Skip to main content

Full text of "Miscelanea histórica catalana"

See other formats


i 

II 


iliilll; 


=  ífibros  -^^nticjuoñ  = 

VtItTi  10  ÍSorCflonn:Tcl".'ri7l)M'] 


PUT^CIIASED  rOR  TIIE 

L/\/\'M!^I.M    Oí    IXmOSTO  L/BRARY 

PHOM  THE 

CANADÁ  COC/iVCÍL  SPECIAL  GRANT 

I  OR 

MEDIEVAL  STUOIES 


MISCELÁNEA  HISTÓRICA  CATALANA 


F.  Carreras  y  Candi 


> 


MISCELÁNEA  HISTÓRICA 


CATALANA 


SERIE    I 


BARCELONA 

IMPRENTA    DE    LA    CASA    PROVINCIAL    DE    CARIDAD 
r^alle  de  Monteaiegre.  uúm.  6 

1905 


.  J'lM'M  ^  ^  :^''  .^.  -^'^  ^''  '^  P;  ^,'  ^'.  ^  ^^^  ■'^:'  '^^  "^  :^'^S^S^-ftr  S 


LA  INSTITUCIÓN  PEL  CASTLÁ 

EN    CATALUÑA 


"MseJ^ 


El  régimen  feudal  con  que  se  organizó,  en  la  Edad  Media,  política 
y  administrativamente  el  Principado  de  Cataluña,  desde  que  tuvo  ge- 
nuino modo  de  ser,  formaba  una  cadena  de  protección  y  mutua  ayuda, 
que,  comenzando  en  el  Soberano,  acababa  en  el  último  remensa. 

Él  castillo  ó  fortaleza,  lo  entregaba  el  Monarca  cá  un  caudillo,  quien, 
por  tal  concepto  tenía  que  prestarle  homenaje,  y  quedaba  sujeto  á  su 

autoridad. 

Pero  como  un  mismo  individuo  tuvo  simultáneamente  distintos 
castillos,  surgió  la  necesidad  de  encomendar  su  dirección,  custodia  y 
gobierno,  á  otras  personas  sujetas  á  su  potestad  y  que  le  representa- 
ran durante  su  ausencia.  De  aquí  la  institución  del  castlá,  catlá  ó  car- 
ia, que  en  Castilla  se  llama  castellano,  en  Bigorre  castelaas  y  en  Fran- 
cia chatelain,  quien  á  su  vez  prestaba  homenaje  de  fidelidad  y  obecUen- 
cia  al  señor.  También  se  designa  á  los  castlanes  con  los  nombres  de 
feudatarios  ó  vasallos. 

Durante  los  siglos  xi  y  xii  hallamos  igualmente  aplicado  á  estos 
feudatarios  el  nombre  de  militares  (militihus),  fórmula  genérica  que 
demuestra  el  carácter  guerrero  délos  gobernantes  de  castillos.  En  1134, 
donó,  el  Conde  de  Barcelona,  á  la  milicia  del  Temple,  el  castillo  de 
Barbera,  «in  nostra  marchia  contra  sarracenos,  cum  müitibus  qui  ip- 
sum  Kastrum  pro  me  habent»  (1). 

La  aparición  del  castlá  es  casi  simultánea  á  la  reconquista  de  este 
territorio  hispano.  Si  durante  el  siglo  ix  se  escapa  por  completo  á  nues- 
tra investigación,  encontramos  la  huella  de  su  existencia  en  el  apelli- 


(1)    Colección  de  documetitos  del  archivo  general  de  la  Corona  de  Aragótt,  t.  IV,  p.  18. 
1901 


2  F.   CARRERAS  Y  CANDI 

do  Castellanus,  que  llevaba  un  abad  de  Arles  en  876  (1).  Menciónase 
la  caslania  en  el  rescripto  de  Carlos  el  Simple  en  favor  de  la  iglesia  de 
Gerona,  dado  en  922,  al  confirmar  la  posesión,  entre  otros  alodios  y 
propiedades,  de  la  villa  «sancta  Marie  que  dicitur  Fontanedos  cum  cas- 

lania»  i2\ 

La  voluntad  del  señor  en  el  nombramiento  de  castellanos  no  tenía 
cortapisas  por  la  ley  ni  por  la  costumbre.  En  el  siglo  xi  se  ve,  en  oca- 
siones, que  los  Condes  Soberanos  solían  asegurarse  de  la  fidelidad  de 
los  casüanes,  comprometiendo  al  señor  á  cuidar  de  exigirla  debida- 
mente, al  confiarles  la  fortaleza.  En  1066,  el  vizconde  de  Pallars  Ger- 
bcrt  aseguraba  á  Ramón,  conde  de  Pallars,  que  si  fallecía  Bernat  Ba- 
rón, castlá  de  Tcnriu,  la  persona  á  quien  encomendase,  Gerbert,  la 
castlania,  la  regirá  con  la  obligación  en  que  estaba  dicho  Barón  («Et 
si  de  bernad  barón  minus  venerit  ipso  castlan  á  cui  gerbert  o  .dará  si 
estie  in  ipsa  pennora  quo  modo  bernard  barón  faccie»)  (Registro  1,  fo- 
lio 43.)  En  la  prestación  de  fidelidad  y  homenaje  del  castillo  de  San 
Esteve  de  Castell-follit,  recibido  por  Guifré,  conde  de  Cerdafia,  (sin  fe- 
cha), de  Isarn,  señor  de  aquél,  consta  el  compromiso  de  no  poner  caste- 
llano ó  castellana,  sin  previamente  exigirles  juramento  de  fidelidad  al 
Conde  con  las  manos  puestas  sobre  el  altar  sacrosanto:  («Ego  in  supras- 
criptum  castellum  castellanum  uel  castellanos  castellana  uel  castella- 
nas ne  metrci  nc  naurei  che  iurar  no  lur  fa^a  manibus  super  altare  sa- 
cratum  illorum  uidente  et  audiente  si  recebre  o  volen  ante  quam  in 
suprascriptum  castellum  los  meta  che  fidels  len  sia  sine  fraude  etmalo 
ingenio  et  sine  illorum  decepcione  et  che  nolli  uetet  in  suprascriptum 
castellum  nec  in  ipsa  omnes  fortitudines  uel  condirecciones  que  ibi 
sunt  aut  erunt  introitum  et  suam  stacionem  et  suum  exitum  nec  ad 
i  líos  suprascriptos  nec  ad  illorum  omnes  homines  qui  ibi  cum  eis  ue- 
neriiit  dum  cum  eis  inquesiorunt»),  (Registro  1,  folio  68.) 

Podía  darse  el  caso  de  que  el  Monarca,  al  entregar  el  castillo  en 
feudo  A  un  caballero,  le  interesara,  por  circunstancias  especiales,  que 
{'\  mismo  ó  sus  hijos  lo  custodiasen  personalmente.  Entonces  se  estipu- 
laba expresamente  tal  circunstancia,  según  hizo  Ramón  Berenguer  IV 
al  entrogar  el  castillo  de  Castellet  á  Bernat  Ug,  disponiendo  no  lo  en- 
comendaría á  otra  persona,  sino  fuese  á  alguno  de  sus  hijos  (3). 

El  existía  venía  á.  ser  un  encargado  ó  lugarteniente  del  señor  en 
el  castillo.  También  el  baile  era  representante  del  señor.-  Uno  y  otro 
cargo,  que,  andando  los  tiempos,  tuvieron  ocasión  de  definirse  y  dife- 
rmciarso,  en  los  siglos  xi  y  xii  aparecen  confusos  por  la  similitud  de 
atribuciones.  Brutails  lo  hace  observar  al  exponer  cuan  difícil  resulta, 


(1)  Murca  IlispáDica,  apéndice,  rloc.  xxxv. 

(2)  Ibidem,  doc.  LXix. 

(8)    Colección  de  dociimentoi  inéditos  del  archivo  general  de  la  Corona  de  Aragón,  t.  IV, 
p4g.  i»6. 


LA    IXSTITUCIÓX  DEL  CASTLÁ   FX   CATALUÑA  3 

en  algunos  casos,  distinguir  las  líneas  divisorias  entre  feudo  y  castc- 
llanía,  entre  feudo  y  veguería  y  entre  feudo  y  bailía,  así  como  entre 
castellanía  y  feudo  militar  (1).  Los  ejemplos  que  aduce  Brutails  y 
nuestras  propias  observaciones  nos  permiten  señalar  el  siglo  xiv  como 
la  época  en  que  cada  cargo  tuvo  determinada  su  esfera  de  acción. 

La  confusión  entre  bailía  y  castellanía  en  Cataluña,  es  perenne, 
durante  los  siglos  xi  y  xii,  debido  á  que  hajulia,  como  hace  observar 
Balari  y  Jovany  (2)  significaba  administración  de  bienes,  aplicándose 
igualmente  á  la  de  los  castillos  (3),  la  que  entraba  de  lleno  en  las  facul- 
tades ó  atribuciones  de  sus  castellanos.  Pocos  ejemplos  pueden  darse 
de  ser,  los  derechos  de  un  baile,  más  sinónimos  á  los  del  castellano,  que 
el  que  presenta  Arnau  de  Torre,  en  su  controversia  con  el  Obispo  de 
Elna,  sobre  el  ejercicio  de  la  bailía  de  Elna.  Los  emolumentos  que  se 
disputaban  y  se  convinieron  en  1134,  venían  á  ser  percepciones  feu- 
dales (4). 

Hace  observar  Balari,  que  estos  derechos  del  baile  se  llamaron  tam- 
bién, en  el  siglo  xii,  redecimos  ó  hajulivos,  y  consistían  en  la  cuarta 
parte  de  la  décima  que  cobraba  el  señor.  En  la  propia  época  fué  usual 
en  Cataluña  el  verbo  ballescar,  como  sinónimo  de  ejercer  de  baile,  se- 
gún lo  hallamos  en  el  convenio  entre  Eamón  y  Valencia,  condes  de 
Pallars,  con  Bertrán,  acerca  los  castillos  de  Miramar  y  Castell-vetre, 
en  el  afio  1071  (5). 

Tampoco  es  siempre  posible  discernir,  en  los  documentos  de  los  si- 
glos XI  y  XII,  si  se  hace  entrega  de  la  señoría  de  un  castillo  ó  sólo  de 
su  castellanía  ó  capitanía,  siendo  fácil  en  este  punto  que  dos  autores 
interpreten  de  distinta  manera  un  mismo  documento.  La  donación  he- 
cha, en  1192,  del  castillo  de  Mont-ral,  situado  en  el  Puig-Baledós,  á 
Pons  de  Lillet,  que  Alart  supone  como  refiriéndose  á  su  castellanía  ó 
capitanía  (6),  es  nuestra  creencia  que  lo  era  de  la  señoría. 


(1)  Etude  sur  la  condition  dea  populations  rurales  du  Roussillon  au  Moyen  age,  Paría,  1891, 
pág.  221. 

(2)  Orígenes  históricos  de  Cataluña,  pág.  520. 

(3)  Año  1078  «Heo  est  conueniencia  que  feoifc  remon  arnall  et  remon  mir  qne  dona- 
uemnt  ad  Eemniido  comité  in  ipso  castro  de  illo  castelleto  intrare  et  exire  et  guerre- 
gare  et  quam  güera  et  pace  que  faciat  de  ipso  castro  contra  totos  homines  uel  feminas 
et  quod  siat  ipso  castro  vel  suis  terminis  in  bajulia  de  illo  comité  reimundo.»  (Regis- 
tro 1,  f.  40.) 

En  otro  convenio  sin  fecha,  entre  los  condes  de  Pallars  Eamón  y  Valencia  y  Girbert 
Bertrán  sobre  el  castillo  de  Eramont  ^hOy  Aramunt)  se  dice:  «Et  conuenit  reimundus 
comes  ad  Girbertus  bertran  et  ad  mater  eius  que  fiat  suo  sénior  directo  et  teneat  illos 
in  baiolia  cnm  ipso  castro  de  eramon.>  (K.  1,  f.  48.) 

(4)  Alart,  PriviUges  el  titres,  etc  ,  pág.  38. 

(5)  «Sicut  mittet  iamdicto  bertran  in  baglia  ad  iam  suprascripto  Remon  et  ad  iam- 
dicta  ualenza  uel  ad  filios  suos  et  ad  sua  posterita  per  íide  sine  enganno  contra  cune- 
tos  homines  uel  feminas.  Et  quo  modo  predicto  Remon  et  iamdicta  ualenza  uel  filios 
suos  et  sua  posterita  baglescant  ista  honore  iamdicta  per  fide  sine  enganno  contra  cune- 
tos  homines  uel  feminas.»  CR  li  f-  38.) 

(6)  Priviléges  et  titres  municipaux  de  Roussillon  et  de  Cerdagne,  Perpiñán,  1878,  pág.  74. 


4  F.   CARRERAS   Y   CANDI 

La  causa  primordial  de  ello  fué,  que  durante  el  siglo  xi  no  había 
fijeza  de  términos,  la  cual  empieza  á  vislumbrarse  á  fines  del  siglo  xii, 
para  quedar  establecida  durante  el  siglo  xiii.  Sólo  interesaba  dejar 
deslindado  el  carácter  de  subordinación  de  los  que  tenían  el  cuidado 
inmediato  de  los  castillos.  Los  señoríos  y  sus  subdivisiones  con  dere- 
chos más  ó  menos  determinados  según  los  casos,  vino  más  tarde. 

Ejemplo  comprobatorio  de  la  diversidad  de  castellanos,  de  sus  rela- 
ciones con  el  señor  y  de  la  forma  como  aseguraban  su  cooperación  per- 
sonal al  entrar  á  regir  un  feudo,  tenemos  en  los  establecimientos  he- 
chos en  el  castillo  de  Estopafiá  ó  Estopiñán,  al  ser  conquistado  de  los 
sarracenos  y  repoblado  su  término  (1).  Gobernaba  el  condado  de  Bar- 
celona Ramón  Berenguer  I,  quien,  ensanchando  sus  conquistas  por  la 
frontera  del  río  Noguera  Eibagorzana  se  apoderó  de  Purroy  (Puy-roy, 
inieyo-royo  ó  podio  rúbeo,  pero  no  Puig-roig,  como  traduce  equivocada- 
mente Antonio  de  BofaruU  (2)  y  quizás  algunos  otros  historiadores)  y 
territorios  vecinos,  con  anterioridad  al  año  1058,  ayudado  por  el  Conde 
de  Urgell.  De  momento  los  castillos  conquistados  fueron  de  ambos 
condes,  repartiéndose  sus  derechos,  pero  fué  tan  efímera  esta  división, 
según  refiere  Antonio  de  Bofarull,  que,  en  el  año  1063,  por  lo  que  se 
relaciona  á  Purroy  y  á  Estopiñán,  eran  pertenencia  exclusiva  del  Con- 
de de  Barcelona. 

En  la  expedición  que  Ramón  Berenguer  I  realizó  á  esta  parte  de  la 
Ribíigorza,  al  conciuistarla,  seguía  á  la  hueste  su  esposa  Almodis.  El 
in'opio  Conde,  á  III  de  las  kalendas  de  Febrero  del  año  1063,  al  donar 
á  ésta  los  castillos  de  Estopiñán,  Purroy  y  Cañellas  (los  dos  primeros 
en  territorio  que  hoy  se  llama  aragonés  y  el  último  en  el  catalán),  ma- 
nifestó hal)erle  pcrvenido  «per  adquisione  quam  tecuní  predicta  comi- 
tissa  fcci  largiente  diuina  clemencia  ex  j^artibus  yspaniarum.»  Aque- 
llos lugares  eran,  en  1063,  frontera  de  moros,  marca  de  España  según 
lenguaje  de  la  época. 

Constituida,  Almodis,  en  señora  del  castillo  de  Estopiñán,  tuvo  ne- 
cesidad de  encargarlo  á  otra  persona.  Esta  fué,  en  primer  término,  un 
caballero  llamado  Girbert  Miró,  como  lo  explica  la  escritura  de  reco- 
nociníiento  del  vasallaje  firmado  por  Girbert,  dando  cuenta  de  las 
condiciones  bajólas  cuales  Ramón  Berenguer  y  Almodis  le  encomen- 
daban (comendant)  aquel  castillo,  en  las  nonas  de  Febrero  del  año 
10G4.  El  dncumonto  no  precisa  que  los  condes  se  retengan  el  dominio: 
cllu  s.í  deduce  del  contexto,  no  sólo  por  los  derechos  transferidos  á  la 
iglesia  del  término  de  Estopiñán,  de  cuyo  prpsbiteriado  se  reservan  el 


Existo  nna  copia  de  este  interesante  docnmento,  además  del  original  de  que  se  sirvió 
Alart,,  en  ol  HfRistro  1,  folio  6!)  del  Archivo  de  la  Corona  de  Aragón. 

(1  V.  HHo  ol  HegÍBtro  1,  lolios  15  y  i:tí  del  Archivo  general  de  la  Corona  de  Aragón. 
TudoH  los  reKÍstros  que  se  citan  si  no  se  hace  constar  lo  contrario,  pertenecen  al 
propio  archivo. 

(2)    lütloria  critira  de  CalatuDa,  t.  II,  j  Ag.  324. 


LA.   INSTITUCIÓN'   DEL   CASTLÁ  EN   CATALUÑA  5 

dominio,  sí  que  también  por  la  explícita  manifestación  de  Girbert,  de- 
clarándose hombre  sólido  de  aquellos  («propter  lioc  sit  solidns  illorum 
sicut  homo  debet  ese  de  suo  mcliori  seniore.»)  La  autorización  para 
poner  otros  castellanos  según  le  convenga,  con  anuencia  del  señor, 
fué  atribución  peculiar  á  la  castlania  y  á  la  señoría. 

Señálanse  los  emolumentos  de  Girbert,  asignándole,  en  feudo  de 
los  condes,  la  mitad  de  los  diezmos,  de  las  parias  ó  tributos  y  del  tol- 
neo  ó  teloneo  ó  derecho  de  fronteras  ó  aduanas,  deducida  una  quinta 
parte  para  la  iglesia. 

De  las  prescripciones  impuestas  á  los  castellanos  de  Estopiñán,  que 
insertamos  por  nota  (1),  sólo  nos  fijaremos  en  las  más  sobresalientes. 
No  se  determina  qué  número  de  castellanos  podrá  poner  en  el  término; 


11)  «Et  ut  mittat  castellftnum  aut  castellanos  in  iam  dicto  castro  per  totas  vices 
quos  ibi  miserit  eos  ad  consilium  et  voluntatem  eorum.  Et  castellaniis  aut  castellani 
quos  iam  dictus  Girbertus  miserlb  in  predicto  castro  teneat  ibi  assidue  et  óptimos  ca- 
ballarios  cum  obtimis  caballis  et  alsbergis  et  elmis  per  prediotum  mobie  quod  iam 
dictus  Girbertus  aprehendit  per  unum  quemque  annum  de  predictis  comité  et  Comi- 
tissa  excepto  iamdioto  Girberto  et  sua  mesnada.  Et  conuenit  predictns  Girbertus  ad 
iam  dictos  comitem  et  comitissum  ut  ipse  castellanus  aut  castellani  siue  castellane 
qui  tenuermt  ipsum  castellum  per  iam  dictum  Girbertum  sint  homines  de  iamdictis 
comité  et  comitissa  et  faciant  eis  fidelitatem  et  noluntatem  eorum  et  ut  donent  eis 
potestatem  de  predicto  castro  sine  illorum  engan  per  quantas  uices  iamdicti  Comes 
et  comitissa  aut  unus  ex  illis  requisierit  potestatem  ad  eos  de  predicto  castro  per  se 
ipsos  aut  par  nuncium  uel  nuncios  eorum.  ítem  conuenit  predietus  Girbertus  ad  iam 
dictos  Comitem  et  comitissam  ut  per  supra  dictum  feuum  quod  modo  donant  ei  te- 
neat et  habeat  cotidie  tantos  obtimos  caballarios  in  predicto  castro  bene  armatos  et 
incaualgatos  quantos  predicti  comes  et  comitissa  estimauerunt  quod  ipse  potuerit  ibi 
assidue  tenere  et  habere.  Et  secundum  quot  predictum  feuum  se  meliorauerlt  per 
síngalos  annos  ad  opus  iamdicti  Girberti  et  de  suis  iam  dictus  Girbertus  ita  acrescat 
numerum  de  caballariis  qui  stent  assidue  in  predicto  castro  iuxta  extimationem  et 
laudamentum  iamdicti  Comitis  et  comitisse  Et  iamdictus  Girbertus  conuenit  ad  pre- 
dictos  Comitem  et  comitissam  ut  ipse  et  omnes  sui  casteilani  ciim  predictis  caballa- 
riis faciant  ad  eos  aut  ad  unum  ex  ipsis  hostes  et  caualgadas  et  curtes  et  plácitos 
per  omnes  uices  quas  comes  et  comitissa  mandauerit  faceré  eis.  Et  predietus  Girber- 
tus faciat  guerram  cum  suis  castellanis  et  cum  predictis  caballariis  ad  omnes  bomi- 
nes  quibns  Comes  aut  comitissa  mandauerint  faceré  ei  et  teneant  pacem  ad  eos  homi- 
nes quibus  ipsi  uoluerint.  Ec  dum  comes  aut  comitissa  fecerint  aut  habuerint  gue- 
rram de  yspania  iam  dictas  Girbertus  stet  in  predicto  castro  cum  sua  mesnada.  ítem 
conuenit  predietus  Girbertns  ad  iam  dictos  comitem  et  comitissam  ut  ab  hodierno 
die  et  deincebs  non  faciant  uUum  seniorem  sine  noluntate  et  consilio  eorum.  Et  desfi- 
det  ipsos  quos  modo  habot  si  ipsi  uoluerint  postea  non  retineat  eos  sine  uoluntate 
eorum.  Et  si  non  tenet  et  non  attendet  iam  dictus  Girbertus  ad  predictos  comitem  et 
comitissam  totas  suprascriptas  connenientias  sine  illorum  engan  et  non  facit  ad  eos 
directum  infra  XL  dies  quod  ipsi  mandauerint  ad  eumper  se  ipsos  aut  per  suos  nun- 
cios nisi  quantum  absoluerint  ad  eum  per  gratum  sine  foroa  coram  tribus  aut  quatuor 
bonis  hominibns  qui  faciant  ipsum  absoluimentum  cum  eis  iam  dictum  castrum  cum 
predictis  ómnibus  reurrtatar  in  potestatem  predicti  Comitis  et  comitisse  ad  facien- 
dum  quod  uoluerint  sine  ira  et  marrimento  de  iamdicto  Girberto  et  de  suis.  Et  iam 
dicti  Comes  et  comitissa  donant  ad  predictum  Girbertum  ipsum  mansum  de  armadre  et 
ipsam  de  pedre  belid  et  ipsum  de  enneg  al  castel  et  medieta*,em  de  decimam  qnam  iam 
dicti  comes  et  comitissa  ibi  habent  retentam  et  medietatem  de  pariis  quam  modo  ha- 
bent  ibi  habent  retentiim.  Et  iam  dicti  comes  et  comitissa  donant  ad  iamdictum  Gir- 
bertum istos  supradictos  III  mansos  et  predictam  medietatem  de  decima  et  de  paria 
et  detolneoet  quartam  partem  de  sale  ut  iamdictus  Girbertus  teneat  hoc  totum  ad- 
domininm.  Si  non  Reuertantur  predicta  omnia  in  potestate  iam  dicti  Comitis  et  comi- 


5  F.   CARRERAS   Y   CANDI 

siempre  que  á  ellos  alude,  se  habla  en  plural;  no  se  menciona  para 
nada  al  sots-castlá,  quien  en  realidad  venía  á  ser  un  segundo,  tercero 
ó  cuarto  castellano;  y  uno  de  los  apartados  indica  la  posibilidad  de  que 
hubiera  mujeres  al  frente  de  los  castillos  al  decir  «castellanus  aut  cas- 
tellani  siue  castellane.»  CasteUanas  existieron  en  nuestro  Principado, 
como  Erraessen  de  9a  Guardia,  que,  en  1201,  regia  el  castillo  de 
Albí  i;i).  Empero  estas  mujeres  eran,  las  más  de  las  veces,  meramente 
titulares  del  cargo. 

Como  obligación  defensiva  notaremos  la  que  se  impuso  Girbert,  de 
guaiTiecer  su  castillo,  con  tantos  caballeros  bien  armados  y  con  los  ca- 
ballos y  arreos,  cuantos  Ramón  Berenguer  y  Almodis  estimasen  que 
podía  tener,  según  el  crecimiento  que  cada  año  experimentase  aquel 
término.  Cuyos  caballeros,  con  los  castellanos  y  Girbert,  debían  seguir 
á  los  Condes  de  Barcelona  en  siis  huestes  y  cavalcadas,  cuando  fuesen 
requeridos  á  ello,  exceptuando  el  caso  de  que  se  hiciera  guerra  con  Es- 
paña, esto  es,  con  los  sarracenos.  Entonces  Girbert  debía  permanecer 
en  Estopiñán  con  su  mesnada,  á  fin  de  subvenir  al  peligro  en  que  es- 
taría dicha  plaza  fronteriza. 

Seguidamente  de  la  anterior  escritura,  trae  el  códice  (feudorum 
forme  maioris),  los  homenajes  por  los  castellanos,  prestados  á  Ramón 
Berenguer  y  á  Almodis,  cabe  suponer  en  aquella  misma  ocasión.  En  el 
primero  de  ellos,  Berenguer  Isarn  se  compromete  á  entregarles  la  po- 
testad del  castillo,  tantas  veces  cuantas  sea  requerido  á  ello  y  después 
de  la  muerte  de  aquéllos,  á  darla  al  hijo  á  quien  le  fuera  legado  Esto- 
piñán (2).  El  otro  castlá,  Arnal  Barón,  que  seguiría  en  orden  de  feudo, 
al  anterior,  se  compromete  en  iguales  términos,  pero  con  la  fórmula 
condicional,  de  si  llegara  á  poseer  el  castillo  (3).  Un  tercer  caballero 


tisse  sino  marrimento  de  predicto  Girberto.  Girbert  miro.  Haotum  est  hoc  nonas  fe- 
broarii  Anno  IIII  regni  philippi  Regís.» 

(I,  «Quod  ego  ermesen  de  zagardia  castellana  &&  zalbi  qui  condam  fai  uxor  ferrarii 
de  litndarB  per  me  et  per  omnesmeos  dif finio  domino  deo  et  monasterio  popnleti  in  mann 
et  posse  P.  de  concabela  einsdem  monasterii  abbatis»  un  alodio  situado  <ex  alia  partí 
riui  de  seth  in  termino  rfe  serboles  »  Aprueba  la  donación  el  marido  de  la  donadora, 
en  esta  forma:  <P.  inanrel  mariti  ermessen  > 

Cartulario  de  l'oblet,  folio  6ü,  doc.  núm.  319.  (Arehivo  Histórico  Nacional  de  Madrid  ) 

(2)  JUKAUKNTO  DK  FIDKLIDAD  Y  HOMENAJE  DEL  PRIMER  CASTLÁ  DE  ESTOPlÑÁN,  Á  LOS 

CONDES  UK  Bauckluna,  Ramón  y  Almodís.— «Ivro  ego  berenguer  ysarn.uobis  domno 
Uuimando  comiti  et  domne  Almodí  comitisse  ut  ab  hac  hora  et  deincebs  fídelis  ero 
uobis  (le  uestra  aita  et  de  ómnibus  monbris  que  se  tenent  in  corporibus  uestris  et  de 
toto  illo  honore  quem  hodie  babetis  et  in  antea  adquisieritia  deo  dante  sine  fraude  et 
malo  ingenio  et  uUa  uestra  deceptione.  Et  dedero  uo"^is  potestatem  de  ipso  castro  Sto- 
panian  sino  engan  per  quantas  uices  U09  ambo  aut  unus  ex  uobia  requisieritis  ipsam 
poteatatem  mihi  per  uos  ipaos  u.it  per  uestros  nuncios.  Et  post  mortem  uestram  ai 
uiuuH  fuero  et  teneo  iam  dictuní  >  ustrum  simili  rrodo  dedero  potestatem  i)li  neatro 
filio  quem  uos  ambo  aut  unas  ex  uobis  dimiserítia  predictum  castrum  testamento  uel 
uerbia  per  deum  et  hec  sancta.» 

(8)     .ItrHAMKNTO  DK  FIDELIDAD  Y  HOMENAJE  DEL  SEGDNDO   CASTLA  DE  ESTOPIÑÁN  Á  Ba- 

iiuN  Bkkemilkk  V  A  Almodis.— «Ivro  ego  Arnall  barón  uobis  domno  Raimundo  comiti 
et  domne  Almodi  comitisse  ut  ab  bao  hora  et  deincebs  fidelis  ero  uobis  de  uestra  uíta 


LA  INSTITUCIÓN  DEL  CASTLÁ  EN  CATALUÑA  7 

llamado  Ugo  Arnal,  manifiesta,  después  del  anterior,  que  les  entrega- 
rá el  castillo  de  Estopiñán  cuantas  veces  se  lo  pidan,  «et  post  mortem 
vestram  si  uiuus  fuero  et  teneo  iam  dictum  castruui  siinili  modo  dedero 
potestatem  lili  vcstro  filio.» 

Con  posterioridad  á  la  donación  de  Girbert  Miró,  en  las  nonas  de 
Agosto  del  año  1067,  Ramón  Berenguer  y  Almodis  dan,  (donatores 
sumus)  á  ]\Iir  Isarn  y  á  su  esposa  Girberga,  una  cuadra  ó  territorio 
sito  en  la  orilla  del  Noguera  Ribagorzana,  dentro  del  término  de  Es- 
topiñán, llamado  7a  roca  de  Miravet,  de  cuyo  acto  tampoco  puede  esta- 
blecerse en  absoluto  si  se  trata  de  su  castellanía  ó  de  su  señoría.  De 
Mirabet  se  retenían  la  mitad  del  diezmo  para  el  castillo  de  Estopiñán, 
obligando  á  Mir  Tsarn  á  construir  una  torre  en  la  roca,  sin  poderla  ven- 
der á  otra  persona  que  al  Conde  de  Barcelona  y  á  no  reconocer  otro 
señor  que  á  él  (1). 

Aquí  será  del  caso  consignar  haber  observado,  que  la  mayoría 
de  las  escrituras  de  los  siglos  xii  y  xiii,  en  las  que  el  Soberano  entrega 
la  señoría  de  un  castillo,  suelen  usar  de  la  palabra  dono  y  los  docu- 
mentos en  los  que  sólo  encomendaba  su  castellanía,  empleaban  la  de 
comendo.  En  el  año  1139,  Ramón  Berenguer  IV  entregaba,  á  Reverter, 
heredero  de  la  familia  vizcondal  de  Barcelona,  este  vizcondado,  di- 
ciendo dono  tibi...  vicecomitatiim  Barchi)ione,  la  plenitud  de  cuyo  se- 
ñorío, siempre  les  había  pertenecido.  En  la  propia  escritura  y  bajo  la 
fórmula  de  comendo  iterum  tibí,  le  confiaba  «castrum  de  Apiera»  «cas- 
trum  quod  dicitur  Castel  Oduli»  y  «castrum  quod  dicitur  Cabrera,»  que 
es  donde  actualmente  se  halla  la  población  de  Abrera  (2j.  Si  bien,  de 
los  dos  anteriores  castillos,  no  aparece  taxativamente  marcado  que  el 
Soberano  entregara  la  castlania,  en  cambio  sí  lo  resulta  del  tercero, 
en  donde  la  voluntad  del  conde  de  Barcelona  halló  algunas  cortapisas. 


et  de  ómnibus  membris  que  se  tenent  in  corporibus  uestris  et  de  toto  illo  honore  quem 
hodie  habetis  et  in  antea  adquisieritis  deo  dante  sine  fraude  et  malo  ingenio  et  ulla 
uestra  deceptione.  Et  si  babeo  potestatem  de  ipso  castro  Stopaniam  dedero  eam  uobis 
sine  engan  per  quantas  uioes  nos  ambo  aut  nnus  ex  uobis  requisieritis  ipsam  potesta- 
tem mihi  per  nos  ipsos  aut  per  uestros  nuncios  et  fideliter  misero  ipsum  auer  quod  co- 
mandaueritis  michi  per  ipsum  edificium  de  predicto  castro  Stopaniam  me  sciente  in 
ipsa  operd.  Et  post  mortem  uestram  si  uiuus  fuero  et  babeo  potestatem  de  predicto 
castro  dedero  ipsam  potestatem  illí  uestro  filio  quem  nos  nmbo  aut  unus  ex  uobis  di- 
miseritis  predictum  castrum  testamento  uel  uerbis:  per  deum  et  hec  sancta  > 

dj  «Quantum  iste  affrontaciones  inoludunt  et  isti  termini  ambiunt  damus  uobis  ad 
uestrum  proprium  alodium  cum  medietate  de  ipsa  decima  que  inde  exierit.  Aliam 
namque  medietatem  ipsius  decime  retinemus  ad  castrum  de  Stopanian.  Et  supradiota 
omnia  damns  uobis  sub  deliberaoione  taliter  nt  in  prephata  rupe  turrem  bedificetis 
aut  de  petra  et  calce  aut  de  petra  et  gipseo  et  non  possitis  hoc  uendere  nec  ullo  modo 
alienare  nec  nos  nec  posteritas  uestra  nisi  ad  nos  et  ad  posteritatem  nostram  Senio- 
rem  et  alinm  non  possitis  faceré  nisi  nos  et  posteritatem  nostram  n  c  uos  nec  posteri- 
tas uestra.  Et  possimus  inde  semper  faceré  guerram  et  pacem  contra  cunctos  homines 
et  feminas.  Et  sio  de  nostro  iure  tradimus  hoc  totum  in  uestrum  dominium  ad  fa3ien- 
dum  q'aod  uolueritis.» 

(2)  Colección  de  documentoa  inéditos  del  Archivo  general  de  li  Corona  de  Aragón,  t.  IV, 
pág.  67. 


8  F.    CARRERAS   Y  CANDI 

que  vale  La  pena  de  referir,  pues  evidencian  la  actitud  en  que  solieron 
colocarse  á  veces  los  castellanos. 

Al  encargar,  el  Conde,  á  Reverter,  el  castillo  de  Cabrera,  le  en- 
tregaba todos  sus  feudos  y  se  comprometía  á  echar  del  mismo  á  sus 
castlanes  Miró  Guillem  y  Gaillem  de  Montbuy,  siempre  que  Reverter 
se  lo  exigiera  Dado  caso  de  que  éste  no  hiciese  incapié  en  la  salida  de 
aquel  castillo  de  MinJ  Guillem,  Ramón  Berenguer  IV  prometía  resar- 
cirle su  perjuicio  con  otras  posesiones  en  Tarrasa  ó  donde  prefiriere,  á 
juicio  de  Ramón  Folch,  (seguramente  el  vizconde  de  Cardona)  y  de  los 
dos  compromisarios  de  Reverter,  Robert  y  Berenguer  Ramón,  veguer 


La  prestación  del  homenaje  feudal,  sogún  dibujo  de  fines  dol  siglo  xii  (Eegistro  1) 


díí  Barcelona.  Este  párrafo  demuestra,  que^,  con  esta  escritura  venían 
á  arreglarse  diferencias  ó  desavenencias  entre  el  conde  y  el  vizconde 
de  Barcelona. 

Ni  Reverter  se  avino  en  no  colu'ar  el  castillo  de  Cabrera  ni  su  de- 
tentnr  Miró  Guillem  en  abandonarlo.  Después  del  convenio,  Reverter, 
que  casi  siempre  residía  en  tierra  de  moros,  según  él  manifestaba  en 
algunos  documentos  y  cuya  educación  en  dicho  país  resulta  evidente 
poruña  desús  Hrmas  escril)icndo  Berengarms  Revertarius,  en  carac- 
teres árabes   1  .  envió  A  su  fiel  lugarteniente  Robert,  al  Conde,  con 


;l)    Véase  el  cartulario  de  Siint  Cu-atdel  Valles,  doc.  núm.656. 


LA   INSTITUCIÓN  DKL  CASTLÁ   EN  CATALUÑA  9 

una  interesante  carta  sin  fecha,  escrita  en  latín,  catalán  y  castellano 
ó  italiano  (1).  Pide  al  Soberano  que  quite  el  honor  de  Granera  de  ma- 
nos de  Berenguer  y  lo  entregue  h  Robert,  en  quien  desea  ver  concen- 
trarse el  mayor  poder,  por  cuanto  «se  Roberto  manda  mea  honore  ego 
mando  et  se  Roberto  non  mandat  hoc  quod  scripsimus  ego  non  mando.» 
Más  adelante,  suplica  al  Conde,  como  á  señor  suyo  de  Cabrera  (rogo 
vos  domino  meo  de  Cabrera)  que  libre  este  feudo  de  manos  de  Miró 
Guillem  y  lo  entregue  al  propio  Robert. 

El  eximio  arabista  Codera,  estudiando  las  causas  que  determinaron 
el  descontento  de  los  moros  españoles  con  respecto  á  sus  caudillos  afri- 
canos, señala  la  predilección  que  Alí  y  luego  su  hijo  Texufin,  mos- 
traron por  los  cristianos  incorporados  en  los  ejércitos  de  Fez,  á  las 
órdenes  del  cristiano  Reverter  (2).  La  fecha  á  que  se  refiere  esta  cita, 
sacada  de  los  historiadores  árabes,  es  la  de  1144  poco  más  ó  menos, 
época  en  que  vivía  el  vizconde  de  Barcelona  Reverter,  de  quien  tantas 
muestras  tenemos  de  sus  continuas  relaciones  con  los  árabes. 

No  tardó  en  morir  Reverter  y  en  pasar  á  su  sobrino,  Guillem  de 
Guardia,  el  vizcondado  de  Barcelona,  sin  que,  en  el  año  1146,  Miró 
Guillem  hubiese  desamparado  el  feudo  de  Cabrera  (3) .  Por  cuya  razón 
el  de  Guardia  hubo  de  convenir  con  Ramón  Berenguer  IV,  que  si  éste 
lograba  poner  en  paz  del  obstinado  Miró  Guillem,  el  castillo  de  Cabre- 
ra, poseería  una  tercera  parte  de  su  dominio,  siendo  las  dos  restantes 
del  Vizconde.  Pero  que  si  el  Conde  no  lo  obtenía  y  quien  debiera  rea- 
lizarlo fuese  Guillem  de  Guardia,  le  correspondería  íntegro  todo  el 
dominio.  Sentimos  no  poder  seguir  hasta  el  fin  tan  pertinaz  contro- 
versia por  no  llegar  á  más  la  documentación  examinada. 

Interesante  resulta,  en  este  período  histórico,  la  creación  del  cas- 
tellano ó  castlá  de  Lleyda,  por  aparecer  la  prístina  forma  en  que  eran 
establecidos  tales  cargos,  con  sus  obligaciones  y  emolumentos  (4).  En 
el  año  1148  se  firmó  un  convenio  entre  Ramón  Berenguer  IV,  conde  de 
Barcelona,  y  Ermengol,  conde  de  Urgell,  recibiendo  éste  de  aquél  la 
tercera  parte  de  Lleyda  con  todos  sus  términos,  esto  es,  del  término 
de  Jabud  al  de  Corbins.  De  las  otras  dos  terceras  partes,  el  conde  de 
Barcelona  concedía  á  los  templarios,  un  quinto  libre  de  toda  pretensión 
señorial  del  de  Urgell^  á  quien  indemnizaba  de  cualquier  perjuicio  que 
ello  le  irrogase,  con  la  castlanía  de  Azcó  (facit  emendam  comiti  urge- 
llensi  ipsum  castrum  de  Azcho  tali  modo  ut  comes  barchinonensis  co- 
mendat  comiti  Urgellensi  ipsum  castlanum).  Entendemos  que  en  Azcó 
le  colocaría  como  primer  castellano,  pues  luego,  en  aclaración  del  con- 


(1)  Colección  de  documentos,  etc.,  t.  IV,  pág.  'd'ia. 

(2)  Decadencia  y  desaparición  de  los  Almorávides   en   España,  por  Francisco  Codera 
(Zaragoza,  1899),  página  30  ' 

(3)  Colección  de  documentos,  etc.,  t.  IV,  pág.  111. 
(á)    Ibidem,  t.  IV,  págs.  128  y  329, 


JO  F.   CARRERAS  Y  CANDI 

cepto,  expresaba,  que,  en  las  huestes  y  cavalcadas  en  que  concurriese 
el  conde  de  Urgell  con  el  de  Barcelona,  el  castlá  de  Azcó,  seguiría  la 
hueste  del  primero;  lo  cual  no  debieran  establecer,  por  ser  cosa  co- 
rriente, si  se  tratase  de  la  señoría. 

Sigue  diciéndose  en  dicho  convenio,  que,  lo  restante  de  las  dos  ter- 
ceras partes  de  los  ingresos  que  quedaban  para  el  conde  de  Barcelona, 
serviría  para  colar  al  castlá  que  pondrá  en  Lleyda,  con  señorío  en  toda 
la  ciudad  y  término.  Este  último,  debía  ser  sólido  ó  dependiente  del 
conde  de  ürgell,  y  si  quedaba  vacante  el  cargo,  Ermengol  podía  nom  - 
brar  á  quien  quisiera  para  desempeñarlo. 

Los  derechos  que  se  adjudicaban  al  castellano  de  Lleyda,  como  se 
ve,  procedían  de  una  desmembración  de  los  emolumentos  señoriales  y 
no  eran  propios  ó  peculiares  del  cargo.  Así  sucedía  al  establecerse 
todos  ellos,  por  conceptuarse  no  pertenecerles  más  derechos  que  los 
que  el  señor  les  delegara.  Por  consiguiente,  quedaba  al  arbitrio  de 
este  mermárselos  ó  quitárselos  en  la  forma  que  mejor  le  pluguiere. 
y  como  muchas  veces  se  concedían  por  durante  la  vida  del  agraciado, 
algunos  autores,  y  con  ellos  el  de  la  historia  general  del  Languedoc  (1), 
ateniéndose  á  lo  que  se  observa  en  los  siglos  anteriores  al  xiii,  han 
afirmado,  ser,  en  esta  región,  las  castlanías,  cargos  vitalicios. 

Por  Baldo  de  Perusio,  cabe  prever  la  poca  duración  que  tendría 
este  cargo  en  algunos  países  feudales,  siendo,  quizás,  su  carácter  he- 
reditario, una  especialidad  de  la  sociedad  catalana.  Dice  Baldo,  en  su 
tratado  Super  feudis  (2),  que,  preguntado,  el  Emperador,  acerca  la 
duración  del  feudo  llamado  castlanía  y  guardia  ó  merced,  respondió 
ser  sólo  de  un  año,  transcurrido  el  cual  podía  revocarse,  si  no  se  había 
pactado  por  mayor  tiempo. 

Numerosos  ejemplos  demuestran,  que,  la  voluntad  del  señor,  en  el 
nombramiento  ó  separación  de  su  representante  el  castellano  ó  castlá, 
al  parecer  no  tuvo  cortapisas  en  Cataluña,  cuando  menos  hasta  el  si- 
glo XII  inclusive.  En  el  año  1152,  Ramón  Berenguer  IV  donóla  villa  de 
Moya  al  monasterio  de  Santa  María  del  Estany,  estableciendo  que  los 
castellanos  de  Clerá  no  ejercerían  derecho  alguno  dentro  las  puertas 
de  la  villa  (3).  El  propio  conde  de  Barcelona,  en  1151,  se  comprometía 
á  no  colocar  ningún  otro,  intermediario  entre  él  y  Pere  de  Ma9aean^ 
en  el  castillo  de  Gallifa  (4)  En  el  Conflent,  el  castillo  de  Cornelia  re- 
vertía á  Ramón  Berenguer  IV,  por  morir  exorcli  su  feudatario  Bernat 
Joan  (5V,  antes  que  concederlo  áGuillem  de  Cornelia,  quien  manifestaba 
asistirle  derecho  á  ello,  prefirió,  el  Soberano,  encomendarlo  á  Galce- 


(1)  Hiitoire  genérale  de  Languedoc,  Touloase,  1879,  t.  Vil,  pág.  200. 

(2)  Lión,  1038,  f.  9. 

(3)  Colecciún  de  doaimentos,  etc.,  t.  IV,  pág.  206. 

(4)  Ibidem,  t.  IV,  pág.  186. 
(6)  Ibidem,  t.  IV,  pág.  344 


LA   INSTITUCIÓN  DEL   CASTLÁ  EX   CATALUÑA  11 

rán  de  Sales  (1 ).  Cornelia  traspasó  su  derecho  á  Ramón  de  Vilademuls, 
persona  muy  apreciada  del  Conde  de  Barcelona  (2),  por  lo  que  éste, 
prescindiendo  de  Sales,  le  dio  aquel  castillo,  no  sin  que  se  suscitaran 
graves  antagonismos,  entre  el  primeramente  nombrado  y  el  segundo. 

Aun  cuando  el  castlá  no  debía  dejar  la  guarda  de  un  castillo,  co- 
munmente la  abandonaba,  ya  siguiendo  al  señor  en  sus  cavalcadas  y 
huestes,  ya  desempeñando  comisiones  de  confianza,  ya  obteniendo  la 
dirección  de  más  de  un  castillo.  Como  al  uso  se  siguió  el  abuso,  hubo 
necesidad  de  encauzar  el  nuevo  estado  de  cosas^  así  que  pasó  á  formar 
parte  de  las  costumbres  del  Principado. 

Por  esto  se  creó  el  lugarteniente  del  castlá,  llamado  segundo  castlá 
ó  tercero,  ó  cuarto,  y  generalmente  sots-castlá.  Cuando  en  un  castillo 
hubo  más  de  un  castlá,  se  llamó  al  que  directamente  lo  había  recibido 
del  señor,  castlá  major. 

Como  el  nombramiento  de  un  sots-castlá  podía  llevar  perturbación 
en  su  guarda  ó  dirección  interna,  primero  la  costumbre  y  luego  la  ley, 
dieron  garantías  al  señor,  á  fin  de  que  no  resultase  perjudicado  por 
tal  causa.  El  usaje  Castlani  establecía  que  ningún  castlá  podía  con- 
fiar la  custodia  del  castillo  á  sots-castlá,  sin  licencia  del  señor.  La  ne- 
cesidad del  usaje  se  evidencia  por  las  muchas  ocasiones  en  que  se  liizo 
lo  contrario  en  perjuicio  del  señor  (3). 

En  el  caso  de  venda  de  un  castillo,  alguna  vez  se  consignaba  que 
con  él  eran  enajenados  los  castlanes,  á  semejanza  de  lo  que  se  hacía 
con  los  hombres  propios  y  afocats  (4).  Mas  no  debe  entenderse  hubiera 
similitud  entre  una  y  otra  clase  de  enajenación,  ya  que  el  castlá  podía 


(1;  Galcerán  de  Sales,  hijo  de  Ermesendis,  en  1140,  había  prestado  juramento  de 
fidelidad  al  Conde  de  Barcelona  por  el  castillo  de  Bibas  y  por  las  fortalezas  existentes 
en  su  valle,  prometiendo  que  él  ó  sus  castlanes  darían  la  postat  al  Conde,  cuando  se  la 
pida.  (Ibidem,  t.  IV,  p.  77.) 

(2)  Por  el  aprecio  de  sus  soberanos,  fué  tomando  incremento  la  importancia  y  vali- 
miento de  Ramón  de  Vilademuls,  quien  llegó  á  ser  la  más  influyente  persona  deRosse- 
lló  durante  el  reinado  de  Alfonso  I,  como  que  en  1187  usaba  del  titulo  y  cargo  de  virrey 
(vicem  domini  regis  gerens.)  Falleció  en  1199,  casando  su  hija  y  heredera,  con  Huch, 
conde  de  Ampurias.  (Véase  Alart,  obra  citada,  págs.  50  y  51.) 

^3^  Uno  de  los  motivos  de  queja  que  manifestó  el  Abat  de  San  Cugat  del  Valles  con- 
tra su  feudatario  Ramón  Pere  de  Bañeres,  en  el  siglo  xii,  era  haber  colocado  castla- 
nes en  el  castillo  de  Calders,  con  evidente  perjuicio  suyo.  (^Documentos  inéditos,  ata,, 
tomo  IV,  pág.  285.) 

(4)  La  compra  que  hizo,  en  1405,  la  orden  de  San  Juan  de  Jerusalén  de  los  lugares 
de  Palau  de  Anglesola  y  de  Cidamont,  invirtiendo  parte  del  dinero  que  les  había  pro- 
ducido la  venda  de  San  Celoni  á  la  casa  de  Cabrera,  empieza  así: 

•  En  nom  de  deu  sie  amen:  sobre  la  venda  fahedora  per  lo  molt  honorable  mioer 
pere  vacalm  doctor  en  leys  ciutada  de  barohinona  ais  molt  reuerents  senyors  frare 
galter  leerás  del  orde  del  spital  de  sent  Johan  de  Jherusalem  prior  de  la  sgleja  de  ro- 
dea doctor  en  decrtts  e  frare  P.  dez  pomer  del  dit  orde  prior  de  Cathalunya  Comprants 
a  obs  del  dit  orde  e  per  al  dit  priorat  de  Cathalunya  deis  locha  del  palaa  dangleola  e 
de  Cidamont  ab  Caslaniea  e  feus  e  ab  caslans  e  dones  e  ab  homens  e  fembres  censes  del- 
mes  rendes  qnisties  drets  emoluments  de  aquells  lochs>  etc. 

7  Armari  de  Eapluga  Calva,  saco  H,  núm.  51,  Arch.  del  Priorato  de  Cataluña  de  San 
Juan  de  Jerusalén. 


12  F.   CARRERAS  Y  CANDI 

dejar  libremente  su  feudo,  y  esto  no  estaba  al  arbitrio  del  hombre  pro- 
pio. Lo  engorroso  qae  resultaba,  por  otros  conceptos,  la  coexistencia 
de  varios  castlanes  en  un  mismo  castillo,  facilitaba  la  solución  cuando 
el  feudo  era  abandonado,  pues,  en  seguida  el  segundo  castlá  ocupaba 
el  lugar  del  primero,  el  tercero  el  lugar  del  segundo,  y  así  sucesiva- 
mente, como  manifiesta  el  canónigo  Pere  Albert. 

Ejemplo  de  abandono  del  feudo,  presenta  en  1281,  Bernat  G-uillém 
de  Entenza.  Este  caballero  cesó  de  servir  los  castillos  de  Falcet  y  de 
Viacarap  que  tenía  por  el  rey  de  Aragón.  Transcurrido  el  lapso  de 
tiempo  de  un  ano  y  un  día,  el  Soberano  ordenó  al  Sobrejuntero  de  Ri- 
bagorza  y  Pallars,  pusiera  en  posesión  de  aquel  feudo  al  segundo  va- 
sallo, si  deseaba  servirlo  y  si  no,  que  lo  ofreciera  al  tercer  vasallo  y 
así  sucesivamente,  de  mayor  á  menor,  según  la  costumbre  de  Barce- 
lona (1),  hasta  que  fuese  servido. 

En  convocatorias  reales  á  los  feudatarios  para  que  concurran  á  la 
hueste,  observamos,  durante  la  segunda  mitad  del  siglo  xiii,  que  pobla- 
ciones importantes  de  Cataluña,  feudo  directo  de  la  corona,  tenían  á 
un  mismo  tiempo  distintos  castlanes,  inmediatamente  dependientes  del 
[Monarca,  quizás  tantos  como  castillos  ó  fortalezas  se  contaban  en  su 
término  ó  murallas.  De  estas  villas,  podemos  citar  á  Vilaf ranea,  Cer- 
vera  y  Vilallonga,  en  1285  (2).  Se  mencionan  los  castlanes  de  Mauresa 
en  1284,  con  motivo  de  cierta  cuestión  de  competencia  suscitada  entre 
la  cort  ó  tribunal  de  los  castlanes  y  la  del  baile,  que  hubo  de  resolver 
Pedro  II  (3). 

La  multiplicidad  de  castlanes  ó  feudatarios  daba  lugar  á  no  pocas 
controversias,  como  puede  colegirse  del  sin  fin  de  ejemplos  aducidos 
por  el  jurisconsulto  vicense  Jaime  Callig,  al  comentar  el  usaje  castlani. 
Nos  viene  á  mano  sacar  á  colación  el  que  tuvo  lugar  en  el  año  de  1402, 
originado  por  Juan  de  Togores,  castlá  major  del  castillo  deEahona  en 


(1)  «Dilecto  8U0  Raymando  de  Molina  supermntario  Rípacurcie  et  de  paylas  saln- 
tem  et  dilectionem.  Cum  nobilis  bernardi  Guillelmi  de  enten(;a  qui  per  nobis  tenet  ad 
feudnm  castra  de  viacamp  et  de  lalret  cessauerit  per  annnm  et  diem  sernire  nobis 
dictum  feudam  nt  tenebatur  et  inde  ex  parte  nostra  monitus  fuerit  ac  reqnidtus  Man- 
damna  ucbis  qnatenns  si  iUe  qui  est  secundus  nassalus  alterius  dictorutn  locoruha  unlt 
proseqnl  feudum  snum  et  seruire  ac  esmendare  nobid  illud  quod  fallitum  est  inde  uel 
nobis  loco  nostri  eidem  secundo  vassallo  desemparetis  feudum  predictum.  Si  vero  ídem 
secundus  vassallus  noluerit  prosequi  dictum  feudum  ut  dictum  est  restituatís  dictum 
feudnm  tercio  vassallo  et  sic  de  vnoquoque  vassallo  maiori  ad  minorem  prout  hoc  fa- 
ciendum  fuerit,  juxta  modum  et  condicionem  predictam  ac  consuetudinem  barcbino- 
n<i.  Datum  valencia  II  nonas  Marcii  anno  domini  M°CC°LXXX°  primo.— R."  scorna.» 
Registro  44,  folio  211. 

(2)  Registro  43,  folio  107. 

(8;  «BhJhIo  Minorise  vel  eius  locum  tenenti.  Intelleximus  quod  ¡n  preiudicium  nos- 
trnm  Cnstlani  Minorise  sen  Curiam  per  eis  tenentes  nolunt  admitiere  appellationes 
qnoil  flnnt  «le  Curia  ad  bajulam  in  quo  si  ita  est  derogant  nobis.  Quare  mandamns  uo- 
bU  quatonns  moneatis  Castlanes  prediotoa  seu  Curiam  tenentes  quod  dictas  appella- 
riones  admitant  ut  fieri  debet.  Alias  ipsos  prout  de  jure  fuerit  apellatis.  Datum  ut 
•upra.'  ilJb4,  II  kalendas  Decembris.)  (Registro  43,  folio  79.) 


LA  IXSTiTUCIÓX  D.-L   CASTLÁ  EN   CATALUÑA  13 

Sabadell,  quien  poseyéndolo  en  feudo  del  señor,  tenía  debajo  suyo  á 
otros  tres  castlanes.  Uno  de  estos,  Ramón  Sentmenat  de  Campcentelles 
á  su  vez  tenía  como  feudatario  al  propio  Togores,  por  razón  del  diezmo 
de  San  Feliu  de  Sabadell,  observando  el  narrador  de  esta  incongruen- 
cia: eii  acó  es  fet  tort  al  Senyor  del  dit  Castell  e  vita  com  lo  dit  Johan 
2'ogores  no  pot  esser  Senyor  e  vas  salí  per  una  viatexa  cosa  (1).  Casos 
como  este  debieron  ocurrir  á  menudo,  ya  que  fueron  previstos  en  la 
compilación  de  costumbres  de  Cataluña,  de  Pere  Albert  (2). 

Pero  aún  más  que  entre  castellanos,  donde  menudeaban  tales  con- 
flictos era  entre  éstos  y  sus  señores.  Ya  de  antiguo  se  dan  casos  en  los 
que  el  soberano,  al  entregar  un  feudo,  procuraba  prevenirlos,  estipu- 
lando que  el  castlá  reconocería  sin  oposición  al  señor  que  luego  pusiere 
en  el  castillo.  No  de  otro  modo  en  el  año  1080,  sucedió  en  Talarn.  Los 
condes  de  Pallars  tenían  este  castillo  y  el  barranco  (bale)  de  Sots- 
terres,  encomendado  á  varios  guardianes  ó  feudatarios.  Al  aceptar  Gi- 
laman  Ug,  en  la  fecha  arriba  citada,  uno  de  estos  feudos,  se  compro- 
metía á  reconocer  por  señor  del  castillo  á  la  persona  que  el  Conde  le 
mandase  («et  faciat  per  ipso  castro  scniorem  qualem  Reimundus  comes 
ad  illum  mandauerit»)  (3), 

En  el  siglo  xiii  se  desarrolla  una  especialidad  de  tales  conflictos  de 
aspecto  puramente  social,  que  dio  no  poco  juego.  Convertidas,  las  cast- 
lanias,  en  hereditarias  y  radicando  casi  siempre  en  personas  del  esta- 
mento militar,  el  orgullo  de  clase  los  originó,  haciéndolos  aparecer 
con  una  violencia  y  tenacidad  tales,  que  no  paró  hasta  infiltrarlos  en 
la  jurisprudencia. 

Su  causa  radicaba  en  el  encumbramiento  de  los  villanos,  esto  es,  de 
los  vecinos  de  villas  y  lugares,  que  no  se  dedicaban  á  la  milicia  y  á 
quienes  su  bienestar  material  permitía  adquirir,  por  compra,  castillos 
y  feudos.  Como  no  eran  caballeros,  al  convertirse  en  señores  de  cas- 
tillos, tuvieron,  en  calidad  de  feudatarios,  bajo  su  potestad,  k  castlanes 
pertenecientes  muchas  veces  al  estamento  militar.  En  semejante  caso, 
éstos  ya  consentían  en  prestar  el  debido  juramento  de  fidelidad  al  nuevo 
señor,  mas  rehusaban  rendirle  homenaje,  por  ser  de  menor  categoría 
social:  se  viinvaven  de  senyor. 

Los  ciudadanos  de  Barcelona  protestaron  de  semejante  actitud, 
suponiendo  lesionaba  sus  privilegios.  El  castillo  de  Burriach,  en  1352, 
al  adquirirlo  el  escribano  real  Pedro  des  Bosch,  tenía  por  castlá  á 
Guillem  de  Argentona,  caballero  y  auditor  de  la  curia  real,  quien  ne- 
góse á  la  prestación  del  homenaje  á  Bosch,  insiguiendo  aquellas  prác- 
ticas feudales.  Mas  éste,  como  ciudadano  de  Barcelona,  adujo  el  argu- 


(1)  Manual  de  novells  ardits  vulgarment  apellat  Dietari  del  antich  Consell  Barceloni,  v.  I, 
pág.  99.  (Barcelona,  1892.) 

(2)  Constituciona  de  Cath'ilunya,  libro  IV,  pág  368,  apartado  XXXX, 

(3)  Kegistro  1,  folio  32. 


14  F.   CARRERAS  Y  CANDI 

mentó  de  que  era  igual  eu  derechos  y  preeminencias  á  los  caballeros 
de  Cataluña.  Examinada  la  controversia  por  peritos  en  derecho,  fué 
su  resolución  favorable  á  la  aseveración  de  Pedro  des  Bosch,  decla- 
rándose no  haber  lugar  á  la  pretensión  del  castlá  de  Burriach  (1). 

Esta  clase  de  contiendas  obligó  á  las  Cortes  de  Barcelona  del 
año  1311,  á  decretar,  que  si  señoría  de  castillo  ó  de  lugar  que  acostum- 
brara ser  de  caballero,  pasase  por  compra  ó  sucesión,  á  ciudadano  ó  á 
hombre  de  villa,  las  diferencias  que  entre  ellos  se  suscitaran,  debían 
juzgarse  por  jueces  y  en  la  misma  forma  que  antes  eran  juzgadas  con 
el  caballero  cuyo  lugar  ocupaba  el  ciudadano  ó  villano  (2). 

Ya  entrado  el  siglo  xiii,  fué  usual  en  Cataluña  perpetuarse  el  de- 
recho del  castlá  á  una  parte  de  los  emolumentos  ó  tributos  señoriales. 
En  1358,  el  castlá  del  castillo  de  Burriach  recibía  de  los  terratenientes, 
haces  de  paja  (feys  sive  mantés  de  paylla)  almuts  de  cebada,  huevos, 
cafios  (?)  y  otros  derechos  semejantes.  Esto  constituía  lo  que  se  llamó 
censo  de  castlanias,  suprimidos  en  cierto  modo  por  la  famosa  sentencia 
de  Guadalupe  en  1486.  Decimos  en  cierto  modo,  porque  se  eximió  á 
los  labradores  de  pagarlos,  salvo  aquellos  casos  en  que  los  castlanes 
estuviesen  en  posesión  de  recibirlos.  Y  como  estos  casos  eran  nume- 
rosos, la  prestación  "feudal  subsistió  en  la  Edad  Moderna,  como  lo 
mostraremos  con  el  ejemplo  que  nos  suministra  el  castillo  de  Qa  Nove- 
11a,  en  el  antiguo  condado  de  ürgell. 

Los  derechos  de  los  castlanes  á  estos  emolumentos  del  término  del 
castillo,  hemos  visto  eran  hijos  del  pacto  ó  voluntad  del  señor.  Este  se 
desprendía  de  una  parte  de  los  tributos  de  su  pertenencia,  para  ceder- 
los á  su  lugarteniente.  Existe  un  contrato  del  año  1220,  entre  Bernat 
de  Anglerola  y  su  mujer  Ferrera,  con  Bernat  de  Golmers,  por  el  cual 
los  primeros  conceden  á  éste  perpetuamente,  y  con  derecho  á  legarlo 
á  sus  sucesores,  la  castlanía  de  (^a  Novella,  conviniéndose  que,  de  los 
emolumentos  del  castillo  y  villa  antedichos,  tres  cuartas  partes  perte- 
necerían á  los  Anglerolas  y  una  cuarta  parte  á  Golmers  ó  á  sus  su- 
cesores (3). 

Como  la  sentencia  de  Guadalupe  no  lesionaba  derechos  adquiridos, 
la  castlania  de  Qa  Novella  prosiguió  percibiendo  los  suyos  con  mucha 
posterioridad  al  siglo  xv.  Por  derecho  hereditario,  halláronse  ser,  pro- 
indiviso,  castlanes  de  Ca  Novella  en  1645,  Juan  de  Olzinelles,  señor  de 
Mollcrusa,  y  Ramón  de  Pocorull,  señor  de  Fonolleres,  habiendo  pasado 
cl  señorío  del  castillo  al  Prior  de  la  orden  de  San  Juan  de  Jerusalem. 
Al  señor  y  á  los  castlanes  les  hallamos  entonces  enredados  en  largo  y 


(1)  Véasela  monografía  del  autor  Lo  castell  de  Sant  Vicents  ó  de  Burriach  en  publi- 
oacián. 

(2)  rontUlueiont  y  altreñ  dret»  de  Catalunya,  vol.  I,  p&g.  '-^bl. 

(3)  12  Armari  Catas  Antiguas,  saco  O,  doc.  núm.  53,  Arch.  del  Priorato  de  San  Juan 
d*  JeruBalón  en  Cataluña. 


LA   INSTITUCIÓN   DEL  CASTLÁ  EN  CATALUÑA  15 

costoso  litigio,  por  no  querer  acceder,  el  Prior,  ala  pretensión  de  éstos 
á  la  sexta  parte  del  diezmo  de  los  granos  (1). 

Los  derechos  peculiares  de  los  castellanos,  al  comenzarse  A  estable- 
cer fijamente  en  el  siglo  xiii,  señalaron  una  diferencia  en  el  xiv,  en- 
tre castlanias  con  intervención  en  los  repartos  de  las  prestaciones  se- 
ñoriales del  término,  y  castlanias  con  sueldo  ó  emolumento  fijo  y 
atribuciones  limitadas  á  un  orden  meramente  militar,  á  las  que  se  llamó 
capitanías.  Ejemplo  de  estos  últimos  cargos  ocurre  en  el  reinado  de 
Pere  II  del  Punyalet,  al  confiar  el  castillo  de  Cónfrides,  en  Valencia,  á 
Arnau  de  Mataró.  Este  caballero  venía  obligado  á  tenerlo  provisto  de 
hombres  y  vituallas  suficientes  para  su  custodia,  asignándole  el  Rey 
mil  sueldos  de  reales,  que  cada  año  el  baile  de  Cónfrides  le  entregaba 
el  día  15  de  Agosto.  Y  para  que  no  haya  lugar  á  dudas  acerca  la  na- 
turaleza del  cargo,  por  dos  veces  se  hace  constar  en  su  credencial, 
que  lo  poseerá  mientras  así  pluguiere  al  Soberano  (¿). 

La  distinción  entre  capitanía  y  castlania,  viene  á  establecerse 
también  en  el  siglo  xiv  entre  castellania  y  castlania,  dos  palabras  sinó- 
nimas, hasta  entonces  tomadas  como  expresivas  de  una  misma  idea. 
Esta  diferencia  la  presentan  los  comentaristas  de  los  Usatges,  siendo 
el  primero  en  exponerla  Jaume  de  Vallseca,  que  vivió  á  mediados  del 

siglo  XIV. 

Balari  y  Jovany,  ocupándose  de  la  primordial  importancia  del 
castlá  en  nuestro  Principado  en  los  prístinos  siglos  de  la  Reconquista, 
explica  cómo  debióse  á  tal  institución  la  denominación  de  tierra  de 
castlanes  ó  de  catalanes  (3)  que  siempre  más  ha  llevado.  Sus  concien- 
zudas investigaciones  en  las  escrituras  de  los  archivos  de  Cataluña, 
nada  le  indican  acerca  la  existencia  de  la  distinción  con  el  castellano, 


(1)  LoB  castlanes  mantenían  su  derecho  á  poseer  «qniscnnany  la  sisena  part  de  tots 
los  grans  dessimals  ques  callen  en  lo  termo  del  lloch  de  la  Novella  de  ahont  ella  Bon 
earlans  per  indiais  y  axi  mateix  en  tornarlos  en  la  possessio  mes  que  prescrita  y  anti- 
quissima  que  teñen  dits  Senyors  de  Olsinellea  y  PocoruU  y  han  tingut  sos  pares  y  pre- 
decessors  de  rebrer  dita  sisena  part  de  dits  grans  dessimals  en  dit  terme  de  la  Novella 
y  en  aquella  com  a  Carlans  que  son  de  dit  lloch  mantenirlos  de  la  qual  possessio  de 
rebrer  dita  sisena  part  de  dits  fruytsdessimals  ex  obrupto  y  sens  ministerini  coneguda 
de  dret  et  alias  foren  expoleats  per  lo  molt  Iltre.  Fr.  D.  Rafel  Xammar  les  hores 
Prior  de  Catalunya.» 

X2  Armari  Casas  Antiguas,  saco  O,  doo  núm.  300,  Aroh.  del  Priorato  de  San  Juan  de 
Jernsalén  en  Cataluña. 

(¿)  «Nos  P.  etc.  tradimus  et  comandamus  uobis  Arnaldo  de  Matarone  Castrum  nos- 
trum  de  Cónfrides  Ita  quod  ipsum  Castrum  teneatis  et  cnstodiatis  fideliter  atque  bene 
et  ponatis  ibidem  tot  homines  qui  sufñciant  ad  custodiam  eiusdem  Castri  et  arma 
etiam  et  victualia  et  alia  apparamenta  neccesaria  custodie  suppradicte.  Volentes  quod 
dum  nobis  placuerit  recipiatis  per  custodia  dlcti  Castri  mille  solidos  Regalis  quos  uo- 
bis assignamus  in  redditibna  dicti  loci.  Mandantes  baiulo  de  Cónfrides  quicumque 
fuerit  quod  dictos  Mille  solidos  nobis  soluat  annuatim  in  festo  sánete  Marie  Angustí 
dum  meamut  dictum  est  placuerit  voluntati.  Datum  valencie  idus  fftsbruarii. — E..  es- 
coma.» 

(3)    Orígenes  históricos  de  Cataluña,  Barcelona,  1899,  pág.  29. 


t6  F.    CARRERAS  Y   CANDI 

en  hxs  síítIos  anteriores  al  xiii,  que,  en  nuestros  breves  estudios  de  la 
documentación  semieval,  tampoco  hemos  sabido  apreciar. 

Expone  Vallseca,  que  teníamos  el  castellano  y  el  castlá,  á  quien 
apellida  clastlá.  Era  este  último,  el  custodio  del  castillo,  al  cual  no 
competía  derecho  alguno  en  su  término;  y  el  castellano,  este  mismo 
custodio  ejerciendo  derechos  propios  en  el  término  (1). 

Pocos  años  después  de  Vallseca,  otro  notable  jurisconsulto  barce- 
lonés, Jaurae  de  IMarquilles,  manifestaba,  en  pleno  siglo  xv,  ser  de  la 
misma  opinión  que  su  anterior.  Mas  si  Marquillcs  decía  seguir  á  Vall- 
seca, en  el  texto  sustentó  opinión  bien  distinta.  Le  seguía  al  aceptar  la 
diferencia  entre  castlá  y  castellano,  pero  no  en  la  calificación  de  uno  y 
otro.  El  primero  supuso  ser  el  que  tenía  derechos  en  el  castillo,  y  cas- 
tellano el  que  no  los  poseía.  Por  consiguiente,  invertíalos  términos  de 
Vallseca  (2). 

De  todos  modos,  dichos  autores  dejaban  establecida  una  distinción 
que  antes  no  existió.  Raciocinando  sobre  las  causas  que  la  motivaron, 
cabe  suponer  si  sería  uno  de  tantos  efectos  de  la  influencia  de  Castilla, 
que  en  aquel  período  comenzaba  á  sentirse  en  Cataluña.  Nuestra  com- 
piii'ada  institución  feudal,  con  sus  múltiples  enfeudaciones,  dominios 
y  tributos,  ora  radicando  en  las  personas^  ora  en  los  bienes,  ora  en 
las  jurisdicciones,  presentaba  al  castlá  con  derechos  propios  en  los 
productos  y  frutos  del  término  y  con  atribuciones  administrativas  en 
los  vasallos,  de  que  carecía  el  castellano  ó  alcaide  de  castillo  en  el 
vecino  reino,  cargo  de  índole  puramente  militar  (3). 


(1)  «Nota  qnod  nos  habemus  Castellanum  et  Clastlanum  qnoniaiu  Clastlanus  est 
castos  castri  et  qni  nuUam  ius  habet  in  castro.  Sed  Castellanas  Labet  ias  íq  castro,  \t 
hoc  vsa.»  {Atitiqviores  harchinonensium  leges,  qvas  vvlgvs  vsalicos  appellat  ciim  comentariis 
Supremoriim  lurisconsiilloritm  Jaeobi  a  monte  Judaico,  Guillei'mi  a  Vallesicca  et  Jacobi  Cali- 
cii,  (Barcelona,  1514)  folio  8i;. 

(2;  «Nota  II:  secumdam  Ja.  de  vallesica  quod  nos  habemus  caBtlannm  et  caste- 
Uanam  quoniam  castellana.s  est  castos  cattri  et  qui  nuUum  ius  habet  in  castro  sed 
castlanas  habet  ius  in  castro.»  (''omentaria  Jacobi  de  Marqtiilles  super  vsaticis  barchinone, 
(Barcelona,  1.505)  folio  101). 

(3)  Dará  idea  exacta  de  que  fueron  estos  alcaides  en  el  antiguo  reino  de  Castilla,  lo 
que  se  lee  en  un  interesante  manuscrito  del  siglo  xiy  de  la  biblioteca  del  real  monas- 
terio do  San  Lorenzo  del  Escorial  (III  Y  i,  folio  100). 

«Ley  VI:  quales  donen  esser  alcaydes  de  los  castiellos  que  es  lo  qae  deuen  fazer  por 
8U8  cuerpos  por  guarda  dellos. 

•  Cjnnt  castiello  de  senyor  segunt  fuero  antiguo  de  Espanya  es  cosa  en  qne  yaze 
mnyt  grant  periglo  e  pues  que  ha  de  hoyr  el  que  touiere  sil  perdiere  por  su  cnlpa  en 
traycion  qnes  puescha  'prouescha)  como  en  egual  de  la  muerte  del  senyor  miso  deuen 
todos  lo.,  que  los  touieren  seer  apercebidos  en  guardarlos  de  manera  que  no  cayan  en 
ella  E  por  esta  guarda  seer  fecha  uomplidamientre  deuen  seer  catadas  V  cosas.  La 
primera  quo  sean  los  alcaydes  átales  como  quiere  por  aguarda  del  castiello.  La  segona 
que  fagan  ellos  mismos  lo  que  denen  en  guarda  dellos.  La  ter?a  quey  tengua  compli- 
mento  -lo  hombres:  la  quarta  de  uianda,  La  quinta  darmas  e  de  cada  una  destas  que- 
remos mostrar  como  se  deuo  fasor.  E  por  ende  diximos  que  todo  alcayt  que  touiere 
castiello  de  senyor  deas  seer  de  buen  lugar  de  padre  e  de  madre  e  si  lo  fuero  siempre 
hanra  nergon<.  a  do  fiizer  del  castiello  cosa  quel  este  mal  ni  por  que  seia  desondrado  ni 
los  que  dell  clostindieren.  Otro  si  deuen  seer  leal  por  que  toda  uia  sepa  guardar  quel 


LA  INSTITUCIÓN   DEL  CASTLÁ  EX   CATALUÑA  17 

Qaedaba  planteada,  la  distinción  entre  ambos  custodios  de  castillos 
y  en  tales  términos,  que  necesariamente  había  de  producir  confusión 
en  los  tiempos  posteriores  Seo;ún  nuestro  parecer,  Marquilles  llamaría 
il  propósito  castlá  al  que  tenía  derecho  en  el  término  del  castillo,  por 
avenirse  así  la  palabra  genuinamente  catalana,  con  el  modo  de  ser 
peculiar  de  nuestro  territorio.  Como  la  distinción  no  era  casuística, 
sino  racional  y  conforme  á  dos  diferentes  estados  de  guardianes  de  un 
castillo,  nada  se  oponía  á  que  fuese  admitida  y  por  consiguiente  se  in- 
flltró  en  los  escritos  de  los  jurisconsultos. 

No  obstante,  en  los  años  que  podemos  llamar  coetáneos  de  Vallseca 
y  de  Marquilles,  se  legisló,  en  las  Cortes  de  Monzón,  acerca  de  esta 
materia,  sin  constatar  la  antedicha  diferencia.  Corría  el  año  1422, 
cuando  las  referidas  Cortes  estatuyeron  que  no  pudieran  conferirse  á 
los  nacidos  fuera  del  territorio  catalán,  los  cargos  de  «castellanía  ó 
guarda  de  las  f oreas  e  castells»  (1).  El  sentido  estricto  de  su  redacción 
ya  dice  ser  una  misma  cosa  la  castellanía  y  la  guarda  de  un  castillo, 
en  conformidad  al  criterio  de  Marquilles.  Pero  la  omisión  de  la  castla- 
nia;  el  no  expresarse  si  tal  prohibición  se  entendería  solamente  para  la 
guarda  ó  castellanía;  el  dictarse  el  capítulo  ele  Cortes,  poco  tiempo 
después  de  la  publicación  de  la  obra  de  Vallseca,  cuando  aún  no  ha- 
bía salido  la  de  Marquilles  y  por  consiguiente,  cuando  los  tratadistas 
dejaban  sentado  ser  diferente  la  castellanía  de  la  guarda;  el  equiparar 
fovcas  con  castillos:  son  consideraciones  todas  que  nos  han  inducido  á 
creer  que  la  distinción,  entonces,  no  se  tuvo  en  cuenta. 

Andrés  Bosch,  á  principios  del  siglo  xvii,  se  hace  eco  de  la  opinión 
de  Vallseca,  y  no  advi  -ite  que  Marquilles  la  contrariara.  Además  re- 


Rey  nil  regno  no  seyan  tleseretados  del  castieUo  que  touiren  E  aUi  ha  mester  que  sea 
estoreado  perqué  no  puede  desemparar  a  los  periglos  quo  al  castieUo  auinieren.  E  sa- 
bidor  qiii  quiere  que  seya  porque  sepa  fa^er  e  guisar  Jas  cosas  que  aquí  ouiere  a  guar- 
dar e  a'defendiiiiento  del  castieUo.  Otrosí  no  deue  seer  mucho  escaseo  porque  haian 
sabor  los  hombr^  s  de  fincar  de  meyor  mentre  con  ell  car  asín  como  seria  mal  de  seer 
mucho  desguisado  de  guardar  las  «osas  que  fuesspu  menester  por  aguarda  del  castieUo 
otrosí  le  serie  mal  de  no  saber  partir  com  los  hombres  lo  que  ouiessen  quando  menester 
los  fues.  E  no  deue  seer  muyt  pobre  porque  no  haia  cobdicia  de  quererer  (querer)  ri- 
queza daquello  que  diere  por  alaratineacia  del  CastieUo.  E  demás  de  todo  esto  deue 
seer  muyt  aguaoso  en  guardar  bien  el  castieUo  que  touiere  e  no  se  deue  partir  dell  en 
tiempo  de  periilo  E  si  atanyeíje  que  ge  lo  corcassen  o  lo  c  imbatiessen  deue  lo  empa- 
rar  fasta  la  muerte  e  por  veher  turmentar  la  muger  o  los  figos  o  otros  hombres  quales 
quiere  que  amasse  ne  por  seer  en  presen  o  turmeatado  o  í'erilo  de  muerte  o  asi  mena- 
cado  de  matar  ni  por  otra  raz  >n  que  se  po(lies»e  seer  de  mal  o  de  bien  quel  feciesse  o 
le  promitesse  de  tazer  non  deue  dar  el  castieUo  ni  mandar  que  den  que  si  lo  feciesse 
cayria  por  ende  en  pena  de  traycion  corno  quien  trayere  castiello  de  su  senyor  » 

(1)     Constitucions  y  altres  drets  de  Catalunya,  Barcelona,  1588,  v.  I,  pAg.  163. 

Semejante  prohibición  no  era  nueva  en  los  estados  pirenaicos,  pues  desde  1393  es- 
taba vigente  en  el  vizcondado  de  Bearn,  donde  se  excluyó  á  los  forasteros  de  los  car- 
gos de  oficiales  de  justicia,  castellanos  y  oficiales  de  la  cancillería  y  de  la  casa  del  viz- 
conde. {Les  étais  de  Béarn  depuis  leurs  origines  jusqu'au  commenccment  du  xvi  siécle,  par 
León  Cadier,  (Parla,  1888,  p&g.  360.) 

1901  ti 


18  F.   CARRERAS  Y  CANDI 

chaza  que  algunos  autores  llamen  caballerías  á  las  castlanias  (1),  adu- 
ciendo razones  que  no  son  las  más  sólidas  para  ello  No  cabe  confun- 
dir á  la  caballería,  orden  militar,  como  hace  Bosch^  con  el  derecho 
feudal  de  una  caballería,  al  que  debe  suponerse  aludirían  los  autores 
que,  con  poco  fundamento,  lo  creyeron  análogo  á  la  castellanía.  Con 
el  nombre  de  caballería  se  designó  la  obligación  feudal  de  seguir  al 
señor  en  las  campañas,  con  un  caballo  y  jinete  armat  y  alforrat. 
A  ella  estaban  afectos  no  pocos  feudos,  así  de  castellanías,  como  de 
concesiones  jurisdiccionales  ó  territoriales.  En  muchos  documentos 
del  siglo  XIII  suele  leerse  que  tal  persona  debía  contribuir  á  la  hueste 
con  media  caballería,  en  cuyo  caso,  reunidos  dos  feudatarios  sujetos 
á  idéntica  prestación,  entre  ambos,  pagaban  un  caballero  con  su  co- 
rrespondiente equipo  de  armas  y  caballo. 

Más  lamentable  equivocación  es  la  consignada  por  el  autor  de  la 
historia  del  derecho  en  los  Pirineos  (condado  de  Bigorre),  quien  acep- 
tando una  errónea  opinión  francesa,  sienta  que  la  castlania  es  el  de- 
recho de  asilo  '2). 

Bosch,  al  seguir  á  Vallseca,  hace  afianzar  su  opinión,  como  se  ve 
en  un  interesante  escrito  jurídico  del  año  1729,  referente  al  lugar  y 
término  de  Solivella  (3). 


(1)  «SeruÍHnse  tambe  los  Comtes  de  alttes  persones  per  alguns  actes  particulars,  y 
de  uUs  passaren  ais  dt  mes  Magnats  y  Barons  restats  liris  avay  ab  titols  de  Castlans 
y  Castellans  entre  los  quals  \d  ha  differencia  los  Castlans  son  los  qui  teñen  la  guarda 
del  Castell  sens  teniri  en  ell  ningún  dret  lo  Castella  es  lo  qui  te  la  guarda  y  dret  y  aixi 
deis  sabcastlans  y  subcastellans  com  a  tinents  com  llargament  declaran  totslus  prac- 
tichsenlo  vs&t,  Ca»tlani  Comment-  deis  vsat.  f.  83<  y  apres  Soccarrats  en  lo  coment  de  les 
consueiuts  de  Pere  Albert  (C  :  si  castlamis  ca,  ef  sí  non  est)  deis  quals  apar  que  estos  titols 
tambe  eren  feudals,  de  manera  que  les  Castellanies  ó  castlanies  son  aquelles  enfeuda- 
das per  altre  sonyor  tenint  per  ells  feus,  com  se  ven  en  les  enfeudacions  de  decimes  y 
altres  ilrets;  k  estas  (  astellanies  molts  Escriptors  anomenan  Caualleries  y  los  Castlans 
Cuuallers  y  verament  son  altra  estat  de  persones  encara  que  lo  servey  de  ells  era  per 
la  guerra  com  esta  dit.  per  quant  aquells  que  trobam  avuy  gosan  ditas  Castlanies  ó 
Carlanies  per  elles  sois  no  gosan  priuilegis  militara,  sino  sois  los  feudals  del  honor  te- 
nen;  íl  esta  resolució  me  obliga  lo  que  escriu  Socarrats  (En  lo  c.  si  Castellnns  nti.  4)  que  lo 
titol  y  nom  de  Carla  ó  Castlá  es  de  vasallatge  y  que  dir  Castla  ó  vassall  tot  es  una  cosa, 
prenent  sois  nqueix  especial  nom  per  raho  del  seruey.> 

Andreu  B'  scti,  Titols  de  honor  de  Cathalunya,  Rosselló  y  Cerdanya,  lib.  II,  §  7. 

(2;  «Qaelques  chúteaux  avaient  le  droit  d'dsile.  Fierre  de  Boylossio  reconnut  ce 
ilroit  au  chi'iteau  de  Corueilhan,  en  présence  de  Gaillard  de  Salis.  C'est  ce  qui  resulte 
d'un  acte  de  1819,  du  mardi,  veille  de  l'Assomption,  dans  le  cháteau  de  Riscles:  fíecog- 
novit  se  (enere  caslaniam  quam  luibet  in  castro  de  Cornelhano  *;.  Caslania,  d'aprés  Grave- 
rol  !**  ,  doit  se  traduire  par  droit  de  refuge:  Le  sauvement  casla7tia  ou  gualanie,  est  un  droit 
pour  le  refuge  au  chú'eau  des  seinneurs.* 

Ihsloire  du  droit  duna  les  l'yréíUes  (Comté  de  Bigorre),  par  M.  G.  B.  de  Lagréze  (Pa- 
rí», 14tt7i,  pAg.  27'.l. 

(!Ji  Demostración  jurídica  con  que  el  fiscal  patrimonial  de  sv  magostad  persvade  se 
dove  revnir  o  incorporar  b.  la  Real  Corona  la  Yvrisdiccion  Civil  y  Criminal  mero  y 
laixto  imperio  del  Lugar  y  Término  de  Solivella.  (Barcelona,  1729;,  pág.  2o. 


(•)    Gíanaj/e»,  t.  III,  p.  142. 

(♦•)    Les  ArritB  notables  recueiilis  par  B.  de  la  Roche-Flavin,  avec  les  Observations  de 
Fr.  Gravorol;  Toulouse,  1682,  in  folio. 


LA  INSTITUCIÓN  DEL  CASTLÁ  EN  CATALUÑA  19 

En  1839,  el  diccionario  catalán  de  Labernia  interpreta  erróneamen- 
te las  voces  castellá,  castellania  y  castlá.  Mientras  afirma  ser,  el  caria, 
cierto  señor  con  jurisdicción  y  derechos  propios  en  un  territorio,  supo- 
ne iguales  las  voces  castellá  y  castlá,  significando  gobernador  de  al- 
gún castillo,  y  ser,  la  castellania,  un  territorio  ó  jurisdicción  indepen- 
diente, con  leyes  particulares  y  régimen  especial  (1). 

Quedando  bien  sentada  la  disparidad  y  confusión  en  el  significado 
de  castellano  y  castlá  y  nuestra  opinión,  conforme  á  la  de  Marquilles, 
examinaremos  alguna  de  las  relaciones  entre  el  señor  y  el  feudatario, 
en  las  cuales  no  hallamos  estos  motivos  de  controversia. 

La  compilación  de  costumbres  de  Cataluña,  hecha  por  el  canónigo 
de  Barcelona  Pere  Albert,  refiere,  con  profusión  de  detalles,  la  mane- 
ra como  debía  ser  entregado  un  castillo,  al  señor,  por  el  castlá  ó  feu- 
datario, á  cuyo  acto  en  nuestro  lenguaje  medioeval  se  llamaba  donar 
la  postat  de  castell. 

Cuando  tal  sucedía,  el  castlá  ó  vasallo  sacaba  del  castillo  todos  los 
bienes  muebles  de  su  propiedad  y  lo  entregaba  sin  oposición.  Ya  den- 
tro la  fortaleza,  el  señor  ó  su  representante,  hacía  subir  en  la  cima  de 
la  torre,  á  dos  ó  más  de  sus  hombres,  quienes  clamaban  con  grandes 
voces  el  nombre  del  señor.  Entonces  el  castlá  ó  vasallo  salía,  no  ya 
del  castillo,  sino  de  su  término  ó  villas  del  mismo,  á  no  ser  que  entra- 
ra en  alodio  propio  suyo,  si  es  que  lo  hubiese  dentro  de  aquella  cir- 
cunscripción. De  lo  contrario,  mientras  permaneciere  en  el  término,  no 
se  entendía  haber  entregado  la  postat  plena,  siendo  calificado  de  hau- 
sador  ó  traidor. 

Muchos  lugares  de  Cataluña,  en  el  siglo  xiii,  tenían  derruidos  sus 
castillos.  En  tal  caso,  el  ceremonial  se  ejecutaba  en  una  ó  más  paye- 
sías  del  término,  en  las  que,  los  hombres  enviados  por  el  señor,  invo- 
caban su  nombre,  mientras  fijaban  un  palo,  lanza  ó  cosa  análoga, 
como  símbolo  de  tomar  la  postat. 

Después  de  hecha  franca  y  leal  entrega  de  un  castillo  al  señor, 
era  costumbre  de  Cataluña,  que  éste,  sólo  estaba  autorizado  á  retenerlo 
diez  días  en  su  poder,  debiendo  restituirlo  luego  al  feudatario.  Empe- 
ro cita  algunos  casos  Pere  Albert,  en  los  cuales^  por  excepción,  podía 
el  señor  ocupar  por  más  tiempo  Ib.  postat  del  castillo,  como  v.  g.  en 
tiempo  de  guerra;  si  el  castlá  hiciese  oposición  al  señor  en  el  cumpli- 
miento de  alguno  de  sus  deberes  ó  en  entregarle  la  postat;  si  le  aban- 
donó vivo  en  la  batalla  con  sus  enemigos;  si  le  desafió  ó  le  desamparó 
el  feudo,  etc. 

Es  interesante,  para  apreciar  hasta  dónde  llegaban  los  derechos  de 
los  castlanes  en  los  términos  de  los  castillos  al  comenzar  la  Edad  Mo- 
derna, conocer  la  respuesta  que  hizo^  en  1506,  el  castlá  deBiure  (ve- 


(1)    Dtecionari  catalá-castellá-llati- francés  italid,  per  una  societat  de  eatalans.  (Barce- 
lona, 1889). 


20  F.    CARRERAS    Y   CANDI 

guería  de  Montblanch)  á,  la  inquisición  de  Fray  Bernat  Guerau  de  Re- 
quesens,  prior  en  Cataluña  de  la  orden  de  San  Juan  de  Jerusalén. 
Decía  el  castlá,  pertenecerle  las  prestaciones  y  derechos  siguientes: 

«ítem  i)er  raho  de  dita  castlauia  tinch  y  so  en  possessio  de  tot  lo 
ciuil  e  tinch  aci  y  exercesch  tota  jurisdiccio  ciuil  cort  e  mon  batlle  en 
nom  del  qual  se  fan  totes  letres  e  tot  lo  exercici  de  la  justicia  ciuil  e 
quiscun  pages  del  present  loch  me  fa  tres  jornals  de  joua,  co  es  hu  de 
tirada  altre  de  batuda  ab  vna  muía  solament  y  altre  de  sembrada  ab 
dues  mules.  E  jo  f asios  la  despesa  a  ells  y  a  les  besties. 

»Item  tinch  la  fadiga  de  les  terres  ques  venen  y  puch  fer  la  gra- 
cia que  vull  del  tere  del  preu  pertanyent  per  raho  de  venda  a  senyor 
del  qual  tere  que  reuena  se  reeb  jon  he  una  part  y  ló  senyor  laltra. 

»Item  mes  reeb  com  a  castla  la  mitat  de  la  decima  de  tots  splets  e 
pertenese  a  mitges  entre  mi  e  lo  senyor»  (1). 

Se  lee  en  Marquilles  (2),  que  el  castlá  era  responsable  ante  el  señor 
de  las  averías  sufiidas  en  el  castillo.  Y  si  este  se  hubiese  derruido  por 
negligencia  del  castlá,  á  él  correspondía  la  reconstrucción,  pues  que 
un  feudo  se  concede  siempre  para  mejorar,  no  para  disminuir,  la  cosa 
enfeudada.  Si  el  castláwo  tuviere  ninguna  culpa  en  su  destrucción,  de- 
bía ser  ayudado  de  los  hombres  del  término,  al  reedificarlo. 

El  castlá  á  la  muerte  del  señor  del  castillo  y  hasta  la  declaración 
de  heredero,  quedaba  como  única  autoridad  en  el  término,  é  igual 
acontecía  con  el  sots-castlá  al  fallecimiento  del  castlá.  En  algunos  tes- 
tamentos de  señores  de  castillos  aparecen  cláusulas  dispositivas  dirigi- 
das á  los  castlanes.  El  testamento  de  Mir  Geribert  puede  ser  ejemplo 
de  ello. 

Este  caballero,  que  vivía  en  la  primera  mitad  del  siglo  xi,  era  per- 
sonaje de  notoria  importancia,  no  sólo  por  correr  en  sus  venas  sangre 
de  los  condes  de  Barcelona,  si  que  también  por  su  carácter  turbulen- 
to, que,  ora  le  llevó  á  combatir  á  los  catalanes  bajo  los  estandartes 
agarenos,  ora  á  luchar  contra  los  árabes  del  reino  de  Tortosa,  en  una 
de  cuyas  empresas  murió  con  toda  su  hueste,  en  1060.  Reconciliado 
poco  antes  de  su  fallecimiento,  con  el  Conde  de  Barcelona,  se  hallaba 
señor  de  los  castillos  de  Sant  Marti,  Cetina,  Subirats,  Ca  Vid,  Olérdu- 
la,  ICrapruná,  Ribert  y  Port  de  Montjuich,  Dispuso  al  morir  que  su 
hijii  Dcniat  ({uedara  en  cierta  dependencia  ó  feudo  de  su  hermano 
Arnau,  y  á  fin  de  que  su  voluntad  no  fuese  contradicha,  se  dirigía  á 
los  rastlancs  mandándoles  que  no  entregaran  las  postáis  de  los  casti- 
llos legados  á  Bernat,  hasta  que  éste,  un  el  término  de  treinta  días, 
jurara  que,  al  morir  Arnau,  le  heredaría  en  dichos  bienes  (3). 


(1)  liiveisorum  í  al  89  fpapeles  sueltos  )  Archivo  del  Priorato  de  San  Juan  de  Jeru- 
■alón  en  Cataluña. 

(2)  Comentaría  Jacohi  de  Marquilles  stiper  vsaticis  barchinone.  folio  103. 

(8)    «Kt  mnndauit  ad  suos  castellanos  qui  tenebant  predictam  suam  honorem  ut  non 
dedl»Bent  potestatem  predicto  filio  sao  bernardo  usque  qno  bernardus  filius  suus  ha- 


La  INStlTUCiÓN  DEL  CASÍLÁ  EX   CATALUÑA  2l 

Con  lo  que  antecedo  no  pretendemos  haber  expuesto  más  que  una 
pequeña  parte  de  cuanto  pudiera  aducirse  acerca  la  institución  del 
castld,  á  fin  de  dar  idea  más  ó  menos  aproxima,da  de  lo  que  venia  á 
ser  en  el  rt\iíimen  feudal  catalán,  echando  mano  de  algunas  breves 
anotaciones,  que  pueden  ampliarse  con  la  rebusca  y  estudio  de  muchos 
otros  textos  similares. 


baisset  sacramentum  factura  arnaUo  fratri  suo  ut  habuisset  predictos  castres  arnaUns 
predicti  post  mortem  bersardi  fralri  sui.  Et  si  ber.  ardus  filius  suus  se  abstraxisset  et 
nolaisset  faceré  predictum  sacramentum  arnaUo  fratri  suo  sine  uUa  dubitatione  et 
hoc  babeat  factum  infra  XXX  diea.  (Lib.  Antiqu.  Eccl.  Ca'hed.  vol.  IV,  foL  162,  doc. 
núm.  379). 


■^'  'jsl  "í^--^-^-!^  'sí  -¡s^;  'sí  JsJ  ^.  ^  "(b',.  '(s'„  '.el  p^  -éT.  ^.  ^,  ^  ^.  '^  ■.®,.  Üsí" 


BELLESGUART 

REAL   SITIO    DE   MARTlN   I 


En  las  inmediaciones  de  Sarria  y  en  despejada  vertiente  de  los 
montes  de  CoU-cerola,  había,  en  el  siglo  xiv,  antigua  casa  de  campo, 
fertilizada  por  abundante  caudal  de  agua,  destinada  á  convertirse,  por 
azares  de  la  suerte,  en  palacio  de  los  reyes  de  Aragón. 

Este  edificio,  explica  Madoz  (1),  que  perteneció  á  los  antiguos 
condes  de  Barcelona,  Según  Fiter,  fué  construido  por  Alfonso  I  en  el 
siglo  XII  y  restaurado  en  el  xiv  (2). 

Sentimos  que  ninguno  de  estos  autores  indiquen  la  procedencia  de 
sus  citas,  á  fin  de  comprobarlas,  pues,  á  pesar  de  haber  tenido  ocasión 
de  examinar  muchos  documentos  de  los  archivos  de  Barcelona,  no  en- 
contramos dato  alguno  de  la  existencia  de  Bellesguart  con  anteriori- 
dad al  siglo  XV.  Lástima  que  no  se  haya  conservado  la  monografía 
que  uno  de  los  últimos  propietarios  de  dicha  finca,  el  académico  Fla- 
qaer  y  Fraisse,  tenía  preparada,  según  manifiesta  Rubio  y  Ors  (3), 
pues  podríamos  consignar  otra  opinión  más  acerca  de  su  origen. 

Martín  I  el  Humano,  ya  fuese  efecto  de  su  carácter,  ya  de  su  natu- 
raleza obesa  y  enfermiza,  no  solía  estar  en  gran  movimiento,  resi- 
diendo largos  períodos  de  tiempo  en  un  mismo  sitio.  El  verano  de 
1404,  desde  fines  de  Agosto,  lo  pasó  en  Valldaura,  casa  de  recreo  sita 
al  otro  lado  de  las  montañas  que  cierran  el  llano  de  Barcelona,  de 
donde  regresó  á  esta  capital  en  el  mes  de  Noviembre.  El  verano  de 


(1)  Diccionario  geogrdflco-estadistiro-kistórico  de  Espaüa  y  sus  posesiones  de  T^ltramar, 
por  Pascual  Madoz,  (Madrid  1847),  tomo  VIII,  pág.  390. 

(2)  Anuari  de  la  Assoctació  d'  Excursions  catalana,  any  primer  1881,  (Barcelona  1882), 
pág.  212. 

(3)  Discursos  leídos  ante  la  R,  Academia  de  Buenas  Letras  de  Barcelona  en  la  recepción 
pública  del  Rdo,  P.  Eduardo  Llanas,  escolapio,  (Barcelona  1891),  pág.  45. 


24  í".   CAKRÉRAS  y  CANDÍ 

1405  tamhién  estuvo  en  Valldaura,  pero  no  el  de  1406.  Negocios  de 
frobicnio  le  obligaron  á  marchar  á  Valencia,  donde  permaneció  aquel 
estío,  así  como  todo  el  del  siguiente  año  1407,  que  prosiguió  en  dicho 
reino  de  cuya  capital  regresó  á  Barcelona.  De  esta  ciudad  no  se  movió 
en  los  meses  de  calor  del  1408  Sin  embargo,  cierta  correspondencia 
suya  fechada  en  20  de  Septiembre,  manifiesta  que  aquel  día  y  quizás 
alo-uno  de  los  inmediato  anteriores,  estuvo  en  la  torre  que  poseía  el  cé 
lebre  barcelonés  Joan  Fiveller  en  Sarria  y  de  cual  torre  dijimos  algo  en 
otra  ocasión  (1).  Concluía  esta  correspondencia  con  el  Dada  en  la 
Torre  de  Joan  fiueller  (2);  y  el  mismo  día  20,  Martín  firmaba  otras  car- 
tas en  Barce  ona. 

Suponemos  que  con  posterioridad  á  este  verano  de  1408,  adquiriría 
el  rev  de  Aragón,  la  finca  de  Bellesguart,  nombre  con  que  la  bautizó  el 
monarca,  en  sustitución  del  primitivo  que  desconocemos.  Que  Martín  I 
le  dio  este  nombre,  él  mismo  lo  refiere  al  escribir  á  su  procurador  en 
Mallorca  el  15  de  Diciembre  de  1408:  Segons  per  altre  letra  vos  hauem 
escrit  nos  Tiaiiem  comprat  aci  en  lo  terretori  de  Barchinona  una  forre  á 
la  qiial  hauem  mes  nom  bell  esguard.  Realmente  era  bella  la  vista  pano- 
rámica, (que  no  otra  cosa  significa  esguart)  que  desde  aquel  elevado  si- 
tio se  descubría  sobre  el  llano  que  atraviesan  el  Besos  y  el  Llobregat. 
Siempre  ha  sido  usual  designar  lugares  semejantes  con  tales  nombres, 
nacidos  las  más  de  las  veces  del  acaso,  según  los  numerosos  ejemplos 
que  presenta  la  orografía  de  todos  los  países.  Un  caso  completamente 
análogo  al  de  Bellesguart,  esto  es,  que  por  un  magnate  se  diese  el 
nombre  de  bello  á  cierto  territorio,  ocurrió  en  1225,  en  otra  porción  de 
Cataluña.  Ñuño  Sánchez,  señor  del  Rosselló  y  Cerdaña,  tratando  de 
[»oblar  una  tierra  yerma  y  desierta,  en  su  frontera  de  ürgell,  región 
llamada  Baridá,  también  á  causa  de  su  excelente  posición,  le  puso  por 
nombre  Bell-ver  (bdlo  videre)  (3). 

Martín  I  manifiesta  su  reciente  adquisición  de  la  finca  llamada  Bell- 
esguart, cu  la  carta  que  el  1.°  de  Enero  de  1409,  dirigía  al  baile 
general  de  Aragón  pidiéndole  algunas  variedades  de  árboles  para  la 
Torre  que  hauem  nouellament  comprada  aci  en  lo  terretori  de  Barchi- 
}i(>na. 

Ambos  documentos  nos  convencen  de  que  á  fines  del  año  1408  ad- 
quirió esta  finca  cercana  á  Barcelona,  con  el  propósito  de  pasar  en 
ella  hi  mayor  parte  del  año,  por  convenirle  así  á  su  salud,  según  pro- 
lija eiinfesión  (4). 

Para  estancia  real,  ni  el  edificio  reunía  condiciones,  ni  la  huerta 
contigua  contenía  buenos  frutales,  según  convenía  á  un  monarca.  Por 


il)    Sotas  hiBtóricns  de  SarrUi,  vol.  I,  p&g.  2^52,  (Barcelona  1901,. 

(2)  Registro  2.'6l,  folio  100,  (Arch.Ar.). 

(3)  l'rivtlégea  et  tilres  municipatix  de  Roussillon  et  de  Cerdagne,  por  Alart,  (Perpiíián  1878;, 
|)&g.  V¿2. 

(4)  Véase  la  carta  que  luego  copiamos. 


eELLESGUART,   REAL  SITIO   DE  MARtlN  I  25 

consiguiente,  vemos  ser  el  j)rimei'  cuidado  de  D.  Martín  subsanar  am- 
bos inconvenientes  Hallándose  ya  en  la  estación  propicia  para  las 
plantaciones,  trata  de  procurarse  un  esclavo  experto  é  inteligente,  ca- 
paz de  dirigir  y  cultivar  acertadamente  los  frutales  que  deseaba  ad- 
quirir, prefiriéndolo  casado,  y  envía  á  buscarlo  á  Mallorca,  en  fecha 
de  15  de  Diciembre  de  1408.  Y  el  1."  de  Enero  de  1409.  escribe  al  baile 
general  de  Aragón  para  que  al  mismo  objeto  de  arreglar  su  huerta 
de  Bellesguart,  le  remita  empelts  de  les  peres  de  ventó  y  empelts  de  les 
macanes  de  Taracona  de  totes  na^ures,  encargándole  la  mayor  dili- 
gencia, pues  estaba  á  punto  de  terminar  la  época  propicia  para  los  in- 
gertos. 

Mientras  solicitaba  de  Zaragoza  buenos  perales  y  manzanos,  pedía 
á  Caspe  cepas  de  rahns  de  salvar.  Instando  al  Comendador  de  dielia 
ciudad  el  envío  de  sarmientos  barbados  aptos  para  trasplantar. 

Era  costumbre  general  en  los  siglos  xiv  y  xv,  arreglar  los  jardines 
de  los  soberanos  con  árboles  frutales  de  la  mejor  calidad,  en  vez  de 
buscarlos  de  frondoso  ramaje,  como  se  practica  en  nuestros  tiempos. 
Se  sabe  del  palacio  real  de  Barcelona,  que  su  jardín  sólo  contenía  ce- 
pas y  árboles  frutales  (1). 

Continuamos  íntegras  las  tres  interesantes  cartas  antes  referidas. 
(Registro  2252,  folio  3  la  primera,  y  folio  12  las  otras  dos,  del  Archivo 
general  de  la  Corona  de  Aragón). 

Lo  Rey. 

Procurador  Heyal.  Segons  per  altre  letra  vos  haueni  escrit  nos 
hauem  comprat  a9i  en  lo  terretori  de  Barchinona  vna  Torre  a  la  qual 
hauem  mes  nom  bell  esguard  hon  la  maior  partida  del  any  entenem 
habitar  e  390  per  sanitat  plaer  deport  de  nostra  persona.  E  com  nos 
haiam  mester  en  la  dita  Torra  I  bon  Esclau  qui  fos  apte  axi  de  plan-^ 
tar  arbres  com  de  empeltar  e  conrear  aquells  e  de  totes  altres  coses'^ 
necessaries  a  cultiuar  e  endre9ar  vergers  orts  o  jardins  E  haiam  entes 
que  aquí  na  de  bons  Manam  uos  que  encontinent  vista  la  present  vos 
informots  diligentment  si  tal  sclau  porets  trobar  e  posat  cars  que  lo 
senyor  de  qui  sera  no  volgues  aquell  vendré  Manam  vos  quel  fa9ats 
estimar  90  que  valdrá  e  pagats  ho  tantost.  Et  si  per  uentura  lo  dit 
sclau  hauia  muUer  ja  ho  amariem  mes  per  90  que  puxen  estar  abduy 
pus  asseguradament  en  la  dita  Torra.  Pero  es  necessari  que  al  pus 
prest  que  fer  se  puxa  lo  dit  sclau  nos  trametats  car  lo  temps  en  lo  qual 
los  arbres  se  deuen  plantar  es  fort  prop  e  seria  mester  que  ja  hic  fos. 
Sobre  a9o  tranietem  aqui  a  vos  en  Gabriel  garcez  portador  de  la  pre- 
sent lo  qual  ha  carrech  nostre  de  teñir  vosen  aprop  diligentment  en 
manera  que  breument  haiam  del  dit  sclau  bon  recapta  Dada  en  Bar- 


(1)    Colección  de  documentos  inéditos  del  Archivo  general  de  la  Corona  de  Aragón,  t.  VI, 
p&g.  345. 


26  F.   CARRERAS  Y  CANDI 

chinona  sots  nostre  segell  secret  ú  XV  dies  de  deenibre  del  any 
MCCCCVIIL— Rex  Martinus. 

E  trainetets  nos  com  pus  prestament  porets  cera  vermella  per  asse- 
gellar.  E  hagen  hi  per  a  hivern  e  estiu  qnar  ja  hauem  despesa  tota 
aquella  quens  hauiets  tramesa. 

Dominus  Rex  mandauit  mihi  Bernardo  medici. 

Dirigitur  procuratori  Regio  ]\Iajorice. 

Lo  Rey. 

Batlc  general.  Com  nos  vullam  fer  plantar  e  empeltar  diuerses  na- 
tures  de  arbres  en  la  Torra  que  hauem  nouellament  comprada  aci  en 
lo  terretori  de  barchinona,  E  entre  los  altres  desijem  hauer  deis  em- 
pelts  de  les  peres  de  uento  Manam  vos  que  decontinent  deis  dits  eni- 
pelts  nos  trametats  de  totes  natures  e  en  cada  maQ  fets  hi  I  albara  en 
manera  que  hom  conegue  de  qual  natura  sera.  E  digats  de  partnostra 
an  Johan  de  tudela  quens  trameta  empelts  de  les  macanes  de  Tara- 
9ona  de  totes  natures  e  quey  faca  axi  mateix  albarans  en  cada  mac  E 
a90  no  dilatets  car  ja  duymes  serem  en  lo  temps  que  les  dites  coses  se 
deuen  empeltar.  Dada  en  barchinona  sots  nostre  segell  secret  lo  primer 
dia  de  Janer  del  any  MCCCCVIIII  —Rex  Martinus. 

Dirigitur  baiulo  generali  Aragonis, 

Dominus  Rex  misit  eam  signatam:  expeditur  B'  rnardus  medici. 

Lo  Rey. 

Comanador.  Com  nos  vullam  fer  plantar  e  empeltar  diuerses  natu- 
res de  arbres  en  vna  Torra  que  hauem  nouellament  comprada  agi  en 
lo  territori  de  Barchinona.  E  entre  les  altres  coses  desijem  hauer  de 
les  parres  que  son  aqui  de  rahims  de  sainar.  Pregam  vos  que  si  per 
uentura  en  lo  uostro  ort  o  possesio  ha  qualque  verga  que  sie  venada  e 
bona  per  tresplantar  que  aquella  decontinent  nos  trametats.  E  si  per 
uentura  uos  non  hauets  veiats  sins  en  porets  hauer  de  qualque  perso- 
na en  manera  quen  haiam  bon  recapta.  Si  verga  ab  ses  rayls  no  po- 
dets  trobar  que  sie  bona  per  transplentar  trametet  nos  aldemenys  de 
les  vcrgues  o  sarmens  de  les  dites  parres.  E  en  a^o  no  haia  falla  quar 
plaer  nosen  farets.  Dada  en  barchinona  sots  nostre  segell  secret  lo  pri- 
mer día  de  Janer  del  any  MCCCCVIIIL— Rex  Martinus. 

Dirigitur  Comcndatori  de  Casp. 

Habían  transcurrido  más  de  quince  días  desde  que  el  rey  arbi- 
traba (le  Matcu  de  Hoscos  su  procurador  en  Mallorca,  el  esclavo  agri- 
cultor para  Bellesguart,  cuando  hubo  de  escribirle  para  otros  asuntos, 
en  6  de  Enero  de  1409,  añadiéndole  en  postdata  el  siguiente  recorda- 
torio: 

«Lo  Catiu  ab  sa  muller  de  que  altres  vegades  vos  hauem  scrit 


BELLESGUART,   REAL   SITIO  DE   MARTIN  I  27 

quens  traraetats  per  a  la  nostra  casa  de  Bellesguard  vos  manam  quens 
traraetats  com  prestaraent  porets  quar  fort  lo  hauem  necessari.  E  tra- 
metets  nos  ab  temps  la  cera  e  brandons  que  hauem  ops  a  la  fest 
de  sancta  María  de  Ffebrer  en  que  nous  podets  de  huymes  massa 
cuytar.» 

No  contento  con  esto,  y  vista  la  negligencia  en  cumplir  el  encargo, 
Martín  I  aprovechó  la  ocasión  de  dirigirse  al  mallorquín  Gregorio  Bur- 
gués, para  encomendarle  recordara  al  Procurador  su  deseo  de  poseer 
el  cautivo  que  le  había  ya  pedido.  Decía  así  la  postdata  de  la  carta 
que  en  el  propio  6  de  Enero  de  1409,  le  escribía  (1): 

«Molt  vos  grahim  los  ierres  de  la  xemenea  quens  hauets  trameses. 
Pregants  vos  que  tengats  aprop  lo  nostre  procurador  reyal  quens  trá- 
mete lo  Catiu  ab  sa  niuller  de  que  ja  li  hauem  scrit  altre  vegada.» 

Si  hemos  de  juzgar  por  la  conducta  del  procurador  de  Mallorca  en 
este  asunto,  de  la  que  seguiría  en  todos  los  demás,  nuestra  opinión  ha 
de  ser  poco  favorable  á  su  diligencia,  pues  parece  evidente,  que  el 
empleado  palatino  se  atrevía  á  abusar  de  la  proverbial  bondad  del 
rey  Martín. 

En  tanto  era  así,  que  transcurrieron  los  meses  de  Enero  y  Febrero 
sin  que  remitiese  el  esclavo  agricultor  que  deseaba  para  Bellesguart; 
y  cuando  en  Marzo  recibió  alguna  queja  del  Monarca,  contestó  evasi- 
vamente alegando,  que,  por  no  recibir,  con  posterioridad,  nuevas  ór- 
denes suyas,  suponía  habría  mudado  de  parecer,  y  por  esto  no  atendió 
al  cumplimiento  del  encargo. 

Entonces  Martín  I,  en  23  de  Marzo  de  1409,  reprendiéndole  por  su 
negligencia,  mostróse  maravillado  de  ello,  ya  que  no  debía  escribirle 
dos  ó  más  veces  sobre  un  mismo  asunto,  sino  á  la  primera  verlo  cum- 
plimentado y  mandándole  comprar  inmediatamente  el  esclavo  y  remi- 
tírselo en  el  primer  buque  que  se  hiciere  á  la  vela. 

Continuamos  la  carta  de  que  es  cuestión  (2), 

Lo  Rey. 

Procurador  reyal:  vostra  letra  hauem  rebuda  en  la  qual  entre  les 
altres  coses  nos  hauets  fet  saber  quel  catiu  queus  hauiem  manat  quens 
trametessets  per  la  nostra  casa  de  Bellsguard  hauiets  fet  ben  regone- 
xer  e  portat  acert  preu  pero  que  per  tal  com  despuys  nous  en  hauiem 
escrit  pensant  que  ho  haguessem  gitat  a  oblit  nous  sots  curat  de  com- 
prar e  trametrel  nos:  de  que  som  forts  mereuellats  quar  á  nos  nons 
qual  scriure  dues  ne  moltes  vegades  de  vna  cosa  quar  a  la  primera  ho 
deuets  fer.  Perqueus  manam  expressament  que  encontinent  comprets 
lo  dit  catiu  el  nos  trametats  ab  la  primera  fusta  que  vinga  tota  dilacio 
apart  posada.  Dada  en  Barchinona  sots  nostre  segell  secret  a  XXIII dies 


(1)  Registro  2252,  folio  19  (Arch.  Ar.). 

(2)  Eegistro  2252,  folio  59  (Aroh.  Ar.). 


28  F.   CARRERAS  Y  CANDÍ 

de  Mar9  en  lany  de  la  natiuitat  de  nostre  senyor  Mil  CCCCVllII.— ReX 
Martinus. 

Diriííitur  an  Matheu  de  hoscos  procurador  Reyal  de  Mallorques. 

Dominus  Rex  mandauit  mlhl  Bernardo  medid. 

Entretanto  adelantaban  las  obras  de  construcción  del  real  sitio  de 
Bellesguart,  sin  que  otras  no  menos  importantes,  simultáneamente 
realizadas  en  su  palacio  de  Barcelona,  ni  la  escasez  de  dinero  en  que 
se  encontraba,  fuesen  motivo  suficiente  para  menguar  la  actividad 
que  á  todas  ellas  imprimía  Martín  I.  Dirigía  los  trabajos  Jaime  Sala^  á 
quien  vemos  merecer  el  dictado  de  obrer  maior,  en  4  de  Mayo  de 
1400,  cuando  encargaba  á  Leonart  de  Sors  le  entregara  doscientos 
florines,  en  la  siguiente  carta  (1): 

Lo  Rey. 

En  Leonard:  Coni  nos  haiam  fort  necessaris  CC  ñorins  dor  per  a  les 
obres  del  nostre  palau  et  de  la  casa  de  bellesguard  sens  los  quals  en 
les  dites  obres  nos  pot  a  present  procehir  Pregam  vos  axi  affectuosa- 
ment  com  podem  et  manam  que  si  jamay  nos  entenets  en  res  seruir  e 
complaure  donets  encontinent  an  Jacme  sala  obrer  maior  de  les  nos- 
tres  obres  o  a  qui  ell  volra  los  dits  CC  florins  dor  de  qualseuol  mone- 
des que  sien  en  vostres  mans  o  peruenguen  en  lesdeuenidor  per  rabo 
de  qualseuol  comissions  o  fets  nostres  que  tengats.  E  que  si  cas  era 
que  a  present  non  tengats  de  nostres  quals  hi  bestregats  deis  vostres 
quar  despuys  los  cobrareis  deis  affers  que  fariets.  E  en  ago  per  res  no 
metats  dilacio  o  excusado  alcuna  quar  gran  deseruey  nosen  fariets. 
Dada  en  Barchinona  sots  nostre  segell  secret  á  IlII  dies  de  Marg  del 
Any  Mil  CCCC  Nou.— Rex  Martinus. 

Dirigitur  an  Leonard  de  sos. 

Dominus  Rex  mandauit  miclii  Bernardo  medid. 

Leonart  de  Sors,  en  vez  de  entregar  aquella  suma  de  tanta  necesi- 
dad para  proseguir  las  empezadas  construcciones,  siguió  una  actitud 
semejante  á  la  del  procurador  de  Mallorca:  dio  al  Rey  la  callada  por 
respuesta.  Transcurridos  catorce  días  y  sin  ánimo  de  dilatar  los  pagos, 
Martín  I  renueva  la  orden  á  Sors,  en  términos  más  conminativos,  esto 
es,  disponiendo  entregar  en  el  acto  los  doscientos  ñorines  al  emisario 
l»ort;i(l(ir  de  la  real  orden  (2). 

1.U  Rt;y. 

En  Leonard:  Laltre  día  vos  tramesem  una  letra  ab  queus  prega- 
\i<  in  e  manauem  que  com  nos  haguessem  fort  necessaris  CC  florins  dor 


(1)  Begistro  2252,  folio  49. 

(2)  Registro  Í2262,  folio  56. 


BELLESGUART,   REAL   SITIO  DE   MARTJN   I  29 

per  a  les  obres  de  nostrc  palau  e  de  nostra  casa  de  Bellesguard  los  nos 
trametessets  de  qualseuol  monedes  que  fossen  en  vostres  mans  o  per- 
uenguessen  en  lesdeuenidor  per  raho  de  qualseuol  comisslons  o  fets 
nostres  que  tenguessets  E  que  si  non  toniets  de  nostros  quels  ne  bes- 
traguessets  e  quels  cobrassets  despuys  deis  fets  que  fariets.  E  de  vos 
no  liauein  hauts  los  dits  CC  florins  dor  ne  resposta.  Perqué  mereue- 
llantsnoson  molt  pregam  vos  eus  niananí  quels  dits  CC  ñorins  dor  nos 
trametats  encontinent  per  lo  portador  de  la  present  lo  qual  vos  trame- 
tem  tansolament  per  aquesta  raho  ens  trametats  a  dir  sins  en  caira 
'fer  compte.  Dada  en  Barchinona  sots  nostre  segell  secret  a  XVIII  dies 
de  Marc  del  any  MCCCCVIIII— Rex  Martinu^. 
Dirigitur  an  leonard  de  sos. 

Durante  el  invierno  de  1409  ó  sea  mientras  se  construía  la  regia 
estancia  deBellesguart,  no  dejó  de  frecuentarla  Martín  I.  Lo  comprue- 
ba su  carta  del  3  de  Febrero,  en  la  que  mencionaba  á  Eanión  de  Mur 
lo  raemoriíd  qui  fo  concordat  en  la  torra  nostra  de  bellesguart  presents 
mossen  P.  tor relies  e  lo  IWesorer  (1). 

El  verano  y  otoño  de  1409,  lo  pasó  en  Bellesguart,  yendo  á  menudo 
á  la  Capital  La  fecha  del  paso  de  la  corte  á  dicha  casa  de  campo,  debe 
fijarse  á  fines  del  mes  de  Junio,  según  es  de  ver  de  la  carta  que,  en 
13  del  propio  mes  y  año  escribía  al  Abat  de  Santas  Creus,  á  fin  de  que 
le  enviara  un  monje  para  el  servicio  de  su  capilla,  mayormente  ahora 
que  se  trasladaba  á  Bellesguart  (2). 

Lo  Rey. 

Honrat  abat:  laltre  dia  passa  en  Sardenya,  per  seruir  á  nostre 
molt  car  primogenit  lo  Rey  de  Sicilia,  frare  johan  steue  del  vostre  orde 
lo  qual  era  segon  reebut  en  nostre  Capel  la.  E  ara  per  absencia  sua 
noyc  ha  sino  frare  Domingo  Vinader  lo  qual  continuament  ha  estar  en 
nostre  seruey.  E  no  pot  tant  be  entendre  en  guardar  la  dita  nostra 
Capella  coni  farien  dos  qui  ordinariament  hi  deuen  esser  presents. 
E  maiorment  ara  com  deuen  anar  a  la  casa  de  bellsguard  en  que  sera 
mester  que  sia  pus  diligentment  entes  en  la  Custodia  de  la  dita  Capella. 
Perqueus  pregam  quens  trametats  encontinent  lo  monge  quens  sots 
tengut  trametre  per  seruey  de  la  Capella  dessus  dita.  E  no  hi  metats 
dilacio  alcuna.  Dada  en  barchinona  sots  nostre  segell  secret  a  XIII 
dies  de  juny  del  any  MCCCCVIIII  —Rex  Martinus. 

Dirigitur  al  Abat  de  sanctes  creus. 

No  se  crea  que,  residiendo  el  Soberano  en  Bellesguart,  las  obras  se 
hubieran  terminado.   Durante  el  verano  de  1409  se  trabajó  continua- 


(li    Registro  2252,  folio  36. 
(2)    Registro  SS52,  folio  86. 


30  F.    CARRERAS  Y   CANDI 

mente,  y  para  imprimirles  mayor  actividad,  envió  á  buscar  quince  ó 
veinte  sardos  á  Pere  TorrelJas  (1). 

Lo  Rey  darago 

Mossen  Pere:  Com  nos  haiam  mester  per  a  les  obres  de  la  nostra 
Casa  de  Bellesguard  vns  XV  o  XX  Sards  ab  vna  Sarda  que  sapia 
pastar  de  edat  de  XXXV  en  XL  anys  Manam  vos  que  si  vos  nauets  de 
vostres  los  dits  Sards  e  Sarda  nos  trametats  decontinent  per  les  pri- 
mores bonos  fustes  que  vinguen  aci.  E  si  per  ventura  vos  non  hauets 
tenits  manera  e  fets  ab  nostre  niolt  car  flU  lo  Rey  quens  en  trameta 
bon  recapta  cosa  sera  en  que  trobarem  gran  plaét*.  Dada  en  la  nostra 
casa  de  bellesguard  sots  nostre  segell  secret  a  III  dies  dagost  del  Any 
de  la  natiuitat  de  nostre  senyor  Mil  CCCU  VIIII.— Rex  Martinus. 

Dirigitur  a  mossen  P.  torrellas. 

Mucha  afición  mostraba  ei  Rey  por  los  habitantes  de  Cerdeña,  ya 
que  en  su  casa  de  Valldaura  tenía  esclavos  de  la  misma  procedencia. 
Es  prueba  de  ello  el  pregón  dado  en  estos  mismos  días,  á  fin  de  captu- 
rar á  tres  esclavos  .sardos  que  se  le  habían  escapado  de  allí. 

Torrellas,  cuando  recibió  la  transcrita  carta  del  Rey,  formaba 
parte  de  la  ai-mada  aragonesa  de  Cerdeña,  donde  estaba  el  hijo  de 
Martín  I.  A  la  sazón  los  rebeldes  habían  recibido  importantes  refuer- 
zos que  les  trajo  el  Vizconde  de  Narbona,  haciéndose  la  lucha  más 
empeñada  que  nunca.  Es  de  suponer  que,  del  teatro  mismo  de  la 
guerra,  quince  ó  veinte  prisioneros  pasaron  á  formar  parte  de  la  baja 
servidumbre  de  Bellesguart. 

Antes  de  proseguir  esta  breve  reseña  de  Bellesguart,  llamamos  la 
atención  de  los  literatos  acerca  la  correspondencia  que  reproducimos, 
pues  se  trata  de  un  modelo  de  literatura  catalana.  Entonces  tenía 
Martín  I,  como  secretario,  al  docto  literato  Bernat  Metge,  de  quien  se 
lian  ocupado  Milá  y  Fontanals,  J.  M.  Guardia,  José  Coroleu  y  última- 
mente Antonio  Bulbena  bajo  el  modesto  nombre  de  V  Editor,  al  repro- 
ducir en  un  solo  volumen,  dos  de  sus  obras  en  prosa.  {Lo  sompni  den 
licvnat  Metge.  Ab  gran  diligencia  revist  e  ordenat.  Afegida  no  vament  la 
liiütoria  de  Valter  e  de  la  pacient  Griselda  per  lo  niateix  Bernat  Metge 
arromangada.  Barcelona:  estampa  de  Francisco  Altes,  M.  DCCC.  XCI.) 

Da  la  casualidad  que  toda  la  correspondencia  de  Bellesguart  fué 
redactada  por  tan  celebrado  autor,  como  lo  demuestra  su  firma  estam- 
pM(l;i  al  pie  de  algunas  de  las  cartas  y  la  particularidad  de  formar 
parle  del  registro  de  su  cargo  las  que  no  la  llevan. 

L'na  circunstancia  que  creemos  ha  escapado  á  sus  biógrafos,  hare- 
mos nnt.ir  vu  1,1  presente  ocasión.  El  secretario  de  Juan  II  y  de 
Martín   I,  el  jitildado  estilista,   buen  latinista  y  esclarecido  poeta, 


(1)    Registro  2252,  folio  lOB. 


BELLESGUART,   REAL  SITIO   DE   MARTIN  I  31 

poseiú  tan  mal  la  lengua  castellana,  que  cuando  el  Soberano  le  man- 
daba escribir  en  este  idioma,  producía  unas  epístolas  tan  desgracia- 
das, que  desdecirían  de  la  posición  que  ocupaba,  si,  hasta  entonces, 
tales  ejemplos  no  hubieren  sido  sobrado  frecuentes  (1). 

Fiter  é  Inglés  explica  con  referencia  al  real  sitio  de  Bellesguart, 
que  en  el  año  1409,  huyendo  de  la  peste  que  se  cebaba  en  Perpiñá,  el 
papa  Benedicto  XIII  residió  allí  corta  temporada  con  el  Rey  (2). 

Cabe  suponer,  que,  la  mayor  parto  de  las  alegrías  y  sinsabores, 
que,  durante  el  año  1409  experimentó  JMartín  I,  que  no  fueron  pocos, 
ios  tuviera  en  Bellesguart.  De  una  de  las  primeras,  esto  es,  de  la  vic- 
toria que  su  hijo  tuvo  en  Cerdeña  sobre  San  Luri,  hizo  gráfica  pintura 
el  secretario  Bernat  Metge,  dando  interesantes  detalles  de  como  el  Rey, 
asomado  en  la  ventana  de  su  habitación  de  Bellesguart,  vio  llegar  de 
Levante  la  galera  portadora  de  la  nueva  del  suceso,  con  otros  por- 
menores, según  se  verá,  por  el  apartado  de  su  carta  á  Pere  Torrellas, 
fecha  á  22  de  Julio  de  1409,  que  reproducimos  (3): 

«Papiats  que  digmenge  a  XIIII  del  present  mes  estants  en  la  casa 
de  Bellesguard  e  desijants  molt  saber  novelles  de  nostre  molt  car  pri- 
mogenit  lo  rey  de  Sicilia  e  de  la  sua  host  veem  de  la  finestra  de  la 
nostra  cambra  venir  una  galea  de  les  parts  de  levant  que  arriba  en  la 
pía  ja  de  Barchinona  e  a  cap  de  un  poch  fo  ab  nos  en  G.  Pujada  quins 
dix  que  la  dita  galea  venia  de  Sardenya  e  que  portava  bona  nova  pero 
que  ell  encara  no  la  sabia:  e  apres  fort  poch  estants  nos  en  la  dita 
finestra  veem  venir  mossen  Jacme  Roure  et  en  Johan  Barthomeu 
ab  III  haráuts  fort  corrents  e  abans  que  fossen  dos  trets  de  ballesta 
prop  de  la  dita  casa  de  Bellesguard  comengaren  tots  a  cridar  a  altes 
veus  e  vengueren  cridant  victoria  victoria  Avago  et  Sanct  Jordi. 
E  pujants  alt  en  la  dita  casa  faerennos  reverencia  ens  donaren  les 


(1)  Como  modelo  de  semejante  género  epistolar  reproducimos  la  carta  siguiente 
que  nos  viene  á  mano  (Registro  2252,  folio  12). 

El  Rey. 

Bayle  general.  Como  nos  por  vs  de  nuestra  persona  hayamos  feyto  a<;i  comprar 
certa  pelliceria  de  Nichulau  cosco  mercadero  de  Barchinona  Rogamos  vos  assin 
affectuosament  como  podemos  que  si  de  res  nos  cohdiciades  seruir  que  de  los  dinerio» 
de  nuestra  cort  que  eon  en<;a  vos  pagaedes  Inep-o  dozientos  e  doze  florines  doro  daragon 
a  que  munta  lo  precio  de  la  dita  pelliceria  al  fiel  nuestro  Jacme  cosco  por  el  dito  Ni- 
cholau.  E  en  la  paga  que  lin  faredes  recobráis  de  aquell  la  present  com  apoca.  Car 
nos  mandamos  al  Maestro  racional  de  la  nuestra  cort  e  a  qualquiere  otro  de  vos  boidor 
comptbS  que  vos  posant  en  data  la  dita  quantia  e  restituent  la  present  com  lapoca 
sobredit.H  aquellos  no  obstant  que  execute  de  nuestro  Tresorero  no  hi  sea  entreuenida 
reeba  en  vuestro  contó  toda  diñcultat  remouida.  Certificando  vos  que  desto  nos  faredes 
special  plañir  et  seruicio  el  qual  vos  agradesceremos  muyto  Dada  en  barchinona 
dins  nuestro  bicUo  secreto  lo  primero  dia  de  Janero  del  anyo  MCCCC  VIIII.— Rex  Mar- 
tinus. 

Dirigitur  baiul     7enerali  Regni  Aragonis. 

Dpminus  Rex  misa.t  eam  signatam:  expeditur  Bernardus  medioi. 

(2)  Anuari  de  la  As^onaciú  d'  excursiot^s  catalana,  any  I,  página  212. 

(3)  Colección  de  documentos  inéditos  del  Archivo  general  de  la  Corona  de  Aragón,  vol.  I, 
página  116. 


32  F.   CARRERAS  Y   CANDI 

letres  que  ijortaven  del  dit  nostre  iiiolt  cart  primogenit  e  de  vos  e  deis 
altres  ens  recitaren  largament  lo  fet  de  la  batalla  e  de  la  victoria  que 
sen  era  seguida  e  de  la  preso  de  Sanct  Luri  les  quals  havia  XV  joros 
que  eren  estades  fetes  e  encare  res  non  sabieni  de  que  haguem  inexti- 
mable  plaer  e  singular  consolacio  e  per  sobres  de  goig  prenguennios  a 

plorar.» 

p:sta  ventana  de  Bellesguart,  hay  que  creerla  fuese  muy  predilecta 
del  Rey  de  Aragón.  Otro  documento  presenta  á  Martín  I  tratando  en 
ella  negocios  particulares  con  sus  servidores,  durante  el  invierno 
de  UOÍ),  cuando  aun  no  habitaba  su  casa  de  campo.  Así,  decía  el  Rey, 
en  1-2  de  Marzo  del  antedicho  año,  que,  hallándose  en  la  ventana  de 
Bellesguart  dispuso  en  qué  forma  debían  ser  pagados  ciertos  cortinajes 
que  mando  traer  de  Flandes  (1). 

A  fines  de  aquel  verano,  ó  sea  á  17  de  Septiembre  de  1409,  tuvo 
lugar  en  la  capilla  del  real  sitio  de  Bellesguart,  el  matrimonio  del  Rey 
con  Margarita,  hija  del  Conde  de  Prades  y  de  Juana  de  Cabrera  No 
hubo  grandes  regocijos,  pues  el  reciente  fallecimiento  del  príncipe 
heredero  los  impedía.  ¡Vlás  aún:  Martín  I,  en  la  carta  que  el  16  de 
Septiembre  escribía  á  muchas  entidades  de  sus  reinos  notificando  tal 
enlace,  lo  hacía  indicando  seguir  en  ello  una  razón  de  estado:  haiiem 
per  necessitat  de  fots  nostres  Regnes  e  ierres  elegida  per  la  gracia  de 
deu' en  muller  riostra  e  Reyna  vostra  la  egregia  dona  Margarita  de 
Prades  la  qual  dema  deus  ajudant  hañem  deliberat  esposar  e  ab  ella 
solemaitzar  nostra  henauenturat  matrimoni  en  fag  de  sancta  mare 
ecclesia  (2). 

Bien  concurrida  se  halló  la  ilustre  vivienda  en  el  primer  año  de  su 
construcción,  ya  que  el  casamiento  del  Soberano,  la  estancia  del  Pon- 
tífice y  la  continua  residencia  que  de  ella  hizo  Martín  I,  había  de  aca- 
rrear animación  y  vida  en  aquel  hasta  entonces  solitario  rincón  de  los 
montes  de  Cerola. 

Pronto  h  extinguirse  la  vida  del  Soberano  catalán,  no  quiso  la  Pro- 
videncia que,  en  una  mansión  construida  con  tanto  gozo,  cerrase  sus 
ojos  á  la  luz  del  mundo. 


(IJ     Lo  Rey. 

Mossen  Ramón:  Vostra  letra  hauem  reebuda  per  la  qual  nos  fets  saber  que  per  raho 
de  les  HSKÍgnacions  per  nos  fetes  sobre  lo  fet  do  la  marcha  vos  no  hauuts  de  que  pagar 
aquella  «los  milia  noucents  XVLII  florins  Vil  sous  VII  drs.  barchino.  esos  los  quals  vos 
hauein  manat  quo  pagassets  an  Jacme  cosco  per  los  cortines  et  altres  robes  quen  Do- 
mingo sandio  ha  fetes  venir  de  F'flandres  a  vs  e  ohs  nostre  E  mereuellam  nos  molt  de 
si;i>  quüHH  fot»  saber  Car  vos  stant  aoi  nos  aci  com  sabets  faem  a  nostre  comptador 
curta  BHsignacio  sobre  les  nostres  rendes  et  les  demandes  que  deuiets  fer  e  exceptam 
ne  la  dita  marcha  a  fi  que  sen  pagassen  les  dites  cortines  et  robes  £  af»  si  heus  recorda 
rriidyiiiem  sfmit  eti  tu  /nieslra  dt  lu  tiunlra  casa  de  HeU<-xg\nird  E  vos  ladoncbs  nos  respongues 
que  per  moltes  assignacions  que  nos  faessem  vltra  les  dessus  dites  no  pagariets  res  tro 
H  tant  que  los  dites  coses  per  nos  uos  present  assignades  baguesseu  compliment  (Re- 
gistro 2¿52,  foli.i  51). 

(a)     ReKÍütro, 'J251,  fol    1S5. 


BELLESGUART,    REAL   SITIO   DE   MARTIN   I  33 

Después  de  residir  el  invierno  y  parte  de  la  primavera  de  1410  en 
Bellesguart,  A  mediados  de  Mayo  pasó  el  Rey  á  Valldoncella,  en  cuyo 
monasterio,  según  es  sabido,  murió  á  los  pocos  días,  sumiendo  á  sus 
reinos  en  intrincado  debate  de  sucesión. 

Con  el  fallecimiento  de  su  fundador,  acabó  el  apogeo  de  la  real  casa 
de  campo,  hacia  la  cual  sus  sucesores  en  la  corona  no  demostraron  ya 
predilección  alguna.  Sin  embargo,  no  fué  abandonada  del  todo  por  las 
reales  personas,  aun  cuando  hubiese  pasado  su  preponderancia.  Así 
vemos  á  la  reina  Violant  ó  Yolant  de  Bar,  viuda  de  Juan  II,  morar 
en  Bellesguart  los  últimos  días  de  su  vida,  según  expresa  el  dietario 
municipal  de  la  ciudad  de  Barcelona  en  jornada  de  3  de  Julio  de  1431, 
al  continuar: 

«Dimarts  III.  —  Aquest  jorn  en  la  nit  precedent  dues  hores  apres 
mige  nit  passa  de  aquesta  vida  la  Senyora  Reyna  dona  Yoland  dins  la 
casa  o  torra  de  Bellesguard  del  territori  de  Barchinona.» 

Efímero  papel  jugó  la  casa  real  de  Bellesguart  en  lo  restante  del 
siglo  XV.  Tan  poco  importante  fué,  que  escapa  á  toda  investigación. 
Cabe  empero  suponer  que  seguiría  formando  parte  del  patrimonio 
real,  hasta  los  primeros  tiempos  de  la  Edad  Moderna. 

En  el  siglo  xvi  pasó  á  la  categoría  de  torre  de  recreo  más  ó  menos 
explotable.  En  tanta  manera,  que  del  año  1588  es  un  proyecto  de  tras- 
ladar á  Barcelona  el  agua  de  la  mina  de  Bellesguart.  La  forma  como  se 
trató  de  ello  en  el  consejo  ordinario  de  la  Ciudad,  jornada  de  4  de 
Marzo  de  1588,  aparece  en  el  acuerdo  inserto  en  el  libro  de  las  deli- 
beraciones de  los  consejos,  que  reproducimos  fielmente  copiado  de  su 
original  (1): 

«E  quant  al  pensanient  tingut  per  dits  magnifichs  Consellers  que 
per  la  falta  que  la  present  ciutat  te  de  aygua  de  font  per  venir  ne  poca 
per  les  canonades  y  fonts  de  la  present  ciutat  haurien  pensat  si  se 
compraría  la  casa  de  Bellesguart  en  la  qual  ha  vna  rahonable  font  en- 
tenent  majorment  que  al  present  se  porie  hauer  ab  comoditat  o  tambe 
si  se  procurarla  de  hauer  ne  de  altre  part:  Lo  dit  Consell  feu  deslibera- 
tio  y  conclusio  que  dites  coses  sien  proposades  en  lo  concell  de  cent 
jurats  quin  fara  la  desliberatio  que  ben  vist  li  sera.» 

La  real  morada  no  iría  á  figurar  entre  las  pertenencias  de  la  egre- 
gia ciudad  de  Barcelona,  á  juzgar  por  el  hecho  de  que  no  vuelven  á 
tratar  de  ella  las  actas  de  sus  consejos  y  verla  en  adelante  en  manos 
de  particulares. 

Recuerda  hoy  aun  la  situación  de  la  antigua  marsión  real  de  Be- 
llesguart, unos  pobrísimos  restos  sitos  detrás  de  la  iglesia  de  Nuestra 
Señora  de  la  Bonanova,  en  el  distrito  de  San  Gervasio  de  Casólas. 


(1)     DeUiberacions  del  Concell  4588,  folio  68  (Archivo  municipai  de  Barcelona). 
1901  3 


3^  F.    CARRERAS  Y  CANDI 

Consisten  ellos,  en  dos  torres  arruinadas,  por  entre  las  cuales  pasa  el 
camino  de  subir  al  cementerio  de  San  Gervasio,  y  un  fragmento  de 
muro  almenado. 

Aparte  de  lo  que  antecede,  todo  es  moderno  en  la  actual  casa, 
que  ocupando  el  antiguo  solar  del  real  sitio  de  Martín  I,  todavía  con- 
serva el  nombre  con  que  la  bautizó  el  monarca  aragonés  sirviendo  para 
fines  humanitarios. 


Numismática  sarpa 

DEL  SIÜLE  XIV 


■*==^g)(^^^' 


Ceea  de  Viladiglesies 


Al  Sig.  Vincenzo  Dessí,  á  Sasser  (Cerdenya). 

Conegut  vostre  nom  com  á  hu  deis  prominents  numismátichs  sarts  y 
conegudes  vostres  publicacions  á  propósit  de  les  ceques  d'  Alguer, 
Sasser,  Bosa,  etc  ;  davant  lo  projecte  que  abrigan  de  donar  á  Ilum  una 
obra  sobre  la  numismática  de  la  illa  de  Sardenya,  he  suposat  vos  in- 
teressará  conexer  alguns  documents  deis  que  's  recondexen  en  lo  valiós 
arxiu  general  de  Barcelona,  puix  vos  esclarirán  estraordinariament, 
los  batiments  de  moneda  portats  á  efecte  en  la  ceca  de  Viladiglesies,  y 
d'  una  manera  especial  les  costums  de  les  persones  qui  en  ella  hi  in- 
terveníen. 

Com  vos  no  ignoran,  lo  castell  de  Viladiglesies,  en  lo  mes  de  Fe- 
brer  del  any  1324,  vingué  á  poder  del  Rey  d'  Aragó,  després  de  be 
defensarse  los  nissarts  qui  lo  custodiaven.  L'  exercit  sart-aragonés, 
avants  de  prosseguir  sa  ruta  vers  lo  castell  de  Caller,  sots  lo  coman- 
dament  del  fill  primogénit  del  rey  Jaume  II,  dexá  una  forta  guarnició 
á  Viladiglesies,  hont  hi  resta  també  la  infanta  Teresa,  qui  havía  vol- 
gut  acompanyar  á  son  marit  en  aytal  campanya. 

No  tardaría  en  funcionar  á  Viladiglesies,  la  ceca  especial  hont  s' 
encunyaren  monedes  á  nom  del  Rey  d'  Aragó.  Que  dita  ceca  tre valla- 
va  en  r  any  1331,  ho  proven  los  privilegis  de  que  tením  de  tractar  en 
primer  terme . 

Segurament  convindreu  ab  ma  opinió,  de  constituhir,  dits  privile- 
gis, un  interessant  document  mitjaeval.  La  organisació  donada  ais 
moneders  y  obrers,  resulta  tant  ó  mes  ampliada,  en  sentit  descentrali- 
gador,  de  la  que  tingueren  en  la  matexa  época  la  major  part  deis  gre. 
mis  de  la  ciutat   de  Barcelona.  Jamay  hauriem  pogut  creure,  que,  á 


35  F.    CARRERAS   Y   CAXDI 

una  ceca  de  població  de  la  poca  importancia  que  tenia  la  predita  vila 
sarda,  se  11  poguessen  concedir  aytals  preeminencies  y  exencións.  Jo 
crech'que  en  elles  s'  hi  entreven  la  mira  política  del  Monarca  aragonés 
de  guanyarse  simpatíes  en  lo  non  reyalme  per  mija  de  Ilibertats,  que 
agrahiríen  les  persones  qui  d'  elles  n'  eren  obgecte.  Es  cert  que  diu  lo 
Rey  en  sos  privilegis,  esser  la  cansa  que  lo  movía  á  publicarlos,  son 
desitj  de  que  regnás  la  major  confraternitat  entre  lo  Mestre  de  la  ceca 
y  los  seus  subordináis, 

Primerament  fou  disposat,  que,  no  pogués  entrar  en  aquella  casa 
de  moneda,  ningú  quí  no  fós  íill  ó  net  d'  algún  deis  seus  trevalladors. 
Ab  lo  qual  sembla  degués  quedar  vinculat,  lo  trevall  de  la  ceca  de  Vi- 
ladiglesies,  en  los  successors  deis  qui  n'  eren  obrers  en  1331.  Al  esta- 
blirse,  empero,  que  lo  Mestre  no  hi  podía  donar  cabuda  á  hom  qui  no 
fós  vassall  del  Rey  d'  Aragó  y  vehí  de  la  vila,  s'  exceptúa  va  lo  cas  de 
que  hi  consentissen  tots  los  altres  obrers. 

Los  raoneders  de  Viladiglesies  teníen  assegurada  la  sua  subsisten- 
cia per  sempre  mes,  creantse  una  bustia,  bossa  ó  tresorería,  hont  s'  hi 
ingressaven  quantitats  procehidores  de  molts  conceptes  diferents,  les 
quals  veureu  puntualisades  en  lo  document.  Y  axis,  si  s'  imposibilita- 
ven  peí  trevall,  fós  per  malaltía^  per  senectut  ó  vellesa,  ó  per  altre 
concepte,  cobraven  lo  salari  de  sempre. 

Les  questions  y  baralles  entre  los  de  la  ceca,  eren  severament  cas- 
tigades  ab  suspensió  temporal  del  trevall,  pena  pecuniaria  y  esmena 
de  la  injuria,  segóns  acordasen  los  demés  compauys.  Axis  se  diu  que 
aquell  qui  deya  á  altre  páranles  injurioses,  ó  li  pegava  ab  la  má,  de- 
xaría  de  trevallar  per  deu  díes,  entregant  cinch  sous  per  la  bustia;  si 
agafantlo  pels  cabells  lo  tiras  per  terre,  quedava  excluhit  vint  dies  del 
trevall  y  pagava  deu  sous  per  la  bustia;  si  li  pegava  ab  lo  peu  ó  puny 
era  lo  cástich  de  deu  dies  de  no  trevallar  y  vint  sous  de  ban;  si  ab  ga- 
vinet  li  feya  sanch,  quaranta  dies  de  no  trevallar  y  vint  sous  de  ban; 
si  lo  matava^  devía  esser  prés  y  entregat  al  Rey,  á  quina  cort  n'  era 
reservada  la  deguda  justicia. 

M'  ha  aparegut  interessant  aquella  ordinació,  hont,  lo  Sobirá  auto- 
risa  ais  obrers  per  declararse  en  vaga  y  fer  justicia  al  Mestre  de  la 
ceca,  en  cas  de  que  aquest,  obrant  injustament,  no  atenía  á  la  caució 
ó  seguretat  que  se  li  dona  va. 

La  idea  de  confraternitat  se  fá  manifesta  al  particulárisar  lo  faedor 
en  lo  dia  de  la  mort  d'  algún  obrer.  Tots  sos  companyons  devíen  ple- 
gar los  trevalls  en  senyal  de  dol,  axis  com  rellevarse  en  la  vetlla  del 
scu  cors  y  enterrarlo  decentment,  multant  ais  qui  no  hi  acudissen  á  la 
Vftlla  y  sepultura. 

Los  dclictes  de  falsificador  y  d'  amancebament  ab  la  muller  d'  altre 
oljrcr  de  la  ceca,  eren  punits  excluint,  ais  qui  los  cometíen,  de  la  so- 
eietat  y  trevall. 

Tanl  enllá  arrivá  lo  Rey  en  honoriflcar  ais  qui  eren  obgecte  d' 


NUMISMÁTICA  SARDA  DHL  SIGLE  XIV  37 

aquest  privilegi,  que,  los  eximí  de  les  jurisdiccions  locáis,  erigint  álm 
d'  ells  en  álcaldi  qui  devía  administrarlos  justicia.  No  deu  confondres 
aquest  carrech  especial  ab  lo  d'  alcayt  del  castell,  lo  qual  existí  sem- 
blantment  á  Viladiglesies.  No  s'  en  parla  gayre  deis  álcaldis  de  la 
ceca  en  aquestos  privilegis,  puix  foren  obgecte  d'  una  concessió  es- 
pecial, donada  separadament  per  lo  Sobirá,  en  la  matexa  data.  Tota 
vegada  que  no  vos  reproduiré  textualment  eix  petit  document,  vos 
explicaré  miés  per  menut  lo  que  contenía. 

En  la  predita  jornada  de  les  Kalendes  de  Juliol  de  1331,  lo  rey 
Anfós  autorisava  ais  obrers  de  la  ceca  de  Viladiglesies  pera  aplegarse 
en  capítol  dintre  de  la  casa  de  la  moneda,  á  fí  d'  elegir  á  hu  deis  mo- 
neders  y  á  hu  deis  obrers  en  álcaldis.  Los  elets  devien,  tot  seguit,  jurar 
en  mans  del  Capitá  de  la  Viladiglesies,  que  donaríen  lleyal  compli- 
ment  de  justicia  á  qualsevuUes  controversies  ó  querelles  civils  que  's 
moguessen  entre  ells,  podent  imposar  punicions  civils  ais  delinquints. 
Si  per  crim  de  falsificació  ó  altre  consemblant,  algún  d'  ells  meres- 
qués  lo  derrer  suplici  ó  la  mutilació  d'  algún  membre,  lo  Rey  vol  sía 
tramesa  á  la  sua  Cort,  la  causa  y  sentencia  (1). 

Sobre  lo  funcionament  de  la  ceca  aragonesa  de  Viladiglesies  en  1' 
any  1352,  lo  document  que  ab  lo  nombre  II  vos  he  continuat,  vos  ho 
donará  á  entendre  prou  clarament. . 

Los  privilegis  deis  obrers  de  la  ceca  de  que  es  questió,  foren  per- 
duts  y  disipats  en  hu  deis  contratemps  que  les  armes  aragoneses  su- 
friren  á  Cerdenya,  durant  lo  regnat  de  Pere  lo  Cerimoniós.  Lo  13  d' 
Agost  de  1355,  trovantse,  aquest  Monarca,  en  lo  castell  de  Caller,  res- 
taura y  confirma  en  totes  ses  parts,  los  privilegis  y  decrets  de  son  pare 
lo  rey  n'  Anfós,  en  favor  de  la  ceca  de  Viladiglesies  (2).  Y  com  si  axó 
fós  poch,  lo  Sobirá  posa  ais  obrers  y  moneders,  sots  sa  especial  pro- 
tecció  y  salvaguardia,  eximintlos  d'  host  y  cavalcada,  axis  com  de 
tota  contribució  y  servey  comunal  ó  municipal  (3),  etc.  Axó  los  auto- 
risava á  posar  lo  penó  reyal  damunt  del  ediflci  en  manifestació  d' 
aquesta  salvaguardia. 

Altre  reforma  hagué  á  fer  lo  rey  En  Pere  á  Viladiglesies,  en  1355, 
pertocant  al  valor  de  la  moneda.  Disposá,  que,  per  una  marca  sardes- 
ca de  plata  se  donasen  en  avant,  cent  cinch  sous  menuts,  en  lloch  deis 
cent  dos  sous  menuts  Alfonsins,  que  flns  llavors  s'  havíen  acostumat  do- 
nar, com  veureu  ab  la  ordre,  que,  signada  ab  lo  nombre  III,  está  aquí 
íntegrament  copiada. 

Avants  de  posar  punt  final  á  les  presents  aclaracions  históriques 
sobre  la  ceca  de  Viladiglesies,  vos  faré  conexer  de  passada,  un  estat 


(1)  Registre  1060,  foli  96. 

(2)  Axis  resulta  del  document  qne  publioám  ab  lo  nombre  I. 

(3j  Non  teneantnr  faceré  bostem  vel  canalcatam  vel  daré  ant  mittere  in  aliqua 
qnestia  vel  sernitio  aut  vsaticbo  ant  in  aliqna  exacoione  vel  demanda  vel  conmnnita- 
te  regali  vel  vicinali  qnod  dici  vel  nominari  possit.  (Registre  1030,  foli  97). 


38  F-    CARRERAS  Y   CANDI 

del  any  1358,  que  serveix  per  judicar  del  grau  d'  importancia,  que,  en 
r  ordre  interior  d'  aquella  població,  hi  tenía  lo  Mestre  de  la  moneda. 
Tractant  d'avituallar  degudament  al  castell  de  Viladiglesies,  lo  Rey 
d'  Aragó,  desde  Barcelona,  en  data  de  26  de  Marc  de  1358,  ordonava 
á  tots  los  seus  oficiáis  locáis,  hi  contribuissen  anyalment,  en  la  forma 
que  en  la  provisió  era  establerta  Examinant  la  ordinació  reyal,  s'  ob- 
serva, cora  lo  ^[estre  de  la  ceca  hi  tributava  ab  una  quantitat  de  blat 
igual  á  la  que  era  imposada  ais  castlans,  alcayts,  capitá  y  camar- 
lench  (1). 

Y  no  haventhi  materia  per  passar  mes  avant.  vos  prega  honorable 
Sr.  Dessí,  vullau  treuren  major  proflt  de  lo  que  ha  aplegat  sobre  la 
ceca  de  Viladiglesies,  del  que  n'  ha  tret  quí  es  vostre  servidor 

Feancesch  Carreras  y  Candi. 


DOCUMENT  NOMBRE   I 

(Registre  1030  foli  92j 

Nos  Petrus  etc.  Attendentes  pro  parte  Magistri  Monetariorum  et 
operariorum  monete  alfonsi  que  cuditur  et  in  futurum  cudetur  in  villa 
Ecclesie  insule  Sardinie  ac  presidentum  in  ea  deseruientium  in  eadem 
quandam  Cartam  nostrara  que  suscitatis  rebellionis  preterite  témpora 
in  Sardinia  Ínsula  potissime  in  dicta  villa  quod  per  rebelles  nostros 
diruta  extitit  et  destruta  ainissa  fuit  et  post  modum  absque  sigillo  re- 


(l)  Ordinamus  qnod  annis  singalis  infrascripte  persone  teneantnr  et  babeant  po- 
neré seu  inmittere  in  Castro  dicte  ville  per  ipsius  furnimento  quantitates  tritici  in- 
feriiis  declaratas  videlicet  vnas  quisque  duoram  Castellanorum  seu  Alcaydcrum 
ipsius  Castri  Triginta  starella  tritici  ultra  illud  quo  indigebunt  per  eorum  proprio 
furnimento.  ítem  Capitaneus  dicte  viUe  alia  Triginta  ítem  Assessor  dicti  capitanei 
alia  Triginta.  ítem  Magister  múñete  dicte  ville  alia  Triginta  ítem  Camarlengus  ip- 
sius ville  alia  Trigiata.  ítem  scriptor  secce  seu  monetarie  dicte  ville  Quindecim  sta- 
rella. ítem  scriptor  prefati  Camarlengi  alii  Quindecim.  ítem  actor  manumissorie 
SerenisBtmi  principia  domini  Alfonsi  diue  recordationis  Regia  Aragonis  genitoris  nos- 
tri  \iginti  starella.  ítem  vicarius  ville  Messargie  decem.  ítem  vicarias  de  Domus 
noues  Decem  ítem  consiliarii  dicte  ville  ecclesiarum  videlicet  quolibet  anno  dum 
admitetur  in  consiliarium  decem  starella  que  dentur  Ínter  omnes  dictes  consiliarios 
Quinquaginta  starella  ítem  scriptor  dictorum  consiliariorum  Decem.  ítem  dicti 
Consiliarii  ponant  quolibet  anno  in  dicto  furnimento  ex  denariis  imposicionum  co- 
munium  que  levantur  in  dicta  villa  Ducenta  starella  frumenti.  ítem  dictus  Camar- 
lengus debeat  et  teneatur  ex  denariis  curie  furnire  quolibet  anno  supradictum  Castrnm 
de  acet.t  lignis  armia  carnibus  salsis  operibus  et  alus  rebus  necessariis  dicto  Castro 
ordinamus  insuper  quod  dictum  Irumentum  ponatur  intus  Castrum  predictum  pro 
magatzemo  Anno  quolibet  in  mense  Augusti  predicti  excepto  furnimento  ponendo 
per  consiliarios  qnod  ooni  uolumus  die  qua  in  consiliarios  eligontur  Quod  quam  super 
furnimento  ipso  provideatur  per  hunc  modum  videlicet  quod  dum  vetus  frumentum 
extriibetur  quod  consiliarii  possint  ordinare  quod  pastrices  non  audeant  panes  pras- 
Bore  ad  vendendum  nisi  ex  dicto  veteri  frumento  quod  ex  predicto  magatzemo  steterit 
donoo  venditum  fuerit  totaliter  et  complete  et  etiam  ipsi  consiliarii  possint  ipsum 
frumentum  vetus  Ínter  habitatores  dicti  Castri  dividere  et  alias  ordinationes  faceré 
(Registre  10;^<2,  foli  b5). 


NUMISMÁTICA   SARDA  DEL  SIGLE  XIV  39 

perta  nobis  fuisse  exhibitam  cuius  tenor  talis  est.  «Nos  Petrus  dei 
gratia  Rex  Aragonis  Valencie  Sardinie  et  Coráice  comesque  barchino- 
ne:  viso  quodam  priuilcgio  per  Sereníssinmm  dominum  Alfonsum  alte 
recordationis  Regem  Aragonis  patrem  nostrum  concesso  Magistro  pre- 
sidentibus  operariis  monetariis  et  alus  deseruientibus  in  moneta  que 
cuditur  et  cudetur  in  villa  Ecclesie  ínsule  Sardinie  tenoris  sequentis; 
Nouerint  uniuersi  Quod  Nos  Alfonsus  dei  gratia  Rex  Aragonis  Valen- 
cie Sardinie  et  Corsice  Comesque  Barchinone  interna  consideratione 
pensantes  quantum  expedit  nostro  culmini  Regio  ac  toti  rei  publice 
quod  monetarii  et  operarii  monete  alfonsi  que  cuditur  et  in  futurum 
cudetur  in  villa  Eclesie  ínsule  Sardinie  ac  Magister  et  alii  presidentes 
eidem  et  deseruientes  in  ea  sub  felici  regimine  ac  statu  conseruent 
tranquillo  iit  ipsis  rautuis  et  fraternis  affectibus  conuersantibus  ex  eo 
moneta  ipsa  quietius  et  legalius  cudi  possit  propterea  huius  scripti 
nostri  serie  in  f  auorem  dicte  monete  ad  predictorum  Magistri  presiden- 
tium  operariorum  et  monetariorum  et  aliorum  deseruientium  in  dicta 
moneta  humilis   supplicacionis  instancia   in  consilio  nostro  solerti  et 
matura  deliberatione  prehabita  pro  bono  statu  monete  ipsius  sequentia 
prouidenda  statuenda  ac  etiam  concedenda.  In  primis  igitur  concedí- 
mus  et  statuimus  et  ordinamus   quod  predicti  nunc  et  in  futurum 
dictam  monetam  cudentes  non  recolligant  seu  recipiant  in  eorum  con- 
sorcio aliquem  operarium  uel  monetarium  nisi  fuerit  filio  uel  nepos 
operarii  seu  monetarii  aut  ñlius  filie  operarii  seu  monetarii  ...  ipsa  die 
qua  fuerit  receptus  in  operarium  uel  monetarium  faciat  alus  operariis 
et  monetariis  conuiuium  plene  et  obtime.— Ítem  quod  una  quaque  die 
qua  operari  fuerint  ipsi  monetarii  et  operari  mitant  in  una  bustia  dúos 
denarios  Alfonsi  minutos  de  unaquaque  f órnate  de  illo  contrapes.— 
ítem  quo  iidem  monetarii  et  operarii  mittant  siue  ponant  in  eadem 
bustia   in  unaquaque  ebdomoda  singulos  denarios  minutos.  —  ítem 
quod  non  accipiant  plus  argentum  in  una  fornate  quam  in  alia  et  si  in 
aliqua  de  fornatibus  acceperit  aliquis  plus  argentum  quam  in  alia  per 
Sex  dies  operari  non  posit  immo  det  et  soluat  pro  pena  Quinqué  soli- 
dos qui  ponantur  in  bustia  supradicta  —ítem  quod  operarii  et  mone- 
tarii non  accipiant  compotum  vnus  plus  qupm  alius.  Et  si  forte  magis- 
ter fuerit  cohactus  instanti  necessitate  omnes  operarii  et  monetarii 
operentur  vnusquisque  secundum  posse  suum.   Et  si  forte  aliquis  de 
operariis  furatus  fuerit  contrapes  uel  cum  eo  fugerit  a  Magistro  mone- 
te ex  tune  non  recipiatur  in  unitate  vel  societate  eorum.  Et  si  aliquis 
de  monetariis  fugerit  a  Magistro  cum  compoto  sic  delude  a  societate 
et  unitate  ejectus  penitus  et  exclusus. -ítem  si  aliquis  uel  aliqui  de 
eisdem  operariis  ac    monetariis  fuerint  iníirmitate  detenti  ita  quod 
non  possint  operari  omnes  operarii  et  monetarii  donent  singulis  ebdo- 
modis  monetarii  monetariis  et  operarii  operariis  infirmis  inter  omnes 
videlicet  tantum  quantum  quilibet  ex  eis  lucratus  fuerit.  Et  si  forte 
aliquis  de  operariis  uel  monetariis  aut  recogtpribus  furatus  fuerit  in 


40  F.  CARRERAS  Y  CANDI 

nioneta  unde  possit  probari  ex  illa  ora  in  antea  non  habeat  societatem 
vel  vnitatem  cum  alus  et  in  quacumque  moneta  cognitus  fuerit  in  illa 
lucrum  habere  non  possit.- ítem  quod  si  aliquis  de  operariis  vel  mo- 
netariis  inuentus  fuerit  falsator  capiatur  ab  alus  si  fleri  potest  et  tra- 
datur  Magistro.  Et  si  aliquis  alienígena  operarius  uel  monetarius  ve- 
nerit  inter  eos  et  probatus  fuerit  falsator  in  societate  vel  unitate  eorum 
minime  admittatur.— ítem  si  aliquis  de  monetariis  uel  operariis  rixam 
habuerit  cum  aliquo  raanu  eum  percusserit  uel  ei  aliqua  verba  injuriosa 
dixerit  cesset  operari  per  Decem  dies  quibus  elapsis  soluat  pro  pena 
Quinqué  solidus  qui  ponantur  in  bustia  memorata  et  faciat  super  hoc 
illud  quod  alus  visum  fuerit  faciendum.  Et  si  aliquem  de  monetariis  uel 
operariis  alium  iratum  manu  per  capillos  acceperit  et  eum  interra  eie- 
cerit  cesset  operari  per  viginti  dies  quibus  elapsis  donet  et  soluat  pro 
pena  Decem  solidos  qui  ponantur  in  bustia  antedicta  et  faciat  super 
hoc  quod  alus  super  hiis  visum  fuerit  faciendum.  Et  si  aliquis  de  ipsis 
operariis  uel  monetariis  aliquem  eorum  cultello  uel  alus  armis  percusse  • 
rit  et  ex  illa  percusione  sanguis  exierit  cesset  operari  per  Quadraginta 
dies  quibus  elapsis  soluat  pro  pena  viginti  solidos  qui  ponantur  in  dicta 
bustia.  Et  si  forte  ille  uulneratus  ex  ipso  uulnere  obierit  ille  qui  eum 
uulnerauerit  ab  alus  si  possibile  fuerit  capiatur  et  nostro  judicio  reserue- 
tur. — ítem  si  forte  magister  propter  sui  iracundiam  alicui  de  operariis 
argentum  prohibere  uoluerit  uel  compotum  alicui  de  monetariis  et  lili 
operarii  uel  monetarii  fidejussionem  sibi  daré  uoluerit  et  Magister  acci- 
pere  noluerit  onines  alii  operarii  uel  monetarii  cessent  ab  omni  opere 
monete  quousque  magister  justam  causam  reddiderit  ob  quam  prohi- 
be! argentum  operario  uel  compotum  monetario  et  postea  ille  operarius 
uel  monetarius  faciant   Magistro  justicie   complementum    secundum 
quod  alus  visum  fuerit  faciendum.  Et  si  forte  uoluerit  eis  Reddere  in 
qualibet  ebdomoda  in  die  dominica  lo  obratge  e  el  bragatge  secundum 
quod  in  moneta  nostra  et  predecessorum  nostrorum  dari  consueuit  om- 
nes  operarii  et  monetari  cessent  ab  omni  opere  monete  quousque  ma- 
gister eis  iieddiderit  lo  obratge  predictum.  Et  ipsa  etiam  die  qua  illud 
obratge  receperint  cessent  ab  omni  opere  monete. — ítem  quod  si  ali- 
quis operariorum  et  monetariorum  causa  paupertatis  uel  longe  infir- 
mitatis  aut  senectutis  non  habuerit  vnde  possit  sibi  prouidere  in  vic- 
tualibus  omnes  alii  operarii  et  monetarii  donent  ei  de  peccunia  que 
fuerit  in  bustia  supradicta  vnde  possit  sibi  in  suis  necessañis  prouidere. 
—Ítem  quod  si  aliquis  illorum  sumptus  fuerit  ab  humanis  omnes  alii 
operarii  et  monetarii  honorificent  corpus  eius  et  illud  faciant  cum  de- 
ccnti  soleinpnitate  sepeliri  et  operari  cessent  quousque  sepultum  sit. 
Et  qui  ad  vigiliam  non  fuerit  det  pro  pena  Duodecim  donarlos.  Et  qui 
ad  sepulcrum  non  venerit  vnam  libram  cere  donet  pro  pena.  Et  qui  ad 
capitulum  non  venerit  soluat  pro  pena  duodecim  denaiios.— ítem  si 
aliquis  illorum  vxorem  alterius  tenuerit  et  monitus  a  suis  maioribus 
ipsam  dimitiere  noluerit  non  sit  iu  unitate  uel  societate  aliorum  quous- 


NUMISMÁTICA  SARDA    DEL  SIGLE  XTV  41 

que  ab  ea  fuerit  penitu?  separatas.  Et  si  aliquis  eorum  ad  vxorem  al- 
terius  iuerit  et  monitus  a  suis  maioribus  recedere  noluerit  ab  vnitate 
et  socictate  aliorum  eiciatur  et  expellatur  quousquc  ab  illo  recesserit 
crimen.— ítem  si  aliquis  operarius  uel  monetarius  gladium  contra  suum 
socium  traxerit  soluat  pro  pena  Sexaginta  solidos  et  per  Quadraginta 
dies  cesset  operari.  Siquis  uero  operariorum  aut  monetariorum  pede 
vel  pugno  suum  socium  percuserit  soluat  pro  pena  viginti  solidos  et  per 
Decem  dies  cesset  operari.— ítem  si  aliquis  recogtorura  monetarium  uel 
operarium  manubrio  petra  pugno  gladio  aut  alus  armis  percusserit 
nunc  quam  maneat  inter  ipsos  et  si  fleri  poterit  capiatur  et  illa  captione 
teneatur  tamdiu  quousque  Centu.m  solidos  pro  pena  soluerit  tamen  si 
ille  percussus  ex  illa  percusione  mortuus  fuerit  ille  recogtor  si  fieri  po- 
terit capiatur  et  eius  punitio  nostro  judicio  reseruetur.  Si  uero  aliquis 
recogtor  operarium  uel  monetarium  desmentitus  fuerit  donet  pro  pena 
Decem  solidos. — ítem  si  aliquis  operariorum  operante  moneta  de  suo 
loco  contra  suum  socium  surrexerit  tenendo  baculum  uel  cultellum  uel 
maylet  uel  mortale  uerbum  sibi  dixerit  soluat  pro  pena  Decem  solidos 
et  per  Decem  dies  cesset  operari.  Si  quis  autem  operariorum  uel  mone- 
tariorum alcalde  fuerit  inobediens  aut  eum  inhonoraberit  aut  pignus 
defenderit  donet  pro  pena  Decem  solidos  et  per  Decem  dies  cesset 
operari.  —  ítem  quod  aliquis  Magister  monete  non  recoUigat  ali- 
quem  operarium  uel  monetarium  qui  non  sit  de  dominatione  nostra 
habitator  et  vicinus  nisi  fuerit  de  uoluntate  et  licencia  dictorum 
operariorum  et  monetariorum  dum  tamen  ipsi  sufficiant  ad  operan- 
dum  et  monetandum  ipsam  monetam  sine  dampno  nostro  et  suc- 
cessorum  nostrorum  ad  cognicionem  Magistri  et  custodum  monete. 
•—ítem  quod  operarii  et  monetarii  et  alii  officiales  et  seruientes  monete 
respondeant  et  faciant  justicie  complementum  sub  examine  nostro  et 
succesorum  nostrorum  et  Magistri  ac  custodiorum  monete  cuilibet  de 
eis  querimoniam  proponenti  et  non  sub  examine  cuiuslibet  alterius  te- 
nentis  locum  nostrum  dum  tamen  opus  dicte  monete  durauerit  —ítem 
quod  Magister  operarii  et  monetarii  possint  constituere  alcaldes  qui 
predicta  omnia  et  singula  teneri  et  obseruari  faciant  inter  dictos  opera- 
rios et  monetarios  et  custodiant  et  obseruent  et  custodiri  faciant  et  ob- 
seruari ea  que  ad  legalitatem  monete  et  ad  vtilitatem  et  fidelitatem 
nostram  viderint  faciendam.  — ítem  quod  si  dicti  monetarii  et  operarii 
aut  alii  officiales  durante  moneta  incurrerint  banna  siue  penas  imposi- 
tas  super  armis  non  portandas  aut  alia  quecumque  banna  uel  penas  et 
vicarius  seu  alii  officiales  nostri  arma  ipsa  eis  abstulerint  quod  illa  tra- 
dere  habeat  alcaldis  dicte  monete  et  banna  armorum  et  alia  non  per 
ipsum  vicarium  aut  alios  officiales  nostros  set  per  ipsos  alcaldes  ex- 
higantur  et  quod  inde  euenerit  ponatur  in  bustia  antedicta. — ítem  quod 
de  predictis  penis  et  "bannis  et  de  quolibet  ipsorum  habeat  Magister 
monete  tertiam  partem  et  Alcaldi  tertiam  partem  et  capitulum  aliam 
tertiam  partem.  Mandamus  igitur  Gubernatori  generali  insule  supra- 


42  F.   CARRERAS  Y   CANDI 

dicte  ac  Capitano  dicte  ville  ceterlsque  officialibus  nostris  presentibus 
et  futuris  quod  predicta  orania  firma  habeant  et  obscruent  et  faciant 
inuiolabiliter  obseruari  et  non  contraueniant  nec  aliquem  contrauenire 
pennittant  aliqua  racione    In  quorum  omnium  testimonium  et  robur 
perpetué  firmitatis  presenti  Carte  nostre  sigillum  raagestatis  nostre 
appcndicium  jussimus  apponeudum    Datum  barchinone  kalendas  julii 
Anno  domini  Miliesimo  Trecentesimo  tricésimo  primo.  Signum  -\-  Al- 
fonsi  dei  gratia  Regis  Aragonis  Valencie  Sardinie  et  Corsice  ac  Comitis 
Barchinone  Testes  sunt  inclitus  infans  Petrus  dicti  domini  Regis  frater 
Rippacurcie  et  Impuriarum  Comes.  Arnaldus  rogerii  de  pallars.  Petrus 
de  excrica.  Otho  de  montechatcno.  Berengarius  carrocii.  Sig  -\-  num 
Guillclmi  de  pulchro  uicino  scriptoris  dicti  domini  Regis  qui  de  man- 
dato ejusdem  hec  scribi  fecit  et  clausit  cum  literis  rasis  et  emendatis 
in  linea  prima  ubi  dicitur...  et  in  eadem  vbi  dicitur  monetc  Alfonsi.  Et 
nobis  pro  parte  dictorum  ]\Iagistri  presidentum  opcrariorum  et  moneta- 
riorum  humiliter  supplicatum  fuerit  ut  priuilegium  predictum  et  omnia 
in  ipso  contenta  dignaremur  de  nostra  sólita  clemencia  confirmare.  Nos 
vero  dicta  supplicacione  admissa  ad  bonum  statum  predictorum  proui- 
dere  volentes  ut  moneta  ipsa  quitius  et  legalius  cudi  possit  cum  presenti 
Carta  nostra  dictum  priuilegium  et  omnia  et  singula  in  eo  posita  et  con- 
tenta laudamus  approbamus  ratifficamus  ac  etiam  confirmamus  prout 
superius  sunt.  Mandantes  Gubernatori  generali  insule   supradicte  ac 
Capitaneo  dicte  ville' ceterisque  officialibus  nostris  presentibus  et  futu- 
ris quod  predicta  omnia  firmam  habeant  et  obseruent  et  faciant  inuio- 
labiliter obseruari   et  non  contraueniant  nec   aliquem  contrauenire 
permittant  aliqua  ratione.  In  cuius  rei  testimonium  presente  Carte 
nostre  sigillum  appendentum  jussimus  apponendum.  Datum  Barchi- 
none IX*'  Kalendas  Julii  Anno  domini  Miliesimo  Trecentesimo  Tricé- 
simo nono.  Exa.  P.^  Signum  -\-  Petri  dei  gratia  Regis  Aragonis  Valen- 
cie Sardinie  et  Corsice  Comitisque  barchinone.  Testes  sunt  inclitus 
infans  Rairaundus  berengarii  Comes  Montanearum  de  Prades  inclitus 
infans  Jacobus  Comes  vrgelli  et  vicecomes  Agerensis  ffrater  iferrarius 
Barchinone  Episcopus  Otho  de  montechatcno  Petrus  galcerandi  de 
Pinosio.  Sig  -|-  num  Bartholomee  de  podio  scriptoris  dicti  domini  Re- 
gis (jui  de  mandato  eiusdem  hec  scribi  fecit  et  clausit  cura  literis  rasis 
et  emendatis  in  linea  VI  ubi  dicitur  iidem  monetarii  et  operarii,  etc. 
Prospicientes  insuper  pro  parte  predictorum  nobis  humiliter  supplica- 
tum fuisse  ut  in  presentera  Cartara  confirraare  et  graciam  in  ea  con- 
tenta sub  infrasci'ipta  forma  augere  de  sólita  clemencia  dignaremur. 
Idcirco  dicte  supplicacione  annuentes  benigne  dictara  Cartara  et  in  eo 
contentara  huius  serie    confirraaraus    per   hanc  eandem  premissam 
gradara  araplinntes  et  superius  dictis  de  speciali  gracia  concedentes 
quod  dicti  Mogistri  nionetarii  operarii  et  alii  presidentes  eidera  de- 
seruientes  in  ea  continué  gaudeant  et  gaudere  possint  oranibus  graciis 
sui>crius'expressatis  siue  dicta  raoneta  continué  aut  per  interualla 


NUMISMÁTICA   SARDA   DEL  SIGLK   XIV  43 

cudatur  et  cudendo  et  non  cudendo  ipsam  ac  si  ipsa  moneta  continué 
cuderetur  Quibusuis  excepcionibus  seu  verbis  derogatomis  expressatis 
superius  quod  ampliacioni  huiusraodi  gracic  sub  quacumque  uerborum 
fama  conceptis  iubantur  quomodolibet  contrahire  in  aliquo  non  obs- 
tantibiis  dum  tamen  monete  cudicio  non  cesset  ciilpam  aut  neclio:en- 
ciam  eorumdera.  ]\[andantes  Gubernatoribus  et  vicariis  insule  Sardinie 
et  Capitaneo  dicte  viUe  aliique  officialibus  nostris  presentibus  et  futu- 
ris  quod  dictain  Cartam  et  ipsius  confirmacionem  et  ampliacionem 
hanc  gracie  memórate  teneant  perpetuo  flrmiter  et  obseruent  et  contra 
ipsas  uel  ipsarum  aliquam  non  ueniant  uel  aliquem  contrauenire  per- 
mitant  aliqua  racione  uel  causa.  In  cuius  rei  testimonium  presenten! 
fieri  jussimus  nostre  magestatis  sigillo  munitam.  Datum  in  Castro 
Callari  XIII  die  Augusti  Anno  a  Natiuitate  domini  M^CCC  Quinqua- 
gesimo  Quinto  — Scripsit  G. 

Signum  -f-  Petri  dei  gratia  Regis  Aragonis,  etc. 

Testes  sunt:  Petrus  dominus  de  exerica.  Bernardus  de  Capraria.  01- 
fus  de  proxida.  Bernardus  vicecomes  Caprarie.  Petrus  ma9a  deli9ana. 

Ffuit  clausum  per  Matheum  adriani  prothonotarii  sigilla  tenentem 
domini  regis  prefati. 

DOCUMENT  NOMBRE  II 

(Eegistre  1020,  foli,  69  v.) 

De  Nos  en  Pere  etc.  Ais  faels  seus  los  Camarlenchs  de  viladeigleyes 
el  Maestre  de  la  moneda  quis  bat  en  la  dita  vila  el  actor  de  la  Mar- 
messoria  del  senyor  Rey  Nanfos  de  bona  memoria  pare  nostre  Salut  e 
gracia  Ja  per  altre  letra  nostra  vos  hauem  manat  que  tingats  se- 
questrada  en  vostre  poder  tota  la  moneda  qui  en  vostre  poder  es  e 
será  per  rahó  deis  dits  oficis  e  daquella  no  responsessets  a  la  dita  Mar- 
messoria  ne  a  persona  alguna  tro  de  nos  haguessets  altre  manament 
segons  que  en  la  dita  letra  pus  largaraent  era  contengut  on  com  nos 
haiam  nouellament  entes  per  lo  Gouernador  nostre  de  Sardenya  e  per 
los  prohomens  de  la  ciutat  de  Sasser  qui  dagons  han  largament  escrit 
e  trameses  lurs  missatges  quel  Regne  nostre  de  Sardenya  esta  en  gran 
perill  Supplicantsnos  que  al  defeniment  e  guarda  daquell  dejam  pro- 
uehir  per  90  Nos  per  be  del  dit  Regne  e  saluament  de  la  cosa  pública 
e  si  aquesta  prouisio  nos  feya  veu  hom  clarament  quel  Regne  seria  en 
perdiment  majorment  com  les  Rendes  que  nos  hauem  en  aquexa  Isla  no 
basten  a  les  messions  necesaries  a  def  ensio  del  Regne  daraunt  dit  E  nos 
per  la  guerra  deis  janoveses  e  altres  moltes  despeses  quens  conue  a  fer 
tocants  la  honor  de  la  nostra  corona  Reyal,  moneda  aqui  trametre  no 
puyam  hauem  prouehit  quens  prenam  quant  al  present  any  totes  les 
Rendes  de  viladesgleyes  e  deis  altres  lochs  assignats  a  la  dita  Marmes- 
soria  leuats  empero  salaris  deis  officials  e  messions  per  que  a  uos  e  a 
cascun  de  uos  deym  e  manam  que  de  totes  les  rendes  drets  e  esdeue- 


44  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

niments  qui  en  vostre  poder  son  e  serán  per  los  oficis  danmnt  dits 
abatnts  los  dits  salaris  e  messions  responats  al  amministrador  general 
de  les  rendes  e  drets  nostrcs  de  la  Isla  damunt  dita  present  e  qui  per 
temps  sera  no  contrastants  alguns  manaments  en  contrari  fets  com  nos 
aquells  per  la  dita  raho  justa  e  necesaria  sospenem  al  present  e  per  sos- 
peses volem  e  niananí  esser  hauts,  per  tot  lo  temps  dessus  escrit.  En 
altre  manera  certificam  uos  que  nos  per  altre  letra  nostra  hauem  manat 
al  gouernador  nostre  queus  en  dege  forcar  e  destreyer  fortsment  et 
destreta.  Aquesta  empero  prouisio  e  suspensio  nostra  volem  que  dur 
per  I  any  complit.  Scrita  en  barchelona  a  XV  de  febrer  del  any  de  la 
Natiuitat  de  nostre  senyor  MCCCLII—  visa  Ro. 

Tenens  locum  vicecancellarii  misit  eas  signatas  et  expediendas. 


DOCUMENT   NOMBRE   III 

(Registre  1030,  foli  97) 

Nos  Petrus,  etc.  Circa  reparacionem  ville  Ecclesie  de  Sigerro  quod 
in  rebellione  que  hiis  temporibus  in  Sardinie  Ínsula  inualuit  diruta  ut 
conuenit  Intendentes  presentís  tenore  ut  Manumissor  altissimi  testa- 
menti  Serenissimi  ac  Magnifici  principis  domiui  Alfonsi  recordacionis 
eximie  genitoris  nostri  statuimus  seu  etiam  ordinamus  quod  pro 
vnaquaque  marcha  sardescha  argenti  que  per  Guelchs  dicte  ville  seu 
quouis  alios  uendetur  in  secha  monete  ville  eiusdem  per  magistrum  dic- 
te monete  aut  per  Camarlengum  ville  ipsius  Centum  quinqué  solidos  Al- 
fonsi rainuti  a  modo  tribuantur  non  obstante  quod  marcha  argenti  pro 
minori  precio  scilicet  Centum  Duorum  solidorum  alfonsi  minutorum 
habere  consueuerit  temporibus  retrolapsis.  Mandantes  cum  hac  eadem 
Raymundo  dolores  dicte  monete  Magistro  necnon  ffrancisco  geraldi 
dicte  ville  camarlenguo  et  alus  Magistro  et  Camarlenguo  qui  pro  tem- 
pere fuerint  quod  hanc  nostram  ordinationem  obseruent  et  contra 
ipsam  non  ueniant  aliqua  ratione  Mandamus  eciam  Magistro  racional! 
Curie  nostre  uel  cuicunque  alii  a  dictis  Magistro  et  Camarlenguo  com- 
potum  audituro  quod  preter  hanc  ordinacionem  eosdem  aliquatenus 
non  molestet  quinimo  quamuis  quantitates  exsoluerint  pro  argento  ad 
racionem  pretactam  Centum  quinqué  solidorum  dicte  monete  pro 
(lualibct  marcha  in  eorum  compoto  recipiat  ipsis  sibí  exhibentibus 
apochas  in  ([uibus  de  presentí  fiat  mencio  specialis.  In  cuius  rei  testi- 
monium  hanc  Cartam  nostram  ficri  jussimus  nostro  pendenti  sigillo 
munitam.  Datum  in  Castro  Callari  prima  die  junii  Anuo  a  Natiuitate 
domini  Millesimo  Trecentesimo  Quinquagesimo  Quinto.  — Scripsit  G. 

Dominus  Rex  mandauit  Matheo  Ádriani. 

Vidit  cam  do.  R.  Matheus  prothonotarius. 


ii^'^<^',vx'xx  avr  XX  í>"' X  >^yr«%-^F^i<y'  ^V-  >^y-  >".x  x.x  .V;v;  x.x,xy,  xv^-vy,  x.x.xy,  x;x  x'.x  ^^ 

«<  X'X  x°x  x>"  xx  X*x  x^X;  x^j^X¿x  >'.'.v  xV  y¿x  x'x  x'x  x°x 'x'x  íCx  xx  x'xj/.'x  •/-.>"  x'x  x'x 


PALOMAS  Y  PALOMARES 

EN  CATALUÑA 
DURANTE   LA   EDAD  MEDIA 


PALOMA  Y  COLOM  EN  LA  LENGUA  CATALANA 

Tuvo  la  lengua  latina  las  dos  voces  palumhus  y  palumba,  designa- 
tivas  del  pichón  y  de  la  paloma  torcaces,  y  la  de  columba  aplicada  á 
la  paloma  ordinaria.  Varrón  al  hablar  de  las  palomas  y  de  las  varias 
clases  de  sus  palomares  no  olvida  consignar  aquella  distinción  di- 
ciendo que  la  palumba  es  mayor  y  anida  en  los  árboles  y  setos,  y  que 
la  columba  es  menor  y  más  mansa  (1).  De  ahí  que  Linneo,  observador 
de  la  tradición  latina,  bautizase  científicamente  á  la  torcaz  columba 
palicmbus. 

Los  idiomas  neo-latinos  unas  veces  se  han  asimilado  la  palabra 
pialumba,  como  las  lenguas  castellana  y  portuguesa,  y  otras  la  forma 
columba,  como  la  francesa  é  italiana.  La  región  intermedia,  esto  es,  el 
Mediodía  de  Francia,  emplea,  además  de  la  generalizada  de  colombe, 
la  de  palornbes  ó  palownios  equivalente  á  la  francesa  de  biséis. 

Ofrece  la  lengua  catalana,  en  estas  palabras,  una  nueva  prueba  de 
ser  fiel  guardadora  de  la  tradición  latina,  pues  conservó  desde  un  prin- 


(1)  Varro,  Hb.  3,  cap.  1:  tduo  facit  oolambarum  genera,  qujs  in  peristerotrophio  esse 
solent:  unuin  agreste,  et  ut  alii  dicunt  saxatile,  quod  habetur  ia  turribus  ac  culminibus 
viUffl.  a  quo  appellatte  columbas,  qu£e  25ropter  titnorem  naturalem  summa  ioca  in  teo- 
tis  captant:  alterum.  colutnbarum  genus  clementins,  qnod  cibo  domestico  intra  limina 
pascitur.  Columbas  agrestes  a  colore  Liviae  dicuntur,  quasi  lívidae;  domesticse  vero, 
Cellares  Ex  colnmbo  agresti,  et  co'umba  domestica,  vel  econtrario,  nascitur  genus 
tertium  columbarum:  a  nostris  miscellaj  dicuntur,  ob  duorum  generam  commistionem. 
Columbos  esse  in  tu^ela  Veneris  ideo  fictum  pntant,  quia  í'cetui  semper  icdulgent. 
Distinguuntur  autem  columbae  a  palumbis,  quod  hi  feri,  et  majores  siat,  et  in  arbori- 
buB  aut  sepibus  nidificent:  oolumbaa  minores,  et  mansnetiores,  ut  quse  cibo  domestico 
intra  limina  pa;  cantur.  (Ambrossii  Calepini  dictionnariinn,...  .  editio  novissima  Xunc  a 
R.  P.  Laurentio  C'lnffletio  Soc.  Jesu,  Presbijt-ro  aliisque  Philologis  revisa  (pág.  345)  Lug- 
duni  1681.) 


46  F.    CARRERAS  Y  CANDI 

cipio  las  dos  fórmulas  de  j^ aloma  y  colom.  No  entra  mucho,  la  primera, 
en  el  repertorio  del  catalán  moderno,  motivo  por  el  cual  nos  entreten- 
dremos algo  en  darla  á  conocer  más  al  detalle. 

Abriendo  los  diccionarios  catalanes  existentes  y  empezando  nuestra 
consulta  por  el  más  antiguo  ó  sea  por  el  que  compuso  Pedro  Torra  en 
el  siglo  XVII  (2)  encontramos  paJomí  como  sinónimo  decolomí  ó  pichón. 

El  diccionario  vulgarmente  llamado  de  Labernia  {3)  da  á  la  voz 
paloma  idéntico  significado  que  la  lengua  castellana.  Añade  como  lo- 
cuciones formadas  con  esta  palabra  las  de  blanch  com  una  iKiloma  y 
fins  las  palomas  teñen  f el.  No  advierte  sea  esta  voz  anticuada  y  en 
cambio  lo  hace  notar  más  adelante  al  repetir  la  acepción  que  Torra  da 
á  palomí. 

También  los  diccionarios  de  Ferrer  (4)  y  de  Saura  (5),  aplican  á  la 
voz  paloma  idéntico  sentido  que  la  de  colom.  La  última  edición  de 
Labernia,  añade  á  las  voces  paloyna  y  palomi  el  adjetivo  palomar 
aplicándolo  á  cierto  hilo  (6).  Pero  todo  ello  es  poco,  según  vamos  á 
demostrar. 

Respecto  á  las  palabras  paloma  y  palomí,  comprobará  su  remota 
existencia,  el  castillo  Palomi  sito  en  los  lindes  del  castillo  de  Llers 
(castrum  Lacesse)  de  que  habla  la  donación  hecha  en  954,  por  la  con- 
desa Elo  hija  de  Oliva,  al  cenobio  de  San  Juan  del  valle  de  liipoll  (de 
circi  in  serra  de  Tenep  et  de  castell  palumbi)  (7),  de  cuyo  castillo  hace 
mención,  en  10-'5,  la  dotación  del  obispo  Oliva  á  la  iglesia  de  Llaers, 
ya  que  formaba  parte  de  ella  el  castillo  Palomí  (8). 

Y  como  la  mayoría  de  nuestros  nombres  geográficos  se  hallan  es  - 
tereotipados  en  los  apellidos,  en  el  año  1484  aparece  un  albeitar  de 
Barcelona,  á  quien  el  notario  latiniza  llamándole  Ludovicus  palo  • 
mino  (9). 

Pasando,  pues,  á  ampliar  las  demás  palabras  que  la  lengua  catala- 
na tomó  de  la  latina  palumba,  nos  ocuparemos  primordialmente  de  la 
voz  palomar,  por  haber  tenido  entre  nosotros  tres  acepciones  distintas. 
Usóse  como  verbo,  á  fin  de  dar  á  entender  la  acción  de  cazar  palomas 
torcaces  con  redes  y  otros  aparejos,  que  se  solían  poner  en  los  bosques, 
según  veremos  más  adelante.   Como  adjetivo  derivado  de  dicho  verbo 


(2)  Dictionarium  sev  thesavrvs  catalano-latinus  verhorum  ac phrasium  authore  Petra  Torra 
(Barcinone  Ec  Offlcina  Ti/pographica  Raphaelis  Figueró). 

(3)  Diccionari  catalá-castellá-llati-francés-italiá,  per  una  sociefat  de  catalán»  (Barce- 
lona 1839). 

(.4;  Diccionario  catalán-castellano  con  una  colección  de  1670  refranes,  per  el  P  3T,  Fray 
Maf/iii  Ferrer  de  la  orden  de  la  Merced.  (2."  edición,  Barcelona,  lb5á.) 

(5)  Novísimo  diccionario  manual  de  las  lenguas  catalana  y  castellana,  por  Santiago 
Ángel  Saura  (Barcelona,  1866.) 

1,6)  Diccionari  de  la  llengua  catalana  ab  la  correspondencia  castellana,  (Barcelona,  Es- 
pasa  y  C.";,  vol.  II,  pAg.  3¿1. 

(7)    Doo  43  de  Snnyer  (Arch.  Corona  de  Aragón.) 

(h)    Doo.  61  de  Berenguer  Ramón  I  (Arch.  Corona  de  Aragón  ) 

(9,    Manual  de  I47ti-14HH,  folio  77  (Ar.  Hospital  Santa  Ciuz  de  Barcelona  ) 


PALOMAS  Y  PALOMARES  EN  CATALUÑA  EN  L'^  EDAD  MEDL\      47 

y  aplicado  á  algún  objeto  necesario  para  efectuar  dicha  caza.  Como 
nombre  sustantivo  común,  equivalente  al  análogo  de  la  lengua  caste- 
llana, para  expresar  el  edificio  ó  lugar  donde  anidan  estas  aves,  si  bien 
hoy  día  se  conoce  casi  exclusivamente  con  los  nombres  de  colomer  y 
colomar. 

Algunos  ejemplos  prácticos  demostríirán  la  existencia  del  verbo 
palomar.  Prohibió  el  baile  de  Viladrau,  en  1435  (10)  á  las  personas  fo- 
rasteras el  palomar  y  tirar  con  ballesta  á  las  palomas  torcaces  (no  gos 
palomar  ni  tirar  ab  balesfa  ais  tudons).  En  la  misma  villa  y  año  1522, 
concedióse  permiso  á  cierto  sugeto  para  palomar  ó  hacer  palomar  {que 
vos pugau  palomar  ó  fer  palomar)  (11).  Otro  permiso  otorgóse  en  la 
propia  población  de  las  Guillerías  en  el  año  1548,  dando  como  sinóni- 
mos los  verbos  tudonar  y  palomar  {et  vos  in  e.a  possitis  todonare  siue 
palomar  ad  vestrum  libitum)  (12).  Finalmente,  en  1624,  en  el  arrenda- 
miento ó  entrega  en  prenda  que  del  bosque  del  castillo  de  Sant  Hilari 
(^a-calm,  hizo  su  propietario,  por  término  de  cuatro  años,  reservóse  el 
derecho  de  cazar  y  palomar  (que  tots  ensemps  pugam  cassar  y  pa- 
lomar) (13). 

Para  cazar  palomas  torcaces  en  el  bosque  por  medio  de  ingeniosos 
procedimientos,  eran  necesarios  aparejos  para  aprisionarlas.  De  ahí  la 
existencia  de  ciertas  redes  hechas  exprofeso,  conocidas  en  Cataluña 
con  el  gráfico  nombre  de  filats  de  palomar,  esto  es,  redes  que  sirven 
para  palomar.  Habla  de  ellas,  en  el  año  1522^,  la  venda,  por  diez  años, 
de  una  propiedad  de  San  Hilari  ^a  calm,  para  cazar  palomas  torcaces, 
por  el  precio  de  cuatro  redes  de  las  destinadas  á  esta  caza  (per  preu 
de  cotra  filiáis  de  palomar)  (14). 

Fué  costumbre  en  Cataluña  durante  la  Edad  Media,  designar  los 
hilos  fuertes  y  hasta  las  cuerdas  con  el  nombre  genérico  de  fil,  aña- 
diéndole el  del  uso  para  que  iba  destinado.  Del  1401  es  la  denomina- 
ción de  fil  de  ballestes  á  las  cuerdas  de  que  se  utilizaban  las  ballestas 
(15);  en  1469  se  menciona  al  fil  de  cosir  sarries  y  al  fil  de  guarnir  gar- 
bells  {16),  etc.  De  ahí,  pues,  el  fil  de  palomar,  nombre  que  aún  hoy  día 
se  da  en  Barcelona  al  bramante,  y  que  no  es  otra  cosa  que  hilo  que 
servía  para  palomar  ó  capturar  palomas.  Se  cita  el  fil  de  palomar,  en 
un  documento  del  año  1414  existente  en  el  archivo  de  Pollensa  (17). 
Por  corrupción  algún  diccionario  catalán  (18)  copia  del  vulgo  su  fór- 


(10)  Véase  más  adelante  Disposiciones  sobre  palomas  en  un  villorrio  catalán. 

(11)  Doc.  núm   xxr  del  Apéndice. 

(12)  Doc  núm.  xxv  del  Apéndice. 
13)  Doo.  núm   xxix  del  Apéndice 

(14)  Doc.  núm.  xxii  del  Apéndice. 

(15)  Comptet  del  consolat  ó  Llotja  de  Mar,  1401-H07,  fol.  107. 

(16)  Registro  3384,  fol.  43  (Arch.  Aragón.) 

(17)  Revista  catalana,  año  í,  cuaderno  I,  pág.  38.  (Enero  de  18-9.) 

(18)  Diccionari  del  a  lengua  catalana  ab  la  correspondencia  castellana,  per  D.   Pere  lia- 
bernia. 


J8  F.    CARRERAS   Y  CANDI 

muía  defectuosa  de  fil  cV  enpalomar.  Le  sucede  á  esta  palabra  lo  que  á 
muchos  plurales  femeninos,  que  el  vulgo  no  ha  sabido  discernir  donde 
concluye  el  artículo  y  empieza  el  nombre  sustantivo,  como  v.  gr.  en 
les  tenalles,  les  tisores,  les  cuhertes,  les  tovalles,  les  corretges,  etc.,  que 
dice  les  estenalles,  les  estisores,  les  escubertes,  les  estovalles,  les  esco- 
rretges,  etc.  No  pretendemos  que  este  abarraganamiento  del  idioma  sea 
obra  de  nuestros  tiempos.  Es  en  demasía  sabido,  que  procede  de  los 
siglos  XV  y  XVI.  Y  por  lo  que  á  nuestra  palabra  compete^  ya  en  1513 
un  escribano  de  la  Seu  de  Urgell  la  denominaba  fil  enpalomar  (19), 
mientras  que  otro  de  la  Pobla  de  Segur,  en  el  mismo  siglo  xvi,  llama- 
ba escolomines  á  las  colomines  (19  bis). 

Acerca  la  acepción  del  epíteto  ó  calificativo  palomar,  también 
existente  en  el  idioma  castellano  para  indicar  el  hilo  fuerte  (20),  con- 
cluiremos que,  en  la  catalana,  no  sólo  se  aplica  á  las  redes  que  sirven 
para  cazar  palomas  en  el  bosque,  sino  al  hilo  ó  bramante,  más  delgado 
y  retorcido  que  el  ordinario  y  que  se  utiliza  para  la  confección  de  las 
anteriores  redes  y  otros  usos. 

Fáltanos  tratar  áe  palomar  como  nombre  substantivo  común  y  como 
nombre  substantivo  propio  ó  apellido.  El  nombre  palomar  aplicado  ya 
en  992  (21)  y  1074  (22)  á  un  término  del  territorio  de  Barcelona  junto  á 
la  iglesia  de  Sant  Andreu,  fué  debido,  quizás,  á  un  notable  y  grande 
palomar  existente  en  la  parte  superior  de  la  parroquia,  ó  sea  hacia  la 
Vila-piscina.  De  él  nos  ocuparemos  detalladamente  al  tratar  de  la 
existencia  de  palomares  rurales  en  el  llano  de  Barcelona,  pues  ofreció 
la  particularidad  de  pertenecer  á  distintos  propietarios  por  indiviso. 

El  estar  en  vigor  el  nombre  substantivo  común  p>alomar,  durante 
la  Edad  Media,  como  designativo  de  la  construcción  para  guardar  pa- 
lomas, lo  manifiestan  asimismo  los  notarios  en  la  redacción  de  contra- 
tos. General  era  traducirlo  al  latin  por  columbario m  y  en  ocasiones, 
barbarizándolo,  por  colomerium  (23)  ó  colummario  (24),  Más  no  implica 


(19)  A  1B13.— Proceso  contra  el  ^osíe  del  mas  de  Eróles,  jurisdicción  de  la  Seu  de  Ur- 
Rell,  por  robo  de  cierto  perro.  Allí  se  lee:  «vehe  que  lo  dib  pheliu  feu  pendre  lo  dit  ca 
al  dit  home  mateix  e  loy  feu  ligar  ab  vna  cordeta  petita  o  fil  enpalomar  »  Legajos  de 
procebOB  del  aroh  capitular  de  la  Seu  de  Urgell). 

(19  bis:     Manual  del  siglo  xvi  del  arch.  parroquial  de  la  Pobla  de  Segur,  folio  54. 

(20/    Nuevo  diccionario  de  la  lengua  castellana  (París,  1873)  pág   &15 

(21)  In  comitato  barchi/ionense  iii  lociim  quem  dicunt  palomar  itel  propeipsum  locum  qxtem 
dicunt  ad  ipsas  cigas.  (Cart   8   Cugat,  íol  307,  doc,  931) 

(22)  J5n  el  testamento  de  Guilia  Arberta  se  lee  alodiinii  qiiod  Jiabehat  in  palumbario  in 
parrocliia  saticti  nndree  apoKtoli    (Cart.  S   Cugat,  fol.  305,  doc.  926) 

(23)  En  1:^69,  entre  Ihb  propiedades  del  deshabitado  manso  Agüera,  sito  en  Mataró, 
hacia  Cicera,  se  contaba  «alia  fexia  terre  que  est  subtus  co?OH!C/7'«»i  que  comiunt  dúo 
jomulia,  quam  teneo  pro  qu..dam  lampade  (C'apbreu  de  Mataró,  Clase  2.",  B.  f  2.  suple- 
mento final,  folio  16,  arch.  Bailla  del  Real  Patrimonio  en  Harcelona.) 

A.  12.S5:  fin  parrocliia  sancti  vincentii  de  medalla  in  loco  nominato  colomerio.f  ;Cua- 
dernos  sueltos  del  Manual  II  del  arch.  de  la  Curia  Fumada  de  Vich.) 

i,24i  A  822:  donaci<'in  del  presbítero  Cixilani  á  la  Canónica  de  la  Seu  de  Urgell, 
«de  I  Bolario  et  I  orreo  et  I  colummario  et  I  pecia  de  térra  et  I  uinea  In  pago  orgellitano 


PALOMAS  Y  PALOMARES  EN  CATALUÑA  EN  LA  EDAD  MEDIA     49 

sean  numerosos  los  casos  en  que  viene  latinizado  palomario  y  palum- 
bario. En  el  término  de  Llers  ó  Llaers,  se  les  llama  palomario  en  do- 
c amentos  de  distintas  fechas,  como  son  uno,  del  821  (25)  y  otro  del 
957  (26).  Usaron  también  de  igual  ortografía,  los  notarios  que  autori- 
zaron las  escrituras  de  una  donación  á  Sant  Pere  de  JMontgrony,  del 
828  (27)  y  de  otra  al  Cabildo  de  la  Seu  de  Urgell,  del  1016  (28). 

La  fórmula  latinizada  palumbario,  se  halla,  entre  otros  documen- 
tos, en  una  venta  de  Sarria,  del  956  (29),  en  otra  de  Trayá,  del  1026  (30) 
en  una  tercera  de  Martorelles  del  1121  (31),  etc. 

Como  nombre  personal,  aparece  el  de  Palomar  en  1057  (32)  barba- 
rizado por  el  escribano  por  pulumd.  Luego  hállase  citado  á  Eamón 
Palomar  en  1144  (33)  quien  fué  de  los  caballeros  catalanes,  que  en  1157, 
dispusieron  que  su  cuerpo  fuese  entregado  A  la  orden  hospitalaria  de 
San  Juan  de  Jerusalem,  después  de  muerto  (34).  Es  cierto  que,  en  los 
siglos  XI  y  XII,  los  apellidos  no  habían  tomado  aún  fijeza  y  consisten- 
cia en  Cataluña.  Más  en  el  siglo  xiii  en  que  empiezan  á  tomarla  y  en 
el  XV  en  que  ya  la  hubieron  adquirido,  seguimos  encontrándolo  en  uso. 


in  apendioio  de  nssianne  in  loonm  vocitatum  ningola>  (Dotaliarium,  vol.  I,  doo.  núme- 
ro 435,  aroh.  Capitular  de  la  Sen  de  Urgell.) 

(25)  «In  ibidem  villa  (<in  oomitatu  Ansona  in  término  de  castro  Lazesse  vel  in  ejua 
Tilla»)  alia  casa  onm  curte  et  orto  et  paloviario*  (Doc.  núm  32  de  Sunyer,  Arch.  Corona 
de  Aragón.) 

(26)  Donación  de  Elderico  al  monasterio  de  San  Juan  del  valle  de  Bipoll  del  alodio 
•in  villa  que  diount  Lazesse»  del  que  formaba  parte  «mansns  que  tenet  galito  cum 
casa*  et  curte  et  palomario  et  orto  et  arbores  et  térras  »  (Doo.  núm.  48  de  Sunyer» 
arcb.  Aragón.) 

(27)  Donación  á,  Sant  Pere  «in  Mogronio»  de  una  tierra  á  Castellar  de  Nuch  «in  villa 
Cnrnudellas»  que  lindaba  «in  ipso  Uxo  de  Palomario»  (Doo.  núm.  40  de  Sunyer,  Ar- 
cbivo  Aragón.) 

(28)  Hicieron  la  donación  Ermemir  y  su  esposa  Mirabile  diciendo:  «Et  est  iste  alau- 
des  in  comitato  orgello  In  villa  heras  in  apendicio  sancti  aciscli.  Et  est  iste  alaudes 
casas  casalibus  ourtinas  orreo  palomario  era  ortis  ortalibus  térras  cultas  uel  inoultas 
uineas  uinealibus  pratis  pascáis  arboribus  pomií'eris  uel  impomiferis  molinis  molina- 
ribus»  (Dotaliarium,  vol.  I,  doo.  núm.  328,  arch   capitular  de  la  Seu  de  Urgell.) 

(29)  «Casas  et  curtes  et  térras  et  ortis  et  arboribus  et  medietatem  in  ipso  palumbario 
sqnis  et  capud  aquis.  Quod  babeo  in  comitata  barchinonense  in  terminio  de  sirriano». 
(Lib.  Ant.  Ecl.  Cath.  vol.  II  fol.  17 doc.  núm,  47,  arch.  Catedral  de  Barcelona). 

(30)  «  Vindimus  tibi  casas  cum  solos  et  superpositos  et  parietes  et  curtes  et  solarlos  et 
foueas  et  imluvibario  et  casalicis  et  térras  et  uineas  cum  arboribus  ettrilas  ermum  et 
cultum  prono  et  plano  siluis  et  garricis  petra  et  ligoa  in  aquis  aquarum  uia  ductibas 
et  reductibus  nostrum  propiium  quod  abemus  in  comitato  barchinonense  in  marati- 
ma  in  terminio  de  triduano».  (Lib.  Ant.  Ecl.  Cath.  rol.  II  fol.  173,  doo.  núm.  5C8,  aroh. 
Catedral  de  Barcelona). 

(31)  «In  parrochia  sánete  Marie  de  martoreies  et  in  parrochia  sancti  saturnini  Pa- 
laoii  almanle.  Sunt  autem  hec  alodia  mansos  separatim  pósitos  cum  terris  et  uineis 
oultls  et  heremis  et  palumbariii  boscis  atque  garricis  pronum  et  planum  pratis  et 
pascuis,  aquis  et  molendinis».  (Lib.  Ant.  Ecl.  Cath.  vol.  III,  fol.  1,  doc.  núm.  1,  ibidem) 

(32)  Invinea  dereimunmir  et  de  guadal  ptduma  {Lib.  Ant.  Ecl.  Cath.  vol.  IV,  fol.  47^ 
doo.  138  ibidem.) 

(33)  Cart.  S.  Cugat,  doo.  251. 

(,H4)  Arm.  12  Casa»  Antiguas  Sach  O,  doc.  228  (aroh.  Prior.  S.  Juan  de  Jerusalem  en 
Cataluña). 

1902  * 


50  F.   CARRERAS   Y   CANDI 

En  1201  aparece  Joannes  Pahimbari  que  no  es  sino  Joan  Palomar  (35) 
y  en  1431,  fué  Gahriel  palomar,  curador  dais  filis  del  dit  hernaf  de  ga- 
llacli  (3Gj  á  quien  en  1439  otro  documento  presenta  como  jurisconsulto, 
al  denominarle  Micer  Gabriel  Palomar  (37). 

Xo  cabe  confundir  en  los  documentos  el  uso  que  hacen  á  veces  de 
la  palabra  imliunare,  que  podría  parecer  i^vaCí  k  palomare,  mayor- 
mente cuando  se  llega  á  escribir  en  romance  ^:'i¿Zt¿wia  por  palomar  (38), 
La  hemos  visto  empleada  en  el  año  1149,  dándole  el  sentido  áeplumicol 
ó  plumones.  Así  se  lee  en  el  testamento  de  Bernat  Berenguer  I  super- 
lectum  de  ]julumare  factum  (39). 

Palomee. — Creemos  ser,  esta  palabra,  una  variedad  poco  usada  de 
la  anterior.  En  cuyo  caso  resultará  analogía  con  las  voces  colomar 
y  colomer,  cuyo  sentido  es  idéntico.  En  Sant  Pere  de  Torelló,  existía, 
en  1252,  el  ms^xí^o  p alome r  en  el  lugar  llamado  Palomer  (39).  En  nues- 
tros tiempos  hay  en  Vallgorguina  can  Palomer. 

Palomir. — Se  usó  en  Cardedeu,  simultáneamente  á  Palomer  y  Pa- 
lomar. Hubo^  en  los  alrededores  de  esta  villa  durante  el  siglo  xi,  dis- 
tintos palomares,  según  se  verá  más  adelante  al  reseñar  los  que 
existían  en  las  regiones  de  Cataluña.  En  el  siglo  xii,  escrituras  de  los 
años  1160  y  1165,  hablan  del  lugar  llamado  Palomer  (loco  nominato 
palomer)  cuyo  lugar  pudiera  dar  nombre  al  viás  Palomir,  mencionado 
en  el  año  1312,  ó  más  Palomar  en  1495  (40).  Palomir,  palomer  y  palo- 
mar, cabe  suponer  tendrán  un  mismo  significado. 

Palom  y  Palomas— Ambos  nombres  existen  como  peculiares  á 
casas  de  labranza  de  nuestro  Principado,  según  aparece  en  el  Xo 
menclator  de  la  provincia  de  Barcelona,  publicado  por  los  años  de 
1  860.  Que  haya  en  Cataluña  can  Paloma  (41),  como  hay  can  Gat  (42) 
etcétera,  es  natural.  También  lo  es,  que  existan  masías  que  lleven  el  pro- 
pio nombre  en  plural,  como  las  que  subsisten  en  los  términos  de  Odena, 
Kubió,  Santa  Margarida  de  Montbuy,  Pierola  y  sierras  de  Bertí  (43), 
conocidas  por  can  Palomas.  Más  la  presencia  del  nombre  Palom,  mas- 
culin izando  una  voz  que  en  latín  y  en  catalán  siempre  ha  aparecido 
femenina^  nos  resulta  de  mayor  interés.  En  Barcelona,  es  citado  como 
apellido  en  el  año  1343,  en  Jaume  Palóm  (44)  y  aún  hoy  día  subsiste. 


(35)    Cartulario  de  los  templarios.de  Tortosa,  doc  núm.  161. 

(3<i)  Cuaderno  de  papel  contenido  en  el  libro  titulado  Apoques  de  'Bernat  de  Gallach 
(arob.  Bailia  Real  Patrim.  de  Barcelona  ) 

(37;     Registro  3135,  fol.  115  y  130  arch,  Aragón.) 

(3S)    Anliq.  Krl.  Cathed.  vol.  IV,  fol.  89,  doc.  228  (arch.  Cat.  de  Barcelona). 

(39)  A.  1232  (VIH  Kal.  Marcii)  bi  parrorliia  Sanrti  Petri  de  torelione  in  loco  nom/nafo. 
II ¡nid  ¡inlouier  en  los  lindes  de  cuya  propiedad  rural  se  lee  i«  honori  mansi  depalomer  (.M&- 
nnal  I,  12;JÜ  1233,  arch.  Curia  Fumada  de  Vich.) 

(40;    Datos  facilitados  por  el  infatigable  investigador  de  Cardedeu  D.  Tomás  Balvej  . 

(41)    De  este  nombre  hay  una  masía  en  Artos  y  otra  en  Esparraguera. 

(la)    En  Viladrau  existe  desde  muy  antiguo  esta  masía. 

(43)  Jliiilleli  il,l  Centre  Kr<uirsir>„¡sta  de  Calahinya  año  VII  (1897)  pag.  145. 

(44)  nrlIiheraciciK  del  coiicell  i:!4:í  fine:,-  i.-iil  ¡arch.  Municipal  de  Barcelona) 


PALOMAS  Y  PALOMARES  EN  CATALUÑA  EX  LA  EDAD  MEDLX      51 

en  Canet  de  Mar,  donde  el  antediclio  Xomenclator ,  sitúa  h  can  P<t¡üm 
de  la  Montanya. 

Palomador.— En  la  pi-inioi-a  mitad  del  siglo  xvi  se  usó  de  esta  pala- 
bra en  S.  llilari  (,'a-cahn.  Era  el  palomador  el  hombre  que  se  dedicaba 
á  la  caza  de  palomas  por  medio  de  redes,  esto  es,  con  palomeras.  En  la 
venta  A  carta  de  gracia  de  las  palomeras  del  mas  Casal  del  7  de  Marzo  de 
1543  (45)  se  le  permite  cortar  árboles  y  arreglarlos  según  uso  y  costum- 
bre de  'buQ.w  palomador  (segons  lius  y  costum  de  bon  palomador) , 


LAS  PAL0:\1ERAS 

Acabamos  de  anotar  algunas  indicaciones  acerca  de  las  palomeras, 
y  bien  merece  tratarse  algo  por  extenso  este  tema,  atendido  el  olvido 
en  que  están.  Hoy,  apenas  si  se  sabe  de  ellas  ser  el  nombre  de  tal  ó 
cual  collado  ó  montaña. 

La  más  antigua  documentación  catalana  las  menciona  ya,  cabien- 
do suponer  fundadamente  sean  un  legado  de  la  Edad  Antigua.  Así, 
apenas  se  inicia  el  siglo  ix,  ó  sea  en  el  año  819,  hay  un  texto,  de  que 
luego  nos  ocuparemos,  que  las  cita  como  cosa  sobradamente  conocida  y 
usual.  Deben  pues  figurar  á  la  cabeza  de  las  más  remotas  palabras 
catalanas  de  uso  comprobado. 

De  entre  las  múltiples  escrituras  que  demuestran  la  existencia  de 
las  palomeras,  de  momento  nos  fijaremos  tan  sólo  en  tres  de  la  época 
Condal,  que  nos  han  de  servir  para  sentar  deducciones.  En  el  año 
922,  se  consignan  las  palomeras  que  confinaban  con  :Murriano  (4G).  De 
modo  que  las  palomeras  debían  ser  algo  semejante  á  torrente,  bosque, 
ladera,  etc.,  cuando  permiten  citarse  como  límite  indicativo  del  área 
de  una  propiedad. 

Este  algo  tangible  se  manifiesta  todavía  con  mayor  evidencia,  en 
el  convenio  hecho  en  1016,  entre  el  Prelado  de  Urgell  y  el  Vizconde 
Bardina,  donando,  el  obispo  San  Ermengol  á  este  último,  la  parro- 
quia de  San  Jaume  de  Frontanyá  con  sus  diezmos  y  primicias,  de  cu- 
yo lugar  se  reservaba  empero  la  palomera  y  [n,  palomerola  allí  existen- 
tes (47).  Finalmente,  en  el  año  974  una  escritura  revela  haber  en  las 
inmediaciones  de  cierto  castillo,  no  sólo  rocas  y  bosques,  si  que  tam- 
bién ^jaíomeras  situadas  entre  selvas  (48). 


(45)    Doc.  núm.  xxiv  del  Apéndice. 

(16)  «Ipsas  palumbarias  qui  adjacent  in  Murriano».  Marca  Hispánica,  doc.  69  del 
apéndice. 

(47)  cEgo  Ermengaudas  episcopus  dono  ipsa  parrochia  de  sancto  Jacóbo  cum  de' 
cimis  et  primiciis  ad  iam  dicto  Bardina  uice  comité  exceptas  jKilnmera  et  pitloiin'roln 
propter  magnam  amiciciam  quod  habeam  de  uobis».  Pergaminos  sueltos  de  la  Catedrí  1 
de  Urgell:  cajón  de  escrituras  carlovingias. 

(48)  «Et  cum  ipso  castellare  et  cum  ipso  fictorio  et  reliquas  rochas  et  rupes  q\u-  in 


52  F.  CARRERAS  Y   CAXDI 

Esta  última  cita  demuestra  que  debieran  servir  para  algún  fin  uti- 
litario que  solo  en  los  bosques  se  hallaba.  Exceptuando  la  caza,  poca 
cosa  más  podía  irse  á  buscar,  á  la  sazón  entre  las  selvas.  Pero  no  cabe 
suponer  fuese  una  caza  m3nospreciada,  cuando  el  obispo  Ermengol  se 
excusó  de  entregarla  al  vizconde  Bardina. 

Si  deseamos  precisar  que  fueron  las  palomeras,  necesariamente  de- 
bemos apartarnos  de  tan  lejanos  siglos,  en  los  que,  la  deficiencia  de  la 
documentación,  sólo  permite  apuntar  vaguedades  é  ideas  poco  concre- 
tas. Dando,  pues,  un  salto  de  algunos  centenares  de  años,  nos  pondre- 
mos en  presencia  de  contratos  sobre  palomeras,  que  han  de  arrojar 
bast:mte  luz  acerca  las  mismas.  Los  hemos  hallado  en  archivos  pa- 
rroquiales de  las  Guillerías,  mostrándonos,  que,  aún  en  los  siglos  xv, 
XVI  y  XVII,  constituían  una  fuente  de  riqueza  forestal,  hoy  día  del  todo 
perdida  en  Cataluña.  Reseñaremos  sucintamente  estos  documentos,  de 
mucho  interés  por  su  rareza. 

Los  cuatro  contratos  más  antiguos,  pertenecientes  al  siglo  xv,  tra- 
tan de  la  instalación  ó  arreglo  de  palomeras  en  los  alrededores  de  Sant 
Hilari  Cacalm  (49).  En  1457  vendióse  un  bosque  en  lo  Calaris  de  Sant 
Mateu  de  Joanet,  á  fin  de  que  el  comprador  pudiera  construir  jjaZome-  . 
ras  al  objeto  de  capturar  palomas  ó  todons  autorizándole  para  instalar 
layador  allí  donde  le  pluguiere,  dentro  la  propiedad  del  vendedor, 
prohibiéndole  empero  velar  ó  colocar  velas  que  ahuyentasen  de  otros 
sitios  á  las  torcaces  (50). 

Este  sólo  documento  ya  nos  dice  el  uso  á  que  estaban  dedicadas  las 
palomeras:  bosques  previamentcs  preparados  para  capturar  palomas 
torcaces.  Los  demás  contribuirán  á  fijar  las  ideas,  dándonos  asimismo 
muestra  de  su  desarrollo.  En  1460,  el  Párroco  dé  Sant  Hilari,  deseando 
construir  «palomeras  per  capiendum  palumbos»  en  el  Puig  Iloiirós, 
obtiene,  de  los  dos  propietarios  del  terreno  que  aquellas  abarcaban,  la 
necesaria  autorización. 

Pocos  años  después,  ó  sea  en  1464,  estipulándose  el  cultivo  de  cier- 
to bosque  del  plá  Soliba  en  Sant  ^Mateu  de  Joanet,  se  di^  facultad  al 
cultivador  del  terreno  para  construir  palomeras  en  medio  de  dicha 
artiga,  pero  sólo  por  durante  su  vida,  obligándole  á  entregar  un  par 
de  torcaces,  por  cada  quince  pares  que  capturare  en  tal  sitio.  Casi  si- 
multáneamente, ó  se^.  en  1466,  contratábase  la  formación  de  otras  pa- 
■  lomeras  ea  Sant  Hilari,  al  sol  de  la  plana,  dejits  font  cubería,  con  fa- 
cultad, por  parte  del  concesionario,  de  construir  los  portillos  que  ne- 
cesitara, cortar  ó  plantar  árboles  y  hacer  cuanto  estimase  conveniente 


circuitu  eorum  sunt  et  ipsas  ¿<í(low?*ar?as  cnm  ipsas  silvas  que  sunt  ex  arobabua  par- 
tibua».  Marca  Hiep.  doc.  116  del  Apéndice. 

(49)  Documentos  números  xvi,  xvii,  xix,  y  xx  del  Apéndice. 

(50)  «Ibi  faceré  palomeras  ad  recipiendum  palumbos  siue  todons»  «quod  non  positis 
Talare  neo  poneré  velas,  vnns  contra  alius,  ad  dispergendam  diotos  palumbos  » 


)'ALOMAS  Y  PALOMARES  EN  CATALUÑA  EN  LA  EDAD  MEDIA     53 

para  el  arreglo  de  dichas  palomeras.  Se  reserva,  el  propietario  del  te- 
rreno, la  fadiga  en  las  palomas  que  quisiese  vender. 

Un  carácter  especial  presenta  la  venta,  que,  en  1522  hizo,  el  pro- 
pietario del  coJl  de  más  Gaya,  en  Sant  Hilari,  de  dicho  collado  para 
construir  en  él  unas  palomeras,  con  todo  lo  indispensable  á  las  mismas 
esto  es,  haudí-  cellar  y  layar  arbres.  La  venta  era  sólo  por  diez  años  y 
su  precio  cuatro  redes  de  las  que  se  utilizaban  para  la  captura  de  las 
torcaces  (51). 

Sin  apartarnos,  por  ahora,  de  Sant  Hilari  Cla-calm,  mencionaremos 
cierto  préstamo  hecho  en  el  mismo  año  1522,  siendo  objeto  del  mismo 
las  palomeras  de  la  sierra  de  MataviaJa  ó  de  la  Cominal.  El  término 
era  de  medio  año  y  la  cantidad  de  siete  libras;  más  á  pesar  de  tan  poca 
importancia,  se  autorizó  al  prestamista  para  cortar  encinas  y  demás 
bosque  que  bien  le  pareciere  (52). 

En  dos  ventas  á  carta  de  gracia,  de  los  años  1543  y  1548  (53),  son 
mencionadas  otras  palomeras  existentes  en  Sant  Hilari,  en  cuyo  lugar 
se  hecha  de  ver  no  dejaban  en  paz  á  las  torcaces  en  sitio  alguno  de  tan 
agrestes  montañas.  La  del  1543,  era  de  una  porción  de  terreno  en  la 
cordillera  del  collado  de  Lenanyes,  con  sus  correspondientes  palome- 
ras y  con  autorización  para  construir  otras  nuevas,  matutinas  y  ves- 
pertinas (matinaJs  y  resprals).  Evidencia  este  permiso,  que,  bien  estu- 
diados los  instintos  de  las  torcaces,  construirían  de  diferente  forma  las 
palomeras  con  las  que  trataban  de  capturarlas  por  las  mañanas,  de 
las  que  debían  servir  para  lo  mismo  al  anochecer.  La  segunda  venta  á 
carta  de  gracia  del  año  1548,  era  de  una  pieza  de  tierra  en  las  palo- 
meras d'  en  Busquets  con  facultad  de  todonare  sive  palomar,  á  su  ar- 
bitrio, cortando  bosque  grande  ó  pequeño. 

Nada  digno  de  especial  mención  ofrece  la  enajenación  de  las  palo- 
meras sitas  en  el  lugar  llamado  de  Resten,  en  1596  (54).  En  cambio  nos 
fijaremos  un  momento  en  la  venta  hecha,  ya  entrado  el  siglo  xvii 
(año  1605)  de  un  bosque  situado  en  medio  de  las  Barholadas,  en  lo 
serrat  del  banyador,  que  pertenecía  al  mas  Boscli  de  Sant  Pere  d'Osor. 
A  pesar  de  tratarse  de  un  contrato  de  compra-venta,  se  autoriza  taxa- 
tivamente al  nuevo  propietario,  Antonio  Soler  de  la  parroquia  de  Santa 
María  de  Mansolí,  para  construir  palomeras,  con  bayador,  velas,  etc., 
cual  si  ello  no  fuese  inherente  al  derecho  de  propiedad  que  se  trans- 
mitía. 

Y  aquí  de  paso^  observaremos,  que,  en  aquel  entonces  estaba  gene- 
ralizada la  costumbre  de  hacer  retenciones  especiales  en  los  contratos 
de  compra-venta  que  tenían  lugar  en  Sant  Hilari  C^a-calm.  En  el  volu- 


(61)  Ajjóndice,  document-o  nútn.  xxii. 

(62)  Apéndice,  documento  núm.  xxr. 

(63)  Apéndice,  documentos  núm.  xxiv  y  Xxv 
(Bá)  Apéndice,  documento  núm,  xxvii. 


54  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

inen  del  siglo  xvií  donde  se  baila  el  de  que  nos  ocupa,  las  ventas  ab- 
solutas, sin  retención  alguna,  no  son  las  más  frecuentes.  Así  solía  re- 
tenerse el  vendedor,  ya  la  corta  de  castaños,  ya  la  facultad  de  apa- 
centar tantos  ó  cuantos  bueyes,  cabras  ó  puercos,  etc.,  sucediendo  lo 
propio  en  la  venta  hecha  á  Soler,  al  consignarse  no  poder  cortar 
ciertos  árboles,  ni  sembrar  en  parte  del  monte,  sin  licencia  del  ven- 
dedor Bosch  (55). 

Después  de  lo  precedentemente  dicho,  es  muy  natural  hubiere  en 
Sant  llilari,  durante  los  siglos  xvi  y  xvii,  distintas  partidas  rurales 
que  tomaban  nombre  de  estos  ingenios  de  caza,  conociendo  el  plá  de 
las  Palomeras  (56)  y  las  palomeras  del  Triador  (57). 

Si  en  aquellas  parroquias  de  las  Guillerías  se  habían  generalizado 
tanto  las  palomeras,  no  cabe  suponer  que  su  empleo  fuese  exclusivo 
de  Sant  Hilari,  Joanet  y  Mansolí,  sino  que  los  vecinos  de  otras  parro- 
quias de  la  región  también  se  utilizarían  de  ellas.  Y  en  efecto,  fué  así, 
habiéndonoslo  comprobado  los  archivos  de  Viladrau  y  de  Espinalbes 
(58).  En  Viladrau,  dos  escrituras  de  los  años  1558  y  1559  mencionan  las 
p(domeras  del  más  Non  y  una  del  1552  trata  del  arrendamiento  de  las 
palomeras  del  más  Marcús  sitas  en  el  lugar  llamado  sobre  Palayna, 
juntamente  con  el  bayer  (será  el  bayador)  y  todo  cuanto  á  aquellas 
fuese  necesario  (59). 

En  la  parroquia  de  Espinalbes  hubo  el  loco  vocato  Palomeres,  en 
1523;  en  1584  se  citan  las  del  más  Pagés  y  en  1585  y  1590  las  palome- 
ras déla  balma.  En  un  arrendamiento  á  parcería  del  más  Pagés, 
hecho  en  7  de  Octubre  de  1584,  el  propietario  se  resérvala  explotación 
de  las  palomeras  y  castaños  (reservantse  empero  los  dits  masjuans  las 
jialomeras  y  las  castanyas).  En  23  de  Octubre  de  1562,  Melchor  Morera 
(a)  Masjuan  arrendó  á  us  y  costum  de  bon  laurador,  las  tierras  del  coll 
de  liarell,  obligándose  el  arrendador,  á  no  cortar  las  retamas  que  per- 
judicasen á  sus  palomeras  (60). 

No  hay  duda  de  que  en  otros  ignorados  archivos  especiales  de  Cata- 
luña^ se  hallan  contratos  sobre  palomeras,  de  tanto  ó  mayor  interés  que 
los  reseñados,  y  que,  la  incuria  de  nuestros  investigadores,  han  dejado 
hasta  ahora  en  el  olvido,  á  pesar  de  su  importancia  para  el  conoci- 


óos)   Apf^ndlce,  documento  núm.  XXVIII. 

(oO;  A.  1557  (13  do  Ftibreroj:  «un  tros  de  bosch  groa  e  manut  ea  la  dita  parrochia  en 
lo  loe  unomenat  al  pía  de  les  palomares  »  (JAuiííaí  de  i.^J7-íó(;5,  Arch.  de  Sant  Hilari 
Ca  calm). 

(67)  A.  1604.  Una  pieza  de  tierra  al  coíí  dd  Pomn/- «afrontt  nt  a  mixdie  ab  la  resclosa 
y  puyant  per  lo  comellur  fias  a  las  polomeraa  del  triador.»  (Jlaiiidil  i:,-,:,  á  KUl,  Arch.  de 
Sant  Hilari'. 

;0y>  El  verdadero  Eombre  de  este  pueblo  es /,'sp;/¡(iií)cj>,  cambiado  en  la  época  mo 
deroa  en  I's¡>ineUnia. 

(69)    Apéndice,  documento  nám.  xxvi. 

(60)  «No  pot  taliar  ningún  albre  que  porte  fruit  ni  puot  dit  mataro  taliar  ginista- 
das  qne  porten  dany  a  las  palomeyras  de  dit  col  da  rauol..  (Arch.  parroquial  de  Espi- 
ualbas . 


PALOMAS  Y  PALOMAREiS  EN  CATALUÑA  EJí  LA  EDAD  MEDIA  55 

miento  de  nuestras  costumbres  rurales.  Véase  pues,  en  región  muy 
apartada  de  la  que  nos  acaba  de  ocupar,  esto  es,  en  las  propias  ver- 
tientes del  Pirineo,  el  arrendamiento  hecho,  en  1522,  por  Berenguer 
de  Oms,  señor  de  la  baronía  de  los  castillos  de  Finestres  y  de  Santa 
Pau,  á  Narcís  Llorens,  de  las  palomeras  del  coll  d'  en  Pont,  en  el  lugar 
de  Finestres,  estableciéndolas  á  uso  y  servitud  de  cazar  torcaces  y 
otras  aves,  facultándole  para  construir  puertos  y  portillos,  baijadors, 
velas,  creberiis  y  todo  lo  á  ellas  necesario  (61).  Llorens  se  obligaba  á 
entregarle  seis  pares  de  capones,  anualmente. 

La  extensión  que  tomaron  las  palomeras  en  Cataluña,  puede  indi- 
carse por  los  muchos  lugares  que  conservan  su  nombre.  En  las  mon- 
tañas que  circundan  la  parte  oriental  del  llano  de  Vich,  existen 
algunas  cañadas  conocidas  por  Palomeras,  como  v.  g.,  la  de  entre  Vila- 
torta  y  Osormort,  la  de  Espinalbes,  la  de  Viladrau  y  la  de  entre 
Tavertet  y  Rupit.  Otra  existe  en  el  camino  de  herradura  de  Olot  á 
Amer,  entre  Santa  Pau  y  Finestres,  y  otra  en  el  camino  de  Campde- 
vanol  á  Berga,  cerca  de  Gombreny.  En  las  vertientes  pirenaicas  de 
Gerona  hay  la  sierra  de  las  Palomeras:  en  Baguda,  Santa  Bárbara  y 
Sant  Boy  de  Llusanés,  casas  do  labranza  conocidas  por  can  Palome- 
ros, etc.,  etc. 

Más  no  se  crea  fuese  sólo  en  países  montuosos:  también  en  las  costas 
catalanas  hay  comprobantes  de  su  empico  y  utilización:  en  1067  las 
hubo  en  Alella,  no  lejos  del  mar  (62);  en  Llavaneras,  en  1172  (63);  en 
Orrius,  en  1496  (64);  el  más  Palomeras  en  Malgrat;  una  de  las  islas 
Medas  lleva  este  nombre,  así  como  otra  de  las  Baleares. 

De  ahí  la  existencia  del  apellido  Palomeres,  que  usaban,  en  1439 
un  platero  de  Barcelona  (65)  y  en  1503  un  vecino  de  Pineda  (66). 

Para  concluir  de  expresar  la  importancia  de  los  rendimentos  de 
las  palomeras,  hay  que  tener  en  cuenta  la  costumbre  de  las  torcaces 
ya  descrita  por  los  naturalistas,  acerca  de  su  emigración  periódica. 
En  breves  y  precisos  términos  lo  refiere  una  reciente  obra  compila- 
tiva  (67). 

«En  nuestros  países  meridionales  y  principalmente  á  lo  largo  de  las 
costas  del  Mediterráneo  se  puede  observar  anualmente  el  paso  de  nu- 
merosas torcaces  y  zuritas  que  á  la  llegada  de  la  primavera  atraviesan 
de  Norte  á  Sud  haciendo  el  viaje  inverso  á  la  vuelta  en  el  otoño.  El 


(61)  Apéndice,  documento  núm.  xxii. 

(62)  «De  meridie  in  palumeres  seu  in  nndas  maris.»  (Lib.  Ant.  Ecl.  Catli.   vol.  II,  fol. 
163,  doc.  núm.  441,  arch.  Catedral  Barcelona). 

(63)  Aryentona  Jiistúrica,  pág.  66,  nota  2.* 

(6ái     <Parrochie  sancti  andree  de  orrius,   scilicet   tres  ipsarum  in   loco   nomioato 
palomeres.»  (Aroh.  particular  de  casa  Prats  de  Orrius). 

(65)  Barthomeu  Palomeres:  Eegistro  3135,  fol.  117,  arch.  Aragón. 

(66)  «Heredium   Nioolay  palomer  es  quondam    ille  demanolla  dicte  parrochip  de 
pineda.»  (Manual  1463-1515,  foL  152.  arch.  Hospital  de  Santa  Cruz  de  Barcelona). 

(67)  Diccionario  enciclopédico  hisp ano-a niericano,  vol.  14,  pág  691, 


56  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

paso  que  ocurre  en  el  mes  de  marzo  no  dura  más  de  quince  á  veinte 
días;  pero  el  de  otoño,  que  comienza  á  fines  de  septiembre,  se  prolonga 
con  frecuencia  hasta  mediados  de  noviembre. 

Las  zuritas  pasan  por  bandadas  de  10,  20,  30.  40  y  á  veces  más  de 
50  individuos;  las  torcaces  forman  una  sola  bandada  y  viajan  juntas. 

El  paso  de  aquéllas  comienza  á  la  salida  del  sol;  hacia  el  mediodía 
disminuye  su  ligereza  y  se  estacionan  en  los  campos  en  busca  de  ali- 
mento ó  en  los  árboles  para  descansar;  luego  continúan  su  marcha 
hasta  que  se  pone  el  sol.» 

Buffon  observa  también,  ser  general  la  costumbre  de  capturarlas 
con  redes  en  los  lugares  de  su  paso  «especialmente  en  las  comarcas  in- 
mediatas al  Pirineo»  (68). 

Si  tan  poco,  ó  nada,  de  las  palomeras  nos  escriben  los  autores  de 
nuestras  vertientes  pirenaicas,  veamos  si  los  de  las  regiones  francesas 
son  más  diligentes.  Uno  de  ellos,  el  erudito  y  activo  archivero  de  To- 
losa  Mr.  Pasquier,  manifiesta,  que,  no  debe  extrañarnos  de  que  en  todas 
épocas,  los  propietarios  de  la  montaña,  hayan  tratado  sacar  provecho 
de  este  género  de  caza,  teniendo  en  cuenta  sus  fructuosos  resultados. 
De  ahí  que  los  Señores  no  desperdiciaran  la  ocasión  de  considerar  á 
los  collados  como  un  dominio  susceptible  de  producir  regulares  rédi- 
tos. Refiere,  además,  que  el  Sr.  de  Argein.  en  Bellonge  (ValUs-Jonga), 
estableció  perpetuamente,  en  el  año  1726,  la.^  pendieres  instaladas  en 
los  desfiladeros  de  las  montañas  de  su  pertenencia,  á  censo  anual  de 
130  pares  de  torcaces,  que  se  debían  entregar  en  el  mismo  castillo  de 
Argein  (69). 

Dos  autores  franceses  y  uno  inglés  nos  dan  descripciones  exactas 
de  las  palomeras.  El  primero  de  aquellos  autores  pertenece  al  siglo 
xviii  y  su  relación  la  tradujo  al  castellano,  en  1788,  Joseph  Mallent, 
en  los  siguientes  términos  (70): 

«Se  ata  una  red  muy  grande  á  unas  perchas  ó  estacas  las  más  lar- 
gas que  puedan  hallarse:  se  clavan  estas  en  tierra  para  que  se  tengan 
derechas  y  se  pone  la  red  de  tal  modo,  que  afloxando  una  cuerda, 
inmediatamente  se  baxe.  Estando  así,  se  sienta  un  cazador  frente  de 
la  red  á  distancia  proporcionada,  y  se  oculta  baxo  de  algunas  ramas: 
otro  cazador,  escondido  también  en  la¡  parte  opuesta,  tiene  la  punta  ó 
extremidad  de  la  cuerda,  que  levanta  la  red,  y  luego  que  pasan  las 


(6b)  Obras  Cumpletnn  de  Uuffon,  aumentadas...  por  Cuvier.  Tradiicidag  al  castellano  por 
I'.  A.  B.  a  L  ,  tomo  V,  página  60  (Barcelona  1834). 

(6b)  Esta  noticia  procede  del  archivo  departamental  del  Ariége  (Francia)  á  igual 
qoedoB  sentencias  de  los  años  1741  y  1785  (ó  1787),  por  las  que,  confirmó,  la  senescalía 
de  Pamie  rs,  estn  r  en  pie  la  obligación  de  satisfacer  dicho  tribato  al  Señor  de  Argein . 
Publicáronse  en  el  Hidletin  j,éríodique  déla  société  Aricgeoise  des  sciencies,  lettres  ef  arts 
ívol.  111,  pág.  383,  año  1890)  con  el  título  de  üedeyajice*  en  Msets  dans  le  Couserans  au- 
X  Vlllt  sidcU. 

(70)  Kncuclopedia  metódica.— lítttorin  natural  de  laa  aves  traducida  del  francés  al  caste- 
llano, por  n.  .Joseph  Mallent,  tomo  II,  pág.  206  (Madrid  1788). 


PALOMAS  Y  PALOMARES  EN  CATALUÑA  EN  LA  EDAD  MEDL\     57 

palomas  se  arrojan  al  suelo,  y  van  á  dar  sobre  la  red  que  el  segundo 
cazador  afloxa  inmediatamente:  y  de  esta  suerte  se  cogen  en  un  día,  y 
en  el  tiempo  de  la  pasa,  centenares  áo,  palomas  torcaces,  según  dice  el 
autor  del  Dicción.  Econ.  tom.  III pág.  33.» 

La  segunda  de  estas  relaciones,  pertenece  al  autor  Marolles,  quien, 
en  el  siglo  xix,  nos  daba  los  datos  que  continuamos  (71): 

«En  la  Navarra  francesa,  en  el  Bearn,  el  Bigorre  y  otros  lugares 
próximos  á  los  Pirineos  se  apresa  con  redes,  desde  tiempo  inmemorial, 
una  cantidad  inmensa  de  zuritas  y  de  palomas  torcaces.  Se  elige  entre 
dos  cadenas  de  montañas  una  garganta  ancha  en  su  abertura  y  que 
vaya  después  estrechándose:  á  su   extremo  ha  do  haber  una  superficie 
plana  de  unos  cien  pasos  cuadrados,  que  se  llama  en  el  país  la  fronte. 
La  parte  estrecha  de  la  garganta  se  cierra  por  completo  con  redes, 
cuyo  número  varía  según  su  mayor  ó  menor  extensión.  Estas  redes, 
que  miden  cada  una  de  ocho  á  nueve  metros  de  ancho  por  18  de  alto, 
se  hizan  por  medio  de  poleas  á  árboles  que  no  tienen  menos  de  25  á  30 
metros  de  elevación.  Se  disimulan  estas  redes  por  delante  con  una  se  - 
gunda  fila  de  árboles  desprovistos  de  ramas  por  su  parte  baja  para 
dar  paso  á  las  aves.  Casi  á  unos  30  metros  delante  de  las  redes  hay  un 
aparato  llamado  trej^e,  que  consiste  en  tres  troncos  de  árboles  planta- 
dos en  triángulo,  á  seis  pasos  unos  de  otros  y  juntos,  y  sujetos  arriba 
por  una  cadena  de  hierro.  En  sus  copas  se  construye  una  choza,  ocu 
pada  por  uno  de  los  cazadores,  que   ha  de  ser  de  los  más  inteligentes. 
A  los  dos  costados  de  la  garganta,  y  á  lo  largo  de  la  cresta  de  las 
montañas,  se  preparan  también  de  trecho  en  trecho,  otras  chozas  aná- 
logas á  la  anterior,  ya  sobre  los  árboles,  ó  ya  en  eminencias  naturales, 
y  en  cada  una  de  estas  chozas  se  alberga  un   cazador.    Cuando  una 
bandada  de  palomas,  empeñada  en  la  garganta,   intenta  salvar  la 
cresta,  el  cazador  que  está  más  inmediato  les  dispara  un  matón,  especie 
de  paleta  pintada  de  blanco  y  llena  de  pluma?,  que  imita  grosera- 
mente á  un  ave  de  rapiña.  Las   palomas,   asustadas,   retrogradan  y 
rozan  á  veces  la  tierra.  Se  les  mantiene  así  sucesivamente  de  un  caza- 
dor á  otro  en  la  dirección  de  las  redes.  En  el  momento  en  que  pasan 
de  la  trepe,  el  cazador  apostado  allí  les   dispara   á   su  vez,  siempre 
después  de  pasar  y  no  antes,  otro  espantajo  emplumado.  Las  palomas, 
aterradas,  se  arrojan  unas  contra  otras,  se  suelta  el  resorte  y   pájaros 
y  redes  caen  confundidas  en  tierra.» 

«Los  lugares  destinados  á  estas  cacerías  son  muy  numerosos  en  los 
Pirineos.  Los  hay  en  todos  los  lugares  á  propósito  para  levantar  estos 
aparatos,  que  datan,  según  se  dice,  del  siglo  xiii.  Muchos   de  estos 


(71)    La  Ilustración  Venatoria  (Madrid  15  de  Septiembre  de  1885),  traduciéndolo  de  Le 
Journal  dea  Chasseurs  de  París. 


58  F.    CARRERAS   Y    CA\DI 

emplazamientos  ocupan  hasta  24  cazadores.  El  mismo  M.  de  Marolles 
menciona  muchas  de  estas  palomeras,  como  se  llaman,  describe  sus 
posiciones,  indica  el  nombre  de  sus  propietarios  y  los  productos  que 
rinden.  Las  hay  que,  según  asegura,  apresan  durante  el  año  hasta  5,000 
palomas  torcaces  y  aun  más  de  8,000  zuritas;  no  hay  año,  añade  el  au- 
tor, si  es  bueno  el  día  de  paso,  en  que  no  se  apresan  1,000  palomas, 
habiéndose  cogido  en  un  sólo  día  hasta  2,200,  en  Pied-Jan,  eu  el 
Cousserant, » 

También  el  capitán  Maine  Keid,  en  una  de  sus  novelas  de  caza, 
relata  la  costumbre  de  capturar,  con  redes,  á  las  palomas,  en  los  co- 
llados pirenaicos,  tal  como  la  vio  en  Bagnéres  (72).  Su  descripción  es 
muy  parecida  á  la  antedicha  de  ]\Iarolles. 

No  hemos  de  detenernos  ahora  en  la  descripción  de  otros  ingenios 
empleados  por  los  campesinos  para  la  captura  de  tales  aves,  con  me- 
nos resultado,  pero  también  de  mayor  sencillez,  que  las  palomeras  (7o). 
Más  sí  daremos  una  breve  ojeada  á  la  lengua  y  costumbres  del  reino 
de  Castilla. 

Es  antigua,  en  la  lengua  castellana,  la  noz palomería  para  designar 
la  caza  de  las  palomas  (74),  é  igual  sucederá  con  el  verbo  palomear,  in- 
dicativo de  andar  á  caza  de  palomas.  Palomeros  eran,  en  lenguaje 
vulgar  del  siglo  xvii,  los  cazadores  de  palomas  (75).  Que  allí  también 
se  cazaron  con  redes,  por  los  montes,  y  quizás  con  las  ingeniosas  pa- 
lomeras, lo  da  á  entender,  en  1386,  López  de  Ayala,  en  sus  narracio- 
nes de  El  libro  de  las  aves  de  caca.  Nos  refiere,  como  en  Plasencia,  los 
rederos  capturaron  por  medio  de  redes,  ciertas  palomas  salidas  aquel 
mismo  día  de  lejanas  tierras,  según  lo  atestiguaban  los  alimentos  de 


(7S)  Loa  cazadores  de  osos.—  BiJdioteca  económica  de  instrucción  y  recreo.  (Madrid 
188b)  pagínalos. 

(¡6)  Es  curioso  por  bu  simplicidad  el  que  traduce  el  Diccionario  enciclopédico-hispano- 
americano  ^vol.  14,  pág.  695)  tomándolo  de  un  autor  alemán. 

•En  los  campos  situados  hacia  el  punto  por  donde  pasan  las  aves,  ó  en  otros  tér- 
minos del  lado  del  Poniente  en  la  primavera  y  del  Oriente  en  el  otoño,  cuenta  Brehm 
que  se  colocan,  unos  cerca  de  otros,  12  ó  15  cucuruchos  de  papel  gris,  del  tinte  que  más 
se  parezca  al  color  de  la  paloma;  se  fijan  en  tierra,  introduciendo  ea  cada  uno  una  pie- 
dra pura  impedir  que  se  los  lleve  el  viento,  figurando  perfectamente,  aun  mirados  de 
cerca,  una  bandada  de  torcaces  posadas.  Al  pasar  las  zuritas  divisan  aquellos  objetos, 
y  apartándose  de  su  camino  llegan  á  elloi  para  mezclarse  con  las  supuestas  aves;  aun 
cuando  reconozcan  su  errur  acostumbran  siem^tre  á  posarse  junto  á  lo»  cucurucho-', 
y  feble  es  el  momento  que  aprovecha  el  cazador  de  espera  para  disparar.  Como  éste  so 
em]>lfean  mil  medios  para  cazarlas. > 

(,T4)  Tesoro  de  la  lengua  castellana  ó  española,  por  Sebastián  de  Cobarruviaí  Orozco, 
(Madrid,  i6ll). 

(76;  SuArez  de  Figueroa,  á  propósito  de  la  caza  de  montería,  dice;  «Suele  llevar  el 
dutño  de  la  montería,  tiendas  suficientes  para  formar  vn  pueblo,  capellán  que  diga 
Missa,  tableros  de  tablas  y  axedrez,  naypes  y  hombres  de  buena  conversación.  Hállase 
BU  desj.ensa  más  bien  proueída  que  si  estuviera  en  ia  Corte:  supuesto  parten  al  alba 
por  vna  parto  loa  cav^adcires  de  a^or,  de  podenco  y  palomeros  pura  perdices  ij  ¡ndo mas 
por  otra  el  de  galgos  para  liebres:  y  por  otra  el  de  perros  y  hurón  para  conejos  »  l'laza 
unirersul  de  todas  ciencias  y  artes,  ¡larte  traducida  de  Toscano  y  parte  compuesta  por  e.  doc 
tor  Cltristocal  Sudrez  de  J'i'jueroa,  lol.  234  (Madrid,  16l5). 


P.A LOMAS  Y  PALOMARES  EN  CATALUÑA  EN  LA  EDAD  MEDIA      59 

SU  buche  (76).  Y  más  adelante,  aludiendo  á  la  época  en  que  se  toman 
las  torcaces  cuando  van  de  pas'o;  explica  que  en  Castilla  se  toman 
también  los  azores  que  van  en  pos  de  las  bandadas  de  aquellas 
aves  {ID. 

Finalmente,  la  palabra  palomera  aparece  en  la  orografía  de  dicho 
Reino:  así  se  llama,  un  arroyo  de  Málaga,  una  aldea  de  Albacete,  un 
puerto  y  montañas  de  Santander,  etc. 

Esto  basta  para  dejar  sentada  la  paridad  que,  en  el  uso  de  tal  pa- 
labra, existió  entre  las  dos  lenguas  neo-latinas,  catalana  y  castellana 
y  quizás  entre  las  costumbres  de  ambos  pueblos,  en  la  Edad  Media,  con 
respecto  á  dicho  género  de  caza. 

Palomera.— En  singular  empleóse  también  de  muy  antiguo  en  Cata- 
luña, con  idéntico  sentido  que  en  plural.  En  819  ya  viene  citada  en 
el  primer  documento  de  la  Marca  Hispánica,  asimismo  en  1016  (78)  y  en 
1170,  en  el  Condado  deCerdaña  (7t)).  En  Cantalupos  (Ribagorza)  existe 
la  Palomera  (80)*,  asimismo  en  Lleyda  tuvo  este  nombre,  en  1148,  la 
casa  y  fortaleza  áaX  puig  Gardeny  donada  por  el  Conde  de  Barcelona 
á  Sant  Pere  de  Vich  (81)  y  cierta  llanura  de  sus  cercanías,  según  cita 
del  1168  (82)  á  la  que  aludirá  seguramente,  en  1193,  el  testamento  de 
Berenguera  de  Puigvert,  la  cual  poseía  bienes  en  Lleyda  (83).  También 
se  sabe  de  Ja  Palomera,  lugar  de  los  alrededores  de  Tortosa,  en  1194  (84) 
que  ya  llevaría  este  nombre  al  ser  conquistado  de  los  sarracenos  (85)* 


(76)  «Et  yo  oue  vn  falcon  nebly,  que  era  muy  buen  altanero,  et  llamábanlo  poca 
ropa,  et  fué  tomado  en  plazenv-ia,  et  dixome  el  rredero  que  lo  tomara,  que  le  cayera 
eu  la  rred  con  vnas  palomas  torcazas  en  pos  que  él  venia,  et  dizia  que  las  palomas  tra- 
yan  el  papo  lleno  de  fruta  de  Ih,  faya  qu")  llaman  ho,  et  aquella  mañana  la  auian  co 
mido,  et  non  fallamos  qae  ouiere  faya  fasta  villafranca  de  montes  doca,  que  habia  bien 
setenta  leguas  de  aily.»  Cap.  XLV. 

(77)  «Otrosi,  acores  toman  brauos  en  el  tiempo  que  se  toman  las  torcazas  et  vienen 
con  aqurl  paso,  etdestos  los  mas  et  los  mejores  se  toman  en  castilla  en  vna  villa  fron- 
tera de  nauarra  que  llaman  santa  cruz  de  canpe(;'(),  et  son  de  otra  pinta  que  los  que 
agora  deximos,  (los  españoles),  et  son  grandes  asaz  et  x'^i^^scen  en  el  plumaje  á  los 
a<?ores  de  noruega. >  (Cap    XLI) 

(78)  Véase  la  nota  anterior,  nüm  47. 

(79)  Donación  de  la  sierra  de  la  Palomera,  hecba  al  Temple  por  Galcerán  de  Pinos. 
<Ista  donatione  de  istis  montibus  est  in  comitatu  de  cerdania.  Affrontad  jiredictis 
moatibus  de  orientis  in  coUum  baloebres.  De  meridie  usque  ad  terminum  depegera. 
De  occiduo  in  terminum  de  fragmir  et  terminum  de  espada.  De  circii  de  grndn  do  palo- 
mera  amunt  usque  ad  terminnm  do  pegera  Et  de  parte  de  salces  uenit  terminum  us- 
que ad  zacentiuia  et  quo  modo  secra  d«^>(tío;)ie/-(í  uadit  et  tornat  usque  ad  coUum  de 
pegera  »  (Cartulario  de  la  orden  del  Temple,  fol.  106,  doc  256). 

(80)  Butlleti  de  la  Associació  d'Eccursioiis  Catalana,  (a  III,  pág.  18) 

(81)  Llibre  del  Dr.  Joseph  Rocafort.  Pbre.,iol  144.  Forma  parte  de  los  volúmenes  del 
Sacrw  Antiquitatis  Cathalonia  Moniimenta.  M.  S.  del  P.  Jaime  Pasqual. 

(82)  In  ¿2)sa  ¡llana  de  la  palomera.  (Cartulario  de  Poblet,  fol.  !j2,  doc.  461) 

(83)  «ítem  laxo  aineam  illam  que  fuit  de  sorore  mea  'S.im.essem  a d  ¡lalomera  ut 
Kaimundus  maacharel  ex  illa  uinea  babeat  cum  tercio  quod  slbi  dedi  in  alia  carta 
medietatem.»  ('SS  ^/-maí-í  rfe  Tcstaments  sack  A,  doc  52,  Arcb.  Prioral  de  S.  Juan  de 
Jerusalem  en  Cataluña). 

(84)  Episcopoloijio  de  Tortosa,  por  el  Dr.  Kamón  O.  Callaghan,  pág.  66. 

(,85)    En  la  donación  becba  por  Arnau  de  Torroja  al  Temple  de  la   beredad  quo  el 


60  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

En  el  castillo  ca  Vid  (Panadés),  en  1034,  existía  el  «iffs  Palomera  (86); 
en  Sant  Pere  de  Osor,  el  coll  de  la  Palomera,  en  1443  (87)-,  en  Aranyo- 
net  subsiste  aún  la  masía  de  la  Palomera,  etc.,  etc. 

Palomerola.— Diminutivo  de  palomera  y  usada  en  Cataluña  de 
tan  antiguo  como  esta  voz^  pues  el  ya  citado  documento  de  la  Marca 
Jlispánica  del  819  menciona  á  ambas  conjuntamente,  asi  como  la  do- 
nación de  San  Ermengol  del  1016  de  que  también  nos  hemos  ocupado. 
Ambos  documentos  hacen  alusión  al  Condado  de  Berga,  en  donde  hubo 
ademís  el  castillo  de  Palomerola,  cuyas  ruinas  pueden  aun  visitarse 
cerca  de  Alpens  (Llusanés).  Es  evidente  que  \Si  palomerola,  no  era  la 
palomera,  pero  si  estaba  destinada  á  igual  uso,  en  más  reducidas  pro- 
porciones. La  distinción  entre  palomera  y  palomerola,  pudiera  ser  si- 
nónima á  la  que  se  hizo,  en  1543,  entre  palomeras  matutinas  y  ves- 
pertinas (88). 

Es  ocioso  observar,  que,  de  palomerola,  se  ha  formado  el  apellido 
catalán  Palmer  da. 

Palmeeols.— ¿Será  otro  derivado  de  palomera?  Una  sola  cita,  per- 
teneciente al  año  977_,  podemos  continuar  de  esta  palabra,  con  relación 
á  un  castillo  de  Palmerols,  situado  en  el  territorio  Etense  (89). 

Palomas,  palomeeas  y  palomees  en  maeineeía.— Hay  que  tener 
cuidado  en  no  confundir  con  las  anteriores,  estas  voces,  empleadas  en 
nuestra  náutica  de  la  Edad  Media,  cual  si  se  tratara  de  traducir  el 
romano  columbarium  (90).  En  el  inventario  de  una  gran  nave  hecho  en 
el  puerto  de  Barcelona,  en  1331,  reproducido  por  Capmany,  cítanse  á 
p)alomas  j  palomeras  (91).  Ya  anteriormente,  una  disposición  del  1284, 
habla  de  las  palomeras  como  aparejo  de  nave,  al  autorizar  su  expor- 
tación de  Valencia  á  las  Baleares  (92).  Uno  de  los  diccionarios  catala- 


Cuiidu  Rainóu  Boronguer  le  habia  entregado  al  tomar  Tortosa,  perteneciente  al  sa- 
rraceno Ali  Abengalbon,  se  lee  en  los  lindes  de  una  viña:  «Et  de  alia  parte  illa  zequia 
que  currit  ad  illa  palo  mera. >  (Cartulario  del  Temple  de  Tortosa,  fol.  66,  doc.  1B8,. 

1,86)  Armario  17,  doc.  505,  Aroh.  del  Qran  Priorato  de  S.  Juan  de  Jerusalón  en  Ca- 
taluña. 

(87)    Aroh.  parroquial  de  Sant  Pere  de  Osor. 

(68)    Apéndice,  documento  nüm.  xxiv. 

(89)  «In  territorio  etense  sub  castro  palmerols  in  valle  malegica.»  Documento  en  po« 
der  del  Sr.  Fina,  do  Barcelona,  á  fines  del  siglo  iix. 

(90)  CoÍM(/i&«/'ii(m  era  el  agujero  por  donde  entraba  el  remo  en  el  agua.  Kueco  Bal- 
buena  ó  diccionario  lati/to-esj)a¡\ol,  por  D.  Vicente  Salva  (París  1868). 

1,91)  «ítem  entena  fornida  ab  trossa  e  ab  palomes  e  ab  bigota  »  <Item  los  dita  timons 
abaronats  de  nou  barous  casoun  e  ab  ^yalomas  cascun.»  «ítem  yna,  palomera  derba  en 
mola.  ítem  vnaiui2omc/°(i  desplegada  derba.»  Memorias  históricas  sobre  la  marina,  etc. 
(Madrid  1779)  vol.  II,  p&g  408,  doc.  CCLXXX. 

v92)  "Vniuersis  officialibus  nostris  regni  valencie.  Noueritis  nos  ad  instanciam  et 
requisicionem  fideliam  ciuium  nostrorum  ciuitatis  valencie  concessisse  quod  quodli- 
bet  generaliter  possint  extrahere  de  dicta  ciuitate  et  regno  valencie  et  portare  vbi- 
camque  voluerint  per  dominacionem  nostram  et  in  térra  eciam  illustris  regis  Maiori- 
carum  fratris  nostre  restz  ¡mlomeres  et  esclops  et  quamlibet  aliam  exarciam  derba. 
Quaro  mandamus  uobls  quatenus  super  extrahendis  predictis  de  valencie  et  regno  et 
portandis  ut  dictum  est  nuHum  eis  impedimentum  uel  contrarium  íaciatis  nec  fieri 
permitatis.  Datum  ut  supra.»  (Registro  48,  fol.  82  Aroh.  Corona  de  Aragón.) 


PALOMAS  Y  PALOMARES  EN  CATALUÍÑÍA  EN  LA  EDAD  MEDIA  61 

nes,  las  cita  como  frase  náutica  anticuada,  diciendo,  que,  «estar  la  ñau 
ab  las  palomeras  llargas»,  equivale  á  «estar  la  nave  con  las  velas  en- 
juncadas»  (93)  y  otro  de  los  propios  diccionarios,  afirma  emplearse  aún 
la  voz  palomaduras  par-a  designar  las  costuras  de  las  velas  (04). 

En  el  siglo  xiv  eran,  los  palomers,  gente  de  á  bordo,  según  el  sen- 
tido que  les  da  Ducange^  tomándolo  del  célebre  Muntaner,  al  referir 
en  el  capítulo  277  de  su  Historia  «Et  yo  ab  un  bon  cavall  que  tenía 
ni  ter9  de  cavallers  arraats  ab  llorigues  e  perpunts,  contraste  ais  palo- 
mers,  de  pendre  térra».  Asimismo  en  las  cuentas  de  la  galera  armada 
en  1401  por  el  Consulado  ó  Llotja  de  Mar  de  Barcelona,  para  percibir  el 
derecho  llamado  del  pariatje,  se  dice  poner  en  ella  á  doñ  palomers  ocu- 
pando el  lugar  de  dos  remeros  (95). 

El  pez  que  en  castellano  se  llama  paZomo,  se  denomina  en  co  talán 
paJomida,  usándose  ya  este  nombre  en  1349  (9G), 


COLOMERS  Y  TUDONE'RS 

Entraba  de  lleno  en  las  costumbres  de  la  Edad  Media  la  reproduc- 
ción, fomento  y  cría  de  cualquier  clase  de  animales,  que  no  exigiesen 
grandes  desvelos  para  ser  objeto  de  especulación  y  lucro.  Como  las  pa- 
lomas se  encontraban  en  este  caso,  aquellas  generaciones  mostraron 
hacia  ella  especial  solicitud,  pues  que  además,  era  uno  de  los  artículos 
de  mayor  consumo  en  los  mercados.  Procurábase  su  reproducción, 
tanto  en  las  villas  ó  ciudades,  como  en  las  casas  de  campo  ó  payesías 
erigiendo  á  menudo  sus  palomares  en  las  cumbres  de  las  montañas  y 
despoblados. 

Construir  palomares  en  el  interior  de  los  centros  de  población,  no 
ofrecía  la  menor  dificultad  y  como  cosa  corriente,  era  dejada  al  arbitrio 
de  cada  cual  su  erección.  De  ellos  no  existe  ley  alguna  coercitiva  y  sí 
leyes  protectoras,  de  las  que  nos  ocuparemos  luego.  Solía  llamárseles 
coloviers. 

Semejante  cría  distaba  mucho  de  constituir  un  gran  negocio,  ya 
que  el  particular  debía  comprar  lo  necesario  para  el  sustento  de  sus 
aves,  de  modo  que  fué  relativamente  poco  explotada  en  esta  forma.  Lo 
contrario  sucedía  con  los  colomers  de  las  payesías,  en  donde  las  palO' 
mas,  la  mayoría  de  las  veces,  podían  atender  por  sí  solas  á  su  alimen- 


(93;  Diccionari  de  la  llengua  catalana  ab  la  correspondencia  castellana,  voL  II,  pág.  321 
(Barcelona.— Espasa  y  Compañía.) 

(94)  Diccionari  catnlá-cnstelld-llati-francós-italiá  per  ana  societat  de  cafalans,  voL  II 
(Barcelona  1839) 

(95)  «ítem  per  aventatge  de  dos  palomers  qui  Bon  en  compte  deis  remers  simples  1 
flori  per  mes  per  casen  VI  florins.  .  III  Iliares  VI  sois»  (Comptes  del  Consolat  ó  Llotja 
de  Mar  14C1-1407,  folio  .59) 

(96)     Bandos  de  los  años  1349  al  1356,  fol.  5.  Arch   Municipal  de  Barcelona. 


62 


F.    CARRERAS  Y   CANDI 


tación.  Para  evitar  perjuicios  á  los  predios  vecinos,  era  construido,  el 
colomer,  en  la  misma  casa,  acostumbrando  situarlo  en  su  parte  más 
alta  y  dominante.  En  caso  de  tener  autorización  del  señor  jurisdiccio- 
nal del  lugar  para  edificar  torre  de  defensa  en  la  payesía,  se  emplaza- 
ba, el  colomer,  en  la  azotea  de  dicha  torre.  Fray  IMiguel  Agustí,  al 
tratar  de  las  dependencias  de  una  casa  rústica,  consigna  lo  que  ante- 
cede en  los  siguientes  términos:  «Al  cap  del  Seller  fareu  un  cubert  per 
lo  Pollam  y  aucells,  y  al  cap  de  la  istancia  de  la  tina  posaren  lo  Colo- 
mer per  los  Coloms  si  donchs  no  teniu  Ilicencia  del  senyor  del  terme 
per  poder  edificar  torre,  que  en  tal  cas  estarán  millor  a  la  istancia 
mes  alta  de  la  torre.»  (97)  Así  en  el  establecimiento  de  cierta  casa 
de  campo,  en  Santa  Margarida  de  Vallors,  hecho  por  Bernat  Joan 
de  Gurb,  señor  jurisdiccional  del  término,  en  1487,  consta  la  exis- 
tencia de  casa,  torre  y  palomar  tal  como  lo  indica  el  antedicho 
l'rior  catalán  (98). 

Cuanta  importancia  se  daba  á  la  construcción  de  palomares,  de- 
muéstrase en  una  tabla  impresa  en  1514  (y  que  bien  podemos  conside- 
rarla como  legado  del  siglo  anterior)  donde,  al  enumerar  los  actos 
primordiales  ó  importantes  de  la  vida  humana,  señalando  en  que 
signos  del  zodíaco  será  bueno,  malo  ó  indiferente  ejecutarlos,  hay  la 
correspondiente  línea  exponiendo  la  época  más  propicia  para  empezar 
la  construcción  de  palomares.  Es  curioso  continuar  como  viene  con- 
signado en  la  antigua  tabla  catalana  (99). 

Aquesta  taula  es  jiev  saber  elegir  los  díes  bons  per  les  operacions  e 
accions  humanes  segons  que  los  signes  son  en  tais  dles  bons  ho  mals 
lio  indifferents.  E  serueix  per  totes  aquelles  coses  que  en  dita  taula 
están  scrites. 


Comec- 
sar  ccilo- 
mjr. 

arios 

taur. 

gemi. 

cacer 

leo 

virgo 

libra 

scorp 
malu 

bagit. 

capri, 

aqrius 

piscis 
bonu 

bonu 

malu 

indif 

bonu 

malu 

indif 

bonu 

bonu 

bonu 

maln 

La  manera  de  obtener  más  beneficios  de  la  cría  de  palomas,  con 
menos  gastos,  ha  sido  y  será  siempre,  construyendo  edificios  de  mam- 
postería  en  despoblado,  para  facilitar  en  ellos  la  procreación  de  las 
zuritas  y  torcaces.  Se  denominaron  en  Cataluña  colomers  salvatges  y 
también  tudoners.  Esta  última  palabra,  derivada  del  tudó  ó  paloma 
torcaz,  todavía  vive  en  algunas  localidades  de  la  Sagarra.  En  la  región 
del  Maresma  y  ])ueblo  de  Santa  Creu  de  Cabrils,  existe  la  payesía  co- 


(bT)     Secreta  de  Ai/ríriiltura,  libro  III,  folio  150   Barcelona,  Esteban  Liberos,  1617.) 
l9«)     «Illam  domum  et  turrim  vocatam  de  la  sala  cum  manso  et  columbario  eidem 
vnilo..  Citntriirtca  <h-  ir,00  et  1400,  arch.  parroquial  do  S.  Hilari  ^a-calm. 

99)    Lunari  e  roportori  del  temps.  Impreso  en  Barcelona  por  Juan  Rosembach,  en  1514' 


PALOMAS  Y  PALOMARES  EX  CATALUÑA  EN  LA  EDAD  MR DÍA     63 

nocida  por  cal  Tudonev.  Advertiremos  de  paso,  que^  el  nombre  sus- 
tantivo común  tudoner,  tuvo  dos  acepciones:  no  sólo  signiñcó  el  palo- 
mar de  zuritas  ó  torcaces,  e  í  que  también  al  hombre  que  se  dedicaba 
á  la  caza  del  tudó. 

Tiidonera,  que,  al  parecer  es  femenino  de  fndoner,  sifínificó  en  Ca- 
taluña, durante  el  siglo  xv,  una  fuente  especial  ó  plato  grande,  con 
que  se  servían  en  la  mesa  las  palomas  torcaces,  según  manifestaremos 
más  adelante. 

En  Aragón,  región  intermedia  de  las  dos  lenguas  catalana  y  caste- 
llana, existieron  los  dos  vocablos,  tudó  y  zurita.  Pruébalo  ver  al  rico 
caballero  aragonés  Juan  Fernández  de  Heredia,  siendo  propietario, 
en  1366,  del  lugar  de  Font  deis  Todons  y  áeVallectoijg  (100)  y  en  1367, 
del  de  Qorita  (101)  ambos  en  el  reino  de  Aragón. 

A  la  variedad  de  palomas  que  anidan  en  palomares  en  despoblado, 
que  en  catalán  vemos  llamarla  con  regularidad  titdó,  un  autor  caste- 
llano del  siglo  XVIII  la  nombra  paloma  de  palomar,  dándonos  intere- 
sante descripción  de  sus  costumbres  (102).  En  1818  el  adicionador  de 
Herrera,  encomia  la  utilidad  de  las  jJrt?omas  cZé;  íorre  ó  zuritas  (103), 
añadiendo  que,  la  conveniencia  de  tolerar  ó  prohibir  tales  palomares 
por  los  perjuicios  que  se  pretende  causan  á  la  agricultura,  llegó  á  ser 
tratada  en  cortes  (104). 

Por  los  restos  de  tudoner s  nada  escasos  en  Cataluña,  bien  puede 


(100)  A.  Í366  tdedimus  et  concessimus  ad  imperpetuam  Johanni  ferdinandi  de  here- 
dia domiceHo  merum  imperinm  et  jurisdiccionem  altara  et  baxam  locorum  suorum  de 
fonf  de  todons,  et  de  vaUectoyg  situatorum  in  regno  Aragoni.»  (Registro  926,  fol.  172,  ar- 
chivo Corona  de  Aragón.) 

1,101)  A.  1367  €  Johanni  Ferdinandi  de  Heredia  cuius  ost  locus  de  rorifa.t  (Registro  Cí6, 
íolio  178,  archivo  Corona  de  Aragón.) 

(102)  «El  palomo  de  palomar  es  una  ave  semicasera,  una  esclavalibre,  si  puede  admi- 
tirse esta  expresión,  que  pudiendo  andar  libremente,  está  contenta  con  su  esclavitud, 
por  las  ventajas  que  halla  en  ella  vuela  á  bandadas  con  las  aves  de  bu  especie:  anda 
errante  á  su  arbitrio,  durante  el  día,  en  el  campo,  donde  busca  el  alimento  que  la  con- 
viene, y  halla  en  el  palomar  un  abrigo  contra  la  intemperie,  un  asilo  seguro  y  cómodo 
para  pasar  la  noche,  una  morada  que  le  conviene  para  establecerse  con  la  hembra 
que  ha  escogido,  y  criar  juntos  sus  hijuelos  con  comodidad.  El  palomar,  pues,  es  un 
cebo  engañoso,  que  seduce  los  individtios  adultos,  más  sensibles  á  sus  ventajas  que  k 
la  conservación  de  su  especie,  la  qual  se  menoscaba  mucho  con  la  pérdida  de  los  pi- 
chones, que  les  tomamos  en  recompensa  de  las  comodidades  que  proporcionamos  á  los 
padres. >  {Enciclopedia  metódica. — Jíistoria  natural  de  las  ares,  traducida  del  francés  al  cas- 
tellano jior  D   Joseph  Mallent,  yol   II,  pág.  199  Madrid,  1788). 

(103)  «Las  palomas  de  torre  ó  zuritas  son  mucho  más  útiles  para  el  labrador  que  las 
caseras,  por  cuanto  se  alimentan  por  si  mismas  la  mayor  parte  del  año  y  asi  todo  el 
cuidado  que  hay  que  tener   con  ellas  está  casi  reducido  á  formarles  un  palomar  en 

el  campo  ó  en  poblado. >  {^Agricultura  ¡jeneral  de  Gabriel  Alonso  de  Herrera, adicionada 

por  la  Real  Sociedad  Económica  Matritense.  (Madrid,  1818  y  1819)  tomo  III,  pág.  482.) 

(104/  «Estas  razones  y  otras  expuestas  al  reino  de  Navarra  congregado  en  sus  pe- 
núltimas cortes,  le  obligaron  á  dar  libertad,  por  ley,  á  las  palomas  de  que  hablo,  las 
cuales  se  mantienen  de  las  semillas  de  todas  las  plantas  de  flores  cruciformes  y  papi- 
lonáceas  y  de  las  de  la  numerosa  familia  de  las  gramíneas  silvestres;  aunque  es  ver- 
dad que  prefieren  el  trigo,  el  centeno,  la  cebada,  la  avena,  el  maíz  y  el  trigo  sarracé- 
nico y  sobre  todos  las  vezas.»  Herrera,  obra  citada. 


64  .  F.   CARRERAS  Y  CANDI 

verse,  que,  los  hay  de  construcción  redonda  y  cuadrada.  Los  del  pri- 
mer tipo  los  hallamos  en  mayor  abundancia  en  Andorra  y  en  las  mon- 
tanas que  separan  estos  valles  de  la  Seu  de  Urgell.  En  Cabrera  del 
^Maresma,  entre  esta  población  y  el  castillo  de  Burriach,  por  el  lado  de 
la  sierra  de  Sant  Joan,  existe  uno  de  esta  forma,  conocido  por  lo  coló- 
mer  d'  en  Liado  (105),  Los  palomares  cuadrados,  los  vemos  abundar  en 
la  región  de  la  Sagarra,  según  reseñaremos  seguidamente  al  entrete- 
nernos algo  en  su  descripción. 

Además  existe  otra  clase  de  palomares  que  podremos  llamar  mixtos, 
por  ser  construidos  solamente  en  parte  por  la  mano  del  hombre,  apro- 
vechando favorables  circunstancias  de  las  rocas  en  las  cumbres  de  los 
montes.  Seguramente  son  ios  más  escasos.  No  sabemos  si  colocar  entre 
ellos,  á  la  roca  deis  colomers,  en  la  montaña  de  Montserrat  (106).  Pode- 
mos hoy  citar  como  ejemplar  indubitable,  el  que  existe  en  Ortoneda, 
(región  del  Pallars)  en  la  montaña  llamada  Roca-santa,  conocido  por 
lo  colomer  d'  en  Motes.  Aprovechando  cierto  cobertizo  natural  que 
forma  una  roca  situada  en  la  cima  de  dicho  monte,  ha  sido  cerrado  su 
frontis  por  una  pared  artificial.  Tanto  esta,  como  el  interior  de  la  roca, 
presentan  centenares  de  agujeros  apropiados  para  anidar  las  palomas. 
Cerca  de  Roca-santa  y  en  el  barranco  Llehró,  hay  la  fuente  deis  coloms, 
por  hallarse  en  otro  tiempo  frecuentada  por  las  torcaces  del  antedicho 
palomar. 

Aún  pudiera  apurarse  tal  materia  añadiendo  á  las  anteriores  clases, 
la  del  palomar  natural.  Pero  no  hallamos  ninguna  especialidad  en  que 
las  palomas  aprovechen  para  anidar,  los  sitios  que  les  parezcan  á  pro- 
pósito, como  V.  g.  en  Barcelona  sucede  con  las  paredes  de  la  iglesia 
parroquial  de  San  Agustín;  en  el  antiguo  cenobio  de  Sant  Miquel  del 
Fay,  con  las  altas  rocas  de  encima  del  edificio  monasterio,  etc  ,  etc. 
Tampoco  es  excepcional,  que,  los  palomares  hayan  dado  nombre  á 
ciertos  lugares  de  Cataluña,  como  v.  g.  la  cueva  de  las  palomas  en  la 
costa  de  Sant  Feliu  de  Guixols,  la  sierra  Colomera  en  el  Pirineo  (107),  el 


(105)  EstA  &  un  kilómetro  de  la  iglesia  parroquial  de  Sant  Feliu  de  Cabrera,  en  una 
pequeña  eminencia  que  domina  buena  parte  del  término.  Su  antigüedad,  al  parecer, 
no  pasa  del  siglo  xv  ofreciendo  señales  de  haberse  restaurado  modernamente.  Su 
planta  es  redondeada  y  en  el  año  1870  todavía  anidaban  en  él  palomas.  Conservándose 
integro  basta  1898,  fué  derrumbado  á  consecuencia  de  los  barrenos  bechados  en  la 
roca  donde  so  levantaba,  á,  fin  de  aprovecharla  para  adoquines.  Su  ala  occidental,  que 
todavía  se  mantiene  en  pie,  es  lisa  exteriormento  y  por  el  interior  presenta  nidos  irre- 
guluroa  y  colocados  on  once  hileras,  siendo  la  altura  de  las  paredes  de  siete  metros 
aproximadamente.  El  diámetro  interior  del  palomar  oscilaba  entre  cuatro  y  cinco 
metros, 

(106)  Capbreu  del  Bruch  Hp  Jo  q„e  en  dit  lloch  te  lo  monestir  de  Montserrat,  fol.  21,  arohi- 
vo  parroquial  de  Santa  María  del  Bruch. 

íl07)  A  f68.  Donación  hecha  por  OHba  conde  de  Besalú  á  Pregebunda,  abadesa  de 
Sant  Joan  de  los  pastes  y  territorio  de  Coma  de  Vaca  y  Coma  de  Freser.  Se  dan  como 
limites  «a  serra  de  Morena  usque  ad  colomera. >  (Documento  núm.  76  de  Sunyer,  archivo 
Corona  de  Aragón.) 


PALOMAS  Y  PALOMARES  EN  CATALUÑA  EN  LA  EDAD  MtíDlA  65 

sin  fin  de  payesías  conocidas  por  el  Colomer,  más  Colomar,  etc.,  y  dos 
castillos  de  Colomers.  De  estos,  uno  perteneció  á  la  mitra  de  Urgell  en 
1099  (108),  y  otro  situado  en  el  obispado  de  Gerona  fué,  en  el  siglo  xv, 
del  Abad  de  Amer  (109)  y  últimamente  de  D.  José  de  Quintana  y  de 
Colomers,  cuyo  celo  en  tenerlo  en  buen  estado  de  conservación  es  dig- 
no de  encomio. 

¿Tendrá  aplicación  á  la  orografía  catalana,  en  combinación  con  las 
costumbres  de  las  palomas,  las  palabras  laus  colomoses  citadas  en  el 
año  1138?  (110). 

No  puede  precisarse  en  que  época  se  abandonó  la  explotación  de 
los  palomares  aislados  en  el  campo,  ó  de  palomas  en  libertad,  que  tan 
extendido  debió  hallarse  en  la  Edad  Media,  cuya  explotación  ha  desa- 
parecido hoy  día  por  completo.  La  existencia  de  una  observación  sobre 
el  tardío  regreso  de  las  palomas,  consignada  en  1811,  podría  hacernos 
presumir  si  llegó  á  alcanzar  en  alguna  localidad  de  Cataluña,  á  los 
albores  del  siglo  xix.  Así  leemos  en  el  Calendario  loara  el  principado 
de  Cataluña  del  año  1811,  que:  «si  las  palomas  vuelven  tarde  al  palo- 
mar se  puede  esperar  que  lloverá  presto.»  Hablase  de  palomas  que 
permanecen  fuera  del  palomar  y  han  de  regresar  á  él,  según  sucedía 
en  los  tudoners  ó  palomares  en  despoblado,  lo  cual  podría  probarnos, 
que,  á  los  tales  se  referiría  la  antedicha  anotación  Pero  la  prueba  es 
muy  débil,  máxime  cuando  también  pudiera  ser  esta,  una  de  tantas 
observaciones  que  van  copiando,  los  calendarios,  unos  de  otros,  por 
el  prurito  de  llenar  páginas,  toda  vez  que  ya  la  hallamos  consignada 
en  el  siglo  xvi  (111),  en  términos  casi  idénticos  en  Sevilla. 


PALOMARES  RURALES 

Hemos  de  suponer,  que  la  costumbre  de  construir  palomares  más  ó 
menos  separados  de  las  viviendas,  fué  tan  antigua  en  nuestro  Princi" 
pado,  como  la  de  tenerlos  en  el  circuito  ó  interior  de  las  mismas.  De 
ahí  que,  mientras  un  documento  del  año  821,  menciona  cierta  casa  con 
corral,  huerto  y  palomar,  sita  en  la  villa  del  castillo  de  Llaers  ó  Llers, 
en  el  condado  de  Besalú,  otro  del  siguiente  año  822,  alude  á  un  palo- 
mar, que,  con  otras  piezas  de  tierra  en  despoblado,  existía  en  Viñola 
(Urgell)  lugar  de  las  inmediaciones  de  Usiana  (sic)  (112). 

Se  limitan  á  estas  dos  las  citas  de  palomares  existentes  en  Catalu- 


(1C8)    Marca  Hispánica,  doc.  núm.  CCCXX. 
(1C9)    Begistro  3156,  foL  65,  arch   Corona  de  Aragón. 

(IlOj    En  cierta  venda  de  unas  viñas  se  lee  «ubi  sunt  ipsas  niñeas  in  ipsas  ¡atis  coló- 
inoses.*  (Cartulario  de  Tabernoles,  fol.  13). 

(111)  «Palomas  quando   vienen    al  palomar   más   tarde  de  lo  que  suelen,  denota 
pluuias.»  {Repertorio  de  los  Tiempos,  por  Hieronymo  de  Chaves,  Sevilla,  1561 ) 

(112)  Véanse  las  dos  notas  24  y  25. 

1902  5 


66  F.   CARRERAS  Y   CANDI 

ña  durante  el  siglo  ix,  tanto  por  la  escasez  de  documentos  de  dicha 
época  comparados  con  los  que  se  conservan  de  siglos  posteriores, 
cuanto  por  la  especial  situación  del  país,  que  se  hallaba  en  el  comien- 
zo de  su  repoblación  y  no  exento  de  la  amenaza  de  nuevas  incursiones 
que  no  debían  tardar  en  efectuarse 

Tampoco  se  desarrolló  la  colombicultura  durante  el  siglo  x.  Los 
contratiempos  sufridos  por  los  Condes  de  Barcelona  en  sus  empresas 
contra  los  árabes,  especialmente  al  ser  invadidas  sus  tierras  por  las 
victoriosas  huestes  de  Al-mansur,  no  permitía  á,  su  pueblo  dedicarse  al 
fomento  de  esta  riqueza  avícola. 

De  ahí  que  sean  igualmente  raros  los  textos  en  que  se  mencionan 
palomares,  concretándolos  á  tres:  uno  existente  en  cierto  alodio  sito 
en  A"cavell  (condado  de  Urgell)  en  el  año  908  (113';  otro  en  Sarria  en 
el  de  956  (114)  y  el  tercero  en  la  antedicha  villa  de  Llaers  en  957  (115). 

También  se  vislumbra  la  carencia  de  palomares  en  la  fórmula  de 
describir  las  propiedades  rurares  al  redactarse  las  escrituras  de  trans- 
misión de  dichos  bienes.  Cuando  los  escribanos  detallaban  minuciosa- 
mente la  diversidad  de  construcciones  ó  terrenos  que  constituían  las 
haciendas  objeto  del  contrato,  mencionando  la  existencia  de  casas, 
torres,  corrales,  molinos,  huertos,  pozos,  prados,  pastos,  viñas,  selvas, 
higueras,  carrascales,  árboles  de  fruto  y  sin  fruto,  aguas,  viaductos, 
reductos,  tierras  cultivadas  ó  yermas,  etc.,  nunca  hemos  visto  mencio- 
nados á  los  palomares. 

De  igual  manera  al  enumerarse  las  producciones  de  que  era  sus- 
ceptible la  hacienda  del  Crós  y  su  molino,  de  todas  las  cuales  percibía 
diezmo  el  capellán  mayor  de  Castellvell  ó  Castellví,  en  documento  que 
atribuímos  al  siglo  x,  se  consignan  las  lanas,  quesos,  corderos,  cabri- 
tillos,  pollos,  ánsares,  lechones  y  patos,  sin  hacerse  mención  alguna  de 
las  palomas  ó  pichones  (116).  Creemos  á  estas  dos  pruebas  negativas 
de  alguna  elocuencia. 

El  paso  del  siglo  x  al  xi  se  señala  en  la  historia,  con  la  despoblación 
del  condado  de  Barcelona  y  miseria  subsiguiente,  motivadas  por  las 
invasiones  de  Al-mansur  y  de  su  hijo  Abdel-Melik.  Las  proporciones  de 
esta  emigración  las  manifiesta  con  expresiva  sencillez,  el  escribano,  que 

(113)  Donación  de  los  condes  de  Urgell  Seniofredo  y  Adaledis  á  la  Canónica  de  Ur- 
geU  (le  nn  alodio  <in  viUa  qne  nocant  í^roiiaucle  uel  in  ipsas  fines,»  el  cual  se  describe 
«ipsum  Bupradictum  alaude  cum  ips')  solero  et  cum  ipso  cohimbtirio  et  cum  ortis  ar- 
boribua  eréis  paleareis  cum  exiis  uel  regressiis,  earnm»  {notaliarum,  vol.  I,  doc  340  Ar. 
Cat.  Seu  de  Urgell). 

(lll)    Véase  la  nota  2it. 

(1151    Vraso  la  nota  26. 

(116)  «Qaod  capellanus  maior  castri  ueteri  habet  decimam  omniam  rerum  in  domo 
de  oros  ot  molendini  supcr  declmis  de  lana  et  caséis  et  agnis  caperolis  pullis  asseri- 
bu8  atquo  porcclliset  de  anets  qnod  de  domo  de  crosis  et  eornm  tenedonibus  exeunt 
vel  exiredebent  et  deoimis  do  ortis  de  linis  ecillcct  et  de  canabis  et  de  porris  et  de 
«lliii  et  oepis  et  alus  fractibus  et  rebus  quod  seoundnm  consuetadinem  terre  decimari 

\ient.  (lib.  Ant.  Eccl.  Cal.  vol.  IV,  folio  75,  doc.  2J4) 
do 


PALOMAS  Y  PALOMARES  EN  CATALUiXA  EN  LA  EDAD  MEDIA  67 

en  el  caño  1018,  redactó  una  venta  de  cierta  pieza  de  tierra  en  el  Va- 
lles, llevada  á  efecto  por  Speciosa  y  su  hijo  Bosom,  al  consignar  que  la 
vendían  impulsados  por  la  necesidad  que  se  experimentó  cuando  los 
hombres  salieron  del  condado  de  Barcelona  y  emigraron  á  otras  regio- 
nes (117). 

Mas  la  repoblación  reaparece  inmediatamente  con  mayor  potencia 
y  entusiasmo  que  antes  Menudean  los  contratos  entre  colonos  y  pro 
pietarios  para  el  cultivo  de  los  yermos,    concediendo  ventajas  á  los 
que  se  instalaban  en  las  villas  fronterizas.   Fué  indecible  la  actividad 
desplegada  en  el  condado  de  Barcelona  durante  el  siglo  xi. 

En  este  tiempo  aparece  generalizada  en  todas  las  regiones  de  Cata- 
luña la  vieja,  la  cria  de  las  palomas.  En  el  llano  de  Barcelona  halla- 
mos muestra  en  todas  partes  de  la  presencia  de  palomares,  según  dire- 
mos luego.  En  la  región  del  Valles,  el  testamento  sacramental  de 
Seniofredo,  en  1018,  lega  un  palomar  en  Palou  (118);  en  1054,  se  cita 
el  existente  en  el  lugar  llamado  Codonyers,  de  Sant  Cugat  (119);  en 
10~3  continúanse  los  palomares  de  Cardedea  y  Vilalba  en  la  descrip- 
ción de  un  alodio  vendido  en  distintos  sitios  de  ambas  parroquias  (120)-, 
de  otro  en  Cardedeu  en  1077,  habla  el  testamento  de  Armengol  Sama- 
ren situándolo  en  la  Vila-Algomá  (121)  y  citándose  nuevamente  los 
de  Vilalba  en  el  año  1107  (122). 

En  cuanto  á  la  región  del  Maresma,  en  el  año  1026,  es  mencionado 
el  palomar  de  Trayá,  en  el  término  del  propio  nombre,  que  más  tarde 
fué  del  castillo  de  Mataré  (123),  y  el  de  Cirera  en  Mataré. 

En  la  región  del  Panadés,  año  de  1020,  al  donar,  Ermesinda,  á  Sant 

(117;  <Ipsa  necessitate  quifuit  in  ipso  anno  quando  homines  exierant  de  comitate 
barcbinofie  et  fuerunt  in  alias  regiones  »  {Lib.  Ant.  Eccl.  Cal.  folio  179,  nám  521). 

(116)  Año  XXII  de  Robert  «id  snnt  térras  et  uineas  casas  et  curtes  solos  et  super- 
positos,  ortis  ortales  pratis  aquis  ductus  et  reductos  et  ip  us  arbores  et  uitis  qni  infra 
sunt  et  ipso  columbario  sinml  cum  ipso  molendino.»  (Cartalario  de  Satit  Cugat,  folio  344, 
doc.  1005,  Arcb   Corona  Aragón). 

(119)  Año  XXIII  de  Enrique  »id  sunt  domos  cum  curtes  cum  solos  et  superpositos 
térras  Bcilicet  et  uineas  cum  arboribus  diuersi  generis  et  columbario  at  puteum  qui 
ibidem  est.»  iCartulario  S.  Cugat,  doc.  146). 

(l¿0)  «In  parrocbia  sánete  marie  car  titulo  nel  in  eius  términos  uel  de  sánete  agnetis 
in  locum  uocitatum  ulla  alba  uel  in  diuersis  loéis  separatim  positum.  Est  namque 
predictum  aloiium  eoclesia  sancti  uincenti  casas  casalis  constructis  uel  heremis  ha- 
bitantes et  in  habitantibus  terris  et  uineis  caltis  uel  heremis  columbariis  praiis  et  pas- 
cuis  riuis  fontanes  et  puteis  aquis  a^uarum  molendinis  cum  illorum  decursu  et  perti- 
neneiis  regos  et  eaput  regos  petris  petrosis  tam  pronum  quam  planum  tam  montanum 
quam  et  deoliuum.>  {Lib.  Ant.  Eccl    Cat,  vol.  III,  folio  54,  doc.  1.^5). 

(121)  «Itemquedimisit  prefatus  ermengandus  ad  prenominato  filio  suo  petro  ipsum 
suum  meliorem  mansum  qui  est  in  villa  algoma  simul  cum  ipso  columbario  sicnt  perti- 
net  de  ipsa  riera  subfus  ipso  columbario  et  peruadit  in  transuerso  usque  in  alodium 
sancti  licerii  quodlahorabat  isarnus.»  {Lib.  Ant.  Eccl.  Cat.  vol.  III,  folio  63,  doc.  17b). 

(1<:2)  «In  vállense  in  parrochia  sanóte  marie  de  Cardedol  in  loco  uocato  uilla  alba 
scilicet  eoclesiam  sancti  uincenci  et  domos  cum  sacrariis  et  columbariis  cum  terris  et 
vineis  pratis  et  pascuis  aquis  cultis  uel  in  cultis  uie  ductibus  et  reductibus  ^  {Ant.  Eccl. 
Cat.  vol.  III,  folio  53,  doc.  16l). 

(123)    Véase  la  nota  80. 


68  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

Cugat  del  Valles,  su  propiedad  de  Castellet,  término  del  castillo  de 
Fontanet,  incluye  un  palomar  (124);  así  como  en  las  cercanías  de 
riera  había  varios,  otros  en  cierto  alodio  del  castillo  de  Frexano,  que 
por  esta  razón  se  apellidaba  iMs  Colomers.  (125). 

En  el  condado  de  Ausona,  los  cónyuges  Amat  Oliva  y  Valencia 
vendieron,  en  1093,  unos  alodios  de  la  parroquia  de  Gurb  con  un  pa- 
lomar, al  Obispo  de  Ausona  Berenguer  (126). 

En  el  condado  de  Besalú,  año  de  1093,  citanse  los  palomares  em- 
plazados en  ciertos  alodios  de  Sant  Pere  de  Navata,  Sant  Julia  de  Vila- 
dordis  y  Santa  María  del  Puig  (127).  En  Llaers,  donde  la  existencia 
de  palomares  hemos  visto  atrasarse  al  comienzo  del  siglo  ix,  alguno  de 
ellos  dio  nombre  en  este  período,  al  castillo,  conocido  en  el  año  1025, 
por  castell  Palomi  (128)  j  del  que  con  posterioridad  habla  á  menudo  la 
documentación. 

En  el  condado  de  Manresa,  término  de  Castellar  ó  de  la  Manresa- 
na,  hubo  en  1075,  un  palomar  emplazado  en  torre  (129). 

En  el  condado  de  Pallars,  al  donar,  en  1015,  Guillem  conde  de  Pa- 
llars,  diferentes  alodios  á  su  cuñado  el  vizconde  Guillem  y  á  su  her- 
mana Ermengardis,  sitos  en  la  villa  Lagunuas  y  en  el  valle  de  Siarb^ 
se  especifican  los  palomares  de  distintas  clases  que  allí  ya  había  cons- 
truidos (130)-,  y  en  1050  aparece  el  castillo  deis  Colomers  (131). 

En  el  condado  de  Urgell  no  escasean  citas  de  palomares.  En  1012 
Isarn  donó  á  Senifret  su  yerno,  un  huerto  con  palomar,  en  Mera- 
nich  (132)  En  1020  consígnanse  varios  palomares  en  Cornellana  é  In- 


(124)  Año  XXIV  de  Robert  «kasas  kasalis  curtís  curtalis  et  cum  ipso  columbario  te- 
rris  vineis,»  (Cartulario  de  S.  Cugat  doc  575). 

(125^    Cartulario  de  S  Cugat,  doc.  521. 

(126)  <Domos  cum  columbario  et  cum  quintanis  et  alios  alodíos>  «in  comitatu  Ausone 
in  parrocbia  sancti  Hipoliti  sanctique  Andree  de  Gurbo»  (Sacre  Antiquifatis  Catalonia 
M  S.  del  P.  Pascual,  papeles  titulados  Llibre  del  Dr.  Joseph  Bocafort,  Pbre.,  folio  177). 

(127;  Año  XXXIII  de  Felipe  «Sunt  namque  prtfata  alodia  cum  ecclesia  sánete  Ma- 
rie  de  Cellarla  ejusdem  Ecclesie  et  Mansis  Mansionibus  Cassis  Cassalibus  Coluiubariis 
Curtis  Curtalis  Pariets  structis  et  destractis  ortis  ortalís  canabaris  linearis,  pratis 
pascuis  fontaneis  et  disruptis,  Montium  etdeclium  cultum  et  eremum  rularibus  discu- 
rrenciis  Arboribusfructuossis  et  infrnctuossis  de  quacumque  progenie  ibi  essent  Ga- 
rriciis  et  Garrigariis  et  omnia  sibi  pertinentibus  de  jam  dicto  Alodio.»  (Doc.  núm  9, 
de  llamón  Berenguer  III,  Arch.  Corona  Aragón), 

(128)  Véase  la  nota  8. 

(129)  Año  XV  de  Felipe:  "Sunt  camque  terris  vel  vineis  kasas  et  ortis  et  arboribus 
fructuoais  vel  infructuosis  turrcm  cum  casis  ct  columbario'  «et  est  r  amque  iamdicta  om- 
nia in  comitatu  Minorisa  in  términos  de  Castellar  sive  de  Manresana  vel  in  omnisque 
loéis.  (Doc  465  de  Bamón  Berenguer  I,  arcb.  Corona  Aragón). 

(laO)  «Sunt  enim  bec  omnia  que  uobis  trado  uel  dono  atque  concedo  domos  cum  so- 
los et  super  pósitos  eorum  cum  gutis  et  stilicidiis  earum  casas  casalibus  ortis  ortalibus 
térras  et  uineas  cum  vinearibus  cultas  uel  beremas  arboris  fructuosis  uél  infructuosis 
(liid  rsi  i/rneris  columbaria  ¡jui  ibinunt  constructa  uel  fuerint,  aréis  paleareis  molinis  »  (Per- 
gaminos sueltos  del  arch.  Capitular  de  la  Seu  de  Urgell). 
(131)  Arch.  Capitular  de  la  Seu  de  Urgell. 
.  (132)  «Casas  quas  babeo  in  uilla  meranicus  subtus  ips»  ecclesia  quod  emi  de  filios 
Guadamiri  condam.  Eo  dono  uobis  orto  I  cum  ipso  columbario  quod  est  ad  ipsa  canale.» 
[Dotalianan,  vol.  I,  doc.  699,  arch.  Capitular  Seu  de  Urgell). 


PALOMAS  Y  PALOMARES  EN  CATALUÑA  EN  LA  EDAD  MEDLA     69 

befaría  (133).  El  sacerdote  Miró,  en  su  testamento  del  año  1050  (134), 
dejaba  un  alodio  en  Asua,  en  donde  existía  un  palomar,  sucediendo 
otro  tanto  en  el  de  Saut  Genis  que  Seniofret  legó  á  su  hermana  Orusa, 
en  1042  (135),  y  en  el  que  menciona  el  presbítero  Vivas  en  su  testa- 
mento del  año  1051  (13G).  Iiln  1060,  la  Canónica  de  la  Seu  recibió,  de 
Geralt,  unos  alodios  en  Noves,  en  los  que  había  distintos  paloma- 
res (137);  en  1077,  á  la  propia  Canónica  fueron  donados  por  el  conde 
Armengol,  ciertos  dominios  en  Arcavell,  entre  los  que  había  paloma- 
res (138)  También  en  1080,  recibió  la  propia  entidad  eclesiástica,  unas 
tierras  en  Nabiners,  con  sus  coiisiguicntcs  palomares  (139).  El  monas- 
terio de  Sant  Sadurní  de  Tabernoles,  emplazado  en  las  orillas  del  Bali- 
ra,  obtuvo,  en  el  año  1079,  ciertos  palomares  sitos  en  sus  inmediacio- 
nes (140),  en  cuyas  montañas  vecinas,  camino  de  Andorra,  aún  se  ven 
algunos  de  ellos  en  ruinas. 

Siendo  tan  común  allí,  la  existencia  de  palomares  en  el  siglo  xi 
como  puede  entreverse  por  la  anterior  enumeración,  no  hay  que  extra- 
ñar, que,  los  escribanos,  al  redactar  una  escritura  de  donación  de  alo- 
dios, con  todo  lo  que  en  ellos  se  sobrentendiese  que  podían  contener, 
no  dejaran  de  especificarlos,  como  se  ve  palmariamente  en  la  donación 
que  hizo  Ramón  Isarn_,  en  1067,  á  la  Canónica  de  la  Seu  de  Urgell  (141). 


(13b)  «Alode  que  abeo  in  corneliana  vel  in  inbegaria  id  sunt  térras  et  uineas  casas 
casalibus  ortis  arboribns  eariis  palliariis  columbaris  cnltum  uel  beremum  siue  in  monte 
slue  in  ualle.»  {Dotaliarum,  vcl.  I,  doc.  345,  arch.  Cap.  Seu  de  Urgell). 

(134)  «Et  ipso  meo  alaude  qnod  babeo  in  asua  omuia  et  in  ómnibus  casas  casalibus 
simul  cum  ipso  orreo  et  ipso  columbario  et  ipsos  ortos  simul  cum  ipsos  arbores.»  {Dota- 
liarum,  vol   I,  doc.  723,  arcb.  Cap.  Seu  de  Urgell). 

(135)  «Et  ipsum  alaudem  quem  babebat  in  ipsos  torrents  siue  in  sancto  Genesio 
térras  et  uinoas  et  arboribus  simul  cum  medietate  de  ipso  manso  que  babebat  in  sanc- 
to Genesio  simul  cum  ipsas  masiungulas  quem  babebat  cum  gilmon  et  ipso  columbario 
inssit  ut  remanet  ad  oruza  sóror  iile.>  (Dotaliarum,  vol.  I,  doc.  445,  Arcb.  Cap.  Sea  de 
Urgell). 

(136)  «Cum  ipso  alaude  que  babeo  in  salellas  id  sunt  casas  casalibus  ortis  ortalibus 
cum  illorum  arboribus  térras  cultas  uel  incultas  simulque  cum  ij^so  columbario,  et  cura 
ipsos  molendinos.»  'Dotaliarum.,  vol   I,  doc.  446,  arcb.  Cap.  Seu  de  Urgell). 

(137)  íEt  sunt  ipsi  alodes  in  comitatu  urgello  in  apendicio  sancti  saturnini  qui  est 
situs  in  prelibata  uilla.  Id  sunt  casas  casalibus  columbaríis  uel  paleariis  ortis  ortalibus. 
térras  cultas  uel  beremas  pratis  pascuis,  eto  »  {Dotaliarum,  vol  I,  doc.  205,  arcb.  Cap  Seu 
de  Urgell). 

(13S)  El  Conde  Armengol  hizo  donación  á  la  Canónica  de  Urgell  «de  ipsis  baiulis  uel 
franchedis  quas  babuerunt  antecessores  mei  comités  uel  genitores  in  ipta  uilla  de  ar- 
chauel  de  quibus  comes  bor.ellus  fecit  cartam  franchitatis  ad  ipsos  bomines  de  preli- 
bata uilla  uidelicet  ad  centol  siue  ad  posterita  eius  uel  parentela.  Id  sunt  casas  casa- 
libus curtes  columbariis  cum  illorum  super  positis  ortis  ortalibus  térras  uineas,»  etc. 
{Dotaliarum,  vol  1,  doc.  492). 

(139)  «Térras  vineas  casas  casalibus  ortis  ortalibus  cum  arboribus  cultura  uel  bere- 
mum pratis  pascuis  siluis  atque  garricis  aquis  aquarum  uie  ductibus  uel  reductibus 
columbariis  molinis  mclendinariis.»  {Dotaliarum,  vol   I,  doc.  301). 

(140)  «Térras  uineas  kasai»  kasalibas  cortinis  orreis  columbariis  eréis  paliaris  ortis 
arboribus  molinis  petras  mobiles  uel  inmobiles  eremum  uel  condirectum  in  montes  et 
in  ualles.»  (Cartulario  de  Tabernoles,  fol.  13). 

(141)  «In  comitatu  urgello  in  apendicio  de  tuxen  uel  infra  eius  terminis  id  sunt 
térras  et  uineas  kasas  casalibus  ortis  ortalibus  arboribus  aréis  paleareis  exeis  et  re» 


7o  í"-   CARRERAS  Y  CANDÍ 

Ea  los  condados  de  Cerdaña  y  de  Conflent,  cítanse  alodios  que  con- 
tenían palomares,  en  el  año  1046,  en  la  Guardia  y  en  Calascar  (142) 
y  en  1083  en  la  villa  de  Pí  (143).  En  la  donación  hecha  por  Guisla  á  la 
Canónica  de  Urgell  de  la  parroquia  de  los  santos  Feliu  y  Ennengol  de 
Ayguatebia,  en  1072,  se  citan,  formando  sus  pertenencias,  los  paloma- 
res allí  construidos  (144). 

La  existencia  de  palomares  en  el  Condado  de  Rosselló  con  anterio- 
ridad al  año  1041,  resulta  de  las  decisiones  del  Concilio  reunido  para 
estatuir  la  paz  y  tregua  en  Tulu^es  En  la  decisión  V  se  manifiesta  la 
protección  á  palomares  y  pajares,  mostrando  lo  extendidos  que  se  ha- 
llaban por  dicho  Condado  (145)  Una  escritura  del  1076,  alude  á  pa- 
lomares en  dichas  regiones  (146). 

Probado,  pues,  por  la  documentación,  que  en  todos  los  ámbitos  del 
Principado  existieron  palomares  durante  el  siglo  xi,  será  dable  seña- 
lar para  dicho  período  histórico,  un  apogeo  en  el  fomento  de  la  cría  de 
palomas. 

Este  desarrollo  de  nuestra  avicultura  sufrió  terrible  contratiem- 
po al  iniciarse  el  siglo  xii,  á  consecuencia  del  potente  esfuerzo  con  que 
fué  atacado  el  Condado  de  Barcelona  por  las  huestes  almorávides.  La 
iirupción  del  confín  de  Cataluña  y  saqueo  y  devastación  de  la  comar- 
ca del  Panados,  opina  BofaruU  y  Broca,  que  ocurrió  en  1106  (147). 
Comprueba  que,  en  1107,  dicha  frontera  estaba  efectivamente  ocupada 
por  los  sectarios  de  Mahoma,  la  donación  que  Ramón  Berenguer  III 
hizo  á  Sant  Cugat  del  Valles,  de  una  fuente  en  Monistrol,  á  fin  de  que 
Dios  le  conceda  victoria  sobre  los  sarracenos  invasores  de  sus  confi- 


gressiis  cultum  nel  heremum  pratis  pascáis  sllaís  atqae  garricis  molínis  molinaris  cura 
earam  capuc  aqais  cursum  et  díscnrsam  fontes  fontanulis  coi» w&a?í8  petras  sedentes 
uel  mouentes  »  {DoUiliarum,  vol.  I,  doc.  203) 

(142)  Testamento  de  Guitart  «In  primis  iubeo  ut  ipo  meo  alaude  que  babeo  in  cer- 
daiiia  uel  in  confluente  in  ipsa  guardia  uel  in  ohaUascbar  siue  in  anues  id  sunt  casas 
et  ortos  ortalibns  torras  et  uineas  cultum  et  eremum  casalibas  siue  columbarios  et  ipsoi 
orreos  et  ipsos  arbórea.»  {Dotaliarum,  vol.  I,  doc.  697). 

(143)  Los  ejecutores  testamentarios  de  Clemencia,  mujer  de  Pere  Udalart  dan  á  la 
iglesia  y  Canónica  de  Urgell  «alod  in  comitatu  ceritanensi  intus  in  iam  dicta  uilla  de 
pino  siue  in  eius  aiacencüs  id  sunt  casas  casalibus,  columbariis  ortis  ortalibus  pratia 
pascuis  siluis  at^ue  garricis.»  (Dotaltarutii,  vol.  I,  doc.  679). 

(144)  «Ipsam  parroeohiam  sanctorum  felicis  et  ermengaudi  quod  sita  est  in  uilla 
aque  tepide  et  omnc  alodium  quod  ibi  babeo»  «domus  cum  solis  et  superpositis  orrea 
et  columbario  et  multa  alia  ediíicia  a  parte  diruta  et  tamen  bediHcata  in  numera  et 
cum  multis  «rborum  generibus  ncmora.  Que  omnia  eunt  in  suburbio  elenense  in  ualle 
conduente  infra  finos  uel  términos  prefate  uille  aque  tepide.»  {Dotaliarum,  vol  I,  docu- 
mento 761). 

(.145)  «Mansiones  vero  Pagensium  vel  cloricorum  arma  ferentium.  etc.,  columbaria 
et  palearla  nllus  homo  noa  incendat  vol  deatruat  » 

(14"^)  «Et  sunt  ipsi  alodoí  in  comitatu  rossilionensc  siue  in  ualle  confluente  sub  nr- 
bio  holcuBo  siue  in  valle  aspirii  uel  in  fonoliotense  siue  in  uilla  Ínsula  in  eius  terminis 
uol  aiacensiis.  Id  sunt  casas  casalibus  curtes  cum  illorum  super  positis  uel  cum  ómnibus 
columbariin  siue  cum  ómnibus  sacrariis  qui  sunt  intus  sacraria  sancti  stephani.»  {Dota- 
liiiriivi,  vol.  I   doc.  76f<). 

(147)     Historia  de  Cataluña,  vol.  II,  p&g.  398. 


PALOMAS  Y  PALOMARES  EN  CATALUÑA  EN  LA  EDAD  MEDIA     71 

nes  (148).  El  propio  Soberano,  al  tratar  do  restaurar  el  castillo  de  Oler- 
dula,  en  1108,  afirmaba  que  ya  hacía  algunos  años  que  los  almorabi- 
des  habían  devastado  el  Panados  (149).  En  la  misma  fecha  de  11C8, 
una  de  las  hazañas  de  los  enemigos  del  cristianismo,  fué  llegar  hasta 
más  allá  de  Barcelona,  sitiando  durante  dos  días  esta  capital  (150). 

La  desolación  de  Cataluña,  que  se  inaugura  casi  con  el  siglo  xii,  no 
fué  de  corta  duración.  Con  hechos  de  armas,  ora  favorables  á  los  cris- 
tianos, ora  adversos,  pero  siempre  llevando  la  peer  parte,  cabe  supo- 
ner que  duró  próximamente  unos  doce  años.  Codera  señala  la  derrota 
en  el  Congost  de  IMartorell,  de  los  caudillos  Abenalach  y  el  príncipe 
Abnabdala  vulgarmente  llamado  Abenaixa,  hermano  del  sultán  Alí, 
por  el  mes  de  Junio  ó  Julio  de  1114  y  el  sitio  de  Barcelona  en  el  pro- 
pio año,  poco  tiempo  después  del  antedicho  combate,  llevado  á  cabo 
por  Abubéquer,  hijo  de  Ibrahim  Abenteflut  gobernador  de  Valencia, 
Duró  este  sitio  veinte  días,  concluyendo  con  una  importante  victoria 
jDara  Ramón  Berenguer  III  en  el  llano  de  Barcelona  á  fines  de  1114  ó 
principios  de  1115  (151). 

Después  de  período  tan  aciago,  todas  las  mejoras  del  país,  y  en  es- 
pecial las  que  radicaban  en  la  agricultura,  sufrirían  notorio  menosca- 
bo, y  por  consecuencia  lamentable  retroceso. 

Los  grandes  esfuerzos  que  tuvo  de  realizar  para  conseguir  su  pros- 
peridad perdida,  aparecen  por  do  quier,  siendo  de  ellos  latente  testimo- 
nio algunos  datos  que  hemos  expuesto  en  otro  trabajo  nuestro  (152). 

Por  lo  que  concierne  á  los  palomares  en  el  siglo  xii,  es  natural  que 
tamaña  devastación  se  mostrara  con  las  ruinas  de  los  que  se  hallaban 
en  despoblado.  De  aquí  que  algunos  no  se  reedificasen  tan  fácilmente 
y  que,  escribanos  minuciosos,  hicieran  constar  esta  circunstancia  en 
sus  escrituras.  Como  ejemplo  existe  la  donación  hecha  en  1174  por  Ra- 
món de  Cuyereta  y  su  esposa  Anglesa,  á  la  hospitalaria  orden  de  San 
Juan  de  Jerusalem,  de  una  parellada  en  la  que  había  un  palomar  de- 
rruido^ en  S.  Valentí  del  Panadés  (153). 

No  faltan  documentos  que  constaten  la  existencia  de  palomares  en 
el  siglo  XII,  si  bien  los  encontramos  en  número  mucho  menor  que  en 
el  XI,  pudiendo  probar  la  escasez  de  datos,  que  habría  escasez  de  palo- 
mares. Se  mencionan  los  de  la  villa  Boir  (Cerdaña)  en  1124  (154),  los 


(I4S)  «Concedat  mihi  victoriam  super  sarracenia  inuadentibua  fines  nostros.»  (Car- 
tulario de  S.  Cngat,  doc.  525). 

(149)  Balari  y  Jovany,  Cataluña:  origenea  históricog,  pág.  279. 

(150)  Ibidem. 

(151)  Decadencia  y  desaparición  de  los  almorávides  en  España,  por  Francisco  Co- 
dera. (Zaragoza  lfc99),  pág.  20. 

(152)  Xotaa  históricas  de  Sarria  (Barcelona  1897)  págs,  94  y  siguientes. 

(153)  Pergamino  115  del  Calaix  23,  arch.  de  S.  Juan  de  Jerusalem  en  Cataluña. 

(154)  Donación  de  Sant  Ot  obispo  de  Urgell,  á  Pono  Guerau:  cin  ceritania  in  villa 
boir  Bub  tali  condicione  ut  bene  hedificetis  predictum  mansum  et  ibi  maneatis  et  labo- 
retis  alodio  uel  niñeas  et  de  alodiis  quod  circa  domos  sunt  et  de  ruptis  et  de  alus  qiie 


/2  F.    CARRERAS   Y  CANDI 

de  Quinciá  (Valles)  en  1161  (155),  los  de  la  Seu  de  ürgell  ea  1171  (156), 
Vilella  en  1148  (1571  y  villa  Perinés,  en  1169  (158),  ambas  localidades 
del  condado  de  UríícU;  Aguilella,  en  1162  (159);  Tutela  hacia  Forés 
en  1189  (160),  Gélida  en  1167  (161),  etc. 

El  aprecio  en  que  se  tenían  las  palomas  en  el  siglo  xii  se  advierte 
de  un  testamente  del  año  1116,  en  el  cual  el  testador  mencionó  legar  á 
su  esposa,  su  casa  y  las  palomas  que  poseía  (162). 

En  el  siglo  xiii,  variando  por  completo  el  estado  del  país,  toma  la 
agricultura  nuevo  incremento,  desarrollándose  á  la  par  la  cría  de  las 
palomas  en  el  campo.  Ya  abundan  de  tal  modo  los  documentos  con- 
signando la  existencia  de  palomares  en  todas  las  regiones  de  Catalu- 
ña, que  creemos  inútil  continuarlos.  De  ellos,  los  hay  esparcidos  en 
otras  secciones  de  este  trabajo,  añadiendo  como  muestra,  algunos  más 
pertenecientes  á  las  veguerías  de  Ausona  (163),  Lleyda  (164)  y  Pana- 


laborata  sunt  donetis  terciam  partem.  De  ruptis  qua8  feceritis  in  monte  donetis  tas - 
cham  de  uineis  uero  medietatem,  de  columbariís  qui  moclo  íbi  gunt  donetis  medietatem. 
De  alÜB  quos  uos  edificaneritis  terciam  partem. >  (Pergaminos  sueltos  del  arch.  Capitu- 
lar de  la  Seu  de  UrgellX 

(155)  Lib.  Ant.  Eccl.  Catlu  vol.  IV,  fol.  9,  doc.  25. 

(156)  Dotaliarum,  doc.  d,  arch.  Cap.  Seu  de  Urgell. 

1,157)  cAlodium  quod  abet  Sancta  Marin  in  villa  primes  per  laboracionem  id  sunt 
térras  et  uineas  casas  ortis  molino  I,  Columbario  I,  arbores  et  directum  quod  habemus 
in  ipsos  boEchos.»    Pergaminos  sueltos  del  arch.  Capitular  de  la  Seu  de  Urgell). 

(158)  Una  donación  de  tierras  al  monasterio  de  Tabernoles  <ad  ipsa  vilela  peciolaa 
III  de  térra  cum  ipsos  morarlos  que  ibidem  sunt»  consignase  lindaban  <de  IH  uero 
2}arte  in  columhdvio»  (Cartulario  de  Tabernoles,  fol.  34) 

(159)  Léese  sn  el  testamento  de  Ermessendis  mujer  de  Berenguer:  «ad  berengera 
filia  nostra  ipsa  sorte  de  alod  de  colomers  qui  est  ante  uiJla  de  agnilela>  (.28  Armari  de 
Testaments,  saco  A,  doc.  8,  arch.  S.  Juan  de  Jerusalem). 

(It  0)  En  el  testamento  de  Pere  de  Tutela,  f  eñor  de  los  castillos  de  Tutela,  Piñanosa 
y  parte  del  de  Forés  se  Labia  de  «unam  peciam  alodii  in  termine  de  Tutela  ad  illum 
columbarium  de  solarlo.»    Doc-  536  de  Alfonso  I,  arch.  Corona  Aragón). 

(161)  Uno  de  los  linderos  del  Más  del  Puig,  en  Gélida,  era  descrito:  «a  meridie  in 
campo  de  columbario. >  (Cartulario  de  S.  Ciigat,  fol.  157,  doc.  510). 

(Icíi')  «Et  dimisit  coniuge  sue  domus  et  colambus  cum  suis  tenedonibns.»  (Cartulario 
de  8.  Cugat,  fol  119,  doc.  441). 

(16;-)  Los  siguientes  pertenecen  á  )a  veguería  de  Ausona,  según  aparecen  en  el  archi- 
vo de  la  Curia  Fumada  de  Vich. 

A.  Ii40.  «(Nonas  Jalii)  in  parrochÜB  sancti  vinceucii  de  rieria  et  sancti  petri  de  sa- 
uassona.  Et  est  una  ipsarum  in  loco  nominato  columbario. >  (Manual  1239-1242;. 

A.  1211.  «!,XV  kalendtts  Marcii)  tota  illa  mea  Barchina  de  columbario  quod  habeo  ia 
parrocbia  sancti  petri  vici.>  .Manual  1239- 1242). 

A.  1241.  «(XIII  kalendas  Septembris)  in  riíanso  de  tornamira  tamen  dominium  qnam 
aliquoa  alios  bo-nores  et  Campum  de  arces  et  campum  (7e  Coiin/i&ano  »  (Testamentos 
1240- 1252;. 

A.  1251.  «III  Nonas  Fcbruariij  ipso  columbario  Bobirano>  estaba  en  el  Más  Armengol 
de  Vespella.  (Manual  1250-1256). 

A.  l<¡i"6.  «(VI  idus  Decembris)  unum  quadrum  terre  nostrum  quam  sub  dominio  tuo  et 
berenjtario  de  salisfuris  Labemuí  in  parrochia  eanilem  (Santa  Eulalia  de  Riuprimer) 
ante  tolumbarium  manei  B   et  bernardo  de  tolosa  »    Manual  Vi. 

A.  l-i57  «íNonas  Madií)  Tercia  uero  earum  (pecie  terre)  in  qua  sedet  columbarius»  en 
el  término  de  Santa  Eugenia  de  Berga.    Manual  V;. 

(164)    A.  1:í20:  testamento  do  Bernat  Zamarra  «dimito  dicto  P.  unam  domum  cum  co- 


r*ALOMAS  Y  PALOMARES  EN  CATALUÑA  EN  LA  EDAD  MEDIA  73 

des  (165).  Lo  generalizada  que  estaba  la  costumbre  de  construir  pa- 
lomares rurales,  durante  el  siglo  xiii,  se  constata  en  el  hábito  con- 
traido  por  los  notarios  de  los  reinos  de  Aragón,  al  describir  detalla- 
damente las  pertenencias  ó  derechos  feudales  que  radicaban  en  un 
término  ó  lugar  objeto  de  contrato.  En  sus  escrituras,  al  nombrar  las 
clases  de  posesiones  rurales  que  se  enagenaban  en  consonancia  con  el 
formulario  de  la  época,  no  solían  omitir  á  los  palomares^  como  cosa 
asaz  divulgada.  En  demostración  de  ello,  presentamos  dos  párrafos  de 
esta  índole,  el  primero  del  año  1257,  con  referencia  al  Principado  de 
Cataluña  (166)  y  el  segundo  del  año  1252,  aludiendo  á  un  lugar  de 
Aragón  (167),  estando  concebidos,  ambos,  en  idénticos  términos. 

Durante  los  siglos  xiv  y  xv  prosiguen  las  citas  referentes  á  palo- 
mares, casi  con  tanta  frecuencia  como  en  el  xiii.  Su  decadencia  parece 
manifestarse  en  los  albores  de  la  Edad  Moderna,  lo  que  tal  vez 
acuse  la  evolución  de  dejar  de  construirlos  en  despoblado,  para  insta- 
larlos en  las  mismas  payesías,  ya  en  sus  torres  ó  azoteas,  ya  contiguos 
á  las  masías,  como  los  gallineros  y  pocilgas.  Y  no  siendo  usual  des- 
cribir los  gallineros  en  los  contratos  notariales,  por  conceptuarse  una 
parte  del  conjunto  de  la  payesía,  tampoco  se  juzgó  indispensable  men- 
cionar á  los  palomares,  según  se  solía  hacer  cuando  los  erigían  en 
despoblado. 

Seguramente  las  desventajas  de  los  palomares  emplazados  en  los 
campos  y  montañas,  harían  propender  á  su  disminución,  en  especial  á 


lumbario  iaxta  sanottim  P.  de  8alas>  (condado  de  Pallare).  (Armario  de  Sisear,  doc.  348, 
arch.  San  Jaan  de  Jerusalem  en  Cataluña). 

A.  1281:  Quillem  de  Miravet  comendador  de  Gardeny,  cedió  en  enñteusis  á  Bernat 
Gombau  «Quasdam  domos  et  nnum  ortum  oum  oliuariis  efc  alus  arboribus  cum  coliini- 
bario  et  eorrallo  sitas  et  sitnm  in  villa  et  terminio  Alcanioii»  (11  Armario  de  Gardeny, 
saco  F   doc.  974  arch.  S.  Juan  de  Jerusalem  en  Cataluña). 

(165)  A.  1217:  Gnillem  de  Castellvell  en  memoria  de  su  madre,  hermano  Arberfc  de 
Castellvell  ó  hijo  Guillem  de  Monteada,  al  instituir  el  beneficio  de  S.  Miguel  en  Cas- 
tellvl  de  Bosanés,  estableció  cDono  eciam  altari  quartam  partem  tocias  deoime  quam 
babeo  in  illa  pariliata  que  est  subtus  columbarium  versas  Salfores.»  (.Documento  85  de 
Jaime  I,  arch.  Corona  Aragón). 

(166)  «Quod  nos  Jacobus  etc.  per  nos  et  nostros  successores  damus  et  concedimns 
nobis  nobili  et  dilecto  nostro  Britoni  Ancelmi  de...  in  feudum  ad  consuetudinem  Bar- 
chinone  et  uestris  imperpetuum  Castra  et  villas  de  sancto  Laurencio  et  de  Stagello 
qni  Bunt  in  Kossilione  cum  mansis  et  bordís  ad  ipsa  Castra  seu  villas  pertinentibus  et 
debentibus  pertinere  cum  casis  casalibus  columbariis  furnis  molendinis  ortis  ortalibus 
uineis  terris  oultls  et  incultis  heremis  et  populat's  lignis  et  arboribus  diversorum  ge- 
nerum  aquis  herbis  pratis  pascáis  venacionibus  piscacionibus  introitibus  et  exitibus 
melioramentis  íacti  et  faeiendis.»    Registro  9,  fol.  16,  arch.  Corona  Aragón). 

(167)  Concesión  del  castillo  de  Transmer  en  Taracjona  á  Ferrán  de  Montagat  por 
Jaime  I  «cum  fortitudine  illius  castri  cum  casis  casalibus  colinnbariis  vineis  ortis  orta- 
libus ao  terris  cultis  ct  incultis  heremis  et  populatis  lignis  et  arboribus  diuersorum 
generum  furnia  et  molendinis  aquis  herbis  pratis  et  pascuis  piscationibus  et  venationi- 
bus  montibus  termiais  introitibus  et  exitibus.»  -Documento  1431  de  Jaime  I,  arch.  Co- 
rona de  Aragón).  Puede  verse  también  el  documento  1442  del  año  1256,  donde  concede, 
Jaime  I,  á  Martin  Pérez  justicia  de  Aragón,  el  lugar  y  castillo  de  Estada. 


74  F.   CARRERAS  Y   CANDI 

medida  que  la  perfección  de  los  cultivos  produjeron  mayores  rendi- 
mientos á  los  propietarios  rurales. 

Según  aparece  de  distintos  documentos  del  siglo  xiii,  destinábanse, 
los  terrenos  inmediatos  á  palomares,  á  herrenales  {f regiríais  en  cata  - 
lán),  esto  es,  á  yerba  para  segar  en  verde,  ya  que,  en  tal  clase  de 
cultivo,  las  palomas  no  podían  causar  los  perjuicios  que  ocasionaban 
en  los  campos  de  trigo,  cebada  y  demás  granos.  Hállanse  citas  de  esta 
naturaleza  con  referencia  á  los  lugares  de  Bañeres  (año  1210)  (168),  Vi- 
lanova  de  la  Eoca  (año  1221)  (169),  Yvarz  (año  1231)  (170),  Palau  del 
condado  de  Roselló  (año  1155)  (171),  MonterguU  (siglo  xiii)  (171  bis) 
S.  Martí-de  Provensals  (año  1076)  (172),  Barcelona  (año  1232)  (173),  etc. 

Bien  entendido  está,  que,  con  lo  antedicho,  no  queremos  sentar  nin- 
guna afirmación  categórica,  pues  también  había  palomares  rodeados 
de  otras  clases  de  cultivo,  como  v.  g.  el  inmediato  á  una  barquera  sem- 
brada de  centeno,  en  Vich,  en  el  año  1250  (174). 


LOS  PALOMARES  DEL  TERRITORIO  DE  BARCELONA 

Aunque  de  puro  sabido  no  deberíamos  repetirlo,  preferimos  pecar 
de  prolijos  y  en  dos  líneas  decir,  que,  por  territorio  de  Barcelona,  se 
entendió  el  comprendido  desde  Montgat  á  Castelldefels  y  de  Molins  de 
Rey  y  de  la  sierra  de  Cerola  y  Vallvidrera  al  mar,  abarcando  las  dos 
llanuras,  que,  hoy  se  conocen  por  ylá  de  Barcelona  y  jjIcí  del  Llobregat. 
Si  bien  hay  noticia  de  existir  allí  palomares  con  anterioridad  al 
siglo  XI,  como  el  de  Sarria  del  956  (i75),  la  documentación  se  presen- 


cies) Testamento  de  Pere  de  Banyere»:  «Dimito  Petro  filio  meo  illum  ferragenalíum 
de  columbario  et  illas  domos  de  zaba  »  Era  señor  de  los  castillos  de  Bañeres,  Tamarit  y 
Montoliu,  Fodox,  Santa  Coloma  y  Fiol.  {28  Arinari  de  Testaments,  saco  C,  doc.  339, 
arch.  de  S.  Juan  de  Jerusalem  en  Cataluña'). 

(169;  'Fernigenalis,  siout  oocupat  de  columbario  inferius  usque  in  niam  mercaderam.> 
(/.t6.  Ánt.  Fa-cI.  C'atli.,  vol   III,  fol.  30,  doc.  85). 

(170)  Una  de  Jas  cláusulas  del  testamento  de  Guillem  Sinfró  es  la  siguiente:  tDimit- 
to  ad  arnallum  filium  meum  domos  nostras  de  yuarz  cum  solum  et  surra  positura  de 
abisso  usque  ad  nubes  cum  meo  ferragenalium  ct  columbarium  integriter.»  r¿S  Armari  de 
Testamenta,  saco  A,  doc.  152,  arch.  S.  Juan  de  Jerusalem  en  Cataluña). 

(171)  Donación  de  una  payesia  al  Temple  «cum  faragine  et  cum  columbario  ^ui  ibidem 
eBt.>  (Inventaire  sommaire  des  Arcliices  departamentals  des  Pyrennées  Orientáis), 

(171  bis)    Véase  la  nota  212. 
(17-<;)    Véase  la  nota  191. 

(173)  Forrera  muger  de  Pere  de  Tort  y  su  hijo  Ferrer,  conceden  á  Ferrer  de  Saca- 
nelJa,  cuanto  poseían  en  la  heredad  Soler  barbo,  á  fin  de  ^ne  lo  cultive  y  mejore;  «ítem 
damns  vobis  dicti  et  vestris  ipsos  ferregenallos  dúos  pro  Barchinona  ipso  qui  est  liuM^is 
roluiiihario  alio  qui  se  tenent  juxta  área  et  cum  ipsa  corta  qui  ibi  est".  (Documento  446 
de  Jaime  I,  arch.  Corona  Aragón). 

(174)  «(X  kalendas  Decembris)  illa  mea  baroharia  qui  est  seminata  de  ordeo  qui  est 
in  loco  nominato  barchcria  de  columbario  sub  área  mansi  de  guaello.»  (Manual  1250-1266 
arch.  Caria  Fumada  de  Vich). 

(175)    Véase  la  nota  29. 


PALOMAS  Y  PALOMARES  EN  CATALUÑA  E\  LA  ED  VD  MEDIA     75 

ta  silenciosa  á  este  respecto^  liasta  liallarnos  en  el  antedicho  siglo. 

Tuvieron  su  palomar,  en  1032,  ciertas  casas  del  arrabal  de  Barce- 
lona suhtus  ipso  regó,  consignadas  en  el  testamento  de  Borrell  (176)-, 
en  1020  los  había  en  el  puerto  de  Montjuich,  partida  llamada  Circulo 
(177).  Cercano  á  este  puerto  hubo  el  lugar  de  Provencana,  donde  un 
palomar  ya  en  pie  en  1062  (178)  ú  otra  construcción  igual,  dio  nombre 
á  cierta  payesia  en  1174  (179). 

En  Sarria  no  conocemos  solamente  el  mentado  palomar  del  956,  sino 
además  otro  vendido  en  1163,  por  Berenguer  de  PalauA  los  Canónigos 
de  Barcelona  (180). 

En  el  término  del  Llobregat  y  años  de  1002  (181)  y  1056  (182),  se 
habla  de  palomares.  Entendíase  por  este  término  al  espacio  compren- 
dido desde  la  desembocadura  del  rio  de  Cervelló  al  mar  (183)  Sant  Boy 
del  Llobregat,  contaba,  en  1089,  con  el  palomar  de  Campllonch  (184)  y 
Dudisme,  que  formó  parte  del  extenso  término  de  Olorda,  con  el  que 
Baldofret,  Pbro  ,  juntamente  con  sus  tierras,  donó,  en  1002,  á  San 
Pedro  de  Roma  (185).  El  lugar  de  Almafar,  en  el  llano  del  Llobregat, 
tenía  sus  palomares  en  1002  (186).  Hallóse  situado  este  lugar,  cuyo 
nombre  recordaba  aún  la  dominación  sarracena,  en  la  parroquia  de 
Sant  Climent,  término  del  castillo  de  Erapruñá,  perdiéndose  por  com- 
pleto en  el  siglo  xii. 

Aliado  N.  de  Barcelona,  los  hallamos,  en  Agudells,  al  pie  de  los  raon- 


(176)    Doc.  92  de  Berenguer  Ramón  I.  (Arch.  Corona  de  Aragón). 

(177;  Casta,  oambió  con  el  Cabildo  de  la  Catedral  barcelonesa,  un  alodio  «in  termi- 
nio  de  porto  in  loco  ubi  dicunt  ad  ipso  circulo  id  est  térra  et  casas  et  curtes  et  quoqui- 
na  et  coluiabai-ics  et  ortos  cuna  puteos  et  fonte  et  ficulneas  et  uites.»  (Ltb.  Ant.  Eccl,  Cat. 
vol.  I,  folio  144,  doc.  374.  Arch.  Catedral  de  Barcelonai. 

(178)  «Domos  et  curte  cum  solis  et  suprapositis  januis  foueas  columbario  et  pateo 
terris  et  uineis.»  (Ibidem,  vol.  IV,  fol.  25,  doc.  77}. 

(179)  «Ipsas  domos  quas  habebat  in  ipsa  villa  de  proninciana  et  ipsas  II  fexes  terre 
quas  habebat  ad  ipsas  fígeras  ad  ipsum  mansum  de  columbario,'  (Cartulario  de  Sant  Cu- 
gat,  fol.  250,  doc.  771). 

(180)  «Totum  illam  honorem  et  baiuliam  et  feuos  domos  térras  et  uineas  et  oliuarias 
et  arbores  diuersi  generis  cum  columbario  et  omnia  in  ómnibus  cum  pascuis  adempriai3> 
etcétera.  (Lib.  Ant.  Eccl.  Cat   vol.  II,  fol.  2,  doc.  B). 

(181)  « Una  térra  cum  casas  et  curtes  solos  et  suprapositos  columbario  ao  solarlo  orto 
cum  arboribus  uitis  cum  trilea  orto  oum  pomiarios.»  (Cartulario  de  Sant  Cngat,  fol.  242, 
documento  756). 

(182)  «Et  domos  que  ibidem  sunt  cum  solos  et  suptrpositos  et  ostios  etjanuaset 
foueas  oum  guttia  et  stllliciniis  et  ipso  columbario  et  macerias  et  casalioiis  >  (Doc.  17á 
de  Ramón  Berenguer  I.  Arch.  Corona  de  Aragón). 

(183)  Cartulario  de  Sant  Cngat,  fol.  243.  doc.  757 

(184)  <  fit  ipsas  uineas  qui  sunt  ad  ipeo  columbario  de  campo  longo  in  parrochia  saacti 
bandilii.»  (Cart.  de  S.  Cngat,  doc.  725). 

(185)  «Cum  domibus  ortis  et  arboribus  cum  oratorio  instructo  garriciis  et  paschais 
et  columbario,  cultum  vel  hercmum  »  Documento.  64  de  Ramón  Borrell,  Arch.  Corona 
de  Aragón). 

(186)  «Et  sicut  adigilane  consessit  ut  cartam  ei  fecissent  de  ipsas  suas  casas  et  cur- 
tes et  turre  et  columbario  simul  cum  ipsa  térra  uel  cum  ipso  orto  uel  ipsis  pomiferis 
quod  abebat  in  almafar.»  (Cartulario  de  Sant  Gugat,  fol.  2"0,  doc.  834). 


76  F.    CARRERAS  Y   CANDÍ 

tes  de  Cerola,  en  1056  (187);  en  Provensals,  en  1004  (188),  1009  (189), 
1032(190),  1076  (191)  y  1080(192)  con  el  más  ííeZCoZomer  en  1174  (193); 
en  Badalona,  año  de  1064,  en  la  villa  Foiano  (194);  y  en  Sant  Adriá  de 
Besos  en  el  año  1013,  al  donar,  el  obispo  de  Barcelona  Deus-dedit, 
dicha  iglesia  y  pertenencias  de  la  misma,  á  su  Canónica  (195). 

Réstanos  tratar  de  los  palomares  existentes  en  las  dos  vecinas 
parroquias  de  Sant  Andreu  de  Palomar  y  Santa  Eulalia  de  Vilapiscina, 
mereciendo  especial  atención  algunas  particularidades  que  presentan 
en  el  último  de  estos  lugares.  De  los  que  se  mencionan  en  Sant  Andreu 
en  el  año  1081  (196),  nada  podemos  aducir,  ni  menos  ligar  tal  cita  con 
otra  del  año  1401,  en  qiue  se  señala  la  existencia  de  un  palomar  de 
Guinardó  (197).  También  aparecían,  en  esta  parroquia  de  Palomar, 


(187)  «In  nomine  domini  Ego  Vdalardo  vicecomitis  et  -¡ixori  mee  Gilla  viceoomi- 
tissa  vinditores  sumus  tibi  bermon.  Per  hano  scripfcnra  uinditionis  nostre  uindimua 
nos  tibi  peoia  I  de  térra  culta  et  medietatem  de  I  °  palumbario  et  medietatem  de  I 
Sacrario  et  est  hec  omniain  territorio  barchinone  ubi  diount  agudels.»  (L/6.  Ant.  Eccl. 
Cat.  vol.  II,  fol.  42,  doc   1171. 

(188)  Ugoberto  levita  y  Güila  venden  á  Vivas  «curte  cum  cidumbarios  dúos  et  puteo 
et  trilea  nostrum  proprium  juod  habemus  in  territorio  barchinonense  in  terminio  de 
prouincialos.»  (Doc.  73  de  Ramón  Borrell,  Arch.  Corona  do  Aragón). 

(169)  «Domo  cum  solo  et  superposito  quem  tu  ibidem  edificasti  simul  cum  columbario 
et  orto  cum  arboribus  et  puteum»  «qui  est  in  territorio  Barchinonense  in  locum  que 
dicnnt  Prouinciales  »  (Doc.  93  de  Ramón  Borrell,  Arch.  Corona  Aragón). 

(190)  Se  refiere  á  unas  casas  en  Sant  Martí  de  Provensals  «cum  puteo  atque 
columbario  »  (Doc.  9o  de  Berenguer  Ramón  I,  Arch.  Corona  Aragón^ 

(191)  Son  objeto  del  contrato:  «casas  ubi  habitat  fulcho  et  casaliciis  qui  ibidem  est 
et  ferregenal  cum  ipso  campo  et  columbario  et  oliueres  et  ulmos.»  «Et  hec  totum  est  it 
prouincialis  »  )Lib.  Ant.  Eccl.  Cat.  vol.  II.  fol.  124,  doc.  367) 

(19¿)  «Domos  meas  ad  ipso  villareno  cum  ortis  et  columbario  cum  terris  que  in  cir- 
cuitu  sunt.»  (Doc.  45  de  Ramóa  Berenguer  II,  Arch.  Corona  Aragón). 

193)  Entre  los  legados  que  hace  Tayá  en  su  testamento  hay:  «Conceasit  nepoti  suo 
Guillelmo  ipsas  domos  quas  habebat  in  ipsa  uilla  de  prouinciana  et  ipsas  II  fexas 
torre  quas  habebat  ad  ipsas  figeras  ad  ipsum  mansum  de  columbario.»  (Cartulario  de  Sant 
Cugat,  fol  250,  doc.  771). 

(194  Se  describen  estas  posesiones  en  los  siguientes  términos:  «alodíum  nostrum  id 
sunt  térras  cultas  et  eremas  cum  montes  et  garricis  planum  uel  implanum  térras  et 
uineas  et  trillas  et  arbores  de  cunctisque  generibus  ubi  sunt  fundatas  cum  fontes  et 
aqua  ad  rigandum  cum  casas  et  curtes  cf  coíí;/ii6a;70s  solos  et  superpositos  eb  foueas 
hostiis  et  ianuis  et  limites  cum  petras  magnas  uei  micimas.»  (Líb,  Ant.  Eccl,  Cat, 
fol.  128,  documento  37?). 

(165)  «Addidi  nempe  ego  Deusdedit  Episcopus  Barchinone  ad  prefatos  canónicos 
térras  et  vineas  cum  casas  et  curtes  et  columbarios  cum  ecolesia  sa.ncti  Adriani  mar- 
tyris  et  cum  hortos  et  columbario  qui  est  hec  omnia  ultra  Álveo  bisocio-  ( Speculum  Offl- 
cialatus,  fol.  160,  Arch.  Catedral  de  Barcelona). 

(lí'6)  «Ipsum  alodium  totum  quod  balloninns  ñlius  condam  predicti  ansoualli  qui 
fait  frater  noster  dimisit  nxore  sue  nomine  Guilla  in  nita  sua  id  sunt  domos  et  vineas 
ac  térras  et  columbarios  et  diaerti  generis  arbores  tt  puteos.»  «Hoc  uero  totum  predic- 
tum  alodium  est  in  parrochia  sancti  Andree  apostoli  de  palumbario  » (Cartulario  de 
Sant  Cugat,  fol  306.  doc.  928). 

197,  En  Ja  apoca  de  entrada  de  nn  censo  librada  por  el  prior  del  Hospital  de  Santa 
Creu,  A  Pero  Palau  de  Sant  Andreu  de  Pal  jmar  radicando  en  cierta  pieza  de  tierra  «quod 
est  in  loco  vocato  de  vilatrau  territorii  barchinone.  Et  terminatur  dicta  pecia  terre  ab 
oriente  in  via  qua  ascenditur  ad  columbarium  di'  ijuinardo:  a  meridie  in  via  mulneria.  .» 
Oíanual  1401—1401,  fol.  13,  doc.  51,  Arch.  Hospital  de  Santa  Creu  de  Barcelona). 


PALOMAS  y  PALOMARES  EN  CATALUÑA  EN  LA  EDAD  MEDIA     77 

algunas  torres,  como  v.  g.  la  del  1118  (197  bis)  donde  bien  pudiera 
haber  su  lugar  destinado  á  palomas. 

En  cambio  hubo  en  Vilapiscina  dos  célebres  palomares  objeto  de 
múltiples  contratos  durante  dicho  siglo  xi.  Estaban  contiguos  y  más 
bajos  que  la  iglesia  de  Santa  Eulalia,  teniendo  á  su  alrededor  nueve 
dextros  de  tierra  á  ellos  adscrita.  La  cana  dextra,  mayor  que  la 
ordinaria,  permite  deducir,  que,  el  área  que  les  pertenecía  vendría  á 
ser  de  unos  144  palmos  catalanes  ó  sean  27  metros  aproximadamente. 
Lindaban,  al  N.  con  antigua  era,  al  E.  con  un  camino  público,  al  S. 
con  el  torrente  y  al  O.  con  pertenencias  del  presbítero  Geribert. 

En  el  año  1035  estos  dos  palomares  eran  beneficiados  á  prorrata 
por  siete  personas  distintas,  dándonos  la  documentación  los  nombres 
de  cuatro  hermanos  de  la  prole  de  Sunyer  llamados  Ervigio,  Geribert, 
Riquel  y  Blanca  y  de  un  tal  Bernat  Bernat,  resultando  desconocidos 
los  dos  restantes  condueños.  El  presbítero  Geribert,  como  propietario 
de  las  tierras  vecinas  á  los  palomares,  había  de  tener  interés  en  que 
no  interviniesen  tantas  personas  en  ellos.  Así  pues,  vemos  aprovecha- 
ba las  ocasiones  que  se  le  presentaban  de  adquirir  participaciones  de 
los  demás  condueños. 

La  primera  de  las  compras  de  que  hallamos  noticia;,  la  efectuó 
Riquei  en  1035,  que  adquirió  de  Blanca  la  mitad  de  una  casa  que 
poseían  por  indiviso  y  la  setena  parte  de  dichos  dos  palomares  (198). 
Algún  tiempo  después,  la  propia  Blanca  cedió  en  prenda  á  su  hermano 
el  presbítero  Geribert,  dos  participaciones  que  poseía  en  los  palomares 
de  Vilapiscina,  según  aparece  en  distintos  contratos  que  llevan  las  fe- 
chas de  1040  (199)  y  1047  (200). 


(197  bis)  <AlodiurQ  uero  suum  omne  quod  habebat  in  rexago  nepoti  sno  sesnano 
dimissit  simal  cum  feuo  de  turre  de  palomario  qnam  habebat  per  fílios  bertrandi  su- 
niaTÍi>  (Lib.  Ant,  Eccl.  Cat.  voL  I,  fol.  31,  doc.  56). 

(19S)  Riquel  vende  á  Blanca  su  hermana  <de  medietate  de  ipsa  chasa  et  curte  quem 
abeo  cum  te  emptrice  cum  solos  et  superpositos  parietes  guttas  et  stillicinios  et  ipsa 
mea  hereditate  que  abeo  in  ipsos  ferragenales  et  i«  i'^sos  coZ/íí/í&íiív'os  et  in  ipso  orto 
cum  ipsos  arbórea  et  in  ipsa  uia  et  in  dextros  VIIII  de  térra  qui  sunt  insta  ipsos  colum- 
barios ijjsa  setena  parte:  et  est  hec  omnia  in  territorio  barchinonense  íq  terminio  de 
sancta  eulalia  de  uila  pecina.  Aduenit  mihi  per  uocem  genitores  mees  siue  per  onxnes- 
que  noces.  Affrontat  hec  omnia  de  parte  circi  et  de  aquilonis  in  térra  de  meos  heredes. 
De  meridie  in  térra  de  meos  heres  et  in  tcrrent.  De  occiduo  in  uia.»  {Lib.  Ant  Eccl.  Cat, 
vol.  II,  fol.  95,  doc.  290). 

(I£9)  Blanca  da  en  prenda  á  su  hermano  Geribert  sacerdote  «casales  cum  ipsa 
madira  parietes  guttas  et  stillicinios  et  solos  cum  íoueas  et  cloacas  et  palumbarios  et 
térras  et  uineas  cultum  uel  eremum  in  cunctisque  locis:  et  est  hec  omnia  in  territorio 
barchinonense  in  parrochia  sancti  andree  in  terminio  de  orta  in  locum  quem  dicunt 
uila  pecina..  »  cAffrontat  namque  omnia  de  parte  circi  ia  uia  que  pergit  a  romanedo. 
De  aquilonis  ia  uia  qui  pergit  a  barchinooa  uel  ad  ij)8o  pontonal.  De  meridie  in  ipsa 
uentosa.  De  occiduo  in  terminio  de  orta  •  (Lib.  Ant.  Eccl.  Cat.  vol.  II,  fol  88,  doc.  263). 

(200)  Blanca  da  en  prenda  á  su  hermano  Geribert  presbítero:  <casalt8  et  curte  et 
horto  cum  arboribus  et  puteo  et  ferragenal  et  palumbarios  et  térras  et  niñeas  et  cultas 
.  et  eremas:  et  est  hec  omnia  in  territorio  barchinonense  in  terminio  de  orta  uel  uila 
pecina  in  parrochia  sancti  andree.  Aduenit  mihi  hec  omnia  per  noce  genítorem 


78  F.    CARRERAS   Y    CANDI 

Ya  en  el  año  1036  Geribert  había  comprado  á  su  hermano  Ervi^io 
lo  que  poseía  en  Vilapiscina,  inclusa  su  parte  en  los  palomares  (201). 

En  el  año  1052,  se  le  escapó  á  Geribert  una  venta,  que  de  su  porción 
en  los  mentados  palomares,  hicieron,  Bernat  Bernat  y  Ermeniardis 
(202).  Pero  poco  después,  ó  sea  en  1054,  obtuvo  de  los  compradores^ 
Vidal  Duran  y  Guisla,  esta  coparticipación,  si  bien  hubo  de  pagarla  á 
buen  precio  Bernat  Bernat  la  vendió  por  sólo  medio  mancuso  y  Vidal 
Duran  percibió  por  ella  dos  mancusos  (203). 

Tres  meses  más  tarde  el  propio  Vidal  Duran,  vuelve  á  vender  á 
Geribert,  otra  setena  parte  de  los  palomares  de  Vilapiscina,  adquirida 
por  compra,  no  sabemos  á  quien,  obteniendo  igualmente  la  susodicha 
suma  de  dos  mancusos  (204).  Es  de  creer,  que,  con  tales  reventas,  Vi- 
dal verificaba  pequeños  negocios  á  costas  del  empeño  de  Geribert,  en 
ser  único  propietario  de  estos  dos  palomares. 

Otras  importantes  adquisiciones  de  tierras  de  labor,  por  aquellos 
alrededores,  hacía,  este  presbítero  de  Sant  Andreu  (205),  y  con  ellas  al- 
gunos palomares  enclavados  en  las  mismas,  según  hallamos  en  una 
del  año  1047  (206).  Hizo  testamento  en  el  de  1068.  legando  á  sus  hijos 
Pons  y  Pere.  las  casas  en  que  habitaba  y  los  palomares  (207)^  quizás 
los  dos  de  Vilapiscina,  que  tan  cuidadoso  anduvo  en  adquirir. 

De  notoria  importancia  habían  de  ser  estas  construcciones,  cuando 
eran  susceptibles  de  tales  subdivisiones  y  contratos.  Alguna  de  ín- 
dole análoga,  creemos  daría  nombre  á  la  antiquísima  iglesia  de  Sant 
Andreu  junto  al  Besos. 

No  fué  el  único  lugar,  el  del  llano  de  Barcelona,  que  se  conoció  por 


meorum  8Íue  per  uUasqne  noces  Affrontat  hec  omnia  de  parte  circi  in  ipso  holma- 
teUo.  De  aquilonis  in  littora  bisaacü.  De  meriJie  in  ipso  pontonal.  De  occiduo  in  mon- 
te aqailar  »  {Lib.  Ant.  Eccl.  ('af.  vol.  II,  fol.  9o,  doc.  294;i. 

(201)  Vende  Ervigio  á  Geribart  su  hermano  «casas  cnm  curtes  et  s' los  et  su- 
perpositoB  parietes  guttas  stillicinios  et  petras  et  era  et  ferragenals  cum  /psOH  coIkiii- 
liarios  cum  solos  et  enperpositos  et  hostias  et  ianuas  et  foueas  et  cloacas  et  arbores  et 
puteo  cum  aqua.  Que  abeo  in  territorio  barohinonense  in  parrochia  sancti  andree  in 
loco  que  dicunt  uilla  pÍ8ciiia>  lindando  <de  orientis  in  térra  de  gnadallo  de  merüie  in 
torrente  qui  currit  per  orta  per  tempus  plnuiarum  De  occiduo  similiter  in  torrente  et 
in  strada  publica.  De  circi  similiter  in  strada  >  (Líb.  Ant.  Eccl.  C'at  ,  vol.  II,  fol.  81,  docu- 
mento il36.) 

(202)  Apéndice,  documento  núm.  I. 

(203)  .  .  .      II. 

(204)  .  .  .      III. 

(205)  Ln  documento  del  año  1053  le  llama  «geriberto  sacer  sancti  andree. >  {Lib.  Ant, 
Eccl.  Cat.  vol.  II,  fol.  102,  doc.  310). 

(206)  En  1047,  Geribert  compró  á  Ramón  Esteve,  á  su  madre  Guisla  y  á  Oriol,  una 
propiedad  en  S  Andreu  de  Pal.  mar  com])uesta  de  «casas  et  curtes  cum  solis  et  supra- 
positis  i)arietes  guttis  et  stillicidiis  hostiis  et  ianuis  foueis  et  cloacis  orto  et  puteo  et 
torculario  et  ferregenales  et  columbarios  terris  et  nineis  cultis  uel  incultici)  (Lib.  Ant. 
Eccl.  í'at   volumen  11,  fol.  49,  doc.  1  9). 

12071  «Ttern  onncedo  poncio  filio  meo  et  fratri  suopetro  ipsas  meas  domos  ubi  abitat 
cuín  ipso  alodio  quod  est  in  oircuitu  et  puteo  et  orto  qui  intrinsecus  est  et  arbores  et 
columba rioB  et  nioeis  quod  dioitur  planellas.»  ^¿¿6.  ^l«í.  £ccí.  C'«í.  vol.  II,  fol.  99,  docu- 
mento 802  . 


PALOMAS  Y  PALOMARES  EN  CATALUÑA  EN  LA  EDAD  MEDIA     79 

Palomar.  Hacia  el  Llobregat  y  en  las  inmediaciones  de  Cornelia,  había 
al  parecer,  en  el  año  1005^  otro  sitio  asimismo  apellidado  (208)^  cuyo 
nombre  no  prosperó  á  través  de  los  siglos,  ya  que  hoy  se  ha  perdido 
por  completo. 


LOS  TÜDONERS  O  PALOMARES  DE  TORCACES  EN  LA  SAGARRA 

Indudablemente  la  región  del  principado  catalán,  que  se  nos  presen- 
ta más  interesante  bajo  el  aspecto  de  contener  palomares  de  torcaces-, 
es  la  vulgarmente  denominada  Sagarra.  Hay  probabilidades  de  haber 
debido  el  nombre  que  lleva,  ala  romana  Cigarra,  que,  el  Rdo.  Segura, 
apoyado  en  ciertas  antiquísimas  lápidas  de  Prats  de  Rey  (209),  sitúa 
en  esta. población. 

La  Sagarra,  región  de  límites  anchos  y  nada  precisos,  cuenta  con 
multitud  de  pequeñas  poblaciones  y  no  pocas  ruinas  de  castillos,  es- 
caseando las  payesías  aisladas  El  suelo,  aunque  no  muy  feraz,  resul- 
ta aprovechado  por  la  laboriosidad  de  sus  habitantes,  que  extraen 
cuanto  puede  dar  de  sí. 

Entre  la  diversidad  de  ruinas  que  notará  el  curioso  excursionista, 
hemos  de  separar  las  que  denotan  pasada  fortaleza^  ó  derruidos  co- 
rrales, para  estudiar  solamente  las  de  palomares  aparejados  en  despo- 
blado para  las  torcaces.  Los  sagarre  tas  todavía  les  conocen  por  ttidoners 
y  colomers  salvatges.  Puede  constatarse  la  existencia  de  buen  número 
de  ellos,  no  sólo  por  sus  restos,  si  que  también  por  lo  que  consignan 
los  archivos  locales.  Larga  é  ímproba  sería  nuestra  labor  si  tratára- 
mos de  presentarla  completa,  limitándonos  á  consignar  lo  que  bue - 
níi mente  nos  ha  sido  posible. 

En  Segura  hay  los  vestigios  de  un  tudoner.  En  Glorieta,  lugar  de- 
nominado solar  deis  colomers,  aparecen  los  restos  de  otros  dos,  en  la 
pared  de  uno  de  los  que,  durante  el  primer  tercio  del  siglo  xix,  todavía 
anidaban  torcaces.  Entre  las  poblaciones  de  Montornés  y  Grañena, 
existen  ruinas  de  otro.  En  Vallfogona  de  Riucorb,  cinco  mostraban  sus 
restos,  dos  de  los  que  han  sido  recientemente  rellenados  de  tierra,  á 
fin  de  aprovechar  su  área  para  el  cultivo. 

En  Guardialada  hay  las  interesantes  ruinas  de  dos  de  los  más  cu- 
riosos de  la  Sagarra,  y  que  describiremos  luego.  En  Savellar  la  parti- 
da rural  denominada  lo  colomer,  conserva  la  tradición  de  la  existencia 
de  uno  de  ellos.  En  Sant  Antolí  se  ven  restos  de  dos  tudoners.  y  en  Ga- 
ver  los  de  otros  dos.  En  Santa  Coloma  de  Queralt,  hay  las  ruinas  del 
colomer  d'en  Gulet,  veinte  minutos  al  N.  E.  de  la  población.  La  docu- 


(208)  «Et  est  ipsa  prefata  in  comitatu  barchinonense  in  terminio  de  cornelian-o  uel 
de  palomar  et  de  gaUegus.»  (Cartulario  de  8.  Cngat,  fol.  246,  doo.  761). 

(209)  Eevista  de  CienciaB  HistóricaB  (Barcelona)  vol.  IV  nám.  V, 


80  F.    CARRERAS  Y   CANDÍ 

mentación  referente  á  Montergull  cita  á  varios  palomares,  así  como  la 
de  Albió.  En  Aguiló  lo  colomer  del  más  d^en  Gaxet,  es  bastante  intere- 
sante, y  también  otro  subsistente  en  la  Guardia  deis  Prats. 

Analicemos  brevemente  los  caracteres  que  ofrecen  las  ruinas  de  los 


V-S 


-^ 


->?•=-       —- ~     -^ 


cColomer  del  más  d'en  Gaxet»  á  Aguiló 


palomares  de  la  Sagarra.  Todos  los  que  hemos  tenido  ocasión  de  ver, 
presentan  un  mismo  tipo  de  construcción:  su  planta  es  cuadrilátera,  no 
empleándose  más  material  que  piedra  y  argamasa  y  emplazados  fuera 
de  población,  ya  entre  bosques,  ya  rodeados  de  cultivos.  Son  varias 
sus  dimensiones;  los  hay  cuya  área  rectangular,  muestra  una  superfi- 
cie interior  de  seis  metros  de  largo  por  noventa  centímetros  de  ancho^ 
como  el  del  Soler  del  Almorayt  (210)  de  Vallfogona  de  Riucorb,  y 
otros  cuya  superficie  es  de  doce  metros  de  largo  por  dos  y  medio  de 
ancho. 

nA  juzgar  por  los  restos  de  los  mejor  conserva- 
dos que  conocemos,  su  sencillez  no  puede  ser 
mayor.  El  más  completo  está  en  Guardialada, 
afectando  la  forma  de  una  torre  cuadrada,  cuyos 
lados  tendrán  aproximadamente  cinco  metros  y 
su  altura  doce.  Se  entraba  en  él  por  una  puerta 
al  nivel  del  suelo,  ostentando  ventanas  en  el  pri- 
mer piso  y  multitud  de  agujeros  para  anidar  las 
palomas.  El  segundo  de  Guardialada,  si  bien  peor 
conservado  que  el  precedente,  todavía  enseña  lo 
que  fué  en  otras  épocas.  De  forma  rectangular, 
su  superficie  abarca  al  exterior  doce  metros,  por 
p,     .    ,  ,     ,         j  ,    dos  y  medio;  y  como  sus  paredes  acusan  un  espe- 

i'lnnta  dol  palomar  del  -i  i  .1  f  r 

Soler  del  Aimorai/i.        sor  de  novcuta  Centímetros,  resulta  tener  interior- 
mente diez  metros  y  medio,  por  noventa  centíme- 
tros. La  altura  será  de  seis  metros  aproximadamente.  Toda  la  fachada 


(210)    Este  nombre,  legado  de  la  ocupación  sarracena,  lo  hemos  hallado  mencio- 
nado en  documento  del  año  1324,  del  archivo  parroquial  de  Vallfogona. 


PALOMAS  Y  PALOMARES  EN  CATALUÑA  RN  LA  EDAD  MEDIA     81 

donde  hubo  la  puerta  de  ingreso,  está  totalmente  desaparecida;  y  en 
sus  paredes  interiores,  los  agujeros  ó  nidos  están  colocados  en  siete  ú 
ocho  hileras,  encima  unos  de  otros. 

Enteramente  igual  á  los  precedentes  es  el  aspecto  de  las  ruinas  del 
colóme V  del  más  (Ven  Gaxet  en  Aguiló,  si  bien  tienen  la  particularidad 
de  no  haber  puerta  de  ingreso  al  nivel  del  terreno,  entrándose  por  una 
ventana,  con  auxilio  de  escalera  portátil.  Su  superficie  rectangular  de 
unos  nueve  metros  por  dos  y  medio,  tenía  las  paredes  lisas  exterior- 
mente  y  muy  toscas  del  interior,  con  abundantes  agujeros,  irregular- 
mente distribuidos,  para  anidar  las  torcaces,  cuyas  aves  entraban  y 
salían  del  colomer,  por  otra  serie  de  agujeros  que  atravesaban  la  pa- 
red del  mediodía  por  debajo  del  tejado.  Al  pie  de  la  eminencia  donde  se 
emplazó,  corre  un  torrente  conocido  por  rasa  deis  colomer s,  en  plural, 
por  cuanto,  mas  abajo  de  él  y  en  término  de  Santa  Coloma  de  Queralt, 
existe  aún  lo  colomer  del  Golet,  convertido  en  caseta  para  guardar  pa- 
ja. Intencionadamente  se  construyeron  ambos  palomares  en  las  inme- 
diaciones de  dicho  torrente,  por  el  cual  fluye  el  agua,  á  ñn  de  poder 
allí  beber  las  torcaces. 

Remoto  resulta  el  origen  de  los  tudoners  de  la  Sagarra.  A  mediados 
del  siglo  XIII  existían  en  los  términos  de  Santa  Coloma  y  de  Monter- 
guU  (212)  en  donde  proseguían  explotándose  en  el  xiv  (213)  y  tenien- 
do el  señor  del  Castillo,  que  era  el  Prior  de  San  Juan  de  Jerusalem, 
palomar  propio,  en  1371  (214). 

Por  lo  que  respecta  á  Vallfogona  de  Riucorb,  cítase  en  el  siglo  xiv 
el  colomer  del  castell.  Estando  el  término  sujeto  á  la  jurisdicción  del 
Prior  de  S.  Juan  de  Jerusalem,  debía  pertenecer  tal  palomar,  al  Comen- 
dador de  Vallfogona,  de  quien  era  el  castillo.  El  mismo  libro  continúa 


(211)  A.  1260  «Omnia  alia  quam  habemuB  et  habere  debemusin  toto  termino  sanóte 
oolumbe  et  de  Renric  et  de  Colomers  exceptato  un  borto  quam  habemus  in  fontem 
de  gatilepa.> 

A.  1260  «Trado  vobis  quasdam  domos  quam  habemus  in  uilla  sanóte  columbe  que 
sunt  in  uilla  noua  et  unum  campum  apud  columhariis  quod  af'rontat  in  termino  de 
monte  superbo  et  cum  termino  de  almosela.>  (Arohivo  parroquial  de  Santa  Coloma  de 
Queralt), 

Montergull  y  Eeurich  forman  hoy  una  sola  parroquia,  lindante  oou  la  de  Santa  Co- 
loma, siendo  parte  integrante  de  esta  iiltima  Almonsella  ó  Almoella. 

(212)  »E  primerament  te  e  posex  la  dita  esgleya  un  fereginal  lo  qual  afronte  ab  lo 
tros  del  colomer  den  P.  Quiribert,  daual  la  vila  e  ab  lo  ual  de  la  uila,  en  la  qual  cosa  no 
ha  afer  res  nuyl  altre  senyor.>  <Item  te  e  posex  vna  sort  de  tera  ab  dues  parades,  la 
qual  afronte  ab  a.  colomes  de  la  vna  part.»  «ítem  te  e  posex  vn  tros  de  tera  al  loch  no- 
tat  co/o7)ie8.»  «ítem  la  masia  den  A.  colomes  conreus  xii  diners  »  (Archivo  parroquial 
de  Reurich  Capbreu  de  Montergull), 

(213)  Lo  nostre  poblé.  Aplech  de  noiicias  fahenfs  pera  la  historia  de  Vallfogona, 2^^'''  Mossén 
Ramón  Corbella  Pbre.  página  139. 

(214)  Entre  las  propiedades  que  P.  Cervera  tenia  por  el  Hospital  de  S.  Juan  de  Je- 
rusalem figuraba  tltem  I  íort  al  colomer  del  castel  ab  lo  colomer  XV  s.  s.»  Entre  las 
de  P.  Alcover  viene  continuada.  «ítem  I  (sort)  ab  lo  colomer  ques  te  ab  en  Johan  Giner 
CCCXXX  ss.»  (Libro  en  folio  menor,  del  siglo  xiv  Ex  Arm  °  24  perteneciente  á  Vallfo- 
gona de  Riucorb,  archivo  S.  Juan  de  Jerasalem  en  Cataluña). 

1902  6 


82 


F.   CARRERAS  Y  CANDI 


Otro  palomear  sito  en  esta  misma  parroquia  (215).  A  flnes  del  siglo  xv 
prosi'^uen  subsistentes  palomares  en  Vallfogona,  mencionándose  á  uno 
del  cual  por  sus  ruinas,  todavía  existentes,  puede  hoy  día  apreciarse 
algo  de  lo  que  fué.  (215). 

Al  si^lo  XVI  corresponde  la  última  noticia  hallada  sobre  tales  cons- 


<Tadoner>  en  Gaardialada 


trucciones  aludiendo  al  palomar  que  se  levantó  en  el  término   del  cas- 
tillo de  Albió(216). 

Ignoramos  la  causa  que  puede  haber  motivado,  en  tiempos  moder- 
nos, el  completo  abandono  de  la  industria  de  fomentar  la  procreación 


(215)  En  nn  cuaderno  sin  fecha  del  archivo  parroquial  de  Vallfogona  de  Riucorb, 
entre  laa  Valies  den  Johan  Corbella,  se  hslla  la  partida  siguiente:  «ítem  vn  tros  de  teira 
dauall  la  vila  entre  dos  camins,  nomenat  lo  colomer,  affronte  a  sol  yxent...  a  ponent 
ab  lo  eutre  forch  deis  camins  que  van  a  la  creu  a  tremuntana  ab  lo  verjer  den  pere 
pons  del  portal  y  lo  camí  que  va  a  guimera.» 

1216)  En  un  establecimiento  de  tierras  hecho  por  Juan  Minguella  y  de  Flguerola 
castellano  de  Albió,  en  1588,  existente  en  un  manual  del  archivo  parroquial  de  Valí 
fogona  de  Riucorb,  leemos  lo  siguiente:  «ítem  quarto  alium  terre  trotium  tinentie 
jugeri  siue  jornal  parum  plus  vel  minus  partim  terre  cuite  et  partim  aree  cum  amig- 
dalie  et  coli(m{/ario:  confrontatur  ab  Oliente  cum  paulo  Marti  a  meridie  cum  via  que 
Itur  de  Albio  ad  loonm  de  Vallfogona  ab  ocasu  cum  domino  oaslano  stabilienti». 


PALOMAS  Y  PALOMARES  EN  CATALUÑA  EN  LA  EDAD  MEDIA  83 

de  las  torcaces  en  la  Sagarra,  que,  por  lo  antes  dicho,  puede  colegirse 
estuvo  arraigada  y  generalizada.  Quizás  durante  las  dos  guerras  in- 
testinas de  los  siglos  xvii  y  xviii  fueron  destruidos  los  palomares  y 
las  últimas  generaciones  de  aquellos  payeses  creyeron  que  no  compen- 
saban sus  rendimientos,  de  los  desvelos,  que,  su  utilización  en  despo- 
blado les  exigía,  á  causa  de  tantos  enemigas  como  atacan  y  destruyen 
las  crías,  según  Tirso  de  Molina  ya  dejó  consignado  en  la  curiosa  es- 
trofa últimamente  exhumada  (217): 

Está  bueno  el  palomar 
Fenisa?  Hay  poca  alcareña 
Y  culebras  y  estorninos 
Me  comen  los  palominos. 


PALOMARES  A  PARCERIA  Y  A  CENSO 

No  siempre,  los  palomares,  fueron  explotados  por  sus  propietarios. 
También  se  entregaron  á  colonos  ó  enfiteutas,  ya  á  parcería,  ya  á  cen- 
so, según  solía  verificarse  en  Cataluña  con  las  demás  explotaciones 
agrícolas. 

La  parcería  aplicada  á  la  cría  de  las  palomas,  es  muy  antigua,  atra- 
sándose al  siglo  X,  las  pruebas  fehacientes  de  su  existencia  en  Catalu- 
ña (218). 

Al  siglo  XII  pertenecen  los  más  antiguos  detalles  de  la  manera  como 
se  practicaba  dicha  parcería.  Por  datos  que  tenemos  referentes  á  los 
obispados  de  Urgell  y  de  Barcelona,  podemos  estatuir,  que,  general- 
mente consistió  en  la  mitad  del  producto  de  los  palomares,  habiendo 
alguna  excepción  para  los  que  eran  nuevamente  construidos  por  el  co- 
lono. 

En  el  año  1124,  San  Ot  obispo  de  Urgell,  al  donar  á  Pone  Guerau. 
cierto  alodio  en  la  villa  Boir  (Cerdaña)  impúsole  por  obligación,  edifi- 
car una  masía  para  su  residencia,  cultivar  campos  y  viñedos,  roturar 
los  montes,  etc.  De  los  palomares  existentes  en  dicho  alodio,  debía  dar 
la  mitad  de  su  produelo  al  Obispo  y  de  los  que  en  adelante  edificare 
Guerau,  solamente  la  tercera  parte  (219).  Más  adelante,'en  1171,  Bonet 
prepósito  del  mes  de  Julio  de  la  Seu  de  Urgell,  estableció  á  los  cónyu- 
ges Pere  y  Bonadona,  diferentes  tierras  y  molinos,  habiendo  en  las  pri- 
meras, un  palomar  y  varias  colmenas.  La  mitad  del  producto  de  las 


(217)  Diccionario  enciclopédico  hispano-aviericano;  voi.  lá,  pag.  695  (Barcelona  18f4). 

(218)  Véase  la  nota  29. 

(219)  Véase  la  nota  151. 


84  F.   CARRERAS  Y  CANDI 

palomas  quedaba  para  el  Prepósito,  mientras  que,  en  las  colmenas,  la 
miel  era  beneficiada  solamente  por  el  colono  (220). 

Pere,  canónigo  de  Barcelona,  en  el  año  1161,  estableció  las  tierras 
del  manso  Quinciá,  á  011er  y  á  Guilleuma,  comprometiéndose  éstos,  á 
plantar  olivos,  construir  un  buen  palomar  y  tener  cría  de  ánsares.  De 
los  frutos  producidos  por  el  olivar,  así  como  del  producto  de  estas 
crías,  debía  dar  la  mitad  al  Canónigo,  quien  prohibía  á  011er  y  á  Gui- 
lleuma, reconociesen  jamás  á  señor  alguno  sino  fuese  á  él  y  á  sus  suce- 
sores en  el  cargo  (221). 

Al  parecer,  en  el  siglo  xii,  fué  costumbre  general,  no  sólo  para  las 
palomas,  sino  también  para  los  ánades,  dividir  en  partes  iguales  el  pro- 
ducto de  sus  crías.  Confírmalo  respecto  á  estos  últimos,  en  1125,  el  es- 
tablecimiento hecho  por  el  obispo  de  Barcelona  San  Olaguer,  á  Ramón 
Berenguer  y  Ermessendis,  de  la  masía  Espodoya  en  Proensana  (llano 
de  Barcelona)  (222). 

La  reserva  que  se  hacían,  los  Señores,  de  la  mitad  de  la  producción 
de  los  palomares,  en  ciertos  establecimientos  de  tierras,  y  cuya  conse- 
cuencia era,  quedar  dividida,  su  propiedad,  entre  dos  personas,  debía 
palpitar  igualmente  en  las  enajenaciones  de  los  propios  palomares.  Por 
lo  mismo  estas  serían  de  su  mitad,  tanto  por  parte  de  los  dóminos,  como 
de  los  enfiteutas.  Ya  en  el  siglo  x,  hallamos  un  contrato  de  compra- 
venta en  que  sólo  figura  la  mitad  de  un  palomar.  Se  refiere  al  año  956 
y  al  término  de  Sarria,  del  llano  de  Barcelona  (223).  En  el  siglo  xi  y 
año  de  1056,  al  vender,  Udalart  y  Guisla  vizcondes  de  Barcelona,  una 
posesión  en  Agudells,  se  consigna  asimismo  entrar  en  ella,  la  mitad  de 
un  palomar  (224). 

Tal  costumbre  no  la  hallamos  en  siglos  posteriores,  quizás  por  de- 
fecto de  documentación.  Solo  en  el  siglo  xv,  cierto  contrato  referente  á 
Vallfogona  de  Riucorb,  habla  de  tenerse  un  palomar  á  parcería,  ó  sea 
á  tercio  y  cuarto  (225). 


(220)  «In  columbario  antem  babeatis  medietatem  et  tenete  ipsum  rectnm  et  date  pas- 
tam  beremi.  ü/ansiones  vero  damus  et  facíte  indejastlciam  melliis  in  kalendas  julii.» 
{Dotaliorum,  vol.  I,  iocumento  fí,  arcb.  Capitular  Seu  de  Urgell ; 

Una  nota  del  siglo  xvi  puesta  encima  la  palabra  mansiones  nos  muestra  su  equiva 
lenoia  diciendo  Ames  o  buchs  de  Abellcs, 

(221)  «De  illis  uero  oliaariis  quas  ibi  plantaueritis  et  empeltabitis  donetis  mei  et 
meib  medietatem  et  quod  facietis  ibi  boninn  columbarium  et  teneatis  ibi  gansatam  unam 
de  ansoribuB.  De  quo  columbario  et  de  anseribus  donetis  me  et  meis  medietatem.  Atque 
ibi  alium  soniorem  non  proclametis  neo  faciatis  nisi  tantum  me  et  successores  mees.» 
{/.ib.  Ant.  Eccl.  C'ath.,  vol.  IV,  fol.  9,  doc.  25,  arsh.  Catedral  de  Barcelona.) 

(222)  «Ao  tenebiti.s  ibi  nobis  gansadam  unam  de  anseribus  unde  dabitis  nobis  me- 
dietatem et  deoimam  cum  alia  decima  peccorum  et  uolatilium  quod  ibi  nutriti  fue- 
runt.»  {Lib.  Ant.  Eccl.  Cat.,  vol,  IV,  fol  13,  doc.  41.) 

(2-23)    Véase  la  nota  29. 

(224)  Véase  la  nota  187. 

(225)  A.  1465(16  de  Septiembre).  El  Comendador  de  Vallfogona  arrendó  &  Joan  Ba- 
lagaer  y  Joan  Roig,  entre  otras  pertenencias  «lo  colomer  den  Reg  a  ter9  et  quart  et 


PALOMAS  Y  PALOMARES  EN  CATALUÑA  EN  LA  EDAD  MEDIA     85 

De  igual  manera  aparece  la  costumbre  de  establecer  palomares,  sa- 
tisfaciendo^ el  dueño  útil  á  los  señores,  un  censo  de  palomas. 

En  el  siglo  xiii  Pero  de  Sala  del  Puig,  opulento  propietario  de  Vich, 
de  quien  hablan  con  frecuencia  los  documentos  de  su  época,  acostum- 
braba recibir  de  los  palomares,  un  tributo  ó  censo  de  diez  pares  de  pi- 
chones anuales.  Tal  tributo  se  lo  satisfacía,  en  1231,  el  enfiteuta  del 
manso  Guardia  del  termino  de  Pruit  (226)  y  en  1232^  Silvano,  yerno 
del  propio  Sala  del  Puig,  respecto  de  otro  palomar  (227). 

En  el  siglo  xiv,  con  referencia  á  Odena,  consistió,  el  censo,  en  la 
entrega  de  un  par  de  palomas  en  la  fiesta  de  San  Juan  de  Junio.  Así 
se  expresa  en  la  venta  de  cierto  palomar  hacia  Munterín,  en  la  margen 
del  torrente  de  Semuntá,  hecha  en  1321,  por  precio  de  cincuenta  suel- 
dos barceloneses,  por  cuyo  palomar  el  vecino  de  Igualada  Bernat  Sa- 
Parellada,  percibía  el  antedicho  censo  (228), 

Censos  de  palomas  vemos  igualmente  existir  respecto  de  las  torca- 
ces en  otros  lugares  del  presente  trabajo  (229). 

Notable  es  una  donación  en  la  que  el  donante  se  reserva  la  propie- 
dad del  palomar.  Tuvo  efecto  en  Perpiñá  en  1283,  siendo  el  otorgante 
Guillém  de  Castillón  (230). 

Del  aprovechamiento  de  la  palomina  procedente  de  palomares  rura- 
les, tenemos  ejemplo  en  cierto  contrato  hecho  en  Viladrau  á  3  de  Marzo 
de  1430,  Antonio  Rovira  de  la  parroquia  de  Espinalbes,  al  encomendar, 
el  mas  de  la  Serra  y  sus  anejos,  á  Bernardo  de  Terrés  del  vecindario 
de  Cerdans,  estipuló  poder  retener  medio  ñorín  que  un  vecino  de  Cer- 
dans  llamado  Matero,  le  satisfacía  por  causa  de  la  palomina  de  las  tor- 
caces que  dicho  x\ntonio  íe  tenía  vendida  (231). 

Los  palomares  contribuían  al  sostén  de  his  cargas  de  los  pueblos  ya 


pague  delme.»  {Libre  de  Cort  de  Vallfogona,  aroh.  de  San  Juan  de  Jerusalem  en  Cata- 
uña.) 

(226)  A.  1231  (Septiembre).  Al  enumerar,  Sala  del  Puig,  las  pertenencias  y  dominios 
que  quiere  sean  para  su  madre  María,  en  el  manso  de  Guardia,  en  el  de  Pruit  y  en  el 
hospicio  de  la  Sala,  se  añadía  cipsam  triliam  de  ripa  et  columharium proptcr  X paria  co- 
lumhorum  et  propter  ipsa  negaría  et  totum  ípsum  meum  hastiar  quem  habeo  extra 
ausoniam,*  (Manual  /,  1230-1233,  arch.  Curia  Fumada  de  Vioh.) 

(227)  A.  1232.  Convenio  entre  Sala  del  Puig  y  su  yerno  Silvano  cefc  medietate  de  nu- 
cibus  de  nogeria  de  ipsis  tiris  et  X  paria  columhis  in  columbario.*  {Manual  1 1230-1232, 
arch.  Curia  Fumada  de  Vich.) 

(228)  Documento  núm.  VII  del  Apéndice. 
(229;    Véanse  las  páginas  52  y  106. 

(230)  <Iletento  mihi  columbario  quod  in  ea  est,»  (Inventaire  aommaire  des  Archives 
departamentales  des  Pyrennées  Orientáis.) 

(231)  «Primo  que  lo  dít  bernat  de  terres  li  promet  de  donar  per  quiscan  any  VII 
florins  e  mig:  perho  es  uer  e  sert  que  lo  primer  any  lo  dit  anthoni  rouires  se  ¿atura? 
que  el  pugues  rebre  aquel  mig  ilori  que  en  matero  de  serdans  li  ha  donar  per  raho  deis 
greus  deis  todons  que  lo  dit  anthoni  li  avia  uenuts.»  (Manual  del  1420  á  1446,  arch  pa- 
rroquial de  Viladrau.)  Traducimos  greus  t^ov palomina,  quizás  con  poca  seguridad.  No 
atinamos  que  otra  cosa  procedente  de  tudons  pudiera  ser  objeto  de  tal  arrendamiento 
El  nombre  Greus  se  halla  usado  como  apellido  valenciano. 


86  F.    CARRERAS  Y  CANDI 


que  eran  una  fuente  de  riqueza  agrícola^  según  ejemplo  que  nos  ofrece 
en  1413,  la  villa  de  Termens  (232)  y  que  puede  presentarse  asimismo 
en  otras  poblaciones  rurales  de  Cataluña. 


DERECHO  FEUDAL  DE  CONSTRUCCIÓN  DE  PALOMARES 

RURALES 

Distintas  pruebas  mueven  á  creer  en  la  existencia  de  este  derecho, 
si  bien  algo  insuficientes,  para  que  la  comprobación  sea  completa. 
Cabe  esperar,  que,  con  el  transcurso  del  tiempo,  aparezcan  nuevos 
datos  fehacientes,  desvaneciendo  cualesquiera  dudas  que  puedan  ori- 
ginarse de  la  manera  como  expondremos  tan  interesante  tema. 

Los  escritores  que  se  han  ocupado  de  palomas,  nada  sacan  er\  claro 
acerca  la  existencia  de  aquel  derecho  feudal  en  Cataluña.  El  distin- 
guido autor  de  Colombiñlia  (2.33),  al  condensar  los  datos  históricos  so- 
bre los  palomares  de  mampostería  en  despoblado,  dice  que,  en  Francia 
y  en  alguna  otra  nación,  constituía  un  privilegio  señorial  de  la  Edad 
Media,  esto  es,  que  sólo  los  señores  podían  construirlos. 

Un  autor  catalán  de  fines  del  siglo  xvi,  el  prior  rosellonés  Fray  Mi- 
quel  Agustí,  al  ocuparse  de  los  Secrets  del  colomer  y  colom  domestichs 
(234),  teniendo  en  cuenta  la  opinión  de  que  las  zuritas,  reproduciéndo- 
se en  palomares  silvestres,  perjudican  á  los  sembrados  vecinos,  dice, 
estar  reservado  el  derecho  de  construir  tales  colomers,  al  señor  juris- 
diccional del  termino.  En  esta  conformidad  suele  verse  en  muchos  lu- 
gares de  Cataluña,  en  los  tiempos  semievales,  el  palomar  del  Señor. 
Ejemplos  tenemos,  en  Sant  Hilari  (Jía-calm,  patrimonio  de  la  familia 
Gurb,  existiendo,  en  1463,  lo  colomer  íí'  en  Gurh  (235);  en  Vallfogona 
de  Riacorb,  jurisdicción  del  Priorato  de  San  Juan  de  Jerusalem,  había, 


(232)  Con  motivo  de  un  pleito  que  tuvo  la  Orden  de  San  Juan  de  Jerusalón  á,  causa 
del  diezmo  conocido  por  3i/íni¿  que  le  satisfacía  la  villa  de  Termens,  los  vecinos  de 
fste  pueblo  hubieron  de  vender  las  pensiones  y  censales,  cargando  su  importe  sobre 
todos  los  productos  urbanos  y  agrícolas,  no  olvidando  ¡I  los  palomares,  como  se  ve  del 
siguiente  apartado: 

♦IX.— ítem  que  per  rabo  del  acort  et  deliberacio  dessus  spressada  los  dita  habita- 
dors  del  dit  loch  de  termens  axi  en  nom  de  la  llur  vniuersitat  del  dit  loch  oom  en  nom 
de  singulars  et  quiscun  per  lo  tot  veneren  les  pensions  et  censáis  et  per  loa  preus  deins 
expressats  los  quals  formalment  imposaren  et  carregaren  sobre  los  alberohs,  cases, 
vinyes,  oliuars,  alous,  terrea,  colomers,  arenya,  fferreginala,  honors,  poaaessions  K  tots 
ot  sengles  altres  bens  lurs  presenta  et  adeuenidors  obligant  axi  metex  expreasament 
tots  et  aenglea  bena  et  dreta  lurs  et  de  cascun  deis  per  lo  tot  et  de  la  dita  vniuersitat 
ot  ain-íulars  de  aquella  mobles  et  inmobles  hauts  et  haaedora  »  {Termens.  Sobre  Qtiinzé, 
íol.  b9,  arch.  S   Juan  de  Jerusalem  en  Cataluña.) 

(2J0    Colombo/llia  por  Salvador  Castelló  y  Carreraa,  pág.  XIII. 

(¿34)    Secrets  de  Agricultura,  libro  III,  fol.  161  (Barcelona,  Estoban  Liberos,  1617). 

(2B6)  Manual  del /4í;o  líí^ue /Í6S,  jornada  de  3  de  Marzo  de  1463.  (Arch.  parroquial 
de  S.  nilari  Ca-calm.) 


PALOMAS  Y  PALOMARES  EN  CATALUÑA  EN  LA  EDAD  MEDIA     87 

en  el  siglo  xiv,  el  palomar  del  Señor,  según  dijimos  anteriormente,  su- 
cediendo igual  en  MonterguU  (236),  etc. 

En  cambio  otro  autor  rosellonés,  que  ha  investigado  profundamen- 
te las  costumbres  de  la  Edad  Media^  en  la  región  que,  en  esta  propia 
Edad,  fué  parte  integral  de  Cataluña^  Brutails,  afirma  rotundamente, 
que,  el  derecho  del  palomar,  no  fué  conocido  en  el  condado  de  Rose- 
lló  (237). 

¿Hay  que  creer  al  prior  Agustí,  que  alcanzó  en  su  tiempo  la  exis- 
tencia de  un  sin  fin  de  antiguos  derechos  feudales,  ó  al  pacienzudo  in- 
vestigador del  siglo  xix?  No  deseamos  resolver  de  plano,  sin  añadir  las 
consideraciones  sugeridas  por  el  estudio  de  algunos  otros  documentos. 

Nadie  duda  que  la  caza  constituía  un  derecho  feudal  (238)  y  que 
además,  la  captura  de  los  nidos  de  ciertas  aves,  especialmente  las  que 
se  utilizaban  en  la  cetrería,  fué  castigada  con  severidad.  ¿Cabría  con- 
siderar á  las  torcaces,  como  formando  parte  también  de  especies  que 
constituían  la  reserva  Señorial? 

Lo  que  fl,  nuestro  intento  conviene  pues  examinar,  es  la  extensión 
que  tuvieron  las  jurisdicciones  señoriales  en  los  contratos  en  que  se 
hace  su  cesión  ó  trasmisión. 

En  el  año  1149,  Eamón  Berenguer  IV  hizo  donación  de  Lleyda  al 
Conde  de  Urgell,  leyéndose  tan  sólo  á  nuestro  particular:  «Donamus 
iterum  vobis  prata  et  paschuas  fontes  et  aquas  boschos  et  lignamina  et 
ven  atienes»  (239). 

En  el  siglo  xiii  los  notarios  adoptaron  la  fórmula  de  incluir  los  pa- 
lomares en  los  contratos  de  ventas  de  una  propiedad  rural  con  todos 
sus  derechos,  tanto  en  el  reino  de  Aragón  como  en  el  principado  de  Ca- 
taluña según  hemos  tenido  ocasión  de  ver  (240).  Es  decir  que  por  vir- 
tud de  tales  fórmulas,  se  equipararon  los  palomares  á  las  fuentes,  le- 
fias, pastos,  caza,  etc. 


(236)  Véanse  las  notas  números  214  y  215. 

(237)  *  A  ees  volátiles  (ocas  y  pollos)  on  préférait  les  pigeons:  les  colombiers  étaient 
assez  nombreux  pour  que  les  evoques,  dans  leurs  constitutions  de  paix,  aient  jugé  á 
propos  de  s'en  occuper,  de  méme  que  des  ruches.  II  convient  d'ajouter  que  l'ólevage 
des  pigeons  était  entiórement  libre:  le  droit  de  colombier  n'ótait  pas  connu  dans  le 
pays.»  {Elude  sur  les  conditions  des  populatione  rurales  du  Roussillon  au  moyen  age,  por 
J.  A.  Brutails,  pág.  25  (París,  1891). 

(288)  Este  derecho,  á  igual  que  muchos  similares,  fué  controvertido  á  menudo  por 
los  pueblos.  Ejemplo  de  una  de  tantas  oposiciones,  hallamos  en  Aseó,  en  1510,  cuyo 
término  pertenecía  á  la  Orden  de  San  Juan  de  Jerusalón.  Se  lee  en  cierto  proceso 
donde  se  trata  de  poner  en  claro  los  derechos  ó  señoríos  del  Señor:  «Quant  es  en  lo 
cassar  dix  ell  testimoni  que  lo  senyor  the  sa  deuesa  lo  qual  los  es  a  ells  prohibit  lo 
cassar,  lenyar  hi  erbagar  e  que  lo  restant  eils  cassen  de  son  plaer  es  veritat  que  lo 
senyor  pretenia  que  nou  poden  fer  hin  fa  crides  volent  los  ho  prohibir  y  ells  pretenen 
que  nou  pot  fer  queja  the  ell  sa  deuesa  per  casar  y  que  lo  restant  del  terme  poden 
cassar  y  axi  stan  renyant  empero  may  se  son  stats  de  cassar  en  dit  terme  fóra  la  da- 
nesa del  dit  senyor.»  {Arch.  del  Gran  Priorato  de  S.  Juan  de  Jerusalén,  en  Cataluña.) 

(239)  Documento  225  de  llamón  Berenguer  IV  (arch.  Corona  de  Aragón.) 

(240)  Véanse  las  notas  números  166  y  167. 


88  F.    CARRERAS  Y   CANDI 

Al  entrar  en  posesión,  Guilleuma  de  Cabrera,  en  1252,  del  castillo 
y  villa  de  Tarrasa,  con  su  dominio  y  fortaleza,  consígnanse  los  palo- 
mares como  una  de  tantas  adquisiciones  feudales,  y  por  un  igual  que 
se  citan  á  las  aguaS;,  molinos,  leñas,  pastos,  caza,  etc.  (241).  En  la 
enajenación  hecha,  en  1328,  por  Pere  de  Claramunt,  del  castillo  de 
Claret,  á  Arnau  de  Claret,  dióse  detallada  enumeración  de  los  dere- 
chos feudales  á  él  anejos  y  que  se  transmitían  con  el  territorio  objeto 
de  la  venta.  Se  lee  también  la  palabra  columbariis,  y  luego  las  de 
deuesiisy  vcnationihus  j  pesqueriis.  Al  parecer  los  columbariis,  deben 
interpretarse  en  el  sentido  de  derecho  á  construirlos,  ó  cuando  menos 
derecho  á  un  canon  ó  tributo  feudal  en  los  ya  existentes  y  no  en  el  de 
adquirir  su  plena  propiedad  (242). 

Un  escrito  jurídico  del  siglo  xvii  expresa  genéricamente  el  dominio 
que  suelen  tener  los  Barones  en  sus  tierras,  diciendo  recaer  en 
aguas,  montes,  hierbas,  pastos,  caza, "terrenos,  minas  y  árboles  (243). 
Aún  cuando  aquí  nada  declara,  es  de  una  amplitud  que  bien  puede 
comprender  el  permiso  de  erigir  tudoners. 

Dando  razón  al  prior  Agustí,  cuando  dice  que  «no  se  permiten  los 
palomares  hechos  á  modo  de  torre  maciza  y  fuerte,  sino  en  la  Casa  en 
algún  aposento,  sino  es  á  los  Señores  de  los  términos,  y  en  los  lugares 
donde  hay  muchas  tierras  de  cultivación»  (244),  hallamos  un  documen- 
to del  año  1262,  que  tiene  para  nosotros  algún  valor.  Es  un  contrato 
realizado  entre  el  Obispo  de  Barcelona  y  Arnau  y  Pere  de  Vilaragut, 


(241)  «Guillerme  de  Capraria  diebus  ómnibus  vite  vestre  castrnm  et  villam  de  Te- 
rracía  cnm  omni  dominio  et  fortitudine  et  castlanis  ipsius  castri  et  ville  et  cum  casis 
et  casalibus  vineis  ortis  et  ortalibus  campis  ac  tenis  cnltis  et  inoultis  heremis  et  po- 
palatis  furnis  molendinis  et  columbariis  aréis  et  pascáis  m^ontibns  lignis  siluis  vetatis 
et  arboribus  fructiferis  piscacionibus  et  venacionibus  introitibus  et  exitibus  terminis 
et  suis  pertinentiis  vniuersis  a  celo  in  abissnm.»  (Documento  1302  de  Jainae  I,  Archivo 
Corona  de  Aragón.) 

(¿42)    «Noverint  nniuersi quod  nos  Periconus  de  Clarmont  domicellus  et  domina 

Beatrix  eius  uxor de  consensu  et  expressa  volúntate  domne  Geralde  uxor  Petri  de 

Clareto  militis  quondan  auiosque  mei  dicti  Periconi  et  tutricis  dictorum  Periconi  et 
Beatricis,  per  nos  et  omnes  heredes  et  successores  nostros  vendimus  vobis  Arnaldo  de 
Clareto  de  Trempo  et  vestris  in  perpetuum  et  cui  uolueritis  castrum  et  uillam  de  Cla- 
reto cum  ómnibus  hominibus  et  mulieribus  ibidem  habitantibus  et  habitaturis  et  cum 
ómnibus  suis  terris  et  cum  domengiis,  furnis,  molendinis,  decimis  scencibus  et  redditi- 
bus,  exitibus  et  peraentibus  et  cum  ñrmamentis,  stacamentis,  questiis,  toltis,  forciis, 
adempriuis,  acapitis,  bannis,  caloniis  et  cumjouis,  traginis,  batucis  seu  carrigiis  efe 
oum  ceteris  cartis  nouenis  domibus  columbariis  deuesiis  dominicaturis,  carnalagiis  fe- 
rreginalibus  cequis,  aquoductibus  et  reductibns,  viis,  stratis,  nemoribus,  venacionibus, 
inuentionibus  siue  trobis,  pascuis  erbaricis,  pesqueriis,  plañís,  montibus,  vallibus  seu 
cumbis  el  cum  hostibus  exercitibus  seu  caualoatis  mondanticis  corporalibus  iusticiis 
et  redemtionibus  earundem  et  cam  mero  et  mixto  imperio  et  jurisdictionem  quocumque 
et  cum  alodiis  terris  cultis  et  incultis,  honoribus  et  possessionihus  ermis  et  populatis.» 
(Aroh.  particular  del  Sr.  Mir  y  Bastús  de  Tremp.) 

(¿la)  «Dominium  territorii  quod  solent  habere  Barones  in  suis  terris  quo  ad  Aquas, 
Montes,  Horbas,  Pascua,  Venationes,  Térras,  Minas,  Arbores.»  (Pro  villa  de  Revs  etílUue 
Dajulo  contra  locim  de  Caatellvell,  pag.  7,  Barcelona,  1669  ) 

(244)    Edición  castellana  de  1722,  pag.  366. 


PALOMAS  Y  PALOMARES  EN  CATALUÑA  EN  LA  EDAD  MEDIA     89 

de  unas  tierras,  que,  en  franco  alodio,  poseía  aquella  mitra  en  Santa 
Agnes.  El  Obispo  faculta  á  Vilaragut  para  construir  un  molino  con  ca- 
sa, torre  y  palomar,  con  lo  cual  debemos  entender,  que,  sin  dicha  au- 
torización, Vilaragut  no  habría  podido  construir  ni  el  palomar,  ni  la 
casa,  ni  el  molino  (245). 

Durante  los  siglos  xiii  y  xiv,  casi  no  encontramos  ventas  ó  conce- 
siones jurisdiccionales,  sin  que  se  mencionen  los  derechos  á  los  cam- 
pos, á  la  caza  y  á  las  dehesas.  De  modo  que,  englobados  con  ellos, 
pueden  coexistir  los  de  construcción  de  palomares  rurales.  Mas  aún:  el 
derecho  del  Señor  de  permitir  ó  no  las  erecciones  de  torres  en  las  paye- 
sías,  no  suele  especificarse  en  las  escrituras  y  á  pesar  de  ello  su  exis- 
tencia es  indudable.  Suponiendo  que  hubiera  libertad  de  ejercer  el  de- 
recho de  construir  palomares  rurales,  este  mero  hecho  vulneraría  el 
privilegio  feudal  de  la  erección  de  torres,  toda  vez  que,  con  la  excusa 
de  un  palomar,  esto  es,  de  un  alto  edificio  de  manipostería,  podrían  es- 
tas ser  edificadas  libremente  en  despoblado. 

Los  palomares  venían  á  ser  en  muchos  casos,  verdaderas  torres  de- 
fensivas, probándose,  tanto  por  su  extructura,  como  por  diferentes 
datos  históricos,  su  evidentísima  utilidad  en  la  guerra.  Podemos  pre- 
sentar un  ejemplo  de  esta  índole,  ocurrido  en  el  año  1289.  Berenguer 
de  Entenza  y  sus  dos  hijos  Guillém  y  Berenguer,  estuvieron,  durante 
muchos  años,  en  reguart  ó  en  lucha,  con  los  caballeros  templarios,  en- 
sangrentando, tales  rivalidades,  los  campos  de  las  orillas  del  Ebro. 
Aliados  con  los  templarios  estaban  los  Monteadas,  y  aprovechando,  en 
1289,  cierta  ausencia  de  los  de  Entenza,  que  acompañaron  al  tley  en 
una  expedición  contra  los  franceses,  en  la  Cerdaña  y  valle  de  Ribas, 
entraron  y  saquearon  los  términos  de  Mora  y  Ti  visa. 

Arnau  Escuder,  de  Ceros,  refiere  de  esta  incursión,  el  incidente  que 
continuamos.  Cerca  la  villa  de  Mora,  seguramente  en  un  altozano,  se 
erguía  un  palomar  perteneciente  á  Jaume  de  Vilabertran.  Algunos  ve- 
cinos de  Mora,  armados  de  ballestas,  se  parapetaron  en  su  interior.  Co- 
mo quiera  que,  los  invasores,  en  su  obra  de  destrucción,  no  quisieran 
dejar  sin  talar  los  sembrados  inmediatos  á  dicho  palomar,  se  arriesga- 
ron á  ello,  recibiendo  en  pago  certeros  tiros  de  ballesta  de  los  que  en 
él  se  refugiaron,  hiriendo  á  algunos  de  ellos.  Al  observarlo  Pere  de 
Monteada,  les  ordenó  abandonar  la  faena  en  que  se  habían  metido,, 
pretestando,  que,  no  les  reportaría  honor  dañar  tierras  de  Berenguer 
de  Entenza,  hallándose  ausente  en  Cerdaña.  Más  en  realidad  lo  que 
quiso  Monteada  fué  no  exponer  su  gente  á  los  tiros  de  los  que  se  metie- 
ron en  el  palomar,  verdadera  fortaleza,  inexpugnable  para  aquella 


(245)  .ítem  quod  possit  diotns  Petras  de  Vilariacnto  in  qtioouinque  loco  magis  vo- 
Inerit  de  predicto  honore  Sánete  Agnetij  construere  molendinnm  cum  domibus  turre 
et  columbario  et  lieo  sint  alodinm  dicti  Petri  de  Vilariaouto  et  suorum..  (Documento 
1721  de  Jaime  I,  Archivo  Corona  de  Aragón.) 


90  F.    CAT?RERAS  Y  CANDI 

ícente  mal  armada  y  que  no  llevaba  consigo  ingenios  de  guerra  para 
el  ataque  y  expugnación  de  fortalezas  (246). 

También  Castelló  da  cuenta  de  otro  caso  análogo  acaecido  en  tiem- 
pos contemporáneos,  del  que  fueron  actores  tropas  españolas  que  com- 
batían en  el  imperio  de  Marruecos  (247). 

Teniendo  por  indudable  la  existencia  del  derecho  feudal  de  los  pa- 
lomares rurales  en  Francia,  hemos  querido  examinar  algunas  enfeuda- 
ciones de  los  siglos  XIII  y  xiv,  para  ver  si  en  ellas  venía  ó  no  citado, 
encontrándonos  que,  en  las  que  tuvimos  ocasión  de  leer,  sucedía  como 
en  Cataluña,  esto  es,  que  á  pesar  de  mencionarse  gran  número  de  de- 
í-echos  señoriales,  tampoco  se  especificaba  aquel  (248).  Según  la  acep- 
ción que  quiera  darse  á  los  emprius,  como  se  les  llama  en  Cataluña,  ó 
azemiJrius  en  el  Languedoc,  ó  adempramentis  en  lenguaje  notarial, 
también  podemos  hallar  vinculado  en  ellos  el  derecho  del  palomar,  ya 
que,  el  erudito  escritor  pirenaico  Pasquier,  manifiesta  su  opinión  de 
haber  tenido  distintas  acepciones:  «Tantot  c'est  le  droit  d'usage  dans 
son  acception  la  plus  genérale,  comportant  tous  les  avantages  accor- 
dés  per  le  seigneur  dans  la  jouissance  des  bois,  montagnes,  páturages; 
tantot  ainsi  que  l'indique  le  mot  patois  azempriu,  employé  encoré 
dans  plusieurs  contrées,  il  ne  coraprend  que  les  usages  forestiers.  les 
depaissances.  Le  mot  indique  aussi  la  redevance  que  le  seigneur  pré- 
lévait  pour  les  concessions  acordées  en  fait  de  páturages,  d'usages 
dans  les  montagnes.» 

Por  la  sucinta  relación  que  consignamos,  conclii iremos  ser  nues- 
tra creencia,  que,  formó  parte  de  los  derechos  feudales  en  el  principa- 
do catalán  en  la  Edad  Media,  el  que  denominamos  de  construcción  de 
palomar  rural. 


(246)  «P.  de  montecatheno  dixit  tuno  in  ipsa  tala  quod  recederent  de  qnedam  looo 
ubi  erat  columbarium  Jacobo  de  vilsbertran  et  erat  prope  villam  de  Mora  per  eo 
quare  trabebant  contra  eos  cnm  ballistis  et  nnlnerauerunt  aliqnis  de  illis  qui  erant  in 
ipsa  tala  dicendo  etiam  quod  non  erat  eis  honor  aliqujs  faciendi  malum  in  dicto  loco 
per  eo  quare  berengario  de  entenca  erat  in  Ceritania  cum  domino  Rege  set  nichilomi- 
nu8  propter  predicta  uerba  non  steterunt  quin  talarent  ibi  tune.»  (Colección  de  pro- 
cesos.—Legajo  1.",  1291  á  1303.  Aroh.  Corona  de  Aragón.) 

(247)  Cun  referencia  al  año  1860,  enumera  «el  que  dio  lugar  á,  uno  -de  los  episodios 
de  la  guerra  de  África  (1860)  en  que  nuestras  tropas  tomaron  por  asalto  un  palomar, 
cuyo  recuerdo  nos  ha  sido  transmitido  por  la  pluma  y  lápiz  de  Carlos  Iriarte  en  sus 
Cuadro»  de  la  guerra.*  {Colomhofllia.  Estudio  completo  de  las  Palomas  mensajeras,  Barcelo- 
na, 1894,  página  XIII ) 

(24S)  Sirva  de  ejemplo  una  enfeudación  liecha  en  1267  por  el  Conde  de  Foix,  consig- 
nando «bominibus  et  mulieribus  mansis  et  mansalibus  domibus  atque  bordis,  ortis 
TineiB  terris  heremis  et  condiroctis  pascuis  nemoribus  cum  eorum  venationibus,  mo- 
lendinis  et  molinaribus,  aquis  cum  piscationibus,  obliis,  terre  meritis,  censibus,  foris- 
capiis  et  questis  totÍF,  adempramentis  civadaribus  et  pratis  et  cum  ómnibus  alus 
pertinenciis  bio  expressis  et  non  expressis  >  (Bulletin  périodique  de  la  Sociité  Ariégéoise 
de»  scienee»,  leltre»  et  art»,  vol.  III,  pág.  372.) 


