habebat in partibus memo-
ratis, dicto Bartholomeo eundem per verba dilatoria retiñere, qui Bartholomeus fecit
dicto Jacobo de Villasicca in villa Sancti Bortholfi cartam in pergameno scriptam.
in qua obligavit se et bona sua dominacioni senescalcorum et marescalcorum vestre
curie de jam dicto debito et de missionibus inde factis que ascendunt plusquam de-
bitum supradictum, prout in dicta carta plenius vidimus contineri. Et adhuc quod
dictus Jacobus transivit pluries in Anglia pro recuperatione debiti supradicti et nulla
tamen solutione a dictis fratribus nec ab aliqua persona habita seu obtenta, seu
expensis per eum factis pro recuperacione debiti supradicti, et dicti fratres dicto
Jacobo indebité et malicióse dictum debitum per VII annos et ultra solvere recusa-
verunt.
Quapropter ad instanciam et requisicionem dicti Jacobi de Villasicca concivis
nostri, vestram magnificentiam duximus presentibus exorandam, quatenus, zelo jus-
ticie et pietatis intuitu, ac nostrorum precaminum interventu predicto Jacobo de
Villasicca de predicta quantitate peccunie et expensis ac dampnis, quas et que inde
faceré et sustinere habuit pro recuperacione dicte peccunie quantitatis, satisfaccionem
debitam fieri faciatis, taliter, si placet, quod ipse Jacobus qui ad paupertatem et
inopiam devenit occasione predicta, jus suum consequi valeat et habere, et quod
humiles preces nostras apud vestram regiam magestatem ad conservationem sui juris
sibi sentiat profuisse. Deus cunctor[um] conditor vobis tribuat vitam prosperara et
felicem, et dignetur regnum vestrum et salutem vestram perpetua proteccione def-
fendere ac etiam custodire.
Datum Barchinone, IV kalendas marcii anno Domini MCCII.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 109
76 (iV, XVl)
Teruel, 2 julio 1303
Carta del Rey de Aragón Don Jayme 11 al de Granada Mahomad Aben Nazar, dán-
dole cuenta del estado de las cosas de Castilla antes de jirniar las paces.
ACÁ Reg. 334, 145
AL muy noble e muy honrado don Mahomet Abennaser, rey de Granada, de Ma-
laga, d' Almería, d'Algecira, de Ronda e de Guadiex, e Amiramozlemin e fijo
de Amiramozlemin e nieto de Amiramozlemin; don Jayme, por la gracia de Dios,
rey de Aragón, de Valencia, de Murcia e conde de Barcelona, e de la Santa Eglesia
de Roma senyalero, a[l]mirant e capitán general, saludes muy tas como a rey que
muyto amamos e en quien muyto fiamos, e por a quien querríamos que diesse
Dios muyta honra e muyta buena ventura, com por a nos mismo.
Rey, recebiemos vuestra carta, en que nos ficiestes saber que aviades recebida
la nuestra carta, por la qual vos faciemos saber que us trametiamos l'amado con-
sellero nuestro don Bernart de Sarrian, e que esto que vos plasia. Ond sepades, rey,
que nos ja vos ovieremos trametido lo dito don Bernart; mas acordamos que fin-
casse con nos algunos dias, porque vos podiessemos facer, a saber plenerament todo
aquello que fariemos con los nobles Tinfant don Enrich e con otros ricos homens de
Castiella con qui nos somos agora vistos; e assi sabet que dentro pocos dias lo dito
don Bernart, con pleno poder e con plenera información de aquello que avenios
puesto e feyto con los ditos ricos homens de Castiella vos emiiaremos ; e por esto
vos e/fí¿iamos esta nuestra carta, que no-us maraveledes porque es tardada hasta
agora. Dada en Teruel, martes segund dia del mes de julio, en anyo de nuestro
Senyor MCCCIII. Petrus Lupeti mandato regio facto per Bernardum de Sarriano.
77 (IV, xv)
Valencia, 6 febrero 1304
Privilegio del Rey D. Jayme II en que concede libertad a los Pelayres y Tintoreros
de Barcelona para tender y lavar los paños en la acequia Condal desde los molinos
de San Pedro abaxo.
ACÁ Reg. 201, 101
NOS Jacobus, Dei graeia, etc. [rex Aragonum, Valencie et Murcie, ac comes Bar-
chinone], ad supplicacionem civitatis et proborum hominum Barchinone, con-
cedimus quod in reg [i] o comitali ejusdem civitatis Barchinone a molendinis Sancti
Petri inferius, possint in perpetuum parari, tinturarii, textores et alii qui de lana
lio ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
operai'i in civitate Barchinone voluerint ad opus confeccionis sive operacionis pan-
iiüiuin, lavare et mundare lanam et pannos albos et tinelos, sine contradiccione et
obstáculo alicujus. Mandantes per presentem cartam nostram bajulo Barchinone, nec
non universis et singulis alus officialibus nostris, quod presentem concessionem nos-
tram firmam habeant et observent et faciant inviolabiliter observari, et non contra-
veniant nec aliquem contravenire permittant aliqua ratione. Datíu» Valencie, VIH
idus februarii anno predicto [Domini millesimo trecentesimo tercio]. Matlieus Bó-
tela mandato regio.
78 (IV, XVIl)
Zaragoza, 6 enero 1306
Carla del Rey de Aragón Jarme II al de Túnez Mahomet AmiramusJemin. asegu-
rándole la observancia de las paces, y requeriéndole por medio de un Embaxador
que le envió con instrucciones sobre ciertos derechos y condiciones mal cumplidas
hasta entonces.
ACÁ Reg. 334, 17a
EN Jacme, per la gracia de Deu, rey dAragon, de Valencia, de Serdenya. de Cór-
cega e comte de Barcelona, e de la Sancta Eglesia de Roma senyal/er, almirayl
e capitán general; al molt honrat e molt noble don Mahomat Amiramuzlemin, fdl
de Amiramuzlemin, salut. axi com a rey a qui volem que Deus donas honor e bo-
naventura.
Rey, fem vos saber que reebem vostra carta de resposta sobre -1 fet d'aquells
sarrahins de que nos vos trames [er]em lo feel nostre Berenguer Busot ab carta nos-
tra, les quals [h]avia preses Simón Ricart mercader de Barcelona. En la qual carta
nos fees saber que aquests sarrahins son de vostra tinensa, e que-ls deliuras^em ells
e alcuns altres que-n hi avia ab ells del rey Abenjacob. On enteses aqüestes coses e
totes les altres que -ni trameses a dir en la dita vostra carta; vos responem. que
nos per servar e per guardar be e cuniplidament axi com fer-se deu, majorment
entre reys, la pau e les cuvinences que avem ab vos, vos feem a saber la preso deis
dits sarrahins, car no sabiem si eren de vostra senyoria ; mas ara, pus ne som cer-
tificáis per vos, trametem vos lots los damunt dits sarrahins ab lurs coses per lo feel
e familiar despenser de casa nostra En Pere de Foses portador d'aquesta carta nos-
Ira; e si per aventura los fayl alcuna cosa de qo del lur, sapiats rey, que nos avem
ordonat que-ls sera retut be e cumplidamenl ab tots dans e messions que-n ajen
fetes. Encara siats cert e segur que nos tendrem sens falla neguna e ferem teñir a
nostres genis la pau e les cuvinences que avem ab vos; e encara que de nos, ne
de nostres solsmeses, ne de nostres genis negun dan ne greuge no vendrá a vos, ne a
la vostra térra, ne a voslres gents.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 111
Per esters com nos ajam comanats al damunt dit Pere de Foises alcuns capitols
en escrit[i] segellat[i] ab nostre segell, que-us deja donar, e demanar, e pregar
de part nostra; pergo pregam-vos, rey, [de] que-l creegats sobre aquells de <;o que
US en dirá per honor de nos, e que us placía de cumplir aquelles coses per honor
de nos car nos som apparellats de fer per vos semblants coses, e molt niajors. E si
algunes coses vos plaen de nostres parts ne de nostra senyoria, íets-nos ho saber
frangosament, que nos ho cumplirem volenterosament. Dada en la ciutat nostra
de Saragosa, VI dies anats del mes de janer, en l'ayn de nostre Senyor MCCC e
sincli. Bernardus de Aversone mandato regio.
Aquests son los capitols los quals de part del senyor rey d'Arago ha a pregar
e a demanar al molt honrat rey de Tunis En Pere de Fosses, missatge del dit rey
d'Arago.
[I.] Primerament, que com lo rey de Tunig, segons la avinen^a que ío feta en-
tre ell e En Ramón de Vilanova cavaller missatge del rey d'Arago, li a/a assignat
la meytat del dret que-ls cathalans paguen en Tunig per certa quantitat de moneda,
com ell mateix sab, de la qual meytat com sia de poca quantitat atart ne seria sa-
tisfet; que-1 prega curosament que li sia assignat entegrament tot lo dret que-ls
cathalans hi paguen, e ells auran breument la paga e el rey de Tunig se'n sera
a[I]levyat.
[II.] ítem, com lo rey d'Arago aja entes que homens de Maylorcha han dema-
nat e request consol de si en Tunig, e ago ells no pugz^en demanar ab rabo, ne [ha]
haut en Tunis no hac sino I consol deis cathalans per lo rey d'Arago; que-1 prega
que ell no don laor que altre consol hi aja de catalans sino el seu, axi com tots temps
tro ara es estat acostumat, majorment com lo rey de Maylorcha tengua lo regne de
Maylorcha per lo rey d'Arago; e que-l dret deis homens de Maylorcha vengua en
la assignacio del rey d'Arago axi com deis altres cathalans.
[III.] ítem, com lo rey d'Arago aja entes que, pergo com En Jaspert de Cas-
tellnou fo mal a Tripol, que-1 rey de Tunis li fo levar lo dret deis homens de May-
lorcha e encara deis altres catalans, tro que-n Berenguer Busot hi fo ad les cartes
del rey d'Arago que-1 tornaren, mas 50 qui levat ne fo el temps passat, no volgueren
tornar, perco prega el rey d'Arago al rey de Tunis que li man retre, perco major-
ment com lo dit Jaspert de Castellnou no arma en re del seu, ans parti de Sicilia
e hi torna com fo mal al rey de Tunis. Que-1 rey dArago ben guarda en tota sa
térra, si negun hom hi armas, que no fara mal al rey de Tunis, ne a les sues gents,
ne a la sua térra; e si semblant cas hi esdevenia, prega el rey d'Arago al rey de
luni^, que se'n vulla fadigar en ell, ans que li leu la assignacio ne que enantas
contra les sues gents per tal, car ell hi retra ben e cumplidament son deute.
[IV.] ítem, prega el rey d'Arago al rey de Tunig, que jier honor e per amor
dell, vulla fer gracia [ejspecial a les gents del dit rey d'Arago, que sien f ranches
en Tunis axi com son los genoveses, e tendrá ho lo rey d'Arago en amor e en don
[ejspecial d'ell. Bernardus de Aversone mandato regio.
iMasiá, Corona de Aragón, doc. 120.
112 ANTOiMO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
79 (iV, XVIIl)
Muntblanch, 15 abril 1307
Emhaxada del Rey de Aragón D. Jayme II al de Túnez, en que le pide varias sumas
de dinero, y la indemnización de unas piraterías hechas por los Moros a ciertos
Catalanes.
ACÁ Reg. 334, 179 v-180
SAPiEN tots qui aquesta carta veuran, que nos don Jayme, per la gracia de Deu,
rey d'Arago, de Valencia, de Serdenya e de Corsega, e com[p]te de Barchinona,
e de la Santa Eglesia de Roma senyaler, almirayl e capitán general. Esguardans la
fe e la lealtat de vos Pere Bussot, ciutada de Barcelona e consol nostre deis catalans
en Tuniz, familiar e de casa nostra, ordonam e íem e establim nostre missatge e
procurador special vos dit Pere Bussot, a anar davant la presencia del molt noble
rey de Tuniz e a demanar e a requerre a ell per nom e per part nostra, e a reebre
per nos quatuor niille bisancios e plus, que ell o sos oficiáis s'an retenguts del mig
dret de la duana de Tuniz que-ls catalans hi paguen, lo qual lo dit rey nos ha
assignat per raho d'una quantitat de moneda en que-ns es tengut per la ñau nostra
apellada la Stantona, ab les coses que y eren, qui-s perde en la térra del dit rey,
al logar de la Gripia ; e encara quantitat de dúo miUe centum octuaginta novem bi-
sancios e plus, que nostres missatges e procuradors han feta de messio, e de serveys
ais seus oficiáis tro ara en haver e cobrar lo dit mig dret.
E aytambe vos fem procurador e missatge nostre en demanar e cobrar e pen-
dre[r] tot ^o qui a nos román a pagar de la ditat quantitat de [la] moneda; e en-
cara a requerre lo dit rey de Tuniz per nom e per part nostra, que-ns sia feta per
ell esmena e satisfaccio deis dans e deis mals donats per l'almirayl del dit rey de
Tuniz, e per les sues gents a les gents nostres e a les lurs coses, en qualque manera,
del temps a en^a que treva es entre ell e nos ; e a demanar aytambe e requerre al
damunt dit rey de Tuniz esmena e restitucio de la ñau d'En Bernat MarcAet ciutada
nostre de Barcelona, e de tota la roba qui y era qui en colpa de sarrahins del dit
rey qui y venían de Alexandria a Tuniz se perde l'altra vegada a Tripol de Bar-
bería térra sua, e la fusta, e la exarcia e la roba de la dita ñau han a/iuts, e son
vengudes en poder deis oficiáis del dit rey de Tuniz e de les sues gents de dit loe
de Tripol, la qual ñau, ab tot 50 qui y era de les nostres gents, era encorreguda a
nos e a la nostra Cort, per algunes rahons; e encara a pregar de part notra lo rey
damunt dit de Tuniz, que ell, axi com a amic[h] nostre del qual feem gran comte,
e ell de nos puria fer en tot 50 que poguessem que fos sa honor e son profit, nos vuyla
prestar e acorrer d'alcuna covinent quantitat de moneda a la conquesta del regne
de Serdenya e de Corsega, la qual, Deu volent, en breu entenem a fer.
E axi dam-vos poder plenerament en totes les coses damunt dites, a demanar,
requerre e pendre aquelles coses, e cada una d'aqueUes del dit rey de Tuniz e deis
seus oficiáis e a fer definicio e absolucio e carta o cartes de go que reebrets, e de
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 113
fer altre procurador o procuradors, e de revocar aquells qui y son vuy, per repren-
dre la dita assignacio; e encara que puscats fer avinensa e adob, axi com a vos mils
sera viares, de les quantitats daniunt dites que ara li demananí ; mas no sobre lo
deute cert que-ns deu lo dit rey per lo qual tenim lo dit mig dret assignat; e de
fer generalment tot go que nos podriem fer si y erem. E aurem ferm e bo per tots
temps qualque cosa per vos o per procurador o procuradors que vos hi metrets,
axi con dit es, sera reebut, fet e procurat, e nuyl temps no ho revocarem. E en tes-
timoni d'ago, avem manada fer aquesta carta, segellada ab nostre segell pendent.
Qui fo feta en Muntblanch niig[e]ant lo mes d'abri/1, en l'any de nostre Senyor de
MCCC e set. Bernardus de Aversone, mandato regio.
Aquests son los capitols, los quals de part del senyor rey d'Arago ha a dir al
rey de Tunis En Pere Bussot, consols deis catalans en Tunis.
[I.] Prinierament, diga de part del dit senyor rey d'Arago al rey de Tunis, que
ben sap lo dit rey de Tunis ab qual manera ell assigna al dit rey d'Arago e al honrat
En Ramón de Vilanova, cavaUer missatge seu, que li trames lavors per la esmena
de la ñau del dit rey d'Arago ab les coses qui eren en ella, apellada la Estantona
qui-s perde a la Grippia, en térra del dit rey de Tunis, lo mig dret que-ls catalans
paguen en la duana de Tunis ; e com del dit mig dret del temps de la assignacio a
ensa aja ahuts e retenguts assi lo dit rey de Tunis o sos oficiáis IIII niille bisancios
e plus, prega -1 lo rey d'Arago e-1 requer que-ls li fassa deliurar o retre, e per eU
al dit Pere Bussot.
[II.] ítem, lo prega e-1 requer lo dit rey d'Arago, que com los seus procuradors
per cobrar, e demanar lo dit mig dret de V ayns a ensa que la assignacio es feta,
ajen fets de messio, segons que li dirá lo consol nostre, II mille CLXXXIX bisan-
cios e plus ; que ell los li fassa retre e esmenar e liurar al dit Pere Bussot, com no
sia cosa cuvinent que aqüestes messions se sien abudes a fer per aver la assignacio
damunt dita. E encara que fassa aver e teñir complidament la dita assignacio al dit
consol, que-1 dit senyor rey d'Arago ara novellanient ha fet sobre ago son procu-
rador tro que sia complidament pagat so que li es degut.
[III.] ítem, li diga com sab be lo rey de Tunis que en la treva e en les convi-
nences qui son entre T dit senyor rey d'Arago e el dit rey de Tunis, qui foren fer-
mades per lo dit En Ramón de Vilanova per part del dit senyor rey d'Arago, es
contengut que les gents de cada un deis dits reys sien salvs e segurs en 50 del altre,
que no ajen mal ne dampnatge en cors ne en aver. E con sapia lo dit senyor rey
d'Arago, per molts clams qui li son fets per les sues gents, que entayn com l'almi-
rayl del rey de Tunis arma galees e ana a Tripol de Barbería, que troba en térra
e en mar catalans, gent del dit senyor rey d'Arago de L personas a ensus e aquelles
ausis, e-ls pres tot 50 del lur, entre les quals hi hac una barc/za de VIH rems qui
partí de Trapena en la qual avia VI catalans qui venien a Tunis, e aquells pres a
Cartayna e dona-ls a carnatge, entre -Is quals n-i avia II de Barcelona, qui eren
germans, per nom Matheu Serra e l'altre Bernat Serra; encara, que quant lo dit
almirayll arma enguany en estiu pres a Tripol lo veyl en Barbería I leyn de ca-
talans carregat d'ordi, de forment e de faves, lo qual leyn era d'En Jacme Despont
ciutada de Barcelona e osis les persones qui y eren, e pres-ie la roba e el leyn, e
avia en lo dit leyn XVIII catalans, deis quals ne restauraren III a vida, los quals
encara son en catiu a Tripol e son se tajllats. Maraveyllant-se lo dit senyor rey
d'Arago de les coses damunt dites, con les sofer lo dit rey de Tunis contra la treva
e les convinences que son entre eUs; pregra-1 e-1 requer que ell li fassa esmena de
114 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
totes les coses damunt dites e per ell al dit Pere Bussot son consol, e que íassa de-
liurar e absolie[r] nieyns de reenso los dits III catius qui encara son preses a Tripol,
e que fassa manament que les sues gents no fassen mal ne dan a les gents del dit
rey d'Arago. Esters sab be lo dit rey de Tunis, que-1 dit senyor rey d'Arago ha
tengudes e servades la treva e les convinences, e les li tendrá, si román por lo dit
rey de Tunis.
[IV.] ítem, li diga e li deman de part del dit senyor rey d'Arago, que con la
ñau d"En Bernat Marc/iet ciutada seu de Barcelona vengues Taltra vegada de les
parts de Alexandria a Tunis carregada d'avers e de niercaderies de crestians e de
sarrahins, e els sarrahins per íorsa íessen girar la dita ñau a Tripol, en la qual
girada [ha] [reng] trencada la dita ñau a Tripol, la qual ñau es encorreguda ab tots
los avers qui y eren de les sues gents, per algunes rahons al dit senyor rey d'Arago e
a la sua cort; que-1 rey de Tunis fassa restitucio e esmena al dit senyor rey d'Arago
de la dita ñau, e deis avers qui y eren de les sues gents, de les quals lo dit consol
lo certificara; e que la dita esmena sia feta al dit Pere Bussot consol seu per ell.
[V.] Encara, com lo senyor rey d'Arago tenga por amic especial lo rey de
Tunis, axi com los seus per tots temps han tenguts los reys de Tunis, deis quals han
preses e ahu/s ajudes e secors en lurs ajers; pergo lo dit rey d'Arago prega aytant com
pot lo dit rey de Tunis, que per amor e per gracia d'ell li vulla acorrer d'alguna covi-
nent quantitat de moneda a la conquesta que-l dit senyor rey d'Arago en bren enten a
fer del regne de Serdenya e de Corsega, e sera cosa que ell molt li grahira. Ber-
nardus de Aversone mandato regio.
Capmany, Tratados, p. 53-59.
80 (IV, xix)
Túnez, 20 agosto 1308
Carta del Rey de Túnez Mahomet Müralmomenin al de Aragón Don Jayme II, en
que le asegura haber aceptado la renovación de la paz y amistad por diez años más.
ACÁ Reg. 24, 95
Ínter dominum regem et regem Tunicii
EN nom de Deus [clement e misericordios], e alabament del Senyor son Missat-
ger Mahomet, del Servu de Deus Mahomet Almiramominin, fiÜ de Almiramo-
minin, Deus per la sua merce crescha son poder; al rey molt noble, molt preat,
nomenat alto rey d'Aragon e de Valencia, [e de] Murcia e com [p] te de Barcelona
don Jacme, fiU del rey molt alt, molt noble e preat don Pere, Deus endrés ses faenes
e compla sa voluntat en honrra.
Fem-vos saber que nos vos enviam aquesta letra de la ciutat de Tunis, Deus la
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 115
guart de mal. Encara fem-vos saber que veerem la letra que vos trámeles per vostre
niissatger lionrat, fell, verdader don Bernat de Sarrian, e parlam ab ell e entesem 50
que-ns dix, e tot quant vos dixes en la carta que trametes ab ell de la vostra part,
e nos, atregi, dixem a ell 50 que-us dirá de nostra part e nos complim so que vos
demanas de nos, aso fo per la amor e amistat que avets ab nos e nos ab vos.
E el dit missatger ha renovat la pau, per la procurado que aporta de vostra
part, a X ayns ; en aquell terme deis X ayns ha entrat so que era romas de la
pau primera; e graym-ho a Deus que la amor e la amistat e la veritat havem con-
fermada ab vos per el dit vostre missatger qui ha enviat tant honirat e tant savi
missatger qui tractara tot be, e tota honrra e tota amor per les dues parts.
E sapiats per cert, que no romas en eU de tractar e aportar lo íeit en so que vos
havets mester e nos haveni mesler; e de tal liom devets amar e honrrar, e d'el podets
saber que havem en la nostra amor e quina voluntat havem de complir vostres coses,
que nos som aparellats de complir la amor e la amistat e alio que vos vulats de nos.
Feyta la carta III dies del mes de rabé el primer, so es, XX dies en agost ayno
de DCCVIII ayns, so es, en l'ayn de MCCC e VIH.
Capmany, Tratados, p. 60-61.
Alarcón, Documentos árabes, p. 277, doc. 124.
Masía, Corona de Aragón, doc. 122.
81 (iv, xxi)
Barcelona, 3 mayo 130'J
Tratado de paz y alianza entre el Rey de Aragón Don Jayme ¡I y el Rey de Ma-
rruecos Abii el Rabí, con la Carla del dicho Don Jayme, el Poder dado a su Eru-
baxador, y las Instrucciones para las Capitulaciones.
ACÁ Reg. 335, 287
AL muy alto c muy noble e muy poderoso rey Aborrabe Miramomelin de Ma-
rruecos ; don Jayme, por la gracia de Dios, rey de Aragón, etc. [de Valencia,
de Serdenya, de Corsega, conde de Barcelona e de la Santa Eglesia de Roma senya-
lero, almirante e capitán general], saludes muchas, como a rey que mucho amamos
de coragon, e cobdiciamos que Dios de mucha de honra e de buenaventura, e de
victoria contra todos sus enemigos, e que-l lexe complir el su deseo e el su placer.
Rey noble, facemos vos saber, que sobre los fechos tractados entre vuestro her-
mano el rey Boceber, [a] qui fue por su mandadero Bernardo Seguin, amado nues-
tro, con nos, de los quales vos sedes certificado, segunt nos envió decir el dicho
Bernardo Seguin, e vos place que vengan a buen acabamiento ; enbiamos a vos el
noble e muy honrado e amado consellero nuestro don Jazpert vizconde de Castel-
116 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
nou; el qual vos enbiamos con pleno poder de tractar e ordenar e firmar todas
cosas que nos podíamos facer, como a aquel en quien mucho fiamos, e es certifi-
cado de todo nuestro entendimiento ; porque vos rogamos, rey, que lo creades de
quanto vos dirá de parte nuestra. E porque nos entendiemos por el dicho Bernardo
Seguin que vos queriades saber de nos e por nuestra carta, quales eran aquellas
cosas que eran tractadas e las quales nos demandavamos que-s cumpliessen ; man-
damos las poner e escrevir en esta carta nuestra, segunt se siguen.
Tractado es que los reyes sean amigo de amigo e enemigo de enemigo, contra
todos los reyes del mundo de moros. ítem que el rey Aburrabe dará por cascuna
galea con todo su complimiento e armada para IIII meses, dos mil doblas. ítem,
pasiados aquestos quatro meses primeros, dará mil doblas por galea de IIII en
IIII meses, mientras menester las aura. ítem, el dito rey Aborrabe dará sueldo para
mil cavalleros, para mantener la guerra entro a tanto que aya acabado su entendi-
miento de Cepta. ítem prometra e jurara en su ley, que no aura pag ni tregua
nunca con el rey de Granada, sin voluntat del rey de Aragón. ítem, quando sea
presa Cepta, todo el mueble sea del rey d'Aragon e las personas e el lugar sean
del rey Aborrabe.
Dada en Barcelona, III días andados del mes de mayo en el ayno de Nuestro
Senyor de mil CCCIX. Bernardus de Aversone mandato regio.
[poder real]
SEPAN quantos esta carta verán que nos don Jayme, por la gracia de Dios, rey de
Aragón e de Valencia, [e] de Cerdeyna e de Córcega, conde de Barcelona, e de la
Santa Yglesia de Roma seynalero, almirant e capitán general; facemos, establece-
mos e ordenamos cierto e special procurador e mandadero nuestro vos el noble e
muy honrado e amado consellero nuestro en Jazpert vizconde de Castelnou, a trac-
tar, ordenar, abenir, facer e firmar en nomne e de part nuestra, amor, posturas e
conveniencias con el muy alto, muy noble e muy poderoso rey Aborrabe Miramo-
melin de Marruecos, contra el rey de Granada e contra su térra, sus gentes e sus
valedores, e contra todos otros moros. E prometemos en nuestra fe e en nuestra
verdal, de tener e guardar, e facer tener e guardar todas e cada unas cosas que de
parte e en nomne nuestro con el dito rey de Marruecos tractaredes, ordenaredes e
firmaredes, como a vos mellor visto sera, e segunt que con el dito rey de Marruecos
lo firmaredes e lo pornedes. Aun vos damos poder de facer, ordenar e firmar todas
cosas que a esto serán necesarias, e otras qualesquiere, assi como nos personabnen-
t[e] lo podríamos facer; e contra ellas o qualquiere d'eUas no vernemos, ni lexa-
remos venir ; ante las guardaremos bien e complidamente, e que todas estas cosas
podades jurar en nuestra anima por Dios e por los Sanctos Evangelios; e aun que
podades sobre esto facer por nos homenage e recebir honienage e otras segurida-
des. E porque esto sea mas firme e no venga en dubda, ficiemos facer esta carta de
procuración e seellar con nuestro seello de cera colgado. Fecha en Barcelona, III dias
andados del mes de mayo en el anyo de Nuestro Senyor de mil CCCIX [Bernadus
de Aversone mandato regio] idem.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA Il7
[instrucciones PARA EL EMBAXADOR]
ACÁ Reg. 335, 290-291 v
Aso es so que-1 noble En Jaspert, vescomte de Castellnou, deu dir al rey Aborrabe
de part del rey d'Arago.
Primerament lo saludara de part del dit rey d'Arago.
En apres li recomptara la gran amor e bona voluntat que fo el temps passat
entre la casa de Marrochs e la casa del dit rey d'Arago, e especialment en temps
de son avi el rey Abenjacob.
Apres la mort del qual rey Abenjacob, lo rey Botebet volen[t] regonexer e re-
frescar la bona amor que havia ahuda son avi ab lo rey d'Arago, trames sos mis-
satges al dit rey d'Arago, so es. En Bernat Segui o el veyll Abulabez fiU de Gaura-
met, qui requeseren lo dit rev d'Arago de part del dit rev Botebet, que li plagues
que fos aquella amor entre ells, la qual era estada entre son avi e ell; encara pre-
garen e demanaren que li plagues donar ajuda contra el rey de Granada, senyala-
áament de galees per cobrar Cepta del dit rey, qui la li tenia forsada, de la qual
cosa ell se tenia fort per minvat, que tant vil rey com aquell fees a ell forsa. E en-
cara retrasqueren los dits missatges al dit rey d'Arago, que gran vergonya li era
que tan[t] vill bom con aquell tengués térra prop de tant noble rey com ell e en
sa presencia.
Apres recomptada la missatgeria, complidament e savia per los dits missatges del
rey Botebet, lo rey d'Arago respos, que ver era que tots temps era estada bona amor
e pau entre la casa de Marrochs e la sua, e senyaladament en temps del rey Aben-
jacob, de qui el dit rey d'Arago havia membransa, e que li plahia molt que aquella
fos mantenguda entre ells tots temps, e que era apparellat de fer en sos fets tot so
que eU pogués, axi com per amic leyal, guardan [t] pero sa fe e sa leyaltat, la qual
tots temps guardaren sos predecessors a tots sos amics.
E acó deya per la amor e la co[n]vinensa que era entre ell e el rey de Castella,
la qual era aytal que el rey de Castella, el temps que fou pau ab lo dit rey d'Arago,
lo reques e-1 prega que volgues que- 1 rey de Granada fos en aquella pau, axi com
a vassayl del dit rey de Castella ; e el rey d'Arago atorga-ho per honor del dit rey
de Castella.
E axi per aquesta raho el rey d'Arago no podia atorgar la ajuda que-ls dits
missatges demanaven contra el rey de Granada, mas que el dit senyor rey d'Arago,
per amor e per honor del dit rey Botebet e per que pogues satisfer a sa voluntat,
e per lo retreyt que li fa/zien los missatges de part del rey Botebet, se trebay/laria
de tractar e procurar ab lo rey de Castella que-1 solves d'aquella covinensa.
Per la qual cosa lo dit rey d'Arago trames en continent I deis majors de son
conseyl/ al rey de Castella.
E feta aquesta resposta, fo fet alcun tractament de la ajuda que demanaven los
dits missatges de part del rey Botebet, e de so que aquell rey Botebet degues fer
al dit rey d'Arago, del qual se'n porta un escrit En Bernat Segui, e romas ne altre
en poder del dit rey d'Arago ; e apres d'aso partiren se'n los dits missatges e a
poc[h]s dies ans que se'n fossen tornats ag[elren ardit cert que-1 dit rey Botebet
era mort, e que era rey Aborrabe. E jassia que-1 dit rey d'Arago agués despagament
118 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
de la mort del dit rey, pero hac gran pagament quan ohi que era rey Aborrabe, qui
era son frare e nebot d'aquell mateix rey Abenjaboc amic seu.
En apres, En Bernat Segui ab l'altre companyo seu, axi com aquell qui volia
recaptar so perqué era vengut, torna e dix al dit rey d'Arago si li plahia que ell
pogues dir aquella bona resposta a son senyor el rey Aborrabe, que ell sabia per
cert que a ell plauria aso mateix que plabia al rey Botebet.
E el senyor rey respos-li que li plahia molt que li-u pogués dir secretament, e
que ell e el rey de CasteUa se devien veure ensemps dins breus dies, e que faria
tot son poder que pogues esser solt d'aqueUa co[n]vinensa que havia ab lo rey
de Castella, perqué pogués fer la ajuda complidament que-1 rey Aborrabe hauria
ops d'ell.
E apres d'aso lo dit rey d'Arago e el rey de Castella [h]agren vistes, e en aqueU
temps vench En Pere Marti d'Orta al dit rey ab carta del dit rey Aborrabe, per
la qual se mostrava que al rey Aborrabe plahia esser en amor e en co[n]vinensa
ab lo dit senyor rey; e aporta aytambe carta d'En Bernat Segui, en la qual se con-
tenia clarament que el rey Aborrabe vulia e li plahia molt que so que era tractat
entre -1 dit senyor rey e el rey Botebet fos entre ells e vengues a compliment.
Per la qual cosa, lo rey d'Arago ferman[t] se en la carta del dit rey Aborrabe,
e en so que-1 dit en Bernat Segui li trames a dir, se trebaylla molt fortement que
acabas ab lo rey de Castella que-1 solves d'aquella co[n]vinensa, e finalment acaba
ho e no tant solament acaba aso. mas encara que-1 dit rey de Castella mateix fees
guerra al rev de Granada, la qual comensa a pochs dies.
E tantost lo rey d'Arago damunt dit. veen que les galees no-s podien fer dins
pocs dies, ne Taparellament que y fa mester ; mana fer gran quantitat de galees, per
complir so que-1 rey Aborrabe demanava, e que les pogues haver tan[t] tost com
los tractamen/s fossen endressats.
E volch lo dit rey d'Arago que I conseller seu don Gonsalvo Garcia, ab qui
havia tractat d'aquests fets En Bernat Segui, trameses I missatge al dit En Bernat
Segui, que procuras que-1 tractament vengues a acabament de part del rey Aborrabe,
que de la part de sa tot era endresat e acabat.
Lo qual missatge fo a [e]n Bernat Segui; e ell respos al dit rey d'.4rago e al
dit conseller seu, que el rey Aborrabe e tots aquells de son conseylZ havien ahut
gran plaer d'aquelles noves com les ohiren, e que plahia molt al rey Aborrabe que
aquests tractamenís venguessen a compliment, e que era apparellat e volenteros de
complir e guardar totes aqueUes coses que fermades serien entre ell e el dit rey
d'Arago, e que guardaria encara meUor la amor e les co[n]vinences que no havien
fet negun de sos predecessors. perso com una vegada son avi lo rey Abenjacob se
empres ab los crestians contra los andalusos e puys desempará los crestians e fo
ab los andalusos; e que elZ no ho entenia a fer axi, que abans hauria pau ab jueus
(que Deus confona) que no hauria ab los andalusos.
E perso demanava e vulia lo dit rey Aborrabe que-1 senyor rey d'Arago li tra-
meses I hom honrat de son conseyl/, ab píen poder de tractar e fermar sobre los
tratacments damunt dits, los quals lo dit rey d'Arago li fees saber per sa carta de-
claradament.
E sobre aso vench ab volentat del dit rey Aborrabe En Ramón Torro parent d'En
Bernat Segui. E tantost lo senyor rey trames I cavaller de son conseyl/, ab una ga-
lea, lo qual ha nom Artal Daslor, al dit rey Aborrabe. lo qual anan[t] son cami fo
a Cartagenia, [h]on hac ardit que avia galees del rey de Granada en mar, e no hac
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 119
d'acort que passas a avant; ans trames lo dit Ramón Torro a [e]n Bernat Segui ab
una barcha, e perso, car no poch passar, tornasen al dit rey d'Arago.
De la qual cosa lo senyor rey com la ohi, fo molt despagat e mantinent ordena
que fossen armadas galees e leyns tro a XVI, los quals trames contra la dita armada
del rey de Granada; e ordona ay tambe que-1 noble En Jaspert vescomte de Cas-
tellnou anas per missatge ab les dites galees al dit rey Aborrabe, per so que pus
segurament e pus bonrrada pogues anar; e encara que les galees anassen sobre
Cepta en servey del dit rey Aborrabe, e que destrenguessen Cepta que socors de
gents ne de vianda no y pogues entrar; e entretant lo dit rey d'Arago fa apparellar
major quantitat de galees.
E mana encara al dit noble En Jaspert que fos davant lo rey Aborrabe per trer
a compliment los tractamen/s damunt dits, e dona-li píen poder de fer totes aquelles
coses e tractar e fermar, que-1 dit rey d'Arago po[d]ria fer.
E axi requira e deman al dit rey Aborrabe que ell complescba e ferm e fassa
complir los tractaments damunt dits, pus lo dit rey d'Arago, quant a la sua part es,
ha comensal a fer so que ops era e es a aquests fets
ítem, parria rabo, que pus lo senyor rey mou la guerra per lo rey de Marrochs
e 1¡ ajuda a destru/iir sos enemichs, que com ell haura acabat son enteniment de
Cepta, so que sera tost, que-1 dit rey ajut al rey d'Arago de galees e de moneda
a fer la guerra al rey de Granada, e aso comana al senyor rey a En Jaspert ; mas
pero finalment, que per aquest capitol no remangues
Capmany, Tratados, p. 5-17.
Benavides, Fernando IV, 11, p. 6S9-664, docs. 444, 447 y 448.
82 (iv, xx)
Barcelona, 8 mayo 1309
Tratado de paz, alianza y comercio, ajustado entre el Rey de Bugía Alid Abu Zagri,
y Don Jayme II de Aragón por cinco años, en que se conceden varias franquicias
a los Catalanes.
ACÁ Rpg. 24, 95 v-96 v
ínter dorjiiniim regem et regem Bugie sxiper treugua ad V anuos
AQUESTA es la treva feta entre el molt alt senyor En Jacme, per la gracia de Deu,
rey d'Arago, de Valencia, de Sardenya e de Corsega, e com[p]te de Barchi-
none e de la Sancta Esgleya de Roma senyaler, almirant e capitán general; [e] el
noble rey de Bugía don Halit, fiU del noble rey Abusacrin, e En Garcia Periz de
Mera missatge e procurador seu per nom d'ell, de l'altra.
[I.] Primerament, que sia treva entre -1 dit senyor rey d'Arago e el dit rey de
120 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
Bugia, sana e salva e a bon enteniment, de la festa de Sent Johan primerament a
V anys continuament seguens, en aixi que tot hom, de qualque condicio sia, de
la térra e senyoria del dit senyor rey d'Arago, pusca anar e estar e exir salvament
e segura, per mar e per térra, en la térra e senyoria del dit rey de Bugia, ab totes
ses mercaderies e ab tots sos bens e coses, e en aquella no sia embargat. ne em-
patxat per neguna rabo, ells pagan [t] lo dret que a^en a pagar per les robes e mer-
caderies lurs. En aquesta matexa manera, que tot sarrahi de qualque condicio sia,
de la térra e senyoria del dit rey de Bugia, pusca anar e estar e exir salvament e
segura, per mar e per térra, ab totes ses mercaderies e ab tots sos bens e coses,
exceptat coses vedades, en les terres e senyoria del dit senyor rey d'Arago, ells pa-
gan [t] lo dret que agen de pagar per les robes e mercaderies lurs.
[II.] Sia entes, empero, que tot mercader o altre de la senyoria del senyor rey
d'Arago, qui sera en alcu loe de la senyoria del rey de Bugia. e voldra partir d'aquelZ
per anar en altre loe per térra: que sia tengut de denunciar-bo a aquel/ qui sera en
lo dit loch per lo dit rev de Bugia. per tal que aquell pus salvament e segura pusca
anar la hon volra; en altra manera, si no-u denunciava, que-1 rey de Bugia no ios
tengut de dan que negu bi preses; e aso mateix sia deis mercaders del rev de Bugia
que partirán d'alcun locb de la senyoria del senyor rey d'Arago, e volran anar per
térra en altre loch.
[III.] ítem, que tots los catius o catives qui sien de la térra o senyoria del
senyor rey d'Arago, e son en la térra o senyoria del rey de Bugia, que sien en
continent retuts e absolts franchament e deliura, e liurats a aquells missatges que-1
senvor rey d'Arago hi tramet, en asio enten lo senyor rey d'Arago, frare Francesc
de Relat, e sos companyons, e sa companya; e atresi, que aquells catius o catives
que sien del rey de Bugia e son en la térra o senyoria del dit senyor rey d'Arago,
que sien retuts e absolts íranchament e deliura a aquell que-1 rey de Bugia volra.
[IV.] ítem, que con en lo temps passat molts e diverses sarrahins mercaders e
altres de la térra e senyoria del rey de Bugia, hagen estat, usat e mercadejat en la
térra e senyoria del senyor rey d'Arago, promet lo senyor rey d'Arago que si per
alcu o alcuns de la térra o senyoria sua es deguda neguna quantitat de moneda
[a] alcu o alcuns de la térra o senyoria del dit rey de Bugia. que fara en conti-
nent a ells complidament satisfer en lurs deutes; e atresi meteix promet lo rey de
Bugia e el dit En García Periz en nom d'ell, que si [a] alcu o alcuns de la térra
o senyoria del dit senyor rey d'Arago es deguda neguna quantitat de moneda per
lo dit rey de Bugia, o alcu o alcuns de la térra o senyoria sua. que lurs sia en
continent per ell cumplidament satisfet en lurs deutes.
[V.] ítem, que les gents del senyor rey d'Arago hagen en Bugia e en los lochs
de la térra e senyoria del dit rey de Bugia aquells fondechs que antigament acostu-
maren d'aver, e que [b]agen aqui consol e totes altres coses, segons que acostumat
es estat en lo temps passat, e que [h]agen aqui aquelles franquees que y han jeno-
veses e altres qui pus francbs sien en la dita térra e senyoria del dit rey de Bugia.
exceptada la franquea que-ls jenoveses han en Gigra.
[VI.] ítem, que-1 senyor rey d'Arago deja fer ajuda al dit rev de Bugia. totavia
que per ell ne sera request dins los V anys, de X galees e de IIII ginys qui vagen
en les dites galees e tornen en aquelles, les quals galees e ginvs lo dit rey de Bugia
pusca menar contra Algeer o altres terers de moros, la hon li placia en ajuda sua:
exceptats aquells qui son en pau o en treva ab lo dit senvor rev d'Arago. En axi
que-1 rey de Bugia sia tengut de donar primerament II mille dobles per armament
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 121
de cascuna galea a IIII meses, e si les havia mester oltre les dits lili meses, que
sia tengut de donar D dobles a cascuna de les dites galees per cascun mes.
[VIL] ítem, volen e consenten lo dit senyor rey e el dit rey de Bugia e el dit
Garcia Periz de Mora, procurador seu en nom d'ell, que si per ventura dins los
V anys damunt dits, se donava alcun dan per alcu corsari o altre, de la una part
a l'altre; que per as50 no sia trencada en res la treva dessus dita, pus que del dit
dan donat se pusca fer ralionable e bastan [t] satisfácelo e esmena per la part qui
el dan haura dat ; sia entes empero, que cascu sia tengut de satisfacer lo dan e es-
mena dins II meses depuys que per la part ne sera request per missatge o per letres.
[VIII.] ítem, que si dins los dits V anys pau o treva no era refermada o [aven-
guda] alongada a mes temps entre-l dia senyor rey d'Arago e el dit rey de Bugia:
que passats e cumplits los dits V anys [li]agen terme los homens e gents de la ju-
risdiccio del senyor rey d'Arago de VI meses, dins los quals se degen esser espeegats
e exits de la térra e senyoria del dit rey de Bugia, e que en asso no-ls sia fet negun
embarch ne negun contrast. E atresir, que les gents de la térra e senyoria del dit
rey de Bugia qui serán en la térra e senyoria del dit senyor rey d'Arago hagen
terme de VI meses en los quals se degen esser espe[tx]egats e exits de la térra e
senyoria del dit senyor rey d'Arago, sens tot embarch e sens tot contrast que no-ls
sia fet.
[IX.] Encara promet lo dit En Garcia Pérez de Mora, en nom del dit rey de
Bugia, que dins I mes depus que la ñau en que va sera a Bugia, lo rey de Bugia
ratificara e approvara aquesta treva de tots los capitols damunt dits, e segellara les
cartes aquén fetes ab son segell: e si no-u feya, que-1 senyor rey d'Arago no sia
en re[s] d'aquesta treva, ne de les altres coses damunt contengudes, tengut ne
obligat.
Feta e fermada ío aquesta treva damunt dita en lo palau del dit rey d'Arago en
la ciutat sua de Barcelona, per lo dit senyor rey e per lo dit En Garcia Pérez de
Mora, procurador del dit noble rey de Bugia e segellada ab los segells pendens del
dit senyor rey d'Arago e d'En Garcia Pérez de Mora, procurador damunt dit, dijous
VIII dies anats del mes de maig del any de nostre Senyor MCCCIX. En presencia
del honrat En Ramón, per la gracia de Deu, bisbe de Valencia, canceller e conseyler
del senyor rey d'Arago, d'En Bernat de Sarria almirayl e conseyler, d'En Goncalbo
Garcia conseyler, d'En Artal Deslor porter major, d'En Bernat Sabadla vicecance-
11er, e d'En Pere des Soler escriva del dit senyor rey d'Arago e d'En Bernat dej
Soler, consol en Bugia per el dit senyor rey d'Arago.
Capmany, Tratados, p. 71-77.
Masía, Corona de Aragón, doc. 124.
122 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
83 (iv, xxii)
Barcelona, 10 junio 1309
Real edicto de Don Jayme II de Aragón, en que manda aumentar durante los dos
siguientes meses, el valor de la dobla de oro para los gastos de la guerra contra
el Rey de Granada.
ACÁ Reg. 206, 59 v
NOS Jacobus, etc. [Dei gracia, rex Aragonum, Valencie, Cardinie et Corsice, co-
mesque Barchinone. ac Sánete Romane Ecclesie vexillarius,, amniiratus et ca-
pitaneus generalis], per presentes notum fieri volumus universis quod cum fecerimus
preconitzari publice per civitatem Barchinone sub certo banno, quod dupla auri re-
cipiatur pro viginti solidis Barchinonensibus de temo et Turonensi6í/5 argenti pro
XV denariis dicte monete; et hanc preconitzacionem fecerimus fieri pro expediendis
factis et negociis presentis ármate et viatici, quod, actore Deo, facturi sumus contra
regem Granada et gentes suas; ideo volumus et concedimus vobis consiliariis et
probis hominibus civitatis Barchinone et universitati ejusdem. quod dictum bannum
extendatur et locum habeat usque ad primum venturuní festum Sánete Marie mensis
auausti tantum, et quod ratione dicte preconitzacionis et banni nullum fiat vobis pre-
judicium in privilegiis monete civitatis ejusdem vel in alus privilegiis et juribus dicte
civitatis; immo omnia privilegia et jura ipsius civitatis salva et illesa remaneant et
in eo statuto quo erant ante preconitzacionem predictam; et a simili propter hoc non
fiat vobis privilegium in futurum. Datum Barchinone, IIII idus junii anno Domini
MCCCIX. Bernardus de Abbatisis misit expediri.
84 (IV. xxill)
Valencia. 31 marzo 1310
Privilegio real en que Don Jayme II concede al Conde de Ampurias la jurisdicción
y prerogativas de Almirante de la mar sobre la Esquadra de galeras que armaba, y
debía mandar en persona, contra sus enemigos, y los de la Corona.
ACÁ Reg. 336, 6
IV Jos Jacobus, etc. [Dei gracia, rex Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice, co-
1\ mesque Barchinone, ac Sánete Romane Ecclesie vexillarius, ammiratus et capi-
taneus generalis], concedimus per presentes vobis nobili viro ac dilecto nostro Petro
Hugonis Impuriarum comiti, quod in galeis quas vos de volúntate nostra in pro-
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 123
ximo armare debetis in térra riostra pro nobis et vobis, cum quibus vos personaliter
intenditis navigare, sitis tanquam ammiratus et presideatis ómnibus euntibus vel se
acordantibus in ais; concedentes ac prebentes vobis licenciam et potestatem, quod
tam in puniendis excessibus et negociis criminalibus, quam in negociis civilibus et
alus quibuslibet, possitis uti et utamini, vos et tenens seu tenentes locum vestri, du-
rante dicto viagio in omnes personas ármate predicte, ómnibus et singulis que ad
officium ammirati spectare noscantur, juxta privilegia ammiratis concessa et prout
per ammiratos est hactenus uti ac fieri consuetum. Mandantes comitibus, naucleriis,
ballistariis, proderis. remeriis et alus quibuslibet navigaturis, seu existentibus in ár-
mala predicta, quod hanc nostram concessionem observent, vobisque tanquam ammi-
rato pareant, respondeant et obediant in ómnibus et singulis quibus ammirato de-
bent ac consueverunt parere, responderé, ac etiam obedire. Datí/m Valencie, II ka-
lendas aprilis anno Domini MCCC décimo. Guillermus Agustini, mandato regio.
AVENGUT es e empres entre -1 senyor rey e el noble com[p]te de Empuries. que-1
dit senyor rey prest al dit com[p]te V galees adobadas e aparellades ab tota
llur exarcia, sots aytal condicio, que-1 noble comte damunt dit arm les dites V ga-
lees, e que-1 senyor rey li ajut en armament de les dites V galees de triginta duobus
mille solidis Barchinonensibus et de dúo mille quintáis de bescuyt per a panática
de les dites galees; axi empero que-1 dit noble comte no partesca ab les dites ga-
lees de la térra del senyor rey d'asii per tot lo mes de mayg qui ve.
E si-1 dit senyor rey aura mester les dites galees daci al dit temps, que les
pusca aver ab lo dit comte ensem[p]s a son servey, lo dit senyor rey satifaen[t]
al dit noble comte o avinent-se ab ell d'ago que ell en veritat aura mes en l'arma-
ment de les dites V galees. E encara en aquest cas atorga lo dit senyor rey que dará
al dit comte cascun dia, mentre sera en servey seu ab les dites galeas, per la sua
persona e per los cavallers e altres persones que menara ab si oltra los bomens de
la dita armada, cent solidos Barc[el]/¡ínonenses. E si per aventura lo dit senyor
rey d'assa al dit temps les dites galees no aura mester, que-1 dit comte pusca franc^a-
ment e Hura navegar ab les dites galeas a quals parts se volra; exceptat que ab
aquelles no pusca fer mal ne forsa a negura qui aja pau ne treva ab lo senyor rey,
e en aquest cas que-1 senyor rey aja sa part del guayn que, Deus aydant, faran les
dites galeas, segons 50 sobredit que-1 senyor rey hy arma.
Vol encara e rete lo dit senyor rey que si per aventura ell no aura mester les
dites galeas, e el dit comte navegara ab aquellas segons de [s] sus es dit, que deja
desarmar en la térra del dit senyor rey e retre a ell d'assi per tot lo mes de noem-
bre, primerament les dites V galeas, o mes si les menava ab tota lur exarcia segons
que liurades li serán. Encara lo dit senyor rey, si ell no aura mester les dites galeas,
e el comte damunt dit navegara ab aquelles segons que dessus es dit, lexa de gracia
tot dret que li pertanga per rabo de la quinta, en la percas o guayn que, Deus aydant,
faran les galeas damunt dites. Datam Valencie, II kalendas aprilis, anno Domini
MCCCX. [Guillermus Agustini. mandato regio.] ídem.
124 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
85 (iv, xxiv)
Zaragoza, 14 julio 1310
Carta del Rey Don Jayme II de Aragón, al Ayuntamiento de Barcelona, atendiendo
a la súplica contra un agravio hecho en Languedoch a ciertos Mercaderes
Barceloneses,
ACÁ Reg. 238, 182
FIDELIBUS suis consiliariis ac probis hominibus civitatis Barchinone, etc. [salutem
et gratiam]. Recepta littera vestra quam nobis noviter transmisistis, super íacto
empare que dicitur esse facta de rebus et mercibus mercatorum et hominum terre
nostre in térra regís Francie, per officiales ejusdem, et intellectis plenarie que con-
tinebantur in ea, vobis significamus quod... litteras nostras sub forma quam nobis
visum est utilius ad senescallos Carcas [s]one et Bellicadri, prout in eis latius conti-
neri videbitis. providimus dirigendas. Super hoc etiam nostram specialem mitimus
litteram Bernardo de Fonte scriptori nostro. quem ad presentiam dicti Francie regís
nuper transmísínius, ut per eum expositís predictís dicto Francie regi[s], procuret
quod empare predictarum rerum et mercium penitus absolvantur, mandataque super
eo dicti regis officialibus dirigantur.
Preterea venerabili episcopo Barchinone, super revocando processu quem fecit,
ut nobis significastis contra quosdam concives vestros. deffendentes privilegia et
consuetudines dicte civitatis, nostram litteram destinamus per quam certificamus ip-
sum, quod cum nos in partibus ipsis, ad quas dirigimus, iter nostrum fecerimus, cu-
rabimus circa premissa modis debitis providere. DaUtm Cesarauguste, II ilus julii,
anno predicto [millessimo trecentessimo décimo]. Bernardus de Aversone, mandato
regio.
86 (ii, xxxix)
Barcelona, 7 abril 1311
Carta de los magistrados municipales de Barcelona al Cónsul de los Catalanes en
Sevilla, sobre el reintegro de las sumas que anticipó un Mercader Barcelonés para
los gastos de la defensa de sus franquicias en aquella Capital de Andalucía.
AHM L. Cons. 1310-1313, 12
AL molt amat En Jacme Laupart, consol deis catalans en Xibilia, o a son loc-
tinent, los conse[y]llers e-ls prohomens de la ciutat de Barc/z/nona, saluts e
bona amor. Fem vos saber, que de part d'En Bernat Serra ciutada de Barc/iinona,
nos ba estat mostrat ab I escriptura feta en paper. segeilada ab VII segeils de mer-
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 125
caders, que lo dit Bernat Serra despes e bastraich a honor e a defensio de les
franquees de Barc/u>iona del seu en niessions que feu ab voluntat deis mercaders
cat/íalans, qui lavors eren en Xibilia ]):m- gitar [P.]/V"Arnau cap del consolat de
Xibilia, que [h]avia recaptat CCXLV niorabatins de la moneda de Xibilia; deis
quals diners los mercaders catalans, qui la donchs eren en Xibilia, dixeren que lo
dit Bernat Serra se degues pagar de 50 que el niatex degues a vos dit consol per
rabo del consolat ; e si lo dit Bernat no devia res al consolat, que de les mercade-
ries qui venguessen en Xibilia, qui fossen de la sua companyia, que-n degues esser
satisfet al dit Bernat Serra, en aytant com lo seu deute damunt dit fos, segons que
totes aqüestes coses son contengudes en la dita escriptura de paper, la qual fo feta
divendres XV jorns anats del mes de mars, en l'any de nostre Senyor MCCCVII.
Per que nos vos deym e us requerim e encara us pregam, que si al dit Bernat Serra
no ha estat satisfet de la quantitat damunt dita, que vos li deyats teñir e observar
la dita escriptura, que a eí'l fo feta per los dits mercader [e]s, axi que lo dit Bernat
Serra se puscha pagar del dret que eil e la sua companyia deu dar al dit consolat.
E d'ago vos pregam que no-1 fagats trebai[l]lar ne maltrer d'aqui avant. E la carta
aquesta lesta, retrets-la al dit Bernat Serra qui la tenga entro a el sia satisfet en lo
dit deute. E si res vos plau, fets nos ho aísaber.
Datum Barchinone, VII idus aprilis, anno Domini millessimo CCC undécimo.
87 (iv, xxv)
10 octubre 1313
Carla del Rey de Bugia Abdalla A mi Beker, al de Aragón Don Jayme II, en que
le asegura su amistad, y la aceptación de las proposiciones de paz.
ACÁ Reg. 337, 201
EN nom de Deu lo piados, e la benediccio de Deu sobre el nostre Senyor Ma-
homet e sobre los seus e la sua companyia. D'En Abdille el rey Abibequeri, fill
del rey Abusecri, fiU deis reys arfresats, al rey molt noble e niolt alt, e nomenat e
honrat, e public don Jayme rey d'Arago e de Valencia e de Barchinona, mantenga
Deus la sua noblea e complesca la sua altea ; salvos a vos e la merce de Deu lo
Alt, e la sua benediccio e depuys lo gra[h]inient de Deu l'Alt, e la benediccio sobre
nostre Senyor Mahomet seu Missatger [c]/riat, a sobre los seus e sa companyia, los
guiado [r]s del be, e ais enluminado[r]s de dretura e la humilitat al Senyor dre-
sador humilios.
Aquesta nostra escritura va a vos, escriva-us Deus l'Alt ventura acurable e no-
blea acabable, de nostre loe beneyt que ha nom Fargua, endres lo Deu /'Alt en
aquesta pregarla la alta e adresada, honrada per tots los loc[h]s, e aluminada de
les claredats e grahiment a Deu molt, e apres d'aquest mantenga Deus l'Alt la vostra
nohlea e cumpla la vostra altea.
126 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
Sabet que entievengue en nostra senyoria e la vostra, 50 que no fo mingua de
concordament entre los reys antigament e novament, en manera que no y ha ahut
reptir sobre neguna de les parts, e nos sabem la noblea de la vostra senvoria e la
lionra vostra, e la altea de vostre loe; e vench a nos la vostra carta, la molt hon-
rada, la qual fo legida davant nos e entesem so que s-i contenia, e enviam-vos lo
consol honrat e el bon servidor leyal, que ha nom Johan Pucul/uyl, e informam a
ell de so que-s cove a la vostra senyoria molt alta, e d'ell sabrets so que es en
nostra volentat, e so que es profit a amdues les parts, ab la gracia de Deu l'Alt, e
ell mantenga la vostra noblea e multiplic la vostra altea, e la salvado sia sobre vos,
e la gracia de Deu l'Alt. Fo escrita a XVIII dies de jumes lo segon en Tanv
de DCCXIII.
88 (iv, xxvi)
Valencia, 7 enero 1314
Capítulos de las treguas por cinco años que ajustó el Rey de Aragón Don Jaynie II,
con el de Bugia, Amir Beker Ben Abuzagri, en orden a la libertad del comercio y
navegación de entrambas partes.
ACÁ Reg. 337, 201 v-202 \ Reg. 24, llfi
AQUESTA es la treva feta entre -1 molt alt senyor En Jacme, per la gracia de Üeu,
rey d'Arago, de Valencia, de Cerdenya, de Corsega e com[p]te de Barc/uViona,
e el molt noble don Abdille A6ibequeri. rey de Bugia, fill del rey Abuserri ; e En
Joan Pocul/uyl, consol de Bugia e missatge del dit rey de Bugia.
[I.] Primerament, que sia treva entre -1 dit senyor rey d'Arago e el dit rey
de Bugia, sana e salva e a bon enteniment, del primer dia del mes de mars qui ve
a V anys continuament seguents; en axi que tot hom, de qualque condicio sia, de
la térra e senyoria del dit rey d'Arago, pusca anar e estar e exir salvament e se-
gura, per mar e per térra, en la térra e senyoria del dit rey de Bugia, ab totes ses
mercaderies e ab tots sos bens e coses, e en aquella no sia enibargat ne empaíxat
per neguna raho, ells pagant lo[s] dret[s] que ajen a pagar per les robes e merca-
deries lurs. En aquesta matexa manera, que tot sarrahi, de qualque condicio sia, de
la térra e senyoria del dit rey de Bugia, pusca anar e estar salvament e segura, per
mar e per térra, ab totes ses mercaderies e ab tots sos bens e coses, exceptat coses
vedades, en la térra e senyoria del dit rey d'Arago, ells pagan [t] lo dret que ajen
a pagar per les robes, e mercaderies lurs.
[II.] Sia entes empero, que tot mercader, o altre de la senyoria del rey d'Arago,
qui sera en alcun loch de la senyoria del rey de Bugia, e volra partir d'aquen per
anar en altre loc[h] per térra; que sia tengut de denunciar ho a aqueU qui sera en
lo dit loc[hj per lo rey de Bugia, per tal que aquell pus salvament e segura pusca
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 127
anar la [h]on[t] anar volra. En altra manera, si no-M denunciava, que-1 rey de Bu-
gia no ios tengut de dan que negu hi preses; e 350 metex s'enten deis mercaders
sarrahins del rey de Bugia, qui partirán d'alcun loc[h] de la senyoria del rey d'Ara-
go e volran anar en altre Ioc[h] per térra.
[III.] ítem, que tot mercader de la térra del rey d'Arago, on[t] que fasa port
e vena, e haura pagat dret, sia en diners, sia en roba, en la térra e senyoria del rey
de Bugia, que ab la moneda de la qual haura pagat dret, e atres5Í de les robes de
que haura pagat dret, que ab aquelles o ab aquella moneda pusca anar o per mar
o per térra, en qualque loc[h] se vuUa de la dita senyoria, esmergar la moneda o
vendré aquelles robes de que haura pagat dret, e atresii esmergar franch de dret
de duana; empero que deja denunciar a duana, axi de moneda con de robes e que
li[n] sia fe[y]t albara de la duana on lo dret /¡aura pagat, per tal que la on[t] ira
esmersar o vendré no 1¡ sia demanat dret, e aso matex sia entes deis mercaders de
la térra del rey de Bugia, qui vendrán en la térra del dit rey d'Arago.
[IV.] ítem, que tot mercader pusca mudar d'un leny en altre, o en careu o en
altre vexell, aquella mercadería que-s volra per navegar en qualque loch que li sia
semblant.
[V.] ítem, si per aventura alcura mercader o mariner, o altre hom de la térra
o senyoria del dit senyor rey d'Arago, metia amagadament neguna mercadería en
la térra del dit rey de Bugia, e li era atrobada, que-n pagas lo dret e les averies
que pagar se deuen.
[VI.] ítem, que nujl hom, crestia ne sarrahi, qui sia de la gabella, no gos en-
trar en ñau ne en leny ne en vexell negu per escorcoUar, ne per escrebantar per
neguna raho, mas que-u denuncien al alcayt de la duana, e que-1 alcayt que-u fassa
cercar ab II homens seus e ab I hom del consol.
[VIL] ítem, que-1 senyor rey d'Arago aja en Bugia consol e los fondechs que
les sues gens han acustumat d'aver, e aque/les franquees que aAudes han antigament,
e si de mel/ors ni ha, de genoveses ne d'altre gent, que d'aquelles pusquen usar e
que-1 dit consol qui per lo dit rey hi sera o son loc[h]tinent, aja de la gabel/a, o
del gabel/ot, la custuma que ha a/iuda el temps passat.
[VIII.] ítem, que-ls fondechs sien a manament del dit consol, e que nuyl sa-
rrahi, ne de duana, ne de gabel/a, no gos entrar ais dits fondechs a íer negun enuig
si donchs no-u fa/zia ab voluntat del consol; e que-1 consol sia tengut de fer dret
de tot mercader, o altre qui sia de la térra del dit senyor rey d'Arago a sarrahins
e a crestians.
[IX.] ítem, que negun mercader no sia tengut de comptar ab duana sino de mes
en mes, e al cap del mes que compte de so que aura venut e que pach son dret;
e si res haura prestat a duana, que li sia pres en compte, e que preñe son albara.
[X.] ítem, que tot deute que sia degut de temps passat a mercaders de la térra
e senyoria del senyor rey d'Arago en duanes, ne que oficiáis d'aquelles ajen man-
levat o comprat ab albara, o ab carta o ab testimonis, en la térra e senyoria del
dit rey de Bugia ; que ais dits mercaders crestians ne sia fet compliment de paga,
totavia que per aquells sia demanat. E axi matejx sia entes, si a alcun mercader o
a altre de la térra del dit rey de Bugia era degut alcun deute en la térra o senyoria
del dit rey d'Arago, que li-n sia fet cumpliment de paga.
[XI.] ítem, que si per aventura dins los V anys damunt dits se donava alcun
dan per alcuns corsaris o altres de la una part a l'altra, que per aso no sia en res
trenc/íada la treva desius dita, pus que del dan donat se pus[qu]ca íer bastant e
128 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
rahonabla satisfácelo e esmena per la part qui-1 dan /taura donat. Sia entes, empero,
que la part que-1 dan Aaura pres, sia tenguda de denunciar e demanar a l'altra part,
per letra o per missatge, dins III meses depuys del dan donat; e si dins aquest
tenips no era request o demanat, que la part que-1 dan /¡aura donat no-n ios ten-
guda d'aqui a avant.
[XII.] ítem, que si dins los dits V anys no era pau o treva refermada, o aZlon-
gada a mes temps, entre •! damunt dit rey d'Arago e el rey de Bugia; que-ls mer-
caders e altres gens aien en cascuna térra o senyoria espay de VI meses, dins les
quals se sien espeegats d'aquella térra e senyoria e pusquen d'aqueUa exir salvament
e segura, sens negun embarch, ab totes lurs mercaderies e coses.
[XIII.] ítem, que tots ios mercaders o mariners, o altres axi homens coni fem-
bres, de la térra o senyoria del senyor rey d'Arago, qui son embargats o destenguts,
o catius en la térra o senyoria del rey de Bugia, que sien en continent retuts e ab-
solts francliament e delliura.
[XIV.] ítem, que-ls lenys o altres vexeUs deis dits sotsmeses del rey d'Arago,
qui son estats preses e destenguts o embargats en la térra o senyoria del rey de Bu-
gia, ab tota la moneda, e totes les mercaderies e robes e altres coses, axi de cres-
tians com de sarrahins de la térra o senyoria del dit rey d'Arago, axi de mercaders
com de mariners, e exarcies e aparellaments deis dits leyns o altres vexells, o el preu
que-n sera haut, sia retut absolt, e del/iurat francbament e del/iura al consol da-
munt dit, en nom deis mercaders e deis altres desús dits; e el senyor rey d'Arago
sia tengut de haver tots los sarrahins de la térra e senyoria del rey de Bugia, qui
son estats preses en la ñau d"En Bonanat de Fornells, so es aquells qui son vius,
los quals íoren venuts en Valencia, e son catius en la sua térra o senyoria, aqueUs
deja absoldre e delliurar francbament e delliura.
[XV.] ítem, que-1 dit rey d'Arago reta o fasa retre aquelles coses que-n Arau
corsari pres de les genis del dit rey de Bugia, o el preu d' aquelles, que munta a
quantitat de mille DCXL sex dobles d'or.
[XVI.] ítem, que-1 rey de Bugia sia tengut de dar al senyor rey d'Arago V mille
dobles d'or, so es, per cascun deis dits V ayns mil [le] dobles, per les quals mil [le]
dobles per any lo consol damunt dit o son loc[h]tinent preña, reeba e cuyla la
meytat del dret deis mercaders de la térra o senyoria del dit senyor rey d'Arago, de
totes les robes e mercaderies que pagaran dret en la duana de Bugia. E si al any
cumplit la dita meytat no bastaba a mil [le] dobles, que la duana li fasa cumpli-
[da]ment.
En testimoni de les coses damunt dites foren-ne fetes dues cartes semblanís, par-
tides per letres, de les quals cascuna part deu teñir la I. E el dit senyor rey d'Arago,
a major fermetat, mana-Íes segeUar ab lo seu segell pendent e deuen esser semblant-
ment segellades al lo segell del dit rey de Bugia. E aso fo atorgat e íet per lo dit
senyor rey d'Arago en la ciutat de Valencia en lo reyal seu, dil/uns Vil dies anats
del mes de jener, en l'any de nostre Senyor de MCCCXIII. Guillermus Augustini
mandato regio et fuil ei lectum.
Per consulem Bugie fuit remissa domino regi, sigillata sigillo ipsius domini re-
gis, ut missa íuerat, simul cum alia que remansit in posse dicti regis Bugie et cum
sigiUo pendenti predicti regis Bugie.
Masía, Corona de Aragón, doc. 133.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 129
89 (IV, XXVIl)
Túnez, 21 febrero 1314
Tratado de paz y amistad que ajustó por diez años el Rey de Aragón Jayme II con.
el de Túnez Abu Jahia Zacearla, sobre varias jranquicias y derechos del comercio
y navegación de los Catalanes en Berbería.
ACÁ Reg. 337, 199-200
EN nom de Deu misericordios, mercener. Aquesta es la carta de la pau beneyta,
la qual es fermada per part del senyor e senyor nostre, loctinent d'aquels qui
son passats, present e senyorejant per manament de Deu e exalsat per la gracia de
Deu, Miramonieli Buyahie Zacharia, fiU del senyor nostre Almir Abulabes fiU deis
Almirs Raxe[n]dins, mantengáis Deus ab la sua victoria e-ls exals ab la sua ajuda,
e mantenga lo lur regne e fasa perseverar tots los sarra[h]yns per la sua gracia.
E en axi que-1 honrat Guillem Oulomar fo en present de la alta presencia de
Tuniz (def/ena-la Deus altisme) en so que fo vist del rey qui-1 trames, alt e noble
e honrat, el manifest, excellent En Jacme rey d'Aragon e de Valencia, e de Cer-
denya e de Córcega, e com[p]te de Barchinona, e de la Eígleya de Roma ganfano-
ner e almirayl e capita general, fill del rey noble e molt honrat En Pere, en lo
fermament de la pau ferma ab la presencia alta (asiegur[s]-la Deus altisme) en so
que el avia de poder general e bastant per part d'aquel que-1 trames davant dit, que
sia aquesta pau a terme de X anys solars per lo calendar d'aquesta carta e per les
condicions que vengen, e son determenades dejus, e es:
[I.] Que sia la pau complidanient a les Ierres de la presencia alta (as5egur-la
Deus) e les Ierres del rey alt En Jacme davant dit, térra e mar, a levant e ponent
luny e prop, en so que els poseexen ara per la lur ma e per la nostra, e so, qu
entrara apres d'aso en la nostra senyoria e en la lur, el terme atermenat davant dit,
[II.] Que tot sarra[h]y qui fasa viatge de la presencia alta (assegur-la Deus al
tisme) o de les sues Ierres qui s'esguarden a e[l]la e al seu regiment, que sia segur,
ab segurtat de Deu altisme, en si e en sos avers, e que no-1 aconseguesca negun
dampnatge e que no sia estesa en vers ell neguna man agraviada, e que-u vet lo
rey noble En Jacme davant dit.
[III.] Qui volrra exir de la sua térra a les terres de la presencia alta (manten-
ga-la Deus altisme), per raho de cossejar en leny negun, de qualque manera sia, gran
o poc, e no y atena negun de les sues terres, ne qui sia en la sua senyoria e sota
la sua obediencia, a negun qui sia en les parts de les terres de la presencia alta
(assegur[s]-la Deu altisme), sien sarra[h]yns o altres qui no sien sarra[h]yns, vi-
nent a ella o atenent o parten d'ella, de negun greuge fer.
[IV.] E que tot aquell a qui conseguís dampnatge, qui fos de ceUs de les terres
de la presencia alta (assegur-la Deus altisme), en si o en sos avers, de negun
d'aquels de les terres del rey noble En Jacme davant dit, que sia a ell de fer-ne
enquisicio del fet d'aquells, e que-ls en fes fer esmena d'aquels qui aquella cosa
130 ANTONIO DE CAPMA-NY Y DE MONPALAU
íeessen, apres que fos probat aso, e que sia tot aquel qui atena de les Ierres de la
presencia alta ( assegur-la Deus altisme) a les Ierres del rey noble En Jacme davant
dit, o a les y[l]les o alcuna de les yles sues o alcun deis seus lochs, los quals son
tots sa senyoria davant dita, que davallen[t] segurament en se meteixs en lurs avers;
e que negun no sia a qui placia lo lur dampnatge, d'aquels de la térra, ne de les
tenes de la presencia alta (assegur-la Deus altisme).
[V.] E que negun leny qui trench a negun d'aquels de les terres de la presencia
alta, en alcun locli de les terres del rey noble En Jacme davant dit o sia sarrahi de
cels de les terres de la presencia alta (assegur-la Deus altisme) en leny qui trench
ais crestians que sien [djaquels d'aquel loch en lo qual se fara lo naufratge, que
no si atrevescha negun d'els a negun deis sarra[h]yns, e que no-s meta entre ais
negun de so que gitara la mar que sia a els, de mercaderies o de fustam.
[\ I.] E que tot leny que sia en port deis ports de les terres de la presencia alta
(assegur-la Deus altisme), sia poc o gran, sia d'aquels o d'altres, com de sarra[li]yiis
o crestians, que sien en segurtat, en axi com aquels de la presencia alta en íeeltat e
en pau ; e que negu d'aquels de les sues terres no compre d'aquels qui cosegeran
sobre cels de la presencia alta, negunes coses de lurs mercaderies, ne lurs catius;
e que si-ls son atrobades negunes d'aqueles coses, apres del calendar del íermament
d' aquesta pau, que sia demanat ab albara d'aquels; e quantque entre galea o leny,
o estol o armada, e passa myns de negun dampnatge de les tenes de la presencia
alta (assegur-la Deus altisme), en port deis ports de les terres del rey noble En
Jacme davant dit o ylla de les ylles o riba mar; que pusquen renovar de vianda
ab lurs diners e pendre aygua, e que no sien vedats d'aqueles coses.
[VIL] E en axi tot crestia qui face viatge de les terres del rey noble En Jacme
davant dit a térra de les terres de la presencia alta (assegur-la Deus altisme), o a
port deis ports d'ella [h]a devallar; que sia segur en la persona e en r[h]aver, e
no-1 aconseguesca dampnatge, ne sia estesa a ell neguna man; e sia vedat qui ixira
de les terres de la presencia alta (assegur-la Deus altisme), per rabo de cossejar en
leny deis lenys, de qualque manera sia, poc o gran, sobre negun d'aquels de les
terres del rey noble En Jacme davant dit, e no y atene negun de les terres de la
presencia alta (assegur-la Deus altisme), ne que sia sots la sua senyoria e sots sa
obediencia, a negun qui sia en los ports de les terres del rey noble En Jacme davant
dit, que crestians sien o sarra[h]yns, vinent a ella o partent d'ella per dampnatge.
[VIII.] E que a tot aquel qui aconseguira dampnatge de cels de les terres del
rey noble En Jacme davant dit, en si o en sos avers, de negun d'aquels de les
terres de la presencia alta (assegur-la Deus altisme) que convenga a eU, que-n de-
man de la sua raho, e del seu deliurament d'aquels qui auran passat apres lo íer-
mament d'aso, e que sia tot aqueU qui attendra a la presencia alta (assegurar-la
Deus altisme), o a térra de les sues terres, d'aquels de les terres del rey noble En
Jacme davant dit, que el sia en si meteix e en lo seu aver e que no sia mantengut
per la presencia alta negun qui vula dampnatge de la térra de les terres del rey
noble En Jacme davant dit.
[IX.] E que tot leny qui trench de les sues terres en alcun loch de les terres
de la presencia alta (assegur-la Deus altisme), o crestia sia de cels de la sua térra,
en leny trenquant de sarra[h]yns ais sarra[h]yns, si aquels d'aquel loch en lo qual
sera lo naufratge damunt dit: que no s'i atans negun hom deis crestians, e so qui
gitera la mar que sia a els, de lurs mercaderies o de lur fustam.
[X.] E que tot leny que sia en port deis ports de les terres del rey noble En
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 131
Jacme davant dit, poc o gran, sia de cels de la sua térra o d'altres, crestians sien
o sarra[h]yns; sie el lur juhi de les Ierres del rey noble En Jacme davant dit, en
comanda [dit], e en fe [d]e que no-n compre negun d'aquels de les terres de la
presencia alta (assegur-la Deus altisme), qui cossejera sobre cels de les terres del
rey noble davant dit, negunes coses de lurs mercaderies, ne de lurs homens, e si-ls
es atrobat negunes coses d'aqueles en apres del fermament d'aquesta pau, que els ne
sien demanats ab albara d'aqueles coses.
[XI.] E quant entrara galea o leny o armada, o passara sens dampnatge de les
terres del rey noble En Jacme davant dit, en port deis ports de les terres de la
presencia alta o costejaran en alcuna de les cosieres ; que pusquen renovar de vianda
ab lurs diners e ])endre[r] e levar aygua, e que no-ls sien vedades aqüestes coses.
[XII.] E sia pres d'els lo delme en so que vendrán de mercaderies, e mig del-
me de so que portaran en aur e en argent, e tota mercadería que aporten, eí no-s
puscha vendré ni cambiar, que les se'n puscha portar a quals parts se vula, por-
tan [t] -la sení negun delme pagar.
[XIII.] Tot aquell qui atena ab forment e ordi no pac delme, mas lo dret acus-
tumat feyt; e so que compraran cels de ñau en lur loguer de les lurs naus o d'altres
lenys les qual loguen, no sia pres d'els en aso mig delme.
[XIV.] E so que vendrán de mercaderies en la duana per man de turcimanys,
ab testimoniament, e so sia segura la moneda, si es escrit en la duana.
[XV.] E sia a els consol, I o II, a demanar lo lur dret en la duana e en altra
part, e jutge en so que sia entre -Is crestians, catalans o aragoneses, en so que sia
d'els o sobre -Is en mar o en térra.
[XVI.] E sia a els forn [per] lo lur pan e sia-ls seguida la lur costuma, e ha-
biten en lo lur fondech, axi com es [a]custumat, e sia a els escrivan propri e no
y aje part negun altre.
[XVII.] E quant sera mester neguna de les lurs naus a carregar, sien X o mes,
que sia pres d'eles la tersa part, ab lo loguer de la Cort.
[XVIII.] E si ve negun d'els ab dobles o ab diners, e aura pagat lo mig delme
e no comprara negunes coses, o compra per alcuna quantitat e romandra l'altra;
que-n sia escrit albara del remanent d'aqueles coses que sia manifest en les terres
de la presencia alta (assegur-la Deus altisme), e no-n pac mig delme, ne en so
que-n comprara per rabo d' aquel/ albara, e sia correguda la custuma.
[XIX.] E no sia donat ais bastaxos per lo portament de lurs mercaderies apor-
tan! en la mar, sino lo quart del loguer deis careus, at<enent en ells les lurs mer-
caderies el cap de la cadena.
[XX.] E quant sera trobat [a] alcun deis mercaders negunes coses de merca-
deries amagadament; no sia pres d'els en aso sino lo dret acustumat de delme o
feyt, e no sien agreviats sobre aso ne escorcojats los lurs fondechs per rabo d'aso
e que sia tolt d'els en so que vendrán de les mercaderies lo pes del dret del rotol
acustumat en minvar. E quant vendrá nengun d'els mercadería e la aura provada
lo comprador, no la torn sobre la venda, ni per encamerament, ne per legea. E tot
so que vendrá en la Cort de les lurs mercaderies, de les quals auran donat debne,
no sia pres d'els per elles matcem.
Testimonieja sobre aquest testimoniament lo missatge En Guillem Olomar pro-
curador general en so qui es davant dit, e aso teñir per ferm e segur, e esser atur-
cimanyat segons que es acustumat per los sarra[h]yns; e presenta lo missatge da-
132 ANTONIO DE CAPMAXY Y DE MONPALAU
vant dit la sua procurado en carta de pergami ab letra crestianesc[h]a, e avia en
eUa sagell pendent de cera vermel/a.
E foren presens frare Guillem Guitars, guardián, e frare Jacme, e Tescriva deis
catalans En Bernat de Belvehin, e l'escriva deis pisans Lemo Lec[t]at Escorxalop[i],
e-1 consol deis catalans Jacme Restany, e l'alcayt deis cavalers crestians ara en la
presencia de Tunis (mantenga-la Deus) En Bernat de Fons e el cápela qui vene
en conserva del misatge damunt dit. En Galvany de Verdeguer, e En Johan Gil
turcimany. E legiren la procurado davant dita e la exammaren, e certificaren que
era certa e ferma, e que-1 sagell pendent era sagell del rey d'Arago e no avia dupte
en ell, e que la procurado davant dita representava generalitat complida, de part
del rey davant dit al missatge damunt dit, e testimoniejaren sobre aso tots e els[h]o
tengueren per cert e segur. E a Johan Gil fo manat a enterpretar axi com en corre-
guda usansa d'enterpretar en semblant d'aquesta carta de la pau. en la manera da-
vant dita, de so que fo manat deis reys alts (enadesca Deus a la sua altea el seu
exalsament per la sua man; mantenga-la Deus e li do astrugea, e fasa estar la sua
noblea e la sua carestía). E aso tot per lo calendar [i] quart del mes del caeda pas-
sat, (XXI dia del mes de febrer) de l'any DCCXIII, qui es segons nos, MCCCXIII.
[Et dixit GuiUermus Oulomarii quod similem cartam fecit ipso nomine domini
regis quam habuit re.x Tunicii, cui etiam idem GuiUermus dimisit procuratorium
suum.]
Capmany, Tratados, p. 62-70.
Masía, Corona de Aragón, doc. 128.
90 (iv, xxxii)
Lérida, 8 septiembre 1314
Carta de creencia para los dos embaxadores que el Rey de Aragón Don Jayme II
enviaba a Egipto cerca del Soldán de Babilonia Abilfat ben Alnmnqor, pnra renovar
y afirmar la paz y amistad.
AC-V Reg. 337, 231
AL molt alt e molt noble e molt honrat e nomenat el savi e el dreturer en son
regne, princep deis sarra[h]yns, Abilfat Mahomet, fill del molt alt rey Alman-
sor, sóida de Babilonia e senyor de les parts de Levant; En Jacme, per la gracia
de Deu, rey d'Arago, de Valencia, de Cerdenya, de Corsega, conite de Barchinona,
e de la Santa Esgleya de Roma senyaler, almirayl e capitán general; salut axi con a
rey alt e honrat que nos molt amam, e per qui desigam honor e creximent de be
e a la honor e al plaer del qual nos som apparellats e volenterosos, axi com a amic
que molt amam e de qui molt fiam.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 133
Rey, perso, car conexem que es cosa rahonabla e deguda, que la amor e la amis-
tat que es entre -Is reys e els senyors, jassia que la un sia luny del altre, se deu
regonexer e remembrar e refrescar per tant que per oblit no-s pogues minvar; per
aquesta rabo bavem tengut per be e acordat d'enviar a la vostra reyal presencia
nostres missatges honrats e leyals, familiars e de companya e de casa nostra e deis
quals nos fiam ; so es a saber, En Guillem de Casanadal cavaller e N'Arnau Sabas-
tida, qui ab aquesta carta nostra vendrán davant la vostra presencia honrada ; e
oltra aso, nos havem-los dites e comanades paraules, e enformats ells cumplidament
d'altres coses de que-us deuen parlar, demanar e pregar de part nostra.
E rey, la amor e la bona voluntat del qual avem tro asi coneguda e provada,
manifestament pregam de cor affectuosament la vostra altea e noblea, que-us placía
per honor de nos reebre benignament los dits missatges nostres, e escoltar aquells
e creure a ells, o a la I d'ells, cumplidament e fermament de totes aquelles coses
que-us dirán e us demanaran, e-us pregaran de nostra part; e sera cosa que nos
reebrem en gran honor e en gran plaer de vos. E rey, si en nostres regnes, ne en
nostres terres son coses algunes que venguen de gust a la vostra altea, frangossament
les requirets e les demanets, car nos Aavem gran volentat e haurem gran plaer de
cumplir vostra volentat.
Esters, perso car nos havem pensat que serán plasents e agradoses davant la
vostra presencia honrada, trametem-vos en senyal d'amor e d'amistat per los dits
missatgers nostres, alcunes joyes de nostra térra, axi com son nomenades en la ce-
dula, la qual es plegada dins aquesta letra nostra. Dada en la ciutat de Leyda,
VIII dies anats del mes de setembre en l'any de nostre Senyor de mil CCCXIIII.
Bernardus de Aversone mandato regis, et fuit ei lecta.
Aqüestes coses davayl escrites son preses de la casa e del rebost del rey
d'Arago, e son trameses al molt alt e molt noble el sóida de Babilonia ab los honrats
missatgers del dit rey d'Arago En Guillem de Casanada[l] e N'Arnau Sabastida.
Primerament, falchons grifáis blanchs III. ítem peses de presset vermeyl II. ítem
peces de draps verts d'eíxalo II. ítem peces de draps blaus d'eíxalo II. ítem penes
vayres XII. ítem peces de teles de Rems XII.
Capmany, Tratados, p. 32-35.
134 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
91 íiv, xxviii)
Lérida, 28 octubre 1314
Cédula real de Don Jayme II de Aragón, en que aprueba y confirma una Ordenan-
za del Magistrado Municipal de Barcelona sobre ciertos impuestos temporales para
mantener dos Galeras y un. Londro contra los Piratas Infieles.
ACÁ Reg. 211, 227 v
NOS Jacobus etc. [Dei gratia. rex Aragonum, Valentie, Sardinie et Corsice. ac
comes Barchinone], attendentes consiliarios et probos homines civitatis Rar-
chinone nobis significasse, ipsos ad servicium Dei et honorem nostri et ad utilitatem
communem ac tuicionem rippariarum et maritimarum terre nostre ordinasse cons-
triiere et armare ac tenere in mari duas galeas et unum lembiim contra pérfidos sa-
rracenos, qui sepius intrant et discurrunt per maria et ripparias noslras et mariti-
mas terre nostre cum galeis et alus vasis eorum, capiuntque sive captivant vasa et
personas navigantes in eis cum mercibus et rebus eorum, et alia dampna plurima
inferunt, quia non est qui resistat impetui eorumdem. et propterea etiam ordinasse,
ut hujusmodi constructio et armatio galearum et lembi cicius et utilius perfici va-
leant et absque minori difficultate; quod pro qualibet quarteria frumenti et omnium
aliorum que mensurentur in ipsa quarteria, solvantur a venditore dúo denarii ; et
pro qualibet quarteria ordei, e omnium aliorum que mensurentur in eadem quarte-
ria, solvatur a venditore unus denarius; et pro qualibet libra carnium arietinarum et
aliarum quarumlibet carnium, similiter unus denarius persolvatur. Que quidem quan-
titates in constructione et armatione dictarum galearum et lembi tantum. et non in
alus usibus sive negociis, integre convertantur ; et quod certe persone fidedigne eli-
gantur et asignentur ad hec per consiliarios et probos homines antedictos, que
colligant et recipiant dictos denarios nomine ipsorum, convertendos per eosdem con-
siliarios et probos homines in construendis et armandis vasis predictis; et quod
dicte persone, electe seu eligende per ipsos, jurent et prestent homagium in posse
et manu bajuli nostri Barchinone. quod bene et legaliter se habeant circa ea, et quod
de predictis respondeant et reddant légale compotum ipsis consiliariis et probis ho-
minibus, vel cui voluerint loco sui ; et quod lucrum etiam seu emolumentum quod
fiet cum dictis galeis et lembo convertatur similiter tam in armamento ipsarum quam
aliarum construendarum; et quod ordinacio hujusmodi duret per quator annos pri-
mos venturos, vel minus si eis videbitur.
Idcirco, ad humilem supplicationem nobis pro parte dictorum consiliariorum et
proborum hominium factam, considerantes ipsos bono zelo motos ad faciendam or-
dinacionem predictam ipsam ordinacionem tanquam laudabilem, utilem et necessa-
riam, auctoritate presencium laudamus, approbamus ac etiam confirmamus; et ni-
chilominus promitimus quod in predictis vel aliquo predictorum aliquid non tange-
mus vel capiemus, nec tangi seu capi ab aliquo faciemus, neo etiam inquisicionem
super predictis faciemus contra illos qui eligentur et statuentur ad predicta per con-
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 135
siliarios et probos homines ante dictos. Mandantes per presentera cartam nostram
vicario et bajulo Barchinone presentibus et futuris, quod predicta omnia firma ha-
beant et observent et faciant inviolabiliter observari, et non contraveniant nec ali-
quem contravenire permittant aliqua ratione; et insuper compellant omnes illos et
bona eoruní, qui aliquid debeant solvere in predictis, ad solvendum id quod solvere
teneantur, maliciis et diífugiis non admis5Ís. Datum Ilerde, quinto kalendas novem-
bris anno Domini millessimo CCC quarto décimo. Bernardus de Aversone mandato
regio.
92 (iv, xxix)
Lérida, 28 octubre 1314
Requerimiento del Rey de Aragón D. Jayme 11 al de Mallorca Don Sancho, para
que modere los nuevos derechos y gravámenes que había impuesto a los mercaderes
Barceloneses en el puerto de Colibre del Rosellón.
ACÁ Reg. 155, 147 v
ILLüSTRi principi, consanguíneo suo karissimo, Sancio, Dei gratia, regi Majorica-
rum et comiti Rossilionis et Ceritanie, ac domino Montispesulani ; Jacobus, per
eandem, rex Aragonum, etc. [Valentie, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone,
ac Sánete Romane Ecclesie vexillarius, admiratus et capitaneus generalis], salutem
et prósperos ad vota successus.
Ex parte proborum hominum civitatis Barchinone nobis extitit intimatum quod
vos in prejudicium eorum imposuistis quasdam indebitas et insuetas novitates in
Caucholib[e]ro et in Montepcsulano, in eo scilicet quia semper in temporibus pre-
teritis recipiebantur a mercatoribus Barchinone in Caucholibero, pro juribus que
solvebantur pro mercibus et rebus eorum, pro quolibet turonesi argenti sexdecim
denarii Barchinonenses ; et nunc de novo ordinastis, quod accipiantur tantummodo
pro quolibet turonense tresdecim denarii malgurienses, quod fieri non consuevit, cum
in Rossilione currat et currere debeat moneta Barchinonensis. Statuistis etiam in loco
de Lates bastaxios, qui et non alii portent et deferant merces eorum, a cetero salario
eis solvendo statuto immoderato et immenso, quod redundat in dictorum mercatorum
máximum detrimentum et in periculum mercium eorumdem, cum habere non pos-
sunt copiara bastaxiorum ad eorum mercimonia deferendum, ut fieri consuevit.
Quare, ad instanciara et supplicacionem nobis pro parte dictorura proborura ho-
niinura factara, vos requiriraus et rogamus. quatenus sublatis novitatibus supradic-
tis. ea ad usura et statum antiqum et pristinum reducatis, et in hoc debitum justitie
adimplebitis et regratiabimur vobis multum. Dat;/m Ilerde, V kalendas novembris
anno Domini millessimo CCCXIIII. Bernardus de Aversone, raandato regio pro justa.
136 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
93 (iv, xxx)
Lérida. 30 octubre 1314
Comisión real que da Don Jayme II a su juez de Corte en Tortosa, para que informe
sobre las quejas que presentaban los Mercaderes de Barcelona contra los exactores
de la Lezda de aquella Ciudad.
ACÁ Reg. 155, 148 v-149
JACOBUS. etc. [Dei gratia. rex Arasionum, Valentie. Sardinie et Corsice, comesque
Barchinone, ac Sánete Romane Ecclesie vexillarius, admiratus et capitaneus ge-
neralis], dilecto judici curie nostre Jacobo Monachi jurisperito Dertuse, salutem
etc. [gratianí].
Cum pro parte proborum hominuní universitatis civitatis Barchinone fuerit ex-
positum coram nobis, quod cives ipsius civitatis leduntur indebite ratione lezde nos-
tre Dertuse. eo videlicet quod de quibusdam mercibus sive rebus pro quibus lezda
non consuevit nec debet ab eis exigí sive solvi, nunc lezda ipsa exigitur ab eisdem.
fueritque nobis humiliter supplicatum per nos ira hWs, competens remedium adhibe-
ri; vobis propterea dicimus et niandamus quatenus vocato bajulo nostro civitatis
Dertuse, et alus evocandis, certificetis vos de premissis breviter. sumarie et de plano,
ac sine strepitu judicii et figura; quam certificacionem, per vo= plenarie babitam,
eandem in scriptis ad cancellariam nostram mittatis protinus sub vestri sigilli muni-
mine interclusam. Nos enim in h'ús vobis, tenore presentium, committimus vices
nostras. Dat«m Ilerde, tertio kalendas novembris anno Domini millessimo CCCXIIII.
Bernardus de Aversone. mandato regio.
94 (ll, xl)
Barcelona, 1315
Carta de los magistrados municipales de Barcelona al Cónsul de los Catalanes en la
Ciudad de Bugía, encargándole la solicitud de cobrar de aquel Rey Moro las doce
mil doblas por los gastos del armamento que hicieron las Ciudades de Barcelona
y Valencia contra el Rey de Tremecén su enemigo común.
AHM L. Cons. 1314-15, 35 v
^Tos En Ramón Ricart, N'Arnau de Serria, En Francesch Burgués, En Ramón Ca-
I ruvira et N'Arnau Bernat, conscillers en aquest any de la ciutat de Barc/n'nona,
atorgam e regonexem a vos En Bernat Benencasa, consol en Bugia per lo senyor
rey d'Arago, que com vos be e profitosament hajats tractat que-l rey de Bugia pach
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 137
a la ciutat de Barc/u'reona e a la ciutat de Valencia tot co que l'armada. qui enguany
es estada feta en la ciutat de Barc/ii«ona e de Valencia, costa de fer, pergo com les
dites armades desbarataren e preseren la armada del rev Bahamo; que nos havem
feta aytal convinen^a ab vos, que per la raho damunt dita e pergo com vos devets
anar ab En Pere Vigata, que nos havem elet per missatge a anar al dit rey de Bugia
per haver d'ell XII mil dobles, que costa la armada nostra e aquella de Valencia, e
devets ajudar al dit Pere Vigata en tot 50 que vos bonament puscats en cobrar les
dites XII mil dobles ; ha jats, entre nos e la ciutat de Valencia, centum duplas auri ;
axi que si nos e la ciutat de Valencia havem les dites XII mil dobles, que vos
haiats entegrament les dites C dobles, e si defalcava o falia a nos e a la ciutat de
Valencia que no aguessem totes les dites XII mil dobles, que axi com defalcaría
a nos e a la ciutat de Valencia, defalcas a vos de les dites C dobles per sou e per
[l'obre] lliiira; on nos prometem a vos per nos e per los successors nostres en lo
dit offici de la conseilaria, que la dita convinenga vos sera tenguda, complida e
observada sots obligacio deis bens de la dita ciutat; per estes es cert que nos ha-
vem liurat a vos de present XX libras Barceloneses de terno, les quals se deuen levar
de la quantitat de les damunt dites C dobles. E en testimoni d'aquesta cosa, manam
vos fer aquest present albara per En Bernat Payares, scriva en aquest any del Con-
seil de la ciutat de BarcAiVíona. e segeilat ab lo segeil del dit Conseil.
95 (11, XLl)
Barcelona, 21 marzo 1315
Carta de la ciudad de Barcelona al Emperador Federico III, en respuesta a la que
aquel Soberano le dirigió dándole noticia de su exaltación al Imperio, y encargán-
dole su mediación con los Príncipes de esta parte de Occidente, para que reconocie-
sen por legítima su elección a pesar de los manejos de la ¡acción
de su Competidor.
AHM L. Cons. 1314-1315, 22
ILLUSTRissiMO ac magnifico principi domino Friderico,' Dei gracia, Romanoruní
regí et semper augusto, consiliarii et probihomines, ac tota universitas civitatis
Barchinone se ipsos cum debita reverencia et honore. Magnificencie vestre litteras
recepimus, continentes quod nuper, vacante Romano Imperio, a saniori parte prin-
cipum in eleccione romani regís jus habencium. in termino ad hoc prefixo peremp-
• Federico era hijo del Emperador Alberto de Austria, el qual de resultas de la división que se
apoderó de los Electores por la muerte de Enrique VII de la Casa de Luxemburgo, fue elegido
por los Príncipes de su facción en un Arrabal de Francfort en 1314, pocos días después de haber
el partido contrario elegido a Luis VII, Duque de Baviera.
138 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
torie et precise, electus canonice ad prefati regni insignia extitistis, nec non per ve-
nerabilem Henrricum Sánete Coloniensis Ecclesie archiepiscopum, Sacri Imperii per
Italiam archicancellarium, cui solí, ex inveterata et inconcussa approbate consuetu-
dinis observancia, romanos reges competit coronare in loco que idem arcbiepisco-
pus coronare potuit, ut apparet ex privilegiis Sedis Apostolice sibi et Ecclesie sue
concessis, in Romanorum regem cum sollempnitate debita fuistis inunctus et regali
diademate, exigente justicia, coronatus; requirentes nos et monentes áltente, quod
vestre serenitati, pro tanto suscepti honoris onere sustinendo [convenientius] qiiie-
cius ipsiusque regni habetis felicius dirigendis, viis et modis opportunis. prout ex-
pediré videremus, adeo utiliter vellemus intendere et favere quod apud principes seu
térras nobis vicinas injuriosi conatus quorumcumque, vobis et Imperio rebellare vo-
lenciuní, nostro mediante auxilio valerent validius procurari.
Ad cujus littere seriem respondentes. vestre excellencie de[f]ferimus per presen-
tes, quod atienta affinitale, quam cum serenissimo domino Jacobo, Dei gracia, rege
Aragonum, Valencia, Sardinie et Corsice comiteque Barchinone ac Sánete Romane
Ecclesie vexillario. amiranto et capitaneo generali, nostro domino singulari, Omni-
potens vos conjunxit. premissa littera, per nos cum ea quam decet reverencia ac-
cepta/a. de tanta exaltacione et promocione vestri non immerito materiam gaudii
sumpsimus vehementem, nec non omnium Creatori, per quem principes dominantur
et succedunt prospere, universa [s] graciarum tulimus acciones. Et licet nulli alii si-
mus subjecti, fulgeat pre/;eminencia quantacumque, nisi tantum jam dicto domino
regi Aragonum. quem unicum dominum nostrum et principen! in terris tantummodo
profitemur; tamen pensantes debitum predictum, quo cum ipso domino rege estis
annexus, ut predicitur Altissimo operante, sperantesque ex hoc predicto nostro do-
mino complaceré; parati sumus et nos offerimus faceré que nos deceat ac votis Se-
renitatis vestre cedant cómodo et honori.
Datum Barchinone, duodécimo kalendas aprilis anuo Domini millesimo trecente-
simo quartodecimo.
96 (ll, XLIl)
Barcelona, abril 131.5
Carta de los magistrados municipales de Barcelona al Vice-Cónsul de los Catalanes
en Túnez, encargándole sus buenos oficios para que se restituyan al Patrón Sans
Barcelonés los efectos de su nave, que dio al través en la costa de Trípoli.
AHM L. Cons. 1314-1315. 27
AL honrat e molt amat En Jacme [RJEstany, tenent loch del consol deis catalans
en Tunig o a tot altre loch tenent de consol deis catalans en Tunig, los [con-
sols] conseylers e els prohomens de la ciutat de Barchinona, saluts e honor. Fem-
vos saber que En Bernat de Sans fiyl d'En Berenguer de Sans, ciuteda de Barc/¡mona,
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 139
se'n va ab letra del senyor rey nostre al rey de Tunig, per raho d'una robaría, que
fo feta al dit Bernat de Sans en lo loch de Tripol nou de Barbería en una ñau del
dít Berenguer de Sans que-1 dit Bernat fiyl seu menava, trencba e rompe per tem-
pestat de mar: porque nos vos pregam e us requerím, que vos ajudets al damunt
dít Bernat a li síats favorable en totes aquelles coses que ajudar li puscats e teñir
loch, en tal manera que ell saja que loar de vos e nos vos en fassam gracies, e us
en tingam per tenguts a vos. Car fem vos saber que [ago ens] asso-ns es fort a cor,
e US fem encara saber, que si el rey de Tunig no li fa retre la robaría, e el dan
que preses e sostengues ha lo dit Bernat en la sua térra, axí com lo senyor rey nos-
tre li ho tramet a dir, que nos procurarem que entegrament e grassa sia satísfet al
dit Bernat deis bens e de les coses deis sotsmeses del rey de Tuníg. E sí res vos
plau que fer puscam per vos, fets-nos-ho saber frangosament.
[Datum a XXVIII del mes de d'abril.l *
97 (ll, XLIV)
Manresa. 14 abril 1315
Cédula del Rey Don Jayme ¡I, en la qual confirma ciertos arbitrios que había im-
puesto la Ciudad de Barcelona para los gastos de una esquadra que armaba contra
los Moros.
AHM L. Verm. I, 29-30
NOS Jacobus, Dei gracia, rex Aragonum. Valencie. Sardínie et Corsice, ac comes
Barcbinone; attendentes vos consiliarios et probos homínes civitatis Barchino-
ne fecisse aliquas ordinaciones ad honorem Dei et glorióse Vírginis Marie Matris sue,
et ad servicium nostrum et comodum et deffensíonem dicte civitatis et tocius Ca-
thalonie, et quorumlibet navigancium subjectorum nostrorum et pro resístendo ma-
rinis incursibus sarracenorum inimicorum fidei orthodocAe. í'ntencium malum et
dampnum inferre gentibus nostris et alus navigantibus per maria nostra, et pro in-
ferendo eciam malum et dampnum sarracenis ipsls: ex quibus quidem ordinacioni-
bus alique collecte denariorum debent fieri in civítate predícta, tam de victualibus
quam de navibus et vasseUis alus, inde recedentibus vel iníbi applícantibus, prout
in ipsis ordinacionibus, que in scríptís nobs exhibite et óslense fuerunt pro parte
vestra per fideles nostros Raymundum Ricardi cívem et consiliarium dicte civitatis.
Guillelmum Lulli et Petrum Rovíra. concíves vestros, quí nobís humilíter supplica-
runt nomine suo et nomine eciam tocius universítatis Barchínone jam dicte, quod
super ordinacionibus ipsis nostram dígnaremur prestare auctoritatem pariter et as-
' Este documento no lleva fecha, pero el anterior está fecharlo en 131.Í, 16 Kalendas de mayo,
y el posterior en 1315, 2 idus de junio.
140 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
sensum. Idcirco, visis, lectis. auditis et examinatis in consilio nostro dictis ordina-
cionil>us. vestrumque bonum piojjositum circa premissa habitum velut justum et ra-
cionabile, ac Domino Deo et Beata Marie Matri ejus gratuní et placitum reputantes;
predictas ordinaciones et earuin singulas per dúos annos duraturas ex causa premis-
sa, per presentem cartam concedimus et volumus teneri ac eciam observari, et eis
nostram auctoritatem prestamus pariter et assensum, quarum ordinacionum tenores
sequntur.
In Dei nomine. Ordonament que ban fet los consíellers e los promens de la
ciutat de Barchinona sobre ralmoyna qui es ordonade a fer armade contra los ene-
michs de la Fe, e a defeniment deis navegants, e de tota la térra.
Primerament, tota ñau o cocha, qui sia de tres cubertes, qui vage o venga de
ultra mar, pach L libres.
ítem, ñau o cocha, qui vage o venga d' ultra mar. que sia de dues cubertes, pach
XXX libres.
ítem, leny de bandes, qui vage o vengue de ultra mar, pach C sol.
ítem, leny gros. qui sia de una cubcrta, qui vage o venga d'ultra mar, pach X
libres.
ítem, tota ñau o cocha, qui sia de dues cubertes, qui vage o vinga de Cayler, ne
de TunÍ5, ne de Sicilia, ne de \ enecia, ne de Jenova, ne de Pisa, ne de Napols, ne de
Spanya, ne de Barbaria, pach XX libres.
ítem, tota ñau o cocha, qui sia de dues cubertes, qui vage o vinga de Cayler, ne
de Tunig, ne de Sicilia, ne de Venecia, ne de Jenova, ne de Pisa, ne de Napols, ne de
Spanya, ne de Barbaria, pach XV libres.
ítem, leny de bandes, qui vage o vinga de Cayler, ne de Tunig, ne de Sicilia, ne
de Venecia, ne de Jenova, ne de Pisa, ne de Napols, ne de Spanya, ne de Barbaria,
pach si ve carregat de forment o d'ordi L sol. ; e si ve carregat d'altres mercade-
ries, pach C sol.
ítem, leny d'una cuberta, qui vage o venge de Cayler, ne de Tuni^, ne de Sici-
lia, ne de Venecia, ne de Jenova, ne de Pisa, ne de Napols, ne de Spanya, ne de
Barbería, si ve carregat de forment o d'ordi, pach C ; e si ve carregat d'altres mer-
caderies pach X lis.
ítem tota galea o tota tarida, qui venga o vaje de Cayler, ne de Tunig. ne de
Sicilia, ne de Venecia, ne de Jenova, ne de Pisa, ne de Napols, ne de Spanya, ne
de Barberia, si ve carregada de forment o d'ordi pach C sois; e si ve carregada
d'altres mercaderies CC sois.
ítem, tot leny de bandes, qui venga o vaje de Aygues Mortes e de Munpeiler, e
de Narbona e de Cobliure qui aport de D quintáis ha en jus, pach XL sois.
ítem, tot leny gros de una cuberta, qui vange o vinga de Aygues Mortes e de
Munpeiler, e de Narbona e de Cobliure, qui aport de D quintáis a en sus, pach
LX sois ; e si venen en buyt, que no pach res.
ítem, leny de bandes, qui vage o vinga de Valencie o de Alacant o d'aquelles
parts, qui aport de D quintáis a en jus, pach XL sois.
ítem, leny gros de una cuberta, qui vage o vinga de Valencia, ne de Alacant, ne
de aquelles parts, qui aport de D quintáis a en sus, pach LX sol.
ítem, barcha o leny, qui venga o vaja de Tortosa, qui aport de D quintáis a en
jus, pach XX sois.
ítem, tot leny o barcha, qui venga o vaje de Tortosa, qui aport de D quintáis
a en sus, XXX sois.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 141
ítem, tota barcha o leny, qui vinga o vaja de Tarragona o del Camp, o de tot
lo maresma tro en Barchinona, qui aport vi o altres coses, qui sia de D quintáis a
en sus, pach XX sois.
ítem, tota barcha o leny, qui venga o vaja de Terragona e del Camp, o de tot
lo maresma tro en Barchinona, qui aport vi o altres coses, qui sia de D quintáis
a en jus, pach X sois.
ítem, tota grondola, qui vage o venga de Tarragona e del Camp, e de tot lo
maresma tro en Barchinona, qui aport vi o altres coses, qui aport de CL quintáis
a en ius, pach V sol.
ítem, tota barcha, qui venga o vaja de Cobliura a en 5a, pach axi com de Terra-
chona ne del Camp tro en Barchinona. E en ago no s'enten barqua, qui aport
lenya, ne venenia, ne carbo.
ítem, tot leny de bandes, qui venga o vaje de Malorques e de les illes, qui aport
de D quintáis a en jus, pach XXX sol.
ítem, tot leny gros, qui vage o venga de Malorques o de les ylles, qui aport de
D quintáis a en sus, pach L sol. E tota ñau o cocha, o altre vexell, qui vage o venga
en buyt, si es ñau de tres cubertes, pag C sol. ; e si es de dues cubertes pach LX sol. :
e tot altre vexell, si va o ve en buyt, deja pagar a coneguda de dos promens e deis
consiols, qui en ago serán ordonats.
ítem, que tota ñau o cocha, e tot altre vexell, qui sien de homens de la ciutat
de Barc/ii'nona, qui descarreguen en algún loch de Cathalunya, que pach la dita al-
moyna axi com demunt es ordonat ; pergo com la dita armada se fa a deíensament
de tota la ribera de Cathalunya; mas si les dites naus e coques, e qualsque altres
vexells descarreguen en algún loch de Cathalunya, on se faga semblant almoyna per
raho de armada, que lavors no sien tenguts de pagar en Barc/iinona si la paguen la
on aquella almoyna se fara.
ítem, ordenaren los conssellers e los promens de la ciutat, que tota quartera de
forment e tota res qui-s mesur a aquella mesura, pach lo venedor dos diuers e lo
comprador altres dos diners.
ítem, la quartera del ordi e tota res qui-s mesur a aquella cuartera, pach 1 di-
ner lo comprador e altre lo venedor.
ítem, tota flaquera e tota fernera, e tot bescuyt e bescuytaní, e tot hom e tota
fembra qui fasse sémola, paguen tota vegade per quartera de forment com la com-
praran quatre diners; e si compren ordi ne altre blat, qui-s mesur a la dita quar-
tera del ordi, pach dos diners.
ítem, tota fariña, qui entre en Barc/ímona per mar o per térra, que cell qui la
vendrá, pach per quintal de fariña de forment dos diners e lo comprador altres
II diners; e si es fariña d"ordi o d'altre blat, qui-s mesura mesura d"ordi, pach lo
venedor I diner e lo comprador altre diner per quintal. Empero, si la flaquera o far-
nera o bescuyter ne bescuytera comprara de la demunt dita fariña, qui hic vengues
per mar o per térra, pach per quintal de la fariña del forment IIII diners lo compra-
dor; e per quintal de fariña d'ordi e de tot blat, qui-s mesur a quartera d'ordi, pach
lo comprador dos diners per cascun quintal.
ítem, ordonaren los consiellers e los promens de la ciutat, que tota carn qui-s
vena a pes, pach per cada una Hura de carn I diner.
ítem, que tota carn de porch frescha o salada, se haja a pesar axi en carniceria
com en ahre loch, pach per Hura de carn I diner.
ítem, si en los dits capitols, ne en algún d'aquells, ne en negun fet qui pertanga
142 ANTONIO DE CAPMANY Y DK MONPALAU
a la dita almoyna, ne en los capitols demunt dits, ne en neguns d'aquells, frau ne-
guna Ai ere feyta, ne si hi havia neguna cosa a interpretar ne a declarar no a de-
íernienar, que sia interpretat e declarat, e deíermenat per los consiellers de la ciu-
tat e deis consiols de la mar, qui ara son e per temps serán.
ítem, que-ls bans que-ls consiellers posaran contra aquella qui no volran pagar
la dita almoyna, o absegaran o faran frau en aquella per que la dita almoyna no-s
pagas, que sien los dits bans tots de la almoyna, e que lo veguer o batle los res-
trcHyen a requesta deis consiellers.
ítem, que-1 senyor rey prometa, que ell ne almirall ne negun official seu, no
bajen ne pusquen baver ne demanar compte ne negun dret, ne neguna part de guany
ne de despesa, ne de messio que fassa ne despena de res que la armada guany, ne
sia de la armada ne de les persiones de la armada ; per manera de inquisicio,
ne per compte, ne per neguna altre manera; ne que no-s entrameta ne faga entre-
nietre official seu; ne altre persiona de res que pertanga a la dita armade, si no-u
feya a requesta deis conssellers de Barchinona, qui ara son o serán per temps.
ítem, que los demunt dits ordonaments duren per dos anys, o aytant com los dits
conssellers ne-ls prohomens de la dita ciutat vuUen, e no mes; e que-ls dits consie-
llers pusquen tota hora que-ls placia, revocar e leyar los dits ordonaments.
Et sic per presentem cartam nostram mandamus procuratori, bajulo generali nec
non vicariis, bajulis et universis alus officialibus nostris et eorum loca tenentibus,
quod predicta omnia et singula, prout superius declárala et expressata sunt, firma
habeant, teneant et observent, et ab ómnibus teneri faciant ac inviolabiliter obser-
vari per dúos annos predictos, et non contraveniant nec aliquem contravenire per-
mittant aliquo jure, causa vel racione. In quorum omnium testimonium, presentem
cartam vobis fieri, nostroque sigillo appendicio jussimus comuniri.
Datum Minorise, octavo décimo kalendas maf/ii anno Domini miUesimo trecen-
tesimo quintodecimo. [Era MCCCLlIll.] Expedita R. G. Lupui mandato regio.
98 (iv, xxxi)
Barcelona, 18 mayo 1315
Carta de Don Jayme ¡I de Aragón al de Biigía Amin Abu Zacearla, contextándole
con igual amistad a las promesas que éste le daba de guardar las treguas, y de
volverse mutuamente los cautivos.
ACÁ Reg. 24, 126
Super treugua inter dominum regem el regem Bugie et sunt alie
carte supra circa ídem in quarta carta et executio suus in VI et V
Nos En Jacme, per la gracia de Deu, rey d'Arago, de Valencia, de Serdenya e
de Corsega, com [p] te de Barc/nnona, e de la Santa Eglesia de Roma senyaler.
almirayl e capita general, al noble e honrat Abibacri rey de Bugia, fil del Alniir
Abizacaria, salut, axi com a rey per qui vulriem honor e bonaventura.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 143
Rey, fem-vos saber que vene devant nos En Ferran jove alcayt, lo qual avets
trames a la nostra presencia e presenta a nos una carta vostra que-ns trameses, la
qual havem be entesa; e axi per la tenor de la dita carta, com per recomptament
del dit alcayt, entenem e conexem la bona voluntat que havets a nos, e com a vos
plau que la treva que es entre nos e vos sia tenguda e guardada be e complidament,
e que-ns complirets tot so que complir nos devets, segons so que empres e atorgat es.
Hon, rey, vos fem saber que nos entenem e havem voluntat cumplida e ferma
que la dita treva per la nostra part sia tenguda e guardada, e la tendrem e la guar-
darem complidament, e la farem teñir e guardar ; e vos atresii complits a nos so
que complir nos devets e tenits e guardats aquella treva per ia vostra part, e les
altres coses, segons que en les cartes es contengut e es estat avengut entre nos e
vos. Aytambe havem vists aquell[e]s crestians qui eren catius en vostra térra, los
quals havets absolts e trameses a nos, de la qual cosa havem haut gran plaer, e
conexem la bona voluntat que havets a nos, e que so que promes e avengut es, sia
complit.
E com en la carta primera de la cuvinensa, entre les altres coses sia contengut
que-1 consol qui sera per nos en Bugia /ío son lochtinent, aja de la gabella Ao del
gabellot la custuma que ha hauda en lo temps passat, la qual cosa, segons que
havem entes, no se-s complida, ne-s[e] observe; pregam-vos, rey, que axi en aso
com en les altres coses contengudes e atorgades en la dita cuvinensa, fasats seguir
e complir e teñir aquella fermament e cumplida, axi com atorgat e avenggut es.
E fem-vos saber que con vos hic trametrets les mil dobles, de que-s deuen reembre
aquells sarrahins que nos, segons que empres es, vos devem trametre, que foren
preses en la ñau d"En Bonanat Desfornells; nos en aso e en l'als farem e compli-
rem so que per la part nostra se deu complir; e axi lo dit missatge vostre torne-se"n
a vos per /^aver recapte de les ditas mil dobles. Dada en la ciutat de Barchinona,
XVIII dies anats del mes de maig, de l'any de nostre Senyor MCCC quinze. Ber-
nardus de Aversone. mandato regio.
99 (II, xLiii)
Barcelona, 6 noviembre 1315
Carta de los magistrados municipales de Barcelona a los de Sevilla acerca del re-
partimiento, que las esqiíadras combinadas de dichas dos Ciudades y de Valencia
se habían señalado según el convenio ajustado del corso contra los Moros, y de la
parte que se apropiaron en la presa de una nave del hermano del Rey de Tremecén,
en la qual iban subditos de los Reyes de Túnez y de Bugia, con quienes tenía treguas
la Corona de Aragón.
AHM L. Cons. 13141315, 33 v-34
ALS molts savis e honrats los alcaldes e al algotzil, e ais cavaylers e ais bons ho-
mens de la nobla ciutat de Seviüa, los conseilers e-ls prohomens de la ciutat
de Barchinona, saluts e tota honor ab appareilament de tot servei'y. Fem-vos saber
que reebem vostra carta, que-ns aporta lo portador de la present, en que-ns fes
144 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
ajsaber que-1 honrat archabisbe de Xibilia e vos e l'aliniray baviets armades IIII
galeas e I leny e una ñau, e una barcha per servir Deus e el rey vostre e en guarda
deis mercaders que en vostra térra usen, e que fo en eils Alfonso Joffre de Loaysa,
almiray del molt alt senyor rey vostre, e que-s trobaren ab En Ramón Ricart, ca-
pita de la armada feta en Barchinona, e ab En Bartliomeu Mathoses, capita de la
armada de Valencia, e que los dits capitans feren lur conserva ab lo dit Alfonso Jof-
fre per XX dies, en tal manera que de totes coses, que aguessen ne guaanyassen
deis moros, que ho pertissen per caps o per nombres de pressones ; saul que excep-
taren los nostres capitans, que no darien dan [y], ne pendrien bens que fossen del
rey de Tunic;, ne del rey de Bugia, ne de lurs térras, per go car son en treva a cert
temps ab lo molt alt senyor rey nostre, e que sobre asso foren fets sagraments e
liomanatges entre ells, segons que-s apparaxia en lo tras[l]lat que-ns trameses
dins la vostra carta; e estant axi en la dita conserva preseren una ñau, on havia
moros e moras e roba e alcaceria, e altres coses de gran quantitat e com s'escriviren
los moros e les moras, deJiien que eren de Tunig, e de Bugia, saul que y havia
XII moros, qui eren d'altres regnes; e com foren a la partió que-1 almirail vostre
queria pendre tot go que era de Tunig e de Bugia, e deis XII moros que y eren lur
part; e que-1 capita de les nostres galeas e el capita de les galeas de Valencia no-u
havien volgut fer; ans se preseren de V parts que-n faeren les III les quals apreas
a V mil duobles d'or. E sobra go tot nos pregavets que nos sabessem la veritat de
tot aquest fet.
E nos veent e esguardant lo deute e la bona amistat, qui es entre-1 molt alt
senyor rey nostre e lo molt alt senyor rey vostre, e la amor e la amistat, qui es entre
nos e vos, volguem nos [mavens] manues [certificatio] certificar deis affers, e fem
nos venir lo dit En Ramón Ricart e demenam-li tot lo fet com era estat. Eli dix-nos,
que veritat era que havien feta la dita conserva, e que totes les galeas ensemps axi
de Barc/iíVíona com de Xibilia com de Valencia havien presa la dita ñau, e que de-
manaren al patro de la dita ñau de qui eren los moros ne les robes qui en eUa
eren; e el patro de la dita ñau dix que era conipanya de moros, que y havia feta
entrar lo germa de Baffanio rey de Tirim[i]ce, qui isque de la ñau com viu les
galeas e tota la conserva qui venien combatre la dita ñau, e que n'isque en una
barcha, e que fugi a térra, e que Jiavia lexats los moros en la dita ñau, e que pre-
nien cascun dia los dits moros racio de la dita ñau, e que no sabia lo dit patro
de la ñau que focen d'altre sino del dit germa del dit rey de Tirim[i]ce, e axi que
no eren del dit rey de Tunig ne de Bogia ne de lur senyoria. E per aquesta rabo
hagueren los dits Ramón Ricart e Barthomeu Mathoses lur part deis moros e de les
robes damunt dites, segons la tenor de la conserva. Dix encara lo dit Ramón Ricart
que si eil ne-1 dit Barthomeu Mathoses sabessen que los dits moros ne lurs robes
fossen deis reys, ab quj lo nostre senyor rey ha pau e treves, no lexaren en lur pre-
sencia dar dan negu ais moros deis dits reys de Tunig ne de Bugia, per que nos
entenem que legudament e bona hagen haut los dits capitans lur part de les dites
coses, axi com de enemichs del senyor rey nostre. E posem que los dits moros fos-
sen de Tunig e de Bugia, axi com a vos han dat a entendre, encara en aquest cas
los dits moros no devien esser preses ne robats, ans devien esse defeses per los dits
capitans nostres, segons la tenor de la dita conserva. E si los dits moros e lurs robes
eren del rey de Tunig ne de Bugia; certs siats que-1 senyor rey nostre los faria
retre ais dos reys ab qui ha pau e treva, e no los daria a nos ne a altre, ne seria
rabo que ho faes.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 145
Nos nos som axi enformats per lo dit Ramón Ricart qui sabem que es hom bo
e de bon eiUeninient, e qui axi lio ha dit e donat a entendre al molt alt senyor rey
iiostre qui del dit íet l'a demanat per raho de letra que vos li- [e]n haviets traniesa,
e axi no-ns [creem] es vist es salva vostra honor, que d'esta raho puschats ne dejats
res a nos ne al dit Barthomeu Mathoses demanar. Si res vos plau, que nos fer
puscham per vos altros, fets-nos-ho saber francosament, axi com a aquels qui ha-
vem desig de fer plaer e honor a vos altros axi com a frares. Per este íem vos sa-
ber que nos fem aturar lo corren portador de la present per alcuns grans affers
que nos haviem en Barc/íí'nona XV dies. Datum Barchinone, VI dies anats del mes
de novembre [del any del Senyor MCCCXV].
100 (ll, XLV)
Nicosia, 26 agosto 1316
Carta del senescal del reyno de Chipre a la Ciudad de Barcelona en respuesta a
varias peticiones de ésta en aquella Isla, adonde había despachado sus Mensageros.
AHM Caja de cartas sueltas
CiRCUMSPECTis et discretis viris consiliariis ac probis liominibus et universitati
civitatis Barchinone, Philippus de Ibelino senescalcus regni Cypri, salutem et
quidquid potest servicii et honoris. Super ero quod placuit discretioni vestre nobis
per vestras litteras preces porrigere, ut super peticione nunciorum vestrorum facien-
da excellenti principi domino Henrico, Dei gratia, Jerusalem et Cypri regi illustri, de
quadam franchisia seu immunitate obtinenda ab eo, nostrum favorem deberemus
eisdem et subsidium impertiri. Annuentes precibus vestris, sicut iidem nuncii, qui
reddeunt ad vos, refferre poterunt, quantum potuimus subsidiosi extitimus assisten-
tes eisdem consiliis et favore. Quid autem super hoc actum sit, prefati nuncii pote-
runt vobis seriosius enarrare. Si que autem alia pro vobis possumus, tanquam pro
amicis karissimis offerimus nos paratos.
Data Nicosiie, die XXVI mensis augusti MCCCXVI.
146 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
101 (iV, XXXIIl)
Zaragoza, 24 noviembre 1316
Cédula del Rey de Aragón Don Jayme II al Buyle General del Reyno de Valencia,
sobre la exacción de los derechos Reales que se debía cumplir en orden a los Ma-
llorquines, a la extracción de granos y de cosas vedadas, a la Lezda de Narbona,
y a la navegación de la Albufera.
ACÁ Reg. 243, 200 v-201 v
JACOBUS, etc. [Dei gratia, rex Aragonum, Valentie, Sardinie et Corsiue, comesque
Barchinone, ac Sánete Romane Ecclesie vexillarius, ammiratus et capitaneus ge-
neralis] ; fideli scriptori nostro Ferrario de Cortilio, bajulo regni Valencia generali,
salutem et [gratiam].
Vidimus quemdam quaternuní nobis per vos missum, aliqua in dicto officio no-
bis emergencia dubia exprimentem, et in eodem quaterno contentis plene in consilio
nostro discussis, vobis ad singula respondemus.
Et primo super h'ús qui asserunt se fore habitatores Majoricarum, et non /¡osten-
dendo privilegium franc/iitatis, navigando per maritimas ipsius regni, renuunt et
contradicunt exsolvere lezdas et alia nostra vectigalia dicti regni, quod intendimus
et volumus, quod quicumque navigantes per maritimas dicti regni asserent se habi-
tatores Majoricarum, teneantus vobis /íostendere privilegium franc/iitatis. vel tran-
sumptum autenticum inde supmtum; nam alias si sue assercioni fides adhiberetur,
posset jus nostrum multipliciter def/raudari. Si vero ipsum privilegium seu transump-
tum vobis non Aostenderent, ipsos ad solvendum lezdas et alia jura nostra vectigalia
compeUatis.
Super facto vero Narbone, volumus ut certificetis vos cum personis antiquis
scientibus et fidedignis civitatis Valencie, si ipsi Narbonenses lezdam de novo exi-
gunt, vel si ab antiquo usitatum extitit; et si invenerits ipsam lezdam de novo
introductam fore, hoc nobis il[l]ico curetis describere, et nos ipsis Narbonensibus
scripta nostra dirigere curabimus super eo.
Ceterum, super negocio extraccionis bladi episcopi et capituli Valencie, provi-
sionem jam super hoc per nos factam, per vos volumus observari. Insuper etiam
volumus, ut super carricandis vassellis fiat et observetur quod est [hjactenus fieri
consLietum, doñee nos simus in ipso regno Valencie constituti, et tune providere in-
tendimus super eo.
Ad id auteni quod in ipso quaterno continetur. in libro dicte bajulie fore scrip-
tum, quod quilibet possit extrahere res prohibitas dummodo conveniat cum bajulo
super eis, vobis respondemus quod volumus ut primo certificetis nos qualiter anti-
quitus usitatum fuit, et qualiter Bernardus de Spelluncis inde utebatur et que quan-
titas nobis dabatur, tam antiquis temporibus quam tempore dicti Bernardi, pro ex-
traccione cujusvis rei prohibite, et tune super eo vobis rescribemus nostre benepla-
citum voluntatis.
Super concessione etiam facta Guillermo de Laceria et suis de habenda in Al-
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 147
bufaria una barcha, viso transumpto caite ipsius concessionis, vobis significamus
quod, attentis verbis ipsius concessionis, non est dubium successores dicti Guillermi
de Laceria, concessionem eis factam in tenendo ibi duas barchas et alia faciendo,
nimiuní extendere, et gratia eis indulta abuti, excedendo metas eis impositas; unde
volumus, et que eis emparastis, emparata detineatis, et quod etiam exigatis quicquid
per ipsos perceptum fuit contra tenorem ipsius carte seu privilegii; tamen si ipsum
privilegium apud vos in aliquo declaratione egí^erit, nos ipsum declarabimus.
Tacanam, quidem, quam judei ipsius civitatis Valencie Ínter se fecerunt, quam
requirunt ut vos observari mandetis ; ex quo per nos seu predecessores nostros
confirmata non est, volumus ut ipsa eos uti non permittatis, immo eam pro revocata
habeatis.
Denique super salario quod a vobis ex^igitur de scripturis quas pro dicto officio
necessarias habetis, nos per alias litteras nostras scribimus Guillermo Scribe et Pe-
tro Januarü, ut pro ipsis scripturis nichil a vobis exigi faciant seu permittant, cum
non sit rationi consonum quod h'ñ qui ex donacione nostra scribanias habent, a
nobis salari[um]a exigant; vos etiam pro ipsis scripturis nichil deinceps debetis
exsolvere: litteras vero quas ipsi Guillermo Scribe et Petro Januarü dirigimus su-
per isto, vobis mittimus cum presenti. Datí^m Cesarauguste, VIII kalendas decembris
anno Domini MCCCXVI. Franciscus de Bastida mandato regio.
102 (iv, xxxiv)
Barcelona, 24 abril 1319
Embaxada del Rey de Aragón Don Jaynie ¡I al de T remecen Abderrahamen A bu
Taxfim, para renovar las paces, amistad, y alianza ofensiva y defensiva entre las
dos Coronas: van la Carta de creencia, la Instrucción para los dos Embaxadores,
y los Poderes del Rey y nombramiento.
ACÁ Reg. 337, 360 v-361 v
AL molt honrrat e molt noble En Abdurrahamen Buceixfim, rey de Tirimce, de
nos En Jacme, per la gracia de Deu, rey d'Arago, de Valencia, de Cerdenya
e de Córcega, e com[p]te de Barc/n'nona; salut com a rey per qui volrriem molta
honor e bonaventura.
Rey, fem vos saber, que alcuns sotsmeses nostres, parents e amichs deis catius
de nostra térra qui son presos en la vostra térra, son venguts devant nos clamant
nos merce e sopligan[t] que nos per nostra pietat deguesíem escriure a vos, o
trametre nostre missatge per deliurament d'aquells. On nos, rey, havem fiansa que
vos en aso farets per honor e per prechs nostres, e que volrrets seguir la carrera deis
vostres predecesiors antichs, qui [h]ageren bono amor e bon deute ab los nostres,
la casa deis quals fo a plaer de la nostra casa, e la nostra de la lur; ordonam de
148 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
trametre sobre aso a vos nostres missatges ; so es, En Bernat Despuig cavaller e En
Bernat Sapila, ciutada de Barcelona, portadors de aquesta carta, los quals haveni
informats que per part nostra preguem a vos del del/iuranient deis dits catius.
Per que -US pregam curosament que vos, per prechs e per honor nostra, vulats
dellurar e soure tots los dits catius de la nostra térra e senyoria qui son en vostre
poder e en la vostra térra; e aquells trametre a nos per los dits missatges nostres.
E en aso, rey, nos farets honor e pla[h]er gran, e so, nos haurem molt per agra-
dable; e nos en semblant cas e en molt major obe/iirtem vostres prechs. E pregam-
vos, rey, que creegats ais daniunt nomenats missatges nostres o a lo I d'ells si l'altre
era empat.xat per alcun cas, de tot so que-us dirán de part nostra. Dada en la ciutat
de Barc/»>iona, XXIIII dies anats del mes d'abril en l'any de nostra Senyor
MCCCXIX. Bernardus de Aversone mandato regio.
Sequitur iníormacio tradita nunciis predictis...
[I. Primerament.] Saluden-lo de part del senyor rey ab convinents paraules e
demanen-li de son estament, e si-n demana, diguen-li d'aquell senyor rey e de la sua
casa, que, merce de nostre Senyor, es bo.
[II.] E presentem-li la letra que-1 senyor rey li tramet, en la qual lo senyor rey
lo prega molt curosament que per honor sua deia absoure e deliurar e trametre a
ell per los dits missatges tots los catius crestians de la sua térra, qui son en poder
e en la térra del dit rey de Tirimce; e els missatges, com sabram que-1 rey haia
vista la letra, diguen-li ab aquelles mellors e pus convinents paraules que puguen,
com lo senyor rey d'Arago ha entes per molts dignes de fe que-1 dit rey de Tirimce,
ja abans que fos rey e ara depuys que ío rey, havia e ha bon enteniment e bona
volentat al dit senyor rey e a la sua casa e a les sues gen/s, e que fa molt bo
comportament envés elles, de la qual cosa ha haut e ha gran plaer lo rey d'Arago,
e especialment com la honor del regne es prevenguda a ell. E per aquesta raho, con-
fiant de la sua amor e bona volentat, ha-li trameses aquests missatges ab sa letra,
en la qual lo prega de la deliuranga deis dits catius. E axi preguen lo molt curosa-
ment, que eU per prechs e per honor del dit senyor rey li vula fer aquesta honor
e aquesta gracia de deliurar e de trametre a ell los dits catius; com sera cosa que
plaura molt al dit rey d'Arago e li • u grahira molt, e ell es aparellat en semblants
coses e en majors oir e obehir sos prechs, e de fer per el! molt majors coses que
aqüestes, axi com per amich seu.
[III.] Si-1 rey de Tirimce respondra e atorgara de deliurar los catius tots o la
meytat, o alcuna partida tro a XX, sens que no demanasjen negun tractament de
pau ne de treva, reebesen-ho los missatges ab gracies e tornasen se'n ab aqueUs
que-ls serien liurats. Pero si tots no-ls deliuren, facen los missatges lur poder que-ls
en sien liurats com mes puguen ; e en aquest cas, com haguesíen aquests, dema-
nasien per manera de justicia los mercaders de Valencia e d'altres loc/ís ab lurs
coses, qui foren preses en pau e en treva per lo rey Bohamo, si troben que n-i
haia catius.
[IV.] Si per aventura lo rey de Tirimce respondra que es aparellat de obe[h]ir
los jpreclis del senyor rey e de íieliurar los catius, mas que es bo que pau e amistat
se referm entre -1 rey d'Arago e ell, e sobre aso los missatges serán demanats e re-
quests de tractament de pau o de treva; dignen que ells han sobre aso poder e que-n
tractaran volenter ab que-ls catius sien deliurats, e sobre aso oien e consenten ais
tractaments; e si-ls es demanat, mostren la carta del poder que-n han e seguesquen
aquesta informacio.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 149
[V.] E si -I rey de Tirimce de tot en tot denegava e no volia deliurar los dits
catius o la meytat, o una partida al menys tro a L; los missatges si-n eren requests,
no consentisíen ais dits tractaments, ans se espeegassen ab aquella mellor manera
que poguesien e se'n tornasien ; mas be-s guarden que no /jisca d'ells de reebre
una partida deis catius, tro a la derreria que no pogues^en ais fer
[VI.] Si'ls dits tractaments se fan, pusquen atorgar tro a X anys que sia pau
o treva entre -1 rey d'Arago e el rey de Tirimce. havent empero tots los catius; e si
no-ls podien haver tots, mas una partida, donen la pau, segons la quantitat deis ca-
tius que poran haver major, a mes anvs de pau o treva de X anvs a avall. Pero si
tro a CCC ne podien haver, donasien-la a X anys, e encara per CC com ais fer no
poguessen; e si n'havien L, fos la pau a II anys o a III en aquesta forma.
[VIL] Primerament, que sia pau e amor e amistat entre -1 molt alt senyor rey
d'Arago e el rey de Tirimce per térra e per mar a bon enteniment e a bona fe sens
frau e sens tot mal enginy, e que-ls mercaders e les altres gens del dit senyor rey
d'Arago, e aytambe los mercaders e les altres gens del rey de Tirimce. pusquen ve-
nir e estar, a mercadeiar e fer tots lurs afers en los regnes e terres de cascun deis
dits reys salvament e segura, e en fe de cada bu d'els, pagant los drets acustumats
e que no-ls sia feta neguna novelletat.
[VIII.] Si-ls es demanat que-1 rey de Tirimce pogues haver galees de la térra
del rey d'Arago; pusquen-ho atorgar, en axi aue fossen fetes e armades a messio del
rey de Tirimce en la térra del senyor rev, a Barchinona o a Valencia, o a on lo rey
de Tirimce se volgues dins la térra del dit senyor rey d'Arago; en axi encara, que-l
almiral[l] o aquell qui seria cap de les dites galees, sia mes per lo rey de Tirimce
ab assentiment e ab consell del dit rey d'Arago, per so com ell coneix mils les gens,
en sabrá guardar l'aventatge del servey del rey de Tirimce.
[IX.] ítem, si demanaven qui poguesíen haver companya de homen potuisse, et consimiles at alias pluries et diversis temporibus
absque auctoritate nostra ordinasse.
Quocirca. tenore presentís carta nostre perpetuo valiture, declaramus ac per
nos et nostros ax certa sciencia et delibéralo consilio concedimus vobis Arnaldo de
Sarriano, Francisco Grunni, Bernardo Marquati, Arnaldo Bernardi et Arnaldo Dusay,
nunc consiliariis Barchinone el civibus ac universilali ejusdem, presenlibus et futu-
ris, quod ad fidelitatam et utilitatem nostram et reipublice. et ad bonum et tran-
quillum statum ipsius civitatis possitis, et possint consiliarii vanturi et proceres
civitatis predicte, perpetuo faceré et ordinare in dicta civitate et in diclis terminis
superius nominatis, banna et ordinaciones cum penis peccuniariis el corporalibus.
vel uti membrorum mutilacione el morte sive suplicio ultimo, el alus proul vobis vel
eis fore videbitur faciendum; statuentes et mandantes quod vicarii et bajuli Barchi-
none, et eorum loca léñenles, presantes et qui pro témpora fuerint, ordinaciones
omnas al singulas. par vos facías at alias quascunique per vos et alios consiliarios
et proceres Barchinone ut predicitur in poslerum faciandas. in conlinenti. cum per
vos seu alios consiliarios et proceres Barchinone edita et ordinate fuerint. preconi-
zan at observari faciant per quoscumque inconcusse et sine aliquo contradictu.
Mandamus eciam procuratoribus nostris Cathalonie et eorum vices gerentibus, nec
non vicariis, et bajulis Barchinone et eorum loca tenenlibus presenlibus et futuris,
et alus officialibus et subditis nostris, qui nunc sunt et qui pro tempore fuerint.
quod hanc declaracionem et concessionam noslrum observenl et observari faciant
perpetuo, et non contraveniant, nec aliquam contravenire permitlant aliqua racione.
In cujus rai testimonium et robur perpetué firmitatis, huic carie nostre bullam
nostram plumbeam jussimus apponendam. Datum Tarracone. X kalendas febronrii
anno Domini millesimo trecentesimo nonodecimo.
Signum Jacobi, Dei gracia, regis Aragonum. Valencie. Sardinie. Corsice, ac
comitis Barchinone.
Testes sunt reverendus Johannes nalus et cancellarius domini regis ac Tnleta-
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 155
nensis electus, Eximinus Terrachonensis archiepiscopus, Berengarius Vicensis epis-
copus, Guillelmus de Angularia, Petrus de Queralto.
Signiim Francisci de Bastida, predicti domini regis scriptoris, qui de mandato
ipsius hec scribi fecit et clausit.
105 (ll, XLVIl)
Barcelona, 10 febrero 1320
Carta de creencia de la Ciudad de Barcelona a favor del Cónsul que acababa de
nombrar para Sevilla, dirigida al cuerpo de Comerciantes Catalanes de esta Ciudad.
AHM L. Cons. 1319.1320, 30
ALS honrats, savis e discrets los mercaders calhalans e-ls altres de la senyoria
del senyor rey d'Arago qui son en la ciutat de Xibilia, los conseylers e-ls
prohomens de la ciutat de Barc/íí'nona, saluts e honor. Fem-vos saber que nos per
auctoritat del privilegi a nos atorgat per lo molt alt senyor En Jacme de bona
memoria rey d'Arago e confirmat per sos succehidos d'elegir consols en tot locb.
on cathalans e homens de la sua senyoria usen, havem elet e posat ara de present
l'honrat En Guillem de Bellsoley ciuteda de la dita ciutat en consol de Xibilia. Per
que per auctoritat del dit privilegi vos requerim e-us pregam que lo dit Guillem de
Bellsoley tingats e reebats per consol e obehescats a ell, axi com a consol es acustumat
de obehir. e que en tot qo que mester vos baja li donets favor, conseyl e ajuda. E no
obehescats ne tingats per consol d'aqui avant de la dita ciutat de Xibilia sino lo dit
En Guillem de Beüsoley, ne responats de dret de consolat a negu altra sino a ell,
car tot consol qui y sia estat tro el dia de vuy ne removem e-n levam e lo dit En
Guillem de Bellsoley 1-y posam, e y elegem e y metem. Datum Barchinone, X febroarii.
156 ANTONIO DE CAPMAXY Y DE MONPALAU
106 (ll. XLVIIl)
Barcelona, 27 mayo 1320
Representación de los Mas^istrados de la Ciudad de Barcelona, hecha al Rev D. Jay-
me II. a fin que interceda con el Emperador de ConMantinopla para que los Oficiales
Imperiales moderen los derechos arbitrarios que exigen de los Mercaderes y nave-
gantes Catalanes y demás vasallos Aragoneses que aportaban a aquellos dominios.
AHNf 1.. Cons. 1319-1320, 3940
FT^XCELLENTissiMO ac magnifico principi et domino domino Jacobo, Dei gracia.
^ regi Aragorum, Valencie, Sardinie et Corsice, comitique Barchinone ac Sánete
Romane Ecclesie vexillario, ammiranto et capitaneo generali, consiliarii et probi
homines civitatis Barchinone se ipsos pronos ante faciem regis majestatis cum humili
maniium osculatione atque pedum, ad illustrem sublimitatem recurrimus ut protec-
cionis subsidia sentiamus, et ad spectabilem graciam vestram nostra reducimus gra-
vamina et querelas, cujus fama per mundum resonat universum et quam ubique
extollunt merita bonitatis. Sane altissime princeps, licet sublimis imperator Co[n]s-
tantinopolis statuerit quod omnes mercatores vestre dominacioni subjecti. qui in
terris jurisdiccionis sue cum navibus, cochis et alus vasis maritimis causa mercandi,
appellunt. de eorum rebus et mercimoniis quas ibidem cum dictis navibus. cochis
et alus vasis deferunt, pro jure ejusdem imperatoris dúos tantum pro centenario in
adventu et alios dúos tantum pro centenario in recessu semel solvere teneantur, et
de hoc persolvendo et non amplius, ut iidem mercatores coAerceri non possint. eisdem
privilegium duxerit concedendum. quodque ipsi mercatores secum portant: tamen
non obstante tenore ipsius privilegii et mandatorum. per eundem imneratorem suis
subditis et officialibus directorum, cum aliquociens mercatores in illis in quibus
appellunt civitatibus sive locis et jura priora adventus predicti ex5olvunt, de suis
mercibus expediri non possunt. et [bine] habent ípsas merces vel aliquam earum
partem ad alias partes civitatem et villarum eiusdem imperatoris transferre, officiales
et subditi ejusdem imperatoris, non obstantibus ut jam dicitur dictis privilegio et
juris ipsius imperatoris [solvendi statuto] solucioni priori contra ipsum privilegium,
nec minus contra jus et justiciam eosdem mercatores ad solvendum alios dúos pro
centenario in adventu. et alios dúos in recessu ipsius ville vel civitatis compellunt. et
alios dúos in recessu loci in quo primo ut predicitur a[p]pulerunt, a quibus nullam
postea possunt consequi rationem.
Unde cum soluciones hujusmodi, nedum dúos pro centenario, immo verius ali-
quando quatuor vel sex pro centenario [exigantur] sapiant ; et regalis benivolencie
insit veccare circa cómoda subditorum: ea propter cum cocha Guillelmi CarboneUi
civis Barchinone et sociorum ad partes dicti imperatoris viaticum cum mercatoribus
et mercaturarum multitudine hominum dicte civitatis Barchinone duxerit assumendum,
vestre regali ceslitudini, quanto possumus. humiliter supplicamus ipsamque in Do-
mino exortamur, quoí ipsa regia celsitudo, justicia circumcincta, dignetur ipsi im-
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 157
peratori suas litteras per mercatores ipsius coche dirigere, suoque quali congruat
interveniente rogatu, animum ejusdem imperatoris inducere, ut in privilegio supra-
dicto et mente ejusdem ipsos mercatores manuteneat et deffendat, taliter quod pre-
dictis porrectis precibus, mercmonia et bona ipsorum mercatorum, nec non immu-
nitates et franquitudines eisdem mercatoribus concesse per eundem imperatorem et
per dicionem suam, per ejus oíficiales et subditos serventur illese, etc. etc.'
Datum VI kalendas junii [anno MCCCXX].
Rubio, Diplomatari, doc. 114.
107 (ll, XLIX)
Tortosa, 10 diciembre 1321
Privilegio de D. Jayme II, Rey de Aragón en que concede a la Ciudad de Barcelona
facultad de nombrar Cónsules para su comercio en las Islas de Cerdeña y Córcega,
con jurisdicción, tribunal, lonja, y otras distinciones.
AHM L. Vert I, 312-313
NOVERINT universi quod nos Jacobus, Del gracia, rex Aragorum, Valencie, Sardinie
et Corsice, ac comes Barchinone; volentes vos consiliarios, probos homines et
universitatem civitatis Barchinone favore prosequi gracioso; ad humilem vestri supli-
cacionem concedimus et donamus per nos et successores nostros integram licencian!
et potestatem vobis dictis consiliariis, probis hominibus et universitati civitatis
Barchinone predicte, tam presentibus quam futuris in perpetuum, quod possitis
eligere, poneré et statuere et eciam amoveré quando et quociens volueritis consulem
vel cónsules quoscumque in insulis et locis quibus volueritis regni nostri Sardinie et
Corsice. Qui cónsul vel cónsules possint habere et tenere unum notarium et eciam
unum servientem vel bastonarium aut dúos, qui possint portare arma, prohibicione
aliqua non obstante. Qui eciam cónsul seu cónsules possint cognoscere de quibuslibet
causis civilibus, que vertantur inter quoscumque Cathalanos cujuscumque districtus
existant, tam patronos navium seu lignorum aut aliorum vasorum, quam mercatores
et marinarlos, navigantes videlicet et applicantes navigando dumtaxat causa mercandi
ad partes aliquas dicti regni. Et quod aliquis ex predictis conventus non teneatur
in dictis causis civilibus responderé coram alio judice seu aliqua curia, nisi coram
consule vel consulibus memoratis, de quorum civilibus causis predictis possint et
debeant cognoscere, casque terminare cum consilio mercatorum seu navigancium
cathalanorum, qui tune erunt in dictis locis, qui partem non faciant in premissis.
Possint eciam de injuriis citra penam sanguinis inter predictos ad invicem, si agatur
' Se omite lo restante de la representación por larga y de diferente asunto.
158 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
civiliter, mediante justicia, cognoscere et ipsas questiones diffinire, a quorum consulis
seu consulum sententia vel sententiis aliquis appellare non possit. Quodque dicti cónsul
vel cónsules possint imponere banna et penas civiles, tantum predictis mercatoribus et
navigantibus sine impedimento cujusque; et omnes Cathalani, cujuscumque districtus
existant, patroni, mercatores et alii navigantes predicti, debeant et teneantur obedire
in premissis consuli seu consulibus civitatis predicte, et quod dictis consuli seu
consulibus taxetur salarium per proceres Barchinone super navibus et lignis et mer-
cibus navigancium predictorum. Mandantes procuratoribus, bajulis et alus officialibus
nostris in dicto regno et insulis ei adjacentibus, futuris et deputandis per nos et
successores nostros, quod predictos cónsules adjuvent et deffendant cum per eos
fuerint requisiti, eisque assintant in premissis auxilio, consilio et favore. In super
consuli seu consulibus predictis concedimus licenciam et potestatem, ut si aliquando
eum vel eos a locis vel terris dictorum consulatus vel consulatum abesse contigerit,
possint alium fidedignum substituere et ordenare loco sui, potestatem in ipsis locis,
quam ipsi habebant, similem habiturum. Possint insuper dicti cónsul seu cónsules
et patroni lignorum, mercatores et alii navigantes predicti Cathalani habere logiam
seu logias et eciam hospicia ad sumptus eorum Aedif/icanda in loco ydoneo eis per
regiam curiam assignando, in quibus ipsi cónsules possint et valeant habitare et
suum officium exercere. Mandamus eciam dictis procuratoribus, bajulis et alus
officialibus nostris, qui pro tempore fuerint in dicto regno et insulis ac locis ei
adjacentibus, quod predicta omnia et singula observent et faciant firmiter observari,
et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant. In cujus rei testimonium
et memoriam sempiternam, presens privilegium nostrum inde fieri jussimus, bulle
nostre plumbee munimine insignitum. Datum Dertuse, quatro idus decembris, anno
Domini millesimo trecentesimo vicésimo primo. Subscripta littera.
Signum Jacobi, Dei gracia, regis Aragorum, Valencie, Sardinie et Corsice, ac
comitis Barchinone.
Testes sunt infants Petrus, dicti domini regis ñlius, infants Raymundus Berengarii,
ejusdem domini regis natus, Berengarius Dertusensi episcopus, Berengarius de Vila-
riacuto, Guillelmus de Queralto.
Signum mei Bernardi de Aversone dicti domini regis notarii, qui de mandato
ipsius hec scribi íeci et clausi, loco, die et anno prefixis.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 159
108 (iv, xxxv)
Tortosa, 10 diciembre 1321
Privilegio Perpetuo del Rey Don Jayme II de Aragón, en que concede al Común
de Barcelona y a todos sus Ciudadanos franquicia y esención de derechos en todo
género de mercaderías que lleven a soquen de Cerdeña, Córsega e islas adjacentes,
por los subsidios que recibió de dicha Ciudad en la reciente conquista de aquellos
Rey nos.
ACÁ Reg. 221, 140
1.\ Dei nomine. Noverint universi presentís privilegii paginam inspecturi, quod nos
Jacobus, De: gratia, rex Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice, ac comes
Bareliinone, debita consideracione pensantes, quod tune regit solii culmen extoUitur,
tuncque ex magnificentia sue manum congrue retribucionis extendit, dum fideles sub-
ditos suos ex suis actibus beneméritos et proinde condignos prosequitur gratiis,
beneficiis ampliat et decorat favoribus opportunis, ut et isti bene meruisse gaudeant,
et alii ad similia promerenda animentur exemplo.
Igitur, attentis inmensis et laudabilibus serviciorum et meritorum exhibicionibus,
collatis antecesoribus nostris, eximio recordacionis, regibus Aragonum et comitibus
Barchinone et nobis per universitatem civitatis Barchinone tam in adquisitionibus
regnorum atque terrarum, quam aliter multis modis; attento etiam qualiter nunc
universitas ipsa promptis voluntatibus nobis et Ínclito infanti Alfonso karissimo
jtrimogenito et generali procuratori nostro, ac comiti Urgelli, pro íelici adquisitione
Sardinie et Corsice regni nostri, quod ex concessione perpetua nobis facta per Sedem
Apostolicam obtinemus, ad quam pro exaltatione et ampliatione regni nostri, et
utilitate publica subditorum, duce nobis Altísimo, cogitatus et opera nostra ut nos
decet extendimus, opportunum auxilium et subsidium congruum, videlicet quindecim
mille librarum Barchinone monete, nobis et dicto karissimo primogénito nostro
placidum et gratum liberaliter obtulerunt.
Ex causis premisis inducti. per nos et omnes heredes et successores nostros, gratis
et ex certa sciencia, ac [mera] nostra et spontanea volúntate emfranchimus et liberos,
exemptos, franchos et inmunes facimus universitatem dicte civitatis Barchinone et
omnes ac singulos cives et habitatores ipsius civitatis, presentes pariter et futuros,
in perpetuam cum ómnibus rebus. mercibus et bonis suis in dicto regno nostro
Sardinie et Corsice et insulis sibi adjacentibus, et quibuscumque locis dicti regni
et insularum ejusdem, ab omni lezda, pedagio, portatico, mensuratico, pensó, ancho-
ragio, travetagio, pasiagio et gabella, et omni alia quacumque imposicione seu con-
suetudine, nova vel veteri, statuta et statuenda, et alio jure quolibet, seu servitute
reali et personali vel mixta, que dici, nominari, vel excogitari possit aliqua ratione ;
sic quod in dicto regno, vel insulis, aut alus locis adjacentibus eidem, dicta uni-
versitas et cives et habitatores ejusdem presentes et futuri, tam in veniendo a
quibuscumque partibus vel per quascumque partes ad dictum regnum aut Ínsulas
160 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
seu loca ipsius regni, quam ibidem stando, mercando aut inde exeundo, seu recedendo,
pro aliquibus rebus, mercibus vel bonis suis quibuscumque, ullo unquam tempere
nullam lezdam, nullumque pedagium, portaticum, mensuraticum, pensum, ancho-
ragium, travetagium, passagium seu gabellam, vel aliam quamcumque imposicionem
seu consuetudinem novam vel veterem, statutam vel statuendam, aut aliud quodcum-
que jus seu servitutem realem vel personalem aut mixtam que dici, nominari vel
excogitar! possit, nobis vel successoribus nostris, aut quibuscumque alus nomine
nostro et nostrorum, daré aut solvere teneantur; immo ab ipsorum omnium et
cujuslibet eorum prestacionibus sint semper in regno predicto, et insulis ac locis ei
adjacentibus, franchi, exenipti perpetuo, liberi et immunes.
Concedentes nichil[h]ominus eideni universitati ac civibus et habitatoribus ejus-
dem civitatis, et singulis eorum presentibus et futuris, quod de regno predicto
Sardinie et Corsice et insulis ac locis eidem adjacentibus, possint extrahere, emere
et venderé a quibuscumque franche et libere et absque impedimento et prestacione
cujuslibet servitutis vel juris impositi vel imponendi ibidemque immitere seu aportare
frumentum et omne aliud genus bladi, vinum et quecumque victualia, et omnes alias
res et marees, absque impedimento nostro et nostrorum officialium et successorum
nostrorum, ipsasque victualia, res et merces carricare et discarricare sine aliquo
albarano, nec licentia, seu mandato nostri vel successorum nostrorum. aut officialium
nostrorum seu ipsorum successorum nostrorum obtenía vel etiam expectata.
Volentes etiam civitati predicte et ejus habitatoribus in perpetuuní amplioreni
gratiam faceré, concedimus eisdem per nos et nostros, quod super rebus seu mercibus
quas in insulis seu locis dicti regni nostri Sardinie et Corsice immiserint seu inde
extraxerint per se ve! negociatores suos, credatur ipsorum civium Barchinone vel
suorum negociatorum ipsas res seu merces immitentium seu extra/ientium quod sint
sue vel concivium suorum et non alterius, proprio juramento.
Promittimus insuper per nos et nostros, et juramus in anima nostra per crucem
Domini nostri Jesuchristi, et ejus Sancta quator evangelia in presentia nostra posita
et manibus nostris corporaliter tacta, quod predicta omnia et singula tenebimus,
complebimus et observabimus, et teneri cornpleri et observari inviolabiliter faciemus,
et non contraveniemus nec aliquem contravenire permittemus aliqua ratione.
Mandantes per presens privilegium nostrum procuratoribus, bajulis, lezdariis,
pedagiariis et quibuslibet alus officialibus nostris, quocumque nomine eos nominari
contingat, quos per nes et nostros in dicto regno et singulis locis ejus proponi seu
ordinari contingat, quatenus dictis civibus et habitatoribus predicte civitatis Bar-
chinone et singulis eorum, ac rebus, mercibus et bonis suis franchitatem, libertatem
et immunitatem predictas teneant tenaciter, ac inviolabiliter observent, et contra eas
vel aliquam earum ipsos vel bona eorum nuUatenus impediré, molestare seu agravare
presumant sicuti de nostri vel nostrorum gratia vel mercede duxerint confidendum.
Quod si secus temerario fecerint, iram et indignacionem nostram et nostrorum se
noverint incursuros, et nihil[h]ominus pena mille morabatinorum auri, nostro erario
confiscanda, absque remedio aliquo punientur. In cujus rei testimonium et memoriam
sempiternam, presens privilegium nostrum inde fieri jusíimus bulle nostre plumbee
munimine insignitum. Datum Dertuse, quarto idus decembris anno Domini M CCC
XX primo. Subscripto Bastida. Signum Jacobi, Dei gratia, regis Aragonum, Valencie,
Sardinie et Corsice, comitisque Barchinone. Testes sunt infants Petrus dicti domini
regis filius, infans Raymundus Berengarius ejusdem domini regis natus, Berengarius
Dertusensis episcopus, Berengarius de Vilariacuto, Guillermus de Queralto, Bernardus
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 161
de Aversone mandato domini regis, cui fuit lectum. Fuit duplicatum. Signum mei
Bernardi de Aversone dicti domini regis notarii, qui de mandato ipsius hec scribi
feci et clausi loco, die et anno jDrefixis.
109 (iv, xxxvi)
Barcelona, 6 septiembre 1322
Embaxada del Rey de Aragón D. Jayme II al Soldán de Babilonia, en la que le
recuerda y confirma su amistad y buena correspondencia, y le envía varios regalos
de su palacio.
ACÁ Reg. 338, 138
AL molt alt e molt noble, e molt honrat e nomenat el savi, e el dreturer en son
regne princep e pus alt rey deis sarrahins, Abilfat Mahomet, fill del molt alt
rey Almancor soldán de Babilonia, En Jacme, per la gracia de Den, rey d'Arago, etc.
[de Valencia, de Serdenya, de Córcega e comte de Barcelona e de la Santa Esgleya
de Roma senyaler, almirayl e capitán general] salut, axi com a rey alt e honrat,
que nos molt amam e per qui desigam honor e creximent de be, e a la honor e al
plaer del qual nos som aparellats e volenterosos, axi com a amic que molt amam,
e de qui molt fiam.
Rey, fem saber a la vostra altea, que remembrants nos molt be e tinents en
nostre cor la bona amor, e la bona volentat e amistat qui es estada, e es entre vos
e nos, e no pas novellament ans antigament e de lonch tems, la qual bona amor
e bona volentat e amistat, molt cumplidament en moltes maneres havem coneguda
vos haver envers nos, e nos certament la havem envers vos ; e ne lunyea de térra
ne de temps no tollen ne embarguen a nos d'aquestes coses vers vos, e som cert5 que
semblanment es de vos a nos. Per aqüestes rahons, volents haver plaer que puscham
saber clarament de vostra salut e de vostre bon estament, e que vos atresii pugats
saber del nostre, de que sabem que-us alegrarets, e aytambe perqué entre vos e nos
se deja refrescar, continuar e refermar aquesta bona amor e amistat, e bona volentat
e encara confiants de la vostra cumplida amor, per a emprar e per pregar-vos
d'alcuns fets, en los quals no entenem trobar fadiga, com tots temps /¡ajam provada
e coneguda la vostra bona volentat a cumplir e exohir nostres prec[h]s; perso
havem tengut per be de trametre a la vostra alta presencia missatges nostres, es a
saber En Bereguer de Castell Bisbal cavaller e En Grau Sa Olivera ciutada de Bar-
chinona, homens honrats e leyals, e de companya e de casa nostra, de qui nos molt
fiam, qui -US presentaran aquesta carta nostra, ais quals nos havem comanada nostra
missatgeria, d'aqueUes coses de que-us degen parlar de part nostra e demanar e pre-
gar, axi com a vertader amic.
162 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
Per que, rey molt alt, carament pregam la vostra altea, que per esguart de la
nostra amor e de la nostra honor, vullats reabre benignament los dits nostres missat-
ges, e aquells ohir e creure a ells, o a la I d'aquells, plenerament e sens dubte alcun
de totes aquelles coses que a la vostra altea dirán, pregaran e demanaran per part
nostra; e que en aquelles coses conegam la vostra bona volentat aparellada e
favorabla ais nostres prec[h]s, axi com tro aci la havem cumplidament coneguda;
e aso haurem e reebrem en gran honor e en gran plaer. E si a vos, rey, plau de
nostres regnes e de nostres terres coses alcunes; molt vos pregara que les demanets,
cor nos molt agradosament e pagada complirem co que a vos placia. E jassia que
les coses no sien d'aquella valor, ne en aquella quantitat que-us convendría a la
vostra altea e a nos; empero, per algún regoneximent de amistat, en senyal de bona
amor e pensants nos que-us serán plasents, tremetrem vos per los dits nostres
missatges alcunes joyes de nostra térra, qui son escrites en I escrit qui dins aquesta
letra es enclos. Dada en la ciutat de Barchinona, VI dies anats del mes de setembre,
en l'any de nostre Senyor de M CCC XXII. Bernardus de Aversone mandato regis,
et fuit ei lecta.
Aqüestes coses davayl escrites son preses de la casa e del rebost del senyor rey
d'Arago, e son trameses al molt alt e molt noble el soldán de Babilonia, per los
honrats missatges del dit senyor rey d'Arago En Berenguer de Castell Bisbal e En
Grau Sa Olivera.
Primerament falc/ions grifáis prims V. ítem, peces de presset vermeyl, 50 es,
de Duay I. ítem, de Ipre pega I. ítem, peces de drap de Xalo, qo es, de Festrii I.
ítem, de blau ciar pega I. ítem, penes vayres VIII. ítem, peces de teles de Rems VI.'
110 (iV, XXXVIl)
Barcelona, 29 septiembre 1322
Real Cédula de Don Jayme II de Aragón, con la qual confirma j autoriza cierta
contribución que el Ayuntamiento de Barcelona había impuesto en la venta y compra
de las mercaderías, para ocurrir a los gastos ocasionados para la indemnización
de una rica presa que liavían hecho los Genoveses Gibelinos.
AC.\ Reg. 222, 87
NOS Jacobus, etc [Dei gratia, rex .^ragonum, Valencie, Sardinie et Corsice, comes-
que Barchinone], animadvertentes qualiter ad humilem postulacionem consi-
liariorum et proborum hominum civitatis Barchinone per nos nunc ordinatum
extitit, quod pro recuperacione coche Stephani BordeU, quondam civis Barchinone,
' Está a continuación la información o instrucción, entregada a dichos legadosi, que se onüte por
inconducente.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 163
et mercium et rerum nostrorum fidelium in ipsa cocha existencium, magnam summam
|)ecun¡e valentium, per aliquos gibellinos Januenses occupatarum et depredatarum,
fíat ex parte nostra solempnis legacio ad partes Sahone et alibi. Considerantes etiam,
qualiter dicti consiliarii et probi homines, videntes et cognocentes quod grandes
missiones et expense que predicta de causa fieri habebunt, commode solví non possent
per mercatores dampnificatos, cum predicta de causa nimium sint afflicti, quodque
dictum negocium est valde genérale et tangit fiere totam universitatem civitatis
])redicte, fecerunt Ínter se quandaní ordinacionem ex qua talis summa pecunie coUigi
debeat, que suficiat ad faciendas expensas legacionum predictarum, prout hec ¡n
ipsa ordinacione que nobis in scriptis exhibita et ostensa extitit pro parte dicto
consiliarorum et proborum hominum suplicatium, ut super ordinacione ipsa nostram
dignemur auctoritateni et assensum prestare, plenius continetur.
Idcirco, visa, audita et examinata ordinacione ipsa, conspicientes eandem fore
piam, justam et racionabilem ipsam ordinacionem et contenta in ea duraturam
tamen hinc usque ad íestum Pasche Resurrectionis Dominica et non ulterius, nisi
ex tune de consensu nostro ipsam contingerit prorrogari ; per presentem cartam
nostram concedimus teneri ac etiam observari, et in eo nostram auctoritatem presta-
mus pariter et assensum cujus quidam ordinacionis tenor est talis:
In Dei nomine. Ordenaren los consellers e-ls prohomens de la ciutat de Barcelona,
que per tal com los mercaders qui dan han pres en la cocha d'En Esteve Bordell,
qa enrera ciutada de Barchinona, la qual es estada presa e robada per genoveses
vinent de Xipre, bonament no porien pagar les mesiions qui s'auran a fer en missat-
geries per cobrar la dita robería ; e per tal com la dita robería e dan es fort general,
e toca quaíx a tota la dita ciutat, que sia íeta la seguent imposicio en les mercaderies
qui-s compraran e-s vendrán en gros en la dita ciutat entre -Is mercaders de la
dita ciutat e per ells, 50 es, que tots mercaders de la dita ciutat qui compren ne venen
en gros en la dita ciutat, que paguen una mealla per libra lo venedor e altra lo
comprador ; e axi empero, que si el ciutada comprara de mercader estrany e vendrá
a mercader estrany, que-l dit mercader estrany no deja res pagar, mas lo ciutada
deja pagar un díner per libra.
Et sic per presentem cartam nostram mandamus procuratorí, bajulo generalí,
necnon vicario et bajulo Barchínone quod predicta firma habeant et observent, et
faciant ínviolabílíter observari et non contraveníant, nec aliquem contravenire per-
niittant aliqua ratíone. In cujus reí testimonium presentem cartam nostram fieri et
sígíllo nostro appendício jussimus communíri. Datum Barchínone, tertío kalendas
octobris anno Domini míllessimo CCC vicessimo secundo. Franciscus de Bastida,
mandato regio.
164 ANTOiMO DE CAPMAMY V DE MONPALAU
111 (iV, XXXVIIl)
Barcelona, 1 mayo 1323
Emhaxada del Rey de Aragón D. Jayme II al de Marruecos Abu Zait, con la qual
propone la confirmación de la antigua amistad entre las dos Coronas, y la renovación
de las paces y de la alianza.
ACÁ Reg. 338, 147-148
AL molt alt e molt noble, e niolt poderos Bucayt, rey de Marrochs e del Garb,
En Jacme, per la gracia de Deu, rey d'Arago, de Valencia, de Sardenya e de
Corsega, e com[p]te de Barchinona, [e de la Santa Esgleya de Roma senyaler,
almirayl e capitán general] salut, axi com a rey per a qui volriem honor e liona-
ventura.
Rey: fem-vos saber que per alguns af/ers trametem a la vostra presencia l'amat
e fael nostre En Romeu de Corbera, conseller e de casa nostra, que aquesta carta
vos presentara; e havem-lo informat d'algunes coses que-us deja dir, demanar e
pregar de part nostra. On, rey, vos pregam que vos lo dit missatge nostre vullats
benignament reebre e ohir, e creurer a ell fermament e sens tot dupte, de tot 50
que-us dirá per part nostra; e grahir-vos [li]o [h]em molt. Dada en Barcelona,
primer dia del mes de maig en l'any de nostre Senyor MCCCXXIII. Bernardus de
Aversone, mandato regio
Informatio tradita dicto nuncio
[I.] Primerament, salut de part del seyor rey d'Arago lo dit rey de Marrochs
ab cuvinents paraules, e diga-li de son bon estament e deman-li del seu.
[II.] En apres deja continuar sa missatgeria en aquesta forma; dient-li que
certa cosa es que entre les cases lurs, d'Arago e de Marrochs, ha estada en temps
passada entre -Is predecessors deis dits reys, e encara entre -1 dit senyor rey d'Arago,
amor e amistat bona, e co[n]vinences de pau e de ajuda de la una casa a la altra;
e senyaladament foren aqüestes coses entre -1 dit senyor rey d'Arago e el rey Aborra-
be; en tant encara que-1 senyor rey d'Arago, qui havia pau ab lo rey de Granada, qui
lavors era, li volch esser enemich e s'empres contra ell per lo dit rey Aborrabe, e feu
ajuda a ell contra -1 dit rey de Granada, qui li tenia forjada Cepta, de galees en
gran cantitat; e y trames en elles lo noble sa enrera En Jaspert vescomte de Castell-
nou, qui-n fo davant lo dit rey Aborrabe, e puys ab les galees fo al fet de Cepta,
com fo cobrada a la senyoria del dit rey Aborrabe. E jassia que de part del dit
rey Aborrabe fossen al dit rey d'Arago otorgades alcunes coses, aixi de ajuda de
sou de cavallers, per mantenir la guerra del dit rey de Granada, e de pagar les
galees, com del moble de Cepta; empero no fo cumplit, e el dit rey Aborrabe hac
son enteniment de Cepta; ne encara de so que per aquesta ralio fo assignat sobre -1
dret deis mercaders qui venen a la térra del dit rey de Marrochs, no-n fo res pagat
ni satisfet al dit rey d'Arago.
[III.] E com ara lo dit senyor rey d'Arago, segons que creu que ha entes lo dit
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 165
rey de Marrochs, haja grans fets e fort senyalats a gran honor sua e de son regne,
per aquesta conquesta del regne seu de Sardenya e de Corsega, per raho de la
qual conquesta, segons que ell pot be pensar, li ha convengut e li cove a íer molt
grans messions e despeses ; pergo lo dit senyor rey, esguardant la bona amor e
amistat que ha estat e sera, Deu volent, entre les cases d'Arago e de Marrochs, e con-
fiant que en aytal e tant assenyalat fet, lo dit rey de Marrochs li sera bon amich
e li ajudara, ha volgut trametre a ell lo dit En Romeu de Corbera.
[IV.] Per que-1 prega, que ell esguardant les coses damunt dites, c specialment
com lo dit senyor rey d'Arago ha ajudat e es apperaylat de ajudar a ell e a la sua
casa en semblant cas e en maior ; que vula e li placia de acorrer-li d'aquella
quantitat de moneda que pertanga al dit rey de Marrochs, e que sia de pendre al
dit rey d'Arago e ell grahir-li-n ha molt; e en acó lo dit rey de Marrochs li dará
a conexer la bona voluntat e la amor que li ha, e el rey d'Arago faria per ell en
semblant cas e en maior <^o que fos honor sua e be de son regne.
[V.] E si-1 dit rey de Marrochs atorga que ajudara al dit senyor rey d'Arago,
mas que vol saber de quina quantitat seria pagat lo rey d'Arago; diga lo dit En
Romeu, que be pot pensar lo dit rey de Marrochs quina ajuda se pertany a aytal
rey com ell es, de fer a aytal princep com es lo rey d'Arago, e en tan grans affers;
e aixi que ell hi fa^a segons que-1 senyor rey d'Arago espera e confia d'ell. E si ell
volia que-1 dit missatge espressas la quantitat de que enten lo dit senyor rey d'Arago;
pot dit que semblaría que almenys degues esser la dita ajuda de XL mille dobles
d'or, e sobre age faga sa puja de obtenir e haver aquella maior quantitat que puga ;
e finalment si ais no podia, que-n preses tro a quantitat de X mille dobles.
[VI.] Si lo dit rey de Marrochs per aventura demanara, que pus ell fa la dita
ajuda, que [en] vol que totes les coses damunt dites, e 50 que pogues asser demanat
per les dites covinences, li sien diffinides e absoltes; respona lo missatge, que-u fara
volenter e que-n ha poder.
[VIL] Encara si-1 dit rey de Marrochs demanara e volra que pau e amistat sia
renovellada. e co[n]vinences fetes entre -1 senyor rey d'Arago e ell; diga lo dit
Romeu que-1 senyor rey d'Arrago, si ell li es bon amich en aquesta ajuda, es apare-
llat de donar-hi loc[]i] tota hora que a ell placia. E si li demanave-n ell si ha poder
sobre ago, respondra que hoc ; e ab que la ajuda sia covinent, ell la fermara de part
del rey d'Arago; e en aquell cas mostras la carta del poder que se'n porta, e la
forma de la pau fos aytal qual se conté en la forma del procuratori.
[VIII.] ítem, dirá al dit rey de Marrochs que com alcuns cavallers naturals del
dit rey d'Arago, qui son en son serviy, entena lo dit senyor rey haver en son serviy
en aquest fet de la conquesta de Sardenya ; prega-lo que li placia de donar licencia
a ells, que pugnen venir al serviy del dit rey d'Arago, aquells, 50 es a saber, que-1
missatge li nomenara. E d'aso-1 prega, parí los prechs que ja li ha fets ab carta
sua, que li trameta En Jacme Segui ab C honiens a cavayl a la genetia.
[IX.] ítem, si demanen ajuda de galees, puga ho prometre, lo rey de Marrochs
donant per cascuna galea, ab tot son compliment e armada per IIII meses, III mille
dobles d'or; e passats los IIII meses primers, que do II mil/e dobles d'or per galea
de III meses en III meses, mentre mester les haura.
166 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
112 (IV, XLl)
Barcelona, 1 mayo 1323
Carta del Rey de Aragón Don Jayme II al de Túnez y Bugía, Miralmomenin Abu
Abaz, contextándole a las proposiciones de paz y amistad que éste le envió con su
Mensagero con quien después se ajustaron.
ACÁ Reg. 338, 141
D"; nos En Jacme etc. [per la gracia de Deu, rey d'Arago. de Valencia, de Sardenya
e de Córcega, e compte de Barchelona, e de la Santa Esgleya de Roma senyaler,
almirayl e capitán general] al molt noble e molt honrat Miralmomeni Albubace,
rey de Tunis e de Bugia, fill del Mir Abuzecri, salut, axi com a rey per qui volriem
honor e bonaventura.
Rey, fem-vos saber que vench devant nos l'Alhayg Bumaruan Abdulmalich, lo
qual ensemps ab Zayt Abinmahomat Alenzari trames a la nostra presencia lo noble
Abuabdella Mahomat, alfaqui vostre en Bugia. e nos reebem-lo agradablement per
honor vostra ; et presenta a nos una carta vostra, la qual vos aviets tramesa al dit
alfaqui, que la envias a nos; et encara nos presenta una letra de part del dit alfaqui.
Per la qual vostra letra entesem en qual manera era vostra voluntat que pau e amor
fos tractada entre nos e vos per lo dit alfaqui, et que so que-1 dit alfaqui ligaría o
fermaria que seria axi com si vos ho aguessets ligat e fermat; et tot so que eyl faria
ab nos, axi com si vos ho aguessets feyt personalment.
Hon, rey. nos entes complidament tot co que en la dita letra vostra era contengut,
et 50 que-ns trames a dir lo dit alfaqui de part vostra ab la dita letra sua. et encara
50 que-l dit missatge seu nos dix de paraula sobre aso; veents e conexents la bona
voluntat que vos havets de haver amistat ab nos, e pensans encara en qual manera
entre les cases d'Arago e de Tunis e de Bugia, ha estat antigament e sera, Deu volent.
d'aqui avant pau e bona amor, e co[n]vinences d'amistat: ha plagut a nos de donar
loch a la dita pau. confians que vos la ferets teñir e guardar be e cumplidament per
la vostra part, ens complirets co que s-i pertany. E nos ay tambe la complirem e la
guardarem per lo nostra part ; la qual pau es estada davant nos ordenada de voluntat
e consentiment del dit missatge, segons que en les cartes d'aquen fetes, les quals
trametem a vos per lo feel e amat familiar nostre. conseyler e jutge de la nostra
cort En Lorens Cima, missatge nostre, lo qual vos trametem per aso enformat plene-
rament de nostra voluntat, largament veurets esser contengut; c al dit missatge nostre
podets creure fermament de tot qo que-us dirá de part nostra sobre les coses damunt
dites. Dada en Barchinona lo primer dia de maig de l'anv de nostre Senvor
MCCCXXIII.
Bernardus de Aversone mandato regio.
Capmany, Tratados, p. 78-80.
Masía, Corona de Aragón, doc. 148.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 167
113 (iV, XLIl)
Barcelona, 1 mayo 1323
Tratado de paz. amistad, y comercio, que por qiiatro años se ajustó entre el Rey
de Aragón Don Jayme II y el de Túnez y Bugía Mirahnomenin Abu Abaz por
medio de sus Plenipotenciarios, en Barcelona.
ACÁ Reg. 338, 141 v-144 v
AQUESTA es la pau feta entre -1 molt alt senyor En Jacme, per la gracia de Deu,
rey d'Arago, de Valencia, de Sardenya e de Corsega, e comte de Barchinona,
[e de la Santa Esgleya de Roma senvaler, almiravl e capitán general] el molt noble
Mir Almomeni Bubace, fdl del Mir Abuzecri, rey de Tunis e de Bugia, e Abdolmelicli
Bumaruan Alhaig, e Zayt Abinmahomet Alenzari, missatge del dit rey de Tunis e
de Bugia.
I. Primerament, que sia pau entre -1 dit senyor rey d'Arago e el dit rey de Tunis
e de Bugia, sana e salva e a bon enteniment, a IIII anys, los quals comencen depuys
que la dita pau sera fermada per abdosos los reys, e cridada e publicada en los regnes
e Ierres de cascu. En axi que tota hom de qualque condicio sia, de la térra e senvoria
del dit d'Arago, puscha anar, estar e exir salvament e segura, per mar e per térra,
en la térra e senyoria de dit rey de Tunis e de Bugia, ab totes ses mercaderies e ab
tots sos bens e coses, e en aquella no sia embarga!, ne enpetxat per neguna raho,
ells pagan [t] los drets que agen a pagar per les robes e mercaderies lurs; e en
aquesta meteixa manera, tot sarrahi de qualque condicio sia de la térra e senyoria
del dit rey de Tunis e de Bugia, pusca anar e estar salvament e segura, per mar e per
térra, ab totes ses mercaderies e ab tots sos bens e coses, exceptat coses vedades,
en la térra e senyoria del dit rey d'Arago, ells pagan [t] los drets que ajen a pagar
per robes e mercaderies lurs.
Sia entes empero, que tot mercader o altre de la senvoria del dit rey d'Arago.
qui sera en alcun locli de la senyoria del dit rey de Tunis e de Bugia, e volra
partir d'aquen per anar en altre loch per térra; que sia tengut de denunciar-ho a
aquell qui sera en lo dit loch per lo rey de Tunes e de Bugia, per tal que aquell
pus salvament e segura pusca anar la hon anar volra. En altra manera, que si no-u
denunciava, que el rey de Tunis et de Bugia no fos tengut de dan que negu hi preses.
E a^o mateix s'enten deis mercaders sarrahins del rey de Tunis e de Bugia, qui
partirán d'alcuns lochs de la senyoria del dit rey d'Arago, e volran anar en altre
loch per térra dins la dita senyoria.
II. ítem, que tot mercader de la térra del dit rey d'Arago, hon que faga port
e vena e aura pagat dret, sia en dinerí sia en robes, en la térra e senyoria del dit
rey de Tunis e de Bugia, que ab la moneda de la qual aura pagat dret, e atresii
de les robes de que aura pagat dret, 50 es, d'aquelles de que aura pagat dret en
Tunis o en altre loch d'aquell regne ; que ab aquelles e ab aquella moneda, pusca
anar per mar o per térra en qualque lochs se vuyl/a de la senyoria o regne de Tunis,
esmergar la moneda o vendré aquelles robes de que aura pagat dret, et que sia
franch de dret de duana; e semblantment sia observat en Bugia e en son regne
168 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
de la moneda e de les robes de que sera pagat dret en Bugia, o en altre loch de
son regne; empero que-u deje denunciar a Duana, axi de moneda com de robes,
et que li sia feyt albara de la duana hon lo dret aura pagat, per tal que la hon
ira esmer^ar o vendré no li sia demanat dret. Et a(;o niateix sia entes de les merca-
deries de la térra del rey de Tunis e de Bugia, que vendrán en la térra del dit rey
d'Arago.
III. ítem, que tot mercader pusca mudar d'un leyn en altre o en car[eu]o, o en
altre vexell, d'aqueUa mercadería que volra, per navegar en qualque loch que li sia
semblant.
IV. ítem, que si per ventura alcun mercader o mariner o altre hom de la térra
o senyoria del dit rey d'Arago, metia amagadament neguna mercadería en la térra
del dit rey de Tunis e de Bugia, e li era trobada; que-n pagas lo dret e les averies
que pagar se'n deuen, e no ais.
V. ítem, que nuil hom crestia ne sarrahi que sia de gabella, no gos entrar en
ñau o en leny o en vexell negun per escorcoylar, ne per estrabancar, per neguna rao :
mas que-u denunciy al alcayt de la duana e que l'alcayt ho {asa cercar ab dos homens
seus e ab I hom del consol.
VI. ítem, que-1 senyor rey d'Arago haja en Tunis e en Bugia consols e los fon-
dechs que les sues gents [h]an acustumatí d'aver, e aquelles franquees que /¡andes
[h]an antigament; e si de mellors n-i ha, de genoveses, ne d'altra gent. que aquelles
pusquen usuar: e que-1 consol de Bugia, quí per lo dit rey hi sera o son loctinent,
aja de la gabella o del gabellot la custuma que ha hauda en lo temps passat, 50 es
saber, XX besanls nous cascun mes. e el consol de Tunis haja L besants per cascun
mes, los quals li sien pagats de la duana. e aquests los sien pagats sens neaun con-
trast; e encara que puxen fer forns dins los fondechs, e en aquells usar de coure
pa; e que ais dits consols sia satisfet per la cort del rey de Tunis e de Bugia. dr co
que-ls sia degut de temps passat.
VII. ítem, que-ls fondechs sien a manament deis dits consols, e que nuil sarrahi
de duana, ne de gabella, no gos entrar ais dits fondechs a fer negun enuig. sí
donc[h]s nofu] feya ab voluntat del consol; e aquell consol sia tengut de fer dret
de tot mercader o altre quí sia de la térra del dit senyor rey d'Arago a sarrahins e
a crestians, e que nuil sarrahi ne crestia no-s gos clamar per neguna rao. sino ni
dit consol, si dones fadiga no era trobada el dit consol.
VIII. ítem, que negun mercader no sia tengut de comptar ab duana. sino de
mes en mes; e a cap del mes que compte d'aco que haura venut. e que pach son
dret; e si res haura prestat a duana, que li sia pres en compte e que preña son albara.
IX. ítem, que tot deute qui sia degut de temps passat a mercaders de la térra
e senyoria del senyor rey d'Arago en duanes. ne que oficiáis d'aquelles ajen man-
levat o comptat ab carta o ah albara o ab testimonís, en la térra e senyoria del dit
rey de Tunis e de Bugia, que ais dits mercaders crestians ne sia fet complíment de
paga, totavía que per aquells sia demanat. E axi meteix sia entes sí a alcun mer-
cader o altre, de la térra del dit rey de Tunis e de Bugia era degut alcun deute en
la térra o senyoria del dit rey d'Arago, que lí-n sia feyt complíment de paga.
X. ítem, que si per ventura dins lo temps de la pau damunt dit, se donava alcun
dan per alcuns corsaris o altres de la una part a l'altra, que per aso no sia tren-
chada en res la pau desusdita. pus que del dan donat se puixa fer bastant e raonable
satisfaccío o esmena, per la part que el dan haura donat. Sia entes, empero que la
part qui el dan haura pres, sia tenguda de denunciar e demanar ago a l'altra part
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 169
per letra o per missatge, dins III meses depuys lo dan donat; e si dins aquest temps
no era request o demanat, que la part que-1 dan haura donat, no-ra fes tenguda
d'aqui a avant. Empero [que] per negun dan donat per les gens de la senyoria del
dit senyor rey d'Arago a gens de la senyoria del dit rey de Tunis c de Bugia, ne
per negun dan donat per gens de la senyoria del dit rey de Tunis e de Bugia a gens
de la senyoria del dit senyor rey d'Arago, encara que fadiga de dret de les dites
coses fos trobada en cascu deis dits reys; que-ls mercaders habitan [t]s en qualse-
vol loch de les damunt dites senyories, no sien preses ni embargats, ells ne lurs
coses ; ans estien e habiten, e pusquen entrar e exir ab totes lurs robes e mercade-
ries, sanament e salva, sens negun dan, en persona ne en bens, pergo com los mer-
caders son gent qui están e van en fe deis senyors, e no deuen pendre dan per fet
d'altre.
XI. ítem, que si dins lo dit temps no era pau y treva refermada o alongada a
mes temps, entre el dit rey d'Arago e el dit rey de Tunis e de Bugia, que-ls mer-
caders e altres gen[t]s ajen en cascuna térra o e senyoria espay de VI meses, dins
los quals se sien espeegats d'aquella térra o senyoria, e pusquen exir d'aquella sal-
vament e segura, sens negun embarch ab totes lurs mercaderies e coses ; los quals
VI meses comencen passats los dits IIII anys de la pau.
XII. ítem, neguns corsaris o altres enemic[h]s del senyor rey d'Arago, qui ba-
jen dat dan ab galees o altres lenys armats a les gen[t]s del dit rey, no puixen íer
encant en neguns loes de la senyoria del dit rey de Tunis e de Bugia, de persones,
ne de robes qui sien de la senyoria del dit rey d'Arago; e si-u fan, protesta! pri-
merament per los consols, qui adoncs serán en los lochs del dit rey de Tunis e de
Bugia, e fadiga en aquell o en sos of/icials atrobada; que-l dit rey de Tunis e
de Bugia sia tengut de tot lo dan donat per aquells ais quals sofferra de fer en-
cant en la sua senyoria de persones e de bens deis sostsnieses del dit rey d'Arago.
E semblaníment sia tengut de fer en sa térra e senyoria lo dit senyor rey d'Arago
de les gens del dit rey de Tunis e de Bugia, e de les robes lurs.
XIII. ítem, que de neguna ñau o leny o barcha, los timons ne veles o altra
exarcia tr[a]er no-s dejen, per^o car es gran peryl ais dits lenys; lo consol empero
assegurant [que] per la dita ñau o vexell de[ura] pagar dret acustumat, ans que
isca de port.
XIV. ítem, que tota roba que sia descarregada en raxiba o raxibcs de la dita
senyoria del dit rey de Tunis e de Bugia, e d'aquella roba fallia; que-1 dit rey de
Tunis e de Bugia sia tengut d'esmenar qo que-n fallirá, axi empero que en la dita
raxiba o raxibes romanga lo guardia del loe ensemps ab missatge del mercader de
qui sera la dita roba.
XV. ítem, que-ls consols del dit senyor rey d'Arago o sos lochstinents qui se-
rán en la senyoria del dit rey de Tunis e de Bugia, no pusquen esser detenguts ne
preses en duana, ne en altre loe. per alcuna rao, ells donans bastant fermanga de dret.
XVI. ítem, que negun crestia o crestiana de la senyoria del dit senyor rey d'Ara-
go, per deute. ne per negun altre cas civil ne criminal, no puixa esser tret deis
fondechs del dit senyor rey d'Arago, lo consol tinent aquells a dret, e fermant dret
per aquells complidament en de falta empero del consol, que-u fassa (jtie l'alcayt de
la duana, segons que es acustumat.
XVII. ítem, que per negun cas civil ne criminal, que s' esdevenga en la senyoria
del dit rey de Tunis e de Bugia, de crestia a crestia que sien de la senyoria del
senyor rey d'Arago, e sots lo seu consol; no haja res que veer lo dit rey de Tunis
170 ANTONIO DE CAPMAXY Y DE MONPALAU
e de Bugia, ne sos of/icials, sino tansolament lo consol del dit rey d'Arago, qui
aquells segons dret per lo dit rey d'Arago puixara condempnar o absolre.
XVIII. ítem, si alcun crestia o crestiana, per alcun cas civil o criminal, s'aura
a remetre al dit rey d'Arago ; que per la senyoria del dit rey de Tunis e de Bugia
no deja esser embargat.
XIX. ítem, si algún cas s'esdeve o contrast de sarrahi que-s claní de crestia
que sia sots lo dit consol, lo qual sia civil; que tansolament [h]o deja conexer lo
dit consol, e que a ago negun embarch no deja esser feyt per la senyoria del dit
rey de Tunis e de Bugia, ans sia feyt segons que es acustumat.
XX. ítem, que a negun mercader de la senyoria del dit rey d'Arago no deja
esser presa roba, mercadería ne diners per la senyoria del dit rey de Tunis e de
Bugia forgadament, sens volentat d'aquell da qui sera.
XXI. ítem, que negun mercader ne sotsmes del dit rey d'Arago, no sia tengut
de pagar dret de la roba que no sera veñuda; ans aquella, si vendré no-s pora,
pusquen trer deis lochs de la senyoria del dit rey de Tunis e de Bugia, francha-
ment sens pagar alcun dret, e aquella pusquen trametra o portar ab si en qualsque
leyns a ells ben vist sera, e en qualsque parts ells volran, 50 es a saber, en térra de
crestians o de sarrahins, da qualque senyoria sia.
XXII. ítem, que negun estrumas o caxes de mercaders e sotsmeses del dit rey
d'Arago. en la exida guardats ne uberts no sien.
XXIII. ítem, que negun neufraig no aja en la térra del dit rey de Tunis e de
Bugia, en persona ne en bens, ne semhlantment en la térra del dit senyor rey d'Arago.
XXIV. ítem, que en les duanes e en los altres lochs del dit rey de Tunis e de
Bugia sien preses los drets antigament acustumats, axi de torcimanyia, ancoratge,
de bestavs qui descarreguen la roba, de dar albara, de compte franch e del fet del
oli, com d'altres qualsques sien; e si novelletat alguna se-s íeta, ne res anedit, part
la custuma antiga. que sia revocat e levat de tot, e tornat al primer estament.
XXV. ítem, que per vi no sia pagat dret negu, salvant de C gerres, e de C gerres
a en sus. I gerra a la porta; e de C gerres a enjus no res, segons que es acustumat.