PALOMAS  Y  PALOMARES  EN  CATALUSfA  ^N  LA  EDAD  MEDIA  91 

LA  COMUNICACIÓN  POR  PALOMAS  CONOCIDA  EN  CATALUÑA 

En  la  Biblia  se  hizo  aplicación  del  instinto  de  las  palomas,  cuando 
refiere  que  Noé  utilizó  dicha  ave  para  averiguar  el  estado  del  mundo 
después  del  diluvio.  Asiria  y  Babilonia  se  sirvieron  de  este  medio  de 
comunicación  aérea,  conmemorándose  el  hecho  en  uno  de  los  frisos  de 
la  magnífica  sala  de  sesiones  de  la  Dirección  general  de  Correos  del 
Imperio  Germánico.  Anacreonte,  600  años  antes  de  J.  C,  alude,  en  una 
de  sus  odas,  á  las  palomas  que  llevaban  misivas  de  amor  á  las  niñas 
bonitas.  Plinio  relata  el  empleo  que  de  las  palomas  hizo  Hirtio,  cónsul 
romano,  cuando  partió  á  auxiliar  á  su  colega  Décimo  Bruto,  cercado 
en  Módena,  Se  cree  que  Julio  César,  en  sus  guerras  de  las  Galias^  por 
este  correo  alado  conocía  las  formidables  y  frecuentes  sublevaciones 
de  los  pueblos  conquistados,  permitiéndole  ejecutar  con  rapidez  con- 
tramarchas y  subsiguientes  escarmientos  de  los  patriotas.  En  el  reina- 
do de  Diocleciano  se  tiene  noticia  de  haberse  empleado  para  mensajes, 
palomas  especiales  denominadas  cursores. 

Pasando  á  la  Edad  Media,  hallamos  á  distintos  pueblos  orientales, 
hechar  mano  de  las  palomas  como  mensajeras,  con  inusitada  frecuen- 
cia. Uno  de  ellos  fué  el  árabe,  organizando  Nur  Eddin  (1143  á  1173) 
aquel  servicio  y  estableciendo  una  red  completa  de  palomares,  cuyo 
centro  se  hallaba  en  el  Cairo  y  sus  principales  estaciones  en  Alejan- 
dría, Damieta  y  Gaza,  comunicando  por  esta  última  ciudad,  con  Jeru- 
lem,  Damasco,  Belbeck  y  Trípoli.  Estos  palomares,  dice  Bon  de  Sousa, 
haber  funcionado  hasta  mediados  del  siglo  xviii  (249).  Otro  de  dichos 
pueblos  orientales  fué  la  China,  según  refiere  el  antedicho  autor  portu- 
gués, á  propósito  de  la  visita  hecha  á  dicho  país  por  Sir  John  Maunde- 
ville,  durante  los  reinados  de  Eduardo  II  y  Eduardo  III  de  Inglaterra 
(1307-1377). 

Dados  tales  antecedentes,  es  natural,  que,  en  nuestra  época,  se  ha- 
ya adoptado  la  paloma  como  símbolo  del  correo,  en  el  emblema  que 
ha  escogido  la  oficina  internacional  de  la  unión  postal. 

No  hay  datos  que  confirmen  el  uso  de  estas  aves  como  mensajeras, 
en  los  pueblos  europeos  de  la  Edad  Media.  Veamos  si  se  puede  estatuir 
algo  en  lo  que  respecta  á  Cataluña,  donde  la  influencia  árabe  fué  tan 
evidente  en  muchas  manifestaciones  del  saber  humano. 

¿Ignoraron,  los  caudillos  árabes  de  España,  el  importante  servicio 
que  prestaban  las  palomas  como  portadoras  de  mensajes,  entre  sus  her 
manos  del  Norte  del  África?  Sí,  como  cabe  suponer,  no  lo  desconocie- 
ron, ¿fué  por  ellos  importado  á  nuestra  Península?  ¿lo  copió  y  utilizó  á 


(249)    Projecto  e  intrncqoes  para  o  estahelecimento  de  pombaés  miliiafes  no  continente  de 
Portugal,  por  Augusto  C.  Bon  de  Sousa  (Lisboa  18b&). 


92  F.   CARRERAS  Y   CAXDI 

SU  vez,  el  antiguo  reino  de  Aragón?  A  esto  va  encaminado  el  examen  de 
los  documentos  de  la  época,  que  pueden  darnos  alguna  luz  para  descu- 
brirlo. 

Na  cabe  dudar,  que,  facilita  á  las  palomas  su  instintiva  facultad  de 
reconocer  su  palomar,  construirlo  en  sitio  visible.  Es  innegable;,  que, 
en  las  antiguas  ciudades,  las  torres  de  sus  murallas  eran  lugares  muy 
á  propósito  para  su  emplazamiento.  ¿Se  erigieron,  pues,  palomares  en 
las  torres  de  nuestros  recintos  amurallados?  He  ahí  un  pequeño  detalle 
que  entendemos  no  debe  despreciarse. 

Cuando  Jaime  I  de  Aragón  conquistó  á  Valencia,  aparece  existente 
algún  palomar  en  las  murallas  de  la  Capital  que  perdió  Zaen  en  1220. 
Sabido  es  que  aquel  Soberano  premiaba  á  los  que  le  ayudaron  en  sus 
conquistas,  con  concesiones  territoriales.  En  remuneración  á  los  mu- 
chos servicios  de  los  templarios  en  tales  guerras,  les  fué  otorgada  una 
gran  torre  junto  á  la  puerta  de  Valencia,  llamada  Barbacaclar,  con  su 
muro,  barbacana  y  casas  contiguas.  En  la  donación  real  del  año  1238, 
se  manifíesta  existir  cierto  palomar  en  el  lienzo  de  muralla-  que  mira- 
ba al  río  (250). 

En  el  mismo  siglo  xiii,  otra  importante  población  catalana,  la  villa 
de  Camarasa,  poseía  igualmente  un  palomar  en  cierta  torre  de  su  re- 
cinto exterior  junto  á  la  puerta  silvestre  ó  del  campo  y  dando  á  dos 
distintas  calles  (251). 

A  estas  dos  breves  noticias  se  limita  una  investigación  que  apunta- 
mos con  la  mira  de  que,  otras  personas  más  estudiosas  é  ilustradas, 
puedan  completarla  aportando  nuevas  comprobaciones  que  permitan 
establecer  alguna  conclusión. 

Tratemos  ahora  el  tema  objeto  de  las  presentes  líneas  bajo  un  punto 
de  vista  más  práctico  y  expresivo.  Si  la  comunicación  por  palomas  fué 
conocida  en  Cataluña,  como  uno  de  tantos  efectos  de  la  influencia  ára- 
be en  nuestro  Principado,  debieron  hablar  de  ella  los  autores  medio- 
evales que  se  ocupan  de  estrategia  militar. 

Uno  de  los  de  mayor  renombre,  el  valenciano,  Eximenic,  en  el  capí- 
tulo 316  del  Dotzen  libre  de  crestiá  qui  es  de  regiment  de  princeps,  al 
describir  las  múltiples  estratagemas  empleadas  en  los  asedios  para  re- 
lacionarse^ los  sitiados,  con  sus  amigos  de  fuera  la  plaza^  copiando  á 
Julio  Fronti,  reñere  haber  casos  en  los  que  se  comunican  «por  paloma, 
como  aún  suele  hacerse  en  Alejandría»  (252). 


(250)    «lUam  turrim  magnam  in  valencia  ad  portam  qnod  dicitur  Barba<?aclar  et 

oum  mnro  et  Barbacana  et  cnm  domibus  qnod ad  turrem  quod  est  in  muro  iuxta  co- 

liimbarium  ex  parte  úaminis  et  a  columbario  illo  recta  uia  carracione  usque  ad  viam 
pablicam  quod  dicitur  Quayta  et  ad  hiño  usqae  ad  mesqaitam  sicut  protenditur  visque 
ad  illum  parietem  altum  contiguum  domibus  ubi  est  magna  cipreasus.»  (Cartulario 
del  Temple  de  Tortosa,  pergamino  suelto  ) 

(251;  Véase  la  nota  36  de  Lo  cantell  de  Btcrriach  ó  de  Sant  Vicents  ;Mataró  1900)  ó  tam- 
bién, legajos  de  procesos,  número  2,  as.  1295  á,  1313,  núm.  4.  Arch.  Corona  Aragón. 

(252)    «Altres  i^er  coío?n,  axi  com  se  fa  encara  en  alexandria  >  La  obra  de  Eximeni? 


PALOMAS  Y  PALOMARES  EN  CATALUÑA  EN  LA  EDAD  MEDIA     93 

Más  adelante,  Jaume  de  Marqmlles,  al  indicar  las  precauciones  que 
deberán  tomar  los  dueños  de  castillos  á  fin  de  ascsjurar  su  defensa  y 
custodia,  indica  que  los  palomos  se  coloquen  en  lugar  conveniente- 
mente seguro  del  mismo,  y  sean  tratados  con  prudencia  los  destinados 
á  llevar  cartas  (253).  Es  digno  de  observar,  que  las  palabras  de  Mar- 
quilles  son  exactamente  iguales  á  las  que  con  anterioridad  dejó  con- 
signadas un  opúsculo  técnico  sobre  la  defensa  de  las  fortalezas  atribui- 
do al  rey  D.  Alfonso  <cel  Sabio»  (254),  dado  á  conocer  por  el  P.  Fidel 
Fita  S,  J.  Por  otra  parte  el  texto  latino  adjudicado  al  Rey  de  Castilla, 
está  salpicado  de  palabras  catalanas,  tales  como  foch  alquitrat,  foch 
grezech,  mastich,  gurades,  sjyies,  guayta,  bade,  etc.  Posible  es  que  am- 
bos sean  copia  de  otro  escrito  anterior,  que  por  ahora  no  conocemos. 

De  las  citas  de  Eximeni9  y  de  Marquilles,  cabe  deducir  la  posibili- 
dad de  haberse  empleado  en  Cataluña,  durante  la  Edad  Media  la  co- 
municación aérea  por  palomas,  pues  que  aparece  evidente  no  haber 
sido  ningún  secreto  para  aquellas  generaciones.  Quizás  llegue  algún 
día  en  que  su  utilización  en  algún  señalado  hecho  de  armas,  pueda  ser 
comprobada. 

A  título  de  curiosidad  continuaremos,  que,  apenas  iniciada  la  edad 
Moderna,  ó  sea  antes  del  año  1513,  Alonso  de  Herrera,  da  ya  suscintos 
detalles  del  modo  de  remitir  una  carta  por  paloma,  relación  en  todo 
conforme  con  el  instinto  de  esta  ave  (255).  No  tuvieron  tan  exacta  no- 
ción de  está  cualidad  en  los  siglos  xvii  y  xviii,  otros  naturalistas,  me- 
reciéndose consignar,  por  lo  erróneo  de  su  relación^  Ferrer  de  Valde- 
cebro  en  1670,  quien  llega  á  afirmar  que  las  palomas  no  conducían 
misivas  por  instinto,  sino  por  mera  educación  y  que,  después  de  llevar 
una  carta,  regresaban  con  la  respuesta  al  que  la  había  expedido  (256). 


se  conceptúa  escrita  en  1385.  El  ejemplar  que  hemos  tenido  á  la  vista  fué  impreso  en 
Valencia  en  148á. 

(253)  <Item  sint  in  dicto  castro  culimiim  aperta  in  loco  tuto  ab  ingeniis  et  loca  ad 
columbos  similiter.>  «Qualiter  autem  columhi  qui  caries  deferant  mittantur  Et  qualiter 
agant  illi  de  castro  si  sal  eis  defuerit.»  {Comentaría  Jacobt  de  Marquilles  super  vsaticia 
Barchinone,  Barcelona,  1505  folio  379,  capítulo  152.) 

(254)  «ítem  sint  in  dicto  Castro  culmerie  (*)  apromptu  in  loco  tuto  ab  ingeniis  et  loca 
ad  columbos  similiter  »  <Qualiter  autem  columbi  qui  cartas  defferant  mittantur;  et 
qualiter  agant  iUi  de  Castro  si  sol  eis  defuerit.»  (Boletín  de  la  Real  Academia  de  la  Ilisto- 
ria,  Tol.  XVI,  págs.  348  y  349). 

(*)    Códice  al  margen:  «al  ias  columbaria». 

(S55)  «Fué  la  paloma  fiel  mensagera  cuando  después  del  diluvio  Noó  la  echó  del 
arca,  que  tornó  con  un  ramo  verde  de  olivo  en  el  pico;  y  en  muchas  partes  las  tienen  por 
mensageras,  que  quien  quiere  que  en  su  casa  sepan  presto  lo  que  pasa,  lleva  una  paloma 
de  las  más  viejas  consigo  y  les  atan  una  carta  so  el  ala,  y  la  sueltan,  y  torna  á  casa, 
como  se  lee  en  Marco  Antonio  Sabelico  en  el  cerco  de  Antioquía,  y  en  otras  muchas  his- 
torias porque  naturalmente  atinan  al  lugar  do  son  criadas.»  (^sf?-íCiíi<ííra  ceneralde  Ga- 
briel Alonso  de  Berrera.,  corregida  según  el  testo  original  de  la  primera  edición  publicada  en 
1513  por  el  mismo  autor  y  adicionada  por  la  Real  Sociedad  Económica  Matritense,  Madrid, 
1818  y  1819,  vol.  III,  pág.  481.) 

(256)  «De  las  Palomas  de  Siria  se  refiere  vna  cosa  que  verdaderamente  empeña  toda 
admiración,  y  es,  que  seruian  de  correos  en  tiempo  de  necessidad  dellos,  Ueuauan  la» 


94  F.    CARRERAS  Y  CANDI 

En  1788,  José  Mallent  no  incurrió  en  tales  errores  al  traducir  del 
francés  la  breve  recopilación  de  las  facultades  de  la  paloma  mensajera 
(257).  El  valenciano  Cavanilles,  en  el  propio  siglo  xviii,  es  el  primero 
que  relata  casos  prácticos  de  estas  mensajeras,  como  el  de  recorrer  una 
de  ellas  ocho  leguas  en  menps  de  tres  cuartos  de  hora,  refiriéndonos, 
que  este  sport,  en  su  tiempo,  estaba  de  moda  en  Valencia  (258). 

Kihil  novuní  sub  solé. 


DISPOSICIONES  EX  FAVOR  DE  LAS  PALOMAS  GENERALES  AL 

PRINCIPADO 

Consideradas,  las  palomas,  como  propiedad  particular,  se  pusieron 
al  amparo  de  la  ley,  comprendiéndolas  el  usage  vulgarmente  denomi- 
nado pau  y  treva. 

En  la  paz  y  tregua,  que,  en  el  año  1200  fué  firmada  por  los  mag- 


cartsB  y  traian  la  refpnesta  de  adonde  las  embiauan,  esto  lo  hazian  enseñadas,  que 
por  si  bien  se  ofrece  al  discurso  no  lo  auian  de  hazer  con  su  irracional  instinto.  Le  sn- 
cedió  á  Decio  Bruto,  que  estando  en  el  Cerco  de  Mutiscon  y  necessitado  de  dar  vn  auif  o 
en  muy  corto  tiempo  remitió  las  eartas  siruiendole  de  correo  vnaa  Palomas  que  las 
llenaron  atadas  á  los  pies  según  escriue  Eabisio  Textor  Para  que  se  suauice  mas  caso 
al  parecer  tan  duro  de  creerse,  se  hallará  en  Prerio  Valeriano,  en  Alexander  ab  Al  - 
xandro  y  en  Celio  Eodlgino,  que  vn  Rey  de  Egipto  llamado  Marios  auia  criado  vna 
Corneja  tan  dócil  y  suaue  para  aprehender  quanto  le  enseñauan,  que  la  hizo  correo 
con  quien  remitía  sus  cartas,  diziendole  adonde  auia  de  ir  y  que  iba  y  boluia  con  la 
respuesta  dellas:  dá,  á  entender  Pierio  auer  sucedido  con  otra  lo  mismo  y  parece  que 
insinúa  á.  la  Ciudad  de  los  Cocodrilos,  adonde  la  leuantaron  estatua  por  el  caso.  Murió 
esta  Corneja  y  le  hizieron  vn  honorífico  sepulcro,  assistido  de  vna  coluna  grande  en 
cuya  eminencia  estaña  la  estatua  de  vna  Corneja:  Cornix  in  columna  sublata  erat,  fi- 
delem  operam  in  Tabelario  muñere  prestitam  indicabat:  huinismodi  enim  honos,  et 
sepnlchri,  columna  hábitus  est  olim  Cornici  a  Marie  Egyptiorum  Rege,  quod  munus  id 
(de  correo)  diligenter  obiuieset,  qno  volandum,  aut  vbi  sistendum,  summa  docilítate 
perdocta.»  (Govierno  í/cneral  moral  y  politico  liallado  en  las  a-ces  mas  generosas  y  nobles  sa- 
cado de  8V8  naturales  virlvdes  y  ¡M-opicdades  le  escrive  el  Padre  Maestro  Fray  Andrés  Ferrer 
de  Valdecebro,—En  Uladrid,  Por  Melchor  Aleyre  año  de  1070  fol.  193.) 

(257)  «Se  semeja  á  el  palomo  turco  por  el  color  pardo  de  la  pluma:  el  pico  es  negro. 
de  mediano  tamaño  y  medio  cubierto  de  una  carnosidad  formada  de  tubérculos  hari- 
nosos: tiene  los  ojos  cercados  de  una  mestura  tuberculosa.  Dícese  que  esta  casta  era  la 
que  en  otro  tiempo  servia  para  enviar  las  cartas.  Se  ignora  á  qué  región  pertenece. > 
{Encyclopedia  metódica.—  Historia  natural  de  las  ates  traducida  del  francés  al  castellano  por 
D.  Joseph  Mallent. — vol.  II.  En  Madrid  por  Don  Antonio  de  Sancha  1788.) 

(258)  Así  lo  leemos  en  el  adicionador  de  Herrera  (obra  citada,  pag.  473)  ^Paloma  men- 
sayera  ó  de  la  raza  (S'abtZíarí'a  de  Z/.)— Llamada  asi  porque  servia  en  otro  tiempo  para 
enviar  cartas  de  una  parte  á  otra.  Se  parecen  á  las  ladronas;  son  esquivas,  y  huyen 
cuando  alguno  se  acerca  &  ellas,  y  tienen  tanta  fuerza  en  las  alas  que  cuando  toma- 
das en  la  mano  se  les  estiende  alguna,  al  instante  la  recogen  con  violencia.  En  Valen- 
cia por  diversión  las  hacen  servir  de  correos,  para  lo  cual  se  trasportan  al  sitio  donde 
debe  ocurrir  alguna  novedad  y  verificada  se  escribe  en  nna  cinta  de  papel  que  se  en- 
vuelve en  la  pierna  de  la  paloma,  y  so  sujeta  con  seda;  suéltase  luego  el  ave,  la  que  le- 
vanta el  vuelo,  y  dando  dos  ó  tres  vueltas  al  sitio  donde  la  soltaron,  emprende  el  c^mi- 
no  de  BU  casa  con  tal  velocidad  que,  Cavanilles  dice,  que  vio  volver  alguna  de  ocho  le- 
guas de  ocho  mil  varas  cada  una,  en  menos  de  tres  cuartos  de  hora.> 


PALOMAS  Y  PALOMARES  EN  CATALUÑA  EN  LA  EDAD  MEDIA     95 

nates  de  la  corte  de  Pere  I  y  especialmente  dirigida  contra  la  malvada 
audacia  de  ladrones  y  malhechores,  se  consignó,  en  el  sexto  apartado, 
la  prohibición  de  dañar  á  los  palomares  á  la  par  que  á  los  molinos,  pa- 
yesías,  colmenas  y  pajares  (259). 

La  prohibición  del  último  año  del  siglo  xii,  no  produjo  á  perpetui- 
dad resultado.  Y  como  la  condición  humana  es  siempre  la  misma,  re- 
pitiéronse los  robos  de  palomares,  según  lo  comprueba  la  disposición 
que  dictó  Jaime  I,  en  1279,  para  proteger  á  los  de  las  regiones  de  Ur- 
gell  y  Lleyda.  Al  parecer  abundaban  allí  los  ladrones  de  palomas, 
quienes,  ora  las  tomaban  de  los  nidos,  ora  las  capturaban  furtiva- 
mente con  lazos,  redes  y  demás  ingenios.  Enterado  de  ello  el  monarca 
aragonés,  encargó  á  Guillcm  de  Torre,  hiciese  las  indagaciones  necesa- 
rias y  procediera  al  castigo  de  los  delincuentes  (260). 

Las  anteriores  disposiciones  hacen  presumir  fundadamente,  cuan 
vejados  estuvieron,  en  el  siglo  xiii,  los  propietarios  rurales  de  Cataluña, 
cuyas  vejaciones  alcanzarían  igualmente  á  los  de  Aragón,  según  es  de 
ver  de  cierta  orden  real,  de  1284,  encaminada  á  proteger  las  palomas 
de  Calatayub  y  sus  aldeas  (261). 

En  1279,  (262)  al  publicarse  uno  de  los  más  interesantes  códigos  es- 
peciales de  Cataluña,  el  vulgarmente  conocido  por  Costums  de  Tortosa, 
se  consignó  de  una  manera  especial  la  protección  á  las  palomas,  esta- 
tuyéndose que  nadie  las  capturara  con  trampas  ó  destruyera  los  palo- 
mares, castigando  al  contraventor  y  obligándole  á  la  restitución  (263). 

Al  siglo  XIV  pertenece  un  importante  decreto  en  favor  de  las  palo- 
mas y  otras  aves  de  caza.  Aludimos  á  la  constitución  emanada  de  las 
Cortes,  que,  en  1333,  reunió  en  Montblanch  Alfonso  III  el  Benigno  (264) 
mandando  que,  en  los  diez  años  siguientes,  desde  la  fiesta  de  Pascua 
hasta  ñn  de  Septiembre,  no  se  pudieran  cazar  perdices  mas  que  con 
aves  de  cetrería  y  prohibiendo  la  destrucción  de  sus  nidos.  Dispúso- 


(259)  «Ne  los  masos  de  vilans  sino  que  sien  en  aloas  de  canallers,  ne  colomers,  ne  mo- 
lins,  ne  casas  ó  bacbs  de  abellas  ne  paUers  alga  destrnesca  o  crem  o  altrament  focb  a 
noure  sota  meta  ne  cuneras  trenoh.»  (Constitucions  de  Catalunya,  edición  de  1658,  pági- 
na 555). 

(260)  Apéndice,  doc.  núm.  IV. 

(261)  <Justicie  iuratis  ville  et  aldearnm  Calataiub  quod  quilibet  in  suo  districtn 
faciant  preconisari  publice  et  probiberi  sub  pena  LX  solidos  quod  nuUus  sit  ausus 
capero  cclumbos  cum  laqueo  uel  retis  uel  in  ciuaderio  in  aldeia  Calataiub  uel  occi- 
dere  eosdem  in  aliquo  palumbario  cum  ballista.  Siquis  uero  contra  predicta  ueniret 
soluat  penam  predictam  de  qnam  nobis  mediatas  aplicetur  et  alia  medietas  domino 
paiumbarii  ubi  ipsi  columbi  capti  fuerint  seu  occisi.  Datum  Calataiub  VI  Kalendas 
februarii».  (Registro  43,  fol.  113,  arch.  Corona  de  Aragón). 

(262)  Según  Bienvenido  Oliver,  fué  promulgado  en  Mayo  ó  Junio  de  1279.  {Historia 
del  derecho  en  Cataluña,  Mallorca  y  Valencia.  —  Código  de  las  costumbres  de  Tortosa.  Ma- 
drid, 1876 ) 

(263)  «Colomers  negu  no  trenc,  ne  abeylars  atressi,  ne  prenguen  los  coloms  ab  rets, 
ne  ab  laces  ne  ab  negun  altre  giyn»,  etc.  {Libre  de  les  Costums  generáis  scrites  de  la  insig- 
ne ciutat  de  Tortosa,  (edición  de  1539)  folio  32  ) 

(261)  Apéndice,  documento  núm.  IX.  Repetiremos  qae  en  la  nomenclatura  de  nues- 
tros monarcas  seguimos  siempre  la  cronología  catalana. 


96  F.   CARRERAS  Y  CANDI 

se  igualmente,  que  nadie  se  atreviese  á  tomar  palomas  ajenas  áb  enees 
cimbell  ó  plat,  ó  de  cualquier  otra  manera,  si  no  fuese  con  pájaro. 
Para  llevar  á  la  práctica  este  acuerdo,  encomendóse  á  todos  los  que 
ejercían  jurisdicción,  impusieran  en  sus  lugares  ó  términos,  oportunas 
penas  á  los  contraventores.  Bien  se  hecha  de  ver,  que,  la  disposición 
obedeció  al  temor  de  que  se  extinguiese  la  caza,  por  el  abuso  que  de 
ella  se  haría,  en  todas  las  épocas  del  año.  Fué  remedo  de  otra  dictada 
el  siglo  anterior  con  fines  sinónimos.  Jaime  I,  en  1279,  prohibió  en  to 
dos  sus  reynos  de  Cataluña,  Aragón  y  Valencia,  la  matanza  de  corde 
ros,  para  atender  á  la  reproducción  del  ganado  lanar  (265).  Ya  en  Fran- 
cia, los  sucesores  de  Clovis,  prohibieron  en  absoluto  la  caza  del  urus 
ó  buey  salvaje,  citándose  curiosas  anécdotas  en  muestra  del  rigorismo 
de  tal  prohibición.  En  nuestros  tiempos  las  hemos  visto  repetirse  en  ab- 
soluto en  la  India,  donde,  en  1896,  el  durhar  de  Kathiawar,  vedó  por 
seis  años  la  caza  del  león,  á  ñn  de  evitar  su  exterminación  en  aquel 
país  (266). 

Diligente  anduvo,  en  1334,  la  ciudad  de  Barcelona,  en  hacer  cum- 
plir en  todas  sus  partes  la  disposición  de  la  corte  de  Montblanch,  como 
seguramente  harían  las  demás  ciudades  y  señores  jurisdiccionales  del 
Principado.  Más  no  se  crea  que  fué  sólo  en  la  Capital,  donde  sus  auto 
ridades  dieron  muestra  de  su  celo  en  pro  de  les  palomares  y  palomas. 
En  poblaciones  secundarias  de  Cataluña  vemos  hacer  lo  propio,  como 
V.  g.  en  Sant  Celoni,  al  promulgarse,  en  1370,  las  Orclinacions  per  lo  go- 
vern  de  la  vila  de  Sant  Seloni,  pues  se  prohibió  cazar  palomas  con  re 
des,  trampas  ó  ballesta  en  las  inmediaciones  del  palomar  (267).  Dispo- 
siciones semejantes  formaron  asimismo  parte  de  los  estatutos  de  poli- 
cía de  pequeñas  poblaciones  francesas  (268). 

Volviendo  á  fijar  nuestra  atención  á  lo  estatuido  en  la  corte  de 
Montblanch,  podrá  chocar,  que,  en  dicha  disposición  general,  se  per- 
mita capturar  con  ave  las  palomas  ajenas,  cuando,  al  parecer,  no  de- 
biera tolerarse  por  ningún  procedimiento,  esta  violación  del  derecho 


(266)    Registro  42,  folio  181,  Aroli.  Corona  de  Aragón. 

(266)  El  Diario  de  Barcelona  del  29  Se-ptiemhíe  de  1896,  dio  esta  notioii,  refiriendo 
que  el  rey  de  las  selvas,  habiendo  desaparecido  del  pala  de  Bajkot,  de  los  montes  de 
Bard&  y  de  otros  lugares  de  la  India,  donde  antes  abundaba,  se  habla  reíugiado  como 
último  baluarte  en  el  bosque  de  Gir  en  el  Kathiawar. 

(267)  <Item  que  noych  baje  nuil  hom  estrayn  ne  priuat  qui  preñe  ne  gos  pendre 
ooloms  ab  fílats  dins  lo  termen  de  sent  saloni  sots  pena  de  LX  sons. 

>Item  que  negun  no  gos  auciura  ab  balesta  colom  dins'Io  tros  de  la  térra  on  lo  coló- 
mer  sia  adificat  sots  pena  de  XX  sous. 

>Item  que  naguna  persona  no  gos  agranar  coloms  qui  seus  no  sien  no  posar  vinassa 
en  nagun  loch  per  guisa  que  hi  trasqne  ab  balesta  o  hi  par,  sots  pena  de  XX  sous  » — 
(Archivo  del  Gran  Priorato  de  San  Juan  de  Jerusalén  en  Cataluña.) 

(268)  A.  1B09. — Kn  el  lugar  de  MoUóges  estatuyóse  cltem  quod  nullus  audeat  venare 

columbas  in  territorio  Pominor et  monasteri...  veteru..,  cum  escalis  neg...  balistis 

sine  licentia  Dominor  sub  pena  L  solid  de  die  et  oentum  de  noote.»  {Statuts  de  pólice  du 
lieu  de  SIoltÉijea,  pablioados  en  la  Revue  des  langues  romanea  año  1897,  p&g.  20.) 


PALOMAS  Y  PALOMARES  EN  CATALUÑA  EN  LA  EDAD  MEDIA     97 

de  propiecLad.  Posible  sería  que  se  diera  á  la  frase  coloms  de  altrí,  el 
significado  de  ser,  los  que  vagaren  libremente  sin  dueño  conocido. 
Y  los  Concelleres  de  Barcelona,  en  1334,  al  repetir,  en  su  bando  y 
con  los  mismos  términos,  la  disposición  antedicha,  dejan  de  consignar 
un  radio  de  inmunidad  alrededor  de  los  palomares,  según  hicieron  en 
sus  bandos  generales  de  buen  gobierno  del  1301  (269).  Los  que  conoz- 
can las  costumbres  de  los  siglos  xiv  y  xv,  comprenderán  el  móvil 
que  impulsaba  á  sus  legisladores,  á  establecer  una  distinción  entre 
las  personas  que  se  dedicaban  á  la  caza  por  medio  de  redes,  trampas 
y  demás  ingenios,  y  las  que  cazaban  con  ave  de  cetrería.  Pero  como 
lo  que  abunda  no  daña,  cxumareraos  ciertas  palabras  que,  la  Reina 
lugarteniente  de  Alfonso  IV,  Doña  María  de  Castilla,  refería  á  este  pro- 
pósito, en  1421  (270).  Manifestaba,  que,  los  nobles,  caballeros  y  gentil- 
hombres,  por  su  naturaleza  y  condición  debían  dedicarse  al  virtuoso 
ejercicio  de  las  armas,  por  medio  del  cual  los  reinos  y  tierras  de  Ara- 
gón son  defendidos  y  puestos  en  paz  y  tranquilidad.  Y  juzgando  nece- 
sario este  ejercicio,  y  no  hallando  recomendable  que  se  entreguen  á  vi- 
cioso descanso  por  ser  origen  de  muchos  males,  debía  procurarse  que 
los  nobles,  caballeros,  gentilhombres,  ciudadanos  y  burgueses  honra- 
dos, se  hallen  siempre  inclinados  al  ejercicio  de  la  caza,  similar  al  de 
la  guerra  ó  batalla.  De  ahí  que  atendiendo  á  ello  les  otorgara,  la  pre- 
rogativa  ó  permiso  de  cazar  en  todo  tiempo,  con  ave  y  lebreles  ó  po- 
dencos de  muestra.  Para  lograr  que,  con  la  abundancia  de  caza,  entra- 
ran en  deseos  de  dedicarse  á  ella,  se  prohibía  la  capción  de  las  aves 
con  calderas,  redes,  canculls,  ballestas  y  demás  artificios  mecánicos, 
toda  vez  que,  á  tal  clase  de  cazadores,  burgueses  ó  plebeyos,  cabía  supo- 
ner no  les  guiaba  otro  móvil  que  el  de  la  ganancia  ó  lucro. 

También  en  Francia,  desde  el  reinado  de  Felipe  el  Hermoso,  fué 
prohibido  cazar  con  hurón,  á  los  que  no  fuesen  gentil-hombres. 

Las  disposiciones  de  la  corte  de  Montblanch  sirvieron  de  patrón  á 
otras  varias  en  el  siglo  xv.  Vejadas,  las  palomas  de  Manresa  y  de  sus 
cercanías,  por  cazadores  que  se  atrevían  á  capturarlas  con  redes  y  ar- 
tificios, Martín  I  trató  de  poner  cortapisa  á  ello,  en  7  de  Febrero  de 
1409,  no  tolerando  tal  infracción  de  las  constituciones  de  Cataluña,  é 
imponiendo  severas  penas  á  los  contraventores,  según  fué  pregonado 
por  las  plazas  de  Manresa  y  Bages  (271). 

La  obstinación  de  tales  cazadores  pudo  más  que  la  severidad  del 
castigo,  si  es  que  este  se  aplicaba.  Las  reiteradas  instancias  de  los 
dueños  de  palomares,  motivaron,  que,  Fernando  I  de  Antequera,  en 
1415,  dictara  una  segunda  orden,  encaminada  al  propio  fin  y  objeto 


(269)  Apéndice  doo.  núm.  XXX,  Bandos,  letra  (s). 

(270)  Apéndice,  doc.  núm.  XII. 

(271)  Apéudioe,  doonmeuto  núm.  X. 

1903 


98  F.   CARRERAS  Y   CANDI 

que  la  precedente  (272).  Después  de  exponer  las  fundadas  quejas  de 
los  manresanos,  quienes  veían  despoblarse  sus  palomares,  manifestaba, 
que  las  palomas  estaban  colocadas  bajo  la  paz  y  tregua  general  de 
Cataluña  y  conminaba  con  imponer  quinientos  florines  de  multa  al  que 
las  cazara  dentro  del  territorio  de  la  ciudad  de  Manresa. 

A  esta  prohibición  podemos  añadir  otra  de  carácter  general,  ema- 
nada de  Doña  María  en  1421^  por  la  cual  fué  nuevamente  vedada  en 
todo  el  Principado,  cualquier  clase  de  caza  que  no  fuese  la  de  cetrería. 
Su  camarlengo  Berenguer  de  Hostalrich,  obtuvo  encargo  de  perseguir 
á  los  contraventores,  ayudándole  seguramente  en  este  cometido,  de- 
legados en  todas  las  veguerías  de  Cataluña.  En  remuneración  de  su 
trabajo,  percibían,  Hostalricü  ó  sus  delegados,  la  tercera  parte  de  las 
multas  impuestas  (273). 

Más  no  debe  suponerse,  que  la  veda  se  cumpliera  literalmente  y 
fuese  universal  la  obediencia  á  los  edictos  reales.  Si  en  ellos  sólo  se  au- 
torizaba á  cazar  en  tiempo  vedado,  con  ave  de  cetrería,  los  propios  So  • 
beranos  se  encargaron  de  menoscabar  el  prestigio  y  autoridad  de  sus 
disposiciones  generales,  otorgando  concesiones  á  distintos  particulares 
para  cazar  con  lazos,  telas,  caldera  y  demás  medios  prohibidos,  ya  en 
1333.  La  mayor  parte  de  estas  licencias  eran  temporales,  fijándose  el 
plazo  de  dos,  tres  ó  cinco  años.  A  veces  se  indicaba  en  que  localidad 
podía  cazar  el  interesado,  como  v.  g.  en  la  licencia  de  Bartolomé  Sir- 
vent,  del  1421,  en  donde  se  le  ñja  la  diócesis  de  Gerona  (274).  En  otras 
ocasiones  el  permiso  se  concedía  tan  solo  para  cazar  perdices  con  los 
medios  prohibidos,  como  v.  g.  en  el  antedicho  de  Sirvent,  en  el  de 
Jaime  Tallada  y  en  el  de  Guillermo  Boquet  (275)  ambos  vecinos  de 
Cervera  y  expedidos  en  1436^  etc. 

La  reina  María  manifiesta,  en  alguna  de  sus  licencias  de  caza,  que 
la  otorgaba  por  intercesión  de  sus  familiares  y  domésticos,  según  es 
de  ver  en  las  de  Guillermo  Boquet  y  del  barbero  Salver  (276)  vecinos 
de  Cervera.  A  Tallada,  decía  la  Eeina,  que  se  la  concedía  por  sus  bue- 
nos servicios.  En  la  obtenida  por  el  doncel  Beltrán  de  Pinell  (a)  Cane- 
lles,  de  Cervera,  en  9  de  Enero  de  1425,  constaba  haberse  expedido,  á 
fin  de  que  tuviera  ocasión  de  practicarse  y  ejercitarse  en  el  manejo  de 
las  armas. 

Por  su  especialidad  es  digna  de  mencionarse  la  exención  que  tuvie- 
ron en  1422,  los  vecinos  del  lugar  de  Bisanya,  cercano  á  Camprodón. 
Al  permitirles  cazar,  con  ballesta  de  acero,  toda  clase  de  caza,  aún  la 
de  perdices  y  liebres,  en  cualquier  tiempo  y  ocasión,  se  manifesta- 
ba ser  tan  extraordinario  el  número  de  jabalíes,  osos,  lobos,  y  demás 


(272)  Apóndioe,  dooumento  núm  XI. 

(273)  Apéndice,  documento  núm.  XII. 

(274)  Kegistro  8,118,  fol.  7.  Aroh.  Corona  Aragón. 

(276)  Begistro  3,130,  fol.  24  y  Registro  3,129,  fol.  65.  Aroh.  Corona  Aragón. 

(276)  Registro  3,130,  fol.  63.  Aroh.  Corona  Aragón. 


PALOMAS  Y  PALOMARES  EN  CATALUÑA  EN  LA  EDAD  MEDIA     99 

fieras,  en  los  extensos  bosques  y  enormes  montañas  que  rodean  aquel 
valle,  y  tan  fi^randes  los  daños  que  á  sus  vecinos  ocasionaban,  que 
se  hacía  necesario,  para  exterminarlos,  usar  de  las  ballestas  do 
acero  (277).  No  deberá  extrañar,  que,  para  el  Pirineo  catalán  se  dicta- 
ran disposiciones  extraordinarias  á  fin  de  estimular  la  caza  de  animales 
dañinos,  cuando,  en  esta  misma  época  (año  1438),  en  París,  fueron  ne- 
cesarias múltiples  ordenanzas  reales,  al  objeto  de  lograr  la  persecu- 
ción de  las  bandadas  de  lobos,  que  osadamente  entraban  dentro  de  la 
Capital  francesa  (278). 

Al  lado  de  estos  permisos  ó  autorizaciones  especiales,  aparecen 
prohibiciones  dictadas  á  instancia  y  en  favor  de  particulares  quienes  las 
solicitaban,  ya  del  Soberano,  ya  de  las  autoridades  locales.  Un  ejemplo 
de  las  primeras  está  en  la  orden  expedida  por  el  Rey  de  Aragón,  en  29 
de  Marzo  de  1389^  disponiendo  que,  las  propiedades  de  Guillermo  Qa- 
Garriga  anexas  á  la  torre  de  Bellver,  en  Sant  Iscle  de  les  Fexes,  «sint 
perpetuo  vetatum  siue  deffesia  aut  boalare».  Después  de  vedar  la  en- 
trada á  los  rebaños,  se  prohibía  igualmente  la  de  los  cazadores,  leña- 
dores y  pescadores,  bajo  las  penas  siguientes:  cinco  sueldos  de  multa 
por  cada  persona  infractora  que  entrara  en  la  propiedad,  dos  sueldos 
y  mealla  por  cada  animal,  diez  sueldos  por  cada  cazador  de  palomas 
con  redes,  lazos  ó  ballesta  y  por  cada  pescador  que  pescare  en  las  ace- 
quias de  los  molinos,  además  de  la  pérdida  de  los  arreos  de  caza  y  pes- 
ca. La  mitad  de  la  multa  era  para  ^a-Garriga  y  la  otra  mitad  para  el 
baile  (279). 


(277)  «Nos  Maria,  etc.  Ad  humilem  supplioacionem  vestri  fidelium  nostrorum  pro- 
boram  hominnin  Aliorumque  degencium  in  villa  de  bisanya  vicarie  Campirotundi 
inqnam  tanta  poroorum  vrsumque  ac  lapporum  et  aliamm  ferarum  siluestraum  prop- 
ter  vasta  nemora  saltusque  et  montes  demos  dicte  vallis  a  quibusdam  temporibus 
oitra  confluxit  quod  nedum  faiges  Aluearia  atque  fruotns  sed  eciam  bestiaria  vestra 
sepius  depasountur  in  vestris  personas  id  perionlosius  est  vt  eas  perdant  et  deuorent 
sepissime  irruentes  ad  quorum  depopulaoionem  et  fugam  solé  balliste  de  acer  prefi- 
ciunt  atque  innant  oum  licet  tense  diu  mancant  dum  ipse  fere  furtiuis  passibus  inse" 
quntur  non  debilitantem  lobore  sed  In  solibo  vigore  persistunt  ex  quibus  emisse  sagite 
Velooius  in  earundem  ferarum  visceribus  infiguntur.  Tenori  presentis  concedimus  vo- 
bi8  et  í'acultatem  plenariam  elargimur  quod  de  cetero  possitis  libere  et  impune  ordi- 
nacione  prouisioneque  seu  alia  quamuis  repugnancia  qua  bis  obütaro  volumus  quies» 
center  portare  diotas  ballistas  de  acer  per  dictis  mattandis  seu  fugandis  feris  silues- 
tribus,  perdicibus  leporibus  ac  alus  ceteris  venacionibus  et  alias  prout  et  quando- 
cumque  ao  quocienscumque  de  vestre  processerit  arbitrio  volúntate.  Mandantes  de 
certa  sciencia  et  expresse  gerentiuices  gubernatoris  in  Catbalonie  vicario  et  baiulo 
Campirotundi,  ceterisque  alus  officialibus  et  personis  presentibus  et  futuris  ad  quos 
spectet  et  locatenentis  eorundem  sub  obtentu  Regie  gracie  et  mercedis  acpena  Mille 
florenorum  auri  quatenus  licenciam  nostram  imo  Regiam  buiusmodi  vobis  teneant  et 
obseruent  et  contra  non  faciant  aut  veniant  aliqua  rncione  Auferentes  eis  et  cuili- 
bet  ipsorum  huius  serie  faoienda  contrarinm  premissorum  omnes  posse  In  cuius  rei 
testimonium  presentem  vobis  fierijussimus  sigillo  Eegio  munita.  Datum  barchinone 
XXX  die  januari  Anuo  anatiuitate  domini  MCCCCXXII".— La  Eeyna.»  (Registro  3119, 
lol.  168.  Arch.  Corona  Aragón.) 

(278)  Journal  pour  tous,  vol.  V,  núm.  247,  pág.  620,  París  24  Diciembre  1659. 

(279)  «Neo  ibidem  venari  seu  scindere  arbores  frnctifferas  seu  infruotifferas  neo 
piscari  pisces  in.Reguis  molendinorum  Turris  eiusdem  neo  alia  faceré  a  quibus  veta- 


100  F.  CARRERAS  Y  CANDI 

Como  muestra  de  prohibición  dictada  en  favor  de  particular  por 
una  autoridad  local,  citaremos  la  que  impuso,  en  1492,  el  baile  de  Es- 
pinalbes,  multando  con  diez  sueldos  al  que  cazara  torcaces  en  el  bos- 
que de  Más,  de  Sant  Sadurní  de  Osormort  (280), 

Estas  prohibiciones  pueden  enseñar  el  poco  respecto  que,  comun- 
mente, se  tenía  á  las  leyes  generales  del  Principado,  La  necesidad  de 
que  hubiera  personas  encargadas  de  la  persecución  de  los  cazadores 
que  ya  hemos  visto  como  se  llevó  á  cabo  en  1421,  con  el  nombramiento 
de  Berenguer  de  Hostalrich,  vuelve  á  manifestarse  en  1447,  con  otro 
nombramiento  análogo,  aún  que  de  carácter  más  restringido.  Nos  refe- 
rimos á  la  orden  expedida  por  la  reina  Doña  María,  en  favor  del  doncel 
Bartolomé  (^a-Bastida,  facultándole  para  perseguir  y  castigar,  en  los 
términos  de  Caldas  de  Montbuy  y  de  Plegamans,  á  los  que  con  auda- 
cia desenfrenada,  se  esforzaban  en  romper  los  edictos,  mandamientos 
y  penas  impuestas  por  cazar  con  los  medios  ilícitos  y  reprobados, 
de  que  antes  se  ha  hecho  mérito  (281).  Hay  que  creer  por  consiguiente, 
que,  tanto  en  el  presente  caso,  como  en  el  de  Hostalrich  del  1421 ,  la 
autoridad  de  los  bailes,  venía  subordinada  á  la  del  delegado  para  la 
persecución  de  los  cazadores,  debiendo  cuidar  de  hacer  públicas  por 
medio  de  pregones,  las  órdenes  relativas  á  la  caza,  que  Hostalrich  y 
Bastida,  juzgasen  necesario  expedir  para  conocimiento  del  vecindario. 

No  cabe  duda,  de  que  la  autorización  obtenida  por  Bastida  en  1447, 
debió  abrir  la  puerta  á  grandes  favoritismos  y  abusos^  por  el  permiso 
que  la  Reina  le  daba  de  otorgar  licencia  y  plenos  poderes  para  perdo  • 
nar  de  las  penas,  á  los  que  en  ellas  incurriesen,  según  su  arbitrio.  De 
la  facultad  de  condonar  multas  á  los  contraventores  de  las  leyes  de 
caza,  usaron  los  Soberanos  en  diversas  ocasiones.  Una  de  ellas  ocurrió 
en  Argilés  (Roselló)  en  1448.  El  Baile  se  incautó  de  las  redes  de  un  tal 
Armengau  y  le  multó,  por  cazar  perdices  con  caldera.  Armengau  usan- 
do de  su  influencia  en  la  corte  real,  obtuvo  de  Doña  María,  no  sólo  el 
perdón  de  la  multa  y  devolución  de  las  redes,  según  fué  mandado  al 
Baile  de  Argilés,  si  que  también  que  en  adelante  pudiese  cazar  perdi- 


tam  deffeeia  seu  boalare  exími  coüsnenit.  Pro  ouias  eiquidem  yooati  seu  statnti  ob- 
semacionem  imponimiiB  ac  inñigimiis  quibnscumque  transgressionibus  sea  oontrafa- 
cientibuB  penas  inferius  declaratas  videlicet  cuillbet  intranti  quinqué  solidos  et  pro 
qnalibet  animali  ibidem  inuento  dúos  solidos  et  minuto  totidem  et  cuilibet  tendenti 
recia  seu  laqueos  aut  cum  ballista  occidenti  seu  occidere  velenti  columbos  ac  piscanti 
pisoes  in  Beguis  molendinorum  decem  solidos  que  pene  tociens  comittantur  quociens 
fuerit  contrafactum  »  {Gratiarum  IIT,  fol.  26,  Arch.  Bailía  Real  Patrimonio  en  Barce- 
lona.) 

(280)  tA  XXII  del  mes  de  febre  o  any  MCCCCLXXXXII  en  bertran  messatge  del 
baile  a  instancia  den  mas  de  sant  saturni  a  possat  ban  de  X  sons  que  negun  no  tir  en 
Bon  boBch  a  todons  sense  licencia  sua.»  {ífanual  1490  ál498,  Aroh.  parroquial  de  Espi- 
nalbes.) 

(Si81)    Apéndice,  docamento  núm.  XIII. 


PALOMAS  Y  PALOMARES  EN  CATALUÑA  EN  LA  EDAD  MEDIA     101 

ees  por  los  medios  ilícitos  y  prohibidos,  que  bien,  le  pareciere.  Más  tal 
permiso  sólo  se  le  concedía  por  término  de  un  año  (282). 

Pruebas  tenemos  de  que  durante  todo  el  siglo  xv,  se  mantuvo  en 
vigor  la  constitución  de  la  corte  de  Montblanch.  Así  se  manifiesta,  no 
sólo  por  los  Concelleres  de  Barcelona  en  cierta  carta  sobre  contraven- 
ción de  las  leyes  do  caza,  fechada  en  9  de  Octubre  de  1459  (283),  si 
que  también  en  un  interesante  pregón,  que^  el  rey  de  Navarra  D.  Juan, 
lugarteniente  en  Cataluña  de  su  hermano  Alfonso  IV,  hizo  publicar 
poco  antes,  en  3  de  Junio  de  1456  (284).  En  este  último  bando,  el  en- 
tonces Infante  de  Aragón,  anunciaba  que,  á  instancia  de  la  Corte  ge- 
neral del  Principado  de  Cataluña  y  de  consentimiento  de  aquella,  fue- 
ron estatuidas  las  constituciones  siguientes:  ratificar  y  aprobar  lo  que 
establecía  la  corte  de  Montblanch  en  su  capítulo  que  empieza  ítem 
quod  intra  decem  anuos,  en  todo  cuanto  preceptúa,  referente  á  las 
perdices  y  palomas,  fijando  una  veda  algo  mayor  para  la  caza  que 
no  fuese  de  cetrería,  á  saber,  desde  las  Carnestolendas,  hasta  fin  de 
Septiembre.  Además  prohibióse  en  absoluto,  para  todas  las  épocas  del 
año,  la  caza  con  reclamo,  multando  con  cien  sueldos  á  los  que  infrin- 
gieran la  disposición.  A  los  palomares  se  les  señaló,  una  área  de  in- 
munidad de  sesenta  pasos  á  su  alrededor,  dentro  la  cual  nadie  podía 
tirar  con  ballesta  á  las  palomas. 

Estas  disposiciones  pasaron  á  formar  parte  de  las  Constituciones  ge- 
nerales de  Cataluña  y  fueron  ley  en  el  Principado  durante  la  Edad 
Moderna. 

En  el  reinado  de  Carlos  III,  y  año  de  1784,  se  promulgó  una  prag- 
mática sanción,  especialmente  dirigida  á  evitar  los  perjuicios  de  las 
palomas  en  los  campos  (285). 


(282)  <La  Keyna.  —  Batle:  A  supplioacio  de  algans  familiara  nostres  vos  dehim  6 
manam  que  tornets  lo  filat  an  Anthoni  armengau  que  li  hauets  penyorat  perpo  oom 
cassaua  perdius  ab  Caldero.  E  de  aquiauant  per  cassar  les  dites  perdius  ab  Caldero,  o 
en  altra  qualseuol  manera  de  aquest  Nadal  qui  ve  en  vn  Any  no  li  fassats  empaix  o 
questio  alguna.  Car  per  tot  lo  dít  temps  li  hauem  dada  licencia  de  cassar  les  dites  per- 
dius la  qual  volem  li  sia  observada  sensincorriment  de  alguna  pena  axi  per  lo  passat 
com  per  lo  sdeuenidor  durant  lo  dit  temps.  Datum  en  Perpinya  a  XXI  de  Noembre  del 
Any  Mil  CCCC  quaranta  vuyt.— La  Keyna.  Al  feel  nostre  lo  fiatle  de  la  vila  de  Argi- 
leB.>  (Registro  3,272,  fol.  80,  Arch.  Corona  de  Aragón.) 

(283)  La  Paloma  mensajera,  Barcelona,  año  IV,  1*594,  núms.  42  y  43. 

(284)  Apéndice,  documento  núm.  XV. 

(285)  ^Pragmática  sanción  en  fueraa  de  ley  Por  la  qual  se  eetablezen  reglas  oportunas 
para  evitar  los  daflos  que  causan  las  Palomas  en  los  sembrados  y  mieses  en  las  dos  estaciones 
de  sementera  y  Agosto,  y  los  perjuicios  que  de  ello  se  siguen  á  los  Labradores  en  la  conformi- 
dad que  se  expresa.  A!lo^l784.  En  Madrid,  En  la  Imprenta  de  D.  Pedro  Marín. 

1.— «D.  Carlos  por  la  gracia  de  Dios  Rey  de  Castilla  de  León  de  Aragón  de  las  Dos  Si- 
cilias,  etc. 

«Mando  á  los  Dueños  de  Palomares  sean  obligados  á  cerrarlos  y  poner  redes  en 
los  dos  Messes  de  Octubre  y  Noviembre  y  en  los  tres  de  Junio,  Julio  y  Agosto  sin  que  los 
Justicias  puedan  ampliar  ó  reducir  este  termino:  pues  en  caso  de  convenir  alguna  al- 
teración en  qualquier  Providencia  se  me  deberá  consultar. 

2,— «Hallándose  las  Palomas  en  dichas  dos  temporadas  fuera  de  los  Palomares,  se  les 


102  F..  CARRERAS  Y  CANDI 

En  época  contemporánea,  el  reglamento  publicado  en  1834  para 
la  ejecución  del  R.  D.  de  1833  sobre  caza  y  pesca,  trata,  en  uno  de  sus 
títulos,  de  la  caza  de  palomas  y  protección  á  los  palomares  (286).  No 
queremos  proseguir  más  adelante  nuestra  investigación  en  la  actual 
legislación  espaiíola. 


podrá  tirar  á,  qnalqniera  distancia  por  los  Vecinos  y  forasteros  bien  sean  Labradores 
ó  no  lo  seau,  en  los  sembrados  y  heras  ó  en  otros  cualesquiera  sitios  parajes  sin  incu- 
rrir en  pena  alguna;  con  tal  de  que  siendo  dentro  de  la  distancia  del  tiro  no  se  pueda 
bazar  sino  &  espalda  vuelta  á  los  Palomares. 

3.— «Los  dueños  de  los  Palomares  ademas  de  perder  las  Palomas  han  de  pagar  el  da- 
ño á  justa  tasación  y  medio  real  vellón  de  multa  por  cada  una  con  agravación  de  las 
penas  encases  de  reincidencia  hasta  la  perdida  de  los  Palomares  y  demás  al  arbitrio 
de  mi  consejo. 

4.— «Por  lo  muy  útil  que  es  al  común  la  orla  aumento  y  conservación  de  las  Palo  mas 
y  el  copioso  fruto  de  palomino  y  pichones  que  producen,  Ordeno  que  lo  dispuesto  en  la 
expresada  Ley  del  Señor  Don  Henrrique  quarto  renovada  por  el  Señor  Don  Carlos  pri- 
mero subsista  y  quede  en  su  fuerza  y  vigor  para  los  demás  Messes  y  temporadas  del  año 
y  que  en  su  consecuencia  no  se  pueda  tirar  en  ellos  á,  las  Palomas  á  las  inmediaciones 
de  los  Palomares  ni  á  la  distancia  de  la  legua  que  previene  de  sus  alrededores. 

5— «Vltimamente  quiero  y  declaro  que  publicada  esta  mi  Real  Pragmática  queden 
abolidas  y  derogadas  la^  demás  leyes  providencias  y  Keales  Ordenes  que  se  hayan  co- 
municado en  el  assumpto  en  quanto  so  opongan  á  esta  mi  disposición  general  é  igual- 
mente las  ordenanzas  particulares  de  los  Pueblos  que  de  esto  traten  pues  imbiolable- 
mente  desde  el  día  de  su  publicación;  bien  entendido  que  la  mas  leve  tolerancia  y  omi  • 
sion  de  las  Justicias  en  este  asumpto  ha  de  ser  cargo  de  residencia  y  como  á  tal  so 
ha  de  juzgar. 

«Y  para  (jue  todo  tenga  su  puntual  y  cumplido  efecto  he  acordado  expedir  esta  mi 
carta  y  Pragmática  Sanción  en  fuerza  de  Ley  como  si  fuese  hecha  y  promulgada  en 
Cortes.  Por  lo  qual  Ordeno  y  mando  á  todos  los  Juezes  Justizias  de  estos  mia  Eeynoá 
y  k  los  estantes  y  habitantes  en  ellos  de  qualquiera  estado  preheminenoia  y  condición 
que  sean,  vean  lo  dispuesto  en  ella  y  lo  guarden  cumplan  y  executen  según  como  se  es- 
tableze  y  lo  hagan  guardar,  cumplir  y  executar,  etc. 

«Dada  en  San  Ildefonso  á  diez  y  seis  de  Septiembre  de  mil  setecientos  ochenta  y 
quatro.  Yo  el  Hey. 

«Publicada  en  la  villa  de  Madrid  á  primero  de  Octubre  de  mil  Setecientos  ochenta 
y  quatro.» 

(286/  «TÍTULO  III.— Z>e  la  caza  de  palomas— 19— liSis  palomas  campesinas  están  com- 
prendidas en  las  demás  aves  que  pueden  cazarse  con  sujeción  á  las  reglas  prescritas. 

«20  Ko  podrá  tirarse  á  las  palomas  domésticas  agenas  sino  á  la  distancia  de  mil 
varas  de  sus  palomares.  Los  infractores  pagarán  al  dueño  el  valor  de  la  caza  y  además 
pagarán  á  la  justicia  20  rs.  por  la  primera  vez,  30  por  la  segunda,  y  40  por  la  tercera, 
siendo  la  mitad  de  esta  multa  para  el  dueño,  y  la  otra  mitad  para  el  fondo  que  se  dirá 
en  el  titulo  4.°. 

«21  Los  dueños  de  palomares  tendrán  obligación  de  tenerlos  cerrados  durante  los 
meses  de  octubre  y  noviembre,  para  evitar  el  daño  que  pueden  ocasionar  las  palomas 
en  la  sementera.  Los  infractores  además  del  daño,  si  lo  hubiere,  pagarán  100  rs.  de  muJ 
ta  por  la  primera  vez,  150  por  la  segunda,  y  200  por  la  tercera. 

«22  La  misma  obligación  y  bajo  las  mismas  penas  tendrán  los  dueños  de  palomaret> 
durante  la  recolección  de  las  mieses  desde  15  de  janio  hasta  15  de  agosto. 

«23  8i  por  razón  de  los  lijados  anteriormente  para  el  cerramiento  de  los  palomares 
en  las  dos  épocas  expresadas,  ó  en  algana  de  ellas,  podrá  hacerlo  la  justicia  del  pue- 
blo, siempre  que  el  plazo  respectivo  no  exceda  de  dos  meses,  avisándolo  con  anticipa- 
ción para  gobierno  de  los  dueños  de  palomares. 

«24  Durante  las  dos  épocas  expresadas  de  recolección  y  de  sementera,  será  libre  ti- 
rar á  las  palomas  domésticas  á  cualquier  distancia  fuera  del  pueblo,  aunque  sea  de  las 
mil  varas  señaladas  arriba,  siempre  que  en  este  último  caso  se  tire  con  las  espaldas 
▼  aeltas  al  palomar.»  (Boletín  oficial  de  Barcelona  del  23  mayo  de  1834). 


PALOMAS  Y  PALOMARES  EN  CATALUÑA  EN  LA  EDAD  MEDIA     103 

ÓRDENES  LOCALES  SOBRE  CAZA  DE  PALOMAS 

Los  perjuicios  á  que  estuvieron  sujetos  los  dueños  de  palomares  en 
la  Edad  Media,  aparecen  latentes  de  lo  que  hemos  dicho  al  exponer  las 
Disposiciones  en  favor  de  las  palomas  generales  al  Principado.  Sus 
causas  fueron,  no  sólo  la  abundancia  de  ladrones  y  gente  de  mal  vivir, 
sí  que  también  las  luchas  á  que  se  entregaban  los  señores  de  castillos 
entre  sí,  luchas  ó  bandosidades  autorizadas  por  las  leyes  civiles  y  que 
traían  aparejadas  el  saqueo  de  las  propiedades  rurales.  Además  las 
venganzas  particulares;,  tuvieron  igualmente  su  parte  correlativa  en 
tales  perjuicios  ó  vejaciones  y  por  tanto  no  es  raro  hallar  á  personas 
de  cierta  categoría  social,  como  v.  g.  el  notario  de  Vilagrassa  Tomás 
]\Iarrades  en  el  siglo  xiv,  (287),  entregarse  á  robos  de  palomas  y  des- 
trucción de  palomares,  como  pudiera  hacer  el  más  vulgar  de  los  la- 
drones. 

De  consiguiente,  las  autoridades  locales  debían  secundar  la  gestión 
general  en  pro  de  las  palomas  y  atender  además  á  lo  que  fuere  modo 
de  ser  especial  del  término,  ciudad  ó  jurisdicción,  cuyo  gobierno  tu- 
vieren bajo  su  cargo  ó  potestad. 

Figuran  en  primer  lugar  los  Concelleres  de  Barcelona,  siempre 
atentos  á  todo  cuanto  redundaba  en  mejor  provecho  de  sus  adminis- 
trados. Siendo,  los  documentos  más  antiguos  que  se  conservan  en  el 
archivo  municipal  de  esta  Ciudad,  del  año  1300,  en  el  de  1301  ya  se 
hallan  dos  curiosos  edictos  encaminados  á  proteger  las  palomas  de 
cualquier  demasía.  Prohibíase  preparar  trampas  para  capturarlas  den- 
tro del  territorio  de  Barcelona  y  se  multaba  con  sesenta  sueldos  su 
contravención  (288).  Después  de  no  permitir  de  ningún  modo  la  venta 
de  palomas  adultas,  sin  duda  para  favorecer  su  reproducción,  fué  es- 
tablecido «que,  ningún  cazador  ó  ballestero,  se  atreva  á  tomar  ni  á  ti- 
rar á  las  palomas  alrededor  de  palomar,  dentro  el  área  de  un  tiro  de 
ballesta,»  imponiéndosele  del  contrario,  cinco  sueldos  de  multa.  Las 
palabras  del  edicto  que  nuil  cassador  ne  hallester  y  las  siguientes  de 
no  gos  pendre  ne  trer,  pueden  aludir  á  los  dos  medios  de  caza  entonces 
en  boga,  la  de  cetrería  y  la  de  ballesta  (289). 

A  las  disposiciones  del  1301,  sigue  en  orden  cronológico,  otra  del 
1327,  que  es  solamente  reguladora  del  precio  á  que  debían  venderse 
las  palomas  en  el  mercado  barcelonés  (290). 

Cuando,  en  1338,  las  cortes  catalanas  reunidas  en  Montblanch  tra- 


(287)  A.  1354.  «ítem  senyor  lo  dit  Thomas  eatant  a  vma  grassa  I  nit  trencha  e  roba 
II  colomers  den  gras  e  daquen  traxch  aytants  coloms  oom  hi  hauia>  (Registro  159J, 
fol.  174,  aroh.  Corona  de  Aragón). 

(288)  Apéndice,  doo.  núm.  XXX,  bandos,  letra  (e). 

(289)  Apéndice,  doc.  núm.  XXX  bandos,  letras  (D  y  (g). 

(290)  Apéndice,  documento  núm.  VIIÍ. 


104  F.    CARRERAS   Y  CANDI 

taron  de  favorecer  la  reproducción  y  cría  de  las  ovejas,  perdices  y  pa- 
lomas, en  Barcelona  fué  pregonado  un  bando  comprensivo  de  cuanto 
aquellas  preceptuaron  (291).  Dispúsose  que  dentro  los  diez  años  si- 
guientes, no  se  mataran  corderos,  ni  ovejas,  que  no  tuviesen  más  de 
cuatro  años,  prohibiéndose  cazar  perdices,  de  Pascua  á  San  Miguel 
Arcángel,  exceptuándose  con  ave  de  cetrería.  Fueron  impuestos  qui- 
nientos sueldos  de  multa,  ó  en  su  lugar  la  pérdida  de  la  mano  dere- 
cha, al  que  capturara  palomas  ab  engés,  cemhell,  filats  ó  en  altra  mane- 
ra, sino  ab  aucells. 

A  los  siete  años  de- publicada  la  anterior  disposición,  ó  sea  en  1341, 
los  Concelleres  vuelven  á  estatuirlo.,  si  bien  con  mayor  indulgencia  en 
el  castigo,  imponiendo  solamente  sesenta  sueldos  de  multa. 

Poco  antes  de  expirar  el  plazo  de  diez  años  fijado  en  las  cortes  de 
Montblanch,  ó  sea  en  1343,  se  repite,  en  Barcelona,  el  edicto  anterior. 

En  1357,  prohibieron  los  Concelleres,  poner  trampas  á  las  palomas, 
bajo  pena  de  mutilación  de  una  mano  (292).  La  poco  halagüeña  pers- 
pectiva de  quedarse  manco  de  una  manera  nada  honrosa,  no  logró  de- 
sistieran de  su  propósito,  los  aficionados  á  parar  trampas.  De  lo  contra- 
rio no  hubiere  precisado  que,  tan  sólo  cuatro  años  después,  ó  sea  el 
sábado  18  de  Septiembre  de  1361,  los  Concelleres  se  vieran  en  la  nece- 
sidad de  dictar  otra  disposición  encaminada  á  extinguir  la  caza  de  pa- 
lomas con  trampa.  ¿Será  mal  inveterado  en  nuestra  tierra  dictar  leyes 
para  no  llevarlas  á  ejecución?  Si  tantos  puños  se  cercenaran  por  esta 
causa,  ¿en  tan  poco  los  hubieran  estimado  los  barceloneses,  que  no  es- 
carmentasen de  su  obstinada  afición  á  las  palomas? 

Otro  edicto  de  1361,  fué  igualmente  dirigido  contra  el  que  captura- 
se palomas  con  trampas,  imponiendo  quinientos  sueldos  de  castigo,  ó 
la  perdida  de  una  mano  (293).  Correspondían  de  dicha  multa,  dos  ter- 
ceras partes  al  Veguer  y  una  al  acusador.  Atendido  el  reparto  de  esta 
pena  pecuniaria,  parece  hubiere  algún  interés  en  imponerla  y  que,  por 
tanto,  se  corregirían  los  aficionados  á  la  caza  fui'tiva  de  palomas.  Pero 
ni  por  esas.  Nuevos  bandos  aparecen  en  Enero  de  1363  y  Agosto  de 
1367,  ambos  calcados  en  el  patrón  del  que  fué  dictado  en  1357,  esto 
es,  conminando  al  infractor,  con  la  referida  pena  de  perder  un  puño 
irremisiblemente. 


(291)  Apéndice,  documento  núm,  IX. 

(292)  A  1357  (20  Diciembre)  «Ytem  ordenaren  los  dits  Consellers  e  prohomens  que 
nuguna  persona  de  qaalque  stament  o  oondicio  sie  no  gos  parar  a  colóme  dina  lo  terri* 
torL  de  Barchinona.  E  qui  contra  fará  perdrá  lo  puny  sena  tota  mercó. >  (Colección  de 
bandos  del  arch.  municipal  de  Barcelona) 

(293)  A.  1361  (18  de  Septiembre)  «Ara  lioiats  per  manament  del  Vaguer.  Ordenaren 
los  Oonaallors  els  prohomens  de  la  Ciutat  que  naguna  persona  de  qualque  stament  o 
condicie  sia  no  gos  parar  á.  coloms  dins  lo  territori  é  termens  de  la  Ciutat.  E  qui  contra 
fará  pagará,  per  ban  D  solidea  ó  perdrá  lo  puny.  Del  qual  ban  de  D  solidos  damunt  dit 
haurá  les  dues  parts  lo  vaguer  ó  la  terpa  lo  acusador»  (Colección  de  bandos  del  archivo 
municipal  de  Barcelona). 


PALOMAS  Y  PALOMARES  EN  CATALUÑA  EN  LA  EDAD  MEDIA     105 

En  el  siglo  xv  tuvieron  cuidado,  los  Concelleres,  de  mantener  en 
vigor  la  constitución  de  Montblanch.  Así  aparece  de  la  condonación  de 
la  multa  en  que  incurrieron  Julia  Ferrer  y  sus  hijos,  en  1459,  y  que 
le  impusiera  el  Baile  do  Tarrasa,  por  dedicarse  á  cazar  con  filat  é 
caldero.  Es  otra  de  tantas  muestras  del  poco  espíritu  de  imparcialidad 
que  informaba  mtichos  de  los  actos  de  aquel  siglo,  la  carta  escrita  por 
el  conceller  Torrent  al  antedicho  Baile,  manifestando  obedecer  tal  per- 
dón «á  la  amistad  y  buena  voluntad  que  dichos  Padre  é  Hijos  tienen 
con  algunos  de  nosotros»  (294),  queriendo  que,  por  esta  causa  se  pro- 
ceda con  ellos  de  distinto  modo  que  con  la  mayoría  de  las  personas. 

Aquí  es  del  caso  hacer  notar,  que,  en  los  siglos  xiv  y  xv,  las  dispo- 
siciones emanadas  de  los  Concelleres  de  Barcelona,  no  sólo  tuvieron 
carácter  local,  esto  es,  que  su  sanción  legal  comprendía  todo  el  territo- 
rio de  dicha  Ciudad,  sino  que  también  se  extendieron  á  las  jurisdiccio- 
nes de  la  misma  y  A  todos  aquellos  pueblos  de  Cataluña,  que,  por  vir- 
tud de  privilegio  especial,  habían  logrado  ser  declarados  calles  de 
Barcelona,  como  v.  g.  Cardedeu,  Marata,  Corro,  Moya,  Vallvidrera, 
Mollet,  Parets,  Gallechs,  Sant  Pedor,  Mataró,  Ribas,  Vilanova,  Geltrú, 
Vilasar,  Argentona,  Granollers,  Cambrils,  Montbrió,  los  Tegells,  la 
Plana,  Igualada,  Cabrera  del  Maresma,  Premia,  Dos-Rius,  Cañamars, 
Tona,  Palamors,  Vilamajor,  Cruilles,  etc. 

Habiendo  visto  de  que  manera  se  legislaba  en  Barcelona  respecto  á 
las  palomas  de  palomar,  debemos  estudiar  como  en  las  poblaciones  ru- 
rales se  atendía  á  proteger  la  caza  de  torcaces  y  en  especial  al  derecho 
de  los  particulares  á  la  propiedad  de  las  que  se  posaban  ó  anidaban  en 
sus  pertenencias.  Para  ello  examinaremos  algunos  documentos  proce- 
dentes de  las  Guillerías,  una  de  las  regiones  más  abundantes  en  torca- 
ces, por  la  especial  extructura  de  sus  abruptas  montañas  y  desfilade- 
ros, extensos  bosques  y  abundantes  arroyos. 

Muchos  son  los  datos  donde  se  manifiesta  que  la  caza  de  torcaces 
constituía  una  costumbre  muy  generalizada  en  las  Guillerías  (295),  se- 


(:i94)  De  esta  onriosa  carta,  que  dimos  á  conocer  por  entero  en  1891  (La  Paloma  meti- 
«ajerrt,  Barcelona,  año  IV,  núm.  42  y  43)  reproducimos  el  siguiente  párrafo:  «La  qual 
pena  axi  per  quant  hi  son  cayguts  ignorantment  quant  per  la  amistat  e  bona  voluntat 
que  los  dits  pare  e  ñll  han  ab  alguns  de  nosaltres  aquella  ab  lo  present  li  remetem  com 
volem  que  sobra  a90  sia  dat  ais  dessus  dita  altre  comport  que  no  ais  altres»  (Letres  clo^- 
aes  1458-1460  Aroh.  Municipal  de  Barcelona). 

(295)  A.  1460  (23  de  Septiembre)  «En  P.  carau  de  parroquia  de  campas  enterrogat  e 
jnrat  que  sap  ni  que  ayt  dir  en  la  questio  den  matero  e  den  serat  diu  esser  que  oyt  dir 
en  P,  frayson  matero  en  aquel  temps  quel  tira  a  totons  (todons)  e  quel  dit  frayson  la- 
via  remes  al  roure  del  cap  de  la  artiga  cromada,  que  tiras,  lo  cal  día(deya)  que  era  8eu>. 

El  testigo  P.  Vilarman  djjoi  «esser  ve  vna  vegada  el  hira  ab  son  fñll  i  tirana  a  totons  al 
roure  dejusts  la  pianola  dins  lartiga...»  {Manual  1400-147  7,  archivo  parroquial  de  Espi- 
nalbes). 

A.  1508  (28  de  Septiembre).  En  los  litigios  que  sostenían  los  propietarios  rurales  Sola- 
nells  de  Espinalbes  y  Brevenchs  de  Osormort,  acerca  los  límites  desús  respectivas 
propiedades,  uno  de  los  testimonios  citados,  aduce  como  prueba,  el  que  Solanells  vién- 


106  F.  CARRERAS  Y  CANDI 

gún  expusimos  al  reseñar  la  que  se  efectuaba  con  las  palomeras.  Por 
consiguiente  es  natural  que  se  tuviera  cuidado  en  regularla  y  limitarla. 

Tanto  abundaba  allí  la  caza,  que,  en  vez  de  establecerse  el  censo  de 
un  par  de  gallinas  ó  de  pollos,  hállase  estatuido,  en  Viladrau,  durante 
el  siglo  XIII  y  en  Sant  Ililari  (^a-calm  durante  el  xiv  (296),  el  de  un  par 
de  perdices  anuales.  Asimismo  vemos  concertarse  la  prestación  de  un 
par  de  torcaces  como  derecho  de  entrada,  en  cierto  establecimiento  de 
tierras  en  Sant  Hilari.  Ramón  de  Gurb,  señor  del  castillo  de  Solterra  y 
de  la  casa  de  la  Rovira,  al  establecer,  á  Francisco  de  Mansulí,  en  13 
de  Febrero  de  1373,  el  más  Rovira,  que  estaba  derruido  y  abandona- 
do, manifiesta  recibir,  como  derecho  de  entrada,  dos  pares  de  torcaces, 
de  cuya  entrega  se  declara  satisfecho  y  pagado,  renunciando  á  toda 
excepción  (297). 

Viladrau,  importante  población  de  las  Guillerías  situada  en  la  falda 
del  Montseny,  formó  parte,  en  la  Edad  Media,  del  término  jurisdiccio- 
nal asignado  al  castillo  de  Taradell,  siendo  regida  por  un  baile  nom 
brado  por  el  Señor  de  este  Castillo.  En  el  año  1395,  el  Baile  de  Vila- 
drau dirigió  un  pregón  á  sus  administrados,  prohibiendo  cazar  con  te 
las  en  las  pertenencias  de  las  casas  Segalars  y  Mirambell,  bajo  multa 
de  veinte  sueldos.  Esta  disposición,  que  quizás  se  hizo  con  asentimien- 
to del  Señor  del  término  del  castillo,  venía  á  reconocer  el  derecho  que 
á  un  particular  asiste,  de  vedar  los  terrenos  de  su  propiedad.  Celosos 
estuvieron  de  sus  torcaces,  los  dueños  de  la  masía  Segalars,  quienes, 
en  7  de  Noviembre  de  1543,  obtuvieron,  del  baile  de  Viladrau,  otro 
pregón  vedando  sus  bosques,  esto  es,  prohibiendo  en  ellos,  casar  ni 
tirar  a  todons  ni  ninguna  lei  de  casa. 

En  27  de  Noviembre  de  1407,  la  misma  autoridad  local  vedó,  en 
Viladrau,  tirar  en  acecho  á  las  torcaces,  así  de  noche  como  de  día,  no 
tolerando  se  construyera  barraca  para  cazarlas,  bajo  multa  de  veinte 
sueldos  (tirar  a  goclia  (298)  da  todons  da  nits  ne  da  dies  ney  gos  fer 


dolé  cazar  palomas  torcaces  en  un  roble  situado  en  el  terreno  que  él  mismo  reclamaba 
lo  había  nombrado  por  ronra  den  Brei^cnche, 

«ítem  fon  cltat  nestena  vilamala  e  jura  e  que  segOns  den  e  la  sua  consiencia  que  las 
termas  deaalan  (sic):  interrogat  el  testimoni  si  may  hi  tira  dix  que  moltas  vegadas  hi 
ania  tirat  a  un  roura  qui  es  dintra  la  pesa  de  térra  que  dit  solanels  demana  e  vya  dit 
que  era  dea  breuencbs  e  que  vn  dia  en  solanels  prom  11  dix  que  mes  todons  agüera 
morts  al  roura  den  breuencbs  lo  qual  roura  es  en  certa  tera  que  dit  solanels  demana; 
enterrogat  el  testimoni  si  hi  sab  res  pus  diu  que  no.»  {Manual  de  1501  á  1508,  archivo 
parroquial  de  Espinalbes). 

(296)  A.  1377  (21  de  Junio)  Manual  13G4  vtqve  1379,  arch.  parroquial  de  S.  Hilari  Qa- 
calm. 

(21)7)  «Per  intrata  huiuBmodi  laudacionem  et  stabilimentum  a  nobis  habuisse  et 
reoepisse  confíteor  dúo  jiaria  todonarum  super  quibus  Renuncio  omni  excepcioni  dicto- 
rum  dúo  paria  todonorum  non  habitorum  receptorum  etdoli  et  lili  legi  que  deceptis 
Bubuenit  et  omni  ali  jari  contra  bec  repugnante  penitus  renuncio.»  {.Vanual  del  13(',1 
ataque  Í370  del  arch.  parroquial  do  Sant  Hilari  Qa-calm). 

(29^)  La  palabra  gocha  está  escrita,  dando  &  la  í7  el  sonido  de  j  catalana  y  á  la  ¿^  el 
de  k,  según  pr&ctioa  popular  de  dicha  ortografía  en  el  siglo  xv. 


PALOMAS  Y  PALOMARES  EN  CATALUÑA  EN  LA  EDAD  MEDIA     107 

barraque).  La  pena  pecuniaria  impuesta  á  los  infractores  de  las  leyes 
de  caza  en  favor  de  las  palomas,  fué  menor,  en  Viladrau,  que  la  im- 
puesta á  los  propios  infractores,  cuando  á  perdices  se  refirieron.  Así 
encontramos,  en  1422  (25  de  Octubre),  imponerse  la  de  sesenta  sueldos, 
además  de  la  pérdida  de  las  redes,  ó  amputación  de  la  mano,  al  que  se 
atreviera  á  pendre  perdius  ni  fer  paraments. 

Dióse,  en  11  de  Noviembre  de  1431,  otra  disposición  encaminada  á 
proteger  de  los  cazadores^  la  propiedad  Pujolar  de  Viladrau,  en  cuyos 
bebederos  se  conoce  tenían  afición  á  preparar  trampas  y  redes  para 
las  torcaces,  conminando  con  diez  sueldos  de  multa  á  los  que  tal  hicie- 
ren: (eii  totas  las  hagudas  deis  todons  qui  sien  dins  las  possessions  del 
mas  pujolar,  que  nul  hom  noy  gos  parar). 

El  propio  Baile  de  Viladrau,  en  19  de  Enero  de  1435,  pregonó  que 
las  personas  forasteras  no  se  atreviesen  k  j^alomar,  ni  á  tirar  con  ba- 
llesta á  las  torcaces,  bajo  pena  de  diez  libras  (naguna  persona  estran- 
yera  no  gos  palomar  ni  tirar  ab  balesta  ais  tudons  ni  naguna  persona 
de  la  parroquia  no  gos  donar  licensia  a  naguna  persona  stranyera  de 
tirar  ais  dits  todons  sots  la  dita  pena  de  X  Iliures).  Bien  se  manifiesta 
que  el  edicto  local.iba  encaminado  á  favorecer  á  los  cazadores  del  tér- 
mino y  á  poner  coto  á  las  demasías  de  algunos  forasteros,  á  los  que  no 
se  les  permitió,  ni  cazar  con  ballestas,  ni  por  medio  de  las  redes  ó  pa- 
lomeras. 

Aquí  será  del  caso  mentar  un  hecho  acaecido  en  la  región  Ausonesa 
en  1450.  Ciertos  dueños  de  palomares  elevaron  sus  quejas  á  la  supre- 
ma autoridad  Soberana,  clamándose  de  haber  sido  violada  la  constitu- 
ción 2MU  y  treva,  por  algunos  quienes  les  capturaban  sus  palomas  cum 
retibus  sive  filats  aliisque  exquisitis  modis.  Esto  obligó  á  la  Reina  Lu- 
garteniente, á  dirigirse  al  Veguer  de  Vich  y  Ausona,  en  1  de  Septiem- 
bre de  1450,  ordenándole  multara  con  cien  sueldos,  á  los  que  tomasen 
palomas  ajenas  (299). 

Coincidió  casi  con  esta  orden,  otra  local  del  Baile  de  Viladrau,  del 
10  de  Junio  de  1453.  Con  la  mira  de  reglamentar  la  caza  por  medio  de 
redes,  deque  se  lamentaba  Doña  María  tres  años  antes,  dispuso,  que, 
todo  el  que  deseara  cazar  de  este  modo,  lo  hiciese  con  licencia  suya  y 
por  tanto  nadie  se  atreviese  aparar  ais  paranys  sens  sa  licensia. 

Los  textos  originales  de  las  transcritas  disposiciones,  mencionan 
las  palabras  parar,  paranys  y  fer  paraments,  que  hacen  referencia  á 
la  caza  de  palomas  con  redes  ó  trampas,  cuyas  palabras  son  evidente- 
jnente  derivadas  del  verbo  latino  parare,  preparar^  disponer.  No  debe 
ser  confundida  con  las  anteriores,  otra  palabra  catalana  que  guarda 
con  ellas  notoria  semejanza,  la  de  parada  y  que  sin  duda  trae  su  ori- 
gen en  el  propio  verbo  latino.  En  la  Sagarra  llaman  parada,  al  bancal 
ó  porción  de  tierra  de  cultivo  de  cereales,  escalonado  y  encajonado  en- 


(299)    Apéndice,  documento  núm  XIV. 


108  F.   CARRERAS  Y  CANDI 

tre  dos  vertientes.  Aún  cuando  se  usa  en   la   actualidad,  tiene  un  ori- 
gen anterior  al  siglo  xvi  (300). 

Disposiciones  análogas  á  las  estatuidas  por  la  autoridad  municipal 
de  Viladrau,  existen  en  otras  poblaciones  de  Cataluña.  Sabemos  v.  g. 
de  Igualada,  que,  en  el  siglo  xv  figuró  entre  las  facultades  del  mosta- 
9af ,  la  de  prohibir  cazar  ó  poner  trampas  en  las  inmediaciones  de  los 
palomares,  estableciendo  esta  veda  en  términos  muy  generales,  é  im- 
poniendo diez  sueldos  de  multa  A  los  que  no  la  guardaran  (301). 


LAS  PALOMAS  EN  EL  MERCADO  Y  EN  LA  COCINA 

Dentro  de  la  organización  municipal  de  Barcelona  en  los  dos  últi- 
mos siglos  de  la  Edad  Media,  quedó  atendida  la  venta  de  toda  clase 
de  víveres,  merced  á  los  oficios  de  almotacén  ó  mostacaf  j  de  adminis- 
trador de  las  plazas.  Figuraba  entre  las  obligaciones  del  primero, 
cuidar  de  la  tasa  á  que  se  vendían  los  víveres  y  de  confiscar  los  que 
fuesen  averiados.  El  administrador  de  los  mercados,  cargo  subalter- 
no, además  de  atender  á  su  buen  orden  interior,  había  de  inspeccio- 
nar las  mediciones  de  vinos,  granos,  etc.  Ambos  cargos,  creados  en  el 
siglo  XIV,  debían  considerarse  como  delegación  de  parte  de  las  atribu- 
ciones de  los  Concelleres  y  del  Consejo.  De  modo  que  los  bandos  sobre 
tasa  y  demás  disposiciones  de  las  plazas-mercados,  que,  en  la  primera 
mitad  del  siglo  xiv,  se  promulgaban  á  nombre  de  los  concelleres  y 
consejo,  más  adelante,  son  debidos  á  la  sola  iniciativa  de  los  que  ejer- 
cían sus  funciones  delegadas. 

Los  mercados  de  Barcelona,  en  el  siglo  xiv,  cambiaban  de  aspecto 
según  las  horas  del  día:  por  las  mañanas  servían  para  expender  los 
víveres  y  demás  pertinente  á  la  alimentación  de  sus  ciudadanos,  des- 
apareciendo antes  del  mediodía,  toda  señal  de  ello.  Cada  mercan- 
cía tenía  indicado  lugar  propio  en  la  Ciudad.  Las  palomas  y  demás 
género  de  caza,  en  el  año  1832,  se  expendían  en  la  plassa  deis  cunills 
[B  (o)]  (302).  En  los  siguientes  años  se  extendería  su  venta  á  todas  par- 


(300)  Siglo  XV  (sin  fecha):  «vnes  parades  ab  vna  sort  en  la  ribera:  a  reoh  la  sorfc,  les 
parados  assequa.» 

A.  1688:  «in  dicto  termino  de  Vallfogona  in  partida  vocata  les  parades  del  torrent  do 
1»  amella.» 

A.  1616.:  €vna  vinyeta  feixa  y  parades  ab  sa  tingada  y  afrontacions  la  qual  tinah  en 
lo  torme  de  vallfogona  a  la  partida  del  penjat.»  (Manuales  del  archivo  parroquial  de 
Vallfogona  de  Eiucorb.) 

(301)  €Que  prop  oolomar  no  sia  tirat  ne  parat— ítem  que  neguna  persona  no  gos  pa- 
rar, ne  tirar  a  coloms  un  tret  de  ballesta,  ne  ab  are  de  rotllo,  sots  ban  de  X  bous  per 
quis  cuna  vegada»  (Jochs  Fiorals  1895.—  Costinns  del  segle  xvpor  Jaume  Serra  ó  Iglesias.) 

(302)  Lds  bandos  y  demás  disposiciones  municipales  citadas  en  esta  sección  los  he- 
mos agrupado  todos  en  el  número  XXX  del  apéndice  de  documentos.  Para  su  compro- 
bación, pondremos  en  este  texto  una  B  seguida  de  la  letra  ó  cifra  que  hemos  asignado 
&  sus  distintos  apartados,  á.  fin  de  poder  compulsarse  con  mayor  y  facilidad. 


t 

PALOMAS  Y  PALOMARES  EN  CATALUÑA  EN  LA  EDAD  MEDIA     109 

tes,  por  cuanto,  en  1361,  fué  solamente  permitido  venderla  en  las  pla- 
zas Nova,  del  Born  y  del  Oli,  imponiéndose  veinte  sueldos  de  multa  á 
los  que  lo  hicieran  en  otros  lugares  distintos  de  los  indicados.  [B  (13)]. 
En  1377,  se  autorizó  tan  solo  para  tener  caza,  en  las  tiendas  ó  mesas 
de  los  revendedores  [B  (20)],  á  no  ser  en  la  plaza  Nova,  desde  la  torre 
del  palacio  episcopal,  en  la  actualidad  aún  subsistente,  al  ángulo  de 
la  calle  deis  Banys  Nous,  hoy  llamada  de  la  Paja,  prohibiendo  á  los 
revendedores  de  la  plaza  del  Oli,  que  vendieran  en  otro  lugar  fuera 
de  su  casa  [B  (23)].  Sin  embargo,  en  1383,  se  dispuso,  que,  en  tiempo 
de  lluvia,  pudiera  venderse  volatería  y  caza  junto  al  Jiostal  de 
Na  Lorenca,  y  cobijarse  los*  vendedores,  bajo  el  alero  do  su  tejado 
[B  (29)].  Tres  años  después,  en  1386,  al  ser  cambiado,  en  la  plaza  No- 
va, el  sitio  destinado  á  la  venta  de  la  caza,  se  prohibió  desprumarla 
allí  mismo  [B  (30)].  En  el  último  decenio  del  siglo  xiv,  los  payeses  y 
gente  forastera  que  aportaban  á  Barcelona  volatería  y  caza,  no  se 
limitaban  á  situarse  en  las  plazas  antes  indicadas,  sino  que  también 
llevaban  dichas  mercancías  á  la  plaza  del  Oli,  donde  tenían  sus 
tiendas  los  revendedores.  Como  esto  traía  desconcierto,  fraude  y  per- 
juicio á  los  barceloneses,  en  1393,  fué  prohibido  el  posarse  en  dicha 
plaza  del  Oli  [B  (34)]. 

Al  comenza-r  el  siglo  xiv,  los  revendedores  tenían  muy  regulado 
su  comercio,  para  evitar,  que,  con  los  acaparamientos  de  volatería,  el 
consumidor,  experimentara  demasiados  perjuicios.  De  ahí  que  estu- 
viese prohibido  adquirirla  para  la  reventa,  antes  de  oírse  el  tañido 
matutino  de  la  campana  dé  la  Seo.  Tampoco  podían,  los  revendedo- 
res, salir  á  comprar  la  caza,  fuera  de  la  Ciudad  y  dentro  los  términos 
de  su  territorio  [B  QI)  (m)  y  (?i)],  debiendo  proveer  de  ella  en  las  pla- 
zas públicas.  Atenuóse  el  rigorismo  de  estas  disposiciones  en  1332,  per- 
mitiendo á  dichos  revendedores,  que,  la  caza  que  les  fuese  consignada, 
procedente  de  Manresa,  Vich,  ú  otros  lugares  donde  la  comprasen  por 
su  cuenta,  pudiesen  llevarla  de  las  posadas  á  sus  establecimientos,  si 
bien  exigiéndoles  juramento  de  ser  cierto  que  les  fué  expedida  direc- 
tamente de  dichas  ciudades  [B  (o)].  Más  adelante,  en  1349,  se  les  per- 
mitió, entrar  volatería  adquirida  en  mercados  y  ferias  de  fuera  Bar- 
celona [B  (2)].  Una  disposición  del  1368  tendía  al  propio  fin,  ya  que, 
para  coartar  la  labor  de  los  revendedores,  mandóse,  á  los  introduc- 
tores de  caza,  que  la  llevasen  de  un  modo  ostensible,  encima  de  la 
persona  ó  bestia  en  que  se  entrara  en  Barcelona  [B  (14)  (15)  y  (16)]. 

En  cuanto  á  la  tasa  á  que  debía  expenderse  la  caza  en  los  mercados 
de  la  Ciudad,  fué  ya  fijada  en  1301,  pudiendo  considerarse  de  ori- 
gen anterior.  Los  revendedores  debían  tenerla  exhibida  al  público, 
sin  que  por  ningún  concepto  pudieran  excusarse  de  venderla  á  quien 
ofreciese  por  ella  el  precio  establecido.  Es  digna  de  mencionarse  en 
este  año,  la  prohibición  de  vender  palomas  caseras  bajo  multa  de 
veinte  sueldos  á  excepción  de  los  pichones  (no  gos  comprar  ne  vendré 


lio  F.   CARRERAS  Y  CANDI 

cóloms  de  colomer  sino  novells),  como  también  lo  es,  la  prohibición  de 
vender  pajaritos  vivos.  Empero  esta  última  fué  levantada  en  1312, 
fijándose  el  precio  de  una  mealla  por  cada  dos  gorriones,  ó  dos  pinzo- 
nes^ ó  cinco  verderillos,  ó  sea,  lo  que  diariamente  solía  darse  á  un 
gavilán  para  comer.  Justificado  resulta  dicho  acuerdo  en  una  época 
en  que  tan  indispensable  se  hacía  comprar  pajaritos  para  alimenta- 
ción de  las  aves  de  caza  [B  ib)  (c)  {f)  Qi)  (1)  y  (?!)].  Más  á  pesar  de  todo, 
este  permiso  duró  poco  tiempo,  y  en  1324  volvió  á  prohibirse  la 
venta  de  pajaritos,  aún  cuando  fuesen  vivos. 

La  venta  de  volatería  y  caza,  trajo  un  pequeño  antagonismo  entre 
las  autoridades  municipales  de  Barcelona  y  Manresa,  en  los  albores 
del  siglo  XIV.  En  Manresa  dióse  un  pregón  áfin  de  impedir  se  exportaran 
á  Barcelona  conejos,  perdices  y  cualquier  género  de  caza.  Los  Conce- 
lleres de  esta  Ciudad,  manifestaron  su  extrañeza  al  baile  y  prohom- 
bres de  Manresa,  exponiéndoles  que  jamás  ellos  prohibieron  exportar 
lo  que  hubiesen  menester,  esperando  en  consecuencia,  ver  revocado 
el  pregón  (11  kal.  Enero  de  1302).  Resolveríase  el  conflicto  pronta  y 
satisfactoriamente  para  los  barceloneses,  pues  aparte  de  no  hallarlo 
ya  mencionado  en  lo  sucesivo,  un  bando  del  año  1332,  alude  á  la. caza 
que  llegaba  de  Manresa  (303)  [B  (o)]. 

El  esmero  de  los  administradores  de  la  ciudad  de  Barcelona  para 
evitar  el  acaparamiento  de  la  caza,  no  daba  los  mejores  resultados. - 
En  1378  se  quejan  los  Concelleres  al  Mosta(?af,  de  que  puestos  de 
acuerdo  acaparadores  y  payeses,  la  caza  y  pollería,  entraba  compro- 
metida á  polleros  y  á  revendedores.  Todos  los  convenios  y  compromi- 
sos pendientes,  fueron  entonces  anulados  por  el  Mostapaf,  conminan- 
do con  imponer  cien  sueldos  de  multa  al  ciudadano  y  cincuenta  al 
forastero,  que  se  conviniere  de  nuevo.  Y  si  reincidiese  por  dos  ó  tres 
veces,  se  le  prive  de  su  comercio;  y  sí  á  pesar  de  ello  reincidiere  toda- 
vía, se  le  aplique  la  pena  de  azotes.  De  otro  lado  se  obligó  al  forastero 
introductor  de  volatería,  á  dirigirse  directamente  á  la  plaza  Nova, 
donde  debía  ser  vendida,  sin  que  pudiera  entrar  en  casa  ni  hospede- 
ría alguna,  bajo  multa  de  cien  sueldos,  multa  que  se  aplicaba  igual- 
mente al  posadero  receptor  de  esta  pollería.  Finalmente,  prohibióse  al 
revendedor  el  envió  de  mensajeros  fuera  de  los  términos  de  Barcelo- 
na, para  la  adquisición  de  caza,  á  no  ser  que  él  mismo  fuese  perso- 
nalmente á  comprarla  [B  (24)  (25)  (26)  (27)  y  (28)].  Modificóse  es- 
ta última  prohibición  en  1387  en  el  sentido  de  que,  si  enviaba  mensa 
joros,  debía  vender  públicamente  la  caza  en  el  sitio  designado,  á  cuan- 
tos la  desearan  para  su  consumo  [B  (31)]. 

Algunos  revendedores  tuvieron  además  posada:  á  éstos  se  les  con- 
minó, á  fines  del  siglo  xiv,  con  imponerles  veinte  sueldos  de  multa, 
además  de  la  pérdida  de  la  volatería  que  correría  de  su  cuenta,  si  ad- 


(308)    Apéndioe,  documento  núm.  V. 


PALOMAS  Y  PALOMARES  EN  CATALU5}A  EN  LA  EDAD  MEDIA  111 

mitían,  en  calidad  de  huésped,  á  algún  forastero  llevando  caza  para  el 
mercado  [B  (35)]. 

Mitigóse  este  rigor,  en  1394  y  1397,  al  permitir  el  tránsito  y  paso 
por  la  plaza  del  Oli,  á  los  payeses  y  forasteros  con  caza.  Como  ya 
sabemos,  que  había  en  dicho  sitio,  distintas  posadas  y  revenderías, 
se  facilitaba  indirectamente,  la  adquisición  de  caza  para  la  reventa 
con  tal  permiso  [B  (36)]. 

En  1389,  se  prohibió  á  los  revendedores,  la  costumbre  de  rifar  caza 
en  mesas  y  talleres  [B  (32)]. 

Por  vez  primera  se  multó,  en  1349,  al  que  vendiese  caza  averiada 
ó  despidiendo  mal  olor,  encargándose  al  Mosta^af  de  su  castigo. 

A  fines  del  siglo  xiv,  la  volatería  y  caza,  satisfacía,  á  su  entrada 
en  Barcelona,  un  derecho  de  consumo.  Los  fraudes  á  que  daba  lugar 
su  percepción,  trataron  de  evitarse  en  1397,  obligando,  al  introductor, 
á  conducirla  de  una  manera  ostensible  y  exigiéndole  juramento  acer- 
ca de  la  veracidad  de  sus  declaraciones  [B  (37)  (38)  y  (39)]. 

En  la  propia  época,  no  se  permitía  vender  caza  muerta  los  domin- 
gos y  otros  días  señalados,  en  las  plazas  del  Born,  y  Nova,  á  los  pa- 
yeses y  forasteros.  Esta  prohibición  se  levantó  en  1399  [B  (40)]. 

La  abundancia  de  datos  que  nos  suministran  los  bandos  barcelo- 
neses, sobre  revendedores  y  caza,  durante  el  siglo  xiv,  cesa  al  llegar 
al  XV  y  sólo  nos  es  dable  consignar  breves  noticias.  En  1448  se  esta- 
blece igualdad  completa  entre  payeses  ó  forasteros  y  revendedores, 
tenderos  ú  hostaleros,  debiendo  entenderse^  que,  la  tasa  fijada  á  toda 
clase  de  aves,  comprendía  por  igual  á  unos  y  otros  [B  (41)]. 

En  los  años  1461  y  1466,  restablecióse  la  prohibición  de  comprar 
volatería,  caza,  huevos,  requesones  y  otros  artículos  de  importación 
de  los  payeses,  dentro  ó  fuera  los  términos  de  la  Ciudad,  en  los  cami- 
nos que  á  ella  conducían  [B  (42)]. 

Los  precios  á  que  se  vendió  la  caza  en  Barcelona,  durante  los  si- 
glos XIV  y  XV,  aparecen  en  la  tabla  que  seguidamente  publicamos  en  la 
página  112.  En  ella  mantendremos  el  nombre  catalán  con  que  vienen 
designadas  las  distintas  especies  de  aves  en  los  documentos  originales. 

En  la  transcrita  tabla  resumen,  se  verá  á  cuanto  se  estimaron  las 
palomas  en  diversos  años.  Sí  en  1301,  se  vendió,  el  par  de  torcaces,  á 
ocho  dineros,  en  1324  bajó  esta  cifra  hasta  cinco  dineros.  Además,  en 
1327,  las  palomas  llamadas  pahoners,  alcanzaban  el  precio  de  diez 
dineros  el  par,  mientras  las  bravias  (coloras  roquers),  sólo  tuvieron  el 
de  cinco  dineros  (304).  Dicho  precio  subió  en  1332,  fijándose  en  seis  di- 
neros la  tasa  máxima  para  la  paloma  torcaz. 

Por  ser  interesante  una  disposición  reguladora  de  tales  ventas,  que 
lleva  la  fecha  de  31  de  Enero  de  1506,  nos  permitimos  decir  de  ella 


(801)    Apéndice,  doonmento  núm.  YIII. 


112 


F.   CARRERAS  Y  CANDI 


Ü5 

o 

O 

tí 

< 


a, 

ce 

Tí 

'.          '.                                                                                      co                                                    co                              CD 

1 

■1*       -^                                                                           O       00                   00       •^ 
GQ                                     IS                                                   01                                                                                             • 
(M                              — (                                         -J 

oá       ffl      f¿       ffl 
«5       ^       00       <^ 

'.    'tí 

s 

!    "tí 

■       QD 

Tá     'd     'd 

:  «>  s  2 

t¿                   ffl 
co                    co 

■tí'       'C 
00      c 

00 

en 

co 

'tí     'tí     "tí 
Si      co      o 

-tí 

co 

00 

era 

-tí    'tí' 
00     co 

'ó 

«5 

-tí 

«5 

co 

era 

-tí* 

co 

co 

'tí'    -tí 
uj     o 

1 

-tí 

co 

'Z 

eo 

cr 

1 

'tí      15 

'tí 

05 

CO 

ni      -tí" 

>      1-1 

00 

m 

T-l 

'tí     -tí 
t-     co 

CO 

1 

I    -tí 

•     co 

c 

nz 

C£ 

Tí 
rH 

rtí        -tí 

t-     ce 

.       1£ 

> 

-tí 
CO 

era 

rtí'        -tí 
CO       ÍO 

-tí 

•tí 
co 

•c 

a     a 

o 
eo 

-tí    'tí 

t-       CD 

.    -tí 

i 

co 

-tí 
CO 

m       m 
(N      (M 

'tí 

-tí 

lO 

'tí 

•tí       -tí 
00       t- 

1-1 

o 
co 

co 

a 

-0 

-tí' 

ai 

-tí 
00 

;      ; 

•tí 

lO 

B 

tí 
< 

C 

c 
d 
c 

4 

a 
• 
a 

P 

0 

1      a 
.í 

1    "5 

>       6 
»        4 

>>      "p 

'        1 

1          0 

i    p 

1 

;      "c 
D      C 
I        4 
i      X 

S      1 
»        t 
1         > 

i      a 

^      P 

;    j 

>      a 

;  í 

S      a 

■i     P 

5    '« 

1         4 
1        t 
1         t 

s      f 

i     T 
c 

'       a 
><     c 

1        4 

)      c 

f 

a 

>     s. 
i 

3       i 

5      t 

\ 
1 

s 

1      P 

a 

)    p. 

a 

o       ^ 

1  í 

•tí      c 
>      1 

a    c 

o     -^ 

o     '2 
o 

'S   1 
)    Pl    u. 

c 
F 
C 
c 

c 
i. 

u      « 

a 

c 
c 

c 
a 

'C 

"a 

5 
c 

i 

c 

1 

a 

s 

p> 

b 

a 

c 

"5 

p 

a 

B 

c 

"c 
a 

TI 

'>      c> 

2 

d 

1 

s 
_►< 

'S 

a 
•c 

a 

1 

ai 

c 

-c 
'5 

s 

Ph 

a 

<L 

ti 

"S 

> 

a 

3 

c 
o 
C 

ce 

a 

•tí 

■>      > 

ct 
Ph 

e 

b 

3 
-tí 

<S 

h 

d 

) 

g 
4 

ce 
a 
& 

4 

C 
C 

a 
1    "^ 

o 
d 
CU 

c 

oi 
a 
C 

'p 
a 

C 
•tí 

1 

•tí 

ai 
0 
P 

ñ 

o 

h 
O 

s 

PALOMAS  Y  PALOMARES  KN  CATALUÑA  EN  LA  EDAD  MEDIA     1 13 

breves  palabras.  Afóranse  los  tudons palomars  k  ocho  dineros  el  par  y 
los  matxassats  íI  solo  seis  dineros  el  par,  estableciéndose  por  consi- 
guiente, una  distinción  de  palomas  torcaces,  cuyo  significado  no  alcan- 
zamos (305),  á  no  ser  que  los  primeros  sean  los  cazados  en  las  palomeras 
y  también  llamados  apolomats  en  1448  y  los  segundos,  los  que  en  este 
mismo  año  se  califican  de  matressoiiatH,  esto  es  matrassoudts  ó  caza- 
dos con  matrds.  Era,  el  matrás,  una  Hecha  sin  punta  de  hierro^  que 
ordinariamente  se  empleaba  para  la  caza.  Si  el  nombre  de  muirás, 
hoy,  día  se  lia  perdido,  fué  en  la  Edad  Media  generalizado,  pues  á 
igual  que  en  Barcelona  se  usaba  en  otras  localidades  de  allende  el 
Pirineo  como  v.  g.  en  el  Albigés  (306). 

Tiene,  pues,  explicación  plausible  que  la  torcaz  atravesada  por  fle- 
cha alcanzase  menos  valor  que  la  cogida  entera  y  sin  herida  alguna, 
con  las  redes. 

De  época  más  reciente,  esto  es,  del  año  1624,  conocemos  la  tasa  ín- 
tegramente publicada  en  La  Paloma  Mensajera  (307),  consignando 
venderse,  el  par  de  pichones  caseros  [colomins  casolans)  á  cinco  suel- 
dos, el  par  de  pichones  bravios  {colomins  roquers)  á  dos  sueldos  seis 
dineros  y  el  par  de  torcaces  á  tres  sueldos.  Según  ella,  los  pichones 
caseros  resultan  más  apreciados  que  las  torcaces  y  más  todavía  que  las 
becadas,  para  las  cuales  se  fijó  el  precio  de  tres  sueldos  el  par. 

Expuestos  ya  algunos  antecedentes  acerca  de  las  palomas  en  el  mer- 
cado nos  ocuparemos  de  su  utilización  en  la  mesa  catalana. 

Si  quisiéramos  atender  á  los  orígenes  del  empleo  de  la  paloma  en 
nuestra  cocina,  sin  duda  caeríamos  en  la  vulgaridad  de  hallarle  una 
antigüedad  tan  respetable  como  la  población  de  España.  Los  autores 
que  han  tratado  de  la  cocina  en  los  tiempos  antiguos,  y  que  no  se  han 
apartado  de  los  hechos  conocidos,  refieren,  que,  las  torcaces,  en  los  si- 
glos v  y  IV  antes  de  J.  C. ,  figuraron  en  las  mesas  de  los  atenienses 
como  plato  escogido  (308). 

Existen  tantas  noticias  del  aprecio  en  que  tuvieron,  los  romanos,  á 
las  palomas  torcaces  y  caseras,  que  su  relato  podría  motivar  extensas 
descripciones. 

Atendida  la  rusticidad  que  se  observaba  en  las  costumbres  de  la 
Edad  Media  y  la  reconocida  sencillez  y  pobreza  de  la  cocina  catalana, 
era  natural  adquiriese  cierto  predominio  y  valor,  la  paloma  torcaz  ó 
tuda,  como  plato  de  mesa,  ya  que  de  ella  so  hallaban  bien  surtidos 


(305)  Bruniquer,  on  su  flú6r¿ca  noa  comunica  esta  noticia,  nombrando  en  el  capl- 
'  ulo  68  á  los  segundos  con  el  nombre  de  matrastsats,  cuando  en  el  capitulo  60,  al  dar  la 
misma  nueva,  les  apellida  matxassats.  IJno  de  los  dos  nombres  resulta  ser  evidente 
error  de  copia. 

(306)  Ea  las  C'ostiivias  del  poiit  de  Tarn  d'  Albi,  originarias  del  siglo  xiv,  se  lee  «Ma- 
trasses  — Per  eissa  manieira  XII  matrasses,  mealba,  que  ano  per  vendré  a  la  saumada 
V  deniers*.  (Rcvue  des  langues  romanes,  vol.  XLIV  año  1901,  pl.  508). 

(307)  Año  IV,  núm.  45. 

(308)  Diario  de  Barcelona  del  año  1896,  página  4769,  La  cocina  en  la  antigüedad. 

1903  8 


114  F.    CARRERAS  Y   CANDI 

nuestros  mercados.  Por  lo  que  respecta  á  su  presencia  en  el  de  Barce- 
lona, hay,  entre  otros  datoS;,  la  disposición  dictada  en  1461  por  los 
Concelleres,  al  objeto  de  corregir  ciertos  abusos  cometidos  por  los 
revendedores  de  volatería  [B  (42)].  Enuméranse  las  aves  de  corral 
y  de  caza  que  solían  venderse  citándose  á  las  torcaces  y  no  á  las  palo- 
mas caseras  ó  de  otras  especies,  las  cuales,  empero,  se  consignan  en 
otros  bandos  municipales,  así  de  la  Condal  Ciudad,  como  de  otros  lu- 
gares de  Cataluña  (309).  Los  todons,  por  consiguiente,  constituirían  un 
plato  de  mesa,  de  uso  general  y  preferente. 

Una  rarísima  obra  gótica  que  trata  de  la  cocina  catalana  en  el  si- 
glo XV  (310),  al  exponer  como  debían  cortarse  ciertos  animales  que 
ocupaban  su  lugar  en  la  mesa  de  nuestros  progenitores,  en  lo  pertocan- 
te  á  las  aves,  se  ocupa  del  capón  ó  gallina,  de  las  perdices  y  de  las  tor- 
caces. Ni  una  palabra  para  la  paloma  casera.  Copiado  á  la  letra  el 
interesante  parrafito  que  á  las  torcaces  se  refiere,  dice: 

«Tall  de  Tudó  ó  de  Colomí  saluat(;e.— Tudó  se  talla  axi  propria- 
ment  com  si  fos  vn  Capó  leuant  la  cuixa  dreta  é  aprés  fer  vn  tall  de 
loncli  per  los  pits,  é  de  alli  trauras  launes  ampies,  é  aximatcix  per  lo 
semblant  faras  de  la  altra  part,  é  apres  lo  trosejaras  é  troncarás  axi 
com  si  fos  vn  Capó  ó  gallina.  E  ago  que  haurás  tallat  metras  lio  en 
dues  tudoneras  de  aquestas  que  venan  de  la  molt  gentil  e  gran  Ciutat 
de  Valencia  é  allí  ab  vi  que  sie  dolc  é  ab  such  de  Toronjos,  é  Pebre,  é 
Sal,  tot  plegat  debatrás  ho  molt  be,  é  quant  será  be  debatut  donar  ho 
has  á  ton  senyor.  E  vet  aci  tota  la  manera  y  tot  lo  modo  de  com  se  talla 
lo  Tudó  é  lo  colomí  Saluatge.» 

Como  se  vé,  recomienda  el  cocinero  del  entonces  infante  de  Aragón 
Don  Fernando,  colocar  la  paloma  torcaz  en  dos  tudoneras  de  las  que 
proceden  de  la  muy  gentil  y  gran  ciudad  de  Valencia.  La  revelación 
que  hace  de  la  existencia  de  una  industria  de  alfarería  valenciana  su 


(309)  Entre  documentos  sueltos  del  archivo  de  Granollers,  uno  del  año  1468,  refiere 
lii  siguiente  tasa  del  derecho  que  satisfacia  la  volatería  al  entrar  en  su  mercado  pú- 
blico: 

«vn  parell  de  gallínes  ó  polles  qui  sien  de  preu  de  III  s. 
e  daqui  amunt  II  diners  e  de  III  s  en  auall  I  diner. 

I  parell  de  polis I  dr. 

vna  perdiu «  I  d'* 

vn  conill / I  dr. 

vn  parell  de  todons I  dr. 

vn  pároli  do  tortres I  dr. 

vn  parell  do  coloms I  dr. 

vn  parell  do  xixelles I  dr. 

vn  pnrell  de  capons II  drs. 

vna  dotzeua  dous I  dr. 

vna  lebra I  dr. 

torts  o  raerles  por  dotzona I  dr. 

tot  todo  viu  o  xixella I  dr.  per  casou.» 

^310)     Libic  de  ductrina pera  bcn  Sernir:  de  Tallar  y  del  Art  de  Coch Compost  per  lo 

diUgeiU  Meslre  Roberl  Coch  del  Serciiiasiino  sennor  don  Ferrando  Reí/  de  Naplea  foleo  III. 


PALOMAS  Y  TALOMAKES  i'.N  CATALUÑA  EV  LA  EDAD  MEDIX  115 

pcrior  i\  l;i  Ciitalana,  de  donde  procedían  las  vasijas  especiales  para 
servir  A  la  mesa,  con  más  eleí^ancia  y  comodidad,  el  obligado  plato  de 
pichón  ó  paloma  torcaz,  indudablemente  la  confirmarán  otros  documen- 
tos del  siirlo  XV.  Por  nuestra  parte  hemos  encontrado  un  dato  acerca  la 
exportación  que  Valencia  hacía  de  su  obra  de  térra,  referente  al  año 
1470  (311).  Aún  hoy  día  se  llama  usualmente  en  Cataluña  rajóla  de 
Valencia,  al  ladrillo  barnizado,  sin  duda  en  atención  á  su  origen. 

El  propio  Mestre  Robert  en  su  obra  de  cocina,  al  explicar  como  se 
codimentaba  Un  salceró  per  ocells  salvatges,  aconseja  presentarlos  en 
la  mesa  en  daes  escadelles  grans  que  sien  con/iteres,  ó  verement  tudo- 
neres.  Por  manera  que  tales  vasijas  resultan  equiparadas  alas  fuentes 
grandes  para  confituras.  Bien  pudieran  ser  las  mismas  que  hoy  admi- 
ramos en  colecciones  arqueológicas,  que,  afectando  forma  circular, 
muchas  presentan  en  su  centro,  una  abolladura  de  dentro  afuera, 
ornamentadas,  la  mayoría  de  ellas,  con  reflejos  metálicos.  No  escasean 
los  ejemplares  cuyo  fondo  viene  ocupado  por  la  representación  de  una 
ave,  que  bien  pudiera  ser  una  torcaz  (312).  Si  en  realidad  pudiera 
comprobarse  esta  hipótesis,  sería  recomendable  darles  en  Cataluña  y 
Valencia,  su  genuino  nombre  de  tudoneras,  al  describirlas  en  catálogos 
y  obras  arqueológicas. 


(31  )  A.  1470  (30  de  Marzo)  Juan  II  autoriza  á  los  hermanos  Caselles,  á  exportar  de 
Valencia  á,  Barcelona  diversas  mercancías,  entre  ellas  «c^afrá,  alcofolls,  obi-a  de  térra, 
sedes,  ñl  dor,  sparteria  exceptst  gumenes  e  per  obs  de  pescar,  grana,  cuyrams  »  (Regis- 
tro 838i,  folio  lO-i  arch.  Corona  de  Aragón). 

(312)  Si  para  muestra  basta  un  botón,  isodemos  presentar  dos  fuentes  de  loza  con 
reflejos  dorados,  una  muy  grande  A  manera  de  palangana  y  otra  bastante  más  peque- 
ña y  menos  honda,  propiedad  de  D.  Manuel  Dalmau  y  Oliveras,  que  figuraron  en  la  ex- 
posición retrospectiva  organizada  por  el  Ayuntamianto  de  Barcelona,  cun  motivo  do 
las  ferias  y  fiestas  de  la  Merced  del  año  1902.  El  fondo  de  cada  una  de  ellas  ostenta  un 
grande  pájaro,  tal  y  como  lo  hemos  visto  en  otros  ejemplares  expuestos  al  público  en 
ol  museo  provincial  arqueológico  de  Barcelona  instalado  en  Santa  .Águeda,  asi  como 
en  otras  fuentes  de  cerámica  que  de  momento  no  podemos  precisar. 


APÉNDICE    DE    DOCÜmENTOS 


Documento  núm.  1 

:  A.  1052. — Bernat  Bernat,  vende  su  participación  en  dos  palomares  de  Vilapiscina 
á  maese  Vidal  {Lib.  Ant.  Eccl.  Caled.,  vol.  II,  fol.  84,  doCc  núm.  249,  del  arch.  Ca- 
tedral de  Barcelona). 

Bernardus  bernarclus  iiendiderit  uitali  magistro  ipsura  directum  de 
II  columbarios. 

In  nomine  domini  Ego  bernardo  prolis  bernardo  et  uxori  mea 
ermeniardis  femina  venditores  sunius  tibi  vitalis  magister  emptori.  Per 
lianc  denique  scripturam  uenditionis  nostre  sic  uendimus  tibi  ipsas 
nostras  uoces  et  ipsura  nostrum  directum  quod  habemus  in  dúos  co- 
lumbarios. Est  hec  omnia  in  territorio  barchinona  in  terminio  de  sanc- 
ta  eulalia  de  uilla  piscina.  Qui  mihi  aduenit  ad  me  bernardo  proscrip- 
to pergenitori  meo.  Et  ad  me  ermeniardis  femina  per  meum  decimum 
et  per  quascumquc  uoces,  Et  affrontant  predictos  columbarios  de  par- 
te circio  et  de  aquilonis  in  casas  et  in  era  antiqua  et  in  alaude  de  gcri- 
berto  presbítero.  De  meridie  in  riera  qui  uadit  ad  bisocio.  De  occiduo 
in  strata  publica.  Quantum  iste  affrontationes  includunt  sic  uendimus 
tibi  prescrii)ta  omnia  totum  ab  integre  cum  exitibus  et  regressibus  suis 
in  propter  precium  medio  mancuso  de  auro  cocto  monote  enee  sine  ullo 
enganno  quod  tu  nobis  dedisti  et  nos  manibus  nostris  recepimus  et 
nichi  de  ipso  precio  apud  te  emptore  non  remansit  et  est  manifestum. 
(¿uem  uero  predicta  omnia  que  nos  tibi  uendimus  de  nostrum  iure  in 
luum  tradimus  dominium  et  potestatem  ad  tuum  plenissimum  pro 
piium.  (¿uod  si  nos  uenditores  aut  aliquis  homo  sexus  utriusque  qui 
contra  ista  carta  ucnditione  uenero  aut  uenerit  per  inriimpendum  ad 
nihilum  el  eucniat  set  oomponam  aut  componamus  tibi  prescripta 
omnia  in  duplo  cuní  omni  sua  inmelioratione.  Et  in  antea  ista  uenditio 
linna  iHírmaneat  omni  tempore.  Actuní  est  lioc  XII  K.  ianuarii  Anno 
XXÍI  rt'giii  licnrici  regís  S)J(  bernardo  prolis  bernardo.  81^  Ermeniar- 
dis femina.  Nos  qui  ista  impignoratione  fieri  iussimus  et  lirmauimus  et 
testes  firmare  rogauinius.  S^  Suniofredo  guadamiro  S^  Viuani  leuite 
8^  reinuuidus  leuite  S]^  miro  i)resbitero  qui  hec  scripsit  die  et  anno 
quod  supra. 


PALOMAS  Y  PALOMARES  EX  CATALUÑA  EN  LA  EDAD  MEDIA      117 

Documento  núm.  II 

A.  1054.— Vidal  revende  á  Geribert,  Phro.  la  séptima  parte  que  había  compraJo, 
dedos  palomares  de  Vilapiscina  {Lih.  Ant.  Eccl.  Caled.,  vol.  II,  fol.  104,  doc.  nú- 
mero 317,  del  arch.  Catedral  de  Barcelona). 

In  nomine  domine  E<,'o  vidal  et  uxori  mee  guilla  femiiia  venditores 
sumus  tibi  geriberti  sacer,  proleque  suniario,  emptore.  Per  hanc  de- 
nique  scripturam  uenditionis  noslre  uendimus  tibi  in  ipsas  pañetes  et 
superpositis  de  dúos  columbarios  cum  guttis  et  stilliciniis  cum  ipsas 
aues  septimam  partem.  Et  est  hec  omnia  in  territorio  barchinonense 
in  parrochia  sancti  andree  in  termine  orta  subtus  sancta  eulalia.  Adue- 
nit  nobis  per  nostra  comparatione  uel  per  decimam  et  per  qualicumque 
uoces.  Et  affrontant  predictas  parietes  et  super  positis  cum  guttis  et 
stilliciniis  siue  cum  ipsas  aues  de  predictos  columbarios  de  parte  circi 
et  de  aquilonis  in  chasa  et  in  era  antiga  et  in  alaude  de  te  emptore. 
De  meridie  in  riera  qui  et  currit  a  bisaucii.  De  occiduo  in  estrada  pu- 
blica. Quantum  infra  iste  affrontaciones  includunt  totum  uendimus 
tibi  proscripta  omnia  tota  ab  integrum  simul  cum  exiis  uel  regressiis 
earum  in  propter  precium  mancusos  II  de  auro  cocto  legitime  pensatos 
senes  enganno.  Quod  tu  nobis  dedisti  et  nos  manibus  nostris  recepimüs 
et  nichil  de  ipso  precio  apud  te  emptore  non  remansit  est  manifestum. 
Qiiem  uero  predicta  omnia  que  tibi  uendimus  de  nostro  Jure  in  tuum 
tradimus  dominio  et  potestate  ab  omni  integritate  ad  tuum  plenissi- 
mum  proprium.  Quod  si  nos  uenditores  aut  aliquis  homo  sexus  utrius- 
que  qui  contra  hanc  ista  uenditione  uenerit  per  inrumpendum  non  hoc 
ualeat  uendicare  sed  componat  aut  nos  componamus  tibi  hec  omnia  in 
duplo  cum  omni  sua  immelioratione  et  in  antea  ista  carta  uenditione 
firma  permaneat  omnique  tempore.  Facta  carta  uenditione  XIII  ka- 
lendas  februarii  Anno  XXIIII  regni  henrici  regis.  S^m  uidal  Sgg  gilia 
femina.  Nos  qui  ista  uendicione  fecimus  et  firmauimus  et  testes  firma- 
re rogauimus  S^m.  S^m.  S^m.  Sggm.  miro  sacerdos  qui  hec  scripsit 
die  et  anno  quo  supra. 

DOCDMENTO    NÚM.    III 

A.  1054.  — Vidal  Duran  revende  al  Pbro.  Geribert,  la  séptima  parte  de  los  dos  pa- 
lomares de  Vilapiscina,  por  aquel  adquirida.  {Lib.  Ant.  Eccl.  Cated.,  vol.  II,  fol.  86, 
doc.  núm.  255,  arch.  Catedral  de  Barcelona). 

Vitalis  durando  uendidit  girberto  presbítero  VIP  partem  duorum 
columbariorum  in  uilla  piscina. 

In  nomine  domini  Ego  uitalis  prolis  durando  et  uxori  mea  guilla 
femina  uenditores  sumus  tibi  geribertus  sacer  emptori.  Per  hanc  scrip- 


lis  F.    CARREKAS   Y  CANDI 

turam  uenditionis  nostre  sic  uendimus  tibí  septenam  partem  de  super- 
posito  et  de  parietes  de  dúos  columbarios.  Et  septenam  partera  de 
ipsas  aues  que  ibi  erant  nutritas  et  que  deus  ibidem  dcderit  per  qua- 
licunque  uoces  Est  quippe  liec  omnia  in  territorio  barcliinona  in  pa- 
rrochia  sancti  andree  apoátoli  de  palomar  et  in  loco  uocitato  uilla  pici- 
na.  Qui  nobis  aduenit  per  comparatione  et  per  decimum  et  per  omnes- 
que  voces.  Et  affrontat  predicta  omnia  de  parte  uero  circio  in  era.  De 
aquilonis  in  alaudem  de  te  emptore.  De  meridie  in  torrente.  De  occiduo 
in  strata  publica.  Quantum  istc  affrontationes  includunt  sic  uendimus 
tibi  predicta  omnia  totum  ab  integre  cum  exitibus  et  ingressibus  suis 
in  propter  precium  mancusos  dúos  monote  enee  auri  cocti  barchinone 
pensatos  legitime  a  pensó  quod  tu  emptor  nobis  dedisti  et  nos  manibus 
nostris  recepimus  et  nichil  de  ipso  precio  apud  te  emptore  non  reman- 
sit  est  manifestum.  Quem  uero  predicta  omnia  que  nos  tibi  uendimus 
de  nostrum  iure  in  tuum  tradimus  dominium  et  potestatem  ad  tuum 
plenissiraum  proprium.  Quod  si  nos  uenditores  aut  aliquis  homo  sexus 
utriusque  qui  contra  ista  carta  uenditione  uenerimus  aut  uenerit  per 
inrumpendum  nil  valeat  sed  insupcr  componamus  tibi  proscripta 
omnia  in  duplo  cum  omni  sua  inmelioratione.  Et  in  antea  ista  carta 
uenditio  firma  permaneat  omnique  tempore.  Actum  est  hoc  VIII  kalen- 
das  Madii  Anno  XXIIII  Regni  henrici  regis  S^  vitalis  prolis  duran- 
do S)^  guilla  femina.  Nos  qui  ista  carta  uenditione  fieri  iussimus  firma- 
mus  et  testes  firmare  rogauimus.  S^  Ricolfo  mironi.  S^  remundus 
leuite  Sgg  miro  presbítero  qui  liec  scripsit  die  et  anno  quod  supra. 

Documento  núm. IV 

A.  1279. — Robos  de  palomas  en  Urgell  y  Lleyda  (Registro  41,  fol.  168,  archivo 
Corona  de  Aragón). 

G.°  de  turre  etc.  Noueritis  nos  intellexisse  quod  aliqui  homines-in 
vrgello  et  terminis  Ilerde  furantur  columbos  extrahenda  de  columba- 
riis  et  parando  retia  et  alio  modo  eos  capiendo.  Quare  mandamus  uo- 
bis  quatenus  inquiratis  diligenter  super  eo  seu  inquirí  faciatis  et  si 
quos  super  premissis  eueneritis  deliquissc  eosdem  puniatis  prout  fue- 
rit  faciendura  Datum  valencie  V  idus  Nouembris,— Scripsit  P.  mar- 
quesii. 

Documento  núm.  V 

A.  I  }02.— Reclamación  de  Barceloni  á  Manresa,  por  haberse  prohibido  en  esta 
Ciudad  la  exportación  de  la  caza.  (Bandos  1301  — 1503,  fol.  62,  arch.  municipal  de 
Barcelona). 

Venerabilibus  et  dilectis  baiule  et  probis  liominibus  Ciuitatis  Mi- 
norisc   Consiliarium  et  i»robihomines  Ciuitatis  barchinone.  Salutem  et 


PALOMAS  V  PALOMARES  EN  CATALUÍSa  EN  LA  EDAO  MED.A  110 

omnc  bonum.  Vestrc  disc-ecionc  prcsontibus  ,I„x¡,„us  intimandum 
Nos  „uel  ex,sso  pe,-  „os  csso  in.positum  bannum  ot  cssc  prohiZ,.  ñe 
ah.,u.s  s,t  ausus  a  uostra  Ciuitato  s™  cüstrictu  oxtral,,-  -o  c  rñ  ""  lo" 
.  pe,-d,eos  „ec  alia  uolatilia  por  aportando  ad  CiuUalo,,,  I Ln-c  ,  „ó  dó 
quo  valde  cognm.s  ad„,h-a,a,  c,„„  „„„„„,„„  c/„itas  barch  ion  „é 
ns  c,n,h„s  prohibuent  noe  prohibot  q„i„  possnit  oxtrahoro  a ZiHto 
barclunone  merces  et  quascumque  alias  res  i„de  «elui     ext  al  e  e 

SI  lacta  exti  it  leuocetis  et  quod  permittatis  a  Ciuitatem  et  districtn 
ue    ro  extrahere  cirogrillos  perdices  ot  alia  uolatilia  et  ad  Cta  .íem 
baichmone  aportare,  alias  uoshie  prohibiciones  et  alus  contra  le 
uestros  et  ahos  hominos  districtus  «estri  ut  justunx  fueritr      propte 
rea  su„ms  parati  tacore  et  eomplere  quocumque  cedatur  ño'st™  como- 
ni  MCCCn«:-  "  '"""""'"'  -^'  '="'™'''^-^  J--"'  Anno  do^i- 

Documento  núm.  VI 
A.  Mi6.-Se  ordena  en  Barcelona,  que  los  payeses  solo  puedan  llevar  matras- 

Ordenaren  los  conseylers  els  prohomens  de  ]a  ciutat  que   nnc^u 
pages  ne  son  fil  ne  missatjes  o  companyes  ]urs  no  gosen  portar  de  nt 

Z^^Z  r/'^  T'  ^""  ^""^  ''  ''^'^'^  ^^  ^-^^^  ^'  ^^"^-   -  a 

o  o  rJlu,  '™'''  ^'  espatleres,  sino  coltel  de  mida,  o  bas- 

to, o  restelada,  com  vaga  a  lauro  o  balesta  per  cassar,  ab  que  ^o  port 

día  totes  les  armes  et  pagara  per  ban  C  solidos  o  estara  C  dies  al  cas- 
tel:  E  en  a,o  no  sia  entes  nuyl  hom  qui  caminant  e  anant  a  Jornades 
portas  alcunes  de  les  dites  armes  e  si  no  axia  azo.  E  del  dit  ban  aÍ  a 
terza  part  lacusador  et  les  dues  partz  lo  vaguer. 

Documento  núm.  Vil 

A.  1 321    (Vil  idus  Mardi).-Venia  de  un  palomar  en  Odena,  tenido  á  censo  de 
un  par  de  palomas,  (Manual  del  arch.  parroquial  de  Odena). 

vobisVo%?j'^'''°  ''  T  ^'  ^^''  '''''  ^'  "^"'^  Aqualate...  vendimus 
vobis  R.    Sagrera  de  eadem  villa  fratri  meo  G.  et  vestris  et  quibus  vo- 

a]Zt  '^  P'^P:^'^^^^  ^^^^^^^'^  columbarium  cum  columbis  eiusdem 
qnod  habemus  m  termmo  Otine  aput  m^cnterinum?  in  ripis  torrentis  de 

bai  10  Bn.«  Saparellada  faber  de  eadem  villa  recipit  unum  par  columba- 


120  ^'   CARRERAS  Y   CANDI 

ruin  annuatim  in  festo  sancti  Johannis  de  mense  Junii  censualem,  cmn 
ipsum columbarium  sit  edificatuin  in  ripis  eiusdem  Bn. ..  ])ro  precio  vide- 
licet  quincuaginta  sol.  m.  b.  de  t.*»  quos  á  vobis  liabuimus...  Dictum 
antera  coluuibarmra  terminatur  ab  oriente  in  ipso  torrente,  á  meridie  in 
ripa  nostra;  a  circio  in  columbario  A.»  Lupeti,  ab  occiduo  in  térra?  dicti 
Bernardi  Saparellada.  — T...» 

Documento  núm.  VIH 
ji^    1327. — Tasa  de  las  palomas  en  Barcelona,  (Arch.  municipal  de  Barcelona). 

VI  nonas  julii  anno  doraini  MCCCXXVII.  Ordenaren  los  Consey- 
Uers  et  els  prohomens  de  la  Ciutat  quel  pareyll  deis  Coloras  pahoners 
sia  venut  X  diners  et  no  raes:  et  el  pareyll  deis  coloras  roquers  mes 
a  aquella  raho  matexa  et  que  tot  hora  los  se  puga  pendre  per  aquell 
preu.  E  qui  negun  colora  sia  venut  V  diners  et  no  raes.  E  quin  querrá 
I  lio  vendrá  part  lo  preu  deraunt  dit  pagara  per  ban  cada  vegada  V 
sois  et  perdra  los  coloras.  Del  qual  ban  Laura  les  dues  parts  lo  veguer 
et  la  ter(;a  lacusador.— E  qui  el  dit  ban  pagar  no  pora  estara  pres  ho 
presa  el  castell  aytants  jorns  cora  ha  sois  el  ban. 

Documento  núm.  IX 

A.  1333. — Capítulo  de  corte  prohibiendo  por  diez  años  cazar  palomas  como  no 
sea  coa  ave  de  cetrería  (Constitutions  y  altres  drets  de  Cathaíiinya,  Barcelona  1704, 
pág.  252). 

Alfons  Terg  en  la  Cort  de  Montblanch  Any  MCCCXXXIII.  Cap. 
XXXIII. 

Dins  deu  Anys  ningu  gose  pendre,  o  matar  perdius,  sino  ab  ausells, 
de  la  festa  es  a  saber  de  la  Pascua  de  Resurrectio  fins  a  la  festa  de 
tíanct  Michel  de  Setembre,  ne  gose  destruir  los  nius  de  perdius.  E  que 
ningu  no  gose  pendre  coloras  de  altri  ab  ensas,  cirabell,  o  fllat,  o  en 
altra  manera,  sino  al)  ausells,  e  que  contra  los  contrafaents  sien  impo- 
sats  bans  covinents,  per  aquells  qui  han  acosturaat  iniposar  bans  per 
sos  Loes,  o  Terraens. 

(He  ahí  el  bando  que  se  promulgó  en  1334,  en  Barcelona  á  conse- 
cuencia del  referido  capítulo  de  corte). 

Ara  ojats  per  manament  del  senyor  Rey  que  com  en  la  Cort  gene- 
ral de  Catalunya  en  lany  present  celebrada  per  lo  dit  senyor  Rey  en 
la  vila  de  Muntblanch  sien  fets  entre  los  altres  los  ordinaments  se- 
güents:  Co  es  que  dins  X  anys  primers  vinens  en  alcuns  lochs  de  Ca- 
thalunya  no  sien  raortes  ovelles  per  rao  de  vendré,  si  donchs  aquellos 
ovelles  no  hauien  lili  anys  pasats.  E  semblantment  que  dins  los  dits 


Palomas  y  palomares  fn  Cataluña  en  la  edad  media         121 

X  anys  anyells  no  deien  esser  morts  per  raho  de  vendré.  E  que  nengu 
no  gos  pendre  ho  ancuir  perdius  dins  los  dits  X  anys  sino  ab  0(;ells,  de 
la  festa  do  pascha,  tro  a  la  festa  de  scnt  miqíiel  del  mes  de  Setembre, 
ne  gos  desfer  o  destrouir  nius  de  perdius.  E  que  nengu  no  gos  pendre 
Coloms  daltre  ab  enees,  gemboll,  fllats  o  en  altra  manera  si  no  ab 
aui-ells.  E  que  contra  aquells  qui  contra  ago  faran  sien  posats  bans 
couinents  per  aquells  qui  han  acustumat  posar  bans  en  los  lochs  ho 
termes  daquells. 

Per  co  los  Concellers  et  prohomens  de  la  Ciutat  de  Barchinona  po- 
sen bans  en  les  dites  coses,  90  es: 

ítem  qui  pendra  coloms  daltre  ab  enges  ab  9embell,  ho  ab  filats, 
pagara  per  ban  cada  vegada  D  sois  ho  si  pagar  nols  pot  perdra  lo 
puny  dret.  E  si  ab  ballesta  oyiura  coloms  ho  en  altra  manera  pagara 
per  cascan  colom  XX  sois  ho  estara  pres  XX  dies  al  castell. 


Documento  núm,  X 

A,   1409.  — Protección  real  á  los  palomares  de  Manresa  y  Bages  (Registro  2214, 
fol.  133,  arch.  Corona  de  Aragón). 

Pro  conseruatione  columborum  Ciuitatis  Minorise  et  aliorum  lo- 
coram. 

Martinus  etc  Ffidelibus  nostris  vicario  et  baiulo  Minorise  et  Ba- 
giorum  et  Berguitani  ac  bajulo  ville  sancti  Petri  de  Auro  et  locatenen- 
tis  ipsorum  et  cuiuslibet  eorum  Salutem  et  graciam.  Sicut  nostras  per 
uenit  ad  aures  nonnulli  constituciones  Cathalonie  pacis  et  treuge 
infringere  non  formidantes  ac  penam  ipsarum  constitucionum  sub 
quarum  custodie  et  presidio  columbarii  necnon  et  columbi  positi  sunt 
et  etiam  constituti  incidere  non  timentes  retia  et  laqueos  ac  alia  artifi- 
cia illicita  parare  non  hesitant  et  inde  columbos  capiunt  in  numero  co- 
pioso vnde  columbarii  sistentis  in  partibus  Bagiarum  depupulatum 
propterea  in  prejudicium  valde  notum  nedum  illorum  quorum  colum- 
barii et  columbi  existunt  sed  etiam  populatorum  in  partibus  supradic- 
tis  et  lesionem  constitucionum  predictorum  Cumqua  nos  in  hiis  prout 
conuenit  prouidere  velimus  dicimus  et  mandamus  vobis  de  certa  scien- 
cia  et  expresse  sub  pena  Mille  solidorum  barchinonensium  quatenus 
quoscumque  culpabilis  reppereritis  super  bis  tanquam  ipsarum  consti- 
tucionum violatores  vestri  arbitrio  puniíitis  vt  eorum  pena  ceteri  se 
trahant  similia  attentare  vlterius  voce  preconis  vt  moris  est  per  loca 
sólita  jurisdiccionum  vobis  commissarum  precipiatis  mandetis  et  vti- 
que  inhibeatis  ne  vllus  detento  sub  certa  pena  j)er  vos  imponenda  ultra 
penam  dictarum  constitucionum  que  non  timetur  audeat  seu  presumat 
in  partibus  Bagiarum  dicta  retia  parare  ac  laqueos  siue  paranys  ali- 


122  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

quo  modo  ingenio  siue  arte  per  capiendo  columbos  aliorum  faceré  vel 
fieri  faceré.  Et  si  contrarium  egerint  penam  jamdictam  a  bonis  contra- 
faciencium  protinus  exigatis  hocque  non  muttetis  cum  sit  de  certa 
sciencia  fleri  prouiderimus  et  veliraus.  Datum  Barchinone  Séptima  die 
ffebruarii  Anno  a  natiuitate  domini  INPCCCC  Nono.  — Sperendeus. 


Documento  núm.  XI 

A.  14 1 5. —Disposición  Real  en  favor  de  los  que  poseen  palomares  en  el  teriiio- 
rio  de  Manresa,  (Registro  de  2,575,  fol.  103,  arch.  Corona  de  Aragón). 

Per  illis  qui  in  territorio  Minorise  possident  columbarios. 

Ferdinandus  etc  ffidelibus  nostris  vicario  Minorise  et  Bagiarum 
necnon  bajulo  Minorise  aut  locatenentibus  eorundem  presentibus  et  fu- 
turis  Salutem  et  graciam  prout  exposicione  pro  Immili  nobis  facta  pro 
parte  illorum  qui  columbarios  possident  intus  territorium  Ciuitatis  Mi- 
norise predicte  percepimus  nonulli  sunt  qui  sub  colore  venandi  per 
ipsum  territorium  gressus  suos  sepissime  dirigunt  quique  non  vena  - 
cionis  causa  sed  pocius  columbariorum  depopulacione  venantur  cum 
Ínter  spacium  Sexaginta  passuum  prohibitum  ballistariis  columbos  ne 
capiant  prope  columbarios  crebissime  ictibus  ballistarum  columbos  ca- 
piant  incessanter  necnon  his  non  contenti  ipsis  colunibis  liquos  parant 
tenates  columbos  aggrenando  eosdem  et  necminus  viscum  inde  heren- 
tem  ac  alios  incidiosos  laquees  sic  preparant  quod  vix  in  territorio  me- 
morato  columbi  aliqui  remanserunt.  Verumtamen  licet  columbarii  et 
columbi  jamdicti  existant  sub  condición ibus  pacium  et  trcugarum  Ca- 
thalonie  constituti  et  inde  certe  sint  pene  imposite.  Quia  tamen  quia 
plus  timeri  solent  que  specialiter  imperantur  quid  que  generaliter  in- 
iunguntur  huius  serie  prouidemus  quod  quicunque  modis  predictis  seu 
aliquo  eorundem  precesserit  ad  Capiendum  seu  occidendum  columbos 
in  territorio  prelibato  incidat  ipso  facto  penam  Quinquaginta  solido - 
rum  Barchinone  cuius  medietas  denuncianti  et  fisco  nostro  medietas 
alia  adquiratur  vobis  igitur  et  vestrum  vtique  ad  supplicacionem  pre- 
humilem  exponencium  predictorum.  Dicimus  et  mandamus  sub  pena 
(¿uingentorum  llorenorum  auri  de  Aragoni  nostro  si  contrarium  egeri- 
tur  applicandoram  Erario  quatcnus  publicari  faciendo  per  loca  sólita 
Ciuitatis  predicte  voce  preconia  provisionem  nostram  huiusmodi  ne 
})er  quempiam  ignorancia  valeat  allegari  ab  illis  seu  bonis  illorum  qui 
prima  racione  penam  comiserint  supradictam  penam  eandem  irremis- 
sibiliter  exhigatis  seu  exhigi  ilico  faciatis  Cum  humana  condicio  nisi 
pene  dispendio  a  prauo  proposito  nequeat  cohiberi.  Datum  Valencic 
XXXI  januarii  Anno  a  natiuitate  Domini  Millesimo  CCCCXV*'.— De 
ortigis  K. 


PALOMAS  Y  PALOMARES  EN  CATALUÑA  EN  I  A  EDA  ">  MEDLA. 


Documento  nói.  XII 

A.  I-I42. — Proliibición  de  la  Reina  de  ca;^ar  con  redes,  coiiuinicada  á  su  camar- 
lengo Hostalrich,  (Registro  3119,  fol.  103,  arcli.  Corona  de  Aragón). 

Honorabili  Berengarii  de  Hostalrico  camerlegni  domino  Regina  li- 
tera inhibicionis  de  non  venando  leporcs  perdices  cum  retihus. 

María  per  la  gracia  de  Deu  Rcyna  darago  de  Sicilie  ele.  Al  amat 
conseller  e  Camerlench  nostre  mossen  berenguer  dostalrich  Salut  e  di- 
leccio  Jatsie  los  nobles  cauellers  e  gentils  homens  de  nostres  Regnes 
e  terr¿is  per  lur  natura  e  condicio  sien  e  dejen  esser  dedicats  al  virtuos 
exercici  darmes  per  lo  qual  los  dits  Regnes  e  térras  del  dit  senyor  Rey 
e  nostres  e  la  cosa  publica  daquelles  sots  la  triumphal  bandera  del  dit 
senyor  son  molt  beneuanturosanient  deffeses  e  posats  en  dolQor  de  pau 
e  tranquillitat.  Empero  cessant  e  noscant  neccesari  lo  dit  exercici  dar- 
mes,  no  es  cose  de^en  e  comendable  que  los  nobles  cauellers  e  gentils 
homens  ciutadans  e  burgesos  honrats  stiguen  en  vicios  repos  de  que 
venen  quaix  innumerables  mals  perqué  fonch  cosa  couinent  e  congrua 
ais  dessus  dits  en  lo  dit  cas  entendre  ab  aucells  e  cans  al  fet  e  exercici 
de  Ca^a  con  en  aquell  sie  prefigurada  plasent  pugna  e  batalla  a  que 
los  sobredits  dcuen  segons  lur  natura  stat  e  condicio  en  lo  dit  cas  molt 
esser  inclinats  On  com  nos  siam  certament  informada  que  en  las  ve- 
guerías del  principat  de  Cathalunya  dins  la  Jurisdiccio  Real  moltes  e 
diuersas  personas  per  ambicio  de  guany  mes  que  per  squiuar  o(;i  pre- 
ñen e  maten  ab  calderes  fllats  e  diuerses  altres  artificis  mecanichs 
francholins  perdius  e  lebres  perqué  las  ditas  veguerías  son  quaíx  del 
tot  deles  dites  perdius  francolins  e  lebres  ampobreidas  e  freturosas  e 
majorment  com  per  alguna  de  nostres  officials  e  altres  persones  no  son 
obseruades  ni  exequtades  las  ordinacions  e  prouisíons  penáis  sobre 
aíjo  fetas  per  los  Reys  e  en  los  temps  passats  de  bona  memoria  en  tant 
que  los  dits  nobles  cauellers  e  gentils  homens  e  altres  dessus  dits  en  lo 
dit  cas  nos  poden  exercitar  en  ca^a  de  perdius  francolins  e  de  lebres 
E  nos  sobre  npo  en  fauor  del  estat  deis  dits  nobles  Cauellers  e  gentils 
homens  e  altres  damunt  dits  qui  no  solament  aquesta  prerogatiua  mas 
molt  major  merexen  vullam  degudament  prouehir  per  90  que  daquen 
puixen  en  lo  dit  cas  foragitar  lo  dit  pernicios  repos  Ordonam  ab  la  pre- 
sent  que  algu  o  alguns  de  qualseuol  stament  o  condicio  sien  en  lo  dit 
principat  no  gosen  dins  las  ditas  veguerías  pendre  matar  o  al^iure 
francolins,  perdius,  o  lebres  ab  calderes,  filats,  canculls,  ballestes  o 
altres  artiñcis  mechan ichs  sino  ab  ocells  e  cans  de  caga  ^o  es  lebrers 
e  podenchs  de  mostra  sots  pena  de  Cent  sois  e  de  perdre  las  calderes 
fllats  e  artificis  demunt  dits  per  cascuna  vagada  que  contrafaran,  E  si 
los  dits  Cent  sois  pagar  no  poran  volem  e  ordonam  que  stiguen  ab  grí- 
llons  de  ferré  en  la  preso  comuna  per  espay  do  Trenta  dios  o  las  dites 


124  P.    CARRERAS   Y   CANDI 

lebres  francolins  e  perdius  que  preses  hauran  e  los  filats  calderes  e 
altres  artiflcis  en  lo  dit  cas  a  nos  graciosament  donam  e  la  peccuniaria 
pena  sie  per  los  prop  dits  encorreguda  cada  vegada  que  contrataran 
Ordouaní  encare  que  vos  difc  mossen  Berenguer  e  vostre  suhstituhit  o 
substituhits  a  a^o  en  las  ditas  vegarias  per  vos  ordonadors  ais  quals  la 
present  are  per  ladonchs  donam  píen  poder  las  ditas  penes  leuets  e 
exhigats  o  leuar  e  exequir  fa9ats  per  aquells  capdaguaytes^  porters  o 
saigs  que  a  uos  o  ais  dits  vostres  substituhits  en  a^o  sots  priuacio  de 
lur  offici  hagen  e  sien  tenguts  complir  e  exequtar;  de  las  quals  penes 
hage  la  teríja  part  lo  denunciador  e  les  dues  parts  vos  o  los  dits  vostres 
substituhits  per  lurs  treballs  apres  que  leuades  serán  las  quals  a  nos  o 
a  ells  donam  faents  de  las  ditas  penes  deguda  satisfácelo  a  conexen(?a 
v^'Stra  e  deis  dits  substituhits  en  aquells  deis  dits  officials  qui  la  exe- 
qucio  faran  E  las  quals  penes  per  los  Gouernadors  de  Cathalunya  e  de 
rossello  e  altres  officials  nostres  de  Cathalunya  e  de  rosscllo  no 
puixen  esser  remesas  o  donar  ne  speras  o  licencias  contra  la  present 
ordinacio  en  alguna  manera.  Com  nos  ab  aquesta  mateixa  los  tolgam 
tot  poder  de  fer  lo  contrari:  per  90  volents  vos  dit  mossen  berenguer 
de  la  dita  ordinacio  esser  conseruador  e  exequdor  auos  dchim  e 
manam  de  nostra  certa  sciencia  e  expressament  que  faents  las  prc- 
sents  ordinacions  e  prouisio  per  las  ditas  veguerías  e  cascuna  da- 
quellas  ab  veu  de  crida  de  part  nostre  publicar  conseruets  mantingats 
e  exequtets  e  exequtar  fa(?ats  las  ditas  crides  obseruant  las  prop  dites 
ordinacions  e  provisio  a  la  vngle.  Car  nos  ab  la  present  en  e  sobre  las 
ditas  coses  deppendents  e  emergents  de  aquellas  vos  comanam  plena- 
riament  nostres  veus.  Manants  ab  aquesta  mateixa  letra  ais  dits  Go- 
uernadors, veguers  e  altres  officials  Keals  demunt  dits  e  a  cascu  dells 
sots  ira  e  indignado  nostra  e  pena  de  Cinccents  florins  dor  Barago  deis 
bens  de  cascu  deis  contrafaents  hauedors  e  a  nostres  coff  res  aplicadors 
que  auos  dit  mossen  berenguer  e  ais  dits  vostres  sostituhits  en  e  sobre 
totes  e  senglcs  coses  dessus  ditos  donen  consell  fauor  e  ajuda  tantes 
vcgades  com  per  vosaltres  laquests  ne  serán.  Dada  en  Barchinona 
a  XVII  dies  de  octubre  En  lany  de  la  natiuitat  de  nostre  senyor 
MCCCCXXI.-La  l-íeyna. 

Documento  núm.  XIII 

A.  1447.-^3  Bastida  obtiene  el  encargo  de  perseguir  en  los  termines  de  Caldas 
de  Montbuy  y  Plegamans,  á  los  cazadores  de  palomas  y  otras  aves  (Registro  3271, 
fol.  138,  arch.  Corona  de  Aragón). 

María  etc.  Al  feel  nostre  en  Barthomeu  ^abastida  alias  stalrich 
donzel,  Salut  e  gracia.  Digna  cosa  reputam  e  aneare  a  dret  e  a  equi- 
tat  consonant  que  aiiuells  los  quals  ab  audacia  desenf ranada  se  sfor- 
scn  los  edictos  ordinacions  e  penes  imposades  trancar  que  per  nos  de- 


PALOMAS  Y  PALOMAUIÍS  EN  CATALUÑA  EN'  LA  EDAD  MEDÍA  125 

gudamcnt  sien  piinits  c  alligits  per  tal  que  los  altres  atemptar  tais 
actes  se  abstinguen.  Coin  alguns  ab  temeraria  ambicio  moguts  se  per- 
forscn  cassar  ab  calderes  de  nits  pcrdius  e  francolins  posant  en  les 
dites  calderos  luní,  e  de  dia  ab  scaiant  o  ab  reclam  c  lebres  ab  9ende- 
res,  colo:ms  ab  filats^  incorrent  en  les  penes  daquen  imposades  per 
90  nos  volent  sobre  a90  degudament  prouehir  a  les  dites  penes  e  ordi- 
nacions  ja  sobre  acó  fetes  e  daci  auant  leedores  fer  servir  a  la  vngla  a 
vos  dit  en  Barthomeu  Qabastida  alias  stalrich  Dehim,  cometem  e  ma- 
nam,  e  encara  ab  tenor  de  la  present  licengia  plenaria  donam  da^i 
auant  tais  casses  de  les  dites  perdius,  francolins,  e  lebres,  E  coloms, 
en  lo  terme  de  la  vila  de  Caldos  do  Montbuy  o  do  Plegamans  fassats 
de  tot  en  tot  cessar,  e  fer  cossar,  e  qualseuuUa  crides  que  sobre  a(;o 
serán  necessaries  fer  fer  en  aquell  loch,  o  lochs  que  a  vos  sera  vist 
fahedor  ab  pena  do  Don  Iliures  do  la  qual  pena  hago  lo  acusador  la 
terco  part  e  los  dues  parts  ais  cofres  del  Sonyor  Rey  sien  aplicados. 
E  si  alguns  trobareu  esser  cayguts  en  tais  penas  e  fahents  tais  casses 
de  les  ditos  perdius  francolins  o  lebres  (o  coloms)  louets  a  aquells  les 
cosses,  o  los  dits  scaiants  o  reclams  e  altres  exercicis  ab  que  cassaran 
deis  dits  aucells  e  lebres  e  les  penes  daquent  imposades  o  imposadoros 
exhigiats  executots  e  exhigir  o  exequtar  faeats  de  qualsevuUa  contra- 
fahents  sens  incorriment  do  alguna  pena  segons  la  seria  o  tenor  de  les 
presents  ordinacions  o  crides  daquen  fahedores,  donant  a  vos  licencia 
e  píen  poder  de  fer  gracia  de  les  dites  penes  a  aquells  qui  en  los  dites 
penes  serán  cayguts  a  vostre  arbitri.  Manant  ab  aquesta  mateixa  al 
Veguer  de  Barchinona  e  al  BatUe  de  la  dita  vila  de  Caldos,  o  ais  altres 
officials  a  quis  perlanga  sots  pena  de  Sincconts  florins  dor  que  quant- 
quoquant  serán  roquosts  per  vos,  o  en  nom  vostre  que  excqutant  totes 
les  coses  demunt  dites  fassen  totes  e  qualseuuUa  cridas  que  aQo  sien 
necessaries  o  ab  imposicio  do  la  dita  pena.  E  en  acó  no  metou  dilacio, 
o  scusa  si  la  dita  pena  dosijcu  squiuar. 

En  testimoni  do  les  quals  coses  vos  manam  fer  la  present  ab  lo  se- 
gell  Eeyal  en  lo  dors  segellada.  Dada  en  Barchinona  a  XIllI  de  Abril 
del  Any  MCCCCXXXXVII.-La  Eeyna. 

Documento  núm.  XIV 

A.  1450.— Protección  real  á  los  palomares  de  Vich  y  Ausona,  muy  vejados  por 
ladrones  de  palomas.  (Registro  31 52,  Ibl.  i52,  arch.  Corona  de  Aragón). 

Pro  non  nullis  honiinibus  Ciuitatis  Vici  habontes  Columbos  et  Co- 
lumbaria. 

Maria  etc.  Fidelibus  nostris  vicario  vici  et  Ausonie  baiulis  quoqu  ; 
et  alus  Officialibus  quibuscunque  ad  quos  spectat  eorumque  Locato- 
nontibus  Salutem  et  graciam.  (^)uaniuis  columbaria  siuo  los  Colomers 
per  Constituciones  Cathalonie  sub  presidio  et  securitate  Constitucionum 


126  r.    CARKERAS    Y    CANDI 

pacium  et  treugarum  sunt.  Attamen  vt  querela  non  nuUoruní  haben- 
cium  Colurabai'ia  in  ausonia  prccepimus  plerique  homines  dicta  co- 
lumbaria  habentes  danipniflcarc  memoratasque  Constituciones  violare 
non  verendo  cuní  retibus  siue  filats  aliisque  exquisitis  modis  Colura- 
bos  ipsoruní  Colmnbariorum  capere  et  venari  presumunt  in  tantum 
quod  omnis  illa  Ausonie  patria  dictis  Colurabis  priuatur  et  expoliatur 
quod  nediim  in  rei  publice  ipsius  vicario  cuidens  interesse  et  preiudi- 
ciuiu  verum  eciam  dictoriim  inibi  columbaria  habenciuní  dampnum 
atque  jacturam  cederé  dignoscitur.  Quam  obrem  suplicato  nobis  humi- 
liter  eis  super  his  salubre  remedium  inipartiri  vobis  dicimus  et  man- 
damus  scienter  et  expresse  sub  ingratitudinis  nostre  jactura  ac  pena 
Quingentorum  florenornni  auri  Kegio  aplicandoruní  erario  quatenus 
visis  presentibus  per  loca  sólita  vicarie  jamdicte  voce  preconia  publi- 
cari  faciatis  quod  nullus  cuiusuis  sit  status  seu  eondicionis  audeat  seu 
presumat  columbos  dictomm  Columbariorum  cum  retibus  siue  filats 
aut  alus  modis  exquisitis  capere  seu  venari  sub  pena  Centum  solido- 
rum  cuilibet  contrafacienti  infallibiliter  inrainete.  E  si  qui  forsan  ausu 
ducti  temerario  contra  mandatum  et  prohibicionem  huiusmodi  venire 
presumpserint  in  eo  Constituciones  Cathalonie  violando  si  de  his  per 
veridicam  informacionem  quam  quociens  per  ñdelem  nostrum  bernar- 
dum  Guillermum  daltariba  domicellum  aut  Anthonium  guerau  in  legi- 
bus  licenciatum  Ciuitatis  Vici  requisiti  fueritis  recipere  habeatis  et 
teneamini  vobis  legitime  constiterit  penam  preappositam  per  vos  ab 
ipsis  volumus  exhigi  et  irremissibiliter  haberi.  Cuiusquidem  pene  me- 
dietas  due  partes  de  quibus  remissionem  aut  griiciam  vllam  faceré  non 
possitis  Curie  illius  vestrum  inde  exequcioncm  facientis.  Et  residua 
tercia  pars  ipsius  pene  acusatori  seu  dcnunciatori  totaliter  adquiratur 
et  applicetur.  Datum  Perpiniani  die  prima  Septembris  anno  a  natiuita- 
te  domini  M°CCCC°  quinquagesimo. — De  Ortigis  Regens 

Documento  núm.  XV 

A.  i456.  -Confirmación  del  capítulo  de  la  corte  de  Montbiancli  en  favor  de  las 
palomas.  (Registro  326S,  fol.  137,  arch.  Corona  de  Aragón), 

Ara  hoiats  queus  fa  hom  a  saber  de  part  del  Serenissimo  princep  e 
Scnyor  lo  Senyor  don  Johan  Rey  de  Nauarra  Infant,  etc.,  loctinent 
general  del  Serenissimo  Senyor  lo  Scnyor  Rey.  Que  com  per  lo  dit 
Senyor  Rey  loctinent  instant  c  suplicant  la  Cort  general  del  Principat 
de  Cathalunya  e  de  conscntiment  e  approbacio  de  aquella  sien  stadcs 
íetes  e  otorgades  les  Constitucions  seguents: 

ítem  ratiíicant  loant  e  approvant  la  constitucio  per  lo  Ilustre  e  de 
gloriosa  memoria  lo  Senyor  Rey  don  Alfonso  ])roavi  nostre  feta  en  la 
Cort  de  Montblanch  en  lo  capítol  coincn(,'ant:  «llcni  (juod  intra  dccem 
anuos,  etc  »  En  quant  per  aquella  es  prouchit  a  la  ca^a  de  pcrdius  e 


PALOMAS  Y  PALOMARES  EN  CATALUÑA  EN  LA  EDAD  MEDÍA     127 

de  coloms  e  en  aquella  ajustaiit  de  couseiitiuient  e  approbacio  de  la 
dita  Cort  statuhim  e  perpetualment  ordenam  que  de  Carnestoltes  flns 
per  tot  lo  mes  de  Scptembre  neiif^una  persona  de  qualseuuUa  stament 
o  condicio  sia  no  gos  ca(,'ar  ni  pendre  perdius  faysans  ni  l"l"rancolin.s 
dins  lo  principal,  de  Cathalunya  en  nenguna  m;inera  de  enginy  o  exer- 
cici  sino  ab  ozell  de  ]apina  tant  solament. 

ítem  que  nengun  temps  del  Any  nengu  de  qualseuol  condicio  sia 
no  gos  ca(;ar  les  ditos  perdius  ft'rancolins  ni  ffaysans  ne  aquelles  pen- 
dre ab  reclam  o  scuxinament  ne  ab  perdiu  o  perdigot  e  a^o  sots  pena 
o  ban  de  Cent  solidos  per  cascuna  vegada  que  en  alguna  de  les  da- 
munt  dites  coses  sera  contrafet  de  la  qual  pena  la  meytat  sia  atquiri- 
da  al  Senyor  o  al  ofHcial  de  qui  sera  la  jurisdiccio  e  en  lo  locli  on  sera 
contrafet.  E  laltra  meytat  al  denunciant:  de  la  qual  pena  nengun  ofñ- 
cial  ne  altra  persona  no  puixa  fcr  remisio  en  tot  ne  en  part  ne  sots 
disimuiacio  passar  ans  aquella  en  virtut  de  la  present  Constitucio  sia 
tengut  rigorosament  executar. 

ítem  conftrmant  la  dita  Constitucio  ab  la  dita  approbacio  ordonam 
que  nengu  no  gos  ca^ar  coloms  ne  parar  ab  fllats  ne  agranar  en  algún 
loch  quantsevol  sia  luny  de  colomer  ó  en  altra  manera  ne  tirar  ab  ba- 
llesta ais  dits  coloms  de  Sexanta  passes  entorn  del  colomer. 

Documento  núm.  XVI 

A.  1457. — Venta  de  un  bosque  en  San  Mateu  de  Joanet  para  construcción  de  pa- 
lomeras, {Manual  14^1  usque  i4S9i  arch.  parroquial  de  S.  Hilari  (^a  calm). 

Die  6  mensis  madii  anni  predicti  (1457). 

Nouerint  vniuersi.  Quod  Ego  laurencius  de  serayma,  heres  et  pro- 
pietarius  mansi  de  serayma  parochie  sancti  matey  de  johanet  diócesis 
vicensis.  Gratis  etc.  per  me  etc.  vendo  etc.  vobis  bartholomeo  Rafart, 
parochie  sancti  quiricii  de  arbuciis,  diócesis  gerundensi  hiis  presen- 
tí etc.  quendam  peciam  siue  trocium  terre  boschosam  de  pertinenciis 
mansi  de  cunieras,  quam  posideo  in  dicta  parochia  de  johanet,  in  loco 
vocato  lo  calaris,  ut  affrontatur:  ab  oriente,  in  honoribus  dicti  mansi 
mei  de  cunieres  mihi  remanente;  a  meridie,  cum  honoribus  den  Rieras 
et  cum  honoribus  den  aulet  parochie  de  arbucies,  in  loco  vocato  al 
losar  de  tramasel  e  a  pugo  oriol;  ab  occidente,  cum  honoribus  den 
asgleya  de  johanet;  a  circio,  cum  dictis  honoribus  mansi  de  cunieres 
mihi  remanente,  sicut  est  terminatum  a  qualibet  partem.  Et  tenetur 
sub  dominio  Monesterio  sancti  petri  de  circata  et  per  honorabile  prio- 
ri  etc.  quantum  ad  dues  partes;  ad  terciam  partem,  vero,  tenetur  per 
honorabile  prepósito  sancti  saluatoris  de  ebrea  etc.  hanc  autem  vendi- 
cionem  fació  vobis  etc.  cum  intratas  etc.  sicut  melius  dici  potest  etc. 
Extrahendo  etc.  Mitens  vos  etc.  in  corporale  possessionem  etc.  Et  quod 
possitis  ibi  faceré  palomeras  ad  recipiendum  palumbos  siue  todons,  et 


128  F.    CARRERAS   Y    CANDI 

possitis  faceré  bayador  iii  illo  loco  vbi  volueritis  in  possessionibus 
meis.  ítem  est  conuentum  etc.  quod  non  positis  valare  nec  poneré 
velas,  vnus  contra  alius,  ad  dispergendum  dictos  palumbos.  Itera  re- 
tento niihi  dicto  laurencio,  quod  si  casus  venerit  c^uod  dicta  pecia  terre 
per  tempore  vendatur  per  vos  seu  eredibus  vestris,  quod  heres  mansi 
de  sereyma  habeat  f ática  dicti  trocii  terre,  et  ipse  possit  retiñere  per 
illo  precio  quo  alium  dederit  et  ciuinque  solidos  minus  etc.  Precio 
huius  vendicionis  est  viginti  dúos  solidos  monete  barchinonense  etc. 
Vnde  renunciando  etc.  promittens  de  euiccione  etc.  ditetur  largo  modo 
cum  juramento  etc.  per  censu  dúos  denarios  in  adjutorium  sensus  etc. 
in  festo  natalis  domini. 

Testes  sunt:   saluator  Kouira,    sutor,    et   Johannes  maso,   popule 
sancti  ylarii  de  calmo. 


Documento  núm.  XVII 

A,  14C0. — Venta  de  una  pieza  Je  tiena  en  S.  Hilari  Ca  cjim  para  construcción 
de  palomeras.  (Arch.  parroquial  de  S.  Hilari  (¡ia-calm). 

Die  XXVIIII  mensis  augusti  anno  a  natiuitate  domini  MCCCC  se- 
xagésimo. 

Sit  ómnibus  notum  Quod  Ego  bernardus  farrer  alias  vilaret  et  ka- 
terina  euis  vxor  parochie  sancti  ylarii  de  Calmo  diócesis  vicensis  Gra- 
tis etc.  stabilimus  etc  vobis  discreto  Antonio  graualosa  presbítero 
Rcctori  ecclesie  sancti  ylario  de  Calmo  predicto  quem  peciola  de  térra 
constituía  in  dicta  parocliia  in  loco  vocato  a  pugy  Rouiros  sub  domi- 
nio honorabili  bernardi  de  Gurbo  domicello  domino  Castri  de  solterra 
et  domus  de  la  rouira  qui  tam  ibi  quam  alias  recepit  certuní  cen- 
sura etc.  sicut  affrontatur  ab  orientera  in  honoribus  tibi  ibi  remanenti- 
bus  a  racridie  in  dicto  honor  ab  occidente  in  honori  mansi  de  la  cerra 
de  ual  a  circio  in  dicto  vestro  lionore.  Qaam  stabilimentum  faciraus 
vobis  quod  possitis  ibi  faceré  palomeras  sicut  vobis  placuerit  et  positis 
ibi  faceré  bayador  vbi  volueritis  in  dicto  honore  nobis  remanente.  Et 
eciam  in  alia  parte  concedimus  vobis  etc.  yersus  orientis  in  capite  de 
la  coma  de  la  castayede  de  vilaret  possitis  faceré  asimi(li)  modo  palo- 
meras et  bayador  ut  supra  etc.  quam  stabilicionem  faciraus  vobis  etc. 
ut  layce  et  priuate  persona  et  quibus  volueritis  precio  intrate  abui- 
mus  etc.  vndccira  solidos  raonete  barcliinone  etc.  et  per  censura  decein 
(leñarlos  in  adjutorium  alium  censura  etc.  in  festo  natalis  domini  cura 
luiecione  etc.  largo  modo  etc.  cura  juraraento  etc.  cura  introyti- 
bus  etc. 

Testes  sunt:  ])ctru.s  [.oliccr  major  dieruní  pctrus  maso  parochie 
sancti  ylarii. 


PALOMAS  Y  PALOMARES  EN  CATALU?ÍA  EN  LA  EDAD  MEDIA  129 


Documento  núm.  XVIII 

A.  1460. — Establecimiento  á  censo  de  una  pieza  de  tierra  en  San  Hilari  (^a-calm, 
para  construcción  de  palomeras  (Manual  1460  usque  1468,  (29  Agosto)  arch.  parro- 
quial de  S.  Hilari  ^a-calm). 

Sit  ómnibus  notum.  Quod  Ego  petrus  maso  parrochie  sancti  ylarii 
de  calmo  diócesis  viccnsis.  Gratis  etc.  stabilio  etc.  vobis  discreto  An- 
thonio  graualosa  presbitero  Rector  ecclesie  sancti  ylarii  de  Calmo  dicte 
diócesis  tanquam  layce  et  priuate  persone  Quendam  peciolo  terre  ad 
faciendam  palomeras  per  capiendum  palumbos  quam  pecie  terre 
babeo  etc.  in  dicta  parochie  prope  pugy  Rouiros  de  pertinenciis  mansi 
de  la  serra  de  ual  sub  dominio  honorabili  bernardi  de  gurbo  domicello 
dominus  Castri  de  ^olterra  et  domus  de  la  rouira  qui  tam  ibi  quam 
alias  recipit  certum  censum  etc.  sicut  affrontatur  ab  oriente  in  honore 
mansi  de  vilaret  siue  de  pugy  rouiros  a  meridie  in  dicto  honore  ab  oc- 
cidente in  honore  de  la  cerra  de  ual  et  a  circio  mihi  remanente  ut  est 
terminatum  etc.:  hanc  autem  stabilimentum  fació  vobis  etc.  cura  in- 
troytibus  etc.  precio  vndecim  solidos  et  vnum  denarium  pro  intrata 
et  octo  denarios  censui  in  festo  natalis  domini  etc.  in  adiutorium 
alium  censum  etc.  cum  euiccione  etc.  possesionem  etc.  ditetur  largo 
modo  etc. 

Testes  sunt:  petrus  policer  major  dierum  et  bernardus  farrer  alias 
de  Vilaret  parochie  sancti  ylarii  de  calmo. 


Documento  núm.  XIX 

A.  1464.— Establecimiento  de  un  bosque  en  S.  Matea  de  Joanet,  para  construc- 
ción de  palomeras,  á  censo  de  palomas  (Manual  1460  usque  Z46S,  arch.  parroquial 
de  S.  Hilari  C^a-calm). 

Die  séptima  mensis  aprilis  anno  a  natiuitate  domini  M"CCCC°LX 
quarto  anni  bixisti.— Ego  Raymundus  comas  parochie  sancti  matey  de 
johanet  diócesis  vicensis.  Gratis  etc.  stabliuit  quendam  trocium  terre 
boscosum  saluatori  rouira  sotori  popule  sancti  ylarii  ad  faciendum  ar- 
tigara tantura  etc.  sub  tali  pacto  quod  si  dictus  saluator  vult  faceré 
paloraeres  in  dicta  artiga,  quod  artigara  et  trocium  terre  est  in  loco 
vocato  al  pía  soliua  in  parochia  de  johaneto,  quod  ipse  saluator  posit 
faceré  dictas  palomeros  versus  ponentis  et  circio  in  medio  artigara 
quod  dictus  saluator  faciet  et  illa  artigara  quam  petrus  riber  faciet  in 
capite  dicto  plano  soliua  sub  tali  pacto  quod  si  dictus  saluator  faciet 
dictas  palomeras  quod  ipse  teneat  ad  vitara  suara  et  quod  ipse  tenea- 
tur  soluere  dicto  Rayraundo  comas  seu  heredi  de  las  comas,  deis  todons 

19(B  ^ 


130  F.  CARRERAS  Y  CANDI 

quey  pendra  de  quinza  paréis  vn  parell  et  sich  fuit  promissum  ad  in 
vicem  et  per  hanc  recepit  dictus  Raymundus  viginti  solidos  monete 
barchinonense  terne  etc. 

Testes  sunt  petrus  valli  crosa  et  anthonius  francesch  scolariis  po  - 
pule  sancti  ylarii. 

Documento  núm.  XX 

A.  1466. — Establecimiento  de  una  pieza  de  tierra  para  la  construcción  de  palo- 
meras á  censo  en  S.  Hilari  ^a-calm  (^Manual  de  1460  usque  1468,  arch.  parroquial 
de  S.  Hilari  ^a-calm). 

Die  III  mensis  junii  anni  proximi  dicti  (1466). 

Ego  Anthonius  clapes  parochie  sancti  ylarii  de  Calmo  diócesis  vi- 
cencis.  Gratis  etc.  per  me  et  meos  stabilio  vobis  marturiano  graualosa 
popule  dicti  sancti  ylarii  quendam  trocium  terre  quem  teneo  in  dicta 
parochia  in  loco  vocato  al  sol  de  la  plañe  dejus  font  cuberta  ad  facien- 
dum  palomeras  tantum  per  capiendum  palumbos  siue  todons,  tali  pacto 
quod  uos  vel  vestris  positis  ibi  faceré  illos  portos  quos  volueritis  etc. 
et  scindere  arbores  si  nessesse  fuerit  et  plantare  etc.  et  faceré  ¿tot? 
ut  necesse  fuerit  ad  faciendum  dictas  palomeras  etc.  Hanc  fació  vobis 
et  vestris  etc.  sub  pacto  quod  vos  et  vestri  teneamini  mihi  daré  fa- 
ticam  de  omnes  palumbos  quod  accipietis  in  dictas  palomeras  quos 
venderé  volueritis  et  soluatis  in  quolibet  anno  in  festo  natalis  domini 
de  censu  vnum  solidum  et  nullum  alium  non  faciatis  nec  partem  nisi 
dictum  solidum  in  adjutorium  census  quos  ego  fació  domino  per  quo 
teneo. 

Habuisse  confíteor  a  uobis  per  intrata  decem  solidos  monete  bar- 
chinonense de  quibus  sum  peccatus  Renunciando  etc.  mittens  vos  in 
corporalem  possessionem  etc.  promitens  de  euiccione  etc.  dicetur  lar- 
go modo  etc.  Testes  sunt  saluator  rouira  sutor,  martinus  vernedes 
alies  matamala  et  jacobus  maragues  parochie  sancti  ylarii. 


Documento  núm.  XXI 

A.  1522.— Palomeras  en  San  Hilari,  dadas  en  prenda.  {Manual  ijio  d  r/2/, 
arch.  parroquial  de  San  Hilari  Qa-ca]m). 

A  XXVIII  del  mes  de  agost  del  any  demont  dit  (1522). 

Sia  cosa  manifesta  com  jo  salbi  clopes  ereu  e  propietari  del  mas 
clopes  de  peroquia  de  sent  ylari  atorch  a  vos  senyer  en  johan  seleta 
de  dita  perroquia  qui  meveu  prestades  sed  Huras  sobra  aquelas  palo- 
meras mias  que  tinch  y  posesch  en  dita  peroquia  en  lo  loch  anomenat 
las  palomeras  de  la  serra  de  matamala  ho  de  la  cominal  las  quals  pa- 


PALOMAS  Y  PALOMARES  EN  CATALU5Ja  EN  LA  EDAD  MEDIA  131 

lomeras  ¿rio  abax  cum  adal?  he  en  peniorament  lo  qual  per  ara  sia 
compres  en  aquest  per  que  es  veritat  que  de  present  me  abeu  prestades 
ditas  VII  lluras  sobra  ditas  palomeras  sob  la  forma  segent  so  es  que 
vos  dit  seleta  ti^au  e  poseiau  ditas  palomeras  a  totas  vostras  volontats 
qucn  puc^au  fer  con  si  eren  vostras  de  asi  al  dia  de  quarnestoltas  pri- 
mer vinent  que  per  mi  ni  per  altres  nos  en  puga  traure  sense  volontat 
vostra  e  que  vos  pug^au  palomar  ho  fer  palomar,  valar,  ¿esporgar?  y 
tallar  olines  et  altre  bosc  a  totas  vostras  volontats  etc.  e  del  die  enla 
de  quarnestoltas  jo  vos  puga  tornar  ditas  sed  Horas  e  que  vos  las  agau 
a  pendra  e  vos  dit  seleta  me  pugau  forsar  que  vos  (do)  las  ditas  sed 
lloras  del  die  de  carnestoltas  enla  totas  voltas  que  volreu  etc.  e  so  sub 
obligasio  de  los  mos  bens  largo  modo  etc.  renonsiat  tot  propi  for  etc. 
jurant  etc. 

Testimonis  son  lo  senyer  en  salbi  panoleda  alias  pons  farrer  et  lo 
senyer  en  lussa  farer  tots  habitants  en  la  vila  de  sent  ilarii  die  e  ay 
desús  dit. 

Documento  núm.  XXII 

A.  1522.— Concesión  del  collado  de  más  Gaya,  (S.  Hilari  Ca-calm)  para  cons- 
truir palomeras,  por  término  de  diez  años.  {Manual  de  ijio  d  iji^S,  arch.  parroquial 
de  S.  Hilari  ^a-calm), 

XXII  die  mensis  nouembris  Anno  a  natiuitate  domini  MDXXIP. 

Sia  cosa  manifesta:  com  jo  salui  clopes  menor  de  dias  de  la  parro- 
quia de  sent  ilarii  ereu  y  propietari  del  mas  clopes  de  dita  parroquia 
per  alguna  vtilitat  a  mi  y  ais  meus  etc.  ven  y  ab  titoll  de  pura  vendi- 
do a  deu  anys  primers  vinents  a  vos  senyer  en  michell  julia  rouira 
osteller  de  la  poblé  de  sent  ylarii  y  ais  que  vos  volreu  aquell  coll  de 
mas  gaya  per  obs  y  fer  palomeras  ab  tots  vtills  y  profits  de  ditas  palo- 
meras a  totas  vostras  y  deis  vostros  voluntats  durants  los  dits  X  anys 
so  es  que  pugau  bayar,  vellar  y  tayar  arbres  per  aservir  ditas  palome- 
ras en  totas  las  possecions  mias  y  del  mas  clopes,  exceptat  que  no 
teleu  arbres  de  fruyt  com  son  rouras  y  alsinas  y  mes  exceptat  y  a  mi 
retengut  que  durant  los  dits  deu  anys  cascun  any  me  agau  e  siau  ten- 
gut  de  darme  I  parell  de  tudos  per  cens:  lo  qual  vende  fas  per  preu  de 
cotra  fillats  de  palomar,  los  quals  me  donan  ara  de  present  los  qualls 
os  fas  auer  y  sents  etc.  le  quoll  venda  durant  los  X  anys  fas  aver  y 
teñir  contra  totas  personas  sots  obligado  de  tots  y  sengles  bens 
meus  etc.  et  sic  sine  aliquo  alio  retentu,  et  mitto  hec  supradicta  in 
posse  vestro  et  fíat  largo  modo,  jurante  etc.  renunciante  etc.  largo 
modo  etc. 

Testes  johan  vínoles  de  vilobi  y  macia  lussa  farrer  habitant  en 
sent  ylarii  etc. 


132  F-   CARRERAS   Y   CANDI 


Documento  núm.  XXIII 

A.  1532. — Concesión  de  palomeras  en  la  parroquia  de  S.  Aniol,  por  el  Se- 
ñor del  Castillo  de  Finestres,  á  precario,  (arch.  del  Marqués  de  Barbará  en  Barce- 
lona). 

Precariuin  den  Llorens. 

Noverint  universi:  Quod  ego  Berengarius  Doms  miles  Dominus  Ba- 
ronie  castrorum  de  Fenestris  et  de  Sancta  Pace  Gratis  per  me  et  meos 
successores  laudo  et  firmo  et  de  novo  ratifico  vobis  Narcisso  Llorens 
alias  Castella  parrochie  SM  Andeoli  presentí  et  vestris  in  dicto  manso 
successoribus  perpetuo  mediante  illarum  Palomeriarum  sitarum  in 
parrochia  de  Fenestris  loco  vocato  lo  Coll  den  Pou  scilicet  vsum  et 
servitutem  palomandi  venandi  palumbos,  et  alias  aves  cum  portis  et 
reportis  bayeriis  valeriis  creberiis,  et  alus  dictis  palomeriis  necessariis. 
Et  cum  intratis  fiat  ut  supra  in  alus  usque  hic.  Et  salvo  quod  dabitis 
nobis  et  nostri-  anno  quolibet  de  censu  in  festo  Naiivitatis  domini 
sex  paria  althilium  sive  de  capons  et  quod  teneamini  accaptare  in 
quacumque  nativitate  Domini  de  S.**  Pace  et  per  huismodi  laudationem 
et  firme  confíteor  me  habuisse  et  recepisse  monete  Barcinone.  Actum 
est  hoc  XXI  mensis  Augusti  anno  MDXXXII. — Sigi^num  Berengarii 
Doms  praedicti  Qui  hsec  laudo  et  firmo. 


Documento  núm.  XXIV 

A.  1543. — Venta  á  carta  de  gracia  de  las  palomeras  del  mas  Casal  de  San  Hilari 
^a-calm,  (papel  suelto  del  Arch.  parroquial  de  S.  Hilari;  este  mismo  documento 
existe  en  latín  en  el  Manual  anni  1^42  vsque  1^44). 

Die  VII  mensis  marcii  anni  a  natiuitate  domini  1543. 

Sia  cossa  manifesta  a  tots  com  nos  pera  cassal  areu  y  propietari  del 
mas  casal  y  daltres  masos  aplicats  ha  bel  y  sagimona  muler  etc.  y  juan 
gomi  qui  per  causa  de  matrimoni  so  entrat  en  lo  mas  Casal  y  bartho- 
mcua  muler  mia  arena  de  dit  mas  Cassal  y  térras  y  posesions  vnits  a 
aquell  etc.  tot  della  paroquia  de  sanct  ylari  del  bisbat  de  vich  de  grat 
y  de  serta  esiensia  y  ab  desliberada  pensa  per  algunas  nasesitats  a  nos 
concorens  ab  que  en  altra  manera  no  podem  satisfer  sino  per  via  de 
aquesta  venda,  venem  a  vos  senyer  en  juan  saleta  de  dita  paroquia  y 
ais  vostres  y  a  qui  vos  volreu  etc.  vna  pesa  de  térra  qui  es  y  ariba  a  la 
serra  del  col  de  lenanyes,  so  es,  ginestas  y  fageda  tanta  com  nosaltres 
ni  tenim,  e  que  ha  vnas  palomeras  en  dita  fageda  les  quols  palomeras 
vos  venem  ensemps  ab  dita  térra  y  mes  que  pugau  fer  altres  palome- 
ras matinals  y  vespralls  al  col  segonyt  o  ala  hont  vos  parra  y  bayar  y 


PALOMAS  Y  PALOMARES  E\  CATALU^'A  EN  LA  EDAD  MEDLA.      133 

fer  baycadors  de  qiiol  seuol  loch  de  dita  nostra  térra  y  vellar  a  totas 
vostras  planas  voluntats  com  a  coses  vostres  propies  etc.  empero  dita 
venda  vos  fem  migensant  carta  de  o^racia  tota  hora  que  volrem  rerii- 
bra:  y  te  dita  pessa  de  térra  della  pertida  de  canpla  fins  a  la  serra  le- 
nanyes  y  del  bayador  fins  desobra  al  sol  segonyt  tant  com  mester  sia 
per  fer  bayador  y  deualla  per  vn  sarredet  a  vol  delsinas  fins  baix  al 
torent  della  fageda  en  la  partedia  del  mas  de  lenayes  demont  que 
hará  poseix  en  Campla  axi  com  esta  atermenat  y  te  dita  pessa  de  térra 
y  palomeras  y  fageda  de  sis  fins  en  deu  corteras  sembradura  axi  com 
afronta  dita  pessa  de  térra  a  sol  yxent  en  la  serra  de  lenayes  ab  les 
térras  y  honos  den  riba  de  mont  y  den  riba  de  ual  a  mix  jorn  al  beya- 
dor  de  ditas  palomeras  ab  les  teras  del  mas  de  lenayes  que  ara  te  en 
canpla  axi  com  es  atermenat:  a  ponent  en  la  fageda  ab  les  térras  de 
dit  mas  de  lenayes  axi  com  esta  atermenat:  a  tremuntana  ab  les  terres 
a  nosaltres  romanent  sobre  al  sol  segonyt  y  part  ab  en  riba  de  mont: 
y  tench  se  dita  pessa  de  térra  sot  senyoría  y  franca  salou  de  mossen 
vilanova  que  ara  te  la  senyora  (^\iriera  y  poseix  la  quol  aquí  pren  sert 
sens  sobra  dit  mas  de  lenayes  lo  quol  sens  nosaltres  y  los  nostros  siam 
hobliguats  en  pagar  dits  sens,  sens  dans  ni  despesas  vostras  tant  com 
durara  dit  estrument  etc.:  empero  en  atjutori  del  sens  que  nosaltres 
fem  de  dit  mas  y  de  dita  alouetat  dareu  y  prestareu  cascun  any  a  nos- 
altres y  ais  nostros  en  la  festa  de  nadal  vn  sou  etc.  E  mes  ab  pacte 
concordat  entre  nosaltres  que  de  cotra  anys  primes  venidos  nosaltres 
ni  los  nostros  nous  en  puguam  traura  sense  libertat  vostre  de  ditas  pa- 
lomeras y  térras  ni  vos  nous  en  puguam  forsar  ni  ais  vostros  y  pasats 
•los  cotra  anys  nosaltres  vos  puguam  tornar  dita  canditat  y  cobrar 
ditas  palomeras  y  vos  y  los  vostros,  pasats  los  cotra  anys  tinguau  li- 
bertat de  fer  nos  quitar  y  tornar  vos  dita  canditat  aureu  paguada  ab 
pacte  y  condicio  que  passats  dits  cotra  anys  li  volrem  quitar  que  ajam 
a  quitar  y  tornar  dita  canditat  en  semblant  temps  que  pasat  dit  temps 
no  puguam  quitar  sense  libertat  vostre  de  aqueix  any  fins  Carnestoltes 
sian  pasades  y  que  nosaltres  nous  ne  puguam  traura  per  altres  per 
mes  preu  sense  dar  vos  ne  la  fatigua:  y  que  vos  dit  juan  saleta  siau 
tingut  y  hobliguat  en  paguar  quols  seuols  tersos  y  luismes  y  forasca- 
pis  qui  en  dita  térra  cayguen  ni  y  sia  hobliguat  y  nosaltres  en  cas  de 
luysio  vos  ho  ajam  a  tornar  y  satisfer  ab  los  milorements  quey  aureu 
fets  etc.  y  ab  aquets  pactes  demont  espresats  fem  aquesta  venda  a  vos 
dit  eonprador  de  ditas  térras  y  palomeras  quen  pugau  tayar  y  adobar 
segons  a  vos  serra  ben  vist  fahedor  segons  hus  y  costum  dé  bon  palo- 
mador  y  de  dita  térra  sembrar  y  pasturar  y  fer  ne  a  vostras  volun- 
tats etc.  sens  contradiccio  alguna  de  nosaltres  ni  ais  nostros  etc.  y  dita 
venda  vos  fem  valer  y  teñir  sobra  tots  nostros  bens  etc.  lo  preu  de  dita 
venda  son  vint  liures  dich  XX  liures  moneda  barcelonesa  etc.  y  terses 
y  altres  coses  en  cas  de  luysio  etc.  dictatus  largo  modo  etc.  fiat  apoca 
de  reseptes  etc. 


134  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

Testes  lo  honorable  mosseii  Víctor  segret  viccari  de  saut  ylari  y 
Joan  percet  dicte  parochie. 

Documento  núm.  XXV 

A.  1548. — Venta  á  carta  de  gracia  de  las  palomeras  d'  en  Busquets,  en  S.  Hi- 
lar! ^a-calm  ("arch.  parroquial  de  S.  Hilari  Ca-cilm). 

Nouerint  vniuersi  Qnod  Ego  mlchael  busquets  de  mont  agricultor 
parochie  sancti  ylarii  de  Calmo  vicensis  diócesis  dominus  vtilis  et 
propietarius  mansum  busquets  de  mont  et  alioruni  mansorum  etc. 
Vendo  et  ex  causa  huiusmodi  vendicionis  seu  impignoramenti  conce- 
do vobis  francisco  pares  sartori  ville  sancti  ylarii  de  Calmo  vicensis 
diócesis  et  vestris  et  quibus  volueritis  instrumento  tamen  gracie  redi- 
mendi  mediante  ab  quando  cumque  Totam  illam  peciam  terre  bos<io- 
sam  partim  Quam  habeo  teneo  et  possideo  in  loco  vocato  les  palome- 
res  den  busquets  Prout  affrontatur  ab  oriente  et  a  meridie  cum  vilabe- 
11a  mediante  torrente  qui  discurrit  de  pía  desteue  usque  ad  riariam 
mojorem.  A  ponente  cum  dicto  vilabelle.  A  circio  cum  busquets  de 
ual  mediante  dicta  riaria.  Que  predicta  pecia  terre  tenentur  per  domi- 
nan! Annam  sarriere  et  de  gurbo  cui  nullum  censum  dabitur  sed  in 
adjutorium  majoris  census  quod  ego  fació  pro  dicta  pecia  terre  dabi- 
tur vos  et  vestri  durante  tamen  dicto  instrumento  mihi  et  meis  heredi- 
bus  anno  quolibet  in  festo  natalis  domini  sex  denarios  et  vos  in  ea 
possitis  todonare  siue  palomar  ad  vestrum  libitum  y  per  dites  palome- 
res  tallar  bosch  gros  e  manut  et  non  alias.  Ytem  ab  altre  pacta  que  a 
dit  comprador  no  li  sie  fet  empatx  en  colir  e  rebre  tots  los  fruyts  de 
arbres  que  sien  en  dite  pesse  durante  dicto  instrumento.  Cum  alio 
pacto  que  en  la  bassede  puga  dit  comprador  fer  arradres  pero  sie  obli- 
gat  donarne  quiscun  any  tres  a  dit  venedor.  Ytem  que  dit  venedor 
puga  ab  son  bestiar  gros  e  manut  pasturar  les  erbes.  Ytem  cum  alio 
pacto  que  dit  venedor  puga  aquest  any  culir  los  blats  quey  te  y  sem- 
brar e  culir  lo  aparel  que  vuy  y  te.  Ytem  que  encare  que  dit  venedor 
loi  volgues  per  altre  traurel  ne  que  sie  obligat  donar  lin  fadiga.  Pre- 
cio videlicet  Decem  librarum  monete  Barchinonense  quas  a  vobis  con- 
fíteor habuisse  et  recepisse  etc. 

Actum  est  hoc  in  parochia  sancti  ylarii  de  calmo  vicensis  diócesis 
die  Decima  Sexta  mensis  madii  anno  a  natiuitate  domini  Millefcimo 
Quingentésimo  Quadringesimo  Octano. 

Testes  huius  rei  sunt  venerabilis  franciscus  vilar  presbiter  et  Pe- 
trus  craxar  omnes  presbiteri. 


PALOMAS  Y  PALOMARES  EN  CATALUÑA  EN  LA  EDAD  MEDIA  135 

Documento  núm.  XXVI 

A.  1552.— Venta  de  unas  palomeras  á  carta  de  gracia  sitas  en  Arbucies  {Manual 
de  i'^4gusqiie  IJS4,  arch.  parroquial  de  Viladrau). 

Notum  sit  cunctis:  Quod  nos  Salvius  cali  alias  marchus  et  antho- 
nia  eius  uxor  heres  vtilis  et  propietaria  mansi  marchus  et  mansorum 
ei  vnitorum  parochie  sancti  quirici  de  arbucies  diócesis  gerundensis 
Gratis  etc.  vendimus  vobis  et  concedimus  Johaniii  cazadavall  paro- 
chie sancti  martini  de  viladrau  diócesis  vicensis  presentí  aquelles  nos- 
tres  palomeros  que  tenim  en  lo  nostro  mas  marchus  en  lo  loch  anome- 
nat  sobre  palayna,  ab  lo  bayer^  y  tot  lo  que  per  dites  palomeres  hajau 
menester  de  nostra  dita  heretat;  so  es,  aquelles  palomeres  que  en 
cantalozella  tenia  de  nosaltros,  instrumento  tamen  gracie  redimendi 
ad  quandocunque  semper.  (El  precio  era  de  6  libras  barcelonesas. 
4  Abril  1552). 

Documento  núm.  XXVII 

A.  1596. —Venta  á  carta  de  gracia  de  unas  palomeras  en  S.  Hilari  ^a-calm 
{Manuale  anni  i'yc^jvsgue  i^pS^  arch.  parroquial  de  S.  Hilari  ^a-calm). 

Die  XII  maii  1596.  Yn  dei  nomine  etc.  Ego  Gabriell  vllastra  agri- 
cultor heres  mansi  vlastra  parochie  sancti  hilarii  de  calmo  vicensis 
diócesis.  Gratis  etc.  vendo  vobis  Antonio  auledes  agricultori  presentí 
cum  instrumento  gracie  redimendi,  totes  les  palomeres  que  tinch  y 
poseyesch  en  lo  loch  anomenat  de  resten,  e  a  tots  vtils  de  valar  y  ba- 
yar  per  dites  palomeres  les  quals  se  teñen  per  indiuis  per  lo  monestir 
de  sant  pere  sercada  y  per  lo  Illustre  don  juan  sarriera  etc.  hanc  au- 
tem  etc.  precio  terdecira  Ilibras  barchinonenses:  et  ideo  etc.  fiat  etc. 
Testes  sagismundus  riera  et  saluator  moragues. 

Documento  núm.  XXVIII 

A.  1605  y  1610.— Construcción  de  palomeras  en  las  Barboladas  del  término  de 
Osor,  (Manual  de  ;///  d  1611,  arch.  parroquial  de  S.  Hilari  ^a-calm). 

Montserrat  Bosch  propietario  del  mas  Bosch  de  S.  Pere  de  Osor 
vende  á  Antoni  Soler  de  la  parroquia  de  Mansolí,  un  bosque  situado 
en  medio  de  las  barboladas  (scitam  en  lo  mix  de  las  barboladas)  de 
pertenencia  del  mas  Bosch,  conocido  por  lo  serrat  del  banyador,  en  26 
de  Abril  de  1605. 

«Sub  talibus  pactis  et  conditionibus  sequentibus  (^0  es  que  uos  dit 
antoni  soler  comprador  y  ais  vostres  hereus  y  succesors  pugau  en  la 


136  F.   CARRERAS  Y  CANDI 

dita  pessa  de  térra  fer  y  posar  y  edificar  palomeras  sempre  y  quant  a 
uos  dit  Antoni  Soler  comprador  y  an  ais  vostres  hereus  y  succesors  ben 
vist  vos  sera  y  conuindrá  y  aquellas  nous  piigam  inpedir  nosaltres  ni 
ais  nostros  par  qualsseuol  causas  uias  ni  reons.  Ytem  es  pacte  qué 
uos  dit  Antoni  Soler  y  ais  rostros  pugíiu  tallar  ó  fer  tallar  qualseuol 
arbre  de  qualseuol  genero  y  specia  sia  de  tot  lo  bosch  de  las  barbola- 
das  ab  tal  empero  que  sia  neeessari  per  efecta  de  ditas  palomeras, 
ítem  es  pacte  que  uos  dit  Antoni  Soler  y  ais  rostros  pugau  posar  o  fer 
posar  lo  abayador  per  ditas  palomeras  y  qualseuol  vela  o  velas  per 
auelar  los  todons  hahont  ben  uist  uos  sera  ítem  es  pacte  que  dit 
Monserrat  bosch  ni  ais  seus  en  lo  tems  que  palomeran  no  pugan  acos- 
tar ni  fer  acostar  los  tossinos  ni  altre  bestiar  en  los  ñlats  per  spay  de 
cent  passos.  ítem  es  pacte  que  dit  Monserrat  bosch  ni  ais  seus  succe- 
sors en  lo  tems  que  y  serán  los  todons  no  pugan  tirar  ni  fer  tirar  ab 
ninguna  arma  de  foch  ni  ballesta  ni  donar  llisencia  a  ningu  que  sia  en 
dany  de  ditas  palomeras.  ítem  es  pacte  que  dit  Monserrat  bosch  ni  ais 
seus  succesors  en  lo  bosch  gros  de  las  barboladas  90  es  de  costa  freda 
en  amunt  no  pugan  tallar  ni  donar  llisencia  de  tallar  ningún  arbre 
per  fer  artigas  pera  sembrar  ninguna  manera  de  llauor  sensa  llisencia 
de  dit  Antoni  Soler  o  deis  seus.» 

Sigúese  á  esta  venta  otra  del  4  de  Febrero  de  1610,  por  la  que  el 
propio  Antoni  Soler  compró  á  Jaume  Eajol  de  Osor,  propietario  del 
más  Rajol  una  pieza  en  las  mismas  Barboladas,  contigua  á  la  adquiri- 
da anteriormente. 

«Sub  talis  pactis  et  conditionibus  sequentis  90  es  que  nosaltres  dits 
venedors  tingam  Ilibertat  de  poder  tallar  tota  fusta  de  castanyers 
borts  en  dita  pessa  de  térra  a  nostre  vtils  y  profits  y  no  altre  fusta 
acceptat  que  tingam  Ilibertat  de  tallar  roures  90  és  per  empriu  de  nos- 
tra  casa  y  no  mes.  ítem  es  pacte  que  en  dita  pessa  de  térra  en  lo  tems 
y  serán  los  todons  90  es  de  la  festa  de  tots  sancts  fins  a  Miya  Coresma 
no  pugam  tallar  ningún  genero  ni  especia  de  arbre.  ítem  es  pacte  que 
Nosaltres  ni  ais  nostros  de  asi  al  dauant  no  pugam  tirar  ni  donar  lli- 
censia  de  tirar  ab  ninguna  arma  de  foch  ni  ballesta  ni  ab  qualseuol 
altre  manera  de  arma  en  dita  pessa  de  térra  ni  alantorn  de  aquella, 
ítem  es  pacte  que  vos  dit  comprador  y  ais  vostros  tingan  Ilibertat  de 
fer  palomeras  en  dita  pessa  de  térra  hahont  ben  vist  uos  será. » 

Documento  núm.  XXIX 

A.  1624. — Entrega  de  un  bosque  en  prenda,  en  S.  Hilari,  con  reserva  del  dere* 
che  de  cazar  y  palomar.  (Arch.  parroquial  de  S.  Hilari  ^a-calm). 

XXVIII  mensis  Septembris  1624. 

Ego  Johannes  verges. 

In  dei  nomine  etc.  Nos  Bartholomeus  sirade  alias  vallicrosa  et  ga^ 


PALOMAS  Y  PALOMARES  EN  CATALUÑA  EN  LA  EDAD  MEDIA     137 

briela  eius  vxor  parochie  sancti  ylarii  de  Calmo  vicensis  diócesis  Gra- 
tis etc.  per  nos  succurrendis  etc.  vcndimus  vobis  Johanni  saleta  dicte 
parocliie  et  vestris  etc.  ad  quatuor  annos  primo  venturos  etc.  et  post 
quatuor  annos  ad  quandocunque  gracie  tamen  redimendi  medianti 
totum  nemorem  dit  del  castel  hoc  est  roures  faigs  y  castanyes  y  lo 
fruyt  de  aquells  ab  tal  empero  pacta  y  condicio  que  nosaltres  dits  ve- 
nedors  dins  los  dits  quatre  anys  nous  ne  pugam  traure  ni  quitar.  Apres 
empero  passats  los  quatre  anys  volem  que  vos  nos  pugau  forjar  de 
quitar  y  aximateix  tingam  libertat  passats  dits  quatre  anys.  Axima- 
teix  nos  aturara  quey  pugam  fer  fuste  per  nostre  empriu.  E  aximateix 
vos  donam  libertat  quey  pugau  fustejar  per  empriu  de  casa  vostre  y 
per  lo  moli.  Es  dit  bosch  del  cami  real  enla  fíns  tant  bosc  y  aje  qui  sie 
del  castel  ni  de  vallicrosa  ni  de  sos  masos  vnits.  Aximateix  ab  pacta 
que  en  temps  de  glans  nosaltres  no  pugam  entrar  ab  nostre  bestiar  en 
dit  bosGh  durant  dits  quatre  anys.  Aximateix  que  dins  dits  quatre 
anys  nosaltres  ni  ningu  per  nosaltres  no  pugam  fer  ertigues  en  dit 
bosch  qui  fossen  en  dany  de  dit  bosch.  Aximateix  nos  aturara  per 
anosaltres  y  per  los  nostres  los  castanyes  de  casermes.  Hinch  volem 
que  tots  ensemps  pugam  cassar  y  pallomar  en  dit  bosch  durant  dit 
empenyorament:  tenetur  per  dominara  annam  desarriera  y  de  gurb  etc. 
Aximateix  per  adjutori  de  major  cens  siau  obligat  pagar  quiscun  any 
sis  diners.  Precium  est  viginti  et  sex  libras  etc.  Fiat  apocha  de  recep- 
tione  etc.  hanc  autem  etc.  fiat  largo  modo  etc. 

Actum  est  hoc  in  parochia  sancti  ylarii  de  calmo  XXVIII  mensis  sep- 
tembris  1624. 

Testes  sunt  Anthonius  rocafort  et  Johannes  begine  de  la  villa  de 
Cardona  presbiteri. 

Documento  núm.  XXX 

A.*  1 301  á  1466. — Bandos  de  Barcelona  sobre  la  volatería  y  caza,  (archivo 
municipal  de  Barcelona). 

Año  1301.  (a). — ítem  dicta  die  sabbati  (V  idus  Decembris  anno 
domini  MCCCI)  Thomas  grumer,  P.  mayol,  G.  P.  duzay,  Ja.  ff.  de  la 
sala  et  G.  de  mirambello  consiliarii  Ciuitatis  barchinone  in  hoc  anno 
cum  consilio  Centum  juratorum  et  proborum  hominum  Ciuitatis  ordi- 
nauerunt  banna  sequentia  que  fuerunt  dicta  die  preconitzata  per  G.  de  ' 
piraría  preconem  eiusdem  Ciuitatis. 

(b). — Itera  quel  raeylor  pareyl  de  capons  sia  uenut.  II  solidos  et  VI  di- 
ners e  no  raes. 

ítem  lo  raeylor  pareyl  de  galines II  solidos  et  II  di- 
ners e  no  mes. 

ítem  lo  meylor  pareyl  de  les  perdius XII  diners. 


138  F-    CARRERAS   T  CANDI 

ítem  la  meylor  carn  de  cunill V  diners. 

ítem  lo  meylor  pareyl  de  todons VIH  diners. 

ítem  lo  meylor  pareyl  de  xixelles V  diners. 

(c). — ítem  que  tot  hom  se  pusca  pendre  les  dites  coses  al  dit  ban 
e  que  nuil  reuenedor  ne  altre  axi  estrany  com  priuat  noy  gos  contras- 
tar encara  que  tot  hom  axi  reuenedor  com  altre  qui  haia  cassa  per 
uendre  que  lo  haia  a  trer  en  la  plassa  e  que  la  tenga  aqui  et  la  uena 
palesament  e  no  amagada  e  quen  uena  a  tot  hom  quin  quira  al  dit 
preu.  E  qui  contra  asso  fara  pagara  cascuna  vegada  per  ban  X  solidos. 

Encara  que  si  es  reuenedor  o  reuenedora  que  perda  la  cassa. 

frfj.— Ordonaren  los  Conseylers  els  prohomens  de  la  Ciutat  que 
nuil  hom  estrany  o  priuat  a  cauall  ne  a  peu  no  gos  entrar  en  vinyes 
ne  en  camps  sembrats  ne  en  orta  ne  en  blats  per  cassar  ne  per  balles- 
teiar.  E  qui  contra  asso  fara  restituit  primerament  lo  dan  quey  fara 
pagara  per  ban  sso  es  assaber  hom  a  Cauayl  XL  solidos.  E  hom  a 
peu  XX  solidos  e  siy  entre  de  nits  pagara  la  dobla  del  dit  ban. 

(e). — ítem  que  nuil  hom  estrany  ne  priuat  no  par  ne  gos  parar 
ab  negu  gi  ne  en  alcuna  manera  per  pendre  coloms  dins  lo  territori  de 
barcelona.  E  qui  contra  asso  fara  pagara  per  ban  cada  uegada  LX  so- 
lidos. 

(f). — ítem  que  negun  reuenedor  ne  reuenedriu  no  gos  comprar 
ne  uendre  coloms  de  colomer  sino  nouells.  E  qui  contra  asso  fara  pa- 
gara per  ban  cada  uegada  XX  solidos. 

(g).—ltem  que  nuil  cassador  ne  ballester  no  gos  pendre  ne  trer 
a  coloms  en  torn  colomer  dins  espay  de  I  tret  de  ballesta.  E  qui  contra 
asso  fara  pagara  per  ban  V  solidos, 

(h).—ltem  que  nuil  reuenedor  ne  reuenedriu  no  gos  comprar  per 
reuendre  ne  a  ops  daltre  ne  reebre  en  comanda  au9eyls  menuts  uius. 
E  qui  contra  asso  fara  pagara  per  ban  per  cascuna  uegada  V  solidos. 

E  de  tots  aquests  bans  haura  les  IP»  parts  lo  veguer  e  la  ter^a  la- 
cusador.— E  tots  aquests  bans  duren  aytant  con  los  Conseylers  e  els 
prohomens  volran.— E  si  en  los  dits  bans  o  en  alcuns  daquells  haura 
obs  neguna  addicio  declarado  o  enterpretacio,  que  sía  feta  a  coneguda 
deis  Conseylers, 

Año  1302,  (pridie  nonas  3 ks).— Repitióse  el  bando  del  1301  en  su 
disposición  (6)-,  la  (c)  modificada  según  se  continúa  en  (¿);  siguióle  (j); 
repitiéronse  (/<)  y  (e)  con  multa  de  50  sueldos  para  el  contraventor; 
concluyendo  con  (f)  y  (g). 

(¿).  — ítem  que  tot  reuenedor  o  reuenedriu  o  tota  altra  persona  es- 
tranya  o  priuada  qui  haia  cassa  o  uolataria  a  vendré  que  la  tenga  a 
pales  en  la  plassa  acustumada  e  aqui  que  la  uena  a  la  rao  damunt  dita 
en  axi  que  negu  no  la  gos  teñir  amagadament  en  alberch  ne  en  obra  - 


PALOMAS  Y  PALOMARES  EN  CATALUÑA  EN  LA  EDAD  MEDIA     139 

dor  ne  en  altre  loch  ne  uendre  sino  en  la  dita  plassa  o  per  les  carreres 
portant  a  aquella  plassa.  E  qui  contra  asso  fara  pagara  de  ban  per 
cascuna  vegada  XII  solidos  e  si  es  rcuenedor  o  reuenedriu  oltra  los 
dits  XII  solidos  perdra  la  cassa  o  uolataria. 

(j)^—ltem  han  ordonat  que  tota  persona  se  pusca  pendre  scgons  lo 
dit  preu  I  de  les  dites  coses  o  despareyar  e  que  negu  reuenedor  ne 
altre  priuat  ne  estrany  noy  gos  contrastar.  E  quiu  fara  pagara  de  ban 
per  cascuna  vegada  V  solidos. 

(A:).-Ordonaren  los  Conseylers  els  prohomens  de  la  Ciutat  que  tot 
Reuenedor  o  Reuenedriu  pusca  comprar  en  la  Ciutat  e  en  tot  altre  loe 
de  nit  e  de  jorn  qual  que  hora  vula  Cassa  e  uolateria  en  axi  enpero  que 
la  cassa  e  uolateria  deien  uendre  segons  los  bans  qui  posats  hi  son  per 
los  Consellers  e  per  los  prohomens  de  la  ciutat. 

Año  1310.— Promulgáronse  las  disposiciones  del  bando  de  1301  se- 
ñaladas con  las  letras  {d)  imponiendo  multa  de  25  sueldos  si  iba  el 
contraventor  á  caballo  y  de  10  sueldos  si  iba  á  pie;  (6)  con  alguna  mo- 
dificación; y  (c)  aumentando  hasta  20  sueldos  la  multa  impuesta  al 
contraventor. 

Año  rdl2.— Fueron  estatuidas  las  letras  {d)  y  (&)  del  bando  de  1-301, 
esta  última  con  alguna  variación.  Además,  con  fecha  de  3  idus  Mayo, 
se  estableció  la  nueva  disposición  que  continuamos  en  (1). 

{l).—ltem  que  negu  reuenedor  ne  reuenedora  no  gos  compar  ocels 
de  paradors.  E  si  ho  fa  que  aja  a  donar  II  pardals  ho  II  pinsans  per 
I  meala,  ho  al  menys  V  gafarrons  ho  past  dun  speruer,  per  I  meala. 
E  qui  contra  a(?o  fara  pagara  per  cada  vegada  V  solidos.  E  de  aquest 
ban  haura  les  II  parts  lo  veguer  et  el  ters  lacusador. 

Año  13Í4:.— Repitióse  la  disposición  letra  {d)  del  1301;  la  letra  {b) 
con  alguna  variante;  la  (c)  con  multa  de  5  sueldos  por  vender  más  cara 
la  caza  y  de  20  sueldos  por  tenerla  escondida;  y  las  dos  nuevas  dispo- 
siciones (II)  y  (m). 

{II).— Ítem  que  negun  Reuenedor  ne  Reuenadriu  ne  lur  missatge  de 
Cassa  ne  altre  no  gos  Comprar  dins  Barchinona  neguna  Cassa  ne  negu- 
na  volataria  ne  ous  ne  formatges  ne  neguna  altre  cosa  tro  despertada 
aia  sonat. 

(w).— ítem  que  negun  reuenador  ne  reuenadriu  ne  lur  missatge  no 
gos  Comprar  neguna  de  les  Coses  damunt  dites  de  dies  ne  de  nit  de 
Muntgat  al  Castell  de  fels  ne  des  coll  desarola  tro  a  la  mar.  E  qui 
contra  asso  fara  pagara  per  ban  Cascuna  vegada  XX  solidos. 

Año  1316.— ^e  restablece  del  bando  de  1301  las  letras  (b),  (c),  y  del 
de  1314  la  (m)  reduciendo  á  10  sueldos  la  pena  pecuniaria. 

Año  \U^.— Estatuyóse  otra  vez  del  año  1301  la  letra  {d)  con  la 
multa  del  año  1310;  y  la  letra  (m)  del  1314. 

Año  13íd.- Promúlgase  la  letra  {d)  del  bando  de  1301,  imponiendo 


140  F.    CARRERAS  Y  CANDI 

100  sueldos  de  multa  al  que  entrare  á  caballo  y  50  sueldos  si  á  pie;  la 
(h)  modificada;  y  la  letra  (II)  del  1314. 

Año  1320,  (14  kal.  SEPTrn^siBUF.).  — Especifícase  ¡a  letra  (m)  del 
1314  del  siguiente  modo. 

(^)._Ordoiiareii  los  Conseylers  els  prohomens  de  la  Ciutat  que 
negun  reuenedor  ne  reuenedriu  no  compre  ne  gos  comprar  dins  los 
termens  el  territori  de  barchinona  qo  es  de  Muntgat  tro  a  Castell  de 
fels  et  del  coll  de  finestrelles  et  del  coll  de  Cerola  et  daquella  gauarra 
et  del  valí  vidrera  et  deis  Mulins  del  Reig  del  lobregat  tro  a  la  mar 
polis  ne  galines  ne  Capons  ne  perdius  ne  cunills  ne  neguna  altra  cassa 
ne  volatería  ne  Encara  ous  ne  formatges  ans  haia  a  comprar  les  da- 
munt  (dites)  coses  en  les  places  de  barchinona  on  acustumades  son  de 
vendré  et  no  en  altra  loch.  E  qui  contra  fara  pagara  per  ban  cada 
vegada  XX  solidos  deis  quals  haura  les  dues  parts  lo  veguer  et  la  ter^a 
lacusador. 

Año  1321. — Repetición  de  las  disposiciones  del  1301  letra  {d)  impo- 
niendo 20  sueldos  de  multa  al  que  entrase  á  caballo  y  10  sueldos  al  que 
entrase  á  pie;  la  (b)  modificada;  la  (c)  completamente  igual;  y  la  {n)  del 

1320,  con  multa  de  15  sueldos. 
« 

Año  1322,  (8  idus  Agosto).— i?epe¿¿ctd«  del  bando  letra  (d)  de  1301. 

Año  1823. — Promúlgase  la  letra  {d)  del  1301,  con  la  multa  estatuida 
en  1321. 

Año  1324,  (nonas  de  Enero). — Sanciónase  de  los  bandos  de  1301, 
etra  ib)  modificada,  la,  (c)  igual,  la  nueva  disposición  (Ji)  y  la  {n)  del 
1320  con  la  misma  multa. 

(íl).— ítem  que  negun  Reuenedor  ne  reuenediz  no  compra  ne  gos 
comprar  dins  ne  de  fora  aucells  menuts  ne  uius  per  uendre.  E  qui 
contra  asso  fara  pagara  per  ban  cada  vegada  V  solidos. 

Año  1326,  (Diciembre).— iíerfilcese  la  multa  del  bando  letra  (d)  de 
1301,  á  10  sueldos  si  el  contraventor  iba  á  caballo  y  á5  sueldos  si  ápie. 

Año  1327,  (10  kal.  Agosto). — Promulgación  del  bando  de  1320 
letra  {n)  y  la  (ñ)  del  1324. 

Año  1332,  (7  idus  Diciembre). — Repítese  el  bando  de  1301  letraid"^ 
igual  que  en  1326;  la  {n)  de  1S20;  la  nueva  disposición  (o)  y  la  (?1) 
de  1324. 

(o). — Declaren  empero  Los  Consellers  quels  Reuenedors  de  la  ca9a 
estant  en  lur  taula  de  la  plaQa  deis  Cunills  puixen  comprar  tota  caca 
per  rcuendre  ab  que  la  uenen  aqui  mateix.  E  en  altras  lochs  dins  la 
Ciutat  et  lo  territori  no  puixen  comprar.  Empero  si  de  Menresa  ho  de 
vich  o  daltres  lochs  lus  aportauen  caga  qui  en  los  dits  lochs  fos  com- 
prada a  ops  dells  que  deis  hostals  la  puixen  aportar  a  lurs  cases  ho 
taules  clls  jurants  que  a  ops  dells  fo  en  los  dits  lochs  comprada. 

Año  1333,  (7  idus  Diciembre).— A'epzíése  del  1301  el  bando  letra  {d) 
con  la  modificación  de  1326;  la  (n)  de  1320;  la  (c)  de  1301;  la  (o)  de  1332; 
y  la  (?1)  de  1324. 


PALOMAS  Y  PALOMARES  EN  CATALUÑA  EN  LA  EDAD  MEDIA     141 

AÑO  1338  (18  KAL  Febrero).  —  Promúlganse  los  bandos  letra  (n)  de 
1320;  letra  (o)  de  1332;  letras  (6)  y  (c)  de  1301  y  letra  {ñ)  de  1324. 

Año  134cO.—  Renovación  de  los  bandos  letras  (n)  de  1320  y  (o)  de  13S2. 

Año  1343. — Fué  publicada  la  (d)  de  1301  con  la  modificación  de 
1326. 

Año  1345,  (Diciembre). — Repítese  el  bando  letra  (d)  de  1301  con  la 
multa  de  1326  y  la  letra  {n)  de  1320. 

Año  1349. — Publícase  en  el  presente  año  el  bando  que  continuamos 
integro,  pues  servirá  de  punto  de  partida  para  clasificar  los  de  la  se- 
gunda mitad  del  siglo  XIV,  referentes  á  volatería  y  caza.  La  cifra  {1} 
de  este  bando  resulta  igual  á  las  letras  (m)  y  (n)  de  los  anteriores; 
nueva  la  cifra  (2);  la  cifra  (3)  igual  á  la  letra  {II);  nueva  la  cifra  (4)- 
la  cifra  (5)  semejante  á  las  letras  (c)  é  [i);  nuevas  las  cifras  (6)  y  (7)  y 
modificada  la  letra  ib)  en  las  cifras  (9)  y  {10). 

(1)  Ara  ojats:  per  raanament  del  mostacaff  ordenaren  los  Consa- 
Uers  els  promens  de  la  Ciutat,  que,  nagu  reuanador  ne  reuanadora  no 
gos  comprar,  ne  fer  comprar,  dins  la  Ciutat  ne  fora  la  Ciutat  de  bar- 
chinona,  gallines,  capons,  perdius,  todons  ne  conills,  ne  naguna  altra 
volatería  ne  cassa.  E  qui  contra  fara  pagara  per  ban  cada  vagada  X 
solidos.  E  resnomenys  perdra  la  volatería  o  cassa  que  haura  fora  la 
dita  Ciutat  comprada. 

(2)  En  aquest  ban  empero  no  son  enteses  aquells  o  aquelles  qui 
compraran  volatería  e  cassa  en  los  mercats  e  fires  deis  lochs  de  fora. 

(3)  ítem  que  nagu  reuanador  ne  reuanadora  no  gos  comprar  ne 
fer  comprar  Gallines,  capons,  perdius,  todons  ne  conills  ne  naguna  al- 
tra volatería  ne  casa  naguns  dies  entro  que  toch  despertada  de  la  Seu. 
E  qui  contrafara  pagara  per  ban  cada  uagada  X  solidos  encara  perdra 
la  volatería  e  cassa  que  haura  comprada. 

(4)  ítem  que  tot  reuanador  o  reuanadora  qui  haia  gallines,  ca- 
pons, perdius  todons,  conills  ne  naguna  altra  volatería  ne  cassa  na- 
guns dies  entro  que  toch  despertada  de  la  Seu.  E  qui  contrafara  paga- 
ra per  ban  cada  uagada  X  solidos.  E  encara  perdra  la  volatería  e  cas- 
sa que  haura  comprada. 

(5)  ítem  que  tot  Eauanador  o  reuanadora  que  ha  ja  gallines,  ca- 
pons, perdius,  todons,  conills,  e  altra  volatería  o  cassa  que  les  haja  a 
teñir  palasament  del  mati  entro  al  vespre  en  les  plasses  e  en  los  lochs 
publichs  de  la  Ciutat  on  es  acustumat  vendrá  volatería  e  casa  e  que 
nou  tenguen  amagat.  E  quen  venen  á  tots  aquells  qui  comprar  ne  vu- 
lien.  E  qui  contrafara  pagara  per  ban  cada  uagada  X  solidos.  E  resno- 
menys perdra  la  cassa  e  volatería  que  no  hauran  volguda  vendré  o 
haurien  tenguda  o  tendrien  amagada. 

(6)  Declaren  empero  los  dits  Consellers  e  promens  de  la  Ciutat, 
que  nagu  reuanador  o  reuanadora  no  puxa  allegar  que  altra  ha  com- 
prada la  cassa,  E  siu  feya  que  no  li  valle.  E  axi  guart  se  aquell  o  aque" 


142  F.    CARRERAS  Y  CANDI 

lia  qui  haura  comprada  la  volatería  o  cassa^  que  no  la  jaquesca  en  po- 
der del  Reuanador. 

(7)  ítem  que  negun  Reuanador  ne  neguna  Reuanadora  ne  negu- 
na  altra  persona  no  gos  teñir  ne  vendrá  neguna  volatería  ne  cassa  qui 
puda  e  siu  faya  quel  mostapaff  puxa  seguir  dampnatge  a  les  gents.  E 
res  no  menys  pagara  aquell  o  aquella  qui  la  dita  volatería  o  cassa  pu- 
dent  tendrá  o  vendrá  per  ban  cada  vagada  V  solidos. 

(8)  E  si  per  uentura  aquell  o  aquelles  qui  en  los  dits  bans  cauran 
no  podíen  pagar  los  dits  bans  que  hajan  a  star  preses  al  castell  aytants 
dies  com  ha  solidos  ais  bans. 

(9)  ítem  que  negun  reuenador  ne  reuenadora  ne  neguna  altra 
persona  no  gos  demenar  ne  pendra  per  I  perdiu  mes  auant  de  XII  dí- 
ners  ne  de  vn  parell  de  coloms  roquers  mes  auant  de  VI  diners.  E  qui 
contra  fara  pagara  per  ban  quescuna  vegada  V  solidos.  E  si  lo  dit  re 
uenedor  o  reuenedora  o  altre  qualque  persona  qui  agües  aportades 
perdiu  o  perdius  per  uendra  en  la  dita  Ciutat  no  les  volia  vendrá  que 
aquell  qui  comprar  les  volra  les  sa  puxa  pendra,  pegant  lo  preu  de- 
munt  dit. 

(10)  ítem  que  negun  Reuenedor  ne  Reuenadora  ne  neguna  altra 
persona  no  gos  demanar  ne  pendra  per  I  carn  de  cunill  mes  auant  de 
VIII  diners  ne  per  I  cunill  a  b  la  pell  mes  auant  de  IX  diners.  E  qui 
contra  fara  pagara  per  ban  cascuna  vagada  V  solidos.  E  si  lo  dit 
Reuenador  ho  Reuenadora  ho  altre  qualque  persona  qui  agües  aportat 
conill  o  conílls  per  vendrá  en  la  dita  Ciutat  nols  volia  vendrá,  que 
aquell  qui  comprar  los  volra  los  sa  puxa  pendra  pegant  lo  preu  de 
munt  dit. 

AÑO  1350,  fJuNioj. — Repetición  del  precedente  bando. 

Año  1352,   (Matoj. — Repetición  del  precedente  bando. 

Año  1352,  (il  de  DicvRyíBYCE.).— Repetición  del  precedente  bando. 

Año  1353,  (2  de  Eneeo^. — Repetición  del  precedente  bando,  con  mo- 
dificación del  número  (9). 

Año  1355,  (11  de  FiTSIZILo).— Promulgáronse  del  precedente  bando, 
las  cifras  (5),  {6)  y  (7). 

Año  1356,  (17  de  Junio). — Promulgáronse  del  precedente  bando  las 
cifras  (5)  y  (9)  en  la  forma  que  se  transcribe  en  las  cifras  {11)  y  {12). 

Die  veueris  XVII  die  Juníi  Anno  a  Natiuitate  domini  M°CCC°L°VP 
fuit  preconitzatum  per  Jacobum  clos. 

(11). — Ara  hoiats  per  manament  del  mostessaff  ordenaren  los  Con- 
ce'ilers  e  promens  de  la  Ciutat  que  nangu  reuenedor  ne  reuenedora  ne 
naguna  altra  persona  no  gos  comprar  gallines,  ni  pols,  ne  oques,  ne 
anedes  ne  coloms  ne  naguna  altra  volatería,  ne  ous  per  reuendre  entro 
que  despertada  de  la  seu  haia  tocat  ne  encara  gossen  comprar  en 
alcun  loch  fora  de  la  Ciutat  dins  los  termens  de  la  Ciutat  naguna  vole- 
teria  ne  ous  per  reuendre.  E  qui  contra  les  demunt  dites  coses  o  alcu- 


PALOMAS  Y  PALOMARES  EN  CATALUÑA  EN  LA  EDAD  MEDIA     143 

na  daquelles  fara  o  vendrá  pagara  per  ban  qucscnna  vegada  XX  so- 
lidos. 

(12).— ítem  que  negun  reuencdor  ne  reuenedora  ne  naguna  altra 
persona  no  gos  demenar  ne  pendre  del  parell  doques  mes  auant  de 
VI  solidos  ne  del  parell  de  les  anedes  mes  auant  de  III  solidos  ne  del 
parell  de  coloms  roquers  mes  auant  de  VI  diners  ne  del  parell  dous 
mes  auant  de  I  diner.  E  qui  contra  les  dites  coses  o  alcuna  daquelles 
fara  pagara  per  ban  quescuna  vegada  X  solidos.  Pero  que  tota  persona 
qui  vulla  comprar  de  les  dites  coses  que  les  se  puxa  pendre  ais  preus 
demunt  dits.— Retenentse  empero  los  dits  Consellers  etc. 

Año  1361,  (18  de  DicrnuBU^).— Estatuyese  la  disposición  que  con- 
tinuamos con  la  cifra  {Í3). 

(13). — Ban  de  no  teñir  Cassa  ne  volatería  sino  en  certs  lochs. 

Die  Jouis  XVIII  die  Decembris  Anno  a  Natiuitate domini  M^CCC^LX" 
Primo. 

Ara  ojats  per  manament  del  Mosta^aff  ordonaren  los  consellers  e 
Promens  de  la  Ciutat  que  negun  Poller  ne  pollera  Reuenador  Reuena- 
dora  de  digmenge  prop  vinent  a  auant  no  gos  vendré  ne  teñir  per 
vendré  en  la  Ciutat  alcuna  volatería  ne  Cassa  sino  tant  solament  en  la 
Plassa  del  oli  e  en  la  plassa  deis  Conills  e  en  la  placa  noua  e  en  la 
plassa  del  Born  o  en  alcuna  o  alcunes  de  les  dites  places  les  quals  pla- 
9es  assignen  los  dits  consellers  e  Promens  a  teñir  e  a  vendré  la  dita 
uolateria  e  cassa.  Axi  empero  que  en  altres  plages  ne  lochs  de  la  ciutat 
no  sen  puxe  teñir  ne  uendre  per  neguna  persona  de  qualque  estament 
o  condicio  sie.  E  qui  contra  rara  pagara  per  ban  cascuna  negada 
XX  solidos.  E  no  res  menys  perdra  la  dita  volatería  e  cassa. — Rete- 
nentse empero  los  dits  consellers  e  Promens  etc. 

Año  136S. —Repítense  del  bando  del  1349  las  cifras  {1),  (2),  (5),  {6) 
y  (7),  á  las  que  se  siguen  las  cifras  {14),  {15)  y  {16). 

(14). — ítem  que  negun  Reuenedor  ne  Reuenedora  no  gos  massique- 
yar  ne  comprar  dins  la  Ciutat  de  Barchinona  ne  fora  la  Ciutat  per  si 
ne  per  altre  persona  ne  fer  masiqueyar  a  altre  gallines,  Capons,  per- 
dius,  Todons,  conills,  ne  neguna  altre  volatería  e  Caca.  E  qui  contra 
fara  pagara  per  ban  quescuna  vegada  X  solidos.  E  no  res  menys  per- 
dra la  Capa  e  volatería  que  haura  comprada  ne  aportada  a  preu  cert. 

(15). — ítem  que  negun  Reuenedor  ne  Reuenedora  no  gos  anar  ne 
exir  fora  la  Ciutat  per  Comprar  per  los  Camins  so  es  del  Portal  nou 
tro  al  Coll  de  Finestrelles  e  del  portal  den  Cardona  tro  a  casa  de  na 
massanera.  E  si  hi  sera  trobat  que  pach  per  ban  quescuna  vegada 
X  solidos  no  res  menys  que  halen  a  fer  sagrament  empoder  del  Mosta- 
9aff  o  deis  pesadors.  E  si  los  dits  Reuenedors  si  son  exits  per  comprar 
sots  lo  dit  ban. 

(16).— ítem  que  tot  hom  e  tota  fembra  de  qualque  condicio  o  sta- 
ment  sia  sis  vol  sia  pages  o  hom  de  fora  la  Ciutat  e  aportara  per 
vendré  al  Coll  o  en  la  bistia  qui  menara  So  es,  Perdius,  Conills,  To- 


144  F.    CARRERAS  Y  CANDI 

dons,  ne  neguna  altra  volatería  o  Ca^a  la  baja  amostrar  a  pales 
claraunt  la  bistia  o  en  la  ma  alcuna  partida  e  vendrá  a  tots  aquel! s  qui 
comprar  ne  volran.  E  qui  contra  fara  pagara  per  ban  quescuna  vegada 
V  solidos. 

x4:Ño  1371,  (12  DE  Enero). — Del  bando  promulgado  en  1349,  repíten- 
se  las  cifras  {1),  (2),  (o),  {6)  y  (7)  y  del  promulgado  en  1368,  las  {14), 
{15)  y  {16). 

Año  1372,  (8  de  Enero). — Repitense  las  disposiciones  estatuidas  en 
el  anterior  año  de  1371. 

Año  iSlS.—JRepítense  las  ocho  disposiciones  pregonadas  en  1371. 

Año  1373,  (1  de  FEBUEno).— Pregónase  la  cifra  (5)  del  1349. 

Año  1373,  (17  de  Dicikubu'E.).— Se  publican  las  cifras  (5),  {6)  y  (7) 
del  1349. 

Año  1375,  (13  de  Enero),— -Es  repetido  el  bando  del  1371,  compues- 
to de  las  cifras  {!),  (2),  (5),  {6)  y  (7)  del  1349  y  las  {14),  {1.5)  y  {16) 
del  1368. 

Año  1877,  (21  de  Julio). — Promúlgase  el  siguiente  bando,  el  cual, 
en  sus  cifras  {17)  y  {18),  es  reproducción  de  las  cifras  {9),  {10)  y  {!) 
del  1349. 

Die  Martis  XXI  die  Julii  anno  a  natiuitate  dominilNPCCC^LXXVII. 

(17).— Ara  hoiats  per  manement  del  Mostacaff  ordenaren  los  Con- 
sellers  e  prohomens  de  la  Ciutat.  Que  neguna  persona  stranya  ne  pri- 
uada  qui  uene  o  reuene  ous  no  gos  pendre  dun  pareyll  dous  sino 
1  diner  etc.  sots  ban  de  XX  solidos  (313). 

(18). — ítem  ordenaren  los  Consellers  et  prohomens  de  la  Ciutat  que 
negun  reuenedor  ne  Eeuenedora  ne  altre  persona  per  reuendre  no  gos 
comprar  oques,  galines,  polis,  perdius,  cunills  ne  altre  uoleteria  o 
cassa  ne  ous,  formatges,  ne  neguna  fruyta  dins  la  Ciutat  de  Barchino- 
na  ne  en  lo  territori  daquella  sots  ban  de  XX  solidos.  E  no  res  menys 
perdra  la  uoleteria,  cassa,  o  altres  coses  qui  comprades  haura. 

(19). — Declaren  empero  los  Consellers  e  prohomens  que  passat  mig 
dia  puxen  comprar  los  dits  Reuenedors  e  altres  persones  de  la  dita 
fruyta  tant  solament  en  les  plaQes  de  Barchinona,  publicament,  e  no 
per  cases^  sots  ban  de  C  solidos. 

(20). — Ítem  que  negun  Reuenedor  o  Eeuenedora  no  gos  uendre  o 
reuendre  ous,  fruyta,  voleteria,  formatges,  ne  altres  coses  que  ha  Ja 
comprades,  si  no  en  sa  taula  o  casa  on  ha  acustumat  de  teñir  obrador 
o  a  porta  sua.  E  qui  contra  fara  perdra  los  ous,  fruyta,  uoleterias  e 
formatges,  o  altres  coses  que  comprades  haura  e  uendra  en  altre  loch 
sino  en  sa  taula,  obrador  o  porta  sua.  E  no  res  menys  pagara  per  ban 
cade  negada  que  contra  fara  L  solidos.  E  si  pagar  nols  pot  stara 
L  jorns  al  castcll  a  pa  e  a  ayga. 


(318)    Es  de  atiponer  que  se  repetiría  aquí  la  cifra  (9)  y  (10)  de  1349  sobre  los  precios 
á  que  debía  Tenderse  la  volatería  y  caza. 


PALOMAS  Y  ('ALOMARES  tiN  CATALUÑA  EN  LA  EDAD  MEDL\  145 

(21).- Declaren  encara  que  les  Keaenetloros  de  cois  e  de  spinachs 
et  de  raelons  c  de  scmblants  coses  puxcn  vendré  la  lion  han  acus- 
tumat. 

(22). — Declaren  encara  que  les  persones  de  fora  o  de  la  Ciutat  quiu 
han  de  lurs  cullites  o  qui  rcucnedor  no  sia  puxen  uendre  en  les  places 
o  carreros  o  la  hon  se  vullen.-  Retenetse  empero  etc. 

Año  1377,  (23  de  5vsiao).  —  Se  pregona  el  siguiente  bando. 

(23).— Die  Jouis  XXIII  die  Julii  anno  domini  MCCCLXXVII. 

Ara  oiats  per  manement  del  Mostacaff  ordonaren  los  Consellers  e 
prohomens  de  la  Ciutat  confermant  los  bans  ja  sobra  asso  fots  e  ordo- 
nats  e  declarant  aquells.  Que  tot  poller  qui  uaia  comprant  uoleteria  o 
altres  coses  per  los  mercats  de  fora  lo  territori  e  termens  de  Barchino- 
na  puxe  uendre  o  reucndre  en  casa  sua  scgons  que  ordonat  es,  la  uo- 
leteria et  altrefe  coses  que  comprados  haura  o  en  la  pla(?a  noua  en  aque- 
lla part  o  loch  que  sera  ordonat  e  assignat  per  lo  Mostacaff  90  es  uers 
la  torra  del  palau  del  bisbe  o  uers  lort  fins  al  canto  del  carrer  que  hom 
appella  deis  bayns  nous.  Empero  declaren  losdits  Consellers  que  poller 
o  Reuenedor  o  reuenedora  qui  stiga  a  la  pla^a  del  oli  no  gos  uendre  en 
altre  loch  sino  a  la  sua  casa,  segons  los  bans  ja  sobre  a(;o  ordonats. 
Declaren  encara  los  dits  Consellers  quels  dits  pollers  no  gosen  comprar 
fruyta  per  reuendre  aqui  ni  en  altre  loch  ans  haien  a  seruar  los  bans 
ja  sobra  ago  ordonats.  — Retenense  etc. 

Año  1378,  (13  de  ^^kro).— Promúlgase  el  siguiente  bando. 

Die  mercurii  XIII  die  Januarii  Anno  a  Natiuitate  domini  Millesi- 
mo  Trecentesimo  Septuagésimo  Octano,  fuerunt  prcconitzate  infras- 
cripto ordinatione  per  Ciuiíate  barchinone  et  in  locis  assuetis  per  Do- 
minicum  massa  sal,  preconem' publicum  barchinone. 

(24).  — Ara  hoiats  per  manament  del  Mostacaff  ordonaren  los  Conse- 
llers e  prohomens  de  la  Ciutat  que  com  en  frau  dalscuns  bans  ordonats 
sobre  la  voletería  e  ca^a,  los  pollers  e  altres  reuenedors  de  la  dita  vo- 
leteria  e  capa  en  la  dita  Ciutat  facen  certs  apatiaments  a  cert  for  ab 
los  pageses  e  ab  les  persones  de  deffora  de  la  dita  voleteria  e  ca9a  qui 
encara  no  es  presa,  axi  que  tota  la  ca^a  e  voleteria  qui  entra  en  la  dita 
Ciutat  ve  tota  apatiada  a  cert  fort  liuradora  ais  pollers  e  reuenedors. 
E  aytal  cosa,  sia  fort  de  mal  eximpli  e  inhonesta  que  aytals  patiaments 
e  couinen^es  nos  puxen  fer  nes  fa^endaqui  auant.  E  que  aquellos  qui 
son  fetos  sien  haudes  per  nuiles  e  de  tot  per  reuocades  e  qui  daytals 
auinences  o  apatiaments  fets  o  fahedors  daqui  auant  vsara  si  es  ciuta- 
da  que  pach  per  ban  cascuna  vegada  qucn  vsara  C  solidos.  E  si  sera 
strany  que  pach  per  ban  L  solidos.  E  no  resmenys  qucs  perda  tota  la 
dita  ca(;a  e  voleteria  que  apatiada  entrara  en  la  dita  Ciutat. 

(25). ^^E  lo  dit  poller  o  reuenedor  o  altre  qui  sera  trobat  que  haura 
vsat  II  o  III  vegades  o  mes  deis  dits  apatiaments  o  couinences  que 
daqui  auant  vltra  los  bans  damunt  dits  sia  priuat  del  dit  ofíici.  E  si  se- 

1903  10 


146  F.    CARRERAS   Y    CANDÍ 

rá  atrobat  despiiys  que  vs  del  dit  ofíici  que  sia  scobat  per  los  loclis 
acustumats  de  la  Ciutat. 

(2G). — ítem  que  tota  persona  de  defora  qui  per  qualque  manera 
metra,  o  portara,  o  metre  o  portar  fara,  ca^a  ne  voleteria  en  la  dita 
Ciutat,  que  aquella  haia  a  descarregar  e  portar  dreta  via  a  la  pla^a 
nona  de  la  Ciutat  de  barchinona.  E  aqui  vendrela  decontinent  publi- 
cament,  e  que  en  alcun  hostal,  alberch  o  casa  no  puscha  entrar  sots 
ban  de  perdre  la  dita  ca^a  o  voleteria  e  sots  ban  de  C  solidos. 

(27).  —  ítem  que  algún  hostaler  o  altre  persona  no  gos  ne  puscha 
acuUir  en  son  hostal  o  casa  voleteria  o  ca^a  dalcu  sots  ban  de  C  so- 
lidos per  cascuna  vegada  que  contra  fara. 

(28). — ítem  que  alcun  poller  o  reuenedor  no  gos  ne  puscha  trame- 
tre  misatje  ne  altre  persona  defora  per  comprar  caga  ne  voleteria  per 
tolre  tota  f rau,  mas  si  lo  dit  poller  o  reuenedor  volra  anar  comprar  fora 
los  termens  e  territori  de  la  dita  Ciutat,  tots  apatiaments  empero  fora- 
gitats,  axi  com  damunt  es  dit,  que  ho  pusque  fer  si  empero  personal- 
ment  hi  ira  e  aquella  puscha  aportar  a  la  dita  Ciutat  per  reuendre 
segons  los  bans  ja  sobre  acó  ordonats.  E  qui  contra  fara  pagara  per 
ban  cascuna  vegada  C  solidos.  E  no  res  meyns  perdra  la  ca9a  e  vo- 
leteria. 

Dedaren  empero  los  dits  Consellers  e  prohomens  que  no  entenen  a 
reuocar  altres  bans  ja  sobre  acó  ordonats.— Deis  quals  bans  damunt 
dits  haura  la  terca  part  lacusador  e  les  dues  parts  lo  Mosta9aff. — 

Retenentse  empero  los  Consellers  e  prohomens  etc. 
^Año  1378,  (Marzo). — Repítese  el  bando  del  1377 ,  cifras  {17),  {18), 
{19),  {20),  {21)  y  {22). 

Año  1378,  (7  de  Abril) .—Puhlicanse  las  cifras  (o),  {6)  y  {7)  del 
1349  y  las  {14),  {15)  y  {16)  del  1368. 

AÑO  Í380.  —  Rep ¿tense  los  bandos  del  1377  y  1378,  cifras  {23),  {24), 
{25),  {26),  {27)  y  {28). 

Año  1381,  (17  de  Dicie},ibre).— Revócase  en  público  bando  la  cifra 
{26),  pregonada  en  1380. 

Año  1382,  (4  de  Eis; ero)  .  —  Estatuyóse  la  cifra  {28)  del  7376'. 

Año  1382,  (19  de  Marzo.  — Promúlgase  la  cifra  {1)  del  1349,  con 
la  multa  de  20  sueldos,  tal  como  lo  establece  la  cifra  {18)  del  1377; 
dtl  propio  año  1349  se  sanciona  la  cifra  (2^:  y  del  1377,  las  {20),  {21) 

i/(-^-^). 

Año  1383,  (6  de  Esero). —Pregónase  el  bando  cifra  {29,. 

(29).— Ai)res  a  VI  de  Jener  del  any  MCCCLXXXIII  los  honra ts 
Concellers  de  Barchinona  declararen  c  ordenaren  que  tot  poller  o  re- 
uanedor  de  volateria  en  temiis  de  pinjas  puschan  vendré  o  reuendre 
e  estar  o  teñir  lur  volateria  e  cassa  a  la  part  del  hostal  de  na  Lurenga 
sois  la  taulada  e  puschan  encara  estar  a  cubcrt  ab  la  dita  volateria 
6  cassa  en  lo  dit  temps . 

AÑO  1380,  (9  DE  E^vAio^.—Eíilatáyi;se  las  cifras  {26)  dd  1378,  bajo 


PALOMAS  Y  PALOMARES  EN  CATALUÑA  EN  LA  EDAD  MEDIA      147 

multa  de  20  sueldos,  en  lugar  de  100  y  la  \'27)  bajo  multa  de  40  sueldos 
en  lugar  de  100. 

Año  1380,  (I  de  ]\Iarzo). — Establécese  el  bando  que  se  continúa: 

(80).  -  Dio  Jouis  prima  die  Marcii  anno  a  Natiuitatc  domini 
M°CCC°LXXX*'  Sexto:  predicto  dominis  preco  retulit  se  sequens  preco- 
nitzacio  per  Ciuitatem  barchiiione  videlicet  per  loca  assueta  ut  supra: 

Ara  ojats  per  manament  del  Mostapaff  ordenaren  los  Consellers  e 
prohomens  de  la  Ciutat  que  los  venadors  o  reuenedors  de  cassa  e  de 
volatería  qiii  aquella  venien  en  la  placa  noua  de  la  dita  Ciutat  se  haien 
a  mudar  en  aquell  loch  de  la  dita  placa  lo  qual  per  lo  dit  Mosta^atf 
los  sera  assignat  e  aqui  en  lo  dit  loch  vendrela  publicamont  a  tot  licm 
qui  comprar  ne  uolran  sots  los  bans  sobre  les  dites  coses  ordona's. 
E  que  negun  deis  dits  veuedors  ni  neguna  altra  persona  qui  de  la  dita 
cassa  o  volatería  vendrá  o  comprara  no  gos  plomar  o  fer  plomar  la 
di'.a  cassa  o  volatería  en  la  dita  pla^a  o  en  algún  loch  de  aquella  sots 
ban  de  perdra  la  dita  cassa  e  volatería  e  no  res  menys  pagara  per  ban 
cascuna  veguada  que  contra  fara  X  solidos. 

Año  1387,  (6  de  Febrero).— itep/íe?^se  del  bando  de  1378  las  cifras 
(24);  la  {25}  variando  la  pena  de  azotes  j^or  la  de  100  sueldos;  la  (27; 
con  multa  de  solos  10  sueldos  y  la  {28);  del  bando  de  1349  las  cifras  (/) 
con  multa  de  20  sueldos;  {5\  {6)  y  (7)  con  multa  de  10  sueldos;  del 
bando  de  1368  las  cifras  {14],  {15)  y  {16)]  del  bando  de  1377  las  cifras 
{19),  {20),  {21),  {22)  y  {23)-,  el  bando  de  1383  ó  sea  cifra  {29)  y  el  que  con- 
tinuamos con  la  cifra  [31)  modificación  de  la  {28)  de  1378. 

(31).— ítem  que  algún  reuenedor  o  poller  per  si  o  per  altre  persona 
no  puxa  comi:)rar  ne  massicaiar  dins  los  termens  de  la  dita  Ciutat  ne- 
guna  cassa  o  uolataria  porcells  o  cabrits  formatgeria  o  ous.  Empero  si 
lo  dit  poller  o  Reuenedor  jjer  si  o  per  altre  uolra  fora  los  dits  termens 
anar  o  tremetre  que  ho  puxe  fer  axi  empero  que  la  dita  uolateria  o 
cassa  o  altres  coses  damunt  dites  haia  a  vendré  publicament  e  palesa 
a  la  sua  porta  o  en  les  places  de  la  dita  Ciutat  per  si  o  per  sos  com- 
panyes  a  totes  persones  qui  comprar  ne  volran  per  lur  propi  vs  e  no  a 
persones  qui  les  vuUen  per  revendré.  E  qui  contra  fara  pagara  per 
ban  cascuna  vegada  X  sous. 

AÑO  13S9.— Establécese  el  siguiente  bando  cifra  {32). 

(32). — Ara  hojats  per  manament  del  Mosta^aff  ordonaren  los  Conse- 
llers e  promens  de  la  Ciutat  que  algún  reaenedor  o  Reuenedora  ni 
qual  seuol  altre  persona  qui  tenga  cassa  o  volatería  per  vendré  en  les 
places  o  altres  lochs  de  la  dita  Ciutat  no  gos  sofcrir  ni  en  alguna  ma- 
nera dar  loch  que  la  dita  cassa  o  volatería  sia  ríl'fada  ne  jugada  en 
lurs  taules  o  obradors.  E  qui  contra  fara  perdra  la  dita  cassa  o  vola- 
tería qui  trobada  sera  en  son  poder,  de  la  qual  haura  la  ter^a  part  lo 
acusador. — Retenen  se  empero  etc. 

AÑO  1390,  (20  DE  Kj>í ero).— KejHt ese  el  anterior  bando  fifra  {32). 

Año  1393,  {22  m:  Diciembre). -Fioblicase  del  1378  las  cifras  {24) 


148  F.    CARRERAS   Y  CANDI 

con  ¡yena  de. ñO  sueldos,  j^rivación  del  oficio  en  caso  de  reincidencia  y 
multa  de  100  sueldos  si  aún  usase  de  dicha  profesión;  {26)  y  (27)  en  la 
forma  modificada  según  continuamos  con  cifras  (33)  y  (34);  del  año 
1349  las  cifras  (5),  {6)  y  (7j  esta  con  multa  de  10  sueldos;  las  {14)  y  {16) 
del  1368;  la  {32)  del  1380;  y  la  {20)  del  1377  con  multa  de  20  sueldos. 

(33)._Item  (|ue  negun  deis  dits  poUers  o  Reuenedors,  sis  vol  que 
sia  hostaler  o  no,  no  gos  acullir,  de  die  o  de  nit,  alcun  pages  o  altra 
qualseuol  persona  de  defora,  qui  port  en  la  dita  Ciutat,  caga,  volatería, 
cus,  formatges,  porcells,  o  cabrits,  e  ago  per  esquinar  fraus  e  dans 
(juis  poden  venir  ais  singulars  de  la  dita  Ciutat,  sots  ban  de  perdre 
totes  les  dites  coses,  les  quals  per  90  sien  perdudes  al  dit  poUer  o  Re- 
uenador  qui  lo  dit  pages  o  altra  persona  de  defora  haura  acuUits,  e  no 
al  dit  pages  o  altra  persona  de  defora:  e  que  lo  dit  poller  o  Reuenador 
los  haia  a  pagar  e  satisfer  encontinent,  aytant,  com  volran,  al  dit  pa- 
ges o  altra  persona  de  defora.  E  no  res  menys,  que  pach  per  ban 
XX  solidos. 

(34).- ítem  mes  ordenaren  los  dits  Consellers  e  prohomens  que 
algún  pages  o  altra  qualseuol  persona  de  defora  la  dita  Ciutat  qui 
a  port  per  vendré  de  les  dites  coses  en  aquella  no  puxe  vendré  o  fer 
vendré  en  alguna  manera  en  la  plaga  del  Oli  la  qual  es  estada  assig- 
nada  tant  solament  a  vendré  ais  dits  pollers  o  Reuenadors,  e  ago  per 
tal  quel  dit  pages  o  altra  persona  de  defora  nos  puxe  mesclar  ab  ells 
com  per  raho  de  llur  mesclament  sen  seguescha  gran  desordonacio, 
frau,  e  dan  ais  singulars  de  la  dita  Ciutat  ans  los  dits  pegesos  e  altres 
l-ersones  de  defora  ho  hagen  a  vendré  o  fer  vendré  e  descarregar  e  fer 
l>ortar  dreta  via  a  la  plaga  nova  o  a  la  plaga  del  born  e  aqui  vendréis 
publicanient.  E  que  en  algún  hostall  Albercli  o  casa  no  pusque  ne  dcge 
entrar  sots  ban  de  perdre  totes  les  dites  coses  c  de  pagar  XX  solidos. 
Entes  empero  que  entrant  en  la  dita  Ciutat  e  anant  a  les  dites  places 
o  plaga  puxen  uendre  de  les  dites  coses  a  tot  hom  quen  vulla  comprar. 
Declarat  encara  que  puxen  vendré  e  teñir  de  les  dites  coses  en  la  plaga 
del  blat  en  la  forma  e  manera  acustumades. 

AÑO  139*  ó  140*,  (documento  sin  ieclm).- Siendo  mostacaf  de  la 
Ciudad  Antoni  Sala,  promulgóse  el  siguiente  bando  después  de  esta- 
tuirse que  las  perdices  se  vendiesen  a  1  sueldo  y  los  conejos  á  10  dineros. 

(35).  — ítem  ordenaren  los  dits  Consellers  e  prohomens  que  daqui- 
auant  algún  Reuenedor  o  poller  qui  tingue  hostal  no  gos  ne  li  sie  licit 
ue  permes  de  acullir  de  die  o  de  nit  alguna  persona  strangera  o  altra 
qui  aport  alguna  cassa  o  volataria  de  defora  en  la  Ciutat  de  Barcelona, 
sots  ban  de  XX  solidos  e  de  perdre  la  dita  cassa  o  volatería,  la  qual 
cassa  o  volatería  haie  a  pagar  lo  dit  hostaler  a  aciuell  daqui  seria  en- 
continent al  for  que  aquella  jornada  valria,  a  coneguda  del  Mos- 
tagaf. 

ASos  lo'Jl  y  1307.  -  Fur  proniiil¡/<i(ln  la  siguiente  disposición. 


PALOMAS  Y  PALOMARES  EN  CATALUÑA  EN  LA  EDAD  MEDL\     149 

(36).— Die  martis  Tercia  mcnsis  Julü  anno  a  natiuitate  Domini 
M°CCC"  Nonagésimo  Séptimo  per  Petrum  oliuerii. 

Ara  hoiats  per  manament  del  Mosta9af.  Que  com  en  lany 
MCCCLXXXXIIII.  Los  honorables  Consollcrs  lo  dit  any  do  aquella  .-ib 
prohomens  fahessen  vna  ordinacio  qo  es  que  algún  pages  o  altra  qual- 
seuol  persona  defora  la  dita  Ciutat  qui  aportas  o  mates  dins  la  dita 
Ciutat  (.¡alunes,  perdius,  capons,  Todons,  conills  o  altra  volnteria  o 
ca^a,  o  ous,  o  formatjes,  no  gosas,  per  alguna  raho  o  causa,  entrar  no 
passarne  atornar  de  dia,  dins  la  pla^a  del  OH,  ne  en  los  hostals  o  al- 
berchs  o  cases  qui  aqui  son,  portant  en  si  mateix  o  sobre  bestia,  ne 
fer  portar,  algunes  de  les  ditas  coses,  sots  cert  ban.  E  ara  los  honora- 
bles Consellers  e  prohomens  de  la  dita  Ciutat,  per  certes  e  justes 
rahons  en  fauor  deis  pagesos  defora  e  altres  persones,  hagen  reuocat 
tota  la  dita  ordinacio  e  ban.  Per  (jo  lo  dit  Mostapaf  ab  veu  de  la  presen t 
crida  notifiquen  a  totes  les  dites  persones  la  dita  Reuocacio  portal  que 
sapien  que  no  son  tenguts  de  teñir  e  seruar  aquella. 

Año  1397,   (17  Noviemere).-  Estatúyense  los  siguientes  bandos. 

Die  Sabbati  XVII  Nouembris  Anno  a  natiuitate  domini  Millesimo 
CCC«XC°  Séptimo. 

(37).  — Ara  ojats  per  manament  del  veguer:  Ordonaren  los  Conse- 
llers e  prohomens  de  la  Ciutat:  Que  tot  hom  qui  metra,  metre  fara, 
dins  la  dita  Ciutat,  Ca9a  o  volatería,  pach  e  haja  a  pagar,  be  e  leyal- 
ment,  la  imposicio  qui  posada  hi  es,  ais  compradors  o  cullidors  de 
aquella,  sots  ban  do  perdre  la  dita  Ca(;a  o  volatería;  de  la  qual  sera 
guanyada  la  moytat  a  la  dita  Ciutat,  e  laltra  meytat  ais  compradors 
de  la  dita  imposicio. 

(38). -ítem  que  tot  hom  qui  metra  o  metre  fara,  de  la  dita  Ca^a 
o  volatería,  per  mar  o  por  torra,  aquella  haja  a  metre  publicament  o 
no  amagada,  e  per  los  lochs  o  camins  publichs  e  acustumats,  e  a 90  per 
no  defraudar  la  dita  imposicio,  sots  lo  dit  ban. 

(39)  Ytem  que  tot  hom  qui  metra  o  metre  fara  de  la  dita  (^aca  o 
volatería  per  mar  o  per  torra,  segons  dit  es,  haja  a  fer  sagrament  en 
poder  deis  dits  compradors  o  cullidors,  tota  vegada  que  per  ells  ne  sie 
request,  de  dir  veritat  de  90  que  interrogat  sera  sobre  les  dites  coses, 
sots  lo  dit  ban. 

Retenentse  empero  los  dits  Consellers  e  prohomens  etc. 

AÑO  1399  (7  DE  Enero)  —Autorizase  para  vender  los  domingos. 

(40)  Encai-a  mes  ordonaren  los  dits  Consellers  e  prohomens:  Que 
tot  pages  o  altra  qualseuol  persona  defora  la  dita  Ciutat,  puxe  vendré 
tota  capa  morta,  los  dies  deis  diumenges,  e  altres,  en  les  places  del 
born  e  nona  de  la  dita  Ciutat,  no  contrastant  qualseuol  ordinacio  en 
contrari  sobre  aQo  feta. 

Año  '[4A8?— Este  bando,  sin  fecha,  viene  transcrito  en  el  volumen  de 
1390  á  1458,  á  continuación  del  datado  á  1  de  Febrero  de  1448. 

(41)  Ytem  ordonaren  los  dits  Conssellers  et  promens  corregint  he 


150  f.    CARRERAS  Y   CANDI 

esmenant  vna  altre  ordinacio  et  pubbliquada  per  los  lochs  acustumats 
de  la  dita  ciiitat  per  raho  deis  f ors  de  la  cassa  e  volotaria  qui  sera  ve  • 
nuda  en  la  dita  ciutat  per  los  pollers  he  ostallers,  c  a  aquela  anadint 
que  daquiavant  los  dits  pullers,  tanders  e  hostallers  agen  et  sien  tan- 
guts  de  vendré  los  colóme  roqners  qui  no  eren  conpresos  en  la  dita 
ordinacio  ne  aforats  segons  era  aff orada  altre  cassa  e  volotaria  al  for 
de  les  xixelles,  qo  es  a  raho  de  VIH  diners  lo  parell  e  no  mes  avant. 
E  axi  mateix  per  cessar  alguns  abusos  quis  seguexen  en  la  venda  de 
la  Cíissa  e  volotaria  que  daci  avant  en  totes  vendes  quis  faran  de  cassa 
e  volotaria  sien  entesos  e  compresos  tots  he  qualseuol  pagesos  et  fores- 
ters,  segons  hi  son  entesos  pollers  tanders  et  hostallers,  en  tal  forma, 
que  per  alguna  via  directa  ho  indirecta,  aquells^  qui  vendrán  o  reuen- 
dran  de  la  dita  casa  ho  volotaria,  no  puxen  ne  guosen  mes  aver  ho  ro- 
bre deis  fors  que  les  ditas  casse  ho  volotaria  son  estades  afforades,  sots 
ban  a  caschu  per  cascuna  vegada  que  sera  contra  fet  de  XX  solidos 
et  de  perdre  la  volotaria  o  cassa  qui  en  altre  forma  sera  veñuda. 
Años  1461  y  1466. — En  ambos  aTios  promulgóse  esta  disposición: 
(42)  Ara  hoiats  tot  hom  generalment  per  manament  del  honorable 
en  Guillera  farrer,  Mosta(;aff  de  la  Ciutat  de  Barchinona,  per  vtilitat  e 
bon  stament  de  la  cosa  publica  de  la  dita  Ciutat,  e  per  extirpar  alguns 
abusos  ques  fan  es  farien  per  auant,  si  noy  era  prouehit,  en  gran  e 
euident  dan  del  publich  de  la  dita  Ciutat,  euadint  e  effagint  a  altres 
ordinacions  sobre  a^o  fetes  en  lo  passat.  e  en  aquellos  no  proiudicant 
ans  romanent  en  lur  for^a  o  valor:  Ordonaron,  los  honorables  Conse- 
llers  o  promens  do  la  dita  Ciutat,  que  daquiauant  algún  pollor  o  polle- 
ra, Reuenador  o  Rouenadora,  o  altre  qualseuol  persona,  qui  volra 
comprar  gallines,  capons,  perdius,  polis,  todons,  xixelles,  conills,  o 
altre  volatería  e  cassa,  cabrits,  formatges,  ous,  o  altres  qualseuulla 
vitualles  per  reuondre,  no  gos,  no  li  sia  licit  ne  permes,  comprar  de 
algunos  do  les  ditos  coses  dins  los  termens  de  la  dita  Ciutat  ne  fora 
aquells,  de  pagesos  o  pageses  o  altres  persona  o  persones  qui  fossen  en 
camins  o  portassen  ja  per  vendré  en  la  present  Ciutat  les  ditos  volate- 
ries  cassa  o  altres  vitualles  sots  ban  a  quescu  o  per  quoscuna  vegada 
que  sera  contrafet  do  XX  sois  e  de  perdre  lo  que  comprat  haurien  de 
les  dessus  ditos  coses.  -  Del  qual  ban  haura  lo  Mosta^aff  les  dúos 
parts  e  la  ter^a  part  lo  acusador.  — Rotenontse  empero  los  dits  Con- 
sellers  e  promens  poder  etc. -Ffou  publicada  la  dita  ordinario  a 
XXXI  de  Juliol  del  any  MCCCCLXL— Ffou  reiterada  n  VII  de  Maig 
any  MCCCCLXVI  stant  Mosta^aff  lo  honorable  Mossen  Romou  lull. 


PALOMAS  Y  PALOMARES  KN  CATALUÑA  E\  LA  RUAD  MEOIA  151 

GüOSflRiO    DE   VOCES    POCO   COmÜHES 


Abreviaturas  =Adj.  adjetivo;  Adv.  adverbio;  d.  documento  del  apén- 
dice; n.  nota;  p.  ¡fagina;  S.  sustantivo;  V.  véase;  Verb.  verbo. 

Abayador. — V.  bayador.— d.  XXVIII. 

Abaroiiat. — Adj.  abarrotado.- n.  91. 

Abeylar.— S.  Sinónimo  de  «abellar»,  colmena.— n.  263. 

Acaptls.— S.  fórmula  latina  de  «acaptcs»,  adquisiciones, — n.  242. 

Adempraiuentis. — V.  emprius.— p.  90,  n.  248. 

Adeniprivis.— V,  emprius. — N.  242. 

Agranar. — Verb.  echar  granos  en  el  suelo  para  capturar  pájaros.— 

n.  267,  d.  XV. 
Aforar.— Verb.  tasar.— d.  XXX  (41). 

Alberch.- S.  vivienda  — n.  232;  d.  XXX  (i)  (26)  (34)  (36). 
Alelare. — V.  auciure. — d.  XII. 
Alcofoll.  —  S.  antimonio. — n   311. 
Alodio.— V.  alou.-n.  242  y  245. 
Alón.— S.  propiedad  inmueble.— n.  232. 
Alouetat.— V.  alou.— d.  XXIV. 
Alvearia.  — S.  árboles  del  Pirineo  ¿cuales?— n.  277. 
Ancnir. — V.  auciure. —d.  IX. 
Anedes.— S.  ánades.  — d.  XXX  (11), 
Anets.  — V.  anedes.— n.  116. 

Apatiamcut.— S.  compromiso.  — d.  XXX  (24)  (25)  (28). 
Apatía r.— Verb   comprometer  ó  dar  palabra.— d.  XXX  (24). 
Apendício. — S.  en  catalán  oapendís»  ó  «pendís»,  pendiente  ó  rampa. 

Se  aplica  en  la  orografía.— n.  24,  28,  137,  141. 
Apaloiuat. — Adj.  aplicado  á  la  torcaz  ó  á  otra  ave,   cazada  con  las 

«palomeras  o . — p.  112,  113. 
Arch  de  rotllo.— S,  el  arco  sencillo  de  echar  flechas.— n.  301. 
Aree.  — S.  sinónimo  de  «era»  tierra  inculta,  yerma,  campo  raso:  «par- 

tim  terre  cuite  et  partim  aree».— n.  216. 
Aréis.- V.  aree.— n.  141,  241. 
Areny.— S.  cauce.— n   232. 
Ariie».  — S.  colmenas.— n.  220. 
Arradres.  — S.  aradas  «que  en  la  bassede  puga  dit  comprador  fer 

arradres  pero  sie  obligat  donarne  quiscun  any  tres  a  dit  venedor». 

-d.  XXV. 
Artifici.  — S.  ingenio  mecánico.— d.  XII. 
Artiga.  — S.  monte  cultivado  por  vez  primera  después  de  cortado  el 

bosque.— p.  52,  n.  294,  d.  XIX,  XXVIII. 


152  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

Ancinre.— Verb.  matar.— n.  267, 

Avelar.— V.  velar. -d.  XXVIII. 

Aveiitatge.  — S   sobresueldo  ó  propina. —n.  95. 

Avíncncn.— S.  convenio.  — d.  XXX  (24). 

Aaempiins.— V.  empriu.— p.  90. 

Bagnda.  — S   bebedero, —p.  107. 

Kan  — S.  multa  y  bando.— n.  280,  d.  XXX. 

S.lannis.— V.  ban.— n.  242. 

Ballestejar.— Verb.  cazar  con  ballesta.— d.  XXX  (d.). 

Barbolacla.—S.  palabra  orográfica  de  desconocido  significado.  — p. 
53,  d.  XXVIII. 

Baroiis  — S.  aplicado  á  la  náutica  ¿barrotes?  «timons  abaronats  de 
nou  barons  cascun». — n.  91. 

Barciiaria,  barquera  ó  barqaina.  — S  tierra  de  sembradura 
«barcharia  qui  est  seminata  de  ordio». — n.  163,  174. 

Bassedc  — S.  aplicado  á  la  orografía;  al  parecer,  hondonada,— d. 
XXV. 

Batncis.- S.  en  catalán  c<batudes«:  derecho  feudal  de  prestar  algunos 
jornales  en  la  época  de  la  trilla.— n.  242. 

Bayadoi'.  —  S.  aparejo  importante  en  la  caza  por  medio  de  palome- 
ras, seguramente  el  árbol  en  cuya  parte  superior  se  escondía  uno 
de  los  cazadores  «retento  nobis  quendam  eulinam  qui  est  in  caput 
dicto  troció  terre  quam  retino  per  fer  bayador»  (314). -p.  52, 
53,  55;  d.  XVI,  XVII,  XXIV. 

Bayar.— Verb  la  acción  de  utilizar  el  «bayador-*  en  la  caza  de  tor- 
caces «bayar,  velar  y  tallar  arbreso.— p.  52;  d.  XXII,  XXIV, 
XXV  ri. 

Bayor.— S.  ¿el  «bayador»?— p.  54. 

Bayeriis. — S,  véase  bayador. — d.  XXIII. 

Bigota.— S  empleado  en  náutica  — n.  91, 

Boríli«.— S.  en  catalán  «bordas»:  corrales  apartados  de  las  viviendas. 
— n,  166,  248. 

Bnchs  — S.  colmenas  — n   220,  259. 

Caldera.— S,  para  reverberar  la  luz  y  cazar  de  noche  distintas  aves. 
— d.  XII,  XIII. 

Caldero.— V.  caldera.— p.  105. 

Calonlis.  — S.  derecho  feudal  poco  precisado  y  conocido.  — n.  242, 

Canabaris.  — S.  en  catalán  «canyamars»:  lugares  donde  se  siembra 
cáñamo.— n.  127. 

Cancnll.  — S.  aparejo  para  cazar  aves.— p   97,  d.  Xíl. 

Caperolis. — S.  en  catalán  «cabrits*,  cabritos.  — n.  IIG. 


(314)  14")7  (I  de  Dic¡6mbre\  Venta  hecha  por  Bernat  Ferrer  (á)  Vilaret  á  PerePran- 
cesch  de  un  boBqno  llamado  <albareda  del  gorch»  en  S.  Hilari,  perteneciente  al  más 
Vilaret  (^/((«Haí  145t  ntque  1159,  aroh    parroquial  de  S.  Hilari  (,'a-calm). 


PALOMAS  Y  PALOMARES  KN  CATALUÑA  EN  LA  EDAD  MEDIA      153 

Carnalagils. — S.  en  catalán  «carnalatges»,  derecho  feudal  consis- 
tente en  el  diezmo  pagado  por  la  venta  de  las  carnes.— n.  242. 

Cartls.  — S.  derecho  feudal  desconocido.  — n.  242. 

Caíialíciis  — S.  en  catalán  «casáis»;  edificios.  — n.  182. 

Castaycda.— S  mejor  «castanyeda>^;  castañar  — d.  XVII. 

Castellare  —  S.  en  catalán  «castellnr,)  fortaleza  que  no  es  c<castrum9 
por  carecer  de  jurisdicción  territorial. — n.  48. 

Cavalcatis.  —  S.  en  catalán  « cavalcades »  expediciones  guerreras  de 
corta  duración,  esto  es,  por  un  día  y  en  un  solo  término  ó  lugar. — 
n.  242. 

Cayrels.- S.  flechas  con  punta  de  hierro, —d.  VI. 

Cembell.— S,  aparejo  para  cazar  aves  preparado  con  liga,  en  la  cima 
de  los  árboles.— p.  104,  d.  XI. 

Cenderes.  — S.  redes  especiales  para  la  c^za  de  liebres  y  conejos. — 
d  XIII . 

Cepis.— S.  en  catalán  «cebeso,  cebollas.— n.  116. 

í'imbell.— V.  cembell.— p.  96. 

CívadariboB.- V.  civaderio.  — n.  248. 

C'ivaderio.- S.  ¿lugar  sembrado  de  cebada?  — n.  261. 

Cofre. -S.  erario. — d,  XIII. 

Coloinó».— Adj.  ¿?— p.  65,  n.  110. 

Coinellar.  — S.  derivado  de  «coma»  y  con  igual  significado  orográfi- 
co,  de  eminencia  redondeada.— n.  57. 

Contrafer.— Verb.  contravenir. — d.  XV. 

Cortinis. — V.  curtinis. — n.  140. 

C.ívlnenca.— S.  convenio.— d.  XXX  (24)  (25). 

Creberiis.  — S.  en  catalán  creuheres:  aparejo  hecho  con  palitos  eü cruz, 
para  caza  de  aves. — p.  55,  d.  XXIII. 

Cullidor.  -  S   recaudador.  -  d.  XXX  (37)  (39). 

Cnrtalis. — S.  diminutivo  de  «curtes»,  corrales.— n.  124. 

Cnrtinas. — Véase  «curtalis». — n.  28. 

Cnyranií»  — S.  cueros. — n.  311. 

Defesia.— V.  devesa.— n.  279. 

Despareyar. — Verb.  desaparejar.— d.  XXX  (j). 

I>e8pertada. — S.  el  toque  matutino  de  la  campana. — d.  XXX  (11) 
(3)  (4)  (11). 

Devesa. —S.  y  también  «defesa»,  dehesa. — p.  88-,  n.  238,  242. 

Disrnptls. — V.  ruptis.  — n.  127. 

Doiiiengiis  -S.  en  catalán  «domenges»,  dominios. — n.  242. 

Doniinicataris.- V.  domengiis? — n.  242. 

Eariis  —V.  aree  -n.  133. 

Efagir.— Verb.  eludir  — D.  XXX  (42). 

JBinpria. — S  uso  ó  aprovechamiento.— p.  90;  d.  XXVIII,  XXIX. 

Kncés. — S.  manera  de  cazar  de  noche  y  con  luz.— p.  96,  104;  d.  IX. 

I^nee. — Adj.  era  así  calificada  una  antigua  moneda. — d.  I,  III. 


154  t.   CARRERAS   Y   CANDI 

JEntreforch.— S.  encrucijada. -n.  215. 

JEra. — V.  aree— n  28. 

Ki'ba. — S.  empleado  en  náutica,  jarcia?— n.  91,  92. 

JErbagar. — Verb.  ó  mejor  «erbeyar»,  pacer. —  n.  238. 

Rrbaricí». — S.  en  catalán  «erbatges»  pastos. — n.  242. 

Eréis. — V.  aree.  — n.  140. 

Ertignes.— V.  artigajh-d.  XXIX. 

E«icn<leIIes.  -S.  fuentes  de  cerámica.— p.  115. 

Espallleres.— S.  hombreras  de  hierro  para  guerrear.— d.  XI. 

Estraiiy.— Adj.  forastero.— d.  XXX  (d)  (e)  (17)  (24). 

Eiilina.  — S.  encina.— p.  152. 

Exercitibas. — S.  derecho  feudal  de  ejército,  ó  sea  de  seguir  al  Señor 
bajo  su  bandera.— n.  242. 

Fageda. — S.  bosque  de  hayas. — d.  XXIV. 

Faragiue— V.  ferregenal.  — n.  171. 

Ferregenal.— S.  herrenal.— n.  191,  200,  201,  206. 

Ferregenalis».— V.  ferregenal.— n.  168,  169,  170,  173,  198. 

Feí-reginal. -V.  ferregenal.— n.  212,  232,  242. 

Fictorio.- rf.  piedra  hita?— n.  48. 

Figera».  — S.  paredes  de  tierra.— n.  179,  193. 

FU  de  ballestea.  — S.  cuerda  de  cuero  con  que  se  armaban  las  ba- 
llestas.—p.  47. 

Fil  de  cosir  sarries.  -S.  cuerda  de  esparto  resistente.— p.  47. 

Fil  de  gnarnir  garbells.— S.  cuerda  de  esparto  de  la  consistencia 
necesaria  para  armar  haces. — p.  47. 

Filat.— S.  red  de  caza.— p.  96,  lOi,  105,  107-,  n.  267;  d.  XI,  XII, 
XIV,  XXVIII. 

Filat  de  palomar. — S.  red  para  cazar  torcaces. — p.  47;  d.  XXII. 

Fines.— S.  fronteras,  lindes.— n.  113,  148. 

Firniainentis. — S.  la  firma  puesta  por  el  vasallo  demandado  por  su 
señor  de  estar  á  las  resultas  de  lo  que  fallare  el  juez.— n.  242. 

For.— S.  tasa.— d.  XXX  (41). 

Forlscapiis.- S.  derecho  feudal,  consistente  en  la  concesión  que 
hace  el  señor  al  vasallo  en  virtud  de  la  facultad  de  alienar  el  feu- 
do.-n.  248;  d.XXIV. 

FojcciU.  —  S.  derecho  feudal  que  quizás  tenga  que  v-er  con  la  cons- 
trucción ó  guarnición  de  las  fortalezas —n.  242. 

Forgcs. — S.  una  clase  de  aves  acuáticas. — p.  112. 

Formatgeria.— S.  reunión  ó  conjunto  de  quesos.— d.  XXX  (31). 

Frauchcdís.  — S.  alodio  libre  de  señorío. — n.  138. 

Fraiicolí.  — S.  perdiz  cuya  casta  se  ha  extinguido  en  Cataluña,  en  la 
Edad  Moderna.  -  d.  XII,  XIII,  XV. 

Fregliials.— V.  ferregenal.  — p.  74. 

Fretnrós.- Adj.  escaso. — d.  XII. 

Fustejar.— Verb.  cortar  leña  gruesa  en  el  bosque.— d.  XXIX. 


PALOMAS  Y  PALOMARES  E\  CATALUÑA  EX  LA  EDAD  MEDIA     1^5 

<i<ansadani  y  g^ansatani.— S.  conjunto  de  Añades.— n.  221,  222. 
«aprici».  — S.  en  catah'm  «garrigas»,  carrascales.— n.  30;,  31,  127,  139, 

143,  11(4. 
<n»rri«;arii«i.  —V.  garricís.  — n.  127. 
iiíavarra.  — S.  cordillera. — d.  XXX  (n). 
<¿¡.- V.  giny.— d.  XXX  (e). 
^liiniiütadaM.  — S.  retamares.— n.  60. 
Iiíiiiy.  — >S.  ingenio.— n.  201.. 
Cjiradn.— S.  en  catalán  «grano:  cnnibre  llana,  con  su  ladera  escarpada 

y  prolongada. — n.  79. 
Cirens.  — S.  palomina?— n.  231. 

Cwaaello. — S,  en  catalán  «guadell»:  pequeño  vado.—  n,  174. 
<jrai8a.— Adv.  modo  ó  manera. — n.  267. 

ínuinenes. —Cuerdas  gruesas  empleadas  en  las  naves.  — n.  311. 
triittas.— V.  guttis.-n.  198,  201. 
tJattis.  — S.  tejado  por  donde  discurren  las  aguas   pluviales.— n.  130, 

182,  206;  d   II. 
Holinatello.  —  S.  en  catalán   «olmatell»   ó   -i-aumatell»;  bosque  de  ol- 
mos.— n.  200. 
IiiipIanniKt.— 8.  en  catalán  sería  «impla»:  lugar  no  llano,  ó  montuoso. 

— n.  194. 
Inveiic¡oiiis.~S.  en  catalán  «trobcs»;  derecho  feudal  consistente  en 
la  participación  del  señor  en  los  hallazgos  que  se  hacían  en  el  tér- 
mino de  su  jurisdicción.  — n.  242. 
Jo  vis. — S.  en  catalán  ojovao:  derecho  feudal  consistente  en  la  pres- 
tación de  un  jornal  de  laboreo  con  un  par  de  bueyes.— n.  242 
JLadonchs.  — Adv.  entonces.  — d.  XII. 
I^anró. — S.  la  labor  de  los  campos.  — d.  VI. 

Liinearis. — S.  en  catalán  «llinars»,  cainpos  sembrados  de  lino. — n.  127. 
liunari.- S.  lunario  ó  calendario  — n.  99. 
l^lorigaes. — S.  corazas. — p.  61. 
Madira.— S.  construcción  rural?  «casales  cum  ipsa  madira,  parietes^> 

etc.— n.  199. 
Mancniso.  —  S  moneda  de  oro.— d.  I,  II,  III. 
JUansalis. — S.  habitación  rural. — n.  248 

Maiiisiones. — S.  en  catalán  «arnés  ó  buchs»;  colmenas.— n.  145,  220, 
ülansfnngalas — S.  casitas  ó  cabanas. — n,  135. 
Jflasiqueyar.— Verb.  comprometer.— d.  XXX  (^14)  (31). 
Matras.  —  S.  flecha  de  madera  sin   hierro  alguno,   más  lijera  que  las 

otras  y  que  se  utilizaba  para  la  caza.  — p.  375;  n.  243,  306;  d.  VI. 
Matrassouat.— Adj.  derivado  de  ^anatrás»  y  que  se  aplicaba  al  ani 

mal  muerto  con  dicha  flecha  de  caza.— p.  113. 
MatresBoaat. — V.  matrassouat. — p.  112,  113. 
ülatxaisisal. — V.  matrassouat. — p.  113. 
llesclauíent.—  S.  confabulación  ó  consorcio. -d.  XXX  (34). 


156  F.    CARRERAS  Y   CANDI 

HondanticiH. — S.  derecho  feudal  poco  conocido;  parece  era  el  de  in- 
tervención del  señor  en  las  mediciones  de  los  trigos  en  el  mercado, 
-n   242. 

]?Iostacaf.— S.  almotacén. — p.  108. 

IVatnra — S.  nacimiento,  origen.  — d.  XII. 

Noscaiv — Verb   conocer. — d    XIÍ. 

J^oveiiie».— S.  dei-echo  feudal,  que,  á  semejanza  del  avuyté»  consistió 
en  la  novena  parto  de  los  granos. — n.  242. 

Obliis. — S.  derecho  feudal  consistente  en  la  oblación  de  pan  hecha  al 
Señor  en  ciertas  solemnidades, — n.  248. 

Ociare.— V.  auciure  — E>.  IX. 

Olines.— V.  eulina.— D.  XXI. 

Orrea.— V.  orreo  — n.  144. 

<»rrett.— S,  en  catalán  «orri»;  conjunto  diverso.- n.  24,  28,  134,  140. 

Pahoner.— Adj  derivado  de  «pahó»  pavo-,  aplicado  á  palomas  que 
son  en  algo  semejantes  al  pavo.  — p.  111,  112;  d,  VIII. 

Palasaiuent.— Adv.  mejor  dicho  «palesament»:  descubiertamente, 
-d.  XXX(5). 

Palés  (á).— Adv.  al  descubierto,  ó  á  la  vista— d.  XXX  (i)  (16)  (31). 

Fallomar.— V.  palomar  verb.— d.  XXIX. 

Palinerola.  — V.  palomerola  — p   60. 

Paliiierots  — ¿palomerolas? — p.  60, 

Pnloiii.  — S.  ¿palomo?— p,  50, 

Paloiiiador.-  S.  el  que  caza  palomas  con  redes.— p.  51,  d  XXIV. 

Pa'omadiirais.  -  S   costuras  de  las  velas  de  los  buques.— p.  61. 

l»aIomar.— S.  en  catalán  más  comunmente  dicho  «colomer»:  cons- 
trucción destinada  á  palomas,— p,  48,  49,  50. 

Palomar.— Verb  la  acción  de  cazar  torcaces  con  redes. — p.  46, 
47,  107;  d.  XXI,  XXV. 

Palomar  (lil  de),— Adj   bramante.  — p.  47,  48;  n.  19. 

Palomario.— V.  palomar  S.— p.  49. 

Palomars.— Adj.  fe  aplica  á  torcaces  cazcidas  en  las  palomeras.— p. 
113. 

Palomas,— S.  pieza  perteneciente  á  los  buques,— p   60;  n,  91. 

Palomer.  — V.  palomar  S,  — p.  50, 

Palomer.- S.  el  que  cuidaba  de  las  velas  de  los  buques.  — p.  61; 
n.  95. 

Palomera.— V.  palomeras.— p.  59,  60. 

Palomeras  —S.  cañada  en  las  montañas  preparada  para  cazar  tor- 
caces con  redes  que  se  colocaban  artificiosamente  en  su  colindo  ó 
cumbre.  — p.  51;  d.  XVI  á  XXVIII. 

Palomerüs  matiuals.— S.  cuando  la  caza  de  palomas  se  preparaba 
en  las  madrugadas.  — p.  53;  d.  XXIV, 

Palomeras  vesprals,- S.  cuando  eran  aparejadas  para  cazar  tor- 
caces á  la  caída  de  la  tarde.— p,  53;  d.  XXIV. 


PALOMAS  Y  PALOMARES  EN  CATALUÑA  EN  LA  EDAD  MEDIA     157 

l'aloiuerafii  — S.  en  náutica,  las  velas  de  un  buque  — p.  60;  u.  91,  92. 
l'ulonierola. — S.  son  las  palomeras  de  menor  complicación  en  su 

arreglo  y  tramoya.— p.  51,  60 
l'alomí.— S.  pichón.  — p   46,  68;  n   8. 
l*aloinir.— V.  palomar.— p   50 
Palniubario.— V.  palomar.  ~p.  49. 
l»ar.— V.  parar.— n.  267. 

Parada.— S.  tierra  de  cultivo. — p.  107;  n,  212,  300. 
Parador.— S.  el  hombre  que  para  redes  ó  trampas  para  cazar  pája- 
ros.-d.  XXX  (1). 
Parament.  — S.  preparación  para  capturar  algún  animal  con  trampa. 

— p.  107. 
Paraiiy. — S.  lazo  ó  trampa.  — n.  369;  d.  X. 

Parar. -Verb.  poner  trampas. -p.  107;  n.  292,  293,  301;  d.  XXX  (e). 
Parellada.— S.  extensión  de  terreno  que  puede  labrar  un  par  de 

bueyes  en  un  día.— p.  71. 
Pariliata.— V.  parellada.— n.  165. 
Partedia.— S.  lindero.— d.  XXIV. 
Pascáis. — S.  el  derecho  feudal  de   apacentar  el  rebaño  del  señor  en 

los  bosques  del  vasallo.  — n.  242,  243,  248. 
Perpnut, — S.  perpunte.— p.  61. 
Pesqneriis.  — S.  el  derecho  que  tenía  el  señor  de   pescar  en  aguas 

del  vasallo.— n.  242. 
Pisoationifií. — V.  pesqueriis. — n.  248. 

Planela.— S.  ó  mejor  «planella»,  llanura  pequeña.— n.  207,295 
Piasent. — Adj.  agradable.— d.  XII. 
PoIIain.— S.  volatería. — p.  62. 
Poller.— S.  elque  vende  volatería. -d.  XXX  (23)  (24)  (25)  (28)  (29) 

(31)  (33)  (35)  (41). 
Pols.-S,  pollos.-d.  XXX  (11) 
Poiitonal.— S.  puente  grosero.— n.  199,  200. 
Portos. — S.  portillos  abiertos  en  los  bosques  para  encauzar  en  ellos 

las  bandadas  de  torcaces.  — d.  XX,  XXIII. 
Prefigarat.  — Adj.  simulado.  — d.  XII. 
Privat.-S.  particular. -d.  XXX  (d)  (e)  (17). 
Pagua.  — S.  lucha.— d.  XII. 
Poig-roviros.  — S.  monte  abundante  en  «roviras»  ó  sea  en  bosques  de 

robles.— p.  52. 
4{nadra]ii  terre.- S.  espacio  de  tierra  más  ó  menos  rectangular.  — n. 

163. 
í^naiitqneqnaiit.- Adv.  siempre  y  cuando.  -  d.  XIII. 
<|ne8liis.  —  S.  los  tributoa  ó  prestaciones  señoriales.— n.  242,  248. 
<{aintaiia. — S.  campo  de  sembradura. — n.  126. 
Recia.— V.  rets.— n.  279. 
Kedeiutioiiis.— S.  derecho  feudal  de  no  poderse  separar  el  vasallo 


158  •  F.    CARRERAS  Y   CANDI 

del  señor,  sin  redimirse,  de  donde  provenía  la  palabra  «renienía», 
redención.— n.  242, 

Keductlg.  — S.  parapetos.— n.  242. 

Kegiiart.  — S.  acecho.— p.  89. 

ReporíJs.— V.  portos  — d.  XXIII. 

Restelladn.-S.  aguijón.— d.  VI. 

Kesíz.— V.  rets.— n.  92. 

Retis.— V.  rets.— p.  107;  n.  261. 

Reí».— S.  redes  para  caza. — n.  263. 

Roportori. — S.  indicación.  — n.  99. 

R<tqner.— Adj.  que  va  por  las  rocas.  -  p.  111,  112,  113. 

RiilaribnH  «liscnrrencii.s  —¿Cursos  de  las  aguas? -n.  127. 

Rnptis.— S.  en  catalán  o rompudes » :  primera  tierra  rotarada  y  desti- 
nada al  cultivo,  después  de  ser  bosque  muchos  años.  — n.  154. 

¡Sacraria. — S.  en  catalán  «sagrera»:  terreno  sagrado,  de  trenta  pasos 
alrededor  de  la  iglesia. — n.  146 

IScHiaiit. — V.  scutxinament. — d.  XIII. 

Scobar.— Verb.  azotar.-  d.  XXX  (25).    • 

Ncntxiuanient. — S.  llamar  á  las  perdices  con  reclamo.  — d.  XV. 
Segna. — S.  ave  acuativa.-  d.  374. 
ííobiraiio.  — Adj.  en  catalán  «sobirá»;  alto.  — n.  163. 
Solar— V.  soler.— p.  79. 
Molíirio.— V.  soler. -n.  24,  30. 

Sol  «le  la  plana.— S.  tierra  llana  bañada  por  el  sol.  — p.  52. 
Soler.-  S.  lugar  expuesto  á  los  rayos  solares. — p.  80. 
Solero.— V.  soler. — n.  113. 
Sol-ixont.  — S.  oriente. — n.  215. 
Sort.  — S.  tierra  de  regadío.-  n.  214,  300. 
Sostituliit.— S.  sustituto.  — d.  XII. 
Stinivar.— Verb   evitar.- d   XII,  XIII 

Staeanientis. — S.  juramento  que  solía  hacer  el  vasallo  demandado 
por  su  señor,  al  principio  de  un  pleito',  de  no  apelar  de  su  fallo.— 
11.  242. 
Stilliclíliis.— S.  canales  ó  desagües  de  los  edificios.  — n.  130,  2C6. 
?*tllll<'inii-.— V.  stillicidiis.— n.  182,  198,  201;  d.  II. 
Stratig.- S.  en  catalán  «estradeso:  caminos,  -  n.  242 
Taiider,— S.  ó  mejor  «tender»:  tendero. —  d.  XXX  (41). 
Terso.N.— Adj.  la  tercera  parte  de  los  frutos,  -d.  XXIV. 
Tíi-íh.  —8.  en  catalán  etircs'):  tierra  llana  que  se  cultiva  con  el  arado. 

-n.  227. 
Todoiiar.  — V.  tudonar.— p.  53;  d.  XXV. 
Toltis.— iS.  el  tributo  indebidamente  exigido,  ó  cobrado   contra  dere- 

clio.  — n.  212,  248. 
Traginis  — S.  en  catalán  «traginos»:  derecho  feudal  de  disponer  para 
los  acarreos,  de  los  animales  decarga  que  poseía  el  vasallo.— n.  24J' 


PALOMAS  Y  PALOAIAKES  EN  CATALUÑA  EN  LA  ED  AD  MEDIA  159 

Trasque.  — Vcrb.  indicativo  del  verbo  «tniscaí-»    tmiisitc.  -ii.  2G7. 

Trciv— V.  tirar. -p.  103;  d.  XXX  (í;). 

Trobi».  — S.  en  catalán  «trobes'):  hallazgos;  derecho  de  participación 
del  señor  en  los  que  hiciere  el  vasallo.  -  n.  '242. 

Troí»a.-S.  en  la  náutica  á  una  pieza  de  las  antenas  de  un  buque.  - 
n   91. 

Tndouar.  — Verb.  andar  á  caza  de  torcaces. — p  47. 

Tndoner.  — S.  palomar  para  torcaces.— p.  62,  63,  79. 

'I'ud<iiicr.  — S.  el  cazador  de  torcaces. —  p.  G.'J. 

Tndoiiera.— S.  fuente  apropiada  para  servir  en  la  mesa  las  torcaces, 
-p.  63,  114,  115. 

Uiiglc  (observar  á  la).  — Adv.  al  pié  de  la  letra.— d.  XII,  XIII. 

Uxó.— ¿?— n.  28. 

Valar.— V.  velar  — d.  XVI,  XXI. 

V"Ieri¡s.  — S.  velas  para  ahuyentar  las  aves.  — d.  XXIII. 

Velar.— Verb.  colocar  velas  en  las  montañas,  para  ahuyentar  las 
aves.-p.  52;  d.  XXI,  XXIV,  XXVll. 

Verger.  —  S.  huerto.  — n.  215. 

Veus.— S.  veces.  — d.  XII. 

Via  iiinliierio.  — S.  camino  délos  molinos  conti<ruosá  la  acequia  con- 
dal, en  las  cercanías  de  Barcelona.  — n.  197. 

Vilans.— S.  villanos.  — n.  259. 

Vires.  — S.  flechas  con  puntas  de  hierro,  -d.  VI. 

Viscniíi.— S.  en  catalán  «vesch»:  liga  para  capturar  pájaros.-  d.  XII. 

Xixella.-S.  zurita.-p.  112;  n.  309;  d.  XXX  (b)  (41)  (42). 


rP?^' t®*  *#  ;®^' !#  :®í' ;^^^^^ !®;''' ;SÍ- ;©!!■■  ^é;-'  W.-  '.:'.-■  '■  '.■  '.  '.   ;©;■■  ;®!i:  ;®!-^  K^  '®ü-' "®í-  %•  ;®í- ;Sg 


m  LLIBRE  DE  GEOMiNCIi  POPULAR 

DEL  5EGLE  XIII 


"•■~-í4e)Ca¿í-^" 


En  lo  mes  de  Maig  de  1901,  estavem  escorcollant,  ab  lo  celos  ar- 
xiuer  de  la  Catedral  de  Barcelona  Mossen  Mas  y  Domenech,  nns 
caxons  plens  d'  alberans  y  comptes,  del  segles  xiv  y  xv,  dins  1'  ar- 
xiuet  de  mitja  escala,  de  dita  Catedral,  quan  nos  sorprengué  la  apari- 
ció  d'  un  empolsat  manuscrit,  incomplert  y  malmés,  evidentment  del 
segle  XIII.  Deu  sab  lo  temps  que  geya  allí  abandonat  y  la  sua  aparició 
fou  agradosament  acullida.  Al  fullejarlo  vegerem,  que,  les  poesíes  de 
son  contingut^  tenien  un  escayent  ben  popular  y  un  airós  llenguatge. 
Examinat  mes  detingudament,  nostre  estima  puja  encara  al  veure 
confirmada  la  primera  impresió  que  'ns  feu,  puix  se  tractava  d'  un 
antich  Ilibre  cabalístich  popular  del  segle  xiii  deis  que  avans  ne  solien 
dir  mes  pomposament  de  geomancia,  paregut  á  les  obretes,  que,  fins 
en  nostres  temps,  les  gents  baxes  solen  utilisar  per  fer  la  planeta,  ó 
endcvinar  lo  que  succehirá  á  hu  mateix,  ó  á  sos  amichs  y  parents  ab 
una  senzilla  combinació. 

Lo  paper  del  manuscrit,  era  groxut,  pastos  y  sense  filigrana.  Lo 
composaven  vuyt  fulls  escrits  a  dugues  columnes.  Comensava  per  un 
resúm  ó  index  de  materies,  hont,  no  podent  fer  referencia  á  foli  algún, 
puix  que  lo  Ilibre  no  era  foliat,  s'  indicava  un  obgecte  qu'  aprés  apa- 
rexía  dibuxat  en  lo  marge  del  full,  á  dugues  tintes,  negra  y  vermella 
y  escrit  en  la  capsalera  del  capítol.  Aquestos  noms  eren  tots  trets  de 
qualitats  personáis  ó  de  noms  de  besties.  No  tenien  lo  carácter  caba- 
lístich ó  simbólich  que  presentaven  estos  enunciats  en  Ilibres  consem- 
blants  del  segle  xv,  segons  apar  en  lo  donat  á  conexcr  per  Juli  Ca- 
mus,  procehint  de  Namur,  hont  b' hi  indica  ven  per  páranles  hebrai- 
ques  corrompudes  (1). 


(1)     Un  manuscrit  namurois  du  XV'  siécle  es  nomenat  1'  estudi  que  publica,  en  1'  any 
1895,  lo  distingit  catedrátioh  de  1'  universitat  de  Turín,  Juli  Camus,  en  la  Revtie  des 

vm  n 


162  F.   CARRERAS  Y  CANDI 

Lo  m.  s.  de  Namur  no  limitava  la  sua  part  misteriosa,  á  estes  ex- 
presións  descone^udes;  sino  que,  en  diferents  llochs,  les  páranles 
venien  escrites  en  cryptografía  fácil  de  transcriure.  De  tot  lo  qual,  res 
hi  apareix  en  lo  nostre  senzill  m.  s.  barceloní.  Los  capítols  comencen 
ab  majúscules  ornamentades  y  pintades  de  vermell,  á  mes  del  negre 
de  la  tinta  ordinaria.  Los  versets  teñen  al  marge  una  numeració  en  xi- 
fres  romanes  y  en  tinta  vermella.  En  son  text  se  fá  referencia  á  guari- 
do de  malalts,  retorn  d'  absents,  guanyar  pleyts,  batalles  ó  empreses 
mercantivols,  Ilibertat  de  presoners,  haver  pobresa  ó  riquesa,  etc. 

Aytal  contingut  resulta  semblant,  al  de  cert  Ilibret  d'  época  molt 
propera  á  la  del  de  la  Catedral  de  Barcelona^  puix  se  creu  fet  pels 
volts  de  1'  any  1300.  Tant  sois  lo  judicara  per  sos  enunciats,  que  es  lo 
únich  que  'n  publica  Paul  Meyer  (1),  al  donarne  lleuger  compte.  Era 
escrit  en  llengua  proveuQal  y  havia  pertingut  á  Estienne  Charmoy 
apotecari  de  Lluis  XI  y  capitá  de  Mailly-le-Chateau,  (arr.  d'  Auxerre) 
Diu  lo  prólech  d'  eix  Ilibre,  avuy  conservat  en  la  Biblioteca  nacional 
de  París  (nom.  14771  del  fonds  frangais): 

I        Si  viura  aquest  efantz  ó  no el  I     gras  d' Aries  t'er  dig 

][  Si  l'er  bo  que  fassa  benda  d'aquela  causa.  .     .  el  II   gra  d' Aries  t'er  dig 

III      Si  aquesta  vía  sera  bona el  III  gra  d' Aries  l'er  dig 

IIII    Si  aquest  antz  (¿efantz?)  er  granatz el  I     gra.  de  Taur  t'er  dig. 

V  Si  aquest  hom  aura  efantz el  II   gra  de  Taur  t'er  dig. 

VI  Si  aquest  malautes  guarra el  III  gra  de  Taur  t'er  dig. 

VII  Si  aura  aquela  molher  que  quer el  I     gra  de  Gemiai  t'  er  dig. 

Igual  semblanga  presenta  lo  manuscrit  de  Namur  del  segle  xv,  se- 
gons  ho  comproven  les  seguents  ratlles,  escrites  en  prosa  sen^illa^  ab 
les  que  comenga  y  fineix: 

GOZAL  I 

Li  enfes  vivera  et  si  sera  de  boins  m[...]es  plains. 

La  chose  perdue  ou  erablee  sera  recouvree. 

Tes  amis  t'aime  de  tres  boin  caer. 

La  hayne  et  la  discorde  sera  en  bonne  paix  convertie. 

Ton  soinge  se  convertirá  en  bien. 


languei  romanes  (IV  serie,  volum  VIII,  pl.  27).  Se  compon  aquesta  obra  de  mós  de  400 
pronÓ8tioh8,  repartits  en  38  agrupaoións,  de  les  que,  quisouna  está  precehida  d'  una  de 
les  páranles  seguents,  que  semblen,  en  sa  major  part,  alteracións  de  noms  hebr&iohs: 

Gosal,  Zona,  Chore,  Duzon,  dorsal,  Cother,  Aruagon,  Mery,  Guyra,  Thoas,  Salaph,  Arhry, 
Azera,  Effre,  Sadoch,  Gaap,  Jhecye,  Caleph,  Janon,  Zalen,  Esdre,  Oyia,  Heth,  Canon,  Raboth, 
Arioth,  Saphet,  Caph,  Barachis,  Balach,  Nason,  Syna,  Gobal,  Abron,  Enon,  Oreb. 

(1)  En  son  trevall  Traites  en  vera  proven^aux  sur  V  astrologie  et  la  geomaueie  pnblicat 
en  Komania  recueil  trimestriel  consacré  á  l'étude  des  latigiies  et  des  lüteratures  romanes  (any 
1897,  pl.  223),  Meyer  fa  relaoió  de  diferents  tractats  d'  algoriame,  astrologia,  calendaris, 
gíomancia,  quiromancia,  adivinado  per  figures  de  formes  esfériques,  etc.,  pertooant 
ais  segles  xiv  y  xv. 


VN   LLIBRE   DE  GEOMANCIA  POPULAR  DEL  SEGLE   XIII  163 

Chils  que  tu  pense  vit  et  briefen  orras  nouvelle. 

Tu  gaigneras  le  plait  contre  ta  partió. 

L¡  fuitif  revenra  bien  briel. 

Les  nouvelles  sont  vraies  et  se  convertiront  en  bien. 

La  terre  que  tu  tiens  tu  le  tenras  longement. 

Ne  íais  nulle  mutación  de  lieu  en  aultre. 

Le  povre  nenrichera  pas  pour  son  labeur. 

ZONA  11 

Tu  gaingneras  a  grant  paine  et  ensuit  ?  tu  perdras. 

Li  enfes  será  sains  et  haitiez  mais  sa  vie  sera  brieve. 

La  chose  perdue  ou  emblée  sera  retrouvee. 

Tes  amis  te  luit  et  si  ne  taime  mic. 

La  discorde  sera  plus  grande  quelle  na  este,  puis  sera  paix. 

Ton  soinge  sera  proufitable  a  toy  et  a  tes  amis. 

Chils  dont  tu  penses  est  malade. 

Ta  partie  perderá  le  plait. 

Li  fuitis  revenra  au  lieu. 

Les  nouvelles  se  chambgeront 

De  la  terre  que  tu  tas  acatee  joyras  en  bien. 

Ne  fais  nulle  mutación  de  lieu  en  aultre. 


EUON  XXXV 

Tes  amis  taime  de  bonne  amour. 

La  paix  se  fera. 

En  ton  soinge  a  plus  de  mal  que  de  bien. 

Chils  vit,  mais  il  est  malades. 

Par  apointement  sera  li  piáis  finís. 

Li  fuitif  revendrá. 

Les  nouvelles  sont  vraies. 

La  terre  achatee  sera  proufitable. 

11  fait  bon  aler  de  lieu  en  aultre. 

Le  povre  arra  legerement  de  sa  povreté. 

Chils  dont  tu  pense  est  en  joie  et  en  santé. 

Li  prisonniers  sera  delivrez. 

OREB  XXXVI 

La  chose  perdue  ou  emblee  ne  sera  pas  restituee. 

En  ton  ami  ne  dois  avoir  fiance  car  il  est  faintif. 

La  paix  se  fera. 

Ton  soinge  at  boine  signifiance. 

Chils  dont  tu  pense  vit  en  Jangheur. 

En  ton  plait  aras  dompmage. 

Li  fuitif  ne  revenra  paz. 

Les  nouvelles  ne  sont  pas  vraies. 

Eq  la  terre  aras  dampmage. 

La  mutación  de  lieu  en  aultre  n'est  pas  perilleuse. 


164  F.    CARRERAS  Y  CANDI 

Le  pauvre  legierement  enrichira. 

Chils  est  malades  aulcunnement. 
Explicit. 

Lo  Ilibre  barceloní  consta  de  vint  capítols  (deis  quals  tant  sois  se  'n 
conserven  los  catorce  primers)  y  los  capítols,  están  á  son  lloch  compo- 
sats  de  vint  versets.  No  's  parla  en  ell,  de  com  se  devía  fer  lo  tiratge  de 
la  sort,  donantho  per  sapigut.  Naturalment  que  sería  per  qualsevol  deis 
mijáns  vulgars  de  que  se  solien  valer  en  los  temps  semievals,  y  que  ve- 
nen exposats  en  altres  tractats  do  geomancia.  Segonsrelació  que  fá  Paul 
Meyer,  deis  qu'  examina,  podía  efectuarse  obrint  qualsevol  Ilibre  á  la 
ventura  despres  de  fer  oració  y  segons  fós  la  primera  lletra  ab  que 
comensava,  consultar  á.  la  planeta;  com  també  acudir  á  la  sort  ais  sig- 
nes del  zodíach,  etc. 

Per  lo  que  pertoca  al  segle  xv ,  nos  diu  lo  traetat  qu'  estudia  Juli 
Camus,  que  s'  ha  de  consultar  previament  la  cosa  que  's  vol  saber  en 
la  batalla  de  preguntes  (1).  En  aquesta  Qomplicsiáa  batalla,  s'  advertía, 
que  no  's  devía  preguntar  res  de  que  no  s'  en  tingues  necessitat,  ni  co- 
ses ja  ben  sapigudes  per  endevant^  ó  impossibles  de  realisarse. 


(l)  Quiconcques  voelt  avoir  la  cotjnissunce  de  ceste  science  doit  tout  premierement  aviser 
en  la  bataille  des.  questions  quel  coze.  il  voelt  scavoir  el  puis  apres  le  fourmer  a  laventure  en 
nng  peu  de parchemin  ou  de  papier  4  ligues  de  poins  en  tele  maniere  que  cascune  ligne  du  mans 
corUiegne  12  poinspour  la  cause  des  12  signes  dont  la  2"^"  ligne  soit  pilus  loinge  de  tontea  les 
aultres 
(l.^^ratUa) (2ij  punts) 

(2.»ratlla) (29  punts) 

(3.»ratUa) (24  punts) 

(4."  ratlla) (¿7  pnnts) 

Et  quant  tout  ce  aras  fait  tu  commenceras  au  debout  de  la  hasse  liQne  a  compter  les  poins 
en  montant  amont.  Et  le  12  semper....  ou  ensigneras  dung  peu  d'  inchre  ou  daltre  chose,  si  come 
il  appert  droit  qui  en  figure 

(l.^ratUa) (28  punts) 

(á.'ratUa) (30  punts) 

(3.*  ratlla) ' (27  punts) 

(4.*  ratUa) ^ (28  punts) 

Et  j^uis  apres  le  compte  de  vos  poins  consideres  quans  poins  vous  soñt  demourez,  quiñón 
possunt  ascenderé  jusques  a  12  Et  sil  y  at  1  ou  2  ou  3  ou  4  et  ainsi  jusque  a  12,  en  comptant 
12. 12  mesticr  est.  Vous  compterez  depuis  le  theume  de  vostre  question  en  descendant  aval  et 
en  recommenchant  amon  a  la  premiere  question  se  me  stier  est.  Et  ou  le  nombre  de  vos  peina 
seront  voua  trouverez  ung  nom  grecque  duquel  le  4"  ligne  ou  la  12  ou  la  premiere  et  ainsi  des 
aultres  nombre  selonc  le  nombre  des  poins  qui  demeures  vous  sont  ou  de  chose  qui  soitimpos- 
sible,  et  ainsi  responderá  a  vo  question.  Et  devez  scavoir  que  on  ne  doit  pas  faire  question,  se 
on  n'en  a  parfaite  necesaité,  ne  de  chose  que  on  scache  bien,  ou  de  chose  qui  soit  impossible. 

Et  ainsi,  par  la  grace  de  Dieu,  avons  mis  de  latín  en  f rancháis  le  liure  de  phyzonomie,  le  li- 
vre  de  chiromanchie,  le  livre  de  V  exposition  des  soinges,  et  le  livre  ax>pellé  Gromancie,  liquelz 
en  soit  loivez  et  bents  in  sécula  secnlorum.  Amen. 

Chi  fine  le  livre  appellé  pettte  Gromanchie. 


ÜN  LLÍBRE  DE  GEOMANCIA  POPULAR  DEL  SEGLE  XIII  165 

En  quan  á  La  nostre  obreta  catalana  del  segle  xiii,  no  tant  sois  se 
podría  seguir  algún  deis  indicats  procehiments,  sí  que  també  altre  de 
diferent,  que  'ns  ve  mostrat  per  la  xifra  20,  que  constitueix  lo  nombre 
de  capítols  y  lo  de  les  rcsposies  en  quiscun  d'  aquestos.  Si  's  tractava 
donchs,  de  fer  lo  tiratge  de  la  sort  per  mija  deis  daus,  á  que  tant  aft- 
cionat  estigué  lo  poblé  mitjaeval,  la  combinació  no  pot  esser  mes 
manifesta:  ab  cinch  daus,  havent  quiscun  d'  ells  quatre  cares  numera- 
dos de  1,2,  3,  4,  y  dugues  cares  en  blanch,  lo  joch  resulta.  També 
podía  ferse  lo  tiratge  ab  tanta  ó  major  sencillés  ab  los  naips. 

Entre  les  altres  mañeros  de  consultar  la  planeta,  de  que  parla  en 
Meyer,  rctraurém  un  tractadet  en  prosa  provenQal,  escrit  en  la  prime- 
ra mitat  del  segle  xv.  Sois  crehem  necessari  ferne  conexer  lo  seu  co- 
menpament  (1).  Tot  ell  presenta  un  carácter  mes  científich: 

Aisy  es  la  manera  de  lar  la  sentensia  Je  la  sort.  Premyerament,  regarda  la  figura 
premyera  que  trobaras  II  LXIII  ves  aquellas  que  te  playra.  Aysi  es  la  significansa 
de  las  VII  planetas:  Saturnus  sobre  las  malauties  es  alongament  de  malauties  e  pau- 
retat  e  prezon  e  caytivier,  e  servis  sobre  los  viels  e  totas  cauzas  en  esperansa,  en 
eysin  cotn  si  demande  per  I  malaute,  e  sie  jove,  sapias  que  mays  dampnaja  al  vielh 
que  no  fa  al  jove.... 

Molt  igual  ab  lo  nostre  per  sa  forma  y  per  sa  estructura,  es  un 
curios  poema  de  geomancia,  que  conté  gran  part  d'  astronomía.  Era 
escrit  ab  pretensiosos  maneres,  y  ab  conexió  d'  idees,  dcgut  á  la  eru- 
dició  de  Mestre  G.  Ab  rahó  entusiasma  á  Meyer  aquesta  obra  de  la 
qual  ne  son  los  seguents  fragments  de  mostra: 

Per  la  gran  art  d'  astronomía 
56    Ab  1' autra  de  geomancia 

Dic  yeu  (so)  que  es  ver,  e  volh 

Nulh  no  m'o  tenha  a  orgolh. 

A  home  dic  be  per  que  ve 
60     A  mi  e  so  que  a  la  ma  te 


D'  ome  pres  dic  se  ichera 
92     De  la  preizo  o  si  e  morra. 

De  femna  dic  gran  meravilha, 

Se  es  prenhs  de  filh  o  de  filha. 

Ver  Ihi  dic  si  deu  aorar, 
96     O  deu  morir  o  deu  Ihieurar 

Una  autrá  cauzalh  dic  que  es  grans 

Se  a«sa  vida  aura  efans 

103     Tot  aysso  say  per  aquestas  artz, 

E  plus,  per  que  es  mos  cors  galhartz. 


Caries  V  de  Franca,  tenia  una  biblioteca  especialment  composta  d' 


(1)    M.  a.  de  la  Bibliotéque  Nationale,  lat.  7,349,  ff.  106-114. 


166  F-    CARRERAS   Y   CANDI 

obres  de  nigromancia,  astrología,  geomancia  y  adivinació  en  gene  - 
ral,  hont  al  costat  deis  tractats  llatins  de  pretencions  cientí fiques, 
devien  haverhi  Ilibrets  práctichs  en  llengua  vulgar,  per  usatge  de  les 
bruxes  del  baix  poblé.  Llástima  que  d'  ella  no  'n  conegám  lo  catálech, 
axis  com  conexéni  lo  de  la  interesant  biblioteca  del  rey  d'  Aragó  Mar- 
tí I,  que,  per  lo  contrari,  se  'ns  presenta  pobre  en  Ilibres  de  nigro- 
mancia y  astrología  (1)  Per  tant,  no  'ns  pot  donar  cap  endreca  respec- 
te á  obres  de  geomancia  catalana,  llavors  mes  ó  menys  en  usatge.  Tot 
lo  mes  popular,  d'  interés  per  1'  estudi  de  les  costums,  es  lo  que  major- 
ment  s'  ha  perdut. 

Tornant  á  examinar  lo  manuscrit  barceloní,  s'  ha  de  reconexer 
la  sua  importancia  per  1'  estudi  de  la  llengua,  tota  vegada  que  s'  atras- 
sa  á  mitjans  del  segle  xiii.  Llavors,  la  Iliteratura  catalana  estava 
subjecte  completament  á  la  influencia  pro  venial.  Donchs  aquesta  in- 
fluencia se  presenta  d'  una  manera  man  if esta  y  evident,  tant  en  les 
paraules,  quan  en  la  acentuado  ó  pronunciado  d'  algunes  d'  elles.  Una 
mostra  de  les  mes  clares  d'  aquesta  pronunciado  forastera,  podém 
donar  em  lo  capítol  ROSINYOL,  vers  IX,  hont,  per  consonar  ab  la  pá- 
ranla vas,  hi  posa  1'  autor  la  expresió  llatina  Deo  gratias,  que  dita  en 
cátala  gragias,  no  hi  consonaría,  pro  si,  carregant  1'  accent  sobre  la 
darrera  a,  com  fan  les  llengues  provengal  y  francesa.  A  mes  serán 
paraules  proveníais,  gens  catalanes,  les  de  eu,  devient,  irunda,  gose- 
yar,  vets,  mout,  aviendras ,  gaupt,  afayre,  lor,  jauciment  y  moltes  d' 
altees. 

Empero  s'  advertirá  que  no  hi  ha  unitat  complerta  en  1'  idioma,  ja 
siga  per  culpa  d'  alguna  de  les  transcripcións  del  Ilibre,  ja  per  inad- 


(1)  Loa  segaenta  apartats  corresponen  ais  Ilibres  de  dites  arts  anotats  en  lo  catá- 
lech reyal: 

«XXVIII.— ítem  un  altre  libre  appellat  de  la  proprietat  de  les  planetes  scrit  en 
paper  ab  posts  de  paper  engrutades  e  cnbertes  de  cuyro  vermell  ab  tancadors  de  co- 
reixes  prim  lo  qnal  com.en9a  en  yertnello  aquet  es  lo  covienQament  [E  en  lo  negre  Deus 
saber  mon  flll  E  faneix  sinch  nnys  e  Vil  mesos. 

XXIX.— ítem  un  altre  libre  appellat  Quadripartit  de  Tholomeo  de  iuhis  en  lati  scrit 
en  pergamins  ab  cuberta  de  paper  engrutades  e  cubert  de  cuyro  vermell  ab  III  correi- 
xes  lo  qual  comenta  en  vermello  Incipit  líber  E  en  lo  negre  Rerum  iesure  E  faneix  Qui 
sciipsit  sit  benedictas. 

XXX.— ítem  un  altre  libre  appellat  libre  de  les  ymages  del  cel  destres  e  lineetres  en 
lati  scrit  en  pergamins  ab  post  de  fnst  e  cuberta  de  cuyro  vermell  ab  dos  tancados  de 
parxa  de  seda  de  diuerses  colora  lo  qual  comenía  en  vermello  líber  artificí  e  en  lo  ne  • 
gre  Cof/ilanti  michí  humanum  animam  E  faneix  Ex  tunch, 

LV.— Un  altre  libre  appellat  Significacions  e  proprietats  domorum  en  lati  scrit  en  per- 
gamins ab  x)osts  de  paper  engrutades  cubertes  de  cuyro  vermell  ab  tancador  de  cordo 
de  seda  negre  lo  qual  comenta  en  vermello  significacions  E  en  lo  negre  totum  spjatiiim  E 
faneix  Ko  sia  en  grau  tenebros. 

LXI.  — ítem  un  altre  libre  appellat  dejuhis  temporals  sdeuenidors  en'RorasíiK^  scrit  en 
paper  ab  postea  de  paper  engrutades  e  cuberta  de  pergami  ab  tancadors  de  bagua  lo 
qual  comenta  a prenosticar  los  temporals  sde.uenidort  E  faneix  Qui  son  botislo  míLlor. 

LXXXIII.— Itemun  altre  libre  petit  appellat  de  strologia  BCtit  en  pergamins  ab  posts 
do  fast  cubertes  de  cuyro  vermell  ab  un  tancador  de  cuyro  vermell  lo  qual  comenta 
Signorum  alia  E  faneix  ad  opprobium. 


UN  LLIBRE  DE   GEOMANCIA   POPULAR   DEL  SEGLE  XIII 


167 


vertencia  del  autor  qui  's  dexa  portar  del  llenguatge  vulgar.  Una 
prova  pot  consignarse  en  la  psn'&ula  pats ,  usada  generalment,  pro  en 
una  ocasió  substituida  per  la  catalana  usual  depaic. 

Lo  mal  estat  del  manuscrit  dittculta  la  sua  publicado,  obligantnos 
á  substituir  per  punts  les  lletres  desaparegudes,  que  no  poden  suplirse 
per  les  demés  de  la  páranla.  En  quan  a  la  ortografía,  altament  defec- 
tuosa, la  havém  conservada  ab  escrupulositat,  no  permetentnos  intro- 
duirhi  modiflcacións,  sino  les  naturals  de  separar  páranles  que  s'  hagen 
escrit  juntes  en  1'  original,  ó  ajuntarles  si  son  separades,  ja  que  lo  co- 
pista, tampoch  posa  en  axó  cura  alguna  Del  contrari,  esdevindría  lo 
text  ininteligible.  Cora  exemples,  aduhirem,  lo  verset  XVI  del  capítol 
CORP  hont  s'  hi  escriu  deplanoment  en  una  sola  paraula,  essent  axis 
que  'n  son  quatre;  y  en  lo  verset  XI  del  capítol  AYEL  hi  ve  escrita 
Cre  es  persert  que  cum  pitras  haventlo  consignat  nosaltres  Crees  per 
sert  que  cumplirás . 

La  obreta  no  porta,  ni  títol,  ni  nom  d'  autor,  ni  altre  circunstancia 
per  la  que  se  'n  deduesca  la  data  en  que  sigue  escrita,  já  que,  com  di- 
guereni  avants,  lo  paper  no  presenta  cap  filigrana  qu'  indirectament 
pogués  establir  lo  temps  de  sa  fabricado,  circunstancia  d'  altra  part, 
gens  escepcional  en  los  papers  fabricats  en  la  primera  meytat  del  se- 
gle  XIII. 


I  Darmes vay  al  caueler 

II  Daraors vay  al  ruciyol 

III  De  riquea vay  al  corp 

IIII  De tia vay  al  urinal 

V  De  portad infant.  .  .  .  vay  a  la  nudrisa 

VI  De  ciar ms vay  al  ca. 

VII  Delongament vay  a  la  irunda. 

VIII  De  mercadería vay  al  mercader 

IX  De  perdua vay  al  layro 

X  De  pats  (pau). vay  al  ayel 

XI  De  betale  (batalla) vay  al  lao 

XII  De  meridatge vay  al  cugul 

XIII  Despuncelatge vay  a  la  tortra 

XIIII  De  viatge vay  al  pelagrí 

XV  De  preso vay  al  felco 

XVI  De  playt vay  a  lesgleya 

XVII  De  enamic vay  a  la  volp 

XVIII  De  longa  vida vay  a  la  gila 

XIX  De  tristea vay  al  muías 

XX  Desperance vay  al  bretón 


168 


F.   CARRERAS  Y  CANdI 


C:.A.XJ-A.X-.E3  E=L 


I  De  perea  auer  parlat 
Si  no  liurol  maluestat 

II  Dayso  hon  tu  as  esperanse 
Not  qua]  ny  mays  auer  fianse 

III  Sapies  que  en  ta  tristea  amor 
Si  as  fermament  en  deu  concor 

IIII        Si  hom  te  diu  que  pauch  uivras 
Sapies  que  dolent  ne  seras 

V  Aquel  qui  pits  te  uol  de  mort 
Mora  sopta  nou  fera  a  tort 

VI  Lo  playt  hon  cuides  far  ton  prou 
Not  cuits  que  uaya hou 

VII  Fay  per  aquest  oracio 
E  escuapera  de  preso 

Yin      En  lo  uiatge  que  deus  fayre 
Meyortra ton  afayre 

IX  Tant  auets  fayte  amiga  bela 
Sapiats  que  non  es  púncela 

X  Ara  pren  marit  que  eu  ho  uul  be 
E  el  cugul  cantara  per  te 


XI  Lexa  esta  betale  estar 

Q.ue  per  dret  o  deus  gasayar 

XII  Si  be  tas  pats  encare  auras 
Tant  Je  trebal  tro  sies  las 

XIII  Perdut  asi  perdras  auant 
Mas  puys  recobreras  II.  tants 

XIIII     Ric  te  feras  aquest  mercat 

Q.ue  as  fayt  si  nó  es  menys  cabat 

XV  Be  US  dic  que  aquest  qui  sen  uay 
Nol  ueuran  sos  amics  may 

XVI  Garda  lo  blat  hon  feras  ceny  gran 
Car  el  uelra  pus  auant 

XVII  Dona  con  nos  aurets  hout 
Bel  inlant  sera  mal  uengut 

XVIII  Aquest  melaute  (raalalt)  no  mora 
Dequest  mal  se  honmetgria 

XIX  Tu  ceras  mout  ricom  dauer 
Sol  qutí  en  tu  no  fale  seber 

XX  Lamor  don  tu  as  trebal 
Not  uelra  negun  tems  i  al 


I=l<3^II*J^^OX-. 


I  Om  tame  mes  que  tu  no  ames 
E  as  tort  si  damors  te  clames 

II  Tu  seras  pus  de  mes  preat 
Q.ue  tal  qui  nes  pus  alt  niuntat 

III  Esperance  not  qual  hauer 
Deyso  ¿que?  tu  o  say  per  uer 

IIII        De  tristea  es  plentencos 

E  leument  non  exira  defos 

V  Tu  auras  penes  et  aíanys 

E  puys  no  uiuras  iens  mouts  anys 

VI  Tu  auras  alguns  de  enamics 
Que  ia  nols  tembras  II.  pies 

VII  Si  en  tos  playts  as  bons  auocats 
Ja  no  seras  mals  jutgats 

VIH      Vos  serets  retenguts  et  pres 

En  loe  hon  molt  no  romendrets 

IX  Si  ben  te  pren  la  hon  uas 
Ben  pots  cantar  deo  grasias 

X  Be  la  hocasio  me  dets 
De  tal  rao  mal  no  merets 


XI  Molt  ce  feran  tos  meridatges 
Breus  et  honrats  si  tu  o  satges 

XII  Si  cor  not  lal  sapies  sen  fale 
auras  deste  betale 

XIII  Ab  tos  enamics  feras  pats 

Si  en  ton  cor  ho  vols  o  i  parlats 
XIIII     A  aquel  que  tu  troberas 
Si  ques  so  que  perdut  as 

XV  Ja  nul  tems  de  ton  prou  no  íeras 
Detot  so  que  aqueberas 

XVI  Vostre  misatge  uendra  tost 
Q.ue  no  romendra  quant  que  cost 

XVII  Enguany  pora  tot  hom  trobar 
Per  seruidor  bel  mengar 

XVIII  La  dona  aura  son  infant 
Saui  enseyat  lo  fan 

XIX  Est  mora  per  tort  dequest  mal 
Q.ue  negune  re  no  lin  ual 

XX  Tu  seras  pobra  y  caytius 

Si  no  est  saui  mentre  est  uius 


OÑ  LLlBRÉ  DE  GÉOMANCIA  POI>ULAR  DEL  SÉGLE  XlII 


169 


€201=11» 


I  Per  aquest  nous  trebels  ren 

Q.ue  eu  uos  dic  que  auras 

II  Tu  auras  que  eu  o  say  be 

Tal  que  ama  may  altra  que  te 

III  Vos  serets  darmcs  bel  frayre 

Axi  con  anch  fou  vostra  dona  mayre. 
IIII        Tesperance  tesdeuendra 

Mas  nou  sera  vuy  ne  dema 

V  Lexa  ton  dol  obri  te  porte 

Pus  nous  que  hom  joya  raporta 

VI  No  ages  por  que  muyres 

Mouts  melos  ne  moran  ans  que  tu  muy- 

VII  Quant  que  sia  pendras  uenianse  .   [res 
De  tos  enemics  senes  duptanse 

VIII  Prinso  que  auer  pots  senes  playt 
E  no  testeng en  mal  fayt 

IX  Senlaonart?  deüurats  lo 
Est  presoner  y  randra  so 

X  Est  cen  uay  durament  et  plorant 
Mas  el  sentornera  enxentant 


XI  Ton  puncclatge  ma  dolsa  aymia 
Tant  as  fayt  que  non  romendras  mia 

XII  I.  maridatge  as  a  fayre 
E  noy  goseyeras  gayre 

XIII  Ensaluy  mes  deconort 

E  les  gens  teñen  les  pus  forts 
XIIII     Pats  no  auras  a  ton  uiuent 
Trebelar  te  post  deuient 

XV  Dayso  que  as  perdut  mas  no  tot 
Cobreras  mas  sol  non  sens  mout 

XVI  Si  aquest  libra  de  pía  no  ment 
Tu  gosayeras  molt  argent 

XVII  Longament  se  romendray 
Si  la  tere  pus  li  play 

XVIII  Ga  not  qual  ajustar 
Est  puys t  sera  car 

XIX  I portera  tot  per  sert 

A  present  et  a  descubert 

XX  Est  malaute  es  leument  garit 
Segons  que  aquest  libra  dits 


:^CDx%x... 


I 

II 

III 

IIII 

V 

VI 

VII 

VIII 

IX 

X 


Est  melante  ques  que  hom  se  diga 

Mora  deste  malautia 

Si  aquest  a  pauc  no  cen  mor 

Car  el  aura  encara 

Si  tu  en  lamor as  te  fiansa 

Eu  no  crey  que  de  res  ten  ries 
Tal  sauenture  mays  que  te 
Que  seras  pus  prous  gran  re 
Mena  gran  joya  que  per  auer 
Tu  auras  en  breu  gran  pler 
Tu  no  seras  mays  a  tots  dies 
Eytant  gran  con  eser  solies 
So  diu  est  libra  que  no  ment 
Q.ue  no  viuras  mays  longament 
Dequest  pendra  son  enatnic 
Venjance  per  uer  uos  o  dic 
Ben  sapiats  que  dequest  playt 
Te  vendrá  caytiu  y  mala  layt 
Dequest  presoner  no  pensets 
Q.ue  eu  say  que  ja  mes  nol  ueurets 


XI  Est  fera  mout  be  son  uiatge 
E  no  li  caira  metre  misatge 

XII  Dolsa  aymia  de  uos  mi  play 
ets  fayts  altro  company 

XIII  Lo  meridatge  auras  si  tu  o  uols 
E  esteras  mils  que  no  sois 

XIIII    Si  la  cort  not  fal  entre  e  lor 
De  la  betale  auras  honor 

XV  La  pau  sera  es  fa 

E  ia  nul  hom  no  len  tornera 

XVI  Tot  perdras  quant  as  guasayat 
E  ia  nou  auras  recobrat 

XVII  duant  que  sies  compay 
Que  not  pot  felir  gran  guay 

XVIII  Soluendra  saui  y  ioyos 
De  luy  no  sies  consiuros 

XIX  Aquest  tems  fa  abondats 
E  de  tots  bens  alargats 

XX  Sertes  ela  aura  I.  infant 

No  gens  tropt  petits  ne  trop  grana 


170 


F.   CARRERAS  Y  CANDI 


P»aXJI3I=IIíS-A. 


I  Ela  sera  prenys  so  dic  seuer 
Dun  fil  qui  mal  parra  dauer 

II  Est  malaute  gara  sens  fale 
E  ga  non  do  a  meige  male 

III  Aquest  uos  dics  qui  ben  sa  gayte 
Que  aquest  aura  encara  sofrayre 

1 1 II        Series  auiendras  be  acabat 
De  tes  amors  sens  nul  gaupt 

V  Darmes  serets  prous  et  ualens 
Si  tu  as  tots  tos  entendimens 

VI  Bentagra  opres  que  tu  sabeses 
Master  hon  uiura  pogeses 

VII  Tu  no  auras  dol  longament 
Menar  poras  joya  breument 

VÍII      Tu  uiuras  que  con  seras  uel 

Q.ue  dos  na  cabrien  en  I.  capel 

IX  Tos  enamics auer 

Mas  nols  uelra  I.  diner 

X  Si  uols  tu  est  playt  menteoir 
Molt  te  pora  gran  be  uenir 


XI  Est  en  la  preso  molt  moles  aura 
Mas  a  la  fi  nesquepera 

XII  Aquest  ueu  tost  que  eu  o  say 
E  aura  son  afayre  mal  fayt 

XIII  Tant  auets  fayte  amiga  care 
Que  ben  uos  par  en  la  care 

XIIII     Segurament  aquest  meridatge 
Te  fera  mudar  ton  uiatge 

XV  Sagurament  tu  pendras  fale 
Ans  que  fenesca  la  betale 

XVI  Est  uers  dics  que  uer  aga  amor 
No  aura  jamays  entra  lor 

XVII  Ben  sapies  que  no  copreras 
Negun  tems  tant  con  perdut  as 

XVIII  El  fera  en  mercaderia 

Guay  (guany)  mas  no  totauia 

XIX  Aquest  uers  dits  que  cant  que  cost 
Vostre  misatge  uendra  tost 

XX  Tan  gran  carestía  cera 

Que  tuyt  no  auran  preu  de  pa 


GJ^ 


I  Logra  tant  be  adrasas 
Que  non  sera  tot  ajustats 

II  ¡na,  {i\¿  aura  la  dona 

Qui  molt  sera  bela  e  bona 

III  Tot  es  perdut  senes 

Quant  hom mala met 

IIII        Tu  no  ceras  nul  temps  bestats 
Dauer  ne  de  ui  ne  de  blats 

V  Elat  (ella't)  fera  semblant  damar 
Mentre  que  tu  li  pusques  ren  donar 

VI  Tu  ceras  darmes  axi  bo 
Con  fou  oliuer  ali  friso 

VII  Tesperance  ta  mes  en  uie 
Que  auras  enug  quant  que  sie 

VIII  Esta  si  pots  alagrament 
Car  tristea  ce  ua  cegent 

IX  Mas  uiuras  de  C.  anys  pesats 
Que  axi  tes  sapies  fedats 

X  Tai  menace  qui  tes  lun^ 
Quit  fera  del  puny 


XI  Segix  ton  playt  et  ton  prou 

Que  no  cen  ueadra  si  be  no  (¿nou?) 

XII  Si  aquest  libra  de  pía  no  ment 
que  escuapera  dement 

XIII  El  anira uolenteros 

Cert  el  tornera  benciuros 

XIIII     Púncela  est  si  que  be  o  say 

Sol  que  el  te  tenga  car  atra  say 

XV  Molt  feras  en  est  maridatge 

De  ton  prou  sens  altro  domatge 

XVI  Le  betale  vensra 

Per  sert  si  enluy  no  roma 

XVII  Pats  seras  crey  et  sapiats  tost 
Entra  luy  pus  amics 

XVIII  Tu  troberas  so  que  perdut  as 
E  sapies  que  noy  faliras 

XIX  En  est  merca  cuy  que  perdras 
E  ga  res  noy  geseyeras 

XX  Dayest  sapiats  que  el  uendra 
Tost  et  ia  mays  noych  moura 


UN  LLIBRE  DE  GEOMANCIA  POPULAR  DEL  SEGLE  XIII 


171 


I-E\ZJJ^TZ>jA< 


I  Ques  que  uages  parlant 

Noy  et  nul  tems  ne  tant  ne  quant 

II  Mal  aga  carcems  et  sos  compayns 
Car  ja  per  mi  no  sera  plans 

III  Ben  lauos  auras  I.  infant 
Q.UÍ  sera  tots  tems  malanant 

IIII        Daquest  malaute  dics  et  ere 

Q.ue  guaras  si  hom  na  pensa  be 

V  Tu  ceras  rics  honis  et  bestats 
De  tots  altros  bens  abondats 

VI  Ayso  dones  enemorats 
Auras  enquer  e  feras  grats 

VII  Tota  gens  dics  et  íama 

Nul  hom  destes  armes  nos  clame 

VIII  Entendéis  que  sol  no  seuance 
So  don  tu  ¿ñas?  esperance 

IX  No  tesperdes  que  tot  (¿tost?)  perdras 
La  tristea  que  en  ton  cor  as 

X  Tu  es  dequels  de  tos  perens 
Q.UÍ  deus  uiure  raays  longamens 


XI  Q.ue  C.  uets  fores  mort  si  maces  (sic) 
Pocen  coips  de  punys  e  de  maces 

XII  Sapies  que  en  ton  playt  perdras 
Car  sauiament  non  o  fas 

XIII  Est  presoner  nos  deliurera 

Ans  tots  tems  crey  quey  romendra 
XIIII     Ayest  libra  dats  en  ax¡ 

Car  est  vendrá  caregat  dor  fi 

XV  Tu  fas  que  ibl  que  tadeuines 
Car  hom  ta  tenguda  en  sobines 

XVI  Maridatge  auras  per  uer 
Ab  gran  pecat  sens  auer 

XVII  ¿Ven^ut?  seras  si  a  ret  combáis 
Per  quet  consel  que  faces  pats 

XVIII  Eu  dic  a  quis  quia  greug 
Q.ue  no  sera  p eu 

XIX  Si  trobes  so  que  as  perdut 
Pendras  a  perre  nou  omuts  (sic) 

XX  Est  fera  el  mercat  son  prou 
Tal  que  noues  comtas  per  II. 


Ti/!£EH\CÍA.TZ>-E1F%, 


I  Mcut  sera  pauc  guasay  aquest 
Car  de  nul  hom  non  hau  prets 

II  Vostra  amic  vendrá  en  breus  dies 
E  deyso  ga  duptane  non  sies 

III  Ya  no  ueurets  gra pendra 

A  cels  qui  an  vostre  blat  a  uendre 
IIII        Dona  uos  aurets  si  a  deu  plats 
Infant  qui  es  molí  preyat 

V  Aquest  malaute  mora 

Car  hom  nul  sa  eos  no  li  fa 

VI  Aso  sapies  per  uer  to  dic 
Mas  a  tots  jorns  no  seras  ric 

VII  Sert  no  auras  plors  de  tamor 
Si  ymets  puya  fas  felor 

VIII  Ja  darmes  a  nuy  hom  no  pendra 
Tant  be  con  aquest  sera 

IX  Dayso  hon  tu  as  ton  esper 
Auras  alguna  uets  plaser 

X  Tristor  ta  cegexes  don  auras 
Gran  don  car  nul  tems  no  geras 


XI  Si  de  uida  as  esperance 

Sapies  que  no  ten  cal  fer  fermance 

XII  Ab  sel  quit  uol  mal  te 

De  que  no  feras  negun  tems  ton  be 

XIII  Est  playt  sera  a  mon  uigayre 

Gran  ton  prou  sens de  mal  fayre 

XIIII    Est  presoner  est  deliurats 

Ans  que  sia  gran  tems  pesats 

XV  Tant  lauras  de  mals  cens  bens 
Q,ue  si  cen  torna  be  lin  stra  pres 

XVI  Encare  no  a  pres  colp  de  crima 
Casta  dona  sots  sa  camisa 

XVII  Est  meridatge  ben  sature 
Car  fayt  sera  hone  uentura 

XVIII  Si  aquest  no  Ion  sobre  pecat 
De  la  betale  no  es  sobral 

XIX  La  pats  se  fera  quant  que  si  trie 
Q.ue  per  casa  lancey  amic 

XX  Aquesta  causa  trobade 
A  gens  gayre  no  terdade 


172 


F.   CARRERAS  Y  CANDI 


x-A-Tmo 


I  Jan  tots  jorns  tant  no  uiuras 
Q.ue  tu  atrops  so  que  perdut  as 

II  Gran  guay  Cera  est  mercader 
En  totes  coses  menys  dauer 

ni         Dayest  que  ara  fa  gardar 

No  es  hic  nul  tems  segons  de  uent  par 
IIIl        Eu  gay  uos  dic  que  a  desmesure 

Aura  la  pobre  gran  freture 

V  Infant  auras  en  quer  aytal 
Que  no  sebra  ne  be  ne  mal 

VI  Est  malate  no  mora  ara 

De  quest  mal  car  tots  jons  melora 

VII  Aquest  fore  rics  et  manens 

S¡  donchs  no  mor  en  sos  jouens 

VIII  Si  lamor  perqué  tut  fies 

Segons  joyos  ne  seras  enbreu  dedies. 

IX  Ja  no  seras  bens  ne  preats 
Nul  tems  darmes  ¿socepiats? 

X  Esperance  not  qual  auer 

Que  no  nauras  esper  nul  tems  ne  res 


XI  Tu  deuries  joya  menar 

Car  tristea  ueg  quet  uol  lexar 

XII  Confeceti  car  de  ta  uida 
As  pesade  maior  partida 

XIII  Si  hom  te  menace  no  tanges 
Car  tal  menasa  qui  tost  fug 

XIIII     Gran  joy  say  tu  no  auras 

En  so  que  dequest  playt  porteras 

XV  Est  no  axira  de  preso 
Ans  romendra  abendo 

XVI  Dayest  uiatge  que  aquest  fa 
Sagurament  be  lin  pendra 

XVII  Púncela  no  es  senes  dit 

Ans  uos  es  obs  que  prenats  marit 

XVIII  Maridatge  en  breu  auras 
Tal  no  crey  que  sen  penede 

XIX  Si  be  tost  apersabut 
Desta  betal  est  uensut 

XX  Ja  pats  ?  no  feran  acort 
Tro  lu  o  laltre  sia  mort 


JSJ'^IBIT^ 


I  El  cera  molt  mas  cis  uol 
En  lamistats  que  ere  sol 

II  Ayso  sapiats  a  ueritat 
Que  en  breu  sera  trobat 

III  Est  mercader  tot  o  perdra 
Car  sauiament  (¿res?)  no  fa 

IIII        De  uostres  amics  uos  alegrats 
Car  en  breu  lo  ueurets  socepiats 

V  Barons  no  agats  espauent 

Que  enguay  aurets  gran  bestament 

VI  I.  fil  aurets  a  descubert 
Qui  molt  sera  saui  e  sert 

VII  Aquest  malaute  a  la  morte 
Tot  hom  qui  lame  sen  conort 

VIII  En  aquest  sería  bon  mes 
Que  ricom  fas  si  ecer  poges 

IX  Ja  no  ceras  en  tes  amors 
Que  ga  no  ten  crexeran  honos 

X  Luny  o  pres  de  tes  armes  ben  seras  en- 
E  bendiran  de  ton  parlar  [sar 


XI  Crees  per  sert  que  cumplirás 
Lesperance  que  tan  gran  as 

XII  Ara  auant  seras  trist 

Mas  que  ant  de  ta  uida  no  fuyst 

XIII  Tal  cuyda  uiure  raes  que  uos. 
Que  uos  uiurets  mes  que  II. 

XIIII     Aquel  per  qui  menasats  es 
Sapiats  que  fera  a  pies 

XV  Pus  en  lo  plet  conex  gasany 
Afayre  a  tu  netrebal  not  play 

XVI  Quant  que  sia  deus  m 1 

El  sera  saufcens  altro  mal 

XVII  Saus  et  alegra  tornera 

Mes  gran  guasany  fet  no  aura 

XVIII  Del  puncelatge  uos  amiga 

Ben  lauets  gardat  quils  quils  diga 
XÍX      El  meridatge  que  teras 

Sapies  que  de  ton  prou  ne  feras 
XX       Ayest  sera  socepiats 

De  la  betale  pus  honrat 


UN  LLIBRE  DE  GEOMANCIA  POPULAR   DEL  SEGLE  XIII 


173 


x^.¿^o 


I  Desta  betale  fas  felor 

Si  la  prens  car  tes  desonor 

II  Est  no  aura  pats  xi  tost 

An  crey  que  demdues  parts  cost 

III  Si  as  perdut  conorteten 
Q.ue  janiays  no  cobreras  ren 

IIII        Si  el  pace  uoltra  lámar 
A y  i  poras  gasayar 

V  Vostre  amics  a  tant  be  sens  mal 
Q.ue  deste  tere  no  li  qual 

VI  Enguay  aura  layustador 
Gran  riquea  et  gran  honor 

VII  Domna  de  P  fila  sots  prenys 
Don  uos  et  el  payre  uelrets  mays 

VIH      Aquest  no  pot  murir  per  re 

Dequest  mal  hom  na  pensa  be 

IX  Est  matra  part  son  poder  tant 
Q.ue  riconi  sera  sens  infant 

X  Taymia  ual  mes  que  no  sol 
Car  amat  mays  que  cabra  col 


XI  Tu  seras  darmes  tant  engere 

Q.ue  hom  ne  parlara  fort  en  tere 

XII  Ja  noy  ages  pus  desperance 
Q.ue  con  eser  rey  de  france 

XUI      Ans  de  I.  mes  sera  tetristance 
Tornade  en  gran  alegrance 

Xlill     Confeset  que  mig  de  ta  uida 
As  pesade  et  la  mort 

XV  Ans  que  sia  Iones  tems  pesats 
Serán  tos  enamics  dolens  et  despegáis 

XVI  Cant  hom  taura  ton  plet  jugat 
Ga  no  ten  tendrás  per  pegat 

XVII  Dest  ....  conortets  enseras 
Q.ue  ja  nol  ueurets  negun  tems 

XVIII  Si  ga  i  ua  son  prou  fera 

Car  ricom  creats  quen  uendra 

XIX  En  uos  a  hom  amiga  bela 

Cauel  (cavall)  cade  sens  fre  et  sens  sela 

XX  Si  are  prenets  amiga  bela 

No  crou  que  sia  gran  prou  ne  gran  be. 


GXJ-C3-1LJI- 


II 

III 

IIII 

V 

VI 

VII 

VIH 

IX 


Dayest  meridatge  auras 
Amics  si  lur  placer  lus  fas 
Est  no  sera  ja  ny  mas  uensut 
Q.ue  deus  dret  lin  es  escut 
Si  sos  amics  ne  pregen  deus 
Encare...  as  viure  pats  en  breu 
Si  ben  serques  tu  troberas 
En  breu  tot  so  que  perdut  as 
Ayest  mercader  pererou 
Dedoria  (sic)  far  son  prou 
Vos  ueurets  vostre  amic  en  breu 
Amiga  no  uos  sapie  greu 
Gran  lergea  sera  sens  ü 
De  pa  et  de  carn  et  de  ui 
Ela  nes  prenys  de  I.^  fila 
Oma  nols  dolra  la  clauia 
Tuit  o  pores  a  deu  grayr 
Si  ga  uets  aquest  garir 
Aquest  fore  rics  et  bestats 
Mas  tolraho  maluestats 


XI  Gran  dol  deus  far  que  sert  say 
Tamat  non  est  de  cor  lay 

XII  Ab  armes  conqueras  gran  re 
Ab  sel  que  o  despenes  be 

XIII  Tesperance  no  es  de  bade 

Q.ue  be  nauras  so  qui  tea  agrade 
XIIII    La  tristor  que  a  al  cors 
No  nexira  engan  defos 

XV  No  moras  per  nula  uentura 

Ans  uiuras  puys  que  hom...  natu'a 

XVI  Deis  enamics  sera  betuts 
Ab  maces  et  ab  colteis  nuts 

XVII  Sapies  que  del  trebal  que  auras  fayt 
Jutgarta   hom  en  gran  playt 

XVIII  Est  pres  preu  molt  sera  liurats 
Mas  argent  non  sera  donats 

XIX  Est  uiatge  si  ga  lo  fa 

Graats  que  de  son  prou  ne  fera 

XX  Segons  que  entendut  ay 
Ab  nul  hom  afer  non  ay 


174 


F.   CARRERAS  Y  CANDI 


TOI^n-I^-A. 


I  Despuncelade  sots  uos  amiga 
Non  vulats  que  mes  non  siga 

II  Si  prens  marit  noy  aras  be 
Ñor...  ne  aur  ne  re 

III  Per  sert  creats  cay  est  sera 
Sobrer  darmes  si  fi  no  a 

IIII       Barons  en  ua  uos  trebelats 
Dayest  don...  es  trebelats 

V  qui  es  perduda 

Creats  que  jamays  non  es  venduda 

VI  Est  merquader  guasayera 
Molt  aura  si  per  lun  no  roma 

VII  Fay  mises  dir  per  uostre  amic 
Car  el  es  mort  per  uer  uos  o  dic 

VIII  Enguay  sera  cal  tems  de  blat 
Q.ue  mane  auberc  sera  raubat 

IX  Ela  nes  de  I.  infant  prenys 
On  test  soñera  hom  los  senys 

X  Est  malaute  non  a  regart 
De  murir  absol  que  bes  gart 


XI  Ric  sera  socepiats  per  uer 
De  pocecions  et  dauer 

XII  Cesla  del  mon  que  ames  plus 
Tendrás  en  camisa  deius 

XIII  Eu  te  dic  que  tu  est  I.  hom 
De  petit  fayt  et  de  gran  nom 

XIIII     A  altre...  sen 

Si  de 

XV  Tristea  ta  pres  uerament 
Mas  en  breu  auras  iausiment 

XVI  Ve  confecet  sense  altra  cort 

Car  en  breu  de  tems  deus  eser  mort 

XVII  Tos  enamics  que  tu  as  ara 
Te  ceran  bons  amics  encare 

XVIII  Ga  negun  tems  no  sera  fay 
So  que  uulries  dequest  play 

XIX  Leu  no  sera  pres  ia  may 
Ans  crey  que  altro  say 

XX  Est  uiatge  sera  bo 

Q.ue  feras  I.  gran  de  ton  prou 


*EllL,.A,CkTE\X 


I  Eu  te  dic  que  dequest  uiatge 
Q.ue  feras  gran  de  ton  dempnatge 

II  Púncela  est  que  deus  be  ni  do 
A  quis  qui  sapia  mal  o  bo 

III  En  bon  punt  sameridera 
Car  son  afar  melorera 

IIII  Lo  mils  auras  desta  betale 
Mas  soferas  gran  trebale 

V  Aquest  II.  feran  eytal  pats 

Q.ue  ia...  pendran  abre... 


VI  Perdut  as  perdras  auant 
Mas  puys  recobreras  II.  tans 

VII  Est  mercader  sera  raubats 
Ans  que  sien  II.  anys  pesats 

VIH      Aycel  que  uos  tant  desigats 
Vendrá  alegra  et  pegats 

IX  Molt  gra  sera  et  molta  palé 
E  an  aso  no  ag  neguna  fale 

X  Esta  dona  aura  I.  fil 

Mas  sofera  1.  pauch  de  peril 


DÓLMENES  EN  PllANA  Y  VILÁSÁR 


No  es  necesario  ya  rebatir  la  hipótesis  equivocada,  que  se  ha  con- 
signado por  largo  espacio  de  tiempo  en  las  historias,  de  que  eran,  los 
dólmenes,  altares  destinados  á  sacrificios  en  las  antiguas  religiones  de 
los  aborígenes.  A  infinitas  opiniones  hijas  de  la  fantasía,  han  dado  lu- 
gar los  monumentos  de  piedra  procedentes  de  remotas  épocas.  A 
este  propósito  recordaremos,  que,  los  círculos  de  piedras  se  ha  pre- 
tendido conmemoraran  un  notable  acontecimiento  político,  ó  mejor  el 
lugar  donde  se  realizó  una  gran  batalla. 

Recorriendo  el  antiguo  condado  de  Pallars,  nos  encomiaron,  dis- 
tintas personas  ilustradas  de  Tremp,  no  dejásemos  de  visitar  en  cierto 
recodo,  á  orillas  del  río  Noguera  PalJaresa,  un  raro  ejemplar  de 
épocas  primitivas.  Tmtábase,  según  pública  voz,  de  unas  grandes  pie- 
dras ahuecadas,  que  habían  servido  de  altares  para  sacrificios  huma- 
nos. Como  demostráramos  incredulidad  ante  semejantes  aseveraciones, 
se  nos  condujo  al  lugar,  hallando  grandes  recipientes  á  todas  luces 
destinados  á  contener  caldos  en  las  colectas  agrícolas,  cuyo  origen  era 
de  la  Edad  Media  y  de  los  cuales  se  conservaba  en  todo  su  primitivo 
uso,  un  ejemplar  en  cierta  antigua  casa  de  campo,  que  había  sido  cas- 
tillo, emplazada  no  muy  lejos  de  allí.  Y  por  cierto  que  se  debió  á  un 
individuo  de  la  Comisión  de  monumentos  de  Tarragona,  y  catedrático 
de  su  Instituto,  no  hace  muchos  años,  el  haber  dado  cuenta  del  hallaz- 
go de  los  pretendidos  altares  para  sacrificios,  llenando  las  cabezas  de 
sus  conciudadanos  de  ideas  erróneas  y  de  falsas  ilusiones  sobre  monu- 
mentos protohistóricos. 

La  imaginación  ha  pretendido  ver  dólmenes,  en  ciertas  piedras  ca- 
prichosamente colocadas  por  la  naturaleza,  en  la  incesante  labor  de 
sus  agentes.  En  una  de  nuestras  muchas  excursiones  por  las  Guille- 
rías,  pasamos  del  valle  de  Sau  á  la  vertiginosa  cortadura  de  Tavertet, 
llevando  en  el  bolsillo  la  guía  del  célebre  excursionista  catalán  Osona. 
Dicha  guía  señalaba  la  existencia,  de  un  dolmen  no  lejos  de  la  casa 
de  campo  conocida  con  el  nombre  del  Avench,  por  estar  situada  precisa- 


176  F.   CARRERAS  Y   CANDI 

mente  en  las  inmediaciones  de  la  enorme  cortadura  que  forma  la  re- 
gión conocida  hoy  por  CoU-ca-cahra  y  en  la  Edad  Media  por  vizconda- 
do  de  Cabrera.  Mucho  trabajo  nos  costó  hallar  el  dolmen,  situado  en 
la  cima  de  un  monte  vecino  y  cuando  dimos  con  él,  merced  á  las  indi- 
caciones de  un  pastorcillo,  nuestra  desilusión  fué  completa.  Tratábase 
de  cierta  piedra  en  equilibrio,  sostenida  de  un  extremo  por  un  pilón 
de  terreno  pizarroso  y  apoyada,  en  su  otro  extremo,  en  un  plano  incli- 
nado de  roca.  La  acción  erosiva  de  las  aguas  la  había  dejado  aislada, 
en  tal  situación.  En  verdad  aiin  no  hemos  comprendido  la  ilusión  de 
Osona  ante  aquel  capricho  de  la  naturaleza,  al  cual  faltan  todas  las 
condiciones  que  suelen  concurrir  en  los  dólmenes,  pues  sólo  tiene  de 
ellas,  estar  situado  en  lugar  alto  y  ventilado. 

La  fantasía  de  la  imaginación  ante  estas  piedras,  legado  de  lejanas 
edades,  es  muy  antigua.  Un  autor  que  ha  investigado  en  nuestra  Pe- 
nínsula sobre  esta  materia  (1)  dice^  que  del  siglo  v  al  xi  muchos  Con- 
cilios constatan,  como,  desde  Toledo  á  Aix-la-Chapelle,  el  pueblo  ve- 
neraba algunas  piedras  y  que  este  culto  hubo  de  ser  enérgicamente 
combatido  por  la  Iglesia. 

El  danés  Olaus  Magnus^  en  1555  las  designa  como  tumbas  de  los 
antiguos  escandinavos:  y  en  el  propio  siglo  Canden  las  examinó  en  la 
Gran  Bretaña.  Entre  los  trabajos  más  notables  del  siglo  xix  merecen 
colocarse  los  de  Fergusson,  en  su  interesante  obra  Rude  Stone  monu- 
ments  y  mapa  de  los  dólmenes  de  Europa  y  África  que  ha  dado  ocasión 
á  tantas  deducciones  y  controversias,  llegándose  á  suponer  pudiesen 
ser  obra  de  los  vándalos. 

Empero  Magnus  no  innovó  una  opinión  sobre  los  dólmenes,  los  cua- 
les fueron  calificados  de  arcas  ó  sepulturas,  en  los  primeros  siglos  de 
la  Edad  Media  en  nuestra  Península,  desde  los  confines  de  Galicia  á  las 
costas  catalanas  del  Mediterráneo.  A  igual  que  en  España,  conocióse 
en  Italia  esta  petra  arca,  de  cuyo  substantivo  común  se  formó  el  ape  - 
llido  que  ha  hecho  inmortal  el  insigne  vate  Petrarca. 

En  lo  que  concierne  á  Cataluña  la  pedra-arca  de  Collsabadell,  ca- 
bana-arqueta de  Espolia,  (2)  y  otros  que  pueden  hallarse,  conservan 
aún  la  generalización  del  nombre  arca  que  hallamos  en  los  documentos 
de  los  siglos  X  y  XI.  En  el  llano  de  Barcelona,  el  campo  del  Arca  tan 
frecuentemente  citado  en  los  cartularios  de  Sant  Cugat  y  de  la  Catedral, 
denotaba  un  antiguo  monumento  de  esta  índole  que  existiría  hacia 
Provcnsals  en  el  que  hoy,  por  corrupción  de  nombre,  se  llama  aún 
Camp  del  Arpa.  En  Cervelló,  en  el  último  año  del  siglo ix  había  asimismo 
en  un  collado,  cierta  ardía  antiqua  (3)  hechándose  de  ver  por  un  docu- 


(1)  E.  Cartailhao  Les  ages  préhiatóriques  de  l'lEspagne  et  du  Portugal  (París  1886). 

(2)  Contribución  al  estudio  de  loa  monumentos  megaliticos  ibéricos,  por  S.   Sampore  y 
Miquel  (Gerona  1881).  publicado  en  la  Revista  de  Ciencias  Históricas. 

(3)  Año  900.  Confirma,  el  Conde  Wifré,  la  donación  que  hizo  á  San  Cagat  su  ante 


DÓLMENES   EN  PIÑANA  Y  VILASAR 


m 


mentó  del  año  1060,  que  también  las  hubo  que  merecieron  calificativo 
de  nuevas,  casi  á  las  puertas  de  Barcelona  (1).  Entre  el  Ampurdán  y 
La  Selva,  hay  un  monte  llamado  Fiiig  cV  arques. 

Más  aquí  nos  hallamos  ante  una  contradicción,  cual  es  la  de  queBa- 
lari,  fundado  en  la  ley  III,  título  III,  libro  X  del  Fuero  Juzgo,  cree  que, 
«á  los  montones  de  tierra  para  fijar  los  lindes  de  las  propiedades,  se  les 
daba  antiguamente  el  nombre  de  arcas»  (2).  Además  Cartailhac  dice 
ser  las  palabras  garita  y  arca  sinónimas  de  casa  ó  abrigo  (3). 

Nuestra  opinión  no  es  esta  según  vamos  exponiendo. 

Que  la  voz  arca  era  sinónima  de  sepulcro,  lo  dice  el  testamento  de 
Ramón  Ramón  del  año  1086  al  consignar  un  legado  para  el  sepalcro  de 


Dolmen  de  ir'inana  en  ol  Pallars 


Santa  Eulalia  con  estas  palabras:  «Concedo  sánete  Marie  riuipulletis 
ciphum  I  arg.  et  ad  archam  sánete  Eulálie  concedo  ciphum  I  arg  »  (4). 
La  claridad  de  esta  cita  no  deja  lugar  á  la  menor  duda,  pues  en  el  siglo 
XI  construyó  Barcelona,  nuevo  sepulcro  á  Santa  Eulalia. 

A  Artes  del  Roselló  vive  la  palabra  caxa  (caja)  asimismo  aplicada  á 
un  dolmen,  (b). 

Por  consiguiente  creemos  que  nuestro  pueblo  en  los  siglos  medios, 


cesor  Wifré  I  el  Piloso,  de  un  territorio  hiermo  en  Cervelló,  donde  había  la  iglesia  do 
Santa  Crnz  (Vallirana).  Era  uno  de  sus  lindes  «A  parte  vero  oecideutis  a  colla  ubi 
archa  atitiqua  constructa  est»  (Cartulario  de  S.  Cugat,  lol.216,  doc.  618). 

(1)  Año  1061     Rxis'ía  nn  el  Valles,  junto  á  Rexach,   «alodio  quod  uocant   mata  et 
alio  nomine  Archanova»  (Cartulnrio  de  S.  Cugat,  fol.  71,  doc.  279). 

(2)  Cataluña.  Orígenes  histórico»:  pág.  6¿3. 

;3)    Les  ages  ¡n-ehistoriques  de  I'  Eupagne  et  du  Portugal  (París  18S1)  pág.  181. 

(4)  Cartulario  de  S.  Cugat,  ful.  b04,  doc.  925. 

(5)  Giiide  historique  et  pittoresque  dans  le  departement  des  Fyrennées  Orientáis. 


1903 


12 


178  F.   CARRERAS  Y  CANDI 

tendría  perfecto  concepto  de  estos  primitivos  sepulcros  á  los  que  llamó 
arcas.  Su  actual  nombre  científico  de  dolmen  se  debe  al  francés  Le- 
grand  d'  Anny,  quién  á  fines  del  siglo  xviii,  tomó  del  bajo  bretón  las 
palabras  dol-min  y  ar-men  ir.  que  significan,  mesa  de  piedra  y  la  pie- 
dralarga.  Por  entonces  surgió  la  falsa  hipótesis,  de  base  nada  cientí- 
fica, de  ser  altares  destinados  á  la  religión  de  los  druidas  ó  tribunas 
judiciales,  que  tanto  ha  costado,  en  nuestros  tiempos,  desarraigar, 
desde  que,  á  las  investigaciones  del  danés  Thomson  en  1836,  se  han 
unido  concienzudas  excavaciones  practicadas  por  d.oquier  con  más  cui- 
dado y  por  consiguiente  con  mayor  éxito,  que  en  España. 

Estos  monumentos  megalíticos  no  escasearon  en  Cataluña,  como  lo 
comprueban  los  muchos  que  se  conocen  en  distintas  localidades.  Es 
seguro  que  aparecerán  otros  varios,  que  yacen  aún  ignorados,  pues 
por  nuestra  parte  hemos  encontrado  dos  en  perfecto  estado  de  conser- 
vación, en  regiones  muy  opuestas  y  que  podemos  decir  que  son  ca?i 
desconocidos:  uno  en  Piñana,  más  ó  menos  descrito  y  otro  en  Vilasar, 
del  que  nada  hemos  leído. 

En  el  que  fué  condado  de  Pallars,  en  los  términos  del  antiguo  cas- 
tillo de  Piñana,  de  cuyas  ruinas  apenas  quedan  vestigios,  hay  un  dol- 
men muy  bien  conservado  y  poco  menos  que  desconocido,  del  que  se 
ocupa  Mir  y  Casases  (1)  en  los  siguientes  términos.  «En  la  loma  de  ese 
cerro  {Comillini)  se  observa  un  dolmen  formado  de  tres  bloques  de 
conglomerados,  dos  verticales  paralelos  dejando  el  espacio  de  1  metro 
por  l'óO  de  alto  y  sostienen  otro  horizontal  con  inclinación  que  mide 
2  metros  ancho,  2'80  de  largo  y  0'52  grueso;  no  se  notan  indicios  de 
surcos  ni  agujeros.  Allí  se  encontraron  huesos  humanos  y  una  moneda 
ibérica.  La  gente  del  país  llama  á  este  megalito  la  casa  eiicantada  y 
cuenta  que  aquellas  piedras  las  trajo  de  Cadolla  una  muger». 

La  tradición  de  la  mujer,  que,  hilando,  transportó  á  grande  distan- 
cia, una  enorme  piedra  en  la  cabeza,  es  común  en  Cataluña  y  aún  en 
otras  regiones  de  España.  Hallóla  Cartailhac  en  Andalucía  entre  Bae- 
na  y  Bujalance,  á  propósito  del  menhir  llamado  la  piedra  de  las  Vír- 
genes. 

El  hallazgo  de  una  moneda  celtíbera  en  el  interior  del  dolmen  de 
Piñana,  puede  considerarse  como  testimonio  elocuente  de  no  pertene- 
cer á  edades  protohistóricas. 

Siempre  es  de  importancia  hallar  monedas  ibéricas  en  los  dólmenes, 
mucho  más  si  se  tiene  en  cuenta  que  Fergusson  atribuye  su  construc- 
ción á  los  éuskaros.  La  moneda  del  de  Piñana  y  la  inscripción  éuskaro 
hallada  en  las  paredes  del  dolmen  de  Vilalba  ^a-serra  que  dio  á  cono- 
cer el  Conde  de  Bell-lloch,  reproducida  por  Sanpere  y  Miquel  (2), 


(1)  Excursiones  por  la  reqtón  baja  de  los  ant/giios  condados  de  rallar»  y  de  Eril  por  don 
Antonio  Mir  y  Casase»  (Publicado  en  el  folletín  del  periódico  El  Pallaresa  de  Tremp). 

(2,  Contribución  al  estudio  de  los  monumentos  megalíticos  ibéricos  (Gerona  1881)  y  la 
Eiitoria  de  Barcelona  (Barcelona  1890)  sin  concluir. 


DÓLMENES  EN  PIÑANA  Y  VILASAR 


179 


pueden,  cuando  menos,  demostrar  su  existencia  anterior  ó  coetánea  á 
dichos  pueblos. 

El  resultado  poco  favorable  que  dio  la  excavación  del  dolmen  de 
Piñana,  puede  deberse  á  las  malas  condiciones  en  que  se  realizaría  el 
examen  de  su  contenido. 

En  nuestros  tiempos,  los  exploradores  de  monumentos  megalíticos, 
han  cuidado  de  dar  buenas  instrucciones  para  hacer  científicamente, 
tales  trabajos  de  excavación.  Así  recomiendan  pasar  por  el  tamiz,  todas 
las  tierras  procedentes  del  interior  de  los  dólmenes  y  examinar  una  á 
una  cuantas  piedrecitas  resten  en  él  depositadas.  De  este  modo  no  se 
exponen  á  tirar  inadvertidamente,  las  rudimentarias  cuentas  y  con- 
chas que  formaron  los  collares,  brazaletes  y  objetos  de  adorno,  que, 
del  contrario,  cabe  asegurar  pasarán  desapercibidos. 


^  ^ 


\  V  •: 


J-:.¿^fe:^^ 


Croquis  del  dolmen  de  Vilasar,  en  el  Maresma. 


No  son  de  menor  interés  otras  reglas  dadas  á  los  excursionistas, 
sobre  la  manera  como  deben  ser  fotografiados,  útil  y  científicamente, 
tales  monumentos,  mereciendo  señalar  á  Marcelo  Baudoin  por  sus  ar- 
tículos. La  photographie  scientifique  des  MégaUthes,  La  pliotographie 
stéreoscopique  des  MégaUthes  (1)  y  La  pliotographie  cardinale  equidis- 
tante des  mtgalithes.  Aconseja  Baudoin,  sacar  los  clichés  desde  los 
cuatro  puntos  cardinales,  para  comprobar  su  orientación  más  ó  menos 
perfecta  y  que  las  fotografías  se  tomen  desde  una  distancia  fija  é  igual, 
á  fin  de  que  exista  uniformidad.  Recomienda  también,  adoptar  la  pre- 
caución de  colocar,  previamente,  un  metro  en  posición  perpendicular 


(I)     Bulletin  de  la  Socété  cV  Anthropoloffie  de  Parí».- París  1901. 


180 


F.    CARRERAS  Y   CANDI 


y  contiguo  al  dolmen  ó  menhir,   á  fin  de  que,  al  ser  reproducido  en  la 
fotografía,  deje  establecida  la  proporción  exacta  del  monumento. 

Forma  la  divisoria  de  nuestras  regiones  del  Valles  y  del  Maresma, 
una  cordillera,  que  desde  el  río  Besos  al  Tordera,  no  dejan  portillo 
alguno.  Mas  como  la  división  natural  no  siempre  es  extrictamente  adop- 
tada para  fijar  los  límites  de  las  circunscripciones  parroquiales  ó  mu- 


Sección  por  A  B. 


B 


Planta  y  sección  del  dolmen  de  Vllasar.  Escala  de  1  por  50. 


nicipales,  se  da  el  caso  de  que  unas  y  otras,  en  ciertos  sitios,  la  tras- 
pasen. 

Esto  ocurre  precisamente,  en  la  antiquísima  parroquia  de  San 
Genis  de  Vilasar.  A  pesar  de  que  fué  erigida  en  uno  de  los  altos  valles 
del  Maresma,  forman  parte  de  ella,  cierta  agrupación  de  casas  situa- 
das al  lado  opuesto  de  las  montanas,   en  aguas  vertientes  al  Valles 


DÓLAFF-NES   EN   PIXANA   Y   VILASAR  18l 

edificadas  en  elevado  recodo,  cuyo  nombre  usual  es  la  Font-freda.  Un 
antiquísimo  camino  público  pone  en  comunicación  á  estos  feligreses 
con  su  iglesia  parroquial . 

Pues  bien:  junto  (x  este  camino  en  la  cima  de  los  montes,  donde 
forman  regular  rellano,  aprovechado  para  el  cultivo  por  los  colonos  de 
ca'lSeiiyor,  está  el  dolmen  de  Vilasar.  Conocenlo  en  el  país  por  Z« 
roca  (V  en  Toni,  y  es  tan  completo,  (según  puede  verse  en  su  croquis) 
está  situado  en  lugar  tan  visible  y  llama  de  tal  modo  la  atención  á  los 
labriegos  de  aqu'^llos  sitios,  que  parece  imposible  se  haya  tardado  tan- 
to tiempo  en  darlo  á  conocer  (1). 

Por  la  planta  y  sección  del  dolmen  de  Vilasar  (croquis  adjuntos) 
podrá  tenerse  exacto  conocimiento,  así  de  su  estructura  como  de  sus 
dimensiones.  La  forma  de  ataúd  y  su  medida  longitudinal  se  avienen 
perfectamente  con  lo  que  se  ha  dicho  de  estar  destinados,  estos  monu- 
mentos, á  panteones  de  una  familia  ó  de  un  individuo. 

Las  piedras  que  le  faltan  para  resultar  completamente  entero,  es- 
tán á  unos  pocos  pasos  tiradas  por  el  suelo,  á  uno  y  otro  lado  del  ca- 
mino inmediato.  De  manera  que,  si  alguien  tuviera  interés  en  resta- 
blecerlo en  su  primitivo  estado,  según  se  hizo  en  1855  con  la  pedra 
gentil  de  Vallgorguina  (2),  le  costaría  muy  poco  trabajo  verifícarlo. 

No  hay,  alrededor  de  este  dolmen,  otras  piedras  colocadas  en  for- 
ma circular,  como  se  vé  en  algunos  monumentos  de  esta  índole. 

En  cambio  en  una  de  las  cumbres  vecinas,  llama  poderosamente  la 
atención,  la  gran  cantidad  de  piedra  arrancada,  que  ha  tomado  color 
negruzco  por  los  largos  años  de  estar  á  la  intemperie  y  cíiya  aplicación 
ó  uso  en  remotos  tiempos,  no  nos  fué  fácil  colegir. 


Óteos  dos  dólmenes  en  Fonteta 

Teníamos  publicado  ya  el  presente  trabajo,  cuando  ha  venido  á 
nuestro  conocimiento  la  existencia  de  otros  dos  dólmenes  hasta  ahora 
desconocidos,  situados  en  el  pueblo  de  Fonteta,  del  partido  judicial  de 
La  Bisbal,  en  el  bajo  Empurdá  Ambos  se  levantan  á  lo  alto  de  la 
montaña  de  Fitor  y  del  más  importante,  conocemos  una  fotografía  que 
no  deja  lugar  á  duda  alguna.  Solo  se  conservan  tres  de  los  apoyos  de 
la  colosal  piedra  que  cerraba  el  monumento,  debiéndose  á  esta  cir- 
cunstancia, que,  en  el  pais  se  le  conozca  usunlmente  por  los  tres  pius. 
En  la  actualidad  hace  veces  de  cabana  para  guarecerse  los  pastores 
en  su  interior;  de  ahí  que  hayan  separado  las  piedras  de  uno  de  los 
lados  para  facilitar  el  ingreso,  y  amontonado  grandes  piedras  en  las 


(1)  Menciónase  en  la  compendiada  Historia  fie  Catalwu/a  per  Korhert  Font  //  Sai/ué- 

(2)  Breve  reseña  de  los  descubrimientos  arqueológicos  llevados  á  cabo  por  el  Cen- 
tro artístico  de  Olot  (Olot  187S)  pág.  8  á  11. 


182  F.  CARRERAS  Y   CANDI 

junturas  de  las  otras  caras,  á  fin  de  quedar  más  resguardado  su  inte- 
rior. 

El  conocimiento  de  estos  dólmenes,  de  los  que  pensamos  ocuparnos 
más  minuciosamente  en  otra  ocasión,  lo  debemos  á  D.  Juan  Bautista 
Camós,  de  Palamórs,  quien  al  enterarse  por  La  Renaxensa,  de  que  en 
nuestra  cátedra  de  Historia  de  Catalunya,  de  los  Estudis  Univcrsita- 
ris  Catalans,  daríamos  cuenta  de  los  dólmenes  existentes  en  nuestro 
Principado,  apresuróse  á  remitirnos  la  fotografía  del  más  importante 
de  los  dos  de  Fitor,  para  que  asimismo  lo  pudiéramos  incluir  en  la 
enumeración  anunciada.  Kepetimos  al  Sr.  Camós,  las  gracias  desde 
este  lugar  por  su  interés  y  celo,  muy  digno  de  ser  imitado. 


MM^MM^  ^;  -{^MM  ^M  f^:  '^:  ^;  'i^i  m  fS  m,  'm^  -i^.  m_  m  -f^M 

l®l'  W-  l®l  '.®l<  Wi'- 'M'  '.®l^ '^l' 'M'  '^l  '®l  '¿i  '.®'.-  ^                K-  ^  W' '.®';-  'M--  ^'  '&'.  '®í' 
^miizm- 


LES  AYQUES  Y  BANYS 

DE   BARCELONA 


' ''-oS^sf^'^' 


Pkimitius  pous 

Ha  estat  de  rahó  natural  en  los  temps  antichs_,  que  les  poblacións 
se  construisen  á  la  vora  deis  rius,  á  fí  de  teñir  á  má  la  necesitat  mes 
imperiosa  del  home,  la  aygua. 

No  succehí  lo  mateix  per  lo  que  respecta  ala  antigua  Barcelona, 
avants  de  que  la  civilisació  romana  hi  aportas  sos  aveuQOS.  Situada  en 
promontori  á  manera  de  península  y  tenint,  entre  cst  y  lo  gran  macis 
del  IMontjuích,  una  magnífica  badía,  deleitosa  á  la  vista  y  de  proñt 
per  la  colonia  pescadora  que  habitaría  aquella  platxa,  es  evident, 
que,  si  no  hi  rajavenfonts  en  dit  promontori,  hi  haurien  pous  de  bones 
aygues. 

Sampere  y  Miquel,  extremant  aquesta  indubitable  teoría,  creu  que 
la  púnica  Barkino,  siga  la  ciutat  del^^otí  de  l(i  badia,  que  axó  preten 
voler  dir  les  páranles  Bar-kino.  Y  treyent  partit  de  la  existencia  d'  al- 
guns  pous,  en  los  segles  xiii  y  xiv,  en  lo  mitjaeval  mont  Taber,  vá  mes 
enllá,  en  un  cami  en  que  no  aconsellariem  á  ningú  de  seguirlo.  Vegis 
com  s'  expressa  en  sa  comencada  Historia  de  Barcelona,  interessant 
trevall  que  sentím  hage  dexat  per  acabar: 

«¿En  donde  está  el  pozo?  Pozos  no  faltaban  para  hacer  la  aguada 
en  esa  isla  ó  península,  que  recibió  de  uno  de  ellos  el  nombre  de  Bar- 
cino. Y  si  es  permitido  á  la  fantasía  buscar  ese  pozo,  diremos  que  éste 
no  puede  ser  otro  que  el  pozo  que  durante  siglos  fué  visitado  por 
nuestra  población  marinera,  que  gustaba  de  sus  aguas  con  satisfac- 
ción y  contento— como  si  lo  hiciera  por  tradición, — y  que  hoy  está 
convertido  en  pozo  vulgar  de  la  primera  casa  de  la  derecha  de  la  ca- 
lle de  Ludovico  Pío.  Este  es  para  nosotros  el  Pozo  de  San  Gem.  Pero 
sea  este  ó  sea  otro,  el  Pou  dais  de  junto  la  puerta  de  San  Miguel  que 
resultaba  estar  en  el  Puerto  y  ya  conocido  en  el  siglo  xiii;  ó  el  Pou 
den  Estany   por  ejemplo,  situado  en  la  calle  de  este  nombre  que  suena 


184  F.    CARRERAS  Y   CANDI 

desde  el  siglo  xiv  (hi  nuestrcí  Eim  y  que  iiudó  ser  antiquísimo,  caso  que, 
lo  que  no  hemos  podido  averiguar  el  Fuig  de  Les  falsías  que  ocupaba 
el  centro  de  la  Hlaza  de  Palacio,  fuera  tierra  firme  y  no  un  depósito 
de  arenas,  lo  dicho  basta  á  probar  que  los  marinos  cartagineses  no  te 
nían  necesidad  de  meterse  tierra  adentro  para  hacer  la  aguada». 

Encara  en  Sampere  nos  podía  haver  parlat  del  pou  de  Geribert 
situat  en  lo  burg  ó  afores  de  Barcelona,  en  V  any  9'.^7  (l)com  també 
del  existent  en  lo  niateix  puig  de  les  Falsies,  (actual  plassa  de  la  Llotja) 
desaparegut  en  1'  any  1470  (2),  que,  cum  á  inmediat  á  la  platja.  podía 
imaginarsel  frequentat  deis  vaxells  que  acudien  á  nostre  ciutat  indí- 
gena. 

L'  AQUEDUCTE  EOMÁ  DEL  CAEREE  DELS  AeCHS 

Mes  dexám  á  la  Barkino  ante-romana,  de  la  que  no  se  'n  conexen 
ni  inscripcións,  ni  monuments  y  passém  á  temps  mes  historiables. 

Al  difundir,  Eoma,  sa  acció  civilisadora  en  les  parts  del  mon  hont 
domina,  hi  introduhí  les  sues  costums  bones  y  dolentes.  i'  igurava  entre 
les  primeres,  teñir  A  les  ciutats  ben  provehides  d'  aygues  de  mina  Per 
lograrho  degudament,  may  se  deturaren  davant  de  les  que  llavors 
semblaven  diflcultats  invencibles.  Aytals  dificultats  no  eren  meuys 
grans  á  Barcelona,  de  lo  que  ho  sigueren  á  Tarragona,  á  Segovia  y  á 
altres  importants  ciutats  de  la  Híspanla,  hont  encara  hi  admirám  la 
magnificencia  d'  aquelles  admirables  conduccións  d'  aygues,  destinades 
al  servey  urbá. 

Les  autoritats  de  nostre  Colonia  Favencia,  se  fixaren  en  los  abun- 
dants  manantials  del  Besos,  com  essent  los  mes  apropiats  per  aprovi- 
sionament  de  la  Ciutat  que  administraven,  ja  que  sa  calitat  era  exce- 
lent  y  son  nivell  mes  que  '1  necessari  per  poderse  aconduhir  á  la  part 
mes  sobirana  del  antich  mont  Taber  hont  s'  alcava  la  urbe  romana. 
Per  arrivar  al  cim  de  la  montanya  sense  perdre  altura,  fou  indispen- 
sable construir  una  gran  arcada  aguantant  la  condúcelo  de  les  aygues 
y  per  la  que  estes  hi  discorreguessen  abundantment. 

Aquest  aqueducte,  destruit  en  los  derrers  temps  de  la  Edat  Anti- 
gua, arrivá  trossejat,  ais  segles  x  y  xi,  únichs  y  fefahents  testimonis 
de  la  sua  existencia  Son  en  gran  nombre  les  escriptures  de  dita  épo- 
ca, que  parlen  de  ipsos  archos  (3)  sovint  calificat  de  antichos  (4)  ó  pris- 


(1)  A.  997:  «hortns  vero  erat  in  Barffo  Barchinone  ad  puteum  de  geriberto»  (Ant. 
Eccl  Cath.  vol.  I  fol.  167,  doc.  412    arx.  Catedral  de  Baioelona) 

(2)  Rúbrica  de  Bruniquer,  vol   II,  cap.  42,  íol.  71. 

(.S)  Entro  molts  altres  documents  que  poden  consaltarse,  oonsignarém  nn  del  996 
(do"..  10  de  Ramón  Borrell)  y  altre  del  1(29  (doc.  73  de  Berea/ner  Ramón  I)  del  »rxia  te 
la  Corona  d'  Aragó  y  diferent»  esoriptares  deis  volums  Antiquitatis  JScclesie  Cathedralia 
del  arxin  de  la  Catedral  de  Barcelona. 

(4)  A.  997  'kasalem  nostrum  proprinm  qtiod  habemus  in  burgo  oiaitatis  barohinona 
ab  (ptoa  archos  antiguos'  (doo.  14  de  Ramón  Borrell,  arx.  Corona  Aragó). 


LES   AYGUES  Y   BAXYS  DE   BARCELONA  185 

eos  '1\  Ó  bé  iiidicant  son  mal  estat,  nomeiiantlos  archos  tartos  (2)  ó  b6, 
tractant  d' expresar  inillor  lo  concepto,  op^ve  antico  factos  3),  En  la 
Edat  Mitjana,  tingueren  pié  conexement  de  quiri  fou  la  llur  destinado 
en  temps  deis  romans,  demostrantho  fins  á  la  evidencia,  algún  escrivá, 
com  lo  del  any  1017,  qui  deya  h  tal  propósit,  que  per  dits  archs  vells, 
hi  havía  acostumat  discorre  la  aygua  {in  prenotatis  archis  priscis  unde 
oJim  aqua  consueiiit  decurrtre)  (4). 

Dos  deis  nonienats  documents  del  aiiy  1017  donen  A  entendióla 
calitat  de  la  obra  del  aqucducte,  lu  hii  al  dir  que  's  venía  dos  peiis  deis 
anticlis  archs  y  V  altre  aludint  á  dúos  domicilios,  ó  siga  á  dos  estatges 
ó  doble  arcada  (notes  2  y  4  ) 

Lo  poblé  ha  servat  á  través  de  tots  los  segles,  lo  tradicional  recort 
del  aqueducte  roníá,  donant  los  nonas  d'  Archs  y  d'  Archs  de  Jonqueres, 
á  dos  carrers  de  la  antigua  Barcelona^  situats  en  lo  lloch  en  altre 
temps  ocupat  per  les  vellos  arcados  Un  y  altre  carrer  en  la  sua  orien- 
tació  son  prova  manifesta  de  que  1'  aqueducte  se  dirigía  vers  lo  Noit, 
ó  siga  vers  Monteada. 

Per  dessota  les  voltes  del  aqueducte  roma  prop  de  la  Ciutat,  hi 
passava  un  torrent  deis  mes  importants  del  seu  vol,  qual  nom  sigue 
Merdanciá  (5).  Lo  recorden  en  temps  moderns,  los  carrers  dits  del 
torrent  de  Jonqueres  y  son  continuador  cap  al  mar.  la  riera  de  Sant 
Joan.  En  1'  any  1446,  encara  hi  ha via,  en  aquesta  riera  lo  pont  de 
Santa  Marta  (6j. 


A.  1017.  Bonhom  levita  y  jatge  ven  á>  Borrell  fiU  de  Mir  «id  sunfc  casas  tres  id  est  so- 
larium  uunm  C'im  suo  subtalo  ©t  casa  una  pelania  líumi  suas  roueas  et  dodea  et  ali» 
joguina  camuña  figena  cum  foueas  cutn  solos  eí  superpo  itos  cam  puteo  cuna  leoto 
torculario  cam  horto  et  alio  pateo  cum  pedos  de  ipso  sarmentarío  cum  arboribus  v»- 
riis  generis  cnm  vitis  et  dúos  pedes  de  ipsos  archos  antiguos*  (doc  3  de  Berenguer  Ram>n  I, 
arx   Corona  d'  A.r»gó;. 

(1)  A  1017  Oonació  d'  Ermesindi^  á  son  fill  Senisfré  d'  unes  cases  «intns  in  ciuitate 
barchinona  ias'^/a  ipsos  archos  princos*  iA¡'t.  Ecel.  Cath   vol.  I,  fol.  122  doc.  ñOtí. 

(2)  A  1017.  fioih.jm  levita  y  jutge,  Ven  á  B  irrell  fill  do  Mir  .fTragena  em  meum 
propriam»  «in  burgo  ciuitatis  archinone  ubi  di  oiint  cid  ipsos  Archos  Tonos  que  aftontat 
ipso  ferragenaie  cam  dúos  dumi  dlios  unum  superior  et  aüum  inferior-  (doc  de  Be- 
renguer Rami'm  I,  arx  orona  d'  Aragó;.  En  estos  dos  domicilios  hi  entreveyem  dos 
estatges  del  aqa-ducte  roma 

(3)  A  1017.  Lo  dooumeut  de  la  nota  anterior  consigna  axl  mateix  «Quantum  Istas 
afrontaciones  includunt  sic  vindo  tibi  jam  dicta  omnia  cum  ipsos  archos  opjere  antico 
fa'tos'. 

Document  sense  data.  «Et  in  alio  loco  prope  barchinona  ad  ipsos  arcos  o.nticos  fexa  I 
quam  emí  Baimundus  lobet  et  affruntat  a  parte  orientis  in  alodio  bernardus  gance* 
fredas  A  meridie  in  trila  Ratmuudus  bernardus.  ab  occiiao  in  arenno.  A  circi  in  térra 
comitale»  {Ant.  Etcl.  Cath.  vol   IV,  loi.  ñtj  doc   162J. 

\,i)    Ant  Eccl   Cath  vol   I,  fol  12¿   doc   51 9. 

(5)  A.  10^9;  certes  cases  ab  corra'  y  pon,  ad  ipsos  Archos  afrontaven  «a  parte  orientis 
in  torrente  quem  diuunt  Merdanciano>  (Document,  nom.  73  de  Berenguer  Ramón  I, 
arx.  Corona  Aragó). 

(6)  Liibre  Vermell,  vol.  III,  fol  174,  arx.  Municipal  de  Bar:elona> 


186  f.  carreras  y  candi 

Les  teemes  romanes  de  Minicio  Natal 

Una  bona  y  recomenable  costum  presa  pels  romans  deis  orien- 
táis, fou  la  costúm  de  banyarse.  No  hi  cabía  una  ciutat  important  d' 
aquell  antich  poblé,  sense  que  tingues  llurs  corresponents  banys  pú- 
blichs.  La  existencia  deis  banys  romans  de  Barcelona,  vé  perpetuisada 
en  certa  interessant  inscripció  lapidaria,  prou  coneguda  deis  historia- 
dors,  anys  ha  exposada  á  la  pública  contemplació  y  estudi,  en  la  can- 
tonada del  carrer  d'  Hercules  ab  lo  d'  Arlet,  enfront  la  iglesia  deis 
Sants  Just  y  Pastor. 

Per  sort  aquesta  important  inscripció  romana,  la  publiquen  y  estu- 
dien Geroni  Pujadas,  Antoni  Agustín  (1)  y  altres,  que  la  vegeren  en 
son  bon  temps,  puix  al  present,  está  mol  malmesa  y  quasi  be  illegible, 
desde  uns  cent  anys  enpá.  A  tal  propósit,  consigna  Villanueva,  al  co- 
mencar  lo  segle  xix,  que  ell  la  hauría  copiada,  á  no  trovarse  derrotada 
y  en  estat  de  durar  poch,  planyentse  de  que  «los  zapateros  agujasen 
en  esta  piedra  sus  trinchetes  y  los  muchachos  hiciesen  con  ella  su  ge- 
nio y  lo  que  acostumbran»  (2). 

Un  barceloní  de  merit,  Lucio  Cecilio  Optato,  mostrá  son  amor  á 
nostre  Ciutat,  establint,  al  morir,  interessants  jochs  públichs,  celebra- 
dors  al  10  de  Juny.  Durant  dits  jochs,  de  vía  donarse  posada  franca  ais 
forasters  y  aytambé  oli  per  untarse,  á  totslosqui  's  volguessen  banyar 
en  los  banys  públichs  de  Barcelona.  Aquesta  dexa  respira  encara 
tota  la  sencillcQa  de  les  patriarcals  costums  deis  pobles  primitius,  in- 
comprensibles en  nostres  temps. 

L'  historiador  Fidel  Fita  S.  J.  afirma,  sigueren  construí  des  en  1'  any 
107,  les  magnifiques  termes  de  Barcelona,  ab  sos  pórtichs  y  aqueduc- 
tes,  fetes  edificar  per  dos  filis  d'  esta  Ciutat,  generáis  del  imperi  roma, 
coparticipants  de  la  amistat  y  munificencia  del  emperador  Traja.  Es- 
tos barcelonins  ilustres  eren,  Lucio  Minicio  Natal  y  son  fill  Lucio  Mi- 
nicio Natal  Cuadronio  Vero,  tribuno  del  poblé  (3). 

A  igual  que  á^Barcelona,  existiren  termes  en  les  mes  importants 
ciutats  de  nostre  regió.  Sens  retreure  les  prou  conegudes  de  Caldes  de 
Montbuy  y  Caldes  de  Malabella,  per  la  especialitat  terapéutica  de 
llurs  aygues  minoráis,  podem  mentar  banys  romans.  á  lluro  (avuy 
Mataré)  de  que  parla  una  inscripció  lapidaria  coneguda  per  Finestres 
(4)  y  comentada  per  1'  autor  d'  un  trevall  crítich  sobre  les  fantasíes 
ctimológiques  de  n' Antoni  Puigblanch  (5),  sens  precisar  hont  estigueren. 


(1)  Diálogo  IX  de  las  medallas  y  antigüedades. 

(2)  Viaje  literario,  vol.  XVIII,  plana  126. 

(3)  íteiista  Histórica,  any  Til,  nom.  25,  pl.  132,  Barcelona  Maig  de  1876. 

(4)  Finestres:  Syllogc  Inscriptionum  Romanor iim,  pl.  213. 

(6)    Se  publica  com  &  folletl  en  nn  setmanari  de  Mataró  nn  trevall  oonpantse  de  la 
Teoría  del  doctor  D.  Antonio  Puighlanch  sobre  lluro,  liar  ciño  y  antiguos  catalanes,  havent- 


LES  AYGUES   Y  BAXYS   DE   BARCELONA  187 

En  la  monumental  Tarragona,  s'  han  pogut  apreciar  les  ruñes  d' 
uns  banys  en  la  part  plebeya  de  la  Ciutat  y  d'*altres  en  la  montanya  de 
damunt  lo  presidí  (1),  sense  que  cap  d'  clls  tingui  la  riquesa  de  que, 
per  son  mosáich,  fá  gala  la  piscina  barcelonesa  de  Minicio  Natal. 

A  Calafell  se  descubriren  les  sumptuoses  termes  de  Stahulum  No- 
vum,  en  1883. 

Dugues  páranles  sobre  quí  era  Minicio  Natal  fundador  deis  banys 
barcelonins  y  també  deis  iluronesos  de  que  avants  havem  parlat  va- 
gament  y  deis  quals  Pellicer  y  Pagés,  ne  dona  algunes  noves  Aquest 
autor  al  volguerlos  situar,  fixá  sa  atenció  en  la  área  que  á  Mataró  vá  de 
la  plassa  de  Sant  Salvador  á  la  de  la  Constitució  per  creure  que  allí  hi 
hagueren  les  termes  romanes  iluroneses,  fundades,  com  dihém,  per  Mi- 
nicio Natal  y  de  les  que  's  te  sois  un  migrat  conexement,  per  la  lápida 
fragmentada  que  já  diguerem  feu  conexer  Finestres  (2). 

Lo  P.  Fita  diu  d'  ell,  que  en  1'  any  107  fou  cónsul  subrogat,  en  108 
gobernador  del  África  proconsular  quina  capital  era  Cartago;  en 
temps  de  Traja  (98-117)  y  d' Adriá  (117-138)  fou  legat  imperial,  pro- 
pretor de  la  Pannonia  inferior,  provincia  militar  que  donava  entrada  á 
la  Dacia  y  tenía  per  frontera  oriental  lo  Danubi.  A  Eoma  se  li  confia 
important  oflci  de  policía  urbana,  com  era  la  vigilancia  y  direcció  de 
les  corrents  d'  aygua,  d'  hont  ne  devallava  la  seguretat,  higiene  y 
comer?  de  la  gran  Ciutat.   Tambó  fou  general  de  dugues  legions  (3j. 

Si  trovém  á  Minicio  Natal  fundant  termes  per  nostre  térra,  en  lo  co- 
men^ament  del  segle  II,  be  'n  podeni  concloure  que  la  costum  de  ban- 
yarse  hi  sería  exótica  y  que  ell  contribuiría  á  propagarla. 

La  indubitable  existencia  de  les  termes  romanes  de  Barcelona,  ha 
donat  motiu  á  que  d'  elles  se  'n  ocupassen  diferents  historiadors.  Mes 
axis  com  del  aqueducte  ne  resta  débil  recort  en  lo  nom  de  dos  carrers, 
no  ha  succehit  lo  mateix  ab  los  banys  romans,  enganj^antse  los  quí, 
com  Pujades  (4),  creuhen  orientarse  seguint  les  indicacións  deis  noms 
de  nostres  víes  publiques,  y  colocantlos  prop  de  Santa  María,  en  lo 
lloch  de  molt  antich^  conegut  per  banys  vells. 


ros  pervingut  alguns  fragmenta,  sense  la  portada.  En  la  plana  97  (í'altaven  les  pla- 
nes 93  á,  96)  parla  d'  estos  banys. 

(1)  Tarragona  vionumental  ó  sea  Descripción  histórica  y  artística  de  todas  sus  antigüe- 
dades y  monumentos  celtas  y  romanos,  por  Juan  Francisco  Albíñana  y  de  Borras  y  Andrés 
de  Bofarull  y  Broca.  (Tarragona,  18i9),  pl.  láO. 

(2)  Sospita  Pellicer  que  lo  ductus  que  's  llegeix  en  lo  fragment  d'  esta  lápida  de  Mi- 
niólo Na^al,  se  referirá  ais  aqueducius  de  que  's  fá  menció  en  un  esorit  de  principis  del 
segle  xviii  compost  per  Baltasar  Pi  que  parlava  del  <gran  aqueducte  d'  aygues  que  te 
la  sua  boca  á  la  meytat  de  la  balxada  de  lea  E8penyes>.  «En  otros  términos  pudieron 
muy  bitn  los  dos  Nadales,  aún  morando  en  Barcelona,  ceder  un  solar  que  poseyesen 
en  lluro  y  convertirlo  en  público  balneario  >  En  1'  espay  que  creu  Pellicer,  hi  haguó 
les  termes  d'  lluro  hi  aparegueren  á  mes  del  írajment  de  14pida,  la  terminado  del 
avans  dit  aqueducte  subterrani  y  altres  importants  despulles  romanes  {Estudios  histó- 
rico arqueológicos  sobre  lluro  (Mataró  18's7)  planes  23S  y  272). 

(3)  Anuari  de  la  Associació  d'  Excrirsions  Catalana,  vol.  I.  pl.  446  (Barcelona  1892). 

(4)  Crónica  universal  del  principado  de  Cataluña,  vol.  III,  pl.  72. 


188  F.    CARRERAS    Y    CANDI 

Mes  los  qui  s'  han  ocupat  de  les  termes  romanes  son  pochs,  compa- 
rats  ab  los  molts  que  haia  escrit  á  propósit  del  mosáich  de  Sant  Miquel, 
divagant  sobre  son  obgecte  y  aplicado.  Pujados,  seguint  la  opinió  de 
Dionís  Geroni  de  Jorba,  creu  que  foren  del  temple  que  á  Esculapi  edi- 
fica en  Barcelona  lo  general  roñica  Spuri  Pompón  i  (3  Spuri  Pompeyá,  al 
pretendre  arbitrar  per  aquest  mijá,  la  protecció  del  Deu  mitológich, 
de  qui  solicitava  li  tornes  la  salut  perduda  al  esser  ferit  en  la  guerra 
de  Pertori.  L'  argument  de  que  's  valen  per  tal  afirmacio  es,  la  anti- 
quísima costúm  barcelonina,  de  tenir  llocli,  junt  á  Sant  Miquel.  lo 
mercal  especial  d'  herves,  hont  anyalment  hi  anaven  á  provehir  los 
herbolaris  En  axó  hi  entreveyen  la  tradició  del  temple  alsát  al  Deu 
de  la  medicina. 

Altres  autors,  mantenen  lo  criteri  de  que  hagués  sigut  temple  de 
Júpiter,  ab  molt  poch  fonament,  y  lo  P  Florez  diu,  que  si  's  tractos  de 
temple  d'  algún  deu  gentílich,  á  judicar  per  los  atribuís,  havía  d' 
esser  de  Neptuni,  deu  de  les  aygues. 

Per  últim,  no  hi  falta  qui,  en  una  monografía  sobre  la  antigua 
obra  mosaica,  pretengui  esser  labor  cristiana  del  segle  xii  y  tal  vegada 
deguda  al  propi  arcángel  Sant  Miquel.  Es  un  trevall  de  crítica  enfar- 
fegada  y  erudició  difusa,  que  escrigué,  en  1765,  lo  Rnt.  Francesch 
Martí  de  Prat    (1). 

No  son  de  la  matexa  opinió  los  autors  deis  Recuerdos  y  bellezas  de 
España,  los  qui,  tractant  del  celeberrim  mosáich  dinuen  haver  perta- 
nyut  á  les  termes  romanes  (2),  contrariant  quantes  opinions  s'  havien 
sustentat  precedentment. 

Verament  honra  á  la  justesa  de  criteri  deis  Srs.  Parcerisa  y  Piferrer 
haver  estatlos  únichs  acertáis,  en  tantes  y  tant  opostes  hipótesis  sobre 
lo  mosáich  de  Sant  Miquel  á  qual  prcsent  desaparició  devém  dedicar 
alguns  apartats. 

Malmés  per  los  cristians  al  obrir  sepultures  en  lo  paviment  de  la 
Iglesia,  fou,  en  ses  respectables  despulles,  obgecte  de  venerado  per  los 
barcelonins,  en  temps  moderns,  ó  de  major  ilustració.  En  1765.  feya 
constar  Martí  de  Prat,  la  molta  gent  que  «viniendo  de  otros  Países,  al 
instante  lo  quieren  ver  por  la  justa  fama  de  antiguo,  singular  y  miste- 
rioso que  se  ha  merecido  » 

Es  vergonyós  per  lo  progrés  del  segle  xx,  que  tant  preñada  anti- 
guetat,  trepitxada  per  les  hosts  d'  Alarich  y  d'  Alman^or,  scns  que  la 
privasen  de  poder  sentir  lo  cruximent  de  les  ferrosos  armadures  de 
Jaume  I  y  del  emperador  Caries  V,  vegent  jorns  de  gloria  que  no  po- 
drém  ovirar  en  nostre  existencia,  examinada  y  estudiada  moderna- 


(1)  fíisKP.rtación  sobre  la  antigua  obra  mosaica  que  se  admii  a  en  él  stiHo  de  la  iglesia  pa- 
rriiqidal  del  arcángel  Se  n  Miguel,  sita  dentro  la  ciudad  de  Barcelona,  etc.,  etcrita  por  don 
Francisco  Marti  de  Prat  Sacerdote  y  Doctor  en  Sagrada  Tlieologia 

(2)  Parcerisa  y  Piferrer,  Recuerdos  ?/  bellesaa  de  España,  vol  II,  p!.  50. 


LES   AYGUES   Y   BANYS    DE   BARCELONA  189 

inent  per  liistoriadors  y  arqueóleclis,  respectada  per  invasións  y 
revolucións  es  veri^onyós.  repetíin,  que  s'  hagi  tos  com  per  art  d'  en- 
cantament  en  los  preseuts  temps. 

Son  bon  astre  comcn^^á  á  enfosquirse  en  1868,  ab  1'  acón  y  subse- 
«íuent  derrocament  del  temple  de  Sant  Miquel,  que  la  hostatjava.  En 
1877,  la  terminació  de  les  obres  de  casa  la  Ciutat  la  'tanca  en  pregons 
soterranis,  hont  podía  encara  examinarse  ab  la  ajuda  de  Ihím  artiñ- 
cial  Allí  hi  permanesquc  quinze  anys  y  en  lo  de  1892,  qui  les  pre- 
sents  ratlles  escriu,  tingué  oportunitat  d'  arbitrar  se  transportas  al 
ediflci  del  Parch,  per  1'  Ajuntament  destinat  á  niuseu  arqueológich 
municipal  La  translació  se  feu  en  1893,  despenenthi  Barcelona  tres  mil 
pessetes  á  fí  d'  assegurar  la  sua  integritat. 

Pro  no  manca  quí  cregués  que  semblantsmonuments  já  de  res  ser- 
vieny  donant  per  malgastat  tot  esfore  y  trevall.  estimes  mes  la  pro- 
pagació  de  la  música  en  la  Capital  Catalana,  que  la  divulgado  de  les 
belles  arts  y  arqueología..  Y  axis,  sots  los  auspicis  de  dos  regidors 
quí,  en  1896.  cuydaven  de  la  costosa  escola  municipal  de  música,  quals 
noms  no  volém  retreure,  fou  pavimentat  ab  fusta,  lo  sol  hont  s'  havía 
colocat  lo  famós  mosáich  roma  de  les  termes  de  Minicio  Natal,  ab  molt 
greu  de  quans  aymám  la  arqueología.  Allí  está  soterrat  esperant  temps 
millors  ó  tal  vegada  disposantse  á.  sorprende  á  generacións  futures  ab 
una  trovalla  impensada,  que  podrá  servir  á  algún  investigador  en  de- 
mostrado, de  com  lo  mar,  en  la  época  romana,  no  arrivaría  á  la  ciu- 
tadela  feta  per  lo  primer  deis  Borbóus. 

Aquesta  digresió  nos  ha  ayunyat  de  lo  que  avants  aflrmávem,  co  es, 
que  lo  paviment  format  de  pedretes  Manques  y  blaves,  ab  tritóns,  ca- 
valls  maríns,  delfíns  y  alguns  obgectes  de  mar,  pertenesqué  al  edifici 
destinat  á  termes  per  los  romans  y  no  á  cap  temple.  Lu  prova  la  tin- 
guerem  plena,  quan  se  procehí  á  la  translació  del  mosáich,  del  primitiu 
lloch  hont  fou  alcat  per  lo  constructor  roma,  al  en  que  's  trova  avuy 
día.  Dessota  del  mosáich  hi  aparegué  un  segon  paviment  senzill,  format 
de  pedretes  blanques  y  trets  abdós  paviments,  s'  hi  trovaren  fragmen- 
tades,  les  gruxudes  canonades  de  plóm,  que,  en  altre  temps  servirán 
per  conduccións  y  sortides  d'  aygues  y  de  les  que  n'  encomenarem  s'  en 
tregües  una  trassa,  á  1'  arquitecte  municipal. 

Encara  que  no  siga  prova  plena  pofe  aximateix  teñirse  en  compte 
la  circunstancia  d'  haverse  trovat,  la  lápida  predita  del  carrer  d'  Ar- 
let,  en  lo  vehinatge  de  la  antigua  Iglesia  de  Sant  ^Liquel,  per  confir- 
mar la  existencia  de  les  termes  de  Minicio  Natal  en  1'  indret  de  Bar- 
celona ocupat  per  lo  mosáich. 

Lo    RECH    COMTAL    Ó    DE   MlR 

Lo  decaiment  general  que  sufrí  la  civilizado  romana  implantada 
á  Barcelona,  durant  la  Uarga  dominado  visigotha,  porta  aytambé  mu- 


190  F.   CARRERAS  Y  CANDI 

tació  de  costums,  que,  en  general  esperimentaren  retrocés.  Sens  dubtc 
llavors,  r  aqueducte  y  les  termes,  se  derrocaren,  obrintse  per  1'  us  del 
»públich  los  Innecesaris  pous  de  la  ciutat  ante-romana,  ó  altres  de  nous 
hont  mes  hi  convinguessin. 

Lo  caudal  d'  aygues  que  de  Monteada  se  llen§ava  á  la  Ciutat  per 
vies  de  la  canalisació  que  mena  al  aqueducte,  devía  discorrer  proper 
á  les  muralles  de  la  urbe,  al  buscar  son  natural  desayguament  en 
lo  mar.  Los  Comtes  de  Barcelona  tractaren  d'  aprontarlo  útilment, 
no  já  restablint  1'  aqueducte  en  sa  primitiva  utilitat,  puix  tal  cosa  lla- 
vors no  s'  estilava,  haventse  acostumat  sobradament,  los  barceloninsí 
ais  pous  y  á  les  cisternes,  sino  convertintlo  en  utilitaria  cequia  ó  redi, 
que  regás  los  camps  y  mogués  les  pesades  moles  deis  molins. 

D'  aquí  lo  rech  que,  desde  llavors,  porta  lo  nom  de  Cornial  y  en  lo 
segle  XI  aytambé  conegut  per  rech  de  Barcelona  (1)  Sa  sortida  al 
mar  en  lo  segle  ix,  s'  efectuava  per  los  volts  de  la  capelleta  de  Santa 
María  de  les  Arenes,  y  junt  á  les  muralles  de  Llevant,  de  la  predita 
Ciutat. 

D'  aqüestes  muralles  de  Llevant,  ne  conexém  tres  noms  locáis: 
la  torra  Ventosa,  cap  á  la  porta  del  castell  Vell  Vescontal   (en  la  ac- 
tualitat  placa  del  Ángel]  seguidament  los  murs   coneguts  per  Zos  ^Za-. 
dins  al  comensar  lo  segle  xi  (2)  y  la  porta  ó  castell  de  les  muralles  dita 
del  jRego-Mir  (3). 

¿Podem  crcure,  que^  á  mes  del  rech  ó  cequia  Comtal^  hi  desaygués 
en  esta  part  de  Barcelona,  altre  rech  nomenat  d'  en  Mir?  ¿O  bé  s'  ha 
de  suposar  senzillament,  que,  lo  Comte  quí  feu  dit  rech  Cornial,  signé 
lo  comte  Mir? 

Contribuirá  á  formar  exacte  criteri  1'  estudi  general  de  la  época. 
Per  desgracia,  no  conexém  altres  construccións  semblants  á  Catalunya, 
si  no  es  certa  cequia,  de  que,  un  document  del  any  964,  ab  referencia  al 
terme  de  Cervelló  en  lo  baix  Llobregat,  nos  parla  ab  lo  nom  de  regó 
de  miro  comité  (4). 

Los  temps  no  poden  estar  mes  d'  acort  uns  ab  altres:  lo  rech  del 
Comte  Mir,  á  Cervelló,  en  964;  lo  rego-Mir  de  Barcelona,  citat  en  tar.ts 


(1)  A.  1050:  <ad  ipso  regó  de  Barcliiiiona  prope  ipsos  malinos  de  littorís  maris>  (Do 
cnment  nom.  111  de  Kamón  Bereogner  I,  arx.  Corona  Aragó). 