XXVI. ítem, si alcun mercader volra fer caiga de qualque mercadería sia ; que
la duana sia tanguda a menys falliment del comprador, com axi sia acustumat.
XXVII. ítem, que-ls fondechs. los quals lo dit senyor rey d'Arago ha en los
loc[h]s de Tunis e de Bugia, se dejen obrar en continent a messio del dit rev de
Tunis e de Bugia, perco que en aquells pusquen habitar los dits consols, mercaders
e sotsmeses del dit rey d'Arago ab totes lurs robes e mercaderies.
XXVIII. ítem, que estol o armada de poques o moltes galees. lenys o altres ve-
xells, que sien del dit rey d'Arago o deis seus sotsmeses. puixen venir, estar e esser
salvament e segura en tots los ports e plages, e altres mars de la senyoria del dit
rey de Tunis e de Bugia, e pendre aqui viandes e refrescamens e avgua; e sem-
hlantment sia entes de la armada e gens del dit rey de Tunis e de Bugia, e en la
térra e mars del dit senyor rey d'Arago.
XXIX. ítem, que en Tunis e en tot lo regne de Tunis sien servades be e com-
plidament. a bona fe e a hon enteniment, al senyor rey d'Arago e a les sues gens,
en mar e en térra, totes e sengles condicions e avinences feytes entre -1 senyor rey
d'Arago e En Guillen Oulomar son missatge. e Bohaye Zacharia, la dones rey de
Tunis; axi empero que-1 rey de Tunis e de Bugia tenga segurs en los seus ports
los levns de les gents del rey d'Arago. e el rey d'Arago tendrá e fara teñir a les
sues gens la dita pau, segons que dit es.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 171
XXX. ítem, que tots los mercaders de la térra del dit senyor rey d'Arago, qui
ab lurs mercaderies anaren en la térra del dit rey de Tunis e de Bugia, en fe del
dit rey de Tunis e de Bugia, segons que tots temps es estat acustumat, los quals
sien estats preses o levat qo del lur; que sien solts ells e lurs bens restituits; e si
a alscuns altres es estat retengut res de [a] 50 del lur, que -lis] sia absolt e restituit,
com ago sera clarament monstrat.
XXXI. ítem, que-ls consols, mercaders e sotsmeses del senyor rey d'Arago, qui
serán en la senyoria del dit rey de Tunis e de Bugia, pusquen exir deis loes on se-
rán de la senyoria del dit rey de Tunis e de Bugia, ab totes lurs robes e mercade-
ries, sanament e salva sens negun embarch, totavia que a ells plaura, ells empero
satisfaen[t] e pagan [t] tot 50 que per ells sera dehut en duana, e altres persones
de la senyoria del dit rey de Tunis e de Bugia.
XXXII. ítem, que si en alcun port del dit rey de Tunis e de Bugia, havia al-
cuna ñau o /ari[n]da, o altre vexell de carrech, lo qual vexell fos de sotsmeses del
dit rey d'Arago, e aquell vexell lo rey de Tunis e de Bugia o sos of/icials havien
mester a tranietre en alcun loe de térra de pau ; que aquel/ vexell puxen aver e
trametre pagant cuvinent nolit; axi empero que-1 patro d'aquella ñau o vexell no sia
tengut de pagar quint del dit nolit.
XXXIII. ítem, que si en alcun caro o leny de sarrahins de la térra del dit rey
de Tunis e de Bugia havia alcun sarrahi estrany, que no fos de térra de pau ; que
aquell sia saul e segur de les gents del dit rey d'Arago, e semblantment sia feyt
a les gents de la térra del dit rey d'Arago.
XXXIV. ítem, si alcun patro natural de la térra del rey d'Arago. levara alcun
sarrahi mercader o altre hom de la térra del dit rey de Tunis e de Bugia, e aquell
depuvs vendrá o liurara a corsaris per diners o per altra falsa manera: que-l dit
rey d'Arago ne faga aquell punir rejeament com a fals e nialvat, e faga retre lo dit
sarrahi, si sera trobat dins sa senyoria. Empero, si-1 patro retía aquell sarrahi, en
cas que defendre no-1 pogues per batayla o en altra manera; que-l dit rey d'Arago
no-n fos tengut.
XXXV. ítem, que si-1 dit rey de Tunis e de Bugia aura mester galees de la
térra del dit rey d'Arago, d'una fins a XX, que les puixa haver; e per cascuna
d'aquelles armades a IIII meses, sia tengut de pagar tria milia dobles d'or; e si
mes les haura mester, que les puixa haver a la raho damunt dita; axi empero que
[aquells] les dites galeas no vulla contra crestians.
XXXVI. ítem, que-1 dit rey de Tunis e de Bugia sia tengut de dar al dit senyor
rey d'Arago, per cascu deis dits quatre anys, quatre milia dobles d'or, 50 es, tria
milia per Tunis e mil per Bugia, les quals se paguen deis drets que les gents del dit
senyor rey d'Arago paguen ais dits loes; e si-ls dits drets e ago no bastaven, que-1
dit rey de Tunis e de Bugia sia tengut de fer compliment a les dites IIII milia dobles.
E en testimoni de les coses damunt dites, foren-ne fetes dues cartes semblants,
partides per letres; de les quals cascuna part deu teñir la una. E el dit senyor rey
d'Arago, a major fermetat, mana-Íes segellar ab son segell pendent, e deuen sem-
blantment esser segellades ab lo segell del dit rey de Tunis e de Bugia. E asso fo
atorgat e feyt per lo dit senyor rey d'Arago en la ciutat de Barcliinona en lo palau
seu, lo primer dia de maig, del any de nostre Senyor MCCCXX tres. Bernardus de
Aversone mandato regis, cui fuit lecta.
Capmany, Tratados, p. 80-95.
172 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
114 (iv, xl)
Barcelona, 30 diciembre 1323
Carta suplicatoria del Rey Don Jayme II de Aragón al Papa, para que así como le
había concedido la licencia de enviar una nave a Egypto anteriormente, le amplíe
ahora esta gracia para dos buques juntos, que debían llevar sus Emhaxadores
al Soldán de Babilonia.
ACÁ Reg. 339, 349
SANCTISSIMO ac Beatissimo in Christo Patri. et domino domno Johanni. divina
providencia. Sacrosancte Romane et Universalis Ecclesie Summo Pontifici ; Ja-
cobus, Dei grracia, rex Aragonum. etc. [Valencie, Sardinie, comesque Barchinone,
ac Sánete Ecclesie vexillarius, ammiratus et capitaneus generalis], ejus humilis [bea-
tusque] devotusque filius, pedum oscula beatorum.
Sicuti vestra Sanctitas bene novit que circa pietatis opera exercenda manum non
detrabit. nos cbristianorum angustiis et miseriis qui sub dirá captivitate soldani Ba-
bilonie detinetur, pió compacionis affecfu. pro ipsorum liberatione captivorum. apud
dictum soldanum per nostros ambaxatores seu nuncios providimus insistendum; el
ut gratior hujusmodi legacio redderetur et salubrius ageretur, prout expediré et uti-
lius esse comperimus. clemencia vestra ad nostre supnlicacionis instanciara, ut na-
vem unam cum mercatoribus et mercimoniis, in qua dicti nostri destinarentur nun-
cii ad partes Alexandrie et terre dicti soldani, absqiie Apostolice [excomunionis]
ronstitucionis incursu possemus transmitiere quibusdam vicibus. cum sneciali res-
cripto suo nobis benigne concessit; ex quorum siquidem nunciorum missione, tam
in predictorum liberacione captivorum, quam alias in favorem dictarum legacionum
super quibus memoratus soldanus erga nos et nostra beneplacita multum favorabi-
lem se exbibuit et ostendit, ac nobis promptum se obtulit. bona phirima sunt sequuta.
et ab inde plura pro ^iis partibus necessaria et utilia sunt allata.
Nunc etiam de bonitate vestra confissi et soerantes firmiter, sic [cum] ¡am ut
premitdtur experimento, comperimus dicti soldani vota circa hec beneplacitis nos-
tris concurrere. et eum nobis specialiter et efficaciter complaceré animus noster fer-
venter afficitur simile peragendum. Supplicamus igitur Apostolice Sancfitati, qua-
tenus consimilem gratiam dignetur vestra benignitas nobis faceré et concederé cum
speciali rescripto, ut nostrum bujusmodi propositum valeamus producere ad effec-
tum; ita videlicet. quod quia raubatorum et perversorum piratarum audacia plus
sólito vigere dino'scitur, qui tam gentes nostras quam alias dampnis et gravaminibus
afficere moliuntur; nec única tantum navis posset propterea ad partes illas secure
et absque máximo periculo destinari, nos bac vice naves duas seu cocbas insimul,
cum mercatoribus et mercimoniis ad dictas partes mittere valeamus. ut earum vi-
ribus adunatis fortiores fieri valeant et tutius navisare. Nos autem ordinabimus nos-
tros idóneos ambaxatores, seu nuncios, quos in dictis navibus ad predictum solda-
num predictorum captivorum liberacione specialiter transmittemus. Et si forte Apos-
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 173
tolica Providencia ambaxatores aliquos vel nuncios, aut litteras ad prenominatum
soldanum, vel partes illas mittere ordinaverit, vel providerit; in viagio supradicto
cum predictis nostris nunciis in dictis navibus securius et decentius mitli poterunt,
et eos honorabiliter, ut convenit, facienius portari et per hunc modum speramus
firmiter et tenemus ex causis premissis negocia dictarum legationum utilius dirigí,
et melius ad optatum effectum perduci.
Nec Sanctitas vestra aliquoruní dictis adhereat, qui naves vel gentes nostras vo-
bis oííerant pro dicto viagio assumendo, sic enim validis penis dictas gentes nostras
a navigando ad partes predictas retraximus et duxinius coartandas; quod absque
nostri speciali et expressa licentia et permissu non presumerent in eo modo quolibet
se poneré vel etiam inmiscere; [quocirca] qui cuneta propia potestate disponit, Bea-
tissimam personam vestram ad sua sancta servicia conservare dignetur incolumen
plenis annis. Datíím Barchinone, III kalendas januarii anno Domini MCCCXX ter-
cio. GuiUermus Augustini, mandato regis, cui fuit lecta et expedita ut pro curia.
Masiá, Corona de Aragón, doc. 55.
115 (ll, LIV)
Dover, 10 septiembre 1325
Carta del Rey Eduardo II de Inglaterra al de Aragón D. Jayme II sobre unas ga-
leazas Barcelonesas, que volviendo cargadas de mercadurías de las partes de Flandes
fueron embestidas y jaqueadas por unas Piratas Ingleses, y llevadas al Puerto
de Sandwich.
Rv.viLK, Fondera, 2." ed., IV, 166-1&7
MAGNIFICO principi, domino Jacobo, Dei gratia, Aragoniae, Valentiae, Sardi-
niae et Corsicae regi illustri, comitique Barchinontae Sanctae Ronianae Eccle-
siae vexillario, amirato et capitaneo generali, amico suo carissimo, Edwuardus etc.
salutem, et, ad vota semper, successus prósperos et felices.
Serenitatis vestrae litteris, dudum nobis transmissis pro Bernardo Serra, Petro
Ruby, GuiUielmo Pastoris et Petro de Palatio, civibus et mercatoribus Barchinoniae,
fidelibus vestris, nobis suggerentibus, se, in redeundo de partibus Flandiae in qui-
busdam galeis suis, diversis rebus et mercibus oneratis, per quosdam malefactores
de regno nostro, supra mare fuisse depraedatos, easdemque galeas per ipsos male-
factores ad portum nostrum de Sandwyco ductas fuisse, cum rebus et mercibus su-
pradictis; ut dictis mercatoribus vestris restitutionem de rebus et mercibus suis
praedictis, ac de dampnis, quae ea occasione sustinuerunt, fieri faceremus.
Serenitati vestrae intimavimus quod, ad significationem vestram alias assignavi
mus quosdam fideles nostros ad inquirendum de nominibus malefactorum praedic-
174 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
torum, si qu¡ infra regnum nostrum inveniri potuissent, ac de rebus et mercibus suis
supradictis, ad quorum manus devenissent, cum diligentia veritatem ut indempnitati
dictoruna mercatorum vestrorum, veritate cognita, potuisseraus mediante justitia
proipexisse. Et licet quamplures inquisitiones super facto praedicto captae fuerint;
pro eo tamen, quod praefati mercatores per se, seu alios, in forma juris hactenus
prosequi non curarunt, nondum potuit super depraedatione praídicta veritas denudari.
Verumptamen dicto negotio, per negligentiam dictorum mercatorum, qui dictos jus-
ticiarios nostros informare debuerant indiscusso pendente (ut magnificentiae vestrae
cum omni diligentia pareremus) ex mero officio, pluries inquiri fecimus de nomini-
bus malefactorum praedictorum ; nec invenire potuimus de facto praedicto certitudi-
nem aliqualem.
De eo autem quod jam, pro parte Francisci Mercadis, civis et mercatoris Valen-
tias fidelis vestri, vobis suggestum extitit de bonis et mercibus suis in altera galea-
rum praedictarum existentibus, et per malefactores praedictos depraedatis, al valen-
tiam quatuor millium ducentarum et octo librarum et tresdecim solidorum regalium,
una cum dampnis quae occasione prosecutionis suae in ea parte sustinuit restituendis,
super quo lit[t]eras vestras nobis direxistis; celsitudini vestrae scire placeat quod
si praefati mercatores per se seu procuratores suos, in dicto negotio, prout justitia
exigit, prosequi voluerint et se partem faceré, vel officium nostrum promoveré, nos
eis plenam et celerem justitiam cum omni favoris gratia fieri faciemus, et ad hoc
semper o[b]ptíílimus et adhuc offerimus nos paratos.
Nobisque sic paratis ad justitiam omnimodam, quantum in nobis est, íaciendum
existentibus, non est nec debet esse locus pignorationi in hac parte, ex qua dampna
plurima et in[a]estimabilia verisimiliter evenire possent, quod nollemus quin potius
nos et nostros, in hiis, quas vobis grata fuerint et accepta, cupimus adaptari. Da-
tum apud Dovorriam, décimo die septembris.
116 (II, LV)
Barcelona, 10 enero 1326
Cédula del Rey D. ]ayme 11, por la qiial confirma las nuevas Ordenanzas del Gremio
de los Te.xedores, y Tintoreros de fustanias, o colonias hechas por la Ciudad
de Barcelona.
AHM L. Vert I, 322 v-325
NOVERINT universi quod nobis Jacobo, Dei gracia, regi Aragonum, Valencie, Sar-
dinie et Corsice, ac comiti Barchinone fuit nunc per consiliarios et probos ho-
mines civitatis Barchinone humiliter demonstratum, quod a longis citra temporibus
pro vitandis fraudi[bu]s et decepcionibus in officiis textorum et tincturariorum, ac
batedorum sive plicatorum fustaneorum, consueverunt juxta quedam statuta seu or-
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 175
dinaciones, per vicarios noBtros Barchinone cum deliberacione et consilio proborum
liominum dicte civitatis ab olim edita sive facta, cónsules in certo numero peni ac
constitui annuatim. Qui cónsules usi fuerunt dicti consulatus officio in oíficiis supra-
dictis et quolibet eorundem. Et cum ab aliquo citra tempore, quedam adversus dictos
cónsules objecta fuerint, ex quibus dicebantur minus bene suum officium exercuisse
in nostre jurisdiccionis diminucionem et nostrorum jurium detrimentum, propter
quod oportuit cónsules supradictos ab ipso cessare officio exercendo; et hujusmodi
consulum ordinacio ad utilitatem dicte civitatis cederé et eciam necessaria d¡[g]nos-
catur, cum alias fraudes, que in dictis comiterentur officiis non possent comode
reperiri vel eciam evitari, quod vergeret in mercatorum vel aliorum emencium dic-
tos fustaneos et aliorum plurium dispendium et jacturam; ideo nobis dicti consiliarii
et probi homines humiliter supplicarunt, ut dictos cónsules auctoritate nostra cons-
tituere, et eorum usum in suo officio observatum sub forma inferius contenta, nobis
per dictos consiliarios et probos homines in scriptis tradita, dignaremur de benigni-
tate regia concederé, approbare et eciam confirmare.
Nos itaque, supplicacione ipsa benigne suscepta, certif/icati de dictis statutis
seu ordinacionibus per memoratos nostros vicarios factis, et de tenore cujusdam
sentencie super eis late per Raymundum de Toy[o]lano quondam, judicem curie
illustriís domini regis Alfonsi, bone memorie fratris nostri et alus super premissis
ordinatis seu eciam declaratis, volentesque super dicto consulatus officio et ejus
exercicio omne dubium removeré; per nos et nostros, cum presentí carta nostra,
volumus, concedimus, statuimus et eciam ordinamus, quod de cetero, tam in eligen-
dis et ponendis dictis consulibus in predicto consulatus officio annuatim, quam in
exercendo ipso consulatus officio, subscripti modus et forma serventur et perpetuo
teneantur, predictis statutis seu ordinacionibus atque sentencia, seu alus provisioni-
bus hucusque inde factis, sublatis penitus et cassatis ; qui quidem modus et forma,
nobis per dictos consiliarios et probos homines in scriptis ut iiremittitur traditi, suiít
continencie subsequentis'
Mandamus itaque vicario nostro Barchinone vel ejus locum tenenti, ceterisque
officialibus nostris presentibus et futuris, quod hanc concessionem, statutum et ordi-
nacionem et formam nostram teneant firmiter et observent, ac faciant inviolaliiliter
observari, prout superius est expressum, et non contraveniant nec aliquem contra-
venire permittant. In cujus rei testimonium, presentí carte nostre bulle nostre plum-
bee sigillum nostrum appendicium jussimus apponendum. Datum Barchinone, quarto
idus januarii anno Domini millesimo CCC vicésimo quinto. Provisa.
Singnum Jacobi, Dei gracia, regis Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice, ac
comitis Barchinone.
Testes sunt Gasto Oscensis episcopus, Raymundus Fulchonis, vicecomes Cardone,
Guillelmus de Cervilione, Raymundus de Angularia, Bernardus de Angularia. Signum
mei Guillelmi Auguslini scriptoris preJicíi domini regis, qui mandato ipsius hec
scribi, feci et clausi, loco, die et anno prefixís.
' Hic capitula consulatus lingua Gotolaunica redacta, quae supprimuntur.
176 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
117 (II, L)
Barcelona, 18 enero 1326
Carta de los magistrados municipales al Almirante Francisco de Carroz, dándole la
enhorabuena por la victoria que la Armada Real a su mando acababa de ganar
contra los Písanos y Genoveses en Cerdeña: y recomendándole el Cónsul y merca-
deres Barceloneses que residían en la Isla, y la persona de R. Savall, encargado de
negociar el cange de los respectivos prisioneros de Pisa y Barcelona.
AHM L. Cons. 13251326, 36
AL noble e molt honrat en Francesch Carrog almiray del molt alt senyor rey
d'Arago. [Molt noble, molt honrat Franchsech Carrog] los consey/lers e el[o]s
prohomens de la ciutat de Barchinona, salut ab tot servey e honor. Fem-vos, senyor,
saber que reebein una letra vostra escrita [d]el castell de Bonayre dicmenge a V de
jener, en la qual largament e molt ordonadament nos feyets saber lo fet de la més-
ela, que la armada deis pisans e deis jenoveses ara noveyllament ha hauda ab la
armada e ab l'estol del senyor rey d'Arago, e la honor e la victoria, la qual nostre
Senyor, de qui ve tot be, vos [h]a dada deis dits enemichs; de la qual cosa nos
e tota la ciutat vos fem moltes gracies e [o]íís graym molt, com tant be e tañí
largament nos en avets escrit. E som fort pagats e íort alegres de la honor que Deus
vos ha fe[t]ta, e especialment en aquest punt: car los affers [h]a Deus aportáis,
en punt que no solament es honor e exaltament del senyor rey e del senyor inf/ant
e de la casa d'Arago; ans ho es vostre e de tots los vostres, tant be ho habe[i]ts feyt.
Pregam-vos, senyor, de part de nos, e de tota la ciutat, que-us placía d'escriure a
nos e a la ciutat per vostra letra, tota vegada que ardit nengu[n] bagues en la iUa
bo per la nostra part. Encara pregam la vostra noblea af/ectuosament, axi com
podem, que-us placia d'aver recomanats en gracia e en amor vostre lo consol de
Serdenya En Guillen Oliver, e tots los altres mercaders e ciutadans de Barc/jmona
qui aquí son e serán, e d'observar e fer observar, aytant com sia en vos, a aquell
consol e ais altres mercaders e ciutadans de la dita ciutat los privilegis e les fran-
que[s]es que han en la illa de Serdenya, a.xi com havem bona fianza en vos. En-
sems, senyor, lo senyor rey vos escriu per sa letra sobre -1 fet de les presons de Pisa,
que se'n fees cambi per alguns d'esta ciutat qui son preses en Pisa, axi com en
Bastida e d'altres; d' aquesta rabo deu ab vos parlar e tractar En Ramón Savayll.
Pregam-vos carament de part de nos e de la ciutat donar en asso tota favor e tota
ajuda e tot endreg, per que los dits preses de la ciutat qui la son, ne pusquen exir
segons que-1 senyor rey vos escriu. Si negunes coses, senyor, vos plaen de nos, ne
de la ciutat, escribits-nos-o francosament, car apparellats som de fer e de dir totes
aqueUes coses, que a vos tornassen a plaer e a honor. Scrita en Barc/iinona, a XVIII
jorns de jener.
Inmediata a ésta siguen dos cartas del mismo asunto y fecha, la una escrita a Guillermo
cónsul de los catalanes en Cerdeña, y la otra al ayuntamiento del castillo de Bonayre en la
misma isla.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 177
118 (II, Ll)
Barcelona, 28 enero 1326
Cédula de Don Jayme 11. Rey de Aragón en que manda que todos los Lombardos,
Horentines. Seneses, Liiqueses, y otros Italianos que negociaban en Barcelona, que-
den para siempre suspensos de todo trájico en dich-a Ciudad y sus términos.
AHM L. Ven I, 325
NOVERINT universi quod nos Jacobus, Dei gracia, rex Aragonum, Valencie, Sar-
dinie et Corsice, ac comes Barcliinone, viso quodam privilegio per serenissi-
mum dominum Jacobum felicis memoria regem Aragonum avum nostrum probis
hominibus et universitati civitatis Barcliinone indulto, ejus sigillo céreo appendicio
sigillato, quod datum fuit Barchinone pridie idus aprilis. anno Domini millesimo
ducentésimo sexagessimo quinto, et clauso per Bartholomeum de Porta mandato dicti
domini regis ; in quo quidem privilegio Ínter alia sequens capitulum continetur:
ítem, volumus et statuimus perpetuo per nos et nostros successores, quod aliqui
Lombardi, Florentini, Senenses, Luchesii non morentur negociando in civitate Barchi-
none et illi qui modo stant, expellantur. Et ipsum capitulum diligenti consideracione
viderimus et inspexerimus, et luiiic jjer consiliarios et probos homines dicte civitatis
Barchinone nobis fuerit humiliter supplicatum ut super hoc dignaremur eis uberius
providere; idcirco suplicacionem eorum benigene faventes, per nos et nostros suc-
cessores concedimus ac perpetuo statuimus, quod ñeque dicti Lombardi, Florentini,
Senenses, Lucesii in dicto privilegio comprehensi, nec eciam Toscani aut Ytalici aliqui
stent val morentur negociando modo aliquo, per se vel per alium, in ipsa civitata
Barchinone aut terniinis civitatis ejusdem; et illi qui modo stant seu morantur ibi,
protinus expellantur, et eorum nuncii et factores; inhibentes et eciam firmiter sta-
tuentes perpetuo per nos et nostros successores quod Lombardi, vel alii superius ex-
pressati aut aliquis vel aliqui ex eis, vel eorum nacionibus, per se vel alium seu alios
quoscumque, non audeant vel presumant ulterius in dicta civitate vel ejus terniinis
morari negociando, nec negociari vel mercari de peccunia, mercibus aut rebus suis
vel eciam alienis. Ita quidem, quod si aliquis vel aliqui de cetero reperiri poterint
negociantes vel mercantes per se vel per alios quoquomodo cum peccunia, merci-
bus aut rebus predictorum vel alicujus seu aliquorum ex eis vel eorum nacione, aut
nomine eorum in dicta civitate vel ejus terminis; totum illud sit eis ipso {acto
amissum, et nobis ac nostris adquisitum, et fisco nostro totaliter, applicetur, ac ap-
plicatum totaliter existat sine omni venia, et sine omni remissione. Mandamus itaque
procuratoribus eorumque vices gerentibus atque vicariis, bajulis ceterisque officia-
libus nostris presentibus et futuris, quod hanc concessionem et statutum nostrum
teneant perpetuo, et observent et faciant inviolabiliter observari, et non contrave-
niant nec aliquem contravenire permittant aliqua racione. In cujus rei testimonium,
])resenti carte nostre bulle nostre plumbee sigillum appendicium jussimus apponen-
dum. Datum Barchinone quinto kalendas febroarii. anno Domini millesimo trecen-
tesimo vicésimo quinto. Provisa.
178 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
Signum Jacobi, Dei gracia, regís Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice, ac
comitis Barchinone.
Testes sunt Gasto Oscensis episcopus, Raymundus Fiilclionis, vicecomes Cardone,
Guillelmus de Cervilione, Raymundus de Angularia, Beinardus de Angularia.
Signum mei Guillelmi Augustini, scriptoris predicti domini regis, qui mandato
ipsius hec scribi feci[t] et clausi[t], loco, die et anno prefixis.
119 (II, LIl)
Barcelona, 11 febrero 1326
Carta de los magistrados municipales de Barcelona a Simón Dusay su Embaxador
Extraordinario cerca de la República de Genova, previniérulole que ya que los Ge-
noveses se resisten a cumplir las condiciones de la composición y convenio recién
ajustados con el Rey de Aragón, con la Ciudad, y los agraviados Barceloneses en
algunas presas de naves; en vista de la presente proteste y tome testimonio de la
infracción del tratado, restituyéndose desde aquel punto a Barcelona.
AHM L. Cons. 1325-1326, 37 v-38
AL honrat En Simón Dusay, de part deis conceyllers de Barcelona, salut e honor.
Havem entes largament per En Berenguer Dusay e En Bernat Ruvira los affers
per que fo[ret]s tramesos com se son seguits tro assi; item havem vistes les cartas
las quals aportaren dreqades de Saona, e les quals los jenoveses ara noveylament
demanaven que-ls fossen íermades e fetes per lo senyor rey e per la ciutat, e per
los dampnif/icats de la coc/ia d'En Bordell; perqué us fem saber que acort final
ha estat del senyor rey e de la ciutat que aqueUes caries aytals hom per res no-ls
faria ne-ls tramatria. Mas que si els jenoveses volen cumplir en tot e ])er tot la
composicio, la qual fo tractada ab misser Nicolo5 Doria e misser Antoni de Camilla
sindichs e ambaxadors de la comunitat deis íeels del imperi de Jenova e del destret,
e la qual ells han fermada e jurada; lo senyor rey e la ciutat e els dampnif/icats
son aparejUats de seguir-la en la forma que ja es avengut; e altres caries mes no
y fariem, ne la manera no mudariem. E aixi deym-vos de part de nos e de tola la
ciutat e deis dampnif/icats, que pus que-ls jenoveses la dita composicio no volen
cumplir en tot e per tot, aixi com fo promesa e jurada per los dits ambaxadors
lurs, ne volen ordenar la gabella de la sal segons que es avengut, que vos de conti-
nent, vista la presenl letra, penséis de protestar ab nolari publich en la forma que-us
Irametrem escrita ab aquesta letra ensems, ab conseyU de misser Corral e de misser
Crestia, ais quals nos per altres escrivim d'aquesta raho. E que felá la proleslacio,
hajats la carta publica la qual ne farels fer; e en continent girats lo cap e venits-
vos-en. E asío no mudéis, que prou vos han tenguls a noves [a] vos e [a] nos.
[Ejscrita en Barcelona, dimarís a XI de febrer.
MEMORIAS HISTÓRICAS D£ BARCELONA 179
120 (ll, Lili)
Barcelona, 18 junio 1326
Carta de los magistrados municipales de Barcelona a sus Cónsules en el Reyno de
Túnez, para que agencien la libertad de un Patrón Barcelonés preso y cautivo
en Bugía.
AHM L. Cons. 1325-1326, 42
ALS honrats e discrets En Beinat e En Jacme Vili regents lo consolat de Tunig,
de part deis conseyllers e deis piohomens de la ciutat de Barcelona, salut e
honor. Com lo senyor rey escrive al rey de Tunig e de Biigia, e a Mahumet Ben-
cidaniias alfaqui de Bugia que li reten en Francesch de Bugera patro de leny ciu-
tada de Barc/íinona, que preseren ab lo seu leny, e teñen pres a Bugia ; pergo a
instancia deis parents e deis amichs del dit Francesch, vos pregam af/ectuosament
de part de nos e de tota la ciutat, que vos primerament per honor de Deu[s], e
puys per esguardament de la ciutat, vista la present dejats presentar les dites letras,
e de part de la ciutat e de nos lo dit rey de Tunig preguets, que deliure lo dit catiu
ab so del seu, com sia estat pres en fe. E si per ventura per aqüestes coses haviets
a fer mesíions, no les dubtassets de fer, que nos vos ho larem pagar assi. E d'ago
US pregam que siats enroses, en manera que nos e la ciutat vos hajam que grayr.
Si res volets que fassam per vos, fets-nos-ho saber. Datum en Barcelona, dimecres
XVIII [jorns] dies del mes de juny.
121 (II, LVl)
Barcelona, 15 junio 1327
Carta de los magistrados municipales de Barcelona al Rey de Castilla Don Alonso
el Onceno suplicándole se digne loar y confirmar las gracias y franquicias, que en
virtud de privilegios concedidos por sus Predecesores, gozaban los naturales de la
Corona de Aragón en el Reyno de Sevilla y otras tierras.
AHM L. Cons. 1326-1327, 53
AL molt alt e molt noble e poderos senyor senyor Don Alfonso, per la gracia de
Deus, rey de Cast[i]ella, de León, de Toledo/, de Gallicia, de Xibilia, de Cor-
doa, de Ja[h]en, de Murcia, del Algarbe, senyor de Mulina e de Viscaya, los con-
seylleres e los prohomens de la ciutat de Barcelona si mismos appereyllados a todo
180 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
vuestro servicio e a vuestra hoiKÍra, comanam-nos, senyor, en la vostra gracia. Ben
sabedes, senyor, /ío havets entes en qual manera antigament los senyor [e]s rey[e]s
de Castejlla de bona memoria predecessors vostres, qui passats son, muy franca-
ment e muy graciosament donaren e atorgaren a les gen[t]s del senyor rey d'Arago
diverses privilegis e diverses franquees en lo regne de Xivilia e en les altres Ierres
sues. Los quals privilegis e franquees, senyor, son estats loats e approvats e confer-
mats per lo senyor rey vostre padre de bona memoria, e per tots los altres prede-
cessors seus e vostres, e aquells tenguts e fermament observats. On, senyor, com vos
per la gracia de nostre Senyor Deus siats vengut a edit e a estament de regnar
benaventuradament si Deus quiere, de la qual cosa som fort pagats e fort alegres ;
pergo, senyor, a la vostra altea humilment supplicam de part de nos e de tota la
dita ciutat de Barcelona, que-ls dits privilegis e franquees, senyor, vos placia con-
fermar axi com lo senyor rey vostre padre de bona memoria e-ls altres predecessors
vostres qui passats son, los han confermats ; e que romangam e siam ab vos, senyor,
en amor e en gracia, axi com tro assi som estats ab tots los altres rey[e]s de Cas-
tiella predecessors vostres qui passats son. Deus per la sua merce vos mantenga al
seu sant servicio e-us don bona vida e longa ab salut.
Dada en Barcelona, dilluns a XV jorns hauts del mes de junv del any de
MCCCXXVII.
122 (ii, ccLix)
Barcelona, 1 agosto 1327
Cédula del Rey D. Jayme II de Aragón, en que además de las penas de derecho es-
tablecidas, se impone la de infamia y privación perpetua de su oficio a los Corredores
de Barcelona, que hiciesen fuga o bancarrota con alhajas o premias que tuviesen
encargadas para vender.
AHM L. Vtrt I, 327 v-328
NOS Jacobus, Dei gracia, rex Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice, ac comes
Barchinone; quia regie congruit dignitati, sibique proprium inesse conspicitur,
ut resecatis hiis que rei publice dampna pariunt et jacturas, ea ordinet, statuat et
conservet, que utilitatem respiciunt singulorum; ideo attendentes qualiter multi ex
subditis nostris, tam civibus et incolis Barchinone, quam locorum ecianí aliorum, se
sepius invenerunt ex aliquorum curritorum dicte civitatis dolosis fraudibus circum-
ventos, eo quod curritores ipsi, quibus dicti subditi nostri vasa argéntea, anulos.
lapides preciosos et perlas, varia supelectilia et utenssilia et alias diversas res, mer-
ces et bona sua comendaverant et tradiderant ad vendendum, cum eis vel eorum
preciis se furtive atque dolóse frequenter ab ipsa civitate et ejus terminis absen-
tando, premissa secum nequiter asportabant, sibique illicite retinebant, in locis ju-
risdictionis alterius eis pro libito abutentes, et quod erat pocius detestandum initis
pactis cum dominis premissorum, per que eos iniuros necessario opportebat in tot
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 181
vel majori parte, dictis ciirritoribus remissionem faceré de predictis, rurssus assume-
bantur ad officia memorata, in quibus interdum per errorem novissimum, agravan-
do priorem, iterum delinquebant, ad quorum exemplar, transgressionis audaciam
ceteri assumentes, dum illos de comissis excessibus cernebant impunes, graviora
prioribus comitebant.
Ea propter, vélenles huic morbo pestif/ero novum antidotum adhibere, per quod
liujusmodi fraudes extirpentur radicitus, vel saltim non tociens frequententur ; cum
presentí carta nostra perpetuo valitura. ordinamus, statuimus atque decernimus quod
si aliquis curritor Barchinone cum aliquibus ex predictis rebus vel alus sibi co-
misáis, aut traditis ad vendendum, aut cum preciis eorumdem ab ipsa civitate re-
cesserit, fugerit et se absentaverit, aut se abat[a] ut quomodolibet fecerit preter alias
penas de jure debitas, quibus per hanc non intendimus derogare, ipso facto, tan-
quam infamis et reprobatus omnino, jam dicto curritorie officio perpetuo sit pri-
vatus. Ita quod nunquam per vicarium nostrum civitatis predicte, vel ejus locum
tenentem aut subvicarium, vel aliuní quemcumque officialiem nostrum, possit ad
Ídem officium restituí, vel assumnii; nos enim quamcumque restitucionem, assump-
cíonem aut quamlibet aliam novam concessionem contra presencium seriem facíen-
dam nullam, cassam, írritam et inanem decernimus ipso jure, illamque carere vo-
lumus omní robore et valore, nec íUius pretextu aliquis ex ipsís curritoribus ut pre-
míttitur reprobatis dicto officio uti possit, nec se illí audeat aliquatenus inmiscere.
Mandantes cum presentí carta nostra firniíter et distrícte vicario Barchinone et
Vallensis, presentí et qui pro tcmporc fuerint, eorumque locatenentibus ac subvíca-
riis, ceterisque officialíbus et subditis nostrís presentíbus et íuturis, ut dictum sta-
tutum et ordinacionem nostram firmam habeant et observent. et contra ea non pro-
cedant vel veníant aliqua racione, si de nostra confidunt gracia vel amore. In cujus
reí testímonium presentem cartam nostram, inde fierí et sigillo pendenti nostro jus-
símus comuníri. Datum Barchinone, kalendas angustí anno Doniini millesimo tre-
centesimo vicésimo séptimo. Visa per cancellariwm.
123 (IV, XLIIl)
Barcelona, 1 enero 1328
Real privilegio de Don Alonso IV de Aragón, a favor del Gremio de los Canteros
de Barcelona, que trabaxaban en las canteras de Monjuy, conjirmándoles otros dos,
el ano de Don Jayme I en 1218, y el otro de Don Jayme II en 1327, en que se
otorgaron a dicha corporación varios privilegios para su régimen, y gobierno.
ACÁ Reg. 473, 74 v-75 v
^Tos Alfonsus, etc. [Dei gratía, rex Aragonum, Valentie, Sardínie et Corsice, ac
i comes Barchinone], viso quodam privilegio illustrissimi domini Jacobi, me-
morie recolende, regís Aragonum abaví nostri. ejus sigillo pendenti munito. cujus
series dinoscítur esse talís: In Christi nomine. Pateat ómnibus hominibus presentí-
182 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
bus et futuris quod nos Jacobus. Dei gratia, rex Aragonum et comes Barchinone,
ac dominus Montispesulani, bono animo et sjjontanea volúntate, pro nobis et ómni-
bus nostris succcsoribus, damus. laudamus et perempniter confirmamus vobis ómnibus
universis molariis [tenis] vestris operantibus in Montejudayco, presentibus et fu-
turis, omnes libertates et franquitates, quas venerabilis pater noster Petrus, cui Te-
quies sit, vobis et successoribus vestris concessit et donavit, et a nostris antecessoribus
habuistis et tenuistis. et habere consuevistis, tam in cartis quaní sine cartis, quam in
alus modis: retinendo tamen in hoc nobis et successoribus nostris tantum illa ser-
vicia que nobis et antecessoribus nostris faceré consuevistis, de amolacione, videlicet,
nostrorum molendinorum Barchinone, et etiam in nostris exercitibus et cavalcatis,
tradendo tamen vobis et vestris bajulus noster Barchinone bestias que portent arma
et cetera alia vobis necesaria. Damus etiam et perpetuo concedimus vobis predictis
molariis nostris, presentibus et futuris. qui nobis faceré tenentur predictum servi-
cium, propter multa servicia que a vobis in multis modis recepimus et recipimus,
talem libertatem et franquitatem, quod ubicumque vel undecumque per mare vestras
molas portare et mittere possitis, quas faciatis, vel fieri faciatis, vel ad invicem eme-
tis, ab bonum intellectum, non teneamini nobis. nec bajulis nostris, lezdam aliquam
daré, sive aliquod aliud regium; retinendo similiter in hoc nobis et nostris successo-
ribus, quod de ómnibus molis quas vendetis vel vendi facietis per mare vel per
terram, donetis nobis et ómnibus nostris successoribus, de unaquaque mola undecim
denarios Barchinonenses, exceptis molis Barchinone civium. Si quis autem vestrum
vel successorum vestrorum dicta nostra jura illarum molarum, causa calliditatis vel
pro alus modis, in aliquo retinuerit vel pejoraverit, iram et indignacionem nostram
semper habebit, et insuper a pena decem aureorum ferietur, quos sine omni reme-
dio nobis vel bajulo nostro dabit; et insuper amittat semper libertatem predictam
et franquitatem. Damus siquidem vobis predictis molariis nostris, presentibus et fu-
turis, plenam licencian! et facultatem, quod cum deliberatione bajuli nostri Barchi-
none positis ad invicem eligere tres cónsules qui regant et teneant in bono colore
et rigore vestrum officium molerie. et quantum ad gubernacionem illam omnes alii
maneant et sint in regimine illorum trium consulum ; ipsi tamen cónsules prestantes
in hoc bonam fidem et bonum intellectum ad noticiara bajuli nostri Barchinone. Et
si quis eorum molariorum causa contumacie, vel causa indignacionis, noluerit stare
sub regimine dictorum consulem, ex quo major pars eis obediat ; similiter a pena
decem aureorum feriatur, quos sine omni indulgencia nobis vel bajulo nostro dabit,
et postea cónsules illi nichilominus cessent a predicta gubernacione. Ad hec nos Gui-
Uermus Paleti, Bertrandus Malarii, Raimundus Albi, Vitalis de Villa de Paulo,
Guillermus de Prunariis atque Augustinus de Serra, pro nobis et universitate mo-
lariorum, presentium et futurorum. promittimus et convenimus vobis domino Ja-
cobo et ómnibus vestris successoribus, ac ómnibus bajulis vestris pro nobis omnia
dicta et singula firmiter attendere et complere ad bonam fidem. sine omni dolo, vel
sine aliqua fraude. Actum est hoc XI kalendas may anno Domini MCCXVIII. Sig-
num Jacobi, Dei gratia, regis Aragonum, comitíis Barchinone et domini Montispe-
sulani. Testes sunt hujus rei dominus Bernadus episcopus Barchinonensis, dominus
Bernardus episcopus Ilerde, Arnaldus vicecomes Castriboni, Guillermus de Monte-
cathemo, Raymundus de Castroveteri, Petrus Ferrandi dominus Sánete Marie Alba-
rracini, Eximinus Cornelii, Lofferrencus de Luna, Blascus domini regis scriba, ejus
mandato scribi fecit, signum regium supraponens et suum faciens manus signum,
apud Cesaraugustam die et anno prefixis.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 183
Visa etiam quadam carta, sigillo majestatis illustrissimi domini Jacobi, eximie
recordacionis, regis Aragonum, patris nostri, sigillata, statuti sive declarationis facte
super imponendis bannis per cónsules molariorum predictorum, cujus quidem carta
tenor sequitur in liunc modum. Nos Jacobus, Dei gratia, rex Aragonum, etc. [Va-
lentie, Sardinie et Corsice, ac comes Barchinone], attendentes serenissimum princi-
pem dominum Jacobum, recordacionis inclite, regem Aragonum, avuní nostrum,
dedisse et concesisse, inter alia, cuní privilegio suo dato Cesarauguste XI ¡calendas
madii, anno Domini MCCXVIIl, vobis universis molariis operatibus in Monteju-
dayco, tune presentibus et futuris, plenam licenciam et facultatem quod cum delibe-
racione bajuli Barchinone, possetis ad invicem eligere tres cónsules qui regerent et
tenerent in bono colore et rigore vestrum officium molerle et quantum ad guberna-
cionem illam omnes alii manerent et essent in regimine illorum trium consulum,
ipsis tamen consulibus prestantibus in hoc bonam fidem, et bonum intellectum ad
noticiam bajuli Barchinone, et si quis molariorum ipsorum, contumacie vel indig-
nacionis causa, nollet stare sub regimine dictorum consulum, ex quo major pars
obedierit eisdeni ; decem aureorum pena puniretur, sive etiam mulctaretur, prout
in ipso privilegio sigillo pendenti céreo ejusdem domini regis sigillato. lacius vidi-
mus contineri ; et pretextu ipsius privilegii, dicti cónsules vestri cum deliberacione
bafuli nostri civitatis Barchinone, imposuerunt aliqua banna vobis et vestro officio
utilia et necessaria, que in civitate Barchinone per preconem publicum preconizari
fecistis, ad quod consiliarii ac proceres civitatis predicte se opposuerunt, asserendo
vos non posse banna predicta imponere seu preconizari faceré, cum bannorum im-
posicio in ipsa civitate, ex privilegiis nostris et antecessorum nostrorum eis indultis,
ipsis tantunimodo pertineret. Idcirco, visis in consilio nostro privilegiis tam civita-
tis predicte quam vobis concessis, ac recognito ipso negocio et diligenter examinato,
partibus coram nobis vocatis ; tenore presentís carte nostre statuendum duximus,
sive etiam declarandum. quod predicti cónsules vestri cum deliberacione dicti bajuli
Barchinone possint hujusmodi banna eis et eorum officio utilia et necesaria, inter
se et personas, dumtaxat dicto officio deputatas, imponere ac preconizari faceré in
civitate predicta. Mandantes per presentes vicario et bajulo Barchinone, ceterisque
officialibus nostris, vel eorum locatenentibus, quod super imposicione ac preconiza-
cione ipsorum bannorum, cum deliberacione ejusdem bajuli impositorum, impedi-
mentum aliquod non faciant, vel fieri faciant seu permittant. In cujus rei testimo-
nium presentem cartam nostram vobis fieri jussimus, sigillo majestatis nostre ap-
pendicio comunitam. Daiiim Barchinone, tercio kalendas augusti anno Domini
MCCXXVII. Signum Jacobi, Dei gratia, regis Aragonum, Valencie, Sardinie et
Corsice, ac comitis Barchinona. Testes sunt Gasto Oscensis episcopus cancellarius
Poncius Barchinonensis episcopus, Otho de Montecatheno, Bernardus de Capraria,
Petrus Galcerandi de Pinosio. Signum Berfrandi de Vallo, scriptoris predicti domini
regis, qui de mandato ejusdem hec scribi fecit et clausit.
Idcirco, ad humilem pro parte vestrum fidelium nostrorum molariorum civitatis
Barchinone supplicacionem nobis exhibitam, privilegium et cartam predictam, et
omnia alia in privilegio, et carta predicta contenta, laudamus, approbamus, rati/fi-
camus ac etiam confirmamus, prout melius vos et antecessores vestri eisdem hac-
tenus usi estis. Mandantes per presentes vicario et bajulo Barchinone, ceterisque
officialibus nostris, vel eorum locatenentibus, presentibus et futuris, quod predictam
confirmacionem nostram firmam habeant et observent, ac faciant ab alus inviolabiliter
observari et non contraveniant, nec aliquem contravenire permittant, aliqua ratione.
184 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
In cujus rei testimonium piesentem cartam nostianí vobis inde fieri jussimus sigillo
nostro pendenti munitam. Datum Barchinone, IIII nonas januarii, anno Domini
MCCCXX séptimo. Signum Alfonsi, Dei gratia, regís Aragonum. etc. [Valencie,
Sardinie et Corsice. ac comitis Barchinone]. Clemens de Salaviridi. mandato regio
facto per vicecancellarium. Testes sunt reverendus dominus Johannes Tholetanus
archiepiscopus, Petrus Cesarauguste archiepiscopus, Raimundus Fulchonis, Guiller-
mus de Angularia, Berengarius de Angularia. Fuit clausum per Clementem de Sala-
viridi, scriptorem domini regis et notarium publicum.
124 (iv, XLIV)
Zaragoza. .31 diciembre 1328
Carta del Rey de Aragón Alfonso IV, en que declara a la Ciudad de Barcelona.
que en la prohibición de llevar sal a Sahona y demás puertos de la Ribera de
Genova, no se entendía quebrantar sus privilegios y libertades.
ACÁ Reg. 477, 73 v
NOS Alfonsus, etc. [Dei gratia, rex Aragonum] quia ad instanciam et supplicacio-
nem vestri consiliariorum et proborum hominum civitatis Barcliinone nos noviter
inhibicionem fecimus. ne aliquis sub pena corporis et bonorum audeat seu presuma!
sal defferre apud SaJionam nec ad aliquas alias parles Riparie Janue. et supplica-
veritis nobis, ut ne propter hoc privilegiis seu libertatibus vestris prejudicium ali-
quod inferretur, presens nostrum scriptum vobis fieri {acere mandaremus.
Propterea vestre supplicacioni hujusmodi benigna condescendentes, tenore pre-
sentís carte nostre concedimus vobis consiliariis et probis hominibus dicte civitatis
Barchinone, quod propter dictam inhibicionem per nos factam nullum vobis privi-
legiis aut libertatibus vestris prejudicium inferatur. seu quomodolibet irrogetur;
^í/inimmo in sua permaneant valoris et roboris firmitate sicut ante. Mandantes uni-
versis et singulis officialibus nostris presentibus et futuris quod concessionem nos-
tram hujusmodi firmam habeant et observent. et faciant observar! et non contrave-
niant, nec aliquem contravenire permittant aliqua ratione. In cujus rei testimonium
presenten! cartam nostram inde fieri et sigillo nostro pendenti jussimus communiri.
Datum Cesarauguste, pridie kalendas januarii anno Domini MCCCXX octavo. Ber-
nardus de Podio mandato domini regis.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 185
125 (ll, LVIIl)
Barcelona, 5 mayo 1330
Cédula del Rey D. Alonso IV de Aragón por la qual manda que en adelante ni los
Directores de la Casa de la Moneda de Barcelona, ni los Banqueros, ni los Nego-
ciantes exijan premio alguno en sus pasos y contratos por el cambio de los dineros
de plata Barceloneses.
AHM L. Verm. I, 41 v42
ALFONSUS, Dei gracia, rex Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice. ac comes
Barchinone; fideli siio Guillelmo Vincencii magistro monete que cuditur in
civitate Barchinone. ac cuicumque magistro ejusdem monete qui pro tempore fucrit,
salutem et graciam. Intelleximus per consiliarios ac probos homines civitatis Bar-
chinone, quod licet magistri monete. qui ab antiquo in civitate predicta fuerunt,
non consueverunt recipere aliquid pro cambio Barchinonensium argenti, qui extra-
hebantur per aliquos e sequa ipsius monete. Attamen ab aliquo citra tempore vos
ac magistri dicte monete receperunt unum denarium minutum pro libra Barchinone
argenti ab illis qui ipsos Barchinonenses argenti recipiebant, cum autem recipientes
pecuniam in dicta sequa esse debeant liberi et inmunes ab exaccione dicti denarii;
cum repertum et certum existat quod duodecim denarii Barchinone minuti, habita
justa et legitima extimacione, valent et valere debent unum grossum álbum seu
denarium Barchinone argenteum et non ultra, et unus grossus seu denarius Barchi-
none argenteus vale [a] t et valere debet duodecim denarios Barchinone minutos et
non ultra; ideoque ex justa racione moti, velimus quod in civitate Barchinone et ejus
terminis non recipiatur per vos et alios magistros dicte monete. nec non et camp-
sores et quo[s]vis alios mercatores, ac ceteros dictis denariis argentéis utentes in
contra [di] ctibus et solucionibus. aliquid pro cambio dictorum Barchinonensium
argenti, cum juxta valorem ipsius monete, et secundum ordinaciones super dicta
moneta et ejus valore, per predecessores nostros factas et ordinatas. fieri non debeat;
ideo vobis dicimus et mandamus quod non recipiatis pro cambio seu racione cambii
aliquid de cetero pro libra dictorum Barchinonensium argenti ; immo ipsam pecu-
niam libere et absque aliquo cambio persolvatis, cum nos id in dicta sequa et alus
locis dominacionis nostre, tam per vos quam per campsores et mercatores, et quosvis
alios dicta moneta in contractibus seu solucionibus utentes, ex equitate et justicia
tenore presencium providerimus ordinandum ac eciam perpetuo observandum. man-
dantes nichilominus universis et singulis officialibus nostris presentibus et futuris quod
predictam provisionem, et mandatum nostrum observent et faciant perpetuo et invio-
labiliter observari, contrafactores velut transgressores mandatorum nostrorum. pena
congrua puniendo.
Datum Barchinone. III nonas may anno Df)mini MCCC tricésimo. Subscripta.
186 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
126 (ii. Lvii)
Valencia, 23 enero 1331
Privilespo del Rey D. Alonso IV de Aragón por el qtial concede varias gracias
y libertades a la Esquadra armada por la Ciudad de Barcelona contra los Genoveses,
aprobando y confirmando la elección de su Comandante con la distinción de
muchas prerrogativas.
AHM L. Verm. II. 200-201 v
PiTEAT universis quod nos Alfonsus, Dei gracia, rex Ara^onum, Valencie, Sardi-
nie et Corsice, ac comes Barrhinone. snllicita meditacione pensantes, qualiter
vos fideles nostri consiliarii, probi homines et universitas civitatis Barchinona nunc
Dro exaltacione resalís corone nostre. ac pro nostro servicio et honore, et ad propel-
landas innumerabiles violencias, neces. rapiñas, iniurias et offensas, quas imDrobi
Tanuenses. infrinseci et extrinseci ac Sahonenses. ahsque aliqua justa causa puWici
hostes nostri, vobis et alus fidelibus subditis et naturalibus nostris nimis iniuste
hactenus intulerunt, providistis et ordinastis armari certum numerum galearum,
navium et aliorum lignorum seu vassellorum. cum cjuibus feliciter, actore Domino,
contra iosos bostes oublicos in virtute Altissimi insurgentes, eos ad restitiiendum
ablata et ad desistendum ab buiusmodi insolenciis atque disnendiis, possitis potenter
ataue viriliter cobibere; idcirco cum de presidente vel canitaneo, quem jam dicto
stolio vel ármate preficere deberetis, babueritis Ínter vos dilio'ens studium et soler-
tem tractatum; demum prebabita deliberacione plenaria, nobilem et dilectum nos-
trum Guillelmum de Cervilione, nunc srerentem vices procuratoris in Catbalonia.
ad bec elegeritis ; et cum ipsius Guillelmi ab antiauis progenitoribus in eo derivata
nobilitas, et constans ab experto strenuitas, ac aprobata ersa nos et inclitam domum
nosfr.nm fidelis sinceritas et laudabilis probitas, ipsum reddant vdoneum multumque
sufficientem et aptum officio memorato : eundem Guillelmum de Cervilione. de vo-
lúntate, licencia et expresso consensu nostro proposueritis, statueritis. prefeceritis
et ordinaveritis. seu ordinare, proponere. statuere ac preficere intendatis in capi-
taneum. presidem et prefectum ármate vel stolii sunradicti. qnamdiu duraverit et
dum de vestra processerit volúntate ; nobisque supplicaveritis ut auamdiu ipse nobilis
jam dictum geret officium, subscriptas concessiones et gracias sibj concederé debea-
mus : ideo vestris benigne supplicacionibus annuentes, placet nobis et volumus quod
dictus nobilis Guillelmus de Cervilione. per se suosque subcapitaneos et comissarios.
quos de volúntate et assensu vestro expresso et non aliter. possit statuere pro vobis
et nomine vestro. predictum capitanie et presidenfis resrat officium ad bonorem.
servicium. et fidelitatem nostram, et ad vestrum et dicte ármate comodum et pro-
fectum: et quod caveat ac cavere teneatur in posse vestri consiliariorum et proborum
bominum civitatis predicte. recipiencium nomine universitatis jam dicte, sub virtute
sacramenti et bomagii vobis prestandi. ac alus caucionibus et securitatibus. de
quibus vobis videbitur, quod ipsum officium reget, ut dictum est, pro vobis et nomine
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 187
vestro, tam fideliter legaliter ac eciam diligenter, quodque in conimunibus periculis,
in mutacione ármate et in facienda tera^ania et in alus negociis arduis, occurrentibus
vel ingruentibus eidem capitaneo aut dicto stolio vel ármate, stabit consilio illorum
consiliariorum, quos sibi adhibebitis, quique ibunt cum eo in stolio supradicto;
nec consilium ipsorum transgredietur in aliquo, sed illud inviolabiliter observabit.
Nos enim, tenore presencium, eidem nobili Guillelmo de Cervilione concedimus,
quod ipse vel ille aut illi, quem vel quos ad hec loco sui statuerit, de causis et ques-
tionibus civilibus et criminalibus. que Ínter honiines dicti stolii vel ármate quomo-
dolibet insurrexerint, de ¡Uis videlicet, que contracta vel inchoate fuerint postqnam
dicta armata incepta fuerit, et ipsa ármala durante, cognoscat et cognosrere valeat
ad arbitrium suum, secundum statum et consuetudinem ármate, et singulis conque-
rentibus justiciam faciat et ministret. Quam tamen cognicioneni exerceat et exerceri
facial de causis et queslionibus, quas moveri contingat a quindecim diebus antece-
denlibus diem assignatam ad recoUigendum el in antea, usque ad alios quindecim
dies postquam dicta ármala cursum suum peregerit seu doñee ipse galee fuerint
desármate. Excipimus tamen a cognicione ipsius capilanei et commissariorum suorum
omnes questiones seu acciones reales, quas locorum ordinariis reservamus.
Ordinamus insuper alque concedimus dicto nobili Guillelmo, quod dum dicta
ármala, que nunc de novo conslruitur, seu dum in posterum reparabitur, predictus
nobilis vel substilulus ab eo. de queslionibus criminalibus el civilibus, que inler
magislro galearum ipsarum, lignoruní seu vassellorum, et magistro axie et calafatos,
eorumque discípulos el ceteros operarios, de illis scilicet que contráete sint postquam
ipsa opera seu reparaciones, in quibus ipsi fuerint, incepte fuerint et durantibus ipsis
operibus vel reparacionibus mote fuerint vel insurrexerint, cognoscat et cognoscere
aut cognosci faceré valeat, ipsasque secundum justiciam fine debito terminet et
decidat; predictique magislri et alii prelibati coram dicto capitaneo et ordinatis ab
ipso, el non coram alus officialibus, responderé in judicio compellanlur.
Declaramus tamen, quod si aliquis ex prediclis cum alio vel alus alterius condi-
cionis quam suorum consimilium in officiis supradictis, civiles vel criminales ques-
tiones habuerint, eciam tempore operum predictorum; de ipsis non per dictum
capitaneum aut deputatos ab eo, sed per officiales ordinarios, prout de racione
fuerit. cognoscatur. A predicla vero cognicione prorsus eximimus quoscumque lé-
ñenles daraqanalia nostra, qui non coram eo, sed coram suis responderé ordinariis
teneantur. A predicti eciam capitanei ejusque substitutorum cognicione prorsus
eximimus questiones seu acciones reales, quas locorum ordinariis, ut predicitur,
reservamus.
Et quod vos consiliarii et probi liomines ex vestra industria, el absque aliquo
pecuniario suffragio noslro ad omnia supradicta ex natura el fidelitate proceditis;
volumus, ordinamus ac ex certa sciencia vobis concedimus, quod de bonis, armis,
mercibus et alus quibuscumque rebus existenlibus in navibus, galeis, lignis et alus
quibuscumque vassellis dictorum Januensium intrinsecorum et extrinsecorum ac
Sahonensium, ac aliorum quorumcumque inimicorum nostrorum, cujuscumque legis,
status aut condicionis existant, ac de personis eorum capieiidis per armatam vel
slolium supradictum, cui diclus nobilis Guillelmus de Cervilione, aut depulali seu
ordinati ab eo prefuerint, in simul vel divisuni. non nobis vel curie nostre sed vobis
dictis consiliariis et probis hominibus aut cui seu quibus vos volueritis vice aut
nomine universitalis dicte civitatis Barcbinone, teneatur dumlaxat diclus capilaneus
responderé, vosque nomine et pro parle universitalis predicte, ea omnia integre
188 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
habeatis et recipiatis in dicte ármate seu stolii sumptibus et alus necessariis commi-
tenda. super quibus ómnibus dictus capitaneus fidelitatem, sacramentum et homagium,
aut alias ydoneas cauciones ad vestri cognicionem, prestet et teneatur vobis prestare,
ídem quoque decernimus atque concedimus de navibus, galeis, lignis et alus vassellis,
per dictuní stolium ut predicitur capiendis, ut ea videlicet omnia cum eorum exarciis
et apparatibus universis, vobis et dicte ármate usibus et necessariis aplicentur.
Et insuper generaliter vobis dictis consiliariis, nomine universitatis predicte,
damus, conferimus atque concedimus quecumque lucra facta fuerint per armatam vel
stolium supradictum, de quibus provideatis dicto capitaneo et deputatis ab eo ipso-
rumque familiis in suis stipendiis et alus necesarüs, prout cum eis concordandum
duxeritis atque po/eritis convenire; retinemus tamen ac inhibemus expresse, firmi-
terque precipimus, ne personis. terris aut bonis quibuscumque aut quorumcumque.
qui in pace vel[in] treugua nobiscum fuerint, per dictum capitaneum aut dictum
stolium vel armatam, aut per personas consistentes in illis. aliquod dampnum, offensa,
injuria, violencia vel gravamen quomodolibet inf/erantur.
Mandamus itaque per presentem cartam nostram ammiratis, procuratoribus. gu-
bernatoribus. eorumque vices gerentibus, administratoribus. capitaneis, potestatibus.
vicariis. justiciis. bajulis. curiis ac ceteris alus quibuscumque officialibus et subditis
nostris. per omnia regna et térras nostras constitutis et constituendis, tam presentibus
quam futuris, quod dictum nobilem Guillelmum de Cervilione pro capitaneo dicte
civitatis Barchinone ac ármate predicte habeant et teneant. eique et comissariis
statutis et alus ordinatis ab eo, de ómnibus que ad ipsius officii negocium. ut supra
contentum est. spectare noscuntur. ab honorem. servicium et fidelitatem nostram et
dicte civitatis, pareant, respondeant, obediant efficaciter et intendant. Hanc autem
concessionem durare decernimus dum de vestri consiliariorum et procerum pre-
dictorum processerit volúntate. In cujus rei testimonium, presentem cartam nostram
inde fieri et sigillo nostro pendenti jussimus communiri.
Datum Valencie, décimo kalendas febroarii anno Domini millesimo trecentesimo
tricésimo. Rex Alphonsus.
127 (ii. ccLxxix)
Barcelona, 2."? diciembre 13.31
Concordia ajustada entre XII ciudadanos de Barcelona armadores de la coca de
tres puentes, «San Clemente», y Galcerán Marquet Capitán electo por ellos de dicha
nao, sobre los fueros, y preeminencias de su jurisdicción; y la ayuda y consejo que
dichos doce sugetos debían darle en los lances de combatir o acometer al enemigo.
AHM Pergs. municipales, n.° 72
IN Dei nomine. Pateat universis quod nos Petrus de Solerio. Franciscus Ferrarii
de la Sala, Berengarius Andree, Guillelmus Coscoy, Bernardus de Voltre, Francis-
cus Augustini, Arnaldus de Podio, Petrus de Sala, Macianus Comitis, Michael de
Colle. Michael Escola et Arnaldus de Pila cives Barchinone, armatores cujusdam
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 189
coche trium cohopertarum vocate Sancta Clemens, que nunc est in plagia civitatis
Barcliinone; gratis et ex certa scienlia, confidentes de fide et legalitate, et industria
vestri honorahilis Galcerandi Marcheti civis Barcliinone socii et coarmatoris nostri
dicte coche; idcirco unanimiter concordantes in concordia, constituti personaliter
et congregati in hospicio venerabilis Bernardi Marcheti fratris vestri, in presencia
notarii infrascripti ac testiuní subscriptorum ad hoc specialiter vocatoruní et roga-
torum ; eligimus et creamus ac etiam ordinamus vos dictum honorabileni Galcerandum
Marcheti tanquam idoneum et sufficientem in capitaneum nostruní et dicte coche et
tocius nostre ármate et vassellorum ejusdem, et etiam tocius íamilie ejusdem ár-
mate; ita quod vos, nos et dictam cocham, et alia quelibet vassella dicte ármate et
omnes familias ejusdem ubicumque fuerimus regatis, tractetis et administretis, ac
etiam deífendatis, et etiam judicetis et corrigatis, videlicet in tantum quantum et
prout vobis a nobis datum fuerit consilium bene et fideliter, et non aliter.
Nos enim conveninius et bona fide, ac per firmam et legalem stipulacionem pro-
mittimus vobis quod in navigando cum dicta cocha et alus vassellis quibuscumque,
et in dandis batalliis et offendendis inimicis nostris, et in accedendo ad naves et ad
alia vassella, et in judicaturis et in ómnibus alus, exercicio dicte capitanie dicte
coche et aliorum quurumlibet vassellorum spectantibus, et que necessaria fuerint ac
etiam opportuna prebenius, prestabimus et dabimus vobis utile, fidele et légale
consilium; quod consilium quod per nos vel majorem partem nostram vobis datum
fuerit, et sub eadem forma et modo ac condicione quibus vobis datum fuerit, vos
exequamini et teneamini exequi et faceré ac complere, et non aliter.
Promittimus etiam vobis quod faciemus et prestabimus vobis, tam in mari quam
in térra ubicumque fuerimus honorem et reverencian! sicut bono et sufficienti, ac
ydoneo et fideli ac legali capitaneo est reverencia et honor fienda et prestanda. Et
predicta omnia et singula promittimus et convenimus nos prenominati attendere
et complere vobis, prout superius dicta sunt, bona fide et sine omni dilacíone,
excusacione et excepcione, et absque omni dampno et missione ac interesse vestri
et vestrorum. Nos enim pro predictis ómnibus et singulis sic vobis complendis
obligamus vobis et vestris ut cajjitaneo, personas nostras et omnia bona nostra habita
et habenda. Insuper ad majorem firmitatem omnium predictorum, juramus omnes,
per Dominum Deum et ejus sancta quatuor Evangelia manibus nostris corporaliter
tacta predicta attendere et complere, et in aliquo non contravenire aliquo jure,
causa vel etiam racione. Et ut predicta majori gaudeant firmitate, facimus vobis
homagium ore et manibus pro predictis juxta usaticos Catlialonie et Forum Aragonie,
ita quod si forte, quod absit, contra predicta vel aliqua de predictis venerimus vel
contra faciemus, remaneamus et simus perjuri et bausatores vestri, et quod inde
per batalliam vel modis alus escundire non valeamus seu in aliquo nos juvare;
immo presens instrumentum et contenta in eo, convincat nos et /¡ostendat nos semper
omnino convictos ubiscunique fuerimus in judicio et extra judicium. Renunciantes
quantum ad hec ex certa scientia umni cuilibet juri, racioni et consuetudini contra
hec repugnantibus.
Ad hec ego Galcerandus Marcjieti predictus recipiens a vobis dictis coarmatoribus
et sociis meis capitaniam predictam et omnia et singula supradicta, et eisdem ómnibus
et singulis, consentientes, prout melius et plenius superius per vos dicta sunt et
expressa; gratis et ex certa scientia et ex pacto convenio et bona fide, ac per
firmam et legalem stipulacionem promitto vobis dictis sociis et coarmatoribus meis
presentibus, quod super exercicio capitanie dicte coche et aliorum vassellorum
190 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
quorumlibet, ac super familia eorundem, et super ómnibus alus supradictis et
singulis fideliter et legaliter me habebo. Promitto etiam et convenio vobis quod
faciam justicias de illis personis quas vos judicaveritis et prout vos ipsum judicatum
pronunciaveritis el sentenciaveritis fore faciendum et non aliter ; faciam etiam omnia
alia ad merum et mixtum imperium pertinentia arbitrio vestro vel majoris partis
vestrum ; et quod absque licencia vestra non navigabo nec procedam ad offendendum
seu expugnandum inimicos, nec faciam aliqua, nec de aliquibus factis me intromitam
absque speciali licencia et volúntate vestra vel majoris partis vestrum; cum sub hiis
pactis et condicionibus vos el/geritis me in capitaneum et concesseritis michi dictam
capitaniam. Et hec omnia supradicta et singula promitto ego dictus Galcerandus atten-
dere et complere, et inviolabiliter observare vobis bona fide et sine aliqua dilacione,
excusacione et excepcione, et absque omni dampno et missione vestri et vestrorum.
Et pro hits complendis et attendendis obligo vobis et vestris me, et omnia bona mea
habita et habenda; jurans vobis per Dominum Deum et ejus sancta quatuor Evangelia
manibus [nostris] meis corporaliter tacta, predicta attendere et complere, et in aliquo
non contravenire aliquo jure, causa vel racione. Insuper ad majorem firmitatem
omnium predictorum, fació vobis homagium ore et manibus pro predictis juxta
Usaticos Catlialonie atque forum Aragonie; ita quod, si forte, quod absit, contra
predicta vel aliqua de predictis venero, remaneam et sim perjurus et bausator vester,
et quod inde non possim me per batalliam vel modis alus escundire nec in aliquo
que juvare; immo presens instrumentum convincat me et /íostendat me semper om-
nino convictum ubilibet in judicio et extra judicium; renuncians quantum ad hec
ex certa scientia omni cuilibet juri, racioni et consuetudini obviam venientibus.
Actum est hoc Barchinone, décimo kalendas januarii anno Domini millesimo
trecentesimo tricésimo primo. Signum Petri de Solerio. Signum Francisci Ferrarii
de la Sala. Signum Berengarii Andree. Signum Guillehni Coscoy. Signum Bernardi
de \ oltre. Signum Francisci Augustini. Signum Arnaldi de Podio. Signum Petri de
Sala. Signum Maciani Comitis. Signum Michaelis de CoUe. Signum Michaelis Es-
cola. Signum Arnaldi de Pila. Signum Galcerandi iMarcheti predictorum, qui hec
concedimus, firmamus et juramus. Testes hujus rei sunt Michaletus Marcheti, Arnal-
dus Ferrarii, Bernardus de Lagastosa et Petrus Grunni. Signum Petri de Turri aucto-
ritate regia notarii publici Barchinone, qui hec scribi fecit et clausit cum litteris rasis
et emendatis in linea secunda ubi dicitur Clemens.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA i91
128 (ii, ccLxxx)
Barcelona, 23 diciembre 1331
Convención ajustada entre el magistrado de Barcelona y trece Ciudadanos sobre el
armamento de una Coca de tres puentes propia de la Ciudad, que se destinaba con-
tra los Genoveses, tripulada con unos quinientos hombres: cuya manutención debía
correr de cuenta de los trece Armadores, y la provisión de los aparejos del buque
y de los pertrechos de guerra de cuenta de la Ciudad.
AHM Pergs. municipales. Docs. curiosos 13
1N nomine Domini. Noverint universi quod nos Raymundus Ricardi, Jacobus de
Roure, Arnaldus Dusay, Bercngarius Qamuntada et Galcerandus Caibonis con-
siliarii hoc anno civitatis Barchinone, nomine nostro et dicte civitatis, habito super
infrascriptis pluries diligenti tractatu, cum Consilio centum juratorum dicte civitatis,
ut constat de hiis notario et testibus infrascriptis; attendentes qualiter vos Galceran-
dus Marqueti, Petrus de Solerio, Franciscus Augustini, Bernardus de Voltre, Michael
Cescola, Franciscus Ferrarii de la Sala, Guillelmus Coscoy, Macianus Comitis, Mi-
cheletus de Colle, Petrus Qasala, Berengarius Andree, Arnaldus Qapila et Arnaldus
de Podio cives Barchinone, requisivistis et proposuistis coram dicto Consilio centum
juratorum, quod si per dictuní Consilium traderetur vobis quedam cocha trium co-
hopertarum vocata Sanctus Clemens, cum exarciis, apparatibus et juribus suis, et
panes sive biscoctum necessarium gentibus que in ipsa cocha irent, quod vos pre-
dicti supra nominati armaretis ipsam cocliam pro obviando Januensibus et alus etiam
inimicis domini regis et nostris. Super quibus dictum Consilium pluries habuit coUo-
quium et tractatum. Tándem Ínter nos nomine nostro et dicte civitatis, cum assensu
et volúntate dicti Consilii ex una parte et vos ex altera, fuit conventum super pre-
dictis ut apparet per capitula in scriptis per vos nobis et dicto Consilio tradita,
quorum tenores tales sunt.
En nom de nostre Senyor JAesuclirist. A50 es la avinenga feta entre los honrats
consellers de Barc^inona d'una part, e los armadors devall escrits de l'altra, sobre
la cocha de la dita ciutat, la qual se deu armar per los dits armadors contra Jeno-
veses e altres enamichs del senyor rey d'Arago e de la dita ciutat. Primerament
demanen los dits armadors que la cocha e el pa lus sia mes en armament per la
ciutat, axi con devall es contengut. Empero que la ciutat lus sia tenguda de donar
pa complidament mentre l'armada dur, del jorn que comensaran tro a un any si ops
l'an, si los dits armadors per tot un any volran teñir la dita cocha armada, ho per
aytant com a ells sera semblant.
ítem, que puixen aver armes de la ciutat aquelles que mester lus sia a forniment
de la ñau.
ítem, que d'ago que Deus hi dará de guany, levades les mesions que-ls armadors
faran ne auran fetes, aje la ciutat per raho de la ñau, e per lo pa e per tot 50 que
met en armament, la terga part, e les romanen [t]s dues parts sien deis armadors a
totes lurs volentats.
192 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
ítem, que en cas que guanyasien, si la ñau perdía arhre, sia estimat a raho de
sexcentis florenis. E si perdia timo, sia estimat a raho de centum florins. E que-ls
dits armadors no sien tenguts de pagar sino la terga part de 50 que costaría segons
les dites estimacions. E si no guanyaven qui bastas a aquella quantitat, de la dita
estimacio levades totes les messions, que no sien tenguts de res a pagar ne a satisfer.
ítem, que en cas que no guanyassen, que la ciutat fos obligada al terg de la
perdua que-ls armadors farien per raho com la ciutat per la ñau e lo pa, e per
altres coses totes lia la terga part de tot lo profit. e axi es raho que aja la terga
part de la perdua.
ítem, que-ls armadors se obliguen de metre en la ñau de quadringentis ad quin-
gentos homeni-, qui serán tenguts de servir un any, lio aytant com ais dits arma-
dors sera semblant.
ítem, que la dita ñau e les sues exarcies, e totes les armes que-1 Consell liurara
ais armadors, e ab tots sos drets, anant e estant, e tornant e donant bataylles, e en
tota altra manera sia e est[a]ia a renech e a fortuna de mar e de vent, e de males
gents e de la ciutat.
ítem, que-ls dits armadors puixen eleger capita, lo qual capita sia tengut de estar
a totes lurs ordinacions, axi en navegar con en donar bataylles, con en jurediccio,
con en tota altra manera.
ítem, que-1 dit capita aje jurediccio alta e baxa en la dita cocha ho coches, lio
vexell, ho vexells, qui ab los armadors serán en companyia, ab volentat e ab con-
sentiment deis dits armadors ho de la major partida.
ítem, que si per ventura per pau ho per treva qui-s tractas /¡o-s faes, ho per
manament del senyor rey Ao de la ciutat, Ao per tota altra condicio, la dita cocha
romanía que no faes lo viatge ; Ao si depuys que ych fos partida, per aqüestes rahons
Ao alcuna d'aquelles la cocha [h]avia a tornar que no faes complidament son viat-
ge; que-ls consellers e-ls prohomens retessen ais dits armadors tot co que aurien
bestret en armar la dita cocha, axi en loguers de mariners, com en viandes, com en
negunes altres messions. Empero en cas que-ls armadors guanyassen, levades messions
con la cocha tornas; en aquest cas la ciutat no-ls fos tenguda de retre ne esmenar
res per ago.
ítem, que-ls dits armadors no puixen fer mercaderies negunes ab la dita cociía,
mas en cas que venguessen desarmar, que poguessen venir ab la cocha Ao coches,
Ao vexell Ao vexells carragats de forment Ao de mercaderies descarragant en la ribe-
ra de Cathalunya.
ítem, que si per ventura los armadors eren ob la dita cocha en alcuna part hon
aguessen necessitat de pa ; que-n poguessen comprar, e que la ciutat fos a ells ten-
guda de pendre en compte aquell pa e satisfer go que costaría.
ítem, es estat empres que-1 capita ne los armadors no ajen aventatge de viandes,
sino axi com a mariners, si donchs no-1 se fan de lur bossa.
ítem, que la dita cocha, com se desarmara, se haja a desarmar a BarcA/nona
e no en altre loch.
E los dits armadors qui a aqüestes coses se obliguen son aquests: Galceran Mar-
quet, Pere des Soller, Francesch Agusti, Bernat de Voltre, Michel Cescola. Francesch
Ferrer de la Sala, Guillem Coscoy, Macia Comte, Michelet Descoll, P. Cásala. Be-
renguer Andreu, Arruta papila e Arnau Despuig.
Ideoque nos dicti consiliarii, nomine nostro et dicte civitatis et universitatis et
singulorum ejusdem, tradimus vobis dictis Galcerando Marqueti, Petro de Solerio,
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 193
et alus supra nominatis piedictam cocham cum exarciis, apparatibus et juribus suis.
Et nichilominus laudantes et approbantes capitula supradicta et contenta in eis, ac
eisdem consencientes, ut superius sunt expresa, gratis et ex certa sciencia convenimus
et promittimus vobis dictis Galcerando Marqueti, Petro de Solerio et alus superius
nominatis, quod predicta omnia et singula, ut superius dicta sunt et expressa, que
per nos attendenda et complenda sunt juxta formam capitulorum supradictorum,
attendemus et complebimus, et attendi et compleri facienius vobis juxta capitulorum
predictorum continenciam et tenorem, et in aliquo non contraveniemus per nos vel
per interpositam personara aliquo jure, causa vel racione. Et pro predictis ómnibus
et singulis complendis et firmiter attendendis, obligamus vobis et vestris omnia bona
dicte civitatis et universitatis et singulorum ejusdem mobilia et inmobilia, habita et
habenda. Ad hec nos Galcerandus Marqueti, Petrus de Solerio, Franciscus Augustini,
Bernardus de Voltre, Michael Cescola, Franciscus Ferrarii de la Sala, Guillelmus
Coscoy, Macianus Coniitis, Michel[l]etus de CoUe, Petrus Qasala, Berengarius An-
dree, Arnaldus papila et Arnaldus de Podio armatores predicti, recipientes a vobis
dictis venerabilibus consiliariis Barchinone dictam cocham cum exarciis, apparati-
bus et juribus suis, sub pactis, formis et condicionibus supra in capitulis predictis
expressatis; convenimus et promitinius vobis venerabilibus consiliariis supradictis,
quod predicta omnia et singula ut superius in dictis capitulis sunt expressa, atten-
demus et complebimus, et attendi et compleri faciemus, et in aliquo non contrave-
niemus per nos vel per interpositam personara aliquo jure, causa vel racione. Et pro
predictis coraplendis et attendendis obligamus vobis et dicte civitati orania bona
nostra mobilia et immobilia, habita et habenda. Et ad majorera cautelara juramus
per Dominum Deum et ejus sancta quatuor Evangelia manibus nostris corporaliter
tacta, predicta orania et singula attendere et coraplere, et in aliquo non contravenire
aliquo jure, causa vel racione. Et hec que dicta sunt faciraus, paciscimur et pro-
mittimus nos dicti consiliarii nomine nostro et dicte civitatis; et nos dicti Galceran-
dus Marqueti, Petrus de Solerio et alii supranominati, nominibus propriis nobis ad
invicem, et vobis etiam notario infrascripto tanquam publice, pro personis quarum
interest et intererit legitime stipulanti, recipienti ac etiam paciscenti. Apparatus vero
et exarcie dicte coche que nos dicti armatores recipimus sunt hec que sequuntur,
que recepimus juxta tenore albarani dicte coche quod est tale. En nom de Deu e
de Madona Sancta Maria ; en la cocha la qual es appellada Sent Climent, la qual
es de la ciutat de Barchinona, son aqüestes coses qui-s seguexen. Primerament lo
buch de la ñau. Itera, l'arbre ab gabia enfalcada un. ítem, es l'arbre fornit de tri-
gina sex veles. Itera, quatuor ... ais. ítem, quatuor estays. ítem, dos amantines ab
lurs tayas. Itera, dues escotines. Itera, dos gordins. ítem, dos amang. ítem, tres gin-
dars ab aspes et una sobrega. ítem, dues estriges. ítem, entena fornida ab trossa
e ab palomes e ab bigota en la qual ha dos angu ... sobrans ... ítem, un paranquil.
ítem, dos bracos. Ítem, dúos hostins. Itera, dues barines. Itera, dues pesses d'entenes
sobergues. ítem, dos tinions ab lurs algals. Itera, quatuor abcameyls ais timons. Itera,
los dits timons abaronats de nou barons cascun, e ab palomes, cascun ab que es-
tan ... ítem, una fornida d'exarcia e cuberta sensa paranquil. Itera, castells enfalcats
de cada banda de l'arbre de proba fins al aramblador de popa. ítem, castells jusans
deis pareys fins al arbre enfalcats. ítem, falques de popa a proba de cada banda al
borle ab lurs pare b... ítem, ... una carpiana. ítem, un tabernacle. ítem, tres astes
de senyera. Itera, sex senyeres. ítem, dues ar[p] ganes ab lurs aspes. ítem, dos treus.
ítem, dues bonetes. ítem, dues escotes. Itera, un bruyol ab taya. ítem, dues paran-
194 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
quilets envestits de canem. ítem, dúos paranquilets envestits . . . ítem, una grandola.
ítem, una espa[c]ha de barcha. ítem, dos arganells e la un es ab pern de ierre. ítem,
quinginta tres rems de barques. ítem, un govern de la barclia. ítem, lou e contra-
lou. Ítem, un boupres. ítem, tres trapes ab cuberta de roure. ítem, un cau de sen-
tina, ítem, ducentas se.xaginta tres dotzenes de darts noiis. ítem, quadr ... lances
longues ab ferré. ítem, trescentas quinquaginta septem lances. ítem, viginti astes
de lances sens ferré [s]. ítem, octo fanas deis quals n'i ha menys d'asta dos. ítem,
septem roncóles e rampis. ítem, quatuor days ab ... ítem, una asta de peno ferrada.
ítem, trecentas ballestes. ítem, sexdecim crochs. ítem, sexaginta octo paveses. ítem,
quadraginta novem bacinets nous. Ítem, n'i ha de veyls quinquaginta septem.
ítem, quadraginta dues cuyraces noves. ítem, quadraginta tres gorgeres noves. ítem,
sexaginta quinqué cuyraces veyles. ítem, sexaginta dues gorgeres veyles. ítem, una
plastre de plom. ítem, decem et septem caxes de viratons et de pues en que ha
septem mille et quingentas viginti entre viratons e pues. ítem, dos estreps de seyles
de cavalca. ítem, una bala . . . d'estoperols. ítem, dues calderones de cuynar grans
ab una cuberta. ítem, un caldero de pega. Ítem, dos Ierres de cuynar. ítem, una
lo^a. ítem, tres gavetes. ítem, una lanta de coure. ítem, novem lanternes. ítem, tres
ampoles. ítem, quinqué lantes de tabernacle ... marasses ... tayladors. ítem, una
corbeyleta hon ha fava. ítem, dues gerres olieres buydes. ítem, ayls. ítem, vint ca-
daffes e setriys de térra. ítem, ducentas septuaginta sex escúdeles de fust[a]. ítem,
duodecim vernigats. ítem, cuyleres de boca. ítem, un barrill de faves desea ... barril]
de faves. ítem, sex sachs de canamas buyts. Ítem, un sach on ha bescuyt pudrit.
ítem, quatre sachs de faves qui no son de tot plens. ítem, un sach de ciurons. ítem,
un sachet de lanties. ítem, una serra arborera. ítem, un odre de caviar!. Ítem, ... un
palm. ítem, una bota vinedera a companya. ítem, tres ambuts. ítem, dos tinells.
ítem, un payol de pa que suma a nostre parer de septuaginta ad octuaginta quintars
de que menje la companya. ítem, una pell de lanada. ítem, un tineU de sal. ítem, un
payol de pa vell. ítem, una bota gran en que ha vinagre. ítem, suro a dos senyals.
ítem, triginta estores d'.Vlacant. ítem, un tros d'amant nou qui bastaria a palo-
ma, ítem, octo gumenes veyles. ítem, quatuordecim gumenes tortisses bones. ítem,
una gúmena plana qui no es banyada. Ítem, una gúmena tortissa nova. ítem, una
palomera d'erba en mola. ítem, una palomera desplegada d'erba. Ítem, vint e dos
massos de vimens. ítem, un cap de barcha bo. ítem, sex caps de corones entegres
e la un es en trosses. Ítem, triginta passes de corones. ítem, quatre espartines noves.
ítem, dues espartines ménades. ítem, quatre gropials de canem. Ítem, pessa de draj)
destrayles qui ha de lonch set passes. ítem, quatre moles de sagoles de gordins.
ítem, jonchs. ítem, dos escandays la un ab pilo. ítem, sexdecim magos de badafions
de boneta. Ítem, exarcia d'arbre de barcha. ítem, palmenyes. ítem, custures. ítem,
poliges e verteys soberchs. ítem, tronyeles. ítem, tres sachs en que ha estopa,
ítem, una taya de dos uyl[e]s de levar timo. ítem, magam d'erba. ítem, quatre
testes de bigotes. ítem, dos crochs de collar roba. ítem, dues dotzenes de tayes de
diverses maneres. ítem, dues tayes de manti de tres uyls. Ítem, octo pales. ítem, ha
en la ferrera aguts de mig cayrat en una coffa. ítem, una coffa ab bartafeyles de
falca. ítem, quadraginta barrines. ítem, una coffa en que ha estoperols. ítem, sex
barrines rotes. ítem, una corba de clavo veyla. ítem, una caviUa de ferré. ítem,
una corba dessam de ferré veyl. Ítem, clavo veyla e perns veyls que albira/;; a
quatre quintars. ítem, quinqué marchs. ítem, un uyl de calsech a la poliga de bron-
so. ítem, un arganell e poliga de bronso. ítem, un pern de calsech de ferré. ítem.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 193
sex mahugs. ítem, dues claveres. ítem, quatre anells d'aspes de gindas. ítem, una
coffa daguts taulas. ítem, dos robols de ferré. ítem, dos barobis. ítem, dues proves.
ítem, septem barrines longues. ítem, dues manegues de cuyr. ítem, molt magam de
ferré en la ferrara. ítem, sexdecim maces de fil de veles. ítem, vint e cincii massos
de fil d'ampolomar. ítem, dos tronos de coto nou. ítem, un tros de canamas. ítem,
moltes tayes de gordins. ítem, esponjes. ítem, octo rests. ítem, sexdecim gayatells.
ítem, sexdecim ancores. ítem, una caxa ferrada qui val poch. ítem, triginta dues
botes grans. ítem, quint e quatre botes de mena. ítem, sex barills. ítem, tres tayes
d'arborar. ítem, molt masíam de sercols de roure e de [ajvallaner e alscuns fays
de botes de mena deffetes. ítem, quinqué pesses de singles de roure grosses. ítem,
quantitat de taules de faig. ítem, quantitat de taules e de fustam qui no es en nom-
bre, ítem, decem gropials d erba. ítem, sex corbes. ítem, agul[l]es de veles. ítem,
agul[l]es d'ampolomar. ítem, fil d'aram a la lanta. ítem, dues esponses.
Actum est hoc décimo kalendas januarii, anno Domini millesimo trecentesimo
tricésimo primo. Signum Raymundi Ricardi. Signum Jacobi de Roure. Signum Ar-
naldi Dusay. Signum Berengarii Camuntada. Signum Galcerandi Carbonis consilia-
riorum predictorum, qui liec laudamus et firmamus. Signum Galcerandi Marqueti.
Signum Petri de Solerio. Signum Francisci Agustini. Signum Bernardi de Voltre.
Signum Michaelis Cescola. Signum Francisci Ferrarii de la Sala. Signum Guillelmi
Coscoy. Signum Maciani Comitis. Signum Michel[l]eti de Colle. Signum Petri (^'.a-
sala. Signum Berengarii Andrea. Signum Arnaldi Capila. Signum Arnaldi de Podio
predictorum, qui hec laudamus, firmamus et juramus. Testes hujus rei sunt vene-
rabiles Franciscus Grunni, Berengarius de Capellatis, Jacobus Carbonis, Petrus de
Villafrancha, Guillelmus de Podio, Simón Ricardi et Franciscus Eymerici. Signum
Petri de Monte, auctoritate regia notarii publici Barchinone qui hec cum litteris
appositis in quinquagesima prima lines ubi dicitur de faig. ítem, quantitat de taules,
scribi, fecit et clausit.
Del contenido de esle curioso Instrumento se confirma más lo que en el Cap. II del Libro I
de la Parte primera de las i\Iemomias se ha sostenido acerca de la magnitud de los buques anti-
guos, y en el siguiente Capítulo sobre el fondeadero del puerto de Barcelona. Grande, pues, debía
de ser dicha Coca, quando constaba de tres puentes y llevaba unos 500 hombres de tripulación.
Aunque muchas palabras están ya gastadas en el original, y otras por antiquadas y técnicas
de aquel siglo apenas se entienden queda con todo esto muy claro que aquel formidable buque
llevaba varios castillos falcados desde la proa hasta la popa y ambos costados también falcados o
guarnecidos de guadañas, y lo mismo llevaba en la cofa del palo mayor. Entre sus pertrechos
militares se contaban 3166 dardos nuevos; 40 lanzas largas; 357 lanzas regulares; 4 guadañas;
16 garfios para el abordage; 300 ballestas; 68 adargas o paveses; 49 capacetes nuevos y 57 viejos;
42 corazas nuevas; 43 gorgueras viejas; 17 caxones de birotes y flechas, donde se contaban hasta
7520 piezas.
Entre los demás utensilios y pertrechos de prevención llevaba mucha madera, tablazón, cla-
vazón, cáñamo, cables y lona; 2 entenas de repuesto, 2 timones, 9 faroles, 14 anclas. 6 pabellones,
53 remos de lanchas y otras cosas cuyos nombres no se entienden.
196 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
129 (IV, XLV)
Valencia, 28 enero 1332
Real privilegio de D. Alfonso IV de Aragón en que confirma la creación de un Juez
de Apelaciones anual, en el Consulado de Valencia, según la Cédula de su abuelo
Don Pedro UI ; y declara que de sus sentencias no se puede admitir suplicación.
BC Llibre de privilegis del Consolat de mar de Barcelona. Ms. B-193, 6 v-7
NOVERINT universi quod coram nobis Alfonso, Dei gracia, rege Aragonum, Valen-
cia, Sardinie, Corsice ac comité Barchinone, fuit exhibitum sive Aostensum
quoddam privilegium serenissimi domini regis Petri, felicis recordationis, avi nostri,
sigillo ejus céreo apendicio comunitum, cujus privilegii tenor dinoscitur esse talis:
Nos, Petrus, Dei gracia, rex Aragonum et Sicilie, concedimus vobis consulibus
maris civitatis Valencia et probis hominibus ac universitati civitatis pradicte, quod
quolibet anno quando aligentur et creabuntur cónsules maris in civitate predicta
juxta tanorem privilegii quod vobis super consulatu duximus concedendum, eligatur
et assignatur per nos, vel per procuratorem ragni Valencia aut ejus locumtenentem
in absencia nostra, quidam bonus vir et fide dignus de arte maris, ad quem omnes
appellationes quas fiari contingat, da processibus vel sentenciis, seu composicionibus
val dictis dictorum consulum devolvantur, et per eum determinentur loco nostri, se-
cunduní consuetudinem et usum maris ; et de presentí eligimus et assignamus [ Jaco-
bum] Sancium da Victo civem Valencia qui hoc anno audiat et detarminet appella-
tiones si quas emiti contigerit de predictis consulibus, ut superius est expressum.
Mandantes etc. Da.tum in Albarazino, V idus dacembris anno Domini MCCLXXXIII.
Nobisque pro parte juratorum ac proborum hominum dicte civitatis Valencie fuerit
humiliter sup[p]licatum, ut dictum privilegium laudare et confirmare et alia subs-
cripta de novo concederé ac superaddere de benignitata regia dignaremur.
Idcirco, sup[p]licacione ipsa admissa, jam dictum privilegium at omnia at sin-
gula in eo contenta, per nos et nostros laudamus et confirmamus, ac presentís scripti
nostri patrocinio comunimus, prout in dicto privilegio melius et plenius continetur.
Et volentes etiam in premissis uberius providere, et controversiis seu litibus finis
debitus celerius et salubrius inponatur, presentís statuti nostri edicto perpetuo con-
cedimus et etiam ordínamus quod sententía vel pronunciaciones, que par cognitorem
dictarum appellatíonum, juxta dictum privilegium constitutum et pro tempore cons-
tituendum super ipsis appellationibus vel earum questionibus sive causis prolate
íuerint vel etiam promúlgate, valide maneant atque firme, nec ab eis amodo valaat
ap[p]eUari. Nos enim appellationes, si quas a predictis sentenciis vel pronunciacio-
nibus cognitoris predicti fieri contingerit seu emiti, toUimus et cessamus et tanquam
irritas et inanes efectu et viribus vacuanius, casque decernimus admiti[i] aliqualiter
non deberé. Mandantes etc. Datum Valencie, V kalandas februarii anno Domini
MCCCXXXI. Subscripta ]acobus.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 197
130 (ll, CCLXXXl)
Barcelona, 14 noviembre 1332
Transacción entre el map^'strado municipal de Barcelona y los XIII Armadores de
la referida Coca sobre el repartimiento de las ganancias 'que hizo dicha nxio en su
corso, habiendo apresado otra Coca genovesa, su Capitán Conradino de Monella.
AHM Pergs. municipales*
SIT ómnibus manifestum quod nos Raimundus Ricardi, Jacobus de Roura, Arnal-
dus Dusav, Berengarius Zamuntada et Galcerandus Carbonis consiliarii hoc
anno civitatis Barchinone, nomine et autoritate dicte consiliarie, confitemur et re-
cognoscimus vobis Galcerando Marqueti civi Barchinonae. Petro de Solerio, Fran-
cisco Augustini, Bernardo de Voltre, Michaeli Zescola, Francisco Ferrarii de la
Sala, Guillelmo Coscoy, Maciano Comitis, Michaeli de Colle, Petro ca Sala, Beren-
gario Andree, Arnaldo Zapila et Arnaldo de Podio civibus ejusdem civitatis qui
fuistis armatores illius cochae nostrae vocatae Sanctus Clemens, de qiia vos dictus
Galcerandus Marqueti fuistis capitaneus, quod de volúntate et mandato nostris ve-
nistis ad rectum, justum et légale computum et rationem cum Deushovol de Gano-
vis et Guillelmo de Biania civibus Barchinonae ad hace per nos assignatis, super toto
lucro quod per vos factum fuit cum dicta cocha a die qua a civitate Barchinonae cum
ipsa cocha recessitis usque ad diem qua ad ipsam civitatem cum eadem cocha re-
diistis, tam in captione scilicet illius cochae Corrandini de Monella Januensis quam
aliter, et super sumptibus et expensis per vos factis ratione et occasione dicti ar-
mamenti, et aliorum ipsum armamentum tangentium; ita quod facto ipso computo
et reddita ratione, habitaque per nos et intellecta plena relatione per dictos audi-
tores dictorum computorum nobis facta, et coaequaturis habitis et receptis per vos,
simul cum datis sumptibus et expensis per vos occasione praedictorum factis, tam in
salariis hominum qui in ipsa armata iverunt quam alias; constat pro certo et reí
varitas sic se habet, quod de pretiis per vos habitis, tam de dicta cocha, quam de
rebus et mercibus quae in ea inventae fuerunt. pertinuerunt dictae civitati et nobis no-
mine ejusdem pro tertia parte lucri praedicti, juxta conventiones ínter nos et vos
habitas, mille centum sexaginta tres librae, decem et octo solid. et novem denarii.
ítem, debeatis vos tornare dictae civitati pro tertia parte impositionis rerum dictae
cochae, de qua dicta civitatis erat franclia, triginta sex libras quinqué sol. et qua-
tuor denarios. ítem, pro emenda ejus quod solvere tenebamini pro arbore dictae
cochae nostrae qui fuerat devastatus sive maganyat, centum florenos auri valentes sep-
tuaginta quinqué libras.
Quae quidem omnes quantitates per vos pro praedictis dictae civitati debitae. ut
supra apparet, sunt in summa mille ducente septuaginta quinqué librae quatuor sol.
et unus denarius. Super quibus satisfecistis nobis et dictae civitati hoc modo, víde-
• No se ha podido localizar.
198 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
licet quod de ipsis quantitatibus retinuistis penes vos in solutum mille et quingen-
torum florenorum auri, computato quos florenos vobis solvere tenebamur pro dicto
Corrandino de Monella, quem ad opus dictae civitatis retinuimus captum, cum
Ídem Corrandinus totidem daré vellet pro liberatione sua mille centum quinquaginta
sex libras et quinqué sol. ítem, retinuistis penes vos centum quinquaginta novem libr.
quatordecim sol. et sex denarios, quas Jacobus Fornerii et Amatus de Palaciolo
vobis daré debebant pro stopa, pica et aceto, et alus quae pro nobis et ad opus dictae
cochae nostrae a vobis emerant. habuerant et receperant. ítem, debebanius nos vobis
pro pretio cujusdam velae quam a vobis emimus ad opus dictae cochae nonaginta libr.
ítem, et pro pretio cujusdam trabuch duodecim libr. Et sic apparet quod secundum
computum praedictum, nos pro praedictis tenebamur vobis reffundere centum qua-
draginta duas libr. quindecim sol. et quinqué denarios, quas nobis retinuimus in
solutum pro rata illarum trecentarum triginta duarum librarum trium solidorum et
undecim denariorum quas nobis daré et solvere tenebamini pro parte nos contin-
gente in eo quod per vos habitum et receptum fuit in quadam galea Pisanorum tan-
quam justum et de bona guerra habitum, prout de hoc apparet per aliud instrumen-
tum de praedictis per nos vobis factum, die et anno infrascriptis. ítem, tradidistis
nobis dictam cocham cum exarciis. apparatibus et juribus suis, prout eam nobis
juxta dictam avinentiam restituere tenebamini. prout de ipsa avinentia melius et
plenius apparet per instrumentum publicum inde factum auctoritate Petri de Monte
notarii infrascripti décimo kalendas januarii, anno Domini millessimo trecentessimo
tricessimo primo.
Et ideo ex certa scientia, habito super hiis pluries diligenti tractatu cum pluribus
probis hominibus dictae civitatis in hiis expertis. nomine nostro et dictae civitatis, re-
nuntiamus super praedictis exceptioni dicti computi per vos non redditi, et reliquo-
rum praedictorum non habitorum et non receptorum, et legi dicenti quod propter
errorem calculi computum retractetur, et exceptioni doli mali et actioni in factum.
et omni alii juri, rationi et consuetudini contra haec repugnantibus. et nomine et
auctoritate praedictis absolvimus vos et bona vestra et vestrorum a redditione dicti
computi, et facimus vobis et vestris de praedictis ómnibus et singulis. et de omni
etiam actione, quaestione, petitione et demanda, siquam contra vos vel bona vestra
possemus faceré, proponere, vel moveré ratione partis nostrae praedictae, vel alias
occasione praedictorum, bonum et perpetuum finem et pactum de non pretendo, sicut
melius dici et intelligi potest ad salvamentum, et bonum intellectum vestri et vestro-
rum; prominentes vobis nomine et auctoritate quibus supra. quod pro praedictis ve!
ratione aut occasione eorum non conveniemus nec conveniri faciemus vos vel ves-
tros in judicio vel extra judicium. nec in aliud computum reducemus; immo prae-
dicta tenebimus et observabimus. et in aliquo non contraveniemus aliquo jure, causa
vel ratione.
Actum est hoc octavodecimo kalendas decembris, anno Domini millessimo tre-
centessimo tricessimo secundo. Signum Raimundi Ricardi. Signum Jacobi de Roure.
Signum Arnaldi Dusay. Signum Berengarii Zamuntada. Signum Galcerandi Carbo-
nis consiliariorum praedictorum, qui haec laudamus et firmamus. Testes hujus rei sunt
Michael Marqueti, Bernardus de Olzeto, Deushovol de Canovis, GuiUehnus de Bia-
nia et Bartholomeus Raspay notarii. Signum Petri de Monte autoritate regia no-
tarii publici Barchinonae qui haec scribi fecit et clausit.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 199
131 (ll, CCLXXXIl)
Barcelona, 14 noviembre 1332
Otra transacción entre dicho magistrado y los XIII Armadores sobre el reparti-
miento de las ganancias de corso en las presas que ¡a Coca Barcelonesa hizo de
otra Coca de Genova y de Una Galera de Písanos combatidas en su crucero.
AHM Pergs. municipales*
SIT ómnibus maniíestum quod nos Raymundus Ricardi, Jacobus de Roure, Arnal-
dus Dusay, Berengarius Zamunfada et Galcerandus Carbonis consiliarii hoc
anno civitatis Barchinonae, nomine et auctoritate dictae consiliariae, confitemur et re-
cognoscimus vobis Galcerando Marqueti civi Barchinonae, Petro de Solerio, Fran-
cisco Augustini, Bernardo de Voltre, Michaeli Zescola, Francisco Ferrarii de la
Sala, Guillelmo Coscoy, Maciano Comitis, Michaeli de Colle, Petro 5a Sala, Beren-
gario Andree, Arnaldo Zapila et Arnaldo de Podio civibus ejusdem civitatis. qui
fuistis armatores illius cocha nostre vocate Sanctus Clemens, de qua vos dictus Gal-
cerandus Marqueti fuistis capitaneus, quod de volúntate et mandato nostri venistis
ad rectum. justum et légale computum et rationem cum Deushovol de Canevis et
Guillelmo de Biania civibus Barchinonae, ad haec per nos assignatis, super loto lucro
quod per vos factum fuit in dicta cocha a die que a civitate Barchinonae cum ipsa
cocha recessistis usque ad dieni qua ad ipsam civitatem cum eadem cocha rediistis;
in captione scilicet cujusdem galeae Pisanorum, de qua aliquas res et merces justo
titulo et de bona guerra ut asseritis habuistis et recepistis.
Et super sumptibus et expensis per vos factis ratione et occasione dicti arma-
menti. et aliorum ipsum armamentum tangentium: ita quod facto ipso computo et
reddita ratione, habitaque per nos et intellecta plena relatione per dictos auditores
dictorum computorum nobis facta, et coaequaturis habitis et receptis per vos simul
cum datis sumptibus et expensis per vos occasione praedictorum factis, tam in sa-
lariis hominum qui in ipsa armata iverunt quam alias, constat pro certo et rei ve-
ritas sic se habet, quod de pretiis per vos habitis de rebus et mercibus quas de
dicta galea habuistis. pertinuerunt dictae civitati et nobis nomine ejusdem pro tertia
parte lucri praedicti juxta conventiones Ínter nos et vos habitas, trecente triginta
duae librae tres solidi et undecim denarii monetae Barchinonae de terno. Super quibus
satisfecistis nobis et dictae civitati hoc modo: quod de ipsis retinuistis penes vos
centum quadraginta duas libras quindecim solidos et quinqué denarios, quas et quos
vobis reffundere et tornare debeamus de computo Ínter nos et vos habito de lucro
per vos facto in captione cochae Corrandini de Monella Januensis. ut apparet per
aliud instrumentum de redditione dicti computi factum in posse notarii infrascripti
die et anno infrascriptis. Residuas vero centum octuaginta novem libras octo soli-
dos et sex denarios ad complementum dictarum trecentarum triginta duarum libra-
rum trium solidorum et undecim denariorum, tradidistis in tabula cambii Bernardi
' No se ha podido localizar.
200 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
Laurentii campsoris Barchinonae, venerabilibus clavariis pecuniae inipnsitionis dirtae
civitatis et armatis ejusdem recipientibus nomine dictae civitatis.
Et ideo ex certa scientia, habito super hiis pluries diligenti tractatu cum pluri-
bus probis hominibus dictae civitatis in hiis expertis, nomine nostro et dictae civitatis
renuntiamus super praedictis exceptioni dici cumputi per vos non redditi, et pecu-
niae praedictae non numeratae et reliquorum praedictorum non habitorum et non re-
ceptorum, et legi dicenti quod propter errorem calculi computum retractetur. et
exceptioni doli mali et actioni in factum, et omni alii juri, rationi et consuetudini
contra haec repugnantibus ; et nomine et auctoritate praedictis, absolvimus vos et bona
vestra et vestrorum a redditione dicti computi ; et facimus vobis et vestris de prae-
dictis ómnibus et singulis, et de omni etiam actione, quaestione. petitione et de-
manda, siquam contra vos vel bona vestra possemus faceré, proponere vel moveré
ratione partis nostrae praedictae vel alias occasione praedictorum, bonum et perpe-
tuum finem et pactum de non petendo, sicut melius dici et inteUigi potest ad salvamen-
tum et bonum intellectum vestri et vestrorum ; promittentes vobis nomine et auctoritate
quibus supra. quod pro praedictis vel ratione aut occasione eorum non conveniemus
nec conveniri faciemus vos vel vestros in judicio vel extra judicium, nec in aliud
computum reducemus; immo praedicta tenebimus et observabimus et in aliquo non
contraveniemus aliquo jure, causa vel ratione.
Actum est hoc octavodecimo kalendas decembris, anno Domini millessimo tre-
centessimo tricessimo secundo. Signum Raimundi Ricardi. Signuní Jacobi de Rou-
re. Signum Arnaldi Dusay. Signum Berengarii Zamuntada. Signum Galcerandi Car-
bonis consiliariorum praedictorum, qui haec laudanius et firmamus. Testes hujus rei
sunt Michael Marqueti, Bernardus de Olzeto, Deushovol de Canovis et Guillelmus
Biania, ac Bartholomaeus Raspay notarii. Signum Petri de Monte auctoritate regia
notarii publici Barchinonae, qui haec cum litteris appositis in linea quintadecima ubi
dicitur tricessimo, scribi fecit et clausit.
132 fii. ccxxxviii)
Barcelona, 27 noviembre 1332
Traslado de alpinos nombramientos de Cónsules ultramarinos, despachudos por el
Magistrado Municipal de Barcelona en tres diferentes siglos, según sus estilos
y formularios*
Para el cónsul de Tr.ápani en Sicilia
AHM Manual mím. 2. serie XIII. sin foliar: 1." pág. del 3." ciiaHerno
IN nomine Domini. Pateat universis quod nos Raimundus Ricardi, Jacobus de Rou-
re, Arnaldus Dusay. Berengarius Camuntada et Galcerandus Carbonis, consilia-
rii hoc anno civitatis Barchinone, habita super hiis deliberatione plenaria et trac-
tatu cum pluribus juratis, mercatoribus et probis hominibus dicte civitatis, auctori-
' En la primera edición de esta Colección Diplomálica, a continuación del documento publicado
aquí se incluían los que en nuestra edición llevan los números 133, 406, 448 y 466.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 201
tate privilegii per illustrissimum dominum Jacobum bone memorie regem Arago-
num concessi et per excellentissimum dominum Al/onsum, regem Aragonum nunc
regnantem, et eius predecessores confirmati consiliariis et probis hominibus dicte
civitatis super eligendis et ponendis consulibus in partibus ultramarinis in térra de
Romanía, et in quibuscumque alus partibus, in quibus mercatores cathalanos vel
alies de dominatione prefati domini regis Aragonum navigare, morari, seu decli-
nare contigerit; prout in eodem privilegio, cujus tenor inferius est insertus. plenius
continetur. Confidentes de discretione, et fidelitate et legalitate vestri Francisci Ja-
cobi civis predicte civitatis Barchinone, ac sperantes Deo volente, qirod consulatus
de Trapena Insule Sicilia bene et legaliter ad honorem et fidelitatem dicti domini nostri
regis Aragonum et comodum et utilitatem omnium mercatorum catalanorum et alio-
rum de dominatione ejusdem domini regis illuc euntium, navigantium vel existen-
tium, per vos gubernabitur et regetur.
Idcirco, eligimus, ponimus seu mittimus vos ductum Franciscum Jacobi tanquam
idoneum et benemeritum in consulem omnium mercatorum cathalanorum et aliorum
de dominatione dicti domini regis Aragonum navigantium. euntium vel existentium
ad dictas partes et in dictis partibus de Trapena per mare et per terram. et omnium
rerum et mercium eorundem; ita quod vos procuretis. administretis, ordinetis, com-
pellatis, puniatis et omnia alia faciatis ad honorem et fidelitatem prefati domini nos-
tri regis Aragonum, ac comodum et utilitatem omnium Catalanorum mercatorum.
et aliorum de dominatione dicti domini regis Aragonum illuc navigantium, euntium
vel existentium personas omnes et singulas de dominatione et terris ipsius domini
regís Aragonum ad ípsas partes navigantis, euntes vel existentes, tam per mare quam
per terram, et super omnía navigia de terris ipsius domini regis illucfe euncia vel
navigancia, et super merces et res earundem personarum que ibi seu eorum confi-
nibus fuerint. Et quod ipse persone teneantur vobis obedire et in ómnibus respon-
deré juxta formam et tenorem dicti privilegii et non ultra.
Nos enim, auctoritate dicti privilegii, dicimus et requirimus omnes et singulas
personas de dominatione et terris ipsius domini regis Aragonum que ad ipsas partes
iverint. navigarint, aut inibi residenciam fecerint, quod vobis [ut] et eorum con-
suli pareant. obediant et attendant, vobisque respondeant et satisfaciant de ¡uribus
consulatus. Volumus etiam vobisque concedimus quod si pro negociis vel factis dicti
consulatus contigeret vos abesse a dicto loco et partibus Trapén [aelí: possitis eo
casu ipsum consulatum comittere alii idóneo cum assensu et volúntate majoris et
sanioris partis mercatorum de térra dicti domini regis Aragonum tune ibi presen-
cium, qui vobis absenté ex causa predicta, locum vestrum in ipso consulatu regat,
teneat et gubernet. Presentera autem concessionem sive comisíionem per nos vobis
factam de predicto officio consulatus durare volumus et valere dum de nostri vel
aliorum futurorum consiliariorum et proborum bominum dicte civitatis Barchinone
fuerit beneplácito voluntatis. Tenor vero dicti privilegii consulatus sequitur in hunc
modum: Jacobus, Dei gratia, rex Aragonum, Majoricarum et Valentie, comes Bar-
chinona et Urgelli, et dominus Montispesullani etc.* In quorum omnium testimonium
et certitudinem pleniorem, nos dicti consiliarii presens publicum instrumentum per
Petrum de Monte, notarium publicum Barchinone infrascriptum ac scribam Consilii
dicte civitatis, vobis dicto Francisco Jacobi de predictis fieri mandavimus et ipsum
Ut supra num. 23.
202 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
instrumentuní sigilli ejusdein Consilii appensione muniri. Quod est actum Barchinone,
V kalendas decembris, anno Domini millessimo trecentessimo tricésimo secundo.
Testes Petrus de Mediavil/a, Franciscus Eymerici, Uguetus Brancha, Jacobus
Carbonis et Guillelmus de Pila, cives Barchinone.
133 (ii, ccxxxviii)
[Barcelona, 1332]
Traslado de algunos nombramientos de Cónsules ultramarinos, despachados por el
Magistrado Municipal de Barcelona en tres diferentes siglos, según sus estilos y
formularios*
Juramento del nuevo cónsul
AHM Manual núm. 2, serie XIII, a continuación del documento anterior
EGO Franciscas Jacobi civis Barchinone, gratis et ex certa scientia convenio et
promit[t]o vobis venerabilibus Raimundo Ricardi, Jacobo de Roure, Arnaldo
Dusay, Berengario Caniuntada et Galcerando Carbonis consiliariis hoc anno civi-
tatis Barchinone, et notario infrascripto tanquam publice persone hec a me legitime
stipulanti et recipienti nomine vestro, et omnium illoriim quorum interest et inte-
rerit, quod ego in officio consulatus Trapani insule Sicilie per vos die presenti
michi concesso et signato, et in regimine et administratione ipsius consulatus fide-
liter et legaliter me habebo dum ipsum tenuero consulatum, ad honorem et fidelita-
tem domini regis Aragonum, et commodum et utilitatem omnium mercatorum ca-
thalanorum et aliorum de dominatione ipsius domini regis, euntium, navigantium
vel existentium ad dictas partes Trapani. Et quod onines et singulas res et bona que
ratione vel occasione dicti officii consulatus penes me dictum consulem deposita
fuerint per quascumque personas, sive ad manus vel posse meum quomodocumque
pervenerint ; diligentes et fideliter custodian! et salvabo, et ea restituam et tradam
illi vel illis cui seu quibus restitucnda fuerint et tradenda. Et super predictis reddam
fidele computum et légale quandocumque super hoc fuero requisitus.
Et pro predictis ómnibus et singulis complendis et firmiter attendendis, tenendis,
et observandis, obligo vobis et dicte civitati, et notario infrascripto tanquam pu-
blice persone hec a me legitime recipienti, nomine illorum quorum interest et
intererit, me et omnia bona mea etc. Renuntians quantum ad hec ex certa scientia
omni juri etc. Insuper ut de predictis vobis diligentius cautum sit. dono vobis
fidejussores Jacobum de Canovis et Raimundum Portelli et Guillelmum de Bastida
cives Barchinone quemlibet eorum in solidum, qui mecum et sine me predicta vobis,
et dicte civitati compleant et attendant, et compleri faciant et attendi.
Ad hec nos Jacobus de Canovis, Raimundus Portelli et Guillelmus de Bastida
fidejussores predicti, suscipientes íti nobis sponte hanc fidejussionem. convenimus
et promittimus vobis dictis venerabilibus consiliariis quilibet nostrum in solidum,
* Para los restantes documentos a los que hace referencia este epígrafe, véase la nota al docu-
mento anterior.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 203
quod predicta omnia et singula per dictum Franciscum Jacobi vobis super premissa
attendemus et complebimiis et attendi et compleri faciemus vobis et dicte civitati
cum dicto Francisco Jacobi et sine ipso. Et pro predictis complendis, obligamus
vobis et dicte civitati quilibet nostrum insolidum onia bona riostra etc. Renun-
tiamus quantum ad hec ex certa scientia legi dicenti quod prius conveniatur prin-
cipalis quam fidejussor, epistole Divi Adriani, et beneficio novarum constitutionum
et dividendarum actionum, et omni alii juri etc.
Testes predicti et Jacobus Texeda et Arnaldus d'Ager.
Est tamen certum quod vos dicti venerabiles consiliarii concessistis michi dicto
Francisco Jacobi quod ad presens. quia dictus consulatus ratione guerre Januensium
non est multum utilis, non tenear aliquid mittere seu poneré in operibus hospicii
et lotgie dicti consulatus, nisi opera que jam facta sunt reparatione necessaria
indigerent. Sed finita guerra predicta vel quando dictus consulatus erit utilis, possi-
tis michi injungere et ego tenear ad ponendum in dictis operibus quolibet anno
quinqué uncias auri, prout alii cónsules in ipsis operibus mittere consueverunt,
vel id quod ex ipsis quinqué uncus auri ordinaveritis me deberé poneré quolibet
anno in operibus supradictis.
134 (IV, XLVIl)
Sarión, 26 mayo 1334
Real Provisión de Don 'Aljonso IV de Aragón dirigida a todos los Jueces Reales
de Cataluña, para que -no permihin '•extraer de los puertos madera de construcción
naval sin licencia del Rey.
ACÁ Reg. 488, 23 v
ALFONSOS, Dei gratia, rex Aragonum etc. dilectis et fidelibus suis vicario Bar-
chinone et Vallensis, et bajulo Barchinone, necnon quibuscumque alus vicariis
et bajulis infra Cathalonia constitutis, vel eorum locatenentibus, ad quos presentes
pervenerint, salutem etc. [dilectionem].
Ad nostrum noveritis pervenisse auditum quod nonnulli extrahentes de locis
nostris maritimis et alus fustes aptos et necesarios pro fabricandis navibus. sive
cochis et galeis ac alus vasis navigantibus, ipsos defferunt ad alia loca extra Catha-
loniam absque nostri licencia seu permissu. Sane cum dicti fustes pro galeis et
navibus, sive cochis a alus vasis nobis et subditis nostris plurimum necessarii exis-
tant; idcirco. volentes vestris et subditorum nostrorum indemnitatibus ut convenit
providere, vobis et unicuique vestrum dicimus et exprese mandamus, quatenus visis
presentib'js, incontinenti faciatis preconizari per loca insignia et marítima jurisdic-
cioni cuilibet vestrum commise subjecta voce preconia, ut est moris quod aliquis
cujuscumque condicionis existat non audeat de cetero seu presumat extrahere de
Cathalonia aliquos fustes necessarios et aptos ad fabricandum naves seu chochas,
galeas vel alia vasa navigantia. sub pena corporum et bonorum; sicque igitur in
premissis vos habere curetis sollicite et intente, quod pene hujus inhibicioni adjecte,
si casus occurreret, non deficiat executor, vosque proinde possitis in conspectu
204 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
nostro commendabiles apparere. Insuper presentem íaciatis in registris curiarum
officü vohis comissi ad inveniendum de facili registrari. Datum in Sarrione aldea
Turolii VI kalendas junii anno Domini MCCCXXX quarto. Clemens de Salaviridi,
mandato regio facto per vicecancellarium.
135 (iv, xLvm)
íarión, 26 mayo 1334
Real Despacho del Rey D. Alfonso IV de Aragón a favor de tres Mensageros que
enviaba, a suplicar al Papa la absolución de la^s censuras 'en que estaban incursos
algunos vasallos suyos por haber ido o Egypto a llevar mercaderías.
ACÁ Reg. 488, 23
ALFONSUS, [Dei gratia, rex Aragonum] etc. dilectis consiliariis nostris Bernardo
de Boxados et Petro de Castlarino, necnon fideli nostro Francisco Grunni civi
Barchinone. nunciis per nos et universitatem civitatis Barchinone Domino Summo
Pontifici destinatis, salutem et dileccionem.
Circa ea que salutem animarum fidelium et subditorum nostrorum respiciant
sollicite intendentes, vobis dicimus et exprese mandamus, quatenus captata hora
pro parte nostri eidem Domino Summo Pontifici supplicatis quod cum in regnis
et terris nostris sint nonnulli qui pro eo quia iverunt ad partes Alexandrie et alias
partes dicionis soldani Babilonie subjectas, resque ac merces eorum miserunt atque
portarunt ibidem, existunt excomunicacionis seu excomunicacionum sentenciis inno-
dati, dignetur coramitere reverendo in Christo patri domino Johanni, divina provi-
dencia, patriarche Alexandrino karissimo fratri nostro, val alicui ex episcopis ac
prelatis in dictis nostris terris et regnis degentibus, quod cum dictis excomunicatis
arbitrio suo possit componere, eisdemque absolucionis beneficium auctoritate apos-
tólica indulgere nostri honoris respectu. Hoc quippe ad donum specialis gratie
nobis facte specialiter ascribemus, vosque propterea nobis acceptum servicium
facietis. Datwm in Sarrione aldea Turolii, VI kalendas junii anno Domini MCCCXXX
quarto. Clemens de Salaviridi, mandato regio facto per vicecancellarium.
Masía, Corona de Aragón, doc. 14.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 205
136 (ll, LIX)
Tortosa, 28 octubre 1334
Provisión del Rey D. Alonso IV de Aragón para que, mientras durase la guerra
con los Genoveses, el Bayle Real de Barcelona y su Magistrado Municipal tubiesen
la autoridad de nombrar en las naves de viage largo Capitanes con Jurisdicción
de Armada.
AHM L. Verm. II, 4849
NOS Alfonsus, Dei gracia, rex Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice, ac comes
Barchinone: volantes subditorum nostroruní indempnitatibus providere, teñera
presentís concedinius vobis fideli nostro bajulo Barchinone presenti vel qui pro
tempore fuerit, ac facultatem plenariam impartimur; quod vos una cum fidelibus
nostris consiliariis civitatis Barchinone presentibus et qui pro tempore fuerint, possi-
tis in qualibet navi seu cocha et lembo grosso armatis sive non armatis, durante
guerra Ínter gentes nostras et illustris regis Majoricarum ex una parte, et Januenses
ex altera navigantibus, poneré ac constituere capitaneum ac presidentem, qui offi-
cium capitanie et presidentis exerceant atque regant ad honorem, servicium et fideli-
tatem nostram, et ad nostrum et navigancium in eisdem comodum et profectum.
Quodque de causis et questionibus civilibus et criminalibus, que Ínter homines in
eisdem navíbus sive cochis et lembís grossis navígantes quomodolibet ínsurrexerint,
de illis vídelícet, que contráete vel íncohate íuerint, postquam viagium síve cursus
ipsorum acordatus fuerit seu inceptus, et ipso durante viagio sive cursu, cognoscant
et cognoscere valeant de consilio et assensu certorum consiliariorum qui per vos
bajulum et consiliarios predictos eidem capitaneo et capitaneis dentur ac eciam
assignentur, secundum statutum et consuetudinem ármate, et singulis conquerentibus
justiciam faciant seu ministrent ; quam tamcn cognicionem exerceant et exerceri
faciant de causis et questionibus, quas moverí contingat a quindeeim diebus ante-
cedentibus diem assignatam ad recolligendum, usque ad illos quindeeim dies et in
antea postquam dicte naves seu coche et lembi grossi cursum suum seu viagium
peregerint, et desarmati fuerint seu reversi. Excipimus tamen a cognicione dictorum
capitaneorum seu presidencium omnes questiones seu acciones reales, quas locorum
ordinariis reservamus.
Mandantes per presentem cartam nostram generali procuratori nostro vel ejus
vices gerentibus, amiranto, gubernatoribus, amministratoribus, capitaneis, potesta-
tibus, vicariis, justiciis, bajuliis, curiis et quibuscumque alus officialibus et subditis
nostris, eorumque loca tenentibus, per omnia regna et térras nostras constitutis et
constituendis, presentibus et futuris, quod hanc concessionem nostram teneant et
observent, et contra eam non veniant nec aliquem contravenire permitant. Hanc
autem concessionem durare volumus, dum de nostra processerit volúntate. In cujus
rei testimonium presentem cartam nostram inde fieri et sigillo nostro appendicio
jussimus comuniri.
Datum Dertuse, quinto kalendas novembris, anno Domini millesimo trecente-
simo tricésimo quarto. Provisa Arnaldus.
206 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
137 (II, LX)
París, 28 octubre 1335
Cédula de Phelipe V, Rey de Francia, por la qual declara, a representación de los
Embiados de Barcelona y Valencia, qual sea la práctica establecida y observada
por tratados y compromisos anteriormente ajustados entre los Reyes de Francia
y los de Aragón, acerca del modo de proceder a las Letras de marca y embargo
en ambas Coronas, guando se quiera tomar satisfacción de los daños cometidos
por la insolencia de sus respectivos Corsarios.
AHM L. Ven I, 338-341
PHILIPPUS, Dei gracia, Francie rex; Bellicadri, Carcassone et Tolose senescallis,
ceterisque officialibus et justiciariis nostris, ad quos presentes littere pervenerint
aut eorum locatenentibus, salutem. Ad nostram accedentes presencian! nuncii seu
ambassatores consiHariorum et juratorum civitatum Barcbinone et Valentie, caris-
simi consanguinei nostri Alfonsi regís Aragonum subditorum, cum ejusdem con-
sanguinei nostri litteris, nobis et ipsius parte directis et per dictes mundos presen-
tatis, ínter alias requisiciones nobis factas, díxerunt et proposuerunt coram nobis
graviter conquerendo: quod vos aliquí seu aliquis ex vobís, vigore cujusdam statuti
per nos edítí sub bac forma:
Philippus, Dei gracia, Francie rex; dílectís et fideUbus gentibus nostris, parla-
mentuní nostrum nunc et in futurum tenentibus, nec non et senescallis Tolose.
Carcassone, Bellicadri et alus uníversis et síngulis justiciariis nostris aut loca tenen-
tibus eorundem. ad quos presentes littere pervenerint. salutem et dileccionem. Regiam
decet solerciam reipublice curam gerere, et subditorum commoda investigare, ut
regni utilitas incorrupta persistat et singulorum status jugíter servetur illesus. Cuní
igitur, fama publica ref/erente, et ex insinuacíone querelosa consulum et babitatorum
Narbone, Montispesulaní et plurium babitatorum aliarum civitatum et villarum
regni nostri, nobis fuerit íntimatum curíeque nostre sufficíenter fuerít informata,
quod nonnuUi subdití íUustribus regibus Aragonum et Majorícarum, consanguineis
nostris carissimis. atque communitatibus de Janua, Sabona et quibusdam alus
regibus, principibus et communitatibus, per mare more pirático íncedentes, regni-
colís et subditís nostris blada et alias mercaturas de ultra mare, et alus díversis
mundi partibus ad regnum nostrum pro necessitate reipublice et regnicolarum
ejusdem, et specialiter ad tollendam ínopiam que propter bladi sterilítatem et índi-
genciam auno presentí verisimiliter dubitatur, asportantibus seu vehí et asportari
facientibus, per violenciam et armorum potenciam gravia dapna et íntolerabilia,
atque atroces injurias noviter et alias pluries intulerunt. nec non et eosdem predictís
bladis et mercibus alus, mala malis accumulando, spoliarunt et depredati fuerunt,
insultus ínterdum ad modum guerra publíce facientes in eosdem, Hcet nos vel dicti
nostri subdití contra eos guerram nullam crederemus habere; et quod officiales
et justiciari dictorum regum, principum et communitatum. eorum personas repre-
sentantes, in reddendo justíciam negligentes existunt et bactenus extiterunt; immo,
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 207
quod pejus est, aliqui ex eis aliquociens eisdem piratis et malefactoribus favorem
magnum impendunt, taliter quod non videntur carere scrupulo societatis occulte in
magnum subditorum nostiorum et regnicolarum predictorum prejudicium et jacturam,
nostre majestatis regia vituperium et contemptum ; nos igitur eisdem nostris subditis
et regnicolis de oportuno remedio providere, et eisdem, prout tenemur, justicie exhi-
bere volentes ; deliberacione et consilio habitis cum multis prelatis, baronibus et
proceribus regni nostri, statuto in perpetuum valituro, in modum qui sequitur,
duximus ordinandum videlicet, quod quandocumque et quocienscumque habita-
tores aliqui senescalliarum vestrarum, vobis seu alicui vestrum significaverint se
per piratas seu predones, aut malefactores aliquos ¡n mari vel in térra fuisse spolia-
tos, depredatos seu desraubatos, vos seu locum tenentes unde, seu alii a vobis
deputandi, de predicta raubaria, depredacione seu spoliacione summarie et de plano
informacionem summariam fieri facietis ; et si predictam informacionem, vel aliam
per justiciarios vel officiales vestros vel alios debite factam de predictis significatis
vobis apparuerit ad requicionem conquerentis seu significantis ; ab eodem denun-
ciante seu significante caucione recepta, tali qualem arbitrio vestro daré poterit,
malefactores piratas seu predones predictos, seu participes eorum. cómplices et
fautores et eorum bona, si eos in senescalliis vestris vel earum ressortis repperitis,
capietis tamdiu captos tenebitis, doñee ex integro satisfecerint damna passis, et
nobis et parti emendam prestiterint competentem. Si vero dicti pírate seu malefac-
tores in senescalliis vestris vel earum ressortis non poterint reperiri, bona omnium
et singulorum justiciabilium et subditorum regum, principum et comniunitatum,
quorum seu quarum dicti pirate seu predones subditi vel justiciabiles existent, in
vestris jurisdiccionibus inventorum, ad manum nostram ponetis, et tamdiu sive
recredencia tenebitis, usquequo dampna passis fuerit plenarie satisfactum, vel per
nos seu curiam nostram aliud fuerit ordinatum. Quibus bonis ad manum nostram
possitis, per vestras patentes litteras reges, principes et communitates predictas seu
eorum officiales, personas eorum representantes, seu quoscunique alios, quorum
dicti malefactores, justiciabiles et subditi existent, requiretis, ut predictis regnicolis
nostris et subditis hujusmodi dampna jjassis restitucionem plenarie fieri faciant,
tam de principali, quam de expensis et interesse propter hec subsequtis ; de qua
requisicione et responsione, quam faceré voluerint gentes nostras pro tempore
parlamentum nostrum Parisius tenentes, ut citius possitis certificare, curabitis:
que gentes, visis informacionibus, requisicione et responsione predictis per nonces-
sionem marchie vel alus dictis subditis nostris dampna passis, absque iteracione
alterius requisicionis, de opportuno remedio providebunt, prout eis videbitur facien-
dum ; taliter quod dicti regnicole et subditi nostri per terram et mare mercari
possint, incedere pacifice et quiete solvendo pedagia et redibencias consuetas, et
quod ex nunc amplius in talibus non graventur, set ab injuriis et indebitis molestiis
deffendantur. Quare dictis gentibus nostris pro tempore parlamentum Parisius tenen-
tes, et vobis senescallis predictis et locum tenentibus vestris, damus tenore presen-
tium in mandatis, quatinus statutum seu ordinacionem nostram predictam faciatis
inviolabiliter observare, et eam in locis sol/empnibus vobis subditis publicari, ut
ad illorum, quorum interest vel potest tangere, noticiam deducator, statutis gratiis
et quibuscumque alus ordinacionibus contrariis, predictam nostram ordinacionem
seu statutum precedentibus, non obstantibus quibuscumque. In cujus rei testimo-
nium sigillum nostrum presentibus est appensum. Datum Pisiati, die VI novembris
anno Domini millesimo CCC tricésimo tercio.
208 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
Non obsérvala forma certarimi convencionum et ordinacionum, olim Ínter felicis
recordacionis karissimum dominum et patruum nostrum Philippum Francia et
Navarra, ac karissimum consanguineum nostrum Jacobum Aragonum reges Ínclitos
initarum, in littaris sigillo regio dicti patrui nostri sigillatis contentarum, nec eciam
observata forma quarumdam aliarum litterarum sigillo nostro sigillatarum, super
certi stilli observancia de et super rebus ablatis, depredatis, seu derrobatis in mari
confectarum ; set contra seu preter dictarum litterarum ragiarum tenores qui tales
sunt: Philippus, Dei gracia, Francie rax; universis presentes litteras inspecturi,
salutam. V olentes et cupientes circa utilitatera et tranquiUitatem subditorum nos-
trorum, nec non et bonum statum regnorum nostri et karissimi consanguinei nostri
Jacobi, Dei gracia, Aragonum regis iUustris, vaccare et insistere sicut decet, atten-
dantesque quod marche seu pignoraciones, si quas in futurum fieri contingeret Ínter
prefati regis et nostri subditos, materiam dissensionis et discordia ínter utrumque
regnícolas de facílí inducerent at afferrent, ideo juxta tractatum et ordinacíonem,
Ínter ípsum regem et nos habítam, tenora prasencium volumus ac aciam ordinamus
quod de cetero, ínter díctum karissimum consanguineum nostrum regem Aragonum
inclitum et nos, térras et regna, ac gentes ipsius et nostri, non fiant, nec fieri possint
nec debeant marche val pignoraciones propter deffectum justicie, qui inventus
dícatur ín nostrum altero, vel in officialíbus seu gantibus nostris aut subditorum
nostrorum, nisi altar nostrum, ín quo vel ín cujus officialíbus seu gentíbus nostris
vel subditorum nostrorum díctus deffactus justicia axponatur fuisse inventus pri-
mítus, una paremptoría requisicione novem mensium spacium continente, da fa-
cíenda justicia fuerit per alterum requísítus. Et si nos vel dictas rex, cum de hoc
requirendi essemus tempore dicte raquísicíonís faciende non essemus ín regnís
vel taris nostris, quod requisicio predicta, ín casu absencie nostre, fíat et fieri possít in
civitate Parísii coram gentíbus nostris ac magistrís per nos ibi daputatis ; in casu
absencie dicti regis Aragonum ín civitate Barchinone, coram procuratore vel vices ge-
rente ejusdem; et quod de dicta requisicione et de requisiti ín reddenda justicia defec-
tu constet illí, qui marcham índícere voluerit, per litteras regias vel alia publica instru-
menta, antequam ad díctam marcham facíendam procedat; et si contingeret, quod absit,
quod contra díctam observancie seu ordinacíonís forma [m] marcha seu pignoracio
fieret, rex in cujus regno vel térra íUa marcha íncideretur, sive per ípsum regem, sive
per sui subditum altam justiciam habentem perperam indicatur, teneatur ípsam pro-
priis sumptíbus retractara omniaque dampna et expensas, que ex dicta marcha et
ejus occasíone marchati seu pignorati incurrerent, ipsorum juramento, ubi alie
probaciones defficerent, declarandum de fisco proprío ressarcire. Actum apud Pisia-
tum, die XXVI aprílis anno Domini miUesímo CCC tredécimo. Philípus, Dei gracia,
Francie rex; universis presentes litteras ínspecturís, salutem. Notuní facimus quod
super rebus ablatis, depredatis seu desraubatis in mari temporibus retroactis per
subditos nostros subditis consanguinei nostri regis Aragonum íllustris, fuit hactenus
stílus nostre curie, ut saquitur, observatus. Quod sí subdíti nostri disraubati ín
mari per subditos dicti regís ad nos super eo recurssum haberent, nos ín curia
nostra anumaracionem ablatorum fieri mandabamus, ípsaque anumeracione recepta
plenarie, prout decebat et decet, ¡Ilustres predecassores suos raquírebamus super
restitucione fianda dampna passis. Et proínde restítucio sequebatur; et super invasio-
nibus et raubariis illatís ín mari per nosotros subditos gentibus dicti regis modus
símilis servatur. Et propterea memoratus Aragonum rex nobís per suas litteras
duxerit intimandum, ut super stilo dicto et ejus observancia, ne deinceps super eo
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 209
vel aliter ínter subditos utriusque possit dissencionis materia suboriri, set omnis
controversia tollatur occasio, nostras sibi patentes litteras mitteremus.
Ea propter, ipsum stilum seu modum, ut premittitur observatum, presentibus
jussimus inserendum, videlicet, quod quandocumque contingit inter subditos regni
seu principum, inter se habencium pacem, invasionem et raubariam in mari fieri
seu committi, in curia principis eorum, qui dictam invasionem et raubariam passi
fuerint, fit anumeracio ablatorum, dampnorum, sumptuum et interesse per testes
qui invasioni et raubarie ipsi interfuerunt, et in hoc casu patroni ductores vasoruní,
marinarii et alii qui erant tempore raubarie in vassello amicorum, invasionem et
raubariam ipsam passo admittuntur ad testif/icandum cum per alios probari non
posset .Et ultra testes receptos per juramentum dominorum rerum seu mercium
ablatarum, fit annumeracio supradicta. Et facta seu recepta dicta annumeracione,
princeps dominus ¿¿jraubatorum requirit principem dominum disraubancium, quod
eisdem dampna passis, juxta dictam annumeracionem, faciat satisfieri de bonis
disraubancium et invasionem ac raubariam comittencium supradictum. Quod si
dictum princeps, sic requisitus, satisfaccionem hujusmodi non fecerit aut fieri fecerit
disraubatis predictis. ex tune poterit indici marcha contra subditos principis satis-
faccionem hujusmodi faceré denegantis. In cujus rei testimonium presentibus litteris
nostrorum fecimus apponi sigillum. Datum Parisio, die duodécima febroarii anno
Domini millesimo CCC tricésimo tercio.
Asserentes, pro nonnuUos dicti consanguinnei nostri subditos, plura bona subdi-
torum nostrorum in mari capta, depredata seu disraubata fuisse, et super hiis
annumeraciones seu informaciones debitas factas esse, bona quamplurima subditorum
dicti consanguinei nostri cepistis, arrestatis, capi seu arrestari íecitis quedam, eciam
ante quamcumque requisicionem factam dicto regi Aragonum seu suo procuratori,
vel vices gerenti ejusdem in civitate Barchinone, dicto consanguíneo nostro absenté
a regnis vel terris suis, et quedam post quasdam requisitiones, que eidem regi facte
fuissent, dicuntur non tamen forma seu formis dictarum litterarum regiarum obser-
vatis, set contra se preter tenores earum multas alias raciones taní contra annume-
rationes seu informaciones, si que facte fuerunt, ad nostrorum subditorum predic-
torum requisicionem, ac contra requisiciones easdem processusque factos per vos
aliquos, seu aliquem ex vobis vigore dicti statuti super invasionibus, rapinis, depre-
dacionibus seu disrraubacionibus, que subditis nostris facte esse dicuntur propo-
nendo; supplicantes ut quicquid vigore dicti statuti, in predictis et predicta tan-
gentibus, contra seu preter ordinacionum convencionum et stili predictorum, et
cujuscumque eorum formas, cum ipsos compatibiles esse asserant, in dicti nostri
consanguinei subditorumque suorum prejudicium factum extitit, faceremus revo-
cari, cassari, seu cassum et irritum nunciari, et bona capta seu arrestata subditis
dicti consanguinei nostri, illis a quibus capta seu arrestata sunt, restituí faceremus,
quodque dictas litteras regias et quamlibet earum, quo ad subditos dicti consan-
guinei nostri, omisso dicto statuto, observaremus et eciam per vos, et vestrum
quemlibet observari in posterum mandaremus. Nos ígítur vísis statuto, litteris regiis
antedictis et eorum tenoribus plene consideratis, volentes eas, in quantum se compa-
ciuntur, seu compatí possunt ad invicem in suis casibus, et factum nostri predeces-
sores predicti ac nostrum, quantum cum Deo possimus in hac parte servare; consi-
derantes quod si de dictis litteris regiis et tenoribus earumdem fuissetis certificati,
quos observari volumus, servassetis eosdem; vobis et vestrum síngulís precipimus,
mandamus et si opus fuerit commíttímus per presentes, quatinus onines et singulas
14
210 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
requisiciones, respons^iones et processus, ab lioc per nos seu de nostri mandato,
seu vos aliquos seu aliquem ex vobis, seu vestro, seu alicujus vestrum mandato seu
nomine factos, faciatis vobis exhiberi statim sine morosa dilacione quacumque. Et
quicquid in eisdem, contra seu preter dictarum litterarum regiarum tenores racione
invasionum ac rerum ablatarum, depredatarum seu disrraubatarum in mari contra
dicti consanguinei nostri subditos, et in eorum bonis factis repereritis ; sine litíe
et dampnis expensarum ad subditorum nostrorum instanciam, quod ex tune tenore
presencium revocamus, revocetis et pro revocatis totaliter habeatis, statuto non
obstante predicto neo non omnia et singula bona subditorum dicti consanguinei
nostri, ob hoc capta seu arrestata, non observatis dictarum litterarum regiarum
tenoribus, licet vigore dicti statuti capjta seu arrestata fuissent per quodcumque
statutum, ac quicquid ex eo vel ob id secutum est. Et processus proinde secutos
nolumus dicto consanguineo nostro, seu ejus subditis, in quantum a dictis litteris
regiis et earum tenoribus dissonant, prejudicium aliquod gejierari, protinus resti-
tuatis seu restituí faciatis illis, a quibus capta seu arrestata fuerunt; set easdem
litteras, in quantum se compatiuntur ad invicem, seu possí/nt compati in suis casibus,
volumus et precipimus inviolabiliter observari. Sic igitur diligenter et prompter
nostrum presens mandatum exequiamini, quod dictus noster consanguineus suique
subditi ad nos propter boc remittere non cogantur, quod nobis plurimum displiceret.
et per alium seu alios ad vestris expensis fieri faceremus, et vos proinde nichilominus
graviter puniremus, nec ex nunc possetis dictarum litterarum regiarum ignoranciam
pretendere, licet pro témpora pretérito super illis excusacionem allegare possetis.
Speramus siquidem, quod dictus consanguineus noster, super invasionibus, ablacio-
nibus, depredacionibus et disrraubacionibus, que per subditos suos subditis nostris
facte íuisse dicuntur, taliter se habebit, quod debebimus mérito contentari. Nec ad
marcham nos seu curiam nostram procederé propter boc oportebit, quod tamen
omittere non possemus, si super invasionibus. rapinis, depredacionibus seu raub;i-
riis nostris subditis dampna passis satisfaccionem fieri denegaverit, vel circa eas,
seu alias, si que forent, fuerit, quod absit, negligens vel remissus. Per predicta
tamen non intendimus requisiciones seu requisicionum, jam dicto consanguineo
nostro seu alii pro eodem pro dictis invasionibus, ablacionibus, rapinis, depreda-
cionibus seu raubariis, que per suos subditos subditis nostris in mari facte esse
dicuntur, liactenus juxta dictarum litterarum regiarum tenores effectum nec marchas
seu ordinaciones in curia parlamenti nostri super hiis seu similibus factas, si que
facte sunt, tollere, nec eisdem quomodolibet derogare; set volumus, ut subditis
nostris debitum locum teneant, pro marcha seu cocessis marchis seu tempore con-
gruo, si opus fuerit, concedendis, et provisionibus alus super eciam faciendis.
Datum Parisio, die XXVIII octobris anno Domini millesimo trecentesimo tricé-
simo quinto.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 211
138 (IV, XLVl)
Valencia, 28 octubre 1336
Cédula del Rey de Aragón Don Pedro IV, en que, por quejas de varios mareantes
y mercaderes de Valencia, manda al Consulado de aquella Ciudad que en el juicio
de las causas de las gentes de mar use de mayor brevedad y llaneza que hasta allí.
BC Llibre de privilegis del Consolal de mar tie Barcelona. Ms. B-193, 8 v.
PETRUS, Dei gratia, lex Aragonuní etc. fidelibus suis consulibus maris civitatis
Valencia, presentibus et qui pro tempore fuerint, salutem et gratiam. Pro parte
aliquorum proborum honiinum dicti maris nobis fuit reverenter expositum, quod
cum contingit ipsos homines littigare ad invicem vel cum aliquibus alus, ipsos aut
quenique eoruní super aliquibus rebus seu mercibus coram vobis causas habere;
super predictis causis aut litigiis, vos ut fertur, lente proceditis, ob quod hominibus
lit¿igantibus et vaxellis seu navibus eorumdem in dicto mari manentibus, interdum
magnum damnum et periculum paratur occasione temporis fortune. Quocirca,
sup[p]licantibus nobis hominibus predictis super his eisdem dicens remedium adhi-
beri, vobis dicimus et mandamus quatenus universas et singulas causas seu questiones
que per prenom/natos homines ad invicem seu per alios quoscumque contra eosdem
coram vobis ducuntur seu ducentur, audiatis et easdem fine debito decidatis breviter,
sumarie et de plano, absque strepitu judicii et figura, sola facti veritate attenta,
prout de usu et consuetudine maris fieri est assuetum. Dat!//n Valencie, XII VaXendas
novembris anno Domini MCCCXXXVI. Kxaminata D.
139 (ii, Lxi)
Gandesa, 20 junio 1337
Privilegio del Rey D. Pedro IV de Aragón en que concede al Magistrado Municipal de
Barcelona la ¡acuitad de crear Cónsules y hacer Ordenanzas en los oficios mecánicos.
AHM L. Verm. II, 208
NOS Petrus, Dei gracia, rex Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice, comesque
Barchinone; ad humilem supplicacionem, nobis pro parte consiliariorum et
proborum hominum civitatis Barchinone propterea exhibitam, tenore presentís carte
nostre concedimus et auctoritatem plenariam impertimur dictis consiliariis civitatis
212 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
ejusdeni, qui nunc sunt vel pro tempore fuerint, quod ipsi cum assensu et volúntate
vicarii dicte civitatis, qui nunc est vel pro tempore fuerit, possint eligere et statuere
cónsules in officiis mecanicis ipsius civitatis, in quibus cónsules nunc constituti non
existunt, et fieri ordinaciones et statuta in ipsis officiis per eosdem consiliarios, prout
ad utilitatem ipsorum officiorum melius videbitur faciendum; predictam autem
concessionem nostram durare volumus duní nobis placuerit et non ultra. Mandantes
per presenten! vicario et bajulo Barchinone, ceterisque oíficialibus et subditis nostris
presentibus et futuris, quod predictam concessionem nostram et quicquid pretextu
ipsius per dictos consiliarios ordinatum fuerit seu statutum, firma habeant et obser-
vent et faciant per quoscumque inviolabiliter observari, ut superius continetur et
non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua racione. In cujas
rei testimonium presentem inde fieri jussimus sigillo nostro pendenti munitam.
Datum Gandesie, duodécimo kalendas julii anno Domini millesimo trecentesimo
tricésimo séptimo. Examinata.
140 (IV, XLIX)
Valencia, 15 octubre 1338
Real Provisión de Don Pedro IV de Aragón dirigida a los Comisarios y Pesquisi-
dores para que sobresean en las diligencias hechas contra un Patrón Barcelonés
que había ido a Egypto con mercaderías.
ACÁ Reg. 864, 120
PETRUS, etc. [Dei gracia, rex Aragonum], dilectis et fidelibus universis et singulis
inquisitoribus ac judicibus per nos ad subscripta deputatis ceterisque officia-
libus nostris, quocumque nomine [sentiantur], censeatur, ad quos presentes perve-
nerint, salutem et dilectionem.
Ad audienciam nostram noveritis pervenisse, quod vos inquiristis seu inquiscio-
nem faceré incepistis contra Petrum Sacosta civem Barchinone, pretendendo quod
ipse iverat seu res ac merces suas miserat ad partes Alexandrie vel Egipti contra
inhibiciones regias, quamquam ipse difinicionem super eo se dicatur habere, ab quod
ipsum manulevari fecistis pro certa peccunie quantitate. Cum autem nos ex quibus-
dam causis, in inquisicione predicta, et etiam in quibusvis alus inquisicionibus ra-
cione predicta contra quosvis alios cives vel habitatores Barchinone inchoatis vel
inchoandis, oninino supersederi velimus ; propterea vobis et singulis vestrum dicimus
et expresse mandamus, quatenus in dictis inquisicionibus supersedeatis procederé,
nec de eis intromittere aliquatenus vos creetis, usque quo a nobis super eo aliud
receperitis mandamentum, comisionibus quibuscumque vel mandatis, per nos vobis
aut alicui vestrium factis, obsistentibus nuUo modo. Volumus etiam ac vobis, cui hoc
fieri competat, expresse mandamus ut manulevatores per dictum Petrum Sacosta datos
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 213
ex causa predicta penitus absolvatis, ac nianul/eutam ipsam pro nuUa penitus habeatis,
quoniam nos super eo aliter intendimu providere. Datum Valencie, idus octobris
anno Domini MCCCXXX octavo. Bernardus de Podio mandato domini regis, presente
domino infante Petro.
141 (ll, LXIl)
Valencia, 5 noviembre 1338
Cédula del Rey Don Pedro IV de Aragón por la qual concede a los Barceloneses
perpetuo indulto de las penas pecuniarias y corporales, confiscaciones j otras, en que
hubiesen incurrido ellos y sus antepasados, por haber llevado con sus embarcaciones
mercadurías a los puertos del Soldán de Egypto, que estaban entonces vedados.
AHM L. Vert I, 355 v-356 v
NOVERINT universi quod nos Petrus, Dei gracia, rex Aragonum, Valencie, Sardinie
et Corsice comesque Barchinone, ad humilem supplicationem pro parte consi-
liariorum et proborum hominum civitatis Barchinone propterea nobis exhibitam,
gratis et ex certa sciencia ac mera liberalitate spontaneaque volúntate et ex causa, per
nos et omnes successores nostros presentes pariter et futuros, absolvimus, diffinimus,
remittimus, indulgemus et relaxamus vobis universis et singulis civibus, et habita-
toribus civitatis Barchinone masculis et feminis et successoribus vestris in perpetuum,
omnes et singulas acciones, questiones, peticiones et demandas reales et personales,
et omnes eciam penas civiles et criminales ac alias quaslibet que dici, nominari vel
excogitari possint seu possent, quas contra vos vel predecessores vestros, tam vivos
quam mortuos, vel successores eciam vestros vel vestrorum, vel bona vestra vel ip-
sorum, nunc seu in futurum possemus faceré, proponere seu moveré ac infligere ile
jure vel de facto, juste vel injuste usque in hanc presentem diem. Propterea quia et
si ivistis, portastis, misistis seu comendastis, iverunt, portarunt, miserunt seu comen-
darunt ipsi predecessores vestri ad partes Alexandrie seu Egipti, seu ad alias partes
soldano Babilonie subjectas, sive ad quascumque alias partes prohibitas in quibus-
cumque navibus, cochis seu vassellis, absolutis seu non absolutis, sive licenciatis seu
non licenciatis, seu in viagiis ad dictas partes vel aliquam earum quandocumque et
quocienscumque iveritis, portaveritis, comendaveritis vel miseritis, iverint, portave-
rint, comendaverint seu miserint ipsi vestri predecessores usque in hanc presentem
diem et quocumque modo, causa vel eciam racione, et qualiacumque sint portata,
missa seu commendata per vos vel per predecessores vestros, vel aliquos vestrum
vel eorum ad dictas partes seu earum aliquam, sic quod racione predicta per nos
seu successores nostros, aut quoscumque alios nomine nostro vel nostrorum aut
aliquovis modo, non possitis nec possint ipsi vestri successores vel vestrum aliqui in
judicio vel extra judicium impeti, requiri vel demandari seu in causam trahi. mo-
214 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
Icstari aut aliquatenus conveniri; nec inquisicio eciam fieri possit vel debeat de prc-
dictis, nec contra aliquem ad capcionem, manuleutam, emparam vel occupacionem
sive annotacionem bonorum procedí vel aliter occasione predicta ; immo si qui
processus contra hec facti fuerint. ipso facto nullius sint monienti et robore penitus
careant et effectu.
Hanc autem absolucionem, diffinicionem, remissionem et relaxationem facimus
vobis universis et singulis civibus et habitatoribus civitatis Barchinone ac successo-
ribus vestris masculis et feminis presentibus et futuris puré, libere et absolute in
bona fide nostra regia, integre, recle et sine enganno, ac sine omni condicione et re-
tencione, et sicut melius dici potest et intelligi ad vestrum vestrorumque salvamentum
et bonum intellectum ; volentes et consentientes ex certa sciencia. consulte et ex causa,
quod presens nostra absolucio, diffinicio et remissio valeat in quibuscumque casibus
eciam omissis, ac si expressi essent specialiter et nominatim ; et eciamsi specialem et
nominatam absolucionem, diffinicionem et remissionem requirerent de jure vel aliter,
cum omnes et singulos casus quandocumque graves et speciales intelligamus, et veli-
mus comprebendi sub hiis absolucione, et diffinicione et remissione, que possent ex
propria et eciam largissima significacione, interpretacione vocabulorum premissorum,
vel in et sub generalitate predicta quomodolibet contineri: ita quod eciam racione
constitucionis nostre vel predecessorum nostrorum, vel alterius cujuscumque non
possint per nos vel successores nostros seu officiales nostros vobis vel eis, seu suc-
cessoribus vestris, vel alicui ex vobis vel eis obici quovis casu. Jurantes per Dominum
Deum et ejus Sancta quatuor Evangelia, manibus nostris corporaliter tacta. quod
predicta omnia et singula, prout melius et plenius superius sunt expressa, tenebimus
et observabimus per nos et successores nostros inviolabiliter ac perpetuo, et teneri
et observari ab ómnibus faciemus sine calumpnia, disputacione et interpretacione,
quas nolumus fieri aliquo tempore de predictis et non contrafaciemus vel veniemus
per nos, vel interpositam personam consentiemus seu permittemus aliquid contrafieri
qualicumque modo, causa vel racione.
Pro hujusmodi autem absolucione, diffinicione et remissione liabuimus et recipi-
mus, et confitemur habuisse et recepisse a vobis viginti mille solidos monete Barchi-
none de terno. quos pro nobis et pro parte curie nostre dedistis et tradidistis discreto
consiliario et thesaurario nostro Pctro Jordani de Urries. Super quibus renunciamus
excepcioni non numérate et non recepte peccunie et doli. In ac sub presentí vero
remissione, non íntendímus, nec intelligi ac comprebendi volumus composicionem seu
composiciones jam factas cum thesaurario nostro vel ejus locum tenente, aut alio
quocumque pro parte curie nostre pro certis peccunie quantitatibus, sive dicte quan-
titates solute fuerint sive non, pro navibus seu coquis, aut alus vasibus que jam re-
cesserunt de civitate Barchinone et iverunt ad partes predictas : quinimmo easdem
quantitates haberi volumus et exsolvi dicte curie nostre ultra viginti mille solidos
supradictos.
Mandamus igitur per presentem cartam nostram procuratori generali ejusque
vices gerenti. vicariis. bajulis ac alus quibuscumque officialibus nostris, vel eorum
loca tenentibus presentibus et futuris, quod premissa omnia et singula firma habeant,
teneant et observent, et faciant per quoscumque inviolabiliter observari et non con-
traveniant, nec aliquem contravenire permittant aliqua racione. Et hec omnia et singu-
la, que superius dicta sunt, faciemus, paciscimur et promittimus vobis universis et
singulis civibus et habitatoribus civitatis Barchinone masculis et feminis, et succes-
soribus vestris in perpetuam per nos et omnes successores nostros presentes et futuros.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 215
et vobis notario infrascripto, tanquam publica persone, hec a nobis nomine vestro
et omnium eciam illorum quorum interest et intererit ac interesse potest val poterit,
paciscenti et recipienti, ac eciam legitíime stipulanti. In cujus rei testimonium presen-
tem cartam nostram fieri jussimus, bulleque nostre plumbee muninine roborari. Actum
est hoc in civitate Valencia, die jovis nonas novembris anno Domini millesimo trecen-
tesinio tricésimo octavo.
Signum Petri, Dei gracia, regis Aragonum, Valencia, Sardinie et Corsice comi-
tisque Barchinone, qui hec firmamus at juramus.
Testas hujus rei sunt venarabiles Michael Petri (¡lapata, Garsíias da Sancto Paulo
rector ecclesie de Balagario, consiliarii dicti domini regis, et Barengarius de Relato,
locum tenens thesaurarii ejusdem domini regis.
Signum Clementis de Salaviridi illustrissimi domini regis predicti scriptoris et
regia auctoritate publici notarii per totam tarram et dominacionem suam, qui de
mandato ejusdem domini hec scribi fecit et clausit.
142 (ll, LXIIl)
Barcelona, 9 mayo 1339
Carta de los Magistrados Municipales de Barcelona a su Cónsul en Palenno, man-
dándole que no permita que el de Trapani nombre Vive-Cónsules en Mazzara, Sacco,
Girgenti, y Licata.
AHM L. Cons. 13381339, 50 v
AL honrat En Guillem Dezlodo. consol deis cathalans en la ciutat de Palerm, los
consellers e prohomens de la ciutat de Barchinona. salut ab craximent de honor.
Fem vos saber que havem entes per lo honrat En Jacme Sen/climent, companyo nostre
en lo dit offici de conselleria. quo lo consol de Trapena met consol a Matzara e a
Xacha, e a Jargent e a la Licata en prejudici del vostre consolat, al qual parteo com
la ciutat de Palerm es cap de la Ylla de Sicilia, se pertany metre consol en tots los
lochs de Sicilia, saul a Trapena e a Macina, e a Saragossa, perqué nos sobre los
dits affers escrivim per nostra letra al dit consol de Trapena, sagons que en aquella
letra, qui es oberta, la qual a vos tremetem, porets veer esser contengut. E exi tenim
per be que la dita letra presentets al dit consol de Trapena. E si no vol servar la
dita letra que nos li tremetem. fets nos ho saber, car nos hi provehiriem en altre
manera. Empero tota vegada entenem nos, que los consols qui per vos serán meses
en los dits lochs de Sicilia, hi sien meses de licencia e volentat deis consellers de
Barchinona presents, o qui per temps serán e axi mateix que los dits consellers puxen
remoure aquells e no altre.
Scriptum Barchinone. V idus madii, anno Domini MCCCXXXIX.
216 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAÜ
143 (IV, l)
Barcelona. 9 junio 1339
Real privilegio de Don Pedro IV de Aragón en favor del Magistrado Municipal
de Barcelona, declarando que en la imposición con que intentaba cargar ciertas
mercaderías para los gastos de la nueva obra de la Lonja de la contratación, no se
quebrantaban las libertades y franquezas de la Ciudad.
ACÁ Reg. 866, 49 v
NOS Petrus, [Dei gratia, rex Aragonum] etc. animadvertentes qualiter vos dilecti et
fideles nostri consiliarii et prohi homines civitatis Barchinone, ad utilitatem
reipuhlice dicte civitatis an[h]elantes. intenditis aliqíia hospicia et eorumdem cen-
sualia amere in platea «deis Cambis» civitatis jam dicte, et in ibi operar [e] i seu
operari faceré Lotgiam ad honorem nostrum et nobilitatem dicte civitatis, in qua
vos dicti consiliarii et mercatores et alii cives dicte civitatis si et cum occurrerint
pos5¡tis stare et congregar!, et in ibi vestra negocia explicare, pro cujus effectu or-
dinastis noviter de nostro consilio et assensu quamdam imposicionem in dicta civia-
tate coUigendam sub certa forma et de certis rebus, prout in carta nostra super dicta
ordinacione vobis facta largius expresiatur.
Idcirco, volentes prout bene expedit, quod predictam imposicionem sive ordina-
cionem, eisdem privilegiis, usibus ac consuetudinihus dicte civitatis generaliter val
specialiter indultis, confirmatis seu obtentis, nullum prejudicium generetur; tenore
presentís carta nostre, ex certa sciencia, concedimus vobis dictis consiliariis, probis
hominibus totique universitati Barchinone civitatis jam dicte, quod propter ordina-
cionem seu imposicionem premisiam dictis privilegio, usibus, consuetudinibus, liber-
tatibus, franchitatibus seu inmunitatibus in eis compre [h]ens5Ís, detrahi non valeat,
seu in aliquo derogari, seu aliquatenus prejudicium aliquod generari ; immo ipsa
privilegia, usus et consuetudines, et omnia et singula in eis contenta, robur perpetuum
auctoritata regia volumus obtinere. sicut obtinebant ante imposicionem seu ordinacio-
nem predictam, cum ea faceritis vestra grativa volúntate. Mandamus igitur par
presantem ... Dalum Barchinone, V idus junii anno Domina MCCCXXX nono. Ber-
trandus de Vallo mandato domini regis.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 217
144 (iV, Ll)
Barcelona, 9 junio 1339
Cédula Real de Don Pedro IV de Aragón, con que autoriza y confirma las orde-
nanzas que el Magistrado Municipal de Barcelona quería publicar para la imposición
necesaria a los gastos de la fábrica de la Lonja de la contratación.
ACÁ Reg. 866, 50
NOS Petrus, [Dei gratia, rex Aragonum] etc. considerantes dilectos et fideles
nostros consiliarios et probos homines Barchinone civitatis, propter fabricam
Lotgie quam faceré intenduní in platea «deis Cambis», et empcionem patuorum sive
hospiciorum et censualiam ad opus Lotgie predicte. ad bonorem nostrum et nobili-
tatem dicte civitatis et civium ejusdem, fecisie et ordinasie quedam capitula et ordi-
naciones ex quibus aliqua collecta denariorum in civitate ipsa de certis rebus leva-
bitur et ex/iigetur, pro ut ipsis capitulis et ordinacionibus que in scriptis nobis
exhibite et léete fuerunt, pro parte dictorum consiliariorum et proborum hominum
supplicancium, ut super ordinacionibus ipsis nostram dignaremur auctoritatem pres-
tare, pariter et assensíum casque laudare, plenius continetur.
Ea propter, visis et auditis et examinatis ordinacionibus ipsis sive capitulisque
coram nobis de verbo ad verbum lecta extiterunt, dictorumque consiliariorum et
proborum bominum laudal)ile propositum, nobisque placidum atque plurimum repu-
tantes jam dicta capitula sive ordinariones et earum singula factas ex causa predicta
et ad utilitatem reipublice dicte civitatis, presentís scripti nostri serie laudamus et
approbamus, ac eis nostram auctoritatem regiam prestamus pariter et assensum, pro-
mittentes ea teñera et servare et faceré observari, et non contra faceré vel venire
aliqua racione. Tenor vero dictorum capitulorum sive ordinacionum predictarum
sequitur in hunc modum.
A honor del senyor rey e noblea de la ciutat de Barchinona e deis ciutadans
d'aquella, han pensat alguns ciutadans de [aquella] la dita ciutat, mercaders e altres,
que sia feta Lotge en la plasa deis Cambis, hon los consellers de la dita ciutat e
mercaders e altres se puxen justar e tractar de lurs affers, segons que en los altres
lochs molts e diverses del mon es acostumat de es5er e haver Lotge semblantment ;
e perso que la dita Lotge e la obra d'aquella se puxa mils fer e pu/í/osament, han
pensat los dits ciutadans, que ab volentat e assentiment del senyor rey sia mesa e
posada imposicio ais mercaders per la manera devayl [e]scrita, e en les coses de[s]/us
[e]scrites.
Primerament, tot hom pac/t de tota res qui-s carrec/i, e-s descarrec/i a la mar I di-
ner per libra entrant
per libra ixent, en axi que aquell qui haura pagat una vegada, si-n volra trer so
que hic aura mes, no pach altra vegada per aquella roba da que ja /¡aura pagat una
vegada. Declaren, empero, que forment no pac^ res, ne vin ne ordi, ne avena ne
neguns legums, ne pinyons, ne lenya per cremar, ne carbo, ne fusta del maetzem.
218 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
Ítem ne fusta que nuil liom fasa venir per son obrar, item ne or ne argent. Declaren
empero que no sia res pagat de la dita imposicio de I diner per libre de negunes
coses que negunes persones facen venir a servey de lur cors o de son alber[g]c/í.
ítem, tota ñau que vaja en Oltra mar, pac/^ per port de M salmes C solidos, fins
a la quantitat que portara. ítem, tot leny qui vaja en Oltramar pac/i a la rabo demunt
dita. ítem, tota ñau qui vaja en Caller o en Cicilia, o en Xibilia o en Barbaria, o
en altra part que pas les Ules, pac/; per port de M salmes LX solidos. ítem, tot leny
qui vaja en [tots] los locbs demunt dits o alcun d'aquells. pac/i a la rabo demunt
dita. ítem tot leny qui vaja fins a Alacant o en Aygues Mortes, si port de C salmes
a ensus, pac/i per centenar de salmes IIII solidos; e si porta menys de C salmes, no
pac/i res. Declaren que tota ñau e tot leny pach con partirá de Barchinona anant
en son viatge, e en la torna no sia tengut de res a pagar.
Entenení empero los demunt dits que alguns prohomes sien asiignats per los
consellers de la dita ciutat a levar e fer levar o vendré la dita imposicio, los quals
sien tenguts de retre com[p]tc en poder del batle de Barc/¡ínona e del racional de
la ciutat.
Encara entenen que dur la dita imposicio tro que la obra de la dita Lotge sia
acabada e y haian cul[l]ida moneda a compliment de la dita obra. ítem que si en
los dits capitols havia mester neguna declaracio o interpretado; que sia feta per los
dits consellers ab lo batle de Barcelona a.xi com ells conexeran.
ítem, que-ls bans que-ls consellers e probomens metran ne poseran en la dita
imposicio, sien deis compradors o levadors de la dita imposicio la meytat, e Taltra
meytat del senyor rey.
ítem, entenen que tota persona de qualque condicio sia, que comprara la dita
imposicio en tot o en partida, deja pagar lo preu dins lo temps que venudei li serán;
e si no-u feya, que-1 vaguer o el batle los deja teñir presos a requesta deis conseUers
o deis probomens qui asíignats hi serán; e no-ls deja gitar del castell per neguna
excepcio que posasien; sino axi com exirien per comanda o scriptura de ters. Man-
dantes per presenten! cartam nostram procuratori nostro
DaUím Barciiinone, quinto idus junii anno Domini MCCCXXX nono. Ber/randus de
VaUe mandato domini rearis.
145 (ll, LXIV)
Westminster, 12 abril 1340
Salvo Conducto concedido por el Rey de Inglaterra Eduardo III. a petición de las
Ciudades de Gante, Ipre, y Brujas, a favor de las naves y mercaderes Castellanos,
Catalanes, y Mallorquines, que hagan el viage de Flandes.
Rymer, Foedera. 2." cd., V, 179.
REX universis et singulis admirallis. magistris navium et marinariis, nec non vice-
comitibus, ballivis, ministris et ómnibus alus fidelibus suis ad quos etc. salutem.
Sciatis quod de gratia nostra speciali, nec non ad instantiam dilectorum nobis
scabinorum, consulum ac communitatfí villarum de Cándano, Brugges et Ipre, sus-
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 219
cepimiis in protectionem et defensioneni nostram specialern universos et singulos fi-
deles mercatorcs de partibus Ispanniae. [Catalauniae] Cautüaniae. et Majoricarum
ac alus partibus, veniendo, more pacifico et non guerrino, cum navibus, bonis et
mercandisis suis versus partes Bravantiae et Flandriae, nec non mercandisas suas
exercendo et ad propria, quando et prout eis placuerit, redeundo pacifice sicut prae-
dictum est ; ita tanien quod praefati mercatores inveniant scabinis. ronsulibus et
communitati supradictis. sufficientem securitatem, quod ipsi et alii bomines in dictis
navibus existentes, nobis aut nostris subditis vel amicis. quocumque exquisito colore,
dampnum non inferent aliqualiter vel gravamen, et quod inimicis nostris contra nos
non praestabunt auxilium vel favorem.
Et ideo vobis et vestrum cuilibet districtius inbibemus ne, etc. prout in consimili-
bus de protectione lit[t]eris. In cujus etc. per unum annum duraturas. Datum apud
Westmonasterium, duodécimo die aprilis.
Per ipsum regem et concilium.
146 (ll, LXV)
Barcelona, 19 febrero 1341
Pasaporte y carta de recomendación dirigida por ¡el Magistrado Municipal de Bar-
celona a todos los navegantes del Levante, para que den todo favor y ayuda a dos
naos Barcelonesas que hacían el viage de Chypre con muchas mercadurías.
AHM L. Cons., 1340-1343, 55
ALS honrats, savis e discrets tots e sengles patrons de cochas e d'altres vexells
e altres quals que quals, ais quals les presents pervendran, los consellers e pro-
homens de la ciutat de BarcAiwona, salut e apparellats ais vostres bons plaers. A la
vostra discrecio fem saber per les presents, que la ñau d'En NicAolau Torrent, ciu-
tadada de Barc/íz'nona e pairo de la dita ñau o cocha, deu partir e parteix de la plaja
de la ciutat de Barc/i/'«ona per anar e navegar a les parts del castell de Caller e en
lo regne de Xipre, e puys tornar en la dita ciutat de Barc/»'nona. viatge no mudat.
E axi mateix vos notificam per la present, que la ñau o cocha d'En Jacme Capdebou,
ciutada de la dita ciutat, es ja añada enguany en les parts damunt dites de Xipre e
viatge no mudat, volent Nostre Senyor, deu tornar per posar son carrech en la dita
ciutat de Barc/zíraona. Per que la vostra discrecio e cara amistat affectuosament
pregam, que a les dites naus o cochas ne a nenguna d'aquelles nengun enuig, embarch
o violencia fassats o donets; ans per amor nostre e de la dita ciutat donets a ells
tota favor e ajuda que puxats, com per los dits patrons ne siats pregats o requests.
Sabents que d'a^o farets a nos e a la dita ciutat plaer fort assenyalat. E nos som
220 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
apparellats de fer per vos tot go qui-iis tornas a honor e a plaer. E si nengunas
coses vos plaen de nos e de la ciutat, fets-nos-ho saber francosament.
Scriptum en Barchinone, XIII kalendas niarcii anno Domini MCCCXL.
En dicho libro se lee otra carta semejante, fecha en 15 del sobredicho mes y año para la coca
bayonesa de Juan de Quart, y Bernardo Zavall, vecinos de Barcelona y patrones de aquella nave,
que partía con destino a Chypre.
147 (IV, LIl)
Barcelona, 26 marzo 1341
Cédula del Rey de Aragón Don Pedro IV. en que confirma la contribución que la
Ciudad de Barcelona había cargado en los buques del comercio, para sufragar a la
parte que le tocaba en el Subsidio por tres años, que las demás Ciudades y Villas
de Cataluña prestaban al Rey para la guerra de Marruecos.
ACÁ Rpg. 1378. 29 v-30 v
NOS Petrus, [Dei gratia, rex Aragonum] etc. attendentes qualiter pro et racione
auxilii nobis nudius concessi per síndicos civitatum et villarum Cathalonie,
occasione guerre quam ciini pérfido Marroc/iorum rege habere nos opportet, fuit
nostro previo assensu conventum, concordatum atque ordinatum, per síndicos memn-
ratos, quod quelibet universitas ipsarum civitatum et villarum, pro solvenda parte in
predictis eam contingente seu taxata, imponere ín ipsa civitate seu viUa ímposicionem
sub certa forma ordínatam. quam quídem formam licitum non esset alicui ex uníver-
sitatibus supradictís excederé, seu ín aliquo crescere, set tantum mínuere sí voluerít.
prout in ípsís capitulis que de mandato nostro ín mundum redacta fuerunt per Ray-
mundum Ferrarií, auctoritate regía notaríum publícum per totam terram et domi-
nationem nostram latius continetur; nuncque vos dilecti et fideles nostri consiliaríi
et probis homínes civítatís Barchinone hesítetís. immo verius credatis imposicione
ipsa civitate Barchinone jam ordínatam, non sufficere ad quadríngentos mille solidos
Barchínonenses ad quos quolibet anno per sequens tríennium taxata est civitas Bar-
chinone pretacta ; et propterea nobis suplícandum duxeritis. ut vobis concederé
dignaremur, quod possitis poneré seu mittere in dicta civitate imposítionem super
navigio prout ín sequentibus capitíbus continetur.
Prímerament, que tota ñau o cocha qui vaja o venga d'Ultramar pach lo buch
de la ñau. per cascuna cubería que haura. XV libras. ítem, leny de bandes qui vaja
o venga d'Ultramar, pach lo buch LXX solidos. ítem, leny gros, qui sia de una
cuberta, qui vaja o venga d'Ultramar, pach VII libras lo buch.
ítem, tota ñau o cocha qui vaja o venga de Caller, ne de Tunis ne de Sicilia.
ne de Venecia, ne de Pisa, ne de Napols, ne de Spanya, ne de Berbería pach lo buch
C solidos per cuberta cascuna que haura. ítem, leny de bandes qui vaja o venga de
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 221
Caller, ne de Tunis, [ne de Sicilia] ne de Venecia, ne de Pisa, ne de Napols, ne
de Spanya ne de Berberia pach lo buch ... ítem, leny de una cubería qui vaja o
venga de Caller, ne de Tunis ne de Venecia, ne de Pisa, ne de Napols, ne de Spanya,
ne de Barbería pach LXXX solidos lo buch. ítem, tota galea e tota tarida qui vaja
o venga de Caller, ne de Tunis ne de Sicilia, ne de Venecia, ne de Pisa, ne de Napols,
ne de Spanya, ne de Barbería pach LXXX solidos lo buch.
ítem, tot leny de bandes qui vaja o venga de Aygues Mortes, ne de Montpesler,
ne de Narbona ne de Copliure, qui port de D quintáis a enjus, pach XX solidos lo
leny. ítem, tot leny gros de una cubería, qui vaja o venga de Aygues Mortes, ne
de Montpesler, ne de Narbona, ne de Copliure, qui port de D quintáis a ensus,
pach XXX solidos lo buch.
ítem, leny de bandes qui vaja o venga de Valencia, o de Alacanl, o d'aquelles
parís, qui port de D quintáis a ensus, pach XX solidos lo buch. ítem, leny gros
de una cubería, qui vaja o venga de Valencia, ne de Alacanl ne d'aquelles partides,
qui port de D quintáis a ensus, pach XXX solidos lo buch.
ítem, barcha o leny, qui vaja o venga de Tortosa, qui port de D quintáis a enjus,
pach X solidos lo buch. ítem, tot leny o barcha qui vaja o venga de Tortosa, qui
port de D quintáis a ensus, pach XV solidos lo buch.
ítem, tota barcha o leny qui vaja o venga de Tarragona, o del Camp, o de tot
10 nieresme tro en Barc/¡í'«ona, qui aport vi o altres coses, qui sia de D quintáis
a ensus, pach X solidos; e si es de D quintáis a enjus, pach V solidos lo buch. ítem,
tota grondola qui vaja o venga de Tarragona, o del Camp, o de tot de meresme
tro en Barchinona, qui port vi o altres coses, qui port de CL quintáis a enjus, pach
III solidos lo buch. ítem, tola barcha qui vaja o venga de Copliure pach axi com
de Tarragona, ne del Camp tro en Barchinona, e en aso no s'enten barcha qui port
lenya, ne venema, ne carbo.
ítem, tot leny de bandes qui vaja o venga de Maylorques, o de les isles, qui port
de D quintáis a enjus, pach ... solidos lo buch. ítem, tot leny gros qui vaja o venga
de Maylorques o de les isles, qui port de D quintáis a ensus, pach XXV solidos lo
buch. E tota ñau ... altre vexeU qui vaia o venga en vuyl, si es ñau de tres cubertes
pach C solidos, e si es de dues cubertes pach LX solidos lo buch. Itein, tota ñau
o cocha, o altre vexell, qui sia de homens de la ciulat de Barchinona, qui descarre-
guen en altre loch de Cathalunya, que pach de dita ajuda axi com damunt es ordonat.
ítem, que tota ñau, cocha, leny, barcha e tot altre vexell poch /to gran, qui-s
vena en Barchelona, que pach lo comprador II diners per libra, e lo venedor ahres
11 diners per libra del preu.
ítem, que los conseilers e-ls prohomens de la ciutat puxen, si-s volran, aminuar,
moderar e temprar les coses contengudes en los dils capitols e cascu d'aquells, ab
que no ho cresquen ultra la manera damunt dita, e fer sobre aquelles totes ordinations
e bans que a ells sera vist faedor.
Ideo visis el diligenter examinatis capitulis preinserlis, dicte suplicationi veslre
annuentes benigne, tenore presentís carie nostre concedimus vobis dictis consiliariis
el probis hominibus prefate civitatis Barchinone, el plenam licenciam el omnimodam
impartimur, quod impoiicionem super dicto navigio in dicta civitate sub forma in
prescriptis capitulis contenta el expressata, imponere valeatis. Mandantes per presen-
tem ... Datzím Barchinone, VII kalendas aprilis, anno Domini MCCCXL primo.
Guillermus de Villa mandato regio fado per vicecancellarium. Arnaldus vicecan-
cellarius.
222 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
148 (ll, LXVl)
Tarragona. 26 junio 1341
Revocación del nombramiento de Cónsul de los Catalanes en Genova despachado
por el Rey, respecto de ser contrario a la prerrogativa que gozaba la Ciudad de
Barcelorui de elegir dichos oficios.
AHM L. \'ert I, 372-373
NOS Petrus, Dei gracia, rex Aragonum, Valencie, Majoricarum, Sardinie et Corsice
comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie; considerantes quod licet nos
cum carta nostra. data Valencie quartodecimo kalendas februarii anno Domini mi-
llesimo trecentesimo tricésimo sexto, comiserimus Alaramo Salvatge civi civitatis
Janue consulatum gentium nostrarum ad civitatem ipsam declinanciuni. prout in
carta comissionis ipsius hec et alia lacius continentur; attamen, quia nunc pro parte
consiliariorum et proborum hominum civitatis Barchinone nobis fuerit cum instancia
supplicatum, ut cum concessio supradicta in dicta civitate Barchinone, evidens pre-
judicium facta fuerit in derogacionem privilegii inde dicte civitati concessi. cujus
tenor talis est. Nos Jacobus, Dei gracia, rex Aragonum, Majoricarum et Valencie,
comes Barchinone et Urgelli et dominus MontispesuUani, concedimus et donamus
integram licenciam et potestatem etc.' Dignaremur commissionem eandem de benig-
nitate regia ac secundum justitiam revocare. Nos vero supplicacione ipsa benigne
suscepta, volentes civitatem predictam Barchinone et habitatores ejusdem in suis
libertatibus atque concessionibus regalibus controvere; tenore presentis carte nostre
commissionem prescriptam dicto Alarano de officio consulatus predicti factam
et concessam quocumque modo cassamus, annullamus ac penitus revocamus et
cassam, nuUam ac revocatam decernimus hujus scripti nostri serie et eciam nun-
ciamus. Inhibentes tenore presentis carte nostre dicto Alarano, quod vigore dicte
nostre commissionis se in aliquo minime intromittat. quinimmo ad eadem cesset
protinus et desistat. Mandamus eciam universis et singulis gentibus nostris cujusvis
nacionis sint, ad dictam civitatem Janue seu ejus districtum appellentur, quod
revocacionem hujusmodi observando, non ad dictum Alaranum, set ad iUum, qui
pro universitate dicte civitatis Barchinone pro consule ipsorum in dicta civitate
Janue positus sive electus fuerit, recursum habeant ipsumque pro consule eorum
habeant et teneant, eique pareant, obediant atque respondeant de iis de quibus con-
suli Cathalanorum in dicta civitate Janue pareri, obediri ac responderi est actenus
consuetum, et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua recione.
In cujus rei testimonium presenten! cartam vobis fieri jussimus sigillo nostro munitam.
Datum Tarracone, quinto kalendas julii anno Domini niillesinio trecentesimo qua-
dragesimo primo. Arnaldus vicecancellarius.
Jam siiperius esl transcriptum luim. 23.
MKMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 223
149 (ll, LXVIl)
Barcelona, 20 septiembre 1342
Nombramiento de los Administradores v Depositarios del sitlisidio que ofreció al
Rey Don Pedro el Principado de Cataluña para una Armada de treinta galeras, que
se debían aprestar en Barcelona contra el Rey de Mallorca, según disposición ajus-
tada por los Representantes de los Comunes de toda la Provincia.
AHM L. Verrn. I, 12^ v-131
NOVERIN'T universi quod die dominica, qua computabatur décimo kalendas octobris
anno Domini millesimo CCC quadragesimo secundo, in presencia mei Raymundi
Ferrarii auctoritate regia notarii publici Barchinone, et in presencia eciam Beren-
garii de Pratis, Petri de (iodonchs de villa Sancti Petri de Auro et Guillelmi Serter
de villa de Regali testiiini ad lioc specialiter vocatorum, venerabiles Arnaldus Dusay
consiliarius, Franciscus Grunni et Bernardus de Marimundo, sindici et procuratores
universitatis civitatis Barchinone, absentibus alus consindicis eorum ; Raymundus
Janerii et Petrus Despens licenciatus in legibus, sindici et procuratores universitatis
civitatis Ilerde; Raymundus de Cigiario et Berengarius de Riaria, sindici et pro-
curatores universitatis civitatis Gerunde; Galcerandus de Podio Bachone, sindicus
et procurator universitatis civitatis Vici ; Bernardus Egidii et Monserratus Cardona,
sindici et procuratores universitatis civitatis ville Cervarie; Bernardus Pelliparii,
sindicus universitatis Villefranche Penitensis; Laurencius Dezcaus jurisperitus et
Raymundus Mayol, sindici et procuratores universitatis ville Montisalbi ; Guillelmus
Segarra jurisperitus et Bertrandus Ollarii, sindici et procuratores ville Tarrege;
Bernardus de Valleabrica sindicus et procurator universitatis ville Carnpirotundi :
Geraldus de Argimon, sindicus et procurator universitatis ville Bisulduni; Petrus
Grasset, sindicus et procurator universitatis viUe de Turricella de Montegrino ; atten-
dentes quod in proferta facta domino regi per eos et quosdam alios sindicos univer-
sitatum civitatum et viUarum Cathalonie pro et racione execucionis, quam dictus
dominus rex faceré intendit contra regem Majoricarum, sequencia dúo capitula con-
tinentur.
ítem, que de les sinquanta milia liures sia pagat sol o provisio d'almirayl o
capita. o d'altres officials qui vagen o anar deg[u]en en les dites galeas, e encara
lo salari de dos clavaris, elegedors seguns que los dits sindichs ordonaran, qui irán
e anar degen en les dites galeas per haver e rebre lo guayn, lo qual, volent nostre
Senyor, se fara ab les dites galeas ; lo qual salari deis dits clavaris sia, ^'o es, de
IIII mesos a cascun L liures. e per tot a(;o que bajen bescuyt blancii segons que es
acostumat.
ítem, que les dites L milia liures l'any peí lo dit tenips reeben per nom de les
dites universitats dos promens, elegidore segons que los dits sindichs ordonaran.
e no neguna altre perssona; los quals promens aquelles despenen e distribuesquen en
la dita armada e no en ais, a coneguda e ordinacio de dues bones perssones que vos,
senyor, hi assignarets, les quals fassen sagrament e homenatge a les dites dues per-
224 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
Siones que los dits sindichs hi ordoneran reeben per les dites universitats, que la
dita moneda manaran e ordenaran que sia distribuida en la dita armada de les
trenta galeas e no en ais; e en cas que les dites sinquanta milia liures no basten,
que vos, senyor, hi fassats compliment d'a^o del vostre, segons que dit es. E que
les dites L milia liures degen esser pagades per terces de quatre en quatre meses,
e que la primera ter^a se deja pagar lo primer die de uytubre, per tal que la dita
armade se puxa continuar, e ago segons la tatxacio ja feta per los sindichs ladonchs
de les dites universitats per raho de la dita guerra del moros, eraedint a la dita
tatxacio a cascuna universitat V sois per libra de sol. En axi empero, que cascuna
Universitat qui hi haura administrador, lo haie a pagar de 50 del seu. no pas de la
dita proferta.
Attendentes eciam post predicta eosdem síndicos impetrasse a dicto domino rege
quamdam litteram papiream patentem, ejusdem domini regís sígíllo in dorso sigi-
llatam, cujus tenor talis est.
Nos Petrus, Deí gracia, rex Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice, comesque
Barchínone, licet in capítulis per vos síndicos uníversitatum cívitatum et villarum
nostrarum Cathalonie nobís oblatís, et per nos eciam ad vestri supplicacionis íns-
tanciam firmatís et juratis, super subsidio per vos nobís prestito de quinquaginta
milibus librarum Barchínone, convertendis in armamento triginta galearum pro exe-
cucione, seu processu quem facimus contra Majoricarum regem suosque subditos
atque térras, Ínter alia sít expressum, quod vos elígatis dúos probos homínes, quí
distríbuant quantitatem pecunie memoratam in armamento prefato et alus íncum-
bentibus ei, ac dependentibus ab eo[s]dem ad mandatum et ordínacíonem duarum
bonarum persionarum per nos assignandarum, et eciam dúos clavarios quí recipiant
et conserven! lucra per easdem galeas, dante Domino, facienda, prout hec et alia in
eisdem capitulis lacius et clarius declarantur; attendentes, quod vobis sindicis an-
tefatís vídetur utilíus et expediencius quod dictí probi homínes per vos eligendí sint
quatuor, et clavarií alíí quatuor numero elígantur ; idcirco ad humílís supplicacio-
nis instanciam vestri dictorum sindicorum, vobis concedimus cum presentí, quod
possitis eligere et constituere quatuor probos homines ad distribucionem pretactam,
et quatuor clavarios ad recepcionem et conservacioneni lucrorum declaratorum su-
perius ordinandos, dictis capitulis vel contentis in eis non obstantibus in liac parte;
proviso tamen quod dictis duobus clavariis, quos nunc superaddi permittimus, per
vos dictos síndicos et non de quantitate premissa, in eorum salariis satisfiat. In
cujus reí testimonium presenten! inde fieri vobis et sigiUo nostro jussimus comu-
niri. Datum Barchinone, duodécimo kalendas octobris anno Domini millesimo CCC
quadragesimo secundo. Arnaldus vidit.
Ideo memorati sindici tractarunt et ordinarunt inter se pro predictis et racione
predictorum provisionem seu ordinacionem contenta in capitulis subincertis, protes-
tantes quod propterea non fiat prejudicium in futurum universitatibus predictis vel
alicui earumdem. Tenor vero dictorum capitulorum talis est.
Es estat acordat que, jatsiia que-ls capitols de la proferta sia contengut que
sien elets solament dos rebedors de la moneda o administradors e dos clavaris qui
vagen en Tarmade per reebre lo guany, empero que sien elets quatre administradors
e quatre clavaris per los dits sindichs o per lurs universitats, 50 es a saber, un ad-
ministrador e I clavari per la ciutat de Barchinona; e altre administrador e altre
clavari per la ciutat de Leyda ; e per Gerona, Vich e Manresa altre administrador
e altre clavari ; e per les viles de Cathalunya altre administrador e altre clavari ; axi
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 225
empero que la universitat del qual hi haia deis dits quatre administradors que-ls se
haje a pagar d'ago del seu, tant bastantment que entre tots del salari a ells donat
puxen satisfer a notari o escriva, lo qual niester hauran per les dites coses.
ítem, que les C liures que devien esser dades per salari a dos clavaris qu¡ anassen
ab les galeas de quatre en quatre mesos, segons los capitols de la proferta feta al
senyor rey per los sindichs, sien departides entre los dits quatre clavaris, en axi
que d'aquells quatre clavaris vagen dos en les galeas e los altres dos romanguen e
estiguen en Barchinona per haver e rebre lo guayn de les galeas, e que cascun d'a-
quells dos qui irán en les galeas haia per salari e provisio de quatre mesos XXXV
liures, e los dos qui romandran, XV liures, e que finits los primers quatre mesos,
aquells dos qui romandran per clavaris en Barchinona, hagen los altre quatre meses
anar en Tarmade e que romanguen los altres per la forma demunt dita, e que los
anants en les galeas e los romanents sien pagats per la forma demunt dita de les
dites C liures.
ítem, que los dits quatre administradors o aquells d'ells qui serán en Barchi-
nona, haien a fer apeches de les quantitas que-ls serán trameses o aportadea de
part de les universitats reals per raho de les dites sinquanta milia liures segons 50
que rebran, e axi matex fassen e sien tenguts de fer totes les coses per ells faedores
segons los capitols de la porferta.
ítem, que cascun deis dits administradors fassa sagrament e homenatge ais con-
Síellers, pahers o jurats del loch per lo qual sera elet, rebent per si e per totes les
altrjs universitats de Cathalunya de haver-se be e leyalment en la dita administracio,
e de no despendra e convertir la dita moneda sino a volentat e ordinacio d'aquells
dos promens que-1 senyor rey hi ha elets, o y elegirá segons la forma deis dits ca-
pitols de la porferta.
ítem, que cascun deis dits clavaris fase sagrament e hoiñenatge ais pahers,
consseylers e jurats del loch en lo qual sera elet, rebent per nom de si e de totes les
altres universitats, viles e lochs reals de Cathalunya, que be e leyalment se haura en
los affers de la dita clavaria, e que de tot go que a mans e a poder seu pervenga
deis bens o guanys de la dita armada, retra compte be e segons que-s pertany de
quatre en quatre meses a aquell o a aquells, qui per les dites universitats serán
ordonats a oyir e rebre lo dit compte, e que qo que sobrara, que ho distribuirá
entre les dites universitats egualment per sol e per liura.