(2)  Vegis  lo  Boletín  de  la  Real  Academia  de  la  Eistoria  any  1903,  artlcle  de  F.  Fita. 
A.  1096  «domos  qnas  babeo  infra   maros  ciaitatis  barohinone  ad  ipsos  aladins»  (Anf- 

Eccl.  Cath.  vol  II,  fol.  ll^i,  doo  434). 

A.  1101  «domos  qaas  babebat  infra  maros  ciaitatis  barcbinone  ad  ipsos  aladins» 
{A7it.  Eccl.  Cath    vol  IV,  fol.  28,  doo  Íj7), 

(3i  Son  nombrosos  los  docaments  que 'n  parlen  y  no  crebem  del  cas  oontiruarlos 
Devém  fer  constar,  que,  preoedentment  al  any  95i,  no  bavóm  trovat  consignat  en  lloch 
lo  Begomir  de  Barcelona. 

(4)  A.  961:  «in  terminio  de  oastram  cerailione  et  afrontat  ipsa  omnia  que  ibidem 
donamas  de  oriente  in  regó  de  miro  comité»  (Cartoral  de  S.  Cngat  doc.  700)  Es  sapigut 
que  lo  combe  Mir  regná  deis  anjs  954  al  9ó8  y  per  oonsegaent  lo  recb  de  Cervelló,  datat 
en  964,  s'  bauria  acabat  molt  pocb  avants. 


LES   AYGUES  Y  BAWS   DE   RARCHLONA  191 

docuraents  de  la  segona  mitat  del  segle  x  ab  referencia  al  lloch  hont 
desayguava  al  mar  junt  á  les  muralles,  lo  rech  Comtal,  son  prova  in- 
duptable  que  nos  presenta  á  la  figura  del  comte  Mlr,  baix  lo  nou  y 
atractívol  aspecto  de  protector  de  la  agricultura,  á  la  que  dota  d'  ini- 
portants  cequies,  la  raillor  de  les  obres  publiques  de  llavors. 

Nos  estimém  molt  mes  adoptar  aquest  criteri  rahonable,  que  no 
creure  que  la  porta  y  castell  del  Rego-Mir  de  Barcelona,  degueren  son 
nom,  á  un  palau  del  fantástich  rey  Gamir,  al  quí,  historiadors  incons- 
cients,  posen  al  temps  deis  alarbs,  com  podrien  colocarlo  al  deis  ro- 
mans  ó  deis  goths,  puix  no  hi  ha  prova  hont  apoyar  sa  fabulosa  exis- 
tencia. 

Que  lo  Regomir  de  Barcelona,  era  un  rego-mif  y  no  un  rex-gamir, 
ho  comprovará  la  existencia  d'  un  pont  en  dit  regó  en  lo  burg  de  Bar- 
celona, ó  siga  extra  les  sues  muralles.  Una  escriptura  del  any  1016  ho 
diu  ab  les  seguents  páranles:  «domos  quas  habebat  in  burgo  barchino- 
ne  in  appenditio  ponte  de  regumiro»  (1).  Un  document  del  any  1014, 
mostra  al  peu  del  Regomir,  la  casa  d'  un  pescador,  camps  de  fregenal 
ó  ferratge  y  un  camí  que  voltant  les  muralles  de  la  Ciutat  (2)  ha  vía 
de  donar  lloch  mes  avant,  al  carrer  de  Basea. 

Lo  gran  be  que  feu  eix  rech  del  cómte  Mir  á  la  ciutat  de  Barcelona, 
no  teníni  perqué  ponderarlo.  Los  molins  á  que  donava  forca,  eren  del 
patrimoni  particular  de  la  casa  comtal,  per  manera  que,  quan  Ramón 
Berenguer  IV  hagué  fretura  de  diners  per  la  conquesta  de  Tortosa,  hu 
deis  mijáns  que  emplea,  fou  hipotecar,  en  1'  any  1184.  los  molins  del 
rech  comtal  ais  burgeses  de  Barcelona,  los  quals  mitjauQant  tan  bona 
penyora  1'  hi  dexaren  la  suüía  que  havía  menester,  sense  recansa  (3). 


(1)    Ant.  Eccl.  Cath.  vol  I,  fol.  132,  doo.  339. 

(2J  A.  1011:  «meo  casalicio  ab  aliqaid  de  oarte  cntn  011a  fastamina  et  sno  solo  et 
suas  parietes  snaque  ejus  portinentia  quod  habeo  in  Burgo  foris  maro  ciuitatis  Bar- 
ohiuonense  a  parte  Rugumir  prope  ipsos  Domos  de  Bonus  homo  presbiter  vel  de  Gal- 
tredopíscaíor».  Oonffontava  dita  casa:  «de  parte  circi  in  ips»  Andrina  que  est  in  ter- 
mine de  Gultredo:  de  aqullonis  in  ipsa  via:  de  Meridie  in  ferragenale  de  Segiato:  de 
occiduo  in  istrada  publica  qui  inde  gredit  per  calce  de  ipsa  mura».  (Docament  113  de 
Ramón  Borrell,  arx.  Corona  Aragó), 

(3)  A  1184.  Per  lo  molt  interessant  que  resulta  esser  V  emp«nyorament  deis  molins 
comtals  y  altre  patrimoni  de  Ramón  Berenguer  IV,  ais  burgeses  de  Barcelona,  conti- 
nuara tot  senser  dit  document: 

«Si6  notam  cuncti»  quod  ego  Baimundus  comea  barchinonensis  princeps  aragonen- 
sis  et  marchio  inpignero  uobis  bargensibus  barchinone:  magnis  et  paiais  qui  in  isto 
prestito  eritis,  meos  molendinos  totos  nouos  et  ueteres  preter  ipsos  de  doto  mellia  et 
omnes  meos  usaticos  et  omnes  meas  leudas  maris  et  terrae  tam  de  xpianis  quam  de 
sarracecis  atqueiudeis  et  totas  ipsas  chintas  et  totas  meas  exitas  quas  habeo  uel  ha- 
bere  debeo  in  barcbinona.  exceptis  meia  iustioiis  et  excepta  ipsa  moneta  ao  prediotis 
molinis  de  doto  ut  teneatis  possidearis  et  expletetis  iamdicta  omnia  libere  et  quiete  et 
sine  aliüuius  crntrarietatis  obstáculo  vos  et  quoscumqae  uolueritis  per  nos  quousque 
totum  uestrum  debítum  habeatisinde  plene  et  integriter  recuperatum  sine  uestro  en- 
gan.  Insuper  conueo  io  uobis  in  bona  fide  mea  ut  omnia  suprascripta  faciam  uobis  fir- 
miter  teneri  haberi  possideri  et  explotare  et  quod  ego  aut  aliqua  persona  per  me  non 
faciam  uel  faciat  uobis  inde  ullam  iniuriam  uel  uiolenciam  aliquo  modo  doñee  totum 


192  F.    CARRERAS  Y  CANDI 

Molt  se  questioná,  en  1136,  entre  lo  Comte  de  Barcelona  y  lo  senescal 
Guillém  Ramón  de  Monteada,  per  causa  de  la  cequia  Comtal,  prome- 
tent  aquest  al  Soblrá.  no  empatxarli  sempre  y  quan  volgués,  portar 
la  aygua  del  Besos,  ais  molins  de  Barcelona:  mes  que  axó  no  im- 
pedís d'  altre  part,  la  condúcelo  de  la  aygua  ais  molins  de  Monteada 
propietat  del  Senescal  (1). 

No 's  separa,  per  co,  lo  rech  Comtal,  de  la  Corona,  puix  en  1274, 
Jaume  I  concedí  á  cens,  al  rector  ó  beneficiat  del  altar  de  Sant  Joan 
construit  en  Santa  María  del  Pí,  certa  quantitat  d'  aygua  de  la  cequia 
Comtal  (2). 

Llarga  controversia  tingué  Jaume  I  ab  lo  bisbe  de  Barcelona  Ar- 
nau,  primer  sobre  lo  regar  una  parellada  que  lo  bisbe  tenía  junt  á 
Colom  de  Salata  y  1'  aqueducte  que  atravessant  dita  parellada,  regava 
r  arenal  que  hi  havía  entre  ella  y  lo  mar  y  després  á  causa  del  molí 
del  bisbe,  conegut  per  molí  de  Guillém  de  Lacera.  Finaren  estes  ques- 
tións,  per  sentencia  arbitral,  pronunciada  á  les  nones  de  -Marc  de  1272, 
preceptuant  entre  a  I  tres  coses,  que  tot  1'  arenal  existent  entre  dita  ca- 
rretera y  lo  mar  se  regás  ab  les  tres  quartes  parts  de  la  aygua  y  per- 
tanyés  al  Rey  (quod  dominus  JRex  et  successores  sui  j)ossint  dictam 
aquam  ducfíve  uersus  arénale  quod  rst  uersus  lacunam  sub  ipsa  via 
publica  qua  (tur  uersus  bisocium)  (3). 

Lo  propi  Monarca,  en  1279,  otorga  ais  prohóms  de  Barcelona,  au- 


vn-strum  d«bifcuin  habnatis  indf  sine  nlla  diminncione  recuperatum  quod  michi  acó- 
modat'8  in  exercitu  et,  in  obsidione  tortos^e.  Precipio  etiam  nobis  atque  preci.iendo 
absoluo:  ut  nichii  de  ptedicto  pignore  ab  aliqa»  persona  i  rparari  uiolari  uel  anferri 
sintatis.  Facta  ista  carta  III  nonas  decembris  Anno  XII  Rogni  ledoaici  iuniori« 
S'^Raimundi  Comes.  Sig-^num  Guilelmi  raimundi  dapifori.  8ie>r'nnm  Petri  bertrandi 
>'-pnum  A.rnalli  de  lercio  -)^num  bemardi  dt>  belog  S4-<nnni  Raimnndi  arnaili  de  nila 
do  muís  S«pnam  Geralli  de  rapi*no,  sí^J^cinin  Gailelmi  de  mont  oada   S-^nnm  arbert. 

S^fgnum  Gailelmo  barchinonensis    episcopi   >Ji.    Sig>í<nam Sig>^niiin    poncii 

scriptoris  qui  hoc  scripsit  per  mandatam  comiti'.  Jaro  ego  Guilelmus  de  mont  cada 
quod  sicut  superius  scriptum  est  ita  teneat  comesl'rarchinonensis  et  niohil  inde  disram- 
pat  uei  frangat  per  se  ue' aliquam  personam  hominis  uel  fetnine  Et  si  aliuuo  euentu 
faeritindo  ali-iuid  uiolatum  uel  fractura  ego  iamdiotus  guilelmus  ueniam  in  barohi- 
nonam  ad  deoem  dies'ex  quo  iam  dicti  burgenses  aut  unu  ex  lilis  me  iade  comonuerínt 
uel  comoQuerit.  per  se  aut  per  nuncium  uel  per  literas  et..  e  non  Iransgrediar  ci'llem 
dein'urca  tus  ne^ue  coUtm  de  lisa  OHl-ita  ñeque  ul^r  v  unutn  miliarium  exr.ra  bar- 
chinonam  di.neo  quidquid  iufractam  uel  trans^re.-sum  esset  resti^-ueretur  et  redirin- 
getur  ad  integrum  per  deum  et  heo  sancta  IIIl.  euangelia  ad  Inudi  ■■  ium  denem  iiiro- 
rum  quos  predicti  burgenses  elegerint  qui  in  hoc  prestito  sint.  Istilioc  iurinerunt  Gol 
lelmus  de  mont  cada  Petrus  bertrandi  de  bellog.  Arnallus  de  lercio.  R.  arnaili  de  uilla 
de  muís.  Gerallus  de  rupiano.  Vrbertus  de  castel  uel.'In  hoc  prestito  acomodauit  ber- 
trtindus  marchuz  mille  et  D.  solidos.  Johannes  martinus  Mille  solidos.  Eimericns  mi- 
He  solidos.  Guilelmus  pon  j  mille  solidos.  A.  adarro  cum  genere  suo  DC  solidos.  Pere 
ama'rig  et  gener  eius  D.  solidos  Fiíii  arnaili  petri  de  archa  D  solidos  Ermengod  de 
metire^H  milie  ce.  J-  hanues  tota  o. -o  •  boli'tus- 
.\rxiu  de  li  '  a'ejrul  df  Bi,rc    lona 

(1)  Colección  de  documevtoa  inéditos  del  archivo  generulde  la  Ci  roña  de  Ara  '<5?!,  vol  IV 
plana  43 

(2)  Registre  IH,  foli  192,  arx.  Corona  d'  Aragú, 

(3)  Registre  26,  foli  131.  (Arx.  Cor.  Aragó.) 


LES  AYGWES  Y   BANYS   DE   BARCELONA  193 

torizació  de  pasar  la  aygua  que  volien  coiiduhir  á  la  Ciutat,  per  la  ce- 
quia, ajudant  á  les  despeses  lo  Sobirá  y  tots  aquells  que  s'  utilisaven 
de  la  dita  aygua,  axis  en  los  molins,  coni  en  les  hortcs  y  torres  de  re- 
gadiu  (1). 

En  les  derreries  del  segle  xii  ó  principis  del  xiii  la  orde  hospitala- 
ria de  Sant  Joan  de  Jerusaleni  possehia  molins  y  drets  de  regar  en  la 
cequia  Comtal  segons  apar  d'  un  conveni  entre  lo  rey  Pere  I  y  Frá 
Eximen  de  Lavata  gran  mestre  á  Espanya,  qual  document  trovantse  en 
deplorable  conservació,  no  'ns  ha  sigut  possible  extractar  per  com- 
plert.  En  recompensa  de  la  cessió  de  certs  drets  ó  propictats  que  feren 
los  frares  al  Rey,  aquest  los  hi  entrega  un  molí  en  lo  casal  nomenat 
des  Soler,  designat  (¿lo  molí?)  de  Nadal,  lo  qual  entrega  lliurement, 
sense  que  1'  Hospital  hagués  de  contribuir  á  reparacions  y  obres  del 
aqueducte  y  venint  obligat,  lo  batlle  reyal,  á  teñir  aparellada  la  aygua 
al  molí,  sense  cap  despesa  per  part  de  la  Orde.  També  s'  cstablí,  que, 
lo  batlle  reyal  ó  son  representant,  no  impedís  á  ningú  anar  al  molí  del 
Hospital  de  Sant  Joan,  percibint,  aquest,  per  la  moltura,  los  drets 
acostumats  en  los  demés  molins  del  casal  des  Soler.  S'  establí  aytambé, 
que  aquesta  Orde  no  tingues  en  lo  molí,  animáis  de  bast  per  portar  lo 
blat  ó  la  fariña,  sino  tant  sois  per  empriu  de  la  matexa.  Concedí,  lo 
Rey,  al  Hospital,  lo  dret  de  regar  les  terres  del  más  del  Clot,  á  ses  pro- 
pies despeses  y  mitjangant  algunes  restriccions  (2). 

En  r  any  1266,  la  aygua  del  rech  Comtal  sufrí  notable  perjudici, 
puix  no  arrivava  ais  molins  vells  de  la  ciutat,  Ho  motivava  les  con- 
cesions  fetes  per  lo  Sobirá,  de  construir  alguns  molins  co  es,  lo  primer 
ultra  collem  de  Finistrülis  quod  est  den  Peris,  altre  á  S.  Andreu  de  Pa- 
lomar, altres,  de  Benvenist,  d'  en  Carbonell,  d'  en  Bonet,  del  Bisbe  y 
de  Guillem  de  Lacera,  quins  particulars,  fent  regolfar  les  aygues  tirant- 
les  á  altres  cequies,  les  distreyen  de  Barcelona  y  portaven  á  regadíus. 
Lo  rey  Jaume  I  determinat  á  posar  remey  radical  á  aquest  dany,  sen- 
tencia la  desaparició  deis  molins  nous,  si  be  volgué  que  d'  altre  part  s' 
indemnisasen  degudament  ais  propietaris,  deis  perjudicis  que  hagues- 
sin  pogut  teñir  (3). 

Mes  avant  Jaume  II,  en  132o,  anula  lo  privilegi  alegat  per  alguns 
particulars  de  poder  anar  á  portar  grans  ais  molins  reyals,  ab  animáis 
propis  Uurs. 


(1)  A.  1279:  «placet  nobis  quod  vninersitas  proborutn  hominum  barohinone  cnm 
sui8  Bumptibas  addu-iant  aquam  ad  Ciuitatem  barohinone  per  predictam  Cequiam  et 
quod  nos  oontribuamus  in  expeasis  quod  fient  in  adducendo  diotam  aquam  juxta  utili- 
tatem  quam  nos  habemus  de  predicta  aqua.  Ita  videlicefc  quod  omnea  illi  qui  utuntnr 
dicta  aqua  siue  in  molendinis  siue  in  rigando  vel  aüis  contribuant  in  predictis  expen- 
Bisjuxta  utilitatem  quam  Labent  de  preiiota  aqua  et  satisfao'ant  uoluntati  nostre 
super  contenoione  quod  esi  internos  et  eos  ratione  predicteaque.»  (Registre  42,  fol  126) 
Arx.  Corona  Aragó). 

(2)  Arxiu  del  Gran  Priorat  de  Catalunya  de  la  orde  de  Sant  Joan  de  Jerusalem. 

(3)  Diversorum  secundas  folis  241,  245  y  246,  arx.  municipal  de  Barcelona. 

13 


1903 


194  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

En  les  males  condicions  en  que  discorrien  aqüestes  aygues,  no  es 
possible  teñir  conexement  deis  dampnatges  que  ocasionaren  á  la  sanitat 
de  Barcelona.  Consta,  empero,  que,  enl'anylSTS,  inficiona  les  cases 
del  portal  Nou  per  hont  passava  (1);  axis  com  que,  en  26  de  Setembre 
de  1499,  hagué  de  prohibirse  lo  tirar  ventres,  budells  y  altres  despulles 
ó  carnases,  en  lo  Rech  Comtal.  Tres  segles  no  foren  suficients  á  posar 
remey  á  semblants  danys;  puix  lo  Consell  de  la  Ciutat,  en  1'  any  16B1 , 
tractava  encara  d'  evitar  se  llensassen  gats  y  cans  morts,  en  les  aygues 
déla  cequia  (2). 

Tenim  altres  curiosos  noves  del  rech  Comtal  deis  segles  xiv  al  xviii, 
obrants  en  r  arxiu  municipal  de  Barcelona,  referents  á  obres  en  la 
cequia,  adquisicións  de  molins  per  la  Ciutat,  construcció  de  rescloses 
al  Besos,  aprofitament  de  la  aygua  de  la  cequia  per  regar  les  priraeres 
plantacións  d'  arbres  de  la  Kambla,  etc.,  etc.  Lo  ferne  relació  deta- 
llada, ocuparía  una  extensió  major  de  la  que  volém  donar  al  present 
article  y  com  per  altra  part,  aquell  á  quí  convingan  altres  detalls, 
facilment  los  trovará,  crehém  suflcient  transcriure  les  anotacións,  que 
dexá  consignades  en  la  sua  Rúbrica,  1'  escrivá  racional  de  la  Ciutat 
n'  Esteve  Gilabert  Bruniquer. 

«En  r  any  1336  foren  edificats  los  molins  nous  perqué  los  vells  no 
bastaban  de  dar  compliment  y  los  Administradors  del  Hospital  den 
Pere  Des  vil  ar  pretengueren  nos  podían  fer  per  lo  dany  quen  rebría 
son  molí  e  per  90  a  15  de  Janer  1338  lo  Procurador  fiscal  del  Rey  y 
los  hereters  de  dits  molins  nous  donaren  una  petició  en  Consell  de  cent 
demanant  que  lo  hospital  cessas  dita  demanda. 

«A  23  de  Desembre  1377  lo  Consell  comete  á  Consellers  derrocassen 
los  molins  den  Malla,  perqué  la  aygua  causava  mala  salut  y  també 
derrocassen  lo  moli  de  Bertrán  Qamuntada. 

«A  15  de  Noembre  1378  lo  Consell  delibera  comprar  los  molins 
de  Andreu  de  Malla  y  de  Guillem  (J!amuntada  per  evitar  la  infecció 
y  corrupció  del  Rech  cubert  que  per  dins  Ciutat  venía  fins  al  Pont 
den  Canderá,  que  causava  que  aquellas  partidas  del  Portal  nou 
eran  desabitadas  y  donan  forma  com  se  ha  de  pagar  sens  dany  de  la 
Ciutat. 

«A  30  de  Agost  1379,  com  la  Ciutat  bagues  comprat  los  dits  molins 
per  derrocarlos,  tractan  en  consell  de  ques  fassan  ais  Molins  de  Sant 
Pere  que  son  del  Hospital  den  Pere  Desvilar  dos  molas  mes- y  de  crexer 
lo  Casal. 

«A  26  de  Juliol  1386  albará  del  mestre  racional  en  orde  á  la  compra 
de  la  Ciutat  deis  molins  reals,  Diversorum  4^8  fol.  310. 

«A  13  de  Maig  1393  lo  Consell  de  cent  delibera  pagar  a  la  Abadesa 


(1)  Rubricada  Bruniquer,  vol.  III,  cap   &1,  fol.  196, 

(2)  fíúbrica  de  Bruniquer,  vol.  III,  cap.  70,  fol.  127. 


LES  AYGUES  Y  P.'.NYS  DE  BARCELONA  195 

de  ?ant  Pere  4000  sous  per  las  duas  rodas  del  molí  den  Malla  que 
foren  transportadas  al  moli  de  8ant  Pere. 

«A  de  Juliol  1395  fou  feta  la  resclosa  á  Besos  per  pendre  la 
aygua  del  rech  reyal  y  las  horas  la  Ciutat  era  Senyora  deis  Molins 
reyals. 

«En  lany  1396  la  Ciutat  feu  adovar  y  reparar  la  Riera  de  Horta 
que  es  sobre  lo  rech  reyal  que  es  de  la  Ciutat  vers  la  partida  ó  loe 
devant  la  torre  de  Ramón  Botella. 

«A  12  de  Setembre  1397  deliberació  sobre  la  venda  fahedora  al 
Hospital  de  raitg  corta  de  forment  quis  rebía  sobre  certs  Molins,  alou 
de  la  Ciutat. 

«A  13  de  Mars  1404:  Provisións  de  Consellers  com  á  Señors  deis  Mo- 
lins Reals  á  favor  de  la  Abadessa  y  Convent  de  Santa  Clara,  sobre 
certs  censos  que  cessaban  de  pagarli,  ordenant  que  li  fossen  pagats. 
Diversorum  3^8  foli  101 

«A  24  Febrer  1405  se  delibera  la  despesa  de  la  aygua  de  RipoUet 
per  metrela  al  Rech  Condal,  costa  300  fiorins  y  ab  altra  deliberació  feta 
á  28  de  dit,  se  veu  que  la  despesa  fou  400  fiorins. 

«A  5  de  Juny  1412  foren  pagades  per  fer  una  resclosa  á  Besos  per 
defensa  del  Riu  y  pendre  la  aygua  del  Rech  Condal  82  Iliures  10 
sous. 

«A  9  de  Desenibre  1417  apoca  del  Cía  vari  de  la  Ciutat  a  Antoni 
(^kbastida  alias  Hostalrich  de  13  Iliures  10  sous  per  sens  del  moli  nou 
que  es  en  lo  Casal  nou  nomenat  de  Soler  y  del  Moli  terpal  en  dit  Casal, 
ques  teñen  en  alou  de  la  Ciutat  succehint  al  Senyor  Rey. 

«A  15  de  Mars  1418  Jaume  Gilabert  loha  y  aprova  la  servitut  de 
son  camp  que  los  Consellers  se  havian  presa  de  dit  camp  á  obs  del 
Rech  Condal. 

«Los  Molins  reyals  foren  venuts  á  la  Ciutat  per  lo  Rey  en  Pere 
raitjan9ant  carta  de  gracia  y  foreu  remuts  y  restituyts  al  Batlle  Gene- 
ral á  12  de  Noembre  1428.  Vide  lo  Dietari. 

«A  10  de  Febrer  1440  Consell  sobre  la  compra  deis  Molins  Reals 
per  preu  de  20.000  fiorins. 

«A  15  de  Febrer  1449  requesta  de  Consellers  ab  lletra  del  Rey  al 
Batlle  General  perqué  no  arrende  los  molins  reals  per  las  vexacions 
feyan  al  Poblé. 

«A  25  de  Febrer  1450  lo  Batlle  General  demanava  que  la  Ciu- 
tat procures  que  tots  los  molins  vinguessen  á  una  unitat  y  lo  Con- 
sell resolgué  no  convenía  perqué  lo  Poblé  ne  sería  mal  servit, 
empero  á  27  de  Noembre  fou  deliberat  que  tots  los  molins  del  Rey 
y  de  hereters  y  del  Hospital  den  Pere  Desvilar  fossen  mesos  en  un  re- 
giment, 

«A  16  d^,  Agost  1452,  los  Consellers  Senyors  de  Sabadell  scriuen  al 
Batlle  de  Sabadell  fassa  crida  prihibint  lo  regar,  á  fi  que  la  aygua 
puga  venir  á  Barcelona  ais  Molins  per  la  gran  necessitat  ni  havía  tam- 


196  F.    CARRERAS  Y   CANDI 

be  scriuen  al  Paborde  Major  de  Sant  Cugat  de  Vallers,  que  fassa  que 
la  Riera  de  Ripollet  puga  entrar  en  lo  Rech  Condal. 

«A  30  de  Agost  1457,  resclosa  de  Besos,  se  tracta  de  feria  de  arga- 
massa  y  van  á  Moneada  per  regonexer  lo  loe  hont  se  devía  fer  y  á  16 
de  Noembre  se  diu  que  lo  Batlle  General  hi  daría  2000  florins  y  los 
hereters  1000  y  que  la  Ciutat  hi  donas  30.000  florins. 

«A  17  de  Setembre  1460,  fou  deliberat  fer  la  Bassa  foral  Portal  del 
Carnelatge  vuy  apellat  ab  aqueix  nom,  perqué  les  hores  noy  havía 
portas. 

«A  26  de  Juny  1473,  perqué  los  Consellers  despenien  excessiva- 
ment  en  las  añadas  que  feyan  cada  any  una  jornada  per  visitar  lo 
Pont  de  Senboy  y  altra  jornada  la  vía  de  Moneada  per  visitar  lo  Rech 
y  altros  aparatos  de  les  aygues,  deliberaren  no  poguessen  despendre 
sino  fins  en  10  ñorins  valents  5  Iliures  10  sous. 

«A  24  de  Abril  1475,  perqué  la  Ciutat  no  rebla  res  de  les  Rendes 
de  la  Batllía  General  perqué  no  bastaven  á  pagar  los  Censáis  vells  y 
axi  la  Ciutat  no  podía  esser  satisfeta  de  sos  censáis  y  Mossen  Jaume 
Fivaller  havía  obtengut,  que  donant  ell  300  Iliures  al  Rey  li  feye  sta- 
bliments  de  certs  molins  y  asso  nos  podía  fer  sens  consentiment  de 
la  Ciutat  per  90  ho  proposaren  3n  Trentenari  y  digueren  que  pujas  al 
de  Cent. 

«A  11  de  Mars  1491  deliberan  que  lo  Rech  Condal  que  roblie  lo 
JMoll  vage  per  lo  loe  hont  costumava  passar  y  á  13  de  Maig  deliberaren 
quel  fassan  girar  la  via  del  valí  fora  la  muralla. 

«A  10  de  Noembre  1518  capitulació  entre  Concellers  y  Batlle  Ge- 
neral sobre  posar  enunitat  y  en  companyía  los  molins  de  Sant  Pere  y 
Reals. 

«A  4  de  Abril  1525  se  tracta  de  fer  companyia  de  tots  los  molins  per 
temps  de  sinch  anys. 

«A  26  de  Juny  1529  per  estretura  de  ajguas  la  Ciutat  embiava  á 
molre  á  Molinderey,  Sabadell  y  altres  parts  y  per  90  lo  Batlle  General 
maná  tapar  les  fibles  del  Rech  Condal.  Vide  lo  Dietari. 

«A  15  de  Desembre  1530,  Consell  ab  ques  declara  que  la  Ciutat 
licitament  havía  pogut  fer  la  scurada  del  Rech  Condal  com  á  creadora 
sobre  los  Molins  Reals  y  perqué  era  interés  del  be  públich  y  que  la  des- 
pesa se  li  devía  fer  bona  y  que  lo  Cía  vari  ho  cobra  y  reba  deis  preus 
deis  Arrendaments  y  fou  lo  gasto  3168  Iliures  8  sous  10. 

«A  7  de  Octubre  1535  se  tracta  y  procura  com  á  cosa  que  conve 
posar  en  comunitat  los  molins  dispensant  pro  hac  vice  la  ordinació  queu 
prohibeix. 

«A  9  de  Abril  1578  se  tracta  de  mudar  lo  Rech  Condal  y  ferio  exir 
al  Portal  del  Carnalatge  perqué  quant  hi  ha  maror,  no  dexa  entrar  la 
aygua  del  Rech  á  la  mar  y  fa  gran  dany  perqué  se  scampa  peí  Pía 
den  LulI  y  la  Ribera  y  en  lany  1606  se  feu  dita  obra  del  Rech  yl  feren 
que  isques  per  lo  carrer  de  Santa  Clara,  empero  no  rehisque  perqué 


LES  AYGUES   Y  BANYS  DE  BARCELONA  197 

la  aygua  trobá  aquell  pas  massa  alt  y  axí  va  per  lo  mateix  álveo  que 
abans. 

«A  23  de  Abril  1583,  regalía  contra  los  qui  impedien  la  aygua  de 
Besos  no  arribas  á  Barcelona. 

«A  13  de  Juny  1584,  deliberació  de  reparar  la  resclosa. 

«A  14  de  Juny  1584,  Consell  de  Cent  perqué  los  Canonges  de  la 
Seu  havien  desfeta  la  resclosa  del  Rech  Condal  perqué  la  aygua  anés 
al  seu  moli  de  Santa  Coloma  de  Gramanet. 

«En  lany  1586  embiaren  embaxada  al  Rey  demanantli  inter  alia 
venes  á  la  Ciutat  los  Molins  y  cops. 

«A  25  de  Juny  1591  deliberació  de  traure  lo  rech  de  Ripollet  qui 
passa  á  Moneada  á  debit  deis  raolins  reals. 

«A  6  de  Setembre  1646,  en  Concell  de  Cent  se  tracta  de  adobarla 
resclosa  del  Riu  de  Besos,  pera  evitar  lo  dany  á  la  Torre  del  Cap  del 
Riu. 

«A  24  de  Noembre  1676  foren  deliberadas  pagar  40  Iliures  per  lo 
preu  fet  de  fer  un  rech  en  lo  Arenal  desdel  Baluart  de  Llevant  á  la 
mar  á  efecto  que  per  dit  rech  discorregues  la  aygua  del  Rech  Condal 
que  vá  per  dintre  lo  valí  y  lo  mateix  die  foren  deliberadas  pagar  33 
Iliures  per  la  entrada  de  un  establiment  fet  per  la  Batllía  General  á  la 
present  Ciutat  de  poder  teñir  lo  empriu  de  rentar  y  netejar  las  tripas 
deis  Bestiars  de  la  Ciutat  en  lo  dit  rech,  á  cens  de  2sous  annuals,  lo  vn 
per  lo  cens  y  lo  altre  per  la  Amortisació  y  á  31  de  Juliol  1682,  en  Con- 
cell se  tracta  lo  mateix. 

«A  20  de  Agost  1677  fon  deliberat  ferse  vna  Caseta  al  trastallador 
que  es  devant  Sant  Agusti,  per  lo  qual  emboca  la  aygua  del  rech  á  la 
Clavaguera  mestre  del  Carrer  den  Gensana,  fentse  porta  en  aquella  á 
íi  que  se  puga  tancar  en  clau. 

«A  21  de  Abril  1682  en  Concell  de  cent  se  tracta  de  fer  nou  lo  Pont 
del  Rech  Condal  y  á  4  de  Juny  foren  deliberades  pagar  86  Iliures  13 
sous  3  per  la  primera  paga,  etc. 

«A  2  de  Juliol  1703  en  Concell  de  Cent  se  tracta  de  fer  vna  fibla  en 
lo  Rech  Condal  pera  conduhir  la  aygua  pera  regar  los  arbres  de  la 
Rambla  y  á  12  y  14  en  Concell  se  tracta  lo  mateix  y  á  13  y  22  de  Agost 
en  Concell  se  tracta  lo  mateix  y  á  5  y  7  de  Setembre  en  Concell  se 
tracta  lo  mateix  y  lo  dit  die  7  en  lo  Manual  se  troba  la  acta  de  preu 
fet  de  dita  obra  y  á  12,  14  y  27  en  Consell  se  tracta  lo  mateix  y  á  10 
de  Noembre  en  Consell  se  tracta  lo  mateix  y  á  24  en  lo  Manual  se 
troba  altre  acte  de  preu  fet  y  á  28  en  Concell  se  tracta  lo  mateix  y  A  27 
de  Desembre  en  Concell  se  tracta  lo  mateix  y  á  12  de  Janer  1 704  en 
Concell  se  tracta  lo  mateix  y  á  30  en  lo  Manual  se  troba  lo  acte  de 
venda  de  la  Caseta  deis  Anamorats  y  lo  mateix  dia  en  Concell  se  tracta 
lo  mateix  y  á  22  de  Setembre  en  Consell  se  tracta  lo  mateix  y  á  4.  9  y  23 
de  Octubre  en  Concell  se  tracta  lo  mateix  y  á  16,  21  y  30  de  Noem- 
bre en  Concell  se  tracta  lo  mateix  y  á  10  de  Desembre  en  Concell  se 


198  F,    CARRERAS   Y   CAXDl 

tracta  lo  mateix  y  en  aquest  día  en  lo  Manual  se  troba  vn  acte  de 
Preu  fet  de  fabricar  una  Caseta  prop  la  muralla  de  la  torre  de  Sant 
Sever  y  fer  vn  rech  clos  desde  dita  Caseta  flns  al  cantó  de  la  Vniver- 
sitat  per  conduhir  dita  aygua  y  á  23  de  febrer  1705  en  Concell  se  tracta 
lo  mateix  y  á  17  de  Juliol  en  Consell  se  tracta  lo  mateix  y  á  25  de 
Janer  1706  en  Concell  se  tracta  lo  mateix  y  á  16  de  Juny  1707  en  lo  Ma- 
nual se  troba  altre  acte  de  Preu  fet  y  á  13  de  Setembre  en  Concell  se 
tracta  lo  mateix  y  á  26  de  Noembre  en  Concell  se  tracta  lo  mateix  y 
á  29  de  Noembre  1709  en  Concell  se  tracta   lo  mateix. 

«A  13  de  Febrer  1712  en  Concell  de  Cent  se  tracta  de  la  venda  feta 
per  lo  Rey  á  la  present  Ciutat  deis  Molins  y  altres  cosas  y  á  20  en  Con- 
cell se  tracta  lo  mateix  y  á  2 1  de  Juliol  en  Concell  se  tracta  lo  mateix  y 
á  15  y  22  de  Octubre  en  Concell  se  tracta  lo  mateix  y  á  11  de  febrer  1713 
en  Concell  se  tracta  lo  mateix  y  á  10  de  Maig  en  Concell  se  tracta  lo 
mateix. 

«A  7  de  Febrer  1712  se  troba  lo  acte  de  possessió  deis  molins  reals 
donada  per  lo  Procurador  fiscal  Patrimonial  de  la  Batllía  General  á  la 
Ciutat.» 

La  cequia  Comtal,  tenía  adscrit  un  empleat  qui  cuydava  d'  haver  en 
bon  condret  la  sua  boca  ó  sortida  á  mar.  L'  oñci  feu  enveja  á  hu  deis 
oficiáis  de  la  Ciutat,  al  escrivá  de  les  obres,  qui  profitantse  de  la  mort 
del  qui  lo  servía,  en  1494,  se  '1  feu  adjudicar  ab  son  acostumat  sa- 
lari  (1).  Ab  semblants  combinacións  no  hi  solía  guanyar  lo  servey  mu- 


(1)  Concell  ordinari  del  28  de  Febrer  1494.— «ítem  hi  fonch  proposat  com  en  pnix 
de  roda  qui  tenía  carrsch  per  la  Ciutat  de  teñir  en  condret  lo  rech  de  mar  era  passat 
daqaesta  vida  e  per  co  couenia  en  lloch  de  aquell  esserhi  elegit  altre.  E  per  que  era 
vist  per  ells  dita  Consellers  que  dit  oífici  era  mes  condedcsnt  esser  exercit  per  lo 
Scriva  de  les  obres  de  la  Cíatat  per  diuerses  respectes  que  no  per  altres;  e  tenia  oa- 
rrech  de  coses  no  pertanyens  a  son  olñci  en  les  quals  donaue  bon  recapte  sens  satís- 
facció  alguna  que  no  Un  era  feta.  Per  90  proposauen  en  dit  concell  que  si  a  aquell 
era  plasent  lo  prouehis  del  dit  exercici  ab  lo  salari  acustumat  esserli  donat  de  V  lliu- 
res  quesonn  any.» 

Lo  Concell  axis  ho  aprová,  donant  lloch  á  que  segurament  en  Paig  de  Koda  pre- 
sentas lo   seguent  escrit  ais  Concellers. 

«Magnifichs  Sors.  e  de  molta  magnificencia. —A  noticia  den  pere  eecriua  de  les  obres 
de  la  present  Ciutat  es  vengut  que  en  lo  consell  ordinari  dererament  celebrat  en  la 
consellaria  pr.p  pessade  cens  ell  esser  oyt  seria  stat  jriuat  del  oífici  de  teñir  en 
condret  la  bocha  de  mar  del  Kech  condal  lo  qual  offici  es  de  pocha  valor  pero  en  mix 
al  offici  seu  hi  tots  los  pessa's  de  son  ofñci  han  tengut  e  regit  aquell  Se^ons  en  los 
compteb  de  les  obrarles  de  X,  XX,  XXX  anys  hi  de  tant  que  no  es  memoria  en  contra- 
ri  se  pot  veure  hi  com  de  dret  sia  que  nengu  no  deu  esser  priuat  de  sa  possessió  cens 
coneguda  de  dret  e  cens  que  no  sia  hoyt  esta  en  mirar  deis  qui  en  tal  han  votat  sino 
que  creu  que  canssats  per  esser  ora  tant  tarde  per  acabar  dit  consell  hi  no  esser  de- 
tenguts  ho  han  portat  axi  hi  ab  pensament  que  los  del  dit  consell  hi  los  altres  del 
present  consell  medarament  miraran  en  esta  cosa  ocorra  hi  suplica  ais  dita  consellers 
e  consi'U  que  sia  plasent  reuocar  cassar  hi  anuUar  la  deliberado  feta  en  dit  consell 
de  trenta  sis  hi  aquella  hauer  per  nuUa  com  se  sia  feta  sens  hoyrla  part  o  tens  nin- 
guna informacio  rebuda  de  la  iiecligencia  o  culpa  que  es  stade  impcsade  al  dit  scriva 
de  la  qual  culpa  es  molt  cert  dit  pere  mani  es  fora.  Per  vo  suplique  lo  dit  scrina  sia  ma- 
nat  pendre  informacio  silos  casatinents   del  pía  den  luU  dts  de  que  lo  moli  armuseo 


LES  AYGUES  Y  BAXYS  DE   BARCELOXA  199 

nicipal,  cora  tinguerem  ocasió  de  fer  veure  ab  motiu  d'  altre  fet  per  1' 
istil,  derrerament  referit  en  nostre  raonografía  Lo  Montjuicli  de  Bar- 
celona. 

La  cequia  Comtal  sufrí  les  consequencics  del  ailunyaraenl  y  falta 
d'  aygues,  en  los  temps  en  que  lo  caudal  superflcial  del  Besos,  s'  escur- 
sá  fins  al  punt  present,  que,  sois  lii  corren  per  damunt  aygues,  en 
anys  abundants  de  pluxes.  De  manera  que  ha  sigut  necessari  moder- 
nament  practicar  diferents  trevalls  de  mina  per  alimentar,  ab  les  so- 
terranías  del  riu,  la  antiquísima  cequia  barcelonina,  que  tant  de  prop 
seguí  á  la  famosa  d'  Ecija  construida  en  949  per  Al-IIakem  II,  la  pri- 
mera cequia  d'  Espanya,  puix  ab  ella  s'  inaugura  la  implantado  d' 
aquest  nou  avene  agricol. 

Pí  y  Arimón  en  1854  y  Moner  en  1903  (1),  nos  han  donat  compte  d' 
aqüestes  obres,  copiant  les  inscripcións  conmemoratives,  posades  en  la 
mina  en  1778,  quant  se  construí  essent  intendent  lo  Baró  de  la  Linde, 
y  en  1822  y  1838,  en  que  s'  allargá,  á  causa  de  noves  necessitats.  Des- 
de llavors,  una  Junta  mixta  en  la  que  hi  teñen  participado  les  dife- 
rents entitats  interessades,  cuida  de  la  administrado  de  dites  aygues 
y  cequia. 

Lo  creximent  de  la  moderna  Barcelona,  ha  convertit  en  edificis  la 
major  pan  deis  conreus  que  s'  extenien  del  peu  de  ses  derrocados  mu- 
ralles,  al  terme  de  Palomar.  Y  en  estos  derrers  temps,  al  desaparexer 
molíns  y  regadius  sustentáis  per  la  vella  cequia  Comtal,  per  lo  regó 
Mir  del  segle  x  y  al  perdre  aquesta,  sa  primitiva  utilitat,  s'  imposa  do- 
nar altre  aprofitament  á  ses  aygues. 

La  futura  utilitat  que  prestará  la  cequia  Comtal,  no  pot  esser  mes 
que  netejar  y  sanejar  les  cloaques  de  Barcelona,  aquest  padrastro  de 


es  stat  enderroohat  per  loe  obrss  passats  lo  dit  Reoli  ha  rehinflaí;  ni  ha  vnplertes  les 
cases  de  aygua.  Com  sia  veritat  que  ans  de  enderocar  lo  dit  moli  sentiam  aquex  dan  a 
cansa  del  dit  moli  e  no  á.  causa  de  la  necligencia  imposaie  al  dit  soriua  com  ai  a  cau- 
sa sua  aquest  any  hagueren  vist  hisentit  anug  los  dits  casatinents  a  causa  delesmol- 
tes  aygues  son  estades.  E  lo  dit  Rech  es  vengut  gros  hi  com  los  obres  tinguen  facultat 
de  mirar  sobre  los  menistres  de  la  obrería  hi  si  necligencia  posen  en  los  dits  officis  hi 
posen  adespeses  llura  altres  persones  quitan  dit  exercici  hi  seria  dar  causa  de  pri- 
uar  ais  dits  obres  de  dita  jurediccio.  E  com  lo  salari  de  dit  offici  se  pach  del  ordinari 
E  com  lo  dit  offici  eusemps  ab  lo  del  scriua  sia  estat  donat  anen  ffranci  vidal 
soriua  de  les  obres  per  lo  consell  de  trenta  sis  celebrat  a  XXVIII  de  fabrer  any  Mil 
CCCCLXXXXIIII  ab  los  matexos  drets  hi  pertinencies  sia  stat  reuestits  deis  dits 
officis  lo  dit  pere  marti  notari  vuy  de  dites  obres  en  lany  de  la  consellaria  de  mossen 
dionis  miquell  e  obraría  de  mossen  Juanot  des  torrentper  no  efser  mes  prolixni  dete- 
nir  ais  magnlflohs  consellers  e  consell  se  dexa  de  dir  lo  que  mes  se  poria  Sois  suplica 
que  sia  prouehit  per  lo  dit  consell  com  de  dult  es  suplioat  hi  sera  seruar  la  pruticha  e 
oostum  de  llurs  antipessats  que  nunqua  ais  of-fioials  hi  menistres  de  dita  casa  han  des- 
poliats  de  llurs  officis  cens  coneguda  do  dret  hi  ab  tal  oonfianía  lo  dit  scriua  recorra 
ais  dits  magniñchs  consellers  e  consell  que  purgaran  llurs  consiencies  hi  apres  de  tants 
serueys  ha  fets  a  la  dita  Ciutat  lo  premi  de  aquells  hi  satisfácelo  no  sera  spoliarlo  de 
Uur  offici.  Et  licet,  etc.»  {Cartas  Comunas  Origináis  U40,  arx.  municipal  de  Barcelona.) 
(1)  Vegis  lo  Diaño  de  Barcelona  del  Maig  de  1903,  plana  5937,  Apuntes  históricos  sobre  la 
acequia  condal. 


200  F.    CARRERAS  Y  CANDI 

nostre  progresiva  Ciutat,  que,  quan  se  1'  hagi  pogut  treure  de  sobre,  1' 
acostará  d'  alguns  kilometres  á  lo  restant  de  la  Europa  civilisada,  com 
ha  dit  molt  bé  lo  Sr.  Selles  en  cert  trevall  dcrrerament  publicat  sobre 
aquest  tema  (1). 


Banys  públichs  de  la  Edat  Mitjana 


Lo  burg  ó  re  val  junt  á  Santa  María  d'  extra  muros  civitatis  Bar- 
chinonejuxta  litore  maris,  com  1'  anomenava  un  document  del  any  lül8 
(2)  comeníjá  á  poblarse  en  lo  segle  xi,  envoltant  á  la  capella  y  á  uns 
banys  emplazáis  en  son  vehinatge,  per  los  que,  tant  se  podía  utilisar  la 
aygua  del  recli  Comtal  que  hi  passava  prop  com  extréurela  de  pou  ab 
sinia  y  catufols. 

Aquests  banys,  á  les  derreríes  de  la  Edat  Mitjana  reberen  lo  nom 
de  vells,  per  antonomasia  d'  altres  banys  coneguts  per  nous  y  de  qual 
construcció  y  origen  ne  conexem  alguna  cosa. 

Migrades  despulles  deis  banys  vells  de  Santa  María,  se  conservaren 
fins  á  les  derreríes  del  segle  xvi,  segons  explica  Pujades  (3).  Lo  ca- 
rrer  hont  estigueren  situats,  encara  subsisteix,  ab  la  reduida  ampiada 
que  tingué  en  los  temps  en  que  s'  hi  anava  á  pendre  banys,  co  es,  nou 
cents  anys  enrera. 

De  consemblant  manera  se  parla  encara  á  Barcelona  del  carrer  deis 
banys  nous,  per  mes  que  en  tal  carrer  sois  s'  hi  banyin  los  que  tingan 
banyera  á  casa  seva  y  derrerament  resultes  sarcástich  aplicar  al  edi- 
fici  lo  calificatiu  de  nou.  En  nostra  Ciutat  los  llochs  que  's  diuhen 
nous,  tais  com  la  pla9a  Nova,  lo  portal  Nou.  lo  carrer  Nou  de  Sant 
Francesch,  etc  ,  solen  comptar  llargues  centuries  d^  existencia.  Y  cer- 
tament^  que,  si  tots  estos  llochs  oious  son  prou  vells,  á  tots  ells  los 
guanyava  en  antiguitat,  1'  ediíici  destinat  ais  banys  nous  en  lo  cali 
juich. 

No  tant  sois  eren  les  aygues  patrimoni  déla  Corona,  en  nostre  Prin- 
cipat,  sí  que  també  ho  foren  los  banys,  existents  en  les  principáis  ciu- 
tats  de  Catalunya,  indubtableraent  com  á  llegat  de  les  costums  y  civi- 
lisació  sarrahina.  Quan  Lleyda  fou  conquistada  ais  sarrahins,  hi  havía 
uns  banys  públichs,  los  quals  crehem  subsistien   en   les   d-erreríes  del 


{l^  Saneamiento  y  mejora  de  Barcelona  su  aplicación  al  desvio  y  aprovechamiento  de  la 
acequia  condal,  per  Salvador  Sellos  y  Baró:  publicat  en  la  Revista  de  la  Cámara  Mutua 
de  la  Propiedad,  any  I,  pl.  58  (Barcelona  1903). 

(.2)    Document.  nom    4  de  Ramón  Berenguer  I  (  \rx.  Corona  Aragó). 

(rJ)  «Y  hará  co' a  de  treinta  años  que  en  aquella  caUe,  á  mano  izquierda,  cami- 
nando á.  la  dicha  iglesia  de  Santa  María,  á  la  mitad  de  la  calle,  se  hallaban  aún  los 
vestigios  do  aquellos  baños».  {Crónica  universal  del  principado  de  Cataluña,  vol.  III, 
pl.  72.) 


LES  AYGUES  Y  BANYS  DE  BARCELONA 


201 


segle  XV  (1).  Axis  raateix  á  Balaguer,  en  1'  any  1150,  existía,  la  casa 
deis  banys,  en  una  de  ses  places  (2).  A  propósit  de  la  Ciutat  de  Ge- 
rona y  de  sos  banys  mitjaevals  tenim  á  la  vista  una  interessant  mo- 
nografía que  publica  Girbal  en  1888  (3).  Allí  demostra  com  los  banys 
existíen  en  1194,  si  be  manifesta  que  no  creya  s'  atrassessin  á  molta 
major  antiguitat.  Mes  avant  sigueren  destruits  per  los  francesos  al 
finar  lo  segle  xiii  y  donats  per  lo  Rey,  en  1294,  á  Ramón  de  To^lA,  á 
condició  de  reedificarlos  (4).  Ais  dos  anys  s'  havía  acabat  esta  recons- 
trucció  esmersanthi  mil  noucents  sous  barceloneses.  En  1342  lo  Rey 
enagená  lo  scnyoriu  ó  percepció  de  cens  en  dits  banys  en  favor  de  son 
físich  Arnau  (íe  Adiaría  ó  siga  Arnau  Qa  Riera.  En  1'  any  1618,  los 
banys  de  Gerona  sigueren  adquirits  per  les  monges  caputxines,  les 
quals  los  convertiren  en  convent. 

Los  banys  de  Gerona  motivaren  una  controversia  en  lo  segle  xviil 
e  tre  lo  canonge  Francisco  Dorca  qui  afirmava  foren  banys  y  lo 
P.  Martí,  canonge  premostratensede  Bellpuig  de  les  Avellanes,  qui  sos- 
tenía que  era  un  babtisteri.  Lo  P.  Villanueva  dona  detallada  descrip- 
ció  d'  est  interesant  ediflci,  tal  y  com  havía  pervingut  ais  primers  anys 
del  segle  xix  (5). 

Ay també  á  Tortosa,  en  lo  segle  xiii,  en  lo  concambi  fet  entre  los 
Templers  y  lo  Rey  d'  Aragó,  en  1294,  foren  cedits  al  Sobirá  los 
banys  de  la  Ciutat   (6). 

Que  los  banys  eren  de  la  Corona  ho  vegém  en  lo  regnat  de  Jaume  I, 
qui  concedí  en  1' any  1270,  autorisació  á  un  particular  per  construir 
uns  banys  dintre  la  sua  propietat  (7).  Aytambé  lo  mateix  Sobirá  en 
1268,  feu  donació  deis  banys  de  garago(?a,  á  un  tal  Ramón  Elies  (8).  Y 


(1)  AlsenyalarlocTirs  d' una  processó  á  Lleydí ,  en  r  any  láS4,  se  din  «e  la  professó 
que  tir  per  los  banys  al  carrer  den  Amiguet  que  es  lo  carrer  hon  sta  Jorda».  (Villa- 
nueva,  Viaje  literario  á  las  iglesias  de  Espaila,  vol.  XVII,  pl.  263.) 

,2)  A.  1156.— En  la  donació  que  feu  GuiUém  de  Ponts  ais  templers  de  Gardeny  de  lo 
que  havia  rebut  de  son  pare  á  Balaguer,  s'  hi  Hegeix  «in  ciuitate  balaguerii  scilicet 
plateam  que  est  in  eadem  ciuitate  cum  ómnibus  sibi  pertinentibus  que  tenet  á  domo 
balneorum  usque  ad  ortum  Berengarii  Geraldi-.  (Cartoral  deis  Templers  de  Gardeny, 
fol.  34,  doc   65.  Arx.  de  S.  Joan  de  Jerusalem  á.  Barcelona). 

(3)  Estudio  hiHtórico  artístico  acerca  délos  llamados  haños-drabes  de  Gerona  por  D  En. 
riqtie  Claudio  Girbal.  (Gerona  1888). 

(4)  Gratiarum  II,  foli  93,  arx.  de  la  Batllia  del  Eeyal  Patrimoni  á  Barcelona. 

(5)  Viaje  literario,  vol.  xiv,  pl    184. 

(6)  A.  1-94:  .Ítem  conuenunt  quod  dictus  dominus  Rex  in  cambium  balneorum 
alfandie  Dertuse  det  et  concedat  absolute  im  perpetuum  diotis  fratribusillam  partem 
ettotum  jus  et  dominium  et  jurisdiccionem  quam  et  quod  habet  et  habere  debet  quo- 
mddo  ia  Castro  et  homnibus  de  Ollera  .  Lo  Kasoell  d'  OUers  se  trovava  situat  en  la 
ooncade  Barbera.  Se  torna  á  parlar  deis  banys  al  senjaUr  algunes  propietats  deis 
templers  á  Tortora,  ab  estes  páranles.  «ítem  duas  domos  afrontantes  cum  caldaria 
balueorum  et  in  viis  publicis  ítem  tres  patis  sive  solara  domorum  luxta  ceniam  bal- 
neorama.  (Colección  de  procesos-Legajo  l.o  anys  1291  á  1303  folis  17  y  18;  y  Legajo  4.^ . 
Arx.  Corona  Aragó). 

(7)  Registre  14,  foli  107,  Arx  Corona  Aragó. 

(8)  Registre  16,  foli  183,  Arx.  Corona  Aragó. 


202  F.    CARRERAS   Y   CAXDl 

en  1273,  trovantse  á  Murcia,  otorga  los  banys  d'  Algecires  á  Mestre 
Joan,  son  cirurgiá  (1). 

Sentada  ja  la  hipótesis  de  la  preexistencia  á  Barcelona  deis  banys  de 
Santa  María,  passém  á  tractar  deis  que  judicám  posteriors  y  que  per 
co  reberen  lo  calificatiu  de  nous,  deis  quals  n'  ha  pervingut  la  manera 
y  forma  com  se  fundaren. 

Segons  está  ja  indicat,  eren,  los  banys,  una  regalía  de  la  Corona. 
Ramón  Berenguer  IV,  en  1'  any  1160,  determina  explotarla  en  com- 
panyía  del  alfaquí  Abrahám  quí  sembla  f ou  axis  mateix  conegut  per 
Bonastruch.  Xo  redubtá  lo  nostre  Comte,  de  fer  societat  ab  un  israelita, 
per  manera  que,  al  concedirli  lo  solicitat  permís,  de  construir  nous 
banys  á  Barcelona,  en  lo  vehinatge  del  cali  juich  ó  bcirri  hebráich,  se 
reserva  dos  terceres  parts  de  les  ganancies  deis  banys,  constituintse 
veritable  societat  mercantil  entre  ells  dos.  Lo  contráete  de  societati 
no  pot  esser  mes  interesante  per  les  costums  del  segle  xii,  mostrant 
com  nostres  Sobirans  no  desdenyaven  entrar  en  empreses  industriáis 
que  poguessen  aumentar  son  patrimoni,  encara  que  s'  haguessen  d' 
associar  ab  una  persona  pertanyent  á  la  proscrita  y  denigrada  raca 
israelita. 

Ramón  Berenguer  IV  possehía  en  les  afores  de  les  muralles  de  Bar- 
celona^ junt  al  castell  Nou  Vescomtal,  un  hort  que  havía  adquirit  d'  un 
tal  Pere  Ricart.  La  situado  del  hort  semblara  molt  á  propósit  per  es- 
tablir  uns  banys  en  lo  burg  ó  ensanxe  del  segle  xii  y  1'  alfaquí  Abra- 
hám emprengué  la  sua  construcció  y  explotació  d'  acort  ab  lo  Sobirá 
y  ab  les  condicions  seguents.  La  tercera  part  de  les  ganancies  sería 
del  alfaquí  y  les  altres  dos  terceres  parts  del  Comte.  La  construcció 
deis  banys  y  adquisició  de  banyeres,  vasos,  galledes  y  demés  aparells 
á  obs  deis  matexos,  sive  de  ipsa  cenia,  se  pagaríen  entre  ells  dos  á 
prorrata  y  en  igual  proporció  que  les  ganancies.  Finalment  se  compro- 
mete Ramón  Berenguer,  á  no  concedir  permís  á  ningú  mes  per  edificar 
altres  banys  á  Barcelona,  evitant  axis  competencies  y  assegurant 
donchs  los  beneficis  deis  banys  de  junt  al  barri  juich,  al  alfaquí  con- 
cesionari  (2). 

Després  de  mort  Y   alfaquí  Abrahám,  la   sua  filia  Druda,   Aztay 


(1)  Ile?Í3ire  19,  foli  96,  Arx.  Corona  Aragó. 

(2)  8i  be  no  es  inedit,  per  haverlo  publicat  Villanueva  en  son  Viaje  literario  alas 
iglesias  de  España  (vol.  XVIII,  fol.  £94),  per  esser  molt  interessant  y  únich  en  la  su», 
especialitat  industrial,  continuóm  lo  contiacte  del  1160,  éntrelo  Comte  y  1' alfaquí 
Abrahám. 

«In  Dei  nomine.  Ego  Kaimundus  Comes  Barohinonensis,  Princeps  Aragonénsis  et 
Marobio,  dono,  laudo  atque  concedo  tibi  Alfachino  nomine  Abram,  ut  construas  et 
edifices  et  plantes  balnea  in  ipso  meo  orto  qui  mihi  accidit  de  Petro  Ricardi.  Et  prop- 
ter  labores  et  missiones,  quas  in  ipsa  plantatione  et  constructione  balneorum  feoeris, 
dono  tibi  et  tuis  tertiam  partem  in  iam  dlcbis  balneis  et  in  ómnibus  que  aliquo  modo 
inde  exieriat  ad  omnem  voluntatem  tuam  exinde  perficiendam  per  sécula  cuneta. 
Cumautem  iam  dicta  balnea  faerint  edíñcata,  et  ad  balneandum  plenissime  prepa- 
rata  quicquid  exinJe  ibi  fuerit  opus  de    cubis,  de   vassis,   de  galletis,  de  mandilia,  de 


LES   AYGUlíS    V    BA.N'YS   DE  BAKChLOXA  203 

Leviatorga  y  Salomón  Leviatorga,  filis  llurs,  vengueren  á  Guillém 
Durfort  sos  drets  alodials  en  los  banys  del  castell  Nou,  per  tres  mil 
sous  barcelonesos.  En  la  venta  hi  comprenien  totes  les  plantacions, 
trevalls,  despeses,  editlcis  y  paraments  pertanyents  ais  banys,  que,  per 
compra,  obtinguc  previanient,  son  antecessor,  del  comte  Ramón  Be- 
renguer  IV. 

Al  ensemps  que  portava  á  efecte  aquesta  adquisició,  Guillém  Dur- 
fort, personatge  de  notoria  importancia  á  les  derreries  del  segle  xii, 
arbitrio  del  Rey  d'  Aragó,  no  sois  la  confirmaeió  de  la  compra,  sino 
propter  multa  servitia  qiice  Domino  Patri  nostro  ilLustriasimo  Rcgi  fce,- 
licis  memorice  contuUsti  et  milii  cotidie  confers,  que  li  fossen  donades 
les  dugues  parts  de  dits  banys  y  construccions,  que,  com  sabém  per- 
tanyien  á  Ramón  Berenguer  IV  y  per  tant  lieretá  son  net  lo  rey  En 
Pere  (1). 

D'  hont  era  procehidora  la  aygua  d'  aquets  banys,  no  ho  diu  cap 
deis  tres  documents.  En  lo  del  1160  hi  pot  aludir  la  expressió  sive  de 
ipsa  cenia.  Si  en  realitat  fós  per  sinia  la  manera  com  s'  extreya  del 
pou  la  aygua,  com  apar  indubtable,  s'  aludiría  ais  catufols,  en  les 
expressions  cubis,  vassis  ó  galletis,  del  propi  document.  La  matexa  si- 
tuado deis  banys  á  nivell  molt  mes  baix  que  '1  plá  terrer,  si  no  prova 
gran  cosa,  pot  confirmar,  que  la  aygua  no  arrivaría  á  molta  alsada  y 
per  tant  que  be  podía  esser  extreta  de  pou,  ab  lo  travallós  aparell  deis 
catufols  d'  una  sinia. 

A  la  breu  y  vulgar  descripció  de  dits  banys  donada  per  Pujades,  se- 
gons  los  havía  vist  al  comencar  lo  segle  xvii  (2),  ne  seguí  altre  de  Bo- 
sarte,  en  1786  (3),  qué  'ns  esplica  com  los   marbres  d'  eix  edifici,  ana- 


caldariis,  de  parietibus  balneoram,  vel  de  toto  edificio  sive  de  ipsa  cenia  totum  mitta- 
tur  efe  defcur  Ínter  Comitem  et  Alfaguicnam  8cilicet,  nt  Gomes  mittat  duas  partes  efe 
Alfaguimus  niam.  Et  sic  fiat  omne  opns  inter  eos.  Insuper  ego  iam  dictas  Eaymnn- 
du3  Comes  Barchinonentis  dono  tibiprefato  Alfaquimo  ut  nuUus  alia  faciat  balnea  in 
Barchinona.  Facta  Í3ta  carta  quinto  idus  junii  anao  vicésimo  tertio  regni  Ludovici 
Jucioris.  — S'i^Raymundi  Comes.— Sig>^ntim  Joannis  Martini.— Sig-p'num  BernaidiMar- 
outii.— Sig>f  num  Guiliermi  Eaimundi  Dapiferi  — Sig'J^anm  Raimundi  de  Podio  alto.— 
Sig-t<Qum  Arberti  de  Castrovetulo.— Sig^fíaum  Poncii  acribe  qui  liec  scripsit  super  po- 
sitia  litteria  in  linea  quarta  die  et  annoquo  snpra. 

(1)  Los  dos  documents  del  1199,  los  pablicá  á  continuació  del  precedent,  1'  autor 
del  i^iaje  literario.  A  mes  n'  havóm  vist  transllats  antichs  en  lo  Gratiarum  II,  foli  194, 
del  arxia  de  la  BatUía  del  Rey  al  Patrimoni  á  Barcelona,  d'  hont  crehém  ho  copia  Vi- 
llanuevA. 

[2  Es  remarcable  en  la  descripñó  de  Pujades  (Coz-omca  líMÍyersaí  del  principado  de 
Calaluiii,  vol  III,  pl.  72;  que  precisa  lo  lloch  hont  se  trovaren  situats:  «estaban  en  la 
calla  que  hoy  se  Uaoaa  deis  banys  nous,  cerca  de  la  Iglesia  de  nuestra  Señora  del  Pino, 
que  va  desde  el  pie  de  la  bajada  de  Santa  Eulalia  á  la  Boqueria.  Y  allí,  casi  á  la  es- 
quina, están  aún  las  estancias  de  ks  baños,  las  pilas  y  otras  cosas  que  dan  señal  de 
esto  Eátaban  mucho  debajo  do  tierra,  todos  cubiertos  de  bobada  gorda  con  diversas 
colunas  como  UQ  claustro;  el  cual  en  lo  alto  remataba  en  figura  de  simborio,  por  el 
cual  entraba  la  claridad. > 

(3)  De  la  descripció  de  Bosarte,  se  valguó  Pi  y  Arimón  en  1854,  al  dir:  «En  la  casa 
que  forma  la  esquina  de  la  callo  de  los  Baños  Nuevos  y  de  la  Bocaila  existían  unos 


204  F.   CARRERAS   Y   CANDI 

ren  á  parar  á  la  iglesia  de  Bethlem;  y  derrerament,  en  1848,  altre  mes 
detallada  y  técnica  deguda  al  arquitecte  barceloní  Antoni  Rovira  y 
Trias,  quí,  avants  de  desaparexer  dits  banys,  en  1'  any  1834,  ne  tra- 
gué un  dibuix  y  les  anotacións  que  condensa  en  los  dos  següents  apar- 
táis (1): 

«Esta  pieza  era  un  cuadrilátero  de  42  palmos  de  lado  y  en  su  cen- 
tro habla  un  pórtico,  también  cuadrado,  de  18  palmos  de  lado  de  cen- 
tro á  centro  de  coluna.  Este  pórtico  constaba  de  12  colunas,  esto  es  de 
cuatro  á  cada  lado  La  bóveda  que  circula  el  pórtico  era  de  cañón  se- 
guido y  los  cuadriláteros  de  los  cuatro  ángulos  estaban  cubiertos  con 
bóveda  váida;  la  del  centro  era  un  cono  truncado  con  unas  aristas  que 
formaban  como  una  estrella,  de  modo  que  la  base  superior  de  dicho 
cono  estaba  abierta  por  donde  entraba  la  luz  de  esta  sala  y  los  cuatro 
ángulos  venían  á  formar  unas  pechinas.  Estas  bóvedas  estaban  cons- 
truidas con  una  mezcla  de  argamasa  y  cantos  rodados  del  tamaño  de 
una  avellana  y  eran  tan  sumamente  sólidas,  que  cuando  las  derribaron 
por  orden  de  su  propietario,  en  el  año  de  1834,  al  objeto  de  construir 
un  nuevo  edificio  de  alquiler,  fué  preciso  ejecutarlo  á  golpes  de  mazo 
que  daban  varios  hombres  con  todas  sus  fuerzas. 

«Las  doce  colunas  eran  de  mármol  blanco,  y  se  conservaban  algu- 
nos vestí jios  que  parecían  ser  del  pavimiento.  La  ventana  con  reja  que 
representa  la  lámina,  daba  á  la  calle,  la  cual  es  doce  palmos  más  alta 
que  el  nivel  de  dicho  vestíbulo,  á  causa,  sin  duda,  de  la  superposición 
de  las  capas  de  tierra  que  desde  aquellos  tiempos  se  irían  deponiendo, 
según  se  infiere  de  la  rampa  modernamente  formada  que  sirve  de  ba- 
jada.» 


i?aí508 -4?-a5es  ó  más  bien  de  la  escuela  arábiga,  construidos  acaso  en  tiempo  de  los 
Condes  de  Barcelona.  Otros  los  hacen  Romanos.  Bosarte.  que  dá  una  buena  descrip- 
ción de  ellos,  tales  como  se  hallaban  cuando  los  visitó  (1786;,  dice  que  ocupaban  la  ca- 
balleriza y  parte  del  corral  de  la  referida  casa.  Los  restos  más  notables  consistían  en 
un  sadadero  en  figara  de  templo,  cuya  cúpula  estaba  cortada  hacia  dentro  en  trián- 
gulos y  sostenida  por  doce  columnas  de  marmol  blanco,  cuyos  capiteles  no  tenían  la- 
bor alguna.  La  cúpula  terminaba  en  un  agujero  en  forma  de  estrella,  por  el  cual 
entraba  la  luz  A  la  izquierdi  yendo  al  corral,  veíase  contra  la  pared  un  canalón  segui- 
do hecho  de  argamasa  de  cal  y  chinarro  por  donde  el  agaajiba  al  baño.  Algunas  co- 
lumnas que  sostenían  unos  aróos  antes  de  entrar  en  el  sudadero  parecían  restauradas. 
Conocíase  que  el  resto  del  edificio  era  un  claustro  y  uno  de  sus  cuatro  lados  lo  que 
entonces  servia  de  caballeriza.  Las  bóvedas,  par  ¡des  y  la  cúpula  delsudidero  estaban 
enlucidas  de  estuco:  el  pavimento  era  todo  de  mármoles,  de  los  que  se  extrajeron  mu- 
chos p  ee  llevaron  á  la  iglesia  de  Belén.  Las  puertas,  aunque  tapiadas,  daban  á  enten- 
der que  el  ingreso  principal  del  edificio  estaba  en  el  lugar  que  actualmente  ocupa  la 
calle  de  la  Bocaria*  (Barcelona  antigua  y  moderna,  vol.  II,  pl.  370). 

(1)    «El museo  de  familias  ó  revista  universal»,  vol.  I,  any  1848  pl.  95. 


LES  AYGUES    Y   BANYS  DE  BARCELONA  205 


CONDUCCIONS     DE     FOXTS     MITJAEVALS 

A  les  derreries  del  seo:le  xiii  s'  inicia  una  corrent  de  portar  aygues 
de  fonts  á  les  ciutats.  A  Barcelona,  los  frares  Predicadors,  en  1'  any 
1263,  tractaren  de  conduirhi  una  mola  d'  aygua  potable,  permetentlos- 
hi,  lo  rey  Jaume  I,  passar  per  los  paratges  hont  millor  los  hi  apare- 
gués  (1).  Aximateix  á  Figueres,  en  1'  any  1280,  hi  foren  transportades 
altres  bones  aygues  de  mina  (2). 

La  ciutat  de  Barcelona  en  1'  any  1303,  tractá  de  veure  quines  obres 
hauria  de  fer  per  conduír  unes  aygues  que  sortíen  de  la  montanya  de 
Montjuích  (3). 

En  la  monografía  Lo  Montjuích  de  Barcelona  (4)  publicaren!  un  ban 
mostrant  com  en  1314,  en  lo  portal  de  la  Boqueria,  mes  proper  á  la 
montanya,  hi  rejaven  fonts  d'  aygua  de  Montjuích.  No  seria  abundós 
dit  manantial,  puix  los  Concellers  privaren  que  sigues  presa  aygua 
per  fer  tinta  ne  altre  empriu,  sino  sol  per  son  beure. 

Essent,  eix  caudal  d'  aygua,  insuficient  á  les  necessitats  de  les  indus- 
tries deis  barcelonins,  es  natural  se  preocupessin  tot  seguit  de  la  ob- 
tenció  de  manantials  mes  abundants,  designantse  com  A,  mes  aproposit, 
per  esser  aconduits  á  la  Ciutat,  los  de  la  montanya  deCollcerola,  nom 
ab  que  era  designat  lo  Tibidabo  actual. 

Diuhen  los  autors,  que  la  mina  de  Collcerola,  fou  descuberta  ca- 
sualment  per  un  Fivaller,  cassant  á  la  montanya.  Qual  fet  s'  ha  preten- 
gut  conmemorar  en  la  font  de  la  plassa  de  Sant  Just,  inaugurada  en 
1367  ab  les  aygues  de  dita  procedencia,  (5)  al  esculpirhi  un  falcó  en  lo 
frontispici. 

Aprovada  la  condúcelo  de  dites  fonts,  les  obres  se  realisaren  en  los 
anys  de  1351  á  1355.  Deis  comptes  del  any  1351 ,  ne  deduím,  que  llavors 
se  trevallava  en  la  construcció  de  la  mina  (6)  y  en  1'  any  1355,  já  ra- 
java  dita  aygua  en  les  fonts  del  Cali  juích  y  de  la  plassa  de  Sant  Jau- 
me (7).  En  r  any  1356,  diu  Pí  y  Arimón  que  's  feu  la  de  la  plassa  de 
Santa  Ana,  respecte  á  la  que,  en  1399,  s'  hi  prohibí  rentarhi  en  1'  abeu- 
rador.  Altres  fonts  s'  inauguraren  despj-és,  com  se  dedueix  de  que  en 
1399^  fos  privat  ais  boters,  posar  cercols  á  remullar  en  la  font  de  la 


(1)  Registre  42,  foli  15,  arx.  Corona  Aragó. 

(2)  Registre  áS,  foli  170,  arx.  Corona  Aragó. 

(3)  Delliberacions  del  Coticell  1301  1303,  foli  91,  arx,  Mun.  Barcelona. 

(4)  Iiremorias  de  la  R.  Academia  de  Buenas  Letras  de  Barcelona,   vol,   VIII,  pl.  217, 
nota  (86). 

(5)  Pi  y  Arimón  Barcelona  antigua  y  moderna,  vol.  II,  pl.  410. 

(6)  Delliberacions  del  Concell  1350-1351. 

(7)  Delliberacions  del  Concell  1354-1359,  folis  100  y  114.  Vegis  la   Rúbrica  de  Bruniquer, 
vol.  III,  cap.  65,  foli  80. 


20o  F.    CARRERAS    Y   CANDI 

Mar  (1):  que  en  1434,  compres  la  Ciutat,  la  casa  d'  en  Bernat  Sola,  en 
lo  carrer  de  la  Avellana,  per  construirbi  la  font:  que  en  1681,  al  edifl- 
car  la  iglesia  de  Bethlcm,  se  cambias  de  Uoch  la  que  existía  enfront  de 
la  Porta-ferri9a,  com  diu  en  Pí  y  Arimón:  que  en  1402,  al  ferse  1'  edifi- 
ci  de  la  Llotja,  s'  hi  posas  una  font,  etc. 

Aquesta  mina,  en  una  de  quines  boques  hi  veliem  encara  1'  escut 
de  la  Ciutat ,  en  lo  novell  passeig  de  pujar  al  funicular  del  Tibidabo, 
ana  va  á  Sant  Gervasi,  hont  hi  havía  lo  registre  d'  inspecció.  Los  pous 
d'  accés  á  la  mina^  nos  han  dit  que  eren  unes  llargues  piles,  que  al 
present  s'  acaben  de  colgar  de  térra,  situades  al  fons  del  torrent  vehí  al 
predit  passeig.  Si  es  axis,  no  comprenem  perqué  1'  Ajuntament  de  Bar- 
celona dexa  que  desapareguin  totalnient  dits  pous  d'  ingrés,  que,  una 
vegada  siguin  ja  completament  colgats,  esdevindrá  dificultós  trovarlos 
quan  s'  hagen  de  menester. 

Ignorám  si  la  aygua  de  Collceróla,  raja  ó  no  en  les  fonts  publiques 
de  la  Ciutat,  ó  sí  aquells  robatoris  de  les  aygues  de  dites  fonts,  á  que 
's  tractá  de  posar  remey  en  1'  any  1651  (2),  seguexen  en  major  escala, 
en  nostres  dies,  en  que  la  mina  de  Monccada,  ab  son  major  caudal,  y 
los  derrers  trevalls  d'  elevado  d'  aygues  del  Besos,  han  fet  perdre  la 
importancia  primordial  de  la  de  Collceróla. 

De  la  mina  de  Monteada^  per  devallar  sa  construcció  del  comemja- 
ment  del  segle  xix  y  no  oferir  interés,  res  dihéin  atrassant  á  nostres 
Uegidors  ais  qui  convinga  saber  quelcom,  á  lo  que  ha  consignat  Pí  y 
Arimón  en  sa  escelent  Barcelona  antigua  y  moderna. 


Cequia  dita  de  La  Infaxta 


Era  molt  antich  lo  progecte  de  canalifar  les  aygues  del  Llobregat 
y  portarles  al  plá  de  Barcelona,  puix  en  1'  any  1401,  se  tractava  de  pén- 
dreles del  dit  riu  avants  del  terme  de  Cornelia. 

De  tots  los  actes  y  acorts  endrecats  á  aquesta  fí  existents  en  1' 
arxíu  municipal  de  Barcelona,  n'  Esteve  Bruniquer,  també  ne  te 
donada  resumida  relació,  com  se  pot  veure  per  les  partides  que  s'  se- 
guexen: 

«A  22  de  Noembre  1401  se  tracta  en  Concell  de  fer  venir  la  aygua 
de  Llobregat  pera  regar  lo  territori  de  Barchinona  la  qual  prenentla 
á  la  resclosa  poria  pujar  á  Cornelia  y  á  la  casa  que  solía  esser  den 
Bellvis  y  lo  Concell  ho  comete  á  Concellers  presents  y  esdevenidors 
ho  fassan. 


{D    Ooleoció  de  bans  de  Barcelona,  vol.  I,  foli  45 

'■¿)    Bans  1647  flneix  X651,  foli  191,  arx.  Manicipal  Barcelona. 


LES  AYGUES  Y  B.-.NYS  DE  HAUCELOXA  207 

«A  28  de  Agost  1548  vii  Conceller  y  lo  Batlle  General  anaren  á 
Llobre^^at  per  veure  sis  poria  portar  la  aygua  á  Barcelona.  Vicie  lo 
Uietari. 

«A  4  de  Noembre  1551  se  tracta  en  Concell  defer  venir  la  aygua  de 
Llobregat  y  metrela  en  lo  rech  monar. 

«A  27  y  29  de  Agost  1568,  se  tracta  de  fer  venir  una  sequía  del  Riu 
de  Lobregat  á  Barcelona. 

«A  28  de  Juliol  1627,  en  Dietari  es  un  Memorial  pera  Sa  Mag.*  acer- 
ca la  concessió  y  jurisdicció  de  la  aygua  de  Llobregat  y  seguidament 
es  una  carta  per  al  Sr.  Duc  de  Cardona  y  dos  memorials  estam- 
páis acerca  dit  fet  y  á  11  de  Setembre  copia  de  una  carta  de  Sa 
Mag.*  al  Sr.  Virrey  sobre  lo  mateix  fet  y  á  14  de  Agost  del  mateix 
any  en  registre  de  cartas  comunas  fol.  34  es  carta  ab  la  qual  no- 
tician á  Sa  Mag.*  de  voler  fer  venir  á  esta  Ciutat  una  siqua  del  Riu 
de  Llobregat  partint  de  Martorell  demanantli  franquesa  de  drets  y 
lo  mateix  die  en  dit  llibre  fol.  34  es  la  que  se  resigne  al  Sr.  Marques 
de  los  Veles  Senyor  de  Martorell  pera  que  concedís  facultat  de  pen- 
drer  dita  aygua. 

«A  8  de  Juny  1633,  en  Concell  de  cent  se  tracta  de  la  sequia  de 
Llobregat  ahont  es  lo  nivell  fet  per  dita  sequia  y  á  2  de  Juliol  escriuen 
á  Sa  Mag  *  en  orde  a  dita  sequia  com  apar  en  lo  registre  de  Cartas 
comunes  fol.  31. 

«Dilluns  á  12  de  Juny  1633  en  Dietari  se  troba  vna  Embaxada  feta 
al  Sr.  Virrey  per  la  sequia  del  Ríu  de  Llobregat, 

«A  23  de  Janer  1643,  los  Concellers  deliberaren  pagar  certa  quanti- 
tat  ab  motiu  de  la  fábrica  de  fer  venir  la  siquia  de  Llobregat  en  la 
present  Ciutat»  (1). 

Deis  estudis  fets  per  Barcelona  en  la  Edat  Moderna,  n'  es  bona  mos- 
tra  un  imprés  sense  data,  ni  peu  d'  estampa,  que  tenim  á  la  vista,  titu- 
lat  Memorial  \  del  qve  dev  ad-  \  vertirse  y  notar,  |  en  ivstificacio  de  la 
concessió  |  de  aygua  que  la  Ciutat  demana  á  sa  Magestat,  \  ab  lo  me- 
morial que  se  U  ha  \  presentat. 

Lo  proposit  d'  utilisar  de  la  major  manera  possible,  les  aygues  del 
Llobregat,  prengué  major  volada  al  comentar  lo  segle  xix,  com  se  He- 
geix  en  Barcelona  antigua  y  moderna,  al  referir  lo  progecte  del  1805, 
de  construir  una  cequia,  que,  arrancant  del  terme  de  Manresa,  vin- 
gués  á  desayguar  en  la  platxa  barcelonina,  atravessant  bona  part  del 
Valles. 

La  invasió  francesa  desbarata  aquest  nou  plan,  que,  renovat  en  1815 
no  s'  executá  fins  al  1817,  si  bé  limitantlo  al  plá  del  Llobregat  y  Barce- 
lona y  fent  sortir  lo  rech  de  Molins  de  Rey. 

S'  acabaren  les  obres  en  1'  any  1819,  en  ocasió  de  trovarse  acciden- 


(1)    Rúbrica  de  Bruniquer,  vol.  III,  cap.  81,  fol.  196. 


208  F.    CARRERAS    Y   CANDI 

talmente  á  Barcelona,  la  infanta  Lluisa  Carlota  de  Borbón,  á  la  que,  lo 
general  Castanyos,  mes  tart  nombrat  Ducli  de  Bailen,  llavors  Capitá 
General  de  Catalunya,  li  representa  lo  desitj  de  posar  al  Canal  lo  nom 
de  dita  Infanta.  Lo  Secretari  d'  aquesta,  al  donar  la  sua  conformitat  á 
tal  proposit,  digué  que  li  sería  molt  agradable,  que  en  les  vores  de  la 
cequia  hí  plantasen  castanyers,  á  fi  de  que,  corrent  les  aygues  á  la  sua 
sombra,  servisen  d'  emblema  á  la  protecció,  que  lo  general  Castanyos, 
presta  á  una  obra  tan  gran  y  útil  (1).  Mes  lo  bo  del  Secretari  no  atina 
á  que  en  la  térra  catalana,  aquells  arbres  eren  castanyers  y  que  sois 
los  castellans  axerits  veurien  lo  joch  ó  relació,  entre  lo  riom  deis  arbres 
y  lo  del  Capitá  General  sots  quin  comandament  la  nova  cequia  s'  havía 
acabat. 

La  obra,  que  dirijí  1'  arquitecte  Tomás  Soler,  avans  d'  arrivar  á 
Barcelona,  fertilisa  los  conreus  de  Molins  de  Rey,  Santa  Creu  d'  Olor- 
da,  Sant  Feliu  de  Llobregai,  Sant  Joan  Des-Pí,  Cornelia  y  Hospitalet 
ó  Proven (jana. 


(1)    Barcelona,  antigua  y  moderna,  vol.  II,  pl,  413. 


>ísj  ^;  jjí:  ^'  ^'  JÉJ '  vsí  " "  " ' ' " 


eNteNces  y  TEMPLEKS 

EN  LES 

MONTANYES    DE    PRADES 

(1279  á  1300) 


Estudi  d'  un  procés  reyal. — Possessions  del  Temple,  al  Ebre. — Los  Entences  á 
Aragó  y  á  Catalunya. — Disentiments  d' Entences  y  Templers  en  les  comandes  d' 
Aseó  y  Miravet  (1279  á  1281).  -  Les  montanyes  de  Prades  juntadas  al  vegueriu  de 
Vilafranca.  — Corregudes  deis  Entences  en  terres  deis  Templers  (1284  á  1289).  —  Des- 
trucció  de  Vinebre  —  Lo  Rey  evita  la  tala  de  Seros.  —  Enironisació  deis  Montcades  en 
les  riberes  del  Ebre.  -  Botí  pres  á  Ribarroja  y  á  Berrúc. — Pere  de  Monteada  aliat  deis 
Entences.  — Vexacións  á  la  Mata  y  á  Aseó.  — Penyoraments  deis  Entences  ais  Tem- 
plers per  pretendre  la  percepeió  de  monedatge. 

Les  costums  catalanes,  consignades  en  los  documents  de  cancillería, 
son  molt  sovint  fletes.  Empero  en  lloch  se  mostren  ab  la  rudesa  y  sim- 
plicitat,  que  en  les  incoacións  processals.  Ha  resultat,  per  nosaltres, 
agradosa  feyna,  inquirir  en  los  processaments  de  la  Edat  Mitjana,  ru- 
blerts  de  particularitats  dignes  d'  estima. 

Lo  procés  deis  disentiments  y  bandositats  d'  Entences  y  Montcades, 
fou  examinat  per  (^urita,  qui  no  dexá  res  en  vaga  de  lo  molt  que  con- 
tenía en  son  temps,  1'  arxiu  reyal  de  Barcelona  (1).  Empero  sois  anota 
lo  mes  remarcable  d'  estes  Iluytes  y  malifetes.  Un  extracte  general  del 
procés,  es  lo  que  aném  á  empendre,  afeginthi  algunos  noves  per  casua- 
litat  pervingudes  deis  bandolejants. 

La  familia  Entenca,  de  molts  anys  enemistada  ab  la  orde  del  Tem- 
ple, motiva  fets,  qual  esfera  d' acció  sigue,  Miravet,  Aseó,  Beni(?anel, 
Pedrer,  Rasquera,  Genestar,  Lo  Pinell,  Batea,  Booth,  García,  Vinebre, 


(1)    Fcrma  tres  pleebs  diferents,  clasificats  per  Legajo  /.",  2°  y  3.°  de  la  Colección 
de  procesos  1291  á  1S03  del  arxiu  de  la  Corona  d'  Aragó. 

1904  14 


210  F.   CARRERAS   Y  CANDI 

Vilano^a,  Gorrapta,  Camposins,  La  Fatarella  y  altres,  lloclis  no  tots 
d'  importancia  consemblant,  sino  que  alguns  sois  eren  petits  poblats. 
En  lo  procés  consta,  que  en  tots  los  que  s'  ha  nombrat,  hi  dampniflcaren 
los  Entences,  en  major  ó  menor  escala 

En  quan  ais  Templers,  una  sola  vegada,  en  1'  any  1289,  entraren  les 
batllíes  de  Mora  y  de  Tivisa,  propietat  d'  en  Berenguer  d'  Entenga,  en 
companyia  deis  Montcades,  en  circunstancies  empero  agravants,  com  á 
son  temps  dirém. 

Omitini  algunos  cavalcadesinsignificants  deis  Entences,  com  v.  g.  les 
deis  llochs  de  Booth  y  Pedrer,  per  quan  se  comenten  molt  vagament 
en  les  actuacións  judicials,  essent  corregudes  vulgars,  de  breu  durada 
y  de  les  que  res  se  'n  pot  precisar  ni  tant  sois  i'  any  en  que  ocorregue- 
ren.  Prou  nos  ha  dolgut  no  poder  consignar  la  del  Pedrer  (batllía  de 
Miravet)  que  ocasiona  vessament  de  sanch,  morinthi  un  cristiá,  tres 
sarrahins  y  dugues  sarrahines  y  hont  se  mostrá  la  extensió  d'  aytals 
corregudes,  ja  que  los  Entences,  sortits  de  Mora,  per  anar  á  Pedrer,  fe- 
ren  nit  á  la  Cenia. 

No  es  del  cas  esplicar  aquí,  1'  origen  deis  Templers,  com  s'  introdu- 
hiren  á  Catalunya,  ni  quanta  preponderancia  lograren  després  de  la 
conquesta  de  Tortosa,  mercés  ais  convenís  fets  ab  nostres  sobirans,  los 
qui  los  hi  donaren  escrupulosanient  la  part  proporcional  oferta  en  les 
noves  terres  toltes  á  la  dominació  sarrahina.  Lo  molt  que  junt  á  les 
riberes  del  Ebre  hi  arrivaren  á  posseyr,  s'  estenía  fins  á  Lleyda  en  pe- 
tites  etapes.  Be  's  pot  dir  que  les  torres  y  torces  de  Tortosa,  Miravet, 
Aseó,  Orta,  Ribarroja  y  Gardeny,  casi  be  s'  esguardaven  les  unes  ab 
les  altres. 

Les  possessions  deis  Templers,  s'  estengueren  per  tot  Catalunya,  de 
manera  que  ells  podien  atravessar  lo  Principat  de  jornada  en  jornada, 
dormint  sempre  en  cases  de  la  Orde. 

Quan  les  vexacións  de  que  eren  victimes,  los  habitants  deis  llochs 
rurals,  per  les  iluytes  internes  ó  bandositats,  entre  senyors  catalans, 
eren  inacabables,  se  busca  un  remey  que  contingués  la  violencia  del 
mal  social,  facilitant  al  débil  la  protecció  del  mes  fort  Indubtablement 
ningú  tant  poderos  com  lo  Sobirá  per  amparar  al  desvalgut  vassall  y 
d'  aquí  la  profussió  de  reyals  salvaguardies  que  s'  expedien  en  sa  Cort, 
per  protegir  ais  qui  estaven  en  perill  d'  esser  dampnificats. 

Mes  já  fós  que  les  frequents  Iluytes  entre  senyors  y  sobirans  dexas 
sen  desamparats  ais  particulars,  já  fós  que  's  desconfíes  deis  oficiáis 
reyals  que  devien  dispensarlos  la  protecció  en  lo  moment  del  perill,  já 
fós  per  causes  desconegudes,  se  veu  arbitrar  la  protecció  d'  altres  euti- 
tats,  separadament  de  la  corona,  mes  que  tenien  valiment  y  for^a. 
Ocupa  lo  primer  lloch  en  lo  scgle  xiii,  la  orde  del  Temple. 

Sovintegen  los  documents  en  que,  no  ja  mers  vassalls,  sino  senyors 
de  castells,  solicitaven  la  protecció  deis  Templers,  lo  qual  permetia  á 
aquells  poder  ostentar  al  cim  de  Uurs  habitacións  y  pertenencies,  lo 


ENTENCES  Y  TEMPLERS  EN  LES  MONTANYES  DE  PRADES     211 

penó  blau  ab  la  creu  blanca,  distintiu  de  la  Orde.  A  cambi  de  la  pro- 
tecció  moral  dispensada  ab  la  senyera  y  de  la  material  que,  en  cas  de 
necessitat,  aximatcix  devien  prcstarloshi,  percibien  un  petit  tribut  ó 
cens  anyal  en  especie,  variable  segons  era  la  categoría  de  la  familia  á 
quí  's  devía  protegir. 

Ara  's  compendrá  si  balx  aquest  altre  punt  de  vista,  los  hi  era  de 
gran  utilitat  los  castells  y  forces,  que,  esgrahonats  per  Catalunya,  po- 
sehía  la  Orde. 

En  la  segona  mitat  del  seglc  xiii  havia  decaygut  la  consideració 
que  merex6  la  Orde,  podent  assenyalar  lo  regnat  de  Jaurae  I  lo  Con- 
queridor, comal  en  que  s'  opera  aquesta  evolució  en  son  prestigi.  Eu:- 
peró,  encara  eren  consideráis  per  lo  poblé,  al  teráps  en  que  s'  esdeve- 
nen  los  fets  que  relatarém  en  lo  present  estudi,  segons  ho  indica  la  sor- 
presa que  ocasiona  al  Sobirá  presenciar  la  sortida  del  estandart  de 
la  Orde,  perllen9arlo  á  bandolejar  contra  los  Entences. 

Trovem  en  consonancia  ab  1'  esp(n-it  de  justicia  y  pau  do  que  devien 
anar  rodejats  los  Templers.  la  persistencia,  que  mes  avant  mostren,  en 
subgectar  al  conexement  de  la  cort  reyal,  la  resolució  de  tots  los  seus 
debats  ab  los  Entences.  Llavors  no  respongueren  ab  mes  actes  de  for- 
sa,  á  les  corregudes  que  sos  enemichs  sovint  feren  en  llurs  terres,  es- 
perantne  justicia  de  la  má  del  Rey. 

Donada  esta  breu  idea  del  carácter  deis  Templers,  devem  presen- 
tar ais  Entences,  á  nostres  llegidors,  tota  vegada  que  son  los  princi- 
páis actors  d'  aquesta  relació. 

Fou  de  les  families  de  major  renom  á  Aragó.  En  1'  any  1169,  acom- 
panyava  á  Anfós  I  en  la  RibagorQa,  Berenguer  d'  Enten^a,  obtenint  del 
Monarca  11  concedís  lo  lloch  de  Terol,  al  repoblarse  en  1171  y  esdevenir 
frontera  de  sarrahins.  També  's  trova  present  al  acte  de  donar,  Anfós  I, 
en  1181,  Tortosa,  Aseó  y  Ribarroja,  á  la  orde  del  Temple  (1).  Cavaller 
palatí  de  gran  prestigi,  intervingué,  Berenguer  d'  Enten^a,  com  h  mit- 
jancer,  en  les  discordies  de  Pere  I  y  sa  Mare,  en  1200. 

Aquest  es  lo  méá  antich  prohom  del  llinatge  deis  Entences.  Segui- 
dament  juguen  important  paper  en  la  historia  del  segle  xiii^  havent 
emparentat  ab  lo  gran  rey  Jaume  I. 

En  lo  segle  xii  los  Entences  comentaren  á  usar  del  nom  de  pila 
de  Berenguer  que  devía  quedar  com  tradicional  en  la  familia.  En  la 
perpetuitat  d'  uns  mateixs  noms  en  les  families  catalanes,  s'  hi  podría 
veure  una  continuació  deis  deus  lares  romans.  Los  sobirans  de  Barce- 
lona, fins  á  la  unió  ab  Aragó,  usaren  lo  nom  Berenguer,  que  sens  dulite 
fou  deis  noms  mes  usats  á  Catalunya  y  Provenga;  la  casa  comtal  d' 
Urgell,  lo  d'  Ermengol;  una  branca  de  la  casa  comtal  de  Pallars,  lo 
d'  Artal;  la  casa  vescomtal  de  Cardona,  lo  de  Ramón;  la  vescomtal  de 


(l)    Cartoral  deis  templers  de  Gardeny,  fól.  97,  doc.  225  (arx.  gran  priorat  á  Cátala 
nya  de  S.  Joan  de  Jerusalem). 


212  F-    CARRERAS  Y   CANDI 

Cabrera^  lo  de  Bernat;  la  casa  comtal  d'  Empuries,  lo  d'  Uch;  la  casa 
senyorial  de  Mur,  usa  lo  nom  d'  Ecart;  la  deis  Corbera,  del  de  Riam- 
baii;  la  de  Cruilles,  del  de  Gilabert;  la  d'  Eróles,  del  de  Roger,  etc. 

Es  innegable  la  confusió  orig'inada  per  esta  perpetuitat  d'  un   ma 
teix  nom,  ocasionant  equivocacións  ais  historiadors,  que  's  fán  difícils 
de  corretgir,  confonentse  al  fill  ab  lo  pare,  quan  no  hi  ha  prora  í'e- 
fahent  del  any  en  que  s'  efectúa  una  succesió. 

Situantnos  al  regnat  de  Jaume  I  y  al  temps  que  aquest  Rey  con- 
querí  á,  Valencia,  hi  trovám  á  son  costat  á  Bernat  Guillem  d'  Enteníja 
de  qui,  diu  Don  Jaume  en  sa  Crónica  «era  nostre  onde  de  part  de  nos- 
tre  mare»  (1).  En  efecte,  Bernat  Guillém  d'  Enten9a  fou  fiU  del  senyor 
de  Montpeller  Guillém  VIII  y  de  sa  segona  niuUer,  Agnés  ab  (luí  's 
casa  sense  consentiment  de  la  Iglesia,  després  d'  haver  repudiat  íi 
Eudoxia,  avia  materna  del  rey  Jaume  I.  Era,  per  tant,  germanastre 
de  ]\Iaría  de  Montpeller  mare  del  Conqueridor. 

No  trovém  quina  relació  hi  hagués  entre  aquest  Enten^a  y  lo  pre- 
cedentment  referit  del  segle  xii. 

Bernat  Guillém  pren  part  en  les  primores  operacións  de  la  conques- 
ta de  Valencia,  com  molt  afecto  A  Jaume  I:  assisteix  al  siti  y  presa  de 
Burriana  en  1234,  hont  es  ferit  de  sageta  en  una  cama  y  lo  mateix  Rey 
li  feu  la  primera  cura.  En  1'  any  1235,  al  establir  Jaume  I  lo  puig  Ce- 
bollar, al  enfront  de  Valencia,  per  ferio  frontera  de  sa  conquesta 
y  aven^,  confia  la  custodia  de  lloch  tan  perillos  al  propi  Entenca 
son  parent.  En  esta  ocasió  parla  la  Crónicaj  d'  un  Berenguer  d'  En- 
tonga quí,  ab  Bernat  Guillém,  se  trovava  al  puig  Cebollar  ó  de  Santa 
María . 

En  les  operacións  hagudes  al  entorn  del  dit  puig,  morí  Bernat  Gui- 
llém d'  Enten9a,  de  quina  mort,  lo  Rey,  se'  n  niostrá  pesaros  (2).  Fó  so- 


(1)  Libre  deis  feyts  esdeuenguts  en  la  vida  del  molt  alt  aeiu/or  Reij  en  Jaume  lo  Conqueridor, 
apartats  206  y  232. 

(2)  La  Crónica  de  D.  Jaume  parla  de  Bernat  GaiUóm  d'  Entenca  en  los  apartats 
170, 171, 172,  173,  174,  206,  207,  213,  2l4,  216,  217,  219,  22C,  221,  223,  225,  231,  232,  234,  235  y  236 

Lo  Líber  fororum  couhigna  com  presente,  en  corts  d'  Aragó,  ais  següents  Entunces. 

A.  1236  — cB.  dentien^a  et  G.  fratre  eius»  en  la  cort  general  de  Monteó. 

A.  1247.— «G  d'  Entenca:  ea  la  cort  d'  Osea». 

A,  12*13. — «B  guillermi  de  antiencja  > 

A.  1300  — tGombaldus  de  entien(;'.9,:>  en  la  cort  de  ^Arago^a. 

A.  1325  — <E.  de  enoien<;'.a  >  «Poncium  hugonis  de  entienda.» 

(Líber  fororum,  Impressum  in  incU/la  Ciuitate  Cesaraiigustaiia  arte  et  industria  largisque 
expensís  círcunspecti  viví  Georyií  Coci  teuthoníci  auno  chriatiane  galutís  milleu'mo  (juiugeii- 
teaimo  décimo  aejitimo,  fol.  2,  29,  38,  44,  y  61.) 

Los  següents  Entences  assistireu  á  les  coronaoións  deis  reys  d'  Aragó  á  ^'aragova- 

A.  1276.- Guillém  d'  Entenas. 

A.  1286,— «Don  Bernardo  Guillen  de  Entenza.» 

A.  1291.— «/ío«  Bernardo  Guillen  de  Entenza,  Gombal  de  Entenüa.  Berenguer  de  En  • 
tenza.» 

Coronaciones  de  los  sercnissivioa  reyes  de  Aragón.  Escritas  por  Gerónimo  de  Blancas  chro 
ttiata  del  reijno.  (garago^a  1641)  vi-  18,  21  y  21. 

A.  )300.— Bernat  Guillém  d'  Entenoa  era  senyor  d'  Alcoleia 


ENTENCES  Y  TEMPLERS  EN  LES  MONTANTES  DE  PRADES     213 

tcrrat  en  lo  propi  puig  de  Santa  María  tro  quel  pogiiessen  leuar  á  So- 
govp  on  ell  hauía  promesa  sa  sepultura. 

Altre  varinnt  de  la  Crónica,  en  lloch  de  ?ogorp  din  Scarp,  raes  evi- 
dentment  fou  Scarp  errada  de  copista  (1). 

Lo  Rey  enviá  á  buscar  al  fiU  de  Bernat  Guillém  nomenat  (¡uillóni, 
quí  tindría  lo  temps*de  deu  á  once  anys,  en  lo  de  1236,  ariuantlo  cava- 
11er  e  donant  li  tota  la  térra  que  son  pare  tenia  per  nos.  De  la  gent  ([ue 
conienava  lo  difunt  y  custodiava  lo  puig,  ne  t'eu  cap  á  Berenguer  d' 
Entenga,  quí  era  d'  aquella  matexa  companyía  y  conquerida  que  fou 
Valencia,  resta  en  custodia  del  non  reyalme.  Empero  mes  avant,  te- 
meros d'  esser  punit  per  lo  Rey  á,  causa  d'  lia  verlo  desobeyt,  se  passá 
ais  serrahíns  de  Xátiva,  correguent  y  damnificant  lo  canip  cristiá  (2). 

D'  un  rich  horae  aragonés  raolt  tamos,  també  nomenat  Bernat  Gui- 
llém d'  Entenpa,  com  1'  oncle  del  rey  Jaume  I,  nos  parla  la  Crónica  en 
ocasió  en  que  los  senyors  d'  Aragó  oposaren  dificultáis  al  Rey  per  tra- 
raetre  socors  á  Castella,  especialment  per  la  imposició  del  bovatge.  Fou 
hu  deis  capitosts  de  la  oposició  aragonesa  en  1^64,  morint  á  Luxen 
(Valencia)  en  lo  desgraciat  corabat  en  que  lo  Mestre  del  Temple  cay- 
gué  presoner  deis  serrahíns,  en  1276  (3). 

Fineix  lo  precedent  y  la  historia  nos  mostra  altre  famós  Bernat 
Guillém  d'  Entonga,  quí  's  trova  present  á  la  solempnial  coronació  d' 
Anfós  II,  á  Qaragoga  (15  abril  1286). 

Mes  cal  teñir  compte  en  lo  segle  xiii,  en  no  confondre  les  dos  fa- 
milies  d'  Entenga  que  á  un  mateix  temps  regexen  la  baronía  aragone- 
sa y  la  catalana  Já  Montar  cuida  advertir  esta  distinció,  indicant  com 
territori  hont  radicava  la  segoua,  les  vores  del  Ebre  (4)  ü'  aquesta 
regió  sería  Berenguer  d'  Entonga,  quí,  á  les  dcrreríes  del  segle  xiii, 
se  corona  de  gloria  en  les  guerres  de  Sicilia  y  Calabria,,  dirigint  la 
defesa  d'  Otranto,  sitiada  per  la  host  francesa  en  1286. 


(1)  Fa  judisarho  veare  á,  Berenguer  d'  Enten<;'.a  en  1279,  interessat  a1i  Sogorb,  ab 
qain  concell  tenía  grans  controversias.  (Registre  41,  foli  52,  arx.  Cor.  Aragó). 

Precisament  Sogorb  era  deis  llf  chs  de  Valencia  que  's  deví^n  j  ndicar  per  fur  d'  Ara- 
gó, en  lo  segle  xni,  com  ho  mostra  lo  Rey,  en  1¿83  (nones  d'  octubre)  al  fer  jurar  al  nou 
justicia  de  Valencia,  que  jutjará  per  los  íurg  d'  Aragó,  los  llochs  de  Mnrvedre,  Sogorb, 
Liria,  Morella,  Onda,  Castelló,  Xátiva,  Algeoira,  Callera,  Corbera,  Sumacarcel,  Pego, 
Gandía,  Luxen,  Altaayda,  Cocentaina,  Untinien,  Booairen,  Denia,  Castalia,  Sexona, 
Penaguila,  Alooy,  Alpuent,  Castelhabidy  Ademas.  (Registre 43,  foli  40,  arx.  Cor.  Aragó)- 

(2)  Crónica,  nom.  295  y  316, 

(3)  Crónica,  nom  380,  381,  391.  395,  39S,  400,  403,  515,  552  y  569 

(4)  «Era  este  linaje  de  los  Entongas  muy  antiguo  y  prin^'ipal  en  Aragón  y  eran 
ricos  hombres  de  natura  y  de  gran  solar:  tuvieron  señorío  -íe  honor  en  Zaragoza,  Ca- 
latayud  y  Teruel  y  fueron  muy  estimados  de  los  reyes.  Fué  esta  casa  de  las  oaás  licaa 
de  la  corona  y  hubo  en  este  linaje  muchos  varones  principalísimos,  que  tuvieron  muy 
gran  parte  en  la  conquista  de  los  reinos  do  Valencia,  Cerdeña  y  Sicilia  y  otros.  Sus 
armas  eran  un  escudo  de  oro,  con  la  cabeza  negra  En  Cataluña  y  en  las  orillas  del 
Ebro  hay  otra  baronía  que  llaman  de  Enten9a,  que  fué  de  los  duques  de  Cardona, 
pero  es  diferente  de  la  baronía  de  Enten<?a  del  reino  de  Aragó  i,  que  consiste  en  los 
pueblos  que  diremos  después,  en  el  capítulo  siguiente. >  {Historia  dolos  condes  de  Urgel; 
vol.  II  pl.  46.) 


214  F.    CARRERAS   Y  CANDI 

A  mes  de  les  possessións  de  la  ribera  del  Ebre,  tindría,  Berengiier 
d'  Entenca,  lo  castell  de  Mont-tornés,  en  lo  Valles,  segóns  diu  Des-Clot 
ab  referencia  al  any  1285.  Est  castell,  al  poch  temps  lo  vengué  á  Gui- 
lleuma  de  Monteada  viuda  del  infant  Pere  d'  Aragó,  reeobrantlo  en 
1293,  mitjanpant  la  entrega  de  trenta  mil  sous. 

En  1286,  Berenguer  d'  Entenca  assistí  á  la  conquesta  de  Menorca. 

Fon  d'  aquesta  catalana  baronía  deis  Entences,  lo  renomat  héroe 
de  la  expedido  al  Orient,  Berenguer  d^  Entenca,  segons  expresa  lo  cro- 
nista guerrer  Ramón  Montaner  (1) 

Desde  V  any  1279,  se  troven  en  desavinen^a  los  Entences  y  los 
Templers.  En  lo  terme  d'  Aseó  era  acostumat  percibir  una  lezda  ó 
tribuí,  que  pagaven  los  transeunts  i)er  dit  terme  y  que  anaven  á  Mora 
sens  dubte  per  obligarlos  indirectament,  á  atravessar  lo  riu  d'  Ebre  á 
Aseó,  percibint  llavors  Aseó,  lo  que  's  solía  pagar  per  passar  la  barca. 
Berenguer  d'  Entenca,  pretextant  que  aquest  tribut  li  perjudicava  les 
rendes  de  la  sua  barca  de  Mora,  prohibía  ais  lezders  la  percepció  d' 
aquest  impost,  obligant  al  Comanador  d'  Aseó,  á  teñir  d^  acudir  en 
quexa  al  Rey  (2). 

EntenQa  reb  de  Pere  II  una  orde,  en  la  que  li  prohibeix  oposar  im- 
pediments  á  la  lezda,  del  coutrari  encomenará  al  Sobrejuntero  de  ^a- 
rago(?a,  que  defensi  al  comanador  y  vassalls  d^  Aseó,  de  les  sues  ve- 
xacións  (20  d'  agost  de  1279). 

En  aquell  mateix  any  1279,  lo  Rey  tenía  embargats  los  castells  de 
Mora  y  de  Tivisa.  Comunica  lo  Rey,  á  Camino  de  Peramola  veguer  de 
Tarragona  y  del  Camp,  haver  guiat  A  Berenguer  d"  Entenca  y  á  sos 
homes  y  bens,  com  també  fós  permés,  á  la  sua  muller  y  dones  quí  ab 
ella  anassen,  residir  en  lo  lloch  hont  vulgan  (3). 

Dos  anys  mes  tart,  en  1281,  torném  á  trovar  ais  Entences  en  disen- 
timents  ab  los  Templers  de  Miravet,  Guillém  d'  Entenpa  y  Na  Galbors 
muller  d'  en  Berenguer  d"  Enten9a  los  havíen  acuyndat  y  los  tenien  en 
aguayt  (acuyndastis  et  tenetis  in  reguardo).  Desde  lo  siti  d^  Albarrazín 
hont  se  trovava,  hi  proveheix  lo  Rey,  conminant  ais  Entences  ab  pu- 
nicións  si  per  cAs  cometien  algún  damnatge  ais  Templers  (4).  (13  de 
juliol  de  1281). 

Aqüestes  cóntroversies  y  violencies,  motivaren  la  intervenció  del 
Rey  y  de  la  sua  justicia,  en  1283,  en  que,  tant  los  Entences,  com  los 
Templers,  volen  posar  les  qüestións  devallants  de  robarles  y  bandolis- 


(fi  Qaan  Berenguer  d'  Enten9a  se  vegé  llinre  de  la  presó  en  que  estava  A  Genova 
busca  socors  per  sos  companys  que  batallaven  al  Orient.  «E  axí  lo  rich  hom  sens 
secors  que  no  poc  hauer  del  Papa  no  de  la  casa  de  Franoa  tornassen  en  Cathalnnya  e 
empenyora  e  vene  gran  res  da  les  sues  ternes  e  nolieja  una  ñau  den  P.  Saoliuela  de 
Barcelona»  {Chronik  des  edlen  En  Ramotí  Muntaner,  (8tuttgart  1844)  capítol  CCXXIX). 

(2;    Registre  42,  foli  129  (arx.  Cor.  Aragó) 

(3)  Kegistre  42,  foli  189  (arx.  Cor.  Aragó). 

(4)  Registre  43,  foli  4  (arx.  Cor   Aragó). 


ENTENCES  Y  TEMPLERS   EN  LES  MONTAXVES   DE  PRADES  215 

mes  comessos  en  les  montanyes  de  Prades,  á  conexemcnt  y  sentencia 
del  Sohirá.  D'  aquí  un  mananient  reyal  al  veguer  de  Vilafranca  Gui- 
lléin  de  Castellolí,  per  comentar  la  incoaeió  de  la  causa,  restituint  y 
deslliurant  ais  homes,  besties  y  obyectos  apresats  per  les  parts  contro- 
vertints.  (10  d'  octu))re  de  1283)  (1). 

Certament  sorpendrá,  que,  fets  esdevinguts  en  les  riberos  del  Ebre, 
vagen  á  conexement  del  veguer  del  Panados,  y  no  del  de  Tarragona  y 
son  Camp,  coni  sembla  natural  per  sa  posició  topográfica.  Mes  ja  en 
1279,  manava  lo  Monarca,  al  llochtinent  del  veguer  deTarra.wna,  no  s' 
entrometes  á  exercir  jurisdicció  en  dites  montanyes  (2).  Ay també  van 
endre9ades  al  mateix  fi,  altres  dugues  disposicións  del  1281,  (l.er  de 
janer)  la  primera  del  Rey,  á  Camino  de  Peramola  prohibintli  in- 
tervenir en  les  causes  deis  vehins  de  Mora,  Tivisa,  Marzá  y  Prat- 
dip,  pertanyents  á  Berenguer  d'  Enten9a;  y  la  scg-ona,  manant  al 
veguer  de  Vilafranca  exercir  jurisdicció  en  los  llochs  predits,  axis 
com  en  lo  de  Falcet,  considerantlos  endosos  en  sa  Veguería  (3) 

Lo  mestre  del  Temple  Fr.  Berenguer  de  Sant  Just,  firma  de  dret 
d'  estar  á  resultes  de  lo  que  's  fallas  en  justicia,  no  sois  davant  lo  Ve- 
guer, si  que  també  davant  lo  Monarca  (4). 

Mes  á  despit  de  tant  bones  disposicións,  los  Entonces  entraren  dife- 
rents  vegades,  má  armada  dampnificant  lo  termo  de  Miravet,  que  ora 
de  la  ordo  del  Temple,  en  T  auy  1284,  capturant  gent  y  pronont  bes- 
tiar  (5). 

Aximateix  á  les  derrerios  del  Setembre  de  1284,  entraren  en  só  do 
guerra  los  llochs  de  Vinebre  y  Camposins  de  la  batUía  d'  Aseó,  come- 
tent  molts  dampnatges,  deis  que  ja  n'  explica  alguna  cosa  lo  procés  que 
estudiem.  Eegía  la  comanda  d'  Ascó^  Fr.  Francosch  (^a  Tallada  y  la  de 
Gandesa  Fr.  Guillém  de  Puignaucler. 

Alguns  cavallers,  qui  por  llurs  armaduros  do  guerra  dificultaven 
osser  conoguts,  pro  que  los  distingien  cortes  sonyals  pintados  en  llurs 
armes  (6),  seguits  do  molts  peons  de  les  batllies  do  Mora  y  de  Falset, 
entraren  en  la  d'  Aseó,  comanats  por  lo  jovo  Guillém  d'  Enteuca.  Figu- 


(1)  Al  dia  següent,  escriví»,  lo  Eey,  á  llamón  de  Toylá,  anulant  un  decret  donat 
per  lo  jurisperit  de  Vilafranca  Bernat  Seguil  de  Jafer,  en  la  causa  vertent  entre  En 
tences  y  Templers  «super  terminis  csstri  de  Evisa  et  de  Dertusa  et  quibusdam  aliis,» 
la  qual  causa  vol  que  ell  tprmini  degudament.  (Registre  43,  foli  12,  arx.  Cor.  Arago). 

(2;    Registre 42,  folis  146  y  203  (arx.  Cor    Aragó). 

(3)  Registre  49,  foli  12  (arx.  Cor.  Aragó). 

(4)  Registre  43,  foli  33  (arx.  Corona  Aragó). 

(6)  Lo  Rey  provehi  en  favor  de>8  Templers  y  conmina  ab  castigar  á  Berenguer  y 
á,  Gaillem  d'  Enten^a  y  á  Guillém  d'  Enteni;a  fill,  si  no  restltuien  lo  que  haviea  prés. 
(Registre  41  foli  239,  arx.  Corona  Aragó) 

(6)  «Interrogato  qui  milites  erant  cum  dicto  G.°  de  enteníja  et  dixit  quod  P.  carbo- 
nÍB  et  dúo  milites  cognominati  de  vernet  quos  cognouit  in  signis  que  porbabant  et  en 
Riudefoix  quondam  et  Q  verguentis  et  piares  alii  de  quibus  non  cognouit  signa  eorum 
et  cum  ipsos  et  alios  supradictoa  non  potuirset  cognoscere  facie  ad  faciem  nisl  in  sig- 
nis quod  portabant.*  (Declaracions  del  procos  que  estadiém  ) 


216  F.    CARRERAS  Y   CANDI 

raven  entre  los  cavallers,  en  Riudefoix,  en  Carbons,  los  Vernct  y  Gui- 
II ém  Verguentís. 

Dirigírense  al  llocli  de  Vinebre,  de  la  batllía  d'  Aseó,  y  1'  entraren. 
Una  vegada  dius,  aquella  gent  s'  entrega  al  saqueij;':  bestiars,  robes, 
obgectes  d'  algún  valor,  tot  era  arrebassat  de  llurs  cases,  recuUint 
cousiderabJe  botí.  Quaranta  sarrahins  de  Vinebre  restaren  catius  de 
Guillém  d'  Enten9a. 

No  fou  entrat,  Vinebre,  sense  resistencia,  Ja  que  consta  haver  per- 
dut  la  vida  alguns  deis  seus  populadors,  90  es,  dos  cristiaus,  deu 
sarrahins  y  quatre  ó  cinch  sarrahines. 

La  sortida  deis  Entences  de  Vinebre,  fou  indicada  per  la  grossa  fu- 
mera,  que,  de  lluny  estánt,  mostrava  1'  incendi  y  total  destrucció  del 
lloch. 

Mala  jornada  fou  aquella  per  los  vassalls  del  Temple,  justipreuant- 
se-los  danys  rebuts,  á  xexanta  mil  sous  Jaquesos 

Mentres  Vinebre  era  saquejat,  en  totes  les  alturcs  de  la  batllía  d'  As- 
eó se  mete  lo  só  de  viafós.  La  gent  s'  aplegá  lo  mes  prompte  que  pogué: 
pro  quan  fou  ajuntada,  lo  dany  no  tenía  remey. 

Habitava,  llavors,  lo  lloch  de  García,  un  cavaller,  de  nom  A  d'  Ar- 
tesa, qui  tenia  ajustades  treves  ab  los  Entences.  Per  esta  causa,  á  des- 
pit  de  tocarse  lo  só  en  García,  los  vassalls  de  'n  Artesa  no  volgueren 
pendre  part  en  1'  ajust  de  gents  per  combatrels. 

Mes  per  inadvertencia,  ó  per  altre  motiu,  entre  les  preses  fetes  per 
en  Guillém  d'  Entenpa  á  Vinebre,  hi  flguraveu,  un  sarrahí  y  una  sa- 
rrahina,  homes  propis  y  afocats  de  n'  Artesa.  Arrivantli  á  conexement 
la  nova  de  llur  captura,  n'  Artesa,  trámete  totseguit  al  militar  Guillém 
de  Tolo  vers  Guillém  d'  EntenQa,  per  que  li  exposás  la  injusticia  d' 
aytals  aprcsonaments.  N'  Entenca  escolta  la  (juexay  sense  mes  rahons 
dexá  en  lliljertat  á  dits  sarrahins,  cumplint  axis  ab  les  lleys  de  la  ca- 
valleria,  que  vcdaven  dampnificar  á  persones  ó  bens  deis  ab  qui  s'  es- 
ta va  en  treva. 

Los  presoners  de  Vinebre  forcn  transportáis  A,  Mora,  hont  restaren 
encarcerats,  fins  y  tant  que  aprontaren  les  quantitats  de  diner  que  se 
'Is  hi  exigí  per  llur  redempció.  Los  qui  no  lograven  redimirse  ab  di- 
ncrs,  eren  venuts  com  á  esclaus.  De  les  tres  malaventurades  sarrahi- 
nes capturades  en  dita  tala,  sois  una  pogué  satisfer  los  tres  cents  sous 
dcmanats  per  dexarles  Iliures.  Les  altres  dugues  restaren  cautives. 
Tristísima  era  la  condició  deis  serrahins  de  Tortosa,  ais  qui  tantes  se- 
guretats  donaren,  Ramón  Berenguer  IV  y  Anfós  I,  per  evitar  desam- 
parassen  los  territoris  ({ue  cultivaven  al  ocorre  la  cayguda  del  regne 
mahometá  del  Ebre. 

Esplica  en  Domingo  de  Nabas,  qui  fou  Im  deis  presoners  de  Vine- 
bre, que  al  fer  entrega,  al  batlle  de  Mora,  deis  tres  cents  sous  jaquesos 
exigits  per  obtenir  sa  Ilibertat,  ho  verifica  en  presencia  de  na  Gaubes, 
muUer  d'  en  Berenguer  d'  EnteuQa  y  mare  d'  en  Guillém.  D'  ella  parla 


ENTENCES  Y   TEMPLERS  EN  LES  MONTANTES   DE  PRADES  217 

en  (,Jurita,  traduint  son  nom  per  Galbor.  Xo  apareix  may  axis  uomcna- 
da  en  lo  procés,  liont  sois  se  la  designa  por  Gaubes  ó  per  Galbes. 

Oom  já  dignerein,  Vinebrc  rest;l  incendiat  y  dcstruit.  Precisava, 
donchs,  que  lo  Comanador  d'  Asco  no  descuides  la  sua  repoblacio.  Ja 
hi  pensava  Fr.  Francosch  Ca -Tallada,  y  en  tant  hi  pensava,  que  busca 
un  altre  Uoch  de  condiciíuis  ukís  favorables  per  la  defesa,  Aíi  d'  edifi- 
carhi  de  planta,  un  nou  poblé,  per  tant  com  del  destruit  sois  ne  resta- 
ren ruñes  inaprofitables.  Abandonat  del  tot  1'  antich  emplassament  de 
Vinebre,  los  seus  populadors  foren  trasportáis  á  altre  cantó  de  la  batllía 
d'  Aseó,  que,  desde  llavors  se  noniená  Vüanova.  Aquesta  niutació  y 
despeses  subseg'iients  moti vades  per  la  destrueció  de  Vinebre,  estima- 
ren, los  Templers,  representarloshi  un  perjudici  de  cinquanta  mil  sous 
jaquesos. 

Es  de  suposar,  que,  Vilanova,  reunía  millors  condicións  topografi- 
ques  y  defensivos  que  Vinebre.  Mes  no  la  Iliurá  d'  ulteriors  vexacións  de 
part  deis  Entences  en  les  corregudes  posteriorment  fetes  per  la  batllía 
d'  Aseó.  Ne  conexém  una  pertanyent  al  any  1291^  perdentlii  molt  bes- 
tiar  la  gent  de  Vilanova.  Bé  es  veritat,  que,  lo  bestiar,  no  consta  si  1 
prengueren  de  les  cases  ó  del  que  transitava  per  los  camps  y  pasturat- 
ges,  falt  de  temps  per  reeullirse  á  la  vila. 

En  lo  comengament  del  Febrer  de  1285,  Berenguer  d'  Entenca,  d' 
acort  ab  los  pahers  do  Lleyda  y  ab  los  lleydatans  Arnau  Ramón,  Pere 
Pere,  Ramón  Pere,  Ramonet  Pere  y  Guillém  Moliner,  aparellaven  la  for- 
mació  d'  una  host  per  dirigirse  contra  Pere  de  Monteada,  entrant  lo  terme 
de  Seros.  Lo  Rey  tractá  d'  evitarho^  escrivint  á  tots  los  quí  tractaven  d' 
entrar  en  campanya,  tota  vegada  ijue  en  Pero  de  tonteada  volia  es- 
tar á  dret  segons  havia  firmat  compromís.  A  mes  la  sua  intervenció  la 
justifica  lo  Monarca,  per  la  particularitat  d'  esser  executor  testamen- 
tari  deis  difunts  Pere  de  Monteada  y  Guillém  Ramón  de  Monteada  (1). 
La  circunstancia  de  no  parlarse  mes  d'  estes  malifetes,  fá  creure  que  's 
podría  evitar  la  entrada  y  tala  de  Seros,  en  1285. 

En  r  any  1288,  novament  los  Entences  corregueren  torres  deis 
Templers,  90  es,  diferents  llochs  de  Ribarroja,  qual  batllía  era  de  la 
Orde.  Devera  observar  ara,  la  circunstaneia  de  veurehi  complicats,  los 
Monteados,  ab  los  Entences,  essent  axis  que,  al  any  seguent,  aparexen 
contraris  d'  aquests  y  aliats  deis  Templers. 

La  aparició  d'  aquesta  familia  catalana  en  les  Iluytes  que  's  seguexen 
en  les  montanyes  de  Prades,  nos  obliga  átractar  d'  ella,  d' igual  manera 
que  havém  presentat  avants  ais  Entonces  y  Templers. 

Del  eastell  de  Monteada,  que  guardava  una  de  les  entrados  del  plá 


\ 


(1)  «Stetiam  per  eo  quare  sum'is  exequtores  Testamantorum  nobilium  Petri  de 
montecatheno  et  Guilleltni  Raimundi  quondam  deí'unotoram  et  nolemns  istis  tempori- 
bus  nostros  vassallos  guerram  habere  ad  inuicem  set  ipsos  unanimiter  ad  nostrum 
seruicium  preparatos.»  (Registre  43,  í'oU  116,  arx.  Corona  Aragó.) 


218  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

de  Barcelona,  ne  prengué  nom  la  ilustre  familia  que  tant  bon  paper 
jugá  en  la  historia  de  Catalunya  en  la  segona  mitat  de  la  Edat  Mitja- 
na.  L'  entronisament  d'  una  de  ses  branques  en  les  riberes  del  Ebre, 
s'  atrassa  al  teinps  de  la  conquesta  de  Tortosa  per  Ramón  Berenguer  IV. 
Molt  de  passada  nos  referirém  á  esta  familia,  de  la  que 'n  teñen  cir 
cunstanciat  conexeraent  los  habituáis  llegidors  del  present  Botlletí  (1). 

La  importancia  del  socors  prestat,  al  Comte  de  Barcelona,  per  Gui- 
llém  Ramón  Dapifer,  al  conquerir  Tortosa  si  no  'n  tinguessem  altre 
conexement,  s'  evidenciaría  sois  esguardant  la  cessió  d'  una  partida 
de  la  Ciutat.  D'  aquí  que  estiguessen  estretament  relacionats  ab  los 
Templers,  principáis  senyors  de  Tortosa.  Com  á  representant  de  la  sua 
jurisdicció,  hi  tenia,  en  Monteada,  un  veguer,  pertanyentli  la  capitanía 
y  guarda  de  la  Quda  cobrant  deis  tortosins  la  exi menta  (leudes,  quis- 
ties  y  tributs  sobre  produccións  agrícols),  jutjant  á  sos  vassalls,  é  in- 
tervenint  en  la  administració  del  barri  sarrahi  (2).  Com  lo  Comte  de 
Barcelona,  tenía  á  Tortosa  sos  batlles  y  sayons,  no  dexarende  presen- 
tarse questions  de  competencia  entre  uns  y  altres 

Essent  prou  conegut  lo  testament  de  Guillem  Ramón  Dapifer  y  sa 
successió,  nos  limitaren!  á  recordar,  que,  separada  la  branca  del  Ebre, 
de  la  que  tingué  les  possessicns  en  la  Catalunya  vella,  já  no  's  torna 
ren  á  Juntar  mes  dites  terres  en  un  mateix  possesor. 

Los  contractes  que  van  estipulantse  postericrment  á  la  conquesta 
de  Tortosa,  modifiquen  la  situació  deis  Montcades,  sense  que  per  90  los 
hi  fassi  disminuir  lo  seu  poderiu.  Ramón  de  Monteada,  en  1182,  ena- 
gená  son  castell  d'  Orta  j  possessions  á  Valdesa,  les  que  adquiriren 
los  Templers  (3). 

Ramón  ñll  del  precedent,  junt  ab  Fr.  Folch  de  Cervelló  mestre 
d'  Amposta,  concedí  en  1222,  á  Ulldecona,  sa  important  carta  de  pobla- 
do v4).  Succehí  á  Ramón  de  Monteada  en  1229,  en  los  dominis  de  Tor- 
tosa, son  fiU  Guillém,  quí  firma  en  1241,  la  famosa  concordia  arbitral 
coneguda  per  «Sentencia  de  Flix»,  final  de  les  questions  jurisdiccionals 
deis  Montcades  y  Templers  á  Tortosa  (5). 

Eren  cosíns  germans  del  precedent  Guillém  de  Monteada,  los  tres 
germans  Pere,  Guillem  y  Ramón,  los  qui,  en  1250,  junt  ab  sa  mare 


(1)  Vegis  lo  notable  trevall  La  casa  de  Monteada  en  el  vizcondxdo  de-Bearn,  por  J.  Mi- 
ret  y  Sans  (nombres  2,  3,  4,  5  y  6  del  present  Boletín.) 

(2)  En  r  any  1174,  lo  rey  Anfós  I  y  Ramón  de  Monteada  conjunotament,  garantí* 
ren  á  la  aljama  de  Tortosa,  la  sua  segaretat.  axis  diotre  la  Ciutat,  com  en  los  lloobs  y 
castells  de  son  terme,  mitjan(?ant  lo  tribut  de  400  ma^oiodines  !•  any. 

(3)  «Sic'it  terminatnr  a  rrocba  de  agilent  nsqie  in  termino  de  emposta  et  ab  ho- 
nore  hospitale  usque  in  flamen  ¡>  Firmen  la  donació  lo  rey  Anfós  I,  1'  arquebisbe  Be- 
renguer y  molts  cavallers.  (Cartoral  de'e  Templers  de  Tortosa,  foli  P9  . 

(4)  Apuntes  liistúi  icos  sobre  la  villa  de  l'lldecona  y  él  hermitorio  de  Xutstra  Seilora  de  la 
Piedad,  per  Ramón  O'  Callaghan  (Tortosa,  lb9l)  pl.  8 

(5)  Historia  del  derecho  en  Cataluíla.  Valencia  y  Mallorca— Código  de  las  costumbres  de 
Tortosa,  per  Benvingnt  Oüver, 


ENTENCES  Y  TEMPLERS  E\  LES  MONTANYES  DE  PRADES     219 

Constanza,  vengueren  la  tercera  part  del  castell  y  terme  de  Malpartit, 
á  Guillém  Moliner  de  Lleyda,  per  sis  centes  ma(;'modines  (1). 

Alguns  desacorts  en  que  estigueren  Templers  y  Montcades,  á  cau- 
sa (le  la  jurisdicclü  de  Tortosa,  segons  apar  de  la  obra  d'  en  Oliver, 
no  sigueren  de  gran  trascendencia,  marxant  d'  acort  en  afers  tant  im- 
portants  com  la  forraació  del  códich  de  les  costuras  de  Tortosa  y  la 
organisació  de  son  Munieipi  durant  lo  segle  xiir,  90  es,  avants  de  que 
Jaunie  II  1'  adquirís  totalment  en  1294. 

Pot  devallar  de  tant  estretes  relacións,  veure  ingresar  ais  Montca- 
des en  la  orde  del  Temple:  Peí  e  de  IMontcada  fou,  en  1275,  preceptor 
á  Catalunya  y  Aragó;  y  hu  deis  defenedors  de  i\Iiravet  en  1308,  era 
altre  Pere  de  Monteada,  írare  jove  llavors  (2). 

En  1'  any  1289,  en  que  los  Montcades  intervenen  en  les  Uuytes  d' 
Entences  y  Templers,  tenien  estableí  ts  sos  domicilis  en  les  riberes  del 
Ebre,  los  tres  Montcades,  Eamon,  Pere  y  Guillém. 

Ramón  de  Monteada  residía  en  lo  castell  de  Sos  c  Soses,  que  d'  an- 
tich  pertanyía  á  sa  familia  (3). 

Pere  de  Monteada  habi'tava  al  castell  d'  Aytona,  principal  residen- 
cia, deis  caps  d'  aquesta  branca  deis  Montcades,  durant  los  segles  xiir, 
XIV  y  XV.  Obtingueren  á  Aytona  simultaneament  ab  lo  castell  de  Sos 
en  1212.  Feya  poch  que  lo  castell  d'  Aytona,  propietat  del  córate  Er- 
mengol  VIII  d'  Urgell,  havía  passat  al  Rey.  Dit  córate  en  1209,  lo  cedí 
á  sa  rauller  Elvira:  al  casar  Elvira,  per  segona  vegada  ab  Guillem  de 
Cervera,  Aytona  passá  á  e=t  personatge  (4)  y  los  Montcades  no  '1  po- 
ssehireu  fins  alguns  anys  mes  tart  de  la  donació  que  feu  lo  rey  Pere  á 
Guillem  Ramón. 

Guillém  de  ]\Iontcada  tenía  á  Aseó  sa  residencia  habitual. 

Poch  podem  relatar  de  les  tales  efectuades  á  Ribarroja,  en  los  volts 
de  Sant  Joan  de  Juny  del  any  1288.  Sois  ne  consignarém  tres  episodis, 
si  be  cap  relació  de  continuitat  guarden  uns  ab  altres. 


(1)  Perg.  nom.  1552,  Armar!  It,  arx.  iel  Gran  Priorat  de  S.  Joan  de  Jerusalem  á  Ca- 
talunya. 

(2)  B   Alart.  Suppressión  de  V  orde  du  Temple  en  Roussíllon,  pl.  13  y  32 

(3,)  Al  casar  Gaiüetn  Ramón  de  Monteada  ab  Constani;a  d'  Aragó  filia  del  rey  Pe- 
re, en  1212,  obtingnó  les  viles  de  Seros,  Aytona  y  Sos.  Com  Aytona,  en  1222,  se  trovas  en 
poder  dHls  hereus  d'  Ermesendis  ie  Castellazol,  d'  Arnau  de  Bellvis  y  de  Pon?  de  Soler 
y  d'  altre  part  Hamon  Alamanv  ab  ses  gents,  s'  havia  apoderat  de  Sos,  lo  Rey  promet 
cobrar  los  dits  llochs  per  compra  ó  cambi,  y,  entregarlos  ais  Montcades.  Eq  1'  entre» 
mitx  los  hi  foren  donats  Caoaarasa  Cubells,  Moutgay  y  Vilagrasa.  Sortiren  tiadors  d' 
aquest  compromía,  Nunyo  Sanxe<?  cosí  del  Rey,  Guillém  de  Montead»  senyor  de  Bearn 
tambó  cosí  del  Rey  y  Guillém  de  Claramunt   (Qarita,  Anales  de  Aragón). 

Ea  1297,  lo  castell  ae  Sos  estava  en  mans  de  Pere  Arnau  de  Cervera,  qni  lo  tania  en 
penyora  de  s  s  cents  morabatins  que  s'  havien  d'  entregar  á  Eximen  Cornel,  en  virtut 
deis  oontractes  haguts  al  casar  Simón  de  Monteada  ab  García  Martínez,  germana  de 
Pedro  Martínez  de  Luna  (Colección  de  procesos.— Legajo  1°,  años  1201  á  1303,  lletra  B, 
arziu  Corona  Aragó). 

(4j  J.  Miret  y  Sans,  Investigación  histórica  sobre  el  vizcondado  de  Castellhó,  (Barcelo- 
na 1900)  pl.  174  k  176. 


220  F.    CARRERAS  Y   CANDI 

Bereng'ueró  d'  Enteu^a,  fill  segon  de  Eerenguer  y  germá  de  Gui- 
Uéüi,  sigue  lo  capitost  de  la  gent  d'  armes  que  darapnificá  dita  batllía. 

Berengueró  y  los  seus,  se  posaren  en  aguayt  al  Ebre,  en  la  ribera 
oposta  A  les  cases  de  Ribarroja  y  juiít  á  la  barca  del  pás  del  riu.  La 
operació  se  feu  amagadameiit.  per  manera  que  ningú  se  'n  entera  y 
axis  la  sorpresa  bagué  tot  lo  bon  resultat  que  d'  ella  se  'n  esperava. 
Alguns  vehins  de  Ribarroja,  desconexedors  de  tal  perill,  confiadament 
passaren  lo  riu  ab  la  barca  del  pás  y  desembarcaren  á  la  altre  ribera. 
Quan  ja  eren  en  térra,  hi  sobrevingué  n'  Enteriza  y  sa  gent,  menant- 
sels  presoners,  ab  los  bestiars  que  portaven.  Sois  dexaren  en  Ilibertat 
á  una  dona  y  á  dugues  criatures. 

Aquesta  jornada  valgué  á  n'  Entenpa  dos  mil  cent  sous  jaquesos  re- 
buts  deis  de  Ribarroja  en  concepte  de  redempció  deis  presoners. 

Lo  segon  episodi  que  'ns  proposém  referir,  es,  la  entrada  deis  Enten- 
ees  á  altre  lloch  de  la  batllía  de  Ribarroja,  nomenat  Berru?.  Lo  mateix 
Berengueró,  seguit  d'  uns  set  ó  vuyt  cavallers  y  xexanta  peons,  se  pre- 
senta á  dita  vila  y  demanant  esmorpar,  li  donaren  algunes  viandes  los 
homes  del  lloch  (1).  Satisfeta  aquesta  necessitat,  los  hi  prengué  lo  bes- 
tiar  grós  y  menut  trovat  á  BerruQ,  empoitantsen  presoners  A  alguns 
habitants  cap  á  Mequinenpa.  Per  obtenir  la  Ilibertat,  hagueren  de  pa- 
gar cent  sous  jaquesos  cada  hu. 

Es  una  particularitat  remarcable  del  precedent  fet,  que  Berengueró 
tancas  á  Mequinen^a  ais  presoners  de  Berru^,  per  quan,  si  be  esta  vila 
era  tinguda  per  los  Entences,  lo  castell  de  Mequinen^a  pertanyia  á 
N'  Elisendis,  muller  d'  en  Guillém  Ramón  de  Monteada.  Y  encara  que 
d'  axó  en  sí,  cap  consequencia  ne  pugam  devallar,  cal  tenirho  en  comp- 
te,  puix  fá  costat  á  lo  que  afegirém,  en  mostra  de  la  intervenció  deis 
Montcades  en  les  corregudes  de  la  batllía  de  Ribarroja,  en  1'  any  1288. 

Retornant,  Berengueró,  d'  una  d'  aqüestes  expedicions,  acompan- 
yat  de  sos  cavallers  y  demés  gent  armada,  entra  y  atravessá  per  lo  ter- 
mo de  Seros,  qual  terme  acabava  d'  esser  obgecte  de  discordia  entre 
Pere  de  Monteada  y  Berenguer  d'  Enten^a. 

En  lo  lloch  de  Seros,  ana  á  trovar  á  Berengueró,  lo  cavaller  Ramón 
de  Claramunt,  arbitrant  la  restitució  de  tres  cents  caps  de  bestiar  de 
sa  propietat  apresats  á  Ribarroja.  La  justicia  de  la  quexa  motiva  la 
sua  inmediata  restitució  manifcstantse  com  lo  bestiar  se  trovava  sots 
custodia  d'  en  Pere  de  Monteada. 

Ests  dos  derrers  fets,  donen  motiu  per  creure  en  la  intervenció  deis 
Montcades,  los  qui,  quan  menys  se  'ns  presenten  com  á  hotiners  ó  guar- 
dadors,  de  lo  que  en  les  expedicions  se  capturava.  Pr^cisament  se  par- 
la de  teñir  lo  bestiar  pres  á  Ribarroja,  en  Pere  de  Monteada,  A  quí  mes 
avant  trovem  combatent  ais  Entences. 


(1)    «Et  dixit  qnod  uolebat  ibl  f  ntrt  morcjar  efc  Lomines  dicti  loci  dederunt  ei  ad  co- 
medendum.»  (Deolaraciona  del  procés  que  estudiém.) 


ENTENCES  Y  TEMPLERS  EN  LES  MONTAN  VES  DE  PRADES     221 

Al  costat  de  les  expcdicións,  de  major  ó  menor  importancia,  adrcíja- 
des  contra  la  gent  del  Temple,  hi  figuren  en  lo  procos,  alguns  actes  sois 
y  atrevits,  executats  en  estos  anys  1288  y  1289^  i)er  gent  de  Falcet  y 
de  Mora,  que,  no  's  din,  si  obrarien  ó  no,  per  pro{)i  inipuls,  ji'i  que  es- 
tavcn  excitades  les  enemistáis  entre  uns  y  altres  haljitants  deis  termes 
hont  se  bandolejava 

En  lo  lloch  de  la  Mata,  enelós  dintre  la  batllía  de  Cantavella,  per- 
tanyent  á  la  orde  del  Temple,  tres  homes  de  Falcet  y  un  de  Mora, 
tractaren  de  dampnificar.  La  son  los  fou  favorable  apresonant  á,  tres 
habitants  del  lloch  de  la  Cuba,  batllía  de  Cantavella,  nomenats  Domin- 
go. Aguiló,  Bernat  Gualt  y  Guillem  y  Andrcu  Vilaplana  (pare  y  fill), 
los  quals  retornaven  de  les  fires  de  Morclla. 

D'  allí  hont  los  havicn  capturat,  tenien  de  menarlos  á  Mora,  em- 
presa atrevida  per  lo  llarch  del  tragecte  y  atravessar  molt  terme  del 
Temple.  Curios  resulta  1'  itinerari  que  emprengueren  per  camins  fora 
de  concurs:  la  primera  nit^  dormiren  en  una  cova  del  terme  de  Morclla; 
la  segona,  en  lo  carrascal  (axis  diu  lo  document)  ó  garriga,  uomenat 
Dabel;  la  tercera,  al  Rayguer,  prop  de  Tortosa;  y  al  quart  dia  arriva- 
ren  á  Mora.  Sort  fou  no  topar  ab  gent  del  Temple,  puix  llavors  la  con- 
dició  d'  uns  y  altres  hauria  cambiat. 

Lo  precedent  fet  ocorregiié  al  temps  en  que  lo  rey  Anfós  II  celebra 
Corts  generáis  á  Monteó,  lo  qual  esdevindría_,  en  1'  any  1289. 

Per  obtenir  llur  Ilibertat,  hagueren  de  pagar  segons  costum,  fortes 
sumes  de  diner,  obtenintles  ab  g'ran  trevall,  ais  tres  mesos  d'  estar  de- 
tinguts  á  Falcet.  Diferents  sigueren  les  quanritats  que  se  'Is  exigí, 
puix  mentres  que  á  en  Vilaplana,  per  ell  y  son  ñll,  li  foren  demanats 
mil  sous  jaquesos,  á  n'  Aguiló  sois  n'  hi  exigiren  cent  noranta  y  á  en 
Gualt  cent  cinquauta. 

En  r  any  1288,  Berenguer  d'  Entonga  penyorá  la  batllía  d'  Aseó  y 
la  tingué  en  reguart  per  questions  hagudes  ab  los  Templers^  qual  ori- 
gen desconexém,  puix  no  les  senyala  lo  procés. 

Lo  Comanador  d'  Aseó,  acudí  al  Rey  en  quexa  del  procehir  de  n' 
Entenga,  manifestantli  trovarse  aparellat  á  estar  á  dret  del  que  procc- 
hís  en  les  enquestes  faedores  per  la  Cort  Reyal. 

Davant  d'  actitut  tant  correcta,  Anfós  II,  escrigúé  á  Bernat  de  Mont- 
paó  batlle  de  les  montanyes  de  Prades,  manantli  fes  retornar  á  n'  En- 
tenca,  tot  lo  per  ell  penyorat  ais  Templers  y  les  nances  donades  per 
la  gent  d'  Aseó,  guiant  y  assegurant  al  Comanador  y  á  tots  sos  vassalls 
y  bens  (Lleyda  24  Maig  1288).  Si  acás  en  Berenguer  d'  Entencja,  refu- 
sava  obehir  la  ordre  reyal,  ordenava  á  en  Montpaó,  que,  congregues 
tots  los  exercits  de  la  batllía  y  ab  los  homes  que  lo  Temple  tenía  en  la 
ribera  del  Ebre,  piocehís  contra  d'  ell  y  de  sos  bens,  viril  y  potentment, 
com  á  violador  de  pau  y  treva,  segons  resultas  faedor  per  los  Usatges 
de  Catalunya  y  les  cartes  de  pau  y  treva. 

¿Cumplimenta,  Enten9a,  lo  manament  del  Monarca?  ¿Procchí,  Oer- 


222  F.    CARRERAS  Y   CANDI 

nat  de  Montpaó,  á  congregar  la  host  que  devía  dirigirse  contra  Enten- 
9a,  si  refusava  acatarlo?  ¿La  ordre  d'  Anfós  II,  conminatoria  y  esplici- 
ta,  pertany  també  al  nombre  de  les  moltes  que  dictaven  los  Reys  d' 
Aragó,  per  sortirse  de  compromís  y  sense  propósit  de  véureles  execu- 
tarse?  Faltant  documents  aclaratoris,  no  ■'ns  es  possible  aventurar  cap 
suposició. 

No  tardaren gayie  temps,  los  Entences,  á  molestar  de  nou  ais  Tem- 
plers,  en  lo  segueut  any  de  1289. 

Guillém  d'  Entenga  obtingué  de  Jaume  II,  la  percepció  de  deu  mil 
sous  en  lo  monedatge  de  Mirabet,  Orta  y  Aseó,  tots  tres  llochs,  coman- 
des del  Temple.  En  aquell  any  de  1289,  los  pobles  de  Catalunya  devien 
satisfer  lo  dret  de  monedatge,  ab  motiu  de  la  expedido  de  Castella. 
Arbitra,  EntenQa,  deis  Templers,  li  fossen  satisfets  los  deu  mil  sous;  mes 
lo  Mestre,  hi  contrasta,  que  la  Orde  no  venía  obligada  á  dita  imposició. 
D'  axó  nasqueren  disentiments,  manifestant  Guillém,  teñir  facultat  de 
penyorarlos  en  cas  d'  oposició  á  pagar  la  suma  exbigida. 

Armada  la  controversia,  no  tarda  á  pasarse  á  la  violencia.  Motius 
hi  ha  per  maliciar,  si  tot  sería  nou  parany  que  aparellaren  los  Enten- 
ces, per  mortificar  á  sos  vehins.  Los  homes  del  Temple  foren  penyo- 
rats  per  vies  violentes. 

^Itre  vegada  en  lo  castell  y  vila  de  Mora  hi  retrunyí  lo  passatge 
de  cavalgadures  y  gent  armada,  que,  sots  la  senyera  deis  Entences, 
feu  la  vía  del  lloch  de  la  Fatarella,  escullit  per  camp  de  les  operacións 
contra  la  Orde.  Hagueren  brega  uns  y  altres,  resultantne  morts,  tres 
homes  de  La  Fatarella,  molts  ferits  y  d'  altres  apresonats,  capturanthi 
no  poch  bestiar,  en  concepte  de  penyora. 

Lo  propi  any  1289,  tal  vegada  en  la  niatexa  ocasió,  quinze  vasalls 
deis  Entences,  en  sa  majoria  sarrahins,  dampnificaren  lo  lloch  de  Go  - 
rrapta,  de  tal  manera,  que  's  diu  sigue  totalment  destruit.  Un  sarrahí 
de  Tivisa,  de  nom  JMahomet  Qaydel,  dona  mort  al  BatUe  de  Gorrapta. 

Les  vexacións  del  any  1289,  motivaren  de  moment,  una  nova  quexa 
del  Mestre  del  Temple  á  Anfós  II.  Lo  Rey,  quí  's  trova  va  á  Monteó,  es- 
crigué  á  Guillém  d'  Entenija,  (26  de  Juliol)  mostrantse  sorprés  de  dit 
penyorament  y  comunicantli  coni  may  se  proposá  exigir  monedatge,  ais 
qui  no  hi  venien  obligats  á  satisferlo.  Per  conseguent  que  de  cap  ma- 
nera volía  se  perjudiques  ais  comanadors  y  homes  del  Temple,  prete- 
nentse  d'  ells  lo  que  no  era  degut. 

Ais  tres  dies  d'  expedida  la  disposició  reyal,  á  instancies  del  Mes- 
tre de  la  Ordo,  ana  á  Tivisa  Fr.  Bernat  Ferrer,  á  presentar  k  Guillém 
d'  Enten^a,  la  carta  d'  Anfós  II  (29  Juliol  1289). 

La  contestado  que  de  Guillém  obtingué,  no  fou  pas  d'  acatament  á 
lo  que  se  li  manava.  Obgectá,  que,  al  reclamar  dit  monedatge  al  Mes- 
tre del  Temple,  lo  conminava  já  ab  penyorarlo,  si  no  obligava  ais  ho- 
mes de  Miravet,  Orta  y  Aseó,  á  entregarli  los  deu  mil  sous,  segons 
autorisació  del  propi  Sobirá,  en  la  carta  que,  ab  tal  obgecte,  li  expedí^  y 


ENTENCES  Y  TEMPLERS  EN  LES  MONTANVES  DE  PRADES     223 

que,  davant  la  negativa  del  Mestre,  los  havía  penyorat.  Mes,  que  si  di- 
ta quantitat  li  era  satisfeta,  retornaría  les  penyores 

Ne  resulta  d'  axó,  un  evidcnt  abús  per  part  deis  Entences,  essentne 
victimes  los  Templers,  seuse  que  á  aquests  los  amparas  lo  Rey  com 
era  degut.  Puix  si  be  's  vcu  dictarse  disposicións  protectores,  no  apar 
se  cumplissen  y  tiranthi  térra  per  damunt,  les  coses  restaven  com 
avants. 


II 

Campanya  d' Anfós  II  contra  lo  rey  Jaume  de  Mallorca  (Agost  de  1289) — Be- 
renguer  d'  Emenda  s'  aparel'a  á  acompanyar  al  Rey.  — Treves  posades  per  Anfós  II 
ais  Templers,  Montcades  y  Entences.— Missatgería  del  escrivá  Sala. — Partida  de  la 
host  de  Berenguer  d' Enten^a  á  la  Gerdanya.— Presa  deis  castells  de  Liga  y  de 
Ribes.-  Retorn  del  Rey.— Corts  generáis  de  Montgó. 

Sobradament  conegudes  son  les  Iluytes,  que,  los  reys  d'  Aragó  y  de 
Mallorca,  tingueren  en  les  derreríes  del  scgle  xiii  y  renovades  á  mit  - 
jans  del  xiv,  fins  arrivar  á  la  extinció  del  segón  reyalme  y  á  sa  in- 
corporació  ala  corona  aragonesa  per  Pere  III  en  1344.  Un  de  tants  epi- 
sodis  d'  aqüestes  guerres,  deis  fins  ara  no  apareg'uts  á  la  Uum  pública, 
ve  involucrat  en  los  acontexements  que  's  desenrotllen  en  aquest 
procés  que  estudiém. 

Durant  1'  istiu  de  1'  any  1289^  Anfcs  II  d'  Aragó  s'  aparellá  á  com- 
batre  al  Rey  de  Mallorca  y  á  sos  ausiliars  los  francesos.  La  campanya 
de  vía  endre<?arse  á  les  regións  de  Cerdanya  y  Ripollés,  liont  la  host 
enemiga  amenagava  la  térra  catalana 

Entre  los  cavallers  qual  ajuda  arbitra  y  compromete  lo  Monarca, 
hi  flgurava  Berenguer  d'  Enten^a  y  son  flU  primogenit  Guillém,  lo 
primer  deis  quí  hi  devía  menar  host  propia. 

Mentres  en  lo  castcll  de  Mora  era  aparellada  part  de  la  gent  que 
devía  seguir  al  Rey  sots  los  penons  d*  albergada  d'  en  Berenguer  d 
EntenQa,  en  lo  lloch  d'  Aseó  y  en  altres  indrets  de  les  montanyes  de 
Prades,  Templers  y  Montcades  hi  aplegaven  elements  de  guerra  per 
combatre  les  pertenencies  del  primer,  aprofitant  aquest  allunyament 
deis  principáis  cavallers  de  n'  Enten^a  Axis  d'  una  sola  vegada  's 
venjaríen,  los  Templers,  de  tants  agravia  com  teníen  rebuts  del  senyor 
de  Mora. 

Berenguer  d'  Enten^a  hagué  conexement  d'  aytals  maquinacións, 
al  temps  en  que  1'  exércit  d'  Anfós  II  s'  anava  á  posar  en  caraí  desde 
Lleyda.  Sens  perdre  temps  hi  trámete  á  Pere  de  Sant-Martí  batlle 
de  Mora,  y  procurador  de  Tivisa,  qui  tenía  comanda  d'  esplicarli  la 
apurada  situació  en  que  's  trovava,  90  es,  comanaven  á  esserli  corre- 
gudes  y  saquejades  les  sues  terres. 

Trova  encara  al  Sobirá  en  la  ciutat  de  Lleyda.  Rebut  en  audiencia, 


224  F.    CARRERAS   Y    CANDI 

digueli  en  Sant-Martí,  que  son  Senyor  no  podría  acudir  á  la  guerra 
de  Cerdanya,  per  teñir  necessitat  de  defensarse  deis  Templers  y  deis 
Montcades.  Respongueli  Anfós  II,  que  no  creya  ocorregués  cap  inva- 
sió  á  Mora^  majorment  quan  ell  volía  evitar  lo  contratemps,  escrivint 
á  Fr.  Berenguer  de  Sant-Just,  mestre  del  Temple  y  ais  Montcades. 

Lo  missatger  Sant  Martí,  durant  sa  estada  á  Lleyda,  vegé  retornar 
al  encarregat  de  portar  lo  missatge  á  Fr.  Sant-Just,  sense  haver  pogut 
cumplir  sa  comissió,  puix  lo  Mestre  del  Temple  havía  refusat  rebre  la 
carta,  al  que  sembla,  per  no  anar  caracterisada  ab  lo  sagell  del  Sobirá. 
Sutilesa  endrepada  A  entretenir  y  per  tant  á  guanyar  temps  per  portar 
á  efecte  sos  damnats  propósits.  D'  aquesta  manera,  si  Anfós  11  sortía 
de  Lleyda  y  feya  la  vía  de  Puig'cerdá,  no  era  ja  fácil  que  "s  repetís  son 
escrit  y  al  menys,  los  actes  que  aparellaven,  no  anirien  agravats  ab  la 
circunstancia  de  desobeyr  á  la  potGstíit. 

Mes  com  Anfós  II  desitjava  avans  que  tot,  desfer  los  destorbs  que 
tiressin  á  perdre  lo  bon  éxit  de  la  campanya,  son  interés  era  evitar  á 
ultranza,  1'  apartament  de  la  host  de  n'  Enten^a  del  exércit  reyal. 
Axis  es  que,  lo  Monarca,  repetí  la  lletra  precedent,  trámetcnla  al 
]\lestre  del  Temple  degudament  sagellada.  No  explica  lo  procos,  ni  com 
la  rebé,  ni  quina  resposta  hi  dona.  En  cambi  detalla  tot  quan  pertoca 
al  cumpliment  de  la  matexa  missió  envers  los  Montcades,  encomena- 
da  per  n'  Anfós  II,  al  escrivá  reyal  Guillém  Sala,  acompanyantlo 
Pere  de  Barcelona,  escrivá  del  uotari  públich  de  Lleyda  Guillém 
Fuster,  qui  devía  axecar  acta  de  les  respostes  que  's  donaríen  á  la 
orde  del  Rey. 

De  la  carta,  escrita  ab  identitat  de  páranles,  se  'n  portaren,  los  mis- 
satgors,  sis  origináis,  adrcQats  ais  cavallers  Ramón  de  Monteada,  Pere 
de  Monteada,  Guillém  de  Monteada,  Berengueró  d'  Enteníja,  Berenguer 
d'  Enten^a  y  Guillém  d'  Enten^a.  A  tots,  Anfós  II,  los  hi  deya  lo  ma- 
teix:  després  de  saludarlos  exposa  va,  que,  necessitant  deis  nobles  y 
militars  catalans,  per  defensar  son  regne  de  la  invasió  de  gents  es- 
trangeres  que  1'  amenassaven  desde  les  vertents  de  Panissars,  los  hi 
manava  posar  treves  á  la  guerra  que  llavors  teníen  los  Montcades  y 
los  Entonces,  quals  treves  devíen  durar  fins  á  Tots  Sants.  Havent  de 
donar  créenla  á  tot  quan  en  Guillém  Sala  los  hi  diría  de  viva  veu,  de 
part  seva.  Ho  flrmava  á  Lleyda  á  5  d'  agost  de  1289  y  sagellava  ab  lo 
sagell  reyal.  (1). 


(1)  «AlfonsQS  deí  gratia  Rex  Aragouis  Maiorice  et  Valencie  ac  Comes  Barcliinone 
vironobili  et  dilecto  R"  de  montecatheno  Salutem  et  dileccionem  (-um  uos  et  alios 
nobilf s  et  milites  Catalonie  habeamus  iiecesse  ad  deffendenlam  fcerram  nobtraca 
contra  gentes  extraneas  quod  sunt  in  partibus  de  Par  issftrs  quod  intendunt  ad  inaa- 
•ioDem  eiusdem  Mandamus  treuguas  juxta  formam  vsatioorum  barchinone  iiit«r  uos 
et  nobiles  P  de  montecatheno  et  (r.  d«  montecatbeno  et  valitofes  uestros  ex  vna  parte 
et  nobiles  Berengario  de  enten<^a  et  G  et  Bng.  eius  filios  ex  altera  usque  ad  í'estum 
omnium  sauctorum.  Quare  uobis  dicimas  et  mandamus  quateMis  dictas  treuguas 
approbetis  et  obseruetia   Credentes  ex  parte  nostr»  fideli  scriptori  nostro  Q"  sala  su- 


ENTENCES   Y   TEMPLERS  EN  LES   MONTANYES   DE   PRADES  225 

Lo  dissapte  6  d'  agost,  arrivaren,  Sala  y  Fuster  h  Sos  y  en  lo  cc- 
mentiri  existent  junt  al  castell,  Sala  parla  ab  Ramón  de  Monteada,  á 
quí  llegí  la  carta  del  Rey,  entregantli  seguidamcnt  la  que  11  anava 
endrepada. 

Ramón  de  Monteada  respongué,  que  no  o])osan'a  cap  dificultat  en 
servar  les  treves  imposades  per  lo  Sobirá,  si  en  Pere  de  Monteada, 
qui  era  cap  d'  aquella  baudositat,  les  volía  servar. 

No  satisfentli  á  Sala  aquesta  resposta,  lo  requerí  perqué,  á  despit 
de  la  circunstancia  que  aduhía,  guardas  los  treves  segóns  raanava 
Anfós  II,  tota  vegada  que  á  axó  hi  venía  obligat  per  los  Usatges  de 
Catalunya. 

Sense  perdre  temps,  ja  cumplimentada  sa  missió  á  Sos,  partí  la  co- 
mitiva deis  missatgers  reyals,  en  lo  mateix  dissapte,  dirigintse  vers  la 
vila  d'  Aytona.  A  la  plassa  de  la  vila  hi  trovaren  á  Pere  de  Monteada, 
á  quí  r  escrivá  Pere  de  Barcelona  llegí  y  entrega  la  carta  del  Rey, 

Respongué  Pere  de  Monteada,  no  trovarse  aparellat  á  guardar 
treves  si  no  eren  posades  per  lo  Rey  flns  á  la  festa  de  Nadal  y  sí  pre- 
viament  no  les  aprovava  en  Berenguer  d'  Enten(ja  y  sos  valedors,  es- 
pecialment  Domingo  Aragonés  y  Berenguer  de  Valencia  y  los  homes 
que  aquests  teníen  á  son  eomandament.  També  volía  que  s'  entongues 
compres  en  elles,  lo  fet  de  Seros  y  tot  lo  que  ell  posseia,  de  qual  apro  - 
bació  li  'n  constas  per  carta  de  Berenguer  d'  Enten9a  y  finalment,  que 
les  treves  fins  á  Nadal,  les  aceptas  Guillém  de  Monteada,  en  la  guerra 
que  tenía  ab  n"  Entonga. 

Es  evident  esser  lo  propósit  de  Pere  de  Monteada,  buscar  subter- 
fugis  per  no  obeyr  la  disposició  del  Rey.  Mes  Guillém  Sala  no  era  home 
de  dexarse  enganyar  per  sutileses:  fldel  cumplidor  de  les  ordes  d'  An- 
fós II,  lo  requerí  de  part  del  Rey,  que,  á  despit  d'  aytals  observacións, 
acates  les  treves  reyals,  majorment  fentles  servar  lo  Sobirá  fins  á 
Tots  Sants,  á  Berenguer  d'  Entonga  y  á  sos  valedors, 

Altre  vegada  repetí  Pere,  la  precedent  resposta  y  tant  ell  com 
Sala,  se  'n  fereu  donar  testimoni  notarial  per  1'  escrivá  Barcelona, 
qual  testimoni  firmaren,  lo  militar  Roraeu  de  Gurb,  lo  prebere  Ra- 
món de  Palau  y  lo  texidor  Nicolau  d'  Almenar,  tots  tres  vehins  d' 
Aytona. 

A  r  endemá,  diuraenge  7  d'  agost.  Sala  y  Barcelona  se  presentaren 
á  la  vila  d'  Aseó,  en  busca  de  Guillém  de  Monteada.  Lo  trovaren  en 
certa  plassa  al  costat  de  les  cases  de  la  Abadía^  y  allí  1'  escrivá  Barce- 
lona, li  llegí  y  entrega  la  carta  reyal. 

Guillém,  de  moment,  no  hi  volgué  res  contestar,  dient  que  aquell 
mateix  día,  després  de  dormir  la  mitjdiada  (post  dormicionem) ,  crida- 


per  hüs  quod  uobis  circa  predicta  duxerit  refferenda,  Nos  etiam  easdem  ^reuffnas  snb 
eadem  forma  mandamus  approbari  et  obseraari  per  nobiles  supradictoB.  Datum  Ilerde 
nonas  angustí  anno  domini  M°  CC''LXXXIX°.> 

1904  15 


226  F.    CARRERAS  Y   CANDI 

ría  á  concell  á  sos  cavallers  y  deliberarien  si  's  devien  observar  ó  no 
les  tais  treves. 

Hagué  d'  esperarse,  donclis,  lo  missatger  Sala.  Mentres  recorregué 
la  vila  d'  Ascó^  observa  la  activitat  ab  que  's  porta  ven  á  terme  apare 
llaments  militars.  Vegé  com  Guillém  de  Monteada  y  altres ^cavallers, 
manejaven  gamberes,  cuxeres,  perpunts,  ballestes  y  demés  armes  (1). 
Era  pública  veu,  que  tais  preparatoris  se  feyen  per  dampnificar  á 
Berenguer  d'  Enten^a. 

Dormida  la  mitjdiada,  Guillém  de  Monteada  bagué  parlamcnt  ab 
sos  cavallers,  en  presencia  de  Sala  aplegantse  en  una  de  les  cases  que 
á  Aseó  poseía  en  Pere  Xen^ 

Monteada,  dirigintse  á  Guillém  Sala,  li  pregunta  si  li  serien  entre - 
gats  diners  ó  pcnyores  suficients,  per  respondre  deis  perjudicis  y  danys 
que  havía  rebut  de  n'  Entenija,  duraut  altj-es  treves  precedentment  es- 
tablertes  per  lo  Rey.  Respongueli  Sala,  que  res  d'  axó  s'  anava  á  fer, 
sino  que  lo  Sobirá,  ja  conexería  en  son  degut  temps  y  lloch,  d'  aquesta 
reclamació,  resolent  lo  que  'n  sigues  Just  y  equitatiu. 

ManifestA  en  Monteada,  com  promptament  parlaría  ab  Ramón  y 
Pere  de  Monteada  y  ab  altres  amichs,  sobre  si  devien  ó  no  observarse 
les  presents  treves,  trametentli  la  resposta  á  Anfós  II,  per  un  missat- 
ger seu. 

De  tant  manifesta  y  descarada  manera  se  discutía  y  desobehia  la 
autoritat  del  Rey,  per  la  noblesa  catalana  del  segle  xiii. 

Sala,  requerí  á  Guillém  de  Monteada  en  nom  del  Rey,  á  que  apro- 
vas  y  fes  observar,  sens  cap  empatx,  les  treves  estatuydes,  en  confor- 
mitat  ais  preceptes  deis  Usatges  de  Barcelona.  Y  hu  y  altre  se  feren 
donar  testimoni  de  lo  ocorregut  en  dita  entrevista,  presents  al  acte  los 
militars  Romeu  de  Frexa  y  Pon?  de  Pax,  autorisantlo  ab  ses  sig- 
natures. 

Cumplimentada  la  part  de  la  sua  missió  en  lo  que  pertocava  ais 
tres  Montcades,  Sala  devía  passar  á  fer  lo  propi  ab  los  tres  Entences. 
Sempre  acompanyat  del  escrivá  Barcelona,  un  dimarts  9  d'  agost, 
arriv.-l  á  la  vila  d'  Alcoleia,  ribera  del  Cinca,  hont  estava  Berengueró 
d"  Enteu^a,  lo  flll  segón  del  senyor  de  Mora  y  Tivisa,  trovantlo  en  les 
cases  de  Gil  de  Bielza.  Forenli  notificades  les  treves  reyals  en  la  ma- 
texa  forma  que  ais  Montcades  y  respongué  aprobarles  y  observarles, 
segóns  ho  preceptuava  lo  Solñrá.  Li  Iliuraren  testimoni  del  acte,  flr- 
mantlo  com  á  presents,  Gil  de  Bielza  y  dos  escuders  de  Berengueró 
nomenats  Arnau  de  Bielza  y  Pere  de  Camarasa. 

Per  finalisar  esta  missió,  arrivá,  Sala,  á  Mora,  hont  ja  no  iii  trova, 
ni  á  Berenguer  ni  á  Guillém  d'  Enten(?a,  per  haver  sortit  á  ajuntarse 
ab  r  exércit  d'  Anfós  II.  De  IMora  so  n  torna  á  Alcoleia  y  al  día  se- 
gücnt  arrivava  á  Lleyda.  Descansa  allí  uns  quants  dies  y  feu  la  vía  de 


(1)    Manejaiian  Camberiaa  et  Cuxeriaa  et  Perpunts  et  balliítas  et  alia  arma. 


ENTENCES  Y  TEMPLERS  EN  LES  MONTANYES  DK  PRADES     227 

Cerdanya,  hont  sabía  que  s'  hi  trovaven  los  dos  Entences,  pare  y  fiU. 
Axis  fou,  topantlos  en  lo  siti  de  Ribes.  Y  quan  anava  á  notiíicaishi  en 
deguda  forma,  que  lo  Monarca  'Is  lii  havía  establert  treves  ab  los 
Monteados^  li  fou  dit,  que  tal  diligencia  resultava  inútil  puix  lo  lloch 
de  Mora  acabava  d'  esser  talat  y  saquejat  per  les  hosts  deis  Montcades 
y  deis  Templers. 

A  fi  de  seguir  ab  ordre  y  claretat  la  present  narració  exaniiném 
ara  que  feu  Berenguer  d'  Entenga,  després  ([ue  s'  aparellá  á  entrar 
en  campanya  ab  lo  Rey. 

Com  ja  tením  dit,  á  Mora  lii  reuní  alguna  gent  y  en  la  primera  de- 
cena d'  agost,  sorcí  cap  á  Apiera,  hont  hi  devía  aplegar  ab  sa  host, 
alguns  altres  cavallers.  Deturá  en  esta  vila,  á  fí  de  posarse  d'  acort 
y  rebre  ordres  del  Sobirá,  qui  ja  estava  en  camí  de  la  frontera. 

En  sa  companyía  n'  Enten^a  portava  un  contingent  de  poch  mes 
de  vuytanta  cavallers  Es  sapigut  que,  ab  cada  cavailer  armat,  hi 
anaven  los  corresponents  peons  ó  servents,  que  li  donaren  auxili  en 
lo  combat  y  remataven  al  enemich  que  queya  ferit  del  cavall.  També 
s'  entrometíen  en  les  Iluytes  y  ab  permís  deis  seus  senyors  ó  cavallers, 
anaven  á  fer  corregudes  ells  tots  sois.  Aximateix  les  tales  deis  llochs 
enemichs,  estaven  especialment  encomenades  á  los  dits  servents  ó 
peóns. 

Durant  la  breu  estada  que  feu  Berenguer  d'  Enten^a  á  Apiera,  rebé 
una  carta  de  sa  muller  Na  Gaubes,  quí  havía  quedat  en  lo  castell  de 
Mora  ab  alguns  fidels  servidors,  entre  los  quals  s'  hi  comptava  Pere  de 
Sant  Martí,  donantli  compte  com  proseguíen  Templers  y  Montcades, 
en  la  concentració  d'  elements  de  guerra. 

Contrariat  per  aquesta  nova,  Berenguer,  encomená  á  son  majordom 
Bernat  Vidal,  que  posas  en  mans  del  Rey  una  carta  acompanyatoria  de 
la  tramesa  per  Xa  Gaubes.  Vidal  trova  en  la  ciutat  de  Cervera  al  rey 
Anfós  II  y  les  hi  entrega.  En  sa  carta,  Berenguer  s'  excusava  de  se- 
guir 1'  exércit  reyal,  per  acudir  á  la  defesa  de  sa  familia  y  bens,  ata- 
cats  per  sos  enemichs. 

De  cap  manera  convenía  al  Monarca  se  li  separas  la  host  de  'n 
Enten^a  y  axis  li  feu  dir  que,  per  motiu  algú  no  retrocedís  en  son  camí, 
ja  que  no  creya  succehis  lo  que  li  anunciava  Gaubes,  per  quant  havía 
trames  á  hu  de  sos  escrivans  al  Mestre  del  Temple  y  ais  Montcades,  á 
fl  d'  imposalshi  treves  en  son  nom.  Feu  encara  mes:  ordoná  al  Prcpósit 
de  Solsona  que  axis  ho  escrivís  al  propi  Berenguer,  mentres  sortía  un 
porter  reyal  en  busca  deis  Montcades  y  deis  Templers,  por  reiteralshi 
la  orde  de  no  dampnificar  ais  Entences  ni  áson  territori 

Retorna,  Vidal,  á  Apiera,  portant  á  son  Senyor  la  lletra  del  Prepo- 
sit,  prometentli  en  nom  del  Sobirá,  que,  per  cada  diner  de  dany  que 
li  ocasionasen,  faría  lo  Rey,  n'  hi  pagassen  vint.  La  carta  portava  lo 
sagell  secret  d'  Anfós  II. 

Entenpa  no  podía  res  oposar  y  per  greu  que  li  sapiguésy  per  ansiós 


228  F.    CARRERAS  Y   CANDI 

que  estigués  de  lo  que  podría  esdevenir  á  sa  muller  y  á  sos  llochs, 
sortí  d'  Apiera  lo  divendres  12  d'  agost,  fent  nit  á  Manresa,  en  quin 
día  Anfós  II  havía  exit  de  Berga  per  arrivar  á  Puigcerda. 

Lo  dissapte  13  d'  agost,  Entenga  ana  de  Manresa  á  Berga,  de  ma- 
nera que  sa  host  portava  dos  jornades  de  retrás  á  la  del  Rey.  A  Berga 
1^  esperava  Pere  Marques,  fentli  entrega,  en  nom  d'  Anfós  11^  de  cent 
áureos  en  paga  de  son  salari_,  ab  quin  diner,  allí  mateix  s'  aprovisiona- 
ren de  vitualles  per  la  campanya. 

Lo  diuraenge  14  d'  agost,  feren  nit  á  Bagá  y  al  següent  día  festivi- 
tat  de  la  JMare  de  Deu,  arri varen  al  carapament  que  '1  Rey  d'  Aragó 
tenía  posat  junt  á  la  vila  de  Puigcerda,  quina  població  pertanyía  al 
Rey  de  Mallorca. 

Aquella  campanya  no  tenía  per  objectiu  ampararse  de  la  capital 
Cerdana,  ja  que  lo  campament  sigue  alsat  de  davaut  sos  murs,  plan- 
tant  les  tendes  a!  coll  de  la  Perxa,  lo  dimars  16  d'  agost  de  1289  (I). 
La  nit  del  dimars,  lo  servey  de  ronda  y  vigilancia  del  campament, 
corregué  á  compte  de  Berenguer  d'  Enten^a. 

Lo  dissapte  20  d'  agost,  del  coll  de  la  Perxa  passaren  á  ocupar 
cert  petit  castell  y  lloch  perta^nyent  al  Comte  de  Foix  y  del  qual  cap 
testimoni  ne  recordava  lo  nom  y  sois  un  manifestá  nomenarse  Liga. 
Axó  prova  la  poca  importancia  que  tindría  y  per  consegüent  no  es  d' 
extranyar  hage  escapat,  aquesta  possessió  del  Senyor  Pirinencli,  á  la 
perspicacia  de  son  historiayre  Baudon  de  Mony,  al  reproduyr,  en  una 
curiosa  planta  topográfica,  tot  lo  que  tenía  á  Catalunya  (2) 

Anfós  II,  sois  permanasqué  á  Liga  una  Jornada,  presentantse  lo 
diumenge  21  d'  agost,  davant  lo  castell  de  Ribes,  ocupat  per  sos  ene- 
michs.  La  ocupació  d"  aquest  castell  se  veu  era  lo  fi  primordial  de  la 
campanya  empresa  en  la  frontera. 

En  les  derreríes  del  segle  XIII,  era  Ribes,  una  de  les  plasses  de 
mes  valía  deis  Pirineus,  per  sa  posició  fronterÍ9a  y  allunyada  de  po- 
blacións  importants. 

Una  nova  per  demés  curiosa  y  contemporánia  del  temps  que  'ns 
ocupa,  ja  que  pertany  al  any  1292,  nos  fa  á  saber  en  que  consistien 
les  fortaleses  de  Ribes.  Es,  certa  informado  feta  per  dos  delegats  tra- 
mesos,  per  lo  Rey,  á  la  frontera  catalana,  á  fl  d'  inspeccionar  y  ente- 
rarse del  estat  de  nostres  castells. 

Hi  havía  á  Ribes,  en  1292,  ó  siga  tres  anys  mes  tart  .deis  fets  que 
aquí  s'  están  desenrotllant,  lo  castell,  la  bastida  major,  una  torra  prop 
la  bastida  y  les  coves. 

Com  es  posible  que  molts  de  nostres  Uegidors  no  sapiguen  lo  signi- 


(1)  Advertim  que  no  hi  ha  uniformitat  en  les  declaraoións  deis  testimonis  res- 
pecte á  aquest  día.  Pon^  de  Riudefoix  consigna  esaer  lo  16  d'  «gost  mentres  que  G.  de 
Cegunyoles  din  era  lo  17.  Com  lo  primer  sembla  estar  de  tot  mes  euterat,  'as  atenóm 
á  lo  que  ell  diu. 

(2)  Relationslde  Foix  avec  la  Catalogue  ?olum.  I. 


ENTENCES  Y  TEMPLERS  EN   LES  MONTANYES  DE  PRADES  229 

ficat  de  la  páranla  bastida  nos  permeténi  dóname  alguna  noció.  A  des- 
pit  d'  existir  la  mateixa  páranla  en  la  llengna  castellana,  S(m  significat 
era  en  abdues  raolt  diferent.  Mentres  que,  segons  Covarrubies  los  cas- 
tellans  enteníen  per  bastida,  solsament  les  torres  grolleres  de  fusta,  ab 
les  que  's  combatíen  castells  y  cintats  raurades,  A  Catalunya  també 
equivalía  á  fortalesa  provisional  ó  Ceta  k  mitges,  profitant  les  condi- 
cións  naturals  del  lloch.  Tant  se  solía  construir  per  la  defensicj  d'  una 
vila,  com  per  la  sua  expugnació  (1). 

Com  exemple  iguahnent  contemporani  existeix  la  informació  del 
1 292,  dlent  que  Bernat  de  Cabrera,  Bernat  la  Clusa  y  Huguet  de  Perdigó, 
havíen  bastida  la  roca  Grellera  del  terine  de  Terrados  y  essent  presa 
per  Dalmau  de  Rocabertí  volgué  legalisar  sa  situado  demanantne  es- 
tabliment  al  Sobirá,  per  sa  calitat  de  senyor  y  propietari  de  les  roques 
y  altures  estrategiques.  Llavors  la  6así ida  déla  Roca- Grallera  bagué 
castlá  y  en  1'  any  1292,  comptava  ab  den  homes  d'  establida  ó  guar- 
nició  (2). 

Les  bastides  han  donat  nom  á  algunes  poblacicns  formados  al  redós 
deis  cims  ó  llochs  hont  s'  alearen  aytals  fortaleses  provisionals.  En  lo 
Pallars  hi  han  La  Bastida  de  Sort,  La  Bastida  de  Bellera,  La  Basti- 
déta.^rop  de  Corroncuy  y  la  bastida  de  Tolo  (a.  1396)-,  altre  Bastida 
está  en  lo  Roselló,  entre  Arles  y  Prades,  etc. 

Per  defensar  les  fortaleses  de  Ribes  se  neccssitaven,  en  1'  any  1292 
segons  establiren  los  delegats  militars  del  Rey,  setanta  hun  homes 


(1)  A.  1233.— Al  sitiar  ViUena  Jaame  I,  diu  la  sua  Crónica  «E  pnys  lo  comanador 
Dalcani?  ab  los  frares  e  ab  almugavers  faeren  una  bastida  a  Billena.» 

En  Ja  propia  conquesta  de  Valencia,  al  tractar  de  sitiar  Xativa  Jaume  I,  se  llegeix 
«E  quaQ  haguem  menjat  enviam  per  don  Rodrigo  Licjana  e  dixem  li:  Don  Rodrigo 
hoíam  missa  mayti,  que  nos  hauem  aesmat  I.  pug  que  creem  que  sera  bo  a  bastida» 
«e  Deu5  dor  ans  ^na  alquería  al  peu  del  png  en  que  haaia  molt  bona  for^a  e  laygna 
dun  riu  que  li  passaua  al  peu  aixi  con  nos  hauiem  mester  e  aqui  faem  nostra  bastida 
(Libres  deis  feyts....  d'  En  Jacme  lo  Conqueridor,  nom.  315,  3¿1.) 

A.  1281.— La  Bastida  del  Infern  situada  prop  los  castells  d'Hostoles  y  de  Cabrera 
(Registre  50,  foli  149,  arx.  Corona  Aragó.) 

A.  1283.— En  una  revolta  d'  Aynsa  mana  lo  Rey  á  Ramón  de  Molina  «quod  faciat 
destruí  bastidas  quod  per  homines  bandorutn  de  Aynsa  facte  sunt  ibidem  ita  quod  non 
sint  u«  1  remaneant  decetero  stabilite  et  faeíatís  tornari  carrerí as  ín  statu  ín  quo  erant 
primi  faciendo  inde  barrerías  remoueri»  ^Regis^^re  43,  fol.  43,  aix   CoronaAragó  ) 

A.  1301  —Al  sitiar  Aman  d'  Espanya  lo  oastell  de  Lort  (Pallars)  lo  sitiador  construí 
una  bastida  pio^  del  csLStelL- -{Relations  de  Foíx  avec  la  Catalogue,  Baudon  de  Mony, 
voL  I,  pl  818.) 

A.  1314.- Dalmau  de  Totzó  sítíá,  Copliure  hont  hi  «feu  aqui  una  bastida  e  estecb  so- 
bre ells»  (Cróniea  del  rey  en  Pere  lo  Cerimoniós.) 

(2)  cDiluns  qui  fo  sendema  de  sen  Matheu  fo  en  Gauseran  de  mírales  ab  en  Gau- 
seran  de  canelas  per  manament  del  seyor  Rey  ab  en  Dalmau  de  roca  berti  a  lesgleya 
de  terades  et  demanans  et  requests  ñus  que  li  desem  establlment  a  la  roca  grelera 
quen  bernat  de  cabrera  et  en  Bernat  za  clusa  et  nuget  de  perdigo  auien  bastida  et  en 
Dalmau  auia  las  presa  deis  nos  no  pogem  tornar  al  bastida  a  esmat  et  auengem  nos 
ab  en  Dalmau  de  roca  berti  que  com  lo  senyor  Rey  iages  uist  quey  estagesen  X  seruens 
enoontínent  fem  uenír  deuant  nos  En  malgnres  castela  de  la  bastida  et  jura  que 
tendía  aquí  X  seruens  continuament  En  lestablida  et  que  non  ixírien  sino  per  seruey 
del  oastel»  {Colección  de  procesos.  Legajo  l  °  ailos  1291  á  1303,  n."  3.  Arx.  Cor.  Aragó.) 


230  P.   CARRERAS   Y   CANDI 

distribuits  de  la  manera  següent:  vint  y  cinch  al  castell;  trenta  á  la 
bastida  major,  vuyt  á  la  torra  de  prop  la  bastida  y  vuyt  á  les 
coves  (1). 

Arrivat,  Anfos  II,  davant  del  castell  de  Ribes,  hi  posa  siti  en  forma, 
puix  no  s  presentava  fácil  empresa  la  sua  ocupació  inmediata. 

Estant  en  les  operacións  del  siti,  pervingué  al  campamentun  vehí  de 
Mora,  de  nom  Berenguer  de  Roda^  en  demanda  del  cavaller  Beren- 
guer  d'  Entenca.  Lo  missatger  era  portador  de  males  noves.  Per  ell 
rebé,  lo  capdill  cátala,  una  carta  de  Na  Gaubes  comunicantli,  com  los 
Templers  y  los  Montcades,  formant  gros  contingent  de  peons  y  cava- 
llers,  havíen  entrat  y  talat  lo  lloch  de  Mora. 

Llavors  Entenca  se  determina  á  dexar  la  host  reyal  y  corre  á  cas- 
tigar ais  invasors  de  la  sua  térra.  Convoca  á  sos  cavallers,  manif estant- 
íos sa  resolució.  Ab  intent  de  despedirse  d'  Anfós  II,  entra  en  sa  tenda, 
pié  d'  ira,  ab  la  carta  de  Na  Gaubes  á  les  mans. 

Enterat  de  son  contingut,  lo  Monarca,  se  mostrá  altament  ofés 
de  lo  que  havíen  fet  Templers  y  Montcades,  en  tant,  que  digué  á  Be- 
renguer conceptuar  dita  tala  é  injuria,  com  feta  á  ell  mateix  y  per 
consegüent,  li  faría  restituir  vint  per  hu.  Mes  de  cap  de  les  maneres 
consentí  en  que  se  separes  de  les  operacións  militars  d'  aquella 
campanya. 

Curios  es  consignar  lo  que  refereix  un  donat  del  monestir  d'  Escarp, 
Pere  Manch,  quí  seguía  la  host  d'  Entenca,  afirraant,  que,  la  corre- 


(I)  Kn  1'  any  1292,  dnrant  la  guerra  ab  los  reys  de  Mallorca  y  de  Franca,  Jaume  II 
trámete  delegáis  per  reconexer  los  castells  y  forces  del  Empurdá.  listos  declararen 
que  hi  devlen  ha  ver  per  la  saa  estalilida  los  servents  ó  guardiáns  que  s  continúen: 

Sant  Llortns,  30  homes. 

Qner-roig,  70  homes  y  2  mastios. 

Quer-manaon,  12  homes. 

Llers,  15  homes. 

Montroig,  18  homes 

Bassa-goda,  10  hornea. 

S.  Llorens  9a  Muga  (castell),  8  homes;  (torra  sohre  la  vila),  4  homes;  (vila),  35  homes 

Terrados  (bastida  de  roca  grelera;,  10  homes. 

Roca-bruna,  8ú  homes, 

Vila-llonga  (torra),  5  homes 

Roca  de  Pelencha,  10  homes. 

Camprodón  lesgleya),  23  homes 

Cftvaleta   castell),  12  homes. 

Possa  deis  Camps,  20  homes. 

lUbes  (castell),  25  homes;  (bastida  major),  30  homes;  (torra  prOp  la  bastida),  8  homes; 
(á  les  coves),  8  homes. 

Cabrenys  (castell), 38  homes. 

Corsavl  (torsa),  25  homes. 

Montdoys  (roca),  19  homes. 

Montalba,  16  homes 

Falcó,  12  homes. 

Ariet,  6  homes. 

Sala  deis  Orts. 

(Colección  de  procesos.  Legajo  1°  años  1291  á  1803  nom.  3,  arx.  Corona  d' Aragó), 


ENTENCES  Y  TEMPLERS   EN  LES  MOXTA.WES   DE   PRADES  231 

guda  deis  Templers  en  terres  de  Mora,  feu  exclamar  al  Soblrá,  que, 
puix  lo  Temple  auava  contra  cristians,  tot  lo  mon  anirín  á  mal  y  (jue 
ell  no  regnaría,  si  tal  exeés  no  castigava  (1). 

Per  molt  que  li  dolgués  á  B^renguer,  no  pogué  acudir  en  socors  do 
Mora  Resta  eu  la  expugnació  de  Ribes,  empresa  una  mica  llarga,  puix 
dura  de  quinze  dies  á  tres  setmanes.  Já  rendit,  lo  castell  á  Anfós  II, 
en  la  primera  decena  de  í^'etembre,  conceptuant  terminada  aquella 
carapanya,  IlicenciA  scguidameut  son  exercit. 

Arbert  de  Mediona  ab  molts  d'  altres  cavallers,  partí  del  carapa- 
ment  reyal  lo  dia  de  la  entrega  del  Castell,  ó  á  mes  tardar  1'  endemá, 
en  direcció  á  Barcelona.  Lo  Rey  sois  hi  atura  dos  dies,  retornant  á  la 
Capital  ab  lo  fort  de  son  exercit. 

Avants  d'  arrivar  á  Monteada,  Guillém  d'  Entenga,  ab  onze  cava- 
llers, se  separa  de  la  host  y  feu  la  vía  del  castell  de  Mora.  Son  pare 
no  's  mogué  del  seguici  d'  Anf'ós  II.  entrant  ab  ell  á  Barcelona,  á  recu- 
Uir  los  llors  que  lo  poblé  tributa  ais  capdills  victoriosos. 

Tot  seguit  lo  Monarca  trámete  de  nou  al  escrivá  Guillém  Sala, 
al  Mestre  del  Temple,  ab  una  carta,  que  's  suposá  sería  citació 
reyal. 

A  poch  de  trovarse  instalat,  lo  Rey,  en  son  paiau  de  Barcelona,,  li 
vingué  un  missatge  de  que  Jaume  de  Mallorca  y  lo  Comte  de  Foix, 
anaven  á  combatre  lo  castell  de  Ribes.  Ánimos  é  infatigable  Anfós  II, 
sense  mes  esperar,  se  posa  novament  en  canií  de  Ribes  ab  la  host  que 
tenía  encare  aplegada  en  part.  Mes  al  passar  per  Vich,  bagué  conexe- 
ment  de  que  's  tractava  d'  una  falsa  alarma,  retornant  á  Barcelona, 
sense  que  may,  en  estes  contramarxes,  dexás  sa  companyía  Berenguer 
d'  EntenQa. 

Tampoch  se  mogué,  aquest,  del  costat  del  Sobirá,  en  los  dies  que  s' 
estigué  á  Barcelona.  Aprés  1'  acompanyá  á  les  Corts  generáis  de  Mont- 
só.  no  retornant  ab  sa  familia  fins  que  les  Corts  sigueren  finides.  Les 
presents  Corts  foren  continuació  de  les  que  's  devien  teñir  en  juny  de 
1288,  prorogades  dues  vegades  (la  derrera  á  S.  Miguel  de  setembre  de 
1288)  y  que  no  s'  arriváren  á  reunir.  Convocades  novament,  al  setem- 
bre de  1'  any  1289,  ab  1'  obgecte  de  tractar  deis  auxilis  necessaris  á  les 
guerres  que  lo  Rey  d'  Aragó  mantenía  ab  Franca  y  Castella,  Uavors 
tingueren  efecte,  dites  corts  segous  ne  depenja  del  present  procés, 
corroborant  lo  que  já  diuhen  les  histories  (2), 


(1)  «Et  tune  respondit  ei  dominas  Eex  quod  ex  quo  Templnm  uadit  contra  xptia- 
nos  ooncedebat  qnod  totas  mandas  iria  a  msl  et  iixit  quod  nanqaam  regnaret  nial 
hoc  oastigaret». 

(2)  Colección  de  Cortes  de  los  antiguos  reinos  de  España,  publicada  en  1855  per  la  Eeal 
Academia  de  la  Historia 


232  F.    CARRERAS  Y  CANDI 


III 


Templers  y  Montc^Jes  ajusten  llurs  horts  (jgost  de  1289). -dobles  y  frares  que 
hi  estigueren. — Cavalcades  y  tales  del  terme  de  Mora  — Inutils  esfor(;os  per  entrar 
en  la  vila,  en  lo  castell  y  en  lo  colomer  d'  en  Vilabertran.—  Combat  del  puig  del  Es- 
pertel.  — Dampnatges  á  Tivii;a.— Arriva  á  Mora  Guilléni  d' Enteni;a.  — Anfós  II  mana 
formar  procés  de  tot,  en  1289.  —  Mort  d'  Anfós  II  Jurant  les  actuacions  (1291), 

Explicat  tot  lo  referent  á  la  ca-mpanya  de  Ribes  y  al  paper  que  hi 
representa  Bereng'uer  d'  EntenQa,  tením  de  retrocedir  alguns  dies  y 
trasladarnos  á  les  montanyes  de  Prades  hont  rependrém  la  relació  deis 
presents  fets,  desde  que  1'  escrivá  reyal  Guillém  Sala,  cumplí  la  co- 
manda d'  Anfós  11,  d'  imposar  treves  reyals  ais  Montcades  y  ais  En- 
tences. 

Los  preparatoris  guerrers  prosseguiíen  com  si  tal  cosa,  dirigits  per 
los  Montcades  y  los  Templers.  Una  vegada  aparellats  á  la  empresa, 
caygueren  les  dugues  hosts  expediciouaries  sobre  lo  terme  de  Mora. 

La  primera  correguda  se  feu  lo  dijous  11  d'  agost.  Fr.  Berenguer 
de  Sant-Just  mestre  del  Temple,  ab  quaranta  cavallers  y  tres  mil  peons 
armats,  entra  en  lo  terme  de  Mora.  Lo  distintiu  de  la  orde,  la  sua  sen- 
yera  vulgarment  coneguda  ab  lo  nom  de  lo  balea,  se  vegé  onejar  en  só 
de  guerra.  Tenía,  aquesta,  dos  colors,  blandí  en  una  cara  y  blíiu  en  la 
contraria,  campejant  en  la  primera  la  roja  creu  que  'Is  disting'ía  (1). 

Com  se  veu  donchs,  los  Templers  no  dubten  en  pendre  la  iniciativa, 
tal  vegada  obeint  ais  plans  aíjuells  diesconeertats,en  ses  entrevistes  ab 
los  Montcades.  Se  sap  positivament  tingueren  conferencies  lo  coma- 
nador  de  Miravet,  ofici  llavors  exercit  per  Fr.  Pere  de  Tous,  ab  Fr.  G. 
de  Puignaucler  (qui  resulta  anomenat  per  testimonis  del  procés,  coma- 
nador  d'  Aseó  y  que  segons  cert  inventan  manuscrit  (2)  seria  comana- 


(1)  Diuhen  diferents  testimonis  ab  referencia  al  6(i/crt:  «vexiUum  vocatum  l)a)<?a 
quod  erat  ex  vna  parte  álbum  et  ex  altera  blau»  <quod  quidam  signum  bal^anum  est 
ex  vna  parte  nigrum  et  ex  altera  álbum  nec  recordatur  tamen  si  erat  ibi  orux  rúbea.» 
«vnum  vexillum  Templi  tamen  cam  signo  crucis  mb^e  et  cum  campo  albo.» 

(2)  En  un  Ilibre  dol  arxia  del  Gran  Priorat  de  Catalunya  de  la  orde  de  Sant  Joan 
de  Jerusalem  qual  litol  mes  modern  es  Inventarts  ó  degapropis  de  las  casas  del  Temple  de 
Arago  y  Valencia,  s'  hi  llegeix  la  seguent  llista  de  Gomanadors,  precisament  pertanyent 
al  any  1289.  Despraciadament  bi  falta  lo  comenoament. 

Fr...  .  lui  Comanador  de  Gardeny, 

Fr.  A.  deTimor  Castellá,  de  Montsó. 

Fr.  P.  de  Vilalba  Comanador  d'  Osea. 

Fr.  P.  de  Gardiola  Comanador  de  Pina 

Fr.  G.  de  Puignaucler  Comanador  de  QaragOQa. 

Fr.  Joan  d'  Abella  Comanador  de  Boquiyonic. 

Fr.  Joan  de  Siest  Comanador  d'  Aviessa. 

Fr.  Arnau  de  Torroella  Comanador  d'  Ambel. 

Fr.  Bernat  de  Barbará.  Comanador  de  Calatayut. 

Fr.  Poní?  de  Pontons  Comanador  d'  Alfambra. 


ENTENCES  Y   TEMPLERS  EX  LES  MONTAXYES  DE  PRADES  233 

dor  de  QaragoQa)  y  alguns  altres  de  la  Orde,  en  les  viles  d'  Aseó  y 
RibaiTOja,  ab  los  Montcades. 

No  's  pot  duptar,  per  los  fets  que  després  se  desenrotlláren,  que  fou 
convingut  y  estlpulat  reunir  una  nonihrosa  host  á  fí  de  caure  potent- 
ment  daniunt  deis  territoris  pcrtanyents  á  n'  Enten^a,  com  plajea  de- 
vastadora. Si  la  empresa  no  Ms  sortí  del  tot  be,  puix  diutre  les  viles  y 
castells  de  Mora  y  de  Tivi9a,  no  hi  pogueren  entrar,  seo;ons  mes  avant 
dirém,  fou  degut  á  la  previsió  de  Berení^uer  d'  Entonga.  Com  los  pre- 
paratoris  de  la  ir.vasió  se  feren  molt  anticipadament  y  arrivaren  á 
conexement  de  u'  Entenca,  era  natural,  que,  al  partir  á  la  guerra  de 
Cerdanya,  dexás  avituallada  y  municionada  la  sua  térra. 

Lo  divendres  1-2  d'  agost  de  1289,  90  es  ais  cinch  dies  de  la  entre- 
vista entre  Guillém  Sala  y  Guillém  de  Monteada,  en  la  qual  aquest 
manifestá  respondria  per  escrit  al  Sobirá  en  lo  pertocant  á  les  treves, 
aparegué  Monteada,  per  lo  camí  que  d'  Aseó  vá  al  castell  de  Mora, 
armat  de  totes  armes  y  en  só  de  guerra,  seguit  per  25  cavallers  y  500 
peons  Aquella  host  acudía  á  aplegarse  ab  la  del  Temple.  No  feu  me? 
que  passar  de  llarch  per  Mora  ocasionanthi  poch  dany. 

Avans  d'  entrar  á  Beni^anel,  llocli  designat  per  aplegarse  les  dife- 
rents  hosts  y  hont  já  s'  hi  trovava  lo  Mestre  del  Temple,  alguns  cavallers 
d^  esta  milicia,  sortiren  á  rebre  á  Guillém  de  Monteada. 

Ab  aquests  preparatoris  á  la  vista,  no  cal  dir  sí  los  de  Mora  ^s  po- 
sarien  alerta,  tancant  llurs  bestiars  y  obgectes  de  valor  en  llochs  se- 
g'urs,  aparellant  los  utils  de  combat  y  posant  guaytes  per  tot  arreu,  que 
los  avisassen  al  moment  d^  acostarse  lo  perill. 

Lo  dissapte  13  d'  agost,  ó  siga  lo  dia  que  Berenguer  d^  Enten9a  fe- 
ya  la  jornada  de  Manresa  á  Berga,  aparegué  Pere  de  Monteada  á  Mora 
per  la  vía  d'  Aseó,  al  enfront  de  la  sua  host  composta  de  vint  y  einch 
ó  trenta  cavallers  y  uns  sis  cents  peons  arraats^  ab  la  bandera  dita  deis 
pans  de  Monteada  extesa.  Exírenlo  á  rebre  Guillém  de  Monteada  y  los 
Templers,  en  nombre  de  quaranta  á  cinquanta  cavallers  armats. 

Les  tres  hosts  juntes  formaren  un  contingent  fort  d'  uns  vuytanta 
cavallers  y  quatre  mil  peons,  en  lo  qual  s'  hi  veyen  enejar  molta  va- 
rietat  de  banderes. 

No  solsament  eren,  los  cavallers,  qui  solien  portar  senyeres  esteses 
sots  les  que  hi  aplegaven  llurs  hosts^  sino  (jue  les  poblacións  feyen  con- 


Fr.  Jaume  d'  Uluga  Comanador  de  Vilel. 

h'r.  Eximen  de  Llanda  Comanador  de  Cantavella. 

Fr.  A.  de  Oasteylig  Comanador  de  Castellot. 

Fr.  G.  de  Miravet  Comanador  d'  Orta, 

Fr    Bg.  de  Vallvert  Comanador  de  Ribarroja. 

Fr    P.  deTcus  Comanador  de  Miravet. 

Fr.  Bernat  de  Rocamora  Comanador  de  Tortosa. 

Fr   Bernat  de  Pineda  Comanador  de  Xivert. 

Fr.  M.  de  Lison  Comanador  de  Burriana. 

Fr.  Joan  Peri?  Comanador  de  Valencia. 


234  F.   CARRERAS  Y   CANDI 

semblant,  acullint  á  llurs  habitants  en  cas  de  guerra,  sots  distintius 
propis  de  cada  una  ó  millor  dit,  menant  banderes  ab  la  ensenya  de  la 
localitat,  les  quals,  en  lo  Uenguatge  de  llavors^  folien  esser  conegudes 
■per penons  d' albergada,  l^íom  que  precisava  la  cosa  d' una  manera 
justa  y  sonora  equivalent  á  penons  que  albergaven  ó  recullien  k  son 
entorn,  ais  d'  una  matexa  procedencia. 

A  mes  deis  bal9áns  y  de  les  senyeres  deis  Montcades,  hi  onejaven 
nombrosos  penons  d'  albergada  de  poblacións  que  lo  Temple  posseliía 
en  les  montanyes  de  Prades  y  ribera  del  Ebre.  Les  declaracións  del  j^ro- 
cés  mostren  hi  concorregué  gentdc  Gandesa,  Corbera,  Aseó,  Orta,  Mira- 
vet,  Cantavella,  Batea,  Vilalba,  Ribarroja  y  Qalfatera  ó  Qa  Alfatare- 
lla,  ó  La  Fatarella,  com  se  diu  vuy  en  dia.  Tots  aquests  pobles  havien 
rebut  agravis  deis  Entences,  per  manera  que,  tenint  en  compte  1"  es- 
perit  de  la  época,  apronta  ven  ab  agrat  aquella  ocasió  que  se  'Is  presen- 
tava  de  pendres  la  justicia  per  sa  propia  má. 

També  figuraren  en  la  host  invasora,  uns  quinze  frares  del  Tem- 
ple, la  major  part  d'  ells  joves,  los  quals  eren  facilment  reconeguts  per 
les  blanques  vestimentes  de  la  Orde.  No  hi  fou  vist  lo  Mestre  del  Tem- 
ple. Los  noms  deis  frares  que  prengueren  part  en  aquests  acontexe- 
ments  son^  Fr.  Eximen  de  Lienda  comanador  de  Cantavella,  Fr.  Ra- 
món de  Bell-lloch  á  qui  un  testimoni  suposa  esser  comanador  de  Va- 
lencia y  altre  comanador  de  Tortosa,  pro  que  no  resulta  axis  del  In- 
ventan de  1289,  Fr.  Pere  de  Redorta,  Fr.  Guerau  de  Cleriana,  Fra 
Puignaucler  comanador  d'  Aseó,  Fr.  Pere  de  Tous  comanador  de  Mi- 
ravet,  Fr.  Albanell,  Fr.  Castellet,  Fr.  J.  de  Vilalba,  Fr.  A.  de  Torroe- 
11a,  Fr.  Dalniau  de  Timor,  Fr.  Roderich  de  Liíjana,  Fr.  Simón  de 
Blanes,  Fr.  R.  Berenguer,  Fr.  R.  Olivar,  Fr,  A.  de  Caraporells,  Fra 
Galceran  des  Guals,  Fr.  Berenguer  de  Cardona,  Fr,  ...  de  Banyuls, 
Fr.  ,  .  de  Miralles,  y  Fr.  ...  Sendaniel,  comanador  de  Xivert  qual  ti- 
tol  está  en  desacort  ab  lo  comanador  que  consta  esser  de  Xivert 
en  lo  predit  inventari. 

Esplica,  lo  militar  Arnau  de  Gurb,  testimoni  deis  fets  que  aquí  ^s 
ressenyen,  puix  seguía  á  Pere  de  Monteada,  que  lo  Comanador  d'  Aseó 
anava  armat  d'  una  ballesta,  la  qual,  en  la  gran  tala  y  siti  de  Mora, 
dexava  á  tots  los  qui  ab  ella  volien  tirar  dintre  la  vila  (1). 

Lo  dissapte  13  d'  agost  de  1289,  tingué  lloch  la  gran  invasió  de 
Mora  efectuada  pertant  potent  exercit.  Se  posa  siti  á  la  vila  y  se  tala 
tota  la  horta  del  castell. 

Lo  diumenge  14  d'  agost,  se  prosseguí  expugnant  la  vila  y  talant 
lo  terme. 

Lo  dilluns,  diada  de  la  Mare  de  Deu  d'  agost,  si  bé  seguí  la  ex- 


(1)  « Fnit  in  dicta  t«la  dictns  Comendator  de  Azchon  armatus  et  cum  ballista  quam 
portabat  quHmqnidem  baUistam  tradebat  illis  qui  volebant  trahere  cum  ea  juxfca  ba- 
rreriam  viUe  de  Mora.» 


ENTENCES  Y  TEMPLERS  EN  LES  MONTANYES  DE  PRADES     235 

pug-nació  de  la  vila,  uo  's  feu  tala  alguna  en  lo  terme,  tal  vegada  en 
celebrado  de  la  festivitat  de  la  Verge. 

Durant  vuyt  dies  proseguiren  talant  Mora,  essent  dampnificades 
una  y  altre  vora  del  Ebre,  arrivant  los  invasors  fins  á  la  Cenia. 

Totes  les  tentatives  fetes  per  apoderarse  de  la  vila  de  Mora,  resul- 
taren inutils.  La  defesa  ana  ben  dirigida  y  sos  vehins  no  resultaren 
may  sorpresos.  Tampoch  pogueren  res  ab  lo  castell. 

L'  exercit  invasor  se  solía  recullir  en  lo  lloch  de  Beni^anel.  Allí  los 
hi  eren  procurades  provisións  tant  ais  habitants  de  les  poblacións  del 
Temple,  quan  ais  qui  seguien  la  host  deis  Montcades.  Fr.  Albanell  era 
r  encarregat  de  fer  aytals  repartinients:  ell  los  hi  donava  pá,  vi,  carn, 
diners  per  comprar  queviures,  cándeles  y  tot  lo  demés  necessari  á  la 
vida.  JMoltes  de  les  provisións,  especialmentlo  forratge  per  los  animáis, 
era  trames  de  Miravet. 

Durant  la  primera  tala  de  Mora,  90  es,  ais  quatre  dies  de  comensa- 
da,  corregué  la  veu  en  la  host  invasora^  de  que  Berenguer  d'  Enten9a 
s'  havía  deturat  en  Panadés,  ab  proposit  de  retornar  á  son  territori.  La 
alarma  fou  deguda  á  certa  carta  d'  un  militar  afecte  á  en  Guilléra  de 
Monteada,  nomenat  Pere  de  Moya,  lo  qual  trovantse  en  Panadés,  ho 
avisava  á  est  capdill.  Ais  tres  ó  quatre  dies,  rebía  Monteada  una  sego- 
na  Uetra  del  propi  Moya,  avisantlo  de  la  partida  d'  en  Berenguer  ab 
sa  host  vers  la  Cerdanya.  Feren  corre  la  veu,  entre  la  gent  del  Temple 
y  deis  Montcades,  de  que,  no  disposant,  Be  enguer,  de  forses  bastants 
per  combatrels,  havia  mudat  de  proposit  y  determinat  passar  á  la  host 
d'  Anfós  n. 

S"*  afirma  que  aquesta  nova  feu  exclamar  al  Comanador  d^  Aseó,  di- 
rigintse  á  la  sua  g'ent,  ara  podets  talar  a  vostra  guisa.  Los  cavallers 
já  no  temeren  esser  contradits  ni  atacats,  per  la  poca  gent  que,  tanca- 
da  en  los  murs  de  la  vila  de  Mora  ó  dintre  les  muralles  del  castell,  no 
havia  manera  de  pendre  la  ofensiva.  Axis  donchs,  s'  alleugeraren  de 
les  armadures,  posantse  sois  escut,  capell  de  ferré  y  espatlleres,  dexant 
molts  d^  ells  los  asberchs  y  uo  armant  los  cavalls  (1). 

Val  la  pena  de  consignar  cert  incident  que  esplica  un  tal  A.  Escu- 
der,  de  Seros,  quí  era  de  la  part  deis  Entences,  per  pertanyer,  Seros, 
á  Gaubes.  Hi  havia  prop  de  la  vila  de  Mora,  en  despoblat,  un  colomer 
qui  era  d'  en  Jaume  de  Vilabertran,  Construits,  la  major  part  deis  co- 
loniers  d'  aquell  temps,  de  bon  material,  sense  porta,  y  ab  les  demés 
condicións  ab  que  's  solien  edificar  les  torres  de  defesa,  ó  guaytes,  en 
cas  de  necessitat,  podien  molt  be  utilisarse  com  fortaleses.  Axis  es  que 
lo  d'  en  Vilabertran  serví  per  encastellarshi  alguns  ballesters  de  Mora. 
Lo  colomer  se  vegé  atacat  y  sos  defenedors,  que  no  tindrien  mala  pun- 
tería, feriren,  ab  trets  de  ballesta,  á  alguns  deis  qui  los  combatien.  Axó 


(1)    «Qaando  intrabant  talam  non  portabant  a9berch8  plores  ex  ipsis  neo  armabant 
eqaOí:.> 


236  F.    CABRERAS   Y  CANDI 

vist  per  Pere  de  Monteada,  obliga  ais  atacants  á  abandonar  sa  empre- 
sa, dient  que  dexessin  en  pau  ais  del  colomer,  puix  no  podien  reportar- 
ne  honor  de  fer  mal  en  dit  lloch 

Acabada  la  primera  tala  de  Mora,  passaren  á  damnificar  lo  terme 
de  Tivi^a,  pertanyent  igualment  ais  Entences  Uns  vuyt  ó  deu  dies  du- 
raren les  tales  d'  aquest  lloch,  y  per  tant  s'  escaygueren  en  la  derrera 
decena  del  mes  d'  agost. 

En  Sant-Martí  batlle  de  Mora,  al  haverne  conexement,  corregué  en 
ajuda  deis  tivisenchs  ab  alguna  gent  d'  armes. 

Com  Ilavors,  los  invasors,  tenien  massa  lluny  la  població  de  Benita 
nel,  sereculliren  á  Genestar. 

Se  cita  un  episodi  de  les  tales  de  Tivi^a,  del  que  'n  fou  actor  lo 
Bort  d'  Urgell  Comanava,  lo  Bort,  una  partida  de  dos  cents  peons,  ab 
latine,  per  sorpresa,  pogué  apoderarse  de  molt  bestiar  menut,  supo 
santse  arrivaría  á  mil  caps.  Al  enmenarsels  al  campament,  fou  perse- 
guit  per  la  gent  de  Tivipa  que,  sabedora  del  fet,  tractá  de  recobrar  la 
presa,,  dirigint  la  acció  lo  batlle  de  Mora  en  Sant-Martí. 

Lo  Bort  y  sa  gent  hagueren  de  fugir  per  escapar  á  sos  perseguidors. 
Com  se  vegessen  apurats,  se  refugiaren  al  cim  d'  un  puig  de  dit  terme, 
nomenat  puig  del  Espertel,  hont  s'  hi  feren  forts.  En  sa  fúgida,  abando- 
naren ais  tivicenehs  nou  bous  y  vint  ó  trenta  caps  de  bestiar  menut. 

No  desistiren  de  son  proposit  de  recobrar  tot  lo  bestiar,  los  de  Ti- 
vica,  sino  que,  conceptuantse  de  major  potencia,  puix  eren  cinch  cents 
peons  ab  cinch  cavallers,  envoltaren  lo  puig  y  lo  combateren. 

N'  Urgell  creyentse  perdut,  tractá  de  treure  partit  de  sa  mala  situa- 
do: y  suspenent  les  hostilitats,  comensá  á  pactar  ab  los  sitiadors.  Lla- 
vors^  ab  un  vehí  de  Tivi(?a  de  nom  Borras  de  Pegueroles,  se  feren  les 
negociacións.  Concerta  ven  aquesta  ab  condicións  de  que  lo  dexassen 
anar  Iliure  y  ell  retornaría  lo  bestiar  robat. 

Estant  en  ests  parlaments,  vegé  venir  á  la  carrera  una  colla  de 
cavallers,  que,  quan  nota  portaven  al  aire  lo  haiga,  comprengué  venien 
en  sa  ajuda.  Efectivament,  eren  vint  cavallers  del  Temple  y  deu  de 
Miravet,  Beni(;anel  y  Genestar,  que  caygueren  damunt  la  gent  de  Ti- 
vi^a  per  desbaratarla, 

Llavors  lo  batlle  Sant-Martí,  vehent  fracasada  la  empresa,  se  retra- 
gué  á  TiviQa,  mes  perseguit  per  los  cavallers,  hi  fou  mort  un  home 
nomenat  Bereuguer  Vidal  y  los  cavalls  deis  militars  tivií?enchs  Arbert 
de  Vernet,  Dalmau  de  Vilafranca  y  d'  en  Fonollar  del  Llobregat^  é  hi 
feriren  lo  d'  en  Ayguaviva. 

IIu  deis  cavallers  d'  en  Monteada,  qui  prengué  part  en  la  tala  de 
Tivi^a  y  que,  si  no  la  dirigí  no  se  'n  falta  gayre,  sigue  Romeu  de 
Gurb.  Tenía,  en  Gurb,  gran  amistat  ab  Bernat  de  Fonollar^  quí  possehía 
propietats  á  Tivi^a  y  ordoná  ais  que  talaven  lo  terme,  se  guardassen 
de  tallar  arbres  del  dit  Fonollar,  com  axis  se  'n  guardaren.  Mes  en 
cambi,  en  lo  lloch  de  Banyols  del  propi  terme,  hont  no  s'  hi  deuría  tro- 


ENFENCES   Y   TEMPLERS  ES   LKS   MONTAN  YES   DE   PRADES  237 

var  Roraeu  de  Gurb,  lo  más  que  hi  possehía  en  Fonollar  sigue  cremat, 
com  igualmcnt  los  d'  en  Oliver,  d'  en  Berenguer  d'  Euteiiíja,  d'  en 
R   Miquel  y  de  la  sarrahina  Mascuna. 

Tres  cents  peons  y  deu  cavallers,  portant  penons  d'  albergada  d'  al- 
guns  llochs  del  Temple,  atacaren  la  vila  de  Baiiyols.  A  despit  d'  ha- 
ver  calat  foch  á  un  deis  seus  portáis,  no  la  pogueren  ocupar  y  en  la 
brega  hi  moriren  dos  homes  Tot  lo  terme  de  Banyols  sigue  talat,  com 
igualment  la  valí  de  (^eyada  á  Tivica. 

Després  de  la  tala  de  Mora  y  de  Tiviga,  90  es  en  la  primera  quin  - 
zena  de  setembre,  Guillém  de  Monteada,  sabedor  del  acabament  de 
la  campanya  de  Ribes  trámete  quinze  cavallers  per  guardar  la  sua 
frontera,  en  previsió  á  les  corregudes  que,  en  ven  janea,  hi  pogués  co- 
metre  Guillém  d'  Entonga. 

Acabats  los  sis  dies  que  dura  la  tala  del  terme  de  Tivica,  los  que  hi 
prengueren  part  retornaren  á  Beniganel.  Desde  allí  prosseguiren  co- 
metent  lo  mal  que  encara  los  hi  restava  á  fer,  entrant  diferents  vega- 
des  á  Mora,  altres  á  Tivica,  y  un  jorn  passant  al  altre  costat  del  Ebre 
per  talar  á  la  Cenia  En  dcterminats  (lies  no  feyen  cap  sortida  Axó 
portava  inquietut  en  les  terres  deis  Entences,  hont  los  serveys  de  vigi- 
lancia no  's  podien  descuidar  un  moment. 

Pere  y  Guillém  de  Monteada,  estigueren  en  la  tala  los  quinze  pri- 
mers  dies  y  després  partiren,  tramentent  altre  gent  sua  á  la  host  de 
Beni(?anel. 

Arrivant  al  setembre  y  entrant  al  temps  de  les  beremes,  en  qual  tem- 
porada tenien  feyna  la  major  part  de  la  gent  d'  aquells  pobles,  se  lli- 
cenciá  la  host,  vuyt  dies  avans  de  Sant  Miquel. 

A  Beniyanel  hi  restaren  en  peu  de  guerra,  vint  cavallers  deis  Mont- 
cades  y  quatre  del  Temple,  los  quals  entra  ven  á  correr  lo  terme  de 
Mora  quan  millor  los  hi  parexía.  Lo  8  de  novembre  se  disolgué  aques- 
ta petita  guarnició. 

Tornéni  les  mirades  vers  Guillém  d'  Enten9a,  á  qui  dexárem  ab 
una  dotzena  de  militars,  passant  per  lo  Valles,  hont  abandona  la  host 
reyal  per  partir  á  Mora    ab  la  nnijor  pressa  que  pogué. 

A  Tivipa  oygueren  só  de  vía  fós  y  essentlos  dit  que  era  corregut  lo 
lloch  nomenat  Alfaij  del  terme  de  Mora,  sens  perdua  de  temps  hi 
corregueren  en  sa  ajuda.  Efectuaven  estos  dampnatges,  tres  cents 
peons  y  trenta  cavallers.  Se  presentaren,  mentrestant,  davantMora  cin- 
quanta  homes  de  cavall  deis  Templers  y  mil  peons  armats,  los  qui  fe- 
ren  sa  via  sense  dampniflcar  gens  lo  lloch. 

Tot  seguit  pogué  convencers,  Guillém  d'  Enten9a,  del  gran  mal  exe- 
cutat  durant  aquelles  jornades  TiviQa  y  Mora  tenien  llurs  conreus  d' 
aytal  manera  arrasats,  que  no  hi  quedava  arbre  ó  planta  en  peu 

Molt  inferiors  en  nombre,  la  gent  deis  Ententes,  no  podien  com 
batre  en  camp  obert,  haventse  de  tancar,  de  moment,  dintre  deis  murs. 
Guillém  d'  Enten^a  se  recullí  en  lo  ca.stell  de  Mora,  desde  hont  presen- 


238  F.    CARRERAS   Y    CANDI 

ciá  encara,  com  sos  enemichs  prosseguien  ccrrent  lo  torme  y  clamp- 
nificant  en  só  de  burla,  lo  pocli  que  hi  quedava. 

Mes  la  ira  se  contenía  malameut  en  lo  cor  del  fill  gran  de  Berenguer. 
Al  enfront  de  la  gent  que  allí  tenía,  s  arrisca  encara  á  enipendre  una 
cavalcada  y  tala  en  terres  del  Temple,  com  á  revenja  ais  danys 
rebuts. 

Montcades  y  Templers,  reberen  noves  ordes  del  Rey,  qui  tractá 
d*  acabar  deflnitivament  semblants  maliíetes.  Tot  era  un  herm  quan 
sigueren  escoltades  y  acatades.  Per  manera  que,  alguns  dies  després, 
al  entrar  á  Mora  Berenguer  d'  Enten^a,  de  retorn  de  les  Corts  de 
Mont9ó,  no  s'  hí  vegeren  mes  los  enemichs. 

Anfós  II  d'  Aragó,  se  sentí  ofés  al  veure  que  de  tant  poch  serviren 
sos  manaments  y  diligencies  per  evitar  les  depredacióus  comeses  durant 
la  campanya  contra  los  francesos  y  rossellonesos  Les  lleys  catala- 
nes punien  al  cavaller  qui  guerrejás  ó  entras  terrea  d'  altre  cavaller 
qui  estigués  ab  lo  Rey,  ó  seguís  la  sua  Cort,  per  virtut  del  usatge 
Auctoritate  et  rogatu  Segons  est,  tot  liom  qui  vá  á  la  potestat,  ó  ab  ella 
está,  deu  ha  ver  pau  y  treva  per  ells  y  per  sos  homes,  flns  esser  retor- 
nat  á  casa  sua.  Tant  rigorosa  era  la  sancció  penal  imposada  al  con- 
traventor, que  devía  satisfer  1'  undécuplo  del  dauy  y  esmenar  y  resti- 
tuir á  la  potestat,  lo  deshonor  que  implicava  la  contra  venció  de  la  lley. 

Si  les  costums  de  la  térra  tant  terminants  eren  y  d'  aytal  manera 
afavorien  ais  qui  les  circunstancies  portaven  al  costat  del  Sobirá, 
aquest  tenía  mijáns  de  dexar  sentir  la  severitat  de  la  punició,  quan 
cregués  que  's  merexía  ferho  axis. 

En  lo  cas  present,  davant  los  rellevants  serveys  prestats  al  Rey 
en  la  campanya  del  agost,  era  d'  esperar  no  's  mostraría  negligent  en 
exigir  responsabilitats,  per  mes  que  los  delinquents  siguessen  de  la 
calitat  deis  Templers  y  deis  Montcades,  ab  los  quals  mantenía  bones 
relacions  Anfós  II. 

D'  aquí^  qué  lo  Rey  conferencias  ab  lo  Mestre  del  Temple,  durant 
les  corts  de  Monteó,  hont  també  hi  tenía  á  Berenguer  d'  Enten(?a,  pro- 
vant  d' arreglar  y  finir  les  controversies  segons  justicia  A  les  recia - 
macions  de  n'  Enteníja,  responía  lo  Mestre  á  Anfós  II,  inculpantlo  de 
precedents  dampnatges  en  terres  y  possessions  de  la  Ordo. 

Lo  Monarca,  cedint  á  les  instancies  de  Berenguer  d  Enten^a,  en 
data  de  28  de  novembre  de  1289,  maná,  al  jutge  Ramón  de  Toylá  y 
al  conceller  Bernat  de  Montpaó,  obrissen  informació  en  sa  Cort  Lo 
derrer  sigue  autorisat  pera  delegar  esta  comissió  á  Oalcerán  do  Come- 
lats,  cora  axis  ho  feu.  Per  consegüent,  Comelats  y  Toylá  comencnren 
les  diligencies  judicials  rebent  declara cions  ais  testimonis. 

Los  Templers  no  's  quedaren  enderrerits,  sino  que  reclamaren  del 
Rey  altre  informació  endregada  á  provar  los  molts  dampnatges  come- 
sos  per  los  Entences  en  terres  de  la  Orde. 

En  aquest  entrcmitx  morí  Anfós  II  lo   18  de  juny  de  1291,  sense 


ENTEXCES  Y  TEMPLERS  EN  LES  MOXTANYES  DE  PRADES     239 

haverhi  hagut  temps  de  cloiire  lo  procés  Sosponguéronse  inquisicions 
y  trevalls  judicials  y  ab  esta  suspensió  resta  igualiiient  aturada  la  jus- 
ticia, y  á  punt  d'  esclatar  novament  la  antigua  enemistat  deis  Enten- 
ces  y  Tcmplers. 


IV 

Dampnatges  comesos  per  los  Hntences  á  Miravet  en  1291.  Ordes  de  Jaume  II 
per  pacificarlos.  -  Depredac'ons  á  La  Fatarella  en  1292. — Vistes  á  Logronyo  deis  reys 
d'  Aragó,  Castella  y  Navarra. —Capitol  General  del  Temple  á  Montpeller,  aprovant 
lo  cambi  de  Tortosa  desiijat  per  Jaume  II.  — Altres  excesos  deis  Entences  á  Aseó  y 
á  Miravet  en  1295— Desastres  combat  del  to^al  de  Corbera. — Camposines  es  incen- 
diar.— Inutils  manaments  del  Rey  per  posar  en  pau  ais  Entences. -Se  dirigeix  á  sos 
valedors. — Lo  procés  en  la  Cort  Reyal.  — Dupte  de  que  Mora  's  regís  per  lo  dret 
cátala.  —Sentencies  condemnatories  per  tots  en  1 300  y  1 301 . 

Entences  y  Montcades  tindrien  manera  d  arrivar  á  concordia  y  pau 
final,  puix  no  's  torna  á  trovar  rastre,  en  lo  procés,  de  que  's  dampni- 
ñquessin  duraut  tot  lo  restant  del  segle  xiii  Mes  no  succehí  altre  tant 
ab  los  Entences  y  la  orde  del  Temple. 

Ab  la  mort  d-  Antos  II  no  seguí  avant  la  informació  y  procés  de  que 
havien  comanda  en  Comelats  y  Toylá  Prompte  los  Entences  feren 
parlar  d'  ells  dampnificant  novament  ais  Templers.  En  cambi  no  's 
trova  que  ni  una  vegada,  la  cavalleresca  milicia,  tornes  á  atacarlos  en 
ses  pertenencies,  sino  que  busca  sempre  més^  ampar  y  protecció  en  la 
autoritat  del  Sobirá. 

Deis  fets  comesos  per  los  Entences,  desde  I*"  any  1290  al  1300,  ne 
consten  alguns  episodis  en  io  procés,  la  major  part  d'  ells  vagament 
referits.  üevem  consignar  com  á  incontestables  noves,  les  ocorregudes 
á  Miravet  en  1'  any  1291,  á  La  Fatarella  en  1292,  á  Aseó  y  á  Miravet 
en  1293  y  á  Algorfa  en  1294. 

La  primera  d'  estes  raalifetes,  la  dirigiren  los  dos  germans  Guillém 
y  Berengueró  d'  Entenca,  acompanyantlos  diferents  almog'avers  {et 
piltres  ahniigauers)  en  la  Parqua  de  Resurrecció  de  1291  y  dura  per 
espay  de  tres  dies  Es  remarcable  que  s  fassi  constar  la  presencia  d' 
almogavers  en  aquella  correguda,  puix  no  solienservirsen  losbandole- 
jants  Es  sapigut  que,  ab  dit  nom,  se  conexien  ais  homens  de  guerra,  de 
vida  aventurera^  que,  sense  viure  del  trevall,  se  posaven  á  sou  de  quí 
los  havía  menester.  Eren,  los  almogavers  en  nostre  térra,  lo  que  los 
condottieri  á  Italia  ó  los  tondeurs  ó  écorcheurs  fraucesos  del  1360.  Gent 
suferta  y  guerrera  dedicáis  purament  á  la  Iluyta  y  á  la  brega,  re- 
sultaven  enemichs  terribles  y  no  ha  d'  estranyar  que  consti  en  lo  procés, 
lo  notable  dany  que  ocasionaven. 

A  Miravet,  expugnaren  la  torra  y  la  horta,  cremant  algunes  cases, 
essent  deis  vehíns  mes  perjudicats  del  terme,  Mahomet  Almucaten 


240  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

Lo  lloch  nomenat  Algezira,  que  era  terme  de  Miravet,  fon  entrat  y 
saquejat. 

A  BeniQauell,  partida  de  la  propia  batllía  de  Miravet,  calaren  foch 
á  la  torra  del  Almiicaten  de  Miravet. 

També,  Camposins,  sufrí  molt  perla  correguda  deis  Entences,  pre-. 
nentloshi  á  llurs  habitants,  1,220  caps  de  bestiar  ab  dos  pastors  Estos 
derrers  obtingueren  la  Ilibertat,  mitjan^ant  cinquanta  sous  jaquesos. 

Deis  altres  presoners  que  se  'n  dugueren,  n'  exigiren  diferents  res- 
cats.  Hu  d'  ells,  nomenat  Pelegrí  Capcir,  morí  penjat  per  traydor 
ais  Entences. 

Era  mestre  del  Temple  Fr.  Berenguer  de  Sant  Just,  qui  's  trovava 
seguint  la  Cort  del  Rey.  Al  teñir  conexement  d'  estes  noves  corregu- 
des,  no  bagué  empatx  en  mostrar  al  JMonarca  son  esperit  de  pan  y 
concordia,  firmantli  fadiga  y  compromís  d'  estar  á  les  resultes  del 
procés  que  's  formava. 

De  conseguent,  Jaume  II,  escrigué  á  Berenguer  d'  Enten^a  y  á  sos 
filis,  prohibintlos  dampnificar  á  la  orde  del  Temple  sots  pena  d'  apar- 
tarlos de  pau  y  treva.  Al  mateix  fí  comunica  al  Ixatlle  de  les  montanyes 
de  Prades,  Bernat  de  Montpaó_,  desde  (^aragoQa^  (18  de  setembre 
de  1291)  ordonantli,  que,  si  los  Entences  no  acataven  les  sues  disposi- 
cións,  los  tractés  ab  rigor  com  á  trencadors  de  pau  y  treva. 

De  pasada  devém  relatar  un  fet  especial  de  Berenguer  d'  Entení^a. 
Se  tracta  d'  una  batalla  jurada  que  tingué  á  Barcelona  ab  n'  Ar- 
nau  d'  Artesa,  sense  que  'n  sapiguém  la  causa  (1). 

L'  esforQ  del  Rey  per  pacificar  les  montanyes  de  Prades,  tant  per- 
turbados per  la  actitut  agresiva  deis  Entences  ^  coutra  de  la  gent  del 
Temple,  podem  dir  que  era  com  picar  en  ferré  fret.  A  aqüestes  dispo- 
sicions,  responien  ells  ab  nous  dampnatges,  com  foren  los  del  seguent 
any  de  1292,  essentne  víctima  los  habitants  de  La  Fatarella. 

Deu  cavallers  deis  Entences,  acompanyats  de  cert  nombre  de  peons 
armats,  del  lloch  de  Mora,  sigueren  los  autors  d'  aquesta  correguda. 
No  hi  ana  Berenguer  d'  Enten9a  ni  cap  deis  seus  filis.  En  cambi,  hi 
prengueren  part  los  cavallers  Pere  de  Sant-Martí,  en  Riudefoix,  en 
Carbons  y  lo  cavaller  salvatge  (2).  Molt  nos  ha  fet  pensar  1'  ape- 
latiu  d'  aquest  militar.  ¿Quin  es  1'  equivalent  donat  á  cavaller  salvat- 
ge? ¿Tindrá  relació  ab  lo  significat  que,  en  la  Edat  Mitjana,  tingué 
\o  Comes  hirsutus,  pilosus  ó  süvester,  en  tudesch  raugraf,  wüdgraf  ó 
rheingraf?  Axis  podría  esser,  si  be  no  dexa  de  cridar  la  atenció,  que, 
en  lo  Ihirch  espay  de  temps  com  hi  vá  del  segle  ix  al  xiii,  1'  us  de 
dita  páranla,  hagnés  dexat  rastre  tant  insignificant  en  nostrePrincipat. 


(1)  «XIII  Kal.  Decembris  anuo  Domial  MCOXCI  fait  factum  prelium  Barchinone  de 
Berengario  de  Enfcen<ja  et  Arnaldo  de  Artesia»  Chrouicon  Barcinonante  del  segle  xiv 
publicat  en  la  Marca  Hispánica. > 

(2)  «Et  en  Eiuflefolx  et  P.  oarbonis  et  miles  saluatge  oum  alus  equitibus  qui  erant 
Ínter  omnes  us^ue  ad  X  et  oum  peditibus  cuna  armis  de  loco  de  Mora.» 


ENTE^XES  Y  TEMPLERS  EN  LES  MONTANYES  DE  PRADES  241 

Molt  sufriren,  d'  aquella  correguda,  los  populadors  de  La  Fatarella 
y  volentlos  contrastar  ab  les  armes,  ne  quedaren  en  la  brega  catorce 
de  ferits.  Lo  botí  aplegat  per  los  valedors  deis  Entences,  consistí,  en 
cent  animáis  grossos  y  mil  vuyt  cents  de  petits,  estimantse  en  conjunt, 
en  tres  mil  sous  Jaquesos. 

Era  comanador  d'  Aseó,  al  temps  en  que  ocorregueren  estos  fets, 
Fr.  Guillém  de  Puignaucler. 

Al  arrivar  ala  batllía  d'  Asco  la  nova  de  la  correguda  deis  Enten- 
ces, se  mete  só  de  r/a  /"os.  Congregárense  los  homes  del  terme,  retor- 
uant  deis  camps  hont  se  trovaven,  per  esser  temps  de  segar.  Tots  ells 
aplegats,  perseguiren  ais  malfactors,  que  prou  cuidaren  recullirse  á 
Mora,  per  tant  no  se  *ls  pogués  atrapar.  Al  arrivar  á  aquesta  vila^  sortí 
á  rebrelos  ó  á  ampararlos,  en  Guillém  d'  Enten9a  ab  cinch  cavallers. 

Aytal  malestar,  tant  seguides  menaQes  contra  la  gent  del  Temple, 
la  continuitat  de  cavalcades  de  menor  quantía  que  no  cal  consignar, 
prolongaren  la  inquietut  durant  lo  restant  del  any  y  partida  del  se- 
guent  de  1293. 

Jaume  II,  desde  Qarago^a,  recordá  ais  Entences,  la  fadiga  davant 
d'  ell  prestada  per  lo  Mestre  del  Temple,  conminantlos  ab  punicions  si 
tractaven  de  dampniflcar  les  terres  ó  bens  de  dita  Orde  militant  (18  de 
juliol  1293). 

Inútil  resulta  la  tentativa  novament  practicada  per  Jaume  II,  puix 
r  esperit  general  de  desobediencia  y  menyspreu  á  la  autoritat  rey  al, 
que  tant  caracterisá  ais  richs  homes  del  segle  xiii,  estava  inflltrat  en  la 
sanch  de  la  familia  Enten^a.  Axis,  á  la  orde  predita,  se  seguiren  grans 
preparatoris  portats  á  eíecte  per  Berengueró  d'  Entenca,  durant  la  se- 
gona  quinzena  de  juliol  y  lo  subseguent  mes  d'  agost  de  1293,  per 
atacar  les  possessions  del  Temple  ab  lo  major  esfor(?  possible,  arbi- 
trant  la  ajuda  d'  altres  cavallers,  segons  aprés  se  veurá. 

De  Qarago^a,  passá  Jaume  II  al  siti  del  castell  d'  Arcayne  acom- 
panyat  del  mestre  del  Temple  Fr.  Berenguer  de  Cardona.  Aquest 
tractá,  durant  lo  siti,  d'  arreglar  algunes  diferencies  y  controversies 
que  tenía  ab  n'  Artal  d'  Alagó. 

Al  retornar  d'  Arcayne^  estant  en  lo  lloch  d'  Albalat^  Fr.  Cardona 
déxá  la  Cort  Reyal,  puix  la  Orde  tenía  convocat  capítol  general  á 
Montpeller  y  no  hi  podía  faltar.  Precisament  liu  deis  negocis  de  que  's 
tractava  en  dit  capítol,  era  lo  cambí  de  la  jurisdicció  que  lo  Temple 
possehía  á  Tortosa  y  que  tractava  d*  adquirir  nostre  Sobirá,.  De  mane- 
ra que,  al  partir  á  FranQa,  Fr.  Berenguer,  en  companyía  d'  altres 
frares  de  Catalunya,  Jaume  II,  acepta  y  rebé  sots  la  sua  comanda  y 
protecció,  les  propietats  de  dita  Orde. 

Lo  29  de  juliol  de  1293,  Jaume  II  arrivava  á  Logronyo  hont  tingué 
vistes  ab  lo  Rey  de  Castella  y  ab  lo  rey  Caries  de  Navarra.  Les  con- 
ferencies duraren  alguns  dies,  tota  vegada  que  lo  Monarca  aragonés, 
deturá  en  la  ciutat  castellana  fins  al  24  d'  agost. 

1061  ;6 


242  F.   CARRERAS  Y    CAXDI 

Finí  lo  capítol  general  que  *ls  Templers  tingueren  á  Montpeller, 
avans  de  que  lo  Rey  d'  Aragó  se  ''n  anas  de  Logronyo.  Aceptada  la 
proposta  del  cambi  de  la  ciutat  de  Tortosa,  se  confiaren  les  sues  nego- 
ciacions  al  gran  Mestre,  lo  borgouyó  Fr.  Jaume  de  Molay,  quí  tant 
desastrada  mort  rebé  alguns  anys  després  en  la  sua  térra,  al  extingirse 
la  Orde.  * 

Com  sa  calitat  de  francés  vedas  al  Gran  Mestre,  d'  entrar  á  Cata- 
lunya, sense  exposarse  á  vexacions,  per  la  guerra  mantinguda  entre 
los  reys  d'  Aragó  y  de  Franca,  Fr.  Berenguer  de  Cardona  bagué  co- 
missió  d'  arbitrar  salconduj'^t  ó  guiatge  per  Jaume  de  Molay,  del  rey 
Jaume  II. 

Mes  Fr.  Cardona  enmalaltí  á  Montpeller  y  conferí  esta  gestió  ;i] 
comanador  d'  Aseó  Fr.  A.  de  Torreella.  Posat  en  camí,  1'  acom- 
panyaren  Fr.  Gaubert  Durban  y  lo  rector  de  Sant  Quirse  d'  Arbucies 
Mossen  Pon^  de  Llagostera. 

Era  costúm  entre  los  templers,  posar  en  les  cases  de  la  Orde:  al 
arrivar  á  Lleyda,  dormiren,  los  frares  predits,  en  lo  castell  de  Gardeny. 
Allí  s'  enteraren  deis  preparatoris  deis  Entences  y  profitant  de  sa  pro 
ximítat  á  les  montanyes  de  Prades,  avans  de  seguir  cap  á  QaragoQa, 
escrigué,  Fr.  Torreella,  á  Fr.  Simón  de  Blanes  son  llochtinent  á  Aseó, 
dientli,  que  tractaría  ab  lo  Rey  del  afer  de  sos  disentiments  ab  los 
Entences  (1). 

Fr.  Torreella  trova  al  Sobirá  en  sa  jornada  de  Logronyo  á  Tirasona 
(24  d'  agost  de  1293),  Li  referí  la  comissió  que  duya  de  Fr.  Molay, 
parlant  tots  dos  á  soles  en  un  prat  de  junt  á  certa  ribera.  Aquell  mateix 
día  s'  expedí  y  signa  lo  salconduyt  ó  guiatge  reyal  en  favor  del  Gran 
Mestre  del  Temple. 

No  deturá  gayre  mes  de  cinch  dies,  Jaume  II,  á  Tirasona,  ó  siga 
del  24  al  30  d'  agost  de  1293.  En  aquesta  derrera  data,  arrivá  á  Cara- 
goQa.  Prosseguint  son  viatge  vers  Barcelona,  lo  12  de  setembre  entra- 
va  á  Lleyda  y  posantse  en  camí  seguidament,  arrivá  á  la  Capital  Cata- 
lana lo  19  de  setembre  de  1293  (2). 

Finida  sa  comissió,  partí  Fr.  Torreella.  Mentres  se  deturava  á  (,'a- 
rag09a  oygué  dir,  que  la  host  de  Berenguer  d'  EntenQa  anava  á  damp- 
niñcar  ses  terres. 

Guarit  de  sa  malaltía  á  Montpeller,  lo  mestre  de  Catalunya  Fr.  Be- 


(1)  <Per  donar  conseyl  al  trebay  quel  Temple  ania  ab  Berenguer  de  entenza  » 

(2)  «ítem  ad  probandum  tempus  ¡n  quo  dominus  Eex  erat  in  Tirasona  et  subse- 
qnenter  in  Cesaraugusta  et  deinde  in  Ilerda  fait  snmptum  ex  registro  domini  Regís 
quod  seqnitar. 

»DominusEex  fait  en  Logronyo  quarto  kalendas  augnsti  anno  domini  M°CC°XC°ill° 
et  luit  ibi  usque  ad  IX  kalendas  Septembris  eiusdem  anni  quo  fait  in  Tirasona. 

•  ítem  fait  in  Tirasona  usque  ad  torció  kalendas  Septembris  eiasdem  anni  quo 
fait  Cesaraugusta. 

»Item  fnit  in  Cesaraugusta  et  in  itinere  ueaiendo  apud  Ilerdam  ad  pridie  Idus  Sep^ 
tembrís  eiusdem  anni  quo  fuit  ibi  in  Ilerda  et  in  continenti  recessit  de  Ilerda  etuenit 
Barobinonam  ad  diotas  ubi  fuit  XIII"  kalendas  Octobris  eiusdem  anni.> 


ENtENCES  Y  TEMPLERS  EN  LES  MONTANYES  DE  PRADES  243 

rcn.s'uer  de  Cardona,  acompanyat  del  comanador  de  CaraíiOíja  Fr.  H. 
Oliver,  se  dirigí  al  Rey  ab  iustruccióiis  reiercuts  al  concaml>i  de 
Tortosa.  Deturaven  en  la  casa  del  Temple  del  lloch  d'Ayguaviva, 
prop  de  Gerona,  qiian  hagué  esment  de  ijue  los  Entencos  entravcn  cu 
cavalcada  terres  de  la  Orde.  Mes  avant,  una  lletra  de  son  Uochtineut 
Fr.  Bernat  de  Montoliu,  1'  enterava  de  que  Bereng'ueró  havía  mort 
gent  d'  Aseó  y  de  Miravet,  al  efectuar  la  cavalcada  predita,  talant  lo 
lloch  de  Beni^-anell. 

Prosseguí  lo  camí  fins  á  Lleyda,  hont  hl  trova  encara  á  Jaume  II, 
puix  no  havía  efectuat  lo  derrer  tragecte  de  son  viatgo  vcrs  Bar- 
celona. Allí  li  entrega  algunes  robes,  que,  com  particular  obsequi 
de  la  Ordo,  havien  sigut  comprades  á  Montpcller,  comunicantli  al  en- 
semps,  los  derrers  dampnatges  que  'Is  hi  havícn  sigut  ocasionats  per 
los  Entences. 

També  havía  portat,  Fr.  Cardona,  altres  robes  ó  prcsents,  per 
alguns  deis  principáis  oficiáis  ó  concellers  del  Rey,  á  fi  de  guanyar  llur 
voluntat  al  gestionar  les  millors  compensacións  que  preteníen  á  cambi 
de  Tortosa. 

'  Dexém  novament  ais  Templers,  per  referir  en  que  consistiren  les 
tales  deis  Entences  de  que  's  quexá  llavors  lo  Mestre  de  la  Orde  al 
Rey  d'  Aragó. 

Com  ja  teuím  dit,  Berengueró  d'  Enten^a  prepara  aquest  colp  de 
má,  durant  lo  juliol  y  agost  de  1293.  Pochs  dies  després  de  la  festivitat 
de  la  Mare  de  Deu  d'  agost,  Enten^a,  obtingué  la  cooperacio  de  molts 
richs  homes  aragonesos,  saventse  que  se  li  ajuntaren,  Ferrán  Abones 
senyorde  Les  Pedroses,  Pero  Lope  de  Vallmanya  seuyor  dePresinyena, 
Pere  Eximen  habitant  á  Sant  Pere  de  Calanda,  García  Pere  de  Li^ual 
habitant  á  Segura,  Joan  Eximen  habitant  á  Sant  Pere  de  Calanda,  Pe- 
re Lope  de  Biel  habitant  á  Fons,  Pero  Janoes  habitant  á  Ontinyent,  A. 
de  Lagarre  habitant  *á  Lagarre  en  la  Ribagorga,  Joan  Garcés  de  los  A\- 
beros  habitant  á  Murcia,  Garcías  de  Vera  habitant  á  Pomer,  Garcías 
Pere  d'  Alagón,  Eximen  Pere  d'  Alagón,  Garcías  Pere  de  Licuena  y 
García  Pero  d'  Arguedas.  Los  catalans  serien  mes  pochs.  ja  que  sois 
se  diu  havershi  conegut  les  seuyals  d'  en  Vidal  de  Rovira,  d'  en  Vernet 
y  d'  en  Poyl  de  Mora,  pintades  en  llurs  respectius  escuts.  En  quan 
á  senyeres,  sembla  hi  portaren  esteses  solsament  les  deis  Entences. 

Pochs  dies  després  de  la  festivitat  de  la  Mare  de  Deu  d'  agost,  ó 
siga  lo  divendres  que  's  seguí  á  la  diada  del  apóstol  Sant  Bertomeu, 
Guillém  y  Berengueró  d'  Enten^a,  comanant  una  potent  host  y  al  crit 
de  guerra  Entenga,  Entenca,  invadiren  la  batllía  d'  Aseó.  No  sabem 
en  quina  forma  la  invasió  se  porta  á  terme,  mes  per  los  apresaments  de 
bestiar  fets  á  Aseó  y  Miravet,  s'  ha  de  suposar  la  efectuaría  escampant 
sa  host  per  diferents  indrets.  Lo  que  capturaren  á  Vilalba  y  Batea 
solsament,  se  conceptuava  valer  vint  mil  sous  jaquesos. 

Se  mete  só  de  vía  fós  en  los  llochs  invadits,  aplegantse  llurs  habi- 


244  F.   CARRERAS  Y   CANDI 

tants  per  la  defesa.  Los  homes  de  Corbera^  Vilalba  y  altres  pobla^ 
cións  vehines,  en  nombre  respectable,  aparellats  per  pendre  la  ofen- 
siva, creyentse  prou  forts,  esperaren  ais  qui  portaven  lo  bestiar 
capturat,  que  pujaría  á  tres  mil  caps  de  petit  y  no  gayre  de  grós, 
encastellantse  en  cert  toQal  del  terme  de  Corbera . 

Forta  brega  s'  arma  al  entorn  del  toQal,  combatent  uns  y  altres, 
esfor^adament.  Empero  fou  desastrosa  la  jornada  per  la  gent  del 
Temple,  los  qui  se  vegeren  obligáis  á  retraures  del  camp,  dexanthi 
molta  gent  estesa.  En  cambi  los  Entonces  foren  tan  afavorits  de  la  for- 
tuna, que  no  hi  perderen  cap  home. 

Los  morts  en  lo  combat  foren  73  homes,  deis  quals,  43  pertanyien 
á  la  batllía  d'  Aseó  y  30  al  lloch  de  Corbera  de  la  batllía  de  Miravet. 
Deis  43  d'  Aseó,  38  eren  vehins  de  Vilalba.  En  quan  ais  ferits,  no  's 
nombren  en  lo  procés  haventni  d'  un  y  altre  camp.  A  mes  caygueren 
dos  homes  presoners  deis  Entences,  la  host  deis  quals,  no  sofrí  mes 
perdua  que  la  de  dos  cavalls  morts. 

Es  digne  de  notar  la  costúm  de  que  cada  lloch  soterrá  á  llurs  res- 
pectius  vehins  morts  en  lo  combat,  sens  teñir  en  compte  que  havien 
passat  d'  aquesta  vida  en  terme  de  Corbera. 

A  1'  endemá  dissapte,  proseguint  la  cavalcada  y  tala,  saqucjaren. 
los  Entences,  lo  lloch  de  Camposins,  matanthi  al  vehí  Domingo  Tala- 
vera  y  ferint  sis  homes  d'  Aseó  y  dos  de  Camposins.  En  la  retreta, 
cremaren  la  vila  de  Camposins.  La  jornada  valgué  ais  Entences  famós 
botí  de  blat,  estimantse  en  setse  mil  sous  jaquesos  lo  dany  total  oca- 
sionat  ais  Templers. 

A  Gandesa,  també  hi  expugnaren  certa  torra  del  Temple,  hont  s'  hi 
recullian  dos  ó  tres  homes,  los  quals  haguereu  d'  entregarse,  axis  com 
tres  ó  quatre  bous  que  havien  tancats  dintre  la  torra,  crchent  estar  en 
lloch  segur. 

També  cometeren  molt  de  dany  á  BeniQauel.  . 
Del  más  Ferrán  d'  Aseó,  s'  en  portaren  110  caps  de  bestiar  menuty 
una  vaca. 

Bcrenguer  d'  EntenQa,  que  no  assistí  á  aqüestes  corregudes,  qual 
durada  fou  de  tres  dies,  sortí  á  rebre  ais  expedicionaris,  en  lo  camí 
tora  de  Mora. 

Al  quart  dia  d'  efectuarse  les  predites  tales,  arrivá  á  Vilalba  Fr.  To- 
rreella  comanador  d'  Aseó,  acompanyat  del  Héctor  d'  Ar bucles, 
venint  de  sa  entrevista  ab  lo  Rey.  Trovaren  la  vila  en  lo  major 
desconhorf.  Dones  endolades  y  ploroses,  moltes  d'  ellos  ab  les  cares  lla- 
gados y  sagnantes  (1),  los  hi  mostraren  lo  cementiri,  hont,  evidents 
senyals  de  térra  rcraoguda,  indicaveñ  les  sepultures  deis  trenta  tres 
vehins  morts  en  lo  combat  del  Toyal  de  Corbera.  D'  allí  estant,  vegeren 


(1)    <Et  erant  indaol  de  dol  et  qnare  etiam  plnres  mnlieres  babebant  faol^s  lapatas 
0t  sanguinolentas.» 


ENTENCES  Y  TEMPLERS  EN   LES  MONTANYES  DE  PRADES  .  245 

la  fumera  que  encara  s'  enlayrava  de  les  cases  de  Camposins.  Espec- 
tacle  de  desolació  que  entristí  al  Comanador. 

De  Vilalba.  Fr.  Torreella  ana  á  Camposins  á  consolar  un  tant  ais 
seus  malaventurats  vehins.  Se  repetí  1'  espectacle  de  la  g-ent  que  plorava 
y  que  entre  .nemechs  deya  á  son  Senyor,  que  mal  lur  era  vengut  quen 
Berenguer  de  entérica  et  sos  fils  auien  morts  de  LXX  entla  LXXX  ho- 
mens  del  Temple 

Presoncrs  y  botí,  foren  portats  per  los  Entonces  á  Mora,  devent 
redimirse,  per  obtenir  la  Ilibertat,  Alguns,  que  no  teníen  diners,  per- 
manesqueren  hu  y  dos  anys  en  captivitat.  També  consigna  lo  procés, 
que  foren  aconduhits  altres  presoners  ais  llochs  de  les  Canes  y  de  la 
Pedresa,  ja  en  regne  d'  Aragó. 

Tampoch  tractaren  de  pendren  venjanQa  los  Templcrs,  sino  que 
acudiren  en  quexa  á  Jaume  II.  Lo  Monarca,  desde  (^Jaragoca,  trámete 
un  missatger  ab  lletres  de  créenla  per  Berenguer  y  Berengueró  d'  En- 
ten^a,  qui  los  hi  manifestá  verbalment  les  quexes  y  voluntat  del  Rey. 

S'  encarregá  de  comunicar  les  ordes  reyals  un  miíitar  del  vegucriu 
de  Cervera,  de  nom  Pcre  de  Torra,  qui  tost  passá  á  pregar  á  Beren- 
guer d'  EntenQa,  en  nom  del  Sobirá,  volgués  retornar  á  la  Orde  lo  que 
acabaven  de  péndreli  sos  vassalls.  Enten^a  s' excusa  de  ferho.  En 
Torra  li  maná,  de  part  de  Jaume  II,  ho  restituís,  prohibintli  dampnifl- 
car  ais  Templers  puix  procehiría  contra  d'  ell  segóns  los  Usatges.  N' 
Enten^a  hi  respongué,  que,  tes  de  part  del  Rey  lo  que  millor  li  sembles: 
que  ja  havía  tingut  manament  del  Sobirá  de  no  dampnificar  á  la  Orde, 
mes,  com  n'  havía  rebat  molts  perjudicis,  ell  s*  en  vcnjava  en  dita 
forma. 

No  's  mostrá  tant  altiu  y  ferm  en  sa  resposta,  Berengueró.  A  la  con- 
minació  que  Mossen  Pere  de  Torra  li  adrcQá,  en  los  termes  que  s'  ha 
dit,  respongué,  que  tot  quan  executava  contra  les  terres  y  bens  del 
Temple,  era  per  compte  de  son  pare. 

Torra  tingué  estes  entrevistes  en  la  vila  de  Mora,  hont  encara  hi  es- 
ta va  congregada  .molta  gent  de  cavall,  que  havía  format  part  de 
la  host  invasora. 

Lo  Mestre  de  Catalunya  y  lo  Comanador  d'  Aseó,  gestionaren  del 
Sobirá  se  procehís  contra  deis  Entonces.  Hi  accedí  novament  Jaume  II 
y  en  conseqüencia,  desde  Barcelona,  escrigué  ais  encarrogats  del  pro- 
cés contra  los  Templers  per  les  vexacións  del  1289,  qo  es,  á  en  Bornat 
de  Montpaó  y  á  en  Ramón  de  Toylá,  encomenantlosbi  indagassen 
deis  danys  que  acabava  de  rebrc  la  Orde  de  part  deis  Entonces  (15  oc- 
tubre 1293). 

En  lo  día  30  d'  octubre  de  1293,  Montpaó  comunica  novament  á 
Berenguer  d'  Entonga,  la  ja  coneguda  disposició  rey  al  de  12  de  ju- 
liol  de  1293,  essentli  entregada  per  Ramón  Fornor,  escuder  del  co- 
manador de  la  casa  de  Joncosa. 

Los  Entonces  proseguiren,  en  aquesta  tardor,  talant  y  dampnifican 


246  F.   CARRERAS  Y  CANDI 

es  terres  del  Temple,  com  si  tal  cosa.  Per  mes  que  Jaume  II  los  ame- 
nassava,  una  y  altre  vegada,  may  podía  obtenir  s'  acabessin  estes 
malifetes. 

Prenent  una  vía  indirecta,  lo  Sobirá,  se  dirigí  ais  qui  prestaven 
ajuda  ais  Entences,  manantíos  cessar  en  semblants  mals.  Sots  tal  esperit 
redacta  diferents  lletres  á  Barcelona,  lo  13  de  novembre  de  1293.  Una 
d'  elles  adrcQada  ais  homes  de  les  montanyes  de  Prades,  los  hi  eo- 
municava  la  rebeldía  deis  Entences,  90  es,  que,  á  despit  de  la  fadiga 
prestada  per  l'o  Mestre  del  Temple  en  la  Cort  Reyal,  d'  estar  á  dret  de 
¡o  que  aquesta  resolgués,  Berenguer  d'  EuteuQa  dampniflcá  al  Tem- 
ple. Qual  procehir  contrariava  los  estatuts  y  ordinacións  de  la  Cort 
de  Barcelona,  al  disposar  que  ningú,  ab  acuyndament  ó  sense  acuyn- 
dament,  degués  fer  guerra,  ni  dampnificar  á  altre,  majorment  ais 
Templers  que  estaven  colocats  sots  la  especial  protecció  sua  (1).  Aca- 
bava,  exigintlos  no  prestessin,  á  EntenQa,  cap  auxili  en  aqüestes  co- 
rregudes,  ni  li  compressin  lobestiar  y  demés  obgectes  presos  á  lagent 
de  Temple. 

Altre  de  les  lletres  signades  en  aytal  data,  era  adre9ada  á  n'  Ale- 
many  de  Cervelló.  concebuda  consemblantment  á  la  predita.  Li  fa  no- 
tar, que,  com  á  Rey,  ve  obligat  á  defensar  ais  monestirs,  religións  y 
ordos,  majorment  quan  se  mostren  aparellats  á  sotsmetre  llurs  dife  - 
rcncies  á  la  decisió  de  la  Cort  Reyal.  Prosegueix  remarcant  quin  poch 
cas  feu,  de  ses  comunicacións  y  citacións  en  Berenguer  d*  Enten^a  y 
com  á  conseqüencia  li  maná  no  dampnifiqui  per  cap  vía  á  la  gent  ó 
vasalls  del  Temple 

Al  cavaller  aragonés  n'  Artalet  de  Luna,  també  li  escrigué  Jaume  II, 
per  haver  sabut  que  presta  socors  á  Berenguer  d'  Enten^a,  juntament 
ab  altres  nobles  d'  Aragó.  Y  per  les  rahons  exposades  á  n'  en  Cervelló, 
li  prohibeix  ajudarlo  en  avaut  contra  los  Templers. 

Los  Entences  no  posaren  termini  á  estos  dampnatges,  ó  en  al- 
tres termes,  se  burlaren  per  centésima  vegada  del  Sobirá,  segóns  ho 
declara  altre  disposieió  reyal,  adrepada  á  Simón  de  Llor,  veguer  de 
Lleyda  (23  de  janer  1294).  Déyeli  Jaume  II,  que,  havent  ocupat,  Gui- 
llém  d'  Enten^a,  ab  la  sua  gent  de  Seros,  lo  lloch  d'  Algorfa  perta- 
nyent  al  Temple,  obligui  á  restituirlo  á  dita  Orde  y  que,  en  cas  con- 
trari,  vol  que  Guillém  d*  Enten^a,  siga  gitat  de  pau  y  treva  y  axis  se 
pregoniper  tota  la   veguería,  procehintse  contra  d'  ell  y  deis  seus. 

La  obra  deis  Entences  contra  del  Temple,  prosseguí  durant  P  any 
1294,  puix  del  27  de  setembre  n'  es  una  derrera  orde  del  Rey  á 
Berenguer  d'   Enten^a,   dicntli  desde   Tortosa,   no   dampniftcás  ais 


(1^  «Quod  CBt  contra  statufcum  et  ordlnatione  nostre  curie  celebris  Barchinone  in 
qua  fait  ordinatam  quod  uuUus  cum  acuyndamento  vel  sine  acuyndamento  in  Cata- 
lonia  debeat  gaerram  faceré  seu  alicui  dampnum  inferre  máxime  quare  fratres 
Templi  et  homines  sint  sub  securitate  pacis  et  treugue  ac  Bub  speoiali  proteccione 
nostra.» 


ENTENCES  Y  TEMPLERS  EN  LES  MONTANYES  DE  PRADES     247 

Templers,  per  quan  novaraent  havía,  flrraat,  lo  Mestre  de  Catalunya, 
fadiga  d'  estar  á  dret  de  lo  que  resultas  de  la  causa  menada  en  la 
Cort  Reyal. 

Aquesta  y  altres  fadigues  prcstades  en  termes  consemblants,  de- 
mostren  que  no  s'  havía  dexat  de  ma  lo  procés  conien^at  per  Anfós  II, 
per  mes  que  de  les  sues  diligencies  no  ^ns  en  consti  res  mes,  fins  á 
arrivar  al  derrer  any  del  segle  xiii.  Llavors  ja  era  difunt  Berenguer 
d'  Entcnca,  qui  morí  á  nostre  vijarés,  entre  los  anys  1294  y  1300. 

Posteriorment  á  la  suamort,  consta  en  lo  procés,  que,  tant  Guillém 
d'  Entenpa,  com  lo  Mestre  del  Templo,  mstaven  al  Sobirá,  la  termina- 
ció  de  la  causa,  advocant,  quiscuna  de  les  parts,  perqué  's  portessin 
á  terme  les  informacións  testimoniáis  deis  dampnatges  rebuts  en  les 
cavalcades. 

Lo  juliol  del  1300  menava  la  causa,  Ramón  de  Sales  jutge  déla 
Cort  Reyal.  Era  general  lo  desitj  de  veure  acabat  lo  litigi  y  Sales 
imprimí  á  totes  les  diligencies^  una  activitat  may  vista.  Ja  era  hora, 
després  de  deu  anys  que  feya  s'havieu  dictat  les  primeres  instruccións 
del  procesament. 

També,  Jamne  II,  apremiava  al  jutge  ab  noves  disposicións  que 
transpiraveu  son  interés  de  veure  termenades  definitivament  les  ran  ■ 
cunies  y  portar  la  pau  á  bona  part  de  les  montanyes  de  Prades.  Una 
d'  estes  ordres  datada  á  Lleyda  al  13  de  juny  de  1300  y  per  cert  cu- 
riosa, es  r  encarrech  fet  á  Sales,  d'  averiguar,  per  informado  testifical, 
si  Mora  se  regia  per  los  Usatges  de  Barcelona  ó  per  los  Furs  d'  Ara- 
gó  que  es  prou  sapigut  que  eren  en  esencia  lo  dret  roma.  Mostra  dita 
orde,  la  existencia  d*  oposades  opinions,  á  Lleyda  y  á  la  Cort  Reyal, 
degudes  indubtablement  á  la  situació  fronterisa  de  la  població  de 
Mora  y  qui  sap  si  á  precedents  d'  altres  pobles  del  Ebre  hont  s'  hagués 
arrelat  lo  dret  d'  Aragó,  á  imitació  de  tants  pobles  del  reyalme  de 
Valencia. 

No  volém  entretenirnos  en  la  transcripció  de  les  enquestes  ó  averi- 
guacións  practicades  per  en  Sales,  ni  en  detallar  los  procehiments  del 
procés,  molt  perfectes,  pro  que  no  constituexen  cap  novitat,  essent  casi 
iguals  ais  deis  segles  xiv  y  xv.  No  hi  figuren  empero,  les  capciositats 
deis  juristes,  essent  lo  jutge,  lo  qui  presenta  les  proves  y  prepara  les 
conclusións,  perqué  lo  tribunal  falles  en  consequencia  (1). 


(1)  Com  á,  llengera  indlcació  del  procehiment  segtiit  per  Salee,  afegiróm,  qne,  des- 
prés de  trasladados  per  1'  orde  ab  que  foren  actuades,  les  deolaracións  deis  testimonis, 
deis  danys  fets  per  los  Entences,  les  desfá,  en  peces  petites,  distribuintles  en  rubriqttea  ó 
oapitols  com  dihém  ara,  segons  lo  qae  li  interessava  provar.  A  mes,  coloca  separada- 
ment  les  rubriques  afectants  ais  danys  ocasionáis  á  Aseó,  deis  fets  á  Kibarroja  y  Mi- 
ravet.  Per  mostra  copiaróm  los  settitols  asignata  á  les  rubriques. 

«Prima  Rabrica  —  Quod  nobilis  Bng.  de  entencja  quondam  et  nobilis  Q-.  de  enten9a 
et  Bng.  *""  de  entenQa  cum  militibus  et  peditibus  íamilie  eorum  cum  armis  et  cum 
hominibus  de  Mora  et  de  Falceto  et  de  Tbeui<?a  armatis  et  etiam  cum  aliis  militibus 
et  peditibus  debeiint  et  intulerint  plura  damna  fratribus  Templi  et  hominibus  eorum 


248  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

Mes  sí  flxaréiu  un  taiit  nostre  ateució  en  la  enquesta  portada  á 
terme  per  saber  si  Mora  's  regía  per  les  lleys  catalanes,  ó  per  les  ara- 
goneses. Ella  mostra  lo  carácter  jurídich  del  poblé  cátala  en  lo  segle 
XIII  y  la  importancia  que,  fins  en  poblacións  allunyades  deis  grans  cen- 
tres, se  donava  ais  jurisconsults,  qual  opinió  desitjaven  couexer  los  tri- 
buuals  populars. 

ün  deis  testimonis  de  major  entitat  invocáis  per  la  aclarado  d' 
aquest  punt,  sigue  n'  Eximen  Guerra,  quí  portava  mes  de  cinquanta 
anys  de  residencia  en  lo  terme  de  Mora,  hont  bi  havia  exercit  dugues 
vegades  1'  oflci  de  jurat.  Declara  Guerra,  que,  en  tant  se  reglen  ells  per 
los  üsatges  de  Barcelona  y  costums  de  Catalunya,  que,  quan  dubtaven 
sobre  algún  cap  ó  procehiment,  trametien  algún  missatger  á  Tarra- 
gona, Tortosa  y  fins  ¿Barcelona,  si  de  tanta  entitat  era  lo  dubte,  per 
consultar  y  couexer  la  opinió  deis  savis  en  dret,  resolent  y  fallant 
d'  acort  ab  aquesta  opinió,  segons  lo  dret  cátala. 

Los  jurats  de  Mora,  conexien  en  les  causes  civils  y  crimináis  y  tenien 
potestat  de  rebre  inquisicións,  dictant  les  sentencies,  ab  concell  deis 
prohoms.  Guerra  hoygué  dir  á  alguns  de  sos  predecessors,  que,  en  la 
cort  de  Mora  se  guarda  ven  escrites  les  Constitucións  de  Catalunya,  per 
aplicarles  quan  convingués  en  los  judicis. 

Aqüestes  declaracións  son  confirmades  per  molts  altres  testimonis. 
Hu  d'  ells  retreu  lo  bovatge,  que  diu  també  's  pagava  á  Mora,  mes 
que  allí  may  liavíen  satisfet  lo  dret  ó  imposició  conegut  per  lo  (p.iint 


bajulie  A9choDls  talando  oomburendo  homines  ualnerando  et  íaterfíciendo  et  plura 
delicta  comitendo  contra  eosdem. 

Secunda  Rubri.-a.— Quoi  predicta  dampna  fnerint  illata  per  dictas  Bng.  de  enten- 
a  et  alios  mi'ites  et  pedites  supradictos  magistro  Templi  uel  fratribus  Templi  sea  Co  - 
mendatori  dicte  Bajalie  azchonis  uenientibus  ad  dictum  Begem  uel  stantibns  cum 
eodem  sen  ab  eo  recedentíbas. 

Tercia  Rubrica.— Qnod  berengarias  d9  enten^a  quondam  tempere  quo  dicte  tale  et 
alia  dampnafacta  fuerant  fratribus  Templi  et  hominibus  eoram  dicte  Bajalie  Azcho- 
nis esset  in  Ctitalonia  ac  etiam  iu  loco  de  Mora  vei  de  Tiieuiza  et  sciret  siue  scire  de- 
beret  quod  dicta  dampna  per  illios  et  familiam  suam  et  homines  saos  et  alios  sapra- 
dictos  infererentur  diíítis  fratribus  Templi  tt  hominibus  eorum  et  quod  cum  eius  con- 
sensu  uel  mandato  facta  fuissent. 

Qaarta  Rubrica. — Quod  loca  predicta  essent  fratrum  Templi  tempore  quo  dicta 
dampna  fuerunt  illata  et  antea  et  post  et  de  Bajilia  Azchonis. 

Quimta  Rubrica.— Quod  post  predicta  dampna  illata  fratribus  Templi  et  locis  et 
hominibus  eorum  per  dictum  Berengarium  de  enten^a  et  filios  suos  sea  eorum  fami- 
liam sea  homines  eorum  uel  alios  supradictos  redireat  seu  tornarent  in  Castris  et  vi» 
Uis  et  locis  Berengarii  de  entenza  quondam. 

VI  Rubrica.— Quod  Berengarius  de  enten<?a  quoudam  sciret  uel  scire  debuerit 
quod  magister  Templi  seu  fratre  Templi  siue  Comen iator  Bajulie  Azchonis  irent  ad 
dominum  Regem  uel  essent  cum  eo  uel  reoederent  ab  eo  tempori  quo  dicta  dampna 
fuerunt  illata  fratribus  Templi  seu  locis  siue  hominibus  eorum. 

VII  Rubrica.— Qaod  loca  fratrum  Templi  de  Bajulia  de  Aíjchone  regentur  se- 
cnndum  vsaticos  Barchinone  et  consnetudines  Ylorde  et  quod  ibi  seruentur  dicti  vsa- 
tici  et  consuetudines  in  causis  ciuilibas  et  criminalibus  et  s«ruarentur  tempori  quo 
dicta  dampna  fuerunt  illata  et  antea  et  post  et  quod  consueuerint  ibi  fleri  inquisi- 
ciones.]) 


ÉNTÉÑCES  Y  TEMPLERS  EN  LES  MONTANTES  DÉ  PRADES 


249 


ant  peculiar  deis  furs  d'  Aragó.  Una  vegada  Bercnguer  d'  EntenQa, 
lo  dcrrerament  difunt  ,  los  hi  exigí  lo  quint  iudeg-udameiit,  sensc 
que 's  registras  cap   mes  precedent  de  consemblant  injusticia,  en  mes 

de  vuytanta  anys  á  enQá. 

Alguns  vehins,  en  ses  declaracións,  relataven  fets  particulara  com- 
probatoris  d'  haverse  aplicat  la  legislació  catalana.  Era  hu  de  tants, 
certa  sentencia  pronunciada  contra  Guilleuma  filia  de  Bernat  d'  Equi- 
dania  y  la  sarrahina  Miriam,  per  haver  assessinat  un  fiU  y  una  filia 
que  Guilleuma  hagué  de  cert  sarrahí.  En  curapliment  de  qual  senten- 
cia, abdues  dones  sigueren  cremades  en  la  vila  Mora,  durant  lo  juliol 

de  r  any  1300. 

Resolt  lo  dubte  de  quina  legislado  devía  aplicar,  Jaumc  li  pro 
mulo-á  la  sentencia  en  conformitat  al  dret  cátala,  firmantla  á  Valencia 
lo  20  d'  octubre  de  1300.  En  ella  los  Templers  y  habitants  deis  llochs 
de  Uur  pertenencia,  sigueren  condempnats  á  pagar  á  n' Emenda,  per 
les  vexacions  del  any  1289,  1'  undécuplo  per  hu  deis  danys  rebuts 
segons  preceptuaven  los  Usatges  de  Barcelona.  La  quantitat  á  que 
la  predita  multa  pujava,  se  fixá  á  149.314  sous  jaquesos  yá  38.540 
sous  barceloneses. 

Devém  recordar  que  llavors  no  foren  solsament  los  Templers,  los 
qui  dampnificaren  ais  Entences,  sino  que  també  hi  tingué  intervencio 
en  llurs  malifetes,  en  GuiUém  de  Monteada.  Per  tant,  se  li  assigná  com 
á  punició  part  de  la  indemnisació,  estimántseli  en  15,000  sous  jaque- 
sos,  lo  que  degué  pagar,  los  quals  ja  tenía  entregats  en  la  predita  data 
de  20  d'  octubre. 

No  diu  lo  procés,  quan  ho  paga  Guillém  de  Monteada,  mes  se  veu 
sería  ab  anterioritat  á  la  promulgado  de  la  sentencia.  Com  Monteada 
no  tingues  los  15.000  sous  jaquesos.  entrega  en  equivalencia,  les  ren- 
des del  seu  castell  de  Penalba  per  deu  anys,  rendes  evaluades  en  1.500 
sous  jaquesos  r  any. 

Altre  deis  caps  que  cómprenla  lo  procés  tramitat  per  lo  jutge  baies, 
era  lo  pertinent  ais  dampnatges  injustament  comesos  per  los  Entences 
en  terres  del  Temple.  Respecte  cá  aquests,  Jaume  II  no  ^n  dicta  sen- 
tencia fins  al  7  deis  idus  d'  abril  de  V  any  1301.  Reconeguts  y  justi- 
preuats  los  perjudicis  en  la  condempna,  s'  obliga  á  entregar,  en  esmena 
d'  ells,  la  suma  de  200.000  sous  jaquesos  que  fou  percebuda  per  los 

Templers,. 

Aquí  para  lo  procés  que  havém  tingut  á  la  vista.  S'  ha  de  suposai , 
que,  sí  després  d'  estes  sentencies,  dictades  al  cap  de  mes  d'  onze 
anys  no  's  té  conexemeut  de  malifetes  comeses  per  una  y  altre  Part.  ^i 
hauría  pau  y  concordia  en  aquells  pobles  de  les  montanyes  de  Prades 
y  ribera  del  Ebre,  que  tant  y  tant  patiren  per  les  continuades  Iluytes 
deis  Entences  y  Templers,  y  hont  los  succesors  d'  uns  y  altres,  n  ha- 
vien  de  perdre  tota  jurisdicció  y  senyoriu  al  primer  tere;  del  segle  xiv. 
Allí  los  Templers,  M  foren  substituyts  per  los  Hospitalaris  de  Sant 


250  F.    CARRERAS  Y  CANDI 

Joan  de  Jerusalem  y  los  Entecces  á  causa  de  la  donació  que  feu  Gui- 
Uém  d'  EntenQa  al  rey  Jaume  11,  ho  sigueren  semblantment  per  la  re- 
yal  corona,  com  aquest  mateix  Sobirá  ho  refereix  en  la  escriptura  d' 
crecció  del  comtat  de  Prades  en  favor  de  son  fill  Ramón  Bereng-uer,  en 
1324.  Los  castells  y  viles  que  cedí  lo  Rey  y  que  restaren  com  prin- 
cipal fonament  del  nou  comtat  cátala,  sigueren  Mora,  Ti  visa,  Falcet  y 
Altafalla. 


Visites  pe  Hostres  reys 

A  AONTSEKRAT 


"*~-^ie)(s¿í-'^' 


•Pojaren  &  Montserrat  Caries  Mague,  Gnifrél  y 
*  Janme  1? 

La  poesía  ha  eujoyat  lo  Montserrat  d'/''''^»"™'' "Xism  " 
forma  de  rondalles,  trameses  &  la  viviflcadora  sombra  del  Catohc.sme. 
V  estimbameut  de  pe.yals  al  morir  lo  Redentor  la  ;í-^™>  "^^^  ^°- 
valla  de  la  Imatge,  sa  inmoTilitat  sobrenatural,  Joan  &m  E  quüdis 
son  Planes  de  sentiment  interposades  en  lo  gran  Ihbre  de  la  historia  de 
a  montanya,  y  que,  si  per  intrusió  hihan  prés  "¡^^^  ^^-^^'^^^^'^^ 
enoaxen  tan  bé,  que  dol  no  yénreles  ajustades  á  !a  puutat  hi=.toiica, 

"'^rb^eL^L^lTdepassariesperalt  per  no  eontrariar  „os- 
tre  eoncieneia  d'  historiador.  ¿Quantes  vegades,  al  seguir  lo  oami  que 
portaT  a  veritat,  havém  de  malmetre,  en  eamps  florits,  hermoses  pon- 
ceíles  que.  de  no  voleries  trepitxar,  nos  tarían  torcer  per  enganyosa 
vfa'Be  deya  1'  erudit  é  innovador  P.  Feijoó  (11,  que  la  veritat  es  tan 
lérmosayTa  mentida  tan  Uotja,  que  aquell  qui  disfruta  de  penetrant 
V  sta  intdeetual,  que  descubreix  ab  tota  clare.at  ,a  bellesa  de  a  un 
y  la  lletgesa  de  la  altre,  per  mes  que  s'  hi  estorsi,  no  podra  lograr  gi- 
rarse d-  espatlles  A  la  primera  per  pendre  la  segona.  Y  axo  es  lo  que 

^™Pr:t:"rs?ori:dors  de  Montserrat,  que  lo  gran  empei-ador  deis 
franchs,  Caries  Magne,  lo  primer  sobirA  eristiá  de  nostra  térra  en  k 
Edat  M  tiana  venel  ais  alarbs  ft  Montserrat.  Mes  diuen  encara,  pmx  hi 
!rril^  a  ass'enyalar  lo  lloch,  dia,  mes  y  any  de  la  tal  victoria,  a  la 

rr.al  vacias  opinione,  comune,.  (Madrid  llU)  vol.  IV,  carta  XVIII,  §  2,  pl.  -lo. 


252  F.   CARRERAS  Y  CANDI 

que  pretenen  seguirse  la  fundació  d^  un  temple,  lo  de  Santa  Cecilia  (1). 
Ees  mes  allunyat  de  la  veritat,  que  axó,  y  tot  quan  fá  referencia  á  vin- 
gudes  del  emperador  Caries  á  nostra  Marca  Hispánica,  hou  no  s^  ha 
comprovat  que  hi  poses  may  los  peus. 

Greu  sab  no  consignar  en  la  present  relació  de  les  visites  de  nos- 
tres  sobirans  á  Montserrat,  la  del  comte  pilos  Guifré  I,  visita  tant  lluny 
d'  esser  comprovada,  que  no  la  justifica  cap  document  ni  escrit.  Riquil- 
dis  no  fou  filia  del  Comte  de  Barcelona,  ni  es  precis  já  conceptuarla 
com  un  personatje  histórich:  nomenemla  en  avant,  segons  ho  ha  fet  já 
Marius  André  (2),  la  fada  del  Montserrat. 

Quatre  cents  auys  de  domini  comtal,  havem  donchs  de  dexar  enlay- 
re,  fixantnos  en  lo  segle  en  que  lo  Principat  era  regit.  per  los  monar- 
ques  de  la  confederado  catalano-aragonesa. 

En  los  capitols  del  famós  Llibre  deis  feyts  esclevenguts  en  la  vida 
del  molt  alt  senyor  Rey  en  Jacme  lo  Conqueridor,  no  s'  hi  consigna 
ascensió  alguna  del  Monarca  al  Montserrat.  Si  's  te  en  compte  la  fa- 
ma, que,  en  lo  segle  xiii,  comen  cava  á  teñir  lo  portentos  Santuari  y  la 
1  larga  vida  d'  aquell  insigne  Rey  d'Aragó,  es  de  creure  que  hi  degué 
anar. 

Mes  no  es  histórica,  sino  pura  fantasía,  la  tant  hermosa  relació  de 
Mossen  Verdaguer,  glosant  la  presencia  de  la  figura  del.  Monarca,  en 
lo  cím  raes  alt  de  la  gegantina  montanya,  consignada  en  la  delicada 
composició  Don  Jaume  en  Sant  Geroni,  hont  diu: 

«Per  veure  bé  Catalunya 
Jaume  primer  d'  Aragó 
puja  al  cím  de  Sant  Geroni, 
á  r  hora  en  que  hi  surt  lo  sol: 
¡quin  pedestal  per  1'  estatua! 
¡pe'l  gegant  quin  mirador! 


—  A  rescatar  les  catives, 


(1)  Vegis  com  la  darrera  de  les  histories  de  Montserrat,  explica  la  presencia  de  Caries 
Jlague  en  la  montanya:  «Por  aquí  por  lo  mismo  empezó  Cario  Magno  sus  operaciones  para 
dejar  libre  del  todo  el  MontseiTat,  después  de  haber  humillado  en  los  llanos  la  media  luna, 
ya  que  aquí  se  había  retirado  y  atrincherado  el  grueso  y  lo  más  floi'ido  de  los  restos  de  los 
ejércitos  vencidos.  Con  su  táctica  militar  llama  á  los  enemigos  fuei-a  de  sus  mui-allas  y  en  el 
sitio  en  que  hoy  está  la  iglesia,  se  trabó  el  combate,  siendo  tanto  el  valor  con  que  los  cristia- 
nos pelearon,  que  no  solo  vencieron  á  aquellos,  sino  que  desalojaron  á  los  del  castillo  lílarro, 
quedanio  libre  toda  la  montaña  y  país  adyacente.  Era  el  día  22  de  Noviembre  de  797;  y  al  dar 
Cario  Magno,  ífracias  á  Dios  por  tan  insigne  victoria,  hizo  voto  de  levantar  en  el  mismo  si- 
tio de  la  batalla,  un  templo  á  Santa  Cecilia  á  cuyo  culto  la  iglesia  tiene  dedicado  aquel  día, 
y  sobre  el  mismo  campo  hizo  donación  del  territorio  y  futuro  templo  á  Eodulfo,  uno  de  los 
valientes  capitanes  que  más  se  distinguió,  en  premio  de  sus  hazañas. >  {Historia  de  Montse- 
rrat por  el  abad  D.  Miguel  Muntadas  continuada  por  un  monge  del  mismo  monasterio.  (Barce- 
lona 1891)  plana  69. 

(2)  Marius  André.— STontserrat  román  féeriqtie  (París  189(;)  pl.  18S. 


VISITES  DE  NOSTRES  REYS   Á  MONTSERRAT  253 

María,  guiaiime  vos, 
á  mon  pit  donan  coratge, 
á  mon  braQ  forQa  y  brahó, 
y  si  al  pujar  á  la  serra 
vuy  me  dcyan  rey  hermós, 
quan  tornaré  á  visitarvos 
me  dirán  Conqueridor!»— (1) 

¡Llástima  que  tantes  relacioDS  historiques  de  Montserrat,  sigan  un 
desastre  historich! 

liO  rey  en  Pere  «LiO  €rrani>  á  lloutserrat 

Continuador  de  les  glorioses  gestes  de  Jaume  I  fou  son  fill  y  suc- 
cesor  Pere  lo  Gran,  ó  de  Sicilia,  ó  deis  francesos,  que  ab  aytals  apela- 
tius  es  conegut.  Lo  cronista  Clot  ó  Des  Clot,  descrigué  sa  añada  á  Mont- 
serrat á  invocarhi  la  protecció  divinal,  en  lo  major  deis  perills  en  que 
se  trova  durant  son  agitadíssim  regnat. 

Excomunicat  per  lo  Sant  Pare  á  causa  de  la  conquesta  de  Sicilia, 
posats  sos  reg-nes  en  1'  interdicte  de  la  Iglesia,  que  conmina  ais  seus 
subdits  á  negarli  tota  obediencia,  després  de  restarli  lo  prestigi  moral, 
la  creuada  pontificia  y  lo  poderiu  francés  devien  encarregarse  de  tól- 
reli  lo  poder  material. 

Mils  de  guerrers  aplegats  sots  los  dos  estandarts  junts,  lo  de  la 
Santa  Creu,  enlairat  per  lo  Llegat  Pontificia  y  lo  de  les  tres  flors  de 
Iliri,  sostingut  per  lo  propi  rey  de  Franca  Felip  I'  Atrevit,  passaren 
la  frontera  catalana  per  eníronisar  com  á  Monarca,  en  los  reyalmes  de 
Aragó,  al  infant  francés  Caries  de  Valois. 

Alguns  prelats  y  religiosos  de  nostra  térra,  obehint  la  veu  de  la 
Iglesia,  secundaren  ais  creuats  en  son  primer  avenQ  dintre  Cata- 
lunya. 

Los  murs  de  Gerona  foren  la  primera  oposició  forta  ab  que  topa 
aquell  gran  exércit  conqueridor.  En  mala  hora  prengué  acort  de  detu- 
rarse  á  sitiarlos  lo  rey  Felip. 

Desde  Barcelona,  intenta,  Pere  lo  Gran,  son  derrer  esforg,  reunint 
alguna  gent  de  guerra  sots  lo  reyal  penó  de  les  barres  rojes. 

Tristísima  situació  havien  portat  á  Catalunya,  les  Iluytes  de  la  po 
htica  italiana.  ¡La  creu  de  Roma  contra  la  creu  de  Sant  Jordi! 

¿Quina  protecció  sobirana  podía  salvarnos  del  estranger?  Pere  lo 
Gran,  en  sa  conspicua  mirada,  vegé  que  sois  la  trovaría  en  la  de  la 
Reyna  deis  cels,  corrent  á  invocarla  en  son  predilecto  Santuari  de 
Montserrat. 


(1)    Patria, poesies  de  Mosten  Jacinto  Verdaguer  (Barcelona,  1888),  plana  184- 


254  F.   CARRERAS   Y   CANDI 

Torcent  de  camí,  seguit  de  pochs  guerrers,  puja  ansiós  la  montanya, 
per  restar  de  vetlla  tota  la  nit  devant  la  Moreneta... 

Quanta  acunmlació  de  sentiments,  progectes,  ofertes,  intencións, 
pregarles,  resolucions  y  esperances,  brollaren  confusament,  los  uns 
derrera  los  altres,  durant  aquella  solempnial  vetlla,  flns  á  venir  á  sen- 
tar la  calma  del  esperit,  que,  si  es  sempre  necessaria,  csdevé  indispen- 
sable en  les  situacions  extremes. 

Si  la  Verge  Santísima  escolta  ó  no  al  rey  en  Pere,  nos  ho  dirán  los 
fets  subsogüents  Mes,  avants,  dexém  que  V  historiador  Des  Clot  nos 
donffui  compte  d'  esta  añada  á  Montserrat,  ab  son  precís  llenguatge  y 
puritat  de  dicció.  (1) 

«El  rey  quant  hac  trames  per  aquesta  rahó  sos  missatgers  per  Ca- 
talunya e  per  tot  lo  Comdat  de  Barcelona,  trames  N'Anfós  flU  seu 
major,  en  Aragó  ab  lletres  e  ab  pregarles  de  aquella  raho  mateixa  a 
tots  los  Aragoneses.  E  ell  apres  partís  de  la  ciutat  de  Barcelona  e 
vench  s' en  a  un  monastir  de  monges  negres  qui  es  en  Catalunya,  e  es 
lloch  de  gran  devocio  hon  Deus  ha  fet  a  tot  hom  moltes  miraeles  e  ver- 
tuts;  e  el  lloch  aquell  es  apellat  Santa  Maria  de  Montserrat.  E  es  lloch 
molt  salvatge  e  agrest  e  entre  grans  montanyes  e  feres  assetiat.  E  aqui 
lo  rey  estech  e  vella  tota  huna  nit  devant  l'altar  de  madona  santa  Ma- 
ria; e  prégala  de  bon  cor  e  de  bona  volentat  molt  homilment  que  li 
acabas  merce  ab  lo  seu  fill  Jesu  Crist,  que  ell  li  fes  ajuda  e  valen^a, 
en  tal  manera  que  sos  enemichs  portassen  la  penitencia  de  les  sobres 
que  fetes  li  havien:  90  es  assaber,  car  li  eren  entrats  en  sa  torra  no 
degudament... 

íE  quant  lo  rey  hac  vetllat  tota  huna  nit,  lo  bon  matí,  oyda  la 
missa,  oferí  ses  presentalles  a  madona  Santa  Maria.  E  puix  partis  de 
aquell  lloch  ab  tota  sa  companya,  e  vench  se  damunt  per  lo  camí  de 
les  montanyes,  entro  que  fonch  vengut  á  Estalrich». 

La  costum  de  passar  la  nit  en  vetlla,  fou  molt  general  á  Montserrat, 
perpetuantse  flns  á  temps  moderns.  Subsistía  encara  en  lo  scgle  xvi, 
com  apar  de  la  Historia  y  milagros  de  Nuestra  Señora  de  Montserrat 
(Barcelona  Claudius  Bornatius  1556)  hont  se  parla  deis  cants  deis  pe- 
legrins  que  tota  la  nit  acostumen  entonar  estant  en  vetlla  en  1'  interior 
de  la  capella  (2). 

Un  miracle  esdevingué  á  Gerona,  hont  tant  fort  exercit,  com  era  lo 
d'  aquells  creuats,  devia  quedar  desfet  per  lo  poder  divinal.  La  crudel 
peste  y  les  terribles  mosques  de  Sant  Narcís,  acabaren  ab  la  major  part 


(1)  Crónica  del  rey  en  Pere  e  deis  seus  antecessors  jycissata,  per  Bernat  Desclot.—Caii.  CLIX. 

(2)  «Que  si  queremos  conion(,-ar  á  contar  desde  las  doze  horas  de  la  media  uoche,  hallare- 
mos que  luego  aquella  hora  los  padres  monges  comienzan  á  entender  en  las  alabanzas  divi- 
nas, dizicndo  sus  maytines  con  muy  íyrau  devoción  y  con  muy  gran  quietud  y  recogimiento; 
l)or(iue  hazcu  cessar  todos  los  cantos  de  los  peregrinos  que  suelen  cantar  velando  en  la 
iffltsia.» 


VISITES  DE  NOSTRES  KEVS  Á  MONTSERRAT  255 

deis  inyasoTS,  flgm-ant  entre  los  victimes  de  la  calamitosa  malaltia,  lo 
DroDi  rev  Felip,  qui  Ion  restituyt  mort  &  l<'ran(;a. 

La  or.'ullosá  vila  de  París,  vegé  devallar,  desBoridos  deis  al  ,vol» 
,Mrí"euI:"esesti,„adesflors  del  Uiri,  coin  ha  dit  sinibólicament  1  m- 
inortal  Dante,  relerintso  á  aquesta  expedido  contra  Catalunya. 

Pere  III  «lo  CerlinonléB.  A  Ulontserr»! 

No  hav6m  de  dir  qui  era  Pere  III  lo  Cerimoniós.  oonegut  aximateix 
.b  10  nom  dd  Punylt:  p/  hi  ha  prou  ab  nomenarlo  perqué  al  llegulo, 
íot  seruTli  vinga  al  pensament  quclcom  de  sa  Uarga  v  da  e  insidioses 
les  es  ¿i^ue  d^  parangonarse  ab  Faltre  Pere  de  Castel la,  son  contnn- 
Itnt!  apodat  ío  cLde!,  fou,  com  ell,  fratricida  y  com  ell,  presenta  una 
historia   rublerta  de  tiaicións  y  crims.  -n    ^-  ^ 

De  ;  primera  añada  de  Pere  III  &  Montserrat,  diu  Serra  y  Postín 
ouo  en  1343,  avants  de  sa  campanya  de  Mallorca,  passd  4  valdré    de 
nodérte  4nxl  i  de  Nostra  Dona  de  Montserrat.  Per  portar  son  patrocini 
intparaWement  ab  ell,  prengué  y  's  pos*,  un  deis  anells  que  portava 

■  ''la'hivte  ^nquerit  lo  reyalme  de  Mallorca  4  son  cunyat  Jauíne.  y 
anarellavria  host  que  devia  tólreli  lo  Eossell6  y  Cerdanya,  quan. 
avantdepassar.^tscomtats.volgué  aytambé  implorar  la  protec- 
ció  de  la  Mare  de  Den,  á  Montserrat.  ..„  i»  Trónica  (lUe 

En  la  relació  d'  aquesta  añada,  que  's  '=<'";>S'>'Í;; '^,  °'°"7;„  '  m 
«„v,osen  esser  de  sa  propia  ma,  compta.  com  feu  uit  á  CoUbato,  hont  n 
eXia  famos  castelí  lo'inajor  y  mes  rich  de  la  montanya,  pertanyent 
^  U  T^oderosa  familia  barcelonina  deis  Durfort. 

A  1  eñdemí.  al  mati  (29  abril  1344)  enviant  directament  los  eayalls 
,  MlistrotTpar  com  si  no  's  volgués  substreure  4  la  piadosa  eosttm 
Uavor  y  per  cents  d'anys  subsistent.  d'empendre  4  peu  la  P'ijada  de 
SantÚIrl  Tía  revolta  de  la  eapella  de  Sant  Miquel.  ahont  lo  viandant 
se  sobtava  dé  trovarse  al  enf  ront  del  monastir,  era  practica  general  de- 
turarshi  v  resarhi  devotament  la  salve. 

'"'la  ciica  reyai  Higa,  los  ^^^:^:::rzzr^::i- 

me  de  Mallorca,  ab  la  pujada  y  bien  estacia 

^^^^.:^':^ts"¿yes  a.i  de  cavaU  com  depeu  — es  -.n 
n^rtida  de  aquellos  ja  a  Gerona  añades  som  de  pioposit,  que  ans 
Tue  dre'  -rLssem  la  entrada  de  Kossello,  --sem  a  ter  reveren- 
cia  a  nostra  dona  de  Montserrat.  E  aqui  dimecres  mati  a  vmt  y  vuyt 
de  abrU  Parüm  de  la  dita  ciutat  ab  (ort  poca  companyia.  e  anamnos 
"  'aCtorell  e  sopar  a  Celibato.  E  «f  donaren  econseUqu 
trametessem  letres  nostres  de  precaries  a  tots  los  archabisbes,  bisbes  o 
a"es  ordens,  dins  nostra  senyoria  situats,  com  per  tal  com  per 
raho  de  execucio  de  justicia,  nos  convengues  a  enantar  a  oecupacio 


256  F.   CARRERAS  Y   CANDI 

real  contra  lo  dit  Jaume  de  IMallorques  e  les  terres  e  bens  seus  los  quals 
encara  senyorejava  de  fet,  faessen  special  oracio  a  Deu  per  Nos  e  per 
les  nostres  companyies.  Nos  acceptam  lo  dit  consell,  manam  que  ell  fos 
menat  a  execucio  e  apo  fet,  reposam  aqui  la  nit.  Dijous  mati  a  XXIX  de 
abril  partini  daqui  cavalcant,  anana  entro  al  peu  de  la  costa  de  Montse- 
rrat, e  aqui  descavalcam,  e  manam  que  les  besties  anassen  per  lo  cami 
pía  a  Monistrol,  e  que  aqui  esperassen;  e  nos  ab  nostres  companyies 
muntam  la  dita  costa  a  peu,  e  aquella  pujada  fossem  a  una  esglessia 
appellada  sant  Michael.  En  vista  del  monastir  de  Montserrat  isque  a 
Nos  a  carrera  lo  abbat  de  Montserrat  e  rebens  reverentment  e  convi- 
dans  aquell  dia;  e  ensemps  anam  a  fer  reverencia  a  nostra  dona  sancta 
Maria;  e  feta  aquella  entram  a  diñar,  e  apres  menjar  ab  lo  abbat  en- 
semps anam  presentar  a  la  dita  verg'e  una  galera  ab  totes  ses  exarcies 
dargent  en  reverencia  de  la  victoria  quens  dona  lo  dia  que  prenguem 
térra  a  Mallcrques,  la  qual  hi  haviem  feta  portar  ans  de  dos  dies  que  Nos 
y  fossem.  E  presentada  la  dita  galera  faemnos  venir  los  hermitans  de 
Montserrat  (los  quals  deis  seus  hermitatg-es  havia  fet  al  monastir  deva- 
llar lo  dit  abbat)  ais  quals  diguem  e  pregam  que  per  ells  fos  constituyda 
special  oracio,  la  qual  diguessen  a  certes  hores  de  dia  e  de  nit  per  Nos 
e  per  les  dites  nostres  companyies,  perla  raho  que  dessus  havem  dit.  E 
apres  partim  de  aqui  e  avallam  les  schales  de  Montserrat  e  anam  sopar 
e  jaure  a  Monistrol,  hon  dit  abbat  aximateix  nos  havia  convidats»  (1). 

Baxá  á  Monistrol  per  les  escales,  camí  dret  y  que  devía  ferse  á  peu, 
lo  que  'ns  esplicaría  tal  vegada,  que  lo  Rey  y  sa  comitiva,  avants  de 
pujar  á  Sant  Miquel,  enviessin  lo  bestiar  á  Monistrol. 

Poch  dura  la  estada  de  Pere  lo  Cerimoniós  á  Montserrat,  puix  arri- 
vat  al  matí,  al  vespre  ja  era  á  dormir  á  Monistrol,  per  partirne  al  dia 
següent  á  Tarrassa,  fent  la  vía  de  Gerona,  hont  Fesperava  la  host  que 
devía  invadir  y  guanyar  per  ell,  lo  restant  del  reyalme  de  son  mal- 
aventurat  eunyat.  • 

Aquest  acte  del  Rey,  disposat  á  sacrificar  á  sos  mes  propinques  pa- 
rents,  á  sa  ambició,  nos  recorda  al  lladre  andalús  engenent  un  ciri  á 
Maria  Santíesima,  quan  havia  d'  empendre  algún  fet  atrevit  de  sa  cri- 
minal carrera. 

Y  per  la  for^a  del  contrast,  aquell  mateix  any,  al  perdre  tot  lo  que 
li  quedava  en  Rosselló  y  Cerdanya,  lo  ven^ut  rey  Jaume  de  Ma- 
llorca (15  juliol  1344)  passá  á  invocar  á  la  Verge  de  Montserrat  en  quin 
Santuari  se  trovava  lo  dia  de  la  festa  de  Nostra  Dona  Santa  Maria  (di- 
mecres  8  setembre  1344),  Diu  Bofarull  á  dit  propósit,  que  induptable- 
ment  solicitaría  de  la  Verge,  lo  contrari  de  lo  que  quatre  meses  avants 
li  demaná  son  eunyat. 

Y  lo  piados  romeu,  al  veurel  devallar  despagat  y  trist,  del  miracu- 


(1)    Crónica  del  rey  d^Aragó  encere  IV  lo  Cerimoniós  ó  del  pimyalet.  Aquest  Key  fou 
quart  en  la.  cronología  aragonesa  y  tercer  en  la  catalana. 


VISITES  DE  NOSTRES  REVS   Á  MONTSERRAT  257 

los  Santuari,  havent  perdut  injustaraent  sos  dominis,  murmuraría  en- 
tre dents  estes  dues  paraules,  chlsiques  en  la  catalana  térra: 
— No  convenia. 

Joan  I  «Aymador  de  la  gentllesa»  &  Montserrat 

Lo  rey  Pere  III,  que  no  desmentí  en  sa  vida  lo  dictat  de  Cerimo- 
niós  ab  que  '1  coneix  la  historia,  decora  ab  lo  titol  de  Duch  de  Gerona, 
á  son  íill  primogénit  Y  infant  Joan,  quí  sigue  casat  ab  Mattha  d'  Arma- 
nyacli  en  1372,  enviudant  en  1378.  Del  temps  en  que  dura  aytal  ma- 
trimoni,  n'  havém  de  consignar  una  intcressant  mostra  de  la  devoció 
professada  á  la  Verge  de  Montserrat,  devoció,  que,  en  corformitat  ab 
les  creencias  del  segle  xiv,  s'  hi  vincula  un  procehiment  cabalístich 
y  supersticiüs.  No  altre  nom  mereix  la  preocupado  de  la  corda, 
que,  havia  de  teñir,  sis  vegades  la  llargada,  y  set  la  gruxaria,  de  la 
imatge  de  Montserrat,  y  posarse  dessota  1'  altar  hont  se  resaven  les 
misses,  per  arbitrar  sa  divinal  protecció. 

Deya,  esta  carta  escrita  per  lo  proto-notari  de  la  Duquesa  de  Ge- 
rona, á  Fra  Arnau  de  Qa  Plana,  predicador  de  Montserrat: 

a  La  Duquesa -Fra  Arnau:  Pregam  vos  que  encontinent  prengats 
per  VII  vegades  ab  una  corda  lo  grux  de  la  ymaga  de  madona  santa 
Maria  de  Montserrat  et  per  altres  VI  vegades  la  longuea  et  apres  po- 
sats  la  corda  dessus  laltar  et  fets  nos  dir  VII  misses  a  honor  de  la  dita 
verge  maria.  E  com  les  misses  sien  dites  trametets  nos  la  corda.  E 
aQOUs  pregam  no  haia  falla  car  molt  uos  ho  grahirem.  Dada  en  Gerona 
lo  primer  dia  de  marQ  lany  MCCCLXXVII— Berengarius  Prothonota- 
rius>>  (1) 

Poch  temps  després,  en  1380  (2  de  febrer),  casa  va  lo  Duch  de  Ge- 
rona ab  Violant  de  Bar.  Dintre  lo  mateix  any,  tenint  en  compte  lo 
vulgar  de  la  térra,  «no  es  bon  casat  qui  no  porta  la  dona  á  Montse- 
rrat» Joan  ab  sa  muller  Violant,  residexen  quatre  dies  al  Monestir, 
90  es,  del  7  al  10  de  setembre  de  1380. 

Llarchs  anys  passá,  lo  Duch  de  Gerona,  enemistat  ab  son  pare, 
allunyat  de  la  cort  y  víctima  de  les  intrigues  deis  Fortiás,  fent  vida 
retreta.  A  les  derreries  del  any  1386,  residint  á  Gerona,  havía  fort  en- 
malaltit,  quau  heretá  la  corona,  á  la  primaria  del  1387.  Já  s'  havia  po- 
sat  en  camí,  á  despit  de  la  malaliía,  desitjós  d'  estar  present  á  Barce- 
lona, ais  derrers  moments  de  Pere  lo  Cerimoniós. 

Lo  restabliment,  del  egregi  malalt,  viugué  ab  1'  istiu  del  any  1387. 
No  cal  dubtar,  que  invoca  á  la  Verge  de  Montserrat,  puix  posa  en  bo- 
nes  condicións,  1'  estatge  deis  sobirans  en  lo  Monestir,  mananthi  cons- 
truir dugues  bones  xemeneyes  que  no  fessin  fura,  en  lo  mes  d'  agost, 
una  en  lo  palau  /  altre  en  sa  cambra. 


(1)    Registre  1812,  foli  38  (v.)  arxiu  Corona  d'  Aragó. 


190á 


17 


258  F.   CARRERAS  Y  CANDI 

La  crudel  peste  ó  glánola  que  llavors  comenQá  á  aparexer  per  Bar- 
celona, lo  feren  partir  vers  Tortosa.  sens  deturar  á  Montserrat,  á  les 
derreries  d'  octubre.  La  promesa  fou  empero  cumplimentada  per  sa 
muller  Violant  de  Bar,  qui  passá  á  Molins  de  Rey  la  nit  del  17  d'  octu- 
bre de  1387  y  á  Collbató  la  del  18,  pujant  al  dia  següent,  dissapte,  á 
peu  descalQ,  la  pesada  costa  que  enmena  al  Santuari. 

De  les  diferents  lletres  que  figuren  en  lo  registre  reyal,  escrites 
desde  Montserrat  per  la  rey  na  Violant,  ne  trameterém  tres  adregades 
á  son  marit,  donantli  compte  d'  haver  entregat  les  joyes  á  la  Verge 
en  conformitat  á  lo  que  ell  li  encomená,  com  també  d'  estar  en  vetlla 
davant  la  devota  Imatje,  en  la  nit  del  19  al  20  d''  octubre,  etc.  (1). 

«La  Reyua — Sabents  que  de  nostre  bon  estament  haurets  axi  com 
deuets  plaer  vos  notiñcam  com  vuy  vers  hora  de  completa  som  arri- 
bada a  coll  bato  on  entenem  a  jaure  et  dema  per  lo  mati  nosen  ente- 
nem  a  pujar  deu  volent  a  peu  dezcaus  a  madona  sancta  María.  E  ma- 
ravellants  nos  com  del  estament  del  senyor  Rey  et  daltres  coses 
despuys  que  partim  daqui  nons  hauets  certificada  Pregam  vos  affec- 
tuosament  e  volem  que  daquell  quiscun  jorn  haiam  vostra  plenaria 
certiflcació.  E  car  semblantment  estam  ab  ancia  del  estament  del 
Delfl  de  Gerona  et  de  les  infantes  filis  nostres  molt  cars  uos  pregam  que 
continúan  en  que  esta  lestament  del  dit  senyor  nos  continuéis  lesta- 
ment  deis  dits  Delñ  et  infantes  e  encara  de  la  ciutat  com  esta  de  les 
ypidemies  que  ara  nouellament  y  son  comen^ades.  E  comanats  nos  en 
gracia  del  senyor  Rey.  Dada  en  Coll  bato  sots  lo  segell  de  nostre  anell 
diuendres  a  hora  de  prima  son  a  XVIII  dies  doctubre  del  any 
MCCCLXXXVII. 

sFuit  directa  Camarlengis  et  G. "  coltellerii  físico  domini  Regis.» 

« Molt  alt  molt  excellent  et  molt  poderos  princep  et  senyor  marit  et 
senyor  meu  molt  car.  Sus  ara  he  reebuda  de  la  vostra  senyoria  vna  le- 
tra yo  senyor  estant  en  la  vetla  de  Madona  sancta  Maria  de  Montse- 
rrat tocant  alscuns  afers  ais  quals  senyor  per  raho  de  la  dita  vetla  nous 
pusch  respondre  Mas  supplic  vos  senyor  molt  alt  sia  vostra  merce  so- 
breseure  en  los  dits  afers  tro  yo  sia  aqui  car  yo  senyor  partiré  daci 
deu  volent  dilluns  per  lo  mati  et  no  cessare  mon  carai  tro  sia  a  la  vos- 
tra gran  senyoria  la  qual  nostre  senyor  deus  vulla  conseruar  per  molts 
anys  et  prosperar  segons  senyor  que  vos  et  yo  desijam  —  Dada  en  lo 
Monastir  de  Montserrat  sots  lo  segell  de  mon  anell  dissabte  a  hora  del 
Seny  del  ladre  a  XIX  dies  doctubre  del  any  MCCCLXXXVII. 

o  Senyor 

«Vostra  humil  companyona,  la  Reyna.» 


(1)    Registre  20.53,  foli  31  (arxiu  Corona  d'  Arajíó). 


VISITES  DE  NOSTRES  REYS  Á  MONTSERRAT  259 

«Molt  alt  molt  excellent  et  molt  poderos  princep  et  senyor  marit  et 
senyor  raen  molt  car  De  la  vostra  gran  senyoria  he  reebuda  vna  letra 
molt  graciosa  de  la  qual  senyor  he  reebut  plaer  et  recreacio  molt  gran 
maiorment  com  per  aquella  he  sabut  vostre  bon  estament  a  mi  singu- 
larment  molt  car  Prat  a^o  mosenyor  notifica  la  vostra  molt  gran 
senyoria  com  anit  hora  de  completa  arribe  a  coll  bato  et  vuy  mati 
parteut  daqui  som  arribada  a  madona  sancta  j\[aria  de  Montserrat  on 
senyor  me  son  trobada  sana  et  en  fort  bona  disposicio  de  ma  persona 
gracies  a  nostre  senyor  et  a  la  qual  denota  ab  humil  reuerencia  he 
presentades  senyor  les  joyes  que  la  vostra  senyoria  sab  en  la  presen- 
tacio  de  les  quals  he  feta  leuar  carta  publica  segons  senyor  que  la 
vostra  gran  senyoria  me  mana.  Yo  molt  alt  senyor  enten  a  partir  daci 
Diluns  et  anarmen  den  volent  per  Monistrol  jaure  a  Terraja  et  des- 
puixs  continúan  lo  cami  a  la  vostra  gran  senyoria  la  qual  nostre  senyor 
deus  conserue  per  molts  anys  ab  creximent  de  salut  et  ab  exalQament 
de  la  sua  Reyal  corona  E  sia  guarda  vostra  senyor  la  sancta  diuini- 
tat  queus  faQa  prosperar  longament  segons  que  vos  senyor  et  yo  desi- 
jam.  Dada  en  lo  Monastir  de  Montserrat  sots  lo  segell  de  mon  anell 
dissapte  a  hora  de  les  lums  enceses  a  XIX  dies  doctubre  del  any 
MCCCLXXXVIL 

«Senyor:  vostra  humil  companyona— La  Eeyna. 

«Domino  Regí» 

Ais  dos  dies  sortia,  la  Reyna,  del  Santuari,  dormint,  lo  dilluns  21 
d'  octubre,  á  Monistrol  y  lo  22  á  Tarrada. 

De  les  succesives  estados  de  Joan  I  y  Violant,  á  Montserrat,  ben 
poca  cosa  ne  pervé.  Lo  2  d'  agost  de  1393,  acabava  d'  arrivar  al 
Monestir,  la  piadosa  Reyna,  havent  fet  á  peu  la  penosa  pujada  (1). 

Evidencia  la  devoció  de  tota  sa  vida  á  Montserrat,  Joan  I,  al  veu- 
re,  que,  es  1'  unich  rey  d'  Aragó,  qui  desitjá  fes,  son  cors,  la  postuma 
ascensió  al  cenobi  benedictí.  Axis  ho  tramet  Serra  y  Postíus,  co- 
piantho  de  Sayol  en  les  Grandezas  de  Poblet,  hont  se  diu,  que,  eix 
Sobirá,  «había  ofrecido  enterrarse  en  el  Monasterio  de  Nuestra  Señora 
de  Montserrate^  si  la  Virgen  le  guardava  de  no  se  qué  peligro,  por  lo 
qual  estuvo  depositado  en  la  Cathedral  de  Barcelona.  El  Rey  D.  Mar- 
tín su  hermano  y  sucesor  en  la  Corona,  pidió  al  Papa,  que  absolviese 
al  rey  difunto  de  la  promesa  que  avia  hecho  de  enterrarse  en  Montse- 
rrate,  porque  pertenecía  á  Poblet,  alegando  los  de  este  Monasterio  sus 
razones,  á  lo  que  condescendió  su  Santidad;  pero  hallando  dificultades 
la  referida  Cathedral  para  entregar  el  Real  Cadáver,   fué  proferida 


(1)  1393  (I)  d'  agost)— Desde  Tortosa  respon,  Joan  I,  á  la  cai-ta  de  Violaut,  datada  á  Mont- 
serrat lo  2  d'  agost,  y  al  eusenips  q.ue  li  demana  los  dies  que  pensa  residir  á  Montserrat,  es- 
crivia:  «E  car  uos  sots  ben  trobada  en  lo  camí  e  en  lo  pujar  de  la  costa  en  que  pero  nos  teuim 
per  dit  que  haurets  passat  assats  treball  e  affauy  pus  a  peu  la  auets  pujada»  {Revis'.a  histó- 
rica de  Barcelona,  any  III,  nom.  5i5,  pl.  148). 


260  F.   CARRERAS  Y   CANDI 

sentencia  declarando,  que  pertenecía  á  Poblet,  el  qual  se  le  llevó  de 
Barcelona,  año  mil  quinientos  y  uno.» 

Impenetrables  disposicións  del  Altissim.  Elles  no  han  permés,  que, 
r  estimat  Santuari  de  Catalunya,  pogués  hostatjar  les  cendres  de  cap 
de  sos  sobirans. 

Ferran  I  «d'  Anteqaera»  á  Montserrat 

Al  morir  Joan  I,  en  1396,  llarchs  anys  se  passaren  sense  que  la  porta 
del  amurallat  recinte  de  Montserrat  s'obrís  per  donar  passatge  á  algún 
deis  sobirans  catalans.  Lo  succesor  del  Rey  galant,  lo  bondatós  Martí, 
seguint  la  devoció  heretada  de  sos  passats,  dona  mostres  d'  haver 
invocat  á  la  Verge  de  Montserrat  en  1'  acte  de  major  importancia  de 
la  sua  vida.  Nos  referim  á  la  renomada  expedido  á  Sicilia,  quan  sois 
era  Duch  de  Montblanch.  Entre  les  diferents  presentalles  conserva- 
des  en  lo  Santuari  montserrati,  lii  cridava  la  atenció,  al  comencar  lo 
segle  XIX,  lo  gran  retaule  piutat  al  oli,  clavat  en  los  gótichs  claustres, 
hont  se  conmemora  va  dita  expedido  guerrera,  estanthi  fldelment  repre- 
sentáis, Martí  I,  son  flll  Martí  rey  de  Sicilia,  Felip  Dalmau  vescomte  de 
Rocabertí,  1'  almirall  Bernat  de  Cabrera,  Ramón  de  Perellós  vescom- 
te de  Roda,  Pere  de  Queralt,  Bernat  de  Pinós^  Lluis  Cornel,  Berenguer 
de  Vilaragut,  Ramón  de  Monteada,  Ramón  de  Bages,  Ferrer  d'  Abe- 
11a,  Guerau  de  Cervelló  y  Pere  de  Fonollet  vescomte  d'  Ylla  (1 ).  Impor- 
tantísima pintura  histórica,  digna  de  figurar  en  primer  lloch  entre 
los  majors  recorts  arqueológichs  del  segle  xiv,  si  la  incendiayre  teya 
del  exercit  invasor  no  la  bagues  feta  desaparexer  per  sempre,  en  les 
guerres  napoleóniques. 

Mes  lo  rey  Martí  I,  al  ocupar  lo  reyal  soli  de  sos  passats,  per  sa 
malaltissa  naturalesa  y  crasa  complexió,  estigué  condempnat  al  repós, 
no  sempre  voluntari.  Per  tant,  no  cal  estranyar  dexém  de  veure  '1  tra- 
muntant  la  fadigosa  costa  de  Collbató,  quan,  tant  poch  se  mogué  de 
les  capitals,  obligat  per  sa  salut  á  una  vida  altament  sedentaria. 

Lo  monestir  de  Montserrat  havia  pujat  á  la  categoría  d'  abadía,  per 
decret  de  BenetXIII  (1410),  quan  lo  succesor  del  rey  Martí  y  cap  de 
la  nova  dinastía  castellana,  hi  puja  á  invocar  á  la  Verge,  á  les  derreries 
de  juliol  de  1'  any  1413.  Lo  rey  Ferran  anava  á  Balaguer  á  ñ  de  dirigir 
en  persona  les  operacións  contra  lo  Comte  d'  Urgell,  quí  s'  havía,  ton- 
tament  engaviat  dintre  la  encastellada  y  forta  poblado. 

La  estada  del  nou  Rey  en  lo  monestir,  sigue  breu,  expedint  segui- 
damcnt  orde  d'  entrcgarli  cent  florins  d'  or,  mentres  dirigía  la  güera  en 
lo  camp  sitiador  de  Balaguer,  á  24  de  setembre  de  1413  (2). 


(1)  Zurita /Ixaies  de  Aragón,  llibre  10,  cap  50 

(2)  «Feniiiiandus  ctc  fideli  consiliario  et  tliesaurario  nostro  .Tohauuide  plauo  leguin  doc- 
tori  salutem  ct  tíracianí:  vobis  diciuuis  et  mandauíus  quateuiis  de  peccuuie  curie  nosti'c  que 


VISITES  DE   NOSTRES  REYS  Á  MONTSERRAT  261 

Ab  esta  añada  de  Ferran  d'  Aiitequcra  á  Montserrat,  se  repeteix  lo 
fet,  d'  invocar  á  la  Verge,  nostres  reys,  avans  d'  entrar  en  campanya. 
Axis  ho  vegerem,  ab  Pere  II,  ab  Pere  III,  ab  Martí  Duch  de  Mont- 
blancli  y  ara,  per  quarta  vegada,  ab  Ferran  I,  se<;-ons  ho  consigna 
Qur.ta  ab  la  sua  característica  concissió  d'  istil  (1). 

Lo  cronista  montserrati,  Argaiz,  diu,  que  Ferran  I,  s'  inscrigué  com 
á  confrare  en  la  confraría  de  Montserrat  de  la  que  s'  en  declara  espe- 
cial protector  (10  juny  1415).  De  tant  insig-ne  contraria,  Cristofol  de 
Virués,  en  lo  poema  escrit  sobre  Montserrat,  no  canta: 

«La  cual  ha  de  tener  por  sus  cofrades 
todos  los  potentados  que  en  la  tierra 
seguirán  las  dulcísimas  verdades 
del  que  en  el  suelo  el  cielo  abre  y  cierra.» 

Anfós  lY  «lo  JlIagDáiiim»  y  sa  muUer  y  llochtinent 
María  de  Castella,  á  üloutserrat 

Es  un  regnat  especialíssim  lo  d'  Autos  IV.  Lo  Sobirá,  alluuyat  quasi 
sempre  de  son  reyalme,  pretenía  dirigirlo  desde  Italia,  hont  era  con- 
sultat  prou  sovint  per  sa  muller  y  llochtinent  María  de  Castella,  á  quí 
dexá  la  regencia  de  la  corona  d'  Arag-ó. 

Procehiut  de  Lleyda  y  Balaguer,  María  de  Castella,  en  1419,  diri- 
gintse  á  Barcelona,  deturá  á  Montserrat,  y  allí  cstava  lo  16  de  janer. 
Tres  jorns  després,  prosseguía  son  interromput  itinerari  vers  la  Capi- 
tal, per  lo  camí  usüalment  seguit,  90  es,  lo  de  Molins  de  Rey  (19  de 
janer  de  1419)  (2). 

Com  si  Anfós  IV  estigués  destinat  ó  disposat,  á  marxar  sempre  per 
víes  diferents  de  sa  muller,  axis  com  ésta,  al  comen9ar  1'  any  1419, 
ana  á  Montserrat,  lo  Rey  no  hi  fou  llavors,  sino  á  les  derreríes  del  pro- 
pi  any.  Axis  apar  en  la  confirmació  que  hi  feu  deis  privilegis  concedits 
ais  pelegríns  de  Montserrat,  datat  en  aquest  propi  lloch,  lo  4  de  desem- 
bre  de  1419  (3). 

Y  tot  seguit,  ais  primers  mesos  del  any  1420,  vehem  continuar  son 
afecte,  en  les  concessions  que  otorga  al  Monestir,  desde  Tortosa  (3  de 
abril)  y  desde  Vinaroz  (12  d'  abril).  Ab  elles,  y  especialment  ab  la 


penes  vos  sunt  vel  ei-uut,  detis  et  soluatis  Ahbati  ac  mouastei-io  sánete  marie  de  Mouserrato 
Centum  florenos  auri  de  Aragonis  quos  ipsius  virginis  coutemplacione  graciose  ducimus 
coucedendos  Et  in  solucione  recuperetis  presentera  vna  cum  apocha  de  soluto  Datum  in 
obsidione  balagarii  sub  uostro  sigillo  niüiuri  XXIIII  dia  mensis  Septembiñs  Anno  a  nati- 
nitate  Domiui  M°  CCCC°  XIII°— Rex  Ferdiuandus  -  Dominus  Rex  mandauit  mihi  Paulo 
Nicholai»  (Registre  2422,  foli  31,  arx  Corona  d'  Aragó) 

(1)  Anales  de  Aragón  vol.  III,  Uibre  XII.  pl.  89. 

(2)  Registre  3109,  foli  9  (arx.  Corona  d'  Aragó). 

(3)  Hiitoria  de  Nuestra  Señora  de  Monserrate,  per  Serra  y  Postius,  plana  264 


262  F.   CARRERAS   Y   CANDI 

darrera,  tractá  d'  arbitrar  la  assistencia  y  protecció  de  María  San- 
tíssima  per  les  sues  ercpreses  de  Cerdenya  y  Sicilia  (1). 

En  ia  setmana  de  la  Mare  deDeu  de  setembre  del  any  1421,  la  pia- 
dosa reyna  María  torna  á  Montserrat,  pervenintnos  de  sa  visita,  de- 
talls  interessants  al  conexement  de  les  costúms.  D'  una  part,  se  veu 
ais  pobres  acudint  al  Monestir  á  implorar  la  caritat  de  la  Reyna,  quí 
los  soeorregué  tant  de  sa  propia  má,  quan  per  víes  del  seu  ahnoyner 
Mossen  Pere  Eres.  D'  altre  part,  trovem  que  lo  Monestir  aplegava  les 
almoynes  deis  fidels,  en  una  caxa,  en  hi  iglesia,  essent,  per  tant,  do- 
nada la  reyal  almoyna,  sense  ostentació.  Y  per  últim,  que  eren  venuts 
en  lo  recinte  de  Montserrat,  fils  de  pater  nostres  de  boix,  axis  com  me- 
dalles  {senyáls  d'  estany  e  plom)  ab  la  imatge  de  le  Verge,  les  quals 
coses  solíen  portarse  en  demostrado  de  venguda  de  romiatge.  De  tot  ne 
tracta  1'  adjunt  document  reyal  (2): 

«María,  etc.  Al  feel  consellcr  e  Tresorer  nostre  micer  Johan  de 
masguillem  Saint  e  gracia.  Vist  hauem  un  albara  de  Scriua  de  racio 
de  casa  nostra  ab  son  sagell  sagellat  del  tenor  seguent:— Al  honrat  en 
berthomen  gras  Tresorer  de  la  senyora  Reyna  de  part  den  Raphael  de 
vlzinelles  scriua  de  racio  de  casa  de  la  dita  senyora  fas  vos  asaber  que 
an  pere  eres  capella  e  almoyner  de  la  senyora  Reyna  son  degndes  les 
quantitats  deius  scrites  les  quals  de  manament  de  la  dita  senyora  dis- 
tribuí en  lo  monastir  de  Montserrat  aon  la  dita  Senyora  partint  de 
Barchinona  era  añada  en  la  setmana  de  sancta  María  de  Setembre  del 
any  deius  scrit  segons  que  distinctament  se  segueix:  Primerament  li 
son  deguts  los  quals  foren  dats  per  amor  de  Deu  a  diuerses  pobres  axi 
per  mans  de  la  dita  senyora  a  la  qual  lo  dit  pere  eres  de  manament 
seu  li  hauia  donats  com  per  mans  del  dit  pere  Cent  trenta  hun  sous. 
ítem  li  son  deguts  los  quals  per  vigor  del  dit  manament  foren  mesos 
per  ell  present  Maiordom  e  mi  en  la  caxa  de  la  almoyna  de  la  sglesia 
del  dit  Monastir  Cent  Sexanta  cinch  sois.  E  mes  li  son  deguts  per  vint 
e  huyt  fils  de  pater  nostres  de  boix  que  compra  qui  a  raho  de  dotze  di- 
ners  lo  fil  fan  ab  sis  sois  huyt  diners  que  li  costaren  Quarante  senyals 
destany  e  plom  ab  la  emprenta  de  Sancta  María  en  cascu  de  aquells  a 
raho  de  dos  diners  la  pe9a  los  quals  pater  nostres  e  senyals  la  dita 
senyora  decontinent  dona  e  compartí  entre  les  sues  companyes  per  co 
que  aquells  aportassen  en  demostracio  de  venguda  de  Romiatge  Trenta 
quatre  sois  huyt  diners,  e  axi  raunten  en  suma  totes  les  dites  quanti- 
tats al  dit  pere  eres  degudes  per  les  dites  rahons  segons  que  de  tot  per 
menut  appar  per  vna  cédula  de  paper  scrita  per  sa  raa  que  he  enfilada 
en  lo  fil  primer  comu  de  mon  offici  ab  la  qual  largament  son  stat  cer- 


co «Iflcircum  ad  Monasterium  et  deuotam  intacte  virginis  Marie  Montis  serrati  ingen- 
tnm  et  singularem  deA'ocionem  habentes  ac  in  remissionem  pecamimim  nostri  ct  predccesso- 
rum  nostnnn>  (Eegisti-P  25!i3,  foli  ñi,  arx.  Corona  Aragó). 

(2)    Kcsfistre  3110.  foli  61  far.\.  Corona  Aragó). 


VISITES  DE  NOSTRES   REYS   Á  MONTSERRAT  263 

tificat  Trescents  Trenta  sois  huyt  diners  barchinoneses.  Scrit  en  Bar- 
chinona  a  XX  dies  del  mes  de  Seteintre  auno  an  atiuitate  domini  Mi- 
llesirao  CCCCXVF  —  Jatsia  se^-ons  tenor  del  dit  albara  la  quantitat 
en  aquell  contenguda  se  mostra  esser  degiida  an  pere  eres  almoyner 
nostre.  Empero  a  nos  es  cert  e  sta  en  veritat  que  lo  feel  Comprador  de 
casa  nostre  en  Guillem  de  linya  ha  pagada  e  bestreta  de  sos  propris 
diners  o  peccunia  la  dita  quantitat  en  lo  dit  albora  contenguda  Per  90 
per  remoure  tot  dubte  a  vos  dehim  e  raanam  de  certa  sciencia  que  de 
les  peccunies  de  nostra  cort  que  vers  vos  son  o  serán  donets  o  paguets 
al  dit  comprador  nostre  los  dits  Trescens  Trenta  sois  huyt  diners  bar- 
chinoneses en  lo  dit  albara  contenguts,  E  en  la  paga  de  aquells  co- 
bráis dell  lalbara  dessus  insert  ensemps  ab  la  present.  Dada  on  bar- 
chinona  sots  nostre  sagell  seeret  a  X  dies  dabril  En  lany  de  la  natiuitat 
de  nostre  senyor  Mil  CCCCXXII  -La  Reyna.» 

Retornant  al  rey  Anfós,  t|uí,  per  ses  empreses,  aficions  y  educaeió, 
esdevingué  mes  italiá  que  espanyol,  en  1'  any  1440,  dexá  sentada  la 
senyal  d'  exes  inclinacions  forasteres  ultramarines,  en  Montserrat.  Vo- 
lent  reformar  lo  monestir,  lo  Rey  de  Napols  y  d'  Aragó,  hi  introdueix 
la  regia  del  de  Montecasino,  que  havía  gran  renom  llavors.  De  Mon- 
tecasino  passaren  á  Montserrat,  1'  abat  Fra  Antoni  Avinyó  y  sis  mon- 
jes mes  italians. 

No  estigué  acertat.  lo  Rey  d'  Aragó,  en  aytal  reforma,  anant  lo 
monestir  en  notable  decadencia  en  la  segona  mitat  del  segle  xv.  Mes 
no  's  veu  que  los  frares  italians  hi  supeditessin  ais  catalans  y  quan 
la  ocasió  ho  exigi,  lo  convent  se  presenta  esencialment  cátala,  en  1462, 
desenrotllant ,  1'  abat  Ferrer,  la  política  de  la  térra. 

Joan  II  á  Montserrat 

Plana  de  tristor  per  la  historia  de  Catalunya  es  la  que  omplena  ab 
son  regnat,  Joan  11.  En  la  sua  primera  mitat,  ni  eix  antipatich  Sobirá, 
ni  sa  astuta  y  terrible  muUer,  la  castellana  Joana  Enríquez,  aparexen 
visitant  lo  Santuario  que,  com  havém  dit  avants,  tremola  ab  fermesa,  en 
1462,  r  estandart  de  la  térra  figurant  en  la  primera  fila  del  mohiment 
insurreccional  que  inicia  Barcelona 

Lo  malaventurat  Princep  de  Viana,  ab  qui  's  personifica  V  esperit  de 
la  Ilibertat  menyspreuada  per  lo  cesarisme  del  Monarca,  acut  en  mo- 
ments  d'  angustia  á  invocar  á  la  Verge  de  Montserrat. 

En  agost  de  1460,  assentats  en  apariencia,  los  preliminars  de  re- 
conciliació  entre  pare  y  fill,  mentres  lo  primer  anava  á  presidir  les 
corts  de  Fraga,  lo  segón  se  dirigía  á  Montserrat  coin  diu  en  Bofarull 
«con  la  idea  tal  vez  de  preparar  mejor  su  espíritu,  á  que  tanto  ayuda 
en  aquella  región  el  venerado  santuario  en  su  interior,  y  la  naturaleza 
por  fuera.»  «Al  saber  en  Montserrat,  el  Príncipe,  el  mal  resultado  de 
las  cortes  de  Aragón  para  sus  esperanzas,  regresó  entristecido  á  Bar- 


264  F.    CARRERAS  Y  CANDI 

celona,  y  allí  volvió  á  hacerse  la  ilusión  de  que  en  las  cortes  catalanas 
se  vería  satisfecho»  (1). 

Caries  de  Viana  aborrit  del  Pare,  passá  d'  aquesta  vida  víctima 
d'unes  metzines  abocades  de  niolt  alt. 

Y  al  veure  á  la  reyna  Joana,  princesa  de  molta  astucia  y  gran  arti- 
fici,  com  la  nomena  Qurita,  que,  tot  venint  á  exercir  la  llochtinencia  de 
Catalunya  ab  son  flU  Ferran,  puja  al  Santuari  de  Montserrat,  (al  passar 
de  Lleyda  á  Barcelona  en  novembre  de  1461)  pensará  quí  conegui  la 
sua  vida,  que  aytal  visita  era  dictada,  mes  que  per  lo  cor,  per  lo  cap. 

No  cal  retreure,  com  A  mostres  d'  afecte  de  Joan  II  al  monestir  de 
Montserrat,  certes  concessions  honoríflques,  moltes  vegades  fetes  á 
causa  de  gestions  delspropis  interessats,  y  que  á  nostre  vijarés  poca 
cosa  proven  (2). 

Serra  y  Postius  dona  compte  de  les  añades  d'  aquest  Monarca  á 
Montserrat,  la  primera  en  1435,  quan  encara  no  era  rey,  y  la  segona 
en  1475,  després  d'  acabada  la  famosa  guerra  de  Catalunya,  en  quin 
any,  diu  trovarse  al  Santuari  en  los  díes  18  y  19  d'  octubre.  Evident 
errada  del  escriptor  barceloní,  puix  deis  arxius  ne  resulta  que  son  lo  8  y 
9  d'  octubre  los  díes  de  sa  permanencia  en  lo  Monestir  (3). 

Estava  en  los  setanta  set  anys,  edat  molt  avengada,  perqué  pogués 
repetir  semblant  devoció.  No  creyém  que  hi  tornes  mes. 

En  1479,  morí  extremadament  xacrós  lo  rey  Joan  II,  que,  si  fou 
perdonat  por  los  catalans,  íon  nom,  no  podrá  ocupar  digne  lloch  ni  en 
son  cor,  ni  en  ses  histories. 

Ferrán  II  «lo  Catélich»,  á,  JUontserrat 

Já,  en  1461,  trovárem,  al  flll  de  Joan  II  y  de  Joana  Enriquez, 
anant  en  companyía  de  sa  Mare,  á  Montserrat. 


(1)  Historia  critica  civil  y  eclesiástica  de  Cataluña,  vol.  VI,  pl.  29. 

(2)  Aluclim  á  lo  que  cita  Serra  y  Postius  del  titol  de  bibliotecari  major  coiiferit  al  Abat 
de  Montserrat  en  1-158,  com  del  privilegi  d'  exercir  jurisdicció  en  les  causes  de  sos  vassalls  de 
Barcelona,  eu  1159  (Historia  de  N.  S.  de  Montserrat,  pl.  271). 

(3)  Lo  Dietari  del  Concell  barceloní,  en  jornada  de  5  d'  octubre  de  1175,  consigna  la  sor- 
tida  del  rey  Joan  de  Barcelona  per  anar  á  Lleyda  liont  liavia  couvocat  la  cort  per  lo  2  de 
novemlirc. 

Lo  Registro  3166,  del  arxiu  de  la  Corona  d'Arago,  compte  documents  lirmats  por  lo  Rey 
á  Barcelona,  en  les  dates  de  5,  7, 11,  14, 16  y  17  d'  octubre  de  1475. 

Lo  Registre  3392  (folis  61  y  62),  constata  la  firma  de  dos  documcuts  á  Montserrat  lo  8  y  9 
d'  octubre  de  1475.  Lo  primer  va  eudre^at  ais  almoynera  de  Montserrat, ais  qui  permet  1'  us  de 
tota  lley  d'  armes,  flus  de  les  prohibides,  los  exhimeix  de  la  obligació  de  servir  los  oficis  pu- 
blichs  en  les  imiversitats,y  los  enfranqueix,axis  com  Uurs  equipatges  óbesties,dels  drets  de 
pontatxes  y  barcatxes.  També  declara  que  no  poguessin  esser  molestatsper  lacomissió  de  de- 
licies ó  reclamació  de  deutes,  dexant  d'  estar  subgéctes  á  la  jurisdicció  ordinaria,  á  exccpció 
deis  crims  de  lesa  magestat  «prodicione  heresi  et  sodomita  ac  fractione  itiuerum  et  viarum.» 
Lo  segon  decret  del  9  d'  octubre  es  una  confirmado  de  la  exempció  de  cena  que  concedí  ais 
vasalls  de  Montserrat  lo  rey  Anfós  desde  Tortosa,  lo  3  d'  abril  de  1120. 

Aquests  dos  privilegis  declara  haverlos  vist  Serra  y  Postius,  en  1' arxiu  de  Montserrat 
{cax.  3,  leg.  2,  fot.  3)  y  n'  equivoca  les  dates,  suposantlos  del  18  y  19  d'  octubre. 


VISITES  DE  NOSTRES  REYS  Á  MONTSERRAT  265 

ComeiKjá  son  reg^nat,  en  1479,  y  coni  se  passesin  lo  primer  y  lo  se- 
gon  any,  sense  visitar  lo  Santuari  de  Montserrat,  coraenQaren  á  ges- 
tionar, los  monjos,  la  desitjada  visita,  iitilisant  de  la  influencia,  que, 
en  la  persona  del  Rey  Católieh,  hi  exercía  Frá  Boyl. 

Del  seteiubre  de  1481  es  la  correspondencia  deis  monjos  y  Fe- 
rran  II,  instantse  la  ascensió  d'  aquest  al  monestir.  Responia,  lo  Rey, 
mostrantse  volenterós  de  pujar  á  aquell  Uoch  de  veneració. 

«Lo  Rey— Religiosos  amats  nostres.  Ab  Fr.  Boill  hauem  rel)ut  vos- 
tra  lletra,  ab  creencia  ab  la  persona  la  qual  vista  ates  lo  que  aquell 
per  vostre  part  nos  ha  volgut  explicar:  vos  responem  es  nostra  volun- 
tat  ser  vers  aqueixa  Casa  segons  la  devocio  hi  tenim  e  com  ofert  e  raes 
llargament  ho  havem  dit  al  dit  Fr.  Boill,  he  com  ho  entenem  metre 
per  obra,  plahent  a  Nostre  Senyor,  antes  de  nostra  partida  de  assi. 
Nos  remetem  a  la  relació  al  qual  sobre  aijo  deveu  fe  e  créenla  com  a 
nostra  propria  persona.  Dada  en  Barchinona  a  XXIV  de  setembre  de 
MCCCCLXXXI»  (1). 

Empero  partí  de  Barcelona  y  no  consta  que  deturés  á  Montserrat. 
Seguí  ses  comunicacions  ab  lo  monestir,  mostrant  sempre  son  afecte, 
Ferran  II,  al  P.  Boyl,  en  los  anys  de  1481  y  1482.  En  lo  de  1486,  lo 
Rey  Católieh,  concedí  privilegi  al  Monestir,  enfranquint  d^host,  caval- 
cada  y  algunes  coutribucions,,  ais  llochs  de  sa  pertenencia  (2). 

A  aquesta  petita  senyal  d'  estima  á  Montserrat,  per  part  del  Rey 
d'  Aragó,  podém  agregarhi  la  mes  explícita  de  ferhi  terraplenar  un  tros 
de  montanya  á  ses  despeses,  per  construir  la  nova  iglesia. 

Pervingué  1'  any  1492,  justament  calificat  de  notable  per  Schwartz 
á  causa  d'  efectuarshi  en  ell,  fets  de  tanta  entltat  en  la  península  Ibé- 
rica, com  la  presa  de  Granada,  la  expulsió  deis  jueus  y  lo  descubri- 
ment  del  nou  mon  (3). 

En  1492  fineix  una  época,  per  iuiciarsen  altre  prou  oposta,  que  ca- 
racterisa,  en  ses  formes  plástica  y  Iliteraria,  lo  nou  istil  del  renaxe- 
ment.  Si  1'  historiador  italiá  Guicciardini,  no  dubta  en  comentar  lo 
segle  XVI,  en  1'  any  1492,  ¿qué  no  hauríem  de  fer  los  historiadors  es- 
panyols  y  americans? 

La  decadencia  interior  de  Catalunya,  empero  já  es  manifesta  en  lo 
segle  XV,  al  que  podríem  titular^  segle  de  la  entrada  deis  castellans. 
8'  inicia  aquesta  entrada  y  subsegüent  inmiscuició  en  nostres  afers,  en 
1412,  ab  Facompanyament  del  Regent  de  Castella,  quan  vingué  á  regnar 
á  Aragó.  S^  hauría  detingut  en  temps  d'  Anfós  IV,  per  virtut  de  sa  po- 


(1)  Serra  y  Postius  Hist.  de  N,  S.  de  Monts.  pl.  278. 

(2)  Sou  de  dita  coucessió  les  seguents  páranles: 

«Quai'e  cum  cenobium  diree  virginis  Mai-ie  deMontesserrato  quodin  totoorbe  quottidia- 
nis  fere  síjiiis  et  miraculis  claret  celeberrimumquc  hahetur  magis  helemosínjs  sustentetur 
qiiain  redditibus  quippe  qui  et  si  teuuissimi  suut  eos  tameu  et  ouiuia  alia  quacuuque  suiít  et 
ipsas  Ítem  helemosiuas  iu  peregrinos  ac  pauperes  christi  alendos  distribuit  atque  dispensat» 
Salamanca  24  de  deseir.bre  148H.  (Registre  3o50  foli  3,  arx.  Corona  d'  Aragó.) 

(3)  ii92  historia  de  un  año  célebre  por  Federico  Schivartz  (Barcelona  1892). 


266  F.   CARRERAS  Y   CANDI 

lítica  italiana,  sino  hagués  neutralisat  la  influencia  ultramarina,  altres 
avenaos  de  la  castellana,  deguts  á  la  reyna  llochtinent  Maria,  primpcesa 
de  la  casa  reyal  de  Castella  Regná  Joan  II  y  sa  muller  la  filia  del 
gran  almirall  de  Castella  Enriquez^  sintetisá.  la  continuado  de  la  polí- 
tica é  influencia  forasteres.  Y  per  últim,  fineix  lo  segle  xv  ab  T  adve- 
niment  del  rey  Ferrán  II,  lo  Católich,  qual  cort,  composta  de  mes  cas- 
tellans  que  catalans,  devía  influir  en  aumentar  1'  estiaugerisme  á 
Catalunya. 

A  Montserrat  li  toca  sufrir  les  consequencies  de  semblant  estat  de 
coses,  aparellantli  gravísimes  perturbacións,  com  may  les  hagués  pre- 
senciades  en  los  segles  de  la  major  corruptela  monacal.  Certament  que 
lo  convent  s'  ha  vía  inficionat  de  relaxado  é  hi  precisava  una  reforma 
radical,, que  ^1  posas  en  bon  estament.  Axis  s^  havía  agitat  la  idea  d'  in- 
troduirhi  frares  geronims  en  lloch  deis  monjos  negres,  nom  vulgar  do- 
nat  ais  benedictins  en  la  Edat  Mitjana 

Hu  deis  arguments  aduhits  al  dexar  establerta  la  reforma  á  Mont- 
serrat, fou  V  abus  deis  abats  de  residir  llargues  temporades  fora  del 
monestir.  Es  cert  que  1'  Abat  de  Montserrat  figura  en  lloch  primordial 
entre  los  personatjes  polítichs  de  Catalunya;  mes  axó  no  era  cas  ayslat, 
ni  peculiar  del  Abat  de  Montserrat,  ni  tant  sois  característich  de  Cata- 
lunya. A  Portugal,  á  Castella  y  á  Franca,  per  tot,  los  bisbes  y  los 
abats,  jugaven  en  política  lo  primer  paper. 

Quan  la  calamitosa  guerra  civil  catalana  de  Joan  11^  Fr.  Pere  An- 
toni  Ferrer,  abat  de  Montserrat,  era  ferm  partidari  de  la  causa  de  Bar- 
celona y  per  tant  contrari  del  monarca  aragonés,  dirigint  lo  mohiment 
polítich  en  la  Ciutat.  Ferrán  lo  Católich,  debuta,  en  1'  exercici  de  les 
armes,  durant  esta  guerra,  qual  recort  servaría  tota  sa  vida  no  obli- 
dantse  la  intervenció  del  abat  Ferrer.  Apuntem  lo  fet,  puix  á  vegades 
petits  acontexements,  n'  originen  altres  de  major  trascendencia.  Quí 
sab  si,  quan  tractá  de  solucionar  lo  decayment  monástich  de  Mont- 
serrat, fou  un  acte,  tant  polítich  com  eclesiástich,  subjectarlo  al  castella 
de  Valladolid? 

Desde  llavors,  passaren  á  Castella,  les  quantioses  rentes  y  dona- 
tius,  que,  la  pietat  catalana,  acumulava  ais  peus  de  sa  devota  y  esti- 
mada Verge. 

Causa  penosa  impresió  la  falta  de  crítica  y  fins  de  patriotismo,  que 
s'  observa  en  molts  autors  catalans  de  Montserrat,  al  donar  compte 
d'  aquesta  reforma.  Hu  d'  ells  Serra  y  Postius,  no  sois  la  anomena  santa 
y  gloriosa,  sino  que  la  justifica,  no  já  per  la  relaxado  monástica  tant 
general  en  lo  segle  xv,  sino  per  capritxosa  voluntat  deis  Reys  Cató- 
lichs,  dient  que  los  sembla  oportú  «que  no  fuesse  abadía,  ni  claustral, 
sino  que  se  incorporasse  con  las  demás  congregaciones  que  en  Cata- 
luña y  Galicia  se  habían  juntado»  com  si  hagués  dexat  d'  existir  la 
congregado  benedictina  tarraconense,  que  may  s'  ajuntá  ab  la  simi- 
lar castellana- 


VISITES   DE   NOSTRES   REYS   Á    MONTSERRAT  267 

Aquell  cany  célebre  del  seg'le  xv,  lo  remarcable  1492,  fou  lo  en  que  's 
porta  á  tenue  la  unió  de  la  perla  deis  santuaris  benedictins  de  Cata- 
lunya al  de  Valladolid,  unió  de  funestíssims  efectes  segons  tindrém 
motiu  d'  exposar.  A  despit  de  la  butUa  pontificia,  tarda  un  tant  á  efec- 
tuarse Fou  en  octubre  de  1492,  quan  Ferrán  II  emprcngué  sa  ascensió 
al  monestir,  anunciada  en  1481  y  dilatada  fins  al  temps  en  que  s'  aca- 
bava  de  preceptuar  lo  predit  cambi  de  personal 

Enaltits  de  la  gloria,  que^  en  ses  persones  irradiava  la  conquesta  de 
Granada,  se  diri.üíen  á  Barcelona,  los  Reys  Católichs,  desviantse  del 
camí  recte,  per  pujar  á  aiienollarse  ais  peus  de  la  Verge  de  Montserrat. 
Los  acompanyaven,  1'  infant  primogénit  Joan  y  sos  altres  filis.  Esde- 
vingué  aquesta  visita  á  mitjans  d'  octubre  y  no  cal  dubtar  que,  durant 
la  matexa,  se  tractás  tot  lo  referent  al  non  estament  d"  aquell  santuari. 

Falten  los  documents  y  sobren  les  presumpcións.  Procuraréni  fu- 
gir  de  les  que  assalten  nostre  pensa,  per  no  apartarnos  de  la  recta 
conciencia  d'  historiador. 

Din  la  historia  del  abat  Muntades,  que  fins  al  2  de  juny  de  1493 
no  prengué  possesió  de  Montserrat  lo  general  de  la  congregado  de  Va- 
lladolid, que  r  abat  Peralta  renuncia  expontáneament  «para  no  crear 
obstáculos  á  la  grande  obra  de  los  Reyes  Católicos  y  de  Alejandro  VI: 
mereciendo  por  este  importante  servicio  y  desinterés  ser  promovido  á 
la  silla  episcopal  de  Vich»  (I). 

Simultáneament  ab  la  presa  de  possesió  del  Monestir  per  los  frares 
castellans,  corre  parelles  altre  fet  consignat  per  los  historiadors  mont- 
serratins,  90  es,  que  Fr.  Bernat  Boyl  y  dotze  monjes  catalans  de  la 
orde  benedictina,  en  1493,  passaren  á  evangelisar  ais  infels  de  les  in- 
dies  Occidentals,  que  acabava  de  descubrir  Cristófol  Colom,  confe- 
rintse  al  primer  la  dignitat  de  Patriarca  de  les  Indios  (2). 

gForen  originaris  de  Montserrat,  los  dotze  companys  benedictins 
del  P.  Boyl?  Fet  importantíssim  d^  averiguar,  per  quan  indicaría 
r  apartament  total  del  element  cátala  del  Monestir^  al  entrar  sots 
lo  nou  domini  de  la  congregado  de  Valladolid. 

A  mes,  de  que  fora  gloria  del  monestir,  reivindicar  per  sos  frares, 
V  honor  de  Henearse,,  á  la  mes  fexuga  y  perillosa  de  les  tasques  evan- 
géliques,  al  dexar  lo  lloch  de  repós  y  quietut,  en  mans  d'  una  coniuni- 
tat  forastera. 

Y  lo  católich  Rey  d'  Aragó,  que  s'  allunyá  de  Montserrat  quan  en- 
cara los  filis  de  la  térra,  hi  servien  lo  camaril  de  la  Verge,  no  hi  devía 
posar  mes  los  peus,  com  si  no  s'  atrevís  á  gosarse  en  la  contemplado  de 
sa  obra,  que,  si  esdevingué  meritoria  per  lo  restabiiment  de  bones  prac- 
tiques de  pietat,  resulta  impolítica  y  contraproduhent  á  la  pau  in- 


(1)  Historia  de  Montserrat  por  él  abad  D.  Miguel  Muntadas  continuada  por  un  monje 
del  mismo  monasterio  (Barcelona  189-1)  plana  133 

(2)  Epitome  histórico   del  portentoso  santuario  y  real  monasterio  de  Nuestra  Señora  de 
Monterrate,  peí-  Pere  Berra  y  Postius  (Barcelona  174:7)  plana  215, 


268  F.   CARRERAS   Y   CANDI 

terna.  Desayrat,  Ferrán  II,  al  exercir  la  governació  de  Castella  quan 
enviuda  d'  Isabel,  apartat  del  reyalme  de  sa  muUer  y  desitjós  de  faci- 
litar, ab  un  nou  maridatge,  la  separado  d'  Aragó  de  Castella  ¿li  en- 
trañen remordiments,  en  los  derrers  anys  de  sa  vida,  per  haver  entre- 
gat  ais  castellans,  que  tan  lo  disgustaren,  lo  mes  preuat  deis  santuaris 
de  Catalunya?  (1) 

Múltiples  visitas  de  Carlos  I  á  moutserrat  (2) 

El  gran  rey  Carlos  I  emperador  de  Alemania,  merece  colocarse 
entre  los  principales  bienhechores  del  monasterio  y  devotos  de  su  San- 
tísima Virg-en.  Fué  innata  su  inclinación  á  nuestro  santuario,  pues  no 
hallamos  que  pudiera  recibirla  de  las  enseñanzas  de  sus  sabios  ins- 
tructores, el  Obispo  de  BesanQon  y  Adriano  de  Utrecht. 

Es,  Carlos  I,  el  rey  que  hizo  mayor  número  de  visitas  á  Montserrat. 
Con  creces  le  indemnizó  de  su  afición,  la  excelsa  Señora,  al  con- 
templar acumulados,  tantos  gloriosos  sucesos  en  su  felicísimo  reinado. 

El  obispo  de  Pamplona  Fr.  Prudencio  de  Sandoval  refiere  oque  to- 
das ias  veces  que  se  le  ofrecía  ir  por  allí,  lo  hacía  con  gran  g-usto  por 
llevar  consigo  la  bendición  de  la  santa  imagen  de  la  madre  de  Dios. 
Y  solía  decir  á  sus  privados:  (3) 

«  —  Las  paredes  de  este  santuario  están  ahumadas  y  siento  de  ellas 
tanta  devoción  y  una  cierta  deidad  que  no  sé  significar. 

»Y  mostrábalo  bien  S.  M.,  pues  gustaba  comer  con  los  monjes  en 
refitorio  y  mandaba  sentar  al  prelado  al  cabo  de  la  mesa  mayor  con- 
sigo. Y  en  ausencia  del  abad  comió  con  el  emperador  fray  García  Pas- 
cual Prior,  en  Pascua  de  resurrección,  comiendo  el  emperador  carne 
y  los  monjes  pescado  (porque  en  refitorio  nunca  se  come  en  esta  santa 
casa),  le  dijo  el  Prior  dadas  las  gracias: 

«— Aende  señor,  que  nos  habéis  corrompido  el  refitorio. 

«Era  aragonés  este  padre  y  llevó  con  mucha  gracia  el  emperador 
lo  que  le  dijo,  porque  conoció  en  él  la  virtud  que  este  monje  tenía. » 

Seguidamente,  consigna  el  Obispo  autor  de  la  historia  de  Carlos  I, 
algunos  favores  otorgados  por  el  Monarca  al  Monasterio  y  entre  ellos, 
que  «cuando  las  iglesias  de  esta  corona  daban  socorro  á  S,  M.  para  sus 


(1)  Podríem  entretenirnos  en  referir  donatius  y  privilegis  de  Ferrán  II  á  Montserrat, 
postcriors  al  1  Ht2,  que  alguns  n'  hi  ha  de  consignats  en  la  obra  d'  en  Seri-a  y  Postius.  Mes 
res  nos  diulien,  á  cxcepció  de  la  significativa  franquesa  y  Uibcrtat  d'  atravessar  los  passos  de 
Castella,  que  otorga,  en  1510.  Conseíjüencia  clara  del  castellauisme  introduhit  á  Montserrat. 

(2)  Tenint  en  comptc  lo  carácter  y  dinieusions  del  preseut  ostudi  histórich,  liavien  cstat 
escullits  dos  apartats,  per  llegirse  en  la  solenipnial  sessió  académica  dedicada  á  S.  M  lo  Ecy 
d'  Espanya,  en  sa  estada  A  Barcelona  en  1904:  lo  primer  deis  escullits, era  lo  de  Pcrc  «lo  Gran» 
y  lo  segon  fou  lo  present  de  Caries  I,  aquest  en  Uengua  castellana,  en  atenció  á  que  S  M.  no 
coneix  la  catalana. 

(3)  «Historia  del  Emperador  Cai-los  V  rey  de  España,  i)or  Fr.  Prudencio  de  Sandoval, 
obispo  de  Pamplona».  (Madrid  1817),  tomo  ix,  p.  326. 


VISITES  DE   NOSTRES  REYS  Á  MONTSERRAT  269 

guerras  y  lo  daba  esta  casa,  se  lo  mandaba  volver,  y  una  vez  que  se 
tu¿  á  defender  á  Salses  y  esta  casa  le  envió  treinta  hombres  de  armas, 
no  quiso  que  el  monasterio  los  pagase  mas  de  que  para  aparejarse  se 
les  dio  doscientos  ducados,  año  1524. 

íTodo  el  tiempo  que  S.  M.  vivió,  pidió  se  le  dijese  una  misa  coti- 
diana en  el  altar  de  nuestra  señora  por  su  intención  y  se  hizo  y  mandó 
dar  limosna,  año  1523. 

» Nueve  veces  se  halla  por  los  libros  que  S.  'M.  visitó  esta  santa 
casa  y  debieron  de  ser  más,  pues  venía  desde  Barcelona  estando  allí  á 
fiestas  que  se  celebraban  en  este  monasterio;  muchas  limosnas  dio  y 
cada  vez  que  venía  la  mandaba  dar:  no  quería  que  se  supiese  lo  que 
mandaba  dar,  parece  cantidad  de  veinte  mil  ducados  por  los  libros: 
en  una  partida  se  hallan  mil  ducados,  que  mandó  librar  en  Zaragoza, 
año  de  1524.» 

Durante  el  reinado  de  Carlos  I  fué  regido,  el  monasterio  de  ]\Iont- 
serrat,  por  abades  forasteros  de  Catalunya:  Fr.  Pedro  de  Burgos,  caste- 
llano viejo;  Fr,  Miguel  Pedroche,  andaluz;  Fr,  Miguel  Ferrer,  valencia- 
no; Fr.  Alonso  Toro,  vallisoletano;  Fr.  Diego  de  Luna,  castellano 
viejo  y  Fr.  Diego  de  Tocco,  napolitano,  en  cuyo  período  abadial  falleció 
el  Emperador. 

De  las  nueve  veces  que  estuvo  en  IMontserrat  Carlos  I,  según  el 
obispo  Sandoval,  sólo  cinco  han  sido  aducidas  por  los  historiadores  de 
Montserrat.  La  primera  fué  en  1520.  Acababan  de  terminar  las  cortes 
catalanas  de  1519,  en  las  que  ciñió  la  tradicional  guirnalda  de  Conde 
de  Earcelora,  y  después  de  permanecer  once  meses  y  ocho  días  en 
nuestra  Capital,  ascendió  por  vez  primera  á  las  peñas  de  Montserrat, 
á estas  conchas  gigantinas,  que,  avaras  guardan  en  su  seno  la  Perla 
de  Cataluña. 

Es  curioso  consignar,  que,  eo  aquella  ocasión  y  en  Barcelona, 
nuestros  reyes  cambiaron  el  dictado  de  Alteza,  que  hasta  entonces  se 
les  dio,  por  el  de  Majestad. 

El  23  de  enero  de  1520,  partía  de  Barcelona  hacia  Montserrat,  Car- 
los I,  en  la  peor  de  las  temporadas  del  año,  cuando  la  cuotidiana  ne- 
blina aumenta  en  aquellos  riscos,  la  melancolía  invernal,  predispo- 
niendo el  ánimo  á  contemplaciones  cenobíticas. 

Castilla,  que  le  había  visto  partir  el  año  antes,  con  la  corona  real, 
le  veía  de  retorno  llevando  en  sus  sienes  la  corona  imperial. 

En  cambio  en  1533,  visitó,  Carlos  I,  á  Montserrat,  de  regreso  de 
Barcelona^  en  la  mejor  de  las  épocas  del  año,  en  la  vigilia  de  la  festivi- 
dad de  Corpus  (11  de  junio),  asistiendo  el  día  siguiente  á  la  procesión 
del  Santísimo  Sacramento.  De  Montserrat  pasó  á  Monzón  para  presidir 
cortes  generales  á  los  tres  reinos  de  la  corona  de  Aragón. 

Dos  veces  estuvo  en  Montserrat  durante  el  año  1535  Carlos  I:  la 
primera  viene  consignada  así  en  los  dietarios: 

«Jueves^  1.°  de  abril.  — Recibióse  en  este  día  la  noticia  de  que  el 


270  F.    CARRERAS  Y  CANDI 

emperador  y  rey  nuestro  señor,  viniendo  de  Montserrat,  había  ido  á 
dormir  en  Molins  de  Rey»  (1), 

De  la  segunda,  en  28  de  mayo  se  lee  en  Serra  y  Postius  que  «passó 
ala  posta  á  Monserrate  donde  oyó  raissa,  confessó,  comulgó  é  im- 
ploró el  Patrocinio  de  Maria  Santissima  y  el  mismo  día  bolvió  á  Bar- 
celona» (p.  299). 

Disponía  entonces  la  expedición  á  Túnez  y  para  tener  feliz  éxito 
en  su  campaña,  arbitraba  la  divina  protección  de  María.  Una  ilustrada 
poetisa  castellana  glosó  esta  visita  del  Emperador  y  subsiguiente 
victoria  africana,  según  expresa  la  estrofa  siguiente  (2): 

«Que  nunca  el  César  arribó  á  Barcino 
sin  que  con  viva  devoción  corriera 
á  contemplar  el  busto  peregrino 
de  la  que  amparo  de  su  pueblo  era: 
y  hora  que  del  indómito  Haradino 
corre  ufano  á  humillar  la  audacia  fiera, 
¿cómo  no  fervoroso  pediría 
la  protección  sagrada  de  María?» 

En  1536,  procedente  de  Genova,  el  Emperador  estuvo  de  paso  en 
Barcelona,  y  al  partir  á  Castilla  subió  al  monasterio  de  Montserrat, 
durante  el  diciembre,  «á  dar  gracias  á  su  protectora  de  averie  li- 
brado de  los  peligros  del  mar»  como  escribe  el  antedicho  historiador 
Serra  y  Postius. 

Regresó  de  Italia  á  Barcelona  en  1538  (20  de  julio)  y  saliendo  á 
los  pocos  días  para  Castilla,  tampoco  olvidó,  Carlos  I,  su  afectuosa  vi- 
sita al  Santuario  catalán. 

El  21  de  noviembre  de  1542,  el  Emperador  asistió  á  la  toma  de  há- 
bito en  Montserrat,  de  su  protegido  el  napolitano  Benito  de  Tocco,  de 
sangre  ilustre,  pues  por  parte  de  madre  era  nieto  del  último  Empera- 
dor de  Constantinopla  y  sucesor  de  Jorge  Castrioto  rey  de  Albania. 

Dos  noticias  importantes  referentes  á  las  permanencias  del  Empe- 
rador en  Montserrat  vemos  CDnsignadas  en  una  relación  de  Bernabé 
Espeso  (3),  las  que  citaremos  sin  comentar,  por  no  haberlas  compro- 
bado. Son  ellas,  que  «allí  recibió  á  la  embajada  que  en  nombre  de  los 
electores  de  la  Alemania  le  ofrecía  la  Corona  de  Carlo-.Magno;  en  él 
el  propio  Monarca  recibía  la  noticia  del  descubrimiento  de  Nueva  Es  • 
paña  por  Hernán  Cortés.» 

Compañeros  inseparables  del  gran  Monarca  fueron  un  Santo  Cruci- 


(1)  Loa  dietarios  de  la  Generalidad  de  Cataluña,  por  José  Coroleu.  (Barcelona,  1889),  pág.  264. 

(2)  Maria  en  Montserrat.  Poe'i  a  por  Doña  Antonia  Diaz  de  Lamarque  entre  los  drcades 
de  fíoma  Eufrosina  Elísea.  Publicado  por  la  Academia  bibliográtíca  Mariana  de  Lleyda  en  el 
Certamen  poético  celebrado,  etc.,  en  IHiil.  (Lleyda,  18G4),  pág.  52. 

(3)  Diario  de  Barcelona  del  1  de  octubre  de  1860,  pág.  9092. 


VISITES   DE  NOSTRES  REYS  Á   MONTSERRAT  271 

fijo  y  la  bendita  vela  de  Montserrat  que  no  olvidaba  llevar  consigo  en 
sus  frecuentes  viajes,  para  tenerlos  á  mano  si  llegaba  su  hora  postrera. 

Cuando,  en  Yuste^  sintió  sobrevenirle  la  muerte,  dijo  á  los  que  le 
rodeaban: 

—  Ya  es  tiempo,  dad  acá  aquella  vela  y  aquel  Crucifijo. 

Y  añade  Martínez  de  la  Puente  en  su  historia  de  Carlos  I,  que  «te- 
niendo en  la  una  mano  la  vela  de  la  Santísima  Virgen  de  Monserrate  y 
en  la  otra  el  Santo  Cruciñxo,  tuvo  un  poco  fixo  los  ojos  en  él  y  luego 
dio  una  voz  tan  grande,  que  se  pudo  oir  en  los  otros  aposentos,  di- 
ziendo:— Ay  Jesús!» 

Fueron  estas  pus  postreras  palabras  (21  de  septiembre  de  1558). 

La  edificante  y  tranquila  muerte  del  primer  Rey  de  España,  es  otro 
síntoma  de  cómo  la  bondadosa  Nostin  Dona  catalana,  se  acordó  de  su 
costante  servidor  en  el  momento  supremo. 

El  Crucifijo  y  la  vela  de  Montserrat  que  Carlos  I  tuvo  en  sus  manos 
al  expirar,  fueron  conservados  por  su  hijo  Felipe  el  Grande,  como  la 
más  estimada  herencia  paterna.  Ellos  debieron,  asimismo  acompañarle 
en  su  tránsito  á  la  presencia  de  Dios,  como  diremos  luego. 

liCS  visites  de  Felip  I  <lo  diraii!)  (II  en  Castella) 
ú.  Montserrat  (1) 

La  tradicional  devoció  deis  reys  d'  Aragó  á  Montserrat,  lluny  de 
disminuir,  aumenta,  durant  los  regnats  deis  dos  primers  sobirans  de  la 
casa  d'  Austria.  Lo  flll  primogenit  del  Emperador,  quan  sois  era  Prin- 
cep,  per  dugues  vegades  diferents  havia  pujat  al  famós  Santuari.  Fou 
la  primera,  ab  sa  Mare,  á  la  edat  de  sis  anys,  en  1533,  segons  relata 
Serra  y  Postius,  sense  donarne  cap  comentar!  ni  incident. 

En  r  any  1548,  venía  de  Valladolid  lo  princep  Felip  y  anava  á  Bar- 
celona, á  embarcarse  per  Italia:  en  aytal  viatje,  deturá  á  Montserrat, 
hont  hi  entrava  lo  10  d'  octubre  dcsprés  de  diñar,  essent  rebut  proces- 
sonalment,  per  1'  Abat  y  monjes,  á  la  porta  del  Santuari.  Lo  día 
vinent  hi  combregá,  visita  les  ermites  y  dormiría  també  en  lo  mones- 
tir,  posantse  en  camí  lo  12  ó  tal  vegada  lo  13  d'  octubre,  en  qual  jor- 
nada consta  en  los  Dietaris,  que  arrivá  al  enfosquir  á  Barcelona,  per  la 
posta  y  ab  gran  precipitació. 

Llavors  ja  havíen  ocorregut  en  lo  monestir,  fets  de  trascendencia, 
que  motivaren  la  intervenció  del  Princep.  Com  d'  ells  no  'n  tracten  los 
historiadors  de  Montserrat,  nos  crehem  obligats  á  donarne  alguns  an- 
tecedents^  per  major  inteligencia  del  llegidor  encara  que  'ns  apartem 
Tina  mica  del  obgecte  primordial  d'  esta  relació. 


(1)  Deu  teñirse  en  compte  que  la  cronología  catalana,  en  los  rej^s  de  uom  Felip,  es  dife- 
rent  de  la  castellana,  puix  que  aquí  no  regná  lo  brabantí  Felip  «1'  Hei-mós>,  quí  d*  altre  part 
fou  sois  rey  consort  y  no  deuría  comptarse  per  los  castellana.  També  es  diferent  la  cro- 
nología, en  los  de  nom  Ferrán  y  Anfós. 


272  F.   CARRERAS  Y  CANDI 

Referiut  los  fets  del  Rey  Catolich,  tenim  dlt  que,  fmres  castellans 
entraren  á  Montserrat^  com  á  consecuencia  de  la  sua  unió  ab  Sant  Be- 
net  de  Valladolid,  decretada  en  1492,  realisada  en  1493  y  lleugera- 
ment  calificada  de  santa  y  gloriosa  per  alg'uns  autors. 

Al  poch  temps,  comen(;a  á  desenrotllarse  en  lo  inonestir,un  dualisme 
entre  frares  catalans  y  castellans,  á  despit  del  que,  lluny  deminvar  la 
importancia  del  Santuari  de  María,  ana  crexent,  colocantse  en  la  pri- 
mera fila  deis  d'  Espanya  y  estenentse  sa  devoció  á  regions  ultra- 
marines  (1).  Exemple  manifest  de  com  les  passions  humanes  son  la 
boyra  baxa  que  sol  arrossegarse  per  los  repeus  del  Montserrat,  men- 
tres  intactes,  en  regions  mes  serenes,  los  enesprats  cimals,  s'enlayren 
inmaculats  vers  lo  cel, 

L'  antagonismo  de  races,  perturba  la  tranquilitat  del  claustre,  pu- 
jante r  alé  de  la  discordia,  fins  á  les  soletats  de  les  ermites.  Pesada 
sería  la  relacio  deis  disentiments  entre  catalans  y  castellans,  bastant 
que  diguem  fou  sa  existencia  anterior  á  1525  Vint  anys  després,  ó 
siga  en  1545^  lo  princep  Felip  intervé  en  aquelles  questions  internes. 
La  disposició  que  dona  desde  Valladolid,  era  en  favor  deis  monjos  ca- 
talans. Aparexentli  «cosa  grave,  aver  de  sacar  y  hecliar  los  hijos  na- 
turales de  la  tierra  de  sus  propias  naturalezas  y  Casa»  «encargamos  y 
mandamos,  que,  para  quitar  todo  escándalo,  hagays  bolver  todos  los 
monges  y  Religiosos  que  de  aquellos  Reynos  estavan  en  la  dicha  casa 
y  sacar  de  allí  los  extrangeros  (2)  »  Axis  ho  encarregava  al  General 
de  la  orde  benedictina,  protegint  ais  expulsats  monjos  catalans  (3). 


(1)  «Nell  Archivio  della  Chiesa  di  Napoli  rilevasi  da  documenti,  che  nel  periodo  di 
anni  dodici  dal  1580  al  1592  furono  erette  in  suo  onore  treuta  cappelle  in  cirea  per  rordiuario 
entro  le  Cliiese  parrocchiali:  le  furouo  consacrati  altari,  e  su  di  questi  fu  inualzata  uua  Im- 
magiue  della  Vcrgiue,  perché  f  osse  esposta  alia  veuerazione  del  popoli  »  «Le  cittá  ed  i  paesi 
del  uostro  regno,  che  addimostrarouo  un  culto  speciale  alia  ^Madonna  de  Mouserrato,  furono 
Pozzuoli  in  provincia  di  Napoli:  S.  Ágata  dei  Goti,  Formicola  e  Palma  in  Terra  di  Lavoro; 
Avellino,  Montefusco,  ilirabella,  Moutefredane,  Gesualdo,  Vallata,  Castelbaronia,  Garifa  é 
Trevico  in  provincia  del  Principato  ulteriore;  Eboli  e  Tramonti  nel  Principato  citericre;  Sa- 
porana  in  Basilicata;  S.  Giovauningaldo  in  Molise;  Celenzia  e  Valfortore  in  Capitanata;  Lee- 
ce  e  Celenza  in  Apruzzo  citeriore  ed  altri.  In  taluni  di  questi  luoghi  gli  ahitanti  serbano 
tuttoi'a  ferveute  la  devozione  alia  Vergine  di  'Monscvra.to*.  (Cenni  storici  della  taumaturga 
effigie  di  Santa  Alaria  di  Monserrato,  etc  ,  per  Raimundo  Gíovine  Sac.  Nap  (Napoli  1875) 
plana  36). 

(2)  La  musa  latina  en  Montserrat.  Antología  de  poetas  latinos  de  los  siglos  xvi  y  xvii  que 
da  á  luz  por  vez  primera  con  un  estudio  bibliográfico  Don  Jaime  Collell,  canónigo  de  la  cate- 
dral de  Vich  (Barcelona  1893),  plana  XLIX. 

(3)  Sense  precisar  1'  any  en  que  esdevingué,  en  Joseph  Coroleu,  en  los  Dietarios  de  la 
Generalidad  de  Cataluña  (plana  332)  dona  compte  d'  apartament  de  frares  catalans  y  de  la  Co- 
rona d'  Aragó,  del  monestir  de  Montserrat:  «En  tiempo  del  emperador  Carlos  V,  un  abad, 
que  ó.  pesar  de  no  ser  catalán  había  sido  contra  fuero  nombrado,  tuvo  la  maña  de  ir  alejajido 
del  monasterio  á  los  hijos  del  Principado  y  aun  á  los  naturales  de  las  demás  i-egiones  de  la 
Corona  de  Aragón,  sustituyéndoles  por  monjes  castellanos.  Esta  innovación  fué  muy  perju- 
dicial al  santuario  porque  disminuyeron  mucho  las  visitas  y  pei-egrinaciones,  y  con  ellas  los 
legados  y  limosnas.  Y  aun  no  fué  esto  todo,  sino  que  las  rentas  del  monasterio  se  empleaban 
en  sostener  otros  edificios  de  la  orden  fuera  de  Cataluña,  y  súpose  con  indignación  que  los 
monjes  repelían  del  confesionario  con  malos  modos  á  los  pobres  rústicos  que  les  hablaban 
catalán  por  no  conocer  otra  lengua,  cual  si  allí  no  estuviesen  en  su  casa.  Acudió  la  generali- 


VISITES  DE  NOSTRES  REYS   Á  MONTSERRAT  273 

Al  temps  en  que  prosseguía  perturbada  la  pau  del  gran  monestir 
henedictí  de  Catalunya,  á  les  derreríes  del  jauer  de  1564,  Felip  I  de- 
termina passar  la  testa  de  la  Candelera  en  son  devot  Montserrat,  en 
ocasió  de  dirigirse  á  Barcelona.  Lo  Rey  assistí  á  la  processó,  axis 
com  lo  Princep  de  Parma,  y  i^rincipals  personatyes  de  sa  cort,  y  altres 
de  Barcelona,  d'  hont  hi  comparegué  molta  gent  notable,  no  repa- 
rant  en  lo  poch  agrados  que  sol  esser  pujar  á  Montserrat  al  mitx  del 
hivern,  com  es  en  lo  raes  de  febrer. 

Per  presenciar  la  solemnísima  processó  d'  aquell  any,  s'  hi  aple- 
garen allí  tots  los  vehins  de  les  poblacions  del  entorn,  en  tant,  que  no  's 
podía  transitar.  Al  arrivar,  lo  Rey,  al  enfront  d'  una  escala  que  con- 
duhía  á  les  liabitíicions  de  la  hostatgería,  s^  apiloná,  á  dalt  y  á  sota, 
tant  poblé  per  veure  la  processó,  que,  pocb  resistent  la  barana,  per 
contenir  la  empenta  de  la  gent,  se  'n  ana  dalt  á  baix  cayguent  ab 
ella  molts  deis  qui  s'  hi  apoyaven.  L'  avalot  fou  í^ran:  tothom  s'  assustá 
deis  crits  que  feren  al  venir  los  uns  daniunt  deis  altres. 

—  a  Bendita  sea  la  Madre  de  Dios»  exclama  senyantse  lo  rey  Felip. 

Y  hont  hi  tenía  d'  haver  grans  desgracies,  tothotn  ne  sortí  sense 
novitat,  prosseguint  avant  la  processó,  ab  major  alegría,  donchs  lo 
Sobirá  tingué  oportunitat  de  presenciar  un  favor  de  la  Verge,  en  son 
benvolgut  Santuari. 

Argaiz,  que  es  1'  autor  á  qui  devém  lo  conexement  d'  aquest  episodi, 
refereix,  com,  lo  mateix  día,  cert  hom  qui  venía  en  un  cavall  sart,  arri- 
vat  á  la  plassa  de  la  font  del  Miracle,  los  demés  cavalls  de  la  escolta 
reyal  se  li  abrahonaren  en  gran  manera,  feut  que,  escapántseli  lo  ca- 
vall, se  Heneas  ab  lo  cavaller  dintre  lo  barranch  de  Santa  María  (al 
present  tapat  y  convertit  en  estació  del  camí  de  ferré)  sense  que  re- 
bessin  lo  menor  dany  (I). 

Lo  dijous  3  de  febrer  de  1564,  seguí,  lo  Monarca  y  sa  comitiva,  les 
santes  ermites,  segons  se  solía  fer,  coaversant  ab  los  ermitans. 

Consta,  en  1'  arxíu  municipal  de  Barcelona,  lo  que  's  continua,  de 
la  present  añada  del  Rey  d'  Espanya  á  Montserrat, 

«E  venint  lo  dit  Señor  de  la  vila  de  Mon^o  dret  camí  ñns  á  Igualada 
prengue  lo  camí  per  nostra  Sora.  de  montserrat.  E  per  co  a  III  del  mes 
de  febrer  dit  any  sabent  los  dits  honorables  Consellers  que  dit  Señor 
era  en  dit  monastir  de  nra.  Sora.  de  Montserrat  inseguint  la  loable  e 
antiga  costuraa  desta  Ciutat  Elegiren  dos  notables  e  insignes  personas 
per  embaixadors  90  es  m"  Jonot  Qalba  militar  y  mosscn  Joan  luis 


dad  al  Emperador  expouiéudolc  estos  al)uso.<,  y  el  iiríucipe  primogénito— más  tarde  Feli- 
pe II— á  la  sazón  lugarcenieute  de  su  padre  en  estos  reinos,  puso  coto  á  estos  escándalos,  en- 
viando al  general  de  la  orden  de  San  Benito  una  severa  reprimenda  en  la  cual  le  decía  entre 
otras  cosas:  «y  por  las  contradicciones  que  suele  aver  en  Cortes,  las  cuales  tenemos  por 
cierto  que  no  se  podrían  escusar  y  es  de  temer  que  nos  darían  á  nosotros  trabajo  y  á  vosotros 
algún  deslustre  y  escándalos  llegando  la  cosa  tan  adelante...» 

(1)    La  Perla  de  Catalunya,  historia  de  i^u^slra  Señora  de  MongerrMe  (Madrid  1677) 
plana  197. 

1904  ^* 


274  F-   CARRERAS  Y   CANDI 

lull  ciuteda  per  fer  gracias  per  part  de  la  ciutat  a  sa  Mag*  del  treball 
per  sa  Mag*  pres  en  venir  a  visitar  esta  Ciutat  y  per  a  concertar  o  sa- 
ber lo  dia  seria  seruit  venir  a  valldonzella  hont  es  aeostumat  posar 
los  Reys  ans  de  entrar  en  la.present  Ciutat,  los  quals  embaixadors,  per 
saber  que  sa  Mag*  partía  lo  dia  present  de  montserrat  anaren  a  la 
posta  apportant  sen  lo  corren  de  dita  Ciutat  ab  ells»  (1). 

Segurament  lo  4  de  febrer  dexá  lo  monestir  lo  Rey,  puix  arrivá  á 
Barcelona  lo  día  5.  En  aquesta  permanencia,  nouiená  bisbe  de  Vich, 
al  abat  Fr.  Benet  de  Tocco,  á  qui  conservava  1'  afecte  que  já  li  havía 
profesat  son  pare  1'  Emperador. 

En  lo  temps  subsegüent,  aumentaren  los  dissenciments  entre  cata- 
lans  y  castellans.  En  1'  any  1570,  lo  convent  passá  un  gran  perill,  A 
causa  de  les  conspiracions  deis  hugonauts  y  protestants.  En  lo  mes  de 
raarQ  se  descubrí,  que,  s'  aparellava  la  crema  de  les  Dressanes  é  Igle- 
sies  de  Barcelona,  axis  com  la  del  santuari  de  Montserrat,  tenint  de 
donar  la  senyal  d'  aquesta  devastado,  una  partida  d'  hugonauts,  que 
devía  venir  de  Franca,  disfrasats  de  pelegrins 

Arrivant,  al  any  1582,  foren  tantes  y  de  tal  magnitut,  les  discordies 
deis  frares,  que,  les  autoritats  de  Barcelona,  per  solucionarles  tramete- 
ren  continuats  memorials  y  missatgeries  al  rey  Felip.  No  podem  dir,  si 
la  intervenció  seglar  f  eu  crexer  la  discordia,  ó  si  era  impotent  per  reimi- 
diarla  y  res  podía  obtenir.  Una  mida  de  bon  govern  se  prengué,  empero, 
trametent  un  bon  visitador  á  Montserrat;  mes  la  mort  li  priva  de  portar 
á  terme  la  sua  difícil  tasca  y  la  desavenencia  cresqué  de  día  en  dia. 

Y  perqué  's  noti  que,  es  un  esperit  general  d'  época,  mes  que  local  de 
JMontserrat,  1'  antagonisme  de  catalans  y  castellans  en  algunes  de  nos- 
tres  comunitats  religioses,  observarém,  com  de  consemblant  manera  y 
per  la  matexa  causa,  se  trovaven  perturbades  y  agitades:  la  important 
comunitat  de  la  Mercé  de  Barcelona,  los  frares  del  convent  de  Poblet, 
los  servites  d'  Empuries  y  tal  vegada  alguns  altres  que  ignorem.  D'axó 
n'  esdevenien  relacións  en  general  poch  amigables,  entre  catalans 
y  castellans,  que,  infiltrantse  y  trascendint  á  altres  clases  socials, 
contribuía  á  sembrar  la  mala  llevor,  qual  fruyt  inevitable,  se  reculli 
cinquanta  cinch  anys  mes  tart,  ab  la  enconada  revolta  dita  deis 
segador  s. 

Comptant,  los  frares  catalans,  ab  la  protecció  y  ampar  de  les  auto- 
ritats de  Barcelona,  aqüestes  gestionaven  la  sua  causa  ab  lo  Virrey  y 
Rey.  Naturalment  que  los  castellans  prou  vigilaven  á  Montserrat,  teme- 
rosos de  que  esclatés  á  Barcelona  la  efervescencia  y  moliiment  contrari 
que  cada  día  era  mes  manifest,  dientse  en  la  documentació,  que  molts 
teníen  en  llurs  habitacións,  pedrenyals  carregats.  Eramotiu  de  quexa, 
«lo  mal  tráete  que  de  algún  tenips  ensa  se  fá  ais  peregrins  y  altres 
que  visiten  á  nostra  Sra.  escorcollantlos  si  aporten  pa  y  altres  coses 


(1)    Ceremonial  de  Cota»  Antigua»  Memorables,  1564  á  1643,  foli  2. 


VISITES  DE  NOSTRES  REYS  Á  MONTSERRAT  275 

perqué  es  cert  que  per  raho  de  clit  maltracte  se  disminueix  la  devoció 
V  molts  dexan  de  fer  las  caritats  que  acostumen». 

Derrerament  s'  ha  publicat,  en  una  de  les  interessants  coleccions 
históriques  catalanes,  la  molt  valiosa  exposició,  adre9ada  per  los  frayes 
de  Montserrat,  no  castellans,  hont  s'  indicava  la  manera  de  remediar 
estes  grans  perturbacions  d'  aquella  santa  casa  (4  de  novembre  de 

1584)  (1).  ,      ^  .       , 

A  instancies  del  rey  Felip,  lo  Sant  Pare  ordoná,  á  les  derreries  de 
1584  que  lo  bisbe  de  Vicli,  Fra  Benet  de  Tocco,  abat  que  fou  de  Mont- 
serrat, passés  allí  com  á  visitador  apostólich,  á  remediar  la  perturbacio 
interna.  Mestrestant.  acabava,  lo  6  de  novembre  de  1584.  lo  temps  de 
son  govern,  1'  abat  Fra  Andreu  d'  Intriago,  quedant  la  abadía  per 
provehir  y  regint  la  comunitat  lo  Bisbe  com  á  president. 

Semblava  que  la  intervenció  de  Fra  Tocco  posaría  pau  en  aquell 
santlloch-.quan  morí  inesperadament  lo  31  de  janer  de  1585  Los 
disentiments  de  catalans  y  castellans  foren  majors  si  's  vol,  fins  al  ex- 
trem  de  que.  frares  y  ermitans  catalans,  adoptaren  la  resolució  extrema 
d'  abandonar  Montserrat  y  anarsen  tots  á  Barcelona,  recuUintse  en  lo 
convent  de  Sant  Pau  del  Camp,  que  era  de  la  matexa  orde,  si  be  per- 
tanyía  á  la  congregado  benedictina  tarraconense. 

No  havém  de  ponderar  si  mouría  burgit  en  la  capital  catalana,  la 
sortida  deis  frares  de  la  térra.  Tementse  mals  majors,  les  autoritats 
barcelonines  trameteren,  al  Monestir,  á  Micer  Guardiola,  mentres  cía- 
maven  remey  á  Felip  I,  qui  's  trovava  á  garago(?a  per  rahó  del  casa- 
ment  de  sa  ñlla  Catarina  ab  lo  Duch  de  Savoya. 

Lo  día  16  de  mar?  de  1585,  estava  á  punt  de  finar  y  la  nit  embolca- 
llava  ab  son  fosch  mantell  les  altes  singleres  montserratines.  Entre  onze 
y  dotze  hores,  una  partida  de  gent  armada  arrivá  á  la  porta  de  la  ma- 
jordomía,  apostantse  calladament  juut  á  ses  parets.  Soná  fort  lo  pi- 
caport  y  demanant  ab  cautela,  lo  porter,  quí  era  que  h  tant  avan- 
zada hora  perturbava  la  quietut  de  la  montanya,  li  fou  respost  que,  un 
traginer  solicita  va  acuUiment. 

Se  corregué  lo  forrellat,  se  separaren  les  barres  y  franquejada  la 
hospitalaria  porta,  entra  lo  traginer  y  derrera  tota  la  partida,  que, 
sense  entrabanch,  s'  ensenyorí  del  Monestir.  Seguint  celda  per  celda, 
no  movent  soroll,  feren  alsar  ais  frares  castellans  buscanthi  entre  ells 
al  prior  Fra  Forner.  Empresa  inútil  puix  no  aparegué  en  lloch  o  no  1 

sapigueren  trobar. 

Menats  á  Santa  Cecilia,  los  vint  y  dos  monjos  y  donats  castellans. 
hi  trovaren  aparellades  mules  per  trasportarlos  enllá  de  la  serra,  ame- 
na^antlos  granment  si  s'  atrevíen  á  tornar  després  á  Montserrat.  Nmgu 
los  maltractá,  entregántloshi  algún  diner  per  lo  viatge. 

Lo  delegat  barceloní  Micer  Guardiola,  no  s'  entera  de  la  requisa 

(1)    Manual  de  novell»  ardits  vulgo  dietari  dd  antieh  eoncell  barceloni,  volúm  V.  plana  520. 


276  F.   CARRERAS  Y  CANDI 

de  castellans  feta  dintre  lo  monestir,  fins  á  1'  endemá  en  quefou  llevat. 
Tan  quietament  se  porta  á  terme. 

La  Generalitat  de  Catalunya  y  la  ciutat  de  Barcelona,  sabedo- 
res del  succeliit,  esquivaren  responsabilitats,  majorment  aparellantse, 
Felip  I,  á  passar  á  Catalunya.  Afanyarense  en  trametre  lletres  y  em- 
baxades  á  Qarago^a  excusantse  de  no  haverhi  ínter vingut  per  res. 

L'  endemá  conversaren  llargament  del  fet  de  la  nit,  Frá  Guillem 
y  Micer  Guardiola.  Lo  segon  ab  bones  ralions,  dona á  entendre  á  aquell, 
deposás  sa  actituty  puix  lo  Prior  restava  encara  en  lo  Monestir,  li  fes 
acatament,  arbitrant  son  perdó  y  la  beuedicció  y  Ilicencia  per  anar- 
sen.  Tais  rahonamcnts  emplea  Micer  Gurdiola,  que,  conven9ut  1'  ayrat 
monjo  cátala,  deposant  son  sentiment  d'  ergull  per  la  humilitat  cris- 
tiana, seguí  lo  consell  del  jurista  barceloní  y  arbitra  lo  perdó  del 
Prior,  partint  ab  sa  gent  del  Monestir,  dcxanthi  com  á  caps,  á  Frá  For- 
ner  y  á  Micer  Guardiola. 

Estos  dos,  de  comú  aeort,  temcnt  que  ab  altres  novítats  se  compli- 
cas tanta  perturbación  estimaren  necessari  no  dexar  desamparat  lo 
Monestir,  enviant  á  cercar  gent  de  Monistrol  y  altres  llochs  del  Aba- 
diat,  perqué  lo  custodiassen. 

Mes  axó  no  fou  del  agrat  de  Frá  Guillem  al  conexemcnt  de  qui  arrivá 
tot  seguit  tal  nova.  Perqué,  recelantsc  d'  ells,  cambia  sobtadament 
d'  actitut.  Deposada  la  promesa  de  dexar  en  pau  al  Santuarí,  capitane- 
xant  de  nou  á  la  sua  gent,  resolgué  treuren  á  tothom,  y  retenirne  ell 
la  custodia. 

A  despit  d'  esser  la   jornada  pluxosa  y  emboyrada,  Frá  Guillem, 
entra  en  lo  convent,  adregantse  á  la  habitació  del  jurista  Guardiola. 
Apunyant  un  pedrenyal  y  ab  ayre  descompost  entra  á  dins: 
— ¿Altre  vegada  per  aquí,  Frá  Guillem? — diría  1'  advocat. 
— Foraü  — li  contesta  ímpenitivament. 
— Mes  vejan  que... 

—  Foraü— repetí  ab  mes  forsa  lo  frare  cátala,  encarautli  lo  pe- 
drenyal.—Foraü— afegí  ab  major  resolució  per  tercera  vegada. 

Micer  Guardiola  perdé  la  serenitat  y  á  peu,  ab  la  pluxa  á  la  esque- 
na, sense  ni  pendre  les  botes  altes,  se  'n  baxá  á  Monistrol. 

Frá  Guillem,  passant  á  la  celda  del  Prior,  també  lo  tragué  del  mo- 
nestir sense  altre  cerimonia.  Llavors  posa  guardes  per  tot  y  retingué 
Montserrat  en  son  poder. 

Barcelona  multiplicava  embaxades  y  excuses  al  rey  Felip  y  per 
demostrar  sa  neutralitat,  era  trames  al  Monestir  lo  Conseller  ter(? 
acompauyat  de  dugues  persones  de  .quiscun  estament,  hu  deis  ad- 
vocats  assessors  y  ccrt  nombre  de  gent  armada  (21  de  mar9  de  1585). 

Instalat,  lo  conceller  Pau  Fluviá,  á  Montserrat  y  ab  ell  los  frares 
no  castellans,  per  orde  del  Virrey  los  castellans,  se  recuUiren  en  una 
masía  del  monestir. 

1^0  29  de  mar9  Mossen  Fluviá  rebia  una  carta  deis  Concellers  4e 


VISITES  DE  NOSTRES   REYS  Á  MONTSERRAT  277 

Barcelona  ordonantli  c.que  tota  la  gcnt  armada,  salvo  la  que  per  orde 
de  Sa  Exa.  te  Id  veguer  de  Manresa,  se  'n  vagen  d'  aqueixa  casa  y 
montanya  axí  que  ni  en  la  porta  ni  en  altra  part  de  la  casa  aparega 
gent  alíiuna  ab  armes  y  també  fase  fcr  diligencies  perqué  no  stiga  en 
Ta  montanya  i;ent  armada  com  os  dit.  Y  per  an  axó  se  podrá  també 
V.  M.  valor  del  Veguer  de  Manresa  segons  sa  Exa.  ha  dit  te  orde  en 
aquest  particular  seguir  lo  parer  de  V.  M.  y  dit  veguer  ab  sa  gent 
podrá  reg-onexer  la  dita  montanya  af  f  i  de  que  ell  puga  de  per  si  scriu- 
re  y  fer  relació  á  Sa  Exa.  com  realment  y  de  l'et  stá  la  dita  casa  neta 
de  tota  manera  de  gent  que  tinga  ni  aporte  armes.» 

Aytambé  manifostava  digués  ais  monjos  catalans,    oque  si  acjo  no 
procuren  y  ab  efecto  fan  de  manera  que  dita  casa  roste  sens  ninguna 
g-ent  qui  aporte  armes,  entenentho  tant  de  la  gent  ques  pogues  dir  de 
mala  vida,  com  deis  altres  que   son  vassalls  y  habitants   deis   llochs 
circunvehins,  V.   M.  los  dexará  la  casa  y  sen  vindrá,   perqué  no  es 
rahó  que  stiga  aquí  gent  ab  armes  tant  en  prejudici  de  la  honra ^  de 
aquesta  ciutat  que  abasta  pera  teñir  la  casa  segura  ser  V.  M.  aquí  ab 
la  companyía  de  aquoxos  Senyors:  perqué  es  molt  cert  que  stant  Sa 
Ex.í^  de  per  mitx  com  sta  ninguna  persona  gozará  atrevir  de  entrar 
en  aqneix  monastir  pera  fer  prejudici  en  aquoxos  pares  qui  aquí  son, 
ni  moure  lo  stat  en  que  stá  aqueixa  casa.  Y  perqué  dits  pares  stiguen 
certificats  mes  desta  voluntat  de  Sa  Exa.  y  nostra  los  amostra  aquesta 
y  junctament  los  dirá  que  convé  que  frá  Guillém  no  aparega,  sino 
que  stiga  retret  en  alguna  part  flns  que  altre  apuntament  se  prenga. » 

Dexém  de  fixar  nostro  atonció  á  Montserrat,  ocupat  por  los  frares 
catalans,  mentres  los  monjos  castellans  proseguien  en  la  finca  del  Mo- 
nestir,  per  ocuparnos  ara  del  rey  Felip  I  «lo  Gran.» 

Com  ja  tenim  iudicat,  en  1'  any  1585,  s*  havía  assenyalat  per  gara- 
goQa,  lo  casament  de   sa  filia   Catarina   ab  lo  Duch  de   Savoya.  Tot 
anant  á  Aragó,  lo  Rey,  deturá  á  Logronyo.  Allí  ordoná  á  Joan  Ruiz 
de  Velasco,  son  secretari  particular,  que  obrís  una  capsa  del  escrip- 
tori  que  s'  cmportava  en  lo  viatge.  Oberta,  hi  apareguó  un  petit  cruci- 
fix  y  uns  ciris  de  la  Mare  de  Deu  de  Montserrat.  A  la  vista  d'  aquells 
obgectes  piadosos,  li  digné  lo  Sobirá,  que  se  'n  récordes   bé,  per  quan 
ho  demanés  y  ho  necesitas:  que,   aytals  ciris  y  crucifix,  foren  de  son 
pare  V  Emperador,  qui  morí   ab  aquest  á  la  má  com  aytambé  ell  hi 
volía  morir  (1).  Episodi  que  'ns  demostra   quan  present  tenía   aquell 
Rey  la  idea  de  la  niort,   encara  que  no  hagués  format  part  del  cere- 
monial de  son  coronaraet,  la  típica  presentado  del  [vas  pié  de  ten  a  y 
de  la  calavera,  que  se  sol  fer  en  la  coronació  deis  cismatichs  empera- 
dors  d'  Abisinia. 


1)  Historia  del  emperador  Carlos  V rey  de  España,  escrita  por  el  Maestro  D.  Pray  Ptw 
dencio  de  Sandoval,  obispo  de  Pamplona.  (Madrid  1847),  vol.  VIII,  pl.  323.  Diu  Saiuloval, 
que  lo  propi  secretari  Ruiz  de  Vela.sco  li  havía  csplicat  eix  fet. 


278  F.   CABRERAS  Y   CANDI 

Després  del  casament  de  la  Infanta,  Felip  I  prosseguí  lo  viatge  á 
Barcelona.  Enrich  Cock  nos  guiará  per  seguirlo  en  sa  visita  á  Mont- 
serrat (1).  Lo  24  d'  abril  arrivava  A  Igualada,  acompanyat  del  Princep, 
Infants  y  Duch  de  Savoya,  deturanshi  tot  lo  25.  Allí  llieenciá  la  guar- 
da d*  arquers,  trametentla  dreta  vía  á  Montserrat,  mentres  les  altres 
guardes  se  dirigien  á  Sant  Andreu  de  la  Barca,  á  esperar  ordes. 

Lo  divendres  26  d'  abril^  pujá,  lo  Rey,  ab  tota  sa  familia  á  Mont- 
serrat, paranthi  quatre  díes  ó  siga  fins  al  30.  Inseguint  la  costum  en 
US  durant  los  segles  XVI  y  xvr,  tota  la  familia  reyal  recorregué  les 
ermites,  per  conexer  ais  ermitans  y  admirar  los  seus  punts  de  vista,  la 
proverbial  mansuetut  deis  aucells  y  demés  curiositats. 

Cock  es  1*  autor  del  segle  xvi  quí  mes  nos  detalla  com  se  feya  esta 
visita  á  les  ermites.  Per  cent  sis  graons  oberts  en  les  roques,  s'  em- 
prenía,  del  Monestir  estant,  la  pujada  á  la  ermita  de  Sant  Dimes: 
d'  ella  *s  passava  á  la  de  Santa  Creu  ó  Santa  Helena,  Sant  Benet,  San- 
tissima  Trinitat  y  Sant  Salvador,  les  quals  no  estaven  gayre  lluny  unes 
d*  altres.  Dexant  estes  á  la  espatlla  se  pujava,  á  les  de  Sant  Antoni  y 
Sant  Geroni;  al  cim  mes  alt  de  la  darrera,  lloch  esferehidor,  hi  havía 
una  creu  de  fusta  y  fins  allí  poca  gent  s'  hi  enfllava. 

De  Sant  Geroni,  passant  al  oposat  embrancament  de  la  serra,  eren 
visiíades  cinch  ermites  mes:  Santa  Madalena,  Sant  Onofre  y  Sant  Joan 
Bautista,  Santa  Catarina,  de  hont  per  unes  escales  de  fusta  s'  enfllaven 
á  la  de  Sant  Jaunie,  que  dominava  la  valí  de  Santa  María  y  lo  Mones- 
tir, retornant  per  Santa  Ana,  la  mes  baxa  de  totes. 

Esplica  Cock,  algunes  costums  deis  ermitans,  dient,  que,  al  morir, 
lo  mes  antich  podia  demanar  la  ermita  vacant,  mes  dexant  en  la  seva 
tot  lo  que  hi  tingues  y  heretant  lo  del  difunt.  Quan  Cock  pujá  á  les  er- 
mites, molts  deis  ermitans  li  oferiren  colació  de  pá,  bon  vi.  format- 
ge,  rayms  y  fruyta.  Li  crida  la  atenció  la  mansuetut  deis  aucells,  que 
prenien  pinyons  y  molletes  de  pá  de  la  má  y  boca  deis  ermitans,  tal  y 
combo  descrigué  en  vers  lo  P.  Eura  (2),  consignant  á  dit  propósit  lo 
curios  arquer,  «por  lo  cual  bien  se  puede  decir  dellos:  Del  Señor  está 
hecho  esto,  y  es  maravilloso  en  nuestros  ojos» 

També  fa  constar,  lo  soldat  escriptor,  que  ^s  construía  la  nova 
iglesia,  en  la  conformitat  que  ho  relatava  en  son  poema  lo  predit 
Fr.  Agustí  Eura  bisbe  d*  Orense: 

«A  expenses  é  hidalguía 
del  gran  Felip  Segon,  rey  poten tísim 
se  edifica  á  Maria 
lo  nou  temple  real  y  sumptuosisim 


(1)  Relación  del  tiaje  hecho  por  Felipe  i/ eji /5S5.  (Madrid  1876), 

(2)  Detcripciú  de  la  montanya  y  aantuari  de  Montacrrat.  I'oetia.  catalana  del  siglo  X  Vlll 
publicada  enteramente  conforme  con  el  manuscrito  original,  por  D,  Florencio  Janer  (Ma- 
drid 1859)  plana  5, 


VISITES  DE  NOSTRES  REYS  Á  MONTSERRAT  279 

regi  alcázar  alíjat  en  la  montanya 
presidí  de  la  fe  de  tota  Espanya». 

Lo  rey  Felip  ab  sos  filis,  visita  deu  ermites.  «La  señora  doña  Isa- 
bel infanta  de  España,  cobró  una  enfermedad  del  viento,  de  que  es- 
tuvo indispuesta  alguuos  día.s,  porque,  como  la  sierra  siempre  cuasi 
está  llena  de  nublados  y  combatida  de  todos  los  aires,  muy  fácilmente 
se  puede  cobrar  un  frío  habiendo  sudado  con  el  subir,  mayormente 
doncellas  regaladas  y  no  acostumbradas  á  trabajo  (1).» 

Lo  retorn  de  Montserrat,  se  feu  per  Collbató,  ab  cadires  de  mans, 
portades  per  forQats  á  galeres.  Axó  ocasiona  molta  ansia  á  Barcelona, 
per  por  de  que  no  executessin  alguna  venganza,  dits  jj;aleots,  al  atra- 
vessar  los  mals  passos  existents  en  dita  costa.  Seguiut  nostra  costúm, 
dexarém  que  la  relacíó  siga  donada  per  lo  mateix  escrit  contempora- 
ni  (2):  «y  sa  magestat  resta  en  monserrat  ahont  se  enten  fonch  molt 
festejat  per  los  pares  religiosos  que  allí  eren  tots  catalans  per  no  haue- 
rhí  alesores  frares  ó  monjos  castellans  per  lo  que  en  lo  dietari  se 
conté  eren  estats  expellits  y  sa  mag.*  ab  les  dites  Ser.'"  priucep  é  in- 
fantes pujaren  a  visitar  moltes  ermites  ahont  los  fonch  fet  molt  regó 
cijo  segons  per  certa  relacio  ais  mag^^^^^  concellers  feta  se  ha  entes  y 
havent  estat  dies  sa  mag*  parti  de  Monserrat  ab  lo  dit  Ser"' 

princep  é  infantes  baxant  la  costa  ab  unes  cadires  aci  en  Barcelona 
seren  fetas  ab  los  pilars  y  cortines  per  sa  mag*  y  los  dits  Ser"  prin- 
cep e  infantes  y  les  dames  que  per  totes  eren  XXIII  les  tres  eren 
cubertes  ab  cortines  de  domas  carmesí  y  XIIII  de  drap  vert  y  sis  de 
drap  negre  ab  sos  pnssamans  y  flocadures  de  seda  molt  gentils  les 
quals  aportavent  forsats  moros  de  les  gales  (galeres)  del  princep  Doria 
vestits  axi  be  de  les  tres  colors  90  es  vermells  verts  y  negres^  encara 
que  á  moltes  persones  desta  ciutat  aparexia  se  devia  suplicar  a  sa  ma- 
gestat no  confias  sa  persona  y  de  dits  Ser™  princep  e  infantes  en  mans 
de  moros  en  lochs  tant  perillosos  com  es  la  costa  de  montserrat  sino 
que  anassen  persones  honrades  y  de  ses  cases  desta  ciutat  qui  ab  gran 
voluntat  per  seruey  de  son  rey  y  senyor  si  of ferien;  totavia  anasen 
dits  forsats  moros  anant  ab  ells  molts  soldats  y  fonch  nostre  S^^"  seruit 
que  abaxaren  sans  y  saluos  y  sa  mag*  se  aposenta  a  sant  feliu  de  lobre- 
gat  a  effecte  de  que  apres   entras  en  barcelona  a  hora   acomodada». 

Já  á  Barcelona,  Felip  I,  no  resolgué  lo  conflicte  en  que  estaven  los 
frares  de  Montserrat.  Al  instarli,  los  Concellers,  la  conveniencia  de 
posarhi  pau  avants  de  sa  partida  de  Catalunya,  los  hi  contesta,  que, 
á  MontQo  ho  veuria  tot  (3). 

Confirmant  lo  proverbi  proveiiQal  de  que  lo  propi  diable  aporta  la 


(1)  Cock,  obra  citada, 

(2)  Qumt  libre  de  cerimonies  de  la  ciutat  d6  Barcelona,  foli  31  (ai'S.  municipal  de  Bar- 
celona). 

(8)    Ceremonial  de  cosaa  antiguas  1664  d  1643,  foll  43,  (arJc.  municipal  de  Barcelodá)- 


280  F.    CARRERAS  Y  CANDI 

sua  pedra  al  edifici  de  Deu,  ara  vehém,  com,  al  mitx  de  tanta  pertur- 
bado y  discordia,  fou  algat  en  la  montanya  de  María  y  en  honor  seu, 
lo  magnífich  temple  que  encara  avuy  admiram.  Aquest  testiraoni  de  la 
devoció  y  munificencia  de  Felip  «lo  Gran»  se  comencá  en  1560  y  ter- 
mená  en  1592. 

Adelantaven  les  obres  del  nou  temple  y  les  relacions  entre  lo  Eey 
y  l'Abat  de  Montserrat,  devém  dir  que  eren  continua  des,  com  se  pot 
colegir  de  la  historia  del  Monestir  del  any  1605  (1)  hont  hi  venen  co- 
piades  algunes  lletres,  de  les  que,  en  síntesis,  ne  depenjam  lo  seguent: 

24  de  decembre  de  1591:  lletra  del  Rey  al  Abat  «sobre  lo  que  toca  á 
la  mudanza  de  la  santa  Imagen  de  nuestra  Señora  á  la  Iglesia  nueva» 
que  fou  la  constant  preocupació  de  Uavors  com  anirém  vehent. 

31  de  decembre  de  1591:  lletra  del  Abat  al  Rey,  comunicantli  ha- 
ver  convidat  per  assistir  al  acte  de  consagrado  de  la  nova  iglesia  que 
s'  aparellava,  al  Llochtinent  General,  al  Arquebisbe  de  Tarragona  y  á 
tots  los  prelats  aplegats  ab  ocasió  del  concili  provincial  llavors  en  ce- 
lebració.  Feya  algunes  indicacions  pertocans  á  la  conveniencia  de  la 
translació  de  la  Santa  Imatge. 

22  de  janer  de  1592:  lletra  del  Rey  al  Abat,  aprobantli  la  invitado 
ais  Prelats  «y  en  lo  que  a  respeto  a  la  mudanza  de  la  santa  Imagen, 
son  muchas  las  consideraciones  que  obligan  a  que  no  se  haga,  como  vos 
muy  bien  las  apuntastes  quando  fuistes  de  este  mismo  parecer.  Pero 
para  que  mejor  se  acierte  he  querido  pedir  a  cada  uno  de  los  Perlados 
en  particular:  y  también  al  dicho  Lugartiniente  general  su  parecer  y 
escrivirles  sobre  ello,  las  cartas  que  aquí  van  con  las  copias  dellas,  vos 
se  las  dareys  a  cada  vno  de  por  sí,  y  como  de  vuestro  les  podreys  dezir 
lo  que  a  este  proposito  vieredes  que  conuenga.  Y  cobradas  todas  las 
respuestas  me  las  embiareys;  y  si  algo  tuuieredes  que  dezir  de  nuevo 
sobre  esta  materia,  de  mas  de  lo  que  aora  me  aueys  escrito,  me  lo  po- 
dreys aduertir  aparte,  para  que  visto  lo  vno  y  lo  otro,  se  pueda  tomar 
la  resolución  que  más  conuenga  al  seruicio  de  nuestro  Señor  y  su  ben- 
ditissima  madre  y  al  decoro  y  reputación  de  esse  santuario»  Acabava 
la  carta  sobre  la  manera  com  se  haurien  de  celebrar  los  divináis  oficis 
en  avant,  quan  hi  hauria  les  dugues  iglesies. 

Les  lletres  que  lo  propi  dia  escrigué  lo  Rey  ais  prelats  y  al  Llochti- 
nent, versa  ven  sobre  la  translació  de  la  Imatge  y  eren  totes  similars  (2). 


(1)  Libro  de  la  historia  y  milagros,  hechos  d  inuocación  de  nuestra  Señora  de  Monserratt. 
Aora  de  nueuo  muy  añadido  y  ¡/randenente  mejorado,  en  estilo  y  lengua¡j6  Castellano.  (Barce- 
lona, Si;l)astiA  de  Cormellas  liíOó).  Se  diu  en  la  adverteucLa  de  la  plana  IG,  que  ^sale  todo 
)iiuy  aini>lilicado,  házcsc  en  ella  relación  de  la  fundación  y  cousaf,a"ación  de  la  Iglesia  nueua, 
translación  de  la  santa  Imagen  y  de  otras  cosas  dignas  de  memoria  que  con  el  fauor  de  la 
Reyna  del  cielo'van  aumentadas  en  este  volumen. > 

(2)  Deya  lo  Rey  al  Marques  de  I\'j,varres  primo  nuestro  Lugartiniente  y  Capitán  general, 
que  «algunos  son  de  opinión  que  conuendría  mudar  la  santa  Imagen  á  ella,  pero  porque  son 
muchas  las  consideraciones,  que  obligan  á  que  no  se  haga,  y  para  que  mejor  se  acierte,  en 
caso  que  tanto  importa,  me  ha  parecido  saber  de  vos  en  secreto  lo  que  acei-ca  de  eato  os  ocu- 
rre; seré  muy  seruido  que  pues  os  hallareys  cu  la  dicha  santa  casa  y  podreys  de  mas  cerca 


Oqi 
VISITES  DK  NOSTRES  BEYS  Á  MONTSERRAT  •» 

A  quiua  consulta  respongaeren  los  PreUts  .lo  mucho  que  co„u¿nia 
que  la  Santa  Imagen  se  trasladasse  A  la  Iglesia  nueua,. 
'    Feta  la  benediccia  é  inauguració  del  non  temple  en  la  diada  de  la 
r,ndelera  del  any  1592,  la  con-espondencia  entre  lo  Rey  y      Ai.at 
v:rsltobre  íl  Obra  que'.lavors  s'  Imposava,  ,o  es,  sobre  construir  u„ 

^'Td' ag^"  d:-1592:  Uetra  del  Abat  al  Rey  hont .  mes  de  tractar  deis 
afeit  del  monestir,  11  deya  que  eu  ell  se  pregava  al  Senyor,  per  la  salut 

""'  ^tí^::J^2:  uetra  del  Rey  desde  lo  mouestlr  de  Nostra 

Seuvora  de  la  Estrella,  al  Abat,  eu  resposta  de  la  preeedeut.  .y  po  «  ue 

J„mo,-  V  deuoeión  que  tengo  a  essa  santa  casa,  desseo  que  el  le- 

:io"eLrhVeu  la  Iglesia  r>^^^^  ^  ^^^^^^J^^^Z 

tólicament  la  transiació,  en  anys  passats  ,      .      ,     .  .^„tpnir  la 

ToMán    empero,  fea  dugaes  trasses,  una  destinada  á  contenir  la 

la  devota  Imatge  en  lo  temple  gran.  Monestir;  y  lo 

A  v^lladolid  se  finí  lo  retanle,  trasladantlo  d  allí  ai  monesui,  y 

"^l"  Pfendo  su  Magestad  el  Crucifip   .  las  tres  l^J^^^^J^-^  '^ 

Gran  Monarca  se  ri6  y  mostró  la  P- ^  ~ J^^^^^^^^        Vela  de 
razón».  Afegint  lo  P.  Nieremberg  (1  :  «Tuvo  ^^^^^  ^^,. 

Nuestra  Señora  de  Monserrate  en  la  mano,  tan  firme,  que 
pues  de  muerto,  apenas  se  la  podían  quitar». 

'^^Z^^^'^^er.r  las  razones  y  '^^^^i:^^:^;'::^':^^  TJ:7Z^- 
oyondo  primero  al  Abad  ^-^''-'^'^' '"''^^.TZl^lTJ^^^^^^  ^Lil,rode  laUUtortay  mi- 
sito  os  quisiere  dc.ir,  me  auisareys  con  toda  Dreuedad  y 


282  F.    CARRERAS  Y  CANDI 

Y  al  cloure  lo  present  regnat,  observarém,  qiian  admirable  resulta 
que,  en  la  Edat  Moderna,  aparegui  la  devoció  á  la  Patrona  de  Catalu- 
nya, corrent  parelles  ab  lo  poderiu  deis  Sobirans  d'  Espanya. 

Felip  11(111  en  Castella)  á  Honlscrrat    (1) 

Al  pujar  al  trono  Felip  II  (1598),  lo  pintor  Francisco  López,  aca- 
bava  de  comprometres  á  daurar  lo  nou  retaule  de  la  Mare  de  Deu,  en  lo 
termini  de  dos  anys.  De  manera  que,  quan  en  1599,  lo  Sobirá  vingué  á 
Catalunya  á  presidir  les  corts,  estaven  assentades  y  termenades  les 
dugues  terceres  parts  del  retaule.  Axó  permetia  podei  hi  já  trasladar  la 
Santa  Imatge  ab  alguna  decencia,  en  cas  de  que  axis  convingués. 

Lo  Rey  mostrá  son  desitj  d'  anar  á  Montserrat  per  conduir  la 
Imatge  al  nou  altar.  Subsistía  encara  la  diflcultat  de  les  censures  ecle- 
siástiques,  posades  per  lo  bisbe  de  Vich,  Cardona,  al  temps  d'  anar 
á  Montserrat  com  á  visitador  apostólich.  Argaiz  exposa  les  rahons 
que  tingué  dit  Prelat,  al  mostraise  tan  contrari,  les  quals  foren:  «la 
diuturnidad  que  auia  estado  la  Imagen  en  aquella  Iglesia  donde 
auia  obrado  tantos  prodigios.  El  ver  que  allí  auia  'hecho  el  primer  mi- 
lagro de  no  poderla  llevar  el  obispo  Gottomaro  á  Manresa  quando  la 
sacaron  de  la  cueva.  El  ver  también  que  en  ella  esta  va  sepultada  mu- 
cha nobleza  de  Cataluña  como  parecía  por  las  Armas  y  Escudos  abier- 
tos en  la  sepultura  de  cada  uno.  Que  allí  tuviera  principio  y  eficacia 
los  deseos  de  los  Fundadores  de  la  Merced  y  la  Compañía,  San  Pedro 
Nolasco  y  San  Ignacio  de  Loyola,  y  que  siendo  como  nobleza  solariega 
la  de  esta  Iglesia  Vieja,  no  convenía  dexarla  sola  quitándole  esta  joya.» 

Los  partidaris  de  la  translació  de  la  Imatge  entre  los  quí  s'  hi  comp- 
taven  los  Reys  (2),  deyen  de  son  costat  «que  para  la  innumerable  gente 
que  acude  á  Monserrate  en  las  grandes  festividades  era  muy  estre- 
cha y  como  ardían  en  ella  tantas  lámparas  de  ordinario  estava  llena 


(1)  No  lii  ha  pei'que  referii"  d' aí^uest  Monarca  la  añada  iiue  feu  á  Montserrat,  en  ir)8ó. 
cssentprincep,  de  set  anj^s,  encompanyia  de  son  pare,  puix  havém  tractat  detingrudament 
d'  eUa  en  la  relació  precedent. 

(2)  Que  preocupa  molt  la  translació  de  la  Imatge  y  que  Felip  I  procehí  ab  gran  mesura 
nvans  d' acordar  fer  lo  retaule  que  devia  contenirla,  ho  confirma  1' autor  niontserratí  Frá 
Lluis  Moutagut,  de  quí  es  lo  fragment  que  coutinuam:  «le  Viceroy  los  Evéques  et  l'Abhé 
«lui  étoit  alors  Don  Placido  de  Salinas  re(jurent  des  letres  du  Roy  Philippes  II,  par  lesquelles 
il  leur  commandoit  d'  exaniiner  s'  il  étoit  á  propos  ou  non  di^  transporter  la  sainte  Image  en 
la  iiouvolle  Kglise,  leur  ordonant  expréssement  de  demander  lá  dessus  l'avis  de  cliaque  Be- 
ligieux,en  les  í'air<aiit  appcUer  l'un  aprés  l'autre;  ce  qui  marquoit  la  grande  estime  (¡ue  ce 
Mouíirque  avoit  pour  les  Rcligieux  de  cette  Abbaye.  Apres  qu'ou  cut  examinó  les  raisoüs 
de  part  et  d'autrc,  et  qu'on  eut  repondu  aux  difñcultez  de  ceux  qui  n'étoient  pas  d'avis  d(í 
transferer  l'imago,  on  fit  reponse  k  sa  Magesté  qu'  aprés  avoir  meurement  deliberé,  ils  ju- 
gcoient  i)lus  ¿i  propos  de  la  transporter  dans  PEglisc  neme  »  {Histoire  de  Notre  Dame  du 
Mont-Serrat,  nouvelle  édition  Revñe,  corrigée  et  augmentée  de  nouvelle»  Reflexions  avecld 
dBBcríption  de  lAbbaye,  de  la  Montagne  et  dua  Jlennitages.  Par  le  R.  P.  Dom  Loilis  Monta- 
gut,  Religieux  de  ¡¿Abbaije  de  Notre-Dame  du  Mont-Serrat  (París  1733),  pl.  31).  Aquesta  relació 
uembla  copia  de  la  edició  del  iCO-í  del  Libro  de  la  Historia  y  Milagros,  avants  mentat. 


VISITES  DE  NOSTRES  REYS  A  MONTSERRAT  283 

de  hamo  y  con  los  muchos  Peregrinos  se  sentía  vn  mal  olor,  que  era  de 
algún  inconveniente  para  estar  allí  mncho  tiempo.  El  Coro  de  los  Mon- 
des estaba  muy  ahog-ado  y  muy  cerca  de  donde  hazian  ruido  las  perso- 
nas que  allí  venían  en  Romería  y  la  grita,  mal  olor  y  humo,'  les  hazia 
mala  vezindad  para  assistir  tantas  horas  en  Coro  tan  largo  y  prolixo 
como  el  de  aquella  Casa.» 

Al  examinar  les  opinions  en  contra  de  la  translació,  hi  figura  com 
primordial,  la  suposada  inmovilitat  de  la  Iniatge,  creguda  á  ulls 
cluchs  com  r  Evangeli  y  que  avuy,  ab  los  generáis  conexements  ar- 
queológichs,  sois  necesitem  veure  la  devota  escultura,  per  entendre, 
que  no  s'  hi  postraren  ais  seus  peus,  los  contemporanis  de  nostres 
Comtes  Sobirans  y  tot  lo  mes,  los  del  gran  conqueridor  Jaume  I.  Una 
imatge  de  María,  gótica  de  la  primera  época,  de  fesomía  y  factura 
iíiual  á  la  de  Montserrat,  se  conserva  en  lo  musen  arqueológich  epis- 
copal de  Lleyda. 

Felip  11,  demaná  al  Nunci  Pontifici,  dones  Ilicencia  per  la  transla- 
ció, com  tot  seguit  la  concedí  lo  Patriarca  d'  Alexandría,  ab  decret  da- 
tat  á  Barcelona  lo  7  de  juny  de  1599. 

Al  día  següent,  dijous,  8  de  juny,  sortí  de  Barcelona  lo  Rey,  du- 
yent  lo  decret  y  pernocta  á  Martorell,  d'  hont  partí,  lo  divendres  matí, 
per  esser  já  á  les  deu  á  Montserrat. 

Rebut  per  tot  lo  convent  acudiuthi  en  processó  ab  creu  aleada, 
r  Abat  revestit  de  pontifical,  presentáli  á  besar  la  preciosa  creu  d'  or, 
ofrena  de  la  sua  avia  la  emperatriu  Isabel.  Cantant  lo  Te  Deum  los 
monjos,  lo  Rey  passá  á  la  Iglesia  vella  á  pregar  davant  la  imatge  de 
la  Verge,  avants  d'  esser  trasladada.  A  la  tarde,  després  de  les  ves- 
pres  y  completes,  baxá,  S.  M.  á  la  cova  hon  se  preten  que  fou  trovada, 
segons  tradició,  la  Santa  Imatge. 

Donades  les  disposicións  jiertocants  á  la  translació,  per  la  que 
s'  assenyalá  lo  vinent  diumenge  dia  11  de  juny  de  1599,  lo  Monarca, 
aprofltá  lo  dissapte,  per  pujar  aytambé  á  visitar  les  ermites  distribuy- 
des  per  la  montanya.  Menjá  en  la  ermita  de  Sant  Joan  y  era  mes  de  les 
non  del  vespre,  quan  retorna  al  Monestir. 

Tots  los  monjos,  ermitans  y  llechs,  dejunaren  aquell  dissapte,  de- 
manant  á  la  Verge  Santísima  que  disposés  per  al  endemá,  lo  mes 
convenient  al  servey  de  Deu.  Indubtablement  s'  havia  infiltrat  en  1'  es- 
perit  de  la  majoría  d'  ells,  la  por  d'  un  fracás,  y  la  temenga  de  que  's 
repetís  sa  creguda  inmovilitat  del  segle  ix. 

Vingué  lo  diumenge  y  lo  Rey  després  d'  haver  oyt  missa  á  la  capella 
vella  y  publicament  combregat  (essent  la  primera  vegada  que  com- 
brega  en  publich,  segons  manifestado  del  seu  confés)  se  celebra  oflci  de 
pontifical,  acabat  lo  que,  y  mentres  descansava,  fou  basada  la  Santa 
Imatge,  del  Tabernacle,  hont  sigue  posada  en  1537,  colocantla  damunt 
r  altar  vestida  de  ses  millors  robes.  Lo  mantell  que  duya,  li  havia  estat 
donat  per  la  Duquesa  de  BrunsWickj  les  manegues,  ho  foren  per  la  in- 


284  F.    CARRERAS  Y  CANDI 

fanta  Isabel  d'  Austria,  governadora  y  comtesa  de  Flandes,  estimantse 
en  1800  ducats,  etc. 

Acabadas  les  vespres,  cantadas  ab  assistencia  del  Rey,  los  monjos, 
ermitans  y  llechs,  passaren  processonalment  á  trasladar  la  Imatge, 
y  derrera  hi  anava  1'  Abat  de  pontifical,  precehint  al  Sobirá,  quí  duya 
una  atxa  blanca  mostrant  pintadas  les  armas  rayáis.  Tancaven  la 
comitiva  los  principáis  cavallers  da  la  cort,  quals  noms  anomena  cir- 
cunstanciadament  lo  continuador  del  Libro  de  la  historia  y  milagros,  et- 
cétera, (edició  del  any  1605)  y  d'  ell  ho  copia  algún s  anys  mes  tart 
Argaiz  (pl.  224). 

La  translació  se  feu  sense  publicitat,  al  obi-ecte  d'  evitar  agióme- 
ració  de  publich,  aglomeració  llavors  temuda,  per  la  peste,  que  apa- 
rexía  en  alguns  indrots  de  Catalunya. 

La  procassó  voltá  per  los  claustres  grans,  deturantse  ab  Uarga 
pausa  davant  del  altar  del  ermita  Gari,  torna  á  entrar  á  la  iglesia  ve- 
11a  y  per  un  passatge  que  s'  hi  havia  overt,  ingressá  en  lo  pati  de  la 
nova  iglesia,  allí  deturá  llarga  estona,  y  faut  son  ingrés,  tot  can- 
tant  lo  Te  JDeum,  se  deposita  en  1'  altar.  Dos  monjos  la  pujaren  davant 
del  Rey^  al  lloch  que  li  estava  destinat. 

Quin  desencant  per  los  quí  temien  un  fracás  en  la  celebració 
d'  aquest  acte! 

Lo  Rey  reposa  una  estona:  mes  poch  avants  de  les  sis  de  la  tarde, 
sortía  vers  Collbató,  dormint  aquella  nit  á  Martorell. 

Algunes  damas  da  la  cort  rayal,  com  les  marqueses  de  Denia,  del 
Valle  y  de  Sarria  y  la  muller  de  Joan  de  Tasis,  corran  major,  sabedo- 
res del  fet,  passaren  á  Montserrat  ab  molta  reserva,  lo  diumenge  al 
matí,  trovan tse  presents  á  tan  sensacional  aconteximent. 

No  torna  aquest  Rey,  á  Montserrat,  morint  jove,  de  sois  quaranta 
tres  anys,  en  1621.  Compta  son  cronista  Gil  González  Dávila  (1),  que, 
estant  agenollat  y  prop  de  la  capsalara  del  Hit  hont  espirava,  Fr.  Fran- 
cesch  de  Jesús,  li  posa  lo  crucifix  á  la  má,  aguantantli  ab  la  seva  y 
dientli  lo  vers  «In  manus  tuas  Domine»,  etc.  y  «María  mater  gratiao 
etcétera,  que  'Is  pronuncia  diflcultosáment.  Lo  Duch  d'  Uceda  1'  hi  posa 
en  la  altra  má  un  ciri  de  la  Mare  de  Deu  de  Montserrat,  essent  ses  de- 
rreras  páranles  «In  manus  tuas  Domine.» 

Lo  ciri  da  Montserrat  ¿fon  lo  mateix  que  havia  tingut  son  avi  1'  Em- 
perador y  son  Pare  á  la  hora  de  la  mort? 

Aquest  vell  ciri  montserratí,  gastantse  y  consumintse,  sembla  volar 
simbolisar  la  grandesa  de  la  Espanya  del  segle  xvi.  Já  no  passá  á  les 
mans  de  son  fiU,  lo  derrer  deis  Felips  da  la  casa  d'  Auslria,  com  si  la 
tradicional  devoció  á  Montserrat  s'  bagues  d'  apagar  precisament  al 
extingirse  1*  esplendor  d'  esta  monarquía.     • 


(1)    Grandezas  de  España,  fol.  i;tJ,  obra  citada  por  Sorra  y  rostiuí., 


VISITES  DE   NOSTRES  REYS  A  MONTSERRAT  285 


Felip   til  (IV  en  Castella)  ú  .Ifontserrat 

Fá  molta  pena  liaver  d*  ocuparse  del  rey  Felip  III,  del  sobirá  com- 
pletament  entregat  á  la  perniciosa  direcció  d'  un  home  sense  condi- 
cions  suftcients  per  endre9ar  lo  complicat  timó  del  estat  espanyol,  cora 
era  lo  Comte-Duch  d'  Olivares. 

Quan  Felip   III  entra  á  governar,  era  massa  viu  lo  recort  de  la  de- 
voció  de  sos  passats  á  la  Verge  de  Montserrat,   perqué  se  'n  substra- 
gués,  en  los  primcrs  anys  de  cenyir  la  corona,  ó  siga  avants  del  ne 
fast  1640. 

Corría  T  any  1626.  Lo  Rey  ana  á  Barcelona  acompanyat  de  sos  dos 
germans  los  infants  D.  Caries  y  D.  Ferrán  (26  de  marc).  Allí,  sa  poca 
experiencia  y  los  consells  del  comte  duch  d'  Olivares,  provocaren  lo 
primer  conflicte  ab  los  catalans^  en  les  corts  de  Barcelona.  Sobtada- 
ment  sortí  de  nostra  Capital,  lo  4  de  maig.  com  ho  diu  lo  següent  text: 
«Dilluns  a  IIII  del  dit:  en  aquest  die  a  les  sinch  horas  de  dematí  se 
partí  Sa  Mag*  de  aquesta  ciutat  encara  que  molt  desgustatper  raho  de 
les  corts  que  may  se  acabaven  y  axi  dexá  dites  corts  sense  cloure»  (1). 
Felip  III,  acompanyat  de  sos  dos  germans,  puja  á  visitar  la  Verge 
de  Montserrat  á  son  camí  de  retorn  á  Castella.  Allí  portaren  á  terme 
la  acostumada  y  encisadora  excursió  á  les  ermites,  y,  per  feria  esde- 
venir mes  agradosa  al  Monarca,  á  semblanza  de  lo  que  practica  son 
Pare  en  1599,  se  li  disposá  lo  diñar  en  una  d'  elles. 

Felip  III,  dexá  en  ofrena  á  la  Verge  Maria,  una  preciosa  joya  de 
diamants  de  que  li  'n  havia  fet  present  la  ciutat  de  Barcelona. 

Vint  anys  després,  90  es  en  1632,  torna  á  visitar  Montserrat,  al  re- 
torn d'  altre  viatje  á  Catalunya.  Lo  dimecres  19  de  maig,  avants  de  la 
matinada,  lo  Rey  sortí  de  Barcelona_,  sense  que  casi  ningú  s'  en  ente- 
ras. L'  acompanyaven  sos  dos  germans  (2),  anantsen  dreta  via  á  Mont- 
serrat. Pormiren  en  lo  monestir  y  al  dia  següent,  20  de  maig,  refereix 
un  panegirista  de  la  Reyal  familia,  Diego  d'  Aedo  y  Gallart  (3),  que 
«aviendo  cumplido  con  sus  devociones,  y  visitado  muchas  Hermitas, 
se  despidieron  los  tres  Hermanos  y  amigos,  esperan9as  deste  siglo^  con 
la  ternura  y  sentimiento  que  se  puede  considerar  tendrían  los  que  con 
tan  grande  amor  y  conformidad  se  avian  criado  juntos,  desde  que  vi- 
nieron a  este  mundo;  fué  la  despedida  donde  se  divide  el  camino  de 
Madrid  del  de  Monserrate.  Su  Mag^i  y  el  Infante  D.  Carlos  tomaron  el 
de  iladiúd,  donde  llegaron  con  entera  salud;  y  su  Alteza  tomó  el  de 


(1)  Ceremonial  de  Cosas  Antiguas  Memorables,  lo64  á  /6'Í3,  foli  U'5  (arx  Municii»al  de 
Barcelona. 

(2)  Memorial  histórico  español  (Madrid,  1888),  volúm  XX,  pl  90. 

(3)  Viaje  del  Infante  Cardenal  Don  Fernando  de  Austria, -lier  Diego  d'  Aedo  y  G^- 
llart  (Amberee,  1635),  plana  7. 


286  F.    CARRERAS  Y  CANDI 

Barcelona,  donde  llegó  aquella  noche  bien  solo^  sin  la  amable  y  acos- 
tumbrada compañía  de  sus  hermanos». 

V  Infant  retorna  á  Barcelona  entre  les  nou  y  deu  hores  del  vespre 
«ab  son  cotxe  que  venia  de  Montserrat  ahont  havia  acompanyat  lo 
Rey  nostre  senyor  y  lo  Sereníssim  Infant  don  Caries  son  germáo  (1). 

En  quan  al  rey  Felip,  partí  vers  Madrid,  tan  despagat  deis  cata- 
lans  (en  lo  que  hi  atiaven  foch  molts  personatges  de  la  cort),  que,  un 
compatrici  nostre  resident  á  la  Capital  d'  Espanya,  per  respondre  á 
calumnies  y  deturar  malevolenses,  feu  imprimir  una  Crónica  d'  aquest 
reyal  viatje,  restablint  la  veritat  deis  fets.  Sentím  no  haver  tingut 
ocasió  de  fullejarla  (2). 

No  consta  d'  aquest  Rey  cap  mes  acte  de  devoció  á  Montserrat,  ni 
que  al  morir  fes  encendre  lo  ciri  beneyt  de  nostra  Patrona.  ¿Hi  con- 
tribuíren  les  Iluytes  conegudes  per  guerra  deis  segadors,  á  apagar  la 
vella  devoció?  ¿Es  que  ab  ell  se  perderen  já,  les  tradicions  de  pietat 
y  g'randesa  de  sos  progenitors? 

liO  rey  Felip  IV  de  Borbón  (V  en  Castella) 
á.  ilIont8errat 

Acallats  los  primers  motius  de  discordia  entre  Catalunya  y  lo  nou 
rey  Felip  IV,  net  del  rey  Lluís  XIV  de  Franca,  ab  la  estada  que  feu  á 
Barcelona  per  convocar  les  corts,  que  funcionaren  del  12  d'  octubre 
de  1701,  al  14  de  janer  de  1702,  seguidament  s'  embarca  per  Italia 
(8d*  abril),  mentres  sa  muller,  fent  la  via  de  Madrid,  deturava  á  Mont- 
serrat (12  d'  abril  de  1702)  )o  dimecres  Sant,  quedantshi  fins  á 
Pasqua. 

Lo  dissapte  Sant,  tingué  devoció  de  voler  vestir  ella  sola  la  imatge 
de  María  Santíssima,  no  admetenthi  á  altre  persona  en  lo  camaril,  que 
al  sacrista  major  Fr.  Joan  García.  Y  després,  portantsen  la  clau  de  la 
porta  del  camaril,  se  constituí  en  cambrera  de  la  Verge.  Al  arrivar 
la  Reyna  á  Madrid,  trámete  á  Montserrat  una  rosa  d'  or  ab  diamants, 
evaluada  en  vuyt  centes  dobles. 

Felip  IV  retorna  de  la  guerra,  á  Barcelona,  lo  20  de  decembre 
de  1702,  sortintne  lo  23  del  propi  mes  y  any,  vers  Madrid,  si  bé  's  des- 
via un  tant  per  visitar  á  Montserrat,  hont  hi  arrivava  á  les  quatre  de 


(1)  Ceremonialt  de  Coses  Antiguas  Memorables,  1564  á  1643,  foli  166  (arx.  Municipal 
de  Barcelona). 

(2)  Se  jmrla  d'  esta  publicació  en  le.<  Cartea  Comunes  Origináis,  1632  y  1633  (carta  del 
12  de  juny  de  1632),  y  en  les  Letres  clases,  1630-1632,  fol.  179,  del  arxiu  municipal  de  Barce- 
lona. Son,  los  incideuts  de  1632,  premises  de  la  forta  questió  politica  catalana,  que  devia  es- 
clatar  ais  vuyt  anys,  facilitant  la  independencia  de  Portugal  y  la  perdua  del  comptat  de  Ro- 
sselló  y  de  bona  part  del  de  Cerdanya.  Tot  plegat,  consequencia  del  gran  erro  de  Felip  cío 
Gran,  de  no  haver  fet  capital  de  sos  estáte  ¿Lisboa,  en  lloch  de  Madrid,  ciutat,  esta  derrei-a, 
allunyada  de  totes  les  influencies  y  contacte  y  que  cap  condició  ha  reunit  niay,  ni  reunirá 
tampoch,  sí  no  es  la  d'  un  perjudicial  aislament. 


VISITES  DE   NOSTRES  REYS  A  MONTSERRAT  287 

la  tarde  del  24  de  decembre.  A  les  dotze  de  la  nit  d'  aquella  matexa 
jornada,  passá  al  caraaril  ab  son  confcs,  combreg/i  en  una  de  les  du- 
gues  misses  que  olií  y  al  comengar  la  tercera,  se  retragué  á  descansar. 
Empero  á  les  deu  del  matí  ja  era  al  ofici  altra  vegada. 

Lo  dia  de  Nadal,  lo  Rey  menjá  en  públich:  assistí  á  les  vespres 
cantades  á  les  tres  de  la  tarde,  besa  la  ma  á  la  Mare  de  Deu,  y  visita  lo 
trcsor  en  sa  sacristía,  axis  com  la  iglesia  vella. 

Deturat  devant  certa  antigua  pintura  deis  claustres,  aliont  s'hi  re- 
produhía  la  narració  de  Fr.  Joan  Garí,  estigué  una  estona  escoltantla 
de  boca  del  Duch  de  Benavente,  quí,  segons  Serra  y  Postíus,  (de  quin 
autor  extrayéni  la  present  referencia),  fou  previngut  avants  «con  la 
individualidad  que  requería  la  tan  rara,  como  cierta  nptícia». 

Ocupa  lo  matí  del  dia  següent  26  de  desembre,  en  ses  particulars 
devocions,  partint  á  les  nou  á  cavall  y  dexanthi  dugues  centes  dobles 
d'  or  d'  almoyna. 

Y  no  torna  mes  á  Montserrat  en  tot  lo  restant  de  sa  vida. 

La  guerra  de  Successió  s'  encongué  seguidament  en  nostre  Princi- 
pat,  y  la  adversa  fortuna  que  al  comencament  sufrí  1'  exercit  franch- 
espanyol,  porta  á  regnar  á  Catalunya  al  arxiduch  Caries  d'  Austria,  lo 
contrincant  del  rey  Felip,  de  qui  havéni  d'  ocuparnos  per  ses  dugues 
añades  á  Montserrat. 

Visites    á   Montserrat    de    Carie»,    arxidacb    d*    Aostria, 
regnant  á,  Catalanya 

Essent,  la  historia,  narració  verídica  deis  fets  y  considerant  com  á 
fet  indiscutible  lo  de  que  V  arxiduch  Caries  d'  Austria,  durant  la  gue- 
rra de  Successió,  regná  en  nostre  Principat,  no  seriem  imparcials  si 
borressim  de  les  rey  ais  visites,  les  dugues  que  feu  com  á  Monarca,  en 
lo  monestir  de  Montserrat,  lo  qui  mes  tart  fou  Emperador  de  Ger- 

mania. 

Existeix  estampada,  una  curiosa  relació  de  la  visita  del  1706,  que, 
malgrat  nostre  desitj  no  havém  pogut  examinar  (1).  Empero  com  fou 
vista  y  aprontada  per  nostre  parent  Joseph  Rafel  Carreras,  al  fer  sa 
interesant  ressenya  de  la  estada  del  Arxiduch  á  Catalunya,  transcriu- 
rém  aquí  lo  que  breument  hi  relata  á  tal  proposit  (2). 

«En  sa  primera  visita  á  la  Moreneta  de  la  Serra  (en  25  de  juny 
de  1706),  en  la  missa  resada  que  hi  hagué  avants  del  ofici  solemne, 


,1)  Aciuest  interessant  imprés  lo  possehía  D.  Manuel  Valls,  .le  mans  de  qui  passá  á  le. 
de  D.  Jaume  Andreu.  En  lloch  d'  adquirirlo  lo  eonegut  bibliofil  qui  compra  la  sua  coleccó 
d'  impressos,  passá  á  mans  d'  altre  aflcionat  de  Tarragona,  y  no  'ns  ha  sigut  possiblc  te- 
ñirlo a  la  vista.  „,  .      ^    .,      J        T,  -I 

i  (2)    Joseph  Rafel  Carreras    y    Bulbena.    Caries  d'  Austria  y    Ehsaheih   de    Brunsrctch 

Wolffenbüttelá  Barcelona  y  Girona.-Karl  von  Oesterreich  und  Elisabeth  ron  Braunswexg 
Wolffenbüttel  ín  Barcelona  und  Girona  (Barcelona  1902),  plana  443. 


288  F.   CARRERAS   Y   CANDI 

Caries  d'  Austria,  al  arribar  al  ofertori,  isqué  de  sota  '1  dosser  y, 
acompanyat  del  religiós  princep  Antón  Florian  von  Luchtenstein  y 
del  comte  ühlefeld,  s'  agenollá  en  la  grahonada  del  altar  Major,  de 
hont  s' alea,  y  després  d' una  huniil  y  pregona  reverencia  que  feu  á 
la  Sobirana  Verge,  gitá  en  fora  la  espasa  qual  mánech  era  d'  or  guar- 
nit  ab  setanta  nou  diamants,  y  1'  oferí,  colocantla  damunt  la  taula  del 
altar.  Feta  la  ofrena,  s'  en  torna  cap  al  sitial,  preparantse  pera  rebre 
la  Sagrada  Comunió.  Lo  mateix  dia,  a  les  quatre,  visita  ab  molta  de- 
voció  les  ermites.  Estigué  a  Montserrat  niolt  devotament,  sempre  ad- 
mirant  y  celebrant  les  grandeses  d'  aquest  santuari,  fins  lo  dia  27.  Al 
pendre  comiat  de  la  Verge^  1'  csnieniat  dia  27  de  juny,  dexá  escrit  un 
paper  en  lo  camaril,  ab  la  seva  reyal  signatura.  Deya  aquest  paper, 
traduhit  del  llatí: 

«Al  Altar  de  la  Verge 

»A  la  que  en  les  sagrades  lletres  es  anomenada  Negre,  encar  que 
formosa,  Mare  d'  Aquell  per  quí  los  Reys  regnen,  huniilment  agenollat 
a  ses  plantes,  en  perpetua  meraorOi  de  la  devoció  austríaca,  ab  devot 
anini  consagro  y  deposito  la  Espasa  del  meu  costat  treta,  a  fí  de  que 
estant  jo  axí  desarmat,  Iluyte  lo  cel  en  ma  favor  ab  ses  fortes  armes, 
sota  lo  patrocini  d'  aquesta  graciosa  Reyna  deis  cels,  la  qual  elitx  y 
constituescb  en  la  guerra  Capitana  del  Exércit,  en  la  pau  Centinella 
deis  Reg'nes,  y  axí  mateix  ma  advocada  prop  del  Senyor,  essent  jo  lo 
major  deis  pecadors». 

«Lo  20  d'  octubre  de  1708,  visita  novament  la  Vergé  de  Montserrat» 
Caries,  acompanyat  de  sa  muller  Elisabeth.  En  1'  ofertori  de  la  Missa, 
oferí  Caries  á  la  Sobirana  de  Cels  y  Terra,  un  cálzer  ab  vuyt  grossos 
diamants.  Avants  de  pendre  comiat  de  María  Santissima,  s'  inscrigué 
en  sa  Confraría,  possant  en  lo  Ilibre  les  següents  páranles:  Patrum  vír- 
tuti  humilis  cUens  Carolus.  Sempre  pie  de  devoció  per  la  Verge  que 
tant  ayma  Catalunya,  en  7  d'  avril  de  1709  trámete,  Caries,  á  Mont- 
serrat, un  rich  tern  ab  tres  capes. 

«La  devoció  á  la  Verge  de  Montserrat  va  román dre  fermament  gra- 
vada en  lo  cor  del  Emperador  Caries  VI  fins  lo  derrer  moment  de  sa 
vida.  Eli  fou  lo  restaurador  y  enriquidor  del  Monestir  de  Montserrat  á 
Viena  En  aquest  Monestir  se  celebraren  grandioses  festes,  sóts  los 
auspicis  del  emperador  Caries  VI;  pro  cap  tan  esplendida.com  la  que 
se  celebra  en  1725,  quan  tots  los  catalans  residents  á  Viena  cregueren 
haver  recobrat  los  drets  y  privilegis  de  sa  térra,  baix  lo  pactat  en  lo 
tractat  de  pau  ab  Espanya,  firmat  per  los  plenipotenciaris  imperials  y 
per  lo  Baró  de  Riperdá,  plenipotenciari  del  rey  Felip  y  degudament 
ratificat  per  los  respectius  monarques.» 

j\les  llavors,  com  tantos  vegades,  s'  esvaliiren,  per  los  catalans, 
totes  les  promeses,  y  sense  esperanza  sobrevingué  lo  novell  regnat, 


VISITES  DE  NOSTRES  REYS  Á  I\rONTSERRAT  289 


Añada  de  Caries»  IV  á  ülontserrat 

S'acabá  la  guerra  de  Successió,  y  la  casa  d'  Austria  sortí  deflnitiva- 
meiit  d*  Espanya,  qual  nació  fou  governada  sempre  mes  per  la  casa 
francesa  de  Borbón.  Empero  ni  lo  rey  Felip,  torna  ja  á  Montse- 
rrat, en  lo  restant  de  la  sua  vida,  ni  tampoch  son  fill  Lluís  I  durant  1' 
any  en  que  regná,  ni  son  segon  flU  Ferran  III,  en  lo  major  temps  que 
regí  la  monarquía. 

En  lo  regnat  de  Ferran  III,  fou  general  lo  desitj  de  la  nació 
catalana,  de  veure  al  Rey  en  lo  Principat,  postrat  ais  peus  de  la  sua 
estimada  Verge  y  Patrona,  desitj  que  '1  conexém,  per  quan  ha  pervin- 
gut  consignat  en  escrits  (1). 

Mes  res  hi  valia.  L'  allunyament  deis  reys,  de  Montserrat,  anava 
esdevenint  sistemátich.  En  tanta  manera,  que,  quan  Caries  III,  vingué 
d'  Italia  á  pendre  possessió  de  la  corona  d'  Espanya,  deserabarcant  á 
Barcelona,  atravessá  Catalunya,  rebent  mostres  d'  una  adulació  casi 
servil,  y  dexá  de  banda  en  son  viatge  á  Montserrat,  de  qual  Santuari 
prescindeix  per  complert. 

Altre  Caries,  flll  del  precedent,  lo  substitueix  al  morir.  Passá  lo 
segle  y  reyals  plantes,  no  tornaren  á  trepitxar  la  catalana  mon- 
tanya  deMaria,  Sense  exagerado  podém  dir  que  lo  segle  xviii,  es  lo 
segle  del  complert  divorci  entre  nostres  sobirans  y  lo  Santuari  de 
Montserrat, 

Al  iniciarse  la  vinent  centuria,  restablí,  Caries  IV,  la  antiga  de- 
voció,  no  per  inclinació  natural,  sino  com  á  conseqüencia  de  les  cir- 
cunstancies. 

Haventse  fixat  la  ciutat  de  Barcelona,  per  teniríii  lloch  importants 
actes  de  familia,  lo  Rey  se  dirigí  á  ella,  en  lo  comencament  de  setem- 
bre  del  any  1802.  Sigueren  ests  actes,  los  desposoris  del  Princep 
d'  Asturies  ab  la  princesa  de  Napols  María  Antonia,  y  los  de  la 
infanta  d'  Espanya  María  Isabel,  ab  lo  princep  de  Napols  Francisco 
Genaro,  venint  ab  tal  motiu  los  Reys  d'  Etruria,  per  tant,  que  á 
Barcelona,  á  aquesta  Reyna  li  nasqué  un  flll.  Era  natural,  que,  tots 
plegats,  després  de  tant  de  goig,  se  'Is  ocorregués  donar  mercés  al  cel, 
y  puíx  que  en  la  Capital  Catalana  havíen  esdevíngut,  les  sues  míra- 
des  se  ñxaren  en  la  Madona  predilecta  del  Principat.  Axis,  d'  una 
manera  casual,  se  restaura  la  antiga  devoció  deis  nostres  Sobirans, 
abandonada  per  la  casa  de  Borbó,  desde  una  centuria  justa. 


(1)  «Y  solo  pudieron  sua^'izal•les  esta  pena  ciertas  esperanc^as  que  se  han  traslucido,  de 
que  el  religioso  y  devotíssimo  heredado  afecto  que  con  tan  especiales  demostraciones  han 
manifestado  sus  Magestades  al  portentoso  Santuario  de  nuestra  Señora  de  Monserrate,  pue- 
da proporcionar  á  esta  Provincia  la  apetecida  ocasión...»  etc  {Relación  descriptiva  de  los 
obsequios  conque  la  Ciudad  de  Barcelona  en  I09  dias  9,  íO  y  li  de  Setiembre  de  1746,  etc; 
(Barcelona,  Joseph  Texidó),  plana  28). 

X904  P 


290  F.   CARRERAS  Y  CANDI 

Que  tots  pleg-ats  passaren  á  Montserrat  á  postrarse  davant  de  la 
venerada.Imatge,  ho  indica  un  imprés  coetani  (1):  «El  dia  8  de  no- 
viembre á  la  una  de  la  tarde  partieron  de  Barcelona  para  Valencia  los 
Reyes  NN.  SS.  Serenísimos  Señores  Príncipes  de  Asturias,  Señores  In- 
fantes y  Señores  Reyes  de  Etruria,  Príncipe  é  Infante,  pasando  pri- 
meramente á  visitar  Nuestra  Señora  de  Monserrate». 

Lo  viatge  ja  's  feu  mes  comodament  que  en  les  precedents  añades 
deis  altres  sobirans,  puix  ara,  les  rey  ais  families,  s'  aprontaren  de  la 
carretera,  que,  donant  volta  á  la  montanya,  pujava  per  Collbató  y  lo 
Bruch,  á  can  Massana  y  á  Santa  Cecilia.  Axis  donchs,  sortits  ab  los 
carruatges  á  la  una  de  la  tarde,  al  vespre  eren  tots  comodament  allot- 
jats  en  lo  monestir. 

Los  penyals  del  vell  camí  de  Collbató,. que  ressonaren  á  les  veus  de 
Pere  lo  Gran  y  del  cesari  emperador  Caries  I,  no  devien  escoltar  já  mes 
les  deis  sobirans  del  segle  xix. 

Ferran  IV  (VII  en  Castella)  visita  á  Montserrat 

¡Quantes  calamitats  plogueren  damunt  Montserrat  en  los  anys  sub- 
seguents  al  de  1802!  No  hi  ha  dubte  que  aquell  sant  lloch,  esdevé  mi- 
rall  fidel  deis  fets  que  's  desenrotllaren  en  la  nostra  patria. 

Una  g'uerra  nacional  y  santa,  comete  lo  desacert  de  convertir  en 
fortificado  lo  Monestir.  Les  consequencies  sigueren  fatals:  1'  ineendi 
del  1811  y  la  voladura  del  1812,  derrocaren  la  iglesia  y  demés  edificis. 

La  feyna  de  referho  tot  la  emprenien  los  monjes,  ab  gran  fervor, 
quan  aconteximents  de  política  interior,  tornaren  á  dexar  abandonat 
lo  monestir  en  1822  y  portada  la  Santa  Imatge  á  Barcelona,  estantshi 
flns  al  14  de  juny  de  1824,  en  que  sigue  restituyda  á  son  magestuós 
trono  d'  aoinglerades  roques,  y  servid^  per  los  filis  de  Sant  Benet  (2), 


(1)  Relación  délas  diversionts,  festejos  públicoa  y  otros  acaecimiento»  que  han  ocurrido 
en  la  ciudad  de  Barcelona  desde  el  11  de  setiembre  hasta  principios  de  noviembre  de  1808,  con 
motivo  de  la  llegada  ele  SS.  MM.  y  AA.  á  dicha  Ciudad  y  del  viaje  en  la  Villa  de  Figueras. 
(Barcelona,  Jordi  Eoca  y  Gaspar).  Les'relacions  estampacles  del  viatge  de  Caries  IV  á  Cata- 
lunya, omitexen  tota  descripció  de  lo  que  ocorregué  á  Montserrat.  Igualment  desconexe- 
dors  de  detalla  se  'n  mostren  los  historiadors  montserratins  del  segle  xix. 

(2)  Manuel  de  Lasarte  nos  ha  dexat  una  hermosa  comparació  de  com  estava  lo  temple 
de  Montserrat  al  comen(;ar  lo  segle  xix,  á  com  queda  després  deis  incendis  deis  francesos: 
'  Los  que  han  visto  el  templo  de  Montserrat  conforme  está  hoy  por  hoy,  no  pueden  for- 
marse una  idea  de  la  magnificencia  que  tenía  en  1808.  Las  proporciones  eran  las  de  ahora. 
Pero  en  el  día  (any  ISIJO)  es  un  santuario  que  carece  de  adornos;  y  entonces  era  riquísimo  y 
esplendente  Su  vasta  nave  presentaba  una  colosal  superficie  completamente  dorada.  El 
viajero  que  penetraba  en  aquel  recinto  desde  luego  se  sentía  poseído  de  un  profundo  res- 
])('to  Ilaliía  en  él  diez  y  nueve  capillas,  cinco  bajas  á  cada  lado,  cinco  altas  á  mano  derecha 
y  cuatro  altas  á  mano  izquierda  y  en  medio  de  estas  cuatro  el  órgano,  baluarte  musical  es- 
pacioso, compuesto  de  más  de  mil  y  cien  flautas.  El  coro  correspondía  entonces  á  la  gi-an- 
deza  del  santuario.  Noventa  y  una  preciosas  sillas  en  dos  hileras,  alta  y  baja,  fonnaban  un 
él  un  conjunto  sorprendente.  En  las  sillas  bajas  estaba  representada  en  relieve  la  pasión  y 
en  cada  una  de  las  altas  resaltaba  la  estatua  de  un  santo  de  cuerpo  entero,  y  en  relieve  al 
pie,  un  paso  de  su  vida,  todo  labrado  de  un  primor  admirablo.  {El  Mansueto  ó  las  cuevas  de 


VISITES  DE  NOSTRES  REYS  Á  MONTSERRAT  291 

Poch  á  poch  avansava  la  restauració  del  temple  y  deraés  edlficis 
monacals.  Altres  neccssitats  politiques,  portaren  al  rey  Ferran  IV  á 
venir  á  Catalunya,  acompanyat  de  sa  mnller  la  reyna  Amalia,  en  lo 
any  1827.  Llavors  feya  just  un  quart  de  sef^ie  que  ell  raatcix  essent 
sois  Princep  d'  Asturies,  havia  visitat  Montserrat,  y  ara,  avants  de  de- 
xar  nostra  regió,  volgué  repetir  la  visita  d'  altre  temps. 

Per  lo  mateix  camí  y  ab  carruatge  igual  al  de  vint  y  cinch  anys 
enrera,  lo  12  d'  abril  de  1828,  arrivava  á  Montserrat  lo  Rey,  per  la  já 
histórica  vía  de  can  Massana.  Y  no  es  que  en  aquell  quart  de  segle, 
no  s' bagues  avansat  en  les  víes  del  progrés,  puix  los  camíns  de  ferré 
comensaven  á  implantarse  y  los  automovils  de  vapor  á  ensajarse  (1), 
en  nacions  que  'ns  han  portat  gran  devantera. 

Arrivats  al  Monestir  á  les  nou  del  matí,  hi  entraren  per  1'  hort  deis 
monjos,  no  fentho  per  la  porta  principal,  á  fí  d'  evitar  lo  perill  que 
ofería  passar  per  sota  de  les  primparades  parets  del  monestir  vell  y 
claustres  nous,  que^  arrunades,  amena^aven  caure,  inclinantse  en  totes 
direccions. 

La  modestísima  cerimonia  de  la  recepció  feta  al  rey  Ferrán,  la  des- 
críu  V  abat  Muntades  (2):  «Colocada  por  todo  adorno  una  corona  do 
boix  encima  de  la  puerta  y  un  soneto  alusivo  bajo  de  ella,  el  alcalde 
del  Monasterio  hizo  la  entrega  de  sus  llaves  y  SS.  MM.  sin  más  discur- 
sos que  una  felicitación  la  más  sencilla  hecha  por  el  M.  Iltre.  Sr.  Abat, 
se  entraron  en  casa  y  se  dirigieron  á  la  habitación  que  se  les  había 
preparado  en  la  que  era  del  abad,  sin  más  tapices  ni  más  damascos, 
que  los  del  mismo  Abad,  que  ninguno  tenía». 

Després  de  reposar,  lo  rey  Ferrán  passá  á  la  iglesia.  Al  mitg  de 
la  ñau  estava  arreglat  provisionalment  lo  senzill  altar  de  la  Verge, 
esperant  que  dies  millors,  treguessin  al  Santuari  del  estat  de  desolado 
en  que  's  trovava.  Després  deis  divináis  oflois  y  del  cant  de  la  salve, 
los  reys,  pujaren  á  besar  la  má  de  la  Mare  de  Deu,  donant  á  la 
porta,  r  Abat,  una  clau  de  plata  á  la  Reyna,  quí  acepta  ab  gran  ale» 
gría  esser  cambrera  major  de  la  Verge, 


Monfterrat  leyenda  histórica  escrita  por  D.  M.  de  L.  bajo  la  dirección  del  inolvidable  O.  de 
la  V.  ó  tea  historia  y  descripción  de  la  más  admirable  de  nuestras  montañas,  de  sus  vastisi- 
ma$  entrañas  ó  cuevas  tan  maravillosas  como  poco  conocidas,  y  de  la  Perla  de  los  santua- 
rios, etc.  Barcelona,  1860,  pl<ana  10). 

(1)  «Se  ha  construido  y  probado  en  Londres  nn  nuevo  carruaje  movido  por  el  vapor:  no 
es  el  mismo  de  que  otras  veces  han  hecho  mención  los  periódicos,  sino  otro  inventado  por 
Guerney,  que  no  necesita  de  roil-roads  (mortajas  ó  carriles  de  hierro)  sino  que  anda  por  los 
caminos  comunes.  Se  ha  vencido  la  dificultad  de  las  cuestas  arriha  y  ya  se  ha  hecho  la 
prueba  en  un  monte,  siendo  su  velocidad  media  la  de  tres  millas  por  hora;  pero  en  camino 
llano  es  de  7  millas»  (Diario  de  Barcelona  del  13  d'  octubre  de  1826).  Mes  fins  al  1892,  no  lii 
bagué  á  Barcelona  lo  primer  automóvil,  que  fon  lo  del  fabricant  Joseph  Bonet  (La  Veu  de 
Catalunya  del  27  de  juny  de  1901),  Quant  han  tardat  á  implantarse  los  automovils! 

(2)  Montserrat.  Su  pasado,  su  presente  y  su  porvenir  ó  lo  que  fué  hasta  su  destrucción 
del  año  I81í,  lo  que  es  desde  su  destrucción  y  lo  que  será  en  adelante,  per  1' abat  D.Miquel 
Muntadas,  (Manresa,  1867). 


292  F.   CARRERAS  Y  CANDI 

Lo  rey  Ferran,  que  trova  tant  cambiat  lo  temple  y  monestir,  de 
com  r  havía  vist  en  1802,  mentres  contemplava  la  restaurado  que  s' 
havia  fet  en  1'  altar,  desde  la  barana  del  cor,  dig'ué  al  Abat,  si  n'  hi 
hauí'ia  prou  ab  mitj  millo  de  rals  per  portar  á  terme  los  progectes 
que  's  tenien.  Qual  quantitat  fou  tramesa  mes  tart,  axis  que  arrivá 
á  Madrid,  donantse  gran  impuls  á  les  obres. 

Després  de  diñar,  á  les  quatre  de  la  tarde,  los  Reys  partiren  de 
aquell  lloch  de  desolació,  hont,  cumplerta  la  devoció  que  'Is  hi  havia 
portat,  cap  alicient  tenia  per  ningú. 

JLa  reyna  Doiiya  Isabel  paja  Á  Jlloiitserrat 

Al  morir  Ferrán  IV,  la  guerra  civil  que  ensagná  á  Catalunya ,  com 
á  moltes  altres  regions  d'  Espanya,  motiva  nou  tancament  del  mones- 
tir é  iglesia  de  Montserrat,  essent  la  Santa  Imatge,  amagada  á  can 
Jorba,  en  la  propia  montanya,  (29  de  juliol  de  1835).  Se  torna  en  lo 
seu  secular  Santuari,  axis  que  flniren  tan  anormals  circunstancies 
(7  de  setembre  de  1844), 

Algún  temps  després,  la  reyna  Isabel  dona  la  primera  mostra  de  sa 
devoció  á  Montserrat,  trametenthi  egregies  presentalles.  Aqüestes  con- 
sistiren^  en  un  vestit  de  vellut  blanch,  ricament  brodat  d'  or,  donatiu 
de  la  Reyna,  una  englantina  d'  or  esmaltada  ab  puntes  de  diamants, 
ofrena  del  rey  Francesch,  y  una  águila  de  perles,  que  ho  fou  de  la  in- 
fanta Isabel.  Ab  la  major  solempnitat  les  autoritats  de  Catalunya  se 
complasqueren  en  acompanyar  al  Monestir,  los  importants  donatius  (31 
de  maig  de  1857). 

Com  Donya  Isabel  volgués  honrarse,  en  1857,  ab  lo  titol  de  cam- 
brera  major  de  la  Vergc  de  Montserrat,  li  fou  tramesa  per  1'  Abat  la 
clau  d'  or  d'  obrir  lo  camaril. 

La  restaurado  de  Montserrat  prenia  major  impuls  de  dia  en  día. 
Empero  les  noves  costums  religioses  y  socials,  no  cregueren  necessari 
se  restaures  allí  la  vida  eremítica,  que  tan  renom  dona  á  la  montanya, 
en  los  segles  que  van  del  xv  al  xix. 

Tres  anys  mes  tart,  la  reyna  Isal>el  ¿ib  son  marit  lo  rey  Francesch 
y  sos  filis,  vingueren  á  conexer  Catalunya,  posantse  tot  seguit  en  pro- 
grama la  sua  visita  á  Montserrat.  Una  de  les  mes  grans  millores  del 
Monestir,  era,  induptablement  la  via  ferrada  que  comunica  á  Tarrasa 
ab  Manresa,  inaugurada  en  1859,  y  que  estava  ajuntada  ab  lo  Mones- 
tir per  nova  carretera,  construyda  per  la  societat  del  ferré  carril  de 
9arag09a.  Per  tan,  esdevenia  inútil  y  d'  una  importancia  secundaria, 
la  histórica  carretera  del  Bruch  á  Can  Massana. 

La  concurrencia  aumenta  de  tal  manera,  que  en  1859,  fou  indispen- 
sable restablir  la  costúm  de  no  permetre  la  estada  en  lo  Santuari,  mes 
que  los  tres  dies  reglamentaris,  coneguts  antigament  per  deis  Ve- 
litres. 


VISITES  DE  NOSTRES  REYS  Á   MONTSERRAT  293 

La  major  comoditat  en  la  asccnció,  porta  á  Montserrat  nombrós 
contingent  d'  excursionistes,  alternant  ab  lo  cada  dia  major  deis  ro- 
meus.  Un  novell  atractiu  oferia  la  inofitanya,  en  les  famosos  coves,  aca- 
bados d'  explorar  (any  1852),  puix  lo  seii,le  xix  havia  perdut  noció  de  sa 
existencia.  Que  foreu  visitados  prou  sovint  en  segies  passats,  s'  ha 
comprovat,  no  sois  per  les  inscripcions  aparescudes  en  sts  parets, 
portant  les  dates  de  1511,  1551,  1583,  etc.,  (1),  si  que  també  ab  lo 
poema  de  Cristofol  de  Virués,  al  consignarhi  las  oscuras  cavernas 
temerosas  (2). 

Catalunya  on  18G0,  acullí  ab  grans  mostres  d'  afecte  á  la  familia 
reyal  d'  Espanya  sapiguent,  Isabel  J,  excitar  1'  entusiasme  patriotich 
y  tradicional  de  la  torra  catalana,  presentantse  á  Barcelona,  cenyint 
son  front  la  garlanda  comtal,  on  lloch  de  la  corona  royal. 

Mes  féu  encara:  fixada  la  data  de  la  visita  á  Montserrat,  al  30  do 
setembre  de  1860,  la  Reyna,  al  comparexor  á  la  estació  del  Nort  (onze 
.y  quart  del  mati)  s'  hi  presenta  ab  son  fiU  (lo  qui  mes  avant  fou  nostre 
rey  Anfós  V),  vostint  lo  típich  trajo  cátala:  gecli  y  calses  de  vellut 
blau,  faja  y  barretina  vermelles  y  los  peus  cal9ats  ab  espardenyes  y 
botins  de  cuyr  (3).  Aximateix  la  infanta  Isabel  portava  un  vestit  de 
pagesa  del  plá  d'  Urgell,  ab  roba  de  tapicería  do  color  fosch,  á  les 
espatllos  lo  mocador  do  grana  brodat  d'  or  y  al  cap  mocador  de  muso- 
lina blanch,  ab  caputxa  de  cristall.  Aquests  vestits  catalans  los  hi  ha- 
vion  sigut  regalats  por  l'Institut  Agrícola  de  Barcelona.  La  Reyna  duya 
un  vestit  de  xiné  ciar  y  mantellina  negro  y  son  maritanava  de  paysá. 
La  arrivada  de  la  Reyna  á  ]\[ontserrat,  promogué  molt  entusiasme, 
majorment  al  veure,  la  gran  multitut  allí  aplegada,  que  sos  filis  vestien 
á  la  catalana.  ¡Llástima  que^  al  homenatje  prestat  á  los  costums  de  la 
torra,  no  s'  hi  a  juntes  altre  tributat  al  idioma! 

Com  la  excursió  á  Montserrat  fou  un  acte  de  galantería  de  la  Dipu- 
tació  Provincial  de  Barcelona,  volgué  aquesta,  que  allí  s'  hi  trovas  la 
mes  genuina  represen tació  de  la  torra  catalana^  procurant  la  honra- 
se» ab  sa  presencia  tots  los  bisbos  del  Principat,  presidits  por  1' Ar- 
quebisbo  de  Tarragona,  com  taml)é  los  arcaldes  de  la  provincia, 
portant,  los  do  les  poblacions  caps  de  partit,  banderes  ab  escuts 
representatius  de  les  diferentes  regions. 

A  les  duguos  de  la  tardo  les  campanos  del  Monestir  saludaven  la 
arrivada  deis  Reys,  que,  rebuts  per  los  Bisbos  y  la  potita  comunitat 
benedictina  de  Montserrat  (4),  entraren  primer  que   tot  á  la  Iglesia. 


(1)  Vielor  Balaguer.—Las  cuevas  de  ifoníseí-roí -(Barcelona,  Salvador  Mañero). 

(2)  JSÍ  Monserrate,  del  capitán  Cristóbal  de  Virués.  (Barcelona,  1844),  cant  V,  pl   t". 

(3)  Se  conserva  un  grabat  del  (lue  llavors  era  Prlnccp  d'  Asturies  y  mes  avant  fou  Eey  de 
Espanya,  vestit  tal  com  anava  en  la  excursió  á  Montserrat,  qual  gravat  ocupa  lloch  promi- 
nent  en  lo  nostre  pi'cclar  arxiu  general  de  la  Corona  d'  Aragó. 

(4)  En  1-  any  1S59.  la  comunitat  beiiedictina  de  Montserrat  estava  formada  de  sis  monjos 
solameut  {El  Telégrafo  diari  de  Barcelona,  2-¿  de  Juliol  de  1859). 


294  F.   CARRERAS   Y   CANDI 

Estava  aquesta,  esplendidameat  iluminada,  penjant  de  la  ñau  tres 
grans  estandarts:  lo  del  mitj  ab  lo  nom  de  Maria  y  los  altres  dos,  lo 
hu  ab  la  creu  de  Sant  Jordi,  distintiu  de  la  Generalitat  de  Catalunya 
y  r  altre  ab  les  quatre  barres  rojes,  emblema  de  la  casa  reyal  d'  Ara- 
gó.  La  venerada  Imatge  de  María  duya  V  hermós  vestit  que  li  regala 
la  Rey  na  en  1857  y  al  que,  Isabel  I,  hi  afegí,  quan  puja  á  besarli  la 
má,  una  hermosa  águila  de  brillants  y  amatistes,  que  ella  matexa 
volgué  colocarli  per  primera  vegada,  actuant  de  cambrera  de  la  ce- 
lestial Senyora, 

Després  de  rebre  á  les  autoritats  en  les  sues  liabitacions,  la  Rey  na 
baxá  á  peu  á  la  cova  de  la  Verge  (á  les  cinch  de  la  tarde)^  acompa- 
nyada  de  son  marit,  no  volguent  utilisar  mes  quepochs  minuts,  la  ca- 
dira  de  mans  que  li  havien  aparellat.  La  acompanyava  gran  gentada 
ab  atxes  y  fanalets,  victorejantla  al  passar,  los  qui  's  trovaven  acam- 
pa ts  en  les  reQolpades  d'  aquell  tros  de  montanya. 

Després  d'  un  diñar  verament  reyal,  á  les  deu  se  dispararen  los 
fochs  artificiáis,  mentres  en  tots  los  turons  vehins  eren  enceses  grans 
fogates  en  senyal  de  festa.  Acaba  la  jornada  á  les  onze,  ab  un  concert, 
alternant  la  orquesta  ab  la  societat  coral  que  dirigía  en  Clavé.  Com  á 
novitat  en  la  lluminació  del  Monestir,  aquella  nit,  hi  aparellaren  her- 
mosa llum  eléctrica . 

A  les  vuyt  del  matí  del  endemá,  dilluns  primer  d'  octubre  de  1860, 
los  Reys  oyren  lo  solemnial  ofici,  essent  celebrant  lo  Bisbe  de  Vich  y 
predicant  lo  Rvt.  Ermengol  Coll  de  Valdemia.  Al  oñci,  se  seguí  besa- 
mans  dedicat  ais  arcaldes  de  la  Provincia,  mentres  á  fora  se  ballaven 
sardanes  y  ball  plá  ab  acompanyament  de  nostres  típiques  tenores, 
quals  dances  contemplaren  los  Reys  avants  de  tornar  á  Barcelona. 
Aquest  retorn  tractaven  d'  efectuarlo  per  Can  Massana,  lo  Bruch  y 
Martorell,  pro  á  la  fí  tingué  lloch  per  Monistrol.  Arrivá  la  reyal  fa- 
milia á  Barcelona,  á  les  cinch  de  la  tarde,  puix  lo  tren  deturá  á  Ta- 
rrassa,  en  son  passatje. 

La  Rey  na  dona  mostres  d'  haverli  complaátut  la  excursió,  que'  en 
ses  circunstancies  y  detalls,  ofereix  lo  major  contrast  ab  la  feta 
anys  avants  per  son  pare  Ferrán  IV. 

JLa  reyna  Regenl  Donya    JÜaria  Cristina 
á,  MontsCf-rat 

La  restaurado  de  ]\Iontserrat  se  porta  á  tcrme  ab  la  major  perse- 
verancia durant  lo  segle  xix,  arrivant  á  un  estat  de  magnificencia  may 
vist,  no  sois  lo  temple,  sino  també  la  capacitat  deis  edificis  ausiliars. 
La  direcció  facultativa  la  tingué  1'  arquitecte  Sr.  Villar  y  Lozano, 
passant  á  la  sua  mort,  á  son  fiU  Sr.  Villar  y  Carmona,  De  caritats  se 
feyen  les  obres:  estes  mostrarán  donchs,  la  magnanimitat  deis  devots 
del  Santuari  durant  lo  segle  passat.  Y  en  1'  any  1880  fou  patent  1'  en- 


VISITES   DE  NOSTRES  REVS  Á   MONTSERRAT  295 

tusiasme  de  tot  Catalunya  per  la  Verga  de  Montserrat,  ab  les  grandio- 
ses  festes  que  's  feren  á  pretext  de  cumplirse  la  data  de  mil  anys  de 
la  trovalla  de  la  Imatge.  jBenehida  errada  histórica,  que  motivares 
consequencies  tan  iraportants,  com,  lo  decret  de  coronació  de  la  Santa 
Imatge,  la  concesió  de  reso  propi,  lo  titol  de  basílica  per  lo  Santuari  y 
la  dcclaració  de  Patrona  de  Catalunya,  mercés  atorgades  totes  elles, 
per  S.S.Lleó  XIII  en  1881! 

Ab  la  prosperitat  material  coincidí  la  perdua  d'  un  privilcgi:  lo  de 
esser  Montserrat  nullius  Dioecesis,  obtingut  per  mercé  de  Benet  XIII 
y  llovat  per  decret  de  Lleó  XIII  en  1874.  Los  bisbats  de  Vich  y  de 
Barcelona,  competiren  per  adjudicarse  lo  territori  de  Montserrat:  lo  de 
Vich  ó  Ausona,  fonamentava  sa  pretensió,  en  que,  de  remots  segles,  lo 
torrent  de  Santa  Maria  fon  son  limit:  lo  de  Barcelona,  aduhía  la  faci- 
litat  de  comunicacións  ab  la  capital  diocesana.  Barcelona  guanyá  la 
agregado  de  la  montanya,  á  causa  de  sa  major  propinquiíat, 
"  Axis  pervingué  la  primavera  del  any  1888,  y  la  Capital  catalana  s' 
engalana,  invitant  á  totes  les  nacións  á  una  festa  de  pau  y  progrés. 
La  Exposició  Universal,  convertí,  per  breus  dies,  al  empori  del  co- 
mer(?  espanyol,  en  cort  rey  al  y  capital  de  la  Nació. 

Un  hermós  dia  primaveral,  fou,  lo  dilluns  29  de  maig  de  1888.  Al 
matí  los  carrers  de  Barcelona  eren  atravessats  per  un  lando  á  la  gran 
D'  Aumont,  que  portava  á  nostre  virtuosa  Reyna  Regent,  acompanya- 
da  del  rey  Osear  II  de  Suecia  y  Noruega,  anant  á  revistar  alguns  re- 
giments  de  soldats.  Y  després  de  diñar,  mentres  lo  Sobirá  del  Nort 
retornava  á  la  sua  térra,  D.'  Maria  Cristina,  obsequiada  per  la  Dipu- 
tado Provincial,  emprenia  la  via  de  Montserrat,  ab  idéntich  itinerari 
y  locomoció  que  Isabel  I  vint  y  vuyt  anys  avants  havia  fet.  Sos  augusts 
fllls  restaren  á  Barcelona. 

Lo  Moncstir  fou  decorat  ab  lo  boix  de  ses  boscuries,  arreglat  for- 
mant  arcades  y  altres  ornaments,  y  entre  mitx  s'  hi  destacaven  roses 
salvatges,  clavells,  englantines  y  flors  del  camp. 

S.  M.  que  sortí  á  j,es  tres  de  la  estado,  dexava  lo  carruatxe,  á  la 
plassa  de  Monserrat,  á  tres  quarts  de  sis,  al  sóde  la  marxa  reyal  to- 
cada per  la  banda  del  Ajuntament  de  Barcelona,  de  les  campanes 
brandant  á  festa  y  deis  entusiastes  visques  del  poblé  que  tot  ho  om- 
plenava.  S'  organisaren  procesonalment,  la  comunitat  benedictina 
del  Monestir,  los  canonges  de  Vich  y  Barcelona,  los  bisbes  de  Lleyda, 
Vich,  Seu  d'  Urgell,  Astorga,  Sant  Lluís  de  Potosí  y  Abat  mitrat  de 
Montserrat,  portant  á  la  Reyna  Regent  sots  pali,  á  la  Iglesia.  Finit  lo 
Te  Deiim  de  rúbrica  y  la  Salve  montserratina,  la  Reyna  puja  al  ca- 
maril  (ediflci  estrenat  en  lo  precedent  any  de  1887)  á  besar  la  má  á 
María  Santísima  y  á  dexarli  sa  ofrena. 

De  poesía  y  encant  ana  sadollada  esta  visita  de  la  excelsa  Dama 
que  tant  saviament  dirigí  la  ingovernable  ñau  del  estat  espanyol  La 
naturalesa  Huya  arreü  sos  galans  colors  en  flors  y  fullatge.  Empero  la 


296  F.   CARRERAS  Y  CANDI 

flor  mes  preñada  del  verger  de  Catalunya,  la  portava  desde  Barcelona 
D.''  María  Cristina,  per  depositarla  al  peus  de  la  Patrona  del  Princi- 
pat:  era  la  disputada  ftor  natural  deis  Jochs  Floráis,  de  la  que,  pochs 
jorns  avants,  ne  fon  guanyador  lo  canonge  CoUell,  dignan tse  aceptarla 
la  Rey  na  d'  Espanya  y  presidir  nostre  tradicional  festa  de  la  poesía. 
Per  propi  impuls,  destina  esta  flor,  la  Reyna,  á  la  Mare  de  Den. 

Quan  lo  diñar  bagué  finít,  les  societats  coráis  y  la  banda  municipal 
organisaren  un  concert,  acabant  ab  fantastiques  Iluminarles  de  la 
montanya,  hont  s'  encengueren  roges  llums  de  bengala,  en  los  mes 
apropiats  turons  y  valls. 

Esplendidament  s'  alQá  altre  vegada  lo  sol,  en  lo  vinent  día  30  de 
maig.  La  Reyna  Regent  assistí  ais  divináis  oficis,  escoltant  conmoguda 
lo  notabilíssim  sermó  del  Dr,  Celestí  Ribera.  Tan  la  complagué,  que  al 
presentarli,  lo  canonge  Robert,  lo  ciri,  durant  lo  Sanctus,  demaná  si 
podría  possehir  dita  oració  sagrada.  Já  pochs  moments  avants,  los  di- 
putats  provincials,  que  ocupaven  lo  presbiteri,  acordaren  imprimirla 
á  despeses  de  la  Corporació.  Lo  Dr.  Ribera,  felicitat  verbalment  per  la 
Reyna,  sigue  invitat  á  esmor^ar  á  la  sua  taula. 

Després  del  oflci,  s'  organisá  la  visita  á  la  cova  de  la  Verge.  En  la 
plaQa  del  Monestir  hi  estaven  aparellats,  á  disposició  de  S.  M.,  un  bon 
ase  y  una  cadira  de  mans.  La  Reyna  preferí  usar  lo  primer.  Alegre 
excursió  en  la  hora  millor  del  día,  que  cuydá  aumentar  ab  sa  nota 
joyosa,  la  orquesta  barcelonina  y  les  societats  coráis. 

A  dos  quarts  de  tres  de  la  tarde  partía  la  Reyna  Regent  del  Mo- 
nestir,, y  á  les  cinch  já  era  á  Barcelona  (1). 

D.*  Maria  Cristina  retorna  de  Montserrat  fondament  impresionada 
del  hermós  Santuari  apresonat  per  fantastichs  penyals,  que  prou  cali- 
flcaría,  lo  poblé  baix,  de  mansió  dé  fades,  si  no  li  'n  vedas  la  venerado 
subsegüent  á  esser  hostatje  de  la  Reyna  de  cels  y  térra.  Originalísima 
formació  geológica  la  d'  aquella  serra,  que,  si  no  marxa  unida  ab  la 
mcrt.del  Redemptor  de  la  humanitat,  com  han  pretés  persones  mes  pia- 
dosos que  de  ciencia,  en  cambi  ho  está  ab  la  constitució  del  territori 
del  Principat.  Axis  ho  mostren  científicament  no^tres  primers  geolechs 
consignant,  hu  d'  ells  (2),  que,  tant  en  le  concepte  geognóstich,  com  en 
lo  geográfich,  en  P  histórich  y  en  lo  religiós,  dir  Montserrat  equival  á 
dir  Catalunya,  dir  Montserrat  es  tan  com  dir  Patria. 


(1)  Recorta  personáis,  units  áestca  Rcyal  visita,  nos  venen  are  al  pensameut,  sense  que 
pugám  suhstranrens  al  desitj  de  consígname  un  tan  sois.  Dos  sentiments,  lo  rtc  amor  á  la 
excelsa  Patrona  del  Principat  y  d' afecte  á  la  Monarquía  Espanyola,  resonaven  encara,  on 
tot  bon  cor  cátala  al  comen sar  1' any  l«89,  any  en  que  cntrarem  en  lo  mon  de  les  lletres 
al)  1'  ensaig  críticli  histórich  Los  Castells  de  Montserrat.  ¿Era  atreviiuent  de  jovcnesa,  de- 
dicar cst  primer  fruyt  Uiterari  (que  fou  acullit  benevolmcnt  per  los  .Tochs  Floráis  que '1 
jiremiaren),  k  la  Agusta  Sobirana  que  jiochs  meses  enrera  trepitjava  les  montanyes  que  per 
jiriuiera  vegada  preteniem  historiar?  Al  cor  no  se  '1  governa:  son  impuls  nos  guia  y  axis  ho  fe- 
vem,  sens  mes  pretensió  que  donar  satisfacció  á  un  íntim  sentiment  heretat  de  nostres  passats, 

(ü)    Silví  Thós  y  Codina — Montserrat.— Boceto  geognóstico. 


VISITES  DE  NOSTRES  REYS  A  MONTSERRAT  297 

¡Cóm,  donchs,  no  ha  d'  esclatar  1'  entusiasme  deis  catalans,  en 
quantes  ocasións  aquesta  sagTada  llar  de  la  térra,  hi  reb  la  visita  de 
nostres  monarques! 


Visita  del  rey    l>.   Anfós  VI  (XIII  en  Castella) 
á.  Ulontserrat 

Finía  aquí  est  trevall,  quan,  lo  retráp  en  la  sua  estampació,  pcrmet 
continuarhi  la  visita  primera  de  nostre  actual  sobirá  D.  Anfós  VI, 
á  la  Patrona  de  Catalunya,  dexant  axis  complerta  la  relació  de  les 
reyals  exeursions  á  Montserrat. 

La  Diputado  de  Barcelona,  no  dubtá  gens  d'  escullir  com  obsequi 
tradicional  (que  já  comenta  á  formar  estat)  organisar  la  excursió  al 
predilecto  Santuari.  Y  axis  com  en  1'  any  1860,  hi  aplegá  á  tots  los 
arcaldes  de  la  Provincia,  en  lo  present  any  1904,  se  posa  d'  acort  ab 
la  comissió  directiva  deis  sometents,  per  procurarhi  una  manifestacio 
de  les  dugues  entitats  juntes,  que  resultes  lo  mes  genuinament  cata- 
lana possible.  Precisament  los  sometents  devien  celebrar  á  Montse- 
rrat, la  feáta  de  la  proclamació  d'  aquesta  Mare  de  Deu,  com  á  Patrona 
especial  sua,  que,  si  bé  axis  s'  establí  per  R.  O.  de  24  de  janer 
de  1898,  empero  causes  diverses  allargaren  solempnisar  dit  patro- 
natge  ab  un  acte  religiós  en  lo  mateix  Santuari  efectuat  per  les  dele- 
gacions  de  tot  Catalunya  (1). 

Lo  g"0ig,  ara^  com  may,  hauría  regnat  en  la  egregia  excursió  mont- 
serratina,  per  la  oportunitat  de  trovarse  lo  Monarca  en  la  primavera 
de  sa  vida^  juntament  ab  la  primavera  del  any,  que  tant  esplendida- 
ment  engalana  los  serrats  de  Nostra  Dona.  Empero  un  dol  de  la  vigi- 
lia, la  mort  de  la  reyna  Isabel,  enterbolint  la  nota  joyosa  de  la  excur- 
sió, feu  que  la  glassa  negra  hi  campejés.  Lo  10  d' abril,  data  de  la 
visita  de  D  Anfós,  á  les  set  en  punt  del  matí,  arrencava  de  la  estació 
del  Nort  lo  tren  reyal  passant  per  Sabadell,  Tarrassa  y  Monistrol,  com 
en  1860  y  1888.  Empero  de  Monistrol  al  Monéslir,  la  novitat  de  la  via 
ferrada  dita  de  cremallera,  inaugurada  en  1892,  hi  aconduhí  mes  rápi- 
dament  á  S.  M.  D.  Anfós  VI,  del  que  hi  havien  pujat  ab  carruatge, 
en  anys  precedents,  les  sues  insignes  avia  y  mare  les  reynes  D.*  Isa- 
bel y  D.*  Maria  Cristina. 

A  les  deu  baxava  del  cremallera  S.  M.  Los  sometents,  en  nombre 
de  setse  mil  homes,  no  dexaven  un  palm  de  térra  vuyda.  Los  conti- 
nuats  visques,  dominats  per  les  vint  y  una  salves  que  ab  oportunitat 
dispara  un  cañó  granífuch,  retrunyien  grandiosament  per  les  afraus 
de  la  serra. 


(1^  Per  mes  detalla  vegis  la  revista  Paz  y  tregua,  boletín  oficial  del  cuerim  de  somatenes 
armados  de  CataluHa,  y  1'  imprés  de  quatrc  fulls  eu  folititulat:  Comandancia  general  de  los 
tomalenes  armados  de  Cataluña,  —  Proclamación  del  Patronato  de  Ntra,  Sra.  de  Montserrat, 


298  F.   CARRERAS  Y  CANDI 

A  Montserrat  s'  hi  trovaren  aparellats  per  donar  la  benvinguda  al 
Monarca  1'  Arquebisbe  de  Tarragona,  lo  Cardenal  bisbe  de  Barcelona, 
ab  son  bisbe  ausiliar  titular  d  Eudoxia,  y  los  de  Vich,  Lleyda,  Seu 
d'  Urgell,  Tortosa  y  Solsona,  ab  ios  P.  P.  Abat  y  Visitador,  que  també 
son  mitrats. 

Los  sonietents,  ordenats  per  districtes,  desplegant  llurs  estandarts, 
s*  estengueren  en  dugues  compactes  fileres,  ocupant  1'  espay  que  va  de 
la  estació  á  la  Iglesia.  Quan  S.  M  passá  enfront  de  la  histórica  ban- 
dera morada  del  Sant  Christ  d'  Igualada,  que  actuá  de  senyera  en  les 
jornades  deis  sometents  al  Bruch,  volgué,  D.  Anfós,  que  1*  anes  pre- 
cehint,  entrant  á  la  Iglesia  ab  ell. 

També  's  trova  á  Montserrat,  si  be  retreta  de  la  festa,  la  ensenya 
del  16  regiment  imperial  francés  d'  infantería,  que  resta  abatuda  per 
los  sometents  en  la  segona  jornada  del  Bruch  (14  de  juny  de  1808). 
Després  de  la  batalla,  lo  trofeu  fou  dividit  y  la  águila  se  disgrega  del 
drap  tricolor  en  les  vessants  de  can  Massana.  Ara^  al  cap  de  96  anys, 
s'  han  rejuntat  á  Montserrat,  ahont  ni  quedará  complerta  per  sempre 
mes,  junt  á  la  excelsa  Patrona  de  Catalunya  (1). 

S.  M.  entra  sots  pali  á  la  Iglesia,  que  lluhía  la  nova  fatxada  pa- 
gada per  les  germanes  Llagostera,  é  inaugurada  en  1901.  Cantat 
lo  Te  Deum,  al  adorar  á  la  Verge  María,  S.  M.  hi  dexá  en  penyora 
d'  afecte,  son  rich  bastó  de  comandament.  Després  d'  un  petit 
refresch,  comensá  1'  ofici  confiantse  la  oració  sagrada  al  bisbe  de  Sol- 
sona Dr.  Benlloch  quí  hi  estigué  admirable.  Seguidament  lo  Sobirá  posa 
dugues  primeros  pedrés:  la  una,  era  la  del  monument  que  los  sometents 
volen  alijar  davant  los  claustres  gótichs,  en  conmemoració  de  la  batalla 
del  Bruch;  y  la  segona,  pertanyía  al  monument  que  les  associa- 
cions  de  Filies  de  Maria  de  tota  Espanya,  pretenen  construir,  en  la 
plassa  inmediata,  remembrant  la  declarado  del  dogma  de  la  Inmacu- 
lada Concepció. 

Com  á  altre  deis  recorts  reyals  d'  aquesta  solempnial  jornada,  fou 
entregada  al  jo  ve  Monarca,  la  pluma  d'  or  ab  que  acabava  de  firmar 
la  acta  del  monument  al  Bruch,  pluma  que  ostentava  la  inscripció  cas- 
tellana Monasterio  de  Montserrat  —  10  abril  1904  —  Somatenes. 

Acabat  lo  diñar,  S.  M.  firma  lo  Decret,  creant  una  medalla  con- 
memorativa, del  Patronat  que  venía  de  realisarse,  y  consistint  en  la 
Santa  Imatge  de  Montserrat  y  la  efigie  del  Sobirá,  ab  les  páranles 


(1)  Kn  uu  Curios  articlc  que  publica  Pas  y  tregua  (abril  de  1901)  titulat  El  Águila  impe- 
rial del  Refíimiento  de  linea  n."  16  del  Ejército  de  Napoleón,  en  Macari  Golferichs  y  Losada 
1108  explica  la  sua  historia  y  dona  un  facsímil  de  la  bandera,  que  fou  trovada  després  de  la 
ftcció,  cutre  los  uiorts  ocasionáis  per  la  batería  de  cinch  canons  dirigida  per  Joan  Baf;-et, 
de  Lleyda.  De  la  senyera  francesa,  1'  águila  passá  á  Barcelona  y  lo  drap  queda  á  La  Guardia. 
Aquest  poi'ta  la  inscripció  ¿'  empereur  |  des  franjáis  |  au  iC.  me  réijiment  ,  d'  ivfanterie  \  de 
ligue  y  en  la  cara  oposta,  les  accions  á  qüc  assietí  dit  regitrtent:  valeur  |  Ulm,  Attsterlitz  .  JeuA 
Bylau. 


VISITES  DE  XOSTRES  REYS  Á  MONTSERRAT  299 

Patrona  de  los  somatenes  de  Cataluña  gravados  en  la  primera  y  Al- 
fonso  XIII  —  10  abril  1904  en  la  segona  (1).  ¡Llástima  que  les  inscrip- 
cións  se  fessln  excluintne  del  tot  la  llengua  catalana! 

Lo  Rey  prengué  una  d'  aqüestes  medalles  y  de  ses  propies  mans  la 
posa  al  Cardenal  Casanyas  á  quí  tenía  á  son  costat.  A  des  quarts  de 
tres  la  campana  de  Montserrat  toca  lo  só  {so-metent),  y  á  tan  coueguda 
senyal,  los  diferents  sonietens  aplegant  les  armes^  se  conjireji'aren  per 
la  revista  ab  la  matexa  lleugeresa  y  activitat  que  si  's  tractás  de 
prestar  sos  serveys  benemerits,  omplintse  enbreus  minuts,  la  via  del 
portal  y  les  dug'ues  plasses  del  Monestir. 

A  les  tres  s'  organisá  la  revista  deis  setze  mil  bornes  del  sometent 
aplegats  á  Montserrat,  acte  que  tot  y  esser  fet  després  de  diñar,  no 
dona  lloch  al  mes  petit  desordre,  á  despit  deis  molts  motius  de  des- 
content  personal  que  hi  bagué,  deis  uns  per  no  entrar  á  la  Iglesia,  deis 
altres  per  menjar  malament,  etc.  Tant  d'  ordre  en  tants  rails  bornes 
y  sense  que  no  s'  bi  vegés  un  embriacb,  admira  ais  forasters^  que, 
pocb  acostumats  á  nostre  institució,  ó  millor  dit  al  carácter  cátala^  no 
s'  ho  esplicaven.  Hu  de  tais  fou  lo  Marqués  de  Valdeiglesias,  propie- 
tari  de  La  Época  de  Madrid,  quí  no  's  recaptá  pas  de  dir,  que  havia 
d'  esser  un  poblé  molt  bó,  ó  tenirsbi  ab  ell  gran  conflanca,  per  po- 
der fer  sense  perill,  semblants  aplechs  de  gent  armada  ab  tant  exce- 
lent  resultat. 

Los  sometens  absorviren  totalment  lo  temps  y  la  atenció  deD.  An- 
fós  en  les  bores  de  la  tarde  que  hauría  pogut  utilisar  arrivant  fins  á  la 
cova  de  la  Verge  y  coutemplant  la  novitat  artística  y  valiosa,  deis  mis- 
teris  que  's  construexen  á  les  vores  del  camí  que  condueix  á  dit  lloch 
de  devoció.  Axó  y  la  reconstrucció  de  les  ermites  (haventbi  de  nou  al- 
9ades  en  la  montanya,  les  de  Sant  Geroni,  Sant  Joan  y  Sant  Dimes) 
son  les  dugues  memorables  obres  á  que  deurá  donar  acabament  ab 
preferencia,  á  Montserrat,  lo  primer  ter?  del  segle  XX. 

La  revista  esdevingué  admirable,  sentint  no  poderla  descriure  ab 
la  amplitut  que  's  mereix.  Aquell  paysanatge  armat,  sortit  del  cor 
de  Catalunya  (puix  flns  de  la  ultrapirenenca  valí  d'  Aran  baxaren 
sometents),  los  uns  ab  senyeres  blanques,  altres  morades,  estes  velles 
y  aquelles  noves,  aytals  marxant  ais  acorts  de  les  trompetes,  altres  al 
deis  timbáis  (Agramunt  y  Hospitalet),  y  ab  un  armament  tant  variat 


(1)  Una  altre  acuiij'ació  conmemorativa  de  la  festa  deis  sometents  se  posa  cu  circu- 
lació,  deguda  á  la  comisió  deis  matexos.  Es  de  coure,  de  la  mida  aproximada  d'  una  pessa  de 
dcu  contims,  coiitenint,  en  la  una  cafa  la  Imatge  de  la  Mare  de  Deu  ab  la  inscripció  Los  so- 
malenet  armados  de  Catalunya  —Paz  y  Tregua.— 1904,  y  en  la  contraria,  les  montanyes  y  lo 
escut  cátala  entre  branques  de  llor,  dient:  Proclamación  del  patronazgo  de  Nuestra  Señora 
de  Montserrat.— Prendencia  de  S  M.  el  Rey.  Elogiariem  esta  medalla,  ei  al  tractar  de  per^ 
petuar  un  fet  deis  nostres  sometents  no  s'  bagues  menyspreuat  la  llengua  de  la  térra.  No 
enteném  quius  móvils  poden  portar  á  despullar  de  vestidura  catalana  ais  nostres  sometents, 
per  part  deis  quí  mes  empenyats  s'  hi  haurien  de  mostrar  en  conservarli  tot  lo  que  té  sabor 
regional. 


300  F.   CARREKAS  Y  CANDI 

com  la  sua  indumentaria,  imposava  respecte  en  sa  raatexa  senzilla  es- 
pontaneytat.  Majorment  no  tenint  costnm  de  veure  en  uostres  temps, 
mes  multituts  armades,  que  les  del  uniformisme  militar,  si  no  es  en 
circunstancies  de  Iluytes  ó  guerres  estraordinaries,  de  que,  per  for- 
tuna, estém  allunyats. 

Al  Rey  li  complagué  tan  1'  espectacle,  com  la  concurrencia,  conver- 
sant  ab  los  sometents,  lo  mes  familiarment  possible. 

A  dos  quarts  de  cinch  de  la  tarde,  haventse  ja  complert  tot  lo  pro- 
grama, S  M.  dexá  la  carretera  y  vores  del  Monestir,  per  baxar  un  tros 
del  camí  de  lacova,  mentres  esperava  la  hora  de  la  sortida  del  tren,  vol- 
tat  deis  sometents. 

Entre  los  episodis  interessants  que  han  anat  referintse  de  boca  en 
boca,  com  ocorreguts  durant  aquesta  mitja  hora  d'  expansió  regia,  hi 
figura  lo  que  'ns  permetrem  continuar. 

Un  home  vellet  d'  un  deis  sometents  del  Empurdá,  al  veure  á  Don 
Anfós  dirigirse  hont  era  ell,  se  lleva  la  barretina  saludantlo  en  la 
única  forma  respectuosa  que  ell  conexía: 

— Deu  lo  guart,  Senyor  Rey, 

S.  M.  li  prega  se  possés  la  barretina  perqué  era  vell  y  podría  ferirlo 
1'  ayre  del  vespre.  Y  trayentse  la  petaca,  D.  Anfós,  li  dona  un  ciga 
rrillo. 

Lo  bon  home  agrahí  tant  aquest  obsequi,  que  al  pendrel  donantli 
grans  mercés,  se  cregué  obligat  á  correspondrehi,  oferint  de  sa  ne- 
grenca  petaca  un  cigarrillo  al  Monarca,  quí  1'  acepta,  riatller,  celebrant 
est  incident  de  montanyesa  familiaritat. 

A  les  cinch  y  cinch  minuts  de  la  tarde,  sortía  del  Monestir  lo  tren 
reyal,  que,  avants  de  les  vuyt  del  vespre,  já,  's  trovava  de  retorn  á 
Barcelona. 

Vulla  Deu  no  's  fassen  esperar  noves  visites  á  Montserrat  de 
S.  M.  Don  Anfós  VI,  ab  alegría  major  y  sense  entreveurehi  les  glasses 
neg-res  del  1904:  vulla  Deu  que  en  elles  hi  pugam  á  mes  contemplar, 
nostre  inolvidable  y  estimada  g-arlanda  comtal,  junt  á  la  realesa  es- 
panyola,  que  tan  be  s'  hi  escauen  juntes  al  cor  de  Catalunya:  vulla 
Deu  que  lo  segle  XX  que  s'  inaugura,  esdevingui,  per  la  devoció  deis 
Sobirans  á  Montserrat  y  per  la  grandesa  d'  Espanya,  lo  que  havém 
vist  fou  per  una  y  altre,  lo  segle  xvi. 


INDEX 


La  institución  del  castlá  en  Cataluña l 

Bellesguart,  real  sitio  de  Martin  I. 2  ^ 

Numismática  sarda  del  segle  xiv.  —  Ceca  de  Viladiglesies 35 

Palomas  y  palomares  en  Cataluña  durante  la  Edad  Media. 

Paloma  y  colom  en  la  lengua  catalana 45 

Las  palomeras 51 

Colomers  y  tudoners 61 

Palomares  rurales 65 

Los  palomares  del  territorio  de  Barcelona 74 

Los  tudoners  ó  palomares  de  torcaces  en  la  Sagarra 79 

Palomares  á  parcería  y  á  censo 85 

Derecho  feudal  de  construcción  de  palomares  rurales 86 

La  comunicación  por  palomas  conocida  en  Cataluña 91 

Disposiciones  en  favor  de  las  palomas  generales  al  Principado  ...  94 

Ordenes  locales  sobre  caza  de  palomas io\ 

Las  palomas  en  el  mercado  y  en  la  cocina  108 

Apéndice  de  documentos u6 

Glosario  de  voces  poco  comunes 151 

Un  Ilihre  de  geomancia  popular  del  segle  xiii 161 

Dólmenes  en  Piñana  y  Vilasar 175 

Les  aygues  y  hanys  de  Barcelona 

Primitius  pous , 185 

L'aqueducte  roma  del  carrer  deis  Archs 184 

Les  termes  romanes  de  Minici  Natal 186 

Lo  rech  coratal  ó  de  Mir 189 

Banys  públichs  de  la  Edat  Mitjana 200 

Conduccions  de  fonts  mitjaevals 205 

Cequia  dita  de  la  Infanta 206 

Entences  y  Templers  en  les  montanyes  de  Prades  (i2-j()  d  ijoo) 209 

Visites  de  nos  tres  reys  d  Montserrat 

¿Pujaren  á  Montserrat,  Caries  Magne,  Guifré  I  y  Jaume  I?     ....  251 

Lo  rey  en  Pere  «lo  Gran»  á  Montserrat 253 

Pere  III  «lo  Cerimoniós»  á  Montserrat 255 

Joan  I  «Aymador  de  la  gentilesa»  á  Montserrat ,     .  257 

Ferrán  I  «d' Antequera»  á  Montserrat 2Í0 

Anfós  IV  «lo  Magnanim»  y  sa  muller  y  llochtinent  María  de  Castella 

á  Montserrat 261 

Joan  II  á  Montserrat     .     , 265 


p&g. 

Ferrán  II  «lo  Católich»,  á  Montserrat 264 

Múhiples  visitas  de  Carlos  I  á  Montserrat 268 

Les  visites  de  Felip  I  «lo  Gran»  (II  en  Castella)  á  Montserrat     ...  271 

Felip  II  (III  en  Castella)  á  Montserrat 282 

Felip  III  (IV  en  Castella)  á  Montserrat 285 

Lo  rey  Felip  IV  de  Borbón  (V  en  Castella)  á  Montserrat  .....  286 

Visites  á  Montserrat  de  Caries,  arxiduch  d'Austria,  regnant  á  Catalunya.  287 

Añada  de  Caries  IV  á  Montserrat 289 

Ferrán  IV  (VII  en  Castella)  visita  á  Montserrat 290 

La  reyna  Donya  Isabel  puja  á  Montserrat 292 

La  reyna  Regent  Donya  María  Cristina  á  Montser  at 294 

Visita  del  rey  D.  Anfós  VI  (XIII  en  Castella)  á  Montserrat  .     •     ,     ,  297 


MISCELÁNEA  HISTÓRICA  CATALANA 


F.  Carreras  y  Candi 


,.^gg.... 


MISCELÁNEA  HISTÓRICA 


CATALANA 


SERIE    II 


BARCELONA 


IMPRENTA   DE   LA   CASA   PROVINXIAL   DE  CARIDAD 
Calle  de  Montealegre,  núm.  5 

1906 


[ysg'-^í'  'sí'  !©'.  -©^  ■©■■  K-  "2^ 


LA  FRONTERA  ORIENTAL 

DEL  COMTAT  DE  BARCELONA 


(1033  á  1067) 


Victories  sarrahines  en  1053. — Moneda  de  Calaf  (1088).— Origen  del  reyalme 
alarb  de  Lleyíia  (1046). — Lo  primer  rey  Yúsuf  <-/4/?«»ífíí/ar  (1046 — 1093!) — Limits 
del  reyalme  de  Lleyda.—Conquestes  de  la  valí  d' Ager  (1033^  — 1050).  — Cessió  de 
Camarasa  á  Ramón  Berenguer  I  (lojo). — Guerra  entre  lo  Comte  de  Barcelona  y  lo 
Rey  de  C^aragoga  (1058).— Adquisicións  de  Purroy,  Pilzá  y  Estopanyá. —  Idea  histó- 
rica de  la  Ribagoroa.  -  La  conca  hidrográfica  Ribagorcana  partida  entre  quatre  reyal- 
mes. — Lo  Comte  d'  Urgell  en  la  Ribagorca  —  Conveni  entre  los  comtes  Ermengol 
de  Barhastre  y  Ramón  Berenguer  I  (1058). — Lo  comte  Ramón  deCerdanya  ab  domi- 
nis  en  la  frontera  sarrahina. — Pau  entre  lo  Rey  de  ^aragoca  y  lo  Comte  de  Barce- 
lona (1062?)— Derrers  convenís  de  Ramón  Berenguer  I  y  Ermengol  y  Sanxa  de 
Urgell  sobre  la  Ribagorca  (1063  y  1067). 

En  lo  primer  terg  del  seg'le  xi,  lo  Califat  de  Córdoba  devía  saltar 
d'  un  pas  la  distancia  que  '1  separava  de  1'  enlayrat  panell  de  la  gloria, 
(que  venía  d'  assolir  ab  les  conquestes  d'  Alman^or  y  d'Abdel-mélich) 
al  fons  del  avench,  á  que  1'  aconduhiren  les  Iluytes  bastardes,  1'  esperit 
de  bandería,  ó  1'  individualisme  deis  principáis  capdills. 

Mes  avants  d'  efectuarse  la  desmembració  del  Califat  de  Córdoba 
á  Lleyda  's  nota  un  mohiment  separatista  durant  lo  derrer  ter^  del 
segle  X.  Era  dirigit  por  lo  capdill  Abualahuas  Maan  ben  Abdelaziz  lo 
Totxibí,  quí  s'  alia  ab  un  comte  de  la  regió,  segurament  lo  d'  Urgell, 
Ribag'orQa  ó  Pallars.  Mes  la  rebelió  fou  ven9uda  per  Rasic  el  Bargautí. 

Després  de  Rasic,  obtingué  lo  comandament  de  Lleyda  un  altre 

personatge  de  la  poderosa  familia  deis  Totxibís,  90  es,  Hixem  ben  Mo- 

■  hámed  ben  Hixem  (1),  de  qui  diu,  V  autor  Abenhayán,  que  era  germá 


(1)    F.  Cociera;  Estudios  criticas  de  Historia  árabe  española  (Q'aragoea  1903). 


6  F.   CARRERAS  Y  CANDI 

d'  Abderrahman  ben  Yahya  ben  Mohámed  lo  Totxibí,   destinat  de  ca- 
pitá  á  (^'arag-oQa  per  Alhaqiiem  II  en  975. 

Los  Totxibís  s'  ensenyoriren  del  N.  E.  d'  Espanya,  fundanthi  lo 
reyalme  de  Sarkusta  ((Jlaragoga).  Mes  després  de  tres  monarques,  s'  en- 
tronisá,  en  dit  estat  independent,  la  dinastía  deis  Beni-Hud.  En  1039, 
signé  mort  lo  rey  Mondar  ben  Yahya  ben  Hud  y  proclamat  per  sobirá 
son  fill  Quleiman  ben  Mondar  ben  Hud,  qui  actuava  já  de  senyor  de  la 
ciutat  de  Lleyda  (2). 

Ais  derrers  anys  de  la  dinastía  Totxibita  ó  siga  al  1033,  en  lo 
reyalme  de  Qarago9a,  se  nota  un  avenQ  victoriós  dintre  la  Marca  His- 
pánica En  la  frontera  de  Queralt  y  Argentóla  se  trovava  Guillém  de 
Mediona  senyor  deis  castells  de  Mediona,  Aguilar,  Tous,  Calaf,  Cla- 
riana,  Corbera,  Compedra  y  Masana,  qui  era  un  deis  principáis  cap- 
dills  cristians.  Guillém  de  Mediona  resistí  y  perseguí  ais  invasors,  pro 
fou  venQut  y  morí  en  esta  empresa  (3). 

Posteriorment  á  la  desfeta  del  Senyor  de  Calaf,  existeix,  en  lo  se- 
gle  XI,  una  breu  nova  que  mostra  liaverhi  hagut  alguna  encunyació 
monetaria  en  la  frontera  de  la  Marca,  mes  ó  menys  relacionada  ab  los 
batiments  de  moneda  ausonesa  deis  Prelats  de  Vich,  La  concordia,  que, 
en  1088,  feu  lo  bisbe  Berenguer,  ab  los  vescomtes  de  Cardona,  En 
Folch  y  sa  cuuyada  Ermessendis,  declarava,  que,  en  la  moneda  de  Calaf 
tingues  la  Iglesia  la  meytat:  «Et  in  ipsa  moneta  de  calaf  abeat  sauctus 
Petrus  et  jamdictus  Episcopus  et  successores  medietatem  et  in  ipso 
monedarlo  similiter»  (4).  üevéni  suposar  que  hi  bague ren  encunya- 
cións  de  moneda  á  Calaf  en  lo  segle  xí,  segurament  fetes  per  los  Ves- 
comtes  de  Cardona  que  foren  sos  senyors. 

Codera  y  Dozy,  extrayenlho  del  escriptor  Abenaljatib  (Ben  al  Kha- 
tib  l'escriu  1'  autor  francés)  nos  donen  importants  noves  deis  Beni-Hud. 
Explica  Codera,  que,  á  la  mort  de  (^'uleiman,  son  magnifich  reyalme 
queda  fraccionat  en  quatre  parts  entre  altres  tants  de  sos  filis:  á 
Ahmed  li  pertocá  Sarkusta  (Qarago^a),  coneguda  per  la  Ciutat  Blan- 
ca; á,  Yúsuf,  Lerita  (Lleyda);  á  Mohámed,  Calat  Ayuh\  y  á  Lupo,  Toti- 


(2)  Conde  Historia  de  la  dominación  de  los  árabes,  vol.  II,  pl.  182. 

(3)  Any  1033.— Testament  de  ^Wilielmus  midionensis  castro  possesor»  hont  se  llegeix: 
«Hec  autem  omnia  ordinata....  postea  vixit  plusquam  biennium  et  celebrante  eo  plácito 
cuín  domno  bernardo  scudredo  et  aliís  plurimis  amícis  suis  in  cacumine  montis  ante  cas- 
trum  cheralt  superuenerunt  sarraceni  iu  confinio  Argensola  deua.stantes  et  captiuantes 
cristianos  et  ille  cum  ceteris  prosecutus  est  eos  audacter  cum  iam  dictis  amicis  iisqiie  quo 
perueneruut  in  insidiis  barbaricis  ubi  grauiter  uulneratus  atque  capite  truncatus  per  divi- 
ni  amorc  tali  morte  peromptus  migravit  ab  lioc  seculo.»  (Caxó  5,  plecli  Aguilar,  nom.  3, 
Arx.  Mensa  Episcopal  de  Vich). 

(4)  Pergamí  noin.  1831,  del  arx.  Catedral  de  Vich.  Hauriem  volgut  estudiar  aíiuest  cou- 
veni,  puix  lo  «lue  'n  diu  lo  deán  Lluis  Monteada  {Episcopologio  de  Vich,  vol.  I)  nos  feu  en- 
trar dupte  sobre  la  encunyació  monetaria  de  Calaf.  Empero  no  "s  trova  en  lo  llocli  corres 
ponent  del  arxiu  vigatá  y  1'  extracte  que  d'  ell  existeix  en  lo  Imlice  del  Caxon  6,  esdeficient 
per  uostre  objecte.  En  una  nota  del  Cauonge  Ripoll  se  deya  que.  en  son  lemps,  encara  era  en 
lo  culaix  6.  de  dit  arxiu. 


LA   FRONTERA  ORIENTAL  DEL  COMTAT  DE  BARCELONA  / 

1(1  (Tudela).  Mort  ruleiman  (1046  seí^ons  Dozy),  sos  filis  se  sepa- 
raren y  Ahraed  «fué  el  favorecido,  oprimiendo  con  perfidia  á  sus  her- 
manos, hasta  que  les  quitó  lo  que  estaba  en  poder  de  ellos  y  los 
destruyó,  de  modo  que  desapareció  su  nombre  y  prevaleció  sobre 
ellos  con  historia  larga:  tomó  el  sobrenombre  de  Ahmed  Almoctadir 
hilar)  (5). 

Dozy  (6)  treu  del  dit  autor  alarb,  una  descripció  breu  de  la  cort  deis 
Beni  Hud,  presentant  á  dits  sobirans  septentrionals,  com  uns  bons  vi- 
vidors.  Mes  axó  no  obsta  va  á  que  's  mostrassen  molt  afectes  á  la  filo- 
sofía, sobre  quina  ciencia  hi  havíen  escrit  los  dos  reys  de  (^.'arago^a, 
Almoctadir  y  Almutamin  (del  1046  al  1081  lo  primer  y  del  1081  al  1085 
lo  segón). 

A  les  Iluytes  que  mantingueren  Yúsuf  y  son  germá  Almoctadir, 
afegeix  Codera  haver  averiguat  per  les  monedes,  que  lo  rey  de  Lleyda 
prengué  los  dictats  de  ^.slkll  Adapi\  ^ili^l  Almodafir,  ^,^"^LwJ\  y 
Dusiadatein  (lo  deis  dos  senyorius),  ¿J3jJ\  i^v-vo  Seifodaula,  (espasa 
del  poblé)  y  pot  esser  lo  de  ¿J^^l  ^IJ'  Tatxodaula  (corona  del  poblé). 

De  totes  estes  designacións^  segurament  que  la  segona  de  jiiO\ 
{Almodafir  segons  En  Codera)  fou  la  adoptada  per  tothom,  puix  la  do- 
cumentació  cristiana  del  segle  xi,  lo  designa  senipre  ab  lo  nom  d'  Al- 
mudafar,  que  es  lo  que  li  donarém  pera  justarnos  á  nostres  texts. 

Del  rey  Almudafar  de  Lleyda  no  n'  ha  parlat  1'  historiador  local 
Pleyán  de  Porta  (7).  Codera  veu  algún  indici  de  que  hagués  comensat 
á  regnar  á  Lleyda,  avants  de  morir  son  pare,  tal  vegada  quan  aquest 
s'  apodera  de  (^.'aragoQa  en  1'  any  431  de  la  Hégira,  Nos  sembla  massa 
aviat,  tenint  en  compte  los  anys  que  apar  regná. 

Al  desmembrarse  Lleyda  del  reyalme  de  Qaragoga,  per  formar 
monarquía  independent  (1046),  la  frontera  cristiana  havía  tingut  nota- 
ble avene,  especialment  per  la  part  del  Segre  y  Noguera  Pallaresa, 
ahont  quedava  molt  mes  al  Sud  de  la  serra  de  Montsech.  Allí,  al  limit 
Nort  del  castell  d'Orcau^  en  la  actual  montanya  de  Sant  Corneli,  la 
roca  Espanya  recordaría  lo  temps  en  que  hi  arrivava  la  frontera  del 
reyalme  espanyol  (8).  En  la  part  occidental  de  la  Lleyda  sarrahina,  ó 


(5)  Codera,  Obra  predita,  pl.  363. 

(6)  Dozy  Histoire  den  musulmani  d'  Espagne,  vol.  IV,  pl.  262  (Leyde  1861). 

(7)  Del  any  1076  al  1079  s'  indica  la  existencia  d'  un  wali  de  Lleyda  nomenat  Almutemen, 
fill  del  rey  de  ^arag0(;a  Almoctadir.  Mort  Almoctadir  eu  1081,  y  regint  lo  reyalme  de  ga- 
ragoíja  Almutemen,  ocorregué  una  gran  batalla  derrotant  á  mes  de  40,000  cristians  á  Lleyda, 
batalla  evidentment  falsa  ó  exageradísima,  puix  un  fet  do  tanta  entitat  liauría  dexat  rastre 
en  los  escrits  de  la  nostra  térra.  Novament  siiposa,  Pleyán,  A  Lleyda  autónoma  sots  lo  co- 
mandament  d'  Alfagib,  rey  de  Lleyda,  Denla  y  Tortosa.  Eu  1090,  aliat  del  Comte  de  Barce- 
lona, combat  al  rey  de  Valencia  y  al  Cid  y  en  1091  ven(;ut  per  Ermengol  d'  Urgell,  se  feya 
tributar!  d' aquest.  Axis  arriba  Pleyán  al  segle  xii,  dexantuos  en  granconfusió.  (Apu7ite$ 
de  historia  de  Lérida  (Lleyda  1873)  pl.  87). 

(8)  Any  1056.— Ramón  comte  de  Pallars  jussá,  ven  á  Arnau  Mir  de  Tost  los  castell.s  de  Lli- 
minyana,  Mur,  Orcau  y  Bestur(,^  Expressa  los  limits  deis  dos  derrers  dient:  «Et  alia  dúo 
castra  iam  supi-anominata  de  orcallo  et  de   basturi;  quia   ambo  collaterantur  et  sociantur 


8  F.    CARRERAS  Y  CANDI 

siga  en  la  línia  de  Cervera,  en  los  anys  de  1060  y  1066,  al  aduhir  dret 
de  propietat,  era  retreta  encara  la  aprisió  del  territori  no  molts  anys 
avants  subgecte  ais  sarrahíns  i^O).  Y  á  la  part  occidental  de  Cervera,  lo 
castell  d'  Almenara  es  assenyalat,  en  1'  any  1063,  com  final  de  les  mar- 
ques (infra  fines  marchiarum)  {10).  D'  igual  manera  en  la  regió  oriental, 
Montclar  y  Forés  pertanyien  á  Barcelona  en  V  any  1040  (11)  y  Velosell 
seguía  de  Lleyda  en  V  any  10G7  (1'2).  També 's  trovaven  en  lomes 
extrem  de  la  Marca  contra  d'  Espanya,  los  castell s  de  Copons  (any 
1066)  (13),  Montfalcó  y  Veciana  (any  1067)  (14\ 

La  frontera  estava  constituida  per  grans  herms,  los  que,  formant 
una  Qona  neutral,  separaven  lo  territori  cristiá  del  sarrahí  (15). 

Essent  tant  poch  coneg'ut  y  esbrinat  lo  reyalme  sarrahí  de  Lleyda, 
no  son  fácils  d'  establir  los  seus  limits  ab  la  Marca  Hispánica,  sino  es 
vagament,  per  indúcelo.  Tractarém  d'  emitir  opinió  en  tan  important 


alient  simul  afrontaciones  ab  oriente  iii  termino  de  aljelia  et  de  concas.  De  meridie  item 
in  termino  de  limingana  et  de  gallinariis.  De  occiduo  in  termine  de  eramont.  Et  de  circio  in 
termino  de  pepenada  et  de  roca  espaua.»  (Doc  173  de  Ramón  Barengner  I,  arx.  Corona 
d'  Aragó). 

9)  Any  1060  — «In  nomine  domiui  Ego  Isarno  et  vxori  mea  Güila  viuditorea  sumus  tibi 
Foncio  et  conjux  tna  Ermetruit  Per  lianc  scriptura  venditiouis  nostre  Aindimus  vobis  pecia  I 
de  térra  qui  nobis  advenit  per  aprissione  sine  per  qualicumque  uoces  et  est  ipsa  térra  in  Co- 
mitatu  Ausona  infra  términos  de  Cernerá  in  monte  Pavo»  Linda  va  ab  lo  rivo  Cervera,  iDoc. 
nom.  243  de  Ramón  Berenguer  I,  arx.  Cor.  Aragó). 

Any  1066.— Bernat  y  Nevia  venen  á  En  Pons  Duran  cert  alou  iqui  nobisaduenit  per  nostra 
aprisione  sine  (lualique  uoces.  Et  est  ipsum  ec  omnia  in  comitatu  minorisa  infra  términos  de 
cernerá  siue  de  monte  pauoni  in  locum  cinem  dicunt  ad  ipsas  murias>  Lindava  al)  Granj'ena. 
(Doc  31"  de  Ramón  Berenguer  I,  arx.  Cor.  Aragó). 

Any  1075.— Guillém  dona  á  sa  muUer  Ermengardis,  unes  terres  ¡I  Albió  qiib  diu  pervenirli: 
♦  Ad  me  guilielm  aduenit  per  aprisio  \i'l  per  donacione  vcl  per  qualicumiiue  voces.  Et  est 
¡p.sa  liec  omnia  in  comitatu  minorisa  \u.  de  Ausona  iii  torminum  de  kastro  Albio  in  locum 
que  dicunt  Dalfcz-:  estaven  prop  la  serra  que  dividía  Aliñó  y  Conesa,  junt  al  camí  d'  Albió  á 
la  AtmetUa  (Doc.  469  de  Ramón  Berenguer  I,  arx.  Cor.  Aragó). 

(10)  Hu  deis  limits  d' Almenara  (lo  del  Sudó  lo  d'  Occident),  era  la  «sera  de  calar  quo, 
modo  ipsas  aíiuas  abochent»  (,'0  es,  fins  que  les  aygues  tomben,  segurament  en  térra  de  mo- 
ros  Lo  nom  calar  ¿será  calat  adulterat?  (Arx.  Cor.  d'  Aragó). 

(11)  Documents  36  y  149  de  Ramón  Berenguer  I  (arx   Cor.  d'  Aragó). 

(12)  Douació  del  Comte  de  Barcelona  al  Comte  d'  Urgell.  «Dono  te  barbei-a  cum  suas  té- 
rras per  feuo  cum  ediflciis  in  summo  de  col  de  cabra  uel  in  termino  de  muntclar  et  de  fores 
com  les  aques  pendunt  a  velosel».  (Doc  375  de  Ramón  Berenguer  I,  arx.  Cor.  d'  Aragó). 

(13)  Any  1066.— Lo  bisbe  Guillém  de  Vich  ven  al  Comte  de  Barcelona  lo  castell  de  Copons 
ab  sos  termes  y  pertenencies  «Sunt  quidem  liec  omnia  in  ausone  comitatu  in  extremis 
finibus  marcbiarum  contra  ispaniam  in  loco  supradicto  de  copons  Et  adueneruut  michi  per 
successionem  parentorum  meorum  atque  per  omnes  uoces  Et  habent  afrontaciones  ab  oriente 
in  termino  de  rubiono  et  de  artesa.  De  meridie  quoque  in  termino  de  iorba  et  de  albatells 
et  de  castello  nouo  et  villa  alta  et  inde  sic  uadit  usque  ad  terminum  de  cirerola.  De  occi- 
duo iterum  desinuntin  termino  de  moror  de  circio  itidem  collaterant  sibi  terminum  de  mon- 
te falchono  et  de  uiciana  et  de  miralics  et  ])eruadit  usque  ad  supradictum  tcrminuQi  do  rubio- 
no»  (Doc.  32.5  de  Ramón  Berenguer  I,  arx.  Cor.  Aragó). 

(14)  Any  1067.— Mir  Martí  y  Ermengardis  A-enen  al  comte  Ramón  Berenguer  I  terres  sepa- 
rados, sites:  «in  comitatu  Ausona  in  ipsa  marcba  in  cbastrum  monte  falcho  et  in  chastrum 
uiciana  et  in  loco  uocitato  beuiure.  Et  aduenit  nobis  prescripto  alodio  per  nostra  compara- 
tione  et  per  prisione  que  nobis  douauit  nostrum  seniorem  bernardus  guifredi.»  (Doc.  351  de 
Ramón  Berenguer  I,  arx.  Cor.  Aragó). 

(15)  Balari  y  Jovauy;  Catalunya.  Orígenes  históricos,  pl.  307. 


LA   FRONTERA   ORIENTAL  DEL  COMTAT  DE   BARCELONA  9 

punt,  sens  intent  de  dirhi  la  derrera  paraula.  Al  deslligarse  Lleyda 
de  QaragO(;a,  tindría  per  limits:  al  Nort  la  serra  de  iMontsech  d'  Ager; 
al  Est  una  divisoria,  que,  passant  per  entre  Cubells  y  Agramunt,  atra- 
vessaría  la  Sagarra,  ahont  Cervera  quedava  de  la  part  de  Barcelona  y 
Granyena  ab  lo  puig  d'  Agremont  (avuy  Agremontell)  restaríen  de 
Lleyda.  D'  allí  buscant  les  serres  de  Forés,  del  Tallat  y  de  la  Llena, 
per  les  vessants  de  Llardecans  y  Mayáis,  passaría  al  Ebre  en  lo  llocli 
de  Mequinen(;a. 

Deis  limits  Meridional  y  Occidental,  dirém  vagament,  (lue,  arren- 
cant  de  Mequinenga  y  dexant  á  Fraga  y  son  territori  dintre  de  Lleyda, 
aniríen  vers  la  Noguera  Ribagor9ana,  niés  amunt  d'  Alraacellcs,  y  se- 
guiríen  per  la  corrent  d'  aquest  riu. 

Les  continuados  niutacions  que  sofrí  esta  frontera,  en  lo  regnat  de 
Ramón  Berenguer  I,  se  posen  de  relien  ab  la  conquesta  de  la  valí 
d'  Ager. 

Son  molt  migrades  les  noves  que  's  teñen  d'  aquesta  important  em- 
presa cristiana,  en  les  que  sois  s'  hi  trasUueix  la  animosa  constancia 
del  renoraat  cavaller  urgellés  Arnau  ]\Iir  de  Tost.  La  conquesta  d'  Ager 
apar  esdevinguda  avants  del  any  1034,  90  es,  quan  aquell  territori,  for  - 
mant  part  del  reyalme  de  (^'arago^a.  estava  subgecte  á  la  autoritat 
d'  Hixem  ben  Mohámed  ben  Hixem  lo  Totxibí. 

Mes  la  valí  d'  Ager,  mort  lo  derrer  deis  Totxibis,  no  tarda  en 
esser  recobrada  deis  alarbs.  Sois  assenyalen  vagamente  los  historiadors, 
la  data  del  1041  al  1049,  com  á  la  en  que  ocorregué  la  nova  ocupació 
sarrahína.  Sospitém  que  fou  en  esta  oportunitat  quan  esdevingué  la 
destrucció  de  Tremp,  de  que  's  dona  compte  en  certa  donació  del 
any  1079(16). 

Los  perills  y  tribulacions  que  Arnau  Mir  de  Tost  passá  en  es- 
tes guerres,  ell  mateix  los  relata  en  1'  any  1068.  al  donar  lo  castell 
d'  Ager  á  la  abadía  de  Sant  Pere  d'  Ager,  fandació  sua.  També  diu  del 
Castell,  estar  al  mitj  de  selvática  valí;  del  Monestir,  que  V  eregí  en  lo 
lioeh  hont  avants  la  blasfemia  dexava  sentir  sa  forta  veu;  y  del  terri- 
tori, que  no  's  trovava  enclós  en  lo  comtat  d'  Urgell,  sino  «in  extremis 
íinibus  marchiarum  juxta  comitatum  Urgelli  videlicet  intra  Nogueram 
et  Noguerolara»  (17). 

La  data  en  la  que  recobra  la  valí  d'  Ager  Arnau  Mir  de  Tost,  fou 
vers  r  any  1050  (18).  Inseguint  la  costúm  de  donar,  losMonarques,  los 
territoris  ais  capdills  que  los  conqueríen,  Arnau  Mir  resta  com  á  Senyor 
d'  Ager,  puix  ben  guanyat  s'  ho  tenía.  La  facultai  d'  exteudre  los  do- 
minis  ab  la  espasa  á  les  mans,  se  veu  ben  manifestament  en  certa 


(16)  Marca  Hispáuica.  Apendix,  doc.  CCXCIL 

(17)  Marca  Hispáuica.  Apendix,  doc.  CCLXX. 

(18)  Vegis  Villanueva,  Viaje  literario,  vol.  IX,  pl.  88  y  Miret  y  Sans,  hwestigacionet  histó- 
ricas sobre  el  viscondado  de  Castellbó,  pl.  67. 


10  F.   CARRERAS  Y  CANDI 

donació,  del  vescointe  Pons  Guerau,  ais  germans  Eriinany,  d'  una  qua- 
dra  á  Artesa.  En  ella  s  dexava  ilimitat  lo  contí  meridional,  qo  es, 
que  pogués  estrendres  vers  Espanya,  tant  com  ell  prengués  ais  sa- 
rrahíns  (19). 

Sois  ha  pervingut  algún  que  altre  conexement  disgregat,  deis  va- 
lerosos defenedors  y  conqueridors  de  la  térra  en  lo  segle  xr.  Nos  perme- 
tem  afegir  al  preciar  nom  d'  Aruau  Mir  de  Tost,  dos  de  menys  impor- 
tants,  pro  indubtablement  de  gran  valúa  llavors:  Bernat  Guifré,  lo 
guanyador  de  Montfalcó  ó  de  Veciaua  (20)  y  Mir  Amalrich,  á  quí  Be- 
renguer  Bofill  en  1076,  se  comprometía  á  seguir  en  ses  cavalcades  con- 
tra Espaya,  ab  quatre  cavallers  (21). 

JJ  any  1050  es  una  data  altament  remarcable  en  la  historia  del 
comte  Ramón  Berenguer,  no  sois  per  haver  en  ell,  al  que  's  creu,  en- 
viudat  de  sa  primera  muller  Isabel,  sino  també  per  obtenir  una 
notable  adquisició  territorial,  empleant  la  vía  diplomática. 

Qui  sab  si  fou  á  consequencia  de  la  conquesta  de  la  valí  d'  Ager, 
que  surgiren  certes  reclamacions  adre^ades  per  Ramón  Berenguer  I 
contra  Alniudafar.  Lo  Comte  de  Barcelona,  lo  29  d'  Abril,  quinze  dies 
després  de  Pasqua_,  ana  á  RipoU  acompanyantlo  Guillém  bisbe  d'  Au- 
sona  y  molts  procers  de  sa  cort.  Allí  promete  donar  al  monestir  de 
Santa  María,  un  hostatge  en  lo  lloch  de  Camarasa,  en  cas  de  que  se 
solucionesin  favorablement  á  les  sues  demandes,  les  reclamacions  per 
obtenir  aquell  territori  sarrahí. 

De  RipoU  passá  Ramón  Berenguer  I  á  Camarasa  (15  de  Maig  de 
1050)  y  tant  be  termina  son  placitum  ab  Almudafar  de  Lleyda,  que 
li  fou  donat  tot  lo  terme  que  ell  questionava.  Cumplí,  lo  Comte,  sa 
promesa,  entregant  á  Ripoll  la  heretat  de  Mu9a  Avenpahet  y  lo  teloneo 
de  tot  quan  los  vassalls  de  Santa  María  de  Ripoll,  corapressin  ó  venes- 
sin  en  lo  mercat  que  anava  á  instituir  á  Camarasa  y  un  más  en  cada 
ciutat  que  en  avant  conquerís  deis  sarrahins  (28  Setembre  1050). 

Los  interessants  límits  de  la  propietat  de  Muca  Aven^ahet,  mostren 


(19)  Any  1076.— Douació  d'  una  térra  ;i  Artesa,  jnnt  al  (Jió  que  era  de  Ledgardis,  muller  de 
Pons  Guerau,  veseomte  de  Cardona,  á  qul  li  liavia  donada  son  pare  Aruau  Mir  de  Tost  hont 
se  Uegeix:  «Est  autem  situs  alodium  in  urgelli  couiitatu  intra  términos  de  artesa  iusta  riuum 
deíjione  in  loco  antiquitus  vocatu  Aglarill.  Habet  autem  predicta  quadra  afrontacionem  ab 
oriente  in  ipsa  (|uadra  de  remon  (Juillormo  que  vocant  gurb  et  peruadit  per  ipsos  términos 
quos  ego  Poncius  terminaui  et  di-monstraui  uobis.  De  meridie  quociuc  afi'ontat  iu  serra  que 
descendit  de  almenara  et  ascendit  per  montera  ruptum  et  in  antea  uersus  ispaniam  quantum 
prendere  plus  potueritis.  Al)  oceidentali  quoque  clima  afroutat  in  (luadra  de  Bouitilio  arnaldi 
et  generi  suo  Amallo  Remundi.  De  circio  itidem  in  ipsa  sponna:  Afrontat  ubi  sedet  kastrum 
de  ligal  l)cne  usquo  in  uia  que  uadit  ad  eubellos».  (Doc.  180  do  Ramón  Berenguer  I,  arx.  Co- 
rona Aragó). 

(20)  Vcgis  la  nota  (14). 

(21)  Any  1076  — «Itcrum  uero  conuenit  Berengarii  bonefili  ad  predicto  Alirone  propter  su- 
pra  scriptuní  feuuní  ut  babeat  illi  ad  ostes  in  Espanie  llllor  cauallarios  seu  ad  caualcatas 
uelad  allcis  suos  seruicios  et  Mir  amalrici  donet  ei  asiuos  et  bomiues  ad  ipsas  ostes».  (Docu- 
ment  4S2,  de  Ramón  Berenguer  I  arx.  Corona  Aragó). 


LA  FRONTERA  ORIENTAL  DEL  COMTAT  DE   BARCELONA  11 

la  exteusió  que  segurament  tindría  lo  territori  segregat  de  Lleyda  y 
ajuntat  á  Barcelona  en  1050:  á  Orient,  lo  castell  de  Cubells  ó  lo  riu 
Qió;  á  Mitjdia  lo  terme  de  Balaguer  ó  lo  riu  Segre;  á  Occident,  lo  cas- 
tell de  Llorens  ó  lo  de  Sabalicinia  ó  lo  riu  Noguera;  y  al  Nort  lo  castell 
d'  Alós. 

La  donació  feta  á  Santa  María  de  Ripoll  per  Ramón  Berenguer  1 
d'  una  part  de  lo  que  conquerís,  ja  tenía  precedents.  en  la  otorgada 
per  Ermengol  d'  Urgell  y  sa  mare  Constanza,  dos  anys  avants.  Lo  dia 
de  Pasqua  del  auy  1048,  en  lo  claustre  de  la  Seu  d'  ürgell,  en  presen- 
cia d'  Arnau  Mir  de  Tost,  del  vescomte  Mir,  de  Ricart  Altemir,  d'  Huch 
Guillém  y  altres  personatges  de  sa  cort  conital,  y  davant-lo  bisbe  Gui- 
llém,  oferiren  donar,  lo  Comte  y  sa  Mare,  á  Santa  Maria  de  la  dita  Seu, 
una  décima  part  de  totes  les  parles  que  cobressiu  d'  Espanya,  de  ma- 
nera que  una  meytat  sigues  per  obres  y  ornaments  de  la  Catedral  y 
1'  altre  per  la  sua  Canónica  (22). 

La  importancia  de  la  nova  adquisició  de  Ramón  Berenguer  I,  no 
sois  la  tenim  de  considerar  sots  1'  aspecte  d'  aument  territorial,  sino 
per  lo  lloch  hont  venia  á  situar  sos  dominis,  90  es,  en  la  part  Occiden- 
tal del  comtat  d'  Urgell.  Évidentment  existía  un  proposit  de  cohibir 
los  avengos  d'  Ermengol  d'  Urgell,  y  d'  aciuí  les  discusións  que  tost 
aparexen  entre  los  dos  Comtes. 

Per  virtut  donchs,  de  la  cessió  territorial  que  Yúsuf  Almudafar  ha- 
via  fet,  de  Camarasa,  al  Comte  de  Barcelona,  nos  trovém  ab  un  seguit 
de  consequencies  naturals  que  son  d'  importancia  en  la  historia  del 
regnat  de  Ramón  Berenguer  I  y  que  los  historiadors  han  passat 
per  alt. 

La  frontera  urgellesa  havía  de  quedar  en  certa  manera  restrin- 
gida ó  limitada  per  sa  part  Occidental.  Lo  Comtat  d'  Urgell  se  movia 
ab  complerta  independencia  del  de  Barcelona,  per  mes  que  entre  los  dos 
comtes  existís  comunitat  de  mires  y  se  reconegués  certa  subordinado 
del  d'  Urgell  al  de  Barcelona.  Dintre  d'  esta  gestió  Iliure,  n*  Ermengol 
d^  Urgell,  axamplava  sa  dominado  territorial  á  costa  deis  sarrahins, 
serapre  que  hi  tenía  oportunitat.  Axis,  abandonant  les  terres  altes  deis 
Pirineus,  se  transporta  al  Sud,  licantse  per  lo  comtat  de  Pallars,  ba- 
xánt  Segre  avall  y  constituint  á  Agramunt  en  capital  del  Comtat.  Les 
sues  aspiracions  esta  ven  en  buscarla  Noguera  RibagorQana  y  á  esserli 
possible  traspasarla.  Per  ell  havía  d'  esdevenir  una  torta  contrarietat 
que  Ramón  Berenguer  de  Barcelona,  adquirint  dominis  al  Occident 
del  seu  Comtat,  1'  enclogués  y  limitas. 

Ramón  Berenguer  I  tractava  d'  obrir  nou  horitzó  á  ses  expan- 
sions  territorials,  al  formar  de  Camarasa  la  sua  marca,  frontera  y 
punt  de  sortida  d'  altres  empreses  en  la  regió  de  la  Ribagor(;a.  D'  aquí 
donchs,  la  denominado  de  Marquesat  de  Camarasa,  que  queda  al 


(22)    .Varea  Hispánica,  Apeudix  doc.  CCXXXIII. 


12  F.   CARRERAS   Y   CANDI 

dit  territori,  lo  qual  no  devien   may  possehir  en  1    esderenidor,  los 
Comtes  d'  Urgell 

Almudafar,  ab  la  cessió  de  Camarasa,  es  molt  possible  solides 
sa  corona  lleydatana,  cas  deque  trontollás  davant  les  victories  de  son 
germá  Ahmed  Almoctadir  de  QaragoQa.  Es  evident  que  dita  cessió  y  les 
parles^  ab  regularitat  pagades  ais  Comtes  de  Barcelona^  d'  Urgell  y 
de  Cerdanya,  liavien  d'  assegurarli,  no  sois  la  neutralitat,  sino  que 
també  la  protecció  de  sos  veliins  cristians  y  per  conseguent  li  perme- 
tería  posar  á  ratlla  les  aspiracións  conqueridores  d'  Almoctadir. 

Siga  lo  que  's  vuUa.  si  veraraent  lo  Rey  de  (^'aragoQa  usurpa  los 
reyalmes  de  Calatayut  y  de  Tudela,  no  tenim  cap  prova  demostrativa 
de  que  's  pogués  apoderar  may  del  de  Lleyda,  ans  al  contrari,  aquest 
se  solidíl  ab  Almudafar. 

D'  altre  part,  situat  Ramón  Berenguer  1  á  Camarasa,  ja  no  '1  veyém 
entrar  en  acció  vers  lo  Sud  y  contra  Almudafar  de  Lleyda,  quina  fron- 
tera queda  molt  temps  tranquila,  com  si  les  tant  copdiciades  ciutats 
de  Balaguer  y  de  Lleyda,  haguessin  desaparegut  del  escenari  de  les 
sues  ambicions.  Sino  que  ses  mirades  y  esforsos  van  encaníinats  vers 
terres  mes  abruptes  j  de  menor  fertilitat.  Les  hosts  barcelonines  se 
aparellen  per  Henearse  á  les  poch  atractivols  serralades  de  la  Riba- 
gor^a,  per  guanyarhi  Uochs  de  poca  estima,  com  Purroy,  Pilca  y  Esto- 
panyá,  segons  diréni  seguidament. 

La  ralló  d'  aqüestes  noves  orientacions  conqueridores,  la  podém 
trovar  precisament  en  los  tractos  ab  Almudafar,  per  quan,  havent  de 
dexar  en  pau  al  Sobirá  de  Lleyda,  dirigiría  ses  armes  contra  lo  de 
CaragoQa  de  quí  eren  precisament  les  terres  ribagorcaues,  de  que  's 
va  apoderant. 

Lo  reyalme  de  Lleyda  resta  á  poca  diferencia  lo  mateix  que  queda 
després  del  conveni  de  Camarasa.  Axis,  Forés  seguía  essent  frontera 
de  Lleyda  en  1'  any  1086  (23),  si  be  lo  terme  d'esta  Ciutat  y  territori, 
vé  assenyalat,  en  dos  documents  del  any  1073  (24)^  com  si  estigués  to- 


(23)     Marca  Hispánica,  Apendix  (loe.  CCC. 

(2t)  Aiiy  1073.— «Reiieritur  scriptiim  iii  secuuilo  libro  iudicum  quod  ucndicio  por  .scriptu- 
raui  facta  pleiiaiii  hahoat  firniitate.  Igitur  in  dei  iiüiniue  Ego  Bernardu-s  beruardi  uindo 
uobi.i  domiio  Reimundo  l)archinont;usis  c  miti  ipsuui  castrum  de  sancta  perpetua  cum 
eecle.-iiis  et  terminis  et  ciiuctis  suis  pertinenciis.  Quod  aduouit  michi  per  uoceui  parento- 
ruin  mcorum:  Est  autem  in  couiitatu  liarchinoueusi.  Haljet  iiamque  affroutaeione.s  a  parte 
orienti.s  in  castro  de  uilla  de  mager.  A  meridie  in  loco  uocitato  cabra.  E.x  occidcntis  in  pon- 
te de  lerida.  Ex  aquilonis  in  ualle  de  alfed.>  (Document  412,  de  Ramón  Berenguer  1.  ar.\. 
Corona  Aragó) 

Oliver  Bernat  y  Agné.s  venen  A  Ramón  Berenguer  I  totes  ses  perteneneies  «in  comitate 
niiiiorise  uel  ausone  siue  barcbinone.  Est  autem  nominatum  ipsum  castrum  cui  uocabulum 
est  mons  darus  quod  antiquitur  uocaliatur  mons  uanus  et  ipsum  castrum  quod  pilas  nomi- 
namus  et  ii)sum  quod  nuncupatur  l)ene  viuere»  «sicut  arnallns  otonis  et  uxor  eius  guilla  uen- 
diderunt  suprauoniinata  omuia  patri  meo  bernardo  sendredi  et  matri  mee  cliixol.»  «Ha- 
bent  autem  terminum  hec  ouniia  suprascriiita  ab  orientali  parte  in  termino  castri  poutillis 
siue  sánete  perpetué  et  peruadit  pcv  ipsum  terminum  sánete  perpetué  usque  in  barberanuui. 
A  meridiana  quoque  parte  iu  .supradi'^to  barberano  et  pertingit  u.sque  ad  terminum  castri 


LA   FRONTERA    ORIENTAL  DEL   COMTAT   DE   BARCELONA  13 

cant  ab  la  frontera  de  Barcelona.   No  'ns  explicám  la  causa  d'   axó, 
dorainant  encara  á  Lleyda,  en  1073,  Almudafar. 

Monfar,  que  havía  vist  lo  testament  del  conite  d'  Uríicll  í^rmengol 
de  Gerb  del  any  1090,  afirma,  que,  entre  les  coses  do  que  instituhí 
hereu  á  son  fiU,  hi  continua  les  parles  que  Almudafar  11  prestara  per 
la  ciutat  de  Balaguer,  (25).  Tant  d'  aquest  document,  quan  del  contin- 
gut  en  lo  Cartulari  de  Tavernoles  (26),  pot  concloures,  que  deurá  rec 
tificarse  al  propi  Monfar  respecte  á  la  data  de  la  conquesta  de  Balaguer, 
la  que,  no  s^  efectúa,  fins  al  any  1094.  Tal  vegada  la  conquesta  de 
Balaguer  siga  una  consequcncia  de  la  mort  del  vell  Almudafar  de 
Lleyda,  mort  que  podrá  situarse  al  entremitj  deis  anys  1090  á  1094. 

Entre  los  llarchs  regnats  que  registra  la  historia,  crelicm  podcrshi 
posar  lo  d'aquest  rey  Yúsuf  ben  (^uleiman  ben  Ilud,  conegut  semprc 
per  Almudafar. 

No  volém  passar  mes  enllá  de  la  data  de  la  cessió  de  Camarasa  al 
Córate  de  Barcelona  (1050),  sense  retraure  un  fet  característich  del 
govern  de  Ramón  Berenguer  I,  d'  aquell  famós  regnat  que  no  ''s  dis- 
ting-eix  per  la  bona  harmonía  interior. 

En  lo  poch  que  sabém  de  ses  guerres  contra  los  sarrahins,  hi  apar 
també  la  senyal  de  la  discordia,  al  trovarhi  á  pcrsonatges  de  primera 
íila  de  la  sua  Cort,  dexant  al  Comte,  amparantse  ab  los  sarrahins 
y  lo  que  es  pitjor,  damnificant  ab  les  hosts  muslímiques,  los  terri- 
toris  de  la  Marca  Hispánica.  Hu  d'  aquests  personatges  fou  Mir  Geri 
bert,  net  del  comte  de  Barcelona  Borrell  II,  de  quina  biografía  nos 
ocupárem  ja  per  extens  y  no  caldrá  donchs  aquí  repetir  (27). 

Altre  personatge  qui  obra  de  manera  consemblant,  fou  Ramón, 
comte  del  Pallars  jussá.  Constituhit  en  capdill  deis  sarrahins,  los  dirigí 
y  aconduhí  contra  deis  cristians  y  segons  ell  mateix  refereix  (28),  moti- 
va, que  morissen  molts  cristians  y  que  gran  nombre  restássen  en  capti- 
vitat.  Lo  fet  ocorregué  en  data  anterior  al  1060,  tal  vegada  molt  inme- 
diatament  á  aquest  auy. 

Seguidament  de  la  cessió  de  Camarasa  al  Comte  de  Barcelona, 
aquest,  á  20  de  Novembre  de  1052,  dona  en  feu,  á  Ermengol  d'  Ilrgell, 
lo  castell  de  Cubells;  y  mes  avant  (1053)  dona  aytambé  lo  de  Santa 
Perpetua^  á  Alemany  Huch. 

Adquirits  los  territoris  de  Camarasa  y  d'  Ager,  per  Ramón  Beren  - 
guer  1  y  Arnau  Mir  de  Tost,  se  nota,  en  les  guerres  ab  los  sarrahins, 


de  asinis.  Ab  occidua  vero  parte  iii  teruiino  urhis  leride  uel  iu  riuo  curiio.  A  uarte  aiitem 
circii  uenit  per  uallem  de  alfez  usque  iu  termiuum  sánete  columbe  siue  ciieralti  et  coniungi- 
tur  usque  in  terminuui  supradicti  castri  pontillis.»  Lo  preu  d'  esta  venda  foren  2000  mancu- 
posd'  or  de  Barcelona.  (Document  444,  de  Ramón  Berenguer  I,  arx.  Corona  Aragó). 
i. 25)    Historia  de  los  Condes  de  Urgel,  vol.  I,  pl.  :if>l  y  357. 

(26)  Folis  73,  74  y  77,  arx.  Catedral  Seu  d'  Ui'gell. 

(27)  Memorias  de  la  fí.  Academia  de  Buenas  Letras   de   Barcelona,  vol.  VIII.  Lo  Monl- 
jiiich  de  Barcelona 

(28)  Marca  Hispánica,  Apendix  doc.   CCLXXJII 


14  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

un  termini  de  viiyt  anys,  durant  lo  qual  queda  estacionada  la  fronte- 
ra. Ignorém  si  per  inacció  deis  nostres  guerrers,  ó  per  empreses  favo- 
rables ais  sarrahíns,  ó  per  trovarse  en  pau,  los  comtes  de  nostra  Marca 
Hispánica,  ab  los  reys  de  Lleyda  y  de  (^arago^a,  si  be  judicám  com  á 
mes  probable  la  derrera  suposició. 

Bones  relacións  ab  Lleyda  indi<(uen  documents  com  lo  del  any  1055, 
hont  se  'ns  fá  á  saber,  que  los  homes  del  Comtat  de  Barcelona  hi  ha- 
vien  anat  en  busca  de  vitualles,  segurament  en  any  magre  y  freturós 
de  blats  (29), 

Noves  deis  sarrahíns  no  les  trovém  fins  al  any  1056.  La  carta  d' 
esponsalici  d'  Almodis  comtesa  de  Barcelona  (30),  ne  facilita  alguna, 
que,  si  no  de  gran  interés,  dona  á  entendre  regnava  encara  pau  entre 
la  Marca  Hispánica  y  los  dos  reyalmes  predits. 

Eamón  Berenguer  I  entrega  á  sa  muller,  llochs  que  ji  conexém 
com  formant  la  frontera  lleydataua,  com  eren  los  castells  de  Cervera, 
Tárrega,  Granyena,  Camarasa  y  Cubells.  A  estes  possessions,  mes  avant 
hi  veurém  afegirnhi  altres  de  la  Ribagor^a.  Aximateix  1'  hi  entrega 
les  parles  de  Lleyda  y  cent  mancusos  per  mes,  de  les  altres  parles  que 
percibía  de  (^arago^a;  ab  la  particularitat  de  que,  en  rebent  major 
tribut  de  Lleyda,  pogués  traspasar,  los  CLmt  mancusos  procehidors 
de  (^'aragoea,  á  les  parles  de  Lleyda. 

Empero  no  tarda  en  cambiar  1'  aspecte  de  les  relacións  ab  lo  reyal- 
me  de  Qarago^a,  puix  á  mitjans  del  any  1058,  Ramón  Berenguer  I 
guerrejava  ab  lo  seu  sobirá,  al  qui  continuadament  anomenen  Alhagib 
los  documents  cristians. 

En  les  monedes,  d'  Ahmed  Almoctadir  rey  de  C^'aragoga,  tal  vegada 
encunyades  já  en  439  de  la  Hégira  (1047),  ostenta  eix  rey,  lo  titol 
v_^;^\¿\  (Alhagib)  que  també  se  donaren  sos  altres  dos  germans  los 
reys  de  Calatayut  y  Tudela.  Fou  cosa  frequent,  en  la  casi  totalitat  deis 
reys  de  Taifes,  posarse  aytal  dictat,  puix  comentaren  ab  la  farsa  d' 
anomenarse  ^.^i>\i\  ó  primer  ministre  del  veritable  ó  fals  Hixém  II. 

Se  menta  la  guerra  entre  Ramón  Berenguer  1  y  Alhagib,  en  lo  trac- 
tat  que  signa  est  Comte,  á  5de  Setembre  de  1058,  ab  lo  d'  Urgell  (32). 
Ermeng'ol  s'  obliga  va  á  no  fer  pau  ni  treva  ab  Alhagib,  sense  autori- 


(29)  1055.— «In  dei  nomine  ego  Lantfredus  impignorator  siim  tilii  miro  liernardi  Pateat 
quidem  cunctis  qualitcr  debitor  Pum  tibí  modium  unum  ordei  qiiod  tu  mihi  pi-estasti  per 
quinfum  Pt  ad  uxorem  meam  adalandem  sororem  tuam  cui  sit  réquiem.  Et  agnosco  quare  de- 
beo  tibi  illiim  de  dicbus  illis  qiiando  pergebant  homines  iiostrc  patrie  ad  leritam  per  anno- 
nem  nsque  nunc.  Ego  autem  predictus  lantfredus  cum  predicta  nxore  mea  fecimus  tibí 
impignorationis  cartam  ex  nniuersum  nostrum  alodium  quod  habebamus  in  comitatu  bar- 
chinonense  in  penitensc  in  termiiiium  de  pax  et  hoc  fecimus  prius  quam  ad  burriana  fulssent». 
í  Ant.  Eccl.  Cath.  vol.  IV,  fol.  126,  doc.  323). 

(30)  Marca  Higpdnica,  Apendix,  doc.  CCXLVI. 

(31)  Marca  Hispánica,  Apendix,  doc.  CCXLVII. 

(32)  Marea  Hispánica,  Apendix,  doc.  CCXLVII  y  doc.  230  de  Ramón  Berenguer  I,  arx.  Co- 
roDií  Ai-agó. 


LA  FRONTERA  ORIENTAL  DEL  COMTAT  DE   BARCELONA  15 

sació  de  Ramón  Berenguer.  Prometía  contribuir  ab  la  tercera  part  en 
la  guerra  empresa,  repartintse  després,  ab  igual  proporció,  los  castells 
ó  terres  que  conquerisseu.  Ilavía  de  facilitar  les  sagetes  y  enginys 
de  guerra,  indispensables  per  les  campanyes,  lo  comte  Kamón  Be- 
renguer I. 

Parla  lo  conveni,  de  Purroy  y  Pilzá  y  do  distribució  de  terres  en 
dits  llochs,  mostrantnos  que  la  guerra,  comen(?ava  favorablement  al 
Comte  de  Barcelona,  á  qui  trovém  en  acció  dintre  la  vora  Occidental 
de  la  Ribagor^a.  Y  A  mes  d'  axó,  nos  fa  á  saber  que,  en  V  any  1058, 
dita  vora  Occidental  formava  part  del  territori  pcrtanyent  á  Alha- 
gib  de  garagoQa  y  no  del  d'  Almudafar  de  Lleyda,  ni  del  reyalme 
d'  Aragó.  Se  fá  indispensable  conexer  la  constitució  política  de  la  Riba- 
gor^a  á  mitjans  del  segle  xi,  per  entendre  be  la  representado  d*  aytal 
empresa. 

Sense  endinsarnos  en  les  grans  fosquetats  que  envolten  ais  origens 
de  la  reconquesta  Ribagor^ana,  trovém,  al  comen9ar  lo  segle  ix,  que 
molts  pobles  d'  esta  regió,  contribuexen  á  la  restauració  de  la  iglesia 
de  la  Seu  d'  Urgell  (any  819),  simultaneament  ais  del  Pallar»,  Urgell, 
Cerdanya  y  Bergadá  (33).  D'  aquí  se  'n  deduirá  mancomunitat  d'  aspi- 
racions  y  existencia  de  certa  unió  política  entre  los  pobles  pirenenchs 
del  dos  Nogueres  y  del  Segre.  Manifesta  també  dita  mancomunitat,  la 
costúm  existent  desde  los  primers  temps  en  la  Ribagor^a,  de  datar  los 
documents  per  los  anys  deis  reys  de  Fran^a^  segons  solíen  los  comtats 
de  la  Marca  Hispánica  y  no  succehía  ni  á  Sobrarbe,  ni  á  Aragó, 

Dexarém  de  parlar  deis  comtes  de  la  Ribagor^a,  en  quina  cronolo- 
gía é  historia,  tants  fets  hi  han  á  depurar  y  tantes  inexactituts  á  co- 
rretgir.  Se  posa  la  fí  d'  aquest  primitiu  estat  pirenench  independent, 
al  temps  de  Sanxo  III  lo  Major,  rey  XII  de  Sobrarbe  y  V  d"  Aragó 
(1005  á  1034).  Venen  dient  los  historiadors,  que  C4uillém,  derrer  comte 
de  la  Ribagor^a,  aliat  ab  son  vehí  lo  Comte  de  Pallars,  ataca  á  So- 
brarbe. Sortint  ven^ut,  Guillém  de  Ribagor^a,  per  lo  rey  Sanxo  III, 
queda  desposeyt  de  son  Comtat,  que  ajuntá  lo  Rey  d'  Aragó  á  sos 
demés  estats. 

Mes  com  si  fós  lley  del  segle  xi  la  divisibilitat  en  los  reyalmes  pi- 
renenchs, lo  que  havía  fet  avants  Guifré  I,  ab  sos  comtats  de  la  Marca 
Hispánica  y  porta  á  terme  Quleimán  ben  Hud  ab  lo  prepotent  domini 
de  QaragO(?a,  practica  aytambé  Sanxo  III,  dividint  entre  sos  filis  1' 
hermós  patrimoni  que  regía  com  á  sobirá.  Axis,  diu  Martínez  y  Herre- 
ro (34),  que  assenyalá  á  Ramir  lo  reyalme  d'  Aragó,  ab  los  dominis  de 
la  Gascunya,  á  que  tenía  dret  Ramir,  per  successió  de  sa  mare  Caya  d' 
Aybar;  á  García  lo  reyalme  de  Navarra,   ab  Álava  y  la  Rio  ja,  conc- 


ias)   Marca  Hispánica,  Apeurlix,  rloc.  I. 

(34)    Sobrarbe  y  Aragón.  Estudios  históricos,  etc.,  pev  h.TSlRvtiiie/.  y  }ien-ei-o{(^iirítgo(;n,lS<i6) 
vol.  II,  pl.  23,  38  y  71. 


16  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

guda  per  reyalrae  de  Nágera;  á  Fernando,  lo  que  constituía  lo  Comtat 
de  Castella  ab  lo  que  tenía  guanyat  y  reconegut  á  les  Asturies  y 
León;  y  á  Gonzalo,  lo  reyahne  de  Sobrarbe  ab  la  Ribagor(ja,  que  ja  du- 
rant  la  vida  del  seu  pare  posseia  Gonzalo  ab  títol  de  Comte. 

Mes  sois  durant  quatre  anys  (1034  á  1038;  la  Ribagor(?a  y  Sobrarbe 
formaren  petit  reyalme,  puix  assesinat  GonQalo,  en  lo  pont  de  Mont- 
clús,  passaren,  los  territoris  que  governava,  á  mans  de  Ramir  rey  d' 
Aragó.  Aquest  y  sos  succesors  en  lo  segle  xi  Sanxo  RamireQ  (1063 
á  1094)  y  Pedro  Sanxep  (1094  á  1104),  se  titularen  reys  in  Aragone  et 
in  Superarbi  seu  in  Ripacurca  (35). 

Mes  no  's  deu  entendre,  del  títol  adoptat  per  los  reys  d"  Aragó,  que 
la  conca  hidrográfica  del  riu  Noguera  Ribagorpana,  que  es  lo  que  ha 
donat  nom  á  la  regió,  tos  tota  ella  de  domini  llur,  á  mitjans  del  se- 
gle XI.  Si  la  estudiéni  ab  los  documents  á  les  mans,  la  trovarém  com- 
partida en  quatre  reyalmes  diferents,  y  tal  vegada  la  porció  major  no 
pertanyería  pas  al  d^  Aragó. 

La  famosa  serra  del  Montsech,  tallada  per  los  dos  Nogueres,  á  Ager 
y  al  Pont  de  Montanyana,  la  conceptucm  com  límit  entre  los  estats 
cristians  y  1'  antich  reyalme  de  Tuleimán  bcn  líud,  avants  de  les 
conquestes  d'  Arnau  Mir  de  Tost. 

Del  terme  del  castell  de  Montanyana,  á  les  extremitats  deis  Pirineus, 
la  Noguera  Ribagoríjana  se  veya  compartida  entre  los  comtes  d'  Urgell 
y  Pallars,  lo  senyoriu  d'  Erill  y  lo  Rey  d'  Aragó.  Montanyana,  ó  siguen 
vertents  septentrionals  del  Montsech  en  amunt  del  Noguera  Riba- 
goríjana,  pertanyía  al  Comte  d^  Urgell  (36),  qui  ha  vía  també  prés 
ais  sarrahíns,  tota  la  vertent  Nort  del  Montsech  dintre  lo  comtat  de 
Pallars.  Després  del  terme  de  Montanyana,  los  Comtes  de  Pallars,  en- 
traven  á  dominar  en  la  Ribagor(?a  y  amunt  del  terme  d'  Areny,  per 
Suert  comen(;ava  la  baronía  d'  Erill.  Era  de  la  Marca  Hispánica,  la 
voi'a  Oriental,  y  del  reyalme  d'  Aragó  la  Occidental.  No  tením  co- 
nexement  de  cap  poblé  de  la  ribera  Oriental  ,  que  hagués  per  - 
tanyut  al  Aragó,  com  tampoch  confirmen  los  documents,  la  pretesa 
conquesta  del  comtat  de  Pallars  ( ¿Jusá  ó  Sobirá?  )  per  Ramir  I, 
comunicada  ab  la  major  vaguetat  per  1'  historiador  Martíuez  y  He- 
rrero (37). 

L'  areny  del  Noguera  Ribagor(?ana  en  sa  part  baxa,  po  e?,  de  mes 
avall  del  terme  de  Montanyana,  fins  á  Monfort  ó  á  Almenar  (punt  que 
establím  hipotéticament)  dividiría  ais  reyalmes  de  Caragoya  y  de  Lley 
da,  desde  '1  momcnt  en  que  's  forma  aquest  derrer,   ab  la  partició  de- 
cretada per  (,'Uleiman  ben  Hud.  Lo  recorregut  de  dit  riu,  fins  á  sa  con- 


os)   Végintse  lo»  documents  411,  177  y  487  de  Ramón  Berenguer  I  ar.T.  Cor.  d'  Aragó;. 
C.36)    Eu  V  any  1079,  Ermengol  d'  Urgell  cedí  Montanyana  al   Comte  de  Pallars.  (Registre  1 
foli  28,  arx.  Cor.  rl'  Aragó). 
(37)    Obra  citada,  vol.  II,  pl.  81 


LA   FRONTESA  ORIENTAL   DEL   COMTAT   DE    BARCELONA  17 

fluencia  ab  lo  Segre  á  Corbins,  vindría  enclós  en  ses  dos  vores  dinlre 
lo  reyalme  sarrahí  de  Lleyda. 

Avantsde  la  guerra  contra  Alhagib  del  any  1058,  lo  primer  lloch 
cristiá  per  hout  s'  atravessava  lo  riu  Noguera  Ribagor^ana,  era  lo  de 
Montanyana,  que  formava  part  de  la  Marca  Hispánica  per  esser  per- 
tenencia del  Coratat  d'  Urgell.  Tant  per  comengar  allí  nostra  fron- 
tera, quan  per  atravessarse  lo  riu  al)  u'.i  boa  pont,  tenía  certa  impor- 
tancia Montanyana. 

Si  avuy  los  ponts  son  obra  altarat-nt  beneficiosa  per  lo  progrés  deis 
pobles,  molt  mes  ho  resultaveu  en  lo  segle  xi.  Era  sa  construcció  tant 
dificultosa  y  de  tanta  cntitat,  que  solía  igualar.se  á  obres  bcnéfiques, 
com  la  de  redimir  ais  cautius.  La  comtesa  del  Pallars  Jussá,  Va- 
lencia, filia  d'  Arnaii  Mir  de  Tost  y  d'  Araendis,  manava  en  son  testa- 
ment  (sense  data)  fer  quatre  parts  de  son  patrimoni,  destinantne  una 
á  redempció  de  cautius  y  construcció  de  ponts  simultaneament  (38).  La 
quantía  deis  emoluments  que  proporcionaven  los  drets  de  pontatgc,  se 
posa  de  manifest  en  la  donació  del  Comte  de  Barcelona  á  Pere  d^  Esto- 
panyá  de  la  alcántara  del  castell  Ceboller  quan  aquest  y  Montsó 
fossen  recobrats  deis  sarrahíns  (39).  Si  per  tot  esdeveníen  d'  importan- 
cia los  ponts,  molt  mes  ho  eren  á  les  frontcres,  hout  s'  ajuntava  la 
utilitat  general  pública,  á  la  especial  d'  estrategia  militar.  No  havém 
d'  estranyar  que,  durant  la  Edat  Mitjana,  en  esta  regió  de  la  Riba- 
gorca,  motivassen  la  íormació  de  población»  á  son  costat,  segons  enea 
ra  'ns  ho  indiquen  ab  los  actuáis  nonis  que  porten,  los  municipis  de 
Pont  de  Suert  y  Pont  de  Montanyana. 

Llen(;at  á  la  conquesta  de  terres  Ribagoryanes,  Ramón  Berenguer  I, 
indubtablement  contrariaría  á  Ermengol  d'  Urgell,  y  esta  contrarietat 
devia  demostrarse  ab  certa  apatía  en  contribuhir  i\  les .  empreses 
del  de  Barcelona.  Aquest,  tenint  de  vencer,  quan  meuys,  la  resistencia 
passiva  del  comte  Ermengol,  quina  ajuda  havía  d'  esserli  valiosa,  no 
podía  prescindir  de  donarli  participado  en  lo  guany  que  obtingués. 


(38)    Registre  l,fol.  4y  (arx.  Cor.  Aragó). 

('39)  Sense  data  'iirimera  .iieytat  del  sej^le  xii  >.  «Hec  est  memoria  de  dono  quod  facit  come* 
ad  petrum  de  Stopana  per  castruui  uioiitsso  (juod  recuperat.  lu  priuiLs  doiiat  ei  Casteio  ce- 
boler  cuní  siiis  ómnibus  pertincuciis  et  douat  ci  leudaní  (iumui  accipiat  ad  ipsam  alclianta- 
ram  Videlicet  de  vno  trossello  médium  morabetiuum  etde  líala?;  (iiiartaui  partem  morabitiui. 
De  equo  aut  equa  aut  mulo  (juatuor  deuarios.  De  boue  uaclia  uel  a.'^iuo  dúos  denarios:  de 
quatuor  ouihus  deuarium  nnum.  De  Carica  de  cluiiram  ant  de  cera  aut  de  oleo  deuario.'r  XII. 
Et  i.sta  leuda  nullo  modo  accijíiatur  uisi  de  illis  rebus  que  cau.sa  ueiidicioiiis  inde  traufiieriut. 
Et  uUa  alia  leuda  uetus  aut  noua  ibi  alitcr  non  addatiir  neíjue  accipiatur.  In.'íuper  donat  ei 
Elis  et  dúo  castra  Tamarit  et  <;aidi  quaudo  deus  ea  dederit  ei.  Supradicta  oninia  donat  ei  a 
fuero  de  Aragons  et  de  Eege  Petro  ac  Rege  Saucio.  De  rebus  uero  milicie  templi  uel  de  eo- 
rum  propriis  hominibus  nulla  leuda  exquiratur  nec  accipiatur.  Si  autem  quod  absit  consti- 
tuía milicia  montssoni  deficeret  aut  destrueretur  iam  dictus  petrus  reeuperet  montsso  sine 
aliqua  contradicione.  Supradicta  omnia  donet  ei  Comes  per  honorem  ad  fueros  de  rege  pe- 
tro  etrege  sancio.  Et  si  Petrus  recuperaret  modo  iamdicto  castrum  montsso  reeuperet  Comes 
prephatum  honorem  de  petro  iamdicto.»    Registre  1,  fol.  26,  arx.  Cor.  d'  Aragó;. 

1906  2 


18  F.    CARRERAS   Y  CAXDI 

Axó  explicará  molt  be,  que,  en  lo  referit  conveni  del  1058,  Ramón  Be- 
renguer  atorgás  á  Ermengol,  la  tercera  part  de  lo  conquerit.  Mes  may 
lo  non  territori  de  la  i-íibagorga,  s'  ajuntá  al  comtat  d'  Urgell,  que 
forma  part  del  de  Barcelona.  D' aquí  que,  aquest  Comtat,  exte  ■ 
nentse  al  altre  cantó  del  d'  Urgell  quan  la  adquisició  de  Camarasa, 
prosseguía  expansionantse  vers  1'  Occidént,  á  judicar  deis  termes  del 
tractat  de  1058  y  de  lo  contingut  en  los  juraments  de  fidelitat  y  hoihe- 
natge  prestats  per  los  feudataris  de  Ramón  Berenguer  I. 

Es  un  fet,  que,  després  de  la  adquisició  de  Camarasa,  no  's  descui- 
di  posarse  esta  vila  entre  les  principáis  pertenencies  del  Comtat 
de  Barcelona,  en  la  prestació  d'  homenatges:  com  també  ho  es,  que, 
després  del  avenp  en  la  Ribagor9a,  los  feudataris  de  Ramón  Beren- 
guer I,  al  prométreli  auxili  y  defesa  per  totes  les  fronteres  y  llochs 
del  Comtat,  hi  nomenin  les  poblacions  per  ell  ocupades  en  la  Noguera 
RibagorQana,  posteriorment  á  la  guerra  del  1058  (40). 

Salta,  donchs,  á  la  vista,  que  era  sumament  arbrital  la  linia  divi- 
soria del  Comtat  d'  Urgell,  majorment  si  mirant  al  mapa,  nos  fixémen 
que  Cervera,  Tárrega  y  Camarasa,  son  adqiiisicions  del  Com  te  de 
Barcelona,  durant  la  primera  meytat  del  segle  xi,  ab  les  que  envolten 
ja  les  terres  del  d^  Urgell. 

D'  altre  part,  Ermengol  d'  Urgell,  trova  manera  d'  anticiparse  al 
Comte  de  Pallars,  guanyant  deis  sarrahíns,  en  lo  comencament  del 
segle  XI,  bona  porció  de  la  Conca  de  Tremp  en  sa  partida  inmediata 
al  Montsech,  com  també  algún  territori  de  la  serra  del  Montsech  dintre 
de  la  Ribagor^a  (41). 

Prou  n'  hi  ha  ab  lo  dit,  per  demostrar  quan  se  presta  á  confusions 
la  designado  deis  llochs  que  son  d'  un  ó  altre  Comtat  ó  reyalme,  en  la 
época  que  'ns  ocupa^  sens  dubte  de  les  mes  fosques  é  inexplorades  de 
la  historia  de  Catalunya. 

Per  si  axó  no  bastas,  flns  lo  Comte  de  Cerdanya  passá  á  teñir 
dominis  en  la  marca  ó  frontera  d'  Espanya.  A  ben  segur  que  no  sa- 
tisfaría á  sa  ambició,  trovarse  recios  entre  territoris  cristians  y  fal- 
tat  d'  expansió  y  engrandiment.  Axis  ho  diu  altre  conveni,  que,  en  lo 
propi  1058  (26  de  Novembre),  signa  Ramón  Berenguer  I,  ab  Ramón  de 
Cerdanya,  qui  era  fill  deis  comtes  Guifré  y  Guisla,  net  del  comte  Oliva 


(40)  Auy  lOül.— Comi'iii  entro  llamón  Bcrcii}¡,"iier  I  y  Alinodi.s  d'  iiua  part  y  los  dos  {?er- 
mans  Bernat  Riculf  y  Mir  lütulf  de  part  altre,  cu  lo  que  rebereii,  estos  derrcrs,  lo;?  castells  de 
Balíjarenyy  de  Gaj'á.  Després  d'  obligarse  ádefensar  al  Senyor  per  los  seus  comtat^  de  Bar- 
celona, C4eroua,  Ausona,  Panadcs,  ciiuat  de  Mauresa  y  castell  de  Cardona,  hi  afegeix  Etip- 
r-um  castrum  de  Ceruaria  et  de  tarrega  et  de  kamarasa  et  de  cubéis  et  de  stop^man  et  de  can- 
nelaa  efj)i<¿o  roj/o  cuní  ounii bus  terminis  et  pertinentiis».  >Doc.  2!t8  de  Ramón  Berenguer  I, 
arx.  Corona  d'  Aragó. 

(41)  Any  107n.— Donacions  del  Comte  d'  Urgell  al  de  Pallars  .Jussá,  deis  castells  de  la 
Guardia,  Moutanyana,  Malgrat,  Biscarri,  Llimiiiyana,  CastcUó  y  altres.  (Registre  1,  fol.  28, 
arx.  Cor.  d'  Aragó  . 


LA  FRONTERA   ORIENTAL   DEL  COMTAT   DE   BARCELONA  19 

y  casat  en  1064  ah  Adala  (42) .  Lo  comtc  Ramón,  per  los  volts  del  any 
10-30,  segons  opina  lo  bisbe  Marca  (43),  cstava  enemistat  y  en  guerra, 
ab  los  dos  comtes  de  Barcelona  y  d'  Urgell.  Ara,  en  pau  ab  tjts  dos,  se 
presta  íl  contribuir  en  les  erapreses  conqueridores  del  de  Bíircelona^  á 
condició  de  que  Ramón  Berengucr  1,  1'  aconsellés  y  ajudás  á  recobrar 
lo  territori  (|ue  s'  estenía  per  la  frontera,  del  termo  d'  Uluja  en  avant 
vers  Espanya(44).  També  nos  diu  lo  conveni,  que  tant  ell,  com  son  pare 
lo  Comte  Guifré  de  Cerdanya,  havíen  percebut  paries  deis  reys  de  Lley- 
da  y  de  Taragova,  les  quals  li  j;arantí  lo  Comte  de  Barcelona,  fins 
al  extrem  de  comprometres  á  satisferles  tot  lo  temps  que  dits  sobirans 
sarrahíns  no  'Is  hi  entregassen.  Indubtablement  que  llavors,  per  causa 
de  la  guerra,  Alhagib  no  pagaría  paries  á  ningú  y  lo  Comte  de  Cer- 
danya sois  ue  cobraría  d'  Ahnudafar. 

A  mes,  lo  Comte  de  Barcelona  devía  satisfer  al  de  Cerdanya,  trenta 
nou  unses  d'  or  per  Tots  Sants,  com  també  assegurarli  cent  unses  d'  or, 
al  ingrés  de  cada  nou  bisbe  en  la  diócesis  d'  Ausona. 

Ramón  de  Cerdanya  se  compromete  á  seguir  á  Ramón  Berenguer  1, 
ab  sa  gent,  contra  los  reyalmes  de  (^aragoíja,  Lleyda  y  Tortosa,  excep- 
tuantne  host  de  loguer.  Ab  rabo  Bofarull,  atribueix  á  estes  páranles, 
lo  signiflcat  de  hosts  mercenaries  ó  á  sou  deis  sarrahíns.  No  s'  han 
d'  oblidar  alguns  exeraples  que  presenta  nostra  historia,  d'  aytals 
hosts,  llogades  per  los  alarbs,  desde  los  temps  de  la  famosa  expedi- 
do cordobesa  del  1010,  lins  ais  del  rey  Ymad-ad-Daula  de  C'arago(;a, 
ó  siga  un  segle  just  mes  tart  (45).  Es  probable  que  Jiosts  de  lloguer  de 
la  Marca  Hispánica  intervinguessin  en  les  guerres  que  tingueren,  uns 
ab  altres,  los  filis  de  Culeiman  ben  Hud. 

La  guerra  entre  Alhagib  y  Ramón  Berenguer  1,  ajudat,  aquest  de- 
rrer,  per  los  comtes  de  Cerdanya  y  d'  ürgell,  acaba  malament  per  lo 
.Sarrahí,  qui  perdé  la  extensió  territorial  compresa  del  riu  Noguera 
Hibagorgana,  al  terme  del  castell  de  Benavarre  A  judicar  per  los  do- 
cuments,  la  pau  se  faría  á  les  derreríes  del  any  1062  ó  al  comengament 
del  1063.  En  esta  campanya^  Almodis  seguí  á  son  marit  Ramón  Beren- 
guer. Ella  vegé  aumentat  son  patrimoni,  puix  los  castells  d'  Estopanyá, 
Purroy  y  Canyelles,  llavors  adquirits,  li  sigueren  donats  per  lo  Comte 
de  Barcelona  (46), 


;42y    JIai-ca  Hispánica.  Aijendix,  doc.  CCLIX. 

(i3)    Marca  Hispánica ,  Apeudix,  doe.  CCXXXV. 

i-U)  Any  105S.— «Iterum  conueuit  illi  quod  de  ipsa  térra  de  ipr-a  marcha  de  terminuin  de 
imluufía  iu  aut  contra  hyspania  faciat  illi  directum  aut  consilium  tale  quod  ipse  comes 
illum  recollig:at.>  (Doc.  ¿31  de  Eamóu  Berenguer  I,  arx.  Cor.  Aragó > 

(45)  Dozy,  Histoire  des  musulman'i  d'Eipagne,  vol.  IV,  pL  24(5. 

(46)  Bofarull.  Los  Condes  de  Barcelona  vindicado»,  vol.  II,  pl.  92. 

Any  1063  —  «Habet  autem  atfrontaciones  prefatmn  castrum  de  ítopanian.  A  parte  orien- 
tis  in  aqua  siue  in  flumine  de  Nogera.  A  parte  meridiei  in  castro  drogon  et  de  caboregs. 
A  pane  occideutis  in  ipso  castro  de  mamagastre  et  in  ipso  de  Gauasa:  a  parte  circi  in  castro 
pilzani  et  in  ipso  de  cast  serras.  Et  ipsum  castrum  de  puio  roio  habet  affrontaciones  a  parte 


20  F.    CARRERAS   Y    CANDI 

Les  paries,  que,  á  manera  d'  indemnisació  de  guerra,  se  pactaren  ab 
Alhagib,  sigueren  en  part  adscrites  ais  castellsde  la  Ribagor^a,  segons 
se  veu  al  acte  d' entregar  lo  d'  Estopanyá  á  Girbert  Mir  (47),  parent  del 
Comte  de  Barcelona,  per  esser  fiU  del  renomat  Mir  Geribert. 

També  pot  contribuir  á  assenyalar  la  fí  de  la  guerra  ab  Alhagib, 
r  altre  conveni  del  26  de  Juliol  de  1063,  entre  lo  Comte  de  Barcelona 
y  lo  d'  ürgell  (48).  Comenta  en  ell  Ermengol,  ab  la  declarado  de  flde- 
litat  á  Ramón  Berenguer  I,  per  tots  los  territoris  de  pertenencia  del 
Comte  de  Barcelona,  indicant  la  frontera,  ab  los  llochs  de  Tamarit, 
Cervera,  Tárrega,  Cubells,  Camarasa,  Estopanyá  y  dugues  parts  de 
Canyelles  y  Purroy,  puix  per  1'  altre  tercera  part,  no  n'  hi  podía  pres- 
tar fldelitat,  perqué  era  del  propi  Ermengol.  Acabant  reconexent  lo 
domini  del  Comte  de  Barcelona,  en  les  terres  de  la  Ribagor^a  ab 
aqüestes  páranles:  «Et  ipsos  castros  et  castellos  et  térras  quas  habet 
predictus  Reimundus  comes  in  comitatu  Ribacorga  et  habere  debet.  Et 
ipsas  parias  de  Ispania  quas  iamdictus  Reimundus  comes  inde  habet 
et  habere  debet  et  que  sunt  conuengudas  ad  eum». 

De  les  guerres  ab  los  reys  sarrahíns,  causa  primordial  deis  presents 


Signatura  (ie  Girbert  Mir,  fill  de  Mir  Geribert. 


tractats,  hi  aparexen  interessants  ratlles,  indicantse  la  empresa  contra 
lo  castell  de  Drogó  ó  Dragó  (avuy  dit  Tragó),  que  portaría  á  terme  Er- 
mengol ab  les  sues  soles  f orces.  També  dona  prou  á  enlendre  en  quina 
disposició  's  trovaría  Ermengol,  per  comba tre  ais  sarrahíns,  los  apar- 
tats  del  conveni  hont  se  compromet  á  entregar  al  Comte  de  Barcelona, 
les  dugues  terceres  parts  de  les  altres  adquisicions  que  pogués  fer, 
extra  de  les  de  Dragó  y  Monte- Auroiie.  En  quan  h  les  preses  de  mo- 
bles, ó  botí  de  guerra,  serien  d'  Ermengol  les  dugues  terceres  parts  y 
de  Ramón  Berenguer  I,,  1'  altre  tercera  (49). 


orientis  iu  castro  de  pin<;au:  a  parte  meridiei  iu  ipso  teriuiuo  de  piuzau.  A  parte  occideutis 
iu  castro  de  ben  auarre  líiue  de  clialasaiKj.  A  parte  uero  circi  iu  castro  de  falcs.  Et  ipsum  cas- 
trum  de  cauuelaí  babet  affroutacioucsa  parte  orieutis  iu  castro  bes  a  parte  meridei  in  cas- 
tro drogon.  A  parte  occideutis  in  flumon  de  nogera.  A  parte  circi  iu  termino  do  ager  castro.» 
(Registre  l,  foli  25,  arx.  Cor.  Aragó). 

(47)  Any  1064.— «Comeudant  predicti  comes  et  comitissa  ad  iam  dictuniGirbertum  prefa- 
tum  castrum  et  donant  ei  per  feuum  medietatem  de  decimis  de  termino  de  iamdicti  castri  et 
medietatem  de  parias  quas  prertictum  castrum  modo  liabet  et  medietatem  de  tolneo»,  etc.  (Re- 
gistre 1,  fol.  25,  ibideui;. 

(48)  Marca  Ilispáníca,  Apcndix,  doc.  CCLVII. 

(49)  Any  1063.— «Et  si  ego  predictus  Eruieugaudus  fecero  acapte  de  Alfagib  uel  rte  Almu- 
dafarde  térras  de  ista  liora  in  antea  predictus  Raimundus  comes  liabeat  terciam  partem  de 


LA   FRONTFRA   ORIRNTAL  DEL  COMTAT  DR   BARCELOXA  21 

No  conexéni  les  oiapreses,  que,  ab  posterioritat  al  1063,  hagués 
portat  á  terme  Ermengol  d'Urgell.Preiient  peu  del  important  documeut, 
de  dit  any,  Monfar,  dexa  volar  la  fantasía  y  consigna  (50).  que  s'  apres- 
ta á  la  guerra  «é  hízola  con  tanta  furia  á  los  moros,  que  se  le  hicieron 
tributarios  los  reyes  de  Balag'uer,  Lérida,  Monzón,  Barbastro  y  Fraga 
y  otros  que  se  le  oblig'aron  á  hacerle  parias.»  En  concret  no  es  dir 
res  y  en  abstráete  es  consignar  moltes  inexactituts. 

Lo  fet  evident,  es,  que  ais  dos  anys  de  firraat  lo  conveni  del  10G3, 
en  les  operacions  de  guerra  hagudes  á  Barbastro,  per  la  reconquesta 
aragonesa,  hi  morí  batallant  Ermengol  d'  Urgell  á  la  edat  de  trenta 
vuyt  anys  (1065).  No  consta  que  Ramón  Bercnguer  I  prengués  part 
en  estes  operacions  militars  com  tampoch  tením  nova,  que  ell  obtingués 
altres  adquisicions  territorials  en  la  Ril)agor(;a,  en  lo  restant  de  la  sua 
vida.  Empero  se  preocupa  de  repoblar  lo  territori  que  havía  conquerit, 
ab  enfeudacions,  com  la  de  la  roca  de  Miravet,  en  lo  terme  d'  Esto- 
panyá,  donada  á  Mir  Isarn,  en  1066,  ab  obligació  d'  al^arhi  una  torra 
de  pedra  y  calp  ó  de  pedra  y  guix  (51).  Noves  fortificacions  s'  erigien 


ipsas  predictas  térras  exceptúa  ipsum  castrum  de  drogon  cuín  ómnibus  sais  pertiiicnciis  et 
termiriis.  Et  de  ii).sas  guerras  quas  predictus  Ermengaudus  habuerit  cnm  Allagil)  vel  Almu- 
datar  unde  predictus  Reiuiuudus  comes  adiuuauorit  predictum  ermcngaudiim  coniitem  iauí- 
dietus  Reimuudus  liabeat  terciam  partem  de  illo  mobile  queni  iude  predictus  ermengandus 
acaptauerit  tuuc  quando  pacem  cuní  predictis  alfagiue  uel  almudatar  feeerit  cxceptus  ¡psas 
parias  quas  ipsi  predicti  Alfagib  uel  Almudafar  debucrint  ad  ermengauílum  predictum  tune 
quando  ipsa  pace  fecerint.  Iterum  couuenit  predictus  ermengaudus  comes  ad  predictum  Re¡- 
mundum  comitem  ut  predictus  ermengaudus  mandet  ad  suos  liomiues  ut  predicti  liomines 
similiter  sequntur  iamdictum  Reimnndum  comitem  sine  cugan  siue  super  xptianos  uel  sa- 
rracenos supradictus  Reimuudus  niandauerit  ad  predictos  homines  sicut  sequntur  predictum 
seniorem  illorum  Ermengaudum  comitem.  Iterum  couuenit  predictus  ermengaudus  ad  predic- 
tum Reimundum  ut  de  ipso  ajapte  predicto  que  feeerit  predictus  Ermengaudus  de  térras  uel 
de  castalios  de  alfagib  uel  de  Almudafar  excepto  castello  de  monte  aurone  si  iamdicti  Rei- 
muudus et  ermengaudus  concordaueriut  simul  de  ipsa  diuisione  faciant  cam.  Et  accipiat  inde 
predictus  Ermengaudus  terciam  partem.  Et  si  non  concordauerint  simul  de  ipsa  divisione 
iamdictus  Reimuudus  heligat  ipsum  cástellanum  quem  mittat  in  ipso  castello  uel  castellos.» 
^Doc.  290  de  Ramón  Berenguer  I,  arx.  Cor.  d'  Aragó\ 

(50)  Monfar  y  Sors,  Historia  de  los  Condes  de  Urgel  (Barcelona,  18.53),  vol.  I,  pl.  326. 

(51)  Any  1066.— «In  nomine  domiuis  ego  Raimuudus  gracia  dei  barchinonensis  Comes  et 
almodis  nutu  dei  comitissa  donatores  sumus  uobis  miroui  isarni  et  uxori  tue  Girbergo.  Per 
hanc  nostre  donationis  scripturam  donamus  uobis  ipsam  rupem  que  dicitur  Mirauet  cum 
ipsa  quadra  que  est  in  circuitu  eius.  Et  advenit  nobis  per  lai-gitionem  dei  qui  hoc  uobis  de- 
dit  de  potestate  sarracenorum  et  est  in  extremis  finibus  marchiaruui  iuxta  Ispauiam  intra 
terminum  de  Stopaniano  et  de  caborrels.  Et  liabet  affrontacionem  ab  oriente  in  margine  de 
encalada  per  ip.sos  qucrcus  in  quilius  sunt  cruces  facte  et  transit  per  ipsa  sponda  et  uadit 
usque  in  caput  de  predicta  encalada  ad  ipsam  speluncham.  De  meridie  in  ipsa  serra  per  ip- 
sas  cruces  quas  ibi  fuerunt  facte  et  transit  in  podiolo  de  rodezen  us(iue  in  alia  serra  que 
dicitur  de  les  mages  et  uadit  per  ipsum  congostel  de  ualle  de  locars  usque  in  montem 
de  sischer.  De  occiduo  in  ipso  molar  sicut  diuertit  aquam  ad  ipsum  mirauet.  De  circio 
iterum  in  capite  de  ipsa  mata  nigra  per  ipsas  flexuras  que  sunt  ibi  facte  et  uadit  usque  in 
petra  (lue  est  in  capite  de  torra  que  fuit  Galindi  presbiteri  et  transit  per  fixuraní  que  fuit 
posita  in  térra  (xodmari  et  usque  ad  podium  de  ip.sa  silua  in  capite  de  térra  kauiu  usque  in 
capite  de  ipsa  coma.»  »Et  supradicta  omnia  damus  uobis  sub  dídiberacione  taliter  ut  in  jn-e- 
phata  rupe  tui-rem  hedificetis  aut  de  petra  et  calce  aut  de  petra  et  gipseo  et  non  possitis 
hoc  uendere  nec  ullo  modo  alienare  nec  uos  nec  posteritas  uestra  nisi  ad  nos  et  ad  posterita- 
tem  nostram».  (Registre  1,  fol.  27,  arx.  Cor.  Aragó). 


22  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

sempre  en  la  frontera,  com  la  de  Conesa  en  1073,  si  la  data  no  es 
errada  (52)  y  la  de  Bufallá,  prop  del  castell  de  Montclar,  en  1074  (53). 

Per  arrodonir  los  seus  dominis  en  la  Ribagor(?a,  Ramón  Berenguer 
y  Almodis  adquirirán,  eu  1067,  de  la  comtesa  Sanxa,  viuda  d'  Ermen- 
gol  de  Barhastre,  lo  castell  de  Pilzá  y  la  tercera  part  del  de  Purroy, 
possessions  de  la  frontera  del  reyalme  de  Qarag09a  (in  extremis  finihus 
marchiarum  iuxta  Ilispaniam).  Axis  se  corrobora  que  los  límits  del 
Comtat  de  Barcelona  en  1067,  eren  los  matexos  que  en  1063.  De  mane- 
ra que  si  Ermengol,  avants  de  sa  malhaurada  raort  á  Barbastre, 
havía  adquirit  altres  dominis  á  costa  del  Monarca  de  Caragopa,  segons 
indica  Monfar,  es  prou  manifest  que  tot  seguit  se  perderien.  Les  con- 
frontacions  de  Pilzá  y  Purroy,  mostren  ahont"  quedava  la  frontera 
de  la  Marca  Hispánica  y  eren  les  sei>ilents:  al  Orient,  Casserres;  á 
Mitjdía,  Estopanyá  y  Gavasa;  al  Occident,  Calat-Sanc-  y  Josset  (avuy 
Júseu);  y  al  Nort,  Benavarre  y  Falch  (54). 

Precisament  en  lo  predit  any  1067,  Ermengol  d'  Urgell  es  noraenat 
per  10  Comte  de  Barcelona,  Marqués  de  Balaguer  per  mes  que  11a- 
vors  encara  pertanyía,  esta  població  del  Segre,  al  reyalme  sarrahí  de 
Lleyda  (55),  si  be  propera  á  la  frontera  de  la  Marca  Hispánica.  ¿Vol- 
dría  axó  dir,  que,  en  sos  tractats,  Balaguer  quedava  sots  la  influencia, 
ó  futura  conquesta  deis  comtats  d' Urgell?  Los  fets  subseguents  ho  ve- 
nen á  confirmar. 


h-¿)  Any  107.!.  La  data  estará  errada  eu  la  copia  del  any  1310  que  havém  tingut  á  la  vista. 
Essent  d'  importancia  secundaria  lo  present  document,  no  'ns  hi  entretindrém  eu  corretgir- 
la.  Se  tracta  d'  una  douació  teta  por  los  comtes  Ramón  Berenguer  I  é  Isaliel  á  Beruat  Suni- 
fret  y  Amalirudis,  d'  una  térra  herma  in  comitatu  barchinonensi  siue  Ausonensi  in  loco  qui 
uocatur  Concsia.  Hat)et  nam(]ue  affrontaciones  a  parte  orientis  in  termino  de  ipso  quadoc 
Et  inde  nadit  por  termiuum  de  ipsas  pilas  per  ipsam  serram.  A  parte  meridiei  Affrontat  in 
serra  ubi  se  jungit  ipsa  quadra  de  guislaberto  cherucii  Et  descendit  supor  guai-dia  de  er- 
memir,  et  nadit  usque  ad  ferratium?  in  ipsa  serra  ante  fores  Ab  Occidentis  parte  afronta t 
usque  ad  ipsam  vallem  Que  surgit  in  valle  Dalfed.  Et  ascendit  per  partem  circii  per  ipsain 
de  auellano  Et  adjungit  se  usque  ad  terminum  de  jamdicto  quodoc.»  «Sub  tali  conumta  ut 
faciatis  ilji  fortedam  contra  paganos  sul  alios  homines  et  donetis  nobis  potestatem  de  pre- 
dicta  forteda.>  iDocument  448  de  Eamóu  Berenguer  I,  arx.  Corona  d'  Aragó  . 

(.53)  Any  1074.— Ramón  Berenguer  I  douá,  á  Udalger  Ramón,  una  quadra  de  térra  herma 
eu  lo  romtat  de  Barcelona  terme  del  castell  de  Montclar  eu  lo  Uoch  dit  Bufall.^,  laque  havía 
obtingut  per  compra  «Habet  autem  predicta  quadra  afrontaciones  ab  oriéntale  parte  in  ipsa 
serra  beuiure.  Ad  meridiana  namquc  parte  desinit  iu  ipsa  serra  super  ipso  prato  de  (iodmaro 
siue  in  termino  monto  blisono.  Ab  occiduo  namque  parte  peruadit  in  ipso  torrente  de  ipsa 
crexa  siue  in  ipsa  remira  comitale.  A  parte  namque  circii  peruadit  ad  ipso  pugolo  qui  est  in 
ipso  solo  de  ipsa  serra  de  bufalla  et  peruadit  ante  ipsum  castrum  mironi  oto  et  nadit  ad  ip^a 
serrtt  prope  ipsa  estrata  (jue  uadit  ad  ipsas  pilas.»  Li  imposá  la  oldigaeió  de  construir  un 
castell.  íDocument  4,53  de  Ramón  Berenguer  I,  arx.  Corona  Aragó). 

(54)    Montar  y  Sors.  Obra  citada,  vol.  I,  pl.  330. 

(551    Document  375  de  Ramón  Berenguer  I   Arx.  Corona  Aragó  . 


g^H'  ^.  ^  M^'  M  M  M  M  M^  M  "^^  M'  M  MMM  ^1 


RELACIONES 

DE  LOS  VIZCONDES  DE  BARCELONA  CON  LOS  ÁRABES 


(Siglos  x  al  xii) 


El  vizconde  de  Barcelona  Guitart  (977).— Barcelona  tomada  por  Almanzor  (986). 
—Muros  áe  .-4ladiiis. —E\  vizconde  de  Barcelona  Udalart,  cautivo  á  Córdoba  (986 
á  991).  — Adalbert  hermano  de  Udalart,  muere  en  Córdoba  (ioio),—Mir  Geribert, 
nieto  del  vizconde  Guitart,  refugiado  en  Tortosa,  muere  luego  en  Mora  de  Ebro 
(iü6o).  — El  vizconde  Reverter  en  Marruecos  (1151a  1 142). —El  vizconde  Berenguer 
Reverter,  «de  Guardia»,  en  Marruecos  (1154  a  1207).— Abulhasán  Alí  hijo  del  viz- 
conde Reverter,  en  Marruecos  y  Mallorca  (1146  á  1187).— La  piedia  labrada  de 
Ermesendis. 

Al  formarse,  al  Norte,  de  la  península  Ibérica,  las  primitivas  nacio- 
nalidades cristianas,  consecuencia  del  sentimiento  reconquistador  del 
país,  que  deseaba  sacudir  la  dominación  sarracena,  no  se  conoció  la 
jerarquía  del  vizconde.  Sólo  en  la  Marca  Hispánica  aparece  dicho  car- 
eno, como  otro  comprobante  del  carácter  carlovingio  de  nuestra  orga- 
nización político-feudal.  No  en  vano  denominó  francos  á  los  habitan- 
tes de  esta  región  de  Levante,  el  Cancionero  del  Cid  y  á  su  territorio 
Afranc,  el  pueblo  árabe.  El  origen  ultra-pirenaico  de  aquella  remota 
sociedad  catalana,  se  sintetizó  en  el  siglo  xi  al  condensar,  el  derecho 
consuetudinario  del  país,  en  el  interesantísimo  código  feudal  de  los 
Usatges. 

Los  vizcondes,  como  lugartenientes  del  conde,  así  en  actos  civiles 
y  judiciales,  como  militares,  merecieron  la  más  alta  consideración 
social.  Húbolos  en  todos  los  Condados  de  la  Marca  Hispánica,  siem- 
pre con  carácter  hereditario,  desapareciendo  con  el  siglo  xii  los  de 
Barcelona . 

La  presente  investigación,  no  puede  atrasarse  más  allá  del  siglo  x 
por  falta  de  documentos.   Rigiendo,  Borrell  H,  el  condado  de  Barce- 


24  F.    CARRERAS  Y   CANDI 

lona  (años  966  á  992),  actuaba  de  vizconde  en  la  Capital,  Guitart  ó 
Witart,  de  ambas  maneras  conocido  (años  977  y  978).  Al  morir,  dejó 
de  su  esposa  Geriberga,  tres  hijos,  Udalart,  Geribert  y  Adalbert.  El 
vizcondado  pasó  al  primero,  sin  duda  por  su  calidad  de  primogénito. 
El  mayor  de  los  desastres  que  registra,  en  su  historia,  Barcelona, 
le  sobrevino  en  el  año  986.  Almanzor,  capitaneando  sus  vencedoras 
huestes,  había  caído  con  violencia  avasalladora  en  la  Marca  Hispánica. 
Tomados  fácilmente  los  castillos  del  Panadés  y  del  Llobregat,  el  in- 
vasor llegó  á  las  puertas  de  Barcelona,  á  la  par  que  se  presentaba  en 
su  playa,  la  potente  escuadra  del  Algarbe,  como  consecuencia  de  un 
bien  combinado  plan  estratégico.  Las  engorrosas  máquinas  de  guerra, 
indispensables  para  batir  los  robustos  muros  de  la  Ciudad,  se  condu- 
cirían cómodamente  por  la  escuadra.  De  otro  modo,  no  sabríamos  ex- 

Firma  del  vizconde  fiíiitart  ú  Witart 


plicarnos,  (|U3,  expugnación  tan  laboriosa  como  la  emprendida,  pudie- 
ra realizarla,  con  la  facilidad  con  que  la  llevó  á  cabo  el  caudillo  árabe. 

Constituían  la  ciudad  de  Barcelona  en  el  siglo  x,  dos  distintos  ba- 
rrios: la  antigua  urbs  circuida  de  murallas  y  el  burgo  ó  arrabales  de 
extramuros,  especie  de  ensnnche  motivado  por  su  crecimiento.  Los  ve- 
cinos del  burgo  debían  abandonarlo  en  caso  de  guerra  y  acogerse  en 
el  recinto  amurallado.  Abríanse  en  éste,  cuatro  puertas  respondiendo 
aproximadamente  á  los  cuatro  puntos  cardinales,  defendidas  por  otras 
tantas  fortalezas.  La  puerta  de  mar  ó  del  Regomir  (regó  Mir  (66)  ó  ace- 
quia de  Mir)  lo  era  por  el  castillo  conocido  con  este  mismo  nombre;  las 
de  N.  y  S.  por  dos  fortalezas  pertenecientes  á  los  vizcondes,  llamadas 
castell  VeU  vescomtal  y  castell  Nou  vescomfal;  y  la  del  O.  por  las  in- 
teresantes torres  del  Arcediano,  que  existen  aún  contiguas  al  palacio 
del  Obispo.  Se  completaba  la  defensa,  con  una  porción  de  torres  dis- 
tribuidas correlativamente  á  lo  largo  de  las  murallas,  unas  cuadradas 
y  otras  redondas. 

Al  llegar,  el  ejército  sarraceno,  ante  Barcelona  (1.°  de  julio  de  986), 
hallábanse  en  su  recinto  con  el  conde  Borrell  II,   el  vizconde  Udalart 


(r>6;  Por  cuanto  se  refiere  á  la  construcción  de  acequi-is  en  tiempo  del  conde  de  Barce- 
lona, Mir,  véase  el  trabajo  del  autor.  Les  aygne»  y  los  banys  de  Barce'oni,  publicado  en  el 
«Boletín  de  la  Real  Academia  de  Buenas  Letras  de  Barcelona»,  vol.  II,  plana  lió  y  eu  la 
♦  Miscelánea  bistórica  catalana»,  serie  1.  plana  183. 


RELACIONES  DR  LCS  VIZCONDES  DE  BARCELONA  COX  LOS  ÁRABES       25 

y  SUS  principales  caballeros^  quienes,  desconfiando  en  el  éxito  de  la 
defensa,  á  los  cuatro  días  de  sitio,  pusieron  á  salvo  la  persona  del  So- 
berano, haciéndole  atravesar,  durante  la  noche,  por  entre  la  flota  sa- 
rracena. La  Ciudad,  resistió  dos  días  más  y  el  6  de  julio,  tomada  por 
fuerza  de  armas,  fué  saqueada,  sus  principales  edificios  incendiados  y 
sus  habitantes  cautivos  ó  muertos. 

Parece  indudable,  que  la  rápida  toma  de  una  de  las  más  fuertes 
plazas  de  aquel  tiempo,  no  se  haría  capitulando  por  hambre  á  los 
ocho  días,  sino  batiendo  sus  muros  con  potentes  máquinas  de  guerra. 
Y  en  el  supuesto  de  que  éstas  se  hubiesen  conducido  por  mar,  cabe 
creer  dirigirían  su  acción  principalmente,  contra  los  lienzos  de  mura- 
lla más  inmediatos  al  desembarco  de  tan  pesados  ingenios  militares. 
Que  algunos  años  después^  ó  sea  en  1032,  los  muros  y  torres  de  Ala- 
dins  situados  entre  el  castillo  del  Regomir  y  la  torre  Ventosa,  necesi- 
taron reedificarse,  nos  lo  manifiesta  el  propio  Obispo  de  Barcelona  á 
quien  pertenecían  (57).  Aún  se  mantiene  erguida  una  robusta  torre  del 
lienzo  de  murallas  de  Aladíns,  en  el  interior  de  una  casa  de  la  plaza 
de  los  Arrieros. 

Del  rico  botín  de  guerra  que  se  llevaron  de  nuestra  Ciudad  sus 
conquistadores^  formaban  parte  cautivos  de  calidad,  como  v.  g.  el 
juez  Orús,  un  individuo  de  la  familia  vizcondal  de  Cardona  llamado 
Arnulfo,  que  era  arcediano  de  Barcelona  y  luego  ocupó  la  silla  epis- 
copal de  Ausona,  tres  hijos  del  vizconde  de  Gerona  Mascaré  ó  ^Yigi 
nisi  y  el  joven  vizconde  de  Barcelona  Udalart. 

Distruibuidos,  los  cautivos,  en  distintas  ciudades  de  España,  Uda- 
lart fué  llevado  á  Córdoba.  Y  mientras  bastantes  de  ellos  iban  resca- 
tándose con  mayor  ó  menor  facilidad,  ni  él,  ni  Arnulfo,  se  vieron 
libres  hasta  transcurridos  cinco  años  de  un  duro  cautiverio,  durante 
el  cual  aparecía  poco  generoso  el  vencedor,  toda  vez  que  Udalart  y 
Arnulfo  declararon,  en  991,  dum  eramus  in  ista  dampnacio7ie  in  Cor- 
duha  retrusi  in  carcere  (58).  Podría  ser  que  tan  larga  detención  obe- 
deciera á  dificultades  para  aprontar  la  gruesa  suma  de  dinero  exigida 
por  su  rescate,  ó  quizás  á  móviles  políticos:  mas  de  ningún  modo  que 
se  debiese  á  carencia  de  noticias  de  los  cautivos,  cuando,  en  el  si- 
glo X,  era  frecuente  en  nuestros  mercaderes,  acudir  á  Córdoba  para 
proveerse  de  objetos  de  fabricación  sarracena,  que  aquí  estaban  harto 
en  boga  (59). 


ó7)  f41os<a  este  interesante  documento  íntegramente  \mhlica.áo  en  al  Boletín  de  la  Renl 
Academia  de  la  Historia,  tomo  XLII,  pás'.  457)  el  M.  Flórez,  dando  á  esta  reconstrucción 
parcial  df  murallas,  una  latitud  (|ue  no  tuvo  (España  Sagrada,  t.  XXIX,  página  221,  Ma- 
drid 177Ó). 

(58)  Para  mayores  detalles  véase  nuestro  tva.ha, jo  Lo  Montjuich  de  BarceíOKa,  publicado 
en  el  volumen  VIII  de  las  Memorias  de  la  Real  Academia  de  Buenas  Letras  de  Barcelona. 

(59)  De  un  tal  Ramio,  fallecido  en  la  toma  de  Barcelona,  consta  haber  ido  á  Córdoba, 
quizás  como  mercader. 

Entonces  eran  materia  de  importación  las  pieles  cordobesas  ó  etpaneicas  también  llama- 


26  F.  CARRERAS  Y   CANDI 

En  991,  Udalart  y  Arnulfo  regresaron  á  Barcelona,  encargándose 
nuevamente,  el  primero,  del  vizcondado,  que  había  sido  desempeñado 
durante  su  cautiverio,  por  su  hermano  Geribert. 

No  consta  que,  en  época  posterior,  volviese  á  Córdoba  Udalart, 
más  sí  su  otro  hermano  menor  Adalbert,  por  figurar  en  la  muy  famosa 
expedición  del  año  1010,  dirigida  por  los  condes  de  Barcelona  y  de 
Urgell,  de  la  que  tan  descalabradas  salieron  nuestras  huestes. 

El  esfuerzo  que  representaba  la  expedición  de  Ramón  Borrell,  era 
colosal,  si  se  considera  lo  empobrecido  de  gente  y  de  dinero  que  quedó 
su  condado  á  raíz  del  aciago  período  de  las  guerras  de  Almanzor  y  de 
Abdelmélic.  Aquel  aventurero  alarde  de  fuerza,  iría  encaminado  á 
deslumhrar  con  engañosas  apaciencias:  ya  que  el  verdadero  estado  de 
la  Marca  Hispánica,  no  podía  soportar  semejantes  empresas.  Huellas 
quedaron  de  la  miseria  subsiguiente  á  tan  supremo  esfuerzo,  ma- 
nifestándolas un  escribano  del  año  1017,  al  expresar  ser  vendida 
cierta  pieza  de  tierra  en  Rexach,  pro  ipsa  necesitatr  que  fuü  in  ipso 

.ua^aUl  r^\^f\X  ^Q^-comef- 

Firma  del  vizconde  Udalart. 


anno  cuando  homines  exierunt  de  comüatic  Barchinone  et  fuerunt 
in  alias  regiones  (60). 

Los  campos  de  Córdoba  quedaron  abundantemente  regados  con  la 
sangre  de  nuestros  guerreros,  siendo,  Adalbert,  de  los  que  murieron 
en  la  segunda  batalla  dada  contra  las  hordas  africanas,  peleando  es- 
forzadamente (61). 

El  vizconde  Udalart,  casó  con  Riquilda,  hija  de  Borrell  II,  entre 
los  años  991  y  999;  tuvo  de  este  matrimonio  tres  hijos,  Guislabert,  Ber- 
nat  y  Joan,  y  moriría  en  edad  avanzada,  transcurrido  el  1030,  Mas 
en  este  intermedio,  figura  en  dos  distintos  documentos  del  año  1023 
«Guislibertus  levita  et  vicecomes»  (62).  Es  la  sola  vez  que  usó  del  título 


das  alfanechas  (á  veces  cubiertas  de  gualabrú  nejíro)  tan  apreciadas  en  el  -Afrauc  y  por  una 
de  lasque  entregó  cierta  mujer  llamada  Cusca,  una  tieri-a  y  viña  en  Premia,  en  el  año  1009. 
Véanse  Ant.  Eccl.  Cath.  vol.  I,  folios  1.3o  y  163,  documentos  34í)  y  47i>  (arch.  Catedral  de 
Bíircelonai;  Cartulario  de  S.  Cugat,  doc.  232  y  929  y  Balari  y  Jovany  Cataluiía.  Orígenes 
históricos,  pág.  GOl. 

(60)  Ant.  Eccl.  Cath.  vol.  II.  fol.  179,  doc.  521. 

(61)  «Et  fuit  in  expedicione  publica  cum  domno  raimundo  comité  (juando  iutroiuit  ad  cor- 
duba  ad  expugnandas  cateruas  barbarorum  in  secundo  prelio  predestinatus  a  deo  prefatus 
conditor  preliando  fortiter  del)itum  mortis  compleuit  in  prefato  prelio  in  mense  iunio  qui 
iam  preteritus  est.»  ^Cartulario  de  S.  Cugat,  fol.  97,  doc.  337). 

(62;    Ant.  Eccl.  Cath.  vol.  I.  fol.  38,  doc.  75  y  vol.  III,  fol.  58,  doc.  167. 


RELACIONES  DE  LOS  VIZCONDES  DE  RARCELOXA  CON  LOS  ÁRABES       Ti 

de  vizcoude  el  que,  en  1036,  fué  elegido  obispo  de  Barcelona.  Recor- 
daremos de  este  prelado^  que,  en  1058,  había  conseguido  do  Muchéhid, 
confirmándolo  su  hijo  Alí,  el  régimen  espiritual  de  los  cristianos  resi- 
dentes en  Mallorca,  Menorca,  Denia  y  Oriola  (63).  Hecho  de  tal  mag- 
nitud denota  relaciones  de  estrecha  amistad  entre  el  rey  balear  y  el 
hijo  del  Vizconde,  que  la  escasez  de  documentación  sólo  permite  en  - 
trever  y  cuyo  origen  no  es  dable  conjeturar. 

Ignoramos  si  contribuyó  á  obtener  tan  importante  concesión,  la 
estancia  y  frecuente  trato,  que,  por  estos  mismos  años,  tuvo  con  los 
sarracenos,  un  próximo  pariente  del  obispo  Guislabert,  asimismo 
nieto  del  vizconde  de  Barcelona  Guitart.  Aludimos  A  Mir,  hijo  del  ya 
conocido  Geribert,  que  actuó  de  vizconde  del  985  al  991.  Mir  Geribert 
fué  célebre  por  las  disensiones  que  tuvo  con  el  Conde  de  Barcelona, 
contra  quien  se  rebeló,  amparado  por  los  muchos  castillos  que  poseía 
en  las  regiones  del  Panados  y  del  bajo  Llobregat,  Al  tiempo  de  su 
rebeldía  pertenece  la  interesante  cita  del  año  1042,  exhumada  por  Vi- 

Firma  de  Mir  (íeribert.  • 

llanueva  (64)  donde  se  titula  princeps  Olerdule,  población  que  era  la 
capital  del  Panados. 

Mir  residió  grandes  temporadas  entre  los  árabes,  malquistándolos 
con  el  conde  de  Barcelona  y  logrando  le  negaran  las  parias.  Escasas 
son  las  noticias  de  estos  sucesos,  de  modo  que,  á  pesar  de  haberlos 
investigado  detenidamente,  sólo  nos  es  dable  vislumbrar  que  ocurri- 
rían por  los  años  de  1040  á  1050.  Es  el  dato  más  preciso,  el  de  que  Mir 
Geribert  vino  á  concordia  con  el  Conde,  en  1050,  cuando  éste,  obtuvo 
á  Camarasa  por  cesión  del  rey  Almudafar  de  Lleyda  (65). 

Allí,  pues,  se  trasladaron  los  hijos  de  Mir  Geribert,  á  fln  de  gestio- 
nar en  nombre  de  éste,  su  amistad  con  el  Conde.  Ramón  Berenguer  I 
retuvo  á  Bernat  Mir  en  rehenes,  mientras  los  demás  hermanos  iban  á 
Tortosa  á  llevar  al  padre  la  contestación  favorable. 

Mir  Geribert,  hecha  la  paz  con  el  Soberano,  partió  en  devota  pere- 


ces)   Marca  Hispánica,  col.  1114,  (loe.  CCXLVIIf. 

(64)  Viaje  literario  á  las  iglesia»  de  España,  vol.  Vil,  páfr.  163. 

(65)  Documento  38  de  la  serie  sin  fecha  de  Ramón  Berenguer  I  del  archivo  de  la  Corona 
de  Aragón.  Para  más  detalles  de  Almudafar  y  de  Camarasa  véase  el  anterior  trabajo  «La 
trontera  Oriental  del  Comtat  de  Barcelona  (1033  á  1067)». 


28  F.   CARRERAS  Y  CANDI 

grinación,  en  abril  de  1055,  al  sepulcro  de  Santiago  de  Galicia  (66). 
A  su  regreso,  renuévanse  las  protestas  de  recíproca  amistad  entre  ara- 
bos personajes,  y  á  la  entrega  que  Mir  le  hizo,  de  algunos  castillos,  ' 
en  lOOO,  correspondió  el  Conde,  dándole  buenos  feudos. 

A  pesar  de  su  edad  algo  avanzada,  Mir  Geribert,  en  el  propio  año 
de  lOGO,  dirigió  una  expedición  contra  sus  antiguos  amigos  los  árabes 
de  Tortosa,  cuyo  principal  objetivo  era  Mora  de  Ebro.  Pero  fué  de 
tan  nefasto  resultado,  que  perecieron  Mir,  su  hijo  y  cuantos  le  acom- 
pañaban. 

Sucedió  al  vizconde  Udalart,  según  el  P.  Plórez  (67),  su  nieto  Uda- 
lart  Bernat,  de  quien  no  conocemos  ninguna  relación  con  los  árabes. 

Xo  diremos  otro  tanto  del  hijo  y  sucesor  de  Udalart  Bernat,  Guis- 
Jabert  Udalart  (años  1090  á  1124),  casado  con  Ermesendís.  De  él  ob- 
serva el  P.  Argaiz,  que,  en  la  donación  que  hicieron  en  1090,  de  San 
Miguel  de  Montserrat,  al  monasterio  de  Santa  María,  conñesan  recibir 
ocho  onzas  de  oro  de  nuestra  ciudad  de  Valencia.  Añadiendo,  el  con- 
cienzudo autor  de  la  Perla  de  Cataluña,  no  atinar,  en  virtud  de  qué 
título  llamaron  suya  á  dicha  ciudad,  á  no  ser  que  los  vizcondes  fuesen 
caballeros  muzárabes  naturales  de  Valencia. 

Quizás  no  nos  hubiésemos  fijado  en  texto  tan  poco  explícito  si  no 
se  tratara  del  antecesor  del  vizconde  Reverter,  cuyas  íntimas  relacio- 
nes de  amistad  con  los  árabes  del  Sud  de  España  son  tan  conocidas: 
y  además,  si  no  coincidiera  con  una  época  en  que  el  vizcondado  de 
Barcelona,  fué  indebidamente  ocupado  por  un  intruso,  Berenguer  Ra 
món  de  Castellet,  según  manifestó  el  P.  Diago  y  á  cuyo  hecho  aludió 
el  propio  Reverter,  en  la  más  antigua  de  las  cartas  que  de  él  conoce- 
mos (68)  Usurpación  semejante,  sólo  podía  ocurrir  habiendo  circuns- 
tancias favorables  que  se  prestaran  á  ello  y  ninguna  tan  propicia  como 
el  abandono  subsiguiente  á  largas  ausencias. 

Reverter  heredaría  el  vizcondado  á  fines  del  reinado  de  Ramón  Be- 


fes) Año  10(10:  testaoieiito  de  Mir  (icribert:  «Precipiens  illis  at(iue  injuufí'eus  ut  si  mortis 
eufutu  lili  fueiiisset  in  ipso  itinere  (¿uo  pergere  uolebat  ad  uisitaiidam  litnina  beati  jacobi 

apostoli  gaUicie  aut  in  alio  loco  antequaní  aliud  testamcntum  fecisset» ^Postciuam 

aiitem  hec  oninia  ordinauit  predictos  miro  uixit  postea  annis  sex  miuus  VIIII  mensas  et 
médium  et  fuit  interfectas  a  sarracenis  in  eiuitate  tortuosa  cum  filio  sao  et  hominibus  suis.» 
(Ant.  Ecc'.  Catk.  vol.  IV,  fol.  Ii!l,  doc.  879}. 

f67)    España  Sagrada,  vol.  XXÍX,  pág    223. 

(68)  «Reuerentissimo  domino  meo  Raimundo  berengarii  comes  barcbinona.  Reuerterius 
uice  comité  liarchinona  salntem  in  chiisto.  Scias  karissimc  sénior  in  rei  ueritate  quomodo 
multum  desidero  uidere  te  et  magnas  gracias  tibi  fació  de  uestras  literas  quod  mihi  misis- 
ti.  Et  iirecor  te  sénior  mei  ut  mihi  reddas  mea  honore  quatinus  si  tibi  placet  ut  mihi  reddas 
ego  stabilibo  sic  cum  Raimundo  fulconi  de  Cardona  et  cum  meos  homines  quod  hoc  serui- 
cium  (|uod  ego  tibi  sénior  mei  faceré  debeo  ut  illi  sic  faciunt  ut  uos  per  lionorabitum  tcne- 
bitis  et  mibi  gracias  habel)itis:  et  ego  in  hac  parte  ubi  ego  sum  sic  contineam  de  uestrum 
seruicium  quod  uos  mihi  gracias  ha¡)eritis.  Et  queso  ego  uqs  sénior  meus  si  tibi  placet  ut 
sitis  gubeniator  et  defensa tor  de  mea  honori  ((uod  ego  babeo  iu  cunctis  locis  quatiuus  in 
rei  ueritate  scias».  (Documento  13  de  la  serie  sin  fecha  de  Ramón  Berenguer  III,  del  archivo 
de  la  Corona  de  Aragón). 


RELACIONES  DE  LOS  VIZCONDES  DE  BARCELONA  CON  LOS  ÁRABES        29 

renguer  III,  ó  sea  con  anterioridad  al  año  1131,  demostrándolo  la  car- 
ta de  que  antes  se  ha  hecho  mérito  y  que,  aun  cuando  no  lleva  fecha 
ni  firma,  su  contenido  revela  no  ser  la  primera  que  ellos  se  escribían 
y  que  reinaba  la  mayor  harmonía  entre  ambos  personajes. 

Dos  cartas,  así  mismo  sin  fecha  ni  firma,  dirigió  Rerverter  á  Ra- 
món Berenguer  IV.  Escribiría  primeramente,  la  que   explica,   que, 
cuando  vaya  Robeit  á  la  patria  del  Conde,  establecerá  como  es  debi 
do,  el  castillo  de  la  Guardia  de  Montserrat  (69).  En  la  otra  alude  ya 
á  la  inmediata  partida  del  propio  Robert,  para  Barcelona  (70). 

Quejándosele  el  Conde,  de  desafueros  cometidos  por  los  que  le 
gobernaban  sus  dominios,  le  replicaba  el  Vizconde,  que  si  en  su  feudo 
alguien  rehusara  acatar  la  voluntad  del  Soberano,  le  pusiera  hierros 
en  las  manos  y  se  lo  remitiese  ad  Marroclis  y  allí  él  le  haría  justicia 
según  al  Conde  pluguiere. 

Consta  por  consiguiente,  que  al  principio  del  reinado  de  Ramón 
Berenguer  IV,  el  vizconde  Reverter  residía  en  Marruecos. 

El  P.  Flórez  indica  (71)  que  Reverter  fué  prisionero  del  sultán  al- 
moravíd  Ali  hijo  de  lúsuf  y  de  una  esclava  cristiana.  Este  Emperador 
de  Marruecos  puso  toda  su  confianza  en  los  cristianos  que  tenía  por  sus 
reinos,  nombrándolos  comandantes  y  capitanes  de  su  ejército 

Codera  en  su  obra  Decadencia  y  desaparición  de  los  almorávides 
en  España,  comunica,  que  «el  descontento  délos  moros  españoles  fué 
la  tolerancia  ó  mejor  dicho  la  predilección  con  que  Alí  y  después  su 
hijo  Texufín  miraban  á  los  cristianos  incorporados  á  las  órdenes  del 
cristiano  Reverter.»  En  esta  concisa  noticia,  se  hecha  de  ver  la  impor- 
tancia que  en  su  tiempo  tuvo  el  Vizconde  de  Barcelona,  pues  que  de 
tal  manera  le  fué  dable  inmiscuirse  en  los  asuntos  internos  de  aque- 
llos musulmanes,  motivando  recelos  y  enconos  en  sus  luchas  intes- 
tinas. 


ti9)  «Raimundo  Bcreiigarii  Comité  Barchinoiía  et  Marchio  atuue  Piiuceps  Regui  Ara- 
gonis  Reuerterius  tiio  fidelishomo  atque  miles  Vicecomite  Barchiuona  salus  iu  christo» 
'Et  sciatis  nos  sénior  (iiiod  ipsa  mea  honore  non  est  mea  .set  est  uestra  quia  ego  uestri 
taaiuli  sum  de  ipsa  ct  rogo  ue.stram  mercedem  in  ipsa  tota  mea  honore  ut  faciatis  ibi  totum 
uestrum  libitum  sicut  potestis  faceré  in  uestra  dominicatnra  et  si  in  ipsa  mea  honore  est 
uullus  homo  (lui  non  uoleat  faceré  uostram  uolnntatem  accipite  eum  in  manicis  ferréis 
et  mitite  eum  ad  me  ad  marrochs  et  ibi  fació  uolns  directum  que  uobis  placnerit  Et  fació 
uobis  magnas  gracias  de  concilio  qtiod  michi  donastis  de  ipsa  Guardia  et  ego  si  deus  uult 
stabiliero  illa  ad  tuum  seruiciumquando  ibit  Robertus  in  uestram  patriam».  Documento  25 
de  la  serie  sin  fecha  de  Ramón  Berenguer  IV,  del  archivo  de  la  Corona  de  Aragón). 

(70)  «In  nomine  domini.  Rainion  belengerius  Comes  barcellcnia  Et  rex  aragon.  Ego  Re- 
uertenius  uexcomt  e  barchillonensis  fidele  tuo  et  amico  tuo  et  uasallo  tuo  salutem  et  dilectam 
amiciciam  conmo  a  domino  meo  et  seniore  meo  et  amico  meu:  sciatis  quia  sum  uestro  amico 
et  fidelem  uestro  ubi  sum.  Et  sciatis  quia  ego  mitto  uobis  roberto  uestro  homo  et  meo  fidele 

et  illo  dicat  uobis  de  parábola  quod  ego  non  posso  scribere» «Et  rogo  uos  ut  me 

adobetis  illo  quia  ego  conmoniui  at  AVilielmus  raimon  moneder  per  cui  illos  lo  demandam 
dañante  uestro  patre.»  (Documento  7  de  la  serie  sin  fecha  de  Ramón  Rerenguer  IV,  del  ar- 
chivo de  la  Corona  de  Aragón) 

.71      España  Sagrada,  vol.  XXI,  págs.  360  y  4tiO. 


30  F;    CARRERAS  Y   CANDI 

Bien  se  explica,  pues,  que  los  Condes  de  Barcelona  le  considera- 
ran hasta  el  extremo,  de  que,  á  pesar  de  encontrarse  residiendo  conti- 
nuamente en  tan  apartadas  regiones,  le  reintegraran  en  la  perdida  po- 
sesión del  vizcondado  (72). 

Según  el  historiador  árabe  Aben-jaldún  (73)^  reinando  Texufín 
hijo  de  Alí,  en  1142,  Reverter  salió  en  campaña  al  frente  de  su  milicia 
contra  los  Benisenus.  Atacado  por  los  almohades,  su  hueste  quedó  de- 
rrotada y  él  murió  en  la  refriega.  El  cadáver  de  Reverter  fué  clavado 
en  una  cruz  por  los  almohades. 

En  el  año  1146,  en  que  ya  no  se  habla  más  de  Reverter,  su  sobrino 
Guillem  de  Guardia,  usa  el  título  de  vizconde  de  Barcelona  en  un  con- 
venio con  Ramón  Berenguer  IV.  Evidentemente  ejercería  el  cargo  en 
detrimento  del  hijo  de  Reverter  y  Arsendis  (74)  llamado  Berenguer. 

En  1154,  Berenguer  Reverter  se  apellida  vizconde  de  Barcelona  y 
en  1168  añade  á  este  título  el  calificativo  de  la  Guardia  (Ib)  Tpor  el 
castillo  de  este  nombre  que  poseía  de  sus  antepasados  en  el  Montse- 

Firma  del  vizcoude  Berenguer  Reverter  y  ile  su  esposa  Ermesendis. 

rrat.  A  veces  viene  designado  sencillamente  Qon  el  nombre  de  Beren- 
guer de  Guardia. 

Educado  Berenguer  Reverter,  en  la  civilización  sarrraeena,  supe- 
rior á  la  catalana,  es  natural  que  so  trasluciera  esta  influencia  al 
exterior.  Prueba  de  ello  es  su  firma,  que  sólo  sabía  ponerla  en  letras 
árabes.  Tres  muestras  se  conocen:  dos  de  ellas,  de  su  puño  y  letra, 
pertenecen  á  los  años  1156  y  1157  y  están  en  dos  documentos  publi- 
cados por  Próspero  de  BufaruU  (76)  demostrando  que  dichos  dos  años 
los  pasó  en  Barcelona  Damos  el  facsímil  de  una  del  1156,  donde  prin- 
cipia el  notario  escribiendo  el  nombre  «Berenguer  de  Guardia»,  luego 
signó  su  esposa  y  seguidamente  escribió  el  propio  vizconde  de  Barce- 


(72)  Ramón  Berenguer  IV,  en  1139,  conñrnió  á  Reverter  en  su  cargo  vizcondal,  tal  y  co- 
mo Ramón  Berenguer  el  Viejo  lo  había  cDuferido  á  í^u  antecesor  Udalart. 

(73)  .José  Alemany  'Milicias  cristianas  al  servicio  de  los  sultanes  musulmanes  del  Alma- 
greb.»  «(Homenaje  A  D.  Francisco  Codera  en  su  Jubilación  del  profesorado  ■>— Zaragoza  lOül 
pág.  136). 

(7á)  Arsendis  es  variante  de  Ermesendis  como  Ermengod  y  Ermengardis  de  Ar- 
mengol. 

(75)  Año  llbH.—Ego  bere.ngaríus  reuerlariuí  vice  comes  de  ipsa  guardia  et  itTor  mea  Er- 
me»e»d!8 (Cartulario  de  R.    Cugat,  fo!.  211,  doc.  fiñfií. 

(76)  Colección  de  documentos  inéditos  del  Arcliivu  general  de  la  Corona  de  Aragón,  vol. 
IV,  doc.  LXXXIX  y  CIV. 


RELACIONES  DE  LOS  VIZCONDES  DE  BARCELONA  CON  LOS  ÁRABES       31 

lona  ;U\.N  .«^  ;->.5op  de  su  puño,  en  letras  árabes  de  entonces,  ó  sea 
Berenquer  heii  Reberfer. 

Al  año  1159  pertenece  otra  firma  de  este  personaje,  copiada,  lo 
más  fielmente  que  podría,  por  el  monje  pendolista  que  escribió  el  fa- 
moso cartulario  de  San  Cugat  del  Valles  al  comenzar  el  siglo  xiii.En 
la  escritura  ori^iinal,  el  notario  seguiría  asimismo  el  sistema  de  con- 
signar, antes  de  la  firma  árabe,  el  nombre  y  cargo  del  vizconde  Be- 
renguer,  á  saber,  Berengarii  Reuertarii  uicecomitis  (77). 

Después  de  morir  Reverter  en  1142,  varió  por  completo  la  situa- 
ción de  los  cristianos  en  el  Almagreb  (78),  d-ebido  á  la  nueva  dinastía 
almohade.  El  sultán  Abdelmumen  dueño  de  Marruecos  (1146)  no  con- 
sintió en  sus  estados  sino  á  musulmanes.  Algunos  cristianos  renega- 
ron, otros  con  su  obispo,  emigraron  y  no  pocos  consta  que  sufrieron  el 
martirio. 

Un  hijo  de  Reverter,  hermano  del  vizconde  Berenguer  Reverter, 
quedó  en  Marruecos  y  se  hizo  musulmán  conociéndosele  por  Abulha- 

Firma  árabe  del  \  izcoude  Bereuguer  Reverter 

san  Alí  ben  Reverter.  Abuyaeub  sucesor  de  Abdelmumen,  le  envió  á 
Mallorca  al  final  de  su  reinado,  para  tomar  posesión  de  las  Baleares 
en  su  nombre,  cuyo  emir  Mohámed,  se  le  había  sometido.  Ben  Reverter 
al  llegar  á  Mallorca,  fué  aprisionado  con  Mohámed,  por  un  movimiento 
contrario  á  la  sumisión  almohade,  que  proclamó  á  Alí  rey  de  las  Ba- 
leares, entrando  en  guerra  con  Abuyaeub  y  apoderándose,  la  escuadra 
mallorquina,  de  Bugía. 

Abulhasan  Alí  ben  Reverter  sobornando  á  la  guardia  y  de  acuerdo 
con  el  elemento  cristiano,  se  aprovechó  de  una  ausencia  de  Alí'  para 
apoderarse  del  alcázar  y  proclamar  á  Mohámed,  quien  después  de  re- 
conocer la  soberanía  almohade,  quiso  sacudirla  de  nuevo.  El  Conde 
de  Barcelona  le  ayudó  facilitándole  el  alistamiento  de  un  ejército  en 
su  Condado.  Mas  esto  disgustó  á  los  mallorquines  (lue  le  destronaron, 
proclamando  á  Texufín.  El  hijo  del  vizconde  Reverter  huyó  con  Mo- 
hámed á  Marruecos,  en  donde  murió  en  seguida  en  la  batalla  de  Go- 
mert  (junio  de  1187). 


Cil)    Cartulario  de  S.  Cugat,  fol.  (511,  doc.  656 
(78)    Alemany,  obra  citada. 


32 


F.   CARRERAS  Y   ¿ANDI 


Una  sola  prueba  tenemos  de  las  estancias  del  vizconde;  Berengiier 
Reverter,  hermano  del  renegado  Abulhasan  Ali,  en  Marruecos.  En  1187, 
antes  de  partir  á  las  regiones  árabes  del  Sud  de  España,  hizo  testa- 
mento, del  cual  hallamos  breve  noticia  en  la  siguiente  anotación: 
diaria  qua  Berengarius  de  Guardia  pergens  in  Ispania  ad  Regno  de 
Marrochs  fecit  testamentum  (79).  Coincidiendo  esta  fecha,  con  el  fa- 
llecimiento de  Abulhasan  Alí  ben  Reverter,  hay  motivo  para  suponer, 
que,  dicho  suceso  motivaría  la  ida  del  Vizconde  de  Barcelona  al  Al- 
magreb,  como  también  que  los  dos  hermanos  mantuvieron  buenas  re- 
laciones entre  sí,  ya  que  la  muerte  del  menor  llevaba  á  Berenguer  á 
tan  lejano  país. 

Creemos  que  en  sus  últimos  años  ingresó  en  la  orden  del  Temple, 
muriendo  en  1207  ó  quizás  después  del  1211  (80)  sin  dejar  sucesión. 
Por  consiguiente  en  él  termina  la  serie  de  los  vizcondes  de  Barcelona, 
cargo,  que,  al  finar  el  siglo  xii,  resulta  ya  más  honorífico  que  efectivo. 


La  piedra  preciosa  de  Eruieseudi  ?  cu  Gerona 

Es  de  oportunidad  llamar  la  atención  sobre  la  famosa  piedra  la- 
brada de  Ermesendis,  conservada  hasta  nuestros  días  en  la  catedral 
de  Gerona.  BofaruU  sentó  la  hipótesis  de  que  perteneciera  á  Ermesen- 
dis, viuda  del  conde  Ramón  Borrell  (81). 

Dicha  hipótesis,  cuyo  fundamento  estriba  tan  sólo  en  el  nombre  de 
1:1  condesa,  no  es  convincente.  Esta  única  razón  podría  motivar,  que, 
por  nuestra  parte,  atribuyésemos  la  joya  árabe  á  cualquiera  de  las 
tres  vizcondesas  de  Barcelona  del  propio  nombre:  la  esposa  de  Guis- 
labert  Udalart,  la  de  Reverter  y  la  de  Berenguer  Reverter.  Y  aun 
podríamos  añadir  un  razonamiento  más  sólido  que  no  concurre  en  la 
Condesa  de  Barcelona,  cual  es,  su  comprobada  estancia  en  reinos 
árabes  y  la  natural  identificación  de  los  dos  últimos  vizcondes,  con  las 
costumbres  marroquíes. 


'79;  Liber  Feudorum  Vif.ariarum  Catalorne.  vol.  I,  fol.  LXXVIII.  archivo  de  la  Corona 
de  Aragón. 

'80;"  Véase  la  donación  del  i¿ii  hecha  á  la  Catedral  de  Barcelona  por  Pere  de  Vilaf ranea 
y  Ferrera,  de  la  propiedad  Ln  Qaart  del  término  del  castillo  de  Ribas,  que  al  parecer  está 
firmada  por  Berenguer  Reverter.  (Ant.  Ecc.  Cath.  vol.  IV,  fol.  164,  doc.  389j. 

^81)    «Historia  crítica,  civil  y  eclesiástica  de  Cataluria»,  vol.  11.  pA^í.  3iH 


isj'  ^'  jsj-  -si'  :?^  :?;•  '^l  ^-  "^^  ;n-  '.'C  :%•  ^"^^  '■^y'M  M:  M^' ^  '.•. 


LO  Sm  PE  BALAGUER 

DEL  1280 


Turbacions  á  Catalunya  del  1277  al  1279. — Apariencia  de  pau  entre  los  richs 
bornes  y  Pere  II  (niaig  de  1279).  — Invasió  d'  alarbs  á  Valencia.  —  Richs  homes 
catalans  desexintse  de  Pere  II  (janer  de  1280).  —  La  host  del  Vescomte  de  Cardona 
davant  Barcelona  y  les  deis  Comtes  de  Foixy  d'  Urgell  davant  Lleyda  (mar^  de  1280). 
— Balaguer  quartel  general  deis  revoltats.— Siti  de  Balaguer  per  Pere  II.  — Situació 
financiera  del  Rey.  — Lo  rey  Jaume  de  Mallorca  guardant  la  frontera  de  Franca. — 
L'  usaige  «Princeps  namque»  convocat  en  cátala.— Preparatoris  de  socors  ultrapi- 
renenchs  ais  sublevats.— Deseximent  del  Vescomte  de  Vilamur.—Rendició  de  Bala- 
guer.—Completa  sotsmissió  deis  presoners  de  Balaguer  á  Pere  II  (1281) —Lo  Rey 
obté  lo  directe  domini  del  Comtat  de  Pallars,  Vescomtat  de  Cardona  y  Baronía  d'  Erill 
(agost  de  1281). 

La  altívol  actitut  en  que  diirant  lo  segle  xiii,  s'  acostumaren  posar, 
los  richs  homes  de  Catalunya,  fent  cara  á  llur  Rey,  desexintse  d'  ell 
y  combatintli  terres,  feus  y  vassalls,  no  's  deturá  al  morir  Jaume  I.  Lo 
breu  regnat  de  Pere  II  (27  juliol  1276  á  11  de  novembre  de  1285)  es 
de  continuada  controversia  ab  sos  principáis  senyors,  á  causa  del  ca- 
rácter resolut  y  enérgich  del  Monarca  aragonés,  quí  no  s'  a  jupia  á  les 
exigencies  d'  aquells. 

Aquest  esperit,  que  enverenava  1'  ayre  pur  d'  amor  á  la  térra,  tractá 
d'  explotarlo  á  sos  flns  particulars,  hu  deis  prohoras  del  Principat,  lo 
primer  d'  ells  en  astucia  y  perseverancia,  En  Roger  Bernat  III  comtc 
de  í'oix  y  vescomte  de  Cerdanya  y  Castellbó.  Valentse  de  les  relacións 
en  que  estava  ab  los  senyors  vehíns,  s'  apronta  de  la  inexperiencia  é 
impetuositat  del  jove  vescomte  Ramonet  de  Cardona  y  deis  ideáis  ca- 
varellereschs  que  generalment  dominaven,  per  enredar  á  ell  y  ais 
Comtes  de  Pallars  y  d'  Urgell,  fins  A  convertirlos  en  instruments  de 
la  sua  ambició. 

Al  presentarse  la  revolta  y  agitació  á  Catalunya,  ab  lo  regnat  de 

1906 


34  F,    CARRERAS  Y  CANDI 

Pere  II,  es  prou  característich  observar,  que,  sol  compendre  sempre  les 
iiiatexes  regións  del  N.  O.,  Qo  es^  les  conques  hidrográfiques  del  Car- 
doner,  del  Noguera  y  del  Segre,  exceptuantne  la  ciutat  de  Lleyda  y 
bona  part  de  la  Cerdanya.  Bé  ^s  veu  en  axó^  que  lo  mohiment  tenía  son 
principal  cap  en  los  Pirineus,  ó  per  millor  dir,  en  la  frontera  del  Com- 
tat  de  Foix. 

Lo  motiu  que  pretexta  ven  al  combatre  á  llurs  reys,  quan  no  's  trac- 
tá  de  les  postats  indegudament  reting'udes,  fou  la  negativa  á  seguirlo 
fora  de  Catalunya,  aduhínt  que  les  lleys  de  la  térra,  los  obligaven  á 
prestar  lo  servey  militar  tant  sois  al  Comte  de  Barcelona,  mes  no  al 
Rey  d'  Aragó. 

La  guerra  del  1277,  poch  combinada  per  sos  directors,  fou  tota 
ella,  un  foch  d'  artifici.  Be  es  cert  que,  per  un  cantó,  lo  Vescomte  de 
Cardona  combate  terres  del  Rey  y  per  1'  altre,  Roger  Bernat  III  comte 
de  Foix,  llenQá  la  sua  gent  contra  la  del  Bisbe  d'  Urgell;  mes  resulta 
migrat  1'  esforQ  de  dits  capitosts,  y  després  d'  alg'uns  fets  d'  armes,  que 
no  son  del  present  cas  referir  (82),  dit  mohiment  sigue  momentánea - 
ment  calmat. 

En  1'  any  1279,  los  cavallers  catalans  se  mancomunen  contra  del 
Rey.  En  Ramonet  de  Cardona  y  En  Roger  Bernat  de  Foix,  obliga- 
ren á  Pere  II,  á  convocar  una  host  per  Manresa,  al  1  de  maig,  per  pre- 
venir qualsevol  accident. 

Los  capitosts  del  mohiment  contra  Pere  II,  tampoch  creuríen  esser 
oportunitat  de  Iluyta  y  amaynaren  les  exigencies,  firmant  un  conveni 
de  pau,  al  que  se  seguí  la  contraordre  passada  per  lo  Rey,  á  les  ve- 
gueríes,  de  sobreseir  en  los  armaments  que  esta  ven  aparellant  (15  de 
maig  de  1279). 

Prou  havía  menester,  Pere  lo  Gran,  posar  termini  á  les  discordies 
interiors  de  Catalunya,  puix  lo  perill  sarrahí  apuntava  en  la  frontera 
valenciana.  En  la  segona  mitat  del  any  1279,  se  traslada  á  la  ciiitat 
de  Valencia  á  fí  de  poderlo  conjurar  mes  facilment,  y  dirigir  la  tra- 
raesa  de  socors  hont  major  necessitat  n'  hi  hagués,  comandant  perso- 
nalment  la  campanya. 

Sobrevingué  1'  any  1280,  trovantse  Pere  II  á  Valencia,  prou  ocupat 
ab  los  afers  de  la  invasió  sarrahina.  A  judicar  per  los  fets  subseguents, 
(90  es,  per  la  acusació  que  mes  avant  formula  lo  Procurador  del  Reyal 
Patrimoni)  lo  Comte  de  Foix  y  sos  amichs.  tenien  molta  participado  en 
la  vinguda  d'  aquests  alarbs,  del  África  y  Granada,  á  la  frontera  va- 
lenciana. Per  tant,  los  richs  homes  catalans  devien  combinar  Uur 
mohiment  ab  1*^  atach  d'  aquells,  si  volien  que  tinguessin  exit  les 
exigencies  y  ambicions  que  colorejaven  ab  lo  nom  de  reivindicacions 
de  Ilibertats  ó  privilegis  trepitjats  per  la  Corona. 

Al  comen9ar  V  any  1280,  se  forma  la  consabuda  Higa  deis  cenyors 


(82)    Vegis  Baudon  de  Mouy  Relations  des  Comtea  de  Foix  avec  la  Catalogue,  vol.  I,  pl.  231. 


LO  SITI  DE  BALAGUER  DEL   1280  35 

catalans,  aparellats  á  desexirse  de  Pere  II  y  A  combatrel,  A  mes  de 
Roger  Bernat  comte  do  Foix,  d'  Ermengol  comte  d'  Urgell  y  de  Ra- 
món Folch,  vescomte  de  Cardona,  ais  qui  devém  considerar  promo- 
tors  del  mohiment,  hi  íiguraren  Arnau  Koger,  comte  de  Pallars,  son 
germá  Ramón  Roger,  Bernat  Roger  d'  Erill,  Guillém  de  Bellera,  Ra- 
món d'  Anglesola,  Guillém  Ramón  de  Josa,  Bernat  de  Portella  y  Pons 
de  Ribelles.  Ais  dits  cavallers,  quins  noms  consten  en  la  documentado, 
s'  hi  poden  afegir  encara,  Ramón  d'  Abella,  Pere  de  Josa  lo  blanch, 
Guillém  Muralt  de  Rocafort^  Isarn  de  Fongaus  y  Ramón  Durfort  de 
Tolzá,  continuats  per  lo  cronista  Dezclot.  Mes  los  altres  richs  homes, 
que  encara  hi  afegeix  Tomic^  no  'ns  atrevím,  á  consignarlos,  per  lo 
poch  crédit  que  'ns  mereix  aytal  historiador. 

Les  possessions  deis  senyors  complicats  en  dita  revolta,  radica- 
ven  al  N,  O.  de  Catalunya:  mes  axó  no  vol  dir  que  tot  lo  N.  O.  esti- 
gués  ab  ells.  Molt  al  contrari,  alguns  cavallers  subgectes  ais  Com- 
tes  d'  Urgell  y  de  Pallars,  no  volgueren  adherirse  al  mohiment.  Al- 
varo de  Cabrera  vescomte  d'  Ager,  no  's  posa  al  costat  de  son  germá 
Ermengol  comte  d'  Urgell;  En  Comengés,  tampoch  seguí  á  son  cunyat 
Bernat  Roger  d'  Erill;  ni  Bernat  de  Vilamur,  marxá  d'  acort  ab  son 
parent  Ramón  de  Vilamur,  quan  aquest,  mes  avant,  en  lo  Juliol,  se 
desexí  del  Sobirá  (83). 

Les  terres  del  Rey  sigueren  atacades  per  los  richs  homes,  sens  fer 
precehir  esta  agressió,  de  lletres  de  deseximent.  Estes,  les  trameteren 
després,  quan  já  feya  un  mes  esta  ven  ells  en  campanya,  rebentles 
Pere  II  á  Valencia,  lo  22  de  febrer  de  1280.  Lo  Monarca  hi  respongué 
moderadament,  mostrantse  aparellat  de  pendre  e  de  fer  dret  e  tot  go 
que  deguessem  a  vos  ean  R.  Folch  e  al  comte  de  Paular s  e  a  totz  altres 
a  qui  nos  demanassem  res. 

Se  manifesta  1'  intent  de  Pere  II,  de  guanyar  temps,  á  causa  de  la 
guerra  sarrahina.  Mes  cauteles  y  previsor,  al  dia  seguent  (23  de  febrer) 
escrigué  á  son  germá  Jaume  rey  de  Mallorca,  comunicantli,  lo  fet  y 
arbitrant  la  sua  cooperado  per  reduyr  ais  qui  1'  atacaven.  Al  en- 
semps,  ordoná  ais  oficiáis  de  Jaume,  en  lo  Roselló  y  Cerdanya,  impe- 
díssen,  que  de  llurs  districtes,  se  prestes  favor  ó  ajuda  ais  desexits.  Al 
Veguer  de  Gerona  escrigué  també,  perqué  s'  aparellás  á  la  defesa,  en- 
comenantli  no  atacar  ais  desexits,  avants  d'  expirada  la  treva  de  quin- 
ze  dies,  que,  segons  los  Usatges,  devía  seguirse  á  tota  tramesa  de  car- 
tells  de  deseximent.  Los  oficiáis  del  Rey,  tenien  de  demostrar  gran 
cura  en  no  trencar  les  lleys  de  la  térra,  majorment  llavors  en  que  's 
culpava  al  Sobirá  de  la  sua  violado,  y  era  aquest  lo  pretext  obligat, 
que  aduhieu  los  vassalls  per  combatrel. 


(83)  1281  (5  de  marp).— Comunicació  de  Pere  II  al  Comte  de  Foix,  dieutli,  que,  sabedor 
per  Bernat  de  Vilamur,  de  que  s'  liavia  desexit  d'  ell,  á  causa  del  socors  que  Bernat  dona  á 
la  liost  reyal  en  les  operacious  contra  Balaguer,  1'  advertía,  ¡lue  defensaria  á  En  Bernat  de 
Vilamur  y  á  sos  vassalls  com  á  subdits  seus.  (Eegisti-e  49,  foli  44). 


36  F.   CARRERAS  Y   CANDI 

Pere  II  dicta  orclres  y  prengué  tais  precaución s,  que,  tementles  En 
Roger  Bernat  de  Foix,  apar  coni  si  volgués  recular  del  mal  camí  en  que 
s'  embrancava.  Tal  vegada  busca  honrosa  fúgida,  negociejant  ab  1' 
infant  Anfós  y  oferintsc  á  entregarli  castells  del  comtat  d'  Urgell,  y 
assegurarli  sa  fidelitat  en  lo  servey  degut  per  lo  feu  de  Castellbó. 
Encara  mes,  li  manifestá,  que,  s'  interposaría  com  á  arbitre  en  les 
controversies  en  que  estava  lo  Primogenit,  ab  lo  Vescomte  de  Cardona 
y  sos  amichs. 

La  diplomacia  de  Pere  lo  Gran,  major  que  la  astucia  del  Comte  de 
Foix,  no  's  presta  al  joch.  Tost  exigí  á  aquest,  no  faltes  á  les  estipu- 
lacions  que  entre  ells  se  tenien  firmades,  rebutjant  1'  arbitratge  que 
oferia  (18  de  mar9  de  1280).  Y  ais  demes  senyors  catalans,  especial- 
ment  á  En  Eamonet  de  Cardona,  los  hi  demaná  satisfácelo  per  los 
dampnatges  comesos. 

Mes  la  guerra  comentada,  prengué  major  for^a,  aparexent,  lo 
vescomte  Ramón  Folch,  davant  los  murs  de  Barcelona  hont  lo  veguer 
Gombau  de  Benavent,  lo  requerí  á  allunyarse  'n.  La  Ciutat  posa  sa 
host  en  campanya  y  perseguí  á  Ramonet  de  Cardona  fins  hagué  tras  - 
passat  lo  Llobregat,  refugiantse  á  Corbera,  havent  prés  alguns  esclaus 
y  pagesos  en  esta  cavalcada.  Y  mentres  aquest  capdill  desexit,  devas- 
tava  lo  Panadés,  los  Comtes  de  Foix  y  d'  Urgell  talaven  los  camps  de 
Lleyda  presentantse  al  enfront  d'  esta  població,  sens  que  s'  atrevissen 
á  atacarla. 

Lo  Rey  d'  Aragó  aparenta  no  preocuparse  'n;  acaba  de  deturar  y 
vencer,  en  la  frontera  valenciana,  la  invasió  deis  alarbs,  com  si  altre 
contratemps  no  tingues.  La  calma  ab  que  procehí  á  combatre  ais  richs 
homens  catalans,  s'  ha  interpretat  per  alguns  historiadors,  en  lo  sentit 
de  que  buscaría  ferlos  devallar  á  tots,  de  les  regions  montanyoses,  per 
millor  vencerlos  al  plá. 

Los  desexits,  escullint  á  Balaguer  per  quartel  general,  hi  concen- 
traren les  forces  de  que  disposaven,  suposantse  que  hi  tingueren,  en 
lo  mes  de  maig,  tres  cents  cavallers  y  set  mil  infants. 

Pere  II,  marxant  rápidament  á  Lleyda,  (hont,  desde  lo  primer  de 
maig,  hi  aplegava  una  bona  host)  (84),  s'  apresta  á  empendre  la  de- 
cisiva é  important  operació,  que  devía  posar  termini  á  les  continuados 
exigencies  y  perturbacions  deis  richs  homes  del  N.  O.  de  Catalunya: 
lo  siti  de  Balaguer. 

Mentres  á  Lleyda  hi  ultimava  los  seus  preparatoris,  se  presenta- 
ren á  Pere  II,  Bernat  d'  Artesona  y  Arnau  de  Stavil,  cavallers  dele- 
gáis de  Guillém  de  Bollera,  per  notificarli,  que  aquest,  havia  firmat 


(84)  La  reunió  d'  un  coutingeut  de  tres  mil  cavallers  y  cent  mil  infauts  que  suposa  N' 
Antou  BofarulUt.  III,  pl.  335),  copiantho  del  historiador  Desclot  (capítol  LXXV)  no  s'  ave 
ab  les  continuados  convocatories  y  demandes  de  socors,  fetes  per  Pere  II  durant  les  opera- 
cions  del  siti  de  Balaguer.  Per  tant,  lio  creyém  una  de  les  moltcs  exageracions  á  que  s'  incli- 
naveii  prou  sovint  los  cscritors  mitjaevals. 


LO  SITI   DE    BALAGUER  DEL   1280  37 

contra  la  sua  voluntat,  lo  deseximent  trames  al  Rey  y  que  volia  seguir 
la  opinió  del  Sobirá. 

Pere  II  rcspouguó  per  escrit,  á  esta  misatgcría  oral,  dicnt,  que  tra- 
metría  á  En  Ramón  de  Molina,  ahont  ell  dig-ués  per  guiarlo,  axis  com, 
que  volgués  repetirli  en  una  carta,  lo  que  li  havia  fet  dir  de  páranla. 
(«Interira  autem  raitatis  nobis  uisis  presentibus  unam  litteraní  ex  par- 
tem  uestrara  sigillatam  sigillo  uestro  in  quibus  significetis  nobis  ea 
quod  nobis  dici  transmisistis  per  dictos  milites  in  quain  ctiam  reuoce- 
tis  dictum  acuyndanientum»)  (85). 

Desde  Termens,  Pere  lo  Gran,  lo  24  de  maig,  traraetó  un  requeri- 
ment  á  Balaguer,  conflat  á  n'  En  Guillém  Galvany,  i5erque  fessin  lo 
que  devien  á  son  senyor  subdits  feels  (86).  La  lletra  reyal,  que 
Galvany  entrega  ais  prohoras  de  Balaguer,  li  fou  rebutjada.  Y  alguns 
deis  Cortits  li  obgectáren,  «que  manas  ais  homes  de  Lleyda  que  á  élls 
no  havia  re  que  manar.»  Eren,  los  Cortits,  familia  molt  poderosa  á 
Balaguer  en  lo  segle  xiii,  en  gran  manera  afecte  al  Comte  d'  Urgell 
(87)  la  que  indubtablement  intervenía,  en  1280^  en  la  administrado 
municipal  de  dita  Vila. 

La  familia  Cortit  figura  continuadament  en  esta  comarca,  durant 
los  segles  xiv  y  xv,  tacant  ab  sa  desafecció  ñnal,  la  pura  historia  de 
fidelitat  á  la  familia  deis  Comtes  d'  ürgell.  Al  anar  á  caure,  Jaume  lo 
Desgraciat,  á  mans  del  rey  Ferran,  Joan  Cortit  se  departí  de  son  ser- 
vey,  no  tardant  á  imitarlo  Pere  Cortit  son  pare,  quí  custodiava  lo  cas- 
tell  de  Pinyana  (Juliol  de  1410)  (88). 

Lo  25  de  maig,  lo  Rey  sortí  de  Lleyda  presentantse  davant  Bala- 
guer, quin  siti  comencá  (89)  ab  la  mes  gran  obstinado.  Les  consequen- 
cies  que  porta  foren  d'  importancia  en  les  relacións  entre  la  Corona  y 
sos  majors  feudataris,  y  per  90  seguirém  ab  interés  y  detalladament,  les 
sues  operacións. 

En  les  conques  del  Segre  y  del  Noguera,  motiva  gran  perturbado 
esta  guerra  civil,  tota  vegada  que  uns  pobles  s*"  inclinaven  al  partit 
del  Rey  y  altres  al  deis  Comtes.  Pere  II  tractá  de  bon  principi  de 

(85)  Eegistre  18,  foli  2Í). 

(86)  Eegistre  48,  foli  30. 

(87)  Pere  Cortit  de  Vallfagoua,  tenía,  en  12S1  (27  abril),  dos  mil  sons  jaciuesos  asignáis 
en  la  batUia  d'  Agramimt,  los  quals  obliga  per  lo  Comtc  d'  Urgell  mentres  estigués  á  la  pre- 
só. (Eegistre  49,  foli  80).  Pere  Cortit  de  Qa  Abadía,  havia  perdut  unesclau  sarrahí  que  lo 
tenía  presoner  En  Pere  de  Palau  en  1281  (12  de  marp).  (Eegistre  49,  foli  52) . 

(88)  La  aygua  que  's  beu  á  Lleyda,  presa  á  Pinyana  del  riu  Noguera ,Eiba<'orzana,  fou 
troncada  per  la  gent  del  comte  .Laume  r2l  juliol  1413).  Llavors  .Toan  Cortit  acabava  de  pres- 
tar homenatge  al  Governador  de  Catalunya,  per  lo  que,  se  consigníl  en  la  acta  del  concell 
municipal  de  Lleyda,  del  25  de  Juliol:  «e  com  lo  castell  de  Pinyana  tinga  mossen  Pere  cortit 
pare  del  dit  mossen  Joan,  perqué  los  placie  acordar  si  escriurien  al  dit  mossen  P.  cortit  que 
donas  lloch  á  que  la  aygua  tornas»  Y  Joan  Cortit  feu  trayció  al  Comte  y  torna  la  aygiia  á 
Ucyi\a{Llibre  de  Concellsparíiculars  1413  á  1410  M.  S.  nom.  406,  foli  4,  arx.  municipal  de 
Lleyda). 

(89)  1280.— 25  de  maig:  un  document  reyal  es  datat  «ante  Castrum  de  Balagarii».  (Ee^ 
gistre  48,  foli  30). 


á8  F.    CARRERAS  Y   CANDI 

convencer  ais  qiii  veya  contraris,  notántseli  V  intent  d'  estalviar  ope- 
racións  militars  que  los  ocasiones  dampnatges.  D'  aquí  la  expresiva 
lletra  adregada  ais  prohoms  d*  Ag-ramunt,  de  tant  interés  per  lo  Uen- 
guatge,  quan  per  la  política  del  segle  xiii,  puix  hi  ex  posa  algunes 
rahons  en  les  que  apoyava,  lo  Sobirá,  ses  pretensións  de  considerar, 
feudatari  seu,  al  Comtat  d'  Urgell  (90). 

«Petrus  fldelibus  suis  probis  hominibus  et  universitati  Acrimontis 
Salutem  et  graciam:  ben  creem  que  sabets  lo  deute  de  la  fe  et  de  la 
naturalea  de  que  a  nos  sots  tenguts  que  de  LX  ans  a  ensa  et  de  plus 
lo  nostre  liyatge  a  auda  seyoria  el  comtat  durgel  et  postat  la  qual  lo 
senyor  Rey  eií  Jacme  de  bona  memoria  pare  nostre  moltes  vegades  ha 
presa  segons  que  sabets  creem:  atresi  que  sabets  les  conuinenses  que  fo- 
ren  fetes  entre  nos  el  Comte  de  Foix  et  Nermengol  sobrel  fet  del  Com- 
tat Durgell  per  les  quals  conuinenses  nos  nos  cregem  de  gran  seyoria 
el  dit  Comdat  et  jens:  per  90  si  tot  lo  Comte  de  Foix  nos  contrasta  con- 
tra la  tenor  de  les  cartes  et  de  les  dites  conuinenses  no  román  que  a 
nos  no  sia  salu  lo  nostre  dret  el  dit  Comdat:  et  nos  per  aQO  no  fom  anc 
en  proposament  de  fer  mal  a  neguns  loes  del  Comdat  ans  matiam  tota 
hora  ans  que  nos  fossem  en  la  térra,  depus  que  la  guerra  fo,  al  enfant 
Nafos  fiU  nostre  et  ais  officials  nostres  que  no  feesen  mal  en  negun  loe 
del  dit  Comdat  per  qo  cor  si  mal  hi  fees  hom  feeren  lo  a  nos  meteyxs 
et  ales  nostres  cozes  et  jassia  que  aiam  fet  mal  a  balaguer  auem  bo 
aut  a  fer  per  90  cor  lo  Comte  de  foix  et  la  mayor  partida  deis  aitres 
enaraics  nostres  eren  layns  et  agem  dacort  dassetyarlos:  et  encara  per 
co  cor  enans  que  nos  nos  posassem  al  dit  setge  lur  tremezem  carta 
que  ells  que  atesessen  a  nos  ens  regonegesen  lo  deute  de  la  fe  et  de  la 
naturalea  en  quens  eren  tenguts  la  qual  carta  no  uolgren  pendre  ans 
résposeren  alcuns  deis  Cortits  que  manas  ais  homes  de  leyda  que  a  ells 
no  auia  re  que  manar:  perqué  nos  uos  requerim  per  la  fe  et  per  la  na- 
turalea que  tenguts  nos  sots  eus  manam  que  uosaltres  atenats  a  nos 
axi  com  leáis  vassals  son  tenguts  datendre  et  dobeir  a  lur  senyor  en 
tal  manera  que  no  aiam  a  enantar  contra  uostres  cozes  la  qual  cozans 
pesaría  fort  si  a  fer  ho  auiem  et  siuiem?  acort  es  que  alguns  de  uosal- 
tres uos  uulats  ueer  ab  nos  sobrasso  et  parlar  ab  nos  plau  nos  uolem 
ho  encara  que  vengats  salus  et  segurs  en  anan  en  están  et  en  tornan 
ab  totes  uostres  cozes.  Encara  queus  tremetrem  en  R.  dorcau  ho  en 
berenguer  de  beluis  ho  altre  que  uosaltres  uulats  et  nos  exiruosen  si 
obs  hi  es  per  parlar  ab  uosaltres  tro  a  merita  et  de  totes  aqüestes  cozes 
sapiam  en  breu  areu  respost.  Datum  in  obsidione  balagarii  VII  idus 
junii.  S.  P.  marches». 

La  situació  pecuniaria  de  Pere  lo  Gran  al  comengar  son  reg'nat, 
era  prou  dolenta,  per  los  deutes  que  li  llega  son  Pare  y  deis  que  no 
s'  ha  vía  pogut  refer,  en  1280.  Molt  al  contrari,  ara  estarien  aumentats 


(90)    Eegistre  48,  foli  39 


LO   SITI  DE   BALAGUER   DEL   1280  39 

per  altres  de  propis,  com  eren  los  despeses  naturals  de  la  guerra  con- 
tra los  sarrahíns.  De  manera  que  la  falta  de  diner  fou  son  constant 
obstacle;  ab  ell  havía  de  topar  de  ferní,  al  empendre  operacións  mi- 
litars  en  gran  escala.  Be  podría  atribuirse  á  esta  causa,  lo  retrás  en 
les  presents  operacións  militars. 

Per  atendré  á  lo  menester  al  coraenQament  de  la  campanya,  lo 
prohóm  Guillém  Ramón  de  Monteada,  facilita  al  rey  Pere  (29  de 
maig  1280)  cinch  mil  sous  jaquesos  que  acabava  de  cobrar  de  la  venta 
del  castell  de  Mequinenga,  y  lo  Sobirá  se  compromete  á  retornarloshi 
en  lo  terme  de  quinzc  dies  (91). 

Tant  per  fer  efectiva  esta  suma  á  En  Monteada,  quan  per  atendré 
á  noves  necessitats  del  slti  de  Balaguer,  que  's  prolonga  tot  lo  mes  de 
juny  y  partida  del  de  juliol,  lo  Monarca  procura  obtenir  diners  d'  hont 
pogué.  Tres  foren  les  entitats  de  les  que  n'  exiren  sumes  pecuniaries, 
per  subvenir  á  estes  despeses;  los  pobles,  que  trametien  diners  á  la 
campanya  en  lloch  d'  homes;  los  templers  y  los  jueus.  Deis  primers, 
crida  la  atenció  veure  lo  nombre  deis  d'  Aragó  que  's  rediracxen  pe- 
cuniariament  del  servey  militar  (92),  JJ  auxili  financier  deis  segons 
s'  evidencia  per  les  ordres  donades  per  lo  Sobirá,  en  llur  favor,  com 
V.  g.  la  traniesa  ais  veguers  de  Catalunya,  perqué  fessin  entregar  al 
Temple,  los  drets  que  solía  percibir  de  les  rendes  reyals. 

Lo  Mestre  del  Temple,  já  al  comengament  del  any  1280,  havía  tret 
d'  altre  apurada  sitiiació  al  Rey,  segons  ho  manifesta  lo  deute  contrct 
per  aquest,  de  cinquanta  cinch  mil  sous  jaquesos,  que  prometía  ingre- 
sar á  Gardeny,  precisament  durant  aquell  perturbat  mes  de  maig 
de  1280  (93).  No  es  de  creure  ho  pogués  cumplir  y  del  allargament 
d'  aquest  termini,  n'  havía  d'  esdevenir  nou  motiu  d'  agrahiment  del 


(91)  Joan  de  Foix,  Guillém  de  Castellpoll  y  los  germans  d'  aquest,  havien  comprat  per 
quatre  anys,  lo  castell  de  MequineuQa  á  En  Monteada  (Registre  46,  folill). 

(92)  De  les  noves  incompletes,  que,  respecte  aquest  particular  havém  extret  d'  alguns 
registres,  resulten  entregades  les  quantitats  següents:  Alquezar  paga  2,500  s.  j.  (sous  jaque- 
sos);  Frescano,  1,300  s.  j.;  Estopañá,  400  s.  j.;  Fules,  100  s.  j.;  Pertusa,  5,440  s.  j.  mes  certes 
mesures  de  blat  y  civada;  Ansó,  1,500  s.  j.;  Luna,  5,000  s.  j.;  Benasch,  500  s.  j.;  Fals,  100  s.  j.; 
Barbastro,  10,000  8.  j.;  Bohil,  710  s.  j.;  Vinyes,  800  s.  j.;  Vesca,  1,806  s.  j.;  Ainsa,  2,000  s.  j.; 
Almonacir  de  la  Serra,  3,500  s.  j.;  Almudevar,  6,000  s.  j.;  los  sarrahíns  d'  Osa,  200  s.  j.;  AIco- 
verre,  2,020  s.  j.;  Berbegal,  4,040  s.  j.;  Sales  «dejuso  et  desuso>  (de  dalt  y  de  baix)  1,515  s.  j.; 
Saranyena,  12,000  s.  j.;  Alfajarin,  5,000  s.  j.;  Epila,  2,000  s.  j.;  lo  convent  de  Berola,  2,000  s,  j.; 
Echo,  1,500  s.  j.;  (E.  46,  fo.  42  y  vinents  y  R.  48,  fo.  36);  Uncastell,  5,000  s.  j.;  Roda,  1,200 
s.  j.;  Guarda  é  Izuert,  700  s.  j.;  Lurcenich,  750  s.  j.;  Epila,  5,000  s.  j.;  Galur,  1,500  s.  j.;  Maguy- 
11o,  5,000  s.  j.;  Mores,  600  s.  j.;  los  sarrahíns  de  Montesia  3,000  s.  j.:  Cervera,  Tárrega  y  Vila- 
grasa  sumes  indeterminades  (R.  4G,  f.  44  y  45);  Murvedre  10,000  s.  reyals:  Onda,  3,000  sous 
reyals;  Cocentaina  per¿?:  Crivillent  1,500  s.  r.;  Denla,  2,000  s.  r.;  Alpicat,  1,500  s.r.;  Adamus, 
800  s.  r.;  Castell  hal)il),  1,000  s.  r.;  Taust,  4,000  s.  j.;  aldees  de  Calatayub,  50,000  s.  j.;  (R.  44, 
fól.  179). 

La  colecta  d'  esta  tributado  ofería  les  sues  diflcultats:  Alfajariu  se  negava  apagar;  á  Ca- 
latayub feriren  al  recaudador  trames  per  En  Guillém  de  Pruneres,  cullidor  reyal;  y  Q'ara- 
goíja  y  altres  llochs  d'  Aragó,  en  10  de  juliol  de  1280,  se  resistícn,  d'  una  forma  mes  ó  menys 
passiva,  á  dits  pagaments  (R.  48,  f.  75\ 

(93)  Registre  46,  fol.  29. 


4o  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

Sobirá,  segons  transpiren  disposicious  favorables  ais  templers.  Una 
fon  la  adre^ada  á  les  autoritats  de  Riela,  á  fi  de  que  no  obliguessin 
ais  vassalls  de  la  Ordre,  á  contribuir  en  la  redempció  del  exercit,  en 
la  forma  deguda  per  los  vebíns  de  dit  lloch  (10  juliol  1280)  (94). 

Tant  ó  mes  demostratives  d'  auxilis  pecuniaris  rebuts,  son  les  dis- 
posicious de  Pere  lo  Gran,  en  pro  deis  jueus.  Concertada,  en  lo  propi 
siti  de  Balaguer,  la  forma  y  quantía  de  la  tributado  del  cali  juícb  de 
Barcelona^  fou  decretat,  que  los  altres  calis  juíchs  de  Solsona^  Cardona, 
Berga,  Vich,  Manresa  y  GranoUers,  procehissen  tributant  en  forma 
similar  (95).  La  contribució  á  la  guerra  per  part  deis  jueus  de  Torto- 
sa,  apar  deis  manaments  cá  Fr.  Pere  de  Monteada  mestre  del  Temple 
(15  de  juliol)  de  que  no  'Is  compelís  á  satisfer  lo  dret  de  cena  (96);  la 
deis  jueus  de  Calatayub  s'  evidencia  ab  lo  manament  al  sohrejunfe- 
i'o,  de  que  obligues  ais  vehins  del  terme,  á  pagar  llurs  deutes  ais 
jueus  del  dit  call^  com  també  que  conminas  ais  jueus  de  Farica  y  de 
JRicla^  á  contribuir  en  la  part  á  ells  pertocant,  de  lo  que  havien  sa- 
tisfet  per  tots  los  de  Catalayub  (1  de  juliol)  (97);  y  la  deis  jueus  de 
Qarago^a  y  Valencia  s'  entreven  d'  altres  disposicións  dictades  á  son 
favor  durant  esta  campanya  (30  de  juny)  (98). 

Com  lo  siti  de  Balaguer  comentas  sense  haver  aplegat  lo  Rey,  prous 
elements  d'  expugnació,  prompte  's  veuhen  disposicións  encaminades 
á  completarlos.  Lo  dimecres  31  de  maig,  ordonava  á  les  nosts  de  Pra 
des,  Barbastro  y  Sabadell,  á  que  compareguessin  al  campament  reyal, 
al  següent  dimecres  7  de  juny:  y  per  lo  divendres  9  de  juny,  disposava 
que  hi  fossen  també  los  de  molts  llochs  del  Pallars  y  de  la  Riba- 
gorca  (99). 


(94)  Eegistre  48,  fol.  77. 

(95)  1280  (2  de  juliol)  «Fidclibiis  siiis  vicariia  Laíulis  et  voiuersis  aliis  officialibus  et 
subrtitis  nostris  ad  quos  pi'esentes  peruenerint  Salutem  et  gratiam.  Mandamus  vobis  qua- 
tenus  compellatis  judeos  Solsone  Cardoiie  berge  vici  et  minorisse  et  Granullariorum  et...  ad 
soluendum  et  ponendum  iii  illa  peccunie  quantitate  quod  nunc  volemns  habere  a  judeis  bar- 
chiiioue  prout  uobis  dixeiúut  secretarii  callis  judaj-ci  barchinoiie.  Mandamus  etiam  uobis 
quatenus  in  questiis  tributis  et  aliis  coUectis  qnas  iudei  barchinoue  soluent  et  facient  com- 
pellatis iudcos  predictorum  locorum  et  bona  eorum  ad  soluendum  partem  eos  soluere  con- 
tingente prout  dicti  secretarii  uobis  diceret.  Datum  in  oljsidione  balagarii  VI"  nonas 
Julii  Auno  domini  M°CC"LXXX»— Jucefus  »  (Eegistre  48,  fol.  67). 

Lo  propi  dia  enviá  carta,  lo  Rey,  al  Alestre  del  Temple,  ordonantli  que  no  penyorés  á  Isach 
Cabeza  jueu  de  Barcelona  (R.  48,  f o.  67)  y  conscmblants  al  Mestre  del  Hospital,  Consols  de 
Pi^a  y  de  Venecia  y  Llochtinent  del  rey  de  Xipre. 

(96)  Eegistre  48,  foli  80. 

(97)  1280  (1  juliol)— «Martino  romei  predicto  quod  compellat  judeos  de  Faricja  et  de  Ei- 
cla  ad  soluendum  partem  eos  contingentem  in  illa  summa  peccunie  quam  judei  Calataiub 
nobis  daré  tenebantur  racione  pctitionis  quam  contra  eos  faciebamus.  Datum  in  obsidionc 
balagarii   kalendas  julii  Anno  domini  MOCCLXXXO—Juccf  rauaya»  (Eegistre  48,  foli  66). 

També  lii  han  lletres  conminatorios  datades  á  23  de  juuy  y  adre<íades  á  les  al  james  de 
jueus  de  Daroca,  Calatayub,  Terol,  Borja.  ÍJnrago(;a,  Tara(,'ona,  Alagón,  Barbastro  y  Osea 
reclamantloslii  les  sumes  per  les  quals  foren  tatsadcs  á  contribuir  (Eeg.  48,  fol.  57.) 

(98)  Eegistre  48,  f  olis  64  y  65. 

(99)  Eren  estos  llochs:  Castellsent,  Tahirn,  Viacamp,  Estopanyá,  Lorens,  Fals,  Castane- 
sa,  Beuaach,  Sos  y  sa  valí,  lea  l\ahuls,  Valabriga,  Sadauuy,  Valdelierp,  S.  Estevc  del  Baliil, 


LO  SITI  DE  BALAGUER  DEL   1280  41 

Lo  cliumenge  4  de  jnny,  Pero  II  volguc  saber  quins  feudataris  cum- 
plimentaren lo  deber  feudal  de  host,  pregonánt  per  son  campament, 
que  tots  los  qui  hi  estiguessin  servintlo,  compareguessin  á  inscriures 
en  la  escrivíinía.  Lo  qual  li  permet6  conexer  ab  certitut,  los  corapo- 
nents  de  la  sua  g'ent  (100)  y  veure  qui  havía  faltat  á  sa  obliíiació. 

Lo  registre  deis  feudataris  presents  á  la  campanya,  fa  conexer  la 
existencia  de  companyíes,  comauades  per  Pedro  d'  Ayerbe,  Guillém 
Ramón  de  Monteada,  Pere  de  Queralt,  Roraeu  de  MariuKjn,  Berenguer 
de  Vilalta,  Bernat  de  Peratallada,  Bernat  de  Sant  Vicents,  Bernat  de 
Bellvís,  Guillém  d'  Espiells,  Arbert  de  Mediona,  Pedro  Cornel,  Sanxo 
d'  Antillón,  García  Ximenez  d'  Ambrí,  Ramón  de  Pasernes  y  Jaime 
Pérez  lo  fill  bastart  de  Pere  11.  De  Valencia  havia  partit  Uavors  per 
cijuntarse  á  la  host  reyal,  lo  cavaller  Amor  Dionís  ab  sa  compa- 
nyia  (101),  mentres  que  atravessava  la  valí  d'  Aran,  al  propi  obgecte, 
Arnau  d'  Espanya  (102).  Finalment  Joan  Pere  de  Vallobar  hi  coma- 
nava  bon  nombre  de  peóns  (103). 

Se  circularien  ordres  de  procehir  escrupulosament  en  les  exemp* 
cións  de  concorre  á  la  host,  si  be  les  autoritats  locáis,  no  ho  feyen  ab  lo 


Sehul,  Cornudella,  Arenj-,  Muntanyana,  Tremp,  Liminyana,  Monesma,  Benavarre,  Elíns, 
Castell  Olbeua,  Jusseu,  Capella,  Guel,  Alesciiiarre,  Fontova,  Erdol,  Pcrarrua,  Scnt  Alastre, 
Aguilars,  Val  de  Terracja  y  Leguarres  (Reg.  48,  fo.  34.) 

(100)  Es  interessant  conexer  los  noms  deis  presents  al  camp  sitiador.  Lo  dilluns  5  de 
juny  s'  inscrigucreu  en  lo  registre  reyal,  G.  d'  Orean  qne  hi  era  ab  un  cavall  y  armes  en  lloch 
de  Bernat  de  Vilamur  per  rahó  del  feu  de  Talarn;  Eamóu  de  Fontova,  per  los  feus  deis  cas- 
tells  de  Fontova  y  Perarrua,  hi  trámete  dos  cavallers  ah  cavalls  armats;  Bernat  Ramón  de 
Olivella  acompanyat  d'  un  cavaller  armat  de  ballesta,  hi  comparegiié  persoualment  per  lo 
feu  de  Castelladral;  Perico  d'  Olivella  ab  un  cavall  armat,  hi  ana  per  lo  castell  de  Puigalt, 
encara  que  per  aquell  feu  no  vingués  obligat  á  fer  mes  que  una  cavalgadura  de  guerra  cH- 
ceat  non  teneatur  ut  asseruit  faceré  per  ipso  feudo  nisi  unam  bestiam  de  exercitu»;  y  Jaume 
de  Copons  ab  cavall  y  armes  per  lo  feu  de  Copons.  Lo  dimarts  6  de  junj-,  hi  comparesqueren 
á  registrarse:  tres  cavallers  armats  tramesos  per  En  Ramón  de  Monteada  senyor  d'  Albalat, 
per  rahó  deis  feus  de  Qaidí  y  Capella;  tres  altres  cavallers  armats,  que  formaven  en  la  com- 
pauyia  d'  En  Ramón  de  Cardona  y  tramesos  per  Ramón  de  Cervera  per  rahó  del  feu  de  Cas- 
telldasens;  Arnau  de  Tamarit  hi  tenía  per  son  feu  de  Tamarit,  un  cavaller,  en  la  companyia 
de  Pere  de  Queralt;  per  lo  feu  de  Forés,  la  viuda  d'  En  Guillém  de  Lorach  hi  enviá  á  son  ger- 
má  Gaucerán  de  Vilafranca,  qui  estava  en  la  companyia  d'  En  Pere  de  Queralt;  Arnau  de 
Lordá  per  lo  feu  de  Liminyana,  hi  tenía  un  cavaller  en  la  companyia  de  D.  Pedro  senj'or  d' 
Aj'erbe;  per  un  altre  feu  de  Liminyana,  hi  era  lo  propi  feudatari  En  Ramón  de  Meytá;  A.  P. 
de  Vilaniu  trámete  un  cavaller  per  rahó  del  feu  de  Cornudella  y  de  Castell  Galef;  per  lo 
feu  de  Fontrubí  hi  havia  altre  cavaller  enviat  per  los  hereus  d'  En  Guerau  de  Cervelló. 
Pere  de  Queralt  manifestá  tenirhi  un  cavaller  per  quiscun  deis  feus  de  Timor,  de  Sant  An- 
tolí  y  de  Rocafort;  Guillém  de  Timor  hi  enviá  al  Bort  de  Timor,  per  lo  feu  de  ees  Piles,  qui 
ana  va  en  la  companyia  d'  En  Pere  de  Queralt;  per  lo  feu  d'  Ai'gen(;ola  hi  era  En  Pere  (ja  Nou 
«quod  debet  faceré  domino  Rege  II  bestias  de  host»  y  ana  va  en  la  companyia  d'  En  Pere  de 
Quei-alt;  A.  de  Montmaneu  hi  servia  personalment  lo  feu  de  Montmaneu  y  també  en  G.  de 
Nontayna,  lo  feu  de  líontayna  (R.  45,  fo.  8.) 

A  mes  deis  que  no  hi  comparexeren  per  haver  entregat  un  equivalcnt  en  diner,  podém 
nomenar  á  Na  Elvira  Pérez  de  Sesse  viuda  de  Pedro  Martínez  de  Luna,  qui,  en  lloch  d'un 
cavaller  que  hi  devia  trametrc  per  la  mitat  del  castell  de  Pola,  entrega  cinch  cents  sous 
jaquesos  (R.  46,  fo.  41). 

(101)  Registre  48,  foli  41. 

(102)  Registre  48,  foli  38. 

(103)  Registre  48,  foli  63. 


42  F.  CARRERAS   Y   CAXDI 

ri_^orisme,  que,  Ramón  d'  Alós  batUe  de  Lleyda.  Aquest  consulta  quins 
oficiáis  reyals  se  reputaren  exempts,  responentli  lo  Rey,  tant  rainucio- 
sament  á  la  sua  demanda,  que  li  citava  un  per  un  ais  quino  hi  devian 
acudir  (104). 

Xo  podía  descuidar  Pere  lo  Gran,  la  guarda  de  les  fronteies,  la 
que  's  feya  ab  prou  diñcultat,  per  quan  la  linia  del  Comtat  de  Pa- 
llars  y  Vescomtat  de  Castellbó,  flns  á  la  Cerdanya,  quedava  constant- 
ment  oberta  ja  que  pertanyía  tot  aquell  territori  ais  desexits.  Mes  tost 
procura  lo  Monarca,  que  al  menys  de  la  Valí  d'  Aran,  de  la  Cerdanya 
y  del  Rosselló,  no  hi  poguessen  venir  socors  á  la  host  rebelada.  D' 
aquí  les  conferencies  hagudes  ab  los  prohoms  de  la  Valí  d'  Aran  (105), 
per  custodiar  la  sua  frontera,  com  també  la  gent  de  guerra  escampada 
al  llarch  deis  Pirineus  dirigida  per  lo  rey  Jaume  de  Mallorca  (7  de 
juny)  (106),  á  quí  devien  obehirlo  Comte  d'  Empuries,  Dalmau  de  Ro- 
caberti  y  les  liosts  ciiitadanes  de  Gerona,  Vich,  Camprodún  y  To- 
rroella. 

Lo  Monarca  no  's  movía  un  instant  del  campament,  activant  la 
expugnado  de  la  vila.  Tant  ferma  sería,  que  les  fletxes  freturaren  ais 
ballesters,  fentne  venir  de  tot  arreu,  flns  de  les  naus  ancorades  en  les 
piatxes  (107).  En  lo  campament  hi  havien  obrers  que  'n  fabrica  ven 
sense  poderne  donar  1'  abast,  passant  En  Mahomet^  íabricant  de  Bar- 
bastro,  á  la  ciutat  de  Lleyda,  per  obtenir  quants  Instruments  de  ferre- 
ría  hi  troves  á  obs  de  fer  cayrells  ó  puntes  de  fletxa  (108). 

Corrien  los  primers  dies  de  juny,  quan  de  nou  Bernat  d'  Artesona 
se  presenta  al  Rey  como  á  misatger  d^  En  Bellera.  Aquesta  vegada  li 
portava  perescrit  la  revocado  y  anulado  deis  deseximents  precedent- 
ment  tramesos.  Lo  Monarca  delega  á  En  Ramón  de  Molina  veguer  de 


(104)  Deya  esta  importaut  disposició:  «R.  dalos  baiulo  Ilerde:  vestras  recepimiis  litteras 
quibus  intellectis  uobis  respondemiis  quod  illis  quos  uos  posuistis  iu  offieiis  baiiilia  Ilerde 
siut  exempti  et  liberi  ab  exercitu  prout  in  uestra  littera  sunt  conteuti:  scilicet  unus  xptia- 
mis  et  unus  judeus  quos  tenetis  ad  pensum  et  unus  homo  qui  ponderat  et  dúos  bominea  quos 
tenetis  ad  caput  Pontis  Ilerde  et  tres  homines  quos  tenetis  ad  fanecam  et  HI  homines  quos 
tenetis  adcalderiam  et  dúo  magistri  qui  operant  tenailles  cicam  et  unus  homo  qui  faciat 
fieri  panes  quo  cicam  non  potest  uendi  et  unus  scriptor  qui  scribit  placita  coram  uobis.» 
(Dada  en  lo  siti  de  Balaguer  28  maig  1280.)  (Registre  48,  foli  33.) 

(105)  Registre  48,  foli  38. 

(106)  «Petrus  etc.,  fidelibus  suis  hominibus  bisuldu  Salutem  et  gratiam.  Cum  karisimus 
frater  noster  illustris  Rex  Maioj-ice  uenerit  ad  has  partes  in  subsidium  nostrum  Mandamus 
uobis  quatenus  quandocumque  mandatum  suum  receperitis  sequimiui  ipsum  ac  quod  eo 
faciatis  sicut  per  nobis  faceretis.  Datum  in  obsidione  balagarii  nonas  junii.— S.  P.  marche- 
sii.— Similiter  hominibus  Gerunde.—Similiter  Dalmacio  de  rocliabertino.— Similiter  Comiti 
Impuriarum.— Similiter  hominibus  Campi  Rotundi.— Similiter  hominibus  de  vicho.— Simili- 
ter hominibus  deTurricella.»  (R.  J8,  f.  37.) 

(107)  1280  (16  juny)— .G.°  de  spiellis:  quod  mitat  domino  Regi  omnes  quadrellos  quos  ad 
uendcndum  inueuire  potcrit  in  barchinona  et  omnes  etiam  quos  ibi  manusleuare  poterit  et 
etiam  omnes  illos  galearumet  ipsos  ei  mitat  de  die  et  uocte  in  continenti.  Datum  in  obsi- 
dione balagarii  XVI  kalendas  julii.— Juceffo. 

»Similis  Camilo  de  Peramola.  Datum  ut  supra.»  (Registre  48,  foli  46). 
108)    Registre  46,  foli  44, 


LO   SITI  DE   BALACxUER   DEL   1280  43 

Ribagorga  y  Pallars  y  sobrejuntero  de  Sobrarbe,  per  acompanyar  á 
Guillém  de  Bellcra  al  campamcnt.d(3  Balaguer  (109).  Molt  nos  fa  temer 
que,  lo  cavaller  pallares,  al  obrar  axis,  portaría  algún  fí  secret,  puix 
en  estes  relacions  d'  amistat  y  enemistat,  hi  anaven  sovint  involucrats 
proflts  personáis.  Es  de  presumir  intentos  adjudicarse  lo  patrimoni 
d'  En  Bernat  de  Toralla,  colindant  ab  sos  principáis  dominis  (110); 
mes  tal  propósit  no  consta  s'  arrivás  á  efectuar  (111). 

Esta  recouciliació  s'  acaba  del  tot  poclis  dies  després  (dijous  22  de 
junyj  trametent  En  Bellera,  á  sos  antichs  companys,  desde  lo  campa- 
ment  reyalista,  les  interessants  lletres  de  deseximent  que  's  segue- 
xen:  (112): 

«Aquests  acuyndaments  trames  en  G.  de  bollera  ais  nobles  et  ais 
Cauellers  qui  eren  en  balaguer  la  ferma  deis  quals  acuyndaments  es 
aytal.  Al  noble  et  honrat  A.  roger  per  la  gracia  de  deu  Comte  de  pai- 
llars  de  mi  en  G.  de  bellera  Saluts.  Fem  vos  saber  quel  senyor  Rey 
mostra  a  nos  lo  tort  que  pren  sobrel  fet  del  Comdat  Durgell  et  el  tort  et 
les  iniuries  per  uos  et  per  altres  barons  a  ell  fetes  et  ais  seus  homens 
et  a  la  sua  térra  sobre  porfeta  de  dret  et  contra  vsatges  de  barchinona 
per  les  quals  raons  et  per  (?o  cor  nos  som  tenguts  daiudar  et  de  valer 
al  dit  senyor  Rey  qui  es  nostre  senyor  natural  et  per  qui  tenim  gran 
re  de  so  que  auem  deseximnos  de  uos  que  de  mal  que  fassam  a  uostrcs 
homens  ne  a  uostres  cozes  ne  a  uostra  térra  nous  en  siam  tenguts. 
Datum  el  setge  de  balaguer  X  kalendas  julii. 

«Raimundo  fulchi  sibi  et  hominibus  et  terre  sue. — Comiti  urgellen- 
sis, — Raimundo  de  angularia. — Poncio  de  ribellis. — Bernardo  rogerii 
darill». 

Guillém  de  Bellera  se  Iliurá  del  procesament  y  de  la  indempnisa- 
ció  pecuniaria  á  que  foren  condempnats,  los  ven^uts  á  Balaguer:  pro 
no  evita  teñir  de  declararse  feudatari  del  Rey  d'  Aragó^  de  qui  tal  ve- 
gada no  ho  sería  avants^  sino  sois  del  Comte  de  Pallars,  son  senyor  di- 
recto. Aquest  reconexement  lo  jura  En  Bellera,  lo  28  de  maig  de  1281, 
prometent  al  dit  Rey  valonea  per  sos  castells  pirinenchs  de  Bellera, 


(109)  Eegistre  d8,  foli  38. 

(110)  1281  (2  de  janer).  Pere  II  maná  á  Ramón  de  Molina,  tiue  sempre  que  Guillém  de  Be- 
llera  li  demanás  auxili,  li  'n  prestas  «super  recuperandis  loéis  quod  fuerint  bernardus  de  To- 
raila  et  uallem  de  capdela  et  inferendo  dampuo  in  ipsis  locis  si  uecesse  fuerit  et  illorum  qui 
sibi  resisterent  et  defenderet  dicta  loca».  (Registre  49,  foli  12). 

(111)  1281  (1  de  mar<;)  Ordre  de  Pere  II  en  protecció  de  Bernat  de  Toralla,  son  cavaller 
soliu  y  propri,  per  evitar  li  ocasionin  danys  ó  perjudicis  lo  Comte  de  Pallars  y  Ramón  de  Vi- 
lamur.  No  es  de  creure,  que,  si  lo  Rey  lo  protegía,  consentís  en  expoliarlo  en  beuefici  d'  En 
Bellera.  Los  documeuts  no  'ns  donen  prou  llúm  á  uquest  respecte. 

Després  de  la  primera  orde,  de  la  que  son  estes  paraules:  «Significamus  nobis  quod  dilec- 
tus  noster  bernardus  de  Torailla  est  miles  noster  soliduset  proprius>  n'  hi  ha  una  segona 
de  la  propia  data,  manant  ais  homes  d'  Olp  que  tinguesen  á  En  Torralla  per  Senyor:  «Baiulo 
et  homines  de  Olp  Noueritis  nos  concessise  et  dedisse  ad  feudum  ad  consuetudinis  barchino 
ne  nobili  viro  bernardo  de  Torailla  Castrum  et  villam  de  Olp»  (R.  49,  fol,  42). 

(112)  Registre  48,  foli  51. 


44  F.    CARRERAS  Y   CANDI 

Antist,  Santa  Coloma,  Oveix,  Rialp,  Biosa,  Ferrera,  Solveta,  Tresciiy 
y  Todo  (113). 

Al  comentarse  les  operacions  contra  Balaguer,  ocorregueren  dos 
perturbacions  remarcables,  que  passaren  molt  senzillament,  com  si  tal 
cosa  no  hi  bagues.  Fou  la  primera,  un  motí  á  Caldes  de  Montbuy 
contra  lo  veguer  del  Valles  Guillém  de  Torre,  y  son  fill,  invadint  lo 
poblé  la  sua  casa  ais  crits  de  «muyra,  muyra»  y  de  «á  foch,  á  foch», 
dequinatach  per  miracle  n'  escapa  (114).  Lo  segon  fet  revestí  carác- 
ter mes  privat:  nos  referím  á  la  destitució  d'  En  Ferrer  Mayol,  veguer 
de  Barcelona,  á  causa  de  la  exacció  comesa  en  la  casa  de  la  noble 
dama  Sibilia  de  Saga  (115).  La  veguería  sigue  llavors  encomenada 
á  Ramón  de  Toylá  jutge  reyal,  y  en  son  noui  y  lloch  á  Guillém  de 
Spiells  (116). 

Los  Comtes  de  Foix  y  de  Pallars  estavan  en  estretes  relacions  ab 
los  senyors  del  Mitjdia  de  Fran9a  y  fins  ab  alguns  cavallers  d'  Ingla- 
terra, esperantne  d'  ells  socors  que,  segurament  s'  aparellarien  en  térra 
de  Foix.  A  la  segona  meytat  del  juny,  una  companyía  francesa  arrivá 
á  la  vila  sitiada,  aconduida  per  lo  germá  del  Comte  de  Pallars,  En 
Ramón  de  Marquefave  y  N'  Esquiu  de  Miralpeix. 

Lo  fracás  que  representa  per  lo  sitiador,  la  entrada  d'  est  socors  á 
Balaguer^  motiva  que  Pere  II  actives  lo  siti,  cridant  mes  gent  al  exer- 
cit  y  aumentant  les  obres,  Dos  notables  actes  s'  assenyalen  en  son 
camp  en  la  segona  meytat  del  mes  de  juny:  la  construcció  d'  un  pont 
de  fusta  per  facilitar  les  comunicacions  entre  les  dugues  riberes,  puix 
que  lo  pont  de  pedra  estava  en  mans  del  enemich,  y  la  convocado  ge- 
neral de  tota  la  térra,  per  virtut  del  usatge  Princeps  namque,  del  que 
sois  ne  solien  utilisar  los  sobirans  en  los  majors  perills. 

Per  la  construcció  del  pont,  se  donen  les  primores  disposicions  lo 
16  de  juny,  enviant  á  buscar  á  Bíircelona  y  á  Tarragona,  tota  la  fusta 
depositada  en  les  dressanes  á  obs  de  les  galeres,  ab  ordre,  de  que  la 
portessin  marxant  de  día  y  de  nit,  á  fí  de  teñirla  allí  lo  mes  prompte 
possible.  Mestre  Nicholos  1'  enginyador  director  del  pont,  passá  á  Lley- 
da,  lo  25  de  juny,  per  obtenir  del  batlle  Ramón  d'  Alós,  altres  obgectes, 
tant  á  obs  de  dita  construcció,  quan  per  les  demés  obres  del  siti  (117). 

Per  concentrar  mes  gent  al  camp  sitiador,  Pere  II,  lo  dimecres  21  de 


(113)  Registre  47,  foU  11. 

(114)  Registre  48,  foli  30. 

(115)  Certa  doua  delata  mes  ó  men.ys  calumpniosamcnt,  á  Sibilia  de  Saga,  davant  lo  ve- 
guer Mayol,  qiü  ti'ameté  alguns  saigs  á  casa  de  dita  dama.  Sense  teñir  en  compte  la  sua  alta 
gerarquía  j^  que  ella  oferia  estar  á  dret,  los  saigs  del  Veguer  ferircn  á  alguns  servidora  de 
Sibilia.  Ferrer  destituit,  hagué  de  passar  al  canipament  de  Balaguer  á  respoudre  davant 
Pere  II,  d'  aquest  fet  (30  maig  1280)  (Registre  48,  foli  33).  Les  questions  ab  Sibilia  de  Saga 
duraren  major  temps,  puix  en  1  de  janer  de  1281,  bagué  de  manar,  lo  Rey,  al  Veguer  de  Bar- 
celona, que  no  permetés  entressin  á  pcuyorar  les  sues  cases  (Registre  49,  foli  10). 

(lltJ)    Registre  48,  foli  34 
(117)    Registre  4G,  foli  43. 


LO   SITI   DE  BALAGUER  DEL   1280  45 

juny,  guici  ais  homes  de  Linyohi  que  hi  volguessin  anar,  dientloshi  hi 
fossin  lo  dissapte;  lo  dijous  22  de  juny,  enviíiva  á  buscar  ais  homes  de 
Tamarit,  sots  pena  de  mort  y  de  conflscació  si  no  hi  comparexien,  lo 
mes  tart,  al  diumenííe  vineut  (118);  lo  divendres  23  de  juny,  arbitra 
gent,  deis  cavallers  Berenguer  d'  Enten9a  y  Berenguer  de  Puigvert,  de 
les  viles  de  Cambrlls  y  Montsó,  deis  prohoms  de  Tarragona  y  de  Lley- 
da  y  á'  altres  entitats.  Lo  propi  divendres,  demaná,  al  prohoms  de  Bar- 
celona, cent  bons  ballesters  y  cent  escuders  y  á  Salomón  de  la  Cavalle- 
ria  cert  obgecte,  que  1'  altre  já  sabría,  pro  que  Pere  II  no  anomena  en 
la  carta,  nianifestant  empero,  que  sois  li  enviava  á  buscar  quant  molt 
ho  necessitava.  Deuria  tractarse  d'  alguny  enginy  de  guerra  ó  foch 
gresch  (119). 

Tant  premiosa  era  la  situació  del  exercit  de  Pere  II,  que  lo  dissap- 
te 24  de  juny  se  determina  á  cridar  íx  tots  los  homes  de  les  vegueries 
de  Catalunya,  que,  per  virtut  de  la  facultat  que  li  confería  1'  usatge 
Princeps  namque,  s  aprestassen  á  comparexer  en  sa  host  per  combatre 
al  enemich.  Resulta  interessant  la  comunicado,  glosa  oficial  del  dit 
usatge,  que,  convenientment  traiuida  á  la  llengua  vulgar,  fou  tramesa 
per  lo  Sobirá  ais  íeudataris  (1.20): 

«Petrus  dei  gratia  Rex  aragonis,  Ffidelibus  suis  probis  hominibus 
Ilerde  Salutem  et  gratiam.  Ben  sabets  com  nos  tenim  assetg-ats  lo 
Comte  de  foix  et  els  altres  enemics  nostres  en  Balaguer.  E  auem  hoit 
que  alcuns  comtes  et  cavalers  et  seruents  daltres  torres  venen  en"nos- 
tra  térra  en  aluda  daquels  contra  nos.  Hon  com  en  lusatge  de  Barchi- 
nona  sia  contengut:  Sil  Princep  per  negun  cas  assetgat  sera  o  ell  me- 
tex  sos  enemics  assetgats  tenra  o  hoyra  alcu  Rey,  o  Princep  contra  si 
venir  a  combatre  E  sa  térra  a  secorrer  et  el  amonestara  axí  per  letres 
com  per  missatges  o  per  costums  per  les  quals  térra  sol  esser  acostu- 
mada  90  es  assaber  per  fars  o  per  alimares.  Tots  los  homens  axi  caua- 
lers  com  peons  qui  alen  edat  et  poder  de  combatre  aitantost  com  acó 
oirán  o  veuran  com  pus  tost  pusquen  a  el  secorrer.  E  si  negu  falra  a 
ell  daiuda  que  en  a^o  a  el  fer  pora,  perdre  deu  per  tots  temps  totes  co- 
ses que  per  aquel  ha.  E  qui  per  ell  honor  no  teñirá,  esmen  a  el  lo  fali- 
ment  et  la  deshonor  que  a  el  aura  feit  ab  sagramen  et  ab  auer  juran  ab 
propries  mans  per  90  cor  negu  non  deu  falir  al  princep  a  tan  gran  obra 
o  a  tan  gran  necessitat.  Deim  et  manam  a  uos  et  a  cadaun  de  uos  sots 
la  pena  en  lusatge  contenguda  que  segons  la  tenor  del  dit  vsatge  vistes 
les  presents  vingats  a  nos  en  aluda  de  nos  et  de  nostra  térra  ab  caua- 
lers  et  ab  homens  uostros  deis  uostres  loes  et  ab  tot  uostre  poder.  Da- 
tum  IX  kalendas  julii». 

Lo  mateix  dia  escrigué  lo  Rey  al  Arquebisbe  de  Tarragona,  ais 


(118)  Eegistre  48,  folis  47,  50  y  52 

(119)  Registre  4S,  folis  52  y  55. 

(120)  Eegistre  48,  foli  52. 


46  F,    CARRERAS  Y  CANDI 

bisbes  de  Barcelona,  Gerona,  Tortosa,  Urgell,  Qaragoca,  Osea  y  Lley- 
da;  ais  abats  de  Poblet  y  IMonte  Aragón;  al  capítol  de  Tara^ona;  ais 
Mestres  del  Temple  y  del  Hospital  y  ais  comanadors  de  Montalbán  y 
d'  Alcanyip,  comunicantlos  les  operacions  del  siti  de  Balaguer  liont  din 
trovarshi  ab  1500  cavallers  y  gran  multitut  de  peons.  Per  subvenir  á 
elles  y  davant  lo  perill  d'  una  invasió,  los  demaná  vullasen  soco- 
rrel  (121). 

Al  dia  seguent^  24  de  juny,  s'  expediren  convocatories  á  tota  la  térra 
per  virtut  del  «Princeps  Namque»  (122). 

A  la  fretura  de  gent  en  lo  campament  reyal,  segueix  la  constant  de 
diners  per  pagar  tantes  despeses.  Per  obtenirne,  posa  en  execució  la 
práctica  general  en  semblants  sedicions,  90  es,  confiscar  los  bens  deis 
rebelats  (123).  Bernat  d'  Opell  apar  hu  deis  comissionats  de  Pere  II, 
per  ingresar  aytals  pecunies,  en  la  disposició  del  30  de  juny,  al  ordo- 
narli  cobrar  los  deutes  que  competissen  á  gent  de  Balaguer,  Agra- 
munt,  Pons,  Ager,  Castelló  y  altres  del  comtat  d'  Urgell  «qui  contra  nos 
sunt  in  guerra»  (124). 

D'  altre  part,  demaná  diners,  no  sois  ais  jueus,  com  s'  ha  dit  avants, 
sino  també  ais  Prelats  de  Catalunya,  ais  qui  s'  ádrela,  lo  Monarca 
d'  una  manera  especial,  lo  24  de  juny.  A  mes  conmina  á  alguns  feu- 
dataris  residents  en  llunyanes  terres,  com  lo  Vescomte  de  Bearn 
(125),  á  que  tributessin  pecuniariament  per  rahó  de  llurs  feus. 


(121)  Eeg-istre  48,  foli,  55. 

(122)  Foreu  enviades,  al  Arquebisbe  de  Tarragona,  ais  bisbes  d'  Urgell,  Barcelona, 
Lleyda,  Gerona  y  Tortosa,  al  Capítol  de  Vich,  al  Preposit  de  Solsona,  ais  abats  «le  Poblet,  San- 
tes  Ci"eus  y  Sant  Cugat,  ais  Mestres  del  Temple  y  del  Hospital,  á  Guillem  de  Sant  Vicents 
procurador  de  Gastón  de  Foix,  ais  bornes  de  Tarragona,  Alcover,  Eeus,  La  Selva,  Valla,  Es- 
cornalbou,  Tortosa,  Seu  d'  Urgell,  Sauabuja,  Bereuguer  de  Puigvert,  Berenguer  Arnau  d'  Au- 
glesola,  Vich,  Monteada,  Sabadell,  Sentmenat,  Torelló,  Orís',  Farnés,  Castellar,  Tona,  Malla, 
Voltrera,  Martorell,  Oastellvell  sobirá,  Bascara,  La  Bisbal,  La  Granada,  Castellvell  jusá, 
Vilai'odona  y  Montmell,  Vallmoll,  Ramón  de  Cervera,  Ramón  de  Peralta  y  ais  bornes  de  Font 
y  de  Conxol.  (Registre  48,  foli  56). 

De  la  orde  tramesa  al  Arquebisbe  de  Tarragona,  requerintli  subsidi  per  virtut  del  Usatge, 
ne  parla  lo  Boletín  de  la  Real  Academia  de  la  Historia,  vol.  XLl,  pl.  453. 

(123)  Diferents  disposiciqns  hi  ban  encaminadas  á  eix  fí.  Lo  Rey  confia  á  Jaume  d'  Ala- 
rich  la  execució  de  lo  que  Arnau  de  Puigvert  tenia  á  Priva,  lo  que  Ramonet  de  Guardia  po- 
ssehía  á  Qes  Avellanes  y  lo  d'  En  Ramonet  de  Oardona  en  lo  castell  d'  Os.  Los  bornes  d'  Os, 
en  virtut  de  dita  confiscació,  reberen  orde  de  Pere  II  de  comparexer  al  exercit  ab  ses  armes 
y  provisions,  tota  vegada  que  En  Cardona  tenia  lo  dret  d'  bost  y  cavalcada  y  ara  passava  eix 
dret  al  Rey  per  virtut  de  la  confiscació.  (Registre  48,  fol.  35). 

També  lo  26  de  juny,  lo  Rey  ordonava  al  Comanador  de  Barbens,  que  los  bornes  de  Bir- 
bens  y  de  la  Aguilella  se  retinguessin  qualsevol  especie  de  bens  propis  deis  vebins  de  BoUi- 
dor  ó  d'  altres  que  anassen  contra  del  Sobirá  entregautlos  á  En  Berenguer  de  Belvis.  (Regis- 
tre 48,  foli  57). 

Lo  5  de  juliol  procura  lo  Rey  obtenir  lo  rescat  de  certs  homes  de  Linyola  presoners  d'  En 
Barzach,  ab  tal  de  que  paguessin  á  áquest  lo  carcelatge.  Jucef  Ravaya  rebía  la  orde  d'  incau- 
tarse d'  aytal  diuer.  (Registre  48,  foli  69). 

(124)  Registre  48,  foli  64. 

(125)  Gastón  de  Monteada  vescomte  de  Bearn,  per  causa  de  son  patrimoni  A  Catalunya, 
com  la  jurisdicció  de  Vich,  la  baronía  de  Castellví  de  Rosanés,  la  víla  de  Martorell  y  altres 
pertenencies,  era  gran  f  eudatari  de  Pere  II. 

Entre  Gastón  y  Pere  II,  al  temps  de  comen(;ar  aquesta  guerra,  no  hi  regnaríen  les  mi- 


LO   SITI   DE   BALAGUER  DEL   1280  47 

No  es  possible  apreciar  la  perturbado  que  la  guerra  porta  á  les  po- 
blacions  del  Comtat  d'  Urgell.  Que  ella  existía,  que  Veve  II  se  'n  pre- 
ocupava,  especialment,  estudiant  la  repoblació  de  alguns  llochs  aban- 
donáis, ho  mostra,  véure  que  ofería  1'  atorgament  de  franqueses  ais 
qui  hi  tornessin  á  residir.  Axis  hó  feu,  en  data  de  23  de  juny ,  ab  los  qui 
volgueren  passar  á  poblar  les  viles  de  Torroja,  Calaf,  Ivorres,  Torna- 
bous  y  Fullola  (126). 

Pere  II  estava  molt  euros  de  la  frontera  francesa,  tement  sempre  la 
arrivada  d'  hosts  enemigues.  Per  tant,  rescrivía  á  son  gerniá  Jaume  rey 
de  Mallorca,  per  la  bona  custodia  deis  passos  (23  de  juny)  arbitrantli 
la  ajuda  deis  cavallers  Templers  y  Hospitalers  (127).  Seguexen  mos- 
trant  la  existencia  deis  ajusts  de  guerrers  en  territori  ultrapirenench, 
al  comentar  lo  mes  de  juliol,  les  alarmants  llea-es  adregades  per  Pere  lí 
ais  senescals  de  Tolosa  y  Carcasona  y  al  del  liey  d'  Inglaterra  en  la 
Basconia,  al  Comte  d'  Armanyach,  á  Jordán  de  la  Isla,  al  Comte  de 
Perigord  y  al  Arquebisbe  d'  Auch  (7  de  juliol),  gestiouant  llur  neutra- 
litat  (128). 

Com  no  entrava  en  les  idees  cavalleresques  del  scgle  XIII  pesar  la 
magnitut  deis  perills,  no  'ns  ha  d'  estranyar,  que,  á  despit  de  les  grans 
operacions  militars  contra  Balaguer^  s'  aumentas  lo  nombre  deis  richs- 
homes  revoltats,  ab  altre  personatge  d'  importancia  en  lo  N.  O.  de 
Catalunya,  com  era  En  Ramón  vescomte  de  Vilamur,  qui  á  primers  de 
juliol,  trametía  á  Pere  II  lletres  de  descximents.  A  elles  hi  obgcctá  lo 
Monarca,  ab  la  iateressant  contesta  que  's  segueix  (129): 

«Viro  nobili  Raimundo  vicecomiti  de  vilamur  Salutem:  Reebem  uos- 
tres  letres  enquens  tremezes  a  dir  queus  desexiets  del  nostre  homenat- 
ge  encaraus  desexiets  de  nos  que  de  mal  que  feessets  a  nostra  térra  que 
tengut  nons  en  siats  per  alcunes  raons  contengudes  en  aquellos  letres 
les  quals  raons  no  son  ueres  et  hon  nos  uos  responem  que  nos  totauia 
fom  aparellats  de  pendre  et  de  fer  dret  et  tot  90  que  deguessem  a  vos 


llors  relacions,  á  judicar  de  la  lletra  reyal  del  5  de  juny  1280.  Guillém  de  Sant  Vícents  senyor 
del  castell  de  Burriach,  amich  y  procurador  del  Ve.scomte  de  Bearn,  havia  arrivat  al  cainpa- 
ment  de  Balaguer.  ab  certa  recla.mació  de  Gastón,  per  causa  d'  uns  dainpuatges  que  deya  li  fo- 
ren  fets  per  oficiáis  del  Rey.  Lo  Sobirá,  al  mostrarse  voleuterós  á  repararli  qualsevol  dany  ó 
injusticia,  li  feya  present,  que,  per  qo  no  estava  diaposat  ¡I  respectar  costuras  ilícitas,  ó  abusi- 
ves,  ó  desereís,  que  ell  pretengués  mantcnir:  «Sciatis  enirn  quod  consuetudines  illicitas  seu 
abusas  uel  quod  sint  deserets  uobis  non  intendimus  obseruare>.  (Registre  tS,  foli  36).  Volcnt 
tractar  tot  seguit  del  negoci  ab  En  Sant  Vicents,  se  trova  privat  de  ferho,  per  quaii  aquest 
no  estava  prou  facultat,  ni  'n  tenía  procurado  especial,  de  son  maudatari  lo  Vescomte  de 
Bearn. 

La  ajuda  del  feudatari  bearnés,  s'  arregla  pecuniariament,  reclamantla  Pere  II,  á  8  de  ju- 
liol de  1280,  d'  En  Joan  Gil  de  Vallmoguda,  procurador  de  Gastón.  (Registre  48,  foli  72). 

Les  reclamacions  del  Rey  per  quantitats  degudes  per  tal  concepte,  abunden,  puix  exís- 
tien  encara  moltes  sumes  per  cobrar,  en  lo  seguent  any  1281.  (Registre  49,  folís  72,  73  y  79). 

(126)    Registre  48,  foli  50, 

(]  27)    Registre  48,  foli  51. 

(128)  Registre  48,  folis  75  y  7G.  Se  publica  integramcnt  lo  document  per  Baudon  de  Mony 
en  «Relations  du  Comté  de  Foix  avec  la  Catalogne.» 

(129)  Registre  48,  foli  72. 


48  F.    CARRERAS   Y  CANDI 

al  Comte  de  foix  et  al  Coiute  de  pallars  et  a  tots  al  tres  a  qui  nos  deraa- 
nassen  ne  qui  a  nos  demanassem  res,  et  encara  offerim  que  som  apare- 
llats  de  pendre  et  de  fer  dret  et  tot  90  que  deguessem  a  nos  et  al  Comte 
de  foix  et  al  Comte  de  pallars  a  tots  altres  a  qui  nos  demanassem  res 
et  encara  offerim  que  som  aparellats  de  fer  dret  a  uos  et  a  ells  et  de 
pendrel  de  uos  et  dells  et  de  fernos  jutjar  axi  com  deyam  segons  lu- 
satge  de  barchinona.  A90  quens  tremezets  a  dir  queus  desexiets  del 
nostre  homenatge  uos  responem  que  si  homenatge  es  per  feu  nous  en 
podets  de  nos  desexir  si  donchs  lo  feu  nons  retiets  et  que  nos  lo  vol- 
gessem  pendre  et  si  homenatge  es  per  A.  a.  b.  c.  (130)  nous  en  podets 
desexir  en  nenguna  manera  menys  de  nostra  uoluntat:  de  Qo  quens  tre- 
meses a  dir  queus  desexiets  de  nos  de  penyora  per  rao  de  D  morabatins 
que  deyets  queus  deuiem  per  rao  dexouar  et  per  MD  sous  que  deyets 
queus  deuem  per  quitado  uos  responem  que  segons  que  uos  sabets  nos 
neguns  temps  da(jo  ne  dais  quens  demanassets  noy  fadegas  (sic)  en 
nos  per  estar:  encara  som  aparelats  de  pagar  uos  los  dits  D  m"i"  els  dits 
MD  sous  lio  queus  fassam  curapliment  de  dret.  Datum  in  obsidione  ba- 
laguerii  nonas  Julii  Anno  domini  M^CCLXXX'^.)) 

Al  mateix  fí  d'  oposarse  á  la  invasió  de  gent  forastera,  ordoná,  ais 
veguers  de  Barcelona,  Tarragona,  Manresa  y  Vich,  Gerona,  Vilafran- 
ca  y  Cervera,  Montblanch  y  Tárrega,  y  á  Ramón  de  Molina  veguer  de 
Ribagor9a  y  Pallars,  compelissen  á  tothom,  á  acudir  á  la  campanya 
per  combatre  á  la  host  que  s'  aparellava  en  la  Basconia  (10  juliol 
1280)  (131). 

No  cal  duptar  quan  activaría  les  operacións  del  siti,  Pere  II,  davant 
lo  dit  temor.  Mestre  Nicholos  y  los  demés  enginyadors  del  seu  campa- 
ment,  no  paraven  en  llurs  contruccións.  Lo  9  de  juliol  enviá  á  buscar 
á  Lleyda  mes  posts  que  's  necesitaven  per  los  ginys  (132). 

Los  germans  Ravaya  (Mossé  y  Jucef)  presents  també  al  siti,  cuyda- 
ven  de  les  despeses  y  aprovisionaments,  en  quina  labor  sembla  no  pro 
cehiren  ab  escrupulositat  de  conciencia  cristiana,  sino  ab  amplitut  de 
mániga  juiva.  Ella  ha  dexat  algún  rastre  d'  impuresa,  en  la  manera 
de  rebre  llurs  queviures  (133)  la  gent  que  comanava  1'  infant  Anfós. 


(130)  L'  original  es  aquí  de  mala  interpretado.  Creem  Uegir  les  Uetres  indicades,  tenint 
en  compte  lo  pi'oceliimcnt  fie  partir  les  escritures  dobles  escrites  en  un  mateix  pcrgnmí,  á  fí 
de  donar  raajor  autoritat  á  un  contráete.  Mes  sempre  sobrará  la  primei'a  A. 

(131)  Eegistrc  48,  foli  76. 

(132)  «P.  dei  gratia  Rex  Aragonis  fidelí  suo  R°  dalos  baiulo  Ilerde  S.  et  g.  Mauam  uos  que 
uistes  aqüestes  letres  uos  trauíotats  encontinent  M  postes  les  D  de  gros  de  II  dits  e  les  D  de 
gros  de  I  dit:  encarans  mauam  que  tot  90  que  per  Nicholas  neis  altres  ingin.vadors  nosti'es 
vos  demanaran  a  obs  de  la  obra  nostra  deis  ginj'S  lus  liurets  els  fassats  lim-ar  eucoutinentct 
en  a<;o  no  aia  failla  per  re  per  ^o  cor  si  la  nostra  obra  sen  lagraua  en  res,  sapiats  que  nos  no- 
sen  tornariem  a  uos  et  guardáis  uos  hi  be.  Datum  in  obsidione  balagarii  VII°  idus  .Tulii  Anuo 
domini  M°  OC  L  XXX"  S.  Juccffus»  (Registre  48,  foli  75). 

(133)  Que  los  Ravaya  actuaven  d'  aprovisionadors  de  la  host,  ho  indiquen  altres  provi- 
dencies similars,  donantne  per  mostra  la  segiicnt: 

«Juceffo  ravaya  quod  det  porcionem  illis  ballistariis  Dertuse  qui  vencrunt  in  seruicio 


LO  SITI    PE   BALAGUER   DEL    12S0  49 

Com  a  na  ven  atrassats  en  la  percepció  de  vitualles,  hagueren  de  cóm- 
prame á  aprovisionadors  particulars.  Y  mes  avant,  quan  Jucef  Ra- 
vaya,  encarregat  d'  aytal  servey,  ne  tingué  en  quantitat  sobrera,  pre- 
tenguí  donar  ais  homes  de  la  host,  vitualles  y  no  diners,  per  los  dies 
passats  en  que  freturaren  aquelles. 

Los  del  Priraogenit  no  ho  aceptaren;  Jucef  porfía  en  son  intent;  y 
lo  Rey,  arbitre  de  tots,  posa  tí  á  la  controversia,  manant  ais  germans 
Ravaya,  que,  per  los  díes  de  referencia,  los  dones  diners  y  no  vitua- 
lles (134). 

Ab  la  activitat  desplegada  al  comencar  lo  juliol,  la  vila  de  Bala- 
guer  degué  sufrir  prou.  Y  al  veure  's  desvanexer  la  esperanga  del  so- 
cors  foraster,  se  parlarla  de  capitulado.  Arrivá  la  jornada  del  11  de 
juliol,  en  la  que  lo  Monarca,  no  data  sos  escrits  in  obsidione  Balagarii, 
sino  in  Balagario.  No  duptarém  que  fou  en  lo  dimars  onze  de  juliol,  la 
rendició  de  la  pla(;a  sitiada  (135).  Faltan  detalls  d'  esta  capitulació: 
empero  los  fets  subsegüents  indicarán  que  fou  incondicional,  al  menys 
per  lo  que  respecta  ais  principáis  promotors  del  mohiraent.  Lo  mateix 
dimars,  alguns  del  si^tiats  son  obgecte  de  la  mercé  del  Rey,  com  Pere 
de  Josa  lo  Blandí  y  Ramón  Folch,  obtenint  guiatge  per  anar  llibe- 
rament  ala  sua  térra  (130)  mentres  los  altres  restaven  presoners.  A  Y 
endemá,  desde  Lleyda,  per  liont  sortí  tot  seguit  lo  Rey,  guia  encara  á 
Guilléni  Ramón  de  Josa  y  á  Berenguer  de  Montsonís,  per  entornarsen 
á  llurs  cases,  Finalment,  lo  15  de  juliol,  Arnau  de  Toralla  queda  au- 
torisat  per  visitar  al  Sobirá  (137). 

Al  dexar  Pere  II,  á  Baíaguer  (dimecres  12  de  juliol)  hi  resta  com  á 
alcayt  y  batlle  reyal.  En  Ramón  Moliner  (138). 

Lo  Comte  de  Pallars  y  Roger  Bernat  III  de  Foix,  ab  los  principáis 
promotors  del  mohiment,  entraren  presoners  á  Lleyda,  y  se  'Is  intruí 


Regís  apud  obsidionem  Balagarii.  Dntum  in  obsidione  balagarii  III  nonas  Julii— S.  p.  mar- 
chesii  »  (Registre  48,  foli  69). 

(134)  «P.  dei  gratia  Rex  Aragonis.  Fideli  bajulo  suo  Juceffo  rauaya  Salutem  et  gratiam. 
Ex  parte  militum  qiii  sunt  cum  karisimo  filio  nostro  Inffante  Alfonso  fuit  nobis  ostensum 
quod  uos  seu  Mosse  rauaya  frater  uestcr  uolebatis  eis  daré  per  diebus  transactis  porcionera 
victualium  et  dixerunt  quod  si  dicta  victualia  venderé  habentur  perdentur  in  eis  terciara 
partem  cum  de  diebus  transactis  denarios  babeant  soluere  a  quibus  manuleutam  fecerunt. 
Quare  mandamus  uobis  quatenus  donetis  eis  denarios  per  quitacione  dierum  trausactorum  et 
potestis  eis  daré  porcionera  victualium  de  diebus  venturis  máxime  cum  promiseritis  eis  ut 
asserunt,  quod  per  diebus  per  quos  nos  expectaretur  eosdem  ad  denarios  quitacionis  et  ita 
uidetur  nobis  quod  fieridebatur  ex  quo  jara  manuleutam  fecerunt  et  expectarunt  quitacio- 
nera.  Datum  in  obsidione  balagarii  V"  nonas  Julii  Auno  doniini  M°CC"LXXX"  S.  R.  Escor- 
na.»  CRegistre  48,  foli  68). 

(135)  Los  historiadors  han  equivocat  la  data  de  la  entrega  de  Baíaguer,  suposant  Moufar 
y  Antón  de  Bofarull,  que  fou  lo  10  de  juny  y  Baudon  de  Mony  lo  20  de  juliol  Lo  Cronicón 
Barciiionense  del  segle  xiv  publicat  en  la  Marca  Hispánica,  posa  va  al  mes  de  maig  lo  siti  de 
Baíaguer  axis  cora  la  capció  deis  Corales  de  Foix  y  d'  Ui-gell. 

(136)  Registre  48,  foli  78. 

(137)  Registre  48,  foli  82. 

(138)  Registre  48,  foli  80. 

1906  4 


50  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

procés.  Ais  demés  los  perdona.  Motius  especiáis  excluiren  á  alguns 
rebeláis  del  perdó,  com  v.  g.  ais  capellans  quí  dintre  Balaguer  predi- 
caren contra  del  Rey  (1^9). 

Lo  dissabte  15  de  juliol,  exigí  Pere  II,  les  postats  de  molts  castells 
del  Comtat  d'  Urgell,  deis  quals  lo  Comte  Ermengol  li  'n  era  feuda ta- 
ri (140).  En  la  propia  jornada,  se  trámete  la  fórmula  sots  la  qual 
devien  prestar  homenatge  á  Pere  II,  los  homes  d'  Agremunt,  Balaguer 
y  Pons.  Per  rebre  est  homenatge  en  representado  del  Rey,  hi  anáren: 
Berenguer  de  Bellvís  á  Agremunt  y  Guillém  Moliner  á  Balaguer  y 
A  Pons  (141). 

Lo  22  de  juliol,  Pere  II  reconegué  haver  rebut  en  comanda  de  Ro- 
ger  Bernat  de  Foix,  los  castells  de  Balaguer,  Agremunt,  Pons,  Caste- 
lló  deFarfanya,  Linyola,  Albesa,  Ivars  y  Boix  (142).  Prompte  sortí  de 
Lleyda,  puix  lo  dijous  2G  de  juliol  já  signava  nostre  Rey,  documents  á 
Tarragona. 

No  tením  propósit  d'  historiar  les  vicisituts  per  les  que  passá  la  po- 
lítica aventurera  del  Comte  de  Foix  en  sos  disentiments  ab  Pere  II,  una 
vegada  acabades  les  operacións  del  siti  de  Balaguer. 

Los  presoners  de  Balaguer,  seguíen  á  Lleyda  custodiats  per  P.  A. 
de  Botonach.  Lo  30  de  novembre  de  1280.  Pere  II,  ordoná  entregar  al 
Comte  de  Foix  y  al  Vesccmte  de  Vilamur,  á  mans  de  Ruderich  Exi- 
men de  Luna  procurador  reyal  de  Valencia,  per  menarlos  á  Morella, 
sots  custodia  del  alcayt  Pere  Morelló  y  d'En  Guillém  de  Redorta  (143), 


(139)  Lo  6  d'  agost  de  1280  maná  Pere  II,  restituir  lo  blat  que  certs  preberes  de  Balaguer 
tenien  depositat  á  Lleyda,  Linyola,  Castellserá  y  Menargues,  exceptat  lo  deis  capellans  que 
predicaren  contra  d'  ell  á  Balaguer.  (Registre  48,  foli  112). 

(UO)  1280  (1.5  juliol)— «Viro  uobili  et  Dilecto  Ermengaudo  Comité  vrgelli  Salutem  et  di- 
leccionem.  Monemus  uos  ac  uol)is  dicimus  et  mandamus  quatenus  donetis  nobis  potestates 
de  Castris  iufra  scriptis  quod  á  nobis  tenetis  in  feudum  videlicet  de  Mamagastre  de  vilues 
de  Confres  de  hulia  de  Tiurana  de  villa  plana  de  Ager  de  Os  de  Tartárea  de  Montosor  de 
Milla  de  Claramont  de  Camals  de  Peramola,  de  la  van^a  et  de  Pinel  de  madi'ona  de  Bioscha 
de  TaltahuU  et  de  Josa  quasquidem  potestates  tradatis  loco  nostro  dilecto  nostro  Guillelmo 
de  turre  tenenti  locum  nostrum  in  vicaria  Ilerde  et  alus  locis  sibi  commissis:  nos  euim  cum 
dictas  potestates  predicto  Guillelmo  tradideritis  paccato  a  vobis  erimus  de  eisdem.  Datum 
Ilerde  XVIII  kalendas  Augusti  Aimo  domini  M°CC''LXXX''— Jucefus  rauaylla.»  (Registre 
48.  foli  81). 

(141)  «Aquesta  es  la  forma  segon«  la  qual  los  homens  dagramunt  feeren  homenatge  et 
.sagrament  al  senyor  Rey  en  Lcida.  Idus  Julii  Anno  domini  Millesimo  CCLXXX".  Yo  artal 
per  mi  et  per  los  mous  promet  a  uos  seynor  meu  en  P.  per  la  gracia  de  deu  Rey  Darago  da- 
tcndre  et  de  complir  á  tot  mon  poder  totz  los  dretz  que  vos  auetz  o  auer  deuetz  per  qualque 
rao  se  sia  en  agremunt  et  en  ses  pertineueies.  E  dago  uos  fas  homenatge  a  custuma  de  bar- 
chiuona  et  o  jur  sobre  los  sens  auengelis  de  teñir  et  de  complir  aixi  com  darauut  es  dit. 

«R.  gau<;elin. — veyau  del  vilar.— Berenguer  tolra.— A.  de  na  bruna.— P.  gi'aera.— G.  ferrer. 
— G.  (jes  cortz. — Bernat  de  timor.— Bernardo  des  vilar.— Jaume  (jes  cortz 

cFuit  scriptum  hominihus  de  acrimonte  quod  sibi  predicta  forma  facereut  homagium  loco 
domini  Regi  bcrengario  de  beluis.  Datum  ut  supra. 

«Eodem  modo  hominihus  de  l)alaguer  et  de  ponts  quod  facerent  dictum  homagium  G°  mo- 
liner. Datum  ut  supra»  (Registre  44,  foli  184). 

(142)  Registre  41,  folis  180  y  184. 

(143)  Registre  48,  foli  188. 


LO   SITÍ   DE   BALAGUER   DEL   1280  51 

En  qiian  al  Comte  d'Urgell  y  á  Pons  de  Ribelles,  si  en  un  principi, 
Pere  II,  tenía  detcrrainat  transportarlos  á  Valencia,  després  dona  con- 
traorde  (10  de  decembre  1280),  volent  que  restessin  en  la  presó  de 
Lleyda  (144). 

En  la  primera  meytat  del  any  1281,  los  parents  y  amichs  deis  pre- 
soners  procuran  servir  de  mitjancers  per  venir  á  pau  ab  lo  Rey.  Tot 
son  visites  d'uns  y  altres  ais  Uochs  hont  estavcn  redosos,  ab  autori- 
sació  de  Pere  II.  Ara  la  Vescomtesa  de  Narbona,  traniet  un  emi- 
sari  al  Comte  de  Foix  (7  de  janer)  (145);  ara  En  Coraengés  parla  á 
Morella  ab  son  cunyat  Arnau  Roger  d'Erill  y  ab  lo  comte  de  Pallars 
(9  de  febrer)  (146,>;  ara  es  En  Guillém  Gayter  de  Palmera,  qui  confe- 
rencia ab  lo  Comte  de  Pallars  (147);  ara  En  Ramón  de  Guardia  y  En 
Guillém  d'Alentorn  van  á  visitar  al  Comte  d'Urgell  y  á  Pons  de  Ri- 
belles (1  d'  abril)  (148),  etc.  No  cal  dubtar  que  lo  Monarca  afavoría 
les  entrevistes  (149). 

Lo  resultat  d'aytals  tractes  y  embaxades,  se  comenQá  á  sentir  á 
mitjans  de  mar^,  assentantse  los  fonaments  de  la  concordia.  Per  90  lo 
Comte  d'Urgell  ordoná  entregar  les  postats  deis  seus  castells,  al  ve- 
guer de  1  leyda  Ramón  Moliner,  per  lletres  que  expedí  á  sos  feudata- 
ris.  Foren  aquests,  segons  consigna  lo  Registre  49,  Pon^  de  Ribelles, 
per  lo  castell  de  Rialp;  Alvaro  de  Cabrera,  per  los  d'Ager,  Os,  Tarta- 
reu,  Montsor,  Milla  y  Clarmont;  (kiillém  d'Abella,  per  los  de  Lavan- 
(ja  y  Logars;  Pomj  de  Pinells,  per  lo  de  Pinells;  En  Peramola,  per  lo 
de  Peramola;  Berenguer  de  Camporrells,  per  lo  de  Biosca;  Guillém  Ra- 
món de  Josa,  per  lo  d'Oliana;  Berenguera  de  Cervera,  per  lo  de  Tal- 
tabull;  Ramón  de  Castelló,  per  lo  de  Torralba;  Berenguer  de  Josa,  per 
lo  de  Madrona;  y  Galcerán  de  Tinos,  per  los  dos  castells  de  Lavanga  y 
Josa. 

Algún  temps  tardaren  en  procehir  de  la  matexa  manera  los  demés 
procesáis.  Empero  á  la  fl  vingué  llur  sotsmisió  y  se  celebra  sumptuo- 
sament  en  la  capella  del  castell  reyal  de  Lleyda  (30  de  juliol  de  1281). 


(144)  Registre  48,  foli  193 

(145)  Registre  49,  foli  13. 

(146)  1281  (9  de  febrer).  «retro  de  morella  alcaj-do  Morellse  Maudamus  uobis  quatenus 
permitatis  loqui  solum  dilectum  nostrum  Coniengesium  cuín  nolnlibus  Comes  pallariensis 
R"  rogerii  et  bernardo  rogerii  de  Eril  auocienscumaue  idem  Comeugesius  loqui  voleruit 
cum  eisdem»  (Registre  49,  foli  19). 

L'  afecte  del  Rey  vers  En  Comengés,  resulta  de  la  orde  qne  li  dona  d'apoderarse  deis  bena 
d'En  Ramón  de  Cardona  y  d'En  Bernat  de  Fluviá  (1281—31  janer.)  Registre  49,  folis  19  y  .38). 

(147)  Registre  49,  foli  62. 

(148)  1281  (1  d' abril).  «Enucco  luppi  de  Jassa.  Mandamus  uobis  quatenus  permittatis 
Raimundi  de  guardia  et  G.  de  alentorn  milites  videre  Comitem  Vrgelli  et  Poncium  de  Ribe- 
lles et  loqui  cum  eis  semel  uel  bis  qualibet  die  in  presentía  tamen  uestri  uel  alterius  loco 
uestri.  Ita  quod  non  jaceant  neo  comedant  cum  eisdem.  Datum  Tirasone  kalendas  Aprilis 
Anno  LXXX  primo.  S.  p.  de  sancto  Clemente.»  (Registre  49,  foli  26). 

(149)  Se  donaren  salconduyts  reyals,  en  lo  mes  de  febrer,  á  Alvaro  de  Cabrera  ves- 
comte  d'Ager  y  ais  vassalls  del  Comte  d'Urgell  que  volguessin  anar  á  parlar  ab  aquesta 
Lleyda  (Registre  49,  foli  i3). 


52  F.  CARRERAS   Y   CANDI 

Aplegades  gran  nombre  de  persones,  cumpliren  la  promesa,  que  ja 
havien  fet,  d'entregar  les  tenencies  d'alguns  de  llurs  castells,  En 
Ramonet  de  Cardona,  en  nom  propi  y  en  lo  d'Eu  Ramón  d'Aiiglesola, 
lo  Comte  de  Pallars,  son  germá  Ramón  Roger  y  Bernat  Rogerd'Erill. 
Actuaren  de  testimonis,  Fr.  Pere  de  Monteada  mestre  del  Temple,  Be- 
renguer  de  Puigvert,  Berenguer  de  Cardona,  Bernat  d'Anglesola, 
Ramón  d'Urg,  Pere  Arnau  de  Botonach,  Arbert  de  Mediona  y  altres 
cavallers  palatins. 

Lo  Vescomte  de  Cardona  se  compromete  á  remetre  á  mans  d  En 
Ramón  d  Orcau,  veguer  de  Cervera,  sos  castells  de  Cardona,  Castelló 
del  valí  de  Lort,  Castell-tort,  Mataraargó,  Castell-tallat,  C)a,  Molsosa, 
Colonge,  Ivorra,  Calaf,  Mediona  y  Montbuy,  L'encarregat  de  rebrels 
sigue  En  Simón  de  Geronella. 

Lo  Comte  de  Pallars,  devía  entregar  aximateix  á  Ramón  d' Orcau 
en  nom  del  Rey,  Soler  roig  y  en  la  regió  del  Bergadá,  los  castells  de 
Querol,  Muntmajor,  Muntclar,  Casserres  y  Fraumir,  lo  Uocli  de  Me- 
rola  y  lo  puig  Erbagós. 

Lo  propi  Comte  de  Pallars  liavía  de  posar  en  poder  del  veguer  de 
la  Ribagor9a  Ramón  de  Molina,  los  castells  d'Alós,  Esil,  Boron,  Osue, 
Sorb,  Son,  Valencia,  Esterri,  Isavarre,  Escalarre,  Estays,  Valí  de 
Unarre,  Gavás,  Cerpt,  Unarre,  y  tots  los  llochs  y  viletes  de  la  Valí 
d'Aneu,  exceptat  Puig-LloreuQ,  la  casa  de  Piquerola  y  lo  castell  de 
Segura;  la  valí  d  Espot  ab  lo  castell  de  Lort  situat  en  dita  valí  y  tres 
viles  de  la  matexa,  90  es,  ()bach.  Sola  y  Stavareyn;  los  castells  d  Es- 
caló y  Leberzuy,  que  están  en  la  ribera  d' Escaló;  la  valí  de  Cardos, 
ab  lo  castell  de  Ribera  y  les  viles  de  Surri,  Benescarre,  Estahó,  Anas, 
Carabrós,  Ladrós,  Aynet,  Esterri,  Genestarri,  Ladorra,  Beldís  y  al  • 
tres  llochs  de  dita  valí.  En  lo  comtat  inferior  del  Pallars,  entrega  lo 
Comte  de  Pallars  al  Rey,  los  castells  de  S^rt  y  d'Envey;  la  térra  de 
Sobregerri  hont  es  lo  Castellnou;  la  térra  de  Corts,  hont  hi  han  los 
castells  de  Perameya_,  Montcortés,  Mont-rós,  Molines,  Castellgermá, 
Pinyana,  Espluga-Qasserra,  Santa  Grata  y  la  vila  de  Salars;  á  mes, 
en  lo  que  respecte  al  castell  d'Olp,  declara,  que  lo  Rey  d'Aragó  se'l 
tingues  com  á  seu. 

Bernat   Roger  d'Erill  devía  trametre  á  Tere  II  y  en  son  nom  á  Ra 
mon  de  Molina,  lo  castell  de  Bohy  y  les  viles  de  Durro  y  Tahull;  lo 
castell  d'Erill,  ab  Malpás  y  altres  llochs  del  mateix  y  lo  castell  de 
Sás  (150). 

Mentres  s'anava  seguint  la  causa  contra  deis  nobles  presoners, 
Pere  II,  á  les  derreries  de  febrer  de  1281,  concedía  á  Bernat  de  To- 
ralla,  cavaller  del  comtat  de  Pallars,  per  virtut  de  gracia  especial, 
los  castells  y  viles  de  Sant  Genez,  Mur,  Hayret,  Picadenuris,  Areu, 


(150)    ilegistre  17,  folis  13  y  U 


LO   SITl   DE   BALAGUKR   DEL   1280  53 

Besan,  lo  que  tenía  á  la  Vall-ferrera  y  á  Vilamitjana,  y  los  castells 
de  Torroella,  Mura,  Olp,  ]\Iancuy  y  Capdella.  A  mes  Toralla  promet 
al  Rey  «quod  non  ducemus  uxorem  nec  ibimus  in  peregrinacionem 
nos  et  nostri  absque  volúntate  vestra»  (27  d'  abril)  (151). 

La  causa  contra  d'aquests  cavallers,  anava  endevant,  tenint  ca- 
rrech  de  procurador  rey  al  En  Ramón  de  Toylá,  qui,  en  la  acusado, 
inculpava  al  Vescorate  de  Cardona  y  á  sos  amichs,  d'haver  induhit 
ais  sarrahíns  de  Granada  y  Berbería,  á  entrar  la  frontera  valenciana. 
Lo  Vescomte  de  Cardona^  segons  manií'está  son  procurador  G.  de  Cas- 
lellolí,  havía  curaplerts  vint  y  dos  anys. 

Los  jutges  Arnau  Taverner  y  Bernat  des  Prat,  condempnaren  al 
Vescomte  á  pagar,  d'una  part  dos  cents  mil  marchs  de  plata  y  d'altre 
cent  mil  sous  y  á  mes  cent  mil  sous  per  dampnatges  ocasionats  en 
térra  de  Vilafranca.  A  Arnau  Roger  comte  de  Pallars,  lo  condempna- 
ren á  pagar  cent  mil  marchs  de  plata  y  cent  mil  sous.  A  Bernat  Roger 
d'  Erill,  á  satísfer  semblantment  al  Rey  d'  Aragó,  cinquanta  mil 
marchs  de  plata  y  cinquanta  mil  sous  (21  y  24  d'  agost  de  1281). 

Lo  divendres  25  d' agost,  l'infant  Anfós,  desde  Lleyda,  ordoná 
ais  representants  del  Rey,  entreguessin  á  llurs  respectius  Senyors,  los 
llochs  que  feu  ocupar  Pere  II  durant  la  guerra  (152),  tota  vegada  que 
aquest  delega  va  en  son  fiU  primogenit,  totes  facultáis  per  finalisar  ay- 
tals  cmtroversies. 

Com  no  era  possible  que  cap  deis  richs  homes  sentenciats,  satisfés 
les  sumes  A  que  se  'Is  havía  condempnats,  convingueren  en  entregar 
al  Rey,  lo  directo  domini  de  tots  los  seus  castells,  que.-tant  lo  Ves- 
comte de  Cardona,  com  lo  Comte  de  Pallars  y  lo  Baró  d'Erill,  teníen 
en  senyoriu  propi. 

Los  castells  entregáis  per  lo  vescomte  Ramón  Folch,  sigueren  los 
de  Cardona,  Castelló  de  valí  de  Lort,  Castelltort,  Matamargó,  Clariana, 
Castelltallat,  Qa  Molsosa,  Colonge,  Mediona,  Loberola,  Lobera,  Capo- 
llat-,  los  tres  castells  que  En  Guillem  de  Calders  tenía  per  lo  Vescomte 
en  la  Valí  de  Lort,  90  es  de  Qa  Coma,  (J'a  Pera  y  Osquer;  los  de  Qa-Ya- 
ssona,  Tavertet,  Castellaulí,  Colonge^  Miretin  y  Vilaromá;  lo  castell  de 
Montbuy,  si  axis  plavía  al  Bisbe  de  Vich  y  lo  de  Qa  Aguda  de  la  valí 


(151)  Eegistre  47,  foli  10 

(152)  A  Simón  de  Geronella  veguer  de  Tarragona,  Pere  II  li  deya  que,  havent  prestat 
homenatje,  lo  vescomte  de  Cardona,  per  sos  llochs  y  fortaleses,  li  restituís  los  castells  de 
Mediona  y  de  Montbuy;  per  les  semblants  rahons  ordonava  á  Eamon  d'Orcau,  entregar  los 
castells  de  Matamargó,  Castelltallat,  Qa  Molsosa,  Colonge  é  Ivorres,  al  Vescomte;  á  Ramón 
de  Molina,  que  restituís  al  Comte  de  Pallars,  los  castells  y  llochs  del  seu  Comtat  que  tenía 
rebuts  á  nom  del  Rey,  á  excepció  de  Santa  Grata,  Pinyana,  Castellgcrmá,  Espluga  de  Tres- 
serra,  Montcortés,  Perameya,  Castellnou  de  Sort,  Envehy,  Lebertzuy,  Ribei-a,  Escaló  y 
Lort;  y  al  propi  Molina  que  fes  restitució  de  tot  á  Bernat  Roger  d'Erill,  exceptats  los  cas- 
tells ó  llochs  de  Bohy,  ürill  y  Sas.  També  á  Ramón  d'Orcau  que,  restituís  Berga  y  Bergadá 
al  Comte  de  Pallars  en  lo  mateix  modo  y  jurisdicció  en  que  estaven  quan  hi  foren  assignats 
per  jutges  Simón  de  Geronella  y  Ramón  Gil,  per  les  questions  que  's  teníen  ab  lo  Rey  á  causa 
del  Bergadá,  á  excepció  del  castell  de  Puig  Erbezós.  (Registre  47,  foli  39). 


54  f*.  CARRERAS  V  Candi 

de  Liria  (153)  si  axis  plagues  al  Bisbe  d'  Urgell.  Quins  casíells  declara 
rebrels  del  infant  Anfós^  en  feu  del  Sobirá,  prometent  darne  les  pos- 
táis, segons  Usatges  de  Catalunya;,  sempre  y  quan  nc  fos  rcquerit  per 
lo  Monarca. 

Los  castells  del  Comtat  de  Pallars,  que  eren  del  Comte,  y  d'  ara  en 
avant  restaren  sots  directe  domini  del  Rey,  foren  los  d'Alós,  Esil,  Bo 
ren,  Sorb,  Son,  Valencia,  Esterri,  Issavarre,  Escalarre,  Estays,  Usue, 
Gavás,  Qerp,  Unarre,  Segura,  Puig-Lorens,  Piquerola  y  Portron,  si- 
tuáis en  la  valí  d'Aneu:  los  situats  en  la  valí  d'Espot,  nomenats  de 
Lort,  Obach,  Sola  y  Estavareny,  los  de  la  valí  de  Cardos  coneguts  per 
Ribera^  Surri,  Benestarre,  Estahon,  Gavás,  Carsibrós,  Ladrós,  Aynet, 
Esepri  (?),  Genestarre,  Ladorra  y  Beldís.  En  lo  comtat  Inferior  de  Pa- 
llars, los  castells  de  Sort  y  d'Envey;  en  la  térra  coneguda  per  So- 
bregerri,  Castellnou,  térra  de  Corts,  y  Castell  de  Perameya.  A  mes  los 
castells  de  Montcortés,  Montroig,  Castel-germá,  Molíns,  Pinyana,  Es- 
pluga,  Trasserras,  Salars  y  Santa  Grata. 

Aximateix  los  castells  que's  tenien  per  lo  comte  de  Pallars,  desig 
nant  ais  de  Queralt,  Rodes,  Estech,  Montfornut  y  Revert,  quina  meytat 
era  de  Ramón  Roger.  També  los  castells  de  Gramanet  y  Gurb,  com 
los  que  tenia  per  Bernat  de  T)ralla,  co  es  Vilamitjana,  Montcuy, 
Sutardit,  Lartuen  y  Cassoval.  Semblantment  lo  castell,  puig  y  valí  de 
Capdella  y  los  que  possehía  com  á  feudatari  seu  En  Ramón  Roger  de 
Pallars,  90  es,  Burch,  Guilareny,  Ció,  Toloriu,  Vall-fresosa  y  Fonta- 
net,  lo  derrer  en  feu  de  la  Mitra  d'Urgell.  Tancant  la  llista  de  tots  los 
pertanyents  al  Pallars  lo  de  Soler- roig. 

Mes  avant  anomenava  los  castells  del  Bergadá,  quin  feu  passá 
al  Rey,  essent  aquests,  Montmajor,  Querol,  Montclar,  Casserres,  Mero- 
la,  Freumir  y  Rosset,  salvant  lo  dret  de  Beatriu  de  Melany. 

Mentada  la  entrega  d'estes  pertenencies,  manifesta  lo  document, 
que  les  tornava  á  rebre  de  mans  del  infant  Anfós,  tenintho  tot  en  feu 
de  la  Corona,  y  afeginthi  encara  lo  lloch  de  Bullidor,  guanyat  per  lo 
Rey  durant  la  guerra  civil.  Li  assenyalava  los  castells  hon  deuría 
estar  ab  sa  familia,  quan  lo  Rey,  com  á  senyor  directe,  li  reclames  les 
postats,  los  quals  eren:  lo  d'Almyna,  si  rebla  les  postats  del  comtat 
de  Pallars  Inferior;  Bertuy  si  rebía  les  postats  deis  llochs  de  Corts; 
Envey,  si  les  rebía  deis  llochs  d'Envey,  Areny,  si  les  rebía  deis  llochs 
de  Montrós;  Arros  si  les  rebía  deis  llochs  de  Cardos;  Esterre,  si  les  re- 
bía deis  llochs  d'Aneu;  Estavareny,  siles  rebía  deis  llochs  d'Espot;  y 
Capdella,  si  les  rebía  de  la  propia  valí.  (26  d'  agost  de  1281)  (154). 

Bernat  Roger  d'Erill  entrega  al  Rey  lo  domini  deis  seus  castells 
de  la  valí  de  Bohy,  90  es:  de  Bohy,  Durro,  Tahull,  Erill,  Malpas  y  Sás. 
A  mes  aduhí  proves  de  que  Eril-sa-vall  y  Castellaa,   eren  d'En  Co- 


(153)  Lo  uoin  d'est  castell  en  lo  foli  21,  vé  cscrit:  «^aguda  de  valí  de  doviaj 

(154)  Registre  17,  foli  28. 


Lo  SÍTI  DÉ  BALAGÚER  del   128Ó  03 

lüengés  ó  de  sa  muller,  com  també  que  Sorb  y  Ansuy  eren  d'En 
Guillém  d'  Erill,  ferina  de  Bernat  Roger.  Per  tant,  d'  ells  no  'n  podía 
ferne  entrega  al  Sobirá. 

Com  á  feudataris  del  d'Erill  que  prest:iren  seguidament  l'homenat- 
ge  al  Rey,  hi  venen  citats,  Pons  de  Piuel  per  lo  castell  de  Vall-f resosa. 
(26  agost  de  1281)  (155)  y  Guillém  de  Sant  Cerní  castlá  d'Erill.  Erill, 
petita  regió  pirenenca,  autónoma,  venía  esser  á  Catalunya,  lo  que  Al- 
barracin  en  mes  escala,  era  en  aquest  mateix  temps  diutre  1'  Aragó. 

A  Tremp  fou  hont  1'  infant  Anfós  rebé  1'  homenatge  deis  feudata- 
ris del  Comtat  de  Pallars.  (19  de  seterabre  de  li81)  (156). 

Omitirém  parlar  d'altres  actes  y  contractos  celebrats  ab  tal  oca- 
sió,  per  esser  ja  del  tot  secundaria,  com  lo  reconexement  de  Guillém 
Galcerán  de  Cartellá,  qui's  declara  vassall  de  Pere  II  per  son  castell 
d'  Ostalers  (3  agost  1281);  la  absolució  que  l'infant  Anfós  feu  ais  Com- 
tes  de  Pallars  y  Yescomte  de  Cardona,  de  la  condempna  contra  d'  ells 
recayguda  (27  d'  agost  de  1281);  la  oferta  de  tots  los  richs  homes  apre- 
sonats,  de  perdonar  y  res  exigir,  ab  motiu  de  dampnatges  ó  injuries 
rebuts  durant  la  guerra,  de  llurs  contraris;  la  restitució  del  castell  de 
Galliners  al  Comte  de  Pallars  (25  d'  agost  de  1281);  les  absólucións  de 
llurs  homenatges  ais  feudataris  del  Vescomte  de  Cardona^  fetes  per 
aquest,  á  fi  de  quedar  en  condicións  de  rendirlo  al  Rey  (3  de  setembre 
1281);  etc. 

D'una  manera  semblant  á  la  deis  feudataris  del  Comte  de  Pallars, 
los  del  Vescomte  de  Cardona,  prestaren  llur  sagrament  de  fidelitat  y 
homenatge  al  infant  Anfós,  qui's  traslada  per  rebrels,  al  Vescomtat 
hont  aquell  senyorejava  (157). 


(155)  Eegistre  47,  foli  30. 

(156)  Forea  dits  feudataris:  Guillém  de  Mont-cortés  castlá  de  Santa  Grata;  Aruau  d'Or- 
cau,  castlá  de  Salars;  G.  A.  de  Perves  y  Perico  de  Clarmunt,  castlá  y  sotscastlá  de  Qa  Es- 
pluga:  Berenguer  de  Castellví,  castlá  de  Lort,  qui  tenía  en  feu  del  Comte,  lo  castell  de  Ei- 
vert;  Guillém  de  Perves,  castlá  de  Castellgermá  y  teuint  lo  lloch  de  Eodós;  Eamon  de 
Puigcerver,  castlá  de  Pinyana;  Eamon  de  Perameya  y  Jaume  de  Muntpesat,  que  tenien  per  lo 
Comte  lo  castell  de  Formit  ó  Fromit,  ab  los  dos  noms  desiguat;  Arnau  de  Miralles,  quí  tenía 
en  feu  lo  castell  de  Gramanet;  en  Vilan  Flor,  castlá  d'Escaló;  Bernat  de  Besan,  castlá  de 
Carsibrós;  Arnau  de  Moutcortés,  castlá  de  Montcortés;  Bertrán  d'Aramunt,  qui  tenía  en  feu 
lo  lloch  d'Estaó;  Dalmau  d'Eroles  quí  tenía  lo  castell  de  Gurb  (Eegistre  47,  foli  32).  No 
consten  altres  castláns  y  senyors  en  los  homenatges  deis  Uochs  del  Comte  de  Pallars. 

(157)  Foren  aquests  feudataris:  Bernat  de  Barbera  y  Arbert  de  Mediona,  castlá  y  sots- 
castlá respectivament  de  Mediona;  Arnau  de  Vernet  y  Berenguer  (Ja  Tort  castláns  de  Car- 
dona; en  representado  de  Berenguer  de  Cardona  castlá  major  de  Montbuy  y  d'Arnau  de 
Montbuy  castlá,  presta  jurament  lo  flll  d'aquest  N'Arnau;  A.  de  Fontanet,  castlá  de  Colon- 
ge;  Barthomeu  de  Castellaulí,  lo  presta  en  nom  de  ífa  Eomeua  de  Cervera  castlana  de  Calaf; 
Berenguer  de  Castellaulí,  castlá  de  Castellaulí;  los  sotscastláns  Caldero  y  Guillém  ^'a  Cirera, 
per  los  castells  de  Qa  Molsosa  y  de  Castelltayllat;  Pere  de  Cervera  y  Guillém  de  ierran, 
sotscastláns  d'Ivorres  ó  Ivorra;  Guillém  de  Pons,  jura  per  lo  castell  de  Lobera,  sens  marcar 
si  n'  era  castlá  ó  sotscastlá  (dimecres  3  de  les  nones  de  setembre  de  1281). 

Lo  8  deis  idus  de  setembre  á  Cardona  presta  homenatge  Guillém  de  Calders,  castlá  de  la 
valí  de  Lort.  T  al  endemá,  N'Arnau  de  Vernet  lo  presta  á  nom  de  sa  mare  castlana  del  cas- 
tell de  Cardona  (Eegistre  47,  folis  22  á  27;. 


56  t.   CARRERAS   Y   CÁNDl 

Tampoch  En  Pons  de  Ribelles,  tenía  manera  de  satisfer  los  vínt  mil 
marchs  de  plata  y  vint  mil  sous,  á  que  l'havíen  condempnat  los  jut- 
ges  Taverner  y  des  Prat.  Per  tant,  posa  en  mans  del  Monarca,  los 
castells  de  Ribelles,  Antona,  Rialp,  una  castlanía  de  Balaguer  y  le? 
forpes  y  lloclis  que  possehía  en  feu  d^  altre,  com  Mont(;onís,  cas  de  que 
hi  vingués  be  son  senyor  l'Abat  d'Ager  (18  de  uovembre  de  1281)  (158). 

Axis  acaba  la  famosa  guerra  civil  del  1280,  obtenint  Pere  lo  Gran, 
tot  lo  preponderiu  y  domini  que  la  Corona  podía  desitjar,  en  territoris 
autonómichs  del  Principat  de  Catalunya.  Induptablement  sapigué 
aprontarse  de  tot. 


(158)    Eegistre  47,  foli  12. 


';©;•■  ;5¿' ;®í'  ;©;•  ;©!!■';©!;.■  '^l  ®  W;-  :?;;•  v®;-' ;®;-  ;®^  'M-  !®I-  ;®;-'  ;®!|.  "©;.  '®'.:-®*r  ;©'.  "ij^'  "sj' 


LOS  LEONES  PE  BARCELONA 


No  intentamos  tratar  de  lejanas  edades  proto-históricas,  durante 
las  cuales,  el  actual  rey  de  las  selvas  africanas,  transitaría  libre  y  feliz 
por  las  montañas  que  circundan  el  valle  de  Barcelona.  Busque  el  an- 
tropologista,  ó  el  geólogo,  por  cuevas  y  yacimientos  torrenciales-,  que 
nuestra  labor  se  circunscribe  á  indagar  por  archivos  y  papeles,  donde 
todo  lo  que  existe  es  de  ayer,  pues  á  lo  más  tendrá  mil  años  de  exis- 
tencia. 

Al  pretender  solamente  dar  una  idea  de  las  distintas  veces  en  que 
se  tuvieron  leones  cautivos  para  piiblico  solaz  y  esparcimiento  de  los 
barceloneses,  nos  ocuparemos  previamente  de  como  empezó  á  for- 
marse la  afición,,  al  amparo  de  la  que  tuvieron  nuestros  soberanos  en 
la  Edad  Media.  Las  ostensibles  muestras  que  de  ella  existen,  nos  la 
presentan  radicando  en  distintas  ciudades  de  sus  reinos. 

Alfonso  de  Aragón,  llamado  «el  Liberal»,  fué  de  los  monarcas  más 
aficionados  á  la  caza.  Compruébase  por  los  muchos  lebreles  y  halcones 
que  ponía  en  movimiento  en  sus  continuos  viajes.  Lo  cual  guarda  re- 
lación inmediata  con  las  aficiones  zoológicas  de  que  también  tenemos 
conocimiento,  pues  lo  contrario  sería  un  contrasentido. 

Precisamente  del  reinado  de  este  joven  Monarca,  son,  las  más  anti- 
guas pruebas  de  la  existencia  de  nuestras  colecciones  de  raros  ani- 
males. 

De  que  la  hubo  en  Barcelona,  se  hecha  de  ver  ps>r  la  orden  expedi- 
da en  28  de  marzo  de  1286,  á  su  tesorero,  el  judío  MuQé  de  Portella  (159), 
mandándole  entregar  á  Eximen  Blas,  portero  mayor  del  real  palacio, 


(159)  «Mu(;e  de  porteUa.  Mandamus  uoLis  quatenns  detls  dilecto  nostro  Eximiuo  blas'i  i  oi'- 
terio  nostro  majori  in  emendam  vnius  mulum  quam  leo  noster  interfecit  vnam  bestiam  com- 
petentem.  Et  facta  solucione  predicta  recnperetis  ab  eo  presentem  litieram  cum  apocha  de 
soluto.  Datum  barcliinone  V  kalendas  aprilis».  (Registro  65,  folio  110.  Archivo  de  la  Corona 
de  Aragón). 


58  f.    CARRERAS   Y  CANDÍ 

un  mulo  en  compensación  de  otro  que  entonces  le  había  muerto  el  león 
del  Rey. 

No  deja  de  sorprender  la  noticia  de  la  muerte  de  dicho  mulo  por  el 
león,  pues  demostrará  que  no  estaba  enjaulada  la  fiera.  De  ahí  á  creer- 
la semi-domesticada  y  corriendo  por  las  caballerizas  reales  como  nues- 
tros perrazos  daneses,  no  habría  más  que  un  paso.  Pero  no  es  pruden- 
te dejar  volar  la  fantasía,  ya  que  también  suelen  escaparse  de  la  jaula, 
ó  pudiera  haber  sido  herido  el  mulo  á  cuyos  hombros  fuese  conducida, 
enjaulada,  á  la  real  morada,  etc. 

Además  de  los  de  Barcelona,  tuvo  el  rey  Alfonso,  otros  animales 
raros  en  Zaragoza.  Lo  indica  en  primer  lugar,  su  orden  del  1286,  man- 
dando satisfacer  del  erario  real,  los  gastos  de  las  honras  fúnebí  es  por 
el  alma  de  Domingo  de  Pedrola,  que  murió  víctima  de  las  furias  de 
su  osa.  Asimismo  proveyó  se  procurara  hierba  para  alimentación  del 
oso  (160). 

También  en  el  propio  año  1286,  á  fines  de  septiembre,  fué  trans- 
portado por  el  río  Ebro,  un  león  á  Zaragoza,  de  orden  del  propio 
Soberano  (161). 

A  igual  que  en  Barcelona  y  en  Zaragoza,  tuvo,  el  rey  Alfonso,  al- 
gunas fieras  en  Huesca  para  su  solaz  y  el  de  aquellos  vecinos.  De  ahí 
la  orden  que  expidió  en  1287  al  Baile  de  Huesca,  acerca  los  gastos  que 
ocasionaban  el  león  y  el  leopardo,  los  cuales  satisfacía  de  su  peculio 
particular  el  Monarca  (162).  Cuyo  dato  atestigua,  que,  no  cuidaban  aún 
del  mantenimiento  de  dichos  animales,  las  aljamas  de  judíos,  según 
sucedió  más  tarde. 

Es  seguro^  que,  del  siglo  xiii  adelante,  las  fieras  constituyeron  un 
elemento  indispensable  de  esparcimiento  para  los  reyes  de  Aragón,  al 


(160)  1286  (Huesca  9  de  mayo\— «Fideli  svioGalacianodeTarba  merino  cesarauguste.  Noue- 
ritis  quod  nos  mitimus  ibi  johanni  de  garra pu  de  domo  nostra  ad  hoc,  quod  curet  de  uncia 
nostra  loco  dominici  de  pedrola  qui  de  ea  curaLat.  Qnare  mandamus  uobis  quatenus  dicti 
joanui  et  uncie  prouideatis  volens  etiam  ac  mandamus  quod  detis  herbam  vncio  uostro  quI 
ibi  est  prout  uobis  jam  maudauimus  per  alias  literas  uostras  et  quod  soluatis  expensas  fune- 
rarias dicti  dominici  de  pedrola  Datum  Osee  nonas  Maj'.»  (Registro-67,  folio  143). 

(161)  1286 (Valencia,  20  de  septiembre). —«BaiuloDert use:  quod  uisispreseutibuslogetvnam 
barcham  jacobo  petri  de  domo  nostra  in  qua  dicto  jaco  bo  petri  adducet  apud  Cesaraugus- 
tam  quendam  leonem  nostrum  quem  ipse  custodit  et  quod  faciatis  ei  et  dicto  leoni  eorum 
neccesaria  de  Dertusa  iisque  ad  Cesaraugustam  et  hoc  aliquatenus  non  mutetis.  Datum  ut 
supra. 

•Galaciano  de  tarba  merino  Cesarauguste  (luod  faciat  neccesaria  jacobo  petri  de  domo 
nostra  qui  custodit  quendam  leonem  nostrum  scilicet  in  victu  et  alus  missionibus  quos  ha- 
buint  necesse  ad  custodiam  dicti  leonis  et  hoc  aliquatenus  non  mutet.  Datum  ut  supi'a.» 
(Registro  67,  folio  81). 

(162)  1287  (Huesca  15dej unió). —«Baiulo  osee.  Mandamus  uobis  quatenus  de  ómnibus  expen- 
sis  quas  Jacobus  petri  et  Sancius  dartada  feceruht  per  leonum  et  leopardo  a  nuperrima  die 
citra  quod  nos  recessimus  de  Ciuitate  osee  quitetis  eos  usque  ad  presens  aduentum  nostrum. 
Recipientes  ab  eis  albaranum  de  eo  quod  sibi  solueritis  loco  nostri  de  expcnsis  predictis  et 
preseus  albaranum  recuperetis  ab  eis.  Datum  osee  Xyil.°  kaleudas  julii.»  (Registro  71, 
folio  60). 


LOS  LEON^ÉS  DÉ  BARCÉLOS'A  5^ 

igual  que  los  juglares,  los  bufones  y  los  caballeros  salvajes,  lo  fueron 
para  los  proceres  y  magnates  en  Cataluña. 

Por  falta  de  investigación  sentimos  tener  que  pasar  por  alto  el  pe- 
ríodo de  Jaime  «el  Justo»,  quien  no  creemos  rompiera  con  la  costum- 
bre que  halló  en  el  Continente,  al  venir  de  Sicilia.  Hay  que  esperar  la 
aparición  de  datos  análogos  á  los  anteriores,  que  indudablemente  en 
su  día  saldrán  de  la  copiosa  é  inagotable  fuente  histórica,  conoci- 
da por  archivo  general  de  la  Corona  de  Aragón. 

Mas  del  hijo  de  Jaime  II,  del  rey  Alfonso  «el  Benigno»,  vuelve  á 
tenerse  noticia  cierta  de  existencia  de  leones  en  uno  de  sus  palacios 
de  Barcelona.  Consta  que,  en  el  año  1332,  el  Monarca  remitió  á  Pa- 
lacín,  merino  de  Zaragoza,  una  pareja  de  leones  (macho  y  hembra). 
Debía  entregarla,  Palacín,  á  cierto  judío  que  había  cuidado  de  otra 
leona  recién  fallecida.  Así  pues  se  perpetuó  la  colección  de  Za- 
ragoza, pero  quizás  no  la  de  Huesca,  á  lo  menos  en  el  reinado  de  su 
sucesor  Pedro  «el  Ceremonioso». 

Mueve  á  creer  en  dicha  desaparición,  una  declaración  de  este  Rey 
hecha  en  los  últimos  años  de  su  vida^  con  motivo  de  cierto  antagonis- 
mo en  que  anduvo  con  su  hijo  primogénito  Juan,  en  1384.  El  Infante 
heredero  remitió  un  leoneito  á  su  palacio  de  Tortosa,  para  que  en  él 
fuese  guardado  y  alimentado.  Al  saberlo  el  rey  Pedro,  mandó  retirar 
inmediatamente  el  animal  de  dicha  Ciudad,  censurando  su  envío,  y 
alegando,  que,  sólo  podían  tener  tales  fieras,  Perpiñá,  Valencia  y  Cala- 
tayud.  El  motivo  de  prohibirse  á  las  demás  ciudades,  fué  debido  á  la 
costumbre  entonces  introducida,  de  que  su  manutención  corriese  á  cargo 
de  las  aljamas  de  judíos.  Y  entonces,  el  Rey,  no  conceptuó  equitativo, 
que  tales  dispendios  gravitasen  en  barrios  hebraicos  de  poca  monta. 

En  el  reinado  de  Pedro  «el  Ceremonioso»,  se  encuentran-noticias  de 
leones,  papagayos,  leopardos  y  dromedarios,  que,  el  Monarca  se  pro- 
curaba para  su  solaz  (163). 

En  el  antedicho  acto  del  1884,  ya  comenzaba  á  caracterizar  sus 
aficiones  el  Primogénito,  quien,  al  ocupar  el  trono  de  sus  maj'^ores 
(año  1387),  acopió  en  Barcelona  tan  raros  animales,  que  causaron  la 
admiración  de  sus  contemporáneos. 

El  rey  Juan,  «el  Cazador»,  además  de  su  hermosa  colección  zooló- 
gica de  Barcelona,  tuvo  instaladas  otras  en  distintos  palacios  de  sus 
reinos.  Contenía  la  colección  de  Barcelona,  leones,  leopardos,  varie- 
dades de  ciervos,  etc.,  llegando  á  poseer  un  ejemplar^del  entonces  ra- 
rísimo y  semifabuloso  rinoceronte,  vulgarmente  denominado  unicor- 
nio. La  Edad  Media  atribuyó  virtudes  maravillosas  á  los  fragmentos 
de  cuerno  de  dicho  animal,  conceptuándolos  antídoto  ó  talismán.  No 
son  raras  las  joyas  donde  se  ponía  uno  de  tales  fragmentos,  y  de  ellas 


.163)    Debemos  esta  vaga  noticia  al  Sr.  González  Hurtebise,  quien,  investigando  en  los  re- 
gistros de  este  reinado  las  leyó,  pero  que,  por  serle  indiferentes,  no  anotó. 


60  F.    CARRERAS  Y   CANDI 

figuran  dos  ejemplares  en  el  inventario  de  los  bienes  del  rey  Martín 
«el  Hamano».  Léese  allí:  «ítem  I  croete  de  banya  donicorn».  «ítem  I 
tros  de  vnicorn  encastat  en  I.^  virolla  daur  ab  son  cordo  vermey»  (164). 

Que  no  escasearían  ejemplares  de  leones  en  la  colección  zoológica 
de  Barcelona,,  se  declara  implícitamente  cuando  vemos  al  rey  Juan 
atender  con  ella  á  las  necesidades  de  otras  de  sus  colecciones.  Remitió 
el  Monarca,  para  cubrir  el  hueco  de  un  león  muerto  en  Perpiñá,  á  la 
Capital  del  Rosellón,  ciertos  ejemplares  sobrantes  de  sus  instalaciones 
de  Barcelona. 

La  continua  solicitud  del  rey  Juan  «el  Cazador»  para  procurarse 
variedad  de  animales,  se  patentiza  en  la  carta  dirigida  á  su  Procurador 
en  Perpiñá,  ordenándole  enviara  mensajeros  á  Carcasona  o  en  altres 
partides  on  haia  Cervos  e  quen  liaiats  VI  dos  máseles  et  III J  femelles 
et  metets  los  en  lo  Castell  de  Pei'penya.  Evidentemente  tendría  intención 
de  hacer  procrear  dichos  animales. 

La  colección  zoológica  de  Barcelona  en  el  siglo  xiv,  estuvo  instala- 
da en  el  segundo  palacio  que  los  reyes  de  Aragón  poseían  en  dicha 
ciudad,  distinguido  del  principal  con  el  nombre  de  Menor  ó  de  la  Rei- 
na; en  el  sig'lo  xv  «de  la  reina  Doña  ]\Iargarita»;  y  en  época  moderna 
sencillamente  lo  Palau.  Allí  fallecieron  la  reina  de  Aragón  Leonor 
de  Castilla  (1374),  el  famoso  rey  Pedro  «el  Ceremonioso»  (5  de  enero 
de  1387)  y  la  reina  Violante  de  Bar,  viuda  de  Juan  I  (3  julio  de  1431). 

En  el  extremo  oriental  de  dicho  palacio,  había  una  casa  con  salida 
directa  á  la  calle,  las  bóvedas  de  cuya  planta  baja  han  llegado  al  si- 
glo XIX  (165).  Se  cree  fundadamente  que  allí  estuvieron  los  leones  rea- 
les. La  casa  ha  dado  nombre  á  la  estrecha  calleja,  conocida  por  haxa- 
da  deis  Ileons. 

A  consecuencia  de  los  motines  populares  contra  los  judíos,  que  tan 
célebre  hicieron  el  año  1391  en  los  reinos  de  Castilla  y  de  Aragón, 
varió  el  modo  de  ser  de  los  calis  juichs  en  las  principales  ciudades.  El 
de  Barcelona  perdió  su  anterior  carácter  y  esplendor.  Por  ende,  los 
hebreos  no  pudieron  suministrar  en  adelante  aquellas  cuantiosas  su- 
mas con  que  contribuían,  de  buen  ó  mal  grado,  á  sufragar  tantos  gastos 
nacionales, 

Juan  «el  Cazador»  hubo  de  buscar  en  otro  lado  el  dinero  que, 
hasta  entonces,  las  aljamas  de  judíos  le  habían  facilitado  para  el  sos- 
tenimiento de  sus  leones.  En  1392  estatuyó  que  de  las  percepciones 
ingresadas  en  las  principales  recaudaciones  de  Barcelona,  se  extraje- 
ran semanalmente  para  dicho  fin,  diez  y  ocho  dineros,  de  las  del  Ve- 
guer; doce,  de  las  del  Sub veguer;  diez  y  ocho,  de  las  del  Tercero  del 


(164)  Números  1399  y  1457  del  referido  inventario  publicado  en  la  Revue  Hispanique,  de 
París,  año  1905. 

(165)  Guia-cicerone  de  Barcelona  ó  su$  viajes  por  la  Ciudad  por  Antonio  de  BofaruU  (Bar- 
CeloDa,  1847),  pág.  40. 


LOS   LEONRS   DE   BARCELONA  61 

veguer;  seis,  del  Baile;  seis,  del  Tercero  del  baile;  doce,  del  Almotacén 
y  diez  y  ocho  del  Capitán  de  atalayas.  Con  cuya  distribución  pudo 
gastar  nuestro  IMonarea,  trece  dineros  diarios  para  sus  interesantes 
ejemplares  zoológicos. 

Nada  innovó  el  rey  Martín  al  heredar  la  corona  de  su  hermano  Pri- 
mogénito, confirmando,  en  1399^  la  distribución  de  gastos  para  mante- 
nimiento de  tal  colección,  si  bien  aumentó  la  cuota  hasta  diez  y  ocho 
diaeros  diarios  De  ellos,  destinaba  seis  dineros  para  sueldo  del  leone- 
ro, cuyo  cargo  hasta  entonces  no  tuvo  retribución  especial,  aduciendo 
el  Soberano  en  su  rescripto,  la  máxima  de  que  «qui  servit  Altare  debet 
vivere  de  eodem». 

Nicolau  Qíi  Pissa,  guardián  del  palacio  Menor  de  Barcelona,  tuvo 
confiado,  desde  1398,  el  cuidado  de  alimentar  los  leones  y  «demás  ani- 
males salvajes  que  en  dicho  palacio  para  nuestro  solaz  se  conservan» 
según  palabras  del  propio  Monarca,  que  traducimos. 

Poco  varió  en  la  colección  zoológica  Fernando  «de  Antequera»^  con- 
sistiendo tan  solo  su  reforma,  en  establecer  cierta  graduación  entre 
los  oficiales  que  facilitaban  las  sumas  para  sufragar  sus  gastos.  Al 
más  antiguo  de  ellos,  se  le  daba  el  carácter  de  prior  en  la  dirección  del 
reparto:  y  á  su  muerte,  le  reemplazaba  el  que  le  seguía  en  orden  de 
antigüedad 

Durante  el  reinado  de  Alfonso  «de  Ñapóles»,  prosiguió  de  la  mis- 
ma manera  este  especial  sistema  de  sufragar  los  gastos  de  manuten- 
ción de  los  animales  raros. 

Se  hallaba  en  Italia  el  Rey  de  Aragón  gobernando  los  reinos  de 
nuestro  Continente  su  mujer  María  de  Castilla  en  1439,  cuando  se  exigie- 
ron gastos  extraordinarios  en  la  antedicha  colección,  sin  que  la  Lugar- 
teniente supiera  como  sufragarlos.  Los  locales  donde  ésta  se  guardaba, 
acababan  de  sufrir  importantes  desperfectos^  con  motivo  de  los  terre- 
motos que  experimentó  Cataluña  y  que  arruinaron  notoriamente  tantas 
construcciones  antiguas. 

La  reina  María,  no  teniendo  medio  de  atender  á  las  reparaciones 
justamente  reclamadas  por  el  leonero  Antonio  Barceló,  encomendó  la 
resolución  del  conflicto  á  Galcerán  de  Requesens,  baile  general  de  Ca- 
taluña, señalándole  para  consejero  al  que  lo  era  de  la  Corona,  Micer 
Joan  Ferrer,  por  suponerlo  muy  al  corriente  de  los  antecedentes  de 
este  asunto. 

Lástima  se  ignore  la  resolución  recaída  en  problema  tan  difícil, 
como  al  parecer  era,  reparar  un  edificio  real  durante  el  siglo  xv,  en  la 
primera  Capital  de  la  Corona  de  Aragón!  Una  prueba  más  de  cuan  es- 
trechamente vivían  nuestros  Soberanos. 

En  144G,  Barceló  ya  no  ejercía  el  referido  oficio:  sino  que,  entre  los 
varios  cargos  conferidos  por  la  reina  María  á  su  portero  Juan  de  León, 
se  continuaba,  el  de  guardián  de  los  animales  custodiados  en  la  casa 


62  F.    CARRERAS    V    CANDI 

de  los  leones.  Acertado  nombramiento:  nadie  mejor  que  un  León,  para 
estar  entre  fieras  de  esta  clase. 

Mas  en  1458,  el  leonero  León  no  ocupaba  tal  cargo;  Juan  II  lo  con- 
firió á  Pedro  de  Saldaña,  seguramente  navarro;  y  en  1479  Fernando 
«el  Católico»  lo  otorgó  á  Gilabert  Salva.  Su  credencial  demuestra  que 
Kún  existía  la  colección  zoológica,  por  cuanto  se  lee  que,  el  Soberano 
le  confería  el  cargo  de  tener  y  custodiar  los  leones  y  demás  animales 
feroces  y  silvestres  de  Barcelona  («officium  tenencie  ac  custodie  leo- 
num  et  aliorum  animalium  ferociura  silvestrium  in  nostra  Civitate 
Barchinone»). 

Ya  hemos  indicado  que,  la  manutención  de  los  leones,  después  que 
dejó  de  correr  á  cargo  de  la  aljama  de  julios,  pasó^  en  1392,  á  repar- 
tirse entre  distintas  percepciones  públicas.  Este  reparto  fué  modificado 
radicalmente  en  el  siglo  xv,  durante  el  período  de  las  guerras  de  Juan  II 
(1462-1472),  en  que  Barcelona  estuvo  diez  años  separada  de  la  obe- 
diencia de  su  Rey. 

Fué  en  1467,  cuando  en  compensación  del  dinero  que  debían  sumi- 
nistrar los  administradores  de  los  antedichos  cargos  públicos,  para  la 
manutención  de  los  leones,  se  concedió  al  leonero  privilegio  de  facili- 
tar leche  de  cabra  á  los  vecinos  de  la  Ciudad.  Entonces  las  necesida- 
des de  la  guerra  no  permitieron  distraer  en  otra  cosa  tales  percepcio- 
nes, ideando  una  piivativa,  que  debió  parecerles  á  todos  muy  buena, 
y  por  mucho  tiempo,  pues  quedó  vinculada  en  el  leonero  hasta  la  se- 
gunda mitad  del  siglo  xvi. 

En  virtud  de  su  concesión,  el  leonero  poseyó  dentro  los  muros  de 
Barcelona  hasta  sesenta  cabras,  cuyo  número  se  amplió  á  cien  en 
1469.  Se  le  facultaba  para  apacentarlas  libremente  por  los  alrededores 
de  la  Ciudad.  Más  aún:  por  causa  de  la  inspección  fiscal,  todas  las  re- 
ses  debían  ingresar  en  la  Ciudad,  por  el  portal  de  Junqueras,  escep- 
tuándose  de  esta  regla  general,  en  1478,  el  rebaño  del  leonero,  ai  cual 
se  dio  libre  entrada  por  los  demás  portales. 

Este  oficial  tuvo  buen  cuidado  de  impedir  competencias  en  la  pres- 
tación del  servicio  de  leche  á  domicilio,  reclamando  ante  los  Concelle- 
res, contra  cualesquiera  intrusiones  en  su  monopolio.  Puede  citarse  el 
ejemplo  de  lo  ocurrido  en  1552,  cuando  la  viuda  de  Miguel  Falcó,  con 
sus  cabras  de  leche,  pretendía  disputar  su  comercio  al  leonero  Ber- 
nat  Falcó,  cuyo  cargo  obtuvo  por  merced  del  Emperador  Carlos  de 
Austria. 

En  el  siglo  xvi,  con  la  absorción  castellana,  vemos  cesar  toda  in- 
gerencia real  en  la  colección  zoológica  de  Barcelona,  desapareciendo 
su  último  veíjtig-io,  como  era  el  nombramiento  de  leonero.  Este  cargo, 
en  adelante,  pasa  á  ser  de  la  sola  incumbencia  de  los  Concelleres  de  la 
Ciudad.  Por  tanto  en  la  colección  desaparece  todo  carácter  real,  siendo 
puramente  municipal. 

Asimismo  se  suprime  el  monopolio  del  aprovisionamiento  de  leche 


LOS   LEONES   DE   BARCELONA  63 

á  domicilio.  Mas  no  se  le  asigna  al  leonero  sueldo  especial,  sino  que  se 
idea  otro  privilegio,  que  reemplace  al  primero,  con  más  ó  menos  ven- 
tajas. Consistió,  la  nueva  concesión,  en  otor.ii'ar  á  este  empleado  pú- 
blico, la  exclusiva  de  recoger  á  domicilio,  los  caballos,  mulos  asnos  y 
demás  animales  muertos  dentro  la  Ciudad,  sirviéndose  de  un  carretón 
que  ostentaba  las  armas  de  Barcelona.  Calcularon  que  el  producto  de 
la  venta  de  sus  pieles  y  el  de  los  despojos  de  aquellos  animales,  era 
suficiente  para  subvenir  con  holgura  á  la  manutención  de  los  leones  y 
al  sueldo  del  leonero. 

¡Qué  buenos  economistas  eran  los  de  aquel  tiempo! 

En  los  siglos  XVI  y  xvii,  hallamos  pocas  citas  acerca  de  la  exis- 
tencia de  otros  leones,  no  habiéndose  reemplazado  los  que  iban  falle- 
ciendo de  la  antigua  colección  zoológica  de  nuestros  reyes.  Es  la  de- 
cadencia del  abandono,  que  se  va  manifestando  en  la  Edad  Moderna, 
en  nimios  detalles. 

Que  los  leones  se  fueron  renovando  incesantemente,  con  donativos 
hechos  por  diversas  personas,  se  va  manifestando  en  hechos  escuetos. 
Citaremos  algunos  de  los  que  aparecen  consignados  en  escritos. 

Don  Juan  de  Cardona  envió  á  los  Concelleres,  en  1558,  un  leoncito 
de  cuatro  á  cinco  meses.  La  autoridad  municipal  ordenó,  al  pintor 
Maese  Antonio  Torrents,  que  no  lo  juntara  con  el  que  poseía  la  Ciu- 
dad, encerrándolo  en  la  casa  donde  se  almacenaban  los  castillos  anual- 
mente exhibidos  en  la  procesión  del  Coi'pus, 

Otro  león  joven,  trajo  de  Argel  cierto  marinero,  en  1591,  siendo  el 
donante  remunerado  por  los  Concelleres  con  quince  libras.  Su  custodia 
se  encomendó  al  zapatero  Cristófol  Riera. 

En  noviembre  de  1593,  el  Duque  de  Cardona,  desde  Oran,  obsequió 
á  nuestra  Ciudad  con  tres  leones.  Su  guarda  fué  también  confiada  á 
Riera,  cuyo  oficio  de  leonero  ejerció  hasta  1604.  Mas  en  esta  fecha, 
por  sus  achaques  y  vejez,  suplicó  á  los  Concelleres  que,  en  considera- 
ción á  los  años  que  sin  sueldo  había  servido  dicho  cargo,  se  dignaran 
nombrarle  ayudante  á  su  hijo  Pere  Pau  Riera,  con  la  mira  de  que  le 
substituyese  después  de  muerto.  Pareciéndole  justa  la  petición  al  Con- 
sejo de  la  Ciudad,  accedió  á  ella,  sentándose  un  precedente,  que  no 
hemos  de  tardar  en  verlo  sacado  á  colación. 

En  1605,  cierto  catalán,  cautivo  de  los  moros  en  Argel,  envió  una 
leona  joven,  de  cinco  á  seis  meses,  á  su  cuñado,  vecino  de  Vilaseca 
(Tarragon;)),  quien  á  su  vez  la  regaló  á  la  ciudad  de  Barcelona  para 
solaz  de  sus  vecinos. 

Otro  caso  parecido  ocurrió  en  1612,  al  ser  obsequiado  con  un  leon- 
cito, el  virrey  de  Cataluña,  Marqués  de  Almazán.  El  criado  con  el 
cual  el  Virrey  envió  este  presente  á  los  Concelleres,  recibió  en  albricias 
cien  reales  de  plata. 

Diez  años  después,  en  1622,  la  propia  autoridad  municipal  dio 
quince  libras,  á  un  sujeto  que  le  hizo  presente  de  una  leona. 


64  F-    CARRERAS    Y    CANDI 

No  obstaron  semejantes  donativos,  para  que  no  existiera  ninguno 
de  dichos  animales^  en  1624,  cuando  un  caballero  barcelonés,  entregó 
á  su  Ciudad  natal  un  león  joven.  Juan  Brunas,  vecino  de  la  casa  de  los 
leones,  que  lo  recibió  en  custodia,  no  tardó  en  reclamar  una  dotación 
para  su  sustento. 

A  pesar  de  lo-justo  de  tal  demanda,  sobresaltáronse  los  Concelleres 
ante  la  perspectiva  del  nuevo  gasto,  por  lo  que  buscaron  antecedentes 
de  cómo  se  subvenía  á  él  en  tiempo  pasado.  Supieron  que  última- 
mente se  hubo  de  suprimir  el  privilegio  ó  usufructo  del  carretón  mu- 
nicipal, para  transporte  de  animales  muertos,  por  ciertos  inconvenien- 
tes que  habían  surgido.  Fijáronse  en  los  decretos  reales  de  1392  y  1399, 
tratando  de  su  restablecimiento.  Mas  ello  no  fué  posible  y  por  mucho 
que  les  doliera  á  tan  buenos  administradores,  se  dispusieron  á  abrir 
una  pequeña  sangría  á  las  arcas  municipales.  Y  así  consta,  en  cuentas 
de  los  años  1625,  1627,  1628  y  1631,  que  se  pagaron  de  fondos  comu- 
nales, diez  libras  barcelonesas  para  con  ellas  atender  á  la  alimentación 
del  león. 

El  leonero  Brunas,  satisfecho  de  su  cargo  y  de  su  sueldo,  quiso 
vincular  en  su  hijo  Juan  tal  oficio^  haciéndole  nombrar  coadjutor 
en  1629,  con  título  de  substituto  para  después  de  su  fallecimiento.  Fué 
esta  una  costumbre  muy  usada  en  aquella  época  y  que  según  hemos 
visto,  ya  había  adoptado  el  leonero  Riera. 

En  1631,  la  Ciudad  tenía  en  la  casa  de  los  leones,  tres  ejemplares 
de  esta  clase  de  animales,  para  solaz  de  sus  vecinos.  De  este  modo  se 
llegará  al  período  de  la  guerra  de  los  segadores. 

La  extenuación  y  miseria  del  país,  simultánea  á  la  lucha  que,  du- 
rante los  años  de  1640  á  1652,  paralizó  todo  progreso,  acabó  asimismo 
con  la  inveterada  costumbre  de  poseer  leones  Barcelona.  Mas  apenas 
se  restableció  en  Cataluña,  la  autoridad  del  Rey  de  España,  que  el  in- 
fante Don  Juan  de  Austria  tomó  por  su  cuenta  restaurar  el  inocente 
pasatiempo,  regalando  un  hermoso  tigre  á  los  Concelleres.  Por  dos 
alabarderos  de  su  guardia  y  atado  con  fuerte  cadena,  fué  conducido 
á  la  Casa  de  la  Ciudad,  en  la  madrugada  del  21  de  diciembre  de  1652. 
Allí  se  encontraba  esperando  el  obsequio,  el  Conceller  en  Cap,  quien 
agradeciéndolo,  mandó  llevasen  el  tigre,  á  la  jaula  ó  lleonera  de  la 
casa  de  los  leones. 

En  mayo  de  1653,  el  propio  Don  Juan  de  Austria  remitió  á  los  Con- 
celleres otros  dos  tigres  y  una  leona.  Hay  motivo  para  creer,  que^  á  él 
correspondería  el  honor  de  restaurar  esta  inveterada  afición  de  la  Capi- 
tal Catalana. 

No  era,  aquella  ocasión,  la  más  oportuna  para  sufragar,  la  Ciudad, 
el  gasto  diario  de  diez  y  seis  sueldos,  seis  dineros,  que  importaban  los 
bofes  de  carnero  suministrados  por  el  matadero,  para  la  alimentación 
de  las  fieras;  pues  precisamente  en  dicho  año  1653,  se  buscó  la  ma- 
nera de  reducir  las  cargas  de  Barcelona.  No  pudo  substraerse  á  tal 


LOS  LEONES   DE  BARCELONA  65 

propósito  el  gasto  deis  tigres,  el  cual  se  reguló  así:  Los  tigres  gastavan 
antes  5  Iliures  15  sous  6,  cada  semana  y  los  senyors  concellers  que  vuy 
son  lo  han  regulat  á  3  Iliurcs  17  soas  cada  semana. 

La  leona  vivía  aún  en  1660;  la  tenían  sujeta  con  gruesa  cadena  de 
hierro,  de  tres  canas  de  longitud.  De  los  tigres,  no  se  halla  ninguna 
otra  referencia.  Es  curiosa  la  apoca  del  pago  hecho  por  los  Concelleres 
á  Martín  Piles,  arrendatario  del  suministro  de  la  carne  de  cordero  de 
fecha  10  de  mayo  de  1664.  En  ella  consta  haber  recibido  la  cantidad 
de  ciento  cincuenta  y  tres  libras,  un  sueldo  y  cuatro  dineros  per  les 
perdius  (bofes)  que  ha  do  nades  per  sustento  deis  Ilahons  ademes  de  les 
sis  que  tenia  obligado  de  donar,  les  quals  ha  donades  desde  27  de  juny 
de  1662  fins  á  12  de  abril  de  1664  quey  van  656  días  que  á  rahó  de  vuyt 
perdiios  quiscun  die  y  set  diners  quiscuna  perdiu,  son  dita  quan- 
titat. 

Muy  pocas  noticias  más  nos  es  dable  añadir  á  las  que  anteceden  y 
aún  estas  pocas  son  de  limitado  interés. 

En  1669,  el  Conde  de  la  Puebla  hizo  presente  de  un  león  á  Bar- 
celona. 

En  23  de  febrero  de  1701,  el  patrón  de  la  barca  de  los  padres  Tri- 
nitarios calzados,  al  repatriar  cautivos  redimidos  del  África,  trajo  á  los 
Concelleres  una  leona  de  cinco  meses.  Vinieron,  pues,  aparejadas  la 
esclavitud  y  la  libertad. 

Al  engolfarse  nuestro  Principado,  en  la  guerra  do  Sucesión,  se  per- 
dería de  nuevo  la  costumbre  de  poseer  leones  la  ciudad  de  Barcelona, 
ya  que  nada  nos  manifiestan  los  escritos  consultados. 

Llegados  al  siglj  xviii,  nos  encontramos  en  una  época,  en  la  que 
desgraciadamente  anda  muy  escasa  la  investigación  histórica.  Por 
consiguiente  nadie  extrañará  nos  falten  datos  para  poder  proseguir 
bien  ó  mal,  la  hilación,  de  la  narración  que  hemos  emprendido.  A 
pesar  de  la  falta  de  noticias  positivas^  no  ponemos  en  duda  que  nues- 
tra Ciudad  tuvo  sus  leones  en  dicho  siglo,  pues  la  afición  había  ya 
sentado  hondas  raíces,  después  de  más  de  quinientos  años  de  dura- 
ción, salvo  las  pequeñas  alternativas  indicadas. 

Un  dato  de  su  restablecimiento  en  el  siglo  xviii,  nos  suministra  Bo- 
farull  en  su  Guia-cicerone  de  Barcelonct,c,\jia,ndo  consigna  que,  en  1725, 
servía  para  guardar  los  leones^  la  casa  contigua  al  Palau,  propiedad 
de  la  Ciudad. 

Durante  el  siglo  xix,  la  corporación  municipal  no  se  preocupó  de 
exhibir  leones  y  animales  raros  á  sus  conciudadanos,  hasta  su  último 
decenio.  Empero,  los  particulares^  ante  la  espectativa  de  lucros  po  - 
sitivos,  cuidaron  de  aposentar  en  teatros  ú  otros  locales,  colecciones 
errantes,  siendo  la  más  famosa  de  las  que  se  fueron  exhibiendo,  una 
que  llevó  el  francés  Mr.  Bidel. 

Sin  embargo,  en  las  afueras  de  Barcelona^  en  magnífica  torre  de  la 
parroquia  de  San  Juan  de  Horta,  un  particular,  el  Sr.  Martí  y  Codolar, 

1906  5 


66  F.   CARRERAS  Y   CANDI 

reunió  notabilísima  colección  zoológica,  indudablemente  superior  á  la 
que  formaron  en  el  sij^lo  xiv  los  reyes  de  Aragón.  Vicisitudes  de  la 
vida  llevaron  á  su  propietario,  á  deshacerse  de  ella,  comprándola  el 
Ayuntamiento,  para  mostrarla  al  público  en  los  hermosos  jardines  del 
Parque. 

Tres  pares  de  leones  fueron,  con  tal  motivo,  instalados  en  dicho 
sitio,  á  fines  del  año  1894.  Para  ellos  se  construyó  exprofeso  hermoso 
edificio  de  arquitectura  árabe,  atendiéndose  á  cuantas  prescripciones 
la  higiene  dicta  para  esta  clase  de  animales  en  los  países  de  Europa. 
Su  número  había  aumentado  ya  en  1896,  merced  á  los  cachorros  que 
nacieron  de  dichas  parejas,  é  igual  ha  ido  sucediendo  en  años  conse- 
cutivos. 

¡Quiera  Dios  que  no  se  pierda  nuestra  tradicion-al  costumbre,  ma- 
yormente cuando  sus  interrupciones  han  señalado  etapas  de  luto  para 
Barcelona! 


^V^\^V^V^\^V^\K\^\^^V^V^\?^V^V^V^V^\r^\^^y^\^ 


moHepes  pel  urqellet 


(HA    SEU    Y    ORGANYÁ) 


Es  molta  la  fosquedat  que  reg-na  en  los  fets  de  les  regions  oc- 
cidentals  de  la  que  fou  Marca  Hispánica  primer  y  Comtat  de  Bar- 
celona mes  tart.  D'ella  ne  participen  en  alt  g-rau  les  primitives 
encunyacions  monetaries. 

Ja'ns  ocupárem,  en  altre  oportunitat  (166),  de  la  indicado  de 
ha  v^rse  fabricat  moneda  á,  Calaf,  per  part  deis  Vescomtes  de  Car  - 
dona.  Ara  podém  afeg-irhi,  l'haver  trovat  rastre  d'encuayacions 
monetaries,  en  lo  comtat  de  la  Ribag-orca  y  en  la  Barbatania, 
co  es,  colindant  ab  nostre  derrera  reg-ió  catalana,  en  territori  ara- 
gonés. Conceptuant  dites  noves,  d'interés  numismátich,  nos  apro- 
fitarém  d'esta  oportunitat  per  continuarles. 

Molts  son  los  docuuuents  que  parlen  del  sous  de  la  Ribagorga. 
Del  any  1117,  es  la  donació  feta  per  Ramón  Gombau  de  Porta 
Espanya  á  la  Seu  de  Roda  de  centum  XL  solidos  grossos  de  ripa 
churzia  (167).  A  la  present  cita,  hi  ajuntarém  altre  document  sense 
data,  pro  que  es  de  la  matexa  época,  per  quan  consta  actuat  en 
temps  d'Anfós  I  d-Aragó  (168^  En  ell,  Mir  Ató  efectúa  una  ven- 

(166)    Boleiin  de  la  R.  Academia  de  Buenas  Letras  de  Barcelona,  any  1905. 
il6Ti    Cartoral  de  Roda,  plana  101  (arxiu  capitular  de  Lleyda). 
(168j    Cartoral  de  Roda,  plana  102. 


6S  F.   CARRERAS    Y   CANDI 

da  per  precio  pláciMle  XX  sollos  grossos  de  ripacorza.  A.  mes  ha- 
vém  vists  molts  coDtractes  procehidors  del  arxiu  de  la  Cate- 
dral de  Roda,  hont  aximateix  se  consig-nen  preus  de  venta  en 
sous  g-rossos  de  la  Ribag-orca.  No  cal  posar  en  dupte  de  dita 
acunyació,  per  mes  que  no  s'hag*!  mostrat  encara  cap  exemplar 
de  la  matexa. 

Y  aquí  no  podém  menys  de  consig-nar  la  sorpresa  que'ns  oca- 
siona veure  acunyacions  en  los  comtats  d'Urg'ell  y  de  Ribagorca. 
en  lo  seg-le  xii  y  no  observarles  en  lo  Comtat  de  Pallars,  que  dis- 
fruta de  tanta  autonomía  ó  independencia  com  lo  primer.  ¿No  po- 
drien  esser,  los  sous  grossos  de  Ribag-orca,  moneda  corrent  en  los 
dos  comtats  de  Ribag-orca  y  de  Pallars,  tenint  en  compte  les  g-rans 
relacions  d'un  ab  altre,  avants  del  segle  xiii? 

Ab  lo  nom  de  Barbatania  ó  Barbotania,  se  coneg-ué  durant  la 
dominado  sarrahina  y  primers  temps  de  la  cristiana,  á  la  regió 
aragonesa  colindant  ab  la  Ribagorca  y  quina  capital  íou  Barbas- 
tro.  També  la  Barbatania,  segurament,  avants  del  segle  xiii,  en- 
cunyá  moneda  especial. 

Investigant  en  l'arxiu  municipal  de  Barbastro,  trovárem  en 
l'index  deis  documents  continguts  en  lo  mateix,  la  nota  que  con- 
tinuém:  «1254,  Reconocimiento  del  Rey  D.  Pedro  {sic)  sobre  haver 
acuñado  moneda  {Barbastro).  Y  dice  que  lo  ha  executado  sin  per- 
juicio de  los  fueros  que  hablan  de  la  moneda»  (169). 

Mes  passant  al  Comtat  d'Urgell,  allí  ja  no  hi  regna  tanta  fos 
cor  en  los  seus  batiments  de  numerari 

Que  los  Comtes  d'Urgell  batiren  moneda  en  la  Edat  Mitjana, 
que  dita  moneda  s'encunyava  á  Agremunt  y  que  d'axó  li  pervin- 
gué  lo  nom  de  sous  agremuntesos,  ab  que  se  la  conexia  en  los 
segles  XII  y  XIII  (170),  no  es  per  ningú  cap  secret.  Tampoch  te  res 


(169)  Mtirica  ó  Índice  Délos  papeles  que  contiene  el  Archivo  déla  Ciudad  de  Barbagtro. 
(A.rxiu  municipal  de  Barbastro). 

(170)  A.  1183,— üonació  de  la  quarta  part  del  castell  de  Peracamps  feta  á  la  Seu  d'Ur- 
gell per  Ramón  de  Carriiá  y  Saurina  per  preu  de  «M.*  et  CCC  solidos  acrimontenses 
monete»  ^Z»ote/ían/>«,  vol.  I,  doc.  873,  arx.  Capitular  de  la  Seu  d"Urg-ell). 

A.  1196.— Quillem  de  Pujalt,  al  donar  a  Guilleuma  son  esponsslici,  l'evalúa  dient: 
«Et  est  manifestum  quod  tune  fuit  predictum  exouarium  tria  milia  solidos  denariorum 
monete  s^crimonte  et  barchinone  bene  curribilis  in  ómnibus».  (4>'»2an  de  Testaments,  doc. 
184,  arx.  del  Gran  Priorat  de  Sant  Joan  de  Jerusalem  á  Catalunya). 

A  1208.— Ermengol  y  Elvira,  comtes  d-Urgell  donan  al  mouestir  de  Poblet  cert  patri- 
moni:  «Et  preterea  decimas  omnium  rerum  quas  aliquo  modo  acciplo  in  acrimonte  et  in 
eius  terminia  et  de  camlnis  et  de  moneta  ubicumque  fiat  siue  in  acrimonte  siue  in  alio 
quocumque  loco  in  toto  comitato  meo»  (Cartoral  de  Poblet,  foli  16,  doc.  55.  arx.  Histó- 
rich  Nacional  de  Madrid;. 

A.  1235.— Fr.  Ramón  de  Liri,  preceptor  de  les  cases  de  Costoja,  Isot  y  Berga  de  la 
orde  de  Sant  Joan  de  Jerusalem,  cedeix  lo  molí  de  Puliana  á  cens  de  «III  "  solidos  per 
singulis  annis  ad  festa  Natale  domini  censualiter  melioris  monete  quod  tune  currerit 
in  Acrimonte»  (Armari  Susteiris,  Sach  S.  Joseph  doc.  188,  arx.  Gran  Priorat  de  Sant  Joan 
de  Jerusalem  á  Catalunya). 


MONEDES    DEL   URGELLET  69 

de  particular  la  afirmació  de  que  los  Comtes  d'ürg-ell  podían  encu- 
nyarla  eu  altres  Uochs  del  seu  Comtat,  fora  del  d'Agremunt,  y 
axis  ho  diu  la  donado  del  1208  feta  per  dits  Comtes  al  monestir 
de  Poblet. 

En  una  ocasió  solempnial,  al  comencar  lo  seg-le  XIII,  fou  em- 
penyorat  lo  g^uany  ó  renda  le  la  encunyació  monetaria  d'Agre- 
munt. Lo  cas  esdeviug-ué  en  1226,  quan  Gueraua  de  Cabrera  y  son 
fill  Poncet,  per  conquerir  lo  Comtat  d'Urg-ell,  enmanllevaren  dos 
mil  cinch  cents  morabatins  á  En  Ramón  Pere,  No  sois  li  entrega- 
ren en  penyora  los  castells  y  viles  d'Albesa  y  Pinyana,  sino  que 
hi  afeg-íren  la  moneda  d'Agremunt  («ítem  addimus  et  impigno- 
ramus  vobis  et  vestris  monetam  nostram  Acrimontenssiam  cum 
omni  hoc  quod  in  eam  habemus  et  habere  debemus;  percipientes 
monetariis  ut  inde  vobis  Raimundo  Petri  et  vestris  attendant  et 
respondeant  sicut  nobis  tenentur  responderé  dum  hoc  predicta 
fuerint  sub  vestro  pignore»)  (171). 

Certament  que  la  moneda  del  Comtat  d'Urgell  hauría  pogut 
rebre  lo  nom  d'urgellesa,  si  algunes  rahons  históriques  no  s'hi 
oposassen,  á  nostre  vijarés. 

Lo  Comtat  d'Urgell,  que  s'havia  comensat  á  formar  ais  Piri- 
neus,  al  ensemps  que  los  mes  primitius  comtats  de  la  Marca 
Hispánica,  devallá  al  plá  perdent  lo  senyoriu  de  les  terres  sobi- 
ranes.  Primariament,  lo  Vescomte  de  Castellbó,  tenia  la  calitat 
de  representant  del  Comte  d'Urgell  en  dites  terres  altes.  La  pros- 
peritat  en  que  vingué  lo  Vescomtat  de  Castellbó,  ab  la  introduc- 
ció  de  la  Casa  de  Foix,  perjudica  notoriament  los  drets  del  Comte 
d'Urgell,  los  quals  se  troven  del  tot  desapareguts  en  lo  segle  xrr. 

Aquesta  evolució  política  de  la  part  sobirana  de  lo  que  ha  es- 
tat  Comtat  d'Urgell,  marca  aximateix  la  designació  especial  de 
Urgellet  ab  que's  coneix  tota  la  conca  del  Segre,  desde  lo  Baridá 
y  repeus  d'Andorra,  fins  passat  lo  Coll  de  Nargó.  Y  axis  com 
Agramunt  en  la  segona  meytat  de  la  Edat  Mitjana,  era  la  capital 
del  Comtat  d'Urgell,  la  ciutat  de  la  Seu  ho  fou  del  Urgellet  (172), 

A.  1258.— Ramón  de  Castelló  y  son  fill  Ramón  donan  á  la  casa  de  Sant  Salvador 
d'Isot  de  la  hospitalaria  orde  de  Sant  Joan,  determinades  possesions  en  lo  castell  y  vila 
de  La  Sentiu,  rebent  de  Sor  Gueraua  de  PeracoUs  comendatriu  de  Ssnt  Joan  á  Sant  Sal- 
vador d'Isot  «OXXX  solidos  acrimontis  monete  légale  quaterne  curribile»  (Arniari  Sus- 
erris,Sach  S.Joseph,  doc.  273,  arx.  Gran  Prlorat  de  Sant  Joan  de  Jerusalemá  Catalunya). 

A.  1268.— Fra  Berenguer  de  Granyena,  comanador  de  Sant  Joan  de  Jerusalem  en 
Urgell,  otorga  un  alou  al  vehí  de  Monsuar  Berenguer  Bertrán,  á  condició  de  que  «per- 
soluatis  nobis  et  succesoribus  nostris  annuatim  in  perpetuum  in  festo  natiuitÉitis  Domini 
VI  denarios  censuales  A-írimontensi  quaterni  publice  curribilium  in  villa  Acrimontis.» 
A  rmari  Comuits  7,  sach  B,  doc.  201,  arx.  Gran  Priorat  de  Sant  Joan  de  Jerusalem  á 
Catalunya). 

\,ni)    Document  304  de  Jaume  I  (arx.  Corona  d'Aragó). 

(172)  En  l'any  U64,  l'Urgellet  forma  vegueriu  apart,  oposantsb  los  Consols  de  la  Seu 
d'Urgell  á  que  esta  ciutat  se  constituís  en  cap  del  vegueriu  d'Urgellet  (Delliberacions 
del  Oonsell,  1434-1506,  arxiu  municipal  de  la  Seu  d'Urgell). 


70  F-    CARRERAS    Y   CANDI 

comptant  com  á  principáis  poblacions,  les  dugfues  viles  de  Cas- 
tellbó  y  Organyá. 

Com  reg-na  tanta  fosquetat  en  lo  conexementprecís  de  les  re  ■ 
g-ions  tradicionals  de  Cataluña,  nos  permetém  dir  alg-una  cosa 
del  Baridá,  que  molts  escritors  de  la  térra  han  tant  desconeg-ut, 
com  si  fós  reg-ió  de  la  Xina. 

Seg-uint  lo  curs  del  Segre,  després  que  per  Beilver  tracta  de 
dexar  l'antich  Comtat  de  Cerdanya,  s'atravessaa  intrincades 
montanyes,  que,  en  seg-les  lluuyans  barraren  lo  passatje  al  riu. 
Esta  petita  reg-ió  intermitja,  limitada  per  les  montanyes  d'Ando- 
rra  y  la  serra  de  Cadi,  que  comenca  ab  Lies  (173)  y  finéis  ab  Arcé- 
guel  (174),  es  lo  Baridá.  En  lo  seg-le  XV  forma  part  del  veg-ueriu 
de  Cerdanya  (175).  Pren  son  nom  del  castell  mitjaeval  de  Bar, 
situat  en  lo  mes  trencat  de  dites  serralades. 

En  lo  seg-le  XIII,  dexaren  de  circular  al  Urg-ellet  los  sous  ag-re- 
munteses,  g-eneralisantselos  melgoreses  (176),  que  tant  cursaven 
en  les  reg-ions  del  Nort  de  Catalunya  Simultaneament  ab  los  sous 
melg-oreses,  hi  corría  la  benvolg-uda  moneda  de  Barcelona  (177). 

A  propósit  de  la  fama  adquirida  per  la  moneda  barcelonina  al 
expandirse  per  tot  Catalunya,  en  los  segles  XIII  y  XÍV,  será  per- 
tinent  consig-nar  lo  desitj  deis  vehins  de  Lleyda,  d'adoptar  lo 
tipo  monetari  de  la  Capital  y  rebutjar  lo  morabati,  que  s'havía 
localisat  en  dita  Ciutat.  En  l'any  1340,  se  consig-na  la  aspiració 
deis  lleydatans  en  les  actes  del  Consell,  en  los  següents  termes: 

ítem  los  dits  conseyllers  acordaren  que  sie  scrit  ais  missatgers  qui  son  a  bar 
chinona  que  deyen  suplicar  al  senyor  Rey  que  li  placía  que  vuyllen  atorgar  que 

(Vñ)  La  opinió  popular  difareix,  en  Cerdanya  y  Baridá.  sobre  Llee,  al  que  uas  creuhen 
de  la  primera  reg'ió  y  altres  de  la  segona. 

^174)  Segons  Albart  Salsas,  autor  d'uaa  guía  en  francés  de  la  nostra  Cardanya,  l'ür- 
gellet  comenca  en  lo  pont  d'Arcéguel(pl.  173,>.  La  cita  que  ccntinuém  del  any  1458  en  la 
nota  lio,  hont  se  diu  que  Arcéguel  era  del  vegueriu  de  Puigcerdá,  li  donará  tota  la  rabo. 

(l~o)  A.  1458  (27  de  Setembre):  «tots  jorns  traben  blats  de  cardanya  e  pasea  per  baridá 
de  que  los  bornes  de  arcéguel  son  vinguts  ais  dits  bonorables  consols  dient  los  com  attes 
lo  locb  de  arcéguel  es  de  la  veguería  perqué  creben  que  la  veda  com  es  feta  en  aquesta 
vila  axlmateix  deu  essar  feta  per  t.t  baridá.»  {Deliberacions  del  Consell,  1448-1459,  toli  196 
j)  arxiu  municipal  de  Puigcerdá) 

(176)  A.  I27i.-Jaume  d'Aiiral  funda  un  aniversaria  la  Seu  d'Urgell  assegurant. 
«Quindecim  solidos  melgorienees  bonos  censuales  vel  illius  bone  monete  publica  curren- 
tis  in  villa  Sadis  urgellensis  (Dotium  vol.  II,  foli  32,  doc.  43,  arx.  Capitular  de  la  Seu 
d'Urgell) 

A.  1282  —Se  menten  en  un  contracta  «triginta  solidos  melgorieuses  bonos  uel 
ilhus  monete  que  publica  cucurrerit  in  villa  sedis>  {Dotivm  vol.  11,  foli  33,  doc.  46,  arxiu 
Capitular  de  la  Seu  d'Urgall). 

A.  1265 Un  canonge  da  la  Seu   compra  un   más   á   Puigcerdá,  per   preu  de  «pro 

MM  JLXXXVIII  solidos  barchinonanses  corone  de  temo  quorum  LXII  solidos  VI  dena- 
rii  valent  vnam  marcbam  argenti»  ^Dotium  vol.  II,  doc.  72,  arx.  Capitular  Sau  d'Urgell). 

(177)  A.  1272.— GuillemBarnat  de  Prullans  ven  á  un  canoDge  de  la  Seu,  la  meytat 
del  delme  de  PruUane,  «per  Mllle  DCCCLXXV  solidos  barchinonenses  corone  de  temo 
valencie  XXX  marchas  Argenti»  (Dotium  vol.  II,  foii  54,  doc.  47,  arx.  Capitular  de  la 
Seu  d'Urgell). 


MONEDES    DEL    URGELLBT 


71 


la  moneda  bargelonea  Bie  en  la  Ciutat  et  axí  metex  qae  li  placie  que  vnyllen 
jaquir  lo  Morabatí  (178). 

Una  altre  particularitat  remarcable  en  la  Seu  d'Urgell,  era,  la 
de  que,  essent  propietat  de  la  Mitra,  aquesta,  no  hi  hagués 
obtingut  facultat  d'encunyarhi  moneda,  seg-ons  ting-ueren  les 
iglesies  de  Vich  y  Besalú.  Lo  que  podría  deures,  á  la  constant 
oposició  en  que  estigué  ab  lo  Bisbe  d'Urgell,  son  vehl,  lo  Comte 
de  Foix,  quan  també  fou  Vescomte  de  Castellbó. 

D'aquí,  donchs,  que  arrivém  á  la  fí  de  la  Edat  Mitjana,  sense 
trovar  en  lloch  rastre  de  fabricado  de  moneda  en  la  Seu  d'Urgell. 

En  la  segona  meytat  del  segle  XV  y  assenyaladament  després 
de  les  famoses  turbacions  de  Joan  II  (179),  moltes  poblacions  cata- 
lanes s'acostumaren  áencunyar  moneda.  D'ordinari,  son  curs  se 
reduía  al  districte  de  la  localitat  en  que  era  batuda,  si  be  en 
algún  d'ells,  com  en  lo  de  Solsona,  circula  tres  lleugues  al  en- 
torn  (180)  y  en  altres,  per  circunstancies  escepcionals,  com  é.  Tor- 
tosa  en  1463,  fou  admesa  per  tot  Catalunya,  per  quan  tingué  já 
carácter  de  moneda  reyal. 

Quan  encara  durava  ab  sos  efectes,  la  guerra  de  Joan  II,  90 
es,  en  l'any  1471,  disset  meses  avans  que's  firmes  la  pau  ab 
Ba'rcelona,  la  ciutat  de  la  Seu  d'Urgell  estigué  freturosa  de  mone- 
da divisionaria.  Los  Consols  posaren  lo  conflicte  á  conexement 
del  Consell  y  en  la  sentada  del  25  d'Abril  de  1471,  fonch  acordat 
encunyar  moneda  local.  A  dit  respecte  sois  nos  ha  sigut  possible 
trovar  lo  que's  consigna  en  la  acta  de  dita  jornada  (181),  co  es: 

«En  lo  qnal  consell  fonch  propoeat  per  los  honorables  Consols  que  com  se 
face  gran  abus  en  la  present  Ciutat,  deis  enrichs  sils  cridaran  e  metran  al  for 
ques  valen  en  los  altres  lochs. 

Ffonch  cencíos  que  los  Consols  sapien  com  se  valen  e  ques  prenguen  segons 
son  assenyalats.  E  los  qui  no  serán  asseoyalats  ques  senyalen.  E  fonch  remes  al 
senyer  nandreu  consol. 

E  mes  com  en  la  present  ciutat  nos  tropien  diñes  menuts  per  cambiar  sin 
batran  o  no  ne  quina  moneda  batran. 

Fonch  conclos  ques  face  moneda  si   bona  se  pot  fer  e  que  no  si  perde». 


(178)  A.  1340  (II  kalendes  ^e  Juliol)  Deliberacions  del  Concell,  foli  37  (arxiu  munici- 
pal de  Lleyda). 

(179)  Vegis  lo  trevall  del  autor  Turbacions  á  Tarragona' y' afires  Uochs  motivant  encunya- 
cions  monetaries  Il462  á  1466)  inaertat  en  la  Revista  Arqueológica  de  Tarragona,  volúm 
correeponent  al  any  1905. 

(180)  Es  molt  interessant  la  súplica  alsada  per  Solson»,  en  l'any  1599,  al  Rey  arbitrant 
la  concessió  «per  via  de  privilegi  que  la  lacultat  que  te  ara  de  poder  fer  diners  menuts 
de  llautó  la  tinga  d'aquí  al  devant  de  poder  fer  diners  daram  o  coure  valents  vint  y  qua 
tre  un  Real  Calhala  y  que  ara  com  los  diners  menuts  de  llautó  t-nen  valor  y  son  accep- 
tats  tres  Ueguas  al  entorn  de  Solsona,  d'aqui  al  devant  los  que  taran  daram  o  coure  sien 
també  acceptats  y  tingan  valor  sis  llegues  al  derredor  de  dita  ciutat».  «Plau  a  Sa  Ma- 
geatat  ab  que  valgan  per  la  ciutat  y  dues  llegues  al  entorn  della  tant  solament»  (Joseph 
Salat  Colección  de  instrnmentogjusli /¡catiros  de  las  monedas  del  Principado  de  Cataluña,  vo- 
lúm II.  pl.  101). 