ítem, que los dits clavaris qui irán en les galeas pusquen trametre e arristar la
part del guayn a les dites universitats pertanyent d'ago, qui gua[n]yat sera, Deu vo-
lent, ab les dites galeas ais altres clavaris qui romases serán, axi e segons que a
ells sera semblant e segons lur bon arbitri.
ítem, que los dits administradors bajen a retre compte d'ago que rebut o dat
hauran en la fi del dit temps per lo qual ha a durar la dita armada, o ladonchs en
cas que la dita armada faedora contra lo rey de Malorches, cessas, a certes persíones
a ago elegidores per cascuna de les dites universitats; e si totes no elegien o no
trametien a la ciutat de Barchinona a oyj'r o rebre lo dict compte dins spay de
I mes apres la fi del dit temps, o en lo temps que en qualque manera cessas la dita
armada, e que notificat los sera per los Jionrats consiellers de la ciutat de Barchi-
nona, que aquell o aquells qui tramesos o ordonats serien per qualsevol de les dites
universitats per oyr lo dit compte, puxen aquell compte reebre e oyr e fer firmar
carta de fi, retut lo dit compte e tornat per ells 50 que lo compte apparega que
bajen a tornar.
'2.26 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
ítem, que-ls dits administradors demanen e puxen demanar compte al noble En
Pera de Muntc/zade de tot 50 que ha reebut e ha a tornar a les dites universitats per
raho de la guerra deis moros, los quals haien poder de fer fi e apoche al dit al-
mirayl d'ago que rebran.
De quibus ómnibus supradictis dicti venerabiles sindici voluerunt per me dic-
tum notarium fieri et tradi eis, et cuique eorum publicum sive publica instrumenta,
que fuerunt acta die et anno predictis, presentibus me dicto notario et testibus, ac
alus supradictis.
Signum mei, Raymundi Ferrarii, auctoritate regia notarii publici Barchinone
qui, predictis vocatus, interfui et hec scribi íeci cum raso et eméndate in linea XII,
ubi dicitur facen sagrament, et in linea XXII ubi dicitur homines, et cum suprapo-
sito in linea XXIIII, ubi dicitur dictos et clausi.
150 (11, LXVIIl)
Barcelona, 30 abril 1343
Concesión del rey D. Pedro IV, para que los Barceloneses puedan extraher de Cata-
luña y demás dominios Reales plata pura o con liga, asi en pasta como en moneda.
AHM L. Ven I, 369 t-370
NOS Petrus, Dei gracia, rex Aragonum, Valencia, Sardinie et Corsice, comesque
Barchinone, quamvis in Constitucionibus Cathalonie sequens capitulum conti-
neatur: ítem statuimus quod si quis monetam Barchinone vel Jaccensis falssaverit,
vel ad fundendum alicubi portaverit, vel aliquam balgonayam de Cathalonia extra-
xerit, tanquam monete falsiarius puniatur ; et si quis eum deprehenderit, in ómnibus
que penes eum invenerit, habeat terciam partem, et personam cum ómnibus adducat
et tradat vicario vel ejus procuratori. - Attamen volentes vos consiliarios, probos homi-
nes ac universitatem civitatis Barchinone favore benivolo, ac eciam gracioso pro-
sequi in hac parte, hujus scripti nostri serie concedimus vobis et singularibus uni-
versitatis jam dicte et successoribus vestris perpetuo, ac facultatem plenariam im-
pertimur quod possitis de Barchinona ac de Cathalonia, et eciam de ómnibus regnis
et terris nostris, sive nostre regalie submissis et aliunde. abstrahere ac eciam de-
ferre, ac deíferri faceré ad quascumque partes volueritis absque alicujus pene inde
incursiu, ac impedimento quolibet quiescente, quodcumque argentum purum, vel ere
contaminatum, in rudi materia vel specificata, et tam in peciis quam alias, et mo-
netam sive bossonayam, billonum vel bal^onayam quamlibet, moneta Barchinonensi
dumtaxat excepta, capitulo supradicto vel alio quovis jure, ordinacione, vel statuto
sive regalia in aliquo non obstante. Mandantes cum presentí carta nostra procuratori
nostro generali ejusque vices gerentibus, vicariis, bajulis generalibus et specialibus
ceterisque officialibus nostris presentibus et futuris, quod concessionem nostram
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 227
hujusmodi, quam tenere, et observare perpetuo per nos et nostros successores pro-
mittimus et juramus per Deum, et ejus Sancta quatuor Evangelia nianibus nostris
tacta, firniam habeant et observent, et non contraveniant aliqua racione. In cujus
rei testimonium presenten! cartam nostram inde fieri jussimus sigilli bulle nostre
plúmbea muniniine insignitam. Datum Barcliinone, kalendas madii anno Domini
millesimo trecentesimo quadragesimo tercio. Amoldas vicecancellarius.
Signum Petri, Dei gracia, regís Aragonum. Valencie, Sardinie et Corsice comi-
tisque Barchinone.
Testes sunt infans Jacobus, comes Urgelli et vicecomes Agerensis, reverendus
Petrus Cesaraugustanus archiepiscopus, Jo/íannes Eximini de Urrea, Blasius de Ala-
gone, Raymundus Cornelii.
Signum Beniardi de Podio predicti domini regis scriptoris, qui de mandato ip-
sius hec scribi fecit et clausit, die et anno quo supra.
151 (ll, LXX)
Barcelona, 30 abril 1343
Provisión del Rey D. Pedro IV de Aragón por la qiud ratifica y confirma a los Bar-
celoneses todas las esenciones y franquicias concedidas por el Rey Don Jayme I , con
motivo de los subsidios 'y servicios que acababa de recibir de ellos, para ocupar el
Reyno de Mallorca contra Don Jayme. su último Soberano.
AHM L. Vert I, 366-367 v
PATEAT universis quod nos Petrus, Dei gracia, rex Aragonum, Valencie, Sardinie
et Corsice, comesque Barcliinone, considerantes illustrissimum dominum Jaco-
bum felicis recordacionis, regem Aragonum et regni Majoricarum, comitem Barchi-
none, et dominum Montispesulani abavum nostrum, subscriptas franquitates, liber-
tates et immunitates concesiisse vobis. probis hominibus civibus et habitatoribus Bar-
chinone, et singulis ejusdem cum privilegiis sive cartis suis, quarum tenores sunt
hii qui secuntur.' Considerantes eciam quam plurima gratuita et acceptabilia servicia
predecessoribus nostris. et nobis diversi mode prestita per vos dilectos et fideles nostros
consiliarios, juratos et probos homines et universitatem dicte civitatis Barchinone. et
specialiter in execucione, quam nunc facimus contra Majoricarum regem nobis rebe-
llem, ob que nedum ad premissas libértales, verum eciam ad multo majores vobis con-
cedendas nos reputamus mérito obligatos. Propterea. tenore presentís carte nostre
perpetuo valiture, gratis et ex certa sciencia ac consulte franquitates, libertates et im-
munitates, et omnia alia eciam et singula in ¡iredictis duabus cartis contenta laudamus,
approbamus, ratiíficamus ac eciam confirmamus eaque omnia et singula vobis dictis
' Sicut superius sunt transcriptae mim. 6 et 7.
228 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
consiliariis, probis hominibus ac universiitati civitatis jam dicte et singularibus ejus-
dem et vestris successoribus, per nos et successores nostros perpetuo de novo concedi-
mus et donamus, prout melius et plenius in cartis insertis superius sunt expressata, pro-
mittentes ac jurantes anima nostra per Doniinum Deum, et ejus Sancta quatuor
Evangelia, manibus nostris corporaliter tacta, quod jam dictis franquitatibus, liber-
tatibus et immunitatibus, ac alus ómnibus et singulis in dictis cartis contentis, ía-
ciemus ac permittemus vos dictam universsitatem Barcbinone, et singulares ipsius
uti ad plenum, cessante impedimento quocumque; eaque observari integre et com-
plete, statim videlicet cum dictum regnum Majorice, et alie terre dicti Majorice
regis, vel quemcumque partes ex eis Corone Regie Aragonum pervenerint, ac unita
íuerint seu adjuncta, sive modo quolibet ad manus sive posse nostrum vel nostro-
rum successorum íuerint perventa. Mandantes cum presentí carta nostra heredi
nostro universsali et sucessoribus nostris, nec non procuratori nostro generali, ce-
terisque universis et singulis officialibus nostris presentibus et futuris, quod lauda-
cionem, approbacionem, ratifficacionem et confirmacionem ac novam concessionem
hujusmodi, adveniente tempore, firmas habeant perpetuo inviolabiliter, et observent
ac faciant tenaciter observari, et non contraveniant, nec aliquem contravenire per-
mittant aliqua racione, jure vel causa. In quorum testimonium, presentem cartam
nostram inde fieri jussimus sigilli bulle nostre plumbee munimine insignitam. Da-
tum Barcbinone, kalendas madii anno Domini millesimo trecentesimo quadragesi-
mo tercio.
Signura Petri, Dei gracia, regis Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice, comi-
tisque Barcbinone.
Testes sunt infans Jacobus, comes Urgelli et vicecomes Agerensis ; reverendus
Petrus Cesaraugustanus archiepiscopus; Johannes Eximini de Urrea; Blasius de
Alagone; Raymundus Cornelii.
Sigmim Bernardi de Podio predicti domini regis scriptoris, qui de nuindato ip-
sius hec scribi fecit cum litteris rasis et emendatis in linea quarta ubi dicitur pas-
satico. portatico et in linea XVI ubi continentur XXX secundo. Signum et clausit die
et anno quo supra.
152 (II, CCLXXXIIl)
Barcelona, 6 julio 1343
Vando de los magistrados municipales de Barcelona sobre las reglas que se debían
observar en las contratas de viages y fletes entre Patrones y Mercaderes.
AHM L. Cons., 1343, 4344
ORDONAREN los consellers e-ls prohomens de la ciutat, que negun mercader ne
neguna altra persona per ell, de qualque condicio sia, no gos empendre ne de-
manar a negun patro de cocha e altre vexell, dementre lo noliejament se fara per
anar en ultramar, ne abans ne apres, neguna quantitat de diners per servey o en
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 229
altra manera, ne leixament de nolit, ne loguer, na negunt altra cosa aniagadament
ne manifesta, ne per entreposada persona, ne en neguna altra manera o fenta; e
qui contra fara, pagara per ban cada vegada II mille solidos.
Encara que cascun mercader qui hage fet noliajament per anar en ultramar ab
alcun patro o altre per ell, o ira en lo vexell del dit patro per mercader, baja e
sia tengut de jurar ans que partescha ab lo dit vexell ais sants Evangelis de Deu
en poder del batle de Barchinona sens tota requesta, que ell no ha empres ne de-
manat, ne es en convinenc^a ab lo patro ne ab altre per ell, ne ab neguna altra per-
sona que baja negun serviy de diners, ne altra cosa, ne neguna altra franquesa per
rabo del dit noliejament. E qui lo dit sagrament no fara, pagara per ban cada ve-
gada C sois.
Encara que negun patro ne escriva de cocba o d'altre vexell que vaja en oltra
mar, ne altre per ell, no gos dar ne prometre, ne metre en speranca, per si ne per
entreposada persona negun mercader ab lo qual bajen fet lo noliejament, ne altre
persona qui vaja en la dita cocha o altre vexell negun servey de diners ne de loguer,
ne de lexar nolit, ne de neguna altra cosa; e qui contra fara, pagara per ban cada
vegada II mille [sois] per cascun a qui haura fet lo servey.
Encara que cascun patro o escriva de cocha o altre vexell qui sia noliejat per
anar a les dites parts de ultramar ans que la cocha o altre vexell partescha de la
plaja de Barchinona, degen e sien tenguts de jurar ais sants Evangelis de Deu sens
tota requesta en poder del batle de Barc/ifnona, que ells ne negun d'ells no ha dat
ne darán, ne [h]an promes ne mes en speranga per si ne per entreposada persona
a negun mercader qui baja fet noliejament ab ell o ab ells, ne a altre qui vaja en
aquell viatge ab la dita cocba o altre vexell, de negun servey de diners, ne de
loguer, ne de lexament de nolit, ne d'altra cosa. E qui lo dit sagrament no fara,
pagara per ban cada vegada cent sois.
Encara que negun corredor de haver de levant o altre, sia crestia o juheu, no
gos tractar ne empendre ab negun patro de cocha o d'altre vexell qui vaja en ul-
tramar ne ab negun mercader de la ciutat, o altre que per lo noliejament de la dita
o altre vexell sia donat negun servey de diners o promes ne de loguer, ne de lexar
nolit ne d'altra cosa. E qui contra fara, que sia escobat per la ciutat, e que per nuil
temps no puxa tornar en lo offici. Deis quals bans de diners haura les dues parts
lo batle, e la terga lo acusador.
E retenen-se los consellers que si en les dites coses havia res qui fos dubtos o
escur, o bagues ops declarado o interpretado, que sia feta per ells e a lur cone-
guda. e no per neguna altra persona.
E per tal que los dits corred [ors]«re5 no sobrepugen forma en demanar co que
haver de[h]uen de corredures; ordenen los dits consellers e prohomens, que cas-
cun corredor, sia crestia o juheu, qui faca noliejament de neguna cocha o altre
vexell, hage de corredures de noliejament que faga de cocha o altre vexell qui
vaja en oltramar o en Flandres, o en Vanecia, V sois per centenar de salmes d'ay-
tant com port o puixa portar; e de tota ñau, cocha o altre vexell qui vaja en Caller
o en Sicilia, o a Tunis o en Napols, o en Xibilia hage de corredures per centenar
de salmes de 50 que hauran fermat III sois; les quals corredures se paguen per la
part del patro tant solament. Fuerint publicala sequencia banna die veneris 2 nonas
jiilii 1343.
Valls-Taberner. Consolai, III, 13-16.
230 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
153 (ll, LXIX)
Clarendon, 19 julio 1343
Carta del Rey Eduardo III de Inglaterra al de Aragón, Don Pedro IV, sobre dos
naos de Mercaderes de Barcelona y Valencia, que, navegando acia Flandes rica-
mente cargadas, fueron 'apresadas por dos Armadores de Bayona y llevadas al
puerto de Darmouth.
Rymer, Fadera, 2.» ed., V, 376-377
MAGNIFICO principi domino Petro, Dei gratia, Aragoniae, Valentiae, Sardiniae
ac Corsicae regi illustri et comiti Barchinonae, consanguineo suo carissimo,
Edwardus, eadem gratia, rex Franciae et Angliae et dominus Hiberniae, in eo sem-
per prosperari qui regibus dat salutem.
Regalis excellentiae lit[t] leras recepimus, Ínter alia continentes, quod cum duae
cochae Petri Tosquerii et aliorum fidelium vestrorum, civium Barchinonae et Va-
lentiae, pretiosis mercibus oneratae, ad partes Flandriae pacifice navigarent ; duae
naves armatae, quarum alteri vocatae la Cateline, Petrus Bernardi de Tholosa et
alteri, vocatae la Nan Dieu, Raymundus de Bar, nostri subditi de Baiona, ut capi-
tanei praesidebant, praedictas cochas, ipsosque vestros subditos hostiliter invase-
runt; et posquam dicti subditi nostri ipsos subditos vestros sub securitatis fide re-
ceperant, ipsos quos sic sub fide salva tenebant, in mari, exceptis certis personis,
inhumaniter projecerunt; qui quidem subditi nostri cum cochis et bonis sic captis,
in portu de Dertemuth, infra regnum nostrum Angliae, applicarunt.
Et cum super hoc vestrae Serenitati per dictos subditos vestros fuisset querela-
tum, vos de violentia, rapiña et injuriis supradictis, informationem fieri fecistis di-
ligentem, per quam tam de personis dampnificantium (videlicet, ipsoruní Petri Ber-
nardi et Raymundi) quam de dampnis datis, et de eorum aestimatione et interesse
dampnificatorum, in Curia vestra extitit facta plena fides; super quo instanter et
attente nos rogastis, ut de bonis dictorum raptorum et fautorum eorum, dictis sub-
ditis vestris, sic dampna passis, et eorum cuilibet pro dampnis et interesse, sicut
praedicitur, aestimatis, satisfieri faciamus. alias dictis subditis vestris in justitia
deesse non poteritis, pignorandi et mercha.nái licentiam concedendo. Quod, sicut
multum amicabiliter scribitis, attento nexu dilectionis antiquae, qua progenitores
utriusque nostrum amoris constantiam et pacem ad invicem servaverunt, propter
quod subditos nostros tanquam proprios vestros benigne tractare et fovere dispo-
nitis, multum invite faceretis.
Et quidem de af/ectione grata, quam ad nos et nostros vos habere conspicimus,
grates vobis referimus speciales, votive desiderantes dilectionis sinceritatem, quae
Ínter dictos progenitores nostros viguit ab antiquo, nostris temporibus adaugeri ;
propter quod gravius nos turbaret si quid per districtuales nostros in vestri displi-
centiam, et subditorum vestrorum injuriam continget attemptari. Set ut istius facti
veritas vobis plenius innotescat, scire velit vestra magnificentia quod, cum pridem
essemus in procinctu ad transfretandum cum exercitu nostro in Britannia, super-
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 231
venerunt nobis nova de captione cocharum praedictarum ; et quía causa captionis
ipsarum nobis non innotuit, nec tune, propter festinum nostrum transitum, potuimus
super hoc informari, mandavimus cancellario et alus de concilio nostro in Anglia,
ut vocatis partibus, se super dicto facto diligenter informarent et facerent ipsis par-
tibus celeris justitiae complementum ; et comparentibus coram dicto concilio nostro
lam dictis Petro Bernardi et Raymundo, quam alus pro parte dictorum subditorum
vestrorum, et audita querela eorumdem, praefati Petrus Bernardi et Raymundus res-
ponderunt, quod ipsi propter guerram apertam, quae tune erat ínter nos et adver-
sariuní nostrum Franciae tam in térra quam in mari, venerant ut fideles nostri in
succursum nostrum et offensionem inimicorum nostrorum; et cum darent obviara
dictis cochis supra mare, significabant illis se fore fideles nostros, petentes ab eis
qui et quales essent et propter hoc mis[s]erunt ad eos pacifice quosdam de suis in
quadam navícula ad rogandum eos, ut indicarent eis si essent pacifici vel guerrini,
amici vel inimici nostri, et signa pacis omnia, in casu tali fierí sólita, eis ostende-
runf; set dicti vestri subditi, ipsis responderé penitus dedignantes, eos qui sic in
nuncio venerant, hostiliter occidebant, sic se de facto patentes inimicos nostros
ostendentes: quod videntes dicti subditi nostri et mérito provocati, cum ipsis ut
aemulis nostris, fortiter sunt congressi, et post longum eonflictum ipsos (per Dei
gratiam) superarunt, et propter hoe cochas et bona, ut ab aemulis supra mare sic
capta, vendicabant juxta legem maritimam esse sua; quae omnia affirmabant fore
vera, offerentes ad probationem eorum se paratos, super quo coram dicto Concilio
nostro fuit diutius altercatum. Et demum quia ex testimonio compertum fuerat
fidedigno, quod assertio dictorum Petri Bernardi et Raymundi continet veritatem,
et per partem aliam nichil probatura fuit, quod eis valere posset in hac parte ;
arestura, in dictis bonis sic captis et bonis ipsorum Petri Bernardi et Rayraundi in-
terpositum, extitit relaxatum; nara quod gentes vestrae ex culpa sua senserunt, non
debent alus imputare.
Propter quod reglara vestraní mansuetudinera áltente rogamus, quatinus praerai-
ssis in examine recti judicii debite ponderantes, de concedendo marchara seu iraoig-
norationem super bonis subditorum nostrorum, occasione praemissa, supersedere
velitis (si placuerit) ut est justum. Et si forsan vobis et concilio vestro visura fuerit
quod minus fecimus in hac parte, nobis motum vestri judicii rescribatis, et ad fo-
raentum mutuae dilectionis, inter vos et vestros, ac nos et nostros feliciter dilatandae
supplevimus libentissirae, prout bona fides et justitia suadebunt.
Et ex Aabundanti corarais [sjiraus et mandavimus per alias lit[t]eras nostras,
dilectis et fidelihus nostris, raajori, juratis et centura paribus civitatis nostrae Baionae
ut ipsi quaerelara dictorura subditorura vestrorura, dampna passorura, super prnemis-
sis dampnis, injuriis et interesse, vocatis partibus, audiant et decidant, et dictis ho-
rainibus vestris super hiis celeris faciant justitiae corapleraentum.
Datum apud Claryndon. décimo nono die julii.
232 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
154 (ll, LXXl)
Catania, 7 octuV>re 1345
Privilegio de Luis. Rey de Sicilia, por el -qual confirma a la Ciudad de Barcelona
la Regalía de nombrar los Cónsules de los Catalanes en Messina, Palermo y Trápani.
AHM L. Vert I, 370 v-371
LODOVicus, Dei gracia, rex Sicilie. nedum condecens. verum eciam expediens fore
dignoscitur, ut apud reges et principes orbis terre. quecumque illustres reges,
predecessores eorum dive memoria, ac illi, quos eis benivolencie diuturne integritas
et validum amicicie vinculum mérito caros reddit, racionaliiliter decreverunt. per-
petuo maneant, serventur ad unguem, et per eos modis ómnibus roborentur. Presen-
tís itaque privilegia serie notum fieri volumus universis, tam presentibus quam fu-
turis, quod, cum olim per ilhistres dóminos predecessores nostros, bone memorie
Sicilie reges, et presertim per illiistrem dominum regem Jacobum. clare memorie.
dominum propatruum nostrum, de speciali gracia et ex certa sciencia concessa ex-
titerit Catbalanis licencia eligendi et confirniandi consulem sen cónsules Catbalano-
rum in toto regno nostro, et ex longa sit consuetudine observatum, quod consiliarii
nobilis civitatis Barchinone eligunt et ordinant cónsules in nobili civitate Messine
el felici urbe Panormi. ac térra Trapani ; quodque dicti cónsules, per predictos con-
siliarios electi et ordinati, eligunt et confirmant particulares cónsules in terris et
locis dicti regni nostri, prout inferius declaratur. scilicet cónsul dicte nobilis civi-
tatis Messine in civitatibus et terris Pactarum. Melacii. Tauronienii. Catbanie. Sv-
racusie, Auguste et Heraclie nec non Melvieti et Gandisii. ac Lypparis et in ómnibus
eciam alus locis citra flumen Salsum: et cónsul dicte urbis Panormi in civitate
Cepbaludi et térra Termarum, et in ómnibus eciam alus terris ultra flumen Salsum:
exceptis civitatibus terris et locis inferius nominatis. in quibus cónsules babent eligi
per consulem, quem consiliarii predicti in térra Tranani elegerint atque statuerint.
videlicet Licate, Agrigenti, Sacce, Mazarie et Marsalie.
Nos considerantes decere nostre regalis pre/íeminencie dignitatem. ut que pre-
dicto modo decreta sunt per dictos illustres reges predecessores nostros. ac consi-
liarios dicte civitatis Rarcbinone, antique benivolencie et amicicie vinculo nobis as-
trictos, habeant roboris firmitatem; concessionem et consuetudinem supradictas ap-
probamus, ratif/icamus, et pleno favore regio confirmamus. Jubentes expresse óm-
nibus officialibus et personis, quorum intersit, quod predictam consuetudinem de
eligendis et confirmandis consulibus Catlialanorum in reano nostro. ut predictum
est, tanquam racionabilem atque laudabilem studeant inviolabiliter observare, quo-
rumcumque processu in regno nostro habito, consuetudini memórate contrario, pe-
nitus irritato; ad hujus namque rei memoriam et robur perpetuo valiturum, presens
privilegium exinde fieri jussimus. nostri sigilli pendentis munimine roboratum.
Datum Catbanie per nobilem Raymundum de Peralta. Calatabellotum, regni Si-
cilie cancellarium et majorem camerarium. ac regni Aragonnm adniiratum. auno
Dominice Incarnacionis millesimo trecentesimo quadragesimo quinto, mense octobri
séptimo ejusdem. quartedecime Indicionis.
MEMORUS HISTÓRICAS DE BARCELONA 233
155 (ii, Lxxii)
Poblet, 3 agosto 1346
Provisión real, por la qual se manda que la Esquadra que armaban laj Ciudades
de Barcelona, Valencia y ¡otras, no esté oblit^ada a llevar el pabellón del Almirante
General, ni a navegar baxo sus órdenes.
AHM L. Verr II, 322
Nos Petrus, Dei gracia, rex Aragonum, Valencie, Majoricarum, Sardinie et Cor-
sice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie; dudum propter armatam
noviter factam per civitates Barchinone. Valencie et alia loca dominacionis nostre
noncessimus consiliariis et probis hominibus Barcbinone, quod ipsi possent depiitare
et ordinare capitaneum vel capitanees, qui haberent potestatcm exercendi omnimo-
dam jurisdiccionem, et quod signum nostri ammiranti portare, neo de aliquo dicte
ármate ei responderé tenerentur, ut in capitulis inde factis et concessis fuerunt
predicta lacius expressata. Postmodiim cum nobiüs et dilectus noster Petrus de
Montecatbeno ammiratus noster asseruisset, quod predicta concessio erat valde pre-
judicialis suo ammirancie officio, et privilegiis ex eo sibi indultis; nos ad ipsius
supplicacionem revocavimus concessionem factam dictis consiliariis et probis bomi-
nibiis ex causa ármate predicte, volentes quod ex ea non fieret prejudicium dicto
nfficio ammirancie nec privilegiis supradictis, ut hec et alia in carta nostra sigillo
pendenti munita, datum in Monasterio Populeti idus julii, auno subscripto, lacius
continentur. Et nichilominus per litteram nostram mandavimus predictis consilia-
riis et probis bominibus Barcbinone, ut in eorum armatis predictis facerent et com-
plerent quitquit dictus ammiratus duceret ordinandum juxta privilegia supradicta, et
quod capitaneum eorum ármate defíerreret signum dicti ammiranti et nomine suo
uterentur, ut hec alia in carta predicta et litteris inde secutis lacius continentur.
Nunc autem ex quibusdam racionibus coram nobis noviter propositis, predictam
cartam et literas et omnia in eis contenta tenore presencium revocamus; volentes
quod eis prefatus ammiratus in presentí aliquatenus non utatur. In cujus rei testi-
monium presentes fieri et sigillo nostro jussimus sigillari.
Datum in Monasterio Populeti, tercio nonas augusti anno Domini millesimo tre-
centesimo quadragesimo sexto. Examinata Romeas.
234 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
156 (ll, LXXIIl)
Murviedro, 21 febrero 1348
Cédula 'del Rey Don Pedro IV de Aragón por la qual concede a la Ciudad de Bar-
celona el Juzgado del Consulado del Mar, para la decisión de las causas mercantiles.
AHM L. Vert I, 375
NOS Petrus, Dei gracia, rex Aragonum, Valencie, Majoricarum, Sardinie et Cor-
sice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, ad supplicacionem pro
parte vestri consiliariorum et proborum hominum civitatis Barchinone propterea no-
bis exhibitam, quos graciis prosequi volumus et favore, hujus privilegii nostri serie
concedimus per nos et successores nostros vobis consiliariis et probis hominibus an-
tedictis et habitatoribus ejusdem, quod habeatis et deinde perpetuo habere possitis
cónsules maris, videlicet personas sufficientes et ydoneas vestro arbitrio eligendas.
Hoc siquidem vobis et successoribus vestris et dicte civitati ejusque habitatoribus
in perpetuum concedimus. sub ea scilicet forma qua concessum est civitati Majo-
ricarum de habendo consulatu, ac usu et exercicio ejusdem, ita quod vos, vestrique
successores et dicti eciam cónsules utamini et utantur de predictis juxta usum et
exercicium predictum, prout eisdem. cuní pluribus et diversis provisionibus et car-
tis nostris, concessum est.
Volumus eciam, vobisque et successoribus vestris, ac dicte civitati ejusque ha-
bitatoribus presentibus et futuris concedimus, quod in die festi Sancti Marchi men-
sis aprilis proxime venturi eligatis et eligere valeatis dictos cónsules maris et judi-
cem eorum, et deinde annis singulis die predicta presentandos bajulo nostro dicte
civitatis vel ejus lociim tenenti: qui in manibus ct posse ejusdem bajuli. vel sui
locum tenentis jurent et jurare teneanlur ad Sancta Dei Evangelia. quod in dicto
officio se habebunt legaliter, jus et justiciara ómnibus tribuendo, et jura regia con-
servando. Volumus eciam quod dicti cónsules de rebus judicatis salarium recipiant,
si et prout cónsules maris Majoricarum recipiunt et recípere eciam actenus usi
sunt, si vobis dictis consiliariis videbitur faciendum.
Mandamus igitur per presens privilegium nostrum procuratori nostro generali
vel ejus locumtenenti, ceterisque officialibus nostris presentibus et futuris, quod con-
cessionem et ordinacionem nostram hujusmodi teneant firmiter et observent, et fa-
ciant tenaciter perpetuo observari. Et ut predicta majori gaudeant firmitate, juramus
per Deum et ejus Sancta quatuor Evangelia, manibus nostris corporaliter tacta. ea
omnia et singula perpetuo tenere et inviolabiliter observare et faceré observari, et
non contravenire aliqua racione. In cujus rei testimonium, presens privilegium nos-
trum vobis fieri jussimus bulle nostre plumbee munimine insignitum. Datum in viUa
Muriveteris, décimo kalendas martii anno Domini millesimo trecentimo XLVII. Exa-
minata Romeus.
Signum Petri, Dei gracia, regis Aragonum, Valencie, Majoricarum, Sardinie et
Corsice comitisque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, qui hec concedimus et ju-
ramus.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 235
Testes sunt inclitus infans Petrus, Rippacurcie et Montanearum de Prades co-
mes; írater Sancius archiepiscopus Terraconensis ; frater Bernardus episcopus Der-
tusensis; Petrus dominus de Exericha; Petrus de Queralto.
Signum Bernardi de Podio predicli domini regís scriptoris, qni de mandato ip-
sius hec scribi jecit et clausit die et anno quo supra.
157 (ll, LXXIV)
Valencia, 19 mayo 1349
Real provisión para que a ningún Banquero o Cambista se conceda licencia para exer-
cer su oficio sin preceder informa y testimonio de su estado, condición, suficiencia
y fianzas.
AHM L. Vert I, 376 v-377
PETRUS. Dei gracia, rex Aragonum, Valencie, Majoricarum, Sardinie et Corsice
comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie; nobili et dilecto vicario Bar-
chinone et Vallensis, qui nunc est vel qui pro tempore fuerit. vel ejus locum tenenti,
salutem et dileccionem. Quia nobis constat, quod tam propter insuíficienciam et
ineptitudinem quorumdam, qui hodie sunt campsores et draperii civitatis Barchino-
ne, quam propter defectum securitatis et obligacionis quam daré tenentur, plura et
diversa dampna ac eciam pericula in dicta civitate eveniunt seu evenire dicantur,
nisi per nos super hüi de congruo remedio succurratur; idcirco, habita certifica-
cione plenaria super premissis, volentes ut convenit super Aiis debite providere, et
ut dicta pericula et dampna deinceps habitantibus in dicta civitate non eveniant.
racionibus jam dictis vel alus quibuscumque, vobis et cuilibet vestrum dicimus et
expresse mandamus quatinus de cetero non concedatis, seu concedi faciatis, seu per-
mitatis alicui, seu aliquibus civibus, seu alus personis, cujuscumque condicionis seu
status existant, licenciam vel potestatem tenendi, seu exercendi officium campsoris
seu draperii, nisi primitus et ante omnia certificati fueritis, cum consiliariis et ali-
quibus idoneis et sufficientibus personis jam dicte civitatis, de condicione, statu et
sufficiencia illius qui dictum tenere voluerit officium campsoris vel draperii supradic-
ti. Qua certificacione habita, si inveneritis ipsum vel ipsos sufficientes et capaces ad
tenendum et exercendum officium, seu officia supradicta, illum cum illa sol/empni-
tate qua decet prestita tamen prius securitate, prout in talibus est fieri assuetum,
recipiatis seu recipi faciatis; et hoc nullatenus immutetis seu eciam differatis, cum
nos pro utilitate rei publice sic velimus fieri et compleri.
Datum Valencie, quartodecimo kalendas junii anno Domini millesimo trecente-
simo quadragesimo nono. Hugo cancel/oritts.
236 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
158 (IV. Liii)
Valencia, 19 junio 1349
Privilegio del Rey de Aragón, Don Pedro IV, en que concede a la Ciudad de Bar-
celona licencia de imponer cierta contrihución en el puerto de Cáller sobre buques
y mercaderías, para la fábrica de la Lonja y Casa del Cónsul que la Nación Catalana
tenía en Cerdeña.
ACÁ Reg. 1018. 15-16
NOS Petrus [Die gratia. rex Aragonum]. etc. attendentes quod Ínter officia mer-
catorum navigantium, officium consulatus Catlialanorum in et extra locum ha-
bet et tenet notabiiem, ac per id et in eo tam [ipsa] propia, quam totius reipublice
nostre et dictorum negociatorum et navisantium negocia ad ipsum officium jugiter
concurrencia, liabeant necessario expediri. quare opportet ut in loéis nostris precipue
ultramarinis. ad quos magis confluit gentium multitudo, idem Consulatus officium
proprium habeat hospicium et logiam, ubi congregatur navigancium et mercatorum
multitudo.
Ea propter. quia pro parte vestri dilectorum et consiliariorum nostrorum Ferrarii
de Manresa et Romei Lulli, nunciorum universitatis proborum hominum civitatis
Barchinone. ad nos hac de causa in parte destinatorum... nobis... instantia supoli-
catum, ut cum vos in predictis hospicio et logia emendis gerendis et procurandis.
plura enera et expensas subiré opporteat, at que solvenda cómoda sufficere non
possitis, nisi per modum imposicionis, vel alias vobis de nostri gratia succurratur.
imponendi in villa et castro Callari insule Sardinie sisam sive imposicionem. ac per
vos seu illos quos eligeritis collisendi et levandi eandem, ex regali clemencia in
subditis assueta, vobis conferre licencian! dignaremur; nos ideo, qui ad nostrum
honorem et fidelium subditorum nostrorum remedia opportuna necessitatibus im-
pendendum tam promptos quam favorabiles exhibimus, vestris in hac parte suppli-
cacionibus benigníz/s inclinati, vobis cum presentí concedimus: quod in dictis viUa
et castro Calleri sit sisa, sive imposicio prout in capitulis coram nobis exhibitis et
in nostro consilio recensitis plenius continetur, quorum capitulorum series sic se
habet:
Com lo consol de Cerdenya lo qual continuament acustuma fer son domicili en
castell de Caller, no haja alberch en aquell castell de Caller a son servey, ne lotge
que sia comuna a persones navegants e a totes altres persones que haien a fer ab
lo dit consol, per rabo del dit consolat; e per tal los honrats consellers de la
ciutat de Barchinona, de voluntat e consentiment del honrat Consell de Cent jurats.
occupats per altres affers de la ciutat, assignassen en Michel Scola e N'Andreu
d'Olivella ciutadans de la dita ciutat, los quals haguessen informacio ab mercaders
et ab patrons e ab t/'altres persones navegants, si seria profitosa cosa que lo consol
de Cerdenya bagues alberch en castell de Caller a son servey e lotge que fos comuna
a persones navegants, e a totes altres persones que haien a fer ab lo dit consol per
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 237
raho del dit consolat, e en cas que trobassen que ago degues fer, que haguesseii
¡nformacio per quina manera se farien los dits alberchs e lotge, e de que-s paga-
rien e per quina forma; e com los dits Michel Se [h] ola e N'Andreu d'Olivella,
liauda ¡nformacio ab los mercaders e patrons de la dita ciutat, e ab moltes altres
persones savies e discretes, bajen trobat esser profitosa cosa ais mercaders e patrons,
e altres persones navegants e a totes altres qui bajen a fer ab lo dit consol, per raho
del dit consolat, e encara honor de tota la nació, que los dits alberch e lotge sien
e-s facen en castell de Caller segons la forma dejus escrita e que-s paguen segons
la manera devall contenguda:
Primerament, bajen trobat de consentiment e de voluntat deis mercaders e pa-
trons de la dita ciutat, e d'altres persones d'aquella matexa, qui sien comprats en
castell de Caller dos albercbs en alcun loch bo e sufficient, en lo carrer deis Mer-
caders, a la banda de ponent, deis quals alberchs se dejen fer al dit consol qui ara
es e ais altres qui d'aqui avant serán, alberch propri ab son estar, e lotge bona e
sufficient, que sia comuna a totes persones navegants e altres qui haien a fer ab lo
dit consol per raho del dit consolat.
ítem, que-1 preu que costaran los dits alberchs qui-s compraran per fer lo dit
alberch e lotge al dit consol, e les altres mesiions qui necessariament se hauran a
fer per les dites coses, se paguen de las mercaderies e de les naus, e deis lenys
e de les altres coses, axi com davall es ordonat.
ítem, que tota mercadería qui-s carregara o exira de castell de Caller, axi robes
com moneda d"or e d'argent, e tot caniLi, forment e ordi, e tot altre gra e legums,
formatgeria e tota altra vitualla, tot cuyram e pellis^eria, e totes altres coses que
mercaderies sien, apperellades ; paguen un diner per Hura, lo qual se deia convertir
a la dita compra e obres necessaries a les dites coses. Empero es antes que-1 dit
consol no sia minvat de son dret, co es, II solidos per centenar de libres, segons
que ha acustumat de rcebre per dret de son consolat.
ítem, que tota ñau o leny, o altre vexell, axi com solien pagar VII solidos e
VI diners alfonsis per cuberta al consol; que d'aqui avant deien pagar XV solidos
de alfonsins, e que la meytat de aquelles se deien convertir a les dites coses damunt
proposades e l'altra meytat roniangue al dit consol, segons que es son dret e ha
acustumat de reebre.
ítem, que tot mariner qui venga en castell de Caller pach XVIII diners de al-
fonsins, la meytat deis quals sien del dit consol, segons que acustumat ha de reebre,
e l'altra meytat se convertescha al dit alberch e lotge.
ítem, que tota ñau o leny, o altre vexell qui sia de passatge, qui-s gir en lo dit
castell de Caller, qo es, que surge en lo loch que sia tengut de pagar palizada ; pach
e pagar sia tengut vint solidos per miller de libres, co es, de tota mercadería que
dins la ñau o leny, o altre vaxell sera, e que la dita ñau o leny o altre vaxell, deia
pagar VII solidos e VI diners de alfonsins per cuberta, los quals deuen esser con-
vertits en ajuda deis dits alberch e lotge; empero si carregava o descarregava, que
deia pagar, segons que damunt rs dit, XV solidos de la dita moneda, e XVIII diners
per mariner, qui-s deien partir axi com desús se declara.
E aquest dret ordonat de pagar en ajuda de les dites coses, se deia levar tant
e tant longament, tro que la dita lotge e alberch bajen compliment, e no mes a
avant; lo qual dret deien levar e cullir dos bons homens mercaders qui estien en
castell de Caller per les company¡es deis mercaders de Barchinona, qui y serán
posats e ordonats per los honrats consellers, e honrat consell de Barchinona, los
238 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
quals distribuirán lo dit dret e les dites coses, e los quals deien retre compte de qo
que reabran e distribuirán a altres persones que hi serán ordonades. Empero es
entes, que com lo dit alberch e lotge baje compliment de 50 que haver deura, que
d'aqui avant lo dit consol qui ara es o per temps sera, deia teñir e conservar lo dit
alberch e lotge, per manera que decaure no puxa de co de lur salari e de 50 que
hauran del consolat.
Ea propter, laudantes approbantes capitula antedicta, ponendi sisam sive impoií-
cionem antedictam, duraturam quosque dictum opus hospicii et lotgie predictorum
fuerit perfectum vel habeat complementum, et levandi et colligendi pecuniam pro-
venturam ex ipsa, et convertendi in solucione dictorum hospiciorum, et aliarum
axpensarum pro predictis fiendarum, plenam vobis cum presentí conferimus facul-
tatem. Ita tamen, et sub tali pacto et condicione, quod vicarius castri CaUeri qui
nunc est, vel pro tempore fuerit, vel ejus locumtenens una cum duobus mercatoribus
dicti castri, recipiant et recipere teneantur compotum et rationem ab illis qui depu-
tati fuerint ad recipiendum peccuniam ex dictis impoíicionibus proventuram. Qui
quidem vicarius et mercatores cum dictum opus hospicii et logie Consulatus officii
predicti fuerit perfectum, faciant dictam impoiicionem cessare ac etiam anullare.
Mandantes per presentem cartaní nostram gubernatori insule Sardinie ceterisque of-
ficialibus... Datum Valencie, XIIII kalendas junii, anno Domini MCCCXL nono.
Hugo cancellarius. Bertrandus de Pinos ex provisione íacta in consilio per domi-
num regem presente domino Valencie episcopo et Bernardo de Capraria consiliario.
159 (II, Lxxvj
Valencia, 28 julio 1349
Salvo ¡conducto concedido por el Rey J). Pedro de Aragón a iciertos delinquentes
que quisiesen alistarse en las galeras que armaba entonces la Ciudad de Barcelona.
AHM L. Veit 11, 326
NOS Petrus, Dei gracia, rex Aragonum. Valencie, Majoricarum, Sardinie et Cor-
sice comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, guidamus et assecuramus
omnes illos et singulos, qui se acordabunt in illis galeis quas facit armari universi-
tas civitatis Barchinone ibidem de presentí, ituque quicumque se voluerit accordare
in ipsa armata, non possit per nos vel aliquem officialem nostrum aut alium vice
nostra capi, detineri aut quomodolibet impediri pretextu vel occasione criminum
per eum commissorum, vel de quibus extiterit inculpatus ; dum tamen se acordaverit
infra dúos dies ex quo fuerit in dicta civitate Barchinone personaliter constitutus.
In presentí autem guidatico non intendimus nec volumus comprehendi illos, qui
commiserunt crimen lese magestatis, nec proditores, bausatores, insidiatores, seu
ruptores itinerum ac pacium et treugarum, falsatores monete, heréticos, sodomitas.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 239
nec eciam ¡líos qui civibus Barchinone intulerint injuriam personalem. Presens qui-
dem guidaticum durare volumus et tenere per biduum ex quo illi qui se acordabunt,
fuerint in civitate Barchinone et in dicta armata, et per quindecim dies postquam
ad civitatem Barchinone rediverint et dicte galee fuerint desármate. Mandantes per
presentes gerenti vices procuratoris in Cathalonia, vicario et bajulo Barchinone, ac
alus quibuscumque officialibus nostris vel locatenentibus eorumdem, quod dictum
guidaticum inconcusse teneant et observent, ac faciant ab ómnibus inviolabiliter ob-
servari. In cujus rei testimoniuní presentem fieri jussimus nostro sigillo muiiitam.
Datum Valencie, V kalendas augusti anno Domini millesimo trecentesimo qua-
dragesimo nono. Hugo cancellarius.
160 (IV, Liv)
Lérida, 9 junio 1350
Provisión del Rey Don Pedro IV de Aragón, en que se revoca y anula, a instancia
de la Ciudad de Barcelona, un Real Decreto que prohibía a los Barqueros del muelle
tener más allá de dos siervos cada uno.
ACÁ Reg. 890, 223 v-224
NOS Petrus [Dei gratia, rex Aragonum] etc. quamvis dudum, ante tempus mor-
talitatis que per universum orbem anno pro.xime pretérito permittente Altissimo
viguit, in favorem barqzieriorum plagie civitatis Barchinone et ad dilectorum et fide-
lium nostrorum consiliariorum et proborum hominum jam dicte civitatis humilem
instanciam et suplicacionem, ordinacionem fecerimus, et nullus barquerius ipsius
civitatis ultra dúos servos sive [e]sclavos, causa carricandi vel discarricandi naves
seu lemba aut alia vasa quecumque, minime in dicta plagia teneret seu haberet. Quia
vero, auditis noviter in nostru consilio dilecto et fideli consiliario nostris Ferrarlo
de Minorisa et Petro Comitis, nunciis ex parte dictorum consiliariorum et univer-
sitatis civitatis jam dicte, ad nostram presenciam destinatis, reperimus quod ordi-
nacio supradicta facta ex/itit in lesionem dampnum et prejudicium evidens habita-
torum jam dicte civitatis ac tocius reipublice.
Ideo ad supplicacionem humilem dictorum nunciorum propterea nobis factam,
volentes ad statum debitum reducere presens factum jam dictum, ordinacionem et
omnia et singula in ea contenta. Inijus serie de certa sciencia et pro utilitate reipu-
blice, revocamus et ad statum pristinum reducimus, eamque nolumus a modo ali-
quam roboris seu valoris eficaciam obtinere. Mandantes per presentem vicario...
Datum Ilerde, V idus junii anno Domini millessimo CCCL. Examinata Romeas.
Bertrandus de Pinos, ex capitulo proviso in consilio.
240 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
161 (ll. LXXVl)
Perpiñán, 17 marzo 1351
Real provisión por la qual se declara que los nombramientos despachados por S. M.
de algunos Consulados ultramarinos, no deben perjudicar a la prerrogativa antigua
de la Ciudad de Barcelona.
AHiM L. Vert II. 174
PETRUS, Dei gracia, rex Aragonum, Valencie, Majorice, Sardinie et Corsice co-
uiesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, fidelibus nostris cuicumque seu
quibuscumque judicibus cause seu questionis infrascripte, ceterisque oíficialibus
nostris presentibus et íuturis, ad quos presentes pervenerint, vel eorum locatenenti-
bus, salutem et graciam. Cum Ínter dilectos nostros consiliarios et probos homines
civitatis Barchinone ex parte una, et juratos et probos homines civitatis Majorice
ex altera, diu est coraní nobis seu judicibus a nobis delegatis questio ventiletur
super ponendis et constituendis consulibus Cathalanorum in partibus ultramariiiis,
et hujusmodi lite pendente, ad supplicacionem dictorum juratorum Majorice, in ali-
quibus ultramarinis partibus, ut puta in Pisis et Janua et alus, cónsules Cathalano-
rum deputandos duxerimus et eligendos, quod prefati consiliarii Barchinone, debita
reverencia premissa, asserunt redundare in eorum prejudicium maniíestum, cuín
lite pendente nil in ea debeat innovari ; et pro parte dictorum consiliariorum et pro-
borum hominuní Barcliinone in Curia generali, quam pridem celebravimus Cathala-
nis in villa Perpiniani, fuerit nobis humiliter supplicatum, ut eis circa hec providere
de opportuno remedio dignaremur; ideo volentes utrique parti super his justiciam
impertiri, ac declarantes et presentis serie decernentes, propositum mentis nostre
fuisse, tempore que predictos cónsules in dictis partibus constituimus, quod in co-
missionibus inde factis non expressetur parti dictorum consiliariorum Barchinone
nuUum aut deberé fieri vel generari prejudicium, innovacio, vel derogatio in jure
proprietatis vel possesiionis ipsorum quod asserunt se habere in predictis; volumus
vobisque dicimus et mandamus quatinus declaracionem nostram hujusmodi in causa
predicta, nunc et in futurum, observetis et observari penitus faciatis, cum talis exis-
tat nostra intenciu super istis ut prefertur.
Datum Perpiniani, séptima decima die marcii anno a Navitate Domini millesi-
mo trecentesimo quinquagesimo primo. Hugo cancellarius.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 241
■i
162 (ii, ccLxxxiv)
Barcelona, 28 agosto 1351
Capítulos confirmados por el Rey D. Pedro IV de Aragón sobre el armamento de
dos galeras que aprestaron XVIIl ciudadanos de Barcelona para agregarlas a la
Armada Real que pasaba a Grecia a contrarrestar a los Genoveses.
AHM Pergs. municipales*
NOS Petrus, Del gratia. rex Aragonum, Valentiae, Majoricarum, Sardiniae et Cor-
sicae comesque Barchinonae, Rossilionis et Ceritaniae. Attendentes quod ínter
nos et vos Bernardum de CoUe, Jacobum Boschani, Andraeam de Olivella, Johannem
Lombarda, Arnaldum Serra, Jacobum Sala, Petrum de Sanctoclemente, Franciscum
Castilionis, Eymericum de Usay, Jacobum de Cabanyals. Pontium de Vallo, Petrum
Gerona, Guillelmum de Olivella, Petrum de Bertrallans, Bernardum Bertrandi, Gui-
llelmun de Vyastrello, Guillelmum de Mediavilla et Jacobum Domenech cives Bar-
chinonae, armatores duarura galearum, quas nostri honore et ut rebelles et inimici
nostri teri valeant et prostrari, in civitate Barchinonae armastis, fuerunt facta et or-
dinata quaedam capitula sub hac forma.
Es avegut que les dues galees que-ls armadors armen, seguesquen lo estol reyal
per dos meses continuament, e que-1 capita jur ans que partesquen d'assi, que
passats los dits dos meses no les forgs ne les puxa forgar de seguir lo dit estol;
ans puxen anar e navegar en quals parts se vullen, passats los dits dos meses, no
sperada ne demanada licencia del dit capita ne d'altre, si donchs l'estol no era en
cas que degues haver batalla, o degues entrar en la Romanía; ans en quiscun
d'aquestes cases les dites galees haguessen a companyar lo dit estol. ítem, que no
puxen desarmar sino en térra del senyor rey, e encare dins la térra del senyor rey
no puxen desarmar en terres del infant En Ferrando, ne de negu deis rebelles del
senyor rey qui son poblats en la illa de Sardenya e de Córcega. ítem, que del guany
que les dites galees faran lo qual vendrá a comu, se baja o pagar o levar lo cabal,
50 es, la paga de la coni])anya, e no panática ne altres coses ; e d'ago qui sobrara
qui en comu vendrá, sien les dues parts deis armadors e la \evqa. del senyor rey.
ítem, que sia eleta una bona persona per lo senyor rey e per los armadors e un
escriva, qui vagen en quiscuna de les dites galees, los quals fassen sagrament e
homenatge que be e leyalment procuraran de reebre e de escriure tot 50 que les
dites galees guanyaran, e que sien tenguts retre compte en la ciutat de Barcelona,
a aquelles dues persones qui eletes serán per lo dit senyor rey e per los armadors
a hoyr lo dit compte: e que-1 dit senyor rey baja a reebre lo compte que les dites
dues persones darán, e que no y puxa esser feta neguna impugnado per lo senyor
rey ne per sos officials, ne son Conseyl. ítem, que les galees damunt dites, e les
armes e les exarcies, forninients e apparellaments d'aquelles, sien e estien, anant
' No se ha podido localizar.
242 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
e tornant a risch e aventura del senyor rey. ítem, que de tot 50 que les dites dues
galees deis armadors pendran o guanyaran per mar o per térra, anant o stant ab
Testol de vaxeUs o de persones qui no-s poguessen deffendre ne esser poderosos
a dues galees, bajen los dits armadors les dues parts, levant primerament del guany
que les dites galees hauran fet lo cabal, 50 es, la paga de la companya, e no panática,
ne altres coses, segons que damunt en lo segon capitol se conté. ítem, que per tal
com les galees no poden levar pa a quatre meses, que el senyor rey fassa per
compliment, en qualque loch les galees sien, de pa a aquelles, a quatre meses. ítem,
que en cas que les dites dues galees deis armadors, o la una d'aquelles no appere-
guessen a aquelis armadors sufficients, e volien cambiar ab dues les dites galees
per altre dues del estol qui íossen de Barcelona o de Mallorques, o la una de les
dites dues galees per una de les galees del dit estol qui fossen de Barcelona o de
Mallorques, segons que dit es, que-1 capita de la armada reyal, en qualque loch
1" estol reyal fos, sia tengut donar acabament al dit cambi tota vegada que-ls arma-
dors lo vuOen fer, e que sie tengut forsar a fer lo dit cambi patrons, comits e totes
altres persones que a aqo contrastassen o donassen embargament, e que 350 sia
tengut jurar lo dit capita.
Gratis et ex certa scientia et spontanea volúntate, laudantes, approbantes et
confirmantes capitula preinserta et omnia et singula in eis contenta, convenimus
et promittimus vobis quod praedicta capitula et omnia et singula in eis contenta com-
plebimus et attendemus, tenebimus et observabimus, et compleri faciemus et attendi
ac teneri et inviolabiliter observari, et quod contra ea non faciemus vel veniemus,
nec aliquem contravenire permittemus aliqua ratione. In cujus rei testimonium,
praesentem chartam inde fieri jussimus sigilli nostri pendentis munimine insignitam.
Datum Barchinonae, vicessima octava die augusti anno a Nativitate Domini milles-
simo trecentessimo quinquagessimo primo. Examinata Romeus.
Signum Petri, Dei gratia, regis Aragonum, Valentiae, Majoricarum, Sardiniae et
Corsicae comitisque Barchinonae, Rossilionis et Ceritaniae, qui praedicta laudamus,
concedimus et firmamus. Testes hujus rei sunt nobilis Bernardus de Capraria, Lupus
de Correa camerarius major, consiliarii dicti domini regis, et Simón de Ruvira
notarius Barchinonae. Signum mei Ferrarii de Magerola scriptoris dicti domini
regis, ejusque auctoritate notarii publici per totam terram et dominationem suam,
qui praedictis interfui caque scribi feci et clausi cum litteris rasis et emendatis in
linea VIII, ubi dicitur senyor rey et in XVIII ubi corrigitur Barchinonae.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 243
163 (ii, Lxxvii)
Barcelona, 8 febrero 1352
Revocación hecha por el Rey D. Pedro IV del nombramiento de Cónsul en Trápani
que había despachado, confirmando el antiguo derecho que gozaba la Ciudad
de Barcelona.
AHM L. Veit II, 319 t-320
NOS Petrus, Dei gracia, rex Aragonum, Valencia, Majoricarum, Sardinie et Cor-
sice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, viso quoddam privilegio
illustrissimi domini regis Jacobi, abbavi nostri recolende memorie, vobis dilectis
et fidelibus nostris consiliariis et probis hominibus civitatis Barchinone indulto, per
quod vobis per eum extitit concessa potestas ponendi et eligendi consulem vel cón-
sules, quem et quos volueritis, in partibus ultramarinis et in térra de Romania et in
quibuslibet alus partibus, in quihus navigaverint naves vel ligna civitatis jam dicte,
ideo quod dudum, immemores privilegii memorati, officium consulatus Cathalano-
rum et aliarum gentium nostrarum ad civitatem Trapane declinancium quavis causa,
fideli nostro Matheo Dalando civi Trapane, cuní carta nostra sigiUo nostro pendenti
munita, datum Barchinone vicésima nona die junii anno proxime pretérito, duximus
comittendum, tenendum et regendum per eum vel ejus ydoneum substitutum, dum-
modo alius cónsul ex comisiione nostra inibi non existeret ; comissionem proxime
dictam ex debito justicie et ad supplicacionem humilem propterea nobis factam,
hujus serie revocantes, elcctum vel eligendum per nos in consulem dicte civitatis,
juxta tenorem dicti vobis privilegii indulti, ex certa sciencia confirmamus. Mandan-
tes per hanc eandem universis et singulis officialibus et subditis nostris, presentibus
et futuris, quatenus revocacionem et confirmacionem seu declaracionem nostram
hujusmodi teneant firmiter et observent, et non contraveniant, nec aliquem contra-
venire permittant quavis causa. In cujus rei testimonium presenten! fieri jussimus
nostro sigillo munitam.
Datum Barchinone, octava die febroarii anno a Nativitate Domini M trecente-
simo quinquagesimo secundo. Visa Komeus.
244 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAL
164 (iV, LV)
Barcelona. 28 marzo 1353
Cédula del Rey de Aragón Don Pedro IV, en que se impone a los Armadores de
Mallorca, que antes de salir a corso aseguren en poder del Gobernador del Rey no
de no molestar a las Naciones amigas o aliadas, y que de sus beneficios el Fisco
Real cobre la décima.
ACÁ Reg. 1142, 104
NOS Petrus, [Dei gracia rex Aragonum] etc. ne opportune provisionis defectu,
a quiltusvis nostro sujectis imperio, innocentes et alii cum quibus pacem
habuimus, dampna indebite paciantur, seu dispendia aliqua occulte vel publice
irrogentur eisdem, et ut nichilominus per huno modum secure singuli non innoxii
valeant navigare; tenore presentis edicimus, statuimus ac etiam ordinamus, quod
amodo quanidiu nobis placuerit, singuli patroni navium et galearum, ac etiam
vasiellorum maritimorum quorumlibet, qui cum navi seu navibus, galea sive galeis,
aut lembis seu alus vasis maritiniis quibuslibet, qui et que causa ingrediendi cursum
in Majoricis armabuntur, in posse Gubernatoris Majoricarum vel ejus locum tenen-
tis primitus in modum qui sequitur assecurent, videlicet:
Quod patroni navium et galearum non invadent, nec etiam dampna aliqua infe-
rent in personis, bonis vel rebus, aut alias quomodolibet violentiam. dispendium
seu gravamen personis nobiscum pacem vel treugam babentibus quibuscumque, sub
pena trium niille librarum Majoricarum minutorum, que a coiitrafacientibus exigan-
tur, nostroque applicentur erario protinus ipso facto, datis pro ipso fidejusjoribus
pro predictis idoneis et securis. Dictorum vero alioruní vasorum patroni, consi-
milem securitatem cum fidejussionibus consimilibus facera habeant, sub pena lamen
duarum millium librarum dicte monete applicandarum ipsi nostro erario, simili
ratione; pro quibus ómnibus tucius et securius observandis per ipsos, iidem patroni
homagium et juramentum ad sancta Dei quatuor Evangelia in manu et posee guber-
natoris jam dicti vel ejus locumtenentis, prestare et faceré nichilominus astringantur
et faciant, atque prestent.
Intendimus tamen, decreiimus, atque volumus nos habere deberé ex lucro, sive
de ómnibus et singulis que ipsos patronos cum galeis navibus, atque vasis predictis,
et ductoribus eorundem continget acquirere quomodolibet seu lucrari, dccimum
seu decimam partem ab integro ; de qua tamen decima parte nobilis et dilectus
consiliarius noster Gilabertus de Scintillis gubernator Majoricarum et capitaneus
galearum, que de próximo in Majoricis armabuntur, partem decimam assequatur
et habeat, ut alias per gubernatorem Evisce est fieri assuetum. Mandantes per
presentem dicto gubernatori
Datis Barchinone, XXVIIl die marcii anno a Nativitate Domini MCCCL tercio.
Jacobus vidit. Mandato domini regis Franciscus Fuxi.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 245
165 (ll, LXXVIIl)
Barcelona, 4 abril 1353
Provisión del Rey D. Pedro IV de Aragón en que declara que en los dos Reales
Edictos, publicados sobre derlas restricciones en el modo de navegar sus vasallos
durante la guerra con los Genoveses. no se intenta quebrantar los privilegios que
gozaban los Barceloneses para su libre comercio.
AHM L. Vert II, 341 v-343 v
NOS Petrus, Dei gracia, rex Aragonum, Valencie, Majoricarum, Sardinie et Cor-
sice comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie. attendentes nos dudum
bajulo Cathalonie generali et bajulo Barchinone mandata fecisse cum tribus litteris,
quarum per ordinem tenor sequitur in hunc modum: Petrus, Dei gracia etc. dilecto
consiliario nostro Petro Qacosta, bajulo Cathalonie generali, salutem et dileccionem.
Cum nostra intersit vigilare et intendere circa utilitatem, tuicionem atque custodiam
subditorum nostrorum. et eorum indempnitates evitare; et reperimus cum personis
in arte maris et mercaturarum expertis aliisque de nostro consilio. quod modus
navigandi, qui per subditos nostros de presenti durante guerra quam habemus cum
Januensii inimicis nostris observatur. gentibus et subditis nostris damnnosus et
periculosus quam plurimum existit, sicut ex facti experiencia clare demostratur.
nam dicti Januenses ex bonis et averiis subditorum nostrorum navigancium dictarentur
et fortiores efficerentur, ac adversus subditos nostros audaciam assumerent verissi-
militer, si super hüs provisiones congruas facera omitteremus; ideo circa hec nos-
trum dirigentes intuitum, habita deliberacione matura super ^iis, sic cum presenti
ducimus providendum. quod de cetero aliquis subditus noster citra mare, cujuscun-
que condicionis, status seu legis fuerit, navigare. non presumat in vel cum navibus,
cochis. lembis vel barchis, nec in ipsis vasis poneré, immittere, carricare seu poni,
immitti. carricari vel portari faceré mercaturas aliquas, cujusvis condicionis et
nature fuerint circa et ultra mare; exceptistamen victualibus, carbonibus, lapidibus,
operibus terreis, spardis, palmis atque lignis. que portari et navigari possint in
quibusvis vasis prenominatis citra mare.
Declaramus tamen, volumus et ordinamus, quod si aliquis vel aliqui ex subditis
nostris voluerint navigare, vel mercari per maria in quibusvis partibus voluerint.
quod hoc faceré possint libere cum galea vel galeis bene et complete armatis gen-
tibus nostris, et non aliter. Volentes et declarantes quod si alicui seu aliquibus
graciam vel concessionem fecimus vel faciemus, que huic nostre ordinacioni dero-
getur seu obvietur, eandem durante guerra predicta. cum presenti ex toto ducimus
suspendendam.
Si quis autem, ausu ductus temerario, contra ordinacionem nostram hujusmodi
venire et faceré presumpserit. vasa et mercaturas amittat ipso facto, que nostro
erario applicentur, et ultra hoc persone eorum nostre subjaceant voluntati et mer-
cedi. Quocirca volumus vobisque expresse mandamus. quatinus ordinacionem et
246 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
provisionem nostram hujusmodi in marinis Cathalonie voce precona publicari visis
presentibus faciatis; eamque teneads et observetis, ac teneri et observari inviola-
biliter faciatis, durante guerra predicta, sub penis superius declaratis, et contra
non veniatis vel faciatis, si iram et indi^nacionem nostram cupitis evitare. Datum
Valencia, tercia die januarii anno subscripto.
Petrus. Dei gracia, rex Aragonum etc. dilecto consiliario nostro Petro Cacosta,
bajulo Cathalonie generali, vel ejus locum tenenti, salutem et dileccionem. Cum
certum habuerimus arditum, quod in Janua parantur decem galee festinanter, que
per totum presentem mensem febroarii expediture et exiture sunt a Janua; ideo,
providentes ne galee ipse dampnum aliquod nostris inferant subditis in mari, vobis
dicimus et expresse mandamus, quatinus in civitate Barchinone, et alibi per mari-
timas Cathalonie in locis assuetis voce precona proclamari faciatis, ut nuUus subdi-
tus noster, cujusvis condicionis fuerit, presumat navigare cum aliquo vaso marítimo
nisi dumtaxat pro victualibus ac exarciis et alus, armatis nostris necesariis. sub
pena corporis et bonorum, ac amissione[m] vasorum et rerum aliarum vectarum
in ipsis vasis. Sciturus quod penas hujusmodi, si eas a contrafacientibus non leva-
veritis, a bonis vestris faciemus ex/¡igi et levari indilate. Volumus eciam quod a
predictis navigantibus, racionibus predictis, ydoneam recipiatis caucionem, quod
per totum instantem mensem aprilis redierinl ad loca a quibus recesserint cum
hominibus illis quos secum duxerint. Datum in Colle de BaUaguerio sub sigillo
nostro secreto XXVIII febroarii. anno subscripto.
Aspicientes eciam pro parte vestri consiliariorum et proborum hominum Barchi-
none nobis fuisse humiliter supplicatum, quod cum dicte littere et inhibiciones facte
contra privilegia usus et observancias, dicte civitati indultas per serenissimum
dominum Petrum regem Aragonum aítavum nostrum felicis recordacionis, que
incipiunt: ítem concedimus capitulum quod naves, lembi, barche et quelibet alia
vasa civium Barchinone etc. ítem concedimus capitulum, quod quilibet habitator
Barchinone etc. ítem quod capitulum Curie Barchinone domini regís Petri bone
memorie patris nostri quod incipit: concedimus, volumus et eciam ordinamus quod
gabella salis etc. Dignaremur vobis super hoc de congruo remedio providere. Nos
igitur, attentis ómnibus supradictis, tenore presentís ducimus declarandum ac volu-
mus, quod propter litteras, inhibiciones et preconi/zaciones predictas vel alias, dictis
nostris privilegiis prejudicium aliquod seu derogacio tacite vel expresse minime
generetur quinymo eadem privilegia, usus et observancie in suo robore permaneant
et valore, dictis preconizacionibus, vel aliquibus de contentis in ipsis, obsistentibus
nullo modo.
Mandantes per presentem procuratori Cathalonie ac dicto bajulo generali, nostro
vicario et bajulo Barchinone, ceterisque officialibus et subditis nostris, presentibus et
futuris, quod declaracionem nostram hujusmodi, per quam nostris privilegiis vel
regie dignitatis libertatibus prejudicium aliquod similiter minime fieri nolumus seu
intendimus, teneant firmiter et observent, ac ab alus inviolabiliter faciant observari,
et non contraveniant, seu aliquem contravenire permittant quavis causa. In cujus
rei testimonium presentem vobis fieri jussimus nostro secreto sigillo munitam.
Datum Barchinone, quarta die aprilis anno a Nativitate Domini millesimo trecen-
tesimo quiquagesimo tercio. [Rex Petrus.] SigilHs.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 247
166 (ll, LXXIX)
Valencia, 27 junio 1353
Real Provisión a favor de los Písanos, para que puedan vivir y traficar en los
Dominios de la Corona de Aragón, no obstante los Edictos anteriores publicados
contra los Negociantes Italianos.
AHM L. Vert II, 344
PETRUS, Dei gracia, rex Aragonum, Valencie, Majoricarum, Sardinie, Corsice
comesque Barchinone, Rossillionis et Ceritanie, dilectis et fidelibus suis consi-
liariis et probis hominibus Barchinone, saluiom et dileccionem. Licet nos vobis
et quibusdam alus universitatibus quarumdam civitatum et locorum regnorum et
terrarum nostrarum h'ús diebus cum nostris litteris tradiderimus in mandatis, ut
Pisanos ad ipsas civitates et loca accedentes cum suis mercibus seu mercaturis vel
aliter, permitteretis eos in ipsis civitatibus et locis uti libere, emendo et vendendo,
arte mercature. vel eos ibi esse eosque tractare deberetis tanquam amicos nobisque
devotos, et de liac provisione nostra signanter fieri providimus preconitzacio in
ipsa civitate Barchinone.
Verumptamen vos, ut per nuncios comunes Pisarum in nostra Curia nunc exis-
tentes percepimus, non permittitis aliquos Pisanos, qui ad ipsam civitatem cum suis
mercibus vel aliter, pretextu dicte nostre provisionis, accesserunt, uti arte mercature
vel ibi aliter esse, imo eis et eciam ómnibus Ytalicis, tempus viginti dierum fecistis
assignari, infra quod exire debeant prefatam civitatem.
Verum cum nos velimus, sicut expedit, ut ipsis Pisanis dicta nostra provisio in
ipsa civitate et alus locis nostris inviolabiliter observetur; ideo vobis dicimus et
mandamus, quatenus, servando dictam nostram provisionem, eos ad dictam civitatem
venientes cum suis mercibus in arte uti mercature vel aliter, stare libere permittatis,
eosque tanquam nobis devotos, ut prefertur, favorabiliter pertractetis.
Datum Valencie, vicésima séptima die junii anno a Nativitate Domini MCCC
quinquagesimo tercio. Examinata Romeus.
248 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
167 (IV. LVl)
Valencia. 20 julio 1353
Privilegio del Rey Don Pedro IV de Aragón, en que concede a la Ciudad de
Barcelona que pueda hacer exigir por su Cónsul en Alexandria el uno por 100 de lo
que saquen y lleven a aquel Puerto todos los vasallos del Rey. para sufragar a los
gastos que los Comerciantes Barceloneses hahian hecho en Egypto para alcanzar
del Soldán la rebaxa de derechos para todos.
ACÁ Reg. 896, 60 v.61
Nos Petrus, [Dei gracia, rex Aragonum] etc. considerantes sicut per vos consi-
liarios et probos homines civitatis Barchinone fuit nohis litíeratorie intimatum
noviter, quod mercatores Barchinone obtinuerunt a soldano Babilonia libertatem,
ut tam ipsi quam alii mercatores tocius nostri dominii qui solebant in partibus
Alexandrie, pro juribus universis et singulis. quindecim solvere pro qualibet cente-
nario, solvant de cetero decem pro quolibet centenario et non ultra, prout Veneti
ac Januenses et ceteri mercatores; pro qua siquidem libértate a dicto soldano Babi-
lonie obtinenda mercatores Barchinone predicti fecerunt missiones et sumptus qui
summam octingentorum auri bisanciorum capiunt atque ultra; sitque justissimum
et consonum equitati, ut singuli qui utilitatem et commodum ex libértate hujusmodi
reportabunt, contribuant in ipsis expensis ex sumptibus partem suam.
Ideo cum presentí, consuli seu consulibus per vos dictes consiliarios et probos
homines, ut est moris, in navibus que ad dictas partes Alexandrie a modo navigabunt,
vel alus quibuscumque personis ad hec depuntandis seu etiam eligendis, plenam
licenciam ac facultatem omnimodam elargimur petendi, exigendi atque levandi, ac
peti exigi et levari faciendi a singulis mercatoribus et alus quibuscumque personis
nostro subjectis imperio, quos et quas ad partes jam dictas Alexandrie navigare
contigerit vel suas mittere res aut merces, unum pro centenario de universis et
singulis rebus et mercibus quas portabunt ad partes jam dictas et extrahent ab eis-
dem; et licenciam ac concessionem nostram hujusmodi durare volumus et tenere
doñee ipsis mercatoribus Barchinone in dictis octingentis bisanciis auri integre
fuerit satisfactum. Mandantes per presentem universis et singulis patronibus. comi-
tibus et alus navigaturis cum navibus quibuscumque ad partes superius expresatas,
nec non mercatoribus et alus quibuscumque personis vel subditis, suas res et merces
in hujusmodi navibus deportandis, quod hanc nostram concesionem et licenciam
teneant et observen!, ac teneri faciant et servari, et non contraveniant quavis causa.
In cujus rei testimonium presentem vobis fieri jussimus nostro sigillo munitínn.
Datum Valencie, XX die julii anno MCCCL tercio. Jacobus vidit. Mandato domini
regís Franciscus Fuxi.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 249
168 (ii, Lxxx)
Westminster, 15 octubre 1353
Salvo conducto y protección concedida por el Rey Eduardo /// a lodos los Nave-
gantes y Mercaderes Catalanes que vayan a Inglaterra a vender y negoci/ir en
sus Mercados.
Rymeb, Fcpdera, 2?- ed., V, 762
REX universis et singiilis adniirallis etc. salutem. Sciatis quod cum, de assensu
praelatorum, magnatuní et totius communitatis regni nostri Angliae pro communi
utilitate ejusdem regni et aliaruní terrarum nostrarum. ordinaverimus quod stapulae
lanarum, coriorum, pellium lanutarum et plumbi infra idem regnum nostrum, ac
térras nostras Hiberniae et Walliae teneantur; et quod omnes mercatores, magistri, el
marinarii alienigenae, qui de inimicitia nostra non fuerunt, cum navibus, bonis
et merrandisis suis. salvo et secure ad dictum regnum nostrum Angliae venire et
ibidem morari, et de mercandisis suis negotiari et exinde transiré valeant sub prn-
tectione nostra.
Nos volentes securitati mercatorum de partibus Cateloniae, de dominio carissimi
consanguinei nostri regís Aragoniae, providere; suscepimus omnes et singulos mer-
catores, magistros et marinarlos, de dictis partibus Cateloniae de dominio praedicto
existentes, in dictum regnum nostrum Angliae veniendo et in eodem regno, ubi eis
placuerit. morando, lanas, coria. pellas lanutas et plumbum, tam ad stapulas nostras
quam alibi, emendo et mercandisas suas vendendo ; ac lanas, coria, pelles lanutas
et plumbum, quae per ipsos vel eorum aliquem, juxta formam ordinationis praedictae,
emi contigerit (cum eadem. lanae. coria. pelles [lanutae] et plumbum. debite tronata
et cokettata, et custuma et subsidium, inde debita, soluta fuerint) extra Regnum
nostrum praedictum, quo voluerint. ducendo et cariando, in protectionem et defen-
sionem nostram specialem, nec non in salvum et securum conductum nostrum. Et
ideo vobis mandamus quod ipsos mercatores etc. prout in caeteris de conductu
lit[t]eris. In cujus etc. ad nostrum beneplacitum duraturas.
Teste rege apud Westmonasterium, décimo quinto die octobris.
Per ipsum regem.
250 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
169 (iV, LVIl)
Barcelona. 4 marzo 1354
Bando general que, por Edicto del Rey Don Pedro IV. manda publicar en Cataluña
el Bayle General sobre las reglas, forma y seguridad con que debían navegar todas
las embarcaciones mercantes durante la guerra con los Genoreses.
ACÁ Reg. 1400, 79 v-82
PETRUS, [Dei gratia, rex Aragonum,] etc. fideli consiliario nostro Petro Sacosta,
bajulo Cathalonie generali, val ejus locumtenenti, salutem et gratiam. Cum
nos pro utilitate nostre reipublice ordinaverimus quedam capitula super modo navi-
gandi. que vobis transmitdmus nostro sigillo sigillata ; ideo vobis dicimus et man-
damus, quatenus visis presentibus. dicta capitula per loca assueta ripparie Catha-
lonie voce precona publicari faciatis, eaque observetis et observar! faciatis juxta
eorum seriem et tenorem, et contra non faciatis val vaniatis aliqua ratione. Datu/«
Barchinone quarta die marcii anno a Nativitate Domini millesimo trecentesimo
quiquagesimo quarto. Jacobus vidit. Ferrarius de Magarola ex provisione facta in
consilio.
Ara ojats que-us fa saber Fonrat En Pere Sacosta, conseUer del senyor rey e
batle general de Cathalunya, que con lo senyor rey baja trameses a ell sobre la
manera de navegar los capitols seguents:
I. Primerament, mana e ordona lo senyor rey, que alcuns navilí's o vexells,
grans o pochs no pusquen ni gosen partir de la plaja de Barchinona, ne d'altres
ports o plajes de Cathalunya, sens licencia e albara de les persones devall nome-
nades. Sigillata.
II. Empero mana lo dit senyor rey e dona licencia que tots navil/s o vexells,
grans o pochs, pusquen navegar del cap de Laucata qui es en Rossello fins al cap
de Cerver[a], navegant per la costa, e aquests aytals vexells o navilis no pusquen
ne dejen partir de la plaja o ports damunt dits sens licencia e albara deis davall
nomenats, exceptas empero navilis e vexells qui naveguen de Tortosa fins a Roses,
so es a saber, per la costera, e aquells aytals no sien enteses que bajen a damanar
licencia ne albara. Manant, empero lo dit senyor expressament, sots pena de cors
e d'aver, que aytals navilis o vexells no gosen ni presumesquen portar alcuna espa-
ciaría, draps, ne cera, ne cambi, ne alcunes altres coses, de semblants o de major
valor, sino en lenys o barches o leuts armats, qui vajen per la costa e pres de térra.
Empero declara lo dit senyor, que vexells o navilis qui vajen de Tortosa fins a Roses,
so es a saber, per la costa, que aquests aytals vexells o navilis no hajen a demanar
licencia ne albara.
III. ítem, mana lo dit senyor sots la dita pena e encara declara, que alcuns
navilis o vexells, grans e pochs, no gosen ni dejan anar o navegar en les illes de
Serdenya, de Mallorc^s, ni de Eviga, ni en altres parts, si donchs no son galea
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 251
O galeas o ñau o naus armades, e aqüestes aytals galeas o naus no gosen nc dejen
partir de la plaja o ports de Cathalunya, sots la dita pena, tro hajen licencia o albara
del Consell del senyor rey, qui es romas en Barchinona ; e en absencia del dit
Consell, del batle general de Cathalunya o de son lochtinent o deputats per ell a dar
les ditas licencies. Empero declara lo dit senyor que cu aytals galea o galeas, o ñau
o naus, pusque tremetre tot hom qui-s volra ses robes e ses mercadaries, o cambis,
exceptadas coses vedades. [E] encara declara e mana lo dit senyor, sots la dita
pena, que la dita ñau o naus dejen anar armades e amarinades sots la íorma seguent.
IV. Primerament. mana lo dit senyor que tota ñau o naus de III cubertes,
pugue e puxen anar la fton[t] se vullen, obtenguda primerament licencia e albara
deis damunt dits. exceptat empero loch o lochs de enemichs del dit senyor rey;
e que la dita ñau o naus, /¡ajen e dejen menar CL persones tengudes de ñau, so
es a saber, LXXX mariners. XL ballesters e XXX sevicials, e que tots hajen de
XVI anys a ens5us e tots hajen lurs armes.
V. ítem, mana lo dit senyor, que tota ñau o naus, de II cubertes, pus que
porten IIM salmes, pugue e puxen anar la on se vuUen, obtenguda primerament
licencia e albara deis damunt dits, exceptat empero loch o lochs de enemichs del dit
senyor rey; e que la dita ñau o naus hajen e dejen menar C persones tengudes
de ñau, so es a saber, LX mariners, XX ballesters e XX serviciáis, los quals hajen
de XVI anys a ensus, e tots hajen lurs armes.
VI. ítem, que tota ñau o naus de II cubertes o d'una cubería, pus que porten
MD salmes, pugue e puxen anar la on se vullen, obtenguda primerament licencia
e albara deis damunt dits, exceptat empero loch o lochs de enemichs del dit senyor
rey ; e que la dita ñau o naus hajen e dejen menar LXXX persones tengudes de ñau,
so es a saber, XL mariners. XX ballesters e XX serviciáis, los quals hajen de XVI
anys e tots haien lurs armes.
VII. ítem, mana lo dit senyor. que totes les damunt dites ñau o naus sien e dejen
esser encuyrades e fornides d'armes de veles e de exarcies. e d'ormeyg e d'altres
forniments necessaris, a coneguda deis damunt dits, segons que-s conté en lo ters[er]
capítol damunt dit; e encara dejen anar desempatxades e desemvolumades a cone-
guda deis damunt dits.
VIII. ítem, mana e declara lo dit senyor, que en aquesta inhibido no sien
enteses alguns navilis o vexells, qui sien de persones de estranya nació; ans aqüestes
pusquen venir e anar a lur volentat e comprar, e vendré e trer lurs mercaderies.
exceptades empero coses vedades ; e que asseguren que a^o que hic trauran no
porten en térra d'enemichs del dit senyor rey, e salvant empero que no sien enemichs
del dit senyor rey aquells qui hic vendrán, e exceptat empero que no gosen ne
pusquen persona o persones traure de la térra del dit senyor rey, sie que sien
tenguts deis dits vexell o vexells ne encara palegrins, ne encara alcunes robes e
mercaderies del[e]s sotsmeses de la senyoria del dit senyor rey, e que d'aqo facen
sagrament los dits estrangers. E si eren trobats en lo contrari los estrengers, fossen
punits del frau e perjuria, e los dits sotsmeses del dit senyor rey, que aquell o
aquells sotsmeses sien encorreguts en cors e en aver, que ab los dits estrangers hic
isquessen. co es. la persona o persones, e les robes focen confiscades al dit senyor rey,
axi com damunt es dit, d'aquell o d'aqueUs qui ab lo dit navili o navilis deis dits
estrangers les hic faessen trer.
IX. ítem, mana e declara lo dit senyor, que los sotsmeses del dit senyor rey,
no contrastant la dita inhibido, paguen e puxen trer lurs mercaderies e robes de
252 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
la senvoria del dit senyor rey, exceptadas coses vedades, ad navili o navilis de
estranya nació, pus que asseguren que passen dreta via della l'Estret de Gib[r] altar.
X. ítem, mana e declara lo dit senyor, que si cas ere que alcun sotsmes del
dit senyor rev fes venir la senyoria del dit senvor rey. axi gra com altra vitualla,
ab lo navili o navilis de estrengers; que-1 dit sotsmes puxe traurer mercaderies
o robes, valents la valor del dit gra o vitualla, ab lo dit navili o navilis deis dits
estrengers e no mes avant; empero que no hic puxe trer ne fer trer coses vedades.
XI. ítem, mana e ordena lo dit senyor, que negu mercader, ne notxer, ne
mariner, ne balester. ne inf/ant, ne neguna altra persona de la senyoria del dit
senyor rey, no gos ni deje anar ne navegar sino tan solament ab navili deis sotsmeses
e de la senvoria del dit senyor rey, e acó sots pena de cors e d'aver.
XII. ítem, mana e ordona lo dit senyor que en cas que a ell ios be vist faedor,
o a aquells a qui ell ho comenara, d'enviar o de licenciar alcun leny armat per
missatgeria o per pendre lengua, que en aytal cas se puxe fer; empero que lo dit
leny armat o barcha armada, o leut armat, no hic pogues trer cambi ni mercaderies.
ne altres robes, ne pelagrins ni altres persones, sino ten solament aytantes persones
com fossen necessaries en armament del dit leny armat, barcha armada o leut armat
si donchs no-n havia licencia deis damunt dits. E si lo patro del dit leny o barcha
o leut eren trobats en lo contrari ; que sien encorreguts en cors e en aver.
XIII. ítem, vol e ordona lo dit senyor rey que-ls scrivans qui serán deputats
per los damunt dits a fer los albarans de les dites licencies, no demanen, ni receben
per cascun albara, per gran que sie, sino IIII diners e II diners per albara de
resposta d'ella on serán anats, e no mes a avant; e que-ls dits albarans sien tots
registrats largament, per lo qual registrar no prenguen res sino segons que dit es;
e alcuns deis dits scrivans no prcsumesca ne gos prendre mes avant, ne donen algu
empetxament ais damunt dits per baver-ne mes, sots pena de la ira del senyor rey
e de perdre lurs of/icis.
XIV. ítem, si per ventura alcun o alcuns. per lur íoUia, fayen o venien contra
los dits capitols o alcun d'aquells, sien cauts e encorreguts en les penes damunt
expresades, la execucio e punicio de les quals penes, axi de persona com de bens
e de mercaderies, faessen o fecen fer los damunt dits Diputats. segons la forma
deis capitols damunt dits. Sigillata.
Pergo lo dit batle general mana de part del senyor rey que tot hom de qualque
condicio o stament sia, serva e sia tengut de servar los capitols e ordinacions damunt
dites, los quals per lo dit senyor rey e per son conseU en la forma dessus dita son
stats ordenats, sots la pena contenguda en los capitols damunt dits.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 253
170 (II, LXXXI)
Barcelona. 27 septiembre 1354
Cédula del Infante Gobernador General de la Corona de Aragón, en que declara
que la execución de las Sentencias, d-adus por el Consulado de Barcelona sobre las
embarcaciones, personas y cosas embarcadas pertenece a dicho Magistrado, y no
ai Juez Real, o Bayle de la Ciudad.
AHM L. Vert I. 399 v-40ü
NOS infans Petrus. illustrissimi domini Jacohi Loiie meiiiorie regis Aragonum
filius, comes Rippacurcie et Montanearum de Prades, ac pro serenissimo et
magnifico principe et domino domino Petro, Dei gracia, rege Aragonum nepote
nostro karissimo, in cismarinis regnis et terris suis ac in regno Majoricarum et
insulis eidem adjacentibus generalis locumlenens; attendentes quod Ínter bajulum
Barchinone ex una parte et cónsules maris ejusdem civitatis Barchinone ex altera,
extitit questionis materia suscitata super videlicet, quod cum dicti cónsules verba-
liter sine scriptis per eorum sentenciam decrevissent pertinere Raymundo Saplana
quoddam velum, per ipsum Raymundum coram ipsis consulibus petitum, quod eidem
Raymundo in partibus Sardinie furtive extiterat ablatum, quodque fuerat adinven-
tum intus maria Barchinone in quodam lembo vocato Rampi, cujus erat patronus
Barnardus Xurrich de Ivissa, in que venerant de predictis partibus Sardinie nuncii
Judiéis Arboree, ipsique cónsules vellent execucionem faceré super dicto velo, scilicet
quod ipsum traderent vel tradi facerent dicto Raymundo de Plana, cui, ut premititur,
fuerat depredatum; predictus bajulus ipsos cónsules impediendo asserebat execu-
cionem ipsam non posse nec deberé fieri per eosdem, set quod per ipsum bajulum
erat ipsa execucio facienda, ex quo dictum velum intus mare fuerat adinventum,
asserendo quod execucio fienda in lembis vel alus vasis maritimis aut quibusvis
alus rebus, intus mare existentibus, ad ipsum bajulum et non ad dictos cónsules
spectabat. Attendentes eciam Ínter dictum bajulum et dictos cónsules postea fuisse
conventum, quod doñee per dominum regem, vel alium ejus nomine seu inde ab eo
potestatem habentem, decisum et declaratum esset an dicto bajulo vel dictis consu-
libus execucio hujusmodi pertineret, ipsum velum permaneret et esset interim sub
sequestro penes nobilem Petrum de Montechatheno, procuratorem Cathalonie ge-
neralem.
Attendentes insuper, quod postmodum per dictum dominum regem dilecto nostro
Jacobo de Faro, ejusdem domini regis consiliario, facta fuit commissio de predictis,
quodque dictus Jacobus de Faro, collecto per eum negocio supradicto, et auditis
per eum racionibus parcium predictarum. et habita de ipso negocio informatione
plenaria per eundem, nunc ad mandatum nostrum, coram nustri presencia coiisti-
tutus, nobis et nostro Consilio relacionem fecit serióse et plenarie de predictis. Ideo
nos infans Petrus locumtenens predictus, ipsa relacione erectis auribus intellecta
et viso privilegio Consulatus consulum predictorum. et usu et exercicio Consulatus
254 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
Majoricarum, juxta quem seu quod predictum privilegium Consulatus fuit dicte
civitati Barchinone concessum, in quo quidem usu seu exercicio, Ínter alia continetur
quod cónsules faciunt execucionem in bonis niobilibus comdempnatis ab eis, tam
in vasis maritimis quam alus, prout de ipso usu et exercicio clare patet per quoddam
instrumentum translati autentici inde factum per Jacobum Tordera notarium publi-
cuní Majoricarum et clausum per eundem notarium die lune intitulata séptimo kalen-
das febroarii, anno Doniini millesimo CCC quadragesimo octavo, de quo nobis
facta extitit plena fides. Predictisque in nostro pleno Consilio mature et cum sunima
discussis diligencia, vocatoque ad hec predicto bajulo Barchinone, et auditis racio-
nibus quas ipse bajulus super predictis dicere et proponere voluit coram nobis,
ex certa scientia et consulte, tenore presentís carte nostre perpetuo valiture, declara-
mus, decidimus et determinamus execucionem de predicto velo esse per dictes cón-
sules íaciendam et non per dictum bajulum Barchinone; et quod ad ¡psos cónsules
et non ad dictum bajulum execucio hujusmodi pertinent et incumbit, predictis per
dictum bajulum assertis et allegatis obsistentibus nullo modo.
Mandantes igitur per hanc eandem cartam noslram predicto nobili procuratori
qui predictum velum tenet, ut premititur, sub sequestro, quod ipsum velum jam
dictis consulibus, quorum interest inde execucionem faceré, ut prefertur, vel cui seu
quibus ipsi voluerint, restituat atque tradat. Mandamus eciam serie hujus carte
nostre bajulo Barchinone, qui nunc est vel pro tempore fuerit, ac alus quibuscumque
officialibus jam dicti domini regis, presentibus et futuris, quod presenten! declara-
cionem, decisionem et determinationem nostram teneant firmiter et observent, et
non contraveniant nec aliquem contravenire permitant aliqua quavis causa. In cujus
rei testimonium juesentem cartam nostram inde fieri jussimus, sigilli nostri jjendentis
munimine insignitam.
Datum Barchinone, XXVII die septembris anno a Nativitate Domini millesimo
CCC quinquagesimo quarto. Expedita.
171 (iV. LVín)
Barcelona, 26 febrero 1356
Real Provisión de Don Pedro IV, dirigida a los Gobernadores de todas sus Pro-
vincias marítimas, sobre las reglas y ordenanzas que deben guardar los Corsarios
que debían armarse contra Genoveses y Moros.
ACÁ Reg. 1403, 6-9 v
PETRUS, [Dei gratia, rex Aragonum,] etc. fidelibus suis Bonanato de CoUe et
Guillermo Morei de Barchinone. salutem et gratiam. Ecce quod nos ordinarí'mus
et deputaí;imus vos, super exequendis quibusdam capitulis que delibérate ordinavi-
mus super modo quem tenere et servare debent armatores galearum et navium in Catha-
lonia, prout in dictis capitulis, que vobis transmittimus latius continetur. Ideo vobis
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 255
dicimus, committimus, et mandamus, quatenus capitula predicta exequamini et
conpleatis juxta eorum seriem et tenorem, quoniam nos vobis super predictis ómni-
bus et singulis vices nostras committimus plenarie cum presenti. Dat¡í/n Barchinone,
XXVI die februarii anno a Nativitate Domini MCCCL sexto. Ex provissione. Ferra-
rius de Magarola.
Capitols ordonats per lo senyor rey, sobre la manera deis armadors de la sua
senyoria.
[I.] Primerament, lo senyor rey ordena que per continuar la guerra ais jeno-
veses enemichs seus, que en la sua senyoria sien armades galeas e naus per armadors
en la forma seguent, es a saber: que-1 senyor rey prestara a tot sotsmes sen qui
vulla armar galeas, las galeas adobades e apperellades, e [ajverades e entuns de
navegar, ab armes, rems, exarcies, magaresos, seu e altres forniments a aquelles
necessaris.
[II.] ítem, lo senyor rey los armara la paga de I mes, al sou acostumat, si la
volran. ítem los armara panatiga a lili mesos, si la volran.
[III.] ítem, lo senyor rey los dona de bona guerra tots janoveses e tots sotsmeses
del senyor de Milla, e tots moros, salvant los moros del rey de Granada, e encara
tots aquell[e]s qui faran o vendrán contra la inhibido general del senyor rey,
en la forma que-s conté en aquella inhibido.
[IV.] ítem, lo senyor rey dona ais dits armadors tota jurisdicció civil e criminal
en e sobre tots e sengles que serán acordats e tenguts de les dites galeas, axi en
mar com en térra, del dia a avant que serán acordats tro que hagen desarmat.
[V.] ítem, lo senyor rey atorga ais dits armadors e a tots aquells qui serán
acordats e tenguts de les dites galeas, aquells privilegis, guiatges e alongaments qui
son acostumats de atorgar en armades rey ais, axi empero que-ls dits guiatges e
alongaments no-s hagen a poblicar ab veu de crida; e que tots aquells qui serán
acordats e guiats e alongats, hagen anar en les dites galeas, e que dits armadors
facen sagrament e homenatge que no lexaran anar alcun, ne faran que alcuns s'ele-
gren deis dits guiatges e alongaments, si no servexen per lo temps que serán acordats.
[VI.] ítem, vol lo senyor rey e ordona e deputa En Bonanat Dezcoll e En Guillem
Morey ciutadans de Barchinona, los quals deguen conexer si-ls armadors qui arma-
ran en Barchinona e de Cadaques tro a Tortosa, havien fet dan o dampnatge a alcu
o alcuns qui fossen en pau o en treva ab lo senyor rey, axi que negun altre oficial
del senyor rey no puxa conexer sino los dits En Bonanat e Guillem. Axi mateix
los damunt dits hagen a conexer del dret del senyor rey e seu, e deffenesquen ln[r]s
comptes, axi que maestre racional ne altre of/icial del senyor rey no-s pusque entre-
metre deis dits armadors ne de lus comptes, sino los damunt dits e feessen apoches
e fins.
[VIL] ítem, lo senyor rey ordona e deputa En Berenguer de Ripoll e En Pasqual
Masana habitadors de Valencia, qui hagen semblant poder en los armadors de
Valencia, ais quals de continent sia feyt saber e trames translat deis presents capitols,
e deis altres, e poder bastant.
[VIII.] ítem, lo senyor rey ordona e deputa En Bonanat de Masanet e En Ferrer
Saserra, ciutadans de Mallorques, que hagen semblant poder en los armadors de Ma-
Uorques e de Manorque e de Evice, e sie-ls trames per semblant forma.
[IX.] ítem, lo senyor rey ordona e deputa En Berenguer Amoros de Copliure
e En Johan Vola de Perpenya, qui hagí/en semblant poder en los armadors de Rossello
e sie-ls trames per semblant forma.
256 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAi;
[X.] E los dits armadors prometran e asseguraran en poder de les ditas persones,
so es aquells de Barchinona e de Cadaques tro a Tortosa, en poder d'aquells de
Barchinona ; e aquells de Valencia en poder d'aquells de Valencia ; e aquells de Ma-
Uorques en poder d'aquells de Mallorques; e aquells de Rossello en poder de aquells
de Rossello: que ells armaran les dites galeas a lili mesos be e complidament, a
coneguda de les dites persones.