(181)  Deliberacions  del  Consell,  1434-1506.  Arx.  municipal  de  la  Seu  d'Urgell, 


72  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

Seg-ons  podem  veure,  al  mateix  temps  ques'acordá  batre  mo- 
neda, se  dexá  compendre  la  preocupació  deis  Consols  de  la  Seu, 
per  l'abús  que's  feya  de  la  baxa  moneda  castellana,  vulg-arment 
coneg-uda  pels  enrichs  del  nom  del  rey  de  Castella  qui  los  bate. 
No  ha  d'estranyar,  que,  en  aquell  recó  del  Pirineu,  hi  abundes 
numerári  castella,  puix  es  evidentíssim,  que,  allí  hi  circulaven 
monedes  encunyades  en  territoris  molt  mes  allunyats.  Veg-is  si  no, 
lo  que's  consig-ná  en  la  acta  del  consell  comunal  celebrat  á  15  de 
Febrer  de  1477,  en  la  propia  Seu  d'Urg-elI: 

«E  mes  fonch  proposat  per  dits  consols  lo  ffet  de  les  monedes  ^o  es  de 
les  dobles  a  com  hiran. 

Ffonch  conclos  que  les  dobles  de  Rey  vagen  a  vuyt  diners  e  les  dobles  de 
eaaoya  et  altros  duchs  vagen  a  set  diners  e  les  dobles  dargent  vagen  a  dos  sous 
e  les  cabetes  ho  reals  castfllans  per  lo  semblant  a  dos  sous  e  claaerins  a  dofze 
diners  e  gansos  per  lo  semblant  axí  com  se  ffeyen.» 

Lo  conting"ut  d'aquestes  actes  prova  manifestament,  que,  en  lo 
segle  XV,  la  autoritat  municipal  era  competentper  determinar 
á  quin  fur  devien  ciicular  y  admetres  les  monedes  forasteres.  De 
consemblant  manera  fig-urava  entre  les  oblig-acions  del  mostacaf 
de  la  Seu,  intervenir  en  los  debats  y  contencions  motivados  sobre 
lo  pés  legal  de  les  monedes,  utilisant  per  axó,  balances  y  peses 
apropiados.  Per  lo  que  pertoca  á  la  Seu  d'Urgell,  fig-urava  en  l'in- 
ventari  deis  objectes  que  lo  mostacaf  tenía  per  la  Ciutat  en  l'any 
1424,  los  següents: 

«Primo  vna  capsa  en  la  qaal  ha  vna  balanza  marchall  ab  les  copes  de  lauto 
ab  cordons  de  seda. 

ítem  VIII  pee  33  de  pesar  reaüs  en  ques  pot  pesar  LXVI  realls  ab  son  mig 
reall. 

ítem  VIII  peces  de  pesar  florins  on  se  pot  pesar  en  vna  pesada  LI  florios 
e  mig. 

ítem  les  mirves  deis  reals  e  deis  florins. 

ítem  vna  caxa  de  noguer  en  la  qual  es  vna  balanca  marchall  ab  cordons 
blaus  de  seda  ab  floch  de  seda  vermella  al  cap  del  calausto  ab  ganxo  e  boto  de 
lauto.»  (182) 

Lo  calausto  com  deyan  á  Cerdanya,  ó  calaste  com  se  nomenava 
á  Barcelona,  era  l'aparell  que  aguantava  fixament  les  balances 
de  pesar  moneda.  Se  conceptuava  de  mala  Uey,   pesarles  ab  les 


(182)  Les  balaBcas  de  pesar  monedea,  erec,  en  lo  eigle  XV,  patrimoni  de  tothom,  axis  del 
Monarca  com  del  mes  humil  burgés  6  clergus.  Ne  parla  1'  inventari  deis  bens  de  Mar- 
tí I  d'  Aragó  Cnom,  1541  y  1M2J  dient:  «Ytem  dos  balansers  do  fust  ab  dos  parells  de 
balances  ab  algún  forniment  quis  diu  es  en  march  de  Perpinya.— Ytem  vn  altre  balan- 
ser  abvn  parey  de  balanses  de  pes  di  M»rch  de  Barchinona  ab  algún  forniment.^> 

Axis  mateix  1'  invent«ri  del  capellá  Francesch  Sardo  en  1429,  diu  «vna  capsa  plana 
ab  dos  balansetea  de  pesar  dines>— «vna  capsa  plana  dins  la  qual  ha  vn  pes  de  pesar 
croata  ab  sea  balanseo).  (Manual  del  1408  al  1411,  del  arxlu  del  Hospital  de  Santa  Creu 
do  Barcelona.) 


MONEDES    DEL    URGELLET  73 

mans,  en  tanta  manera,  que  existexen  ordínacions  adressades  ais 
cambistes,  oblig-antlos  á  utilisar  dit  aparell  (183), 

Passats  deu  anys,  les  dobles  de  Savoya  sufriren  gran  depre- 
ciado á  Catalunya,  hont  lo  numerari  estrang-er  disminuí  molt  son 
fur. 

Entre  la  moneda  forastera  figurava  com  á  mes  desacreditada 
la  francesa,  seg-ons  ho  demostra  la  tant  coneg-uda  disposició  del 
rey  Ferran  lo  Católich,  del  6  de  Febrer  de  1488,  En  ella,  després  de 
quexarse  deis  batiments  locáis  de  numerari,  y  de  la  extracció 
que's  feya  del  or  cátala,  se  renovaven  les  crides  del  temps  de  Joan 
II,  promulgfades  per  lo  Principat  «sobre  la  expulsió  de  les  dites 
monedes  franceses  ñaques  e  contaminades».  Respecte  «á  la  diver- 
sitat  deis  fors  de  les  dites  monedes  dor  qui  es  dins  per  Catalunya» 
disposa,  lo  Rey,  que  sig-ués  reg"ulat  per  los  Concellers  de  Barce- 
lona, d'acort  ab  la  Generalitat  de  Catalunya  y  ab  intervenció 
d'altres  persones  practiques  en  aquest  neg-oci. 

Lo  resultat  d'aquesta  aforació  del  or,  lo  tenim  en  l'interesant 
escrit  d*  En  Pere  Miquel  Carbonell,  que  publica  Salat,  hont  se 
detallen  «les  conexenses  de  les  monedes,  que  val  quiscuna  e  de 
quina  ley  son». 

Lo  municipi  de  la  Seu  d'Urg'ell  acordá  baxar  de  preu,  (seg-ons 
apar  de  les  actes  deis  concells  tiug-uts  en  1487  (11  de  Janer)  y  en 
1488  (15  de  Setembre),  que  semblantment  continuem)  alg-unes 
monedes  forasteres, 

1487.  —  «E  mes  fonch  proposat  per  los  dlts  honorables  consols  que  com  a 
tot  lo  honorable,  consell  e  ciutat  sia  notori  que  les  dobles  franceses  en  tota  la 
térra  baixa  e  barcelona  nos  preñen  sino  á  sis  diners  e  a  set  diners  e  saben  que 

lo  honorable  capitel  e  bolla  no  les  pren  sino  a  modo  de  barcelona» «Ffonch 

coDclos  per  lo  dit  honorable  consell  que  les  dobles  de  sauoya  apeladas  de  la 
cadena  se  donen  e  prenguen  a  sis  diners  e  les  dobles  de  vuyt  diners  que  son  de 
rey  a  sct  diners  e  que  sien  cridados  a  VI  dinerá  e  a  VIL  diners  e  qui  mes  les 
pendra  pach  la  pena  que  ii  sera  imposada  en  la  crida». 

1488. — «Ffonch  proposat  per  los  dits  honorables  consols  on  fonch  present  e 
appellat  en  aqnell  lo  magniffich  miser  pere  johan  de  lobera  vicari  general  com 
les  dobles  de  sauoya  axi  noues  com  velles  de  preu  ara  de  VI  diners  com  en  ser- 
danya  vrgell  e  moltes  altres  torres  se  sien  diminuydes  de  preu  och  encara  en 
vrgell  de  tot  abatudes  que  vege  lo  consell  si  se  abatran  o  si  desminuyran  de 
preu  e  en  quin  for. 

Ffonch  condes  ab  autoritat  e  consell  de  dit  mosen  vicari  qui  ere  aqui  pre- 
sent que  dites  dobles  de  sauoya  axi  noues  com  velles  per  ara  de  present  que  sien 
preses  dites  dobles  de  sauoya  a  quatre  diners  per  dobla». 


(183)  Un  ban  pregonat  á  Barcelona  lo  I  de  Marc  de  148i,  per  ordinació  del  Veguer,  Bat- 
lie  y  Mostacaf,  deja  á  aquesta  fí:  «ítem  ordenaren  los  dits  Concellers  e  promens  per 
apartar  alguna  abusos  qua  per  los  dlts  Gambiadors  se  cometen  en  lo  pesar  de  les  dites 
monedes  que  daquiauant  no  sia  licit  ne  permés  á  cambiador  algu  pesar  e  fer  pesar  te- 
nint  les  balanses  en  les  mans  ans  aquellos  haien  a  teñir  ab  calesto  e  en  manera  que 
trau  algu  nos  seguescha  en  lo  pesar  de  dites  monedes  sots  ban  de  Cant  sous  a  quisca  o 
per  quiscuna  vegada  que  sera  fet  lo  contrari.»  {Segon  registre  de  crides  e  ordinacions  e  bans, 
1481  á  1499,  foli  J53,  arx.  municipal  de  Barcelona.) 


74  F.    CARRERAS    CANDI 

La  resolució  presa  en  estes  poblacions  catalanes,  de  rebaxar  lo 
fur  de  la  moneda,  sembla  tindría  alg-una  extensió,  puix  apar  imi- 
tada, en  aquell  any  1488,  per  les  arag-oneses,  seg-ons  havém  com- 
provat  á  Barbastro,  ab  lo  següent  acort  del  Consell  municipal  da* 
tat  á  13  de  Desembre  de  1488  (184). 

ítem  ordenaron  que  la  moneda  blaisana  fuesse  reduzida  como  la  rezndieron 
(eic)  en  el  dito  conseio  al  precio  et  segunt  vale  en  la  Ciudat  de  garagoga  asBaber 
en  los  vintenes  a  razón  de  qainze  solidos  por  honQa  y  en  menudo  a  onze  dineros 
el  ariengo.  Los  carlines  y  setzenes  a  razón  de  tretze  solidos  y  medio  por  honga 
y  en  menudo  a  razón  de  diez  dineros  por  arienzo.  Loh  milaneses  a  razón  de  cin- 
quo  sueldos  tres  dineros  por  milanes  de  la  qual  reducción  hordeoaron  se  fíoiesse 
crida  publica  por  la  dita  ciudat  pora  tros  día  sábado  a  la  tarde  que  sera  a  XIII 
dias  de  present  mes. 

També  á  Puig-cerdá  se  feu  sentir  la  perturbado  monetaria,  en 
lo  que  pertoca  á  algunes  monedes  extrangeres  en  aquest  any 
1488.  Prén  carácter  tan  especial  lo  conflicte  monetari  en  la  Cer- 
danya,  eu  1488  y  1489,  que  continuám  los  cinch  acorts  del  Con- 
sell de  Puig-cerdá  que  s'n  ocupen. 

«Diumenge  a  vi  de  Juliol  1488 
«Tots  aqnests  senyors  aiustats  dins  la  casa  josana  del  Consolat  feta  a  ells 
proposicio  per  dits  honor  Consols....  Sobre  la  provisio  del  S.  Visrey  ab  la  qual 
mane  que  perquant  lo  mestre  general  de  les  monedes  ha  impetrades  certes  letres 
reals  abatent  totes  monedes  stranyes  e  vol  metre  cinch  cents  marcha  dargent  de 
les  comunitats  per  baitre  en  la  secha  a  diminucio  de  les  comunitats  deis  comtats 
que  sia  suplicat  lo  8.  Visrey  vulK  donar  e  prestar  son  consell  com  hi  sera  pro- 
vehit  e  que  sie  trames  hun  home  a  perpinya  ab  instrucions  per  comunicar  ab 
los  consols  de  perpinya  sobre  dit  negoci.» 

«Die  XX  iiii  augusti  1488 
«Tots  aquests  senyors  ainstats  dios  la  casa  josana  del  Consolat  feta  a  ells 
proposicio  per  dits  honorables  Consols  que  com  en  Ramón  slaqui  (?)  te  les  car- 
niceries  hayr  no  volia  pendre  les  dobles  de  SSavova  a  raho  de  VIII  diners  com 
era  acostumat  abatent  aquellos  e  les  targes  de  la  vaqua  a  raho  de  VI III  diners  lo 
que  es  stat  gran  atrevimont  voler  abatre  les  monedes  en  la  present  vila  sens  li- 
cencia del  S.  Rey  per  que  sen  son  seguidos  moltes  rahons  e  sen  (speren)  majors 
de  seguir  per  que  fonch  concordablement  delliberat  que  en  deguna  manera  la 
moneda  nos  abata  fins  atant  se  haia  relacio  del  ambanador  de  perpinya  qui  sen 
ha  portados  instruclons  de  la  present  vila  si  tal  es  la  voluntat  del  8.  Rey  ques 
abata  sia  fet  son  manament  en  altra  manera  no  hi  sia  feta  mutacio  alguna  e  que 
ara  de  present  los  honorables.  Consols  vagen  fer  relació  del  present  Consell  á 
moBsen  veguer  intimant  li  la  delliberacio  damnnt  dita.» 

«Diumenge  a  xxxi  dagost 
«Tots  aquests  senyors....  concordablement  delliberat  que  per  quant  mossen 
veguer  ha  intimat  al  Consell  que  per  raho  de  les  monedes  blanques  se  fa  gran 
alterado  en  la  present  vila  go  es  targa  de  la  vaqua  a  raho  de  VIII  diners  4obla 
de  savoya  a  raho  de  VI  axi  com  se  diu  es  cridada  a  perpinya  que  per  squivar 
tota  manera  de  scandol  sia  feta  una  crida  ab  que  sia  ínanat  que  tot  hom  haia  a 
pendre  les  targes  a  VIII  diners  e  les  dobles  de  savoya  a  VI  diners  e  la  moneda 
de  Rey  axi  com  se  val  a  perpinya  go  es  dobles  de  nou  a  X  diners  e  les  targes  del 
sol  a  XI  diners  e  asso  fins  atant  se  haia  relacio  del  ambaxador  de  perpinya  qui 


(184)        Anta»  del  Ayuntamiento.  Legajo  m'im,  1.  (Arx.  municipal  de  Barbastro.) 


MONEDES    DEL   URGELLET  75 

tenia  instruccions  de  la  prosent  vila  lo  qual  se  apera  de  día  en  dia  e  que  sie 
trames  hun  home  a  perpiuya  ab  letras  de  la  vila  ab  que  sia  scrit  ais  consola  de 
perpinya  nos  vullen  avisar  de  la  intencio  del  S.  Rey  segons  que  per  relacio  del 
ambaxarior  han  trames  al  8.  Rey  han  sabut.» 

«Dilluns  a  xiii  de  Octubre  1488 
«Tots  aquests  senyors. . .  fonch  concordablement  delliberat  que  per  clarifficaoio 
e  declaracio  de  la  crida  es  stada  feta  aquests  dies  prop  paesats  es  stada  feta  sobre 
la  tatxa  de  les  monedes  la  qual  havia  tramesa  lo  8.  Visrey  e  manava  fos  publi- 
cada en  la  present  vila  la  qual  es  molt  confusa  per  quant  corr  en  la  present  vila 
molta  diversitat  de  monedee  sfranyes  les  quals  no  son  compreseí  en  dita  crida  E 
per  quant  lo  senyer  nandreu  Pere  va  a  perpinya  ha  fet  efferta  de  portar  ciarifi- 
cació  del  S.  Visrey  sobre  les  monedes  si  li  es  fet  alguna  sotvencio  per  la  despesa 
per  go  fonch  concordablement  delliberat  sia  feta  alguna  rahonabla  sotvencio  al 
dit  andreu  Pere  per  la  despesa  fara  per  haver  dita  clarificació  les  quals  despeses 
haien  esser  presea  e  passades  en  comptes  al  clavari.» 

«Dissapte  a  iii  de  giner  1489. 
«Sobre  la  letra  deis  consols  de  perpinya  ab  la  qual  scriven  que  lo  Sor.  go- 
vernador  per  virtut  de  letres  del  Sr.  Rey  ha  fec  publicar  a  perpinya  ab  veu  de 
crida  les  monedes  manant  sots  grans  penes  que  noy  baja  degu  qui  gos  metre  ni 
pendre  a  degun  for  monedes  stranyes  tant  dor  com  dargent  E  com  dita  crida  e 
ordenanza  vinga  directament  contra  aquesta  vila  e  térra  qui  ata  en  frontera  es 
ha  ocorror  de  monedes  stranyes  fonch  concordablement  delliberat  sia  scrit  al  8, 
Rey  intimantli  aqüestes  coses  e  les  vuUa  tornar  al  primer  stat  si  fer  se  pora.» 

S'ha  de  fer  constar  que,  si  á  Paig-cerdá  no's  presenta  la  baxa 
en  la  matexa  forma  y  extensió  que  en  altres  poblacions  catalanes, 
se  devía  á  trovarse  subg-ecte,  tota  la  Cerdanya,  á  la  autoritat  del 
Rey  de  Franca. 

En  les  conexenses  de  les  monedes  d'En  Carbonell,  se  donen  de- 
talls  de  lo  que  pesaven  y  valíen,  los  Enrichs,  los  Ducats  de  Rey 
y  los  Ducats  de  Savoya,  continuats  en  les  crides  de  la  Seu  d'Ur- 
g-ell,  pro  no  s'hi  troven  les  dobles  dargent,  les  Caleces,  ni  los  Clave- 
rins,  com  tampoch  la  moneda  Blaisana,  los  Carlines  y  los  Mila- 
W(?ígí,  continuats  en  l'acort  del  municipi  de  Barbastro,  seg-ura- 
ment  per  tractarse  de  monedes  de  plata. 

La  encuoyació  de  moneda  local  en  la  Seu  d'Urg-ell,  se  porta  á 
terme  en  1471,  per  la  sola  voluntat  ó  acort  del  Consell.  Axis,  sis 
anys  després,  aquest  s'ocupá  del  apresonament  d'En  Joan  de 
Naves,  enculpat  de  fer  circular  moneda  consemblant  á  la  ba- 
tuda per  la  Ciutat.  Reproduhím  lo  text  deis  acorts: 

«En  lo  qual  consell  fonch  proposat  per  loa  honorables  (consola)  com  lo 
vicari  general  qo  es  mossen  simón  a  dada  la  con&titucio  au  pere  sabater  jutge 
de  crimps  e  a  mossen  veguer  per  causa  de  la  detencio  den  johan  de  ñaues  qui 
esta  en  la  preso  pres  per  causa  de  lea  monedes  qui8  diu  a  meses  qui  son  diffor* 
mes  de  aquelles  que  la  ciutat  a  batudes  lo  qual  ñaues  diu  lo  dit  vicari  que  es 
tonsurat  e  simple  clergue  ¿tonsurat?  com  la  conexeu^a  se  sguarde  a  ell  e  no  al 
jutge  de  crimps  3  per  que  nol  li  vol  retre,  loa  a  daJa  dita  constitució»  [Conaell 
de  5  de  MarQ  de  1477). 

En  lo  qual  consell  fonch  proposat  per  los  honorables  conaols  com  lo  senyor 
bafetart  loa  a  dit  com  ell  a  rebuda  vna  letra  del  aenyor  comte  que  vol  que  ell  li 
trámete  enjeban  de  ñaues  que  es  stat  enculpat  de  la  moneda  difforma  de  aque- 
lla de  la  Ciutat  go  es  deis  ardita. 


76  F.    CARRERAS   CANDI 

Ffonch  concloB  que  los  honorables  consola  parlen  ab  lo  S.  bastart  graciosa- 
ment  e  que  comport  vn  poch  e  puys  ffer  li  an  Resposta  e  que  la  Resposta  11  sie 
dada  en  ecrits  com  ell  no  pugue  aci  veure  en  los  actes  judiciaris  com  a  procu- 
rador ni  com  a  persona  conjuncta  perqué  es  contra  usanga  ni  menys  permetrien 
traure  en  johan  de  ñaues  per  portar  lo  al  S.  comte  si  deiinquit  ha  sino  aci  que 
sen  vege  la  justicia  e  aci  a  esser  punit  ara  sie  ecclesiastich  ho  no  si  deiinquit 
ha.  E  molt  mes  que  aquesta  ciutat  es  de  la  sglesia  e  no  del  S.  comte»  (Concell 
del  14  deMarc  de  1477). 

Per  la  millor  comprensió  de  les  precedents  paraules,  caldrá 
observar,  que,  quan  se  nomena  al  Senyor  Bastart,  se  fa  referencia 
á  un  fill  bastart  del  célebre  capdill  de  Joan  II,  Joan  de  Cardona 
Comte  de  Cardona  y  de  Prades,  quí  preng-ué  part  activa  en  la 
g-uerra  de  1462,  dirig-int  y  capitanexant  lo  Comtat  de  Prades 
contra  la  causa  de  la  térra.  Dit  Bastart  era  germá  de  Pere  de 
Cardona,  llavors  bisbe  d'ürg-ell,  á  quina  diócesis  l'havía  portat  lo 
favoritisme  del  rey  Joan,  en  1470  (185).  També  les  actes  parlen  del 
Senyor  Comte,  crehent  que  s'entendrá  al  Comte  de  Foix,  qui  tant 
s'entrometé  sempre  en  los  afers  de  la  Seu. 

La  forma  senzilla  com  s'acordá  y  porta  á  efecte  lo  batiment  de 
moneda  á  la  Seu,  en  1471,  pot  demostrar  que,  la  encunyació  de 
menuts  ó  ardits,  á  les  derreries  del  seg-le  XV,  per  us  d'una  Iccali- 
tat,  podia  ferse  sense  arbitrar  especial  autorisació  sobirana.  Lo 
reyFerrán  II  sembla  acabarho  de  confirmar,  al  lamentarse,  en  sa 
Prag-mática  restringint  Pus  de  la  moneda  francesa  (any  1488), 
«que  en  lo  Principat  de  Catalunya  ses  causat  un  gran  abus  de 
les  monedes  qui  corren  del  que  prové  g^randíssim  dan  á  la  cosa 
pública  del  dit  Principat,  com  cascuua  Ciutat^  vila  e  loch  fassa  e 
lata  menuts»  (186), 

Ja  comencats  los  batiments  deis  ardits  en  la  Seu  d'Urg-elljpros- 
seg-uiren  en  lo  segle  XVI,  fabricantne  d'altres,  ab  mutació  de 
dibuix.  Llástima  que  no's  donas  g-ran  importancia  á  estes  emis- 
sions  monetaries,  no  continuantles  en  les  actes  del  consell,  per 
manera  que  no'n  queda  rastre  en  la  documentació.  Sois  les  tro- 
vem  consig-nades,  de  passada,  en  les  enquestes  judicials  practica- 


(18o)  No  podrá  culparse  al  clero  de  la  diócesis  del  nomenament  del  jovenet  Pere  de 
Cardona  per  regir  lo  bisbat  d'Urgell  y  sí  en  cambi  al  municipi  de  la  Seu.  Aquest,  quan 
arrivá  lo  moment  oportú,  se  negá  á  ajudar  al  Capítol  Catedral  en  la  sua  oposició,  no  vo- 
lentae  substráure  á  les  influencies  ó  passions  polítiques.  Es  prou  eloquent  lo  que's  lle- 
geix  ea  la  acta  del  Consell  de  la  Seu,  en  data  de  17  d'Agost  de  1472:    ■ 

«E  mes  ffonch  proposat  com  lo  capítol  seg-ons  eentirien  dits  consols  fía  letres  al  ssnyor 
legat  quels  do  bisbe  e  quels  do  lo  qui  es  pronunciat  per  lo  sant  pare  90  es  aquell  de 
borg-a  e  seg-ons  se  diu  scriuen  per  part  de  la  Ciutat  axi  be  com  per  ells  matexs. 

»Ffonch  conclos  que  los  dits  consols  vagen  a  parlar  ab  lo  capítol  tot  justat  e  quels  no- 
tifflquen  que  per  part  de  la  Ciutat  no  scrisquen  que  quant  la  Ciutat  volra  ecríure  ella 
scriura  per  si  matexa  e  que  sien  desengañáis  per  los  dits  consols  no  ffacen  tal  atraui- 
ment». 

Los  procuradors  del  nou  bisbe  Pere  de  Cardona,  prengueren  possesíó  dd  la  mitra 
urgellesa  lo  22  de  Juny  de  1473. 

1I86)    Joseph  Saat.  Obra  citada;  plana  88. 


MONEDES    DEL    URGKLLET 


T7 


des  en  territoris  de  la  jurisdicció  del  Capítol  de  la  Seu  d'Urgell. 
Anant  á  parar  á  aquesta  única  font,  es  com  asseverarém  la  exis- 
tencia de  moneda  especial  en  la  Seu,  durant  tot  lo  segle  XVI. 

Durant  l'any  1517,  un  arg-enter  de  Puig-cerdá  nomenat  Fran- 
cesch  Bonet,  passa  á  la  Seud'Urgell,  hont  l'a^afáren  per  fals  mo- 
neder.  Trovárenli  cunys  de  menuts  de  Puigcerdá,  com  també  á 
casa  de  Francesch  Amill,  hont  á  mes  se  descubrí  una  cervellera 
plena  de  menuts  falsos.  L'acort  del  concell  de  Puigcerdá  que-ns 
ha  posat  al  descubert  esta  nova,  no  parla  de  que  també  falsificás- 
sen  la  moneda  de  la  Seu,  sí  bé  pot  presumirse  que  axis  ho  fa- 
llan (187). 

En  Tany  1556,  hí  hag-ué  á  la  Seu,  una  tercera  6  quarta  falsifi- 
cació  monetaria,  que  obliga  á  instruir  diligencies  procesáis,  de  les 
qualsse'n  consérvalo  curios  escrit  aquí  continúat: 

«Pateat  cunctis  presentibus  atque  futuris   Quod  auno  a  natiuitate  d^mini 
Millesimo  quingentésimo  quinquagesimo  Sexto  Die  vero  jouis  nona  mensisjulii 
intitulata  in  mei  Andree  soler  alias  gauzio  notarii  publici  infrascnpti  vocati  et 
requisiti  et  testium  infrascriptorum  ad  hec  vocatorum  et  assumptorum  presentía 
Coram  Rdia.  et  magnificis  dominis  joanne  pasqual  decano  bernardo  pons  Sacrista 
Petro  spiu    archidiácono  maiori   Dima   camps  Andorre  jacobo    piquer   Berge 
Archidiaconus  joanne  quintana  joanne  besturs  Antonio  mahuU  Antonio  guiu 
francisco  sauartes  Michaele  de  lamata  et  Gaspare  de  queralt  Potro  piquer  et 
Andrea  hortodo   Ómnibus  prelatis  et  canonicis  ecclesie  Sedis   vrgellensis  in 
Choro  dicta  ecclesie  post  nouam  ad  solitam  benedictionem  recipiendam  more 
sólito  conuocatis  et  congregatis  Et  ibidem  ex  causa  infrascripta  et  alias  Capitu- 
lum  dicte  ecclesie  tanquam  maior  et  sanior  para  prelatorum  et  canonioorum  in 
dicta  ecclesia  interessentium  ac  in  Ciuitate  vrgellensis  residentium  facientibua 
celebrantibus  et    representantibus   fuerunt    personaliter   constituti    ISlagnibco 
domini  Jacobus  de  Sanctmartí  in  primo  gradu  Petrus  mir  in  tercio  et  Hierony- 
mus  rampuny  in  quarto  et  ultimo  Cónsules  anno  presentís  Ciuitatis  vrgellensis 
Qui  dicto  nomine  eisdem  dominis  de  capitulo  obtulerunt  et  presentarunt  ac  per 
me  dictum  ac  infrascriptum  notarium  legi  verbo  petierunt  quandam  m  scnptis 
papiri    supplicationis    schedulam    scriptam    et   continuatam    huiusmodi    BUb 
tenore.— Molt  alt  Rnts.  y  magnifichs  senyors.  Pervengut  es  a  noticia  deis  mag- 
nifichs  senyors  consols  de  la  Ciutat  de  vrgell  que  algunas  personas  mstigats  per 
lo  spirit  maligne  no  han  duptat  ni  dubten  de  fabricar  y  posar  moneda  falsa  ha- 
uent  contrafet  lo  cuny  de  la  dita  Ciutat  do  vrgell  Lo  quo  no  sois  es  molt  gran 
crim  y  maldat  mes  encara  es  y  poria  esser  en  gran  dany  de  la  dita  Ciutat  y  se- 
gons  se  te  alguns   indicis   vn  francés  nominat    bertran   que  vuy  es  carnicer  ho 
taaler  del  loch  de  arfa  ne  hauria  posat  y  encara  ne  tindria  mes  pera  posar  lo 
qual  Tuy  esta  pres  en  la  dita  torra  de  arfa  per  dita  causa  y  que  tambe  alguns 
habitants  de  la  parrochia  y  de  montfarrer  y  de  altres  lochs  del  Rnt.  Capítol  de 


(IST;  cCom  a  noticia  llur  serie  perueng-ut  que  en  la  ciutat  durgell  haurien  pres  á 
mestre  franch  bonet  arg-enter  qui  solie  star  en  la  present  vila  e  lo  qual  fonch  inculpat 
de  fals  moneder  stant  en  dita  vila  y  en  casa  sua  foren  trobats  los  cunys  de  dits  menuts 
esser  ell  fugir;  e  ara  per  semblant  se  diu  que  en  casa  de  francesch  amill  de  la  ciutat 
durgell  ees  trobada  vna  cervellera  p'ena  deis  menuts  falsos  e  los  cunys:  si  sera  feta  re- 
questa  al  3.  veguer  o  no:  fonch  deliberat  que  com  lo  vegruer  de  la  present  vila  tingue  en 
sa  cort  enquesta  rebuda  sobre  dita  falsedat  que  li  sie  dit  e  notifflcat  la  presa  del  dit  sr- 
genter  e  que  ell  per  lo  que  tocca  asson  offici  y  proueesca  e  que  altrarneut  la  vila  no 
ffasae  requesta  á  la  seu  ni  en  altra  part.»  (Acta  del  11  de  Setembre  de  1517;  arxiu  munici- 
pal de  Puigcerdá). 


78  F.    CARRERAS    Y    CANDI 

vrgell  ne  tindrien  de  dita  moneda  falsa  y  porian  donar  informado  de  hont  la 
han  bagada  y  per  ventura  porian  saber  qui  son  los  qui  la  fabrican.  Per  bo  et  alias 
los  dits  coneols  de  la  present  Ciutat  desijant  prouehir  en  lo  abus  de  la  dita  mo- 
neda falsa  y  castigar  semblant  delicte  humilment  supplican  ha  vs.  ms.  los  plaoia 
de  special  gratía  donar  a  son  poder  lo  dit  bertran  carnicer  pre^  en  dit  loch  de 
arfa  pera  que  de  ell  pugan  saber  la  veritat  y  castigarlo  si  tendrá  culpa.  Y  axi 
mateix  los  placía  prouehir  y  manar  ho  donar  licentia  ais  dits  cunsols  que  en 
tota  los  lochs  del  dit  Rnt.  Capítol  pugaen  rebre  y  examinar  los  testimonis  teran 
menester  y  de  la  dita  moneda  falsa  hauran  tenguda  y  los  que  trobaran  culpa- 
bles pugnen  pendre  o  fer  pendre  en  dits  lochs  integrant  les  presos  ais  batlles 
del  dit  Rnt.  capitel  y  tambe  si  los  parra  que  en  tot  assestescan  los  batles  de 
cada  loch  y  que  per  aquest  effecte  los  placía  proueyr  y  manar  a  totes  y  sengles 
persones  tant  bailes  com  altres  hagen  de  prestar  fauor  y  ajuda  y  fLr  la  assieten- 
tia  necessaria  y  Tltra  que  tot  lo  damnnt  dit  se  remediara  y  castigara  aquest  abus 
y  delicte  los  dits  consolé  ho  reputaran  a  gran  merce  lo  noble  offici  de  vs.  ms.en  tot 
lo  necessari  humilment  implorant;  et  licet  etc.  Altissioius  etc.=Quaquidem  sche- 
dula  oblata  et  presentata  lecta  et  publicatb  dic(j  domino  de  capitulo  fecerunt 
prouisionem  sequentem  videlicet  quod  diotus  bertran  qui  captus  est  et  detentus 
in  turri  de  arfa  de  gratia  tradatur  predictis  domiois  consulibus  atiento  preser- 
tim  crimine  false  monote  dicte  Ciuitatis  de  quo  impetitur  hoc  prouisso  quori 
officiales  nostri  extrahant  predictum  bertrandum  v«que  ad  finem  termini  rostri 
et  ibi  eum  tradant  captum  in  manibus  et  posse  dictorum  dominorum  consulum 
reí  alicuius  eorum  et  fiat  apecha  de  traditione  ipsius  quantum  vero  ad  vasallos 
nostros  siquis  int.  in  predicto  crimine  culpabiles  et  justiciam  faciat  et  de  inqui- 
sitionibus  recipiendis  tradat  copiam  predictis  consulibus  si  velint.  De  quibus 
ómnibus  et  singulis  supradictis  tam  dictus  domini  cónsules  quam  dicti  domini 
de  capitulo  petierunt  et  requisiuerunt  per  me  dictum  et  infrascriptun  notarium 
confici  et  interesse  habentibus  tradi  publicum  instrumentum  et  tot  quot  inde 
petita  fuerint  et  requisita  Que  fuerunt  acta  in  dicta  Ciuitate  vrgellum  loco  die 
mense  et  anno  quibus  super  presentibus  me  dicto  et  infrascripto  notario  vccato 
et  requisito  vna  cum  venerabili  ludouico  mauri  oppidi  podii  ceritani  et  Sigis- 
mundo quintana  Ciuitatis  vicensis  presbiteris  nunch  in  ciuitate  urgellensís  resi- 
dentibus  pro  testibus  ad  premissis  vocatis  rogatis  atque  atsumptis. 
S¡g)$|nain  Ego  Andreas  soler  alias  gauzio  etc.  |188). 

Poch  temps  aprés,  90  es,  en  l'any  1585,  se  repeteix  la  falsifica- 
do d'aquesta  moneda.  Llavors  los  crimináis  se  dedicaren  á  con- 
traíer  diferents  numeraris  locáis  y  g-enerals.  Se  consig-na,  en  les 
declaracions  del  procés,  que  no  sois  feyen  correr  moneda  falsa 
de  la  Seu,  si  que  també  d'Org-anyá  y  reyals  de  plata.  Continua- 
rém  tot  lo  que  sobre  dit  fet  tením  á  la  vista,  puix  be*s  val  la 
pena,  per  sintetisar  de  má  mestre,  costums  del  seg-le  XVI. 

Die  vigésima  secunda  mensis  januarii  anno  a  natiuitate  domini  milleseimo 
quingentessimo  octuagessimo  quinto. 

Magister  franciscus  reed  sarralerius  ciuitatis  urgelentis  testis  qui  jurauit  in 
posse  magistri  domini  petri  coromines  legum  doctoris  juiicis  criminis  ciuitatis 
urgellensis  ad  dominum  deum  dicere  et  deponere  veritatem,  etc. 

Et  primo  fuit  interrogatus  super  premissis  et  curia  denuntiátis. 

Et  dixit:  que  diuendres  dematí  mes  prop  passat  vingué  joan  ginestar  en  ma 
oassa  y  yo  li  demani  si  yauie  res  de  nou:  ell  me  digue  que  noi  auie  altres  cosses 
sino  que  auien  pres  un  moneder:  jo  digui  qui  ere  y  ell  digne  que  ere  vn  tal 
tolse  de  sant  julia:  les  hores  respongué  mestre  nicholau  borgonjo  y  son  fiU 
ealdony  pedrenyales  que  estañen  forjant  un  cano  de  pedrenyal  en  ma  botigua 


(188     Dotaliorum  £!ec/es»e  F>ye//e«ífs /{*«•  ;)>íw?<í,  foh  309  (arxlu  Capitular  de  la  Seu 
d'Urgell. 


MONEDES   DKL    URGELLET  79 

ym  dtgueren,  «que  es  axo  mestre  franceB»  yo  digui:  <''han  preB  á  tolse  per  mo- 
neiier  segóos  diuen»;  les  hores  ells  digueren:  «añera  nos  ne  ha  esmorsar»  y 
encontinent  dexaren  la  faena  que  feyen  y  sen  anaren  de  ma  botigua  y  tantost 
entengui  a  dir  que  sen  eren  anata;  y  en  asso  v.  m.  senyor  veguer  y  los  senyors 
de  consola  vingueren  en  ma  cassa  ym  demanaren  deis  dits  borgonyons;  jols  digui 
que  ja  sen  eren  anats  y  axi  regonegueren  oassa  mia  y  tambe  caesa  sua  y  nols 
trobaren. 

Mes  dix  interrogat  que  haura  deu  o  dotze  dies  poch  mes  o  manco  que  peie 
de  deu  botiguer  desta  ciutat  vingue  a  ma  botigua  portant  vna  pesa  de  quatre 
re3al8  falsa  y  digue  al  borgonyo  lo  vell  que  la  cobras  pus  que  ell  lay  hauie 
donada  y  lo  dit  borgonyo  digue  que  la  cobrarle  y  que  peral  present  no  tenía 
diñes  y  es  ver  y  tant  que  jo  viu  la  pessa  de  quatre  reyals  y  la  tingui   per  falsa. 

E  mes  dix  interrogat  que  lo  dit  mestre  nicholau  borgonyo  y  son  fiU  saldony 
pedrenyales  tenien  y  an  tingut  molta  amistat  y  familiaritat  ab  lo  dit  tolse  que 
vuy  esta  pres  en  lo  present  palau  y  asso  se  jo  testimoni  perqué  es  vingut  mol- 
tes  voltos  dit  tolse  a  parlar  ab  ells  y  menjar  y  beure  en  ma  cassa:  y  tambó  estos 
passats  (dies)  dit  saldoni  digue  que  anaue  á  sant  julia  per  agrauar  alguns  canons 
a  cassa  de  mestre  pau  de  sant  julia  y  es  veritat  que  dit  saldoni  ana  y  estigue 
sis  ho  sfct  dies  ha  tornar  y  apres  que  fonch  tornat  jo  parli  ab  lo  dit  mestre  pau  lo 
qual  me  dix  que  lo  dit  saldoni  y  ere  estat  y  que  no  hauie  fet  mes  de  vestirse 
vna  robeta  segons  digue  que  dit  tolse  lay  hauie  donada  de  burell  negre  soes 
calses  y  robeta  y  també  digue  que  no  li  hauie  grauat  ninguns  canons. 

Mes  dix  interrogat  que  lo  dit  tolse  lo  dia  abans  nol  prenguessen  hauie  vn 
dia  abaBQ  que  ere  assi  y  tractaue  y  parlaue  ab  los  dits  borgonyons  y  menjaue  y 
benie  ab  ells. 

E^mes  dix  interrogat  que  los  ardits  y  diñes  que  v.  m.  me  amostren  deis 
dellu  estampa  della  seu  y  de  organya  son  falsos  ylls  tinch  per  falsos  perqué  no 
son  com  los  de  la  present  ciutat. 

E  mes  dix  interrogat  que  al  temps  que  dit  per 3  de  deu  porta  la  pessa  de 
quatre  falsa  al  dit  mestre  nicholau  borgonyo  son  fill  lo  mejor  ques  diu  grabiel 
casi  reptantlo  que  sempre  auie  ell  de  pendre  pesses  falsos  y  dit  borgonyo  digne 
que  lay  hauien  donada. 

E  mes  dix  interrogat  que  lo  dit  saldoni  fill  del  dit  mestre  borgonyo  es  bon 
menestral  y  sab  molt  ben  granar  pedrenyals  y  altres  cosses  y  seria  bo  pera 
grauar  cunya  y  pera  fer  moneda  y  lo  dit  saldoni  me  digue  á  mi  testimoni  que  yo 
digues  ais  consols  de  la  present  ciutat  si  ells  volien  que  lo  dit  saldoni  farie  vns 
cunys  milor  que  le  argenter  que  altri  nols  sabrie  ooutrafer. 

Fuit  sibi  leotum  et  perseueraait. 


Dicto  et  eodem  die. 

Margarida  aliassa  uidua  habitatrix  presentís  oiuitatis  citata  etc  qui  jurauit 
in  dicto  posse  etc.  dicere  veritatem  etc.  Et  primo  fuit  interrogata  si  per  curie 
preñen tis  et  denuntiantis  etc.  Et  dixit  que  la  senmana  passada  qucm  par  ere 
dijous  vingue  en  ma  cassa  simón  tolse  del  mas  de  tolse  parrochia  de  sant  julia 
y  digue  si  li  volia  anar  a  sercar  una  cuerna  y  jo  li  digui  que  si  y  axi  me  dona 
dos  ardits  della  Seu  nous  y  jo  ani  a  cassa  perot  gomar  a  sercar  la  dit  a  cuerna  y 
doni  los  dits  dos  ardits  y  tantost  vingueren  los  senyors  Consols  della  present 
ciutat  dientme  quim  auie  donats  aquells  diners  della  cuerna  f  iols  digui  que  lo 
dit  tolse  los  me  hauía  donats  y  tantost  vingue  lo  predit  tolse  alli  deuant  cassa 
den  marti  cassals  y  los  senyors  Consols  instaren  al  senyor  veguer  que  se  asse- 
gnras  del  dit  tolse  y  ali  lo  dit  senyor  veguer  prengue  al  dit  tolse  y  ha  vna  dona 
andorrana  que  esta  a  cassa  de  mossen  rampuni  sobre  la  botiga  della  spesieria  y 
ali  ascorcolaren  al  dit  tolse  y  a  la  Andorrana  pera  saber  si  aportauen  menuts 
falsos  inols  trobaren  res  y  lo  dit  senyor  veguer  prengue  vna  lum  que  estaue  ali 
y  baixa  per  la  scala  anal  fins  al  carer  y  nos  dexa  alies  foeques  dexant  encoma- 
nat  ais  consols  que  tinguessen  compte  ab  lo  dit  tohe  y  la  Andorrana  y  com 
estaue  ali  sense  lum  jo  senti  que  algu  li  digue  «si  tenia  res  lansauho  ara»  que 
jo  no  pugui  dir  qui  es  lo  qui  digue  veritat  es  que  jo  senti  un  colp  en  un  arma- 
riat  quey  ha  ali  prop  la  finestra  y  tantost  com  lo  senyor  veguer  fonch  puiat 
poBsa  á  dit  tolse  en  vna  altra  cambra  per  ha  escoroolar  lo  consol  rampuy  digue 


80  ,  F.    CARRERAS    Y   CANDI 

«Senyor  veguer  ja  es  assi  lo  que  sercam»  y  lo  senyor  veguer  regoneguo  lo  dit 
armariat  y  troba  aquett  mocador  ab  aquesta  moneda  que  assi  mes  mostrada  al 
vul  y  lo  seiiyor  veguer  li  demana  a  dit  tolse  si  el  hauie  lansat  aquella  moneda 
ali  y  dit  tolse  digue  «mal  age  qui  les  me  ha  donata  perqué  jo  so  hostaler  y 
prench  moneda  de  voa  y  altra»  y  axi  lo  senyor  veguer  lo  prengue  y  aporta  á  la 
presso  hont  vuy  esta  pres. 

Fuit  sibi  lectum  et  perheuerauit. 


Die  vigésima  quinta  januarii  anco  a  natiuitate  domisi  Miliesimo  quingenté- 
simo octuageeimo  quinto, 

Simón  tolse  mansi  de  tolse  parrochia  de  Santo  Juliano  vallium  Andorre 
captus  in  carceribus  episcopalibus  ciuitatis  vrgelum  qui  jurauit  in  dicto  posse 
videlicet  in  facto  suo  proprio  sine  juramento  et  in  aliene  cum  juramento  et  vt 
teetia  dicere  et  poneré  veritatem  etc. 

Et  primo  fuit  interrogatus  quants  anys  te  ell  depossant, 

Et  dixit  que  tinch  vint  y  sis  fins  en  vint  y  vujt  anys  poch  mes  o  manco. 

Interrogat  si  sab  ni  pressum  la  causa  perqué  esta  pres  ni  qui  la  pres  ni 
haont  lan  pres  que  de  tot  digue  la  veritat  quant  lan  pres. 

Et  dixit  que  anit  lart  agüe  vuyt  dies  lo  senyor  veguer  me  prengue  deuant 
la  botiga  de  marti  caspals  marjant  desta  ciutat  y  me  puja  en  la  cassa  de  mossen 
hyeronimo  rampuy  sobre  la  cambra  della  specieria  jo  no  ee  pas  perqué  me  han 
pres  ni  perqué  no  si  ja  no  ere  psr  aquexos  dinera  so  es  ardita  y  dinea  della  seu 
que  V.  m.  me  amostraren  los  quals  jo  tinch  per  bons. 

Interrogat  si  conex  aquesta  moneda  ardits  y  diñes  della  Seu  y  diñes  do 
organya  y  vna  pessa  do  dos  reala  embolicats  ab  vn  mocador  y  de  ahont  la  aguda 
y  qui  lay  ha  donada  y  si  es  aquexa  moneda  la  qui  lansa  en  cassa  de  moestn 
hyeronimo  rampuy  en  vn  armariat  que  de  tot  digue  la  veritat. 

Et  dixit  quejo  conech  molt  be  la  moneda  que  v.»  m.s  me  amostren  que  son 
diñes  y  ardits  della  seu  nous  y  de  crganya  y  una  pessa  de  dos  reals  la  qual  mo 
neda  esta  dina  vn  mocador  meu  que  portaua  pera  pagar  á  pere  puix  que  li  deoh 
sinch  liures  y  mija  á  mossen  hyeronim  caries  vint  reals  y  es  la  matexa  que  jo 
lansi  dins  lo  dit  armari  de  mossen  rampuny  lo  qual  armari  esta  propia  finestra 
de  dita  cassa  la  qual  jo  tinch  per  bona  y  ne  tret  alguns  ardits  de  organya  quey 
auie  per  causa  que  assi  nols  preñen. 

Interrogat  si  dita  moneda  era  bona  y  la  tenia  per  tal  per  quina  cansa  la 
lansaue  en  dit  armari  que  digue  la  veritat. 

Et  dixit  que  jo  la  lansi  per  veure  ali  aualofat  que  tota  los  qui  eren  ali  dejen 
que  ere  falsa  dita  moneda  moguta  perqué  ne  avien  portats  á  cassa  de  Gomar 
dos  ardits  la  xiqua  den  aliassa  los  quala  jo  li  auia  donata  perquem  compras  vna 
cuerna  pera  mi  asopar  y  altre  o  dos  ardits  que  avia  donata  a  una  dona  quea  diu 
joana  andorrana  segons  diuen  que  es  de  canilo  valla  de  Andorra  la  qual  me  dix 
que  no  hauie  menjat  de  tot  lo  dia  la  qual  moneda  tragui  de  aquest  mocador  y 
della  forma  de  aquestos  matexoa  quem  aon  mostrata  ali  vul  los  quala  diners  yo 
portaua  per  possar  los  y  pagar  ais  que  jo  deuia  com  dalt  tinch  dit. 

Mea  dix  interrogat  que  aqueata  moneda  quem  amoatren  al  vull  jo  la  he  agu- 
da della  que  venien  á  comprar  carn  á  la  carneseria  de  aant  julia  perqué  he 
tinguda  la  carneseria  alguns  dies.  Mes  he  aguta  aet  reals  entre  ardita  della  aeu 
y  de  organya  nous  della  marquessa  ramoneda  de  sant  Julia  y  quatre  reals  ne 
aguta  della  matexa  moneda  de  Na  joana  aleta  hostalera  de  Sa.nt  julia.  Mes  ne 
agut  tres  sous  della  matexa  moneda  de  vn  ques  diu  fusteret  de  aant  julia  tambe 
hostaler  y  la  pessa  de  dos  he  hagut  del  baile  de  lea  caldea  nicholau  montanya 
la  qual  me  dona  ab  mésela  de  vuyt  liures  quem  presta  en  presencia  de  thomaa 
de  serdanya  entre  reals  y  pessea  y  loa  prengui  aense  comptar  y  regonexerlos 
fiant  me  del  que  digue  que  yals  tenie  comptats. 

Mes  dix  interrogat  quejo  conech  á  nicholau  borgonyo  pedrenyaler  que  esta 
en  la  present  ciutat  de  vrgell  y  vingue  á  aant  julia  pera  picar  limes  al  farer  y 
es  veritat  que  vingue  a  cassa  mia  pera  veure  vn  porch  que  volie  comprar  y  lo 
matex  dia  sen  torna  y  tambe  ea  veritat  que  saldoni  borgonyo  o  aon  fíU  vingue  a 
cassa  mia  y  dormí  vna  nit  y  me  adoba  vn  pedrenyal  y  lo  endema  sen  ana  de 


MONEDES    DEL    URGELLET  81 

cassa  y  no  se  haont  sen  ana  ni  haont  no  es  veritat  quem  deu  qaatre  alnes  de 
drap  tenat  scur  lo  qual  11  vengui  a  viot  80U'<  lalna  y  no  es  pas  veritat  quem  asre 
pagat  ni  donat  diners  de  la  scu  ni  de  altra  part  sino  lo  adob  del  pedrenyal  que 
me  ha  fet, 

E  mes  dix  interrogat  que  jo  no  se  pas  qui  ha  fet  aquexa  moneda  della  seu 
ni  de  organya  ni  jo  la  he  feta  ni  se  tampoch  hont  ses  feti  ni  haont  no  ni  tam- 
poch  se  si  los  borgonyont  ne  han  teta  ho  no  perqué  yols  tioch  per  homes  de  be. 

Mes  dix  interrogat  que  lo  matex  dia  quem  prea^ueren  auia  dinat  en  cassa 
de  dit  mestre  nioholau  bor^onyo  y  tambe  y  he  dinat  una  altra  volta  quem  dona 
vna  letra  que  portassa  ha  puigcerda. 

Fuit  sibi  lectam  presentibus  dictis  dominis  vicarii  et  regents  judicaturam. 


Die  vigésima  octauajanuarii. 

Honorabilis  petrus  de  deu  botigueris  ciuitatis  vrgellensis  testes  citatus  ad 
instanciam  fisci  procuratoris  qui  jurauit  in  dicto  posse  etc.  dioere  etc. 

Et  primo  fuit  interrogatus  super  curie  prenentis  et  denuaciantis  etc. 

Et  dixit  que  pot  hau^r  vn  mes  pich  míS  ho  manco  vingue  en  ma  b'Jtigua 
mestre  nicholau  borgonyo  pedrenyaler  entre  les  set  ho  vuyt  hores  de  nit  pera 
comprar  merlussa  y  com  la  agüe  comprada  me  dona  una  pessa  de  quatre  reals  y 
yo  testimoni  1¡  torn-:  e  mes  auant  parme  que  prengae  iiura  y  miga  de  merlussa 
segons  me  apar  y  axi  li  torai  lo  mes  auant  com  tiach  dit  y  al  cap  de  vint  dies 
jo  tenia  de  donar  alguns  diñes  serca  de  sinquanta  Iliures  a  guillem  villa  de 
aant  Julia  y  li  doni  la  dita  pega  ab  altra  mooeia  y  coneguo  que  dita  pessa  era 
falsa  y  no  la  volgue  rebre  y  axi  jo  la  torni  al  dit  mestre  nicholau  borgonyo 
dient  li  que  la  pegsa  de  quatre  reals  me  hauie  donada  quant  compra  la  merlussa 
ere  falsa  y  que  lam  cobras  y  el  digue  que  si  que  ere  veritat  que  ere  falsa  y  que 
el  la  cobrarle  y  que  ja  sabie  qui  lay  auie  donada  y  axi  la  prengue  ym  digue 
quem  tornarle  \oh  diñes  mes  encara  nolis  me  ha  tornats  que  encara  ho  te  tot. 

Mea  dix  interrogat  que  tambe  he  entes  a  dir  que  los  dits  borgonyons  ne 
hauien  donada  vna  pessa  de  dos  Reals  a  bertrau  costa  carniser  la  qual  tambe 
diñen  ere  falsa. 

Mes  dix  interrogat  que  los  ardits  y  diñes  della  seu  y  de  organya  quem  son 
mustrats  al  vull  s(m  falsos  y  yols  tinch  per  falsos  perqué  no  son  tais  com  los 
altres  que  la  ciutat  ha  fet  y  tambe  la  pessa  que  v.s  m.^  me  mostreo  al  vull 
juntament  ab  los  dits  ardits  y  diñes  es  falsa  y  la  tinch  per  falsa  y  es  del  matex 
senval  y  metal  della  pessa  que  a  mi  me  donaren  es  veritat  que  aquella  ere  de 
quatre  y  aquesta  de  dos. 

Fuit  sibi  lectam  etc. 


Dicto  die. 

Joannes  ginestar  faber  lignarias  et  scarcellerius  ciuitatis  vrgellensis  testis 
citatus  etc. 

Et  primo  fuit  interrogatus  super  curie  prenentis  et  denuntiantis  etc. 

Et  dixit  que  lo  endema  de  Sant  Anthoni  mes  prop  passat  me  enuia  a  sercar 
francés  red  sarraller  per  un  mijonet  y  com  fui  ali  en  sa  botigua  en  presentía 
de  mestre  nicholau  y  saldoni  borgonyons  pare  y  fill  pedrenyales  que  forjauen 
vn  cano  de  pedrenyal  en  la  botigua  de  dit  mestre  reed  me  digue  lo  dit  rehet  si 
jo  li  volia  dexar  vns  griloas  per  ha  veure  com  estañen  fets  que  ell  ne  voUe  fer 
vns  altres  per  al  cárcel  de  ciutat  y  jo  li  digui  que  non  tenia  quels  hauia  enba- 
rassats  per  ferrar  vn  home  y  el  me  digue  qui  ere  lo  home  y  els  digui  que  ere 
tolsa  de  sant  julia  y  ells  digueren  «tolse».  Y  axi  digueren  los  dits  borgonyons 
«anem  nos  ne  a  diñar».  Y  al  cap  de  vna  stona  y  yo  torni  alia  dita  botigua  y 
demani  al  dit  mestre  francés  hahont  eren  los  borgonyons  y  el  digue  que  encara 
no  heren  vinguts  que  crehie  jols  hauia  spantats  y  axi  jo  ani  a  cassa  sua  yn  de- 
mano ha  sa  muler  y  ella  me  digue  que  noy  eren  y  que  eren  fora  ciutat. 

Mes  dix  interrogat  que  aquesta  pega  de  dos  reals  que  mes  mostrada  es  la 
que  jo  tragui  della  botjaca  de  tolse  perqué  lo  senyor  veguer  y  los  senyors  de 
oonsols  me  digueren  lay  demanas  y  axi  lay  demani  y  lay  tragui  della  botxaoa. 

Fait  sibi  lectum  etc. 

1006  6 


82  F.   CARRERAS   Y   CANDI 


Die  TÍgesima  ootaua  januarii  etc. 

Anthonias  bor  nantias  ville  oliane  testis  qai  juraait  in  dicto  posse  etc. 
dioere  etc. 

Et  primo  fnit  interrogatas  8i  per  curie  prenentis  etc. 

Et  dixit  que  diuendres  mes  prop  paseat  aguit  volt  dies  lo  fill  del  baile  de 
oliana  me  vingue  a  aerear  entre  les  nou  y  deu  hores  de  nit  que  jo  anassa  a 
farrar  vn  home  que  hanien  pres  y  axi  jo  ani  y  con  fui  a  cassa  del  baile  trobi 
que  tenien  pres  mestre  nicholau  borgonyo  y  axi  jol  farri  y  li  possi  unes  maniles 
y  parlant  ab  el  digue  que  si  moneda  falsa  hauien  fet  que  algnns  traidora  ho 
hanien  fet  fer  a  saldoni  son  fíU  per  quant  vn  tolae  de  sant  julia  Tingue  en  sa 
botigua  segons  dit  borgonyo  me  digue  si  li  volie  granar  tres  caaons  y  dit  bor- 
gonyo digue  que  nou  voUe  fer  perqué  eren  curta  y  axi  dit  tolse  li  digue  que  si 
el  nou  Tolie  fer  que  li  dexas  anar  ha  son  fíll  saldoni  pera  granarlos  y  axi  diu  y 
ana  dit  saldoni  y  estigue  alguna  dies  y  axi  diu  dit  borgonyo  ques  pense  que  lo 
dit  tolse  li  feu  fer  aquexa  moneda  que  diuen  li  han  trobat  falaa. 

Mea  dix  interrogat  que  al  temps  qu9  prengueren  al  dit  borgonyo  mestre 
micholau  lo  dit  saldoni  fugi  y  salta  per  vna  finestra  tot  en  camissa  y  tambe  lo 
grabiei  fagi  y  despux  no  son  tornats  ha  holiana  que  jols  aiga  vistos. 

E  mes  dix  interrogat  que  lo  dit  mestre  nicholau  me  ha  dit  portant  lo  per  lo 
cami  me  dix  que  ja  seré  vist  en  major  bregues  que  no  here  aquesta  quen  ere 
exit  y  que  ere  eatat  turmentat  per  alguns  casaos  y  no  loy  auien  pogut  prouar 
y  que  tenie  tres  testimonia  falsos  contra  de  el  y  que  de  tot  ere  exit. 

Fuit  sibi  lectum  ete. 


Dicto  die  honorabilia  thomas  puig  bajulus  ville  oliane  testis  qui  jurauit  in 
dicto  poaae  etc.  dicere  etc. 

Et  primo  fuit  interrogatua  super  carie  prenentis  etc. 

Et  dixit  que  mossen  miret  della  present  ciutat  de  vrgel  me  vingue  en  ma 
cassa  portant  me  vn  manament  del  senyor  gouernador  del  illustre  capitel  ñrmat 
de  sa  ma  y  de  micer  bernardi  corominas  jutge  del  dit  illustre  capitel  contenint 
en  effecte  que  en  pena  de  sinquanta  ducats  capturas  y  prengues  les  persones  de 
micholau  borgonyc  y  saldoni  y  grabiei  sos  filis  y  axi  jo  ani  a  cassa  del  pubil 
perles  pora  capturar  loa  y  prengui  al  dit  meatre  micholau  borgonyo  y  lo  dit 
saldoni  sentint  que  jo  hauia  pres  son  pare  fugi  y  salta  per  vna  fínestra  y  sen 
ana  de  oliana  ab  son  germa  grabiei  qui  ere  ab  vna  altra  cassa  y  despuix  nols 
he  vistos. 

Mes  dix  interrogat  que  portant  jo  lo  dit  mestre  nicholau  borgonyo  pres  y 
tambe  mo  digue  a  la  presso  de  oliana  que  vn  tal  tolse  de  sant  Julia  ere  vingut 
en  sa  botigua  dient  li  que  si  li  volie  granar  tres  oanyons  de  pedrenyal  y  el 
digue  que  ñola  volie  granar  perqué  no  ere  de  mida  y  axi  dit  tolse  diu  que  li 
digue  que  li  dexas  son  fíll  saldoni  per  anar  los  agrauar  en  sa  cassa  y  axi  y  ana 
segons  me  ha  dit  dit  borgonyo  lo  qual  tambe  me  dix  que  lo  dit  saldoni  son  fill 
auie  grauat  los  cunys  per  fer  moneda  della  sen  y  que  lo  dit  tolse  li  auie  fet 
fer  aquexa  moneda  empero  que  el  no  tenie  ninguna  culpa  y  que  aquell  lo  hauie 
enganyat, 

ítem  dix  interrogat  que  lo  dit  borgonyo  me  digue  a  mi  testimoni  y  adaltres 
que  ja  auie  los  nou  turments  y  que  lo  parlar  que  fa  reguíos  lije  reatat  de 
aqaexos  turmenta. 

Fuit  sibi  lectum  etc. 


Die  VIII  februarii  1585  honorabilia  bertrandua  costa  carniser  testis  citatus 
productus  et  interrogatas  ad  instanciam  fisoi  procuratoris  qui  jarauit  in  dicto 
posse  etc.  dioere  etc. 

Et  primo  fuit  interrogatas  si  per  curie  prenentis  etc. 


MONEDES    DEL    UROELLBT  83 

Et  dixit  que  ha  tres  aemmines  poch  mes  ho  manco  que  va  fíll  de  mestre 
micholin  borgonyo  anomenat  grabiel  vingue  a  comprar  carn  a  la  camisería  y 
prengue  vint  diñes  de  carn  lo  qual  me  paga  ab  vna  pessa  de  dos  reals  dient  que 
li  tornas  lo  mes  auant  y  axi  jo  miri  y  recognegui  la  dita  pessa  y  trobi  que  era 
falsa  y  lay  torni  y  ell  me  digue  que  li  fes  la  carn  y  encara  lam  deu. 

E  mes  dix  interrogat  que  dies  abana  nom  portas  la  dita  pessa  Tingue  lo 
matex  fill  del  borgonyo  que»  diu  grabiel  y  compra  dos  ardits  de  carn  y  jols 
prengui  y  vehent  jo  que  eren  falsos  los  hi  torni  y  el  ma  dona  dos  ardits 
bons. 

E  mes  interrogat  dix  quejo  tallo  alia  taula  della  ouella  y  que  venen  moltes 
voltes  alguna  que  porten  ardits  falsea  della  matexa  marcha  que  an  trobat  a 
simón  tolse  y  he  entes  a  dir  ya  diu  publicament  per  la  ciutat  que  y  corren  molta 
ardita  falaos  de  la  marcha  que  han  trobat  a  dit  simón  tolse  y  asso  puch  dir  jo 
pprquen  fas  torntr  molta  y  noy  ha  dia  que  no  men  porten  en  mana. 

Fuit  aibi  lectum  et  peraeuerauit  etc. 


Dicto  die  Honorabilia  petrua  aloy  autor  ciuitatis  vrgellensií  testia  citatus  ad 
dictam  instanciam  qui  jurauit  in  dicto  posse  in  animam  suam  etc.  dioere  etc. 
veritatem  etc. 

Et  primo  fuit  interrogatus  si  per  curie  preñen  tis  etc. 

Et  dixit  que  menant  vn  dia  preaent  a  mestre  nicholau  borgonyo  pedrenyaler 
pres  del  Icch  de  arfa  en  la  present  ciutat  interrogant  lo  sobre  dells  ardits  falsos 
que  son  trobata  en  poder  de  simón  tolse  quey  aabie  ha  dit  ai  ningu  y  sabie  sobre 
loa  ardits  falsos  que  han  trobat  a  simón  tolse  serie  son  fíll  menor  ques  diu  sal- 
doni  y  jo  he  replicat  que  si  ninguna  cossa  y  sabie  que  digues  la  veritat  sino  que 
les  cordes  li  farian  dir.  A  les  horea  dit  borgonyu  ha  dit  y  respost  dient  que  ja 
ere  stat  turmentat  y  queja  ere  exit  de  majors  treballs  que  no  aquestos  y  que 
ere  estat  prea  vn  any  en  barcelona  y  no  ha  volgut  dir  per  quina  cauaa  per  molt 
que  jo  lo  aia  interrogat. 

E  mea  interrogat  dix  que  jo  he  tingut  tauerna  alguna  diea  aprea  de  sant 
simón  y  ajudes  fira  della  present  ciutat  y  los  filis  de  dit  mestre  borgonyo  ques 
diuen  grabiel  y  saldoni  segons  he  entes  a  dir  a  son  pare  Tenien  a  comprar  vi  y 
pa  loa  quala  me  donauen  molts  ardits  falaoa  della  aeu  della  matexa  marcha  y 
Btampa  de  aquestoa  quem  aon  moatrats  al  vull  los  quals  jo  conech  y  tinch  per 
falsos  y  hauent  me  donat  dits  borgonyons  de  dits  ardits  falsos  y  jon  doni  rabo 
ais  senyors  consola  que  les  hores  ae  trobauen  y  que  tinguessen  compte  que 
molta  moneda  so  es  ardits  falsos  della  preaont  ciutat  anaue  per  ciutat  y  que 
tingaessem  bon  compte  y  deaprea  me  son  vinguts  mol  tea  voltea  de  aquexoa  ma- 
tezos  ardits  quem  son  mostráis  per  ha  comprar  pa  y  vi  y  despnix  non  he  volgut 
pendre. 

Fuit  sibi  lectum  et  peraeuerauit. 


Die  xn  martii  1585. 

Discretas  guillermus  punyes  notarios  Tille  coUis  de  nargo  testis  qui  jurauit 
in  posse  regentis  judicaturam  presentía  ciuitatia  ad  dominum  deum  etc.  di- 
cere  etc. 

Et  primo  fuit  interrogatus  super  curie  prenentis  etc. 

Et  dixit  que  venint  yo  testimoni  de  organya  ab  vn  home  quem  par  ea  gendre 
de  miquel  castell  della  present  Ciutat  ym  par  que  menaue  en  temps  passat  vn 
parell  de  matxoa  y  parlant  de  moatre  borgonyo  quel  auien  menat  prea  de  oliana 
dix  que  al  torrent  della  iglesia  de  bassela  hauie  encontrat  lo  fíll  de  mestre 
nicholau  borgonyo  y  que  li  hauie  dit  sill  volie  guiar  que  el  dirie  lo  que  paase 
sobre  della  moneda  falsa  y  que  farien  patir  a  son  pare  inju^tament  qnell  hauie 
fet  loa  cunya  ab  aimon  tulae  della  moneda  della  aeu. 

Foit  aibi  lectum  et  perseuerauit. 


Die  XIII  martii  1585. 


84  F     CARRERAS  CANDI 

AnthoniuB  garrigua  sarralerias  regai  francie  nunc  ciuitatis  vrgellensiB 
habitantis  te»tie  citatue  qui  jorauit  in  dicto  posse  eto.  dicere  etc. 

Et  primo  fuit  interrogatus  super  curie  prenentis  etc. 

Et  dixit  que  lo  die  de  Sant  Anthoni  mes  prop  passat  estant  jo  al  portal  de 
tredors  della  preeeat  ciutat  vegui  a  saldoni  borgonyo  ques  passejaue  per  ali  y 
portaue  aiguus  diñes  ho  aniitii  nou8  de  esta  ciutat  ñns  en  summa  de  vn  sou  poch 
mes  ho  manco  y  el  me  scomete  dientme  si  volie  anar  a  veure  que  el  tenie  alguns 
menuts  y  ali  los  me  amostra  dientme  que  io  miras  si  eran  bons  y  io  li  digui 
que  lansas  que  tots  eren  falsos  que  ali  haont  beuriem  nos  affrontariem  y  io  tes- 
timoni  no  se  que  sen  feu  de  dits  ardits  be  es  yeritat  que  aquell  die  se  passe- 
jaren  lo  dit  saldoni  borgonyo  ab  simón  tolse  dins  la  present  ciutat  y  tambe  de- 
fora  y  asso  se  jo  teetimoni  perquells  vegui  passejar  y  lo  endema  fugi  lo  dit  bor- 
gonyo en  sabent  que  auien  pres  al  dit  tolse  y  despuig  noli  he  viet. 

Fuit  sibi  lectum  et  perseuerauit. 


Dicto  die;  janotus  celler  sutor  ciuitatis  vrgellensis  testis  qui  jurauit  in  dicto 
poBse  etc.  dicere  etc.  deponere  veritatem  etc. 

Et  dixit  que  trobant  me  jo  testimoni  en  cassa  de  mon  jerma  saluador  celes 
vn  die  despres  que  simón  tolse  esta  pres  en  companyia  de  mestre  joan  marti 
daguer  y  parlant  dells  ardits  falsos  que  han  trobat  ha  simón  tolse  vingue  gui- 
lem  scalera  del  mas  delles  vidrielles  y  hoint  nos  parlar  de  dit  tolse  digue  dit 
scalera  «que  ñau  fet  de  simón  tolse»  y  nosaltres  diguerem  que  non  hauien  fet  res 
encara  que  a  la  presso  se  estaua.  Aleshores  dit  scalera  dix  que  ell  ere  estat 
conuidat  de  fer  moneda  en  cassa  sua  per  vn  serraller  y  no  anomena  qui  ere  que 
jo  tinga  recort  dientho  deis  borgonyons  mes  nom  recordé  si  digue  lo  pare  ho  lo 
fill  y  dit  scalera  digue  queu  auie  dit  a  sa  muler  y  ella  diu  que  li  digue  que  nou 
fes  per  res. 

Fuit  sibi  lectum  et  pjrseuerault 


Dicto  die. 

Grabiel  vilamulis  ciuitatis  vrgellensis  testis  citatus  productus  etc.  qui  ju- 
rauit in  dicto  posse  etc.  dicere  etc.  deponere  eto. 

Et  primo  fuit  interrogatus  super  curie  prenentis  etc. 

Et  dixit  que  venint  jo  de  senahuiga  com  fui  a  la  vila  de  oliana  al  hostal 
del  pubill  clariana  entengui  a  dir  a  vn  home  de  oliana  que  dona  setse  reals  al 
hoste  que  es  lo  dit  pobil  clariana  per  aquells  portas  alia  muler  de  mestre  nicho- 
lau  borgonyo  que  saldoni  fill  del  dit  mestre  nicholau  deye  y  li  enuie  dit  ha  dit 
home  que  el  hauie  fet  los  cunys  della  moneda  falsa  ques  nlet  en  la  seu  de  vrgell 
y  que  sil  guiauen  ell  dirie  la  veritat  y  com  fui  alia  creu  del  pía  de  sant  tis 
encontri  a  guillemet  de  punyes  que  venie  ab  alguns  canales  y  vingueren  fina 
as»i  tots  plegats  y  es  veritat  quu  jo  he  menat  vn  parell  de  matxos  y  que  so 
gendre  de  miquel  caries. 

Fuit  sibi  leotum  et  perseuerauit.  * 


Ex  meritis  presentís  inquisitionis  et  alias  constat  Gabrielem  et  salidonem 
burgonyons  fratres  pedrenyalers  a  presentí  ciuitate  fugiise  pro  oriminibus  oon- 
tentis  in  inquisitíone  ideo  et  alias  discretus  ñsci  procuratoris  exhlbens  predic 
tam  inquisitionem  et  eoce  petit  dictus  burgonyons  fratres  capi  et  caroeribus 
mancipari  si  posunt  sui  ante  citari  ad  fines  banni  jnribus  et  priuilegiis  físci 
semper  saluis. 

Ffisoi  aduocatu8=ob.  vigésima  sexta  mensis  raartii  anno  predioto  millesimo 
quingentésimo  octuagesimo  quinto. 


MONEDES    DhL   URGBLLET  85 

Lo  procés  no  passa  mes  avant  de  la  citació  deis  dos  germans 
borg-onyoDS,  feta  á  26  de  Marc  de  1585.  Entre  les  moltes  iioves 
que'ns  donen  les  presents  declaracions,  hi  ha  la  d'anomenar 
ardits  nous  de  la  S>eu,  ais  que  llavors  se  fnlsificaren,  com  volent 
dir  que  de  poch  temps  ensá  s'hag-uessin  encunyat  en  la  Seu  d'Ur- 
g-ell.  Lo  que  nos  marcaría  una  variado  de  dibuix  ó  d'encuny, 
feta  en  los  volts  del  any  1585. 

Axi  mateix  la  declarado  d'En  Tolse,  que  assenyala  ainers  y 
ardits  de  la  Seu  nous  demostrará  la  existencia  de  do-?  monedes 
de  diferent  valor  simultaneament  circulant  á  la  Seu  en  1585. 

A.  mes  d'axó  ha  perving-ut  á  nostra  má,  altre  nova  de  la 
moneda  Seu-Urg-ellitana,  referent  al  any  1567.  Per  casualitat  la 
lleg-írem  en  la  inquisició  oberta  contra  d'En  Joan  Cominal,  vehl 
de  Montferrer.  Se  fa  constar,  com  dit  Cominal  preng-ué  un  diner 
de  la  Seu,  de  color  roig,  lo  qual,  en  testimoni  de  la  fé  que  prome- 
tía á  certa  dona,  >i  qui  eng-anyá,  partí  en  dug-uas  parts  y  n'hi  en- 
trega la  una,  guardantse  ell  la  altre  (189). 

Los  exemplars  que  han  pervingut  fins  nostres  temps,  de 
moneda  de  la  Seu,  son  efectivaujent.  dellautó  ro¿^, "infuses  y  fets 
d'una  fulla  de  metall  facilment  partible  ab  los  dits.  La  sua  estruc- 
tura es  consemblant  ¿  la  deis  senyals  eclesiástichs  tan  usats  en 
lo  propi  segle  XVI  y  coneguts  ab  los  noms  de  ploms,  pallofes  ó 
nu/nntus  missariim,  y  á  Franca  ab  lo  de  méreaux.  Estes  senyals 
obtingueren  certa  circulació,  publica  y  comercial,  tenint  impor- 
tancia numismática  y  merexent  degut  lloch  en  les  colec- 
cions. 

Circulen  entre  los  numismátichs,  exemplars  d'encunyacions 
d'aquestes  monedes  de  la  Seu  d'ürgell,  ben  diferents  pnr  lo 
dibuix  y  pertanyents  á  dugues  époques:  lo  que  mostra  un  grifo 
ó  animal  alat  y  lo  que  representa  un  edifici  ó  seu  episcopal.  En 
nostra  opinió,  lo  primer  podrá  esser  anterior  al  segon;  pro  ni 
l'un,  ni  l'altre,  deuhen  assenyalarse  com  originaris  del  segle  XV, 
sino  del  XVI,  si  be  Aloiss  Heís  (190)  judica  esser  del  XVII,  lo  hu 
d'ells  lo  qui  presenta  lacren.  No  ho  contradirém  del  tot,  puix 
arqueológicament ,  lo  dibuix  é  inscripció  axis  ho  signifi- 
quen. 

Primer   dibuix. — Lo    grifo  mostra  á  son    volt,   dintre  d'un 


(189i  A.  lo67.— «Jo  ans  no  vulg-ui  consentiren  res  li  digué  quem  donas  senyal  de  la  fe 
que  ell  me  promettia  de  pendrem  per  muller  y  ell  m-*  dipué  que  lo  sendema  lam  donaría 
y  axi  lo  sendema  es  veritat  que  "U  me  dona  per  senyal  de  la  fe  quem  prometía  sttes 
que  noy  hauia  testimonis  vna  meytat  de  diner  de  la  seu  roifr  que  pañí  per  mix  y  ell  se 
lura  laltra  mitat.»  (Colecció  d'enquestes  judícials;  arx.  Capitular  de  la  Seu  (i'Urgell. 

(190)  Alois  Heis.  Descripción  general  de  las  monedas  hispano  cristianas,  vol.  II,  pl.  181, 
tám.  97. 


86  F.    CARRERAS   Y  CANDI 

cercle,  la  inscripció  C1VITA.S  VRGELLINA;  comencant  ab  una 
mitra  emblema  de  la  jurisdicció  de  la  Ciutat;  entre  les  cames 
del  garifo,  una  S.  La  moneda  está  resellada  ab  altre  S,  inicial  de 
Sen  y  es  de  llautó  incusa. 

Fou  lo  primer  en  donarla  ¿  conexer  n'Artur  Pedrals  si  be  se 
concreta  á  pubíicar  lo  dibuix  y  descripció  (191)  d'una  sola  mo- 
neda, sense  aventúrame  cap  judici  ni  referirnos  les  diferentes 
variants  que  n'existexen. 

Tením  trovades  quatre  notables  variants  que  responen  á  em- 
premptes  diferents. 

1.*  variant:  La  mitra  del  comencament  de  la  inscripció,  es  de 
major  g-randaria:  cinch  punts  separen  la  paraula  CIVITAS  de 
la  VRGELLINA;  la  G  conserva  sabor  g-ótich. 

2.'  variant;  La  mitra  es  de  mida  mitjana:  un  sol  punt  separa 
CIVITAS  de  VRGELLINA;  lo  cercle  esterior  es  de  perles. 

3,*  variant:  La  mitra  es  mes  petita:  en  lo  demés,  es  igual  á 
la  seg-ona  variant,  pro  no  té  lo  cercle  de  perles. 

4.*  variant:  La  mitra  desapareix  totalment  de  la  inscripció; 
la  N  á.^wgelUna  está  al  revés  N  y  la  lleg-enda  diu  CIVITAS  VR- 
GELILNA  ab  la  I  avants  de  la  segona  L  si  be  confusament  posada. 
No  duptém  que  aquesta  es  una  de  les  falsificacions  de  que  parlen 
los  precedents  documents. 

També  de  la  S  ab  qub's  ressellá.  n'hi  han,  al  menys,  dugues 
empremptes  prou  diferents,  puix  la  una  mostra  á  dalt  y  á  baix 
una  petita  ratlla  y  la  altre  no. 

Sobre  aquest  resellament,  consta  en  les  actes  deis  acorts  del 
Capítol  de  la  Catedral,  que  á  30  de  Juny  de  1618,  tant  la  ciutat 
de  la  Seu,  com  la  vila  de  Castellbó,  feyen  y  repicaven  moneda 
d'ardits. 

Segon  dibuix. — Edifici,  figurant  la  portalada  de  la  catedral 
urgellesa,  ab  escudet,  que  es  una  creu,  al  damunt.  Dintre  d'una 
circunferencia,  la  llegenda  CIVITAS  VRGELLENCIS.  Es  de  llautó, 
incusa.  Heiss  la  judica  del  segle  XVII  y  per  son  dibuix  ho  sem- 
bla. Com  d*aquest  segle  no  havém  pogut  examinar  gran  cosa  en 
la  Seu  d'Urgell,  dexám  assenyalada  la  investigació  á  qui  la 
vulga  completar. 


yi)    Memorial  numismático  eipañol.  vol.  III,  1872-73,  plana  246,  y  lámina  VIH. 


MONEDES   DEL   URG8LLET  87 

Exposat  tot  quan  tenim  pertinent  á  la  moneda  de  la  Seu, 
farém  lo  mateix  en  lo  que  respecta  á  altre  encunyació  monetaria 
d'una  vila  de  la  propia  regió  del  Urg-ellet,  que  fou  jurisdicció  del 
Capítol  Catedral  d'Urg-ell  y  del  Yescomte  deCastellbó,  condómi- 
nos d'aquell  terme.  Nos  referim  á  la  moneda  que  la  població 
d'Organyá  bate  durant  lo  seg-le  XVI. 

La  oportunitat  d'haver  pogut  examinar  l'antich  arxiu  de 
Santa  María  d'Organyá,  nos  permet  dir  alguna  cosa  de  la 
moneda  usada  en  aquella  part  de  Catalunya  durant  los  se- 
gles  XI  y  XII. 

La  primera  moneda  de  que  parlen  los  contractos,  son  los  sous 
y  argenSy  durant  los  segles  X  (192),  tot  lo  XI  (193)  y  fins  á  mitjans 
del  XII  (194). 

Ab  sous  y  argenses,  son  substituides,  en  un  document  sense 
data,  pro  que  pertany  á  la  segona  meytat  del  segle  XI  ó  primera 
del  XII,  les  prestacions  feudals  que  cobrava  lo  monestir  de  Santa 
Maria  d'Organyá  de  diferents  feudataria  de  la  vila  de  Fonta- 


(192)  A.  973.— Una  térra  á  Spedola  «ad  ipaos  linares»  es  veñuda  per  «precio  placibile 
arg-encica  III  ia  rem  valentem». 

(193)  A.  1001.— Certa  pessa  de  térra  al  Vilar  es  veñuda  «precio  argencios  II  placi- 
bües  in  rem  vaientem». 

A.  1015,— Guadamir  ven  á  Albert  un  mallol  en  la  valí  de  Cabo  «propter  precio  solido 

I  et  argén  j  IIII  placibiles  in  rem  valentem». 

A.  1018.  — Una  pessa  á  la  AtmetUa  (valí  de  Cabo)  veñuda  «in  precio  placibile  solidos 

II  tt  argénteos  IIII  in  rem  ualentem»;  castigant  i.  qui  s'oposás  ais  tractes  ab  «libras  III 
áureas  componat  in  uinculo  plaito». 

A.  1035.— Altre  pessa  á  la  Atmetlla,  veñuda  «precio  argens  X  placabiles  in  rem  ua- 
lentem». 

A.  1037.— Ermemir  ven  una  pessa  de  térra  á  SantSadurni  «ad  ipsos  rubios»...  «precio 
placibile  solido  I  etargencies  III  in  rjm  ualentem». 

A.  1037.— Una  pessa  de  térra  «in  puiolo  adrouese»...  «uindo  uobis  ab  integrum  in 
precio  porche  I  ualente  arg-encios  IIII  placibiles». 

A.  1043.— Fachil-  ven  la  térra  que  possehia  «per  donatione  de  Galafonso.  Qui  est  in 
comitatum  orgello  in  ualle  nempas  in  uitla  feuano  in  apendicio  de  sancti  iuliani  in 
locum  que  uocant  Fedanzo»...  «in  precio  Solidos  II  placibiles  in  rem  ualentem». 

A.  1045.- Lo  Sacrista  de  Santa  Maria  d'Organyá  ven  á  Eldomar  una  térra  á  S.  Víctor 
en  la  Buadel'a  «in  precio  ph  cibi^e  Solidos  IIII  et  argens  IIII  in  rem  ualentem». 

A.  1067.-  Baró  ven  á  Bernard  una  vinya  al  Favar  (valide  Cabo)  <.<in  precio placibilem 
argencios  IIII  in  res  ualentem». 

A.  1067,— Una  pega  al  Pujal  veñuda  per  «solidos  lili  placibiles.» 

A.  1069.— Una  peca  al  Favar  veñuda  «precio  palacibile  argencios  II». 

A.  1075.— Una  peca  á  S.  Sadurni  de  la  valí  de  Cabo  «in  precio  placibile  argencios  IIII 
in  rem  ualentem». 

A.  1097.— Berenguer  Guillém  ven  unes  peces  de  térra  á  Perlas  tet  recipimus  de 
berenguer  precium  solido  I  grosso  et  de  guillem  II  placibilis». 

(194J  A.  1119.— «in  comitatum  orgello  in  uilla  cuilar  in  apendicio  sancti  slejh'ni»... 
«et  recipimus  obtime  per  eio  placibile  soliloa  tres  et  arerencios  III  in  res  ualentes». 

A.  1144. — Una  pessa  de  térra  á  Fontanet,  Uoch  dit  Queresa,  veñuda  per  «solidos  II  et 
médium»  y  d'altre  part  cobrant  á  mes  «argencios  IIII». 

A.  1154.=>Guillém  Berenguer  de  Vall-llebrera  reb  del  Prior  d'Organyá,  «unum  mu- 
lum  ualentem  autem  XX.ti  solidos  denariorum  et  unam  mulam  ualentem  XX. ti  morabe- 
tlnot  bonos  de  auro». 


88  F.    CARRERAS    CANDI 

net  (195).  Som  al  temps  en  que  per  la  major  abundancia  de  mo- 
neda, les  oblig-acions  personáis  se  substituexen  per  sumes  pecu- 
niaries.  En  altre  document  consemblant,  també  sense  data,  pro 
que  pertany  al  segle  XII,  les  prestacions  feudals  son  cambiados 
per  diners  y  meallals  (196),  en  lloch  á&\B  sous  y  argeyíses  ab  que 
foren  mudades  en  lo  contráete  á  que's  refereix  lo  document  pre- 
cedent. 

També  en  lo  seg-le  XI  se  consig-nen  monedes  d'or,  ab  les  de- 
sig-nacions  de,  lliures  aurees  (197),  unces  amonedades  (198)  y 
áureos  (199).  Los  morabatins  d'or  hi  aparexen  en  lo  seg-le 
XII  (200). 

Dintre  lo  pegle  XII  s'observa  multiplicitat  de  monedes  en  los 
contractes  d'Organyá:  já  hi  surten  los  sous  de  Jaca  (201),  já  los 
agremunteses  (202),  já  los  sous  en  diners  de  Barcelona  (203).  Tot 


(19o)    Segle  XI  al  XII. — «Aterit  memoria  de  ipso  censo  qui  exit  de  uilla  de  fontaned» 

(en  lavaUdeCabó;  «et  petro  oromir et  argencics  IIII  de  ost  et  argencio  I  de  ma- 

gench»....  «Et  de  bernard  guilelm.  ..  et  argencjos  IiII  Je  oste»....  «Et  joan  joan....  et 
unum  porcum  de  argencios  IlII.or....  et  argencios  lili  de  ost»....  «Guilabert  bardina....  et 
argenclos  IlII.or  de  magench..  .  et  argencios  IlII.or  de  ost»..  .  «Guilsbert  mir....  et  ar- 
gencios IlII.or  de  ost  et  de  magenc  argencios  II»....  Guilelm  gaün..  et  argencio  I  de 
msgenc  et  quatuor  de  ost»....  "Guilelm  eiz....  argencios  II  de  magenc  et  quatuor  de 
ost»....  «Guilelm  ioíre....  et  porco  de  preciD  argencies  VI  et  de  ost  a-gentíos  IlIIn.... 
<vDe  Poncio.  ..  et  argencios  II  de  ost».  ..  cEt  de  villa  fontaned  sic  exeunt  de  anno  in 
anno  porc  I  deprecio  de  solido  I  grosso  et  I  moltono  de  argencios  IIII»....  «Guillem 
ir  ere  de  Sancti  Marti....  et  argencios  II  de  ost  et  dos  de  magenc»  ...  «de  guilelm  enneg 
fogaces  III  et  argencios  II  de  ost  et  de  magenc  argencios  IT».... 

(196)  Segle  XII?— «Accoe<  remembranza  que 'a  em  A.  daguilar  del  sens  que  pren 
em  peramola»....  Lo  Mas  den  Caluet  XII  diners  de  mageng  et  II  almuts  de  ciuada  I 
almut  dordl  et  III  Meayllals  de  VI  censáis».,.,  «et  toto  seo  a  mesura  dagremont  et  IIII 
diners  de  Magenc  lo  mas». 

(197)  Vegis  lo  document  del  1018  de  la  nota  (193). 

(198)  A  1041.— laarn  Ramón  eenyoi-  de  Cabo,  ven  á  Ricolf  un  camp  á  la  Atmetlla  per 
preu  ullll  unzias  de  auro  bono  recipiente  in  numos  directos». 

(199)  A.  i084.— Venda  de  la  coma  de  Fauar  en  la  valí  de  Cabó«propter  pretio  áureos 
IlII.or  plac'biles  in  res  ualentem». 

(200)  A.  1138  —Venda  de  terres  á  Figols  per  preu  de  morabatins. 

A.  1142.— Ermesondis  ven  al  monestir  de  Santa  Maria  d'Organyá  una  térra  á  Rialp 
«prrpter  precio  placibile  morabetins  IlII.or  et  dúos  solides  bonos  et  obtimos  eine  engan». 

A.  1154.— V-gis  lo  document  indicat  en  Ir  nota  (194). 

A.  1158.— Arnau  de  Mossed  confesa  rebre  del  monestir  de  Santa  Maria  d'Organyá 
«unam  mulam  de  iamdicte  ecclesie  beate  marie  organiani  ualentem  XXX  morabetinos 
ex  auro  purissimo». 

(201)  A.  1120.— Conven!  entre  Ramón  Guillém  prior  de  Santa  Maria  d'Organyá  y 
Bernat  Guillém  «tali  conuenientia  ut  ueque  ad  quinquagepima  Bernardus  Willelm 
reddat  ipsum  enap  Raimundo  Willelm  priori  et  si  ipsum  enap  non  rediiderit  reddat 
tantum  de  fina  plata  quantum  habebat  in  ipso  enap  equali  pondere  uel  LX  solidos  de 
iaca  si  moneta  fuerit  tam  valens  si  uero  fuerit  peiorata  reddat  de  illa  meiori  moneta 
que  currerit  per  urge!>. 

(202)  A.  1186.— Terres  venudes  á  Canelies  per  «LXXX  solidos  acrimontensis  monete 
í-t  8i  ista  mutauerit  meliori  monete  que  in  comitatu  urgelli  cucurrerit». 

(203)  A.  11.03.— Ramón  de  Felguera  reb  del  Prior  de  Santa  Maria  d'Organyá  «VIII» 
X  solidos  denariorum  barchinonensiuir». 


MONEDES    DEL    URGELLET 


89 


lo  qual,  indica  certa  inseg-uretat  monetaria  en  lo  mercat  y  mo- 
tiva que,  tant  al  parlar  deis  sous  jaqneses,  com  deis  agremun- 
teses,  s-assenyali,  com,  en  cas  d*esFer  trets  de  circulado,  s'entre- 
gás  llur  equivalent  en  la  millor  moneda  que  corregués  per  lo 
Comtat  d'Urg-ell. 

Es  remarcable  lo  temor  del  cambi  de  la  moneda,  de  que  donen 
mostra  altres  documents  d'Org-anyá,  actuats,  no  sois  en  lo  co- 
mencament    del   seg-le  XII  (204),  si   que    també   á  mitjans  del 

seg-üent  segle  XIII  (205). 

Dos  notables  inquisicionsj udicials  existents  en  l'arxiu  Capi- 
tular de  la  Seu,  deis  anys  1568  y  1573,  s'ocupen  de  les  monedes 
d'Org-anyá,  á  causa  d'haverse  falsificat  durant  aquell  espay  de 

temps. 

En  1568,  se  procesa  á  Mestre  Antoni  x.  baster  de  la  vila  de 
Oliana,  per  existir  encunys  en  casa  sua  y  expedir  ell  mateix 
moneda  organyanesa  falsa.  Sois  continuarém  les  dugues  declara- 
cionsj udicials  del  procés,  que  son  pertinents  á  nostre  obgecte, 
dexant  totes  les  altres  com  á  inutils. 

«Die  I  mensis  decembris  anno  domini  1568. 

Honor,  anthonius  oliua  agricola  ville  oliane  testes  qui  jarauit  in  manu  et 
poese  honorabilis  michaelis  pujol  bajuU  eiuadem  ville  etc. 

Et  primo  fuit  interrogatus  super  curie  prenenti  et  denuncians. 

Et  dixit  que  alguna  anys  ha  no  poria  dir  yo  testes  ara  quants  que  trobant  me 
en  casa  de  mestre  anthoni  baster  qui  esta  en  la  prcsent  vila  de  oliana  costa  la 
era  den  comella  que  era  anat  en  dita  casa  per  hlguns  afftr  que  tenia  ab  dit 
mestre  antoni  y  quant  fay  en  la  s  aleta  de  sa  casa  y  volent  me  fer  a  la  finestra 
que  hix  a  la  hera  den  comella  viu  allí  dos  moUos  que  gayre  bi-  no  podria  dir 
de  que  eren  fets  si  eran  de  fusta  o  de  pe  Ira  sino  quem  pare  que  dits  mollos 
estañen  grauats  e  penyalats  com  ha  pesses  de  dos  reals  ho  de  quatre  reals,  y  lo 
VD  mulle  se  tenia  bb  l'altre  ajustats  ques  pogquien  tancar  ha  modo  de  salers  de 
estany  de  ampiaría  quiscu  axi  com  la  ma  he  yo  testes  mirantme  dits  mollos 
diguí  a  dit  mestre  antoni  que  ere  alli:  «digau  cunyat  que  es  asso  y  perqué  ser- 
ueix»  e  ell  vehent  asso  que  yo  hauia  uists  dits  molles  los  aparta  per  aqui  enlla 
leuaütho  de  avinentesa  heresponent  me  al  que  yo  li  havia  demanat  que  era  alio 
y  perqué  servia  ell  dit  mestre  antoni  me  dix  que  un  home  de  sanct  lorens  era 
estat  en  sa  casa  y  que  hauia  dexat  alio  aili:  he  yo  te-timoni  tenint  sospita  ab  mi 
mateix  que  alió  no  fosseu  molles  de  pesses  «le  dos  ho  de  quatre  reals  ho  digui 
al  sogre  de  dit  mestre  antoni  baster  que  yo  hauia  vist  asso  y  asso  y  que  tenia 
temor  que  dits  molles  no  fossen  de  fer  de  aqu^xes  pesses  de  dos  ó  de  quatre 
reals  que  loy  diguea  y  quel  avisas  ques  guardas  de  fer  semblants  coses.  E  mes 


(204)  A.  1122.— Venta  d'una  peca  de  térra  al  Vilar  per  «denarios  XX  dequele  moneta 

•^one  currerit". 

A.  1141.— Arnal  Rodlan  vea  á  carta  de  gracia  un  alou  al  Anell  per  .«septuaginta 
solidos  denariorum  de  meliori  monete  quam  in  illo  tempere  currerit». 

(205)  A.  12o4.— Gaillém  prior  d'Org-anyá  ven  lo  mas  de  la  Escala  en  term^  del  eastell 
deCanyelles  imposantli  com  á  condició:  «ítem  quol  facias  nobia  turcui  IlII.or  solidos 
censuales  de  meliori  moneta  quod  in  villa  organia  data  fuerit». 

A.  1255.— Lo  prior  Quillém  ven  un  llinar  al  Covilar  cin  termino  de  montaionceU... 
uper  censu  VI  denarios  melioris  monete  quod  in  uilla  eedis  erit  curribllisr. 


90  F-    CARRERAS   Y   CANDI 

dix  interrogat  que  be  es  veritat  que  ha  entes  a  dir  per  la  vila  de  oliana  y  en 
dita  vila  es  fama  que  mestre  francesch  baster  qui  está  en  la  plassa  de  la  pre- 
sent  vila  qui  es  germa  sogons  diuhen  del  dit  meetre  antoni  baster  devers  aquel! 
temps  que  abateren  los  diners  de  barcelona  que  dit  mestre  francesch  passava  de 
dits  diners  de  barcelona  falsos  de  fransa  en  espanya.  Y  es  veritat  que  la  gent 
de  la  present  vila  de  oliana  se  fa  molt  gran  maravella  com  se  son  fets  dits  dos 
germans  tant  richs  dins  tant  poch  de  temps.  Y  ab  asso  la  gent  sen  es  sospitada 
molt  mes  y  encara  vuy  en  dia  ne  teñen  moita  sospita  y  asso  es  lo  que  yo  testes 
y  se  en  les  coses  predites. 
Ffuit  etc. 


Dicta  die. 

Mag.  Stephanus  antibert  faber  ferrariue  ville  oliane  testes  qui  jurauit  in 
eadem  poBse  etc.  dicere  etc. 

Et  fuit  interrogatus  super  premissis  etc. 

Et  dixit  que  veritat  es  que  yo  testes  no  se  si  dingu  de  dits  dos  germans 
basters  han  pasada  moneda  falsa  de  fransa  en  espanya  mas  be  es  veritat  que  yo 
testes  he  entes  dir  per  la  present  vila  de  oliana  no  poria  dir  a  qui  que  deyen  que 
era  fama  que  dits  dos  germans  basters  han  passada  moneda  falsa  de  fransa  en 
spanya  y  que  ells  ne  posauen  y  la  eemersauen  per  allí  hont  posquien  y  vuy  en 
dia  yo  testes  y  los  demés  de  la  present  vila  nos  fem  molta  gran  mervella  com  ni 
de  que  manera  dits  basters  se  son  fets  richs  axi  dins  tant  poch  temps  y  la  gent 
sen  sospita  molt  que  lo  quels  ha  fets  richs  es  por  causa  de  passar  dita  moneda 
falsa.  E  mes  dix  interrogat  que  trobantmeyo  testes  arahafet  dos  anysála  festa 
de  sanct  andreu  mes  prop  passada  que  era  en  la  vila  de  organya  a  la  fira  en 
companyia  de  mestre  antoni  lo  baster  de  la  present  vila  y  mestre  antoni  lo 
aabater  de  arfa  qui  soparen  allí  y  dormiren  tota  plegats  y  quant  se  vingue  al 
passar  del  escot  dit  mestre  antoni  lo  baster  me  dona  set  diners  de  organya  ho 
nou  que  pagas  loste  y  axí  los  doni  dits  menuts  al  hoste  en  febridor  y  ell  digue 
que  (^e  dits  diners  ni  hauia  sinch  de  falsos  y  que  nols  volia,  que  los  cambiassem. 
E  yo  testes  digui:  «vet  vos  assi  quilos  me  ha  dats  que  es  lo  baster  de  oliana».  E 
ali  dit  baster  los  cobra  e  digue  que  en  la  fira  los  hi  havien  donats  de  veis  y 
correges  y  altres  coses  que  hauia  veñudos  y  asso  es  lo  que  yo  testes  y  se. 

Ffuit  etc. 


Lo  procés  conté  altres  declaracions  que  no  teñen  res  de  nou 
al  íet  de  la  moneda  d'Org-anyá  übg-ecte  primordial  de  la  nostra 
solicitut. 

D'aquesta  interessant  falsificado,  descuberta  en  1573,  ne 
sig-ué  enculpat  lo  francés  Juan  de  Riu  Se  li  forma  procés,  hont  se 
retrau  un  encuny  per  falsificar  moneda  d*Org-anyá. També  hi  cons- 
ta la  existencia  de  numerari  fraudulent  «fet  a  quatre  cayres  molt 
mal  farg-at»  y  d'alg-un  exemplar  «que  encara  no  era  entoriscat» 
trovat  á  casa  del  serraller  d'Org-anyá.  Consignen,  altres  declara- 
cions de  testimonis,  com,  en  «la  espluga  del  frare  de  Santa  Fé», 
que  era  propietat  d'En  Sala,  s'havien  elaborats  diners  falsos,  á 
causa  de  trovarshi  no  poques  «storiscadures  de  diners  que  allí  se 
eren  fets  y  ab  les  dites  storiscadures  hi  havia  dos  diners  nous  y 
falsos  de  Org-anyá». 

Se  donava  lo  nom  de  storiscadures,  ais  retalls  de  la  planxa 
de  llanto  hont  se  marcava  l'encuny.  Era  aquest,  de  ferré,  d'un 


MONEDES    DEL   UROBLLET  91 

palm  de  llarg-aria  á  curta  diferencia,  y  que  ab  un  colp  fort  de 
martell  damunt  la  enclusa,  hi  quedava  marcat  lo  senyal  de  nume- 
rari  en  una  sola  cara.  Dasprés  se  retallava  ab  fortes  tisores  y  se 
contramarcava  ab  una  inicial,  usualment  la  de  la  vila,  que'ls 
posava  en  circulado. 

Lo  lloch  escuUit  per  fer  moneda,  á  Org-anyá,  no  l'havém  po- 
gut  precisar,  d'eutre  les  diferents  esplug-ues  que  existexen  en  la 
moutanya  de  Montroy  (206).  Al  seu  extrém,  damunt  la  unió  de  la 
valí  de  Cabo  ab  lo  plá  d'Organyá,  se  troven  encara  en  peu,  los 
estatg-es  y  capella  de  Santa  Fé,  hont  se  celebra  lo  mateix  tradi- 
cional aplech  y  se  dona  consemblant  caritat,  com  en  lo  seg-le  XVI. 
Alg-unes  esplug-ues  del  Montroy,  son  molt  interessants,  especial- 
ment,  la  famosa  foradada  existent  dessota  mateix  de  la  Capella, 
y  que  tendrá  mes  de  doscents  metres  de  Uarg-aria  y  la  esplug-a  de 
Fouollet,  contenint  dos  estatg-es  que's  comuniquen  per  un  llarch 
y  estret  corredor,  que,  evidentment  sigue  habitació  protohis- 

tórica. 

Lo  procés  de  la  falsificado  de  moneda  d'Organyá,  del  1573, 
no  es  llarch,  y  resultant  prou  curios  per  les  costums  de  la  térra, 
lo  continuarém  tot  sencer. 

Inquhicio   recepta  contra  joannem   de    riii   vallii   de   venasch    regni   fronde 
inculpatum  de  fer  moneda  de  organya. 

Die  XVI  mpn8Í8  madii  anno  1573.  i      •     i.-      • 

Peruenit  ad  auditum  hono-abilis  procuratoris  fiscí  Cune  condommationia 
ville  organiani  forma  publica  refferente  etc. 


Honorabilishieronimus  mingot  agrícola  ville  organiani  vice  comittatus  Cas- 
triboni  diócesis  vrgellensis  testen  citatus  qui  jurauit  in  posse  honorabilis  michae- 
lis  lort  bajuli  dicte  ville  pro  Rdo.  capitulo  sadis  urgellensis  condominum  eius- 
dem  ville  Ad  sancta  dei  euangelia  dicere  veritatem  etc.  . 

Et  primo  fuit  interrogatus  ipse  testes  super  premisiis  et  cune  préñente  etc. 

Et  dixit  es  ver  que  ma  muller  troba  vn  tros  de  planxa  en  la  cambra  (yie  lo 
sarraller  qui  sen  es  anat  y  lo  qui  vuy  encara  y  es  dormiren  la  qual  d»*»  ^a 
muller  lam  mostra  y  jo  deposant  y  vigui  en  dita  plaoxa  dos  bo  tres  diners  de 
organya  marchats  y  j¿  la  mostri  al  sarraller  y  ell  me  d.gue  que  lay  venes  que 
la  volia  per  ais  seps  deis  pedrenyals  y  jo  lay  doní  per  dos  ho  tres  dmers  y  apres 
sentí  que  dit  sarraller  la  picaue  en  la  enclusa  y  despres  no  se  que  sen  feu  y  aso 
68  lo  que  jo  deposant  y  se  y  no  altra  cosa. 

Ffuit  sibi  lectum  presente  dicto  bajulo  et  perseuerauít. 


(206)  Bs  curios  aqueat  exemple  de  penetrado  de  la  llengua  aragonesa  tant  en  dintre 
de  Catalunya.  Lo  color  extremadament  roig  del  terror,  ha  donat  nom  á  Mont-rojj  que, 
en  altrea  llochs  consemblants  del  Principat,  es  Mont-roig.  Roy  es  la  versio  ribagor- 
5ana  del  royo  aragonés,  y  que  allí  üa  restaten  termes  orográflcha  semblants  al  del  Ur- 
gellet,  com  v.  g.:  lo  de  Pvrroy  (puig  roig). 


92  F.    CARRERAS   Y   CANDI 


Die  V  mensis  agusti  1573  in  villa  collis  de  nargo. 

Honorabilis  petrus  perull  agricuia  ville  Collis  de  nargo  dicte  diocpsis  vrge- 
llensis  et  dictus  vicecomitatus  castriboni  testes  citatus  quijurauit  in  posse  hono- 
rabili  michaell  toar  cónsul  in  primo  gradu  dicte  ville  collis  de  nargo  loct.  bajuli 
joannis  saludes  bajuli  dicte  ville  etc. 

Et  primo  fuit  interrogatus  ipse  testes  etc. 

Et  dixit  vn  dia  estant  jo  depcsant  en  la  botiga  de  na  matrona  viuda  farrera 
de  la  villa  de  organya  la  qual  botiga  dit  sarraller  tenie  llogada  y  jo  deposant 
tenia  alli  vn  pedrf nyal  per  adobar  y  stant  tn  dita  botiga  vigui  un  diner  de 
organya  sobre  de  la  anclut-a  lo  qual  conegui  clarament  que  here  fals  y  de  or- 
ganya y  jo  prenguí  lo  dit  dioer  que  era  fet  a  quatre  cayres  molt  mal  fargat  y  jo 
testes  diguí  al  dit  sarraller  de  hon  ere  exit  haquell  diner  que  encara  no  ere  esto- 
riscat  y  dit  sarraller  prengue  lo  diner  y  lora  matexa  lo  marxa  ab  lo  mariell 
sobre  dita  enclusa  y  apres  lo  Uansa  desobre  la  fornal  y  digue  dit  sarraller  que 
si  loy  trobauen  per  ventura  ne  haguere  mal  de  cap  y  apres  me  digue  que  los 
consola  de  la  villa  de  organya  li  hauien  portat  lo  cuny  per  adobar  en  que  lin 
donauen  dos  reals  per  adobarlo  y  que  ell  auie  marcat  «quell  diner  ab  lo  matex 
cuny. 

Ffuit  interrogatus  etc.=Et  dixit  que  es  veritat  que  ha  ohit  dir  quos  f»'ye 
moneda  falsa  de  organya  y  jo  deposant  ne  vists  alguns  no  que  eapia  quils  ha  fets 
ni  qui  no.  E  aso  es  lo  que  jo  se  en  les  coses  predites. 


Die  VII  mensis  et  anno  vt  supra  in  dicta  villa  orgauiani. 

Honorabilis  joannes  puger  sutor  predicte  ville  organiani  citatus  etc  qui 
jutauit  in  posse  mei  josephi  segura  notario  eiusdem  ville  cum  licencia  et  posse 
honorabilis  michaelis  lort  bajuli  jamdicti  etc. 

Et  primo  fuit  interrogatus  etc. 

Et  dixit  que  es  ver  quejo  testes  he  hoit  dir  an  perot  perull  alias  guillemet 
de  punyes  en  la  villa  del  coU  de  nargo  en  presentía  de  mossen  johan  grau  rector 
de  montanicell  y  den  simón  portella  consol  desta  villa  de  organya  que  digue 
que  estant  ell  vn  dia  fn  la  botiga  de  dit  sarraller  que  vege  vn  diner  fals  de 
organya  desobre  lanclusa  y  quel  sarraller  li  digue  quel  hauie  marcat  ab  lo  cuny 
de  la  vila  que  los  consols  li  auien  portat  adobar  lo  dit  cuoy  y  que  de  adobarlo 
lin  donauen  quatre  sous  y  diu  que  lo  dit  sarraller  prengue  lo  dit  diner  y  lo 
marxa  ab  lo  martell  desobre  la  anclut<a  y  lo  lansa  sobre  la  forniil  y  digue  que  si 
loy  trobauen  que  per  vt^ntura  naguere  mal  de  cap,  Y  tanbe  he  hoyt  dir  ques 
fege  diners  falsos  de  organya  y  ne  vistjo  de  mos  vlls  y  he  vist  storiscadures  ala 
spluga  de  sancta  fe  que  segont*  les  dites  storiscadures  si  auie  feta  moneda  v  hrf 
hoit  dir  que  hieronim  mingot  de  aquesta  vila  aula  trobada  vn  tros  de  pianxa  en 
la  casa  de  hon  estaua  dit  sarraller  en  que  y  auifl  dos  ho  tres  diñes  de  organya 
marcats  y  noy  se  altra  cosa. 


Dicto  die  in  dicta  villa. 

Honorabilis  joannes  rogerius  labran  faber  ferrarius  familiarius  honorabilis 
francisci  febridor  faber  ferrarii  dicte  ville  citatus  qui  jurauit  in  posse  mei  jose- 
phi segura  notarii  eiusdem  ville  cum  licentia  et  posse  honorabilis  michaelis  lort 
bajuli  jamdicti  etc. 

Et  primo  fuit  interrogatus  etc. 

Et  dixit  que  es  ver  que  jo  deposant  he  hoit  dir  que»  fege  diners  falsos  de 
organya  y  jo  que  ne  vists  alguns  y  he  hoit  dir  que  dit  hieronim  mingot  auie 
trobada  vn  tros  de  pianxa  en  la  casa  de  hon  fstaua  dit  sarraller  y  que  en  la 
matexa  pianxa  y  auie  dos  diners  de  organya  marcats  y  tanbe  he  hoit  dir  an 


MONEDES    DEL    URGELLBT  93 

guillemel  de  punyes  qui  stant  ell  vn  dia  on  la  botiga  de  dit  eerraller  vegue  de- 
sobre  lanclusa  vn  diner  de  organya  fals  que  encara  no  ere  storiscat  y  dit  earra- 
Uer  diu  lo  marxa  ab  lo  martell  y  lo  lansa  dient  que  si  loy  trobauen  per  ven- 
tura ne  haurie  mal  de  cap  y  diu  que  digue  dit  flarraller  que  los  consols  de  la 
vila  li  auien  portat  lo  cuny  per  adobar  y  que  ell  auie  marcat  aquell  diner  ab  lo 
dit  cuny. 


Die  decima  mensis  et  anni  predictis  in  dicta  villa. 

Honorabilis   petrus  vidal  sutor    ville   oiganiani  ci^atus  qui  jurauit  in  posse 
mei  josephi  segura  not.  eiusdem  ville  cum  licentia  et  posse  jaradicte  etc. 

Ét  primo  fuit  interrogatus  etc. 

Et  dixit  que  es  veritat  que  jo  deposant  he  hoit  dir  ha  molta  gent  v  es  fama 
publica  ques  fege  moneda  falsa  de  organya  y  jo  deposant  ne  vists  y  me  han 
donata  a  mi  alguns  mes  nom  recort  qui  y  diumenge  segon  die  del  present  mes 
de  agost  stant  jo  testes  dauant  ma  botiga  vifíui  vo  minyo  que  portaua  dos  diners 
al  consol  en  simón  portella  y  quant  dit  consol  tingue  los  diaers  e.i  les  mans 
digue  que  eren  falsoí  y  los  me  mostra  a  mi  deposant  demanant  me  que  li  fes 
testimoni  com  aquells  diners  eren  f-.lsos  y  jo  los  miri  y  conegui  que  eren 
de  organya  y  que  eren  falsos  y  dit  portella  digue  al  minyo  qui  hauíe 
donats  aquells  diners  y  lo  minyo  respos  que  en  vicens  baiasch  oarnicer  desta  vila 
los  y  hauie  donats  y  he  oit  dir  que  hieronim  mingot  desta  vila  auie  trobat  vn 
tros  de  planxa  tn  casa  de  hon  dit  sarraller  fege  faena  y  nom  recort  si  degen 
quey  auie  diners  marcats  de  organya  en  dita  planxa  y  tambe  he  hoit  dir  que 
auien  pres  an  vicens  baiasch  ja  sobre  nomenat  perqué  li  auien  trobats  diñes  de 
organya  falsos  y  molta  gent  dege  y  ere  fama  que  auien  fets  diners  falsos  en 
la  spluga  de  sancta  fe  y  aso  perqué  y  auien  trobat  moltes  storiscadures  y  aso  es 
lo  quejo  se  en  les  coses  predites  y  no  altra  cosa. 


Dicto  die  in  eodem  villa. 

Honorabilis  petrus  codina  sartos  dicte  ville  citatus  qui  jurauít  m  posse  mei 
josephi  segura  notarii  jam  dicti  cum  dicta  potestate  etc. 

Et  primo  fuit  interrogatus  etc. 

Et  dixit:  jo  deposant  he  hoit  dir  y  es  fama  publica  ques  fege  moneda  falsa 
de  organya  y  jo  testes  ne  vists  de  dits  diners  falsos  a  molts  y  diumenge  segon  día 
de  agost  jo  deposant  estant  en  la  plasa  de  dita  vila  de  organya  y  estant  aquí 
vigui  venir  envers  dita  plasa  an  simón  portella  consol  de  dita  vila  y  en  com- 
panya  sua  un  minyo  y  dit  consol  portella  esseut  en  dita  plasa  vegue  que  lo 
consol  en  cap  qui  es  en  perot  soldeuila  sen  anaua  a  misa  y  ell  lo  crida  y  quant 
foren  iunts  dit  portella  digue;  «mirau  assi  y  dirán  apres  quejo  ho  fas  nous  par 
aquestos  diners  si  son  falsos»  y  dit  en  soldeuila  digue  «quils  ha  donats»  y  respos 
lo  dit  portella  «en  vicens  baiasch  los  ha  donats  en  aquest  minyo»  y  los  dits 
consols  en  soldeuila  y  en  portella  ensemps  ab  lo  dit  minyo  y  jo  testes  anarem  a 
la  carnicería  de  hon  dit  baiasch  es  carnicer  y  jo  digui  al  dit  consol  en  cap 
quem  mostras  los  diners  y  ell  los  me  mostra  y  jo  conegui  clarament  que  eren 
falsos  y  quant  forem  a  la  carnicería  los  dits  consols  digueren  al  dit  baiasch  que 
cambias  aquells  diners  al  minyo  que  no  eren  bons  y  lo  baiasch  digue  que  nols  y 
auie  donats  y  lo  dit  minyo  dix  que  si  que  ell  los  li  auie  donats  y  lo  dit  minyo 
sen  ana  y  prest  torna  ab  lo  baile  en  febridor  y  lo  baile  digue  al  dit  baiasch  que 
cambias  los  dits  diners  y  que  si  altra  volta  ell  lin  trobaua  en  son  poder  quel 
posarle  en  la  sija  que  ja  molta  gent  sen  clamaue.  Y  mes  auant  he  hoit  dir  que 
lo  guiliemet  de  punyes  estant  vn  dia  en  la  botiga  de  dit  serraller  vegue  vn 
diner  fals  de  organya  que  encara  no  era  storiscat  y  diu  que  dit  guiUemet  li 
digue  al  dit  sarraller  «tu  diners  fas»  y  dit  sarraller  digue  que  los  consols  de 
la  vila  li  auien  portat  lo  cuny  per  adobar  y  que  ell  hauia  marcat  aquell  diner 
ab  lo  dit  cuny  per  veure  si  estaua  be.  Y  tanbe  he  hoit  dir  que  en  la  spluga  do 


94  F.    CARRERAS   Y   CANDI 


gancta  fe  se  auie  feta  moneda  falsa  y  quey  auien  trobat  moltes  Ktoriscaiures  y 
que  creyen  quey  tenia  gent  de  dita  villa  en  fer  la  dita  moneda  y  axí  es  la  fama 
publica  per  tota  la  vila  y  aso  es  lo  que  jo  testes  se  de  les  coses  predites   y  noy 


86  mes. 


Eodem  die  in  dicta  villa  etc. 

Honorabilis  frarciscus  torres  basterius  dicte  ville  citatus  qui  jurauit  in 
posse  mei  josephi  segura  notarii  jamdicti  cum  dicta  potestate. 

Et  primo  fuit  interrogatus  etc. 

Et  dixit:  jo  deposant  se  molt  be  que  ses  dit  ques  íege  diners  falsos  de  orga- 
nya  y  es  fama  publica  per  tota  la  vila  y  jo  trobantme  lo  diluns  de  sinquagesma 
a  santa  fe  perqué  aquex  dia  la  vila  de  organya  y  acostuma  de  pujar  ab  professo 
y  si  ajuste  molta  de  gent  per  tal  dia  perqué  si  fa  caritat  y  estunt  alli  en  lo  prat 
de  la  montanya  de  dita  fanta  fe  lion  acostumen  de  donar  la  dita  caritat  alguns 
minyons  anaren  a  la  spluga  nomenada  del  frare  y  alli  trobaren  moltes  storÍ8ca- 
dures  de  diners  que  alli  se  eren  fets  y  ab  les  dites  storiscadures  y  auie  dos 
diners  nous  y  falsos  de  organya  y  axo  vegue  molta  de  gent  sense  jo  y  los  consola 
de  dita  vila  prengueren  los  dits  dos  diners  y  despres  ne  vist  jo  testes  de  altres  y 
ne  vigui  vuyt  ho  nou  en  les  mans  del  consol  portella  y  altre  dia  ne  viu  dos  que 
lo  consol  en  soldeuila  los  tornaue  an  vicens  balasch  carnicer  desta  vila  dientli 
que  donas  dos  diners  bons  al  minyo  del  princep  de  voloriu  pus  ell  li  hauie 
donata  aquella  dos  falsos  lo  dijous  abana  y  aao  era  lo  diumenge  air  agüe  vuyt 
dies  y  axi  los  cobra  dit  minyo  altres  dos  diners  bona.  Y  jo  he  hoit  dir  que  en 
caaa  de  ali  hou  dit  sarraller  eataua  y  en  lo  lloc  hon  dormia  ae  ere  trobada  vn 
tros  de  planxa  en  que  diu  y  auie  dos  diners  de  organya  marcats  y  tambe  he 
hoit  dir  que  guillemet  de  punyes  estant  vn  dia  en  la  botiga  de  dit  sarrailer 
diu  troba  un  diner  sobre  de  lancluea  de  dit  sarrailer  y  dit  guillemet  digue  al 
ausdit  sarrailer  «tu  diners  fas»  y  ell  respoa  «si  que  los  consola  me  han  dexat  lo 
cuny  quel  adobas  y  jo  he  fet  aqueat  diner  per  veure  si  ere  bo  lo  cuny».  Y 
tanbe  es  publica  fama  per  la  dita  vila  de  organya  que  diuen  que  en  loa  diners 
falsos  no  pot  fer  aino  que  gent  de  la  matexa  vila  y  sey  consent  pus  tan  prop  se 
son  feta  de  la  vila  y  aso  es  lo  quejo  se  y  he  hoit  dir  de  lea  coses  predites. 


Die  XI  mensis  et  anni  predictis  in  oodem  ville  etc. 

Honorabilis  hieronimua  vidal  textor  lini  ville  organiani  citatus  qui  jurauit 
in  posse  mei  josephi  segura  notarii  supradicti  cum  dicta  potestate  etc. 

Et  primo  fuit  interrogatus  etc. 

Et  dixit:  jo  deposant  he  hoit  dir  y  tal  es  fama  publica  ques  fege  diners  fal- 
sos de  organya  y  jo  testes  ne  vists  y  tocats  alguns  de  aquexos.  Y  he  hoit  dir 
que  a  la  eapluga  del  frare  de  aancta  fe  hauien  trobat  storiscadures  de  diners  y 
ab  les  ditea  atoriscadures  y  trobaren  dos  diners  falsos  de  organya  y  tota  la  gent 
dege  que  pus  aquí  se  eren  fets  que  gent  de  la  vila  y  tenie  y  conaentie.  Y  de  la 
planxa  que  mingot  troba  en  caaa  de  dit  sarrailer  ver  es  que  ho  he  hoit  dir  que 
dit  mingot  lavie  trobada  en  dita  casa  y  en  la  dita  planxa  diu  y  auie  dos  diners 
de  organya  m:ircats  y  també  per  lo  semblant  he  hoit  dir  que  en  guillemet  de 
punyea  auie  trobat  vn  diner  fals  de  organya  que  encara  no  ere  storiscat  en  la 
botiga  de  dit  sarrailer  sobre  de  la  anclusa  y  diu  que  dit  guillemet  digue  al  sua- 
dit  aarraller  «de  hon  es  exit  aquest  diner:  tu  moneda  fas»  y  *í11  reapos  «si  que  los 
consola  me  han  portat  lo  cuny  per  adobar  y  jo  he  marcat  aquest  diner».  Y  tan- 
be  diumenge  mes  prop  pasat  agut  vuyt  dies  estant  jo  testes  a  la  carniceria  del 
molto  viu  que  lo  consol  soldeuila  dona  dos  diners  falsos  an  vicens  balasch  car- 
nicer de  dita  carnicería  dientli  quen  donas  altres  dos  de  bons  que  aquells  eren 
falsos  y  dit  consol  li  feu  moltes  manases  dientli  que  de  aqui  al  davant  non  tro- 
bas  mea  de  diners  falsos  en  son  poder  sino  que  ho  pagaría  molt  be  y  dit  vicena 


MONBDBS   DBL    URGBLLBT  95 

lin  dona  altres  dos  de  bons  y  aso  es  lo  quejo  testes  he  hoit  dir  y  se  de  tot  lo  que 
me  aueu  enterrogat  y  no  se  altra  cosa. 


Die  XIII  mensis  Augosti  anuo  predicto. 

Joannes  riu  loci  de  venasch  et  vallis  etiam  de  venasch  regni  f rancie  testes 
qui  jurauit  in  posse  honorabili  baiuli  de  montfarrer  etatis  vt  dixit  XXV  vel 
XXVI  annorum. 

Interrogatus  perqué  esta  pres  y  detingut  en  lo  present  castell  de  mont- 
farrer 

Et  dixit  que  jo  presum  que  estich  pres  perqué  es  fama  publica  que  en 
organya  corre  alguna  moneda  falsa  de  organya  e  han  volgut  dir  que  jo  tindria 
culpa  en  la  fabrica  de  dita  moneda  perqué  dias  la  casa  ho  botiga  quejo  treba- 
Uaue  dins  dita  vila  de  orginya  se  ha  trobat  dos  diners  de  aquexos  falsos  y  han 
me  volgut  enculpar  me  a  mi  de  aquex  negoei.  Pero  la  veritat  es  que  en  dita  bo- 
tiga treballaua  vn  sarraller  ques  dehie  lo  francimany  que  hauia  tres  o  quatre 
mesos  y  treballa  en  dita  vila  X  o  XII  dies  y  apres  sen  ana  de  amagat.  E  lo  dit 
francimany  es  lo  qui  fahia  la  dita  moneda  falsa  o  los  dits  dos  diners  ques  tro- 
baren  en  dita  botiga  hi  eren  restats  del  temps  que  dit  francimany  y  estaue  y  la 
hu  o  mes  verament  vn  tros  de  planxa  hahont  estauen  figuráis  los  dos  troba  en 
hieronim  mingot  en  la  cambra  ahont  dit  sarraller  y  jo  dormiem.  E  laltre  troba 
en  guillemet  de  punyes  lo  qual  troba  en  la  botiga  yo  no  se  en  quin  loch.  E  dix 
me  a  mi  lo  dit  guillemet  com  ere  allí  que  ere  fals  e  jo  si  fehia  moneda  e  jo  li 
respongui  burlant  que  si  que  los  consols  me  hauien  portat  lo  cuny  per  adobar 
que  seré  trenchat.  E  lo  dit  diner  prengui  jo  y  lo  vaig  sclafar  dauant  ell  ab  lo 
martell  en  la  enclusa. 

Interrogftt  com  sab  ell  que  lo  dit  francimany  fabricas  aquella  moneda. 

Et  dixit  que  la  veritat  es  que  lo  dia  abans  que  lo  dit  francimany  sen  ana 
digue  a  mi  deponent  que  nom  espantas  que  ell  ne  tenie  prou  de  moneda  e 
amostram  tres  o  quatre  saquets  en  que  tenia  la  noneda  que  podie  hauer  en 
cada  saquet  dues  mostes  de  moneda  falsa  de  la  Seu  de  organya  de  Paigcerda  y 
altres  lochs.  E  per  so  dich  que  se  que  ell  fehie  la  dita  moneda  falsa. 

E  mes  dix  interrogat  que  es  veritat  que  jo  comprí  per  preu  de  dos  diners 
aquell  trosset  de  planxa  que  dit  mingot  tenie  en  que  staue  figurats  los  dits  dos 
diners  y  posila  al  cep  del  pedrenyal  den  miquel  lort. 

Interrogat  perqué  pus  ell  sabia  que  lo  francimany  ere  moneder  y  fahie  mo- 
neda perqué  no  ho  vingue  a  denuntiar  a  la  justicia  y  perqué  despuys  no  ha  de- 
nunciat  de  tant  temps  ensa. 

Et  dixit:  jo  sabia  ja  que  lo  volien  pendre  per  moneder  peique  eren  vingudes 
letras  de  la  Seu.  E  per  so  non  diguí  res  pus  ho  sable  la  geot.  E  despuys  nom  so 
curat  de  dirho. 

E  mes  dix  interrogat  que  jo  esolafí  lo  diner  que  guillemet  de  punyes  me 
dona  perqué  no  sabia  que  ferne  pus  era  fals  y  que  no  sabia  que  femé  lo  an 
diguí  a  dit  guillemet  de  punyes. 

E  mes  interrogat  dix  que  los  consols  nuncha  me  han  portat  ni  parlat  que  jo 
adobas  lo  cuny  ni  may  lo  he  vist  ni  tengut  en  mea  mans  Empero  com  dit  tinch 
digui  a  dit  guillemet  per  burla  que  los  consols  me  hauien  portat  los  cunys  per 
adobar. 

Interrogat  com  pot  dir  que  no  hage  entrevingut  en  fer  dita  moneda  falsa 
com  la  cort  tingue  informatio  que  ell  si  hage  tingut  que  de  tot  digue  la 
Teritat. 

Et  dixit  que  may  ha  res  de  veritat. 

Interrogat  si  sab  que  en  la  spluga  den  sala  prop  sancta  fe  se  hage  fabricat 
moneda  alguna. 

Et  dixit  que  yo  noy  se  res  sino  per  hauerho  hoit  dir  que  hi  han  atrobat  esto- 
riscadures. 
^^Ffuit  sibi  lectum  et  perseuerauit  presentí  dicto  honorabili  baiuio. 


96  F-    CARRERAS    Y   CANDI 

Val  la  pena  de  fixarse,  en  esta  derrera  declaració,  en  lo  cali- 
ficatiu  francitnany,  similar  al  &'alemany ,  puix  acusen,  un  y  altre, 
la  fórmula  g-ermánica  many,  aplicada  al  lloch  d'orig-en  de  la 
persona. 

No  sabem  la  fi  del  procés,  lo  qual  seg-urament  no  arrivaria  á 
sentencia  definitiva,  per  causa  d'haverse  escapat  del  castell  de 
Montferrer  hont  estava  deting-ut,  á  disposició  de  la  justicia,  lo 
procesat  Joan  Riu. 

En  lo  procés  referent  á  falsificació  de  la  moneda  seu-org-elli- 
tana,  del  any  1585,  se  dona  compte  de  que  los  processats  Simón 
Tolse  y  los  g-ermans  borg"uinyons,  aytambé  falñficaren  la  mo- 
neda d'Org-anyá.  Axis  la  declaració  del  serraller  Francesch  Reed 
diu  haver  vist  aytal  modeda:  al  procesat  Tolse,  lo  jutg-e  li  mostrá 
diners  falsos  «de  la  estampa  de  la  Seu  y  d'0>'ganyá>'>. 

Per  tercera  veg-ada,  donchs,  la  moneda  d'esta  Vila  se  falsi- 
fica, en  lo  curt  termini  de  disset  anys  y  encara  podien  haverhi 
hag-ut  altresfalsificacions  que  desconexém  per  falta  de  documen- 
tado. Es  un  fet  que's  repeteix  constantment,  en  tots  los  seg-les  y 
per  qualsevulla  reg-ions  de  Catalunya,  já  sig-an  les  recondites  en 
les  valls  pirenenques,  já  les  de  terres  baxes  y  maritimes. 

La  nova  mes  concreta  sobre  altres  batiments  de  moneda  d'Or- 
g-anyá fets  mes  avant,  á  les  derreries  del  seg-le  XVI,  es  la  solicitut 
deis  Cónsols  de  la  Vila,  al  Capítol  de  la  Seu  d'Urg-ell  per  perme- 
trels  encunyar  fins  á  cent  Uiures  de  moneda  menuda,  ab  l'ob- 
g-ecte  de  reparar  alg-uns  dampnatg-es.  Porta  la  data  del  6  d'Abril 
de  1587. 

Llavors  los  Canong-es  de  la  Seu,  los  hi  atorg-áren  la  Ilicencia 
que  solicitaven  pro  una  vice  latiluní,  90  es,  tant  sois  per  una 
veg-ada  (207). 

Fins  ara  no  s'ha  trovat  cap  exemplar  numismátich  que's  pug-a 
atribuir  á  Orgfanyá,  á  despit  de  les  moltes  indag-acions  per  nos- 
altres  portades  á  terme  en  la  propia  població,  durant  lo  mes 
d'Agostde  1905. 


(20"7)    Llibres  d'actea  capUolars  de  la  Seu  d'Urgell. 


.Jjf-  '.&'.■■  '.@t'  '.&■■■  ^  '¡a'y  '<s'-'  l^.  ^'  -ét'  !&>;,  "é;.'  %  '(^l  "í^.  %  '(•)',.  'js',.  ^i)^.  y-:[.  %)i,  "^  'í^-Wí 

'  ;35n;js:ij' 


POLÍTICA  MITJAEVAL 


(1247  Á  1300) 


Jaume  I  ajunta  á  son  patrimoni  lo  terme  de  Caniarasa  (1247),  — Castlans  de  Ca- 
marasa. — Rendes  reyals  de  Camarasa,  arrendades  á  Guillém  de  Cardona  y  á  Martí  de 
Vall-llebrera  (¿1260  á  1270?). — Consequencies  del  assessinat  de  N'  011er  de  Cubells. 
— Los  assessins  venuts  per  la  justicia  local,  á  la  familia  OUer  (1267?).  —  Jaume  de 
Cervera  perceptor  de  les  rendes  reyals  á  Camarasa  (1270?  á  1279). — Residencies  deis 
monarques  fora  de  Barcelona. — Com  s'  amoblaven. — Lo  batlle  de  Camarasa  Pere  de 
Palau,  habitant  les  cases  del  Rey  (1270).— Algunes  exaccións  d'  aquest  Batlle:  venda 
del  vi  en  lo  mes  del  vet;  delraudació  en  les  liengües  del  maell;  intrusió  en  les  saleres 
de  Camarasa;  enganys  al  Rey.  — Los  Pluvia,  parents  y  valedors  d'  En  Palau,  intro- 
duintse  á  Os  de  Parfanya. — Concambi  del  castell  de  Santa  Linya,  que  era  del  Ves- 
comte  de  Cardona,  ab  los  de  Puig-grós  y  Torre-grossa  que  eren  del  Rey  (1279). 

Ja  exposárem  al  referir  1'  aven9  deis  comtes  Ramón  Berenguer  y 
Almodis  en  sa  frontera  occidental,  com  afegí  lo  territori  de  Camarasa 
al  Comtat  de  Barcelona  (208).  No  teñen  donchs  cap  fonament  les  inven- 
tives  continaades  en  falses  histories  del  segle  xv,  suposantlo  fora  de 
tota  dorainació  sarrahina,  dos  segles  y  raitj  avants  del  any  1050  (209). 

A  despit  de  que  tant  los  Comtes  d'  Urgell  com  los  Vescomtes  d' 
Ager,  en  los  segles  xi  y  xn,  procuraren  axamplar  llurs  fronteros  ab 
conquestes  y  adquisicións  territorials,   serapre  hi  queda  allí,  com  un 


(208)  Vegis  mes  avant  lo  que  's  consigna  en  la  plana  12. 

(209)  En  lo  seglc  xv,  la  desgraciadíssima  crónica  d'  En  Puig-pardines,  de  ya:  E  «apres  pas- 
sá  lo  dit  emperador  Caries  maynes  per  lo  territori  de  camarasa  e  feune  marquesat  e  resta- 
renhi  a  poblarlos  nobles  cavallers  e  gentils  homeus  se4uents:  Lo  marqués.— la  casa  de  Rihe- 
lles.— Casa  de  Bages.— Casa  de  monfonis.— Casa  de  puig  vert.— Casa  de  vilanova  de  maya.— 
Casa  de  brescous.— Casa  de  gravalosa.— Casa  de  canyell.— Casa  de  cubelles.— Casa  de  alós»- 

1906  7 


98  F.    CARRERAS   Y    CANDI 

tascó,  lo  territori  de  la  Corona,  que  's  conegué  en  lo  segle  xiii  per 
Camarasa,  Ciibells  y  Montgay  (210).  Axó  no  obstant,  los  Sobirans  en- 
feudaren y  enajenaren,  en  difereuts  ocasión s,  part  d'  aquelles  terres. 
Ne  son  exeuiplis,  lo  conveni  del  1062,  cedint  Cubells  al  Comte  Ermen- 
gol,  de  qui  n'  era  feudatari  ó  castlá^  Arnau  Mir  de  Tost(211)  la  dona- 
ció  de  Camarasa  y  Cubells,  feta  per  Ramón  Berengucr,  en  y  1057,  á 
Almodis  (212). 

Arnau  Mir  de  Tost  apar  feudatari  del  Comte  per  dit  territori  sc- 
gons  docuraent  del  1071.  Mes  avant,  en  1106,  lo  vescjuite  Guerau  Pons 
de  Cabrera  presta  homenatge  al  Córate  de  Barcelona  per  Camarasa, 
Merita  y  Cubells,  los  quals  pasaren  á  son  sucessor  Guerau  en  1199  (213). 

Poch  avants  de  morir,  Pere  I  feu  entrega  i)ropter  nupcias,  á  sa  filia 
Constancia,  deis  llochs  de   Camarasa,   Cubells,  Montgay  y  Vilagrasa. 

Junt  ab  Arnau  IMir,  cora  á  personatge  Important  en  eix  territori  cá- 
tala, lii  surgeix,  Bernat  Ramón  de  Camarasa,  procer  de  la  cort  comtal 
d'  Urgell,  en  1067  y  1072  (214). 

Aquests  cavallers  tingueren  carácter  de  castlans.  No  deu  perdres  de 
vista,  quan  diferent  dret  es  lo  del  castlá  d'  un  castell,  del  de  son 
senyor  (215).  La  castlanía  y  altres  drets  de  Camarasa  y  Cubells,  ha - 
víen  anat  á  parar,  en  lo  segle  xiii,  á  Guerau  Alamany,  de  qui  los  ad- 
quirí per  compra,  Constanza  d'  Aragó  filia  illegítima  de  Pere  I. 

Constanza,  en  1212,  casa  ab  Guillém  Ramón  de  Monteada,  enviu- 
dantne  en  1227,  havent  tingut  tres  filis:  l^ere  de  Monteada,  lo  primo- 
génit,  que  fou  senescal;  Guillém  Ramón  de  IMontcada,  que  ocupa  la 
mitra  de  Lleyda;  y  Ramón  de  Monteada. 

Jaume  I  lo  Conqueridor,  procura  trcure  lo  territori  de  Camarasa,  de 


(2lO'i  12711.— EamÓD  d'  Orcau  reb  lo  uomenaiiient  del  alt  ofici  de  Llochtiueiit  royal  en  les 
vegueries  de  Cervera,  Tárrega,  Báges,  Ausoua,  Bergadá,  Llu<,-anés,  EipoUés,  Camprodón  y 
Camarasa,  Cubells  y  Monigay.  (Registre  44,  foll  140,  arx.  Corona  Aragó;. 

1281  (22  de  febrer).  Orde  donada  per  lo  Rey  al  Comte  de  Pallars  perqué  li  trameti  gent 
añilada  per  la  campanya;  deventse  juntar  tots  á  Barcelona  á  mitjaus  d'  Abril: 

«ítem  Camara.sa  cubéis  et  mungay  C  homines— dictus  dimisit  XL  homines— P.  de  palau. 

«Ítem  .sancta  linia  et  lorens  XX  homines— dictus  dimisit  V  liomiucs— P.  de  palau  P.  de 
tries>.  (Registre  44,  foli  209). 

(211)  Dcsprés  de  declararse,  Ermeugol  d"  Urgell,  feudatari  de  Ramón  Berengucr  I  per  lo 
territori  de  Cubells,  promet  al  Comte  de  Barcelona,  que  li  fará  obtenir  parles  d'  Espanya,  flus 
á  mil  manauses  d'  or,  ab  les  paraules  scgüents: 

«Iterum  conuenit  prefatusRaimundus  ad  jam  dictum  Ermengandum  ut  donet  ei  per  sin- 
gulos  anuos  dum  vixerit  trecentos  quinquaginta  mancusos  singulariter  pensatos  ex  auri 
Barchinoiiensi.  Et  .si  potuerit  ipse  Raimuudus  faceré  ut  Ermengaudus  Comes  acciperet  per 
singulos  aimo.-i  mille  raancu.-^os  ex  partibus  Híspanle  de  tale  auro  tale  quale  hodie  accipit 
Raimundus  Comes,  de  Hispania  de  illis  sarracenis  de  quibus  nicliil  solitus  sitaccipere  dum 
lile  eos  liabuerit  non  reíiuirat  supradictos  trescentos  ([uincuagiiita  mancusos  ad  Reimundum 
Comitem  Et  habeat  istos  mille  pro  supra  dictis  trescentis  quinquaginta.»  ^Document  120  de 
Ramón  Berenguer  I,  arxiu  Corona  d'  Aragó). 

(212)  Document  l'x\  de  Ramón  Berenguer  I  (arx.  il)idem). 

(213)  Miret  y  Sans  Invesiigación  histó'ica  sobre  el  vizcondado  de  Castellbó,  pl.  78,  91,  105. 

(214)  Moufar,  ol)ra  mentada,  vol   I,  pl.  330. 

(215)  Vegis  Miscelánea  hístói  ica  catalana,  volúm  I  La  institución  del  ^caslld»  en  Cata- 
lunya, 


rOLÍTlCA   MITJAEVAL  Á  CAMARASA  99 

mans  de  sa  germana  Constanza.  Lo  10  de  MarQ  de  1247,  ho  cambia  per 
los  castells  y  viles  de  Sos  y  Aytona,  incorporautse,  Camarasa,  á  la  reyal 
corona,  juntament  ab  la  eastlanía  y  demés  drets,  que  també  havia 
trovat  manera  de  ferse  seus  Constanca  (216). 

Camarasa,  Cubells  y  Montgay  restaren  regits  per  un  batlle  reyal, 
tenint  á  ses  ordres  altres  sotsbatlles.  Passá  algún  temps  sense  que  se 
segregasen  cap  deis  drets  de  la  Corona  en  esta  regió,  flns  al  regnat  de 
Jaume  II,  y  encara  llavors  per  circunstancies  escepcionals. 

En  Setembre  de  1291,  Jaume  II  rebla  á  Lleyda,  1'  homenatge  que 
11  devíen  totes  les  universitats  reyals  del  Principat.  Lo  6  deis  idus  de 
Setembre,  consta  que  prestaren  dit  homenatge,  los  represen tants  de 
Cervera,  Tárrega,  Prados,  Camarasa.  Cubells,  Montgay,  Sant  Estove 
de  Litera,  Tamarit  de  Litera,  Almacelles,  Vilagrasa,  Gimenells  y  Al- 
menar. En  nom  de  Camarasa  bi  estigueren  Arnau  Vives,  Pere  de 
Palau  flU  de  Guillém,  Beruat  Pebret,  Bernat  des  Mas  y  Pere  Argot; 
en  nom  de  Cubells,  Bercnguer  Solema  y  Pere  Mayol;  y  en  nom  de 
Montgay,  Ramón  Barril,  Bernat  de  Sotsterres  y  Tomás  Pasqual  (217). 

Alguns  anys  després^  en  1314,  Jaume  II  coniprava  deis  marmesors 
del  comte  Ermengol  d'  Urgell,  tot  lo  Comtat  d'  Urgell.  Com  bagues  de 
donar  penyores  per  part  del  preu  que  resta  á  pagar^  entrega  los  drets 
d'  host,  cavalcada  y  exercit,  que  li  competíen  á  Camarasa,  Cubells, 
Montgay,  Sauta  Linya',  Llorenc,  Alós,  Ciurana,  montanyes  de  Prados 
y  Almenar  (218). 

A  les  derreríes  del  segle  xiii,  existíen,  en  lo  territori  de  Camarasa, 
altres  castlaníes,  devallants  deis  segons  ó  tercers  castlans,  posats  per 
Guerau  Alamany  á  fi  d''  exercirhi  P  inmediat  govern. 

Axis,  Ramón  de  Camarasa  possehí  la  eastlanía  en  lo  castell  de  Ca- 
marasa, Guillém  de  Fluviá,  en  la  torra  de  Fluviá  y  Arnau  de  Montgay, 
en  lo  castell  de  Montgay  (anys  1290  á  1299). 

Mes  per  damunt  de  tothom,  qui  governava  en  aquells  tres  termes, 
era,  com  havem  indicat,  lo  Batlle  reyal,  lo  qu^l  cuydava  també  de  la 
administració  del  patrinioni  del  Monarca. 

Nostres  sobirans  teníen  les  sues  rendes  disgregados  en  molts  terri- 
toris  les  quals  d'  altre  part,  consistíen  en  drets  y  percepcions  de  varia- 
ble aspecto  é  importancia.  Era  prou  difícil  una  bona  administració,  Y 
com  per  for9a  de  vía  iuteivenirhi  gent  diferent.  may  esdevenia  ni 
depurada  ni  vigilada.  Per  gian  compte  que  's  tingues,  no  evitaren 
los  fraus.  Sigueren  en  important  nombre  los  oficiáis  reyals  en- 
riquits  á  costes  del  patrimoui  deis  monarques.  D'  aquí  que  aquests 
procuressin  arrendar  les  percepcions,  ó  véudreles  temporalment,  per 
efuffir  males  administracions. 


(216}    Documeuts  004  y  9üó  de  Jaume  I  (arx.  Coroua  d'  Aragó^ 

(217)  Registre  25,  foli  310  (arx.  Corona  d'  Aragó). 

(218)  Antich  Armari  d'  Urgell  (arx.  Corona  d'  Aragó). 


100  '  F.    CARRERAS  Y  CANDI 

y  no  solsament  lesarrendaven  á  particulars,  sino  que  també  adop- 
taren la  costúm  de  cedir  drets  fciidals  radicants  en  los  castells,  ais 
vehins  de  son  terme,  rediüntloshi  llur  usual  cuota  tributiva,  á  cambi 
de  que  cuidessln  de  les  despeses  naturals  de  la  forca,  segons  havém 
vist  esdevenir  á  Montclús  en  1278  (219). 

Les  questíes,  tribuís  y  altres  rendes^  que,  per  rahó  de  cavalleries, 
(dominis  territorials)  Jaume  I  percibía  á  Camarasa,  y  son  territori,  ha- 
víen  pervingut^  per  arrendament  ó  successió  (220),  al  cavaller  Guiliém 
de  Cardona,  senyor  deis  castells  de  Santa  Linya  y  de  Lloren g.  Al 
atorgarli  Jaume  I,  tais  drets,  convinguercn,  que,  després  de  mort  Gui- 
liém de  Cardona,  siguessen  encara  cobrats  un  any  mes,  per  lo  batlle 
qui  hag'ués  ofici  de  percibirlos  y  en  satisfácelo  á  les  despeses  que  dit 
servey  li  ocasionas. 

Lo  batlle  posat  per  Guiliém  de  Cardona  en  estes  percepcions,  era 
cert  jove  del  terme  de  Camarasa,  nomenat  Pere  de  Palau.  EU  cuydava 
de  tot,  quan  sobrevingué  la  mort  d'  En  Cardona,  en  la  Quaresma  se- 
guent  á  la  jornada  en  que  la  ciutat  de  Murcia  fou  por  primera  vegada 
presa  (221)  per  Jaume  I,  lo  que  equival  á  dir  que  moriría  en  1'  any  1266. 

Mort  En  Cardona  y  en  conformitat  á  lo  establert,  En  Pere  de  Falau 
seguí  cobrant  rendes  de  les  cavalleries  reyals.  Lo  principi  beati  qui 
possident  pogué  aplicarse  á  En  Palau,  qui  per  mes  que  sois  devía  se- 
guir un  any  en  estes  percepcions  de  la  Corona*,  ja  may  mes  les  dexá 
de  rebre  en  una  ó  altra  forma,  qo  es,  per  delegado  primer  y  per  dret 
propi  després.  Muntaven  en  conjunt,  dos  rail  quatre  cents  sous  anyals. 

Mes  durant  tres  anys,  los  rendimeuts  de  la  Corona,  se  concediren 
á  En  Martí  de  Vall-llebrera,  á  qui  dona  comptes  En  Palau, de  les  ren- 
des, calonies  y  questies  de  Camara?a,  Cubells  y  Montgay,  de  que  se- 
guía cuydantse. 

Llavors  hi  sobrevingué  un  fet  escándalos,  mostrant  en  tota  sa  in- 
tensitat  la  malvestat  d'  En  Pere  de  Palau.  Succehí  per  los  anys  de  1266 
íx  1267,  puix  la  data  no  está  prou  precisada  en  les  declaracions  del  pro- 
cés  reyal.  Palau  actuava  de  batlle  á  Camarasa,  quin  terme,  axis  com 
los  de  Cubells  y  Montgay,  eren  tinguts  per  Jaume  de  Cervera. 


(219)  127S.— «Tradimus  et  coiicediinus  uoliis  vuiuersis  xptiauis  et  judeis  habitantibus  ct 
liabitaturis  iu  Montecluso  custodiaiii  seu  guardiam  ipsius  Castri  de  Montecliiso.  Ita  quod 
vos  cuíítodiatis  ac  faciatis  custodiri  sempcr  ip.sum  Castriim  bene  et  fideliter  siue  missione 
uostra.  Nos  uero  coucedimus  uobis  pro  retinencia  dicti  Castri  quolibefanno  CCCG  solidos 
jaccenses  quos  assignauíus  uol)is  habeudos  super  tributis  quod  nobis  daré  teuemini  annua- 
tim.  Et  ipsi  promitunt  dictum  Castrum  beue  ct  fideliter  custodire.  Datuní  Tirasoue  VIH" 
Idus  Marcii.— S.  P.  de  sancto  clemente».  (Registre  11,  fol.  á'.i,  arx.  l  orona  d'  Aragót. 

(220)  127Ó  (4  de  Setembre;.— Eamón  de  Cardona  obtingué  de  Jaume  I,  les  rendes  reyals  de 
Camarasa,  Cubells,  Montgay  y  Piéra,  á  cambi  de  les  de  Cervera,  de  que  ni 'n  feu  entrega. 
(Registre  20,  fol.  282,  arx.  Corona  d'  Aragó). 

(221)  Totes  les  noves  que  sense  indicar  la  procedencia,  aquí  contiuuém,  de  la  regió  de 
Camarasa  en  lo  seglc  xiii,  son  tretcs  del  famós  preces  de  Pere  de  Palau,  existent  en  1'  arxiu 
de  la  Corona  d'  Aragó.  Axis  mateix,  sempre  que  mentarém  un  Rcgisti-e  sense  donarne  la  pro- 
cedencia, deurá  entcndres  que  forma  part  del  predit  arxiu  rcyal  barceloní. 


POLÍTICA    MITJAEVAL   A    CAMAUASA  101    " 

Los  vellíns  de  Cubells  Guillém  de  Meya  y  Pere  de  Paneras,  sigue- 
ren  inculpats  de  la  mort  de  N'  011er.  Los  Jos  horaeyers  vagaven,  fu- 
gitius  passa  it  á  recaptarse  al  castcU  d'  Alós,  que  era  de  D.  Pedro  d' 
Ayerbe,  germá  bastart  del  rey  Pero  H.  Allí  Jaume  de  Cervera,  los  hi 
dig'ué: 

— «Larons  talayatvos  que  si  poi'ter  del  senyor  Rey  venia  no  loy  po' 
ria  contrestar^ 

Páranles  textuals  del  procos,  que  donen  á  entendre  la  culpabilitat 
d'  ells  dos:  que  se  'Is  perseguía:  que  Cervera,  de  certa  manera  los  am- 
parara: y  que  temien  fossen  reclamats  per  l'algutzir  reyal. 

Una  nit,  á  hora  de  primer  son^  comparegué  prop  del  castell  d'  Alós 
una  comitiva,  situantse  en  la  eróla  d'  Alós.  Se  composava  de  vint  á 
trenta  liomes  Auaven  comanats  per  PeredePalau,  ]\[artí  de  Vall-lle- 
brera  y  En  Franciach,  porter  reyal.  Al  cap  d'  una  estona.  En  Franciach, 
y  En  Vall-llebrera,  seguits  d'  alguns  peons,  entraren  en  busca  deis  asse- 
ssins,  sortint  del  Castell,  duhent  á  En  Meya  y  En  Paneros.  Lo  prime- 
caminava  ab  pena  puix  tenía  la  tibia  debilitada. 

La  comitiva  dexátot  seguit  lo  castell  d'  Alós,  retornant  ab  los  dos 
presoners  á  Camarasa.  Los  tanca  en  sa  casa  Pere  de  Palau,  ficant  á  En 
Paneres,  dins  una  bota  del  celler  que  estava  vers  lo  mur.  Dos  homes 
de  Camarasa  los  custodiaren. 

Sapiguda  llur  presó,  un  tal  Bertrán  011er,  cosí  germá  del  assessi- 
nat,  A  Gilabert  del  Pedrip,  P.  des  Falcons,  R.  des  Falcons^  Bernat  de 
Sebra,  Bernat  OUer,  En  Coma  de  Sanahuja,  P.  Novel  y  altres  parents 
deis  Ollers,  parlaren  á  Camarasa  ab  lo  batlle  Palau,  tatxant  la  entrega 
deis  dos  delats,  á  300  raat^modines.  Los  hi  donaren  també  á  Bernat  de 
Meya,  bandit  ó  reclamat  per  la  justicia  ab  motiu  del  propi  crim. 

En  Palau,  d'  acort  ab  En  Vall-llebrera,  cumplí  la  proferta  y  ais 
tres  ó  quatre  díes  d'  esser  en  presó,  avans  d' incoar  la  enquesta,  ni  ha- 
ver  certitut  de  si  havíen  ó  no  estat  ells,  homeyers  de  N'  OUer,  á  la  nit, 
los  feu  cavalcar  y  ab  En  Franciach  porter  y  15  ó  20  homes  de  Cama- 
rasa,  los  mena  al  lloch  d'  Espinalbell,  hont  s'  esperaven  los  parents  y 
valedors  del  assessinat  011er,  en  nombre  de  mes  de  cent. 

Al  veure  á  tanta  gentada  En  Pere  de  Paneres  digné: 

— €Es  Me  en  Pere  de  Palau  assí?» 

En  Palau  calla  y  repetí  lo  dit  Paneres: 

—  «Justicia  haviem  merida:  parria  quel  Senyor  Bey  o  vos  per  el,  ne 
feessets  justicia  et  fetz  gran  malaventura  et  onta  al  Senyor  Rey  et  ver- 
gonya  a  tots  nostres  amics  et  a  tot  nostre  liyatge,  com  nos  liurats  a  nos- 
tros  enemics.y> 

En  Palau,  qui  estava  á  peu  allí  prop,  seguí  callant,  mentres  hu  deis 
presents  hi  respongué  per  ell: 

— «-No  que  a  Leyda  vos  volen  menar.i> 

Y  tota  la  comitiva  exida  de  Camarasa,  s'  en  torna  á  aquest  mateix 
lloch,  dexant  ais  predits  Paneres  y  Meya,  á  mans  de  llurs  enemichs. 


102  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

Los  Ollers  s'  encaminaren  á  cert  tocal  enf  ront  del  castell  de  Cubells. 
Ja  anaven  previnguts  é  hi  algaren  forques  molt  depressa.  Avants  de 
clarejar  lo  día,  los  dos  delats  hi  penjaven  en  les  entenes.  La  venjaiica 
deis  Ollers  estava  cumplerta  Tot  Cubells  contempla  ab  admirado  tant 
trist  espectacle,  y  ais  seus  vehins  correspongué  treuren  los  cadavcrs. 

Com  de  moment  los  Ollers  no  podíen  SAtisfer  les  tres  centes  maQ- 
modines  ofertes  á  Palau,  per  la  entrega  deis  presoners,  liurárenlos 
«■cavalls  et  cV  altres  besties  et  diners  tans,  que  en  P.  de  Palau  s'  hagues 
per  segur  de  la  quantitat  desusdita^ . 

Després  d'  estes  alevoses  morts,  lo  batlle  Palau  passá  á  Cubells  á 
incautarse  deis  bens  deis  malaventurats  Paneres  y  Meya,  axis  com 
deis  d  En  Bernat  de  Meya,  1'  altre  inculpat  y  banditper  1'  assessinat 
de  N'  011er.  Se  conceptúa  puja  va  á  dos  mil  sous  tot  lo  diner  arreplegat 
per  dit  concepte  y  que  's  repartiren  tranquilament  Pere  de  Palau,  Jau- 
me  de  Cervera  y  Martí  de  Vall-llebrera,  en  compensació  ais  afanys  de 
la  STia  bona  administració  de  justicia. 

Passats  los  tres  anys  que,  En  Martí  de  Vall-llebrera  cobra  les 
rendes  reyals  en  lo  marquesat  de  Camarasa,  Jaume  I  les  atorgá  á 
Jaume  de  Cervera,  llegintse  públicament  la  concessió. 

En  Jaume  de  Cervera  y  En  Pere  de  Palau,  ja  d'  avants  s'  enteníen 
prou  be,  restant,  lo  segon,  á  Camarasa,  Cubells  y  Montgay,  com  íi  re- 
presentant  ó  colector  del  primer  y  com  á  batlle  reyal  per  concesió  vi- 
talicia de  Jaume  I,  datada  á  Lleyda  lo  9  de  maig  de  1269  (vegis  lo  do- 
cument  preliminar  del  Apendix). 

Los  reys  d'  Aragó  en  lo  segle  xiii  teníen  casa  propia  en  les  princi- 
páis poblacions  de  sos  reyalmes,  en  conformitat  á  sa  práctica  de  residir 
temporades  en  llochs  variats. 

Quan  habitaven  alguna  vila  ó  ciutat,  hont,  si  hi  tenien  casa,  no 
estava  convenientment  amoblada,  era  usual,  que,  los  particulars  de- 
xessin  mobles  y  ornaments.  Y  axó,  que  comenta  essent  acte  voluntari 
ó  de  cortesía  deis  vehins,  acaba  constituhintlos  obligació,  fins  al  ex- 
trcm  de  llegislarshi  en  lo  segle  xiii.  En  1283,  Pere  II  declara  en  pro  deis 
jueus  de  Lleyda,  quedar  exempts  de  dexar  llurs  mobles  per  arreglar 
les  habitacions  reyals,  quan  lo  monarca  passés  á  dita  Ciutat  (222). 

Com  los  palaus  reyals  necessitaven  qui  los  guardas  y  conservas, 
Jaume  I  y  sos  successors,  adoptaren  lo  procehiment  d'  entregarlos  á 
persones  de  la  sua  confianQa  perqué  los  habitassen  á  precari  y  los 
tinguessen  en  bones  condicions.  Axis,  lo  de  Tarragona -fou  donat  en 
custodia,  en  1284,  al  ciutadá  de  Tortosa  Sebastiá  de  ]\Iontsó,  ab  obliga- 
ció de  residirhi  y  cuidarlo  degudament,  segons  acostumaren  fer  los 
quí  precedentment  1'  havíen  custodiat  (223).  Ay també  les  cases  y  to- 


(222)  Registre  46,  foli  154  (arx.  Corona  Aragó) 

(223)  1283.— «Tradimus  et  mandaimis  uobis  fidelium  sebastiano  de  mouso  ciui  dertusensis 
Castrum  siue  palacium  uostrum  Terraclione  tenendum  et  custodlendiim  dum  nostrc  placue- 


POLÍTICA  MITJAEVAL  Á   CAMARASA  103 

rres  que  á  Exea  possehía  lo  Rey,  se  concediren,  en  1283,  á  Diago 
Pérez  d'  Escaron^  Juntament  ab  un  credit  de  2500  sous  jaqueses,  per 
reparacións  (224). 

Lo  Rey  á  Camarasa,  hi  tingué  certs  albcrchs  otorgats  á  17  d'  Agosc 
de  1270,  á  Ea  Pere  de  Palau,  pcrmetcntli  viurehi,  á  condició  que  los 
guardes  ben  aparellats,  fenthi  les  obres  necossaries,  A  despeses  del  So- 
birá.  Empero  quan  aquest  anús  á  Camarasa,  disposaría  d'  ells  per  sa 
residencia. 

Tenim  donclis,  al  batUc  Palau,  desde  1270,  instalat  en  hu  deis  mi- 
llors  alberclis  de  Camarasa,  d'  hont  ja  no  se  'n  mogué  fins  que,  en  la 
dita  vila  hi  possehí  casa  propia  consequencia  de  la  sua  prosperitat 
material.  La  alga  de  planta,  obligant  ais  vehins  del  terme  á  contri- 
bu¡rhi_,  ab  prestado  personal,  de  lo  qual  ells  se 'n  clamaven,  pro  inu- 
tilment. 

Les  vexacións,  que,  per  excés  d'  atribucións,  comete  eix  Pere  de 
Palau  en  sos  administrats,  durant  los  vint  y  vuyt  anys,  ó  mes,  en  que 
exercí  coraandaments  á  Camarasa,  consten  en  gran  partida,  en  lo  pro- 
cés  existent  en  1'  arxiu  de  la  Corona  d'  Aragó,  que  'ns  serveix  per  lo 
present  estudi. 

Ab  la  inmunitat  de  son  ofici  de  batí  le,  ab  lo  prestiyi  que  li  dona  va 
residir  en  les  cases  del  Rey  y  ab  la  ajuda  que  li  prestaren  parents  y 
valedors,  Palau  explota  facilmeut  les  menuderies  locáis.  Digne  d'esser 
explicada  en  primer  terme,  es  la  referent  á  haverse  dedicat  á  vendré 
vi  per  son  profit,  en  lo  mes  del  vet,  sense  contradicci(3  de  ningú. 

La  costúm  feudal  de  vedar  ó  prohibir,  la  pública  venda  de  vi,  du- 
rant una  partida  del  any,  ara  podrá  semblarnos  arbitral,  mentres  que 
en  son  principi  responía  á  necessitats,  filies  de  les  institucions  de  la 
Edat  Mitjana.  No  d'  altre  manera  la  veuriem  extendres  per  lo  reyal- 
me  d'  Aragó,  al  ensemps  que  en  lo  de  FranQa  y  en  aquest  derrer,  exis- 
tir encara  al  entrar  la  época  Moderna,  90  es,  en  1509  (225). 

Com  es  sapigut,  per  la  falta  de  numerari,  la  Edat  Mitjana,  arregla 
la  majoría  de  les  tributacions  en  especie.  Lo  vasall  donava  al  Senyor 
una  part  deis  fruyts,  la  qual  aquest,  devía  mes  avant  adinerar  no  es- 
sentli  possible  consumirla  del  tot.  En  lo  pertocant  al  vi,  s'  estudia  com 
á  manera  de  convertirlo  en  diner,  establir,  que,  durant  una  temporada 
que  no  podía  passar  de  dos  meses  al  any,  tothom  provehis  solsament  en 
lo  (jeller  del  Senyor. 

Sembla  que  en  los  segles  xii  y  xiii  fou  quan  mes  priva  la  costum 
feudal,  á  la  que  hi  procura  posar  fí  lo  segle  xiv.  Per  lleys  promulgades 


rit  voluntati  In  hanc  -sádelicet  moduiia  quod  uop  dum  nobls  placuerit  ut  dictum  est  tencatis 
dicturn  Castriim  et  ihidem  teueatis  domicilium  uestrum  teneudo  dum  ibidem  perinanseritis 
dictum  Castrum  coudircctum  prout  alií  tenentes  illud  Casti-um  istud  faceré  consueuerunt. 
Mandantes  etc.  XV  kalendas  februarii.»  (Registre  46,  fol.  4.57). 

(224)  Registre  46,  foli  156. 

(225)  fíevue  des  langues  romanes^  any  1897,  pl.  27 


104  F.   CARRERAS   Y   CANDI 

en  capitols  de  corts.  se  probibíren  aquests  vets  y  destrets,  llavors  mo- 
tiu  d'  odiositat  en  la  térra  y  per  lo  tant  conceptuáis  ilegals. 

A  Camarasa,  lo  mes  del  vet  s'  havía  ordenat  comensés  ab  1'  istiu, 
per  Sant  Joan  de  Juny  y  En  Palau  1'  explota  flns  al  extrem,  de  que  en 
dita  temporada,  vené  lo  vi  al  doble  de  son  preu  ordinal  i.  Al  arrivar  la 
cullita,  Palau  se  quedava  ab  tota  la  párt  del  Sobirá,  la  que,  aumen- 
tada ab  sa  propia  part^  venía  en  lo  mes  del  vet. 

Altres  privilegis  ó  consuetuts  deis  senyors  jurisdiccionals  en  la  Edat 
Mitjana,  explota  lo  batlle  Pal¿iu,  en  profit  propi.  Consta  que  axis  lio 
feu  ab  lo  de  percibir  la  tercera  part  de  les  llengües  deis  bous  ó  vaques 
morts  en  lo  maell  de  Caráarasa.  Lo  dret  feudal  de  percepció  de  les  llen- 
.^iles,  en  aquest  terme,  se  compartía  per  parts  iguals  entre  lo  Rey,  Gui- 
llém  de  Fluviá  y  lo  Senyor  de  Torro  ja. 

Los  carnicers  de  Camarasa,  donaven  puntualment  dites  llengües 
ais  criats  d'  En  Pere  de  Palau,  y  aquest  may  ne  rendí  á  ningú  comptes, 
duiant  los^molts  anys  de  la  sua  administració. 

Altre  illegalitat  cometía  En  Palau,  que  arrencava  deis  volts  del  any 
1270,  en  les  saleres. 

Hi  havía,  en  la  part  baxa  de  la  vila  de  Camarasa,  un  pon  d'  aygua 
salada,  de  la  que  se  'n  feya  sal,  ja  en  lo  temps  en  que  dit  terme  esta  va 
en  mans  deis  sarrahíns.  Al  adquirir  Camarasa,  lo  comte  Ramón  Be- 
renguer  I,  lo  pou  signé  donat  á  xexanta  masies,  repartintse  ells  equi- 
tativament  les  eres  de  la  sal,  per  la  que  n'  havien  de  pagar  delme  al 
Monarca.  No  s'  ha  de  confondre  eix  delme,  ab  les  actuáis  imposicions 
ó  estancaments  de  la  sal,  les  quals  també  existiren  fins  á  les  corts  de 
Barcelona  del  1283,  hont  fon  abolerta  la  gabela  de  la  sal. 

En  r  any  1270,  la  propietat  de  les  prcdites  eres  de  sal,  havía  sofert 
notables  modificacións,  puix  los  xexanta  establiments,  quedaven  re- 
duyts  á  deu  ó  dotze  parcers.  IIu  d'  ells,  En  Guillém  Bach,  possehía 
disset  eres  ó  croles  {areolas),  satisfentne  delme  al  Rey  per  senyoría, 
pro  á  ningú  mes. 

Lo  batlle  Pere  de  Palau,  s'  apropia  lo  delme  d'  aquesta  sal,  sense 
donarlo  al  Rey.  Y  á  mes  d'  axó,  cada  setmana,  de  la  nit  del  dissapte 
fins  al  matí  del  dilluns,  se  reservava  V  us  de  la  aygua  salada,  per 
fabricar  sal  á  compte  seu,  pretenent,  que,  per  rahó  de  sos  domenges  li 
competía  aytal  dret  en  dit  pou. 

Altre  de  les  usurpacións  escandaloses  comeses  per  lo  batlle  Palau 
al  rey  Jaume  I,  hont  mostra  la  serenitat  ab  que  he  executava,  fon  la 
deis  domenges  possehits  per  la  Corona  á  Camarasa,  Cubells  y  Mont- 
g'ay.  Suposaven  les  declaracions,  que  vallen  cent  morabatins  de  renda. 
Feren  goig  á  En  Pere  de  Palau,  y  passant  á  la  cort  del  Rey  d'  Aragó, 
ab  enganys,  demostrá  al  vell  Conqueridor,  que  sois  muntaven  á  trenta 
cinch  maQmodines,  les  quals  ell  li  asses'uraría  en  altre  Uoch  com  á  cens. 
Tant  bé  sapigué  enganyar  al  Monarca,  que,  creyentlo,  li  'n  concedí  los 


POLÍTICA  MITJAEVAL  A    CAMARASA  105 

domcnges  reyals  ab  sola  prestado  de  les  trenta  cinch  maíjmodines  an- 

yals. 

Certs  censes  y  rendes  que  lo  Rey  possehía  en  lo  castell  de  Se- 
gura, havent  comenpat  per  encarregarsen,  Palau,  de  la  sua  percepció, 
acaba  cobrantlos  á  proftt  propi.  Fet  tant  mes  extraordinari.  si  consi- 
deren!, que  Segura  pertanyía  al  Rey  y  á  tres  altres  castlans,  Pere  d' 
Escudos,  Bernat  d'  Alós  y  Guillém  Rossa,  devent  establirlo  manco- 
munadament  en  temps  de  guerra  (226).  Alguna  connivencia  existiría 
entre  lo  famós  batlle  de  Caraarasa  y  dits  tres  personatges,  perqué  no 
li  contrariassen  la  usurpad  ó. 

Entre  los  constants  valedors  del  batlle  Palau,  lii  figurava  la  familia 
Fluviá  (227).  Ses  pertenencies  principáis  radicaven  en  lo  terrae  de  Cu- 
bells,  hont  hi  possehía  una  fortaleza,  la  torra  de  Pluvia,  ab  drets  de 
castlanía.  Per  la  administrado  de  sos  domenges,  tenía  cort  propia  y 
batlles,  representatius  de  la  sua  autoritat  en  los  llochs  vehíns. 

Pere  de  Palau  emparentá  ab  los  Fluviá,  puix  sa  muller  era  de  dita 
casa.  Avants  de  casarse,  En  Palau,  havía  tingut  un  fill  d'  Aurimona 
Gomir,  soltera,  nomenat  Pere,  llegitimantlo  després  de  casat,  en  1279. 
Pere  II,  feya  constar,  en  lo  decret  dé  Ilegitimado,  que  ni  Palau  ni  Au- 
rimona, tenien  filis  Uegítims  (228). 

Mes  la  vida  de  Pere  de  Palau,  després  de  casat,  tampoch  fou  exem- 
plar  en  res.  En  lo  procés  aparexen  altres  dones,  ab  les  quals  ell  hi 
mantingué  tractos  de  tota  mena. 

Bernat  de  Fluviá,  ensenyat  en  la  escola  de  son  cunyat  Pere  de  Pa- 
lau, apar  diferents  vegades,  defraudant  al  Rey.  S'  explica  com  á  refe- 
rencia mes  antigua  de  lo  actuat  per  En  Fluviá,  la  manera  com  fou 
obcegada,  (que  equival  á  filtrada  en  llenguatge  del  segle  xiii)  certa 
cavallería  ó  feu  reyal.  Quan  se  conquerí  á  Murcia  per  primera  vega- 
da, Jaume  I  s'  utilisá  encara  d'  aquest  feu,  que  estava  en  mans  de 
N'  Arnau  d'  Artesa  per  rahó  de  sa  muller.  Mes  vingut  á  poder  d'  En 
Fluviá,  aquest,  d'  acort  ab  Ramón  de  Camarasa,  castlá  del  castell  de 
Camarasa,  y  de  consentiment   d'  En  Pere  de  Palau,  devent  fer  entre 


(226)  .Erat  couiimis  domino  Regi  et  (luibusdaui  alus  Castlanis  iiui  uomiualiatur  p.  desdi- 
des et  bn.  dalos  et  G.  rossa  ita  quod  íempore  guerre  stabiliebatur  comuniter». 

(-227)  Apéndix,  apartáis  CXXIII,  CXXIV,  CXXVI,  CXXVII,  CXXXI,  CXXXII,  CLXX, 
CLXXXV  y  CCII. 

(228)  1270.— Lo  Rey  atorgá  lo  beuefiei  de  la  Ilegitimació  «ad  requisieionem  et  supplicacio- 
ncm  Petri  de  palatio  et  Ajirimunde  filie  bernardi  gemir  qui  filios  legítimos  ut  dicitur  indios 
habent>  á  favor  de  pp.re  de  Palau  nascut  d'  ells  dos  («natum  ex  predictis  P°  et  Aurimunda  so- 
lutis  tune  temporis.»)  (Registre  44,  foli  163). 

Quatre  difereuts  persones  nomenades  Pere  de  Palau  sortirAn  en  la  preseiit  relació  do  Ca- 
marasa, haventse  deteiiír  compte  á  no  confóndi-eles.  Fou  molt  usat  en  aqueU  segle,  posar  lo 
nom  de  pila  Pere,  á  molts  qui  's  deyen  Palau  de  nom  de  fonts:  n'  apar  un  entre  les  signatures 
del  homenatge  prestat  per  les  catalans  al  infant  Pere,  en  1251  (Villanueva,  Viaje  literario, 
vol.  XVII,  plana  253):  altre  ocupant  la  batJia  de  Xátiva,  en  1281  (Registre  56,  foli  12);  altre 
procesat  per  lo  Rey,  simultáneament  que  lo  de  Camarasa  y  per  causes  semblants  (Hinojosa 
El  régimen  señorial  y  la  cuestión  agraria  en  Cataluña,  plana  2i;2,  nota  3¡  etc. 


106  F.    CARRERAS  Y  CANDI 

tots  dos,  dugues  cavalleríes  al  Monarca,  les  ajuntaren,  prestantne  una 
sola,  «per  aleviar  lo  feu  de  major  cárrech.» 

La  mancomnnitat  d '  arabicioses  mires  d'  En  Bernat  de  Fluviá  y  d' 
En  Pero  de  Palau,  porta  á  que  lo  primer  cresqués  també  en  importan- 
cia V  possessions,  al  ensemps  que  lo  segon.  Será  pertinent  retraure 
la  manera  com  intervíngué  en  lo  castell  d'  Os  de  Farfanya,  En  Bernat 
de  Fluviá. 

Al  morir  Jaurae  I,  possehía  1'  extens  terme  de  Santa  Linya^  lo 
vescomte  de  Cardona,  llavors  conegut  per  En  Ramonet  de  Cardona. 
Fou  situat  éntrela  conca  de  Meya  y  lo  marquesat  de  Camarasa.  De 
la  remota  existencia  del  Castell,  din  lo  P.  Jaume  Pasqual,  en  una  cu- 
riosa disquisició  sobre  antiguitats  del  Priorat  de  Meya,  que  devallava 
de  la  época  romana,  recordant  á  la  familia  Licinia,  tant  poderosa  á 
Isona  segons  les  lapides  (229). 

Consigna  lo  procés,  que  T  extens  terme  de  Santa  Linya  abarcava, 
lo  castell  de  Priva,  Vilanova  de  Bellpuig,  Qes  Avellanes,  Cestardit, 
Moragues,  Montclús  y  Castellnou  (230).  Os,  no  'n  formava  part  puix 
pertanyia  á  la  regió  de  Farfanya  Axis  se  diu  textualment  en  lo  cambi 
de  Santa  Linya,  entre  Ramonet  de  Cardona  y  Jaume  I,  que  bagué  de 
revertir  á  la  Corona,  «^lo  castell  que  es  en  Farfanya  lo  qual  ha  nom 
//os»  (231). 

De  la  regió  de  Farfanya,  la  nova  mes  antigua,  que  devalla  deis 
temps  en  que  formava  part  del  reyalme  sarrahí  de  Lleyda,  se  re- 
dueix  á  la  torra  del  cavaller  alarb  Almofarani,  que  després  possehí 
Mir  de  Tolo  y  en  1195  passá  al  monestir  de  Poblet  (232). 

En  los  habitan ts  del  castell  d'  Os.  lo  Rey  lii  possehía  la  host  y  caval- 
cada.  Empero  mentres  Ramonet  de  Cardona,  ocupa  Santa  Linya, 
lo  Vescomte  s'  empará  y  considera  com  k  propi  aquell  dret  d'  host  y 
cavalcada. 

Bernat  de  Fluviá  tingué  manera  d'  introduhirse  en  la  percepció 
de  les  rendes  d'  eix  lloch  reyal,  ab  anterioritat  al  any  1278,   tota 


'  (229)  «Es  muy  natural  que  Tartareu  y  St:i.  Liña  perteneciesen  al  distrito  de  Erga.  Sta.  Liña 
es  nombre  corrompido  de  (Saiíiía  ¿ícííuae,  bosiiue  de  la  familia  Licinia,  liallándose  instru- 
mentos del  siglo  XI  que  aún  nombran  así  la  villa.  Tal  vez  sería  respetable  en  Erga  la  familia 
Licinia:  por  lo  menos  en  Isona  estaba  ella  establecida  y  con  reputación,  conservándose  aún 
dos  memorias  suyas».  {Sacrae  Calhalonia  Monumenta  M.  S.  del  P.  Jaume  Pasqual,  vol.  IV 
pl.  5-17).  No  es  gens  aventurat  crcure,  que,  de  Salta  Linya,  lo  poblé  ne  fós  una  Santa  Linya 
desconeguda  en  lo  calendari  cátala. 

(230)  Apéndix,  apartat  CXXV. 

(231)  Apéndix  apartat  CXXIV. 

¿Se  conegué  llavors  ab  lo  nom  de  Farfanya  á  aquella  regió  del  Segre?  Avuy  Farfanya  se 
conserva  sois  com  apelatiu  del  poblé  de  Castelló  y  en  tota  la  ribera  se  dona  k  Os  lo  cognom 
de  Bataguer.  {La  Creu  del  Montseny,  any  I,  nom.  21,  foli  248,  6  d'  Agost  de  3  899). 

(232)  1195.  «Instrumentuiu  diftinicionis  (fuod  Mir  de  tolo  fecit  monasterio  populeti  de  turre 

de  farfanía» «turre  cum  terminis  ct  affrontacionibus  et  pertiucnciis  suis  que  est  in  ripa 

de  farfania  que  scilicet  turris  fuit  Almofarani  sarraceni  niilitis  quam  ad  nos  diccbamus  spec- 
tare  sicut  in  instrumontis  nostris  contiuetur.»  (Cartoral  de  Poblet,  foli  82,  doc.  414,  arxiu 
Histórich  Nacional  de  Madrid). 


POLÍTICA   MITJAEVAL   Á   CAMARASA  107 

vegada  que  en  aquesta  data,  sense  que  sapigám  per  quina  causa,  lo 
Rey  li  ordoná  que  no  percibís  j/i  mes  les  rendes  del  castell  d'  Os  y 
que  lo  fins  llavors  cobrat    lio  entrecíás  A  En  Juunie  d'  Alarich. 

Dos  altrcs  personatges  anomcnats  Fluviá  on  esta  época,  serien 
de  dita  familia:  1'  ardiaca  de  la  Ribagorga  Guillém  Bernat  de  Flu- 
vial (233)  y   lo  cavaller  Arnau  de  Fluviá  (234). 

Al  reguar  Jaume  II  la  lorra  y  castlania  de  Fluvi/i  ab  sos  drets 
subseguents.  eren  d'  En  Guillém  de  Fluviá,  segurament  succepsor  de 
Ecrnat  (235)  Lo  cambi  de  persona  no  implica  mutació  de  relacions  inti- 
mes y  reciprocitat  de  protecci(3  ab  En  Pere  de  Palau. 

En  la  primera  meytat  del  any  1279,  lo  terme  de  ?anta  Linya  devía 
esser  entregat  per  lo  jove  Vescomte  de  Cardona  á  Pere  II.  Empero  hi 
havía  qui  tractava  de  no  dexar  practicar  la  entrega,  progectant  fins 
apoderarse  fortívolraent  del  Castell. 

Lo  Rey  s'  entera  del  que  's  tramava,  ordonant  En  Ramonet  de 
Cardona,  lo  fes  diligentment  custodiar  (22  abril  1279)  (236). 

Poch  temps  després  (26  de  juny)  Pere  II  manava  á  Mossé  Ravaya, 
que  si  per  la  guarda  de  Santa  Linya,  En  Ramonet  de  Cardona  11  dema- 
nás  dos  mil  sous,  los  hi  prestas  (237),  á  fí  d'  impedir  complicacions  en 
la  posesió  de  lo  que  dintre  de  poch  havía  d'  obtenirne  la  propietat. 

Y  ais  pochs  díes  (17  de  juliol)  escrivía  al  Vescomte  de  Cardona 
anés  á  Valencia  per  ultimar  lo  cambi  progectat,  manifestantse  en  dis- 
posició  de  cumplir  lo  que  entre  ells  se  tenien  ja  establert  (238j 

Aquell  istiu  Santa  Linya  fou  ja  definitivament  de  Pere  II,  rebentne 
en  cambi  lo  Vescomte  de  Cardona,  los  Castells  de  Puig-grós  y  de  To- 
rregrosa  (239).  Hi  intervingueren  com  á  procuradors  del  Monarca,  Gui- 
llém d'  Alarich,  ardiaca  de  Valencia  y  Bernat  de  Montpaó.  Lo  16 


(233)  Eegistre  41,  foli  75. 

(234)  A  instancia  fie  Bernat  de  Montpaó  fou  comprat  per  Jaume  I  un  Cavall  á  Arnau  de 
Fluviá,  ordonant  lo  Rey  pagarlo  (Registre -46,  foli  6). 

(235)  Com  á  darrera  data  en  que  apar  En  Bernat  de  Fluviá,  podem  consignar  1'  any  12S1, 
(6  idus  Fehrer  de  1280)en  lo  manament  del  Rey  al  BatUe  d'  Os  perqué  assistesca  á  En  Co- 
mengés  á  fí  d'  embargarlos  bens  que  Bernat  de  Fluviá  possehís  á  Os.  (Registre  49,  foli  20;- 

Mes  seguidament  se  trova  en  lo  propi  arxiu  la  existencia  de  Cluillém  de  Fluviá  questio. 
nant  ab  Bertrán  de  Montgay  en  lo  text  seguent: 

1281.— «Causa  ({uod  vertitur  sen  verti  sperantur  inter  G.  de  fliniiano  ex  vna  parte  ct  ber- 
traudum  de  Montgay  ex  altera  supeí-  facto  <iuorundam  domeugioruní  et  quarumdam  donio- 
rumquos  Ídem  Bortrandus  utasserit  per  Rcgem  tenetur  fuit  comissa  Petro  do  palacio.  Da- 
tum  Ilerde  III  nonas  Martii.  R.  de  bisuldono»   (Registre  49,  foli  44). 

Bertrán  de  Montgaj'  adquirí  lo  feu  de  Montgay,  en  1267,  de  son  avi  Ramón  de  Florejachs, 
quí  '1  tenía  per  G.  de  Fluviá  y  aquest  per  lo  Rey  (Reg.  15  fol.  47). 

(23f>)  1279.— «Xobili  Raimundo  de  Cardona:  Intelleximus  quod  temptatum-est  ab  aliquibus 
furtiue  capere  Castrum  de  sancta  Linia.  Quare  mandamus  uoliis  quatenus  custodiatis  et 
custodiri  faciatis  bene  dictum  Castrum  ut  not)ís  uel  terre  nostre  inde  mnlum  aliquod  valeat 
euenire.  Datum  X"  kaleudas  Madii.— S.  P.  de  sancto  clemente.»  (Registre  41,  foli  Gl). 

(237)  Registre  41,  foli  84. 

(238)  Registre  41,  foli  114. 

(239)  Registre  42,  foli  211. 


108  F.    CARRERAS  Y   CANDI 

d'  octubre,  escrigué  Pere  II,  ais  liomes  de  Santa  Linya,  que  presta- 
sen homenatge  al  ardiaca  Alarich,  son  representant,  y  I'  ajudessin  en 
la  custodia  del  Castell  (240).  En  igual  data  ordenava  á  Bernat  deFluviá, 
entregas  al  propi  Alarich,  los  drets  y  rendes  que  percibía  la  reyal  casa 
en  lo  castell,  vila  y  homes  d'  Os,  Mérita  y  Calaterrá  (241)  ¿No  hauría 
servit  de  res  la  orde  del  1278? 

Succehí  un  incidcnt  ab  Bernat  de  Fluviá:  que  com  impedís  lo  do- 
mini  y  drets  que  competien  al  Monarca  en  la  vila  y  castell  d'  Os, 
Pere  II,  en  27  de  Juny  de  1279,  maná  á  Pere  de  Palau  li  embargas  los 
drets  que  possehía  en  los  homes  de  la  vila  y  terme  de  Mérita,  y  á  En 
Guillém  Moliner  fes  altre  tant  en  sos  drets  en  lo  castell  y  vila  de  Cala- 
terrá (242).  Un  altre  document  del  16  de  maig-  de  1279,  indica  que  mes 
d'  un  any  avants,  lo  feu  que  á  Mérita  possehía  En  Fluviá,  s'  embarga, 
d'  ordre  de  Pere  II,  per  lo  batlle  Palau.  ¿Com  cumpliría,  aquest,  les 
disposicións  emanades  contra  son  parent  y  valedor?  Seg'uraraent  en- 
ganyantlo,  segons  veurém  obra  algún  temps  després,  en  1'  any  1293,  en 
que  11  maná  derrocarli  la  torra.  Mes  no  tarda  á  venir,  en  1279,  la 
autorisació  de  desemparament,  adregada  per  lo  Rey  al  cunyat  d'  En 
Fluviá  (243). 

Que  la  administrado  d'  En  Bernat  de  Fluviá  á  Os,  fora  vexativa,  ho 
acabará  de  mostrar  altre  orde  del  Rey  al  seu  Llochtinent  de  Lleyda 
perqué  averigües,  si  havía  expoliat  ais  templers  llevantlos  la  possessió 
de  llurs  heretats  en  la  torra  de  Soma?  á  Os  y  á  Tartareu,  y  en  cas  afir- 
matíu,  manant  los  hi  fós  retornada  (244). 

Pere  de  Palau  regí  á  Santa  Linya  en  nom  del  Rey  y  donant  tota 
ajuda  á  l^s  aspiracións  d'  En  Fluviá,  feu  perdre  ais  Monarques  lo  do- 
menge  y  altres  drets  reyals  á  Os,  en  profit  de  son  cunyat.  En  1279  no- 
mená  Pere  II,  Jaume  d'  Alarich,  per  cobrar  drets  y  rendes  reyals  á 
Os,  Mérita  y  llochs  vehíns  (245)  Dura  poch  la  administració  d'  En  Ala- 
rich, de  quí  no  es  ciar  que  marxés  d'  acort  ab  En  Fluviá  y  demés 
tacció  d'  En  Palau. 

Seguiren  en  ses  controversies  Bernat  de  Fluviá  y  lo  Rey  d'  Aragó, 
arrivant  lo  primer  á  desexirse  del  Sobirá,  movcntli  temeraria  guerra 
en  1281-,  per  lo  que,  li  empará  sos  bens  de  Calaterrá  y  de  Dar  (246). 


(240)  Eegistre  42,  foli  153. 

(241)  Registre  42,  foli  15,3. 

(242)  Registre  41,  foli  101. 

(243)  1279  (16  de  maig)  Oivlre  de  Pere  II  al  batlle  Palau,  dientli  que,  si  li  constava  que  En 
Fluviil  servís  degudamcnt  al  Monarca  per  lo  feu  de  Mérita,  li  alsés  la  cmpara  y  retornAs  les 
rendes  percebudes  1'  any  precedcnt.  (Registre  41,  foli  75.) 

(244)  Registre  42,  foli  I2r,. 

(245)  Registre  42,  foli  153. 

(246)  1281.  (5  de  Mai-Q)— <fi.  moHnerii.  Cum  bernardus  de  Fluuiano  sit  contra  nos  in 
guerra,  mandamus  uobis  quatenus  visis  presentibus  emparetis  eidein  quocumque  habet 
in  Calaterrano  etin  castro  de  dur  et  termino  suo.  Datuin  Ilei'de  III  nonas  marcíi>  (Regis- 
tre 49,  foli  46).  • 


POLinCA   MITJAEVAL   Á   Cí»  MAR  ASA  109 


II 


Pere  de  Palau  en  lo  regnat  de  Pere  «lo  Gran». — Palau  aprofitantse  de  la  niort  de 
Jaiinie  de  Cervera  (1279).  — Astucies  d'  En  Palau  á  la  cort  reyal.  — Dominis  feudals 
del  Rey,  á  Lloren^  — Pere  de  Palau  actuant  en  lo  siti  de  Balaguer  (1280). — Adqui- 
reix  lo  castell  de  Priva  (1281).  — Palau  destituit  del  ofici  de  batlle  reyal, — Knquesta 
contra  sos  actes. — Lo  jútge  aragonés  Eximen  Peri(;  de  Salanova. — Astucies  d'  En 
Palau  per  eüigir  culpabilitais. — Lo  jutge  comprova  los  fraus  d'  En  Palau.  — Entrega 
d'  una  suma  pecuniaria  al  Rey.  — Pere  «lo  Gran»  confereix  certes  comisions  á  Pere 
de  Palau.  — Es  colector  del  bovatge.  —  Antagonismes  entre  Palau  y  Pedro  d'  Ayerbe. 
—  Questions  d'  Alós  ab  Cubells  y  de  Cubells  ab  Lleyda.  —Palau  entra  en  relació  ab  1' 
Infant  Primogénit. 

Qiian,  Pere  II,  se  corona  solempnialment  á  CaragoQa  (11  Novembre 
r276i  la  guerra  ab  los  senyors  catalans  scmblava  esdevenir  pro  pera. 
Ab  iutent  de  guanyarse  la  confianza  del  Sobirá  y  aprontarse  d'  aque- 
lla perturbado  política,  lo  batlle  Pere  de  Palau,  ana  á  (^a,vago(^a  y  se 
posa  d'  acort  ab  Pere  II  Tractá  de  dexar  convenientment  custodiats 
los  Uochs  de  sa  jurisdicció,  obtenint  permís  d  armar  cert  nombre  de 
cavallers,  á  compte  de  les  rendes  de  la  Corona.  En  Palau  buscava  com 
sempre  justificar  despeses  extraordinaries,  y  enredar  la  sua  admi- 
nistració. 

Al  comentar  P  any  1277,  En  Ramonet  de  Cardona  tractá  de  damp- 
niflcar  les  teires  del  Rey.  Lo  Batlle  de  Camarasa,  per  defensió  del 
terme,  en  lo  mes  de  Jancr  arma  algúns  cavallers  sots  capitanía  d'  En 
Guillém  Moliner  y  de  N'  Arnau  Fluviá.  Ordinariament  hi  tingué  apa- 
rellats  set  ó  vuyt  cavallers  y  quan  mes  n'  hi  havía  en  peu  de  guerra, 
arrivaren  áquinze.  Tot  lo  territori  jurisdiccional  fou  recorregut  y  cus- 
todiat  per  ells,  fins  á  Cinquagesma  y  encara  que  no  disminuí  lo  perill, 
llavors  los  1  licencia, 

L'  engany  no  's  feu  esperar  al  passar  comptes  al  Rey,  aparentantli 
haver  mantinguts  armats,  los  cavallers,  un  temps  major  del  que  ho 
foren,  qo  es,  á  curta  diferencia  unes  set  setmanes  (247). 

En  los  anys  de  1278  y  1279,  lo  Rey,  dicta  certes  provisións  sobre 
lo  castell  de  Puit^vert  y  d'  En  Bernat  de  Tora  son  possessor,  comisio- 
nantles,  á  En  Pere  de  Palau,  qui  li  merexería  certa  confianza  (248), 

A   mes  de  batlle  reyal,  Palau,  actuava  de  perceptor  de  les  rendes 


(247)  Apendix  apartat  Lili 

(248)  Registre  41  y  42,  foli  22. 

1279 —«Petro  de  palacio  quod  exequátur  mandatum  quod  domiinis  Rex  sibi  fecit  super 
facto  bernardi  de  torauo  racione  Castri  de  pugirs?  uel  ueuiant  preseutialitcr  aut  mitat  dici 
justam  causam  propter  quaui  desistit.  Datum  barchiiione  111°  nonas;  May— P.  de  sancto 
clemente».  (Eegi.stre  41,  foli  68), 


lio  F.    CARRERAS  Y  CANDI 

pertanyents  á  Jauíne  de  Cervera,  delegant  aquests  oflcis,  quan  sortía 
del  terme,  á  1'  altre  Pere  de  Palau,  till  de  son  parent  Guillém. 

Jaume  de  Cervera  morí  en  1279,  heretantlo  la  sua  filia  Guilleumona, 
qui  residí,  per  ordre  del  Rey,  al  castell  d'  Alós,  ab  sa  raare.  Era  un  cas- 
tell,  de  gran  renoin  y  pertanyía  á  D.  Pedro  d'  Ayerbe  germá  bastart 
de  Pere  II.  Tal  vegada  comeusaren  llavors  les  grans  desavenen- 
cies,  que,  per  causa  del  matrimoni  de  Guilleumona,  seguien  prou  vives, 
en  1281,  entre  sos  dos  tutors  Guillém  d'  Abella  y  Arnau  d'  Artesa 
d'  una  part  y  lo  Sobirá  d'  altre  (249).  En  1'  any  1286,  lo  Monarca  feya 
encara  intervenir  á  N'  Ayerbe  en  aquets  afers  (250). 

Pere  de  Falau  s'  aprofitá  de  la  mort  d'  En  Jaume  de  Cervera,  per 
ferse  adjudicar  les  rendes  que  aquest  havía  obtingut  de  la  Corona  en 
terme  de  Caniarasa.  Per  virtut  d'  axó,  á  les  calonies  y  rendes  que  já 
cobrava,  hi  ajuntá  dos  mil  quatre  cents  sous  de  quistía,  de  que  avauts  n' 
era  receptor  En  Cervera. 

Lo  Sobirá  adregá  Uetres  á  tots  los  veguerius  de  Catalunya,  no  omi- 
tint  á  En  Pere  de  Palau,  conceptuantlo  veguer  de  Camarasa,  Cubells 
y  Montgay  (251). 

La  predita  mort  de  Jaume  de  Cervera,  ucorreguda  aquest  any,  y 
la  ordonació  d'  alguns  afers  seus  particulars,  portaren  á  Pere  de  Palau 
á  la  cort  del  Rey,  en  lo  Novembre  del  1279.  L'  acompanyaren  á  Va- 
lencia, Ramonet  de  Camarasa,  castlá  de  Camarasa,  y  En  Jaume  Ala- 
rich^  esperant  també  aprontarse  'n  del  viatge. 

Aquells  derrers  anys,  Palau,  vegentse  ab  prous  diners,  feu  grans 
adqaisicións  territorials,  com  la  compra  de  les  rendes  que  lo  Vescomte 
de  Cardona  y  Guillém  de  Meya  tenien  á  Camarasa  (24  agost  1279).  En 
quines  transaccions,  prou  sovint  perjudica  drets  senyorials  de  la  Coro- 
na. Trovantse  donchs  en  descubert,  volgué  solidar  la  sua  situació,  já  fos 
que  ho  fes  espontaneament,  já  instat  per  los  administradors  del  reyal 
patrimoni,  ahout  figura  ven  en  primera  fila  los  germans  jueus  Jucef  y 
Mossc  Kavaya  (252). 


(24!í;  1281  (18  de  Octubre).— Les  reclamacións  deis  tutors  de  Na  GuiHeumona  de  Cervera, 
dcmanant  la  sua  persona,  douaren  motiu  á  certa  comisió  confeiñda  per  Pere  II,  á  Mestre 
Ramóu  de  Besalú,  ardiaca  de  Tarancon  en  la  iglesia  de  Lleyda,  perqué  conegués  en  esta  con- 
troversia. Mentrestant  ordonava  á  Pedro  d'  Ayerbe,  que  ñns  bagues  fallat  lo  .iutge  Besalú, 
«predietam  puellam  non  abstrabatis  nec  abstrabi  faciatis  de  posse  niatris  sue  nec  de  castro 
de  Alos  ubi  eam  esse  intelleximus  nec  procedatis  aut  cousenceatis  matrinionium  uel  8pon- 
salia  interim  fieri  de  eadem».  (Registre  50,  foli  189). 

(250)  1286  (25  de  Juliol).— Lo  rey  Pere  ordoná  al^;  marmessors  testamentaris  de  .Jauíne  de 
Cervera,  donásseu  comptes  á  D.  Pedro  d'  Ayerbe.  (Registre  66,  foli  155). 

(251)  Moltes  son  les  ordres  d'  armameuts  circulades,  no  sois  ais  vegueis  Torroella  de  Ge- 
rona y  Torra  del  Valles,  si  que  també  ais  cavallersy  poblacións  del  Principat,  contingudes 
en  lo  Registre  11,  folis  63  y  64. 

(252)  La  familia  .¡uiva  deis  Ravaya,  de  gran  prestigi  y  renom  en  la  segona  meytat  del  se- 
gle  XIII,  se  la  trova  molt  afecte  á  Pere  lo  Oran.  Já  del  temps  de  Jaume  I,  intervenía  en  1' 
erari  del  Monarca,  puix  en  1'  any  1280,  Pere  II  no  liavía  pogut  obtenir  de  Mossé  Ravaya,  lea 
ilquidacións  devallants  de  la  adniiuistració  del  temps  de  son  Pare.  (Reg.  48,  folitSi).  S'  ha  de 


POLÍTICA  MITJAEVAL   Á  CAMARA?A  111 

Per  tant,  IcíralisA  ciliiunes  de  dites  compres  (253),  arbitrant  y  obteniut  la 
aprobació  de  Pero  II. 

A  mes,  procura  axaniplar  los  límits  del  tcrritori  hont  cxercía  son 
ofici  de  veguer,  que  d'  ara  en  avant,  passant  deis  termes  de  Camara- 
sa,  Cubells  y  Montgay_,  comprengué  á  Montsonís,  Foradada,  Alentorn 
y  parroquies  vehines^  endoses  entre  la  serra  de  Berules  y  la  de 
Fabrcgada.  Empero  queda,  Pere  de  Palau,  sots  la  immediata  subgecció 
d'  En  Ramón  d'  Orcau,  llochtinent  reyal  en  la  veguería  de  Cervera  y 
altres  termes  (254). 

Aximateix  obtingué  de  Mossé  Ravaya,  per  termini  de  einch  anys 
y  preu  de  mil  cinch  cents  sous  jaqueses  1'  any,  los  drets  y  rendes  de  la 
batllía  do  Camarasa,  Cubells  y  Montgay  f255)  que  com  á  arrendador 
de  batllíes  de  la  Corona,  Ravaya  les  subarrendava  á  segones  persones. 

També  apronta,  En  Palau,  de  sa  añada  á  Valencia,  per  raoltes  al- 
tres  menuderies.  Axis  Ilegitima  al  fill  hagut  d*"  Aurimona  Gomir;  se 


teñir  prcsent,  que  lo  Conqueridor,  morí  dexant  graus  deutes,  que  liquida  penosament  Pero  lo 
Gran,  sep^ons  apar  d-  alguns  bans  del  5  de  Mari?  de  1281.  (Reg.  49,  foli  48). 

Es  continuada,  la  intervenció  deis  Ravaya,  en  les  rendes  royáis  de  tota  mena,  segons  exem- 
pli  que  'n  presenta  1'  arreiidanient  fet  deis  drets  que  la  Corona  percibía  á  Gurb.  (13  de  Maig 
12S0).  (Registre  48,  foli  32). 

Després  de  la  guerra  civil  del  1280,  existexen  altres  ordres  del  Rey,  ais  vcguers  y  batlles 
de  Catq,lunya,  Aragó  y  Valencia,  manaut  entregar  ais  germaus  Mossé  y  Jucef  Ravaya,  lo  pro- 
duit  per  les  sues  recaudacions.  ;25  de  marp  y  4  d'  abril  de  1281).  (Reg.  49,  folis  GO  y  70). 

Astruch  Ravaya,  personatge  tant  remarcable  com  los  dos  precedents,  es  obgecto  de  la 
reyal  munificencia,  obtenint  del  Monarca  en  1280,  franqueses  per  los  habitants  de  certa  po- 
blació  que  tractava  de  construir  á  Borrassá.  (Reg.  48,  foli  100). 

Com  si  constituís  una  especialitat  de  K'  Astruch,  lo  gestionar  concessions  á  nostres 
pobles,  lucrant,  d'  una  manera  manifesta,  ab  1"  esperit  de  Ilibertat  municipal  iiue  arreu  s'  ia- 
filtrava,  já  en  1277,  obtingué  de  Pere  II  autorisació  per  atorgar  franqueses  á  Palamórs. 
L'  haver  trigat  dos  anys  á  donárloshi  (1279},  indicará  quan  laboriosos  serien  les  negociacions 
seguidos  ab  dits  vehins  ab  motiu  de  la  tal  concesió  (Revista  de  Gerona  del  1882). 

(2.Í3)  1279(23  de  Xovembro).  — Pere  II  aproliá  y  confirma  á  Pere  de  Palau:  primer,  la  com- 
pi'a  que  feu  á  Guillém  de  Meya  de  sos  drets  y  accións  á  Camarasa;  segon,  la  compra  que  feu 
al  difunt  Ramón  vescomte  do  Cardona,  do  rendes  y  drets  A  Camarasa  y  Cubells;  toi-cor,  altre 
compra  á  Ramón  Folch  vescomte  de  Cardona,  deis  drets  que  tenía  á  Camarasa  y  Cubells.  (Re- 
gistre 44,  foli  162). 

(254)  1279.— «Potrus  etc.  Constituimus  uos  P.  de  palacio  vicarium  nostrum  in  Camarasia 
Cubéis  et  Muntgay  iluntsonis  et  Foradada  et  Alentorn  et  ómnibus  alus  (luod  suut  de  serra 
de  berules  u^<que  ad  serram  do  labregada  et  quod  in  ípsis  locis  exerceatis  oftícium  vicario 
loco  nostri.  Ita  tamon  quod  vos  tenoamini  responderé  et  obedire  nobili  Raimundo  de  or- 
chau  tenenti  locum  nostrum  in  vicario  Coruarie  et  alus  locis  quod  sibi  comisimus  sicut  alii 
vicarii  Catalonie  obedire  et  responderé  tenontur  locum  nostrum  tonentibus.  Et  ipso  R.  dor- 
cau  posit  exercero  et  alia  faceré  in  predictis  locis  quem  admódum  ex  concessioue  nostra 
f  icore  et  exercere  potest  in  alus  locis  quod  sibi  comisimus.  Mandantes  vniuersis  hominilius 
predictorum  locorum  quod  uos  habeaut  et  teuoant  por  vicarium  et  uobis  uel  cui  uolueritit; 
oViediant  et  respondeant  et  uos  soquentur  in  omuilms  in  quibus  eos  nocessarios  Iial>ueritis 
quandocumque  a  uobis  fuerit  i-equisiti.  Alias  maudamus  uobis  quod  uos  ad  hoc  compollatis 
eos  forciter  et  districte.  Datum  valencie  VIII  kalendas  Decembris.  Scripsit  P.  marchesii». 
(Registro  44,  foli  162). 

(255)  1279.— «Potrus  etc.  laudamus  et  coufirmamus  uobis  p"*  de  palacio  vendiciouem  l)aiulio 
et  redditum  nostrorum  de  Camarasa  de  cubéis  ot  de  muntgay  quam  Mosse  rauaya  fidolis 
bajulus  nostor  uobis  focit  ad  V  annos  pro  precio  M  D  solidos  jaccensos  quoliliet  anno  prout 
in  carta  inde  uobis  facta  a  dicto  Mosse  plenius  continetur  Datum  valencie  V  kalendas  De- 
cembris—Se.  P.  marchesii».  (Registre  42,  foli  179). 


112  F.    CARRERAS   Y    CANDI 

adjudica  certes  ballestes  y  cayrells,  que  ell  ja  sabía  que  custodiava 
1'  aleayt  Trilles,  en  lo  castell  de  Torres;  adquirí  los  drets  reyalsenles 
escrivaníes  y  maellsde  Camarasa,  Cubells  y  Montgay;  obtingué  que  sor- 
tís  de  la  presó  d'  Alós,  y  de  la  i^otestat  de  Don  Pedro  d'  Aj^erbe,  un  tal 
Guillém  d*"  Alós,  per  passar  á  poder  d'  En  Ramón  d*"  Orcau;  etc.  (256). 

En  Ranionet  de  Camarasa,  duya  entre  mans,  la  venta  d'  una  cast- 
lanía  ab  domenges,  en  lo  castell  de  Lloren^  Aceptada  per  Pere  11^  y 
aparex6nt  En  Palau,  com  á  mitjancer  y  defenedor  deis  drets  del  Rey, 
aquest  lo  comissioná  per  ordonar  á  la  escrivanía,  iliurés  albará  de 
cinch  cents  sous  com  á  preu  de  dita  castlanía  en  favor  d'  En  Camarasa. 

S'  aplegaren  en  la  escrivanía  reyal  á  dit  obgecte,  En  Palau^  En 
Camarasa  y  N'  Alarich.  Lo  primer,  molt  descaradament.  disposá  si- 
guessen  consignats  sis  centj  sous  en  1'  albará  de  compra.  Y  quan  sos 
companys  li  observaven  ingenuament,  com  hi  feya  metre  tanta  suma, 
respongué,  callássen  que  aquelles  C  sous  que  hi  eren  de  mes,  com  en 
B.  de  Camarasa  hauria  la  paga,  que  partir  los  sien  ells  (257).  Que  no 
exageraríen  los  acusadors  d'  En  Palau  al  explicar  lo  frau,  se  compro- 
va  per  los  registres  reyals,  hont  hi  figura  la  orde  expedida  á  En  Mossé 
Ravaya,  de  pagar  set  cents  sous  jaqueses  á  En  Camarasa  (^258). 

Per  cert  que  en  1'  albará  adre^at  á  En  Ravaya,  se  denomina  esta 
adquisició,  cavalleria  y  no  castlanía^  lo  qual  no  ve  á  esser  lo  mateix. 
Tenim  explicat  en  altre  lloch  lo  que  eren  los  castlans  y  les  castla- 
níes  (259j  y  per  tant  nos  limitarém  á  dir  lo  que  solía  entendres  per 
cavalleria^  designació  que  implicava  una  idea  de  territori.  L'  autor 
Moneada,  en  lo  segle  xvii,  extractantho  del  jurisconsult  mitjaeval 
Jaume  CalliQ,  manifesta  esser  la  cavalleria  de  térra,  una  casa  militar, 
ab  sa  cultura  y  lauro  y  certa  assignació  de  renta,  que  es  molt  possible 
constes  de  deu  sextaris  de  blat,  segons  apar  de  la  glosa  del  usatge  itt 
qui  ínter fecerint.  Cada  sextari  equivalía  á  vuyt  quarteres.  4questa 
renda  servía  per  conservar  cavall  y  armes  á  defensió  de  la  térra.  Los 
Comtes  de  Barcelona  teníen  constituides  cinch  centes  d'  estes  caval'e- 
ries  ó  cases  militars,  ab  obligado  de  comparexer  Uurs  propietaris  á  la 


(25i!;  1279.— «P.  de  trileis  alcaydo  de  tiu'i'ibus  quod  tradat  P'  de  palacio  tres  balistas  uide 
licet  duas  de  turno  ct  uua  de  duobis  pedibus  et  duas  caxias  de  quarellis  vnam  de  quarellisde 
strep  et  aliam  de  III  pedibus  Datum  valeucie  VIH"  kalendas  Decembris. 

«K"  dorcliau  tenenti  etc.,  quod  moiieat  nobilem  p.  fratrem  domiui  Kegis  ut  re.stituat  ei 
G.  de  alos  quam  captuní  tenet  et  alias  procedat  contra  euní  etc.  Datum  -nt  supi'a. 

♦  P.  de  palacio  quod  petat  in  Camarasia  Cubéis  et  muntgay  omnia  jura  domini  Regís  tam 
super  facto  scril)aniarum  carniceriarum  quam  super  alus  juxta  mandatum  per  dominum 
Rcgcm  factum  super  dictis  juribus  petendis  alus  ofrtcialibus  domini  Regis  Datum  valencie 
VlPlvalendas  ut  snpra».  (Registre  i2,  foli  178;. 

(2.57)    Apendix,  apartat  LXV. 

(258)  1279  — «Mosse  ravaya  quod  soluat  visis  presentibus  R"  de  camarasa  Septingeutos 
solidos  jaccenses  quos  dominus  Rex  sibi  debet  racione  cuiusdam  cauallcrie  de  lorens  quam 
ab  eo  emit.  Datum  valencie  VIH"  kalendas  etc»   (Registre  42,  foli  178). 

(259)  Vegis  Miscelánea  hintórica  catalana,  voliim  I,  La  institución  del  <castld»  en  Cata- 
luña, 


POLÍTICA   MITJAEVAL  Á   CAMARASA  113 

host  scmpre  que  hi  fossca  cridats  (260).  Y  do  la  pareUada  nos  diu  lo 
propi  autor  Moneada,  que,  era  la  térra  que  una  parclla  de  bous  podía 
llaurar  ab  un  día  de  trevall,  resultant  un  equivalent  de  \Sijovada. 

L'  interés  especial  de  Pere  II  en  acrexer  ses  adquisicions  feudals 
á  Lloren?,  es  raanifest,  puix  no  content  ab  la  compra  feta  íi  En  Cama- 
rasa,  obtingué  una  segona  castlanía  d'  En  Bernat  de  Lloren?,  per  preu 
de  mil  cinch  cents  morabatins  (261,). 

Retorna  de  Valencia  á  Camarasa.  En  Pere  de  Palau,  mes  poderos 
del  que  hi  havía  anat.  No  estranyem  que,  senyors  vehins,  procurassen 
obtenir  la  sua  protecció  y  salvaguarda,  segons  feu  Bernat  de  Miravet, 
senyor  del  castell  de  Priva,  en  1280  (202'.  Era,  Priva,  un  Uoch  que  for- 
mava  part  del  extens  terme  del  castell  de  Santa  Linya  y  comptáva  ab 
mes  de  cent  populadors. 

Aquest  crexent  predomini  d'  En  Palau  y  la  amistat  íntima  que  1' 
unía  ab  lo  Vescomte  d'  Ager  y  ab  lo  Comte  d'  Urgell,  li  dona  valor  per 
exposarse  ais  majors  atreviments.  Bó  será  recordar,  que,  lo  Vescomte, 
estava  emparentat  ab  la  casa  comtal  de  Foix,  y  ab  la  vescomtal  de 
Oardoua,  per  haverse  casat  Alvaro  de  Cabrera,  ab  Sibila  germana  de 
Ramonet  de  Cardona.  Fou  filia,  Sibila,  del  vescomte  Ramón  Folch, 
mort  en  1276  y  de  sa  segona  muUer  Sibila,  y  aquesta,  á  son  lloch,  filia 
deis  comtes  d'  Empuries  Pons  Huch  y  Teresa  Fernández. 

Lo  paper  de  defencdor  del  terme  de  Camarasa  durant  la  guerra  ci- 
vil de  1277,  Palau  ¡o  repeteix  en  major  escala,  al  ocorre  la  del  1280, 
especialment  en  lo  famós  siti  de  Balaguer,  de  que  tractárem  mes  per 
extens  en  altre  ilocli  (263). 

Segons  los  Ilibres  de  la  reyal  escrivanía,  acompanyaven  á  En  Pa- 
lau en  lo  siti,  noranta  nou  cavalleries  per  les  que  prenía  sou  ó  ració.  Si 
bé,  manifestá  lo  procés,  que  era  dit  nombre  un  engany,  puix  no  n'  hi 
tenía  tantes  com  hi  constaven. 

Arnau  Vives,  que  anava  en  la  host  d'  En  Palau,  hi  perdé  un  cavall 
en  la  campanya,  que  sois  havía  costat  de  compra  dos  cents  vuytanta 
sous  (264).  Pere  de  Palau  recita  al  Rey  qué  n'  valgué  mil;  y  aquest,  en 
3  de  .juny,  en  esmena  del  dany,  li  assenyalá  dita  quantitat,  del  bovatge 
deis  llochs  del  castell  d'  Alentorn  y  d'  En  Guillém  d'  Abella.  Mes  ad- 
vertiría 1'  engany,  lo  Monarca,  puix  al  endemá  ordoná  á  Jucef  Ra- 
vaya,  busques  altre  cavall  per  donarlo  á  En  Palau. 

Lo  Batlle  de  Camarasa  s'  aprofltá  de  quantes  circunstancies  li  ole- 
ría la  guerra,  per  obtenir  comissións  de  tota  mena,  assenyaladament  les 
d'  incautarse  de  vitualles  confiscades  ais  rebelats.  Lo  26  de  juny  se  li 
conferiren  los  delmes  deis  fruyts  rebedors  per  En  Pons  de  Ribelles  y  al- 


(260)  Moneada    Episcopo'ogio  de  Vich,  vol.  I,  pl.  322. 

(261)  Registre  48,  foli  94. 

(262)  Apendix  aparta t  CCIV. 

(263)  Vegis  la  plana  33. 

(264)  Apéndix  apartat  LXXI. 


114  F.    C\    RERAS   Y   CANDI 

tres  castlans  de  Balagiier,  los  quals  recullía  En  Ramón  Bareeló  (265);  lo 
28  de  juny  obtingué  ordre  d'  apoderarse  de  lo  que  Bernat  de  Tora  tenía 
en  comanda  deis  homes  de  Montsenís  y  de  (^a  Foradada  (266);  lo  3  de 
juliol  11  era  donada  consemblant  disposició  perqué  En  Bernat  de  Roca- 
fort,  senyor  del  Timonal,  li  entregas  blat,  diners  y  altres  deutes 
del  rebelle  Pere  Cortlt  (267);  lo  7  de  juliol  lograva  rebre  lo  blat  recon- 
dit  per  Gulllem  Ferrán  prebere  de  Balaguer,  en  lo  castell  de  Serrano, 
(268)  axis  com  tot  lo  que  hi  havía  en  poder  deis  vehins  de  Camarasa, 
Cubells,  Montg-ay  y  LlorenQ,  pertanyeut  ais  homes  de  Balaguer,  Agre- 
munt,  Castelló  y  altres,  quí  militaven  en  lo  camp  enemich  (269). 

Encara  que  no  tením  detalls  del  que  succehiría  al  rendir,  Eti  Pal.-)u, 
coraptes  al  Rey  de  tot  quan  passá  á  les  sues  mans,  nos  dona  á  com- 
pendre  molt,  lo  cas  referent  á  un  cert  pont  de  fusta  cunstruit  per  los  si- 
tiadors  damunt  del  Segre.  Diu  lo  procés,  que  quan  mes  avant  lo  Rey 
en  Pere  leva  lo  setge  de  Balaguer,  lexá  un  pont  de  fusta  que  havíe  feíjt 
en  lo  setge  en  poder  den  Pere  de  Palau,  ab  encarrech  de  que  vengues 
la  fusta,  claus  y  demés  materials,  á  profit  del  Sobirá 

Tot  lo  produit  per  la  venda  del  pont,  s'  ho  queda  raolt  tranquila- 
ment  lo  BatUe  de  Camarasa  (no  w'  ha  mes  re  en  compte  al  senyor  Rey 
les  quals  coses  vallen  mil  sous  o  pus)  (270). 

Molt  atent  al  seu  beneflci  En  Palau  tampoch  se  descuydá,  quan 
tractaren  de  conferir  lo  govern  de  llochs  deis  Comtes  d'  Urgell  y  de 
Pallars,  á  persones  de  la  confianza  de  Pere  II.  Diuhen  reyals  provi- 
sions,  datades  lo  dijous  17  de  juliol  de  1280,  que  N'Arnau  Calaf  ob- 
tingué  les  postats  deis  castells  d'Ager,  Os,  Tartareu,  Montsor,  Milla 
y  Clarmunt;  Guillém  Moliner,  les  de  Lavansa,  Josa,  Pinell,  TaltavuU, 
Biosca,  Madreny,  Oliana,  Ciurana  y  Vilaplana;  y  En  Pere  de  Palau 
s'  encarregá  de  les  deis  castells  de  Montmagastre,  Vilves,  Peramola, 
Coniols  y  Collfret  (271). 


(265)  Registre  48,  foli  60. 

(266)  tlíernardo  de  torauo  quam  oinne  illud  (luod  teaet  in  comiQ  H  de  hoininil)us  de  moiit- 
senis  ct  de  sa  foradada  tradat  visis  presentibus  petro  de  palacio.  Datum  iu  obsidione  Bala- 
garii  III"  kal  julii  Auno  domini  M"CC°LXXX°.  S.  petri  inarcliesii  » (Registre  48,  foli  63). 

(267)  «Petrus  dei  gratia  Rex  aragouis  fideli  suo  bernardo  de  Rocafort  domino  des  timonal 
Salutem  et  gra:iam.  Maudamus  uobis  quatenus  omne  bladum  denarios  et  quicquid  alind  dé- 
bitos Petro  curtit  cui  nobiscum  est  in  guerra  tradatis  uisis  presentibus  fideli  uostro  Petro  de 
palacio  loco  nostri.  Datuui  in  obsidione  balagarii  V"  nonas  Julii  Auno  domini  M°CC' 
LXXX'.  S.  P.  marchesii..  (Registre  -18,  foli  68). 

(268)  Registre  48,  foli  71. 

(269)  «Petrusdei  gratia  Rex  aragonum  fidelibus  suis  uuiversis  hominibus  de  Camarasa 
de  Cubellis  et  de  Mongay  de  Lorens  Salutem  et  graciam  Mandamus  uobis  quaienus  omnia 
debita  bladum  siue  ali<iuas  alias  res  (luas  aliqtü  vestrum  tenetis  ab  hominibus  balagarii 
acriin.intis  Castilionis  et  ab  aliquibus  hominibus  qui  nobiscum  sunt  in  guerra  tradatis  et  de- 
liboretis  uisis  prese;itibus  fideli  nostro  Potro  do  palalio  loco  nostri.  Datum  in  obsidione  ba- 
lagarii nonas  Julii  Anno  domini  Millesimo  CC  octuagesimo— s.  P.  marques.»  (Registi'e 
18,  foli  71). 

(270)  Apéudix,  apartat  LXXXII. 

•(271)    «Petrus  de  palacio  baiulio  camaraoie.  Noueritis  nobilem  Comitem  vrgellensem 


POLÍTICA   MITJAEVAL   Á   CAMARASA  115 

Ab  algunos  diñcultats,  reyals  ó  fiíigicles,  se  trova  Pcrc  de  Palaii,  per 
l)OSsess¡onarse  de  les  po5tats  d'aytals  castells,  consultaut  al  Sobirá 
eom  hi  deuría  procehir  y  rebentne  instruccions  concretes,  lo  dime- 
cres  6  d'  agost  de  1280  (272). 

Mes  no  foren  aquests  sois  los  castells  quina  comanda  li  confia  Pero  II, 
sino  que  tambó  en  1281  y  á  despit  d'haver  de  teñir  llavors  motiu  de 
desconfiar  de  la  sua  probitat,  encara  li  'n  encomená  MontQonís  y  Qa 
Foradada.  Lo  primer  era  d'  En  Pons  de  Ribelles_,  y  lo  posehía  en  leu 
del  Abat  d'Ager.  Passat  un  mes  lo  porter  Martí  Exiraeni9  de  Josa,  d'or- 
dre  del  Rey,  los  hi  feu  retornar  (273).  Empero  ja  n'lii  hagué  prou 
perqué  presentas  tais  comptcs  de  sa  administración  que,  en  los  capitols 
de  cárrechs  contra  d'  ell,  se  retreuen  fingides  despeses  en  los  castells 
de  Qa  Foradada,  MontQonís,  Antona  y  altres. 

Si  duptessim  un  moment  de  que  la  guerra  civil  del  1280,  fou  per 
En  Palau  causa  de  prosperitat  material,   n'hi  hauria  prou  per  adqui- 


inaiulasse  per  siias  litterns  berengai-io  de  montsonis  et  de  peramola  quod  tradant  uobis  no- 
miue  ipsius  Comitis  potestatem  Castrum  iufrascriptorum  dilecto  Guillelmo  de  curte  locum 
vestriim  teuenti  iu  vicarie  Ilerde  et  alus  locis  sibi  coraissis  vel  cui  ipse  voluerit  uidelicet  de 
castro  de  muutmagastre  de  uiuues  de  peramola  et  de  Comols  et  de  Colfret  secundum  quod  in 
dictis  litteris  predicti  Comitis  uidebitis  contineri  vnde  cum  dictus  G.  de  curte  uobis  super 
dictis  potestatibus  recipiendis  comitat  vices  suas.  Mandamus  uoliis  quatenus  petatis  et  reci- 
piatis  potestatum  dictorum  Castrorum  juxta  maudatum  quod  dictus  (i.  de  curte  predictis 
faciet  per  suas  littcras  super  hiis.  Datum  Ilerde  XVI°  kalendas  Auyusti.  S.  p.  marchesii. 

«G°  moliueril  similis  de  lauausa  de  josa  Pinel  Taltahuill  bioscha  Madreuy  vliana  Ciuraua 
et  de  vila  plana. 

«A.  calaff  similis  de  Ager  Os  Tartareu  Montesor  Milla  ct  de  Clarmont.» 

Registre  48,  foli  90. 

(272j  «Petrus  dei  gratia  Rex  aragonum  fideli  suo  Petro  de  palatio  baiulo  de  camarasa  de 
Cubells  et  de  JIontgai  Salutem  et  graciam  uestras  recepimus  litteras  in  quibus  significastis 
nobis  quod  potestates  castrorum  quas  per  uos  recepi  mandauimus  quod  nos  super  predictis 
delibei'auimus  qualiter  super  hoc  procodatur:  procedatis  igitur  in  huno  modum  quod  si  de- 
tentores  dictorum  castrorum  usque  ad  diem  eis  aslgnatam  in  quam  debatur  ipsis  tradere 
potestates  non  dederint  uobis  ipsas  potestates  per  eos  propter  hoc  non  dcbcatis  garrigare 
nisi  ipsi  primo  malum  facerent  terre  no^tre  ucl  hominibus.  Set  prohilieatis  custodiri  quan- 
tum poteritis  atque  prchiberi  faciatis  ne  in  ipsis  castris  posset  per  aliquos  frumeutum 
bladum  vinum  aut  aliqua  alia  uictualia  uel  arma  per  aliquos  permitti  et  etiam  quod  homines 
ipsorum  castrorum  non  ueniatis  ad  loca  nostra  per  emendis  uel  vendendis  aliquibus  rebus 
uel  mercibus  eorundem  et  interim  si  de  consensu  homiuum  castrorum  uel  alio  modo  haberc 
poteritis  uel  capere  ipsa  castra  ea  capiati?  et  habeatis  intendendo  ad  hoc  quantum  po- 
teritis inducado  homines  supradictos.  Datum  Illerde  pridie  nonas  Augusti  anuo  domiui 
M^CCLXXX"»  (Registre  48,  foli  lU.) 

(273)  1281  (19  d'  abril)  «Nouerint  vniuersi  quod  nos  Poncius  de  Ribellis  confitemur  et 
iu  veritate  recognoscimus  vobis  Illustrissimo  domino  Petro  dei  gracia  Regi  Aragonis 
quod  propter  dampna  excessus  et  maleficia  illata  per  nos  et  valitores  nostros  vobis  ct 
hominibus  uestris  et  propter  expensas  quas  habuistis  uos  et  homines  uestri  faceré  racione 
guerre  quam  iniuste  mouimus  contra  vos  sumus  vobis  condempnati  in  viginti  mile  marchi 

argenti  et  viginti  mile  solidi ■>  Entre  les  postats  de  sos  castells  que  promet  donar  al  Rey 

en  eix  contracto,  hi  enclogué:  «ítem  de  castro  de  Munc^onis  si  placuerit  Abljati  agerensi>. 

1281  (,21  de  novembre).  -^Fideli  suo  ])etro  de  palatio  Salutem  et  gratiam  Mandamus  uoV>is 
quatenus  visis  presentibus  tradatis  et  deliberetis  martino  eximini  de  .Tassa  porterio  nostro 
loco  nostri  castra  de  Munsonis  et  de  zaforadada  quod  tenetis  a  nobis  in  comanda.  Et  cum 
dicta  castra  predicto  porterio  tradideritís  nos  erimus  inde  a  uobis  paccati.  Datum  valeucie 
XI-'  Kalendas  decembris— S.  P.  Sencliment»  (Registre  44,  folis  205  y  206.) 


116  F.    CARRERAS   Y    CANDI 

rirne  lo  convenciment,  véureli  comprar  lo  castell  de  Priva,  en  1281, 
avants  de  la  expedició  de  Pere  II  á  Sicilia.  En  la  venda  que  lo  senyor 
de  Priva,  Bernat  de  Miravet,  feu  á  Pere  de  Palau  també  se  lesionaren 
los  drets  de  la  corona,  amagant  la  fadiga  deguda  al  Sobirá.  Y  encara 
lo  perjudica  mes,  puix  en  avant,  En  Palau,  remangué  per  Priva,  feuda- 
tari  de  N'  Alvaro  de  Cabrera  y  los  homes  del  lloch,  no  seguiren  la  host 
reyal  sino  la  del  Vescomte. 

Es  molt  posible  que  Palau  amagas  la  fadiga  al  Rey,  no  sois  per 
dexarli'n  de  pagar  lo  seu  import,  sino  també  per  evitar  que  á  Pere  II 
li  entrassen  intencions  d'adquirir  per  si  lo  castell  de  Priva,  davant  lo 
propósit  que  tenía  de  ferse  ab  lo  major  nombre  de  castells  y  castlaníes 
en  lo  comtat  d'  Urgell.  Poch  temps  avants,  lo  Rey  havía  coraprat  lo 
castell  de  Lloreng,  del  que,  fins  la  castlanía  ne  volgué  adquirir,  pa- 
gantne  mil  ciuch  cents  morabatins  á  En  Bernat  de  Lloren 9  ('274). 

Era,  lo  castell  deLloreu^,  notable  en  lo  comtat  d'Urgell.  Enagenat 
temporalment  per  lo  comte  Ermengol,  en  1203,  no  tarda  ell  mateix  á 
adquirirlo,  servint  de  derrer  refugi  á  Gucau  de  Cabrera,  al  voler 
usurpar  lo  Comtat  á  la  hereva  Aurembiaix.  Dintre  la  fortálesa  de  Llo- 
renQ,  se  tancaren,  Guerau,  sa  muller  Elo,  sos  filis  y  principáis  cavallers, 
resistinthi  molt  temps  á  la  host  de  Pere  I  y  capitulant  en  1211  (-75). 

Durant  una  de  les  bregues  bagudes  entre  lo  Rey  y  lo  Vescomte  de 
Cardona,  tal  vegada  durant  la  de  1280,  Llorenc  fou  pres  al  Vescomte 
per  la  host  de  Camarasa  y  molt  ben  aprovisionat  de  ballestes  de  torn 
y  de  dos  peus.  Entre  los  presoners  de  la  guarnició  ó  establida,  hi  figu- 
ra va  un  Pere  de  Palau.  lo  tercer  d'aquest  nom  que  trovém  en  esta  rela- 
ció.  Portat  al  castell  de  Camarasa,  lo  tamos  batlle  Palau  pretengué 
haverne  bon  rescat.  Un  día  se  desvanesqué  sa  esperanza,  puix  lo  preso- 
ner  se  li  escapa. 

Indignat,  lo  Batlle  de  Camarasa  aprengué  á  En  Berenguer  Palau, 
germá  del  capturat  á  Lloren?,  qui  res  tenía  que  veure  ab  la  guerra  deis 
Cardones.  Se'l  ne  porta  á  Camarasa,  tancantlo  en  lloch  del  fugitiu, 
posantli  pesades  cadenes,  {ab  grans  arriasades). 

Berenguer  Palau  y  sos  parents,  no  tingueren  altre  remey,  que  sa- 
tisfer  al  Batlle  un  rescat  de  tres  cents  sous,  segons  pretenía. 

Quan  lo  castell  de  Lloren^  passá  á  mans  de  Pere  11^  En  Palau 


(274)  La  adquisició  de  la  castlanía  d'En  Beruat  de  Llorenc;,  dona  lloch  á  questions  ab  lo 
Rey  en  1279  (Registre  42,  foli  152). 

Del  temps  de  la  compra  de  dita  castlanía  es  la  seguent  orde:  «Fideli  suo  petro  de  palacio 
baiulo  Camarasie  salutem  et  graciam.  Mandamus  uobis  quateuus  soluatis  bernardo  de  Lorens 
militi  illos  mille  Quingentos  moraliatinos  quos  nos  sibi  debcmus  racione  emptiouis  Castlanie 
de  Loreuí,-.  Nos  enim  sumus  parati  complei-e  illud  super  quo  fidelis  baiulus  uoster  jucefus 
Rauaya  fuit  nobis  lociitns  de  facto  liuiusmodi.  Datum  barcliiuone  XV  kalendas  Nouembris 
anno  domiui  M"CC''LXXX<'  primo.  P.  de  sancto  elemento  (Registre  50,  foli  187).  En  11  de 
janer  1282  ordoná  l'cre  II  á  Jucet  Ravaya,  pagar  dits  1500  mor.abatíns  al  castlá  Bernat  de 
Lloren^  (Registre  52,  foli  20). 

(275)  .1.  MiiíET  Y  SAN.S  Investí;/ ación  histórica  .obre  el  vizcondado  de  Castellbó,  p.  107  y  173. 


POLÍTICA   MITJAEVAL  Á  CÁMARAS  A  117 

n'hagué  la  comanda,  cuydant  de  les  despeses  faedores  per  posarlo  en 
condicions  defensivos.  La  sua  diligencia  com  sempre  se  patentisá  ab 
lo  que  consigna  lo  procés,  Qo  es,  d'hiaver  carregat  los  comptes  en  mes 
de  rail  cincli  cents  sous. 

A  LlorenQ  hi  introduhí  En  Palau  á  un  deis  mes  adietes  á  la  sua 
persona.  Arbitra  del  Rey  l'ofici  d'alcayt  y  batlle,  per  son  parent  Pere 
de  Palau  Aquest,  s'bi  arrelá  d'aytal  manera,  que  encara  exercía 
dits  oficis  en  1290.  Les  declaracions  de  Na  Barcelona  Vila,  que  figuren 
en  lo  procés,  presenten  á  sa  filia  Guillcuma  scrvint  á  dit  alcayt  y  á  sa 
muller  en  lo  castell  de  Lloren9,  en  1290,  havent  convertit,  Palau,  á 
Guilleuraa,  en  sa  concubina,  durant  mes  de  mig  any,  ab  consentiment 
de  la  mare. 

Lo  dit  nos  mostrará,  com  lo  BatUe  de  Camarasa  ocupava  Uoch  pro- 
minent  en  la  política  de  Pere  II,  convertintse  en  hu  deis  principáis 
representants  del  partit  realista,  en  la  perturbada  regió  del  N.  O.  de 
Catalunya.  A  les  proves  consignades  pot  afegirse  la  comissió  de  cobrar 
lo  bovatge  de  les  terres  de  Pedro  d'Ayerbe.  Havent  sobrevingut  algu- 
nos diferencies  entre  lo  Senyor  d'Alós,  y  Pere  II,  aquest  concedí  prorro- 
gues per  lo  pagament  de  dita  gabela. 

A  6  de  maig  de  1281,  pretenía,  lo  Sobirá,  que  N'Ayerbe,  finida  la 
prórroga,  fes  pagar  lo  bovatge  á  sos  vassalls,  satisfent  les  injaries 
comeses  al  Rey  en  la  dilació.  Qual  orde  entrega  á  Pere  de  Palau, 
á  quí  encomenava,  Pere  II,  reclamas  acta  notarial  de  tal  presenta- 
do y  cuydés  que  son  germá  cumplís  lo  preceptuat  (276). 

A  Camarasa  se  forma,  crexé  y  organisá,  certa  oposició  á  les  arbi- 
trarietats  y  vexacions  d'  En  Pere  de  Palau,  que  tractá  de  manifestarse 
ab  actes  públichs.  Palau,  d' altre  part,  procura  teñir  contents  y  afectes 
á  la  sua  persona,  á  sos  amichs  y  valedors,  afavoiintlos  en  perjudici 
deis  eraris  comunal  y  reyal.  Per  tant,  que  los  vehíns,  quí,  ab  llurs  ha- 
vers,  contribuíen  á  les  questies  y  comuns,  veyen  de  mal  grat,  com  no 
hi  eren  compelits  á  satisferlos  nul  hom  qu¿  sia  de  son  alberch  ó  en  al- 
tres  termes,  cap  deis  partidaris  del  Batlle. 

Corría  1'  any  1281,  quan  los  contraris  d'  En  Pere  de  Palau  portaren 
llurs  quexes  al  Rey,  qui,  escoltantles,  passá  á  procehir  segons  justicia, 
encomenant  al  jurisconsult  aragonés  Eximen  Peris  de  Salanova,  lo  des- 
tituís de  la  batllía,  obrint  informació  deis  seus  actes  (277). 


(276)  Registre  49,  foli  82. 

(277)  1281— «Dilecto  suo  Eximino  petri  de  salanoua  Salutem  et  dilectionem.  Cum  intellexeri 
mus  quod  P.  de  palacio  subtraxit  et  sibi  retínuit  multa  de  juribus  uostris  intendendo  pro  nobis 
et  amministrando  loca  nostra  de  Camarasa  de  Cubells  de  Mungay  de  Laurencio  etde  viduis  et 
in  dicta  amministracione  plures  excessus  comisit  maiidamus  uobis  quateuus  visis  presenti- 
bus  accedatis  personaliter  ad  loca  predicta  et  suspenso  dicto  P.  ab  ofücio  suo  ipsum  officium 
committatis  illi  seu  illis  cui  uobis  quibus  uideritis  committendum  ac  deinde  procedatis  ad 
inquisitioneni  faciendam  contra  euudem  de  predictis  excessibuset  delictis.  Datum  Algezire 
nonas  Decembris.— S.  P.  Seuclimeut.» 

Al  ensemps  comunica  la  comissió  que  liavia  donada  á  Perií;  de  Salanova,  ais  homes  de 
dites  poblacious,  perqué  1'  ajudassen  en  tot  lo  que  'is  hi  demauás.  (Registre  50,  foli  208). 


118  F.    CARRERAS    Y   CAXDI 

Dirigíen  lo  mohiment  d'  oposició,  Guillem  Gomir  y  Arnau  Vives.  Lo 
derrer,  de  quinos  ocuparém  mes  avant,  ha  vía  actuatde  colector  reyal 
del  bovatge  en  los  llochs  d'  A.^'er  y  Santa  Liiiya  (278);  tots  dos  cobra  ■ 
ven  lo  monedatge  per  aquells  indrets,  com  se  veu  ab  la  desaatorisació 
del  Rey,  d'  unes  exaccions  que  cometeren  á  Priva  (4  de  maig  de  1281) 
(279). 

.  Lo  mitj  del  regnat  de  Pere  «lo  Gran»,  90  es,  los  anys  1280  y  1281, 
se  disting'exen  per  les  disposicions  encaminades  á  fiscalisar  la  adminis- 
tració  deis  qui  colecta  ven  rendes,  á  causa  de  la  volada  que  ha  vía  pres 
arreu  la  defraudació  (280).  Entre  moltes  ordes  reyals  d'  importancia 
secundaria,  llavors  dictades,  hi  ha  la  general  adrepada  á  tots  los  veguers 
y  batlles  de  Catalunya  (4  d'  Abril  de  1281),  manantíos  donar  comptes 
del  que  haguessin  cobrat,  á  Jucef  Ravaya,  Entre  ells  hi  veinvolucrat 
En  Pere  de  Palau  (281).  A  alguns,  poch  diligents,  reitera  les  ordes  en 
termes  conminatius,  lo  16  d'  agost  de  1281  (282).  Com  resultat  d'  aytals 
investigacions,  s'observen  certes  destitucions,  segurament  devallants 
d'  aquellos,  com  la  d'  En  Camí  de  Peramola,  de  veguer  de  Tari'cigona 
y  son  Camp  (28  de  febrer  de  1281)  (283;.  No'  ns  atrevímá  asegurar  si, 
á  consequencia  de  tot  axó,  lo  Rey,  disposá  al  comentar  1'  any  1283 
que,  tots  los  batlles  y  oficiáis  reyals  de  Catalunya,  exposessin  la  llur 
administració  á  Pere  Marqués,  vehent  cessar  á  Mossé  Ravaya  de  la 
confianza  del  Sobirá  (284),  substituintlo  en  la  reyal  tresorería  Bernat 
Scrivá  (285)  (janer  de  1283).  Ais  13  de  febrer  de  1283,  duraven  encara 


(278)  Vives  apar  colector  en  1281  y  1282.  (Registre  52,  foli  19  y  Registre  59,  foli  37). 

(279)  1281— «A  viues  et  (}."  gomir:  intelleximus  quod  nos  compellitis  homines  de  priua  ad 
soluendum  uobis  monetaticum  licet  in  ipso  loco  currat  moneta  de  Agramuntesea.  (¿uare 
mandamus  uobis  quateaus  supersedcatis  ad  pi-esens  a  peticione  dicti  monetatici  et  siquid 
pignora  iude  fecistis  hominibus  dicti  loci  ea  restituatis  eisdem.  Datum  Turóle  II  nonas 
May.— S.  R.  scorna».  (Registre  49,  foli  82). 

(280)  Com  exemple  retraurém  la  falsificació  de  sagells  del  any  1280  (Registre  48,  foli  30). 
Coincideix  ab  ella  les  extorsions  ó  exaccions  comeses  per  los  portera  y  altres  oficiáis  del  Rey, 
de  les  quals  ne  prengiié  informado  á  21  de  juuy  de  1280, 1'  aragonés  Eximen  Peris  de  Salano- 
va  (Registre  48,  foli  48  y  Registre  49,  foli  11).  Ais  colectors  del  bovatge,  los  maná  lo  Rey,  á 
28  de  .juliol  de  I2S(),  tinguessinaparellats  los  comptes  y  á  disposició  de  Mossé  Ravaya  (Re- 
gistre 48,  foli  100).  També,  en  1280,  s'  encausa  al  justicia  de  Daroca  Rotbert  de  Torratxa,  per 
la  sua  administració.  (Registre  48,  foli  30). 

(281)  Registre  49,  foli  70. 

'282)  Axis  fou  fet  ab  los  dos  jueus  Muc^e  de  Portella  y  Aaron  Abinaffía,  que  tant  interviii- 
gueren  en  la  administració  pública  del  tempa  de  Pere  «lo  Gi-an».  (Regiatre  50,  foli  151  y  Re- 
gistre 52,  folis  12, 14  y  16). 

(283)    Registre  19,  foli  41. 

(281)  Jucef  Ravaya  morí  á  les  derreríes  del  1282  ó  comen(;ament  del  1283.  Astruga,  viuda 
de  .lucef  Ravaya,  batlle  reyal,  volent  defensarse  de  la  miseria,  procura  salvar  la  dot  que  son 
marit  li  tenía  assegurada,  de  la  que 'n  formaven  part,  trenta  mil  sous  reyals  que  Pere  «lo 
Gran»  li  dona  graciosamcnt  y  quatre  mil  sous  jaqueses,  semblantmeut  concedits  per  la  rej-na 
Constantja  de  Sicilia.  Constan(,ta  intervé  en  favor  d'  Astruga,  desde  Palamórs  lo  4  de  mar?  de 
1283,  per  evitar  se  li  perdca  dita  dot  al  esser  emparats  los  bens  de  Jucef  Ravaya.  (Registre  GO, 
foli  5.";).  Semprc  mes  estigué,  Astruga,  en  bones  relaciona  ab  lo  rey  Pere,  qui  li  pasava  una 
pensió  en  1285  (Registre  58,  folis  15  y  53).  Mes  avant,  en  1286(16  de  febrer),  lo  rey  Anfós  con- 
firma á  Astruga  les  franqueses  y  concesions  de  son  Pare.  (Registre  63,  foli  40). 

(285)    Al  comentar  l'any  1282,  Bernat  Scrivá  era  sindicli  del  comú  de  Xáti va.  (R  52,  foli  21  \. 


POLÍTICA  MITJAEVAL  Á  CAMARASA  119 

les  controversies  entre  Mossé  Ravaya  y  Bernat  Scrivá  per  causa  de  les 
percepcions  d'  al<^unos  batUies  deis  anys  1276  y  1278  (286).  Les  auto- 
risacions  derreres  atorgades  á,  Mossé  Uavaya,  per  lo  Rey,  per  vendré 
batUies  y  rendes,  se  dataren  á  Barcelona  lo  6  d'  octubre  de  1282  (287). 

Bona  perturbado  portaren  les  inspeccions  y  revisions  de  comptes. 

Lo  jutge  instructor  Eximen  Perií;  de  Salanova,  rebé  mananient  de 
dexar  sense  efecte  los  oficis  de  batlle  y  sotsbatlle,  que  obtingueren 
N'  Arnau  Vives  y  Guilleni  Gomir,  per  esser  enemichs  d'  En  Palau  (288) 
(22  de  febrer  de  1282).  Dos  díes  després  (24  de  febrer),  En  Perip  de 
Salanova  rebé  orde,  d'  informarse  d'  un  frau  de  set  eugues  y  una 
muía  preses  al  cavaller  Bernat  de  Guardia,  en  terme  de  Mont^onis  per 
Palau,  al  temps  de  la  guerra  (any  1280;,  y  que  ell  vengué  y  s'  apro- 
pia (289). 

Les  comandes  judicials  conf crides  á  Catalunya,  al  aragonés  Exi- 
men Peri9  de  Salanova,  constituexen  una  particularitat  de  la  época. 
Aytambé  se  confiaven  á  juristes  catalans,  afers  judicials  dintre  d'  Ara- 
gó,  Solíen  presentarse,  los  jurisconsults,  en  la  cort  y  tribunal  del  Rey, 
sots  cert  aspeóte  d'  universalitat,  creyentsels  tant  aptes  per  judicar 
segons  los  Furs,  com  segons  los  IJsatges. 

Les  corts  de  Barcelona  del  1:¿92,  modificaren  notablement  tal  cos- 
túm,  al  dexar  establert,  que,  tant  á  Catalunya  com  á  Mallorca,  sois 
exercissen  funcions  judicials  catalans  (290),  sense  que  de  moment  ni 
bagues  reciprocitat  en  Aragó.  Per  manera  que,  podien  obtenir  oficis  de 


^286)    Registre  GO,  foli  22. 

(287)  L'  Infant  Primogéuit,  en  nom  del  rey  Pere,  autorisá  A  Mossé  Ravaya  «ad  venden- 
dum  nomine  suo  quolibet  anao  baiulia.s  .scribanias  el  redditus  suos».  Seguidament  se  passá 
avís  de  la  autorisació  A  tots  los  batUes  reyals  d'  Aragó,  .  atalunya  y  Valencia  (Registre  71, 
foli  123). 

Mossé  Ravaya  residí  en  awant  á  Gerona,  hont  li  foren  expropiados  unes  cases,  al  co- 
men(;ar  r  any  1285,  per  axamplar  un  carrer  (Registre  B2,  fojis  125  y  127).  L'  avenQ  del  exer- 
cit  francés  vers  Gerona,  en  1'  auy  1285,  feu  sortir  á  molta  gent  rica  jueua,  á  la  que  autorisá  lo 
Rey  per  passar  á  altres  llochs.  Mossé  Ravaya,  sa  Mare  y  los  demés  de  sa  familia,  obtingue 
ren  permís  per  passar  á  Valencia  lo  30  de  maig  de  1285.  (Registre  57,  foli  139). 

(288)  1282— «Fideli  suo  Eximino  l'etri  de  salanoua  Saliitem  et  gi-atiam  Miramus  et  inte- 
llexerimus  vos  comendasse  officia  baiulie  et  subvicarie  Cauíar.isie  de  Cubéis  et  de  Mongay 
quod  emparastis  P.  de  palatio  rationc  inquisicionis  Arnaldo  viues  et  G.°  gomir  qui  sunt  iui- 
mici  dicti  Petri  de  palacio.  Quare  maudamus  uobis  quatenus  predicta  officia  comandetis- 
alicui  qui  non  sit  contrarias  ñeque  iuimicus  dicto  Petro  de  palacio  preterea  uolumus  quo- 
procedatis  ad  faciendum  inquisiciouem  contra  dictum  P.  et  ipsa  facta  incontinenti  ipsam  ad 
nos  mitatis  sub  uestro  sigillo  interclusam.  Datum  valencie  VIII  kalendas  marcii  anno  ut 
supra.— Juceff  rauaya».  'Registre  -14,  foli  211). 

(289)  Registre  14,  foli  2)0. 

(290)  Cortes  de  loa  antiguos  reinos  de  Aragón  y  de  Valeiicia  i/  Principado  de  Cataluña. — 
Cortes  de  Caialuria,  vol.  I,  pl.  155  (Madrid,  1896). 

L'  interesant  text  á  que  fem  referencia,  existeix  traduhit  al  ivjman^  en  lo  propi  segle  xiii, 
en  esta  forma:  <E  encara  a  supplicacio  de  la  dita  cort  atorgam  .ital)Iim  et  ordenam  per  tots- 
temps  daquiauaut  procurador  veguer  batle  et  cort  et  tot  altre  offecial  qui  dret  aj-am  a  retre 
dun  al  altre  en  Cataluyna  ne  en  lo  Regne  de  Mallorques  ui  en  les  dites  ylles  els  acessors  deis 
sia  cátala:  quel  Infant  els  alti-es  proeuradoi'S  agen  jutges  et  conseylers  catalans>.  A  lo  que  mea 
avant  afegeix:  «Per  ^o  car  los  catalans  saben  mylls  les  costums  et  les  usan(;es  de  cataluyna  et 
de  les  dites  ylles>.  {Cartas  Reales,  arx.  Corona  d'  Aragó). 


120  F.    CARRERAS   Y  CANDI 

veguer  y  pahers,  en  aquest  reyalrae,  los  qui  no  fossen  aragoneses.  Les 
corts  de  Qarago^a  del  any  1300,  ho  prohibiren,  á  excepció  del  colector 
de  les  rendes  reyals,  en  lo  capítol  «Quod  Rippacurcie  et  Litera  usque 
ad  clamorem  de  Almacellis,  sint  de  regno  Aragonum»  (291). 

Mes  r  aragonés  Eximen  Peri?  de  Salanova  dexá  d'  exercir  de  jutge 
reyal  en  causes  catalanes,  en  1'  any  1284  (292).  Fou  lo  propi  Monarca 
qui  lo  dissapte  23  de  juny  de  1284,  maná  á  «Eximino  petri  de  salanoua 
quod  mitat  Raimundo  toyllano  omnes  processus  quos  teneat  de  inqui- 
sitionibus  quas  fecit  in  Catalonia»;  encomenant  al  ensemps  á  «Raimun- 
do toyllano  quod  super  predictis  processibus  procedat  usque  ad  senten- 
cias difinitiuas»  (293). 

Les  relacions  entre  Pere  de  Palau  y  lo  Rey  d'  Aragó  en  1281,  unes 
vegades  indiquen  que  aquest  utilisava  sos  serveys  (294)  y  altres  mos- 
tren  en  lo  Monarca  intent  d'  acabar  ab  los  acies  de  despotisme  d'  aquell 
y  restablir  1'  imperi  de  la  justicia  (295). 

Sense  res  fer  en  contra  del  Batlle,  s'  arrivá  al  febrer  ó  marq  de 
1282_,  eu  que  N'  Eximen  Peri9  de  Salanova,  Instalat  á  Camarasa  ab  sos 
assessors,  inquirí  contra  la  sua  administració. 

Palau  s'  aparcllá  á  la  defesa  ab  astucia  y  activitat,  contrarrestant 


(291)  Prioilegios  y  capítulos  de  corte  del  reino  de  Aragón  hasta  Jai,  cortes  de  1510,  foli  44- 

(292)  Del  estudi  de  les  diferentes  comissions  judicials  conferides  per  lo  Rey  d'  Aragó  á 
Perií;  de  Salanova,  desde  1'  any  1278,  fins  al  de  1284,  se  veu  que  poques  son  les  causes  catala- 
nes que  li  foren  confiades  y  en  canibi  en  gran  nombre  les  aragoneses.  Es  dir  que  de  fet 
lo  Eey  practica  va  ja  lo  que  les  Corts  vingueren  mes  tart  á  establir.  (Vegis  los  Registre  41, 
folis  21,  52,  67,  70  y  114;  Registre  42,  foli  179;  Registre  43,  folis  65,  95,  99  y  124;  Registre  44, 
foli  204;  Registre  46,  folis  25,  26,  65,  87,  138  y  188;  y  Registre  48,  folis  41,  48,  50  y  93). 

(293)  Registre  46,  foli  213. 

(294)  Du  ;-ues  ordres  reyals,  del  8  d'  agost  y  8  d'  octubre  de  1281,  son  altres  tantes  comis- 
sions de  confianija.  Li  manava  lo  rey  Pare  eu  la  primera,  que,  si  lo  castell  de  Pradell  se 
troves  dintre  los  limits  de  la  sua  veguería  hi  exercís  jurisdicció,  ab  aquests  termes: 
«Fideli  suo  P.  de  palacio  bajulo  et  vicario  Camerasie  et  de  CubcUs  et  de  Muntgay 
Salutem  et  graciam:  volumus  et  mandamus  uobis  quatenus  si  Castrum  de  Pradello  A.  to- 
losani  est  iufra  limites  vicarie  vestre  predicte  exerceatis  in  ipso  Castro  et  termino  ac  ha- 
bitatoribus  eiusdem  officium  vicarie  prout  in  aliis  loéis  ipsius  vicarie  exercere  debetis 
et  quod  alii  vicarii  non  intromitaut  se  de  hominibus  et  termino  dicti  Castri.  Datum  Iler- 
de  Idus  augusti.— S.  P.  de  Sancto  clemente>.  (Registre  50,  foli  151). 

La  segona  del  8  d'  octubre,  dej^a  á  Ea  Palau,   que,    havent   expirat   lo   reyal    guiatge 

,  concedit  á  En  Berenguer   de  Moat(,'enÍ3,   no  permetés  entrar   armes  ó  vitualles  al  castell 

de  Montmagastre;  donant  la  matexa  orde  al  veguer  de  Llej'da  Berenguer  de  Bellvís.   Ais 

pochs  dies  manava  ais  oficiáis  reyals,  ajudessin  á  Ermeugol,  comte  d'  ürgell,  contra  d'  En 

Montíjenís,  per  lo  castell  de  Montmagastre  (Registre  50,  folis  180  y  192). 

(295)  Lo  20  de  novembre  de  1281,  probibí  terminantment  lo  Rey  á  En  Palau,  que  exi- 
gís lo  delme  del  safra  en  terme  de  Camarasa,  segons  ho  venía  fent  «nisi  secundum  quod 
prestatur  ipsa  decima  de  safrano  in  Ceruaria  quoniam  uolumus  (luod  ipsa  decima  solua- 
tur  uobis  et  Castlanis  eiusdem  loci  de  safrano  sicut  prestatur  et  soluitur  in  Ceruaria  de 
aliis  vero  fructibus  volumus  quod  soluatur  decima  sicud  est  consuetum  ipaum  solui.  Da- 
tum valencie  X  kalendas  decembris  anno  domini  M''  CC°  LXXX"  primo.  —  P.  Marquesii>. 
(Registre  .50,  foli  198). 

Lo  10  de  mar(,'  de  1281,  lo  Rey  feu  restituir  á  En  Palau  ccrt  esclau  sarrahí  d'  En  Pere  Cor- 
tit  de  Qa  Abadía,  qui  feu  armes  contra  lo  Rey  en  la  guerra  del  1280.  Devia  rebrel  Bernat  den 
Ocell,  personatge  ocupat  enlarecepció  de  moltes  de  les  preses  fctes  duraut  la  dita  guerra 
(Registre  49,  foli  52). 


POLÍTICA  MITJAEVAL  Á   C  AMAR  ASA  121 

los  trevalls  deis  seus  enemichs,  que  procuraven,  portnr  la  major  llum 
A  denuncies  6  inculpacíons  sobradament  fonamentades. 

Lo  primer  ob.u'ectiu  d'  En  Palau  ana  adrecat  á  anular  les  declara- 
cions  deis  vehins  do  Camarasa  davant  lo  jutge  Salanova.  Un  deis  auxi- 
liars  que  aquest  tenía,  90  es,  lo  jueu  Abrafím  Albané,  serví  de  molt  á 
la  tasca  d'  En  Palau.  Diariament  N'  Abrafím  anava  á  sa  casa,  ente- 
rantlo  de  tot  90  que  devía  esser  obyecto  d'  investigación  facilitantli 
neutralisar  los  efectes  de  la  enquesta  y  enganyar  al  jutge  instructor. 

D'  igual  manera  que  á  N'  Albané,  Palau,  se  guanyá  á  Miquel  Cos- 
coll,  saig  d'  Camarasa,  á  qui  entregava,  En  PeriQ  de  Salanova,  les  cita- 
cions  deis  vehins  qui  1'  endemá  devien  comparexer  á  declarar.  Los  al- 
berans  eren  portats  secretament  per  En  Coscoll,  al  alberch  d'  En  Ber- 
nat  d'  Ager  gendre  d'  En  Palau,  hont  s'  hi  aplegaven  los  afectes  á 
aquest.  Hi  coneurrien  ordinariament,  lo  jueu  Albané,  Ramón  Mascaré 
cunyat  d'  En  Palau,  Bernat  Sala,  Bernat  Marcús,  Pere  Pellicer  y  Gui- 
llém  de  Sant  Just. 

Repasats  y  llegits  los  alberans  de  citació,  se  repartíen  la  tasca  de 
parlar  ais  convocáis,  sobornantlos  de  mil  maneres,  per  evitar  que  llurs 
dccKiracions  perjudiquessin  al  procesat.  Si  lo  convocat  era  alguna  víc- 
tima de  les  sues  vexacions  é  injusticies,  li  donaven  á  entendre,  que, 
de  no  comprometre  á  En  Palau,  li  tornarían  lo  indegudament  exigit: 
com  també  que  la  sua  conflrmació,  de  res  li  'n  aprontaría,  puix  tot 
s'  ho  pendría  lo  Rey  per  son  erari. 

Hu  d'  aquests,  fou  Bernat  Figuera,  vehí  de  Mérita,  á  qui  Palau 
havía  prés,  exigintli  xexanta  cinch  sous  per  dexarlo  Iliure,  perdent  á 
mes  una  capa  que  'n  valía  altres  vint  y  cinch  (296).  Al  esser  cridat  per 
lo  jutge  Salanova,  1'  anaren  á  trovar  Pere  de  Palau  flll  d'  En  Guillém 
alcayt  de  Lloren^  y  Pere  Marcús,  prometentli  retornar  lo  que  perdé  si 
res  declarava.  En  Figuera  los  cregué:  mes,  acabada  la  enquesta  y 
allunyat  tot  perill,  se  desenmascararen  los  d'  En  Palau,  que  no  li  do- 
naren ni  los  diners,  ni  la  capa. 

Ab  aytals  raaquinacions,  feren  perjurar,  total  ó  parcialment,  á 
cent  ó  mes  testimonis,  dexant  d'  esclarirse  no  pochs  actes  ab  usius  y 
lladronicis  del  procesat. 

A  En  Salanova,  no  se  li  escaparen  dits  ávols  procehiments:  en  la 
comprobado  de  les  despeses  aduhides  per  la  custodia  del  castell  de  Qa 
Foradada(297),  quan  tots  los  homes  en  ell  asoldejats,  afirmaven  á  una 
veu  que  hi  hagué  eugany  en  los  comptes,  figuranthi  sis  homes  de  mes. 
En  Pere  Vidal,  fiU  d'  En  Vidal  moro  de  Camarasa,  declara  la  exac- 
titut  de  dits  comptes.  Mes  en  una  segona  comparescencia  d'  En  Vidal, 
lo  jutge  Salanova  n'  obtingué  confesió,  de  que,  cridat  per  En  Palau  á 


(29(5)    Apéndix,  apartat  L  \  XIX. 
(297)    Apéndix,  apartat  LIX. 


122  F.    CAIÍRERAS  Y   CANDÍ 

son  alberch,  li  feu  prometre  que  declararía  falsament,  amena(jantlo  ab 
teñirlo  per  enemich,  en  cas  contrari  (298). 

Pro  signaren  comptats  los  enganys  que  's  descubriren  d'  una  ma- 
nera tant  clara  y  sois  lo  temps  posa  en  evidencia  tots  los  mes  impor- 
tants.  Encara  que  siga  anticipar  fets,  dirém  cora,  passats  alguns  anys, 
raanifestá  sa  trayció,  lo  saig  Coscoll.  Abrafím  Albané  la  contradi  ab 
tenacitat,  fins  al  1298.  Subgectat  á  la  prova  del  torment  en  lo  castell 
de  Lloren^  hont  esta  va  prés,  lo  dimecres  5  de  Alar^  de  1298  tarapoch 
ho  añrmá;  pro  lo  divendres  '28  de  mar9,  acaba  declarant  la  sua  par- 
ticipació,  segons  compendiosament  havem  explicat. 

Lo  resultat  de  la  enquesta  d'  En  PeriQ  de  Salanova  tou  condemp- 
natori  per  lo  batlle  Palau.  Se  comprová  defraudado  en  los  comptes 
deis  regnats  de  Jaume  lo  Conqueridor  y  de  son  flll  i'ere,  passant  de 
deu  mil  sous  la  quantía  de  les  partides  falses.  També  s'  evidencia  la 
entrega,  per  diners,  deis  assessins  de  N'  011er,  com  aximateix  la  mala 
administrado  deis  pobles  que  lo  Rey  li  tenía  encomenats. 

Entre  los  comptes  mes  enredats  del  batlle  1  alau,  nos  fixarém  ab  los 
del  bovatge  que  cobra,  no  sois  de  Camarasa  y  son  terme,  si  que 
també  d'  Alós,  Meya  y  altres  llochs  vehíns.  Lo  bovatge  era  un  impost 
agrícol,  que  's  comptava  per  cada  parella  de  bous  de  trevall  ó  de  lauro. 
Fon  característich  de  Catalunya,  y  al  volerlo  implantar  á  Aragó,  nos- 
tres  monarques,  motiva  grans  controversies. 

Halan  era  colector  del  bovatge  en  los  llochs  predits,  junt  ab  lo 
jueu  Boniach,  ó  ab  son  representant  Abrat'ím  Albané.  En  lo  procés 
declara  María  de  Farfanya,  que,  una  vegada,  vegé  passar  comptes  á 
Palau  y  Albané,  estant  sentats  prop  de  la  llar.  Fetes  llurs  coraponen- 
des,  per  evitar  se  'Is  descubrissen  los  enganys.  Henearen  al  foch  los 
comprobants  de  la  recaudado. 

Los  encmichs  d'  En  Palau  li  imputaren,  que,  en  los  llochs  de  Cama- 
rasa,  Cubells,  Montgay,  PugarQ,  Flix  y  BeenQa,  amaga  al  Key,  passa- 
des  cent  cinquanta  persones  que  li  havien  satisfet  bovatge;  y  en  los  de 
Moya,  Alós,  Lavan^a,  Locars,  Alentorn  y  Vail-llebrera,  aparenta  haver 
rebut  la  mey  tat  de  lo  que  li  pagaren  molts  de  llurs  habitants  y  d'  altres 
lo  ter^.  Per  tant,  cobra  mes  de  tres  mil  sous,  no  posats  en  los  comptes 
trameses  al  Rey  (299).  Calcularen  que,  la  defraudado  muntaría  passats 
sis  mil  sous,  ultra  lo  que  á  ell  corresponía  pagar  per  les  sues  propietats, 
en  quín  concepte  res  saíisfeya.  Tot  junt  sumava  mes  de  vuyt  mil  sous. 

Lo  frau  del  bovatge,  cumplidament  comprovat  per  N'  Eximen  Pe- 
ri9  de  Salanova,  davant  del  concell  general  deis  llochs  de  Camarasa, 
Cubells  y  Montgay,  dexá  confós  á  En  Halan  y  sens  poder  res  aduhir  en 
son  descárrech.  Reconeguda  la  defraudado,  manifestá  que  'n  clamaría 
mercé  al  Rey. 


(298)  Apéndix,  apartata  VIII,  XLV,  XLVI,  LXIII,  CLXXXVI,  y  CLXXXVII 

(299)  Apéndix.  apartats  LIV,  LXVII  y  LXVIII. 


POLÍTICA   MITJAEVAL   Á   CAMARASA  l23 

Y  axis  ho  l'eu,  tant  bon  piint  termená  la  enquesta  En  Perís  de  Sala- 
nova,  de  resultat  comdempnatori  per  En  1  alau.  A  la  cort  del  Rey 
d'  Aragó,  se  compongucren  los  dcfraudacious  couiprovades,  al)  una 
quantitat  de  diner,  que,  lo  ISatlle  de  Camarasa,  procuraría  reduír  tant 
com  li  fós  posible,  posant  en  mohinient  influencies  palatinos  y  en  espe- 
cial les  del  Comte  d'  Urg'ell  y  del  Vescom.e  d'  Ager. 

Deu  colocarse  en  la  primera  fila  de  les  inmoralitats  administratives 
del  segle  xiii,  la  de  que  les  defraudacions  y  altres  pcnalitats  civils  y 
crimináis,  s' absolguéssin  ab  diners,  Durant  1' any  1292,  íecorretgí 
dita  deficiencia  en  les  corts  de  Barcelona,  per  virtut  del  capítol  que  es- 
tábil: «ítem  que  nos  ne  offlcials  nostres  no  prenam  ne  ayam  res  per 
composicio  ne  per  altra  manera  del  mal  feytor  nil  gitem  de  la  preso  ne 
absoluam  la  manleuta  si  raanleuat  era  en  tro  ayam  restituida  la  mala 
feyta»  (300\ 

Esmenats  per  En  Palau  los  fraus  comescs  ab  lo  Monarca,  aqucst,  si 
bé  de  moment  no  '1  reintegra  en  1'  exercici  de  batlle  que  avants  tingué, 
li  dona  comanda  d'  exigir  certes  rendes  y  altres  drets  en  nom  del  Roy, 
ais  batlles  posats  per  En  Salanova  (301).  També  li  permet  la  venda  del 
vi  en  lo  mes  prohibit  ais  particulars,  segons  ho  solía  en  lo  temps  pa- 
ssat.  La  causa  seguí  penjant  fins  al  any  1284,  en  que  se  dicta  sentencia 
final  (302). 

No  tarda  lo  Rey,  en  facilitar  indirectament  á  En  Palau,  manera  de 
reintegrarse  de  go  que  havía  pagat.  Nos  referím  ais  ajusts  aparellats 


(300)  Les  propies  corts  acabaren  ab  altre  corruptela:  la  venda  deis  oficis  públichs  y  de  la 
administració  de  justicia,  anulant  1'  exercici  deis  quí  los  havíen  obtinfíut  per  compra. 

A  mes  del  original  llati  d'  aqüestes  corts  de  Barcelona  que  pu))licá  la  R.  Academia  de  la 
Historia  {Cortes  de  Cataluña,  vol.  1,  plana  156)  se  'n  conserva  altre  de  cátala,  del  mateix  se- 
gle XIII,  en  r  arxiu  de  la  Corona  d'  Aragó,  papers  titulats  Cartas  Reales. 

(bul)  1282  — «Petrus  dei  gratia  Rex  aragonum:  ñdelibus  suis  baiulis  deputatis  per  Exa- 
menum  petri  de  salanoua  in  baiuliis  quos  tenebat  P.  de  palacio  salutem  et  gratiam.  Manda- 
mus  uobis  quateuus  de  redditilius  peruentibus  et  alus  juribus  ipsarum  baiuliarum  respon- 
deatis  integrite.'  eidem  P'^  de  palatio  vel  cui  ipse  uoluerit  loco  sui  Mandamus  etiam  uobis 
quatenus  illo  tempore  quo  vinum  no^trum  vendi  debet  consueuit  iu  camerasia  permitatis  ip- 
sum  P.  de  palatio  venderé  vinum  quod  habet  in  ipso  loco  ratione  dicte  baiulie  pi'out  fieri  con- 
sueuit. Datum  valencie  IIII  idus  aprilis  anuo  domini  M  ■  CC  octogésimo  secundo».  (Registre 
46,  foli  77). 

(302)  1284  (26  de  mar(;).—«Fideli  suo  Petro  de  palacio.  Cum  super  inquisicionibus  contra 
vos  factas  per  Eximinum  Petri  de  sala  noua  judicem  Curie  nostre  racione  ofíicii  quod  a  nobis 
tenuistis  sit  intencionis  nostre  procederé  ad  diftiuitiuam  senteuciam  promulgaudam  dicimus 
.uobis  et  mandamus  quateuus  infra  octauam  diem  a  receptione  presentium  continué  numeran- 
dam  compareatis  pej-sonaliter  in  Curia  nostra  paratus  audire  senteuciam  super  ipsis  iníjui- 
.sitionibus  in  processilius  eorundem.  Q,uam  diem  ad  ipsam  senten'-iam  audiendam  vobis  du- 
ximus  peremtorie  asignandam.  Datum  barcbinone  VII  kalendas  aprilis  Anuo  LXXX"  quarto. 

»Sub  dicta  forma  citauimus  infrascriptos:  Johannem  petri  (jabata.— Eimericum  de  lobera, 
ff.  de  solerioet  Marcum  de  amaldano— R.  pedros.— E.  O  falclisde  apiaria.— bernardo  de  vi- 
lario  et  berengario  de  ledone.— íssach  Zarch,  lielsliom  momet  et  belsbom  leui.— Berengarius 
de  alsoner,  bernardo  sabater  sindicus  uuiuersitatis  Montis  albi.— G.  de  na  Muntaguda  Ciuis 
Ilerde.— Bartholomeum  de  manibus.— G.  de  trilca  de  villa  franclia.— R.  amat  de  terracia.— 
Vxorem  et  heredem  Camini  de  Peramola,— P.  romei  etMarimundum  ..—A.  Bassa  et  Berenga- 
rius martin.— G.  de  redorta.— G.  de  truyars  racione  Curie  vicarie  vallensis.— Petro  de  apia 
ria  ciui  Ilerde.— G.  Mulinerii  et  A  de  spluga  Ilerde»   (Registre  56,  foli  38). 


124  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

per  causa  de  la  guerra  ab  Franca.  Lo  1 1  d'  abril  de  1282,  lo  rey  Pere 
demaná  cent  homes  ais  llochs  de  Camarasa,  Cubells  y  Montgay,  de- 
xant  á  elecció  d'  En  Pere  de  Palau,  escullir  los  xexanta  que  encara  hi 
faltaven  por  completar  dit  nombre  (303). 

Lo  procehir  d'  En  Palau  en  semblants  ajusts,  está  explicat  en  un 
deis  capítols  del  procés  (304).  L'  inculpaven  de  que,  quan  Pere  II  forma 
la  liost  de  Sicilia,  se  'n  apronta  en  1'  assenyalament  deis  quí  hi  devía 
trametre  la  BatUía  de  Camarasa.  A  Cubells,  escullí  per  marxar  á  la 
guerra,  á  homes  d'  alguns  anys  y  poca  aptitut  per  los  combats.  Los 
quals,  no  volent  hi  anar,  entregaven  bones  redempgions  pecuniaries. 
De  manera  que,  per  dit  concepte,  cobra  cent  noranta  quatre  sous, 
que  no  'n  dona  corapte  á  ningú.  En  altre  exercít  congregat  á  Pons  per 
Sant  Joan  de  juny  del  1282,  la  gent  de  Camarasa,  hi  comparegué  co- 
manada  per  N'  Arnau  Vives  1'  enemich  d'  En  Palau  (305). 

Poch  mes  s'  innova  á  Camarasa  en  1'  any  1282,  hont  exercía  de  bat- 
lle  Ramón  Margarit,  obtenint,  per  qo,  comandes  especiáis  del  Rey,  En 
Pere  de  Palau  (806).  Quan  á  les  derreries  del  any  1282,  morí  En  Mar- 
garit,  la  batUia  fou  encomenada  á  Guillem  Gomir  (5  de  decerabre)  pro 
responent  deis  emoluments  á  En  Pere  de  Palau,  segons  estava  disposat 
del  temps  precedent  (307). 

Palau  proseguí  colectant  lo  bovatge.  Axó  li  facilita,  1'  any  1283, 
dexar  sentir  la  sua  malvolen9a  ais  vehins  d'  A  los  y  á  son  senyor 
Pedro  d'  Ayer  be. 

Era  anticli  1'  antagonisme  entre  lo  d'  Ayerbe  y  Pere  de  Palau.  En 
un  bovatge  anterior  á  la  enquesta  d'  En  Salanova  que  no  volía  satisfer, 
En  Palau  possrf  en  regiiart  los  termes  d'  Alós  y  Meya,  á  fí  de  guanyar 
per  foríja,  lo  que  de  bon  grat  se  li  rebutjava.  Posar  en  reguart  á  un 
territori,  equivalía  á  vigilarlo  y  pendre  'n  tot  lo  que  d'  ell  se  'n  pogués 
haver.  Axis  se  comensaven  les  bandositats. 

Mentres  dura  lo  reguart  del  territori  de  N'  Ayerbe,  Palau  prohibí 
ais  vehins  de  Cubells,  quí  tenien  emprius  en  terme  d'  Alós,  que  no  hi 
emprássen,  per  evitar  molcsties  de  reclamacions  degudes  á  confusions 
deis  bestiars  d'  uns  y  altres.  Puix,  ab  los  remats  de  Cubells,  haurien 
exit  no  pochs  caps  de  bestiar  deis  vehins  d'  Alós  y  Meya.  Lo  reguart 


(303)  1282— «Petrus  de  palacio  quod  eligat  illos  LX  homines  ex  illis  C  de  Camarasa  de  Cu- 
•bells  et  de  Mongay  quos  ipse  petierat  ad  opus  huius  ármate  et  de  quibusdimisit  XL.  Ita  quod 
illi  LX  vadaut  quos  voluerit  et  elegerit  dictus  Petrus.  Datum  III  idus  Aprilis».  (Registre  46, 
foli  78). 

(301)    Apéndix,  apartat  LXVI. 

(30.5)  1282  (Olía na  7  idus  Juliol).—* ítem  bajulis  de  camarasa,  cubéis,  montgay  quod  soluant 
Arnaldo  uiues  XL  ¡solidos  jaccenses  per  X  liominibus.  Datum  ut  supra».  (Reg.  .'i!),  foli  28). 

(30G)  1282  (26  de  Juliol).  -  Intervé  Palau  en  les  pagues  degudes  al  Comaaador  de  Barbens 
de  les  rendes  de  Camarasa.  (Registre  .59,  foli  44). 

(307)  1282  (5  de  Decembre)  — L'  infant  Primogénit  comanda  la  batllia  deis  llochs  de  Cama- 
rasa,  Cubells  y  Montgay  áG.  Gomir  per  mort  del  batlle  Ramón  Margarit,  posat  per  En  Pene; 
de  Salanova.  (Registre  59,  foli  175,  documeut  quasi  illegible). 


POLÍTIA    MITJAhVAL    Á  CAMARASA  125 

feu  perdre  bestiar  gros  y  menut  ais  vehins  d'  A  los  y  catorze  caft9es  de 
fonuent,  que,  en  un  citjar  de  Caniarasa^  hi  tenía  Ramón  Citjar,  de 
Meya,  pretextant  equivalía  á  la  quota  á  ell  ar. signada  per  bovatge  (308). 

Mes  llavors  li  sortí  un  entrebanch  á  En  Palau,  á  qui  tais  tripijochs 
li  venien  molt  á  gust.  Lo  Rey  d'  Aragó,  en  abril  de  1282,  aparellá  la 
expedició  de  Sicilia,  comparexent  á  Port-fangós,  per  pendre  hi  part, 
r  iní'ant  bastart  Pedro  d'  Ayerbe,  ab  la  sua  gent.  Agrahit,  lo  Rey,  á 
aytal  cooperació,  ordoná  sigues  retornat,  tot  quan,  en  concepte  de 
bovatge  s' havía  exigit  ó  penyorat  ais  seus  vassalls.  Bé  ó  malament, 
cumplimenta  Pere  de  Palau  la  orde  rey  al.  Pro  mes  avant,  altre  ma- 
nament  del  rey  Pere  1'  induhí  á  proceliir  á  la  percepció  del  bovatge 
en  terres  del  d'  Ayerbe,  axis  que  retornaren  de  la  empresa  de  Sicilia, 
Ab  quauta  satisfacció  cumplimentaría,  Palau,  la  orde  reyal  adre^ada 
lo  7  d'  octubre  de  1283,  á  tots  los  habitants  de  les  terres  de  Pedro  d' 
Ayerbe,  fóntloshi  saber,  que  devicn  tornar  á  pagar  lo  bovatge  (309). 

Altres  disentiments  s'  experimentaren,  al  comentar  lo  1285,  essent 
talades  y  dampnificades  terres  deis  vehins  de  Cubells,  per  la  gent  del 
Senyor  d'  Ayerbe.  La  intervenció  del  Rey  no  fou  favorable  al  seu  ger- 
má  bastart,  puix  ordoná  á  Ramón  d'  Orcau  veguer  de  Cervera,  prote- 
gís  ais  de  Cubells  y  Santa  Linya  de  les  exaccions  de  D.  Pedro  (310). 
Molt  temps  estigueren  en  controversia  Cubells  y  Alós,  si  bé  per  causes 
diferents,  puix  mes  avant  discutiren  los  límits  deis  dos  termes  (311). 

En  r  any  1284,  los  colectores  del  bovatge  foren  obgecte  d'  inves- 
tigació,  per  una  denuncia  contra  d'  ells  presentada  per  1'  aidiaca  de 
Ribagor^a  Mestre  Ramón  de  Besalú.  Ramón  de  Toylá,  jutge  de  la  cort 


(308)  Apéndix,  apartáis  XCII  y  XCIII. 

(309)  1283  — «Petrus,  etc.  vniuersis  honiinibus  terre  nobili  dompui  petri  fratris  nostri  Salu- 
tem  et  gratiam  Cum  nosperloagauissemus  collectam  l)ouatici  quod  nos  daré  tenemini  dum  dic- 
tus  frater  noster  csset  iu  annata  siue  uiatico  quod  nobiscum  fecit  et  aune  ideai  frater  nostcr 
de  dicto  viatico  reuersus  sit  et  volimus  ipsum  bouaticum  habere  Mandamua  uobis  quatenua 
soluatis  dictum  liouaticum  fideli  uostro  Potro  de  palacio  alias  maudamus  eidein  per  presen- 
tes quod  si  neccesse  f uerit  vos  et  bona  vestra  inde  pigiiorct  et  compellat  prout  fuerit  facien- 
dum.  Datum  Cesarauguste  nonas  octobris  anno  ut  su;)ra»   (Registre  46,  foli  lli). 

En  caml)i  lo  Rey  no  vol  que  Palau  cobres  bovatge  de  la  gent  de  Jaume  d'  Ayerbe,  se- 
gons  ho  manifestá  en  la  seguent  orde  del  propi  any  1283:  »Petro  de  palacio  mandamus  uol)is 
quatenus  supersedeatis  procederé  in  colligendo  bouatico  in  térra  dompni  Jacobi  de  ayerbe 
quam  habet  in  Catalonia  doñee  a  uobis  maudatum  aliud  habeatis  Et  quare  sigillum  nos- 
trum,  etc.  Datum  Ilerde  Vil"  Idus  Decembris>.  (Registre  4(5  foli  165) 

(310)  Registre  43,  foli  116. 

(311)  Les  questions  sobre  los  termes  de  Cubells  y  d'  Alós,  se  menaven  ja  en  1286  (Reg.  63, 
foli  68).  Los  homes  de  Cubells  asustats  del  reguart  en  que  los  tenia  D.  Pedro  d'  Ayerbe,  de- 
manaren  protecció  al  Rey,  qui  prohibí  al  Senyor  d'  Alós,  los  hi  fes  cap  dany  á  21  de  Febrer 
de  128^  (Reg  63,  foli  64).  En  1'  any  1287  (28  de  Setembre)  sigueren  embargáis  los  bens  de  Don 
Pedro  d'  Ayerbe,  á  causa  de  la  guerra  en  que  estava  ab  altres  nobles  (Reg  71,  foli  80)- 
La  desiguació  d'  árliitres  per  part  del  Rej^  en  1290,  que  acabassen  les  questions  entre  Alós  y 
Cubells,  hi  posa  fi.  (Reg.  81,  fol.  27). 

Pedro  d'  Ayerbe,  germá  bastart  del  rey  Pere  «lo  Gran»,  morí  per  1' octubre  de  1290,  de 
xant  de  sa  muller  Aldon(,-a,  un  flll  nomenat  Pedro,  qui  també  fou  senyor  d'  Ayerbe  y  llavera 
estava  en  menor  edat  (Reg.  83,  fol.  138)  y  altre  fill  bastart  conegut  per  Alfonsello  Eximen  y 
d'  Ayerbe.  i^Reg.  82,  fol.  177). 


126  F.    CARRERAS    V   CANDI 

reyal,  obrí  informació  contra  deis  bovaters,  veguers  y  altres  oficiáis, 
ais  qui  encara  no  s^  bagues  inquirit  sobre  llur  gestió  administrativa 
(21  demarg  de  1284)  (l}12). 

A  Camarasa  res  s'  innova:  Paiau  seguí  de  colector  del  bovatge 
sense  per  90  poder  tornar  á  obtenirnc  la  batllia. 

Lo  rey  Pere,  en  maig  de  I?8l,  feu  concentrado  de  gent  per  cora- 
batre  al  '  omte  d^  Urgell,  que  li  raogué  brega.  La  host  de  Lleyda,  á  son 
passatge  per  Cubells,  dampniñcá  lo  terme,  quins  vehins  s'  apressaren 
també  á  atacar  ais  Ueydatans.  D'  una  y  altre  part  restaren  algúns  ho- 
mes  presoners,  regnant  molta  exaltació  (313).  L' infant  Anfós,  desde 
Lleyda,  procur¿í  calniíirlos,  trametent'  á  Balaguer,  homes,  bestiars  y 
tot  quan  havía  sigut  presáis  de  Cubells,  y  deraanant  que  aytambé 
aquests  envicssin  á  Balaguer  tot  quan  tenien  deis  de  Lleyda.  Llavors 
Pere  de  Palau  rebé  una  comunicació  del  Infant,  ordonantli  que,  si  los 
de  Cubells  no  cumplimentaven  son  manamcnt,  los  hi  obligues,  proce- 
hint  en  la  forma  faedora. 

¿Qué  feren  á  Cubells  davant  aquesta  orde?  Sencillament,  res.  D'  aquí 
noves  disposicions  del  Infant  al  Batlle  de  Cubells  (314),  perqué  com- 
pelís  ais  vehins  á  restituir  lo  qua  prengueren  ala  host  lleydatana,  ofe- 
rint  retornar  lo  que  aquesta  se  'Is  hi  endugué  (13  de  juny). 

Al  ensemps  En  Palau  era  araparat  en  la  guerra  que  li  movía  lo 
Córate  d'  Urgsll,  per  lo  lloch  de  Priva  (315).  Remarcable  coincidencia. 
¿En tendría  1'  Infant,  que  la  pasivitat  deis  de  Cubells,  obchía  á  la  ama- 
gada gestió  d'  En  Palau,  per  explotarla  en  beneñci  personal?  No  duptera 
que  aquest  se  'n  aprofltá,  tar.t  per  sortir  en  be  de  les  menaces  del  Com- 
te  d'  Urgell,  quan  per  acostarse  al  primogénit  Anfós  ab  motiu  de  la 
prestació  d'un  servey.  Lo  cert  es  que,  acaba  lo  conflicte  ab  Lleyda. 

Pochs  dies  després,  Palau  era  cridat  á  comparcsccncia  á  Lleyda,  ab 
cavalls  y  armes,  aparellat  á  seguir  al  Infant  en  la  campanya  contra  lo 
senyoriu  d'  Albarracín  (316), 

La  famosa  creuada  que  agita  lo  derrer  any  de  la  vida  de  Pere  «lo 
Gran»  y  que  tant  perturba  al  no.tre  Principat,  res  innova  en  1'  orde  y 
estament  de  Camaraía    Sos  vehins  tampoch  dexaren  de  tramctre  llur 


(312)  Registre  46,  foli  169. 

(313)  Registre  62,  foUs  62  y  64. 

(314)  La  disposició  copiada  al  foli  67  del  Registre  62,  portava  la  endrecja  P.  rfc¿jttiacio 
que  .seguidamcnt  fou  tatxada  ab  una  ratlla  cscribinthi  al  damunt  BaUdo  de  Cjtbels. 

(.•n."))  1284  (13  de  Juuy).— «Ermcngaudo  comiti  vi  gellensis:  intelleximus  quod  nos  et  quidam 
de  familia  vcstra  tenetis  in  reguardo  P.  de  palacio  ratione  emptionis  de  priuano:  vnde  cum 
dictus  P.  firmauerit  idonee  jus  faceré  querelaiitibus  de  se  ratione  dicte  emptionis.  Rogamiis 
ct  dicimus  uobis  quateuus  ipsum  P.  non  teneatis  in  reguardo  nec  ei  malum  inferatis  neo  in- 
ferí permittatis  peraliquos  de  familia  uestra.  Datum  llerde  idus  junii  —S.  Mu(,-a».  Registre 
62,  foli  68). 

(316)  1281  (16  de  ,Tuny)  — «Fuit  scriptum  P.  de  palacio  quod  uenuit  incontinenti  ilerde  cum 
equis  et  armis  et  alus  apparatibus  parati  sequi  dictum  infantem  iu  seruicio  domini  Regis. 
Datum  ilerde  XVI  kalendas  julii. 

«Simili  modo  fuit  scriptum  A.  Calaf..  (Registre  62,  foli  71). 


POLÍTICA   MITJAEVAL   Á   CAMARASA  127 

contino;cnt  al  Einpiirdá  y  Geronés  (317),  á  Iluytar  per  la  defensió  de  la 
patria. 

Pere  de  Palau  vegé  extingirse  lo  reg-nat  d'  aquell  famós  Monarca, 
sense  ocupar  la  tautdesitjada  batllia  de  Camarasa,  Ciibells  y  Montgay. 
Mes  no  renanciava  i\  recobrarla,  quan  les  circunstancies  11  'n  fossen 
favorables. 


III 

Regnat  d'  Anfós  II  «lo  Lliberal». — Palau  y  lo  Vescomte  d' Ager.  —  L' assessi- 
nat  d'  En  Travau  (1294).  — Guerra  entre  lo  Vescomte  d'  Ager  y  lo  Conite  d'  Ur^^el 
ab  Galcerán  d'  Anglerola  (1286). — Palau  absolt  de  la  enquesta  d'  Ea  Ferie  de  Sala- 
nova. — Mes  guerres  civils  en  lo  comtat  d'  UrgelL— Lo  Comte  de  Pallars  procurador 
general  de  Catalunya,  obrint  informació  á  Camarasa.  — Palau  comovent  ais  vehins. 
—  Conflicte  y  condempna  del  Comte  de  Pallars,  — Desconfianza  del  Rey  en  la  venda 
deis  don  enges  de  Cubells.  —La  guerra  ab  Francí  en  1289  —  Camaiasa  tramet  sa  host 
al  Empurdá. — Dos  preberes  denunciáis  per  observar  I'  interdit  de  la  Iglesia.  — Les 
corts  de  Monteó  del  1289.  — Pellicer  delegat  deis  contraris  d'  En  Palau.  — Decret  ge- 
neral de  suspensió  deis  oficiáis  de  Catalunya  comprensiu  d'  En  Pere  de  Palau.  — 
Assessinat  d'  En  Pellicer.  -Les  rendes  reyals  de  Camarasa  passen  al  Comte  d'  Ur- 
gell  0290), 

Al  iniciarse  lo  regnat  del  flll  Primog'énit  de  Pere  «lo  Gran»,  la  figu- 
ra política  de  Camarasa,  En  Pere  de  Palau  comcn^ava  á  trovarse  en 
bones  condicions  per  repetir  les  malifetes  passades,  conservant  la  au- 
toritat  que  rebía  com  á  perceptor  de  drets  de  la  Corona.  En  1"  any  1286, 
agita  va  á  la  regió  vehina  á  (Camarasa,  una  guerra  parcial  entre  N'  Al 
varo  de  Cabrera  vescomte  d'  Ager,  aliat  ab  son  germá  lo  Comte  d"  Ur- 
gell,  contra  d'  Ea  Galcerán  d'  Anglerola. 

Palau  no  podía  restar  indiferent  á  aytal  Uuyta  per  sa  amistat  ab  lo 
Vescomte  d'  Ager,  prou  sovint  comprovada  en  molts  fets  hont  oberta- 
ment  1'  afavorí.  Quan  En  Palau  adquirí  lo  castell  de  Priva,  lo  mete  sots 
la  Jurisdicció  del  Vescomte  en  perjudici  de  la  del  Sobir^l;  es^ent  bat  - 
lie  de  Santa  Linya,  procura  aumentar  los  pretensions  jurisdiccionals 
del  Vescomte  d'  Ager,  consenLint  que  usas  del  mer  imperi  en  lo  lloch 
de  Vilanova,  part  integrant  de  Sa  .ta  Linya  y  pertenencia  del  Abat 
de  Bellpuig. 


;317)  128Ó  (17  do  juny).— «ítem  fuerunt  liceuciati  homiue.'í  de  Camara.sa,  de  Cubéis  et  de 
Muutsay  et  dabant  L  clientes.  Datum  ut  supra  »  (Reg-istre  56,  foli  í)i) 

Contribuiren  ais  api-ovisionaments  del  exéi-jit:  «Similis  eidem  Jacobum  quod  compelleret 
liomiues  de  Camarasa,  de  Cubells,  de  Muutííay,  de  Santa  Linia  de  lorens  de  Priua  et  de 
villa  uoua  ad  [.-ortandum  dictum  bladum.  Datum  liarchinono  VI  nonas  .lulii.»  (12«5).  (Regis- 
tre 57,  foli  141). 

Lo  lo  de  Setembre  de  1285,  fou  ordonat  ais  pobles  de  Camarasa,  Cubells  y  Jtontgay,  pagar  lo 
sou  degut  á  la  gent,  que,  de  dits  Ilochs  passá  al  restabliment  de  Gerona.  (Registre  57,  foli  201). 


128  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

Per  mes  que  correspon  al  any  1294,  bo  será  aquí  retraure  1'  homcy 
d'  un  home  de  Vilanova  do  Bellpuig',  del  que  'n  fou  enculpat  En  Joan 
Coscollera,  vehí  de  Santa  Linya,  hont  hi  apar  ab  evidencia  la  con- 
xorxa  entre  Pere  de  Palau  y  lo  Vcscomte  d'  Ager. 

Joan  Coscollera  sortí  de  Priva,  á  invitado  deis  seus  amichs  Barto- 
meu  Vicents  y  Bernat  Murich.  per  anar  á  unes  vistes  que  aquests  lia- 
víen  de  teñir  á  Vilanova  de  Bellpuig  ab  Eii  Pere  Vicents  y  Pere  Mu- 
rich la  causa  de  quals  vistes  Coscollera  desconexía.  Tant  Bernat  com 
Bertoraeu,  eren  bandits  ó  bandejats  del  lloch  de  Vilanova,  per  1'  Abat 
de  Bellpuig.  Darant  lo  caraí  Bernat  Murich  li  digué 

— Joan,  sins  trohavera  ab  nostres  enamichs,  valriesmeii? 

Feya  referencia  ais  qui  mataren  á  son  gerraá  Balaguer  Murich.  En 
Coscollera  li  rcspongué,  que,  no  tant  sois  contra  dits  cnemichs  li  'n  val- 
ria  ó  ajudaría,  sino  que  contra  son  mateix  pare,  anant  plegats. 

Quan  sigueren  á  Vilanova  feren  vía  vers  lo  coll  de  Lloren^.,  hont 
jugaven  á  gresca  alguns  homes  de  dit  lloch.  Entre  los  qui  mira  ven  ais 
jugadors  hi  havía  En  Pere  Travau  y  pujanthi,  En  Bernat  Murich  li 
digué: 

— Qui  tic  (f  hi  aquí)  guia,  bacalar? 

Lo  nom  bacallar,  aumentat  á  vegades  ab  lo  calificatiu  de  pudent, 
fou  durant  molts  segles,  un  deis  raajors  insults  usa's  á  Catalunya  (318). 
Tant  increment  havía  prés  en  lo  segle  xiii,  que  s'  arrivá  al  extrem,  en 
les  corts  de  Moutgó  del  1289,  de  substituir  la  páranla  baccalarius,  usa- 
da en  los  Usatges,  per  la  de  iuvenis  homo  (319). 

En  Travau,  al  sentirse  axis  reptar^  ent  á  en  temensa  y  fugí  vers 
Bassal  de  Vilanova.  Murich  lo  perseguí  apunyant  sa  llanca,  seguit 
d'  En  Coscollera,  d'  En  Vicents  y  altres  persones. 

Junt  al  Bassal,  Travau  tira  la  sua  llan9a  contra  d'  En  Murich, 
sense  tocarlo.  En  cambi  aquest  llen9antli  la  seva,  1'  encertá  del  cors 
fentlo  caure  y  sobreveninthi  En  Vicents,  d'  altre  llanpada  lo  mata. 

Comes  aquest  homey,  los  tres  fugiren  al  castell  de  Priva,  hont  lo 
batí  le  Puigvert,  los  apresoná  JMentres  sos  dos  com  pan  y  s  eren  menats 
al  castell  de  Cessa,  del  bisbat  d'  Osea,  En  Coscollera  resta  á  Priva  fins 
al  día  seguent  en  que  arrivanthi  En  Pere  de  Palau,  ordoná  tancarlo 
dintre  una  bota.  Allí  hi  passá  sis  ó  set  dies,  aconduintlo  al  castell  de 
Lloren^.  Com  al  sortir  de  Priva,  dignes  En  Coscollera  que  apelava  al 
sen  senyor  lo  Rey  d'  Aragó,  obgectá  ab  ven  ayrada  Pere  de  Palau: 

—  Via,  vía,  encara  's  gira. 

Y  lo  feu  portar  al  dit  Castell  per  la  sua  gent. 


(318)  -Vegis  la  nota  posada  per  BofaruH  y  Flotata,  á  la  sua  edició  de  la  Historia  de  Jai- 
me I.  plana  228.  També  se  pot  consultar  la  Trudició  Catalana  del  Dr.  Torras  y  Bages,  nota 
de  la  plana  271  (1.*  edició), 

(319)  Hinojosa  en  sa  obra  El  régimen  seiiorial  y  la  cuestión  agraria  en  Catalunya  durante 
la  Edad  Media,  nota  3  de  la  plana  215,  copiantlio  de  Guilhiermoz  Estai  sur  /'  origine  de  la  no- 
blesse  en  France  au  Moyen  ñge.  (París  1902)  planes  110  y  111. 


POLÍTICA    MITJ.AEVAL  Á   CAMARASA  129 

Passades  sir,  ó  set  setmanes  d'  estar  en  la  presó  de  Llorenp,  fou 
cntregat  á  En  Bclit,  procurador  del  Vcscorate  d'  Ager,  nienautlo  á 
Farfanya,  lloch  que  diu  lo  procés  era  terme  d'  Os.  Quan  exiren  del  cas- 
teli  de  Lloren^  digué  En  Paiau  á  En  Coscollera,  que,  per  sentencia  y 
de  dret,  precisnva  entregarlo  al  Procurador  del  Vescomte,  obgectantli 
lo  presoner: 

— Ptre  de  Falau,  guavdat  que  fetz,  que  yo  hom  son  del  senyor  liey, 
et  a  el  me  apel. 

Palau  deraaná  al  Rector  de  Lloreng  Iliurás  instrument  de  com  cll 
entregava  lo  pres  al  Vescomte^  per  virtut  de  la  sentencia  dictada  á 
Lleyda. 

Lo  procurador  Belit  lo  tingué  set  mcsos  prés  á  Castelló,  subg-ecíant- 
lo  al  torment  á  causa  de  la  mort  d'  En  Travau,  de  quin  crira  may  ell 
fou  confés,  puix  no  se  'n  declara  fautor. 

Sos  amichs  li  facilitaren  cinch  cents  sous  que  se  1¡  exigien  per 
reherapció,  cobrats  per  N' Alvaro  de  Cabrera  y  En  Pere  de  Palau,  se- 
gons  afirraaven  los  qui  los  hi  pagaren. 

La  guerra  contra  N'  Anglerola  de  que  parlavera  mes  avant,  promptia 
acaba,  puix  lo  rey  Anfós  hi  posa  treves  á  19  de  febrer  de  1286  (320). 
Y  ais  pochs  dies,  90  es,  al  primer  de  mar9,  maná  estimar  los  danys  que 
comete  Alvaro  de  Cabrera,  contra  Galcerán  d'  Anglerola  en  lo  lloch  de 
la  Atmetlla,  quina  informació  se  comisiona  á  Pere  de  Palau  y  Arnau 
Vives,  de  Camarasa  (321).  Palau  merexía  encara  alguna  conflanga  del 
Sobirá.  Y  ab  la  cooperació  deis  seus  grans  amichs  de  la  cort  reyal  lo 
Comte  d'  Urgell  y  lo  Vescomte  d'  Ager,  anava  aviat  á  aprontarse  'n. 
Per  manera  que  casi  al  mateix  temps  obté  del  Monarca  completa  in- 
dempnitat  de  la  enquesta  practicada  contra  d'  ell,  per  N'  Eximen  Periy 
de  Salanova.  Mitjan9ant  la  entrega  de  deu  mil  sous  barceloneses,  lo 
rey  Anfós  11  perdona  totes  culpes  de  que  esdevenía  responsable  (322). 

L'  esperit  que  informava  á  la  justicia  en  lo  segle  xiii,  de  redimirse 
de  totes  penes,  flns  de  la  de  mort,  ab  entrega  de  diner,  ho  posa  de  re- 
lleu  un  fet  que  's  menta  en  lo  procés  d'  En  Pere  de  Palau.  Dos  vehins 
de  Cubells  y  dos  de  Lliminyana,  que  robaren  una  gran  quantitat  de 
blat  del  terme  de  Cubells,  caygueren  á  mans  de  la  justicia.  Los  dos  de 
Cubells,  per  diners  que  donaren  al  batUe  Palau,  ne  foren  absolts  y  en 
cambi  los  dos  de  Lliminyana,  que  no  hagueren  manera  de  trovar  di- 
ner, morirán  penjats  en  les  forques. 


;320)    Registre  63,  foli  61. 

(321)  1286.— «Fidelibus  suis  Petro  de  palacio  et  Arnaldo  vives  de  Camarasa,  Sal utem  et 
gratiam.  Maiidamus  uobis  quatenus  uisis  presentibus  eatis  personaliter  apiid  locum  de  (ja 
menla  uidendnm  et  estimandum  inalefactam  seu  danipnum  quam  Nobili  Aluai-o  vicecomes 
Aggerensis  dicitur  intulisse  Nobili  Gaucerando  de  Angularia  in  dicto  loco  de  trámenla  et 
facta  estimacionem  dicte  male  facte  seu  dampnum  dati  ibidem  eidem  Gaucerando  ilhid  quod 
inueneritis  super  eo  nobÍ8  mitatis  sigillorum  munimine  interclusum.  Datura  barchinone  ka- 
lendas  Martii».  (Registre  63,  foli  76). 

(322)  Registre  64,  foli  105. 

1906  9 


130  F.    CARRERAS  Y   CANDI 

Lo  pitjor  es,  que,  en  aytals  rehemp9ons  pecuniaries,  no  sempre  lo 
dampnificat  percibía  la  esmena  del  dany  sufert.  Consta  en  lo  mateix 
procés,  que,  quant  En  Tort  de  Montgay  fó  prés  per  robar  mestura  á 
En  Redón  de  Camarasa,  lo  batlle  Palau  1'  absolgué  per  xexanta  sous, 
et  no  feu  neguna  esmena  de  la  mestura  an  p.  redon.  Altre  tant  succehí 
en  la  robaría  d'  una  bestia  somerína  y  en  díferents  ocasions  en  que 
rebía  díners  En  Palau  y  res  pagava  al  robat  (323). 

May,  com  en  1286,  les  circunstancies  se  lí  haurien  presentat  tant  fa 
vorables  á  Palau,  per  obtenir  remissió  de  penes,  entregant  sumes  pe- 
cuniaries. La  documentació  mostra,  que,  freturós  de  diner  lo  Rey  d' 
Aragó,  se  1  procurava  en  esta  forma,  per  mes  que  la  justicia  'n  valgués 
menys.  Son  en  gran  nombre  los  perdons  que  atorgá  en  forma  consem- 
blant  á  la  que  acabém  de  referir  (32-1). 

La  política  económica  del  rey  Anfós  «lo  Lliberal»  es  digne  d'  estu- 
diarse detingudament.  Fou  preocupació  sua  realzar  1'  erari  reyal  de 
la  postrado  á  que  arrivá  al  morir  Pere  «lo  Gran».  Es  un  deis  actes 
mes  trascendentals  d'  esta  política  económica  la  conquesta  de  Menorca. 

A  mitjans  del  any  1286,  en  que  Palau  se  vegé  Iliure  de  la  enquesta 
d'  En  Salanova,  questionaren  los  homes  de  Camarasa  ab  alguns  vas- 
salls  del  Prepósit  de  Solsona,  motivant  represalies,  sense  que  hi  hage 
conexió  ab  los  fets  que  ressenyém  (325  j.  No  podrém  dir  altre  tant  de 
la  guerra  que  contra  Ramón  d'  Anglerola  y  Guillém  de  Josa,  mantin- 
gueren  lo  Comte  d'  Urgell,  lo  Vescomte  d'  Ager  y  Pons  de  Ribelles. 
Avants  era  Galcerán  d'  Anglerola  qui  Iluytava  ab  aquests  grans  se- 
nyors  catalans  y  ara  es  Ramón  d'  Anglerola  ¿Hi  haurá  alguna  errada 
de  nom? 

Lo  Rey  conmina  al  Comte,  al  Vescomte  y  á  En  Ribelles,  á  servar 
les  treves  que  ell  havía  imposades  en  dita  guerra,  les  quals,  llavors  17 
de  juny  de  1286,  eren  tan  mes  necessaries  per  la  térra,  quan  aquesta 
's  veya  invadida  per  les  hosts  de  Franca  y  de  Mallorca.  Per  lo  molt 
interessant  que  es  la  orde  conminatoria  d'  Anfós  «lo  Lliberal»  dicta- 
da en  la  predita  data  (326)  la  continuam  sencera: 

.  «Nobili  et  dilecto  Ermengaudo  comiti  vrgellensis.  Sapiats  que  nos 
auem  entes  que  uos  no  uolets  teñir  les  trenes  qui  donam  sobra  la  gue- 
rra que  auetz  uos  e  en  ponQ  de  Ribelles  e  naluero  ab  en  R.  danglerola 


(323)  Apéndix  nombres  CXXXVIII,  CXLIII,  CXLIV,  OXLVII,  á  01,111. 

(324)  De  diferents  exaccions  comeses  contra  lo  Sobirá  fou  absolt  Pere  de  ^aragocja  pa- 
gantli  25,000  sous  barceloneses  á  30  d'  agost  de  1286  (Reg.  64,  fol.  llO);  lo  jueu  Maymó  Serveno 
per  altres  700  sous,  sigue  absolt  de  les  exaccions  comeses  en  les  batUies  de  Terrassa,  Piera  y 
altres  á  15  d'  agost  de  1286  (Reg.  64,  fol.  no). 

(325)  Ter  respondre  de  certa  fianza  que  dos  homes  de  Camarasa  pi-estaren  al  Prepósit  de 
Solsona,  foren  apresonats  per  lo  porter  reyal  Ramón  de  Castelló.  En  venjanga,  alguns  de  Ca- 
marasa s'  apoderaren  de  tres  homes  que  hi  havía  á  la  torra  de  Santa  María,  propietat  del 
Prepósit  de  Solsona.  Lo  Rey  tractá  d'  acabar  estes  represalies  lo  6  de  maig  de  1286.  (Reg.  663 
fol.  77). 

(326)  Registre  66,  foli  129. 


POLÍTICA    MITJAEVAL   Á   CAMAKASA  131 

et  G.  de  josa  les  quals  donam  axi  be  a  els  per  uos  cora  a  uos  per  els. 
On  com  lo  noble  en  jacme  auoncle  nostrc  tenga  asetjat  lo  castel  de 
castel  nou  et  fa(;a  aiustaya  de  gens  strayes  por  entrar  en  nostra  térra 
la  dita  gerra  (guerra)  uostra  fa  gran  erbament  ais  nostres  grans  et  pe- 
riloses  afers  per  90  cor  li  tolrieu?  gran  res  de  nobles  et  de  caualers  de 
Catalunya  que  perqué  delm  eus  manara  que  uos  tingats  les  dites  tre- 
nes axi  com  per  nos  son  a  uos  raanades  no  uolents  que  nos  prengara 
tan  gran  dan  ni  minua  ni  la  nostra  térra.  En  altre  manera  sapiats  per 
cert  que  si  per  colpa  de  uos  nos  ne  nostra  térra  preniera  neguna  min- 
ua ne  dan  que  no  es  negu  nostre  a  que  uos  ho  carregassem  tan 
fort  com  a  uos  fariera.  En  axi  queus  dariem  a  eonexer  que  uos  sots 
cnemic  nostre.  E  sobre  estes  coses  traraetem  uos  lamat  nostre  en  p.  al- 
cher  caualer  nostre  a  qui  creiats  de  tot  90  queus  dirá  de  part  nostra. 
E  uolentuos  desengañar  daytant  que  si  uos  les  dites  trenes  no  tenets 
que  sapiats  que  totes  les  osts  irien  contra  uos.  Datura  barchinone  XV" 
kalendas  julii». 

Molt  fort  y  en  páranles  prou  clares,  s'  expressava  lo  Monarca,  qui 
tres  jorns  després  los  dirigí  una  segona  conrainació,  perqué  cesas  en- 
continent  tota  Iluyta  (327).  No  cal  dubtar  fou  obeyt^  puix  en  avant  no 
's  trova  rastre  d'  aytal  guerra. 

Retornant  á  les  trapaceries  d'  En  Pere  de  Palau,  s'  ha  de  colocar 
entre  les  que  mes  finament  porta  á  terrae,  durant  tota  la  sua  vida, 
la  enquesta  actuada  á  Camarasa  en  dit  any  1286.  Anfós  «lo  Lliberal», 
dedicat  del  tot  á  la  conquesta  de  Menorca,  dexá  de  procurador  gene- 
ral á  Catalunya  á  N'  Aman  Roger,  córate  de  Pallars,  ab  facultat  de 
nombrar  veguers  en  les  vegueríes  (4  d'  abril  de  1286)  (328).  Y  per  de- 
xar  lo  camí  del  tot  expedit  al  Córate,  lo  Rey  comeuQá  per  declarar  ces- 
sants  en  llurs  oficis,  á  Guilléra  de  Castellaulí,  Raraon  d'  Orcau,  Bernat 
de  Montpaó  y  Bernat  de  Peratallada  (29  de  raar9). 

Pere  de  Palau,  actuant  novament  de  batlle,  escrigué  al  Córate  de 
Pallars  que  vingues  a  Camarasa  que  tais  baralles  hi  havia  e  tais  ban- 
dos, que  no  podie  exir  a  cab. 

Axó  era  lluny  de  la  vritat,  puix  llavors  no  exiótien  á  Camarasa 
baralles,  ni  bandos,  ni  males  volences,  que  una  baralla  que  hi  hagué, 
s'  havía  pacificada  sens  contrast  de  ningú. 

Lo  Procurador  Reyal  ana  á  Camarasa,  investiga  y  no  trovant  los 
fets  que  li  havien  denunciat,  tractá  d'  entornarsen.  Pere  de  Palau 
1'  induí  á  cambiar  de  pensaraent,  portantlo  á  obrir  informació  general 
en  la  Vila,  aduhint,  que,  haventse  passat  quin9e  anys  de  la  derrera, 
podría  obtenirne  vint  rail  sous  ó  mes.  Es  dir  que  la  informació  era 
sois  examinada,  baix  son  aspecto  económich  ó  de  negoci,  no  sots  lo 
d'  un  acte  de  justicia. 


(327)  Registre  66,  foli  136. 

(328)  Registre  66,  folis  ?0,  32  y  34. 


132  F.   CARRERAS   Y   CANDI 

La  proposta  fou  del  agrat  del  Comte  y  juntant  lo  consell  de  la  vila 
exposá,  que  era  en  volentat  que  hi  fes  inquisicio  sobre  moltz  mals  que 
trobave  que  s'  hi  liavien  feitz.  Com  Camarasa  no  disfrutava  de  privileg 
especial  per  virtut  del  qual,  la  vila  estigués  exerapta  de  tota  infor 
mació  per  delicies  comeses  en  anys  passats,  no  se  'n  pogueren  excusar 
y  res  hi  contradiren. 

Desplahía  á  En  Palau  tanta  pasivitat.  Cridant  á  trenta  deis  princi 
país  vehíns,  los  hi  digué:  Prohomens,  per  tot  quant  Deus  vos  ha  donat 
no  otorguetz  al  comte  que  hich  puxe  fer  inquisicio,  que  si  ho  fetz  tots 
sotz  des  feitz,  que  aquest  Comte  no  ha  cura  sino  de  diner  a  trer  etc.  et 
si  os  defenetz  he  et  estatz  be  ferms,  irasen. 

Alguns  deis  presents  aceptaven  lo  maquiavélich  concell:  altres  lo 
refusaven:  y  davant  tanta  indeterminació  y  vehent  que  per  aquest 
costat  no  hi  hauría  conflicte,  Palau  prengué  una  vía  mes  segura. 
S^  adregá  á  Qomoure  al  poblé  baix,  ais  homes  que,  no  tenint  res  per 
perdre,  están  sempre  aparellats  á  moure  brega.  Com  no  podía  treure 
la  cara  obertament,  se  valgué  de  son  cunyat  Ramón  Mascaró  y  d'  En 
B.  Salat,  los  quals  sermonaren  ais  mesquins,  obtenint  90  que  's  pro- 
posaren. 

Lo  poblé  s'  esquiva  (diu  lo  procés)  tant  fortanient  que  com  foren 
deuant  del  Comte  dixeren  alguns  del  poblé,  a  pesar  deis  paerSy  que 
tot  hom  que  inquisicio  hi  volgues  fer,  que  morís.  Tal  cridoria  se  mogué 
en  la  casa  del  concell,  que  lo  Comte  de  Pallars  y  tots  los  cavallers  de 
sa  comitiva,  s'  alsáren  resoluts.  Los  paers,  ab  50  deis  millors  homes 
de  la  vila,  metentse  de  la  part  del  Comte  y  llensantse  vers  lo  poblé, 
ab  grans  empentes  tragueren  á  tothom  de  la  sala  del  concell.  Y  diri- 
gintse  al  Procurador  Reyal,  1'  instaren  á  fer  inquisicio  ó  go  que  millor 
li  sembles. 

Arnau  Roger  de  Pallars,  s'  ayrá  d'  aquesta  actitut  hostil  y  la 
conversa  seguidament  haguda  ab  Palau,  acaba  de  calar  toch  á  les  bra- 
ses.  Deiausojo  (li  replicava  aquest  segons  lo  procés)  que  deis  pagesos 
rebelles,  que  negú  hom  non  porie  exir  a  cab;  hon  vos  conseyl  que  facats 
justar  les  hosts  et  les  faets  venir  aquí  et  que  'n  prenatz  L  o  LX,  que  en 
áltra  manera  no  'n  porietz  exir  a  cab.  Aceptant  lo  Comte  lo  concell, 
resolgué  passarhi  ab  la  host  reyal. 

A  r  endemá,  quan  los  paers,  ab  xexanta  deis  jurats,  anaven  á  par- 
lar ab  Arnau  Roger,  de  la  inqui&ició,  aquest  los  maná  que  '1  seguissen, 
sots  pena  de  mil  morabatins  al  qui  no  ho  fes.  Tots  li  demanáren  perdó, 
adre^antse  ais  cavallers  presents  y  á  dos  savis  en  dret  perqué  hi 
intercedissen,  aduhint  que,  puix  culpa  no  havien,  no  vinguessen  en 
mala  fama,  que  ells  já  's  metrien  en  son  poder,  pro  que  'Is  fes  jutjar 
degudament  y  si  culpables  resultaven,  los  castigas. 

Lo  Comte  los  entrega  á  Ramón  de  Camarasa,  qui  tenía  la  guarda 
deis  presoners  y  pujantlos  al  Castell,  meteren  á  la  presó  ais  paers  y  á 
xexanta  deis  jurats.  Aquell  mateix  día,  á  la  hora  baxa,  regonexent 


POLÍTICA  MITJAEVAL  Á   CAMARASA  133 

Arnau  Roger^  la  suca  injusticia^  los  deslliur/i  ab  fianza  de  dos  mil  mo- 
rabatins. 

Los  fets  serviren  per  esdevenir  necessaria  la  inquisició  á  Camarasa 
y  llochs  propers,  resultantne  teñir  d'  entregar  llurs  veliins,  7,500  sous 
y  altres  500  sous  los  jueus.  Los  jueus  de  Camarasa,  pagaven  cada  any 
á  En  Palau  un  tribuí  en  especie  que  podía  valer  de  20  d  30  sous. 

No  li  era  possible,  al  Comte  de  Pallars,  portar  en  sos  mes  petits  de- 
talls  la  percepció  de  les  sumes  imposades  ais  qui  resultaven  ab  impu- 
tacions  en  dita  inquisició.  Per  lo  qual  se  valgué  d'  En  Pere  de  Palau 
conseller  del  Comte  en  aytal  oportunitat.  Aquest,  una  vegada  fora  lo 
Procurador  Reyal,  se  dedica  á  exigir  les  majors  quantitats  pecuniaries 
ais  vehins  condemnats. 

Tristísima  situació  la  d'  aquellos  pobres  gents  subgectes  á  innombra- 
bles vexacións:  entre  una  y  altre  extorsió,  los  petits  patrimonis  s'  arrui- 
naven.  Y  no  fem  suposicions  aventurades,  sino  que  certs  fets  obrants 
en  lo  procés,  motiven  nostre  afirmado. 

ün  vehí  de  Camarasa,  Ferrer  Maeller,  sigue  tatxat  á  pagar  20  sous 
per  motiu  de  la  inquisició  predita.  No  tenint  aquesta  suma,  Maeller 
tractá  de  vendres  un  petit  oliverar,  oferintlo  al  propi  Palau.  Aquest 
aparentant  ns  convenirli  dita  compra,  després  n'  hi  oferí  25  sous. 
Refusá  donarlo  En  Maeller,  per  preu  tant  baix,  puix  constava  de  mes 
de  30  oliveros  y  se  judicava  valer  60  sous.  Pro  com  de  cap  manera  lo 
pobre  home  podía  pagar  los  20  sous  exigits  per  lo  repartiment  impo- 
sat  á  consequencia  de  la  inquisició,  digué  al  Batlle — «Siu  fas  yo  auré 
paga»  — «Donchs  lexar  uos  he  la  vila»  respougueli  En  Palau. 

Ais  pochs  dies  Maeller  trova  manera  de  sortirse  de  tan  apurada 
situació,  mercés  á  que  Guillém  Pellicer  y  Guillém  Martí,  li  compraven 
20  oliveros  per  21  sous. 

Palau  conexedor  deis  tractes,  quan  los  dos  compradors  escapsaven 
les  branques,  hi  trámete  un  saig,  prohibint  passar  avant  en  la  tallada, 
per  rahó,  segons  deya,  de  que  devien  pervenirli  á  eli  les  oliveros,  puix 
li  competía  dret  defadiga,  per  rebre  20  sous  censuáis  en  aquellos  to- 
rres. Ab  lo  qual  s'  apodera  de  tot  1'  oliverar,  feu  tallar  los  arbres,  y 
després  de  prous  paraules  sois  entrega  15  sous  á  En  Maeller. 

Per  la  mostra  pot  judicarse  si  'n  comete  de  robaríes  ó  lladronicis 
En  Pere  de  Palau,  durant  los  tres  anys  que  dura  la  percepció  de  les 
sumes  per  les  quals  foren  tatxats  los  vehins  de  la  batUía  de  Camarasa, 
á  causa  de  la  enquesta  del  Comte  de  Pallars  (329). 

Durant  1'  istiu  del  any  1286,  s'  aviva  la  guerra  entre  los  reys  de 


(329)  1289  (16  de  febrer).— «Hominibu.s  de  cul/ellis.  Mandamus  uobis  quatenus  de  denaris 
qui  rcstant  ad  soluendumde  illa  inquisicione  quam  contra  uos  fecit  Comes  pallariensisquon- 
darn  racione  plurium  malificiorum  per  uos  ut  dicitur  comissorum  respondeatis  Petrode  pa- 
lacio loco  nostri  qui  eos  debet  recipere  iu  solutum  illorum  quos  sibi  debemus  et  quantum 
sibi  solueritis  racione  ista  significetis  nobis  uel  thesaurario  nostro  A  de  bastida.  Datum  ilerd« 
kaléudas  Martü.  Jacobu.s  do  Cabanni.s».  (Registre  78,  fol.  li; 


134  P.    CARRERAS  Y  CANDI 

Aragó  y  Mallorca.  La  formació  del  exércit  de  Catalunya,  porta  á  An- 
fós  «lo  Lliberal»,  á  exigir  un  nombre  determinat  de  g-ent  ais  pobles  de 
realench,  proporcionat  á  la  sua  importancia,  Guillém  Olomar  encarre- 
gat  d'  aytals  componendas,  demaná  á  Camarasa,  Cubells  y  Montgay 
en  3  de  septembre  de  1286,  doscents  homes  per  la  campanya  (330). 

Ja  batlle  de  Camarasa,  En  Pere  de  Palau  jugá  tot  son  maquiave  - 
lisme  contra  sos  enemichs  polítichs.  Té  manera  d'  acusar  de  rebelió  á 
vehins  de  Camarasa  y  de  que  lo  Rey,  manas  á  En  Comengés,  veguer 
de  Cervera,  1'  ajudés  á  castigar  ais  rebelats  (331). 

Apuntat  aquest  fet  (que  no  sería  de  grans  consequencies  á  judicar 
per  no  parlarse  mes  d'  ell),  devem  afegir  que  en  la  cort  del  Rey  se  des- 
confiava  prou  de  la  probitat  deis  actes  del  Batlle  de  Camarasa,  encara 
que  fós  apariencia  del  contrari  en  determinades  disposicions  reyals. 
La  manifesta  desconfianza  á  que  justament  donaven  ocasió  certs  con- 
tractes  d'  En  Palau  en  perjudici  deis  drets  de  la  Corona,  se  dexá  veure 
en  est  mateix  any  1286,  ab  motiu  d'  una  de  les  sues  continúes  tran- 
saccions.  En  tal  concepta  te  especial  interés  la  reserva  que  feu  lo  rey 
Anfós  al  autorisar  certa  venta  que  ja  havía  atorgat  En  Palau  (332) 


(330)  Registre  66,  foli  183. 

(331)  1286  (30  octubre),— «Dilecto  suo  Comengesio  vicario  Ceruarie  Salutem  et  dilectio- 
nem  IntellexiDius  per  fidelein  nostrum  P.  de  palacio  bajulum  de  Camarasia  de  Cubéis  et  de 
Montgay  quod  homiues  dictorum  locorum  rebellantur  ei  et  sunt  rebelles  jurisdiccioni  nostre. 
Quare  mandamiis  uobis  quatenus  incontinenti  accedatis  simul  cura  dicto  P.  de  palacio  ad 
dicta  loca  et  quoscuinque  iuueueritis  rebelles  jurisdiccioni  nostre  tamdeeorum  rebellitate 
(iuam  de  alus  injuriis  per  eos  comissis  simul  cum  dicto  P.  de  palacio  puniatisac  modo  debito 
corriga tis  prout  fuerit  faciendum».  (Registre  67,  fol.  110). 

(332)  «Sit  notum  cuuctis  quod  ego  Petrus  de  palacio  de  Camarasa  quare  uos  Illustrissime 
domnc  Alfonse  dei  gratia  Rex  Aragonis  et  Valencia  ac  Comes  barchinone  fecistis  mihi  gra- 
ciam  et  dedistis  etiam  licentiam  vendendi  quendam  partem  quorundam  pocessionum  quas 
per  vobis  tenebam  et  adhuc  in  parte  teueo  per  vos  apud  villam  de  Cubéis  G"  rosset  eiusdem 
loci  de  Cubéis  per  precio  Duorum  mille  solidorum  jaccenses  quam  quidem  graciam  et  licen- 
ciam  mihi  concessistis  et  dedistis  ad  mei  instanciam  tali  pacto  adiecto  ut  ego  debeam  uobis 
assignare  super  alus  honoribus  meis  idem  in  quo  honores  predicti  quos  vendidi  et  teneo  per 
vos  minus  ualent.  Ex  certa  sciencia  et  habita  deliberatione  recipiendo  graciam  per  uos  mihi 
factam  in  predictis  ne  jus  uestrum  valeat  in  aliquo  deperiri  dono  etassigno  uobis  predicto 
domino  llegi  et  uestris  perpetuo  illud  minus  fallimentum  si  quod  est  uel  esse  posset  in  eo 
quod  vendidi  et  adhuc  teneo  per  uos  in  predictis  honoribus  de  Cubéis  super  illis  molendinis 
uestris  quos  babeo  in  Camarasa  super  quibus  molendinis  uos  domine  semper  habeatis  recur- 
sum  et  jusui'um  in  omuibus  et  per  omnia  saluum  sicut  in  honoribus  quos  nunc  ego  uendidí 
liabebatis.  Actum  est  hoc  XVII°  kalendas  Decembris  Anno  domini  M°  CC"  LXXX"  sexto 
S¡g>i<  num  mei  petri  de  palacio  qui  hoc  firmo  et  laudo>. 

Lo  Rey  hi  posa  lo  decret  aegueiU  á  dita  escriptura. 

«XVII»  kalendas  decembris  anuo  domini  M°CC''  octogésimo  sexto  cum  P.  de  palacio  ven- 
didissc  in  Cubellis  quosdam  honores  quos  tenebat  per  domino  Rege  fuit  sibi  firmatum  per 
dictuní  (lominum  Regem  ipso  petro  dante  et  assignante  sibi  jus  quod  liabcbat  in  ipsis  hono- 
ribus in  alio  loco  competenti  sub  hac  forma:  Signum  Alfonsi  etc.  qui  predictam  vendicionem 
firmamus  dum  facta  non  fuerit  in  preiudicium  nostri  saluo  tamen  censu  nostro  et  alia  jure  in 
residuo  honorum  dicti  petri  de  palacio  quod  per  nobis  tenet  et  in  defecto  istorum  honoruní 
uendicionem  saluamus  jus  nostrum  in  molendinis  dicti  P.  de  palacio  quod  habet  in  Camera- 
sia  quod  idem  p.  nobis  obligauit  racione  predicta  cum  publico  instrumento  apponitum  hic 
per  manum  R.  scorna  .'jcriptoris  sui  in  portu  salodii  die  et  anno  predictis».  (Registre  64, 

foli  114). 


POLÍTICA  MITJAEVAL   Á  CAMARASA  135 

consig'nantse  eu  les  actuacions  del  procés  (33'í),  que  Palau  assegurá 
al  Rey,  1'  equivalent  d'  aquests  domenges  en  un  casal  de  molins  á  Ca- 
marasa,  que  ja  era  agensat  del  propi  Rey,  pro  que  llavors  passava  des- 
apercebut,  Quin  casal  no  valía  la  meytat  de  lo  que  suposava  En  Palau, 
ni  la  tercera  part  deis  domenges  de  Cubells  venuts. 

En  r  any  1289,  Palau  seguía  en  la  plenitut  del  exercici  de  la  copdi- 
ciada  batllía  reyal  de  Camarasa.  En  lo  lloch  vehí  d'  Alni'inara,  exer- 
cía  lo  propi  ofici  Jaume  d'  Alarich,  teninthi  com  á  llochtinent  á  en  Gui- 
Uém  Gomir  (334). 

La  guerra  ab  Franca  prengué  mal  aspecte,  en  1289.  Garriguella  y 
altres  llochs  del  Empurdá,  s'  havíen  perdut  y  1'  enesprat  castell  de 
Carmen^ü,  estava  en  gran  fretura.  Lo  rey  Anfós  ab  son  exércit  guerre- 
java  contra  Castella  y  son  germá  1'  infant  Pere,  tenía  á  Catalunya  la 
comandació  general.  Convoca  á  tota  la  térra  per  fer  cara  al  enemich 
y  Pere  de  Palau  rebé  una  lletra  requerintlo,  sots  pena  de  bausia,  á, 
passar  al  Empurdá  ab  los  homes  de  Camarasa,  Cubells,  Montgay^  Lio- 
reng  y  Santa  Linya. 

A  Camarasa,  tothom  s'  aparellá  per  acudir  al  socors  de  la  térra, 
ab  raolta  pressa:  les  campanes  metien  lo  só;  se  feyen  alimares  ó  f'oga- 
tes  de  senyals,  per  los  cims  deis  puigs,  á  fí  d'  aplegar  rápidament  á  la 
gent  dispersa;  los  homes  anaven  y  exíen  de  la  vila.  Ne  partí  U'ia  host 
de  420  homes,  comanadaper  En  Pere  de  Palau,  fiU  d'  En  Guillém,  los 
quals  sortiren  ab  tanta  pressa  que  ni  los  pares  esperaren  ais  filis  (335). 
Los  qui  no  hi  podíen  anar  personalment,  hi  trametieu  altre  home  eu 
son  lloch,  exceptat  lo  batlle  Palau,  que  no  hi  contribuhí  de  cap  mane  • 
ra.  Llavors  se  li  obrí  á  En  Palau  una  nova  mina  d'  argent,  que  devía 
donarli  grans  rendiments,  explotada  per  ell,  segons  n'  era  mestre.  Pi  e 
goná  per  la  vila,  que  absoldría  d'  anar  á  Figueres,  ais  qui  se  li  re- 
dimissen  ab  diners,  obtenint  axis  mes  de  mil  cmchcents  sous  y  res- 
tant  en  llurs  cases^  passats  de  la  meytat  deis  homes  d'  aquells  llochs. 
Quines  quantitats,  á  despit  de  les  reclamacions  formulades  mes  avant 
per  los  interessats  y  de  les  ordes  terrainants  expedides  en  diferents 
ocasions  per  lo  rey  Anfós,  per  1'  infant  En  Pere  y  per  lo  rey  Jaume, 
may  volgué  restituir  (336). 


(333)  Apendix  apartats  nombres  LXXXIX  y  CIX. 

(334)  Registre  80,  foli  21. 

(335)  Lo  testimoni  Pere  de  Maldá,  referia  en  lo  procés,  lo  seguent:  «Et  tune  nidit  quod 
fuit  ómnibus  hominibus  camarase  quod  celeriter  sucurrerent  et  quod  pater  non  expectaret 
fílium  nec  filius  patrem  et  fiebant  alimars  per  podios  et  clamabant  omnes  et  repicabantur 
cimbala  et  uidit  quod  omnes  iuerunt  et  exiuerunt  uillam  etiuerunt  apud  figuerias». 

(336)  Apartat  nombre  XOVII.  Vegis  com  se  seguíen  formulant  reclamacions  per  part  deis 
interesats,  en  1'  any  1295,  y  com  hi  responía  En  Palau, 

♦  A  uos  en  P.  de  palau  batle  en  Oamarasa  et  en  Cubéis  et  en  mongay  per  lo  senyor  Rey 
humilment  demanam  nos  en  P.  del  mas  en  R.  margalit  en  B.  agosti  paers  de  Camarasa  en 
Ff.  serra  et  en  berenguer  saleua  paers  de  cubéis  per  nos  et  per  la  aniuersitat  deis  dits  lochs 
que  uos  ades  encontinent  redata  et  pagets  tots  aqnels  diners  que  leuas  en  Camarasa  et  e* 


136  F.    CARRERAS   V  CANDI 

Guerrejant  á  les  ordes  d'  En  Guillém  d'  Anglerola  y  del  vescomte  de 
Cardona  qui  comanaven  les  operacions  militars,  la  host  de  Camarasa 
s'  estigué  passat  d'  un  mes  al  Empurdá.  Lo  socors  que  á  la  guerfa  hi 
mena  1'  infant  Pere  d'  Aragó,  no  obtingué  aventatja,  y  nostra  gent  so 
'n  porta  la  pitjor  part  en  la  campanya.  La  guerra  cambia  quan  hi  com- 
pare{;ué  lo  Monarca  ab  la  host  de  la  frontera  castellana. 

Aquell  mateix  any,  al  11  d'  agost  lo  rey  Anfós  ecsiraí  de  concorre 
á  la  campanya  de  Cerdanya  ais  vehins  de  les  batllíes  d'  En  Pere  de 
Palau,  (obHgats  á  tramétrehi  cinchcents  horaes)  raitjanQant  la  entrega 
de  mil  sous  jaqueses  (337). 

La  guerra  se  prestava  á  altres  artimanyes,  de  que  En  Palau,  s'  apro 
fita,  com  la  que  s'  entreven  en  la  calumpniosa  enculpació  contra  Mossén 
Bernat  ootsterres,  y  altres  preveres  de  Cubells  y  Montgay.  Los  acu- 
saren davant  Anfós,  d'  haver  observat  1'  interdit  contra  lo  reyalme  d' 
Aragó,  decretat  per  la  Iglesia.  Per  tant  lo  Rey  decreta  la  encarceració 
y  se  procehí  contra  los  bens  y  rendes  llurs  (338).  Ordres  d'  aquesta  na- 
turalesa  son  rarísimes  en  temps  d'  Anfós  «lo  Lliberal».  La  evident 
injusticia  de  la  denuncia  se  posa  de  raanifest  ab  la  contraorde,  ó  siga  la 
inforniació  encomenada  á  En  Pere  Pelegrí  (339),  y  que  acaba  retornant 
á  Mossén  Sotsterres,  rector  de  Montgay,  y  á  Mossen  Bernat  de  Puig- 
vert,  rector  de  Cubells,  lo  que  se  'Is  hi  havía  emparat  (27  d'  agost  de 
1289)  (840). 


cubéis  tt  en  Montgay  e^  en  los  termens  deis  dits  lochs  per  reeuíjo  daquest  an  que  la  ost  ana  a 
ffigeres  conlo  Rey  deMaylorques  tenie  assetgat  Carmen(;o  lau  que  corrie  MCCXCIX  {den 
dir  1289)  com  ¡a  per  aquesta  rao  ages  carte  del  noble  senyer  enfant  en  pedro  procurador  de 
Catalunya  et  darago  per  lo  senyor  Rey.  Encai'a  del  senyor  Rey  namfos  qo  ab  enrei-e  ages  al  - 
tre  carta  de  manament  que  uosnos  redesets  los  diners  damont  dits  Encara  que  nos  uos  obli- 
gas a  nos  de  redre  ab  cartes  publiques  los  sobre  dits  diners;  encara  queus  nauem  aportat  car- 
ta del  senyor  Rey  en  Jacme  que  tots  diners  ques  deyen  comunalmeut  a  la  vila  que  sien  pagáis 
et  deliurats  et  per  neguna  dacjuestes  raons  ni  deis  manaments  sobredits  et  per  la  for^a  deis 
sobredits  manaments  et  per  la  obligado  que  uos  feyta  auets  a  nos  uos  requerim  eus  amones- 
tam  de  part  del  senyor  Rey  que  uos  nos  redats  ens  deliurets  tots  aquels  diners  que  uos  ree- 
but  auets  segons  que  desús  es  dit  et  per  <,-o  enans  del  senyor  Rey  a  enqa  de  uos  nous  auem  a 
(lue  clamar.  Clamam  nosen  a  uos  metexs  per  loflci  que  comanat  nos  e.  En  altre  manera  si  uos 
a(,'o  no  faiets  et  nos  per  aquesta  rao  auiem  a  fer  messons  ue  dons  ne  sosteniem  sine  eucolpa  de 
nos  et  de  ómnibus  istis  mandauerunt  fien  publicum  instrumentum  per  me  nonime  supras- 
criptum  preseutibus  P.  salendi  et  R.  mascaro:  actum  nonas  aprilis  MCCXCV. 

«P.  de  palacio  baiulus  dixit  quod  non  responderet  eis  de  dictis  denariis  ideo  quare  erant 
inimioi  sui  capitales  et  acusatores  set  erat  paratas  responderé  hominibus  suficientibus  asig- 
natis  per  uniuersitates  dictorumlocorum  et  faceré  simpliciter  et  de  plano  quod  iustum  et 
raciónale  sit  ad  cognicionem  inquisitores  qui  uenturus  est  apud  Camarasiam:  testes  et  ac- 
tum ut  supi'a». 

(337)  A  12  de  novembre  de  1289,  encara  aparexen  ordres  reyals  per  obtenir  deis  vehins  deis 
llochs  subgectes  á  En  Palau,  la  suma  A  que  se  'Is  tatxá  per  la  reempijó  del  exércit  del  Empur- 
dá. (Registre  80,  folis  34  y  96). 

(338).  1289  (4  d' agost).— «ítem  fuit  scriptum  P'^  pelegrini  quod  cum  dominus  Rex  intelle- 
xerit  quod  clerici  de  Cubéis  etde  montgay  obseruant  interdictum  quod  capiat  eos  et  caperet 
eisdem  bona  sua  et  ipsos  captes  teneat  doñee  aliud  receperit  in  mandatis  Ilerde  II  nonas 
Augusti.  P.  de  solerio».  (Registre  80,  foli  28). 

(339)    Esta  disposició  es  del  21  d'  agost  de  1289.  (Registre  80,  foli  38). 
(313)    Registre  80,  folis  40  y  58. 


POLÍTICA  MITJAEVAL  A  CAMARASA  137 

Lo  gran  mohiment  que  duya  aparellat  V  any  1289,  en  la  confede- 
rado catalana -aragonesa,  ab  ses  dugues  guerres,  de  Franga  y  de  Cas- 
tella,  prengué  nova  endrega  al  arrivar  A  la  tardor.  Llavors  fou  Monteó 
lo  centre  d'  aytal  mohiment,  aplegantse  dintre  sos  murs  los  represcn- 
tants  de  tota  la  térra,  que  hi  acudíen  á  la  veu  del  Monarca,  per  asis- 
tir á,  unes  corts  generáis  allí  convocados.  Los  acorts  que  s'  hi  anaven  á 
pendre  sigueren  de  importancia  escepcional. 

Ab  les  corts  de  Monteó  coincidí  la  resolució  presa  per  los  vehins  de 
Camarasa,  d'  acabar  ab  lo  caciquismo  d'  En  Palau.  Los  prohomens  n' 
havíen  tractat  extensament,  deterniinant  exposar,  hu  d'  clls,  al  rey 
Anfós,  quins  dampnatges  ne  rebíen  tots  del  batlle  Palau.  Fou  designat 
per  axó,  En  Guillém  Pellicer. 

Palau  s'  aparellá  á  la  defesa.  Comenta  per  voler  evitar  arrivás  al 
Monarca  tota  quexa  deis  prohoms,  amenaQant  á  En  Pellicer  y  acuyn- 
dantlo  davant  de  testimonis.  Mes  Pellicer  desentcnentse  de  menaces 
y  acuyndaments,  partí  á  cumplir  la  sua  comanda  anant  á  trovar  al 
Rey  á  ]\Iont9ó  y  procurant  no  caure  á  mans  de  la  gent  que  trámete  en 
Palau  perqué  1'  assessinesin  per  lo  camí. 

Ja  siga  que  tais  exaccions,  com  les  del  batlle  Palau,  s'  haguessin 
generalisat  en  demasía,  ja  que  N'  Anfós,  que  fou  veritable  rey  admi- 
nistratiu,  volgués  acabar  ab  los  mals  g'oberns,  les  corts  de  MontQó  dic- 
taren una  mida  de  carácter  molt  general,  que  agafá  de  pié  á  pié  á  En 
Pere  de  Palau.  Nos  referím  al  decret  de  suspensió  de  llurs  oficis,  á  tots 
los  oficiáis  de  Catalunya.  Y  ab  tant  rigorismo  se  porta  á  cumpliment, 
que  ni  sois  n'  escapa  1'  homa  de  mes  confianza  del  rey  Anfós,  lo  reno- 
raat  jurisconsult  Ramón  de  Toylá.  Veentse  per  tant,  la  incongruencia, 
de  que,  mentres  lo  Rey  li  raanava  entendre,  lo  28  de  novembre  de  1289, 
en  la  intrincada  controversia  y  Iluyta  entre  Monteados  y  Entonces  en 
les  montanyes  de  Prados,  lo  mateix  día,  ordonava  ais  inquisidors  de- 
signats  per  la  cort  de  Monteó,  obrisen  enqaesta  deis  actes  oficiáis  del 
jutge  Toylá  (341). 

Ab  aytal  característich  tráfech  y  perturbació  finí  i'  any  1289.  Comi- 
sionats  especiáis  se  dirigexen  ais  bisbats  de  Gerona  y  Tarragona  y  á 
altres  llochs  de  la  térra,  encarregats  de  practicar  dita  missió  investi- 
gativa  (342). 

No  hi  havía  donchs  remey  per  lo  batlle  Palau.  Subgecte  á  la  II ey 
general,  lo  Monarca  li  tolgué  la  batllía,  confiantla  á  En  Guillém  Go- 
mir  (343).  Y  derrera  d'  aque'sta  disposició,  ve  altre  que  sembla  con- 


(341)  «Significamus  vobis  quatenus  R.  de  toylano  qui  est  judex  Curie  nostre  seu  auditor 
causarum  extitit  tempore  Eegiminís  nostri  citra  fecit  inquisiciones  aliquas  per  nos  ex  coinis- 
sione  a  nobis  sibi  facta  propter  quod  racione  ordiuatione  facte  in  dicta  Curia  habemus  face- 
re  inquiíicionem  contra  eum».  (Registre  80,  foli  121). 

(342)  Disposicions  del  23  de  decembre  de  1289.  (Registre  81 ,  foli  1). 

(343)  1289  (24  de  novembre).— «Nos  Alfonsus  etc.  attendentea  quod  in  generali  curia  quem 
nunc  colebravimiis  in  Jfontessono  extitit  ordinatiim  quod  onincs  offlciales  Catalonie  ad  eorum 


138  F.    CARRERAS  Y  CANDI 

sequencia  de  les  gestions  d'  En  Pellicer,  demanant  ais  homes  de  Ca- 
marasa  y  Cubeils,  trametessln  á  Barcelona,  quatre  prohoras  designats 
per  lo  propi  batlle  (24  y  28  de  novembre)  (344j. 

Havíen  comen^at  los  actes  contra  la  mala  gestió  administrativa  del 
batlle  Paiau  y  de  la  sua  camarilla.  Lo  jueu  Abrafím  Albané  també  per- 
dé  sa  tranquilitat  y  vegé  emparats  sosbens,  per  certes  peticions  civils. 
Y  si  be  lo  Rey  semblara  protegirlo  al  manar  (21  de  novembre  de  1289) 
que  lo  batlle  obrís  informado  sobre  les  quexes  d'  Abrafím^  d'  altre 
part,  en  la  propia  data, escribía  ais  prohoms  de  Camarasa,  que  li  exi- 
gissen  flanees  puix  tractava  de  fugir  d'  aquella  vila.  No  solsament  se 
dexa  entreveure,  en  estos  dos  actes,  la  bona  gestió  d'  En  Pellicer  á 
Monteó,  sí  que  també  en  altre  tercer  en  favor  d'  uns  homes  de  Cama- 
rasa^  que  retenía  N'  Arnau  d'  Almenara,  manant  al  Veguer  de  Lleyda 
los  dexás  Iliuresj  com  encara  en  altre  manament  al  propi  Veguer,  de 
restituir  ais  vehins  d'  Alós  lo  que  teníen  prés  del  terme  de  Camarasa 
(345). 

La  inquisició  novament  oberta  contra  d'  En  Pere  de  Palau,  fou  en- 
comenada  á  Bernat  d'  Almenar,  savi  en  dret  de  la  vila  d'  Almenar. 

Palau  no  era  heme  que  perdonas  totalment  á  En  Pellicer  1'  haverlo 
derrocat  de  son  alt  sitial.  Porta  á  termini  les  raenaces  del  acuyn- 
dament  y  Guillém  Pellicer  morí  assessinat  per  una  quadrilla  de  gent 
que  dirigíen  N'  Arnau  de  Fluviá,  cunyat  d'  En  Palau  y  Br.  d'  Agre- 
munt.  Foren  deis  homeyers,  Arnau  Calaf,  G.  Bover  de  Tartareu,  lo 
Bort  de  Segantá  d'  Albesa  y  Adalter  B.  Renover  de  Castelló.  Pere  de 
Palau  sempre  mes  protegí  ais  assessins  per  manera  que,  malgrat  les 
continuades  requisicions  fetes  per  los  parents  del  difunt,  may  sofriren 
punició,  fins  al  derrer  procés  del  any  1297. 

L'  atreviment  deis  matadors  fou  desmesurat,  puix  ab  altres  de  la 
corapanyía  d'  En  B  de  Fluviá,  vigilaven  y  buscaven  per  lo  terme  de 
Camarasa  ais  cunyats  y  parents  del  mort.  Axis  ho  declara  Bernat  Pe- 
llicer, germá  d'  En  Guillém,  dient,  que  Arnaldet  de  Palau,  nebot  del 
ex  batlle  Palau,  trovantlo  al  lloch  nomenat  sobrel  poador  de  cap  de 
vila  en  lo  camí  que  vá  al  pont,  prenent  una  grossa  pedra  volía  ferirlo 
clamant:  quen  compilaría  es  cors  que  el  deia  mal  den  p.  de  palau  ja 
que  li  suposava  haver  robat  la  iglesia  de  Santa  María  de  Sales.  En  Pe- 


offíciis  Suspendantur.  Idcirco  tradimns  et  comendamus  vobis  G.  gomir  baiuliam  de  Camara- 
8ia  de  Cubéis  et  de  Mongay  quam  P.  de  palacio  nunc  tenebat  ita  qiiod  nos  loco  uostri  sitis 
baiulus  dictorum  locorum  et  totius  baiulie  eorundem  et  colligatls  et  recipiatis  per  nobis  be- 
ne  et  fldeliter  omnia  jura  ipsius  baiulie  doñee  per  nos  super  facto  eiusdem  baiulie  aliter  fue- 
rit  ordinatuinjuxta  ordinacionem  Curie  supradicte...  etc.»  cDatum  Ilerde  VII  kalendas  De- 
cembris».  (Rej-istre  80,  foli  116). 

(3i4)  1289  ^28  novembre, —«Fuit  scriptum  hominibus  Camarasia  et  de  cubellis  quod  m¡- 
tant  apud  barchinone  quatuor  probos  hom'ines  quos  baiulus  dictorum  locorum  nominabit 
cuín  ipsos  dominusRex  habet  neccesarios  peraliquibus  negociis.  Ilerde  III  kalendas  decem- 
bris.— Jacobua  de  cabannis>.  (Reg    tre  80,  foli  116). 

(34,'-))    Registre  80,  foli  109. 


POLÍTICA  MITJAEVAL  Á  CAMARASA  139 

llicer  S3  n  defensa  ab  lo  bastó  y  la  rixa  no  passá  avant  mercé  á  la 
intervenció  d'  En  Bernat  Sala. 

Lo  batlle  Guiilóm  Gomir,  trevallava  per  castigar  ais  assessins  d'  En 
Pellicer,  quan  En  Pere  de  Palau  lo  crida  al  seu  lloch  de  Qa  Figuera, 
hont  hi  eren  també  Bernat  d'  Agreniunt  y  Arnau  de  Fluviá.  En  Gomir 
bagué  de  prestar  sagrament  y  homenatge  de  no  dirigirse  may  con- 
tra los  assessins  d'  En  Pellicer,  los  quals  d'  altre  part,  guardaven 
prou  compte  en  residir  fora  de  la  batllía  de  Camarasa,  refugint  á  la 
venjanQa  deis  parents  y  amichs  d'  En  Guilléra  Pellicer,  singularment 
deis  seus  dos  germans  Bernat  y  Ramón  y  de  son  cunyat  Arnau  Vives. 
Lo  Bort  de  Seguntá  habitava  á  LlorenQ  y  En  Fluviá  y  N'  Agremunt  A 
Montgay.  En  lo  mes  de  janer  de  1293,  Pere  de  Palau  ana  á  eix  tcrme, 
al  casament  d'  una  filia  d'  En  Ramón  Mascaró,  parlant  ab  los  predits 
homeyers,  aconhortantlos.  Y  al  partir  de  Montgay,  digué,  que  haun'a 
donats  dos  cents  morabatins  per  no  haverlos  vist. 

Sempre  mes  se  tingueren  en  reguart  uns  y  altres. 

Encara  no  havíen  transcorregut  tres  meses  de  la  suspensió  d'  En 
Palau,  de  la  batllía  de  Camarasa,  que  já  trova  manera  de  ferse  reco- 
nexer  per  lo  Monarca,  unes  concessions  (bones  ó  falses),  que  alegava 
teñir  del  rey  Jaume  «lo  Conqueridor»,  conferintli  la  batllía  reyal  de 
Camarasa,  Cubells  y  Montgay,  per  tot  lo  temps  de  la  sua  vida.  Lo  rey 
Anfós,  á  8  de  febrer  de  1290,  li  regoneix  lo  dret  á  la  batllía,  pro  vol 
que  la  inquisició  seguesca  avant,  segons  se  disposava  en  lo  capítol  de 
la  cort  de  Monteó  y  per  rahó  del  mateix  que  quedi  suspés  del  ofici  de 
batlle  segons  altres  oficiáis  seus  (346).  La  inquisició  passá  avant  y  se  - 
guí  actuant  de  batlle  Guillém  Gomir,  puix  en  19  de  maig  de  1290,  rebó 
orde  del  Sobirá  de  percibir  500  sous  jaqueses  que  encara  debía  al  erari 
reyal  Bonet  de  Rodellars  per  los  2,500  sous  de  la  taxació  imposada  al 
clericat  de  Camarasa,  Cubells  y  Montgay,  ab  motiu  de  la  conquesta  de 
Menorca  (347). 


(346)  1290  (Lleyda  8  de  febrer).— <Hominibus  et  vniuersitatibus  Camarasie  Cubelloruin  et 
de  Montgay.  Cum  P.  de  palacio  habeat  ex  concesaione  domini  Regia  Jaco])i  baiuliam  locorum 
predictorum  toto  tempore  vite  sue  et  eain  ut  asserit  tenuerit  usque  ad  hoc  témpora  et  doiia- 
tionis  facte  per  predecessores  nostros  in  Curia  quod  per  nos  in  Montesono  extitit  celebrata 
non  fuerint  reuocate  Mandamiis  uobis  quatenus  ratione  reuocacionum  in  dicta  curia  factaruin 
ipsi  Petro  super  dicta  baiulia  nullum  contrarium  faciatis  ab  aliquo  Immo  ipsum  P.  per  baiulo 
habeatis  proutin  carta  dicte  concessionis  quod  inde  habit  videbiti.s  contineri.  Nisi  racione 
ordinationis  curie  supradicte  sit  contra  eum  inquisitio  facienda  nam  eo  casu  iuxta  dictam 
ordinacionem  p.ocedi  uolumus  contra  eum  ad  inquirendum  et  racione  ipsius  inquisitionis 
ipsum  esse  suspensum  ab  officio  predicto  vt  alii  officiales  no,stri  racione  inquiaiciouum  iuxta 
dictam  ordinacionem  ab  officiis  suspendantur.  Datum  Ilerde  VIII°  idus  frebuarii.— G.  sala. 
Jacobusde  bianya>.  (Registre  81,  foli  35). 

(317)  l¿90  (19  de  maig).— «  i°  Gomir  baiulo  camarasie  et  de  Cubells  et  de  Muntgay  etc.  in- 
telleximus  quod  p.  de  palacio  tempore  quo  nos  iuimus  apud  Minoricam  recepit  a  boneto  de 
Rodellars  dúo  millequingentos  solidos  jaccenses  racione  taxacionis  clericatum  quos  exige- 
bamus  in  locus  predictis  et  quod  non  dedit  seu  deposuit  in  computo  nostro  nisi  dúo  mille  so- 
lidos jaccenaes:  vnde  cum  dictus  boneto  habuerit  nobis  soluere  dictos  D  solidos  dicimus  etc. 


140  F.   CARRERAS  Y  CANDI 

Un  nou  fautor  intervé  á  Camarasa,  lo  Comte  d'  Urgell,  qni,  á  18  de 
janer  de  1290  hi  obté  les  rendes  reyals  (348).  Acabaven  de  fer  les  sues 
liquidacions  lo  Rey  y  lo  Comte,  donant  per  resultat,  que,  aquest,  acre- 
ditava  del  primer,  41,696  sous  barceloneses,  11,962  sous  jaqueses  y 
434  morabatins  d'  or.  Estes  quantitats,  lo  1  de  febrer  de  1290,  11  foren 
assegurades  per  N*  Anfós  sobre  les  sues  rendes  de  Camarasa,  Cubells 
y  Montgay,  facultantlo  per  posarhi  batlles  qui  fossen  vehins  deis  dits 
llochs  (349).  D'  ara  en  avant,  lo  rey  y  lo  Comte  se  posen  d'  acort  sobre 
la  manera  de  procehir  en  les  enquestes  y  designado  de  jutges  (II  y  24 
de  maig  de  1290)  (350),  com  també  sobre  alguns  dampnatges  allí  esde- 
vinguts  y  altres  que  se  'n  poguessin  cometre  (351).  Guillém  Gomir  se- 
guí actuant  á  Camarasa  de  batlle,  puix  lo  rey  Anfós  no  consentí,  durant 
lo  restant  de  la  sua  vida,  restablir  la  autoritat  d'  En  Pere  de  Palau. 


IV 


Regnat  de  Jaume  «lo  Just». — Falau  recobra  la  batlHa  reyal  de  Camarasa  (1291) 
— Informació  judicial  d'  En  Bernat  des  Prior.— Arnau  Vives  dirigint  ais  contraris  del 
caciquisme  local  —Palau  aparellant  la  mort  d'  En  Vives.— Denuncien  los  Paers  de 
Camarasa  y  Cubells,  los  fraus*d'  En  Palau.- Lo  Rey  encarrega  á  Jafer  la  instrucció 
del  procés  (1295).— Se  dilaten  les  actuacions.— Assessinat  d' En  Salendí  (^1297).— 
Palau  protegint  ais  homeyers.  -Mort  d'  En  Pere  de  Palau  senyor  de  Priva  (^novem- 
bre  1297).— Es  portada  á  execució  la  enquesta  judicial  d'  En  Jafer  (1298). 

Estant  en  son  Hit  mortuori,  lo  rey  Anfós  «lo  Lliberal»,  volgué  exe- 
cutar  un  acte  de  justicia  ab  sos  vasalls,  absolentlos  de  les  questies  y 
cenes  que  llavors  eren  exigides.  Mort  aquell  Monarca,  després  d'  un 
regnat  mes  administratiu  que  Iliberal^  passá  la  corona  d'  Aragó  á  son 
germá  Jaume,  rey  de  Sicilia, 

Pere  de  Palau  tractá  d'  aprontarse  d'  aquesta  mutació.  La  sua  ca- 
marilla procura  desacreditar  al  batlle  Gomir,  quexantse  de  sa  gestió 
administrativa,  al  nou  Monarca.  Lo  denunciaren  de  cobrar  y  exigir  á 
sos  administrats,  les  questies  y  cenes,  á  despit  del  decret  d'  absolució 
que  dicta  lo  rey  Anfós.  Per  qo  lo  nou  Sobirá  li  ordenava,  que,  si  axis 


compellatis  eundem  ad  soluendum  dicto  boneto  residuos  D  solidos  supradictos.  Datum  ut  su- 
pra.— Jacobus  de  cabannis>.  (Registre  81,  foli  104). 
(848)    Registre  82,  foli  19. 

(349)  A  mes  lo  Rey  assenyalá  al  Comte  500  sous  rebedors  quiscun  any  en  les  reudes  reyals 
de  Llorens  y  altres  500  sous  jaqueses  en  les  de  Lleyda.  (Registre  82,  foli  7). 

(350)  Registre  81,  folis  106  y  108. 

(351)  1290  (23  de  maig).— «G.  gomir  baiulo  Camarasie  de  (lubellis  et  de  muntgay  quod  su- 
permaleficüs  comisis  et  quod  ibi  de  cetero  comitentur  inquirat  diligenter  et  de  eo  quod 
inde  exient  respondeat  Comiti  vrgello  racione  assignacionis  sue  recipiendo  etc.  Datum  ut 
supra».  (Reiiistre  82,  foli  47). 


POLÍTICA   MITJAEVAL   Á   CAMARASA  141 

ho  feya,  al  instant  dexás  de  rebre  les  ditas  imposicions  (27  d'  agost  de 
1291)  (352). 

Ja  r  any  precedent,  després  de  mort  lo  rey  Anfós,  1'  Infant  Pero 
llochtinent  reyal,  1'  havía  conminat  á  que  's  guardes  d'  entrar  en  só  de 
guerra  en  lo  terme  de  Butgenich  (Cervera  17  setembre  1290).  Lo  lloch 
de  Butcenich  era  de  Berengueró  d'  Anglerola.  Alguns  de  sos  homes, 
sots  comaudament  de  Guillém  Bernat  de  Munt^onís,  ha^íen  entrat  y 
dampnificat  á  Montgay  per  questions  locáis.  D'  aquí  donchs  la  actitut 
en  que  's  colocava  lo  batlle  Gomir,  y  que,  dintre  les  costums  feudals, 
poch  tenía  d'  anormal  (353). 

Es  de  creure  que  los  contraris  d'  En  Palau  també  's  mourien,  si  bé 
poch  ne  sabém.  Una  embaxada,  que,  en  nom  de  la  Vila,  passá  á  visi- 
tar al  nou  Monarca  per  prestarli  homenatge,  estigué  formada,  no  sois 
de  N'  Arnau  Vives,  Bernat  des  Mas,  Bernat  Pebret  lojove  y  Pere  Ar 
got,  si  que  també  d'  En  Pere  de  Palau  fill  d'  En  Guillem  (354). 

Que  Jaume  II  comenpá  donant  á  la  bona  administració  tota  la  im- 
portancia que  's  mereix,  ho  mostrá  ab  la  comissió  donada  á  Eximen 
Periy  de  Salanova  y  Pere  de  Granyena,  d'  examinar  tots  los  deut(^-s  y 
contractes  de  la  corona.  Los  porters  y  colectors  de  rendes,  reberen  or- 
do de  rendirloshi  comptes  de  tot.  També  se  feren  pregonar  per  tots  los 
veguers,  batlles  y  demés  oficiáis  exercint  jurisdiccións,  que  denuncie - 
ssin  á  aquells  delegats  reyals,  qualsevulla  danys  ocasionats  per  nobles, 
militars  ó  altres  persones,  ais  vehins  d'  aquells  Uochs.  Altres  órdres 
generáis  s'  espediren  al  mateix  temps  (12  de  setembre  de  1291)  similars 
á  les  indicades  (355). 

Al  poch  temps  Palau  y  sos  partidaris  tornen  á  esser  arbitres  de  al 
administració  de  Camarasa  recobrantne  aquell  la  batUía  reyal,  lo  27  de 
setembre  de  1291  (356).  Llavors  se  cregué  perjudicat,lo  Comte  d'Urgell, 


(352)  1291.— «G."  gomir  baiulo  Camarasie  et  cubells  et  montgay.  Cum  illustrissimus  do- 
minu8  Rex  Alfonsus  clare  memorie  Rex  Aragonis  frater  noster  tempore  obitus  sui  remiserit 
generaliter  questias  et  cenas  per  eum  impositas  per  universa  loca  térro  et  intellexerimus 
quod  uos  exigatis  ab  hominibus  dictorum  locorum  cenam  questiam  quam  dictus  domiuus 
Rex  Alfonsus  nunc  ab  ipsis  exigebat  Maudamus  et  dicimus  uobis  quatenus  si  rei  neritas  sic 
se  habet  ab  exaccione  dicte  cene  et  questie  penitus  desistatis.  Et  siquod  pignora  ipsis  homi- 
nibus per  uos  facta  sunt  racione  predicta  restituatia  eisdem  visis  presentibus.  Datum  ut  su- 
pra».  (Registre  90,  foli  15). 

(353)  Registre  85,  folis  59  y  67. 

(354)  Pergami  nom.  28  de  Jaume  II  (Arx.  Corona  d'  Aragó). 

(355)  Registre  90,  foli  34. 

(356)  1291— «Nos  Jacobus  etc.  visa  quadam  carta  illustrissimi  domini  Regis  Jacohi  bone 
memorise  aui  nostri  in  quam  idem  dominus  Rex  dedit  et  concesit  uobis  P"  de  palacio  baiuliam 
de  Camarasa  de  Cubellis  et  de  Mongay  habendam  et  tenendam  per  eo:  visa  etiam  quadam  lir 
tera  illustrissimi  domini  Regis  petri  clare  memorie  patris  nostri  facta  tempore  quo  vocabat 
infans  in  qua  mandabat  uobis  quod  empararetis  per  eo  baiuliam  predictam  et  quod  eam  teiie- 
retis  dum  sibi  placei'et  attendentes  vos  dictam  baiuliam  tenuisse  usque  nunc  Ideo  volumus 
et  concedimus  i  obis  quod  dictam  Baiuliam  habeatis  et  teneatis  dum  nostre  placuerit  volun- 
tati.  Concedentes  uobis  quod  habeatis  et  recipiatls  per  nobis  omnes  redditus  exitus  et  per- 
uentus  ac  omnia  jura  nostra  eorundem  locorum  et  deinde  respondeatis  nobis  uel  cui  viMueri- 
mus  loco  nostri.  Mandantes  per  presentes  literas  vniuersis  hominibus  dictorum  locorum  quod 


142  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

en  la  percepció  de  les  rendes  rey  ais,  reclamantne  á  Jaume  II,  qui  li 
confirma  aytal  concessió,  per  los  deutes  de  la  corona,  manant  ais  homes 
de  dits  llochs  responguessen  de  les  predites  rendes  al  Comte,  (20  de  fc- 
brer  de  1292)  (357). 

Lo  batlle  Palau  devía  correspondre  ab  sos  amichs,  qui  axis  V  afa- 
vorien.   No  tardem  en  veurel  ajudant  á  N'  Alvaro  de  Cabrera.  Quan 
Jaume  II  feya  á  Barcelona,  estatuts  temporals,  Alvaro  assetjá  lo  cas 
tell  de  Mont-aspre,  pertanyent  á  Galcerán  d'  Anglerola. 

Aquest,  reclamant  socors  deis  llochs  reyals,  trámete  carta  al  Batlle 
de  Camarasa  perqué  ab  totz  los  homens  de  la  batllia  que  ell  teníe,  vin 
gués  al  castell  de  Mont  aspre  per  levar  aquells  que  á  tort  lo  tenien  as  - 
setjat,  segons  que  en  los  ordonaments  de  la  cort  de  Barcelona  ere  em- 
prés. 

Pere  de  Palau  se  trovava  fora  de  Camarasa,  regint  la  batUía  son 
parent  Pere  flll  d'  En  Guillém  de  Palau.  Les  ordes,  que,  lo  Llochtinent, 
tindría  del  Batlle,  (qui  personalment  trametía  la  sua  gent  de  Priva  en 
la  host  del  Vescomte  d'  Ager;,  sigueren  sobradament  ateses,  puix  es- 
quiva la  trasmisió  de  cap  secors  ais  assetjats  Y  encara  per  major 
burla,  la  carta  de  N'  Anglerola  fou  públicament  llegida  en  la  plassa 
de  Camarasa.  La  fí  de  la  campanya  fou,  pendre,  Alvaro  de  Cabrera,  lo 
castell  de  Mont-aspre. 

Segons  pública  fama,  Palau,  era  home  ó  feudatari  del  Vescomte  per 
rahó  del  homenatge  que  li  ha  vía  prestat.  Per  consegüent  altre  vegada, 
en  que  aquest  se  dirigí  contra  d'  En  Kamón  de  Vilamur,  també  forma- 
ren en  sa  host  los  vehins  de  Priva.  Aytal  intimitat  era  prou  viva  en 
1296  (358),  no  estingintse  mentres  visqueren. 

Palau  en  possessió  de  la  batllia,  se  mostrá  mes  soberch  y  absolut 
que  en  temps  precedents.  Pro  enfront  son  predomini  local,  surgeix  la 
figura  del  capitost  deis  contraris.  Era  aquest.  lo  cunyat  del  assessinat 
Pellicer,  N'  Arnau  Vives,  militar,  home  valerós  y  de  prestigi  presen- 
tantse  patrocinador  de  la  bona  administrado.  Les  sues  declaracions  en 
lo  procés,  son  les  que  mes  llum  hi  aporten  per  provar  les  exaccions 
d'  En  Palau,  ocupant  dotze  folis.  Per  elles  y  per  lo  exposat  precedent- 
ment,  se  veu  que  Vives  prengué  part  en  los  principáis  fets  d'  armes  de 


vobis  loco  nostri  respondeant  de  ómnibus  redditibus  exitibus  et  peruentibus  ac  alus  juribus 
ómnibus  de  quibus  nobis  tenetur  responderé  dum  nobis  placuerit  ut"  est  dictum.  Datum  Ce- 
sarauguste  V°  kalendas  Octobris».  (Registre  90,  foli  54). 

(357)  1292.— «Respondeatis  et  responderi  faciatis  de  predictis  redditus  exitus  et  peruen- 
tus  ac  etiam  aliis  juribus  locorum  predictorum  eidem  nobili  uel  alicui  alii  pro  eo  statuto 
prout  in  carta  predicti  domini  regis  Alfonsi  videritis  contineri  non  obstante  predicta  comis- 
sione  baiuliarum  predictarum  prcdicto  p.  de  palacio  per  nos  facta».  (Registre  192,  foli  9.5). 

(358)  Un  important  document,  mostraren,  en  lo  procés,  Bernat  Agosti  y  Ramón  Margalit 
de  Camarasa  A  19  de  febrer  de  1296,  Palau  com  á  senyor  de  Priva,  reconexía  deure  á  aquells 
dos  vehins,  en  nom  del  Vescomte  d'  Ager,  dos  cents  sous  jaqueses  que  prometía  retornárloshi 
deis  diners  procehidors  de  la  composició  que  espera  va  rebre  d'  En  P.  R.  de  Nuce  y  Pere  Mu- 
rich.  Lo  Senyor  de  Priva  ne  restava  á  la  evicció. 


POLÍTICA   MITJAEVAL  Á   CAMARASA  143 

son  temps.  També  assistí  al  siti  del  casteJl  de  Mont-aspre,  acudinthi 
en  ajuda  de  N'  Anglerola  y  contra  del  Vescomte  d'  Ager, 

En  Vives  era  qui  mes  sombra  feu  á  n'  En  Palau  per  mantenir  sa 
omnipotencia  á  Camarasa.  Per  90  tractá  de  ferio  desaparexer.  A  quin 
efecte  comenta  concitantli  lo  rencor  y  malvolen^a  d'  alguns  deis  seus 
amichs,  segons  dirán   los  fets  següents. 

Jaume  II  ordoná  á  Bernat  des  Prior  jurista  de  Pons,  comprovés  les 
denuncies  que  tenía  sobre  furtz  et  homeys  et  daltres  crims  et  mole- 
ficis  feyts  en  Camarasa.  Lo  resultat  de  la  sua  investij^ació,  Prior, 
r  entrega  al  batlle  Palau,  perqué,  hi  donas  cumpliment.  En  la  sen- 
tencia, lo  jutge  noraenava  ais  malfaytors  quí  havíen  d'  esser  capturáis, 
ais  que  sois  deyíen  prestar  fianza,  etc. 

Palau  se  burla  de  la  justicia  del  Rey  ab  lo  mes  gran  cinisme.  Aple- 
gant  lo  concell  de  la  Vila  feu  llegirhi  públicament  V  escrit  de  Micer 
Prior.  Naturalment  que  quan  los  malfaytors  hoyguéren  se  tractava 
de  pendréis,  davant  d'  En  Palau  y  d'  altre  gent,  fugíen,  escapant  á 
tota  acció  de  la  justicia.  Mes  encara:  Palau  digué  al  concell,  que  tothom 
qui  no  pogués  prestar  la  fian9a  per  lo  jutge  exigida,  si  daquel  día  que 
ere  digous  tro  al  diumenge  a  enant  no  la  auien  feyta  que  lexasen  la  vila. 
Per  tant  no  'n  fó  donat  dret  ni  justicia  ais  inculpats. 

Quan  los  derrers,  mes  avant,  se  quexaren  á  En  Palau  deis  procehi- 
raents  incoats  contra  d'  ells  per  lo  jutge  Prior,  los  hi  responía,  que, 
prou  ni  'n  savia  mal  y  greu,  mes  que  no  era  culpa  sua  sino  de  N'  Arnau 
Vives  y  En  Pebret.  Per  90  aquests  foren  menaíjats  de  mort  per  los  cri 
mináis.  Palau  cobra  mes  de  tres  mil  sous  deis  qui  foren  sentenciats  per 
lo  jurista,  y  se  'Is  queda  molt  tranquilament,  sense  donarne  compte  al 
Rey. 

També  procura,  Palau,  suscitar  contra  d'  En  Vives  (359)  la  malvo- 
lenQa  de  son  parent  y  amich  Guillém  de  Fluviá.  Los  arguments  que 
posa  en  joch  per  incitarlo  á  donarli  mort,  eren  motivats  en  la  oposició 
que  feya  á  les  in justicies  comeses  á  Camarasa  per  Palau  y  tots  los  seus: 
ere  lant  rahonador  (En  Vives)  deis  drets  del  senyor  Rey  que  los  drets 
den  G.  de  Fluviá  ne  valien  menys  molt.  En  vritat  que  lo  castlá 
Fluviá  pretenía  se  presentasen  á  la  sua  cort  los  qui  menaven  questions 
per  rahó  de  carreras,  essent  axis  que  's  devíen  seguir  en  la  del  batlle 
general  que  agó  no  ach  acostumat  que  pleyt  de  carreres  anas  en  poder 
del  castellá.  Pro  Palau  hi  consentía  per  afavorir  á  son  adherent,  á  des- 
pit  de  la  oposició  de  N'  Arnau  Vives  y  de  sos  contraris. 

Fluviá  no  volgué  indisposarse  ab  En  Vives,  puix  li  havía  donat 


(359)  Jaume  de  Bíanya  á  20  de  janer  de  1288,  obrí  informació,  per  orde  del  Rey,  sobre  la 
pretensió  de  (Tuillém  de  Fluviá,  de  teñir  part  en  les  enquestes  que  's  fessin  á  Camarasa  y  Cu- 
bells  (Registre  74,  foli  58) 

Per  si  fossen  d'  esta  familia,  anotarém  un  Berenguer  de  Fluviá  qui  en  1284  obté  la  posses- 
sió  de  la  iglesia  d'  Estadella  (Registre  62,  foli  97)  y  un  Arnau  de  Fluviá  ab  domenges  á  Llo- 
ren? los  quals,  ordoná  lo  Rey,  li  desembargasen;  á  10  de  juny  de  1286.  (Registre  66,  foli  120). 


144  F.    CARRERAS  Y  CANDI 

sagrament  y  homenatge  de  no  dampnificarlo.  Hagueren  rahons  Palaii 
y  Fluviá,  en  tal  manera,  que  Fluviá  repta  al  BatUe  reyal  de  haya  ó 
traiüió.  Mes  aytal  enemistat  no  fou  de  durada,  y  no  existía  en  1293, 
com  ho  demostrará  lo  fet  següent. 

Per  pendre  part  en  una  de  les  Iluytes  locáis  que  tant  sovintejaven 
en  lo  segle  xiii  entre  los  cavallers  catalans,  Jaume  II  ordoná  á  son  batUe 
Palau,  sots  pena  de  cors  et  cf  liaver  que  derrocas  la  cort  de  Fluviá  tant 
fortment,  que  tots  los  salemons  arrencás.  Lo  Batlle  á  2  de  juliol  de  1293, 
feu  pregonar  la  destrucció  de  la  torra,  convocant,  á  tots  los  homes  de 
la  batllía. 

Aplegada  la  gent,  en  la  for^a  de  Fluviá,  comentaren  derrocant  par- 
tida de  les  cases,  de  la  torra  y  lo  castell,  de  mig  ensús.  Llavors  Palau 
tractá  de  no  procehir  mes  avant  la  destrucció;  y  dirigintse  ais  prohoms 
pressents,  los  hi  consulta  s¿  7s  parrie  j?eí'  derrocat  lo  loch.  Contesta 
rentli  evasivament,  sense  volerse  comprometre  á  asumir  la  responsa 
bilitat  de  lo  que  allí  s'  executás,  obgectantli  guardas  quin  manament 
havia  del  senyor  rey  et  que  fes  aquell.  En  Palau  hi  replica: 

— Anéuvosen^  que  demájoig  llagaré  piquers  que  ho  derrocarán. 

Se  parla  d'  axó  y  feulos  marxar,  derrocantne  poca  cosa  y  quedant 
en  peu  tota  la  obra  de  pedra  y  morter  de  la  torra  y  lo  ^afareix  sencer. 

A  r  endemá  tres  piquers  simularen  la  destrucció  de  la  torra  de  Flu- 
viá. N'  Arnau  Mayol  havía  rebudes  instruccions  d'  En  Pere  de  Palau  y 
tenía  de  tramétreles  á  sos  dos  companyons  Ramón  y  Jaume  Fluviá, 
consistents  en  tirar  á  térra,  sois  tres  filades  de  pedrés  del  ^afareig", 
qual  feyna  llesta,  s'  entretingueseu  frecejant  {cacegant  diu  lo  text)  per 
los  murs  en  lo  lloch  hont  fessen  menys  dany  y  moguessen  major  pol- 
saguera.  La  soldada  que  percebiren  los  piquers  segons  comptes  d'  En 
Palau  fou  d' un  sester  de  forment  á  quiscun,  qual  valor  equivalía  á 
2  sous  8  diners:  essent  axis  que  en  dita  temporada  lo  jornal  que  se  'Is 
solía  donar  á  Cubells  á  aquests  trevalladors,  era  de  8  diners  y  la  vida, 
ó  12  diners  sense  llur  menester. 

Encara  per  protegir  lo  que  restava  abandonat  de  la  mitg  derrocada 
torra  de  Fluviá,  pregona  per  la  batllía,  que  castigaría  ab  60  sous  de 
ban,  á  tot  hom  qui  metes  foch  á  ré,  ne  se  'w  portas  fusta.  Axis  ne  salva 
bona  part;  y  quan  la  guerra  fo  passada,  ho  cobra  quaix  sencer.  En 
Guillém  de  Fluviá. 

Aprés,  En  Palau  tractá  d' aprontar  aquest  incident,  per  concitar  la 
malvolensa  contra  N'  Arnau  Vives,  dihent  á  En  Fluviá,  que,  si  aquell 
no  bagues  pujat  á  la  cort  de  Fluviá  com  la  derrocaven  que  no  hague- 
ren tocat  al  castell  en  ré.  Pro  que  com  ell  hi  era  present  y  ne  parlaren 
ab  un  porter  reyal  mal  son  grat  havie  haut  á  fer  go  que  feyt  hi  havie. 

Siga  lo  que  's  vuUa,  obtingué  á  la  fí  que  los  Fluviá  concertassen  la 
mort  d'  En  Vives,  si  be  no  consta,  que  Guillém  de  Fluviá  prengués 
part  en  los  rahonaments  menats  á  dita  fí. 

En  r  alberch  d'  En  Palau  s'  aplegaren  Berenguer  de  Fluviá  y  al- 


POLÍTICA    MITJAF.VAL   Á  CÁMARAS  A  145 

^uns  amichs,  per  assessinar  á  En  Vives,  et  asignaren  homes  que  ho  fesen. 
Se  culpa  al  Batlle  de  Camarasa  d'  esser  1'  ordenador  d'  aquesta  pro  • 
gectada  mort,  que  la  Providencia  divina  leu  fracasar. 

La  conxorxa  entre  los  Fluvij  y  En  Palau,  ve  declarada  en  les  páran- 
les del  proeés,  que  diuhen,  com  los  homes  de  Fiuviá,  que  son  cunyat: 
d'  En  l'alau,  menacen  d'  ociure  á  tot  hom  que  liure  ré  contra  en  ¿jere 
de  palau  per  gran  tort  que  ell  face. 

Arnau  Vives  ab  los  parents  d'  En  Pellicer  portaren  tal  activitat  en 
sa  oposició  ais  actes  d'  En  Palau,  que  á  les  derreries  del  any  1294,  son 
esforQ  tingué  bona  endrepa.  Los  paers  de  Camarasa  y  de  Cubells,  se 
determinaren  á  formular  en  escrits  los  perjudicis  que  reportava  lo  Mo- 
narca de  la  sua  administrado  en  aquells  llochs.  Segons  venen  exposats 
en  los  capítols  d'  inculpacions  que  publiqucm  al  final,  poden  a^^ruparse 
aytals  dampnatges,  en  vuyt  categ'oríes: 

I.— En  pendre  rendes  reyals,  que  Palau  cobrava  y  no  entregava  al 
Rey,  al  donarli  comptes  de  la  sua  administrado  (360). 

II. — En  imposar  ais  seus  administrats  pagues  indegudcs  (361) 

III.— En  posar  en  los  comptes  al  Rey,  obres  que  no  executava,  ve- 
nent  á  proñt  propi,  bens  del  Sobirá  (,362). 

IV.— En  amagar  y  no  pagar  al  Rey  la  deguda  fadiga  (363),  axis 
com  en  ferli  perdre  raolts  altres  drets  (364). 

V.— En  adquirir  cens  per  menys  de  preu  (365). 

VI.— En  simular  variades  despeses  á  cárrech  del  Rey  (36G). 

VIL  — En  no  donar  al  Monarca  les  preses  de  guerra^  ni  los  diners 
procehidors  de  les  rehemppons  d'  anar  á  la  guerra  ó  de  delictes  (367). 

VIH. — En  apropiarse  molts  cens  del  Rey  (368); 

Aparellada  la  oposició,  los  paers  no  se  'n  amagaren,  molt  al  con- 
trari,  pregonaren  per  dits  termes,  que,  qualsevulla  persona  qui  hagués 
conexement  de  per  judiéis  rebuts  per  lo  Rey,  'Is  ho  comunicas  pnix  ho 
manifestarien  al  Sobirá.  Motiva  lo  pregó,  com.  negú  hom  rf.;  la  batlia  de 
Camarasa  no  ho  save  dir  al  Senyor  Reij,  tort  ne  deseret  que  preses: 
tant  he  gran  lo  poder  den  Pere  de  Palau  en  la  batlia  de  Camarasa. 

Les  denuncies,  convenientment  sagellades  ab  lo  s  igell  de  la  vila  de 
Camarasa  se  trameteren  oficialmeiit  al  Rey  al  comentar  1'  any  1295.  Lo 
sagell,  feya  vint  anys,  que,  lo  guarda  va  per  lo  comú,  En  Bagay,  á  quí 
llavors  amena(;á  En  Palau,  dientli,  qiLe  li  farie  trer  la  vida  del  cors  Lo 


(360)  Apendjx  nombres   XVIII,  XX,   LV,  LXVIII,  LXXXVII,    LXXXVIII,    XC,    CXV 
CXXIII,  CXXIX  y  CXXX. 

(361)  Apendix  nombre  CVII 

(362)  Apendix  nombres  LXXXII  y  CXVII. 

(363)  Apendix  nombres  XXI,  LXXIV,  LXXV,  CXXV  y  CXXVÍII. 
(36i)  Apendix  nombres  XXX,  CXIV,  CXXI,  CXXII  y  CXXIV. 

(365)  Apendix  nombres  XXXIX  y  CVI. 

(366)  Apendix  nombres  L,  LIII,  LVÍII,  LIX,  LX,  LXI,  LXXI,  LXXXVI  y  XCI. 

(367)  Apendix  nombres  LVII,  LXII,  LXIV,  LXVI,  LXXIII  y  LXXXV. 

(368)  Apendix  nombres  LVI  y  LXX. 

1906  10 


146  F.    CARRERAS    Y   CANDI 

sagell  li  fou  llevat,  donantlo  á  N'  Arnau  Argot  nodrit  seu  et  de  casa  sua 
(d'  En  Palau).  Axis  s'  assegurava,  que,  en  avant,  neguna  escriptura 
no  pogués  hom  trametre  al  senyor  rey  segelada  ab  lo  segel  de  la  vila^ 
que  ell  no  la  sabes. 

Y  ara  ab  menaces,  ara  ab  donatius  y  sempre  utilisant  qualsevuUa 
mijans  que  li  aparexien  conduents,  tractá  d'  atraures  la  voluntat  de 
sos  majors  enemichs.  Lo  propi  Arnau  Vives,  t'ou  cridat  á  la  iglesia 
de  Santa  María  del  Plá,  y  davant  diferents  testimonis,  hu  d'  ells  En 
Pere  Salendí,  li  digué  En  Palau,  que,  si  s'  estava  que  no  li  pervingués 
cap  dany,  ell  1'  asseguraría  ó  guiaría  de  son  cunyat  N'  Arnau  de  Flu- 
viá,  d'  En  Br.  d'  Agremunt  y  de  N'  Arnau  Calaf,  los  quals  lo  tenien 
en  reguart  per  rahó  com  ere  cunyat  den  G.  Pellicer. 

Per  evitar  la  repetició  de  denuncies  que  revestissen  carácter  pú- 
blich,  coin  la  predita,  Palau  y  sos  partidaris  feren  per  manera  que  hi 
dexessin  d'  haver  paers  en  los  Uochs  de  Camarasa  y  Cubells,  hont  per 
mes  de  cent  anys  may  s'  havien  dexat  de  nomenar  aquests  encarregats 
de  la  administrado  local.  Axis  si  sortía  en  be  de  la  primera  denuncia 
oficial,  n^  evitava  una  segona  y  á  sos  enemichs  sois  los  quedava  lo  ca- 
mí  de  formúlame  de  privades  les  quals  estaven  lluny  de  teñir  tanta 
autoritat. 

De  tal  efecte  fou  dit  escrit,  que  no  's  feu  esperar  la  orde  reyal  en- 
comanant  al  jutje  Guillém  de  Jafer,  obrís  informació  contra  deis  actes 
del  batlle  Palau  (25  de  jancr  de  1295),  qui  devía  cessar  eneontineut 
en  son  oñci.  Pro  Palau  trova  manera  de  retrassar  lo  curapliment  de  la 
orde,  diferint  les  actuacions. 

A  La  denuncia  oficial  deis  paers  se  seguiren  mes  actes  d'  oposició 
ferraa  á  la  gestió  administrativa  d'  En  Palau,  entre  ells  la  reclamació 
que  formularen  Pere  de  Más,  Ramón  Margalit  y  Bernat  Agustí,  paers 
de  Camarasa,  y  Berenguer  Sale  va  y  F.  Serra,  quí  ho  eren  de  Cubells  á 
5  d'  abril  de  1295.  Demana  ven  al  batlle  Palau,  la  restitució  deis  diners 
que  cobra  en  1289,  per  dexar  d'  anar  á  la  host  del  Empurdá  y  aduhíen 
diferents  ordes  de  devolució,  emanadas  del  infant  Pere,  procurador  de 
Catalunya,  y  del  rey  Anfós  II. 

Palau  guanyá  temps.  Los  obgectá,  que  no  volía  contestarais  paers, 
per  esser  grans  enemichs  seus  y  acusadora:  pro  sí  'n  respondría  á  al 
tres  persones  que  debignássen  les  universitats  deis  dits  llochs. 

Axis  les  coses,  un  dimecres  10  d'  agost  de  1295,  lo  jutje  Jafer  con- 
grega ais  vehins  de  Camarasa  en  la  iglesia  llegint  la  comissió  rebuda  del 
Monarca  y  fent  cessar  á  Palau  del  ofici  de  batlle  reyal.  Aytambé  de- 
maná  ais  congregáis  1'  inforraessin  de  les  exaccions  comeses  per  En 
Palau,  conminantlos  á  dir  la  vritat,  tant  en  denunciar  fets,  quan  en 
testimoníame  Lo  día  seguent,  dijous  era  comenada  la  batllía  de  Ca- 
marasa, á  Pere  de  Viurevol,  de  conseutiment  d'  En  Berenguer  des  Más 
procurador  reyal,  qui  jugá  ara  gran  papcr.  En  Más  es  qui  presenta  á 
Jafer  los  capítols  hont  los  paers  de  Camarasa  y  de  Cubells  denuncia- 


POLÍTICA    MITJAEVAL    Á    CAMARASA  147 

ven  les  vexacions  d'  En  Palau-,  ell  es  qui  entra  á  questionar  fort  y  di 
rectament  ab  I'  ex-batlle,  per  les  rendes   reyals  de  la  hatllía,  que  no 
dubtá  en  arrendar   conjuntanient  ab  Bernat  Salat  (369). 

Mes  lo  jutge  Jafer,  comenta  son  trevall  prenent  una  sola  declaració 
(essent  lo  testinionl  quí  compareix  á  declarar  Bernat  Pellicer)  y  para 
sobtadament  no  seyuint  mes  avant.  Bona  manera  tindria,  lo  temible 
personatje,  de  diferir  lo  que  en  sa  contra  s'  intentava. 

Es  que  la  gent  d'  En  Palau  raay  dormí.  Lo  dimecres  28  de  decembre 
de  1295,  Pere  Argot,  qui  exercía  la  batUía  per  En  Viurevol,  y  1'  escri 
vá  Arnau  Argot,  conferenciaren  ab  lo  paer  de  Camarasa,  Pere  des  Más, 
dientli  com  En  Palau  li  pregava  no  esplicás  res  que  '1  perjudiques,  ais 
inquisidors  qui  devíen  venir  á  Camarasa  á  seguir  lo  procés  comcn^at  y 
que  declaras  contra  de  les  saes  propies  denuncies  Delcontrari,  En  Pa- 
lau no  sesfarie  que  no  Li  percagas  son  dan:  et  sis  nestave  que  serie  son 
amig.  No  dexa  d'  esser  remarcable,  que  lo  llochtinent  del  batlle,  aquell 
qui  devia  mostrarse  ferm  auxiliar  de  la  justicia  en  la  actuació  del  su- 
mari,  se  mostrás  tant  descobertament  favorable  al  procesat,  gestio- 
nantli  la  impunitat  de  les  sues  vexacions  y  robarles. 

Los  valedors  d'  En  Palau  no  cessaven  en  sos  trevalls:  parlaren  á 
Bernat  Sabat  qui  era  de  la  fracció  contraria,  que  no  dixes  res  que  sabes 
que  en  P.  de  Palau  hagues  f>iyt  contra  lo  senyor  Bey  ne  contra  veyes  ais 
enquesidors  que  contra  En  P.  de  Palau  devien  venir.  Del  Rey  obtin  • 
gueren  una  orde  per  En  Jafer  y  En  Más  (7  janer  1296)  manantíos  no  in- 
quirir res  de  teiups  precedent  á  la  enquesta  d'  En  Salauova. 

Quan,  al  comentar  1' any  1296,  semblava  que  Jafer  iniciaría  les 
diligencies  procesáis,  cessá  En  Viurevol  de  la  batllía,  obtenintla  Ramón 
de  Puigvert.  Feya  constar  lo  nomenament  reyal,  que,  no  s'  entenía  per- 
judicar al  dret  que  En  Palau  hi  tingues  (16  janer  1296)  (370).  Llavors 
En  Pere  Argot  fou  son  llochtinent  á  Camarasa. 

A  la  fi  esclatá  la  ira  contra  de  N'  Arnau  Vives,  En  Palau  lo 
menaQá  pública  y  descaradament,  davantd'  En  Jafer  y  En  Más,  encul- 
pantlo  de  deures  á  ell  la  instrucció  del  procés  y  que  per  tant  tots  dos  s' 
ho  arreglarien  en  la  pla^a,  hont  hu  ó  altre  hi  devía  restar  mort.  Lo 
Jutge  y  lo  Procurador,  lorequeriren  ennom  del  Rey  á  no  ocasionar,  ni 
cU,  ni  ningú,  dany  á  En  Vives,  sots  pena  de  mil  morabatins. 

No  fent  cas  del  requeriment,  Falau  concertá  la  mort  d'  En  Vives. 


(369)  Ab  motíu  de  teñir  part  del  delme  de  la  batllía  de  Camarasa,  Pere  de  Palau  ab  los 
castláns,  volgueren  ferio  estensiu  al  delme  deis  honors  del  castell  de  Segura.  Los  arrendata- 
ris  Más  y  Salat  s'  hi  oposaren,  puix  eraest  Castell  cabdar  del  senyor  rey  et  cosa  apropiada. 
Hi  intervingué  lo  batlle  Viurevol,  disposant  fos  interinameut  t-omauat  á  ua  proliom  de  Ca- 
marasa tro  que  fós  vist  de  qui  devie  esser. 

Palau  «wníime/ií  et  sobrera^  <menypreant  lo  manament  et  la  pena  ,'.100  morabatins)  posaoa 
per  lo  dit  batlle',  se  prengué  la  vuytena  part  d'  aquell  delme. 

(370)  129ti.-Diu  lo  nomenament  d'  En  Puigvert  «per  bañe  tamen  comissionem  non  inten- 
dimus  fieri  preiudicium  Petro  de  palacio  in  jure  siquot  habet  iu  bajulia  predicta».  (Lleyda 
XVII  kalendes  febrer  129.5)  (Registre  X94,  foli  187). 


148  F.    CARRERAS    Y    CANDI 

Son  fill  Pere  (371)  y  1'  altre  Pere  de  Palau  alcayt  de  Lloren9,  juntaren 
alguns  valedors,  entrant  á  la  pla9a  de  Camarasa  ab  propósit  de  ma- 
tarlo ais  crits  de  muyre,  muyre. 

Pere  Argot  aplegant  gent  de  la  Vila,  los  feu  cara  y  pogué  salvar  á 
En  Vives  d'  una  mort  segura. 

Palau  no  restava  desprovist  de  tot  carácter  oficial,  en  lo  terme  de 
Camarasa,  á  despit  de  perdre  n  la  batllía,  ja  que  hi  proseguí  en  1'  ofici 
de  cullidor  ó  arrendador  del  monedatge.  En  axó  no  li  fou  fet  gran  con- 
trast,  puix  les  gents  Ion  crehegueren  axi  com  ell  los  ho  deye  de  páranla . 
Per  tant  s'  apronta  d'  aquesta  porta,  que  restava  oberta  á  ses  cons- 
tants  opresions,  per  obligar  á  pagar  monedatge  ais  qui  n'  eren  exempts 
per  dret  y  costuras  de  la  térra:  {pres  se  a  penyorar  pubylls  et  viudcs 
que  no  poseyen  re  ne  en  la  térra  del  senyor  rey  aquells  aytals  no  pa- 
guen re).  Per  mes  que  aquests  feren  constar  la  vexació  en  públich  ins- 
trument  y  n'  apelaren  al  Rey,  no  desistí  de  volerla  exigir  {no  volc  es  - 
tar  de  penyorar  et  de  vendré  lurs  hens)  ni  tampoch  feu  cas  de  tres  ma- 
naments  de  Jaume  II  ordonantli  que,  lo  monedatge  «coylis  en  esta  hat- 
lia  axi  com  se  pagave  en  los  altres  loes  del  senyor  rey»,  seguint  en  sos 
penyoraments  á  despit  de  la  justicia.  Les  victimes  d'  aqüestes  exac- 
cions  eren  sempre  los  contraris  á  la  sua  gestió  política,  puix  ais  amichs 
y  valedors^  lluny  d'  ocasionarlos  tort,  no  'is  cobra  va  ni  lo  que  'Is  co- 
rresponía:  «mas  de  negu  pubill  ne  viuva  que  sien  de  sa  part,  ne  stiguen 
ab  ell  á  obcegar  los  dretz  del  senyor  rey,  no  na  levatz  negú,  ne  forcatz: 
et  liani  lexatz  á  levar  que  sonjustz  de  levar». 

La  circunstancia  de  seguir  Palau  en  sa  matexa  posició  social,  com 
á  Senyor  de  Priva  y  alcayt  de  Santa  Linya  y  especialment  ab  sa  anti- 
gua amistat  ab  lo  Comte  d'  Urgell  y  lo  Vescomte  d'  Ager,  li  donava 
alé  per  mantenirse  soberch  á  despit  de  la  perdua  de  la  batllía.  Per  90 
no  dubtava  en  amenazar  al  arrendador  de  les  rendes  reyals  de  Cama- 
rasa.  Ho  era  en  1296,  lo  lleydatá  Pere  de  Viurevol,  qui  hi  tenía  per  re- 
presentant  á  En  Vidal  Capdeferre.  En  la  plassa  de  la  Vila,  En  Palau 
li  feu  cárrech  «perqués  metía  pus  a  avant  a  demanar  les  rendes  del 
Senyor  Rey  quels  altres  compradors» ,  responentli  en  Cap-deferre,  «que 
no  demanava  sino  lo  dret  del  senyor  Rey  et  aquel  enantaria  aytant  com 
pogues  et  co  que  sesguarda  a  la  compra  den  Viurevol» . 

— Hoc,  contesta  En  Palau,  et  guardáis  que  no  toquets  alnostre,  que 
siu  feyets  yous  o  defendria  ab  lespaa. 

A  Santa  Linya,  los  enemichs  d'  En  Palau  li  contrastaren,  alentats 
per  r  éxit  deis  de  Camarasa.  En  lo  concell  que  ell  ordoná  aplegar  lo 
dimarts  1  d'  octubre  de  12Ü6,  lo  prohom  Arnau  Roger,  en  nom  deis  seus 
companys  se  posa  en  pugna  ab  En  Palau  Aquest  1'  amenacá  pública- 
ment  de  mort,  indisposantse  ab  tots  los  jurats  de  la   Vila.  Com  á  con- 


(371)    D'  aquest  fill  d'  Eu  Palau  n'  havém  parlat  mes  avaut  eu  la  nota  71. 


política  mitjaeval  a  camarasa  149 

sequencia  d'  axó,  la  ijent  que  Palau  tenía  d'  establida  en  lo  Castell  de 
Santa  Linya,  entnl  por  los  horts  y  vinyes,  robanthi  vcrdures  y  fruyts. 
Al  quexarse,  los  prolioms,  d'  aqüestes  robarles  y  lladronicis,  sois  hi 
responía  que.  axi  lio  solie  fer  en  Ramonet  de  Gardona.  Tant  continuats 
danys  obligaren  ais  prohoms  de  Santa  Linya  á  posarlos  á  conexement 
d'  En  Ramón  d'  Ano^lerola  per  qui  tenía  la  alcaydía  En  Palau,  que  11 
maná  se  'n  abstingués:  pro  no  'n  feu  cap  cas. 

La  falta  d'  actuacions  en  lo  procés  d'  En  Jafer,  durant  tot  1'  any 
1296  fins  á  arrivar  al  agost  del  1297,  indica  altre  victoria  del  procesat 
Palau.  Por  tal  que  li  donava  alé  per  seguir  en  sa  política  de  menaces  y 
opresió  No  tarda  en  inmolar  una  nova  víctima:  lo  vehí  de  Camarasa 
Pere  Salendí,  villanainent  assessinat  lo  11  d'  agost  de  1297.  Diguéni 
quí  era  aquest  nou  personatge. 

En  Salendí,  obtingué  del  Bisbe  d'  Urgell,  los  domenges  ó  rendes 
que  possehía  á  Camarasa,  contra  la  voluntat  de  Pere  de  Palau,  qui 
menagantlo  de  mort,  1'  obliga  á  renunciarlos,  tenint  de  fugir  del  ter- 
me  (372).  Passat  algún  temps  tot  cambia  y  En  Salendí  y  En  Palau  es- 
devingueren  araichs  (373 j,  tenint  lo  primer,  carta  blanca  per  cometre 
malifetes  á  Camarasa,  segons  solien  loá  valedors  del  dominant  batlle. 
Dos  exemplis  d'  aquesta  inmunitat  se  referexen  en  lo  procés.  Pere 
Salendí  y  Joan  Amargos  hagueren  noves  co  es,  se  barallaren:  N' 
Amargos  rebé  colps  de  puny  y  En  Salendí  1'  amenaza  de  mort  {del 
cors  á  tolre).  Temé  N'  Amargos  y  denuncia  lo  fet  al  batlle  Palau,  de- 
manantli  que  '1  fes  assegurar  d'  En  Salendí  ó  que  li  dixés  si  liy  porie 
teñir  segur  per  lo  senyor  rey,  que  sino  cercarte  senyor:  et  en  Pere  de 
Palau  respós,  que,  no  lig  podie  teñir  segur  et  ques  nanas  et  cercas 
senyor, 

Trista  condició  la  deis  habitants  de  Catalunya  en  lo  segle  xiii.  Los 
de  jurisdicció  particular,  subgectes  sempre  á  innombrables  vexacions, 
á  pretext  d'  ecsigirlos  lo  cumpliment  deis  debers  de  vassalls,  motivant 
lo  conegut  vulgar,  usat  en  lo  segle  xv,  en  térra  de  hará,  no  hi  fases  ta 
mnysó.  Y  per  altre  part^  si  residien  en  poblacions  reyals,  lo  despotis- 
mo de  certs  batUes  los  obligava  á  teñir  d  emigrarne,  cercant  sempre 
dominis  mes  suaus.  Y  com  lo  segle  xiii  donava  molta  importancia  á  la 
repoblació  de  Catalunya,  no  podía  esser  accepta  á  cap  Senyor  puix 


(372)  Per  tot  lo  concerneut  á  En  Salendí  vegis  los  apartáis  CX,  CLXVIII,  CLXXI. 
CLXXII.  CLXXIII,  (  LXXIV,  CLXXV  y  CLXXXVIII  á  CXCL. 

(373)  Corría  r  any  1285.  Del  temp.s  en  que  Palau  y  Salendí  eroii  bons  amiclis,  cxisteíx  la 
present  orde  reyal,  única  en  que  hi  surt  aquest  vehí  de  Camarasa: 

1285.— «Fideli  suo  petro  de  palacio  salutem  et  graciam.  Intelleximus  quod  p.  salendini 
uadit  uohiscum  et  est  de  familia  vestra  et  toniauit  apud  camarasam  cum  duobus  homiuibus 
nobili  RÍ  de  ceruaria  quos  cepit  sine  licencia  et  requisione  Curie  nostre  et  sine  fatica  jure. 
Quare  mandamus  uobia  quatinus  dictos  homines  et  quicquid  aliud  dictus  P.  salendini  ceperit 
de  bonis  et  rebus  dicti  R^  vel  liominum  suorum  absolui  et  restituí  dicto  R°  sine  mora  ali<iua 
faciatis  Taliter  faciendo  quod  non  possitis  a  nobis  de  negligencia  uel  in  oliediencia  reprehen- 
dí. Datum  barehinone  TTIP  idus  aprilis  Anuo  qiio  supra^.  'Registre  5G,  foli  63). 


150  F.    CAftRERAS  Y   CANDI 

pugnava  ab  son  interés  particular,  que  los  batlles  ó  representants,  fa 
vorisquessen  la  emigració  deis  populadors  del  terme. 

Encara  suposen,  que,  lo  batlle  Palau  digué  á  N' Amargos  quan  li 
demaná  assegurament  d'  En  Salendí  que  volríe  que  X  homes  jaguessen 
morts  en  la  plaga  que  ell  no  si  farie. 

En  nom  deis  paers  de  Camarasa,  En  Pere  des  Más  ab  altres  prohoms, 
ne  prutestá  y  requerí  al  batlle  Palau,  á  procehir  contra  d'  En  Salendí 
segons  fos  de  dret  y  justicia.  Pro  Palau  lo  dexá  tranquil.  Es  cert  que 
tampoch  consta  que  Salendí  damnificas  á  N'  Amargos. 

Certa  vegada,  En  Salendí,  espasa  en  niá,  perseguí  al  clergue  Bcr- 
nat  Soler.  Y  com  lo  paer  des  Más  defenent  á  En  Soler,  volgués  que  lo 
llochtinent  de  batlle  (ofici  ocupat  per  N'  Arnau  Margalit),  amparas  al 
menaQat  y  oprimit  clergue,  may  lio  pogué  obtenir,  obehint  indubta- 
blement,  indicacions  d'  En  Palau. 

Tanta  amistat  y  valenpa,  se  trasmuda  en  odi  y  antagonisme,  decre- 
tant  En  Palau  la  mort  d'  En  Salendí.  La  relació  mes  circunstanciada  d' 
aquest  crim  es  deguda  al  procesat  Bernat  Guilabert,  hu  deis  complicats, 
qui,  essen'  cunyat  d'  En  Pere  de  Palau,  tractá  de  ferio  inmune  del  de 
licte  En  tant  lo  vol  excusar,  que,  declarant,  sobre  la  inculpació  feta  á 
En  Palau  de  recuUir  ais  assessins  en  llochs  de  sa  pertenencia  (com  des- 
prés  dirém),  afirma  esser  deguda,  á  que,  dos  d'  ells.  En  Bernat  y  N' 
Arnau  Baladí,  eren  germans  de  son  genre  F.  Baladí.  Diu  lo  seguent,  la 
declarado  d'  En  G-uilabert,  entre  altres  interessants  detalls. 

Per  ]'  any  1296  ó  1297  (no  's  precisa  la  data),  anaren  á  Murcia,  ab 
lo  rey  Jaume  lo  Just,  Guilabert  y  altres  homes  de  Camarasa,  sots 
capitanía  d'  En  Salendí.  Trovantse  á  Oriola,  questionaren  En  Guila- 
bert ab  En  Balaguero  Valen(;a.  Interveninthi  En  Salendí,  pega  ab  la 
llanca  al  primer,  eufront  del  Castell  y  ordoná  á  un  algutzir  reyal,  que 
tanques  al  segon  á  la  presó  També  s'  indisposá  En  Salendí  ab  En  Ber 
nat  Baladí,  restant  odi  viu  entre  ells,  al  retornar  del  exércit. 

Ocorregué  després,  que  En  Palau  amenaza  de  mort  á  En  Salendí. 
Per  virtut  de  dites  menajes  Jaume  II  expedí  orde  ais  vehíns  de  Ca- 
marasa, Cubells  y  Montgay,  que  lo  defenessen  y  amparassen.  Salendí 
joyos  del  decret  reyal,  lo  feu  llegir  lo  dissapte  11  d'  agost  de  1297,  á 
la  plassa  de  Camarasa,  escoltantse  ell  dita  lectura  assegut. 

Palau  seguit  de  25  homes  parents  seus  et  de  la  sua  conserva,  al 
veure  á  la  plassa  á  En  Salendí,  calladament  se  'n  torna,  dexanthi  una 
part  deis  qui  1'  acorapanyaven.  Y  al  esser  enfront  de  la  escrivanía, 
adre9antse  ais  pochs  quilo  seguien   diguélshi: 

— «-Toli'natvosen  et  fet  go  que  sabetzf. 

Llavors  En  Balaguero  Valenpa  y  En  Bernat  Baladí  atacaren  á  En 
Salendí  tirantli  pedrés  y  trahentse  les  espases  y  coltells,  ajuntantselshi 
N'  Arnau  Alegret^  parent  del  primer,  qui  era  cullidor  del  monedatge  á 
nom  d'  En  Palau. 

Salendí  s'  arrima  á  la  porta  del  alberch  d'  En  Bernat  Pebret,  desde 


POLÍTICA    MITJAEVAL   Á   CAMARASA  151 

hont  se  defené  deis  qui  1'  atacaven.  Mes  cora  ensopegás  y  caygués  din- 
tre  la  casa^  se  'n  aprofitá  N'  Alegret  per  feriiio  d'  un  colp  d'  espasa,  de 
la  porta  estant  L'  avalot  porta  á  la  plassa  á  molts  vehíns,  que  s'  in  ■ 
terposaren  entre  los  combatents,  salvant  la  vida  á  En  Salendí.  Lo  bat- 
lle  Pere  Argot  no  bi  comparegué,  puix  se  trovava  fora  vila,  en  la  hor- 
ta.  En  Palau,  axí  com  partí  de  la  plapa,  deya  ais  qui  hi  corrien  atrets 
per  lo  soroll,  que  podien  tornarscu  á  llurs  alberchs. 

Per  molts  vehíns,  fou  acompanyat  á  sa  casa  lo  ferit  Salendí.  Com 
estava  de  mal  talant,  al  vespre  no  sortí  á  la  porta,  segons  tindría  per 
costum.  Axó  11  salva  la  vida  dit  dissapte,  puix,  aquell  vespre,  N'  Ar- 
nau  Alegret  y  Bernat  Guilabert  exiren  de  Casa  d'  En  Palau  ab  intent 
de  matarlo  si  V  haguessen  trovat  defora,  «ei  com  nol  trobcren  tornaren- 
sen  al  alberch  d'  En  Pere  de  Palau*. 

Dugues  vegades  en  un  sol  día,  se  frustraren  los  propósits  d'  assessi- 
nar  á  En  Salendí.  Mes  per  (?o  no  desistiren  en  son  damnat  proposit. 

Lo  diumenge  12  d'  agost,  En  Palau  escrigué  á  son  protector  lo 
Comte  d'  Urgell,  demanantli  pregas  al  batlle  de  Caraarasa  Puigvert, 
que  no  ecsigís  te  ó  seguretat  á  N'  Arnau  Alegret  per  la  requesta  tefa  á 
En  Pere  Salendí,  alegant  que  havia  corona,  90  es,  que  estava  subgecte 
á  la  jurisdicció  eclesiástica. 

Quan  la  carta  fou  Uegida  al  Comte,  hi  era  present  En  Ramón  de 
Paigvert,  qui  digué  al  d'  Urgell,  no  poderlo  atendré. 

—  «iNo  me  'íi  preguetz,  que  no  es  cas  de  que  vos  degatz  pagar  et  hau- 
riausen  a  dir  de  no,  quejo  no  íí'  estaría^. 

Al  endemá,  dilUms,  13  d'  agost  de  1297,  Salendí  ana  á  Cubells,  per 
mostrar  la  carta  del  Rey  al  batlle  Puigvert. 

Aquell  matí,  En  Baladí  y  En  Guilabert,  pnssant  per  davant  de  la 
casa  de  N'  Arnau  Vives,  de  Camarasa,  se  trovaren  ab  N'  Argot,  lloch- 
tinent  del  batlle,  qui  los  demaná  flanees  de  90  que  coraeteren  lo  dissap- 
te contra  d'  En  Salendí.  A  lo  que  Baladí  li  obgectá. 

—  No  laye  havem  ara  dar,  laus  em  encara  huy. 

— Si  faretz  a  la  mia  fe  ans  queus  partiscatz  de  mi,  replica  N' 
Argot. 

— Nous  en  dariem  gens,  digué  En  Guilabert. 

Y  com  ells  dos  s'  acostassen  á  N'  Argot,  sens  dubte  en  actitut  ame- 
nazadora, tement  alguna  mala  partida  clama  á  grans  crits: 

—  «  Via  fora  prenetz  los». 

A  quals  veus  los  enemichs  d'  En  Salendí  exiren  de  Camarasa^  men- 
tres  lo  Batlle  y  alguns  vehíns,  los  perseguíen  fins  á  les  roques  de  Mun- 
teró.  Mes  tart  los  fugitius  retornaren  á  la  Vila  per  maquinar  la  mort  d" 
En  Salendí. 

Sabedor  En  Palau  y  sos  parents  y  amichs,  de  la  añada  d'  En  Sa- 
lendí á  Cubells,  determinaren  matarlo  al  camí:  «e¿  aquest  A.  Alegret  ab 
daltres  meserenli  dos  aguaytz  prop  de  la  vila  de  Camarasa  en  loch  que 
negun  hom  a  cavaU  nns  podie  redrar».  L'  agunyt,  que  tant  se  trova  en 


152  F.   CARRERAS  Y  CANDÍ 

escrits  del  segle  xiii,  equival  á  la  emboscada  castellana:  vol  dir  ama- 
garse per  sortir  sobtadaraent  á  dampnificar  al  qui  está  desprevingut. 
Per  Qo  deya  molt  be  en  una  de  ses  sentencies  En  Jafuda,  jueu  de  Bar- 
celona, «avol  costwn  es  aguoyt  que  no  sen  pot,  hom  guardar». 

Los  adherents  d'  En  Palau^  s'  apareliaren  á  matar  á  En  Salendí. 
N'  Arnau  y  Bernat  Baladí,  En  Guilabert  y  En  Pere  Perpinyá,  s'  apos- 
taren á  la  serra  d^  Espina,  N'  Alegret,  Balaguero  Valen^a  y  altres  en  lo 
torrent  de  Baldassar,  mentres  eren  també  ocupades  y  vigilades  dife- 
rentes situacions  del  entorn. 

Ais  quatre  qui  pujaven  á  la  serra  d'  Espina,  En  Bernardo  Baget, 
los  hi  digué: 

— Barons,  venitz  ne,  que  en  Salendí  es  en  la  MuUnera,  segons 
Pere  Solsona  m"*  ho  acaba  de  dir. 

Tots  plegats  passaren  á  la  serra  de  Pop-Martí  per  atalayai  á  En 
Salendí:  mes  no  veyentlo  En  Baladí  se  separa  d'  aquell  Uoch, 

Mentrestant  Pere  Salendí  fent  sa  vía,  entra  en  lo  torrent  de  Baldas- 
sar hont  estaven  en  aguayt  N'  Alegret  y  En  ValenQa.  Avants  de  que 
's  pogués  adonar  de  res,  N'  Alegret  li  pega  ah  una  langa  per  lo  costat, 
que  pa^sá  de  laltra  ¡yart,  et  fo  acorrat,  axi  que  sevipre  cahec  sobre  lo 
coll  del  cavall.  Després  vingueren  totz  los  altr.es  ab  lances  et  ab  espacs, 
et  ferenli  moltz  colptz,  jasi  que  per  la  primera  langada  ere  mort. 

Relata  En  Guilabert,  que  quan  Baladí  retorna  á  la  serra  de  Pop- 
Martí,  digué,  com  ja  havía  mort  á  En  Salendí,  En  ValenQa.  Confusos 
páranles,  partida  relatades  en  llatí,  se  posen  en  boca  d'  En  Baladí: 

— «Nous  cal  auar  que  balaguero  valensa  a  mort  en  Salendí,  que  yo 
he  vist  que  li  ha  dat  ab  lansa,  et  trahit  lanceam  per  terram,  et  el  ques 
te  a  la  eolia  del  Ruci  ab  lespaa  treta,  dicebat  de  ipso  p.  salendini^  et 
que  li  dona  ab  laspaa». 

Comesa  la  mort,  los  homeyers,  teraent  la  acció  de  la  justicia,  ha- 
gueren  á  recaptarse.  Hu  deis  compauyons  d'  En  Guilabert  los  digué: 

— <íBarons,  rnal  tornar  nos  faria  a  la  vila». 

Passaren  en  sa  majoría  á  recuUirse  al  lloch  d'  Alós,  qui  era  d'  En 
Lop  de  Luna,  exceptat  Balaguero  Valensa  s^  en  ana  á  Rápita. 

Aquell  dilluns,  En  Pere  de  Palau  trámete  dos  homes  á  Alós  ab  en- 
cárrech  de  dir  ais  fugitius  no  hi  aturassen,  sino  que  s'  adre^assen  á 
Priva  Assegurava  En  Guilabert,  que,  lo  dimars  14  d^  agost,  En  Peret 
Perpinyá  li  digué  á  Alós: 

—  «Barons,  pensatvos  en  dañar,  que  en  Salendí  es  tot  espesseiat  et 
dien  queu  an  fet  A.  Alegret  et  Balaguer  Valensa. 

En  lo  dimarts  los  homeyers  arrivaven  á  Priva,  hont  no  hi  ere  En 
Palau.  La  sua  minyona,  que  res  del  succehit  sabía,  los  acullí  y  dona 
colació,  puix  era  vigilia  de  la  Mare  de  Deu  d'  agost.  Després  partiren 
á  Vilanova. 

Al  matí  del  día  de  la  Mare  de  Deu,  Arnau  Guilabert,  passejava  á 
Vilfinova  ab  cert  jove  de  Castellserá.  Son  germá  Bernat  Guilabert,  jun- 


POLÍTICA  MITJAEVAL  A   CAMARASA  153 

tantselshi  los  hi  referí,  que,  trovant  mort  A  En  Salendí,  se  queda  ab  la 
8ua  capa.  Se  suposen   de  N'  Arnau  les  seguents  paraules: 

—  «Veiafz  quin  desastre  mes  vengut:  que  yom  cuydava  que  vos  fos- 
setz  anatz  ves  lo  torrent  de  Baldassar  et  ihi  inveni  P.  Salendi  interfec- 
tum  et  recepi  capam  eius,  propter  illos  denarios  quos  nohis  debebat. 

En  Bernat  Gnilabert  dhi  1'  en  amonesta  de  ax(3. 

Al  vespre  del  día  15,  vingueren  missatgers  d'  En  Pere  de  Palau  nía- 
nif estantíos  com  ell  se  'n  era  anat  á  Avagó  y  que  fins  ne  retornas,  se  re- 
cullissen  al  seu  lloch  de  Figuera  qui  era  del  terme  de  Priva,  A  tal  ob- 
gecte  expedí  oportunes  disposicions  á  cert  jove  d'  Algerre,  qm  per  ell 
tenía  dit  lloch,  á  Na  Sanxona  Tartalla,  minyona,  que,  segons  deyan 
era  la  sua  estimada  y  á  En  Guarner,  alcayt  de  Figuera. 

Vuyt  ó  deu  díes  hi  residirán,  durant  losquals  En  Palau  «los  feu  luv 
obs  de  tot  go  que  mesterhavien,  tro  en  R  de  Pidgvert  liac  hoyt  clams  de. 
sa  muyler  den  P.  Salendí,  que,  en  Pere  de  Palau  havie  feyt  hochire  son 
marit». 

Quan  á  Caraarasa  corregué  la  veu  d-*  esser  mort  En  Salendí,  N'  Ar- 
got, declara  bandits  á  tots  los  qui  ja  s'  assenyalava  com  homeyers. 
Bandits  equivalía  á  gitats  de  pau  y  treva,  ó  en  termes  moderns,  decla- 
ráis fora  de  la  lley  y  per  tant  perseguits  per  la  justicia.  Del  bandit  en 
los  segles  xiv  y  xv  ne  deriva  lo  handcjat  y  es  un  equivalent  al  bandi- 
do castellá. 

De  Cubells  partí  vers  Camarasa,  seguit  de  vuyt  ó  deu  homes,  lo 
batlle  Puigvert  per  apresonar  á  En  Pere  de  Palau.  Pujantse  'n  al 
Castell,  trámete  á  En  Jornet  que  ordonás  al  llochtinent  Argot,  que,  ab 
tots  los  homes  hi  hagués  á  la  plaga,  comparesqués  al  Castell.  Lo  qual 
fet  per  N'  Argot,  rebé  orde  de  pujarhi  á  En  Palau. 

Pere  Argot  ho  tractá  de  cumplimentar  trovant  á  En  Palau  al  Hit, 
ab  febre  y  ho  passá  á  dir  al  Batlle  reyal,  lo  qual  li  repetí  lo  manament 
de  portarlo  al  Castell. 

A  la  nova  visita  de  N'  Argot  á  En  Palau,  aquest  refusá  alsarse  del 
Hit  ab  la  febrada,  aduhint^  que,  no  era  pas  tant  criminal  y  que  si  lo 
batlle  Puigvert  volía,  podía  passar  á  casa  sua. 

Davant  quin  resultat.  En  Puigvert  digué  á  son  Llochtinent  á  Cama- 
rasa,  que  li  portas  de  totes  passades,  á  En  Palau.  A  la  obgecció  que 
N'  Argot  feu,  de  que  tot  sol  no  '1  podría  apresonar,  se  determina  á 
passarhi  ell  mateix,  seguit  de  la  gent  aplegada  á  Cubells  y  á  Camara- 
sa. La  comitiva  atura  davant  1'  alberch  d'  En  Palan.  Puigvert,  girant- 
se  á  son  seguici  digué: 

— «.Barons,  de  part  del  senyor  Rey  vos  man,  que,  ques  que  yo  us 
man  de  ociure  o  de  pendre  fassatz» . 

Paraules  que  mostren  temenpa  de  no  esser  prou  obeit  ó  de  trovar 
oposició  en  la  casa,  al  ensemps  que  la  fermesa  com  volía  procehir  con- 
tra d'  En  Palau,  en  cas  de  resisten9a. 

Trucaren  á  la  porta,  la  obriren  y  lo  Batlle  y  sa  gent  entraren  á,  ceita 


154  F.    CARRERAS   Y    CANDI 

habitació  de  davant  la  cuyna  y  la  porta  d'  una  cambra  hont  se  su  - 
posava  hi  geya  En  Palau.  Lo  seu  escuder  Ramonet  de  Miravet,  lo  fill 
d'  En  Ramón  Mascaró  y  cert  aragonés  allí  presents,  foren  preguntats 
per  En  PuigverthonteraEn  Palau,  responentli,  que,  estava  en  laprope 
ra  habitació.  Llavors  ordoná  á  sos  acompanyants  apresonassen  á  aque 
lies  tres  persones.  En  Balaguer  Blanch  agafá  al  aragonés,  un  deis  de  Cu 
bells  á  En  Mascaró  y  altre  tercer  prengué  per  la  capa  al  escuder  Miravet 
Fet  lo  qual,  lo  Batlle  disposá  la  captura  d'  En  Palau.  Sentit  axó  per  1 
escuder,  se  feu  enrera  y  escapa  de  mans  del  qui  lo  tenía  agafat,  clamant 
--  «No  será paí  pres  en  Pere  de  Palau». 

Y  entrantsen  per  la  porta  que  menava  al  lloch  hont  ere  dit  Palau, 
sortí  ab  una  espasa  desenvaynada  dient  «gwe  tot  liom  morria  qui  vol- 
gués  pendre   en  Pei'e  de  Palau» . 

Davant  d'  aquesta  resistencia  En  Puigvert  crida! 
— «Muyren  totz,  muyren  totz». 

Y  prenent  de  la  casa  una  llanca  que  hi  trova  disposta^  sortí  fora 
y  mete  só  de  viafós  per  resistencia.  S'  eraportaren  al  aragonés  y  á  En 
Mascaró  y  resta  dintre  lo  feel  escuder.  Lo  Batlle  tanca  la  porta  forana 
del  alberch  d'  En  Palau,  é  hi  posa  centinelles  á  totes  les  sortides. 

Ab  la  remor  de  metre  lo  só,  acudiren  vehíns  armats  en  ajuda  del 
Batlle,  qui,  ab  mes  companyía,  entra  á  casa  d'  En  Palau  hont  no  hi  tro 
vá  á  Ramonet  de  Miravet    Per  tant,  requerí  á  Palau  la  entrega  del  es- 
cuder. Respongué  lo  Senyor  de  Priva,  que  no  sabía  pas  hont  era. 

Palau  se  compongué  ab  lo  Batlle,  y  mitjancant  certa  quantitat 
de  diner,  se  manllevá  d'  anar  á  la  presó,  restant  tranquil  al  Hit. 

A  la  nit,  r  escuder  Miravet  sortí  del  amagatall  refugiantse  al  cas- 
tell  de  Priva.  Quan  Palau  se  posa  be  de  la  febre,  partí  al  Aragó. 

Lo  batlle  Puigvert  disposat  á  no  dexar  sense  punició  lo  delicte,  co- 
munica r  homey  al  Batlle  General  de  Catalunya  per  formar  abdos  la 
host  que  devía  pendre  ais  crimináis  en  lo  castell  de  Priva.  Aquests,  la 
nit  que  reberen  nova  del  que  s'  aparellava,  no  dormiren,  atalayant  si 
veyen  venir  1'  exércit  Per  orde  d'  En  Palau  fugiren  á  recullirse  á  Cas- 
telló  de  Farfanya  propietat  de  son  gran  amich  lo  Vescomte  d'  Ager. 

A  la  mort  d'  En  Salendí  se  segueix  la  orde  de  Jaume  II  al  jutge 
Jafer,  de  prosseguir  la  informado  contra  d'  En  Palau  (16  agost  1297). 
Aquest  retorna  d'  Aragó,  passant  á  Barcelona  á  sincerarse  de  les  in- 
culpacions  que  se  li  feyen.  Llavor?  se  deya  que  recullía  ais  homeyers 
dintre  sos  llochs  de  Priva  y  de  Figuera.  Axis  es  que  al  tornar  á  Cama- 
rasa  y  saber  que  aquests  anaven  sovint  de  Castelló  á  Priva,  atrevint- 
se  fins  á  entrar  secretament  á  Camarasa,  se  'n  agreujá  per  lo  molt  que 
'1  comprometíen. 

En  una  entrevista  haguda  entre  Palau  y  N'  Arnau  Alegret,  li  feu  dir 
á  sos  companys  de  handiment,  que  no'  s  moguessen  del  castell  de  Llo- 
reuQ  fins  hagués  acabat  de  recullir  lo  monedatge  á  Camarasa.  Mes, 
avant  trovantlos  En  Palau^  clama: 


POLÍTICA   MITJAEVAL   Á   CAMARASA  l55 

— oiMalastrucs,  nous  cuytetz,  que  nul  temps  no  auré  be  tro  la  inqui- 
sicio  sia/eta  et  yo  ayudar  vos  ne  a  trer  be». 

A  fi  de  tractar  de  recullirse  al  tcrme  de  Llorcn9,  N'  Arnau  Alegret 
y  En  Bernat  Guilabert  passaren  á  la  torra  del  alcayt  Pere  de  Palau 
fill  de  Güillém,  emplazada  en  la  sua  part  sobirana.  Sois  aquella  nit  hi 
dormiren,  tornantse  'n  1'  endeuiá  á  Castelló. 

Les  añades  de  N'  Alegret  A  Lloreng,  esta  ven  relacionadas  ab  unes 
velles  relacions  que  tenía  ab  la  familia  d"  En  Pere  Vila  y  que  llavors 
se  referniaren  Composaven  dita  familia,  En  Pere,  sa  muller  Barcelona 
y  sos  filis  entre  ells  Na  Ramona  y  Na  Guilleuma,  solteres,  de  vida  poch 
recomenable. 

Barcelona^  com  á  nom  de  pila,  fou  usat  durant  lo  segle  xiii:  altres 
dos  dones  trovém  que  axis  se  nomenaren:  una  á  Figols  en  1'  any  1207 
(374)  y  altre  á  Caraprodón  en  V  any  1273  (375). 

Na  Guilleuma  Yila,  ab  consentiment  de  sa  mare  Barcelona,  cstigué 
mes  de  mitj  any  amistansada  ab  V  alcayt  de  Lloreny  Pere  de  Palau; 
y  Ramona  Vila,  feu  vida  marital  ab  N'  Alegret  quan  posava  á  Lloren9. 
Barcelona,  explica  al  jutge  instructor,  com  un  cert  vespre,  N'  Ale- 
gret  los  dig'ué  que  per  mala  llengua  d'  En  Balaguero  Valenya,  la 
gent  murmuraven  d'  ell  y  de  Ramona,  volent  per  tant  que  lo  rector  de 
Llorenp  los  esposas.  Lo  Capellá  fou  convidat  á  sopar  á  casa  d'  En  Vi- 
la, fentlos  entendre,  com  no  podía  casarlos  per  esser  filis  de  cosins 
germans. 

N'  Alegret,  prenent  la  má  del  Capellá,  jura,  no  haver  altre  muller 
que  Na  Ramona,  suposantseli  pronunciar  aqüestes  páranles: 

—  Jo  jur,  «j^er  aquesta  má  sagrada.,  que  nul  temps  no  auré  altra 
muler  per  lo  fals  testimoni  que  an  alevat  a  ella  et  a  mi  et  ha  ho  fet  Ba 
laguero  Valensa,  qui  sen  era  anata  Vüanova^. 

Qual  promesa  de  matrimoni,  repetida  davant  deis  parents  de  Na 
Ramona,  fou  suficient,  per  conceptuarse  desposats  y  consentir,  los  pa- 
res d'  aquesta,  coabitás  ab  ell,  sempre  que  s'  estigué  á  Lloren9. 

A  Lloreng  los  fugitius  de  Camarasa,  se  dedicaven  á  una  vida  vaga- 
bunda. Poch  se  recata  ven  y  á  la  pla9a  se  'Is  veya  jugar  al  paletum  (376), 
ais  daus  y  á  un  joch  ab  pedrés  (377).  La  gent  los  solía  assenyalar: 

—  aVeus  los  banditz  de  Camarasai>. 

Demanat,  1'  Alcayt  de  Lloreng,  per  quina  rahó,  essent  coneguts  los 
bandits  de  Camarasa,  y  sabentse  les  causes  de  son  bandiment,  may 
tractá  d'  apresonarlos,  obgectá,  que  per  no  haverhi  ningú  qui  los  acu- 


(374)  En  un  contrate  de  XIV  kalendes  de  novembre  de  1207  hi  actúen  «ego  Raimundo  de 
sola  et  fllia  mea  b^rcliinona»  veiiíns  de  Figols.  ( Arxiu  parroquial  de  Santa  María  d'  Orgauyá). 

(375)  En  1273,  Barcelona  de  Vilardell,  filia  d'  En  Besalú  de  Vilardell,  habita  va  un  mas 
del  abat  de  Camprodón  (Hinojosa,  obra  mentada,  plana  214). 

(376)  Paletum  era  una  arma  ¿qué  fou  lo  joch? 

(377)  Etiam  quod  dictus  A.  Alegret  stabat  in  platea  et  ludebat  ad  paletum  cum  alus  et  Iv 
debat  ad  taxilloi  etjac'ebat  layMem  ou-"  aJií's 


156  F.    CARRERAS  Y   CANDI 

sás.  Semblant  resposta  dona,  quan  lo  jutge  li  preguntava  perqué  tam- 
pocli  prengué  ais  bandits  per  la  mort  d'  En  Pellicer,  mentrestransitaven 
á  Lloren?.  Al  alcayt  Palau,  se  li  seguí  també  procés  á  Barcelona. 

Lo  testimoni  Balaguer  Blanch  esplica  un  fet  del  que  'n  fou  princi- 
pal actor.  En  companjía  de  son  sogre  Bernat  d'  Ager  y  d'  un  parent 
nomenat  Arnau  d'  Ager,  passejaven  á  hora  de  tercia  per  lo  camí  de 
Priva  á  Santa  Linya.  Quan  foren  al  comellar  y  prop  la  porta  del  cas- 
tell  de  Priva,  vegeren  á  un  germá  de  N'  Arnau  Alegret  entrarse  'n  al 
Castell. 

Prosseguiren  ells  son  camí  y  estant  ja  mes  prop  de  la  vila  de  Priva, 
exiren  del  Castell  los  germans  Arnau  y  Pere  Alegret,  cridantli  lo 
primer. 

—  «Esperat  vos  Balaguer  Blanch  que  I poc  vul  parlar  ah  vos». 

Se  li  acostá  y  á  les  primores  páranles  lo  menagá  ab  la  llan9a,  pulx 
deya  fou  hu  deis  qui  1'  havía  perseguit. 

Estant  en  tais  rahons,  hi  sobrevench  lo  fiU  major  d'  En  Ramón 
Mascaró,  qui  clama: 

— tMuyra,  muijra  lo  bacalar,  que  aytambe  fo  a  la  mía  presó  com 
en  Ramón  de  Puig  vert,  batlle  de  Camarasa,  me  j)rés». 

Segons  altre  declarado  d'  En  Bernat  d'  Ager,  lo  que  llavors  clama - 
va  En  Mascaró  contra  d'  En  Blanch  era: 

—  «Muyra,  muyra,  lo  bacalar  pudent,  et  que  daqui  enant  sin passa- 
va  que  muris  et  que  no  tengues  huy  mes  aquel  a  mi*. 

En  Mascaró  preñé  pedrés  y  tírales  á  En  Balaguer  Blanch,  mentres 
N'  Arnau  Alegret  se  treya  la  espasa  per  atacarlo  y  En  Pere  Alegret 
ab  la  llanca  apunyada,  clamava  que  be  era  digne  de  mort. 

Afortunadament  la  cosa  no  arrivá  á  mala  fí,  mercés  á  la  interven- 
ció  deis  qui  acompanyaven  á  En  Blanch  y  á  la  sortida  d'  alguns  ho  • 
mes  del  Uoch  de  Priva,  Retraguérense  los  malfaytors  sense  que  se  'Is 
hi  ajuntás  N'  Arnau  de  Palau,  qui,  també  exí  á  la  porta,  armat  de 
llan9a,  ab  intencions  poch  amistoses. 

Quan  s'  esdevingueren  aquests  incidents,  finía  1'  any  1297,  en  quins 
derrers  meses,  tal  vegada  en  lo  de  novembre,  morí  En  Pere  de  Palau 
(378).  Desaparegut  lo  fonament,  se  'n  vingué  á  térra  tot  1'  edifici  de  la 
política  local  de  que  n'  era  capitost.  Ara  es  quan  se  ven  al  jutge  Jafer 
actuar  d' aytai  é  instruir  procés,  cridant  testimonis.' Tart  ó  d'  hora 
havía  de  resplandexer  la  justicia.  Quants  d'  anys  per  lograrho  y 
quanta  vergonya  en  no  obtenirho  mentres  visque  aquell  gran  cacich 
de  Camarasa!! 


(378)  La  primei-a  nova  de  la  mort  d'  En  Palau,  la  dona  Jaumo  II  en  una  provisió  de  custodi 
deis  castell.s  de  Santa  Linya  y  de  Llorenij  que  ell  tenía  per  lo  Rey,  datada  á  30  de  novembre 
de  1297.  (Registre  195,  foli  98).  Encara  que  tal  nova  puga  referirse  al  lili  d'  En  Guillém  de 
Palau,  tamhé  nomenat  Pere,  cosí  del  gran  políticli  de  Camarasa,  empero  fets  subsegüen's 
nos  comprovea  la  mort  d' aquest  d' una  manera  indutatable.  També  podríen  haver  dexat 
d'  e.xistii-  ab  poch  temps  de  diferencia,  los  dos  Pere  de  Palau. 


POLÍTICA  MITJAEVAL   Á   CAMARASA  157 

Lo  dilluns  20  de  janer  de  1298,  Jafer  se  presenta  A  dita  Vila,  ma- 
nant  aplegar  lo  concell  per  á  1'  endemá.  Allí  feu  conexer  la  derrera 
lletra  del  Monarca,  comissionantlo  per  obrir  investigado  deis  delicies 
de  que  era  acusat  En  Palau. 

Durant  tota  la  setinana,  lo  saig  de  Camarasa,  qui  hi  exercía  íun  - 
cions  de  nunci,  pregona,  dugues  vegades  al  día,  la  crida  següent: 

«Tuyt  sapiats  que  en  G.  de  Jaffer  jutgc  de  la  cort  del  senyor  Key  es 
vengut  a<?i  de  part  del  senyor  Rey  et  per  nianament  seo.  per  fer  inqui 
sicio  specialment  contra  en  P.  de  palau  9aenrere  batle  de  Camarasa  ct 
de  Cubéis  et  de  Muntgay  et  contra  altres  offlcials  o  corts  daquels  loes 
et  loes  tinents  assessors  lurs  et  escriuans  o  corts  et  corapayons  deis  et 
encara  contra  tots  altres  qui  officials  no  sien  perqué  tot  hora  a  qui  los 
dauíuut  dits  ajen  fet  cort  nc  enjuria  en  qualque  manera  ne  a  els  ajen 
dat  seruili  ne  don  en  persones  o  en  coses  per  volentat  o  per  colpa  o 
sapien  quels  damunt  ditz  ajen  defraudat  dret  del  senyor  Rey  ne  ajen 
celada  fadiga  de  dret  en  els  per  engan  o  per  negligencia  o  ajen  pcrdo- 
nat  o  lexat  o  retengut  lo  dret  del  senyor  Key  no  degudament  en  quals 
que  coses  ne  ajen  els  o  lurs  ancessors  venut  o  alienat  alcuns  bens  ais 
dits  batles  o  offlcials  per  qual  que  titol  o  reebut  dalcuns  res  sots  color 
de  dret  o  ajen  fetes  torpes  o  penyores  o  toltes  a  altres  corts  a  alguns 
cregan  al  dit  jutge  encontinent  et  do  ho  a  el  en  escrit  e  sapia  que  es- 
mena  iin  sera  feta  si  esraena  si  deu  fer  encara  que  aquel  official  o  altre 
qui  colpable  sera  trobat  ne  sera  ponit  couinentment  segons  dret  et  se 
gons  les  constitucions  del  senyor  Rey  et  segons  los  establiments  per- 
petuáis de  la  cort  de  Monson  sino  daquienant  no  seria  oyt  de  clam  que 
fer  ne  volgues». 

Les  declaracions  donades  á  25  de  janer  de  1298,  per  Bernat  Agustí 
y  Ramón  Margalit,  conflrmen  la  mort  del  ex-batlle  Pere  de  Palau,  tra- 
yent  tot  dubte  que  tinguessim.  Los  testimonis  ara  comperexen  á  de- 
clarar, sense  por  ni  coacció,  donant  rahó  complerta  ais  paers  de  Cama- 
rasa  y  Cubells,  en  llurs  capítols  d'  iuculpacions  contra  tant  corrompuda 
administració.  Les  nombroses  acusacións,  fets  á  comprovar  y  drets  y 
rendes  reyals  defraudades,  que  s'  havíen  de  restablir,  feren  intrincat 
lo  procés,  quines  incidencies  encara  duraven  al  següent  any  1299. 
Fins  de  Vilanova  de  Bellpuig  sigueren  cridats  testimonis  per  aclarir 
tributs  reyals  que  's  perdíen  en  lo  castell  de  LloreuQ  (379). 


(379)  1299.— «Al  amat  lo  batle  de  vilanoua  o  a  son  loctiuent.  De  nos  en  G.  fie  jafer  Jutge 
de  la  cort  del  senyor  Rey,  Saint  et  amors.  Sapiatz  que  nos  auem  cicatz  los  terratinens  del 
castel  de  lo  rens  que  están  a  vila  noua  que  venguessen  dauant  nos  per  fer  testimoni  per  aquel 
tribut  que  solien  fer  al  senyor  Rey  per  lo  castel  de  lorens,  per  les  lionors  que  teñen  aquí,  et 
no  son  vengutz  denant  nos:  porque  nos  vos  requerim  eus  amonestam  que  nos  destrenyatz 
aquels  de  venir  dauant  nos  per  fer  testimoni,  sino  sapiatz  que  nos  vos  en  farem  destrenyer: 
et  dasso  no  esperetz  altra  carta,  ans  aiatz  aquesta  per  peremptoria.  Datum  a  camarasa  III  kal. 
Martii  auno  domini  M°  CC°  XC»  VIH"». 

«Al  molt  honrat  e  saui  En  G.  de  jaffer  juge  de  la  cort  del  senyor  Rey.  De  mi  hn.  gua(^ol 
batUe  de  vilanoua  de  belpug,  saluts  ab  tota  honor.  Reebem,  scnyner,  uostra  letra,  hon  vos 


158  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

La  batllía  de  Caraarasa,  Cubells  y  Montgay  en  avant  ja  no  estigué 
anys  seguits  vinculada  en  una  sola  persona,  segons  havía  succehit 
qnan  la  exercí  En  Palau.  Ramón  Moliner,  ciutedá  de  Lleyda,  la  ob- 
tingué  en  1297  (7  de  mar(?)  junt  ab  la  comanda  deis  castells  de  Llo- 
ren9  y  Santa  Linya  (380);  totes  aqüestes  atribucions  passaren  á  En 
Comengés  en  1298  (8  de  Maig)  (381);  y  á  Pere  Arnau  de  üervera  en 
26  octubre  de  1299  (382).  En  1'  any  1300  se  separen  los  oficis,  y  mentres 
obté  la  batllía  de  Caraarasa,  Cubells  y  Montgay,  Ferrer  de  Blancat 
(16  d'  agost  1300)  (383)^  Lloren^  y  Santa  Linya  son  entregats  á  Ferrán 
Alamany  (12  de  juny  1300)  (384).  En  1302  la  batllía  de  Camarasa 
passá  á  Matheu  Gomar,  vehí  de  Cubells  (24  febrer  1302)  (385). 

La  fí  del  procés  contra  Pere  de  Palau  ha  de  situarse  al  1299  ó  1300. 
Son  de  les  derreres  diligencies  procesáis  les  declaracions  esplicant 
vendes,  establiments,  composicions  de  delictes,  concesions  de  molíns  y 
altres  contractos  que  afectaven  á  Palau^  com  á  conseqüencia  d'  altre 
pregó  inicial  del  dijous  28  de  febrer  de  1299,  dugues  vegades  per  día, 
durant  una  setmana  seguida.  També  s'  hi  transcrigueren  partides  deis 
Ilibres  de  cort  del  batlle  de  Camarasa  y  actes  registrats  en  los  protocols 
notaríais,  faents  per  la  inquisició  que  practicava  lo  jutge  Jafer. 

La  sentencia  del  Rey  havía  d'  esser  condemf.natoria  d'  En  Pere  de 
Palau,  puix  les  inculpacions  resultaven  sobradament  justificades. 

Crehém  instructiu  lo  present  procés,  per  donar  idea  clara  del  poch 
respecte  que  's  tingué  á  la  justicia  y  á  la  suprema  autoritat  reyal,  en  lo 
segle  XIII,  com  també  per  véureshi  la  manera  com  satisfeyen  les  sues 
concupiscencies  los  magnats  d' aquel!  temps,  mercés  á  la  conxorxa  y 
solidaritat,  que  establíen  losd'  una  matexa  adherencia.  No  cal  dir  quan 
al  viu  hi  surt  també  la  vida  y  costuras  populars  en  la  Edat  Mitjana,  axis 
cora  algunes  particularitats  de  la  llengua  catalana  en  lo  segle  predit, 
móvil  principal  de  la  publicació  deis  capitols  que  's  seguexen  com  á 
apendix. 


fem  saber  que  nos  so.n  aparellvats  que  en  continent  destrenguam  e  f orgem  ais  homens  nostres 
que  están  en  uilanouae  son  terratinents  delcastel  de  loren<;,que  vingnen  denant  noso  denant 
aqnels  qui  teñen  loe  del  senynor  Rey  ho  de  uos,  e  responen  e  fa<;en  tot  go  de  que  son  tenguts 
de  fer  e  de  respondre  al  senyor  Rey,  ho  a  aquels  que  teñen  son  loe,  per  qo  que  teñen  peí 
seynor  Rey  el  castel  de  lorenp:  e  creet,  senyner,  que  affer  destrenj-meut,  lo  qual  fer  dege  en 
aquest  cas,  nom  triguarie  en  re  ne  esperare  altra  carta,  que  en  continent  fare  fer  compliment 
de  dret.  Datum  pridie  kalendas  martii  Anno  domini  M°  CC°  XG"  VIII''> 

(380)  Tenía  assignats  mil  sous  jaqueses  1'  any  per  Lloreng  y  Santa  Linya  y  dos  cents  per 
Camarasa.  (Registre  196,  foli  142). 

(381)  També  li  atorgá  lo  Rey  mil  sous  anyals  vit  licis  en  la  propia  data.  (Registre  I9tí, 
folia  213  y  216). 

(382>    Registre  197,  folis  10,  il  y  26. 

(383)    Registre  197,  foli  168. 

(384;    Registre  197,  foli  143. 

(385)  També  á  21  de  marg  de  1302,  per  los  rellevants  serveys  que  á  Jaume  II  presta  Bemat 
Ramón  de  Ribclles  li  concedí  lo  Rey,  durant  sa  vida  los  castells  de  Lloren?  y  Santa  Linj-a,y 
les  rendes  reyals  de  Camarasa,  Cubells  y  Montgay,  esceptuautne  les  cases  y  la  meytat  del 
monedatge,  que  volia  fossen  administrats  per  son  batlle.  Ribelles  devia  servir  al  Rey  ab  sis 
cavalls  ármate.  (Registre  199,  folis  61  y  61), 


APENDIX 


1269.— CONOESIÓ    VITALICIA  Á  PERE   DE   PaLAü    DE    LA    BATLLÍA    DE 

Camarasa,  Cubells  y  Montgay 

Per  nos  et  nostros  damus  et  concedimus  tibi  Peretono  de  palacio  Junioii 
diebus  ómnibus  uite  tue  Baiuliam  de  camcarasa  de  cubellis  (386)  dictorum 
locorum  toto  tempere  uite  tue  dum  bene  et  fideliter  in  ipso  officio  te  habc- 
bis  et  utatis  in  ómnibus  et  per  omiiia  officio  baiulie  prout  melius  et  plenius 
alii  qui  dictam  baiuliam  actenus  et  tenueruntipsam  uti  consueuerunt.  Con- 
cedentes  tibi  quod  possis  ibidem  constituere  baiuliam  et  baiulios  quem  et 
quos  uolueris  qui  predictam  baiuliam  teneat  loco  tui  bonos  uidelicet  et  flde- 
les  et  babeas  et  percipias  inde  per  tuo  officio  et  labore  quicquit  alii  qui  ac- 
tenus dictam  baiuliam  tenuerunt  et  consueuerunt  inde  percipere  et  habere 
per  eoium  officio  et  labore  mandantes  uniuersis  et  singulis  hominibus  de 
camarasa  de  cubellis  et  de  mongay  presentibus  et  futuris  quod  te  et  substi- 
tutum  uel  substitutos  a  te  habeant  et  teneat  in  baiulium  et  baiulias  eorum 
et  non  alium  ut  superius  continetur.  Datum  Ilerdcn  Vil"  idus  Madii  Anno 
domino  M^CCLX  Nono. 


CAPITOLS  D'  INCULPACIONS  CONTRA  PERE  DE  PALAU 

I  — Die  Mercurii  qua  computabatur  Quarto  Idus  Angustí  anno  domini  Mi- 
Hesimo  CC°  IC°  Quinto  Guillelmus  de  Jafero  judex  de  Curia  domini  Regís 
Camarasie  constitutus  fecit  conuenire  in  Ecclesia  Sánete  Marie  Petrum  de 
palacio  baiulum  Camarasie  et  homines  eiusdem  loci  tam  paciarios  quain 
alios  et  presente  berengario  de  manso  procuratore  domini  Regis  publicauit 
ac  legit  formam  comissionis  quam  dominus  Rex  fecerat  dicto  Judici  cum 
Carta  sua  cuius  tenor  sequitur  in  hunc  modum. 

II.  -  Jacobus  dei  gratia  etc.  fideli  suo  Guillelmo  de  jafero  judici  Curie  sue 
Salutem  et  gratiara.  Cura  per  pluribus  et  diuersis  excessibus  ac  delictis  co- 
missis  ut  datum  est  uobis  intelligi  per  Petrum  de  palatio  bajulum  de  cama- 


(386)    En  lo  Registre  16,  foli  163  d'  hont  copiem  aquesta  concessió  reyal,  hi  falta  aquí  lo 
nom  Montgay,  en  evident  errada  de  pluma. 


160  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

rasa  de  cubellis  et  de  mungay  tam  in  dicto  offlcio  suo  baiulie  quam  in  plu 
ribus  alus  velimiis  tenere  eum  per  vos  dilig-enter  inquirí  de  predictis  exces- 
sibus  et  comissis.  Idcirco  iiobis  dicimus  et  mandamus  quatenus  inquiratis 
cause  et  diligenter  contra  dictum  retrura  de  palatio  de  ómnibus  excessibus 
delictis  seu  criminibus  comissis  per  eum  juxta  formam  quaterni  in  quo  plu 
res  excessus  et  delicta  quod  comissa  dicuntur  per  dictum  p.  de  palatio  con 
tinentur  quemquem  uobis  ad  instruccionem  et  informationem  uestram  causa 
dicte  inquisicionis  melius  et  cicius  facienda  mitimus  sig'illatum  ac  aliis  etiam 
quibuscumque  modis  quibus  contra  eundem  p.  de  palatio  possit  inquirí  ac 
do  comissis  per  eum  melius  ueritas  indagari  vocato  tamen  ad  hoc  berenga- 
rio  de  manso  de  domo  nostra  quem  ad  predíctam  inquisicionem  faciendam 
¿procuratorem?  nostrum  duximus  presentibus  constituendum.  Qua  inquisi- 
cione  facta  eandem  nobis  inittatis  sub  uestri  sigilli  munimine  interclusa.  Et 
hoc  aliquatenus  non  mutetis  dicto  p.  de  palacio  ab  officio  baiulie  predicto 
dum  inquisicio  ipsa  flat  ponitus  amouendo.  Datum  barchinone  VIH  kalen 
das  februarii  anno  domini  M°  CC"  IC°  Quarto. 

III  —Et  publicata  dicta  comissione  judex  suspendit  dictum  petrum  de 
palacio  ab  oflicio  baiulie  de  camarasa  et  de  cubellis  et  de  Muntgay.  Et  man- 
dauit  paciariis  et  hominibus  Camarasie  qui  conueneranr  ad  dictam  Eccle- 
siam  quod  instruerent  et  informarent  ipsum  judicem  de  ómnibus  excessibus 
comissis  per  dictum  P.  de  palatio  in  officio  et  extra  officium  et  quod  essent 
veraces  tam  in  denunciando  quam  in  testificandum  et  quare  dies  erat  festi 
sancti  Laurentii  non  fuit  aliter  processum  dicta  die. 

IV.  -Die  Jouis  que  est  tercio  Idus  augusti  eodem  anno  Judex  consen- 
cientem  Bng.  de  manso  procuratore  predicto  posuit  per  baiulo  in  dictis  locis 
de  camarasa  de  cubellis  et  de  Muntgay  durante  presentí  inquisicione  et 
saluo  mandato  domini  Regis  ac  beneplácito  Petrum  viareuol  tanquam  ba- 
julo  pendente  dicta  inquisicione  de  ómnibus  quibus  est  baiulo  solitum  Res- 
pondere  et  quod  dicto  P"  de  palatio  non  respondeant  de  aliquo  doñee  aliud 
recipiant  in  mandatis. 

V.  — Et  bng  de  manso  procurator  predictus  obtulit  dicto  judici  Capitula 
que  sequitur  que  sigillata  non  crant  quamquam  in  comissione  predictacou 
tinuatur. 

VI  — Deuaut  uos,  alt  et  noble  senyor  En  Jacme  per  la  gracia  de  deu  Rey 
Darago  de  Sicilia  et  de  Malorcha  et  de  valeíicia  et  Comte  de  Barchinona, 
sia  demostrat  per  nos,  en  P.  desmas,  et  en  R  margalit  paers  de  camarasa, 
et  en  bng.  saluam  paer  de  cubéis,  quen  P.  de  palau,  batle  de  camarasa  ct 
de  cubéis  et  de  Muntgay,  se  retench,  de  les  reebudes  que  feu  al  temps  del 
senyor  Rey  en  Jacme  aui  uostre,  et  el  temps  del  senyor  Rey  en  P,  pare  vos- 
tre,  XXV  milia  sois  de  jaqueses  et  plus. 

VIL  — ítem,  dins  aquel  temps,  de  les  despeses  que  fea  per  los  ditz 
senyors,  ac  de  sobremesa  X  milia  sois  et  plus.  E  asso,  senyor,  fo  prouat  per 
la  inquisicio  quen  Eximen  periq  de  salanoua  feu  contra  el  per  manament 
del  senyor  Rey  en  Pere. 

VIII.  — ítem,  fo  prouat  en  la  dita  inquisicio,  qxiel  dit  P.  de  palau  soborna 
testi monis,  els  feu  negar  veritat  et  jurar  fal^ia. 

IX. — ítem  fo  prouat  en  la  dita  inquisicio,  que  el  vene  per  diners  II  ho 
mens  que  tenia  preses,  qui  eren  encolpats  domey .  els  Hura  per  diners  a  lurs 
enemichs  aquels  quils  acusaren  del  homey:  et  aquels  feeren  ne  justicia, 


POLÍTICA    M1TJ4EVAL   Á    CAMARAPA  161 

quels  peng-aren  de  nit  dius  lo  tevme  de  ciibcls,  sens  batle  et  sens  veguer, 
que  noy  liac,  que  hom  sabes,  del  senyor  Rey,  que  encara  no  era  en  aquesta 
ueritat  si  aquels  auien  fet  aquel  homey  o  no,  ne  sentencia  contra  aquels 
neg'una  no  era  dada:  et  fo  el  preu  que  el  ne  reebe,  CCC  masmudines-,  et  tot 
azo  prouat  en  la  dita  inquisicio:  la  qual  inquisicio  ses  absegada  que  no  es 
ueng-uda  a  sentencia. 

X.— ítem,  ha  penyats,  sens  aquetz,  11  homens  de  camarasa  sens  sen- 
tencia. 

XI.— ítem,  na  absolts  daltres  qui  eren  prouats  domey,  per  diners. 

XII,— ítem,  a  absolts,  de  puixs  uos  fees  senyor  los  ordonaments  a  bar- 
chinona,  XV  ladres  manifests  o  pus. 

XIII.  -  ítem,  dintre  los  ordonaments,  a  soníengut  homeyers  et  absolt  ro- 
badors,  sens  tota  justicia. 

XIV.  — ítem,  depuixs  los  ordonaments  foren  feyts,  es  estat  consentidor 
quen  Aluaro  vescomte  dager,  aja  vsat  de  meri  impcri  en  lo  loe  de  vilanoua, 
qui  es  del  abat  de  Belpuig,  lo  qual  loe  es  el  teirae  de  sancta  linia,  et  el  dit 
P.   de  palau  es  batle  de  sancta  linia  et  alcayt. 

XV. — ítem,  dintre  los  ordonaments,  pres  I  hom  de  «sancta  linia  qui  era 
encolpat  que  auia  mort  I  hom  del  dit  loe  de  vilanoua  et  aquel  liuralo  al  dit 
Aluaro  vescomte  Dager:  lo  qual,  Naluaro,  te  encara  huy  pres  et  la  tor- 
mentat  fort  regeament,  per  lo  dit  homey. 

XVI.— ítem,  compra,  lo  dit  P.  de  palau,  lo  castel  de  priua,  qui  es  el 
terme  de  sancta  linia  sens  fadiga  del  senyor  Rey  et  aquel  a  mes  en  juris- 
diccio  del  dit  Naluaro  et  mena  els  homens  del  dit  loch  en  ost:  et  per  gran 
obs  quel  senyor  Rey  ne  sa  térra  Aja  haut  de  ses  gens,  neguus  daquels  ho- 
mens no  a  pugut  auer  a  son  seruiy. 

XVII.— ítem,  lo  dit  en  P.  de  palau  es  romas  hom  den  aluaro,  depus  ac 
comprat  lo  Castel  de  priua:  hon,  senyor,  a  nos  es  semblant  que,  per  aqües- 
tes coses  prenats  uos  tort  et  de  eret. 

XVIII.- ítem  pren,  lo  dit  p.  de  palau,  de  les  rendes  de  camarasa  et  de 
cubéis  et  de  muntgay,  CC  sois  per  cada  ayn,  et  encara  les  messions  que  fa 
per  les  rendes  aplegar,  et  encara  reedelme  de  tota  la  dita  renda:  hon,  se- 
gons  aqüestes  coses  que  el  pren,  et  la  quantitat  de  la  renda,  munta  lo  quai-t 
de  tota  la  renda  et  plus,  so  que  el  sen  pren  et  encara  que  fasa  franch  si  ma- 
teix,  et  tots  sos  bens,  de  questes,  de  comuns,  et  de  cenes,  que  non  uol  pa- 
gar re  per  molt  quen  s onstat  per  lo  poblé. 

XIX. — ítem,  que  no  uol  forsar  al  dit  poblé,  que  nul  hom  que  sia  de  son 
alberch,  pach  questes,  ne  cumons,  per  neguna  re  que  tenga 

XX  — ítem,  senyor,  depus  el  fo  batle,  san  absegades  II  caualeries  en 
camarasa,  que  no  an  feit  a  uos  negun  seruiy:  et  daquestes  caualeries  ten  lo 
dit  P.  de  palau  miga. 

XXI.— ítem,  senyor,  Compra  1  casal  de  mulins  el  Terme  de  camarasa, 
qui  son  del  uostre  domenge,  et  fan  cens  a  uos,  sens  ferma  del  senyor  Rey 
qui  la  dones  regnaua,  ne  de  uos,  que  nos  sapiam. 

XXÍI,— ítem,  senyor,  auem  entes  per  aquels  qui  semen  al  Comte,  que  el 
a  dat  al  comte  durgel,  de  les  rendes  de  la  sobredita  batlia,  de  tres  ayns, 
MDCCC  sois,  enfre  tots  los  III  ayns;  et  es  cert.  senyor,  que  val  cada  ayn  M 
sois  lo  sabut,  sens  del  delme,  que  ual  totauia  D  sois  et  plus;  mas  ab  lo  sabut 
metem  lo  delme  del  saffra. 

1906  11 


162  F.    CARRERAS  Y   CANDI 

XXIII.— ítem,  senyor,  es  fama  publica  enfre  nos,  que  el  feu  ociure 
en  G.  pelicer.  hom  vostre  de  camarasa,  per  diñes,  et  es  sostenidor  daquels 
quel  dit  G.  pelicer  ocieren. 

XXIV.— El  temps  del  senyor  Rey  Namfos  frare  uostre,  fo  feta  una  inqui- 
sicio,  a  camarasa,  et  a  cubéis,  et  a  Muntgay,  de  la  qual  reebe  lo  dit  p.  de 
palau,  VII  milia  D  sois  ó  pus:  et  segons  que  en  comeng-es,  frare  del  comte  de 
Palars,  a  dit  a  nos,  lo  dit  en  P.  de  palau  non  rete  comte  de  III  milia  D  al 
Comte  de  palars,  qui  reebia  los  dits  diners  per  lo  dit  senyor  Rey  Namfos,  ne 
a  altre  non  a  dat  comte  que  nos  sapiam. 

XXV.— ítem  senyor,  quant  lo  comte  de  palars  vene  a  camarasa  per  fer 
inquisicio  per  manament  del  senyor  Rey  Namfos,  et  per  so,  cor  era  procu- 
rador de  Cathalunj-a,  conuoca  lo  poblé  lo  dit  p.  de  palau,  que  non  atorgas- 
sen  neg-una  re  que  dit  Comte  volges  fer,  et  que  sen  deffessesen  be,  que  tot 
lur  fet  era  guaayat  si  be  sen  deffenien.  quel  Comte  tendría  sa  carrera  et  sen 
iria,  et  noy  faria  neguna  inquisicio:  et  sino  sen  deffenien,  que  tuit  serien 
defeitz  tans  diners  ne  tretiria. 

XXVI.  — ítem,  en  ega  lo  comte,  que  no  blandea  en  neguna  re  los  homens 
de  camarasa,  et  quie  enantas  conti'a  els  quel  non  pudia  exir  a  cap:  et  per 
aquest  conuocament,  vench  el  error  enfrel  poblé  de  camarasa  el  sobredit 
Comte,  qui  era  en  loch  del  senyor  Rey,  quel  loch  de  camarasa  vene  en  punt 
de  perdre,  et  sen  perderá,  sino  quels  paers  ab  XL  deis  jurats,  se  meteren  en 
preso  del  sobre  dit  Comte,  que  els,  ne  nul  hom  qui  enteniment  agües  en 
aquela  so  molta  mal  no  meria,  leuat  en  P.  de  palau  qui  auia  conuocat  lo  po 
ble  ques  deffesen  del  dit  Comte:  et  tenc  los  preses  tot  I  dia,  tro  que  el  fo 
cert  que  colpa  no  aúien. 

XXVII.— ítem,  senyor,  depres  uos  regnas,  P.  saleadi  auia  acaptat  del 
bisbe  durgel  alcunes  posicions  quel  dit  bisbe  a  a  camarasa:  et  en  P.  de  pa- 
lau estant  batle,  trames  acuyndaments  al  dit  P.  salendi,  pels  paers  de  ca- 
marasa, si  el  no  renunciaua  a  aquela  donacio  quel  bisbe  durgel  hauia  feta: 
tant,  que  aquel  p  salendi  nc  a  lexar  les  dites  posicions,  et  sac  a  exir  de  Ca- 
marasa, Ja  fos  quel  dit  p.  de  palau,  en  aqueles  posicions,  no  auia  negu 
dret  ne  demanda. 

XXVIII.— ítem,  en  la  venso  quel  Comte  Durgel  feu  els  homens  Dalmenar, 
ac,  de  la  part  del  dit  Comte,  L  caual  den  P.  de  palau  et  armes,  et  daltre, 
arnés,  et  I  hom  de  sa  companya. 

XXIX. -ítem,  depus  en  P.  de  palau  fo  batle,  sa  retengut  tot 
del  vi  del  vet,  que  el  non  dona  comte,  sino  axi  com  ual  en  temps  de  reebu- 
da:  munta  per  cada  ayn  a  C  sois  o  a  plus. 

XXX.— ítem,  vengren  alcunes  honors  en  lexiu,  de  la  censalia  del  senyor 
Rey,  et  en  P.  de  palau  a  dat  daquels  cens  et  a  fet  dir  lo  cens  á  sos  obz. 

XXXI.  — ítem,  G.  de  sent  just  de  camarasa  vene  denant  vos,  senyor,  a 
Barchiuona,  et  segons  que  nos  per  lo  dit  G  de  sent  just  auem  entes,  dix  a 
uos,  partida  de  les  falides  del  sobre  dit  P.  de  palau:  et  uos,  senyor,  manas, 
per  uostra  carta,  an  Nicholau  Janer,  saui  en  dret  de  muntblanch,  que  ven- 
gues a  camarasa  per  fer  inquisicio  contra  en  P.  de  palau:  et  aquel  dit  G. 
porta  la  carta  al  dit  saui:  et  en  P.  de  palau,  qui  sabe  asso,  feu  venir  lo 
dit  G.  de  sent  just  a  Camarasa,  qui  era  bandit  per  rao  de  condempnacio 
de  DC  sois,  qui  era  feta  contra  el  dinjuries,  et  segons  que  entenem,  al 
absolt  et  tornat  en  la  vila,  que  no  li  costa  re,  per  so.  que  el  no  requerís  lo 


POLÍTICA   MITJAEVAL  Á   CAMARASA  163 

dit  saui  de  venir  a  camarasa:  hon,  lo  dit  saui,  a  camarasa  no  es  vengut,  ne 
a  vsat  de  re  del  iiostre  manarnent. 

XXXII.— Itera  senyor,  com  lo  Key  Nanifos  f rare  uostre  tenc  cort  gene- 
ral a  Muntzo,  fo  ordonat  que  fos  feta  inquisicio  contra  los  officials,  et  les  in- 
quisicions  qui  eren  estades  fetes  que  venguessen  a  exequcio  et  fo  assignat 
inquisidor  contra  en  p  de  palau:  et  en  bu.  dalmenar,  saui  en  dret  Dalme- 
nar,  et  ac  ne  carta  del  sobre  dit  senyor  Rey:  et  el  daquela  lo  sobre  dit  Bn.  dal 
menar  no  a  usat.  on  velares  de  nos  per  que  diuers  sien  roniascs  inquisicions 
do  fer. 

XXXIII. -ítem  en  la  dita  Cort  de  Muntso  en  P.  de  palau  fo  desposeit  de 
la  batlia,  et  no  la  tendí  tro  que  vos,  senyor,  la  li  tornas. 


Kemembransa  del  senyok  Rey  en  Jacme  de  bona.  memoria  í<a  enre- 

RE  DE  80  QUE  EN  P.  DE  PALAÜ  ES  TENQüT  AL  SENYOR  ReY  PER 
SOBRE  MESA  ET  PER  DESPESES  ET  DE  KETENGUDES  DE  REEBÜDE8 
QDE  NO  HA  DAT  COMTE  AL  SENYOR  ReY  NE  A  HOM  PER  EL. 

XXXIV.— Primerament,  del  temps  del  senyer  Rey  en  Jacme  sa  aurore, 
lan  que  en  G.  de  cardona,  caualer,  muri,  en  P.  de  palau  era  batle  per  en 
G.  de  Cardona,  que  tenia  la  renda  de  camarasa,  et  de  cubéis^  et  de  munt- 
gay,  per  caualeries.  Et  apres  de  la  mort  del  dit  en  G.  de  cardona,  reebe  en 
P.  de  palau  tota  la  renda  de  camarasa,  et  de  cubéis,  et  de  mungay,  et  ca- 
lonies,  et  dua  milia  CCCC  sois  de  questia:  et  non  fo  donat  comte  al  senyor 
Rey,  ne  a  bom  per  el:  et  munta,  enfre  tot,  V  milia  sois  o  pus, 

XXXV.— Itera,  apres  daquest  an  passat,  en  Marti  de  vallebrera  aporta 
carta  del  Rey  en  Jacme,  an  p.  de  palau,  que  responses,  al  dit  en  Marti,  de 
tota  la  renda  et  de  calonies  et  de  MM  CCCC  sois  de  questia  per  cada  han, 
de  camarasa,  et  de  cubéis,  et  de  mungay.  E  en  p.  de  palau  ques  fos  batle 
dius  aquest  temps:  esdeueuchse,  que,  en  p.  de  palau  tenc  II  homens  preses, 
que  eren  de  cubéis,  per  ñora  en  G.  de  meya  et  en  P.  de  paneres,  que  eien 
encolpats  que  hauien  mort  I  hora  que  hauie  nom  bertran  oler:  et  abans  que 
fos  enquesta,  ne  sabuda  ueritat  que  aquels  fossen  homeyers  ho  no,  en  Ber- 
tran holer,  cusí  germa  daquel  bertran  que  mort  era,  et  A.  gilabert  del  pe- 
dritz,  et  en  p.  des  falcous,  et  en  R.  des  falcons,  et  en  Bn  de  sebra.  de  leyda, 
et  bernat  oler,  et  en  coma  de  sanauga,  et  P.  novel  de  castelsera,  ab  daltres 
parens  molts  del  sobredit  mort,  veugueren  á  Camarasa  et  parlaren  an  p.  de 
palau,  que  era  batle  que  si  el  los  uolie  liurar  aquels  II  pres,  en  G  de  meya 
et  en  P.  de  paneres,  que  eren  encolpats  de  la  mort  del  sobredit  bertran,  et 
si  pudia  pendre  Bn.  de  meya,  que  ere  bandit  de  cubéis  per  lo  sobredit  ho- 
mej  et  que  els  ne  poguessen  fer  justicia  qual  que  els  ne  volguessen  fer, 
que  els  li  darien  CCC^es  Masmodines:  la  qual  mercadería  en  p.  de  palau  a 
els  atorga.  E  aquests  encontinent,  Muraren,  an  P.  de  palau,  cauals  et  dal- 
tres besties  et  diners  tans  que  en  p.  de  palau  se  bagues  per  segur  de  la 
Quantitat  de  sus  dita  Empres  hora  ab  els  de  liurar  los  dits  preses  dins  el 
terrae  de  camarasa:  et  aquel  dia  matex,  el  primer  son,  cora  tota  la  domes 
gent  durmia,  en  p.  de  palau  trach  los  dits  preses  de  la  carze  et  mouals  a 
laquel  loch  on  empres  auia  ab  aquels  que  compráis  los  auien  et  aqui  liurals 


164  F.   CARRERAS   Y   CANDI 

tos  et  el  tornasen  en  Camarasa  ab  aquels  que  ab  el  eren  anats.  E  aquels 
que  comprasts  los  auien,  com  los  agüeren  reebuts,  nienarenlossen  dauant  la 
vila  de  cubéis,  et  aquí  plantaren  forques  noues  en  I  tozal,  et  aqni  penga- 
ren  los  abans  que  dies  fos,  que  noy  hac  batle  ne  veguer  del  senyor  Key 
ne  son  loctinent:  et  com  dia- fo^  a  uista  de  tot  lo  poblé  de  cubéis  auaren 
sen  aquests  que  la  justicia  auien  feita.  E  com  aquesta  justicia  fo  feta,  en 
p.  de  palau  sen  ana  a  cubéis,  et  presse  tots  los  bens  daquels  que  la  justicia 
auien  sustenguda  et  daquel  qui  era  bandit:  et  enfre  so  que  la  dones  sen 
pres,  et  so  que  ia  sen  auia  pres,  munta  a  II  milia  sois,  que  non  fo  donat 
comte  an  Marti  de  vallebrera  ne  al  senyor  Rey. 

XXXVI.-  ítem,  a  cap  de  temps,  vene  carta,  an  p  de  palau,  del  senyor 
Rey  en  Jacme,  que  responses  de  tota  la  renda  et  calonies  de  camarasa,  et 
de  Cubéis,  et  de  mungay  et  de  II  milia  CCCC  sois  de  questia  per  cada  an, 
Jacme  de  cernerá.  En  aquest  mandament  romas  tota  la  renda,  et  calonies, 
et  la  questia,  deis  ditz  loes  an  P.  de  palau,  que  no  la  ac  en  Marti  de  valle- 
brera, ne  en  Jacme  de  cernerá;  ne  en  P.  de  palau  non  do  comte  el  senyor 
Rey,  ne  a  hom  per  el:  et  munta  a  V  milia  sois  o  pus,  segons  que  en  Marti  de 
vallebrera  dix  a  alguns  honiens  de  camarasa. 

XXXVII.— ítem,  apres  daquest  temps  en  Jacme  de  cernerá  prenie  les  di- 
tes  rendes  per  ma  den  p.  de  palau  batle  deis  dits  loes,  esdeuench  se,  que» 
I  hom  de  camarasa,  per  nom  Artalis,  sexi  de  camarasa  et  feu  males  feytes 
moltes  a  camarasa.  E  los  paers,  els  prohomens  de  camarasa,  pregaren  mol- 
tes  vegades,  an  p.  de  palau,  que  enantas,  per  rao  de  son  offlci,  contra  aquel 
si  porie  venir  en  son  poder:  et  el  dix  que  no  ho  farie,  si  els  no  li  paguauen 
les  messions  que  el  hi  farie:  els  pahers.  els  prohomens  atorgaren  li  que  ho 
farien,  et  deren  li  encontinent  CC  sois,  et  si  mes  hi  auie  obs,  que  mes  li  da- 
rien.  En  p  de  palau  parla  ab  I  hom,  quel  li  Hura,  per  Ii  sois,  et  deis  CL  que 
sobraren,  non  uolch  redre  negu  ais  prohoms  de  camarasa,  ne  mes  en  comte 
al  senyor  Rey. 

XXXVIll.  — ítem  deu  dar  Comte,  en  p.  de  palau,  daytant  de  tems  com 
En  Jacme  de  cernerá  pros  les  rjudes  de  Camarasa,  et  de  Cubéis,  et  de  mun- 
gay, de  Comtes,  les  calonies  deis  dits  loes,  les  quals  eren  assignades  a  paga 
I  albara  de  XI  milia  sois  quel  senyor  Rey  deuien  an  Jacme  de  cernerá.  E 
sia  sabuda  la  quantitat  de  les  dites  calonies  et  si  munta  a  mes  deis  XI  milia 
sois  quel  senyor  Rey,  queo  puxa  cobrar  et  lalbara:  et  sin  fal  que  sia  certa 
la  quantitat. 

XXXIX.— ítem,  en  p.  de  palau,  aui  daquest  en  p.  de  palau,  en  aquel 
temps,  el  estant  batle  de  camarasa,  et  de  Cubéis,  et  de  Mungay,  anassen  al 
senyor  Rey  en  Jacme  sa  ha  anrere,  et  dixli  aquel  batle  que  el  li  faria  cens 
sufíieient  deis  domenges  quel  senyor  Rey  auia  en  Camarasa,  et  en  cubells: 
et  dixli,  que,  XXXV  masmudines  len  farie  de  cens,  que  n-o  daue  pus:  et  el 
senyor  Rey  creeclon,  et  feu  len  carta:  on  lo  senyor  Rey  pres  gran  engan, 
que  en  veritat  be  vallen  C  morabatins  de  renda  et  ualen  encara 


REMENBRANgA.  DEL  TEMPS  DEL  ReY  EN  PKRE 

XL,— Primerament,  deu  dar  comte,  en  P.   de  palau.  de  lan  que  corie 
MCCLXXIX,  de  tota  la  renda,  et  de  calonies,  de  camarasa,  et  de  cubéis,  et 


POLÍTICA  MITJAEVAL   Á  CAMARASA  165 

de  mungay,  de  II  niilia  CCCC  sois  de  qiiestia,   quels  comtes  del  senyor  Rey 
no  na  re  (387). 


XLL  — ítem,  en  P.  de  palaii  dcmana  l'crma  de  diot,  an  G.  dager,  per 
raho  del  senyor  Rey:  et  aquest  G.  dag'er  ana  ala  badia  hon  en  I',  de  paiau 
era,  et  mena  de  sos  ami:>s  et  en  aquels  en  b.  pelicer:  et  en  p.  de  palau  so- 
mogue  de  nones  an  b,  pelicer,  et  lenfama  de  ladre,  lo  qual  be  es  home  que 
no  volrie  eser  aytal,  ne  daquela  fama,  per  M.  macmodines  j.  as.  aquel 
b.  es  home  de  comte:  et  dix,  que,  salnant  lonrament  del  senyor  Rey,  et 
del,  com  tenie  loe  del  senyor  rey,  que  tot  hom  que  dixes  aqueles  coses,  que 
metrie  per  la  gola:  et  dix  en  p.  de  palau,  estant  batle,  que  li  farie  tolre  lo 
cors,  que  non  podie  estorce  menys:  aqo  eren  presens,  en  Soleí-  procurador 
de  la  eglea,  et  en  p.  de  careu  vicari,  br.  gilabert  escola,  et  Ma;  ti  del  coll, 
R.  del  coll,  G.  cebria,  Br.  soler  escola,  R.  del  criados,  G.  galia,  B.  de  palau, 
Ar.  argot  escriua. 

XLII. -ítem,  en  R,  mascaro,  P.  agosti,  et  en  lorenc;  sunyer,  anaren  da- 
uant  en  p.  de  palau  fyl  den  G  que  tenie  loe  de  batle  per  en  p.  de  palau,  et 
mostrarenli  1  1.  dre  et  quel  prengues:  et  el  nol  uolch  pendre:  et  a  uista  del 
batle  et  deis  denunciadors,  lo  ladre  anasen:  aQo  dirán  aquests  desús  dits, 
quin  fo,  ni  qui  ere  lo  ladre:  perqué  en  p.  de  palau  es  en  colpa  al  senyor 
Rey,  com  aquel  ladre  no  fo  aturat  et  que  fos  ponit  per  dret. 

XLIII.  — ítem,  sobre  lo  fur  que  fo  f e^  t  de  dinei-  ¿den?  vidal  cap  de  fere, 
aquel,  en  vidal,  ana  dauant  en  p.  de  palau  que  ere  batle  per  en  p.  de  pa- 
lau, et  denunciali  aquest  fur  et  que  I  f\ia  den  Maten  reden  o  auie  feyt  et 
que  aquela...  hauie  redutz  II  sois  VII  dr.  aban?  daquels  diners  et  aquest  batle 
desús  dit  no  uolc  enantar presens  foren  daquesta  denunciacio,  en  b,  agos- 
ti b.  del  prat  p.  pelicer, 

XLIV.— ítem,  En  lan  de  MCCXCIIII,  fo  vista  den  p.  de  palau  et  den 
Ar.  viues  en  la  eglea  de  sancta  Maria  del  pia,  dauant  en  p.  salendi,  R.  Mas- 
caro,  lo  damunt  p.  argot,  p.  agosti,  br.  saluestre;  et  en  p.  dix  dauant  totz 
aquests  desús  ditz,  an  Ar.  viues,  que  si  el  sestaue,  que  no  li  percalas  don, 
que  el  lasegurarie  den  Ar°  de  fluuia  cunyat  seu,  et  den  br.  dagramont,  et 
den  Ar.  calaff,  quel  tenien  en  reguart,  per  raho  com  ere  cunyat  den  G.  pe- 
licer, lo  qual  aquels  auien  mort  a  tort,  et  eren  bauditz  en  la  batlia  de  cama- 
rasa  per  la  mort  desús  dita. 

XLV. — ítem,  En  lan  de  MCCXCV,  lo  dimecres  quinto  kalendas  januari, 
en  p.  argot  loe  tinent  de  batle  per  en  viureuol,  et  Ar.  argot  scriua,  ven- 
gren  an  p.  del  mas,  et  de  part  den  p.  de  palau  dixerenli,  que,  en  p.  de  pa- 
lau le  deie  et  li  pregaue  que  el  sesties,  que  no  dixes  re  contra  el  al  senyor 
Rey,  ne  ais  enquisidors  que  contra  el  deuien  venir:  et  encare  li  dixeren  que 
no  atorgas  re  eser  veritat  de  90  que'  el  metex  auie  dit  et  dat  per  escrit  al 
senyor  Rey:  et  que  si  da^o  no  sestaue,  que  en  p.  de  palau  deye  que  no  ses- 
tarie,  que  no  li  percalas  son  dan:  et  sis  nestaue,  que  serie  son  amig  et 
ques  posasen  abduy:  a^o  dirá  en  p.  del  mas  en  quyna  manera  fo  soborcat 


(387)  Seguexen  en  1'  original  tres  f  uUs  en  blandí  tal  vegada  destináis  á  anotarhi  les  reebii- 
des  fallides.  Després  torna  á  repetirse  lo  dit  avans  á  propósit  del  penjameut  deis  dos  delats 
A  Cabella  Remembranza  sie  del  temps  del  senyor  rey  en  Jacme,  etc.,  que  .suprimim  y  scgueix  o 
que  's  continúa. 


166  F.    CARRERAS  Y  CANDI 

per  aquests  desTis  ditz  II  vegades:   perqué  en  p.  de  palau  deu  (Jauer?  perdut 
tot  quant  ha  per  aquest  sobornament. 

XLVI.-  ítem,  En  p.  de  palau  prega  a  br.  margalit  que  fes  venir  a  cama- 
rasa  en  p  rog-er  dalos  son  sogre,  et  que  abduy  ensems,  pregasen,  an  b.  sa- 
lat,  per  raho  del  que  sestes,  que  no  dixes  re  que  sabes,  que  en  p.  de  palau 
agües  fevt  contra  lo  senyor  Rey,  ne  contra  veye;,  ais  enquisidors  que  con- 
tra en  p.  de  palau  deuien  venir:  los  quals  precs  foren  feitz  an  b.  salat:  et 
encara  lo  pregauen  que  no  ai  das  en  re  a  aquels  que  contra  en  p.  de  palau 
deyen  re  al  senyor  rey:  et  que  sis  nestaue,  que  no  dixes  ne  fes  re  que  en 
p.  de  palau  agües  feyt  contra  lo  senyor  rey,  que  serie  son  amig;  et  dacjo  sie 
demanat  en  b.  salat,  et  en  p.  roger  dalos,  Ar.  viues,  p.  del  mas,  ais  quals, 
en  B.  salat,  dix  que  axi  ere  stat  sobornat  per  aquel  Ar.  margalit  et  per  en 
p.  roger  dalos:  perqye  en  p.  de  palau  deu  eser  confyscat,  el  et  tot  quant  ha,  al 
senj'or  rey,  per  aquest  sobornament,  que  volie  amagar  ueritat  al  senyor  rey. 

XLVII.-  ítem,  Es  certa  cosa,  que  lo  delme  de  totz  los  bens"  del  terme  de 
segura,  es  et  deu  eber,  del  senyor  rey,  que  noy  deu  pendre  negu  altre  se- 
nyor: et  en  p  de  palau  a  pres  tot  aquel  delme  que  lo  senyor  de  segura  dañe 
cascu  An,  de  pa  et  de  vi  et  doli  et  de  totz  altres  bens,  XXXVIII  ans  o  pus 
que  no  na  mes  re  en  comte  al  senyor  rey:  lo  qual  delme  val  cascu  An  L  sois 
o  pus.  Encara  en  p.  de  palau,  estant  batle  per  lo  senyor  rey,  a  vist  et  hoyt, 
que,  del  terme  del  castel  de  segura,  qui  es  cabalar  del  senyor  rey,  an  fey- 
tes  vendes  moltes  en  les  quals  lo  senyor  Rey  deu  fermar,  et  no  ne  estat  de- 
manat, ne  hom  per  el:  de  les  quals  eretatz,  com  venudes  eren,  lo  delme  da- 
quels  bens  perdie  lo  sen\'or  rey,  que  apartauenlos  algraner  del  quarto,  hon 
lo  senyor  rey  na  perdut  lo  delme  et  son  dret  de  la  fadiga:  et  enp  de  palau, 
estant  batle  del  senyor  rey,  aso  feyt  aquest  deseret,  per  raho  com  el  prenie 
et  pren  sa  part  el  graner  de  quarto. 

XLVIII. — ítem,  quod  dictus  p.  de  palacio  separauit  multociens  de 
blado  comuni,  et  retinui  t  sibi  ita  quod  non  pouebat  ipsum  in  comuni  grane- 
rio,  ut  erat  fieri  consuetum. 

IL.-(388) 

L.  — ítem,  Ffo  feyta  I  inquisicio  en  camarasa  per  en  B.  ^atore  de  leyda, 
saui  en  dret,  contra  alguns  homens  de  camarasa:  et  en  P.  de  palau,  batle 
en  aquel  tems,  mesne  en  comte  al  senyor  rey,  de  despeses,  mil  D  sous  o 
pus:  et  abans  que  vingues  a  sentencia,  en  p.  de  palau  abcega  la  dita  inqui- 
sicio, que  lo  senyor  rey  no  nahc  re.  Mas  ffo  fama  en  camarasa,  en  aquel 
tems,  que  en  p.  de  palau  auie  aut  diner  daquels  qui  eren  encolpatz. 

LT.  — ítem,  ffo  feyta  I  inquisicio  en  camarasa  per  en  R.  gili,  de  la 
qual  rebebe  en  p.  de  palau  Mil  D  sous  o  pus:  et  deu  mostrar  com  los  agües 
lo  senyor  rey. 


lÍEMEMBRANQA   DEL   TEMS   DEL    SeNYOR   ReY   EN   PERE 

LII.— Primerament,  deu  dar  comte  en  P.  de  palau,  de  lan  que  corle  Mil 
CCLXXIX  que  en  Jacme  de  cernerá  raori,  tota  la  renda  et  de  calouies  de 


(388)    Se  scguexen  quatre  apartáis  que  los  omitím  per  esser  repetició,  quasi  ab  les  matexes 
páranles,  deis  asseuyalats  alD  los  nombres  XXXVI,  XXXVII  y  XXXVIII. 


POLÍTICA  MITJAEVAL  Á  CÁMARAS  A  167 

camarasa,  efc  de  cubéis,  et  de  mong-ay,  et  de  II  Milia  et  CCCC  sous  de  ques- 
ta,  que  en  los  comtes  que  en  p.  de  palau  a  dat  al  senyov  rey  no  na  ve. 

Lili.  —ítem,  Con  lo  senyor  rey  en  Pere  se  corona  a  sarago<;a,  lo  senyor 
rey  feu  I  albara.  an  p.  de  palau,  que,  totes  les  despeses  que  fees  en  Ar.  de 
(liuiia,  et  en  G.  moiiner,  et  en  los  caualcvs  del  feu  de  la  lionor,  en  la  gue- 
rra den  Refc  de  cárdena,  que  ho  agües  tot  Sobre  les  rendes  de  la  honor.  E 
comenQaren  de  fer  les  despeses,  en  aquel  An,  en  giner;  et  estegren,  los  so- 
bre dits,  algunes  partides  de  tems,  tro  a  la  cinquagesma  que  fo  feyta  la 
verceho,  a  la  vasa  de  sancta  linea,  lo  dia  de  lascensio:  et  daquest  dia 
enant,  Ar.  de  íluuia,  ne  compauya  sua,  no  ío  en  la  guerra,  ne  en  G.  moii- 
ner, ne  companya  sua:  ne  a  camarasa  no  romas  negun  hom  a  caual,  sino 
en  R.  de  camarasa  que  mengaue  ab  si  metex,  quens  leuanta  de  totes...:  et 
com  auie  leuantat  be  ab  C  horaens  que  anaren  ab  el,  estaue  el  terme,  tro  al 
vespre  quel=  garbers  eren  recolytz.  E  axi  estegren,  los  homens  de  camara- 
sa, sens  homens  a  caual,  tro  a  omnia  sanctorum  a  enant,  que  en  p.  de  pa- 
lau et  en  G.  mcliner  foren  anatz  a  ualencia  al  senyor  rey,  et  agren  albara 
de  racio  del  senyor  rey,  a  XXX  besties  daquel  dia  enant,  E  segons  que  en 
los  comtes  que  en  p  de  palau  dona  al  senyor  rey,  et  apar  en  I  Suma, 
que  en  p.  de  palau  dix,  que  auie  despes  en  les  companyes  desús  dites 
en  la  dita  güera,  XI  Milia  et  DCCLXXIX  sous  VI  dr.  de  jaqueses.  E  aquest 
comte  fo  feyt  axi  de  paraula,  sens  escrit  de  gros  en  gros.  Mas  em  ueri- 
tat  totes  les  despeses  que  en  p.  de  palau  feu,  dintre  aquels  tems  de  la  dita 
guerra,  no  montaren  a  II  milia  sous  enant,  ne  aquels  be:  que  neguna  hora 
la  hon  mes  companya  sejusta  a  camarasa,  per  raho  de  la  dita  güera,  men- 
garen  de  XV  homens  a  caual  enant,  et  eren  les  demes  vegades  de  Vil  a 
VIH  homes  a  caual.  E  enfre  tot  aquel  tems  no  estegren  el  seruii  Vil  set- 
manes  et  axi  ay  de  sobre  mesa  tot  lo  sobre...  de  la  suma  desús  dita  de  II  mi- 
lia sous  enant. 

LIV.— ítem,  mes  euant,  en  P.  de  palau  comenta  de  leuar  lo  bouatge  de 
camarasa,  et  de  cubéis,  et  de  mongay,  et  de  pugar(^,,  et  de  flix,  et  de  Been(;a, 
et  crehecse  asi  entre  homes  et  fembres,  CL  o  pus  que  auien  dat  bouatge, 
que  non  mes  negu  el  comte  que  dona  el  senyor  rey.  Ítem  se  retench,  de  les 
somes  de  qada  hom  que  auien  dat  bouatge,  dalguns  la  mitat  et  daltres  lo 
terQ,  que  monta  entre  tot,  qo  que  no  mes  el  comte  del  senyor  rey,  be  a  VJ 
milia  sous  o  pus.  E  crehecse  lo  bouatge  de  si  metex,  que  montare  be  a  H 
milia  sous  o  pus:  et  a(jo  fo  prouat  en  conseyl  general  de  camarasa,  et  de 
cubéis,  et  de  montgay,  segons  lo  comte  que  en  p.  de  palau  aiiie  dat,  et  se- 
gons la  dita  daquels  que  bouatge  auien  dat,  en  presencia  den  eximen  periQ 
de  sala  noua,  enquiridor  per  lo  senyor  rey  contra  en  p.  de  palau  en  aquel 
tems,  et  en  p.  de  palau  a  a;QO  no  posa  neguna  escusacio,  salu  que  dix  que 
clamarle  merce  al  senj-or  rey. 

LV.— ítem,  leua,  en  p.  de  palau  IIII  milia  CCC  sous  de  pecunies  deis  ho. 
mes  de  la  sua  batlia,  daquels  de  qui  ja  auie  leuat  bouatge:  3t  no  na  partz 
en  los  comtes  que  en  p.  de  palau  dona  al  senyor  rey. 

LVI.-  ítem.  Con  lo  senyor  rey  en  Pere  pres  lo  castel  et  la  vila  de  uiu- 
ues,  en  lendema,  lo  senyor  rey  comana  an  p.  de  palau  lo  castell  de  iiiuues 
el  senyor  ana  a  setgar  ayera  (389):  et  en  p.  de  palau,  tinent  lo  loe,  traschne 


(389)    Ayera  esta  va  á  Aragó,  junt  á  Castelsabás 


168  F.    CARRERAS   Y    CANDI 

blat  et  besties  groses  et  menudes,  et  mel,  et  cera,  et  tones,  et  barils,  et  dal- 
tres  coses  moltes,  valens  V  milia  sous  o  pus,  de  les  quals  el  comte  del  senyor 
rey  non  mes  neguna  re,  abans  he  romas  tot  a  el,  sois  XX  kafyQ  de  mestura 
quen  rede  an  b.  R.  de  moncenis. 

LVIL  — ítem,  agüe,  en  p.  de  palau  DCC^  sous  de  rehencjo  1  hom  que  en- 
trañe a  monmagastre,  que  ere  en  güera,  et  nou  mes  negu  en  comte  al  se- 
nyor rey. 

LVIil  —ítem,  En  les  despeses  que  en  p.  de  palau  feu,  en  lo  castell  dan- 
tona,  ahc  de  sobre  mesa,  II  milia  sous  o  pus  et  tehco  per  I  an  et  mig, 

LIX,  — ítem,  En  les  despeses  que  en  p,  de  palau  feu  al  castel  de  forada- 
da,  mes,  en  comte  del  senyor  rey,  de  mengar,  et  de  soldada,  VI  homens  dar- 
mes  que  noy  tenie:  et...  en  loe...  dit  castel  jura  et  feu  testimoni  em  poder 
den  axamen  peric;  de  salanoua,  inquiridor  per  lo  senyor  rey,  contra  en  p.  de 
palau,  que  axi  ere  ueiitat  com  en  p.  de  palau  o  aui  escrit:  et  com  nexamen 
periQ  demana  los  altres  establidors  que  eren  el  dit  castel,  troba  que  aquel 
testimoni  auie  jurat  falsia,  et  dix  al  batle  quel  li  fes  tornar  dauant:  aquel 
vench  et  nexame  perÍQ  dien  com  auie  feyt  aytal  testimoni,  que  tot  los  al- 
tres compaynons  seus  auien  dit  que  VI  homens  y  auie  meyns  que  en  p.  de 
palau  no  nauie  mes  en  comte  al  senyor  rey,  El  dit  testimoni  respos,  que 
pus  axi  seré,  que  el  dirie  la  veritat:  et  dix  axi,  que  en  p.  de  palau  lo  feu 
venir  a  son  alberhc  et  quel  prega  et  li  ¿clama?  que  li  fes  testimoni  que  VI 
homens  de  camarasa  eren  en  la  establida,  pasat  aquels  que  y  eren,  et  que 
axi  ho  auiel  mes  el  comte  del  senyor  rey,  et  si  axo  uo  faye  lo  testimoni,  que 
el  serie  desfeyt,  et  que  serie  magor  merce  que  estorces  a  el,  que  no  fos  des- 
feyt,  que  no  serie  jiecat  la  sua  perjuria:  et  per  aquesta  raho  jo  auia  axi  feyt 
lo  testimoni.  Mas  be  he  ueritat  que  daquels  VI  homens  que  no  ni  auie  estat 
uegu:  el  testimoni  aquest  ha  nom  p.  vidal  fyl  den  vidal  moro  de  camarasa. 

LX.  — Ítem,  Agüe  de  sobre  mesa  en  les  despeses  que  en  p.  de  palau  feu 
el  castel  de  montcenis,  et  de  foradada,  ab  hobra,  Mil  sous  o  pus. 

LXI,  — ítem,  Retenhcse  en  P.  de  palau,  de  qo  que  rebebe  de  foradada, 
et  de  moncenis,  et  de  lalgar,  blat,  et  vi,  et  safra,  et  fusta,  parat  tot  (jo  de 
que  dona  comte.  Mil  sous  o  pus. 

LXII.— ítem,  mentre  en  P.  de  palau  tenie  lo  castel  dantona,  los  homens 
de  la  establida  preseren  I  hom  da...  ab  I  muí:  et  rehemes  lom  CCC  sous  et 
veneren  lo  muí  per  C  sous,  et  agueho  tot  en  p.  de  palau,  salu  CL  sous  quen 
dona  a  aquels  que  pres  o  auien;  et  del  sobre  pus  non  mes  re  en  comte  al  se- 
nyor rey,  et  he  tot  romas  a  el. 

LXIII.— ítem..  Con  nexamen  periQ  de  sala  nouafaye  la  inquisicio,  en  ca- 
marasa, per  lo  senyor  rey,  contra  en  p.  de  palau  et  lo  dit  nexamen  periQ 
trametie  albarans,  per  lo  sage  ais  testimonis,  que  auie  obs  lendema  en 
p.  de  palau  auie  axi  ordonat  ab  lo  sag,  que  los  albarans  deuie  dar  los,  abans 
quels  des,  exis  al  alberc  den  bn°  dager  qui  ere  genre  seu:  et  lo  sag  exie  pri- 
merament  ali  et  trobauey  en  R  Mascaro  cuyat  den  p.  de  palau,  et  nabrafim 
albane  juheu,  et  bn.  salat,  et  B.  marcuc;  saliner,  p.  pelicer,  G.  de  sent  just, 
Bn*'  dager:  et  com  auien  vist  los  albarans,  et  sabien  quals  testimonis  deuien 
A'onir  lendema  denant  nexamen  periq,  cascu  daquests  prenie  sa  part  deis 
testimonis  a  sobornar,  et  abans  que  denant  nexamen  periQ  fosen  vengutz, 
cascuns  deyenlos  axi:  que,  re  que  nexamen  peri?  los  demanes  contra  en 
p.  de  palau,  no  natorgasen  re,  et  que  si  en  p.  de  palau  auie  aut  re  deis,  neis 


POLÍTICA  MITJARVAL  Á   CAMARASA  lb9 

deuie  re,  que  els  sobligauen  aels,  quels  farien  pagar  tot,  et  redre:  et  que  si 

0  atorgaiien,  que  lo  senyor  rey  so  pendrie  tot  et  els  no  naurien  re  negun 
teiíis  E  sobre  aquesta  rabo  feren  peri tirar  C  homens  o  pus,  en  tot  o  en  par- 
tida, bou  lo  senyor  rey,  per  aquest  sobornament,  perde  en  camarasa,  de 
just  comte,  1 11  milia  sous  o  pus,  et  semblantment  en  cubéis,  et  en  mongay, 
et  en  loren?:  et  aquel  que  ladonchs  ere  sag  ha  nom  Mateucoscoyl. 

LXIV.  — ítem,  homens  de  belestar  aportaron  blat  a  loren9,  depus  en 
Ret  de  Cardona  fo  gitat  do  pau  et  de  treua:  et  al  pasan  de  segre  dins  lo  ter- 
me  de  camarasa,  preserenso  tot  hos  homens  de  camarasa:  et  tot  aquel  blat 
et  les  besties,  presso  tot  en  p.  de  palau,  que  dix,  que,  al  senyor  i-ey  ses- 
guardaue  per  rao,  com  en  liet  de  cardona  ere  robador  manifest:  et  vene 
besties,  et  ahcne  DCCC  a  Mil  sous,  que  non  dona  re  a  aquels  que  pres  o 
auien,  nen  mes  re  en  comte  al  senyor  rey. 

LXV.— ítem,  en  p.  de  palau  et  en  jacme  dalaric,  anaren  a  valencia  per 
comtar  ab  lo  senyor  rey:  et  estans  lagos  en  Ret  de  camarasa  castla  de  ca- 
marasa, vene  al  senyor  rey  I  castlania  ab  domenges  que  auie  a  loren?,  per 
preu  de  D  sous,  et  dix  lo  senyor  rey  an  p.  de  palau  que  anas  alescriuania  que 
de  part  del  fes  fer  albara  deis  D  sous  an  R.  de  camarasa:  et  en  p.  de  palau 
ana  a  lescriuania  et  feu  metre  en  lalbara  DC  sous:  et  en  R.  de  camarasa  et 
en  jacme  dalaric,  presens  a  tot  el  feyt,  et  dixeren  li,  que,  perqué  faye  me- 
tre tant  en  lalbara:  et  en  p.  dix  los  que  calasen,  que  aquels  C  sous  que  y 
eren  de  mes,  com  en  R.  de  camarasa  auria  la  paga,  que  partir  los  sien  els: 
et  aquels  dixeren  que  dalo  calas,  que  daytal  perca?  non  eren  ve.. .9.  Mas 
per  a9o  no  romas  que  en  lalbara  no  fees  metre  DC  sous. 

LXVI. — Ítem,  Con  lo  senyor  rej'  en  pere  ana  en  Sicilia  en  p.  de  palau 
ere  tatxador  deis  homens  que  deuien  anar  ab  lo  senyor  rey  el  viatge,  et 

tatxa  a  cubéis  homens  veyls  et  daltres  que  no al  viatge,  deis  quals  agiie 

de  rehen9o  quels  camias  CXCIIII  sous  mig,  deis  quals  no  na  dat  comte  al  se- 
nyor rey  ne  a  hom  per  el:  a§o  fo  apres  que  la  inquisicio  li  fo  feyta  per  ne- 
xamen  peri?  de  sala  noua. 

LXVII. — ítem,  agüe,  en  p.  de  palau,  domens  dalos  et  de  meya,  per  raho 
del  senyor  rey  com  no  uolieu  otorgar  lo  bouatge,  entre  bestiar  gros  et  me- 
nut  et  I  ciga  de  forment  ques  pres  a  camarasa  que  ere  den  R.  cigar  de 
baldomar,  valent  entre  tot  Mil  D  sous  o  pus,  que  non  fo  dat  comte  al  senyor 
rey,  ne  a  hom  per  el. 

LXVIII. — Ítem,  agüe,  en  p.  de  palau,  del  bouatge  dalos,  et  de  meya,  et 
de  lauan9a,  et  de  locars,  et  dalentorn,  et  de  vallebrera,  111  milia  sous  o 
pus,  parat  90  de  que  dona  comte  al  senyor  rey,  et  prouar  sa  per  los  homens 
deis  loes  desús  dits,  que  dirán  que  pagaren,  et  axi  sera —  los  seus  comtes. 

LXIX.— Ítem,  Agüe,  en  p.  de  palau,  I  balesta  que  homens  de  camarasa 
auien  leuada  a  la  barera  de  sancta  linia:  et  dona  a  los  que  la  auien  leñada, 
LX  sous,  los  quals  a  meses  en  comte  al  senyor  rey,  per  que  diu  esser  la  ba- 
lesta del  senyor  rey:  et  la  balesta  he  de  torn  et  de  corn,  et  en  aquels  tems 
ere  pacada  C  morabatins  o  pus. 

LXX.  — Ítem,  Con  Ioren9  fo  pres,  lo  senyor  rey  feu  aportar  balestes  de 
torn  et  de  II  peus  al  castel  a  establir,  valen  II  milia  sous  o  pus,  les  quals 
deuen  esser  tornades  al  senyor  rey. 

LXXI.-Item,  En  la  güera  den  Ret  de  cardona,  nar  Ar.  viues  perde 

1  caual,  que  auie  costat  CCLXXX  sous  den  G.  de  moni-oig  caualer,  del  qual 


170  F.   CARRERAS  Y   CANDI 

caual,  dix  en  p.  de  palau  al  senyor  rey,  que  valie  Mil  sous,  los  quals  li  feu 
pagar  lo  senyor  rey  incontinent  an  joiian  peri?  batle  de  monblanhc:  et  en 
p  de  palau  non  feu  negiiaa  emena  a  aquel  que  perdufc  lauie,  et  em  veritat 
abem  parer  aquel  caual  fore  venut  de    CCC  lia  CCCXX  sous  con  mori. 

LXXIl-  ítem,  En  la  güera  desús  dita,  en  p.  de  palau  penga  I  honi  sens 
sentencia  lo  qual  auie  nom  R.  de  puguert. 

LXXIII.  —  Ítem,  En  la  damont  dita  güera,  homens  de  camarasa  prese- 
ren  I  hom  que  estaue  en  lestabliment  el  castel  de  lorenc,  que  auie  nom  P.  de 
palau,  et  en  p.  de  palau  batle  de  camarasa  empavas  lo  dit  hom  et  pugalsen 
al  palau  et  dix  que  el  lo  deuie  teñir  tro  ques  fos  caylat:  et  estant  pres  en 
poder  den  p.  de  palau,  aquel  exi  de  la  preso  et  fogisen:  et  pux  en  p.  de  pa- 
lau pres  I  girma  daquel,  que  no  ere  en  güera,  et  ..  bre  ab  daltres  parens, 
que  no  eren  de  güera,  et  agüen  CCC  sous  o  pus,  per  co  com  los  encolpauen 
que  haguesen  consentit  en  les  co...  daquel:  et  non  dona  negu  daquels  di- 
ner  ais  homens  que  auien  pres  lom,  nen  mes  negu  en  comte  al  senyor  rey. 
LXXIV.— Ítem,  En  p.  de  palau  estant  Batle  per  lo  senyor  rey,  compra 
I  castel  den  bn.  de  mirauet,  lo  qual  a  nom  Priua,  en  lo  qual  loe  esta  mes  de 
C  homens  lo  qual  castel  Sen  el  termedesanctalinia:  perqué  lo  senyor  rey  ha 
et  deu  hauer  fadiga  en  totz  los  loes  que  son  el  terme  de  sancta  linia.  E  com 
fo  feyta  aquesta  venda  de  priua,  lo  senyor  Rey  non  fo  demanat,  perqué  se 
feu  amagan  la  fadiga  al  senyor  Re^",  ab  volentat  den  p  de  palau  estant 
oficial  del  senyor  rey:  perqiie  lo  senyor  rey  deu  auer  guaayat  lo  loe  de 
px'iua  per  rabo  de  la  fadiga 

LXXV.— ítem,  En  p.  de  palau  compra,  a  camarasa,  I  casal  den  m...  den 
B.  R.  de  mon^onis  que  son  asensatz  al  senj'or  Rey,  et  non  fo  demanat  lo 
senyor  Rey,  ne  hom  per  el. 

LXXVl.— Ítem,  En  p.  de  palau  compra  I  deute  den  p.  de  uallebrera  et 
den  Bn.  de  palau,  lo  qual  detite  dejen  que  deuie  en  Br.  de  monllor  senyor 
de  ees  auelanes,  et  si  que  non  volc  pendre  dret,  ne  estar  a  coneguda  de 
sauis:  coregue  a  ees  auelanes  et  feuy  malafeyta  gran  et  agresen  a  rehem- 
bre  a  el  D  sous 

LXXV II.  -  ítem  En  p.  de  palau  estant  batle  de  camarasa,  et  de  cubéis, 
et  de  mongay,  a  comprat,  en  camarasa  et  en  sos  termes,  per  posesions  del 
realenc,  a  don  et  a  deseret  del  senyor  rey  et  deis  veyns,  que  no  na  dat  ques- 
ties  ne  comuns  al  senyor  rey  ¿ans?  90  que  el  deuie  pagar  a  feyt  pagar  ais 
homens  de  la  vila,  et  non  a  dat  delma,  segons  quels  al  tres  homens  donen 
en  les  heres  et  porten  la  venema  al  truyl. 

LXXVIII.— ítem,  Ffo  emblat  I  gran  quantitat  de  blat  a  cubéis,  del  qual 
ladronici  foren  manifests  II  homens  de  cubéis  et  II  de  liminyana:  et  foren 
pengatz  los  de  liminyana,  et  aquels  de  cubéis  foren  absolts,  per  diner  que 
donaren  an  P.  de  palau,  que  ere  batle  de  la  honor. 

LXXIX. — ítem,  en  P.  de  palau  pres  I  hom  de  merita,  lo  qual  ha  nom 
Bn  figuera,  et  rehemes  LXV  sous,  et  perde  I  capa  que  valie  XXV  sous  o  pus, 
a90  saben  en  p.  de  palau  fyl  den  G.,  et  P.  marcu?  de  sen  miquel;  et  en  P.  de 
palau  promcs  an  B.  ñguera,  que,  si  no  parlaua  daquel  feyt  an  examen  pe- 
ríQ  de  sala  noua  com  li  faye  la  inquisicio,  que  el  li  tornarie  los  diners  et  la 
capa:  et  el  creheclon:  et  com  la  inquisicio  fo  pasada,  no  li  volc  redre  los  di- 
ners ne  la  capa. 

LXXX. — ítem,  En  P.  de  palau  desfeu  lo  Mur  de  pedra  et  de  cal9,  de  la 


POLÍTICA   MITJAEVAL   Á   CAMARASA  171 

tore  den  R.  de  camarasa,  tro  a  la  tono  deis  seyus:  lo  qual  mur  antigament 
lo  comte  de  barcelona  auie  feyt:  hon  he  gran  don  del  sen\'or  Rey  et  de  tota 
la  vila-  et  obra  lo  seu  palaii  et  aempraua  los  homens  de  camarasa. 

LXXXI.  -ítem,  Ar.  niascaro  nebot  den  p.  de  palan,  hoclu  sa  sor:  et  en 
P  de  palau,  estant  batle,  a  tcng-ut  aquel  tota  vía  depux  en  son...  que  daquel 
homey  no  na  parlat 

LXXXII.  -  Jtem,  Con  lo  seuyor  rey  en  pere  leua  del  setge  de  balaguer, 
lexa  I  pont  de  fusta,  que  auie  feyt  en  setge,' em  poder  den  p.  de  palau,  que 
esc...  la  fusta  et  losg..  es  els  claus  aprofitdel  Senyor  rcy.et  elajatot  despes 
que  no  na  raes  re  en  comte  al  senyor  rey:  les  quals  coses  vallen  Mil  sous  o  pus. 

LXXXI II.  -  Itein,  Bn.  miro  de  mongay,  nafra  an  G.  guarner  del  dit  loe: 
et  com  lo  nafrat  fo  guarit,  en  B.  miro  vehnc  denant  en  G.  gomir,  batle  en 
la  honor  en  aquel  tems,  et  ferina  dret  et...  que  fos  asegurat:  et  encontinent 
lo  batle  pres  seguretat  den  G  guarner,  per  sagrament  et  per  homanatge, 
que  mal  ne  don  no  farie  an  B.  miro,  et  axi  o  promes  sots  pena  de  baya:  a 
chap  de  tems,  en  G  guarner  nafra  an  B.  miro  per  mort:  apres  da^o  feyt, 
en  G.  guarner  fo  a  mungay  em  presencia  del  batle  et  deis  homens,  ey  al- 
berga: et  fo  a  camarasa  en  lalberhc  den  p  de  palau,  et  parla  ab  el:  et  a  age 
en  p.  de  palau  agüe  cobrada  la  batlia  et  no  enanta  en  re,  el,  ne  lo  batle  de 
mongay,  an  aquel  G.  guarner,  axi  com  hom  deu  enantar  per  dret  contra 
trencador  de  fe. 

LXXXIV.  —  ítem,  ffo  barayla  en  camarasa  de  p,  de  la  tore  de  la  I  part 
et  en  B.  marti  et  en  B.  salat  de  laltra:  et  en  p.  de  palau,  estant  batle,  dix 
an  b.  salat  et  a  aquels  de  la  sua  part,  que  si  auien  obs  camisols,  ne  capéis 
de  fere,  ne  altres  armes,  que  el  farie  aportar  de  priua  to9  aytans  com  ni 
agües,  e  lo  primer  dia  que  si  mogues  neguna  reuolta,  ques  vinguesen  guar- 
nir a  son  alberhc  et  ab  la  sua  companya,  que  els  sig  aurien  que  morisen  to9 
los  de  la  part  den  p,  la  tore,  que  pux,  que  el  los  saluai-ie  a  priua  a  pesar  de 
tot  ho<m:  et  seruirense  de  les  armes  los  damon  dip. 

LXXXV.— ítem,  En  P.  de  palau  rebebe  I  caualgada  que  los  homens  de 
camarasa  et  de  cubéis  feren  a  tartareu,  que  valia  IlII  Milia  o  pus...  .  per 
raho  del  senyor  rey:  et  com  comta  ab  en  jucef  raua;  a  posao  en  condubi  si 
deuie  eser  deis  homens  que  la  auien  feyta  o  del  senyor  rey:  et  axi  no  he  (es) 
entrada  en  neguna  reliebuda  a  proflt  del  senyor  rey:  et  non  dona  a  aquels 
que  la  auien  feyta  sino  CC   sous  et  tot  lo  sobre  pus  e  roma  an  p.  de  palau. 

LXXXVI  -Ítem,  En  les  despeses  et  en  la  ubra  que  en  P.  de  palau  a  feyta 
el  castel  de  lorenQ  et  el  moli,  a  de  sobre  mesa  Mil  D  sous  o  pus. 

LXXXVII.  -ítem,  En  P.  de  palau  a  rehebut  la  mitat  de  tol  lo  delme  de 
les  honors  de  sancta  Maria  de  ualdarna9  XXVIIÍ  ans  o  pus:  et  val  cascu  an 
XX  sous:  que  no  na  dat  comte  de  re  al  senyor  rey,  ne  a  hom  per  el. 

LXXXVIII.— ítem.  En  P.  de  palau  ha  rehebut  lo  ter?  de  totes  les  lengues 
deis  bous  et  de  les  vaqiies  que  en  la  carnicería  de  camarasa  son  estz  mortz 
per  carnicers,  XXVIII  ans  o  pus:  que  no  na  dat  comte  al  senyor  rey,  ne  a 
hom  per  el. 

LXXXIX.  — ítem.  En  P.  de  palau  ana  al  senyor  rey  Namfos  et  pregal, 
que  el  volgues  que  pogues  vendré  los  domenges  que  el  te  a  sens  del  senyor 
rey,  et  que  el  li  asegurarle  lo  sens  sobre  altres  loes  en  que  serie  pus  segur: 
et  lo  senyor  rey  crehec  Ion:  et  amagan  la  veritat,  en  p.  de  palau  asegura  lo 
sensal  al  senyor  rey  sobre  I  casal  de  molins  a  camarasa,  que  ja  ere  asonsat 


172  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

al  senyor  rey,  et  no  valie  la  mitat  del  que  en  p.  de  paiau  dix  al  senyor  rey, 
ne  lo  ter(j  daytant  com  el  vene  deis  dómenles  de  cubéis:  e  per  aquest  frau, 
en  p.  de  palau  deu  auer  perduts  los  domenges  et  los  mollns. 

XC  —Ítem,  rehebie  en  p-.  de  palau  CC  sous  per  redelme.de  II  milia  CCCC 
sous  de  questa  que  lo  senyor  Rey  Solie  pendre  en  camarasa,  et  en  cubéis, 
et  en  mong-ay,  per  cascu  An;  et  a  be  XVIIl  ...  quel  senyor  rey  en  per  lexa 
la  dita  questia  et  en  p.  de  palau  ha  leuatz  los  CC  sous  cascu  An,  XXVIll  o 
pus  que  a  tenguda  la  batlia,  parat  lo  redelme  que  leuaue  c  ada  An  de  tota  la 
renda. 

XCI.  — ítem,  El  Setge  de  balaguer  prenie  racio  en  p.  de  palau,  per  totz 
los  caualers  de  la  honor  que  seruie  los  feus:  et  pres  la  racio,  aytan  com  lo 
setge  dura,  pera  X  ....  besties  de  mes  que  noy  auie.  ítem  li  paga  en  G.  da- 
laric  Marti  aq  .  de  ualencia,  la  racio  XX  dies  an  p.  de  palau  de  XCXIX  bes- 
ties, per  raho  del  senyor  rey  I  prest  (prestech)  que  lartiachen  feu  al  senyor 
rey:  et  cobra  lalbara  en  p.  de  palau  de  XX  dies:  et  pux  en  p.  de  palau 
messo  en  comte,  al  senyor  rey,  en  despeses:  et  ¿a90?  apar  en  los  comtes  que 
en  p.  de  palau  feu  ab  lo  senyor  rey. 

XCII  — ítem,  En  P  de  palau  tenia  (en)  peyora  la  térra  dalos  et  de  meya, 
per  en  pedro,  et  tenie  la  honor  de  camarasa,  et  de  cubéis,  et  de  mungay, 
per  lo  senyor  rey:  et  es  veritat,  que  los  homens  de  cubéis  an  acustiimat  a 
emprar  lo  terme  que  es  entre  alos  et  cubéis,  en  son  en  longa  posesio:  et  en 
p.  de  palau,  estant  batle  de  cubéis  per  lo  senyor  rey,  posa  manament  ais 
homens  de  cubéis  que  no  aemprasen  aquel  terme  et  gitals  de  posesio,  que, 
mentre  el  tenhc  aquela  tera  peyorada,  aquel  terme  no  gosaren  aemprar:  et 
post,  com  don  pedro  ahc  tre-ta  la  térra  de  meya  de  la  penyora  den  p.  de 
palau,  anasen  a  cubéis  en  p.  de  palau  et  faye  manament  ais  homens  de  cu- 
béis que  aemprasen  aquel  terme:  perqué  en  p.  de  palau  ne  jau  en  II  colpes, 
la  I  com  los  gita  de  posesio,  et  laltra  per  tal  com  los  enagaue  que  no  atu- 
rasen tro  al  pont  dalos  per  tal 


XCIII.(390)  — A  uos  senyor  en  G.  de  jafer,  jutge  del  senyor  Rey,  demostra 
prouar  A.  cigar  de  baldomar,  fyl  et  hereu  den  R.  cigar,  que  en  lo  tenis  del 
senyor  rey  en  Pere,  en  R.  cigar  pare  meu,  mes  et  estoga  el  cigar  de  cama- 
rasa  I  ciga  de  forment,  en  la  qual  mes  XIIII  kafy?  de  forment  ab  sos  dretz, 
et  aquel  fo  mes  et  estogat  el  cigar  de  camarasa  em  fe  del  senyor  rey:  et  Es- 
deuenchse  que  lo  senyor  rey  en  pere  demana  lo  bouatge  en  Catalunya,  et 
volho  de  la  tera  de  meya,  la  qual  tenie  en  pedro  senyor  dayerbe  et  en  p.  de 
palau  tenie  en  reguart  la  tera  de  meya  per  raho  del  bouatge;  et  sabe  que  en 
R.  cigar  auie  en  esta  vila  Xllll  kafy?  de  forment  ab  sos  d.etz,  et  per  raho 
del  bouatge  presse  aquel  forment:  et  pux  lo  bouatge^fo  atorgat  per  lo  senyor 
en  pedro  et  fo  leuat  I  quantitat  del  bouatge.  E  pux  lo  senyor  rey  fo  areat 
dañar  en  la  armada  de  Sicilia,  et  ana  ab  el  lo  senyor  en  pedro;  et  fo  aui- 


(390)  La  declarado  que  's  coutlnúa  apar  escrita  en  un  albará  interclós  en  les  acusacions  de- 
sús escrite-s.  No  es  per  conseguent  del  matcix  temps. 

Cal  observar  que  en  algunos  d'  aytals  acusacions,  lii  pasaren  per  damunt  ratllca,  segons  fe- 
yen  en  Uurs  manuals,  los  notaris  del  segle  xiit. 


POLÍNICA  MITJAEVAL  Á    CAMARASA     '  173 

nen9a  entre  lo  senyoi*  rey  et  en  pedro  a  port  fang^os,  cora  segren  recoylir, 
que  lo  bouatge  que  ere  a  leuar  fos  romas,  et  tot  90  que  en  p  de  palau  agües 
aiit  per  fer  la  forpa  del  bouatge,  fos  redut  a  aquels  de  qui  el  so  auie  pres:  et 
aquel  forment  no  fo  pres  en  córate  del  bouatge,  ne  apar  en  les  corates  que 
en  p.  de  palau  dona  al  senyor.  Testes  A.  dalos  caualer  et  en  R.  Mascare  fyl 
den  A.  et  Ar.  Margalit  et  daltres  que  aquests  dirán. 


Del   TEM8    DEL    SENYOK   REY    NaMROS 

XCIV.— Primerament,  en  lan  quel  senyor  rey  ere  en  la  conquesta  de 
menorcha,  lexa  procurador  axi  be  poderosament  cora  la  sua  persona  nac 
Ar  roger  córate  do  paylars:  et  estant  lo  senyor  rey  en  la  dita  conquesta,  en 
p.  de  palau  trames  al  sobre  dit  procurador  que  vingues  a  camarasa,  que 
tais  barayles  y  auie  et  tais  bandos,  que  no  podie  exir  a  cab.  et  en  ueritat 
ladonhcs  noy  auie  barayla,  ne  bandos,  ne  neguna  mala  volentat,  que  1  ba- 
rayla  quey  auie  auda  no  ni  auie  hora  nafrat  quen  lexas  a  fer  sos  afers  et 
ladonhcs  ere  ja  adobat,  et  pasades  totes  males  voluntats  ne  en  p.  de  palau 
en  neguna  manera  no  auie  trobat  contrasts  de  ferraa  dedret  en  caraarasa, 
en  re,  que  per  lo  senyor  rey  a  fer:  et  a  requisicio  den  p  de  palau,  lo  dit  pro- 
curador vehnc  a  camarasa,  et  cora  no  troba  los  feytz  axi  cora  en  p.  de  palau 
li  auie  trames  escrits,  volcsen  raoure;  et  en  p.  de  palau  dixli  que  no  ho  fes 
et  que  y  comentas  de  fer  inquisicio  general  que  be  auie  XV  ans  que  no  ni 
auien  feita,  et  quen  podie  trer  de  la  honor  XX  milia  sois  o  pus.  E  sobre  a90 
lo  córate  feu  justnr  conseyl  a  camarasa,  et  dixlos  que  ere  en  volentat  quey 
fes  inquisicio  sobre  raoltz  ranls  que  trobaue  que  si  auien  fei^.z  et  cora  los 
promens  no  auien  preuilegi  negu  hon  sen  poguesen  escusar,  no  contrasta- 
ren re pregar:  et  en  p    de  palau,  que  viu  que  los  homens  venien  pía  a 

mauaraent  del  procurador,  en  p.  de  palau,  presne  a  I  part  be  XXX  dell 
meylors  et  dixlos  axi  «promens  per  tot  qnant  deus  vos  a  donat  no  atorguetz 
al  ccrate  que  yg  puxe  fer  inquisicio,  que  si  o  fetz,  totz  sotz  desteytz,  que 
aquest  córate  no  a  cura  sino  de  diner  a  trer  et  cora  lo  senyor  rey  sie  ven- 
gut,  que  age  treyt  de  la  térra  del  senyor  rey  CCCC  railia  o  V  cens  milia 
sous  et....  ab  els:  et  sius  defenetz  be,  et  cstatz  be  ferms,  y  rasen»  et  ahcni 
alguns  que  dixeren  que  dañe  bon  conseyl,  et  daltres  que  nol  daue  bo,  et 
que  nol  ne  creheguesen:  et  en  p.  de  palau.  que  viu  que  nols  podio  amenar 
a  I  volentat,  trames  en  R  raascaro  cunyat  seu  et  en  B  salat  al  poblé  rae- 
nut  et  feu  los  sermonar  segons  que  desús  es  dit,  tant,  que  lo  poblé  sesquiua 
tant  fortament,  que  cora  foren  denant  lo  córate  dixeren  alguns  del  poblé,  a 
pesar  deis  paers,  que  tot  hora  que  inquisicio  y  uolgues  fer,  que  raoris:  et 
raogsi  tal  crit,  que  lo  comte  se  leua  ab  tots  los  caualers;  et  los  paers, 
be  ab  L  deis  meylors  de  la  vila,  meseiense  de  la  part  del  córate,  et  lexa 
rense  anar  al  poblé  et  ab  grans  empentes  gitarenlos  de  tot  aquel  loe  hon  lo 
conseyl  tenien:  et  pux  tornaren  denant  lo  córate  et  dixeren  li  que  inquisicio 
o  tota  re  que  fer  volgues  que  pensas  denantar..  ..  camenas  per  dret  a 
aquels  que  la  reuolta  auien  raoguda  et  partirense  denant  el:  et  en  p.  de 
palau  vehnc  al  córate  et  dixli  axi:  «deiauso  jo  que  deis  pagesos  rebellcs,  que 
negu  hora  non  porie  exir  a  cab:  hon  vos  conseyl  que  fa9atz  justar  les  hostz 
et  les  faetz  venir  aqui  et  quen  prenatz  L  ho  LX,  que  en  altra  manera  non 


174  ,  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

porietz  exir  a  cab»:  el  comte  dix  que  o  farie.  E  com  vehnc  al  mati  sus 
el  d...  los  paers  be  ab  LX  deis  juratz,  foren  denant  lo  comte  et  dixerenli 
que  pensas  denantar  en  la  inquisicio  et  el  dix  que  non  farie  re,  ans  manaue 
a  cascu  deis,  sotz  pena  de  Mil  morebatins,  quel  sigisen:  et  els  clamarenli 
merce,  et  a  totz  los  caualers  et  a  II  sauís  en  dret  quey  auie.  que  pus  colpa 
no  auien  que  no  lals  caregas  neis  ineies  en  mala  fama,  que  els  totz,  axi  com 
ali  eren,  se  metrien  en  som  poder:  ct  quels  fes  jutgar,  et  si  colpa  auien  que 
la  li  caruenas  per  dret:  et  ab  grans  precs  que  tuyt  len  feren  lo  comte 
rebebéis,  et  encontinent  liurals  an  R.  de  camarasa,  que  a  acustumat  de 
teñir  los  presos,  et  pugals  al  castel  et  estegren  en  la  preso  los  paers,  ab 
LX  deis  juratz,  del  mati  tro  en  la  hora  baxa  que  lo  comte  regonec  que 
falsía  ere  qo  que  dit  hauien,  et  donáis...  maleuar  per  II  milia  morabatins: 
et  enanta  en  la  inquisicio  a  fer  en  camarasa,  et  a  cubéis,  et  a  mongay, 
de  XV  ans  passatz:  et  trashc  de  la  inquisicio,  ab  D  sous  deis  jueus  VH  mi- 
Ua  D  sous  o  pus,  et  no  sen  feren  grans  mesions  que  la  inquisicio  feyte,  sem- 
pre  sen  feu  composicio  de  tuyt  en  general;  et  segons  que  en  comenges, 
marmesor  del  sobre  dit  comte,  diu,  non  fo  dat  comte  de  III  milia  D  de  tota 
la  inquisicio:  et  axi  e  romas  tot  lo  sobre  pus  an  p.  de  palau  que  el  la  leua 
et  per  les  rahons  desús  dites  en  p.  de  palau  gita  á  punt  de  perdre  lo  senyor 
comte  et  totz  los  homens  de  camarasa. 

XGV.  -  ítem,  en  p.  de  palau  estant  batle,  dix,  an  G.  periQ  de  camarasa, 
que  de  mal  que  el  11  fes,  ne  anug  que  agües,  tengut  no  len  fos:  et  aquel 
en  G.  pelicer  pcrferi  que  farie  dret  a  el  et  a  tot  hom  que  chims  agües  del, 
em  poder  del  que  ere  batle  per  lo  senjor  rey  et  sempre  encontinent,  segons 
que  esteuenet  fferrer  et  botxes  damalda,  an  dit  dauant  alguns  deis  paers  de 
camarasa,  90  es,  en  p.  del  mas  et  daltres  promens,  en  p.  de  palau  dona 
diner  ais  sobre  ditz  et  a  daltres,  per  en  G.  pelicer  a  ociure:  etcom  aquels  non 
pogren  trobar  ayna,  hocislo  Br.  dagremont,  Av°  de  íluuia  girma  de  la 
muyler  den  p.  de  palau:  et  es  fama  publica  en  camarasa,  et  en  cubéis,  et 
en  mongay,  que  en  p.  de  palau  o  feu  fer.  et  ani  (¿'¡n>*)  I  gran 
que  a  aquels  homeyers  done  en  p.  de  palau  sofert  et  mengar,  et  ciuada,  et 
daltres  benifeyt  a  priua,  et  a  9a  figiiera,  que  son  loes  seus,  et  están  publica- 
ment  lio  lUl  dies  a  merita,  et  a  cubéis,  et  a  mongay,  en  los  aberhcs  deis 
batles  que  y  son  per  en  p.  de  palau  et  a  sabut  del  que  no  enanten  en  re 
contra  aquels  homeyers:  testes  C  gispert  de  cubéis 

XCVl.— ítem.  En  p.  de  palau  a  haudes  vistes  ab  aquels  qui  ocieren  en 
G  pelicer  a  mongay,  et  a  merita  que  es  el  terme  de  camarasa,  et  alores  loes 
del  terme:  et  están  a  merita  'II  o  lili  dies,  a  sebut  den  p.  de  palau  que  se 
batle,  que  per  requisicio  que  los  parents  del  sobre  dit  mort  li  facen,  no  vol 
enantar  contra  aquels  homej^eis  en  re.  Ítem,  que  aquels  homeyers  ab  dal- 
tres de  companya  den  B  de  fluuia,  fan  guaytes  et  cerques  per  lo  tenue  de 
camarasa  a  tct  hom,  cuyat  ne  parent  del  dit  mort,  per  90  que  no  volen  fer 
fyns  daquel  mort:  et  ani  al  'Uns  que  son  vengutz  moltes  vegades  dauant  en 
p  de  palau,  que  es  batle,  et  an  fermat  dret  em  poder  del,  que  si  negu 
hora,  a  clams  deis,  que  nestaran  a  coneguda  del:  et  en  p  de  palau  respos 
axi,  que  tot  hom  que  volgues  fer  fy  daquel  homey,  et  que  asegur,  que, 
negu  tems,  nul  no  face  a  aquels  que  el  lo  fara  asegurar:  en  altra  manera 
no  vol  enantar  contra  aquels  homeyers  en  le  menys;  percan  los  manamens 
del  senyor  rey  Namfos  et  del  senyor  rey  en  Jacme  feytz,  a  el  especial  ma- 


POLÍTICA  MITJAEVAL   Á   CAMARí^SA  175 

nament  et  en  general  a  tots  los  altros  hoficials  de  la  térra,  deniíntar  contra 
a  aqnels  homeyers,  segons  dret  et  justicia. 

XCVIl.  — ítem,  Con  lo  rey  de  mayorca  ab  companya  de  franca  tenic 
asetgat  carmenfo,  et  at-h  pres  cariguela  {GarrigueUa)  et  daltres  en  empurla, 
lenfant  en  pere,  procurador  en  Catalunya,  trames  carta  an  p.  de  palau  que 
ab  totz  los  homens  deis  loes  que  el  teuie  de  camarasa.  et  de  cubéis,  et  de 
mongay,  et  de  lorenc;,  et  de  sancta  linia,  que  acoregues  a  la  térra  dempur- 
la  ques  pcrdie:  et  a^o  mana  a  el  et  ais  homens  sotz  pena  de  baya:  et  en 
p.  de  palau  no  y  ana,  ne  hom  per  el  que  ja  no  fos  tengut  dost  a  fer  per  si 
metox:  et  com  nague  anat  grasie?  deis  homens  deis  ditz  loes,  dix  en  p.  de 
palau  ais  altres,  que,  tot  hom  que  volgues  dar  a  el  diners,  que  el  losolurie 
que  no  fos  tengut  dañar  en  la  ost"  et  axi  romangueren  be  la  mitat  deis 
homens  deis  ditz  loes  que  no  anaren  et  ques  rehemeren  a  el  per  diner: 
et  monta  90  que  nague,  a  mil  D  sous  o  pus,  que  non  da  comte  al  senyor 
rey,  ne  a  hom  per  el,  nols  a  volgutz  redre  al  homens:  et  an  audes  caites  del 
senyor  rey  Namfos,  et  del  ymfant,  et  del  senyor  rey  en  jacme,  que  ara 
regne,  de  manament  quels  redes  aquels  diners  ais  difcz  homens;  etmenys- 
prean  los  manaments  desús  ditz,  no  ho  a  feyt. 

XCVlII.-Item,  en  P,  tort  de  mongay  fo  encolpat  que  auie  emblat 
I  quantifat  de  mestura  an  p.  redon  de  camarasa,  et  fo  confes  del  dit  furt: 
et  en  p.  de  palau  absoluel  per  LX  sous  que  nahc,  sens  toca  que  no  sofri:  et 
no  feu  neguna  emena  de  la  mestura  an  p.  redon. 

IC— ítem,  en  G.  pelicer  ana  al  senyor  rey  per  lo  comu  de  la  vila  de 
camarasa,  et  en  p.  de  palau  tramesli  homens  derrere  per  ociure:  et  tant 
ver,  que  esteuenet  fferrer  et  botxes  damalda,  ho  an  confesat  dauant  en 
p.  del  mas  paer  de  camarasa,  et  den  A,  viues,  et  den  b  salat,  et  den  p.  de 
cosco,  et  Ar.  de  cosco,  et  en  C.  gamir. 

C  —ítem,  en  G.  pelicer  fo  a  la  cort  de  monso  per  los  promens  de  cama- 
rasa  et  de  la  honor:  et  en  P.  de  palau  estant  batle,  acuyndal  em  presencia 
den  b.  de  meya  de  cubéis,  et  den  G.  de  sent  just  de  camarasa,  por  raho 
com  no  sestaue  de  manifestar  al  senyor  rey  los  dons  et  deseretz  que  prenie 
uesta  honor  per  en  p.  de  palau. 

CI  -  Ítem,  lo  senyor  rey  solie  pendre  sens  en  alguns  homens  de  uilanoua 
de  belpug  daquels  que  lauren  el  terrae  de  lorenc?:  et  lo  sens  ere  pa,  et  vi,  et 
diner,  et  carnsalada,  valent  entre  tot  CL  sous  cascu  An  sensals:  de  la  qual 
cosa  lo  senyor  rey  ara  no  pren  re,  que  diu  en  p.  de  palau  que  lo  senyor  rey 
namfos  o  lexa  Mas  los  homens  non  poden  mostrar  carta,  et  es  fama  que  en 
p.  de  palau  no  hautz  diner  daquels  que  lo  seusal  solien  fer;  apo  saben,  b.  de 
queralt  de  loren?,  et  en  bora9,  A.  de  conques,  et  daltres  que  aquests  dirán. 

CII.— Ítem  en  p.  de  palau  estant  batle  acuynda  an  B.  pel'cer  fyl  den 
R,  et  11  dix,  que  no  podie  estorcer  que  la  vida  del  cors  no  li  fes  trer:  890 
viuren  et  hoyren  en  B.  pebret  vey,  p.  de  besaldu,  et  casteylo  fferer, 
G"  bayai,  et  P.  de  conques,  R.  agostifyl  den  R,  et  daltres  que  aquests  dirán. 

CIII.  — Ítem,  com  lo  comte  durgel  ffeu  la  venceho  deis  homens  dalme- 
nar,  en  P  de  palau,  estant  batle,  presta  lo  caual  et  les  armes,  et  lescuder, 
a  naluaro:  et  foy  nafrat  lo  caual,  quen  morí  daquela  nafra. 

CIV.  — Ítem,  A  la  sobre  dita  venceho  fo  en  R,  de  camarasa  castla  de 
camarasa,  et  en  Bn°  de  moncenis,  et  en  G.  fyls  den  bu.  R,  de  moncenis,  et 
nar  Ar.  de  moncenis  senyor  de  flix,  ab  cauals  et  ab  armes. 


176  F.    CAKRERAS   Y   CANDI 

CV. — Ítem,  en  P.  de  palau  rebebe  11  milia  sous  o  pus  de  lies  hosts  de  la 
batlia  de  camarasa,  deis  quals  no  ha  dat  comte  al  senyor  rey  ne  a  hom  per 
el  et  nols  a  volgutz  torna»'  ais  promens  per  manainens  quel  senyor  rey  len 
age  feyts  per  cartes. 

CVI.  — ítem,  En  p.  de  palau  a  posat  prcu,  en  tems  de  rehebuda,  al  vi 
del  senyor  rey,  XXVIII  ans  o  pus  quel  he  estat  batle:  et  pux  el  veniel  a  la 
mesada?...  del  vet  del  senyor  rey:  hon  en  p.  de  palau  na  aut,  part  lo  preu  que 
el  na  mes  al  senyor  rey,  lili  milia  sous  o  pus,  que  no  na  dat  comte  al 
senyor  rey  ne  a  hom  per  el. 

CVII.— ítem,  leua,  en  P.  de  palau,  IIII  milia  OCC  sois  de  presencia  deis 
homens  de  la  sua  batlia,  daquels  de  qui  ja  auia  leuat  bouatge:  et  non 
ha  parjat  en  los  comtes  quen  p.  de  palau  dona  al  senyor  Rey. 

CVIIL  — ítem,  reebe,  en  P.  de  palau  I  inquisicio  quen  G.  calbet  de 
leyda  saui  en  dret,  feu  en  la  batlia  de  camarasa  Vlll  milia  sois  o  plus:  deis 
quals  deu  monstrar  comte:  et  fo  apres  la  composicio. 

CIX.— ítem,  en  p.  de  palau  prega  lo  senyor  Rey  namfos,  que  poges  ven- 
dré los  domenges  que  el  tenia  a  cens  del  senyor  Rey,  a  cubéis,  et  que  ei 
asseguraria  lo  cens  en  altres  loes  pus  segurs:  et  fou  creegut:  et  assegura 
lo  cens  en  I  casal  de  mulins  quis  tenie  ja  per  lo  senyor  Rey,  et  frauda  lo 
senyor  Rey. 

Remembranca  del  tems  del  senyor  rey  en  Jacme  qui  ara  regne 

ex.  — Primerament,  en  p.  salendi,  acabta,  del  bisbe  dtirgel,  los  domen- 
ges que  la  eglea  ha,  el  terme  de  camarasa,  a  lauraho,  et  en  P.  de  palau, 
estant  batle,  dixli  quels  lexas,  que  no  volie  el  quels  tingues:  et  com  aquel 
nols  volc  lexar,  en  p.  de  palau  feuse  venir  en'P.  argot,  bn°  pebret,  Ar°  del 
mas,  Ar.  margalit,  paers  ladohncs  de  camarasa,  et  dixlos  que  dixesen  an  P. 
salendi  que  lexas  aquels  domenges  de  la  eglea,  que,  si  nols  lexaue,  que  el 
sen  desexie  que  li  farie  tot  mal  que  fer  li  pogues,  tant,  que  aquel  p,  salendi 
ahc  a  lexar  los  domenges,  et  sngue  a  exir  de  camarasa  per  aquela  raho. 

CXI. -ítem  Ffo  feyta  I  inquisicio  en  camarasa  per  en  b.  de?  Prior  de 
pons,  Saai  en  dret,  per  manament  del  senyor  rey,  sobre  furtz,  et  homeys, 
et  daltres  crims  et-maleficis  feyts  en  camarasa:  et  com  lo  jutge  ahc  feyta  la 
inquisicio,  feu  I  escrit  de  tots  aquels  de  qui  ei'e  prouat  que  fes  ladre,  o  ho- 
meyer,  o  feyt  altres  mals.  E  deye  en  aquel  escrit  quals  fosen  preses,  ne  qui- 
na ferma  preses  deis  altres  de  cascu:  et  a9o  man;l  lo  jutge  an  p.  de  palau 
que  o  fes  de  part  del  senyor  rey  encontinent:  et  en  p.  de  palau  pres  aquel 
escrit  et  encontinent  mana  conseyl,  et  abans  que  enantas  contra  aquels 
malfeytors,  feu  legir  aquel  escrit  en  conseyl  general  et  cascu  deis  malfey- 
tors  que  hoyen  que  hom  los  volia  pendre,  a  uista  den  p.  de  palau  et  de  mols 
daltres,  anauensen  que  hom  nols  fermar:  et  dix,  en  p   de  pa- 

lau dauant  tot  lo  conseyl,  que  tot  hom  que  no  pogues  fer  aytal  ferma,  com 
lo  jutge  hauie  manat  de  part  del  senyor  rey,  que  daquel  dia,  que  ere  digous, 
tro  al  diumenge  a  enant  no  la  auien  feyta,  que  lexasen  la  vila:  et  axi  do 
materia  a  totz  los  malfeytors  com  estorcesen,  que  dret  ne  justicia  non  po- 
gues esser  dada. 

CXII — ítem,  lo  senyor  rey  en  Jacme,  que  fos  feyta  I  inquisicio  en  cama- 


POLÍTICA   MITJAEVAL    Á   CAMARASA  177 

rasa,  et  en  ciibels,  et  mongay,  per  en  b.  de9  prior  de  pons,  saui  en  dret:  et 
com  los  malfeytors  contra  quis  faye  la  inquisicio  dixeren  an  P.  de  palau  que 
el  lals  auie  percatada,  el  respos  que  a?©  li  ere  mal  et  greu,  et  nere  despa- 
gat.  Mas  que  ho  chimasen  an  A  viues  et  an  b,  pebret,  que  els  ho  auien  feyt 

tot  aquel  mal:  et  axi  aquels  Ar.  viues  et  b.  pebret  ne  uan hoc  de  mort 

per  aquels  malfeytors:  a?©  sab  b.  salat,  p  del  mas,  b.  del  mas,  R  de  mon- 
rog",  R  del  .  ...el  br°  salat,  et  daltres  que  aquests  dirán. 

CXIII.  -Ítem,  ffo  embl:it  I  quantitat  de  brim  de  safra  an  A.  del  val  de 
cubéis,  et  fo  manifest  daquel  furt  en  jacme  metge:  et  en  p.  de  palau  absol- 
uol  lo  dit  ladre,  per  diner  quen  pres,  sens  tota  pena  que  no  sostenhc. 

CXIV.  — ítem,  romas  en  lexiu  I  sort  dalou  el  terme  de  camarasa  que  faye 
sens  al  senyor  rey:  et  en  p.  de  palau  dona  aquela  sort  a  sens,  ab  carta  et 
feu  dir  lo  sens  a  si  metex  per  totz  tems:  et  axi  desereta  lo  senyor  rey  daquel 
sens:  et  aquel  alou  lies  al  col  da  ...  naí?  et  tel  en  p.  moreyl,  et  fan  I  galina 
an  p.  de  palau. 

CXV.— ítem,  En  P,  de  palau  a  rehebut,  aytant  com  he  estat  batle,  lo 
blat  del  senyor  rey,  ab  I  calcada  a  cada  faneca,  et  per  aquela  calcada  ha  de 
trey?  en  cada  kafi9  de  miga  faneca:  et  aquel  ¿trey?  no  na  dat  comte  al  se- 
nyor rey,  ne  a  hom  per  el. 

CXVI.— ítem,  En  P.  de  palau  estant  batle,  faye  metre  les  leudes  en  en- 
cant,  et  faye  les  comprar  a  alguns  de  la  vila,  et  el  tot  hora  auia  sa  part  en 
la  compra,  que  nols  podie  auer  sino  aquel  que  el  volie  et  axi  los  altres  ho- 
mens  no  les  volien  pugar  et  venien  a  gran  menys  cab:  et  per  aquest  frau  lo 
senyor  rey  perdie  cascu  An  XXX  sous, 

CXVIL  — ítem,  rebebe  en  p.  de  palau  CC  sous,  del  dret  del  senyor  i*ey  et 
deis  altres  senyors  que  preñen  part  el  delme  de  camarasa,  per  cobrir  et  per 
adobar  los  truyls  del  mas:  et  daquel  adob  no  ha  feyt  gens,  ans  sa  tengutz 
los  diners  XV  ans  o  pus,  els  se  te  encara:  hon  pren  de  don  et  de  menys  cab, 
lo  senyor  rey  els  altres  senyors,  cascu  an,  de  D  sous  o  de  pus. 

CXVIIL— ítem,  Con  Naluaro,  vepcomte  dager,  asetga  lo  castel  de  mont 
aspro,  qui  es  den  galceran  dangleola,  el  dit  en  galceran  trames  carta  an  p. 
de  palau,  que,  ab  totz  los  homcns  de  la  batlia  que  el  tenie,  vingues  al  castel 
de  mont  aspre  per  leuar  aquels  que  a  tort  lo  tenien  asetgat,  Segons  que  en 
los  ordonaments  de  la  cort  de  barcelona  ere  empres:  et  en  p.  de  palau,  menys 
preoan  los  ordonamens,  noy  volc  anar,  ans  en  contrari  del  castel  asetgat  et 
den  galceran,  trames  tots  los  homens  de  priua  a  ager,  en  ajuda  de  naluaro. 
CXIX. — ítem,  Con  P.  de  palau  fo  alcayt  de  sancta  linia,  et  ahc  cobrada 
la  batlia  de  camarasa,  et  de  cubéis,  et  de  mongay,  Naluaro  ve^comte  dager 
a  vsat  de  mer  empiri  en  lo  loe  de  uilanoua  de  belpug  en  p.  de  palau  ¿pre- 
sent  et  consinte?  daquel  cas  tot  90  quel  dit  naluaro  ya  volgudes  fer:  hon  lo 
senyor  rey  ne  pren  gran  descret  per  colpa  den  p.  de  palau:  et  lo  loe  de  ui- 
lanoua es  el  terme  de  sancta  linia,  et  senyor  de  sancta  linia  a  usat  de  mer 
empiri  en  aquel  loe,  et  no  altre  senyor,  tro  ara,  que  en  p.  de  palau  ho  a 
consentit  al  senyor  naluaro. 

CXX. — ítem,  en  P.  de  palau  estant  batle,  tol  I  tro9  de  térra  plantada 
darbres,  daual  lo  moli  dalgar,  an  P.  andreu:  et  aquest  p.  andreu  sen  clamat 
moltes  vegades  an  p.  de  palau  que  ere  batle,  et  no  na  trobat  neguna  hora 
raho,  ans  so  a  tengut  et  te  for9adament:  a90  sab  G.  salat,  P.  Marti,  B.  pay- 
lares,  et  sien  demanat  an  p.  andreu. 

1907  12 


178  F.    CARRERAS    Y   CANDI 

CXXL  — ítem,  ffo  encolpat  I  hom  de  sancta  linia,  lo  qual  ha  nom  j.  cos- 
coylera,  que  auie  mort  I  hom  de  uilanoua  de  bel  pug-,  que  es  el  terme  de 
sancta  (linia);  et  en  p  de  palau  pres  aquel  hom  et  liural  al  senyor  naluaro 
per  fer  justicia  o  90  que  fer  volgues:  perqué  lo  benyo.  rey  na  pres  gran  dese- 
ret  et  miruanient  de  senyoria,  en  colpa  den  p.  de  palau  estant  alcayt  de 
sancta  linia,  et  batle  de  camarasa,  et  de  cubéis,  et  de  mongay. 

CXXIl  —ítem,  En  p.  de  palau  es  romas  ab  naluaro  seu  et  sos  (son)  hom, 
et  a  raes  lo  loe  de  priua,  que  es  el  terme  de  santa  linia,  en  juridiccio  den 
aluaro  ve9Comte  dager:  perqué  lo  senyor  rey  na  pres  gran  deseret  et  mir- 
uament  de  senyoria  en  trasportar  la  senyoria  del  loe,  ene...  que  per  gran 
obs  que  sie  estat  ....  senyor  rey  ne  a  les  sues  gens  no  an  auda  ajuda  deis 
homens  de  priua:  et  com  naluaro  los  a  (mester)  serviexsen  en  totes  coses, 

CXXIII.— ítem,  Se  abcegada  I  caualeria,  al  senyor  rey,  en  camarasa,  a 
sabut  den  p.  de  palau  tinent  loe  del  senyor  rey,  que  aquela  caualeria  no  he 
estada  seruida  de  lan  en  que  murcia  fo  presa  la  primera  vegada,  que  la 
seruii  nar  Ar.  dartesa  que  la  tenie  per  raho  de  sa  vxor,  et  ara  te  quel 
{aquelL)  feu  en  B  de  fluuia,  et  fa  ajuda  a  la  caualeria  den  R  de  camarasa, 
per  aleuiar  lo  feu  de  magor  carehc:  et  de  lies  caualerics  que  deuen  eser, 
anen  feyt  I,  ab  consentiment  den  P.  de  palau. 

CXXIV.— ítem  Sie  certa  cosa  al  senyor  rey,  que  ha,  et  deu  auer,  host 
et  caualgada  en  totz  los  homens  I  castel  que  es  en  farfanya,  lo  qual  a  nom 
hos:  encara  y  deu  auer  VII  homens  appariatz;  la  qual  cosa  en  Ret  de  cárde- 
na empau,  mentre  tenhc  sancta  linia,  que  no  ho  tenie  per  negu  senyor:  en- 
cara y  a  domenge  et  daltres  coses,  les  quals  coses  foren  donades  al  senyor 
rey,  per  en  Ret  de  cardona,  en  los  canbis  de  sancta  linia:  et  axi  com  el  o 
auie,  o  deu  auer  lo  senyor  rey:  la  qual  cosa  val  de  renda  de  CCCC  a  D  sous 
cascu  An:  et  ala  perduda  lo  senyor  rey,  depus  que  p.  de  palau  tenhc  lo 
castel  de  sancta  linia,  et  preenso  en  B  de  fluuia,  a  don  et  a  menys  preu  del 
senyor  rey. 

CXXV.— ítem,  Es  certa  cosa,  que,  en  lo  terme  de  sancta  linia  Son  lo 
castel  de  priua,  et  vilanoua  de  bel  pug,  et  cesauelanes,  et  certardit,  et  mo  • 
ragúes,  et  monclus,  et  castelnou,  en  los  quals  loes  senyor  de  sancta  linia  a 
et  deu  auer  fadiga:  en  los  quals  loes  sa  feytes  vendes,  que  son  don  et  dese- 
ret del  senyor  rey,  axi  com  priua.  que  vene  en  B.  de  mirauet  et  compral 
en  p.  de  palau  estant  hoñcial  del  senyor  rey,  amagan  la  fadiga  et  lo  ter? 
del  preu  que  lo  senyor  rey  ue  deu  auer:  et  non  fo  demanat  lo  senyor  rey, 
ne  hom  per  el. 

CXXVI.  -ítem,  Dix  en  P.  de  palau  an  G.  de  fluuia  el  ne  prega,  que 
fes  hociure  Ar.  viues,  que  si  no  ho  faye,  que  el  no  podie  auer  son  dret  en 
esta  honor,  que  aquel  Ar.  viues  eie  tant  rahonador  deis  dretz  de!  senyor 
rey,  que  los  dretz  den  G.  de  fluuia  ne  vallen  menys  molt:  et  en  G.  de  fluuia 
no  ho  volhc  consentir,  ans  li  dix  que  y  faye  gran  falsia  et  gran  baya  en  90 
que  parlaue,  que  sagrament  et  homatge  auie  feyt  a  el  et  an  B.  R.  de  mon- 
cenis,  que  mal  ne  don  no  farie,  ne  percafarie,  an  Ar.  viues:  et  sobra  aques- 
ta raho  en  G.  de  fluuia  repta  de  baya  an  p.  de  palau  et  el  no  sen  volhc  es- 

condir:  a^o  sab  en  G   de  fluu'a  et  en  P.  de et  en  Mateu  gomar  et  en  P. 

de  palau  fyl  den  G  et  en  R.  de  camarasa  caualer  et  en  B.  R.  de  moncenis 
caualer  P 

CXXVIL— ítem,  En  P.  de  palau  consentí  en  son  alberhc,  que  en  bgr.  de 


POLÍTICA  MITJAEVAL  Á"  CAMARASA  179 

fluuia  ab  daltres,  que  hoceysen  A.  viues  et  asignaren  homes  que  ho  fesen: 
et  en  p.  do  palau  non  feu  saber  re  Ar.  viues,  ans  segon  que  dien  alguns  que 
a  aquel  congitament  foren  en  p.  de  palau  nere  hordenador:  afo  sab  B.  sa- 
lat,  p.  agostí,  p.  argot,  p.  salcndi,  br.  saluestri. 

CXXVIII. -ítem,  ffo  feyta  venda  en  cesauelanes,  que  vene  enR.de 
guardia  al  abat  de  bel  pug,  la  qual  cosa  val  de  renda  de  CC  a  CCC  sois,  et 
non  fo  demanat  lo  senyor  rey,  ne  hom  per  el,  ans  11  fo  amagada  la  fadiga  et 
lo  ter?  del  preu  quen  deu  auer,  per  raho  del  castel  de  sancta  linia. 

CXXIX.  — ítem,  Lo  senyor  rey  ha,  et  deu  auer,  XXII  pareyls  de  galines 
ab  lurs  fogaces,  en  camarasa,  cascu  an,  per  la  castlauia  den  guerau  ala- 
nian;  et  en  p.  de  palau  no  na  dat  comte  al  senyor  rey  sino  de  XII  pareyls 
cascu  an 

CXXX.— ítem.  En  p.  de  palau  sa  pres  la  sal,  quel  senyor  rey  ha  en  les 
salines  de  camarasa,  aytant  tems  com  ha  estat  batle,  et  diu,  que  ab  los  do- 
menges  la  li  dona  lo  senj'^or  rey:  et  per  afo  deu  el  mostrar  la  carta  si  es  axi: 
et  val  aquela  sal,  cascu  An,  C  sois  o  pus. 

CXXXL— ítem,  En  p.  de  palau  agüe  carta  del  senyor  rey  que  derocas  la 
cort  de  fiuuia  tan  fortment,  que  totz  los  salamons  arencas:  a^o  11  fo  manat 
sotQ  pena  de  cors  et  dauer.  et  en  p.  de  palau  ab  los  homens  de  la  batlia,  ana 
a  la  cort  de  fluuia,  et  derocarcnne  I  partida  de  les  cases  et  de  la  tore  et  del 
castel,  do  mig  a  ensus,  et  romas,  de  la  tore,  tota  la  hobra  de  pedra  et  mor- 
ter,  et  lo  cafareg  sancer:  et  com  los  homens  ho  volgren  derocar.  dix  los  en 
p  de  palau,  ques  nanasen  que  el  y  logarie  piquers  que  o  derocarien  et  de- 
pux  non  feu  re;  et  axi  romas  sancer  tota  la  hobra:  et  com  la  host  ne  mouie 
feu  cridar  per  LX  sois,  que  negu  hom  noy  metes  foc  a  re,  no  sen  portas 
fusta:  porque  en  G   do  fluuia  c  cobra  tot  sencer,  com  la  guerra  fo  pasada. 

CXXXII.— Iiem,  Dix  en  P  de  palau  an  p  de  coreo,  caualer  den  G.  de 
fluuia,  et  anar  A  de  cercos,  batle  en  cubéis  per  en  G.  de  fluuia,  que  si  nar 
A  viues  no  fos  vengut  a  la  cort  de  fluuia  com  la  derocauen,  que  no  agüe- 
ren tocat  al  castel  en  re.  Mas  que  nar.  Ar.  viues  dix  an  p  de  palau  dauant 
I  porter  quey  auie,  que  el  lo  nascuarie  ab  lo  senyor  rey:  et  axi,  que,  mal 
son  grat,  auie  aut  a  fer  90  que  feyt  y  auie:  et  per  aquesta  raho  A.  viues,  ne 
anat  en  va  a  rehet  de  mort  per  alguns  parens  den  G.  de  fluuia,  jasie  que  en 
B.  te  per  escusat. 

CXXXIII.— ítem.  En  G.  jornet  de  cubéis,  fo  encolpat  que  agües  forjada 
I  macipa  et  en  P.  de  palau  absoluel  per  CCC  sois  que  nague, 

CXXXIV.— ítem,  ffo  encolpat  I  hom  de  merita,  que  auie  nom  bonet,  que 
auie  forjada  I  ynfanta:  et  sino?  fo  enquesta  la  ueritat  sobro  aquel  feyt  en 
P.  de  palau  pengal  sens  sentencia, 

CXXXV.-Item,  En  P.  de  palau  feu  venir  al  loe  do  (?a  figuera  que  es  seu, 
et  en  Br.  dagromont,  Ar°  de  fluuia,  depus  agüen  mort  en  G.  policer;  et  feu 
venir  a  loe  en  G.  gomir,  et  feu  fer  Sagrament  et  homanatge  an  G.  gomir, 
que,  negun  tems  no  vindrie  contra  aquels  que  en  G.  pelicer  auien  mort:  a^o 
feu  en  p  de  palau  menys  proan  los  manamons  feytz  a  el,  del  senyor  rey 
nanfos,  et  del  senyor  rey  en  jacme,  denantar  contra  aquels  homeyers  que  a 
la  mort  den  G.  pelicer  foren. 

CXXXVI.  — Ítem,  Con  foren  juratz  los  hordonamens  a  la  cort  do  barce- 
lona,  com  lo  senyor  rey  en  jacme  fo  vengut  de  sicilia,  1  hom  que  estaue,  ab 
en  p.  de  palau,  a  9a  figuera,  lo  qual  a  nom  B,  doUorola,  hocis  I  hom  dalgo- 


180  F.    CARRERAS   Y    CANDI 

re:  et  pux  en  p  de  palau  tenhc  aquel  en  son  alberhc,  a  priiia,  et  a  Qa  Agüe- 
ra, et  a  camarasa,  et  li  dona  mengav  et  vestir,  no  esguardantne  temen  la 
pena  posada  ds  hordonamens,  contra  aquels  que  sostinrien  homeyers  ne 
altre  malfeytors. 

CXXX VIL— ítem,  T.et  de  miraiiet  escuder  den  p.  de  palau,  feu  lies  na- 
fres a  I  carnicer  dalgere  per  raho  com  los  demanaue  diners  quels  auie  re  - 
tutz  en  carn  el  tems  deis  hordonamens:  per  la  qual  cosa  en  p.  de  palau,  dix, 
que  aquel  escuder  no  sable  que  seré  feyt,  que  anat  sen  ere:  en  aquela  saho 
en  P.  de  palau  teniel  en  son  alberhc  a  camarasa,  et  fa  encara  hu}^ 

CXXXVIII.  — ítem,  Dintre  aquest  tems  desús  dit,  A.  moreyl  de  camara- 
sa, emblá  I  bestia  somerina  an  B.  de  flix  de  behenija  el  dít  b.  de  flix  seguí 
aquel  ladre  et  conseguil  a  cernerá,  que  auie  veñuda  la  bestia  et  malmeses 
los  diner,  et  amenasel  pres  a  camarasa,  et  meslo  en  poder  del  batle,  quel 
tenhc  pres  II  meses  o  pus,  et  confesa  que  auie  feyt  aquel  malfeyt:  et  en 
P.  do  palau  absoluel,  sens  tota  pena  que  non  sostenhc,  ne  feu  fer  neguna 
emena  a  aquel  que  lo  don  auie  pres. 

CXXXIX,— ítem,  Dins  aquest  tems,  foren  emblatz  I  quantitat  de  diner 
an  Vidal  cap  de  ferré  de  camarasa  et  fou  encolpada  I  fyla  den  Maten  redon, 
et  fo  escorcoylada,  et  trobaren  len  el  si  II  sois  VII  obran,  ligatz  en  I  pedag, 
et  atorga  et  confesa  la  dita  ynfanta  que  aquels  diners  auie  terytz  I  borsa  en 
casa  den  vidal  cap  de  ferré  hon  nauie  molg,  mas  que  ela  non  pres  pus:  et 
en  p,  de  palau  absoluela,  sens  tota  pena  que  non  sostenhc  per  la  senyoria. 

CXL.  — ítem,  G.  guarner  de  ga  sentiu  embla  I  capa  an  R,  lopel  de  cama- 
rasa,  et  fo  pres  tlncnt  la  capa,  et  liurat  an  P.  de  palau  et  atorga  et  confesa 
sens  turment,  en  la  preso,  que  auie  feyt  aquel  furt:  et  en  p.  de  palau  ab- 
soluel  sens  tota  pena  que  non  sostench. 

CXLI.-Item,  An  G.  dec;  soler,  <^abater  en  camarasa,  foren  robatz  ben 
XXX  pareyls  de  (jabates  el  terme  de  gerb,  per  alguns  homens  Jarmens  de 
la  val  dager:  et  a  bren  de  tems  de  la  robarla  feyta,  I  daquels  robadors  fo  en 
la  vila  de  camarasa  et  fo  conegut  per  aquel  que  auie  perdudes  les  ^abates, 
et  feulo  pendre  a  aquel  que  tenie  loe  de  batle  per  en  p.  de  palau:  et  aquel 
robador  cal(;aue  I  pareyl  daqueles  (jabates  que  lo  qabater  auie  perdudes, 
segons  que  prouaue  per  homens  de  son  mester:  et  en  p.  de  palau  absolue 
aquel  robador  sens  tota  pena  que  non  sostenhc:  et  aquel  G.  dez  soler,  qui 
here  estat  robat,  dix  an  p.  de  palau  com  lo  absoluie  sens  que  dret  noy  ere 
vist:  et  per  aquesta  raho  en  p.  de  palau  pres  aquel  G.  dez  soler  que  ere  es- 
tat robat,  que  non  volc  pendre  fydes  ne  manleuadors  tro  al  castel  lague 
pugat:  et  axi  en  p.  de  palau  ahonta  aquest,  envían  lo  robador,  que  non  volc 
dar  dret,  axi  com  fer  deuie, 

CXLII.  — ítem,  Sibilia  de  na  clauerola  embla  I  cabatz  pie  doliues  a  na 
amaldana,  et  fo  presa  ab  lo  furt,  et  liurada  an  p.  de  palau:  -et  el  absoluela, 
sens  tota  pena  que  non  sostenhc. 

CXLIII— ítem,  Eligsen  de  la  be(,'a  embla  garbes  a  I  seruent  den  p.  de 
palau  fyl  den  G.,  et  fo  confesa  del  dit  furt:  en  p.  de  palau  absoluela  per 
diner,  sens  altra  pera  que  no  sostenhc. 

CXLIV.- ítem.  La  vxor  den  Ar.  de  casteylo  de  camarasa,  fo  prouada 
que  auie  emblada  I  galina:  et  en  p.  de  palau  absoluela  per  XX  sois,  sens 
altra  pena  que  non  sostenhc. 

CXLV.— Ítem,  Ret  de  la  tore  trenca  lo  monestir  de  belpug  veyl,  et  tra- 


fOLÍTiCA  MITJAEVAL  A  CAMARASA  l8l 

guen  gran  re,  et  fo  confes  daquel  furt:  et  en  p.  de  palau  absoluel  per  XX 
sois,  sens  altríi  pena  que  non  sostenhc. 

CXLVl.  -Ítem,  Lo  fyl  den  G.  jorda  fo  encolpat  que  auie  treytz  nioltons 
del  coral  den  halaguer  blanhc  et  aquels  quiis  auien  perdutz  vengren  al  loe 
tinent  de  batle  per  en  p.  de  palau  et  mostrarenli  present  aquels  malfeytors, 
et  clamarensen  quels  preses:  et  aquel  loe  tinent  de  batle  dey  tant  alarga- 
ment  tro  aquels  malfeytors  sen  foren  anatz:  et  axi  están  banditz  que  no  sen 
e  poguda  dar  raho  nc  justicia. 

CXLVil.—  ítem,  Eligsen  de  la  be^a  emblaue  venema  venemada  an  jouan 
anií^rgos,  de  nit;  et  presla  en  la  malafeyta,  et  amenala  dauant  en  p.  de  pa- 
lau fyl  den  G,,  que  tenie  loe  de  batle  per  en  p.  de  palau,  et  mesla  en  son 
poder:  et  at^uest  batle  absoluela  per  diner  que  nague,  sens  altra  pena  que 
non  sostenhc. 

CXLVlIl.-ltem,  Lo  ffyl  den  B  fferrer  del  cigar,  embla  blat  batut  en  la 
era  den  Ar.  niarcuhtz  que  fo,  et  fon  bandit.I  long  tems:  et  pux  en  p  de  pa- 
lau absoluel  daquel  ladronei  per  XV  sois  que  nahc. 

CIL.-Item,  En  p  de  palau  agüe  XX  sois  den  p  dalos,  per  cois  que  auie 
emblades. 

CL.-Itcm,  En  p.  de  palau  agüe  X  sois  I  fyl  den  G.  de  qucralt,  percebes 
que  auie  emblades. 

CLL— ítem,  En  p.  de  palau  agüe  IX  sois  mig,  I  ffyl  den  B.  dalos,  per 
cebes  que  auie  emblades 

CLII.-Item,  En  p.  de  palau  agüe  L  sois  I  juheu,  per  raho  cora  auie  em- 
blada  I  pe^a  de  leng. 

CLIIL— ítem.  En  p.  de  palau  agüe  XV  sois  den  R.  paylares  per  rayms 
que  auie  emblatz. 

CLIV.-Item,  En  p.  de  palau  agüe,  depus  ahc  comtat,  LXX  sois  de  na 
molina,  que  fo  encolpada  que  auie  ferida  sa  mare  et  comta  en  lan  que  co- 
lie  MCCXCV. 

CLV.— ítem,  En  p.  de  palau  agüe  XXV  sois  den  balaguer  valen^a,  per 
raho  de  calonia,  que  auie  donat  I  puyada  an  Ar.  de  la  bega  en  la  plaga:  et 
achne  lo  jutge  V  sois. 

CLVI.  -  ítem.  En  p.  de  palau  agüe  XXXV  sois  den  B.  damalda,  de  calo- 
nia, que  auie  aleherat  I  vexel  de  vi  an  p  damalda:  et  achne  lo  jutge  V  sois. 

CLVII.-Item  En  p.  de  palau  agüe  XV  sois  den  B.  paylares  per  peyera 
tolta:  et  achne  lo  juge  V  sois. 

CLVin.— ítem,  en  p.  de  palau  agüe  X  sois  de  la  vxor  den  po  alegret  fil 
den  A.  alegret  per  peyora  tolta:  et  ahine  lo  jutge  II  sois. 

CLIX.— ítem.  En  p.  de  palau  agüe  XX  sois  den  Ret  bru,  per  peyora  tolta: 
tro  aci  vssa  de  batlia  en  p.  de  palau  et  coylli,  depiis  ahc  comtat  et  fo  ven- 
gut  en  Br.  dez  mas  procurador  del  senyor  rey,  quel  desposey  de  la  batlia. 

CLX. — ítem,  abaus  que  aquest  comte  derrer  fos  feyt  per  en  p.  de  palau, 
de  lan  de  MCCXCV  tro  al  dia  que  en  Br.  dez  Mas  lo  desposey,  ja  abans, 
en  p.  de  palau  here  batle,  et  fo  emblat  I  quantitat  de  brim  de  safra  a  I  proom 
que  estaue  a  cubéis  et  foren  manifests  daquel  ladronici  B  ffyl  de  na  ff»  deis 
bous  et  agremont  fferrer:  et  en  p.  de  palau  absoluels,  per  dincr  que  nague, 
sens  tota  pena  que  non  sostengren:  et  costa,  an  aquel  que  entra  en  lalberc, 
XV  sois:  et  costa,  a  aquel  que  esperaue  defora,  C  sois. 

CLXL— ítem,  Ffo  emblat  I  quantitat  de  blat  el  cigar  de  cubéis,  et  foren 


182  F.   CARRERAS  Y   CANDI 

manifests  daquest  furt  B.  de  la  capia,  bno  Marti  P»  de  na  maylola,  et  ba- 
laguer  cornet:  et  en  p.  de  palan  absoluels  per  diner  que  nague,  sens  altra 
pena  que  non  sofriren:  et  costa  an  B.  de  la  tapia  L  Mac;modines:  et  costa  an 
bno  marti  XL  sois,  et  an  perico  de  na  maylola  LX  sois,  et  an  balaguer  cor- 
net LX  sois. 

CLXÍL  — ítem,  En  R.  mascaro  fyl  den  Ar  ,  feri  ab  lo  puyn  an  Ar.  de  ga- 
mita en  la  plapa  de  camarasa,  era  presencia  de  molt  hom:  aQo  vehe  A.  viues 
et  daltres  que  el  dirá:  et  en  p.  de  palau,  estant  batle,  no  len  na  feyta  de- 
manda per  rabo  com  he  son  cunyat:  hon  lo  senyor  rey  ne  pert  son  dret. 

CLXIII.  -  Jtem,  aquest  R.  mascaro  desús  dit,  feri  del  puyn  el  cab  an 
B.  paylares,  en  la  pla^a  de  camarasa,  em  presencia  de  molt  hom:  et  en  p.  de 
palau  no  le  na  feyta  demanda,  per  raho  com  he  son  cunyat:  hon  lo  senyor 
rey  ne  pert  son  dret. 

CLXIV.— ítem,  En  p  do  palau  a  absolt  R.  del  colel,  que  here  prouat  que 
auie  mort  I  hom  de  muñes 

CLXV  —ítem,  En  p.  de  palau  a  absolt  p.  dalmalda,  que  era  estat  en  la 
vila  de  camarasa  a  la  mort  de  I  hom  que  auie  nom  miro,  et  abone  daquesta 
absolucio  C  sois 

CLXVI.— Ítem,  En  p.  de  palau  a  absolta  1  fyla  den  Mateu  redon,  que  fo 
prouadaet  confesa  que  auie  emblatz  Iquantitat  de  diner  an  vidalcab  de  fere. 

CLX VII.  —  Ítem,  En  p  de  palau  absolue  C.  lambart,  que  auie  mort  I  hom 
en  la  vila  de  camarasa  qne  auie  nom  miro   et  achne  CXL  sois. 

CLXV] II.— ítem,  Es  fama  publica  que  en  p.  de  palau  a  feyt  hociure  en 
p.  salendi,  et  apar  per  ver  com  en  p.  de  palau  aso  feitz,  et  sostengutz  aquels 
homeyers  a  priua  et  a  (ja  íiguera,  que  son  loes  seus,  dépus  agren  feyc  aquel 
homey,  et  viurenlos  aquels  homeyers  a!  castel  de  priua  ab  en  p.  de  palau 
ensems,  que  y  ere  en  Bu»  metge  de  vilanoua,  A.  bru  mulner,  et  balaguer 
dager  de  sancta  linia,  et  b.  excrnit  de  camarasa  et  daltres  que  aquests 
dirán. 

CLXIX.  — ítem,  En  p.  de  palau  estant  batle,  tolgue  I  sort  de  térra  plan- 
tada doliues  an  ff.  mayler,  sens  colpa  et  sens  raho,  et  as  feyt  taylarlos  ho- 
liuers  et  encara  no  li  volc  redre  la  térra  et  te  las  forjada:  et  aquel  ff.  may- 
ler la  pregat  et  feyt  pregar  que  li  tornas  la  sua  cosa,  et  el  no  la  li  a  volguda 
redre:  a^o  sab  en  b  salat,  que  e  estat  en  aquels  ...  gadors,  et  daltres  que  el 
dirá. 

CLX X.  — ítem.  En  p.  de  palau  a  feyt  que  alguns  que  pledegauen  en  cu- 
béis per  raho  de  careres,  per  nom  en  B.  de  meya  et  en  b  pasqual,  que  pie- 
dejaven  I  carera  de  que  deuien  pledejar  em  poder  del  batle  del  senyor  rey," 
et  en  p.  de  palau  amagan  los  dretz  del  senyor  rey,  dix  que  aquel  pleyt  de- 
uie  anar  em  poder  de  la  cort  den  G.  de  fluuia,  que  aQO  no  abe  acustumat 
que  pleyt  de  careres  anas  em  poder  de  castela. 

CLXXI.— ítem,  en  p  del  mas,  paer  de  camarasa  en  aquel  tems,  ab  los 
altres  paers  et  ab  daltres  proomens,  protestaren,  ab  carta  publica  an  p.  de 
palau  batle,  que  el  enantas  contra  en  p.  salendi  per  dret  per  raho  de  la 
barayla  que  agüe  ab  en  jo  amargos:  et  el  noy  volc  enantar  en  re. 

CLXXII.  — ítem,  Daquesta  raho  metexa  li  protesta,  en  Soler  clergue, 
per  raho  de  lencalcz  que  en  salendi  li  feu,  ab  lespaa  treyta,  et  en  p,  de  pa- 
lau noy  enanta  en  re. 

CLXXIIT.— ítem,  Con  en  jouan  amargos  ahc  audes  noues  ab  en  p.  sa- 


POLÍTICA   MITJAEVAL    Á   CAMARASA  183 

lendi,  aquel  jouan  ana  dauant  en  p.  de  palau  batle,  et  feuli  mostra  et  cla- 
mas com  aquel  en  p  salendi  1¡  auie  dat  ab  lo  puyn  et  li  mena^aue  decz  cors 
a  tolre  et  demana  lo  dit  jo  an  p.  de  palau  batle  del  senyor  rey,  quel  fes 
aseg'urav  den  p.  salendi,  o  que  li  dixes  si  lig  porie  teñir  segur  per  lo  senyor 
ley,  que  sino  cercarie  senyor:  et  en  p  de  palau  respos  que  no  lig'  podie  te- 
ñir segur,  et  ques  nanas  et  cercas  senyor:  encara  dix,  en  p.  de  palau,  que 
volrie  que  X  homens  jag-ues  morts  en  la  pla^a,  que  el  no  si  farie:  aQO  dix 
en  menys  preu  de  la  scnyoria  del  senyor  rey;  et  en  aquel  tems  en  p,  salen- 
di, ere,  ab  en  p.  de  palau,  de  casa  sua  et  de  son  alberlic. 

CLXXIV.  -  ítem,  por  lencalcz  que  en  p  salendi  feu  ab  lespaa  treyta  an 
Br.  soler,  clerg-ue,  per  ociure,  en  p.  del  mas,  paer  ladonhcs  en  camarasa, 
ana  denant  A  margalit  batle  per  en  p.  de  palau,  et  protestan,  ab  carta 
publica,  que  enantas  per  dret  contra  en  salendi,  axi  com  batle  deuie  fer, 
en  preses  seguretat:  et  aquel  batle  no  enanta  en  re  contra  aquel. 

CLXXV.— Ítem,  Con  les  noucs  foren  estados  den  jo  amargos  et  den  sa- 
lendi, en  p.  del  mas  paer  en  aquel  tems,  ana  denant  Ar.  margalit  batle  per 
en  p.  de  palau,  et  protestali  ab  caita  publica,  que  enantas  contra  en  p.  sa- 
lendi per  dret:  et  el  non  feu  re. 

CLXXVÍ.  -ítem,  Aquest  en  p.  del  mas  a  feytes  protestacions  anar 
Ar.  margalit,  de  moltes  rahous,  ab  cartes  publiques,  les  quals  aquest  p.  del 
mas  mostrara  com  demanat  ne  sera:  per  les  quals  protestacions  Ar  marga- 
lit he  digne  de  perdre  II  milia  sois  o  pus. 

CLXXVII.— ítem,  En  p.  de  palau  pres  en  B.  marti  et  son  fyl,  per  rahó 
com  li  demanaue  per  quels  tolie  I  tro?  de  tera  plantada  de  safra  al  pía  des- 
pina, et  pux  Solueli:  mas  nols  rede  lo  safranar,  ans  la  espletat  V  ho  VI  ans, 
que  nol  sen  vollic  dar  jutge^:  ac^o  sab  B.  salat  p.  del  mas,  G.  salat. 

CLXXVIII — ítem,  Ffo  feyta  I  inquisicio  en  camarasa  et  en  cubéis  et 
en  mongay,  per  en  B.  decz  prior  de  pons,  saui  en  dret,  de  la  qual  inquisi- 
cio tenhc  be  en  p  de  palau  III  milia  sois  o  pus  que  son  romases  á  leuar  en 
colpa  den  p  de  palau,  et  deu  dar  córate  deis  leuatz,  et  deis  a  leuar  hon  jaén. 
CLXXIX.— ítem,  Con  en  G.  jafer  jutge  del  senyor  rey,  et  en  Br.  decz 
mas  procurador  del  senyor  rey,  foren  a  camarasa  per  fer  inquisicio  contra 
en  P-.  de  palau  et  lagueren  desposeyt  de  la  batlia,  dix  en  p  de  palau,  de- 
nant los  sobredits  que  Ar.  viues  li  auie  percatada  aquela  inquisicio  et  que 
non  podie  pasar  menys  que  en  la  plasa  saurie  a  portar,  et  quey  romandrie 
el  ho  el  mortz:  et  encara  li  dix  daltres  páranles  vilanes:  et  sobre  aqüestes 
noues  los  sobre  ditz  jutge  et  procurador  del  senyor  rey  posaren  mananieut 
an  p.  de  palau  de  part  del  senyor  rey,  sotz  pena  de  M  morabatins,  que  el 
ne  hom  de  sa  pait  no  dixes  ni  fes  mal  anar  A.  viues  ne  hora  de  sa  part, 
neis  dives  neguna  vilania:  et  aquest  manament  feyt,  p."  de  palau  f>l  den 
p.  et  perico  de  palau  alcayt  de  lorenz,  vengren  ab  homens  estranys,  de  lo- 
rencz  et  de  sancta  linia,  ct  ab  la  companya  den  p  de  palau  et  ab  daltres  de 
camarasa  de  part  den  p.  de  palau,  vengren  en  la  plaga  de  camarasa  et  re- 
queriren  A.  viues  axi  com  per  hociure,  cridan  tuyt  moltes  vegades  «Muyre 
Muyre»:  et  en  p.  hargot  tinent  loe  de  batle  en  camarasa  per  en  R.  de  pug- 
uert,  ab  gran  re  domens  de  la  vila,  paras  denant  els  manan  de  part  del 
senyor  rey  que  nos  moguesen:  et  els  menys  prean  lo  dit  batle  et  los  mana- 
mens,  no  sistauen  de  requere  an  A.  viues:  mas  quey  auie  tans  homens  que 
els  no  podien  pasar  an  A  viues;  mas  no  romas  en  els:  perqué  en  p.  de  pa- 


184  f.    CARRERAS  Y   CANDÍ 

lau  a  trencat  los  manamens  desús  ditz  et  he  caut  (es  caygut)  en  la  pena  deis 
M.  morabatins. 

CLXXX. — ítem,  En  p.  de  palau  dix.  B.  qa  tore  que  no  podie  estorce 
A.  viues  que  el  nol  fes  hociure. 

CLXXXI.— ítem,  En  B,  del  mas  et  en  B.  salat  compraren  les  rendes 
quel  senyor  rey  pres  en  la  batlia  de  camarasa  et  en  p.  de  palau  que  ha  part 
el  delme  de  camarasa,  ab  los  castlans  enseras,  volgresen  pendre  lo  delme 
de  les  honors  del  castel  de  segura,  que  es  cabalar  del  senyor  rey  et  cosa 
apropiada:  els  compradors  sobre  ditz  vengren  an  p.  argot  tinent  loe  de 
batle,  et  den  viureuol  et  dixerenli  que  el  vedas  an  p.  de  palau  et  ais  cast- 
lans qne  nos  prenguesen  aquel  delme,  que  del  senyor  rey  ere  cabalar;  el 
dit  batle  mana  á  totes  les  parts  que  noy  tocasen:  et  que  aquel  delme  fos 
comanat  a  I  proom  de  la  vila,  tro  que  fos  vist  de  qui  deuie  eser:  et  a(^o 
mana  sotz  pena  de  C  morabatins:  et  feune  fer  carta  publica:  et  en  p.  de 
palau  malament  et  sobrera,  presse  la  VIII  part  daquel  delme,  menys  prean 
lo  manament  et  la  pena  posada  per  lo  dit  batle. 

CLXXXII.— Ítem,  En  lauque  corle  MCCXCVI,  en  p.  de  viureuol  de 
leyda,  compra  les  rendes  de  la  batlia  de  camarasa  et  mesi  plegador  en  vidal 
cab  de  fere  de  camarasa:  et  aquel  vidal,  plegan  et  demanan  les  rendes  del 
senyor  rey,  et  cobran  algunes  que  al  senyor  rey  eren  estades  abcegades 
long  tems.  En  p.  de  palau  vehne  en  la  pla(,'a  et  dix  an  vidal  cab  de  fere, 
que  perqués  metie  a  demanar  pus  enant  quels  altres  compradors  de  rendes 
no  fayen,  que  per  cert  crehegues  que  lo  cors  ne  pendrie:  et  dix  lo  dit  en 
vidal,  que  el  no  demanaue  sino  dret  del  senyor  rey,  et  (jo  que  esguardaue 
a  la  compra  den  viureuol. 

CLXXXIII.— ítem,  En  p.  de  palau  a  plegat  lo  monedatge  en  la  batlia  de 
camarasa,  en  lan  que  corle  MCCXCVI,  sens  que  no  mostra  que  el  agües  loe 
de  coylidor,  más  que  les  gens  Ion  cichegren  axí  com  el  los  o  deye  de  páran- 
la; et  com  ahc  leuat  tot  90  que  just  here  de  leuar,  presse  a  pe\  orar  pubyls 
et  viuues  (dudes)  que  no  poseyen  re,  ne  en  la  térra  del  senyor  rey  aquels 
aytals  no  paguen  re:  et  aquels  apelarense  al  senyor  rey  et  ferenne  fer  car- 
ta publica:  et  el,  per  la  apelacio,  nos  volc  estar  de  peyorar  et  de  uendre 
lurs  bens:  et  encara,  per  III  cartes  que  vengren  del  senyor  rey,  al  coylidor 
del  monedatge,  que  coylis  en  esta  batlia  axi  com  se  pagaue  en  los  altres 
loes  del  senyor  rey,  et  en  p  de  palau  no  volc  hobeyr  neguna  de  les  rahons 
desús  dites  que  no  peyeras:  et  a  leuats  CC  morabatins  ó  pus^  part  la  apela- 
cio feyta,  menys  prean  los  manamens  del  senyor  rey  et  la  apelacio.  Mas  de 
negu  pubil  ne  viuua,  que  sien  de  sa  part,  ne  stiguen  ab  el  a  abcegar  los 
dretz  del  senyor  rey>  no  na  leuatz  negu,  ne  forfatz:  et  aní  lexats  á.  leuar 
que  son  justz  de  leuar, 

CLXXXIV.  — ítem,  En  p.  de  palau  menafa  an  ff.  bagay  que  11  farie  trer 
la  vida  del  cors,  per  raho  com  aquel  ff.  auie  segelat,  ab  lo  segel  de  la  vila, 
los  tortz  et  los  deseretz  que  lo  senyor  rey  pren  en  la  batlia  de  camarasa, 
que  los  paers  de  camarasa  trametien  escritz  al  senyor  rey:  et  ab  aquels  que 
seguexen  la  sua  volentat,  per  la  sobre  dita  raho  tolhc  lo  segel  an  ff.  ba- 
gay, que  lauie  tengut  be  XX  ans  per  lo  como  {comú)  de  la  vila,  et  comanal 
an  A.  argot,  que  es  nodrit  seu  et  de  casa  sua,  per  90  que  neguna  escriptura 
na  pegues  hom  trametre  al  senyor  rey,  segelada  ab  lo  segel  de  la  vila,  que 
el  no  la  sabes. 


POLÍTICA   MITJAEVAL  A  CAMARASA  185 

CLXXXV.  — ítem,  En  p,  de  palau,  contraste  et  fa  contrastar  a  aquels 
que  son  de  sa  part  et  ajudadors  seus  et  congitadors,  a  abceg-ar  los  dretz  del 
senyor  rey,  que  no  age  paers  en  camarasa,  ne  en  cubéis,  los  quals  y  son 
acustumat  deser  C  ans  a  o  pus:  et  per  90  com  en  camarasa,  et  en  cubéis, 
sauie  feyt  hordonament,  et  atorgat  per  cascuna  vniuersitat  et  deis  loes, 
que  si  negu  hom  sable  tort  ne  deseret  quel  senyor  rey  preses  en  la  batlia 
de  camarasa  que  i  dlxes  ais  paers  et  els  que  ho  manifestasen  al  senyor 
rey,  et  per  treucar  aquest  hordonament,  fa  el  contrastar,  que,  paers  no  y 
age,  et  totz  los  demes  que  o  contrastean  aquest  ordonament  layant  jurat: 
et  aquest  hordonament  seré  feyt  per  90,  com  negu  hom  de  la  batlia  do 
camarasa  no  ho  saue  dir  al  senyor  rey,  tort  ne  deseret  que  preses,  tant  he 
gran  lo  poder  den  p.  de  palau  en  la  batlia  de  camarasa  et  ..  torn  dalen?  ais 
homens  de  fluuia  que  son  cuyatz  seus  que  menacen  dociure  a  tot  hom  que 
lur  (Liar  ó  Liure)  re  contra  en  p,  de  palau  per  gran  tort  que  el  face  et  he 
tant  uer  que  noceyren  en  G.  pelicer  que  ere  et  deis  bons  homens  de  cama- 
rasa  que  morí  per  90  com  auie  dit  al  senyor  rey  narafos  alguns  tortz  que  lo 
senyor  rey  prenie  en  la  batlia  de  camarasa  per  en  p.  de  palau. 

CLXXXVI. -ítem  Sapie  lo  senyor  rey  que  de  la  absolta  que  en  p.  de  pa- 
lau diu  que  11  feu  lo  senyor  rey  namfos  de  la  inquisicio  que  nexamen  peri9 
de  sala  noua  hau^e  feyta,  lo  senyor  rey  namfos  la  reuoca  á  la  cort  de  mon- 
so  et  li  tolhc  la  batlia  que  auie  cobrada  et  la  comana  an  G.  gomir  et  hor- 
dena  que  li  f os  feyta  inquisicio  et  aqixela  que  ja  ere  feyta  vingues  á,  execu- 
cio  et  quen  fos  ponit  per  dret. 

CLXXXVI.— ítem,  Sie  merce  del  senyor  rey  que  li  placie  veher  la  inqui- 
sicio, que,  naxamen  peri?  de  salanoua,  feu  an  p.  de  palau,  per  90  com  en 
aquela  ha  tant  prouat  que  el  a  feyt  malament  contra  lo  senyor  rey  en  jac- 
me  9a  ab  enrere,  et  contra  lo  senyor  rey  en  pere  pare  nostre,  et  contra  los 
pobles  a  el  comanats,  que  uos  senyor  et  lo  uostre  conseyl.  conexeretz,  que 
el  no  ha  dret  en  cors  ne  en  auer,  part  tot  90  que  depux  a  feyt,  perqué  deu 
eser,  tot  quant  ha,  confyscat  a  uos,  et  encara  no  y  bastara  a  tant  com  vos  a 
emblat. 

CLXXXVIII.— ítem,  lo  disapte,  III  dies  abans  que  en  p.  salendi  moris,  en 
p.  salendi  seye  en  la  pla9a  de  camarasa  et  faye  legir  I  carta  del  senyor  rey 
en  la  qual  se  contenie  quel  senyor  rey  manaue  ais  homens  de  camarasa  et 
de  cubéis  et  de  mongay,  emfre  les  altres  coses  que  en  la  carta  eren  conten- 
gudes,  que  defenesen  et  cmparasen  en  p  salendi  contra  totz  homens  que 
mal  li  uolguesen  fer,  segons  que  en  la  carta  es  contengut:  et  mentre  la  car- 
ta legien,  en  p.  de  palau  entra  per  pla9a  he  ab  XXV  homens  parens  seus 
et  de  la  sua  conserua,  et  com  vehe,  et  com  en  p.  de  palau  vehe  seher  en 
p.  salendi  en  la  pla9a,  en  p.  de  palau  ysques  de  la  pla9a  ab  sicretz  et  lexay 
totz  los  que  ab  el  eren  venguts:  et  com  fo  a  la  escriuania  que  es  prop  de  la 
pla9a,  dix  a  aquels  que  ab  el  anauen  atornat  vosen  ...iure  et  fet  90  que  sa- 
betzí;  et  aquels  tornarensen  en  la  pla9a,  et  trobaren  en  p  salendi  ali  metex 
hon  lexat  lo  auien  et  ab  IIIÍ  daltres  van  requere  en  salendi  la  hon  seye,  axi 
cora  per  hociure,  et  ferirenlo  de  lies  pedrés,  et  ab  espaes  et  ab  coltels 
treyts.  eacalcarenlo,  et  ahc  se  a  metre  en  casa  den  B.  pebret:  et  totz  aquels 
que  ab  en  p  de  palau  eren  vengutz  en  la  pla9a  be  estret  ¿ab  coltels?  et 
sobracatz  vengren  ab  los  encal9adors  contra  en  salendi,  et  combaterenlo  I 
estona,  et  feren  moltz  colps  de  pedrés  et  despaes  en  les  portes,  que  si  no 


186  F.    CARRERAS  Y   CANDI 

fos  aquel  ile  qui  ere  lalberhc,  et  per  lo  poblé,  que  consegui  que  lagren 
esuavt:  et  en  p.  de  palau  axi  com  sen  pugaue  tot  sois,  deye  ais  homens  que 
venien  al  cabuscol  en  pla^a  que  sen  tornasen  á  lurs  alberhcs. 

CLXXXIX.  — Ítem,  lo  disapte  desús  dit  al  vespre  Ar.  alegret  B.  gilabert 
exiren  de  casa  den  p.  de  palau  et  vengren  tro  a  la  porta  del  alberhc  den 
p.  salendi,  et  a  vigare  daquels  quels  viuren  venir,  venien  per  tal  que  locey- 
sen  en  p.  salendi  sil  trobasen  defore:  et  com  nol  trobaren  tornareusen  al 
alberhc  den  p.  de  palau. 

CXC— Ítem,  Diumenge  apres  daQO  desús  dit  en  p.  de  palau  trames  carta 
al  comte  durgel  que  pregas  an  R.  de  puguert  batle  de  camarasa  que  no  de- 
manas fvde  an  A.  alegret  per  la  requesto  que  auie  feyta  an  p.  salendi,  com 
aquel  A.  ere  seu  et  de  sa  companyia  et  de  son  alberhc,  et  auie  corona,  et 
no  deuie  fermar  em  poder  de  cort  seglar:  et  com  la  carta  fo  lesta  dauant  lo 
comte,  erey  en  R.  de  puguert  et  daltres  caualers  moltz,  et  dix  en  R.  de  pug- 
uert al  comte:  •  no  men  preguetz  que  no  hes  cas  de  que  vos  degatz  pagar 
et  auriaus  en  a  dir  de  no,  que  jo  non  nestaria;  et  axi  lo  comte  non  prega. 

CXC(.  -ítem,  lo  diluns  npres  daquests  dies  desús  ditz  aquest  A.  alegret 
de  companya  den  p.  de  palau  et  B.  gilabert  cuyat  den  p.  de  palau  et  axi 
com  de  son  alberhc,  ab  daltres,  sabren  que  en  P.  salendi  fo  anat  a  cubéis, 
hon  cuidaue  trobar  en  R  de  puguert,  batle  de  la  honor,  et  que  li  manifes- 
tas  la  carta  del  senyor  rey  que  manaue  que  fos  defes  et  amparat:  et  aquest 
A  alegret,  ab  daltres,  meserenli  II  aguaytz  prop  de  la  vila  de  camarasa  en 
loe  que  negu  hom  a  caual  nos  podie  redrar:  et  axi  com  el  pasaue  per  aquel 
loe  abans  que  el  nagues  vista,  darenli  ab  I  lancea  per  lo  costat  que  pasa 
de  laltra  part,  et  fo  acorat,  axi  que  sempre  cahec  sobre  lo  col  del  caual:  et 
aquesta  lanzada  li  dona  A.  alegret  que  es  de  companya  den  p.  de  palau:  et 
pux  vengren  totz  los  altres  ab  lances  et  ab  espaes,  et  ferenli  moltz  colptz 
jasi  que  per  la  primera  lanzada  ere  mort:  et  anarensen,  et  la  I  partida  deis 
drenaren  a  alos,  que  es  den  lop  de  luna:  et  aquest  die  metex  en  p  de  palau 
trameslos  II  homens  que  noy  aturasen  et  ques  nanasen  ves  priua,  que  es 
seu  den  p.  de  palau,  hon  los  feu  lar  obs  de  tot  qo  que  mester  auien,  tro  en 
R.  de  puguert  hac  hoyt  clams  ¿e  sa  muyler  den  p.  salendi,  que  en  p.  de 
palau  auie  feyt  hociure  son  marit:  et  ladonhcs  en  p.  de  palau  feulo  partir 
de  priua  et  feulos  emparar  a  naluaro  veQcomte  dager. 

CXCII.  -  ítem.  En  P.  de  palau  Sofer  et  done  torn  a  priua  et  a  ga  figuera 
a  aquels  que  hoceyren  en  p.  salendi  de  camarasa,  els  done  mengar  et  (jo  que 
obs  an,  depus  ahc  manament  que  nols  sofris. 

CXCIlI.-Item,  lo  dimartz  primer  doctubre  in  Anno  domini  MCCXCVI, 
en  p.  de  palau  venhc  a  sancta  linia  et  feu  justar  consel:  et  los  promens  co- 
menfjaren  lur  raho,  an  Ar.  rosel,  que  resposes  per  tuyt  an  p.  de  palau:  et 
aquest  A.  rosel  respos  an  p.  de  palau  per  tuyt:  et  en  p.  de.  palau  estant  el 
conseyl  et  alcayt  del  loe,  mane9a  an  A.  rosel  que  li  farie  tolre  lo  cors,  que 
menys  non  podie  pasar:  et  los  promens  dixerenli  que  no  ho  deye  be  com  li 
manaíjaue  del  cors  a  tolre  et  en  dix  que  per  qo  here  vengut  ali  quels  dixes 
els  fes  tant  que  els  aguesen  a  erar  contra  el,  ho  que  li  tolguescn  lo  cors,  ho 
que  no  romandrie  en  el  si  no  ho  fayen. 

CXCIV.-  ítem.  En  p.  de  palau  Sofer  et  done  torn  a  priua  et  a  9a  figuera, 
estant  batle  ct  alcayt  de  sancta  linia,  a  I  hom  que  ha  acuyndat  los  homens 
de  sancta  linia  sens  raho:  et  aquel  hom  a  uom  jouau  coscoyiera  et  he  natu- 
ral de  sancta  Unía. 


POLÍTICA  MITJAEVAL  A  CAMARASA  187 

CXCV.— Ítem,  les  compaynes  que  en  p.  de  palau  te  el  castel  de  sancta 
linia,  ab  volentat  del,  roben  los  hortz  et  los  arbres  fruyters  et  les  vives  et 
portenseno  al  castel:  et  com  los  promes  li  dien  per  que  ho  fa  fer,  el  respon 
que  no  nestarie,  que  axi  ho  solie  fer  en  R*"*  de  cardona:  et  a90  faye  part 
volentat  den  R.  dang-Jehola  aytant  com  per  el  tenhc  lo  castel  de  sancta 
linia:  et  que  los  promes  ho  mostraren  an  R.  dangleola:  et  el  manat  an  p.  de 
palau  que  sen  esties  et  no  sen  e  volg'ut  estar. 

CXCVI.  — ítem,  Sapiatz  senyor,  que  depus  en  p.  de  palau  tenhc  lo  castel 
de  sancta  linia,  en  fo  alcayt,  los  promens  de  sancta  linia  an  pres  gran 
tort  et  don,  et  lo  senyor  rey  gran  deseret,  que,  daytans  homens  com  teñen 
ne  lauren  del  terme  de  sancta  linia,  no  paguen  en  neg'unes  mesons  que  los 
homens  de  sancta  linia  agen  a  fer  per  raho  del  senyor  rey,  ne  en  altres:  et 
dabans  solien  pagar  en  dites  coses  et  en  totes  mesons  que  los  homens  de 
sancta  linia  aguesen  a  fer  de  qualque  raho  fosen:  et  com  los  promes  dien, 
a  aquel  qui  ere  per  en  p.  de  palau,  el  diulos  que  no  ne  en  re  de  tort  que 
negu  caualer  los  face,  que  noy  e  {no  hi  es)  per  alo,  íino  tan  solament  per 
les  rendes  aplegar. 

CXCVII.  — ítem,  En  p.  de  palau....  et  dona  torn  et  sofert  a  priua  an 
b.  galla  com  hac  nafrat  an  jacme  seluany  de  casa  del  senyor  rey:  perqué 
en  p  de  palau  he  en  gran  colpa  al  senyor  rey  com  soferi  lo  malfeytor  de 
les  companyes  del  senyor  rey. 

CXCVIII.  — ítem,  En  p  de  palau  estant  batle  a  sofert  et  sostengue  a  lo- 
rencz,  que  es  del  senyor  rey,  en  bort  de  seganta  homeyer  per  la  mort  den 
G.  pelicer  de  camarasa  no  esguardan  ne  temen  lo  manament  feyt  a  el  del 
senyor  rey  namfos  et  del  senyor  rey  en  pere  contra  los  homeyers  de  la 
mort  desús  dita. 

CIC— ítem.  En  lan  que  corie  MGCXCIII,  el  mes  de  giner,  fo  feyt  a 
logament  I  fyla  den  R.  mascaro  que  ana  a  marit  a  mongay:  et  aquel  dia 
que  la  dona  mena  hom  a  mougav,  here  en  la  vila  de  mongay  Ar"  de 
fluuia  Br.  dagremont  los  quals  eren  banditz,  en  la  batlia  de  camarasa,  per 
la  mort  den  G.  pelicer:  et  ab  aquesta  dona,  fyla  den  R.  mascaro,  anaren 
molts  homens  de  camarasa  et  anay  en  p.  de  palau,  que  ere  batle,  et  parla 
ab  aquels  homeyers,  et  els  asolaba;  et  dix,  com  deis  fo  partit,  que  volgre  11 
costas  ce  morabatins  que  nols  agües  vists  a  aquels  Ar°  de  fluuia  ne  an 
Br.  dagremont;  deis  quals,  Ar**  de  fluuia  et  Br.  dagremont,  en  p.  de  palau 
auie  manament  del  senyor  rey  namfos,  et  del  senyor  rey  en  jacme,  quels 
preses  axi  cora  manifests  homeyers;  com  nols  pres  et  trenca  los  manaments 
desús  ditz,  deu  el,  eser,  et  tot  quant  ha,  a  la  merce  del  senyor  rey. 

CC  — Ítem,  En  lan  desús  dit,  lo  diumenge  VIH  kalendas,  en  B.  pelicer 
et  en  R  pelicer  protestaren  ab  carta  de  protest  publica,  an  p.  de  palau 
batle  de  la  batlia  de  camarasa,  que  Ar"'  de  fluuia  cuyat  seu  Br,  dagremont, 
Ár.  calaff,  G.  bouer  de  tartareu,  et  bort  de  seganca  daltesa,  et  nadalter, 
b,  renouer  de  casteylo,  eren  publics  homeyers  de  la  mort  den  G  pelicer:  et 
foren  mostrades  an  p.  de  palau  batle  desús  dit,  les  caites  quel  senyor  rey 
namfos  auie  feytes  contra  los  homeyers  desús  ditz:  et  en  p.  de  palau  pres 
tralat  daqueles  cartes:  et  depux  en  p.  de  palau  estant  batle  et  no  batle, 
a  sofertz  et  sostengutz  et  aut  vistes  moltes  vegades  el  terme  de  camarasa 
et  alenre,  ab  los  homeyers  desús  ditz,  no  enantan  contra  els,  axi  com  lo 
senyor  rey  mana  enantar  per  dret. 


188  P.   CARRERAS  Y  CANDI 

CCI.— ítem,  En  lan  que  en  G.  pelicei-  agren  mort,  en  Br.  dagremont,  et 
Ar"  de  fluuia  cuyat  den  p.  de  palau,  et  Ar.  calaff,  ab  daltres,  et  aquesta 
mort  hoyda  et  manifestada  dauant  lo  senyor  rey,  aut  son  conseyJ,  trames 
cartes  an  p.  de  palau  batle  de  la  batlia  de  camarasa,  que  el,  en  totz  los 
loes  pogues  pendre  ne  aturar  los  damont  ditz  homeyers,  que  ho  fes:  et  el 
com  quels  age  preses  ne  feyt  lo  manameut  desús  dit,  ha  haudes  vistes  mol- 
tes  vegades  ab  els,  a  merita,  et  en  altres  loes  del  terme  de  camarasa,  et 
a  mongay,  et  a  cubéis:  a90  saben  los  homens  de  cascu  deis  loes. 

CCII.  — Ítem,  Con  lo  senyor  rey  en  jacme  mana  derocar  la  tore  de  fluuia, 
et  venhc  manament  an  p.  de  palau  quey  fos  ab  totz  los  homens  de  la  batlia 
de  camarasa:  et  en  p.  de  palau  ana  la  ab  los  homens,  et  derocarenne  quo- 
com:  et  dix  en  p.  de  palau  ais  homens,  sils  paria  per  derocat  lo  loe;  et  los 
homens  dixerenli  que,  el  guardas  quyn  manament  auie  del  senyor  rey,  et 
que  fes  aquel,  que  si  a  el  parie  per  derocat  lo  loe,  sis  faye  a  els^  et  dix  en 
p.  de  palau,  «aneuuosen  que  dema  jo  yg  logare  piquers  que  ho  deroearan>;; 
et  sobre  apo  mogrenne,  et  noy  auien  derocat  quax  re;  et  en  lendema  loga 
en  G.  giser,  per  en  p.  de  palau,  III  piquers  per  nom  R.  hulia  et  jacme  hulia 
Ar.  mayhol,  ais  quals  R  et  jacme  dixeren  que  fesen  90  que  Ar.  mayol  los 
dirie:  et  anareu  a  aquel  loe  a  derocar,  et  dixeren  aquels  R.  et  jacme  an 
Ar.  mayhol,  quyn  manament  auie  que  fesen:  et  el  respos,  que,  manat  li 
auien  que  derocasen  III  fylades  del  gafareg,  et  no  put^,  et  que  anasen  cace- 
gan  9a  et  la  per  los  murs,  ala  hon  meyns  mal  fesen,  et  que  fesen  gran  pols: 
ais  quals  piquers  fo  promes  de  loguer  sengles  sestei-s  de  forment,  que  vallen 
II  sois  mig  lo  sester  tro  a  II  sois  VIII  diners;  et  aquests  piquers,  en  aquela 
saho,  logauense  ab  los  homens  de  cubéis,  VlIIen  diners  et  lur  obs,  ho 
XIÍ  diners  sens  de  lur  obs;  perqué  apar  que  en  p.  de  palau  mena  aquest 
feyt  al  senyor  rey  enganosament. 

CCIII.— Ítem,  En  p.  de  palau  a  leuatz  I  gran  quantitat  de  diner  dalguns 
homens  de  cubéis,  que  hobrien  portáis  el  mur  de  la  vila,  et  an  lexat  a  leuar 
den  jacme  dagremont  et  daltres  daquesta  raho  metexa:  et  an  leuat  dal- 
guns deis  quals  ja  gran  tems  auie  eren  estatz  hobitz,  que  no  estañe  en  me- 
moria domens:  et  dix  en  p.  de  palau  an  jacme  dagremont,  que  per  alguns 
amigs  que  auie  sestaue,  que  no  li  faye  demanda  del  portal  que  auie  hobert 
el  mur,  que  sino,  el  lo  estreyerie  pus  que  no  auie  feyt  a  negu  deis  altres: 
perqué  en  p.  de  palau  deu  eser  demanat,  com  no  ha  feyta  la  demanda 
a  aquel,  axi  com  altres,  et  deu  dar  CCCC  sois  deis  que  na  leuatz,  que  nol 
na  dat:  et  eser  feyta  la  demanda  an  jacme  dagremont,  ques  nauigne  ab  lo 
senyor  rey. 


CCIV.(391)-Com  nos  en  P.  de  palau  veguer  et  batle  de  Camarasa  de  part 
del  senyor  Rey  Reebem  en  guarda  et  en  proteccio  uos  en  B'^  de  mirauet 
senyor  de  priua  el  castel  et  la  uila  els  homens  et  les  fembres  ali  habitants 
et  habitadors  et  totes  les  lurs  coses  en  anar  en  venir  en  estar  a  bona  fe  et 
a  bon  enteniment.  X  kalendas  junii  testes  Jacobus  dalarich  et  Berenguer 
de  mirauet  et  manso  de  priuano:  (any  1280). 


(391)    Aquest  (locumcnt  está  separat  de  les  presenta  denuncies. 


^'  M:-  .^.:  M[  ^M^-M-M  '^:  ;'lv  /-^^  K-  "■%•  "'•■:■  'y":-  i^'  isl^:  í^.  ^^  Hs-^-  ^' 


MONEPES  PE  CEKPANYA 


(SEGIiES    XVI   Y    XVII) 


Al  comencar  lo  seg-le  XVI,  lo  comtat  de  Cerdanya  feya  pochs 
anys  que  s'  era  escapat  del  domini  del  Rey  de  Franca  y  reincor- 
porat  junt  ab  l'altre  comtat  velií  del  Rosselló,  á  la  Corona  d'Ara- 
gó  ó  sig-a  al  Principat  de  Catalunya. 

Les  perturbacións  monetaries  tant  y  tant  continuades  en  lo 
precedent  seg-le  XV  (392),  havien  de  promoure  grans  conflictes  al 
municipi  de  Puigcerdá  com  anem  á  veure. 

La  disminució  en  lo  valor  de  la  moneda,  obliga  á  Puigcerdá, 
en  1'  any  1509,  á  posarse  en  relació  seg-uida  ab  la  Capital  del  Ros- 
selló  (393).  No  sabém  que  ving-uessin  á  cap  acort. 


(392)  Já  al  comencar  lo  eegle  X  V,  s'iaiciaven  á  Puigcerdá  les  perturbacións  flduciaries; 

tviiii  decembre  1403 

«Totj  aqu'Sts  senyors  ajustáis  en  la  casa  jossna  del  Consolat  fo  proposatque  com  á 
mossen  lo  veguer  sie  etada  presentada  una  letra  del  senyor  ab  la  qual  11  mana  que  el 
deJH  ter  publicar  una  crida  sobre  lo  abatiment  de  les  scuts  e  de  les  blsnques  la  qual  cosa 
sis  fahia  seria  gran  dempnatge  o  d^struccio  desta  vila  e  de  tota  la  térra. 

ítem  mes  com  los  deputat  e  cuyllidors  del  dret  de  general..  ..  per  ago  e  encara  per  fer 
revereocia  al  senyor  Rey  sien  ffts  dos  missatgers  al  senyor  R^y  e  que  li  fos  fet  present 
de  fromatges  s  de  peras  perqué  finaren  e  tengran  per  bo  quey  vagen  dos  bons  homens 
e  que  li  sie  fet  lo  dit  present.» 

«X  decembre  liOa 

« fo  proposatque  com  aci  haia  venguda  segons  se  diu  una  prcvisio  del  Senyor  Rey 

en  que  mana  que  les  scuts  nos  prenguan  sino  a  xv  s.  vii  e  las  blaaohas  frarcesas  a  v 
diners  «  maylla  la  aual  cosa  es  en  gran  dempnatg'^  de  la  vila  e  de  tota  la  térra  per  50 
deaoanaráQ  consel  si  per  aquesta  cosa  e  per  los  greuges  e e  per  fer  reverencia  al  sen- 
yor rey  serian  fets  dos  missatgers  per  90  fln»ren  e  tengan  per  do  que  primerameot  per 
fer  reverencia  al  senyor  Rey  qu;  e?  a  Perpinya  e  aixi  mateix  per  lo  f-ft  de  las  dites  mone- 
das e  per  lo  fet  de  les  cuyllitors sien  fets  dos  missatgers  al  Senycr  Rey  e  que  li  sie  fet 

un  bel  present  de  fromatges  e  de  peras  tal  que  sie  reebsdor  al  Senyor  Rey  e  que  la  vila 
nage  honor  e  que  co  que  costaran  los  fromatges  e  las  peras  del  dit  present  que  sie  pres 
en  compta  al  clavan  » 

(393)  «V  January  1509 

«Per  tots  aquests  senyors i  com  haurien  rabut  huna  letra  deis  honor.  Consols  de 

perpenya  ab  la  qual  scriven  com  han  rebuda  una  letra  del  Sor.  loct.  general  sobre  la  valor 


190  F.    CARRERAS    Y   CANDI 

Tant  la  existencia  de  la  moneda  especial  rossellonesa,  quan 
les  moltes  encunyacions  locáis  d*  ardits  en  les  mes  importants 
viles  catalanes,  portaren  á  Puigcerdá  lo  desitj  de  teñir  numerari 
propi.  Los  seus  Cónsols  en  1510,  comencareu  á  trevallar  per  obte- 
nir  privileg"!  de  fabricar  moneda,  fonamentant  la  petició,  en  les 
g-rans  despeses  que  havien  de  sostenir  per  causa  de  la  guerra 
ab  Franca. 

Passaren  tres  anys  y  lo  privilegi  no  venia. 

Mentrestant,  en  1'  Abril  del  1513,  se  publicaren  les  treves  entre 
Espanya  y  Franga  acabades  de  trametre  per  lo  rey  Ferran.  Lo 
llochtiment  reyal  á  Catalunya  Joan  d'  Aragó,  expedí  lo  pregó  de 
les  treves,  en  llengua  castellana.  En  la  comunicado  oficial  feya 
á  saber  de  part  del  rey  Ferran,  que: 

<íPara  dar  lugar  a  la  vnion  de  la  yglesia  y  a  la  paz  general  de 


de  les  monedes  e  leg-ida  dita  letra tonch  delliberat  que  sie  feta  erran  cura  en  asso  e  que 

sle  trames  home  a  perpenya  per  comunicar  ab  los  honor.  Consols  lo  qual  tingue  carrech 
de  comunicar  ab  dita  consola  e  que  la  vlla  si  se  trametra  al  Rey  noutre  Sor.  en 

alguna  part  de  les  despeses  e  asso  a  despeses  de  la  vlla.* 

«A  xiiii  de  Janer  1509 

« com  ja  ab  altre  consell  sie  atst  delliberat  trametre  home  propi  a  perpenya  por  lo 

fet  qua  los  Consols  de  perpinya  scriven  com  la  Mt.  Real  volrrie  la  moneda  se  introduya 
en  los  comtats  de  Roaello  e  Cerdanya  a  moneda  fort  e  com  per  los  dits  honors.  Consols 
serie  stat  eleg-it  m"  Antoni  blanch  1  qual  per  sa  virtut  es  stat  content  acceptar  lo  treball 
E  per  tots  los  del  Consell  acceptat  ab  multiolica''io  de  gracies  e  legidea  lea  instruccions 
e  letre  de  creeng*  en  presencia  ile  tot  lo  Conaell  per  tots  foren  loablement  acceptades 
volent  que  dit  m"  Antoni  blanch  vace  a  totes  deapeses  de  la  vila  per  negociar  aqueat 
cars.»  (Partí  á  16  de  Janer:  torna  a  21  de  dit  mea.^ 

a  A  XXII  de  Janer  1609 

«En  presentía  de  tota  loa  aobredits  honor.  Consols  e  Consell fonch  per  lo  dit  mo 

Antoni  blanch  feta  relac'o  del  perqué  ere  stat  trames  a  perpinya  per  comunicar  ab  los 
magcs.  consola  de  perpinya  sobre  lo  egualament  de  les  monedes  a  moneda  fort  y  donada 
la  letra  responsiua  de  dits  honorables  Consols  y  aquell  oyt  e  legida  la  letra  fonch  rebut 
ab  multiplícacio  de  graciea.» 

«A  9  de  febrer  1509 

«Per  tots  aqueats  aenyors com  haurien   rebut  una  letra  del   Senyor  loctinent 

general  de  xi  de  decembre  Dviii  per  viade  perpenya  ab  que  mane  sie  trames  home  a  bar- 
ceiona  sobre  lo  fet  de  les  monedes  ab  quea  prete  per  algunea  peraonea  en  los  comtata  se 
deu  pagar  moneia  fort  ab  poder  pera  dit  negoci  B  aquella  legida  fonch  delliberat  que 
sie  respost  ai  Sor.  loctinent  general  ab  letra  de  creenga  pera  mossen  pere  pasqual  qui  vuy 
es  trames  per  la  vila  a  barcelona  sobre  lo  coron«ge  ab  huna  Instruccio  sobre  dit  negoci.» 

«Dijous  a  XXV  de  julíol  1510 

«Per  tots  aqu  sts  senyors c^m  han  rebuda  huna  letra  deis  consols  de  perpenya  ab 

la  qual  scriven  com  se  haurie  suplicat  a  la  Mt.  Real  li  placie  tornar  la  fabrica  deis  menuta 
a  la  ciutat  ie  barcelona  e  vila  de  perpenya  E  aquella  legida  fonch  delliberat  que  atti^s 
miaser  Simón  sindich  ha  ja  trames  a  dir  que  en  lo  fet  de  les  monedes  tenien  ja  offerta 
del  Rpy  que  per  asso  no  sien  fetes  despejes  per  la  vila  pero  que  si  hi  an»ve  negun  en  cort 
que  sie  scrit  al  dit  sindich  sobre  lo  dit  negoci  donantli  avis  üel  que  dita  consals  scriven  » 

«Dijous  a  XVII  de  noembre  1513 

«Per  tots  aquests  aenyors com  la  vila  por  intervencio  de  alguna  bona  persona  haurie 

obtengut  huna  provisio  o  privilegi  de  poder  fer  certa  qusntitat  de  menuta  pT  oba  e  nece- 
sitat  de  la  vila  e  com  fine  assi  no  sie  stat  posat  en  obra  per  no  hav?r  vista  dita  provisio  e 
pubtant  no  fos  dany  a  la  vila  en  loch  de  liaverne  proflt  per  no  saber  lo  que  creure  fonch 
pelliberat  que  sie  haguda  la  provisio  e  aplegat  altre  consell  «  vista  que  ale  que  les  horea 
ab  dit  Conuell  sie  delliberat  lo  que  sobre  la  dita  provisio  se  haura  a((er-» 


MONEDES  DE   CERDANVA  191 

Chistianos  su  alteza  en  nombre  suyo  y  de  la  muy  alta  y  muy 
poderosa  Reyna  de  castilla  su  fija  y  princesa  nuestra  senyora  y  assi 
mismo  en  nombre  de  los  muy  altos  y  muy  poderosos  príncipes  el 
Emperador  de  los  Romanos  y  el  Rey  de  Ing-laterra  y  el  principe 
don  Carlos  su  nieto  y  fijo  de  la  vna  parte  y  el  muy  alto  y  muy 
poderoso  príncipe  el  Rey  de  francia  y  el  serenissimo  Rey  descocía 
y  el  duque  de  g-ueldres  de  la  otra  parte  son  fechas  y  formadas 
treg-uas  por  mar  y  por  tierra  por  todos  los  Reynos  y  Señoríos  de 
los  dichos  principes  que  están  aquende  los  montes  de  Italia  por 
tiempo  de  vn  anyo  que  comeneo  acorrer  desde  el  primero  día 
deste  present  mes  de  abril  de  q;!ÍnÍPL.tos  y  tretze  annos  ende- 
lant.»  (394) 

Qui  portava  les  neg-ociacions  ab  lo  Monarca,  era  Mossen 
Guillem  Ramón  Sala,  Mostrará  que  no  11  era  empresa  fácil  la 
obtenció  del  reyal  privileg-i,  lo  fet  de  costarli  tres  anys  y  mitj, 
obtenint  aytal  g-racia,  lo  23  de  Janer  de  1514.  Llavors  feya  ja  set 
meses  que  Barcelona  havia  vist  restablerta  la  fabrica  deis  menuts 
de  que  tractava  una  acta  del  consell  del  25  de  Juliol  de  1510.  Es 
tant  curios  lo  decret  en  favor  de  Barcelona,  datat  á  Valladolít, 
lo  4  de  Juliol  de  1513  (395),  com  lo  referent  al  batiment  de  moneda 
de  Puigcerdá,  que,  copiat  á  la  lletra  diu  (396). 

Don  fferrando  etc.  Jatsia  les  fabrications  de  la  moneda  sia  nostra  suprema 
regalia  y  aquella  nos  puga  fabricar  sino  jor  nos  en  les  seques  de  nostre  regne 
per  euitar  a  toti  falsitat  que  tota  aprecipua  honra  real  y  dita  moneda  haie  esser 
fabricada  a  cert  pes  y  ley  y  los  contrafactors  encorreguen  en  pena  de  mort  attes 
empero  y  considerat  que  en  la  nostra  vila  de  puigcerda  segons  som  informat  hi 
ha  molta  penuria  de  diñes  menuts  axi  per  esserse  trobada  en  lo  nostre  principat 
de  cathalnnya  molta  quantit  t  de  diners  menuts  falsos  com  altrament  Per  qo 
HuppPcats  hnmilmetit  per  lo  sindich  deis  consola  y  consell  de  la  dita  nostra  vila 
de  puigcerda  e  attesos  los  molts  y  bons  seruej  s  que  en  les  guerres  passades 
contra  francesos  l¿i  dita  vila  nos  ha  fets  e  encara  pera  bubuenir  a  la  necessitat 
que  aquella  te  de  fer  de  algunes  pesses  de  artelleria  pera  deífentio  e  pera  la 
reperatio  deis  murs  y  valls  de  dita  vila  Ab  tenor  de  les  presenta  y  de  nostra 
certa  scientia  e  deliberadament  y  consulta  comettem  y  donam  licentia  y  facultad 
e  permis  ais  dits  consols  e  vniuersitat  de  la  dita  nostra  vila  de  puixcerda  que 
sens  incorriment  de  pena  alguna  puxen  fer  fabricar  en  la  dita  vila  de  puixcerda 
per  aquelles  persones  que  volran  diñes  menuts  o  senyals  fins  en  quantitad  de 


(394)  Regristre  3826,  f  Mi  104. 

(395)  Lo  privüeg-i  del  rey  Ferran  per  encunyar  menuts  y  dobles  á  Barcelona,  consig-na 
1'  interessant  apartat  que  continuám. 

«áien  batuta  los  sobredits  monuts  e  dobles  a  la  dita  ley  de  tres  din?ra  ao  quaranta 
hun  BOU  y  quatre  de  talla  lo  march  de  dits  diners  menuts  e  deis  dobles  a  XX  sous  y  huyt 
din-ífs  per  maroh  e  que  sien  senyallats  c)  es  los  dits  menuts  de  la  vna  banda  la  testa  nos- 
tra e  daltra  part  una  B  e  los  dobles  la  testa  nostra  do  voa  part  y  de  la  altra  les  armes  de 
dita  Ciutat » 

Se  donen  prescripcions  per  ensayar  la  moneda  á  fí  d'  apsegurarli  lo  for  ó  bona  calitat, 
deg'udí:  «que  los  obres  tallen  dits  dobles  trenta  hun  dobler  pt-r  on^a  que  son  doscents 
quaranta  huyt  en  lo  march  y  déla  din«rs  menuts  sexanta  dos  diners  menuts  en  la  onca 
que  son  lo  marrh  quatracents  quaranta  sis  » 

R^S  etre  3382,  foli  92,  arx  u  Corona  d'  Arag->. 

(396)  Uiversorum  lo  Ferdinandi  II,  Reg^istre  3559,  fcli  277,  També  se  'n  conserva  un 
ecpemplar  en  1'  arxiu  de  Perpinyá,  seg  ñu  se  lleg-eix  en  la  obra  de  Arh.  Coleon  Recherches 
tur  les  momiaies  qui  ont  eu  cours  en  Roussillon  (Perpinya  1853)  plana  229. 


192  F,    CARRERAS    Y    CANDI 

ciño  centes  liures  de  aquell  metall  que  volran  eens  ley  de  argent  y  pera  la  fabri- 
cacio  de  dita  senyals  puixen  fer  mollos  eDcenses  que  volran  sens  incorriment  de 
pena  alguna  ni  demanar  licentia  al  mestre  de  la  seca  nostra  y  ea  los  dits  senyals 
o  menuts  haien  de  esser  sculpides  les  letres  seguents  qo  es:  pcixcerda  y  lo  sen- 
yal  de  la  vila  si  los  dits  coneols  volran  los  quals  diñes  menuts  o  senyals  axi 
fabricáis  se  haien  a  pendre  en  la  vila  y  comtat  de  serdanya  y  fora  del  dit  comtat 
ningu  sia  obligat  en  pendréis.  Volem  empero  y  manam  que  los  consols  y  consell 
de  la  dita  vila  de  puixcerda  sien  tenguts  abans  que  dits  menuts  o  senyals  fabri- 
cadora se  prenguen  asegurar  los  dits  diñes  menuts  o  senyals  lo  que  si  algu  ne 
tendrá  per  vn  real  o  mix  leal  si  volra  axir  del  dit  comtat  qne  los  dits  consols 
sien  tenguts  a  comprar  dits  menuts  y  donar  altra  moneda  bona  equivalent  batu- 
da en  sequa  que  valega  fer  tot  lo  dit  principat  y  de  dita  seguretat  se  fassa  acta 
publich  per  lo  notari  de  dita  vila  ab  interuentio  del  qual  y  del  veguer  y  baile 
jutge  ordinari  se  fabriquen  dits  menuts  o  senyals  y  fabricats  aquells  dit  notari 
testiffique  acte  en  lo  dors  de  les  presents  com  la  quantitat  predesignada  es  sita- 
da fabricada  perqué  en  virt  d  de  les  presents  nos  puga  fabricar  maior  quan- 
titat de  la  preexpressada  la  qual  licentia  volem  sia  duradora  per  temps  de  un 
any  e  no  mes;  per  les  presents  enpero  no  entenem  a  altre  consemblant  licentia  de 
batre  dits  senyals  per  nos  ais  dits  consols  poch  temps  atorgada  ans  volem  que 
aquella  sortesca  a  son  eífácte  y  en  aquella  sia  ha^ut  per  expressat  tot  lo  con- 
tengut  en  les  presents  ab  tal  empero  conditio  atorgam  la  dita  licentia  que  tot  lo 
profit  lucre  y  emoluments  que  deis  dits  menuts  o  senyals  y  fabricatio 
de  aquells  axira  y  paga  de  les  despeses  sien  tenguts  los  dits  consols 
despendre  y  destribuiro  en  la  fabricatio  deis  dits  tiros  de  la  artelleria 
o  reparatio  deis  dits  murs  y  valls  de  la  dita  vila  de  puixcerda  y 
no  en  altra  manera.  Per  tant  al  Ilustre  y  molt  Reverend  nobles  magnffichs 
y  amats  nostres  lo  lochtinent  general  portant  veus  de  nostre  general  gouer  - 
nador  en  los  dits  principat  y  comfats  e  al  nostre  veguer  y  baile  de  la  nostra  vila 
de  puixcerda  y  a  tots  y  sengles  altres  officials  a  quis  pertanguen  diem  encarre- 
gam  y  manam  que  la  present  nostra  licentia  y  totes  les  coses  preexpresades 
tingan  y  guarden  y  obseruen  teñir  guardar  y  obseruar  faesan.  E  noy  contrafas- 
san  e  contrauinguen  per  alguna  causa  o  rabo  si  nostra  gratia  los  es  cara  e  vltra 
la  ira  e  indignatio  nostras  la  pena  de  mil  florins  dor  desijan  no  incorrer.  En 
testimoni  de  les  quals  coses  manam  fer  les  presents  ab  lo  nostre  segell  comu  en 
lo  dors  segellades.  Datum  en  la  vila  de  madrid  a  XXIII  dies  del  mea  de  Jener 
any  de  la  natiuitat  de  nostre  senjor  deu  Mil  Cinc  cents  y  quatorze — Yo  el  rey. 
Dominus  rex  mandauit  mihi  vgoni  de  vrries  visa  per  vio.  thes.  generalera  et 
Joannis  baptista  granada  pro  generali  conseraatore. 


No  hi  ha  necessitat  d'  analisar  les  diíerents  prescripcions  de  la 
reyal  prag-mática.  Sois  hi  remarcarém  la  major  extensió  donada 
á  la  nova  moneda,  decretantli  curs  leg-al  en  tot  lo  comtat  de 
Cardanjía.  No  era,  per  tant  local,  com  les  de  la  Seu  d'ürg-ell  y 
d'  Org-anyá,  creades  per  disposició  de  les  sues  autoritats  munici- 
pals,  y  quina  circulació  se  circunscribía  al  terme  jurisdiccional 
de  dites  poblacions. 

No  fou  aquesta  la  sola  victoria  obtingada  per  lo  bon  cerda 
Sala,  en  la  cort  reyal,  sino  que  log-rá  altre  pragmática  contra  les 
exacciÓDs  deis  militars  quí  g-uerrejaven  en  lo  comtat  de  Cerdanya. 
Aquests  refusaven  pag-ar  á  Puig-cerdá  los  drets  é  imposicions 
municipals,  manantíos,  lo  Monarca,  que  per  res  los  dexássen  de 
satisfer  (23  Janer  1514)  (397). 


(397)    Registre  3660,  foli  11^. 


mmm:  m^  mM  m-i^m  m.  m_  m,  mM.  m  m.  m,  m.m.  m  m.  m.  mm 

M''-®'^:  M  H:'M:H:  K-   '.'.    '.:\    '.■[■■  \®l  '.®l  Ji$.  ^.  ^.  ^2^.  ÍSj'  ',®l  JJJ  '^^  '^^-  %  Jíí'  -^ 


LES  OBRES  PE  LA  CATEPRAL 

DE    BHReELONA 


1298-1445 
I 

Preliminars.  —  Tractantse  de  la  ohra  de  la  Séu,  los  barcelonins 
havém  de  limitar  la  tasca  a  dates  determinades.  Labor  interminable, 
que  avuy,  a  mes  de  sis  cents  anys  de  sa  inauguració,  encara  no  estii 
llesta.  Díguintho  los  claustres. 

Se  comengá  nostra  Catedral  gótica  en  1  de  maig  de  1298,  segons 
consta  en  la  lapida  de  prop  la  porta  de  Sant  Ivo.  Sa  situado  fou  un 
tant  diferent  de  la  anterior  románica.  Emplacada  enfront  del  palau 
reyal,  o  Major,  ocupa  alguns  carrers,  part  del  cementiri  del  Paradís, 
palau  episcopal,  capella  del  Sant  Sepulcre,  altres  cases  y  dues  placetes 
dites  de  les  Cireres  y  de  la  Farnería. 

La  nova  Catedral  que  surgeix  en  lo  segle  XIII,  filia  d'un  vast  plan 
ab  segell  de  severitat  y  sobrietat,  marca  ben  bé  lo  poblé  cátala  que 
s'lia  format  al  caliu  deis  dos  grans  reys  del  propri  segle,  Jaume  I  y 
Pere  II.  Grandesa  solidada  en  lo  XIV  ab  sos  altres  monarques  Jaume  II 
y  Pere  III  y  época  impulsora  de  grans  construccions  eclesiastiques. 

Per  arreglar  la  planta  general,  fer  los  fonaments,  pujar  los  contra- 
forts  del  absis,  capelles  immediates  y  cripta  de  Santa  Eularia,  s'esmer- 
saren  una  serie  d'anys.  Malhauradament,  de  dites  edificacions  s'han 
perdut  los  detalls. 

DiNERs  Y  RENDES  PER  LA  OBRA  DE  LA  SÉU.  —  No  era  possible  em- 
pendre  construcció  de  tal  raagnitut,  com  era  la  Catedral  progectada, 
sense  comptar  ab  quantitats  segures  y  bones  rendes.  Desde  que's  co- 
mengá,  a  treballar,  lo  bisbe  Bernat  Pelegrí  hi  aplica,  per  durant  deu 
anys,  la  primera  anualitat  de  tots  los  benifets  que  quedessin  vacants 
al  bisbat  de  Barcelona  (7  maig  1298). 

1908  13 


194  F.   CARRERAS  Y   CANDI 

Aquest  ingrés,  de  bones  a  primeres  transitori,  adquirí  carácter  per- 
manent,  puix  se'l  trova  irreeraplacable.  Es  cert,  que,  en  determinades 
ocasions  se  procura  abolirlo.  Mes  la  oposició  fracassá  sempre.  Los  deu 
anys  foren  constantment  prorrogáis.  En  1409  la  disposició  adquirí 
raajor  fermesa  al  ratificarla  lo  Bisbe  y  Canonges  de  Barcelona  (398), 
ratiflcació  repetida  en  8  abril  1469. 

Les  almoynes  ab  que  compta  la  obra  de  la  Séu,  tingueren  sempre 
capdal  importancia.  Fomentárenles  ab  moltes  indulgencies  de  que 
gaudiren,  atorgades  axis  per  lo  bisbe  de  Barcelona  Pons  de  Gualba 
com  per  los  prelats  de  Vich,  Gerona  y  Cáller  (1305)  y  també  per  lo 
papa  Joan  XXII,  etc. 

En  la  Setraana  Santa  solíen  pregonarse  les  indulgencies  o  perdons 
especiáis  ais  benfactors  de  la  obra  de  la  Séu  (399).  A  ella  s'aplicaren, 
al  finar  lo  segle  XIV,  lo  que  ingressava  per  algunes  penitencies  pecu- 
niaries  imposades  en  les  confessions. 

La  següent  llista  correspon  al  any  1394:  «Resabem  de  I  hom  qui 
auia  menjada  carn  in  quadragesima  et  fuit  absolutus  V  sous  VI. 

ítem  Resabem  per  semblant  rao   de  I  altro  VI  sous  VI. 

Ítem  Resabem  den  mas  per  alcun  fet  XII  sous. 

ítem  den  P.  de  casa  de  ual  de  simili  facto  III  sous  VI. 

ítem  Resabem  de  vna  absolutio  V  sous  VI». 

En  lo  capítol  de  les  almoynes  hi  figuraren,  no  sois  entitats  eclesias- 
tiques,  sino  civils  y  populars.  Les  Corts  Catalanes,  la  familia  reyal,  lo 
Concell  de  Cent,  noblesa,  gremis,  etc.,  tothom  rivalitzava  en  acudirhi 
ab  llurs  almoynes,  y  de  per  tot  n'exiren  donatius  en  forma  variada, 
segons  les  circumstancies  deis  donants. 

Les  acaptes  tingueren  organització  permanent  dintre  totes  les  pa- 
rroquies  del  bisbat.  La  profusió  de  llegats  testamentaris,  mostren  un 
interés  general  en  afavorir  la  obra.  Se  veu  pendre  increment  a  la  con- 
fraría  de  Santa  Eularia  creada  a  proñt  exclusiu  de  la  Séu. 

Com  ingrés  petit  deu  continuarse  la  venda  de  pedra  del  tall  o  pe- 
drera que  la  Catedral  possehía  a  Montjuich. 

Al  mateix  teraps  s'instá  deis  particulars  donatius  de  construccions 
especiáis,  com  verbi  gracia  algunes  capelles.  En  1381 ,  P.  Ca  Font  y  Ma- 


(398)  1409  (8  jiiny).  —  Lo  bisbe  y  Capítol  «statuerunt  ut  omnes  redditiis  et  proventus  be- 
neficiorum  eclesiasticoriam  Ciuitatis  et  diócesis  barchinoneusis  ab  cuiuscunque  collacio- 
nem,  preseutatiouein,  ordiaationem  seu  quainuis  aliam  dispositioueui  pertinere  noscantur, 
per  viiuní  auuum  a  die  vaecatiouis  cuiuslibet  beneflcii  eidem  fabrice  aplicarentur.  Et  ex 
his  fuit  in  dictis  Ciuitate  et  diócesis  eoarn  lougissimi  teuiporis  consuetudo  racionabilia 
introducta  et  seruata  ut  prefati  redditus  priuii  anni  beneficiorum  omnium  predio torum 
deberentur  patricc  memorata»...  «ipsosfructus  presentis  Coustitutionis  auctoritate  perpetuo 
assigiiainus  douech  ipsa  nostra  ecclesia,  Claustrum,  Capituluui  et  alie  offieine  ad  cognicio- 
nem  uostram  et  successoruin  nostroruin  ac  Capituli  nostri  debitum  habueriut  complemen- 
tum».  {Actea  del  Capítol  de  la  Séu,  1343-1497,  f.  121.) 

(399)  1401  (29  marg)  «foren  pagats  per  fer  scriura  I  cartell  de  les  perdonances  de  la  obra 
de  la  eeu  quis  lig  lo  diyious  de  la  cena  et  al  die  del  ram,  V  sous  lili  diners>. 


LES  OBRKS  DE  LA  CATEDRAL  DE  BARCELONA  195 

dona  Tog'ores  pagaren  la  del  claustre  junt  a  la  capella  del  Sant  Esperit. 
Encara  ho  commemora  hermosa  llegenda  fótica  clavada  en  la  paret 
lateral. 

Altre  ing-rés  s'aplica  a  la  obra  de  la  Scii  entrat  lo  segle  XV;  les  al- 
moynes  que  entregaven  particulars  y  gremis  al  concedírselshi  per  lo 
Capítol  dret  de  sepultura  al  interior  del  claustre  (400j. 

En  gran  benefactor  d'aquestes  obres  se  convertí  lo  famos  aragonés 
Pere  de  Luna  o  siga  lo  papa  Benet  XIII.  Entrat  solempnialinent  a  Bar- 
celona (29  setembre  1409)  seguidament  atorga  a  la  nova  Séu,  un  im- 
postper  ell  creat  sobre  tot  matrimoni  celebrador  en  nostra  Diócesis- 
Impost  que's  segueix  cobrant  actualment.  Aytambé  li  feu  entregado 
tres  notables  esclaus  sarrahins  aptes  per  lo  treball,  pro  treballosos  de 
conservar.  Tres  o  quatre  vcgades  se'ls  hi  escaparen  ais  canonges,  te- 
nintlos  de  cercar  per  tota  Catalunya.  Ara  los  trobaven  cap  a  Tortosa, 
ara  prop  deis  Pirineus,  no  servint  de  gran  cosa  les  fort.:;s  punicions  a 
que  aprés  los  subgectaven. 

La  ciutat  de  Barcelona  se  distingí  per  sos  multiplicats  donatius  a 
la  obra  de  la  Séu;  en  1376  lo  Concell  de  Cent  li  entrega  100  Iliures  y 
altres  tantes  en  1378  (15  novembre)  y  1379  (31  marg).  En  1382  (7  mar9) 
acorda  donar  300  Iliures,  pro  «foren  per  la  dita  Ciutat  retingudes,  per 
tal  com  en  les  III  voltes  que  ladonchs  seren  fetes  en  la  dirá  Seu  lo 
bisbe  en  planella,  qui  ladonchs  viuia,  hauia  fets  fer  molts  senyals  seus 
propris,  la  qual  cosa  la  Ciutat  hac  per  fort  mal,  cora  en  obres  comu- 
nes noy  dege  hauer  senyal  propri  dalgun,  majorment  que  no  haja  pa- 
gada tota  la  dita  obra  en  la  qual  serien  los  senyals».  Y  axis  se  passa- 
ren  quiíize  anys.  Puix  >Bentres  visque  lo  bisbe  Planella,  la  Ciutat  no 
volgué  donar  dita  alraoyna.  En  1397,  al  aveuQar  les  obres  per  la  part 
de  la  porta  principal,  necessitant  molts  diners,  instaren  los  Canonges 
la  entrega  de  les  300  Iliures,  Lo  Consell  de  Cent  acorda  donarles  (28  fe- 
briir  1397),  «pro  que  abans  ques  paguen,  o  delles  o  daltre  moneda,  se 
desfacen  los  dits  senyals  qui  son  en  les  dites  voltes». 

De  la  Cort  de  Catalunya  n'existía  important  donatiu  en  1448.  Molts 
prelats  figuraren  eu  primera  fila  deis  donants.  Merexent  especial  re- 
cort  Pere  de  Clasquerí,  arquebisbe  de  Tarragona,  patriarca  d'An- 
tioquia,  mort  en  1380;  1' Arquebisbe  de  Caragoga,  de  qui,  en  1417 
se  diu  haver  dats  cent  mil  sous  a  la  obra  de  la  Seu  (401)  y  los  dos  bis- 
bes  de  Barcelona  Ramón  Cescales  y  Francesch  Climent  Qapera.  Lo 
bisbe  Cescales  paga  lo  cor  (1390),  segons  referirém  mes  tart;  y  lo  bisbe 


(400)  De  1432  ea  avant  és  freqücnt  consignarse  entrades  de  nuantitats  de  diuer  per  vasos 
y  cnterranients  eu  los  claustres;  Uejííni  de  30  octubre  1433:  cden  bernat  bonet  mercader,  per 
va  vas  qui  li  es  atorgat  deuaut  lo  portal  de  las  vergas  en  la  claustra». 

(401)  1417  (juHol).  «ítem  diuendres  a  VIIII  del  dit  mes  doni  al  Sots  sacrista  de  la  Seu  (,'o 
es  mossen  Miquel  blasco  IIII  sous  e  ais  monjos  VII  sous  per  ordinacio  deis  Senyors  de  Capitel 
per  lo  aaiuersari  del  senyor  Archabisbe  de  Seragossa  lo  qual  se  fa  IIII  vegades  lany  (¡o  es 
de  IIII  en  IIII  meaos.» 


1%  F.    CARRERAS    Y    CANDI 

(papera,  patriarca  de  Jerusaléin,  impulsa  l'acabament  del  transcor, 
fa9ana  y  cirabori,  entregant  diferentes  vegades  grans  quantitats  de 
diner  per  les  obres.  En  1415  tenía  donats  cent  rail  sous,  que  ingressá 
en  dues  pagues,  acordant  los  Canonges,  celebrarli  dotze  aniversaris 
l'auy  (402).  Quan  morí  (18  desembre  1430)  també  lega  a  les  obres  de 
la  Catedral  una  bona  suma  de  diner  (403). 

Pere  lo  Cerimoniós  usurpli  alguna  vegada  les  rendes  destinades 
a  la  obra  de  la  Séu,  trovantse  apurat  per  les  guerres  de  Castella,  Sici- 
lia, Córcega  y  Cerdenya. 

Obrers  de  la  Séu.  —  Tots  los  treballs  corríen  a  cárrech  de  dos 
ohrers  majors  canonges,  renovables  cada  dos  anys  y  comencant  son 
exercici  lo  primer  de  maig.  Lo  Capítol  los  hi  dona  va  per  Nadal  100 
sous  d'estrenes  a  quiscún. 

Lo  Capítol  Catedral  en  1343  (5  maig)  faculta  ais  obrers  majors  per 
nomenar  dos  subprocuradors  Iliurement.  Solíen  ésser  beneficiats  de  la 
propria  Séu  y  mes  avant  se'ls  titula  «procuradors  menors».  Cuydaven 
de  bona  part  del  treball,  portaven  los  Ilibres  y  rebíen  un  salari. 

Entrat  lo  segle  XV  foren  suprimides  les  pagues  de  100  sous  assig- 
nades  ais  obrers  majors  y  ais  procuradors  menors,  donántloshi  per 
Nadal,  obsequis  en  especie,  90  és,  galls  dindis  y  capons  (404). 

Deis  obrers  majors  se'n  consignen  sovint  importants  donatius:  en 
1417  un  d'ells,  Mícer  G.  Carbonell,  feu  entrega  de  15.000  sous. 

Quan  les  obres  importants  s'havíen  acabat  y  sois  treballaven  un 
parell  d'homes  arreglant  d'ací  y  d'allí,  continuaren  donant  ais  dos 
obrers  majors  (canonges)  per  «Nadal  a  cascun  dells  dos  parells  de 
capons  e  vn  parell  de  gallines».  Y  també  ais  dos  preveres  «sots  obrers 
de  la  obra  de  la  scu,  lo  salari  acustumat,  90  es  XII  Iliures  X  sous 
cascun  any  a  cascun  sots  obrers».  Aquest  text^  copiat  de  1459,  se  va 
repetint  fins  al  1463,  y  segurament  en  anys  successius,  també  l'ani- 
ríem  llegint  si  examinavem  los  Ilibres. 

Mestres  Majors.  —  Ab  la  construcció  de  nostra  famosa  Catedral 
hi  ve  sempre  involucrat  un  nom,  únich,  cora  si  a  ell  se  degués  tota  sa 
fábrica:  En  Jaume  Fabré  o  Febrer,  quina  estatua  en  bronze  veuréu  en 
un  deis  passeigs  de  Barcelona.  No  pretenim  combatre  l'enlayrament 


(402)  1415  (31  maig).  « Attendentes  quod  Reuerendi  dominus  f  franciscus  clementis  misera- 
cione  diuina  barchiiione  Episcopus  Ínter  duas  vices  realiter  dedit  ffa-brice  dicte  Ecclesie  Cen- 
tura mille  solidum  barchinone  quos  in  Sacristia  eiusdem  ecclesie  deposuit,  pro  continuacione 
ffabrice  ipsius  ecclesie,  vnaniíniter  coneordarunt  et  ordinaruut»  celebrar  perpetiiament  en 
la  Catedral  dotze  aniversaris,  un  en  cada  mes,  mentres  visqui,  per  la  sahu  de  sa  persona  y 
aprés  de  mort  per  la  de  la  sua  ánima.  (Actes  del  Capítol  de  la  Si'u,  1313-1497,  fol.  91.) 

(403)  A  a?  desembre  1433,  anota  l'obrer  major  en  son  Ilibre  de  comptes  de  la  SÍ'U  «Asi 
foren  acabats  los  diuers  del  senyor  Patriarcha.  Anima  eius  Requiescat  in  pace».  Pro  per  vi) 
se  seguí  lo  treball  sense  gran  disminució  de  gent. 

(401)  1448  (24 desembre).  «compraní  IIII  paréis  de  capons  e  II  paréis  de  gualincs  los  quals 
donam  ais  obres  magos  per  a  festes  de  nadal,  axi  com  sa  custuina.  que  no  an  altre  .salari,  los 
quals  capons  e  gualiues  costaren  XXXVIIII  sous  VII». 


LHS  OBRES  DE  LA  CATEDRAL  DE  BARCELONA  197 

d'aquestmestre  major  d'indubtable  valiment.com  ho  mostralo  convent 
de  dominichs  de  Palma  de  Mallorca,  obra  seva.  Pro  ni  ell  fou  lo  jn-i- 
raer  ni  lo  derrer.  La  gloria  de  taut  ma<?nífica  construcció,  és  de  justicia 
compartirla  ab  altres  noms  y  no  adjudicarla  en  absolut  al  mallorciuí 
Fabré.  En  son  temps  ja  estava  lo  plan  trass.U  y  la  construcció,  d'al- 
guns  anys  abans  comen9ada. 

Sobre  lo  primer  mestre  major  de  la  Catedral  existeix  una  congec- 
tura  quo  no  volem  obmetre,  la  de  que  fos  en  Bertrán  Kiquer.  Mossen 
Gayeta  Soler  considera  que,  al  iniciarle  les  obres,  també's  construliía 
la  reyal  capella  de  Santa  Agatha,  joya  del  arch  f^ótich.  Lo  Monarca 
afavoría  la  erecció  de  la  Séu,  exclamant  Mossen  Soler:  «¿será  aventu- 
rado suponer  que  el  arquitecto  del  Rey  era  el  que  dirigía  la  cons- 
trucción religiosa  y  que,  por  lo  tanto,  al  catalán  ilustre  que  levantó  la 
Capilla  de  los  Reyes  o  Santa  Águeda,  Bertrán  Riquer,  debe  atribuirse 
la  idea  de  esta  fábrica,  grandiosa  admiración  de  todas  las  subsiguien- 
tes edades?»  (405). 

A  Pons  de  üualba,  qui  abans  d'ésser  bisbe  de  Barcelona  fou  sa- 
crista de  Palma,  pot  deures  la  vinguda  del  mestre  major  lo  mallorquí 
Jaume  Fabré  en  1317  (23  juny).  Contracta  ab  lo  Bisbe  y  Capítol  Ca- 
tedral que,  com  a  mestre  major  de  les  obres,  percibiría  de  salari 
18  sous  setmanals,  cobrantlo  també  en  cas  de  malaltía.  Tenía  prohibi- 
ció  d'empendre  altres  obres  sense  Ilicencia  del  Bisbe  y  Capítol.  Se  li 
dona  casa  franca  y  200  sous  l'any  per  vestit  y  cal^at.  En  1338  seguía 
actuant  de  mestre  major. 

Res  mes  se  sap  de  Jaume  Fabré.  Les  actes  del  Capítol,  que  co- 
mencen  en  1343,  consignen  haverhi  en  1344  lo  Mestie  Bertrán,  a  qui 
donaven,  a  más  del  salari  acostumat,  un  sobre-sou  de  10  Uiures 
l'any  (406). 

Desconexém  si  aprés  d'ell  l'obra  de  la  Séu  se  posa  tot  seguit  sots 
la  direcció  del  mestre  major  Bernat  Roca,  a  qui  en  moltes  ocasions  se 
li  diu  Roque  (407),  o  si  la  dirigí  en  l'cntremitjaltre  mestre  desconegut. 

Comenca  a  trobarse  nova  d'en  Roca  en  1371.  Disfruta  va  un  salari 
de  3  sous  4  diners  diaris  y  mes  ICO  sous  per  Nadal,  d'estrenes.  Tenía 
operaris  que  treballaven  la  pedra  a  preu  fet.  En  1387,  los  Obrers  de  la 
Séu  acordaren  aumentarli  lo  salari  flns  a  2  florins  o  sien  22  sous 
setmanals  (408). 

Llegím  en  los  Uibres  d'obrería:  «Dissapte  a  V  de  Dehembre  (1388) 


(405)  G.  Soler.  Catedral  de  Barcelona,  p.  12. 

(406)  1314  (4  maig).  «Primo  ordinaueruut  quod  Bertrandus  magi.ster  operis  sen  fabrice 
Sedis  Barcliinoue  habeat  de  boni.s  ipsiua  operis  ultra  solituin  salariuin  suuin,  per  vestiario, 
dum  benefecerit,  quolibet  anuo,  Decem  libre,  medietatem  scillcet  la  festo  sancti  Johannis 
mensis  Junii  et  aiteraui  medietatum  in  festo  natalis  domini.> 

(407)  Indistinctament  uus  Uibres  de  comptes  li  diuhen  Roca  y  altres  Roquer  a  aquest  mes- 
tre major.  Son  mes  los  que  li  diuhen  Roca,  y  per  í;(j  nos  inclinim  a  donarli  aqueix  uom. 

(408)  Pi  y  Arimóii.  Barcelona  anticixia  i/  moderna,  v.  I.,  p.  443. 


198  F.    CARRERAS    V   CANDI 

pagui  an  Bernat  Roqua  mestre  major  per  aquesta  setmana  II  florins  et 
obiit  iste  bernardus,  VII  die  huius  mensis.» 

Morí  pobre.  Dos  anys  mes  tart  s'anota  una  caritat  feta  per  los 
obrers  a  la  seva  familia.  Axis  llegím  en  data  de  17  desembre  1390: 
«ítem  pagui  a  noliuella  lormenter  per  11'^'*  quarteres  de  forment  que 
los  honrats  obrers  menaren  esser  donades  a  la  muUer  de  Bernat  Ro 
quer  quondam  mestre  major  de  la  obra  de  la  Séu,  he  acó,  per  nessesitat 
que  los  infants  del  dit  bernat  Roquer  hauien,  XXXV  sois». 

A  la  mort  d'en  Roca  no  hi  ha  mestre  major  durant  alguns  anys. 
Lo  piquer  Pere  Viader  és  qui  fa  les  veus  de  mestre  major.  Era  esculp- 
tor  distingit.  Ja  estava  a  la  Séu  j:>ica??í  picnáculs  en  1391  (9  desembre). 
Percibia  8  sous  6  diners  diaris  y  per  Nadal  50  sous  d'estrenes. 

Breument  apar  en  1401,  mestre  major  en  Jaume  Sola. 

Arnau  Burgués,  era  també  mestre  major  de  la  Séu  en  1402  (16  ju- 
liol)  estudiant  la  obra  dificultosa  de  la  sua  fapana  o  frontispici:  «pagui 
an  Arnau  Burgués  mestre  major  de  la  obra  de  la  Séu  per  IIII  jorns 
que  auia  ajudat  a  leuar  les  moles  e  a  tressar  la  obra  del  front  de  la 
dita  Séu,  a  raho  de  IIII  sois  per  jorn,  XVI  sois»  (409). 

Lo  progecte  Burgués  no  tira  avant.  Llavors  aparegué  a  Barcelona 
lo  francés  mestre  Carli,  treballant  exclusivament  en  dit  frontispici. 

Jaume  Sola,  d'ofici  piquer,  és  titulat  en  1402  (4  febrer)  aparellador 
de  la  obra,  y  mes  tart  mestre  de  la  obra  (maig  1403). 

Arnau  Burgués  torna  a  rebre  dictat  de  mestre  major  en  1405  1,9 
maig).  Un  tal  Joan  Brugués  o  Bargués,  en  aquest  mateix  temps  (1406 
a  1408)  era  mestre  major  de  la  ciutat  de  Barcelona  y  dirigía  la  obra 
del  mur. 

Jaume  Sola,  en  1407  (BO  abril)  apar  iinich  director,  com  recita  lo 
compte  següent:  cpaguí  an  jacme  sola  apparellador  de  la  obra  per  la 
pensió  que  lobra  li  dona  cascan  anj^  segons  es  acustumat;  e  la  dita 
paga  es  per  la  festa  de  Nadal  del  any  MCCCCVII». 

Poch  temps  després,  en  Sol^,  sense  cap  empatx,  és  titolat  «mestre 
de  la  Séu»  (3  Juliol  1407).  Actúa  abeixcarrech  finsal  28agostl412(410). 


(409)  Mes  comptes  de  treballs  del  frontispici:  1402  (16  agost).  «ítem  pagui  diumenge  a  VI 
dies  del  mes  dagost  an  Jacme  sola  per  dos  jorns  e  mig  que  tivassá  en  la  obra  de  la  Seu  a  raho 
de  IIII  sois,  X  sois. 

»Itum  pagui  an  Burgués  mestre  major  de  la  obra  per  V  jornals  e  mig  que  hauia  ajudat 
a  trassar  a  rao  de  IIII  sois,  XXII  sois. 

»Item  pagui  an  Francesch  mu-ata  ymaginayre  que  ajudá  a  trassar  les  dues  senmanes 
prop  pasados  a  rao  de  IIII  sois,  VI  diners  XXXVI  sois. 

»Item  costil  aygua  cuyta  per  afegir  mollos,  VI  diners. 

»Item  pagui  diemenge  a  XIII  dies  del  mes  dagost  an  jacme  sola  per  tres  jornals  c  mig 
que  leuá  mollos  a  rahó  de  IIII  sois,  XÍIII  sois-. 

IjO  20  d'agost  «pagui  an  francesch  thomas  fuster  per  tres  jorns  que  serrá  mollos  de  fus- 
te>...  «an  francesch  marata  per  V  jornals  que  feu  en  la  trassa  e  per  leuar  los  mollos». 

(410)  Moriría  en  Sola  del  13  al  20  de  novembre  1412,  en  quina  derrera  data  se  11  diu  quon- 
dam per  primera  vegada. 


LES  OBRES  DE  LA  CATEDRAL  DE  BARCELONA  199 

Los  seus  magijís  o  jouens  seguiren  treballant  en  la  obra,  flns  13  no- 
vembre  1412. 

Passá  una  temporada  en  que  lo  Capítol  prescindí  del  mostré  major. 
La  direcció  de  les  obres  la  tingueren,  en  Rigolí"  (lins  al  20  janer  1413), 
y  en  Bertomeu  Gual  (5  fcbrer  a  25  noveml)re  1413).  En  la  data  derre- 
ra,  lo  Capítol  nonienA  a  en  Gual  niestre  major  al)  salar!  de  4  sous 
diaiis  y  a  mes  100  sous  l'any,  de  gracia  (411).  Tenía,  com  los  mestres 
anteriors,  operaris  o  fadrins  que  picaven  pedra  a  preu  fet.  Sa  direcció 
acabii  en  1441  (412t. 

Vingué  un  raoment  en  que's  desconfié  de  la  labor  directiva  del 
raestre  major,  cercant  perits  que  la  revisessin.  Y  a  7  janer  de  1418 
Antoni  Orriols  y  Frangoy  March,  mestres  de  cases  «foren  apelláis  a  vn 
consell  que  los  senyors  obrers  feren  teñir,  per  larch  gros  deis  corredors 
del  cap  de  la  Esgleya,  si  staua  be:  e  fou  determenat  aquí  por  molt  no- 
tables homens  que  staua  molt  be  e  prontos  a  la  dita  obra  e  foren  pa- 
gats  los  dessus  dits  mestres  de  cases  e  fou  donat  a  cascun  dells  dos  reals 
qui  valen  VI  sous». 

Aprés  de  Mestre  Gual,  dirigí  interinament  les  obres  Bartomeu  Al- 
9amora,  fins  que,  lo  10  raarg  1442,  fou  mestre  major  N'Andreu  Escu- 
der,  donantli  4  sous  diaris  y  altres  100  de  gracia  per  Nadal. 

També  tenía  fadrins  que  treballaven  la  pedra  al  preu  fet  de  5  di- 
ners  lo  palm. 

A  despit  d'acabarse  les  obres  importants  en  lo  1451  y  que  en  avant 
son  pochs  los  obrers  ocupáis,  lo  títol  de  mestre  major  subsisteix.  En 
1463  Escuder  lo  passá  a  son  nebot  Mas: 

«ítem  a  XXI  de  juliol  any  MCCCCLXIII  fou  fet  per  lo  honorable 
Capítol  o  Elegit  per  mestre  major  de  la  obra  de  la  Seu  lo  discret  en 
Berthomeu  mas  raestre  de  cases,  lo  qual  magistral  li  fou  renunciat  per 
Nescuder  onde  seu  de  voluntat  del  dit  honorable  capítol.» 

No  és  important  seguir  mes  enllá  aquesta  investigació,  tota  vegada 
que  les  obres  que  en  avant  practicarán  los  mestres  majors,  tampoch 
teñen  capdal  importancia. 

Cripta  de  Santa  Eularia.— Evidentment  sembla  que  pot  assenya- 
larse  obra  propria  de  Jaume  Fabré. 

Una  interessant  carta  deis  Concellers  de  Barcelona  al  bisbe  Pons 
de  Gualba,  del  1  setembre  1327,  en  quina  data  eslava  a  Mallorca,  ex- 
plica que  un  mestre  de  Pisa  (quin  nom  malhauradament  obmileix). 


(Ul)  1113(25novembre).  Lo  Capítol  ordeuiV  «pro  bono  statuct  vülitatc  operis  dicte  Ecclc- 
8ie,  quod  bartholoineus  Guall  magister  domoruin,  eset  mafíister  dicti  operis  scdis  barchinone- 
et  quod  de  iiide  vocarentur  magister  et  quod  haberet  quolil)et  auno  de  pensione,  racione  ma- 
gistratus  vltra  celarium  cotidianum  C  solidos  videlicet  quinquaginta  in  festo  nathalis  do- 
mini  et  quinquaginta  in  festo  Sancti  Johauuis  mensis  junii  et  sicut  quoliljet  anno.  Et  simili- 
ter  eadem  die  concesserunt  sibi  quod  possit  ibi  tenere  dúos  juuenes  si  tenere  voluerit».  (Actes 
del  Capítol  Catedral,  13-13-1497,  fol.  78.) 

(412)    La  derrera  setmana  que  cobrii  son  estipendi  en  üual,  fou  la  del  11  uove;nl)re  1141. 


200  F.    CARRERAS    Y    CANDI 

treballava  en  lo  sepulcre  de  Santa  Eularia,  opinant,  que,  al  mateix 
podría  encomenarse  una  ara  d'altar  major,  que,  en  compliment  d'un 
vot,  desitjava  fer  dit  Prelat.  Obgectáreiili  no  tenía  necessitat  de  feria 
fer  a  Pisa,  puix  ab  jaspis  de  Montjuhích  o  de  Gerona,  podía  enccma- 
narse  lo  treball  al  mestre  pisa,  y  esmersar  en  altres  obres  de  la  Séu  lo 
diner  axis  estalviat  (413). 

La  lletra  del  1327  assenyala  un  notable  avene  en  la  labor  del  sepul- 
cre de  Santa  Eularia,  acabament  de  la  cripta  y  construcció  del  altar  ma- 
jor. Se  passaren  mes  de  deu  anys  abans  no  s'hi  trasladaren  les  reliquies. 

Interrüpció  de  les  obres  al  estrényer  la  vía  pública.  — 
La  cripta  s'acabaría  per  los  vols  del  1326.  Seguidament  s'impulsá  la 
erecció  de  les  parets  laterals.  Estavem  en  l'any  1329  quan  dites  pa- 
rets,  comen9ant  a  alearse  una  cana  del  pía  terrer,  se  nota  estrenyíen 
molt  la  vía  que  les  separava  del  palau  reyal.  Dita  circurastancia 
mogué  rebombori.  Lo  custodi  del  palau  Major  ho  comunica  al  Rey, 
qui  era  a  Valencia,  obligant  a  deturar  les  obres  per  lo  Batlle  de  la 
ciutat.  Farades  que  foren,  lo  bisbe  y  Canonges  acudiren  al  rey  An- 
fós,  Nostre  Monarca  maná,  algar  la  ampara  posada  a  la  construcció  ab 
tal  de  que  les  parets  de  la  Catedral  no  toquessen  exteriorment  al  dit 
palau  (30  marc  1829). 

Per  co  en  aquell  cantó  de  mur,  tantost  se  continua  lo  treball,  hi 
consignaren  en  una  lápida  la  prosecució  de  les  obres  regnant  Anfós  II 
(1  novembre  1329)  (414)  ab  exes  páranles: 

IN  nomine  domini  nostri  jesu-christi,  calendis  novembris  anno 

DOMINI  MCCCXXIX,  RKGNANTE  DOMINO  ALPH0NS0  REGE  ARAGONVM,  VA- 
LENTIyE,  SARDJNKE,  CORCIS.T:  AG  COMITÉ  BARCINONIS,  OPüS  HVJVS  SEDIS 
OPERABANTDR  AD  LAVDEM  DEI  AO  BEAT.E  MARLE  SANCT^E  íj  8ANÜT.E  QUE 
EULALIA. 


(413)  1327  (1  setembre)  Lletra  deis  Concellers  de  Barcelona  al  bisbe  Pons  de  Barcelona, 
Uavors  estant  a  Mallorca.  «Super  eo  vero  pater  quod  In  dicta  littera  nobis  scripsistis  de 
Centum  decem  floreáis  auri  uobis  per  nos  inittendis  proara  uidelicet  altaris  minoris  Ecclesie 
barchinone  de  saxo  marmóreo  exscindendo  et  operan  io  in  partibus  pisarum,  paternitate 
vestre  signifflcamus  quod  deliberatione  habita  inter  nos  et  cum  domino  Geraldo  de  gualba 
archidiácono  barchinone,  vicario  et  fratre  uestro  Qesi  dictara  quantitatem  florenorum  per 
eum  nobis  mitendam  hic  traderc  volebamui  videretur  expediens  sibi  et  nobis  et  maioribus 
etiam  de  capitulo  dicta  Ecclesie,  uestro  meliori  judicio  semper  saluo,  quod  ex  quo  hic  masis- 
tium  sufficientem  habemus  de  partibus  pisarum,  magistrum  uidelicet  sepulcri  beate  Eulalie, 
et  possumus  hic  de  montejudaico  lapidem  jaspideum  uel  de  partibus  Gerundense  saxun  mar- 
moreum  faceré  aportari,  de  quo,  juxta  notum  uestrum,  poterit  fieri  dicta  ara,  quod  eam  noa 
faciatis  pisis  fieri,  uel  exinde  seu  alinde  aportari  Presertim  ad  vitandum  periculum  quod 
in  aportando  ipsum  lapidem  posjet,  prout  uestra  reuerenda  paternitas  bene  nouit  uestri 
similiter  imminere.  Et  ex  eo  etiam  quare  cum  minoribus  sumptibus  potuit  hic  fieri  et  pro- 
curari  quam  de  dictis  partibus  pisanorum.  Et  quod  illud  quod  plus  decostaret  ab  lilis  par- 
tibus aportata  cum  equa  bona  et  pulcra  ara  speretur  hic  per  predictum  magistrum  fieri  et 
forman,  detur  et  reffundatur  in  alus  operibus  ipsius  Ecclesie  Catedralis.  Deliberet  itaquod 
uestra  Reuerenda  paternitas,  ac  rescribat  quid  sibi  fieri  placeat  in  predictis».  {Deliberacions 
del  Concellbarceloni,  I32f!-1327,  fol.  58.) 

(114)  Lo  documeat  reyal  y  la  lapida  mural,  son  publicáis  y  traduits  per  Mossen  Joseph 
Mas  en  Notes  Histdriques  del  Disbat  de  Barcelona,  v.  I,  Apéndix  ns.  8  y  9. 


LES   OBRES    DE   LA   CATEDRAL    DE    BARCELONA  201 

INAUGDRACIÓ    DE    LA    CRIPTA     DE    LA    CATEDRAL.  —  Quín    Cl'itei'i    Se 

seguí  en  la  inauguració  de  la  cripta? 

Resulta  extraordinari  que  transcorreo^uessin  tants  anys  desde  que's 
pi'eocupava,  lo  bisbe  Pons,  de  la  construcció  del  altar  y  la  traslació  a 
dit  llocli  de  les  sanies  reliquies  custodiades  en  la  Catedral  románica. 
Diuhen  los  autors,  que  a  30  agost  1337,  aqüestes  s'aeonduhiren  a  la  sa- 
cristía de  la  Séu.  Estaven  lecloses  en  dos  saquets  de  lli,  l'hu  ab  óssos 
sencers,  lo  segOn  ab  óssos  quasi  fets  cendres,  tancats  ena  Itre  d'esquisit 
treball,  dintre  d'una  arca.  Magna  processó,  coni  luay  se'n  hagués  vist 
altre  igual,  se  feu  lo  9  juliol  1339,  per  trasladar  dites  reliquies  al  nou 
sepulcre.  lli  assistiren  2  reys,  3  reynes,  1  cardenal,  4  infants,  7  bisbes, 
6  abats,  y  totes  les  persones  de  niés  signiücació  de  la  térra  catalana. 
Lo  mestre  major  Fabré  tanca  Turna  ab  una  llosa  esculpinthi  la  següent 
legenda: 

«HJc  requiescit  corpus  beatíc  Eulaliai  Barchinonensis  virginis  et 
martiris  Christi  quod  in  vásculo  isto  fuit  positura  anno  Incarnationis 
doniini  millesimo  trecentesimo  trigésimo  nono  idus  Julii»  (415). 

A  derreríes  del  1339  queda  totalment  acabada  y  oberta  al  püblich, 
la  cripta  de  la  Séu.  Durant  raolts  anys  serví  de  capella  de  la  coraunió, 
fins  al  1690,  en  que's  destina  al  Santíssim  la  de  S.  Olaguer. 

Absis  o  RtcRASPATLLEs.  —  S'havía  acabat  en  1391.  Des  del  setem- 
bre  de  dit  any  fins  al  febrer  de  1392,  los  piquers  treballaren  «ais 
picnaculs  del  cap  de  la  séu».  Llegim  d'en  Mulner,  que  hi  feya  «vna 
espiga  de  aquelles  que  están  al  cap  deis  pinaculs»  cobrant  19  sous 
per  espiga  (416). 

També  en  lo  propri  absis,  En  Viador  «paredíi  a  les  cuniceres,  la  on 
devalla  laygua»  (30  marij  1392).  Y  simultáneament  hi  son  aportades 
cañáis  (maig  1392)  (417). 

Cloquees  y  rellotge.  —  Primer  se  construhí  lo  cloquer  del  cantó 
del  claustre.  Durant  lo  maig  de  1386  se  construhí  lo  caragol,  colocant 
lo  panell  en  agost  1386.  S'ha  de  posar  al  1386  l'acabament  del  primer 
cloquer.  L'esculptor  o  piquer  Francesch  Mulner,  alamany,  treballá 
fuUatjes  deis  capitells  del  cloquer. 

Segons  Mossén  Joseph  Mas  (Notes  hisloriques  del  Bisbat  de  Barce- 
lona, V.  I,  p.  23),  no  va  acabarse  totalment  aquest  campanar  fins  al 
segle  XVI,  en  quina  centuria  s'hi  trasladaren  les  campanes,  restant 
l'altre  solsament  destinat  al  rellotge. 


(415)  EduartTíimaro  y  Fabricias  La  solemnissima  traslació  de  les  reliquies  de  Santa 
Eulalia  en  La  Renaxensa,  a.  II,  1872,  p.  125. 

(416)  1391  (16  desembre)  «ítem  paguí  an  francesch  mulner  piquer  per  uua  espig.i  deis  pic- 
naculs que  feya  a  preu  fet  les  fuUes,  XIX  sois.,  y  en  23  desembre  dlu  <per  vna  espiga  deis 
picnaculs  a  rahó  de  XIX  sois  per  cspigua»  <paguí  an  matheu  piquer  per  XXIII  palms  de 
payments  a  rahó  de  V  diners  lo  palm». 

(417)  1392  (U  maig)  .paguí  an  guarí  quarrater  per  I*  canal  que  aporta  ab  la  quarreta,  obs 
deis  reraspatles,  V  sois  VI  diners». 


202  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

Lo  segón  campanar,  hón  hi  ha  un  colossal  caragol,  indicador  de  la 
caxa  de  la  escala,  s'aven9á  en  abril  1387.  La  volta  s'armh  en  agost 
de  1388.  Pica  la  clau  En  Pere  Viader,  com  també  los  «maynells  obs 
de  la  finestra  del  cloquer.»  Hi  treballaren  los  esculptors  Jaume  Sola  y 
Francesch  Mulner.  Lo  derrer  «feu  fullato:es  en  la  clau  de  la  dita  volta» 
(setembre  1388).  S'acabá  en  febrer  de  1389.  Al  juny  1389,  los  piquers 
treballaren  en  «enbo9ar  e  enletumar»  la  volta  del  cloquer,  obrantshi 
encara  durant  tot  l'agost,  en  quin  mes  fou  aparellada  «I  creu  de  lauto 
que  fiu  fer  obs  del  panell  del  cloquer»  (21  agost  1389)  (418). 

Fins  acabats  los  dos  cloquers  no's  fongueren  les  campan  es.  Lo  mayll 
major  lo  ferrer  Mapana  lo  feu  bullir  en  marg  1391,  Consta  en  lo  Ilibre 
á'Ohreria  les  «Despeses  fetes  per  lo  bastiment  del  senys  majos  que 
posam  en  lo  cloquer  sobre  lo  portal  de  la  claustra. — Primerament 
dissapte  a  111  de  setembra  del  aiiy  MCCCXC  pagué  per  VII  fusts 
apelats  tirants  etc.  —  ítem  pagué  a  X  bastaxs  qui  aportaren  los  dits 
fusts  del  carrer  de  rauncada  a  la  seu,  que  a  quiscun  fust  aula  obs  X 
bastaxs,  XXIII  sois.» 

Altres  fustes  trotes  de  la  mar  eren  portados  per  bastaxos  a  la  ?éu, 
puix  no  s'utilitzaven  carretes  per  dintre  Barcelona  a  fí  de  no  malmetre 
los  empedrats.  Dirigí  la  obra  Bernat  Medrinyá  «mestre  de  axa  e 
mestre  major  del  dit  bestiment»,  estant  ja  colocados  les  campanos 
lo  29  octubre  1390(419). 

Ara  se  continua  lo  campanar  construhint  «teulada  sobre  los 
senys  majors»  per  la  que  s'a^aren  pilars  de  rajóla  (19  novembro 
1390)  (420). 

Al  posarhi  les  campanos,  encara  estavon  atrassats  no  pochs  detalls 
deis  campanars. 

A  corda  lo  Concell  do  Cent  fer  la  campana  del  rollotje,  a  2  agost 
1391  («Quod  cimballum  siue  olorotgium  doputandum  ad  horas  desig- 
nandas  fiat  per  dictam  Ciuitatem»)  (421).  Mes  lo  campanar  no  estava 


(418)  Eu  1430  (18  uovembre)  lo  pintor  Pons  Colomer  rebé  tres  sous  «per  vn  panel  que  ha 
pintat  per  lo  cloquer  la  hon  stan  los  cenys  majors». 

(419)  Etapes  de  la  colocado  de  les  campanes:  a  8  octubre  1390  s'lii  feu  «aportar  I  argüe 
de  la  Mar  per  muntar  los  senys  en  lo  bestiment».  A  15  octubre  «vn  fust  de  vtzina  per  fer  los 
sobre  co(jos  de  les  luriguest.  A  29  octubre  1390  se  paga  «a  lili  bastaxs  per  lo  argua  que 
tornaren,  ab  que  auien  montats  los  senys»  «ítem  pagué  an  puyg  qui  estíi  douant  la  capella 
den  mercÚ9,  qui  fa  senj's,  per  IIII  lurigues  de  coure  que  feu  nones  obs  deis  dits  senys  qui 
pesaren  CXLVIII  Uiures  a  rabo  de  I  sou  VI  diners  per  Uiura,  muntan  C'CXXII  sois  » 

«Despeses  fetes  per  la  ferradura  deis  senys  e  del  bastiment»  A  11  octubre  1390,  hi  han 
«gaces  obs  de  les  correges»,  «aguts»,  pius,  tascons,  pern,  «II  soles  que  posaren  sobre  les 
truges»,  rodanxes,  «II  maulles  obs  de  les  esquac^es  e  per  adobar  les  correges  deis  senys», 
«I  batayll  que  feu  nou  obs  del  seny  major»  «vergues  de  bou  e  corda  de  c.ánem  obs  de  liguar 
los  bataylls». 

(420)  En  los  comptes  de  la  cubería  que's  pagaren  al  f  uster  Liado,  figuren  «quavals  obs 
del  dit  portxo»  «LXXX  claus  diñáis  obs  de  clauar  los  cabirons  e  per  XXIII  claus  mayalls», 
«L  claus  sagetials». 

(421)  Deliberación»  del  Concell,  1390-1393,  i.  35,  A.  M.  B. 


LES  OBRES  DE  LA  CATEDRAL  DE  BARCELONA  203 

llest  al  pendres  aquest  acort,  puix  en  1392,  entre  les  obres  comple- 
mentarles en  les  que's  treballá,  hi  consta  l'acabaraent  deis  graons  de 
la  escala  (422). 

En  1393  tot  estigué  apunt  per  pujarhi  la  gran  campana  que  la 
ciutat  havía  fet,  que  pesava  130  quintars.  Fou  una  c^ran  solempnitat 
aquesta  trasladó  del  «seny  o  alarotja  quis  feu  per  la  ciutat».  Fongué 
la  campana  Pere  Palou,  mestrede  fer  senys  (423).  La  aconduhiren  «ab 
carretes  e  tot  enramat»  y  lo  20  novembre  1393  «foli  mes  nom  Sant 
Onorat»  per  son  padrí  lo  conceller  en  cap  Sentcliment.  «E  apres  fo 
muntat  ab  arguens  lo  dit  seny  alt  en  lo  cloquer  qui  de  non  11  es  estat 
fet».  Y  lo  28  de  novembre  «comensaren  de  ferli  tochar  les  ores». 

Aqüestes  páranles,  tretes  deis  dietaris  del  Concell  municipal,  no 
dexen  lo  menor  dubte.  Es  del  cas  retreure  que,  lo  primer  rellotge  de 
que's  te  conexement,  fou  lo  de  la  abadía  alemana  de  Sant  Albon,  en 
l'any  1:326;  lo  segón,  lo  de  Padua  en  1344;  lo  tercer  lo  del  palau  reyal 
de  París,  venint  de  l'Alemanya  en  1370.  «Y  aquí  podemos  añadir 
con  seguridad  y  hasta  con  fruición,  con  la  fruición  que  compartimos 
con  todos  nuestros  paisanos,  que  el  reloj  de  la  Catedral  de  Barcelona, 
es,  en  el  orden  histórico,  el  cuarto  en  Europa  y  el  primero  en  España, 
y  no  el  de  Sevilla»....  «el  de  la  capital  de  Andalucía  data  del  año 
1396,  y  los  concelleres  de  nuestra  ciudad,  en  1393,  mandaron  construir 
lo  seny  de  les  hores  sobre  la  torre  de  la  puerta  de  San  Ibo  de  la 
Catedral»  (424). 

Abans,  en  1387,  lo  rellotge  o  orollotge  a  Barcelona  era  servit  per 
dos  homes,  sastres,  sabaters  o  pellicers,  que's  rellevaven  cada  dotze 
hores.  Guiats  per  unes  ores  de  arena  vertederas  de  una  ore,  ab  un  colp 
de  malí  senyalaven  la  hora  corresponent,  donant  la  batallada  «en 
aquell  seny  quel  bisbe  e  lo  capítol  de  la  Seu  ordenaren,  lo  qual 
seny  sia  lo  millor  e  el  mallor»  (425). 

Ara  que  la  ciutat  s'encarregá  de  rellotge  públich  (426),  procehí  de 


(422)  1392  (23  agost)  «pagué  a  jaume  piquer  per  I  grao  del  caragol  que  hauia  picat, 
IIIl  sois». 

(423)  ¿1396?  «ítem  reebí  den  P.  Palau  mestre  de  fer  senys  per  preu  de  II  quintas  VII  onzes 
de  coure  que  compi-í  de  la  Ciutat  e  era  daquell  que  la  Ciutat  havia  comprat  a  obs  de  fer  lo 
seny  en  lo  qual  tocan  les  ores  de  nit  e  de  dies  lo  qual  sobra,  com  lo  dit  seny  fó  fet,  a  rao 
de  VI  Iliures  lo  quintar»  (Clavaria  1397-1399,  f.  71,  A.  M.  B.) 

(424)  Bonaventura  Ribas,  El  reloj  de  !a  Catedial  de  Barcelona,  quatre  articles  publica ts 
ea  Diario  de  Barceloia,  any  1892  (juliol  y  agost)  planes  8738,  8922,  9210  y  96>;7.  —  Veges 
també  Joseph  Gudiol  en  La  Ven  del  Montserrat,  a.  IODO,  p.  3;  Anfós  Damians  y  Manté,  Rellot- 
ger  de  la  Ciutat.  Oposicions  en  Revista  de  la  Asociación  AHiitico-arqueológica  harcélonesa 
a.  IV,  1900,  p.  671,  y  en  La  Renaixensa,  22  setembre  1903,  matí. 

(425)  Eegistre  1952,  f.  32,  Arx.  Corona  d'Aragó. 

Entre  los  senys  menors  n'hi  liavía  un  de  petit  conegut  per  seny  del  ladre  (29  juuy  1454'>; 
«fer  dos  forats  per  lo  seny  del  ladre>. 

^42o)  1401  Lo  Concell  de  Cent  contracta  ab  lo  fuster  Moragas  per  280  floi  ins  que  «a  ses 
propries  messions  e  despeses,  fahés  I  liastiment  de  fusta  abte  per  a  sostenir  lo  seny  de  aques- 
ta Ciutat  apellat  honorat,  qui  stá  en  lo  campanar  de  la  Seu  de  aquesta  Ciutat  qui  es  sobre  lo 
portal  vers  libeig  de  la  dita  Seu  en  lo  qual  seny  son  tocades  les  hores  de  dies  et  de  nits,  lo 


204  F.    CARRERAS    Y   CANDI 

la  matexa  forma,  50  és  posanthi  dos  homes  «los  quals  passaren  dies  et 
nits  les  hores  ab  empolleta  et  tocaren  les  per  manera  de  Alarotge  en  I 
gran  seny  que  aquesta  ciutat  ha  fet  posar  en  lo  campanil  de  la  Seu». 

Lo  25  abril  1408,  la  ciutat  dona  a  la  Catedral  «la  casa  qui  esta 
prop  la  Seu,  en  la  que  se  solia  tocar  les  hores». 

Lo  campanar  de  la  Seu  era  lo  lloch  del  qual  se  feyen  farons  o 
senyals  de  foch  durant  la  nit  en  1396  (427). 

En  1453  un  artisá  proposa  va  ais  Concellers  construir  cert  aparell 
«ab  contrapés  que  les  hores  tocarien  per  elles  matexes  y  no  se  farien 
tocar  a  mans,  com  fins  a  les  hores  se  havia  fet.»  No  se  11  admeté  la 
oferta  y  se  seguirán  peg'ant  ab  lo  malí  per  fer  sonar  batallades,  uns 
quants  anys  mes.  ¿Quánts?  No  se  sap.  Se  creu  cambiat  lo  proce- 
diment  dintre  lo  segle  XV.  Puix  en  1575  (18  marc)  al  contractar  los 
Concellers  una  nova  máquina  per  «esser  gastat  lo  rellotje»  y  enca- 
rregarla  ais  flamenclis,  conveníen  en  que  aximateix  «toqui  totes  les 
hores  e  los  quarts  com  hi  toca  lo  relotje  que  avuy  te^  de  dotse  en 
dotse  horas.» 

Los  dos  Capítols,  Municipal  y  Catedral,  interveníen  junts  en  tot 
quant  feya  referencia  al  campanar  de  les  hores  y  a  la  inspecció  del 
«bastiment  de  fusta,  ferro  y  oli».  Aquesta  doble  vigilancia,  en  1480  ja 
portava  1  larga  data. 

En  1489  se  notava  mohiment  en  lo  campanar,  y  mentres  lo  Bisbe 
volía  fos  adobat  per  la  ciutat,  atribuintho  al  seny  o  campana  de  les 
hores^  qui  era  d'aquesta,  los  Concellers  aduhíen  dictámens  faculta- 
tius  demostrant  ésser  les  altres  campanes  de  la  Séu  (428). 

Després  d'una  nova  controversia  sobre  qui  arreglaría  lo  campanar 
de  les  hores  (any  1508),  fou  convingut  en  1530  «que  la  Ciutat  paguitot 
lo  referent  al  rellotje». 

Entrabes  de  la  Catedral  provisional.  —  Acabades  les  tres 
voltes  majors  de  la  Séu  y  tancat  ab  paret  aquest  perímetre,  queda 
una  Catedral  provisional,  quines  dugues  entrados  eren  les  actuáis 
portes  de  la  Pietat  y  de  Sant  Ibo   La  primera  donava  a  la  plaQa  resul- 


qual  bastiment  a  ses  despeses  pujas  en  la  summitat  del  altre  campanar  pus  alt  de  la  dita 
Seu,  qui  es  sobre  lo  portal  vers  lauaut  et  que  deuallás  lo  dit  Seny  a  ses  depeses  del  dit  cam- 
panar lion  staua  et  aquell  eses  despeses  bagues  pujat  lo  XV®  joru  de  Setembre  del  dit 
any  et  assetiat  per  manera  que  posques  esser  tocat  abtament  et  be  en  lo  dit  bastiment  per  lo 
dit  bernat  construhit  en  la  summitat  de  dit  pus  alt  campanar>. 

1401  (20  setembre).  Foren  fetes  «taules  de  plom  com  fosseu  necessaries  a  cobrir  lo  bas- 
timent de  f  ust  en  lo  qual  stá  es  sosté  lo  seny  que  aquesta  Ciutat,  pocbs  dies  en  nombre  eren 
passats  lo  jorn  quel  albarn  dessús  dit  fo  fet  hauia  fet  pujar  en  lo  campanil  qui  es  sobre  lo 
portal  de  Sol  ixent  de  la  Seu  de  aquesta  Ciutat  en  lo  qual  seny  son  tocades  per  manera  de 
Alarotge  les  bores  de  dies  et  de  nits>.  (Clavari,  a.  1401,  f.  188,  A.  M.  B.) 

I42á  Apoca  del  salari  de  dos  sastres  «pro  salario  nostro  sonandi  sive  pulsandi  notte 
dieque  horas  cum  símbolo  maiori  pósito  iu  sumitate  campanaris  Sedis  barchinone»  (Obrería, 
Apocas  14221421,  A.  M.  B.) 

(427)  Delltberacions  del  Consell  barceloni  1395-1308,  f.  69 

(428)  Notitlarum  anni  1483  et  aliorum,  f.  230,  A.  M.  B. 


LES  OBRES  DE  LA  CATEDRAL  DE  BARCELONA  20Ó 

tant  en  lo  cementiri  del  Paradís  y  carrer  que  lateralmcnt  conduhía  al 
actual  del  Bisbe. 

Los  obrers  de  la  Scu  cuydaren  d'urbanitzar  la  vía  pública  iiume- 
diata  a  les  portes  d'ingrés.  Y  en  1403  consta  realitzada  per  ells  «la 
obra  del  sotspadrement  del  carrer,  hon  affronten  les  capelles  de  la 
claustra  e  del  alberch  de  la  obra»  (9  juny  1403).  També  consten  uns  sous 
«paj^ats  a  I  esclau  qui  tira  térra  del  escombriu  de  la  ^lavaguera  del 
fossar  deis  pareys»  (11  novembre  1403).  Lo  text  derrer  té  certa  impor- 
tancia literaria,  per  dirse  al  fossar  del  Paradis  fossar  deis  pareys,  a 
igual  que  lo  famosíssim  torrent  de  Mallorca  (4  29). 

En  lo  segle  XV  la  mutació  del  lloch  d'ingrés  fou  completa,  per 
ediflcarhi  les  cases  deis  canonges,  tretes  de  la  part  devantera  de  la 
Catedral  o  siga  hón  hi  han  los  claustres.  Dites  cases  han  pervingut  a 
nostres  díes,  mes  o  menys  alterades,  en  lo  carrer  de  la  Pietat. 

Capelles  del  absis.  —  Comentada  la  Catedral  a  edificar  per  la 
part  del  absis  o  reraspatlles,  com  se  li  deya  en  los  segles  XIV  y  XV, 
és  natural  que  les  primeros  obres  acabades  fossin  les  capelles  del 
prupri  cantó.  La  primera  que's  termina  o  siga  la  de  junt  a  la  sagristía, 
la  paga  l'ardiaca  de  Cerdanya,  Hucb  de  Cardona,  abans  del  any  1319, 
que  hi  fou  enterrat,  segons  diu  la  sua  lauda  sepulcral  amagada  al 
derrera  d'una  gi'an  pintura. 

CoNSTRUCCió  DE  vüLTEs.  —  Per  conéxer  clara  y  rápidament  la 
ediflcació  de  les  diferentes  obres  de  la  Catedral,  no  hi  ha  com  seguir  pas 
a  pas  l'acabament  de  les  voltes.  Al  agruparles  donarcm  lo  mes  interes- 
sant  procés  de  construcció  de  tan  bell  edifici.  Malhauradament  tani- 
poch  son  completes  les  noves  precises  que  podém  extreure  deis  lli- 
bres  d'Obrería. 

1379.  Volta  major.  —  Se  tanca  una  volta  ab  l;i  ciau  ab  imatge  de 
Sant  Pau.  —  «Pagué  per  clavó  que  seruí  a  clauar  les  sindries  de  la 
uolta  major  qui  foren  C  s^igetials»  —  «paguí  per  gerres  que  en  pere 
alegre  compra  ais  ollés  obs  de  la  uolta.» 

1380.  Vulta  del  creuher.  —  «tanquar  lo  croerdel  portal».  —  «V  peces 
de  fusta  de  poyl  que  compram  obs  de  fer  cindriots,  obs  del  segon 
croer». — En  Setembre  se  compraren  gerres,  obs  de  la  segona  volta 

1381.  Tercera  volta.  —  «pagué  a  nerbucies  fuster  per  V  quorantens 
que  compram  del,  obs  de  fer  la  armadura  de  la  terga  uolta»  (novem- 
bre 1380).  —  «tornar  I  veta  de  canem  que  haviem  manleuada  del  pí, 
obs  de  muntar  la  terpa  clau.» 

1386.  Vvlta  del  portal  de  la  claustra.  -S'acaba  en  lo  setembre. 

(429)  Bofarull  y  Mascaró  diu  ([ue  en  totes  les  escriptures,  ha  vist  escrit  aiiiiest  lloch  de 
Barcelona  posant  deis  Pereys  (Los  Condesde  norceloim,  v.  11,  pl.  282,  n.  2).  Lleyim  en  uns 
fogatges  del  1378:  «Illa  apellada  deis  speciayies  e  es  hi  entes  lo  cirrer  apellat  rfeí  pereys» 
(M.  González  y  Sugrañes,  Mendicidad  y  beneficencia  en  Barcelona,  p.  307).  Vegis  també  Fi  y 
Arimón,  Barcelona  antigua  y  moderna,  v.  I,  pl.  216,  n.  4  y  laiticle  titolat  Paradi»  publicat 
en  la  revista  Eitudis  Universitaria  Catalana  per  Liuis  B.  Xadal  y  una  continuació  per 
.7.  Soler  y  Palet,  voL  VI,  any  líU2,  ps.  328  y  482. 


206  F.    CARRERAS   Y    CANDI 

Piferrer  s'equivoca  notoriaraent  al  suposar  que  en  1388  estaven  en 
peu  los  dos  pilars  del  trascor.  Lo  canonge  Ribas  y  Quintana  li  corret- 
geix  l'erro,  ja  perqué  aquesta  és  data  molt  anterior  al  pontificat  de 
Francesch  Climent,  ja  també  perqué,  en  carta  que  li  enviá  son  procu- 
rador, escrivía  lo  següent,  quin  final  no  dexa  d'ésser  tan  curios  com 
son  precedent: 

«Los  dos  pilars  de  vostra  obra  nova  de  la  Seu  son  acabats,  que 
costen  de  picar  IIMCCCCLXXXXIX  sons  II  diners,  segons  mon  compte, 
placia  a  la  misericordia  de  Deu  que  de  tote  le  altre  obra  vos  dex 
veure  vostre  cor  complert  eus  do  molta  de  bona  vida,  eus  prosper  en 
tot  ven.  E  nous  oblit  de  ramoure  lo  mal  procurador  de  malorque  veig 
que  de  moltes  maneres  hi  ha  de  ladres.  Escrita  en  barchinona  ab 
mal  de  cap  a  XII  del  mitg  jorn  dimars  a  tres  dabril  Humil  servidor  de 
vostra  Senyoria  Joan  Jopfre».  Llástinia  que  no  porti  data  la  carta  (430). 

1391.  Se  treballava  damunt  la  capella  de  Santa  Bárbara  (2  setembre). 

1391.  Volta  de  la  sagristía.  —  Ja  s'hi  treballá  en  juliol  1390.  — 
Feren  «cindries  obs  de  la  volta  de  la  sagristia»  (18  febrer  1301),  aca- 
bantse  en  maig  1391. 

1413.  Volta  de  Sant  March.  —  S'arma  l'arch  prop  de  Sant  March, 
(14  agost). 

1414.  Volta  de  la  capella  Capitular . — Se  posa  la  clau  lo  5  marg. 
1417.   Volta  mitjana  enfront  la  capella  de  Sant  March.  -  Compra 

de  24  gerres  «per  la  volta  mijana  de  la  part  de  sant  March»  (31  ju- 
liol).—«Dissapte  a  VII  del  mes  de  agost  del  Any  MCCCCXVII,  clogue- 

ren  la  volta  mijana  de  la  part  de  sant  March» «per  manament  deis 

senyors  dobrers  majors  doní  al  mestre  e  a  tots  los  piquers  per  strena 
de  la  volta  dessus  dita  que  hauian  closa,  XXII  sous». 

Posteriorment  hi  consta  lo  «pujar  les  sargues  del  arch  enués  sant 
March»  (24  maig  1421). 

Diu  Mossén  Mas,  que  aquesta  capella  y  la  de  Sant  Agustí,  forea  les 
derreres  construides  abans  que  lo  patriarca  Sapera  acabes  la  Séu. 

1419.  Volta  de  la  capella  del  Arquebisbe.  —  «per  LXVIII  gerres»  obs 
de  dita  volta  (10  maig). 

1422.  Volta  damunt  lo  portal  principal.  —  Lo  fuster  Sunyer  arma 
«larch  sobre  lo  portal  nou»  (21  mar(?).  —  «paguí  I  argua  de  mar  per  pu- 
jar les  grans  peses  del  arch  sobra  lo  portal»  (4  abril).  —  Aximateix  fou 
comprada  cals,  «qui  seruí  a  la  reblada  del  arch  del  simbori  sobre  lo  por- 
tal de  la  qual  fou  enblenquide  les  parets  del  cor  dins  e  defora»  (1  juny). 

1422.  Volta  devant  Sant  Climent.  —  «ítem  lo  die  de  sant  mateu 
pujám  la  clau  de  la  volta  deuant  sent  Climent  e  puiarenhi  tots  los  pi- 


(130,  1423  (!i  uiíiig).  Hi  han  coinptes  de  fuster  perannar  la  volta  y  «fer  ciinlnos.,coiii  tam- 
bé del  27  de  juny,  en  que  se^uien  armant  dita  volta  y  del  U  juliol  en  que's  compraren  gerres 
per  posarhi  dintre,  que  seiíin  d'altre  Hoch.  Lo  mateix  dirém  deis  comptes  coníemblants 
de  22  abril  1125  de  «fustes  per  armar  la  volta». 


LES   OBRES    DE   LA    CATEDRAL   DE   BARCELONA  207 

ques  e  donils  a  diñar»  (setembre).— «Pujam  la  clau  de  la  volta  deuant 
Sant  Cliinent»  (19  noverabre). 

1423.  Volta  sobre  Vallar  de  Sant  Sever.  —  «comprí  VI  dolses  de  poy 
per  fer  cindries  a  la  volta  sobra  laltar  de  sant  seuer»  «paguí  en  Roure 
carrater  qui  aporta  les  claus  de  la  dita  volta»  (23  abril)  (431). 

1424.  Volta  de  la  cambra  deis  monjos. — Ss  compra  un  anel  per  dita 
volta  (12  mar(^),  y  en  1425  (21  janer),  s'arm;\  la  finestra  de  dita 
cambra. 

1424.  Volta  devant  la  capella  del  Patriarca.  —  «al  carreter  qui 
aporta  dues  claus  obs  de  la  volta»  (8  agost).  —  Jornals  d'armar  la 
volta  (27  agost).  —  «ítem  donam  en  pau  colomer  pintor  per  pintar  la 
clau  qui  es  deuant  la  capella  del  senyor  patriarcha,  so  es  per  la 
maytat,  laltre  maytat  pagua  lo  senyor  patriarcha»  (3  setembre). 

1429.  Volta  sobre  Sant  March  y  Sant  Vicents.  —  «II  dotzenes  de 
gerres  per  ops  de  la  capella  de  sent  vicens  e  de  sent  March»  (24  abril). 
—  Lo  fuster  arma  «la  finestra  de  la  capella  qui  es  sobre  sant  March» 
(18  juny).  —  «an  johan  moreno  carrater  per  II  carratades  en  que 
haporta  las  claus  qui  seruirán  en  la  volta  qui  es  sobra  las  capellas  de 
sent  March  e  de  sent  vicens»  (10  juliol).  —  Se  construhí  aquesta  volta 
a  4  setembre  omplintse  ab  les  consabudes  gerres  que's  pagaren  lo 
25  setembre  1429. 

1429.  Volta  sobre  Sant  Olaguer.  —  «duas  claus  qui  seruirán  a  la 
volta  qui  es  sobra  la  capella  de  sant  eulaguer»  (11  setembre),  per 
quina  volta  se  compraren  gerres  y  canters  (2  octubre  y  4  desembre). 

1484.  Volta  devant  Sant  Sever.  —  A  P.  Huguet  per  miga  Iliura  de 
negra  per  perfila  la  volta  qui  ses  feta  deuant  la  capella  de  sent  sauer» 
(7  marc)  quina  clau  també  pinta  (20  marc). 

1444.  Volta  devant  Santa  Elena.  —  «Compram  vn  quarter  de  moltó 
que  donam  a  tots  los  mestres  quan  agüeren  closa  la  volta  devant 
senta  aliena,  segons  es  acostumat  de  donar  per  cascuna  volta,  costa 
IIII  BOUS»  (18  maig). 

1444.  Volta  devant  la  capella  de  Tots  Sants.  —  «costa  vn  quarter 
de  moltó  qui  pesa  IIII  Iliures,  IIII  soas,  que  donam  ais  mestres  quant 
agüeren  closa  la  volta  davant  la  capella  de  tots  sants,  segons  es 
acostumat  de  donar  per  cascuna  volta»  (15  juliol). 

1444.  Volta  de  Sant  Martí.  —  «Compram  vn  quarter  de  moltó  que 
donam  ais  mestres  de  la  seu  axí  com  es  acostumat  com  an  clós  vna 
volta:  es  per  la  volta  de  sent  martí,  costa  III  sous  III»  (9  desembre). 

1444.  Volta  devant  Sant  Benet.  —  Cobra  n'Uguet  pintor  «II  sous 
VI  per  vermelló  e  tinta  negra  gomada  per  bucellar  la  volta  dauant 
sent  benet,  II  sous  VI». 

Claus  de  volta,  innominades  foren  portades  a  la  Seu  lo  18  agost 
1444,  10  abril  1445,  16  setembre  1417. 


(431)    Bona ventura  Ribas  y  Quintana,  Monografii  del  bisbe  Sapera.  (Barcelona,  1899),  p.  25. 


208  F.    CARRERAS    Y    CANDI 

1447.  Volta  devant  lacapella  del  Sant  Esperit.  —  Al  pintor  Huguet 
«per  vérmelo  et  negra  per  perfilar  la  volta  qui  es  deuant  la  cápela 
del  sant  sperlt»  (23  juny). 

1448.  Volta  devant  Sant  Francesch.  —  Lo  fuster  Blasco  estigué  tres 
jorns  «en  la  bastida  de  la  uolta  deuant  sen  ffrancesch»  (17  novembre 
1447).  —  «cora  desfera  la  bastida  de  la  volta  de  sent  ff.»  (3  febrer 
1448).  —  «vn  quarter  de  moltó  lo  qual  donara  ais  mestres  cora  fonch 
closa  la  volta  de  la  cápela  deuant  sen  ff.»  (3  febrer  1448). 

1448.  Volta  de  Sant  Tomás.  —  Portada  a  la  Séu  una  clau  «qui 
seruí  a  la  volta  deuant  la  cápela  de  sent  thoraás»  (23  raarg).  —  «Com- 
prara vn  quarter  de  moltó  lo  qual  donara  ais  mestres  cora  agüeren 
clossa  la  uolta  de  sent  thoraas  III  sous»  (23  juny). 

1448.  Volta  devant  la  capella  de  Sant  Blaxj:  —  Comprara  «vna 
dotzena  de  triyoles  despart,  les  quals  auien  a  seruir  per  la  uolta 
deuant  la  cápela  de  sent  blay,  IIII  sous»  (22  juny).  —  Lo  traginer 
Prats  porta  «vna  clau  qui  seruí  a  la  volta  deuant  la  cápela  de  sent 
blay»  (29  juny).  —  «donara  ais  mestres  cora  agüeren  clossa  la  uolta 
deuant  la  cápela   de  sent  blay  II  sous  VI»  Í6  agost). 

1448.  Volta  derrera  de  les  del  claustre.  —  Coplera  de  la  Rúbrica  de 
Bruuiquer  (v.  II,  f.  71)  lo  següent:  «A  26  Setembre  1448,  fou  acabada 
la  darrera  volta  de  la  Claustra  de  la  Seu  y  fou  cantat  Te  Deura  lau- 
da raus». 

1449.  Volta  devant  lo  portal  de  la  Séu.  —  Lo  fuster  Blasco  «qui 
coraeníjá  de  fer  la  bastida  de  la  uolta  deuant  lo  portal  de  la  seu  a 
XIII  del  raes  de  setembre»  del  any  1448.  —  Quina  bastida  se  desarma 
a  13  desembre  1448.  —  Mes  tart  diuhen  los  comptes  «donara  ais  mestres 
a  XX  del  mes  de  abril  I  corter  de  raoltó  per  la  uolta  que  auien  clossa 
deuant  lo  portal  de  la  seu,  IIII  sous'>  (any  1449). 

1451.  Claus  de  volta.  —  «Itera  paguen  en  frangoy  albeló  moler  XV 
florins  e  mig  per  un  tro9  de  pedra  de  que  isqueren  la  gran  clau  e 
VII  claus  petites  e  XXII  somades  de  pedra,  CLXX  sous  VI»  (17  juiiol). 

Altar  major.  —  Al  comencament  de  les  obres,  quan  s'acabava  la 
cripta  de  Santa  Eularia,  en  1327,  se  tractá,  entre  lo  bisbe  P(>ns  de 
Gualba  y  los  Concellers  de  Barcelona,  de  la  construcció  del  ara  de  dit 
altar  major.  Lo  bisbe  Pous  la  volía  fer  portar  de  Pisa  y  los  Concellers 
li  aconsellaven  encarregarla  al  artista  pisa  que  feya  lo  sepulcre  de 
Santa  Kularia,  portant  los  jaspis  de  Montjuhich  o  de  Gerona. 

Lo  bisbe  Ferrer  d'Abella,  en  1337  (18  febrer)  consagra  aquesta 
ara,  que  era  aguantada  per  un  sol  pilar.  Mes  avant  se  cambi;"!,  soste- 
nintla  per  sis  columnes  mes  petites,  fins  a  derreríes  del  segle  XVI  (432). 

Aquest  altar  sufrí  rautacions  a  mida  que  adelantaren  les  obres  del 
temple.   En  1430,   lo  bisbe  Sapera  hi  coloca  lo  frontal  de  marbre  rc- 


(432)    Mo8sén  J.  Tilas  y  Domenech.   Taula  deis  altars  y  capelles  de  la  Sfii  de  Barcelona, 
fol.  29. 


LES  OBRES  DE  LA  CATEDRAL  DE  BARCELONA  209 

presentant  alguns  instruments  de  la  passió,  treballats  per  l'esculptor 
Kexach  (433). 

Lo  sagrari  o  tabernacle,  l'et  per  virtut  d'una  capta  especial,  s'acabii 
vers  1377,  en  que  lo  pintii  Bereuguer  Llopart  (18  marp).  Aquell  any 
fou  manat  ais  administradors  d'aquesta  almoyna,  depositessin  lo 
diner  y  joyes  aplegats,  en  la  caxa  del  Capítol. 

Segons  Mossén  Mas,  en  1421  (13  marc)  s'alQaven^  ais  costats  del 
altar  mayor,  dos  pilars  estrets  ab  una  cortina  negra  que  servía  per  la 
elevació  del  Corpus  Christi;  y  en  la  part  posterior,  un  tabernacle  de 
fusta  daarada  ab  72  pilars  d'argent  daurat.  Y  separats,  al  davant  del 
dit  altar,  dos  ángels,  repintáis  en  1462  per  Bernat  Martí,  y  en  1527  per 
Nicolau  Landa  (434). 

En  la  primera  meytat  del  segle  XVI,  al  centre  del  retaule,  a  mes 
del  tabernacle  hi  havía  com  a  imatge  principal,  una  gran  creu  esmal- 
tada de  blau-cel  damunt  de  cadira  d'argent  (1548).  Segurament  és 
la  cadira  que  ara  surt  en  la  festa  del  Corpus. 

Derrocament  de  LA  Séü  vella.  —  Fins  que  estigué  molt  aven- 
gada  la  nova  Catedral,  no's  pensil  en  enderrocar  la  vella.  Llesta  la 
cripta  de  Santa  Eularia,  y  acabada  la  volta  major  en  1379,  s'empren- 
gué  la  treballosa  feyna  d'abatre  l'alt  cloquer  romanich  (1379  y  1380). 
Del  campanar  antich  se  passa  a  derrocar  la  torra  de  la  casa  prop 
del  Dega  (435).  Mes  la  totalitat  del  enderrocament  de  la  seu  vella, 
s'ha  de  posar  en  los  anys  de  1423  al  14V.8:  contribuinthi  ab  son 
treball  personal,  no  pochs  capellans  de  diferentes  esglesies  de 
Barcelona  (436),  Algunos  construccions  s'aprotitaren  en  la  nova 
Catedral,  com  v.  g.;  la  porta  que  comunica  ab  los  claustres.  A 
referirse  la  labor  del  pintor  Colomer,  (lui  en  1428  perfílá  archs  de 
la  séu  vella  (437). 

Los  CLAUSTRES.  —  També  la  generació  catorzecentista  ne  deya  la 


(433)  1430  (20  agost)  «an  lorens  raxach  esmagiuayre  qui  pica  la  pedra  que  lo  patriarcha 
vol  fer  posar  deuant  laltar  majoi-'.  — (8  octobre)  «a  VIII  bastays  qui  portaren  la  pedra  qui 
ses  posada  deuant  laltar  major  la  qual  aportaren  de  la  loga  lion  piquen,  VIIII  sous  III  diners>. 

(-134)     Compta  Mossén  Mas,  que  hi  subsi.stiren  fins  ais  volts  de  1860. 

(435)  1419  (10  maig;.  «comensein  de  enderrocar  la  torra  del  cap  de  la  lotge  prop  de  la  casa 
del  dagua  e  feyen  ho  beneficiáis:  et  doni  los  a  beure  e  couiprí  pa,  vi  e  formatge  de  mallorque». 

23  setembre  1419  «VI  bigues  de  pí  qui  son  intrades  a  la  casa  que  han  feta  allá  hou  an 
enderrocada  la  torra  de  tras  la  casa  del  dagníi». 

(436)  1423  (20  uiarQ),  «XXVIII  posta  de  solsona  que  la  obra  pres  dells  orguens  con  lo  cap 
del  cor  se  torna  con  la  volta  veya  fou  desfeta». 

«ítem  dimecres  a  XXVIIII  del  dit  mes  (abril)  caygué  la  volta  veyla  e  mossén  Gabriel 
feu  donar  a  pere  axis,  qui  la  fcu  caure,  de  gracia  XI  sous». 

«ítem  diluns,  a  IIII  del  mes  de  maig  foren  XX  homcs  per  eiulerocar  lo  peu  de  la  volta. 
y  seguiren  los  demésdíes  ananthi  gent  a  enderrocar  tot  lo  vell. 

«ítem,  diuendres  a  XIIII  del  dit  mes  los  preucres  de  la  Seu  e  de  sancta  María  de  la  mar, 
del  pi  e  de  les  altres  esgleyes,  foren  el  dit  escombre»,  donantlos  diñar.  Seguexen  al  maig 
«Mecions  per  scombrar  les  voltes».  Se  parla  de  pedrés  caygudea  devant  la  porta  de  la  Séu. 

(437)  1428(11  abril),  «an  ponQ  colomer  pintor  per  mige  Iliura  de  negre  per  perfilar  lo.s 
archs  com  hagueren  enderroca  ia  la  paret  de  la  seu  vella». 

1908  14 


210  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

claustra.  Y  ha  quedat  La  Claustra,  un  nom  de  fonts  cátala  en  la  Bar- 
batania  y  Ribagorza. 

Tota  Tala  y  capelles  adjuntados  a  la  paret  de  la  esglesia,  s'obra 
quan  pujaren  la  primera  part  del  temple.  Destinat  a  enterraments, 
segons  antigua  costum,  se  dir>cutí  c6m  s'otorgaríen  concessions  de 
sepultures  en  les  capelles,  establintse  en  1403,  que  les  donarían  lo  Bis- 
be  y  Capítol  conjuntament  (438). 

Durant  lo  Maig  de  1412,  s'executen  obres  per  cubrir  «la  claustra» 
damunt  Sant  Sever.   Al  comengament  del  1421  se  pagk  al  tapiador 

Espluga,  «nil  jorns  que  tapih  per  cloure  la  claustra»  y «per  lo  lo- 

guer  de  les  tapieres».  Induptablement  s'hi  construíren  parets  provisio- 
nals,  puix  no  s'usá  la  tapia  en  la  nova  Séu. 

En  lo  propri  any  treballaren  en  «armar  lareh  de  la  part  de  las 
fonts»  (12  abril  1421). 

També  en  1421,  se  plantaren  tarongers  al  hort  central  del  claustre. 

La  gran  feynada  de  l'obra  de  la  Séu,  motivara  s'abandonés  sovint 
lo  menys  indispensable.  En  aquest  cas  se  trovarían  los  claustres, 
transcu.rrint  alguns  anys  sense  preocuparse  d'ells. 

Morí  lo  gran  impulsor  de  la  obra  de  la  Séu,  lo  patriarca  Sapera 
(18  desembre  1430),  dexant  un  llegat  especial  per  l'acabament  deis 
claustres  (439).  Per  qo  lo  seu  escut  apareix  en  les  capelles  de  la  part 
llavors  obrada.  S'hi  ocupa  molta  gent,  segons  consta  en  lo  Ilibre 
titulat  De  la  obra  deis  claustres  MCCCCXXXI.  Ne  fou  abaxat  son 
nivell  d'un  modo  extraordinari.  Aquell  lloch  era  cenientiri,  en  servey 
actiu  y  s'eraplearen  jornals  «per  los  cossos  que  tragueren  de  la  dita 
claustra»  (maig  1431). 

Es  de  notar  la  existencia  del  claustre  vell,  que  fou  del  ceraentiri  del 
Paradís,  immediat  a  aquell  lloch.  Al  claustre  vell  se  refereix  lo  treball 
fet  per  los  fusters  al  serrar  «lo  tros  que  era  sobrat  del  arbre  de  Ñau  lo 
qual  ses  comprat  por  sostenir  la  taulada  de  la  dita  Claustra  vella,  lo 
qual  serrat  seruí  a  fer  ponts  en  la  obra  noua»  (30  juny  1431). 

No's  dexá  la  construcció  del  portal  del  claustre.  Axis  en  4  agost 
1431  s'adobá  «lo  carrató  per  portar  lo  lindar  del  portal  de  la 
claustra». 


(438)  1403  (13  agost).  «Cutn  uerteretur  in  dubiutn  super  facúltate  concedendi  túmulos 
sine  sepulturas  iufra  capellaa  constructas  et  in  futurum  construendas  in  claustro  sedis  bar- 

chinone quod  nullus  audeat  túmulos  siue  sepulcra  de  nouo  faceré  aut  enticalaciora  faceré 

seu  in  mutare,  in  eisdem  capellis,  absque  licencia  spociali  predictorum  dominorum  episcopi 
et  capituli»  (Actes  del  Capítol  1343  1497,  foli  69;. 

(439)  cCapitulum  huiusalme  sedis,  volens  atque  cupiens  adimplere  affectionem  et  desi- 
derium,  ac  etiam  vltimam  voluntatem  Reuerendisimi  domini  miseracione  patriarche  jhero- 
solimitani  administratoris  que  legitiini  Episcopatuí  Ciuitatis  Barchinone.  dignatus  est 
incipere  in  opus  claustre  predicte  sedis,  die  lune  octaua  die  mensis  januarii  anno  a  natiuitate 
domini  M^CCOCXXX  primo,  soluendo  operariis  de  peccunia  predictum  pastorem  et  patrem 
nostrum  dicte  claustre  Icgata  seu  pocius  in  vita  sua  donata,  quem  dictum  nostrum  patronum 
jhesus  benedictus  transtulit  de  hoc  mundo  in  celum,  de  exilio  in  patriam,  de  luctu  in  visum, 
de  tenebris  in  lucem  sempiternam,  XVIII  die  decembris  anno  domini  MCCCCXXX». 


LES  OBRES  DE  LA  CATEDRAL  DE  BARCELONA  211 

També  en  l^r  seterabre  1431,  consta  una  partida  de  «I  miller  de 
teula  per  la  taulada  de  la  dita  Claustra». 

Lo  terrer  del  claustre  que  ja  d'abans  fou  cementiri,  continua  desde 
lo  primer  moment  habilitat  al  mateix  fí,  enfondintlo  y  construint-shi 
en  ell  carners  alguns  ciutadans  (440). 

Partides  comprobatories  de  la  construcció  de  les  capelles  immedia- 
tes  al  actual  carrer  del  Bisbe  (tros  que  mancava  acabar  en  1430), 
segons  consten  en  lo  Ilibre  de  la  obra  deis  Claustres:  1431  (22  setembre), 
«I  jorn  e  mig  que  obraren  en  la  Claustra  per  armar  la  capella  maior» 
(fuster)  «II  bigues  per  fer  matrassos  a  les  capelles».— 1431  (3  novembre), 
«mige  roua  de  plom  per  metre  les  rexes  de  les  fenestres  de  les  capelles». 

Y  a  mes,  compra  de  frentum  o  gerres  y  canters  trencats,  per  posar 
dintre  les  voltes  (1  desembre  1431).  Com  també  en  22  desembre  1431, 
pagaren  al  ferrer  «per  obrar  les  tres  barres  de  la  fenestra  de  la 
segona  capella  nova». 

Resulta  insuflcient  per  terminar  del  tot  los  claustres  lo  donatiu  del 
patriarca  Sapera,  y  en  1431  acaben  les  notes  del  Ilibrc  de  comptes  del 
sen  llegat.  En  l'intermitj  los  Canonges  se  dirigiren  a  la  Ciutat  en 
19  abril  1434,  pregantli  vullés  «fer  adiutori  en  vna  volta  de  la  claustra 
de  la  Seu,  la  qual  se  continué  deuant  la  Capella  del  Sagrat  Cors  de  Jhe- 
sucrist,  almenys  de  CC  florins»  No  accedí  a  la  súplica  lo  Concell  de  Cent. 

Al  any  següent  aparexen  en  los  Ilibres  deis  obrers  de  la  Séu, 
despeses  fetes  en  los  claustres,  per  obres  complementarles:  1435 
(14  maig)  «compram  dos  pincells  per  enlatumar  la  volta  noua  qui  ses 
feta  al  costat  de  la  capella  de  jhesu  xrist».  —  (21  maig)  «XVIII  geras 
trencades  per  la  volta  de  la  claustra». —  1435  (25  juny)  ítem  an  bertran 
tolosa  qui  ha  pintada  la  clan  de  la  volta  qui  es  en  la  claustra  deuant 
lo  portal  nou,  per  las  colós»  —  1435.  (5  novembre)  «ítem  an  P.  vguet 
pintor  per  miga  Iliura  de  negre  II  sous  VI  e  per  vermelló  e  groch  I  sou 
VI,  e  per  perfilar  la  volta  qui  es  dauant  lo  portall  nou  de  la  claustra» 

Sis  anys  aprés  (1441),  era  omplerta  la  volta  de  devant  Santa 
Llucia,  ab  frentum.  En  lo  propri  1441  se  feren  distintes  despeses 
«obs  de  les  dites  portes  de  la  claustra,  de  Santa  Eulalia»  (27  maig) 
y  s'acabá  una  volta  (19  desembre)  (441).  Aquesta  volta,  a  igual  que  la 
del  8  febrer  1442,  encara  que  no  s'indiqueíi  ahont  pertanyíen,  suposem 
que  fou  a  la  obra  deis  claustres  (412). 


(440)  1431  S  juliol)  «tiradala  térra  de  la  escombra  deis  carners  quis  fan  en  lo  capitoU, 
—  1431  12  agoat)  «a  mestre  pera,  qui  ha  fets  los  senyals  en  lo  carner  que  mossen  tagamanent 
ha  fet  fer  en  lo  capítol». 

(441)  1441  (11  febrer).  Setanta  una  gerres  «qui  soruireii  a  la  volta  dauant  lo  portal  de  les 
vergens».  1441  «ítem  a  XVIIII  de  desembre  del  dit  any  compram  per  los  obres  lili  Iliures  de 
moltó  per  dar  los  a  beure  per  (jo  com  hauien  closa  v-na  volta.  E  per  informació  qucns  dige- 
ren  los  Senyors  obres  passats  que  a<jo  se  acostumaua  de  fer  ffou  comprat  lo  dit  moltó  que 
costa  III  sous  VIII  diners.  E  mes  11  corters  de  vi  a  rahó  de  VHI  diners  lo  quartGr>. 

(442)  1412  ;8  febrer)  «Ttem  a  VIII  de  ffebrer  foren  comprades  II  Iliures  de  Moltó  les 
quals  es  costuma  segons  digiieren  los  obres  passats,  dar  de  gracia,  dat  al  dijous  l.irder.  E 
no  resmenys:  hauien  cubert  vna  de  les  voltes  de  la  Claustra>. 


212  F-    CARRERAS    Y   CANDI 

Correspondría  a  uua  d'aquestes  dugues  voltes,  la  clau  del  hatiment 
de  Jesucrist,  que,  en  agost  del  1442,  pinta  N'Huguet  (443).  La  esculpi- 
ría l'imagínayre  Pere  011er,  a  qui  trovam,  en  aquest  temps,  treba- 
llant  activanient  en  la  Séu. 

Lo  traginer  Samunta  hi  transporta  una  clau  en  4  agost  1442.  No's 
diu  per  hont  era  (444).  En  canibi,  altre  clau  del  11  agost  1442  indicava 
pertanyer  «a  la  volta  de  la  claustra». 

Y  encara  raes:  en  8  novembre  1442,  son  donats  tres  sous  «per 
despendre  per  (jo  com  se  deya  que  es  costuma  que  quant  se  clou 
una  volta  los  es  pagat  de  gracia  lo  beure  de  matí». 

En  15  desembre  1442,  se  porta  la  gárgola  «de  la  cantonada». 

En  15  desembre  1444  compraren  «una  biga  per  apontallar  la  teula 
deis  claustres  per  tant  com  se  poguessen  enderroquar  los  pilars  de  la 
dita  claustra». 

Lo  Manual  de  novells  ardits  del  Concell  barceloní,  assenyala  l'aca- 
bament  deis  claustres,  en  jornada  de  26  setembre  1448:  «aprés  toch  de 
tres  hores  aprés  diñar,  se  clougué  la  derrera  volta  de  la  claustra  de  la 
Séu.  E  fou  cantat  Te  Deum  laudamus  e  tocat  e  sonat  lo  seny  maior». 

No's  dexen  de  consignar  obres  complementarios  en  los  claustres  en 
anys  posteriors.  En  1457  s'hi  arreglaven  les  gárgoles  y  lo  portal  (445). 
Lo  mestre  raajor  Escuder,  ab  un  paleta,  o  tot  sol,  anava  d'un  cantó  al 
altre  ja  adobant  goteres,  o  alguna  paret  cayguda,  o  rematant  detalls 
que  sUiavíen  dexat  per  mes  tart.  Axis  li  vchem  enrajolar  «lo  tarrat 
de  les  vergens,  e  lo  tarrat  de  la  capella  de  sant  gabriel,  e  de  la  capaila 
de  sant  asparit»  (6  mar9  1458), 

Lo  claustre  resta  per  terminar,  tant  en  sa  part  sobirana  cora  en 
la  ornamentació  interior  de  les  arcades.  En  l'any  1903  s'ensajá  d'aca- 
bar  una  d'aquestes  derreres,  inseguint  la  norma  general  deis  claus- 
tres gótichs. 

Casa  Capitular  en  lo  claustre.  —  Per  los  fonaraents  d'aquest 
ediflci,  a  24  janer  1405,  foren  «pagats  a  II  homens  qui  tiraren  pedra 
a  la  loge  et  scuraren  lá  hon  deuen  asseura  lo  peu  de  la  casa  del  capí- 
tol». En  raaig  1405,  lo  raestre  raajor  Burgués  aparellá  raotllos  per  la 
«capella  del  Capítol»,  treballants'hl  ab  poca  activitat  durant  1406  y 
1407.  S'expropiá  la  casa  d'En  Cortit  situada  «la  on  la  casa  del  Capítol 


(4i3)  1442  (12  agost)  «an  Huguet  pintor  per  miga  Iliura  de  negre  per  perfilar  de  negre  la 
volta  e  la  clau  011  es  pintat  lo  batimcnt  de  Jliesii  Xrist:  costil  II  sous  VI  diuers.  E  de  ver- 
melló  per  fer  lo  senyal  de  sancta  Eulalia,  costil  VI  diners». 

(444)  1442  (4  agost).  Pagat  a  En  Samunta  «per  vna  clau  per  la  volta  VI  sous.—  ítem  Pere 
calbó  carratér  per  port  de  la  dita  Clau,  V  sous».  —  1442  (10  novembre)  cpmprades  gerres  olla- 
res, testara  y  canons  per  damuat  de  voltes. 

(445)  1457  (.25  marcj)  Escuder  empleíY  tres  díes  «en  picar  les  gárgoles  e  alguna  ultra  feyna 
al  tarrat  de  la  claustra». 

1457  (28  .iuny)  «comensil  a   picar  lo  mestre  nescudcr  per  fer  vn  reuol  al  portal  uou  de  la 
claustra  a  obs  de  metre  les  portes  e  fou  feyna  eu  dita  setmana  Quatre  diesa  rao  de  IIII  sous». 
23  juliol  1457.  —  Se  porta  pedra.  «Cerui  dita  pedra  per  lo  portal  nou  de  la  clastra». 


LES   OBRES   DE  LA   CATEDRAL   DE   BARCELONA  213 

se  fA»,  y  les  obres  avangaren  molt  depressa.  En  l'any  1409,  los  canon- 
ges,  se  constituiren  en  Capítol  per  deliberar  en  la  sua  sala  propria^  en 
lo  claustre.  Pro  obres  ulteriors  y  lo  derrocanient  de  la  nova  casa  capi- 
tular, los  oblio^an  a  aplegarse  provisionalnient,  primer  en  la  capella 
deis  Sants  Ignoscents  (1410  y  1411)  y  aprés  en  la  sacristía  o  trcsorería 
(1412  a  1416)  (440). 

La  clau  de  la  volta  de  la  capella  capitular,  se  posa  lo  5  mar^  1414. 
Lo  4  niaig  1417,  trovem  al  Capítol  reunintse  en  la  casa  novament  cons- 
truida al  extrem  deis  claustres  (447).  Lo  t'uster  Joan  Ayiguens  cons- 
truí l'altar  del  Capítol  (15  niaig  1417).  Hi  consten  comptes  d'obres  en 
dita  casa  desde  1419  fins  1454.  La  vclta  s'armá  y  construí  en  1419, 
posant  rexes  a  la  finestra  exterior  (448)  y  decorant  les  portes  ab  golfs 
estanyats  y  ab  llors  de  liri  (449). 

Lo  pavinient  lii  fou  posat  en  juny  1421.  Lo  retaule  y  Tara  del 
altar  en  juny  1424,  trasladantli  de  la  capella  de  Jcsu-Christ,  que 
seguidament  fou  derrocada  (460). 

Enllestida  part  de  la  sala  capitular,  se  posaren  a  fer  les  voltes  del 
claustre  del  davant  d'ella,  voltes  construides  en  1443  (451),  y  acaba- 
des  en  1448.  Les  del  Capítol  no  eren  Anides  en  1451  (452). 

Torna  a  treballarse  en  la  sala  capitulara  5  maig  1453,  rebent  la 
obra  de  la  Seu  «IIIÍ  antenes  quens  presta  lo  general  per  puyar  la  clau 
del  capítol». 


(446)  1409  (4  maig)  «conuocato  capitulo  per  sonutn  campane  et  alias  per  nuncium  iit  est 
moris  pro  generali  capitulo  celebraado,  Conuenerunt  ad  domum  capituli  iu  claustro  sedis 
barcliinone  existente». 

1410  (22  octubre)  «Conuocato  et  congregato  Capitulo  ecclesie  barcliinone  in  Capella  sanc- 
torum  Innocentium  dicte  Ecclesie,  ubi  Oapitulum  nunc  congregatur». 

1411  (6  febi-er)  «Conuocato,  ctc  ,  in  capella  sanctorum  Innocentium». 

1411  (4  maig)  «Conuocato,  etc.  Conuenerunt  in  domo  sacristie  seu  thesaurarie  dicte  ecclesie 
vbi  decretum  est  celebrari  Capitulum  propter  diructiouemfactam  de  domo  noua  ubi  solitnm 
erat  celebrari  capituluui>. 

1412  (,1  setembre)  «Conuocato,  etc  ,  intus  Sacristiam  eiusdem  Ecclesie  vt  moris  est».  Y 
també  en  141fi  (17  juny)  se  llegei.x  altre  tant. 

(447)  1417  (4  maig)  «Conuocato  capitido  etc.  (celebrada  missa)  in  altare  construito  in  domo 
noua,  in  capite  Ciaustri,  sub  inuocatione  sánete  Trinitatis.  (Actes  del  Capítol,  1343  a  1497). 

(448)  1419  «paguí  an  .Toban  ayiguens  fuster  per  sincb  jorns  que  fou  a  la  dita  obra  per 
armar  la  volta  de  la  casa  del  Capítol».  —  1419  (U'  marv):  «per  vnes  rexes  qui  entraren  a  la 
finestra  de  la  casa  del  Capítol». 

(449)  1419  (22  desembre)  «per  IIII  golfs  estanyats  e  picats  per  les  portes  del  capítol  e  ab 
Hos  de  liri,  qui  pesaren  XXIHI  Uiures  a  rao  de  XIIII  diuers  per  Uiura  e  VI  diners  de  claus 
stanyats,  munta  XXVIII  sous  VI».  -(2i  desembre)  «mig  joru  que  clauá  les  portes  del  capitol». 

(450)  1424  (11  juny)  «a  VIII  bastays  qui  nmdaren  la  ara  de  la  capella  de  Jhcsu  Xrist  en  la 
casa  del  capitol,  X  sous.  —  «ítem  donam  a  I  mestre  qui  mes  lo  rerataula  de  la  dita  capella  de 
Jbesu  Xrist  en  lo  dit  capitol,  IIII  sous  VI».  —  1424  (2  juliol)  «ítem  donam  a  I  bom  qui  ende- 
rrocá  la  capella  de  Jbesu  Xrist  . 

(451)  1443  (23  febrer)  Comprada  una  jássena  «per  obs  de  la  taulada  dauant  lo  Capitol». 
—  1443  (2  marv)  «fo  comprada  vna  entena  de  Nicholau  romeu  per  fer  Tliesora  per  puyar  a  les 
taulades  deuant  lo  Capítol». 

(452)  1451  (29  maig).  Al  carreter  Colomer  «per  part  de  VII  claus  per  lo  capítol  a  rabo  de 
V  sous  per  carretada». 

1451  (12  juny).  Portar  una  clau  de  Montjubicb  y  adobar  los  camins  per  hont  devia  passar. 


214  F.    CARRERAS   Y  CANDI 

Lo  4  niai'Q  1454,  fou  donat  moltó  «ais  mestres  per  tal  com  cloeren  la 
volta  del  capítol ,  axi  com  es  acusturaat  a  totes  les  altres  voltes  de  donar» . 

Se  seguexen  algunes  altres  partides  completant  la  nova  de  la  terini- 
nació  de  dita  obra:  1454  (12  juliol)  «X  Iliures  de  plom  per  la  clau  ma- 
yor del  capítol».  —  (19  juliol)  «dos  pinsels  de  serres  de  poreh  per 
pinzelar  la  volta  del  capítol».  —  (31  juliol)  «costa  la  térra  de  garbelar 
que  hisqué  de  la  coberta  del  capítol». 

Refetor  del  claustre.  —  Axis  l'anoinenem  per  distingirlo  d'al- 
tres  refetors  que's  féren  en  la  Séu,  com  indica  la  nota  de  construcció 
d'armaris  per  lo  «reffetor  del  raestre  del  cant»  (24  juny  1438). 

L'aygua  de  Collcerola  coraengá  a  rajar  solsament  en  «la  font  de  la 
claustra»,  quin  espiral  s'adcba  en  1431  (453).  En  1435  s'aconduhí  dita 
aygua  en  lo  refetor  nou  del  claustre  (454).  Aquest  refetor  queda  com- 
pletat  en  anys  successius,  com  en  1438,  ab  la  sua  botellería  (455). 

Lo  «LAVADOR  DE  LA  CLAUSTRA».  —  La  bastida  d'un  deis  pilars  per 
fer  lo  lavador  s'armá  durant  lo  janer  de  1448  (456).  Un  any  trigaren 
en  construirlo,  segons  indiquen  les  despeses  següents: 

1449  (22  febrer)  «ítem  an  semunta  per  la  clau  major  de  la  uolta 
del  lauador,  90  es  per  la  trencar  XXXVIII  sous  VI.  —  ítem  donam  al 
dit  semunta  per  lo  trencar  de  dues  claus  petites  de  la  uolta  del  lauador, 
XI  sous».  —  1449  (22  febrer)  «fem  aportar  la  clau  major  déla  uolta  del 
lauador  fem  les  messions  següents:  primo  X  sous  de  pa,  II [  sous  VIIII 
de  arengades,  V  sous  VI  diners  de  vi:  serví  tot  per  refrescar  aquels  qui 
ajudaren  a  portar  la  dita  clau».  —  1449  (15  mar(j)  «an  semunta  per  lo 
trencar  et  redre  de  dues  claus  qui  auien  a  seruir  per  la  uolta  del 
lauador,  X  sous». 

Chor  dels  canonges.  —  Freturava  diner  per  les  obres  de  la  Séu,  y 
era  arrivada  la  hora  de  construir  lo  chor.  En  1390  lo  Bisbe  de  Barce- 
lona lo  volgué  realitzar  per  son  compte.  No  ab  qualsevol  pedra  de  la 
térra,  sino  ab  la  de  Segur,  que  disfrutava  de  bona  y  merescuda  fama. 
Portada  per  mar  (13  agost  1390)  bastaxos  la  conduhiren  fins  a  la  Séu. 
Se  treballá  al  chor  dels  canonges  durant  lo  bienni  de  1391  a  1392.  Y  se 
«paymentá  devant  lo  cor»  del  maig  1392  al  novembre  1392. 


(453)  1431  (21  juliol)  «an  blasco  f uster  per  I  jorn  que  mes  en  obrar  la  fas  e  la  porta  del 
spiral  de  la  font  de  la  claustra>. 

(454)  1435(1  octubre).  «ítem  a  IIII  bastays  qui  portaren  la  plcade  la  font  quis  fá  an  lo 
rapliator  nou  de  la  claustra». 

1435(12  novembre)  «ítem  an  Johan  borras  janer  per  XIII  canons  de  mig  peu  a  rao  de 
VIII  dr.  la  pe(;a,  VIII  sous  VIII  diners  e  per  VIIII  canons  de  bras  a  rao  de  VI  diners  la 
pe(,'a,  IIII  sous  VI  diners  per  la  font  quis  fá  en  lo  Raphator  quis  fa  nou  en  lo  costat  del 
capítol». 

(45.5)  1438  (14  juny)  «vn  pany  ab  sa  clau  e  forej'at  e  armelles  per  la  porta  de  la  boteyeria 
del  i-effector». 

(456)  1448  (20  janer).  Al  f  uster  Blasco  per  «fer  la  bastida  de  la  Seu  dels  pilas  del  lauador 
et  en  fer  la  teulada  de  lá  porta  de  la  claustra  e  fonch  a  XXVII  del  mes  de  giner  del  dit 
any»  (1448) 


LES   OBRES    DE   LA    CATEDRAL   DR   BARCELONA  215 

Cuydí^  de  la  part  d'esculplura  lo  reputat  artista  Pere  (,.'a  Anglada, 
qni  hi  coraenQa  a  obrar  lo  4  niaig  1394,  ab  salari  de  5  sous  6  diners  y 
50  Iliures  de  gmcia  Tany.  La  fusta  fon  adquirida  a  Bruges  per  lo  pro- 
pri  ^a  Anglada.  Aquest  esculptor  llavors,  viatjc\  per  Flandes  y  és  de 
creure  pcndría  apuntacions  de  profit  i)er  l'obra  barcelonina  (457). 

Lo  Bisbe  feu  iiiteressar  en  l'obra  del  choráis  canonges  y  beneflciats, 
ja  que  lo  chor  era  a  ells  a  qui  mes  de  prop  interessava.  Y  tots  hi  con- 
tribuhiren  ab  un  tant  que'ls  sig'ué  descomptat  de  llur  paga. 

Tainpoch  n'hi  hagué  prou.  Cercant  mes  diners,  determinaren  apli- 
carhi  los  destinats  a  la  custodia  (13961398).  Per  exa  obra  se  tenía  una 
caxa  especial  que  comptava  ab  dexes  iniportants.  Axis,  Na  Margarida 
de  Tora  li  havía  legat  vint  mil  sous  barcelonesos,  si  bé,  en  1390,  sois 
se'n  havíen  pogut  cobrar  12,000,  deis  seus  marmesors. 

D'aquesta  manera  lo  chor  logra  acabarse  en  1399,  dexant  Pere  Ca 
Anglada  Uestes  les  cadires  de  fusta.  Les  del  primer  chor  sois  formaríen 
un  rengle  al  seu  entorn. 

Prescindint  de  certes  obres  de  detall  practicados  en  1423,  en  les 
portes,  parets  y  interior  (458),  referirem  les  importants  fetes  en  1456. 
Se  tracta  de  referió  totalment,  dirigint  la  part  de  pedra,  lo  mestre  ma- 
jor  N'Escuder,  y  la  fustería,  mestre  Maciá  Bonafe,  a  qui's  dona  títol 
de  «mestre  de  les  cadires  del  cor». 

Del  maig  al  octubre  de  1456,  hi  treballa  Mestre  Maciá,  fent  devallar 
fusta  de  roure  del  Montseny.  No  abastant  les  compres  primores,  en 
1457  hi  torna  per  adquirir  altres  20  roures,  acompanyantlo  en  la  ex- 
cursió  al  Montseny,  l'imaginayre  Claperós  y  lo  sotsobrer  de  la  Seu, 
Joan  Lambert  (459). 

Interrumpim  la  feyna  del  fuster  Bonafe  (ñora  juheu)  per  consignar 
la  del  mestre  major  Escuder  «ítem  a  III  abril  (1458)  coracnsA  nescuder 
ab  los  seguents  a  picar  podres  per  lo  empahiment  del  cor».  Trevalla- 
van  sois  ell  y  un  altre  home,  «en  lo  pahiment  de  les  cadires  noves  del 
cor  Jusá»  fins  abril  1461. 


(457)  Los  texts  comprobatoris  los  tením  publicats  en  lo  trebnll  que  formant  part  del 
Eomenatge  al  rey  Marti  I  porta  per  títol  Lo  palau  reyal  y  la  obra  de  la  3éu,  regnant  Marti  I. 

(458)  1423  (23  maig)  «atornar  les  portes  e  altres  coses  i;o  es  la  croera  e  les  portes  del  cor» 
(treball  de  fuster).  «XXXVIII  corteres  de  cali,-  qui  antraren  en  les  parets  del  cor». 

il23  (13  juuy)  «paguí  en  p  arles  mercader  de  Ierro  per  II  Iliures  'V  ouzes  de  fill  de  aram 
qui  seruí  al  Sede  magestatis  del  cap  del  cor,  VI  sous». 

(459)  «ítem  a  VIII  do  abrill  any  MCCCCLVII  donam  a  ¡uestre  maciá,  per  la  dita  obra 
del  dit  cor,  quant  hac  posats  los  dos  Tabernacles,  de  manament  de  mossen  sors  e  mossen 
cortada  obres,  Cent  florins  dor. 

«ítem  pos  en  data  al  dit  massiá  que  hauie  donata  a  fra  míquel  semsó  prior  de  muutseny, 
per  XX  roures,  a  rao  de  tres  sous  per  pessa,  saxanta  sous. 

«ítem  mes  pos  en  data  que  sen  porta  mossen  jol.an  lembert  per  anar  tallar  los  dits  XX 
roures,  aben  claparós,  XV  florins  dor».  Joan  Lambert  era  sotsobrer  de  la  Seu. 

1457  «donam  a  mossen  pons  paschal  Rector  de  palau  per  loguer  de  la  casa  e  trebals  que 
hauia  fets  en  la  fusta  que  vench  de  montseny  per  fer  les  cadires  del  cor,  e  a<;ó  li  donam  per 
manament  deis  obres' a  XV  de  nocmbra  any  L  set,  Cent  e  tres  sous». 


216  F.    CARRERAS   Y    CANDI 

Lo  trevall  mes  important  sigue  emprés  per  mestre  Bonate,  trigant 
a  ésser  acabat  (460).  Los  comptes  permeten  precisar  en  qué  con- 
sistía: «A  IIII  de  juliol  dit  any  (1459)  pagam  a  mestre  Maciá  en  paga 
porrata  de  aquelles  CXV  Uiures  X  sous  que  a  auer  per  les  primeros 
quatorze  cadiras  que  a  fetes  del  cor  jusá  de  la  Seu  a  rahó  de  XV  florins 
per  cadira,  los  quals  li  girám  en  la  Taula  de  la  Ciutat»  —  «ítem  a 
XXVIIIF  dagost  any  MCCCCLVIIIP  compram  den  joan  ocupy  matiz 
mercader  alemany,  per  mauament  deis  honorables  obrers  majors 
CCLXXXVI  taules  de  Roura  de  Flandes,  per  obs  de  les  cadires  del 
cor  jusá  de  la  Seu,  costaren  la  pessa  a  rao  de  V  sous:  raunten  lotes  les 
dites  taules,  LXXI  Uiures  X  sous».  —  «ítem  a  XIX  de  setembre  dit 
any,  pagam  a  Mestre  Maciá  bonafé  fuster,  a  compliment  de  paga  de 
aquelles  XIIII  cadires  que  primeres  a  acabades  a  tots  obs,  e  meses  en 
lo  loch  on  deuhen  star,  90  es,  XXXV  Uiures  X  sous,  les  quals  li  girám 
en  la  Taula  de  la  Ciutat». 

1459  (14  desembre).  Al  fuster  Blasco  «per  un  jorn  que  mes  en 
traure  les  cadires  velles  del  cor  quant  meteren  les  noues  e  adobar 
aquelles  e  meterles  detras  lo  cor  a  rao  de  IIII  sous  lo  jorn». 

1459  (19  desembre)  Maciá  Bonafé  cobra  «a  compliment  de  paga 
de  altres  XIIII  cadires  que  acabaren  e  posaren  a  tots  obs  en  lo  loch  on 
deuian  star,  90  es,  en  lo  cor  jusá  de  la  Seu  a  ra6  de  VIII  Uiures  V  sous 
cascuna  cadira,  CXV  Uiures  X  sous». 

1460  (6  janer)  «pagam  an  michel  den  blascho  per  V  jorns  que  mes 
en  acabar  de  adobar  les  cadires  velles  qui  ab  lo  arrencar  del  cor  eren 
totes  care  fexades  a  rao  de  IIII  sous  VI  lo  jorn». 

1460  (12  setembre)  «compram  den  Cupy  matiz  mercader  CCLX 
taules  de  Roura  de  Flandes  LX  qui  son  de  forma  major  a  rao  de 
XIIII  sous  la  taula  per  obs  de  les  potencies  del  cor  e  les  restants  CC 
taules  de  forma  menor  a  rao  de  IIII  sous  VI  la  taula  a  obs  de  les  cadi- 
res e  potencies  e  Tabernacles  del  cor  de  la  seu». 

En  1463  torna  a  construirse  lo  paviment  del  chor.  Acabat  que  fou, 
en  lo  setembre  los  mestres  trevallaren  «en  les  cubertores  qui  seruexen 
a  cobrir  los  forats  qui  son  sobre  la  Seu»  estanthi  flns  febrer  de  1464. 

Sintetitzant,  se  veu  ciar,  que's  feren  de  nou  cadires  per  lo  chor  ¡usa, 
a  un  preu  fet  de  15  florins  per  cadira,  acabantne  28  durant  l'any  1459; 
que  les  velles  se  compongueren  per  posarles  detrás  lo  chor  (¿en  una 
segona  fila  com  ara  están?)  y  que's  feu  venir  roure  de  Flandes,  no 
utilitzantne  mes  del  Montseny,  del  que  se'n  adquirí  altre  partida  en 
24  marp  1459  del  mercader  Lluís  Aguilar. 

La  matexa  feyna  de  treure  les  cadires  velles  y  tornarles  a  posar, 
se  repeteix  en  1461  (461);  també  mestre  Maciá  acaba  14  cadires  noves 


(460)  Hf.9  «ítem  donam  a  XXI  de  mai-íj  any  LVIIIF  a  mestre  maciá,  mestre  de  les  cadires 
del  cor,  vuytanta  Uiures». 

(461)  1461   «Ítem  a  XIX  dahril  dit  an3'  pagam  en  p.  blascho  per  I  jorn  que  mes  en  traura 


LES  OBRES  DE  LA  CATEDRAL  DE  BARCELONA  217 

en  juny  14G1  y  en  abril  1462  los  comptes  consignaven  com  encara 
n'havía  d'acabar  algunas  niés  (462;. 

VoLTA  MAJOR  DE  LA  FAgANA.  — La  primera  nova  precisa  de  la 
terminació  de  la  volta  principal  per  la  part  de  la  fa(;ana  (y  i)er  tant 
que  s'acabá  la  construcció  do  tota  la  caxa  de  la  Seu)  fa  referencia  ais 
preparatoris  de  trasladó  d'una  pedra,  obs  de  la  jiran  clau  que  tanca- 
ría  dita  volta. 

1417  (4  desembre)  «a  tres  hores  de  nii<?e  nit  ha^rué  lo  fuster  per 
adobar  lo  carrató  que  volien  pujar  a  Montjuhich  per  deuallar  la  Clau 
de  la  volta  maior  e  compri  dues  Iliures  de  Cándeles  grosses  de  seu». 
Compraren,  per  arreglar  millor  lo  carreta,  «IIII  launesgrans  qui  foren 
meses  ais  caps  deis  fusells  perqué  nos  rompessen  ab  les  rodes  e  que 
nos  trencassen»....  «dues  grans  rodes  de  ferro  que  son  per  les  rodes  en 
lull,  llá  on  entra  lo  fusel». 

«ítem  diluns  a  VI  del  dit  mes  los  dits  beneficiáis  e  allres  preueres 
pujaren  al  dit  tall  ensemps  ab  lo  offici  deis  freners  per  deuallar  la  dita 
Clau,  e  pugiy  liles  carregues  entre  pá,  vi  e  aygua  e  XVIII  Iliures  de 
formatges  de  Aspa,  e  doní  a  menjar  e  a  beure  al  cap  de  la  costa  de 
sancta  Madrona  a  tot  hom  quin  volgues,  costa  tot  LXIII  sous  VI». 

«ítem  loguí  III  costers  qui  foren  posats  sobre  lo  pont  del  portal  de 
sant  Anthoni  que  duptauera  que  les  archades  del  dit  pont  fossen  forts, 
del  quals  segestá  la  I  que  sen  tranca  molt  a  la  vn  cap-,  costa  entre 
esmena  e  loguer,  port  de  la  mar  fins  llá  e  del  portal  tornar  a  mar, 
entre  totes  coses,   XIII  sous». 

Mestrestant  en  la  clau  de  la  volta  segona,  sobre  la  capella  de  Sant 
March  y  contigua  a  la  que  ara's  clohía,  lo  pintor  Colomer  hi  pintava 
(janer  1418)  l'embleraa  heráldich  del  Arcabisbe  de  QaragoQa  qui  hauría 
pagada  la  volta  y  quin  escut  se  grava  en  dita  clau  (463). 

Era  un  fet  que  crida  altament  l'atenció  deis  ciutadans  barcelonins, 
la  translació  y  colocació  de  la  clau  en  la  volta  major.  Per  qo  son  tant 
meticulossament  detallades  algunes  noves  a  ella  pertocants,  narrades 
en  los  comptes,  deis  primers  dies  del  1418: 


les  cadires  velles  del  cor  e  inetreles  detrás  lo  cor  e  re fei"mar  aquelles,  (jo  es,  les  de  la  huu 
cor  a  rao  de  IIII  sous  lo  jorn>. 

<Itein  a  XXII  dabril  dit  any  pagam  en  p.  blascho  fuster  per  I  (jorn)  que  mes  en  refermar 
les  cadires  velles  e  adobar  la  lion  eren  esclaffades  a  rao  de  IIII  sous  lo  joru». 

1461  (25  abril;.  Lo  fuster  Blasco  «per  I  jornal  que  matí  en  serrar  e  clauar  les  cadires 
velles  del  cor  les  qui  restaren  al  costat  de  les  nones». 

(462)  1461  ;i4  juny)  Son  pagades  a  «Maciá  Bonafé  mestre  de  les  cadires  del  cor  de  la 
Seu»  .'JO  Iliures  en  paga  prorata  de  les  14  cadires  derrerament  acabades. 

1462  (16  abril)  «pagam  a  Mestre  Maciá  bonafé  mestre  de  les  cadires,  en  paga  porratha  de 
major  cantitat  que  aura  auer  quant  aja  acabades  les  cadires  que  ara  fá  per  dar  complimeut 
a  totes  les  cadires  del  cor  subirá  e  ji'Sil  de  que  ha  auer  XV  florins  corrents  per  cada  cadira». 
Seguexen  a  aquesta  altres  pagues  porrates. 

(463)  1418  (9  janei-)  «paguí  en  Pons  colomer  pintor  lo  qual  pinta  los  senyals  del  Senyor 
Archabisbe  qui  son  a  la  Clau  de  la  volta  segona  sobre  Sant  March,  costaren  de  pintar 
VI  sous». 


218  F.    CARRERAS   Y    CANDI 

«Messions  quis  feren  per  pujar  la  Clau  de  la  volta  raaior  del  portal 
de  la  Seu  de  Barchinona». 

«Primo  diraars  lo  primer  die  de  MarQ  del  any  MCCCCXVIll  flu  por- 
tar vn  matrás  de  la  Esgleya  de  sant  Just  e  doni  a  beure  a  alguus  qui 
y  ajudáren:  compri  una  lantia  que  trencáren  plena  doli  e  en  labaxar 
del  dit  metras  costa  ab  lo  dit  olí  qui  era  de  sancta  María  I  sou  VI. 

«ítem  dimarts  a  XV  del  dit  mes,  la  Ciutat  o  los  Consellers  prestaren 
al  pujar  de  la  Clau,  dos  caps  plans  e  sintes  e  altres  axarsias  o  coses  e 
auatala?  per  traure  les  de  la  dressana  de  la  Ciutat  e  per  aportar  les  ab 
lo  Carrató  petit,  e  compri  vi  e  comfits  per  dar  los  a  beure-,  costa  tot 
mi  sous  VIH». 

«ítem  a  XVI  de  dit  mes  lo  Senyor  en  Seragossa  presta  vna  spar- 
tina  per  amor  de  Deu  per  pujar  la  dita  Clau  e  IIII  sintes:  fiu  la  portar 
a  la  Seu  ab  IIII  bastays,  costa  II  sous  VI. 

«ítem  lo  die  mateix  manlleuí  dos  arguens  ab  les  barres  fornits  ab 
IIII  masses  e  tres  país  e  IIII  talles  e  fiu  ho  portar  a  la  Seu:  costa  tot 
de  port  IIII  sous  VI 

«ítem  lo  die  mateix  aportam  de  matí  dues  entenes  de  la  mar  e  vn 
treués  dalber  e  feren  la  Cabria  per  muntar  la  dita  clau  e  douils  a 
beure  e  costa  III  sous  VI». 

«ítem  lo  die  mateix  fiu  aportar  dues  bigues  de  la  mar  a  la  Seu  per 
les  talles  a  teñir  masse  prems:  costaren  de  porte  de  loguer  III  sous  VI». 

«ítem  dijous  a  XVII  del  dit  mes  pujam  los  treuessos  a  la  dita 
Cabria  e  soles  en  les  quatre  entenes  e  meterem  les  tayes  e  les  espar- 
sines  e  donilos  a  beura^  costa  VI  sous  VIII. 

«ítem  diuendres  a  XVIII  del  dit  mes  pujam  la  clau  dessus  dita 
en  son  lloch  e  per  manament  deis  senyors  obrers  majors,  doní  a  diñar 
e  barenar  ais  piqués  e  a  alguns  preueres,  los  quals  foren  entre  dues 
taules  XXXVIII  persones:  e  compri  pex  fresch,  pá,  vi,  e  fruyta  de 
pres  diñar  costa  tot  entre  tot  lo  jorn  ab  I  barral  e  dues  ampolles  quey 
trencáren  ((ui  sagueren  a  pagar  LVII  sous  IIII. 

«ítem  lo  die  mateix  doní  per  un  pern  de  ferro  nou  que  meterem  a 
la  massa  prema  quis  trenca  pesa  III  Iliures  a  rao  de  VIIII  diners  per 
Iliura  munta,  II  sous  III. 

«ítem  lo  die  matex  compri  tres  libras  de  sisena  e  tres  dotzenes  de 
trunyelles  per  dar  vents  a  les  entenes  ab  los  libans  e  treuar  ab  les 
trunyelles:  costaren  los  libans  XIIII  sous  e  les  trunyelles  VIIII"  sous, 
muntli  tot  XXIII  sous.» 

Apunt  de  cloures  la  volta,  compraren  frentum,  50  és,  canters, 
gerres  y  altres  objectes  rodons  de  térra  que,  omplint  molt,  pesessin 
poch.  Axo's  feu  a  20  de  juny   1418. 

«Compri  den  verger  HIT  somades  de  frentum,  qo  es,  canters,  olles, 
terrassos  e  altres  fraschas  de  térra  trenchats,  costaren  a  rao  de  XII 
diners  per  somada....»  «compri  mig  quintar  de  clauó  veyla  per  la  dita 
volta  armar». 


LES  OBRES  DE  LA  CATEDRAL  DE  BARCELONA  219 

Posada  la  terrissa,  apar  encara  a  3  juliol  1418,  la  adquisicló  de 
«MCCL  segitials  que  hauien  presos  per  armar  la  volta  maior  a  rao 
de  XXX  sous  lo  miller.» 

La  operado  de  cloure  la  volta  principal  estíi  degudament  narrada 
en  los  comptes  del  1418: 

«Dissapte  a  XXIII  del  mes  de  Juliol  del  Any  de  MCCCCXVIL  fou 
Glosa  la  volta  major  e  derrera  pus  prop  del  Simbori  e  del  portal  prin- 
cipal de  la  dita  Seu  e  fou  ordonat  per  los  honorables  senyors  de  Capí- 
tol e  fou  nianat  a  mi  per  los  Senyors  mayors  obrers  que  fos  donada 
vna  copa  an  Bartomeu  gual  mestra  major  de  la  dita  obra,  de  gracia, 
e  axi  fou  fet:  costa  den  Colom  argenter,  costa  lo  March  a  rao  de  VII 
Iliures  e  IIII  sous  per  march;  pesa  la  dita  copa  vn  march  e  dos 
argens  qui  costíiren  a  la  dita  rahó  CXXXXVI  sous. 

«ítem  lo  dit  die  ordonáren  e  manaren  que  per  la  dita  rahó  fos  dat 
o  fossen  dats  dos  florins  an  P.  torrent  paradador,  per  gracia,  e  estre- 
nas de  la  dita  volta,  qui  valen  XXII  sous.» 

Se  seguí  traballant  en  la  volta  puix  a  7  Octubre  1418  «caygueren 
dait  de  la  volta  maior  fins  en  térra  III  galledes  de  forma  major». 
També  se  compraren  gerres  velles  per  omplirla  (464)  y  menudencies 
que  no  cal  referir  (465).  Podem  retraure  com  derrera  labor  d'aquesta 
volta  la  quantitat  pagada  a  «en  Poní;  pintor,  per  lo  senyal  que  ha 
pintat  en  la  Clau  de  la  volta  maior  del  senyor  Archabisbe  de  Seragos- 
sa»  «doni  al  dit  Pon<?  pintor  per  vna  Iliura  de  tinta  que  lo  mestra  ne 
hauia  presa  per  perfilar  la  volta  maior»  (16  novembre  1418). 

Finalment  hi  son  rematados  altres  obres  de  detall  en  los  corredors 
imraediats  a  la  volta  (466). 

Porta  principal.  —  Acabada  la  volta  major,  los  operaris  passa- 
ren  a  la  volta  del  portal  (octubre  1419),  quals  pedrés  pujaren  a  cercar 
a  Montjuhich  eclesiástichs  de  la  Catedral  (467).  Se  clogué  aqueU  any 
mateix  y  lo  24  desembre  1419  son  comprades  «XXX  gerres  per  la 
volta  del  portal». 

Explica  lo  canonge  Ribas,  que,  la  efigie  del  bisbe  Qapera  «segons 
llarga  tradició  es  la  que  forma  la  clau  del  arch  toral  que  dona  entrada 
desde  la  porta  principal,   dins  la  esglesia,  entre  lo  babtisteri  y  la 


(464)  1418  (17  octubre)  «compri  per  la  volta  maior  den  mascurt  gerrer  XXIIII  gerres  a 
rao  de  IIII  diners  per  pessa,  muntaren  VIH  sous». 

(465)  1418  (26  octubre)  «comprí  vn  costergros  de  albor  per  fer  vna  caxa  per  pujar  lo 
morter  e  pedrés  e  altres  coses  a  la  volta». 

1418  (13  novembre)  «per  vna  stora  que  fou  per  tapar  la  bocha  de  la  volta  maior  que  noy 
entras  vent». 

1418  (15  novembre)  «Cent  rejoles  per  tapar  les  ons  de  la  volta  maior». 

(466)  1418  (n  abril)  «vn  quintar  de  ploni  per  les  barres  de  ferro  deis  pilarets  del  corre- 
dor de  la  volta  noua  de  la  Seu». 

(3  juliol)  «XXVII  Iliures  e  mige  de  guolfs  qui  entraren  en  los  portáis  deis  Corredors». 

(467)  1419  (20  octubre)  «los  preueres  pujaren  a  Moutjuycli  per  aportar  hun  deis  rodona 
de  la  volta  del  portal». 


220  F.   CARRERAS   Y   CANDI 

capella  de  nostre  sempre  berivolgut  y  ja  raay  prou  alabat  Patriarca 
de  Jerusalem»  (468).  Sobre  la  significació  de  dita  testa  episcopal  sois 
hi  ha  en  los  comptes  la  incolora  nota  sej^üent: 

1419  (18  desembre)  «comprí  XIII  Iliures  de  plom  per  lo  cap  del 
bisbe  qui  stá  sobre  la  volta  del  portal,  per  star  ferm». 

Arch  lateral  enfront  la  capella  del  Samtíssim  Sagrament. 
—  Acabada  la  volta  major  de  la  porta  principal,  a  30  agost  1421, 
s'anava  a  treballar  en  aquesta  part  d'esglesia.  Per  tal  construcció  s'apa- 
rellaren  «tres  perxes  e  I  traués  de  salser  vert  o  nouel  per  afagir  a  les 
antenes  deis  ponts  del  arch  gran  sobre  sant  climent». 

La  capella  de  Sant  Climent  era  la  senyalada  ab  lo  nombre  24^  junt 
al  portal  principal.  Porta  la  clau,  l'escut  del  bisbe  y  patriarca  Sapera 
quin  sepulcre  es  allí  en  la  actiialitat.   Al  construirla,  li  digueren   «la 
capella  del  Patriarca»  (469).  La  advocado  de  Sant  Climent  ja  fou 
donada  en  honor  al  Sant  Patró  del  bisbe  Climent  Sapera. 

Lo  ciMBOEi  (1417-1430). —  Adelantada  l'obra  general  de  la  fagana 
principal,  se  comentaren  los  treballs  per  construhir  un  cimbori,  arren- 
cant  pedra  de  Montjuich  y  portantla  a  la  Séu.  Resulten  d'interés  uns 
pochs  detalls  sobre  lo  transport  de  les  peces  de  sarges,  puix  s'hi  veu 
com  se  feyen  certes  obres,  la  curiositat  que  despertaven  y  la  coo- 
perado personal  que  a  la  labor  ímprova  de  la  esglesia  barcelonina  hi 
aportava  tothom,  preveres  y  láichs: 

1417  (15  octubre)  «lo  mestre  en  gual  e  en  Johan  ayigues  mestre  fus- 
ter,  anam  a  la  plage  deuant  la  lotge,  e  comprara  dues  bigues  dolm  per 
fer  scala  per  I  carretó  de  IIII  rodes  quens  prestaren  al  espital  per  por- 
tar dues  peQes  de  sarges  per  los  peus  del  Simbori,  costaren  XTIII  sous». 

«Itera  dissabte  a  XVI  de  dit  raes  anam  a  Muntjuhich  niolts  preueres 
e  lechs  per  portar  les  dites  sarges  e  doní  a  nienjar  a  tots  los  qui  aná- 
ren:  comprí  pá,  vi,  forraatge,  costa  tot  XV  sous  V. 

«Itera  lo  die  raateix  coraprí  sabó,  rael  e  seu  IIII  Iliures  per  vntar  lo 
carretó  per  venir  raillor,  costa  tot  ab  vna  olla  en  que  ana  I  sou  VI»... 
«coraprí  dues  palanques  dolra,  den  planes  carrater,  per  palancar  e 
ajudar  a  drenar  les  dites  rodes  del  carretó*...  «lo  die  raatdx  deniatí  a 
dues  hores  pres  de  miga  nit,  lo  fuster  ab  daltres  anáren  a  Muntjuhich 
per  adobar  lo  dit  carretó  e  dressar:  coraprí  dues  Iliures  de  cándeles» 
«lo  die  raateix  con  entrara  a  la  derrera  carretada  era  vespre,  comprí 
VII  Iliures  de  cándeles  de  seu,  grosses». 


(168.1  Bonaventura  Ribas  y  Quintana.  Monografía  del  bisbe  Sapera  (Barcelona,  1899), 
p.  21.  La  munificencia  d'aquest  prelat  per  la  Séu  barcelonina  encara  la  patentisava  l'iuven- 
tari  del  1596  al  registi-ar  «una  creu  de  plata  daurada  esmaltada  ab  les  armes  del  Patriarca, 
de  5  marchs  de  pes,  dos  imperialj  blauchs,  una  tovallola  de  domas  carmesí  ab  tíos  d'or  y  les 
armes  del  mateix,  un  gremial  ab  les  matexes  armes,  dues  capes  de  velhit,  un  pali  de  domas 
vermell  ab  les  matexes  insiguies»,  etc.  (p.  21). 

(4691    1421  (20  setembre)  «per  armar  larch  .sobre  e  en  la  part   de   la   cápela   del   senyor 
patriarcha». 


LES  OBRES  nE  LA  CATEDRAL  DE  BARCELONA  '221 

Lo  mestre  Gual  no  tenía  fet  progecte  de  cimbori.  Cercant  inspi- 
ració,  feu  un  viatje  ab  lo  fuster  Ayiguens  y  un  nebot  sen,  a  Valencia. 
No  cal  pas  dir  que  sería  per  pendre  mostra  del  d'aquella  Catedral.  La 
excursió  dura  18  jorns,  y  al  retórname,  en  lo  mai^- 1418(470),  no's  veu 
obrar  res  fins  tres  anys  raes  tart.  En  octubre  de  1421,  se  practicaren 
treballs  de  faster  per  armar  l'arch  gran  y  d  acarreig  de  pedrés  que 
devíeu  utilitzarse  per  construir  lo  cimbori.  Igual ment  s'observa,  en  la 
present  ocasió,  entusiasme  paregut  al  de  1417,  y  la  cooperació  pres- 
tada a  dita  obra  per  40  o  45  persones  que  ajudaren  a  portar  grans 
pedrés  (471).  Treballades  immediatament  se  pujaren  a  lloch  lo  8  de- 
sembré  1421.  Yalsprimers  díes  del  any  1422,  Vesmeginayre  Antoni 
Claperós,  famosíssim  y  a  qui  molt  deu  l'obra  de  la  Séu,  cora  esplica- 
rem,  treballá,  aquella  pedra,  fent  les  repises  del  cimbori  (472). 

Durant  l'any  1422,  se  construhí  lo  corredor  del  cimbori,  se  pin- 
taren los  peus  de  poU  y  demés  obres  complementarles  per  dexarlo 
comen^at  y  en  la  forma  que  l'havem  vist  fins  al  segle  XX  abans 
d'ésser  acabat  raercés  a  la  munificencia  deis  germans  jManuel  y  Anna 
Girona  y  Vidal  (1912)  (473). 


(470)  1418  (26  abril;  cío  diuendres  lo  dit  mestre  (Bertomeu  Gual)  partí  de  i,m  per  anar  a 
Valencia  ab  en  Johan  ayiguens  fuster  per  anar  vcure  lo  S¡ml)ori>.  —  (IS  raaig  «lo  mestre 
vench  de  Valencia  e  paguí  en  francesch  soler  per  III  innis  que  lo  dit  mestre  sen  maná  ab 
lo  dit  johan  aj-iguens  logats  del  dit  soler  a  rao  de  II  sous  per  jorn,  tengueren  los  XVIII 
jorns,  que  vallen  a  la  dita  rahó  CVIIl  sous». 

(471)  1121  (4  octubre;  «paguí  an  ferrer  suyer  fuster  per  V  jorns  qui  fou  per  armar  larch 
gran  en  ves  la  capella  del  senyor  patriarcha  pero  es  vn  delsarchs  principáis  del  simbori>.  — 
(13  octubre)  «pugí  a  muntjuliic  ab  alguus  benefficiats  per  caragar  la  vna  de  les  peces  del  arch: 
e  donils  a  beure,  com  agüeran  carraguat;  e  comprí  pá,  vi,  formatge  de  malorque,  entre  tot,  <;o 
es,  II  sous  de  pa,  I  sou  IIII  de  formatge,  II  sous  de  vi:  V  sous  IIII». 

1421  (divendres  31  octubre)  <pugí  a  muntjuhich  per  carragar  la  vna  de  les  pedrés  del  arch 
del  simbori  fou  hi  lo  mestra  ab  III  daltres,  e  donils  a  beure,  e  comprí  pá  e  vi  e  formatge; 
costa  tot  III  sous  VIII.  —  ítem  dímartsdie  de  Simón  e  judes  apostolls,  puiam  per  deuelar  la 
dita  pedra  XXXX  o  XXXXV  persones  e  comprí  pa  e  vi,  carn,  oli,  pebre,  vinagre,  sal  de  pá,  e 
seu  per  la  carreta;  costa  tot  XXV^  sous  II». 

(472)  1421  (8  desembre)  «pujaren  les  grans  peses  del  arch  e  aguí  vn  argua  fornit,  mase, 
pal,  taxes,  costa  tot  de  port  entre  venir  e  tornar  I  sou  X». 

1122  (3  janer)  «paguí  en  Authoni  claperós  esmeginayre  per  IIII  jorns  que  fou  per  pintar 
les  repises  del  simbori».  —  (10  janer)  «I  quintar  e  vna  loua  de  guix  qui  fou  mes  al  arquet  del 
peu  de  pol».  —  «paguí  en  Saluador  groni  fuster  qui  arma  la  volta  per  metra  la  clau  del  peu 
de  pol». 

(473)  De  les  primeros  obres  ne  consignen  los  Uibres,  entre  altres,  les  partides  següents: 

1422  (21  febrer)  «paguí  Nanthoní  vales  guixer  per  dos  quintara  de  guix  qui  seruí  al  tres- 
florí  del  cerrador  dauant  lo  sembori». 

1422  i'14  marQ)  «ítem  pres  en  data  que  son  estats  despeses  per  dúos  peses  del  arch  sobre  lo 
portal  major,  que  portaren  los  pi'eueres  e  los  piqués,  e  donils  a  beure  dos  jorns,  e  comprí  pá, 
vi  per  II  jurns,  XVIII  sous.  —  ítem  confits  per  los  qui  dajunquen,  (;o  es  matafalua  pinyo- 
nada,  de  tot  coufit  de  suera  comprin  dos  jorns,  XV  sous».  Ames  posa  «en  despesa  lo  pintar 
del  peu  de  pol»  que  ho  feu  En  l'ous  Colomer  pintor,  e  íou,  oli  de  llinós,  blandí,  atzarclió,  ver- 
melló,  capeiTÓs,  colradura  d'or  y  200  panys  d'or. 

Finalment  lo  mateix  diase  «desarma  larch  fetén  la  capella  del  senyor  patri.ircha» . 

1422  ;3i  mar?;  «paguí  en  pons  colomer  pintor  per  V  Iliures  e  miga  de  tinta  negra  a  rahó 
de  III  sous  VI  per  Uiura;  la  tinta  sei-uí  alsarchs  e  a  la  clarauoya  del  corrador,  XVIIII 
sous  II I». 

1422  (25  abril)  «paguí  en  ferrcr  suyer  fuster  per  II  jorns  que  fou  per  armar  les   voltes   del 


222  F.    CARRERAS    Y   CANDI 

Transcorregueren  sis  anys,  sense  acabar  lo  cimbori.  Mes  que 
dubtes  sobre  la  manera  de  construirlo  no's  passava  avant  per  falta  de 
diners.  Majorment  si  consideren!,  que,  al  tornarhi  a  treballar  de  ferm 
en  1428  y  1429,  procuraren  rematar  lo  fet  llavors,  cubrint  y  pavimen- 
tant  lo  cimbori  y  cloent  les  finestres  (474).  Acabant  la  teulada  ab 
cañáis  de  térra,  y  un  clássich  panel),  que  ja  era  posat  lo  30  de  juliol 
1430,  pintantlo  En  Pons  Colomer. 

En  1432  (19  octubre),  se  compren  robes  «per  endrapar  las  nuestras 
del  simbori»  y  «veta  blanqua  per  tatxar  las  tellas  de  las  nuestras  del 
simbori. » 

La  FAgANA  o  FRONTisPici.  —  Situemuos  en  l'any  1408,  en  lo  que, 
tot  lo  plan  de  la  Séu  nova  se  rematava.  Al  cubrir  les  voltes  del  cim- 
bori, s'havíen  iniciat  treballs  en  la  tabana,  de  tot  punt  indispensables. 
L'esculptor  Marata,  en  1402  (17  setembre),  «havía  comen^at  de  picar 
en  la  obra  del  front  de  la  Seu».  Pochs  jorns  després,  lo  24  setembre 
1402,  En  Jaume  Sola  «pica  en  la  loge  de  la  obra  del  front»  y  aytambé 
En  Marata  ymaginayre  a  qui  dihuen  altres  vegades  piquer  y  picador 
(1402)  y  en  1 A03  picapereí-. 

Pro  s'obrava  sense  plan.  No  s'atrevíen  a  resoldre  l'estudi  de  la 
faíjana.  Cercant  fora  de  Barcelona  un  mestre  faraós,  los  Canonjes 
concertaren  al  franges  Carli  qui  comenQá  a  treballar  la  mostra  o 
dibuix  del  frontispici,  lo  27  abril  1408  (475).  Tingué  una  assignació 
de  6  sous  diaris  y  emplea  en  son  progecte  52  jorns,  dibujant  lo  plan  o 


peu  de  pol>  «paguí  en  Lorens  rexach  qui  picha  les  claus  deis  peus  de  pol  e  dues  cares  del 
corrador». 

1422(30  abril)  tcomprí  dues  Iliuras  de  plom  per  tornar  lo  enteulatnent  deis  capitels  del 
pilar  quis  trenca  com  enderroquaren  la  volta  vela>. 

1422  (octubre)  «Mecions  quls  son  fetes  per  pintar  los  peus  de  pols  dos  e  les  reprises  del 
arch  sobre  lo  portal  en  que  ha  quatre  testes  daurades».  Les  pinta  En  Pons  Colomer  gastant 
de  materials,  oli  de  linos,  «atzur  delemanya>  blandí,  atzarcó,  vermelló,  A'ert,  vernís,  capa- 
rros, carmini,  y  panys  d'or. 

(474)  1428  (12  setembre)  «II  golfos  per  ops  del  portal  del  caragol  del  simbori». 

1128(6  octubre)  «an  p.  blasco  fuster  per  V  jorns  que  pasa  en  armar  per  ops  de  cubrir  lo 
dit  cimbori». 

1428  (7  novembre)  —  perns  y  claus  per  lo  cimbori. 

1428(28  novembre)  <an  johan  de  sancta  Eulalia  per  V  dotzenes  e  III  somades  de  roba 
(sic)  ops  de  paymentar  lo  dit  cimbori». 

1428  (27  desembre)  — «I  miller  de  rajóla  de  paymentar  ops  del  dit  cimbori».— A  mes  stores 
«a  ops  de  tancar  les  finestres  del  cimbori». 

1429  (13  febrer)  Rajóla  per  paymentar  lo  cimbori  —  (28  mar^)  'Cayrons  qui  entraren  en  lo 
dit  cimbori». 

1429  (I  maig)  «an  p.  de  na  titxa  botiguer  per  mige  roua  de  plom  per  ops  de  fermar  les 
vergues  de  ferré  del  cimbori». 

1429  (22  maig)  «miya  roua  de  plom  que  presem  per  encastar  las  vergas  de  ferré  per  las 
finestrasdel  simbori». 

1429  (6  novembre)  Al  ferrer  per  les  «batas  que  ha  fetas  per  V^II  finestras  del  simbori». 

(475)  «Despeses  fetes  peí  fer  la  mostra  del  portal  maior,  la  qual  feu  mestre  Oarli  fran- 
cés, e  comencjá  a  la  dita  mostra  a  fer,  diuendres  a  XXVII  de  abril  del  any  MCCCGVlII».Sol8 
hi  treballft,  ell  y  son  macip  .Tañí  o  Johaní. 


LES   OBRES   DE   LA    CATEDRAL   DE   BARCELONA  223 

trassa  en  12  pergamins  (476).  Lo  progecte  se  guarda  en  l'arxiu  de  la 
Catedral,  si  bé  molt  aclarida  la  tinta  en  tant  que  dintre  pochs 
anys  se  perdra.  Ne  publica  un  dibuix  En  Parcerisa  y  un  elogi  En  Pi- 
ferrer  (477).  Modernament,  prescindint  de  dit  trevall,  acab;\  la  fa^ana 
En  Manuel  Girona  y  Agrafel  (1887  a  1892). 

De  Mestre  Carli  no  li  conex^m  altre  labor  notable,  que  la  d'haver 
ideat  lo  frontispici.  Mes  en  vritat,  que  també,  en  1408,  quan  se  treba- 
Uava  en  les  capelles  deis  Apóstols  y  de  la  confraría  deis  mestres  de 
cases,  hi  ajudk  Mestre  Carli  a  '/levar  los  motllos». 

La  casa  «de  LA  TRASSA».  —  Es  lo  primer  nom  donat  a  la  casa 
hont  se  feyen  les  obres  principáis  de  la  Catedral  y  hont  los  mestres 
majors  hi  desenrotllaren  llurs  progectes  y  s'eramotllaven  los  models 
en  guix  per  donarlos  ais  piquers.  Existía  al  comentar  lo  segle  XV,  y 
segurament  a  les  darreries  del  XIV.  En  1421  se  feu  «adobar  la  casa 
de  la  trassa»  (8  febrer).  En  1428  se  paga  «una  clau  que  feu  al  rexat 
de  la  obra  on  los  picadors  piquen»  (21  novembre).  En  1430  és  cons- 
truit  un  armari  «en  la  loge  la  hon  pican  los  mestres»  (23  abril).  1449 
(9  mar?)  En  Blasco  fuster  metí  «unes  rexes  en  vna  daqueles  capeles 
en  que  piquen  los  mestres».  Y  a  19  de  marp  feu  En  Blasco  «una 
barraqua  que  feren  detras  la  teulada  del  capítol  perqué  lo  mestre 
pogués  obrar  que  lo  sol  nol  pogués  tocar». 

Les  fonts  babtismals.  —  En  l'any  1420  s'acabá  la  construcció  de 
les  voltes  de  les  capelles  hont  hi  han  les  fonts  babtismals  y  la  destina- 
da a  Sant  March,  que  fou  del  gremi  deis  sabaters  (478).  Pro  no's  tractk 
de  posar-hi  les  predites  fonts  fins  lo  1431.  Fou  enviat  un  mestre  de 
cases  a  Vilaf ranea  de  Conflent,  per  cercar  en  una  famosa  pedrera,  lo 
gran  bloch  de  pedra  que's  feya  indispensable  per  obrar  la  pica  d'una 
sola  peQa  (479). 

Esdevingué  infructuós  lo  viatge  al  Conflent;  y  llavors  s'indicá,  que 
a  Tortosa  podría  trobarse  la  pedra  que's  desitjava.  Resulta  de  les  ges- 
tions  previes  practicades,  que,  de  la  pedrera  de  jaspis  d'aquella  ciutat, 
era  possible  arráncame  lo  bloch  per  nostra  Catedral.  Los  adjunts 
comptes  axis  ho  diuhen: 

1432  (2  mar(?)  «ítem  paguam  an  P.  prats  mestra  de  cases  de  la  ciu- 
tat de  tortosa,  per  II  jorns  qui  es  anat  a  la  pedrera  del  jaspis  per 


(476)  J.  Mas  y  Doménech  en  Boletín  de  la  R.  Ac\demiv  de  Buenas  Letras  de 
Barcelona,  v.  VI,  p.  253. 

(477)  Recuerdos  y  bellezas  de  España-  Cataluña,  v.  I, 

(478)  1420  (9  setembre:  «LVIII  Rerres  per  les  voltes  de  les  capelles  de  la  part  de  les  fonts 
o  de  sant  March.  (adquiriren  moltes  mes  gerres)  -  (19  octubre)  «comprí  sinch  somades  de 
frentum  per  les  voltes  de  les  capelles,  so  es,  cantes  pelits,  olles  mortes,  e  altres  coses  de 
térra,  qui  posades  a  la  Seu,  costaren  V  sous  VI». 

(479)  1431  (15  aTiril)  «paguam  a  mestre  P.  de  sent  johan  mestre  de  cases  qui  es  anat  veura 
la  padrera  de  vilafranqua  de  conflent  per  veura  si  trobaría  la  pica  de  las  fonts  XXXXIIII 
sous>. 


224  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

veura  sis  trovará  la  pica  de  las  fon(j  a  rahó  de  IIII  sous  lo  jorn». 
També  l'acompanyaren  en  P.  García,  P.  Guayta  y  Thomás  Folquer 
«qui  desliberaren  que  la  dita  pica  si  trobaria».  Y  seguidament  lo  ferrer 
Tolosa  aparellá  «XII  tescons  de  ferré  que  ha  fets  per  trencar  la  pica 
de  les  fonts».  (9  marp)  y  a  mes  «XXX  mallas  que  ha  fetas  per  trencar 
la  pica  de  las  fonts»  (16  mar^)  etc.  En  axó,  lo  30  mar^'  se  pagk  «an 
berenguer  samunta  per  VI  raanechs  de  picasses  e  de  mays  per  lo 
ferros  qui  van  a  tortosa  per  la  pica  de  les  fonts». 

Deduim  d'aquestes  notes  que  anaven  a  traraetre  a  Tortosa,  mate- 
rial y  gent  apte  per  arrancar  la  pedra  de  la  pila  baptismal.  Lo  moler 
Komanyá  hi  fou  trames  per  trencarla,  estantse  12  jorns  fora  y  aju- 
dantlo  lo  mestre  de  cases  tortosí  García  (480).  Lo  resultat  sigue,  que, 
quan  tothom  se  flgurava  teuíen  la  pedra  desitjada  y  que  devía 
enviarse  mes  gent  y  material  per  arrencarla  (481),  sois  ne  tregueren 
pedrés  utilisables  per  pavimentar  la  capella  de  les  fonts.  Tant  esti- 
mades  foren  les  pedrés  vingudes  de  Tortosa,  que  algúns  barceloníns 
ne  compraren  a  la  Obra  de  la  Séu  (482).  Pro  la  gran  pepa  per  la  pica 
desitjada,  no  aparexía  may. 

Lo  18  janer  1433,  emprengué  lo  viatge  a  Tortosa,  lo  moler  Baruta, 
lo  mestre  de  cases  Escudar  y  en  Sabater,  trencador  de  pedra  de  Reus, 
«per  veura  si  si  trobaria  la  pica  de  les  fons».  Estiguérenhi  13  jorns,  y 
també  fracassáren,  puix  se  diu  a  l.^i"  febrer  1433:  «paguaman  Michael 
sans  barquer  qui  ha  aportats  los  ferros  qui  eran  anats  a  Tortosa  per 
trancar  la  pica  de  las  fons  si  si  trobás,  ab  IIII  pe^as  de  pedra  que 
ha  aportada,  entre  fer  anar  de  tortosa  a  mar  e  caragar,  e  nolit 
XI  sous  VI  diners». 

Veent  que  era  inútil  cercar  la  pica  a  Catalunya,  determinaren 
portarla  forastera,  contractantla  ab  Julia  Nofre,  imaginayre  de  Fio- 
renga^  per  preu  de  ¿00  florins  (4  juliol  1433),  deis  que  immediatament 
li'n  pagaren  82  Uiures  10  sous  (483).  Lo  30  de  marg  de  1434,   sigue 


(480)  1432  (iSmaig)  «ítem  an  Guillem  romanj'á  moler  qui  es  anat  a  la  pradera  de  tor- 
tosa per  cercar  e  trencar  la  pica  de  las  fonts,  per  XIII  jorns  e  mig  a  rahó  de  IIIÍ  sous  lo 
jorn>.  L'ajudá  en  P.  García  «mestra  de  cases  de  la  ciutat  de  Tortosa»,  havent  menester  »vu 
traginer  qui  aporta  pedra  de  la  padrera  al  riu  de  tortosa  per  fer  vanir  así,  per  payment  de 
la  capella  de  las  fonts». 

(481)  1432  (28  setembre).  Son  fetes  tres  ascodes  «per  aquells  qui  irán  a  tortosa  trencar  la 
pica  de  las  fons».  —  Lo  19  octubre  dues  aseadas  molerás  per  Tortosa. . 

1432  (26  octubre)  «ítem  an  Miquel  saní;  patró  de  barcha  e  ciutadá  de  tortosa  per  los  ferros 
que  sen  porta  a  tortosa  per  trencar  la  pica  de  las  fonts  entre  nolit  e  caragar  e  descaragar  e 
fer  portar  de  mar  a  la  sua  botiga». 

(482)  1432  (2  .setembre).  Vingueren  pedrés  de  Tortosa:  a  2  setembre  lo  Mestre  de  l'Obra 
vené  una  i)edra  «qui  era  de  aquellas  qui  son  vangurtes  de  tortosa». 

(483)  atem  paguam  a  IIII  de  juliol  del  dit  any  (1433)  an  julíil  nofre  asmeginayre  déla 
ciutat  de  floreusa  LXXXII  Uiures  X  sous  an  paga  e  porata  de  aquells  CC  rtorins  que  la  obra 
li  ha  adouar  per  la  pica  de  las  fons  de  batagar  que  ha  a  fer  en  la  dita  seu",  segons  que  appar 
en  los  capitols  fets  e  fermats  lo  día  present  an  poder  del  discret  an  Mathen  de  cararach  no- 
tari,  los  quals  liacriui  en  la  taula  de  la  ciutat  e  firma  apocha  an  poder  del  dit  notari». 


LES   OBRES  DE   LA    CATEDRAL  DE   BARCELONA  225 

desembarcada  (484),  cobrant  Mestre  Nofre  lo  reslant  de  la  paga  (486), 
y  encara  donantli  20  florins  de  gracia  (486)  per  lo  contents  que'u  que- 
daren de  les  fonts,  los  Canonjes.  Se  tancíi  la  capella  ab  una  rexa  pro- 
visional de  fusta  (487). 

PiííTORS.  —  La  major  part  deis  que  consten  en  los  coraptes  de  la 
Séu  com  a  tais,  lii  pintavan  pedra  o  fusta,  assenyaladaraent  les 
claus  de  les  voltes.  Ab  la  particularitat  de  que  també  los  esculptors 
perfilaven  ab  color  les  voltes,  sense  protesta  deis  pintor?,  segons 
exemple,  que  en  1388  presenta  En  Mulner  (488). 

Ui  intervingueren  los  pintors  següents:  Ramón  des  Feu  (1392  a 
1421),  en  obres  d'insignificancia,  y  policroraant  anyalment  lo  ciri  pas- 
qual.  En  Llopart  (1395),  pintant  los  docerets  de  lescadires  delchor  (489). 
En  Pons  Colomer,  de  1417  al  1432  (490),  y  quan  cess^,  lo  substituhí  En 
Pere  Huguet,  qo  és,  del  1434  al  1448  (491),  en  quin  espay  de  temps 


(484)  1434  «ítem  pos  an  dada.  XII  sous  que  despanem  an  dar  a  beure  ais  mestras  e  fustes 
e  moles,  qui  aportaren  la  pica  de  las  fons  de  la  plasa  del  uí  a  la  seu:  fó  a  XXX  de  marQ  del 
dit  any». 

(485)  1484  «ítem  paguam  a  XVII  de  setembre  del  dit  any  an  juliá  nofre  asmeginayre  de 
la  ciutat  de  florensa  L  florins  a  compliment  de  paga  de  aquells  CC  florins  que  hauia  auer  de 
la  pica  de  las  fons  nouas  que  ha  aportada  de  florensa». 

(486)  1434  (27  novembre)  «ítem  an  juliá  nofre  asmaginayre  que  ha  fetas  las  fons  nouas 
XX  florins  los  quals  li  son  donats  de  gracia,  per  las  ditas  fons». 

(487)  1434  (4  setembre)  «an  P.  roqua  manya  psr  dos  golfos  que  han  mesas  en  las  rexas 
de  las  fons  nouas».  Las  rexes  eran  de  fusta 

(488)  1388  (octubre).  L'esculptor  Francesch  Mulner  «V  jorns  que  enlatumá  e  perfila  la 
uolta  sobra  sent  paciá».  «lili  olles  per  bulir  linos  per  perfilar  les  uoltes»  «vn  tros  de  drap 
per  colar  lo  liuós»  ...  «ous  que  meseren  en  lo  temprá  de  la  tinta  negre  del  perfilar»  ...  «fil 
obs  de  ferlos  pinsels  per  perfilar  la  dita  volta».  En  ella  també  hi  «enlatumá  e  pei-filá»  En 
P.  Viader. 

(489)  J.  Mas  en  Boletín  de  la  /?.  A.  B.  L.  de  B.,  v.  VI,  p.  252. 

(490)  1417  (29  agost).  Pons  Colomer,  cobríi  «II  Iliures  e  mige  de  tinta  per  perfilar  la  volta 
e  pintar  lo  senyal  del  senyor  Archabisbe  de  Seragossa». 

1421  (19  juliol)  «Messious  per  pintar  lo  peu  de  pol.-«compri  per  pintarlo  peu  de  pol  o 
petxina  XII  Iliures  de  oli  de  linos»  «XII  Iliures  de  blanch»  «mige  de  vermelló»  «III  Iliures  de 
atzarchó.  «onza  de  carmini»  «CXXV  panys  dor>  «doní  an  pons  colomer  qui  a  preu  fet  o  pinta 
LXVI  sous». 

1422  (6  juny).  Pons  Colomer  y  son  fadrí,  pintaren  les  testes  «qui  son  en  lareh  del  cimbori 
sobre  lo  portal».  Comprant  per  pintarles:  una  Iliura  de  blanch,  oli  de  llinós  «vernis  e  a'rmo- 
nía»  ...  «negra  tinta  per  perfilar  larch  e  ous  perla  tinta»,  «panys  dor  qui  seruií-án  a  les 
dites  testes». 

1423  (23  abril).  També  perfila  ab  negre  la  volta  sobre  l'altar  de  S.  Sever,  en  1424  (3  de  se- 
tembre), la  del  davant  de  la  capella  del  Patriarca,  y  en  1429  23  octubre)  «la  capella  qui  es  sobra 
de  sent  vicens»  y  «los  senyals  de  las  claus  de  la  dita  capella»;  en  1430  (26  mar?)  «los  senyals 
de  las  claus  qui  son  sobra  la  capella  de  sent  auleguer»,  eu  1431  '4  novembre),  perfila  «la  ca- 
pella de  saucta  Caterina  e  de  sancta  clara»;  en  1431  (16  desembre),  perfila  «la  capella  deis  sa- 
bates»,  y  en  1432  (15  juny),  perfila  «las  capellas  de  la  claustra  nouas>. 

(491)  Perfila  ab  negre,  lo  pintor  Pere  Huguet,  les  voltes  de  les  capelles  de  Sant  Sever 
(1  marQ  1434)  y  deis  Apóstols  (3  abril  1434);  pinta  ab  vermellú  y  blanch  «lo  senyal  del  patrarchia 
qui  es  en  la  clau  qui  es  al  costat  de  la  capella  de  Jhesu  Christ»  (1  juny  1435);  pinta  ab  verme- 
lló  «les  creus  en  les  claus  de  sancta  Eulalia»  (16  setembre  1441);  bucelá  ab  negre  «la  volta  que 
auien  closa»  (4  juliol  1444';  altre  volta  davant  Sant  Benet  (7  desembre  1444);  y  ab  vermelló  y 
negre  quatre  voltes,  la  del  devant  de  la  capella  de  Sant  Esperit  (23  juny  1447),  la  del  devant 
la  capella  de  Sant  Francesch  (3  febrer  I448)i  «la  uolta  de  sent  blay  et  la  uolta  deuant  sent 
thomás»  (13  setembre  1448). 

1908  15-16 


226  F.    CARRERAS    Y   CANDI 

pintaren  obres  d'insiíjnificancia,  Bertrán  Tolosa  en  1435  (492),  Bernat 
Martorell  en  1437  y  Pare  Qa  Glosa  en  1440  (493). 

Desapareix  Kuguet,  y  En  Gabriel  Ballester  pinta  en  1451  (octubre) 
les  cortines  deis  órguens  nous;  en  agost  de  1458,  dugues  imatges  de 
Santa  Eularia,  una  petita  «per  patró  per  un  drap  de  la  taula»  y  la  se- 
gona  «per  lo  drap  de  paret,  com  laltre  que  hauiem  feta  per  la  taula  e 
per  lo  tapit,  fos  patita.»  Encara,  en  lo  propri  any,  X'Albareda  pinta 
«vn  drab  per  la  paret  derrera  la  taula  ab  la  image  de  sancta  Eulalia  e 
pactaren  ab  lo  mcstre  nelbereda  per  preu  de  XVIII  florins  corrents» 
(27  setembre  1458). 

1462  (12  abril)  Bernat  Martí  pinta  «los  angels  qui  están  sobre  les 
colupnes  qui  son  deuant  laltar  major». 

EscULPTORs.  —  Francesch  Mulner  piquer  o  esculptor  treballá  en 
1386  al  campanar  y  aprés  «feu  fullatges  ais  capitells»  (22  octubre  1389), 
laborant  en  los  de  la  capella  de  Madona  de  Sant  Climent  (16  octubre 
1389),  de  la  finestra  sobre  Santa  Barbara  (juuy  1391),  etc. 

Ensemps  que  En  Mulner,  treballá  al  campanar,  en  1386,  En  Pere 
Viader,  qui  pícó  la  clau,  y  en  1391,  pinacles  al  absis  (494). 

Ab  En  Mulner  també  hi  coopera  «an  Rich  alamany  piquer»  en  la 
capella  de  Madona  de  Sant  Climent  fenthi  «capitels  e  bases  de  la 
finestra  de  la  lanta»  (febrer  1389). 

Francesch  Marata  en  1402  obra  lo  portalet  del  cap  de  la  Séu  y  lleva 
«motiles  del  front»  (494). 

Pere  (J!a  Anglada  magister  ymaginum  feu  la  trona  en  1403  y  una 
esculptura  de  Sant  Olaguer. 

Llorens  Rexach  esmeginayre  treballava  capitells,  en  1404  y  1421. 
En  1430  esculpí  l'antipendi  o  frontal  historiat  de  marbre  que  lo 
bisbe  Sapera  feu  posar  al  altar  major,  ahont  subsisteix,  cobert 
per  los  altres  frontals  llevadizos  mes  moderns  (494).  Dit  escultor 
obra  capitells  fins  30  juny  1442. 

Jaume  Ribé  o  Robí,  en  1422  picava  capitells  (495).  Per  Iligar  obres 
esculptoriques  solíen  utilitzar  aquests  operaris,  cagaferro  (496). 

Dos  altres  esculptors  laboraven  en  1434,  «Daniel  Nicholau  asmegi- 
nayre»  (janer)  y  «an  Julia  nofre  asmeginayre  qui  ha  pichada  la  clau 
de  la  volta  quis  davant  la  capella  de  Jhesu  Xrist  per  V  jorns  a  rahó 
de  V  sous  VI  diners»  (2  octubre).  Diu  Mossén  Mas  que  Nofre  era  flo- 
rentí,  havent  esculpit  la  pica  de  batejar  (1433)  y  altre  d  aygua  beneyta 
ab  peu,  de  marbre,  posada  al  portal  major  (1435).    - 


(492)  1435  (5  inarQ)  Pagaren  «a  Bertrán  tolosa  per  las  colós  de  la  clau  que  ha  pintada  de 
la  volta""ciui  es  al  costat  de  la  capella  de  Jhesu  Xrist»,  o  siga  la  de  Sant  Beuet. 

(493)  J.  Mas,  treball  mentat  en  la  nota  489,  p.  254  y  255. 

(494)  J.  Mas,  Pvre.  en  Boletín  R.  A.  B.  L,  de  B.,  v  VII,  ü.  116. 

(495)  <Paguí  en  Jacme  ribé  qui  está  ab  lo  mestra  e  fá  los  capitells  e  les  f  ulles  deis  capi- 
tells» (6  juuy  1422)  —  «pagui  en  Jacme  robi  qui  picha  capiteils  del  pilar  sobre  seut  Climent>. 

(49(5)    1418  (17  desembre)  «comprí  III  Uiures  de  pegua  e  fiu  molre  caga  ferro  per  les  giVr- 
proles  sobre  sant  Steua,  que  no  tenien,  costA  I  sou». 


LES    OBRES    DE   LA    CATEDRAL    DE    BARCELONA  227 

Deis  esculptors  Bernat  Andreu  (3  juny  1441 ),  Bertríin  Tolosa  (10  juny 
1441)  y  Pere  011er  (5  inai-?  1442-1444)  résnotable  consta,  puix  les  obres 
d'empenta  d'aquest  temps  les  vehéin  confiarse  a  N'Antoni  Claperós. 

Foreu  los  Claperós  (no  Clapos,  coni  suposa  En  Piferrer  per  mala  in- 
terpretació  del  manuscrit)  familia  d'imaginayres,  que  ve  iniciada  per 
N'Antoni.  A  3  janer  1422  feya  les  repises  del  cimbori.  Vint  anys  aprés 
guanyava  5  sous  de  jornal  en  les  obres  de  la  Seu  (en  22  setembre  1442 
y  janer  1444)  mentres  En  Pere  011er  sois  cobrava  4  sous  6  diners  (mar(? 
1444).  A  mes  En  Claperós,  en  1448  treballava  a  preu  fet  los  capitells  de 
la  volta  del  sortidor  (497).  També  esculpí  la  clau  de  la  volta  d'enfront 
la  capella  de  Sant  Blay  (13  juHol  1448). 

En  aquesta  data  comenta  a  treballar  lo  seu  fiU  major  Joan  Clape- 
rós ab  3  sous  de  jornal  (20  juliol  1448),  guanyant  ais  tres  mesos  3  sous 
6  diners  y  a  12  abril  1449  consta  en  losllibres,  «a(ji  comensam  de  do- 
nar al  fiU  del  dit  claperós,  lili  sous  de  jornal». 

Del  19  agost  al  28  setembre  1448,  los  dos  Claperós  treballaren  31 
díes  conjuntament  en  la  clau  del  devant  lo  portal  de  la  Seu.  Y  tot 
seguit  o  siga  del  30  setembre  1448  al  15  marQ  1449.  esculpiren,  durant 
116  díes,  «la  smaginería  de  la  volta  del  lauador»,  o  siga  la  hermosa 
obra  escultórica  de  la  lotja  deis  claustres  que  cubreix  lo  surtidor. 
A  17  marg.  1449,  pare  y  fiU  Claperós  obraren  «la  clau  major  de  la 
volta  del  lavador»  Hi  esmersaren  28  jornals  y  mes,  puix  no's 
pot  saber  quan  la  terminaren  per  faltarnos  l'acabament  d'aquests 
comptes  d'Obrería  del  1449  al  14.51. 

Prescindim  de  detallar  les  darreres  obres  de  N'Antoni  Claperós,  que 
no  foren  d'importancia  (498).  Dexá  de  treballar  en  la  Seu  en  4  marQ 
1452,  continuanthi  son  ñll  Joan  en  1452  y  1453,  esculpint  gárgoles.  A 
6  desembre  1455  Uegim  «ítem  donara  en  claperós  lo  prom,  de  aquells 
L  florins  qui  li  son  stats  promesos  per  los  obrers  e  capítol,  per  fer  les 
ymagens  quis  fan  sobre  lo  portal,  quinza  florins,  CLXV  sous». 

Un  tercer  esculptor  de  la  propria  familia  «lo  fill  den  Claperós.  lo  yna- 
no)-^,  entra  a  la  obra  de  la  Sea  lo  4  setembre  1456  juntament  ab  son  ger- 
má.  De  3  sous  de  jornal  aviat  passáa  guanyar  6  diners  mes  (6  mare  1156). 
Los  dos  germans  Claperós  treballaveu  en  lo  portal  en  dit  any  1456  (499). 

ViDRiEREs  DE  CüLORS.  —  IMcntrcs  no  hi  hagué  diner  per  ferne, 
tapaven  los  finestrals  de  la  Seu  ab  roba  dita  canyamars,  que 
alguna  vegada  solía  pintarse  com  si's  tractos  d'imitar  la  transparencia 
del  vidre  (500).  Hu  deis  qui  realitza  aquest  treball  pictórich,  fou  lo 


(497)  1448  (13  nbrin  «donam  an  enthoni  claperós  CXXI  sous  per  la  smaginería  deis  capi- 
tels  deis  pilars  de  la  volta  del  lauador  qui  es  deuant  lo  portal  de  la  seu  los  quals  li  foreu 
donat  asquarada>. 

(498)  1448(11  maig).  «ítem  donam  an  claperós  per  XI  jornals  que  auia  fets  en  la  clau  de 
uolta  denant  la  cápela  de  sent  thomás  a  rao  de  V  sous  per  jorn,  IV  sous». 

(499j    1456  (22  maig).  Pedra  aconduhída  «per  fer  la  formaría  del  portal». 

(500)    Son  molts  los  comptes  que  havem  Uegit  de  compra  de  canyamais  y  vetes    per  lo 


228  F.    CARRERAS    Y    CANDI 

picapedrer  Mulner.  Y  quan  no  tenía  feyna  artística  picava  pedra  de 
fil  a  semblanga  deis  mes  vulgars  jornalers  del  ofici. 

Una  pila  d'anys  se  tingueren  les  obertures  axis  tancades.  Fins 
transcorregut  lo  primer  quart  del  segle  XV  no  ve  indicada  la  existencia 
de  les  vidrieres  de  colors,  industria  totalment  forastera  a  Barcelona.  La 
primera  que's  posa  fou  en  1428  y  sa  introdúcelo  no  dexa  d'oferir 
algún  interés. 

Entre  los  obrers  que  treballaven  a  la  Séu  hi  havía  diferents 
esclaus  proprietat  de  la  matexa  obra.  Dos  d'ells  estaven  en  guardia 
o  salvaguardats  o  garantits  per  la  Dipatació.  "Vingué  un  día  que 
s'escaparen,  cosa  molt  freqüent  ab  los  esclaus,  y  la  Generalitat  de 
Catalunya  indemnitzá  ab  50  Iliures  a  la  Obra  de  la  Séu.  Fou  de- 
terminat  esmersar  aqüestes,  en  fer  la  vidriera  de  colors  «del  Babtisme 
de  Jesucrist».  En  Joan  alamany,  mercader,  feu  venir  a  Barcelona 
la  vidriera,  que  costa  80  Iliures,  y  un  mestre  de  vidrieres  alemany 
nomenat  Christófol  cuydá  de  métrela  a  lloch,  trencant  y  afegint 
vidres,  per  portarla  a  bona  execució  (501). 

S'anaren  construint  altres  vidrieres  de  colors.  Dos  «mestres  de  fer 
vidrie^es^  aparexen  seguidament:   En  IMartí   Vergay,  en  1432  (502) 


fiaestrals.  Com  a  mostra  contiuuarem  aqv.ests:  1390  ;3l  desembre;  y  1391(7  janer)  «VI  canes 
III  palms  de  canema<;  obs  de  les  finestres  sobre  sancta  agnes»  «XVI  canes  de  veta  obs  de 
les  dites  fiíiestres»  «I  miler  de  tatxes  obs  de  les  dites  fiuestres>  «V  vnces  de  vérmelo  obs  de 
tenyir  lo  drap  ¿"e  les  dites  fiuestres»  «I  Iliura  Mige  de  verdet»  «an  francesch  mulner  piquer 
per  II  jorns  Mig  que  molgué  verdet  e  vérmelo  obs  de  les  finestres  sobre  sancta  agües»  «an 
ledo  fuster  por  IIII  jorns  que  feu  fa^s  a  les  finestres  sobre  sancta  agnés»  «V  Iliures  de  olí  de 
linos  obs  deles  finestres  sobre  saucta  agnés».  La  antiga  capella  de  Santa  Agnés,  correspon 
a  la  actual  de  la  Maie  de  Deu  de  Montserrat. 

Semblautment  per  lo  finestral  de  damunt  la  capella  de  Sant  Paciá,  a  21  ianer  1301,  se 
compra  verdet,  vernis  y  linos. 

1418  (29  novembre)  «comprí  VI  canes  de  canamac,  estret,  cannjat,  per  les  finestres  de  la 
Esgleya  de  la  part  deis  orguens  per  tota  la  vidriera»  «paguí  en  johan  ayi™uens  fuster  per  fer 
la  fas  de  les  finestres  e  metreles».  La  fa^  era  lo  bastiment  exterior. 

(501)  1428.  «Primo  posam  en  date  los  quals  paguam  ab  dita  de  taulés,  an  johan  alamany 
mercader  L  Iliures  per  pagua  e  prorate  de  la  vadriera  del  baptisma  de  jhesuxrist,  foren  aque- 
lles  L  Iliures  quels  deputats  de  cathaluiiya  pagaren  per  TI  esclaus  de  la  dita  obra  qui  fugiren, 
per  (,-0  com  eren  en  guardia  del  dit  general;  la  qual  pagua  de  L  Iliures  fo  feta  per  lo  dit 
general  al  dit  joban  alamany  en  lo  mes  de  setembre  any  MCCCCXXVIII  e  de  les  quals  L  Iliu- 
res fem  rabuda  en  les  rabudes  —  M  oous». 

«ítem  paguam  al  dit  johan  alamany  a  XXV  de  nohembre  del  dit  any  a  complimeut  de 
LXXX  Iliures  I  sou  II  diners  que  costa  la  dita  veri  riera,  seguons  apar  per  apocha  en  poder  de 
Matheu  teserach  notari  a  XXIllI  del  dit  mes  XXXI  Iliure  I  sou  II DCXXI  sous  11  diners, 

«Ítem  paguam  a  XXVII  de  maig  any  MCCCCXXVIII  per  spatxament  de  la  dita  vedriera 
al  general  de  cathalunya  XIII  sous  IIII». 

Seguexen  compres  de  fil  d'aram  per  «perfilar  la  capa  de  la  dita  vedriera»  y  jornals  de 
ferrer  per  perfilar  dita  capa. 

«ítem  paguam  a  X  de  juliol  del  any  MCCCCXXVIII  per  dues  Iliures  de  vidre  blau  ops  de 
la  dita  vadriera  II  sous». 

«ítem  per  soldadura  de  stany  ops  de  la  vadriera  II  sous  VI  d. 

«ítem  a  mestre  chrisptofol  alamany  qui  aydá  a  metre  la  dita  vadriera  e  trencaue  los  vi- 
dres, els  afagía  per  certs  jorns  e  stoues  o  hores  de  jorns  quiy  feu  feyua,  X\'I  sous  VI  diners». 

(502)  1432  (31  agost).  «ítem  paguam  an  Martí  vergay  niestra  de  fer  vadrieras  per  paga  e 
porata  de  XXI  florins  qui  li  son  astats  promesos  per  adobar  las  vadrieras». 


LES  OBRES  DE  LA  CATEDRAL  DE  BARCELCXA  229 

y  En  Joan  Appar  y  son  dexeble  Galter  en  1434  y  1435  (503). 
Los  dos  derrers  evidentment  eren  estrangers,  com  no  podem  dubtar 
de  que  també  ho  eren  altres  que  aparexeu  dedicats  a  dita  art  en 
nostra  Catedral,  90  és,  Perri  de  Mes  (21  mar?  y  25  abril  1455),  y 
Mestre  Terri  (juliol  1462). 

La  llibrería.  —  Sala  respe  ctable  de  que's  tracta  en  diferents  par- 
tides  y  anys,  cambiantse  de  lloch  a  mida  que  les  obres  avenga  ven.  La 
libraria  del  1392  (febrer  y  mare),  desaparexía  en  1431  per  ferse  da- 
munt  la  capella  de  Sant  March  (504).  La  volta  de  la  Uibreria  o  sala 
deis  Canonges  se  clogué  en  1438,  acabantse  totalment  en  janer  1443 
posanthi  los  Ilibres  (505)  y  assegurant  los  millors  d'ells,  ab  cadenes 
per  evitar  substraccions  (506). 

Rellotge.  —  Lo  primer  rellotge  existent  a  Barcelona  fou  en  lo 
palaureyal,  en  1362.  La  esfera  llavors  colocada,  en  1407  se  cambia  de 
lloch  (507).  Los  Consellers,  d'acort  ab  los  Canonges,  en  1392,  ja 
havíen  comengat  a  posar  lo  rellotge  de  la  Séu  (508),  que  no  s'acabaría 
totalment  fins  1396,  a  qual  inaugurado  hi  assistí  lo  rey  Enrich  III  de 
Castella.  Aquest  primer  rellotge  subsistí  flns  1490  en  que  lo  rellotger 
Ferrer  ne  construhí  uu  de  millor  (509).  Ja  llavors,  la  Llotja  tenía  ins- 
talat,  segons  document  del  1465,  un  rellotge  d'hores  y  «de  la  Lluna». 

Custodia. — En  lo  segle  XIV  n'era  proprietaria  la  Ciutat,  que  la 
inventaría  y  descrigué  en  1370  (510).  La  necessitat  d'activar  les  obres 


(.503)  1J34  (19  juny)  «ítem  an  johan  appar  mestra  de  fer  vadrieras,  qui  ha  adobada  la 
qui  es  denant  lo  portal. del  eloquer  de  las  oras».  Eq  3  de  juliol  adoba  la  <qui  es  sobra  la  cape- 
lla de  sent  johan>.  Ab  N'Appar,  en  1435  (marq  y  inaig)  hi  treballava  sou  dexeble  Galter. 

(504)  1431  (5  agost).Se  compraren  «XVIII  taules  de  córente,  les  quals  an  fferrer  sunyer 
fuster  hi  ha  comprades  al  ancant,  a  obs  de  la  libraria  quis  fará  sobra  la  capella  de  sent 
inarch>.  Y  a  aquesta  se  seguexen  no  poques  compres  de  fusta  Lo  portal  de  la  llibrería  s'armá 
a  23  setenibre  1431,  les  finestres  lo  21  octubre  següent.  tapantse  ab  draps  clavats  ab' tatxes 
Necessitautse  betum.  .se  compraren  los  compouents:  ^in  Gaspar  farer,  spacier,  per  una  Iliura 
d'encens  e  altre  de  mastréch,  e  altre  blanquet  e  altre  de  cera  blanquet  per  fer  batum»  (2  de- 
sembre  1431).  En  1432,  entre  les  diferents  obres  que  fusters  y  mestres  de  cases  feren  per  la 
llibrería,  hi  figuren  los  faristois  (febrer  1432). 

(505;  1443  (19  janer)  «fem  fer  bella  la  libraria,  com  hi  foren  mesos  los  Ilibres  foreu  pagats 
ais  que  la  feren  bella  per  lUirs  trebails  X  diners». 

(506)  1443  (17  maig'  «pagam  an  pere  baruta  ferrer  per  XXV  cadenes  que  metí  ais  Ilibres 
de  la  librería».  Deu  anys  després  encara  figuraven  compres  de  «cadenes  per  libres»  (29  octu- 
bre 1458). 

(.507)  A.  Rubio  y  Lluch  Documenís  per  la  historia  de  la  cultura  mitgeval  catalana,  docs. 
201,  202  y  507.  Lo  rey  .Toan  1,  en  1376,  trametia  un  rellotge  ab  astrolabi  a  la  seva  filia  (doc.  284). 

(508)  1392.  «ítem  com  la  ciutat  haia  comencjat  de  teñir  olorotge  en  lo  (;emhori  de  la  Seu 
de  barchinona,  que  sien  inembrats  de  fer  lo  acaptiri,  e  que  fa^en  fer  gran,  bell  e  notable 
seny,  segons  si  pcrtany».  (Testainents  deis  Consellers,  a.  1392,  f.  7). 

(509)  1490.  «per  soUicitar  en  Jachme  ferrer  relotjer,lo  qual  te  cárrech  per  aquesta  Ciutat 
¿e  fer  vn  relotje  de  ferro  per  lo  seny  de  les  hores  e  deis  quarts,  que  liure  aquell  a  la  dita 
Ciutat,  attés  que  es  ja  pagat  del  preu  de  aquell  qui  son  XXXX  Uiures».  {Testamenls  déla  Con- 
tellers,  a  1490,  f   10  . 

(510)  1370.  Vegis  com  se  descriu:  «cu.?todiamargenti  dauratam  cum  quodam  capcia  de 
Cristallo  in  medio  ipsius  custodie  existenti,  intus  quam  existet  sanctissimum  corpus  xpti 
et  cum  lapidibus  et  esmaltiscum  sigiñs  Ciuitatis  et  com  Quatuor  augelis».  (J^anuaí  /355- 
1361,  f.  37,  A.  M,  B.) 


230  F.    CARRERAS    Y    CANDi 

de  la  8éu,  no  permetía  distreure  diners  en  renovar  y  raillorar  ob.i^ectes 
del  cuite,  axis  és  que  no  hi  havía  manera  de  cambiarla  sense  apelar 
a  medís  extraordinaris,  co  es,  constituir  junta  y  administració  especial 
per  recaudar  les  sumes  necessaries  a  fí  d'atendre  a  sa  renovació  (1390). 
Lo  que  referírem  en  la  pl.  308,  de  que,  per  subvenir  a  les  obres  del 
chor,.  bagué  necessitat  d'aplicarhi  lo  diner  recullit  per  la  custodia 
(1396-1398),  ara  ho  aclarirem  relatant  quina  entenem  pogué  ésser  la 
causa  de  tal  aplicació.  Es  de  creure  ho  motivli  l'haverse  vist  sopiada- 
ment  enriquida,  la  vella  custodia,  ab  lo  donatiu  de  la  hermosa 
corona  d'or  que  lo  rey  Martí  portava  a  Sicilia,  al  temps  de  la  forta 
guerra  que  assegurá  lo  domini  de  la  Illa  per  son  ñll  (511). 

Custodia,  corona  y  altres  joyes,  tot  fou  robat  en  14C0.  Fet  sensa- 
cional, que  motiva  investigacions  per  tot  arreu  (512)  y  a  conseqüen- 
cia  d'aquestes  foren  apresonats,  en  1408,  un  clergue  de  Verdú  y  un 
hostaler  de  Valencia  (513). 

La  que  mes  tart  se  construhí  ab  suma  magnificencia,  encara  avuy 
se  conserva  en  tota  la  integritat  de  sa  bella  labor  gótica  sobremuntada 
per  una  garlanda  comtal,  que  pertanyé  a  un  deis  nostres  darrers  reys, 
y  hont  esta  profusament  escrita  en  caracters  gótichs  del  segle  XIV  al 
XV,  la  misteriosa  páranla  SYRA.  Les  tres  darreres  lletres  se  corres- 
ponen  ab  les  iniciáis  de  les  páranles  Yoannes  Rex  Aragonis:  la  S 
se  presta  a  vaga  interpretació. 

En  1743  aludint  a  la  preciosa  banda  brodada  de  pedrería  que  volta 
la  custodia,  diu  la  obra  d'Estrada  tractarse  d'una  «preciosa  cinta 
guarnecida  de  Aljófares,  Perlas  y  muchas  piedras  preciosas  que  dio 
una  Reyna  de  Francia»  (514). 

La  cadira  d'argent  hont  va  apoyada  la  custodia,  obrada  al  se- 
gle XIV  o  XV  la  opinio  deis  crítichs  divaga  entre  si  pertanyé  a 
Joan  loa  son  germa  Martí  I. 


(511)  A.  1100.  Carta  tramesa  per  Arnau  Guillem  de  Bellera,  veguer  de  Barceloua  y  Va- 
les, í>  Bouauat  Segalers,  capellá  de  Saiit  Just  de  Barcelona,  autoritzantlo  per  cercar  dita 
joj'a,  que  descriu  axis:  «custodia  quedam  auri  pluribus  adórnala  lapidibus  preciosis.  peru- 
lis  utique  et  armillis,  ac  quoiain  corona  áurea  multis  ditata  gemmis  et  pulís,  quam  excelleu- 
tissimus  Princeps  ét  dominus  dominus  noster  Aragonum  Rex  feliciter  gratia  largiente  di- 
vina, uuac  i'egnaus  in  baciueto  portaba!,  dum  ab  olim  bella  fovebat  in  reguo  Sicilie  (quod 
sue  seu  eius  primogénito  Sicilie  Regis  illustris  non  sine  magne  glorie  tropheo  ditioui 
subegit)  quamque  coronam  idem  Dominus  Rex  noster  ipsi  custodie  dederat,  ferveuti  devo- 
tione.succensus.  ítem  et  uno  scabello  cum  uno  sepulcro  auri  intus  dictam  custodiam  existeu- 
ti,  in  quo  sepulcro  corpus  sacratisimum  Domini  Jesuchristi  honorifice  tenebatur.  ítem  et 
cruce  quadam,  que  stabat  in  vértice  supremi  pinuacuti  custodie  memórate».   (Villanueva, 

Viaje  literario  a  las  iglesias  de  España,  v.  XVIII,  p.  25) 

(512)  En  carta  seuse  data  del  canonge  Nicolau  Parer  ais  Consellers,  explica  les  gestious 
practicades  a  Valencia  (hont  arrivá  la  vigilia  de  la  Mare  de  Deu)  per  aprrisonar  a  algunes 
persones  denuuciades  com  a  coadjutores  del  furt  de  la  custodia  (Cartes  Comunes  Origináis, 
Ii06-I40y,  cosida  després  d'una  1  letra  del  18  janer  1407). 

(513)  U08.  Eiluís  Aianyíi  ana  a  Valencia  «per  amenar  I  hostaler  de  valeuciaapellat  domin- 
go barbastre,  per  acarar  lo  ab  en  p.  alias  joban  Ijaró  clei-gue  de  verdú  delat  del  furt  de  la  cus- 
todia, per  lo  qual  acarament  lo  dit  delat  ha  confesat  lo  dit  furt»    Clavaba,  1402-1413,  f.  138^' 

(514)  A.  d'Estrada,  Población  general  de  España.,  v.  III,  p.  130  (Madrid,  1748). 


:M-  ■^:-  M  ^'  K-  >:■■  -4'  "n-  ^M%W^'^^  Wir  ^' ^ '^í^- %  :!^  M  ^  M'  M' 


LO  RETADLE  BARCELONÍ  DE  LA  SANTA  CREU 

OBRA  D'EN  P.  TERRERS  V  D'EN  F.  VEROÓS 


A  la  Santa  Creu,  quina  commemoració  ha  celebrat  Barcelona,  ab 
lo  concrrés  y  exposició  del  octubre  de  1913,  hi  tenía  dedicat  uostra  ciu- 
tat  un  altar  dintre  la  capella  del  Hospital  general  format  en  1401. 

Acabades  les  obres  principáis  del  nou  Hospital  en  lo  segón  terQ  del 
segle  XV  y  al  entrar  a  les  suplementaries,  fou  necessari  dotar  a  la  ca- 
pella d'un  retaule  digne  del  nou  ediíici  y  en  consonancia  ab  les  gracies 
ospirituals  que  s'obtingueren  per  los  visilants  de  dita  esglesia. 