[XI.] ítem, que dins los dits IIII mesos o IIII mesos e mi[t]g, en V meses apres
que hauran saludat e serán partits. sien tenguts de tornar les dites galeas ab armes,
rems, exarcies, masaresos e altres fornimets, segons que-ls sien liurades ab inventari.
[XII.] ítem, que-ls dits armadors sien tenguts de tornar desarmar en aquells
lüchs Aon hauran armat. dins lo dit temps.
[XIII.] ítem, que-ls dits armadors sien tenguts de dar al senyor rey o a aquella
persona qui per lo dit senyor o per les dites persones hi sera deputada, la part d'ago
que hauran guanyat, prorata del pan e de la paga que-1 dit senyor los haura armat,
be e leyalment a coneguda de les dites persones, lavat lo cabal e les messions a cone-
guda deis damunt dits.
[XIV.] ítem, que-ls dits armadors en continent que hagen desarmat, sens tota
altra requesta sien tenguts de fer adobar les dites galeas, be e complidament, segons
que-ls serán liurades, a coneguda de les dites persones e fer traure aqueUes, es a
saber, de tot lo guany en commu, levat lo cabal e les messions; e íet lo dit adob,
(;o que sobrara del dit guany, partesques per sou e per liura, segons que dit es.
E enten empero lo senyor rey, que si per ventura alcun o alcuns deis dits armadors
com tornaran, no havien res guanyat. que en aquell cas no sien tenguts de fer adobar
les dites galeas, mas que sien tenguts de fer traure aquelles e los forniments d'aquelles
a [ses] lurs propies messions.
[XV.] ítem, que-ls dits armadors pusqí/en teñir encant e encants en quals lochs
se volran, e pendrer refrescament sens pagar dret alcun.
[XVI.] ítem, que les galeas, armes, rems e altres forniments d'aquelles, vagen a
risch e a ventura del senyor rey.
[XVII.] ítem, que en cas quel senyor rey arm la dita paga de I mes, e la pana-
tica de IIII meses: que en qíiescun[a] de les dites galeas vaja I persona per guardar
e reebre lo dret dtl senvor rey. la qual persona hi pusquen metre per iiom del senyor
rey les dites persones ; la qual persona sia tenguda de fer sagrament e homenatge
en poder de les dites persones, de haver-se sobre aqo e de respondre al senyor rey o
a qui ell volra be e leyalment del dit dret.
[XVIII.] ítem, ordona lo senyor rey que [si] alcun patrón o patrons de ñau
ü de naus o altres qualsevol persones, volien armar ñau o naus per entrar en cors ;
que en aquell cas lo senyor rey los armas la paga de I mes al sou de la ñau o naus,
e panática de lili meses, axi que-ls dits armadors sien tenguts de dar al senyor rey,
o a aquella persona qui per lo senyor rey hi sera deputada, per sou e per Hura
del guany que-ls dits armadors faran ; empero que 50 que-1 senyor rey hi metra,
vaja a risch e a ventura del dit senyor, e los dits armadors sien tenguts de fer
aquellas seguretats e altres coses que son tenguts de fer los armadors de les galeas;
e en cas que-ls dits armadors no prenguessen lo sou e panática del dit senyor, que
no fossen tenguts de dar al[tre]«in guany e dret al senyor rey, mas que poguessen
entrar en cors faens les dites seguretats. Enten empero lo senyor rey que les dites
ñau o naus sien de port de M salmes en sus, e que aqüestes aytals naus sien tengudes
de metre e de manar CXX persones combatens per ñau. e que no pusquen levar ne
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 257
portar alcuna niercaderia o robes de que haguessen nolit, sens voluntat del senyor
rey, sots pena de perdre la ñau o naus, e les mercaderíes ; e les persones deis patrons
e deis mercaders estien a merce del senyor rey ; axi empero que sien tenguts de
tornar desarmar en aqueU loch o lochs on hauran armat, dins VIII meses apres que
serán partidas.
[XIX.] ítem, que-ls dits arniadors sien tenguts de assegurar covinentment en
poder deis offici;ils reyals deis lochs hon[t] armaran, es a saber, aquells de Cadaquea
tro a Tortosa en poder del batle general de Cathalunya, e aquells de Valencia en
poder del batle general de Valencia, e aquells de Rossello en poder del governador
de Rossello, e aquells de Mallorques en poder del batle de Mallorques, e aquells
de Sardenya en poder deb governadori de Sardenya o de lurs lochtinets tansolament
a coneguda de les dites [parts] persones, que no íaran mal ne dan a amichs del
senyor rey, sino a aquells que-1 dit senyor los dona de bona guerra, segons que dit
es, e que-ls dits officials hagen a reebre la dita seguratat a coneguda de les dites
persones.
[XX.] ítem, que-ls dits armadors de les dites galeas parten [t] deis lochs lion[t]
liauran armat, sien tenguts de portar e posar I missatge o letra, en lo loch del
Alguer, en cas que no entrassen en Espanya, ne passen l'Estret ; e que no sien tenguts
d'als. Empero, que de posar lo dit missatge o letra al Alguer fossen escusats, si
enamichs havia en lo golf de/ Alguer, en tal manera, que sens gran periU no-s po-
guessen acostar al dit loch e que d'ago los dits armadors sien creeguts per lur se-
grament.
[XXI.] ítem, que-ls armadors per teñir e observar e complir tots los dits capitols
e cascun d'aquells, facen sagrament e homenatge en poder deis officials reyals on[t]
armaran ... o de lurs lochtinents, obligant si mateix e lurs bens, e dar aquelles
seguretats que serán necessaries ais dits affers, a coneguda de les dites persones.
[XXII.] Ítem, que-ls dits Bonanat DezcoU e Guillem Morey facen sagrament e
homenatge en poder del procurador de Cathalunya; e-ls dits Berenguer RipoU e Pas-
qual Masana en poder del governador de Valencia; e-ls dits Bonanat de Masanet
e En Ferrer Saserra en poder del governador de Mallorques; e-ls dits Berenguer
Amoros e Johan Vola en poder del governador de Rossello o de lu[r]s lochtinents,
que be e leyalment s'auran en los dits affers.
[XXIII.] ítem, que-1 senyor rey o son consell, juren de no tocar a les dites
galeas o naus, ne a la xurma e companya d'aquelles per neguna raho, dementre que
ells les tendrán en la mar, si don[c]s abans realment e de fet no-ls pagava so que
ells costaría, stant d'ago a lur sagrament. Ex provisione. Dominus rex mandavit
Ferrarlo de Magarola, in cujus posse predicta juravit et ejus consilium.
258 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MOiNPALAU
172 (II, LXXXIl)
Savona, 7 abril 1356
Carta del Senado de la Ciudad de Savona escrita a los Magistrados Municipales de
Barcelona.
AHM ce 1334-1399*
F¡^ GREGiis et lionorabilibus viris, dominis consiliariis civitatis Barchinonae, hono-
^ rabilibus amicis nostris carissimis. Egregii et honorandi amici carissimi. Quia
Petrus Natonus. dilectus civis noster, a civitate Barchinonae regrediens, nobis pru
parte vestra litteras salviconductus plenas ómnibus nostris districtualibus et civibus
ad vestram civitatem Barchinonae venire volentibus praesentavit; nos, cupientes ut
Ínter nos et vos amicitia, prout etiam appetere vos videmini, conservetur; mittimus
vobis per praesentium portitorem litteras salviconductus et fidantiae, ómnibus ves-
tris districtualibus. in here pariter et personis. inviolabiliter observandi. Rogantes
vos ut cesset omnis materia jurgiorum, ut símiles litteras nostris dictrictualibus et
civibus salviconductus, et fidantiae per istarum praesentium portitorem, vestro sigillo
munitas, quanto citius poteritis transmittatis: parati semper in ómnibus vobis gratis.
Data Saonae, anno miUesshno trecentessimo quinquagessimo sexto, die Vil aprilis.
Officia Ancianorum et Guerrae civitatis Saonae.
173 (IV, Lx)
San Mateo, 17 abril 1356
Convenciones ajustadas y ¡irmadas por el Rey de Francia y el de Aragón, Don Pe-
dro IV, sobre el auxilio que éste le prestaba contra el de Inglaterra, de 15 galeras
armadas y tripuladas, y de 300 hombres de a caballo escuderos armados, con
200 a la gineta, y 900 peones.
ACÁ Reg. 557, 199-200
NOS Petrus [Dei gratia, rex Aragonum], etc. notum fieri volunius universis pre-
sentes litteras inspecturis. quod ínter nobilem et dilectum consiliarium nostrum
Bernardum de Capraria, pro nobis et nomine nostro ex una parte; et nobilem vi-
rum Jobannem comitem Armaniati, pro illustri ac magnif/ico principe Johanne Dei
' No se ha podido localizar.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 259
gratia rege Francoruní, coiisanguineo nostro carissimo, et [domino] nomine ejus
ex altera, super infrascriptis tractatum et concordatum extitit, dicti regis Francia et
nostra volúntate retenta, sub modo et forma sequentibus, inter tractatores regum
Francie et Aragonum est ut sequitur concordatum, dictorum dominorum regum re-
tenta in ómnibus volúntate.
[I.] Et primo, cum idem dominus rex Francie de presentí habeat necessitatem
galearum, quod idem dominus rex Aragonum habeat armare de gentibus suis quin-
decim galeas, vel infra, prout idem dominus rex Francie indigebit eisdem, pro qua-
rum qualibet idem dominus rex Francie tenebitur daré dicto domino regi Aragonum
mille llórenos auri et panem, prout galeis est dari consuetum, pro quolibet mensa
quo dicte galee in servicio dicti domini regis Francie permanebunt, et simili modo
de eundo et redf/eundo computabitur cum eisdem; et quod in primo viagio galearum,
et antequam recedant a maribus domini regis Aragonum ubi armabuntur, fiat solu-
tio pro quatuor mensibus intus dominacionem dicti domini regis Aragonum, vide-
licet in villa Perpiniani.
[II.] ítem, quod idem dominus rex Aragonum tenebitur armare dictas galeas
remeriis et suprasalientibus, et alus necessariis galearum prout est fieri consuetum ;
et quod in qualibet dictarum galearum sint triginta balistarii armati, et muniti ar-
cilliaria et balistis.
[III. J ítem, quod idem dominus rex Francie dictas galeas cum exarciis, ar-
mis, remis et alus suis a[p]paratibus, dicto domino regi Aragonum reddere debeat
et teneatur, in illis statu et valore quibus tradite sibi íuerint. juxta et secundum ex-
timacionem certarum personarum eligendarum per quemlibet regum predictorum,
vel retiñere precio quod fuerint extimate. per personas ut predicitur eligendas.
[IV.] ítem, idem dominus rex Aragonum faciet cum affectu quod dictus domi-
nus rex Francie habebit de gentibus ipsius domini regis Aragonum trecentos milites
seu scutiferos armatos prout convenit et cum equis coopertis et armatis, et tribus
peditibus pro quolibet; quorum hominuní armorum sic munitorum cuilibet, dictus
dominus rex Francie daré tenebitur viginti llórenos auri pro mense quolibet quo in
dicto servicio regis Francie permanebunt, et satisfaciet eisdem in hujus stipendia,
ex quo ab eorum domibus recesserint et doñee ad domos suas duxerint redeundum.
[V.] ítem, tenebitur daré dictus dominus rex Francia cuilibet capitaneo ha-
benti viginti quinqué homines armorum. armatos et munitos, prout super proxime
continetur, pro statu suo unum florenum auri pro quolibet homine armato, mense
quolibet et sic etiam quibuscumque capitaneis habentibus dictum numerum vigin-
tiquinque hominum armorum. vel ultra, juxta numerum quem habebunt; capitaneis
taman minorem numerum habentibus nichil tenebitur daré pro statu eorum.
[VI.] ítem, faciet cum effectu idem dominus rex Aragonum quod dictus domi-
nus rex Francie habebit de gentibus domini regis Aragonum ducentos genetos equi-
tes, at munitos juxta statum genetie, quorum cuilibet idem dominus rex Francie te-
nebitur dará pro quolibet die quinqué solidos Barchinonenses, seu valorem eorum,
eundo, stando et radeundo.
[VIL] ítem, dicte gentes armorum monstram facient Tliolose, si vadant in Vas-
conia vel in Montepesulano. si accedant in Francia, coram gentibus dicti domini
regis Francie et coram ipsis jurabunt quantum dicti equi eisdem decostiterunt ; dic-
to recepto juramento extimabuntur per gentes regias supradictas, et dictis armorum
gentibus fiet restaurum juxta extimacionam supradictam.
[VIII.] ítem, idem dominus rex Aragonum predicta omnia et singula faceré et
260 ANTOMO DE CAPMANY Y DE MOMPALAU
complere tenebitur prout superius continetur, non obstante quod inviidendo vel de-
fendendo guerram haberet cum principibus vicinis suis vel alus gentibus et comita-
tibus quibuscumque.
[IX.] ítem, Ídem dictus rex Aragonum prohibebit teto posse suo, quod nuUus
nobilis vel ignobilis regni sui, cum armis, galeis vel alias quovismodo, regí Anglie
vel alligatis ejus prestet auxilium, consilium et juvamen contra dictum dominum
Francie regem; et si idem dominus rex Aragonum reperiret aliqueni subditum suum
contrarium facientem, ipsum puniet in corpore et bonis, prout consuetudo regni
Aragonum et aliarum terrarum suarum poterit tolerare, bona fide et sine fraude.
[X.] ítem, pro ómnibus supradictis idem dominus rex Francie tenebitur daré
dicto domino regí Aragonum, pro sustentacione guerre Sardinie et alias pro suis ne-
gociis faciendis. anno quolijiet viginti quatuor milla florenorum auri, quamdiu du-
rabunt convenciones supradicte, de quibus exsolvet die prima mensis aprilis anni
cujuslibet octo milla florenorum, et post quatuor menses alios octo milia florenorum,
et residuos octo milia florenorum auri post alios quatuor menses; quorum viginti
quatuor milium florenorum, prima solutio fiat Perpiniani, relique autem omnes solu-
ciones fiant Carcassone, sic tamen quod dictus dominus rex Francie ad riscum suum
et absque omni impedimento et obstáculo dictas quantitates florenorum, per gentes
domini regís Aragonum portari facíat intus terram domini regís Aragonum.
[XI.] ítem, dicte convenciones durabunt quamdiu dicti domini Francie regis
placuerít voluntati, et incipient prima die mensis aprilis proxime venientis.
[XII.] ítem, idem dominus rex Francie tenebitur intimare eidem domino regí
Aragonum anno quolibet, prima die íebroarii, sí est voluntas sua, quod dicte con-
venciones durent per annum inmedíate subsequentem; et postquam íntímaverit idem
dominus rex Francie dicto domino regí Aragonum, quod dicte convenciones sibi
placent; quod ex tune non possit de illo anno sequenti ab ipsis convencionibus
resilire.
[XIII.] ítem, ubi dictus dominus rex Francie resilíat a convencionibus supra-
dictis, a quibus secundum proxime dictum capítulum habet resilire, seu eas refirmare
quolibet anno prima die februaríi ; quod eo casu dicte galee et gentes armorum do-
mini regis Aragonum, libere et absque omni obstáculo possint rediré ad propría díc-
tusque dominus rex Francie ípsos invitos nequeat retiñere.
Acta fuerunt hec ínter nobiles viros dominum Johannem coniitem Armaniati et
dominum Bernardum de Capraria, in presencia domini Franciscí de Perillionibus
mílitis, majordomí domini regis Aragonum, domini Tíbaudí de Barbasano militis,
senescalchí Carcasione, domini Raymundi Canyas militis, vicaríi Tolose, Petri [E]s-
catissa thesaurarii Francie, et Johannis Nicholai servientís armorum dicti domini
regis Francie, et presente me Jacobo Conesa, secretario dicti domini regis Aragonum,
in cujus posse predícla fuerunt firmata, conventa et jurata, sub forma predicta, per
dictos tractatores in loco [dicto] de Setgarío senescallíe Carcassone, die octava
mensis januarii, anno a nativitate Domini MCCCL sexto; qui quídem tractatores
sigíllum suum hic apponi voluerunt in testimonium premíssorum.
Ego autem Raymundus Canyas, vicarius predictus, sígnum nieum hic apono de
volúntate dictorum Dominorum tractarorum. RaymunJiis Canyas. Et ego dictus Ja-
cobus Conesa de volúntate predictorum tractatorum hic subscribo propría manu et
appono meum sígnum.
Nos autem tractatores predictos, prout continentur et scripti sunt, in quadam
papiri cédula, sigillis dictorum tractatorum sigíllata, et signo ac subscripcione fide-
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 261
lis secretarii nostri Jacobi Conesa, signata et subscripta, ratos habentes et gratos,
eos volumus, concedimus, laudamus et approbamus et pro parte nostra ratificamus
ac etiam teñera presentium confirmanius ; eo salvo, quod ut Ínter prefatum regem
Francie et nostnim observetur capitulum suprapositum, quo cavetur quod predicte
convenciones durabunt quamdiu dicti regis Francie placuerit voluntati quo ... im-
mutetur, ita videlicet, quod ipse convenciones durent quamdiu nostrum amborum
placuerit voluntati, promittentes bona fide eos de parte nostra servare, attendere
et complere. In quorum testimonium sigillum nostrum presentibus apponi jussimus et
appendi. Datum in villa Sancti Mathei, XVII die aprilis anno a Nativitate Domini
MCCCL sexto, regiminisque nostri vicessimo primo. Examinata Raymundus. Petrus
de Tarrega mandato regio facto per Franciscum de Perilionibus consiliarium et ma-
jordomum. Vidit eam dominus rex. Matheus prothonotarius. Predicta carta fuit ex-
pedita in villa Perpiniani et signata per Franciscum Romeum vicecanceUarium. Visa
Romeus.
174 (ll, LXXXIIl)
Barcelona, 9 mayo 1356
Real provi.%ión para que los vecinos de Barcelona, no obstante qualquier Edicto con-
trario, puedan llevar a las Islas de Mallorca ciertas especies de vituallas en basti-
mentos propios o estraños.
AHM L. Vert II, 354 v
PETRUS, Dei gracia, rex Aragonum, Valencie, Majoricarum. Sardinie et Corsice
coniesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie; dilectis et fidelibus universis et
singulis officialibus nostris, tam in térra quam in mari constitutis, vel eorum loca-
tenentibus ad quos presentes pervenerint. salutem et dileccionem ; cum nos, tam pro
bono publico civitatis Barcbinone et degencium in eadem quam babitatorum civi-
tatis et regni Majoricarum. qui cum sint insulares indieent resugeracione aliarum
partium et succursu, conceí5erimus tenore presentis dictis civibus et habitatoribus
civitatis Barcbinone, quod nedum ad loca ripparie seu costarie, sed eciam ad dic-
tum regnum Majoricarum et Ínsulas eidem adjacentes. possint navigare seu navigari
faceré, cum barchis et alus quisbuscunque vasis. fructus et alia quevis victualia et
merces, exceptis frumento, orden et avena, que sunt necessaria in dicta civitate Bar-
chinone, non obstantibus inbibicionibus seu ordinacionibus contrariis factis sub
quavis expressione verborum. quodque cum vasis extranearum personarum possint
navigare seu navigari faceré mercimonia et res suas. et salvancias faceré ad quas-
cumque partes voluerint, inimicorum partibus dumtaxat exceptis. dummodo dictis
vasis extrañéis aliqui subditi nostri non accedant. Ea prnpter. vobis et vestnim sin-
262 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
gulis dicimus et mandamus expresse. quatinus concessionem nostram hujusmodi ob-
servetis, et observari ab ómnibus inviolabiliter faciatis.
Datum Barchinone, IX die madii anno a Nativitate Domini MCCCL sexto. Visa
Romeus.
175 (IV, LIX)
Perpiñán, 6 agosto 1356
Cédala del Rey Don Pedro IV de Aragón, en que manda revocar, como perjudicial
al comercio de los Barceloneses, un Bando que prohihía durante la guerra con los
Genoveses salir a viage embarcación alguna si no navegase por la cosía y con
ciertas restricciones.
ACÁ Reg. 1403. .56 v-57
PETRUS [Dei gratia, rex Aragonum], etc. fideli nostro Petro Sacosta bajulo Ca-
thalonie general!, salutem et gratiam. Quamvis vobis Aiis diebus scripsissemus
et mandavissemus per nostram litteram sub hac forma: En Pere, per la gracia de
Deu, rey d'Arago, de Valencia, etc. [de Mallorques, de Serdenya e de Córcega,
compte de Barchelona, de Rossello e de Cerdanya] ; attenents que a les orelles nos-
tres per narracio digna de fe novellament es produit, que XX galees armades de
janoveses, anemichs nostres. dessa e della per la mar naveguen e descurren querents
dampnif/icar e naf/rar, axi com moltes vegades per les nostres son nafrats; e com
mellor cosa sia occorrer abans del temps. que demanar remey apres la cosa nafrada,
e los devant anants darts menys naf/ren; amants mes prevenir que esser prevenguts.
per tenor de la present, manam. ordonam e estatuim, que nagu sotsmes nostre,
d'aqui avant, sots pena de M libras Barchinonesas. la qual d'aquell qui contrafara
demanar volem e esser levada, alcu vaxell maritim. gran o poch, var o meta en mar.
navech o navegar presumescha. sino aquells qui segons la ordinacio nostra en altra
manera feta es atorgat per la costera navegar, en tro sus que per nos altra cosa
sobre aqüestes coses sera ordonada. Si alcu lo contrari assejera. en la pena daniunt
dita sapia que sera encorregut, la qual sens neguna remisjio, d'ell o de sos bens
farem requerir e levar. Mannants per aquesta matexa al feel nostre batle general
de Cathalunya, per tal que negu d"aquestes coses ignorancia no puga allegar, que
aquesta inibicio ab veu de crida e publicament. segons que es acustumat. fassa pu-
blicar: la qual publicada, si alcu per gosament temerari contrafara. la dita pena
d'aquell e de sos bens requira e leu. En testimoni de la qual cosa, la present havem
manada fer. ab nostre sagell sagellada. Dada en Perpenya, a XVI dies de juliol
anno ut infra.
Attamen, quia vos vigore littere preinserto fecistis inhibicioiiem predictam in
preinserta littera contentam. in civitate Barcliiiione voce preconia publicari. et nunc
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 263
intellexerimus quod si predicta inhibicio servaretur, esset predicte civitati Barchi-
none et civibus et habitatoribus ejusdem, nociva quamplurimum et dampnosa plu-
ribus racionibus sive causis; ideo volentes predictam civitatem et cives et habitato-
res ejusdem indempnitatibus precaveré, vobis dicimus et maiidamus, quatenus inhi-
bicionem predictam. per nos, ut preniittitur publicatam in dicta civitate voce preco-
nia, revocetis seu revocari visis presentibus faciatis. Nos enim [dictam] ipsam in-
hibicionem, tanquam dicte civitati et civimus et habitatoribus ejusdem dampnosam,
hujus serie revocamus. Set super usu seu exercicio navigandi servari volumus ordina-
cionem per nos pridem factam in civitate Barchinone, et in ipso usu seu exercicio
navigandi, revocata littera preinserta, servari volumus formam que servabatur ante
tempus dicte vestre preconitzacionis ultime, quam. ut predicitur. tenore presencium
revocamus. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus, nostroque sigillo mu-
nitum. Datum Perpiniani, sexta die augusti anno a Nativitate Domini MCCC quin-
quagesimo sexto. Visa Romeus. Bertrandus de Pinos mandato regio, facto per no-
bilem Bernardum de Capraria consiliarium.
176 (ii, L.xxxiv)
Perpiñán, 13 septiembre 1356
Real orden para que a la ciudad de Barcelona se le restituyan dos galeras de las
Reales Atarazanas, en compensación de las dos que prestó al Rey Don Pedro para
el Armamento contra Genova.
AHM L. Ven II, 354 v-355 v
NOS Petrus, Dei gracia, rex Aragonum, Valencie, Majoricarum, Sardinie et Cor-
sice comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie: attendentes vos dilectos et
fideles nostros consiliarios et probos homines civitatis Barchinone duduní ad nos-
tr¿ preces et instanciam acomodasse seu tradidisse nobis duas galeas cum remis,
armis, exarciis et alus apparatibus et furnimentis ipsarum, aptas ad navigandum ad
opus illius ármate, cujus fuit capitaneus nobilis quondam Poncius de Sancta Pace,
quas vobis restituere promisimus, vel duas mille trecentas librartíw Barchinone seu
mille centum quinquaginta libras pro precio cujuslibet earumdem, cum ad talem
quantitatem dicte galee extimate fuissent ; de quibus quantitatibus fuerunt vobis
facte due littere debitorie continentes factum tradicionis dictarum galearum. et pro-
missionis per nos de restituendo vobis infra certum tempus ipsas galeas vel precium
supradictum. Attendentes quod in super post lapsum temporis, cum per vos dictos
probos homines peterentur dicte galee aut extimacio supradicta. Nos comisimus et
mandavimus litteratorie dilecto consiliario nostro Ferrarlo de Minorissa militi. ut
ex nostri parte vobis assignaret duas galeas ex illis que erant seu fiebant per nostram
curam in darasanali Barchinone. in compensacionem et emendam dictarum duarum
264 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
galearum per vos nobis, ut prefertur, traditarum. Qui quidem Ferrarius, nostram
exequendo comissionem, vobis assignavit duas galeas ex illis que fiebant noviter in
daraí5anali predicto, restitutis per vos sibi dictis duabus litteris, ut ab eo audivi-
mus oráculo vive vocis. Ulterius attendentes quod antequam vos de facto dictas duas
galeas vobis assignatas recepissetis seu habuissetis, nos ipsas duas galeas recepimus
ad opus illius ármate, cuius fuit capitaneus nobilis et dilectus consiliarius noster
Bernardus de Capraria, et cum qua devictus fuit apud Alguerium, Dei mediante suf-
fragio, Januensii stoleus galearum. Quam obrem pro parte vestra nobis fuit suppli-
catum, ut super restitucione et satisfaccione vobis fienda de dictis duabus gaíeis
dignaremur ex justicie debito providere. faciendo videlicet vobis dari et consignari
alias duas galeas equivalentes, vel restituí dictas litteras debitorias penes dictum
Ferrarium existentes, cum nuUam habeatis de predictis a nobis cautel/am seu aViud
documentum.
Ea propter, vestris in liac parte supplicacionibus velut justis exauditis benigne
habitaque informacione a dicto Ferrarlo, que talis est qualis supra narratur essencia
veritatis, tenore presentís vobis assignamus, in compensacionem et esmendam dic-
tarum duarum galearum, alias duas galeas de minoribus sive sotils. sed tamen de
melioribus que nunc sunt vel erunt in dara55anali predicto, cum remis. armis, exar-
ciis et alus apparatibus et furnímentis ipsarum. aptis ad navigandum. Mandantes per
presentem fideli de consilio nostro Bonanato de Colle viceamirato Cathalonie ac
conservatori dara55analium nostrorum, seu alii cuicunque regenti daraManale nos-
trum Barchinone, quatenus vobis tradat, aut cui vos volueritis, dictas duas galeas
cum remis. armis, exarciis, furnimentis et alus apparatibus, aptis ad navigandum.
ut superius continetur; et facta tradicione recz/peret a vobis presentem cum apoca
de soluto. Quum nos per presentem mandamus magistro racionali curie nostre seu
alii cuicumque a dicto gubernatore seu regente dara5ianale predictum compotum
audituro, quod ipso sibi tempore sui raciocinii restituente presentem cum apocha
de soluto, jam dictas galeas cum dictis apparatibus in vestro compoto recipere te-
neatur.
Datum Perpiniani, terciadecima die septembris. anno a Nativitate Domini
MCCCLVI. Petrus cancellañus.
177 di. LXXXV)
Sariñena, 18 febrero 1357
Cédula real, por la qual se manda que en el modo de navegar las embarcaciones que
parten o arriban al puerto de Barcelona, se observen las Ordenanzas de su Magistrado
Municipal.
AHM L. Vert II. 3,S6 v
NOS En Pere, per la gracia de Deu, rey d'Arago, de Valencia, de Mallorques, de
Sardenya e de Corsega, e comte de BarcAí'nona, de Rossello e de Cerdanya,
attenents que a nos es stat humilment monstrat per part deis consellers e pro/íomens
de la ciutat de Barc/iinona, que sobre les ordinacions. per nos fetes en temps passat
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 265
per bon stament deis regnes e Ierres nostres sobre lo fet r!e/ navegar, se mouen
alscuns duptes e questions per lo baile nostre general de Cathalunya o son lochti-
nent, o per En Guillem Morey, qiii a les dites ordinacions a fermar e servar per nos
foren[t] ordonats e [e]strets ab sagrament e homenatge, 50 es, sobre la condicio e
granea deis vaxells e sobre les coses que porten, e encara sobre los affers per que
van o son trame [s]ses; e per los dits duptes se seguesquen embargaments moltes
vegades ais navegants de la ciutat de Barc/íinona e a altres, qui a la dita ciutat
arriben ab vaxells lurs. E nos pensants que les dites ordinacions faem e enteseííem
a fer a bon stament deis liabitadors e navegants deis regnes e terres nostres, vullam
ais dits duptes e empaíxaments axi com se co[n]ve provehir; pergo ab la present
letra nostra provehim e ordonam, que tots aquells vaxells de habitadors de la dita
ciutat de Baichinona, e vaxells encara d'altres persones qui a la dita ciutat arriba-
ran, puxen esser navegats a coneguda deis consellers de la dita ciutat, ab aquelles
robes e coses que portaran, axi e en aquella manera que ais dits consellers parra
esser vist fa/íedor, no contrestant les ordinacions demunt dites o alguna d'aquelles.
Manam ais batle general de Cathalunya o a son lochtinent, e al dit En Guillem
Morey e a cascu[m] de aquells, que tots aquells vaxells e ab aquelles robes e coses,
e per aquelles rahons que-ls dits consellers de Barc/iínona conexeran esser nave-
gadors. lexen navegar sens embargament algún : no contrestant les ordinacions de-
munt dites per nos fetes ne alguna d'aquelles, ne contrestant homenatge ne sagra-
ment per ells e per coscura d'ells fets a servar les dites ordinacions. e nos en lo dit
cas, co es, en avtant com los dits consellers ne ordonaran, los dits batle general o
son lochtinent, e lo dit Guillem Morey deis dits sagramente e homenatges. per ells
o per cascu[n] d'ells sobre les dites coses fets, ab la [dita] present letra nostra
plenerament absolvem, e per absolts haver volem.
Dada en Saranyena sots nostre segell[s] secret. a XVIII dies de febrer de l'any
de la Nativitat de nostre Senvor MCCCLVII. Pere canceller.
178 (11, LXXXVl)
Sariñena, 19 febrero 1357
Real provisión por la qual se concede a la Ciudad de Barcelona licencia de tornar
las galeras que necesite de las Atarazanas, así para ofender a sus enemigos como
para proveerse de víveres.
AHM L. Veri. II, 181 y 356 v-357
NOS Petrus, Dei gracia, rex Aragonum, Valencie, Majorice, Sardinie et Corsice,
comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie: tenore presentís damus et con-
cedimus vobis dilectis et fidelibus consiliariis civitatis Barchinone plenam et liberam
facultatem accipiendi et recipiendi ad opus civitatis predicte omnes et singulas ga-
266 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
leas nostras, existentes in dicta civitate intra et extra darawanale ipsius, cum óm-
nibus armis, exarciis. remis. velis. entenis. corrinis ac alus furnimentis et appara-
tibus earumdem. ipsasque vel earum aliquas. de quibus nobis melius videbitur ex-
pediré, armandi et navigandi. tam causa defferendi nos a nostris inimicis, quam
ipsos eciam invadendi, et quam eciam ex causa defferendi victualia et alia necessa-
ria civitati premisse.
Mandantes fideli[bus] nostro[is] Petro Cáeosla bajulo Catbalonie generali, neo
non Bonanato de Colle nostrarum darassanarum conservato [ri]. et Guillelmo Morey
viceammirato Catbalonie ac Jacobo de Cabanyals, darassanario darassane civitatis
predicte, vel locatenentibus eorumdem, quatinus concessionem predictam. vobis pe-
nitus observando, tradant vobis vel cui seu quibus volueritis loco vestri. illam seu
illas ex galeis predictis cum ipsarum armis, exarciis et alus apparatibus. quam seu
quas ab eis pecieritis, racionibus quibus supra, ipsamque vel eas per illos quos ad
predictas galeas ducendas deputaveritis vel ordinaveritis, permittant libere navigare,
quibuscumque ordinacionibus, inibicionibus et statutis, in contrarium editis, non
obstantibus ullo modo.
Datum Saranvene. XIX die febroarii anno a Nativitate Domini MCCCL sép-
timo. Visa Romeiis.
179 (IV. LXl)
Cariñena, 10 agosto 1357
Tratado de paz v amistad renovado por otros cinco años entre el Rey de Aragón
Don Pedro IV y el de Fez r Marruecos, a instancia de un Mensagero que éste
despachó para este efecto.
ACÁ Reg. 557, 242 v-243 v
EN el nombre de Dios e de su bendit/ia Madre Santa Maria. Sea mani{[i]esta
cosa a todos quantos esta present carta verán, como nos, don Pedro, por la
gracia de Dios, rey d' Aragón, de Valencia, de Mallorca, de Serdenya e de Corsega,
e conté de Barcbinona, de Rosellon e de Cerdanya; sabientes nos por cierto estos
dias en la nuestra muy noble ciutat de Seragosa haver fechas e firmadas patzes e
treguas por cinco annos con vos. muy alto e noble don Boannen. rey de Fez, de
Miquinenza. de Sale, de Marruecos, de la villa de Sus, de Zag/almissa e de las
tierras de Alquible, de Tesa e de Tramicen, d'Alger, de Bogia, de Bestarat; de
las tierras Daszep, de Cádiz e de las villas d'Algerit, de Tripol, de Tranger, de Cepta,
de Gibeltar. de Ronda e de las tierras siguientes de ponjent et de levant, e d'Africa
e de la Andaluzia. segunt mas largament parece por otra carta [a nos] antes d'aquesta
fecha con seyelos de cada uno de nos sayalada. e con nuestras propias manos sub-
signada, lo tenor de la qual es esto que se sigue.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 267
En el nombre de nuestro Senyor Dios e de la su bendit/ía Madre Santa Maria.
Sia man¡f[i]esta cosa a todos quantos la present carta verán, e oyran, como nos
don Pedro etc. ut supra inserto ideo tenor proxíme suprascripte carte datiim ut
siipra. post cuiíis datiim et signum regiiim testes et signtim noturü jiiit aditiim. se-
¡¡¡litur.'
E agora hayamos entctidido por el honrado e savio don Xeriffe, mandadero del
dito muyt alto e muy noble don Boannen en nuestra presencia constituido, que
al dito rey Boannen placeria que la dita paz fuesse firmada por nos e por ell por
otros V anyos después que los primeros V anyos sean complidos, dejus las condi-
ciones e obligaciones sobreditas, porque d'esto se seguiría muyta honra a nos e al
dito rey, e proveyto a los subjectos de cada uno de nos. e seria buen stado e pa-
cifico de los regnos e tierras nuestras e del dito rey.
Por esto, a demanda del dito mandadero por parte del dito muy alto e muy
noble rey don Boannen a nos feta, inducidos a aquesto e querientes tener, catar e
conservar la buena amiganza e firmas pazes que havemos con el dito rey don Boan-
nen, el qual tenemos en compte de hermano, las sobreditas pazes dejus las condi-
ciones e obligaciones desuso contenidas, por honra del dito rey por otros V anyos
complidos los V primeros firmamos e atorgamos; asi que por diez anyos del dia
de la firma de los primeros V anyos adelant avenideros, hayamos buenas paces e
firmas con el dito muy alto e muy noble rey don Boannen, e que sus subjectos e ell,
e sus subjectos con nos e con los nuestros e dejus estas mismas condiciones e obli-
gaciones, fazemos e firmamos las sobreditas pazes, por todo el tiempo sobredito de
diez anyos, con el muy alto e muy noble don Mahoma rey de Granada e con sus
subjectos, con condición por exo que los ditos altos e muy nobles reyes don Boan-
nen e don Mahoma firmen las ditas paíces por todo el tiempo sobredito de diez
anyos, segunt de suso es dito e declarado. E porque las ditas paces e condiciones
e las otras cosas sobreditas hayan mayor firmesa ; mandamos que-nd sea feta la
present carta, la qual mandamos sayalar con seyelo de la nuestra magestat e sub-
signada de nuestra propia mano, la qual fue feta en la villa de Carinyena, el dezeno
dia d'agosto en el anyo de la Natividat de nuestro Senyor [mil] CCCLVII e de
nuestro regno veint e dos. Visa Romeus.
Signo de nos don Pedro, etc. [por la gracia de Dios rey d'.Aragon. de Valencia,
de Mallorca, de Serdenya e de Corsega, e compte de Barcelona, de Rosellon e de
Cerdanya], que la present paz con todas las otras cosas sobreditas loamos, atorga-
mos e por firmes havemos. Rex Petrus. Testimonios fueron presentes a les coses
sobreditas, los nobles don Enrich conté de Trastamara e don Lop conté de Luna e
don Bernat de Cabrera e don Pero Ferrandes d'Ixar e don Alvaro Pérez de Guz-
man. conselleros del dito senyor rey... Dominus rex, in cujus posse firmavit, man-
davit mihi Bertrando de Pinos...
De predicta pace facta fuerunt dúo publica similia instrumenta in duobus per-
gamenis scripta; et in quolibet eorum, in parte dextera convenciones pacis pre-
dicte per dominuní regem scripte erant et ejus sigillo magestatis sigillate; et in al-
tera parte sinistra, in qua nichil scriptum erat, alie símiles convenciones, firmande
per reges Boannen et Granate, in eorum lingua et idiomate. seu arábico erant scri-
bende et eorum sigilla erant apponenda; quorum alterum traditum fuit nuncio dicti
regís Boannen, et alterum Francisco de Portello mercatori Majorice quí causa re-
' Es el documento del folio 241 del mismo registro.
268 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
ducendi ipsum instrumentum predicto modo scriptum, firmatum et sigillatum, cum
dicto nuncio attendere debebat; et fuit clausum per eundeni scriptorcm.
Capmany, Tratados, p. 18-25.
180 (ll, LXXXVIl)
Cariñena, 16 agosto 1357
Real provisión para que en adelante las licencias de navegar se despachen en Bar-
celona por el Bayle General, o, en su defecto, por el Local, con consejo del Magis-
trado Municipal, y de otros peritos
AHM L. Vert II, 366
|3etrus, Dei gracia, rex Aragonum, Valencie, Majorice. Sardinie et Corsice, co-
A niesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, nobili et dilecto consiliariis nos-
tris Petro de Montecatheno procuratori Cathalonie ac Francischo Togores militibus,
vicario Barchinone et Vallensis, salutem et dileccionem. Supplicantibus nunciis c¡-
vitatis Barchinone precepimus, quod licet nos dudum pro relevando a majori onere
illos quibus licenciam navigandi erat tribuenda. fideles cnnsiliarium rt de consilio
nostro Petrum de Costa bajulum Cathalonie generalem et Guillermum Morey vi-
ceammiratum Cathalonie, credentes ipsos residencian! personalem et continuam fa-
cera in civitate Barchinone, duxerinius deputandos : attamen quia tam propter ab-
senciam dicti Petri de Costa bajuli generalis, quem sepius opportet exire civitatem
eandem pro negociis dicti sibi comissi officii. quam propter non nodicum laborem
quem illi qui dictam licenciam necessario habent discurrendo de dicto bajulo gene-
rali ad dictum Guillelmum Morey. ut dicitur. paciuntur, quam aliter. opportet dictos
deputatos vel saltim unum ex ipsis, a predictis amoveré vel ordinacionem per nos
super hüs factam moderare ; ideo ad humilem supplicacionem propterea nobis fac-
tam pro parte dictorum nunciorum, vobis dicimus, comittimus et m.andamus, qua-
tenus assumptis vobis consiliariis et qnibusdam probis hominibus civitatis Barchi-
none in h'ú% expertis et premissis si inveneritis fore utile et expediendum. quod ad
concedendum dictas licencias sufficiat dictns baiulus seneralis et in deffectu bajuli
generalis antedicti, bajulus civitatis Barchinone vel alia ydonea persona ipsius ci-
vitatis per vos eligenda. jam dictum Guillelmum Morev. vigore oresentis et ex ple-
nissima potestate quam vobis conferimus cum presentí, a predictis amoveatis. et
super /íiis et alus predicta tangentibus ad utilitatem vestram. et ad relevandam sen-
tes predictas licencias petentes ab importabilibus laboribus. faciatis et procedatis
prout vobis et ipsis visum fuerit expediré. Quum nos vobis super h'ús et predicta
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 269
tangentibus seu emergentibus ex eisdem, cum ac eadem plenarie comittimus vices
nostras.
Datum Caranyene, sexta decima die augusti anno a Nativitate Doniini MCCCL
séptimo. Petras cancellarius.
181 (ll, LXXXVIIl)
Valencia, 5 enero 1358
Real provisión, por la qual se revoca el Edicto del Bayle General de Cakiluíia, que
prohibía a los Barceloneses la extracción de cotonías, y lencería de lino o de cáñamo;
y asimismo la de estos mismos crudos en rama o hilaza, sin preceder su expresada
licencia.
AHM L. Ven II, 189 v-190
PETRUS Dei gracia, rex Aragonum, Valeiicie, Majoricarum, Sardinie et Corsice
comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie; fideli nostro Petro Qacosta ba-
julo Cathalonie generali, salutem et graciam. Suplicem peticionem suscepimus pro
parte dilectorum et fidelium nostrorum consiliariorum et proborum hominum civita-
tis Barchinone, continentem quod vos ex ordinacione et mandato nostris publice
fecistis preconizari in civitate eadem; ne aliquis per mare vel terram audeat val
possit extraliere de regnis et terris nostris íustania cujusvis nature, nec canapum,
nec quemvis alium panum canapi sive lini, ñeque eciam ipsum canapum vel linum
filatum sive a filar, causa portandi eas ad quasvis partes dominii alterius regis, do-
niini aut comunis; nec non eciam audeat vel possit extrahere aliqua predictorum a
dicta civitate Barchinone causa defferendi ea per dominacionem nostram, nisi prius
a vobis seu vestri locum tenente licencian! obtinuerit de eisdem, que preconi/zacio,
ut asseritur, facta fuit contra mentem unius clasule cujusdam privilegii dicte civitati
indulti, cujus siquidem clasule tenor est talis: ítem, concedimus quod quilibet ha-
bitator Barchinone possit navigare et portare merces quascumque voluerit et quo-
cumque voluerit, excepto grano, fariña, ferro, armis, leniam, filo de exarcia et pe-
gunta, et exceptis loéis inimicorum nostrorum cum quibus habeamus guerram, quam
eis significaverimus.
Quare fuit nobis supplicatum humiliter per eosdem, ut dictaní preconitzacionem,
tanquam ipsis valde prejudicialem, faceremus de benignitate regia et ex justicie de-
bito revocare. Nos igitur volentes, ut congruit, dictam civitatem pocius oportunis
favoribus prossequi, quam indultas ei libértales infringere; vobis dicimus, precipi-
mus et mandamus, quatinus constituto vobis dictam inibicionem factam fuisse con-
tra formam privilegii antedicti, eandem voce preconia faciatis continuo revocari.
270
ANTO-MO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
ipsamque pro revócala habeatis penitus et inani; liocque non mutetis vel differatis
aliqua racione, cum ita velimus fieri de certa sciencia et consulte.
Datum \alencie, quinta die januarii anno a Nativitate Domini millessimo CCC
quinquagesimo octavo. Subscripsit Eximinus.
182 (IV, LXll)
Gerona. 1 junio 1358
Poder dado por el Rey Don Pedro IV de Aragón a un Plenipotencitirio suyo Matlieo
Mercer para que requiera al Rey A bu Henen, de Marruecos, en fuerza de los Ca-
pítulos de la paz que reyna entre ellos, no preste auxilio algun-o al Rey Don Pedro
de Castilla, su enemigo.
ACÁ Reg. 557, 250
SIA manifesta cosa a tots, que com nos En Pere. per la gracia de Deu, rey d'Ara-
go etc. hajaní entes que-1 rey de Castella, qui inicanient, injuriosa e no deguda,
ha contra nos e nostres regnes e terres moguda guerra, s' esforcé ab rahons colora-
des de demanar e haver secors del alt rey Boannen e en special per co[n] vinences
que ha entre lo dit rey de Castella d'una part e lo dit rey Boannen d'altra, es a
saber, contra Talt infant En Ferrando marques de Tortosa e senyor d'Albarrazin
car frare nostre. e los lochs e viles que ha en lo regne de Murcia, donant al dit alt
rey Boannen a entendre, que no contrastant la ¡¡au forte e ferma, que entre nos d'una
part e-1 dit alt rey Boannen d'altra es fermada e feyta a cert tenips, pot legudament
aso fer per [obscures] alscunes rahons no justes na vertaderes. Perso, volents de-
mostrar que volenterosament e imaginada aso es estat per lo dit rey de Castella
proposat e mogut, e que per lo dit alt rey Boannen no pot ne deu esser reebut,
scoltat ne entes ; per tenor de la present carta, confiants de la fe e lealtat de vos
amat conseller e camerlench nostre En Matheu Mercer cavaller, constituini e cream
vos dit Matheu Mercer procurador nostre cert e especial, a dir, rahonar, proposar
e allegar davant lo dit alt rey Buannen e lo seu consell, com per raho de la dita
pau entre nos e ell a cert tenips fermada e feyta, segons que dit es. dins lo temps
aquell no pot ne deu valer al dit rey de Castella ne a sotsmeses ne valedors seus
contra lo dit alt infant En Ferrando valedor, sotsnies e car frare nostre, ne les viles,
lochs e castells que ha en lo regne de Murcia dessus dit, per donacio e legat del
molt illustre rey N'Amfos de bona memoria, pare comu nostre e del alt infant desús
dit ; donants, cometents e atorgant a vos dit camerlench e procurador nostre licencia
e poder, que en e sobre les dites coses e cascuna d'aquelles puscats per nos e en
nostre nom, e per nostre special poder e manament, a vos ab la present comes e
donat, les dites coses devant lo dit alt rey Boannen, contra la entencio del dit rey
de Castella, proposar. donar a entendre e rahonar. e si mester ere aquell alt rey
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 271
Boannen requerir e amonestar de conservament de la dita pan entre nos e ell fer-
mada e feta, axi com es desús dit ; e a fer, dir e explicar, procurar e tractar totes
aquelles coses que en aquest íet sien, ne son necessaries, utils e opportunes, e que
procurador legitimament constituit pot e deu fer, e que nos en e sobre lo dit jet
fer poriam si en les partides on lo dit rey Buannen es, personalnient erem constitu-
tits. Cor nos sobre les dites coses e cascuna d'aquelles, e deppendents e emergents
de aquelles, cometem a vos dit nostre conseller, procurador e missatger, plenerament
nostres veus ; e volents relevar vos dit conseller, procurador e missatger nostre, de
tot carrech sobre les dites coses e cascuna d'aquelles, prometem en ma e poder del
notari dejas scrit, axi com de persona autentica publica, per nos e per tots aquells
de qui'S pertany e pertanyer se pot, aqüestes coses de nos reebent e stipulant, legi-
timament nos haver en per tots temps agradable [s] totes e sengles coses que vos
haureZí fetes, dites, procurades e tractades sobre so que desús se tenían, e que a
alio se pot esguardar-se no contravenir en alcun temps sots obligacio de tots los
bens nostres. En testimoni de la qual cosa fem fer la present ab lo segell de la nostra
magestat en present segellada, la qual fo feta e dada en la ciutat de Gerona, primer
dia del mes de juny en l'any de la Nativitat de nostre Senyor MCCCL vuit, e del
nostre regne vint e tres. Visa Romeus. Senyal d'En Pere, per la gracia de Deu, rey
d'Arago, de Valencia, etc. [de Mallorca, de Serdenya e de Corsega e conté de Bar-
chelona, de Rosello e de Cerdanya] qui les coses damunt dites, ferman e l[l]oam.
Testimonis son de les coses dessus dites los nobles En Bernat com [p] te de Osona,
En Berenguer bisbe de Gerona. En Bernat de Cabrera. En Francesch de Perellons
camerlencb, N'Eximen Peres de Calatayud. cavallers e consellers del dit senyor rey.
Dominus rex mandavit milii Petro de Tarrega, in cujus posse predicta firmavit.
183 (IV, LXIIlj
Gerona, 1 junio 1358
Embaxada del Rey Don Pedro ¡V de Aragón al de Fez. A bu Henen. que le despachó
con varios Capítulos, para apartarle de la alianza y subvención de subsidios que ne-
gociaba el de Castilla. Don Pedro, de aquel Príncipe Infiel.
ACÁ Reg. 557, 252 y 251
EN Pere, per la gracia de Deu, rey d'Arago, etc. al molt alt e molt noble don
Buannen rey de Fes. del Guarb e del Exarch, salut com a rey per lo qual
VMolrrieni molt vida e longa, ab creximent d'onor e de bona ventura. Sapiats, rey.
que nos sobre alscuns affers tocanís conservament de la pau ferma e benastruga, que
entre nos e vos e los sotsmeses de cascun es, segon[t]s que sabets cert temps, tra-
meteni a la presencia vostra los amats e feels consellers nostres En Matheu Mercer
camerlencb nostre cavaller e N'Arnau de Franga, En Bertrán de Pinos scriva nos-
272 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
tre, de nostra entenciü sobre les dits afíers plenerament iníuiniats. Per que, rey, a
la vostra altea preganí, que a les paraules deis dits nostres tonsellers e embaxadors
per part nostre, sobre conservament de la dita pau a vos dehidors, donets plena
fe, axi com si de la nostra propria boca les hoiets, e complir aquelles per obra, axi
coni de vos confiam. Data en Gerona, en lo primer dia de juny en l'any de la Na-
tivitat de nostre Senyor MCCCL. Visa Romeus. Fuit directa pref/ato regí Buannen.
Dominus rex mandavit milii Petro de Tarrega.
Similis littera clausa fuit missa et directa de verbo ad verbum, videlicet, a don
Mahomat rey de Granada, de Malecha, d'Almeria e de Guadix.
Capitols fets sobre la missatgeria e embaxada, la qual mossen En Malheu Mer-
car camerlench e ¡\'Arnau de Fransa, consellers del senyor rey, deuen fer al rey
Buannen.
[I.] Primerament los dits embaxadors diguen de part del senyor rey al dit rey
Buannen, feta per eUi primerament deguda salutacio, que-l dit senyor rey ha entes
que-1 rey de Castella, per ses letres e missatges s'esf orcen de tractar ab lo dit rey
Buannen que haia secors axi d'omens a cavall, com en altra manera, del dit
rey Buannen contra l'alt inf/ant En Ferrando, marques de Tortosa e senyor d'Al-
barrazin e les terres sues, especialment contra les terres que ha en lo regne de
Murcia, dient aquell rey de Castella que lo dit rey Buannen pot age fer sens tren-
cament de la pau e seguretat que ha ab lo senyor rey, e a^o pal/ie o acolore per
dues rahons: (Visa Romea).
La primera, car diu que-1 dit infant, en temps que la dita pau e seguretat se
ferma, no era sotsmes ne valedor del senyor rey, ans en aquell temps era ab lo rey
de Castella e valedor seu, e per eU manave e fahia guerra contra lo senyor rey e sos
regnes, e axi que-1 dit infant no íou entes ne compres en la dit pau ne seguretat.
La segona, com les viles, lochs e casteUs, los quals lo dit infant ha dins lo regne
de Murcia, diu lo rey de Castella que son dins sa regalia e no dins regalía ne ju-
risdiccio del senyor rey.
[íí.] ítem, li diguen los dits embaxadors que-1 dit secors, ne qualsevol altre,
lo dit rey Buannen no pot ne deu donar al rey de CasteOa, segons tenor de la dita
pau e seguretat, e ago per tres rahons: la primera, cor lo dit rey Buannen, segons
que en la dita pau se conten, convench e prome[t]í al senyor rey que ell no pogues
ajudar, ne alcun deis seus vassalls, ne alcun d'aquells qui son sots los regnes seus,
a alcun enemich del senyor rey, ni al rey de Castella, ne a altre rey, ne fill de rey,
ne a altres gents, ne ciutats, ne a alcuna altra persona dins lo temps en aquella pau
contengut, ne ab homens a cavall, ne a peu, ne per térra, ne per mar, ne ab tresor,
ne ab armes, ne ab viandes, ne ab alcuna altra ajuda, pocha ne molte.
La segona, cor lo dit rey Buannen promet e covench al senyor rey, que no con-
trastanís les co[n]vinences que lo dit rey Buannen havia ab lo dit rey de Castella,
no pogues ne degues fer ajuda a aquell de Castella contra lo senyor rey, en poch ne
en molt, en térra ni en mar, ab cavaUers, ne ab homens de peu, ne ab armes, ne
ab victualia, ne ab loguer, ne ab tresor dins lo dit temps; e es cert que-1 dit infant
e germa del senyor rey, ere e fou tots temps vasall e natural del senyor rey, e fou e
es domiciliat dins sos regnes; e son marquesat e totes ses terres, de les quals fo he-
retat per lo senyor rey N'Amíos, ha e te dins los regnes e regalies del senyor rey,
per que manifestament apar que fou e es compres en la dita pau.
La terc[er]a, por posat que hom pesques dir que en lo dit temps lo dit inf/ant
no era vassaU ne sotsmes del senyor rey, so que ab raho ne ab veritat dir no-s pot;
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 273
empero encare vuy e apres que-1 dit iníant vench, e ab obediencia e servey del
senyor rey, seria compres en la dita pau; car esta en veritat que-1 dia inf/ant es
vengut a obediencia del senyor rey e es en son servey e sta e habita en sos regnes;
car manifesta e rahonable cosa es, que no tan[t] solament los reys qui entre si fan
paus e avinences, aquelles serven en les terres e sotsmeses que han en temps de
la pau; ans encara en totes aquelles terres e sotsmeses que-ls pervenen apres durant lo
temps de la pau.
i\e contrasten les dites rahons e palliacions per part del rey de Castella allegades,
car la primera color o palliacio no es vera, cor segons que desús dit es, en lo dit
temps lo dit inf/ant era sotsmes e vassall del senyor rey; e con no-u ios, abaste que-n
sia de present, axi com es desús declarat.
Ne la segona palliacio o color contraste, car no es vera ; car certa cosa mani-
festa e notoria es que les terres, les quals lo dit inf/ant ha en lo dit regne de Murcia,
son dins los regnes e regalies del senyor rey, e que-1 dit inf/ant hac les dites terres
per heretament e donacio del senyor rey N'Amfos, senyor e pare seu, qui en aquelles
se retench ses regalies, e les dites terres foren declarades et ajutjades esser de ju-
risdiccio, senyoria e regaba del rey d'Arago per sentencia arbitral ja antigament
donada entre los predecesors del senyor rey d'Arago e del rey de Castella, e per
aqueUs e tots lurs regnes e terres loada e confermada.
[III.] ítem, los dits embaxadors se'n porten trellat de les paus fetes e fermades
entre lo senyor rey e lo dit rey Buannen, e de la sentencia [arbitral] dessiis prop
allegada. Visa Romeas. Dominus rex mandavit mihi Petro de Tarrega.
184 (iV, LXIV)
Barcelona, 6 mayo 1359
Capítulos ajustados entre Mateo Mercer, el Consejo del Rey Don Pedro IV residente
en Valencia, y dicha Ciudad, y los Armadores de dos Galeras que se equipaban para
hacer la guerra con las quatro galeras de Cataluña a los Genoveses y Castellanos.
ACÁ Reg. 1402, 119-121 v
NOVERINT universi quod cum per honorabile consilium illustrissimi et magnifici
principis et doniini dom/ni Petri, Dei gratia, regis Aragonum, etc. [Valentie, Ma-
joricarum, Sardinie et Corsice comistique Barchinone, Rossilionis et Ceritanie]
residens Valentie pro negociis guerra prefati domini regis, ac honorabilem Matheum
Mercerii militem, dicti domini regis consiliarium et camerlengum, fuissent eidera
domino regi tradita, super armamento fiendo de duabus galeis in civitate Valentie,
capitula quedam seriei sequentis:
Capitols concordáis entre mossen En Matheu Mercer e lo consell del senyor rey
resident en Valencia, e la dita ciutat e los armadors de les dues galeas dejus scrjptes.
274 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
[I.] Primerament, que les ditas dues galeas sien manadas e liuradas a la part
de la dita ciutat o armadors de aquelles, al Grau o plaja de la mar da Valencia, sans
messio de la dita ciutat e deis dits armadors. Es concordat par lo Consell del senyor
rey e per la part de la dita ciutat. Lo senyor rey, per squivar periU, messio e risch
de les dites galees de Barchjnona, qui anassen desarmadas de Barchmona a Valen-
cia vol que ab los uxars qui deuen esser tramases al riu de Tortosa, la dita xurma
de les dites II galeas venga, e aqui sarán les ditas II galees de Barchí'nona e tres-
tejar s'an la.
[II.] ítem, que la dita ciutat as[s]egurara ais armadors de les dites dues galees
50 que necessari sera al armamant de aquelles, 50 es, de penaticha o sou real, a dos
meses tan[t]solament, sots los pactas e condicions infraseguents. Es concordat sa-
gons les respostas fetes a les dites condicions. Plau al sanyor rey.
[III.] ítem, demana la part de la dita ciutat de Valencia, que en les ditas dues
galeas sie mes, pos[s]at a elat per la dita ciutat clavari ; e si ben vist li sera patrons
e aquells que la dita ciutat se volra; e si la dita ciutat acordaba de no metre pa-
trons en les dites galees, la dita ciutat no sia tenguda as[s]egurar de pagar alcun
dret o salari de patrons. Es concordat que en les dites galeas baja un clavari, lo
qual sia elat per la dita ciutat e per los dits armadors concordablement ; quant es
dais dits patrons, semblantment íou [ajcoracordat que sien alets concordablement
per la dita ciutat e per los dits armadors, cascu deis quals baja per salari de la dita
patronia D solidos per dos meses. Plau al senyor rey.
[IV.] ítem, que les dites galees sien e vajen ensemps en conserva ab les quatre
galees de la ciutat de Barchinona, par dampnificar los enamicbs del senyor rey ;
50 es, en las parts dal [Ejstrat, da Xibilia, da Lisbona e da Castalia la Valla, e la
on[t] ban vist los sera a les parts da ponent. Fou concordat que les dites galees vajen
la on[t] ben vist sera al capita de las dites dues galees, de Cerdenya a en ga. Plau
al senyor rey que les dites II galees facen la via de les IIII galaes e que estien a
comandament e regiment del capita d'aquelles, e que no passeii la illa de Cerdenya,
ans facen la guerra de la dita isla tro en les partides de Spanya, segons que per
los capitans de les dites IIII galees a de les dues sera ordonat; pero en cas que-1
senyor rey faes estol per defíensio de ses terres e faes capita, que en aquell cas
[hjaguessen a acompanyar lo capita la on[t] ell ordonaria.
[V.] ítem, que-1 guay lo qual nostre Senyor Deu donara, faedor a la part de
les dites dues galaes pagat e dedu/iit primerament e abans lo propri [treball] caball
o armament de les dites dues galees, sia partit per eguals parts e mig per mig, qo
es, que d'ells baja la dita ciutat la meytat e l'altra meytat los dits armadors. Es con-
cordat, ab condicio que-1 senyor rey baja per les messions que fara en les dites
galees la deena part del dit guan[y], deduhit lo caball e les messions. Plau al
senyor rey.
[VI.] ítem, que tot qo que per totes les dites galees sera pres, tolt o baut de
enamicbs, sia partit per eguals parts entre les dites galees, e que tot qo que-n vendrá
a part de les dites dues galees sia mes e posat, sens tota o alcuna diminucio, en poder
del clavari que per la dita ciutat sera elet en les dites dues galees; e que aqo jur
servar e fer complir lo capita qui sera de totes les dites galees. Es concordat que sia
mes en poder del damunt dit clavari elegidor per la dita ciutat e armadors concor-
dablement, e que-ls dits capita o patrons de les dites galees juren fer, complir e
servar les dites coses. Plau al senyor rey.
[VII.] ítem, que en cas que les dites II galees no guanyas[s]en alcuna cosa,
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 275
O tant que bastas a satisfeccio del dit propri coball o armament, 50 que Deu no vulla ;
la dita ciutat en aquest cas sia tenguda pagar ais dits armadors 50 que haura costal
de armar e panaticha, les dites II galees e alio que del dit armament sera estat dimi-
nuit o fallirá, e no alcuna altra cosa. Es concordat que la dita ciutat sia tenguda
de pagar tot lo dit armament, de 50 que fallirá ais dits armadors de 50 que sera mes
per ells en lo dit armament. Plau al senyor rey.
[VIII.] ítem, que per seguretat de les dites coses, lo dit senyor rey e son Consell
jur servar e complir les coses des[s]us explicades, totes excepcions e excusacions
a part posades, e que de 50 sia íeta carta per lo senyor rey e son Consell, la qual
sia donada e liurada a la part de la dita ciutat francha de dret de segell e de altra
qualsevol messio; ans que la dita segur [e]tat sie feta per la ciutat damunt dita.
Es concordat empero, que la exequcio de les dites coses no sia retardada per raho
de la dita carta, mas que-1 Consell del senyor rey qui es aci en Valencia jur e
prometa sots obligacio deis bens de cascu deis dits consellers, que dins XXX dies
hauran liurada la dita carta a la part de la dita ciutat. Plau al senyor rey.
[IX.] ítem, que les dites galees sien desarmades en Valencia e porten en Va-
lencia la part pertanyent a aquelles en lo guan[y] lo qual sera stat fet ab les damunt
dites galees. Es concordat. Plau al senyor rey.
[X.] ítem, que la dita ciutat no sia tenguda pagar alcuna messio o despesa, per
menar les dites a qualssevol parts apres que serán desarmades. Es concordat ago
[e] anadit que si les dites galees serán tretes en térra en Valencia; que la messio
que-s fara de traure-les en térra, sia pagada del guan[y] de aquelles. Plau al
senyor rey.
[XI.] ítem, que en cas que-l senyor rey se prengues les dites galees dins lo
temps del armament per a sos usus propriis o altres, e a la dita ciutat convenia
pagar alguna cosa per la segur [e]tat del dit armament; que-1 dit senyor rey sia
tengut reebre en compte a la dita ciutat 50 que li convendrá pagar prorata, en
paga deis primers diners que la dita ciutat deu pagar al dit senyor rey, axi per
raho de les imposicions per aquell suspe[n]ses o relevadas, com per altra qualsevol
raho; e que-1 Consell del dit senyor rey, qui es en Valencia, prometa e jur que-u
fara reebre en compte al dit senyor rey e que dins XXX dies haura carta de les
dites coses del dit senyor rey, sots obligacio deis bens deis dits consellers. Es con-
cordat. Plau al senyor rey en la forma damunt dita exceptat del sou deis cavallers,
pergo com seria perdiment del regne.
[XII.] ítem, que-ls dits capita e patrons de les dites galees juren que de tot
lur poder metran e poseran, e faran metre o posar en poder del dit clavari tot 50
que Deu donera de guany ab les dites dues galees o a la part de aquelles. Es con-
cordat. Plau al senyor rey.
[XIII. ] ítem, que-1 dit capita puxa fer rescat e encant o encants, en tots lochs
que ben vist li sera; e tot 50 que en exira, meta en poder del dit clavari. Es concor-
dat. Plau al senyor rey e les dites coses per fer la dita ciutat sots la forma e condi-
cions des [s] US explicades, e no en altra manera.
[XIV.] ítem, demanen los armadors de les dites dues galees, que la dita ciutat
los assegur de pagar lo dit caball en la forma en los dits capitols contenguda, dins
II mesos comptadors del dia a avant que les dites II galees armades hauran saludat,
ab sagraments e homenatges, ostatges e altres penes ; la qual obligacio sia feta
per los sindichs, jurats e diputats ais fets de la guerra, en nom de la dita ciutat e
encara en nom proprii, e ago a coneguda de un savi eligidor per los dits armadors.
276 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
Es concordat que la dita ciutat as[s]egurara lo dit, o 50 que sera tenguda per lo dit
armament a pagar dins un mes comptadori apres que les dites galees serán desar-
madas en la dita ciutat de Valencia; si donchs per forga o cas de ventura aqueUes
no covendra desarmar en altra part o fossen perdudes, 50 que Deus no vulla, íe[n]t
compte dins lo dit mes de les dites coses. Plau al senyor rey.
[XV.] ítem, demanen los dits armadors que en cas que les dites dues galees se
meten, e [vj/taien en companya de les galees qui s'armaran en Cathalunya e en
Mallorques, e lo senyor rey assignara capita a totes les galees, que en aqueU cas
les dites dues galees no hajan a obeir a aquell capita, sino a mossen En Matheu
Mercer, e facen los manaments d'aquell en totes coses ; si donchs lo dit mossen
En Matheu Mercer no era as[s]ignat cap per lo dit senyor rey de totes les galees.
Es concordat a^o, [e] enadit que si les dites dues galees no irán en conserva de
les galees de Barchinona, e lo dit mossen En Matheu Mercer no muntara personal-
ment per capita en les dites dues galees, en lo dit cas l'onrat En Pere GuiUem Cathala
sie e romangue patro de una de íes dites dues galees e l'onrat En Berenguer Mercer
romanga patro de la altra galea, en axi que-ls dits En Pere GuiUem e En Berenguer
Mercer abdosos ensemps hajen... dites galees tota aquella jurisdiccio e senyoria que
hauria lo dit capita, si hi ios personalment ; los quals juren e prometen servar e
complir tot qo a que es tengut lo dit capita; e sots virtut del dit sagrament prometen
e facen homenatge lo un a l'altre que no-s separaran la una galea de la altra, ans
be abdues ensemps irán e vendrán de tot lur poder en una conserva e companya,
no demanant just; como sia cosa justa e rahonable que tot hom deja obeyr a son
capita, perqué no es honest ne bo lo demanar ne l'atorgar al senyor rey les altres
coses poden [t] passar.
[XVI.] ítem, que-1 dit senyor rey do de bona guerra tots genoveses, placensiws
e altres sotsmeses de la senyoria del senyor de Mila, e tots casteUans e altres de
senyoria del rey de Castella e valedors de aquells, e de tot altra qualsevol persona
qui haja o haura guerra ab lo dit senyor rey dins lo tenips del armament, e los bens
de aquells. Es concordat. Plau al senyor rey.
[XVII.] ítem, que en tot loch en lo dit capita o patrons sien, o les dites galees
ensemps, o la una de aquelles en cas que fossen partides per fortuna de temps o per
altre just impediment, puxen íer rescat o rescats del guany que fet hauran, e puxen
fer encant o encants en qual loch se vullen de la senyoria del senyor rey dega mar
o deUa mar, o en totes altres parts on ben vits los sera ; e que ells fahents encant o
encants dins la térra o districte del dit senyor rey, los pogues esser demanat per
qualsevol manera o raho. Es concordat, pues que-1 senyor rey ha la deena part del
dit guany. Plau al senyor rey.
[XVIII.] ítem, que sien assignades dues bones persones en la ciutat de Valencia,
una per part del senyor rey, e altra per part de la dita ciutat e armadors de les
dites galees, les quals depertesquen tot lo guany que les dites galees hauran fet,
e encara coneguen e determenen summariament e sens pleyt, segons us de mar, totes
questions e demandes que per la dita raho fossen fetes per qualsevol persones. Es
concordat. Plau al senyor rey.
[XIX.] ítem, que les dites galees, armes e exarcies vajen a risch del senyor rey,
de mar e de vent, de enamichs e de batalla, e que-1 dit capita o patrons, ne les
companyes de aquelles, ne la dita ciutat o armadors de les dites galees, no sien
tenguts pagar o restituir aquelles. Es concordat, pus que-1 senyor rey ha la deena
part del dit guany. Plau al senyor rey.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 277
rXXJItem, que si en cas que les dites galees o alcuna de aquellas, durant lo dit
viatge, hauran mester adob o alcuna cosa vendrá a menys ; que del guany que
faran, sia pagat lo dit adob. Es concordat. Plau al senyor rey.
Idcirco, Ídem dominus rex predicta capitula et in eis contenta, prout in fine
eorum cujuslibet continetur, ratificando etiam confirmando eadeni, promisit et juravit
per Dominiim Deum, et ejus Sancta quatuor Evangelia manibus suis corporaliter
tacta, firma habere, tenere, attendere et servare, ac faceré per quoscumque inviola-
biliter observari ; eadem etiam capitula promisierunt et jurarunt per Dominum
Deum et ejus Sancta quatuor Evangelia eorum manibus corporaliter tacta, pro posse
faceré observari et contra ea nullatenus faceré vel venire, sub obligatione bonorum
ipsorum, nobilis Bernardus de Capraria, venerabilis Franciscus de Perilionibus camer-
lengus, Petrus Jordani de Urries majordomus, milites, dicti domini regis consiliarii.
In quorum testimonium presens instrumentum dictus dominus rex jusiit ejus sigillo
appendicio comuniri. Que quidem acta fuerunt in quadam camera palacii regii Bar-
chinone. sexta die madii anno a Nativitate Domini millesimo CCCL nono, nostrique
dicti domini regis vicésimo quarto. Presentibus testibus nobilibus Bernardo de
Capraria comité Ausone, milite, Petro Galcerando de Pinos domicello, nec non
Petro de Marginibus subthesaurario et Guillermo de Uxio, uxerio prefati domini
regis. Visa Romeus. Fuit clausa per Petrum de Gostemps. Dominus rex, in cujus
posse ipse et alii consiliarii sui predicti, firmavit et juravit, mandavit mihi Petro
de Gostamps.
185 (iV, LXVl)
Palma de Mallorca, 16 agosto 1359
Real Cédula de Don Pedro IV de Aragón, en que revoca qualauiera provisión
u orden que hubiese dado en perjuicio de los Capítulos de la creación del Consulado
del mar de Mallorca, así en la elección de Cónsules y Juez de Apelaciones que la
Ciudad hacía de gentes asuenas del arte marítimo; como en el nombramiento de
Escribano, que era peculiar en los Cónsules.
ACÁ Reg. 1167, 241
PETRUS, Dei gratia, rex Aragonum. etc. dilecto consiliario nostro Bernardo de
Tous militi, gubernatori regni Majoricarum, salutem et dileccionem. Supplica-
tionum pro parte clavariorum suprapositorum caxie marineriorum et patronorum
et dictorum marineriorum nobis oblatorum altera continebat, quod jurati civitatis
Majoricarum contra formam concessionis per nos universitati Majoricarum in favo-
rem, et magnam utilitatem hominum maris ipsius universitatis facte, de consulatu
maris Majoricarum et ejus curie, tam occasione eleccionis consulum et judiéis dicte
curie quam ipsi jurati anno quolibet faciunt, quam etiam occasione personarum
278 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAli
ipsorum consulum et judiéis ab aliquo tempere citra electarum, que erant et sunt
ab [p]arte maritima alieni, dictos suplicantes multipliciter agregarunt et agravant,
attenta forma cujusdam capituli, Ínter alia capitula in dicta concesiione per nos
facta, de dicta curia consulatus expressati, quo cavetur in substancia et ejjeclu, quod
homines maris anno quolibet congregati faciant eleccionem consulum et judiéis de ho-
minibus arte maris, qui determinent et dividant omnes questiones que ex actis mariti-
mis oriuntur; nec non etiam predictarum supplieacionum altera continebat, quod nos
ad instanciam et requisicionem juratorum predictorum, coneessimus Petro Venrelli
notario Majoricarum, eorundem juratorum scriptori, scribaniam curie consulatus
prelibati, ad vitam ipsius Petri Venrelli, in predictorum hominum maris et dicte
curie, ac cujusdam capituli in eoneessione per nos de dicto consulatu et ejus curia
facta, ínter alia capitula contenti, non modicum prejudicium et jacturam; quo
capitulo cavetur in effectu et substancia, quod eonsuli tociens quociens eis videbitur
possint removeré seriptorem dicte et alium ibi ponerse, juxta tenorem capituli pro-
et privilegia dicto consulatui et ejus curie pertinencia, et in eisdem contenta et per
pedicti; quare prefati sup[p]licantes nobis humiliter sup[p]licarunt, quatenus capi-
tula et privilegia dicto consulatui et ejus curie pertinencia, et in eisdem contenta
et per nos dicte universitati Majoricarum in utilitatem et favorem dctorum hominum
maris concessa, juxta eorum continencias et tenores observare de nostra sólita benig-
nitate regia faceré dignaremur.
Nosque, dictis supplicacionibus benigniter annuentes. eum nostre intentionis mi-
nime íuerit, nec existat, aliquid faceré vel fecisse in prejudicium et lesionem capi-
tulorum, ordinacionum et libertatuí/m per nos factarum et concessarum dicto consu-
latui Majoricarum et ejusdem curie consulatus; ideirco vobis dicimus. comittimus
et mandamus, quatenus vocatis dietis juratis et dictis clavariis, et alus qui ad pre-
dicta fuerint evocandi, si aliqua inveneritis per nos fuisse facta, post concessionem
per nos de dicto consulatu et ejus curia factam universitati Majoricarum, in favorem
hominum maris, ut est dictum, que derogationem, aut lesionem dictorum capitu-
lorum, ordinacionum et libertatum dicti consulatus et ejus curie faceré, aut contra
ea seu eas in totum vel in partem tangere modo aliquo videantur; ea omnia tanquam
contra predictam nostram primaní concessionem factam, ac per nos juratem. penitus
revocetis, et eadem ad statum pristinum juxta tenorem dicte nostre prime conces-
sionis facte dicte universitati Majoricarum in favorem et utilitatem dictorum homi-
num maris, juxta ipsius prime concessionis seriem et tenorem, penitus reducatis,
et alias faciatis et cognoscatis, ac decernatis super predictis ómnibus et singulis,
et ab eis quomodolibet dependentibus et connexis, quod de jure et justicia fuerit
faciendum, breviter, simpliciter, summarie et de plano, ac sine scriptis, quoniam nos
cum presentí vobis super eisdem ómnibus et singulis supradictis, comitimus plenarie
víces nostras. DaUím in civitate Majoricarum sub nostro sigillo secreto, sexta decima
die angustí anno a Natívitate Dominí MCCC quinquagesimo nono. Sígnata Bernardus.
Regens cancellariam misit eam expedíendam.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 279
186 flV, LXV)
Barcelona, 5 septiembre 1359
Moratoria que el Rey de Aragón D. Pedro IV concede a la Ciudad de Barcelona
para satisfacer a un Banquero diez mil libras, que tomó a cambio en ayuda de
la Armada del Rey, que se había aprestado contra el de Castilla.
ACÁ Reg. 903, 82-83
NOS En Pere, [per la sracia de Den. rev d'Araso] etc. atZenents aue-ls consellers
de la ciutat de Barchinona e En Miqíiel Asuilar. axi com a sindicli de la univer-
sitat de la dita ciutat per nom de la universitat de la dita ciutat e deis singulars
d[e] 'aquella, lian feta a-n Jacme Dezvilar cambiador, ciutada de Barchinona, carta
de deute de X milia libras Barcbinonesas, de les auals lo dit Jacme Dezvilar a ins-
tancia e prechs deis consellers e del Consell de C iurats de la dita ciutat e de la
universitat d'aquella ba fetes ditas en la sn^ tTula de rambiadoria a nos e altres
en nom noslre. per rabo de la proferta de VIH milia libras que l'altra dia fo feta
a nos per la dita universitat en aiuda de la armada que bavem feta contra lo rev
de Castella en derflfensiora de la térra nostra, e per rabo encara de la proferta qui
per la dita universitat entanv nos fo feta: les a'ials X m'b'a libras los dit« consellers
e el procurador sindicb e actor per nom de la dita universitat e deis sineulars d'aque-
lla, ban promeses pagar al dit Jacme Dezvilar lo primer dia del mes de juliol primer
vivent. ab certes penes peccuniaries pasadores per la dita universitat e los singulars
d[e] 'aquella en cas que les dites X milia libras no fossen pagades en lo dit terme,
e encara ab bostatee a ab certa pena per lo dit bostat^e teñidor e ab altres seguretats
e cautelas en la dita carta conteneudas; e per complir e at/endre la paga de les
X milia libras e totes coses en la dita carta de deuta contengudes, los dits consellers
e el sindicb e procurador de la dita universitat, ban obligades [exl^necialment e
as5Ígnades al damunt dit Jacme Desvilar e ais seus totes les imposicions qui-s
cullen e-s culliran en la dita ciutat de Barcbinona, les quals lo dit Jacme Desvilar
segons tenor de la dita carta deu comentar reebre lo primer día del mes de maig
primer vinent, e de lavors avant tant e tant longament en tro que li sia satisfet en
lo dit deute, e en les dites penas, e en totes altres coses en la dita carta con-
tengudes .. ' Dada en Barchinona, a [15] V de setembre en l'any de la Nati-
vitat de Nostre Senyor MCCCLIX. Sibi examinata. Dominus rex mandavit mibi
Jacobo Conesa et juravit et vidit eam dominus rex.
' El rev manda que se alargue el plazo, en consideración a los servicios y a los atrasos de
la ciudad.
280 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
187 (iV, LXVIl)
Cervera, 12 noviembre 1359
Real Provisión de D. Pedro IV de Aragón, en que, a instancia del Magistrado
Municipal de Barcelona, revoca el Edicto poco antes publicado, de que ninguno
navegase desde Octubre hasta Abril, y que el que lo hiciese debía prestar caución
en poder del Bayle General y del Vice-Almirante de Cataluña, dexando esta policía
al arbitrio de dicho Magistrado.
ACÁ Reg. 1383, 109
NOS Petrus, [Dei gratia, rex Aragonum] etc. attendentes quod nos quibusdam
justis rationibus ad hec nos inducentibus, cum litera nostra que data fuit Bar-
chinone prima die octobris anno subscripto, inhibitionem navigandi usque ad mensem
aprilis proxime instantem duximus maturo consilio suspendendam, providendo et
ordinando ut nullus citra vel ultra mare audeat navigare, nisi prius securitatem pres-
titisset in posse fidelium de consilio nostro Petri Sacosta, bajuli generalis, et Gui-
Uermi Morey viceammirati Cathalonie, vel ipsorum alterius sub pena corporis et
bonorum. quod ad loca unde recessisset cum eisdem vasis per totum dictum mensem
infallibiliter rediisset. prout in dicta littera nostra latius continetur; nuncque fuerit
nobis pro parte consiliariorum et proborum honiinum civitatis Barchinone supplici
peticione monstratum, quod si predicta securitas prestaretur, [nedum] redundaret
in dampnum predictorum navigantium, et dicte civitatis et civium et habitatorum
ejusdem prejudicium manifestum, quibusdam justis rationibus nobis pro parte
ipsorum consiliariorum et proborum hominum explicatis; sitque nobis inde humiliter
supplicatum, ut dignaremur in predictis eorum indempni/aíibus, tollendo hujusmodi
prejudicia, providere:
Ideo, dicte supplicacioni, ut juste et rationi consone, favorabiliter annuentes, volu-
mus et pro bono habemus quod tempus infra quod cives et habitatores Barchinone,
navigantes vel navigare volantes, recendendo a dicta civitate Barchinone cum qui-
buscumque vasis, habeant rediré ad ipsam civitatem Barchinone, sit et esse habeat
arbitrio et ordinacione dictorum consiliariorum, sic quod predictum tempus mensis
aprilis, in predicta nostra littera contentura, possint predicti consiliarii, ipsa nostra
littera non obstante, minuere vel augere, prout eis et eorum bono arbitrio visum
fuerit expediré; et quod securitates quas dicti consiliarii ordinabunt per predictos
navigantes de redeundo ad dictara civitatem cum dictis visis deberé fieri habeant
in posse dicti Petri Sacosta bajuli Cathalonie generalis, et quod scriptor ipsius
bajuli pro salario cujuslibet securitatis quam recipiet, habeat tantum quatuor dena-
rios et non ultra.
Preterea nolunius quod navigantes qui non sint de civitate Barchinone, unde-
cumque cura vasis ad dictara civitatera appellentes, impediantur vel corapellantur
per predictos Petrura Sacosta et Guillerraura Morey vel alterum eorumdera in ipsa
civitate, de redeundo ad ipsara civitatera, vel alias securitatem vel securitates faceré
seu prestare, cum ex hoc propter deffectum victualium et aliorum eidera civitati
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 281
necessariorum posset magnum, quod absit, periculum iminere. Mandantes cum hac
eadeni eisdem Petro Sacosta et Guillermo Morey, ac universis et singulis officialibus
et subditis nostris, quod hanc nostram provisionem, quam durare volumus dum
nohis placuerit, ratam et firmam habeant et observent, et contra eam non veniant
quavis causa. Datum Cervarie, XII die novembris anno a Nativitate Domini MCCC
quinquagesimo nono. Petrus cancellarius, Jacobus Conesa ex petitione provisa per
nobilem Bernardum de Capraria consiliarium. Vidit eam dominus rex.
188 (IV, LXVIIl)
Barcelona, 17 diciembre 1361
Nombramiento y poder de plenipotenciario para tratar las paces con el Rey de
Marruecos, otorgado por Don Pedro IV de Aragón al Noble Bernardo de Cabrera,
del Consejo del Rey.
ACÁ Reg. 1394, 85
Super firmanda pace vel treuga cum rege Marrochorum
IN Dei nomine, amen. Manifestum sit cunctis quod nos Petrus, Dei gracia, rex
Aragonum etc. tenore presentis carte nostre seu instrumenti publici firmiter
valituri, gratis et ex certa sciencia facimus, constituimus et ordinamus vos nobilem
et dilectum consiliarium nostrum Bernardum de Capraria militem, presentem et
hujusmodi mandatum et procuratorem sponte suscipientem, certum et specialem
nuncium, ambaxatorem et procuratorem nostrum ad tractandum et firmandum pacem
vel treugam ad quodcumque tempus volueritis, cum rege Marrochitano, et super
dicta pace vel tregna quascumque conventiones et pacta ineundum, faciendum et
firmandum; et pro ipsis pactis et conventionibus tenendis, complendis et servandis,
quasvis securitates, cautiones, promissiones et obligationes, tam bonorum nostrorum
quam alias prestandum, tam cum penis et juramentis quam alias quovismodo, prout
vobis et vestro arbitrio vídebitur faciendum; et omnia alia et singula tractandum,
gerendum et expediendum in predictis et circa ea, que vestro arbitrio necessaria,
utilia, expediencia seu opporfuna fuerint; et que nos possemus faceré personaliter
constituti, etiam si majora vel graviora fuerint superius expressatis et que mandatum
speciale requirerent; et onmia alia que fuerint congruencia seu expediencia, licet
non necessaria alicui de predictis ; comittentes et conferentes vobis super eis ómnibus
et singulis, liberam et generalem administrationem et plenarie vices nostras; promit-
tentes vobis et notario infrascripto, hec a nobis nomine vestro et omnium illorum
quorum interest, intererit ac interesse potest et poterit legitime stipulanti et recipienti,
quod nos semper habebimus, ex nunc pro tune habemus ratum et firmum quicquid
per vos in et super predictis, vel circa ea, factum fuerit sive gestum, et nuUo témpora
282 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
revocabimus; imo illud seu ea, queque sint aut fuerint per vos gesta, laudamus,
approbamus et ratificamus et firma esse volumus ac si per nos seu in nostra presencia
facta essent, sub nostrorum omnium obligacione bonorum. Actum est hoc in palacio
regali Barchinone, XVII die decembris anno a Nativitate Domini MCCC sexagésimo
primo, regnique nostri vicésimo sexto. Signum Petri, Dei gracia, regis Arago-
num, etc., [Valentie, Majoricarum, Sardinie et Corsice ac comitis Barchinone, Rossi-
lionis et Ceritanie,] qui hac concedimus et firmamus, presensque instrumentum
sigillo niagestatis nostre comuniri jubemus.
Testes hujus rei sunt nobiles Gilabertus de Scintillis majordomus, Olfus de Pro-
xida camerlengus et Bernardus de Ulzinellis legum doctor, thesaurarius, milites,
consiliarii domini regis. Signum niei Jacobi Conesa secretarii domini regis, ejusque
auctoritate notarii publici per totam terram et dominacionem ejusdem, qui premissis
interfui et hec scribi feci et clausi. Dominus rex mandavit mihi Jacobo Conesa.
189 (ll, LXXXIX)
Barcelona, 5 agosto 1362
Real Licencia para que los Ballesteros, Patrones, Remeros y otros hombres nom-
brados por la Ciudad de Barcelona para la defensa de sus mares y muelle, puedan
llevar en sus personas armas defensivas juera de los actos del servicio.
AHM L. Vert II, 201
NOS Petrus, Dei gracia, rex Aragonum, Valencie, Majoricarum, Sardinie et Cor-
sice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie; prospicientes vos dilectos
et fideles nostros consiliarios et probos homines civitatis Barchinone Ínter alias salu-
bres et necessarias provisiones, per vos íactas ob nostri honorem ac tuicionem, et
deffensionem dicte civitatis et exterminium nostrorum inimicorum. providisse et
eciam ordinasse quod tociens quociens galee aut alia vasa inimicorum nostrorum
erga plagiam sive maria dicte civitatis navigaverint ac in eandem apulerint, certi
ballistarii ejusdem civitatis, per vos dictos consiliarios electi et elegendi, cum ballistis,
passadoriis et alus armorum artificiis, in lahutis et alus barchis armatis se inmittere
et poneré teneantur, pro obviando dictis nostris inimicis, et pro oííendendo eosdem
dum in dictis maribus moram trahant, eorum personis periculis non vitatis; ideo
respectu premissoruni. et quia volumus dictos ballistarios, nec non patronos dictorum
lautorum, remerios et alios qui cum dictis lahutis dictum mare causa predicta intra-
bunt. velut beneméritos et condignos nostro favore prosequi graciose; tenore pre-
sentís concedimus ómnibus et quibusvis ballistariis. patronis lautorum, remeriis et
alus qui ex ordinacione vestri dictorum consiliariorum. qui nunc estis et erunt pro
tempore, dictis nostris inimicis intus maria dicte civitatis obviare modo predicto
de cetero tenebuntur, quod licite et impune et absque metu et alicujus pene incursu
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 283
possint per totam civitatem et vicariam Barchinonensem, arma, scilicet, enses et
gladium defferre, videlicet tempere guerre de die pariter et de nocte, tempore vero
pacis de die dumtaxat ad eorum personarum deffensionem, quibuscumque penis atque
bannis, defferentibus dicta arma per nos seu officiales nostros impositis, seu de cetero
imponendis, sublatis et rejectis, cum nos contemplacione vestri dictorum consiliario-
rum, respectu premissorum sic cum presentí duxerimus providendum.
Mandantes per hanc eandeni gerenti vices gubernatoris in Catlialonia, vicario
Barchinonensi aliisque officialibus nostris vel eorum loca tenentibus presentibus et
futuris, quatinus concessionem et graciam nostras hujusmodi firmas habeant, et
prefatis deputatis et alus deputandis ad predicta per vos dictos consiliarios, qui
nunc estis vel de cetero eritis in civitate Barchinone, observent et faciant ab alus
observari, et non contraveniant seu aliquem contravenire permittant aliqua racione.
Comittentes vobis dictis consiliariis civitatis jam dicte, tam presentibus quam futuris,
super eleccione fienda de predictis ballistariis et alus superius nominatis plenarie
vices nostras. In cujus rei testimonium presentem fieri et sigillo nostro pendenti
jussimus comuniri.
Datum Barchinone, quinta die augusti anno a Nativitate Domini millesimo
CCCLXII, nostrique regni vicésimo séptimo. Bernardus de Palou.
190 (IV. LXIX)
Barcelona, 25 agosto 1362
Real Orden al Alcayde de las Atarazanas de Barcelona, para que entregue dos
galeras y dos uxeres viejos ya inservibles, para andamios en la fábrica de los muros
de dicha ciudad.
ACÁ Reg. 1546, 31
PETRUS, [Dei gracia rex Aragonum] etc. fideli de consilio nostro Bonanato de
CoUe conservatori dara^anarum nostrarum. salutem et gratiam. Cum nos ad
supplicacionem nobis factam per dilectos et fideles consiliarios civitatis Barchinone,
eisdem concesserimus et dederimus cum presentí duas galeas seu dúo uxeria vetera
et inutilia ad navigandum, ex illis que sunt daragana nostra Barchinone pro faciendis
corredoriis in muris que noviter fiunt in civitate predicta ; propterea vobis dicimus
et mandamus expresse, ac de certa scencia, quod dictas duas galeas, seu dúo uxeria
vetera et inutilia, ut predicitur, ad navigandum, tradatis confestim dictis consiliariis
seu cui aut quibus voluerint loco sui ; et recuperetis presentem litteram, cum apocha
de receptis; quoniam nos per hanc eandem injungimus magistro rationali curie
nostre, seu alii cuicumque a vobis inde compotum audituro, quod dictas duas galeas
seu dúo uxeria, in vestro recipiat compoto, vobis sibi tempore vestri raciocinii resti-
tuente hanc litteram. cum apocha supradicta. Datum Barchinone. XXV die augusti
anno a Nativitate Domini MCCCLX secundo. Petrus cancellarius. Rex Petrus.
Dominas rex mandavit mihi Jacobo Conesa.
284 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
191 (IV, LXX)
Barcelona, 25 agosto 1362
Orden del Rey Don Pedro IV al Conservador de las Atarazanas de Barcelona,
para que saque todas las armas y pertrechos de guerra, y los ponga dentro de la
Ciudad para mayor resguardo.
ACÁ Reg. 1546, 31
PETRUS, [Dei gratia, rex Aragonum] etc. fideli de consilio nostro Bonanato de
CoUe conservatori daracenarum nostrarum, salutem et gratiam. Dicimus et
mandamus vobis expresse ac de certa scientia, quetenus incontinenti, cum requisitus
fueritis super hoc ex parte consiliariorum Barcliinone, extrahatis seu extrahi faciatis
a dara^ana Barchinone arbores, anthenas, se [h] alas et quevis alia fornimenta seu
apparamenta apta ad erigendum muros dicte civitatis et etiam omnia arma et sagittas,
seu passadoria et tretas, cum quibus posset per gentes extraneas seu inimicos damp-
num fieri habitatoribus dicte civitatis, et quod ea faciatis imiti et reponi, íacto
inde inventario, intus menia dicte civitatis, in aliquo loco tuto; volentes etiam quod
si dicti consiliarii et probi homines Barchinone voluerint inde sibi serviré vel subve-
nire de predictis arboribus. anthenis, sc[h]alis, apparatibus et armis. neces5Ítatis
tempore occurrente, hoc sit eis licitum omni obstáculo quiescente: sic tamen quod
facto dicto servicio, ea vobis pro parte nostre Curie teneantur restituere et tornare.
Datzim Barchinone, XXV die augusti anno a Nativitate Domini MCCCLX secundo.
Petrus cancellarius. Rex Petrus. Dominus rex mandavit mihi Jacobo Conesa.
192 (II, xc)
Barcelona, 4 noviembre 1362
Real Declaración, por la qual quedan salvos e ilesos los privilegios de Barcelona,
no obstante de haber asegurado dicha Ciudad al Rey un Banco para la subvención
de la guerra de Castilla.
AHM L. Verm. I, 99
NOS Petrus, Dei gracia, rex Aragonum, Valencie, Majoricarum, Sardinie et Cor-
sice comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie; attendentes quod vos dilecti
consiliarii et probi homines civitatis Barchinone, tanquam nostri naturales legales
et boni vassalli, assecurastis pro nobis et expedicione negociorum urgentis guerre
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 285
Castelle quandam Tabulam campsorie tresdecim milium florenorum auri, et quod
dictam securitatem fecistis gratuita et ad preces magnamque instanciam nostram,
et non ex debito, cum niinime teneremini ad predictam ; pensantes eciam quod
graciosa subvenciones nequáquam debent earum laigitoiibus derogare ; idcirco,
tenore hujus carte nostre cunctis temporibus valiture, per nos et nostros concedimus
vobis dictis consiliariis et probis hominibus ac universitati ipsius civitatis, quod
propter dictam securitatem nullum fiat nec generetur prejudicium libertatibus, privi-
legüs, franquesiis et inmunitatibus vobis et dicte universitati indultis, quinimmo in
suis ea volumus effectu et viribus remanere, ac si dicta securitas memórate Tabule,
quam ad consequenciam nolumus usquam trahi, facta nuUatenus extitisset.
Mandantes ejusdem serie universis et singulis successoribus, officialibus et sub-
ditis nostris dictorumque officialium loca tenentibus presentibus et futuris, quatenus
hanc nostram concessionem teneant irrefragabiliter et observent, eamque interpretar!
seu calumpniari non audeant vel attemptent aliqua racione. In cujus rei testimonium
presentera cartam fieri, et nostro pendenti sigillo jussimus communiri.