En  1443,  los  Administradors  del  Hospital  concertaren  ab  los  pintors 
Pere  Terrers  y  Francí  Vergós,  ciutadans  de  Barcelona,  la  confecció 
del  retaule  del  altar  major,  quin  centre  devía  ocupar  Santa  Elena  y 
a  la  part  de  sobre,  l'emperador  Constantí  ab  la  creu  a  la  má.  A  la  part 
dreta,  la  invenció  de  la  santa  Creu,  y  a  l'esquerra,  la  sua  exaltado. 
De  manera  que  lo  retaule  no  era  de  gran  treball.  Per  90,  signat  lo 
contráete  en  29  de  novembre  de  1443  y  tenint  tres  anys  de  temps  per 
ferio,  l'acabareu  ab  la  meytat  del  termini  estipulat.  Puix  consta  en  lo 
valiós  arxiu  del  Hospital  de  Santa  Creu,  de  hont  treyém  aqüestes 
noves,  que  fou  acabat  ja  en  juny  de  1445.  Costa  aquexa  pintura  800 
florins  d'or  d'Arago. 

En  lo  text  d'aquest  interessant  document  (1):  diuen,  entre  altres 
coses  en  Terrers  y  en  Vergós,  que  «pintarán  lo  dit  retaula  tot  de  la 
istoria  de  la  sancta  creu,  De  les  millors  e  pus  euidents  e  apparents 
colors  que  poran,  en  lo  mig  de  lo  qual  retaula  pintarán  la  ymage  de 
santa  Elena,  e  sobre  la  dita  ymage  pintarán  lemperador  Constantí 
fiU  de  la  dita  santa  Elena,  ab  la  creu  en  la  má.  E  en  la  vna  part  del 
dit  retaula  será  pintada  la  inuenció  que  la  dita  santa  Elena  feu  de  la 
santa  vera  creu,  en  que  lo  precios  mestre  e  redemptor  nostre  Ihesu 
xrist  fó  crucificat  per  los  maluats  juheus.  E  en  laltre  part  del  dit  re- 
taula será  pintada  la  exultació  que  fó  feta  de  la  dita  santa  creu. 

»E  conuenen  e  prometen  los  dits  pintors,  ais  dits  noble  e  honora- 
bles administradors,  que  lo  dit  retaula  pintarán  e  haurán  pintat  per- 
fectament,  dins  Tres  anys  qui  comeníjen  correr  lo  dia  que  los  presents 
capitols  se  firmarán  entre  elles  dites  parts.  Donants  e  pagants  los  dits 
administradors  ais  dits  pintors,  Vuyt  cents  florins  dor  Daiagó  de  bon 
pes,  (;o  es,  encontinent  com  los  dits  pintors  haurán  comencade  la  obre, 


,1     L'original  d'aquest  contráete,  lo  trovárem  posat  solt.  diutre  d'un  deis  Mauuals  nota- 
ríais del  Arxiu  del  Hospital  de  la  Santa  Creu  de  Barcelona. 


232  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

Cent  Sinquauta  florins  del  dit  aur,  e  quaut  lo  dit  reetaula  sera  dispost 
per  adeurar,  Doents  florins,  e  quant  será  mes  acabadament  e  posat 
en  la  dita  capella  los  restants  Quatre(?ents  Sinquanta  florins.  Entes 
empero  e  declarat  entre  les  dites  parts  en  los  dits  noms  que  en  la  pri- 
mera paga  deis  CL  florins  que  los  dits  administradors  donaran  e  pa- 
garan ais  dits  pintora  prorata  deis  dits  DCCC  florins  aquells  pintors 
haien  e  sien  tenguts  de  donar  ais  dits  administradors  bones  e  coui- 
nents  fermances  de  tornar  aquells  CL  florins  en  cas  que  no  bi  donassen 
los  dits  pintors  bon  compliraent  segons  es  dit.  E  semblantment  fa(?en 
aquells  pintors  deis  dits  Doents  florins  quils  deuen  esser  donats  per  los 
dits  administradors  quant  lo  dit  reetaula  sera  dispost  de  daurar.» 

Circumstaneia  interessant  d'aquest  contrate,  és,  que  revela  a  dos 
nous  pintors  barcelonins,  a  En  Pere  Terrers  fins  ara  desconegut  en  la 
historia  de  la  pintura  catalana  y  a  En  Franci  Vergós,  de  qui  ja's  tenía 
algún  conexement,  migrat  per  cert. 

En  Pere  Terrers  té  un  homónim  dintre  l'element  artístich  d'aque- 
lles  generacions.  Xos  referím  a  un  altre  Pere  Terré  a  qui  trova  En 
Sanpere  y  Miquel  per  los  anys  de  1510  y  1522  (1),  lo  qual  casa  en  1500 
(25  Octubre)  ab  Eularia  Sala  (2). 

Los  pintors  VergJs  son  prou  coneguts  perqué  ara  degam  repetirne 
que  fou  una  estimable  familia  d'artistes  catalans  que  enaltí  nostre  art 
pictórich  catorzecentista. 

Pro  dintre  d'aquesta  familia,  hi  ocupa  un  lloch  secundari  l'altre 
autor  del  retaule  barcelouí  de  la  Santa  Creu,  En  Franci  Vergós.  Per 
lo  que  d'En  Franci  n'ha  trobat  En  Sanpere  y  Miquel,  hi  hauría  motiu 
per  suposarlo,  usant  de  sa  frase  simbólica  y  humorística,  pintor  bande- 
rer,  puix  no'l  veu  mes  que  pintant  escuts  y  senyeres  per  lo  solempnial 
sepelí  de  Mossén  Borra  (any  1446),  o  figurant  en  albarans  y  actuaut  de 
prohom  del  gremi  deis  freners.  Tot  lo  qual  era  per  sí  sol  poch  o  gens 
apropósit  per  assignarli  un  lloch  entre  los  veritables  artistes  catalans. 
Suposa  que  morí  per  los  volts  del  any  1462,  o  siga  ais  dos  anys  de  la 
mort  d'En  Jaume  Vergós  lo  vell.  Y  judica  que  aquest  Jaume  y  En 
Franci,  serien  germans. 

Al  present  havém  aven^at  un  pas  mes  en  lo  conexement  del  artista, 
c5  és,  que  també  pintava  retaules,  puix  se  li  confia  lo  d'un  lloch  tant 
principal  com  era  lo  nou  y  grandiós  Hospital  de  la  Santa  Creu. 

Es  de  dolre  que  lo  retaule  s'hagi  perdut,  ja  que  conexent  los  noms 
deis  seus  pintors  podríem  aquilátame,  devaut  del  treball  per  ells  rea- 
lisat,  llur  mérit  artístich.  Al  Hospital  de  la  Santa  Creu  no's  te  lo  menor 
rastre  de  l'obra  del  1443,  puix  que,  al  altar  major  de  sa  capella,  hi  han' 
unes  pintures  del  segle  XVIII,  de  regular  mérit  artístich.  De  totes  ma- 
neres,  lo  conexement  d'En  Pere  Terrers  y  d'En  Franci  Vergós  ja  queda 
mes  precisat  dintre  lo  mon  artístich  barceloní.  La  descripció  que's  fa 
de  l'obra  pictórica,  és  sufi.iient,  per  si  may  aparexía  lo  perdut  retaule, 
pogués  identificarse  plenament. 


(1)  S.  Sanpere  y  Miquel.  Los  cualrocentíatas  catalanes,  v.  I,  p.  il,  y  v.  II,  p.  220. 

(2)  J.  Mas  y  Domenech.  Xotes  sobre  antichs  pintora  a  Catalunya,  publicaten  Boletín  de  la 
R.  Academia  de  Buenas  Letras  de  Bircelona,  v.  VI,  p.  250. 


Éf^^^;^  ^  '^  '^  ^  ^  '^  *"  "^  "^  ^  '^  ^  ^  ""  "^^  ^f^f^-' 
:,g>i^  ij¿gi-¿?  O-'-áii-aj  Xi    --¿ti  JlL^   O-i  O-i   O,   Qi   O:   'i^   O;   O:   o     O  ^  O-   O     Qts 


ALQUEZAR 

SOTS  DOMINI  DELS  PRELATS  DE  TORTOSA 


Figura  en  lo  nombre  de  les  profitoses  sortides  per  regions  catalanes 
y  aragoneses,  la  que  practicarem  ab  nostre  bon  company,  V  enüinyer 
Juli  Soler  y  Santaló,  en  la  primavera  del  1907,  per  alguns  pobles  de 
les  comarques  de  Litera,  Monegros,  Somontano,  Barbatania  y  Riba- 
gorga,  al  present  pertanyents  á  la  oflcialment  anomenada  provincia 
d'  Osea. 

Entre  les  grates  impresions  que'ns  depara  la  tasca  d' esplorar  Uochs 
recóndits  y  escorcollar  documentado  abandonada,  merexen  posarse 
les  de  nostra  visita  á  la  interessant  població  d'  Alquézar,  reclosa  en  lo 
mes  intrincat  de  les  serres  de  Castivián,  en  la  Barbatania. 

Lo  riu  Vero,  nervi  de  la  comarca,  nascut,  segons  nos  digueren,  á 
una  hora  d'  Alquézar,  en  la  font  de  Lecina  (422),  ha  originat  esca- 
brositats  y  barrancades,  que  produexen  grat  esplay  á  la  vista.  Son 
areny  feréstech,  resulta  una  de  les  majors  curiositats  de  ses  afores,  en 
tant  que  segles  enrera  esdevenía  estimable  auxiliar  á  la  potencia  de- 
fensiva de  les  condicions  naturalment  estratégiques  del  lloch. 

Interessants  se  presenten  al  excursionista  les  moltes  esplugues  y 
coves,  que  la  acció  erosiva  de  les  aygues  ha  format  en  les  cingleres  del 
entorn,  algunes  de  pregón  aspecte,  que  inciten  á  la  esploració.  Una 
de  les  d'  enfront  d'  Alquézar  se  nomena  cueva  Palomera,  dientnos  que 
allí  es  hont  mes  todons  solea  cassars'hi. 

La  enesprada  situació  d'  41quézar  es  la  propia  de  tot  poblé  primi- 
tiu.  S'ha  de  creure,  que,  já  avants  d' ocupar  y  enfortir,  lo  lloch,  los 
sarrahíns,  fou  baluart  deis  naturals  de  la  térra  contra  les  hosts  invaso- 
res. La  població  está  assentada  dalt  d'un  serrat  y  per  tot  envoltada  de 
cingleres,  esceptuant  un  estrem  que  hi  dona  ingrés.  D'  allí  s'  adelan- 
ta, per  quedar  encara  mes  solitari  y  per  conseguent  mes  fort  que  la 


(422)    Ele(jina  ó  Lecina,  fou  adquirit  per  Sanxo,  abat  de  Santa  María  d'  Alquézar,  en  1074. 
1908  1'? 


234  F-   CARRERAS   Y   CANDI 

vila,  lo  gran  penyal  nomenat  el  Munyon  No  cal  dubtar  que  es  ahont 
s'  alijaría  la  arx  romana,  si  Alquézar  fou  poblat  per  aquest  poblé  domi- 
nador. En  la  gran  roca  forta,  mes  avant,  los  sarrahíns,  hi  construí ren 
son  ►'oiJl  (alcagr),  que  dona  nom  á  la  vila,  durant  la  Edat  Mitjana,  per- 
petuisantse  per  sempre  mes. 

Alquézar  es  una  població  semieval,  interessant  per  son  conjunt  y 
per  los  detalls  típichs.  que  lo  temps  no  ha  artivat  á  borrar.  Son  aspeó- 
te impresiona  al  turista  qui  s'  atansa  á  pujar  á  aquelles  montanyes, 
ahont  éll.  es  á  la  vegada,  obgecte  de  gran  curiositat  per  los  vehíns  de  la 
Vila.  Allunyada  de  tota  comunicació  ó  tránsit,  passen  setmanes  senceres 
y  á  vegades  fins  meses,  que  no  hi  arriba  cap  foraster.  Per  Qo  resulta 
escusable  la  admirado  que  allí  hi  ocasiona. 

La  Vila.  com  á  montanyenca  que  es,  no  pot  dírseli  petita.  Presen- 
ta sagell  d'  haver  disfrutat  certa  importancia  relativa.  Son  pro- 
grés  s'  ha  estancat  y  la  urbanisació  que  's  nota  en  les  víes  publiques, 
recorda  en  tot  á  la  Edat  Mitjana  de  la  que  devalla. 

Sa  entrada  s'  efectúa  uer  voltes  y  portáis  fortificats,  puix  la  pobla- 
ció segueix  oprimida,  formant  recinte  clós  y  fort.  Já  dintre,  cal  pu- 
jar y  baxar,  inseguint  sempre  los  accidents  naturals  de  la  montanya, 
poch  modificats  oer  la  má  del  home  Los  carrers  son  empedrats  ab  lo 
primitiu  procehiment  deis  codols  clavats  de  punta  á  térra  y  estretament 
apretats  uns  ab  altres,  tant  usitat  en  los  segles  XIV  y  XV  en  les  po- 
blacions  d' importancia.  La  superficie  del  empedrat  presenta  un  fort 
-  devallant  al  centre,  per  hont  constantment  s'  hi  escorren  les  aygues 
brutes,  que,  seguint  aquelles  pendents.  van  aconduliides  afora  á 
desayguar  al  riu.  Axó  produex,  en  la  temporada  d'istiu,  una  desagra- 
dable fetor  que  desprén  lo  llot  negre  y  putrefacte  que  hi  resta,  quan 
s' han  escorregut  aquelles  aygues. 

La  plassa  principal  es  de  voltes  irregulars,  é  hi  van  á  parar  los  ca- 
rrers que  's  ramifiquen  ais  diferents  indrets  de  la  vila:  es  com  un  centre 
de  camins,  á  semblanca  del  forum.  deis  roraans.  Com  al  arrivarhi  í26  de 
maig)  estavem  en  plena  primavera  s'  havien  já  tret  los  fanals  de  totes 
les  cantonades,  restanthi  los  ferros  aparellats  per  tornárloshi  á  clavar 
quan  sobrevingués  la  tardor,  puix  sois  en  la  temporada  deis  díes  curts 
y  trists,  s'  acostumen  encendre. 

L'  alcázar  -^Jü\)  ocupaba  tot  lo  Miinyon,  essent  totalment  inacce- 
sible de  tres  costats  y  ab  suma  cura  fortiflcat  del  quart,  que  comunica- 
va  ab  la  Vila  Encisadores  siluetes  de  llargues  cortines  enmarletades, 
completades  ab  potentes  torres  en  la  costa  d'accés,  recorden  la  semieval 
construccló  militar,  solsament  rendible  per  la  fam.  La  vella  fortale- 
9a  dona  lloch  á  la  santa  casa  prioral,  que  encara,  en  ses  despulles,  ense- 
nya  un  passat  de  benestar.  No  hi  falta,  damunt  de  la  entrada  de  la  Igle- 
sia, nostre  preuat  Cscut  reyal  de  barres,  tenint  á  cada  cantó  dos  mes 
petits  blasons  heiáldichs  locáis,  ostentant  tres  espigues.  ¿Será  1' emble- 
ma del  priorat  d'  Alquézar? 


ALQUÉZAR   SOTS   DOMl.Vl   DELS   PRELATS   DE   TORTOSA  235 

La  torra  que  defensava  I'  ingrós  á  aquesta  iglesia,  está,  conservada 
íntegra:  te  los  parainents  esteriors  sense  oberturas  de  cap  mena  y  sois 
una  finestra  li  servía  d'  entrada  per  mija  d'  escala  llevadissa. 

Los  claustres  de  la  iglesia  son  un  mostruari  d'art:  al  costat  d'  una 
ala  de  dobles  columnes  roniániques,  deis  segles  XI  al  XII,  hi  han  les 
restants  del  XIV  al  XV;  junt  á  interessant  porta  del  renaxement,  de 
molt  pur  istil,  una  altre  del  XIII,  ab  la  pica  de  la  aygua  beneyta  tam- 
bé del  XIII.  A  les  parets  del  claustre  hi  están  representades  religiosos 
escenes,  obra  del  segleXV,  malhauradament  raalmeses  y  retocades  en 
lo  XVII. 

També  se  custodien,  ab  molt  zel.  alguns  retaules  deguts  á  bones 
mans,  pertanyents  ais  segles  XV  y  XVI,  dos  deis  quals  presenten  nos- 
tres  reyals  barres  roges,  sagell  de  la  munificencia  deis  sobirans  de  la 
confederació  catalano-aragonesa,  vers  aquella  arreconada  casa  prioral 
de  la  Barbatania. 

Lo  temple  dit  de  Santa  María  la  Major,  es  d'  una  sola  ñau,  gótica, 
espayosa,  ab  lo  cor  derrera,  com  les  colegiates  solen  teñir.  La  bondat 
d'  aquesta  obra,  del  1523,  axis  com  los  artístichs  detalls  deis  capitells  y 
la  bona  orga  ab  que  compta,  denoten  una  prosperitat,  que  no  ha  de  tor- 
nar facilment  per  la  montanyenca  vila. 

Si  aquell  recó  de  mon,  tantes  obres  d'  art  conserva,  es  per 
trovarse  situat  fora  de  tot  passatge.  Per  90  no  estranyarem,  que, 
en  la  parroquia  hi  vegessem  interessant  arxiu  degudament  ordenat 
per  hu  del  passats  párrocos.  Nos  permeté  fer  molta  feyna  en  poch 
temps,  lo  gran  volum  manuscrit  titulat  Lumen  Ecclesie  Collegialis 
Insignis  Sanctce  Marice  maioris  Villce  de  Alquezar  Instauratum  et 
coordinatum  a  doctore  Josepho  Mathia  de  Tones  et  Abizanda  olim 
Priore  de  Dulzis  Vicario  de  Alquezar  Rectore  Sancti  Stephani  Villce 
de Loarrce,  etc.,  hont  están  molt  ben  copiades  totes  les  escriptures  en 
pergamí  que  allí  's  conserven. 

Es  important  per  la  historia  aragonesa,  lo  privilegi  del  Roy  Sanxo 
Ramírez  del  any  1069,  en  favor  del  abat  Galindo  ó  Galí,  prici  d' Al- 
quezar y  de  la  sua  iglesia,  puix  declara,  que,  aquest  conquerí  deis 
sarrahíns  tant  important  y  estratégica  plaQa:  Et  quia  acqiiisivistis 
castrum  Alquezari  et  tulistis  ad  sarracenorum  pessima  gentis  Et  mihi 
libentissime  liberastis. 

No  diu,  aquest  Monarca,  1'  any  de  la  conquesta  d' Alquezar:  pro  ho 
podem  dedahir  molt  be,  considerant,  que,  després  de  la  mort  del  rey 
Ramir  I  en  lo  siti  de  Graus  (8  maig  1063),  no  avenga  la  frontera  deis 
reys  d' Aragó,  fins  al  lOjr>,  en  que  son  fiU  Sanxo  Ramírez  apoderantse 
de  Barbastro  ab  la  ajuda  de  les  hosts  catalanes  que  comanava  lo  Córa- 
te d'  Urgell  «abrió  el  Rey  camino  para  las  conquistas  de  los  pueblos 
principales  que  tenían  Jos  moros  en  la  región  de  los  Ilergetes  y  para 
passar  la  guerra  contra  el  rey  de  QaragoQa  y  contra  los  moros  que  es- 


236'  F.    CARRERAS    Y    CANDI 

tauan  apoderados  de  los  lugares  mas  fuertes  e  importantes  de  los  Vas 
cones,  Celtíberos  y  Edetanos.»  (Zurita,  1,  I,  c.  XIX). 

De  manera  que,  entre  los  anys  1065  y  1069,  s'  ha  de  posar  la  data 
en  que  Alquézar,  fou  guanyada  al  sarrahíns. 

Tota  la  Barbatania,  ab  los  castells  de  Naval,  Salinas  y  Alquézar, 
que  li  servíen  de  límit,  foren  posats  sots  la  jurisdicció  episcopal  de 
Roda.  Confirma  la  estensió  donada  á  aquesta  circunscripció  eclesiásti- 
ca, lo  rey  Sanxo  Ramírez  en  1080  y  lo  rey  Pere  I  en  1101,  assenyalant 
lo  riu  Alcanadre  com  á  lírait  del  Bisbat  Ribagor(;á  (423). 

No  obmitirém  la  importancia  que  té  per  1'  estudi  de  la  Seu  ecle- 
siástica de  Roda  un  document  del  any  1101,  Era  1138.  que  pertany 
al  regnat  de  Pere  I  d'  Aragó  existent  en  1'  arxiu  d'  Alquézar  (424). 

Al  primer  privilegi  se  seguexen  donacions  atorgades  á  la  metexa 
Iglesia  Prioral,  per  Sanxo  Ramírez,  indubtablement  reconegut  al  bene- 
ñci,  que,  á  son  reyalme  havía  reportat  la  espedido  del  abat  Galindo. 

La  munificencia  del  pare  fou  prosseguida  per  son  fiU  lo  rey  Pedro 
Sánxez  quals  donacions  dexém  de  consignar  per  oferir  já  un  interés 
secundari.  Retraurém  solsament,  que,  en  T  anj?-  1099,  dona  á  Alquézar 
les  iglesies  de  Celles,  Osea  y  CoscoUola  (425),  que  apar  equivaldrán  á 
les  actuáis  de  Las  Celias,  Adahuesca  y  Coscojuela. 

Saltant  fets  historichs,  nos  trovém  al  temps  en  que  nostre  gran 
comte  Ramón  Berenguer  IV,  governant  també  lo  reyalme  d'  Aragó, 
vincula  un  domini  aragonés  á  una  prelatura  catalana,  tractant  d'ager- 
manar  é  identificar  aquells  dos  diferents  reyalmes,  ais  quals,  la  evolu- 
ció  histórica  anava  á  donar  direcció  única. 

Lo  Córate  de  Barcelona,  al  conquerir  Tortosa  y  restituir  lo  bisbat, 
no  pogué  reintegrarli  la  totalitat  de  les  sues  rendes,  per  restar  en 
mans  deis  sarrahíns  bona  part  del  territori.  Per  90,  si  de  moment  no 
suplí  aquesta  deficiencia,  pensá  que  no  tardaría  á  subsanarla  deguda- 
ment,  sense  cometre  cap  injusticia,  al  apoderarse  de  Lleyda,  con- 
questa evident,  per  tenirhi  tancada  la  fúgida  de  Tortosa  y  segurament 
privada  tota  ajuda  de  Valencia,  per  convenís  y  tractes  entre  lo  reyal- 
me sarrahí  del  Turia  y  nostre  Comte. 

La  incorporació  de  Tortosa  (1148)  y  Lleyda  (1149)  al  comtat  de 
Barcelona,  porta,  com  á  consequencia  inmediata,  grans  innovacions  en 
les  demarcacions  eclesiástiques  de  la  nostra  térra,  devallants  del  esperit 
tradicionalista  d' aquella  época. 

Era  desitj  constant  restablir  en  sa  integritat,  les.velles  circuns- 
cripcions,  que,  una  continua  tradició  venía  assenyalant,  á  travers  deis 
segles  de  la  dominado  sarrahína. 


(423)  Villanueva,  Vinj>'  literario,  v.  XV,  p.  283  y  363. 

(424)  Recomaném  per  la  Seu  episcopal  de  Roda,  los  documents  A  l'-í,  A  13  y  A  14,  del  ar- 
xiu d'  Alquézar. 

425)    Abad  y  La  Sierra,  Manuscrits,  v.  III,  f.  33;  Biblioteca  Academia  de  la  Historia. 


ALQUÉZAR   SOTS   DOMINI   DELS   PRELATS    DE   TORTOSA  237 

Les  divisions  territorials  wisi<:odcs,  se  basaron  solsament  en  les  cir- 
cunscripcions  eclesiástiques.  No  cal  oVjlidar,  que,  Uavors,  atiuestes, 
constaiitinent  aparexen  amalgamados  ab  les  civils,  tota  vegada  que, 
la  autoritat  episcopal  era  tant  religiosa  com  política.  Per  co  de  la  épo- 
ca wií^igoda,  si  conexém  les  divisions  del  bisbats  que  marca  la  reno- 
mada  titació  de  Wamba,  no  tenim  cap  document  similar  que  'ns  as- 
senyali  circuiiscripcions  civils. 

La  tradició.  donchs,  venía  reclaniant  en  la  nostra  térra  fossen 
reintegrades  les  diócesis  de  Tortosa  y  Llcyda,  en  llurs  antichs  límits,  tal 
com  se  suposava  existiren  al  teraps  wisigoth.  Es  cert  que  en  aquells 
territoris  també  s'  hi  constituí,  en  determinada  época,  la  diócesis 
d'Hictosa,  en  quals  límits  (426)  se  demostrá  bé  prou  lo  capritxós  de  la 
sua  erecció,  per  estendre's,  deis  ports  de  Beceyt  á  Mequinenga  y  Ta- 
marit  de  Litera.  Per  <;o  ningú  parla  del  restabliment  de  lo  que,  essent 
exótich  ó  arbitrar!,  no  encaxava  en  la  térra.  D'  aquí  que  en  la  recons- 
titució  subsegüeiit  duratit  nostra  Keconquesta,  res  hi  sitrniticá  Ilictosa. 

La  preocupació  del  restabliment  del  bisbat  de  Tortosa,  fou  motiu 
suficient  perqué  tot  seguit  de  conquerida  la  Seu,  se  portas  á  efecte.  No 
concediren  importancia  á  que  gran  part  del  territori  continúes  en  poder 
deis  sarrahín-,  y  la  restauració  la  verificaren  ab  les  sues  possessions 
territoiials  restringides. 

En  la  presa  de  Lleyda  y  reconstitució  de  la  sua  diócesis,  succehí  lo 
cas  contrari.  La  capital  d'aquell  bisbat,  al  passar  de  Tremp  á  Roda, 
y  axamplarse  les  fronteres  del  reyalme  d'  Aragó.  ana  crexent  en  lí- 
mits territorials,  y  Roda  Lleyda  arrivava  al  Alcanadre,  al  verificarse  la 
conquesta  de  dita  capital  eclesiástica.  Afegint  á  la  diócesis  piri- 
nenca  tot  lo  territori  lleydatá  guanyat  en  1149  per  Ramón  Beren- 
guer  IV,  apareix  ab  una  estenció  superficial  molt  gran,  que,  preeisa- 
ment  contrastava  ab  la  de  la  sede  dertosense. 

D'  aquí  donchs  que  s'  imposés  una  demarcado  transitoria,  per  du- 
rant  lo  temps  en  que  Tortosa  se  trovas  mancada  de  90  que  tradicio- 
nalment  li  pertanyía  enllá  del  Ebre,  evitantli  la  pobresa. 

Dit  suplement   de  territori  havía  de   sortir,  per  rahó  natural,  de 


(426)  D'aquest  bisbat  de  Hietosa  ha  escritderrsrament  Matías  Pal  lares  y  Gil,lessesüents 
notes,  que  marquen  sa  probable  situació,  tlient:  «Nuestros  majestuosos  y  alpíneos  puertos 
de  Beceite  han  servido  siempre  de  lindero  á  grandes  porciones  territoriales:  en  la  división  de 
sedes  episcopales  hecha  en  tiempo  del  rey  Wainba  (sif^lo  VII)  aparecen  dicht  s  puntos  con 
la  denominación  de  PoHellt.  En  ellos  tenían  su  partición  los  obispados  de  Tortosa  y  de 
Hictosa,  llamada  también  Octogesa  (Mequinen<;a?).  Este  último  abarcaba  gran  parte  del  suelo 
aragonés  y  fué  muy  breve,  desapareciendo  en  tiempo  de  la  irrupción  agarcna  ó  antes:  tenía 
desde  Fontem  Si'am  das  fuentes  del  río  Salado  al  Norte  de  Tamarite  de  Litera)  hasta  Pcrte- 
lla  (Puertos  de  Beceite)  y  de  Múrale, yiora.  de  Ebro)  hasta  Turvulam  (Tormilla  en  el  partido  y 
cerca  de  Sariñena).  Confrontaba  con  el  de  Lérida,  Tortosa,  Zaragoza  y  Huesca.  La  sede  der- 
tusense  se  extend.'a  de  Pórtela  á  Tenia  y  de  Tormoga  á  Catenam  y  la  cesaraugustana  de  Tenia 
á  Splanum  y  de  Ribas  montes  &  GordotO'.— {Boletín  de  Historia  y  Geografía  del  Bajo  Aragón, 
juliol  y  agost  de  1907,  p.  157). 


238  F.   CARRERAS   Y   CANDI 

les  noves  conquestas.  Semblaría  lo  mes  corrent,  qne  lo  Sobirá  passés  á 
Tortosa  la  porció  colindant  del  bisbat  de  Lleyda.  Mes  no  fon  axis 

fcens  dubte  per  evitar  noves  perturbacions  á  la  reorganisació  ecle- 
siástica lleydatana,  Ramón  Berenguer  IV  preferí  anar  mes  lluny  y  ad- 
judicar á  Tortosa  la  circunscripció  eclesiástica  del  Priorat  d'  Alquézar, 
que  ja  may  mes  podía  ni  debía  formar  part  del  bisbat  de  Lleyda, 
com  fins  llavors  havía  estat  del  de  Roda  La  unió,  de  moment,  no 
perjudicava  á  ningú,  puix  lo  bisbe  d'Osca  res  hi  tenía  en  aquell  te- 
rritori.  Y  axis,  establint  cert  statu  quo  eclesiástich  en  aquelles  mon- 
tanycs  aragoneses,  esperava,  lo  Monarca,  temps  millors,  per  variarlo 
en  la  forma  que  fós  procedent. 

D'  aquesta  manera  s'  incorpora  al  bisbat  de  Tortosa.  lo  Priorat  de 
Santa  María  d'  Alquézar  ab  totes  les  sues  rendes  y  jUrisdiccions. 

No  consta  en  1'  arxiu  de  la  Seu  de  Tortosa,  y  per  tant  no  figura  en 
l'interessant  episcopologi  del  Dr.  O'Callaghan  (4'27),  la  data  en  que 
s'efectná  la  unió.  Mes  cal  suposar  que  fou  seguidament  de  la  restaurado 
de  la  iglesia  Dertusense.  De  manera  que  son  primer  bisbe  Jofré  o  Jaufret, 
se  titula  prior  d' Alquézar  en  1156  en  un  document  C[ue  axis  comenta: 
Ego  Gauf7'edus  dertusensis  episcopus,  capellanus  Raimundi  comi- 
tis  barchinonensis  principis  aragonensis  et  prior  sanctn  Marie  de  al 
quezar,  dono  Ubi  Petri  ecclesiam  sancti  sepulcri  in  guda  barbastrensi  — 
Facta  est  auteni  hac  carta  apud  barhastrum  in  horto  sánete  fidis 
anno  MCL  VI  ab  incarnatione  domini. 

També  del  temps  de  Ramón  Berenguer  IV,  es  lo  manament,  senso 
data,  á  Adón  Fortúnyez,  perqué  s'  permeti  cobrar  lo  delme  degut  al 
Bitbe  de  Tortosa  per  los  cristians  de  Salinas,  població  llavors  habitada 
de  sarrahíns  y  governada  ab  llurs  lleys  y  costums. 

R.  Dei  gratia  Comes  barch.^'^^  et  Princeps  Aragonensis  Ubi  fideli  mi 
nistro  meo  Ado  fortunionis  sahitem:  mando  tibí  atque  precipuo,  ut 
sarraceni  mei  de  saUnis,  reddant  decimas  episcopo  Dertuse  et  capella- 
no  suo  de  terris  cristianoritm  quas  laborant  secundum  consuetudinem 
terre  mea  et  máxime  ad  forum  de  oscha. 


(427)  Sohre  lo  comeníjanient  deis  dominis  deis  bisbes  de  Tortosa  á  Alquézar,  diu  tant 
sois  lo  Dr.  O'Callaghan.  (Episcopologio  de  la  Saiitn  Iglesia  de  Tortisa,  p.  .ó7,  y  Anales  de  Tor- 
tosa, V.  I.  p.  137V 

«Respecto  á  la  consagración  y  dedicación  de  la  iglesia,  verificada  el  día  28  de  noviembre 
del  año  1178,  ya  hemos  explicado  la  magnificencia  con  que  se  celebró,  y  la  dotación  que  con 
este  motivo  otorgó  el  Rey  D.  Alfonso.  Pero  nos  parece  opoi'tuno  decir  aquí,  que  entre  los  va- 
rios puntos  que  comprende  aquella  donación,  concedió  el  Rej',  al  Obispo  de  Tortosa,  la  capi- 
lla Real  de  Alquézer,  en  la  diócesis  de  Huesca,  con  todas  sus  rentas  y  diezmos,  y  los  de  las 
iglesias  que  dependían  de  dicha  capilla. 

•  Para  comprender  el  motivo  de  esta  donación  debe  advertirse,  que,  el  Obispado  de  Torto- 
sa, que  ahora  es  tan  e.xtenso,  cuando  esta  ciudad  fué  conquistada  era  muy  reducido;  porque 
casi  toda  la  parte  de  Valencia  aun  estaba  en  poder  de  los  moros,  que  no  fueron  expulsados 
de  aquel  reino  hasta  casi  un  siglo  despué-i.  Y  deseando,  el  Rey,  que  la  iglesia  de  Tortosa,  que 
estaba  entonces  privada  de  una  gran  parte  de  su  antiguo  teriitorio,  pudiese  sostenerse  con 
esplendor  y  dignidad,  le  dio  la  citada  capilla  Real  de  Alquézer,  que  era  iglesia  colegiata,  y 
tenía  su  Abad  con  14  canónigos,  y  14  parroquias  ó  pueblos  que  dependían  de  su  jurisdicción.» 


ALQUÉZAR   SOIS  DOMINI   DELS   PRELATS   DE   TORTOSA  239 

Encara  del  mateix  bisbe  Jofré,  conté  V  arxiu  d'  Alquézar  un  docu- 
ment  del  IKU,  hont  ell  actúa  coui  á  Prior  de  la  iglesia  de  Santa  María. 

En  avant,  deis  successius  bisbes  de  Tortosa,  son  en  bon  nombre  les 
escriptures  custodiades  en  lo  propi  arxiu  parroquial.  Certament  que 
teñen  importancia  molt  relativa:  mes  local,  per  los  afers  d'  aquelles  po- 
blacions  y  rendes,  que  no  pas  general  en  lo  que  interossa  á  la  historia 
del  Bisbat. 

Lo  bisbe  Pons  de  Mulnells,  son  successor,  elet  en  1165,  es  nomenat 
en  documents  d'  A^iuézar  deis  anys  1167,  1173,  1175,  1192,  etc. 

Pertany  á  aquest  Prelat  una  fundació  de  cinch  sous  á  la  i<?Iesia  d' 
Alquézar,  per  los  díes  de  la  Quaresmi,  que  no  porta  data.  En  ella  lo 
Bisbe  de  Tortosa  se  titula:  Pontius  nutu  et  designatione  dd  dertusen- 
sis  episcopus  et  prior  sánete  marie  Alquezarís  Los  seus  immediats  suc- 
cessors  confirman  la  donació  en  lo  mateix  pergamí,  90  es:  Ego  Gomhal- 
dus  dertuse  episcopus  y  Ego  Poncius  dertuse  episcopus  et  Prior  sánete 
Marie  Alquezaris. 

De  Gouibau  de  Santa  Oliva,  elet  bisbe  en  1193,  hi  ha  una  donació  de 
Pere  I  del  1197.  Lo  Rey  diu  que  per  manament  de  son  pare  concedo, 
laudo,  dono  et  per  presentis  pagine  auforitatem  corroboro  et  autorizo 
ecclesie  Dertusensis  et  tibi  Gombaldo  eiusdem  loci  honorando  episcopo 
tuisque  ómnibus  successoribus  in  perpetuum  totum  illum  honorem  quem 
dominus  Comes  barchinonensis  avus  meus  felicis  memorie  concessit  et 
assignavit  atque  tradidit  predicte  ecclesie  Dertunensis  in  regno  meo 
aragonum  videlicet  ecclesiam  de  Alquézar  cum  ómnibus  sufraganeis 
suis  castra  et  villa  et  celera  pnssessiones  ab  integro  sicut  melius  et 
plenius  hubet  et  possidet  eas  hodierna  die  ecclesia  dertusensis. 

Seguexen  escriptures  del  1199,  1200,  1203.  1204  y  I2O6,  en  les 
quals  sempre  se  presenta  Gombau  de  Santa  Oliva,  ab  lo  mateix 
carácter. 

Del  bisbe  Pons  de  Torrella,  successor  de  Gombau  en  1212,  n'  hi  ha 
documents  deis  anys  1218  y  I  ^22.  En  aquesta  den-era  data,  comenta  lo 
Prelat:  Notum  sit  universis  Quod  nos  P.  dei  gratia  dertusensis  episco- 
pus consilio  et  uoluntate  omniíim  clericorum  de  alqufzar  Damus  ad 
tributum  vobis  Benedicto  et  Guillelmo  et  Berengario  fílii  guillulmi 
lauate  et  successoribus  vestris  quendam  lannam  nostram  quam  habe- 
mus  in  termino  de  alqueztr  iuxta  sanctum  gregorium,  etc. 

Lo  bisbe  Pons  actúa  en  1222  á  Al  luézar,  ab  conseli  (/  voluntat  del 
clero  local,  no  per  sa  sola  disposició.  Tant  aquest  procehiment  respec- 
tuós  del  Prelat  ab  los  de  la  localitat,  com  lo  reconexement,  á  30  d'  oc- 
tubre del  1213,  per  los  canonges  de  Santa  María  d'  Alqu'zar,  d'  acatar 
com  á  superior  al  Bisbe  de  Tortosa  y  la  escriptura  del  12-40  establint 
la  administrado  per  la  iglesia  conventual  d'  Alquézar,  indiquen  flu- 
xedat  de  relacions  y  la  propera  fí  de  la  jurisdicció  dertosense. 

Ja  abans  del  1240,  apar  lo  Prepósit  exercint  actes  d' administració 
de  bens,    tan  importants,  com  lo  de  la   cessió  d' un  deis  pobles  que 


240  F.    CARRERAS  Y  CANDI 

constitTihíen  lo  patrimoni  de  Santa  María  d'  Alquézar.  Del  any  1232 
(Era  127Ü)  es  la  donació  atorrada  per  lo  Prepósit  Guimar  á  Pe- 
trus  de  hallaprica  et  de  albas  et  uxori  vestre  Marchesa,  nostra  villa 
de  albas  qui  dominus  rex  iacobus  dedit  ad  sánete  Marie  alquezari. 

No  tarda  á  arribar  la  segregado  d'  Alquézar  en  lo  pontiflcat  del 
propi  bisbe  Pons  de  Torrella,  quan,  reconquerida  Valencia  per  Jau- 
me  I  se  restabliren  íntegrament  los  línaits  de  la  antiga  Seu  de  Tortosa. 

Axis  ho  manifesta  1'  historiador  eclesiástich  O'Callaghan,  dient, 
que  los  prelats  d'  Osea  reclamaren  la  jurisdicció  d'  Alquézar. 

«Al  principio  se  ofrecieron  algunas  dificultades,  y  para  resolver- 
las fueron  nombrados  arbitros  el  rey  D.  Jaime  I  de  Aragón,  y  el  Arzo- 
bispo de  Tarragona,  quienes  atendiendo  á  que  habían  cesado  ya  las 
causas  por  las  que  fué  concedida  al  Obispo  de  Tortosa  aquella  colegia 
ta,  la  adjudicaron  de  nuevo  al  Obispo  de  Huesca,  con  todas  las  igle- 
sias dependientes  de  la  misma.» 

No  manifesta,  O'Callaghan,  la  data  de  la  segregado  d' Alquézar,  ni 
cap  particularitat  de  la  escriptura  en  que  la  ha  trovada. 

Dexém  donchs  d'  estudiar  los  documents  d'  aquesta  abadía,  des  que, 
en  lo  segle  XIII,  trenca  los  vineles  que  la  unien  ab  un  deis  bisbats  de 
Catalunya,  tota  vegada  que  no  interessa  al  obgecte  á  que  circuns- 
cribím  lo  present  article. 


^f^,  í^  ^r^^  í5v-  '/?v.  f?i  :P?C  r/fv  j5?fe  r;?t-,  ^¡«fe^fejggfewjgfejg^  ^.  ríK^x  («^  ?í?t.  fí?t  tí*-  í?^ 


-W,    -U^  _<J- 


APROVISIONAMIENTO  NAVAL  BARCELONÉS  EN  1454 


Son  en  número  de  once,  los  libros  de  marina  que  existen  en  el  ar 
chivo  municipal  de  Barcelona,   pertenecientes  á  los  sigilos  xiv  y   xv  y 
cuya  somera  descripción  ha  de  constituir  el  primordial  objeto  de  la 
presente  introducción. 

I. — El  más  antig'uo  de  dichos  libros  corresponde  al  año  1342.  A  pesar 
de  pertenecer  á  fecha  atrasada,  resulta  poco  notable.  Consta  de  43  ho- 
jas sin  foliar  y  está  redactado  en  latín.  Carece  de  título,  leyéndose 
como  tal,  lo  siguiente: 

In  nomine  Sánete  et  individué  Trinitatis  patris  et  filii  et  Spiritus 
Sancti:  Incipit  líber  in  quo  notantur  instrumenta  apocharum  et  alio- 
rum  contractuum  qui  fuint  circa  et  de  administracione  Ármate  Catha- 
lonie  noviter  incepte  per  dominum  Eegem  Aragonum  contra  Regem 
Maioricarum  et  gentes  suas. 

Las  anotaciones  del  libro,  empiezan  en  esta  forma: 

Die  veneris  Qua  computabatur  Quinto  kalendas  Octobris  Anno 
Domino  Millesimo  Trecentesimo  XL  Secundo. 

Es  notable,  en  las  dos  primeras  actas,  simular  un  fin  muy  distinto 
del  que  luego  aparece  realmente.  Casi  pudiera  decirse,  que  había  pro- 
pósito intencionado  de  desorientar  respecto  al  verdadero  móvil  del  ar- 
mamento realizado  por  el  Rey  de  Aragón  Consta  estar  comenzadas,  las 
anotaciones,  por  los  administradores  de  una  armada  que  otorgaron  al 
Soberano,  los  síndicos  de  las  poblaciones  de  Cataluña^  in  auxtlium 
guerre  quam  ídem  dominus  Rex  habet  cum  Rege  pérfido  Marrochorum 
(5  y  4  de  las  kalendas  de  Octubre  que  son  el  27  y  28  de  Septiembre). 
Mas  la  tercera  acta  (12  de  las  kalendas  de  Noviembre)  ya  va  encami- 
nada al  objetivo  indicado  en  el  título  del  libro. 

La  última  anotación  es  del  lunes  30  de  Junio  de  1344. 

Capmany  publicó  el  nombramiento  de  los  administradores  de  la 
antedicha  armada  barcelonesa  de  treinta  galeras  contra  el  Rey  de 
Mallorca.  {Memorias  históricas  sóbrela  marina,  eíc,  t.  II,   pág.  113). 


242  F.    CARRERAS  Y   CANDI 

II. — Le  sigue  en  orden  de  fechas,  otro  libro  del  1352,  también  sin 
foliar^  compuesto  de  noventa  y  nueve  hojas  escritas 

Carece  de  título,  entrando  enseguida  en  materia. 

Se  ocupa  del  subsidio  prestado  por  la  ciudad  de  Barcelona  al  Rey 
de  Aragón,  en  la  armada  que  aparejó  contra  el  rey  Pedro  de  Castilla, 
pudiéndose  apreciar,  en  la  manera  como  se  satisfacieron  aquellos  gas- 
tos, muchos  detalles  de  orden  interior. 

A  pesar  de  cjntener,  mezclados,  documentos  en  catalán  y  en  latín, 
no  tiene  gran  interés . 

En  este  libro  se  conservan  intercalados,  algunos  contratos  y  actua- 
ciones referentes  al  propio  armamento  (428). 

III. — Son  en  cambio  bastante  curiosas,  las  Taules  cf  acordaments 
del  any  1429,  que  comprenden  cuatro  cuadernos  sueltos,  cada  uno  con 
su  título  especial 

Fueron  hechos  con  motivo  del  armamento  de  tres  galeras  contra 
piratas,  realizado  en  Barcelona  en  1429. 

Los  tres  primeros  cuadernos,  redactados  en  lengua  catalana,  llevan 
los  siguientes  títulos: 

Per  la  ñau  den  Pere  doy  de  la  qual  es  Capita  lo  honorable  Guillem 
dez  torrent. 

Per  la  ñau  den  Barthomeu  pisa  de  la  qual  es  capita  lo  honorable 
en  Johan  de  gunlbes  fill  den  luys 

Per  la  ñau  den  Bernat  vives  de  la  qual  es  capita  lo  honorable  en 
Johan  de  marimon 

No  parecen  completas  las  listas  de  los  que  sentaron  plaza  en  dichas 
naves,  pues  se  mencionan  solamente  ballesteros  {companyons  de  ba- 
llesta) y  no  constan  otra  clase  de  personas,  de  las  muchas  que  usual- 
mente  constituían  las  dotaciones  de  estos  bajeles. 

Resulta  de  ahí,  que,  la  nave  de  Doy  llevaba  60  ballesteros;  otros 
tantos  la  de  Pisa;  y  79  la  de  Vives. 

La  primera  fecha  anotada  pertenece  al  9  de  octubre  de  1429. 

El  cuarto  cuaderno  de  los  contenidos  en  estas  Taules  d'  acorda- 


(428)  Un  interesante  libro  de  enganche  de  1361,  de  una  armada  hecha  por  el  Rey  de  Ara- 
gón, existe  en  el  archivo  de  la  Bailia  del  Real  Patrimonio  de  Barcelona,  semejante  á  los  que 
describimos.  Comienza  por  las  siguientes  palabras: 

«Dissapte  a  XIIII  dies  dagost  eu  lanv  de  la  natiuitat  de  nostre  senyor  MCC'  LXI  lo  molt 
alt  e  poderos  priucep  e  senyor  lo  Rey  stant  personalmeut  en  la  C  iutat  de  barchinona  delibera 
eí  acorda  que  en  Barchinona  fos  armat  alcun  nombre  de  galeras.  Per  la.  qual  cosa  lodit  dia  e 
any  demunt  dit  fou  feta  la  crida  seguent: 

«En  nom  de  deu  sia  e  de  madona  sancta  Maria  e  de  madoua  sancta  Eulalia  cors  sant  de 
barchinona.  Ara  ojats  per  manament  del  senyoi*  Rey.  Que  tot  notxer  proher  ballester  alier 
spatler  criiiller  e  remer  e  tota  altra  persona  quis  vulla  acordar  e  anar  en  labenauenturada  ar- 
mada quel  senyor  Rey  fa  de  present  que  dema  mati  sia  a  la  taula  reyal  de  acordar  per  acor- 
darse e  pendre  senyal  e  paga  de  III  mesos.  E  deus  quin.s  do  saluament  e  victoria  coutra  nos- 
tres  enemichs. 

«Diumenge  a  XV  dagost  en  lany  de  la  natiuitat  de  nostre  senyor  MCCCLXI  se  posa  la  tau- 
la en  Barchinona  e  foren  posades  a  la  taula  per  tal  con  noy  hauia  Capita  elet  vna  bandera 
reyal  e  vna  del  visalmiral  de  Cathalunya». 


APROVISIONAMIENTO   NAVAL   BARCELONÉS   EN    1454 


243 


ments,  contiene  épocas  de  pagos  de  diferentes  objetos  adquiridos  á 
utilidad  de  las  referidas  naves:  está  escrito  en  latín. 

IV.— En  las  cubiertas  se  lee  el  siguiente   título,  encima  de  un  escu- 
do de  la  ciudad  de  Barcelona: 

Libre  de  acordament  fet  per  la  Ñau  den  Nicholau  Julia  patro  de  ñau. 

Pertenece  al  año  1430.  Las  trece  primeras  hojas  escritas,  no  están 
foliadas,  y  sí  en  cambio,  las  47  siguientes. 

Los  alistamientos,  en  lengua  catalana    comienzan  el  sábado  2  de 
septiembre  de  1430:  resultando  que  debió  embarcar,  la  nave  barcelo- 
nesa: 1  conceller  dd  pairó;  1  conceller  del  capitá;^^  m-arineíos;  1  trom- 
peta; 1  alguacil;  1  cocinero-,  80  companyons  de  ballesta;  y  92  compa 
nyons  sin  calificativo  especial. 

V.— Este  otro  libro,  perteneciente  al  año  1448,  lleva  en  las  cubier- 
tas, como  título,  en  grandes  caracteres  góticos,  que  ocupan  cinco  líneas: 

Lihre  de  acordament  I  fet  per  raho  de  vna  \  galea  patronejada  \  per 
lo  honorable  en  Johan  \  de  Camos. 

El  primer  folio  contiene  una  cabalística  cruz  de  Santa   Eulalia,  con 
la  invocación  de  los  cuatro  Evangelistas,  así  redactada  y  dispuesta: 


Fou  comengat 
Secunda  die    Octobris   anno   a   natiuitate  Domini   MCCCCXXXXVIIII 


244  F.    CARRERAS  Y    CANDI 

Tiene  1  hoja  escrita  y  sin  foliar  y  53  escritas  y  foliadas.  Comienza 
insertando  el  pregón  hecho  en  Barcelona,  por  orden  de  la  Ciudad,  anun- 
ciando el  decretado  armamento  contra  corsarios. 

A  una  invocación  á  la  Santísima  Trinidad,  sigue  el  nombre  del  pa- 
trón de  la  nave,  Joan  de  Camós  y  el  de  su  escribano  Francesch  Martí 
notario.  Termina  el  libro,  con  la  fecha  de  la  entrada  y  salida  de  esta 
galera   del  puerto  de  Barcelona. 

Lleváronse  á  cabo,  con  dicho  motivo,  los  siguientes  alistamien- 
tos: cómit  (cómitre)  1;  sotacómit  1;  consellers  2;  notxers  (naucleros) 
8;  remolar  (?)  1 ;  mestre  d'  axa  (maestro  de  ribera  1 ;  calafate  1 ;  bo- 
tero 1;  e.-cribano  1;  alguacil  1:  barbero  1;  trompetas  2;  bombardero 
1;  ballestero  1;  companyons  de  ballesta  31;  companyons  2;  aliers  Q\ 
prohers  8;  cruülers  3;  ramers  simples  145;  spatlers  2;  senescal  1;  coch  1. 

VI. — Las  cubiertas  del  sexto  libro,  perteneciente  al  1452^  contienen 
un  compendiado  título,  que,  en  tres  pequeñas  líneas,  dice  lo  siguiente: 

Libre  de  acordament  fet  per  raho  de  la  Galea  \  de  la  Gardia  pairo- 
nelada  per  lo  honor,  en  Johan  \  de  Camos  Ciuteda  de  Barchinona.  Es- 
cudo de  Barcelona  y  luego:  Scriptor  \  Ffranciscus  Martini  notarius. 

El  primer  folio,  sin  numerar,  contiene  la  misma  invocación  caba- 
lística de  los  cuatro  Evangelistas,  igual  á  la  ya  mencionada  del  144S. 

Le  sigue  en  la  misma  hoja,  la  nota  siguiente:  Die  veneris  XXV  II 
mensis  Aprilis  Auno  a  nativitate  domini  M°CCCC°  quinquagesimo  se- 
cundo fuit  posita  tabula  acordamenti  racione  dicte  Galee.  En  el  rever- 
so se  copia  el  pregón  que  precedió  al  armamento. 

Son  60  las  hojas  escritas  y  foliadas.  Entre  ellas  se  conservan 
algunos  documentos  sueltos  sobre  envío  de  alguaciles  á  las  costas  del 
Empordá  para  alistar  nueva  gente,  y  sobre  un  alzamiento  de  la  chus- 
ma que  robó  la  galera,  etc.,  etc, 

En  esta  nave  tomaron  sueldo,  además  de  su  patrón:  cómit  1;  sota- 
cómit 1;  conseller  1;  algutzir  1;  notxers  9;  boter  1;  companyons  de 
ballestada;  escribano  1;  trompetas  2;  barbero  1;  aliers  A;  prohei's  6; 
cruillers  8;  spatllers  5;  renxers  simples  101;  senescal  1;  coch  1. 

La  nueva  leva  de  gente  se  hizo  en  Palamors,Castelló  de  Empories, 
Coblliure  y  otros  lugares  de  la  costa  del  Empordá  y  Rosselló. 

VIL — Sigue,  en  orden  cronológico,  el  libro  de  enganche  del  año 
1454,  del  cual  luego  nos  ocuparemos  más  por  estenso,  por  pertenecer  á 
este  armamento  el  interesante  cuaderno  de  pagos^  integramente  repro- 
ducido. 

VIIL — Del  año  1455  es  otro  libro  de  enganche,  en  cuyas  cubiertas 
se  lee  Libre  de  acordament  \  fet  per  raho  de  la  gale  \  a  de  la  guardia 
pati'onaia  \  da  per  lo  hon.  en  ramón  gverav  mercard-  \  er  civeda  de 
barche  I  lona. 


APROVISIONAMIENTO    NAVAL   BARCELONÉS    EN    1454 


245 


En  el  reverso  del  pergamino  de  las  cubiertas,  el  escribano  anotó 
concisamente  las  hazañas  de  la  galera. 

A   VI  de  Agost  any  MCCCCLV  se  feu  la    mostra  de  la  galera  fes- 
ta  de  Sent  Just  e  Sent  Pastor:  e  partí  a   Vil  del  dit  mes:  apres  tor- 
na a  XXV 1 111°  dagost  e  pres  vna  calauera  patroneiada  per  Brisa 
nes.   ítem  arriba  a   III I  doctubre  del  dit  any  e  pres  dues  Galiotes 
la  vna  de  Auzinet  e  laltra  era  stada  de  mossen  Johan  Torrelles. 

El  Dietario  Municipal  no  anda  acorde  con  este  libro  sobre  la  fecha 
de  partida  de  la  galera,  pues  la  coloca  en  14  de  agosto  Asimismo  se 
indica  el  2  de  septiembre  como  fecha  de  su  segunda  salida  de  Barce- 
lona, consignándose  otros  hechos  de  mar  omitidos  por  el  escribano  de 
la  galera,  entre  ellos,  la  jornada  en  que  fué  desarmada,  á.  4  de  noviem- 
bre de  1455. 

A  la  primera  hoja  sin  foliar  del  libro  que  reseñamos,  le  siguen  75 
foliadas  y  5  que  no  lo  están. 

Obsérvase,  antes  de  empezarse  las  inscripciones  de  los  que  se  en- 
ganchaban en  la  galera,  aquella  misma  invocación  cabalística  de  los 
tres  libros  precedentes.  Además,  el  primer  folio  numerado  comienza 
con  otra  invocación  á  la  Santísima  Trinidad  y  la  fecha  en  que  se  empe- 
zaba: comenca  acordar  a  XXV  de  juny  any  MCCCCLV. 

Consérvanse,  dentro  del  libro,  papeles  sueltos  referentes  á  la  nave, 
algunos  de  ellos  tan  curiosos  como  la  siguiente  lista-resumen  de  suel- 
dos percibidos  por  los  que  la  tripulaban. 


Sota  patro  a  raho  de  X  florins  lo  mes.  .    . 
Comit  a  raho  de  X  florins  lo  mes.     .     , 
Sotacomit  a  raho  de  VI  florins  lo  mes. 
Consellers  II  a  raho  de  VIH  florins  lo  mes 
Barbar  a  raho  da  VI  florins  lo  mes..     . 
Algutzir  a  raho  de  VI  florins  lo  mes.   .     . 
Companyons  XXXX  a  raho  de  IIÍI  florins  lo 
Notxers  VIII  a  raho  de  VI  fljrins  lo  mes, 
Trompeiers  a  raho  de  V  flirius  lo  mes  lies. 
Prohers  Vlll  a  rahj  de  1111  fljriíjS  e  mig. 
Aliers  IIII  a  raho  de  lili  florins  lo  mes.    . 
Coch  a  raho  de  Illl  florins  )o  mes..     .     . 
Senescal  a  raho  de  Illl  florins  lo  mes..     . 
Scriua  a  raho  de  VI  florins  lo  mes..     .     . 
Remolar  a  raho  de  VI  florins  lo  mes.     .     . 


mes 


XVI  Jliures  X  soas, 
XVI  Iliures  X  sous. 
VlIIl  Iliures  XVlIIsous. 
XXVI  Iliures  VIH  sous. 
Vllll  Iliures  XVIII  sous. 
Vllll  Ihures  XVIll  sous. 
CCLXIlll  Iliures. 
LXXVIlll  Iliures  lili  sous 
XVI  Iliures  X  sous. 
LVIIll  Iliures  VIH  sous. 
XXVI  Iliures  Vlll  sous. 

V  Iliures  XII  sous. 

V  UiurfS  Xll  sous. 
Vllll  lliurt-s  XVlIIsous. 
VlIU  Iliures  XVllI  sous. 


246  K.    CARRERAS   Y   CANDI 

Calafat  a  raho  de  VI  florics  lo  mes    P VIIII  Iliures  XVIII  sous, 

Maiordom  a  raho  de  VI  florins  lo  mes VIIII  Iliures  XVIII  sous. 

Ramers  nmples  CLXII  a  raho  de  III  florins..     .     .  DCCLXXXXU  Iliures. 

Lo  pilot IIII  Iliures. 

Lo  spingarder      .     .  VIH  Iliures. 

Lo  mestre  daxa  a  raho  de  VI  florins X  lüures  XV  sous  VI. 

Suman  MCCCLXXVIII  Iliures  VIII  sous. 

Este  resumen  nos  proporciona  tener  exacta  idea  de  la  dotación  de 
la  nave. 

IX.  — Del  mismo  año  que  el  anterior,  ó  sea  del  1455,  es  el  Libre  del 
acordament  de  la  Galiota  \  armada  por  los  honorables  Con-  \  sellers 
de  la  Ciutat  de  Barchinona  \  enla  fi  del  any  MCCCCLV  \  e patroneia- 
da  per  Nanthoni  ¡  auallaneda. 

Contiene  25  hojas  escritas,  todas  sin  foliar,  careciendo  de  la  invoca- 
ción cabalística  á  los  Santos  Evangelistas,  de  que  se  ha  hecho  mérito 
en  libros  anteriores. 

En  lo  demás,  nada  hallamos  digno  de  especial  mención 

El  armamento  de  la  nave  de  Avellaneda  428)  según  el  Dietario,  tu- 
vo lugar  el  27  de  Noviembre,  en  cuya  fecha  el  escribano  racional  de  la 
Ciudad  le  hizo  entrega  de  los  estandartes  insignias  que  debía  usar: 
I  panó  de  quarter  quasi  nou,  de  stamenya  ab  senyal  déla  Ciutat: 
1  bandera  Reyal  vella  de  stamenya¡  e  II  panons  ytalians.  No  ha  de  ex- 
trañar las  insignias  italianas  en  época  en  que  nuestro  Rey  dominava  la 
mayor  parte  de  Italia. 

X.— Pertenece  á  los  años  de  1456  al  1458  un  sencillo  Líber  apoca- 
rum,  cuyo  primer  folio  contiene: 

Apoques  fahents  de  diiierses  armades  fetes  per  la  Ciutat  de  Barchi- 
nona. 

Primo  Capita  lo  honorable  en  Jacme  bertran. 

Apres  lo  honorable  en  Ramón  guerau 

Apres  lo  honorable  en  Marti  solzina.     I    ,       .    ,     ,  ,     •    •  ^     ^ 

,  ,    ,  , ,         ^,         .  ,     Aqvets  dos  han  admimstrat. 

Apres  lo  honorable  en  Ffrancí  ses  corts] 

Apres  lo  honorable  en  Barthomeu  quintana 

Scriva  de  les  dites  armades. 
Ffrancesch  marti  notari 

Las  anotaciones  de  los  pagos  están  en  latín.  Sin  embargo  no  deja 
de  ofrecer  interés  el  libro,  por  referirse  los  gastos  que  en  él  se 
continúan,  á  compras  de  objetos  de  uso  indispensable  á  las  naves. 

Consta  de  129  folios  sin  numerar,  que  se  comenzaron  el  viernes 
18  de  junio  de  1456,  terminándose  el  martes   11   de  abril  de  1458. 

XI. -Otro  libro  del  1460,  compuesto  de  86  hojas  escritas  y  foliadas, 
excepto  la  primera,  lleva  por  título  en  la  cubierta: 


(428)    Antonio  Avellaneda,  fué  preso  en  Barcelo.-m  en  11  de  marzo  de  1461,  por  enemigo  de 
la  causa  de  las  libertades  catalanas  y  partidario  del  rey  Juan  II. 


APROVISIONAMIENTO    NAVAL   BARCELONÉS   EN    1454  247 

Libre  de  Reebudes  e  dates  fetes  per  mi  I  Pere  guillem  ga  fabregue 
mercader  ciu  \  tada  de  Barchinona  per  pagar  lo  sou  de  vn  |  mes  axi 
ais  homens  de  cap  com  de  la  I  xurma  de  les  dites  Gualeres  de  la  di- 
ta I  Ciutat  patronciades  per  los  honorables  en  Berenguer  \  sayol  e  en 
Pere  seruent  mercader  Cinta  \  dans  de  la  dita  Ciutat. 


^i> 


Ffrancesch  marti  notari. 

El  motivo  por  el  cual  la  Ciudad  procedió  al  armamento  de  dichas 
dos  naves,  se  relata  con  estas  palabras: 

les  qunls  Galeres  han  seruit  vn  mes  anant  a  Cartegime  per  pen- 
dre e  desbaratar  vn  pirat  e  enemich  del  senyor  Rty  appellat  lo  Fflo- 
renti  lo  qiial  anaua  contra  Cathnlans.  E  aquell  es  stat  pres  e  negat 
per  les  dites  Galeres  en  lo  dit  port  de  Cartegime. 

Al  anotar  la  entrega  de  cantidades  en  pago  á  las  dotaciones  de  es- 
tos bajeles,  lleva  la  piimacía  la  tripulación  de  la  galera  «Santa  María 
de  Montserrat»,  compuesta  de  las  siguientes  plazas:  cómit  1;  sotacó- 
mit  1;  consellers  2;  remolar  1;  mestre  d'  axa  1;  calafat  1;  boter  1; 
barber  1;  mmjordotn  1.  notxers  13;  trompeta  \\  tamburino  I;  spin' 
garders  3;  bombarders  2;  senescal  1;  algutzir  1;  compani/ons  de  ba- 
llesta 43;  aliers  9;  ramers  simples  151, 

Tomaron  sueldo  en  la  galera  «Santa  Eulalia»  las  plazas  siguientes; 
cómit  1;  sotacóm't  1;  consellers  3;  remolar  1;  mestre  d'  axa  1;  cala- 
fat 1;  boter  1;  barber  1;  moiordom  1;  notxers  18;  algutzir  1;  com- 
panyons  de  ballesta  23;  trómpeles  2;  bombarder  1;  senescal  1;  prohers 
9;  aliers  2;  ramers  simples  136. 

El  Dietario,  en  jornada  de  16  de  septiembre  de  1460,  anota  que  Be- 
renguer Sayol  recibió  I  bandera  appellada  tayamar,  de  tela  blandía  e 
vermella,  ab  senyal  de  la  Ciutat  a  ops  de  la  galea.  También  cuenta  las 
hazañas  del  pirata  florentino:  en  22  de  septiembre  habiendo  tomado 
2  leños  en  Tortosa  y  1  ballenero  en  Cambrils,  se  presentó  con  dos  ga- 
leras frente  á  Tarragona  y  en  la  noche  de  20  de  octubre,  con  4  gale- 
ras y  1  ballenero,  bombardeó  el  Grao  de  Valencia. 

De  su  derrota  se  tuvo  noticia  en  Barcelona,  en  5  de  enero  de  1461, 
en  que  nuestros  capitanes  comunicaron  haber  apresado  una  nave  al 
corsario  florentino.  El  3Ü  de  enero  es  desarmada  la  galera  de  la  Ciu- 
dad y  el  31  la  de  la  Diputación. 

Los  seis  últimos  folios  del  libro  de  enganche  del  1460,  bajo  el  enun- 
ciado de  Dates  comunes,  tienen  anotadas  interesantes  partidas  de  lo 
gastado  por  dichas  galeras. 


248  F     CARRERAS   Y   CANDI 

Se  guardan  en  el  interior  de  este  libro,  tres  cuadernos  borradores 
y  no  pocos  papeles  sueltos  entre  los  cuales  hay  un  curioso  inventario 
de  objetos  de  cocina  y  de  uso  vulgar,  adquiridos  para  las  necesidades 
de  la  galera  de  la  Diputación,  el  cual  es  del  tenor  siguiente: 

Primo  barrils  CXXVI. 

ítem  darts  LXVIllI  dotzenes. 

ítem  lauses  manesques. 

Ítem  Canades  VI. 

ítem  lanternes  V. 

ítem  poluora,  11  canters  mig  cascu. 

ítem  manegue  de  cuyro  V  de  omplir. 

ítem  plats  de  stanyar,  de  tallar,  II. 

Ítem  plats  petits  V. 

ítem  scudelles  graselecgnes  lili. 

ítem  scudelles  ab  orelles  V. 

ítem  I  saler  de  II  peces. 

ítem  I  citres  ab  broch  destay. 

ítem  II  fadasos  do  aram. 

ítem  I  peu  de  porch  petit. 

Ítem  barrines  VIH  entre  grans  é  migeneres. 

ítem  barrubí 

Ítem  marrassos. 

ítem  Caldero  de  pega  de  porch. 

ítem  II  bramadors  desbromar  pega. 

ítem  I  lossa  de  pega. 

ítem  cassola  daram  gran  sclafada, 

ítem  caldero  gran  de  cort  daram  ab  sa  nan^a  de  ferré. 

Ítem  altre  caldero  gran  daram. 

ítem  vna  sanalla  de  pa'maen  que  ha  claus  axi  grossa  com  menuda  ab  alguns 

perns  de  ferré. 

Ítem  raspes, 

ítem  xapóns  de  ferré  XI. 

ítem  gondó  de  galera  ab  sos  forats. 

Ítem  III  days  managats 

ítem  pauesos  ab  senyals  de  la  ciutat 

ítem  lili  caxons  de  passaJors  fan  á  comptar. 

ítem  una  trossa  de  galera.  ** 

It<)m  IlII  botes  buydes. 

ítem  I  mitges  botes. 

Itém  vna  quarterola. 

ítem  XXIiI  Romenyoles. 

ítem  VI  startanes. 

ítem  lauses  larguéis  XXXV. 

ítem  V  astes  de  banderes. 

Ítem  vernigats  XXX. 

ítem  scudelles  VII. 

ítem  gauedes  V. 

ítem  pedrés  de  bombarda  petites  CCXXV. 


APROVISIONAMIENTO   NAVAL   BARCELONÉS    EN    1454  249 

ítem  II  laotroDS  de  launa. 

ítem  I  tinell  de  amarar  vi. 

Ítem  II  paelles  I  darara  altre  de  ferré. 

ítem  I  cister  de  fusi  petit, 

La  galera  «Santa  María  de  Montserrat»  era  armada  á  costas  de  la 
Diputación,  y  la  «Santa  Eulalia»  lo  fué  por  la  Ciudad. 


Dada  esta  breve  ojeada  á  los  libros  de  enganche  del  archivo  muni- 
cipal de  Barcelona,  cúmplenos  fijar  nuestra  atención  de  una  manera 
más  especial,  en  el  ya  señalado  con  la  cifra  VII,  perteneciente  al 
año  1454. 

Como  todos  ellos,  es  de  folio,  y  en  el  pergamino  de  sus  cubiertas 
lleva  el  título:  Libre  de  acordament  fet  per  ralio  deis  Gcdiota  e  Gala' 
vela  Capitanaiades  per  lo  honorable  En  Jacme  Bertrán. 
Notarius  Ffranciscus  martini 

Las  anotaciones  históricas,  concisamente  escritas  en  el  reverso  de 
dichas  cubiertas,  nos  cuentan  lo  siguiente: 

«  Partiren  a  VIII  de  Maig  de  CCCCLIIII  que  ere  laparicio  de  sent 
Miquel. 

<iiDimecres   a  III  de  Juliol  any  devxunt  dit  torna  la  dita  galiota 
e  calavella  ab  la  galera  de  perosa  la  qual  pr engueren  deuant  la  drago 
ñera  cossari  lo  qual  hauia  fet  gran  dan  a  athalans. 

Estas  anotaciones  soa  ampliadas  por  el  Dietario  Municipal,  que  re- 
fiere, haber  entrado  en  el  puerto  de  Barcelona,  las  dos  naves  de  Ber 
trán,  llevando  presas  una  galera  y  un  bergantín  del  corsario  sarrace- 
no Perosa.  Y  más  adelante  da  noticia  del  fallecimiento  de  este  corsa- 
rio de  esquinencia  ó  angina  (9  de  Julio  de  1454). 

En  el  anverso  del  primer  folio  aparece  la  cabalística  cruz  de 
San  Andrés,  de  que  ya  se  ha  hecho  mérito  anteriormente.  Y  en  su 
reverso  está  anotada  la  fecha  en  que  se  comenzó  el  alistamiento  de  la 
gente  de  mar,  con  estas  palabras: 

Die  martis  XXIII  mensis  Aprilis  anno  a  natiuitate  domini  Mille- 
simo  CCCC°  LIIIP  quod  erit  festum  sancti  Georgii. 

Y  nada  más. 

Es  igualmente  pobre  de  escritos  el  segundo  folio,  leyéndose  tan 
sólo  en  su  anverso: 

JHS 

In  dei  eterni  ingeniti  et  eius  virginitati  filii  coeterni  et  eiusdem  eter- 
nitatis  almi  spiritus  ab  utroque  procedentur.  Et  eius  purissime  geni- 


1908 


18 


250 


F.    CARRERAS  Y   CANDI 


trici  simul  et  virginis  omniumque  Ciuium  super  eterne    Jherusalem 
videlicet  Triumphantem. 

Capita  lo  honorable  en  Jacme  herirán 

Pilot  de  la  Galiota  en  Pere  Marti 

Scriua  1/rancesch  niarti  notari. 

En  el  reverso  del  segundo  folio  comienza  el  enganche  de  los  tripu- 
lantes de  la  nave  ó  galiota,  los  cuales  resultan  ser:  cómit  1;  sotacó 
mit  I;  consellers  5;  notxers  6;  remolar  y  notxer  1;  trómpeles  2;  algut- 
zir  1;  barber  1;  escrivá  1;  companyons  de  ballesta  62;  boter  y  proher  1; 
prohers  5-,  aliers  6;  cruiller  1;  senescal  1;  remers  simples  88;  coch  1. 

Del  folio  36  en  adelante  están  anotados  los  que  se  engancharon 
para  la  carabela  (acordáis  per  la  CalavellaJ  que  fueron  los  siguientes: 
consellers  3;  sotapatró  1;  mariners  13,  de  los  cuales  9  eran  verda- 
deramente marineros  y  los  otros  4  tenían  además  oficio  especial, 
á  saber,  uno  alguacil,  otro  barbero  y  dos  ballesteros;  companyons  de 
ballesta  13;  senescal  1;  y  coch  1. 

A  estas  dos  naves  hubo  de  agregarse  otra  tercera,  la  de  Perosa, 
apresada  en  la  Dragonera.  Consta  el  alistamiento  de  la  tripulación 
de  la  nueva  embarcación,  desde  el  folio  47  en  adelante,  bajo  el 
siguiente  epígrafe: 

Acordameni  fet  a  XII  de  Setembre  del  dit  any  M  CCCC  L  IIII  de 
e  sobre  la  Galera  oUm  appellada  de  peroga,  los  quals  son  stats  pagats 
per  temps  de  dos  meses. 

Tomaron  sueldo  en  la  nave  de  Perosa:  cómit  1;  sotapatró  1;  sota- 
cómit  1;  mestre  d'  axa  1;  concellers  3;  trómpeles  2;  escrivá  1;  com- 
panyons de  ballesta  34;  algutzir  1;  companyó  majordom  1;  barber  1; 
notxers  10;  prohers  7;  aliers  3;  remers  simples  34;  coch  deis  remers  1 

Termina  el  libro  con  una  nota  sobre  la  manera  como  debía  proce- 
derse  el  reparto  de  las  presas  marítimas  entre  los  tripulantes  de  las 
galeras,  en  conformidad  á  la  categoría  de  cada  cual  (429). 

De  preses 


Capita.  .     . 

.     .     X  parts 

Patró.     .     . 

V  parts 

Sotapatró    . 

II  parts 

Consellers   . 

.     II  parts 

Comit.    .     . 

II  parts 

Sotacomit.  . 

.     Vna  parte  mitge 

Algutzir.     . 

I  part  e  mitge 

Scriuá     .     . 

.     Part  e  mitge 

Maiordom.  . 

.     Parte  mitge 

Companyons. 

.    Vna  part 

Notxers .     . 

.     Vna  part 

Prohers  .     . 

.     Vna  part 

Aliers.   .     . 

Vna  part 

Senescal.     . 

Vna  part 

E 

)os  Eamers.     .    .    . 

Part  de  un  companyó 

(429)  El  libro  del  Consulado  de  Mar,  á  continuación  de  las  leyes  mercantiles,  inser- 
ta los  capítulos  ú  ordenanzas  sobre  armamentos  de  corso  en  Barcelona.  Allí  se  detallan 
uno  á  uno  todos  los  cargos  de  los  que  tripulaban  las  naves,  sus  derechos  y  las  partes  que 
debían  hacerse  en  cada  nave  armada. 


APROVISIONAMIENTO   NAVAL   BARCELONÉS   EN   1454  251 

Al  presente  libro  va  anejo  un  cuaderno  descriptivo  de  los  objetos 
adquiridos  para  el  servicio  y  utilidad  de  las  naves.  Es  de  mucha  uti- 
lidad su  conocimiento,  no  sólo  para  las  costumbres,  sí  que  también 
para  el  lenguaje,  para  el  comercio,  y  aun  para  formar  idea  de  la  vida 
social  á  bordo  de  nuestros  bajeles.  .Por  esto  procederemos  á  su 
transcripción  literal,  mucho  más  cuando  tales  cuadernos,  no  abundan 
en  nuestros  archivos. 


REEBUDES 


Primo  pos  en  Reebuda  la  quantitat  de  fora  posada,  la  qual  me  fou 
llurada  per  los  honorables  Regidors  de  la  Taula  del  cambi  de  la  dita 
Ciutat,  per  ordinacio  deis  honorables  Consellers  de  la  dita  Ciutat,  D  flo- 
rins  dor  comptant,  a  raho  de  XIII  sous  III,  valen...  [(  CCXXXI  Uiures 
V  sous]  (430). 

ítem  mes  pos  en  Reebuda  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  me  fou 
liurada  per  los  dits  Regidors,  90  es,  MCCCXI  florins  en  or,  de  pes  á  raho 
de  XIII  sous  III  lo  flori,  MC  CL  Iliures  de  menuts.  E  axi  munten  entre 
tot...  M  Iliures  XVIII  sous. 

ítem  pos  mes  en  Reebuda  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  me 
fou  liurada  per  los  dits  honorables  Regidors  de  la  dita  Taula  de  la  di- 
ta Ciutat  per  ordinacio  deis  honorables  Consellers  M  florins  dor  comp- 
tant a  raho  de  XIII  sous  III  florí...  DCLXII  Iliures  X  sous. 

ítem  mes  pos  en  Reebuda  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  me 
fou  liurada  a  III  de  juny  per  los  dits  honorables  Regidors  de  la  di- 
ta Taula  per  hordinacio  deis  honorables  Consellers,  CCC  florins  dor 
comptant  a  raho  de  XIll  sous  III  flori...  CLXXXXVIII  Iliures  XV 
sous 

ítem  pos  mes  en  Reebuda  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  me  fou 
liurada  a  XVIIII  de  juliol  del  dit  any  per  los  honorables  Regidors 
de  la  dita  taula  per  ordinacio  deis  honorables  Consellers,  DCC  flo- 
rins dor,  de  pes  comptant  a  raho  de  XIII  sous  III  flori  qui  valen... 
CCfCLXIlI  Iliures  XV  sous. 

ítem  mes  pos  en  Reebuda  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  reebi 
den  Pere  marti  patro  de  la  dita  Galiota  per  raho  de  diverses  Rems, 
plom,  caldero,  talladors  gauctes,  vernigats  ?  morters,  lanternes,  segons 
apar  per  vn  inuentari  pres  et  continuat  per  en  ffrancesch  marti  no- 
tari...  XXX  Iliures  XII  sous  VI. 

ítem  mes  pos  en  reebuda  la  quantitat  defora  posada  la  qual  me 


(430)    Lag  cantidades  consignadas  en  cada  partida,  van  continuadas  en  columna  en  el  ori- 
ginal: no  creemos  necesario  mantener  en  su  integridad  aquel  orden  de  colocación. 


APROVISIONAMIENTO   NAVAL   BARCELONÉS   EN    1454  253 

fou  scrita  en  la  taula  de  la  dita  Ciutat  a  XXX  dag-ost  del  dit  any 
per  los  honorables  Consellers  de  la  dita  Ciutat,  en  virtut  de  vna  cer 
tificacio  teta  per  lo  discret  en  Johan  francli  notari  et  scriua  deis  dits 
honorables  Consellers,  Mil  florins  dor  a  raho  de  XIII  sous  Illflori... 
DCLXII  Uiures  X  sous. 

ítem  mes  pos  en  reebuda  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  me 
fou  scrita  en  la  dita  taula  de  la  dita  Ciutat  a  XIIII  de  setembre  per 
los  dits  honorables  Consellers  en  virtut  de  vna  certiflcacio  feta  per 
lo  dit  johan  franch  notari  e  scriua  deis  dits  honorables  Consellers, 
D  florins  dor  a  raho  de  XIII  sous  III  lo  flori,  qui  valen...  CCCXXXI 
Uiures  V  sous. 

ítem  pos  mes  en  reebuda  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  me 
Hura  de  comptant  en  jacme  de  bielsa  nabot  meu  per  ordinacio  deis 
honorables  Consellers  de  la  dita  Ciutat,  la  qual  es  stada  per  mi  con- 
vertida en  pagar  lo  sou  de  vn  mes  ais  tinguts  de  la  galera  olim  appe- 
llada  de  peroga,  segons  en  lo  libre  del  acordament  continuat  a  cascun 
acordat  de  aquella,  la  qual  pren  summa  de  CCXXX  Uiures. 


DATES 


Primo  pos  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni  a  XXIIII 
dabril  any  MCCCCLIIII  an  jacme  vilabella  mercader  e  scriua  de  la 
dita  galiota,  la  qual  li  liuri  de  comptant  per  comprar  et  pagar  diuer- 
sa  victualla  a  obs  e  per  seruey  de  la  dita  galiota.  E  ferma  apoca  lo  dit 
dia  en  poder  den  Ffrancesch  marti  notar!,  de  Lñorins  dor  a  raho  de 
Xm  sous  lo  flori,  qui  valen  ..  XXXII  Iliures  XVIII  sous  VI. 

ítem  mes  pos  en  data  la  quantitat  defora  posada  la  qual  doni  an 
Ripoll  libreter  Ciutada  de  la  dita  Ciutat,  a  ell  deguda  per  raho  e  per 
preu  de  I  libre  de  paper  fl,  ab  cuberta  de  pergami,  en  lo  qual  son  stats 
continuats  tots  los  acordats  axi  de  la  galiota  com  de  la  calauella,  vi- 
tra  vna  ma  de  paper  a  obs  e  per  seruey  de  la  taula  del  acordament. .. 
Ili  sous  VI. 

ítem  pos  mes  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni  a 
XXX  dabril  del  dit  any  an  ffrancescho,  scriua  de  la  calauella,  per  com- 
prar e  pagar  diuersa  vitualla  per  seruey  de  la  dita  calauella.  E  ferma 
apoca  lo  dit  dia,  en  poder  del  dit  notari,  XXXX  florins  a  rao  de  XIII 
sous  III..   XXVÍ  Iliures. 

ítem  mes  pos  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni  an 
Jacme  gelada,  Gaspar  grauelosa  e  Leonart  grauelosa,  a  ells  deguda  per 
salari  de  VIII  jorns  dins  los  quals  han  gordada  la  dita  galiota  al  Riu 
de  lobregat. ..  XVIII  sous  IIII. 

ítem  pos  mes  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni  an 
Johan  port  virater,  ciutada  de  la  dita  Ciutat,  a  ell  deguda  per  les  rahons 
seguents,  90  es,  XX  Iliures  per  IIII  caxons  de  passadors  de  carauara,  en 
que  ha  D  passadors  en  cascu,  a  raho  de  V  Iliures  lo  caxo.  E  lesrestants 
VII  Iliures  per  vn  caxo  de  passadors  de  puntafort,  en  que  ha  D  passa- 
dors a  raho  de  VII  Iliures  lo  caxo,  los  quals  he  comprats  a  obs  et  per 
.seruey  de  la  dita  armada.  E  fferma  apoca  a  IIII  dies  de  Maig 
MCCCCLIII  en  poder  del  dit  notari XXVII  Iliures. 

ítem  mes  pos  en  data  la  quantitat  de  fora  posada,  la  qual  doni  an 
ffrancesch  cocho  scriua  de  la  dita  Calauella,  per  pagar  diuerses  vitua- 
lles a  obs  et  per  seruey  de  la  dita  calauella.  E  ferma  apoca  lo  propi 
dia  en  poder  del  dit  notari  de  XX  florins  dor XIII  Iliures. 


APROVISIONAMIENTO    NAVAL   BARCELONÉS   EN    1454  255 

ítem  mes  pos  en  data  los  quals  per  mi  doña  an  Jaeme  de  birles,  an 
stany  barquer,  per  ordinacio  del  honorable  mossen  Thomas  pujada,  qui 
a  la  escuma  de  la  mar  de  la  dita  ('iutat,  fehia  reculiir  la  gent  per  anar 
a  csuahir  a  vua  fusta  quis  mostraua  en  la  dita  plage  esser  dene- 
michs VIIII  sous. 

ítem  pos  mes  en  data  la  ([uantitat  de  foni  posada,  la  qual  doni  an 
Anthoni  marquilles  Remolar,  ciutada  de  la  dita  Ciutat,  a  ell  deguda  per 
les  rahons  seguents:  qo  es,  I  Uiura  V  sous  per  salari  de  V  jorns  que  ha 
mesos  en  lauorar  diuerses  reras,  a  raho  de  V  sous  lo  jorn.  ítem  V  sous 
per  salari  de  son  flll  de  altres  V  jorns  a  raho  de  I  sou  lo  jorn.  E  los 
restants  XXIIII  sois  per  tres  parells  de  rems,  a  raho  de  VIII  sous  lo 
parell.  per  la  calauera.  E  ferma  apoca  lo  prop  dit  dia  en  poder  del  dit 
notari II  lliures  XIIII. 

ítem  mes  pos  en  data  la  quantitat  de  fora,  la  qual  doni  an  Thomas 
amigo  candeler  de  seu,  ciuteda  de  la  dita  Ciutat,  a  ell  deguda  per  raho 
de  V  quintars  et  vna  Rova  de  seu  a  raho  de  XXXVI  sous  lo  quintar,  a 
obs  de  la  galiota.  E  ferma  apoca  lo  dit  dia  en  XIIII  florins  IIIÍ  sous 
VI VIIII  lliures  VIIII  sous. 

ítem  mes  pos  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni  an 
Pere  staper  virater,  Ciutada  de  la  dita  Ciutat.  a  ell  deguda  per  preu  de 
IIIl  caxons  de  passadors  de  carauara  a  raho  de  V  lliures  lo  caxo,  a  obs 
de  la  calauella.  E  ferma  apoca  lo  lit  dia  en  poder  del  dit  notari  en 
XXX  florins  II  sous  VI XX  lliures. 

ítem  mes  pos  en  data  la  quantitat  defora  posada  la  qual  doni  an 
Pere  amar  mariner,  ciutada  de  Barcelona,  a  ell  deguda  per  raho  et  preu 
de  vna  tenda  de  canamas  qui  tira  LXVI  canes,  la  qual  ha  comprada  a 
obs  et  per  seruey  de  la  dita  Calauella.  E  ferma  apoca  a  IIII  de  Maig 
del  any  MCCCCLIIII  en  poder  del  dit  notari III  lliures. 

ítem  doni  an  Ffrancesch  nebot  mercader  la  quantitat  defora  posada, 
90  es  IIII  lliures  X,  per  VI  quarteres  de  pesols,  a  raho  de  XV  sous  la 
quartera.  E  los  XXXVI  sous  per  dues  quarteres  de  ciurons  a  raho 
de  XVIII  sous  la  cuartera.  E  ferma  apoca VI  lliures  VI  sous. 

ítem  pos  mes  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni  an 
Jaeme  ver<iOS  pintor,  ciutada  de  la  dita  Ciutat,  a  ell  deguda  per  diuer- 
ses banderes  ab  senyal  de  la  Ciutat,  segons  se  mostré  en  vna  cédula  de 
paper  vista  et  regoneguda  per  los  racionáis  de  la  dita  Ciutat.  E  ferma 

apoca   a    VI   de    Maig   any  demuiit   dit,   en  poder  del  dit  notari 

XIIII  lliures  XIIÍ  sous  VI. 

ítem  mes  pos  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni  an 
vno  de  cuexo  mercader,  qui  ha  carrech  per  la  Ciutat  de  vendré  los 
bescuyts  de  aquella  la  qual  li  feu  dir  et  scriure  en  la  Taula  de  la  dita 
Ciutat  a  de  Maig  a  ell  deguda  en  lo  dit  nom,  per  raho  et  per  preu 
de  CLXXXII  quintars  de  bescuyt  a  raho  de  XII  sous  lo  quintar,  a  obs 
et  per  prouisio  de  les  dites  fustes.  E  ferma  apoca  lo  dit  VI  die  de 
Maig  en  poder  del  dit  notari VIIII  lliures  IIII  sous. 


256  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

No  es  pagat  fins  a  torna  de  viatge. 

ítem  pos  mes  en  data  la  quantitat  de  fora  possada,  la  qual  doni 
a  VI  del  dit  mes  de  Maig  an  Johan  diuraer  mercader  ciutada  de  la 
dita  Ciutat,  a  ell  deguda  per  les  rahons  segucnts:  90  es  III  Iliures 
VI  sons  per  XXII  lanses  e  scarceneles,  a  raho  de  III  sous  la  pe^a. 
ítem  III  Iliures  III  sous  per  XVIII  dotzenes  de  darts  et  gorgotos 
a  raho  de  III  sous  VI  la  dotzeiía.  E  les  restants  III  Iliures  XII  sous 
per  VIII  dotzenes  de  lanses  manesques  a  raho  de  VIII  sous  la  dotzena, 
a  obs  de  la  dita  calauera:  ferma  apoca  lo  dit  dia  en  poder  del  dit  no- 
tari.       X  Iliures  1  sou. 

Itera  raes  pos  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni  a 
VI  del  dit  mes  de  Maig  an  Barthomeu  araar  raercader,  ciuteda  de  la 
dita  Ciutat,  a  ell  deguda  per  les  rahons  seguents  qü  es  III  Iliures 
XIII  sous  VIII  per  XXIIII  quartans  doli  a  raho  de  II  sous  II  lo  quorta. 
ítem  VI  sous  per  dues  gerres  en  que  es  stat  raes  lo  dit  oli  E  los  res- 
tants XXXIII  sous  per  mitge  carrega  de  arros  a  raho  de  VI  florins  la 
carrega,  a  obs  de  la  dita  armada  E  ferma  apt)ca  lo  dit  dia  en  poder 
del  dit  notari V  Iliures  XII  sous  VIII. 

Itera  mes  pos  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni  lo 
prop  dit  dia  an  Anthoni  terre  mariner,  ciutada  de  la  dita  Ciutat,  a  ell 
deguda  per  les  rahons  seguents:  90  es  XXXII  sous  VI  per  XV  quartans 
doli  a  raho  de  II  sous  II  lo  quorta  E  los  restants  III  sous  per  vnagerre 
en  que  fon  mes  lo  dit  oli  a  obs  de  la  dita  armada,  E  ferma  apoca  en 
poder  del  dit  notari  lo  dit  VI  die  de  Maig I  Uiura  XV  sous  VI. 

Itera  pos  mes  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni  lo 
prop  dit  dia  an  Bernat  font  lanser,  ciutada  de  la  dita  Ciutat,  a  ell 
deguda  per  les  rahons  seguents:  ¡jo  es  VIII  Iliures  XIII  sous  IIII  per 
tres  dotzenes  e  quatre  glauis  a  raho  de  LII  sous  la  dotzena.  ítem 
XXVIII  sous  per  quatre  scarsaneles  a  raho  de  VII  sous  la  pepa. 
Itera  XXX  sois  per  VI  Romenyoles  a  raho  de  V  sous  la  peca.  E  les 
restants  V  Iliures  V  sous  per  XV  dotzenes  de  darts  a  raho  de  VII  sois 
la  dotzena,  a  obs  de  la  dita  calauela.  E  ferma  apoca  lo  dit  dia  en  po- 
der del  dit  notari.    .   XVI  Iliures  XVI  sous  IIII. 

ítem  pos  mes  en  data  la  quantitat  defora  posada  la  qual  doni 
an  Vidal  raayners  raercader,  ciutada  de  la  dita  Ciutat,  a  ell  deguda 
per  XVII  soraades  e  mitge  de  vinagre,  ensemps  ab  lo  fust,  a  obs  et  per 

seruey  de  la  dita  armada   E  ferma  apoca  en  poder  del  dit  notari 

IIII  Iliures. 

Itera  mes  pos  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni 
an  Gabriel  vilar  taller,  ciutada  de  la  dita  Ciutat,  a  ell  deguda  per 
II  quintars  e  mitg  e  VIIII  Iliures  de  formatge  de  serdenya,  a  raho  de 
XX  sous  lo  quintar,  a  obs  de  la  armada.  E  ferma  apoca  lo  prop  dit  dia 
en  poder  del  dit  notari II  Iliures  XI  sous  VIII. 

Itera  pos  mes  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni  an 
Joan  Julia  boter,  ciutada  de  la  dita  Ciutat,  a  ell  deguda  per  les  rahons 


APROVISIONAMIENTO   NAVAL  BARCELONÉS   EN    1454  257 

seguents:  (?o  es  LXXXX  sous  per  X  barrils  de  sardina  confita  a  raho 
de  VIIII  soiis  lo  barril.  E  los  restants  XV  sous  per  tres  barrils  de  malua 
confita  a  raho  de  V  sous  lo  barril,  a  obs  de  la  armada.  E  ferma  apoca 

10  prop  dit  dia  en  poder  del  dit  notari V  lliures  V  sous. 

ítem  mes  pos  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni 
an  Jachme  ierran  specier,  ciutada  de  Barcelona,  a  VI  del  dit  mes  de 
MarQ,  a  ell  deguda  per  les  rahons  sej^-uents:  90  es  V  sous  per  V  lliures 
aygués  cordials  Ítem  II  sous  VI  per  dues  lliures  de  aygue  ardent. 
Iteln  II  sous  per  dues  lliures  de  ayg'ue  de  plantatge.  ítem  II  sous 
per  dues  lliures  de  aygue  nafa.  ítem  II  sois  per  XIIII  lliures  doli  ro- 
sat.  ítem  XIIII  sois  per  II  lliures  de  caraemilla.  ítem  II  sous  VI  per 

11  lliures  doli  de  cuchs.  Itrun  IIII  sous  per  I  Iliura  de  jolep.  ítem 
II II  sous  per  vna  Iliura  de  xerob  de  cetos.  Itera  II  sous  VI  per 
VIIII  onzes  de  triaga.  ítem  II  sous  VI  per  VIIII  onzes  de  alguent 
blandí.  Itera  II  sous  VI  per  II  lliures  de  mell  rosat  colat.  Itera 
Vil  sous  VI  per  vna  Iliura  VI  onzes  de  conserua  de  roses,  tem 
VI  sous  per  vna  Iliura  VI  onzes  de  opiate  lexetiua.  Itera  I  sou  I  per 
lll  lliures  de  treraentina.  Itera  II  sous  per  11  lliures  de  diaquilon. 
Itera  ll  sous  Vil II  per  vna  llmra  de  triague  farraegu.  Itera  I  sou 
VIH  per  VI  onzes  de  lirels  Itera  I  sou  lili  per  Vi  onzes  de  sini- 
grech.  Itera  I  sou  VI  per  vna  Iliura  de  puriücatiu.  Itera  II  sous  VIIII 
per  vna  Iliura  de  colliri.  Itera  Vil  sous  per  vna  Iliura  de  benedicta. 
Itera  VIH  sous  per  vna  Iliura  deraprasta  de  guomalirai.  Itera  VIH  di- 
ners  per  VI  onzes  de  póluora  de  murta  et  de  roses.  E  ferraa  apoca 
en  poder HH  lliures  V  sous  VIH. 

Itera  raes  pos  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni  lo 
dia  VI  de  Maig  en  Barthoraeu  fenals  mercader,  ciutada  de  la  dita  Ciu- 
tat,  a  ell  deguda  per  les  rahons  seguents:  90  es  VH  lliures  XVIH  sous  II 
per  preu  de  XH  dotzenes  e  due:.  merluces  a  raho  de  XI H  sous  la 
dotzena.  E  les  restants  lUl  lliures  VII  sous  XI  per  vn  quintar 
X  lliures  de  congre  sech  a  raho  de  IIII  lliures  lo  quintar  a  obs  e  per 
prouibio  de  la  dita  arraada.  E  ferraa  apoca  lo  dit  dia  en  poder  del  dit 
notari XII  lliures  VI  sous  I. 

Itera  pos  raes  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni  lo 
prop  dit  dia  a  en  jacrae  vilavella,  scriua  de  la  dita  galiota.  per  pagar 
diuerses  coses  a  obs  et  per  seruey  de  la  dita  armada.  E  ferma  apoca 
lo  dit  dia  en  poder  del  dit  notari  XX  florins  dor...     XIII  lliures. 

Itera  mes  pos  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni 
a  VII  dies  del  dit  mes  de  Maig  en  Matheu  sorell  boter  ciutada  de 
la  dita  Ciutat  a  ell  deguda  per  les  rahons  seguents:  90  es,  XII  lliures 

XV  sous  per  XV  botes  a  rao  de  XVII  sous  la  bota.  Itera  lili  lliures 

XVI  sous  per  VIH  mitges  botes  a  raho  de  XII  sous  la  mitge  bota, 
ítem  III  lliures  VI  sous  VI  per  XVIH  barrils  ayguedors  a  raho  de 
III  sous  VI  per  cascun    barril.  E  los    restants  XII  sous  per  II  fays 


258  F.   CARRERAS    Y  CANDI 

de  sercols  de  barrils  coin  per  XII  manats  de  vimens.  E  ferma  apoca 

XXI  lliures  VIIII  sous  VI. 

ítem  pos  mes  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni  an 
ffrancesch  cocho,  scriua  de  la  Calauella,  per  pegar  diuerses  vitualles 
a  obs  et  per  serney  de  la  dita  Calauella.  E  ferma  apoca  lo  dit  dia  en 
poder  del  dit  notari XIII  lliures. 

ítem  mes  pos  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni 
a  Guallart  darmeniach  sabater,  a  ell  degiida  per  sos  treballs  que  ha 
sostenguts  en  menar  diuerses  galiots  per  raho  del  armament  de  les  di- 
tes  fustes  e  fornir  aquells  de  metrells  en  la  dita  galiota.  E  ferma  apoca 
lo  dit  dia  en  poder  del  dit  notari I  Iliura  XVIIII  sous. 

ítem  mes  pos  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni 
an  johan  pahonell  ferrer^  ciutada  de  la  dita  Ciutat,  a  VII  del  dit  mes, 
a  ell  deguda  per  lili  f erres  90  es  II  pichs  e  dos  tallants,  a  obs  e  per 
fer  pedrés  de  bombarde,  a  raho  de  VI  sous  la  pe(ja.  E  ferma  apoca  lo 
dit  dia  en  poder  del  dit  notari I  Iliura  lili  sous. 

ítem  mes  pos  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni  an 
Barthomeu  stany  barquerius  lo  prop  dit  dia  a  ell  degudes  per  X  bar- 
chades  que  ha  fetes  en  recullir  lo  bescuyt  lo  qual  es  stat  comprat  a  obs 
et  per  prouisio  comuna  de  les  dites  fustes  a  raho  de  III  sous  la  bareha- 

da.    E  ferma   apocha  lo  dit  dia  en  poder  del  dit  notari I  Iliura 

X  sous. 

ítem  pos  mes  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni  lo 
prop  dia  an  Anthoni  corder,  corder,  ciutada  de  la  dita  Ciutat  a  ell  de- 
guda per  les  rahons  seguents,  90  es,  IIII  lliures  II  sous  II  per  raho  de 
vn  Amant,  e  tres  moles  de  saguoles  qui  han  pesat  vn  quintar  XXIIII 
lliures  et  mitge  a  pes  de  Romana  a  raho  de  III  florins  corrents  lo  quin- 
tar, ítem  VIII  lliures  VI  sous  per  tres  vetes  de  canem  qui  han  pesat  III 
quintars  II  lliures  a  raho  de  V  florins  corrents  lo  quintar.  E  los  res- 
tants  IIII  diners  por  lo  dret  deis  visadors.  E  ferma  apoca  lo  dit  dia  en 

poder  del  dit  notari  les  quals  coses  han  seruit  a  la  Calauera XII 

lliures  VIII  sous  VI. 

ítem  mes  pos  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni  lo 
prop  dit  dia  an  ffrancesch  cocho,  fill  den  Anthoni  cocho,  reebentla  per 
son  pare  a  ell  degude  per  raho  et  preu  de  XII  quintars  et  XXIII  lliu- 
res de  carn  salada  a  raho  de  XXVIIII  sous  VI  lo  quintar  a  obs  et  per 
prouisio  comuna  de  les  dites  fustes  E  ferma  apoca  lo  dit  dia  en  poder 
del  dit  notari XVIII  lliures,  sous,  VI  diners. 

ítem  mes  pos  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni  an 
Bernat  quintana,  tauerner,  ciutada  de  la  dita  Ciutat  a  ell  deguda  per 
les  rahons  seguents,  90  es,  VIII  lliures  XVI  sous,  per  vint  somades  de 
vin  vermell  a  raho  de  VIII  sous  la  somada.  E  les  restants  V  lliures 
X  sous  per  VIH  somades  de  vin  vermell  fi  a  raho  de  XIII  sous  VIIII 
diners  la  somada  a  obs  et  per  seruey  de  la  dita  armada.  E  ferma  apo- 
ca lo  dit  dia  en  poder  del  dit  notari XIlII  lliures  VI  sous. 


.APROVISIONAMIENTO   NAVAL  BARCELONÉS   EN    1454  259 

ítem  mes  pos  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni  lo 
prop  dit  dia  an  Anthoni  vedell,  ferrer,  a  ell  deguda  per  raho  de  vna 
Roua  de  poluora  de  colobrines  a  raho  de  X  Iliures  lo  quintar  a  obs  de 
les  colobrines  et  spingardes.  E  ferma  apoca  en  poder  del  dit  notan 

II  Iliures  X  sous. 

ítem  mes  pos  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni  lo 
dit  dia  an  johan  Julia,  calderer,  com  a  procurador  den  johan  pau  mas- 
nou  calderer  ciutada  de  la  dita  Ciutat  a  ell  deguda  per  les  rahons 
«=e-uents,  (?o  es,  VI  Iliures  per  XII  somades  de  vin  cnyt  a  raho  de 
x'sous  la  somada.  E  VIII  sous  per  port  de  XII  somades  del  dit  vin  a 
raho  de  VIH  diners  la  somada.  E  ferma  apoca  lo  dit  día  en  poder  del 

ditnotari VI  Iliures  VIII  sous. 

ítem  pos  mes  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni  lo 
dit  dia  al  dit  johan  Julia,  calderer,  com  a  procurador  del  dit  Johan  pau 
masnou,  calderer,  a  ell  deguda  per  les  rahons  seguents,  90  es,  XXil 
sous  per  stanyar  et  soldar  vn  gran  caldero.  ítem  XI  sous  VIH  per  vn 
cubertor  que  ha  fet  de  nou  al  prop  dit  caldero  lo  qual  ha  pesat  V  mu- 
res a  raho  de  H  sous  HII  la  Iliura.  ítem  I  Iliura  XII  sous  VIII  per  vn 
canter  de  coure  qui  ha  pesat  XHII  Iliures  a  raho  de  II  sous  IIII  la 
Iliura.  ítem  I  Iliura  VI  sous  VIH  per  vna  olla  ab  sa  cubertora  la  qual 
ha  pesat  X  Iliures  a  raho  de  II  sous  VIH  la  Iliura.  ítem  I  sou  VIH  per 
stanyar  vna  cassola  vella.  ítem  X  sous  per  vna  langa  de  aram  per  la 
galiota.  ítem  XX  sous  per  stanyar  et  soldar  vn  gran  caldero.  ítem  III 
sous  VI  per  stenyar  vn  pallo  de  I  gran  caldero  ítem  III  sous  \I  per 
vna  doya  que  ha  feta  al  dit  caldero.  E  los  restants  IX  sous  per  vna 
laiiQa.  E  ferma  apoca  lo  dit  dia  en  poder  del  dit  notan VH  Iliu- 
res, sous,  VIH  diners. 

ítem  mes  pos  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni 
a  VIH  de  Maig  la  qual  doni  an  Berthomeu  codinals,  mestre  de  cases, 
per  VIH  dotzenes  de  pedrés  de  bombarda  a  raho  de  IIII  sous  dotzena 
e  II  pedrés  de  mes  a  obs  de  les  dites  fustes.  E  ferma  apoca  en  poder 

del  dit  notari  lo  dit  dia H  Iliures  XII  sous. 

ítem  mes  pos  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qua  doni 
lo  prop  dit  dia  an  Gaspar  baco,  ferrer.  ciutada  de  Barcelona  a  ell  de- 
guda per  tres  forquetes  de  ferré  qui  han  pesat  LXXX  Iliures  a  raho 
de  I  sol  la  Iliura  a  obs  de  les  bombardes.   E  ferma  apoca  lo  dit  día  en 

poder  del  dit  notari IIII  Iliures.  ,^     •, 

ítem  mes  pos  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni  lo 
dit  dia  an  Romeu  caro,  fuster.  a  ell  deguda  per  tres  seps  de  bombarda 
a  raho  de  V  sous  VI  lo  sep  a  obs  de  la  dita  armada.  E  ferma  apoca  lo 

dit  dia  en  poder  del  dit  notari 1  Hiura  II  sous.  •  ^,. 

ítem  per  metre  a  leuar  la  taula  de  acordar  III  flonns  e  mig  en  01 
qui  valen  II  Iliures  VI  sous  V,  ferma  apoca  en  Barthomeu  fanals  habi- 
tador de  Barcelona II  Iliures  VI  sous  V.  ,  ^nníln  Hif 

ítem  pos  mes  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni  lo  dit 


260  F.    CARRERAS    Y    CANDI 

dia  an  alexandre  gobe,  ferrer,  ciutada  de  la  dita  Ciutat  á  ell  deguda 
per  raho  et  preu  de  IIII  bombardas  ab  XII  masquéis  ab  llurs  gorni- 

ments    E  ferma  apoca  en  poder  del  dit  notari  lo  dit  día XVII  lliu- 

res  XII  sous. 

ítem  pos  mes  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni  lo 
dit  dia  an  Bernat  font,  lanser,  ciutada  de  la  dita  Ciutat  a  ell  deguda 
per  dues  dotzenes  et  mitge  de  lauses  largues  a  raho  de  lili  sous  lili  la 
laníja  a  obs  et  per  seruey  de  la  dita  armada.  E  ferma  apoca  lo  dit  dia 
en  poder  del  dit  notari VI  Iliures  X  sous. 

ítem  pos  mes  en  data  la  quantitat  de  foi-a  posada  la  qual  liura  per 
mi  en  jacme  de  birles,  nebot  meu  a  X  del  dit  mes  de  Maig  del  dit  any 
al  raagnifich  mossen  G^lceran  de  requesens,  caualler  loch-tinent  ge- 
neral de  nostre  Rey  en  lo  principat  de  Cathalunya  en  paga  prorata  de 
maior  quantitat  a  ell  deguda  per  raho  del  noliaiament  fet  de  vna  sua 
Calauella  la  qual  patroneia  en  johan  pinyana  lo  qual  noliaiament  ses 
fet  per  la  armada  que  de  present  se  fa  per  la  Ciutat  de  Barcelona. 
E  ferma  apoca  lo  dit  dia  en  poder  del  dit  notari  ....  LX  Iliures. 

ítem  mes  pos  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  dona  per 
mi  en  jacme  de  birles,  nebot  meu  a  XIII  del  dit  mes  de  Maig  del  dit 
any  an  Pere  sala  e  en  Pere  miro,  mariners  Ciutadans  de  la  dita  Ciutat 
a  ells  deguda  per  portar  VIII  homens  acordats  de  la  dita  armada,  los 
quals  eren  romasos  en  térra,  per  co  com  no  foren  a  temps  a  recullirse 
en  les  dites  fustes  la  hora  que  partiren  et  donaren  vela  los  quals 
hauien  a  portar  fins  a  cap  de  creus  per  metre  los  dits  homens  en  la 
Galiota  o  en  Calauella  seguons  de  fet  han.  E  fermaren  apoca  lo  dit 
dia  en  poder  del  dit  notari  de  VIII  florins  dor  a  raho  de  XIII  sous  lo 
flori  qui  valen V  Iliures  lili  sous. 

ítem  pos  en  data  la  qual  dona  por  mi  lo  prop  dit  jacme  de  birles 
an  pere  vidal,  mariner,  XXXVI  sous  VI  90  es  X  sous  per  comprar  pa 
et  vi  que  mes  en  lo  prop  dit  laut.  E  los  restans  XXVI  sous  VI  per  fer 
la  messio  al  dits  VIH  homens  qui  intraren  ab  lo  dit  laut  ensemps  ab 
los  dos  homens  tengut  del  dit  laut.  ...  I  Iliura  XVI  sous  VI. 

ítem  pos  mes  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni 
a  XVI  de  Maig  del  dit  any  an  johan  gili,  de  la  vila  de  Cadequers,  a  ell 
deguda  per  portar  vna  letra  de  auis  ais  honorables  Concellers  com 
hauien  sercada  certa  galiota  patroneiada  per  Audinet  de  la  qual  no 
havien  haguda  vista  ne  sabuda  alguna  e  stant  al  dit  loch  de  Cada- 
quers  auisant  los  dits  Consellers  que  mañanen  que  fahessera  per  la 
qual  raho  li  es  stada  donada  la  dita  quantitat  en  satisfácelo  de  sos 
trevalls  com  sia  vengut  molt  cuytat.  E  ferma  apoca  lo  dit  die  en  po- 
der del  dit  notari,  la  qual  quantitat  paga  per  mi  en  jacme  de  birles 

II  Iliures  X  sous. 

Ítem  mes  pos  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni  de 
comptant  a  XIIII  de  juliol  del  dit  any  an  Pere  marti  pati-o  de  la  Galio- 
ta per  servey  de  la  dita  armada  que  de  present  se  fa  per  la  dita  Ciutat 


APROVISIONAMIENTO   NAVAL   BARCELONÉS   EN    1454  261 

contra  cossaris  et  enemichs  del  senyor  Rey  e  per  sordar  la  costa. 
E  ferma  apoca  lo  dit  dia  en  poder  del  dit  notari:  foren  11  donats  CCL 

florins  dor  a  raho  de  XIII  sous  III  lo  flori  qui  valen CLXV  lliures 

XII  sous  VI. 

ítem  pos  mes  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  en  jacme 
de  birles  nebot  meu  dona  per  mi  a  XXVII  dies  de  juliol  del  dit  any  a 
mossen  Anthoni  de  vilatorta  ciutada  de  Barcelona  a  ell  deguda  per 
raho  e  per  preu  de  Trenta  Rems  a  raho  de  XX  sois  lo  Rem  los  quals 
son  stats  comprats  a  obs  et  per  seruey  de  la  dita  armada.  E  ferma 
apocha  en  poder  del  dit  notari  lo  dit  dia XXX  lliures. 

ítem  pos  mes  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni 
a  XXX  de  juliol  del  dit  any  an  Pallari  babores  forner  ciutada  de  la 
dita  Ciutat  a  ell  deguda  per  raho  et  preu  de  LVIII  quintars  CXXVII 
lliures  de  bescuyt  a  raho  de  XI  sois  lo  quintar  a  obs  et  per  prouisio 
comuna  de  la  dita  armada  la  qual  quantitat  es  stada  scrita  en  la  taula 
de  la  Ciutat  per  mon  nebot  en  Jacme  de  birles.  E  ferma  apoca  lo  dit 
dia  en  poder  del  dit  notari XXXII  lliures  I  sou. 

ítem  mes  pos  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni  a 
tres  dies  del  mes  dagost  del  dit  any  an  Lorens  noguera  texidor  de 
drap  de  lana  ciuteda  de  Barcelona  a  ell  deguda  per  quatre  quintars  et 
vna  Roua  e  sinch  lliures  de  formatges  de  serdenya  a  raho  de  XVIII 
sous  lo  quintar  los  quals  son  stats  comprats  a  obs  et  per  seruey  de  la 
dita  armada.  E  ferma  apoca  lo  dessus  dit  die  en  poder  del  dit  nota- 
ri  III  lliures  XVII  sous  IIII. 

ítem  mes  pos  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni  an 
Barihomeu  strany  mariner  ciutada  déla  dita  Ciutat  a  VIII  dagost  del 
dit  any  a  ell  deguda  per  raho  de  sinch  barchades  que  ha  fetes  en  re- 
cuUir  lo  bescuyt  vi  vinagre  e  XXX  moltons  et  altres  coses  necessaries 
a  seruey  de  la  dita  galiota  la  qual  quantitat  reebi  per  mans  den  Jacme 

de  birles.  E  ferma  apoca  lo  dit  dia  en  poder  del  dit  notari I  Iliura 

II  sous. 

ítem  pos  mes  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni 
a  XVI  del  present  mes  dagost  an  Johan  ferrer  mariner  de  copliura, 
acordat  perpunt,  a  ell  deguda  per  salari  de  tres  meses  qui  come  i (jaren 
a  correr  a  XVI  de  Maig  prop  passat  partiut  de  Copliure.  E  fineren  lo 
dit  XlV^n  die  del  present  mes  de  Agost  comptant  a  raho  de  VIII  florins 
corrents  lo  mes  dins  los  quals  lo  dit  Johan  ma  seruit  de  pilot  raatent  me 
a  prohen9a  et  al  Royno  per  veure  si  hi  hauia  fustes  dencuiichs.  E  ferma 
apoca  lo  dessus  dit  dia  en  poder  del  dit  notari XIII  lliures  lili  sous. 

ítem  mes  pos  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  cual  doni 
a  XXI  dagost  del  dit  any  an  Pere  marti  patro  de  la  dita  galiota  a  com- 
pliment  de  paga  de  tres  meses  XVII  jorns  per  lo  noliaiament  de  la  una 
galiota  comptant  a  raho  de  CL  florins  lo  mes  segons  es  stat  conueiigut 
entre  los  honorables  Concellers  de  Barcelona  duna  par  e  lo  dit  patro 
de  la  part  altra.  E  les  restants  CLXV  lliures  XII  sous  VI  li  foren  acó- 


262  F.   CARRERAS  Y   CANDÍ 

rregudes  a  XIIH  del  juliol  prop  passat  en  pa^a  prorata  de  son  nolit. 

Eferma  apoca  lo  dit  die  en  poder  del  dlt  notari CXXVIll  Iliures 

XII  sous  VI. 

ítem  pos  mes  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni  lo 
prop  dit  día  al  dit  Pere  marti  patro  de  la  dita  galiota  per  mans  den 
Jacme  vilabella  per  raho  de  la  messio  qui  ses  feta  al  tenguts  de  la  dita 
galiota  stant  en  lo  Riu  de  lobregat  quant  la  Ciutat  la  nolieia  la  qual 
messio  et  despesa  fou  promesa  per  los  honorables  Consellers  de  la  dita 
Ciutat  al  dit  Pere  marti.  E  ferma  apoca  en  poder  del  dit  notari  lo  dit 
dia VII  lliares  XVI  sous. 

ítem  pos  mes  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni  an 
jacme  vergos  pintor  ciutada  de  la  dita  ciutat  a  XXV  dagost  del  dit 
any  a  ell  deguda  axi  per  X  canes  de  saya  vermella  et  groga  per  dues 
banderes  que  ha  fetes  ab  senyal  Reyal  e  de  la  Ciutat  a  obs  et  per  ser- 
vey  de  la  galera  qui  es  stada  presa  de  perossa  per  lo  dit  jacme  bertran 
com  per  cusir  cañar  et  gornir  la  bandera  tripada  et  altres  coses  ne- 
cessaries  per  la  dita  raho  segons  en  una  ceduda  (cédula)  de  paper  es 
largament  contengut  vista  e  regoneguda  per  los  honorables  Racionáis 
de  la  dita  Ciutat.  E  ferma  apoca  lo  dit  dia  en  poder  del  dit  nota- 
ri  V  Iliures  VIII  sous  VIIII. 

ítem  mes  pos  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni  an 
ffrancesch  vilardell  patro  de  laut  ciutada  de  Barcelona  a  XXVI  dagost 
del  dit  any  a  ell  degada  per  vna  añada  que  en  passats  dies  ha  feta  per 
ordinasio  deis  honorables  Concellers  de  la  dita  Ciutat  per  cercar  a  mi 
e  la  conserua  que  ab  mi  era  per  anisar  nos  de  certes  coses  que  los  dits 
Concellers  loi  hauien  comenades  per  gran  vtil  de  la  dita  armada  com 
per  altres  coses  segons  largament  son  contengudes  en  una  cédula  de 
paper  vista  e  regoneguda  per  los  honorables  Racionáis  de  la  dita  Ciu- 
tat la  qual  cobrats  ensemps  ab  apoca  lo  qual  ha  fermada  lo  dit  dia  en 
poder  del  dit  notari XXXII  Iliures. 

ítem  pos  mes  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  cual  doni 
a  XXX  dagost  de'  dit  any  an  Barthomeu  puigvert  forner  ciutada  de  la 
dita  Ciutat  a  ell  deguda  per  les  rahons  seguents  90  es  XXXX  Iliures 
e  XIIII  sous  per  LXVIII  quintars  e  XXV  Iliures  de  bescuyt  a  raho 
de  XII  sous  lo  quintar.  E  les  restants  XV  Iliures  III  sous  XI  per  XXV 
quintars  LXIII  Iliures  de  bescuyt  a  raho  de  XI  sous  lo  quintar  a  obs 
et  per  seruey  de  la  dita  armada.  E  ferma  apoca  en  poder  del  dit  nota- 
ri lo  dit  dia LVI  Iliures  II  sous  XI. 

ítem  mes  pos  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni  lo 
dessus  dit  dia  an  barthomeu  gasso  boter  ciutada  de  la  dita  Ciutat  a  ell 
deguda  per  les  rahons  seguents  90  es  XXXVIII  sous  X  per  VIII  soma- 
des  e  XX  quertans  de  vinagre  a  raho  de  IIII  sous  VI  la  somada.  E  los 
restants  dos  sous  per  loguer  de  barráis  e  de  mesurar  lo  dit  vinagre  a 
obs  et  per  seruey  de  la  dita  armada.  E  ferma  apoca  a  XXX  dagost 
del  dit  any  en  poder  del  dit  notari II  Iliures  sous  X. 


APROVISIONAMIENTO   NAVAL   BARCELONÉS   EN    1454  263 

ítem  pos  mes  pos  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni 
an  barthomeu  amar  mariner  ciutada  de  la  dita  Ciutat  a  ell  deguda  per 
vna  gerra  grossa  dolí  de  XXll  quortans  a  raho  de  II  sous  II  lo  quorta 
a  obs  et  per  seruej*  de  la  dita  armada.  E  fcrma  apoca  lo  prop  dit  dia 
en  poder  del  dit  notari II  lliures  VII  sous  VIII. 

ítem  mes  pos  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni 
a  XXX  del  dit  mes  dagost  an  johan  farrer  candeler  de  seu  ciutada  de 
la  dita  Ciutat  a  ell  degud.i  per  raho  e  preu  de  VII  quintars  de  seu  a 
raho  de  XXXV  sois  lo  quintar  a  obs  e  per  seruey  de  les  dites  fustes  en 
lo  spalmar  de  aquelles.  E  ferma  apoca  lo  dit  die  en  poder  del  dit  nota- 
ri  XII  lliures  V  sous. 

ítem  pos  mes  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  (|ual  doni  an 
Barthomeu  fenals  mercader  ciutada  de  Barcelona  a  ell  deguda  per  les 
rahons  seguents  yo  es  XXX  sois  per  XV  canes  de  canamas  a  obs  de 
fer  toualles  ais  acordats  de  la  dita  Calauera  a  raho  de  II  sous  la  cana, 
ítem  XXXVI  sous  per  XVIII  canes  de  canamas  a  obs  de  fer  toualles 
ais  acordats  e  tenguts  a  la  galera  olim  appellada  de  parola  de  fació  a 
raho  de  II  solidos  la  cana.  E  los  restans  LVI  sois  per  VIII  qu:rterons  de 
faues  a  raho  de  VII  sous  lo  quortero  a  obs  et  per  seruey  de  la  dita  ar- 
mada. E  ferma  apoca  en  poder  del  dit  notari  a  II  de  setembre  del  dit 
any VI  lliures  II  sous. 

ítem  mes  pos  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni 
a  XXXI  del  dit  mes  de  agost  an  Bernat  quintana  tauerner  ciutada  de 
la  dita  Ciutat  a  ell  deguda  per  les  rahons  seguents  90  es  XXVIIII  lliu- 
res VIIII  sous  VI  per  LXV  somades  e  mitge  de  vin  vermell  a  raho  de  XI 
sous  VI  la  somada.  E  les  restants  III  lliures  VI  sous  per  VI  somades  de 
vi  a  raho  de  XI  sous  la  somada  lo  qual  vi  es  stat  comprat  a  obs  de  la 

dita  armada.  E  ferma  apoca  en  poder  del  dit  notari  lo  dit  dia 

XXXVIIII  lliures  XIII  sous  VI. 

ítem  pos  mes  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni 
a  XXXI  del  dit  mes  dagost  an  Bernat  bonet  mercader  ciutada  de  la 
dita  Ciutat  a  la  taula  de  la  Ciutat  a  ell  deguda  per  LXVIII  quintars 
VIII  lliures  de  pan  bescuyt  a  raho  de  XI  sois  lo  quintar  lo  qual  es  stat 
comprat  a  obs  e  per  seruey  de  la  dita  armada  E  ferma  apoca  lo  dit  dia 
en  poder  del  dit  notari..  ..  XXXVII  lliures  XIIII  sous  VI. 

ítem  mes  pos  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  an  jacme  vilabe- 
lla  sc"iua  de  la  dita  Galiota  la  qual  ha  conuertida  axi  en  comprar 
diuerse  vitualla  com  en  pagar  diuerses  forniments  a  obs  et  per  seruey 
de  la  dita  armada.  E  ferma  apoca  a  XXXI  dagost  del  any  MCCCCLIIII 
en  poder  del  dit  notari.    ..  CLXXXXVI  lliures  III  sous  VIII. 

ítem  pos  mes  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni  an 
Anthoni  cocho  ortola  ciutada  de  la  dita  Ciutat  a  ell  deguda  per  XVIII 
quintars  de  Carnsalada  a  raho  de  XXVIIII  sous  VI  lo  quintar  la  qual 
es  stada  comprada  a  obs  et  per  seruey  de  la  dita  armada.  E  ferma  apo- 


264  F.    CARRERAS  Y   CANDI 

ca  a  dos  de  Setembre  del  dit  any  en  poder  del  dit  notan..  ..  XXVI 
Iliures  XI  sous, 

ítem  mes  pos  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni  a  III 
de  Setembre  any  dessus  dit  an  Pere  staper  virater  ciutada  de  la  dita 
Ciutat  a  ell  deguda  per  les  rahons  seguents  qo  es  VI  Iliures  X  sous  per 
vn  caxo  de  passadors  de  puntafort.  ítem  XV  Iliures  per  tres  caxons  de 
passadors  de  carauana  a  raho  de  V  Iliures  lo  caxo.  E  los  restants  VI 
diners  per  port  deis  dits  caxons  los  quals  son  stats  comprats  a  obs  e 
per  seruey  de  la  dita  armada.  E  ferma  apoca  lo  dit  dia  en  poder  del 
dit  notari. ..  .  XXI  Iliures  X  sous  VI. 

ítem  pos  mes  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni  á  XI 
de  Setembre  del  dit  any  an  jacme  vilabella  scriua  de  la  dita  Galiota 
la  qual  per  ordinacio  deis  honorables  Consellers  li .  es  stada  tatxada 
per  raho  de  la  bona  noua  que  aporta  de  la  presa  de  la  Galera  de  pero- 
ra E  ferma  apoca  de  V  florins  dor  lo  dit  dia  en  poder  del  dit  notari  . . 
III  Iliures  VI  sous  III 

ítem  mes  pos  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni 
XIII  de  setembre  e  flu  scriure  en  la  dita  Taula  an  Bernat  de  bonet 
mercader  ciutada  de  la  dita  Ciutat  a  ell  deguda  per  LVIII  quintars 
LXXXVI  Iliures  de  bescuyt  net  de  tares  a  raho  de  XI  sous  VI  lo  quin 
tar  a  obs  per  seruey  de  la  galera  E  ferma  apoca  lo  dit  dia  en  poder 
del  dit  notari. .  ..  XXXIII  Iliures  XVII  sous  VIIII. 

ítem  pos  mes  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni 
á  XIII  de  Setembre  e  feu  scriure  en  la  dita  Taula  de  la  dita  Ciutat  an 
Palladi  Babores  forner  ciutada  de  la  dita  Ciutat  a  ell  deguda  per 
LXXVIII  quintars  e  LXVI  Iliures  de  bescuyt  a  raho  de  XI  sous  lo 
quintar  a  obs  de  la  galera  E  ferma  apoca  lo  dit  dia  en  peder  del  dit 
notari    ...  XXXVII  Iliures  III  sous  VI 

ítem  mes  pos  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni  e  fiu 
scriurer  lo  prop  dit  dia  en  la  dita  Taula  an  Anthoni  corder  ciutada 
de  la  dita  Ciutat  per  les  rahons  seguents  90  es  VII  Iliures  XIIII  per  dos 
liuants  e  vn  perdo  qui  ha  pesrit  II  quintars  XX  Iliures.  ítem  vna  veta 
darborar  qui  ha  pesat  III  quintars  XX  lliuies  ítem  vna  altre  veta  de 
collar  qui  ha  pesat  II  quintars  LX  Iliures  comptant  a  raho  de  III  Iliu- 
res X  sous  qui  pugen  VIII  quintars  nets  a  obs  de  la  armada.  E  ferma 
apoca  en  poder  del  dit  notaría  XIII  de  :-:etembre  del  any  MCCCCLIIII. . . 
XXVIII  Iliures. 

ítem  pos  mes  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  paga  per 
mi  en  jacme  de  birles  nebot  meu  an  jacme  ferran  specier  ciutada  de  Bar- 
celona a  ell  deguda  axi  per  diuerses  olys,  murdificatius,  gargarismes, 
crestiris,  poluores,  aygues  cordials,  flors,  roses,  anguents  et  moltes 
altres  diuerses  madecines  les  quals  han  seruit  ais  nafrats  de  la  galera 
olim  de  peroga  segons  en  vn  full  de  paper  es  largament  contiuuat  lo 
qual  cobrats  ensemps  ab  apoca  fermada  a  XX  dies  de  setembre  del  dit 
any  en  poder  del  dit  notari XI  Iliures  II  sous. 


Naves  del  sifílo  XV  si{¡rúii  dilnijo  del  Libri  cronicarxtm  (Nuremberp,  uf 


266  F.    CARRERAS    \    CANDI 

ítem  mes  pos  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  paga  per 
mi  e  feu  scriure  en  la  dita  taula  an  palladi  babores  forner  a  ell  degu- 
da  per  r;iho  e  preu  de  XXX  quintars  XX  Uiures  de  bescuyt  a  raho  de 
XII  sous  lo  quintar  a  obs  et  per  seruey  de  la  ojalera.  E  ferma  apoca  en 
poder  del  dit  notari  a XVII  Uiures  II  sous  VI. 

ítem  pos  mes  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  fiu  dar  e 
scriure  en  la  dita  taula  a  XXIIII  de  setembre  an  Barthomeu  puigvert 
forner  ciutada  de  Barcelona  a  ell  deguda  per  XV  quintars  e  XXX  Uiu- 
res de  bescuyt  a  raho  di  XI  sous  VI  lo  quintar  a  obs  e  per  seruey  de  la 
dita  galera.  E  ferma  apoca  en  poder  del  dit  notari  a  XXX  de  Setem 
bre  del  dit  any VIII  Uiures  XVI  sous  II. 

ítem  mes  pos  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  fiu  dir  e 
scriure  en  la  dita  Taula  lo  dit  dia  an  ffrancesch  barnaba  botigucr  ciu- 
tada de  la  dita  Ciutat  a  ell  deguda  per  CL  canes  de  canamas  a  raho 
de  XXI  diners  la  cana  lo  qual  drap  es  stat  comprat  a  obs  et  per  seruey 
de  la  xurma  la  qual  sta  per  for^a  en  la  dita  Gliota  la  qual  faou  presa 
ab  la  dita  Galiota.  E  ferma  apoca  en  poder  del  dit  notari  a  XXV  dies 
de  Setembre  del  dit  any XIII  Uiures  II  sous  VI. 

ítem  pos  mes  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qtial  fiu  dir  et 
scriure  en  la  dita  taula  lo  dit  dia  an  Brenda  amat  valer  a  ell  deguda 
per  XXX  canes  de  cotonina  a  raho  de  III  sous  IIII  la  cana  a  obs  et  per 
adob  de  les  veles  qui  son  en  seruey  de  la  dita  galera.  E  ferma  apoca 
en  poder  del  dit  notari  a V  Uiures. 

ítem  mes  pos  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  en  Jacme 
de  birles  nebot  meu  paga  per  mi  an  Pere  sabater,  sabeter^  ciutada  de  la 
dita  Ciutat  a  ell  deguda  per  raho  e  per  preu  de  VI  stelles  de  Rem  a 
raho  de  V  sous  VI  la  stella  a  obs  e  per  seruey  de  la  galera  appellada 
olim  de  perossa.  E  ferma  apoca  VII  dies  doctubrc  del  any  MCCCCLIIII... 
I  Uiure  XIII  sous. 

ítem  mes  pos  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni  an 
Anthoni  fontfreda  patro  de  I  berganti  co  es  CXX  Uiures  per  CC  quor 
tans  de  forment  de  arlet  a  raho  de  XII  sous  la  quartera  lo  qual  forment 
li  foa  liurat  a  Cadaquers.  E  les  restants  XXXX  Uiures  li  foren  Uiura 
des  de  comptant  per  en  Jacme  de  birles  nebot  meu  comptant  a  raho 
de  XIII  sous  lo  flori  lo  qual  berganti  ab  pacte  del  VI»  es  anat  en  nostre 
companya  saluat  dret  de  compte.  E  ferma  apoca  a  XXVII  dies  de  No- 
embre  del  dit  any CLX  Uia/es. 

ítem  pos  mes  en  data  la  quantitat  d:  fora  posada  la  qual  doni  an 
Pere  aguilar  botiguer  ciutada  de  Barcelona  per  mans  den  Jacme  de 
birles  nebot  meu  a  ell  deguda  per  IIII  quintars  III  roves  e  II  Uiures  e 
mitge  de  plom  lo  qual  compri  a  obs  de  fer  plomados  a  diuerses  Rems 
de  la  galera  a  raho  de  ¿  ?  lo  quintar.  E  ferma  apoca  en  poder  del  dit 
notari  a,.  .  VII  Uiures  VIII  sous  (131), 


(431)    Porta  la  uota  marginal  bcg-iicnt  eü  alterius  continuata  ideo  ranceliata  y  está  barrada 
ab  ratlles  sotils. 


APROVISIONAMIENTO    NAVAL   BARCELCNÉS   EN    14,>t  267 

ítem  mes  pos  delta  la  (luaiititat  de  fora  posada  la  qual  dcii  an  Jolian 
paracols  mariner  e  an  vicens  ferrer  boiiners  de  la  presa  la  qual  ses  teta 
de  dos  lenys  carretíats  de  formeut  cu  proheiiga  a  ells  deguda  per  les 
rahons  seguents  yo  es  V  Uiures  X  sous  per  aquell  terg  ais  dits  hotiners 
pertanyeiits  de  aquelles  XVI  botes  de  vi  vermell  de  les  quals  perto- 
quen  V  botes  a  la  companya  a  rabo  de  XXII  sous  la  bota.  ítem  XIlíl 
Iliures  VI  sous  per  XXVI  quortaus  de  forment  qui  son  lo  ter? 
de  LXXVIll  quortaus  de  forment  a  raho  de  XI  sous  la  quartera.  Les 
quals  foren  moltes  a  palaraors  ian  feta  la  presa  deis  dits  lenys  a  obs 
de  la  prouisio  de  la  dita  armada.  E  les  restants  IlII  Iliures  II  sous  per 
vn  cap  pía  e  vna  veta  la  qual  es  vuy  en  dia  en  la  f<;dera  de  la  dita 
Ciutat  de  la  qual  ne  pertoque  a  la  dita  companya  la  ter^a  part  stimat 
per  Xll  florins  corrents  les  quals  coses  son  stades  j)rocehides  de  la  pre- 
sa deis  dits  II  lenys  los  quals  son  stats  presos  en  prohen^a.  E  fermaren 
apoca  en  poder  del  dit  notari  a  XIIII  dios  de  Decembre  del  any 
MCCCCLIIII....  XXII  Iliures. 

ítem  pos  mes  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni  an 
Pere  aguilar  botiguer  ciutada  de  la  dita  Ciutat  per  nians  den  jacme  de 
birles  a  ell  deguda  per  raho  de  IIII  quiutars  III  roucs  II  Iliures  e  mitge 
de  plom  a  obs  de  fer  plomades  al  palament  de  la  galera  de  la  Ciu- 
tat.   E  ferma   apoca  en  poder   del   dit   notari   a VII   Iliures   VIII 

sous. 

ítem  T)os  raes  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni  an 
johan  eres  sota  patro  de  la  Galera  lo  qual  per  mi  fou  trames  ais  hono- 
rables Consellers  de  la  dita  Ciutat  certificant  los  la  bona  noua  de  la 
presa  de  dos  lenys  carregats  de  forment  darlet  que  hauia  feta  de  pro- 
heneals.  E  venint  lo  dit  johan  a  cauall  caygue  assats  prop  de  Muucha- 
da  de  que  ha  passat  assats  gran  afany  per  lo  qual  afany  no  es  poscut 
tornar  a  la  galera.  E  ferma  apoca  en  poder  del  dit  notari  a  XX  dies  de 
Decembre  del  dit  any I  Iliura  IIII  sous. 

ítem  pos  mes  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni  an 
Barthomeufenals  habitant  en  Barcelona  a  ell  deguda  per  salaridevna 
añada  que  en  passats  dies  ha  feta  en  loch  den  johan  eres  lo  qual  per 
raho  del  cas  que  11  esdevench  venint  e  aportant  la  bona  noua  de  la 
presa  que  ja  hauiam  feta  ais  dits  honorables  Consellers  en  la  qual  ana 
da  ha  stat  entre  auar  stan  et  tornar  Vil  jorns  a  cauall  cercant  per  la 
costa  hon  era  la  Galera  per  trobar  aquella  a  raho  de  VI  sous  IIII  lo  jorn 
entre  ell  e  la  dita  bestia.  E  ferma  apoca  a  XVIIí  de  Deembre  del  dit 
any II  Iliures  XV  sous. 

ítem  raes  pos  en  data  la  quala  doni  an  johan  pau  niasuou  calderer 
a  ell  deguda  per  raho  e  per  preu  de  vna  paella  de  arara  de  pes  de  XII 
Uiures  a  raho  de  II  sous  la  Iliura  a  obs  de  la  dita  armada.  E  ferma  apo- 
ca a  XVIII  dies  de  deembre I  Iliura  VIII  sous. 

ítem  mes  pos  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni  an 
Pere  comes  sucrer  ciutada  de  la  dita  (Ciutat)  a  ell  deguda  per  diuerses 


263  F.    CARRERAS    V    CANDI 

confits  los  quals  per  ordiuacio  deis  honorables  Consellers  son  stats  dis 
tribuits  per  fasteiar  lo  Mestre  de  calatraua  que  entra  per  veure  la  ga- 
lera. E  ferma  apoca  XX  de  Deembre  del  any  MCCCCLIII  en  poder  del 
dit  notari.  ..II  lliures  V  sous  VIIII. 

ítem  pos  mes  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni  an 
Bernat  anguera  lo  qual  ha  carrech  de  gardar  la  dra9ana  de  la  dita 
Ciutat  a  ell  deguda  per  raho  e  per  preu  de  VIII  Rems  quis  dien  esser 
de  don  ffrancesch  a  raho  de  XI  sous  lo  Rem  a  obs  e  per  seruey  de  la 
galiota.  E  ferma  apoca  a  dos  dies  de  Maig  any  Mil  CCCCLV  en  poder 
del  dit  notari IIII  lliures  VIII  sous. 

ítem  mes  pos  en  data  la  qual  doni  an  ffrancesch  raerti  notan  ciuta- 
da  de  Barcelona  e  scriua  de  la  dita  armada  la  quantitat  defora  posada 
la  qual  li  es  stada  tatxada  en  satisfácelo  deis  grans  treballs  per  ell  sos- 
teuguts   en   lo   acordament    fet   per   raho   del   armament   segons   en 

aquell   es   largament   contcngut.    E   ferma   apoca    en   son    poder 

XI  lliures. 

ítem  mes  pos  en  data  la  qual  doni  an  Rafael  pujol  crida  publich  de 
la  dita  Ciutat  a  ell  e  a  sos  companyons  daguda  per  fer  dues  crides  la 
vna  fou  lo  die  que  fou  posada  la  taula  de  acordar  e  laltre  fou  al  recu- 
llir  de  la  gent  a  raho  de  XVIII  sous  cascuna  crida.  E  ferma  apoca 
a  V  de  abril  any  MCCCCLV...  .  I  Iliura  XVI  sous. 

ítem  pos  mes  en   data  la    qual  doni  an   Bernat  quintana  sabater 
ciutada  de  Barcelona  a  ell  deguda  per  raho  e  per  preu  de  XXVIIII  so 
mades  de  vin  vermell  a  raho  de  VIIII  sois  la  somada  lo  qual  corapri  a 
obs  e  per  seruey  de  la  dita  armada.   E  ferma  apoca  a  X  dies  de  Maig 
any  MCCCCLV XIII  lliures  I  sou. 

ítem  mes  pos  en  data  la  qual  doni  an  Bernat  staper  virater  ciutadá 
de  la  dita  Ciutat  a  ell  deguda  por  raho  et  per  preu  de  III  caxons  de 
passadors  de  carauana  en  que  ha  D  passadors  en  cascun  caxo  a  raho 
de  V  lliures  lo  caxo  a  obs  et  per  seruey  de  la  dita  armada.  E  ferma 
apoca  a  X  de  Maig  del  dit  any  MCCCCLV XV  lliures. 

ítem  pos  mes  en  data  la  qu;il  doni  an  Berengucr  fonoU  specier  ciu 
tada  de  Barcelona  a  el)  deguda  per  diuerses  medecines  olys  aygues 
cxerobs  anguents  poluores  com  per  diuerses  confeccions  segons 
en  I  full  de  paper  vist  et  regonegut  axi  per  speciers  com  per  los 
honrats  Racionáis  de  la  dita  Ciutat  les  quals  coses  seruiren  ais  qui  fo- 
ren  nafrats  en  la  galera  de  peroQa.  E  ferma  apoca  a  XXIII  dies  de 
Maig  any  MCCCCLV..  ..  VI  lliures  ...  sous  VI. 

ítem  pos  en  data  la  qual  doni  an  Anthoni  Ramón  libreter  per  I  li- 
bre de  paper  de  II  mans  e  mitge  ab  cubertes  de  pergarai  en  lo  qual 

ses  continuat  lo   libre   del    acordament   e   de  les  dates  comunes 

IIII  sous. 


RENUNCIACIONS 


Primo  pos  en  (data)  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni  a  la 
dona  Isabel  muller  del  honorable  en  Galceran  Tafurer  doncell  com  a 
procuradriu  sco;oiis  aferma  la  qual  quantitat  li  es  stada  tatxada  per  los 
honorables  Conseliers  ab  lo  consell  ordinari  de  trenta  de  la  dita  Ciutat 
havent  ne  píen  poder  del  Concell  de  Cent  jurats  celebrat  a  XIII  de 
Deembre  del  any  MCCCCLIII  per  los  treballs  sostenyuts  per  lo  dit  Gal- 
ceran Tafurer  per  la  dita  raho  sostenguts.  E  ferma  apoca  en  poder  del 
dit  notari  a  X  dies  de  deembre  del  any  MCCCCLIIII.  ..  XXVII  Iliures 
X  sous. 

ítem  pos  mes  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni  al 
honorable  misser  Pere  vicens  doctor  en  leys  ciutada  de  la  dita  Ciutat 
en  remuneracio  deis  grans  trevalls  per  ell  sostenguts  com  a  jutge  de 
les  enquestes  fetes  en  passats  dies  contra  lo  patro  et  altres  tenguts  de 
la  Galera  de  Peroga  la  qual  fou  presa  per  lo  capita  de  la  dita  armada. 
E  ferma  apoca  en  poder  del  dit  notari  a XV  iliures. 

ítem  mes  pos  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni  an 
johan  serra  draper  com  a  procurador  del  honorable  misser  Pere  boquet 
doctor  en  leys  ciutada  de  la  dita  Ciutat  en  Remuneracio  deis  grans  tre- 
balls per  ell  sostenguts  com  a  jutge  de  les  enquestes  fetes  en  passats 
dies  ensemps  ab  lo  honorable  micer  Pere  vicens  contra  lo  patro  e  al- 
tres tenguts  de  la  galera  de  Perora  la  qual  fou  presa  per  lo  capita  de 
la  dita  armada.  E  ferma  apoca  en  poder  del  dit  notari  a  XVIIII  de 
deembre  any  MCCCCLIIiI....  XV  Iliures. 

ítem  mes  pos  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni  al 
honorable  misser  johan  dalmau  ciutada  de  la  dita  Ciutat  la  qual  li 
es  st.ida  tatxada  per  los  honorables  Conseliers  ab  lo  consell  ordinari 
de  XXX  de  la  dita  Ciutat  hauents  ne  píen  poder  del  concell  de  C  jurats 
de  la  dita  Ciutat  celebrat  a  XIIII  dies  de  deembre  de  lany  ^ICCCCLIII 
per  los  treballs  per  ell  sostenguts  per  consellar  los  jutges  de  la  enques- 
ta  feta  contra  perora  de  faci  pirata  e  enemich  del  senyorRey.  E  ferma 
apoca  en  poder  del  dit  notari II  Iliures  XV  sous. 

ítem  pos  mes  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni  al 
honorable  misser  ffrancesch  marquilles  Ciutada  de  la  dita  Ciutat  la 


270 


F.   CARRERAS  .Y   CANDI 


qual  li  es  otada  tatxada  etc.  ut  supra  E  fenna  apoca  de  serablant  rabo 

matexa  a II  Iliures  XV  sous. 

ítem  mes  pos  en  data  la  quautitat  de  fora  posada  la  qual  doni  an 


Naves  del  siglo  XV  cuyo  dibujo  se  ha  ati'ibuído  á  Colón 


johan  de  bellbou  notari  e  scriva  jurat  de  la  Cort  del  Veguer  de  Barce- 
lona la  qual  li  es  stada  tatxada  per  los  honorables  Consellers  ab  lo 
concell  ordinari  de  XXX  de  la  dita  Ciutat  hauents  ne  píen  poder  del 
concell  de  C  jurats  celebrat  a  XIII  dies  de  deembre  del  any  MCCCCLIII 
per  los  treballs  per  ells  sosteno^uts  en  continuar  et  scriure  la  enquesta 
feta  contra  peroca  de  fací  e  daltres  tenguts  de  la  dita  galera  pirates  et 


APROVISIONAMIENTO    NAVAL    BAKLCEONÉb    E.N    14r)4  271 

enemichs  del  senyor  Rey.  E  ferina  apoca  en   poder  del  dit  notari.  ... 
XÍII  Iliures. 

ítem  mes  pos  en  da'a  la  quautitat  de  fora  posada  la  qual  doni  an 
Christofol  perpinya  cirufpfich  ciutada  de  la  dita  Ciutat  la  qual  11  stada 
tatxada  per  los  honorables  Consellers  ab  lo  consell  ordiiiari  de  XXX  de 
la  dita  Ciutat  hauent  ne  píen  poder  del  concell  do  C  jurats  celebrat 
a  XIII  dies  de  Deembre  del  any  MCCCCLIII  per  los  treballs  que  ha  sos- 
tenguts  en  curar  e  pensar  X  homens  acordats  de  hi  dita  galera  los 
quals  son  stats  nafrats  per  los  acordats  de  la  ai-in.ida  E  rcnna  apo(!a 
en  poder  del  dit  notari V  Iliures  X  sous. 

ítem  mes,  mes  en  data  la  qual  doni  an  ffrancescli  nuuti  notari  ciuta- 
da de  la  dita  Ciutat  a  ell  deguda  per  fer  vn  translat  axi  del  libre  del 
armament  com  del  compte  de  la  dita  armada  segons  en  aquell  es  con- 
tinuat  largament  lo  qual  occupc  LXXXIIII  fulles  comptant  a  raho 
de  VI  diners  per  fulla.  .  .  II  Iliures  Vil  sous. 

ítem  mes  pos  en  data  la  qual  doni  an  Anthoiii  cocho  laurador  a  ell 
deguda  per  preu  de  VI  quintars  LXXXXVI  Iliures  de  carn  salada  a 
raho  de  XXVilIP  sous  VI  diners  lo  quintar  lo  qual  coinpri  aobs  e  per 
seruey  de  la  dita  armada.  E  ferma  apoca  lo  dit  dia  en  poder  del  dit  no 
tari  ....  X  Iliures  III  sous. 

ítem  doni  en  Pere  bonet  per  mans  den  Jacme  de  birles  per  VIIIl 
quintars  de  pan  bescuyt  a  raho  de  XII  sous  lo  quintar  per  la  galera 
olim  de  perora IIII  Iliures  VIH  sous. 

ítem  pos  en  data  la  qual  doni  an  Matheu  sorell  boter  per  ell  e  per 
sos  companyons  a  ells  deguda  per  diuerses  botes  e  carre'ells  qui  pre- 
nem  summa  la  dita  quantitat  segons  apar  en  vna  cédula  de  paper  vis- 
ta e  regoneguda  per  los  Racionáis  de  la  dita  Ciutat.  E  ferina  apoca 
a  XXI  de  Janer  de  MCCCCLVI.  ...  VI  Iliures  XIIII  sous  X. 

ítem  mes  pos  en  data  la  qual  doni  an  johan  fan  er  notari  fill  den 
johan  farrer  quondain  candaler  de  seu  a  ell  deguda  axi  per  IIII  quin- 
tars de  seu  com  per  XX  Iliures  de  cándeles  de  seu  a  obs  de  la  galera 
de  perora.  E  ferma  apoca  a  XXVIIl  de  janer  del  any  MCCCCLVI  ..  . 
Vil  Iliures  XII  sous  IIII. 

ítem  es  degut  an  francesch  marti  notari  per  LXXXV  apoques  a 
raho  de  I  soa  per  apoca IIII  Iliures  VI  sous. 

ítem  mes  pog  en  data  la  qual  dona  per  mi  en  jacme  de  birles  nebot 
meu  an  johan  de  lagos  mariner  lo  qual  era  vengut  aci  en  Ciutat  e  por- 
tassen  X  barrils  a  la  galera  qui  era  a  sent  ffeliu  per  pa  fruyta  et 
carn,  ..   III  sous  IIII. 

ítem  mes  dona  per  mi  lo  dit  jacme  de  birles  an  pages  acordat  per 
companyo  de  la  dita  galera  per  raho  com  mes  dos  consellers  de  la  dita 
Ciutat  aportant  los  al  estant  de  térra  tins  a  la  popa  de  la  dita  galera 
pujant  .os  per  la  scala  e  fou  li  inanat  per  los  dits  Consellers  donas  al 
dit  pages  XI  sous   ...  XI  soas. 

ítem  mes  pos  en  data  la  qual  dona  per  mi  en  jacme  de  birles  nebot 


272  F.    CARRERAS   Y    CANDI 

mou  per  orcli nació  del  honorable  mossen  valenti  gibert  conseller  lo 
qual  vench  a  la  escuma  de  la  mar  deuant  lo  porxo  del  forment  ordo- 
nant  que  lo  sotsbatle  appellat  naviuyo  entrase  ab  vna  barca  en  la  Ca- 
lávela  de  la  qual  trague  certs  pauesos  et  banderes  de  la  dita  Ciutat  de 
que  foren  donats  al  dit  barquer VIII 1  sous 

ítem  po9  mes  en  data  la  qual  dona  per  mi  lo  dit  jacme  de  birles  au 
serredell  specier  per  vn  labant  de  térra  lo  qual  ñu  comprar  a  obs  de  la 
dita  galera.  .  .  III  sous  VI. 

ítem  mes  pos  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni 
an  johan  tort  perayre  ciutada  de  la  dita  Ciutat  a  III I  de  Maig 
any  MCCCCLVII  a  ell  deguda  per  diuerses  despeses  per  ell  fetes  ais 
nafráis  prohcnsals  axi  de  meniar  e  de  veure  com  en  altres  coses  se 
gons  apar  per  son  compte  per  ell  dat  e  retut  en  poder  deis  honorables 
Racionáis  e  reebedors  de  comptes  de  la  dita  Ciutat  lo  qual  cobrats  en- 
semps  ab  apoca  del  dit  johan  tort  ....  XVI  Iliures  V  sous  III. 

ítem  mes  pos  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni  an 
ffranci  marti  lo  qual  scriu  e  continua  en  la  scriuania  del  consell  de  la 
dita  Ciutat  a  ell  deguda  per  continuar  e  fer  lo  present  translat  del  dit 
acordament  qui  ocupa  CVIII  fulles  a  raho  de  Vi  diners  per  fulla  mun- 
ta.  ...  II  Iliures  XIIII  sous. 

ítem  pos  mes  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni  an 
Anthoni  ramón  libreter  a  ell  deguda  per  vn  libre  de  paper  en  lo  qual 
es  stat  fet  translat  del  libre  del  acorda,ment  e  de  tota  la  despesa  qui 
ses  feta  per  lo  dit  jacme  bertran  qui  ocupa  dues  mans  e  mitge  de  pa- 
per fi  cubert  de  pergami.  .  .  IIII  sous. 

ítem  mes  pos  en  data  la  quantitat  de  fora  posada  la  qual  doni  an 
ffrancesch  cocho  mercader  ciutada  de  la  dita  Ciutat  olim  scriua  de  la 
Galera  olim  de  Peropa  de  faci  e  de  vna  Clauela  armades  per  la  dita 
Ciutat  de  les  quals  fustes  fou  Capita  lo  honorable  en  jacme  bertran  la 
qual  quantitat  li  doni  en  LV  partides  e  aquelles  ha  conuertides  axi  dins 
la  present  Ciutat  com  anant  per  tota  la  costa  en  comprar  diuerses 
vitualles  com  en  altres  coses  necessaries  al  armament  de  les  dites  dues 
fustes.  E  fermam  apoca  en  poder  del  dit  notari  a  VI  dies  de  Maig  del 
any  MCCCCLVII.....  CCCCVIII  Iliures  VIII  sous  XI. 


U  CREUADA  DE  JAUME I  A  TERRA  SANTA 


(1269-1270) 


Son,  les  gestes  del  rey  famós  Jaiime  I,  barreja  de  llors  y  espines, 
com  no  podía  ésser  altra  cosa  un  regnat  tant  llarelí  y  mogut. 

La  historia  que  ordena  les  oloroses  roses  de  que  está  saturat  lo 
camp  d'aquella  época,  no  pot  rebutjar-ne  los  vercers  si  es  (jue  vol  por- 
tar a  terme  degudament,  la  seua  alta  missió  instructiva. 

Ocupa  un  gran  lloch,  entre  les  espines  d'aquell  regnat,  l'intent  de 
conquesta  de  la  Terra  Santa. 

Quant  les  guerres  venturoses  contra  los  sarrahins  d'Espanya  y  de 
Mallorca,  donaren  fama  universal  al  fill  del  valerósPere  «lo  Catolich», 
lo  Sant  Pare  lii  cregué  veure-lii  en  ell,  lo  capdill  de  que  freturava  la 
Iglesia  Eomana,  per  la  deslliuranca  del  Sant  Sepulcre. 

Ignoscenci  IV  insta,  a  Jaume  I  a  passar  a  Palestina  y  per  mes  ani- 
mar-lo  a  portar  a  terme  una  creuada,  expedí  son  breu  apostólicli  del 
25  de  Janer  de  1245  (432). 

Llavors  lo  Key  no  se-n  determená,  per  preocupar-lo  l'ideal  de  guan- 
yar  ais  mussulmans  niés  terres  hispanes. 

Pero  en  les  interioritats  de  la  llar  del  gran  Monarca  hi  domina  va  la 
idea  deis  Sants  Lloclis.  L'  esperit  cristiá  germinant  fondament  en 
lo  sentimental  cor  d'una  de  les  senes  flllcs,  li  feu  pendre  una  resolució 
heroica.  En  certa  Jornada,  la  primpcesa  Sanxa  d'Arag('),  animada  per 
l'ideal  del  sacrifici  cristiá,  emprengué  son  romiatge  a  Orient.  Fou  lo 
derrer  de  sos  viatges  y  també  lo  mes  gloriós,  lo  que  fíu  en  1251.  Ves- 
tida ab  les  pobres  robes  deis  peregrins,  desconeguda  de  tothom,  ro- 
mangué  en  tant  llunyanes  terres,  dedicant  se  a  cuydar  mahilts  al  hos- 


(432)    Lo  publica  já  en  1793,  Fernández  Navarrete  en  les  Memorias  de 
la  Real  Academia  de  la  Historia,  v.  V,  p.  168. 

1909  20 


274  LA  CREUADA  A  TERRA  SANTA  (1269-1270) 

pital  de  Sant  Joan  en  la  ciutat  de  Gerusalém,  ahont  morí  santament, 
segons  Qurita,  en  lo  susdit  any  1251. 

La  Terra  Santa  havia  de  teñir  una  doble  predilecció  per  Jaume  I, 
des  del  moment  que,  al  costal  del  sepulcre  de  Jesuchrist,  s'hi  ohría 
lo  de  sa  bondadosa  filia.  Siga  com  se  vuUa,  es  un  fét,  que,  d'ara  en 
avant,  lo  Monarca  posi  sa  mirada,  en  lo  que  en  altre  temps  no  l'havía 
aparentment  mogut. 

Certament  que,  si  ho  prenem  sóts  l'aspecte  de  la  humana  vanitat, 
a  un  guerrer  ánimos  y  afortunat  com  era  aquell  Rey,  la  empresa  de 
dirigir  una  creuada  al  Orient  contra  la  mitja  lluna,  havía  d'esdeve- 
nir-li  la  raajor  de  les  aspiracions.  ¡Quin  escayent  apoteosis  a  les  senes 
innombrables  victories,  li  resultara  poder-se  proclamar  «conqueridor 
de  la  Terra  Santa»!  Lo  Rey  d'Aragó  convertit  en  suprém  capitá  de  la 
Iglesia  católica,  veuría  posat  son  nom,  al  costat  deis  d'Alexandre  «lo 
Gran»,  de  Scipi(3  «1' África»  y  de  Caries  Many.  Y  al  ensemps  ¡quina 
hermosa  redempció  a  algunes  miseries  de  sa  vida  privada! 

Si  obrím  la  Crónica  de  les  gestes  de  Jaume  I,  hi  llegirém,  que,  lo 
proposit  de  passar  a  Terra  Santa,  fou  degut  a  certs  oferiments  que 
feren  al  Rey  uns  missatgers  del  Khan  deis  Tartars,  poch  avans  del 
any  1269.  Y  res  mes. 

La  Crónica,  ab  sa  concisió,  si  no  diu  cap  mentida,  dexa  de  refe- 
rir la  vritat.  Puix  per  cert  tením  que.  Ja  abans  del  1265,  lo  Rey  d'Ara- 
gó havía  posat  les  senes  mirades  al  Orient.  Son  per  nosaltres  prou  sig- 
nificatíus  los  tractes  y  embaxades  que  tant  sovintejan  en  aquests  anys, 
entre  Jaume  I  y  los  sobirans  del  Assia,  deis  quals  abans  no  n'existeix 
gayre  be  cap  mostra. 

La  primera  vegada  que  se'l  trova  en  tractes  diplomatichs  ab  los 
monarques  cristians  d'aquelles  terres,  es  en  l'entremitg  deis  anys  1264 
y  1265,  en  que  está  negociejant  ab  lo  Rey  d'Armenia,  qui,  per  haver 
acatat  la  autoritat  suprema  del  gran  Khan  o  emperador  deis  mogols, 
havía  consolidat  la  independencia  del  séu  reyalme,  durant  losegle  xiii. 

Bo  será  recordar  que  la  Armenia,  després  de  la  dinastía  deis  Pa- 
grátides  (748  a  1079)^  passá  una  temporada  de  Iluytes  e  invasions  que 
la  destruiren  casi  totalment.  Sois  en  lo  mont  Tauro  s'hi  conservaba  un 
petit  principat  independent,  merces  ais  grans  treballs  d'un  tal  Rhupen. 
Aquest,  en  l'any  1100,  se  Iligá  ab  los  creuats  socorrent-los  y  donant 
motíu  al  restabliment  del  reyalme  d'Armenia  y  a  que  la  casa  deis 
Rhupenians  hi  governés  quatre  cents  anys  en  continuades  relacions 
ab  tots  los  princeps  cristians.  Res,  donchs,  mes  natural,  que  Jaume  I 
se  comuniques  ab  aytal  reyalme,  y  que  d'allí  ne  vinguessen  embaxa- 
des a  la  nostra  térra,  com  la  que  lo  25  de  Janer  de  1265  se  trovaba 
allotjada  a  Barcelona,  fent  entrega  de  no  pochs  presents  al  infant  pri- 
mogenit  Pere,  com  los  que  sabém  rebé  y  se-n  incorpora  lo  seu  rebos- 
ter,  En  Bernat  de  Peralada  (433). 


(433)     VIP  kaleiulas  februarii  anuo  Domini  M°CC"LX"  quarto  venoriint 


F.    CARRERAS   Y   CANDI  275 

Eren^  aquests  embaxadors,  tramesos  per  lo  vell  rey  Hethuu  o  Hayt- 
gon  I  (1224-12G7)  fiU  de  Constantí,  senyor  do  Pardserpert,  qui  fou  cap 
d'una  nova  branca  de  la  familia  Khupen,  puix  lo  succehiren  sos  des- 
cendents  Lleó  III  (1267-1289)  y  Ilaython  II  (1289-1300). 

Si  he  no  es  fíicil  establir  ciuins  tractes  se  nienaven  entre  los  Reys 
d'Aragó  y  d'Armenia  en  12tjó,  tanipoch  es  niassa  aventurat  suposar. 
donada  la  situació  angustiosa  en  que  esta  va  aquell  reyalnie  assiíitich. 
y  la  fama  guerrera  de  Jaume  I,  (.[ue  maquinessin  progectes  d'espedi- 
cions  militars,  arbitrant  l'auxili  de  nostre  Sobirá. 

A  les  conferencies  ab  los  embaxadors  d'Armenia,  nc  seguexen 
d'altres  entre  Jaume  I  y  son  gendre  lo  Hey  de  Castella,  a  Alcarrai;. 

Llavors  lo  Conqueridor  feu  seguir  ab  sa  cort   a  la  ilustre  dama 


nuncii  Regís  de  Eriuinia  coram  douiiiio  Infante  V.  cuín  hiis  joyis  t|Ui  se- 
quntur:  lu  primis  Illor  pecie  de  Caineloto. 

ítem  IIII|Í  pannos  cum  Aurn. 

ítem  VI  pannos  de  Seda. 

ítem  VI  ai'chos. 

ítem  V  peiras  de  scanno. 

ítem  III  toualons  cum  auro  et  seda. 

ítem  II  lleudas  de  sancuar  cum  auro  et  seda. 

ítem  I  pomo  dai'gent  ab  ymagens  daurades  {¡er  cremar  aloe. 

ítem  vna  cabseta  de  fust  plena  de  aloe. 

ítem  II  spades. 

ítem  I  ciiltellum  cum  lima. 

ítem  unam  limam  descopre. 

ítem  II  carcaxs  ab  sag'ctes  e  ab  correges  et  ab  tot  lur  guarniment 

ítem  Illmasses  de  quibus  dedit  vnam  Guilaberto  de  crudillis  aliam  Ene- 
quo  lupi. 

ítem  vna  destral. 

ítem  II  Esclauons  quos  tenet  Dominicus  de  oscha. 

ítem  II  sacnadors  de  besties  de  quibus  dedit  vuum  Encgoto  alium  etiam 
Dominicus  de  oscha. 

ítem  I  drap  de  Seda  qui  esta  dauant  los  uls,  darmar,  per  la  pols. 

ítem  vig'inti  qiiatuor  paria  et  médium  de  pilots  in  quibus  non  habet 
astas. 

ítem  Dúo  guarnimenta  Equi  de  corio. 

ítem  II  testeras. 

ítem  VlIIstreps. 

ítem  II  Escúdeles  et  II  Enaps  de  térra. 

ítem  vna  peí  de  Un^a. 

ítem  vna  fa(jquia  de  Seda  et  V  de  lana. 

ítem  II  sellas  de  Caual. 

ítem  II  de  palafredo  et  IIII  bardons  de  les  quals  pres  la  vna  lo  Seyor  In- 
fant  obs  de  Caualchar. 

Tot  asso  damunt  dit  Hura  lo  Seyor  Infant  An  bernat  de  peralada  Rebos- 
ter  seu.  (R.  17.  f.  110,  A.  C.  A.) 

(Vegis  també  Una  emhaixada  del  rey  d'Armenia  aJaumel,  per  J.  Miret 
y  Sans  en  Lo  Geronés,  del  2  de  Febrer  de  1908,  liont  aximateix  publica  eix 
document  ab  comentaris). 


276  LA   CREUADA   A    TERRA    SANTA    (12691270) 

castellana  Berenguera  Alfonso,  segons  diu  la  Crónica  (qui  sen  vendí 
puys  ab  nos)  y  lo  Papa  l'amonest^  amistosament,  de  donar  bona  endreQa 

a  sa  vida. 

En  1266  son  patents  los  tractes  del  Eey  d'Aragó  ab  lo  Sóida  d'Ale- 
xandría,  per  quan  arrivá  a  Barcelona  una  missatgería  d'aquelles  te- 
rres  (434),  tractes  que  havien  comenQat,  quan  menys  en  1264,  ab  la 
embaxada  del  burgés  de  Montpeller  Ramón  de  Conques,  sortida  de 
Barcelona  en  lo  mes  de  Maig  (435). 

Llástima,  que,  d'aytals  tractes  no-n  podem  deduhir  cap  fet  con- 
cloent,  tal  vegada  en  lo  pervindre  podran  coordinar-se  ab  altres  mes 
efectíus  y  prestar  una  major  utilitat  que  avuy  día. 

Es  un  tant  expresiva,  la  lletra  del  Papa,  donada  a  Viterbo  lo  16 
de  Janer  de  1266.  Responent  a  gestions  o  lletres  precedents,  del  Rey 
d'Aragó,  li  deya,  lo  Sant  Pare,  ab  la  mes  gran  energía,  que  lo  Cruci- 
ficat  no  rebría  tal  obsequi  d'aquell  qui  per  segona  vegada  l'estava 
cruciflcant  ab  incestuós  amancebament  (436).  Lo  Papa  no  volía  donar 
cap  auxili  a  Jaume  I,  si  ell  abans  no  allunyava  del  séu  costat  a  Beren- 
guela  Alfonso. 

Es,  aquesta  carta,  una  revelació.  Datada  ais  primers  dies  del  any 
1266,  nos  manifesta  com  nostre  Monarca  pensaría  realisar  una  creua- 
da,  ja  en  l'any  1265. 

Se  seguí  llavors,  en  l'any  1266,  la  expedició  de  Murcia,  poch  cos- 
tosa per  lo  Conqueridor,  podent  afegir  un  nou  marlet  a  sa  corona  reyal. 

La  nova  conquesta  devía  aumentar  la  seua  fama  ais  ulls  deis  orien- 
táis, fentlos-hi  entreveure,  com  verament  ell  era  l'home  de  (lui  fretu- 
raven,  y  lomes  a  proposit  pera  deslliurar-los  del  perill,  cada  jorn  ma- 
jor, deis  turchs  seldjuicides,  que  amenacaven  acabar  ab  tots  aquells 


(434)  1266  (16  Agost).  En  la'.llista  del  qué  devía  lo  Rey  a  Guillém  Gvunyl, 
batlle  de  Barcelona,  hi  figuran  aqüestes  partides:  «dedistis  karisinie  et  di- 
lecta nostre  Dompne  Bereugere  Quingentos  solidos»  «Et  debemus  vobis 
Centuní  qiiadraginta  dúos  solidos  barchinone  quos  dedistis  per  nobis  et 
mandato  nostro  Sarracenis  nunciis  Soldani  Alexandrie»  (R  14  f .  8o  A.  C.  A.) 

(435)  En  un  deis  dos  documents  que  existexen  d'aquesta  embaxada,  pu- 
blicat  per  Prosper  Bofarull  (Colección  de  documentos  inéditos  del  Archivo  de 
la  Corona  de  Aragón,  v.  VI,  p.  166)  se  ven  lo  séu  carácter  politich  comercial 
y  com  a  Alexandría  hi  haviau  no  pochs  súbdits  del  Rey  dAragó,  un  repre- 
sentant  séu  per  administrar  justicia  y  un  alfondech  (R.  13,  f.  175,  A.  C.  A.) 

(436)  Copiém  de  la  obra  de  F.  Darwin  Swift  The  Ufe  and  times  of  James 
the  firsi  the  Conqueror  (Oxford  1894)  qui  diu  haver-ho  tret  de  Martene  Thes, 
Nov.  Anecdot.  ii  440,  l'apartat  següent:  «illius  obsequinm  Crucifixus  non 
recepit,  qui  incestuoso  contubernio  se  commaculans  Se  Ipsum  itorum  cru- 
cifigit.  ídem  serenitati  tuae,  sicut  alias,  sic  et  nunc,  iterato  familiariter  ro- 
gamus  et  ortamur  attente  quatenus  nobilem  feminam  Berengariam  quam 
in  carnale  commercium,  non  absque  nota  incestus  et  salutis  tuae  discrimi- 
ne, admisisti,  a  te  prorsus  abjicias...  Insuper  autem  scire  te  volumus  nisi 
nostris  monitis  acquieveris,  nos  te  ad  dimittendam  eaudem  per  ceusuram 
ecclesiasticam  compulsuros». 


r.    CARRERAS    Y   CAKDI  277 

reyalines.  Lo  meteix  Khan  deis  Mon^ols  se  detcnnin;\,  tot  seguit, 
a  traraetre  una  embaxada  a  Jaunie  I.  Axis,  al  conienyament  del  any 
1267,  estaven  aquí  los  missatííers  del  khan  Abag-a,  qui  no  feya  molt 
havía  comenc^at  a  g-overnar  tant  vast  impcri  (19  Juny  12(')ó).  Estavn 
casat.  ab  una  tilla  del  onii)erador  de  (írecia  Miiiuel  Paleólogo  y  man- 
tingué  continuades  y  amistosos  relacions  ab  los  pobles  eristians. 

Corresponent  a  aquesta  embaxada  deis  mongols,  de  (jue  nos  parla 
la  Crónica,  Jaume  I  enviá.  al  khan  Abaga,  a  Jaume  d'Alarieh  ciutadá 
honrat  de  Perpinyá  (437)..  qui  ja  duya  per  finalitat,  estaljlir  la  forma 
de  portar  a  terme  la  expedició  de  socors  al  (Jrient. 

Encara  que  desprovistes  d'importancia  diplomática  per  l'obgecte 
primordial  de  conquerir  la  Terra  Santa,  no  devem  ometre  la  tramesa 
d'algunes  embaxades  a  pobles  africans,  precisament  en  aquest  temps 
en  que  determinadamont  aparellava,  loSobira,  sa  creuada  al  Orient. 

Al  tinir  Tany  V2ijl  o  comen9ament  del  12(j8,  fou  quan  i)assa  a  Tre- 
mecen,  En  Guillem  Galcerán,  home  inquiet,  qui  havía  guerrejat  ab  lo 
Rey  dés-de  son  castell  d'Ostóles,  perturbant  les  ierres  vehines.  Segu- 
rament  com  a  fórmula  d'avinenya  y  ab  la  mira  de  allunyar-lo,  li  ordo- 
na  dita  missatjería  africana,  tenint  de  romandre  a  Tremecen  com 
alcayt  deis  guerrers  eristians  que  allí  hi  havía  a  sou  deis  sarrahíns 
(17  Desembre  1267)  (438). 

La  missatgería  d'En  Ferrer  de  Queralt  a  Tuni^  (4  Febrer  1469) 
sembla  que  sois  tingué  carácter  comercial  (439). 

Dexant,  donchs,  aquests  y  altres  fets  similars,  que  no  poden  pas 
ésser  aduhits  com  a  antecedents  de  la  creuada  a  Terra  Santa,  torném 
a  rependre  la  relació  de  la  Crónica,  que,  en  l'any  de  l'expedició,  ja  es 
mes  explícita,  puix  detalla  c5m  prenguc  consistencia  la  expedició  ara- 
gonesa . 

Feya  vuyt  díes  que  Jaume  I  era  a  Toledo  ab  lo  Rey  de  Castella, 
quan  vendí  nos  missatge  (parla  lo  Rey)  que  Jacme  d'Alarich  qui  era 
nostre  e  nos  l'haviem  enviat  al  Rey  deis  Tartres,  que  era  vengut  delá,  e 
que'ns  aportava  bon  messatge.  E  ab  ell  venien  dos  tartres,  honráis  ho- 
mens,  mas  la  I  era  pus  honrat  e  havia  major  poder. 

Lo  rey  Alfonso  aconsellá  a  Jaume  de  no  fiar  en  les  promeses  deis 
orientáis,  que  eren  gent  desconceptuada.  Pero  afalagant-li,  al  Rey 
d'Aragó,  la  empresa,  li  obgectá  que  semblava   obra  de  Deu  que  ell 


(437)    Sembla  particular  de  la  familia  Alarich  lo  nom  de  Jaume.  Era  al 
cayt  de  Santa  Liuya  en  1282,  altre  Jaume  dAIarich  (R.  60,  f.  64,  A.  C.  A.). 
En  1262,  Guillém  d'Alarich  y  sa  familia,  sou  perdonats  de  certs  delictes 
(R.  12,  f .  62).  En  1271,  Guillém  d'Alarich  es  sacrista  do  Valencia  (R.  28,  f.  32). 

En  1269,  lo  Rey  confirma  a  Jaume  d'Alarich  la  dnnació  de  250  sois  ja- 
queses  de  censal  sobro  Almenar  (R.  28,  f.  2.0,  A.  C.  A.). 

(4.38)  En  la  metoxa  data,  Guillém  GaleerAu  fou  pordonat  deis  danys 
ocasionats  pro  rectiperatione  Casfri  de  Ostolesio  et  f/iierra  quam  nobiscum 
habuistis  et  pro  quibuscxinque  aliis  quod  contra  nos  feceritis  (R.  15,  f.  74). 

(439)     R  15,  f.  79,  A.  C.  A. 


278  LA  CREUADA  A  TERRA  SANTA  (1269-1270) 

volia  ago  comanar  a  nos  que  nos  que  ho  faessem,  e  pus  ell  ho  voUa,  que 
nos  no  li  fugiriem  per  reguart  ni  per  temor  de  nostre  cors,  ni  per  molt 
que'ns  hagues  a  costar.  »«  E  sembla  nos  que  Deus  lo  quer,  e  pus  Deus 
lo  quer,  no'ns  en  pot  mal  pendre. 

La  fermesa  de  Jaume  I  fou  comentadíssima  entre  los  castellans, 
parlant-ne  lo  Mestre  d'Uclés  y  lo  del  Hospital  de  Sant  Joan  de  Geru- 
salém,  que  era  superior  de  tota  Espanya. 

Al  endemá  partía  Jaume  I  vers  lUescas.  Fra  Gongalvo  Perero,  por- 
tugués, gran  Mestre  del  Hospital,  se  li  acostá  en  lo  camí  y  li  promete 
servir-lo  ah  tot  co  que  ell  pogués  haver  del  Espital  en  los  V  regnes  d' Es- 
panya e  nos  queu  dixessem  al  Rey  de  Castella  que  volgués  que  ell  anas 
ab  nos  e  quel  Rey  li  lexás  traure  de  sa  térra  de  co  quel  Espital  havia 
co  que  ell  hauria  mester. 

Molt  agrahí  tal  proferta  lo  Monarca,  convenint  que  parlariem  ab 
lo  Rey  de  Castella,  e  que  semprel  cridariem  e  él  que  fos  a  vista  de  nos, 
quel  poguesem  haver  quan  lo  faríem  dem,andar. 

Lo  Rey  Alfonso  anava  cassant  tot  fent  la  metexa  vía,  y  son  sogre  li 
trámete  avís  de  que  l'esperás.  Quan  conegué  lo  Castella  de  qué's  trac- 
tava,  crida  a  fra  Perero  y  li  digué: 

— Comanador  muyt  nos  plac  daiuda  e  de  servicio  que  vos  fagades 
al  Rey  d'Aragó  tanto  e  mas  que  si  a  nos  lo  fizissedes:  e  esto  vos  prega- 
mos  e  vos  m,andamos  que  vos  lo  fagades. 

Restant-ne  de  tot  complascut  lo  Conqueridor. 

Mentrestant,  los  cavallers  castellans  seguíen  parlantne  ab  variats 
tons.  Y  al  endemá  lo  Rey  Sabi  axis  li  dej^a  al  Rey  Conqueridor: 

— Rey  esta  vostra  ida  que  vos  queredes  fer  Deus  lo  sabe  que  nos 
pesa  d'unapart  e  nos  plag  d'otra:  pesa  nos  porque  a  tan  gran  ventura 
queredes  meter  vostre  cuerpo  et  con  tan  terribla  gent  et  tan  luny:  e  plag 
nos  si  vos  tan  gran  be  podedes  haver  per  christianos  como  vos  cuydades 
e  assi  piada  a  Dios  que  sea:  e  pus  non  lo  vos  podemos  destorbar,  tanto 
lo  havedes  á  coragon,  non  quero  que  vos  hi  vaades  menos  de  mi  aiuda, 
car  assi  lo  feystes  vos  a  mi  quant  menester  m'era  que  m'aiudades,  e 
aiudar  vos  e  de  C  mil  morabetins  doro  e  de  C  cávalos. 

A  lo  qual  obgectá  nostre  Monarca  que  res  pendría  de  ningú  sino 
de  la  Iglesia.  Mes  que  tant  haviem  ab  ell  que  no  voliem  dir  de  no  á  la 
sua  aiuda. 

Nos  entretením  en  aquesta  relació  de  la  Crónica,  puix  a  despit  de 
lo  incolora  ab  que-s  presenta,  mostra  prou  bé  que  no  hi  havía  entus- 
siasme  y  que  los  castellans  ho  aculliren  molt  fredament.  L'auxili  que 
li  oferexen,  sembla  mes  flll  del  compromís  que  de  la  bona  voluntat,  y 
encara  temem  que  no  sía  una  de  tantes  inventives  del  cronista. 

Segueix  dient  la  Crónica,  quCj  al  endemá  fó  Jaume  I  a  Uclés,  ac- 
ceptant  la  invitació  del  Mestre  del  Hospital,  qui  li  promete  assistir,  ab 
cent  cavallers  de  la  orde,  a  la  empresa  ultramarina.  De  la  metexa 
manera,  lo  cavaller  castella  Gil  Garcés  li  ofería  cooperar-hi. 

Quan  los  dos  Monarques  se  separaren,  digué  lo  de  Castella  al  de 
Aragó : 


F.    CARRERAS   Y   CANDI  279 

— Mandáis  prender  LX  milia  besants  que  m'/uí  enviados  lo  Rey 
de  Granada  e  damos  vos  esto  por  entrada  e  lo  ais  vendrá  luego. 

Lo  meteix  día  arribava  a  Moya  Jaume  I,  ah  la  suma  <iae  li  aca- 
bava  d'ésser  entregada,  passant  dreta  vía  vers  Valencia.  Allí  Tañaren 
a  trovar  En  Alarich  ab  los  tartres  e  altre  missatge  de  Grecia  quey  ha- 
via,  e  dixeren  nos  de  part  del  gran  Cha,  qui  era  Rey  deis  tartres,  que 
ell  havia  cor  e  voluntat  dajudarnos,  e  que  venguessem  a  Alagas  o  en 
altre  loch,  e  que  ell  exiria  a  nos  e  per  la  térra  trobariem  co  que  mester 
liaurietn  e  aixi  poriem  ab  ells  ensenips  conquerir  lo  Sepulcre:  e  deya 
que  ell  nos  bastaría  de  geyns,  ens  bastaría  de  conduyt:  e  dij'  nos  láltre 
inissatge  de  Palialogo  emperador  deis  grechs  que  ell  nos  enriaría  per 
mar  conduyt. 

Lo  Khan  prometía  juntar-se  ab  lo  Kcy  d'Aragó  y  l'Emperador  avi- 
tmillar  al  exercit. 

Es  la  primera  vegada  en  que  vehem  a  Jaume  I  posar-se  en  con- 
tacte ab  lo  nou  Emperador  de  Grecia,  Mitiuel  VIII  Paleólogo,  qni  feya 
poch  s'havía  apoderat  d'aytal  imperi,  ahont  sa  descendencia  hi  devía 
peí  durar  dos  segles.  Era  parent  deis  passats  emperadors,  proclamant- 
lo  Nicea  (1259)  yconquerint  Constantinopla  (li'tíl),  hont  morí  en  V2&2. 

A  aquests  embaxadors  los  hi  entregaren  presents,  tant  lo  Rey  com 
son  fill,  constant  en  los  registres  reyals  lo  d\in  cavall  donat  ais  tartres 
per  l'infant  Pere  ('21  de  ^Mary  de  1269). 

(íran  fou  la  activitat  que  des  d'ara  desplega  Jaume  I,  tant  per 
aparellar  la  expedició,  segons  acabém  de  veure  per  la  Crónica,  com 
per  dexar  assegurada  la  tranquilitat  a  les  fronteres  del  séu  reyalme. 
Per  axo  procura  refermar  la  pau  ab  Granada  y  ab  Cebta,  en  quines 
negociacions  hi  fa  intervenir  al  Rey  de  Castella,  segurament  per  mi- 
llor  amagar  lo  principal  motín.  La  fórmula  que  adoptaren  sigue  la 
d'establir  una  treva  perpetua,  o  flns  que  altra  cosa  disposés  lo  Rey  de 
Castella.  Abdues  í'oren  datades  lo  6  de  Janer  de  1269,  y  axis  escrites: 

Don  Jayme  por  la  gracia  de  Dios  Rey  de  Aragón  de  Malorchas  de 
Valencia  Conite  de  barcelona  et  durgel  et  senyor  de  Mompeler.  Al  noble 
Rey  de  granada  Saludes  et  amor.  Ffem  uos  saber  que  el  noble  Rey  de 
Castela  nos  Rogo  que  nos  diessemos  tregua  que  negun  mal  no  uos  lexa- 
ssemos  fer  a  nostros  homnes.  On  nos  per  amor  del  dito  Rey  darnos  uos 
la  dita  tregua  m.entre  que  el  touiere  per  ben.  Assi  que  nos  ne  nuestros 
homnes  no  faremos  mal  a  Ren  del  vostro.  Datum  VIII  ydus  Januarii 
Anno  domini  1/°  CC°  LX""  Vlir  (440). 

vientres  estava  en  aquests  y  altres  mes  importants  preparatíus  de 
la  expedició,  la.  seuaftila,  Reyna  de  Castella,  tractíi  de  fer-lo-hi  re- 
nunciar. Lo  ")  y  G  de  Juny  s'entrevistaren  al  monestir  de  Orta  o  Huerta, 


(440)  Exactanioiit  igual  a  aciixesta  fou  la  adroí^-ada  al  Senyor  do  Cebta, 
la  que  conien^ava  ab  los  paraules  sogüentsf  Don  Jai/mes  par  la  gracia  de 
Dios  Rey  de  aragon  etc.  A  uos  alf'qxií  abualca^in  ibnaJmhaer  alagafi  se- 
nyor de  Cepta,  Saludes  et  amor:  femos  uos  saber  que  el  noble  Rey  de  Cas- 
tela  nos  Rogo  que  uos  dies.semos  tregua  etc.  (R.  15,  f.  130,  A.  C.  A.). 


2S0  LA  CREUADA  A  TERKA  SANTA  (1269-1270) 

a  dugues  hores  de  Montreal  d'Ariza,  ribera  del  Jalón,  prop  de  Cetina, 
trovant-s'hi  també  presents  los  seus  altres  tres  filis  Pere,  Jaume  y 
Sanxo  e  pregaren  nos  he  per  II  dies  plorant  e  clamantnos .  mercé  que 
nos  que  romanguessem . 

No  disuadiren  al  Rey  de  son  propósit,  que  ja  era  íerm  y  determi- 
nat,  a  judicar  de  les  apariencies.  Pero  bé-s  dexa  veure,  que  no  mere- 
xía  gran  entussiasme  en  sos  filis,  si  ateném  a  que  lo  primogonit  Pere, 
durant  tot  lo  restant  del  mes  de  Juny,  en  lloch  d'ajudar  al  Pare,  s'en- 
tretingué  cassant  per  les  montanyes  de  Daroca  y  Terol,  tot  dirigint-se 
a  Valencia  (441),  per  passar  aprés  a  Barcelona. 

Mes  los  seus  reyalmes  no  dexaren  al  Conqueridor  sensc  l'auxili 
que  los  hi  reclama.  Barcelona  hi  contribuhí  ab  una  bona  suma;  Ma- 
llorca dona  cinquanta  mil  sous  y  TAlmoxerif  de  Menorca,  mil  bous  y 
vaques. 

Retornat  a  Barcelona,  del  viatge  que  feu  a  les  Ules  lo  l.^i'  d'Agost, 
comencá  a  apa  rellar  la  gent  y  los  vexells  de  transport.  Lo  8  d'Agost 
11  comparegué  en  la  capital  catalana  son  primogénit  l'infant  Pere,  que 
devía  quedar  aquí  de  llocli-tinent  durant  lo  viatge  del  Sobirá.  També 
hi  havía  ab  lo  'Rey,  per  aquests  dies,  un  missatger  del  emperador  de 
Trebisonda  y  altre  del  de  Constantinopla,  que  embarcaren  ab  les 
naus. 

Es  molt  natural  que  ací  no-s  parlas  d'altra  cosa:  tot  se  comentava, 
de  tot  se  murmurava.  Com  faltaren  a  son  compromís  lo  Mestre  d'Ucles 
y  lo  castellá  Gil  Garces,  quántes  cabales  no  hi  feren  sobre  axo  los  de- 
més  cavallers  de  la  térra.  Y  en  comentar  aquests  y  altres  fets,  no-s 
quedaven  enrera  los  burgesos  en  llurs  tallers  de  treball,  ni  los  ber- 
gants  en  les  grolleres  disbauxes  de  tavernes  y  bordells,  ni  les  dames 
y  damiceles  en  les  llurs  trapaceríes  y  jochs.  Y  a  tant  general  concert 
o  desconcert,  no  hi  podíen  mancar,  ni  los  predicadors  en  les  iglesies, 
ni  jutglars  y  trovadors  en  llurs  gloses  y  cantars. 

Entre  aquests  derrers,  Guillém  de  Cervera  apunta  tímidament,  en 
una  estrofa,  a  la  empresa  de  nostre  Jaume  I,  al  dir : 

eii  vólgra  passar 

ab  los  tres  reys  guarnitz 

de  tot  arnés,  la  mar. 

Pero  qui  mes  s'endinzá  a  parlar-ne  sigue  Oliver  lo  templer,  en  un 
cant  sirventés  que  apar  com  una  excitació  a  la  creuada  aragonesa: 

Estat  haurai  lonch  temps  en  pensament 
De  son  don  xqu  vuell  un  sirventés  far. 
Car  no  vey  res  qiie'm  pogués  conhortar 
De  lor'  ensay  qu'el  bon  rey  fon  perdent 
Ab  sos  harons  (et)  el  camp  desgarnitz 

(441)  J.  MiRET  Y  Saxs:  Viatges  del  infant  en  Pere,  fill  de  Jaume  I,  en 
los  anys  1268  y  1269.  (Butlleti  del  Centre  Excursionista  de  Catalunya, 
V.  XVIII,  p.  206). 


F.    CARRERAS   Y   CANDI  '281 

Pe'ls  turchs  savays  inolt  laiaiuent  aiinitz 

Mas  are'm  platz  caí-  vey  que  no'Is  ol)lida, 

Ans  clamaray  mentre  en  eors  haia  vida. 

La  rezenzó  c'l  sei)ulcre  brciimiMif 

(Ais  turchs  felós)  ais  convonch  a  laissar 

Perqué  n'han  fag-  maiis  hnnis  de  say  crozar 

Comts,  ducx,  marqués  c'ls  autres  eyssauíent 

Perqu'yeu  precli  sil  (ju'es  visil)les  Triuatz 

Ver  Dieus,  ver  hom  e  ver  Sant  Esperitz 

Que  el  lur  sla  ver  stella  caramida 

E'ls  g'uit  e'ls  guart  e'ls  perdó  lor  fallida. 

Rey  d'Aragó  de  tot  mal  non  calont 

C'havetz  conquist  de  Tortos'al  Biar, 

Mallorga,  sovenga'us  d'Outramar, 

Períjue  autre  non  pot  esser  tenents 

Del  sieus  temple  que  liavet  tant  gent  servit; 

E  car  vos  es  del  mon  lo  plus  ardit 

De  fag-  d'armes  ni  Roma  vos  convida 

Acoiretz  say  hon  tot  lo  mon  vos  crida. 

S'el  rey  Jacme  ab  un  ters  de  sa  gent 

Passés  delay,  leu  pográ  restaurar 

La  perd'el  dan  e'l  sepulcre  cobrar 

Car  contra  lui  turchs  non  han  garniment, 

Qu'el  sa  n'ha  tant  (vencutz)  e  desconfitz 

Pres  e  liatz,  mortz,  nafratz  e  delitz 

(De  mons)  e  tors  en  batalla  en  ramida 

Et  ha  conques  90  que  tant  ha  sa  vida. 

Paire  veray,  Senyer  del  ñrmament 

Qu'en  la  Verge  vengues  per  nos  salvar 

E  batisme  prezés  per  l'antica  ley 

(Sus  en  la  crotz)  hont  morís  a  torment 

E  puey  trassés  d'iffern  los  justs  peritz 

Resucites  que  aisi  ho  trobam  escritz 

(Siatz  ag-uitz)  quan  lo  rey  qui  teuch  Lérida 

Al  jutjament  sia  en  nostra  j^artida. 

Rey  d'Aragó  volg"rá-us  vezer  g-arnitz 

Ab  mil  vassalls  vostres  en  camp  floritz, 

E  que  hi  hagués  dos  comts  en  qui  pres  guida 

E  entre'ls  vescomts  el  senyor  de  Gélida  (442). 

Tot  quan  eátá  maneat  d'inspiracio  poética,  lo  serventes,  resulta 
rublert  de  sabor  popular,  transpirant  conflcinca  en  la  expediciÓ  del 
Conqueridor,  lo  qual  nos  mostrara  clarament,  que-s  compongué  durant 
los  preparatoris,  90  es,  en  l'any  12();t. 

Mensis  noni  die  quaHa  introivit  Rex  mare  in  BarcMnonensi  littore, 
dm  Pere  Marcilli,  co  es.  que  lo  4  de  Setembre  sortí  de  Barcelona  la 


(442)  MiLÁ  Y  FoNTANALs:  De  los  trovadores  en  España,  (Jjarcelona, 
1889),  p.  168  y  381.  Per  tractar-se  de  la  reprodúcelo  d'una  obra  prou  cone- 
guda,  la  havém  publicada  en  ortografía  catalana  per  major  intelligencia 
deis  llegidors  catalans. 


282  LA    CREUADA   A   TERRA   SANTA   (1269-1270) 

expedició  al  Orient,  composta  de  tres  grans  naus,  dotze  g-aleres  y  bon 
nombre  de  vasíells.  Se  diu  que  hi  anaven  alguns  mils  d'infants  y  al- 
mog-ávers  y  mes  de  vuyt  cents  hómens  d'armes.  Figuravent-hi  axime- 
teix  los  Bisbes  de  Barcelona  y  de  Osea,  lo  Sacristc\  de  Lleyda,  qui  fou 
després  Bisbe  d'Osca,  dos  filis  naturals  del  Rey,  Fernán  Sanxez  y  Pere 
Fernández,  lo  Mestre  de  Calatrava  ab  bon  nombre  deis  cavallers  de 
aquesta  orde,  axis  com  altres  de  les  del  Temple  y  de  Sant  Joan  de 
Gerusalém  ab  sos  Mestres  o  Comanadors  d'Aragó  (443). 

Sembla  que  a  Ramón  INEarquet  se  confia  lo  comandament  de  la  es- 
quadra  ab  nom  d'almirall  de  Catalunya. 

Les  tropes  d'aquesta  expedició  se  dividíen  en  tres  armes  o  classes 
diferents:  ballesters  a  cavall,  cavalls  armats  y  ballesters  a  peu.  Lo 
servey  de  bagatges  no-s  dedueix  que  fós  important,  com  tampoch  ho 
sembla  la  realitat  deis  expedicionaris,  sobre  quin  nombre  s'ha  fanta- 
sejat  be  prou  en  les  histories. 

Partí  de  Barcelona  lo  Rey,  y  trovant-se  ja  a  cinquanta  milles  de  la 
costa,  feu  mal  temps.  Quan  fó  de  día,  Ramón  Marquet  li  digné: 

— Senyor  semblar  me  hi  ha  que  vos  deguessets  tornar  la  en  la  térra, 
per  go  tota  la  companya  se  recullís  e  queus  veessen  e  sino  errar  nos 
han  en  la  mar  e  nous  poran  trobar. 

Lo  cert  es  que  lo  Rey  torna  a  térra  després  d'haver-se  fet  a  la  mar. 
No  tením  de  pendre  al  peu  de  la  lletra  les  ralions  donades  en  la  Cró- 
nica, puix  no  sempre  son  fetes  per  interpretar  feelment  la  veritat. 
També  poden  transpirar  aytals  paraules  una  falta  d'organisació  en 
l'acte  del  embarcament. 

La  Crónica  diu  que  de  res  serví  lo  retorn  del  Monarca,  puix  sois  lii 
trova  una  galera  en  la  platja:  car  tot  Valtre  estol  s'en  era  anat  vers  la 
mar  de  Ciges:  e  ab  aquella  galea  tornamnosen  en  la  mar  els  altres  lenys 
acostarense  a  Manorques. 

Al  matí  següent  (dijous  5  de  Setembre)  vegé  una  part  de  la  armada 
vers  Menorca,  e  hi  podíen  haver-hi  17  veles.  E  anant  tot  aquel  d/ia  e 
tota  aquela  nuyt,  e  laltre  dia  a  hora  de  vespres  levas  I  orre  temps  de 
Levant  e  feu  I  arch  blau  e  vermeyl  daquests  quen  dien  de  Sent  Marti 
e  levas  una  manega  e  ana  a  ferir  en  la  mar  e  de  Mancha  que  era  torna 
tota  negra:  e  depuys  vench  el  levant  e  comenca  quan  lo  sol  era  en  la 
posta,  e  feu  ne  molt  tota  la  nuyt,  si  que  sempre  quel  temps  se  moch 
haguem  a  calar  e  no  veyem  negun  leny  ne  neguna  ñau.  E  acó  fo  lo 
dissapte  á  la  nuyt,ves2)re  de  Sancta  Maria  de  setembre»...  «E  quant 
vench  lo  digmenge  (s^esqueya  a  8  de  Setembre)  mudas  lo  vent  en  ixe- 
loch  e  dura  tot  aquell  dia  tro  a  la  mija  nuyt  e  quant  vench  á  la  mija 
nuyt  mudas  en  lo  lebeg.  E  en  lo  diluns  (que  era  a  9  de  Setembre)  que 
pus  fort  temps  que  no  havia  feyt  lo  dissapte  nil  digmenge  que  tots  los 
IIII  vents  sajustaren  e  tots  IIII  combatiense,  si  quens  dura  lo  dimars 


(443)    D.  Jaime  I  el  Conquistador,  Rey  de  Aragón,  Conde  de  Barcelona, 
Señor  de  Montpeller,  per  Ch.  de  Tourtoulon.  Valencia,  1874,  v.  II,  p.  312. 


F.    CARRERAS   Y    CANDI 


283 


(10  de  Setembre)  tut  dia  c  tota  la  nuyt  en  tro  al  dimecres  que  auch 
aquél  mal  temps  no  cessa. 

Nos  detením  a  donar  compte  exacto  del  mal  temps  sobrcvingut  al 
Rey,  no  sois  perqué  la  Crónica  axis  ho  ík,  sino  per  la  gran  importan- 
cia que  li  dona,  puix  en  ell  fofiamenta  tot  lo  fracás  de  la  creuada  ara- 
gonesa. Y  si  seguím  la  relació  d'aquesta  ab  preferencia  a  la  de  Marsi- 
lli  (444),  es  per  ésser  en  a9Ó,  iguals.  En  cambi,  al  arrivar  a  la  fí  de  la 
expedido,  o  siga  al  retorn  del  Rey,  hi  ha  cortes  diferencies.  Creliem 
d'utilitat  donar  los  dugues  relacions  comparados,  segons  entenfem  que 
hauría  de  publicar-so  tota  aquesta  interessant  historia. 


E  nos  c'laiiiam  on  R.  Mavquet  e 
en  Galceran  de  Pinos  que  eren  en 
la  ñau  ab  nos,  e  alg'uns  cíiuallers 
que.v  liauia  ab  nos,  e  dixem  los  que 
hoissen  la  páranla  que  nos  los 
xioliem  dir,  e  dixem.  R.  Marqixet, 
sembla  nos  que  nostre  Senyor  no 
uol  que  nos  passem  en  oltra  mar, 
car  ja  altra  negada  nos  nerem 
appareylats  per  passar  la,  si  que 
.xvij.  dies  e  .xvij.  nuvts  dura  lo 
mal  temps  que  anch  nons  poguem 
recuylir,  e  era  ja  i)assada  la  festa 
de  seut  Miquel  ben  per  .viij.  dies. 

Ab  tant  uench  nos  lo  bisbe  de 
Barcelona,  el  Maestre  del  Temple, 
el  Maestre  del  Espital  qui  eren  de 
nostra  térra,  e  ab  tots  los  prohomens 
de  Barcelona,  e  ab  los  senyors  de 
les  naus,  e  ab  los  mariners,  e  dema- 
naren  nos  meree  per  Deus  e  per 
sancta  Maria  que  nos  no  uolgues- 
sem  fer  aquell  uiatge:  car  ells 
hauien  paor  per  les  grans  fosques 
que  eren  en  Acre  a  entrada  diuern 
que  no  errassen  la  térra,  car  si  la 
errassen  hauien  paor  que  noy  po- 
ffuessen   a  uenir:  e  metre  uos  en 


De  reditu  Regis  ct  cassatione  via- 
tici  ultramarini  ^^^Fractus  nuMitem 
Rex  ad  tam  diuturnum  ]»roditio- 
nis  periculum  et  niniium  conii)as- 
sus  et  suis  fecit  ad  se  veniro  milites 
qui  secum  erant  Petrum  de  queralt 
et  Raimundum  marquet  et  ait: 
«Raimundum  marqueti  uidetur 
quod  dominus  non  aj)probat  quod 
nos  facimus,  nec  uiaticum  nostrum 
ad  ultramarinas  Regiones  gratum 
ei  íiat.  Modo  enim  impedit  nos  iam 
tot  diebus  ut  aspicitis  et  iam  uice 
alia  nos  hoc  idem  attemptantes  to- 
taliterimpediunt.Tunc  enim  decem 
et  octo  diebus  et  totidem  noctibus 
tempestas  uiguit»:  erantque  tran- 
sacti  dies  sex  mensis  octobris. 

Accedentes  uero  Episcopus  Bar- 
chinone  Magister  templariorum  et 
hospitalis  ac  preces  Barciiinoiien- 
ses  et  omnes  nauclere  et  domi- 
ni  nauium  et  naualis  artis  scioli  ac 
omnes  periti  Supplicantes  nobis 
cum  magna  instancia  et  per  deum 
et  beatam  virginem  obsecuentes  ut 
nos  hanc  uiam  nullatenus  facore- 
mus.  Et  cpii  ultranuirina  partís  iia- 


(444)  En  lo  M.s  de  Pere  Marsilli,  titulat  Chvonica  gestorum  invictissi- 
mi  Domini  Jacohi  primi  (fet  en  1313)  hi  figuran  los  capitols  o  rubriques  se- 
güents,  pertocants  a  la  progectada  expedido  a  Terra  Santa: 

«De  prima  missa  domini  Sancii  incliti  infantis  ac  Rouerendi  Archiepis- 
copi  Toletani.=De  reuelacione  Regis  et  eius  propositi  ad  passagium  ultra- 
marinum.=De  promissione  facta  Regis  per  magistrum  hospitalis  pro  passa- 
gio  ultramarino. =De  subsidio  facto  Rege  per  Regem  Castelle  pro  passagio 
ultramarino.  =  De  aduentu  nunciorum  Regis  tartarorum  et  preparatione 
Regis  ad  passagium  uItramariuum.=De  incoata  nauigatione  Regis  pro  pas- 
sagio ultramarino.  =  De  redditu  Regis  et  cassatione  viatici  ultramarini». 


284 


LA    CREUADA    A    TERRA    SANTA     (1269-1270) 


aueutura  de  mort,  nous  g-osaueii 
conseylar  que  uos  aquel  iiiatg'e  fae- 
sets.  E  per  les  pregarles  que  ells 
nos  faeren  e  can  coneg'uem  que 
deven  ueritat  haguem  a  romanir, 
e  hauiem  tardat  el  passatge  que  no 
deuiem  romanir  tant  ben  per  .ij. 
meses.  E  car  aquela  ueg'ada  noy 
pog'uem  passar,  e  que  ara  per  tots 
nos  faqa  romanir  nostre  Senyor 
ben  par  pus  que  a  ell  no  plan  lo 
uiatg-e  nostre:  car  la  mala  mar  be 
sofferirem  nos  sol  que  haguessem 
iient  aenant  al  nostre:  mas  pus 
ell  nons  dona  lo  uont  on  nos  deuiem 
anar,  quens  semblaua  que  a  ell  no 
¡ilaya:  e  dixem  que  ueessem  sins 
meyloraria  nostre  uent,  e  si  ho  fa- 
ya  que  anassem,  o  sino  que  no  po- 
diem  forQar  nostre  Senyor.  Eqxiant 
uench  aquela  nuyt  ab  lo  uent  que 
hauiem  del  lebeg  quens  regiem  tan 
con  podiem,  anam  tro  en  lalba:  e 
quant  lo  sol  exi  dens  al  leuant  en 
la  cara,  que  no  poguem  anar 
aenant. 

E  quan  uim  que  aixi  era,  e  que 
Deus  nons  uolia  nostre  temps  mey- 
lorar,  faem  sobre  aQo  senyal  a  la 
ñau  del  Sagrista  de  Leyda  qui  fo 
puys  bisbe  Dosca,  e  a  la  de  Cala- 
traua,  e  a  la  den  P.  de  Queralt 
quens  en  tornauem,  e  faeren  la 
uolta  ab  nos:  e  trenca  la  cima  del 
arbre  de  la  ñau  del  Sagrista,  e  ab 
la  antena  dona  en  la  ñau.  E  si 
per  auentura  negun  demanaua  per 
cal  rao  no  passa  la  nostra  ñau  ni 
aqueles  que  ab  nos  sen  tornaren  aixi 
com  les  altres  hi  passaren,  aquesta 
es  la  rao:  car  ells  hauien  lo  uent 
del  lebeg'  tant  complit  ques  podien 
aor^ar  per  fer  lur  uiatge,  e  nos 
no  podiem  sobrepujar  el  uent  perQO 
quan  erem  puys  bays  que  ells  no 
eren.  Ab  tant  pregam  a  nostra  do- 
na sancta  Maria  de  Ualencia  que 
pregas  al  sen  car  fiyl,  mentre  que 
erem  en  aquel  turment  ben  per  .iij. 
dies  e  per  .iij.  nm^^ts  can  nos  po- 
diem escondre  en  aquell  loch  hon 
nos  jahiem  al  qual  dien  en  les  naiis 


bebant  noticiam  allegabant  quod 
nébula  regem  consueuerant  acre 
et  illam  totam  maritimam,  hyemali 
tempere  unde  in  incertum  oporte- 
ret  nauigare  et  defacili  finium  illo- 
rum  cognicione  non  habita  pericu- 
lum  nostrum  corporale  et  omnium 
sequenciuní  imminetur.  Deuictus 
eorum  precibus  et  tam  uerisimili 
consilio  fretus  romansimus  et  usque 
ad  presens  perlongauimus  iter  nos- 
trum. Etiam  nunc  complere  conan- 
tibus  quod  tune  minus  actum  f  uerat 
dominus  contradicit  ut  ostendat  et 
ista  uice  secunda,  hoc  uiaticum  per 
nos  assum]itum  sue  prouidencie  non 
placet.  Mare  turbatum  et  pondus 
uentorum  ubi  nos  multum  affige- 
tur  patienter  tolerare  uellemus  sed 
uento  contrario  quomodo  possumus 
obuiare.  An  contra  uoluntatem  dei 
sibi  nostrum  impendimus  famula- 
tum.  An  contra  uentum  nauigare 
contendimtis.  Sic  igitur  agite.  Ex- 
pectare  oportet  per  totam  noctem 
istum  si  prosperum  uentum  per  uia 
quam  intendimus  dominus  conce- 
deré dignabiter  et  nos  nostrum  in- 
coatum  viaticum  gaudioso  animo 
prosequemur.  Si  autem  non,  rediré 
cogeremur.  Tota  illa  nocte  regn an- 
te affrico  regentes  se  ac  melius  po- 
terant  expectabant  ut  ortus  solis 
alium  magnum  utilem  causaret 
uentum. 

Et  orto  solé  affuit  subsolanus 
qui  ab  hac  uia  eos  totaliter  im])e- 
diunt.  Dedit  nauis  Regis  signuní 
nauibus  Sacriste  yllerdeusis  Cala- 
trauensium  et  Petri  de  queralto  ut 
redeant:  quare  et  ipsa  reuertitur 
et  mutantes  secute  sunt  Regem 
fractus  est  autem  arbor  simul  cum 
antena  nauis  Sacriste  et  fiere  peri- 
re  compulsa  est.  Cetere  autem  ña- 
ues ab  hiis  transiuerunt  quare  in 
alto  nauigantes  habebant  affricum 
ad  plenura  quam  iste  non  habue- 
rant  demissius  euntes  propter  quod 
transiré  non  licuit  sed  reuerten- 
tes  acceserunt  per  dúo  miliaria  ad 
aquas  mortuas  et  abstulit  eis  por- 


F.    CARRERAS   Y   CANDI 


285 


parays,  que  si  ell  tenia  i)er  bo  lo 
passatge  nosti-e  que  ell  lons  lexas 
complir,  car  noy  g'uardariem  nos 
mort  quens  en  pog'ues  uenir  ne  dan» 
e  si  ell  entenia  qxic  no  fos  profitable 
a  nos  ni  a  chrestianisme,  quens 
tornas  denant  lo  son  alt^jr  de  nostra 
dona  sanota  Maria  de  Ualeneia.  E 
a  ella  plach  que  nos  hi  uenguessem, 
si  qiie  ueng'uem  una  negada  al 
port  Daygnes  niortes:  c  sus  quant 
uench  que  fom  prop  de  dues  nuiles 
uench  nos  el  ucnt  qui  exia  per  la 
gola  dell  port  e  feu  nos  calar  per 
forQa,  e  rodar  tot  aquel  uespre  e 
tota  aqiiela  nuyt,  si  que  uenguem 
en  dret  Acde.  E  nos  tornaní  nos  a 
pregar  la  Mare  de  Deii  que  en  ne- 
gun  loch  ni  en  nostra  térra  ni  en 
altre  loch  no  fos  la  nostra  exida 
sino  en  aquel  loch  on  es  prop  de  la 
sua  esglesia,  e  que  nos  la  pogues- 
sem  aorar  e  grayr  la  merce  quens 
hauia  feyta  de  getar  nos  daquela 
pena  e  ahorar  al  seu  altar 

E  quant  uench  en  laltre  dia  nos 
hag'uem  el  garbi  dolQ  e  amores,  e 
menans  a  aquel  port.  E  altre  dia 
mati  anam  nosen  a  la  esglesia 
de  nostra  dona  sancta  Maria  de 
Ualluert  a  grayr  li  la  merce  el  be 
quens  hauia  feyt  de  getar  nos  da- 
qiiel  peril  en  qiie  hauiem  estat.  E 
nos  qui  erem  el  port  dix  nos  .j.  so- 
brecoch  nostre  qni  era  exit  de  fora 
en  vna  barca,  quey  troba  frare 
.P.  Cenre  e  frare  .R.  Marti,  e  que 
eren  nengnts  de  Tuni?:  e  ells  de- 
manaren  qual  ñau  era  aquela?  e 
ells  dixeren  que  aquela  ñau  del 
Rey,  ques  ñera  tornat  perQO  car  no 
hauia  temps:  e  aixi  con  nos  nos 
cuydam  que  alins  osperasscn  ells 
senanaren  a  Muntpeyler. 


tuni.  Aura  de  jiortu  exiens  et  in 
sicuruui  uauigare  coegit  tota  nocte 
uenerunt  (jiiod  juxta  agdam. 

Ffacto  mane  i)lauit  Leuconotus 
amicabilis  et  deduxit  ad  Aquas 
mortuas  exiuitque  ad  terram  illud 
qui  totius  preerat  et  inuenit  dúos 
fratres  predicatores  in  térra  <|ui 
tune  uenerant  tunicio,  uidelicet 
ffratrem  fff"  cineris  et  ffratrem 
R.  martini  et  intorrogaucrunt 
illum  de  naui  quam  portum  inte- 
ruerat:  respondit  ille  quod  naiiis 
erat  in  quam  erat  Rex  qui  propter 
uentum  contrarium  reuerti  coge- 
batur.  Cumque  persone  autentice 
ac  in  occulis  Regis  et  multomm 
Regum  fideliuní  et  infidelium  plu- 
rimum  uenerabilis  noti  fuissent 
Regi  optabat  Rex  qiiod  ibidem  eum 
expectarent  de  naui  egredientes  et 
ipsi  ad  montempesulaniim  ascende- 
runt. 


Mentres  a  fes  unes  naus  les  hi  sobrevingué  aquest  contra  temps,  les 
altres  trovaren  vents  favorables,  a  causa  de  llur  diferent  orientació. 
Lo  qual  explica  la  Crónica  ab  semblant  rahonament:  E  si  per  aven- 
tura negim  demanava  per  cal  rao  no  p>assa  la  nostra  ñau  ni  aqueles 
que  ab  nos  sen  tornaren  axt  comles  altres  hi  passaren  aquesta  es  la 


286  LA  CREUADA  A  TERRA  SANTA  (1269-1270) 

raho:  car  els  havien  lo  vent  del  lebeg  tant  complit  ques  pódien  aorgar 
per  fer  lur  viatge  e  nos  no p odie m  sobrepujar  el  vent... 

Lo  desembarch  del  Rey,  se  faría  segurament  lo  11  de  Setembre, 
passant  a  Montpeller  y  no  retornant  a  Barcelona  flns  al  següent  mes 
d'Octubre,  qual  diumenge,  que  s'esqueya  a  tretze,  estigué  a  Perelada 
ahont  riiavía  anat  a  rebre  lo  séu  flll  primogénit  Pere  (445). 

Des  d'aleshores  se  ven  al  Rey  cambiantde  resoliició.  La  conquesta 
deis  Sants  Llochs  resta  definitivament  abandonada.  Un  autor  coetani, 
Puy  Laurens,  afirma  que  lii  contribuhí  no  poch  Donya  Berenguela,  re- 
tenintlo  a  son  costat,  com  la  faula  ho  recitava  de  Júpiter,  seguint  a  una 
badella  y  abandonant  lo  cel  (446). 

Deis  altres  vexells  expedicionaris  que  feren  la  vía  d'Orient,  refe- 
reix  lo  continuador  de  Guíllem  de  Tiro  que  tout  autres  II  naves  et 
toute  Vautre  navie  vint  en  Acre  et  si  dui  enfant  bastars  (447).  Se  refe- 
ría ais  filis  de  Jaume  I,  Pedro  Ferrandiz  y  Fernán  Sanxis. 

Les  naus  que  tením  conexement  arrivaren  a  Hant  Joan  d'Acre  en 
la  segona  quinzena  d'Octubre,  foren  onze,  segons  consta  en  lo  re- 
gistre reyal  (448). 

La  primera  en  fondexar-hi  sigue  la  d'En  Reliedor,  que  hi  entra  lo 
dijous  16  d'Octubre,  després  d'liaver  estat  tres  jorns  aBeyrut.  Feula 
travessía  del  Mediterrani  en  un  mes  y  nou  dies.  Hi  anaven  los  se- 
güents  cavallers:  Ramón  de  Montllor,  Bernat  d'Orriols,  Huguet  d'Ay- 
guaviva,  Jagbert  Alós,  Bernat  de  Ni9a  o  d'Evica  y  Berenguer  y  Ra- 
món des  Camps,  los  quals  constituhien,  ab  la  seua  companyía,  17  ca- 
valls  armats^  deis  que,  dos  se-n  perderen  en  lo  viatge. 

Les  demés  naus  anaven  molt  retra^ades  a  aquesta,  tal  vegada  per 
deturar  en  algún  port  del  tránzit  esperant  noves  de  les  restants, 
assenyaladament  de  la  del  Rey. 

Sis  jornades  mes  tart  que  la  d'En  Rehedor,  entrava  a  Acre  la  ñau 
d'En  Villar  (449),  un  dimecres  22  d'Octubre.  Havía  embarcat  a  Barce- 
lona 27  cavalls  armats,  deis  quals  ne  perdé  6  en  lo  viatge.  Acondulií 
los  cavallers  Berenguer  de  Vilaragut,  Pedro  Jordán,  Miquel  Peri9, 
Bernat  de  Manleon,  Joan  Ximeneg,  Pere  Berga,  Sanxón  Suarec,  Cu- 
rrucano  y  Pedro  Sanxi9.  Entre  la  gent  de  peu  hi  consten  dos  homens 
y  un  muí  que  hi  trametía  locapellá  de  Donya  Berenguela  y  altres  dos 
hómens  y  dos  muís  del  Alfaqui.  També  hi  féu  la  travessía,  un  altre 


(445)  MiRET  Y  Saxs.  Viatjes  del  Infant  en  Pere,  etz. 

(446)  Lleg-im  en  Puy  Laurexs:  <qoraemissa  parte  sociorum  ipse  revertí- 
tur  ut  dictum  fuit,  consüio  muUeris,  quem  revera  Dominus  in  suum  noluit 
holocaustum.  Sic  fecit  Júpiter,  qui  juxta  fahidam,  coelum  deseruit  sequen- 
do  vitulam,  si  vera  fuere  quae  publice  dicehantur»  (cap.  50). 

(447)  ('h.  de  Tourtoulion.  Don  Jaime  I  el  Conquistador,  xo\.  II. 
(448).    Vegis  lo  document  publicat  al  ttnal  que-ns  serveix  de  guia. 
(449)     Per  los  documents  que  tenim  a  la  vista,  pndém  suplir  lo  nom  del 

propietari  d'esta  ñau,  que  es  illegible  en  l'estat  de  comptes  que  va  al  final. 


F.   CARRERAS   Y   CANDI  287 

personatg-e,    qui,  Uavors  estaría  ab   nostre  Monarca  a  Barcelona:  lo 
Missatger  del  Emperador  de  Trebisonda. 

Trebisonda  era  una  nació  oriental,  tributaria  del  gran  khan  deis 
mongols,  que  no  comptava  cent  anys  d'existencia.  Quan  Andronich 
Commenus  perdé  la  corona  de  Constantinopla,  los  filis  del  séu  germá, 
Manuel,  foren  acullits  alreyalme  de  la  Iberia  per  sa  tía  la  reynaTha- 
mar  (1185).  Hu  deis  recullits  Alexis  Comnienus,  funda  l'imperide  Tre- 
bisonda (1204).  Treball  costa,  mantenir  la  cohesió  de  dit  imperi,  ais 
succesors  d'Alexis.  Debilitat  per  la  pérdua  de  la  Iberia  en  lo  reg-nat 
de  Manuel  (1238-1263),  lo  perill  deis  mongols,  feu  aliar  a  acjuest  sobi- 
rá  ab  los  turchs  seldjuicides.  Pro  la  desteta  d'Arsing-a  lo  convertí  en 
vassall  del  gran  Khan  (1244).  Després  de  Manuel,  millorá  la  situació 
ab  la  amistat  deis  Paleologus  de  Constantinopla,  deis  (jui  fou  aliat 
Joan  II  emperador  de  Trebisonda  (1280-1297). 

Atravessava,  per  tant,  dit  imperi,  com  tots  los  d'aquella  part  del 
món,  situació  crítica,  quan  s'aparella  la  expedició  de  Jaume  I  a  la 
Terra  Santa. 

Al  endemá,  co  es,  lo  dijous  23  d'Octubre,  entrava  a  Acre  la  ñau 
d'En  Guillém  Ros,  hont  sois  sabém  que  hi  fes  la  travesía,  Guillém  Oc- 
tovián,  ab  un  ballester  a  cavall,  perdent-se  un  cavall  en  lo  viatge. 

Dugues  foren  ja  les  naus  que  pervingueren  a  Acre  lo  divendres  24 
d'Octubre.  Una  d'elles,  d'En  Costa,  hi  mena  va  21  cavalls,  deis  quals 
ne  perdé  16  y  7  ballesters  segurament  a  cavall.  Sigueren  los  cava- 
llers.  que  hi  conduhí,  Berenguer  deSant  Vicents(tal  vegada  lo  Senyor 
de  VilaQar  y  Burriach  d'aquest  nom)  (450),  Berenguer  de  Togores,  Ra- 
món de  Cabrera,  Ramón  de  Montalt,  Domingo  de  Vallobar. 

En  quan  á  l'altra  ñau,  la  d'En  Pere  Rís,  deis  cavalls  que  havía 
embarcats,  ne  perdé  9.  Arrivaren  ab  ella  a  Acre,  los  cavallers  Ramón 
de  Tornamira,  Arnau  des  Bachs,  Albert,  Pone,  Guillém  y  Bernat  de 
Foix,  lo  castella  Joan  Mateos  y  lo  Missatger  del  Emperador  de  Cons- 
tantinopla. 

No  dexa  d'ésser  una  casualitat  molt  remarcable  y  que  dona  lloch 
a  meditar,  si,  tot  plegat  tampoch  fou  tant  casual  com  diuhen  les  cró- 
niques,  que,  en  les  naus  arrivades  a  Acre,  s'hi  trovessen  precisameut 
los  dos  embaxadors  qui  devien  tornar  a  llurs  patries,  lo  de  Trebison- 
da y  lo  de  Constantinopla. 

Lo  dissapte,  25  d'Octubre,  arrivaven  altres  dugues  naus  a  Acre. 
La  d'En  Pascalí  de  :\hmtobrú,  hi  desembarck  34  cavalls  deis  36  que 
s'emportá  de  Barcelona,  al  ensemps  que  5  ballesters.  En  ella  hi  anava 
l'infant  bastart  Pedro  Ferrandig  y  los  cavallers  Fortuny  de  Lleyda, 
Fortuny  de  Berga,  Berenguer  de  Rocavayra  y  (Ülralt  Astor. 

La  ñau  d'En  Pintor  no  conduhía  mes  cavalls  armats  que  tres  d'un 
tal  García.  En  ella  hi  desembarcaren  Ramón  de  Villaplana,  ab  12  ba- 
llesters a  peu  y  Miquel  Ferrandic  de  Tala  vera,  ab  altres  6  balles- 
ters a  peu . 


(450)    Lo  castell  de  Sant  Vicens  o  de  Burriach,  per  lo  propi  autor,  p.  101. 


288  LA  CKEUADA  A  TERRA  SAXTA  (1269-1270) 

Les  quatre  derreres  naus  pervingudes  a  Acre,  hi  foren  lo  diu- 
menge  26  d'Octubre,  essent  pertanyents  a  En  Mollet,  Guillém  Dalmau, 
Bernat  Q'a-Porta  y  Bereiiguer  Cucb. 

En  la  primera  hi  arriva  lo  Comanador  de  Montalban  ab  una  com- 
panyía  de  20  cavalls  armats,  deis  que-n  perdé  dos.  A  mes  set  bo- 
rnes a  peu  que  hi  trametía  la  renomada  Donya  Berenguela,  qui  no 
voldría  quedar  enderrerida  en  sa  cooperació  a  la  empresa. 

La  ñau  d'En  Guillém  Dalmau  desembarca  22  cavalls  de  25  embar- 
cáis a  Barcelona,  ab  los  cavallers  Huch  de  Bellpuig,  Amil  Sicart  y  Gil 
de  Tarascó. 

La  ñau  d'En  Bernat  Qa-Porta  aconduhí  al  cavaller  Guillém  de 
Puigalt  ab  4  cavalls  armats,  a  En  Eosa  ballester  del  Rey  y  a  En 
Berenguer  Qaporta. 

La  ñau  d'En  Berenguer  Cuch  porta  2  cavalls  y  4  hómens  d'En 
Perico  de  Vallebrera,  un  tal  Gilabert  ab  homes  y  besties  de  bast,  lo 
canicer  Gil  ab  4  llebrers;  ferrers  reyals  y  alguns  hómens  de  peu. 

No  foren  aqüestes  les  soles  naus  de  la  expedido  arrivades  a  Acre. 
Una  nota  solta  nos  diu  que  Guillém  Qa  Guardia,  per  sí  y  per  la  com- 
panyía  d'En  Galcerán  de  Pinos,  formava  un  contingent  de  29  cavalls 
armats,  que  no  sabém  en  quina  ñau  s'hi  transportaren.  En  altre  rebu- 
da  se  parla  de  la  ñau  d'En  Bernat  Cantul,  quines  mercaderíes  rebé 
Eerran  Sanxis.  Y  en  altre  lloch  se  pren  nota  de  la  presencia  del  aem- 
bler  Martin,  ab  sis  atzembles  embarcados  en  la  ñau  del  Temple. 
D'aquí  que  no  dubtarém  en  creure,  que  la  militant  orde  cristiana, 
prengué  part  en  la  expedido  a  Terra  Santa. 

Per  les  notes  que  tractám  de  coordinar,  se  pot  veure  quant  migra- 
da  fou  la  creuada  aragonesa.  Xatural  que  no  devía  obrar  allí  tota  sola, 
sino  que  li  havía  de  pervenir  molt  major  ajuda.  Caleulém  que-s  com- 
posava  d'uns  440  cavalls  armats,  20  ballesters  a  cavall  y  163  balles- 
ters  a  peu  en  lo  cas  de  poder  tornar  a  provehir-se  de  cavalls  los  qui 
los  perderen  en  lo  viatge.  No  tením  seguretat  de  si  figuran  o  no  en 
aquest  compte,  los  templers  allí  presents. 

L'infant  Pedro  Ferrandic  prengué  la  capitanía  de  la  expedido.  Per 
mes  que  eran  pochs,  restaren  a  Acre  los  nostres  cavallers,  esperant  la 
vinguda  de  Jaume  I,  o  de  ordres  seues. 

Les  Distes  deis  pagaments  de  soldades  ais  qui  romangueren  a  Acre, 
permeten  apreciar  lo  contingent  precís  de  la  gent  desembarcada.  Lo 
Ilibre  de  les  racions  posa  de  manifest,  que,  una  part  deis  expediciona- 
ris,  havía  rebuda  paga  per  tres  meses.  Aquesta  gent  partí  tost.  Una 
altra  part  deis  cavallers  de  Ja;ume  I  romangué  a  Palestina,  cobrant 
cada  mes  llur  soldada.  ¿Motivarían  la  partida  deis  ÍDrimers  disenti- 
ments  sobrevinguts  entre  uns  y  altres? 

L'infant  bastart  Ferran  Sanxis  s'en  torna  y  l'altre  infant  Pedro  Fe- 
rrandi9  prosseguí  de  capitost  a  Acre.  Ab  lo  primer  partiren  254  ca- 
valls armats  y  68  hómens  de  peu.  Deis  cavallers  desús  dits,  partiren 
Eximen  D'Urrea,  Guillém  de  Castellnou,  Ramón  de  Cabrera,  Xanxo 
y  Miquel  Peric,  Pere  Berga,  Pedro  Xanxis,   Xanxo  Suaris,   García 


F.    CARRERAS    Y   CANDI  289 

Fronti,  K.  Bastús,  Bachs,  R.  de  Toniamira,  Br.  de  Kocavayra,  A.  de 
Tordera,  Igot,  Fortuny  de  Berga  y  Pere  Jordc'i.  Alguns  qui  servien 
oflcis  (oficiáis  en  llenguatge  de  la  época)  axis  com  lo  Museu,  camsovs  ó 
cambistes,  ferrers,  ballesters  de  Tortosa,  los  hómeiis  que  hi  trametía 
Donya  Bcrcnguela  y  son  Capellá,  també  se-n  tornaren. 

Desconexem  si  es  que  cobejaven  encara  algún  progecte,  los  qui 
restaren  al  Orient,  o  si  tractavan  de  donar  expansió  al  sentimcnt  cava- 
llerescli  que  tant  dominava  en  la  generado  del  gran  Contiueridor.  ¿Es 
que  tenicn  complerta  fé  en  la  empresa  del  gnin  ^Monarca?  ¿Xegocieja- 
ven  com  sempre,  per  no  entendre-s  niay,  ab  lo  Khan  deis  tartres,  ab 
l'Emperador  de  Constantinopla,  ab  lo  Rey  d'Annenia,  o  ab  lo  original 
Emperador  de  Trebisonda? 

No-s  pot  dubtar  de  la  existencia  de  missatgcrícs  d'uns  y  altres 
que-s  menaren  durant  la  estada  de  la  espedició  de  Pedro  Ferrandiy. 
Axis  en  les  interessants  partides  del  Llibre  de  racions,  hi  figura  la 
tramesa  d'un  sarrahí  qui  ana  defora,  un  missatger  del  Tartfi-  qui  ame- 
na en  Acre  en  Jacme  d'Alaricli,  lo  qual  fou  molt  obsequiat  per  Tinfant 
Pedro  Ferrandic.  Junt  ab  dita  missatgería,  aconduhí  a  Acre,  lo  propri 
Alarich,  á  un  embaxcxdor  del  Archebisbe  d'Artzenga  y  a  un  altre  del 
Rey  d' Armenia. 

Mes  si  lo  reyalme  d'Aragó  no  responía,  de  poch  podíen  servir 
aquells  continuáis  tractes,  per  lo  reduhida  que  quedava  lacompanyía 
deis  Occidentals,  no  havent  manera  de  cubrir  les  diminucions. 

En  lo  primer  mes  tenia,  Pedro  Ferrandic,  a  les  senes  ordres,  188 
cavalls  armats,  18  ballesters  a  cavall  y  35  ballesters  a  pe,u,  los  quals 
quedaven  reduhits,  en  lo  segónmes,  a  184  cavalls  armats,  16  ballesters 
a  cavall  y  18  ballesters  a  peu  y  en  lo  tercer  mes  de  campanya  a  179 
cavalls  armats,  9  ballesters  a  cavall  y  18  ballesters  a  peu. 

Aytals  resultats  nos  han  de  provar  també  aquella  gent  no  esta- 
va  inactiva  y  que  en  los  combats,  los  ballesters  a  cavall  y  los  a  peu, 
sigueren  mes  dampnificats  que  los  cavallers,  piiix  les  mermes  ex- 
perimentades  per  los  darrers,  sois  foren  d'un  cinch  per  cent  y  les  deis 
ballesters,  tant  deis  de  a  peu  com  deis  de  cavall,  sigueren  d'un  cin- 
quanta  per  cent. 

Mentrestant  a  Barcelona  s'aparellaren  naus  per  l'Orient,  pro  no 
per  anar-hi  altres  cavallers  y  gent  de  guerra  que  refor9assen  a  la  mer- 
mada companyía  de  Pedro  Ferrandic,  sino  per  aportar-hi  blats  y  altres 
mercaderíes,  de  que  t'returaven  los  cristians  de  Palestina. 

Entre  les  18  naus  que  formaren  aquesta  expedicio  de  socors,  hi  tigu- 
raven  les  que  ja  hi  havien  aportat  ais  expedicionaris,  quan  la  sortida 
del  rey  Jaume,  com  eren,  les  d'En  Rís,  Ros,  Mollet,  Costa,  Dalmau, 
Qa-Porta,  Cuch  y  Muntobru  y  a  mes  les  d'En  Bosch,  Cayol,  Fustcr, 
Calafat,  Blancars,  Ermengol,  Roudor,  Bonayr  y  :Mayol  y  una  que  hi 
trameteren  los  Malfetans,  ó  amalñtans. 

Que  mes  o  menys  los  grechs  cumpliren  part  de  les  llurs  promeses, 
ho  mostrará  lo  fet  de  constar  la  rebuda  del  diner  y  de  grans,  de  part 
de  Miguel  VIII  Paleólogo. 

1909  S' 


290  LA  CREüADA  A  TERRA  SANTA  (1269-1270) 

Suposém  que  en  lo  Febrer  del  any  1270,  dexaría  a  Acre  la  expe- 
dició  del  infant  Pedro  Ferrandig,  aprofitant-se  de  les  18  naus  que  hi 
portaren  de  Barcelona,  grans  y  llegums.  La  estada  que  feren,  donchs, 
al  Orient,  sigue  d'uns  quatre  mesos. 

Lo  Comanador  de  Montalbán,  los  cavallers  de  Foix,  Bernat  de 
Nissans,  Gil  de  Tarascó,  En  Flamench  y  los  qui  seguiena  Guillém  de 
Castelnou  foren  los  cavallers  forasters  que  no  dexaren  may  la  expe- 
dido, fent  costat  al  gran  nombre  de  cavallers  catalans  que  principal- 
ment  la  integraven,  com  eren  Eamón  Qa-Guardia  (¿era  lo  mestre  del 
Temple?)  Galcerán  de  Pinos,  Huch  de  Bellpuig,  Ramón  de  Montalt, 
Giralt  Astor,  Ramón  de  Montllor,  Bernat  d'Urriols,  Huguet  d'Aygua- 
viva,  Jaspert  Alquer,  Berenguer  des  Camps,  Guillém  Octoviá,  Jordá 
d'Abellars,  Amel  Sicart,  Pere  Gilabert,  Guillém  de  Puigalt,  Beren- 
gueró  de  Sant  Vicens,  Berenguer  de  Togores  y  Joan  Marcús.  N'hi 
havía  pochs  d'aragoneses,  com  Bernat  de  Mallon  y  Pedro  Martínez 
de  Luna,  y  algún  valencia,  com  Berenguer  de  Vilaragut, 

Durant  la  seua  estada  a  Acre,  consta  haver  fet  almoyna  a  Santa 
María  de  Vallvert,  santuari  que  radicaría  en  dita  Ciutat  de  Palestina  y 
del  qual  se  parla  en  la  famosa  Crónica  de  Don  Jaume,  com  trovant-se 
en  la  Proven9a,  no  lluny  del  lloch  hont  desembarca  lo  Rey  d'Aragó  al 
renunciar  a  la  empresa  d'Orient.  Per  cert  que  Marsilli  omiteix  aquesta 
nova.  No-ns  espliquém  tant  gravíssima  contradicció. 

Axo  es  tot  lo  que  hi  ha  sobre  la  expedido  a  Terra  Santa:  per  mes 
que  siga  poch,  l'historiador  no  pot  inventar  per  allargar-ho.  Nostra 
missió  está  donchs  acabada,  afegint  tant  sois,  que,  la  presencia  y  ges- 
tes deis  almogávers  de  Jaume  I,  les  creém  precursores  de  les  deis 
almogavers  de  Jaume  II:  les  relacions  del  regnat  del  primer,  ja  may 
mes  interrompudes,  devien  portar  necesariament,  a  les  del  temps  de 
son  nét. 

LLIBRE  DE  RACIONS  AL  ORIENT 

In  del  nomine. 

Comensam  de  donar  racio  a  la  companya  del  senyor  Rey  per  manament 
den  P.  Ferrandis  la  qual  racio  fo  manada  de  donar  a  cascuns  deis  caualers 
segons  que  eren  uenguts  primers  axi  que  tota  la  racio  f  os  eguada.  A  la  com- 
panyia  lo  primer  disapte  de  noiiembre. 

En  pascali  de  muntobru  nene  en  acre  sabbati XXV  dies  en  Octubre. 

E  nenhi  P.  Feí-randis  e  pres  ration  a  X  caváis  armats  et  a  V  ballesters: 
fa  lo  jorn  C  sois  e  fa  per  XIIII  dias,  Mil  CCC  sois 

ítem  uench  en  la  dita  Xau  berenguer  de  roca  uayra  e  demli  ration  per  I 

caval  armat  e  fa  per  XIIII  dias CV  sois.  E  levamli  per  I  caval  que  li  fal 

XXVIII  sois.  E  axi  román  que  li  donam  LXXVII  sois. 

ítem  uench  en  la  dita  Ñau  en  Giran  A^tor  e  pres  ratio  per  XIIII  caváis 
armats  e  fan  cascun  jorn  CV  sois.  E  fan  per  XIIII  dias  Mil  CCCCLXX  sois. 

ítem  uench  en  la  dita  Ñau  fortuny  de  bergua  e  pres  ration  per  X  caváis 
armats  e  fa  al  dia  LXX  sois  e  fan  per  XIIII  dias  Mil  L  sois. 

ítem  uench  en  la  dita  Ñau  fortuny  de  leyda  e  pres  ratio  per  I  caval 


F.   CARRERAS   Y   CANDI  291 

armat  o  montea  ais  XIIII  días  CV  sois  c  leiiamli  por  I  caval  «jue  li  fal  XXVIII 
sois.  E  axi  román  que  li  donam  LXXVII  sois. 

ítem  ueuch  cu  la  tfita  Ñau  Audreu  falconer  sibi  ¿y  e  donamli  ration  per 
XIIII  dias  a  raho  de  Xllen  diners  per  hom  lo  día  e  fan  XLII  sois. 

ítem  uench  en  la  dita  Ñau  un  noboxit  don  flamenc  o  demli  III  sois  lo  joni 
e  fa  per  XIIII  dias,  XLII  sois. 

ítem  donam  a  chiriuella  per  XIIII  dias  XIIII  sois. 

Suma  mí  Milia  CXVI  sois. 


Ñau  den  Costa  entra  en  Acre  venres  XX  ¿V  (451)  dias  en  Octubre. 

E  uench  na  dita  Ñau  Borenguer  sanuicentz;  c  donamli  ratio  a  II  caváis 
armatz  et  I  ballester  a  XV  dias  fan  al  dia  XX  sois;  c  fan  per  XV  dias  CCC 
sois.  E  leuamli  per  I  caval  que  li  fal  XXX  sois.  E  axi  donamli  CCLXX  sois 
de  tornes. 

ítem  uenc  en  la  dita  Ñau  Berenguer  de  togores  ap  IIII  caváis  armatz 
II  ballesters  e  donamli  ración  a  XV  dias  e  fa  lo  jorn  XL  sois.  E  fan  jtor  XV 
dias  DC  sois.  E  levamli  per  II  caváis  que  li  fallen  LX  sois.  E  axi  román  (jue 
li  donam  DXL  sois. 

ítem  vene  en  la  dita  Ñau  Domingo  de  vallobar  e  donamli  ration  per  II 
ballesters  e  fan  io  jorn  X  sois  e  fan  per  XV  jorns  CL  sois.  E  Ileuamli  per  II 
caváis  que  li  fallen  LX  sois.  E  axi  román  que  li  donam  XC  sois. 

ítem  vench  en  la  dita  Ñau  Ramón  serradella  ballester  e  damli  ration  per 
XV  dias  e  fa  LXXV  sois  a  V^^n  sois  lo  jorn. 

E  uenc  en  la  dita  Ñau  en  Ramón  de  cabrera  o  donamli  ration  a  IIII 
caváis  armatz  I  ballester  e  fa  lo  jorai  XXXV  sois  o  fa  per  XV  jorns  DXXV 
sois.  E  leuamli  per  III  caváis  que  li  fallen  XC  sois.  E  axi  román  que  li  do- 
nam CCCCXXXV  sois  tornes. 

ítem  vene  en  la  dita  Naxi  en  Ramón  de  mont  alt  e  damli  ration  a  X  ca- 
váis armatz  fan  lo  dia  LXXV  sois  e  fan  per  XV  dias  Mil  CXXV  sois.  E  daQO 
leuamli  por  VIII  caváis  que  li  fallen  CCXL  sois.  E  axi  román  que  li  donam 
DCCCLXXXV  sois. 

Suma  desta  Ñau  II  Milia  CCCXCV  sois. 


Ñau  den  Pere  Ris  vene  al  port  Nacre  uenres  XXIIII  dias  en  Octobro. 

E  uenc  en  la  dita  Ñau  Juan  Mateus  castellan  c  damli  ration  a  IIII  ca- 
váis armatz  e  fan  al  dia  XXX  sois  e  fau  per  XV  dias  CCCCL  sois:  leuamli 
per  I  caval  que  li  fal  XXX  sois.  E  axi  román  (lue  li  donam  CCCCXX  sois. 

ítem  uenc  en  la  dita  Ñau  Ramón  de  tornamira  e  ])res  ration  a  II  caváis 
armatz  e  fan  lo  jorn  XV  sois  e  fan  per  XV  jorns  CCXXV  sois.  E  leuamli  por 
I  caual  que  perde  XXX  sois.  E  axi  román  que  li  donam  CXCV  sois. 

ítem  En  la  dita  Ñau  uenc  Arnau  deis  bacs  o  pros  ration  por  I  caval  ar 
mat;  monta  per  XV  dias  CXII  sois  VI  diners. 

ítem  vene  en  la  dita  Ñau  lo  misatge  del  Emperador  de  constantinoi)la  e 
damli  ración  XXV  sois  lo  jorn  e  fan  per  XV  jorns  CCCLXXXV  sois. 

ítem  uenc  en  la  dita  Nalbort  de  fox  e  damli  ration  a  VI  caváis  armatz  e 


(451)    Será  divendres  24? 


292  LA  CREUADA  A  TERRA  SANTA  (1269-1270) 

I  ballester  e  fan  al  dia  L  sois  e  monta  per  XV  jorns  DCCL  sois:  leuamli  per 

II  caváis  qxie  li  fallen        sois:  e  román  DCC  ¿X?  sois. 

E  vene  en  la  dita  Ñau  en  Pon^  de  fox  e  damli  ratión  a  ¿V?  cnnals  armats 
e  fan  lo  jorn  XXXVII  sois  e  monta  ais  XV  jorns  DLXII  sois  leuamli  per  II 
caváis  que  li  fallen  LX  sois.  E  axí  román  que  li  donam  DII  sois. 

ítem  nene  en  la  dita  Xau  en  Guillem  en  Bernat  de  fox  e  damlis  ration  a 
VII  caváis  armatz  que  fan  LII  sois;  e  montan  ais  XV  días  DCCLXXXVII 
sois  VI  diners:  leuamli  per  III  caváis  que  perde  XC  sois.  E  axí  román  quel 
donam  DCC  minus  II  sois. 

Suma  desta  ñau  III  Milia  LVIII  sois. 


Ñau  den  Guillem  dalmau  entra  en  Acre  lo  Dicmenge  que  fo  ¿?  dias  en 
Octobre  (452). 

E  uench  en  la  dita  Xau  Xuch  de  belpuyg  e  damli  ration  a  XIII  caváis 
armatz  e  damli  cascun  dias  XVII  sois  e  sing  per  caualler  e  f a  lo  dia  XCVII 
sois  que  fan  per  XXVI  dias  II  Milia  DXXXV  sois. 

ítem  ueug-ren  en  la  dita  Ñau  IIII  cauallers  den  P.  martinez  de  luna  e 
damlis  ration  a  XXVI  dias  e  fan  al  dia  XXX  sois  e  monten  al  ditz  dias 
DCCLXXX  sois  E  da^o  leuamlisper  I  caval  que  li  fallen  LII  §ols.  E  axí  ro- 
mán que  li  donam  DCCXXVIll  sois. 

ítem  vene  na  dita  Ñau  nami  sicart  e  pres  ration  a  IIII  caváis  armatz  a 
XXVI  dias  e  fa  lo  dia  XXX  sois  e  fan  per  XXVI  dias  DCCLXXX  sois:  leuam- 
li per  I  caval  que  li  fal  LII  sois.  E  axi  román  que  li  donam  DCCXXVIll  sois. 

ítem  vene  en  la  dita  Ñau  Gil  de  tarascón  e  damli  ration  a  II  caváis 
armatz  a  XXVI  dias  que  fa  CCCXC  sois:  leuamli  per  I  caval  quel  fal  LII 
sois.  E  axi  román  quel  donam  CCCXXXVIII  sois. 

ítem  vene  en  la  dita  Ñau  Domingo  gil donamli  ration  XXVI  sois 

Suma  desta  ñau  IIII  Milia...  CCLV  sois. 


Nati  den :  entra  en  Acre  lo  dia  Mercreres  XXII  dias  en  Octobre. 

E  uenc  en  la  dita  Ñau  P.  Jordán  donam  ration  a  IIII  caváis  armatz  a 
XVI  dias  e  fan  lo  dia  XXX  sois  e  fan  per  XVI  dias  CCCCLXXX  sois:  leuam- 
li per  I  caval  que  li  fal  XXXII  sois  E  axi  román  que  li  donam  CCCCXLVIII 
sois. 

ítem  vene  en  la  dita  Ñau  Michel  peritz  e  damli  ration  per  I  caval  armat 
e  fa  per  XVI  dias  CXX  sois. 

ítem  vene  na  dita  Ñau  en  Bernat  de  manleon  e  damli  ration  a  X  caváis 
armatz  e  fan  al  dia  LXXV  sois,  e  fan  per  XVI  dias  Mil  CC  sois:  leuamli  per 
III  caváis  que  li  fallen  XCVI  sois.  E  axi  román  qiiel  donam  Mil  CIIII  sois. 

ítem  vene  na  dita  Ñau  Juhan  xemenec;  e  P.  borgua  e  donamlis  ration  a 
II  caváis  armatz  e  fan  al  dia  XV  sois  e  fan  per  XVI  dias  CCXL  sois. 

ítem  uenc  en  la  dita  Ñau  Sanchon  suareQ  e  chiirrucliano  e  damlis  ration 
a  II  caváis  armatz  e  fan  per  XVI  dias  CCXL  sois:  leuamlis  per  I  caval  «jue 
lis  fal  XXXII  sois.  E  axi  román  quels  donam  CCVIII  sois. 

ítem  vene  en  la  dita  ñau goter?  damli  ration  per  I  caval  armat  o  fa 


(452)    Será  lo  diixmenge  26  d'Octubre? 


F.    CARRERAS   Y   OAXDI  293 

1)01  XVI  (lias  CXX  sois:  leuamli  per  I  canal  (luo  pcrdo  XXXIl  sois,  E  axi 
román  qnol  doiianí  LXXXVIII  ¡^ols. 

ítem  neng-reu  en  la  dita  Xan  III  caváis  (sic)  V  homes  den  sancho  niarti- 
nez  doblites  e  damliz  ration  a  XVI  jorns  e  fan  al  jom  XVI  sois  e  fan  ])er 
XVI  jorns  CLXXV  sois. 

ítem  nene  en  la  dita  Xan  I  mnl  et  II  homes  del  capellán  de  dona  heren- 
gera  e  fan  lo  dia  IIII  sois  e  donamlis  per  XVI  dias  LXtlII  sóls. 

ítem  nene  en  la  dita  Xan  P.°  sanchis  c  michel  perií,-  e  donali  ration  a  II 
caváis  armatz  c  fan  al  dia  XV  sois  e  fan  per  XVI  dias  CCXL  sois. 

ítem  neng-ren  en  la  dita  nan  II  homes  de  P."  garcet;  panicer  e  donamlis 
ration  a  XVI  dias  que  fan  XXXII  sois. 

ítem  nene  en  la  dita  Xau  Martin  de  P.  ramón  porter  damli  ration  asi 
altre  fan  per  XVI  dias  XXXII  sois. 

ítem  uengreu  en  la  dita  Nan  IIII  homes  d(>l  Rev  e  denüur  ration  per 
XIIII  dias  e  LVI  sois. 

ítem  vene  I  ome  et  I  canal  den  Michel  uioleta  e  demlnr  ration  III  sois  lo 
dia  e  fan  per  XIIII  dias  XLII  sois. 

ítem  vengren  en  la  dita  Xau  III  homes  et  I  caval  den e  danilur  per 

ration  V  sois  lo  jorn  e  fan  per  XIIII  jorns  LXX  sois 

ítem  vengren  en  la  dita  Xau  II  bast  et  II  omes  del  alfaquím  e  d(Miilur 
ration  VIen  sois  lo  dia  e  fan  per  XIIII  dias  LXXXIIII  sois. 

ítem  vene  en  la  dita  Nan  lo  misatg-e  del  Emperador  de  trapasonda  e 
damlu  ration  VlIIen  sois  lo  dia  e  fa  per  XIIII  dias  CXII  sois. 

Suma  desta  ñau  III  Milia  CXV  sois. 


Berenguer  de  villarag-ut  vene  en  la  ñau  den  villar  e  damli  ration  a  II 
caváis  armatz  e  fa  lo  dia  XV  sois  e  fan  per  XXIIII  dias  CCCLX  sois. 


Ñau  den  mollet  entra  en  Acre  Dicmenge  XXVI  dias  en  Octubre. 

E  V3nc  en  la  dita  Xau  lo  comanador  de  montaIi)an  e  damli  ration  a  XX 
caváis  armatz  fan  lo  dia  CL  sois  e  monta  p3r  XIII  dias  Mil  DCCCCL  sois: 
leuamli  per  II  caváis  quel  fallen  LII  sois.  E  axi  román  quel  donam  Mil 
DCCCC  minus  II  sois. 

ítem  uengren  en  la  dita  Ñau  Vil  homes  de  dona  bereng-era  damiis  ration 
VII  sois  lo  jorn:  fa  per  XIII  dias  XCI  sois. 

Suma  desta  ñau  II  Milia  CCCXLIX  sois. 


Xau  den  Bernat  (japorta  entra  en  Acre  Dicmenge  XXVI  dias  en  <  >c- 
tobre. 

E  uenc  en  la  dita  ñau  en  Guillem  de  pujait  e  damli  ration  a  IIII  caváis 
armatz  que  fan  lo  dia  XXX  sois  e  fan  per  XIII  dias  CCCXC  sois. 

ítem  uenc  en  la  dita  Xau  en  Roca  ballester  del  Rey  e  damli  ration  per 
XIII  dias  que  fan  LXV  sois. 

ítem  na  dita  Xau  vene  Berenguer  ^aporta  e  damli  per  ration  II  sois 

lo  dia  o  monta  per  XIII  dias  XXXII  sois  — 

I  ^  I 


294  LA  CREUADA  A  TERRA  SANTA  (1269-1270) 

Martin  aembler  nene  en  la  ñau  del  Temple  ap  VI  azembles  e  damli  ra- 
bión VI  sois  lo  dia  e  fa  per  XVI  dias  LXXII  sois. 

Suma  desta  Ñau  DLIX  sois  — 

I 


Ñau  den  berenguer  cuc  uenc  al  port  Dacre  Dicmenge  XXVI  dias  en 
Octobre. 

E  uenc  en  la  dita  Ñau  P.  gilabert  ap  V  oficiáis  ap  IIII  basts  ap  IIII  ho- 
mes  e  damlis  per  ration  lo  jorn  XXX  sois  que  monten  a  XIII  dias  CCCCXX 
sois. 

ítem  vene  en  la  dita  Ñau  II  caváis  IIII  homensde  Perecon  de  vallebrera 
e  damlus  ration  VIII  sois  lo  dia  e  fan  per  XIII  dias  CIIII  sois. 

ítem  vene  en  la  dita  Dau  gil  canieer  ¿sin  re^?  e  damli  ration  III  sois  lo 
jorn  e  fan  per  XIII  dias  XXXIX  sois.  ítem  donamli  IIII  lebrers  XVIondiner 
lo  dia  e  fan  per  XIII  dias  XXI  sois  et  IIII  diners. 

ítem  vengren  en  la  dita  Ñau  IIII  ferrer  del  Rey  e  demlur  ration  IIII  sois 
lo  dia  et  fan  per  XIII  dias  LII  sois. 

ítem  vengren  en  la  dita  Ñau  IIII  homes  Dalffons  e  damlis  ration  IIII 
sois  lo  dia  et  fan  per  XIII  dias  LII  sois. 

ítem  vene  en  la  dita  Ñau  Maestre  virgili  e  damli  ration  II  sois  lo  dia  e 
fan  per  XIII  dias  XXVI  sois. 

ítem  vengren  en  la  dita  Ñau  II  homes  den  Alictas  e  damlis  ration  per 
XIII  dias  que  fan  XXVI  sois. 

ítem  donam  an  Jordi  Dacre  ration  per  si  e  per  son  fil  per  manament  den 
P.=  ferandic;  X  sois  lo  jorn  que  fan  per  fj  jorns  C  sois. 

Suma  desta  Ñau  DCCCXXXV  sois  et  ¿?  diners. 


Ñau  den  Rehedor  vene  en  Aere  lo  dijous  XVI  dias  en  Octubre  e  auia 
stat  III  jorns  a  barut  en  la  dita  ñau  Ramón  de  monlor  e  pres  ration  a  IIII 
caváis  armatz  e  fa  lo  dia  XXX  sois  e  fa  per  XXVI  días  DCCLXXX  sois  e 
dago  auia  agut  den  Guillem  de  eastel  nou  Vil  muvtz  en  fer  hordi  e  forment 
que  montaren  XXV  bz.  que  fau  CLXV  sois  et  IX  diners.  E  leuamli  per  los 
III  dias  queste  en  Barut  XXIIII  sois.  E  axi  román  quel  donam  DXC  sois  mi- 
nus  III  diners 

ítem  vene  en  la  dita  Ñau  en  Bernat  diirriols  pres  ration  per  IIII  caváis 
armatz  e  fan  lo  dia  XXX  sois  fan  per  XXVI  dias  DCCLXXX  sois:  leuanli 
per  VII  muytz  que  auia  agutz  den  Guillem  de  castel  nou  enfre  hordi  e  for- 
ment XXVI  bz.  —  que  fan  CLXV  sois  ¿?  diners:  leuanli  per  los   III  dias 

queste  en  barut  XVIII  sois:  leuamli  per  I  eaval  quel  morí  LVI  sois.  E  monta 
90  que  li  auem  abatut  CCXL  sois  minus  III  diners.  Exi  román  que  li  axiem 
donat  DXL  sois  et  III  diners. 

ítem  vene  en  la  dita  Ñau  Nuget  daygua  uiua  e  pres  ration  a  II  caváis 
armatz  que  fan  per  XXVI  jorns  CCCXC  sois.  E  daqo  leuamli  per  Vil  que 
auia  agutz  den  Guillem  de  castel  nou  enfre  ordi  e  forment  XXVI  bz.  que 
fan  CLXV  sois  IX  diners.  E  leuamli  ])er  III  dias  questee  en  barut  IX  sois.  E 
axi  román  que  li  donam  CCXV  sois. 

Ítem  vene  en  la  dita  Ñau  Jasb^rt  alos  e  donamli  ration  a  ¿III?  caváis 


F.   CARRERAS  Y  CANDI  295 

armatz  c  fa  lo  joru  XXII  sois  VI  diners  c  fan  per  XXVI  (lias  DLXXXV  sois. 
E  da(;o  per  Vil  muytz  qiiel  dona  en  Giiillem  de  castel  non  enfre  ordi  e  for- 
ment  XXV  bz.  e  mig  que  fan  CLXV  sois  V  diners:  lonamli  per  III  días  ques- 
tec  a  barut  XII  sois:  leuamli  per  un  canal  que  perde  LII  sois.  Monta  (,'o  que 
11  auem  abatut  CCXXX  sois  minus  III  diners.  E  axi  román  que  1¡  donam 
CCCLV  sois  III  diners. 

ítem  vene  en  la  dita  Ñau  bernat  de  ni(,'a  ap  II  caváis  armatz  e  donamli 
ration  a  XXVI  dias  e  fa  CCCXC  sois  e  da(;o  leuamli  per  VII  muytz  enfre 

ordi  e  forment  que  li  auia  donatz  en  guillem  de  castel  non  XXV  bz.  —  que 

fan  CLXV  sois  IX  diners.  ítem  leuamli  per  III  dias  questec  a  barut  IX  sois: 
e  monta  qo  que  li  auem  leuat  CLXXVIII  sois  minus  III  diners.  E  axi  román 
que  li  donam  CCXII  sois  III  diners. 

ítem  vene  en  la  dita  Xau  berenguer  e  ramón  dez  cam|)s  e  damlis  a  II 
caváis  armatz  a  XXVI  dias  que  fan  CCCXC  sois.  E  daco  leuamli  per  VII 
muytz  enfre  ordi  e  forment  que  lis  auia  dat  en  guillem  de  castel  non  XXV 

bz.  —  qui  fan  CLXV  sois  IX  diners:  e  leuamlis  per  III  dias  questegeren  a 

barut  XII  sois:  monta  (,'0  quels  auem  leuat  CLXXVIII  sois.  E  axi  román 
quels  donara  CCXII  sois  III  diners. 

ítem  veuc  en  la  dita  ñau  Ar.  carder  e  damli  ration  per  XXVI  dias  e 
damli  per  cascun  dia  V  sois.  E  monta  CXXXVÍII  sois. 

ítem  vene  en  la  dita  Xau  Po  garcez  scutifer:  XXVI  dias  XXVI  sois. 

Suma  desta  ñau  11  milia  CCLXXX  sois  III  diners. 


Xau  den  pintor  vene  en  Acre  di  Sabte  XXV  dias  cu  Octobre. 

E  vene  en  la  dita  Xau  García  fra...  damli  ration  a  III  caváis  armatz  e 
fan  lo  dia  XXII  sois  VI  dinei-s  e  montan  a  XllII  dias  que  li  donam  CCCXV 
sois. 

ítem  vene  en  la  dita  Ñau  Ramón  de  uilla  plana  e  damli  ration  per  XII 
ballestres  a  peu:  e  fan  lo  dia  XII  sois:  e  fan  per  XIIII  dias  CLXVIII  sois. 

Itera  vene  en  la  dita  Ñau  Michel  ferrandií,'  de  talauera  e  damli  ration  a 
VI  ballestres  a  peu:  e  fan  per  XIIII  dias  LXXXIIII  sois. 

Itera  vene  en  la  dita  Ñau  I  cavall  et  II  ornes  den  Andreu  museu  e  damlis 
ration  a  XIIII  dias  e  fa  LXVI  sois. 

Suma  desta  Ñau  DCXXIII  sois. 


Ñau  den  Guillem  ros  uenc  en  Acre  Dous  XXIII  dias  en  Dctobre. 

E  uench  en  la  dita  Ñau  Guillem  Huctuuian  e  pres  ration  per  I  caval 

arraat  et  I  ballester  a  caual:  e  fan  al  dia  XII  sois  — -  e  monta  per  XVI  dias 

CC  sois:  leuamli  per  I  caval  qxie  li  fal  XXXII  sois.  E  axi  román  que  li  donam 
CLXVIII  sois. 

Suraa  desta  naix  CLXVIII  sois. 


ítem  donam  an  G.  sa  Guardia  per  si  et  per  la  companya  den  Gauceran 
de  Pinos  ración  a  XXIX  caváis  armats:  fan  per  XXV  dias  V  Mil  CCCXXXVII 


sois  — 
I 


296  LA  CREUADA  A  TERRA  SANTA  (1269-1270) 

Suman  XXIX  Mil  DCCLX  sois  I  diuer:  faii  IIII  Milia  DLXX  besants  et 


Aquesta  es  la  secunda  racio  que  donam  per  III  meses  a  tota  la  compa- 
nyia.  .  sen  coma... 

Primerament  donam  an  Ferran  xanxis  per  racio  de  LXXVII  cauals 
armats  de  III  meses  et  per  racio  de  XV  dies  primers  et  per  IIII  Milia  sois 
de  son  cors  VIIII  Milia  Cí'XVIII  besants. 

ítem  donam  an  Examen  dorrea  per  racio  de  III  meses  et  de  XXVI  dies 
primers  A  CVIII  cauals  armats  XII  Milia  DCCLX  besants  ab  LX  besants 
que  donam  a  bernat  pascal  per  minua. 

ítem  doneli  per  XX  homes  de  son  cors  II  Milia  CCC  sois  torneses  que  fan 
CCCLIII  besants. 

E  axi  auemli  donat  per  tot  XIII  Milia  CXII  besants  per  los  quals  pres 

forment  a  IIII  besants  et  quarta  et  ordi  a  II  besants  —  axi  com  se  conté  en 

lalbara  quens  fo  et  perdese  el  pa  que  pres  MCL  besants  per  sso  cor  ualia  IIII 

besants forment  et  ordi  III  besants  minus  quarta. 

E  axi  munta  per  90  XIIII  Mila  CLXVIII  besants. 

ítem  done  an  G.  de  castelnou  per  racio  de  XXVII  caváis  armats  de  III 

meses  et  XXVI  dies  II  Milia  CCCCXVIII  besants  —  axi  com  en  lalbara  seu 

I 

se  conté  deis  quals  auia  el  reebut  den  Roudor  Mil  DCCCC  et  LXX  besants  et 
pres  de  nos  ¿M?  CCCCXLVIII  besants  —  et  en  aquest  comte  no  son  los  VIII 

caualers  qui  romanen  assi  a  ración  de  LII  meses. 

ítem  donam  an  Ramón  de  cabrera  Racio  per  IIII  cauals  armats  et  per  I 
balester  fan  lo  dia  XXXV  sois  et  fan  per  XC  dias  abatuts  VI  sois  cascun  dia 
II  Milia  DC  sois  torneses  que  fan  CCCC  besants.  ítem  donamli  per  mana- 
ment  den  P.  f errandis  CCXII  sois  de  tornes  per  rao  dun  muí  que  no  li  auien 
dada  racio  que  fan  XXXIII  besants  minus  quarta  et  axi  a  aut  per  tot 
CCCCXXXIIl  besants  minus  quarta. 

ítem  donam  a  Po  xanxis  et  A  michel  peris  ración  per  II  caváis  armats 
fan  per  XC  dies  CCVIII  besants  minus  qutirta. 

ítem  donam  ración  a  xanxo  suaris  et  a  corrotxano  fan  per  XC  dies  aba- 
tut  I  caual  que  lur  fal  MCLXX  sois  torneses  que  fan  CLXXX  besants. 

ítem  donam  a  g'arcia  fronti  ración  per  III  caváis  armats  fan  lo  dia  XXII 

sois  —  fan    per    XC    dies   II   Milia   XXV   sois   torneses  que   fan   CCCXI 

besants  — 
I 

ítem  donam  a  I  caualer  den  R.  de  munlor  ración  per  XC  dies  fan 
DCLXXV  sois  torneses  que  fan  LXXVI  besants  minus  XII  ^;y 

ítem  donam  an  R.  bastus  ración  per  I  caval  armat  CIIII  besants  minus 
XII  diners 

ítem  donam  an  bacs  racio  per  I  caual  armat  fa  CIIIÍ  besants  minus  XII 
diners. 

Ítem  donam  an  R.  tornamira  racio  per  I  caual  armat  fa  CIIII  besants 
minus  XII  diners. 


F.    CARRERAS    Y    CANDI  297 

% 

ítem  (loiiaiii  a  Xauxo  peris  ot  a  l\  Ix'rgua  per  II  cu\  ais  aniiats  íaii  ¡.cr 
XC  (lies  MCCCL  sois  tonieses  que  lan  CCVII  besaiit  niimis  fiuarta. 

ítem  doiiam  aii  br.  ile  rochauaira  vacio  niinus  do  caval  fau  per  XC  dics. 

ítem  doiianí  au  A  de  tordcra  ración  per  I  canal  arinat  fa  CIIII  hesants 
niiniis  XII  diners. 

ítem  donam  an  ig-ot  ración  minus  de  caval  la  LX XVI  Itcsants. 

ítem  donam  A  fortuny  de  I)ergua  ración  per  X  caváis  armats  fan  lo  dia 
LXXV  sois  et  fan  per  XC  dies  VI  Milia  DCCI.  sois  de  tornes:  leuamli  i)er  II 
caváis  morts  CCCLX  sois  torneses  et  axi  román  (|ue  li  donam  VI  Milia 
CCCXC  sois  torneses  que  fan  DCCCCLXXXIII  i)esants. 

ítem  donam  a  P.  Jorda  ración  per  IIII  caváis  armats  fan  lo  dia  XXX. 
sois  et  fau  per  XC  dies  II  Milia  DCC  sois  leuamli  per  II  caváis  morts  CCCLX 
sois  román  II  Milia  CCCXL  sois  torneses  que  fau  do  bcsants  CCCLX  besan  ts 

ítem  donam  racio  a  aquest  homens  de  peu: 

A  p.  garles  panicer  II  homens. 

A  alfonsso  IIII  homens. 

Al  sag'rista  II  homens. 

Al  cápela  de  dona  berengvra  II  homens. 

ítem  An  alietes,  IIII  homens. 

ítem  del  Alfíiquim  II  homens. 

ítem  donam  al  musen — I  home. 

ítem  xireuala  I  home. 

ítem  a  Marti  de  P.  R.  II  homens. 

ítem  den  Xanxo  garles  IIII  homens. 

ítem  Mitifat  I  home. 

ítem  de  dona  bereng'uera  VII  homens. 

ítem  de  peraco  de  vallébrera  III  homens. 

ítem  camsors  II  homens. 

ítem  de  dona  teressa  I  home. 

ítem  balesters  de  tortoza  II  homens. 

ítem  farrers  IIII  homens. 

Suma  daquests  homens  XLIIII  fan  lo  dia  XLIIII  sois  fan  per  XC  dies  IIII 
Milia  minus  XL  sois... 

ítem  donam  a  II  homens  del  enfant  en  xanxo  XL  sois. 

Suma  per  tots  IIII  Milia  de  sois  que  fan... 

ítem  donam  An  veiya  boteler  del  senyor  Rey  racio  per  III  meses  a  II  sois 

—  lo  dia  fa  CCXXV  sois  torneses  (lue  fan  de  besants...  XXXV  besants  m¡- 
I 

ñus  II  sois. 

Suma  que  munta  per  tota  la  racio  que  ha  preza  la  company;i  qui  sen 

torna  XXVIIII  Milia  DCCCVIIII  besants. 


— Aquesta  es  la  secunda  (¿ració?)  deis  (lui  romanen.  — 

— Ballesters  — 

P.  ferrandis  V  balesters. 

Fortuny  de  leida  I  balester. 

Bernat  denizan  (deuizan?)  I  balester. 

G.  octauia  I  balester. 

1909 


2-2 


298  LA/  CREUADA   A   TERRA    SANTA    (1269-1270) 

Rocha  Ibalester. 
Berenguer  togores  II  balesters. 
Martin  azembler  I  balester. 

Mo  de  uallobar  II  balesters.  "" 

,     .     .     .     ,     .     I  balester. 
Arbert  de  foix  I  balester. 
Jordi  de  Jaffa  II  balesters. 

Suma  deis  balesters  XVIII  que  fan  lo  dia  LXXXV  sois  a  rao  de  V  sois 
per  balester  e  fan  per  XXX  dies  II  Milla  DCCL  sois  torneses. 


— Aquesta  es  la  compaya  de  la  secunda  racio  delsqui  romanen  la  qual  es 
per  lo  primer  mes. — 

P.  ferrandis  XVI  caváis  armats. 

Comanador  de  montalba  XX  caváis  armats. 

R.  sa  guardia  XV  caváis  armats. 

Gauceran  de  pinos  XIIII  caváis 

Nuc  de  belpuig  XIII  caváis. 

Bernat  de  mallon  X  caváis. 

R.  de  muntalt  X  caváis. 

Geralt  Astor  XII  caváis. 

R.  de  munlor  III  caváis. 

Bernat  durriols  IIII  caváis. 

Nuguet  daiguauiua  II  caváis. 

Jaspert  Alquer  II  caváis. 

Bernat  de  nissars  11  caváis.  ^ 

Berenguer  des  camps  II  caváis. 

G.  octuuia  I  caval. 

Jorda  dabelars  I  caval. 

P.  martines  de  luna  IIII  caváis. 

Namel  sicart  IIII  caváis. 

Gil  de  tarasco  II  caváis. 

P.  Gilabert  I  caval. 

G.  de  pugalt  IIII  caváis. 

Ber enguero  senuicens  III  caváis. 

Berenguer  de  togores  IIII  caváis. 

Johan  Mar  cus  IIII  caváis. 

Arbert  de  Foix  VI  caváis 

G.  de  foix  e  bernat  VII  caváis. 

Pons  de  foix  V  caváis. 

Flamenc  III  caváis. 

Caualers  den  G.  de  castelnou  VIII  caváis. 

Bersnguer  de  vilaragut  II  caváis. 

Suma  daquest  caváis  CLXXXIIII  caváis  armats  que  fan  lo  dia  VII  sois 

—  per  tot  MCCCLXXX  sois  de  tornes  et  fan  per  XXX  dies  XLI  Milia  CCCC 

sois  torneses. 

ítem  al  misatge  del  enperador  grec  qui  hic  era  ab  nos  ])er  I  mes  DCC... 
a  rao  de  XXV  sois  lo  dia. 

ítem  Al  missatge  del  cum...  io  de  trepesonda  VlIIe  sois  lo  dia  fan  CCXL 
sois. 


F.    CARRERAS   Y   CANDI  299 

ítem  Al  misatgc  qui  uouc  al)  en  Flaineiic  CCC  sola  torueses  i)er  XII  dies. 

Suma  MCCXC  sois. 

ítem  A  g'arcia  ferrandis  de  Malleii  per  I  caval. 

ítem  A  xanxo  Rxiis  de  Mallen  per  I  caval. 

ítem  García  alauaris  de  cortés  per  I  caval. 

Et  aqiiests  III  caváis  donam  per  XXV  dies  fan  lo  día  XXII  sois  —  et  fan 

per  XXV  dies  DLXII  sois  — 


— Aqiiests  son  los  homens  de  peii  balesters.  — 

R.  de  vila  plana  XII  balesters. 

Gil  de  talauera  VI  balesters. 

A  de  sisqiier  III  balesters. 

Aquests  XXI  fan  lo  dia  XXI  sois  fan  per  I  mes  DCXXX  sois. 

A  de  miu-  X  balesters  per  XXII  dies  fan  CCXX  sois. 

ítem  doming'o  gil  per  I  balester  a  peu  XXX  sois. 

ítem  I  balester  den  pugalt  XXX  sois. 

ítem  domingo  gil  balester  XXX  sois. 

ítem  G.  martorel  balester  XXX  sois. 

Suma  desta  pagena  de  balesters  a  peu  MCCLXX  sois  torneses. 


ítem  donam  a  P.  Gilabert  per  II  Mules  del  sagrista  et  per  I  homens  racio 
V  sois  et...  II  homenS lo  dia  fan  per  I  mes  CCX  sois. 

ítem  donam  a  pons  baster  Pere  valsegre  et  Pere  s.  meseus  VI  lo  dia  fa 
per  I  mes  CLXXX  sois. 

ítem  donam  a  perato  paniser  per  si  et  per  II  cauals  den  perato  de  ualle- 
brera  VIIII  sois  lo  dia  et  fa  per  I  mes  CCLXX  sois. 

ítem  a  berenguer  saporta  per  si  Ve  sois  lo  dia  fa  per  I  mes  CL  sois. 

ítem  donam  ais  azemblers  VI  e  sois  lo  dia  fan  per  I  mes  CLXXX  sois. 

ítem  donam  a  Andreu  falconer  III  e  sois  lo  dia  fa  per  I  mes  XC  sois. 

Suma  desta  pagena  doficials  MLXXX  sois  torneses. 


ítem  done  per  manament  den  P.  ferrandis  a  sancta  Maria  de  ualuert  X 
besants.  j. 

ítem  donam  a  I  sarrahi  que  ana  defora  —  mug.  de  íorment  ual  II  be- 
sants quarta. 

Auem  ho  escrit  en  altre  loe. 

ítem  donam  an  bernat  pons  per  armar  la  sagetia  MCCCCXXXII  besants. 
An  la  pagada  los  caualers  (45o). 


—Tersa  racio  deis  qui  romanen  que  fo  donada  per  lo  segon  mes.— 
P.  Ferrandis  XIX  caváis  armats. 
Comanador  de  Montalban  XX  caváis  armats. 


(453)     Aqüestes  quatre  derreres  partidos,  després  d'escrites  sigueren  tat- 
xades. 


300  LA  CREUADA  A  TERRA  SANTA  (1269-1270) 

R.  sa  guardia  XY  caváis. 
Gauceran  de  Pinos  XIV  caváis. 
Nuc  de  belpuig-  XIII. 
Bernat  de  Mallon  X  caváis. 
R.  de  Montalt  X  caváis. 
Galceran  Astor  XIIII  caváis. 
R  de  Munlor  III. 
Beniat  diirriols  I III. 
Xiiget  daig'uauiua  II. 
Jaspert  Alquer  II. 
Bernat  de  nissans  II. 
G.  octuuia  I. 
Jorda  dabelars  I. 
r.  Martines  de  luna  lili. 
Namel  sicart  IIII. 
Giiil  de  Tarassco  II. 
P.  Giliabert  I. 
Pugalt  IIII. 

Berenguer  de  semücens  III. 
Bernat  tegores  IIII. 
Johau  Marchus  IIII. 
Arbert  de  foix  VI. 
G.  de  foix  et  bernat  VII. 
Catialers  den  G.  de  castelnou  VIII. 
Bernat  de  vilaragut  II. 

Suma  CLXXXIIII  caváis  armats  fan  per  I  Mes  VI  Milia  et  CCCLXX 
besants  a  rao  de  Vlle    VI  diners  de  tornes  per  caualer  et  besants  a  VI  « 

sois 


— Balesters  a  caual — 
P.  ferrandis  V  balesters.- 
G.  octuuia  I  balester. 
En  Rocha  I  balester. 
Bernat  de  togores  II. 
Martin  azembler  I. 
Mo  de  uallobar  II. 
R.  fferradella  I  lialester. 
Arbert  de  foix  I , 
Gorgi  de  Jaffa  II. 
Suma  per  tots  XVI  balesters. 

Fan  lo  dia  LXXX  sois  tornes  fan  per  XXX  dies  II  Milia  CCCC  sois  tornes 
et  fan  de  besants  CCCLXVIIlI  besants  minus  quarta. 


— Oficiáis — 

Furtuyo Ven  sois  torneses 

Flamenc XV  e   »         » 

Perc  Gilabert  per  dos  nuiles  del  sagrista  c  per  I  honie  Ven  »          » 

Pons  baster  et  ualsegre VI     »        amdos. 

Perato  paniser VlIIIe   »  ab  I  caval 

Bernat  saporta Ve» 


F.    CARRBRA5?   Y   CANDI  301 

A  VI  azemblei-s VI»' sois 

Andreu  falcnnor III  » 

R.  de  vilaplana  XII  l);ilostors  a  pi'u XII»*   » 

...  de  talauera  VI  balosters \|   » 

Suma  quo  nninta  tota  esta  coin|.a\  a  LXXIi  sol     '     tonieses  lo  día  et  faii 

per  I  mes  II  Milia  CLXXV  sois  torneses  que  faii  de  bosant.s  CCCXXX  et  IIII 

besants  III  sois  de  tornas. 

Suma?  que  munta  tota  aquesta  tersa  racio  VII  Milia  LXXIII  besants 

I 
et  — 
I 


— Quarta  racio  la  qual  donam  per  lo  terser  mes  a  la  compau.va.— 

P.  ferrandis  XIX  caváis  armats  et  V  balesters  fan  lo  dia  CLXVII  sois 

—-  de  torneses  et  munta  per  I  mes  DCCL  besants  los  (|uals  li  auem  pa¿;ats. 

Comanador  de  Mont  Alba  pres  per  XX  caváis  armats  fan  lo  dia  CL  sois 
tornes  fan  i)er  I  mes  IIII  Milia  D  sois  tornes.  Pag-amli  DCC  MeHÍ>  lili 
besants. 

R.  sa  guardia  ju-en  per  XV  caváis  armats.  Aueuili  donats  LX  Mufis  dordi 
et  X  de  forment  que  fan  CCX  besants. 

Gauceran  de  pinos  pren  per  XV  caváis  armats.  Auenili  donats  LX  Mug-s 
dordi  fan  CLXV  besants. 

Nuc  de  belpuig  pren  per  XIII  caváis  armats.  Auenili  donats  XL  niug-s 
de  ordi  et  VI  botes  de  uin  fan  CLXX  besants. 

En  barnat  de  mallon  jiren  per  X  caváis  armats.  Auenili  donats  XT.  Mugs 
dordi  et  CXXX  sois  fan  CXXX  besants. 

En  Geralt  Astor  pren  per  XII  caváis  armats:  fan  CCCXVI  l)esants.  Auem- 
loshi  pag'ats. 

En  E.  de  Munlor  pren  per  III  caváis  armats.  Auemli  pagats  XCV  besants. 

En  bernat  dorriols  pren  jier  IIII  caváis  armats.  Auemli  pagats  LXXVIII 
besants. 

Nuget  daiguauiua  jircii  jier  II  caváis  armats.  Auemli  pag'ats  XIIII  be- 
sants. 

En  Jaspert  alquer  et  en  Jorda  ¡iren  per  III  caváis  arinats.  Auemli  jiagats 
XLVIII  besants. 

Caualers  den  P.  G.  de  castelnou  preñen  per  VIII  caváis  armats.  Auem- 
lur  donats  XXXII  Mugs  dordi  fan  LXXXVIII  besants. 

Berenguero  de  uilaragut  pren  ])er  II  caváis  armats  auemli. 

En  R.  de  Muntait  pren  per  X  caváis  armats. 


En  Fortuvo  iiren  YJL  sois  lo  dia. 

'  I 

En  Flamenc  pren  per  cascun  .lorii  XV  e  sois  torneses.  Auenili  donats  L 
besants. 

Pons  baster  et  ualsegre  preñen  VJe    sois  lo  iorii  entramdos. 

Po  ])anicer  ab  II  caváis  pren  VIIII  sois  lo  ¡orn. 

Berenguer  sa  porta  pren  Ve  sois  lo  dia.   Auemli  donats  XXIII  liesants. 

Martin  asembler  pren  jier  I  balester  e  per  VI  azemlilers.  Auemli  donats 
XVIIII  besants. 


302  LA  CREUADA  A  TERRA  SANTA  (1269-1270) 

Aiidreu  falconcr  pren  lile   sois  lo  iorn.   Auemli  doiiat  I  bcsaut  

I 

E.  de  uilaplana  pren  per  XII  balesters  a  peu  Xllf  sois  lo  iorn.  Auemli 
donats  XVI  besauts. 

.  .  .  talaixera  pren  per  VI  balesters  a  pen  VI^  sois  lo  iorn,  Aiiemli  do- 
nats IIII  besants. 

En  Rocha  portar  per  I  balester  a  canal  V  sois  lo  dia.  Aiierali  donats  III 
besauts. 

M_g_  de  uallobar  pren  per  II  balesters  a  cauals.  Auemli  donats  XXII 
besants. 

R.  ferradella  prenia  per  I  balester.  Auemli  donat  III  besants. 

En  bernat  de  nizans  pren  ¡ier  II  caváis  armats.  Auemli  pagat»  LXVIII 
besants. 

R  et  bernat  des  cams  pren  per  II  caváis  armats.  Auemli  pagats  XXXVI 
besants. 

Bernat  de  teg-orcs  pren  per  lili  caváis  armats  et  per  II  balesters.  Auemli 
donats  LXIIII  besants. 

Johan  Marchus  pren  per  lili  caváis  armats.  Auemli  donats  XIIII  besants. 

Narbert  de  Foix  pren  per  IIII  caváis  armats.  Auemli  donats  XXXIII 
besants. 

En  Pons  de  Foix  pren  per  V  caváis  armats.  Auemli  donats  LV  liesants. 

En  bernat  de  foix  pren  per  III  caváis  armats.  no  a  res  pres. 

G.  octuuia  pren  per  I  caval  armat.  Auemli  donat  XXIIII  besants. 

Caualers  den  Po  martins  de  luna  preñen  per  IIII  caváis  armats.  Auemli 
donats  XLVIII  besants. 

Namel  sicart  pren  per  IIII  caváis  armats.  Auemli  donats  VIIII  besants. 

Gil  de  tarasco  pren  per  II  caváis  armats.  Auemli  donats  XXV  besants 

P.  Gilabert  pren  I  caval  armat.  Auemli  donat  XV  besants. 
G.  de  pujalt  pren  per  IIII  caváis  armats.  Auemli  donats. 
Bereng'uero  senvicens  pren  per  III  caváis  armats. 


— Ffeem  de  Meció  per  rao  del  Misatge  del  tarter  que  amena  en  Acre  en 
.Jacme  dalarig".  — 

Primum  costa  lalberc  en  quels  mesen  XVIII  besants. 

ítem  munta  la  dezpessa  que  lur  donam  (lue  feeren  en  acre  per  XIIII  dies 
DCC  sois  torneses  qiii  niuntan  CVIII  besants. 

ítem  costaren  los  draps  de  logar  que  lur  mesen  en  lostal  111  besants. 

ítem  donam  al  Misager  Maior  IIII  canes  de  preset  uormeil  et  II  enaps 
dargent. 

ítem  donam  a  son  frare  III  canes  de  preset  uermel  et  I  enap  dargent. 

ítem  donam  al  Misatger  del  arcabisbe  dartzenga  III  canes  de  preset  Tier- 
niel  et  II  enaps  dargent. 

ítem  donam  al  Misatger  del  rey  derminia  IIII  canes  de  preset  uermel  et 
II  enaps  dargent. 

ítem  donam  an  Jacme  dalarig  III  canes  de  preset  uermel  et  I  enap 
dargent. 

E  costaren  tots  aquests  enaps  et  tot  aquest  drap  CCCXXXVIIII   besants. 

Suma  que  costa  tota  aquesta  Meció  deis  Misatges  del  tarter  et  den  Jacme 
dalario-  CCCCLXVIII  besants. 


F.    CAKRERAS    Y   CAMII  :)0;í 

— Aquostes  son  los  inosioiiá  que  foreii  en  Acre  por  flesearj>'ar  et  per  altres 
aucries, — 

Primum  donaní  an  Bonacot  IV'liser  per  I  l)ul,i<;-a  .|ue  loga  en  lionavr  ;)er 
lo  blat  del  Rey  que  hi  mes  XII  besants. 

ítem  pag-am  al  escriua  den  P.  Ris  per  rao  de  la  Meció  de  les  uiandes  del 
Rey  que  auia  fetes  LX  besants. 

ítem  costaren  les  Mecions  que  feeni  per  la  ñau  deis  Mail'etans  XXXV 
besants, 

ítem  pagam  an  Casteluv  per  la  ¡Meció  (¡ue  auia  leta  per  les  uiandes 
LXXVIII  besants. 

ítem  pagam  per  la  níiu  den  A.  Calafat  per  les  mecions  XXXIII  besants. 

ítem  pagam  an  Costa  per  la  meció  ([ue  auia  feta  V  besants  et  ([uarta. 

ítem  costa  la  meció  de  la  ñau  don  i)intor  LXXXIIII  besants  — 

ítem  costa  la  meció  f|ue  t'eeui  per  la  nan  den  In'ruat  saporta  LXXVIIII 
besants. 

ítem  pagam  an  P.  Gilabert  per  la  Meció  de  la  ñau  den  Cuc  qu<'  td  auia 
feta  CV  besants. 

ítem  pagam  per  la  ¡\Iecio  de  la  ñau  den  (í.  dalniat,  XXX  Ix'sants  ((uarta. 

ítem  ])agam  per  les  mecions  d(>  la  ñau  den  Pascali  de  Mutubrun  XII 
besants. 

ítem  feem  de  meció  de  mesurar  lo  blat  et  lo  formeut  et  de  I)astaix  etdal- 
tres  mecions  menudes  XXXIIII  besants. 

ítem  pagam  a  I  espia  II  besants. 

ítem  donaní  a  sancta  Maria  de  uahiert  dacre  X  besants. 


—Aqüestes  son  les  rebudes  que  feem  en  acre  de  les  naus  uengueren  de 
barcelona.  — 

Primum  reebem  den  Casteluv  CCXXXVII  Mugs  dordi  rases. 

ítem  reebem  del  leny  den  bosc  DCCC  minus  Vil  mugs  dordi  ras. 

ítem  reebem  den  Cayol  CXLVIII  Mugs  dordi  que  pres  PL^amen  dorrea. 

ítem  reebem  den  G.  ros  MCCVII  mugs  dordi  ras. 

ítem  reebem  den  P.  de  molet  CCXXVII  mugs  dordi  rases. 

ítem  den  G.  sacosta  LVI  mugs  dordi  rases. 

ítem  reebem  den  P,  Ris  CCXI  mugs  dordi  rases. 

ítem  reebem  den  Bernat  fuster  per  en  pintor  CCLV  mugs  dordi  rases. 

ítem  reebem  den  Calafat  CCLXXXVI  mugs  dordi  ras. 

ítem  reebem  den  blancars  QLXX  Mugs  dordi  rases  que  pres  en  R.  sa 
guardia. 

ítem  reebem  den  Ermengol  DCCCCLXXII  mugs  dordi  rases. 

ítem  reebem  den  bonayr  DCCCLXVl  mugs  dordi  ríises. 

ítem  reebem  den  G.  dalmad  CCCLXXXII  mugs  dordi  rases. 

ítem  reebem  den  bernat  Maiol  DIII  mugs  dordi  rases. 

ítem  de  la  ñau  deis  malfetans  DXL  mugs  dordi  ras. 

ítem  de  la  ñau  den  bernat  (^aporta  CCLXX  mugs  dordi  ras. 

ítem  de  la  ñau  den  Cuc  D  minus  X  mugs  dordi  rases. 

ítem  de  la  ñau  de  ser  pacali  de  muntobrun  DXXX  mugs  dordi. 

Suma  per  tot  VIII  Milia  CXLIIII  mugs  dordi  rases  del  (¡ual  al)atem  [.er 


304  LA  CREUADA  A  TERRA  SANTA  (1269-1270) 

Miima  de  incsurag'e  cor  non  bastaua  lo  niug'  ras  al  niug-  de  la  mnida  IHI 
mugs  per  centena:  et  munta  la  Suma  CCCXXVI  niugs.  Axi  román  VJI  Milia 
DCCCXVIIl  mug-s  que  fan  a  rao  de  III  besants  minus  quarta  lo  mug  XXI 

Milia  D  minus  —  besants. 


— Forment. — 

Aqüestes  son  les fet  en  acre  per  lo  seyor  Rey. 

Primum  reebem  den  Casteluy  DCCCXL  mugs  de  forment  rases. 

ítem  reebem  den  Gayol  CXLIl  mugs  de  forment  rases  que  pres  examen 
dorrea. 

ítem  reebem  den  P.  de  molet  CCLIIl  mugs  de  forment  rases. 

ítem  reebem  den  P.  ris  CCVIIII  mugs  forment. 

ítem  reebem  den  bernat  fuster  per  en  pintor  Mili  mugs  forment  rases. 

ítem  reebem  den  R.  saguardia  CLXX  mugs  de  forment  rases  foren  den 
bl  anear  s. 

ítem  den  Bertrán  Mayol  CCLIl  mugs  forment. 

ítem  de  la  ñau  den  bernat  saporta  CCCCLI  mugs  de  forment  rases. 

Suma  III  Milia  CCCXX  mugs  et  mig  rases  deles  quals  abatem  per  niimia 

CXXXII  mugs  et  axi  román  III  Milia  CLXXXVIII  mugs  que  fan  a  rao 

de  IIII  besants  —  lo  mug  XIIII  Milia  CCCXLVIII  besants. 
I 


— Aqüestes  son  les  rebudes  que  fem  minus  de  cartes. — 

Primum  reebem  de  les  cozes  qui  foren  de  la  ñau  den  bernat  cantul  los 

quals  hauia  reebudes  en  fierran  xanxis  de  les  quals  nos  pres  el  en  comte  IIII 

Milia  XL  besants. 

ítem  reebem  de  les  coses  que  en  G.  de  castelnou  Aiiia  reebudes  de  la  ñau 

den  Roudor  quens  mes  en  comte  MDCCCCLXX  besants. 

Ítem  reebem  de  la  ñau  don  hertran  Cuc  DXXXII  bacons que  fan  a 

rao  de  V  besants  per  baco  II  Milia  DCLXII  besans  — 

ítem  reebem  del  meteix  CLXV  mugs  de  faues  que  fan  a  III  besants  lo 
mug  CCCCV  besants, 

ítem  reebem  del  meteix  CCXXIII  mugs  de  ciurons  que  fan  a  Ve  besants 
lo  mug  MCXV  besants. 

ítem  reebem  del  meteix  LX  mugs  de  faua  freza  que  fan  a  IIII  besants  lo 
mug  CCXL  besants. 

ítem  reebem  del  meteix  XXX  Mugs  de  lenties  que  fan  a  Ve  besants  le? 
mug  CL  besants. 

ítem  reebem  del  meteix  XI  mugs  de  fezols  per  LV  besants  a  V  besants 
lo  mug. 

Ítem  CCCLX  sacs  ct  LX  sames  et  cor  des  per  LXX  besants  sarraiuats. 

Itera  reebem  den  bertran  Maiol  XXV  sames  de  bescuit  et  altres  menu- 
derics  que  pres  examen  dorrea  per  CXLVIIII  besants. 

ítem  reebem  den  G.  dalmad  per  inenuderies  (fue  pres  en  son  comte  nuc 
de  belpug  CCXCVII  besants.  ítem  del  mateix  XV  bacons  por  LXXV  besants. 


FRANCESCH  CARRERAS  Y  CANDI  305 

ítem  reebem  de  la  ñau  den  Molet  i>ei-  rao  de  les  menuderies  que  auia 
preses  lo  comanador  de  muntalba  et  per  rao  del  bescuit  que  el  pres  en  son 
comte  CCCXXVIII  besants 

Itera  reebem  de  la  ñau  den  calafat  menuderies  per  XCVIU  besants  quen 
presen  en  comte. 

ítem  reebem  de  la  ñau  den  P.  ris  CXVl  besants  per  menuderies  quen 
presen  en  comte  de  P.  ferrandis. 

ítem  reebem  de  la  ñau  den  bernat  sa  porta  LXXXV  bacons  que  fan 
CCCCXXV  besants, 

ítem  reebem  den  P.  Ris  XXXV  bacons  que  fan  CLXXV  besants. 

Suma  XII  Milla  CCCLXXII  besants  — 

ítem  reebem  den  P  ferrandis  DX  Mugs  dordi  que  foreu  de  paliologo 
que  fan  MCCCCII  besants  — —  a  rabo  de  III  besants  minus  quarta  lo  mug-. 

ítem  reebem  den  P.  fferrandis  CLXXXXVI  besants  en  or  que  el  Hura  a 
bertran  sa  porta  deis  que  ac  de  paliologo  per  a  obs  de  la  racio. 

Suma  per  tota  la  reebuda  XLVIIII  Milia  DCCCXIX  besants  entre  assi. 

ítem  reebi  den  P.  ferrandis  CCLXXIII  Mugs  dordi  qui  fo  del  de  palio- 
logo  que  fan  DCCCL  besants 

Suma  per  tot  L  Milia  DLXIX  besants. 

ítem  reebem  den  P.  Fferrandis  CCCCLXVIIl  besants  los  quals  nos  liura 
de  sso  que  uenc  de  paliologo  et  foren  donats  a  la  meció  deis  Misatges  del 
tarter  et  den  Jaume  dalarig. 

(Registre  17,  folis  117  a  144.  A.  C.  A. 


y'sr x*.v  'AS  x*x  x*.v  y*,v  y.'.v  y'x  x*x  v.V  x'.v"  Ws  '?'k  >'s  x'x  x'.v  xs  -Xx  x'x  >úv  y.V  x'-v  V.v  xx 

■•^'g^  Q-^i?:  g:  ü^:ja,3£¿  g:  o;:Q.:g  J3.:Q..g.  g  g  ".g:;  g:  g/g:  :g:;g-:Qi 


REPREC  PE  LA  REYAL  CASA: 

ORDENAMENTS  DE   PERE  "LO  GRAN''  E  ANFdS  "LO  LLIBEIÜL 


(Segle  XIII) 

A  mellor  regiinent  de  \i\  reyal  casa,  estabulen  certs  ordenaraents 
los  reys  d'Aragó  Pere  «lo  Gran^  e  son  fill  Anfós,  los  quals  cuydílm 
avuy  recullir  e  stampar.  No  s'en  conexen  de  temps  precedent,  segons 
mostrarem  en  altre  Uoch  (1).  No  cal  dir  que  son  de  molta  valúa,  tant 
per  la  ilur  antiguiíat,  quant  per  lo  llenguatge  ja  que  pertanyen  al 
segle  XIII. 

Les  trovám  recondites  en  diferents  volums  denostre  grau  arxiu  re- 
yal (2),  copiantles  textualment,  e  reproduiíitlcs  ab  orde  cronolügich. 

Son  en  nombre  de  cinch:  dos  pertanyen  al  rey  Pere  e  tres  al  rey 
Anfós.  De  les  cinch,  les  tres  já's  publicaren  en  dos  diferents  liochs  e 
les  altres  dugues  eren  incdites  (3).  Al  reproduhirles,  cuydíini  de  Ilur 
correcci(3  purgantles  d'errades,  tant  quant  nos  és  possible. 

Les  primeres  del  rey  Pere,  constituexen  un  eos  general  de  doctrina 
ordenancista,  regulant  en  esciits  lo  que  ja  s'estilava  en  la  sua  casa  e 
cort,  e  smenant  90  ijue  creya  covinent  per  abús  d'atribucions  o  de 
drets.  Per  tant  que  tracta  de  tots  los  oficiáis  de  son  palau,  com  eren, 
majordom,  sobrecoch,  musen,  argenters  de  la  cuyna,  panicer,  boti- 
ller, reboster,  porters,  civader,  posader,  cavalleri9,  agenibler,  aigut- 
zir,  scrivá  de  ració,  troters  de  bustia  e  munters.  Ab  esta  breu 
enumeració  deis  oficiáis  queda  vist  quin  proposit  era  lo  deis  primers 


(1)  Veges  nostre  article  Ordenanzas  para  la  casa  y  corte  de  los  reyes  da  Aragón  ,íiiglo$ 
XLII  y  XIV)  (Cultura  española,  norn.  II,  Madrid,  l'JOii,. 

(2)  L'arxiu  general  de  la  Corona  d'Arafjó,  que's  custodia  a  Barcelona. 

('¿¡  Les  dos  del  rey  Pere  les  publica  PrOsiier  de  BofarulI  en  la  Colección  de  documentos 
inéditos  del  Archivo  general  de  la  Corona  de  Aragón  (volúm.  VI,  any  IHhO),  e  la  d'Anfós  del 
1286,  la  douarem  a  coni:.\er  en  lo  dessús  dit  article  de  Cultura  española. 


308  F.    CARRERAS    Y   CANDI 

ordenaments  del  palau  reyal.  Donar  bona  endrega  al  estament  interior 
sens  fer  cura  al  regulament  economich  administratiu. 

Eq  l'any  1277  dicta,  lo  propri  Monarca,  una  segona  part  reglamen- 
tant  l'acompanyament  del  sobirá,  singularment  quan,  del  hu  de  sos 
reyalraes,  passava  a  l'altre.  Se  proposava  acabar  controversies  entre 
los  cavallers  del  seguici  reyal,  evitant  que,  los  qui  acudien  al  Príncep 
per  afers  particulars,  restessin  en  la  companyía  de  la  sua  cort.  Pere 
«lo  Gran»  distribueix  los  dotze  meses  de  Tany,  per  passarlos  equitati- 
vament  en  quiscún  deis  tres  reyalmes  que  integraven  la  confederado 
catalano-aragonesa. 

Morí  lo  rey  Pere,  e  feya  mes  de  tres  meses  que  regnava  son  fill 
N'Anfós,  quan  dicta  altres  ordenaments,  lo  darrer  jorn  de  febrer  de  l'any 
1286.  Allí  comenga  a  assenyalarse,  lo  nou  Monarca,  per  lo  que  sempre 
lo.distingí,  Qo  és,  per  jegular  endrecadament  pagues  e  i:eJ)udes.  De- 
xen  veure  lo  afany  de  teñir  bona  administrado,  que  tant  distingí  com  a 
rey  economista,  al  qui  reb  lo  descolorit  cognom  de  «Lliberal». 

Al  mateix  orde  d'idees  pertanyen  altres  breus  ordenacions  suple- 
tories  del  1288,  adregades  al  tresorer  y  porters  per  haver  bona  cura 
de  les  rebudes  deis  drets  rey  ais,  suprimint  al  mestre  racional  e  al  bat- 
lle  general,  prohibint  hi  bagues  mes  d'un  oficial  en  un  mateix  ofici, 
8  regulant  donacíons  de-bens  seents.  per  fugir  d'enganys  e  sorpreses. 

Sempre  preocupantse,  lo  rey  N'Anfós,  de  la  bona  administració, 
dicta,  en  1291,  altre  ordenament  hout  assenyalava  qui  e  com  rebria 
tóS'pecunies,  a  fi  de  que  pervinguessen  integrament  a  mans  sues,  lo 
lloch  hont  se  devien  remetre,  forma  de  donar  rebuts,  Ilibres  hont  se 
registrassen,  manera  d'entregar  diners  al  tresorer  reyal,  temps  assig- 
nat  per  rendició  de  comptes,  manera  de  trametre  cullidors  e  porters 
per  haver  pecunies,  e  forma  de  pagar  deutes. 

Los  ordenaments  económichs  del  rey  N'Anfós  presenten  carácter 
transitori.  La  circumstancia  de  no  formar  part  del  Registre  1529  del 
nostre  arxiu  reyal,  raostra  que  no  arrivaren  al  rey  Pere  «lo  Cerimo- 
niós»,  qui  conceptuantles  breus  e  pocli  importants,  les  suprimí  al  co- 
piar les  deis  altres  dos  reys  predecessors  seus,  Pere  «lo  Gran»  e  Jaume 
«lo  Just». 

Limitada  la  present  publicado  a  les  ordenacions  que  per  lo  redreg 
de  la  reyal  casa  d'Aragó  se  dictaren  en  lo  segle  XIII,  no  passém  pus 
avant  a  tractar  de  les  fetes  a  manament  de  Jaume  «lo  Just»,  de  Pere  «lo 
Cerimoniós»,  y  de  Joan  «lo  Cassador»,  per  trovarse,  aqüestes,  com- 
preses en  lo  segle  XIV. 


«EDREQ  DE  LA  REVAL  CASA,  ETC. 


309 


Ordenaments  del  senyor  rey  En  Pere   ' 

Ordena  lo  senyor  rey  prinierauíent  f4iiel  inajordoni  sia  obeyt  de  (,-o  que 
manara  eu  Casa.  Et  sia  tengut  de  guardar  be  et  leyalment  lo  prou  del  senyor 
Rey  axi  que  nos  perda  ren  ne  uag:e  res  a  mal  en  Casa.  Et  siu  feya  quel  sen 
yor  Roy  sen  tornas  a  ell  (;o  es  assaber  quel  cors  et  quant  ha  fes  a  merce  del 
senyor  Rey. 

ítem  que  aquells  qui  desobediens  li  serán  sien  en  aquella  pena  matexa. 
El  senyor  Rey  dona  al  Maiordom  per  seruir  aquell  Offici  et  per  seguir 
los  dits  manaments  et  per  estar  a  la  dita  pena  los  drets  qui  dejus  son  scrits. 
Preña  Mayordom  per  sos  drets  en  tot  loch  quel  senyor  Rey  preña  Cena  de 
meniar  XX  solidos  pera  vnes  Cal9es  daquella  moneda  que  en  aqueli  loch 
corrcg-a  on  la  Cena  se  prendra  o  si  paguen  la  messio  en  diners  quel  senyor 
Rey  agües  feta  aquell  día  en  aquell  loch. 

ítem  preua  los  Cuyrs  de  totes  les  vaques  que  en  aquella  Cena  se  despeu- 
dran   Et  do  per  cascun  Cuyr  que  preña  lili  diñes  ais  porters. 
ítem  preña  tots  dies  de  Casa  del  senyor  Rey  mi  ja  libre  de  Cera, 
ítem  vna  on^a  de  pebre  et  tots  los  Cuyrs  de  les  vaques  qui  uendran   de 
present  al  senyor  Rey  sis  despenen  en  Casa  o  en  racio  per  pet;e3.  Ell  que  sia 
tengut  de  fer  guardar  aquelles  vaques  a  sa  messio. 

ítem  preña  lo  Mayordom  cascun dia  de  Cort  dues  pe(.-es  de  Carn  de  molto 
et  dues  ferrades  de  vi. 

ítem  preña  D  solidos  per  cascuna  de  III  festes  del  any.  Es  assaber:  pas- 
cha  Cinquaesma  et  Nadal  daquella  moneda  que  correga  en  aquell  loch  on 
lo  senyor  Rey  tendrá  la  fest;i. 

Totes  aqüestes  gracies  atorga  lo  senyor  Rey  a  Majordoin  per  (;o  quell  sia 
pus  obligat  a  guardar  !o  prou  del  senyor  Rey  et  a  la  pena  damunt  dita. 

ítem  lo  Majordom  com  sia  ab  lo  senyor  Rey  preña  racio  a  XII  besties. 
Et  aquell  que  romandra  per  el  en  son  loch  preña  racio  a  IIII  besties  et  ell 
que  meta  museu  per  la  Cuyna  a  guardar. 

Los  Officials  maiors  mana  lo  senyor  Rey  que  sien  obeyts  en  totes  coses 
cascun  en  son  Offici  sots  la  pena  damunt  dita. 

Sobrecoch  preña  en  tota  Cena  quel  senyor  Rey  preña  de  meniar  de  tots 
los  moltons  qui  en  aquella  Cena  se  despendran  les  pelles  et  totes  les  me- 
nu<,'ies 

ítem  preña  de  tots  los  moltons  quel  senyor  Rey  despena  en  Cort  axi  de 
Cena  com  menys  de  Cena  los  Cois  et  les  rabades  et  los  blascos:  et  daquells 
de  racio  los  Colls  tan  solament.  Et  tot  a(,-o  que  sia  gint  et  conuinentment 
leuat  sens  affollament  da^o  que  romandra. 

ítem  preña  de  les  vaques  axi  de  Cena  com  menys  de  Cena  los  Cois  los 
blascos  et  daquells  de  racio  atrotal. 


ai    Regii3tre  1529,  foli  t,  copia  feta  en  lo  segle  XIV.  Espurguém  de"  original  lo  numeral  1 
posat  al  nom  del  Rey,  per  quan  se  tracta  de  Pere  «lo  Uran.  y  uo  de  Pere  «lo  Católich.. 


310  F.   CARRERAS  Y   CANDI 

ítem  preña  deis  porchs  axi  de  Cena  com  meuys  de  Cena  et  de  vacio  los 
Cois  els  sagins. 

ítem  preña  deis  porchs  salatz  los  caps  els  cois  e  les  illades  daquelles  quis 
meniaran  en  cort:  et  daquells  de  racio  los  caps  els  cois  tan  soiament. 

ítem  preña  de  tots  los  moltons  de  present  les  pells  et  les  menu9ies.  Et  el 
quels  fassa  guardar  et  escorxar  a  samession. 

Ítem  preña  de  tots  los  congres  et  de  tot  peyx  de  tall  les  Coes  90  es,  a  III 
dits  sots  lo  lombrigol  Et  si  el  senyor  Rey  se  acordaua  quels  donas  diners  sa- 
buts  per  tots  los  drets  damunt  dits  que  ho  puxe  fer. 

Els  drets  damunt  dits  sien  partits  entre  el  els  Cuyners  axi  com  acostu- 
mat  es. 

Totes  aqüestes  gracies  atorga  lo  senyor  Rey  al  Sobrecoch  per  90  que  el 
sia  pus  obligat  a  guardar  lo  prou  del  senyor  Rey  et  a  la  pena  damunt  dita. 
Et  sia  tengut  de  comprar  lenya  al  rebost  et  ayga  al  Rebost  et  a  la  bote- 
llería. 

Lo  Museu  preña  cascun  dia  III  diners  daquella  moneda  que  correga  en 
aquell  loch  on  lo  senyor  Rey  sera  et  deu  meniar  en  lo  palau  per  hom 
de  peu. 

Los  argenters  de  la  Cuyna  sien  III  et  deuen  meniar  el  palau  per  homens 
de  peu  etprenguen  les  baldanes  deis  moltons  et  de  les  vaques  ques  couran 
en  la  Cuyna. 

ítem  prengan  los  Caps  els  Cois  els  uentrels  els  peus  et  la  ploma  de  tota 
voleteria  exceptat  de  pahons. 

Els  sien  tenguts  de  seruir  hir  Offici  et  de  guardar  les  escudelles  els  tall- 
yadors.  Et  si  res  sen  pert  que  sien  tenguts  desmanarles  si  donchs  nos  tren- 
cauen.  Et  sis  trenquen  que  les  mostren  al  sobrecoch  o  a  son  lochtinent  et 
aquell  quen  diga  al  majordom  et  que  ?e  scriua  en  libre  de  la  Racio. 

Pani^er  preña  per  tots  drets  de  son  Offici  D  solidos  barchinonenses  per 
cascun  an.  Et  neugunes  altres  coses  no  preña  an  sien  totes  del  senyor  Rey 
en  qualque  manera  el  les  pusche  auer  ni  percassar  a  prou  del  senyor  Rey. 
Et  preña  encara  el  pani9er  de  les  lengues  de  les  vaques  de  Cena  et  de 
present  sis  menuguen  en  Casa  et  los  Cu}  rs  de  les  besties  que  morran  ais 
homnes  de  Cort  quel  senyor  Rey  dege  esmeuar. 

Botiller  preña  D  solidos  de  Barchinona  per  cascun  ayn  sots  la  manera 
desús  dita  et  nengunes  altres  coses  no  preña.  Et  preña  los  Cors  de  les  vaques 
de  Racio  et  de  present  daquelles  que  muyren  a  ops  de  Casa  et  de  racio  de 
Cena  et  de  present. 

Reboster  preña  per  tots  sos  drets  D  solidos  de  barchinonenses  per  cascun 
ayn  et  preña  I  morabeti  daur  per  cascun  Caual  quel  senyor  Rey  do  en  ca- 
ual  o  en  diners  daquel  a  qui  lo  Caual  sera  donat  exceptats  aquels  Cauals  de 
son  Cors  que  tenga  Caualleris  de  que  age  pensat  deu  dies:  et  nenguns  al 
tres  drets  ne  nengunes  altres  coses  no  preña  ne  cera  ne  salers  ne  nenguna 
roba  per  vellya  ni  per  trencada  que  sia  ans  sie  tengut  de  guardar  aquella 
et  de  fer  prou  al  mils  que  puche.  Et  sie  tengut  de  darne  compte  per 
menut. 

Ítem  lo  reboster  ades  en  present  do  scritcs  per  menut  totes  les  coses  vnes 
et  altres  de  la  maior  tro  al  menor  qui  el  rebost  son  ne  totes  quantes  ne  uen- 
dran  daqui  auant.  Et  tot  90  qui  sen  despena  ne  sen  guast  ne  el  senyor  Rey 
do  que  ho  do  per  scrit  en  sia  tengut  de  donar  compte. 


REDREC    DE   LA    KEYAL    CASA,    ETC.  311 

Et  aquell  qiiel  senyor  Rey  uoldra  que  seriiesca  la  sua  Cambra  liureli  lo 
Reboster  !'>  lit  et  los  uestidures  et  drnps  de  paret  et  Cortiiies  et  setis  et  ba- 
rráis et  aquels  quel  coneg:a  que  age  ops  a  la  Cambra:  et  aquel  de  la  Cambra 
nos  gos  entremetre  dais  ans  si  res  li  mane  prondra  lo  senyor  Rey  ne  res  le 
uenia  en  poder  per  nenfruna  manera  aytanto.st  aquel  dia  matex  sie  tengut 
de  liurarho  al  Reboster  maior  o  a  son  lochtinent  scus  demanar. 

Et  aquell  qui  seniira  les  taules  liurali  !c)  reboster  tot  lar^rent  et  les  toua- 
llyes  et  barrats  et  setis  ot  draps  de  paret  aquells  que  continuament  agen  ops 
a  seruir  et  liureli  cándeles  et  brandons  fets  salsa  mel  oli  et  sal  a  ops  del  re- 
bost  et  a  ops  de  la  Cuyna  et  forinages  sechs  mantenga  frnyta  sucre  et  con- 
fits.  Et  aquell  nos  gos  entremetre  dais  ans  si  res  li  uenia  en  poder  de  nengu- 
na manera  aytantost  aquell  dia  mates  sia  tengunt  (tengut)  de  liurarho  al 
Reboster  mayor  o  a  son  lochtinent. 

E  totes  les  altres  coses  vnes  et  altres  tenga  guart  et  procur  lo  Reboster. 
".t  guart  lo  Reboster  que  no  prendra  azembies  al  Rebost  sino  tantes  coni 
laura  ops  a  portar  (jo  quel  senyor  Rev  aura  mester  en  los  viages  que  fara  et 
lue  les  besties  vagen  carregades  conuinentment  et  que  noy  gos  fer  portar 
Roba  ne  comanda  de  nuil  hom  menys  de  manament  del  senyor  Rey. 

Et  guart  lo  Reboster  lo  lit  del  senyor  Rey  com  se  fara  ne  hon  et  tots  los 
Officis  del  rebost  que  sien  be  et  ordenadament  seruits  et  guardats. 

E  tots  aquells  del  Offici  del  Rebost  sien  tenguts  dobeyr  et  de  fer  tot  <'o  que 
reboster  los  man  ne  los  orden:  et  si  res  hi  ua  a  mal  sie  la  colpa  sobrel  Rebos- 
ter maior  si  donchs  no  mostraua  que  per  desobediencia  daquells  del  Offici 
fos.  Et  totes  coses  qui  del  Rebost  sien  quis  perden  sia  tengut  lo  Reboster  ma- 
ior desmenar  exceptados  aquellos  que  haura  liurades  a  aquells  qui  serán  el 
los  Officis  segons  que  damunt  es  ordenat  les  quals  si  nenguna  sen  perdía 
fassa  esraenar  lo  Reboster  ad  aquel  a  qui  liurada  la  hauria. 

Et  com  lo  Reboster  se  partirá  de  Cort  leix  en  son  loch  qui  fassa  <;o  que 
el  ha  affer  et  tots  los  altres  sien  tenguts  de  fer  et  de  guardar  tot  ("O  de  que 
lo  Reboster  es  tengut. 

En  lo  Rebost  correga  liure  el  march  de  Bar(;alona  et  no  altre. 

Et  tots  aquels  del  Rebost  sien  tenguts  daiudar  la  vn  al  Offici  del  a'tre  en 
son  loch  ab  que  fretura  no  fassa  en  son  Offici. 

Porter  maior  et  los  altres  porters  preñen  de  tot  Caualler  nouel  la  espada 
la  qual  sie  reemuda  per  lo  Caualler  Cent  solidos.  Et  si  es  Richom  L  moraba- 
tins  daur. 

ítem  preñen  de  tot  Ca.stell  quel  senyor  Rey  do  a  nengu  o  de  Loch  quel 
senyor  Rey  do  que  villa  murada  sia.  Cent  solidos  daqiiella  moneda  qui  en 
aquell  loch  correga. 

ítem  prenguen  de  tot  Richom  a  qui  lo  senyor  do  honor  en  aragon  per 
Caualleries  C  solidos. 

ítem  prenguen  de  totes  Coses  de  meniar  qui  sien  de  present  qui  entren 
per  la  porta  del  palau  et  ñonguen  dauant  senyor  a  coll  o  a  ma  lo  delma 
si  pugen  a  deenes:  mas  da(.-o  que  no  pug  a  deena  no  prenguen  res. 

Ítem  prenguen  les  preses  deis  Ciuades  con  lo  senyor  Rey  do  Ciuada  de 
Racio. 

ítem  prenga  lo  Ciuader  II  Ciuades  per  mesurage  et  per  solatge  ettot  lal- 
re  remangue  al  senyor  Rey. 

ítem  prenguen  la  poi^-a  de  la  vaca  de  porch  et  de  Cansalada  et  de  Ceruo 


312  F.    CARRERAS    Y   CANDI 

et  de  peix  de  tayll  quis  leuen  de  la  taula  del  senyor  Rey.  Et  si  el  senyor  Rey 
lo  uol  donar  que  lals  deu  esmenar. 

ítem  prenguen  de  tota  vaca  de  Cena  lo  Cap  et  de  tota  vaca  de  present 
qui  muyra  en  casa:  et  preñen  de  Majordom  IIII  diners  de  Cascnn  Cuyr  quel 
preña. 

Et  üien  tenguts  de  guardar  que  ninguna- res  no  isque  de  fora  casa  sens 
.manament  de  Majordom.  Efc  si  nexia  que  sia  la  colpa  sobre  ells  et  especial- 
ment  que  degen  pagar  a  los  argenters  la  meytat  de  les  escudelles  si  nengu 
na  sen  pert. 

El  guarden  que  nengun  deis  escuders  ne  entren  a  leuar  ne  al  gitar  del 
.senj  or  Rey  sino  aquel  qui  deuant  li  tallya  et  aquell  qui  tendrá  la  copa  et 
dos  altres  escuders.  Et  aquells  II  escuders  altres  entren  la  vn  vespre  els  et 
laltres  altre. 

ítem  que  nuil  hom  noy  age  en  lalberch  del  senyor  Rey  sino  aquels  que 
el  volra. 

ítem  que  no\'  age  nenguna  bestia  sino  es  del  senyor  Rey  ne  aquelles  del 
senyor  Rey  si  troben  alberch  conuinent. 

Et  de  tots  los  drets  damunt  dits  preña  lo  porter  maior  la  ter^a  part  e  los 
altres  porters  les  dues  partes. 

Et  aquels  porters  se  partesquen  a  seruir  tots  dies  per  partides  et  que  ten- 
guen  les  portes  foranes  tan  be  com  aqueles  del  palau  ne  de  la  Cambra.  Et 
del  dia  quels  vns  seruiran  no  sen  enremetren  los  altres  ne  torben  re  daQo 
que  els  uolran. 

Posader  preña  de  cascuna  Cena  quel  senyor  Rey  prendra  en  meniar  vn 
molto  viu  o  hun  Congre  sech  si  es  dejuni  o  si  paguen  la  messio  en  diners  en 
aquel  dia  en  aquell  loch  et  en  tota  aldea  prenga  II  alberchs  al  senyor  Rey 
hun  per  jaer  et  altre  per  meniar. 

Caualleriz  prenga  de  tot  Caual  qui  sia  de  Cors  del  senyor  Rey  que  Caua- 
lleriz  tenga  de  que  age  pensat  X  dies  sil  dona  lo  senyor  Rey  hun  morabati 
daur  daquell  a  qui  lo  senyor  rey  lo  dará  et  de  tota  altra  bestia  que  sia  del 
Cors  del  senyor  Rey  que  el  tenga  V  solidos  daquella  moneda  que  correga  en 
aquell  loch. 

Et  les  Selles  vellyes  els  ésperons  vellyes  et  les  oses  el  Capel  de  sol  els 
guans  quel  senyor  Rey  lexara  si  el  senyor  Rey  o  uol  donar  a  altre  quel  Ca- 
ualleriz noy  prenga  nuil  dret.  Et  no  gos  nuil  homen  metre  a  pensar  de  les 
besties  del  senyor  Rej"  sino  aquells  quel  senyor  Rey  manara. 

A^embler  maior  preña  XII  diners  Barchinonenses  o  de  Reyals  de  valen- 
cia per  loguer  de  Cascuna  bestia  quel  senyor  Rey  aia  ops  axi  de  Sella  com 
de  bast  la  hon  corregiien  barchinonenses  o  Reyals  et  la  on  correguen  Jac- 
censes  X  diners  Jaccenses  et  si  costa  meyns  sien  del  a^embler  Et  si  costa 
mes  pach  ho  lo  Azembler.  Et  sia  tengut  de  guardar  lo  Azembler  que  les 
besties  uageu  cargades  conuinent ment  et  guart  los  basts  et  la  roba  que 
liurada  li  sera.  Et  si  azembla  hy  ua  buyda  sens  compliment  de  Carrega  que 
sia  tengut  lo  Azembler  que  la  pach  del  seu  et  aia  I  hom  de  peu  a  Racio  del 
senyor  Rey  qui  li  aiut  pert  la  racio  que  pren. 

Alguazir  preña  I  morabati  daur  de  tot  pres  que  age  tengut  X  dies  ho  mes 
et  age  tots  dies  I  brandon  de  Cándeles  de  la  Cort  del  senyor  Rey. 

ítem  que  tenga  lalguazir  VIII  homs  de  peu  qui  sien  bons  et  sufficieus 
a  Racio  del  senyor  Rey  et  faga  da^uests   estar  a  la  porta  del   palau  del 


REDREQ  DE   LA  REYAL   CASA,   ETC.  313 

sényor  Rey  per  guardar  los  troters  de  baralla  et  de  Castigar  los  que  uo 
criden  ne  auqueu  iie  fassen  ])rogit  et  que  no  lexen  teñir  les  besties  dauant 
la  porta  del  palau  del  senyor  Rey  ans  fassen  fer  gran  carrera  a  entrar  et 
a  exir. 

Scriua  de  Racio  prona  de  tota  Cenapledeiada  et  de  meniar  X  solidos  da- 
quels  qui  darán  la  Cena  daquolla  moneda  qui  correga  en  aquell  loch  et  I 
brando  de  cándeles  cascun  dia  del  Rebost. 

Et  sia  tengut  de  comptar  tots  dies  la  niessio.de  Casa  ab  lo  niaiordoni  et 
ab  los  officials  maiors. 

Et  de  dar  la  Racio  quel  senyor  Rey  dará  en  pan  en  vi  en  carn  et  en  pex  et 
en  ciuada  et  de  fer  albarans  de  la  quitacio  deis  diners  et  daquels  qui  a  a^o 
li  aiudaran  pach  ho  del  seu  sens  tota  Racio  et  messio  del  senyor  Rey  excep- 
tat  la  Racio  quel  senyor  Rey  dona  a  ell  et  a  son  lochtinent.  Et  aquell  loch'i- 
nent  no  li  puxa  mudar  ne  aquell  noy  puxe  altre  metre  en  son  loch  si  donchs 
per  malaltia  no  ho  feya. 

Et  sia  tengut  de  comptar  les  persones  qui  mengen  en  Cort  et  de  guardar 
que  noy  nienuguen  sino  aquells  que  meniar  hy  degen.  Et  si  y  menge  nengu 
qui  meniar  noy  dege  que  man  ais  porters  quel  ne  giten. 

Et  que  nengun  Official  no  menuch  ne  gos  meniar  en  nengun  loch  de 
Casa  del  senyor  Rey  sino  en  lo  palau  on  lo  senyor  Rey  o  el  Maiordom  men- 
jaran:  et  que  seruesquen  los  Officials  maiors  mentre  lo  senyor  Rey  meniara. 
Et  apres  mengen  ab  lo  Maiordom  et  seruesquen  ab  los  Officials,  et  los  escu- 
ders  no  mengen  a  taula  de  Cauallers  leuat  los  Officials  maiors  els  escuders 
qui  tallen  dauant  lo  senyor  Rey  et  teñen  la  Copa  qui  son  en  compte  dof- 
ficials. 

Et  aquel  qui  aquest  ordenament  passara  quel  scriua  de  Racio  lo  dapne  et 
git  mantinent  de  Racio. 

ítem  que  nengu  ne  gos  jugar  dins  casa  del  senyor  Rey  a  nengu  joch  de 
daus  sino  a  taules  o  a  escachs  si  donchs  Caualler  no  jugaua  en  aquel  joch. 
Et  si  o  fan  que  perden  la  merce  del  sensor  Rey. 

Los  Officials  tots  ab  los  homens  quel  senyor  Rey  los  ha  atorgats  que  ten- 
guen  menuguen  en  cort  et  no  prenguen  racio  de  fora  exceptat  lo  loch  on 
tenguon  lurs  mullers  que  prenguen  Racio  de  fora  et  meniar  en  lur  alberch  o 
estar  de  penyores  si  altra  companya  esta  a  penyores  prenia  Racio. 

Lo  scriua  de  Racio  do  Racio  en  aquesta  manera  lo  kaftí<;  de  forment  a 
mensura  de  Valencia  et  de  Carago<;a  a  Cent  et  XX  homs  lo  dia.  El  kaffi?  de 
Ciuada  a  XVI  besties  et  la  ferrada  de  Cort  quen  deu  haver  III  en  lo  quarter 
de  Valencia  a  VI  homes  lo  dia  el  quarter  de  molto  a  VI  homens:  vaques 
porchs  Cansalada  et  Gallinos  Crabits  et  pex  segons  quel  escriua  de  Racio 
ha  acostumat.  Que  del  pan  XXX  onces  de  pan  cuyt  per  persona  et  de  la 
Ciua  ¡a  XXX  altres  per  bestia  lo  dia. 

Troters  de  bustia,  Acembles  iMunters  et  altres  homens  de  peu  qui  sien  de 
Racio  del  senyor  Rey  mengen  en  Cort  exceptats  jueus  et  Sanaynsqui  pren- 
guen Racio  de  fora 

Et  si  nengu  ni  ha  malait  o  hauia  muUer  el  loch  o  no  podien  esser  al  men- 
iar que  agen  affer  per  lo  senyor  Rey  prenguen  racio  de  fora  Es  assaber  I 
pega  de  molto  sens  tota  altre  carn  Et  si  no  hi  ha  molto  altre  carn  axi  com  al 
Escriua  de  racio  sia  viares   Et  nengu  no  prenga  racio  de  carn  en  la  Cuy  na. 

Els  troters  de  bustia  prenguen  los  pcus  de  les  vaques  de  Cena  et  de  pre- 


314  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

sent  quis  meniaran  en  Casa  del  senyor  Rey  es  darán  de  Racio  et  II  solidos 
de  tota  Cena  que  porten  daquells  qui  darán  la  Cena. 

Els  troters  de  bustia  sian  tengTits  dañar  et  de  uenir  a  jornades  dretes  et 
pus  tost  si  manat  los  era  per  cosa  euytosa  Et  si  saturauen  mes  de  vn  dia 
pert  les  jornades  que  perden  la  merce  del  senyor  Rey  si  donchs  per  justa 
escusa  no  seren  aturats. 

ítem  no  gosen  res  acaptar  de  nuil  hom  mas  si  hom  los  o  dona  sens  dema- 
nar  que  ho  pusquen  pendre. 

ítem  no  gosen  dir  ni  comptar  nengunes  uoues  nouelles  que  els  no  agen 
vistes  o  si  les  han  oydes  comptar  comptenles  axi  com  les  hauran  oydes. 

ítem  no  gosen  departir  ni  rahonar  ni  teñir  bando  de  nengu  en  nengu 
loch  quel  senyor  Rey  los  trameta  ne  gosen  desonrar  ne  vil  teñir  nengu  mas 
que  fassen  lurs  messageries  segons  que  demanat  los  sera  et  no  se  entreme- 
ten dais. 

Munters  fassen  segons  quon  Pascual  montero  los  manara  els  ordenara  en 
Casa  et  fora  casa  et  nengu  deis  no  gos  teñir  sino  IlII  sahuebos  et  vna  sahue- 
sa  et  deis  Cadells  de  la  sahuesa  no  remanguen  mas  II  et  deis  altres  tenguen 
ne  tants  com  en  Pascual  montero  manara. 

En  Bernat  de  muntpahon  preña  M  solidos  barchinonenses  cascun  ayn  et 
sia  tengut  de  acullir  et  de  reebre  et  de  ixir  a  homs  estrayns  et  de  los  al- 
bergar et  de  fer  los  uenir  dauant  lo  senyor  Rey  e  de  fer  ios  fer  (jo  quel  sen- 
3'or  Rey  inanara. 


II 
Ordenaments  del  senyor  rey  En  Pere,  en  1277 

E  en  Barchinona  VIII  dies  a  la  ixida  del  mes  dabril  del  ayn  MCCLXXVII 
lo  senyor  Rey  ordena  que  daquiauant  per  tots  temps  tots  los  Cauallers  et  fils 
de  Cauallers  de  Casa  sua  com  el  entrara  en  arago  et  exira  de  Cathalunya 
romanguen  en  Cathalunya  aquels  quin  son  et  tornen  en  lurs  alberchs  etso- 
firen  sen  ab  els  matexes    Et  aQO  lur  dege  dir  lo  Scriua  de  racio. 

Et  semblantment  com  lo  senyor  Rey  exira  darago  et  ira  en  Cathalunya 
O  en  Regne  de  valencia  quel  dit  escriua  de  Racio  o  dege  dir  ais  Cauallers  et 
fils  de  Cauallers  Daragon  que  romanguen  en  arago  ab  si  matexs.  atressi 
com  exiran  de  Regne  de  valencia  et  irán  en  arago  o  en  Cathalunya  que  ho 
dege  dir  a  aquels  qui  serán  de  Regne  de  valencia  en  aquella  matexa  ma- 
nera deis  altres  de  Cathalunya  et  de  Aragón. 

ítem  en  lo  dia  damunt  dit  ordena  lo  senyor  Rey  que  nuil  hom  de  Casa 
sua  que  no  seguesca  continuament  la  Cort  que  si  ue  al  senyor  Rey  sens  que 
no  sia  request  per  letra  del  senyor  Rey  que  no  li  sia  fet  albara  de  quitado 
daytantcom  hi  sera  si  donchs  lo  senyor  Rey  no  ho  manaua  de  certa  scien- 
cia.  Et  sia  Rich  hom  Caualler  o  altre  de  qualque  condicio  sia  lo  dia  que  uen- 
dra  a  la  Cort  quel  escriua  de  Racio  li  dege  dir  si  ue  per  sos  affers  o  si  ue  per 
seguir  continuament  la  Cort  que  no  li  farla  compte  de  res. 

Encara  en  aquell  dia  matex  ordena  lo  senyor  Rey  que  compartesca  son 
estage  per  tots  temps  en  aquesta  forma:  que  estia  en  los  Regnes  de  valencia 


REDREg   DE   LA   REYAL   CASA,   ETC.  315 

et  de  Murcia  IIII  meses  del  ayn  90  es  Noembre  Deembre  Janer  et  Freber. 
ítem  en  aiagon  altres  lili  meses  Marc;  abril  Mayg  et  Jiiyn.  ítem  en  Catha- 
lunya  los  remanens  IIII  meses  <;o  es  juyol  agost  septembre  et  vuytubri. 

Encara  el  damunt  dit  VIII  dia  a  la  exida  del  mes  dabril  el  senyor  Rey 
ordena  que  daquest  dia  a  euant  a  tots  cells  de  Casa  sua  de  qualque  condi- 
ción sien  que  tendrán  lurs  alberchs  en  qualque  loch  on  lo  senyor  Rey  sia 
quels  sia  fet  compte  de  lur  quitado  complidament  es  assaber  a  aquells  a  qui 
compte  dege  esser  fet.  Et  ja  sia  qo  que  en  lo  temps  passat  tro  al  dia  damunt 
dit  fos  ordenat  que  no  fos  fet  compte  a  tots  aquells  qui  serien  en  lurs  al- 
berchs on  que  la  Cort  fos  cor  a  la  meytat  de  lur  quitacio  lo  senyor  Rey  o  a 
relexat  de  special  gracia  axi  que  complidament  los  sia  fet  compte  de  lur 
quitacio  segons  que  desús  es  dit. 


III 
Ordenaments  del  senyor  rey  N'Anfós,  en  1286  (>) 

Aquests  son  los  ordenaments  quel  senyor  Rey  don  Alfonso  mana  fer  en 
Osea  pridie  kalendas  Martii  Anno  domini  M"  CC°  LXXX**  sexto. 

Primerament  que  cada  diluns  sia  lo  senyor  Rey  en  public  per  oir  totes 
demandes. 

ítem  quels  dimarts  els  diuenres  sia  en  consel  los  matins  et  a  aquels  dies 
se  determenen  los  fets  seus  et  los  altres  de  la  térra 

Tots  los  altres  días  de  la  setmana  aia  lo  senyor  Rey  a  son  deport  et  A  sa 
volentat  e  aquels  dies  no  entena  en  neguns  feits  si  feyts  ni  coses  no  eren 

ítem  quels  jutges  cada  mati  oien  plets  en  casa  del  senyor  Rey. 

ítem  que  los  conseyllers  sien  cada  dia  vna  negada  en  conseyl  en  casa 
del  senyor  Rey. 

ítem  que  deis  priuilegis  et  feyts  duptoses  sia  tingut  en  P.  marques  de 
certificar  lo  Rey. 

ítem  que  la  ordinacio  de  la  casa  la  qual  feu  lo  senyor  Rey  en  P.  sia  se- 
guida. 

ítem  que  tot  hom  qui  haia  a  Comtar  que  reta  comte  dauant  aquels  III 
quel  senyor  Rey  assignar  uolrra  sobre  aquell  comte  et  quel  senyor  Rey  sia 
present  en  aquell  et  los  altres  del  consell  com  se  deura  examinar  et  afinar. 

ítem  que  cada  dia  redem  comte  los  officials  de  casa  sobre  la  messio  da- 
uant lo  maiordom  et  ab  lescriua  de  racio  e  cada  mes  reta  Comte  lo  despen- 
ser  ho  tresorer  daquella  messio  et  que  hi  sia  lo  maiordom  et  lescriua  de 
racio. 

ítem  quen  P.  marches  reta  comte  per  III  tersses  del  an  al  senyor  Rey  de 
lescriuania. 

ítem  quel  tresorer  no  don  res  seiis  carta  del  senyor  Rey. 

ítem  quel  tresorer  no  reeba  res  sens  carta  del  senyor  Rey  tro  sia  regis- 
trat  en  lo  registre  del  senyor  Rey. 


(1)    Registre  61,  derrers  folis. 


316  F.    CARRERAS   Y  CANDI 

Itera  quels  officials  manleuen  tro  a  cap  del  mes  et  que  a  cap  del  mes  que 
sien  pagats. 

Itera  que  no  compren  ren  a  barata  ne  a  carestia  que  nols  sia  pres  en  córa- 
te sino  axi  com  ualg-ues. 


IV 
Ordenatnents  del  senyor  rey  N'Anfós,  en   1  288  W 

En  Barcelona  V  idus  Martii  anno  predicto. 

Aqüestes  son  les  ordenacions  daual  escrites  que  vol  et  raana  lo  senyor 
Rey  que  sien  obseruades. 

Primerament  quel  tresaurer  reeba  et  faza  reebre  totz  los  diners  e  dinesa- 
des  quel  senyor  Rey  deya  auer  conseuuilla  manera  aixi  de  rendes  con  de 
questes  con  de  cenes  con  de  condempnacions  con  de  deutes  degutz  al  senyor 
Rey  et.  con  de  totes  altres  coses  de  les  quals  hora  fos  teng-ut  al  sénior  Rey 
per  alcuna  rao. 

Itera  quels  porters  reeban  et,  cuyllen  totz  los  diners  o  dinesades  responen 
al  tresaurer  o  a  qui  el  volrra  en  son  loch  reebent  albara  del  Thesaurer  o  da- 
quel  a  qui  els  o  Muraran  en  loch  del  de  tot  zo  que  liuraran  e  que  fazen  al- 
bara a  totz  aquels  deis  quals  alcuna  cosa  reebran  de  zo  que  reebut  ayan. 

Itera  que  totes  assignacions  faites  per  lo  sénior  Rey  et  per  lo  tresaurer 
sien  obseruades  et  no  sien  trencades  per  nuilla  rao  a  negu. 

Itera  que  Qes  lofflci  del  maestre  racional  a  la  sao  dará. 

ítem  que  cessen  les  inquisicions  leuades  aqueles  deis  officials  a  la  publi- 
cado de  les  quals  man  lo  señor  Rey  enantar. 

Itera  que  no  hy  aya  batle  negu  general  per  zo  cor  fa  messio  sens  profit. 

ítem  quel  sénior  Rey  no  atorg  a  negu  donacio  de  seent  meyns  de  con- 
seyl  per  zo  que  no  pusca  esser  enganat  e  que  orden  que  qualque  persona 
vuila  auer  del  donacio  o  gracia  de  seent  o  de  gran  quantitat  de  mouent  que 
la  deraan  per  escrit  ab  lo  qual  escrit  lo  sénior  Rey  aut  son  acort  fara  sa 
resposta. 

Itera  quel  sénior  Rey  proueesca  en  los  altres  officis  de  sa  casa  sian  obs 
meylloraraent  aixi  con  es  lo  porter  raaior  et  de  totz  los  altres. 

ítem  quel  sénior  Rey  no  tinga  en  vn  of  ñci  sino  vn  official  per  zo  quen  sia 
guardat  de  raessio  et  quel  offici  ne  sia  raili  seruit. 


V 

Ordenaments  del  Senyor  rey  N'Anfós,  en  1291  (2) 

Kalendas  Madii  anno  doraini  M°  CC  Nonagesirao  primo:  en  la  ciutat  de 
barchinona  lo  raolt  alt  senyor  rey  Nanfos  Rey  darago  de  Maiorches  de  va- 
lencia et  Córate  de  barchinona  feu  aquest  ordonaraeut  ques  segueix. 


(1)  Registre  73,  foli  102. 

(2)  Registre  74,  foli  93. 


REDREg   DE   LA   REYAL  CASA,    ETC.  317 

Primerament  que  tots  los  diners  qul  daquíenant  a  aquell  senyor  Rey  uen- 
guen  o  pertanaruen  et  uenir  o  pertanyer  degen  axi  de  rendes  com  de  exides 
questes  tribiits  cenes  reenzons  dost  et  tots  esdeueniments  dons  manleiites  e 
per  qualque  altra  rao  dins  sa  térra  et  de  fora  uenguen  et  sien  aportats  a  la 
sna  cambra  e  aquells  reeba  per  aquell  senyor  Rey  en  G.  Durfort  et  Narnau 
(ja  bastida. 

ítem  que  tota  la  moneda  que  a  la  dita  cambra  uendra  per  qualque  rao 
sia  posada  et  mesa  en  vna  caxa  o  en  plus  aytantes  com  mester  ni  aia:  e  cas- 
cuna  daquelles  caxes  en  les  quals  la  dita  moneda  estara  aia  dues  claus  de 
les  quals  tenga  la  una  lo  dit  en  G.  durfort  et  laltralo  dit  Narnau  qa,  bastida. 

ítem  quels  damunt  dits  en  G.  durfort  et  Narnau  9a  bastida  o  lur  locti- 
nents  fassen  albarnns  ais  cullidors  et  ais  altres  qui  diners  aportaran  a  la 
cambra  de  zo  que  reebran  dells  ab  lurs  segells  segellsts. 

ítem  que  sien  feyts  tres  libres  en  cascun  deis  quals  sien  escrites  totes  les 
reebudes  que  aqui  se  faran  et  los  albarans  de  les  receptes  daquells  que  fa- 
ran  los  damunt  dits  en  G.  durfort  et  Narnau  za  bastida  deis  quals  libres 
tenga  la  vn  lo  senyor  Rey  et  laltre  lo  dit  en  G.  durfort  et  laltre  Narnau •  ga 
bastida  e  aquell  libre  del  senyor  Rey  tenga  per  ell  en  bertran  dez  uall  es 
criua  seu. 

Ítem  que  deis  diners  que  per  los  damunt  dits  serán  reebuts  en  la  dita 
cambra  no  sie  despes  negun  per  menut  mas  aquells  diñéis  sien  liurats  en 
qiiantitats  grosses  al  dit  thesaurer  et  ell  que  les  despena  per  menut  segons 
quel  senyor  Rey  li  manara  ne  mester  sera  a  la  sua  casa. 

E  de  tot  zo  quel  damunt  dit  Narnau  9a  bastida  reebra  en  la  damunt  dita 
cambra  fassa  albara  segellat  ab  son  segell  ais  dits  en  G.  durfort  et  en  Ber- 
trán des  ualls  o  escriua  de  sa  via  en  los  libres  de  les  reebudes  del  senyor  Rey 
et  del  dit  en  G.  durfort  les  quantitats  que  reebra. 

E  de  totes  les  damunt  dites  reebudes  et  dates  grosses  sien  teugut  de 
comptar  ab  lo  senyor  Rey  los  dits  en  G.  durfort  et  en  Bertran  des  valí  per 
tres  terses  del  an.  E  lo  dit  Narnau  9a  bastida  per  menut  de  les  dates  en  les 
dites  terses  qo  es  assaber  lo  primer  dia  de  Maig  e  lo  primer  dia  de  Setembre 
et  lo  primer  dia  de  Jener. 

ítem  quels  damunt  dits  en  G-  durfort  et  Narnau  Qa  bastida  ab  lo  dit  en 
bertran  ensemps  regoneguen  et  escriuen  tots  los  diners  de  qualque  loe  ne  de 
qualque  part  degen  uenir  al  senyor  Rey  et  trameten  porters  et  cullidors  per 
aquells  et  per  tots  los  altres  que  daqui  enant  uendran  al  senyor  Rey  per  ne- 
guna  rao. 

ítem  quels  damunt  dits  porters  et  cullidors  sien  tenguts  de  aportar  (ots 
los  diners  a  la  cambra  et  de  reebre  albara  segons  que  dit  es  et  compten  ab 
los  damunt  dits  de  les  cullites  que  fetes  auran  et  alen  a  estar  en  lur  orde- 
nado. 

ítem  quels  damunt  dits  pusquen  citar  et  destrenyer  tot  hom  qui  aia  a  re- 
tre  compte  al  senyor  Rey  ne  tenga  diners  seus  per  qualque  rao. 

ítem  que  assignacio  neguna  no  sia  feyta  a  nuil  hom  sino  per  les  man- 
leutes  ques  faran  a  la  despesa  del  menjar  del  senyor  Rey  les  quals 
assignacions  sien  feytes  per  los  damunt  dits  en  G.  durfort  et  Narnau  Qa 
bastida  et  en  bertran  des  valí. 

Quant  ais  altres  deutes  qui  son  deguts  per  quitacions  ne  per  cauals 
ne  per  altra  manera  sien  pagats  deis  diners  de  la  cambra  segons  quel  sen- 


318  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

yor  Rey  ordenara.  E  si  assig-nacio  neguna  si  auia  afer  per  qualque  rao  sia 
fe}  ta  per  los  damunt  dits  de  espres  consentiment  del  senyor  P.ey. 

Itera  que  negun  porter  ne  altre  hom  no  pac  assignacio  neguaa  deis  di- 
ners  de  les  cullites  mas  aquells  aport  a  la  dita  cambra. 

ítem  que  tots  los  manaments  de  les  dates  deis  diners  que  serán  feyts  a 
Narnau  qa  bastida  sien  feyts  per  cartes  les  quals  sien  segellades  per  lo  dit 
en  bertran  ab  lo  segell  del  anell  e  sien  registrades  totes  en  vn  registre  per 
criat  quel  dit  en  bertran  tenga  en  la  cambra  del  senyor  Rey. 

Quod  est  actum  die  et  anno  predictis 


Wi^X^K ^^ Xy.  X;X  N'.X  ^y  >^y'  K^'  K'<  ^  '''  ^"'<  -"*"•<  >'*<<  >"•<  >•"■<  í^'X  Ñ'X >■>''  ^'A  XV,  í<X  XX  X vp 

J«t  x^v  í^  XX  xx  XX  XX  xX:.  XX  XX  X  X  x'x  XX  xtx  x*.v  x*X  Xiv  x*x  xl.v  x^  */úv  í<!x:  xIk  xI>(: 


PRIMITIÜS  SEPULCRES  CRISTIANS 

á   <?ÉLLEeHS 


La  serralada  que  separa  les  comarques  del  Maresma  y  Valles,  Qo 
és,  que  va  del  Besos  al  Tordera,  és  una  de  les  mes  definides  de  la  térra 
catalana.  No  sois  te  una  altura  molt  uniforme,  si  que  també  ho  sol  ésser 
son  distanciament  de  la  mar.  Hu  deis  llochs  mes  alterosos  d'exa  serra- 
lada és  lo  cim  de  CéUechs,  cim  que,  d'altre  part,  és  lo  qui  mes  s'allunya 
de  la  platxa.  En  ell  hi  existexen  apilotaments  de  pedrés  y  petites  pa- 
rets  en  sech  a  ran  de  térra,  que  donen  mostra  d'un  remot  castell  o  es- 
tado amurallada.  Los  vestigis  actuáis  no  permeten  determinar  si  foren 
obra  del  segle  X  o  del  temps  de  la  dominado  romana. 

Lo  puig  de  Qéllechs  se  disgrega  suauraent  y  va  axaraplantse  deva- 
llant  al  Valles.  Per  la  banda  del  Maresma  está  tot  ell  enclavat  en  tres 
embrancaments  de  la  serralada  general. 

En  una  de  les  derivacions  de  (^éllechs  vers  lo  Valles,  que's  diri- 
geix  a  occident,  existeix  lo  mas  Nadal  ab  alguns  conreus,  los  mes 
alterosos  de  la  comarca.  Y  en  ierres  d'aquest  mas,  s'observen  unes 
velles  excavacions  en  les  roques,  que  trovém  denominades  per  les  ca- 
ves d^En  Nadal  y  axis  les  consigna  N'Artur  Osona  en  una  de  les  sues 
guíes  (1). 

Se'ls  hi  diu  coves  per  teñir  la  particularitat  de  trovarse  excavades 
en  les  roque.-;.  Mes,  de  llur  estudi  extern  n'havém  adquirit  lo  conveu- 
ciment  de  que^s  tracta  de  monuments  funeraris,  rarissims  a  Catalunya 
en  la  ext'ructura  d'aquests. 

Tres  son  los  enterraments  de  Can  Nadal  de  (^éllechs  quetinguerem 
ocasió  d'examinar  lo  27  de  setembre  de  1909,  tots  tres  situats  a  poca 


(1)    Guia  itineraria  de  la  serra  de  la  costa  de  Llevant  o  sia  del  Besos  al  Tordera,  p.  i90. 


320  F.    CARRERAS    Y    CANDI 

distancia  un  d'altre  y  quasi  en  un  mateix  nivell  de  la  montanya. 
Grans  roques  estimbades,  donen  al  lloch  hont  se  troben,  aspecte  ferés- 
tech  y  encisador,  atravessantlo  un  caminet,  que,  d'Orrius  porta  al 
Reval  de  La  Roca. 

La  primera  d'aquestes  construccions  que's  trova  baxant  de  Qéllechs, 
o  siga  la  situada  a  mes  altura,  está  una  mica  allunyada  del  camí,  que 
hi  passa  per  dalt.  La  constituheix  una  roca  que  comenQa  baumada  y  a 
mida  que  va  baxant,  sembla  treballada  y  enfondida.  Mes  fa  de  mal 
apreciar,  puix  tot  l'interior  está  cobert  de  sauló.  Te  aquesta  cavitat 
una  ampiada  de  sois  1  metre  40  centímetres,  que  és  la  que  acosturaen 
teñir  tots  los  cnterraments  primitius  inseguint  lo  cós  huma. 

La  cavitat  fou  aprés  tapada  per  un  groller  mur  format  de  pedrés  y 
térra  argilenca,  molt  ben  atapahit,  aparentant  un.  opus  formnceus, 
caracterisantlo  la  complerta  falta  de  calQ.  En  axo  hi  ha  unitat  ab 
les  ruñes  del  cim  de  Qéllechs.  D'aytal  mur  se'n  conserva  bona  part 
en  peu.  Permetentnos  presumir  axo,  que  encara  no  s'haurá  vuydat 
totalment  l'interior  del  que  crehém  vell  sepulcro. 

Segurament  si  podía  excavarse  ab  tot  lo  compte  y  mirament  ab  que 
s'han  de  fer  .aqüestes  exploracions  arqueológiques,  s'averiguaría  la 
exactitut  de  nostra  presumpció. 

La  segona  cova  d'En  Nadal,  és  molt  mé¿  visible  y  interessant  fins 
per  l'excursionista  menys  aflcionat  a  aquesta  mena  de  monuments. 
Distará  dugues  o  tres  centes  passes  mes  enllá  de  la  primera,  seguint  lo 
camí  d'Orrius  al  Reval.  Aquest  passa  al  bell  costat  de  la  construcció, 
presentantse  molt  diferent  de  la  que  s'ha  descrit  abans. 

Forma  aquell  lloch  una  agrupado  de  grans  roques  que  sobressurten 
de  la  montanya  y  quasi  barren  lo  passatge  al  viarany,  que  allí  dona 
una  revolta.  Lloch  dominant  esplayantse  la  vista,  en  magnífich  pano- 
rama damunt  lo  Valles. 

Una  d'aquestes  immenses  roques,  ha  sigut  buydada  a  colps  d'escoda, 
per  tal,  que,  en  les  parets  s'hi  aprecien  les  senyals  que  hi  imprimí 
l'eyna. 

Sa  entrada  és  una  petita  y  baxa  obertura  quadrada.  Lo  camí  s'ha 
anat  vuydant  y  avuy  costa  formarse  cárrech  cabal  de  com  queda  exa 
entrada  a  la  primaría  de  la  sua  construcció,  ab  relació  al  pía  terror  y 
a  la  montanya. 

Y  no  és  ax5  sol  que  pot  contribuir  a  desorientar  en  la  sua  en- 
trada, sino  uns  petits  aditamenis  de  ciment  y  rajóla,  regularisant 
l'obertura  exterior,  obrats  en  época  moderna,  per  convertir  aquella 
excavado,  en  barraca  de  vinya  o  habitado  de  gent  vagabunda  o  fas- 
cinerosa.  A  tot  se  presta  la  solitut  del  lloch. 

Atravessat  aquest  dintell  o  entrada,  se  veu  la  petitesa  de  la  exca- 
vació. 

Te  la  forma  rectangular  arrodonida  del  sostre  y  deis  cantons.  En 
quasi  tota  ella  no  és  possible  estarhi  dret  y  si  tant  sois,  al  capdevall, 


PRIMITIUS  SEPULCRES   CRISTIANS  A   CEI.LECIIS 


321 


raercés  a  una  petita  cúpula  formada  per  desprendiments  del  sostre, 
cúpula  tal  veg'ada  feta  artificialment  en  los  derrers  temps. 

Examinant  la  planta  y  seccions  que  s'acoinpanyen,  veurem,  com, 
dit  lloch,  presenta  analogía  ab  nostres  ninxos  de  cementiri,  y  que  la 
sua  llargaria,  és  la  que  tot  justament  se  necessita  pera  los  enterra- 
ments  huraans. 

En  la  paret  del  fons  y  al  bell  mitj  de  la  peiita  superficie  plana  que 
formava  la  part  superior,  s'hi  veu  senzilla  creu,  d'aspes  regulars,  feta 
enfondint  la  podra.  No  esta  acompanyada  de  cap  altre  senyal  ó  lletra. 

Empero  en  aquesta  creu  hi  teníra  la  mostra  de  que,  en  época  poste- 
rior a  la  de  la  construcció  de  la  cova,  aquesta,  tingué  altre  aplicació. 


-  »jL»s¡líI.  ''*' 


A  B  C 

Escala  de  l  :  100, 
A.    Secció  loHgiturtiual  del  sepulcre.— B.     Planta  del  mateix.— C.    Secció  transversal. 
-D.    Secció  de  la  entrada.  Dibuix  de  Joan  Cabanyes  y  Prat. 


La  part  superior  en  la  que  hi  ha  gravada  la  creu,  presenta  uns  petits 
forats  quadrats,  ahont  s'apoyaríen  estaques  per  formar  petit  sostre 
o  armari,  a  us  deis  qui  convertiren  la  mansió  deis  morts  en  alberch  de 
vius.  Que  los  forats  sigueren  fets  ab  posterioritat  a  la  creu,  ho  indica 
la  circunstancia  de  que  un  d'ells  está  entallat  en  la  part  de  dalt  del 
bras  superior  de  la  matexa  creu. 

No  dubtém  en  calificar  aquella  antiga  construcció,  de  remota  se- 
pultura cristiana,  segurament  del  temps  en  que  s'acostumá  obrirles  en 
la  penya  viva,  a  imitació  del  sepulcro  de  nostre  Redemptor. 

Y  si  volguessim  entrar  en  lo  camp  de  la  hipótesi,  encara  ho  po- 
driem  relacionar  ab  los  enderrochs  del  cim  de  (^éllechs,  de  que  havóm 
tractat  per  menut  en  altra  de  nostres  monografíes  (1). 

Passant  a  una  agrupado  de  roques  enderrocades  que  esta  a  curta 


(1)    Biblioteca  histórica  del  Maresma,  vol.  II.  Origens  de  la  riera  d'Argentona. 

1910  24 


322  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

distancia  d'aquesta,  sembla  véureshi  vestigis  d'una  tercera  cavitat,  de 
consemblants  dimensions  y  estructura  y  per  consegüent  destinada  a 
igual  US.  A  causa  de  un  modern  estimbament,  se  fa  prou  dificultós 
estudiar  lo  lloch.  Nos  contentém  en  assenyalarlo  somerament. 

Artur  Osona,  únich  autor  qui  s'ha  ocupat  de  tant  interessants  cons- 
truccions,  ho  feu  per  referencies  d'algún  erudit  de  la  comarca  que  li 
facilitaría  la  nova.  Puix  no  d'altre  manera  s'esplica,  que,  en  la  sua 
Guia  itineraria  de  la  serra  de  la  Costa,  en  una  ocasió  parli  deis  tres 
dolmens  de  Can  Nadal  y  en  altre  lloch  los  hi  dongui  lo  nom  de  coves, 
omitintne  tota  descripció.  Y  dit  s'esta,  que,  N'Osona,  no  podía  may 
confondre  un  dolmen  ab  una  cova. 

D'axo  ne  concloém,  que,  en  nostre  Comtat  de  Barcelona,  a  mes  de 
les  sepultures  cristianes  primitives,  senzillament  excavades  en  les  ro- 
ques, com  les  d'Olérdula,  Aramprunyá,  Tavertet,  etc.,  n'hi  hauríen 
d'altra  estructura  mes  perfeccionada,  en  forma  de  petita  cambra  se- 
pulcral oberta  al  interior  de  la  penya. 

D'aquestes,  podra  desd'ara  servir  de  terme  de  coraparació  la  cova 
de  Can  Nadal,  de  Qéllechs  ací  descrita. 


Desenrotllament  de  la  institució  notarial 
a  Catalunya  en  lo  segle  XIII 


L'avenc  social  del  Principat  de  Catalunya  en  lo  seg-le  xiii,  es  de  tal 
naturalesa  y  pren  tanta  irradiado,  que  be-s  pot  dir  que  no  hi  ha  en 
ell  cap  entitat,  institució  o  organisme,  que  no  hi  evolucioni  de  manera 
marcadíssima.  Veritablemeni  assenyala  una  partió  dintre  la  Edat  ]\Iit- 
jana,  que-s  fá  perceptible  cada  vegada  que-s  tracta  de  seguir  les  pet- 
xades  a  alguna  entitat  social. 

No  queda  enderrerit  en  aquesta  evolució  l'art  de  la  notaría,  tant 
poch  estudiat  en  nostra  térra  y  tant  digne  d'esser-ho  per  tots  los  quí-ns 
dediquen!  a  treballs  d'investigació,  puix  los  documents  no  escassejan 
ais  arxíus  de  Catalunya. 

Precisament  Barcelona,  veritable  bregol  del  notariat  cátala,  nos 
presenta  mostres  tangibles  del  amor  que  aquest  ha  demostrat  a  la  cul- 
tura, no  ja  en  son  bell  edifici  propri,  construit  segons  tots  los  adelanta- 
ments  y  necessitats  del  temps  en  que  s'edifica,  sí  que  també  en  son 
valiós  arxíu  de  protccols  que  comenea  al  segle  xiii  y  que  sempre  s'ha 
vist  obert  de  bat  a  bat  a  tots  los  escorcolladors  del  passat,  y  finalment 
en  la  proteccióper  ell  donada  a  quans  li  han  demanat  la  seua  coopera- 
ció  per  institucions  y  obres  de  cultura,  dintre  y  fora  de  les  fronteres 
de  la  patria  (454). 

Per  tots  conceptes  la  catalana  art  de  la  notaría,  es  merexedora  de 
nostra  estima  y  atenció  y  be  val  la  pena  de  que  li  destiném  un  lloch, 
ben  modest  per  cert,  en  Tactual  Congrés,  eom  es,  lo  present  estudi  del 
séu  desenrotllament  a  Catalunya  en  la  época  que  s'estudia. 

Molt  mes  si  considerém  que  la  institució  se  transforma  en  lo  segle 
XIII  y  que  d'ell  arrenquen  les  disposicions  que  la  dexen  establerta  tro- 
vantse  complertament  embrionaria  al  finar  lo  segle  xii  y  desconeguda 
del  tot  en  lo  xi. 


(454)  Veg'is  sobres  axó  lo  que  diém  en  Emisiones  fiscales  de  los  colegios 
de  Abogados,  Procuradores  y  Notarios  de  Barcelona,  (Barcelona  1905) 
plana  41. 


324        LA  INSTITUCIÓ    NOTARIAL    A    CATALUNYA    EN   LO   SEGLE   XIII 

Al  comentar  la  Edat  Mitjana,  o  per  precisar  raillor,  durant  los 
segles  desé  y  onze,  los  levites,  preberes,  frares  o  jutges,  eren  los  únichs 
encarregats  de  donar  fe  deis  actes  y  contraetes  executats  en  la  sena 
presencia,  y  de  posarlos  en  escrits,  procurant  constatar  les  estipula- 
cions  y  testaments,  d'una  manera  permanent  sempre  que  convingués. 

En  conseqüencia,  los  drets  o  emoluments,  exigits'als  particulars 
per  aquest  servey,  amnentaven  los  rédits  de  la  parroquia,  monestir, 
o  judicatura  ahont  s'exercian  funcions  notaríais.  Era  natural,  en  lo 
segle  XI,  veure  los  bisbes  encloure  dintre  los  emoluments  parroquials, 
a  les  notarles.  Exemple  tením  a  Igualada,  ahont  lo  bisbe  de  Barcelo- 
na Berenguer,  al  consagrar  una  nova  esglesia  en  l'any  1087,  no  des- 
cuida consignar  com  un  ingrés  del  rector,  la  escrivanía  de  la  pobla- 
do (455). 

La  ralló  quedará  manifestada  en  poques  páranles.  Quasi  ningú 
sabía  escriure,  fora  deis  esclesiástichs.  Y  encara  entre  aquests,  alguns 
n'lii  hagué  que  campoch  ne  sabíen,  com  havém  fet  observar  en  altre 
Uoch  (456). 

L'exercici  de  les  funcions  notaríais,  posava  en  mans  del  clero  una 
poderosa  palanca,  que,  hábilment  endrecada,  havía  de  marcar  orien- 
tacions  y  arrivar  a  la  fixació  de  lleys,  assenyaladament  en  la  precisió 
y  determinado  de  les  poch  deflnides  practiques  feudals. 

Mes  los  eclesiástichs,  al  actuar  de  notaris  en  lo  segle  xi,  no  exer- 
cian  una  f  unció  vinculada  en  son  cárrech,  com  se  podría  suposar  del 
cas  expressat  refcrent  a  Igualada.  Sino  que  los  hi  era  encarregada  o 
delegada  dita  faeultat,  per  lo  senyor  jurisdiccional  del  terme.  Ja  que, 
al  Sobirá,  en  les  poblacions  endoses  dintre  lo  patrimoni  de  la  Corona, 
(segons  esdevingué  en  1188  a  Vilafranca  del  Panadés)  (457)  o  al  prelat 
en  les  que  ho  eren  de  la  Mitra,  (com  v.  g.  succehí  a  Igualada)  o  ais 
abats  y  particulars  en  los  llochs  de  jurisdicció  particular,  o  a  les  auto- 
ritats  municipals  en  les  ciutats  autonomes,  corresponía  quasi  sempre 
la  proprietat  de  les  notarles  y  la  designado  de  la  persona  que  devía 
servir-Íes, 

Conceptuades,  les  notarles  o  escrivaníes,  com  una  de  tantes  rendes 
jurisdiccionals,  los  seus  proprietaris  solíen  usar  d'elles  en  la  forma  que 


(455)  La  parroquia  y  la  escrivanía  d'Ig'ualada,  i)assaren  tot  seguit  al  mo- 
nestir de  Sant  Cugat  del  Valles.  L'Abat  Guillém  d'Aviuyó,  en  1189,  otorgcá 
perpetuament  la  escrivanía  d'Ig-ualada  al  clergue  qni  administrava  la  pa- 
rroquia, ab  la  sola  prestació  anyal  d'una  Iliura  de  cera.  Sempre  mes  ne  dis- 
frutaren los  párrocos,  confirmantlos  hi  la  proprietat  d'aquelia  escrivanía  lo 
rey  Anfós  en  1452  y  los  reys  .Joana  y  Caries  en  1519  (Joan  Segura  Historia 
iV hiiialada  v.  II,  p.  325). 

(456)  En  les  Notes  sobre  los  origens  de  la  e?ifiteusis  en  lo  Tervitori  de  Bar- 
celona, (Barcelona  1810)  plana  10,  y  Revista  jurídica  vol.  XV.  plana  211,  al 
donar  un  compendi  de  la  cultura  eclesiástica  a  Barcelona  en  lo  segle  xi 
férem  notar  la  circunstancia  d'haver-hi  prelats  que  no  sabien  escriure.  Vegis 
també  nostra  altra  publicació  La  ciutat  de  Barcelona,  plana  237. 

(457)  Apéndix  document  nombre  I. 


F.    CARRERAS    Y   CANDI  325 

creyen  mes  beneficiosa  ais  interessos  llurs.  Les  solíen  vendré  per  un 
cert  termini  o  a  perpetuitat. 

En  lo  segle  xii  aparexen  nostres  primers  notaris,  en  la  Ribaj»-or9a 
dintre  la  població  de  Benavarre,  en  1123(458).  Sis  anys  méstart(1129) 
ne  surt  un  altre  a  Barcelona:  En  Pons  notari  del  Comte  (459),  Se  tro- 
va, en  aquest  temps,  usar-se  indiferentment  deis  noms  escrivá  y  no- 
tari,  com  exemple  (jue  presenta  aquest  meteix  Pons  (4<i0).  Mes  pre- 
cedentment  se-ls  nomenava  escvivans  a  seques,  y  també  escrivans 
públichs  (4<)1). 

Durant  lo  segle  xiii,  es  poca  o  millor  nula,  la  diferencia  entre  nota- 
ríes  y  escrivaníes  assenyaladament  en  los  texts  y  disposicions  legáis 
que  moltes  vegades  tracten  deis  dos  oficis  segons  ho  fá  entre  altres,  lo 
capítol  de  les  Corts  de  Barcelona  del  1283,  de  que  doném  compte  mes 
avant.  Empero  s'observa  en  la  práctica,  que,  ais  encarregats  d'auto- 
risar  actuacions  afectes  a  cárrechs  públichs,  civils  o  eclesiástichs, 
se-ls  hi  acostuma  a  donar  lo  nom  d'escrivans;  com  també  ais  auxiliars 
deis  notaris,  o  ais  qui  actúen  de  notaris  interinament.  De  totes  mane- 
res  la  distinció  entre  notaris  y  escrivans  no  la  havém  trovada  en  cap 
text  mitjeval.  Mes  encara,  una  definició  de  la  notaría  y  deis  no- 
taris,  pertanyent  al  segle  xv,  diu  que  a  aquest  se  li  donan  diferents 
noms,  a  despit  deis  quals  la  seua  definició  es  sempre  única.  Y  entre 
aquests  noms  hi  posa  lo  d'escrivá  (462). 

(458)  Aiiy  1123  «Signum  Berengarii  de  Fels  publici  Notarii  de  Benauarre 
qui  me  pro  teste  subscribo.  Ego  Domiuiciis  de  barraues  publicus  notarius  de 
Benavarre  qui  hoc  translatum  bcue  et  tideliter  scripsi  ut  in  originali  priui- 
les'io  verbo  ad  verbum  inueni  et  hoc  signum  feci»  (D.  288  de  Ramón  Beren- 
guer  III  A   C.  A.) 

(459)  Any  1129  «Signum  Poncii  notarii  comil  is  qui  hoc  rogatus  scripsit 
die  annoque  prenso»  (D.  307  y  312  de  Ramón  Berenguer  III,  y  d.  63  de  Ramón 
Berenguer  IV,  A.  O.  A.) 

(460)  Any  1139  «Poncii  scriptoris  Comitis»  (Cartoral  de  Sant  Cugat,  f .  299, 
d.  909.) 

(461)  Any  1118:  «Raimundus  de  Prato  gerens  vices  Bernardi  de  prato 
publici  scriptoris  Sancti  Petri  de  Bissulluno  qui  hoc  suscribo»  (D.  212  de 
Ramón  Berenguer  III,  A.  C.  A.) 

(462)  Un  códice  sobre  notaría,  del  segle  xv,  que  figura  en  nostra  bibliote- 
ca, procehidor  d'una  vella  Uibrería  del  segle  xviii,  nos  mostra  que  no  exis- 
tia tal  distinció.  Comensa  axis  lo  tractat:  «Notaría  est  negocia  hominum 
pul3lice  et  autentice  notare  quia  non  onmes  scriptura  notaría  publica  et 
aiitentíca  est  set  illa  tamen  modo  que  in  iniblicam  et  aiictentícam  redigitur 
formam.  Et  de  notaría  a  noto  notas,  quia  in  notis  debet  redigi  vnde  in  ali- 
quibus  lociís  rogaciones  appellantur  note,  quia  sunt  note  instrumentorum 
que  ideo  etiam  vocantur  rogaciones  eo  qiiia  illas  rogatur  tabellío  scríbere  et 
ex  íllis  rogatur  faceré  instrumentum,  Dicuntur  etiam  protocolla  aprotoy 
quod  est  primum,  et  coUacio,  quasi  prima  collacío.  Conferunt  enim  primo  ad 
inuicem  partes  quit  velint  faceré  et  ex  illa  collacione  sit  protocollum  siue 
rogacio.  Dicitur  autem  a  notaría  notarius.  Et  est  notarius  persona  priuíle- 
giata  ad  negocia  hominum  publíce  et  aiictentice  conscríbenda  qui  et  diuer- 


326        LA   INSTITUCIÓ    NOTARIAL   A    CATALUNYA    EN   LO   SEGLE   XIII 

Quan,  en  lo  segle  xiir,  se  difundí  una  mica  mes.  la  cultura,  era  na- 
tural que  surgissen  ais  eclesiástichs  competidors  en  l'exercici  de  l'art 
notarial.  Los  senyors  jurisdiccionals.  usant  deis  séus  drets,  teñen  prou 
sovint  ocasió  de  donar- lio  a  partieulars  que  solicitan  los  carrechs. 

En  les  poblacions  petites  ahont  l'ofici  no-s  prestava  a  gayres 
guanys,  liavía  de  subsistir  ocupat  per  los  eclesiástichs.  Pro  en  cambi  a 
Barcelona,  Lleyda,  Tarragona,  Vich,  Tortosa,  Gerona  y  deméslocali- 
tals  importans  de  Catalunya,  apíirexen  funcionaris  especiáis,  ja  láichs, 
ja  eclesiástichs,  que  possehiren  lo  cárrech  de  notari  perdurant  laseua 
vida.  En  axó  no  feyen  mes  que  seguir  una  corrent  general,  puix 
altres  oficis  públichs  d'una  índole  menys  personal  y  de  conñansa, 
eran  axi  meteix  otorgats  ab  carácter  vitalici  (463).  Pro  encara-s  nota  en 
los  obtentors  del  cárrech  de  notari,  una  tendencia  a  monopolisar-lo  per 
legar-lo  a  llurs  successors,  convertint-lo  en  prebenda  hereditaria.  No 
escassegen  exemples  de  pares  que  procuran  fer  donar  la  sua  notarla  al 
séu  fill:  axis  ho  feu  N'Aguilera,  notari  del  Arbós,  en  1287  (4í)4). 


sis  nonimibus  nnncupatur.  Set  quantum  at  subiectum  et  reiessencia  vna  est 
diffinicio  quocunque  nomine  nuncupetur  licet  in  ómnibus  aliqualis  sit  dic- 
tura  secundum  differentes  actus.  Dicitiir  enim  notariiis  tabellio  siue  tabii- 
Ilarius  ab  ac  actu  quia  notabant  olim  in  tabulis.  Dicituí-  scriuearius  qiiia 
sciúptura  eoruní  olim  vbi  jura  tenebantur  ve])onebantur  in  scriueis  vel  quia 
in  tabellione  sicut  in  scriueo  debet  secretum  et  tntum  esse  quidquid  ei  in 
fide  "comittit  máxime  requisitus  a  partibiis.  Dicitur  etiam  seruus  publicus, 
non  qnam  sit  seruus  sed  quia  eius  officium  est  ad  publicam  vtilitatem  inuen- 
tum.  Dicitur  librarius  quia  sicut  libra  debet  omnia  ad  sum  officium  spec- 
tancia  equa  lance  juste  et  fideliter  preponderare.  Et  dicitur  scriba,  ascri- 
bendo:  semper  tamen,  ut  dictum  est,  una  est  diffinicio».  (De  arte  notaría, 
cod.  M.  S.  del  s.  XV). 

(463)  Son  molts  los  exemples  que-s  poden  aduhir  de  concessions  d'oficis 
vitalicis  de  diferent  carácter  fetes  per  la  Corona  en  lo  segle  xiii.  Obrim  al 
atzar  lo  E.  20  (A.  C.  A)  y  tot  seg-uit  lii  anotarém  nomenaments  del  1275: 
Ramón  de  Sales  obté  lo  de  jutge  ordinari  de  Besalú  y  Camprodón  (f.  280); 
Bernat  del  Prat,  obté  lo  de  jutge  ordinari  de  Gerona  y  son  vegueriu  (f.  280); 
Pere  de  Santa  Oliva,  lo  de  colector  de  la  leuda  de  Barcelona  (f.  ¿82);  Beren- 
guer  de  Lacera,  lo  de  colector  d'una  imposició  que-s  pagava  al  portal  de  Jon- 
queres  de  la  ciutat  de  Barcelona  (f.  312)  etc. 

(464)  La  primera  vegada  que  surt  la  notaría  del  Arbós  es,  en  1266,  ab 
motiu  d'establir  Jaume  I  ab  cens  anyal  de  20  ma^mudines,  les  escrivanies 
del  Arbós  y  d'Olérdula  a  F.  Oliver  per  ell  y  sos  decendents  ita  quod  tu  et  tuis 
dictam  scrihaniam  predietoruní  locorum  imperpetuuní  habeatis  (R.  15, 
f.  18,  A.  C.  A.).  Siga  que  s'acabás  la  descendencia  de  N'Oliver  en  1287,  siga 
que  lo  Monarca  separes  les  notarles  d'Olérdula  y  del  Arbós,  o  que  s'anulés 
la  concessió  a  perpetuitat  del  1266,  es  lo  cert  que,  en  1287,  figura  Arnau 
Aguilera  com  a  notari  del  Arbós.  En  vida  seua,  lo  seu  fill  Berenguer  la  soli- 
cita y  obté  del  Rey  pera  la  mort  de  son  pare,  a  cens  anyal  de  120  sous  barce- 
lonesos:  «et  sis  scriptor  et  notarius  dicti  loci  et  conficias  ac  confici  facías 
cartas  testamenta  acta  atestaciones  libellos  sentenciarum  et  quaslibet  alias 
scripturas  publicas  quorumlibet  contractuum  et  causarum  quod  in  dicta 


F.    CARRERAS   Y    CANDI  '^21 

Y  a  mes  de  monopolis  com  aquest,  lo  segle  xiii  nos  no  mostra  altres 
(le  carácter  prou  particular:  lo  de  teñir  certs  notaris  autorisació  per  re- 
dactar determinades  escriptiires.  En  favor  de  la  ciutat  de  Barcelona 
dictfi  privilegi  Jaume  I  en  1208,  abolint  qualsevulla  notarles  especiáis, 
tantentre  los  cristicins,  com  éntrelos  juheus  y  d'una  manera  particular 
la  notaría  que  venía  possehint  lo  julieu  Pcre  de  Colomer  (405). 

Tant  bon  punt  naix  a  Catalunya  la  institució,  s'lii  observa  com  a 
tónica  dominant,  una  especial  animadversió  al  exereici  del  carrech  de 
notari  per  eclesiastichs.  Aytal  tendencia  no  era  nova  per  cert,  en  la 
Confederació  catalano-arag'onesa.  en  la  que,  un  altre  deis  seus  reyal- 
mes,ja  liavía  anat  mes  enlla  que  Catalunya.  Preceptuaven  los  furs 
expedits  per  Jaume  I  en  les  corts  d'Osca  del  1247,  ([ue,  ningú  cons- 
tituit  en  ordres  sagrad  es,  pogués  exei'cir  de  notari:  y  també  que  si 
algún  notari  rebés  ordres,  sigues  privat  del  seu  carrech. 

Per  los  metexos  anys  s'observa  en  nostre  Principat,  que  hi  liavía 
una  mira  especial  en  seguir  la  propria  conducta.  Axis,  en  les  parro- 
quies,  se  procurava  separar  deis  rectors  lo  carrech  de  notari. 

Alguns  fets  nos  lio  permetan  esbrinar,  ja  que,  si  s'havía  dictat  cap 
disposició  especial,  no-ns  ha  pas  pervingut. 

Durant  lo  regnat  de  Jaume  I,  posats  d'acort  un  piírroco  de  Piera, 
ab  lo  batlle,  desvincularen  la  notaría  de  la  rectoría,  essent  axis  que 
de  temps  immemorial  estaven  juntes  abdues  atribucions,  de  tal  mane- 
ra, que  s'havía  de  conceptuar  a  la  notaría  de  proprietat  de  la  rectoría. 
Lo  séu  succesor  en  la  dita  parroquia,  vegent  dolo  en  aquest  concert 
del  párroco  y  del  batlle,  demaná  justicia  al  Rey.  Feu  constar  en  la 
reclamació,  que,  lo  Rector  precedent,  en  sos  derrers  díes,  reconegué 
la  injusticia  de  tal  obrar,  dexant  una  quantitat  de  diner  a  fl  de  que 
la  parroquia  de  Piera  pogués  recobrar  la  notaría  que  ell  11  havía  fet 
perdre.  Cregué  justa  la  demanda  Jaume  I  y  en  1252  (4d'Agost)  revoca 
qualsevulla  provisió  que  s'hagués  fet  de  la  notaría  de  Piera,  resti- 
tuint-la  al  párroco,  qui,  en  cambi  se  compromete  a  satisfer  al  Rey  un 
cens  anyal  de  2  morabatins,  segurament  lo  meteix  cens  que  un  notari 
seglar  li  hauría  donat  per  aquell  carrech.  Ab  quina  concordia  res  hi 
perdían  les  rendes  de  la  corona. 

Y  lo  que  marca  l'esperit  de  la  época  contra  l'exercicide  les  notaríes 
per  los  párrocos,  es  que,  a  despit  de  la  sentencia  y  composició  feta  en 
1252,  encara  torna  a  atentar-se,  en  1296,  contra  la  notaría  parroquial 
de  Piera;  si  be  sense  resultat  (4tíñ). 


villa  et  curia  ipsius  et  toto  termino  fuerint  facienda  subscripclonem  tuam 
apponas  in  ais  seripturis  quibus  fuerit  apponenda  et  de  ómnibus  scripturis 
pvedictis  facías  libros  capibreuia  notularum  et  eterna  mamorie  reseruen- 
tur.  Concédante  tibi  quod  témpora  exig-entis  necassitatis  posis  alium  loco 
tul,  scribauum?  siiñcientem  et  leg-ualem  substituiré  qui  ulte  tua  faeiat 
scripturas  pradictas  et  subscvipcionem  suam  apponat  in  ais  scripturis  quibus 
fuerit  aponenda».  (Registre  64,  f.  173,  A.  C.  A.) 

(465)  Apéndix  documant  nombre  II. 

(466)  Registre  340,  f.  22. 


328        LA   IXSTITUCIÓ    NOTARIAL   A   CATALUNYA   EN   LO   SEGLE   XIII 

Semblanment,  lo  párroco  de  Moya,  en  1286,  logra  tornar-se  a  veure 
en  possessió  de  la  escrivanía  o  notaría  de  que  l'havían  espoliat  en 
temps  anterior,  no  sabém  quan  (467). 

En  lo  regnat  de  Pere  II  lo  Gran,  s'estremen  les  ordres  contra  los 
eclesiástichs  en  general,  ab  la  mira  de  privar-los  de  les  notarles.  Dit 
Sobirá  ordena  ais  párrocos  que  volguessin  autorisar  cartes  dotáis, 
testaments  y  altres  actes  notaríais,  a  arbitrar  d'ell  una  autorísacíó 
particular. 

En  1278  manava  que  cap  escrívá,  exceptats  los  qui  darrerament 
havíen  obtíngut  d'ell  autorísacíó  especial,  redactes  escriptures  publi- 
ques, a  Barcelona,  y  s'atrevís  a  exercír  roficí  notarial  (468).  Ordre  que, 
alcap  d'un  mes,  fou  adre9ada  y  estatuida  en  lo  Bergadá.  Al  meteíx 
temps  tornara  a  decretar-se  des  de  Tortosa,  la  llívertat  en  que  estaven, 
los  cíutadans  de  Barcelona,  de  poder  elegir,  en  totes  ocasíons,  lo  nota- 
rí  qui  mes  be  los  sembles,  per  la  redaccíó  de  qualsevulla  document. 
Aquesta  dísposisíó  la  repetí  mes  avant,  trovant-se  a  Valencia,  lo  26 
de  maig  de  1278.  Y  poclis  díes  després,  lo  28  de  juny  del  proprí  any, 
dicta  altra  ordre  consemblant  per  la  Veguería  del  Bergadá,  afegint- 
hí  lo  pertanyent  a  confecció  de  cartes  dotáis  y  testaments  (469). 

Hí  ha  ocasions,  en  les  que  aquesta  tendencia  contra  los  eclesiás- 
tichs ofereix  carácters  de  marcada  hostilítat.  Quan  en  1275,  lomonestir 
de  Vallsanta  obtíngué  privilegí  de  possehir  notari  propri,  lo  Monarca 
lí  imposá  la  condíció  de  que  no  pogués  exercír  dit  cárrech  qui  hagués 
rebut  ordres  sacerdotals  Í470). 

En  1282,  lo  Rey  maná  obrir  una  informació  general  a  fi  d'averiguar 
lo  nombre  y  noms  deis  eclesiástichs,  monestirs,  nobles  y  demés  per- 
sones en  les  quals  s'hagués  acostumat  usar,  de  temps  antich,  lo  cárrech 
notarial  (471)  tan  per  los  eclesiástichs  com  per  los  senyors  jurísdiccío- 
nals.  Disposició  d'un  carácter  tan  general,  que  fou,  per  lo  Rey,  adre9a- 
da  ais  veguers  de  Barcelona,  Tarragona,  Lleyda,  Cerveray  Urgell,  ais 
sobrejunteros  de  Ribagorza,  Pallars  y  Sobrarbe,  Tirasona,  Jaca,  Qara- 
goc-A  j  Osea  y  ais  justicies  áe  Valencia,  Xátiva  y  Morella.  Lo  qual 
mostra  lo  carácter  d'universalitat,  que,  dintre  la  Corona  d'Aragó 
tenían  les  disposísíons  innovadores,  que,  s'anavan  dictant  sobre  l'exer- 
cici  de  la  art  de  la  notaría.  En  lo  meteíx  1282,  feu  pregonar,  lo  Primo- 
génit,  per  les  üres  de  Cervera,  Tárrega  y  Berga,  que  cap  particular 
s'atrevís  a  fer  redactar  o  autorisar  escriptures  per  los  párrocos,  si  no 
havían  obtíngut  del  Sobirá  una  autorísacíó  especial  (472). 

Que  costa  va  de  fer  acatar  los  manaments  del  Sobirá  en  tal  materia, 
nos  ho  diuhen  algunes  ordres  locáis  dictades  a  conseqüeñcia   d'intro- 


(467)  Apéndix  document  nombre  XV. 

(468)  Registre  41,  f.  93  A.  C.  A. 

(469)  Apéndix  document  nombre  X. 

(470)  Apéndix  document  nombre  VIII. 

(471)  Apéndix  document  nombre  XI. 

(472)  Apéndix,  document  nombre  XII. 


V.    CAKREKAS    Y    CANDI  329 

misions  de  facultats,  quedant  lo  notari  nomenat  per  lo  Rey,  suplantat 
per  altres  persones,  tal  vegada  per  eclesiástichs.  En  lo  meteix  any 
1282,  per  orde  de  Pcre  11  lo  Gran  los  batlles  de  Les  Franqueses,  Car- 
dedeu  y  Vilamajor  feren  preg^onar  en  los  termes  llurs,  que  no-s  perine- 
tía  autorisar  escriptures  notaríais  en  aquells  llochs  mes  que  a  Simón 
de  Vilamajor,  nomenat  notari  per  lo  Key  (473). 

Y  com  si  aquell  any  1282  s'hag-ués  de  distinjí^ir  per  les  innovaeions 
introduhídes  en  la  art  notarial,  al  poch  temps,  al  promulg-ar-se  los  pri- 
vilegis  de  Barcelona  coneg-uts  per  Recognoverunt  procures,  ja  en  lo 
curs  del  1283,  fou  anulat  per  lo  Monarca,  lo  tribut  o  cens  anyal  que 
percibía  deis  notaris  de  Barcelona,  cens  que  li  prestaren  les  dcmés 
notaríes  de  Catalunya.  ProhiV)int-los  al  ensemps,  que  poguessin  actuar 
de  jutges,  advocats  o  procuradors  y  assenyalant  módiques  tarifes  per 
la  confecció  de  les  escriptures  (474). 

La  Iluyta  per  la  existencia  també-s  posa  de  manifest  en  les  nota- 
ríes,  encara  que  no  facilitessin  acoplar  grans  riqueses.  Com  era  tant 
limitada  la  esfera  d'acció  de  guanyar-se  la  vida,  que  tenía,  en  lo 
segle  XIII  la  gent  de  ploma,  axo  sol  podría  justificar-nos  les  disposi- 
cions  restringint  Tus  de  la  notaría,  art  de  tothom  envejada. 

Pro  be  conexcm  que  no  fou  aquesta  la  única  causa  del  mohiment 
general  contra  los  eclesiásticlis.  Axo  ja  lio  tením  determinat  en  altra 
escrit  nostre  (475),  ahont  posarem  de  manifest  certes  qüestions  d'ordre 
privat,  que  influiren  molt  en  dita  animadversió  y  exclusió. 

A  Barcelona  les  gravíssimes  qüestions  sobre  la  entiteusis  y  la  qüan- 
tía  deis  Iloismes,  de  les  que  ne  foren  promotors  los  eclesiástichs,  nioti- 
varen  que  los  Consellers  hi  prenguessen  part  activa,  dirigint  aytal 
campanya  y  estreniant-la. 

La  lentitut  deis  veguers  en  fer  cumplimentar  les  disposicions  sobre 
les  notaríes,  corría  parelles  ab  lo  desitg  del  Monarca  de  que-s  por- 
tessin  a  efecte,  manifestat  altre  vegada  en  1283,  ab  una  ordre  del 
Primogenit  llochtinent  quexant-se  ais  veguers  de  Barcelona,  Cervera, 
Ribagorca  y  Pallars,  Lleyda  y  Tarragona,  de  que  no  cumplimentessin 
les  ordres  circulades  per  apoderar-se  de  les  notaríes  que  ocuparen 
párrocos  y  altres  persones  no  autorisades.  Manant-los  apoderar-se-n, 
fins  y  a  tant  que  siguessin  de  nou  provehídes  o  restituid  es  ab  justa 
causa  (476 j. 


(473)  Registre  59,  foli  162  (A.  C.  A.) 

(474)  Cap.  LXXVIII. -ítem  concedimus  capitulum  qiiod  revocetur  et 
cassetur  impositio  censas  si  ve  tvibuti  quam  fecerámus  de  notarüs  Barchiuone. 

«Cap.  CV.  -ítem  concedimus  capitulum  quod  scriptores  seu  ncytarii 
curiarum  baiulie  seu  vicarííe  Barchinonye,  non  intromittant  se  de  officiis 
iudicandi,  ¡¡rocuraudi  vel  advocandi,  uisi  tautum  de  ofticio  scribaniarum,  et 
quod  recipiant  temparatum  salarium  de  scripturis,  sicut  autiquitus  lieri 
consuetum  est». 

(475)  Notes  sobre  los  origens  de  la  enfiteusis  en  lo  Territori  de  Barcelona. 

(476)  Apéndix  document  nombre  XIII. 


330        1.A   INSTITUCIÓ    NOTARIAL    A    CATALUNYA    EN   LO    SEGLE   XIII 

Tant  enllá  s'aniría  en  los  seus  efectes,  que,  tocaren  los  límits  de  la 
injusticia.  Per  co  la  Cort  de  Barcelona  del  1283,  feu  restituir  les  escri- 
vaníes  o  notaríes,  ais  qui  demostrassen  ha  ver-Íes  posseliídes  de  temps 
antich.  Article  que  vé  a  continuació  d'altre  manant  retornar  a  les  enti- 
tats  eclesiástiques  lo  que  se-ls  hi  hagués  pres.  revocant  los  estatuts  dic- 
táis contra  d'elles  (477). 

Mestrestant,  la  cort  que  Anfós  II  celebra  a  iMontsó  abans  del  1287, 
ordena,  posar  empara  o  seqüestrar  totes  les  escribanies,  les  quals  estava 
aparellat  a  retornar,  lo  Rey,  si  los  seus  posseedors  mostravan  possehir- 
les  per  justes  causes  o  títols,  segons  feu  ab  la  de  la  veguería  de  Mont- 
blanch,  en  1280  (478). 

Una  nova  disposició  de  Jaime  II,  en  la  cort  de  Barcelona  del  1292, 
prohibí  ais  eclesiástichs,  actuar  d'assessors  del  tribunal,  sense  les 
deludes  flanees  o  seguretats.  Y  en  la  Cort  del  l.BOO,  se  preceptúa, 
que  cap  ofici  de  la  reyal  casa  pogués  ésser  ocupat  per  eclesiástichs  o 
tonsurats,  a  excepció  deis  de  canceller,  conceller,  aliuoyner,  o  jutge 
conexedor  de  dret.  Allí  meteix  se  rabona  lo  motíu  d'axo,  dient  que, 
si  delinquían  en  alguna  cosa,  no  hagués  de  veure-s,  lo  ^Monarca,  privat 
de  castigarlos  (iJro  eo  quod  si  delinqueret  in  aliquo,  quod  non  posse- 
mus  eos  inde  puniré)  (479). 

Axis  pervením  a  la  famosa  disposició  contra  los  eclesiástichs  del 
any  1302  (480). 

En  ella  manifestava,  lo  Monarca,  haver-hi  perill  y  la  experiencia 
teñir  mostrat,  esser  dampnós,  que  les  escriptures  publiques  les  confec- 
cionessin  persones  qui  cometíen  excessos  incorregibles.  Ordenant  se- 
guidament,  que,  cap  eclesiástieh,  ni  qualsevulla  altra  persona  qui 
portas  tonsura  clerical,  o  obrant  a  nom  d'eclesiástich,  redactes  escrip- 
tures publiques  y  uses  del  ofici  de  notari,  dintre  los  dominis  de  la  seua 
corona.  Declarant  de  cap  efecte  los  documents  que,  ab  posterioritat 
al  present  decret,  siguessin  per  ells  autorisats.  No  entenent  empero 
perjudicar  los  drets  que  la  iglesia  tingues  en  determinades  escriba- 
nies o  notaríes.  Mes  en  tal  cas,  exigía  deis  eclesiástichs,  que  fessin 
regentar  o  actuar  a  laychs,  en  les  escribanies  o  notaríes  llurs,  prohi- 
bint-los  regentar-Íes  ells  personalment. 

Per  últim,  en  1307,  Jaume  II,  prohibía  terminantment,  alsclergues 
y  tonsurats,  fer  denotaris  sense  expressa  autorisació  seua  (481). 


(477)  Cortes  de  Cataluña,  v.  I,  p.  144  (edició  Academia  de  la  Historia). 

(478)  Apéndix  document  nombre  XIX. 

(479)  En  1301,  nous  entrebanchs  se  seguexen  a  aquests,  posats  ais  ecle- 
siástichs, ab  motiu  d'aprobar  Jaume  II,  certs  capitols  a  petició  deis  barcelo- 
nins.  Nos  en  ocixpem  per  menut  en  Xotes  sobre  los  origens  de  la  enfiteusis, 
en  lo  Territori  de  Barcelona,  [¡lana  76. 

(480)  Integrament  publicada  aquesta  disposició,  en  Notes  sobre  los  ori- 
gens de  la  enfiteusis,  plana  78. 

(481)  La  nova  de  la  existencia  d'aytal  prohibició  la  havém  lleg'ida  en  lo 
índice  de  los  21  primeros  tomos  de  índices  generales  del  arxiu  de  la  Corona 


F.    CARRERAS    Y   CANDI  ;331 


Donada  aquesta  uUada  general  al  desenrotllo  legal  de  la  institució. 
devém  estudiar  al  detall  los  organismes  que  la  integraren. 

Des  de  lo  moment  en  que  los  particulars  entraren  a  exercir  l'art  de 
la  notaría,  pren  cert  carácter  mercantil  o  oftcinescli.  liO  notari  se  pro- 
cura auxiliars.  afí  de  millor  atendré  al  i)úblic]i  y  mes  descansadament 
explotar  son  negoci. 

D'quests  ajudants  n'lii  liavíende  duguescondicions  prou  diferentes. 
Los  mes  humils  o  de  menor  categoría,  eren  los  dexehles  escriptors, 
que  s'adscrivían  a  les  notaríes  per  fer  l'aprenentatge  y  ajudar  a  la 
confecció  de  les  escriptures.  Xo  podían  autorisar  ah  sa  signatura  cap 
acte  públich  (482). 

Los  altres  ajudants  deis  notaris  eran  los  escrivans  substituts,  o 
escrivans  auxiliars,  que,  ab  tots  dos  noms  foren  coneguts.  Aquests  no 
sois  podían  despatxar  ais  clients,  sí  que  tambó  autorizar  y  signar  les 
escriptures,  ab  la  metexa  autoritat  y  eficacia  que  si  fossen  ells  los  no- 
taris  en  proprietat. 

Tant  los  primers  com  los  segons  auxiliars  deis  notaris,  eran  otor- 
gats  per  la  Corona,  com  a  privilegi  especial. 

Ordinariament  los  escrivans  cargaven  ab  tot  lo  pes  de  les  notarles: 
ells  s'entenían  directament  ab  los  clients,  prenent  declaracions,  cuy- 
dant  deis  protocols,  redactant  les  escriptures  y  fins  servlnt  de  testimo- 
nis  en  los  actes  públichs  (48o). 


d"A.vagó,  ahont  se  fá  referencia  al  Registre  .204  y  205,  foli  222.  Pro  consultat 
aquest  foli  y  altres  immediats,  no  hi  havém  trovat  lo  documentqual  existen- 
cia s'assenyala  en  lo  índice.  Es  d'esperar  que  algún  día  siirti  aqiiesta  dis- 
posició,  importautíssima  per  la  historia  del  notariat  a  Catalunya. 

(482)  Son  interessants  les  tres  ordres  del  rey  Jaume  I  expedides  en  1263 
en  favor  de  tres  notaris  de  Lleyda  concedint-los  facultat  de  teiiir  dexehles 
escrivans,  que  pogiiessin  redactar  escriptures,  mes  obligant  al  notari  a 
posar-hi  lo  séu  senyal  o  signatura,  en  demostració  de  qixe  aquells  instru- 
raents  públichs  s'havíen  confeccionat  per  la  seua  autoritat  y  manament 
(Apéndix,  documents  de  nombre  IV). 

Aquesta  práctica  se  continua  a  Lleyda  en  anys  subseg'üeuts.  En  1275  lo 
notari  Aparici  de  Sant  Martí,  ohtingué  privilegi  de  teñir  substituts  pera 
redactar  y  escviure  les  escriptures  de  les  notes  dum  tamen  in  eis  subscrip- 
cionem  tuam  facías  11  diu  lo  Rey  (R.  20,  f.  303,  A.  C.  A.)  Y  en  1281.  dona  la 
metexa  autorisació  ab  igual  restricció,  al  notari  lleydatá  G.  de  Sala  (R.  49, 
f.  13,  A.  C.  A.)  Nos  permetém  anotar  la  existencia  d'algunes  noves  sobre  los 
notaris  de  Llevda  y  assenyaladament  sol)re  los  salaris  Uurs  (R.  117,  f.  230, 
A.  C.  A.) 

(483)  Lo  canonge  Pere  d'Ayres,  qui  era  notari  de  Vich  en  1261,  tenia  tres 
escrivans  jurats:  lo  prebere  Guillém  del  Plá,  Pero  de  Ferigola  y  Pere  d"Ali- 
berch.  Veges  com  solien  actuar  de  testimonis  los  dos  darrcrs,  en  la  majoria 
deis  documents  continuats  en  hn  deis  séus  manuals. 

\2&\  II  nonis  Madü. —«In  presencia  mei  G.  de  plano  scriptoris  jnrati 


o32        LA   INSTITUCrO    NOTARIAL   A   CATALUNYA   EN    LO    SEGLE   XIII 

Los  escrivans  contreyen  hi  iiietexa  responsabilitat  que  los  uotaris 
ais  qui  representaven.  També  posavan  la  seua  signatura  en  lo  docu- 
ment.  a  continuació  de  la  del  notari  en  proprietat  (484). 

Fins  a  quin  punt  nierexíen  la  confianoa  del  públich  ho  provarii  lo 
fet,  de  que  un  escrivá  jurat  sijíués  arbitre  absolut  de  variar  lo  nom  deis 
contractants  al  vendre-s  lo  castell  de  Gaya,  en  1262  (485). 

y  a  Gerona,  la  concessió  reyal  donada  en  1286,  a  favor  d'En 
Sag^arra,  escrivá  del  notari  Ramón  de  Toylá  (de  qui  mes  avall  nos 
ocupam  per  extens)  nos  delara  que  les  seues  escriptures  tenían  tota  la 
autoritat  legal,  mentres  ell  continúes  al  servey  d'En  Toylá  (486). 

Los  substituís  podíen  ser-lio  a  perpetuitat,  o  per  cert  termini.  Los 
primers  estaven  subordináis  a  la  voluntat  deis  notaris  y  lo  cárrech 
cessava  a  beneplácit  del  notari  en  favor  de  qui-s  feya  lo  nomenament 
o  a  la  mort  del  propri  notari.  En  cambi  los  substituís  per  cert  termini, 
lo  cárrech  no  cessava  fins  a  arrivar  al  cumpliment  del  temps,  encara 
que  al  entremitg  morís  lo  notari  o  escrivá  a  qui  ha  vía  de  substituir. 

Exemple  d'axo  hi  ha  en  1268  ab  la  eserivanía  de  Perpinyá  que  la 
tenía  per  durant  sa  vida  R.  Eymerich  y  ne  prestava  al  Rey  lo  compe- 
tent  cens  anyal.  Com  volgués  posar-hi  subscitut  per  lo  termini  de  tres 
anys,  Jaume  I  al  atorgarli  tal  facultat,  dona  forca  legal  a  tots  los  do- 
cuments  que  aqueix  autorisi  y  a  despit  de  la  mort  deX'Eymerich,  vol 
que  seguexi  en  son  ofici  fins  a  acabar  los  tres  anys  de  la  concessió  (487). 

L'estudi  deis  interessants  manuals  del  segle  xiii  del  arxíu  de  la 
Curia  Fumada  de  Vich,  permet  seguir  d'apropa  aquests  ajudants  deis 
notaris,  en  dita  ciutat  catalana. 


stib  P.  de  ayreis  publici  viceusis  notarii»...  acabant  lo  document:  «vndeego 
presentibus  uidentibiis  et  audieutibus  petro  de  ferigola  et  petro  de  alibergo 
scriptoribus  jui-atis  sub  predicto  p.  de  ayreis  público  vicensis  notario».  fPer- 
g'ami  dintre  lo  Manual  del  1259  a  1262  del  A.  Curia  Fumada  de  Vich). 

En  1274  lo  notari  PratdeBesalú  obtingné  del  Rey  permís  de  teñir  nota- 
ri substituí  ab  les  facultáis  y  condicions  que  se  li  assenyala  en  lo  privilegi 
que  transcribim  en  l'Apéndix  documení  nombre  VI. 

(484)  1262  (11  Nonis  Sej^tembris).  —  «Sig^num  Peíri  de  ayreis  vicensis 
Canonici  et  publici  ville  vici  notarii. — Sig^num  Guillermi  de  plano  scrip- 
toris  jurati  qui  hec  scripsit  et  clausit  mandato  Petri  de  ayreis  publici  vicen- 
sis notarii  die  et  Auno  Quo  Supra».  (Manual  de  1259  a  1262). 

(485)  1262  (Idus  Augusti). — Berenguer  y  Arnau  de  Doval  germans  y  Giii- 
lleuma,  muller  del  segón  venguereu  lo  castell  de  Gaya  al  prebere  de  Vich 
F.  de  Torrents  per  200  morabatins.  Junt  a  la  copia  del  document,  hi  ha  en 
lo  Manual,  aquesta  nota:  «ista  vendicio  primo  fuit  facía  domne  Sibilie  de 
casfelleío:  faraen  predicti  ueudiíores  dixeruní  raíhi  Peíro  de  alibergo  scrip- 
tori  quod  si  ferrerius  de  Torreníibus  diceret  milii  quod  dicta  uendicio  fieret 
alíeri  quod  facirem  sicut  ipse  diceret:  qui  f .  de  torreníibus  predicíis  dixat 
posí  modum  mihi  quod  dicía  uenditio  fieret  ad  eum  et  ego  rasi  nomen  dicte 
Sibilie  et  posui  nomen  dicti  F.  de  torreníibus  proul  mandatum  fuif  mihi  ven- 
diíoribus.  Yía  esí  oblatum  iu  notula»  (Manual  de  1259  a  1262). 

(486)  Apéndix  document  nombre  XVIII. 

(487)  Apéndix  documení  nombre  V. 


F.    (ARHERAS    Y    CANDI  333 

La  jurisdicció  de  Vicli,  compartida  entre  la  Mitra  y  la  casa  de 
Monteada  y  aquesta  involucrada  en  los  Vescomtesdc  Bearn,  motivava 
la  existencia  de  notaris  de  dues  diferents  procedencies:  los  de  nome- 
nament  bisbal  y  los  del  senyor  de  Monteada. 

Lo  cárrech  de  notari,  los  bishes  de  Vich  racostumaren  donar,  en 
lo  segle  XIII,  a  persones  de  responsabilitat,  usualmenta  eclesiásticlis  y 
canong'es.  Quasi  senipre  tenían  a  les  senes  ordres  alguns  escrivans 
jurats,  generalment  eclesiástichs. 

Abans  d'exercir  Toflci  d'escrivá  jurat  se  passava  un  aprenentatge, 
al  costat  d'un  altre  escrivá.  L'ingrés,  d'aqucsts  aprenents  de  escrivá, 
se  acostumava  fcr  en  lo  segle  xiii,  per  niitg  de  la  celebrado  d'un  con- 
tráete del  interessat  ab  la  persona  jant  a  qui  s'anava  a  colocar.  A  Vich 
ha  aparegut  un  d'aquests  interessants  documents,  en  lo  qual  Pere 
de  Lemena,  en  l'any  12G0,  fou  encarregat  per  los  seus  pares  a  Mestre 
Ramón  escrivá  jurat,  al  obgecte  de  que  lo  tingues  quatre  anys  ab  ell, 
ensenyant-li  la  art  de  la  notaría  (48H). 

Tenían,  los  notaris  y  escrivans,  uns  Uibres  formularis,  en  los  que 
hi  havía  una  mostra  de  la  redacció  de  cada  especie  de  contráete  y 
deis  cassos  particulars  a  que  podían  donar  lloch.  Per  96-s  veu  una  esme- 
rada unitat  en  totes  les  escriptares  de  la  época,  sigan  les  que  fossen  les 
comarques  catalanes  d'ahont  proving-uessen.  Y  lo  meteix  passava  en 
les  escrivaníes  de  la  Cort  Eeyal,  quals  documents  están  redactats  sots 
idéntichs  formularis. 

Al  comen9ar  lo  segle  xiii  les  escriptures  se  feyen  sempre  en  perga- 
mí  y  en  la  metexa  forma  los  borradors  o  copies.  Los  primers  manuals 
o  registres  notaríais,  daten  del  temps  en  que-s  comen9á.  a  difundir  Tus 
del  paper.  Es  aquesta  una  data  incerta  y  variable  segons  les  nacions. 
Los  autors  suposen,  que,  merces  a  la  influencia  alarábiga,  s'introduhí 
a  Europa  Fus  del  paper  per  les  penínsules  Itálica  y  Ibérica.  Lo  docu- 
ment  cristiá  mes  antich  que-s  retréu  escrit  en  paper,  es  un  diploma 
del  any  1102  del  rey  Roger  de  Sicilia.  Empero  resulta  raríssim,  lo 
paper,  en  lo  segle  xii  y  tant  sois  se  generalisa  en  lo  xiii. 

Passant  ais  Ilibres  registres  en  paper,  com  a  mes  antichs  consignan 
los  investigadors  ais  Líber  pie giorum  de  Venecia,  comen^ats  en  1223. 
Donchs  de  set  anys  després,  90  es,  del  1230,  son  los  primers  ma- 
nuals notaríais  de  Catalunya,  los  quals  pertanyen  al  famós  arxíu  de 
la  Citria  Fumada,  de  Vich.  Hu  d'ells  abarca  documents  deis  anys 
1230  al  1233  havent-se  perdut  los  conseeutíus,  puix  lo  segón  que  allí 
hi  ha,  va  del  1239  al  1242.  Los  registres  deis  reys  d'Aragó  comen9an 
en  aquesta  matexa  época,  90  es  en  1234. 

Podém  establir,  que,  los  manuals  notaríais  s'introduhexen  al  pri- 
mer ter9  del  segle  xiii. 

Lo  paper,  ais  primers  temps  d'aparéxer  a  Europa,  tingué  no  pochs 
enemichs  que  l'atacaren  en  concepte  de  fragilitat,  per  lo  que-s  pro- 


(488)     Apéndlx  documeut  nombre  III. 


334        LA   INSTITUCIÓ    NOTARIAL,   A   CATALUNYA   EN   LO   SEGLE   XIII 

cura  fabricar  de  la  manera  mes  groxuda  possible.  La  coneg-iida 
disposició  de  Federich  II,  del  any  1231.  prohibint  Tus  del  paper  en 
los  actes  públichs,  y  lo  jurament  deis  notarisitalians  de  no  ntilisar-lo, 
trascendiría  arréu  y  pervindría  a  Catalunya.  La  experiencia  dexa  fora 
de  dupte,  que,  nostres  monarques  participaren  durant  llarch  temps 
del  meteix  criteri  que  l'Emperador.  No  d'altra  manera  pot  espli- 
car-se  la  absoluta  falta  d'escriptures  autorisades  en  paper,  durant  lo 
segle  XIII. 

Lo  paper  de  que  esta  format  lo  Manual  del  1230  del  arxíu  vigata, 
resulta  fabricat  ab  una  pasta  grollera  y  compacta,  acostant-se  al  gruix 
del  pergamí  y  tenint  la  consistencia  d'un  cartró  de  imraellorable  qua- 
litat.  Dita  pasta  conté  molts  fragments  de  fils  d'uns  colors  blau  y  rosa 
molt  víus.  y  flns  a  vegades  se  noten  entre  la  pasta,  petitíssimesporcions 
de  texits. 

Los  primers  manuals  notaríais  en  paper,  axis  coni  los  primers  re- 
gistres de  la  reyal  cancillería  aragonesa,  se  caracterisen  per  lo  desitg 
del  escrivá  d'aprofitar  tant  que  possible,  los  fulls.  Lo  full,  en  lo  mes 
antich  deis  nostres  manuals  (1-230- 1233)  acostumava  contenir  sis  docu- 
ments  per  cara,  algunes  vegades  arrivan  a  vuyt  y  a  nou;  á  deu  molt 
poques.  Per  defectuós  que  sortís  lo  paper,  de  la  fabrica,  s'aprofitava  com 
si  fos  immellorable  anotant-s'hi  los  documents,  frech  a  frecli  deis 
forats.  Axis  donchs  se  solía  copiar  una  escriptura  ttns  a  la  metexa 
vora  de  la  tara,  y  allí  s'interrompía  la  páranla,  continuant-la  al  altre 
cantó  d'aquella,  encara  que  quedes  una  sílaba  a  la  dreta  y  altra  a  la 
esquerra.  Per  no  perdre  paper  ab  espayá"  en  blanch,  los  documents 
solen  tocar-se  uns  ab  al  tres:  un  senzill  apartat  indica  lo  comencament 
de  cada  actuació  notarial. 

La  costúm  introduliída  en  lo  segle  xi,  de  Iliurar  dos  origináis  d'un 
document,  copiant-los  en  un  meteix  full  de  pergamí  y  dividint-Ios  per 
alfabet  (489)  perdura  flns  al  acabar  la  Edat  Mitjana  (490). 


(489)  Un  document  del  1147,  del  que  se-n  dona  trasllat  en  1232.  es  descrit 
en  aquest:  quodatn  instriunento  diviso  %)er  alphabetum  (Doc.  193  de  Ramón 
Bereng-uer  IV,  A.  C.  A.) 

Una  escriptura  del  1259,  inserta  en  un  Manual  de  la  Curia  Fumada  de 
Vich,  portant  al  final  les  Uetres  A  B  diu:  fieri  fecimus  hoc  publicum  instru- 
mentum  j)er  Alphabetum  diuisum  (Mk\\\\¡ú  de  1259  a  1262  doc.  de  III  k. 
Marta  1259). 

Com  a  original  curios  deis  dividits  per  alfabets  anotarém  lo  doc.  181  do 
liamón  Bereng-uer  III  (A.  C.  A.)  alion  se  posen  per  talonari  A  B  C  D  E  F  G 
HIH^L. 