Datum Barchinone, quarta die novembris anno Domini a Nativitate millesimo
trecentesimo sexagésimo secundo, nostrique regni vicésimo séptimo. Guillelmus de
Palou. Regístrala in gratiis. Dominus rex mandavit Bertrando Qamuntada.
193 (IV, Lxxi)
Barcelona, 10 y 23 diciembre 1363
Capítulos ajustados entre el Rey D. Pedro IV de Aragón de una parte, y los
Diputados de Cataluña y Mallorca de la otra, sobre el apresto, gastos y ordenanzas
de una esquadra de galeras, otorgada en las Cortes Generales de Monzón para la
guerra contra el Rey D. Pedro de Castilla.
ACÁ Reg. 1404, 6-8 v
NOVERINT universi, quod ínter serenissimum regem ex parte una et Raymundum
Januarii pretentorem Ecclesie Urgellensis, Guillermum de Togoriis militem et
Petrum de Sancto Clemente, civem Barcliinone, deputatos Generalis Cathalonie
et regni Majoricarum ordinatos in Curia generali Montissoni, alus Condeputatís suis
absentíbus per se et alíis eorum condeputatis, et nomine Deputacionis predicte, ex
altera; conventa et firmata fuerunt, sub condicionibus, diebus et anno subscriptis,
capitula que secuntur.
En nom de Deu sia e de Madona Santa Maria, e de la Verga Santa Eulalia, cors
sant de Barchinona. Avengut es entre lo senyor rey de una parte e-ls Deputats del
Principat de Cathalunya e del regne de Malorcha de la altra, que de present sia
feta armada en la senyoria del senyor rey de galeas, en aquall nombre qua al dit
senyor e ais dits deputats sia vist faedor, per deffensio da les mars e maritimes
286 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
e sotmeses del senyor rey, per ralio de la guerra de Castella e per offensio deis
eiiemichs, de la qual armada volgeren lo dit senyor e-ls dits deputats concordants
que fos capita lo noble mossen N'OIfo de Proxida. Plau al senyor rey. Plau ais
dits diputáis.
ítem, que-U dit capita comunament elegit per lo senyor rey e per los dits diputats,
anans que partesqua, íaga sagrament e homenatge al portant veus de veguer de
Barchinona, reebent per lo senyor rey e per los dits diputats, de haver-se be e leyal-
ment en son of/ici e que íara donar e respondre al clavari, comunament elegidor, qui
ira en la dita armada, de tot lo guany complidament que les gale[e]s de la dita
armada faran, com mils puxa e sapia. Plau al senyor rey. Plau ais dits diputats.
ítem, que almirayll, ne visalmiraylls, ne alguatzirs, ne lurs lochitinents, ne altres
officials del senyor rey no hagen a fer, ne acabar, ne manar res en la dita armada,
sino tantsolament lo dit capita comunament elet e aquells qui el volra. Plau al senyor
rey. Plau ais dits diputats.
ítem, que de present sien elets en Barchinona per acordado [r]s, que continuament
estiguen e acorden a la Taula d'acordar. En Johan Lombarda ciutada de Barchinona
e En Pere BroU de Valencia, a ordinacio e manament deis quals l'escriva de la Taula
de Barchinona scrive e pach aquells que ells acordaran. Plau al senyor rey. Plau ais
dits diputats.
ítem, que En Guillem Oliver de casa de la senyora reyna sia reebedor e destri-
buidor de tota la moneda necessaria a la dita armada, en nom e per part del senyor
rey e deis dits diputats ; e que la dita moneda convertescha en la dita armada, segons
que sera ordonat e manat per En Pere Bugot e per En Jacme de Gualbes ciutadans
de Barchinona, ais quals a^o es comanat per part del senyor rey e per los dits dipu-
tats, axi empero que go que despendra lo dit Guillem Oliver en gros, go es d'ago que
dará al scriva de la Taula e de comptes d'armes e de bescuyt, baja haver albarans
deis dits Pere Buc;ot e Jacme de Gualbes, sagellats ab lo segell de cascun d'ells, e del
sobre pus faga compte e baja ses cauteles, segons que es acustumat, e que rete compte
ais des5us dits En Pere Bug[s]ot e Jacme de Gualbes reebents, per nom del senyor
rey e deis dits diputats, e que no sie tengut retre compte al maestre racional de la
Cort del senyor rey ne [a] alguns altres per lo senyor rey o per los dits diputats;
car lo senyor rey e los dits diputats donen píen poder ab tenor de la present scriptura
ais dits En Pere Bugot e Jacme de Gualbes, de oyr e difinir tots los comptes de la
present armada, e fer fins e albarans, testimoniáis e debitoris, salvats e exceptats los
comptes del clavari de la present armada, deis quals a ava[y]l se fa ordinacio en
altre manera. Plau al senyor rey. Plau ais dits diputats.
ítem, que En Farrer de Magarola, scriva del senyor rey, sia scriva del acordament
de la dita armada e que /laja e sia tengut de retre compte ais dits En Pere Bugot e Jac-
me de Gualbes, e no al maestre racional de la Cort del senyor rey, ne a altres per lo
senyor rey o per los dits diputats en la forma damunt dita. Plau al senyor rey. Plau
ais dits diputats.
ítem, es estat avengut que per go com les messions de la dita armada se fan e-s
paguen entre lo senyor rey e los dits diputats, e sobre lo guany que Nostre Senyor
Deu volent dará e que la dita armada fara, fos altercat com e per qual manera lo dit
guany se partirá entre les dites parts ; fo axi avengut, es a saber, que sia deputada
e de present assignada, anans que la dita armada partesqua, per En Berenguer de
Relat tresorer de la senyora reyna e per En Pere Sacosta batUe general de Cathalunya,
e per En Matheu Adria prothonotari conseyllers del dit senyor, per part del senyor
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 287
rey; e per En Ramón Janer cabiscol d'Urgell e per En Guillem Togores cavaller,
e per En Pare Sentcliment ciutada de Barchinona, deputats del General de Cathalunya
e de Mal/orcha, ara residents en Barchinona, per part de la Deputacio ; e en absen-
cia deis altres, per IIII d'ells, qo es II de cascuna part, una bona e apta persona
per clavari, la qual vaja ab la dita armada ; lo qual clavari reebe tot lo guany que
Nostre Senyor dará e la dita armada fara per nom del senyor rey e deis dits diputats,
del qual guany o partida d'aquell no sia tengut de respondre al dit senyor rey, ne
a altri per ell, per la part que metra de 50 del seu en la dita armada, ne per altres
qualsevol[s] rahons o drets pertanyents al senyor rey, ne axi mateix ais dits diputats
per la part que hauran mesa en la dita armada deis diners e bens de la dita Diputacio ;
anans lo dit guany haja e sia tengut lo dit clavari de metre e convertir en la dita
armada, 50 es, o en creximent de mes gale[e]s que huy no-s armen o de paga faedora
a les dites galees, qui huy s'armen, de temps esdevenidor apres que sera finit lo
temps per lo qual la xurma de la dita armada sera pagada ; o en altre profit e
expedicio e be de la armada, e de la guerra, axi que tot lo dit guany entegrament
e sens diminucio alcana se baje a convertir en la dita armada, per la forma damunt
dita, e en altres afers de la guerra, ab e de conseyll deis dits III conseyllers del senyor
rey o deis dits III diputats, o deis IIII d'ells, 50 es, II de cascuna part en absencia deis
altres, e d'ago haje a fer lo dit clavari sagrament e homenatge al dit lochtinent de
veguer de Barchinona reebent per nom que damunt deu exeguir, e servar les coses
damunt dites, be e fe[e]lment, en la forma damunt dita. Plau al senyor rey. Plau
ais dits diputats.
ítem, pergo com era revocat en dupte que -11 maestre racional de la cort del senyor
rey, demana/its de[l] compte lo dit clavari, o que los dits diputats demanassen
compte de qo que haurie reebut per rabo del dit guany, co es, per la part que-1
senyor rey de 50 del seu met de present e converteí'x en la dita armada, e los dits
diputats per go que hi metran e meten de present, deis bens de la Diputacio ; fo
avengut entre dites parts, que -11 dit meestre racional, ne altre per part del senyor
rey e deis dits diputats, no-s puxen ne-s deguen entremetre demanar compte o rabo
d'a^o qui reebut sera, ne baut dit guany ; ans lo senyor rey volch e mana e de present
ordena que fos[s]en elet[e]s III persones de part sua e de sa casa; 50 es, los dits
En Pere Sacosta e En Berenguer de Reelat e En Matheu Adria; e axi mateix volgue-
ren e ordenaren los dits diputats que hi sien los dits III diputats residents en Bar-
chinona, per lur parts o II d'ell[e]s, o encara I de cascuna part absents les altres,
e que bajen pendre per les dites parts, 50 es, tots VI o dos de cascuna part o encara
I de cascuna part los altres absents, de oyr e examinar lo compte o comptes del dit
clavari, e aquells difinir axi com ben vist los sera e fer carta a albara final del reti-
ment del dit compte, I o molts, si serán mester. Plau al senyor rey. Plau ais dits
diputats.
ítem, que finida la dita armada, los dits diputats purament e sens algún contrast
cobren les galees, exarcias e armes, e altres coses a ellas pertanyents, segons que
aquellas hauran meses en la dita armada. Plau al senyor rey. Plau ais dits diputats.
ítem, entenen les dites parts que la dita armada vaja a risch e a fortuna de cas-
cuna part. Plau al senyor rey. Plau ais dits diputats.
ítem, es estat convengut que d'aquesta capítol se facen II cartes publiques sage-
Uades ab lo sagell del senyor rey e ab lo sagell de la Diputacio; la una liurada ais
dits III conseyllers del senyor rey e la altra ais dits diputats. Plau al senyor rey.
Plau ais dits diputats.
288 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
Igitur dictus dominus rex decima die decembiis anno subcripto ex parte una
et dicti deputati vicésima tercia dic ejusdem mensis et anni subscripti ex parte altera,
laudantes, concedentes et firmantes omnia et singula capitula supradicta in manu et
posse niei notarii infrascripti, tanquam publice persone, hoc pro personis quarum
interest et inlererit, ac interesse poterit, recipientis, paciscentis ac etiam legitime
stipulantis; convenerunl et promiserunt sibi invicem predicta omnia et singula ta-
ñere et observare, et contra non faceré vel venire, aliquo jure causa, vel etiam ratione,
sub [hjypotheca omnium bonorum ipsius domini regis et Deputacionis supradicte;
et ad majorem corroboracionem premissorum, prefatus dominus rex et dicti deputati
requisiverunt dúo consimilia instrumenta fieri de predictis, sigillo ipsius domini regis
et sigillo Deputacionis predicte roborata, alterum tradendum parti domini regis et
alterum parti deputatorum predictorum, que fuerunt acta in Barchiiiona diebus pre-
dictis ac presentibus pro testibus ad hec vocatis nobili Berengario de Apilia, Guillermo
d'Oix, militibus, et Bernardo de Bonastre secretario domini regis, Petro de Marginibus
scriptore porcionis dicti domini regis, Francisco Ferrari¿ de Minorissa, Bernardo
Viveti, notario, et Francisco Ferrarii scriptore Barchinone, anno a Nativitate Domini,
MCCCLX tercio. Guillermus de Palou. Signum mei Mathei Adriani protonotarii
sigilla tenentis dicti domini regis, et auctoritate regia notarii publici per totam terram
et dominacionem ejusdem...
194 (iV, LXXIl)
Barcelona, 18 julio 1365
Cédula convocatoria del Rey D. Pedro IV de Aragón, para defender las costas del
Campo de Tarragona de la^ Armadas del Rey Don Pedro de Castilla, que se esperaban
en aquellos mares.
ACÁ Reg. 1519, 59
Custodia ripparie maris Terracone et Campi
PETRUS, [Dei gratia, rex Aragonum] etc. reverendo in Christo Patri Petro, divina
providentia, archiepiscopo Terracone, vel procuratori suo in civitate et Campo
Terracone, salutem et dilectionem. Cum, secundum rumores quos e certo habemus,
rex Castelle publicus liostis noster cum magno stoleo navium et galearum ad has
partes de presentí veniat seu venire intendat, et ob hoc necessarium dinoscatur fieri
provisiones decentes, quibus suis pravis conatibus obvietur, nosque Ínter celera ordi-
naverimus virtute Usatici Princeps namque [etc.] quod in casu quo timeatur de dicto
estoleo ad maria Terracone venturo, requirantur per vos pro def [fjensione civitatis
et Campi Terracone, et loci de Cambrills et totius maritime, a loco de Berano usque
ad Collum Balagarii, comes Urgelli et nobilis Raimundus de Angularia, dominus de
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 289
Bellopodio et Raimundus de Angularia, dominas de Angularia, cum suis vassallis;
et vicarii ac bajuli locorum Montisalbi et Tarrage, de Regali, de Capra et de Foresio,
et de Villagrassa, et comes Pallariensis et subvicarius Pallariensis, cum ómnibus suis
districtualibus, quibus nostras certi tenoris litteras dirigimus super istn, ut veniant
ad def[f]ensionem dicte civitatis et Campi Terracone, et iUius maritime, scilicet de
Berano ad CoUum Balagarii, ut supeiius dictum est, quoniam ad alia loca maritima
alias provisiones duximus faciendas:
Propterea vobis dicimus et mandamus quatenus in casu quo necessarium fuerit,
ut prefertur, requiratis omnes superius nominatos virtute dicti Usatici, ut ad dictam
deí[í]ensionem faciendam, et ad illa loca que vos eis intimaveritis, potenter veniant
cum equis et armis, et ómnibus suis districtualibus, prout ad boc tenentur secundum
tenorem et mentem Usatici antedicti; vosque modo simili cum ómnibus et singulis
vassallis vestris et Ecclesie Terracone circa dictam def [fjensionem insistatis viriliter
et potenter. Nos enim vos et dictum comitem Urgelli vel procuratorem suum, ordi-
natores elegimus et preíerimus cum presentí, defensionií liujusmodi infra limites
predistinctas. Datíí/?i Barchinone, XVIII die julii anno a Nativitate Domini MCCCLX
quinto. Guillermus de Palou. Jacobus Conesa mandato regio facto per bajulum Ca-
thalonie generalem, consiliarium.
195 (iV, LXXIIl)
Zaragoza, 28 julio 1367
Real Cédula de Don Pedro IV de Aragón, a ruego de los Corsarios y Armadores,
imponiendo varias penas pecuniarias j corporales a los desertores de sus tripulaciones.
ACÁ Reg. 1404, 68
PETRUS, [Dei gratia, rex Aragonum] etc. dilectis et fidelibus universis et singulis
officialibus nostris presentibus et futuris, vel eorum locatenentibus, ad quos pre-
sentes pervenerint, salutem et dileccionem. Pluries nobis conquestum extitit per cur-
sarios et armatores lemborum et aliorum vassellorum, saltim cum signo quod eis
datur tempere acordamenti, ad ipsis armamentis fugere non formidantes. ex quo ipsi
cursarii et armatores dampnum multociens intolerabilem suscipiunt, ac etiam detri-
mentum.
Quare, volentes dictis cursariis et armatoribus, ut non inferatur eis dampnum
hujusmodi, quantum in nobis est, remedium adhibere; cum presenti providemus, et
provisionem ordinamus ac statuimus presentem, quod de cetero nullus acordatus cum
cursariis et armatoribus antedictis, audeat seu presumat ab eorum armamentis fu-
gere, et si contrafactum fuerit, fugitivi cum solucione, seu parte majori ejusdem pe-
nam ducentorum solidorum regalium Valencie et fugitivi cum signo quod datur in
principio acordamenti, penam centum solidorum ejusdem monete incurrant et incu-
290 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
riere decernimus ipso facto; quarum siquidem penarum mediatas fisco nostro et altera
medietas cursario seu armatori cum quo dicti fugitivi acordati fuerint, adquiratur.
Fugitivi vero qui non liabuerint unde dictam penam de facto exsolvant, volumus quod
per Ordinarium loci in quo deprehensi fuerint, per locum ipsum ad ejus ordinarii
cognicionem cum verberibus fustigentur.
Mandantes vobis et singulis vestrum quatenus provisionem et ordinacionem nos-
tram hujusmodi faciendo publican per loca in quibus preconitzaciones fieri consue-
verunt; ne quisquam de premissis ignoranciam valeat allegare, eandem teneatis et
observetis, ac teneri et observari faciatis, juxta ejus seriem et tenorem. DaUím Ce-
sarauguste, XXVIII die julii, anno a Nativitate Domini MCCCLXVII. [Petrus] pro-
visi Johannes examinata [provisione]. Dominus rex mandavit mihi Francisco Cas-
tilionis.
196 (ii, ccLxix)
Barcelona, 2 diciembre 1368
Carta del Rey Don Pedro IV de Aragón al Magistrado de Barcelona, requiriéndole
requiriéndole a que apronte para el exército que formaba S. M. en Cervera su con-
tingente de hombres armados y pagados, correspondientes a las 6568 casas de que
constaba la Ciudad, según el convenio ajustado en las Cortes de aquel año.
AHM Reg. Lletres, 1368*
EN Pare, per la gracia de Deu, rey d'Arago, de Valencia, de Mallorques, de Ser-
denya e de Córcega, e comte de Barcelona, de Rossello e de Cerdanya ; ais amats
e íeels nostres los consellers e prohomens de la ciutat de Barcelona, salut e dileccio.
Com en les Corts Generáis les quals de present celebram en Barcelona en los dies
passats sia estada feta ab nos per les dites Corts avinen^a a cert temps duradora,
de donar de XV fochs un servent en esmena e compensació de la ajuda, la qual los
del Principat de Catalunya son tenguts de fer a nos, e en defensio del Principal de-
munt dit per raho del usatge «Princeps namque» ; deis quals servents sien certa part
ballesters, e certa part empavesáis, segons los capilols fets entre nos e los de la dita
Cort; e que si algu faria falta en 50 que li toca, alio fos tengut esmenar al doble;
e servent sia estimat a II sois: en apres en la dita Cort sia stat en lo present dia
de huy ordonat, que pergo que mils e pus esforgadament puxa esser contrastat a les
gents estranyes d'armes qui s'esforcen d'esvahir nostra térra, sia en eleccio d aquells
qui han a fer los dits servents, qui si volran donar honi armat de cors e de cavaU
que ho puxen fer; e que baja VII sois: e si hom armat tot de cap a peus ab cavall,
roci o muí alforrat, V sois; e si armat de cors ab cuyraces, gorjal, capeUina, mane-
• No se ha podido localizar.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 291
gues e bragals ab cavalcadura qualque sia, IV sois, e los servents que sien la meytat
ballesters, e l'altre empavesáis; e que qo que sera pagat a aquests aytals, sia deduit
o pres en compte de 50 a que pujaren tots los dits servents, axi que hom a cavall
armat de cors e de cavaO vaja en compte de tres servents e mig; e hom armat
de tot lo cors ab cavall, roci o muí en compte de dos servents e mig; e hom ar-
mat tan solament lo cors, en compte de dos servents; e que tots los altres servents
qui vendrán per la composicio del dit usatge, abatut lo sou deis dits armats, sien la
meytat ballesters e l'altre meytat lancers, los quals axi ballesters com lancers haja
cascu per sou de cascun dia dos sois; e que-1 pillatge e reem^o de go que cascu
pendra se sia seu entegrament ; e segons los certs ardits que havem, grans companyes
de gents stranyes d'armes entren per les parts de Pallas e sien en la valí de Neu cre-
man, talan e damnifican ; e que son en tan gran nombre, que a nos es vist lo socors
del Principal de Catalunya esser necessari per contrastar a ells; e per conseguent
haja loch lo dit usatge e en loch d'aquell la dita avinenga.
Pergo vos requerim e amonestan!, dehim e manam espressament e de certa
sciencia, que en continent trametats los servents que-us toquen segons la dita avi-
nenga vers la vila de Cervera on nos ennem de cami: es a saber, per VIMDLXVIII
fochs de la dita ciutat CCCCXXXVII servents... o per smena d'aqueUs en tot o en
partida homens d'armes segons la distinccio e ordinacio dessus dita, íaent per guisa
que de present vajen envers la dita vila de Cervera, e de alli avant ab nos ensemps
vers aquella part on sera mester per contrastar a les ditas gents estranyes. E la ma-
nera del arreament deis servents es aytal, go es, que cascu deis ballesters deu portar
ballesta e croch, un dart, quatre dotzenes de passadors, bacinet o cervellera, cuyraces
o espatleres o jubet. E cascu deis empavesáis deu portar espatleres o jubet, cervelle-
ra o bacinet, langa e pavés, espada e coltell. E si algu fara falta en 50 que li toca,
sera tengul fer esmena al doble, segons que dessus es dit. E los diners que si escaen
que no venen a compte de servent, deuen esser pagáis per un mes a-n Pere Vicens,
qui d'aquells deu soldejar servents per fer la dita defensio. Dada en Barcelona sois
noslre contrasegell, a dos dies de deembre en l'any de la Nativitat de nostre Senyor
MCCCLXVIII.
197 (11, ccLXViii)
Barcelona, 1 mayo 1370
Carta de la Reyna Gobernadora de Aragón, en que confirma la elección de un Cónsul
de la Lonja de Barcelona, hecha en el Concejo de Ciento de dicha Ciudad en día
no habilitado.
AHM LRO, 1363-1384, 239
NOS Alienora, Dei gracia, regina Aragonum, Valencie, Majoricarum, Sardinie el
Corsice, comitissaque Barchinone, Rossilionis el Ceritanie; supplicantibus no-
bis consiliariis el probis hominibus civitatis Barchinone, percepimus quod ipsi. siculi
eis licel ex privilegio eidem civitati indulto, die Sancti Marchi Evangelista proxime
292 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALA0
lapso in communi Concilio Centum Juratorum, ut moris est, elegerunt in cónsules
maris ipsius civitatis, videlicet Johannem Ros et Petrum de Gallineriis mercatores
Barchinone. Post vero aliquos dies, quia dictus Johannes Ros absens erat, ne cómoda
vaccare poterat circa officium consulatus predictum, iterum elegerunt in consulem
vos Arnaldum Ferrarii mercatorem Barchinone, vosque in socium dicti Petri de
Gallineriis consulis deputarunt, loco Johannis Ros supradicti.
Et quia eleccio vestri dicti Arnaldi Ferrarii juxta formam privilegii supradicti
non fuit facta dicta die Sancti Marchi, set post per aliquos dies ut prefertur, prop-
terea ne per aliquos contra vos et eleccionem de vobis factam in consulem anni
presentis impugnar! seu irritari, ac contradici valeat, aut cassari ; ad humilem dic-
torum consiliariorum et proborum honiinum Barchinone instanciam, nomine et ex
parte serenissimi domini regis viri et domini nostri carissimi absentis et alus arduis
negociis occupati cujus vices gerimus, et sumpta ab eo licencia ; eleccionem de vobis
dicto Arnaldo Ferrarii factam in consulem dicte civitatis una cum dicto Petro de
Gallineriis, quamvis dicta die Sancti Marchi facta non fuerit, ex certa sciencia pre-
sentis serie confirmamus, laudamus et approbanius, eamque valere volumus et tenere
ac si die predicta facta fuisset ; vobisque illam et eandem potestatem, prerogativam ac
preAeminenciam in judiciis et extra conferimus quam dictus Johannes Ros haberet
si consulatui suprascripto preesset, ac ipsum consulatus officium exerceret. Vos vero
antequam dicto consulatus officio uti presumatis, teneamini ydonee assecurare in
posse bajuli Barchinone de tenendo Tabulam et alia faciendo, que juxta formam
privilegii supradicti et usum [hjactenus observatum, est fieri assuetum.
Nos enim mandamus ex parte dicti domini regis universis et singulis officialibus
et subditis ipsius domini regis et nostris, quatenus vos dictum Arnaldum Ferrarii
pro consule anni presentis habeant et teneant una cum dicto Petro de Gallineriis,
vobisque et ipsi pareant, obediant, respondeant et attendant de /¡iis ómnibus de
quibus ceteris consulibus preteritis parere et responderé consueverunt, tenentur et
debent. In cujus rei testimonium, presentem fieri jussimus nostro sigillo impresso
munitam. Datum Barchinone, prima dia madii, anno a Nativitate Domini millessi-
mo trecentessimo septuagessimo. Jacobus de Vallesicca.
198 (ii, xci)
Barcelona, 29 enero 1373
Convención ajustada entre el Rey D. Pedro IV de Aragón y la Ciudad de Barcelona,
sobre las penas pecuniarias que en adelante se habían de exigir de las embarcacio-
nes, que sin dispensa de la Santa Sede navegasen a los puertos de Suria y Egipto.
AHM L. Verm. I, 69 v-71
IN nomine Domini. Pateat universis quod nos Petrus, Dei gracia, rex Aragonum,
Valencie, Majoricarum, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis
et Ceritanie; tenore presentis fatemur et recognoscimus vobis, dilectis et fidelibus
nostris, Raymundo Qarovira, Jacobo de Gualbis, Jacobo Burguesii, Guillelmo Fe-
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 293
rrarii et Galcerando Carbonis, consiliarüs hoc anno civitalis Barchinone, quod ínter
nos ex una parte et vos nomine universitatis ipsius civitatis, et ejus civium et ha-
bitatorum et singularium presencium et futurorum ex altera parte, fuit tractata et
demum facta et concordata avinencia super infrascriptis cum et sub capitulis subin-
sertis super hns ínter nos et vos initís, que sunt contínencíe subsequentis.
Es feta avinenga entre lo senyor rey de una part e los cons^ellers de la ciutat
de Barchinona per nom de la dita ciutat e deis singulars de la universitat d'aquella
d'altra part, de e sobre les penes exigidores e pagadores per naus e altres quals5evoI
vaxells, qui sens absolucio del Papa volran navegííar e navegaran, e irán en les parts
vedades sotsmeses al sóida de Babilonia, e per les persiones qui en les dites naus o
vexells irán, e per les mercaderías, bens e robes que y portaran o y trametran, o y
comenaran, segons que en los capitols seguents se conté, exceptades empero coses
vedades de dret comu e totes altres penes cívils e crimináis cessen[t] d'aqui avant.
Primerament, que per totes e sengles naus e altres vaxells qui sens absolucio del
Papa navegaran en les dites parts e carregaran en la plaja de Barchinona, o en
altres parts o lochs de la senyoria del dit senyor, qui serán noliejades o noliejats per
mercader e mercaders o altres persiones de la dita ciutat, e per los patrons, mari-
ners e altres persones qualssevol estranyes o privades de qualque ley, estament o
condicio sien o serán, qui en les dites naus o vaxells navegaran o irán, o mercade-
ries o robes hi trametran o y comenaran, e per totes e sengles mercaderías, robes o
bens qui portades o trameses, o comenades hi serán, e per aquelles que de les dites
parts aportaran, sien comeses e pagades tant solament les penes dejus scrites, e mes
avant no se'n puxa demanar ne baver per pena o penes, o en altre qualsevol manera,
per lo dit senyor rey ne per altre en nom seu, qo es. que per cascuna de les dites
naus o vaxells, e per les dites persones, mercaderies e robes qui sien de port de tres
milia salmes o de mes, sien pagats per pena e per nom de pena DL Iliures Bar-
chinonesas.
ítem, per ñau o vaxell e altres coses demunt dites. qui sia de port de II M sal-
mes entro en III M. sien pas;ats per pena CCCCXL Iliures.
ítem, per ñau o vaxell e altres coses demunt dites. qui sia de port de MD salmes
tro en II M salmes, sien pagades per pena CCCXXX Iliures.
ítem, per ñau o vaxell e altres coses demunt dites, qui sia de port de M salmes
tro en MD salmes, sien pagades per pena CCXX Iliures.
ítem, per naus o vaxell e altres coses demunt dites. qui sia de port de D salmes
tro en M salmes, siens pasades per pena CLXV Iliures Barchinoneses.
ítem, per ñau o vaxell e altres coses demunt dites. aui sia de menor port de
D salmes, sia pagat per pena per rata de les dites CLXV Iliures.
ítem, que les dites naus o vaxells. perssones, mercaderies, robes e bens no sien
ne puxen esser encorreguts en altres qualsevol penes, ne mes avant de les dites quan-
titats demunt specificades. per pena o per qualsevol altre manera no sien teneuts
pagar-ne lo senyor rey o sos succehidors. ne altres per ells; mes avant puxen exigir,
demanar ne haver en alguna manera, exceptat empero que no y puxen portar o tra-
metre coses de dret comu vedades ; ago declarat que pus la present transaccio e
avinenqa se fa, algu no pusque demanar ne obtenir gracia ne remissio de les di-
tes penes.
ítem, que les penes damunt dites puxen esser exigides e levades dins I mes apres
que les dites naus o vaxells per anar o navegí/ar en les dites parts serán partits; e
aquelles bajen a pagar les dites naus o vaxells e perssones demunt dites, e no avans;
294 ANTONIO DE CAPM.\NY Y DE MONPALAU
car lo senyor rey totes les altres penes, les quals per aytal raho per part sua porien
esser demanades o inflictes ais contrafaents, a supplicacio deis dits consellers e pro-
mens de la ciutat, modifica e tempera e reduex a les penes dessus specificades, totes
les altres penes cessants. E si per ventura la ñau o vaxell, per raho del qual, segons
lo port de que sera, la pena sera exigida e levada e pagade, no ira o no descarregara
en les dites parts vedades, e en aytal cas en loch d'aquell vaxell, del qual seria hauda
la pena, ne anava o navegaba algún altre en les dites parts ; lo senyor rey no puxa
demanar ne haver altre pena mas aquella que pagada seria, e succeesca en loch
d'aquella que deuria pagar aquella altra ñau o vexell que navegaría en les dites
parts. Sia entes empero que si alcuna de les dites naus o vaxells haura comensal
carregar en la plaja de Barchinona, o en altre part o loch de la senyoria del dit
senyor, e apres ira levar partida, vulles major o menor, de son carrech en altres
parts, loch o lochs de la senyoria del dit senyor, o d'altres senyorias per fer lo dit
viatge; que per ago no fos encorregut en altre pena o penes, ne [h] agües a pagar
per pena o en altra manera mes avant d'ago que demunt se conté.
ítem, que les estimes del port de les dites naus o vaxells se hajen a fer per los
conssols de la Lotja de la mar de Barchinona ab conssell d'aquelles perssones qui-l?
sera viares e no per altres perssones; e segons que les dites naus o vaxells serán
estimados o estimats de port per los dits conssols, ab consell d'aquells que-ls parra,
sien pagades les penes demunt dites segons que dit es, e que les perssones ab qui
los conssols hauran d'aco conssell, hajen a fer sagrament que be e levalment se
hauran segons lur bona consciencia e tota frau e engan cessant, e que a fer les dites
estimes puxe esser lo batle general de Cathalunya o son lochtinent, si esser hi volra.
apres que per los dits conssols li sera notificat.
ítem, que si alcuna de les dites naus o alcun deis dits vexells, qui haura navegat
en les dites parts, se esdevendra per qualque cas o rao tornar o anar en Xipre
o en altres qualsevol parts, o aqui descarregar o levar robes e apres tornar en les
parts dessus dites vedades per levar los mercaders e altres persones e son carrech ;
que per aquesta raho no fossen encorreguts en alguna pena, ne aguessen res pagar
per pena o en altre manera; pus la dit ñau o vaxell no descarrech de novell de les
robes que levades haura en Xipre o en altres parts on sera tornada o tornat. De-
clarat e entes, que si ñau o altre vexell, qui haura navegat en les dites parts vedades,
e apres que haura descarregat son carrech noliejara, carregara e portara altre ca-
rrech en alcuna de les dites terres o parts o lochs del dit sóida, que per aquesta
raho no puxen esser encorreguts en alcuna pena, ne-ls puxa esser res demanat ne
haut per pena ne en altra manera.
ítem, que tots e sengles mercaders e altres qualssevol persones de la dita ciutat
de Barchinona, de qualque ley, estament o condicio sien, qui ab naus o altres va-
xells, de qualssevol gents sien o serán, que sens absolucio del Papa irán en les dites
parts vedades, ab que no partesquen de la senyoria del dit senyor rey, mas d'altres
qualssevol parts axi de christians com de serra[h]yns passaran o irán, portaran o
trametran mercaderías, robes o bens en les dites parts vedades, exceptados aquellos
qui de dret comu son vedades de portar; paguen VIII drs. tant solament per Hura
de diners d'ago que les dites mercaderies, robes o bens costaran o hauran costat, les
quals en les dites parts ab les dites naus o vexells hauran portados o trameses ;
los quals VIII drs. per liura do diners e no mes avant haien e sien tonguts do ma-
nifestar e pagar al dit senyor o a son tresoror, o a son lochtinent en Barchinona dins
dos meses apres que serán tórnats en la dita ciutat e no avans; o que los dits mer-
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 295
caders e altres perssones sien creeguts de sol simple sagrament sobre co que les dites
mercaderias, robes o bens hauran costal, e que per les coses en lo present capitol
contengudes no sien encorreguts en alcuna pena ne inquisicio ; o altre enantament
o empatxament no s'en puxa fer en persones o en bens en nenguna manera per lo
dit senyor ne los seus o altre per nom o auctorilat lur, ells pagants los dits VIII drs.
per libra de diners per pena.
ítem, que lo senyor rey e lo senyor duch juren per nostre Senyor Deus e los
sants quatre Evangelis, que los presents capitols e totes e sengles coses en aquells
contengudes tendrán e servaran e teñir e servar faran, en per tostemps; e que en
res no y faran ne y vendrán contra, ne y lexaran contrafer ne venir per neguna rao.
Et ideo visis et diligenter recognitis ac plenarie intellectis capitulis suppradictis
que nobis fuerunt lecta specifice singulariter et distincte, laudantes et approbantes
predictam avinenciam, nec non et capitula preinserta et contenta in eis et eisdem
avinencie, et capitulis expresse consentientes. prout melius et plenius superius con-
tinetur; convenimus et permittimus ex certa sciencia et bona fide vobis dictis conssi-
liariis nomine dicte universitatis Barcbinone et eius civium babitatorum et singula-
rium presencium et futnrorum recipientibus et stipulantibus, et ipsi eciam universi-
tati et civibus, et habitatoribus et singularibus ejusdem presentibus et futuris, quod
bujusmodi avinenciam et capitula supradicta, et omnia et singula in eis contenta
juxta eorum seriem, mentem et tenorem tenebimus et observabimus, et teneri obser-
var! perpetuo et inviolabiliter faciemus sine omni contradiccione et impedimento.
Nos enim per nos et heredes et successores nostros de certa sciencia absolvimus,
difininius et remittimus. et relaxanius perpetuo ex nunc pro tune dictis civibus et
habitatoribus dicte civitatis presentibus et futuris, et eorum successoribus et bonis
ipsorum, et alus quibuscumque personis extrañéis et privatis, cujuscumque legis et
condicionis fuerint et eorum bonis, qui et que in et cum dictis navibus et alus vasse-
llis, non absolutis a Sunimo Pontifice, nec non a nobis seu nostris licenciatis, navi-
gaverint et iverint, seu merces, res et bona portaverint, miserint seu comendaverint
ad dictas partes, rebus tamen prohibitis a jure communi exceptis, omnes alias penas
civiles et criminales ordinarias et extraordinarias, pecuniarias et corporales, et alias
quascumque quas contra eos et eas, et quemlibet eorum et earum, et ipsorum bona
possemus nos seu successores notri inflieere, faceré, proponere vel moveré quomo-
dolibet in judicio vel extra pro predictis vel aliquo predictorum, aut racione seu
occasione eorumdem. sicut melius dici potest et intelliei ad sanum et bonum intellec-
tum: ita quod racione vel occasione predictorum ad aliam seu alias penas minime
teneantur nec alias pro predictis possint per nos vel successores nostros vel alium
seu alios, nomine et auctoritate nostri vel eorum, in perssonis vel bonis imneti, re-
quiri, deniandari. inquietari, capi detineri vel in aliquo impcdiri, mulctari seu pena
aliqua condempnari vel in causam trahi, aut in aliquo in judicio vel extra aliquo
modo conveniri, salvis tamen nobis et nostris penis pecuniariis in capitulis prein-
sertis contentis.
Nos itaque, ipsis penis pecuniariis in dictis capitulis contentis nobis et nostris
salvis, imponimus scienter et consulte nobis et nostris successoribus de et super qui-
buscumque alus penis nobis et nostris racione predictorum competentibus et com-
petituris. silencium sempiternum et abdicamus omnem agendi viam. Insuper conve-
nimus et promittimus per nos et nostros vobis et dicte universitati et ejus singulari-
bus, presentibus et futuris, et alus eciam perssonis quarum intersit, et notario in-
frascripto tanquam publice persone, pro vobis et eis recipienti et paciscenti et sti-
296 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
pulanti, et eciam juramus per Dominum Deum et ejus Sancta quatuor Evangelia,
manibus nostris corporaliter tacta, quod predicta omnia et singula rata et firma ha-
bebimus, tenebimus et observabimus perpetuo, et ab ómnibus teneri et observari in-
violabiliter faciemus, et quod in aliquo non contrafaciemus vel veniemus aliquo
modo, nec contrafieri permittemus sive consentiemus jure aliquo, causa, vel eciam ra-
cione. Hec igitur omnia et singula supradicta. que et prout dicta sunt, facimus, pa-
ciscimur et promittimus per nos et omnes heredes et successores nostros quoscumque
vobis dictis consiliariis et dicte universitati et ejus singularibus presentibus et futu-
ris, et eorum successoribus et alus eciam personis quarum interest, et notario infras-
cripto, tanquam publice persone recipienti. paciscenti et stipulanti ut supra. Man-
dantes cum presentí Ínclito et magnifico infanti Johanni. nostro carissimo primogé-
nito, duci Gerunde et comiti Cervarie. ac in regnis et terris nostris generali guber-
natori aliisque successoribus et officialibus nostris et successorum nostrorum, qua-
tenus omnia et singula suppradicta teneant et firmiter observent, et contra non ve-
niant quavis causa.
Nos itaque infans Johannes predictus, laudantes et approbanles hujusmodi avi-
nenciam et capitula suppradicta et contenta in eis, et alia omnia et singula, que et
prout superius conlinetur. et eisdem expresse consentientes, convenimus et promitti-
mus vobis, dictis consiliariis et dicte universitati. et ejus singularibus presentibus et
futuris. et quibuslibet eciam alus personis quarum intersit, nec non et notario in-
frascripto, recipienti et stinulanti ut supra, ac eciam sponte juramus per Dominum
Deum et ejus Sancta IIII Evangelia, corooraliter a nobis tacta. quod predictam
avinenciam et alia omnia et sinsrula supradicta superius et in dictis capitulis conten-
ta, rata et firma pernetuo habebimus. tenebimus et observabimus et teneri, compleri
et observari inviolabiliter faciemus. et quod in aliquo non contrafaciemus vel ve-
niemus, nec aliquem contravenire permittemus seu consentiemus jure aliquo. causa
vel eciam racione.
Ad bec nos Ravmundus Carovira, Jacobus de Gualbis. Jacobus Burguesii, Gui-
llelmus Ferrarii et Galcerandus Carbonis, consiliarii predicti, per nos et totam uni-
versitatem dicte civitatis et ejus singulares presentes et futuros, habita super hoc
deliberacione plenaria in consilio ipsius civitatis. habentes gratam. validam et ac-
ceptam avinenciam suppradictam. et omnia et sineula contenta in capitulis supradic-
tis, per nos et dictam universitatem et ejus sinjiulares presentes et futuros, volumus
et concedimus vobis illustrissimo domino regi et vestris successoribus perpetuo, auod
pro navibus et alus vassellis predictis, navisantibus ut predicitur ad partes probibitas
suppradictas. et pro patronis. mercatoribus et alus personis in eis navlarantibus. et
pro mercibus. bonis et rebus que in eis portaverint. miserint e comendaverint, sol-
vanlur vobis et successoribus vestris, pro pena et nomine pene, quantitates pecunie
superiTis preinsertis capitulis declárate et statute, prout et quemadmodum in dictis
capitulis continentur, et non ultra nec aliter; et auod absque aliqua disceptacione,
excepcione et reclamacione serventur. et servar! habeant omnia et sinsula contenta
in capitulis supradictis: et nomine dicte universitatis. et ut consiliarii ejusdem. pro-
mittimus et juramus per Dominum Deum et eius Sancta quatuor Evangelia, corpo-
raliter a nobis tacta, nos et dictam universitatem stare perpetuo pro observacione
omnium premissorum prout continentur in dictis capitulis, quatenus tangunt uni-
versitatem predictam. In cujus rei testimonium: nos dictus rex presentem cartam
nostram seu presens instrumentum publicum inde fieri jussimus et bulla nostra plúm-
bea comuniri; in qua eciam nos dictus infans Jo/¡annes mandavimus nostrum si-
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 297
gillum inpendenti apponi. Datum et actum Barchinone, XXIX die januarii anno a
Nativitate Doniini millesimo trecentesimo septuagésimo tercio, regnique dicti domi-
ni regís tricésimo octavo. Visa Romeas.
Signum Petri, Dei gracia, regis Aragonum, Valencie, Majoricarum, Sardinie et
Corsice, comitisque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, qui hec concedimus et fir-
maniiis atque juramus.
Signum infantis JoAannis, dicti domini regis primogeniti, ducis Gerunde ac co-
mitis Cervaria, qui hec concedimus, firmamus et juramus.
Signum Raymundi (^larovira. Signum Jacobi de Gualbis. Signum Jacobi Burgués.
Signum Guillelmi Ferrarii, Signum Galcerandi Carhonis consiliariorum Barchinone,
qui nomine dicte universitatis et ut consiliarii Barchinone anni presentís, predicta, in
quantum nos et dictam universitatem tangunt, concedimus, firmamus ac juramus.
Testes hujus rei sunt inch'tus infans Martinus, dicti domini regis filius; Raymun-
dus de Cervaria decretorum doctor, decanus Ecclesie Urgellensis ; nobilis Bernardas
de Sonó raajordomus; Raymundus de Villanova camarlengus; Franciscus Roma
legum doctor, vicecancellarius; Manuel de Enten^a milites; Petrus Qacosta bajulus
Cathalonie generalis, Petrus de Vallo thesaurarius, consiliarii; et Bernardus Michae-
lis secretarius dicti domini regis.
Signum mei Jacobi Conesa, prothonotarii dicti domini regis, ejusque auctoritate
notarii publici per totam terran et dominacionem ejusdem, qui premissis interfui,
eaque de ipsius domini regis mandato scribi feci et clausi
199 (ll. CCLXXIl)
Barcelona, 20 julio 1.373
Carta del Rey Don Pedro IV de Aragón al Magistrado de Barcelona, dándole fa-
cultad de cargar cierto impuesto sobre las mercaderías que traxesen de retorno de
Egypto sus embarcaciones, para reintegrarse del donativo que había hecho a S. M.
por la concesión de varios registros para aquellas partes.
ACÁ Documentarión relativa a la historia de la ciuflad, raja I. Cartas reales
PETRUS, Dei gracia, rex Aragonum, Valencie, Majoricarum, Sardinie et Corsice
comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie; dilectis et fidelibus nostris con-
siliariis et probis hominibiis civitatis Barchinone, salutem et dilectionem.
Cum previis tractatu et conventione inde factis Ínter nos et vos concesserimus
vobus cum c[h]arta nostra, data ut infra, quod possitis concederé et licenciaín im-
pertiri cuícumque seu quibuscumque patronís, mercatoribus et personis quibus vo-
luerítis una vice et pro uno tantum viagio, ducendi, navigandi et mittendi, seu duci,
navigari et mitti faciendi unam navem quam volueritis ad partes Alexandrie vel
298 ANTONIO DE CAPMANT Y DE MONPALAU
alias ultramarinas que per soldanum Babilonie detinentur, pro qua concessione vo-
bis facta nobis seu nostro thesaurario tradidistis dúos mille florennos auri de Ara-
gonia, prout hec et alia in dicta carta riostra litius inseuntur. Et ante dictam con-
cessionem fuerit facta certa transaccio ínter nos et vos super navigandis navibus et
alus vasis maritimis ad dictas partes sub certis condicionibus et certo jure inde no-
bis dando, quibus condicionibus et juri nostro, ac transaccioni predicte per con-
cessionem dicte navis vel presentem litteram non intendimus in aliquo derogare,
quinimmo volunius ipsam permanere in suo robore et valore; idcirco cum solutio
dictorum duorum miUe florenorum nedum dicte unius navis primo recessure, sed
etiam aliarum utilitatem atque bonum concernat; vobis dicimus et mandamus, qua-
tenus adliibitis vobis certis mercatoribus, quos ad hec idóneos noveritls seu expertos,
ordinetis et taxetis usque ad dictam quantitatem duorum niille florenorum omnes
illos patronos navium et vaxallorum maritimorum, mercatores et quasvis alias per-
sonas cujuscumque status existant qui ad partes et térras soldani Babylonie navi-
gaverint, ac res et merces suas transmiserint, et abinde cum quibuscumque vasis,
rebus et mercibus remeaverint, quas ad solucionem dictorum II M florenorum auri
teneri seu contribuere deberé, atque solvere noveritis et duxeritis ordinandum, ad
solidum atque libram, juxta quantitatem seu valorem rerum et mercium in dictis
navibus sive vasis vehendarum et remeandarum, dempta navi Francisci (Jaclosa
quam in dicta taxacione minime intelligi volumus seu comprehendi ; et contra illos
et quemlibet eorum execucionem ejus in quo taxati fuerint per cónsules niaris Bar-
chinone fieri faciatis, mora qualibet quiescente. Etiamque vobis hujus serie conce-
dimus quod predictam licenciam dicte navis possitis daré atque venderé, seu alie-
nare illis persone vel personis quibus volueritis, et illis precio seu preciis, atque modo
quibus vobis visum fuerit expediré ; nos enim vobis cum presentí super preniissis
comittimus plenarie vices nostras. Datum Barchinone. XX die julii anno a Nativi-
tate Domini MCCCLXX tercio. Visa Romeus.
200 (iv, Lxxiv)
Barcelona, 22 diciembre 1373
Nombramiento de capitán general de las Armadas Reales, con todas las preroga-
tiva-s de V ice- Almirante General, concedido por el Rey Don Pedro IV de Aragón
al Noble Gilaberto de Cruilles.
ACÁ Reg. 1404, 116 v-117 v
NOS Petrus [Dei gratia, rex Aragonum], etc. sedule cogitamus quod Ínter alia
que regibus et principibus incumbere dinoscuntur, est iflud precipuum, quod
suis officiis presertim majoribus, viros nobiles, fidelitate, industria et magnanimitate
pollentes aliisque variis meritorum suffragiis redimitos. ordinent et proponant, nam
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 299
tune laudis et fame preconio regalis magnificencia vehementer extoUitur, dum per
tales ipsa officia disponit salubriter gubernanda.
Ad vos igitur nobilcm et dilectum consiliarium nostrum Gilabertum de Crudiliis,
militeni, velut ad illum quem novimus nobilitate generis, fidelitatis puritate, sinceri-
tatis constancia, aliisque preclaris titulis laudabiliter insignitum vestrum mérito in-
tuitiim diligentes, confidentesque quod in iis que exaltacionem nostri nominis et
honoris respiciant, omni cura et diligencia intendetis, nec non prospectis serviciis
que per vos et vestros predecessores, et alios de vestro genere, nobis multifarie et
strenue, tam in mari quam in térra exhibita fuere, et speramus per vos amplius
exhiberi, pro quibus etiam servitiis et in eis nonnulli ex predictis de genere vestro
terminarunt laudabiliter dies suos; vos propterea in capítaneum generalem omnium
et singularium avmataruní nostrarum maris, quas fieri continget, in quibusvis regnis
et terris nostris, tam citra quam ultra mare proponimus, statuimus et etiam ordina-
mus, ipsumque capitanía generalis officium vobis comittimus ac vos capitaneum ge-
neralem omnium armatarum nostrarum maris nuncinmus presentibus pariter et fu-
turis ; volentes et concedentes vobis, quod in quibuscumque partibus regnorum et
terrarum nostrarum, citra et ultra mare, dictum capitanie generalis officium regere
valeatis plenarie et potenter, et cum illa jurisdiccione, integritate et potestate majori,
cisque j'uribus et prerogativis, quibus hujusmodi capitanie generalis consuetum est
regi et etiam exerceri.
Ceterum, quia infer nobilem et dilectum consiliarium et ammiraíum nostrum
Hugum vicecomitem Cardone, militem, ex una parte et vos dictum nobilem Gila-
bertum ex altera, fuerunt conventa et in[h]ita de volúntate nostra capitula que se-
qu[u]ntur: En nom de Deu, amen. Convengut. atorgat e promes es estat entre lo
senyor N'Uch vezcom[p]te de Cardona e almirall del senyor rey, de una part, e lo
noble mossen Gilabert de Cruylles, de voluntat del senyor rey, de la altra, que lo dit
senyor vezcompte de present fa e constitueix lochtinent seu en lo dit offici del al-
mirallat lo dit mossen Gilabert, sots les retinences e condicions davall escrites, en
tots temps de la sua vida e durant lo temps del almirallat.
E primerament se rete lo dit senyor vezcompte que ell en qualque locli sia per-
sonalment puxa usar del dit offici, exercici e jurisdiccio d'aquell plenerament e po-
derosa, e que d'alcun acte o fet que-1 dit almirall bagues fet o comení;at, lo dit
mossen Gilabert no-s puxa en res entremetre, sen[s] volentat del dit almirall.
ítem, mes se rete que si-s volra, puxa pujar lo dit almirall en armada o arma-
des, que-s convingen fer dins les Ierres e mars del senyor rey o altres on lo senyor
rey les vulla fer; e que ladonchs lo dit lochtinent no se'n pugues entremetre sens sa
volentat, ne haver alguns salaris ne drets. Apres vol lo dit senyor vezcom[p]te e
almirall, que lo dit mossen Gilabert baja tots drets a ell com almirall pertanycnts.
axi de salaris com d'altres coses, en cas que personalment lo dit almirall no y puig.
car en cas que ell hi puig o ell ne us personalment, ell los vol e-1 se rete axi matex
segons que desús es dit e contengut.
ítem, se rete lo dit almirall, que si algún acte o fet devant ell venia, lo qual no
ios comen(;at per lo dit lochtinent, que-1 dit almirall lo puxa ahsolra, remetre o
perdonar, o corregir o punir, e fer sobre aquell justicia e 50 que li plaura, pus no-n
faga comissio a neguna altra persona; que en altre cas que comissio n'agues a fer,
vol lo poder sia del dit lochtinent e no d'altre, si en aquell loch sera lo vezcom[p]te
de Cardona.
Volentes vestris exigentibus meritis, erga vos gratiosius nos habere, preinserta
300 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
capitula et contenta in eis laudamus, approbamus et confirmamus hujus serie, nos-
que eundem nobilem Gilabertum velut ad hoc idoneum ac suficienlem, in locumtenen-
tem nostri ammiratus constituimus et etiam deputamus, concedentes vobis expresse
quod vos de cetero sitis locumtenens ammirati nostri, et faciatis et exerceatis, ac
faceré et exercere possitis omnia et singula, illaque recipere et habere salaria, et jura
que et prout, ac ubi dictus vicecomes. ut ammiratus noster, faceré, exercere. recipere
et habere consuevit, potest atque debet, juxta tenorem capitulorum predictorum et
contentorum in eisdem, et non alias, ñeque ultra. Ulterius, volentes vos dictum no-
bilem Gilabertum prossequi gratia ampliori, in bona fide promittimus et convenimus
vobis. quod casu quo dictus vicecomes vobis premoriatur. et ubi etiam ipse viceco-
mes dictum ammiratus officium in vos voluerit renuntiare; in utroque dictorum ca-
suum, vos et neminem alium, in ammiratum nostrum, sub forma et modo quibus ad
ipsum officium dictum prefecimus vicecomitem, deputabimus, preficiemus, ordinabi-
mus et etiam staluemus, nuncque pro tune, ad cautelam vestri, ordinamus, proponi-
mus, statuinius et etiam deputamus.
Mandantes per hanc eandem Ínclito et magnifico infanti Johanni primogénito
nostro carissimo, duci Gerunde et comiti Cervarie ac in regnis et terris nostris citra
et ultra mare generali gubernatori ejusque vicesgerentibus, ammirato, viceammira-
tis, capitaneis, patronis, marinariis et alus quibusvis officialibus et subditis nostris,
et ipsorum officialium locatenentibus. presentibus et futuris, quatenus vos pro capi-
taneo generali predicto et locumtenente ammirati nostri, nec non pro ammirato nos-
tro, in casibus superius expresis, et utroque ipsorum contingente, habeant et teneant,
vobisque pareant, obediant, respondeant et attendant de Mis ómnibus de quibus aliis
capitaneis generalibus armatarum nostrarum maris et locumtenentem ammirati nostri
ac ipsi ammirato hactenus parere, obedire. attendere et responderé consueverunt
etiam et tenentur, et alias predicta omnia et singula grata et firma habeant, teneant
et observent tenerique faciant ab ómnibus et inviolabiliter observari, et non contra-
veniant seu aliquem contravenire permittant aliqua ratione. In cujus rei testimonium
presentera fieri et sigillo nostro pendenti jussimus comuniri. Datiim Barchinone.
XXII die decembris anno a Nativitate Domini MCCCLXX tercio, regnique nostri
XXXVIII. Rex Petrus. Dominus rex mandavit mihi Bernardo Michaelis.
201 (IV. LXXV)
Barcelona. 22 junio 1374
Orden real dirigida al alcarde de las Atarazanas de Barcelona, para que preste al
Magistrado Municipal la Galera que vino de Cerdeña. la qual quería armar para
hacer traer trigo a la Ciudad.
ACÁ Reg. 1546, .S4
EN Pare, per la gracia de Dea, rey d'Arago, etc. al feel daraganer de la nostra
dara^ana de Barc/ureona, En Jacme de Cabanyals, salut e gracia. Com nos hajam
promes de prestar ais consellers de la ciutat de Barcelona, en nom de la dita ciutat,
la galea qui ara novellament es venguda de les parts de Serdenya. per tal com aquella
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 301
los dits consellers e pi ohomens entenen a armar per fer venir gra a la dita ciutat ;
pergo US dehim e manam expresament que la dita galea ab totes armes, exaríicies e
altres forniments d'aquella que ara ha, en continent liurets ais dits consellers o a
aquel! que ells volran e ordonaran en nom e en veu de la dita ciutat, e cobrats en
lo liurament la present ab apoca, car nos ab aquesta manam al maestre racional
de la nostra Cort o altre qualsevol de vos comptes oidor, que vos restituent a ell la
present ab la dita apoca, la dita galea ab tot 50 que per vigor d'aquest manament
nostre li haurets liurats, vos prenga en compte e sobre ago no-us faga algún dubte;
los dits empero consellers facen seguretat a vos en nom nostre, que la dita galea ab
armes, exarcias e altres forniments, los quals ab aquella serán liurats, restituirán a
nos o a qui nos volreni, apres que la dita galea los iiaura servit. Dada en Barchinona,
a XXII dies de juny en Tany de la Nativitat de Nostre Senyor MCCCLXXIIII. Visa
Romeus. Guillermus Oliverii ex provisione facta per consiliarium domini regis.
202 (iv, Lxxvi)
Lérida, 8 mayo 1375
Orden del Rey Don Pedro IV de Aragón a los Alcaydes de las Atarazanas de sus
Reynos, paraque sin licencia del Capitán General de la Armada, no presten buques,
pertrechos, ni aparejos a nadie.
ACÁ Reg. 1546, 56
PETKUS, Dei gracia, rex Aragonum, etc. fidelibus nostris daraganariis seu custodi-
bus daraganarum nostrarum Barchinone, Valencie et Majorice, et alus quibus-
cumque daraganeriis nostris, presentibus et futuris, ad quos presentes pervenerint,
salutem et gratiam.
Cum nos pro conservatione rerum que in dictis daraqanis reponuntur provideri-
mus, quod nulli de cetero aliquas de rebus ipsis tradatis, nisi prout nobilis et dilectus
consiliarius noster Gilabertus de Crudiliis capitaneus noster generalis duxerit ordi-
nandum, et quod pro firmiore horum observatione, vos et successores vestri in dictis
officiis ad hec astringamini, juramento et homagio mediante; propterea vobis di-
cimus et mandamus quatenus de fustis seu lignis, remis, exarciis, arniis, apparatibus
seu alus quibuscumque rebus ad officia vestra pertinentibus, que in dictis daraqanis
seu penes vos sunt vel erunt in posterum, nulli persone quicquam detis vel tradatis,
sine predicti capitanei, vel alterius ab eo de his potestatem habentis, conciencia li-
cencia seu mandato; quodque ad hec vos mediis juramento et homagio obligetis.
Alias mandamus per hanc eandem magistro racionali curie nostre, ne vobis in com-
poto vestro recipiat eas de dictis rebus, si quas contra vel preter dictam formam
presumpseritis alicui tradere sive daré. Dalum Ilerde, VIII die madii anno a Nati-
vitate Domini MCCCLXX quinto. Rex Petrus. Franciscus de Ladernosa, mandato
regio, facto por Emanuelem Dentenga consiliarius et promotorem.
302 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAÜ
203 (iv, Lxxvii)
Barcelona, 5 octubre 1375
Privilegio del Rey Don Pedro IV de Aragón, en que concede a Gilaberto de Cruilles,
como a Capitán General de la mar, varias prerogativas de jurisdicción sobre los
marineros, y los Arsenales de la Corona, y facultad de llevar armas a los alistados
en las Armadas.
ACÁ Reg. 14Ü-1, 126
Nos Petrus [Dei gratia, rex Aragonum] etc. quia per experienciam satis clare
patet quod vos nobilis et dilectus consiliarius noster Gilabertus de Crudiliis,
miles, capitaneus generalis armatarum nostrarum, maximam affeccionera habetis, ut
in ipso vestro officio nobis strenue possitis serviré et tenemus indubie, quod tanto
plus obligatuní ad ipsu/zi servicium vos reputabitis, quanto ampliores provisiones in
favorera vestri et dicti vestri oíficii, per nos videritis esse factas; tenore presentís,
providemus et ordinamus quod omnes marinarii ditionis nostre et alie persone apte
ad serviendum nobis in armatis, que in nostras ármalas vobis seu locatenentibus
vestris se obligaverint iré cum inde a vobis seu eis requisiti fuerint, possint libere
et absque metu pene cujuslibet, nedum de die sed etiam de nocte, etiam sine lumine
incedentes, deíferre enses et alia arma prohibita per quascumque civitates, villas et
loca dicionis nostre, non obstantibus quibuscumque ordinacionibus contrariis; imo
si in rixa vel alias officiales nostri eis eorum arma auferant, illa vobis seu locate-
nentibus vestris confestim remittere teneantur; dignum est enim ut qui in factis ar-
morum, presertim in mari nobis serviré parati sunt, speciali saltem in armis feren-
dis prerogativa letentur.
Prividemus etiam et ordinamus, quod vos et locatenentes vestri, et nuUi alii of-
ficiales seu commissarü nostri, inquiratis et possitis inquirere de quibuscumque
maleficiis que commituntur in maribus nostris, etiam si committantur in portubus
seu plagiis dicionis nostre, ipsaque maleficia debite et secundum justiciam corrigatis,
cum hoc potius ad vestrum quam [ad] aliorum officialium nostrorum officium videa-
tur spectare. Nec liceat alicui officiali nostro cujuscumque preminencie nostre sit,
nisi nobis, soli et vobis etiam ad cujus hoc spectare videtur, daré licenciam ar-
mandi galeam vel lembum, aut aliud vassellum marinum pro intrando cursum, et
ubi per nos de armandis galeis aut alus vassellis aliquibus licencia tribuatur, vos vel
locatenentes vestri, ad securitatem per armatores fiendam, habeatis vocari, ut nil de
hiis que ad ipsam securitatem erunt necessaria omittantur.
Preterea cum incumbat officio vestro de daraganis nostris specialem curam ha-
bere, etsi guardiani ipsarum sunt diligentes, ut decet, in conservando vasa, arma et
alia que in ipsis daraganis eis commissa existunt; providemus et ordinamus, quod
si aliquos ex ipsis guardianis negligentes, seu inútiles ad predicta vos seu locatenen-
tes vestri repereritis, vos vel ipsi locatenentes a dicto officio et custodia illos removeré
possitis, sive ad vitam, sive ad beneplacitum seu ad tempus ipsum officium eis com-
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 303
missum fuerit, et de eodem officio alus personis abtis et diligentibus providere. Et
hoc Ídem volumus, providemus et ordinamus de guardianis portuum et plagiarum
nostrarum, videlicet, quod si vos val locatenentes vestri, eos in aliqua fraude repe-
reritis, ipsos ab eorum amoveré officiis, quomodocumque, videlicet ad vitam, bene-
placitum seu ad tempus eis comniissis, et ea alus comittere quos suíficientes noveri-
tis, valeatis. Quocienscumque etiam armata regia fiat, vel galee nostre armentur con-
tra galeas vel alia vasa armata inimieorum per maria nostra discurrencia, possitis
faceré ves et locatenentes vestri inhibicionem generalem quibuscumque navibus et
alus navigiis subditorum nostrorum, ipsamque inhibicionem omnes et singuli sub-
diti nostri teneantur servare. Mandamus itaque hujus serie, nostro carissimo primo-
génito et generali locumtenenti, nec non gubernatoribus Datum Barchinone,
V die octobris anno a Nativitate Domini millessimo CCCLXXV. Rex Petrus. Domi-
nus rex, qui eam vidit et audivit, mandavit mihi Petro de Gostemps.
204 (IV, LXXVIIl)
Barcelona, 12 noviembre 1375
Nombramiento de alcayde de las Reales Atarazanas de Barcelona hecho por el Rey
Don Pedro IV a favor de Bellrán Sala vecino de dicha Ciudad.
ACÁ Reg. 1546, 57
NOS Petrus [Dei gratia, rex Aragonum] etc. respectu serviciorum per vos fideleni
nostrum Bertrandum Sala de civitate Barchinone nobis prompto animo impen-
sorum, nec non de legalitate et industria vestri dicti Bertrandi plenarie confidentes ;
committimus sive comendamus vobis dara^anale nostrum Barchinone, ejus et alio-
rum omnium existencium in eodem, ita quod vos sitis daraganerius sive custos da-
raganalis jam dicti, ipsunique cum ómnibus alus que inibi sunt et erunt pro terapore,
custodiatis ac bene et fideliter conservetis, pro quibus habeatis salarium dari solitum
Jacobo de Cabanyals pro predictis.
Mandantes per presentem bajulo Barchinone et alus officialibus et subditis nos-
tris presentibus et futuris, quatenus vos dictum Bertrandum habeant et teneant pro
daraganerio dicti daraganalis, vobisque dictum darac^anale cum ómnibus et singulis
in 60 existentibus cum inventario deliberen! atque tradant ac deliberari et tradi fa-
ciant indilate ; nec non gubernatori Cathalonie generali, quod vobis respondeat de
salario assueto. Presentem vero [concessionem] comissionem vobis facimus dum
de nostra processerit volúntate, non obstante comissione quacumque inde alicui fac-
ta, quam ex certa sciencia presentibus revocamus. In cujus rei testimonium presentem
fieri jussimus nostro sigillo pendenti munitam. Datum Barchinone, XII die novem-
bris, anno a Nativitate Domini millessimo CCCLXX quinto, regnique nostri quadra-
gesimo. Bernardus de Vallo. Berengarius Michaelis mandato regio per Raymundum
de Vil/anova consiliarium et camerlengum. Vidit eam dominus rex.
304 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
205 (iv, Lxxix)
Barcelona, 10 enero 1376
Real provisión de Don Pedro IV de Aragón, para que se aumenten los jornales y
salarios a los artífices y operarios que deben trabajar en las Reales Atarazanas de
Barcelona.
ACÁ Reg. 1546, 57 v-58 v
EN Pare [per la gracia de Den, rey d'Arago] etc. al feel nostre En Berenguer
Simón escriva de la taula reyal deis acordaments de la ciutat de Barchinona,
salut e gracia. Com per dret[s] [d]e regalía nostres, acostumats e usats tro al dia
de huy per nostres predecessors e nos, puxam forjar los manestrals e persones dejus
escrites a obrar en la nostra dara^ana e fora d'aquella en les galeas que fem far e
obrar, donan [t] a ells solament los loguers dejus escrits: e ara sapiam de cert que
per ra[h]o de la gran carestía que es estada e es encara huy, les ditas persones no
puxen viure, ne sostenir si mateys deis dits salaris; e pargo ab consell e deliberacio
ajam ordonat que a cascu d'ells de gracia sia af[ex]it e enadit qo que es dejus con-
tengut; es a saber, a cascu traginer, qui segons de la dita nostra regalia deu pen-
dre III sous Barchinonasos per cascu dia que tirara fuste a obs de les dites galeas
o fara altre sarvey, sien af[ex]its mes avant cascu dia I sou VI diners, axi que ha ja
IV sous VI diners Barchinonesos cascu jorn; e a cascu maestre d'axa VI diners
cascu dia, ultra III sous que-ls son ja ordonats; e a cascu calafat V diners, ultra II
sous IIII diners que-ls deuan esser donats; e a cascu deis fusters capmaestres al-
tras V diners, ultra II sous IIII diners que acostumen de pendre per jornal, e a
cascu deis fusters comuns altras V diners, ultra II sous que acostumen de pendre
lo jorn; e ais serradors, es saber, ais qui son logats a jornal, que son II homens
ab I serra, ais quals solian esser donats per cascu dia IIII sous, que ara los sia
donat I sou mes avant, axi que hajen V sous per jornal. ítem ais sarradors qui
serren a fils, qui solian havar XII diners per fil, que-n hajen ara II diners mes
avant e que sien XIIII diners per fil. Pergo us dahim a manam que durant lo temps
d'aquesta ordinacio, la qual volem que perdur fins par tot lo mes d'agost pus
prop vinent e no mes avant, a les dites persones e manestrals, ultra los dits acos-
tumats salaris, paguets les quantitats qua-ls manam afexir, segons que damunt es
contangut.
E nos manam ab la present al maestre racional da la nostra cort o a son lochti-
nent, que les quantitats deis sobradits salaris e los anadiments dessus contanguts, vos
preña en lo compte que donarets a ell per ra[h]o da la administracio de les quan-
titats que-s serán donades per ago, e que no-us hi faga algu dubte, questio o con-
trast; car nos per ra[h]o de la dita carestía volem ago axi esser fet e complit. Dada
en Barchinona a X dies de janer en l'any de la Nativitat de nostre Senyor mil
CCCLXXVI. Bernardus de Vallo. Thomas da Cavallar mandato regio facto per the-
saurarium, qui asseruit hoc per dominum regem fuisse provisum in consilio.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 305
206 (ii, ccLx)
Barcelona, 21 marzo 1377*
Vando de los magistrados municipales de Barcelona sobre la venta, y buena ley de
las drogas y especería del comercio de dicha Ciudad.^
AHM Ord. 1372-1378, 76 v-77
ARA oyats. Per manament del mostasaf/, ordonaren los consellers e promens de
la ciutat que neguiia persona, de qualque lig, stament o condicio sia, no gos
falsar ne encamerar pebre, gingebra, saf/ra, lacha, indi ne neguna altra mercadería
qui encamerar ne falsar se puxa ne encara nanguna obra de cera, ne tengue de les
dites coses en casa ne-n gos vendré a neguna persona. E qui contra fara, sera cre-
mada la cosa qui sera trobada fals[i]ada ne encamarada e pagara per ban cascuna
vegada LX sous.
ítem, que alguna persona, de qualque stament, lig o condicio sia, qui íalsara
neguna mercadería, que esmen la mercadería qui cremada sera o-s cremara e no
res menys que perdra lo puny sens tota merce.
Ítem, ordonaren los dits consellers e promens de la ciutat ; que naguna persona,
de qualque stament, lig o condicio sia, no gos falsar ne encamarar nagun safra ;
e qui contra fara, que-1 safra que falsat sera trobat, sera cremat e lo mal mestre o
faytor perdra lo puny dret sens tota merce.
ítem, que neguna persona no gos comprar ne teñir nagun safra falsat ne enca-
merat; e si-u fehia, que lo dit safra, si li es trobat, que deja esser cremat; e no
res menys haje a dir de qui lo dit safra falsat haura haut, per tal que-s puxa saber
e trobar lo mal mestre e sia punit segons lo ban damunt dit.
ítem, que nuil hom, de qualque condicio sia, no gos falsar ne encamerar neguna
altra mercadería e qui contra jara que la mercaderia que falsada haura [ans] sia
cremada e lo mal mestre que perda lo puny dret.
Empero, si alcun mercader aportara de ultramar o d'altres iochs naguna merca-
dería qui ios falsada, e que aquell en lo comprar no-u sabes, e puys aci en Bar-
chirwna la dita mercadería sera trobada falsa; que-1 dit mercader aquella aytal no
dege vendré en Barc/n'nona ans de continent la hic dege trer; e qui contra fara ne
asii la vendrá, que sia cremada sens tota merce ; e que lo mercader que aytal mer-
caderia falsa bagues veñuda en Barc/»'nona, fos tengut de tornar lo preu a aquell
qui la haura veñuda en Barc/íí'nona : e no res menys que pacli lo ban dessus dit.
' En el año de 1387 fue publicado otro edicto sobre la misma materia. Consta del liljro ii.titulado
de Mostacafl, fol. LII. En el año de 1405 y después en el de 1495 se publicaron otras dos orde-
nanzas sobre la observancia de lo mismo. Consta en el referido libro fols. LXIII y LXXIX.
' La fecha de este documento es 1377 y no 1372 como indicó Capmany, y se halla al comienzo
del bando que lo precede en el mismo registro.
306 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
207 (IV, LXXX)
Barcelona, 23 febrero 1378
Privilegio del Rey Don Pedro IV, concedido a la Ciudad de Barcelona, para que
arme por subscripción una Galera contra los Moros en defensa de su comercio.
ACÁ Reg. 931, 225-227
Pro armando galea vulgo dicta de la Almoyna civitads Barchinone.
1N Christi nomine. Noverint universi quod nos Petrus, Dei gracia, rex Aragonum
etc. attendentes per vos dilectos et fideles nostros consiliarios et probis homines
civitatis Barchinone fuisse nobis oblata subscripta capitula, quorum tenor sequitur
in hunc modum.
Molt alt senyor, los concellers e prohomens de la ciutat de Barc^inona veents que
d'alcun temps a an^a entren en les mars de Cat/zalunya galiotes e lenys armats de
moros qui en les dites mars e en les illes e terres de les maritimes de vos, senyor,
preñen e cativen tots aquells christians que pendre poden e fan molts e diverses
dampnatges, la qual cosa torna en gran vituperi de la fe christiana e en menyspreu
de vos, senyor, e de vostres genis; aítenents encara que jaisia vos, senyor, de-
guessets d'ago del vostre armar e teñir armades galees per defendre e guardar vos-
tres mars e vostres genis, pero a ades per altres guerres e carrechs vostres ago no
podets bonament fer; e considerants que per armar alcuna galea o galees a guardar
les mars contra moros, no-s poden posar ne carregar a ades novells vectigal[s] o
imposicions, com la mercadería e les altres coses sien ja de generalitats e de imposi-
cions molt carregades; per 50 han ordonat que al menys a ades, per tolre lo dit
vituperi e menyspreu, sia mes en estament que-s arm una galea en la dita ciutat
e que-s arní d'aco que les genis hi darán e y lexaran per amor de Deu. la qual
galea sia appe/lada la galea de la almoyna, axi com ja antiganient en semblant cas
es estat fet; e que la dita galea sia specialment destinada e ordenada a guardar les
mars contra lenys de moros e a dampnificar tots moros ; e que los consellers de la
ciutat, quals que sien pus^wen elegir alscuns prohomens de la dita ciutat, aquells
que-ls sera vyares, qui reeben e cullen e distribues^uen e administren tots [dret]
diners e bens pertanyents al armament damunt dit, e reten compte ais dits consellers
o a aquells que ells hi asiignaran.
E troben los dits consellers e prohomens en la dita ciutat aljcuns bons homens
qui per servey de Deu e per honor de la dita ciutat, sobre 50 qui-s espera haver de
les almoynes de les gen/s bestrauran alcuna moneda per dar comen^ament al arma-
ment de la dita galea; e entenen que-1 Pare Sant, al qual ja d'ago per part de la
dita ciutat es estat supplicat, dará indulgencia de pena e de colpa a aquells qui per-
sonalment servirán en la dita galea, e hi trametran altres en \och lur a lurs mesíions.
Per que, senyor, los dits consellers e prohomens suppliquen a la vostra senyoria,
que en favor de tañí piadosa e tañí santa obra, vullats al menys atorgar a ells les
coses seguents: Primerament, que tot hom qui vage en la dita galea, hage guiatge
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 307
de crims e allongament e sobrese^iment de deutes, exceptadas comandes e censáis
e violaris segons que es acustumat d'altres galeas armades, com aquesta meresc/ja
major favor que altra. ítem, que donets al capita o patro, qualque sia de la dita
galea, sobre tots los qui en aquella galea irán tota jurisdiccio segons que es acustumat
de donar a capitans e a patrons qui menen galeas per la mar. ítem, jasiia, senyor,
per privilegi antich sia atorga[da]< a la ciutat e ciutadans de Barc/iinona, que de
galeas que ells armen no bajen a dar a vos, senyor, quint ne altre dret; empero
si-s podia dir que aquesta galea no armen bornes de Barc/i/nona, que placía a vos,
senyor, per remoure tot dubte e a superAabundant cautela, remetre e fer gracia que
de res que la dita galea pusque gonyar ne pendre, no puscats haver [y] ne demanar
quint ne altre dret quinsevol que ios, si alcun dret vos [b]i pertenyia; mas que tot
(jü que guanyara, sia entegrament tornat e convertit en continuar de teñir la dita
galea armada contra moros aytaní de temps com teñir s'i pusqiie. ítem, que vos, senyor,
prometats en vostra fe reyal e jurets que vos per cas de guerra, ne per misíatgeria,
ne per lo fet de Serdenya, ne de Cicilia, ne per algún altre íet qualsevol que fos,
e per neces^ari o per urgent que fos, no pendrets ne pendre farets la dita galea,
ne empetxerets ne empetxar farets en alguna manera que la dita galea no servesque
a g[o]ardar les mars de Catalunya contra moros e a oí/endre moros a que sera
destinada, ne la girarets a altre us. E si per ventura vos, senyor, o vostre primogenit
o almiray[l], o capita general de la mar o governador, o altre of/icial reyal per
qualque cas o ra[h]o, feyets al patro o al ductor de la dita galea manament contrari;
que-1 patro o ductor de la dita galea no li baje obeir ne teñir, per gran necesiitat
o perill que-s pretengues en a^o, ne per grans penes que y bagues; ne vos, senyor,
ne vostre primogenit, ne los altres desíus dits per inobediencia o transgresíio que
y bagues, no-ls poguesiets punir; exceptat si vos, senyor, personalment fabiets
alcun viatge que en aquel¿ poguesíets pendre la dita galea. ítem, que-ls consellers
de la dita ciutat meten e posen capita o patro en la dita galea, aquells que a ells
parra co[n]vinent e que altre no ni baje sino aqueU que ells bi posaran; e que
aquell assegur en poder del vostre batle de Barcliinona bastantment e be a cone[i]-
\ensa deis dits consellers, de no dapnificar ne of/endre gents que sien ab vos, senyor,
en pau. E que en manar e navegar la dita galea, bage star a ordinacio e conseU deis
consellers de Barcbinona e deis consols de la mar de la dita ciutat ; pero que si vos,
senyor, preniets per algún viatge que faesiets la dita galea, que lavors bagues a esser
sots vos e vostre almira/1. ítem, que totes provisions e letres que isquen de la vostra
Cort en favor e per rabo de la dita galea, sien dades per amor de Deu franques
de dret de segeU.
Idcirco, visis et in consilio nostro prelectis capitulis supradictis, ad bumilem
supplicationem per vos nobis factam, tenore presentís ipsa capitula et contenta in eis
laudamus, concedimus et firmamus, promittentes in íide nostra regia, et jurantes
per Dominum Deum et ejus Sancta quatuor Evangelia manibus nostris corporaliter
tacta, eadem capitula et omnia et singula in eis et quolibet eorum expresiata tenere
et observare, attendere et complere, ac teneri et observari faceré, et non contrafacere
vel venire jure aliquo sive causa. Mandantes nichilominus Ínclito et magnifico infanti
Jobanni, primogénito ac locumtenenti nostro generali, gubernatoribus, vicariis, baju-
lis... Datus et actum Barcbinone, XXIII die februarii anno a Nativitate Domini
MCCCLXX octavo, regnique nostri quadragesimo tercio. Bernardus de Valle.
Signum Petri, Dei gratia, regis Aragonum etc. qui bec laudamus, concedimus,
firmamus atque juramus.
308 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
Testes hujus rei sunt reverendus in Christo pater Jo/iannes, divina providentia,
archiepiscopus Turritanensis, venerabilis in Christo pater Romeus, divina provi-
dentia, episcopus Ilerdensis, egregius vir Jo/íannes Impuriarum comes, Hugo comes
Pallariensis, milites, consiliarii dicti domini regis. Dominus rex mandavit mihi
Bernardo Michelis in cujus posse firmavit et juravit ...
208 (IV, Lxxxi)
Barcelona, 10 marzo 1378
Confirmación del oficio y emolumentos de Alcayde de las Reales Atarazanas de
Barcelona, por su vida, a favor de la persona de Beltrán Sala, en atención a sus
servicios.
ACÁ Reg. 1546, 59 v-60 v
NOS Petrus, [Dei gratia, rex .'Vragonum.] etc. attendentes nos dudum, cum carta
sigillo nostro pendenti munita, data Barcliinone [duodécimo] XII die novem-
bris anno a Nativitate Domini MCCCLXXV respectu serviciorum per vos fidelem
nostrum Bertrandum Sala de civitate Barcliinone nobis prompto corde impensorum,
commisisse sive comendasse vobis daraganale nostrum Barchinone, et custodian!
ejus et omnium existencium in eodem, pro quibus haberetis salarium dari solitum
Jacobo de Cabanyals pro predictis. ut in dicta carta plenius explicatur; attendentes
etiam quod vos dictus Bertrandus a die dicte comissionis citra in custodia dicti
daraganalis et contigencium eidem, de quibus estis multum edoctus, fideliter et ele-
ganter vos liabuistis in dicto daraganali, nobis diversa et accepta servicia continué
impendendo ; quodque die presentí, quando Tabulam regalem in civitate Barchinone
certis de causis posuimus, laudes inibi in apposicione nostri vexilli, sive estandart,
in quo signa nostra depicta consistunt referri consuetas, juxta morem solitum, altis
vocibus, in sonó dulci et placido in auribus auditorum, nobis ibidem presentibus
et audientibus, retulistis, de quibus estis non immerito dignus, laude, ut gracia vos
prosequamur ampliori.
Idcirco, de vestri fide et legalitate ac a[p]6titudine plenarie confidentes, dictum
dara^anale nostrum Barchinone et custodian! ejusdem, et omnium et singulorum
existencium in eodem, ipsique spectancium quovismodo, vobis dicto Bertrando Sala,
toto tempore vite vestre damus et concedimus cum presentí ; ita quod vos dictus
Bertrandus, quamdiu vixeritis, sitis daraganerius dicti daraganalis, ipsumque et
omnia et singula in eodem consistencia custodiatis fideliter, legaliter atque bene;
et habeatis pro laboribus et salario vestro illos octingentos solidos Barchinonenses,
quos cum carta nostro sigillo pendenti munita data Barchinone XX die martii anno
proxime lapso, pro custodia dicti dara^analis vobis assignavimus, videlicet illos
CCCC solidos quos probi homines et universitas ville Aqualate. anno quolibet in
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 309
festo Natalis Domini pro questia prestant et prestare tenentur; et ducentus solidos
super redditibus et juribus Castri de Montechateno ; et residuos CC solidos ad com-
plementum dictorum octingentorum solidorum, super emolumentis proventuris ex
locacionibus vasoruní de arguens. et aliarum exarciarum nostrarum quesunt intus
dictum daracanale et alibi in civitate predicta.
Mandantes de certa sciencia et expresse nostro thesaurario seu alii cuicumque
qui administracionem pecunie mine vel pro futuro tempore tenuerit reddituum et
jurium villarum, locorum et castroruní que illustris Alianora bone memorie, Arago-
num regina, pro sua camera assignata tenebat, Ínter que erant et sunt dicta villa
Aqualate et castrum de Montechateno, quatenus loto tempore vite vestre dictos CCCC
solidos de questia supradicta in festo Natalis Domini, et de quantitate reddituum
et jurium dicti Castri de Montechateno que pro vel de prima tercia eorumdem
exsolvitur in mense aprilis, dictos ducentos solidos vobis vel cui volueritis loco
vestri, annis singulis pre ceteris assignacionibus, omni obstáculo quiescente tribuat
et exsolvat, et in qualibet solucione recuperet a vobis apocam, in quia de presenti
specialis mencio fiat. Quoniam nos mandamus magistro racionali curie nostre, seu
alii cuicumque, inde ab ipso compotum audituro, quod quantitates peccunie, quas
pro premissis vobis exsolverit, ipso, ut est dictum, apocas restituente, in suo com-
poto admit/ere non recuset. Nec non mandamus carissimo primogénito et locumte-
nenti nostro generali ... Dat;/m in Tabula nostra regali Barchinone, X die marcii
anno a Nativitate Domini millessimo CCCLXX octavo, regnique nostri quadragesimo
tercio. Bernardus de Vallo. Franciscus Bisbals mandato domini regis, facto ad rela-
tionem Raymundi de Villanova, militis, consiliarii et camerlengui. Vidit eam dominus
rex. Bernardus Michelis.
209 (II, xcii)
Barcelona, 8 junio 1378
Concordia ajustada entre el Rey y la Ciudad de Barcelona sobre la Obra de las
Atarazanas, que ofreció costear y dirie.ir su Magistrado Municipal en virtud de
varias gracias y privilegios que S. M. le dispensaba.
AHM L. Vert II, 30 v-3.5
IN Dei nomine. Pateat universis quod nos Petrus, Dei gracia, rex Aragonum, Va-
lencie, Majoricarum, Sardinie et Corsice comesque Barchinone. Rossilionis et
Ceritanie ex una parte; et nos Petrus Terreni legum doctor, Galcerandus Marqueti,
Guillelnuis Ferrari¿ et Bernardus Serra, consiliarii hoc anno civitatis Barchinone,
una cum Petro de Gualbis nunc egrotante. nomine et pro parte dicte civitatis Barchi-
none ex altera; attendentes, recognoscentes pars parti nostrum ad invicem super
infrascriptis fuisse previo tractatu inita, acta et concordata Ínter nos ea que et
310 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
prout continentur in capitulis iiifrascriptis, et in responsionibus per nos dictum
regem eisdem factis, quorum capitulorum et responsionum tenor sequitur suh hiis
verbis. Molt alt senyor, com entre vos e los consellers de la ciutat de Barcliinona
sia estat algún dabat per vaho d'aquells cent milia solids, los quals se diu que foren
atorgats a vos, senyor. en temps passat per los consellers qui lavors eren de la dita
ciutat o per alguns d'ells en ajuda de obrar un palau a vos, senyor, en la dita ciutat
vers la mar; vos, senyor, fahent certes coses a la dita ciutat. E la ciutat, senyor.
entenes e entena que ais dits cent milia solids no era ne es tenguda parlant ab reve-
rencia vostra com per la ciutat ne per lo Consell d'aquella no se'n trobas ne appa-
regues res fermat, e en special no y entenia esser tenguda com en uns capitols qui-s
ordonaren entre vos, senyor, e la ciutat, en los quals demanavets que la ciutat a
messio sua muras, vallejas e enfortis la vostra daragana closa. que es fora lo mur
de la dita ciutat; vos, senyor, lexavets anar e lexas de fet la dita questio deis dits
cent milia solids. E sobre a^o, senyor, vos ara siats tornat ab la ciutat a aquest
novell tractament contengut en los presents capitols ; per 50, senyor. la dita ciutat
per reverencia e servey vostre e per be de tota la vostra cosa publica vos profer
e-us atorga de murar e vallejar e enfortir la dita daragana vostra de la part deffora
vers ponent o vers Muntjuhic, axi com han ja be comencat e fet en partida en en alter
manera a bon parer deis consellers de la ciutat quals que sien metent hi del residuum
de les imposicions cascuna setmana en obra de mil a IIM solids a lur conneguda.
tro que la murada e lo valí del front de la dita daraqana envers la dita partida de
Muntjuich sien acabats. E encara vos perfer e us atorga de fer vos la ajuda davall
escrita en cobrir la dita dara^ana. e que los capitols e co qui-s allegave deis difs
CM solids, e tot co qui en aquells capitols es, sien casses e vans ; e d'aqui avant
per virtut de aquells capitols. ne en altre manera, vos, senyor, no puxats los dits
CM solids demanar ne haver. Plau al senyor rey.
ítem, com la dita daragana vostra, senyor, no sia cuberta e per ago les galees
estiguen dins aquella sol e a vent, e a pluja, per que son dins breus temps consu-
mides e destrouides, e en temps de plujes no s'i puscha obrar per obs que ios e pu[i]s
que sera murada, vallejada e enfortida per la ciutat de part de fora e les fustes
hi poran estar sens perill d'enemichs, sia fort necessaria e profitosa cosa a vos,
senyor, e a tota la cosa publica de vostres regnes e Ierres, que la dita daragana se
cobre, e qu-y pusquen estar a cubert, e s'i pusquen salvar e conservar las galeas;
e no solament, senyor, la dita daracana baja me[ne]ster que sia cuberta, ans encara
y haja ops butígues e casaments per teñir hi exarcies e armes et altres coses nece-
saries a les galees, e locbs aptes on remolars e cuyracers e altres pusquen lavorar.
E encara apres la dita daragana sia lo pati, qui es entre la dita daracana e lo mur
de la dita ciutat, del qual pati pot esser presa partida e ajustada a la dita daragana.
E jaí5Ía. senyor, a^o sia obra, la qual tornara en gran profit et honor vostra e de
tota la vostra cosa publica, no res menys la ciutat per si matexa venga acordada a
fer hi graciosament alguna co[n]vinent et bona ajuda. per 50, senyor, la dita ciutat
a emprada e pregada d'ago per vos, ve[h]ent en aqüestes coses gran profit a vos.
senyor, e a tota la cosa pública, vos atorga en ajuda de la dita obra graciosament
e no per deute decem mille florins d'or d'Arago. pagadors dins VII anvs primer
vinents, 50 es, cascun anv deis dits VII anys MCCCCXXVIII florins II solids III di-
ners Barchinonenses, del residuum qui sobra de la assignacio de les imposicions
assignades ais censáis et ais violaris que fa la dita ciutat; la qual cuberta de la
dita daracana es ordonada per vos, senyor, que sia feta ab pilars e archs de pedra
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 311
e ab taulades, segons que ja per lo senyor rey En Pere, besavi vostre, fo comengat.
Axi pero e no en altre manera, que vos, senyor, de present atorguets a la dita obra
de la vostra dara(;ana alnienys VIIM florins d'or, pagadors per vos, senyor, cascu [n]
ayn deis dits VII anys M florins, los quals concorreguen ensemps ab los XM florins
de la ciutat en esser meses e despeses de fet ne la dita cuberta e altra obra de la
dita daragana. E los quals VIIM florins assignets sobre qualsevol diners qui isquen
o puxen exir per qualsevol manera per rabo de qualsevol persones o fustes, que
vajen o trameten en Alaxandria o en les parts vedades ; e en defalliment d'aquells,
sobre tota altre moneda pertanyent a la vostra cort, o que-n donets o fagats dar dita
de Taula a la persona davall scrita, axi com vostre tresorer be s'i es offert : entes
expressament e retengut per la dita ciutat. que si vos. senyor. o la vostra cort cessa-
vets o defalliets en dar e pagar realment e de fet los dits VIIM florins o alguna paga
d'aquells en la dita obra, la dita ciutat no fos tenguda de metra en convertir res
en la dita obra tro que la vostra cort hi donas e metes de fet qo que cessat baurie.
Plau al senyor rey.
Empero per tal com la dita obra sera de gran messio e es mester que el primer
any baje bon commengament, sia tenguda la dita ciutat el primer any deis dits
VII anys anticipar e metre en la dita obra la paga del segon any, axi que el dit
primer any la ciutat mete deis dits XM florins en la dita obra IIMDCCCLVII
florins, V sous, III diners ensemps ab los M florins que-l dit senyor aquell any
hi deu metre, e puys tro al terg any la dita ciutat no y baje res a metre. Empero
es entes que per los dits XM florins que la dita ciutat atorga metre del dit residuum
dins los dits VII anys en la dita obra, no sien tol[t]s ne ampatxats los IIIIM solids,
los quals la dita ciutat pot metre cascuna setmana en les obres deis murs e valls
de la dita ciutat, e del raval d'aquella del residuum damunt dit; ans encara n'i
puxen metra mes o menys, segons la necessitat deis affers qui vendrien o esperaria
la ciutat. a coneguda del consellers quals que sien de la dita ciutat. Plau al
senyor rey.
ítem, com sia rabonable e just que-1 General de Cathalunya, qui en les guerres
e grans affers que la Casa d'Arago ha hauts, se-s tostemps defes e ha guanyades
victories per la mar, faga bona ajuda en la obra de ¡a dita daracada: que vos,
senyor. procurets e fagats que-1 dit General, qui vuv per Cort General es present
en la dita ciutat. do alguna co[n]vinent quantitat de diners en ajuda de la dita
obra; car general profit es de tota la vostra cosa publica; e go que baurets del
dit General o es ja degut o assignat a la obra de la dita daragana per lo dit Gene-
ral, o s'aura de lexes piadoses o en altre manera a ops de la dita obra, sia convertit
en aquella obra, e sia deduit e defalcat, e sia en alleviament de vos, senyor, e de la
dita ciutat, go es, en alleviament de cascuna part prorata de les quantitats dessus
dites, que cascuna part deu metre en la dita obra. Plau al senyor rey. Quant es que-1
General hi do, lo senyor rey lo-n pregara e y fara son poder.
ítem, que sia eleta de present per vos, senyor, e per los consellers de la ciutat
una persona convinent, la qual preña cascun any tots los dits diners. axi de la
part de vos, senyor, com de la part de la ciutat, qui-s deuen metra en la dita obra,
e que faga fer la dita obra com abans e milis e pus profitosament fer se puxa a
salvament de les galees e fustes, qui en la daragana estaran; la qual persona jur
que en la dita obra no meta I diner de la ciutat sens altre vostre prorata de les
quantitats dessus dites. axi que tot go que -y mete, se pach comunament per vos,
senyor, e per la ciutat. Jur encara la dita persona que en altres coses no convertirá
312 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
los dits diners, sino en la dita obra o messions faedores per aquella, la qual pero
persona puxa alter o alties persones deputar a fer fer la dita obra segons que he
vist 11 sera: e en deffalliment de la dita persona los consellers de la ciutat, ab volen-
tat e consentiment de vos, senyor, si serets lavors present en Barchinona, sino ab
volentat de vostre tresorer o d'En Berenguer de Relat, hi puxen metra altre, e que
tots salaris, axi de la dita persona com d'altres qui per la dita obra traballaran, se
paguen comunanient deis dits diners a la dita obra assignats; e que la dita persona
prometa e jur ais consellers de la ciutat, per qo que pusquen veer e saber en que
estara la despesa e administracio de la dita obra, que totes vegades que-1 ne requiren,
lurs mostrara los comptes e vendrá ab ells a compte sobre aqo ; e semblantment
jur a la part del senyor rey. Plau al senyor rey.
ítem, que-ls pilars. archs e edificis qui novellament eren estats fets dins la dita
dara^ana, los quals se hauran a desfer, e tot lo pertret e aparell qui y era per
cubrir aquella, sia e remanga a la dita obra de la dita daragana. Plau al senyor rey.
ítem, senyor, com no bastas cobrir la dita dara^ana, si la cuberta, apres que sera
feta, no era conservada e tenguda en condret ; e per experiencia veia hom que los
castells e les solemnes obres del mon s'enderroquen, decahen e deperexen com no
son sostengudes e tengudes en condret, d'on se segueix gran dampnatge, car aqo
qui s'adobaria en comencament per C solids, costa puñs XM de tornar ; que placia
a vos, senyor, dar carrech a vostre dara^aner, que la dita cuberta tenga estanya e en
condret, e que d'ago ha ja a fer prometenga ab sagrament e homenatge en poder del
batle de Barchinona qualque daracaner, qui ara e per temps sia; e que vos, senyor,
assignets alguna co[n]vinent quantitat annual e perpetual sobre alguna cosa segura
e certa de que lo dit daraganer recorrega tots anys e tenga en condret la dita cuberta.
Plau al senvor rey.
E com lo daraganer tinga ja assignats DC solids annuals per teñir en condret
la dita daragana, lo senyor rey hi assigna e y anedeix CCCC solids annuals a com-
pliment de M sois annuals per teñir en condret la dita cuberta.
Ítem, es entes que si acabada la obra de la cuberta damunt dita de la daragana,
fahent-la ab pilars e archs de pedra e ab taulades de teula, segons que es dit. les
dites quantitats de diners, quals vos, senyor, e la dita ciutat co[n] vinengats metre
en la dita obra, qui son en suma XVII M florins, no serán totes estades necessaries
a la dita obra ; que la ciutat cobre de la persona que sera deputada a la dita obra.
tot go que acabada la dita obra sobrara en poder d'aquella persona de la part que
la ciutat ha a metre en la dita obra, e que d'aqui avant lo ronianent deis XM florins
romanga a la ciutat. E si per ventura los dits XVIIM florins no bastaven a la dita
obra, go que hom no creu, que la ciutat no y haja res plus a metre; mas que vos,
senyor, de vostres diners faessets e acabassets go que romandria a fer de la dita
obra. Plau al senyor rey.
ítem, que si la ciutat volia les sues galees e fustes obrar, metra o teñir a cubert
dins la dita daragana, que ho puxa fer tostemps franchament e sens embarch de
vos, senyor, e de vostres daraganers e officials, totes vegades qui-s volra. Plau al
senyor rey.
ítem, com a vos, senyor, s'esguardas de cubrir vostra daragana e la ciutat no
y fos tenguda en res per deuta ne de obligacio per justicia, protesta la part de la
ciutat ab consentiment de vos, senyor. que go que la ciutat atorga e promet de pagar
e metre en la dita obra, atorga et promet de gracia e per liberalitat sua. havent
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 313
esguart al ben publich e profit comu de vos, senyor, e de tots vostres regnes, illes
et Ierres, e no per necessitat, ne que-n haguets a fer de forga ; e axi que per ago
no sia vist esser fet prejudici algún a la ciutat en ses libertáis e franquees, ne
ago pusque esser james tret a consequencia, us. ne exemph'. PIau al senyor rey.
..datuní et actum... Barchinone, nona die junii anno a Nativitate Domini
millesimo trecentesimo septuagésimo octavo . . . regnique dicti domini regis quadra-
gesimo tercio. Lupus cancelarius.
Et ideo visis et diligenter recognitis ar plenarie intellectis capitulis supradictis etc. prout in
consimili conventionis charla. Nvím. 198.
210 ÍII, CCLXVIl)
Barcelona, 29 marzo 1379
Carta Orden del Rey Don Pedro IV de Aragón dirigida a todos los Capitanes,
Patrones. Armadores y otros oficiales de mar de sus Revnos, para que no cometan
hostilidad alguna contra los vasallos del Soldán de Egypto, respecto de haber
asentado paces con este Príncipe.
AHM Reg. Lletres. 1379*
EN Pere, per la gracia de Deu rey d'Arago, de Valencia, de Mallorques, de Ser-
denya e de Córcega, e comte de Barcelona, de Rossello e de Cerdanya ; ais
amats e feels nostres tots e sengles capitans, patrons. comits. sotacomits e altres
constituits e constituidors sots qualsevol dignitat o preheminencia en quals sevol
naus, galeas e altres fustes maritimes armades e armadores en quals sevol parts de
nostra senyoria ais quals les presents pervendran, salut e dileccio.
Sapiats que nos baveni pau ferma ab lo sóida de Babilonia e ab tots los officials
e altres gents sotsmeses d'aquell ; la qual pau no entenem que sia rompuda ne
trencada en res per alguna offensa o dampnatge alcu que per alcuns sotsmeses nostres
sia stat fet en alcuna manera a officials o sotsmeses del dit sóida, ne per officials
o sotsmeses del dit sóida a gents sotsmeses nostre. E com nos vullam de tot en tot
que la dita pau etiga en sa forga e valor, e que res contra aquella no-s faga per
vos e altres sotsmeses nostres, e que sia servada fermament e no corrompuda ne
trencada en alcuna cosa, guisa o manera ; pergo notificant ab la present a vosaltres
tots generalment e a cascu en special singularment la dita pau ; a vos e cascu de vos
dehim e manam fermament e de certa sciencia, sots pena de la nostra ira e indig-
* No se ha podido lixalizar.
314 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
nació, e encara de cors e d'aver, que al dit sóida ne a officials ne gents sotsmeses
d'aquell offensa alcuna ne injuria, ne dampnatge en persones ni en bens, en qualsevol
terres o mars del nion on trobats o trobades sien, no donets o facats ; ans los tractets
favorablement e benigna axi com aquells qui son en sana, bona, leyal e verdadera
pau ab nos, e ab vos e tots altres sotsmeses nostres.
E si per ventura en alcuna licencia que hajam dada o donavem d'aqui avant
a vosaltres o altres sotsmeses nostres de qualque condicio o stament siats o sien,
d'armar quinessevol fustes maritimes, e de dampnificar moros se podien entendre
en general o en special lo dit sóida e officials e sotsmeses seus ; nos ab aquesta
matexa. ara per lavors e lavors per ara, revocam e per revocades e nuiles havem
de tot en tot aquelles aytals licencies en quant se puxen estendre al dit sóida e sos
officials e sotsmeses, e voleni aquells esser-ne del tot exceptats, posat que y bagues
paraules generáis, si donchs expressadament e especificadament contra lo dit sóida
e sos officials e sotsmeses licencia o licencies no donavem ; en lo qual cas encara
no volem lo dit sóida ne sos officials e sotmeses en persones ni en bens esser offeses.
dampnificats ne encara agreujats en neguna part en térra ni en mar per vosaltres
o alcu de vos. ni altres santsmeses nostres. si donchs abans nn-us era cert que no=:
publicament ab veu de crida feta principalment en aquesta ciutat de Barcelona e en
los altres locbs insignes o assenyalats de les maritimes de nostres regnes e terres.
baguessem declarat lo dit sóida e sos officials e sotsmese« haver per enemicbs.
E guardats vos be que contra ago no fagats ne vengats per alguna causa o rabo;
certificants vos que si lo contrari fahiets o assajavets, qo que no creem. nos volents
vos asi com a trencadors de paus e de treves esser punits, procehirem e farem proce-
hir a execucio de les penes dessus dites. Dada en Barcelona, a XXIX dies de marq
en l'any de la Nativitat de nostre Senyor MCCCLXXIX. Berengarius de Vallesicca.
211 (iV, LXXXIl)
Barcelona, 14 marzo 1380
Real Privilegio de D. Pedro IV. concedido a la Ciudad de Barcelona para que
pueda imponer ciertos vectigales en las mercaderías, para la fábrica de la nueva
Lonja del mar, en beneficio y comodidad de la contratación.
ACÁ Rpg. 935, 175
Per la lotja de Rarchinona
NOS En Pere. [per la gracia de Deu, rey d'Arago,] etc. attenents que en la
ciutat de Barchinona, jatsia gran e insigne ciutat, e situada en maritima e en
la qual ba molts navegants e mercaders. es fan moltes feynes de mercadería, no
ha lotge co[n]vinent ne bona ,en la qual los consols de la mar pusquen teñir cort,
e los navegants e mercaders, qui en la dita ciutat se ajusten, pusquen convenir e
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 315
tractar e fer lurs contractes e af[f]ers, axi com en altres moltes ciutats qui no son
tan[t] solempnes ha semblants lotges, jatsie que la dita ciutat se sia feta richa e
noble mes per la mar e per fet de mercadería, que per altra raho. Attenents encara
que la dita ciutat, per tal com no ha territori del qual pusque viure. se ha a prove[h]ir
de vitualles e specialment de gra, per la mar; e que en la ribera de la mar de dita
ciutat no ha lochs covinents en los quals lo gra pusque star a cuhert ni exut, ans
esta aqui descubert a pluja, e les gents de la dita ciutat qui aqui compren lo gra
l'an a pendre en temps de pluges banyat e engruxat d'aygua, la qual cosa torna
en gian dampnatge a la cosa publica de la dita ciutat e encara en dan deis mercaders,
deis quals es lo dit gra, qui-s destroueix e podreix aqui a la pluja.
Pergo a supplicacio de vosaltres feels e amats nostres los consellers e prohomens
de la ciutat de Barchinona, per profit e bon estament de la dita ciutat, atorgam per
tenor de la present a vosaltres que en la ribera de la mar de la dita ciutat o en
aquell loch o partida de la dita ciutat on a vosaltres sera vist mils esser faedor,
puscats Aedificar e fer lotge a obs deis consols de la mar e deis navegants e merca-
ders axi de la dita ciutat com estranys, qui en la dita ciutat concorren ali aquelles
cases, /ledificis e lochs qui a la cort deis dits consols e a semblants Lotges se pertany.
ítem, que en aquells loch o lochs de la dita ribera, on a vosaltres sera mils vist,
puscats construir e fer portxe o portxes, e lochs cuberts e closes que sien aptes
e co[n]vinents a teñir e vendré gra en aquell[e]s, o lo portxe nou aqui ja comen^at,
continuar e acabar; e que la dita lotge, porxes e lochs sien sots regiment e ordi-
nacio vostra.
Atorgam encara per la present a vosaltres, que per haver dinerí a obs de comprar
alberchs, patis e lochs co[n]vinents en los quals puscats fer la dita lotge, e per obrar
e fer aquella lotge e los dits porxe o porxes, puscats per autoritat nostra ordonar e
posar en e sobre aquelles mercaderies e coses de que a vosaltres sera vist, aquells
vectigals o imposicions, e en aquella manera e forma que a vosaltres a menys carrech
de les gents parra esser faedor, e aquells vectigals o imposicions fer cuUir, levar
e aquells vendré [r] per anys o per torces, axi com a vosaltres sia ben vist, e los
diners qui d'aqui exiran reebre, e d'aquells diners fer les dites compres e totes les
dites obres.
Puscats encara, si a vosaltres sera vist, per haver pus prestament diners a espat-
xament de les dites coses, vendré e carregar per vos, o per vostre procurador o
sindich, sobre los dits victigals o imposicions, censáis morts appellats, a aquelles
persones e per aquells preus que-us sera vyares, entervinent pero carta de gracia,
e ais compradors deis dits censáis e violaris assignar e obligar los dits victigals
e imposicions, e totes les altres imposicions e bens de la dita ciutat, no contrestants
qualsevol inhibicions, pracmatiques sanccions, provisions e ordinacions per nos en
la primera Cort de Muníso o apres en qualsevol forma en contrari fetes ; ne qualsque
provisions per nos fetes, per vigor de les quals lo clavar! de la dita ciutat bagues
a convertir en reem[p]5o deis censáis que la ciutat fa, lo residuum qui sobre de
les [dites] imposicions de la dita ciutat, pagades les pensions d'aquells censáis, ne
contrestants qualsevol altres provisions. statuts, e ordinations qui a aqo poguessen
esser contraris ; car nos ab la present a totes les dites coses e sobre aquelles donam
nostre autoritat e decret. Empero volem que alguna certa persona sia per vosaltres
deputada a reebre e cullir tots los diners qui deis victigals o imposicions exiran;
lo cual faga sagrament e homenatge en poder del veguer nostre de Barchinona, que
de la dita moneda no convertirá ne metra res en altres uses, sino solament en les
'^16 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
dites coses; e acabades les dites obres, en reembre solament los dits censáis morts
e no en altres coses; e apres que les dites obres serán acabades e pagades e reemuts
los dits censáis morts, en continent tots los dits victigals e imposicions cessen e
d'aqui avant no-s leven. Manants per la present a nostre car primogenit lo duch
e a[l] governador de Cathalunya, veguer e batle de Barchinona ... Dada en Bar-
chinona, a XII II de marg en l'any de la Nativitat de nostre Senyor MCCCLXXX.
Rex Petrus. Bartholomeus de Avellaneda mandato domini regis.
212 (iV, LXXXIV)
Barcelona, 9 junio 1.S80
Privilegio del Rey de Aragón. D. Pedro IV, en que concede a los Cónsules del mar
de Barcelona la potestad que gozaban los de Mallorca de elegir a su voluntad ¡os
Porteros y Alguaciles para su servicio, autorizándoles después el Rayle Real.
BC Llibre de privilegis del Consolal de Mar de Barcelona. Ms. B193, 33 v-34 v
PETRUS, Dei gracia, rex Aragonum etc. fideli nostro bajulo Barchinone presentí
et qui pro tempore fuerit, salutem et graciam. Dilecti et fideles nostri consiliarii et
probi homines civitatis Barchinone humiliter exposuerunt coram nobis, quod nos
qui dudum concessimus cum privilegio nostro dicte civitati Barchinone, quod in
eadem civitate essent perpetuo cónsules maris, hujusmodi consulatus officium conces-
simus civitati eidem sub ea forma qua concessum erat civitati Majoricarum de et
habendo consulatu, et usus et exercicio ejusdem; quodque ipsi cónsules Majoricarum
vigore ipsius concessionis eligunt et assumunt, scilicet, sagiones nuncios seu minis-
tros in officio suo, illos quos volunt et illos per eos electos presentant vicario Majo-
ricarum, qui eisdem nunciis seu ministris concedit auctoritatem utendi officio enrun-
dem; et antequaní utantur, jurant in posse dictorum consulum quorum sunt dicti
nuncii seu ministri. de utendo officio eorum fideliter atque bene; istosque nuncios
seu ministros dicti cónsules Majoricarum et non alii quicumque officiales nostri.
possunt removeré et alios eligere ; et dictus vicarius eos quos ipsi eligunt et presen-
tant eidem habet admitiere et illis auctoritatem prestare vicarius supradictus: et ita
utuntur et uti consueverunt dicti cónsules Majoricarum,' prout aparet per quamdam
litteram de hiís niissam per ipsos cónsules consulibus maris Barchinone.
Nunc autem vos, consulibus ipsis maris Barchinone presentantibus vobis suos
nuncios noviter assumptos per eos ut iUis daretis auctoritatem utendi, hoc faceré
re/nitis sive etiam recusatis, pretendens, quod vos debetis dictis consulibus daré
sive assignare nuncios supradictos, in mitendo ad hoc, quod in nova creacione
dicti officii consulatus primi cónsules maris Barchinone. qui post dictum optentum
privilegium creati fuerunt, receperunt nuncios ab eo qui tune erat bajulus dicte
civitatis Barchinone, quod tunc/i, ut asserunt dicti exponentes, contingit esse quia
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 317
nondum erant, siciit postea fuerunt, certi de usu quem dicti cónsules JVIajoricarum
circa talia observabant.
Quare, suplícalo nobis liumiliter per dictos consiliarios et probos bomines super
hiis debite provideri, facta nobis fide de concessione privilegi antedicti et de forma
concessionis predicte facte dicte civitati Majoricarum de officio consulatus prena-
rrato, nec non babita certificacione de usu per cónsules maris Majoricarum in talibus
obsérvate; volumus vobisque dicimus et mandamus expresse, quatenus dictis nunciis
janí electis et presentatis, de cetero eligendis et presentandis vobis per dictos cónsules
maris Barcbinone quocienscumque contigerit de hiis casibus, prestetis auctoritatem
utendi eorum officio et illos ipso permit[t]atis uti, et circa hec [hoc] usum consulum
maris Majoricarum curetis sine inpedimento aliquo observare. Datí/»í Barcliinone,
[IV] IX die junii auno a Nativitate Domini MCCCLXXX [primo]. Narciso promotor.
213 (ii, xciii y IV, Lxxxiii)
Barcelona, 26 julio 1380
Real Cédula, por la qual se ordena que de las Sentencias del Consulado del Mar
de Barcelona no se admitan apelaciones ni recursos en la Real Cancillería.
AHM L. Verm. II, 240-241 v BC Llibre deis privilegia del Consola! de mar de Barcelona
Ms. B-193, 34 v-34 v*
IN Dei nomine. Universis et singulis pateat evidenter quod nos Petrus, Dei gracia,
rex Aragonum, Valencie, Majoricarum, Sardinie et Corsice, comesque Barcbi-
none, Rossilionis et Ceritanie; quoniam per vos dilectos et fideles nostros consilia-
rios civitatis Barcbinone fuit nobis expositum reverenter, quod licet officia Consulatus
maris dicte civitatis et judiéis appellacionum, que a sentenciis et declaracionibus
dictorum consulum emittuntur, ordinata fuerint et instituta ad tollendum inter merca-
tores et navigantes litium dispendia et jurgia questionum, cum ex privilegiis super
predictis dicte civitati concessis i)Ossint et consueverint idem cónsules et judex de
causis et negociis ad eorum examen et judicium pertinentibus cognoscere, et ea
decidere sine lite et scriptis, sicut et publica utilitas id exposcit; nec a sentenciis
et declaracionibus, que feruntur per judices appellacionum Consulatuum Valencie et
Majoricarum, et aliorum eciam locorum maritimorum, ad aliquem appelletur, cum
omnis appellacio, preter illas que ad ipsos judices emittuntur. sit in officis dictorum
consulum interdicta ; nonnulli tamen, malicie fomice ducti, satagentes dictorum
consulum et judiéis civitatis predicte cogniciones et judicia evitare, et alias eos
turbare in suis officiis, ad cancellariam vel audienciam nostram seu nostri primo-
geniti carissimo recurrunt, quidam videlicet pro factis ad officium dictorum consu-
* Capmany publicó dos veces el mismo documento, la segunda vez con fecha equivocada: 1381.
318 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
lum pertinentibus ; et aliqui per viam appellacionum, quas ad nos a sentenciis et
declaracionibus dicti judiéis interponunt, ex quibus causarum protestatur decisio.
cultus impeditur justicie, et laborum ac expensarum vexacio partibus subinfertur,
quod esse dicitur contra mentem dictorum privilegiorum et bonum publicum nos-
trorum fideliuní subditorum.
Idcirco, supplicato nobis humiliter, ut super hiis dignaremur decens et salubre
remedium favorabiliter impartiri, visis et recognitis privilegiis supradictis, et attentis
premissis et contentis in ipsis privilegiis, nec non pensatis magnis quidem et nota-
bilibus serviciis, impensis nobis per dictam civitatem, que digne nos invitant et
inducunt ei in suis opportunitatibus existere liberales ; tenore presentís charle nostre
firniiter valiture statuimus, ordinamus et providenius, et vobis dictis consiliariis et
predicte civitati in privilegium ducimus perpetuo concedendum, quod si de factis,
que ad oíficium dicti consulatus ex privilegio pertineant seu spectent, nobis seu
dicto nostro primogénito vel in cancellaria seu audiení/a nostra vel sua, peticio
aliqua vel supplicacio de cetero offeratur, et altera parcium ad dictos cónsules
requisierit, seu voluerit supplicacionem vel peticionem ipsaní remitti, seu per ipsos
cónsules de illa cognosci ; eo casu negocium de quo oblata fuerit peticio vel suppli-
cacio, et partes ejusdem ad ipsos cónsules remittantur et remitti habeant omni
accepcione cessante, ita quod altera partium remittente vel invita, nequeat de ipso
negocio in cancellaria vel audiencia nostra, vel primogeniti nostri cognosci sed ad
ordinarium judicem, ut premittitur, remittatur. Providemus eciam et ordinamus in
predictis et alus quibuscumque negociis sive causas ad dictos cónsules pertinentibus,
quod si a sentenciis dictorum consulum ad predictum judicem appelacionum sit
vel erit a modo appellatum, de meritis ipsius appellacionis libere cognoscat et justi-
cian! faciat Ídem judex. Si auteni ad nos vel dictum nostrum primogenitum appella-
tum fuerit, vel Jiabitus quoquomodo recursus, negocium appellacionis seu recursus
ad predictum judicem appellacionum consulatus decidendum, per eum protinus
remittatur.
Mandantes de certa sciencia et expresse dicto nostro primogénito, nec non cancella-
riis, vicecancellariis et auditoribus nostris et suis, seu curie nostre et sue, presentibus
et futuris, et alus eciam quibuscumque, qui cancellariarum et audienciarum predicta-
rum presiden! regimini ac de cetero presidebunt, seu ad quos hec spectent et specta-
bunt in íuturum, quatenus statutum, ordinacionem, provisionem ac privilegium nostra
hujusmodi servent firmiter et ad unguem et nil in contrarium faciant vel attentent
aliqua racione; nos enim presentís serie decernimus irritum et inane quicquid in
contrarium fuerit attentatum. In cujus rei testimonium, hanc fieri et sigillo Mages-
tatis nostre impedenti jussimus communiri. Datum Barchinone, vicésima sexta die
julii anno a Nativitate üomini millesimo trescentesmo octuagesimo regnique nostri
quadragesimo quinto.
Signum Petri, Dei gracia, regis Aragonum, Valencie, Majoricarum, Sardinie et
Corsice comitisque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie.
Testes sunt inclitus infans Martinus, comes [que] de Exerica et de Luna miles;
Johannes archiepiscopus Turritanus; Brengarius episcopus Urgellensis; Hugo de
Sanctapace et Raymundus de Villanova camarlengi, milites.
Signum mei Bartholomei Sirvent predicti domini regis scriploris, qui de man-
dato ipsius hec scribi, feci et clausi. Corrigitur autem in XVII linea seu.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 319
214 (ll, xciv)
Barcelona, 9 noviembre 1381
Capítulos de las Ordenanzas hechas por el Magistrado Municipal de Barcelona, con
intervención de los Cónsules del Mar y de varios Comerciantes peritos de dicha
Ciudad, para arreglar el gobierno y derechos del Consulado y Lonja de los Cata-
lanes en Alexandría de Egipto.
AHM LC 13811383, 6-9
LOS consellers de la ciutat de Barchinona al honrat En Matheu Civader, consol
en la ciutat de Alexandria deis cathalans e altres sotsmeses del molt alt senyor
rey d'Arago senyor nostre, salut e creximent. Significam vos que nos per be e profit,
e per bona disposicio del consolat e alfondech d' Alexandria, e per tolre e esquivar
los perills e escandells los quals veem estar apparallats ais mercaders, mariners e
altres sotsmeses del dit senyor, qui naveguen e están diverses temps en la dita ciutat
e alfondech d'Alexandria per negociajar, vendré e comprar lurs mercaderies e robes,
sino hi era provehit de remey co[n]vinent; appellats primerament sobre ago los
honrats consoUs de la mar de Barchinona e niolts d'altres mercaders e prohomens
de la dita ciutat qui saben en semblants affers; havem ordonats e establits alguns
capitols, qui son e tornen en gran profit, be e honor del dit consolat e deis dits
mercaders e altres sotsmeses navegants a la dita ciutat de Alexandria; los quals
havem deliberats que sien per vos o per qualque sia consol en la dita ciutat, tenguts
e servats sens algún tocament o lesio d'aqueUs. E per 50 que-ls dits capitols sien
mils observáis, havem ordonat entre les altres coses, que vos, o qualque altre qui
en lo trienni esdevenidor sia consol, siats o sia tengut fer sagrament e homenatge
de teñir e servar les dites nostres ordinacions e capitols.
On nos certificáis de voslra approvada sufficiencia e bona fama dignes de laAor,
axi per los mercaders e altres qui naveguen en les dites parís, com en altre manera ;
per 50 ab tenor de la present, elegim, posam e confermam vos dil En Matheu Civader
consol en la dita ciutat de Alexandria per lo Irienni esdevenidor, deis cathalans e altres
sotsmeses del dit senyor rey nostre d'Arago, en e sots la forma e condicio seguents;
50 es, que vos en cas que-1 dit consolat acordéis de acceptar e regir, tingáis e servéis,
e teñir e servar dejáis, sots virtul deis dits sagrament e homenatge per vos sobre
ago faedors, totes les coses contengudes en los dils capitols e ordinacions per nos
fetes sobre los dils consolat e alfondech, deis quals vos trametem copia o translat
en paper sagellal ab lo sagell del Coiisell de la dita ciutat; los quals sagrament
e homenatge volem que fagáis en poder d'En Johan Ribalta o d'En Barlhomeu Bou
o d'En Ferrer Sorio mercaders, reebenl aquells per nom e per parí del honrat baile
de Barchinona, e a ago sia present lo scriva de mercaders o de la ñau on van los
dits mercaders, qui deis dits sagrament e homenatge faga scriptura testimonial.
E si cas es, que vos no acordéis de reebre lo dil consolat ab observacio deis dits
capitols e ordinacions nostres, volem que vos entretant tingáis e regiscals lo dil
320 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
consolat per la forma acostumada, axi pero que vos nos certifiquéis per vostra letra,
ab lo primer vexeU qui venga daga, que vos no volets lo dit consolat acceptar ab
les dites nostres ordinacions; pergo que nos puxam procehir en eleccio de algún
altre, qui tenga e serve les dites ordinacions ; certificant vos, que si en fer la dita
certificació erets necligent o tart, 50 que no creeni, que nos pus focem certificats
per los dits mercaders, que vos no-l volets acceptar per la dita forma; en continent
procehirem en eleger e posar algún altre en lo dit consolat per la forma dessus dita.
Entenem empero que la present nostra eleccio dur e tenga per tres anys qui comengen
a correr del dia que acceptarets lo dit consolat avant, segons tenor deis capitols
sobredits.
Datum en Barchinona. a IX dies de noembre en l'any de la Nativitat de nostre
Senyor MCCCLXXXI.
Capitols fets sobre -l consolat de Alexandria
En nom de Deu sia. Com per raho deis grans affers, negocis e mercaderies qui-s
fan e s'acostumen de fer en la ciutat de Alexandria per los sostmeses del senyor
rey d'Arago senyor nostre, se seguesc/ia gran honor al dit senyor, e gran profit ais
dits seus sotsmeses, e los navilis e navegants ne serán molt mes en nombre en les
terres del dit senyor, que no serien si en altre manera cessaven, e en [e]special
en la ciutat de Barchinona ; pergo los honráis En Ramón Sarovira, Galceran Marquet,
Guillen! [de] Sencliment, consellers aquesl any de la ciutat de Barchinona. ensemps
ab los honráis misser Pere Sacalm. absent de la dita ciutat, e En Gabriel Ros defunl,
qui per auctoritat de diverses privilegis reyals, ais dits consellers atorgats, e per
lonc/í US han acostumat de eleger e posar consol en la ciutat de Alexandria e en
allres lochs e terres ultramarines ; volents posar en disposicio e bon estament lo
dit consolat e lo alfondech de Alexandria, axi en eleccio del consol com en altre
manera ; haut sobre ago consell e acord moltes vegades ab los honráis consols de
la mar de la ciutat de Barchinona. e ab molls e diverses mercaders e prohomens
antichs de la dita ciutat, a honor del dit senyor rey e a be e profit deis seus sotsmeses,
e pergo que lurs affers ab lo adjulori de Deu prosperen en mils; procehiren en les
ordinacions davall seguenls, les quals volgueren fossen tengudes e servades axi com
expedients e profitoses al dit consolat e alfondech, e ais dits mercaders e sotsmeses
del dit senyor, navegants e concorrents a la dita ciutat de Alexandria.
Primeramenl per esquivar los perills, qui per algún cas sinislre, go que Deu no
vuUa, se porien seguir en l'alfondech de Alexandria e ais sotsmeses del dit senyor
estant en aquella, los quals Ai están evidentment apparellats segons que d'ago son
los dits consellers certificats per persones bones e dignes de fe; ordonaren e volgue-
ren los dits consellers que-1 consol de Alexandria sia hom discrel e de bona fama
e sufficient a reger lo dit consolat axi con mils se pora atrobar. E que algún hom
infamis, ne qui sia estat abalut de la ciutat de Barchinona, ne d'allres loclis per
deutes, no deje ne puxe esser elet en consol, ne reebut al dit consolat.
Axi que aquell qui sera consol sia elet de tres en tres anys, qui li comencen a
comptar del jorn que sera en Alexandria, e sera en possesio de son consolat conli-
nuament seguenls.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 321
Es empero entes que si lo consol, qualque sera, es persona de be e tal que los
mercaders se'n loen e-1 vullen; en aquest cas e no en altre, li puxe esser reíermat
lo dit consolat a altres tres anys seguents.
ítem, que-1 consol qui elet sera e en Alexandria ira, abans que partescha de la
ciutat de Barchinona, deja fer sagrament e homenatge en poder del honrat baile
de Barchinona, que en los dits tres anys que-1 regira lo dit consolat o apres, quant
que quant si mes lo regira, no vendrá ne lara vendré a companyes sues ne a alcuna
altre persona, ne sostendrá que per alcun hom a alcuna íembra de qualque lig o con-
dicio sia venut vi dins l'alíondech de Alexandria en gros ne a menut.
Declaren empero que en lo capítol prop dit no sia entes e compres vi que-1
consol baje mes per ses meses o meses, ans aqueU puga e pugnen vendré en gros
a toa persona que-s volran o poran, e no pas a menut; si donchs no-s venia a per-
sona habitant dins Talfondecb, a les quals persones lo dit consol e altres pugnen
aquell consentir en gros o a menut.
ítem, que-1 dit consol, ne hom per eU, no gos logar ne prestar alguna botiga
a alcuna persona de qualque lig o condicio sia, per metre ne teñir mercaderies, per
tal com son de gran necessitat ais mercaders. Entes pero, que les puxa prestar o logar
a persones de passatge, o a pelegrins ; si donchs no j havia mercaders o altres de la
nació, qui les haguessen mester.
ítem, que-1 dit consol, ne hom per eU, no gos logar ne prestar alcuna cambra
ne casa o botiga del aifondech a alcun moro ne juheu en negun cas; ans ago deje
esquivar sobre totes coses.
ítem, que-1 dit consol no gos logar ne prestar alcuna cambre a alcun christia
per teñir mercadería ; exceptat que les puga logar e prestar a pelegrins o a persones
de passatge; si donchs no y havia o no y venien mercaders o altres de la nació qui-ls
haguessen mester.
Es empero entes que si cas se esdevendra, que algún mercader o altre persona,
qui no sera sotsmesa del senyor rey, ans sera d'altre senyoria, e ira en Alexandria
ab navili de sotsmeses del senyor rey qui carregat hauran en loch sotsmes del dit
senyor; que aquell o aquells, si mercaders pero sotsmeses del senyor rey qui Ha
serán, ago volran, puxe o puxen ells e lurs robes estar e habitar, axi en cambres
com en botigues dins lo dit aifondech.
Axi empero, qui si mercader o mercaders no sotsmeses del senyor rey, per cas
de capítol dessus dit, se esdevendra que estia dins l'alfondech ; sia tengut de pagar
dret de consolat per semblant forma deis sotsmeses del senyor rey o baje a pagar
loguer de cambres e de botigues al dit consol, a coneguda deis mercaders qui Ua serán.
ítem, que-1 dit consol, si per necessitat no y es escusat, baje esser tots jorns
que robes se pesaran en duana per sotsmeses del senyor rey, si request ne sera, en
la duana; e ago quant les robes se pesaran e el nader e testimonis s'uiran.
ítem, que-1 dit consol baje e sia tengut de teñir dos escuders vestits de lureya,
qui-1 acompanyen com ira per la térra, ne devant lo senyor ne en duane.
E per satisfácelo faedora al consol del levament de les tavernes e del no gosar
vendré vi, e per honor del dit consolat e per relevar axi com dit es, que d'aqui a
avant tavernes, ne males fembres, ne ais homens ne juheus no habiten dins l'alfondech
de Alexandria, ne-1 consol ha je nom de taverner, ne-ls sotsmeses del dit senyor rey
no sien menyspreats, axi com son estats fins al día de vuy ; ordonen que-1 dit consol
per sustentado de sa vida e de sa honor, baje e deja haver de tot sotsmes del senyor
rey, qui per la duana de Alexandria o dins los murs de Alexandria metra robes,
322 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
argent, diners o altres coses per mercadería, VIII quirats per centenar de Uiures
Barchinonesas, en e segons la forma en lo capítol seguent contengudes.
Qo es, que tot mercader o altre persona, axí com dít es, quí robes, argent, diners,
na altres coses metra dins la cíutat de Alexandría per mercadería, pach VIH sois
per dret de consolat per centenar de llíures. e ago segons lo manifest que-n haura
fet en ñau, lo qual l'escríva sia tengut de denunciar al consol, sí eU ho volra.
Es entes que si cas se esdevendra, que alcun navili sera en Alexandría e robes
e mercaderies alcunes tendrá, e aquelles no posara en térra, que aquelles per be que
manifestades íossen, no sien tengudes pagar negun consolat.
ítem, tot navili de dues cubertes o de tres, pach per drct de consolat I liure,
XII quirats. ítem, tot navili de una cuberta, pach per dret de consolat I liure. ítem,
tot navili de cent salmes en jus, pach per dret de consolat XII quirats. ítem, tot ma-
riner o tengut de navili qui en Alexandría ira, pach per dret de consolat I quirat.
Valls-Taberner, Consolat. III, 115-121.
215 (II, xcv)
Barcelona, 24 diciembre 1381
Carta de los Magistrados Municipales de Barcelona al Rey de Castilla Don Juan
el I en respuesta o los mil carones de saetas que les había encargado le vendiesen
de su Armería, o mandasen liacer por los artífices de dicha Ciudad, para la guerra
contra Portugal.
AHM LC 1381-1383, 23 v-24
AL molt alt e molt poderos princep e senyor don Johan, per la gracia de Deu, rey
de Castella. Molt alt e molt poderos princep e senyor, reebuda havem ab gran
plaer e vista ab diligencia vostra letra a nosaltres per r[h]onrat En Johan de Sent
Pedro de casa vostra presentada, sobre mil caxes de viratons o sagetes, que la vostra
altea ha mester per raho de la guerra que havets ab lo rey de Portugal ; pregant
vostra serenítat [a] nosaltres, que per honor e esguard vostre, vuUam vendré o fer
vendré per aquells quí-/s teñen lo matzem deis viratons e altres armes de la dita
cíutat, los viratons que vos, senyor, havets mester e liurar-los, al dít Johan de Sent
Pedro missatger vostre, o almenys aquells que bonament puxam ; e si tant matzem
no hic haviem, que-n faessem fer ais maestres d'aquesta cíutat en tant nombre, que
fos satisfet a vostre voler per nosaltres e aqo haurets a nos molt per agredable.
Sobre la qual letra e les coses en aquella contengudes, responem ab deguda honor
a vostra gran magnificencia, que jassia per consideracío del matrimoni, per lo qual
vos, senyor, per disposicio divinal sots unit ab la molt alta senyora fdla del molt
alt senyor rey nostre d'Arago, siam raiionablement inclináis a serviros en totes coses;
empero pensants com los nostres ciutadans mercaders e altres cathalans, qui convenen
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 323
en vostres legnes son be tractats e íavorejats per vos, senyor, e vostres officials en
lurs negocis, molt mes nos tenim per obligáis a cumplir e exequir, no solament qo
de que-ns pregáis, mas encara totes altres coses qui sien e redunden a be e augmen-
tacio vostre, senyor, e de vostra Corona.
Per que havem atorgal al dit missalger vostre, senyor, de consentir-li del maceres
propri de la dila ciutat aquella bona partida de viratons, que al present hi puxam
liurar sens dan [y] nostre. Per ago requerrem e instarem de fel tots los maestres de
viratons qui sien en esta ciutat, que ab tota diligencia e cura fassen continuament
e donen tota obra ab acabament, perqué lo dit vostre missatger baje compliment
d'a^o que havets mester. E si altres coses, senyor, plaen a la vostra excelencia, man
nos com a specials devots e servidors vostres. Supplicant a la vostra gran altea,
que-ls nostres ciutadans hajats en vostres regnes sobre lurs affers specialment per
recomanats.
Datum en Barchinona. a XXIIII del mes de deembre de la any de la Nativitat
de nostre Senyor MCCCLXXXI.
Los vostres humils e devots servidors, los consellers de la ciutat de Barchinona
qui-s recomanen en vostra gracia.
216 (II, cv)
Barcelona, 7 marzo 1382
Carta de los Magistrados Municipales de Barcelona a los Comandantes de la Armada
del Rey de Castilla, para que desembarguen una nave Bizcayna, que habiendo salido
del puerto de dicha Ciudad con varias mercaderías, y un factor Barcelonés para
Flandes. fue detenida en Bilbao.
AHM LC 1381-1383, 44 v
NOBILIBUS et venerabilibus ac prudentibus viris, capitaneis, comissariis, patronis
et alus quibuslibet régimen, imperium seu gubernacionem habentibus stolei seu
exercitus illustrissimi domini regís Castelle, cujuslibet eorumdem vel ejus seu eorum
locatenentibus ad quos vel quem hujus rey expedido pertinere noscatur, consiliarii
civitatis Barcliinone, salutem et prosperorum successuum incrementa.
Noverit vestra prudencia quod aliqui mercatores et cives nostri, prout ipsorum
assercione didiscimus, naulearunt quandam navim cujus est patronus et ductor Johan-
nes Sanxis Pinyaga, vicinus Plasencie regni Castelle, que onusta diversis mercibus,
de quibus Petrus Mironi mercator et negociator existit, recessit in mense februarii
proxime lapsi a plagia maris Barchinone, pro dirigendo suum viagium apud Flan-
driam; cumque dicta navis esset in portu de Bilbau, fuit ibidem per vos seu de man-
dato vestro detenta seu arréstala cum dicto mercatore et ómnibus dictis mercibus
que vehuntur in illa, sic quod a portu de Sentander in quo nunc esse dicitur, abire
324 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
non permititur, donech in presente mense marcü, quo dictus stoleus sive flota suum
facial inda recessum.
Quam ob rem prefati nostri cives et mercatores nos supliciter rogaverunt, ut
vobis super luis nostros deberemus dirigere intercessus. Ideo vestram nobilitatem et
prudencian! affectuose rogamus quatinus respectu et bonore nostri et dicte civitatis,
velitis et placeat vobis licenciare dictum mercatorem dictamque navim ac marees
predictas, ut suum viagium, sicut expedit, facera valeant libere ad dictas Flandrie
partes, idque regraciabimur vobis multum, nam parati sumus in casu simili prosequi
mercatores subditos dicti domini regis Castelle, nedum íavore simili, set eciam et
majori.
Datum Barcliinone, séptima die marcü anno a Nativitate Domini MCCCLXXX
secundo.
217 (II, c)
Alcira, 3 julio 1382
Real orden para que se quiten las Horcas que estaban colocadas en la ribera del
mar de Barcelona, a fin de dexar el sitio desembarazado para la obra de la Lonja
o Bolsa de los Comerciantes, que se empezaba a construir,
AHM Div. II, 284
PETRUS, Del gratia, rax Aragonum, Valentie, Majoricarum, Sardinie et Corsice,
comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritania, fideli nostro Francisco de Avar-
soné vicario Barcbinona, salutem at gratiam. Ecce quod propter opus lotgie, que in
civitate predicta juxta mare novitar edificatur, in loco videlicet ubi jam antiquitus
fuerat incohata, proptar podium vocatum «da las falsies», in quo da mandato nobilis
Petri de Montecatheno quondam tune ammirati nostri furche fuerant diu est a[f]fixe,
scripsimus per littaras nostras anno próxima retro lapso, dum eramus in civitate
Cesarauguste, Petro Terrerii legum doctori, cui supar hoc co[m]misimus vices nostras,
ut dictas furchas a loco pradicto evelli facaret at panitus amovari, et eas in alio loco
decenti juxta li[t]tus maris arbitria suo, a puncta videlicet monasterii Fratrum
Minorum usque ad punctam monasterii Sancti Damiani dicte civitatis, erigi et plan-
tari, qui Patrus dictas furchas et eliam casteUum quod ibi erat, juxta tenorem dicti
mandati fecit dirui et evelli, et prout ejusdem Petri unius ex nuntiis par dictam ci-
vitatem novitar ad nos missis, et nunc in nostra presantibus curia relatione percepi-
mus infra dictas punctas attentis dictis monasteriis solemnibus existentibus inibi et
hospitiis li[t]tor¡ maris valde propinquis, et consideratis alus spaciis ubi naves, galea
et alia vasa marítima fiunt, non est alius locus decens in quo dicte furche possant
erigi et teneri. Unda per dictos nuncios fuit nobis humiliter supplicatum ut in aliquo
loco dicti litoris maris a dictis punctis designato furche alique minime erigantur.
Nos vero supplicacioni predicte annuantas benigna in favorem civitatis predicte.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 325
que grandia nobis servicia prestitit et prestare jugiter non desinit, dicimus et man-
damus vobis quatenus in dicto littore maris predicti, videlicet a dicta puncta monas-
terii Sancti Damiani usque ad punctam monasterii Fratrum Minorum, nullas furc/ías
de cetero fieri faciatis nec eciam permittatis absque nostri speciali licencia et mandato.
Datum Algezire, tercia die julii anno a Nativitate Domini MCCCLXXX secundo,
sub nostro sigillo secreto. Rex Petnis.
218 (ii, cvi)
Barcelona, 20 julio 1382
Carta de los Masñstrados Municipales de Barcelona a D. Artal de A¡as:ón Maestre
Justiciero de Sicilia, recomendándole los Mercaderes Barceloneses que llevan a dicha
Isla frutos y géneros de Cataluña.
AHM LC 1381-1383, 66 v
EGREGIO et espectabili viro. Artali de Alagonia comiti Mistrecce et regni Sicilie
magistro justiciario. Nobilissime vir et precordialis amice, quamvis mercatores
nostri, qui in terris et dominio vestr¡5 suas mercaturas exercent, fuerint per vos ex
innata vestri nobilitate ner annorum longa curricula diversis favoribus prosecuti ;
tamen, quia mercatores iidem, nunc plus sólito sua frequentant mercimonia in terris
et locis vestris et intendant de cetero, Divinitate propicia, feliciter freauentare peroh-
tentque assuetis congaudare comoditatibus quas eis vestra consueta liberalitas obse-
cundat; ideo vestram c[h]aram amiciciam. quim circa nostrorum civium cómoda
promptam semner novimus ab experto, intimis affectibus exíblortamur, quatinus bo-
noris nostri et dicte civitatis intuitu. mercatores eosdem. tam in eorum negociacionibus
quam alus eis occurrentibus, velitis et placeat recomendatos babere, cosque admittere
favorabiliter et benigna, sicut vestra nobilis probitas bucusque gerere consuevit; nos
enim tam grata vestra obsequia suo casu [responderé] rependere cogitamus, quia ea
oblivisci ullatenus non valemus.
Ceterum, nobilis domine, cum per quosdaní patronos navium civitatis huius fuerit
nostro auditui de novo perlatum, quod visammiratus vester seu alii officiales Siracusie
civitatis, exigunt a nostris incolis in eadem térra quedam jura, videlicet, a qualibet
guerra operis terre unum carlinum et de oleo ac fructibus siccis jus simile compro-
bantur exigere, que quidem jura in civitate ipsa minus fuerant per CatFblalanos solví
seu tribui assueta. de rebus presertim que a Cathalonia in regnum Sicilie devehuntur,
nisi dumtaxat de esquifaco.
Quam ob rem, nobilitatem eamdem cordialiter deprecantes, quatinus sublata de
medio et subducta dicta insólita exaccione, si que sit immunitatem, per vos et vesfros
eisdem nostris mercatoribus [b]actenus observatam, velitis et placeat de cetero faceré
observari per officiales eosdem et ipsa nova omnia, si que sint, ad statum reduci in
326 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
primevum: ut antiquata dileccio, que Ínter nos invicem divino muñere viguit, deinceps
per succesiva témpora indissolubile vinculum atque perseverancie bravium valeat
obtinere.
Datum Barchinone, X die julii. anno a Nativitate Domini MCCCLXXX [tertio]
secundo.
Consiliarii civitatis Barchinone, ad vestri honorem et beneplacita semper prompti.
219 (ii, xcvi)
Barcelona, 29 julio 1382
Carta de los Magistrados Municipales de Barcelona a su Cónsul en Damasco. Bariit,
y otras partes de Syria y Armenia, removiéndole de su oficio, en vista de haverle
nomhrado succesor.
AHM LC 1381-1383, 66 bis
LOS consellers de la ciutat de Barchinona. al honrat N'Arnau de Marcells, consol
olim ordonat en la ciutat de Domas, en lo loch de Barut e los territoris e destrets
de aquells e en les regions e provincies de Ciria e d'Armenia. salut e honor. Sapiats
que nosaltres per certes rahons havem elegit, constituit e posat Fhonrat n'Arnau de
Vallsec/¡a. ciutada de Barchinona, en la ciutat de Domas e loch de Barut, territoris,
regions e provincies de [s] sus dites en consol deis cat[h]alans, axi mercaders com
patrons e marinera, com de tots altres deis regnes, terres, iUes e senyoria del senyor
rev d'Arago a les dites parts navegants. declinants o enstants en aquelles, axi en térra
com en les mars de aquelles partides, e de totes robes, mercaderies e bens lurs, ator-
gant e comanant al dit Arnau de Vallsec/ia en regir e exercir lo dit consolat tot aquell
e semblant poder, que a vos {on[c] dat ab dues cartes per los consellers pre[de]ces-
sors nostres passats ; remogut vos de tot en tot del dit vostre consolat. lo qual vos
fon[c] aíor^at a beneplacit lur e de lurs succehidors en la dita conselleria, segons que
de la dita eleccio e concessio per nos al dit Arnau de Vallsec/ia feta appar per carta
publica, e ab segell pendent del Consell de la dita ciutat segellada, feta en poder
d'En Andreu Figuera, notari e scriva del dit Consell, a XXVI dies de marc; en l'any
dejus contengut.
Pergo ab tenor de la present vos expressament requirim. que en continent vista
la present desemparets e lexets del tot lo dit consolat e tot us e exercici de aquell, axi
que dret algún o salari per vigor de aquell no demanets o reebats d'aci avant; ans
de fet tant tost liurets al dit Arnau de Vallsec/ía, axi com a consol/ vertader per nos
novellament ordonat, los segells e tots capitols, ordinacions e altres scriptures axi
publi[qu]ces com privades, qui facen o sien vistes fer per lo dit consolat, sens altre
requesta que no-n sperets e sens tota impugnacio o contrast; per 50 que de continent
feta a vos fe de la present. lo dit Arnau de Vallsec/ia puxa usar plenament e liberal
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 327
del dit consolat per nos a ell comanat; certificant-vos, si lo contrari feyets, 50 que no
creem, que tots dans, interés o messions, que-1 dit Arnau bagues a fer o sostenir per
colpa vostra, serien a vos inputats e-s pagarien de vostres bens.
Data en Barchinona, a XXIX dies de juliol en Fany de la Nativitat de nostre
Senyor MCCCLXXX dos.
220 (11, xcvii)
Barcelona, 7 agosto 1382
Carta de los Magistrados Municipales de Barcelona al Senescal de Provenza, para
que provea sobre la restitución e indemnización de una nave Barcelonesa cargada
de especiería para Aviñón, que fue sogueada por un Corsario Provenzal.
AHM LC 138M383, 70 v-71
EGREGIO et spectabili viro senescallo Provincie vel ejus locumtenenti. Egregie et
nobilis vir, gravis quorumdam mercatorum nostrorum querela aures nostras
invasit, continens quod in loco de Cibol territorü Provincie quedam barcha extitir
nuper armata. que veniens cum certis rebus vestris apud locum de Arlet de Provincia
invasit, continens quod in loco de Cibol territorü Provincie quedam barcba extitit
devehendis, obviavit cuidam lembuco Arnaldi Laurencii. qui ab iiac civitate recesserat
sexta die madii proxime exacci, oneratus speciebus et alus rebus apud Avinionem
defferendis, quo lembuco a dicta barcha armata intercepto, pirata ille ductor barche
ejusdem more predonio cepit et rapuit inter alia a dicto lembuco, et secum apportavit
sex balas zinzeberis de sarriols et de baladis, que sunt societatis venerabilis Johannis
de Cononiinis concivis nostri. Ex quibus tam enormiter perpetratis, cogimur non
modicum admirari, cum ille pirata ductor barche janí dicte, tam enormium excessum
inchoator, non attento pacis f[o]edere, quod Divina disposicione inter dominum re-
gem et vos per longa annorum curricula viguit, et de cetero, prestante Domino, vige-
bit. ausus est tale íacinus co[m]misisse nulla causa legitima subeunte.
Verum, quia scelus hujusmodi credamus vobis admodum displicere, ideo spec-
tabilitatem et magnitudinem vestram attemte requirimus ex justicie debito, quatenus
dicto nostro mercatori seu ejus procuratori faciatis, omni sublato dispendio, dictas
sex balas zinzeberis restituí atque tradi, una cum expenssis factis et dampnis ómnibus
inde perpessis, nec non piratam eundem cum suis complicibus de exce[s]su hujus-
modi pena debita castigetis. taliter ut alus, similia temptare volentibus. cedat in
exemplum; nam tune veré credemus hoc vobis facinus displicere, si malefactores
quidem de tam nephario exce[s]su pena debita corrigantur.
Nos enim offerimus páralos faceré suo casu pro vestratibus, nedum similia. set
eciam et majora; alia si hoc faceré neclexeritis, quod nullatenus de vestri magnitudine
ex[is]timamus, opporteret nos recurrere ad dominum nostrum regem. ut super hiis
328 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
taliter providere dignetur, quod sui subditi a dictis raubariis et injuriis per vestros
eis factis et irrogatis preserventur indempnes.
Datum Barchinone, séptima die [mensis] augusti anno a Nativitate Domino
MCCCLXXX secundo.
Consiliarii civitatis Barchinone ad vestri honorem et beneplacita semper prompti.
221 (II, xcviii)
Barcelona, 24 septiembre 1382
Carta de los Magistrados Municipales de Barcelona a los de Cante, Brujas, y Ypra,
para que provean en la satisfacción de ciertos créditos, que los Mercaderes Barcelo-
neses de Flandes tenían en aquellos payses.
AHM LC 13811383, 84
NOBILIBUS et circunspectis viris ac amicis carissimis, burgis magistris et sclavinis
villariim de Gant, de Bnigis et [Ypre] Dripe. et quibuslibet earumdem. Nobiles
et circunspecti viri, ex relatu quorumdam mercatorum et civium hujus civitatis, qui
sua frequentant mercimonia in villis vestris, percepimus quod plures ex singularibus
vestris debent eis nonnullas pecunie quantitates, quas eis in eorum gravam/ne et dis-
pendium solvere contradicunt. Cum igitur racioni et equitati congruat quod dicti cives
nostri mercatores sua debita recuperent ; propterea nobilitatem et circunspeccionem
vestram totis affectibus ex[h]ortamur, quatenus dictos mercatores et cives nostros
dignemini apud vos in eorum negociis et mercaturis recomendatos habere. et quos-
cumque ex vestratibus et alus repereritis fore nostris incolis obnoxios et obligatos,
compellere ad solvendum eisdem totum id in quo eis teneantur qualitercumque justicia
exigente, presertim cum mercatores üdeni ab illustre Flandrie comité et a vobis
de se et ómnibus eorum rebus et bonis obtinuerint guidaticum. et saul conduit.
Nos enim parati sumus faceré pro incolis vestris in hiis partibus similia et maiora.
Datum Barchinone, vicésima quarta die septembris anno a Nativitate Domino MCCC-
LXXX secundo.
Consiliarii civitatis Barchinone cum omni promptitudine nbsequendi.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 329
222 (ii, cvii)
Barcelona, 24 noviembre 1382
Representación del Magistrado Municipal de Barcelona al Rey D. Pedro, suplicándole
aumente el número de los Oficiales de Justicia en dicha Ciudad, atendido al aumento
de su población, asi de naturales como de extranjeros que en ella se avecindaban.
AHM LC 1381-1383, 107 v
SACRE Regia Aragonum Magestati [humiles subditi et servitores vestri etc. con-
siliarii civitatis Barchinone]. Molt alt e molt excellent princep e senyor, coni
en la ciutat de Barchinnna baja vuy, per la gracia de Deu, assats gran poblé, axi
de gent nadiva de la dita ciutat com de altres nacions estranyes, qui de algún temps
en 5a se son pobladas an aquella, e quant mas gents hic concorren, aytant mes hi
sia necessari vostre reginient o de officials vostres ; e al present, senyor, en la dita
ciutat no baja altres officials sino al veguer a batía de Barcbinona, per 50 com En
Vilagut sotsveguer da aquella ciutat seguaix, segons qua-s diu, da algún temps en ra
la cort de la senyora reyna ; a car lo dit veguer ha exit fora de la dita ciutat ab la
host de aquella, per rabo de la axecucio que vos, senyor, manats fer contra lo comte
d'Ampurias; es dubte, senyor, de la dita ciutat puixa esser be regida par un sol
official, d'on se porian seguir per falta de officials, co que Daus no vulla. entra las
gants de aquella parills e escandels.
Per^o, senyor, supplicam molt bumilment a la vostra senyoria, que sia merce
vostra da provahir sobre a^o, 50 es, o qua-1 dit sotsveguer venga prastament per
reger e servir continuament son offici, de que serem molt contents, o si no-u enten
a fer, que vos, senyor, hi provebiscats d'altre, perqué la dita ciutat sia ba regida a
preservada. Deu volent, de tots perills. E en cas que vos, senvnr. acordets de provehir-
ne a altri. parria a nosaltres, si a la vostra clemencia plaura. que fos provebit a-n
Guillem Pare de BeUvehi ciutada de Barcbinona, lo qual considerada la sua bona
fama e condicio, entenam que ab lo adjutori de Deu regira lo dit offici en honor
vostra, senyor. e a be e profit de vostres sotsmeses.
Scrita en Barcbinona. a [XXVII] XXIIII dies de noembre en l'any da la Nativi-
tat de nostre Senyor MCCCLXXX[III] dos. Senyor. Los humils sotsmeses e servidors
vostres, consellers de Barchinona, qui besant vostres [mans'\ se cotnanen molt hu-
milment en vostra graria e merce.
330 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
223 (II, xcix)
Barcelona, 3 diciembre 1382
Carla de los Magistrados Municipales de Barcelona al Rey de Hungría, para que
provea en la restitución de unos géneros y mercancías de Comerciantes Barceloneses,
que fueron robadas dentro del puerto de Ragusa.
AHM LC 1381-1383, 110 v-111
SERENISSIMO et ma[g]nifico principi et domino, domino [HJungarie regi. Sere-
nissime et magnific-e princeps ac domine, bene vestre celsitudini regie credimus
recordari, cum propter ablacionem violentan!, per vestros subditos civitatis Ragusse
hiis annis factam de aliquibus rebus et mercibus quorumdam nostrorum civium
mercatorum. inventis in navi Leoni[s] de Massis A'anconetani. que in portu Ragusse
ancboris a[f]fixa extabat, causa vendendi et mercandi in eadem civitate merces que
vebebantur in illa : illustrissimus dominus noster Aragonum rex Ferrarium de Colle
Janitorem suum cum suis litteris vestre magestati regie in nuncium destinavit; ro-
gantes afíectuose eamdem, quatenus ipsas merces dignetur faceré restituí per dictos
vestros subditos dictis nostris mercatoribus, seu Petro Doy eorum procuratori, a quo
ipse merces extorte fuerunt, cum in eis vestri subditi nuUum jus haberent, cum essent
[ipsfe] proprie dictorum nostrorum civium mercatorum, ut in ipsis litteris hec el alia
plenius contineba[n]tur. Ex quo vestre placuit excellencie hoc negocium in vianí
justicie poneré, et providere ut negocium ipsum per Nicolaum Zarochba de Dalmacia
et de Corvacia, ac Simonem de Auria ammiratum vestrum, ducerent per justician!
terminandum. Et licet predicti ad hoc assignati, fuerint pluries per dictum Ferrarium
et Petrum instanter requisiti, ut super hiis justiciam facerent expeditam; tamen id
faceré neclexerunt, ducentes ipsos nuncium et Petrum Doy per dilaciones varias, adeo
quod opportuit eos negocium ipsum deserer et rediré ad has partes.
Verum cum dicti dampnificati itéralo recurrerint ad nos, ut super hiis deberemus
eciam vestre magnificencie scribere, et tam congrua remedia sumere quibus suas
ablatas possent recuperare merces ; et regalis dominii intersit gravatis per injuriam
subvenire, eorumque dispendia sublevare; ideo celsitudini vestre regie intimis afecti-
bus supplicamus, quatenus zelo justicie, quam vestra benignitas Ínter alies mundi
principes amplectitur, ut fame preconio testimonium per[h]ibetur, dignemini dictis
nostris incolis da[m]pnificatis faceré restituí merces suas, eis per vestros subditos
indebite extortas, una cum dampnis et expensis inde factis et perpessis, adeo ut di
leccionis vinculum, quod Ínter dictum dominum nostrum regem et vestram celsitu
dinem, et vestros suosque subditos per longa floruit témpora, a modo per majoren
caritatis unionem augmentum sentiat per succesiva témpora duraturum, et ipsi subditi
tam vestri quam dicti domini nostri regis, per universas mundi partes valeant profi
cere et exercere libere merces suas, omni Ínter eos odii et divisionis fomite abrogato
Et ut vestre celsitudini horum omnium veritas luculenter pandatur, prefatus do
minus noster rex processum suum super hiis factum. clausum et sigiUatum, et in sua
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 331
Curia cum doctorum, et peritorum multitudine examinatum providit vestre excellencie
regie cum sui litteris transniittendum.
Scripta Barchinone, tercia die decembris anno a Nativitate Domini MCCCLXXX
secundo.
Vestri humiles et devoti consiliarii civitatis Barchinone se ipsos in vestra gracia
comendantes.
224 (ll, CIIl)
Barcelona, 25 febrero 1383
Carta de Creencia de los Magistrados Municipales de Barcelona a favor del nuevo
Cónsul que acahahnn de nombrar en la Ciudad y Puerto de Pera, en el Bosforo de
Thracia.
AHM LC 1381-1383, 167
VENERABILIBUS, universis et singulis patronis navium et aliorum lignorum mari-
timorum, ac quibuscumque navigantibus, nec non mercatoribus et personis alus
quibuscumque insularum, regnorum et terrarum, ac dominacionis illustrissinii domini
regis Aragonum, navigantibus, declinantibus, mercantibus seu residentibus apud
locum de Pera terre de Romania et eciam quibuscumque potestatibus, judicibus, curiis
et personis in dicto loco de Pera jurisdiccionem exercentibus ; consiliarii civitatis
Barchinone, salutem et prósperos ad vota successus.
Noveritis quod nos, habita informacione fidedigna de probitate, industria et
sufficiencia venerabilis Manuelis de Finar burgensis predicti loci de Pera, elegimus,
constituimus et posuimus eundem Manuelem, tanquam suis meritis dignum, in consu-
lem Cathalanorum et aliorum subditorum dicti domini nostri regis in jam dicto loco
de Pera ; concedentes et comittentes eidem omnem illam seu similem jurisdiccionem
et potestatem, quas et prout alii cónsules ultramarini melius et plenius habent et
exercent, et habere et exercere consueverunt, debent et possunt auctoritate sui con-
sulatus, prout de hujusmodi eleccione patet per publicum instrumentum die et anno
subscriptis confectum et clausum per Andream Figuera, notarium et scribam Concilii
dicte civitatis, sigilloque pendenti ipsius Concilii roboratum.
Quare vos et que[m]libet vestrum requirimus et rogamus, quatenus predictum
Manuelem de Finar et non alium recipiatis et habeatis pro consule predicto in eodem
loco de Pera, et quod vos subditi dicti domini regis ad ipsum Manuelem de Finar,
tamquam consuiem vestrum in dicto loco, recurratis et ei pareatis, et respondeatis
in et de ómnibus pertinentibus ad ipsum officium consulatus. Vos eciam dictos juris-
diccionem exercentes in dicto loco requirimus et rogamus, quatinus jam dictum
Manuelem, et non alium faciatis in ipso loco haberi et teneri pro consule quodque in
332 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONP.ALAU
agendis per eum prestetis sibi concilium, auxilium et favorem, si et quando per eum
fueritis requisiti.
Datum Barchinone, XXV die februarii anno a Nativitate Domini MCCCLXXX
tertio.
225 ÍIV, LXXXV)
Tortosa, 25 febrero 1383
Real concesión de ciertos salarios a favor del Alcayde de las Atarazanas de Barcelona.
con los guales debía tener bien conservadas las ocho Cruxías techadas, y otras ocho
que se debían construir en dicho Arsenal para el resguardo de las galeras.
ACÁ Reg. 1546, 72-73 v
NOS Petrus, [Dei gratia, rex Aragonum] etc. recolimus vobis fideli daracjanerio
nostre daracane Barchinone Bertrando Sala pro salario custodie ejusdem tri-
ginta libras Barchinonenses annuales concessis5e. Ex post in dicta daracana fecimus
opera quedam fabricari. videlicet, quod in iosa VIII co/íoperte a solio usque in
altum sunt fabricata que sunt conservado VIII galearum ; et a simili in alia parte
dicte daraíjane alias VIII coAopertas intendimus fieri faceré Deo dante. Et eum dicte
coAoperte jam ibi facte et que ibi fient, habeant necessario teneri condirecte. videlicet
de lateribus et morterio: deliberavimus quod vobis dicto Bertrando XX libras Bar-
chinonenses anno quolibet concedamus. eum quibus et dictis XXX libris annualibus
pro dicta custodia vobis assignatis, dictam daraijanam seu cobopertas que ibi sunt et
erunt. poteritis sine dampno vestro de lateribus et morterio tantuní tenere condirectas.
Ideo ex causa premissa vobis dicto Bertrando Sala hns presenti et consentienti,
tenore presentis dictas XX libras Barchinonenses ducimus concedendas, sic videlicet,
auod pro eisdem et dictis trisinta libris pro dicta custodia vobis assignatas. dictam
daracanam seu suas co/íopertas, de lateribus et morterio dumtaxat in condirecto
tenere babeatis et teneatis. et ipsas viginti libras annuales vobis assignamus super
universis emolumentis seu esdevenimentis in curia bajuli Barchinone quomodolibet
proventuris.
Mandantes eum hac eadem bajulo Barchinone presenti, seu qui pro tempore fuerit,
quod de emolumentis seu esdevenimentis supradictis, preteritis assignacionibus factis
seu fiendis, quibus hanc volumus anteferri jam dictas viginti libras anno quolibet,
vobis quamdiu tenebitis daraganam supradictam exsolvat, et in prima solucione re-
cupere! a vobis apocam de soluto, in qua presens tenor totaliter sit insertus; in se-
quentibus vero solucionibu? recuperet apocam de soluto, in qua de presenti fiat mencio
specialis; quoniam nos mandamus magistro rationali curie nostre seu alii cuicumque
ab ipso bajulo compotum audituro. quod quantitate? peccunie per ipsum ratione pre-
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 333
dicta vobis exsolutas, ipso sibi apocam de soluto, ut est dictum, restituente in suo
compoto admittere non recuset.
Ceterum ut dictas XX libras annuantim absque dificúltate habeatis et percipiatis,
volumus, providemus et ordinamus quod dictus bajulus Barchinone presens seu qui
pro témpora fuerit, antequam suo utatur oíficio, prestet securitatem in posee bajuli
generalis Cathalonie, et in posse suo vobis efficaciter se obliget quod dictas XX libras
de emolumentis seu esdevenimentis sui of[f]icii anno quolibet vobis, quamdiu dictam
tenebitis dara^anam, exsolvet pre ceteris assignacionibus, quibus, ut est dictum, hanc
volumus anteferri, et ipsis assignacionibus non obstantibus ullo modo; injungentes
dicto bajulo generali Cathalonie, presentí seu futuro, quod in recepcione securitatis
quam a quolibet bajulo Barchinone in introitu sui officii ipse bajulus generalis so-
litus est recipere, ab eodem recipiat securitatem et promissionem efficacem de sol-
vendo vobis annuatim ex dictis emolumentis dictas XX libras per nos vobis super
eisdem assignatas, ipsumque bajulum Barchinone ad ejus oíficium ante prestacionem
dicte securitatis non admittat. Retinemus tamen nobis, vobisque hujusmodi conces-
sionem et assignacionem facimus sub sequenti condicione, videlicet, quod co/iopertas
dicte daragane vestris sumptibus et expensis habeatis de lateribus et morterio tantum
tenere condirectas cum operariis extrañéis, et non cum magistro dara^ane. Sicque
mandamus carissimo primogénito et nostro generali gubernatori ejusque vices gerenti
in Cathalonia ... Datum Dertuse, XXV die februarii anno a Nativitate Domini
MCCCLXXXIII, regnique nostri XLVIII. Guillermus de Vallesicca. Dominus rex
mandavit mithi Francisco Bisbals. Certificatur.
226 (ii, civ)
Barcelona, 30 marzo 1383
Carta de Creencia de los Magistrados de Barcelona a los de Mompeller, para que
hagan satisfacer a un Banquero Barcelonés los seis mil jrancos que había prestado
a dicha Villa en sus urgentes necesidades.
AHM LC 1381-1383, 177
A
LS molt honrats, savis e bons amichs, los consols e prohomens de la vila de
j. jü. Muntpesler, los consellers de la ciutat de Barchinona, salut e creximent de honor.
Entes havem per relacio sobre a^o a nos feta per En Guillem Colom, cambiador e
ciutada nostre, que en lo mes de marg del any MCCCLXXX En Perico VendreU,
factor del dit Guillem estant ladonchs en la dita vila de Muntpesler, a gran instancia
e prechs deis consols, qui ladonchs eren, e de la universitat de la dita vila, qui eren
posats en subirana necessitat, presta a ells a tres meses, VI M franchs, qui eren del
dit Guillem Colom. los quals promeseren pagar al dit temps, segons que en los encar-
taments d'aquen fets se conté. E jassia lo dit Guillem Colom haja demanada o feta
334 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
demanar ab tota diligencia, passat lo dit terme, la dita quantitat de franchs prestada ;
empero de aquella no ha poguda cobrar sino entorn IIIIMCC franchs, los quals son
estats liurats entre diverses partides a-n Pere Gi[l]bert, reebent aquells en nom del
dit Guillem ; perqué li resten encara a pagar del dit deute principal, segons a terme,
MDCCC franchs ensenips ab lo interés, salaris e despeses d'aquen sostengut e fetes ;
los quals, be que-ls baja demanats, aquells li perlongats de pagar en gran dampnatge
e dispendi seu; per que-ns ha supplicat[s] e pregats que sobre ago vos deguessem
scriure.
On com segons be sab vostra saviesa, de justicia sia que a cascun deu esser pagat
e restituit 50 qui seu es, e vosaltres, senyors, no ignoréis com de la dita quantitat
prestada vos sots ajudats en gran cuyta e necessitat, e aquella li havets tardada paguar
per lonch temps, de que ha sostengut e soste vuy en dia lo dit Guillem grans dispendis,
greuges e affanys ; per 50 vostra prudencia afectuosament pregam, que per honor
nostra e de la dita ciutat e per considerado del plaer e servey, qui-us es estat fet
en fer lo dit prestech, vuUats e-us placia de paguar al dit Guillem o a son procurador
los dits M DCCC franchs qui resten del dit deute, ensemps ab tot interés, salaris e
despeses per ell fetes en demanar aquell, segons que per justicia e obligacions d'aquen
fetes hi sots estrets. E en ago, senyors, satisíarets a justicia, la qual segons fama
loable havets acostumada servar, en farets plaer a nosaltres, qui en son cas e loch
nos offerim de compensar-ho a vosaltres e ais habitadors de la dita vila. E si algunes
coses podiem fer, qui-us tornassen a honor e profit, rescrivissets-nos en com a bons
amichs vostres.
Data en Barchinona, a XXX dies de marg en Tany de la Nativitat de nostre
Senyor MCCCLXXX tres.
227 (II, ci)
Barcelona, 12 junio 1383
Carta Circular de la Ciudad de Barcelona e sus cónsules en el Reyno de Sicilia, para
que pongan en execución el nuevo Reglamento, que para el mejor régimen de ellos
había ordenado.
AHM LC 1383-1393, 13 v-14
LOS consellers de la ciutat de Barchinona, al honrat En Pere Isern consol de Mecina
del regne de Sicilia e a altres qualssevol consols de catiíalans constituits en lo
dit regne, salut e honor. Per seria de la present vos certificam, que nos a requesta
e instancia deis consols e patrons e mercaders de la dita ciutat de Barchinona, havem
feta sobre lo regiment del offici de consolat, per bon estament de aquell, una ordinacio
de la tenor seguent.
Primerament, que tot consol qui estigua en la illa de Sicilia, sia tengut de teñir
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 335
II canes de cañar draps justes e fines per cañar los dits draps, ab lo senyal de la térra.
ítem, sia tengut de teñir dues balanses ab sos pesos, ge es, una gran e altra pocha,
e ago per regonexer e pesar safra, seda e altres robes menudes, e d'altra part hage
a teñir una romana al pes de la térra.
ítem, que negun consol, qui sia en la dita illa, no gos fer corredures de negun
mercat que fassa en que ell baja part, e que-n baje a fer sagrament quascun any, si
request ne sera per los mercaders cathalans.
ítem, que negun mercader catbala, qui vena draps en Sicilia, no gos cañar draps
sens la cana qui en poder del consol sera trobada, e acó sots pena e ban; empero
que los mercaders, qui en la dita illa tendrán casa, puxen teñir en lur casa una cana
per que puxen cañar per vendré ; empero que la dita cana sia affinada ab aquella
del dit consol, la qual pena damunt dita vos puxats posar e moderar en aqueU nombre
de quantitat que-us seria vist esser expedient. Per que ab tenor de la present vos
dehim e pregam que la dita nostra ordinacio en continent metats en bona exequcio,
e aquella observets e observar fagats de tot en tot sens alcuna contradiccio.
Data en Barchinona, a XII dies de juny de Fany de la Nativitat de nostre Senyor
MCCCLXXX tres.
228 (II, cu)
Barcelona, 8 agosto 1383
Carta de los Magistrados Municipales de Barcelona a Pedro de Gambucurta Potestad
de la Ciudad de Pisa, recomendándole los mercaderes y navegantes Barceloneses que
aporten y comercien en aquella República.
AHM LC 1383-1393, 16
NOBILI et prudenti viro domino domino Bonotorc^o Bonconte, Pedro de Gambacurta
militi. Nobilissime et magnifice vir, cum afeccionen! bonam, sola vestri boni-
tate, ad nostram civitatem Barchinona et ejus cives et mercatores habere vos audi-
verimus a pluribus fidedignis; idcirco eandem bonitatem et nobilitatem ac sinceram
afeccionen! fiducialiter et atiente rogamus, quatenus honore istius civitatis nostrique
amore vobis placeat dictos nostros cives et mercatores, et eorum navigia et merca-
turas, in locis vestre gubernacioni subjectis, benigne recipere et aniical)iliter ac
placibiliter pertractare, et eis daré concilium, auxilium, et favorem taliter si placet,
quod vestri favoris auxilio dicti cives et mercatores valeant eorum negocia cicius
expediré. Nos enim gentes vestras in partibus nostris recipimus, et parati sumus
recipere favorabiliter et benigne, et pro vobis et eis faceré quecumque vestro ce-
derent cómodo et honori. Scripta Barchinone, VIII die augusti anno a Nativitate Do-
mini MCCCLXXX tercio.
Consiliarii civitatis Barchinone ad honorem et vestra beneplacita semper prompti.
336 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
229 (iv, Lxxxvj)
Poblet, 25 julio 1384
Real nombramiento de comandante de dos Galeras, que estaban en Cerdeña, a favor
de Bernardo de Senesterra, que iba a quel Reyno destinado por el Rey Don Pedro
a negocios públicos.
ACÁ Reg. 1282, 153
NOS Petrus [Dei gratia, rex Aragonum] etc. quoniam vos nobilem et dilectum con-
siliarium nostrum Bernardum Senesterra, militem, ad regnum Sardinie pro
nonnullis negociis comodum et honorem nostre corone regie ac bonum comune regni
ejusdem tangentibus, deliberavimus e vestigio destinare, et propterea oportebit vos
forsitan imo necessario per dictum regnum discurrere, ejus maria sulcando; ut ideo
promptius atque securius faceré hoc possitis, tenore presentis vos dictum nobilem
[Bernardum] constituimus creamus capitaneum galearum duarum, illis videlicet vo-
cate la Victoria, cujus comitus est Nicolaus Guardiola et illius quam patronitzat Ar-
naldus Aymari in maribus dicti regni, sic quod vos dictus nobilis, quamdiu de nostro
processerit beneplácito voluntatis, sitis capitaneus galearum ipsarum, et tam illi quam
navigantes et degentes quicumque in eis, sub vestri ducantur capitanía, regimine et
mandato ; et habeatis et recipiatis proinde iUa salaria atque jura que pro capitaneo
galearum sunt sólita recipi et haberi, nos enim tribuentes vobis in et super dictis
galeis et personis quibusvis navigantibus in eisdem, et earum utraque, nedum juris-
diccionem omnimodam altam et baxiam et aliam quamlibet, sed alia etiam universa
et singula que capitaneo galearum sólita sunt tribui atque dari ; et alias committen-
tes vobis super eisdem. cum inde dependentibus, emergentibus et connexis, vices nos-
tras plenarie.
Cum presentí mandamus de certa sciencia firmiter et expresse, ac sub fide et na-
turalitate qua sunt nobis astricti, patronis, comitis, sotacomitis, companyons, xurme
et alus universis et singulis officialibus et personis galearum ipsarum et utriusque
earum, seu navigantibus in eisdem, quod habendo vos nobilem supradictum pro ca-
pitaneo dictarum galearum, vobis et vestris ordinacionibus et mandatis, in ómnibus,
atque per omnia, pareant et obediant tanquam nobis. Mandamus etiam gubernatori
nostro generali, ejusque vicesgerentibus... Datam in monasterio Populeti sub nostro
sigillo secreto, XXV die julii, anno a Nativitate Domini MCCCLXXXIIII. Rex Petrus.
Garcia Sirvent mandato domini regis.
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 337
230 (ll, CVIIl)
Gerona, 3 marzo 1385
Real privilegio para que los capitanes de tres Galeras, que armaba la Ciudad de
Barcelona contra los Moros exerzan entera Jurisdicción de Armada Real.
AHM L. Verm. II, 168 v
NOS Petrus, Dei gracia, rex Aragonum, Valencia, Majorice, Sardinie et Corsice,
comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, ad humilem supplicacionem, hu-
militer factam nobis pro parte vestri dilectorum et fidelium nostrorum consiliario-
rum et proborum honiiniim civitatis Barcliinone, tenore presentis, ut ille tres galee,
que per vos adversus pérfidos agarenos, ac pro procurandis et habendis bladis et
alus victualibus, quibus civitas supradicta, prenimio noscitur indigere, armantur,
utilius valeant gubernari; concedimus patronis galearum ipsarum, quod unusquisque
in sua galea, et in ómnibus et singulis personis navigantibus hoc viagio in eisdem,
cujusvis condicionis et status fuerint, habeat et exercere possit plenarie et potenter
meruní mixtum imperium ac jurisdiccionem omnimodam civilem et eciam crimina-
lem, sicut alii patroni galearum armatarum jurisdiccionem eandem ex concessione
nostra hactenus soliti sunt habere, et eciam exercere.
Mandantes de certa sciencia et expresse, sub pena nostre gracie et mercedis, co-
rnil [i] re, subcomitre[s], notxeriis, balistariis et toti xurme galearum ipsarum et alus
ad quos spectet, quod in presidencia, exercicio atque usu jurisdictionis predicte dic-
tis patronis et eorum ordinacionibus et preceptis obediant in ómnibus, tanquam nobis
si personaliter adessemus. Quoniam nos super predictis cum dependentibus, emergen-
tibus et connexis ipsis patronis plene committimus vices nostras. In cujus rei testi-
monium hanc jussimis fieri nostro sigillo munitam.
Datum Gerunde, tercia die marcii anno a Nativitate Domini MCCCLXXX quin-
to. Rex Petrus.
231 (II, cix)
Barcelona, 9 enero 1386
Capitulación ajustada entre el Consulado del Mar y el Cuerpo de Comerciantes de
Barcelona de una parte, y el Cónsul electo en Damasco de la otra, sobre ciertas reglas
y condiciones con que debía regirse aquel Consulado de la Syria.
AHM LC 1383-1393, 19-20 v
CAPITOLS fets e concordáis entre los honrats En Guillem de Cabanyelles e En Fran-
cesch Merles consols de la mar de Barc/íí'nona, entrevinents en ago molts deis
notables mercaders de la dita ciutat de una part, e En Bernat Waresa. consol no-
vellament elet en la ciutat de Domas, de la altra. Los quals capitols los honrats
338 ANTOMO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
consellers de la dita ciutat volgueren fossen registráis en lo registre de lur scriva-
nia a memoria del esdevenidor.
Primerament, que lo consol de Domas sia elegit de III en III anys, qui li co-
menten a comptar del jorn que sera junt en Barut[h] o a Domas, e sera en possessio
de son consolat continuament seguents.
Es empero entes, que si lo consol, qual que sia, sera hom de be e tal que los
mercaders qui navegaran se'n loen, e-1 vuUen; en aquest cas e no en altre, li puxa
esser reíermat lo consolat de altres tres anys seguents.
ítem, que-1 dit consol, qual que sia, qui elet sera en Domas, jur abans que par-
tesca de la ciutat de Barc/i/nona e deja fer sagrament e homenatge en poder del
honrat batle de Barc/u'nona, que en los dits tres anys que ell regira lo consolat e
apres quant que quant si mes lo regira, no vendrá ne fara vendré vin a companyes
sues, ne a alguna altra persona dins la casa o habitado on lo dit consol estara.
ítem, que-1 dit consol tots jorns que l'oxer de Domas passara robes, axi d'entrada
com d'exida, hi haja a esser personalment e no deja d'aqui partir fins que los mer-
caders bajen lurs robes passades e tretes del oxer.
ítem, si lo moxer del oxer o altre qualsevol persona, pendra o fara pendre en
Toxer de Domas o fora Toxer a algún mercader o sotsmes del senyor rey, de que
lo dit consol haja dret de consolat, algunes robes; que lo dit consol, si request sera
per aqueU o aquells de qui les robes serán, haja a fer tota la sua punya que aque-
Ues robes li sien tornades, e si mester sera ne request, ne haja anar devant Melich
Almara o devant tota altre persona, per qui lo dit mercader puscha cobrar les dites
robes.
ítem, que-l dit consol haja e sia tengut de teñir dins los tres anys, e encara
aytant com estara en Domas dos escuders horneas bons e de bona parensa, e una
fembra o I fadri, o I hom que li cuyn e li servesc/ia en casa; per manera que com
lo dit consol ira fora casa, que los dits dos escuders continuament vajen ab ell, e la
dita fembra o fadri romanga en casa per cuynar.
ítem, que-1 dit consol aytant com ñau o naus haura en Barut[li], haja a teñir
continuament I preveré qui cant missa al dit consol e mercaders, per tal que no
hajen anar a missa a casa d'altre consol.
ítem, que si o dit consol haura del sóida jamequia tota o la major partida, que
ell en aquesta haja teñir continuament lo dit preveré.
E per satisfácelo faedora al dit consol, son ta/xades les coses seguents. Primera-
ment, que tot mercader o altre persona, qui partirá de la ciutat de BarcAtnona, qui
metra robes en Domas, argent, diners o altres coses, pach per centenar de Uiures
Barc/»'noneses la terga part de XX darams, axi que per CCC Iliures haja lo con-
sol XX darams ; e d'ago haja a passar, segons lo manifest que hauran fet en la ñau ;
lo qual Fscriva sia tengut de denunciar al consol si ell ho volra.
Es entes empero, que si algún navili vendrá en Barut[h] e en lo dit navili haura
algunes robes, diners, bens e mercaderíes, e aquelles no-s posaran en térra; que en
aquest cas lo consol no haja de les robes, diners, bens e mercaderies negun dret.
ítem, que si algún mercader o altre persona partent de Barc/zmona posara robes
en la illa de Xipre, vuUas que la ñau vage primer a Barut[h], vulles primer en Xipre
e aquelles robes vendrá en Xipre e venudes, 50 que d'aquelles robes exira, trametra
en esmerg o en cambi esmer^ar en Domas; que en aquest cas lo mercader o altra
persona sia tenguda de pagar lo consolat al consol segons lo manifest de Barc/iinona,
50 es, segons que hauran costat les robes en Barc/itnona. Es entes empero, que si lo
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 339
Jit mercader o altra persona trestejara la moneda de Xipre en Domas, que per
aytants vegades con la trestejara, sia tengut de pagar lo dit consolat.
ítem, que si algún mercader o altre persona vendrá axi ab navili de catalans o
ab altre navili en Barut[h], ab robes, diners, bens e mercaderies de les parts de
Sicilia, de Redes, de Romania, de Turquía, de Xipre o de quals se vuUa altres parts,
ab que no venga dreta via de Barc/ií'nona; pach e sia tengut de pagar consolat be
e leyabnent al dit honrat consol de tot 50 que metra en Barut de 50 que li costaran
les robes espatxades e meses en ñau. E si lo consol o volra, que li-n sia tengut de
fer seguretat, e que lo flori de Florenga o ducat li sia comptat per XV sois Barc/tíVio-
neses; axi que lo dit consol baja per son dret, de CCCC ducats o florins XX diners.
ítem, que si entre lo dit honrat consol e algún o alguns mercader o mercaders
haura contrast per qualsevol rabo; que en aquest cas lo dit bonrat consol bagues
elegir I mercader cátala e lo dit mercader o mercaders altre, en poder deis quals lo
dit contrast se bagues a determenar.
Die marcis nona die mensis januarii, anno a Nativitate Domini MCCCLXXX
sexto, venerabiles consiliarii prefate civitatis mandarunt micbi Andree Figuera, no-
tario et consilii dicte civitatis scriptori, dicta capitula per alpbabetum divisa, inter
dúo transumpta predictis partibus iradita, redigerem in presentí registro, nec non de
eis, si opus esset et requisitus existerem per partes ipsas, facerem et traderem utrique
dictarum parcium testimoniale instrumentum, presentibus testibus Petro Boscbani
scriptore et Jacobo Alcilionis virgario.
232 (II, CCLXXIIIj
Barcelona, 23 enero 1386
Carta del Rey Don Pedro IV de Aragón al Magistrado de Barcelona, en que le con-
cede para el crédito de sus fábricas que los paños trabajados en los demás pueblos
de la Provincia lleven su sello local que los distinga.
ACÁ Reg. 946, 77
NOS Petrus, etc. [Dei gratia, rex Aragonum, Valentie, Majoricarum, Sardinie
et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie], attendentes qua-
liter per vos dilectos et fideles nostros consiliarios civitatis Barcbinone fuit nobis ex-
positum reverenter, quod per consiliarios anni preteriti civitatis ipsius pro utilitate
rei publice et vitandis fraudibus quibuscumque que in hujusmodi possent negocio
immisceri, fuit provisum et etiam ordinatum de consensu et volúntate expressis Pri-
mogeniti nostri carissimi in civitate jam dicta tune personaliter constituti, quod lanei
panni quicumque qui in civitate texerentur jam dicta, certi ponderis baberent exis-
tere et sub longitudinis et latitudinis certe mensura, signoque civitatis predicte te-
xendo signari in altero capitum eorumdem, et consequentur bulla certa civitatis ip-
340 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
sius muniri. Attendentesque novissime íore repertum, ut relatibus vestris didiscimus,
quod panni quamplures qui extra civitatem jam dictam in locis contexuntur diversis
mittuntur in civitate eadem, ubi nomine usúrpalo pannorum civitatis ipsius, signo-
que illicite possito et texendo etiam contrafacto, in capite eorumdum bulla niuniun-
tur jam dicta, quod cernitur proculdudubio redundare in dampnum et interesse má-
ximum rei publice civitatis prefixe, et ordinacionis ipsius non modicam lesionem.
Et quod ob hoc vos consiliarii supradicti, interesse ducti jamdicto, et pro repellen-
dis incomodis que rationibus ante tactis civitatis predicte possent de facili evenire;
ordinandum duxistis, quod quicumque panni forenses qui apparandi causa ad dic-
tam lati íuerint civitatem, non ipsius bulla predicta, sed alia potius bulla dissimili
muniantur, ut sic a pannis civitatis ipsius per differentiam lucidam disgregentur.
Attendentes ulterius qualiter expositis supradictis íuit nobis supplicatum humiliter
per vos consiliarios antedictos, ut cuní iUi qui ad bullandum pannos sunt positi et
electi, hujusmodi bulla nova buUare bono modo non audeant, absque nostri speciali
licencia et permissu, dignaremur super híis pro utilitate publice rei jam dicte, de
benignitate sólita dispensare.
Tenore presentís buUatoribus supradictis concedimus et plenariam licentiam im-
pertimur quod absque metu et pene alicujus incursu, ad pannorum diferentiam Bar-
chinone, pannos alios bulla nova muñiré valeant supradicta. Nos enim ad uberiorem
cautelan! apposicioni bulle ipsius per eos in pannis supradictis fiende. auctoritatem
nostram impendimus pariter et decretum tanquam facte de nostris specialibus bene-
plácito et assensu. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro sigiUo
munitíim. Datum Barchinone, XXIII die januarii anno a Nativitate Domini millesi-
mo CCC octuagesimo sexto. Raimundus cancellarius. [In Gratiarum.] Henricus de
Loany mandato regio fecit per Bartliolomeum Sirvent secretarium. Vidit eam dominus
rex. Bartholomeus Sirvent.
233 (ii, ex)
Barcelona, 13 junio 138^
Carta de los Magistrados Municipales de Barcelona al Rey de Chypre, recomendán-
dole a dos Ciudadanos de la misma Ciudad, que pasaban a dicha Isla a recobrar
varios efectos, y mercadurías, como apoderados de Jayme Fivaller, que tenía en
aquel Reyno algunas posesiones y heredades.
AUM LC 1383-1393. 59
ILLUSTRiSsmo ac magnifico principi et domino domino Jacobo, Dei gracia, rex
J/ierusalem et Cipri. Excellentissime et magnifice princeps et domine, relacione
veridica percepimus, quod Dominicus de la Fos, qui in terris et dicione vestris, tan-
quam famulus et negociorum gestor venerabilis Jacobi Fivellarii concivis nostri,
MEMORIAS HISTÓRICAS DE BARCELONA 341
plures res et merces ipsius Jacobi deveherat causa vendendi ipsas ibidem, multasque
receperat de redditibus quos habet in rea;no vestro et alias, suum diem clausit ex-
tremum : sicque equitati et justicie consonum est, ut dictus Jpcobus haheat et recu-
peret dictas res et merces suas inteírriter, omni subíalo imnedimento, et ob causam
bujusmodi Joliannem Pujades et Gi'illelmum del Coll concives nostros, procuratores
suos mittat apud regnum vestrum Cipri oro recunerandis dictis suis mercibus ataue
rebus. Cumaue. princeps maenifice. valde in nostris insidat cordibus, ut dictum Ta-
cobuí Fivallerii, pro suis meritis laude di^nis, nos et dictam civitatem. pro cuius
utilitate publica ferventi animo diuturnis temporbus insudavit, sentiat favorabiles
adjutores.
Propterea excellencie vestre resie, afectu ouo nossumus. sunnUcfimus. auatenus
nostri et dicte civitatis respectu dictique Jacobi Fivellarii, honorabilis concivis nos-
tri, ad cujus honorem et utilitatem, nos et insa civitas ex causis pretactis intensis
affectibus anclamus, providere difinetur quod dictas res et merces quascnmaue, pe-
nes dictum Dominicum de la Fos existentes dum in bumanis asebat. a qu'bu«ciimaiie
detinentibus easdem faciat inte?riter restituí et tornar! nrocur-itoribus dínti Tacobi
memoratis; nec non predia quedam seu bonores. quos idem Jacobns oossidet in reno
et dominio vestris, manuteneantur, vestriaue proteccione favorabili conserventur Ja-
cobo memorato: taliter, si vestre placuerit recie dienit=iti. quod dictus Tacobus. aui
bujus civitatis continuis inberet servitiis, vestra provisione regia, mediis nostris in-
tercessibus. valeat feliciter congaudere.
Scripta Barchinone, XIII die junii anno a Nativitate Domini MCCCLXXX séptimo.
Consiliarii civitatis Barcbinone cum bumili recomendacione se ípsos.
234 (ii, cxi)
Barcelona, 4 noviembre 1387
Cédula del Rey Don Juan el Primero de Ara¡;ón. por la qual deseando remediar los
abusos introducidos en la policía de los Pelaires, Texedores y Tintoreros del arte
de la lana, aprueba y confirma las nuevas Ordenanzas hechas por el Magistrado
Municipal de Barcelona.
AHM Div. II, 319-324
PATEAT universis quod nos Johannes, Dei gracia, rex Aragonum, Valencie, Majo-
ricarum, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie;
attendentes vos cónsules et probos homines, ac singulares officiorum paratorum, tex-
torum et tintoreriorum civitatis Barchinone, qui nunc estis ac fuistis temporibus pre-
teritis, fuisse coram nobis delatos et denunciatos per procuratorem fiscalem curie
nostre de diversis criminibus et delictis; videlicet quod absque nostri et nostrorum
officialium licencia et permissu constituistis in civitate predicta quandam domum,
342 ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONPALAU
inibi judicium quasi pretorium faciendo, ibidemque sigilla ordinastis et vectigalia
imposuistis et alia capitula et ordinaciones facistis et factas per consilarios dicte
civitatis non servastis, ignoícentes af/ligendo et culpabiles relaxando, ac officio ju-
rediccionis quam minime habebatis utendo, qiiodque in dictis officiis plures et di-
versas fraudes fecistis et co[ni]misistis, de quibus quidem criminíbus et delictis et
alus predictis decentes inquisiciones fieri fecimus per fidelem consiliarium et audi-
torem curie nostre Petrum Nicem jurisperitum, cui comissionem fecimus de predic-
tis, prout predicta omnia et singula in ipsis inquisicionibus plenius continentur.
Verum quia in dictis inquisicionibus et deposicionibus testiuni. ac processibus
super predictis babitis, non videntur indicia que reddant vos, seu aliquam ex vobis
quoad presens culpabiles de predictis, presertim quia dicte domus et vectigal facte
seu ordinate extiterant nostra auctoritate preeunte, et alias quia volumus in hac parte
pocius misereri quam ulcisci ; idcirco cum presentí carta nostra perpetuo valitura
vos dictos cónsules et probos bomines, ac singulares dictorum officioruní et cujusli-
bet eorum presentes et pretéritos, et quemlibet vestrorum et ipsorum insolidum, ab-
solvimus ac vobis et eis diffinimus. remittimus et totaliter relaxamus omnem accio-
nem. questionem, petiíionem et demandam et omnem penam civilem et criminalem
et aliam quamcumque quam contra vos et bona vestra et cujuslibet vestrum possemus
faceré, infligere vel moveré ratione predictnrum vel alicujus insorum. nec minus
aliorum quorumcumque criminum seu delictorum. pretextu dictorum officiornm vel
racione alicuius in genere vel snecie, per vos vel aliquem vestrorum usque in pre-
sentera diem comissorum: ita quod. sive in eisdem culpabiles fuistis sive non et sive
de eisdem inquisitum fuerit vel non inquisitum. nunquam possitis per nos seu officia-
les nostros occasione predictorum, seu alicujus ipsorum capi, detinerí, impeti, de-
mandari nec conveniri in judicio vel extra, vel pena ab'qua condempnari; immo sitis
vos et quilibet vestrum in solidum, in generali et in speciali ab omni pena civili et
rriminali. ac pecuniaria perpetuo absoluti : vobis tamen facientibus de vobis que-
relantibus justicie complementum.
Et nicbilominus volentes vos predictos cónsules et singulares officiorum predic-
torum ampliori sratia prosequi. ad hoc ut litisia et deffensiones que a masnis citra
temporibus, pacis inimico instis:ante. suscitate extiterant Ínter singulares dictorum
officiorum, fraudes et plura alia inlhlonesta et illicita. que comittebantur in dictis
officiis et unoquoque ipsorum per nonnullos eisdem officiis temeré abutentes, cessent
in posterum et etiam status et condicio vestrum in melius reformetnr: capitula et
ordinaciones subdistincta per consiliarios et probos bomines dicte civitatis nunc et
«olemniter ac cum magno consilio ut eterno fcentum Turatorum] perpendimus fac-
tas et ordinatas, in quo quidem Consilio fuerunt nedum ipsi consiliarii sed etiam
quam plures doctores, proceres et mercatores ipsius civitatis, non modicum notabiles
et experti in exercicio dictorum officiorum, et unoquoque ipsorum, fecimus ad cau-
telam iterum in nostro consilio lesi nedum semel sed pluries. ibidem presentibus
sindicis et procuratoribus sinsularium dictorum officiorum solemniter examinar! et
discutí, quorum quidem capitulorum et ordinacionum tenores dicuntur esse conti-
nencie subsequentis.^
Cumque in preinsertis canitulis multa salubria contineri [i]noscantur, per que
vitabuntur in post