(490)  A.  1481,  «III — ítem  ponit  que  es  prática  en  la  notaría  de  Gerona  et 
altres  notarles  de  Empurdá,  que  com  les  cartes  son  tretes  en  forma,  les  notes 
de  dites  cartes  son  de  dues  linees  lineartes.  Es  que  per  semblant  es  pratica 
que  com  les  dites  cartes  son  partides  per  A.  b.  c.  denoten  ésser-ne  stades 
tetes  dues  et  son  ne  donades  una  a  una  part  et  altra  a  laltre  part»  (Procés 
del  1481  sobre  la  jurisdicció  de  Cruilles,  Bagur  y  Peratallada  que  pretenia 
usar  Bernat  Gilabort  de  Cruilles,  foli  349.— M.  S.  del  Arxiu  del  Gran  Priorat 
de  Catalunya  de  Sant  Joan  de  Gerusalém). 


F.    CAURERAíi    Y    CANDI  335 

En  lo  segle  xiii  era  práctica  inolt  generalisada.  Ordinariameut  con- 
sistía en  posar  al  niitg-  deis  dos  docuinents  les  primeres  lletres  del  alfa- 
bet,  A,  B,  C,  les  (juals  venían  a  fer  de  talonari  y  al  ensemps  de  coni- 
probant  de  la  exactitut  deis  dos  documents. 

Les  escriptures  dividides  en  la  predita  forma  ({ue  expedíen  los 
notaris  de  Vicli,  solíen  registrarse  en  los  :\Ianuals,  escribint  al  final 
de  la  seua  transcripci(3,  les  lletres  A  B  C  en  dimensió  una  mica  major. 

La  forca  que  teníen  dits  documents,  vé  implícitament  esplicada  en 
la  Crónica  de  Jaume  I,  quan  aquest  Monarca,  adre9ant  la  páranla  al 
Alcayt  de  Xátiva  qui  «havía  trencada  la  covinenca  que  havía  ab 
nos»  li  deya:  «E  vos  sabets  be  que  la  covinen9a  que  liavets  ab  nos, 
que  les  cartes  partidos  son  per  a.  b.  c.  que  nos  ne  tením  les  unes  e  vos 
ne  tenits  les  altres»  (cap.  334.) 

Bé  mostra  axó  d'altra  part,  (jue  la  Keyal  Cancillería  també  expe- 
día documents  partits  per  Alfabet.  En  los  Registres  de  nostres  Sobirans 
sen  troven  poquíssims  exemplars.  Hu  d'ells  es  certa  ordre  donada  en 
•>[)  d'Agost  de  1286  per  lo  Monarca,  al  turbulent  comte  de  Foix,  Koger 
Bernat,  quán  lo  comminá  a  exir  de  Catalunya,  tenint  assitiat  lo  castell 
de  Tragó,  guerrejant  en  favor  de  Guillém  Ramón  de  Josa  y  contra 
los  hómeiis  de  Peramola,  que  eran  de  la  Corona.  Al  expedir  la  ordre, 
l'escrivá  reyal,  escrigué  les  lletres  A  B  C,  en  forma  que  una  meytat 
d'elles  estiguessen  en  la  ordre  expedida  y  la  altra  meytat  restessin  es- 
crites  en  la  fulla  del  Registre  reyal,  ahont  se  continua  integrament  la 
seua  copia  (491). 

Particularitat  remarcable  en  nostres  primers  Manuals  notaríais 
fou,  la  de  estar  creuades,  per  dos  o  tres  ratUes  perpendiculars,  les  es- 
criptures que  en  ells  se  continúen.  Es  una  indicado  convencional  de 
que  lo  document  axis  ratllat,  fou  expedit  en  deguda  forma  ais  interes- 
sats,  có  es,  que  lii  hagué  acte  públich.  Dexen  fora  tot  dubte  certes 
notes  margináis,  que  contenen  los  documents  no  rallats.  Axis  en  un 
del  any  1250  s'hi  llegeix:  non  est  mesa  in  nota.  Altre  del  any  1262 
porta  consignada  la  indicado  d'haver-se  allargat  sa  expedido:  non 
scvibatiir  qaoiisque  dixerit  Bg.  de  plano  (492). 

Quan  un  document,  després  de  preparat  y  flns  trasUadat  al  Ma- 
nual, no  s'expedía,  perqué  l'acte  notarial  no  tenía  efecte,  era  comple- 
tament  borrat  ab  grosses  ratlles  horisontals,  passades  damunt  del  es- 
crit,  o  be  tatxat  per  espesses  ratlles  que  l'encreuaven  en  totes  direccions. 

Aximeteix  ais  marges  deis  Manuals  hi  lian  anotats  alguns  honora- 
ris  acreditatso  cobrats  per  los  escrivans,  alpassar  comptesab  lo  notari 
per  qui  ells  treballaven.  Son  notes  qiie-s  presten  a  molt  poques  deduc- 
cions  (493). 


(491)     R.  66,  foli  172,  A.  C.  A. 
.    (492)     Manual  de  1259  a  1262,  documt'iit  de  V  Idu.s  Jiinü  del  1262. 

(493)  Com  a  curiositat  continiiarém  una  d'arjiíestes  notes  del  any  1249: 
hifra  V.mscüicet  i)ridie  idus  jidii  ad  compidum  uenimus  de  testamentis  et 
fuerunt  LVIII solidos  quos  recepi  in  mea  paga  jjreter  XIII,  solidos  quos 


336        LA   INSTITUCIÓ    NOTARIAL   A    CATALUNYA    EN   LO    SEGLE   XIII 

La  taxació  deis  salaris  que  devíen  satisfer  los  particulars  per  la 
redacció  d'escriptures  y  altres  documents  notaríais,  fou  regulada  per 
la  lley,  dintre  d'aquest  segle  xiir.  No  crehem  que  abaus  existissen 
disposiclons  legáis  sobre  aquesta  materia. 

La  primera  que  conexém,  data  del  any  1289.  Anava  endregada  ais 
ciutadans  de  Barcelona  y  en  ella  se  regularen  los  salaris  y  escriptures 
deis  notaris  y  escrivans  de  la  Ciutat  (494)  Subsistiren  flns  al  any  1300, 
en  lo  qual  lo  Rey  celebra  corts  ais  catalans  a  Barcelona  yalsaragone- 
sos  a  Qaragoga.  En  totes  elles  se  tractá  deis  notaris  y  d'una  manera 
especial  deis  séus  emoluments.  Lo  qual  nos  ha  de  fer  entendre  ques 
cometeríen  no  poques  vexacions,  en  la  taxació  deis  salaris,  per  tota  la 
confederació  catalano-aragonesa. 

En  les  corts  de  (^aragoca  del  1300,  se  manavaque,  entots  los  lloclis 
d'Aragó  hi  hagués  un  nombre  fixat  y  determinat  de  notaris.  de  tal  for- 
ma, que  la  població  tos  bastada  y  los  notaris  hi  poguessin  viure  del 
ofici  llur,  y  que  los  escrivans  posats  en  les  notarles  fossen  suficients. 
S'exigía  lo  previ  examen.  Y  també,  que  per  tot  se  fes  taxació  del  preu 
que  havíen  de  demanar,  per  les  escriptures  que  autorisessin. 

Les  Corts  de  Barcelona  del  1300,  disposaren  que  totnotari  o  escrivá 
públich,  requerit  per  algú,  hagués  de  fer  qualsevulla  carta  contra 
tota  persona,  siga  quin  se  fós  lo  séu  estat  o  dignitat  o  condició,  y 
percibint-ne  lo  salari  competent,  sense  que  ho  pogués  impedir  lo  Rey 
o  los  séus  oficiáis.  D'altra  manera  sel  comminava  a  perdre  de  fet  lo 
seu  cárrech  (495). 

Y  encara  que  res  se  manifestava,  en  la  Cort  de  Barcelona,  sobre 
salaris,  los  fets  se  cuydan  de  mostrar-nos  que  aquell  meteix  anyforen 
revisades  y<establertes  les  taxacions  notaríais  arréu  de  Catalunya. 

Lleyda,  en  lo  propri  1300,  nos  presenta  les  noves  tarifes,  que  hi 
aprová  lo  Monarca  durant  sa  permanencia  en  dita  Ciutat  (496).  Y  al 
ensemps  que  Lleyda,  Barcelona  s'ocupá  del  meteix,  puix  que  les  pro- 
mulga en  lo  següent  any  de  1301,  lo  séu  veguer  Pere  Arnau  de  Cervera 
d'acort  ab  los  prohoms  de  la  Ciutat  y  ab  Jaume  II.  D'aquí  unes  sego- 
nes  ordinacions  assenyalant  la  nova  tassa  a  que  s'han  de  subgectar  los 
documents  notaríais  (497). 


dedimuH  in  pergamenü  (Manual  de  testaments  del  1240  a  1252,  arxiu  Curia 
Fumada). 

(494)  LLihre  Vert  v.  I  f.  261  (o  v.  11,  f.)  Antiquior  t.  180. 

(495)  Cortes  de  Cataluña  (edició  Acad.  Historia)  vol.  I  p.-173. 

(496)  Apéndix,  document  nombre  XXIV. 

(497)  Apcndix  document  nombre  XXV.— Nostre  obgecte  no  es  endinsar- 
nos  en  les  moltes  disposiclons,  costums  y  privilegis  del  segle  xiv,  durant  lo 
qual  tant  se  distingi  Barcelona.  Anotem  empró  tros  orares  reyals:  la  primera 
del  1330  manant  capbrevar  los  testaments,  que  s'ampliá  en  del  1336  oblig-ant  a 
protocolisar  semblantment  les  sentencies  arbitráis  y  judicials;  y  la  tercera 
del  1337  exigint  la  examinado  previa  per  lo  exercici  del  cárrech  notarial. 
(Apéndix,  documents  noms.,  XXVII.  XXVIII  y  XXIX). 


K.    CARKERAS    Y    CANDI  337 

Examinada  la  institució  notarial  sóts  los  dos  punts  de  vista  del  séu 
desenrotllament  legal  y  del  modo  com  era  practicada,  devém  passar 
a  ocupar-nos  de  les  diferents  concessions  ab  que  solía  otorgar-se  per 
los  monarques,  o  en  altres  termes,  de  la  v^ria  manera  com  era  exercit 
Tofici  en  nostre  Principat. 

Conceptuades  les  notaríes  com  retalies  de  la  corona  y  segregades, 
aqüestes  regalíes.  en  benefici  de  corporacions  y  particulars.  podíím 
agrupar  ais  seus  obtentors  en  lo  segle  xiii,  en  dos  ordres  generáis:  los 
qui  directament  nombrava  lo  ^lonarca  y  los  d'elecció  de  les  ciutats, 
viles  o  entitats  civils  y  eclesiástiques,  per  privilegi  de  la  Corona. 

Los  notaris  nomenats  per  lo  Rey  eren  de  moltes  classes. 

En  primer  lloelí  los  pertanyunts  a  la  cort  Keyal  y  que  la  seguíen  en 
calitat  de  secretaris,  arxiver  o  escrivans  adscrits  a  diferents  serveys. 
Eran  tractats  com  los  demés  oficiáis  de  la  reyal  casa  y  segurament  lo 
Monarca  los  provehía  de  vestit,  seg'ons  solía  fer  ab  quasi  tots  los  seus 
servidors  immediats  (498).  Es  impossible,  per  falta  de  noves,  endevi- 
nar  si  usaven  de  vestidura  especial. 

Y  aquí  no  podém  passar  mes  avant  sense  dir  alguna  cosa  d'un 
d'aquests  oflcis  de  la  casa  del  Rey,  que,  al  n^xer,  fou  exercit  pernota- 
ri,  honoriflcant  la  instituci(3:  lo  d'arxiver  reyal.  Després  que  nostres 
Monarques,  preocupant-se  de  teñir  protocolisades  totes  les  ordres,  dis- 
posicions,  concessions  y  correspondencia,  emanades  de  la  Rej^al  canci- 
llería, se  trovaren  ab  un  comen9ament  d'arxíu,  formatde  una  trentena 
de  registres,  90  es,  regnant  nostre  Anfos  II,  foren  segregats  de  mans 
deis  escrivans  racionáis,  entregant-los  a  una  persona  mes  técnica  en 
egcrits,  90  es,  a  un  notari.  Axó  se  sab  per  un  reconexement  de  la  en- 
trega del  arxíu  reyal  que  feu  En  Pere  de  Santcliraent,  secretari  del 
Rey,  al  notari  Pere  Marqués,  en  29  de  MarQ  de  1286  (499). 

Continuant  aquesta  relació  compendiada  deis  notaris  nomenats  per 
la  Corona,  devéni  posar  seguidament  deis  precedents,  ais  qui  destina- 
va  lo  Monarca  a  entitats  especiáis.  Tenint  en  corapte  la  existencia  de 
les  agrupacions  defamilies  juhíves  o  sarrahines  en  llurs  calis  especiáis, 
tant  importants  los  primers,  per  llurs  riqueses,  lo  ^lonarca  autorisava 
a  determinades  persones  per  exercir  de  notaris  y  redactar  les  escrip- 
tures  que  s'estenguessin  en  algarabía  o  en  llengua  hebraica.  Si  be 
sembla  inspirar-se  aquest  criteri  en  cert  esperit  de  justicia  y  equitat, 
hi  jugaren  mires  egoistes  al  fer-ne  un  monopoli  en  favor  de  determi- 
nades persones.  Y  lo  notable  del  cas  es  que  (juasi  sempre  los  notaris 
deis  sarrahins  eran  juheus  (500).  No  ho  tením  d'estranyar  donada  la 


(498)  Apéndix  document  nombre  XXI. 

(499)  Apéndix  document  nombre  XVI. 

(500)  Important  os  a  dit  obgecte,  la  eoncessió  otorgada  en  13  de  Desembre 
de  1294  a  Jahudá  Bon.senyor,  juheii  barceloni,  per  exercir  funcions  notaríais 
pntre  los  sarrahins  del  Territori  de  Barcelona.  Se  li  dona  potestat  y  Ilicencia 
pera  rebre  y  redactar  escriptures  en  llengua  alarábiga,  tenint  tota  autoritat 
y  fermesa,  mentres  ell  les  hagués  escritesy  portessin  sa  signatura  o  sotscrip- 

1910  2i 


338        LA   INSTITUCIÓ    NOTAIUAL   A    CATALUNYA    EN   LO    SKGLE   XIII 

erudició  deis  hebréus  en  tant  que  actuaven  sempre  de  meslres  d'al- 
garabia  en  lo  segle  xiii.  Eran  ells  los  traductors  deis  documents 
cancillereschs  einanats  de  les  raonarquíes  musulmanes  y  rebuts  per 
nostres  sobirans. 

Altres  notaris  de  nomenament  reyal  y  de  carácter  prou  especial, 
foren  los  qui  obtenían  del  Monarca,  facultat  per  autorisar  escriptures 
entre  catalans,  pro  fora  del  nostre  Principat  en  térra  estrangera.  Llur 
origen  pot  arrencar  del  segle  xii.  Aqüestes  notarles,  regnant  Jaume  I 
se  les  trova  adscrites  ais  alfondechs  o  ais  consolats  de  mar.  Eran  com 
una  mena  d'oficials  de  cancillería.  Un  detingut  estudi  d'aytals  funcio- 
naris  ha  de  resultar  interessant.  Lo  Rey  arrendava  a  un  particular  los 
alfondechs  deis  catalans  ab  les  dependencies,  escrivaríes  y  notaríes 
en  ciutats  com  Alexandría,  Tunis.  etc.  Y  l'arrendatarí  subarrendava 
alió  meteix  a  altres  persones  (501). 

Per  tractar  de  la  segona  categoría  deis  notaris,  o  siga  deis  que  no- 
raenaven  les  ciutats  y  entitats  civils  o  eclesiástiques  o  particulars 
exercint  jurisdicci(3,  crehém  convenient  relacionar  totes  les  gradacions 
o  categoríes,  com  a  síntesis  de  lo  molt  que-s  podría  dir,  repetint-hi 
donchs  los  notaris  de  nomenament  reyal. 

Ocupan  lo  primer  terme,  los  notaris  o  escrivans  adscrits  a  la  reyal 
casa  o  cort  del  Sobirá. 

Aprés,  los  qui  facultava  lo  Monarca,  per  exercir  la  seua  autoritat 
en  tots  los  dominis  de  la  Corona  (502). 

Seguirían,  los  nomenats  per  lo  Monarca  o  los  consellers  de  Barce- 
lona, per  actuar  en  lo  extens  Territori  de  la  Ciutat,  o  de  la  Mitra  per 
tot  lo  Bisbat,  o  un  baró  d'importancia  per  tots  los  llochs  de  la  seua 
jurisdicció.  En  aquest  darrer  cas  se  trovaven,  per  exemple,  los  nota- 
ris posats  per  los  comtes  d'Urgell,  Empories  o  Pallars  y  per  los  Ves- 


ció.  Al  enseinps  proliibia,  que.  per  iiing-ú  uiés  se  redactessiu  escriptures 
consemblants,  inentres  dures  la  reyal  coucessió,  que's  f eu  ])er  temps  ilimitat. 
«Nos  enim  instnunentis  ipsius  per  te  recipieudis  et  conficiendis  auctori- 
tatem  impendimus  et  decvetum,  ita  quod  omnimodam  obtineant  firmitatum 
tanquam  publica  manu  facta,  dum  tamen  mauu  tua  scripta  fuerint  et  subs- 
criptionem  tuain  apposueris  in  eisdem  et  bene  et  legalitor  te  habueris 
circa  ea».  (Documents  peí'  V Historia  de  la  Cultura  Catalana  Migeval,  publi- 
cats per  Antoni  Rubio  y  Lluch,  v.  I,  p.  11,  d.  XII). 

(501)  Apéndix,  document  nombre  IX. 

(502)  Exemple  en  1269  lo  nomenament  de  notari  donat.  per  Jaume  lá 
Berenguer  March  de  Prats,  declaraut  nomenarlo  «notariuní  publicum  om- 
nium  Ciuitatem  villam  atque  locorum  totius  dominatiouis  et  jurisdiccione 
nostre.  Ita  scilicet  quod  ubique  donacione  nostra  et  jurisdiccione,  scribas  et 
coníicias  et  scribere  et  conficere  possitis  omnia  instrumenta  publica  quo- 
rundibet  contractuum  et  alia  etiamquelibet  publica  scriptura  sicut  publicas 
notarius  per  nos  creatus».  (Registre  16,  f .  186,  A.  C.  A.).  En  1289,  un  títol 
semblant  otorga  lo  Rey  a  cert  notari  de  Lleyda,  subgectantlo  previament  a 
examen  y  fcnt-li  i)restar  jurament  de  fidelitat.  (R.  78,  f.  38,  A.  C.  A.). 


V.    CARRERAS    Y    CANDI  o39 

comtes  de  Cardona,  de  Cabrera,  o  de  Bearn,  aquests  derrers  com  a 
senyors  de  la  casa  de  Monteada. 

Seguidament  hi  consignaren!  los  (lui  lo  Monarca  elegía  per  una 
sola  de  les  senes  ciutats  o  termes. 

Y  en  últim  Uocli  los  notaris  qui  regentaven  notaríes  de  proprietat 
particular,  ja  los  de  convents  o  bisbats,  ja  de  senyors  jurisdiccionals, 
já  d'algún  cárrech  o  oflci  civil  y  eclesiástich,  com  lo  notari  del  Veguer 
o  del  Batlle,  o  lo  del  Preposit  de  Santa  María  de  ^lanresa  (503). 

Pertocant  ais  notaris  de  Barcelona^  notarem  simultanejar-se  en  lo 
segle  XIII,  los  de  nomenament  reyal  ab  altres  de  nomenament  de  la 
ciutat,  o  d'alguna  entitat  especial  com  lo  Veguer  (504)  la  Mitra,  o  la 
Generalitat  de  Catalunya.  Algunes  credencials  de  notaris  barcelonins 
deis  anys  1Í289  y  1301  posen  en  evidencia  com  lo  Rey  ne  seguí  nome- 
nant  durant  tot  lo  segle  xiii  (505). 

Prescindint  de  la  categoría  y  flxant-nos  en  la  essencia  del  exercici 
del  cárrech,  poden  classificar-se,  en  notaris  en  plena  proprietat,  en  futu- 
ra proprietat  y  substituts. 

Si  deis  primers  no  hi  ha  necessitat  de  tractar-ne,  puix  d'ells  nos 
ocupém  sempre  y  a  ells  y  ais  derrers  van  adre^ades  totes  les  disposi- 
cions  reyals,  no  succeheix  lo  meteix  deis  segons,  ?ls  qui  presentaréni 
d'una  manera  especial. 

Califiquém  de  notaris  en  futura  proprietat,  ais  qui  nomenava  lo 
Rey,  durant  la  vida  del  obtentor  d'una  notaría  o  escrivanía  en  pro- 
prietat, per  al  día  de  la  seva  mort  (506).  De  manera  que  lo  derrerament 
t'avorescut,  tenía  una  mera  espectancia  del  cárrech,  que  podía  raolt 
bé  no  arrivar  a  possehir.  Aquests  nomenaments  reyals,  semblan  fets 
per  antonomasia  deis  altres  en  los  quals  la  Corona  otorga  va  privilegi 
notarial  de  pares  a  filis.  Ne  será  model,  la  famosa  concessió  otor- 
gada per  Jaume  II  a  Ramón  de  Toylá  de  la  notaría  de  la  ciutat  de 
(rerona. 


(503)  En  1288  lo  Preposit  de  Santa  Marica  de  Manrosa  conferia  Iliurcment 
sa  escrivanía  en  dita  poblado.  (R.  74,  f .  91,  A.  C.  A.) 

(504)  En  l'any  1300  (16  kalendes  d' Abril  de  1299)  lo  Veguer  usa  de  la 
facxaltat  de  crear  notari  en  virtut  de  la  autoritat  del  seu  ofici.  Y  per  cert 
que  lo  notari  qui  rebé  del  Veguer  tal  nomenament,  procura,  recabar  del 
Monarca  lo  cárrech  de  notari  per  tots  los  seus  reyalmes  y  senyoríiis.  (R.  197, 
f.  94,  A.  C.  A.).  En  Tauy  1306,  lo  Rey  dona  uns  privilegis  a  Barcelona,  esta- 
tuint  la  manera  com  lo  Veguer  podía  crear  notaris  en  aquesta  ciutat. 
(R.  204,  f.  81,  A.  C.  A.). 

(505)  R.  78,  f.  43  y  R.  198,  f.  322.  A.  C.  A. 

(506)  Del  1287  son  ti-es  curioses  donacions  d'escrivanies  fetes  per  lo  Monar- 
ca per  despi-és  de  la  mort  deis  qui  les  possehien  en  la  data  de  la  respectiva 
donació.  Radicaven,  una  d'elles  en  la  eort  de  Lleyda,  altra  a  C'aldes  y  Lla- 
gostera  y  la  tercera  a  Torruella.  (R.  75,  f.  21,  A.  C.  A.) 

En  1292  se  presenta  un  cas  bastant  curios  en  la  otorgació  de  la  escriva- 
nía de  la  Batllía  de  Barcelona,  que  també  otorga  lo  Rey,  per  després  de  mort 
lo  séu  posseedor   (R.  192,  f.  94,  A.  C.  A.) 


340        LA   INSTITUCIÓ    NOTARIAL   A    CATALUNYA   EN   LO    SEGLE   XIII 

De  totes  maneres,  fes  quina  tos  la  seua  categoría,  quasi  sempre 
resultaven,  los  notaris,  una  font  d'ingrés  per  la  Corona.  Ordinariaraent 
pagavan  un  cens  anyal  al  Rey.  La  quantía  d'aquest  cens  varia  va.  en 
proporció  a  la  importancia  de  la  localitat  y  encara  a  la  del  cárrech. 
Axis,  la  escrivanía  adscrita  al  Veguer  de  Montblanch,  en  1286,  paga- 
va  al  Rey  2  morabatins  d'or  al  any  y  la  notaría  del  Arbós  li  tributava 
en  1287,  120  sous  barcelonesos  (507).  Barcelona,  com  ja  havém  dit.  tin- 
gué manera  d'efugir  aquest  tribut  al  Rey. 

En  aquesta  gradació  de  notaris  segons  la  seua  calitat,  hi  omitím 
ais  escrivans,  dexant-los  de  banda. 

Recordém  que,  en  la  present  relació,  sempre  traetém  conjuntament 
de  notaris  y  escrivans.  per  la  estreta  relació  existent  entre  aquests  dos 
cárrechs.  Per  ara  havém  dexat  lo  parlar,  encara  que  lleugerament, 
deis  escrivans  propriament  dits,  o  siga  los  qui  ocupaven  les  escriva- 
níes  especiáis  deis  oflcis  públichs,  com  v.  gr.  Vescrivá  de  la  Cort  del 
Veguer,  Vescrivá  de  la  reyal  cancellería,  etz.,  Si  be  coloquém  a 
aquests  en  la  derrera  gradació  de  la  escala  notarial,  no-s  prenguí  al 
peu  de  la  lletra,  puix  som  los  primers  en  reconéxer  que  no  será  prou 
justa  aytalcolocació.  Sens  dubte  los  emoluments  d'algunes  d'aquestes 
escrivaníes,  eren  ben  superiors  ais  de  moltes  notaríes. 

De  la  metexa  manera  que  passava  ab  les  notaríes,  en  les  escriva- 
níes,  es  la  Corona  qui  en  primer  terme  afavoría  ais  particulars  ab  dona- 
cions  y  vendes  de  cárrechs  y  qui  otorgava  a  les  Corporacions  oficiáis, 
y  ais  Municipis,  facultáis  de  possehir  escrivaníes  propries  o  determi- 
nades  en  los  privilegis  o  concessions. 

Del  temps  de  Jaume  I  no-n  tením  a  la  vista  tantes  mostres  o  exem- 
ples  d'otorgacions  d'escrivaníes,  com  del  de  son  fill  Pere  II.  Aquest 
conferí  la  escrivanía  de  la  Cort  del  Batlle  de  Barcelona  a  Jaume  de 
Santcliment,  la  de  la  Cort  del  Veguer  de  Barcelona  a  Romeu  Ferrer, 
ab  prestació  d'un  cens  anyal  de  tres  morabatins,  la  de  la  Cort  de 
Cervera  a  Ramón  Major  (508),  etz. 

Gran  es  lo  nombre  de  donacions  d'escrivaníes  que  constan  otorga- 
des  a  particulars  durant  los  regnats  deis  reys  d'Aragó,  anotades  en 


(507)  R.  64,  f.  140  y  173,  A.  C.  A. 

(508)  Les  donacious  f etes  per  Pere  II  d  "aqüestes  tres  escrivaníes  de  Cerve- 
ra, al  any  següent  de  la  mort  d'aquest  monarca.  (,'ó  es,  en  1286,  sigueren  con- 
tírmades  per  son  fill  y  successor  eu  la  corona  (R.  64,  3,  y  15,  142  A.  C.  A.) 
La  escrivanía  de  la  Cort  de  Cervera  no  s'ha  de  confondre  ab  altra  escri- 
vanía ordinaria  de  la  propria  població  que,  quasi  al  meteix  temps  otorga  lo 
rey  Anfós,  lo  Lliberal,  a  Ramón  Cridador  (R.  64,  f.  26,  A.  C.  A.)  En  1287 
també  confirma  la  donació  de  la  escrivanía  de  Besalú  a  Bernat  Rafel  (R.  64, 
f.  164,  A.  C.  A.)  En  lo  meteix  any  1287  otorga  a  Berenguer  Caniicer,  la  es- 
crivanía de  la  Cort  de  Camprodón  a  heneplácit  del  Monarca  «et  conficias  et 
confici  facías  acta  et  quaslibet  alias  scripturas»  pagant  un  morabati  de  cens 
anyal  (R.  64,  f.  173,  A.  C.  A.)  Del  1283  lenim  concedides  a  Pere  de  Vilardebó 
les  tres  escrivaníes  de  UUdecona,  Covis  y  Culler  (R.  61,  f.  132).  En  1276.  Pere 
de  Santa  María  obtingué  la  de  la  Cort  de  Besalú  (R.  20,  f.  347) 


F.    CARRERAS    Y   CANDI  341 

los  registres  de  la  sua  eort.  No-ns  es  posible  ferne  cap  estiidi  detallat. 
Empero  nos  fixarem  en  una  determinada  época  del  segle  xiii:  en  lo 
regnat  d'Anfós  II,  lo  Lliberal.  Perque-s  compreng-ui  la  essencia  de 
aqüestes  donacions  y  carácter  del  CíXrrech,  ne  continuarí-m  algunes. 

Guillém  Soler  obtingué  en  1286,  a  Barcelona,  la  escrivanía  aliont 
se  preníen  los  testaments  sagramentals,  los  jiiraments  de  les  batalles 
jurades  y  los  jnranients  majors  deis  julieus  (509).  Aquesta  escrivanía 
havía  d'ésser  una  de  les  que  existían  en  la  pla^a  de  Sant  Jaume,  junt 
al  Cali  juhích,  y  que,  en  1891,  quan  l'avalot  contra  deis  hebreus  y 
destrucció  del  dit  Cali,  sigueren  cremades  per  lo  poblé  baix.  De  Qara- 
gosa  sabém  que,  en  1275  existíen'notaríes  instalades  a  la  porta  de  la 
juhería  (510). 

També  en  lo  meteix  any  1286  Berenguer  Vinyals  obtingué  conñr- 
mació  de  la  escrivanía  deis  molins  de  Barcelona  y  (¡alceran  de  Nage- 
ra,  la  de  la  seca  barcelonina. 

A  semblanea  de  les  de  Barcelona,  íoren  donades  per  lo  Rey,  a 
Lleyda,  algunes  escrivaníes  en  1286:  Arnau  Parent  obtenía  la  de  la 
Cort  del  Batlle;  Nicoláu  den  Stalt,  la  del  pes;  Bernat  de  Lloracli,  la  de 
la  calderería;  etz.  (511).  Encara  altres  ne  podríem  continuar,  apurant 
les  notes  que  tením  preses  deis  Registres  reyals.  .Ales  axo  es  bastant  y 
altre  cosa  sería  allunyar-nos  massa  del  nostre  obgecte  (512). 

En  algunes  concessions  també  solía  facultar-se  ais  agraciats  per 
posar  substituts  en  lo  cárrech,  coni  v.  gr.  se  leu  en  1286  ab  la  escriva- 
nía de  la  Cort  de  Tarragona  (513). 

A  mes  de  les  concessions  que-n  podríem  dir  ordinaries,  existían 
les  de  carácter  extraordinari.  Es  ben  entes  que  los  monarques  al  otor- 
gar beneficis  no  tenían  cap  limitació.  D'aquests  fou  la  renomenada 
donació  de  Jaume  II  a  Ramón  de  Toylá,  quan  li  concedí  la  escriva- 
nía pública  y  la  notaría  de  Gerona,  com  també  la  concessió  feta  per 
Pere  II  lo  Gran,  en  1284,  mentres  tenía  assetjat  lo  castell  de  Albarra- 
cín  en  favor  de  Bertrán  de  Valls.  d'escrivá  de  tots  los  séus  reyalmes, 
títol  que  no  creyem  sigues  de  carácter  honorífich  (514), 

(509)  R.  64,  f.  3y4  A.C.A. 

(510)  A.  1275  «creamus  et  ordinamus  te  Simona  martini  filium  bernardi 
agustini  vicini  Cesarauguste  in  Notarlas  publicum  Cesarauguste  ita  quod 
tencas  et  tenere  possis  operatoHum  notarie  ad  portara  judarie  Cesaraugus- 
te». (R.  20,  f.  259,  A.  C.  A.) 

(511)  R.  64,  f.  5,  11,  63,  90  y  135  A.  C.  A. 

(512)  Per  si  a  algii  pogués  servir  nostra  investigació  hi  continuarem  aquí 
alguns  nomenaments  de  uotaris  y  escrivans  especiáis,  anotats  per  aquest 
treball.  Son  en  los  registres  y  folis  següents:  R.  64,  f.  26,  135,  140;  R.  220, 
f.  6  a  9;  R.  226,  f .  2  a  6;  R.  228,  f .  4;  R.  477,  f.  2  a  8;  R.  479,  f.  1  a  3;  R.  480, 
f.  1  a  6;  R.  482,  f.  1  a  7;  R.  484,  f.  1  a  8;  R.  485,  f.  294  a  296;  R.  486.  f .  1  a  5; 
R.  487,  f.  288  a  291;  R.  488,  f.  2  a  11;  R.  576,  f.  233  a  234;  R.  858.  f.  3  a  6; 
R.  860,  f.  1  a  7;  R.  861,  f.  214  a  306;  R.  863,  f.  238  a  243;  R.  864,  f .  1  a  8. 

(513)  R.  64,  f.  92. 

(514)  R.  62,  f.  77. 


342        LA   INSTITUCIÓ    NOTARIAL   A    CATALUNYA    EN   LO    SEGLE   XIU 

També  los  escrivans  eom  los  notaris,  havían  de  tributar  anyalment 
mi  cens  a  la  Corona  (515). 

La  ambició  personal  í'eya  que  los  reys  eontinuament  se  trovessin 
assediats  per  los  qui  pretenían  escrivaníes  y  notaríes.  Prou  sovint 
succehí  quan,  encara  vivía  l'obtentor  d'un  d'aquests  carrechs.  que 
lo  Rey  l'otorg-ava  a  altra  persona  pera  succehir-lo  a  la  sena  mort.  Exem- 
ple  esdevingué  a  Barcelona  en  lo  any  1286,  ahont  la  escrivanía  de  la 
Batllía  mentres  era  exercida  per  en  Santcliment,  lo  sobirá  la  concedí 
a  N'Arnau  de  Sant  Boy  per  quant  sigues  mort  en  Santcliment;  també 
al  Arbós,  es  otorgada  en  1287  al  flll  Aguilera  com  a  suecessor  del  séu 
pare,  encara  vivent  (516). 

Y  aquí  torném  a  repetir  y  fer  present,  que,  es  tan  íntima  la  relació 
entre  notaris  y  escrivans,  que  moltes  escrivaníes  adscritos  a  cárreclis 
públichs  les  veyém  ocupades  per  notaris.  En  aquest  cas  se  trobava  la 
escrivanía  de  la  Batllía  de  Lleyda,  servida  en  1286  per  lo  notar!  Gui- 
llém  Fuster,  a  son  lloch  substituit  per  altre  notari.  N'Arnau  Parent  (517). 

No  té  res  d'extrany,  puix  lo  nombre  deis  notaris  cresqué  extra- 
ordinariament  en  lo  segle  xiii,  prodigant-se  per  tots  los  pobles  d'algu- 
na  importancia.  Ells  ocupan  les  secretarles  municipals,  exercéxen  tam- 
bé les  secretarles  d'entitats  publiques,  y  procuran  obtenir  no  poques 
escrivaníes,  algunes  de  rendiments  superiors  a  les  millors  notaríes. 


Presentades,  segons  nos  ho  permet  la  titulado  que  possehím,  les 
notaríes  y  escrivaníes  de  Catalunya  en  lo  segle  xiii,  será  oportú 
presentar  lo  mes  intimament  possible,  la  persona  deis  notaris.  A  dit 
obgecte  escullirém  lo  qui-ns  sembla  resultar  mes  remarcable  entre 
tots  los  de  la  present  época,  quals  noms  y  fets  han  aparegut  a  nostres 
ulls  durant  la  present  investigació. 

Es  aquest,  lo  geroní  Ramón  de  Toylá.  Y  11  dihém  geroní,  no  sois 
per  lo  que-s  veurá  ab  motíu  de  les  notables  concessions  reyals,  sí  que 
també  per  trovar  a  dita  familia,  establerta  de  molt  antich  a  Gerona, 
com  resulta  d'un  document  del  1179  (518). 

La  primera  nota  que  tením  de  Ramón  de  Toylá,  es  del  any  1282, 
aparexent  com  a  jutge  en  la  Cort  de  Pere  II  (519)  cárrech  que  segueix 
exercint  en  1283  (520). 

En  lo  terrible  any  1285,  lo  de  la  creuada  pontificia  e  invasió  del 
Principat  per  l'exércit  de  l'Esglesia  y  del   Rey  de  Franga,  Ramón  de 


(515)  R.  61,  f.  132.  Fot  veure-s  com  a  exeniple  la  donació  a  Pere  de  Vilar- 
debó  de  les  escrivaníes  de  CuUer,  Covis  y  Ulldecona. 

(516)  R.  64,  folis  94  y  173,  A.  C   A.    ^ 

(517)  Apéndix  document  nombre  XVIL 

(518)  Pere  Toylá  surt  en  lo  Cartoral  de  Caries  Many  foli  363. 

(519)  Llibre  Vert,  folis  239  v  240,  arx.  Municipal  de  Barcelona. 

(520)  R.  71,  f,  186,  A.  C.  A." 


F.    CARRERAS    Y    CANDI  34o 

Toylá  oblé  de  Pere  II  la  escrivanía  de  Clerona.  Xo  lii  lia  dubte  de  que 
lo  Monarca  remunera  va  serveys  que  li  prestaría  en  oeasió  tant  crítica, 
son  feel  oficial  (521). 

En  lo  mes  d'Ajj^ost  de  Tisó,  Texercit  invasor  s'havía  apoderat  de  no 
pochs  castells  y  Uoclis  del  Empordíi,  sitiant  a  (Jerona,  que  capitula  lo 
7  de  Setembre.  L'infant  Primogcnit  actuant  en  noni  del  scu  pare,  qui 
no  estava  mes  ijuc  per  la  guerra,  doní\  a  Toylá  la  escrivanía  de  ÍTcro- 
na,  al  bó  y  millor  de  la  campanya,  quan  \o  prepoteiit  exíírcit  a  vanea - 
va  vers  la  Ciutat,  a  25  d'Agost  de  1285. 

Mort  lo  rey  Pere  y  en  lo  primer  any  del  regnat  de  son  sucessor  lo 
rey  Anfós  lo  Lliberal,  les  noves  que  aparexen  de  Ramón  de  Toylñ, 
permeten  entreveure  una  cabdal  infiuencia  seua  en  la  cort  del  nou  ^lo- 
narca.  Abans  de  teñir,  Toylá,  la  notaría  de  Gerona,  la  havían  pos- 
sehida  a  títol  vitalici,  Bernat  de  Vicb,  y  en  1275  Hucli  de  ]\Iataplana 
ardiaca  d'Urg-ell.  Ab  la  particularitat  aquest  derrer,  dopoder-lii  posar 
substituts  que  ocupessin  lo  séu  lloch  (522).  Toylíi  jutge  de  la  cort  reyal, 
intervé  en  gran  nombre  de  negocis  sotmesos  a  la  deeisió  del  Sobirá  (528). 
Com  a  tresorer  o  administrador  de  capdals  d'Anfós  II,  també  se-1  véu 
rebent  ordres  d'entrega  de  quantitats  de  diners  (524).  Com  a  servidor  de 
la  cort  reyal,  lo  trovém  cobrant  sou  del  Monarca  (525).  Com  a  íntim  del 
Sobiríi,  Toylá  li  fa  préstechs  de  quantitats  de  diners  per  treure  1  de 
situasions  apurades  (526).  Y  judicant-lo  home  de  capacitat  y  experien- 
cia, los  Monarques  li  confían  missions  delicades,  com  estudiar  les  inju- 
ries o  exaccions  per  oficiáis  del  Rey  comeses  a  Ramón  de  Cabrera  en 
lo  castell  de  la  Roca  (527). 

En  aquest  últim  concBpte  y  passant  al  següent  any  de  1287.  es 
notable  consignar  un  fet  que  prova  fins  a  quin  grau  merexía  la  con- 
fianza del  rey  Anfos.  Quan,  en  los  primers  díes  de  ^larc,  lo  Rey,  que 
era  altament  euros  d'una  bona  administració,  se  determinji  a  remoure 
no  pochs  oficiáis  de  la  seua  tresorería,  obligant-los  a  rendir  comptes  a 
persones  fiades,  escullí  com  a  un  deis  mes  indicats  per  rebre  los  comp- 
tes deis  sospitosos,  a  son  jutge  (528)  Ramón  de  Toylá,  puix  que.  com  a 
jutge  sobressurt  en  aquesta  temporada  (13  de  Marcj  de  1287)  (529). 

Segons  sabém,  Toylá  obtingué  de  Pere  II  la  escrivanía  de  Gerona. 
Segurament  creuría  que  necessitava  invalidar  l.i  donació  que  d'ella  li-n 


(521)  Apéndix  document  nombre  XIV. 

(522)  Apéndix  document  nombre  VII. 

(523)  R.  66,  f.  126,  136, 137,  144, 145, 150, 177, 178,  180, 209,  y  219,  A.  C.  A. 

(524)  Lo  28  de  Marc;  de  1286,  reb  ordre  d'entregav  una  quantitat  al  Fabor- 
de  de  Solsona  y  en  31  del  propri  Mar(,%  altra  quantitat  a  Arnau  de  Bastida. 
(R.65.  f.  117y  126.  A.  C.  A.) 

(525)  R.  65,f.  167,  A.  C.  A. 

(526)  R.  65,  f.  74,  A.  C.  A. 

(527)  R.  66,  f.  11,  A.  C.  A. 

(528)  R.  71,  f.  24  y  25,  A.  C.  A. 

(529)  R.  70.  f.  73,  A.  C.  A. 


:M4:        LA   INSTITUCIÓ    NOTARIAL   A    CATALUNYA   KX    LO   SEGLE   XIII 

havía  feta  Pere  II,  piiix  que  lo  9  de  Juliol  de  1286,  trovant-se  a  Figue- 
res  son  siicessor  Anfos  II,  li-n  feu  altra  nova  donació  de  la  eserivanía 
de  Gerona,  per  durant  la  sena  vida  (530). 

La  eserivanía  o  notaría  de  C4erona,  al  que  sembla  Jaume  I  la  liau- 
ría  otorgada  a  Bernat  de  Vich.  En  1275  una  donació  reyal  nos  mostra 
com  a  successor  d'aquest,  a  Huch  de  Mataplana.  ardiaca  d'Urgell,  qui 
la  obtingué  per  durant  sa  vida  y  ab  facultat  de  posar-hi  los  substituts 
que  be  li  sembles  (531). 

Lo  carácter  del  jutge  Toylá  nos  dexa  prou  ciar  entreveure,  que,  la 
donació  de  dita  eserivanía,  era  feta,  no  porque  ell  la  regentas  o  exer- 
cís  personalment,  sino  per  disfrutar-ne  deis  séus  emoluments.  posant-hi 
a  persona  qui  la  exercís  en  son  nom.  En  conseqüencia  Ramón  de 
Toylá  hi  posa  a  Guillém  Segarra,  com  a  escrivá  substitut,  mitjangant 
ordre  especial,  que  donava  a  tots  los  actes  fets  per  interveució  del 
dit  Sagarra,  lo  meteix  valor  y  autoritat  que  si  fossen  autorisats  per  En 
Toylá,  mentres  estigués  al  servey  d'aquest  (11  Xovembre  1286)  (532). 

Del  1288  y  1289  hi  ha  documents  que  mostren  seguía  junt  al  Mo- 
narca, exercint  de  jutge  de  la  cort  reyal  (533). 

Del  1290  y  1291,  res  se  sab  d'ell,  com  si  hagués  desaparcgut  de  la 
cort  o  perdut  la  confianga  de  la  Corona.  En  tant,  que  Anfós  II,  escol- 
tant  les  recomenacions  de  la  seua  mare  Constanga  de  Sicilia,  concedía 
Pere  Marín  notari  d'aquesta  Reyna,  per  durant  la  seua  vida,  la  eseri- 
vanía o  notaría  de  la  ciutat  de  Gerona  (534),  que  lo  rey  Pere  havía 
otorga!  a  Ramón  de  Toylá.  Qual  notaría.  En  Marín  havía  d'obtenir 
a  la  mort  d'En  Toylá^  o  quan  aquest  la  dexéa  de  teñir. 

¿Quán  y  com  s'efectuá  la  nova  donació  de  la  eserivanía  de  Gero- 
na? No  ho  havém  pas  aclarit.  Es  lo  cert,  que,  en  l'any  1295  nos  díu  un 
document  que  lo  Rey  havía  otorgat  a  Ramón  de  Toylá  per  cert  teinps 
(sis  anys)  algunes  leudes  y  rendes  de  Gerona  (535).  A  mes  en  1294  ob- 
tingué  per  reyal  donació,  los  banys  de  la  propria  Ciutat  (536). 

¿Serían  moti vades,  aqüestes  donacions,  en  compensado  de  la  nota- 
ría de  Gerona,  per  haver  entrat  a  posseir-la  lo  notari  Marín? 

Nostra  investigació  no  ha  pogut  passar  d'aquí,  faltant-nos  elements 
pera  acabar-la.  Sois  hi  afegirém,  per  vía  d'apéndix  a  aquest  ensaig 
biográflch,  que,  los  sucessors  d'en  Toylá  seguiren  posseint  la  notaría 


(530)  R.  64,  f.  99,  A.  C.  A. 

(531)  Apéndix  document  nombre  VII. 

(532)  Apéudix  document  nombre  XIX. 

(533)  R.  80,  f.  38,  A.  C.  A. 

(534)  Apéndix  document  nombre  XXII, 

(535)  Apéndix  document  nombre  XXIII. 

(536)  A  les  nones  de  Marc,-  de  1294  (7  de  Mar(^  de  1295)  lo  Rey  féu  indem- 
nisar  a  Ramón  de  Toylá  de  la  leuda  del  pá  per  quan  estava  enagenada  en 
favor  deis  filis  de  Guillém  de  Naya  y  vol  que  siga  evaluada  la  seua  quantía, 
entreg-ant  lo  que  importes  a  En  Toylá.  (R.  89,  f.  69,  A.  C.  A.) 


F.    CAUIÍERAS    Y    CANDI 


345 


de  Gerona  (537),  de  la  que  no-s  té  cap  nova  d'haver  passat  a  maiis  (TEn 
Pere  Marín. 

Avans  de  posar  fí,  permetissens  dir  que,  ab  recansa  dexi-m  la  c-onti- 
nuació  d'aiiuesta  materia,  de  la  qual  tanty  tant  n'abunden  y  existexen 
noves  importantíssimes  en  los  dos  següents  segles  de  la  Edat  Mitjana. 
Ara  es  quan  se  dexan  estatuhídes  les  facultáis  y  obligacions  de  uns 
y  altres,  coordinant-se  ab  la  nova  empenta  que  pren  Catalunya  y 
assenyaladament  Barcelona.  Mes  nostre  plan  no-ns  permet  anar  mes 
enllá,  terminant-lo  al  bo  y  millor  del  desenrotllament  de  la  Institució 
notarial  catalana,  co  es,  al  arrivar  al  se^le  xiv. 


APENDIX 


I.— 1188.  Anfós  I  atorgá  perpetuament  la  notaría  de  Vüaf ranea  del 
Penadés,  al  clergue  de  la  seua  iglesia.— fX).  503  d'AnfósIyR.  287, 
f.  7cS^  del  A.  C.  A.) 

Notum  sit  cunctis,  qnod,  ego  Ildefousus  deigratia  Rex  Arag'onum  Comes 
barchinone  et  Marchio  prouincie.  iutuitu  Del  et  ad  preces  berengario  de 
palaciolo,  laudo  et  jure  perpetuo  concedo,  ecclesie  de  villa  ffrancha  inmanu 
bernardi  clerici  eiusdem  ecclesie  ad  ftdelitatem  meam  meorumque  successo- 
rum  et  ad  comunein  vtilitatem  eiusdem  ville,  notariam  totam  seu  scril)a- 
niam  ville  jamdicte  et  territorii  eius  et  parrochie  nunc  habite  uel  habende, 
Quod  nuUa  uiuens  persona  audeat  de  cetoro  ibi  testamenta,  sponsalicia, 
siue  quaslibet  cartas  aut  instrumenta,  faceré,  etiam  infra  nundinas,  uel  in 
foro,  exceptis  solum  modo  breuibus  et  capibreuibus.  nisi  per  manum  prefati 
bernardi  et  successorumeius,  quem  publicum  notarium  seu  tabellionem  ibi- 
dem  constituimus.  Quiuerohuicstabilimento  et  donacioni  contrahiret  noscet 
se  incursurum  cum  omni  facúltate  sui  in  posse  nostro,  nec  ullum  valorem 
habebít  cuiuscumque  generis  instrumentum  ab  eo  factum,  nisi  isdem  bor- 
nardus,  aut  ille  qui  ab  eo  fuerit  substitutus,  subsignauerit  ipsum.  De  huius- 
modi  autem  donacione  huic,  ego  Rex,  Centum  solidos  de  rebus  ecclesie,  per 
manum  sepedicti  bernardi  clerici:  facta  carta  apud  Sabatellum  mense 
Decembris  Anno  MOC^LXXX^VIIP.  Signum  5Ü  Ildef onsus  Regem  Aragonis 
Comitum  barchinonem  et  Marchionis  prouincie  Slí|mun  Othonis  de  ínsula 
vicesenescalchi.  S  )í<  num  bernardi  de  portella  S  ©num  Stepluaní  de  niari- 
mundo  S^n^^m  Petri  de  bassia  Regii  baiuli.  Ego  Guillelmus  de  Bassia  Re- 
gius  notarlas  scripsi  hanc  cartam  et  feci  hoc  sig^num. 

En  1315,  Jaume  II  exigí  del  Rector  de  Vilafranca  Pere  de  Torroella  h 
prestas  homenatge  per  dita  notaría,  a  lo  qual  ell  accedí  degudament  autori- 
sat  per  lo  Bisbe,  prestautlo  ab  les  páranles  següents:  «quod  ípse  rector  et 


(537)    Bernat  de  Toyla,  exercia  de  notari  de  Gerona  en  l'any  1327  (R.  191 , 
f.  154  y  R.  194,  f.  127,  Á.  C.  A.) 


346        LA   IXSTITUOIÓ    NOTARIAL   A   CATALUNYA   EN   LO   SEGLE   XIII 

successoribus  suis  erunt  eidem  domino  Reg'i  et  successoribiis  suis  fideles  de 
scribania  predicta  et  facient  eidem  domino  Regi  et  successoribus  suis  fideli- 
tatem  consimilem  per  eadem.  Quod  est  actum  barchinone  IIII  nonas  Janua- 
rii  anno  domini  ]\P  CCC^  XV°».  No  li  paga  res  en  concepte  de  cens. 


11—1258.  Privilegiáis  ciutadans  de  Barcelona,  de  poder  escullir  lo 
notari  que  millor  los  semblará,  prometen!  lo  Rey  no  atorgar  cap 
escribanía  especial.— (Diversorum  r.  II,  f.  368,  A.  M.  de  Bar- 
celona). 

Nouerint  vniuersi:  Quod  Nos  Jacobus  dei  gratia  rex  Arag'onum  etc.  Vo- 
lentes  vniuersitati  Barcinone  Christianorum  scilicet  et  Judeorum,  sainare 
etconseruare  priscinas  libertates  ex  certa  sciencia  de  speciali  gracia  conce- 
dimus  et  successores  nostros  uobis  vniuersis  et  sing'ulis  Cristianis  et  judeis 
barcinone  presentibus  et  futuris,  quod  libere  possitis  scribere  chartas  et 
quascunque  alias  scripturas  volueritis  ad  quibuscunque  tabellionibus 
siue  notariis  uolueritis  Barcinone  non  obstante  aliqua  concessione  a  uobis 
facta  alicui  de  scribania  speciali.  Nos  enim  reuocamus  a  presentí  collacio- 
nem  siue  cancessionem  quam  feceramus  de  scribania  speciali  judeo  Petro  de 
Columbario  et  quamcumque  aliam  donacionem  alicui  fecimus  de  speciali 
scribania  habendam  in  Barcinona  instrumentis  vel  alus  scripturis  Cristia- 
norum  seu  etiam  Judeorum  Statuentes  finniter  quod  nos  vel  successores 
nostri  nunquam  conferamus  vel  concedamus  alicui  specialem  scribaniam 
in  Barcinona  nec  veniamus  seu  sustineamus  venire  contra  hoc  nostrum 
priuilegium  et  g-ratiam  specialem  scribaniam  habendam  in  Barcinona. 
Illam  donacionem  et  concessionem  decernimus  irritam  et  inanem  etiam  de 
hac  gracia  siue  priuilegio  in  ipsa  donacione  vel  concessione  fleret  mencio 
specialis  Mandantes  vniuersis  vicariis  et  baiulis  et  alus  nostris  sixbditis 
vniuersis  quod  hanc  nostram  concessionem  et  graciam  obseruent  et  faciant 
perpetuo  irrevocabiliter  obseruari.  Datum  Barcinone  quinto  idus  Angustí 
Anno  domini  Millesimo  Ducentésimo  Quinquagesimo  Octano. 


in.  —  1260.  Contráete  d'aprenentatge  d'un  escrivá  iurai.  —  (Manual 

1259-1262,  arx.  Curia  Fumada,  de  Vicli). 

1260  (III  nonas  Februarü)  J,  de  lemena  de  uíco  et  uxor  eius  María 
comendamus  tibí  Magñstro  Raimundo  scríptorí  Petrum  filium  nostrum  qui  a 
festo  sancti  vincencií  proxime  uenturo  ad  IlIIor  anuos  primos  uenturos  ma- 
neat  tecum  et  quibus  uolueris  ad  adiscendum  officium  scribendi. 

IV.  — 1263.  Lo  Rey  fá  tres  concessions  a  altres  tants  notaris  de  Lleyda, 
de  teñir  dexebles  escrivans  que-ls  ajudessin,  ab  certes  condicions. 

—(R.  12,  f.  23  xj  153,  A.  C.  A.) 

Quod  nos  Jacobus  dei  gratia  Rex  aragonís  etc.  per  nos  et  omnes  succeso- 
res  nostros  ad  preces  venerabilis  A.  dei  gratia  Cesarauguste  Episcopi  Damus 
et  concedimus  tibí..   Raimundi  notario  publico  Ilerdensi  plenam  et  liberam 


F.    CARRERAS    Y    CANDI  347 

licenciam  et  facultatem  qiiod  ab  hanc  iirescnti  die   in  antea  possis  semper 

hahere  et  tenerc  dicipulns  scriptorcs  quosciinique  ct (538) a  vol)¡s 

cwin  presentí  concessa  scriptnva  publica  instnunenta...  (óSí*)  ...  et  rescriben- 
da  a  notis  siue  memoriis  a  te  veceptis  personaliter  et  recipiendis  per  te  iiel 
per  ípsos  et  a  memoriis  eoniin  siue  notule  receptis  uel  recipiendis  a  qui- 
buslibet  alus  notariis  Ilerde  si  quod  meiiiorie  eorundem  notariorum  uel  di- 
cipulorum  iilorum  ab  hac  die  in  antea  in  tuum  posse  deuenient  aliqna 
racione  et  ea  omnia  in  publicam  formam  redig-ere  te  tamen  apponente  sus- 
cripciones tuas  quod  denotent  illa  instrumenta  auctoritate  et  mandato  tuo 
fore  conscripta  in  ómnibus  et  singulis  instrumentis  quod  per  ipsos  dicipu- 
los  tuos  scriptores  de  mandato  tuo  scripta  seu  recei)ta  fuerint  et  confecta. 
Volentes  et  concedentes  ([uod  illa  omnia  instrumenta  quod  per  quocumque 
siue  quoscumque  discípulos  tuos  de  cetero  redigenda  ex  memoriis  supra- 
dictis  et  qualibet  alia  scriptura  quod  per  ipsos  dicipulns  scriptores  tuos, 
scripta  fuerint,  plena  obtineant  perpetuo  firmitatem  ac  si  a  te  scripta  es- 
sent  personaliter  et  confecta  dum  tamen  per  te  sint  subscripta  ut  supe- 
rius  est  expressum.  Mandantes  firmiter  et  districte  baiulo  Curie  paciariis 
Ilerde,  et  ómnibus  alus  subditis  nostris  tamen  presentibus  quam  futuris,  quod 
contra  hanc  concesionem  nostram  in  aliquo  non  veniant  nec  aliquo  uenire 
permittant  immo  eam  tirmam  habeant  et  obseruent  et  faciant  obseruari  si 
de  nostri  confldunt  gracia  et  amore.  Datum  Ilerde  V  kalendas  Madü  Anno 
domini  M0CC°LXo  tercio. 

Per  nos  et  nostros  (540)  damus  et  concedimus  tibi  Arnaldo  de  solanis 
notario  publico  Ilerde  quod  possis  habere  sub  manu  tua  quoslibet  scripto- 
res qui  per  te  et  loco  tul  instrumenta  cuiu.slibet  contractus  a  memoriis  per 
te  iam  receptis  et  decetero  recipiendis  nec  non  etiam  et  acta  atestaciones 
et  quamlibet  aliam  publicam  scripturam  in  formam  publicam  redigant  at- 
que  sci'ibant.  Quequidem  instrumenta  acta  attestaciones  et  quamlil)et 
aliam  scripturam  publicam  ab  eis  per  te  et  nomine  tuo  scriptam,  aiictori- 
tate  nostra.  quam  tibi  super  predictis,  prestamus.  Ita  valere  volumus  et 
mandamus  ac  si  per  manum  tuam  scripta  essent  dum  tamen  in  eis  subs- 
cripcionem  tuam  faciatis  propter  quam  ex  plenitudinem  potestatis  nostre 
ipsis  instrumentis  atque  scripturis  auctoritatem  piiblicam  esse  volumus 
atributan).  Datum  Exee  IP  idus  Marcii  Anno  domini  M^CC^LX®  tercio. 

ítem  alia  carta  facta  sub  eadem  forma  Bernardo  de  Tarrega  Notario 
publico  Ilerde.  Sub  eodem  die  et  anno. 


V.— 1268.  Nomenament  d'escrivá  auxiliar  a  una  escrivanía  de  Perpi- 
nyá,  per  termini  de  tres  anys  ab  condicions  especiáis.  —  ;A'.  IH, 
f.  149,  A.  C.  A.) 

Per  nos  et  nostros  laudamus  concedimus  et  confirmamus  tibi  A.  miroiii 
scriptori  publico  uille  perpiniani  tota  scribania  eiusdem  uille  perpiniani 
cura  ómnibus  eidem  scribanie  et  in  eius  officio  spectantibus  et  pertineuti- 
bus  per  totum   illud   tempus  per  quod  Raimundus  eimerici  scriptor  publi- 


(538)  Manquen  sis  o  set  páranles,  per  lo  mal  estat  del  document  illegibles. 

(539)  Falta  una  páranla,  illegible  en  l'original. 

(540)  Lo  escrivá,  reyal  no  comensá,  aqüestes  escriptures  del  registre  ab  les 
páranles  de  rúbrica:  Quod  nos  Jacobus  dei  gratia  Rex  aragonis,  etz. 


oJ:8        LA   INSTITUCIÓ    NOTARIAL    A    CATALUNYA   EN   LO   SEGLK   XIII 

CUS  eiusdem  scribanie  auctoritate  iiostra  te  iu  eadein  scribania  scriptorem 
piibliciim  constitiiit,  scilicet,  de  tercio  idi;s  februarii  próxima  transacto  us- 
que  ad  primuní  veuiens  festmn  sancti  johaunis  babtiste  mensis  junii  et  de 
eodem  festo  nsque  ad  tres  annos  continué  completos  prout  melius  et  ple- 
nins  continentur  in  instrumento  inde  tibi  facto  et  laudato  a  dicto  Raimundo 
eimerici.  Ita  tamen  quod  tu  teneas  te  in  dicto  ofñcio  bene  et  fideliter  et  sol- 
uas'nobis  vel  nostris  predictum  tempus  pensionem  sen  preciimí  quod  dictus 
R.  eimerici  nobis  soluere  tenetur  per  dicta  scribania  prout  continetur  in  ins- 
trumento a  nobis  facto  dicto  Raimundo  eimerici  de  dicta  scribania  volentes 
et  concedentes  tibi  dicto  A.  mironi  quod  si  forte  dictus  Raimundus  eimerici 
decederet  in  iste  tempus  predictus  per  quod  te  constituit  auctoritate  nostra 
scriptorem  publicum  in  dicta  scribania,  quod  tu  nichilominus  teneas  et  ba- 
beas totam  predictam  scribaniam  cum  ómnibus  supradictis  quousque  dictum 
tempus  fuerit  completum  et  flnitxim  per  quod  tempus  vos  etiam  te  dictum  A. 
mironi  scriptorem  publicum  constituinuis  cum  jiresenti  instrumento  et  ean- 
dem  scribaniam  tibi  tradimus  per  dictum  tempus  et  eius  officium  te  tamen 
soluente  nobis  uel  nostris  dictam  ])ensionem  etc.  bene  et  ñdeliter  in  dicto 
offlcio  te  habente.  Data  i)erpiniani  quarto  décimo  kalendas  aprilis  Auno 
dom.ni  M('CLX  octano. 


VI.— 1274.  Lo  Rey  autorisa  al  notan  Prat  de  Besalú  per  teñir  escrivá, 
ab  facultat  de  sotscriure  los  documents.— fiv*.  19,  f.  121,  A.  C.  A.) 

Nos  Jacobus  etc.  damus  et  concedimus  tibi  Bernardo  de  prato  notario 
publico  sancti  petri  de  bisuUuuo  plenam  et  liberam  potestatem  quod  possis 
substituere  scriptores  qui  loco  et  uita  tuasubscribant  in  ómnibus  testamentis 
et  instrumentis  quorumlibet  contractimm  et  obligacionum  et  cuiuscumqiie 
alterius  condicionis  et  quod  subscripciones  que  flent  per  dictum  scriptorem  a 
te  substitutum  ualeant  in  judicio  et  extra  proinde  ac  si  tu  propria  tua  manu 
subscriberes  et  recipiantur  ab  ómnibus  tanquam  publica  non  ol)stante  auten- 
tica de  tabellionibus  noc  aliqua  alia  lege.  Hanc  autem  concessionem  tibi 
facimus  doñee  nos  uiderimus  instrumentum  donacionis  tibi  facte  de  scriba- 
nia bisuUuni  et  instrumentum  donacionis  facte  inde  Abbati  Monasterii  sancti 
petri  de  bisulluno  saluo  iure  dicti  abbatis  et  Monasterii  eoriindem,  quorum 
iuri  non  intendimus  in  aliquo  derogari.  Datum  perpiniani  Y°  idus  Aprilis 
Anuo  domini  M^CCOLXX»  quarto. 

Vil.— 1275.  Donació  de  la  escrívanía  o  notaría  de  Gerona  a  Huch  de 
Mataplana.— fv?.  20.  f.  282,  A.  C.  A.) 

«Pernos  et  nosti'os,  damus  et  concedimus  vobis  venerabilLet  dilecto  nos- 
tro  hugo  de  mataplana  Archidiachono  vrgelli  in  tota  uita  uestra  scribaniam 
seu  notariam  ciultatis  Gerunde  cum  pertinenciis  suis,  prout  bernardus  de 
vicho  eam  melius  et  lacius  habet  et  tenet  ac  tenuit  usque  modo  ita  uideli- 
cet  quod  omnia  instrumenta  quod  fient  in  dicta  scribania  fiant  per  uos  uel 
per  illum  seu  illos  quod  seu  quos  ibi  ponitis  loco  uestri  et  ad  ipsum  officium 
idonei  f  uerint  et  legales:  volentes  quod  omnia  instrumenta  atestaciones  tes- 
tuum  et  alia  qualibet  instrumenta  et  translata  quod  i)er  vos  seu  substitutum 
seu  substitutos  a  iiobis,  in  dicta  scribania  ut  dictum  est,  ñent  per  publicis 


F.    CARRERAS   Y   CANDI  049 

teneantiir:  vok'ntes  (jiiod  ¡)ro  ipsis  liat)eatis  ot  recipiatis  id  quod  dictus  Bu. 
de  vico  iiel  substituti  ab  eo  in  dicta  scribanía  consueucruiit  inde  recipere 
hactenus  ot  habere  quem  omnia  (lund  indo  recipietis  haboatis  ad  vestías 
onmiinodas  voluntatos.  Et  sic  habcatis  dictam  scribaniam  cum  redditibus 
eixisdem  toto  tiMiiporc  iiite  iiestro  ita  q\iod  nos  et  substituti  a  uobis  habeatis 
uos  in  ea  fidelitev  at(|iio  bene:  volnnius  tanien  quod  [)Cr  predietis  quod  uobis 
dainus  vos  dum  nobis  placuerit  et  vohierimus  teneaniini  sequi  nos  et  Curiam 
nostram  nostris  propriis  sumptibus  et  expensis  a  tenipore  illo  citra  quo  fi'uc- 
tus  scribanio  porcipietis  ¿per  curie?  et  uobis  porcionem  daré  non  teneamuv. 
Mandantes  etc.  Datum  barcliinono  IIP  kalenclas  Sept(Mnbris  Anuo  doniini 
M"  ce  LXX°  Quinto. 


VIII.— 1275.  Lo  Rey  atorgá  al  Monestir  de  Vallsanta,  de  teñir  notari 
públich,  posantli  per  condició,  que  no  estiga  ordenat  en  ordres  sa- 
grades.-(R.  20,  f.  218,  A.  C.  A.) 

Per  uos  et  nostros,  damus  et  concodimus  uobis  dilecte  nostre  Blanche  de 
monte  pauone  abbatíse  monasterii  valle  sánete  et  conuentu  dominarum 
eiusdem  monasterii  et  successoribus  uestris  in  perpetuum,  quod  habeatis  et 
habere  possitis  de  cetero  publicum  uotarium  in  monasterio  uestre  i a-edicto, 
dum  tamen  non  sit  in  sacris  ordinibus  constitutis  et  dum  bene  et  fideliter  sp 
habet  in  officio  predicte  notarie.  Qui  notarius  conficiat  et  conficere  ac  scri- 
ebre  possit  instrumenta  donacionum  vendicionum  et  aliorum  quorumlibet 
oontractuum  acta  atestaciones  et  omnia  alia  publica  scriptura,  tanquaní 
publicus  notarius  et  instrumenta  ac  alia  scriptura  predicta  per  ipsum  nota- 
rium  confecta  seu  scripta  volumus  quod  habeant  plenam  iu  ómnibus  firmi- 
tatem  in  judicio  et  extra  judicium  tanquam  per  manum  })ublici  notarii 
confecta  et  scripta  postquam  jurauerit  in  posse  uestro  super  crucem  dei  et 
eius  sancta  Euangelia  quod  bene  et  fideliter  se  habet  in  officio  notarie  ante- 
dicte. Mandantes  etc.  Datum  VII  idus  Marcii  Anno  domini  M'^CC°LXX° 
quarto. 

IX.— 1275.  Lo  Rey  arrenda  lalfondech  deis  catalans  de  Tunis,  ab  les 
seues  escrivaníes  y  notaría,  ab  facultat  de  sub-arrendar  lo  que  li 
convinga.— Ci?.  20,  f.  260,  A.  C.  A.) 

Per  nos  et  nostros,  vendimus  et  locamus  vobis  R.°  ricardi  et  Philipo  de 
Denia  ciuibus  Barchinone,  et  uestris  aut  cui  uel  quibiis  uolueritis,  alfundi- 
cum  nostrum  Tunicii  qui  dicitur  Catalanorum  cum  consulatu,  furno  et 
scribaniis  notarie  videlicet  et  Duarum  Botigiis  et  Mazcmis  ac  cum  ómnibus 
redditibus  prouentibus  et  alus  nostris  juribus  eiusdem  fundici,  per  quatuor 
scilicet  anuos  numerandos  continué  completos  transactis  illis  duobus  annis 
et  completis  per  quos  jamdictum  fundicum  uos  dicte  Re  ricardi  auctoritate 
nostra  uendidistis  P.°  de  roqueto  et  P.°  sabat  de  vico  quaquidem  vendicio- 
nem  nos  eis  conflrmauimus  cum  carta  nostra  predicta  axitem  omnia  vendi- 
mus et  locamus  uobis  precio  Septem  mille  sólidos  barchinoncnses  monete  de 
terno  quos  a  uobis  habuisse  recognoscimus  de  presentí  renunciantes  excep- 
tioni  denarii  non  receptoriim  et  non  numeratorum  et  sic  habeatis  et  teneatis 
Alfundicum   supradictum   et.  consulatuin   cum   taberna,   furno,    scribaniis 


350        LA   INSTITUCIÓ    NOTARIAL   A    CATALUNYA   EN   LO   SEGLE   XIII 

Butigis  matzemis  et  alus  supradictis  uos  et  quem  uel  qiios  volueritis  loco 
uestri  per  totum  spacium  dictorum  IlIIor  annorum  prout  meliiis  et  plenuxs 
illi  qui  hactenus  ea  nobis  emerunt  et  locaiierunt  ipsa  consueuerunt  tenere 
et  habere.  Et  si  forte  predicta  que  uobis  vendiraiis  et  locamus,  ut  est  dic- 
tiim,  plus  valent  uel  valebunt  imposterum  precio  autedicto  totum  illud  quan- 
tumcumque  sit  uobis  damus  cunctis  et  cui  uel  quibus  uolueritis  ex  mera 
liberalitate  nostra  ad  faciendum  inde  uestras  proprias  uoluntates  prout 
melius  dici  potest.  (Segueix  lo  document,  que  no  copiám,  puix  lo  demés  no 
es  pertinent  a  nostre  obgecte). 

X— 1278.  Repetició  del  manament  reyal  de  que  a  Barcelona  sois 
pugan  actuar  de  notaris  los  derrerament  nombráis  per  lo  Monarca, 
prohibint  que  a  les  escriptures  fetes  per  altres  persones,  se-ls  hi 
dongués  valíment  en  judici.  (Publicat  per  l'autor  en  Notes  sobre  los 
ovigens  de  la  evfitettsis  en  lo  Territori  de  Barcelona,  p.  74). 

XI.  — 1282.  Investigacions  generáis  practicades  en  tots  los  reyalmes 
de  la  Corona  d'Aragó,  per  averiguar  les  notaríes  que  estavan  ser- 
vides  per  eclesiástichs.—  /.'.  49,  f.  48,  A.  C.  A.) 

Gombaldo  de  benauent  vicarius  barchinoue:  Mandamus  uobis  quatenus 
uisis  presentibus  perquiratis  ac  nobis  in  seriptis  mitatis  quanto  poteritis, 
numerum  et  nomina  Ecclesiarum  parrochialium  oinnium  uillarum  et  loco- 
rum  tam  nostrorum  quam  Ecclesiarum  Eeligiosorum  nobilium  militum  ac 
ciuium  infra  vicariam  iiestram  constitutorum  et  in  quibus  ex  ipsis  rectores 
dietarum  Ecclesiarum  consueuerunt  faceré  cartas  publicas  ab  antiquo  et 
quas  ex  dictis  scribaniis  consueuimus  habere  nos  uel  domini  villarum  siue 
locorum  eorundem:  quoniam  nos  super  facto  dietarum  scribaniarum  propo- 
suimus  ordinare.  X)atum  Ilerde  V.''  nonas  Marcii.— S.  P.  de  sancto  clemente 

P.  de  libiano  Justicie  valencie. 

Alamanno  de  Gudal  Superjunctario  Tirasone. 

Jaeobo  de  oblitis  Superjunctario  Jaece. 

R.°  Dorcau  vicarius  Ceruarie. 

R.°  de  molina  Superjunctario  Rippacurcie,  Pallarset  Sobrarbe. 

Berengario  de  pulcro  visu  vicarius  vrgelli. 

R.°  P.i  de  nabal  Superjunctario  Cesarauguste. 

G.^  de  curte  vicarius  Ilerde. 

Justicie  Xatiue. 

Simone  de  gerundella  vicarius  Terrachone. 

Gondi^albo  petri  de  sancto  petro  superiunctario  osee. 

Saluatori  rubei  justicie  Morehe. 

XII.— 1282.  Ordre  al  Veguer  de  Cervera  de  publicar  per  les  fires  de 
Cervera,  Tárrega  y  Berga,  que  ningú  fes  fer  cartes  nupcials,  tes- 
taments,  etc.  en  les  escrivaníes  deis  párrocos.— (Publicat  per  l'au- 
tor en  Notes  sobre  los  origens  de  la  enfiteusis,  p.  75). 


F.    CAKKEUAS    Y    CANDI  351 

XIII— 1283.  Comunicació  reyal  ais  veguers  de  Catalunya  reiterant  la 
ocupació,fins  a  nova  ordre,  de  les  notaries  servides  per  rectors  y 
altres  persones.— .A',  w^  /'.  H)  ¡j  :>o,  A.  C.  A.j 

Dilecto  áuo  liiiimundo  de  (Jrcau  vicarius  Ceruarie  ucl  oiiis  locum  teuen- 
tií:  Miramus  de  vobis  (|uare  ut  intellexiinus  juxta  iiiandatum  vobis  factuiii 
por  dominum  reg-ein  patrem  uostruui  ct  por  nos,  non  cniparaiiistis  scribanias 
vicarie  sen  jurisdiccionis  vobis  conüsse  Roctoribus  Eelesiaruiii  et  aliis  pcrso- 
iiis  habentibiis  scribanias  in  vicaria  predicta.  Quare  mandanuisnobis  quato- 
nus,  visis  presentibus,emparetis  scribanias  predictas  et  faciatis  preeonitzari 
sub  pena  Centura  morabatinorum  quod  nulliis  audeat  faceré  instrunienta 
iiisi  in  posse  illorum  quibus  Jacobus  de  bianya  et  bereng-arius  de  villarono 
juxta  mandatum  eis  factura,  institucioneni  fecerint  de  eisdera  scribaniis:  et 
easdera  arai)aratas  teneatis,  quousque  per  eosdemfuerint  restitute  juxta  for- 
raam  mandati  predicti  etc.  Datura  Ilerde  IIII  idus  Martii  íMCCLXXXII). 

Siniiüs  fuit  missa  vicarie  Ripacurcie  et  de  pallars  uel  eius  locura  tenen- 
tis  Datura  ut  supra. 

Sirailis  fuit  niissaG.*^  de  turre  vicarius  Ilerdensis,  excepto  quod  non  titil)i 
mencio  de  bereng-ario  de  villarono.  Datura  Ilerde  IIII  idus  Martii. 

Sirailis  fuit  missa  Siraone  de  gerundella  vicarius  Terracone  uel  eius  lo- 
cum tenenti:  set  non  tiat  ibi  raencio  de  bereng-ario  de  villarono.  Datura  ut 
supra. 

Sirailis  fuit  raissa  Gombaldo  de  benauent  vicario  barchinone  uel  eius 
locum  tenenti:  set  non  fit  ibi  raencio  de  bereng-ario  de  villarono.  Datura  ut 
supra. 

XIV.— 1285.  Concessió  a  Ramón  de  Toylá  de  la  escrivanía  reyal 
de  Gerona.  fÁ'.  62,  f.  158,  A.  C.  A.) 

Noverint  vniuersi:  Quod  Noslnfans  Alfonsuslllustris  Regis  Aragonis  pri- 
mogénitas, attendentes  quod  ad  stirpera  Reglara  pertinet  per  suos  fideles  dig- 
na rerauneratione  per  seruiciis  receptis,  beneficiis  adiuuare.  Idcirco,  gratis 
et  ex  certa  sciencia  auctoritate  Illustrissime  domne  Constancie  dei  gracia 
Aragonis  et  Sicilie  Regine  Karissirae  raatris  nostre  et  nostra  in  reraunera- 
cionem  seruiciorura  a  uobis  Rairaundo  de  toylano  jurisperito  et  judice  Curio 
domiiii  Regis  patris  nostri  raulto  terapore  exibitoreni  dorane  Regine  et  nol)is 
damus  et  concedimus  uobis  per  benetício  personali  quara  diu  uobis  fuerit 
uita  coraos  totara  scribanianí  nostrara  Gerunde  cum  jurisdiccione  et  perti- 
nenciis  suis:  volentos  concedentes  ac  otiara  ordinantos  auctoritate  predicta 
quod  uos  personaliter  uel  percertamet  interpositara  personara  a  uobis  depu- 
tatara,  scribatis  vel  scribi  faciatis  instruraenta  publica  et  alias  publicas 
scripturas  que  de  cetero  fient  in  Ciuitate  Gerunde  et  jurisdiccione  sua.  Qui- 
bus instruraentis  seu  scripturis,  scriptis  uel  subscriptis  per  uos  uel  interpo- 
sitara personara  a  uobis  deputatara,  fídem  plenariara  ct  publicara  voluraus 
adhibiri.  Nos  enim  auctoritate  dorane  Regine  et  nostra  creamus  uos  in  publi- 
cura  tabellionera  scribanie  Ciuitatis  Gerunde  et  sue  jurisdiccionis  Dantes  et 
concedentes  uobis  auctoritate  predicta  t|uicquid  de  dictis  instruraentis  seu 
scripturis  dabitur  per  salario  laboris  scripture  uestre  et  uestrorura  scripto- 
rmn  seu  substitutoruní  ac  cciain  óranos  peruentus  dicte  Scribanie.   Mandan- 


352        LA   INSTITUCIÓ   NOTARIAL   A   CATALUNYA   EN   LO    SEGLE   XIII 

tes  vniuiu-sis  officialibus  et  subditis  nostris  presentibns  et  futuris,  quod  pre- 
dicta  nobis  obseriient  et  faciant  ab  ómnibus  inuiolabjliter  obseruari  Datum 
barchinone  Octano  kalendas  Septembris  Anuo  domiiii  MCCLXXXV. 


XV.— 1286.  Restitució  al  párroco  de  Moya  de  la  notaría  o  escrivanía 
de  dita  vila,  com  a  conseqüencia  d'un  capítol  de  la  Cort  de  Barce- 
lona dePere  ll.-(B.  63,  f.  78,  A.  C.  A.) 

Alfonsus  etc.  bajulo  Modiliani  uel  eiiis  locnm  tenenti:  qxiod  restituat  ple- 
ne  et  libere  G.  de  solano  rector  ecclesie  sánete  Marie  de  modiliano  nomine 
eiiisdem  ecclesie,  scribaniam  siue  notariam  eiusdem  loci  et  termini  sicut  eam 
plenius  ab  antiquo  Rector  eiusdem  ecclesie  habuerunt  ct  tenuerunt  prout 
concessum  et  mandatum  fuit  per  dominum  P.  etc.  in  generali  curia  barchi- 
none et  nos  eandem  restitucionem  siue  emendationemscribaniarum  ecclesiis 
generaliter  fieri  ordinauimus  et  deinceps  super  ea  nullam  molestiam  infera- 
tis  seu  ab  aliquo  inferi  permitatis  eidem:  verum  si  postposita  est  juxta  cau- 
sa per  Roineum  den  perotqui  in  dicta  scribania  asserit  jus  habere,uel  alium 
per  quem  istud  fieri  nec  deberet,  volumus  et  mandamus  quod  G.  de  solano 
qui  judex  extitit  deleg'atus  per  dictum  procuratorem  nostrum  in  peticione 
scribanie  predicte,  super  eo  cognoscat  et  illud  terminet  prout  de  jure  fuerit 
faciendum.  Malí  et  difugi  precium  non  admissisi  nos  enim  istud  sibi  per 
presentes  duximus  comitendum.  Datum  barchinone  II  kalendas  Marcii. 

XVI.— 1286.  Entrega  Pere  de  Santcliment  los  registres  deis  reys  Jau- 
me  I  y  Pere  II,  al  notari  Pere  Marqués  pera  custodiar-los  com  a 
arxiver  reyal.— f-R.  66,  f.  25,  A.  C.  A.) 

Xotierint  vniuersi;  Quod  nos  Alfonsus  etc.  Recog-noscimus  ct  confitemus 
uobis  fideli  scriptorinostro  Petro  de  sancto  clemente  quod  de  mandato  uostro 
dedistis  et  tradidistis  fideli  notario  nostro  Petro  Marquesii,  registra  quod 
tenebatis  de  scribaniis  domini  Regis  Jacobi  auinostri,  et  Illustrlssimi  domini 
Regis  Petri  inclite  recordationis  patris  nostri:  scilicet  nouem  registra  dicti 
domini  Regis  Jacobi  et  XXI  dicti  domini  Regis  Petri  patris  nostri;  dedistis 
etiam  et  tradidistis  eidem  notario  nostro,  instrumenta  et  alia  scriptura  quod 
tenebatis  per  dicto  domino  patre  nostro  de  quibus  ómnibus  sumus  contenti 
a  uobis  et  ideo  facimus  uobis  de  easdem  finem  et  remisionem  et  pactum  de 
non  petendo  sicut  melius  dici  potest  et  intelligi  ad  vestrum  et  uestrorum 
sahiamentum  et  bonum  intellectum.  Datum  Barchinone  IIII  kalendas 
aprilis. 

XVII.— 1286.  La  escrivanía  de  la  batUía  de  Lleyda,  donada  per  lo  Rey 
al  notari  Parent.— f/i'.  64,  f.  135,  A.  C.  A.) 

Nos  Alfonsus  etc.  Damus  et  concedimus  uobis  A°  parent  Scribaniam  ba- 
iulie  Ilerdensehabendam  ettenendam  per  nobis  quamdiu  nobis  placuerit.Et 
recipiatis  de  cartis  tam  publicis  quam  alus  quod  ibi  fient  salarium  consue- 
tum:  vos  vero  teneamini  nobis  daré  per  censu  vnam  marcham  argenti  a  pri- 
mo uen  turo  festo  omnium  sanctorum  ad  vnum   annum  et  deinde  quolibet 


F.    CARRERAS    Y   CANDI  353 

auno  iu  t'odüín  testo  clum  tameii  nobis  placucrit  ut  csl  dictiun.  Mandantes 
peí-  pi-escntes  baiulo  nostro  Ilerde  et  vniuersis  alus  officialibus  nostris  qnod 
prcdictam  donacionem  et  concessionem  nostram  íirmam  habcant  ot  obscr- 
uent  et  faciant  inuiolabilitcr  obseruari  prout  sui)evius  est  contcntuní  Datum 
Ilerde  IX  kalendas  nouembris. 

Fuit  niandatum  G."  de  redorta  vicario  et  baiulo  Ilerdeusi  quod  conipe- 
Uat  G.  fusterii  notario  ad  tradendnm  et  deliberauduin  A.°  parent  notario 
Ilerde  scribaniam  baiulie  Ilerde  et  omnes  libros  et  oninia  instrumenta  et 
alias  scriptuias  quod  ipse  teneatquod  sint  seribanie  baiulie  predicte.  Datum 
Ilerde  VIP  I<alendas  nouembris. 


XVIIl.— 1288.  S'otorga  plena  autoritat  ais  documents  autorisats  per 
un  escrivá  den  R.  de  Toylá  mentres  estigués  al  servey  d'aquest 
notari.  (A.  C.  A.j 

Nos  Alfonsus  etc.  volentes  quod  omnes  carte,  sentencia,  acta,  atestacio- 
nes, et  alia  scripture,  quod  ñent  per  te  Guillelmum  seg'ara  scriptorem  R.  de 
toylano,  dum  fueris  cum  dicto  R.,  obtinant  roboris  firmitatem  tanquam  facte 
per  manum  publici  tabellionis,  idcirco  ipsis  cartis  et  alus  scripturis  quod  per 
te  flent  coram  dicto  R.  de  toylano  dum  cum  eo  fueris  auctoritatem  compen- 
dimus  et  decretum  tanquam  confectis  per  manu  publici  scrip1oi-is.  Datum 
apud  portum  Salodii  III  idus  Nouembris. 


XIX.  — 1289.  Lo  Rey  mana  restituir  a  En  Monells  la  escrivanía  de  la 
veguería  de  Montblanch  qui  li  fou  seqüestrada  a  conseqüencia  de 
la  ordre  general  de  seqüestració  de  notaríes,  ordenada  per  la  cort 
de  Montsó.  (R.  SO,  f.  141,  A.  C.  A.) 

Alfonsi;s  etc.  tideli  suo  vicario  Montisaloi  Salutem  et  g-raciam.  Intellexi- 
mus  quod  A.  G.  Monels  in  montisalbis  habet  ex  concessione  nostra  ómnibus 
diebus  vite  sue  seribanie  vicarie  Montisalbi  siib  censu  duorum  morabatinorum 
nobis  soluendorum  quilibet  anno  in  f esto  Natiuitatis  domini  et  ipsam  scriba- 
niam f uisse  sibi  emparatam  occasione  empare  g'enerale  facta  ex  ordinacione 
dicte  curie  per  nos  celébrate  in  villa  montissoni  vnde  cum  ex  ordinacione 
dicte  curie  reuocare  sit  concessio  supradicta  Mandamus  vobis  qua- 
tenus  nisi  alius  meliorarem  condicionem  atulerit  de  dicta  scril)aniarecipien- 
do  de  scrii)turis  publicis  et  priuatis  eiusdem  ut  est  fíeri  consuetum,  ipsam 
scribaniam  desemparetis  eidem  ipse  nobis  soluente  dictum  censum  ut  est 
dictum  et  recipiente  salarium  per  scripturis  eiusdem  ut  superius  enarantur. 
Si  iiero  alius  meliorarem  condicionem  atulerit  recipiendo  per  scripturis 
salarium  assuetum  et  dictus  G.  A.  ad  illam  condicionem  meliorem  scribaniam 
habere  voluerit  supradictam  uel  non  certiñcatos  nos  ut  ipsam  sub  illameliori 
condicione  eoncedamus  per  alus  A.  G.  superius  nominati  si  causa  habere 
voluerit  ut  superius  continetur  vel  illi  alii  qui  meliorarem  atulerit  condicio- 
nem et  dictus  A.  G.  tamen  habere  voluerit  ut  superius  est  exprcssum. 
Datum  barchinone  XVI  kalendas  jaauarii.— G.  sa. 


1910  26 


354        LA   INSTITUCIÓ    NOTARIAL   A   CATALUNYA   EX   LO    SEGLE   XIII 

XX.— 1289.  Taxació  feta  per  la  clutat  y  autoritats  de  Barcelona  sobre 
salaris  de  les  escrivaníes  de  les  corts  de  la  Veguería  y  Batllía. 

{Llihre  Vert,  v.  I,  f.  261,  A.  M.  B.) 

Noiierint  vniuersi:  qiiod  die  lune  scilicet  pridicnonasmartiri  Anuo  domi 
ni  Millosimo  Ducentésimo  Octuagesimo  Nono:  in  presencia  me  stephani  de 
podio  notaríus  piiblici  barchinone:  in  presencia  etiam  Petri  de  sancto  cle- 
mente et  Bonanati  sabaterii  GuíUelmi  de  runira  ct  bonanati  de  solsona  tes- 
tium  ad  hoc  assumptornm  consiliarii  ciiütatis  barchinone  huius  anni  et  probi 
homines  eiusdem  ciuitatis  cum  assensu  et  uoluntate  Bcrengarii  de  bonastre 
tenentis  in  uicaria  barchinone  et  uallesii  locum  Guillelmi  de  curte  uicarii 
barchinone  et  uallesii  autoritate  cuiusdam  capituli  ordinaciones  siue  statiiti 
facti  per  ill.  d.  Alfonsum  etc.  in  curia  gcnerali  Montissoiii  nuperrime  cele- 
brata  cuius  capituli  ordinacionis  seu  statuti  forma  talis  est. 

ítem  ordinamus  et  statuimus  quod  probi  homines  unius  cuiusque  ciuita- 
tis uille  et  loci,  possint  ordinare  taxare  et  poneré  precium  siue  salarium 
ydoneum  de  uoluntate  uicarii  uel  bauili  illius  loci  uel  tenentis  locum  eius- 
dem super  salario  scriptorum  uicariorum  et  baiulorum  et  aliarum  scribania- 
rum  forssades  ordinauerunt  taxauerunt  et  precium  siue  salarium  posuerunt 
super  scripturis  scribaniarum  curiarum  Aicarii  et  baiuli  et  officialis  ccclesie 
barchinone  et  aliarum  scribaniarum  foríjades  cunctis  barchinone  et  infcrius 
continetur. 

Primo  quod  de  uno  folio  papiri  fiant  Quatuor  carte  et  de  qualibet  carta 
scripta  ex  ambabus  partibus  habeantur  dúo  denarii  a  qualibet  parcium.  Sic 
scilicet  quod  habeat  scriptor  de  qualibet  carta  actorum  comunium  quatuor 
denarios  inter  ambas  partes  uidelicet  II  donarlos  a  petenti  et  alios  dúos 
denavios  a  deffendenti. 

ítem  de  translato  actorum  dúos  denarios  i)ro  qualibet  carta  scripta  ex 
ambabus  partibus  de  illis  scrii)turis  quas  notar ius  manu  sua  propria  scribet 
aut  scribi  faciet. 

ítem  ordinauerunt  super  testibus  recipiendis  in  hac  forma: 

Primo  quod  pro  qualibet  testimonium  quod  receptum  fuerit  per  manum 
notarii  publici  quidquem  teneat  unam  cartam  scriptam  ex  ambabus  parti- 
bus dentur  scriptori  quatuor  denari  et  bi  iudex  recepit  dictum  testimonium 
habeat  scriptor  pro  qualibet  carta  dúos  denarios  et  si  dictum  testimonium 
tenebit  plus  aut  minus,  soluat  secundum  dictam  racionem. 

ítem  si  notarius  exierit  extra  curiam  pro  testibus  recipiendis  in  aliquo 
loco  ciuitatis  barchinone  habeat  pro  qualibet  carta  scripta  ex  ambabus  par- 
tibus Sex  denarios:  et  si  ipsum  testimonium  iudex  receperit,  habeat  tres  de- 
narios pro  qualibet...  (541):  et  si  tenebit  plus  aut  minus,  ad  dictam  racionem. 

ítem  si  scriptor  exierit  extra  ciuitatem  pro  recipiendis  testimoniis,  solua- 
tur  inde  ad  cognitum  iudicis  qui  ipsam  causam  tenebit.— Itein  quod  scriptor 
habeat  de  translato  testium  dúos  denarios  pro  qualibet  carta  scripta  ex  am- 
babus partibus. — ítem  quod  scriptor  habeat  pro  sententia  quam  iudex  tulerit 
quam  miteret  in  forma  publica  ad  cognicionem  ipsius  iudicis. — ítem  quod  si 
aliqua  partium  translatum  in  papiro  dicte  sentencie  petierit,    quod  habeat 


(541)    La  páranla  que  segueix  está  curosament  rascada,  perqué  no  se 
sápiga  qué  deya. 


r.    CARRERAS   Y   CANDI  355 

inde  scriptor  II  denariis  pro  (jualiltot  carta  ex  amhabus  partibus  scripta 
sicut  habet  do  transíalo  actorum.— ítem  qnod  oinnos  scripture  predicte  scri- 
bantiir  tense  sen  spesso.s  coinpeteuter  et  sinc  laagMiis  spaciis  s<'ii  iiiargiiiibus 
et  de  littera  boaa  et  legil)ili. — ítem  ordiuaiiermit  qiiod  \n  omnos  littere  que 
de  curia  exieriut  re};istreutiir  et  soluantur  pro  qualibet  dictarum  litterarum 
i[iiatiior  deuarii  ciim  registro. — ítem  quod  de  qualibet  carta  tutorie  et  cure 
habeat  scriptor  duodecim  denarios. — ítem  de  qualibet  carta  absolucionis  et 
difñnicionis  cuiscumque  modi  fucrit  habeat  scriptor  decem  denarios.— ítem 
de  qualibet  carta  hominis  qui   uiittat  se  in  habitagio   barchinone,  VI  dena- 
rios.— ítem   de   carta  testimoniali  supor  habitag-io  si   est  in   papiro   IlIIor 
denarios  si  est  in  pragameno  octo  denarios  ot  quod  sit  cum  sigillo  })endenti. 
— ítem  de  quolil)et  translato  facto  in  forma  pul)lica  quod  sit  factum  extra 
curiam  habeat  scrij)tor  curie  ])ro  firma  uicarii  sex donarlos. — ítem  si  aliquis 
manumissor  tutor  uel  curator  fecerit  comi)osicionem  cum  uicario  uel  l)aiulo 
ut  det  ei  iudicem  super  ómnibus  petitionibus  que  fiant  contra  bona  defuncti 
sine  firma  et  tutor  curator  uel  manumissor  inde  voluerint  cartam  quod 
scriptor  habeat  VIII  denarios  pereadem. — ítem  de  capribreuio  campsoris  uel 
draperii  iurato  in  quo  uicariiis  dederit  actoritatem  quam  scriptor  iu  dicto 
capibreiüo  scripserit  habeat  iteni  scriptor  VI  denarios. — ítem  de  carta  sim- 
plicis  protestationis  VI  denarios. — ítem  de  carta   preconizacionis  honoriim 
Sex  denarios.— ítem  de  regñstracione  instrumenti  uel  littere  secundum  eius 
tenorem  ad  rationem  quatuor  denariorum  ])ro  qualibet  carta  seu  folio  et 
de  ómnibus  aliis  scripturiis  factis  in  pergameno  siue  in  papiro  habeat  inde 
scriptor  secundum  formas  predictas;  et  de  dicta  ordinatione  petierunt  dictl 
consiliarii  et  probi  homines  et  dictus  berengarius  de  bonastre  fieri  publicum 
instrumentmn.— Quod  est  actum  die  et  anno  predictis  presentilnis  testibiis 
et  notarius  siiprascriptis.— Sig  gg  num  mei  Stephani  de  podio  notarius  públici 
barchinone  Qui  de  mandato  dicti  Berengarii   de  bonastre   tenentis  locum 
uicarii  et  dictorum  consiliariorum   barchinone  predicte  ordinacione  inter- 
fiii  et  hec  scribi  feci  et  clausi  die  et  anno  q\v>  supra. 

XXI.— 1290.  L'infant  Llochtinent  ordena  entregar  roba  de  vestir  a  un 
notan.  —(R.  85,  f.  51,  A.  C.  A.)' 

Petrus  squerrít.  Mandamus  uobis  quatcnus  visis  presentibus  donetis 
Notario  Guillelmo  de  Sicilia  quatuor  canas  de  panno  colorís  per  cota  et  túni- 
ca et  vnam  pennam  jenouesiam  ad  opus  dicte  cote  et  caligas  de  bruneta. 
Qxiibus  etc.  Datum  barchinone  kalendas  septembris. 

XXn.  —  1291.  Lo  rey  Anfós  dona  la  escribanía  de  Gerona  que  pos- 
sehía  Ramón  de  Toylá,a  Pere  Marín,  notan'  de  la  reyna  Constanza. 

—(R.  S:-},  f.  1-30,  A.  C.  A.) 

Xos  Alfonsus  etc  :  attendentes  plura  et  grata  seruitia  quod  uosP.  marini 
illustrissime  domne  Regine  matris  nostre  notarius  eidem  domne  liegine  et 
nobis  exibuistis  etconfertis  cotidie  Idcirco  per  nos  et  nostros  damus  et  conce- 
dimus  uobis  in  tota  uitauestra  scribaniam  seu  nolariatus  ciuitatis  gerunde 
quam  seu  qiios  Raymundo  de  toylano  modo  tenet  ex  concessione  illustris  do- 
mini  Petri  clare  memorie  patris  nostri,  seu  nostra,  et  tenere  debet  ut  credi- 


356        LA   INRTITUnÓ    NOTARIAL   A    CATALUNYA    EN   LO   SEGLE   XIII 

mus  in-uita  sua.  Ita  qiiod  nos  post  obitiim  ipsius  Raimiindi  sen  pnstquam  ipse 
non  tenere  dictam  scrilianiam,  habeatis  et  teneatis  dictam  scribaniam  sen 
notariatiis  ac  exerceatis  officinm  ipsnm  sen  per  snbstitntnm  sen  substitntos 
a  nobis  idonenin  sen  idóneos  teneri  sen  exerciri  faciatis  pront  dictns  Rai- 
mnndns  ipsam  exercere  facit:  ct  habeatis  et  percipiatis  oniniajura,  redditns 
et  pernentns  ipsins  scribanie  sen  notariatns  pront  idem  Rainiundns  recipit 
sen  recipi  facit:  tam  per  labore  nestro  tam  per  serniciis  per  nos  nt  dicitnr 
collatís.  Mandantes  etc.  Datnm  barchijione  XVI  kalendas  jnnii. 


XXIII.— A.  1295.  Concessió  reyal  de  les  rendes  y  deudes  de  Gerona 
a  en  Ramón  de  Toylá.—  (R.  89,  f.  97,  A.  C.  A.) 

Bonanato  niarini  etc.  Cnm  nos  vendiderimiis  ad  certnm  tempus  dilecto 
nostro  Raimundo  de  toylano  omnes  redditns  exitns  et  pernentns  et  alia  jura 
leuda  petre,  bladii  et  leude  pañis  Gerunde  Dicimus  nobis  et  mandamus  qua- 
tenus  omnes  ipsos  redditns  exitns  et  pernentns  leude  petre  bladii  et  leude 
pañis  Cinitatis  Gerunde  tradatis  et  deliberetis  visis  presentibus  R.  de  toyla- 
no predicto  uel  cni  ipse  xiolnerit  loco  sno  secnndnm  quod  per  nos  eidem  nen- 
diti  sunt  pront  in  instrumento  vendicione  facto  videbitis  contineri  Datnm 
ut  supra. 


XXIV.— 1300.  Taxació  posada  per  Jaume  II  ais  instruments  notaríais 
confeccionáis  en  la  ciutat  de  Lleyda.— f7/.  J17,  f.  230,  A.  C.  A.) 

Jacobus  etc.  Dilecto  sno  Bernardo  de  ponte  vicario  et  Curie  ilerde  Saln- 
tem  etc.  Cnm  janí  olim  per  Paciarinm  et  etiam  vniuersitatem  Ciuitatis 
Ilerde  facta  fuerit  ordinatio  et  certa  taxacio  quem  lacins  inferins  contine- 
tur  super  salariis  a  Notariis  Ilerde  recipiendis  pro  testamentis  instrumentis 
actis  et  alus  scripturis  per  eos  confectis  et  conñciendis  et  vos  visa  et  auadit 
ordinacione  et  táxacione  predicta  ipsam  aprobandara  et  ratificandam  duxi- 
mus  ac  etiam  addiderimus  in  Muleta  sen  pena  peccuniaria  imposita  contra 
notarios  extorquentes  maius  salarium  quod  in  predicta  ordinacione  et  táxa- 
cione continetnr.  Ideo  vobis  dicimus  et  mandamus  expresseqnatenns  ordina- 
cionem  et  tacxacionem  predictam  faciatis  vocc  preconis  vcl  alus  modis  qui- 
bus  vobis  expediens  videbitnr  })er  Cinitatcm  Ilerde  ómnibus  notariis  Ciuitatis 
ipsius  notificar!  ac  etiam  publicari  ne  ipsorum  aliqxiis  possit  super  ea  igno- 
rancia allegai'e.  Et  si  forte  post  notiñcacionem  publicacionem  predictam  ali- 
quem  uel  aliquos  ex  notariis  dicte  Cinitatis  contra  dictam  taxacionem  inue- 
neritis  facientes  cnm  uel  eos  penis  statutis  in  ordinacione  ct  táxacione 
predicta  sinc  remedio  puniatis.  Ad  hoc  ut  alii  tencantur  exemplo.  Datnm 
Ilerde  idns  Jnnii  Auno  domini  Millesimo  Trescentesimo, 

Ordinacio  antcm  et  tacxacio  predicta  talis  est. 

Primeramcnt  preña  lo  notari  de  tcstament  de  D  &ols  a  anal,  VIII  diiiers. 
— ítem  de  testament  de  D  sois  tro  a  M  sois  XII  diners. — ítem  de  testamentde 
M  sois  tro  a  V  mille,  III  sois. — ítem  de  testament  de  V  mille  sois  tro  a  X  mi- 
lle,  V  sois.— ítem  de  testament  de  X  mili?,  sois  a  amunt  per  tot  egualment  X 
sois. — ítem  de  tot  Codicil  la  meytat  menys  de  les  qnantitats  posadas  en  los 
testaments. — ítem  de  tot  innentari  donen  segons  la  forma  deis  testaments  en 
casen  j)osada  la  quantitat. — ítem  de  Carta  de  confessió  de  dente  per  cascuna 


F.    CARRERAS    Y   CANDI  357 

II  (liners.— ítem  translat  de  testamcnts  et  de  codiciis  etdenvontaris.  lamey- 
tat  de  la  qiiantitat  posada  en  cascuii  original. — De  Cartes  de  nnpcies  de  D 
sois  a  aiiall,  VIII  diners,  qo  es,  a  saber  de  cadapart  IIII  diners. — ítem  de  car- 
tes  de  nu|)cies  de  1)  sois  tro  a  M  sois,  XII  diners,  (,"0  es  a  saber  de  cascuna 
part  VI  diners. — ítem  de  cartes  de  nupcies  de  M  sois  tro  a  V  mille,  III  sois, 
(;o  es  a  saber  de  cascuna  part  XVIII  diners.— ítem  de  cartes  de  nupcies  de  V 
mille  sois  tro  a  X  mille,  V  sois,  (.-o  es  a  saber,  per  cascuna  part  II  sois  et 
mig. — ítem  de  cartes  de  nupcies  de  X  mille  sois  damunt,  X  sois,  (jo  es  saber 
de  cascuna  part  V  sois. — De  cartes  de  vendes  de  Castells  et  de  viles,  si  les 
vendes  se  farán  en  la  Ciutat  e  quels  scriuans  non  agen  a  exir  fora  la  Ciu- 
tat,  V  sois  —  E  si  per  aquelles  cartes  los  escrivans  auran  a  exir  fora  la 
ciutat  part  lo  dit  prou  per  cascun  día  per  son  trabayl  II  sois  e  sos  ops  e  sa 
Caualcadura. — ítem  de  Cartes  de  venda  de  castell  et  de  vila  a  cort  temps  II 
sois.  E  si  los  scriuans  hauran  a  exir  fora  la  Ciutat  reeben  |)cr  cascu  dia  part 
lo  dit,  II  sois  e  sos  ops  a  sa  Caualcadura. —  ítem  de  translatz  daquelles  car- 
tes  reeben  la  me.vtat  daquella  suma  del  original.  —  ítem  cartes  de  vendes 
donors  et  de  cases  e  daltres  possessions  feytes  ab  sagrament,  XII  diners. — 
ítem  de  cartes  de  vendes  de  sensal  sia  en  menut  per  lochs  de  partitz  XVIII 
diners.— ítem  per  translat  daquelles  cartes  damunt  dites,  la  meytat  de  la 
suma  damunt  dita. — ítem  de  carta  de  companyia  ab  sagrament  VI  diners  e 
si  sera  sens  sagrament,  IIII  diners. — ítem  de  carta  de  confessió  dalgun  den- 
te II  diners  sil  deute  será  sens  sagrament  e  penyora. — E  sil  dente  será  degut 
ab  sagrament  e  penyora,  IIII  diners. —  ítem  daltres  cartes  a  aquesta  sem- 
blant  de  qualque  linvatge  sia  IIII  dinei's. —  ítem  dalbará  simple  III  diners 
e  si  hi  ha  condicions  IIII  diners.  —  ítem  de  definiment  simple  III  diners. — 
ítem  daltres  deñniments  IIII  diners.— ítem  de  carta  de  procurado  sia  presa 
en  la  taula  III  diners  et  si  lescriuá  va  a  casa  de  negu  IIII  dinex's.  — ítem  de 
cai'ta  de  penyora  de  bestia,  IIII  diners. — ítem  de  carta  daprención,  si  es  pre- 
sa en  la  taula  III  diners  et  sin  va  a  casa  de  negu  IIII  diners  — ítem  de  loguer 
de  cases  atretal,  (¡o  es  a  saber  III  diners  e  sin  ua  a  casa  de  negú  IIII  diners. 
— ítem  de  manament  a  lo  mesex  e  sin  ua  a  casa  de  negu  IIII  diners. — Ítem 
de  carta  de  cens  dun  eamp  o  duna  vinya  o  dun  ort  o  dunes  cases  IIII  diners 
e  si  eren  mes  per  cada  hu  I  diner  mes  et  sin  ua  a  casa  de  negú  IIII  diners. — 
ítem  de  carta  des  cambi  dun  camp  o  daltra  heretat  VI  diners  e  si  mes  ni 
haura  per  cada  hú  I  diner.  -ítem  per  carta  de  donació  duna  vinya  o  daltra 
heretat  IIII  diners  e  si  mes  ni  haurá  per  cada  hú  I  diner  mes.  ítem  de  com- 
promís  II  diners  de  la  nota  et  de  les  altres  que  exirán  del  compromis  II  di- 
ners.— ítem  la  sentencia  a  conegudadels  ai-bitres. — Attens  de  cada  tayla  de 
paper  en  qne  aja  XLII  renglons  VIII  diners  la  sentencia  a  coneguda  del 
Jutge. — ítem  carta  de  pau  IIII  diners.  — ítem  carta  de  trenes  IIII  diners, — 
ítem  carta  de  condicions  IIII  diners. — ítem  si  alcii  scríuá  va  per  fer  alcuna 
carta  dalgun  contrat  e  nos  acabaua  e  puys  hi  torna  e  sa  caba  quen  aja  lo 
ters  mes. — Itera  de  testimonis  per  cascu  II  diners.  —  ítem  de  carta  a  sercar 
per  cada  an  quen  sercará  lescriuá  I  diner  daytans  ans  com  la  Carta  aja  que 
sia  feta. — ítem  que  totes  aqüestes  coses  sentenen  axi  de  les  cartes  ja  fetes 
com  daquelles  qui  son  a  fer  si  donchs  ja  no  eren  pagades  o  preu  noy  auia  fet. 
E  si  alen  scriuá  passara  pa...  los  establimens  de  la  paeria  ne  pendra  del  preu 
de  les  cartes  i)art  les  tatxacions  damunt  dites  que  dun  an  no  vse  del  ofici  e 
pac  per  pena  al  senyor  Rey  CC  morabatins.—  Predicta  auteni  oinnia  et  sin- 
gula  faciatis  in  lil)rn  nostro  Curie  registrar!  ad  habendaní  niemoriam  in  fu- 
turum . 


358        LA   INSTITUCIÓ    NOTARIAL   A   CATALUNYA    EN   LO    SEGLE   XIII 

XXV.— 1301.  Ordinacions  d'En  Cervera  sobre  salaris  deis  notaris  de 
Barcelona  (publicat  en  Notes  sobre  los  Origens  de  la  Enfiteusis  en 
lo  Territovi  de  Barcelona)  (542). 

XXVI.— 1301.  Son  modificades  a  Barcelona,  les  taxacions  d'alguns 
salaris  notarials.  (L.  V.  v.  I,  f.  281). 

Carta  domini  regis  Jacobi  de  corroccione  per  eum  facta  super  salariis 
notar  iorum. 

Jacobus  dei  gracia  etc.  dilectis  siiis  ixicario  et  baiulo  barchinone  et  eorum 
loca  tenentibus  presentibus  et  qxii  pro  tempore  fuerint  Salutem  et  dileccio- 
nem:  iam  nos  ignorare  uon  credimus  qualiter  nos  quasdam  ordinaciones  per 
nos  et  consiliarios  ac  probos  homines  barchinone  factas  et  editas  continentes 
quo  modo  inris  periti  et  aduocati  ac  notarii  ciiiitatis  barchinone  se  in  eorum 
officiis  gerere  teneantur  et  quantum  pro  eorum  salario  recipiant  ad  postula- 
cionem  uestram  et  suplicacionem  ex  parte  dicto  ciuitatis  uobis  factam  in 
scriptis  generaliter  pridem  duximus  confirmandas.  Nunc  uero  cum  uidere- 
tur  notariis  ciuitatis  preinisse  quod  ex  dictis  ordinaciouibus  multipliciter 
super  dimersis  articulis  grauabantur,  expositis  super  litis  in  nostri  presen- 
cia pluribus  causis  per  quas  asserebantur  et  expetebatur  a  parte  ipsorum 
notariorum  dictas  ordinaciones  fore  in  aliquibus  temperandas.  Nos  disenssis 
singulariter  et  distincte  ac  plenarie  intellectis  ordinacionibus  supradictis 
volentes  circa  comunem  utilitatem  et  prosperum  statum  dicte  ciuitatis  de 
bono  in  melius  prouidere  Signiftcabimus  uobis  nos  prout  deliberacionis  nos- 
tre  prouisionis  processit  quasdam  ex  ordinacionibus  jara  dictis  super  officio 
notariorum  factis  teniperasse  quedam  in  ipsis  adolendo.  minuendo,  mutando 
seu  eciam  corrigendo,  prout  per  ordiuem  declaratur.  Primum  siquidcm  in 
ordinacione  facta  dicente  constitucionem  curie  niontissoni  fore  seruandam 
in  lilis  notariis  uti  debentibus  officio  notarle  declarando  decernimus  quod 
notarii  dicte  ciuitatis  iam  creati,  cum  iam  tempore  sue  creacionis  oxamina- 
cionem  subierint  fuerintque  ad  ipsum  officium  ut  sufficientes  approbati  et 
admissi.  Iterum  examinari  non  debeant  set  si  inter  notarios  aliqui  sint 
eorum  contra  quos  super  fama  et  moribus  uite  sue  contraria  repugnet 
oppinio  uos  contra  tales  de  statu  conditione  et  fama  ipsorum  inquiratis  i)le- 
nissime  ueritatem.  Quosque  ad  huiusmodi  officium  siue  conuersacionis  pro- 
bita malicia  reddiderit  minus  ydoneos  uel  indignos  ab  ipso  exercendo  officio 
retrahatis.  Super  eo  uero  quod  fuerat  ordinatum  quod  notarii  deberent  reci- 
pere  salariuin  de  ómnibus  scripturis  secundum  quod  probi  homines  barchi- 
none ordinauerunt  post  celebracionem  curie  niontissoni  considerando  quod 
notarios  barchinone  per  conficiendis  ac  conscribendis  actis  el  alus  causarum 
et  litium  processibus  de  necesítate  oportet  sepe  et  sepius  iré  pcrsonaliter  uel 
suum  scriptorem  mittere  ad  domos  iudicum  ibique  morem  traherc  sic  etiam 


(542)  Los  emoluments  deis  notaris  y  escrivans  del  1301,  se  renovaren  en 
1348  per  virtut  de  la  Ordinació  deis  salaris  e  tatxes  que  deuen  pendre  o 
hatter  los  notaris  de  les  scriptures  que  fan  (lib.  int.  MCCCXT.VIII  fol.  35, 
segons  consta  en  la  Riüirica  de  Ordinations  dcsdel  Ani/  MCCLXXXX  fins 
lo  any  MCCCCLXII,  A.  M.  B.) 


F.    CARRERAS    Y    CANDI  359 

quod  pleruinqiie  coutigerit  (luod  f|uaiini¡s  ipsi  iiotarü  iueriut  ucl  niiserint  ut 
est  dictum  ad  hospitia  iiidiciuu  ct  iu  cis  moraiu  protraxeriiit  in  causis  parum 
iiel  iiichil  proceditiir  propter  ([iiod  non  solum  propter  scripturam,  iiorum 
ccianí  sociindmn  lal)orein  eonim  et  lapsus  tomporis  cst  dictis  notariis  de  sa- 
lario prouidendum  corrigimus  ot  ordinamus  ((uod  pro  quolibet  folio  siue 
carta  papiri  actorum  comuniuui  scripto  ex  utraque  parte  pro  que  fucrat 
ordiiiatum,  dari  deberé  quatuor  denarios  notarium  scilicct  dúos  denarios 
pro  utraque  parte  dentur,  decetero  sexdenarii  scilicet  tres  denarii  ab  utra- 
qiie  parte.— De  trausumpto  \iero  pro  ipso  folio  siue  carta  dúo  denarii  tau- 
tum  modo  pcrsoluantur  i)resens  tamen  tatxacio  quantum  ad  notarios  sen 
scriptores  curiarum  iiicarü  et  baiuli  barchinone  cum  acta  et  processus 
predictaruní  curiarum  non  in  alus  locis  sct  in  ipsis  curiis  conscribantur 
minimo  oxtendatur  sct  tatxacio  jam  facta  ab  ipsis  notariis  curiarum 
penitus  obseruetur.  Ad  id  uero  quod  fuerat  ordinatum  quod  pro  instrumen- 
to protestacionis  reciperentur  per  notarios  pro  eorum  salario  sex  denarii 
attendentes  difficile  et  tediosum  esse  notariis  supradictis  acplures  ingratitu- 
dinem  incurrere  pro  instrumentis  protestacionum  huiusmodi  conscriben- 
dis  superaddimus  quod  pro  instrumento  jirotestacionls  recipiantur  per  ipsos 
notarios  VIII  denarii  tantum  uec  possint  per  ipsos  notarios  amplius  rccipi 
per  eisdem.  Super  salariis  uero  dari  ordinatis  notariis  pro  testamentis  con- 
ñciendis  animaduertentes  quod  notarii  prelibati  multociens  et  sepins  pro 
dictis  testamentis  recipiendis  ad  domos  testator  eunt  et  reddeunt  die  noc- 
tuque  pluribus  horis  indequo  sustinent  tedium  etlaborem  emendando  decer- 
niraus  quod  pro  testamento  quantitatis  Quingentorum  sol.  tres  sol.;  et  quan- 
titatis  Mille  sol.,  Quinqué  sol.;  et  quantitate  Millesol.  supra  usque  ad  decem 
mille  sol.,  XX  sol.;  et  de  alus  testamentis  quantitatis  do  decem  mille  sol. 
usque  ad  quinquaginta  Mille  sol.,  Quinquaginta  sol.  Et  quantitatis  a  quin- 
quaginta  mille  sol.  sui)ra  usciue  ad  quantitatem  centum  Milie  s<jI.  centum 
sol  (54-3)  et  non  ulterius  notariis  pcrsoluantur.— In  iuramento  uero  j)restando 
a  notariis  cum  sit  res  difticilis  et  periculosa  eisdem  tale  remedium  adhibe- 
mus  quod  quilibet  notarius  iuret  et  teneatur  iurare  in  posse  uestro  se  ali- 
quid  pro  salario  instrumentorum  et  tostamentorum  predictorum  ultra  sala- 
ria pretaxata  nullatenus  recepturos  uias  penam  eis  impositam  in  dictis 
ordinacionibus  se  nouerint  incurssuros.  Omnia  uero  alia  et  singula  a  nobis 
et  a  dictis  consiliariis  et  probis  hominibus  ordinata  et  a  nobis  conñrmata 
exceptis  superius  a  nobis  declaratis  et  correctis  durare  uolumus  et  ¡lersistere 
in  suo  robore  et  tialore.  De  alus  uero  instrumentis  et  scripturis  de  quibus 
nulla  facta  est  mencio  taxactio  notarii  prelibati  moderatum  salarium  reci- 
pere  teneantur.  Set  si  super  eo  inter  ipsos  notarios  et  contrahentes  ad  inui- 
cem  non  poterit  couueniri  illud  equitate  rei  petita  per  uestrum  arbitrium 
decidatur.  Attamen  propter  hanc  incertam  taxacionem  supra  nominati  nota- 
rii iuramento  predicto  non  sint  nec  uideantur  astricti.  Eo  propter  nobis  dici- 
mus  et  mandamus  quatenus  huiusmodi  racioncm  ordinacionera  et  correccio- 
nem  nostram  obseruetis  et  faciatis  inuiolabiliter  obseruari  Datum  ilerde 
sexto  décimo  kalendas  augusti  Annodomint  Millesimo  Trecentesimo  Primo. 


(543)    Aqüestes  quantitats  aparexen  raspades  en  lo  fuU  y  tornados  a  es- 
criure  en  temps  posterior.  Sens  dubte  se  tracta  d'una  esmena  subrepticia. 


360        LA   INSTITÜCIÓ    NOTARIAL   A    CATALUNYA   EN   LO    SEGLE   XIII 

XXVII.— 1330.  Lo  Rey  obliga  ais  notaris  de  Barcelona,  a  protocoli- 
sar  los  testaments.— (R.  482,  t.  72,  A.  C.  A.  y  Llibre  Vert,  v.  I, 
f.  332,  A.  M.  B.)  (Piiblicat  en  Congrés  d' Historia  de  la  Corona 
d'Aragó  dedicat  al  rey  en  Jaume  I  y  ala  sua  época). 

XXVIII. —1336.  Obligació  ais  notaris  de  Barcelona,  de  protocolisar 
totes  les  sentencies,  tan  judicials  com  arbitráis.— (K.  860,  f.  75, 

A.  C.  A.  y  Llihre  Veri,  v.  I,  f.  353,  A.  M.  B.)  (Publicat  en  Congrés 
d' Historia  de  la  Corona  d'Aragó  dedicat  al  rey  en  Jaume  I  y  a  la 
sua  época). 

XXIX.— 1337.  Lo  Rey  mana  que  no  pugan  exercir  de  notaris  a  Bar- 
celona, sense  efectuarse  una  previa  examinació.— (R.  861  f.  285, 
A.  C.  A.  y  Llibre  Vert,  v.  I,  f.  371). 

Nos  Peti'us  etc.  Circa  vtilitatem  et  comodum  Rei  publice  proxxt  conuenit 
intendentes.  Quia  per  impericia  et  ignoranciam  notariorum  ydiotarum  et  in 
officio  notarle  non  expertorum  plures  et  diuerse  dicenssionis  materie  oriun- 
tur  ex  quibns  dampnis  missionibus  et  laboribns  maximis  et  scandalis  siibditi 
nostri  afficiuntur  Tenore  jiresontis  pagine  perpetuo  valiture  statuimiis  et 
ordinamus,  quod  aliqíiis  notarius  per  nos  xiel  vicarium  barchinoue  dccetero 
creandus  ad  dictiim  officium  notarle  in  dicta  Ciultate  nequáquam  admltta- 
tur  nec  Ipse  ansus  sit  vtl  dicto  officio  in  eldem,  nlsl  prlmns  per  dnos  juris- 
peritos et  dúos  nel  tres  notarios  Clultatls  eiusdem  qul  per  vicarium  et  Con- 
siliariis  Clultatls  pretacte  presentes  et  qul  per  tempore  fuerint  ad  ipsam 
examlnaclonem  faciendam  eligantur.  Recepto  ab  elsdem  in  ipsa  eleccione 
juramento  ad  sancta  del  IlIIor  Euangella  quod  In  ipsa  examlnaclone  se 
habebunt  bene  et  legallter  in  presentía  ipsorum  vicarli  et  Consillariorum  de 
sciencia  officio  et  arte  notarle  et  allis  bonls  moribus  fuerit  examinatus  et 
per  eos  Inuentus  sufficlens  et  approbatus  in  elsdem.  Maudamus  itaquod  |n-o- 
curatori  generali  eiusque  vices  gerentibus  nec  non  vicario  et  baiulo  ac  Con- 
siliarijs  dicte  Clultatls  ceterlsque  officlalis,  nostris  vel  eorum  loca  tenenti- 
bus  preseutlbus  et  futurls  quod  statutum  et  ordinatlonem  predictam  firma 
habeant  teneant  et  obseruent  etfaclantper  qiioscuinque  Inulólabiliter  obser- 
uarl  et  non  contraueniant  nec  allquem  contrauenire  permltant  aliqua  ratio  • 
ne.  In  cuius  reí  testlmonlum  presentem  inde  fterl  lussimus  sigillo  nostro 
pendenti  roboratam  Datum  Gandesie  XII  l<alendas  Julil  anuo  dominl 
MCCCXXXVII. 


S^^^ Ü'K XX  X^ X'X- ^'^ }R<  X  Vr  ^'%  XX  X  Vr  X  Vr  XX  XX  XX  XX  XX  XX  x^ x-x ^^ X-1 

H^  >íJ<  XiX  XX  í'^^  >'^K  íííí  xj<t  íwí  x*x  x*.v-  x*.v  y;x  x*x  x*x  X*x  x*x  x*y  íttx  x*x  ímí  >».•; 


NOTES  POTZECENTISTES 

D'aUSONH 


PRELIMINAR 

No's  pot  duptar  lo  útil  que  resulta  al  conexement  de  les  costums  y 
historia  íntima  de  Catalunya  la  inspecció  deis  manuals  de  la  Edat 
Mitjana  recóndits  en  nostres  arxius  especiáis.  D'un  estudi  que  ferem 
deis  sis  manuals  notaríais  existents  en  lo  valiós  arxiu  de  la  Curia  Fu- 
mada de  Vich,  pertanyents  al  segle  XIII,  n'ha  provingut  principalment 
lo  present  trevall. 

Aquests  Ilibres  oferexen  ja  dificultáis  per  son  estudi,  tant  per  lo 
molt  borrades  que  resulten  les  sues  lletres,  com  per  les  ratlles  que  en- 
creuen  les  escriptures  y  tapen  silabes,  c(>m  per  los  esboranchs  y  tren- 
caments  de  fulls  deguts  a  humitats  y  al  descuyt.  No  porten  títol  en 
llurs  cobertes,  ni  son  foliats.  Per  precisar  hon  se  troven  les  cites  o 
documents  ab  que  establím  nostres  conclusions,  adoptarém  una  clasi- 
flcació,  que  permeterá  a  qualsevol,  evacuar  ab  exactitut  la  consulta  de 
quan  pogués  con  venir  I  i  (544). 

Hi  falten  quaderns  d'escriptures,  puix  la  actual  enquadernació  és 
feta  de  la  Edat  Moderna,  quan  dits  quaderns  havíen  desaparegut. 

Entremitx  deis  quaderns  de  foli  major  hi  han  fulls  de  formes  y 
paper  diferents,  contenint  copies  de  documents  autorisats  per  los  ma- 
texos  notaris-  Fos  per  descuit,  fos  per  pressa  de  tornarlos  a  copiar,  se 
dexaren  endosos  d'aquesta  manera. 


(544)  Inseguiut  l'ordre  cronol6gicli,  dexárem  marcats  <ab  llapií;  aquestos  volums  de  la 
Curia  Fumada  ab  la  numer.ieió  de  que'us  valdréra  per  designarlos: 

Vo.  I.— Manual  deis  anys  1230  a  1233. 

Vo.  II.— Manual  del»  anj'S  1239  a  1242. 

Vo.  III.— Testaments  deis  auj'S  1210  a  1252. 

Vo.  IV.— Manual  de  1250  a  1251,  1253  a  12.5fi. 

Vo.  V.— Manual  de  1256  a  1257. 

Vo.  VI.— Manual  de  12,59  a  1262.  Aquest  és  lo  sol  que  porta  en  les  cobertes  de  pergami,  una 
inscripció,  que  sembla  de  temps  posterior  al  en  que  sigue  escrit,  dient:  Tercium  manuale 
mei  Barthomei  escaro  Notari  publici  vícensis. 

1910  27 


362  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

Es  evident  que  lo  desitj  d'estalviar  temps  en  les  transcripcions 
dominava  en  lo  segle  XIII.  En  totes  les  copies  venen  supriniides  les 
formules  ordinaries  de  les  escriptures:  la  de  Testes  huius  rei  sunt 
está  assenyalada  ab  una  sola  T,  páranla  inicial  de  la  oració;  l'usual 
comensament  de  Notum  sit  cunctis  ve  del  tot  suprimid;  los  juraments 
s'indlquen  ab  un  sencill  hec  iuro¡  ab  un  ex  quibus  o  renunciantes  los 
altres  períodos  de  rúbrica  y  ab  Ff,  fideiussores .  Axo  resulta  ventatjós 
per  qui  los  examina  puix  no  hi  trova  palla,  la  sua  copia  és  mes  breu 
y  no  resulta  enfarfagada. 

Pro  esdevé  una  inconioditat  l'estalvi  de  la  data,  que,  si  está  consig- 
nada en  algún  document,  ho  és  d'una  manera  defectuosa.  L'any  ve  ano- 
tat  en  lo  primer  día  del  mateix:  lo  día  y  mes,  alguna  que  altra  vegada 
al  comenQ  de  les  escriptures  autoridades  en  una  matexa  jornada,  mes 
no  en  quiscuna  d'elles.  Al  donar  un  text,  no  transladarém  a  nostre  ca- 
lendaii  la  designado  romana  de  calendes,  nones  e  idus.  Mantenintla, 
se  facilitará  la  sua  compulsació. 

Tan  sois  en  lo  volúm  III  de  testaments  s'observa  un  orde  cronoló- 
gich,  portant  quiscun  lo  día  en  que  s'otorgá  y  essent  ay també  lo  lli- 
bre  mes  ben  escrit  y  Ilegible. 

Tots  los  documents  están  redactáis  en  llatí,  a  excepció  d'un  sol 
del  1234,  que  ho  está  en  cátala  (545).  Bé's  mereix  aquesta  única  escrip- 
tura  catalana,  sa  preferent  publicado: 

«P.  des  graner  e  nestefania  mare  mia,  mito  uobis  Thome  ispanioli, 
II  operatores  de  la  plasa  e  ses  morabatinades  de  ses  ortes,  per  CCXVI 
s.  de  duplo,  que  uos  o  tingats  et  o  agats  tant  en  tro  daquels  diners 
siat  pagat:  los  quals  diners  vos  deg  per  la  muía,  et  per  la  meitat  de 
CLXX  s.  que  ious  deuia  per  rao  den  B.  des  graner,  on  aus  est  carta: 
et  io  p.  des  graner,  couenio  uobis  Thome  yspanuoli,  que,  si  mos  fra- 
res  uenient  en  G.  et  en  A.,  que  ious  pagas  aqüestes  XI  libres  mens 
XII  sous,  dins  XV  dies  que  el  sien  uenguts.  Ff.  en  B,  de  bosch.  T.  en 
C.  barrat  et  en  B.  de  ses  elotes.» 

Hi  havía  també  la  especial  contractació  deis  juheus,  en  hebráich,  de 
la  que  no  caldrá  tractar  (546),  haventsen  ocupat  en  son  valiós  trevall 
lo  Canonge  Corbella  (547). 

Si  bé  los  dies  solíen  indicarse  en  los  documents  segons  la  costúm 
tradicional  romana  de  kalendes,  nones  e  idus,  lo  poblé  procurava  re- 
alisar  sos  actes  y  compromisos  en  diades  assenyalades  per  no  descui- 
darsen.  Axis  constan  en  aqüestes  escriptures:  la  flra  de  Barcelona,  la 
flra  de  Vilafranca,  la  fira  de  Moya,  Tots-Sants,  Nadal,  Sant  Joan  de 


(5í5;    Vo.  1, 1234,  XIII  kalendas  Septeinbris. 

(546)  Vo.  IV,  12.')2,  IIII  nonas  Marcii.  «Reachus  filius  Jucefl»  cedeix  a  «Salomoni  filio  boni 
vide>  los  drets  que  tenía  a  un  Mas  cu  lo  pía  de  Gerona,  de  iiom  Bonastrug,  «ut  iu  cartis 
ebraycis  inde  coufectis  quo  modo  babeo  et  quod  in  presentí  tibi  trado.» 

(547)  Mos.senKamon  Corbella,  La  aljama  de  juheus  de  Vich. 


NOTES   DOTZECENTISTES  D'AUSONA  363 

Juny,  Santa  María  de  Febrer,  etc.,  com  cpoques  eu  les  que  finíen  de- 
terminades  obligacions  contractuals. 

Completarém  en  lo  possible  aqüestes  Notes  ausoneses  ab  alguns 
documents  bonainent  trovats  en  lo  valiós  arxiu  de  la  Corona  d'Aragó. 
Y  encara  hi  adjantáni  aquelles  mes  indispensables  noves,  que  formen 
part  de  trevalls  ja  publicats  y  qual  absoluta  obmissió,  podría  perju- 
dicar la  claretat  de  lo  que  aquí  diém. 

LA  URBS  VIGATANA 

La  vila  de  Vich.  —  L'antiquíssim  vicus  Áusone  o  Vich  d'Ausona, 
reb  lo  nom  de  vila  y  no  de  ciutat,  en  los  documents  vigatans  del  se- 
g\e  XIII.  Cal  observar  que  també  Barcelona  es  calificada  de  vila  en 
una  escriptura  (548).  Mes  a  Vich  tal  dictat  res  te  que  veure  ab  son  carác- 
ter tradicional  de  capitalitat  de  la  regió  Ausonesa.  Segons  lo  deanLluis 
de  Monteada,  a  les  derreríes  del  segle  XIII  comengá  a  pendre  nom  de 
ciutat,  desconexentne  la  causa  d'aytal  cambi. 

Voltada  de  raurs,  de  torres  y  de  valls,  la  urbs  vigatana  aplegava 
les  millors  condicions  defensives  pera  servir  de  recullita,  en  cas  de 
guerra  o  invasió,  a  tots  los  habitants  de  les  vehines  poblacions.  La  sua 
circunferencia,  si  bé  avuy  la  judicaríam  un  tant  reduhida,  satisfeya 
sobradament  les  necessitats  d'aquella  época.  En  la  actualitat  encara 
s'ha  pogut  apreciar  en  qué  consistía  son  circuit  mitjaeval. 

Cinch  eren  los  portáis  oberts  en  les  muralles  de  Vich,  conexentse 
ab  los  noms:  de  Gurb,  de  Monteada,  de  Manlleu,  de  les  Mayóles  y  de 
Santa  Eularia. 

Portal  de  Gurb.  —  Se  trova  nomenat  molt  sovint:  y  era  lo  que  co- 
municava  ab  lo  camí  d'anar  a  Gurb  (549). 

Portal  de  Monteada.  —  No  ve  tant  nomenat  com  lo  precedent  (550). 
Estava  en  la  part  de  Vich  sots  domini  de  la  casa  de  Monteada  (551),  qual 
partida  vigatana,  resulta  magistralment  descrita  per  lo  canonge  Cor- 
bella  (552). 

Portal  de  Manlleu.  —  Semblantment  que  lo  dit  de  Gurb,  prenía 


(54H)  Vo.  V,  1256,  III  nonas  Augusti.  «Nosidem(R.  deigratia  vicecomescardone)recipi- 
mus  te  F.  de  torrente  habitatorem  ville  barchinone  uxoretn  infantes  familiam  nuncios  bes- 
tias et  omnii  alia  bona  tu  i  (sub  proprio  nostro  guidatico  ducal  u  def fensione  et  manutenen- 
cia:  dabis  nobis)  vnam  libram  piperis  per  censu,  anuatim  in  festo  omuiuní  sanctoruin.» 

(.549)  Vo.  IV,  125Í,  IIII  idu.s  Marcii.  Lo  Bisbe  de  Vichestablei.x  a  «R.  degallinerio  etcui 
velis  exceptis  milite  et  locls  sanctis  quandam  peciam  terre  in  ipsis  nostris  condominis  qui 
sunt  ultra  pórtale  de  gurbo  ville  vici  prout  tibi  est  pidouata  et  terminata  et  affrontat  ab 
oriente  in  camino  publico  quod  de  gurbo  uenitad  villam  vici>  cpropter  hec  autem  nos  a  te 
X  solidos  monete  viceusis  dequaterno.» 

(550)  Vo.  IV,  1254,  VIII  idus  Junii:  «domos  meas  quas  habemus  ni  villa  vici  justa  pórtale 
montis  catani  ante  domusquod  fuerunt  vitalis  bordonerii.» 

(551)  Vo.  VI,  1259,  II  nonas  Augusti:  «iuxta  pórtale  montischatani  in  dominio  domini 
montischatani.» 

(552)  R.  Corbella,  Pbre,  La  aljama  dejuheus  de  Vich. 


364  F.    CARRERAS    Y    CANDI 

ñora  del  camí  de  Manlleu,  La  documentado  dona  testimoni  d'ésser  lo 
portal,  segons  costura  general  de  la  Edat  Mitjana,  defensat  per  una 
o  dues  torres  (553). 

Portal  de  les  Mayóles.  —  Ve  noraenat  sovint.  A  ell  s'hi  anava  per  la 
carrera  de  Sant  Pere.  Al  enfront  del  portal  hi  havía  un  carap  noraenat 
de  Letrans,  en  1261,  proprietat  d'En  Berenguer  des  Mayóles  (554). 
En  1257,  ja  s'havíen  ediflcades  cases  a  la  part  de  fora  del  Portal  (555). 

Portal  de  Santa  Eularia.  —  Donava  sortida  al  camí  que  conduhía 
a  una  iglesia  sots  la  advocado  de  Santa  Eularia  (556). 

Carrers  de  Vicli. — Ab  los  noms  de  vico  (560)  y  calle  (561,  562  y  563) 
se  sol  designar  ais  carrers.  La  paraula  carreria  (554),  no  deu  traduirse 
per  la  actual  de  carrer,  sino  per  la  antiquada  de  carrera,  equivalent 
a  vía,  camí  o  carretera  (557). 

La  designació  deis  carrers  la  feu  lo  poblé,  fixantse  en  los  mes  no- 
tables edificis,  o  bé  en  circunstancies  intrínseques  de  cada  hu,  cora  lo 
ésser  nou,  baix,  etz.  A  falta  d'aquestes  circunstancies,  solía  valdres 
del  nom  del  proprietari  raes  renoraenat,  cora  succehí  ab  los  carrers, 
hont,  en  1254,  hi  tingueren  llurs  cases  un  tal  Boxons  (558)  y  un  tal  Ga- 
yol  (559). 

Molts  son  los  carrers  que  ja  aparexen  designats  d'una  manera  ge- 
neral, ab  lo  que  podriera  dir  son  nom  propri.  Los  qu'havéra  trovatson: 
Carrer  de  Gurb  (560)  o  gurbitá  (561).— Carrer  d'En  Gayol  o  Gajol  (562). 
— Carrer  de\hospital  de  Sant  Joan  de  Jerusalém  (563  y  564). — Carrer  del 
hospital  den  Cloquer  (565). — Carrer  d'En  Bruguera  (any  1278).  — Ca- 
rrer dejub  altar  (566  y  582)  — Carrer  d'En  Guiu,  hon  hi  havía  la  Scole 


'553)  Vo.  IV,  1254,  XIII  kalendas  Madii:  «douiorum  quod  suut  juxta  pórtale  de  maleuo  et 
possitis  faceré  pontem»  «turrem  portalis  de  manleuo.' 

(554)  Vo.  VI,  1261  V  idus  Junii:  «illo  stabilimento  quod  Bg.  de  mayolis  facit  et  propouit 
faceré  in  ipso  campo  de  letrans  extra  pórtale  de  mayolis  ante  carreriam  sancti  Petri.» 

(555)  Vo.  V,  J257,  X  kalendas  .Junii:  tin  domibus  quíis  extra  pórtale  de  mayolis  ville  vici.» 

(556)  Vo.  VI,  1259,  VIII.  kalendas  Septembris.  «Dono  oftero  et  trado  domino  deo  et  Eccle- 
sie  sánete  Eulalie  site  in  villa  uici  et  tibi  .Johanni  de  toniano  sacerdoti  rectori  eiusdem  Ec- 
clesie  et  ómnibus  successoribys  vestris  rectoribus  predicte  Ecclesie  omnes  ipsas  domos  quas 
habeo  in  villa  vici  extra  pórtale  sánete  Eulalie  in  dominio  eaucti  Johannis  riuipollensis.^ 

(557)  Vo.  IV,  1253,  III  idu*  Decembris  «in  carreria  de  gurbo  ville  vici  extra  pórtale. > 

(558)  Vo.  IV,  1254,VII  idus  Julii  «illas  domos  quisuntin  villa  vici  antedomos  F.boxonis.» 

(559)  Vo.  IV,  1251.  VII  kalendas  Julii  «illas  domos  uostras  quas  liabemus  ante  domos  Be- 
rengarii  gayol  in  dominio  domini  vicensis  episcopi.» 

(560)  Vo.  VI,  1262,  VIII  kalendas  Septembris  «in  vico  de  gurbo  ville  vici.» 

(561)  Vo.  VI,  1259,  XIII  kalendas  Septembris  «in  calle  gurbitano  valle  vici.> 

(562)  Vo.  IV,  1254,  VIII  idus  Aprilis  «in  villa  vici  in  calle  deu  gajol.» 

(563)  Vo.  V,  1257,  II  idus  Aprilis  «domibus  et  retro  cortali  qui  Sunt  in  calle  hospitalis 
Sancti  johannis  ierusalem  ville  vici.» 

(564)  Vo  IV,  1250,  «domos  nostras  quas  habemus  in  villa  vici  iuxta  domos  R.  de  quadris 
que  sunt  in  calle  domorum  hospitalis  Sancti  johannis  jberosolimitano  in  dominio  domini 
montis  catani  » 

(565)  Vo.  VI,  1261,  XVII  kalendas  Augusti.  «Que  domus  sunt  in  calle  hospitale  A  condam 
de  clochario  sub  dominio  domini  montis  chatani.» 

(.566)  Vo.  IV,  1254,  XVII  kalendas  Julii,  «domibus  qui  suut  in  villa  vici  in  calle  de  jub  al 
tari  » 


NOTES   DOTZECENTISTES  D'aUSONA  365 

judeorum  (any  1280).— Carrer  nou  (567,  568  y  58G).— Carrer  nou  de  la 
riera  (569). — Carrer  moltó  del  carrer  nou  (570). — Carrer  de  Speculi  (any 
1284).  —  Carrer  deis  pintors  (57 1).— Carrer  peíegrW  (572).— Carrer  de 
la  ramada  (573  y  574).— Carrer  de  la  riera  (575  y  506).— Carrer  de  Sant 
Joan  (576,  634  y  643).— Carrer  de  Sa7it  Pere  (577,  034  y  645).— Lo  Mer- 
cadal. —  Plassa  de  Santa  María  (578). —  Plassa  de  la  maellería  6  car- 
nicería (579).  —  Plassa  de  la  codina  (580). 

Franqueses  urbanes.  —  Sots  aquesta  designació  hi  podeiu  aplegar 
les  cases  franques  y  lllares  de  prestacions,  pertanyents  a  dignitats  y 
particulars.  S'acostumá  designarles  ab  los  noms  deis  proprietaris,  com 
de  Terrers  o  de  Salfores  (581),  de  Cabrera  (582),  de  Malla  (5b3). 

Era  la  Vilanova  (584)  un  arrabal,  segurament  extramurs  de  Vich. 
Les  cases  franques  d'aqucst  lloch,  en  l'any  1255,  pertanyíen  al  ca- 
nonge  Montrodóu  (585). 


(567)  Vo.  IV,  1238,  II  kalendas  Januarii(fulls  interclososd'un  manual  mésantich;  «in  villa 
vici  in  calle  nouo  in  seuioratu  doinini  episcopi.> 

(568)  Vo.  VI,  1262,  XII  kalendas  Septembris.  «A  coller  de  vico  uouo  ville  vici.» 

(569)  Vo.  VI,  12Ó9,  VIII  idus  Madii  «iu  calle  nouo  de  ricria  ville  vici.» 

(570)  Vo.  VI,  1260,  X  kalendas  Januarii.  <F.  de  villa  comorans  in  calle  molto  de  calle  nouo 
ville  Vici.» 

(571)  Vo.  VI,  1259,  XIIII  kalendas  Septembris  «in  vila  vici  in  calle  pictorum.» 

(572)  Vo.  IV,  1250,  II  kalendas  Octobris  «domos  quas  habeo  in  calle  pelegrino  ville  vici 
in  dominio  montis  catani.» 

(573)  Vo.  VI,  1262,  VIII  kalendas  Septembris  «domibus  meis  quas  habeo  apud  ramatam 
ville  vici.» 

(574)  Vo.  V,  1256,  VIII  kalendas  Junü:  «de  domibus  et  arco  quas  et  quam  in  villa  vici  in 
calle  de  ramata  possidet.» 

(575)  Vo.  IV,  1254,  V  idus  Februarii:  «illas  domos  quas  sub  dominio  domini  vicensis  Epis- 
copi  in  calle  de  rieria  ville  vici.» 

(576)  Vo.  IV,  1252,  VIII  idus  Februarii;  «in  calle  sancti  Johannis.» 

(577)  Vo.  IV,  )2j1,  VI  idus  Marcii:  «in  calle  Sancti  Petri  ville  vici.» 

(578)  Vo.  VI,  1259,  X  kalendas  Augusti:  «quasdas  domos  qui  aunt  in  platea  beate  Marie 
juxta  domos  de  castro  terciólo  et  de  medalia  et  G.  paschale.» 

(579)  Vo.  IV,  1253,  III  nonas  Novembris  «plateam  macellerie.» 

(580)  Vo.  V,  1257,  II  kalendas  Augusti  «in  villa  vici  in  platea  in  loco  dicto  cutina»  «quas 
domos  affrontant  ab  oriente  in  domibus  pctrus  johannis  mercerii  Petras  de  gurbo  l>erenga- 
rii  de  ceruaria  bernardi  condam  cal/.es  et  in  cutina  de  i)latea.  A  meridie  in  platea  et  cutina: 
ab  occidente  in  carraria  publica.» 

(581)  Vo.  V,  1257,  XII  kalendas  Junü:  «  B.erengarius  de  salliforis  vicensis  canonicus  ac  te- 
nens  et  habens  domos  franquitatis  quas  in  villa  vici  dicuntur  domos  de  terrera  vel  de  salli- 
foris.» 

(582)  Vo.  VI.  1261,  II  idus  Marcii  «quam  bassa  est  in  villa  vici  in  calle  de  jubaltari  in 
dominio  domorum  franquitatis  quod  in  villa  vici  dicuntur  donius  de  salliforis  que  bassa 
affrontat  ab  oriente  in  orto  domorum  franquitatis  de  capraria» 

(583)  Vo.  IV,  1255,  XVIII  kalendas  Junuarii  «Berengarius  de  salliforis  vicensis  canonicus 
ac  tenens  domos  mayores  franchitate?  de  medalia»  «nostris  domibus  quas  iu  platea  beate 
marie  vici  habetis  in  dominio  dictarum  domorum  franquitatis  de  medalia.» 

(584)  Vo.  IV,  12,53,  III  idus  Decembris  «ipsas  domos  nostras  qui  fuerunt  dicti  patris  nos- 
tri  quas  habemus  in  villa  vici  sub  dominio  domorum  franíjuitatis  quam  iu  villa  vici  dicuntur 
de  villa  noua  quod  ibi  accipiunt  singulis  annis  in  festo  omuium  banctorum  unum  par  capo- 
num  per  censu.» 

(585)  Vo.  IV,  1255,  XIIII  kalendas  Octobris.  «F.  de  monte  rotundo  vicensis  canonicus  ac 
tenens  et  habens  domos  franquitatis  quod  in  villa  vici  consueuerant  nominare  domos  de  villa 
noua.» 


366  F.   CARRERAS  Y  CANDI 

Los  pous. — Es  sapigut  que,  en  lo  segle  XIII,  fou  general  la  costúm 
de  teñir,  totes  les  poblacions,  pous  peí  servey  del  públich.  A  Barcelo- 
na los  pous  donaren  nom  a  molts  carrers  que  encara  se  designen  com 
en  la  Edat  Mitjana. 

Desconexéra  los  pous  que  Vich  tindría  destinats  al  us  de  sos  vehins; 
puix  si  se'n  consignen  dos,  no  diréin  que  siguen  los  imichs  de  la 
vila.  Estaven  situats,  lo  un  en  lo  carrer  Nou  (586)  y  l'altre  junt  a  la 
iglesia  de  Santa  Eularia  (587),  de  la  que  tractarém  en  la  part  eclesiás- 
tica. 

Los  forns.  —  A  igual  que  los  pous,  sigueren  escullits  per  lo  poblé 
com  terme  de  comparació  per  designar  les  cases  situados  prop  d'ells, 
quan  no  hi  havía  altra  construcció  mes  remarcable.  A  Barcelona  deis 
forns  també  n'han  pres  noms  molts  carrers. 

A  Vich  se  designaren,  en  1257,  certes  cases  sots  domini  de  Guerau 
de  Bigues,  dient  trobarse  sota  lo  fornjusá  (588). 

Lo  Mercadal.  —  Estigué  en  la  part  sobirana  de  Vich,  proper  a  les 
muralles,  a  poca  diferencia  en  lo  máteix  indret  hont  está  avuy  día. 
Les  cases  de  la  part  occidental  del  mercat  donaven  a  les  valls  y  mu- 
ralla (589). 

Tota  aquesta  plassa  era  ab  porxada,  com  en  la  actualitat,  consi- 
derantse  les  arcades  de  proprietat  particular  (590).  En  l'any  1252  no 
estaría  encara  acabada  tota  la  porxada.  Ho  deduím  de  la  donació  de 
certa  casa  y  bassa,  autorisantse  l'alsarhi  porxos  damunt  deis  pilans 
que  ja  hi  eren  existents  (591). 

Les  taules  se  treyan  al  acabarse  lo  mercat,  y  algunes  o  les  mes, 
sois  se  paraven  los  díes  de  mercat  (615). 

Les  cases  construídes  en  lo  Mercadal  solíen  teñir  taules  per  vendré, 
a  elles  agafades,  segurament  dintre  les  voltes.  En  ccrts  contractes  de 
venda  de  dites  cases,  sol  consignarse  que  pertanyía  al  venedor  la 
proprietat  de  les  taules  de  que  tractém  (592). 


(586)  Vo.  V,  1257,  XI  kalendas  Junii:  «domibus  qui  sunt  iuxta  puteuin  calle  nouum  ville 
vici». 

(587)  Yo.  VI,  1260,  XVI  kalendas  Februarii:  »iuxta  puteum  de  sancta  eulalia,  villa  vici». 

(588)  Vo.  V,  1257,  XIII  kalendas  Augusti:  «ipsas  domos  nostras  quas  hahemus  iu  villa 
uici  subtus  furno  jusano  in  dominio  Geraldi  de  biguis». 

(589)  Vo.  IV,  12.o4,  XIII  kalendas  Aprilis:  «afrontant  ab  orienti  in  mercatali  a  meridie  in 
domibus  P.  ferrarii  et  bg.  de  segalei-s  ab  occidente  in  uallibus  et  muro  ville  vici». 

(590)  Vo.  IV,  1250,  nonas  Septembris:  «domos  nostras  cum  porticu  et  arculms  et  bassa 
et  quintanals  quas  habemus  in  mercatali  vici  prout  hec  omnia  affrontat  ab  oriente  in  domi- 
bus et  porticus  p.  peronelle  a  meridie  in  mercatali  ab  occiduo  in  domibus  et  porticu  Guillel- 
mi  de  bosco». 

(591)  Vo.  IV,  1252,  Xllll  kalendas  Februarii: » ítem  dono  uobis licencian!  et  plenum  posse 
quod  possitis  super  quendam  bassa  mea  que  iusta  dictam  domum  est  super  arclium  siue  pi- 
lars  faceré  porticum  uel  quicquid  aliud  uolueritis.  Ita  tamen  quod  dicta  bassa  semper  re- 
maneat  aperta  a  parte  introitus  sed  lisus  celum  edificetis  super  archum  vel  pilars  siue  super 
bigas  quicquid  volueritis  super  dicta  bassa». 

(592)  Vo.  VI,  1261,  XVI  kalendas  Madii:  «illas  domos  meas  et  tabulas  quas  eis  adherent 
quas  domos  et  tabulas  habeo  in  mercatali  vici  sub  dominio  domini  vicensis  episcopi». 


NOTES    DOTZECENTISTES   d'aUSONA  367 

La  casi  totalitat  del  lloch  destinat  á  Mercadal  era  del  bisbe  de 
Vich,  radicant  dintre  la  sua  jurisdicció,  Hi  hagueren,  empero,  certes 
taules  de  venta  dintre  la  jurisdicció  de  la  casa  de  Monteada,  qual  si- 
tuado no  podém  precisar.  En  restabliment  d'uua  d'aquestes  taules, 
que,  en  l'any  1261,  feu  lo  batlle  Eximenis,  s'assenyala  ésser  entregada 
ab  carácter  vitalici,  mes  no  hereditari  (593). 

Lo  bisbe  solía  establir  les  taules  del  Mercadal  mitjancj-ant  ['entrega 
d'una  petita  entrada  y  lo  cens  anyal  d'un  parell  de  capons  o  altre 
serablant  (594).  Mes  no  totes  prestaren  cens  :  en  les  Iliures  se  senyala- 
va  dita  circunstancia,  axis  foren  en  unadebocatería^V.  cal.,  maig  1256). 

Com  mostra  d'aytals  establiments,  molt  curiosos  baix  lo  punt  de 
vista  de  les  costums,  presentaren!  un  del  any  1253(595).  Lo  bisbe  Ber- 
nat  concedeix  a  Bernat  de  Palol  un  lloch  quadrat  en  lo  mercat  de 
Vich,  a  fi  de  posarhi  banchs  los  dissaptes  y  construir  les  obres  conve- 
nients  per  vendrehi  carn  y  peix.  Empero,  si  hi  ediflcava  archs,  li 
exigía  que  tinguessin  tal  aleada,  que  hi  passés  per  sota  un  cavaller  a 
cavall,  sense  tocar  ab  lo  cap  a  dalt  de  la  volta. 

No  havém  entes  prou  bé  lo  significat  de  la  concessió  que  lo  propri 
bisbe  atorga  al  dit  Palol  de  la  pausam  de  roudor  et  puyeriam  de  rou- 
dor,  per  les  que  prestava  un  capó  de  cens,  a  igual  que  per  los  banchs. 

Lo  permís  de  teñir  y  posar  dits  banchs,  s'establía  sois  per  los  dissap- 
tes, en  la  majoría  d'aquestes  concessions.  Aytal  autorisació  está  també 
limitada  al  día  del  mercat,  en  lo  permís  atorgat  per  lo  bisbe  Bernat, 


(593)    Vo.  VI,  1251,  kalendns  Fehruarü:  «fíuilabertus  de  cintillis  procuratordomini  Gas- 

tonis  in  catalonia  per  predictum  dominum  Gastonein  et  suos  laudo  concedo  et tibi  R.°  de 

pruners  et  cui  velis  in  omni  vita  tua  totam  ipsam  tabulam  cum  suis  pertinenciis  quam  p. 
inacellarii  liabuit  in  dominis  de  monte  catano  in  platea  ville  vici  in  ipso  quinto  juxta  pilar 
quam  etiam  tibi  stabiliuit  et  assignauit  Exameno  bajulus  eiusdem  domini  Gastonis  cum 
carta  quam  in  presenti  laudo:  et  tabulam  babeas  possideas  et  expletes  diebus  ómnibus  vite 

tue  prout  in  carta  quam  predictus  Esimeno  tibi  inde  melius  fecit predicta  tabula  sit 

predicto  domino  et  suis  penitus  absoluta. 

(.094)  Vo.  IV,  1254,  XIIII  kalendas  Aprilis:  estableix  lo  bisbe  «quendam  tabulam  in  ipso 
mercatali  ville  vici  iuxta  tabulas  olei»  al  cens  anyal  «in  festo  omnium  sanctorum  unum 
par  caponum  per  censum.  Propter  hoc  nos  a  te  confitemur  recepisse  XV  solidos  monete  vici 
de  quaterno». 

(595)  Vo.  IV,  1253,  nonas  Octobris:  .^Bernardus  dei  gratia  vicensis  episcopus  per  me  et 
omnes  successores  meos  episcopos  bona  et  libera  uoluntate  in  presenti  cum  lioc  publico  ins- 
trumento damus  laudanius  concedimus  et  perpetuo  stabilimus  tibi  berengario  de  palatiolo 
et  cui  uelis  excepto  milite  et  clerico  et  locis  sanctis,  totum  illud  seti  prout  estde  pede  illíus 
tui  archi  ucrsus  orientem  usque  in  canteram  tui  parietis  eodem  modo  uersus  oriente.  Tali 
pacto  ut  in  predicto  seti  possis  tu  et  quos  uelis  tenere  et  poneré  bancos  in  diebus  sabatinis 
et  eos  tenere  ibi  a  manu  usque  in  seto  et  tenente  in  eisdem  carnes  et  pices  et  possis  super 
predicto  seti  faceré  anbam  ab  una  cantera  in  aliam  uersus  circium  prout  est  frons  domorum 
omnium  nostrarum  ita  altum  quod  miles  equitando  superius  de  cnpite  non  possit  tangere. 
ítem  damus  tibi  pausam  de  roudor  et  puyeriam  de  roudor  prout  melius  tu  et  tui  semper  te- 
nuerunt  et  habuerunt  subtus  tuo  anbam  quod  ibi  jam  habes  et  pórtico  quam  in  aliquo  loco 
foro  aliquis  non  audeat  tenere  nisi  sub  tuo  anbam  et  pórtico  et  sic  teneas  predicta  hec  om- 
nia  tu  et  quos  uelis  ad  fidelitatem  nostram  nostrorumque  successorum  reddendi  mihi  tu  et 
tuis  nobis  nostrisque  successorum  annuatim  in  festo  omnium  sanctorum  II  paria  caponum 
vnum  per  banchis  et  aliud  per  pausa  et  puyeria  roudor  et  propter  hoc  recipimus  a  te  L  soli- 
dos ex  quibus  etc.» 


368  F.    CARRERAS  Y   CANDI 

en  1257,  a  Pere  de  Villa,  d'un  siti  o  porta  en  lo  merca dal,  per  vendré 
robes  de  lli,  de  bruneta  y  de  sartzll  (596). 

No  sempre  lo  bisbe  permetía  teñir  los  llochs  destináis  ais  venedors 
sota  cobert.  Moltes  concessions  d'un  espay  quadrat  (conegut  en  la  do- 
cuinentació  deí  segle  XIII  per^aít  o  seti)  indican  que  les  merca deríes 
se  tenían  er¡  pie  ayre.  Si  tractaven  de  cobrirles,  necessitaven  de  nova 
autorisació.  Ho  declara  lo  contráete  entre  lo  bisbe  Ramón  y  na  Ramo- 
na, viuda  de  Guasch,  en  l'any  1260,  quí  tenía  una  taula  entre  mitx 
de  les  de  mercería,  y  junt  a  ella  un  troQ  descobert,  concedit  a  son 
marit  peí  bisbe  Guillém  de  Tavertet.  En  la  atorgació  per  cobrirlo,  hi 
consta  que  abans  no  ho  podía  fer  (quod  pati  vel  seti  tu  non  pateras 
cooperire).  A  despit  de  millorar  de  condició,  no  li  fou  exigit  mes  cens 
que  lo  raateix  d'un  parell  de  capons,  que  ja  venía  pagant  (597),  excep- 
tuáis quatre  sous  barcelonesos  de  tern,  pagats  al  acte. 

D'aquí  que  al  vendre's  una  taula  sots  domini  del  bisbe,  son  posee- 
dor indiques  en  la  escriptura  si  era  o  no  coberta,  lo  cens  que  satisfeya 
y  lo  seu  empla9ament,  continuant  los  noms  deis  colindants  (598). 

La  proprietat  d'ana  taula  del  mercadal  a  vegades  se  compartí  en- 
tre dugues  persones:  ja  fraccionada,  una  d'estes  arrendava  també  la 
part  de  sa  pertenencia  a  altra  tercera.  Axis,  la  viuda  d'en  Berenguer- 
Monay  arrendá  per  dos  anys  la  meytat  de  sa  taula  situada  entre  les 
de  bocatería  (599).  Y  posats  ja  en  aquesta  vía  de  fraccionaments,  arri- 


(59fi)  Vo.  V,  1257,  XIII  kaleodas  Octobris:  «Bernardus  dei  gratia  vicensis  Episcopus  pei- 
nes et  omnes  successores  nostros  dainus  laudamns  concedimus  et  perpetuo  stabilimus  tibi 
P.  de  villa  comoranti  in  calle  de  rieria  quoddam  seti  siue  porta  habemus  in  nostro  mercatali 
ville  vici  quod  affrontat  ab  oriente  et  occiduo  in  mercatali  a  meridie  in  tabula  vitale  de 
coma  hermena  a  circio  in  tabula  in  quo  seti  siue  porta  possis  poneré  tabulam 

in  qua  teneas  pannorum  de  lino  et  de  bruno  et  de  zarzil  in  diebus  sabbati  quam  tabulam 
inde  remaneas  ....  et  reddas  inde  nobis  et  nostris  semper  annuatim  in  festo  omnium  sancto- 
rum  unum  par  caponum  per  censu  et  nullum  alium  censum  inde  reddas:  propter  hec  recipi- 
mus  a  te  V  solidos  vicenses  de  quaterno:  renunciando  etc.» 

(597)  Vo.  VI,  1260,  VII  kalendas  Februarii:  «R.  dei  gratia  vicencl.s  episcopus  per  nos  et 
omnes  succesores  nostros  laudamus  concedimus  et  perpetuo  confirmamus  uobis  Raimunde 
uxore  G^  guaschi  condam  et  vestris  et  quibus  uelitis  exceptis  milite  et  loéis  sanctis  pati  vel 
seti  in  quo  tu  tenes  banchum  singulis  diebus  mercati  in  mercatali  uici  ante  tiiam  tabulam 
quod  est  in  tabulis  mercerie  quod  pati  vel  seti  tu  non  poteras  cooperire  sed  modo  in  presen- 
tí damus  uobis  licenciam  quam  possis  eum  cooperire  et  laudamus  et  concedimus  uobis  et  cui 
velitis  cooperimentum  quod  ibi  fecisti  quod  pati  ucl  seti  cum  cooperimento  quod  ibi  fecisti 
tencas  ad  fidelitatem  nostram  et  nostrorum  et  reddas  inde  nobis  et  nostris  annuatim  in  festo 
omnium  sanctorum  vnum  caponem  per  censu  siue  tu  jam  ipsum  reddere  consueueras  prout 
continetur  in  carta  qaam  G.  condam  tauerteto  episcopus  vicensis  fecit.dicto  marito  tuo.  Et 
nullum  alium  censum  inde  reddas  nisi  tamen  dictum  caponem:  propter  hec  accipimus  a  te 
1111°''  solidos  barchinouenses  de  terno». 

(598)  Vo.  IV,  1254,  V  idus  Januarii:  «R.  vitale  per  me  et  meos  vendo  imperpetuum  tibi  A 
de  prexanea  et  cui  velitis  exceptis  miles  et  locis  sanctis  quandam  tabulam  cobopertam 
quam  habeo  in  mercatali  ville  vici  sub  dominio  domini  episcopi  qui  ibi  recipit  annuatim  in 
festo  omnium  sanctorum  vnum  par  caponum:  prout  affrontat  ab  oriente  in  tabula  p.  de  car- 
dona  a  meridie  et  circio  in  mercatali  ab  occidente  in  carreria  cum  tabula  quam  fecit  p.  de 
medalla  condam  cum  ómnibus  pertinenciis  saluo  jure  dicti  domini  episcopi  per  V  solidos 
monete  vici  curribili  de  quaterno». 

(599)  Vo.  V,  1256,  VIII  kalendas  Madii:  «Be'"engaría  uxor  Br.  condam  monay  loco  tibi 


NOTES  DOTZECENTISTES  d'aUSONA  369 

bava  a  teñirse  una  taula  entre  tres  persones,  segons  exemple  d'una 
que  estio:ué  en  la  Qabatería  (600). 

Acabéra  de  mentar  la  bocatería  y  la  Qabatería  del  mercadal,  y  lo 
llegidor  ja  haur;\  compríis  que  en  lo  segle  XIII  s'agrupava  ais  vene- 
dors  en  seccions,  ajudantnos  los  docunients  a  conéxer  la  quasi  totali- 
tat  d'aquestes. 

No  teníin  encara  pie  conexement  del  que  s'entenía  per  bocatería  en 
lo  segle  XIII,  y,  per  tant,  quin  article  era  venut  en  les  sues  taules 
(601,  602  y  603).  La  boqueria  de  Vich  era,  segons  Mossén  Gudiol, 
la  taula  de  tallar  carns  (604).  Boquera,  en  1253,  se  dcya  a  una  roba  de 
que  se'n  feyan  vánoves  (605),  y  bocatería,  en  1255,  era  cert  oflci  del 
que'n  conexém  un  contráete  d'aprenentatge. 

Eren  les  taules  de  bruneteria  mentados  en  alguns  contractes  (606  y 
G07),  les  en  que  s'exposaven  en  públich  robes  noraenades  de  bruno  (608) 
o  de  bruneta  La  brimeta  conceptuém  ésser  un  drap  ordinariaraent  ne- 
gre  y  que  apar  de  confecció  forastera  (609), 


P.  de  uirdiguerio  Iiinc  ad  festiim  pasclie  proxime  uenturuin  et  a  dicto  festo  pasche  usque  ad 
dúos  annos  continué  sequentes  completos  in  eotlem  festo  per  XVII  solidos  barchinonenses 
de  duplo,  ex  ciuil)us  etc.  tolam  lllam  niedietatein  illius  tabule  quain  eso  babeo  in  mercatali 
iiiei  in  tabulis  liochaterie  cuius  alia  inedietas  est  francisci  filii  G*  monay.  Tali  pacto  ut  dic- 
taui  niedietatem  predicte  tabule  teneas  babeas  et  possideas  per  totum  dictuní  tcmpus  et 
facías  totuin  censum  qui  inde  exit  et  exire  debet  domino  vicensis  episcopo  et  si  aliquas  rais- 
siones  feceris  in  dicta  tabula  vel  per  ipsa,  babeas  totum  super  predicta  tabula». 

(600)  Vo.  I,  1233,  V  idus  Junii:  «omnes  ipsas  domos  cum  orto  quod  eis  adheret  quas  et 
quod  babeo  in  mercatali  vici  et  etiam  cum  pórtico  (juod  ibi  potest  fieri  et  I  tabulam  quod 
est  in  macelleria.  ítem  dono  tibi  vnam  tabulam  quod  babeo  iufra  tabulas  cuií'aterie  et  ter- 
ciam  partem  unius  tabule  quod  est  infra  taliulas  i;abaterie». 

(601)  Vo.  IV,  1255,  V  idus  Octobris:  »totum  illud  clot  quod  habemus  in  mercatali  ville 
vici  in  bochateria>. 

(602;  Vo.  III,  1248,  XIII  kalendas  Julii:  «dúos  clos  quos  babeo  in  mercatali  vici  in  boca- 
teria». 

(603)  Vo.  I,  1232,  V  kalendas  Januarii:  «Tilomas  macellarii  et  vxor  Adaladis  et  filiis 
nostri  B.  et  B.  vendimus  tibi  P.  adrouerii  et  cuicumque  uelitis  totum  ipsum  nostrum  clotum 
quam  habemus  in  mercatali  vici  in  bocatería  infra  ipsos  clots  vitalis  adrouerii  et  s.  amalric 
in  senioratu  dominl  episcopi  per  VIII  solidos  de  duplo  Testes  P.  de  cío  et  F.  de  malats». 

(601)  «Cougrés  d'ilistoria  de  la  Corona  d'Aragó  dedicat  al  rey  en  .laume  I  y  a  la  seua 
época»,  p.  195. 

(605)  Vo  IV,  1253,  II  idus  Novembris.  Copiem  d'un  inventari:  «tres  culcitras,  duas  scili- 
cet  coopertas  de  fustaneo,  et  unam  coopertam  de  lana,  et  nouem  parea  lintcamiuum,  et  tria 
coopertoria  dua  scilieet  noua  et  vnum  uetus:  et  duas  uanouas  unam  videlicet  de  panno  lineo 
et  alteram  de  boqueram:  et  Septem  touayons  et  tres  tonales,  et  vn.un  concham  et  vnam  cal- 
deram,  et  dúos  ferreos  Ígneos,  et  Septem  capuzalía,  et  vnam  tlaciatam,  et  qaadam  taut  mag- 
nam  et  vnam  paruam». 

(606)  Vo.  V,  1256,  nonas  Augusti:  «ipsam  tabulam  quod  babeo  cum  p.  de  podio  genestes 
in  tabulis  brunaterie  mercatalis  ville  vici  in  dom  nio  domini  vicensis  episcopi». 

(607)  Vo.  IV,  1252,  XVII  kalendas  .Martii:  <in  mercatali  ville  vici  in  tabulis  bruna- 
terie». 

(608)  Vo.  VI,  1252,  XV  kalendas  Martii:  «pannorum  de  bruno». 

(609)  Axis  ho  diu  .Tules  Camus  en  La  cour  du  duc  Amédée  VIH  á  Rumilly  en  Albanais 
(Annesy,  1902),  ps.  21  y  22  ab  referencia  a  l'any  MIS,  en  que  Amedeo  VIII  de  Saboya  compra 
a  Ginebra  «C  aunes  et  dimy  de  brúñete  de  Malines».  A  Vich  se  dona  nom  de  bruneta  a 
draps  negres,  segons  un  document  del  1242  (III  kalendas  .Januarii):  «XIII  canas  panni  de 
gaset,  Ítem  uiridam  et  blauum,  et  XXIII  canas  de  morad,  et  de  bruneta  negra  de  duaix,  et 
VIII  canas  de  bifá  de  aracio»  (Vo.  II). 


370  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

Tal  vegada  la  secció  dita  carretería  era  destinada  a  vendré  objec- 
tes  per  los  carreters,  per  mes  que  reeonegám,  que,  en  lo  segle  XIII,  se 
conexía  molt  superficialment  aquest  important  aparell  de  transport. 
Un  sol  escrit  del  1233  parla  d'aytals  taules  (610). 

En  la  coUellería  se  venían  coltells  (611),  axis  com  en  la  cuirateria 
s'apleg-aven  los  objectes  de  cuyr  (600,  612  y  6'22). 

Junt  a  la  coltelleria  tenía  establerta  sa  venda  la  linateria  (613), 
quals  taules  sovint  se  designan  per  «taules  de  robes  de  llí»  (614  y  615). 

Es  de  suposar  que  la  mercería  tindría  igual  signiflcat  que  en  nos- 
tres  temps  (616  y  617). 

Les  taules  de  zartzils,  situades  sota  les  voltes  del  mercadal  (618  y 
619),  eren  destinades  a  la  venda  de  les  robes  dites  sartzils. 

La  cabatería  (600,  621  y  622)  y  la  venda  del  oli  (y  594  620),  teníen 
lessues  seccions  corresponents,  com  també  li  teníen  les  diferentes  cali- 
tats  de  carns  en  la  carnicería.  Les  taules  de  porcli  (623),  o  de  carn 
salada  (624),  estaven  aplegades,  axis  com  les  de  bé  y  les  de  carn  de 
vaca  (625).  Al  lloch  destinat  a  aqüestes  derreres  se  conegué  per  vaca- 
tería. 


(610)  Vo.  I,  1231,  II  kalendas  Junii:  «ipsam  nostram  tabulam  quam  habemus  in  mercatale 
vici  in  ipsa  carra teria  in  seniora  tu  domini  episcopi». 

(611)  Vo.  IV,  1255,  IIII  nonas  Octobris:  «tabul  im  nostram  quam  in  mercatali  vici  habe- 
mus  in  dommio  domini  vicensis  episcopi  in  tabulis  cultelerie». 

(612)  Vo.  VI,  1259,  XI  kalendas  Aprilis:  ^in  mercatali  vici  in  tabulis  cuyraterie». 

(613)  Vo.  VI,  1261,  II  idus  Aprilis:  'tabulam  quam  babeo  in  mercatali  vici  in  tabulis 
coltelerie»  «prout  affrontat  in  tabulis  liuaterie»  «ab  occiduo  in  uia  qui  transit  Ínter  dictam 
tabulam  et  tabulam». 

(614)  Vo.-i-V,  1251,  kalendas  Aprilis:  «in  mercatali  vici  in  tabú  is  panni  lini>. 

(615)  Vo.  V,  1257,  XI  kalendas  Novembris:  «tabulam  iu  ipso  nostro  mercatali  vici  in  ipso 
reng  tabularum  panni  lini  versus  solis  occasum  in  loco  ubi  hodie  termínate  et  assignato 
prout  affrontat  a  meridie  in  tabula  et  ab  ómnibus  alus  partibus  in  mercatali  vici  in  qua 
tabula  possitis  tenere  pannos  lana  et  lini  et  ponatis  eam  ibi  in  singulis  diebus  mercati  vici 
et  in  sepe  eam  inde  leuetis». 

(616)  Vo.  IV,  1255,  VIII  kalendas  Novembris:  ^quandam  tabulam  quam  in  mercatali  vici 
habemus  in  tabulis  mercerie>. 

(617)  Vo.  VI,  1261,  II  nonas  Januarii:  «tabula  qua  est  in  mercerie  mercatali  ville  vici». 

(618)  Vo.  VI,  1259,  XVII  kalendas  Octobris:  «illis  tribus  tabulis  de  zartzils  que  suut  in 
ipsis  porticis  domorum  mearum  de  mercatali  ville  vici». 

(619)  Vo  VI,  1259,  V  idus  Septembris:  «domos  cum  orto  quam  eas  adhoretquas  habemus 
in  merchatali  ville  vici,  qui  sunt  inter  domos  Tolosete  coudam  et  p.  de  Castribus  cum  tote 
illo  porticu  et  tabulis  de  sartzil  que  sunt  ante  hostium  predictarum  domorum». 

(620)  Vo.  IV,  1256,  II  kalendas  Februarii:  «tabulam  nostram  quam  habemus  in  mercatali 
ville  in  tabulis  de  oleo  in  dominio  domino  vicensis  episcopi». 

(621)  Vo.  IV,  1254,  VII  kalendas  Septembris:  «illa  tabula  quod  tib!  vendidimus  in  zaba- 
teria  mercatalis  vici». 

(622)  Vo.  VI,  1261,  VI  kalendas  Februarii:  «in  mercatali  vici  in  tabulis  sabaterie  et  euy- 
raterie». 

(623)  Vo.  VI,  1261,  XIIII  kalendas  Septembris:  'in  mercatali  vici  in  tabulis  poreorum». 

(624)  Vo.  IV,  1250,  nonas  Septembris;  «in  mercatali  apud  tabulas  carnimn  salsarum». 

(625)  Vo.  VI,  1262,  XIIII  kalendas  Septembris:  «quatuor  tabulas  quas  babemus  in  merca- 
tali vici  in  dominio  domini  vicensis  Episcopi.  Quarum  tres  sunt  in  tabulis  Arietum  et 

Affrontat circio  in  macello  arietum»   «Quarta  vero  tabula  est  in  tabulis  vaccaterie  et 

affrontat,....  a  circio  in  via  qui  transit  inter  macellum  arietum  et  vaccarum». 


NOTES  DOTZECENTISTES  d'aUSONA  371 

Lo  mercadal  de  Vich  s'ha  de  suposar  anterior  al  segle  XIII.  Podía 
atrassarse  al  segle  anterior,  durant  lo  qual  s'arreglaren  algunes  plas- 
ses,  en  les  principáis  poblacions  del  nostre  Principat.  Ramón  Peren- 
guer  IV  adquirí  a  Barcelona,  davant  de  la  porta  del  castell  vell  ves- 
comtal,  o  siga  en  la  actual  plassa  del  Ángel,  un  Uoch  destinat  a  nier- 
cat  (626).  Lo  mateix  comte  arreglíi  definitivament  lo  mercadal  de 
Gerona,  en  l'any  1160,  al  permetre  a  Pere  de  Balraa  construir  cases 
que  raaicaven  la  extensió  que  en  avant  havía  de  destinarse  ais  vene- 
dors,  al  exterior  deis  murs  de  Gerona  (627),  Anfós  I,  en  l'any  1174, 
reglamentí\  a  Perpinyji  lo  mercat  públich  (628). 

Maells.— Lo  maell,  páranla  catalana  derivada  de  macellum,  era  lo 
lloch  hon  se  solíen  matar  los  animáis  destinats  al  consúm  públich. 

Los  maells  se  trobaven  junt  a  les  carniceríes  (629).  Quiscú  d'ells  no 
servía  per  tota  manera  de  bestiar;  los  destinats  ais  raoltons  (625,  629, 
630  y  631),  eren  especiáis  y  diferents  d'aquells  hon  s'hi  mataven  les 
vaques  (625  y  629).  Aquests  dos  se  trobaven  al  enfront  l'un  de  l'altre  y 
separats  per  una  vía  (625). 

Crida  poderosament  la  atenció  la  existencia  del  maell  de  la  bocate- 
ría (macello  bochaterie)  (632),  per  lo  que  ja  tením  dit.  ¿Era  lo  lloch 
hon  se  mataven  bochs  o  cabres?  ¿Podía  tractarse  d'una  corrupció  de  la 
paraula  vacatería?  Nos  inclinem  a  la  primera  hipótesis. 

Lo  mercat  deis  Monteada.— Enh'ont  de  Sant  Sadurní  existíen  taules 
de  venda  proprietat  de  la  casa  de  Monteada,  senyora  de  Bearn. 

La  vescomtesa  Garsendis  y  son  fill  Gastón  establiren  a  Bernat  de 
Sabadell  una  taula  que  possehíen  en  la  plassa  sobirana  davant  de  Ja 
iglesia  de  Sant  Sadurní,  per  durant  lo  temps  de  la  sua  vida,  a  cens 
d'un  morabatí  l'any.  Després  de  mort  En  Bernat,  revertiría  dita  taula 
ais  vescomtes  de  Bearn  (633). 


<,626)  Colección  de  documentos  inéditos  del  archivo  general  de  la  Corona  de  Aragón,  v  IV, 
planes  312  y  386. 

(627;    Ibídem,  v.  IV,  pl.  298. 

(628)  Alart:  Priviléges  et  titres  municipaux  de  Eoussillon  et  de  Ceniagne,  pl.  74. 

(629)  Vo.  IV,  1254,  VI  kalendas  Aprilis:  «ipsam  tabulam  quam  uoce  et  ratione  dietí  patris 
mei  habeo  in  macelli  vaccarum  mercatalis  ville  vici  sub  dominio  domini  vicensis  episcopi». 
Confrontava:  «a  circio  in  mercatali  et  carreria  qui  est  Ínter  clots  multonum  et  dictam  tahu- 
lam  per  XXV  solidos  monete  vicensis  de  quaterno-. 

(630)  Vo.  IV,  1251,  XVI  kalendas  Martii:  «in  mercatali  vici  in  macello  arietum». 

(631)  Vo.  IV,  1254,  VII  idus  Julii:  «illos  dúos  clotos  quos  habeo  in  villa  vici  in  mercata- 
li in  macello  ircorum  sub  dominio  vicensis  episcopi». 

(632)  Vo.  V,  1256,  V  kalendas  Madii:  «ipsum  clot  cum  bancha  quod  habemus  in  macello 
bochaterie  ville  vici  in  dominio  domini  vicensis  episcopi  sine  censu  quod  ibi  non  accipit 
prout  aftrontat  ab  oriente  in  doto  de  na  moltona  a  meridie  in  via  publ  ca  mercatalis». 

(633)  Vo.  VI,  1259,  kalendas  Martii:  «Quod  nos  domna  Garssendis  dei  gratia  vicecomitis- 
sa  Bearnensis  domina  montis  chatani  et  Castri  ueteris  per  nos  et  dominum  Gastonem  filium 
nostrum  et  per  omues  successores  nostros  in  presentí  cum  hoc  publico  instrumento  damus 
laudamus  concedimus  atque  stabilimns  tibi  Bn.  de  sabadello  et  cui  velis  diebus  ómnibus 
vite  tue  tamen  Totam  ipsam  nostram  tabulam  quam  est  in  platea  superiori  ante  Ecclesiam 
sancti  Saturnini  prout  eam  hodie  tenes  et  possides  cum  ómnibus  suis  hedificiis  pertinenciis 
tenedonibus  ingressibus  egressibus  et  affrontaciouibus  suis  ad  habendum  et  possidendum 


372  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

Creximents  wbans.  —  Ija  ciutat  cresqué  molt  en  lo  segle  XIII,  épo- 
ca de  prosperitat  general  en  tota  Catalunya:  los  establiments  de  ierres 
y  urbanisacions,  no  son  comptats,  ans  abunden. 

Ara  es  lo  Prelat  qui  estableix  o  acensa  viorahatines  o  morahatina- 
des  (que  equivaldría  ais  moderns  cossos  catalans);  ara  son  particulars 
qui  fan  lo  mateix.  Existexen  nóu  establiments  de  morabatines  o 
fexes  de  térra,  fets  lo  2  de  juliol  de  1256  per  lo  bisbe  Bernat  de  Mur 
a  altres  tants  particulars,  al  convertir  en  carrer  la  trilla  espessa  imme- 
diata al  carrer  de  Sant  Joan.  Les  condicions  que  imposava  eran:  edi- 
ficarhi  cases  dintre  lo  termini  de  sis  anys  y  pagarli  un  morabatí  al 
any,  de  cens,  per  Tots  Sants  (634). 

Tant  o  mes  notable  que  aquesta  aparria  la  urbanisació  portada  a 
terme  en  1257  per  lo  canonge  Salfores  y  lo  batlle  bisbal  Arnau  de 
Chens.  Al  tractar  de  convertir  en  cases  los  horts  que  ells  dos  teníen 
junt  a  les  muralles,  introduint  nous  pobladors  a  Vich,  soliciten  y  ob- 
tenen  del  Prelat,  autorisació  per  obrir  un  nou  portal  al  mur  d'aquell 
cantó,  pera  fer  mes  assequibles  les  noves  construccions  (6,'^5), 

La  urbanisació  del  hostal  de  Queralt,  hon  hi  havía  una, gran  horta, 
prop  del  pont,  porta  de  moment  grans  dificultats,  per  no  voler  conce- 
dir  permís  lo  bisbe;  arreglantse  tot  en  1291,  mercés  a  una  concordia 
entre  aquest  y  Tabat  del  Estany,  senyor  directe  d'aquella  térra. 


toto  tempore  vite  tue  ad  fidelítatem  nostram  et  nostrorum.  Reddendo  inde  tu  nobis  et  nostris 
sempeí-  singulis  annis  vnum  Morabatinum  bonum  in  aui-o  amphossinum  per  censu  in  festo 
Itaschatis.  Et  nuUum  alium  censum  mihi  reddere  tenearis  nisi  tamen  dictum  Morabatinum. 
Et  sic  promittimus  predictam  tabulam  ti bi  et  cui  velis  faceré  tenere  et  possidere  continué 
et  in  pace  contra  omnem  personam  diebus  ómnibus  vite  tue.  Ad  obitum  vero  tuum  dicta  ta- 
bula sit  nobis  et  nostris  penitus  absoluta». 

(634)  Vo.  V,  1256.  VI  nonas  Julii.  Bernat  de  Mur  estableix  a  nou  particulars  altres  tan- 
tes  morabatines  pera  editicarbi,  ab  iguals  condicions.  Din  un  d'aquets  contractes:  *stabili- 
mus  tibi  G.  Gimul  et  cui  velis,  exceptis  milite  et  loéis  sanctis,  unam  fexiam  terre  siue 
morabatinam,  prout  est  tibi  hodie  terminata  et  assignata  in  ipsa  nostra  trilla  espesa  de  calle 
Sancti  Johannis  ville  vici,  qua  morabatina  af frontat:  ab  oriente,  in  media  morabatina  petri 
de  janer;  a  meridie,  in  via  publica;  ab  occiduo,  in  morabatina  G.  carhonel;  a  circio,  in  nostra 

condamina >  «et  construas  ibi  domos  hinc  ad  sex  anuos  continué  ueuturos,  et  tu  ibi  facias 

quicquid  uelis  a  celo  usque  in  habi.ssum,  et  reddas  inde  semper  singulis  annis  in  festo  om- 
nium  sanctorum,  per  censu,  unum  morabatinum  ad  forum  quod  alii  de  calle  S*  johannis 
et  S'  Petri  reddent  de  morabatiuis  et  domibus  quas  ibidem  habent». 

(635)  Vo.  V,  1257,  VII  idus  Juuii:  «Nos  Beruardus  dei  gratia  vicensis  Episcopus.  Cum 
vos  Bg.  de  salliforis  canonicus  vicensis  et  A.  de  chenuis  baiulus  noster,  deliberatione  habi- 
ta, uelitis  et  intendatis  daré  illos  ortos  uestros  qui  sunt  in  villa  uici,  iuxta  domos  uestras, 
diuersis  populatoribus  qui  ibidem  domos  faciant,  cum  ad  habendum  introitum  ad  ipsas 
domos,  non  sit  locus  ita  idoneus,  sicut  est,  per  murum  dicte  ville  nostre  versus  meridiem, 
suplicastis  nobis  B.  dei  gratia  vicensis  Episcopo,  ut  per  in  dicto  muro  possetis  pórtale  fa- 
ceré, ad  habendum  introitum  ad  ipsos  domos:  de  nostra  licentia  speciali  nos  B  dei  gratia 
vicensis  episcopus,  per  nos  et  omnes  successores  nostros,  considerata  utilitate  euidenti 
quod  nobis  et  successori bus  nostris  ex  hoc  peruenit,  habita  deliberacioiie  et  tractatu  cum 
proborum  hominibus  vicensis  quos  super  hec  de  gracia  et  honéstate  duximus,  euocandos 
uobis  predictis  Bg.  de  salliforis  et  A.  de  chennis  ut  in  predicto  muro  ville  vici  possitis  pór- 
tale faceré  unde  habeatis  introitus  ad  dictas  domos  et  carrerium,  damus  auctoritatem  et 
licenciam  specialem.  Quam  licenciam  et  auctoritatem  possimus  nullo  tempore  reuocare. 
Testes  R.  de  ualle  forti  et  P.  de  pausa  vicensis  canonici:  G.  de  muro:  bg.  burdi:  A.  de  gali- 
aer;  F.  mironis:  A.  coqui:  Examenus:  Bg.  gayol:  et  Jacobus  de  sancta  eulalia». 


NOTRS   DOTZECENTISTES   D'aUSONA  373 

Alguns  contractes  ofcrexen  detalls  interessants  del  que  procedía  en 
les  parets  mitjeres  de  les  noves  construccions  pera  evitar  inconve- 
nients  y  qüestions  entre  los  proprietaris  colindants  (636  y  637). 

Les  morahatinades .  —  Del  morabati,  moneda  alarábiga  molt  usada 
per  tot,  y  de  la  que  ne  devalh\  lo  CMstella  maravedí,  se'n  oriüfiná  una 
páranla  vulgar  catalana  que  no  té  res  que  veure  ab  encunyacions  mo- 
netaries:  la  morabatinada  o  morabatina,  que  no  creyém  se  puga  con- 
fondre  ab  magmutina  o  mazemutina  (638)  y  mauradina  (639). 

La  macmtitina  o  mauradina  y  també  lo  morabati,  era  la  unitat 
monetaria  de  bon  or  y  just  pes,  que  servía  en  paga  del  cens  anyal  a 
que  estava  afecta  la  morabatinada  de  térra.  Per  '90  un  document  del 
1259,  tracta  de  dotze  morabatins  y  altres  tantes  morabatinades,  en  les 
quals  dits  dotze  morabatins  hi  son  rebedors,  en  lo  prat  del  Estany  de 
la  parroquia  de  Gurb  (640). 

Podéra  definir  a  la  morabatinada  com  essent  una  mida  de  superfi- 
cie, quasi  sempre  urbana,  qual  cabuda  desconexcm,  afecta  al  cens 
anyal  d'un  morabati,  d'ahont  ne  devalla  son  nom  (641,  642  y  643). 


(636)  Vo  IV,  1251  ITT  nonas  Decembris:  cF:  ríe  ponte  recoí^nosco  et  fateor  tibi  R.  de  punc- 
tis  socrui  meo  et  J.  filio  tuo  et  vestris  quod  in  illam  partem  parietes  uiediani  qui  est  Ínter  do- 
mos meas  et  uestras,  in  calle  de  gurbo,  de  za  portella  aenant,  usque  ad  pilars  porticum  quod 
nos  ibi  fecistis,  sine  meis  missionibus,  ego  non  possim  liabere  pausam  in  eo  ex  tune.» 

(637)  Vo.  IV,  1259,  kaleudas  Aprilis.  Establiment  a  cens  d'un  obrador  en  lo  camí  del  Hos- 
pital de  Sant  Joan:  «parles  uero  qui  est  Ínter  dictum  operatorium  et  nieis  domos  sit  seinjier 
comunis  inter  nos  et  nostros  et  te  et  tuos  et  nos  et  Dostri  et  tu  et  tul  habeamus  in  dicto  pa- 
ríate pausam  inferius  et  superius.  Tamen  tu  nec  tul  non  possitis  ibi  faceré  portum  nec 
fenestras  ñeque  badadors  per  quam  positis  videre  in  domibus  nostris  et  orto  etnos  non  ha- 
beamus stillicidiuin  nec  possimus  proicere  aquas  super  dictum  operatorium  nec  tii  babeas 
st'.llicidium  nec  possis  proicere  aquis  super  domos  nostras» 

(638)  Vo.  IV,  1238,  XVI  kalendas  Novembris.  Bernat,  bisbe  de  Vicli,  ven  a  R.  de  Verdera, 
rector  de  IVÍi-^iíraí  (Viladrau)  y  a  Guillém  de  Verdera,  fins  a  370  sous  barcelonesos,  deis 
censos  que  percibía  al  castell  de  TurriceUa:  <Item  excipimus  illas  quatuor  mazemutinas  et 
illos  viginti  paria  eaponum  quod  annuatim  recii)imu3  et  recipere  debemi.s  Poncius  de  mon- 
taniola  rector  ecclesie  de  riuo  primo». 

Vo.  IV,  1251,  III  kaleudas  Januarií:  «F.  diouísii  habita tor  ville  vici  et  filii  mei  Jacobus 
et  p.  vendimus  in  perpetuum  tibi  Guillelmo  de  pinu  et  cui  velís  totaní  integram  ipsam  nos- 
tram  mazemutinam  boni  auri  et  justi  ponderis  censualem  quam  accipimus  et  accipere  debe- 
mus  perpetuo  singulis  annis  in  festo  Sancti  petri  mcnsi  junii  in  ómnibus  ipsis  domibus  et 
eortal  in  uilla  vici  juxta  domos  Alegre  sauri  sub  dominio  Iteate  Marie  de  minorissa  stabili- 
uimus  A°  de  vineLs  quondam  et  vxori  eius  Ermessenda.» 

(639)  Vo.  III,  1250.  Testament  d'en  Bergadíi:  «Dimito  Elicceiuli  tílie  mee  vnam  Mauradi- 
nam  et  dimito...  .  filie  mee  aliam  maurantinam». 

(640)  Vo.  VI,  1259,  X[  kalendas  Madii:  «de  duodecim  morabatinis  et  morabatinatis  in 
quibus  prelicti  XII  morabatini  recipientur  in  ipso  prato  de  stagno>. 

(611)  Vo.  VI,  12.59,  V  idus  Aprilis:  «omnes  integre  illos  duodecim  morabatinos  ceTisuales 
bonos  boni  auri  et  .iusti  ponderis  amphossinos  quos  singulis  annis  recipiuntur  in  ipso  prato 
de  stagno  quod  est  in  parrocbia  de  gurbo  alodium  franchum:  quos  etiam  duodecim  moraba- 
tinos  de  duodecim  mora liatina tas  ibi  et  inde  factis». 

(642)  Vo.  VI.  1259,  V  idus  Aprilis:  «quendam  morabatinatam  cinn  térra  in  qua  sedet>  «c  t 
recipit  ibi  annuatim  vnum  Morabatiuum  per  ceusu'. 

(643)  Vo.  VI,  1262,  X  kalendas  Septembris:  «Medietatem  integre  totius  illius  nostre 
morabatinate  siue  fexia  terre  Quam  habemus  in  Calle  sancti  Johanuis  ville  vici»  «et  facias 
ibi  domos  et  quicquid  uolueris  a  celo  usque  inabissum  et  babeas  pausam».  «Et  reddas  an- 
nuatim domino  Episcopo  per  censum  Médium  morabatinum  bonum  in  auro  ad  fforum  da 


374  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

Consignen  les  escriptures  la  muja  morabatinada  de  térra.  Axó 
succeheix  quan  s'ha  partít  en  dugues  a  la  morabatinada  inicial  (644). 

Una  vegada  establerta  la  páranla  indicativa  d'una  mida  superfi- 
cial, s'^plicá  molt  amplament  a  diferentes  superficies,  no  ja  a  solars 
de  dintre  los  murs  de  Vich  y  en  concepte  urba  (645),  sí  que  també  a 
terres  de  primera  calitat  destinados  a  la  agricultura,  assenyaladaraent 
a  certs  regadius  (646  y  647).  En  aquesta  forma,  en  1259,  se  parla  de 
ortos  sive  morabatinatas  (648). 

Los  morabatins,  com  a  moneda  imaginaria  o  de  compte,  per  indi- 
car una  forma  de  cens,  prengueren  tanta  extensió  que,  a  Barcelona, 
les  Ordinacions  de  Santa  Cilia  l'evaluaren  a  nou  sous  barcelone- 
sos  (649)  En  1419,  encara  a  Vich  se  parla  deis  morabatins  perpetuáis, 
com  equivalent  a  censos  perpetuáis  (650),  y  en  1509  s'empleava  en  lo 
Territori  de  Barcelona  (651). 

LA  JURISDICCIÓ 

Los  bisbes  de  Vich  o  d'Ausona.  —  Exerciren  lo  domini  jurisdic- 
cional a  Vich  en  lo  segle  XIII.  No  d'una  manera  absoluta:  puix  una 
petita  part  de  la  població,  la  immediata  al  castell  deis  Montcades  (an- 
tich  temple  roma  convertit  en  castell),   estava  sots  domini  de  la  fa- 


quod  alü  de  Calle  sancti  Johannis  reddendunt  de  morabatinatis  et  domibus  quas  ibidem 
habent». 

(644)  Vo.  V,  1257,  VIII  kaleudas  Octobris:  «P.  de  granerio  et  uxor  mea  R.  et  filii  nostri 
Bn.  et  E.  per  nos  et  nostros,  damus  laudamus,  concedimus  et  perpetuo  stabilimus,  tibi  P.  de 
cocala  st  filio  tuo  F.  et  vestris  et  ciii  velitis,  Mediam  Morabatinatam,  cuín  térra  in  quam 
sedet,  et  cum  arboribus  qui  ibi  sunt,  quam,  per  domiuum  viceusem  Episcopum,  tenemus  et 
habemus  in  ortis  de  granerio:  qua  Media  Jlorabatiuata  est  de  amplitudine  Morabatinate 
Petri  de  cortada:  et  afrontat,  ab  oriente,  in  media  Morabatinata  Caboti:  a  meridie,  in  Mo- 
rabatinatas ferrarle  de  guardiola:  ab  occidente,  in  carreria:  a  circio,  in  nostro  orto » 

«Reddendo  inde  uos  et  uestri,  nobis  et  uostris,  seuiper,  siugulis  annis,  Médium  Morabati- 
num,  prout  alii  reddiderint  per  Morabatino  de  morabatinatis  quas  ibi  per  nos  tenent>. 

(645)  Vo.  I,  1210,  III  idus  Novembris:  «illis  duabus  morabatinatis  et  domibus  quod  in 
ipsi  sunt  in  senioratu  domini  Episcopi  in  Calle  sancti  petri  Ínter  domos  et  morabatinatas  R 
de  sancto  felice  et  Bernarde  oliuarie». 

(646)  Vo.  V,  1257,  XV  kalendas  Junii:  «possis  transiré  per  regum  meorum  Morabatino- 
rum,  illam  aquam  de  ortis  de  granerio  et  ducere  eam  ad  tuum  honorem». 

(647)  Vo.  V,  1257,  II  nonas  Septembris:  «stabilimus  tibi  Johanni  baptízalo  et  uxori  tue 
Dulcie  et  cui  uelitis  quandam  Morabatinatam  quam  habemus  in  ortis  de  granerio  in  domi- 
nio domini  vicensis  episcopi.  ...»  «redendo  uos  et  uestri  nobis  et  nostris  semper  annuatim 
vnum  Morabatinum  per  censu». 

(648)  Vo.  V,  1259  (paper  sense  data,  interclós):  «alios  qui  habent  ortos  siue  morabatina- 
tas in  orta  de  emposta». 

(649)  «Y  axó  feu  quan  se  ordena,  que,  los  morabatins  que  se  pagassen  per  los  censos  de 
les  pensions,  fossen  reguláis  a  nou  sous  barcelonesos  cada  un»  (Ordinacions  d' En  Sánela 
Cilia). 

(650)  1415.  Lo  testament  del  vigatá  Bernat  Serradell:  « Jaquesch  a  la  obra  de  la  Seu— 
Cinch  cents  florins,— De  que's  compren  morabatins -Perpetuáis». 

(651)  1509:  «possehir  qualsevol  morabatins  en  lo  Regadiu  de  la  sequía  del  Rech  Comdal 
de  la  Ciutat  e  territori  de  barchinona».  (Capib revatio  generalis  Feudortim  et  rerum  Emphiteo- 
ttcttítitm,  Clase  2.*,  Ba.  5,  f.  326,  Arxíu  de  la  Batllía  Reyal  Patrimoni  a  Barcelona). 


NOTES  DOTZECENTISTES   d'aUSONA  375 

milia  ]\Iontcada,  llavors  vescomtes  de  Bearn,  a  conseqüencia  de  ces- 
sió  de  drcts  obtinguts  de  la  J^Jitra. 

Los  bisbes  d'Ausona  ciue  exerciren  sou  carrech  durant  lo  segle  XIII 
foreu  cinch-,  96  és: 

Guillém  de  Tavertet  (1195-1233).— Estava  al  costat  del  rey  Pere  1, 
en  1197,  quan  dit  Monarca  procura  acabar  ab  los  heretges  waldenses; 
en  1207  pasy;\  a  Roma  a  defensarse  de  calumniadors.  Pere  I  lo  comissio- 
uh  en  1211,  a  fí  de  tractar  ab  l'Arquebisbe  de  Narbona  y  Legat  Apos- 
tólich,  que  no  sigues  mogut  l'exercit  de  la  Iglesia  contra  del  rey 
d'Aragó;  en  1215  assistí  al  concili  Lateranense;  en  1218  a  les  corts  de 
Vilafranca  del  Penados;  en  1228  prengué  part  a  les  corts  de  Barcelona 
convocades  per  la  conquesta  de  Mallorca;  en  1229  al  concili  de  Lleyda, 
y  en  1230  al  de  Tarragona. 

Sant  Bernat  Calvó  (1234-1243).  —  Elct  en  10  de  setembre  de  1233, 
tardaría  en  pendre  possessió  fins  entrat  1234.  Governá  la  diócesis, 
interinanient,  l'ardiaca  Dalmau  (B52). 

Lo  bisbe  Sant  Bernat  Calvó  assistí,  en  1236,  a  les  corts  de  Monteó, 
hon  se  decreta  la  expedido  a  Valencia,  a  la  que  ana  personalment  dit 
Prelat,  capitanejant  la  gent  de  Vich.  En  1243  prengué  part  al  Concili 
de  Tarragona.  Ais  cinch  mesos  de  la  sua  mort  (1243),  fent  grans 
miracles,  se  confia  a  Ramón  de  Gavera  y  Ramón  de  Sala  rencárrech 
de  registrarlos,  consignantse'n  104  en  son  Ilibre. 

Lo  bisbe  Bernat  de  Mur  (1243-1264),  assistí  al  concili  de  Tarrago- 
na en  1247;  en  1252  excomunicá,  en  un  sínodo  diocessá,  al  abat  y 
monjos  de  Ripoll,  per  usurpacions  jurisdiccionals;  en  1254  acompanyá 
al  Metropolita  de  Tarragona  a  Berga,  pera  excomunicar  y  castigar 
ais  heretges  waldenses;  en  1256  assistí  al  concili  de  Tarragona,  y  en 
1257  a  les  corts  de  Lleyda;  en  1260,  per  concordia  se  declara  exempts 
de  la  iglesia  de  Vich  al  monastir  de  Ripoll  y  sos  priorats  de  Santa 
María  de  Montserrat,  Sant  Pere  y  Sant  Salvador  de  Cervera  y  la  pa- 
rroquia de  Sant  Pere  de  Ripoll;  en  1262  se  concorda  la  exempció  deis 
monastirs  de  Sant  Benet  de  Bages  y  de  Sant  Joan  de  Ripoll  o  de  les 


(652)  Yo.  1, 1233,  vil  idus  Julii,  se  titula  «Dalmatii  vicensis  Archidiaconi  tenenti  in 
ómnibus  locuui  episcopi  vicensis  ecclesia  vacantc>. 

Vo  I,  1-233,  XIII  kalendas  Decembris:  <D  vicensis  Archidiaconus  B.  procurator  et  tc- 
tum  capitulum  vicense  ecclesie  debemus  uobis  A.  coqui  et  F.  Mironis  et  cuícunciue  CCCC 
solidos  de  duplo  de  quibus  persoluimus  CC  solidos  in  locarlo  bestiarum  quas  duxerunt  uun- 
cii  nostri  per  postulacione  postulati  obtinenda:  et  CC  solidos  quos  ducemus  in  presentí  in 
itinere  quod  faciemus  uersus  {Abbatis  Sanctarum  c.)  (*)  postulatum  nostrum  in  episcopa- 
tum  quos  CCCC  solidos  donamus  ín  presentí  et  assignainus  uobis  et  cuicunque  uelitis  in 
tote  ipso  furno  Saucti  petri...... 

Vo.  II,  1234,  Juliol  (fulles  soltes  dintre  lo  Manual:  «P.  de  gauarreto  uicensis  canonicus 
dimito  locum  meum  domno  B  uicensis  electo  in  caititulo  vicensis  ad  conedendum  et  coiitra- 
diceudum  ¿procucetis?  me  ratum  habiturum  quicquid  tempure  feceris  nomine  meo  in  capi- 
tulo antedicto:  preterea  concedo  et  protíteor,  que  ipse  possit  mutare  procuratores  meos 
quos  dimito  si  sibi  uisum  fuerit  expediré.» 

(*)    Aqüestes  páranles  aparexen  borrades  després  d'escrite§ 


376.  F.    CARRERAS    Y    CANDI 

Abadeses;  en  1264  convertí  en  abadía  lo  monastir  de  Santa  María 
del  Estany. 

Entre  los  molts  fets  que's  conexen  d'aquesta  prelacia,  per  arbitrar 
la  declaració  de  santedat  en  pro  del  bisbe  anterior,  nos  surt  al  pas  lo 
compromís  fet  per  Pons  de  Morera,  claver  de  Vich,  de  100  áureos, 
destináis  a  impetrar  los  jutges  inquisidors  de  la  vida  y  miracles 
de  Sant  Bernat  Calvó  (653). 

Lo  bisbe  Ramón  d'Anglesola  (1265  1298).  -  En  1266,  1273..  1277, 
1279,  1282  y  1291,  fou  ais  concilis  de  Tarragona;  en  1281  ana  a  Roma; 
en  1294  al  concili  de  Lleyda;  en  1294  qüestioná  ab  l'infant  Pere 
d'Aragó  y  ab  Guilleuma  de  Monteada  sa  muUer,  per  no  volerli  prestar 
homenatge  per  lo  feu  deis  Monteada  a  Vich  y  castells  de  Sulterra, 
Orís  y  Voltregá,  promoventse  grans  turbacions. 

Lo  bisbe  Berenguer  de  Bellvís  (1298-1301)  tanca  lo  segle,  sense  que 
puga  veure  del  següent,  o  sia  del  XIV,  mes  que  lo  primer  any,  contras- 
tant  aquest  breu  episcopat  ab  los  deis  seus  predecessors. 

La  casa  de  Monteada,  vescomtes  de  Bearn.  —  Al  casar  Guillém  de 
Monteada  ab  María,  vescomtesa  de  Bearn,  per  los  anys  de  1164  al 
1170,  s'introduhí  la  casa  catalana  deis  Montcades  en  lo  vescomtat  de 
Bearn  (654).  A  María  la  heretá  son  fiU  primogénit.  Gastó  VI  de  Mont- 
eada (1173-1215);  a  aquest  son  germá  Guillém  Ramón  de  Monteada 
(1215-1223),  lo  famós  matador  del  arquebisbe  de  Tarragona  (1194); 
a  aquest  son  fill  Guillém  de  Monteada  (1223-1229),  mort  en  Santa 
Ponza,  al  conquerir  Jaume  I  la  illa  de  Mallorca;  la  viuda  Garsenda 
(1229-1260),  (65.5),  queda  tutora  de  son  fill  impúber  Gastó  VII 
(1229-1290),  qui  també  fou  senyor  del  comtat  de  Comenge.  Lo  succehí, 
en  lo  Vescomtat  de  Bearn,  sa  filia  major  Margarida,  casada  ab  lo  Com- 
te  de  Foix,  y  en  los  senyoríus  catalans  de  Monteada  y  de  Castellvell, 
sa  filia  menor  Guilleuma  (1290-1309)  Aquesta  no  dexá  successió  de  son 
matrimoni  ab  l'infant  Pere  d'Aragó,  passant  sos  bens  ais  comtes  de 
Foix,  després  de  no  poques  peripecies,  al  comentar  lo  segle  XIV. 

Per  la  administració  d'aquest  patrimoni  y  jurisdicció  tenían,  los 
vescomtes  de  Bearn,  un  Procurador  general  a  Catalunya,  cárrech  que 
exerciren  persones  de  representació  social,  com  Gilabert  de  Centelles, 
Guillém  de  Sant  Vicents  (senyor  del  castell  de  Burriach)  y  altres.  A 


(653)  Vo.  VI,  1261,  V  kaleudas  Aprilis:  «Pouciiis  de  moraría  clauiger  vicensis  promito 
bona  fide  et  per  firmam  et  utilem  stipulacionem  uobis  P  de  torrentibus  et  Bn.  de  plauo  ca- 
noniciset  R.  de  turri  facta,  cuilibet  uestrum,  in  soliduní,  quod  reddam  uobis  oiimes  missio- 
nes  et  exDcnsas  qua.s  feceritis  usque  ad  sumam  C  aureorum,  in  inpetrando  judices  siiie  inqui- 
sitores  super  uita  et  miraculis  beati  Bernardi  > 

(654)  .1  Miret  y  Sans,  La  casa  de  Monteada  en  el  Vtzcondado  de  Bearn,  piil)licat  en  Bo- 
letín de  la  R.  Academia  de  Buenas  Letras  de  Barcelona,  vol.  I. 

(655)  Morta  Garsenda,  en  1261  (V  kalendas  Junii),  actuaven  a  Vich,  com  a  marmessors 
seus,  lo  bisbe  Arnau  de  Barcelona  y  Pere  de  Seutmenat:  «.Tacobus  notarius  condam  domne 
Comitisse  beharnese  bone  memorie  ex  parte  dominis  A  Episcopus  dei  gratia  barchinonen.sis 
et  p.  de  sancto  minato  Manumissores  domne  comitisse  antedicte. .  (Vo.  VI.) 


AOTKS   DOTZECENTISTES   d'aUSOXA  377 

mes,  a  Vich  hi  rcsidíta  un  batlle  especial  a  les  ordres  del  Procu- 
rador. 

Los  Veguers.  —  Residía  a  Vich  un  Vej^uer  representant  de  la  justi- 
cia del  rey,  no  sois  a  Vich,  sino  també  en  tot  lo  vegueriu  d'Ausona.  La 
Mitra  hi  tenía  veguer  particular,  ab  faculta ts  mes  limitades.  Del  1225 
és  un  important  conveni  entre  lo  Bisbe,  lo  Vescomte  de  Bearn  y  lo 
veguer  reyal,  assenyalantse  los  drets  d'aquest  y  los  del  veguer  del 
Ardiaca,  axis  se  denominava  al  de  la  Iglesia.  Lo  veguer  reyal  cuida- 
va  de  tot  lo  criminal,  encara  que  en  lo  mercat  general  no  hi  pogués 
apresonar  a  ningú,  ni  pondrehi  res-,  y  lo  veguer  del  Ardiaca  deis  pe- 
sos, mesures  y  inspecció  de  queviures. 

A  derreríes  del  segle  Xlll  s'experimentaren  alguns  dissentiments 
entre  lo  Prelat  y  los  veguers  reyals  sobre  juriífdicció  y  dret  de  jutjar. 

Prou  sovint  un  mateix  veguer  tenía  sots  la  sua  comanda  mes  d'una 
veguería,  com  en  1254  Pere  de  Vilaregut,  qui  possehí  les  d'Ausona, 
Bages,  Bergadá  y  RipoUes.  També  acostumava,  lo  veguer  reyal,  tras- 
passar  son  cárrech  a  altra  persona  (656). 

Ordinariament  lo  veguer  reyal  de  Vich,  cuidava  deis  dos  vegueríus 
d'Ausona  y  Bages.  Al  pendre  possessió  del  seu  ofiei  jurava  al  Bisbe 
que  administraría  justicia  ab  tidelitat,  y  que  defensaría  los  llochs  reli- 
giosos. Prestaren  eix  jurament,  en  1289,  lo  veguer  Jaume  de  Montpe- 
sat,  en  1290  lo  veguer  Berenguer  de  Boxadors  y  en  1299  Guillém  de 
Cirera. 

Com  lo  vegueríu  del  Llu^anés  estava  en  sa  totalitat  enclós  en  lo 
bisbat  de  Vich  o  en  térra  d'Ausona,  també  se  veu  al  veguer  de  LluQa- 
nés  Bernat  ^a  Portella,  en  1272,  prestar  al  bisbe  de  Vich  lo  mateix 
jurament.  No  tením  exemple  de  que'l  prestas  lo  veguer  del  Ripollés. 

Lo  veguer  reyal,  pera  exercitar  la  missip  económica  de  recaudar 
la  part  deis  fruyts  de  la  térra  que  corresponía  a  la  corona,  en  los 
llochs  subgectes  a  jurisdiccions  exemptes,  havía  de  demanar  autorisa- 
ció  al  senyor  d'aquests  llochs.  Una  d'aquestes  autorlsacions,  atorgada 
en  1239  per  B.  de  Queralt,  senyor  del  castell  de  Gurb,  al  veguer  reyal, 
pera  acaptar  lo  blat  que  11  correspón,  la  dona  per  un  any,  fent  cons- 
tar que  no  li  concedía,  ni  per  rahó  del  domini  reyal,  ni  de  la  cort  del 
veguer,  sino  solament  per  gracia  especial  (657). 


(656)  Vo.  IV,  1251,  XI  [  kaicndas  Julii:  «P.  de  vilari  accuto  vicarius  domini  regis  in  au- 
sona  et  in  bagis  et  iu  birguidano  et  in  riuipoUi  bona  et  libera  uoluntate  in  presentí  cum 
hoc  publico  instrumento  comando  et  trado  tibi  A  de  sancto  augusto,  totum  meum  locum  in 
vicaria  predictorum  locorum.  Ita  quod  tu  possis  demandare,  faceré  tenere  paces  et  treugas 
et  faceré  composiciones,  et  daré  guizatica,  et  faceré  et  ordiuare  ac  statuere  quicquid  aliud 
ego  possem  faceré  in  eadem:  promitens  quicquid  super  predictis  ómnibus  et  singulís  pte- 
missorum  tu  feceris  uel  duxeris  facieudum,  per  te  uel  per  alium,  in  iure  uel  extra  ius,  aut 
quicquid  alio  modo  mihi  ratum  et  ürmum  propter  habiturum  et  ir.uiolaliiliter  seruaturum.» 

(657)  1239.— <B.  de  cheralto  bona  et  libera  volúntate  et  presentí  dono  et  concedo  tibí  P.  de 
uilariacuto  domini  regia  vicario  sub  P.  de  monthecbatauo  posse  et  licenciam  quam  in  isto 
anno  presente  possis  acaptare  uel  faceré  acaptari  bladum  ex  parte  tua  ab  ómnibus  homíni- 

iQin  28 


378  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

Batlles  reyal  y  particulars.  —  Los  qui  adrainistraven  patrimonis, 
jurisdiccions  y  rendes,  solíen  nomenarse  batlles.  Lo  Rey  hi  tenía  lo 
seu  batlle  a  Vich,  com  també  li  tenía  la  casa  de  Monteada,  y  molts 
monastirs  catalans  o  cases  noblliaries,  que  hi  possehíen  bens. 

Alguns  vigatans  proprietaris  d'alous  dintre  o  fora  de  la  vila,  solíen 
teñir  batlles  per  la  sua  adrainistració,  fossin  ells  tant  petits  com  los  del 
prebere  qui  servía  lo  benifet  del  altar  de  Santa  Magdalena,  en  la  Seu, 
que  sois  consistía  en  dugues  masíes  a  les  Olotes  (658). 

Com  ni  los  militars  ni  los  clergues,  podíen  estar  sots  la  subgecció 
deis  laichs,  se  nota  en  molts  contractos  una  tendencia  manifesta  a 
evitar  que  les  finques  subgectes  a  jurisdiccions  poguessin  passar  a  tais 
mans.  D'aquí  que's  fes  constar,  en  vendes  o  enfeudaments,  la  facultat 
de  transportar  lo  domini  a  qui  volguessin,  excepto  milite  et  clerico. 
Empero  un  cas  extraordinari  s'observa  en  certa  venda  efectuada  a  Vi- 
latorta,  en  1257,  per  lo  Convent  de  Riudeperes:  que's  prohibeix  la  sua 
enMgenació  a  juheus  y  a  ciutedans,  o  homes  de  vila,  segons  lo  docu- 
ment  (659).  Qual  fet  no  dexa  de  teñir  gran  interés,  puix  sembla  mos- 
trar com  .si  los  eclesiástichs  responguessin  ab  represalies.  . 

Lo  batlle  reyal  de  Vich  era  també  batlle  d'altres  Uochs  vehins,  se- 
gons fos  voluntat  del  Rey  allargarli  la  sua  potestat  jurisdiccional.  En 
l'any  1294,  Bernat  Barrat  batlle  reyal  de  Vich,  ho  era  de  Torelló,  Tona 
y  Bescanó,  com  també  ho  seguí  essent  de  Fornells,  cárrech  que  exer- 
cía  per  nomenament  del  vescomte  de  Foix,  Gastó,  aprés  confirmat  per 
Guilleuma  y  son  marit  Pere  d'Aragó  (660). 


bus  tocius  terniini  castri  mei  de  gurbo  et  meis  propriis  hominibus  penitus  hinc  exceptis. 
Hanc  autem  licenciam  et  concessionem  siue  graciam  non  doua  siue  concedo  tibi  ra  ione  do- 
mini regís  neo  racione  curie  vicarie  nisi  solummodo  tui  amore  et  gr.acia  speciali.  Ita  scilicet 
quod  propter  istain  licenciam  et  concessionem  mihi  uel  successoribus  meis  siue  hominibus 
et  mansis  tocius  termini  castri  de  gurbo  predicti  nunc  uel  in  posterum  valeat  aliquo  tempo- 
re  preiudicium  aliquod  grauari  Ego  uero  Petro  de  uilari  acuto  predictus  licenciam  et  con- 
cessionem predictam  recipio  sub  hac  forma  quam  propter  ea  qui  in  isto  continentur  presentí 
instrumento  domino  Regi  uel  michi  meisque  successores  vicariis  siue  tibi  dicto  B.  de  che- 
ralto  uel  successoris  tuis  aut  etiam  hominibuá  tocius  termini  dicti  castri  de  gurbo  nunc  vel 
in  posterum  aliquo  témpora  preiudicium  aliquod  grauetur.  Testes  P.  de  sancto  Ipolito  vi- 
censis  canonici.  B.  de  clotis  et  An.  riuipolli» 

(658)  Vo.  IV,  1252,  II  Idus  Februarii.  < Andreas  caramella  vicensis  clericus  ac  rector  Al- 
taris  beate  Marie  Magdalene  vicensis  ecclesie  dono  tibi  bartholomea  de  gurri  in  cmni  uita 
mea  dum  tamen  tenuero  dictum  altare,  bajuliam  ipsorum  duorum  mansorum  quos  racione 
dicti  altaris  babeo  in  parrochia  vici  apud  dotas  et  moram  quos  tenent  PetrusetE.  de  clotis 
et  omnium  expletorum  censuum  et  reddituum  eorundem  tali  pacto  ut  hec  omnia  teneas  ba- 
beas possideas  et  inquiras  ac  aplicas  bene  et  diligenter  et  eamilii  tradas.propter  braciaticum 
quod  inda  tibi  retineas  per  tua  bajulia.  Ad  obitum  uero  maum  uel  quos  interim  dimiterem 
dictum  altare  uel  si  tu  dccaderes  dicta  baiulia  statim  sit  dicto  altari  penitus  absoluta  et  bec 
carta  ex  tune  promito  hactenus.» 

(659)  Vo.  V.  1257,  III  kalendas  Marcii,  «Frater  J.  prepositus  sancti  Thome  de  riuo  piro- 
rum  et  totas  conuentus  eiusdem  per  dictum  Monasterium  et  per  nos  et  omnes  successores 
nostros,  damus,  laudamus,  concedimus  et  perpetuo  stabilimus,  tibi  Bartbolomeo  eortesii  de 
parrochiaSancti  juliani  de  villa  torta  et  uxori  tua  G.  et  vestris,  cui  velis,  exceptis  judais  et 
liominibus  uille,  omnes  integre  ipsas  domos  nostras  cum  orto  et  arca  et  quaiam  faxiam 
terre>,  etc. 

(660)  129t,  VI  Idus   Marcii.  «Nos  infans  P.  etc.  Tradimus  et  comcndamus  uobis  fideli 


NOTES   DOTZECENTISTES   d'aUSONA  379 

Representant,  les  batllies,  la  percepció  de  rendes,  era  proufreqüent 
entregarles  a  particulars  tant  per  saldar  deutes  contrets  per  los  monar- 
ques  o  prelats.com  per  remunerado  de  serveys.La  donaciófeta  en  1298, 
a  Guillcm  de  Malla,  per  la  Iglesia  de  Vich,  de  la  veguería  y  batllies 
de  VIch,  fou  motivada  per  los  molts  serveys  que  Malla  li  havía  prestat, 
assenyaladament  per  haver  entrat  en  batalla  ab  la  gent  de  Barcelona, 
en  l'any  1280. 

Delegado  del  ofici  de  batlle  reyal.  —  Era  permes  al  batUe  reyal,  de  - 
legar  lo  cárrech  a  altres  persones.  Aytals  delegacions,  en  les  époques 
de  bandositats  y  Iluytes  particulars  (que  tant  sovintejaren  per  tot  Ca- 
talunya, puix  les  lleys  de  la  térra  les  amparaven)  no  hi  ha  dubte  que 
portaren  greus  contratemps  a  la  bona  administració  de  justicia. 

Un  exemple  presenta  Vich  en  1295,  temps  de  grans  Iluytes  y 
enemístats  en  la  térra  d'Ausona.  Lo  batlle  reyal  Bernat  Barrat  con- 
fia lo  seu  ofici  a  Bernat  de  Sorroca,  qui  era  de  la  part  del  Bisbe.  Axó 
perturba  de  tal  manera  la  pau  a  Vich,  que  Tinfant  Pere  d'Aragó, 
senyor  de  Bearn  y  de  Monteada,  qui  Uavors  exercía  de  procurador  del 
Rey  a  Catalunya,  hi  hagué  d'intervenir  (661). 


nostro  karisiino  Bernardo  barrati,  dum  nobis  placuerit  baiulias  Ciuitatis  vicensis  et  castro- 
rum  de  torilione  et  de  Thona,  de  bascanó  ac  terminorum  eorundein,  simul  cum  alus  baiuliis 
quas  iam  teuetis  et  de  quibus  habetis  cartas  nostras:  ita  quod  vos  sitis  haiulus  dicte  Ciuita- 
tis et  castrorum  seu  locorum  jiredictorum,  et  exigatis,  eolligatis,  ac  etiam  recipiatis.  omnes 
redditus,  exitus,  pcruentus  et  jura  eorundem,  et  de  ipsis  respondeatis  nobis,  uel  cui  seu  qui- 
bus mandauerimus,  et  non  alii,  fldeliter  atque  bene,  et  recipiatis  ac  habeatis  per  salario  et 
labore  vestro,  id  quod  ab  alus  baiulis  tenentibus  ipsas  baiulias,  est  recipi  consuetum»... 
«Propterea,  volumusac  coucedimus  uobis,  quod,  licet  dictas  baiulias  comendauerimus  uo- 
bis  ad  beneplacitum  nostrum,  quod  baiuliam  de  fornellis,  quam  uos  et  bernardus  filius  ues- 
ter,  tenetis  ac  tenere  debetis  ad  vitam  vestram,  ex  concessione  uobis  facta  per  nobilem 
dompnum  Gastonem  quondam,  et  ex  confirmatione  inde  per  nos  uobis  facta  de  eidem  baiulia, 
teneatis  uos  et  dictus  filius  uester,  ad  vitam  uestram,  prout  ipsa  per  nos  extitit  confirmata. 
Datum  Martorelli  VI»  idus  Marcii.»  (Reg.  89,  f.  70,  A.  C.  A.) 

(661)  1295.  «Bernardo  barrati  baiulo  vici  etc.  Intelleximus  quod  uos  cum  contingit  uos 
abesse  de  predicta  Ciuitate  vici,  comititis  oficium  uestrum  Bernardo  de  sorocha  qui  est  de 
parte  venerabilis  Episcopi  vici,  et  quod  minus  bene  habet  se  iu  dicto  officio  exercendo,  ac 
vtitur  de  eo  in  detrimentuui  et  preiudicium  nostri  ac  jurium  nostrorum,  de  quo  non  modicum 
admiramus.  Quare  vohis  flrmiter  dicimus  et  mandamus,  quatcnus  de  cetero  dictum  officium 
uestrum  nec  dicto  Bernardo  de  subtus  rocha,  uec  etiam  alicui  alii  de  parte  dicti  Episcopi, 
vUatenus  comitatis.  set  ipsum  coniitatis  alicui  homini  nostro  qui  bene  et  diligenter  se  ha- 
beat  iu  eodem  ac  circa  bonum  et  pacifficum  statum  dicte  Ciuitatis  etconseruacionem  jurium 
uostrorum  intendat  solliciter,  prout  decet.  Similiter  cum  intellexerimus  quod  milites  et 
alii  intrant  dictam  Ciuitateni  vici  cum  armis,  et  faciunt  partera  cum  clericis  et  alus  dicte 
Ciuitatis,  contra  homines  nostros,  eundo  per  dictam  Ciuitatem  cum  equis  armatis  in  odium 
et  dedecus  jurisdiccionis  nostre,  si  ita  est,  non  modicum  admiramus.  Quare  vobis  firmiter 
dicimus  et  mandamus,  quatenus  non  sustineatis  quod  aüíjuid  in  dicta  Ciuitate  taüa  audeant 
atemptare,  immo  predicta  penitus  euitetis  et  si  aliquos  inueneritis  iutus  dictam  Ciuitatem 
arma  defferentes  et  partem  facientes  contra  homines  nostros,  ipsos  capiatis  et  captos  te- 
neatis, doñee  a  nobis  mandatum  receperitis  speciale.  Mandamus  insuper  vobis  qmtenus  iniun- 
gatis  ex  parte  nostra  Petro  de  sancta  Eugenia  quod  non  inferat  mal um  uel  dampnum  seu 
grauamen  aliquid,  nec  inferri  faciat  per  aliquos  de  familia  sua,  hominibus  nostris,  seu  ali- 
quilius  eorum,  nec  sustineat  aliquos  qui  malum  uel  dampnum  intulerant  hominibus  nostris, 
a  quibus  si  desistere  noluerit,  procedatis  contra  ipsum  et  eius  bona,  fortiter,  quantum  de 
jure  et  racione  f  uerit  facieudum.  Taliter  quod  non  possitis  de  neggligencia  reprehendí.  Da- 
tum Gerunde  VI  Idus  Septembris.>  (Reg.  89,  f.  130,  A.  C.  A.) 


380  F.    CARRERAS  Y   CANDI 

Bregues  entre  los  Bisbes  y  los  Montcades.  —  En  1211,  lo  Bisbe  es- 
comulgá  a  Guillém  Eamon  de  Monteada  y  posa  en  interdit  ses  terres 
dintre  la  Vila  de  Vich  y  sos  castells  de  Torelló,  Curull,  Besora,  Orís, 
Tornamira,  Vacarises,  Tona  y  Malla,  cesanthi  los  divináis  oficis,  Ne 
fou  causa  les  sues  vexaeíons  contra  lo  Prelat.  En  1224  vingueren  a 
concordia  en  la  forma  ja  prou  coneguda  (662),reconexentse  En  Guillém 
de  Monteada  feudatari  de  la  Mitra. 

Les  controversies  y  bregues  entre  los  dos  senyors  jurisdiecionals  de 
Vich  sovintejaren  en  aquest  segle.  Tracta  Mossen  Gudiol  deis  princi- 
páis episodis  de  les  matexes,  durant  lo  regnat  de  Jaume  I  (663).  No 
ho  cal  repetir.  La  sentencia  del  1224,  proferida  per  delegats  ponti- 
ficis,  pacifica  la  controversia.  Mes  reaparegué  en  12.:^3,  essent  escomu- 
nicada Garsenda  y  sos  valedors  per  les  llurs  malifetes,  portada  la 
qüestió  a  Roma  y  resolta  á  mitges  en  1240  per  concordia.  La  obstina- 
ció  de  Garsenda  y  de  son  flU  al  no  voler  rendir  homenatge  al  bisbe 
Bernat  de  Mur  se  perpetuisá  fins  al  1258,  en  que  prestaren  lo  jurament 
de  fldelitat  al  Bisbe. 

Noves  controversies  ab  Gastó  VII  per  causa  de  les  jurisdiccions, 
s'inicien  en  1260;  intervé  lo  Rey  en  pro  del  Prelat  (1267);  y  després  de 
moltes  dilatories,  lo  Vescomte  comparegué  personalment  a  Vich,  fir- 
mant  al  bisbe  Ramón  d'Anglesola  promesa  d'esserli  feel  y  ajudarlo 
(27  Novembre  1270). 

Una  cavaleada  de  la  gent  de  Barcelona  contra  Ausona  tingué  lloch 
per  los  volts  del  1280.  Y  en  lo  següent  any  1281,  una  commoció  popular, 
roba  y  assolá,  les  cases  del  canonge  Ramón  de  Merlés,  que  eren  de  la 
Seu  de  Vich.  ¿Hi  hagué,  aquí,  la  ma  deis  Montcades? 

]\Iort  Jaume  I,  son  fiU  Pere  lo  Gran  exigí  tributs  a  la  Mitra  viga- 
tana  que  li  portaren  mil  penalitats.  Ab  axo  s'hi  escaygué  la  Iluyta  del 
Bisbe  y  Gastó  VII  contra  Arnau  de  Cabrera;  sobtevingueren  noves 
discordies  sangnantes,  acabant  lo  segle  ab  les  complicades  qüestions 
del  senyoriu  ab  Guilleuma  de  Monteada,  que  portaren  en  continua  re- 
volta  armada  los  darrers  anys  del  bisbe  Ramón  d'Anglesola. 

Casa  en  1290  l'infant  Pere  d'Aragó  ab  Guilleuma  de  Monteada  los 
qui,  essent  parents,  demanaren  dispensa  al  Papa,  gestionantla  lo  Bisbe 
de  (^aragoga  y  T.  de  Puigvert  (964).  Lo  Rey  d'Aragó  ho  afavoriría, 
dictant,  en  1290,  algunes  disposicions  en  pro  deis  drets  jurisdiecio- 
nals de  Guilleuma  (665).  Llavors  és  quan  esclataren  ab  gran  forca 
les  velles  Iluytes  deis  Bisbes  y  los  Montcades,  que  acabaren  per  infor- 
mar les  bandositats  ausoneses  deis  Cruilles  y  Altarribas  y  altres,  tant 
remarcables  en  los  segles  XIV  y  XV. 


(662)  Vegis  Moneada  Episcopologio  de  Vich,  v.  I. 

(663)  Publicat  en  Congrés  d' Historia  de  la  Corona  d'Aragó  dedicat  al  rey  En  Jaume  I  y  a 
la  sua  época,  I  part,  plana  194. 

(6f.4)     Reg.  85,  f.  231,  A.  C.  A. 
(665)     Reg.  81,  f.  202,  A.  C.  A. 


XOTES  DOTZECENTISTES   D'AUSONA  381 

En  1293  s'expedexeii  no  poques  ordres  de  protecció  y  salvaguardia 
reyals  en  la  ciutat  de  Vich,  expedintles,  a  nom  del  Rey  lo  seulloch- 
tinent  l'infant  Pere  d'Aragó.  Entre  los  guiats  h¡  figuraren  Elissenda  de 
Vilalleons,  lo  batlle  del  Bisbe  Berenguer  de  Verdera,  los  juheus  de  la 
aljama  de  Vich  y  altres.  En  lo  propri  any,  Berenguer  d'Orís,  procu- 
rador general  deis  Moutcades  a  Catalunya,  és  favorescut  de  donacions 
per  part  de  Guilleuma  de  Monteada. 

Sanse  proposarnos  ressenyar  aqüestes  Iluytes,  Margues  y  difícils  de 
seguir,  no  podem  dexar  de  consignar  lo  que  referent  a  elles  tením.  del 
any  1'295.  Lo  1  de  Janer  de  1295.  Berenguer  d'Orís,  procurador  deis 
Montcades,  y  Bernat  Barrat,  batlle  reyal  de  Vich,  tractaren  de  venir  a 
concordia  ab  lo  Bisbe.  Aquést  posava  com  a  acondició  se  dones  salva- 
guardia a  dos  deis  qui  mes  s'havíen  distingit  contra  del  Infant  y  de 
Guilleuma,  nomenats  Ripollot  y  Lleó  Qa  Sala.  L'infant,  no  solsaraent 
ho  rebutja,  sino  que  ordena  procehir  contra  dits  personatges  (666). 

En  aquest  entremitj  se  circularen  ordres  per  tot  Catalunya  per 
ilnfant  Pere  com  a  Procurador  reyal,  per  anar  a  la  guerra  de  Caste- 
11a.  L'infant  maná  ais  seus  feudataris  de  Vich  y  Ausona,  s'ajuntessin 
ab  ell  a  Fariza  lo  dimecres  després  de  Pasqua,  que  era  lo  5  kalendes 
Abril  (667).  Mes  axo  no'l  distragué  pas  de  fer  defensar,  per  lo  batlle  y 
prohoms  de  Vich,  a  13  vigatans  mena^ats  per  partidaris  del  Bisbe.  En 
altre  plech  trames  lo  1  de  Marp  a  son  procurador  Orís,  li  envi^  unes 
denuncies  que  havía  rebudes  contra  del  batlle  Barrat,  perqué  inquirís 
y  procehís  ^egons  fos  de  dret.  Encara  aquella  matexa  jornada  escrivía. 
al  propri  Barrat,  raanantli  obrar  lo  seu  castell  de  Fornells  a  Gero- 
na. També  respongué  a  altra  lletra  del  Bisbe  de  Vich,  qui's  quexa 
d'opresions  que  deya  rebía  la  Iglesia  deis  oficiáis  del  Infant,  obgec- 
tantli,  que,  los  eclesiástichs  y  altres  del  seu  diitricte  ampai-aven  din- 
tre  Vich  a  malfactors  y  hannits,  que  havíen  damnificat  a  la  gent 
deis  Montcades.  Seguía  dientli,  ordenava  al  procurador  Orís  guardes 
los  pactes  y  convenís  entre  la  Iglesia  y  los  Montcades  y  procehís  con- 
tra malfactors,  de  tal  manera,  que,  a  conseqücncia  de  les  correccions 
y  cástichs,  per  uns  y  altres  portats  a  efecte,  Vich  quedes  pacificat. 

Finalment,  lo  mateix  1  de  Marg  de  1295,  l'infant  Pere  commina  a 
Ramón  de  Benages,  Bernardí  de  Centelles,  Pero  de  Santa  Eugenia  y 
Guillém  des  BruU,  batlle  d'Ausona,  de  que  no  entressen  ab  armes  a 
Vich,  ni  recullissen  en  llurs  cases  ais  qui  havíen  damnificat  a  gent  deis 
Montcades,  puix  si  nó,  convocaría  contra  d'ells  l'exércit  de  la  térra  (668). 


(66»;)    Reg.  89,  f .  150,  A.  C.  A. 

(667)  Al  matéis  temps  autorisava  al  procurador  Orís  «quod  vice  et  nomine  nostro,  possi- 
tis  composiciouem  faceré  cum  militibus  ct  vniuersis  aliis  a  nobis  feuda  tenentibus  in  Catha- 
lonia,  et  cum  hominibus  omnium  villarum  et  locarnm  nostrorum  Catlialoiiie,  de  exercitu 
quem  nobis  faceré  debent  et  taxandi  cum  ei3  per  certis  peccunie  quantitatibuí.»  (Reg.  SP, 
f.  161,  A.  C.  A.; 

(66S)    Reg.  89,  f.  162,  A.  C.  A. 


382  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

Lo  malestar  cresqué  en  aquells  primers  díes  de  Mar9.  Certa  partida 
de  gent  del  Bisbe,  deis  hannits  o  reclamats  per  la  justicia,  d'acort  ab 
altres  vehins  de  Vich  y  militars,  una  nit,  talaren  y  destruiren  los  blats 
de  la  gent  deis  Montcades,  prop  de  la  Ciutat,  entraren  en  ella,  procla- 
mant  que,  si  algú  sortía  al  sometent,  lo  mataríen;  y  per  últim  saque- 
jaren  la  casa  den  Ferrer  Pau,  en  la  partida  deis  Montcades.  L'Infant 
Pere,  desde  Osea,  ordena  al  batlle  de  Vich,  Barrat,  y  al  procurador 
Orís,  inquirir  contra  d'aquests  malfactors  (669). 

Com  havém  dit  abans  que  no'ns  proposavem  seguir  pas  a  pas 
aqüestes  Iluytes  y  sí  tan  sois  recullirne  lo  que  haguessem  trovat  inédit, 
les  acabém  ab  la  relació  d'aquest  episodi. 

Qüestions  de  jurisdicció  entre  lo  Bisbe  y  l'Ardiaca.  —  Aqüestes  con- 
troversies  se  resolgueren  en  1202  per  arbitra tge.  Se  declara  que  al 
Veguer  del  Ardiaca  li  pertoqués  conéxer  sobre  les  falsetats  deis  forns, 
tabernes,  pesos,  mesures  y  canes  menors  de  sartzil  y  roba  de  llí, 
com  també  en  los  lladres  y  les  prohibicions  de  maells.  Si  bé  d'aquestes 
n'entengué  ab  voluntat  del  Bisbe.  Eren  de  dret  del  Bisbe,  lesinvasions 
y  dampnatges  de  la  vila  de  Vich,  los  bans,  canes  o  mides  majors, 
ñomicidis  y  ses  esmenes.  Los  demés  drets  se  dexaren  per  mes  avant 
determinar  a  quí  pertanyíen. 

Moneda  vigatana.  —  Los  bisbes  de  Vich  tenían,  com  es  sapigut,  lo 
dret  d'encunyar  moneda  vigatana,  essent  estimats  deis  numismálichs 
los  exemplars  que  d'ella  se  trobeu.  Aquest  dret  se  refermá  en  lo  se- 
gle  XIIl,  ab  privilegis  reyals,  com  explica  Botet  y  Sisó,  al  recopilar 
tot  lo  escrit  sobre  aquesta  materia,  en  lo  volúm  I  de  Numismática  ca- 
talana, y  al  afegirhi  algunes  altres  noves  Mossen  Gudiol,  en  Les  bre- 
gues sobre  lo  senyoriu  de  Vich.  En  los  documents  ací  continuats,  hi 
abunden  extraordinariament  les  referencies  a  la  moneda  vigatana. 

A  Vich  hi  venen  mentades  en  diferents  documents,  les  monedes 
que's  continúen,  totes  prou  conegudes  deis  numismátichs:  morabatinos, 
ampliosinos,  mazernutinas  in  auro  en  1261  apellidades  lucifias,  ynaze- 
mutinas  duplices  mirias,  áureos  amphossinos  novos  (1244)  (670),  áureos 
flamejants  amphossinos  (1242),  monete  de  quaterno  barchinone,  solidos 
barchinonenses  de  duplo  (671),  solidos  monete  vetei-is  barchinone  de  du- 


(669)  Reg.  89,  f.  164,  A.  C.  A. 

(670)  En  1250  se  dona  la  equivalencia  del  aí/'onsí  o  a?zreo,  per  tal  que  400  equivalían  a 
70  marchs  d'argent:  Vo.  IV,  1250,  VI  kaleodas  Septembris.  «Quod  nos  B.  del  gracia  Vicensis 
episcopus  recognosco  et  faceor  in  ueritate  nos  mutuo  recepisse  numerando  a  te  berengarius 
de  vilari  johanne  ciuem  barchinone  CCCC  morabatinos  in  auro  amphossinos  nouos  bonos  et 
legales  boni  auri  et  ju&ti  ponderis  ad  soluendas  LXX  Marchas  argénteas  quas  debebamus  per 
subsidio  ecclesie  romane.  Et  renuncio  in  presentí  de  consensu  vicensis  capituli  obligamus 
tibi  et  cui  uelis  per  CCCC  aureis  antedictis  totum  integrum  nostrum  furnum  inferiorem  ville 
vici». 

(671)  Tant  en  1234,  com  en  1256,  en  1  march  d'argent  hi  entravenSS  sous  de  doblench  de 
Barcelona:  «Vo.  11,  i23t,  «CCC  solidos  monete  kurribili  Barchinone  de  duplo,  valente  Mar- 
cha argenti  LXXXVIII  solidos».  Vo.  V,  1256,  VIIII  kalendas  Decembris:  «L  solidos  barchi- 
nonenses de  duplo  et  valentes  marcha  argenti  LXXXVIII  solidos». 


NOTES   DOTZECENTISTES    d'aUSON'A  383 

pío  (1259  a  1262),  solidos  barchinonenses  de  temo,  libras  malgorienses, 
solidos  malgorienses  (672),  bisancios,  solidos  ¡achenses,  solidos  monete 
regalium  valencie. 

Una  sola  vegada  en  l'any  1259  hi  havem  trovat  consignats  los  soli- 
dos tolosensis  (673)  y  una  los  solidos  monete  de  acrimonte  (674). 

La  hostaldat  episcopal.  —  A  la  conversió  en  diner  de  la  prestado 
feudal  de  host  y  cavalcada,  se  li  doníi  a  Vich  lo  nom  especial  de  hos- 
taldat. Axis  se  diu  en  1257  duna  fexa  de  térra  a  Tenes,  que's  tenía 
sots  domini  d'hostaldat  del  bisbe  (675),  y  també  d'altra  pessa  a  les 
Fosseles,  en  la  que  lo  Prelat  hi  rebía  12  diners  d'hostaldat,  quan  seguis 
al  exércit  (676;. 

En  1286  lo  bisbe  mantenía  la  pretensió  de  que  los  vehins  de  Vich 
no  devíen  seguir  al  exercit  mes  enlla  deis  límits  de  la  Veguería  (677). 

Exempció  de  tribuís  rexjals.  —  Vich  tenía  privilegi  de  Ramón  Be- 
renguer  IV  y  d'Anfós  I  (1196),  de  no  pagar  quisties,  toltes  y  altres 
vectigals  reyals.  A  despit  d'axó,  quan  en  1196  Pere  I  obtingué  deis 
catalans  lo  subsidi  del  bovatge  per  impulsar  la  guerra  contra  los  sar- 
rahins,  lo  bisbe  d'Ausona,  a  igual  que  los  altres  prelats  del  Principat, 
dexa  que  lo  cobres  en  la  sua  diócesis. 

En  1205  Pere  I  confirma  lo  privilegi  d'exempció  de  tributs  reyals 
y  los  demés  de  que  disfruta  va  Vich. 

Lo  bovatge.—  Aquest  tribut  se  seguí  recaudant  en  la  térra  d'Auso 
na.   Del  que  s'aplegá  en  l'any   1233,   uus  comptes  de  recaudado  nos 
presentan  la  sua  importancia  y  quantía  en  algunes  parroquies  ausone- 
ses  comen9ant  per  la  matexa  Seu  de  Vich  (678).  Se  torna  a  atorgar  a 


(672)  Yo.  VI,  1261,  kalendas  Martii  «ad  petemlum  et  recipiendum  a  G.  et  R"  de  borreda 
fratribus  LXII  solidos  barchinonenses  qui  ualebant  L  solidos  Malgorienses». 

(h73)  Vo  VI,  12Ó9,  XII  kalendas  Septembris.  Tractant  de  recobrar  un  credit  cert  vehí 
deTolosa,  fouposat  per  l'escrivá,  en  lo  document,  CL  xolidos  morlanorum.  ratllant  aprés 
aquesta  derrera  paraula  y  posanthi  al  damunt  toln,  que  enteníim  traduirse  per  tolosensis. 

(674)    Vo.  VI,  1259,  VII  kalendas  Junii.  «DCC  solidos  monete  de  acrimonte». 

(675^  Vo.  V,  1257  kalendas  Junii:  «quendam  fexiam  terre  quaní  habemus  in  parrochia  uici 
in  loco  nominato  apud  tennis  iu  dominio  de  ostoldat  domini  vicensis  episcopi». 

(676)  Vo.  V,  1257,  VII  idus  Madii.  Er.  Gayol  ven  a  Berenguer  RipoU  sos  drets  a  un  camp 
d'En  G.  de  Tenas,  situat  «in  loco  nominato  a  les  fosseles  apiul  tenncs,  in  parrochia  sancti 
petri  vici,  et  est  de  ostaldat  domini  vicensis  Episcopi,  qui  ibi  accipit  duodecim  denarios  bone 
monete,  tempore  quo  ierit  in  ost  vel  exercitum,  quos  nos  ei  semper  a  modo  reddatis». 

(677)  Registre  66,  f.  178,  A.  C.  A. 

(678)  Vo.  I,  1233,  idus  Julii:  «A  de tiscallo  procurator  domini  Regis  in  bouatico  col  - 

ligendo  in  ausona  per  me  et  dominum  Regem  Reccgnosco  et  fateor  uobis  B.  de  bononia  et 
B.  cortesii  quod  venistis  mecum  legaliter  ad  computum  de  toto  ipso  bouatico  quod  uos  col- 
legistis  mand.Tto  nostro  ex  pirte  domini  regis:  scilicet,  de  parochia  Sancti  petri  vici 
DCCXXIIII  solidos  et  de  parochia  Sánete  Maric  de  falgerolis  CCCLXXVII  solidos  et  di- 
midium  et  de  parochia  Sancti  scephani  de  uillasegetrudis  CCXXXVI  solidos  de  parochia 
Sánete  Marie  de  manleuo  CXXVIII  solidos  ct  de  parochia  Sancti  Martini  de  cotibus 
CXXVIIII  solidos  et  de  parochia  Snncti  Xptofori  de  tauerteto  CLXXII  solidos  et  de  paro- 
chia Sancti  Michaeli  de  sorerolis  XLII  soli-los  et  de  parochia  Sancti  petri  de  ..  ..  CX  solidos 
et  dimidium:  etde  ómnibus  dictis  denariis  dedistis  medietatem  domini  (Regis)  quorum  man- 

si  et  homines  predictarum  parrochiarum et  mlhi  aliam  medietatem:  et  recipi  et  habui  a 

uobis  COL  solidos  quos  habuistis  de  termino  Castri  de  Capraria.  ítem  recepi  a  uobis  de 


384  F.    CARRERAS    Y    CANDI 

Jaume  I  en  123G,  ab  ocasió  de  la  guerra  de  Valencia.  Pere  11,  al  pujar 
al  trono  (1277),  volgué  cobrarlo,  oposantshi  los  bisbes  catalana.  En 
1278  enviá  un  portar  a  Vich  pera  exigirlo  ab  violencia.  Los  reys  se- 
g'uiren  recaudantlo,  y  en  1299  lo  bisbe  de  Vich  cobrava  la  meytat  de 
la  pena  imposada  ais  qui  juraven  en  fals  en  la  contribució  del  bovatge. 

Guiatges  y  salvaguardes.  —  Garantir  la  seguretat  indi\idualha 
estat  la  constant  preocupació  deis  governants,  assenyaladament  en  les 
époques  de  violencies.  La  protecció  del  fort  al  débil  se  considera  com 
la  pedra  fonamental  del  feudalisme,  hon  lo  senyor  se  comprometía  a 
protegir  al  vassall  de  qualsevol  perill. 

La  necessitat  d'aquesta  protecció  se  conceptúa  tant  imperiosa,  que 
no  faltan  tcstaments  en  los  quals  los  testadors  vigatans,  instituexen 
deffensores  y  protectores  deis  bens  dexats  a  sos  filis,  a  senyors  diferents, 
segons  les  comarques  hon  aquests  radicaven  (679). 

Los  senyorius  y  jurisdiccions,  al  repoblarse  Catalunya,  s'entre- 
1  ligaren  tant  uns  ab  altres,  que  fou  freqüent  trobar,  en  los  termes 
d'un  castell,  terres  d'altres  senyors  o  entitats  religioses,  tingudes  en 
franch  alou. 

Tant  per  aquesta  circunstancia,  quan  per  lo  desitj  d'ésser  mes  pro- 
tegits,  veyém  ais  particulars  obtenint  guiatge  o  salvaguarda  de  la 
gent  poderosa.  Y  no's  solía  dispensar  gratuitament,  sino  mitjanpantun 
tribut  anyal  o  cens,  ab  una  quantitat  major  d'entrada. 

Per  mes  que  tots  los  catalana  estavan  posats  baix  la  salvaguarda 
y  protecció  del  rey,  d'una  manera  general  y  absoluta,  axó  no  obstava 
perqué,  en  deterrainades  ocasions,  concedís  ais  súbdits  que  ho  solici- 
taven,  un  guiatge  especial  y  particular.  En  senyal  del  dit  guiatge 
acostumaven  posar  lo  penó  ab  les  armes  reyals  en  les  cases  o  ediflcis 
del  qui  ho  obtenía.  A  mes,  en  les  Iluytes  ab  la  nobiesa,  aquests  guiat- 
ges servían  pera  teñir  neutrals  o  favorables  ais  particulars  o  richs 
homes  a  qui  los  atorgaren  los  sobirans.  Eran,  per  altra  part,  un  ingrés 
o  aumentado  de  les  rendes  de  la  Corona  (680). 

Guiatge^  defensió,  manutenencia  y  salvaguarda,  son  páranles  que 
s'usaven  en  un  mateix  significat,   segons  se  constata,    entre    altres, 


parochiis  qui  sunt  in  termino  Castri  de  Gui'bo  CCCXLVI  solidos  ex  quibiis  omuibus  ciictis 
denariis  quos  a  uobis  recepi  superius  dictum  est  sum  bene  paccatus » 

(679)  Vo.  III,  1218,  III  nonas  Novembris.  Testameat  de  G.  de  Montpalau:  «ítem  instituo 
rogando  deffensores  meos  et  protectores  omnium  bonorum  quos  dimito  dictis  infantibus 
meis  in  Catalonia,  C.  de  muntclus,  Poncius  de  montesuriu,  et  P.  de  montepalat.  ítem  insti- 
tuo rogando  deffensores  meos  et  protectores  inbonis  et  rebus  quos  babeo  in  Euissa,  Fratrem 
G.  bn.  de  gurbo,  Garsiam  Exameniz,  A.  de  ledo,  et  Bu.  oliver,  et  P.  de  minorisa,  et  j.  de 
serra». 

(680)  1260,  VII  idus  Junii.  Coneessió  de  reyal  guiatge  a  D.*  Orpan,  muller  de  A.  (i.  de 
Cartell.'i,  y  a  tots  los  seus  castells  y  proprietats,  a  coniiició  «quod  de  predictis  caslris  et 
forcüs  malum  non  exeat  nobis  nec  terre  aut  hominibus  nostiis».  (Registre  11,  f.  1S9,  A  C.  A  ) 

1261,  XV  kal.  Feb.  Lo  rey  atorgá  guiatge  a  P.  de  Montdomcnecli  de  son  mas  de  Jlontiio- 
menecb,  situat  a  Sant  Pau  de  Montamel,  pera  que  li  donijui  al  any  12  diners  «et  teneatur  sibi 
ot  suis  seruire  prout  bumines  de  homellacio  eisdem  seruient».  (Reg.  11.  f.  287,  A.  C.  A.) 


NOTES  DOTZECENTISTES   d'aUSONA  385 

ab  lo  que  concedí  lo  veguer  reyal  Vilaregut  a  Guillem  de  Coreó  en 
1250(681). 

Los  guiatges  y  salvaguardes  reyals  anaven  endre<?ats  d'una  mane- 
ra molt  especial,  ais  casos  en  que,  per  virtut  de  deseximents,  o  ban- 
dositats,  o  guerres  de  nobles  o  persones  privades,  estiguessin  mena^ats 
d'algún  dany  los  pagesos  y  gent  pacífica  de  la  comarca.  Mes  los  ([ui 
estaven  en  guerra  o  en  reguart,  com  se'ls  hi  deya,  no  dubtavcn  prcs- 
cindirne,  segons  succehí  en  1295  ab  En  Simón  de  bevíu  y  son  fiU 
Bertomeu,  quins,  estant  guiats  del  rey,  forcn  atropellats  y  ferits  per 
En  Berengueró  Barrat  fiU  d'En  Berenguer,  Bernat  d'Avelda  flU  d'En 
Ferrer  y  Guardián,  escuder  d'En  Ramón  de  Benages.  L'infant  Pere, 
procurador  reyal  maná  al  batlle  Bernat  Barrat,  procedís  immediata 
ment  contra  d'aquests  tres  vigatans,  afectes  al  partit  del  bisbe  y  con- 
traris  ais  Monteadas  (7  idus  setembre  1295). 

Expedían  guiatge  en  favor  d'un  particular,  de  desdo  lo  Sobira  fins 
al  mes  petit  senyor  local,  sempre  redactats  baix  un  patró  únich.  Com 
exemple  d'aquests  derrers,  apuntarém  lo  de  B,  de  Bellpuig,  del  1250, 
en  favor  de  R.  de  Codina  (682). 

Moltes  vegades  se  consigna  en  los  guiatges  que  durarán  tot  lo 
temps  que  voldrá  la  persona  favorescuda  per  aquells.  Y  també  que's 
fan  per  mentres  duri  tal  o  qual  bandositat  o  pertorbació  d'ordre  pú- 
blich,  com,  V.  gr.,  lo  que  atorgá  Arnau  de  Cabrera,  en  1251,  a  Ramo- 
na de  Serrallonga  de  Queros,  per  mentres  guerrejás  En  Berenguer  de 
Malla  ab  En  Bernat  de  ¿Qavassona?  (683). 


(riSl)  Vo.  IV.  1:50,  XVIIl  kalenihis  Jauuarii:  .l>  de  vilari  acuto  vicarius  doinini  Reg¡.s 
et  haiulus  in  ausona  et  in  alus  multis  loci.s  per  dominum  regem,  per  rae  et  per  omnes  succes- 
sores  meos  vicarios,  recipimus  te  GuiUermum  de  corcono  qui  fuisti  de  manso  de  corcono  de 
p-UTOChia  Sancti  stei  hani  de  villasegetrude  et  uxorem  infantes  familiam  et  bono  tua  omnia 
alia  tam  mobilia  quam  immobilia  habita  et  hai  enda  vbique  sub  proprio  guizatieo  ducatu 
deffensione  et  manutentia  speciali  domini  regis  et  nostra  nostrorumque  successorum  vica- 
riorum  et  omnit^m  eius  locum  vbique  tenentium.  Ita  quod  decetera  nuUus  audeat  te  et  tua 
predicta  tangere  capera  retiñere  ct  in  aliquo  molestare.  Quod  quis  presumpserit  iram  et  in- 
di-nationcm  domini  regis  et  nostram  suorumque  L.cum  tenentium  et  omnium  successorum 
no^strorum  se  nouerit  incurrisse.  Promitimus  etiam  per  djminum  regem  et  per  nos  et  per 
omnes  successores  nostros  et  per  eorum  lo,  um  tenentes  te  et  tua  omnia  antedicta  ybique 
deffendere  etmanutenere  ut  homines  et  res  proprias  domini  regis  et  nostras.  Et  dum  m  hac 
guizatico  volueris  permanere  de  quo  possis  exire  quando  tibi  placuerit:  dabis  nobis  in  sin- 
gulis  annis  in  festo  omnium  srnctorum  unum  par  perdicum  pro  censu  in  vita  tua  et  propter 
hoc  recipimus  a  te  lili  solidos  de  duplo:  renunciando,  etc. 

'382)  Vo  IV,  1250,  XII  kalendas  Setembris.  «B.  de  pulcro  podio  per  me  et  meos  amicos  et 
valitores  in  presentí  cum  hoc  publico  instrumento  mito  et  pono  te  R.  de  cutina  filium  p.  de 
entina  et  omnia  bona  tua  mobileset  inmobiles  etc.  in  meo  guisatico  deffencione  ducatu  ct 
manutenencia  Ita  scilicet  quod  tu  et  tui  et  omnes  res  tue  sint  sub  propria  manutenencia  mea 
ducatu  gizatico  et  .aanutenencia  in  mari  et  in  térra  et  in  ómnibus  locis  tanquam  res  mee  pro- 
prie  etc!  et  quamuis  te  uel  res  tuas  langctur  iram  et  indignacionem  meam  incurreret  ct  dono 
III  solidos  per  introitu  et  III  solidos  et  unum  par  caponum  in  festo  omni  sanctorum:  inde 

^''"'¡rssT'vTVv  l'.-.l,  XV  kalendas  Aprilis:  «A.  de  capraria  bona  et  libera  uüluntate  in 
presentí  cum  bec  publico  instrumento  reci,  ¡o  te  Raímundam  de  serra  longa  de  parrochia  de 
cheros  et  berengarium  de  serra  longa  socrum  tuum  et  infantes  familiam  ct  man.sum  ves- 


386  F.    CARRERAS    Y   CANDI 

Ais  juheus  també  se'ls  troba  cercant  lo  guiatge  deis  cavallers  cris- 
tians.  En  1259  lo  cambista  David  y  sos  filis  se  posaren  sots  la  salva- 
guarda del  cavaller  Guillém  de  (^avassona  (684). 

No's  deu  confondre  lo  posarse,  un  particular  o  entitat,  sots  la  sal- 
vaguardia de  la  Corona,  ab  la  circunstancia,  de  fet  molt  semblant, 
pero  de  dret  molt  diferent,  d'ésser  un  pagés,  home  propri,  ell  y  la  sua 
familia,  del  rey.  Escassejan  molt  los  exemples  d'aquesta  naturalesa, 
sobre  tot  en  territoris  subgectes  a  dominis  particulars.  Un  cas  exis- 
teix  ab  referencia  a  un  tal  Llogaya,  de  Sant  Cristófol  de  Vespella,  qui, 
se  dona  voluntariament  al  rey  ab  sa  familia  y  successors,  oferint 
prestarli  lo  cens  anyal  d'un  parell  de  gallines  (685). 

Reyal  salvaguarda  a  la  Iglesia  de  Vich.  —  Es  atorgada  per  Pere  II 
en  6  d'agost  de  1285.  Observa  lo  canonge  Monteada,  a  qui  devém  tal 
nova,  que  havía  mudat  de  conducta  aquell  rey;  puix,  al  comentar  son 
regnat,  se  mostrá  poch  favorable  ais  eclesiástichs,  assenyaladament 
al  bisbe  de  Vich.  No  repara  Monteada  en  la  data  del  1285,  que  es  la 
de  la  creuada  pontificia.  Podém  asseverar,  per  tant,  que  lo  bisbe  de 
Vich  era  afecte  a  la  causa  catalana,  mes  que  al  partit  del  Papa. 

Les  notificacions  publiques. — No  hi  havía  altra  fórmula  de  notificar 
al  públich  les  comunicacions  oficiáis,  que  per  mija  del  pregoner.  En 
un  nomenament  de  pregoner  fet  per  lo  Bisbe  en  1254,  se  veu  que  lo 
cárrech  era  vitalici,  que  abarcava  tota  la  població  y  que  podía  posarhi 
substitut  (686). 


trum,  cum  ómnibus  douiibus  boua  pertiuentiis  ))estiai-  et  cuui  omuibus  alus  rebus  mobili- 
bus  et  inmobilibus  habitis  cthabendís  vbique,  sub  proprio  guizatico,  ducatu,  et  deffensione 
ct  mea  manutencia  speciali.  Ita  quod  nullus  audeat  uos  neo  predicta  hec  omnia  tangcre, 
capere,  retiñere,  aut  in  aliquo  molestare,  quod  quis  pressumpserit  iram  et  indiguacionem 
meaia  et  amicorum  meorum  se  noucrit  incurrisse:  promito  etiam  uos  et  bee  omuia  antedicta 
vbique  deffendere  et  manutenere  ut  homines  proprios  et  ut  res  meas:  lianc  autem  guiza- 
ticum  uobis  et  vestris  predictis,  dono  et  fació  ad  meum  bonum  ac  sanu  ii  intellectum,  dum 

guerra  quam  est  inter  berengarium  de  medalia  et  bernardum  de  s ,  durauerit  et  non  ultra: 

de  hoc  autem  guizatico  exceptamus  tamen  maritum  et  cognatum  dicte  Raimunde». 

(684)  Vo.  VI,  1259,  idus  Augusci:  «G  de  sauassona  per  me  et  omnes  meos  amicos  et  uali- 
tores  líecipio  te  Dauid  campsore  judeum  et  omnes  filios  tuos,  videlicet,  Lobellum  cenz,  Mos- 
setes,  Astrugono,  Bonum  judeum  et  Nassanel,  et  omnes  bestias,  familiam,  nuncios,  equita- 
turas  et  omnia  alia  bona  uestra  ubi(iue  sint,  tam  in  mari  quam  in  térra,  sub  propio  meo 
guidatico  ducatu  deffensione  et  manutenentia  speciali  mea  et  meorum.  Ita  r<cilicet  quod  de 
cetero  nullus  audeat  uos  vel  bona  uestra  predicta  tangcre  capere  retiñere  nec  in  aliquo  mo- 
lestare quod  quis  presumpserit  iram  et  indignaciouem  meam  et  meorum  amicorum  et  uali- 
torum  se  nouerit  incurrisse  sicut  promito  bona  tide  et  sine  enganno  tu  et  omnia  bona  uestra 
l)redicta  ubique  deffendere  et  manutenere  ut  liomines  proprios  et  res  meas:  et  per  recogni- 
cíonem  huius  guidatico  datis  mibi  anuuatim  mediam  libram  piperis  in  festo  pasche  per 
censu. 

(685)  Vo.  IV,  125.Í,  IIII  idus  Novembris:  «S.  de  logaya  de  parrochia  sancti  xptoforis  de 
uespela  dono  meum  Corpus,  et  infantes  quos  habuero,  et  omnia  bona  mea  mobilia  et  inmo- 
bilia  habita  et  habenda  vbique,  vobis,  domno  dei  gratia  rege  aragonum  et  ómnibus  succes- 
.soribus  uestris.  Itaquod  nullum  alium  dcminum  nisi  uos  et  quos  uolueritis  ualeam  ulterius 
reclamare  et  nuUa  prescripcio  tempore,  etc.,  per  firma  autem  mci  corporis  infantum  et  re- 
rum  mearum  possessionem  promito  uobis  daré  et  tibi  p.  de  uilari  acuto  loco  ipsius  annuatim 
iu  festo  omnium  sanctorum  unum  par  gallinarum  per  censu». 

(686)  <Notum  sit  cunctis;  Quod  nos  Bernardus  dei  gracia  vicensis  episcopus  per  nos  et 


NOTES   DOTZECE.NTISTES   d'aUSONA  3S7 


ARTS  Y  OFICIS 


Aprenentafge  industrial.  —  Lo  qui  desitjava  apendre  determinat 
ofici  se  posava  en  relació  ab  algún  mestre  del  mateix,  y  hi  contrac- 
tava  la  sua  ensenyan9a  mitjanQant  escriptura  notarial.  Abdues  parts 
quedaven  per  un  temps  subgectes  a  les  obligacions  devallants  del 
contráete,  les  quals  s'adaptaven  a  practiques  establertes  per  quiscún 
oftci  en  la  localitat. 

L'aprenent  era  quasi  sempre  un  menor  d'edat.  Per  q6  los  pares  so- 
lían firmar  lo  contráete,  sortint  fiadors  del  compliment  del  que's  pac- 
tava,  per  part  de  son  fill. 

Al  apendre  un  ofici  se  marcava  la  duració  del  aprenentatge;  lo 
mestre  provehía  en  vestir,  cuidar  y  alimentar  al  aprenent,  y  aquest 
havía  d'obehirlo  y  ajudarlo  en  lo  que  li  manas.  Essent  costúm  establir 
que,  si  esta  va  malalt,  bagues  de  refer  lo  temps  que  duríis  sa  malaltía. 

Aytambé  s'estipulava,  que,  durant  lo  temps  de  les  cuUites,  c6  es, 
del  segar  y  del  veremar,  l'aprenent  podía  disposar  d'alguns  díes  pera 
ajudar  a  les  feynes  del  camp.  No  hi  havía  en  axo  regla  determinada, 
puix  si  a  vegades  aquest  temps  lo  perdía  Tamo  (687),  en  altres  ocasions 
l'aprenent  ofería  refer  los  díes  de  que  disposés  quan  s'acabás  lo  terme 
de  l'aprenentatge  (688). 

Argenters.  —  Un  sol  vigata  d'aquest  ofici  consta  en  1254:  Astruch, 
argenter.  ¿Monopolisarían  Tofici  los  juheus  com  en  altres  llochs? 

Bocatería. — Al  ocuparnos  del  Mercadal  diguerem  que  no  tením  co- 
nexement  exacte  de  lo  que  era  aquesta  industria,  tal  vegada  de  robes 
o  teles.  Un  sol  contráete  d'aprenentatge  ben  poca  cosa  nos  significa, 
puix  lo  mestre  se  compromet  a  ensenyar  dos  oficis  diferents,  en  set 
anys;  lo  de  cullería  (fabricado  de  culleres?)  y  bocatería.  Es  estipulat 
que,  al  provehirlo  de  les  necessaries  vestidures,  no  li  donará  camises 
ni  bragues  (689). 


per  omnes  successores  nostros  episcopos  in  presentí  ciiin  lioc  publico  instrumento  damus 
tibi  Girberto  Díistel  in  oinni  vita  tua,  tamen  cridam  sive  precouitzationem  totius  ville  vici, 
cum  ómnibus  juribus  suis:  et  ita  tamen,  quod  tu  proueias  eam  bene,  fideliter  et  legaliter, 
prout  fieri  debet.  Quod  est  factum  II  nonas  October  anno  domini  M"  CC»  L"^  quarto».  (Docu- 
ment  1S90  de  Jaume  1,  A.  C.  A.) 

(687)  Vo.  IV,  1256,  líll  kalendas  Augusti. 

(688)  Vo.  IV,  125J,  6  idus  Junii.  Aprenentatge  de  con-etjer. 

(689)  Vo.  IV,  1255,  idus  Xovembris:  «Bernardus  de  crosis  filius  Bernardus  de  Crosis  de 
parrochia  de  Tauernoles,  promito  me  manere  teeum  G.  de  mata  rotunda  afcsto  sancti  andree 
pvoxime  uenturo  ad  VII  annos  in  eodem  festo.  Ita  quod  tu  doceas  mihi  tuum  magisterium 
collerie  et  bocliaterie  et  facias  mihi  bonum  siue  malo,  et  prouideas  mihi  in  uictu  et  uestitu 
per  totum  tempus,  preter  camisias  neo  brachas  quas  mihi  non  tenearis  daré  ncc  faceré,  et 
sim  uobis  bonus  et  fidelis  dicto  et  facto,  et  tu  colas  mihi  sanum  et  infií-mum,  et  in  dies  quot 
a  te  minus  fuero,  tibi  emere  ultra  dictum  tempus:  et  si  per  bis  etc.  hec  iuro.  Ff.  dietum  ber- 
nardum  de  crosis  et  Rm  de  bonariges  matrem  meam  quemquem  per  toto:  ad  hec  ego  dictus 
G.  de  mata  rotunda  promito  tibi  dicto  Bernardo  de  crosis  bonum  faceré  siue  malo  et  dictum 
meum  magisterium  docere  bene  et  fideliter  et  alia  antedicta  attendere  et  complere». 


388  F.    CARRERAS    Y    CANDI 

Cambistes.  —  Aquest  ofici  y  la  usura,  que  bé  podém  dir  li  anava 
anexa,  era  monopolisat  per  los  juheus(690).  No  n'hi  hauríen  gayres  de 
cambistes  a  Vich,  puix  no  tingué  materia  pera  estudiarlos  Mossen  Cor- 
bella,  en  sa  valiosa  monogralía  deis  juheus  vigatans  (691). 

La  compra  de  moneda  falsa  y  retirada  de  circulació  la  feya,  en 
1261,  un  tal  Dalmau  de  Castelló,  quals  circunstancies  no  dona  l'inte- 
ressant  document  hont  se  consigna  la  venda  de  106  marchs  y  2  Vá  un- 
ces de  moneda  bosonada  de  doblench  bona  y  de  2  marchs  de  bosonada 
falsa.  Paga  la  primera  al  fur  ae  10  sous  y  6  diners  lo  march,  y  la  se- 
gona  de  3  sous  (692). 

Podríem  parlar  deis  prestamistes  en  altre  lloch,  si  veritablcment 
d'ells  se'n  tingues  alguna  nova.  Pero  no  es  axis,  puix  que'Is  docuraents 
hont  se  consignan  aquets  contractes  no  indican  que  qui's  dedicava  a 
operacions  usurarles,  fos  cap  prestamista  d'ofici. 

Eren  juheus  los  qui  feyan  la  usura,  y  pcch  podém  afegir  a  lo  dit 
per  lo  canonge  Corbella.  A  les  mans  llurs  ana  a  parar  lo  bisbe  de  Vich 
en  1251.  En  lo  debitori,  entre  altres  circunstanciss  curioses,  se  marca 
la  usura,  de  4  diners  per  Iliura  (693),  que  també  assenyalava  un  do- 


(690)  Un  curios  rebut  de  préstech  de  159  sous  a  l'abat  de  Sant  Joan,  garantit  al)  ohgec- 
tes  d'argeut,  es  fet  per  un  tal  Vila,  nom  que  no  sembla  de  juheu:  Vo.  V,  1256,  idus  Junii:  «E  de 
villa  de  vico  recognosco  et  fatcor  me  tenere  et  habere  in  pignore  a  uobis  domno  Berengario 
Abbate  dei  gratia  Sancti  Johannis  riuipoUensis  per  CLVIIII  solidos  barebinonenses  de  du- 
plo quos  mihi  debetis  unum  ciphum  argenti  et  X  clocharias  argenti  de  pondere  II  marclia- 
rum  et  medie  uncie  et  renunciando  exceptione  dictorum  ciphi  et  clochariorum  non  receptum 
promito  me  uobis  et  cui  uelitis  reddere  statim  cum  uos  milii  solueritis  CLVIIII  solidos  an' 
tedictos>. 

(691)  Sois  un  document  del  J277  deis  publicats  per  Mossen  Corbella  tracta  deis  cambistes 
juheus  (La  aljama  de  juheus  de  Vich,  p.  169). 

Vo.  IV,  1254,  XVI  kalendas  Aprilis:  <P.  de  podiolo  de  medalla  debo  tibi  Gog  vxori  dauid 
campsoris  LVI  solidos  barebinonenses  de  duplo  racione  mutui » 

(692)  Vo.  VI,  1261 ,  nonas  Aprilis:  «S.  mironis  debeo  uobis  Dalmacio  de  castellone  MCXXI 
solidos  et  VI  denarios  monete  barchinouense  de  terno,  racione  CV'I  Marcharum  et  II  vucia- 
rum  et  medie  boseuate  de  duplo  lione,  et  ipse  II  marcharum  minus  media  vncia  bossonate 
false,  quas  mihi  vendisti:  videlibet,  quelibet  Marcha  bossonate  bone  ad  X  solidos  et  VI  de- 
narios de  terno,  et  falsa  ad  racione  1I[  solidos.  Tali  etc.,  in  festo  sancti  petri  mensis  junii 
proxime  venturi   Et  si  per  hiis  etc.  Ffideiussor,  R.  de  Cardona  de  vico». 

(693)  Vo.  VI,  1251,  5  kalendas  Februarii:  <iQuod  nos  G?  dei  gratia  vicensis  episcopus  re- 
cognoscimua  et  facemus  in  presentí  cum  hoc  publico  instrumento  uobis  j'ssach  pebrer  et 
Samuel  cap  judeis  quod  uenistis  nobiscum  ad  legalem  compotum  et  bonum  de  ómnibus  de- 
bitis  quod  uobis  debcbamus  racione  trium  instrumentorum  debiti  publici  confectorum:  de- 
bitum  fuit  factum  III  idus  marcii  Anno  domini  MCCXLV  et  Alterum  uero  dictorum  trium 
instrumentorum  continet  debitum  CC  morabatinos  fuit  factum  nonas  februarii  Anno  domini 
M°CCXLV  Reliqum  uero  ipsorum  continet  debitum  CCL  morabatinos  quod  fuit  factum 
XIIII  kal  angustí  Anno  domini  MCCXLVII  facto  Ínter  uos  et  nos  non  compoto  et  recog- 
noscimus  et  promitemus  legali  ad  cotum  domini  regis  in  ueritate  uobis  ad  huc  deberé  de 
iuso  proprio  capitali  DO  morabatinos  bono  legalis  curribilis  justi  ponderis  in  auro  de  pre- 
dicto  debito  et  tibi  uel  ¿?  promitimus  uobis  soluere  sine  omni  plácito  questione  dilatione  et 
aliqua  excepcione  de  hínc  ad  festum  santti  andree  proxime  uenturum  quibus  uobis  solutis 
reddatis  nobis  predicta  tria  instrumenta  et  est  certum  quod  ratione  predícti  debiti  níhil 
aliud  uobis  debcmus  de  capitali  uel  lucro  nisi  predictos  DC  morabatinos  pro  quibus  etiam 
nuUum  lucrum  tenemus  uobis  daré  usque  ad  dictum  terminum:  tamen  si  ultra  dictum  teruii- 
num  Qobis  dictos  DC  morabatinos  perlongare  uolueritis  promitimus  uobis  daré  lucrum  ad 
cotum  domini  regís  videlicet  III I  denarios  per  iíbra  in  mense:  tamen  volumus  et  conceda- 


NOTES   DOTZECENTISTES   D'r\USOi\A  389 

cument  consemblar.t  pertanyent  al  any  1250  (694).  A  la  usura  deí-'ue- 
ren  sempre  los  juheus  sa  preponderancia  social. 

Coltellers.  —  Oflci  de  bona  importancia,  qual  aprenentat^e  duraría 
dos  o  tres  anys,  per  mes  que  n'hi  hagi  alf^ún  de  mes  temps,  fins  de 
vuyt  anys.  A  aquest  no  li  prometía  mes  que  unes  tenalles  y  un  martell 
quan  acabes.  En  cambi,  un  aprenent  de  2  anys  rebía  65  sous;  y  altre 
de  tres  anys  20  sous  (695).  Un  oflcial  colteller,  en  un  any  de  treball, 
guanyá,  en  1256,  60  sous  barcelonesos  de  doblench,  una  camisa,  unes 
bragues  d'estopa,  una  túnica  d'estamenya  torta,  unes  calces  de  blaTich 
de  Narbona  y  se  li  permetía  disposar  de  vuyt  díes  per  anar  a 
segar  (696). 

Un  interessant  contráete  a  preu  fet  ensenyará  quin  sería  segura- 
ment  lo  major  guany  d'un  bon  oficial  colteller.  Pertany  ai  1257,  com- 
pronietentse  Tamo  a  donarli  un  tant  al<;at  per  dotzena  de  coltells, 
segons  la  feyna  que  hi  tingues  d'executar,  en  lo  termini  de  dos 
anys  (697). 


mus  quod  predicta  tria  instrumenta  licet  rata  et  firma  sicut  ab  inicio  ipsius  contractus  rata 
fuerunt  quousque  predicti  DC  morabatini  et  lucrum  quam  ultra  predictum  torminum  face 
rint  sed  cotum  douiini  regis  uobis  soluantur  et  hec  jurari  facimus  in  auimam  nostram  R.  de 
gallinerio  vicensis:  ego  dictus  R.  de  gallinerio  ad  mandatum  dicti  domini  episcopi  ipso 
presente  juro  per  dicto  super  eius  sancta  lili  euangelia  in  auiínam  ipsius  quod  predicta  hec 
omñia  et  singula  vobis  et  cui  velitis  atendantur  et  etiaai  complcantur.  Si  »í(.  R  de  galline- 
rio p.  qui  hoc  iu  animam  dicti  domini  episcopi  juro  et  lirmo». 

(69i)  Vo  IV.  Isaac  Cap,  fill  de  Mussa  Cap,  fa  un  prestecli  de  9  Iliures  en  la  matcxa  for- 
ma que  lo  de  la  nota  (Jí)3  (1250,  lo  kalendas  januarii). 

(695)  Vo.  V,  1257,  VIII  kalendas  Octobris.  Aprenentatge  de  colteller:  «tu  vero  colas 
meum  sanum  et  infirmum  ad  consuetudiuem  tui  magisterii  et  dones  mihi  uictum  et  uestituui 
competeutem  per  totum  dictum:  tempus  et  etiam  dones  mihi  per  meo  salario  XX  solidos  bar- 
chinonenses  de  duplo  quos  soluas  mihi  in  ultimo  auno:  et  e^o  faciam  messes  ad  opus  mei  iu 
ultimo  anuo:  tamen  refficiam  tibi  dies  messium  et  omnes  alios  quibus  a  te  interim  absens 
fuero  culpa  mei». 

(696)  Vo.  IV.  1256,  II  nonas  Februarii:  «J.  de  colel  promito  me  manere  tecum  Ff.  de 
tresserra  de  uico  a  presentí  die  usque  ad  unum  annum  continué  sequentem  et  completuui 
operari  ad  opus  tui  iufra  dictum  tempus  de  tuo  officio  coltellerie  et  faceré  tuum  decens 
mandatum  et  esse  tibi  et  bonis  tuis  bonus  tidelis  obediens  et  légale  dicto  et  facto:  tu  uero 
prouideas  mihi  in  uictu  competente  sicut  me  docuerit  per  totum  dictum  tempus  et  colas  me 
sanum  et  infirmum  per  totum  dictum  tempus  et  dones  mihi  per  salario  LX  solidos  barchi- 
nonenses  de  duplo  et  Camisiam  et  biachas  de  panno  lineo  et  camisiam  et  brachas  de  stopa 
et  vuam  tunicam  de  stamine  forti  primo  et  caligas  de  blanco  de  narbona  et  ego  possim  face- 
re  messes  ad  opus  mei  per  vnam  septimanam  et  tot  dies  quot  a  te  minus  fuero  totidcm  tibi 
emendem  in  fine  dicti  termini  preter  dies  messium:  et  si  per  hiis  etc.:  et  hec  juro  etc.  Ad 
hec  ego  Ff.  de  tresserra  recipiens  et  approbans  antedictam  promito  tibi  dicto  Johanui 
eadem  omnia  attendere  et  complere:  et  si  per  his  etc.  Ffideiussor  Ff.  de  collede  uico». 

(697)  Vo.  V,  12:')7.  X  kalendas  Septembris:  «B.  de  sauael,  promito  tibi  Bg.  nepote,  ut 
maneam  tecum  continué  a  festo  omniuin  sanctorum  proxime  uenturo.  usque  ad  dúos  annos 
continué  uenturos,  in  tuo  operatorio  et  nuUo  aliud  faceré  tuum  opus  coltellerie,  bene,  fideli- 
t^r,  et  legaliter;  et  esse  tibi  et  tuis  bonus  fidelis  et  legalis,  dicto  et  facto,  et  faceré  legaliter 
ea  quod  ad  dictum  officium  fuerit  faciendum:  tamen  dones  mihi  per  unaquamque  duodena 
ad  soUar  VI  denariis;  et  XII  denariis  per  una(iuamqu%luodena  clauar  et  asseir  et  esolmis- 
nar;  et  III  denariis  de  unaquamque  duodena  aranir  et  reparar;  et  III  denariis  de  acanelar 
per  unaquamque  duodena;  et  II  denariis  per  eulacar  unaquamque  duodena;  et  nicbil  aliud 
mihi  dones.  ítem,  si  mutua ueris  mi  aliquid  recipiam  in  soluciouem  operis  quod  fecero  tibi 
et  si  per  his  etc.  et  hec  iuro  etc. 


390  F.    CARRERAS   Y    CANDI 

L'oflci  donaría  bons  guanys,  aportanthi  capitals  persones  estra- 
nyes,  ab  intencions  meraraent  utilitaries  (698). 

En  lo  Mercadal  hi  teníen  taules  los  coltellers  (611  y  613). 

Un  contráete  de  devolució  de  certa  quantitat  dexada  a  un  colteller 
contribueix  a  mostrar  algún  altre  detall  del  ofici;  en  ell  se  posava 
tota  la  atenció  al  guany  que  s'esperava  reportar  de  la  fira  de  Vlla- 
franca  (699).  Y  no  eran  sois  en  les  fires  de  Catalunya  hon  tenían  sor- 
tida  los  coltells  vigatans,  sino  que  també  se'n  embarcaríen  per  Ma- 
llorca, en  1256  (700). 

Corretgers.  —  A  judicar  peí  nombre  de  contractes  d'aprenentatge, 
fon  hu  deis  oficis  que  tenía  a  Vich  major  desenrotllo.  Lo  temps  del 
aprenentatge  era  de  dos  a  tres  anys,  sense  salari.  Empero  al  acabarlo 
se'ls  solía  donar  9,  10,  11  y  flns  30  sous  barcelonesos,  o  be  un  vestit  y 
5  sous,  etz.  Es  dir  que  no  hi  havía  cap  regla  determinada,  puix  a  un 
aprenent,  ja  adelantat,  se  li  donen  7  sous  anyals,  a  un  altre,  s'oferexen 
4  sous  y  una  túnica  nova  de  Xartres  per  la  sua  mare  (701),  etz. 

Lo  salari  o  premi  donat  a  la  fí  del  aprenentatge  tampoch  se  regu- 
lava  per  lo  temps  de  duració  d'aquest;  puix  a  un  de  un  any,  se  li 
asignaven  10  sous  en  1254  (702)  y  a  altre  de  sis  anys,  sois  se  li  prome- 
tíen,  en  1257,  10  quintars  de  blat  y  2  quintars  d'ordi. 


(698)  Vo.  V,  1257,  II  idus  Septembris  y  XV  kalendas  Octobris.  Al  morir  Joan  Cerer,  en- 
comená  a  sos  marmessors  Mestre  Helias,  Bereaguer  Caramela  y  Berenguer  Audreu,  que 
procuressin  fer  aumentar  los  500  sous  que  dexava  a  sa  filia  Cilieta,  entregantlos  a  feels  mcr- 
eaders.  Donchs  300  sous  los  entraren  al  negoci  de  coltells,  pactant  per  Cilia  la  tercera  part 
deis  beneficis  «promitimus  cum  dictis  CCO  solidos  mercare  et  percassiare  in  oficio  cultelle- 
rie  et  in  alus  mercimoniis  quibus  melius  lucrare  possimus  intus  uillam  vicl  et  non  extra». 
Deis  beneficis  lo  V3  era  per  Cilia  y  los  ^¡3  pels  mercaders  (XV  kal.  oct.) 

(699)  Vo.  IV,  1251,  XI  kalendas  Martii:  <.B.  de  muro  ueteri,  debo  uobis  Bereugarius  ca- 
ramela, et  B.  de  garfiez,  XXX  solidos  barchinonenses  de  duplo,  ratione  mutui  ex  etc  per 
quibus  promito  uobis  quod  ego  uendam  uobis  omnes  cultellos  quos  de  hinc  ad  firam  de  uila- 
fraucham  faciam,  hoc  intelligatur,  coltellos  quos  uihil  personam  (vendam)  exceptis  illis 
quos  uendam  ad  manum  meam  in  operatorio:  ita  scilicet,  quod  uos  incontinenti  detis  mihi 
precium  per  quo  uobis  uendam  dictos  cultellos,  et  in  firam  predictam,  ego  reddam  uobis 
dictos  XXX  solidos  sine  omni  plácito  questione  dilatione  et  aliqua  exceptione  quod  nisi  fe- 
cero  habeatis  eos  super  ómnibus  bouis  meis  habitis  et  habendis  vbique  et  ego  etiam  non 
possem  uenier-í  alteri  cultellos  meos  ultram  dictam  firam  nisi  uobis  quousque  de  predictls 
ómnibus  denariis  esset  nobis  uobis  integrnm  satisfactum>. 

(700)  Vo.  V,  1256,  IIII  nonas  Martii  «.P.  et  Bg.  fonte  fratres  ac  habitatores  ville  vici 
constituimus  te  Johannem  de  callelis  habitatorem  uille  mayoricarum  per  procuratorem  nos- 
trum  ad  petendum  habendum  et  recuperandum  omnes  illos  LVI  solidos  denariorum  regalium 
et  duas  duodenas  cultellorum  cum  manicis  albis  et  dúos  cultellos  tloratos». 

(701)  Vo.  IV,  1254,  VI  idus  Junii.  «ítem  demus  tibi  per  suo  salario  "camisiam  et  bracas 
lini  ad  opus  tui  et  in  fine  primi  anni  IIII  solidos  monete  vicensisde  quaterno  tu  uero  statim 
cum  nos  soluimus  tibi  dictos  IIII  solidos:  dones  mibi  dicte  Marie  matris  eius  vnam  tunicam 
nouam  de  xa¿-tres  ad  opus  mei». 

Vo.  V,  1257,  V  kalendas  Aprilis.  «P.  de  balager  prior  claustralis  monasterii  castrisserris 
comando  tibi  A.  de  serra  comorans  in^illa  vici  G.  fratrem  meum  quod  a  festo  pasche  proxi- 
me  uenturo  usque  ad  tres  annos  continiie...  maneat  tecum  ad  adiscendum  tuum  officium  co- 
rregerie  et  sit  tibi  bonus  fldel¡s>. 

(702,  Vo.  IV,  1251,  XVI  kalendas  Aprilis  «tu  uero  doceas  ipsum  beue  et  fideliter  dic- 
tum  tuum  magisterium  corregerie  et  dones  el  per  logerio  X  solidos  monete  vicensis  de  qua- 
terno». 


NOTRS  DOTZECENTISTES   d'aUSONA  391 

Un  contráete  del  1256  presenta  al  mestre  corretger  ab  obligado 
d'ensenyar,  en  tres  anys,  dos  oficis,  lo  de  corretger  y  de  barber  (703). 

L'ofíci  de  corretger  portava  adjunt  dugues  especialitats,  de  les  que 
se'n  feyan  aprenentatges  separats,  com  eren,  borser  o  constructor 
de  borses  de  cuyr  y  celler. 

A  la  borsería  s'hi  dedicavan  generalment  les  dones,  durant  l'apre- 
nentatge  un,  dos  y  alguna  vegada  tres  anys.  No  se'ls  hi  acostumava 
donar  cap  salari  al  final. 

Los  cellers  tenían  inés  importancia  y  son  aprenentatge  en  res  se 
diferenciava  del  general  deis  corretgers.  No  solsament  feyen  (jelles  de 
cavall,  sino  armadures  de  cuj'^r,  en  les  que  hi  solíen  posar  la  senyal 
de  la  casa  a  qui  pertanyían,  segons  les  construiren  en  1261,  per  lo  no- 
ble EnBerenguer  ^a  Portella  (704). 

Curios  contráete  de  trevall,en  1261,  es  lo  d'un  pintor  Guillem  d'Olm, 
qui  compromete  al  ^eller  Texeda,  a  no  trevallar  per  ningú  mes  durant 
un  any,  estipulant  lo  preu  a  que  li  pagaría  les  cellos  de  cavall,  les  de 
palafrener  y  les  de  raul  (705). 

En  la  secció  delMercadal,  conegnda.  per  cuyrateria  (600,  612,  613  y 
622),  hi  tindríen  taules  alguns  corretgers. 

Cotoners.  —  L'aprenentatge  en  Tofici  de  cotonería,  per  lo  poch  que 
d'ell  havéra  vist,  crehém  sería  d'uns  quatre  anys  La  remuneració  que 
se  li  dona,  en  un  contráete  del  1255,  fou  la  de  25  sous  barcelonesos, 
en  lo  día  de  la  festa  do  Moya  (706). 

Cullerers.  —  Un  contráete  d'aprenentatge  d'aquest  ofici,  del  1254, 
mostra  lo  temps  de  tres  anys  per  apéndrel:  l'amo  ofereix  donarli 
menjar  y  vestits  y  li  permet  disposar,  cada  any,  de  tres  setmanes  al 
temps  del  segar  y  de  vuyt  díes  al  veremar,  eonsignantli  per  salari 
18  sous  vigatans,  una  camisa  y  unes  bragues  (707). 


(703)    Vo.  IV,  1256,  VIII  kalendas  Augusti. 

(70á)  Vo.  IV,  1250,  II  idus  Decembris:  «Quod  P.  oliuarii  de  gerunda,  seler,  debo  tibi 
F.  de  torrentibus  vicensls  clerico,  XVIII  s.  de  duplo  quos  tu  mihi  mutuo  tradidisti,  per 
quibus  debeo  tibi  faceré  guarnimenta  duarum  sellarum  palafredi,  et  duaruin  parium  arma- 
rum,de  sigao  berengarii  de  portella,  uel  dictos  XVIII  s.  tibi  reddere,  de  hinc  ad  carni  pri- 
uium  próximo  uenturum,  quicquid  istorum  melius  tu  eligere  uolueris:  quos  XVIII  s.  uel 
dicta  arma  siue  guarnimenta  quam  tu  melius  uolueris,  promito  tibi  et  cui  uolueris,  soluere, 
faceré  et  atendere,  et  complere,  sine  questioue,  dilatione,  et  aliqua  exceptione,  usque  indic- 
tum  carni  priuium  quadragesima  próximo  uenturo;  et  si  a  dicto  termino  etc.» 

(705)  Vo.  VI,  12t;i,  XVI  kalendas  Septemhris:  «G.  de  texeda  de  parrochia  sancti  stephani 
de  occulo?  de  bas  promito  bona  fide  ac  per  firmam  et  stipulacionem  tibi  (í.  de  ulmo  pictori 
quod  omnes  Sellas  quos  a  presentí  die  usque  ad  unum  annum  perpetuum  fecero  vendamtibi 
et  non  alterio.  Ita  tamen  quod  tu  dones  mihi  per  qualibet  sella  equi  tres  solidos  et¿  ?dena- 
rios  monete  barchinonense  de  terno  et  per  ómnibus  alus  sellis  tam  de  palafrenis  quam  de 
mulis  dúos  solidos  et¿  ?denarios  eiusdem  monete  et  etiam  soluas  mihi  qualiliet  septimana  de 

predictis  denariis  Sex  solidos  eiusdem  monete  per  comestione  et  per necesse  fuerit.  Et 

illud  quod  superauerit  qualibet  septimana  de  opere  quod  tibi  fecero  ultra  predictos  Sex  de- 
narios  soluas  mihi  in  capite  anni:  tu  uero  dones  et  soluas  mihi  denarios  ad  fustam  sellarum 
quando  ipsum recipiam  eos  in  pagam  dictorum  sex  solidorum». 

(706)  Vo.  IV,  1254,  kalendas  Juuii. 

(707)  Vo.  IV.  1254,1111  idusMartii:  «G.  uiasouerius,  G.  coqui  et  iixor  mea  E.  comenda- 


392  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

Criats  y  minyones  de  servey.  —  Se  contractavan  mitjancant  escrip- 
tura  notarial.  Y  axo  que  la  soldada  que  rebían  deis  seus  amos  era 
mes  que  modesta.  Pro  los  iiotnris  guanyavan  molt  poch.  En  1233,  per 
sois  una  quartera  d'ordi  al  any,  una  noya  contrau  compromís  de  ser- 
vir a  certa  casa  per  tres  anys;  en  la  propria  data,  un  tal  Andreu, 
s'obliga  a  servir  per  tres  anys  a  A.  de  Santa  Cilla,  percibint  cada  any 
tres  quintas  d'ordi  (708).  S'acosturaava  pagar  ais  criats  ab  especie  y 
no  en  metálich. 

Altra  estipulació  d'aquests  contractes  era  que,  si  emmalaltía,  de- 
vía  indemnisar  al  amo,  d'aquells  díes.  També  solían  precisarse  quines 
robes  de  vestir  se'ls  hi  donaría.  Lo  del  1261,  que  escullím  com  a  tipo 
deis  contractes  d'aquesta  especialitat,  diu  que  en  i'any  que  prestará 
son  servey  María  de  Cases  a  Guillém  del  Bosch,  cobrará,  a  mes  de 
dues  y  mitja  quarteres  d'ordi,  una  túnica  de  rander,  un  brisall,  una  ca- 
misa d'estopa  de  llí  prima  y  altres,  segons  s'acostuma  donar  a  les 
minyones  (709). 

En  los  primers  anys  de  la  conquesta  de  Mallorca  se  veu  ais  viga- 
tans  contractarse  per  anar  a  dita  Illa  en  concepte  de  criats,  percibint 
l'acostumat  salari  en  especie.  Es  de  suposar  fora  major  que'l  ordina- 
riament  cobrat  a  Vich  (710).  Una  práctica  resta  establerta;  y  en  12G1, 


mus  et  afirmamus  bernardum  filium  nostium,  tecum  A.  collerer  de  vico,  filio  bernardi  de 
bolles,  ad  adiscendum  tuuní  magisterium  collererie  a  festo  bcate  Marie  mensis  mai-tii  pro- 
xime  ueuturo  usque  ad  tres  annos  in  eodem  festo.  Ita  quod  uos  demus  ei  victum  et  uestitum 
per  totum  dictum  tempus,  et  colamus  ipsum  sanum  et  infirmum  et  faciamus  eum  tecum  ma- 
ñero per  totum  dictum  tempus,  et  sit  tibi  et  bonis  tuis  bonus  fidele  et  legali  dicto  et  facto:  et 
quod  diebus  a  te  interim  abseus  fuerit,  racione  infirmitatis  uel  alia  racione,  totidem  tibi 
restituat  ultra  tenninum  antedictum,  preter  die?  mensium  et  uindemiarum  quos  non  resti- 
tuat  tibi:  et  liabeat  quolibet  anno  tres  septimanas  per  messibus  et  VIII  dies  per  vindemiis: 
et  demus  tibi  per  tuo  salario  XVIII  denarios  monete  vicensis  de  quaterno,  quos  tibi  solua- 
mus  in  fine  primi  anni,  et  vuam  camisiam  et  vnas  brachas  panni  linei  quas  cuidam  soluamus 
hinc  adfestum  Sancti  ioliannis  mensis  junii  proxime  venturi:  et  si  quis  forisfacturam  tibi 
fecerit,  eam  tibi  restituamus.  Ego  uero  dictus  A.  collerer  recipieus  predicta,  promito  suD 
obligatione  bonorum  meorum  tibi  dicto  bernardo  bene  docere  et  monstrare  dictum  meum 
magisterium  collererie,  et  tibi  bonum  faceré  siue  maIo.> 

(708)  Vo.  I,  1233,  X  kalendas  Aprilis.  Andreu  se  lloga  de  criat  a  A.  de  Santa  Cilia  per 
dos  anys.  «Et  tu  dones  mihi  uictum  et  uestitum  competente  et  III  quarterias  ordei  per  loca- 
rio  annuatim  usque  ad  dictum  terminum>. 

(709)  Vo.  VI,  1261,  VI  idus  Aprilis.  «Maria  filia  P.  de  casis  de  parrochia  sánete  Marie  de 
bisaura,  promito  tibi  G.  de  bosclio  et  Marie  iixori  tue,  me  manere  uobiscuin  a  festo  sánete 
Marie  mensis  marcii  proxime  transacto  usque  ad  I  Annum:  et  promito  me  esse  uobis  fidelem 
et  legalem  dicto  et  facto,  et  faceré  uestrum  decens  mandatum  die  noctuque  secundum  posse 
meu'Jí.  Et  promito  etiam  uobis  emendare  dies  infirmitatis  mee  et  omues  Alios  dies  quibus 
interim  a  uobis  Absens  fuero  culpa  mei,  et  foris  facturan!  siquam  uobis  fecero:  et  uos  detis 
mihi  per  logerio  II  quarterias  et  mediam  ordei  boni  et  pulcri  ad  meusuram  mercati  vici,  et 
tunicam  de  rander,  ct  brisallum,  et  camisiam  de  stopa  lini  prima,  et  Alia,  quod  consueta 
suut  dari  Ancille.  Et  dono  hec  uobis  in  me  et  in  ómnibus  bonis  meis:  et  hec  juro.  Ad  hec 
nos  (t.  de  boscho  et  M.  vxor  mea,  recipientes  et  aprobantes  predicta,  promitimus  eadeiii  om 
uia  tibi  dicte  Marie,  Atendere,  et  complere,  et  faceré  tibi  bonum  üiue  malo 

(710)  Vo.  I,  1233,  Aprilis.  «B.  de  caneles  de  Tagamauento:  bona  et  libera  uoluntate  con- 
uenio  tibi  C.  escriuá  de  roda,  et  cuicunque  uelis,  ut  maneam  tecum,  a  festo,  peute  costes 
primo  uenieute  usque  ad  I  annum  continuo  et  completo  in  eodem  festo,  apud  mayorichas, 
uel  in  cuicumque  uolueris:  et  conuenio  tibi  esse  bonus,  fidelis,  et  legalis,  atque  obediens,  in 


NOTES   DOTZECENTISTES   D'AUSONA  393 

altre  contráete  d'aqucsta  classe,  ja  diu  sc'l  vestiríi  «segons  costúm  de 
la  ten-a  de  ]\rallorca»,  encara  que's  marquen,  ab  lo  salari,  les  robes  que 
tindríi  de  rebre  (711). 

Ferrers.  —  Molta  desigualtat  en  lo  teinps  d'aprenentatge  acusan 
los  contractes  apareguts.  Com  hi  han  exeniples  de  durar  Tensenyanga 
dos,  tres,  quatre,  sis,  set  y  vuyt  anys,  buscant  un  proniedi,  establirem 
ésser  de  quatre  anys.  Y  com  mes  Ilarga  6s  la  duració  del  contráete, 
menys  salari  s'asigna  al  aprenent  al  expirar  son  termini.  També  se'ls 
hi  denava  al  final,  eynes  de  trevall,  no  sigues  sino  un  martell  y  unes 
tenalles  (712). 

Ni  en  aquest,  ni  en  cap  oflci,  hi  trovém  molta  fixesa  en  aytals  apre- 
nentatges,  segons  s'efectua  mes  avant,  al  temps  deis  g-remis.  Com  a 
curios  retraurem  un  contráete  del  1253  (III  idus  Decembris)  de  tres 
anys  de  duració,  oferint,  lo  mestre,  al  final,  20  sous  barceloneses, 
10  quarteres  d'ordi,  2  camises,  2  bragues  de  Ilí  y  2  menjars  per  tres 
persones,  podent  disposar  de  vuyt  díes  al  temps  del  segar  y  no  havent 
d'indemnisarli  ios  díes  que  s'escaygués  estar  malalt. 

Un  contráete  de  fadrí,  o  oficial  ferrer,  del  1257,  fet  per  dos  anys, 
diu  que  guanyava  25  sous  cada  mitj  any,  y  a  mes  la  vida,  y  cada  any 
una  túnica  de  lleridac  o  drap  de  Lleyda,  unes  calces  de  blanch  de  Ri- 
poll  y  altres  de  blanch  de  Narbona,  2  camises,  2  bragues,  1  brial  y  lo 
calsat  que  necessités  (713). 


ómnibus  bono  intellectu,  et  fiícere  tuimí  opus  et  uiandatum:  sed  tu  dones  niihi  uictum  com- 
petentem,  et  dones  mihi  per  uestitu,  capam  et  calsas  et  tunicaní  de  leridec,  et  calciamentum, 
et  camisas,  et  bracas  grossas,et  alias  primas;  et  per  logerio,  VII  quarterias  ordei  ad  men- 
sura barchinone:  et  liec  iuro  per  deum  et  fació  bominiaticum.  Ego  C.  escriua  predictus,  con 
firmo». 

(711)  Vo.  VI,  1261,  II  idus  Martii.  Contráete  d'un  criat  qui  ana  a  servir  a  Mallorca:  »et 
tu  iirouideas  mibi  in  uictu  secuudum  consuctudiuem  terre  Mayoricbariim  et  colas  me  sanum 
et  inttrmum  et  ego  sim  tibi  bouus  fidelis  et  legalis  dicto  et  facto  et  tu  dabis  mihi  per  salario 
XL  solidos  monete  Eegale  et  capam  et  siprcs  de  uarbones  et  duascamisias  et  duas  semora- 
lias  unam  uero  de  brun  de  lino  et  aliam  de  stopa». 

(712)  Vo.  IV,  1253,  VI  kalendas  Decembris.  «P.  de  cumbis  de  parrocliia  de  taradel  afirmo 
berengarium  fllium  meuin  tecum  R.  de  podio  viader  et  cui  uelis  a  festo  Saucti  andree  apos- 
toli  proxime  venturo  usque  ad  V  aunos  continué  sequentes  et  completos  in  eodem  festo  ad 
adiscendum  tuum  magisterium  ferrerie.  Ita  quod  tu  doceas  ipsum  bene  et  fideliter  dictum 
tuum  magisterium,  et  dones  ei  victum  et  uestitum,  sicut  docuerit,  per  totum  dictum  tempus; 
et  colas  ipsum  sanum  et  infirmum  per  totum  dictum  tempus;  et  dones  ei  in  fine  dictorum 
V  aunorum,  vnum  martel  et  quasdam  tenales.  Ipsc  uero  sit  tibi  bonus  et  fidelis  dicto  et  facto 
et  faciat  tuum  deceus  mandatum  et  faciat  messes  in  uno  dictorum  V  annorum  (luom  uoluerit 
per  vnum  mensem,  et  quot  diebus  a  te  interim  abses  fuerit  racione  infirmitatis  uel  alia  racio- 
ne propter  dies  messium  totiilem  tibi  restituat  ultra  terminum  antedictum:  verumtamen  si 
forte  ipse  fuerit  interum  iufirmus,  et  coluerit  ipsc  se  in  infirmitate,  non  tcnatur  tibi  resti- 
tuere  illos  dies  ego  uero  tenare  til>i  omni  foris  si  quls  interim  tibi  fecerit:  et  ego  dictus  be- 
rengar'us,  laudans  predicta,  juro  hoc  etc.  Ego  uero  dictus  R.  recipicus  predicta,  promito 
tibi  predicta  atendere  et  complere  sub  obligacione  bonorum  nostrorum». 

(713)  Vo.  V,  12.57,  IIIl  idus  Martii.  Bei'enguer  de.s  Pont,  contracta  per  dosanys  un  fadrí, 
per  perfeccionarlo  eu  l'ufici  de  ferrer,  prometent  donarli  «uictum  comiietentem  per  totum 
dictum  tempus  et  eliam  dones  mihi  per  uestitu  singulis  aunis  vn  im  tunicaní  de  panno  de  le- 
rida  et  Ínter  dictos  dúos  anuos  dúo  paria  caligarum  uidelicet  vnas  de  blandió  de  ripol  et 
alias  de  blancho  de  narbona  et  duas  cainisias  et  duas  brachas  et  vnum  brial  quolibet  anuo  et 

1910  29 


394  F.    CARRERAS   Y   CANDÍ 

Forns  de  cale  —  En  1240  fou  veñuda  a  Vich  una  bassa  que  abans 
havía  sigut  calcinai'i  o  forn  de  cals,  situada  en  les  Clotes  (714). 

Forns  de  pa.  —  Deis  que  existiren  per  Vich  consignaren!,  en  1233 
lo  forn  de  Sant  Pere  (652)  y  en  1250  y  1257,  lo  fornjussá  (588  y  670). 

Lambarts.  —  Axis  venen  designáis  a  Vich,  los  qui  a  Barcelona 
per  aquest  mateix  temps,  son  coneguts  pev  lomharts  o  llombarts,  90  és, 
los  mestres  de  cases.  Un  tal  Guillém  de  Verdaguer,  lamhart,  prengué 
en  1259,  un  aprenent  per  dos  anys  y  aquest  diu  posarse  ab  En  Ver- 
daguer, «ad  adiscendum  officium  tuum  lamhardie-» .  Rebría  per  salari 
una  inflnitat  d'articles  de  menjar  y  8  sous  vigatans  (715). 

Llíbres.  —  Los  únichs  Uibres  que  aparexen  d'aquests  contractes 
son,  cpm  és  de  suposar,  eclesiástichs.  Unes  Decretáis  que  lo  canonge 
Cornelia  dexá  en  1257  a  son  nebotloprebere  Comelles.mitjanQant  apoca 
notarial  de  que  les  hi  tornaría  sempre  que'ls  hi  demanés,  costaren  700 
sous  (716).  Dos  Ilibres  de  Roraancius  d'Antioquía  son  dexats  en  pe- 
nyora  de  50  sous  vigatans  (717). 

En  lo  testament  de  G.  de  Pi  del  1251,  se  consignan  instituciones , 
librorum  codicis,  usaticos  vetevés,  Tañer eti  cum  summa  matrimonii, 
decreta,  decretales  et  codicem  (718). 

Los  Ilibres  se  vendrían  millor  a  Montpeller  que  no  a  Vich  y  a  Bar- 
celona. Axo  pot  justificar,  que,  lo  vigatá  Mestre  Comes  hi  fes  vendré 
un  exemplar  del  Prisciano  (¿gramática?)  y  una  lógica  antigua  (719). 

De  Ilibres  hebráichs,  tant  sois  se  consignan  les  Lleys  de  Moysés  ab 


sotulares  quantos  necesse  habuero  infra  predictum  tempus  et  dones  mihi  per  salario  C.  so- 
lidos barchinonenses  de  duplo  de  quibus  soluas  mihi  XXV  in  fira  barchinone  proxime  ue- 
nieiite  et  in  festo  natalis  domini  próximo  uenturo  XXV  et  inalia  fira  barchinone  continué  in 
capite  anni  XXV  et  in  alio  festo  natalis  domini  in  capite  anni  residuos  XXV  solidos». 

(714)  Vo.  II,  12-40,  Pridie  Nonas  Juuü:  «Quaudam  bassam  nostram  quam  unquam  fuit  cal- 
cinarium  quam  liabemus  apud  Clotas  uici». 

(715)  Vo.  VI,  1259,  VIII  idus  Madii.  «Et  donem  tibi  per  comestione,  vndecim  quarterias 
ordei  et  vnam  quarteriam  frumenti  ad  mensuram  rectam  mercliati  uici  et  Tres  eminas  uiiii 
sine  aqua  et  médium  bachonem  receptibile  Camissalse  et  VIII  solidos  vicensis  de  quaterno 
per  salario». 

(716)  Vo.  V,  1257,  XIII  kalendas  Octobris:  «G.  de  canellis  clcricusetc.  recognoscoct  con- 
cedo uobis  Dalmatio  de  corniliano  vicensis  canónico  ac  Auunculo  meo  quod  uos  mutuastis 
mihiet  teneo  ia  uestra  comanda  quasdam  decretales  quas  uos  emistis  per  DCC  solidos  bar- 
chinoncnses  de  duplo  a  G'^  P'  clerico:  quas  decretales  promito  uobis  et  quibus  uelitis  reddere 
sine  aliqua  questione  quandocunque  eas  recuperare  uolueritis». 

(717)  Vo.  VI,  1259,  Uñonas  Februarii:  «G.  petri  de  castellaria  clericus.  Eecognosco  et 
fateor  tibi  P.  de  modiali  clerico  absenti  tanquam  presentí  quam  tu  amore  et  precibus  quas 
tibi  feci  acomodauisti  mihi  dúos  libros  de  romancius  de  antiochia:  et  renunciando  etc.  Tali 
etc.  a  festo  pasche  proxime  uenturo  usque  ad  vnum  annum  uel  tibi  reddere  L  solidos  vicen- 
ses  de  quaterno». 

(718)  Vo.  III,  1251,  II  nonas  Februarii.  Testament  de  6.  des  Pi  «et  (dimito)  pontius  de 
moraría  instítutiones  et  dúos  quaternos,  tríum  librorum  codícis  et  usaticos  ueteres  appara- 
tos  cum  pacibus  et  treugís  et  brocardiaset  íllum  ?  tancreti  cum  summa  matrímoníí»  «et  de- 
creta et  deci'etales  et  codicem». 

(719)  Vo.  VI,  12,59,  VI  kalendas  Februarii.  «Bn.  de  falgueris  clericus  vicensis,  debeo  tibí 
Magistro  F.  de  cuml)ís  X  solidos  vícenses  de  quaterno  de  pretio  cuiusdnm  logice  uctercs  et 
cuiusdam  pricíani  mínoris  quos  libros  de  mandato  tuo  vendidi  in  montepessulano  prccium 
buorum  tibi  non  tradidi.  Talí  etc.  in  festo  sánete  Marie  augiisti  próximo  uenturo». 


NOTES   DOTZECENTISTES   D'aUSONA  395 

altres  histories  y  escrits,  en  certa  acta  de  venda  de  Ilibres  mitjaníjant 
lo  perniís  o  autoiisació  del  Prelat  en  1254  (720). 

Maellers  o  camicers.  —  Era  costum  en  los  qui  adoptaven  aquest 
ofici,  seguir  les  fires  y  niercats,  comprant  lo  bestiar  que  aprés  mataven 
y  venían  a  la  menuda  a  Vicli.  L'aprenentatye  acostumava  6sser  de  tres 
anys.  N'existeix  un  de  curios,  hont  se  manifesta  dita  práctica  deis  car- 
nicers,  de  negociejar  ab  lo  bestiar,  permetcntli,  al  aprenent,  fer  petits 
negocis  al  seu  costat  (721). 

En  l'any  1253,  una  plassa  de  Vich  tenía  per  nom  de  la  carnice- 
ría (579). 

Metges  y  cirurgians.  —  Poch  hi  podém  dir.  En  125G  existía  Beren- 
guer  de  Douz  vicensis  medico;  en  1254,  lo  cirurgiá  Guilleni  de  Riera  se 
compromet  a  ensenyar  l'ofici  a  Leonet  des  Croses,  durant  cinch  anys 
l'aprenentatge  y  donantli  en  ellsmenjar  y  vostit  (722).  No  sembla  que 
aquí  la  medicina  fos  característica  deis  juheus,  com  en  molts  Uochs. 

Notaris.  —  Teníam  a  Vich  dos  classes  de  notaris:  los  adscrits  a  la 


(720)  Vo.  IV,  1254,  V  kalendas  Junii.  «B.  de  muro  baiulus  domini  vicensis  Episcopi  in 
villa  vici  recognosco  et  fateor  quod  ego  auctoritate  domini  vicensis  Episcopi...  cum  bene- 
dicto de  pamies  judeo  et  bela  uxoria  eius  et  yssach  filio  eorum  et  ipsis  piesentibus  et  con- 
seutientibus  ac  aprobantibus  et  presentibus  dicto  domino  episcopo  vicensis  et...  burdi  R°  de 
galinerio  A.  de  tennis  baiulo  domini  episcopi  berengario  de  mata  Raimundo  scriptori  dauid 
campsore  judeo  astrug  argenter  vendidimus  tibi  Astruc  de  mayoricis  iudeo  per  debi...  de 
villa  de  vico  unum  librum  de  lege  Moysi  cum  alus  ystoriis  et  scriptisin  ea  contentis  et  cum 
duabus  libris  aliis  paucis  per  LXX  solidos  barchinonenses  de  duplo  et  Dulzeto  judeo  unum 
librum  de  lege  Moysi  per  XX  solido»  eiusdem  monete  quos  omnes  denariis  predictis  fuerunt 
soluti  et  traditi  ad  debitum  quod  dicti  benedictus  et  bela  et  eorum  filius  debebant  d.cto 
R""  de  villa  per...  fideiussione  ac  dictus  berengarius  de  mata  quam  etiam  venditionem  dicto- 
rum  libroium  auctoritate  dicti  domini  vicensis  episcopi  et  mea  uobis  et  uelitis  laudamus 
concedimus  et  confirmamus>. 

(721)  Vo.  IV,  1255,  XI  kalendas  Novembris:  «Bernardus  de  sabadel  filius  Bernardi  corona 
coudam  de  parrochia  de  sabadel,  promito  me  mauere  tecum  B.  sabadel,  consanguíneo  ger- 
mano meO;  a  festo  sancti  andree  proxime  uenturo  usque  ad  III  annos  sequentes  et  completos 
in  eodem  festo.  Tali  pacto,  ut  faciam  tuum  decens  mandatum,  et  .sim  tibi  bonus,  fidelis  et 
legalis  dicto  et  facto,  et  quod  tu  doceas  mihi  tuum  magisterium  macellarie,  per  totum  dic- 
tum  tempus,  et  colas  mihi  sanum  et  infirmum  infra  predictum  tempus  tuis  propriis  missio- 
nibus  et  si  ultra  unum  mensem  mihi  custodires  et  procurares  infirmum  tibi  emendem  ultra 
dictum  tempus.  ítem  si  in  aliquam  firam,  uel  apud  podium  serdá,  me  transmire  uolueris, 
possis  faceré  ct  emercatis  tuis  denariis  possim  ad  opus  mei  emere  vuam  bestiam:  et  quolibet 
anno  dictorum  trium,  quocienscumque  ad  dictas  pactes  me  transmiteres,  et  possis  faceie 
X  bacones  de  tuo  proprio  quo^  suo  loco  et  tempere  possim  uendere  ad  opus  mei:  verumta- 
men  tecum  comedento  de  tuo  et  quocienscumque  tu  tornare  facies  moltonos  uel  tcnueris  et 
facies  custodire  per  tuum  nuncium,  possim  ego  cum  tuis,  teñiré  XII  moliónos  meos,  et  faceré 
custodiri  a  tuo  nuncio  sine  aliqua  missioue:  et  etiam  prouideas  mei  in  uictu  et  uestiti  per 
totum  dictum  tempus:  hec  iuro  etc.  ad  hec  ego  dictus  B.  de  sabadel  predicta  recipiens  pro- 
mito  eadem  omnia  tibi  attendere  et  complere   sub  obligacione  bonorum  meorum». 

(722)  Vo.  IV,  1254,  IIII  nonas  Aprilis:  «A  de  crosis  et  uxor  mei  Guillelma,  comendamua 
tibi  leonetum  filium  nostrum,  ¿consocruum?  nostrum  Guillelmo  de  rieria  cirurgiano,  a  festo 
pasche  proxime  venturo  usque  ad  Quinqué  annos  continué  sequeutcs  et  completos  in  eidem 
festo,  ad  adi.scendum  tuum  magisterium  cirurgie.  Tali  pacto,  quod  tu  dones  ei  victum  et  ues- 
titum  et  colas  ipsum  sanum  et  infirmum  per  totum  dictum  tempus,  et  doceas  ipsum  bene  et 
fideliter  dictum  tuum  magisterium  cirurgie  et  ipse  sit  tibi  et  bonis  tuis  fiJelis  legalis  et 
obediens  dicto  et  facto,  et  faciat  tuum  decens  mandatum,  et  nos  faciamus  eum  teueamini  per 
totum  dictum  tempus,  et  hoc  firmo  et  promito  bona  flde  et  juro  ego  dictus  leonetus  per 


396  F.    CARRERAS    Y    CANDI 

part  de  la  població  pertanyent  al  Bisbe,  coneguts  per  notaris  y  los 
de  la  part  deis  Montcades,  usualment  nomenats  «escrivans  de  la  Cort 
de  Monteada». 

En  la  monografía  La  institució  notarial  a  Catalunya  en  lo  se- 
gle  XIII,  explicaren!  com  evoluciona  la  institució  y  la  poca  o  cap  di- 
ferencia entre  notaris  y  escrivans,  assenyaladament  en  texts  y  en 
disposicions  legáis.  A  mes  hi  detallárem  tot  lo  referent  ais  notaris  y 
escrivans  de  Vich  (723);  lo  que  no  caldrá  repetir  y  ni  tant  sois  dó- 
name una  brevíssima  explicado. 

Lo  notari  públich  o  del  Bisbe,  cárrech  molt  sovint  exercit  per  un 
canonge,  solía  teñir  tres  ajudants  que  autorisavan  los  documents,  y 
se'ls  conexía  per  escrivans.  Al  costat  de  Mestre  Ramón,  escrivá  jurat 
de  Vich,  hi  fou  posat  en  1260,  un  jove  per  fer  l'aprenentatge  en  lo 
termini  de  quatre  anys . 

Los  escrivans  de  la  partida  de  Monteada,  estavan  adscrits  a  la  sua 
cort  o  jurisdicció  y  eran  nombráis  per  lo  Procurador  general  a  Cata- 
lunya (724). 

Pellicers.  —  Aquest  oflci,  també  conegut  ab  lo  nom  á^assaho7iadors 
a  Barcelona,  estava  bastant  estés  en  la  vila  de  Vich.  La  seva  en- 
senyanQa  dura  va  dos  anys. 

Pintors.  —  Poca  fejma  tindrían  los  pintors  a  Vich,  quan  sois  hi 
trovém  lo  nom  d'un  d'ells,  En  Guillém  d'Olm,  y  encara  contractant 
sempre  auxiliars  forasters  de  la  sua  art.  En  1250,  N'Olm  estipula  l'aju- 
da  d'un  guarnidor  de  Gerona  nomenat  Oliver,  qui  devía  permanexer 
un  any  en  sa  companyía,  compartint  lo  seu  trevall  (725).  En  1252,  lo 
propri  Olm  contracta  per  un  any  a  altre  pintor,  també  geroní,  nomenat 
Pere,   donantli  80  sous  barcelonesos  (726).  En  1261  encara  lo  pintor 


deum  super  eius  quatuor  euangelia  atendere  et  coinplere.  Ego  uero  dictus  G.  rieria  recijiiens 
predictam,  promito  sub  obligacione  bonorum  meorura,  uobis  prcdicta  atendere  et  coniplere 
et  tibi  dicto  meo  discípulo  bonum  faceré  slue  malo». 

(723)  Congrés  dliistoria  de  la  Corona  d'Aragó  dedicat  al  rey  en  Jaiimc  I  y  a  la  sua  época, 
2.*  part,  p.  7.Í1. 

(724)  L'infant  Pere  d'Aragó,  senyor  de  la  partida  deis  Montcades  en  1295,  expedí  la  ordre 
següent  al  Procurador  Orís:  «Berengario  de  Orisioetc:  intelleximus  quod  Jacobusde  Turri- 
cella  qui  tenet  Scribania  Curie  nostre  viei  est  minus  sufficiens  etest  de  parte  aliquorum  qui 
sunt  in  bando  in  Ciuitate  vici.  Quare  volumus  quatenus  si  est  ita,  ipsum  remoueatisde  dicta 
Scribauia  et  alíum  sufficientem  et  idoneum  substituatis  in  ea.  Datum  Osee  kalendas  Jauua- 
rii.»  (Reg.  89,  f.  150,  A.  C.  A  )  Aquesta  escrivanía  en  1292  havía  estat  atorgada  a  Pere  Ferrer 
des  Pía.  (Reg.  87,f.  104,  A.  C.  A.) 

(725)  Vo.  IV,  1250,  XI  kalendas  Januarii.  «P.  oliuer  de  gerunda  guarnidor  promito  me 
manere  tecuui  G.  de  ulmo  pictori  a  festo  pace  proxime  uenturo  usque  ad  unum  aunum  et  in 
eodem  festo  continué  sequeiitem  et  completum.  Ita  quod  ego  faciam  tuum  opus  de  guarnir 
bene  fideliter  et  legaliter  infra  totum  dictum  tempus  ettu  dones  mihi  maus  ob  res  sicut  est 
Ínter  me  et  te  compromisium  et  sim  tibi  lidele  légale  bonus  et  obediens  dicto  et  facto  tam 
in  operatorio  quam  extra  et  faciendo  tibi  homagium». 

(72tí)  Vo.  IV,  1251,  VIII  kalendas  Marcii.  *P.  pictor  de  gerunda  promito  me  manere  te- 
cum  G.  de  ulmo  a  festo  sancti  johannis  babtiste  usque  ad  unum  annum  continué  sequen- 
tem  et  completum  in  eodem  festo  Tali  pacto  ut  tu  des  mihi  uictum  infra  totum  dictum  tem- 
pus et  colas  me  sanum  et  inlirmum  et  ego  faciam  oficium  pictorie  bene  et  fideliter  et 


NOTES  DOTZECENTISTES  d'aUSONA  397 

Olm  trafiquejava  ab  la  confecció  de  Relies  de  cavall,  segons  tením  dit 
precedentment. 

En  1259,  lo  carrer  deis  pintors  era  un  deis  pochs  de  Vich  que  te- 
nían nom  d'oficis  (571). 

Sabaters. — Son  pochs  los  contractes  d'eix  ofici.  Encara  que  no 
s'acostumava  retribuir  ais  aprenents,  hi  ha,  en  1254,  exemple  del 
contrari  (727).  L'aprenentatge  era  de  dos  a  tres  anys.  En  lo  Mercadal 
s'hi  paraven  taules  de  ga batería  (600  y  622). 

Texidors.  —  A  aqucst  ofici  hi  estavan  mes  dedicados  les  dones  que 
los  homes.  L'aprenentatge  durava  de  tres  a  quatre  anys  y  al  acabar, 
molts  eren  remunerats  ab  especie,  en  lloch  de  diner;  verbi  gracia,  a  hu 
11  oferiren  6  quintas  d'ordi  y  2  d'espelta,  a  altre  sois  2  quintas  d'ordi-, 
a  altre  8  quintas  d'ordi,  1  de  forment  y  15  sous  barcelonesos  de  do- 
blench.  A  un  fill  qui''s  compromet  a  passar  sis  anys  d'aprenentatge  ab 
lo  seu  pare,  aquest,  diu  li  donaren  al  final,  2  quintáis  d'espelta  (728).  A 
alguns  també  se'ls  hi  donava  cyncs  del  ofici.  Certa  noya  contractada 
d'aprenenta  per  quatre  anys,  li  son  promeses  2  pectenes  y  dos  te- 
lers  (729). 

Un  contráete  comercial  per  explotar  un  obrador  de  dvaperia,  del 
1238,  presenta  la  circunstancia  d'ésser  moneda  melgoresa  la  que  hi 
aportan  los  dos  socis  (740).  Axó  pot  denotar  que  també  ho  siguessin 
de  forasters  los  dos  industriáis  que  s'establcxen  a  Vich. 

La  extensió  de  la  industria  de  texits  catalana  és  evident,  no  sois 
ab  lo  que  trovém  en  una  població  de  les  condicions  de  Vich,  sino  ab  la 
circumstancia  de  teñir  nom  especial  les  produccions  d'altres  localitats 
catalanes  en  los  documents  vigatans.  Aquests  consignan  prou  sovint  lo 
panno  de  Lérida  o  lleridach  y  lo  blandí  de  Ripoll,  entre  altres  noms 
de  robes  o  teles  mes  o  menys  desconeguts,  com  bifá,  bruneta,  esta- 
menya,  sartzil,  panni  de  Narbona  també  dit  blandí  de  Narbona  (1256), 
rosseta,  pannis  de  stopes  canees  {I2b9),  panno  de  cay em  amuntunat 
(739),  unam  peciam  de  panno  de  parreya  et  unam  facam  de  fraciatis 
et  de  lino  {1259)  panno  d'exaló  (736  y  ISO),  fres  de  varíes  clases  (762)  etc. 

En  lo  Mercadal  de  Vich  hi  havían  en  llochs  determinats,  les  taules 
de  sartzils,  de  brunetería,  de  linateria,  o  de  robes  de  llí,  hont  se  venían 
diferents  produccions  de  la  industria  de  texits. 

Altres  industries.  —  Está  molt  Uuny  de  nosaltres  pretendre  haver 


diligente!',  et  sim  tibi  bonus  legalis  et  obediens  dicto  et  facto:  et  si  per  aliquos  dies  fuero 
infirmatus  infra  dictus  tempus  uel  fuero  absens  a  te  restituam  tibi  eidemdies  ultra  terminuin 
antedíctum  et  dabis  etiam  mihi  per  salario  LXXX  solides  barchinonenses  de  duplo:  et  hoc 
promito  tibi  sub  homagio  tibi  a  sue  facto  et  sub  juramento  atendere.  Ad  hoc  ego  dictus  (í.  de 
ulmo  promito  tibi  predictam  atendere  et  tibi  faceré  bouum  siue  malo». 

(727)  Vo.  IV,  1254,  XV  kalendas  Aprilis:  <et  demus  uobis  per  uestro  salario  III  solidos 
monete  vicensis  de  quaterno  de  quibus  demus  uobis  modo  in  presentí  XVIII  denarios  et  in 
fine  dicti  termini  residuos  XVIII»  (Contráete  d'  aprenentatge  de  sabater). 

(728)  Vo.  IV,  1254,  uonas  Januarii. 

(729)  Vo.  IV,  1256,  II  kalendas  Februarii. 


3^8  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

trovat  consignáis  tots  los  oficis  existents  en  la  térra  d'Ausona  en  los 
documents  que  estadiém.  Ais  avants  detalláis,  hi  afegím  los  següents, 
que'ns  son  coneguts  per  sola  enunciado:  dorador  y  grabador,  capeMer 
o  sorabrerer,  frener^  costurera  (custnrerie),  barber.  A  raes  afirmém 
n'existiren  daltres,  de  tot  punt  indispensables  per  les  necessitats  de  la 
vida  agrícola,  y  deis  que  nos  manca  la  indicació,  cora  son  flequers, 
fusters,  sastres,  nioliners,  etz. 

LO  COMER9 

Extenció  del  comerc  vigatá.  — Lo  desenrotllo  que  prengué  per  tot 
Catalunya  lo  coraer<?  en  lo  segle  XIII,  assolí  a  Vich.  Hi  han  proves 
deraostratives  de  que  los  comerciants  d'aquesta  població  negociejavan 
ab  Mallorca,  Valencia  (730),  Murcia,  Narbona  (731),  Montpeller,  To- 
losa  (732),  Espanya  o  térra  de  sarrahíns,  Marrochs,  Túni9,  etz. 

Contractes  de  compra-venta  de  mercaderies. — Moltes  compres  se  tro- 
ven autorisades  notariairaent.  Ho  foren,  en  cas  de  no  pagar  tot  seguit 
lo  comprat,  y  també  quan  lo  preu  era  entregat  abans  que  la  mercadería. 

P.  del  Molí-nou  ven,  en  1259,  IS  alnes  de  Vich,  de  borra  bruna, 
bona  et  pulcra,  per  18  sous  de  quatern  vigatans,  en  lo  terraini  de  cinch 
raeses  (733).  Tiniibé  en  1254,  son  venudes  ab  acte  notarial,  30  dotzenes 
de  borra  nigra  de  palmar  per  preu  de  56  sous  vigatans,  anticipada- 
raent  rebuts.  La  mercadería  s'havía  d'entregar  en  lo  termini  de  tres 
anys  (734). 


(730)  Vo.  I,  1231,  IIII  kalendas  Octobris:  «recipio  in  comanda  a  te  B.  de  cómela  XXIIII  li- 
bras argenti  quos  portem  apud  ualcnciam  uel  maiorciam  aut  ceptam...»  cet  de  omui  lucro 
habeaui  ego  quiutuní  denarium  ct  tu  eras  tíaluo  primo  tuo  cabali». 

(731)  Vo.  V,  1256,  XVIII  kalendas  Decembris.  Contráete  comercial,  entregaut  un  par- 
ticular a  altre,  certa  quantitat  de  diners  per  negociejar  ab  ella  «in  presenti  viatico  quod  deo 
dante  proponimus  faceré  apud  narbonam  et  montispessulanum»  convenint  estar  a  mitat  de 
perdues  y  ganancies. 

(732)  Vo.  V,  1257,  Vllir  kalendas  Martii.  Berenguer  de  I'rexana  confesa  deure  a  J.  Mo- 
dolón  de  Vich  «VIII  librarum  denariorum  barchinone  de  duplo  racione  de  cordoua  quod  a  te 
emi.»  Pactaren  que  ho  pagaría  «in  fira  castillionis  próxima  ueutura,  uel  interim  statim  cum 
reuerssus  fuero  de  presenti  uiatico  quod  deo  dante  propone  faceré  apud  tolosam...»  «Et  si  ego 
non  fuero  in  partibus  istis  in  dicta  lira,  tu  possis  uendere  dictum  cordouanum»  etc. 

(733)  Vo.  VI,  1259,  XV  kalendas  Marcii.  «P.  de  molendino  nouo  de  parrochia  sancti  Pe- 
tri  de  Auuira  filius  P.  de  carraña  de  parrochia  sancti  Felicis  de  torilioue  vendo  tibi  R.  su- 
nieria  de  uico  XVIII  Alnas  de  borra  bruna  bona  et  pulcra  et  recipiensad  alnas  de  uico  per 
XVIII. solidos  vicensis  de  quateruo:  renunciando  etc.  Tali  etc.  in  festo  sánete  Marie  augusti 
proxime  uenturo  sainas  in  térra  intus  uillam  uici.  Et  si  per  his  etc.  Ffidejussores  A.  de  ca- 
rreria  fratrem  meum  et  Geraldum  de  ordeg  de  parrochia  sancti  stephani  de  uineolis  quidquid 
per  toto  quos  possis.  Testes  G.  de  plano  Bg.  de  stagno». 

(731)  Vo.  IV,  1251,  XVI  kalendas  Aprilis.  «Bernardo  de  ángulo  de  parrochia  de  rota  et 
domna  Arsendis  vxor  mea  vendimus  tibi  R.  figera  de  vico  XX.X  dotzenes  de  borra  nigra  de 
palmar  bone  et  pulcre  et  bene  nitide  ad  libram  vicensem  et  pondentur  de  duabus  in  duas  li- 
bras per  LVI  solidos  monete  vicensis  de  quaterno  ((uos  nos  a  te  concedimus  recepisse:  renun- 
ciando etc.  Tali  pacto  quod  nos  demus  et  soluamus  tibi  de  dicta  borra  in  festo  natale  domini 
proxime  venturo  intus  villam  vici  saluas  intram  in  tuo  hospicio  XII  dotzenes  et  sic  delude 
singulis  annis  iu  eodem  festo  natale  domini  tantum  continué  XII  dotzenas  quousque  de  dictis 


NOTES   DOTZECENTISTES   d'aUSONA  399 

Se  veu  en  práctica  la  costúm  d'  emportársen  mercaderíes  y  lo  seu 
producte  emplearlo  uovameDt  en  la  compra  d'altres  mercaderíes  que 
fossen  de  bona  venta,  assegurant  axis  lo  retorn  de  la  ñau. 

Bona  fé  comercial.  —  Era  necessaria  de  tot  punt.  Lo  mercader, 
venía  y  comprava,  lluny  de  la  vif^ilancia  deis  seus  socis,  ais  qui  no 
quedava  altre  remey  que  estar  a  les  resultes  deis  comptesd'aquell.  Lo 
guany  devallant  de  les  operacions  mercantils,  podía  defraudarse  ab 
gran  facilitat.  En  un  d'aquests  casos  (any  1233),  lo  defraudat  envía 
un  apoderat  per  recobrar  les  mercaderíes  detallades  en  la  escriptura 
de  poders  que  li  atorgá  (735). 

Qüestions  comerciáis.  —  No  pensem  donar  compte  de  les  moltes 
aparescudes  en  los  manuals  que  estudiem.  Exceptúenme  la  que  en 
1259  mantinguó  Eernat  des  Pujols,  per  una  pcssa  de  drap  d'exaló.  Se 
creuaren  cartes  entre  los  interessats  de  Vich  y  los  prohoms  y  bruna- 
ters  de  magdalena  yllerdensis,  industria  lleydatana  de  gran  crüdit 
que  ja  estava  organisada  en  aquest  temps.  Intervingué  en  la  qüestió 
Bernat  de  Bages,  corredor  de  llana,  tranietentse  a  Lleyda,  a  compro- 
bar, la  extremitat  de  la  pessa  de  drap  hont  estava  posada  la  senyal  del 
fabricant  y  en  la  que  s'hi  havían  trobat  a  faltar  14  palms  (73fi). 

Guiatges  comerciáis  — Les  marques,  repressalies  y  vexacions  a  que 
estaven  afectes  los  comerciants  en  determinades  circumstancies,  los 
obligava  a  solicitar  de  les  autoritats  locáis,  certiflcats  d'origen  o  guiat- 
ges. Mitjangant  ells,  los  mercaders  podían  entaular  reclamacions. 

En  1256  los  batUes  de  Vich,  tant  lo  del  Bisbe  com  lo  d'En  Monteada, 
expediren  conjunctament  testimoni  en  favor  de  dos  comerciants,  de- 
clarant  ésser  habitants  de  Vich,  que  Vich  no  era  de  la  jurisdicció  re- 
yal-,  que  les  mercaderíes  per  ells  conduhides  eren  d'homens  de  Vich 


XXX  dotzenes  sit  tibi  et  ciii  velis  integre  satisfactuui:  et  si  hoc  vendituro  etc.  Ftideiussores 
p.  de  costes  et  A.  filium  eius  A.  de  fontesereno  de  eadem  parrochia  et  Andreain  beuuz  de  pa- 
rrochia  de  tauernolis  quisquem  per  toto  quos  possis». 

(735)  Vo.  I,  1233,  idus  Augusti.  «K.  de  villa,  bona  et  libera  uoluntate,  instituo  aceligo  te 
j.  fulchonis  certum  generalem  procuratorem  uostrum  ut  in  rem  tuam  propiain  supeí-  peten- 
dis  et  accipiendis  ómnibus  ipsis  rebus  quas  in  comandam  ti-ivdidi  Geraldo  de  faylibe  apud 
maj'orichas  videlicet  tria  armarla  et  tres  botas  et  unam  quarteriam  et  mediam  salís  et  unam 
ballistam  et  quendam  merezam  et  quendam  tal)ulam  et  VIIII  soges  et  IIII  garres  et  unam 
garretam  paruam  olei  plenam  et  quendam  alia  superleccilia  et  quicquid  super  predictis  óm- 
nibus feceris  per  te  siue  per  alium  in  agendo  reíiuirendo  placitando  siue  transigendo  in  curia 
et  extra  curiam  et  in  plácito  firmum  et  ratum  babeo  et  semper  habebo>. 

(736;  Vo.  VI,  1259,  XVII  kalendas  Octobris.  «Bg.  de  vilarmat  habitator  ville  vici  et 
P.  casauer  et  b.  de  prato  de  parrochia  de  gurbo  Dilectos  bernardo  de  podiolis  et  alus  probis 
hominibus  et  brunateriis  de  magd;ilena  yllerdensis  Salutem  et  quicquid  potest  seruicii  uel 
honoris:  veuit  ante  nostram  presentiam  bernardus  de  bagis  corredor  lañe  presentís  instru- 
menti  defferans  litteras  uestras  quam  bernardus  de  podiolis  contendebat  de  uno  exalo  vnde 
nos  desapuntauimus  illos  quatuordecim  pannoe  quos  mihi?  berengario  de  vilarmat  ucndidit 
Ídem  bernardus  de  podiolis  Ínter  quos  inuenimus  dictuin  exalo  de  quo  mitimus  uobis  caput 
eiusdem  exalo  in  quo  erant  et  configedantur  signa  quam  ídem  liernardus  de  bagis  adduxet 
dicens  quod  eos  ei  dedit  bernardus  de  míla:  quod  exalo  habet  tres  alnas  et  mediam:  et  ita 
credat  in  legalitate  nostra  et  íidelitate  hoc  esse  uerum  et  ut  de  his  melius  cerciores  sitis  fe- 
cimus  redígere  in  publica  forma  per  publici  notarii  viecnsis». 


400  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

sense  tenirhi  part  vehins  de  Barcelona  ni  d'altres  llochs,  y  que  los 
vigatans  no  eran  penyorats  per  lo  Rey  (737). 

Comerc  maritim.  —  Lo  segle  XIII  és  lo  del  nostre  expansionament 
marítim,  conseqüeneia  de  la  presa  de  Valencia  y  Mallorca,  de  la  in- 
tervenció  a  Sicilia  y  deis  tractats  de  pau  y  de  comerp  ab  los  reyalmes 
mediterranis.  Los  mercaders,  acatant  y  acceptant  les  practiques  raer- 
cautivóles  generáis  en  la  mar  Meditcrrania,  les  teñen  codificades  en  lo 
famós  Consolat  de  mar.  Los  seus  preceples,  acceptats  per  tot  arreu, 
son  norma  en  moltes  contractacioLS  que's  fan  ad  usum  et  consuetudo 
maris  (738). 

Lo  coraerQ  solía  regularse  en  cada  localitat  per  costuras  que,  gene- 
ralisantse,  veníen  a  teñir  quasi  forpa  de  lley.  A  Vich  s'hi  aferraá  la 
forma  de  contractar,  los  comerciants,  ab  los  capitalistes,  un  reparti- 
ment  de  beneficis  ab  relació  al  risch  del  viatge.  Al  fer  comerá  ab 
Valencia,  una  quarta  part  deis  beneficis  era  per  lo  raercader  y  les 
restants  tres  quartes  parts  per  lo  soci  capitalista,  deduit  priraer  lo 
capital  (739).  En  los  viatges  de  Mallorca  y  costa  d' África,  en  cambi,  ne 
cobrava  la  quarta  part  lo  negociant,  corrent  lo  risch  del  viatge  lo  soci 
capitalista.  Un  contráete  de  negociejar  ab  Narbona  se  féu  convenint 
partirse  per  meytat  les  ganancies  y  les  pérdues. 

Societats  mercantivols. — L'esperit  d'associació  en  lo  coraei'9  d'Auso- 
na  hi  estava  plenament  arrelat.  Quan  se  noliejava  una  ñau,  usuaiment, 
los  comerciants  empleaven  capitals  de  moltes  persones  que  figuraven 
en  la  empresa  cora  a  socis  comanditaris.  Los  interessats  se  presentaven 
al  notari,  fent  constar  en  escriptura  pública  los  pactes,  raitjaníjant  los 
quals  realisaven  lo  ncgoci. 


(737)  Vo.  V,  1256,  IX  kalendas  Decembris:  «Nouerint  vniuersi  quod  nos  A.  de  tennis  ba- 
julus  domini  vicensis  Episcopi  et  Exameno  bajulns  domini  Oastonis  in  uico,  cum  testimonio 
huius  publici  instrumenti  in  ueritate  testifican! us  et  protestamus,  quod,  G.  gerunda  et  Bn.  de 
uilla,  sunt  habitatorjs  A'ille  vici,  quod  villa  est  de  dominio  domini  Episcopi  et  domini  Gas- 
tonis,  et  quod  dominus  Rex  nullam  haliet  ibi  jurediccionem.  ítem  protestamus  et  testifica- 
mus,  quod,  mercimonia  quod  dieti  G.  gerunda  et  Bn  de  uilla  secum  portabant,  sunt  de  ¡psis 
met  de  hominibas  uille  uici,  et  nicbil  baVjent  ibi  homines  barclünone,  nec  alterius  loci:  et 
quod  liomines  uille  uici,  non  pignorantur  in  alio  loco  per  domino  rege,  nec  per  liominibus 
suis:  et  ut  liec  predicta  plenius  et  firmus  credantur,  presentera  cartam  sigillorum  nostrorum 
munimini  roboramus». 

(738)  Vo.  I,  1232.  <B.  pauU  recipio  in  comanda  a  te  Thomas  yspanyoli  VIIII  libras  dena- 
ria  barcliinone  emercbatas  in  jiannis  lineis  quos  pannos  eonducere  apud  mayoricas  et  de 
omni  lucro  quod  deus  ibi  dederit  babeas  tu  fideliter  tres  partes  et  fidelis  ego  quartam  leuato 
primo  tuo  capitali  scilicet  VIIII  libras:  et  hoc  uadat  et  ueniat  ad  tuum  resechum  ad  usum 
et  consuetudo  maris>. 

(739)  Vo.  IV,  1256,  III  nonas  Januarii:  «J.  mercer  de  uico  recipio  in  comanda  et  parceria 
a  te  G.°  de  turri  et  quibus  uelitis  C  Alnes  et  mediara  de  panno  de  cayem  amuutunat:  renun- 
ciando etc.,  quas  promito  ducere  in  presenti  uiatico,  quod  deo  dante  propono  faceré  apud 
valenciam  et  eas  ibi  venderé  prout  nielius  i)0tuero  et  denarios  qiios  de  predictis  babere  po- 
tuero  promito  mercari  in  mercimoniis  in  quibus  melius  mihi  uidebitur  expediré  ad  bonum 
et  sanum  intellectum:  et  de  omni  lucro  quod  ibi  dederit  deus  babeara  ego  quartam  partera  et 
tu  rcsiduas  III partes  deducto  prius  inde  a  te  tuo  dicti  cabali:  et  bec  omnia  uadant  et  ueniant 
ad  tuum  redegum  et  fortunara:  et  de  predictis  promito  tibi  esse  fidele  et  légale  dicto  et  facto» 


NOTES   DOTZECENTISTES   d'aUSONA  401 

Y  a  semblanza  del  comert;  ultraraarí,  succchía  en  les  explotacions 
mes  petites.  Axis,  en  1238,  dos  vigatans  s'associaren  per  explotar  un 
obrador  de  drapería.  Encara  que'l  capital  no  era  igual,  empero's  pacta 
repartir  per  meytat  los  bencíicis  y  no  limitar  la  duració  de  la  so- 
cietat  (740). 

En  altre  contráete  del  1250,  fet  ab  molt  poca  complicació,  un  deis 
socis,  Berengucr  de  Vilarnau,  hi  aporta  una  quantitat  fixa,  cent  sous, 
y  l'altre,  Berenguer  de  Tenes,  hi  entrava  lo  que  bonament  hi  pogués, 
a  mes  del  seu  treball.  Bcneficis  y  perdues  devíen  repartirse  per  mey- 
tat, anant  a  carrech  de  la  societat  totes  les  despeses  del  gerent  Tenes. 
La  duració  era  d'un  any,  prorrogable  a  voluntat  de  les  parts  (741). 

Una  altra  societat  mercantil,  en  1261,  sobre  córner^  de  bocatería, 
formaren  N'Adrouer  y  En  Prexana,  Aquest  hi  íicava  sis  Iliures,  prome- 
tentli  lo  geient  Adrouer,  un  terQ  deis  bencíicis.  La  duració  era  de  sis 
meses  (742). 

Participacions  en  la  proprietat  d'una  ñau.  —  Si  bé  no'sconexíen  les 
modernos  societats  per  accions,  empero'l  comerQ  sabía  fcr  també  nego- 
cis  colectius  de  compres  y  especulacions  de  naus.  En  una  de  dugues 


(740)  Vo.  IV,  1238,  pridie  idus  Januarii:  «F.  ejíidii  ct  ego  P.  muntanerii  in  presenti  inter 
nos  societatem  facimus  in  liunc  moduní:  ia  qua  societate  mito  ego  F.  esidii  CXVÍII  libras  et 
XIII  solidos  melgoricnses  et  ego  P.  muntanerii  LXXXIII  libras  et  V  solidos  eiusdem  mo- 
nete.  Tali  pacto  quod  predictos  omnes  denarios  nos  ambo  minemus  et  emerchemus  iu  opera- 
torio nostro  draperie  ut  melius  et  fidelius  poterimus  bona  fide.  Et  hanc  (luilil)et  medietatcm 
tocius  lucri  fideliter  quod  deus  dedcrit  uel  ¿producere?  poterimus  iu  cunctis  locis  modo  ali- 
quo  cum  eisdem  saluo  cuilit)et  suo  antedicto  cabali.  Et  similiter  si  forte  indedeusauertat  in 
ipsis  venerit  mitamus  quilibet  similiter  medietatem.  Et  promitimus  (luisque  nostrum  alteri 
bona  fide  esse  fidelis  bonus  et  legalis  sine  aliquo  fraude  et  onganno  de  ómnibus  supradictis. 
Hanc  autem  societas  duret  tantum  quantum  nobis  placuerit>. 

(741)  Vo.  VI,  1250,  X  kalendas  Decembris:  «B.  filius  Berengarii  de  tennis  bona  et  libera 
uoluntate  in  presenti  cum  hec  publico  instrumento  recipio  in  societatem  a  te  berengario  de 
uilari  arman  centum  solidos  harchiuonenses  de  duplo  in  qua  societate  mito  ego  personam 
meam  et  quicquid  potuero  de  bonis  meis  quos  me  a  te  confíteor  recepisse  renunciando  excep- 
tioni  pecunie  non  numérate  et  promito  cum  dictis  centum  solidos  et  cum  alus  bonis  meis 
mei-cari  et  percassiarc  prout  melius  potuero  vbicunque  benc  fideliter  et  lectaliter  et  eos  in 
alios  usus  meus  non  conuerti  nec  tradere  ad  personam  et  deductis  medietate  de  lucro  dicte 

societatis mei  corporis  coniesti.anum  et  expensis  necessariis  promito  tibi  daré  tideliter 

medietatem  dicti  lucri  quam  in  dicta  deus  dederit  societatem  ct  ego  habeam  aliam  medie- 
tatem saluo  omuium  tibi  tamen  antedicto  cabali  et  computos  tecum  inde  in  carnipriuio 
quadragesime  proxime  uenture:  et  si  diminutio  in  dicta  uenerit  cabali,  mitam  ego  medie- 
tatem et  tu  ai:am  medietatem  tantum  quousque  dictum  cabalem  tibi  penitus  reiutegretur. 
Qua  societas  duret  inter  me  et  te  de  hinc  ad  festum  paschatis  pro.xime  uenturum  et  de  inde 
quamdiu  tibi  placuerit  et  non  ultra»  etc. 

(742)  Vo.  VI  1261,  VI  kalendas  Madii:  «P.  adrouer  et  ferrarla  uxor  mea  et  filius  nostri 
P.  et  quisque  insolidum  recoguoscimus  et  facemus  nos  recepisse  et  tenere  in  comanda  ad  so- 
cietatem a  te  B.  de  prexana  sex  libras  dcnariarum  barchinonensem  de  terno.  Et  renunciando 
exceptione  peccunie  non  numérate  promitimus  quisque  nostrum  insolidum  cum  predicti,  sex 
libris  mercari,  percassiare,  et  eas  minare,  prout  melius  potuerimus,  in  officio  bocaterie:  et 
de  lucro  cum  ipsas  ubique  facto,  tibi  daré  fideliter  terciam  panem,  et  nos  habeamus  resi- 
duas  duas  partes,  deducto  tamen  prius  inde  a  te  tuo  capitali  predicto;  et  si  diminucio  in 
dicto  uenerit  capitali,  mitamus  nos  duas  partes  et  tu  terciam,  tantam  quousque  tilñ  tuum 
cabale  penitus  reintegretur:  et  capitale,  et  tuam  partera  lucrum,  promitimus  redera  et  tibi 
tradere  in  testo  omuium  sanctorum  proxime  uenturo». 


402  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

cobertes,  construida  en  1259,  sa  proprietat  estava  subdividida  de  tal 
manera  que  un  vehí  de  Tona'n  possehía  mediam  setzenam,  o  siga  '/sü- 
Y  se  li  reconeix  la  ganancia  que  li  pertocará  per  dita  part  en  los  viat- 
ges  o  beneficis  de  la  ñau  (743). 

Aprenentafge  de  mercader.  —  Alguns  subjectes  que  intentaven  de- 
dicarse al  comerQ  marítim,  aparexen  feuthi  un  aprenentatge,  com  lo 
de  qualsevulla  altre  ofici  o  professió.  La  manera  mes  usual  era  posarse 
al  costat  d'un  mercader  com  a  dependent,  pro  sens  cobrar  soldada 
per  son  treball.  Lo  seu  amo  havía  de  ferli  la  vida,  vestirlo  y  cuidarlo, 
bo  o  malalt.  L'aprenent  s'obligava  a  refer  los  díes  que  estigués  malait, 
quan  acabes  lo  termini  del  aprenentatge  (744).  També  surtíen  fladors 
del  cumpliment  de  la  obligació,  los  pares  del  aprenent. 

Intermediaris  comerciáis  entre  Vich  y  Barcelona.  —  Lo  comer^  de 
Vich  ab  ultramar  y  altres  llochs,  realisat  per  la  vía  de  Barcelona, 
necessitava  d'intermediaris  que  entreguessin  los  objectes  arribats  a 
Barcelona.  Bernat  de  Mercadal,  en  1256  y  1259,  al  remetre  diners  y 
objectes  d'or  y  plata  a  sa  muller  Eligsenda,  ho  fa  per  diferents  inter- 
mediaris y  mitjan9ant  apoca  notarial  d'entrega  (745). 

Comerg  ab  Mallorca.  —  í'ou  molt  viu,  assenyaladament  durant  lo 
regnat  de  Jaume  L  La  divisió  deis  reyalmes,  al  morir  aquest  rey,  ba- 
gué de  perjudicarlo.  Contribuhí  a  son  desenrotUo  la  donació  de  terres 
ais  vigatans  que  anaren  a  la  conquesta,  segons  diém  en  altre  lloch. 

Lo  negoci  se  feya,  ja  aisladament,  ja  per  associació  de  capitalistes 


(743)  Vo.  VI,  1259,  XII  kalendas  Julií:  «Bg.  de  rieria  filius  hg.  condam  de  rieria  de  ton- 
na.  Recognosco  et  fateor  me  recepisse  in  comanda  a  uobi's  G.  et  Bn.*  de  uilla  filia  R.  condam 
de  villa  de  parrochia  de  tonna  illam  partem  vestram  scilicet  mediam  setzenam  quam  habetis 
in  illa  naui  noua  de  duabus  coopertis  R.  de  campo  ct  Bg.  de  ollesa  promitens  etiam  uobis 
daré  lucrum  fideliter  quod  de  dicta  media  setzena  habuero  facto  uiatico  quod  dicte  uauis 
fecerit>. 

(744)  Vo.  VI,  1259,  III  nonas  Februarii:  «P.  de  prato  filiua  P.  martiui  de  uico  promito  iré 
tecum  Bn.  de  palatio  in  presenti  uiatico  quod  deo  adiuuante?  proponis  faceré  apud  Murtiam 
et  postquam  ibi  fuero  tecum  stare  per  vuum  annum  conipletum,  uel  tu  possis  me  comendare 
et  tradere  cui  uolueris  per  predictum  annum,  per  quam  tecum  promito  manere;  promito 

etiam  faceré  tuum et  esse  tibi  et  tuis  bonus  fidelis  obediens  ct  légale  dicto  et  facto:  tu 

uero  dones  mihi  uictum  competentem  per  totum  dictum  tempus  et  colas  me  sanum  et  infir- 
mum  et  ego  reficiam  tibi  dies  mee  infirmitatis:  et  si  per  bis  etc.  Ffideiussores  predictum  pa- 
trem  meum  et  G^"^  matrem  meam  quidquid  pro  toto.  Ad  hec  ego  Bn.  de  palatio...  recii)iens 
predicta  promito  tibi  dicto  P.  de  prato  eodem  omnia  attendere  et  complere  sub  obligatione 
bonorum  meorum». 

(745;  Vo.  V,  12.56,  IIII  nonas  Decembria:  «Eligsenda  de  mercatali  uxor  B.  de  mercatali 
recognosco  et  fateor  in  ueritate  me  habuisse  et  recepisse  a  te  G.  de  cima  de  mar  comoranti 
in  uilla  barchinona,  illos  L  bisancios  argenti  et  unam  garlandam  argenti  cum  IIII  cadene- 
tes,  et  dúos  anulos,  quorum  unus  est  argenti  et  alius  auri,  quod  omnia  mihi  per  te  miserat 
dictus  maritus  meus:  et  renuncio  etc.  fació  per  me  et  meos  super  predictis  ómnibus  tibi  et 
bonis  tuis  finem  perpetuum  et  pactum  de  non  petendo». 

Vo.  VI,  1259,  VII  idus  Augusti:  «Eligsenda  de  mercatali  et  filiua  meus  R.  Reco^noscimus 
ct  facemus  nos  recepisse  et  habuisse  a  te  P.  de  colle  ciiiem  barchinone,  per  manum  Bn.  de 
merlesio,  illos  CC  bisantios  et  XII  clochearia  argenti,  et  vnam  Cintam  argenteam,  quam  tibi 
tradidit  Bn.  de  mercatali  maritus  mei  Eligsendis,  ut  ea  omnia  uobis  dares  et  traderes  etc.: 
renunciando  etc.:  facimus  per  nos  et  nostroa  de  predictis  ómnibus  et  singulis  til)i  ct  tuis 
finem  perpetuum  ct  pactum  de  non  petendo». 


NOTES   DOTZECENTISTES   d'aUSONA  403 

ab  un  comerciant  En  aquest  darrcr  cas,  la  í?anancia  liquida's  distri- 
buía donantli  al  capitalista  unes  vegades  la  meytat  (746)  y  altres  les 
dugues  terceres  parts  (747).  També  hi  solían  fer  constar  la  condició 
de  que'l  diner  si<íu6s  entregat  a  Vich. 

Comerg  ab  Espanya.  —  En  lo  segle  XIII  encara  s'entenía  ab  lo  nom 
á^Espanya  lo  territori  ocupat  per  los  sarrahins.  Frcqüentnicnt  se  con- 
signen añades  in  ierra  sarracenorum  (748)  que  creycni  indicatives 
de  viatges  a  Espanya. 

En  los  viatges  ais  ports  del  sud  d'Espanya,  indistintaraent,  para  ven 
a  comerciar  a  Málaga  y  a  Cebta  (749).  Lo  mercader  solía  rebre  la  quar- 
ta  part  deis  beneficis  y  lo  capitalista  les  tres  parts  restants. 

Corriere  ab  Marrochs.  —  Sigue  prou  corrent  entre'ls  mercaders  viga- 
tans  negociejar  ab  Marrochs. 

La  forma  de  comerciar  era  la  general;  (jó  és,  que  s'aplegaven  capi- 
tals  de  diferentes  persones,  les  quals  entraven  en  lo  repartimcnt  de  les 
ganancies:  la  quarta  part  deis  beneflcis  era  per  lo  mercader,  salvat  lo 
capital  inicial  (750). 


(746)  Vo.  1, 1231,  XIIII  kalendas  Junií:  «R.  de  podiolo  de  pestajes,  recipio  niiinerando 
in  societate  a  te,  Siluana,  CC  sol.  barcliinonenses  inouete  de  duplo,  quos  proniitto  bona 
fide  tractare  et  ducereapud  maiorichas  in  liec  presentí  viatico  quod  modo  iiluc  fació  in  iner- 
cimoniis,  in  quibus  melius  lucrari  possumus  quos  teneam  in  hec  presentí  uiatíco  quosque 
reuertar  in  torra  ista  et  quicquid  omnia  eis  lucrari  possím  uel  alio  modo,  in  térra  nel  in  ma- 
ri,  totum,  médium  per  médium,  inter  me  et  te  fideliter  diuidatur,  saluo  tamen  tibi  dicto  ca- 
bali,  et  hec  uadat  ad  meum  tuum  resecum:  et  si  forte  quod  dictus  auertat  (8iu6nim  d'aiieref) 
diminutio  ibi  uenerit,  restituta  tibi  modo  et  tu  restituas  tibi  mecum  aliam  medietatem:  et 
si  ego  uolebam  cum  dictis  denariis  faceré  alium  uiaticum,  totum  uadat  ad  meum  resecum. 
Et  hec  tibi  dono  in  mei  et  in  ómnibus  rebus  meis>. 

(747)  Vo.  IV,  1256,  IIII  idus  Januarii:  «I',  de  tennis  recipio  in  comandam  a  te  G.  de  turri 
de  vici  XVI  [  dotzenes  destopes  caneues  et  dues  dotzenas  de  canemas  crudas  et  constiterunt 
XV  libras  et  IIII  solidos  et  IIII  denarios  barchinonenses  de  duplo  quos  promito  ducere  in 
primo  uiatico  quod  fecero  apud  mayoricas  et  illuc  uendere  prout  melius  potuero  bona  íide 
et  precium  quod  inde  habuero  ibi  emercari  in  mercimoniis  quibus  melius  potuero  ad  tuum 
bonum  comodum:  et  de  lucro  quod  deus  dederit  in  bonis  emercatis  apud  mayoricas,  de  dicto 
precio,  que  debeo  adducere  in  uillam  vici,  habeam  ego  terciam  partem,  et  tu  duas  fideliter, 
dcducto  prius  inde  a  te  precio  toto  quod  apud  mayoricas  habere  potuero  de  dictis  decem  et 
nouem  dotzenis  panni:  tamen  lioc  uadant  stent  et  redant  vbique  ad  tuum  resecum  et  fortu- 
nam  sed  ego  promito  ea  omnia  bona  fide  si  neenganno  ac  jier  tírmam  stipulacionem  beue  et  ac 
legaliter  prout  melius  potuero  procurare  custodire  etconseruare  ad  tuum  bonum  comodum-. 

(748)  Vo.  II,  123;'),  XIII  kalendas  Martii:  «itinere  quod  fació  in  térra  sarracenorum».  Vo. 
II,  1235,  IX  kalendas  Martii  (quadern  solt):  «B.  de  audrea,  do  til)i  P.  de  sancto  si.xto  et  cui 
(velis)  XXV  solidos  quos  solo  amore  et  precibus  meis  quod  non  lucro  nisi...:  quos  conuenio 
reddere  in  primo  auere  uel  denariis  ([uam  in  tera  saracenorum  uel  aliud  lucratus  fuero 
Ffldeiussores  Andrei  des  soler  patrem  meum  et  Guillelmam  uiatrem  meam>. 

(749)  Vo.  IV,  1251,  VIII  idus  Marlii:  « Thomas  de  sala  recipio  in  comandam  a  te  P.  có- 
mela XXX  libras  malgorienses  et  renunciando  e.xceptioiie  peccunie  non  numérate  promito 
eos  ducere  apud  ceptam  uel  malecam  uel  vbi  pgo  uadam  et  eas  emercare  prout  melius  po- 
tuero ad  tuum  bonum  comodum?  et  etiam  adducere et  de  omni  lucro  quod  cum  ipsia 

vbique  f uerit  factum  et  deus  iu  omni  dederit  habeam  ego  quartam  partem  et  tu  tres  paites 
fideliter  deductis  prius  inde  a  te  tua  parte  predicta  et  a  me  expensis  necessariis  et  hec  statim 
uadam  et  reddant  ad  usum  maris  et  terre  et  de  predictis  promito  tibi  et  cui  uelis  esse  fidelis 
et  legalis  dicto  et  facto». 

(750)  Vo.  I,  1232,  VII  kalendas  Novembris:  «B.  fini  recipio  in  comanila  a  te  b.  Cornelia, 
in  presentí  numerando  L  bs.  (bisancios)  Argentei  quos  conducere  íu  itinere  quod  fació  apud 


404  F.    CARRERAS   Y  CANDI 

Per  embarcarse  al  Marrochs  no  hi  havíen  grans  oportunitats.  Ordi- 
nariament  se  conlractava  segons  les  condicions  de  cada  viatjant.  Es 
curios  lo  que  succehí  ab  Berenguer  Canut,  fill  de  Ricart  Canut, 
en  1251,  al  aparellarse  a  marxar  a  Cebta,  segurament  en  calitat 
d'emigrant.  Canut  contractá'l  seu  viatge  ab  Pere,  fill  de  Ferrer  Ar- 
nau,  per  preu  de  vint  sous  de  doblench,  y  al  arribar  a  Cebta,  quatre 
bisancis  ceptins.  A  mes  li  prometía  fidelitat  y  obediencia  mentres  du- 
ras lo  viatge,  y  per  los  quatre  bisancis  que  li  haurá  de  donar  a  sa 
arribada,  l'autoritzá  per  colocarlo  a  Cebta  al  servey  de  qui  volgués, 
fins  recobrar  dita  suma;  si  no  trobava  colocado,  pacta  que  serviría  a 
en  Pere  fins  y  tant  se  reintegras  totalment  del  deute.  Y  en  Pere  li 
prometía  vestirlo  y  pagarli  lo  nólit  o  passatge  marítim  (751). 

Cinch  díes  despiés  d'aquest  contráete,  Canut  troba  una  proposició 
millor  y  l'aprofitíi.  Venrell  ]\Iir  s'oferí  a  portarlo  a  Cebta  ali  semblants 
condicions  que  En  Pere,  fill  de  Ferrer  Arnau.cobrantli  del  viatge  divuyt 
sous  de  doblench  y  tres  bisancis  ceptins  al  arribar  al  port  africíi  (752). 

Quan  moría  un  d'aquests  comerciants  en  Marrochs,  los  hereus  cobra- 
ven  l'herencia  per  poders  y  justificant  la  personalitat.  Curios  ex(-mple 
d'aquest  expedienteig  és  lo  del  1256,  ab  motiu  de  la  mort  d'en  Bernat 
011er.  La  sua  filia  y  hereva  María  y  son  marit  Guillém  de  Sala,  fan 
poders  per  cobrar  a  En  Guillém  de  Cañáis.  Ax5  ho  comunica  lo  lloch- 
tinent  del  rey  a  Vich,  n'Arnau  Coch,  al  bisbe  del  Marrochs,  sens  dubte 
en  defecte  del  consol  de  catalans  (753).  Lo  que  ve  a  mostrar  la  doble 
missió  protectora  d'aquella  alta  autoritat  eclesiástica. 


ualeuciam  uel  mayoricam  aut  ceptam  siue  bngiam  et  ce.  {converteref)  ini  et  tractare:  et  de 
omni  lucro  tres  partes  et  ego  quartam  saluo  capitale  et  iiadat  et  ueuiat  ad  uestrum  redecum: 
et  similiter  possi  transir!  et  uadat  et  ueniat  ad  redecum». 

(751)  Vo.  IV,  1251,  VII  kalendas  Marcii:  «P.  fllius  ferrarii  arnaldo,  I)ona  et  libera  uolun 
tate  cum  hoc  publico  (instrumento)  promito  te  Bereng-arium  car.ut  ftlium  R.  canute  ducere 
apud  ceptam  et  daré  tibi  interim  uictum  et  soluere  nolit.  Et  propter  hoc  ego  dictus  Beren- 
garius  dono  tibi  in  presentí  XX  solidos  de  duplo  et  promito  tibi  daré,  cum  duxcris  mihi  apud 
ceptam,  IIII  bisancios  bonos  et  legales  ad  pondus  ville  cepte:  et  promito  tibi  esse  bonus  le- 
galis  et  fidelis  et  obediens  dum  tecum  fuero,  ac  perniansero  dicto  et  facto:  et  per  predictis 
1111°^"  bissanciis  quos  tu  recipias,  possis  me  collocare  ad  ceptam  cum  domino  cui  seruiam 
quosque  de  predictis  bisanciis  tibi  sis  satisfactum:  et  nichil  aliud  tibi  tencat  daré:  et  si  non 
inuenirem  tune  dominum  quod  me  uel  tenere,  promito  tecum  manere  et  tibi  seruire,  tantum 
quousque  tibi  sit  de  dictis  lili  bisancios  satisfactum  ad  bonum  intellectum,  et  esse  tibi  bo- 
nus et  obediens  dicto  et  facto:  et  si  per  bis  et  de  predictis  dono  tilñ  ffldejussorem  dictam 
Eaimundam  matrem  meam:  et  hoc  iuro  dictus  Berengarius». 

(752)  Vo.  IV,  1251,  II  kalendas  Martii:  «Venrel  mir  promito  te  Berengarium  filium  Ri- 
cardi  quondam  ducere  et  minare  de  hinc  usque  in  ceptam  et  prouidere  vbique  interim  cor- 
pori  tuo  in  uictum  et  nolit  et  faceré  tibi  bonum  siue  malo  sed  tu  vbi(iue  interim  sis  mihi  bo- 
nus hobediens  fidelis  et  legalis  dictis  et  factis  et  dones  mihi  infra  quindecim  dies  postquam 
fueris  apud  ceptam  tres  bisantios  boni  argenti  et  justi  ponderis  uel  ego  possim  te  illuc  incon- 
tinenti collocare  et  comandare  cum  aliquo  a  quo  possim  habere  dictos  tres  bisancios  cui  tu 
seruias  quousque  de  dictis  bisanciis  ei  sit  satisfactum.  ítem  i-ecognosco  mihi  in  presentí  a 
te  recepisse  decem  et  octo  solidos  barchinonenses  de  duplo,  ultra  dictos  tres  bisantios  per 
expensis  quos  per  te  interim  me  faceré  oportebit:  renunciando  etc.  Ad  hoc  ego  dictus  Beren- 
garius ricardi  promito  sub  obligatione  bonorum  meorum  habitorum  et  habendorum  pre- 
dicta  hec  omnia  tibi  et  cui  uelis  atendere  et  complere». 

(753)  Vo.  V,  12,5G,  XIII  kalendas  Julii:  «Venerabili  patrl  et  domino  fratri.,.  dei  gratia 


NOTES   DOTZECENTISTES  d'aUSONA  405 

Lo  benefici  o  ganancia,  quina  qnarta  part  era  del  comerciant,  s'en- 
tenía  tant  per  les  mercaderíes  enviades  de  Barcelona,  com  per  les  com- 
prades  al  Marrochs  y  importades  a  nostre  Principal  (754). 

Com  articles  que  nosaltres  rebíem  del  Marrochs,  merexen  asse^ 
nyalarse  les  pells  de  Ilop  y  lo  coto  d'ultramar,  segurament  de  la  India, 
vingur  per  Egipte  y  Túnig  (755). 

Comerc  ab  Túnic.  —  Fou  molt  gran  la  volada  presa  per  lo  comerQ 
de  TúniQ,  sovintejant  les  persones  que  se'n  hi  van,  en  la  térra  d'Auso- 
na.  Estém  en  la  crcenca  de  que,  en  lo  quart  de  segle  qui  va  de  1250 
al  1275,  les  relacions  entre  Túnig  y  Barcelona,  ocuparían  liu  deis  pri- 
mers  lloclis  en  les  transaccions  mercantívols  de  dita  nació  africana  y 
los  reyalmes  cristians  d'Europa. 

Naturalment  que  en  aquesta  documentació  íntima,  que  és  la  vida 
social  del  tretzén  segle,  hi  tením  de  trovar  lo  resultat  de  la  gran  polí- 
tica de  protecció  a  la  marina  y  de  les  subsegüents  bones  relacions  de 
Jaurae  I  y  lo  Rey  de  Túnic.  No  en  va  escrivía  nostre  Sobirá  al  de 
Castella  en  1260,  la  1  letra  eloqüent,  hont  refusa  rompre  sa  amistat, 
ab  TúniQ  afirmant  «que  tanta  gent  de  nuestra  tierra  ha  en  la  sua,  e 
tanto  de  ha  ver».  Afegint,  que,  no  ho  pot  fer,  per  tractarse  de  «Miral- 
momonino  señor  de  Túnez,  que,  bien  sabedes  vos  que  tanto  ha  con 
nos,  e  tanto  faz  por  nos»  (756). 


Episcopo  Marrochitano.  A.  coqui  vicensis  ciuis  ac  tenens  locum  domini  Regis  aragonis  ct 
Comitis  1)archinone,  in  villa  vici  et  in  ausona.  Salutem  in  domino  ihesu  xpti:  dominacioni 
vestre  cum  testimonio  huius  publici  instrumeuti,  significamuí,  quod,  hernardiis  oler,  conrtam 
qui  mortuis  est  in  partibus  uestris,  erat  homo  proi>rius  dieti  domini  Regis  reliquens  filiam 
ex  ¡pso  et  R.  nxore  sua  geuitam  cuL  est  nomen  Maria,  liabeus  uirum  Cuillelmus  de  sala  vnde 
uestram  dominacionem  ex  parte  domini  regi.s  et  nostra  in  quantum  possemus  deprecamus 
quatenus  bona  dieti  bernardi  ollarii  G.  de  cañáis  procurator  dicte  Mario  et  uiri  su's,  tradi 
et  deliberi  faciatis  uos  circa  hec  dum  per  occulis  habendo». 

(75i)  Vo.  V,  1257,  VII  idus  Octobris:  «R.  de  sala  rccognosco  et  fateor  me  recepisse  in 
comanda  a  te  Bn.fusteriietquibus  uelitis  X  libras  denariarum  barclunouensium  de  duplo 
etc.:  renunciando  ctc  :  promito  dictam  comandam  mecum  ducere  et  portare  in  presentí  via- 
tico quod  deo  danto  faceré  pro  pono  apud  ceptam  uel  alibi  et  eam  ibi  emercari  in  pellis  lupo- 
runí  prout  melius  potuero  bona  fide  et  eam  in  tuuin  posse  reducere  facto  uiatico  predicto  et 
de  omui  lucro  quod  in  predictis  faceré  potuero  promito  tibí  ct  cui  uelis  daré  fldeliter  tres 
partes  et  ego  habeam  residuam  quartam  partem  deducto  tamcn  prius  indo  a  te  tuo  cabali: 
tamen  hec  omnia  eaut  steut  et  redeaut  ad  tuum  resecum  et  fortuiiam». 

(755)  Vo.  V,  1257,  VI  idus  Octobris:  «R.  de  sala  recognosco  et  fateor  iu  ueritate  me  te- 
nere  et  habere  in  comandam  a  te  Thoma  de  sala  fratre  meo  XLI  libras  barchinonensescmer- 
catas  in  cotono  de  ultramar». 

(756)    Per  sa  excepcional  importancia  contiuuam  aquesta  carta  del  Rey  d'Aragó  al  de 

Castella:  «Carissimo  et  semper  tanquaní  filio  diligend....   dei  gratia  illustri  Regi  Castelle 

Jacobus  per  eaudem  Rex  Aragonis  etc.  Salutem  et  sincere  dileccionisaffectum:  viemus  vues- 
tra carta  en  la  qual  nos  enuiastes  a  dezír  que...  sacauamos  del  fei'to  de  la  cruzada  al  Rey  de 
Túnez  e  aquellos  qui  eren  de  la  sua  seynoria  e  que  cosas  hi  Auia  en  que  non  nos  pesarla  quel 
sacassemos:  e  cosas  que  non  le  deuiemos  querer:  e  enuiastes  nos  a  di/ir  que  en  la  otra  carta 
cerrada  que  uos  embiemos,  uos  sachábamos  los  richos  homnes  (lui  no  tenicu  nostre  bien  c 
que  bien  podiemos  nos  ueer  que  todos  los  eusacauamos.  Ond  uos  respondemos  assi.  A  lo  de 
Miralmomouino  señor  de  Túnez,  que  bien  sabedes  uos,  que  tanto  a  con  uos,  e  tanto  faz  per 
nos.  que  non  uos  seria  gent  que  homnes  nuestros  naturales  qui  exies.sen  de  nuestra  tierra,  le 
feziesseu  mal:  e  quando  nos  hi  metemos  la  sua  seynoria  entieudc  se  assi,  (jue  qui  fazia  mal  a 


406  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

Coincideix  ab  aquest  temps  també  la  creació  de  cónsols  en  los  prin- 
cipáis llochs  de  dit  reyalme,  arrendament  deis  alfondechs  per  cata- 
lans,  establiraent  continuat  de  les  milicles  cristianes,  originaries  prin- 
cipalment  de  nostre  reyalme  y  de  les  que  n'era  alcaj  t  o  generalíssim, 
en  1258,  lo  cátala  Guillém  de  Monteada  (757),  etz. 

Precisament  en  1254,  ana  a  Túnig  Na  Guilleuma  de  Monteada, 
noble  senyora  que  estaría  relacionada  en  parentiu  ab  lo  precedent.  La 
acompanyá  lo  vigatá  Bertomeu  de  Tornamira  (758). 

Podríam  detallar  per  Uurs  ñoras  a  altres  vigatans  que  també  pas- 
saren  a  Túnig  acompanyats  per  servidors  de  la  propria  població  (T59), 
puix  fou  aquell  leyalme  lo  que  mes  se  relaciona  ab  nosaltres,  en 
aquesta  temporada. 

Lo  viatje  a  TúnÍ9  costava  40  bisancis  segons  d'un  contráete  del 
1261  sembla  deduirse.  Lo  vigatá  Ramón  de  Galliner,  qui  anava  y  ve- 
nía de  Túni9,  los  dexá,  mitjanQant  flanya,  a  Guillém  Miró,  que  apar 
cora  si  s'hi  quedes,  puix  s'ot'ereix  tornarlos  allí,  dintre  d'un  mes  d'ésser 
requerit  (760).  ¿Aniría  per  allistarse  a  la  milicia  cristiana  d'En  Gui- 
llém de  ]\lontcada? 


la  sua  seynoria  a  el  faria  mal.  E  por  la  amor  que  el  nos  faz,  e  por  las  trenas  que  Auemos  cou 
el,  e  la  terza  por  que  tanta  de  gcnt  de  nuestra  tierra  a  en  la  sua,  e  tanto  de  aucr,  que  serian 
a  ouentura  de  perder  uos  no  send  deuedes  catar:  quaudo  nos  no  nos  end  quisiessemos  catar, 
que  la  mayor  ualor  que  entre  los  Reyes  es  si..s  fe.  E  sabemos  que  uos  cataredes  la  nuestra  fe, 
assi  quemo  nos  fariemos  la  uestra.  Al  otro  capítol  de  los  uassalos  nuestros,  uos  respondemos 
assi:  que  por  las  conueniencias  que  sor,  entre  uos  e  nos  queremos  catar  que  en  neguna  manera 
non  podades  uos  Auer  i  azou  de  fer  bien  a  aquellos  a  qui  nos  non  queremos  ben.  A  lo  de  los 
caueros  de  nuestro  Regno  qui  son  uassallos  de  los  richos  homnes  e  de  los  qui  son  de  nuestra 
mesnada  nos  diziemos  que  nos  plaz  muyto  que  uos  ayuden  en  esta  cruzada  que  uos  queredes 
fer  predicar  contra  moros.  E  en  esto  e  en  otras  diosas,  auemos  noluntad  de  fer  por  uos  quemo 
por  el  méllor  Amigo  que  nos  Auemos  e  en  que  nos  mas  fiamos.  E  femos  uos  saber  que  la 
merce  de  deus  somos  sanos  et  alegres  la  qual  cjza  cobdiciamos  odir  de  uos  e  mas  ueer.  Da- 
tumllerdelll  kalcndas  Madii  Anno  domini  M°  CO  '  Sexagésimo».  (Registre  11,  f.  2.S1,  A.  C.  A.) 

(757)  Alemany  en  Homenaje  á  Codera,  p.  160.  No  havém  pogut  establir  la  relació  de  pa- 
rentiu d'aquests  dos  individus  de  la  casa  de  Monteada,  que  han  escapat  a  la  diligencia  del 
Marqués  de  Mondejar  {Historia  de  la  casa  de  Monteada  M.  S.  inédit).  Hi  ha  dos  Guillems  que 
teñen  certa  relació  d'época  ab  l'alcayt  de  Túuií,':  Guillém  de  Monteada  V  senyor  de  Tortosa 
y  I  senyor  de  Fraga,  alcayt  y  governador  de  Xátiva,  qui  assistí  a  la  conquesta  de  Mallorca, 
qualsmemories  acaban  en  1255:  de  son  flll  Ramón  ses  memories  comeuvan  en  1251.  L'altre  és 
Guillém  Ramón  de  Monteada,  111  senyor  d'Aytona  (luines  memories  comentan  en  12(52:  mort 
en  1283.  Casa  ab  Elisenda  de  la  Portella  filia  de  Bcrnat  senyor  de  la  Portella  y  d'Elisenda 
senyora  de  Llussá,  castell  situat  en  térra  d'Ausona. 

(758)  Vo.  IV,  1254,  IIII  kalendas  Septembris:  «R*  de  tornamira  u.xor  Bartholomei  de 
tornamira  et  bg.  filius  meus  et  dicti  bartholomei,  et  ego  F.  de  tornamira  vicensiscanonicus, 
frater  et  procurator  dicti  bartholomei,  qui  uunc  est  apud  tuniz  cum  nobile  Guillelma  de 
monte  catauo>. 

(759)  Vo.  IV,  1259,  XVII  kalendas  Octobris.  Passá  a  Túni<;  B  de  Sentes,  comprometentse 
a  servirlo  un  any  Eu  P.  del  Pujol,  mitjaD<;ant  5  dobles  d'or.  Aytambé  se  compromete  Beren- 
guer  Julia  aacompanyar  dos  anys  a  Berenguer  de  Viladecavalls  in  tuniz  uel  in  térra  sarra- 
ceiíOí-iífn,  percibiiit  20  bisancis  de  plata  al  any,  a  mes  de  la  manuteució  y  vestir:  pactantse 
que  si  s'estigués  mes  temps  a  Túnic;  «meliores  salariuin  ad  coguicionem  unius  aiiiici  niel  et 
allerius». 

(7tíO)  Vo.  VI,  1261,  III  kalendas  Madii:  «G.  mirouis  et  R.  de  galinerio  ciues  vicensis. 
quisque  nostrum  insolidum,  debemus  tibi  R.  de  minouis,  XL  bisancios  boni  argenti  recti 


NOTES  DOTZECENTISTES  D'AUSONA  407 

La  forma  de  inercadejar,  era  la  usual  en  aquells  temps,  (,•<)  és,  que 
lo  comereiant  tenía  la  quarta  part  del  beneflci  en  los  capitals  apor- 
táis al  nejíoci  per  los  altrcs  socis  capitalistes  (761). 

Empero  en  certa  ocasió  fou  pactada  la  mitat  deis  beneficis  pera  lo 
comereiant,  y  axo  que  aquest,  en  lo  cas  de  referencia,  no  era  pas  ju- 
heu  (762), 

Lo  diner  resultant  deis  efectes  portats  de  Vich,  solía  emplearse  en 
la  compra  aTúnÍ9  d'allres  mercaderíes,  que,  al  retorn  eran  veñudos  a 
Barcelona  (763).  S'exportaven  de  nostra  térra,  ganivets,  draps  de  Uí 


pondcris  quosmihi  dicto  a.  mironis  acomodas  ettradis,ad  expensas  quas  fccero  in  cundo 
apud  tuuicium,  et  renunciando  oinni  exceptioui  dictoruní  bisancioruní  non  receptorum,  pro- 
mito ego  dictus  G.  mironis,  dictos  XL  bisantios  tibi  et  cui  uelis  soluere  et  paccare,  siue 
questione  dilatione  et  ali.iua  exceptione,  statim  cum  fuero  apud  tuniz  infra  vuius  mensis 
postriuam  a  te  fuero  requisitus.  ítem,  ego  predictus  R.  de  galinerio  promito  tibi  dicto  R.  de 
minouis,  quod  si  dictus  G.  mironis  non  soluerit  tibi  dictos  XI.  bisautios  cum  fuerit  apud  tu- 
niz  ut  superiu  dictum  est,  ego  statim  cum  fueris  in  uilla  uici,  soluam  eos  tibi  uel  quibus  tu 
uolueris,  uel  tradam  tibi  pignora  in  (luibus  eos  possis  manulcuare». 

(761)  Vo.  V,  1257,  VII  kalendas  Martii.  En  B.  Roquet,  vigatíi,  reb  d'altre  conciutadíi 
.XV  libras  barchinonenses  de  duplo  emercatas  in  CLX  canis  panni  lini  (juam  comandara 
promito  portare,  in  presentí  uiatico,  quod,  domino  disponente,  propouo  faceré  apud  tuniz  in 
ligno  Marie».  Contracta  teñir  la  quarta  part  de  les  ganancies. 

Vo.  VI,  1261,  VIII  kalendas  Aprilis.  «B.  de  brollo  habitator  uille  vici  et  ego  peric  de 
massana  Recipimus  in  comanda  a  te  Bg.  de  ponte  Vil  libras  barchinonenses  de  terno  impli- 
catas  in  cultellis  quas  promitimus  portare  nobiscum  in  ligno  Martini  lobet  in  hoc  presentí 
uiatico  quod  deo  dante  propono  faceré  ad  Tunicium...» 

Vo  V,  1256,  II  nonas  Madii:  «F.  de  arbós  recognosco  et  fateor  me  recepissea  te  F.  egidn 
et  tenere'ln  tua  comanda  XI  libris  et  VIH  solidos  denariorum  melgorienses  emercatis  in 
VIII  canis  et  tribus  palmis  stamnis  fortis  de  grana  ad  canam  montispesullani  cum  sarpa- 
yora  quod  renuncio  ex  peccunie  non  numérate  et  dicte  comande  non  recepte  promito  eam 

ducere  apud  tunlQ...» 

(762>  Vo.  VI,  1259,  XII  kalendas  Octobris:  «Quod  P.  de  prato  de  brulio  comorans  in 
villa  vici,  recognosco  et  fateor  me  recepisse  a  te  B.  de  subtus  roca  de  vico,  et  tcnere  in  tua 
comanda,  CII  canes  de  fres  de  teler  ampler,  et  XXXIII  canes  de  fres  de  teler  estret,  et 
XXX  canas  de  fres  de  lis  dauro  de  monte  pessulano,  super  DXVIII  solidos  et  VIIII  denaris 
vicensis  de  quaterno  per  quibus  fuit  empturus  iu  quibus  ego  solui  et  babeo  de  meo.  ...  Et 
renunciando  exceptioni  peccunie  non  numérate  et  de  fres  non  canati  et  non  recepti  promito 
ipsum  ducerem  apud  tuniz  in  primo  uiatico  quod  in  presenti  illud  faceré  propono  et  ibi  idcm 

venderé  et  aplicare  in et  eas  adducere  et  tibi  tradere  et  reddere  medietatem  lucn  et  ca- 

pitalis  sed  dum  al  a  medietas  sit  mea  hinc  ad  festum  pente  co^tes  proxime  ucnturo:  tamen 
heceatetreddeatadtuum  resecum  et  fortunara,  scilicet  ad  usura  maris,  tamen  promito 
predicta  hec  omnia  bene  fideliter  et  diligenter  custodire,  .seruare  et  procurare,  prout  meliuS 
potuero.bonefide.  la  quarta  part  deis  beneficis,  deduhit  lo  primer  capital. 

Vo  V,  1257,  Xini  kalendas  Augusti.  P.  de  Puig,  vehí  de  Gurb,  reb  de  B.  de  Sant  Sixt, 
.XLV  libras  barchinonenses  de  duplo  emercatas  in  pannis  lini  lañe  fresio  et  in  alus  merci- 
moniis  et  renuncio  etc  promito  ea  ducere  in  presenti  uiatico  quod  domino  disponente  pro- 
pono  faceré  in  ligno  C  irarie  apud  tuniz  et  ibi  uendere....  donantli  lo  quart  deis  beneficis. 

(763)  Vo  VI,  1261,  VII  idus  Madii:  «P.  juliani  habitator  uille  uici,  Recognosco  et  fa- 
teor me  recepisse  in  comanda  a  te  Bn.  de  palatio  vnam  penara  clapam  et  XV  garnatxias  de 
blancs  de  cirogriliset  VII  duodenas  de  estameya  de  bayoneles  et  dúos  baccones  et  duas 
duodenas  de  panno  li..i:et  rcnunc  ando  etc.:  promito  dictara  comandara  raecura  portare  in 
presenti  uiatico  quod  deo  dante  propono  facert  apud  tuniz  et  eara  ibi  venderé  prout  mel.us 
notuero  bona  fi  ie  et  precium  quod  lude  habuero  eraercari  in  merciraoniis  qu.bu.s  raelius  lu- 
crari  potuero  et  de  omni  lucro  quod  deus  in  predictis  dcderil  babeara  ego  quartara  partera  tu 
tres  partes  deducto  tamen  prius  inde  a  te  tuo  predicto  cabali.  Tamen  hec  omnia  eant  stent  et- 
reddeant  ad  tuum  resccuin  et  fortunara  ad  usum  raaris» . 


408  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

y  de  llana,  ^aruatxes,  estamenyes  y  hifás,  pells  adobades,  bacons  o 
tocino,  bayoneles  (sic),  fres,  etz.  Generalment  produccions  industriáis. 

En  la  metexa  forma  que  los  cristians,  mercadejaven  ab  Túni9  los 
juheus  de  Vich,  reservantse  la  quarta  part  de  les  ganancies  de  la 
societat,  lo  viatjant  (764). 

La  moneda  tunicenca  o  millor  africana,  dita  bisancios,  sovint  figura 
en  la  documentació  vigatana  (765).  La  suma  de  20.bisancios,  es  oferta, 
en  1259,  a  un  vigatá  qui's  compromet  a  anar  a  Túnig  (766);  la  metexa 
cantitat  és  oferta,  en  1261,  com  a  preu  del  viatge  a  Túniy  d'altre  vi- 
gatá (767);  los  germans  Janer,  de  Vich,  residents  a  TúniQ  en  1259, 
entregaren  124  bisancios  a  un  vigatá  (768);  y  axis  molts  altres. 

Comerg  d^esclaiis.  —  Aquesta  branca  comercial,  una  de  les  mes  im- 
portants  del  segles  passats,  no  podía  faltar  a  la  comarca  ausonesa. 

Les  vendes  d'esclaus  se  practicaven  a  Vich,  segons  usos  y  practi- 
ques acostumades  a  Barcelona  en  tais  contractes,  y  axis  ho  posaven  en 
la  escriptura  de  compra-venta  (769  y  776).  També  feyan  constar,  si  eren 
cristians,  si  eren  blanchs  (770)  o  negres,  lo  nom  que's  deyen,  com  ver- 


(761)  Vo.  V,  1257,  II  idus  Julii.  "Afjtruc  de  ispania  filius  vitali  de  ispania  judeus,  recog- 
nosco  et  fateor  uie  recci)isse  in  comanda  a  te  Egidio  macellarii  et  quibus  uclitis,  XVI  libras 
et  VIH  solidos  barchinonenses  de  duplo,  emercatis  in  pannis  de  stamine  forti  primo  et  in 
bifis  listatis  et  i-enunciaudo  escepcione  peccunie  uou  numérate  etpaunorum  non  receptorum, 
promito  dictam  comandam  mecum  portare  in  isto  presentí  uiatico  quoddeodante  propono 
faceré  apud  tuniz  in  bono  liguo  G^  bonet  cines  barchinone,  et  eam  ibi  venderé  et  eniercari 
prout  melius  potuei'o,  Ijona  fide,  et  reducerc  in  posse  tuum:  et  de  omui  lucro  quod  ibi  faceré 
potuero,  daré  tibí  fideliter  tres  partes  et  ego  habeam  residuam  quartaui  partem,  deducto  la- 
men prius  inde  a  te  tuo  dicto  cabali;  taiuen  hec  omnia  eant  steut  et  redeant  ad  tuuai  resecum 
et  fortunam  ad  vsum  maris:  etde  predlctis  promito  tibí  essc  fidele-  etc. 

(71)5)  Vo.  1, 1233:  «C  bisancios  bonos  ueteres  argenti  lini  et  recti  Pensi  de  tallio  et  cecha 
miramamunini». 

Vo.  II,  1235:  «CXLV  bisancios  Argenti  bonos  ueteíos  ad  talium  miramamouini». 

(766)  Vo.  VI,  1259,  XVII  kalendas  Octobris. 

(767)  Vo.  VI,  1261,  XVII  kalendas  Februarii  «tu  me  duxeris  apud  tuniz,  et  ego  illud  te- 
cum  fuero,  tibi  reddam  XX  bisancios  argenti». 

(768)  Vo.  VI,  1259,  III  idus  Aprilis.  «B.  de  salliforis  recognosco  et  fateor  tibi  R°,ianuarii 
corrigerioquodegoetA.de  salliforis  fratcr  meus...  recepimus  in  tuuicio  a  bg.  jauuarii  et 
15°  jauuarii  fratribus  tuis  CXXIIII  bisancios  bonos  boui  argenti». 

(769)  Vo.  V,  1267,  III  idus  Augusti.  «Symonde  ^•ilargent  vendo  tibiThomede  sala  et  cui 
uelis  in  perpetuum,  petrum  babtizatum  seruum  meun>,  quam  emi  ab  uxore  heredibus  et  ma- 
numissoribus  E.  de  beuagis  condam;  dum  erat  sarraceuus  uocabatuí-  tune  Axei-;  quam  pro  ■ 
mito  tibi  et  cui  uelis  faceré  bonuin  et  teueri  de  ipso  ad  consuetudiuem  quam  de  tali  \'cnditio- 
ue  et  contraciu  seruatur  in  barcliinona  ciuitate:  et  si  per  lijs  iu  me  et  in  onmibus  bonia 
meis  etc.:  iu  liac  auteni  vendicioue  a  te  confíteor  recepisse  G(jXX  solidos  barchinouenses  de 
duplo». 

(770)  Vo.  V,  12.57,  XVIII  kalendas  Decembris.  «Geraldus  de  vilari  vendo  tibi  Bg.  de  mayo- 
lis  per  CCCCL  solidos  barchinonenses  de  duplo  quos  me  a  te  confíteor  recepisse:  renunciando 
e,\cepcione  peccunie  non  numérate,  quendam  meam  sari'acenam  nomine  axana,  et  est  alba,  et 
fuit  p.  de  vilari  auunculi  mei,  et  manet  hodie  cum  uxorem  preilicti  petri  de  vilari,  quam 
promito  nobis  adducerc  ucl  mi  tere  siue  tradere  in  posse  uestrumusquc  ad  fcítum  sancti  vin- 
cencii  próximo  ueuturum,  saluam  in  térra,  intus  villa  vici,  sine  expcnsis  tuis  et  dampno  et 
faciam  cam  tibi  lionam  et  de  ¿ora  tibi?  tcuat  ad  consuetudiuem  barcliinoue  quod  uisi  fecero 
promito  tibi  iu  eodem  festu  soluere  et  tradere  CCCCL  solidos  eiusdem  uionete:  et  si  per 
liis  etc.:  Ffideiussores Geralduní  de  vilari  patrem  meuui  et  Raimundam  matrem  meam  et  p.  de 
roclieto  de  vico  et  G.  de  podio  de  uenieda  et  G.  üliam  eius  et  Bg.  de  pilos  de  parrochia  saucti 


NOTES   DOTZECENTISTES  D'aUSONA  409 

bi  gracia,  les  esclaves  Axana  y  Loreyth,  si  estaven  sans  o  no,  etc.  Se 
certificava  a  mes,  que  no  havían  sigut  robats  o  furtats  (771). 

Quan  aquest  comeré  l'exercíen  conjuntament  diferents  persones, 
resultava  pertányer,  un  sol  esciau,  pro-indivís  ais  dos,  tres  o  mes  socis 
comerciáis.  Un  cas  hi  ha  en  1233,  en  que  Guillém  des  Graner  enageníi, 
per  150  bisancis  de  plata  del  cuny  de  Miraniamolín,  la  tercera  part  a 
ell  pertocant  del  esciau  sarrahí  Mahomet  de  Máleca  (772). 

Les  majors  compres  d'esclaus,  en  lo  segle  XIII,  generalment  s'efec- 
tuaven  en  les  regions  d'Africa.  Y  succehía,  que,  aprésde  comprats  per 
encárrech  de  tal  o  qual  amich,  lo  mercader  encara  havía  de  permané- 
xer  algún  temps  mes  en  la  població  per  altres  afers.  Llavors,  per  un 
intermediari,  trametía  los  esclaus  comprats.  R.  Tomás  y  Tomaset  se 
trovaven  en  aquesta  situació,  en  1231,  quan  trameteren  a  En  P.  Mae- 
11er,  de  Vich,  dues  esolaves  y  un  esciau  que  los  hi  porta  B.  Pol  Aquest 
se  feu  donar  apoca  d'entrega,  en  justiflcació  de  la  comanda  (778). 

En  l'any  1231  s'observa  un  estrany  conierp  d'esclaus  sarrahíns  ex- 
trets  de  Mallorca  y  conduhits  a  Cebta  per  ésser  allí  venuts  (774).  Si  no 
a  Mallorca,  a  Ivissa  y  Formentera,  un  vigatá,  Guillém  de  Montpalau, 
en  1248,  hi  possehía  molts  esclaus  en  les  salines  y  importants  proprie- 


vincentii  de  riera  et  F.  moliner  de  parrochia  de  gorga  quemquem  etc.  quos  possis  etc.  et  hec 
iuramus  nos  Geraldus  et  uxor  mea  R.*  et  Geraldus  filius  eoruin  uot'is  tenere:  ego  Geraldus 
pater  hesta  in  villa  vici». 

(771)  Vo, VI,  1260, XVIII kalendas Februarii: Venda  d'ana esclava  «sarracenam albam que 
uocatur  Soreyth»:  se  fa  constar  que  la  ven  «sanaet  non  rapta,  ñeque  furata, neo  habetmorbum 
caducum». 

(772)  Vo.  I,  1233,  VIII  idus  Junii.  «G.  de  granerio  do  tibi  B.  pelliparii  et  cuicunqne  CL 
bisancios  argenti  ueteresde  tallio  miramomolini  rectique  ponderia  C  in  kalendis  septenibris 
pi'imis.  Fideiussores  P.  de  granerio  fratrem  meuin:  Super  res  meas:  et  est  ceitum  quod  hoc 
debitum  tibi  debeo  pro  tercia  parte  cuiusdam  sarraceni  quem  tu  habuisti  a  j.  de  seua  in  quo 
tu  mihi  donas  et  tradis  tuum  locum.  Testes  B.  de  lugdouoet  F.  mironis». 

En  la  apoca  ó  carta  de  pago  que  seguidament  Pellicer  {Pelliparii)  fa  a  Graner  se  din 
que  li  cedeix  «illam  meam  terciam  partem  quam  babeo  in  illo  sarraceno  qui  uocatur  Maho- 
meth  de  malecha  quam  habui  a  j.  de  seua  et  due  vero  partes  sunt  de  bernardo  caramella  et  de 
A.  de  codonacio». 

(773)  Vo.  I,  1231,  XIII  kalendas  Novembris.  «P.  macellarius  et  M.  femina,  recognosco  et 
fació  tibi  B.  pol  et  tuis,  quod  recepimus  et  habuimus  a  te  B.  pol,  totam  ipsam  comandara 
quam  tibi  fecerunt  R.  Thome  et  Thomasonus,  scilicet  II  sarracena  et  I  sarracenum:  et  re- 
cognosco et  fació,  quod  sum  paccatus  de  toto  cabali  et  lucro.  Soluendo  mihi  te  et  tuis  et  res 
tuas.  Ita  quod  unquam  nos  uel  dictus,  R.  thoma  et  Thomasonus,  in  te,  et  in  res,  etc.  et  si  for- 
te dicti  R.  thome  et  Thomasínus  tibi,  racione  ipsius  commanda  demanda,  conuenio  esse 
mihi  legales  ¿obseruare?:  iusuper  donamus  mihi  tibi  fidejussorcs  C.  de  uico,  super  nos  et  su- 
per res  suas:  et  propter  hec  recipio  a  te  CC  solidos  et  VI  donarlos  melgorienses». 

(771)  Vo.  I,  1231,  III  kalendas  Junii:  «P.  de  granarla  recipio  in  comandi  a  te  B.  de  lugdot 
ne  OCL  solidos  de  duplo,  quos  CCL  solidos  ego  ducam  apud  mayoricam  et  donos  ibi  dictos 
denarios  in  sarraceuis,  sicut  melius  mercare  poteris,  ad  tuum  proficium,  et  ducas  eos  apud 
ceptam  et  conueni?  eos  uendere,  et  precium  eorum  applicare  in  mea  manus  in  quibus  tu  me- 
lius uideri.se:  et  de  omni  lucro  quod  deus,  in  ipsis  saracenis,  deus  dederit,  saluo  tamen  pri- 
mum  tuum  cabale,  babeas  tres  partes  in  omni  lucro,  et  ego  quartam  partem:  et  hec  totum 
uadat  et  uenit  ad  tuum  resecum  et  fortunam.  ítem  recipio  a  te  V  telas  quas  ego  portem  apud 

ceptam  et  conuenio  eas  uendere  et  impleri  in  mer sicut  superius  continetur.  Et  hec  totum 

conuenio  tibi  hec  totum  implicare  in  mea  mo in  ipsnm  meli  potero  ad  tuum  proficuum  et 

meum  legitime>. 

1910  30 


410  F-    CARRERAS    Y    CANDI 

tats  que  allí  hi  tenía.  Per  cert  que  de  son  testaraent  se  pot  deduhir  la 
estima  d'un  esclau  que  equivalía  en  aquest  cas,  a  100  sous  (775).  En 
altres  casos  son  valor  era  de  250  sous  (776);  en  altres,  segurament  mes. 

Los  esclaus  sarrahíns  solíen  ésser  dexats  com  a  penyora  per  lo  deu- 
tor  militar  o  aventurer,  al  juheu  prestamista,  se^^ons  interessants  exem- 
plars  quens  facilita  Mossén  Corbella  en  La  aljama  dejuheus  de  Vich, 
(plana  42).  Aquesta  era  una  de  les  ventatjes  deis  esclaus  cristians,  90 
és,  de  no  poder  servir  ni  a  juheus  ni  a  sarrahíns;  puix,  per  lo  demés, 
no's  veyen  Uiures  d'ésser  revenuts  moltes  vegades  (776). 

Obteníen  la  ilibertat  los  esclaus  per  manumissió  testamentaria  y 
per  redempció  propria  La  redempció  d'Arnau  des  Prat,  de  la  parro- 
quia de  Sant  ]\Iartí  d'Albars,  val  la  pena  d'ésser  coneguda.  Estava 
captiu  a  Salamanca,  contribuint  a  sa  Ilibertat,  en  Ramón  de  Cardo- 
na, batlle  de  la  casa  del  Palau  del  Valles,  pertanyent  ais  templers. 
En  Prat  promet  pacjarli  16  sous  y  6  diners  de  Vich,  anticipats,  per  la 
sna  Iliberació  y  al  ensemps  se  reconeix  vassall  de  la  Milicia  del 
Temple,  que  l'auxiliá,  ab  prestado  d'una  perdiu  al  any  de  cens  (777). 

Mides  longitudinals.  —  La  cana  solía  és?er  la  mida  de  mes  ha- 
bitual aplicado  en  lo  comerp  al  menudeig.  A  mes  de  la  cana 
usual  vio^atana,  se  troba  aplicarse  en  aquell  mercat,  la  cana  de 
RipoU  (778)  y  també  la  de  Camprodón  (779).  Aximateix  vehém  con- 


(775)  Vo.  III,  1248,  III  nonas  líovembris.  Testament  de  G.  de  Montpalau  «ítem  dimito 
Sorori  mee  G^  de  uillatermar  quendam  meum  Sarraceuum  que  vocatur  Jafira  et  est  in  Euis- 
sa».  «ítem  dimito  operi  Ecclesie  sánete  INIarie  de  pineto  qu9udam  meum  Sarracenum  nomine 
maymó,  et  si  ipse  non  daretur  ei,  quod  darentur  dicto  operi  C  solidos,  et  ex  lioc,  quod  fieret 
sepulcrum  lapideum  ibidem  iu  quo  tumularentur  ossa  patris  mei.  ítem  dimito  Monasterio 
sancti  Pauli  demaritimo  C  solidos  ita  quod  ex  illis  trahantur  ossa  Matris  mee  et  Poncii  fra- 
tris  mei  de  Ciminterio  et  tumulentur  in  Ecclesia  inuaso  lapideo.>  «ítem  voló  quodille  Sarra- 
cenus  que  uocatur  Cassim  poslquam  seruierit  mihi  uel  meis  successoribus  per  Quinquennium 
sit  Alforro». 

(776)  1258,  (2  kalendas  Agost).  'líotum  sit  cunct-.s:  quod  ego  Guillelmus  de  sabassona 
vendo  tibi  Raymundo  de  Cardona  de  vico,  et  cui  velis,  in  perpetuum,  quendam  baptizatum 
meum  qui  vocatur  Petrus,  pro  ducentis  quinquaginta  solidis  Barcbinone  de  duplo,  quos  me  a 
te  confíteor  recepisse,  renunciando  excepcioni  pecunie  non  numérate,  quod  promito  tibi  ct 
cui  velis,  faceré  bonum,  ad  consuetudinem  et  usum  et  forum  Barcbinone  ciuitatis».  (Doc.  1538 
de  Jaume  I,  A.  O.  A.) 

(777)  Vo.  VI,  1259,  X  kalendas  Octobris;  «A.  de  prato  de  parrocbia  sancti  Martini  de 
albars,  filius  Ermessendis  de  prato,  debeo  tibi  E.  de  cardor.a  XVI  solidos  et  VI  denarios  vi- 
censisde  quaterno,  quos  mihi  mutuo  tradidisti  ad  redimendum  me  de  persona  in  qua  eram 
captus,  apud  salamancham,  et  quos  promito  uobis  et  cui  uelitis  soluei'e  ante  quam  exeam 
ad  uilla  uici.  Et  si  per  his  etc.:  et  hec  juro  etc.  Testes  G.  paschale  G.  de  plano  et  R.  bardina. 
Ego  Ídem  Recognosco  et  fateor  meum  Corpus  infantes  et  omnia  bona'mea,  esse  de  milicia 
templi  et  specialiter  de  seruicio  domus  de  palatio  de  ualesio,  in  posse  uestri  Raimundi  de 
Cardona  bajuli.  Ita  scilicet  etc.  Et  nuUa  prescripsio:  per  censu  vnam  perdicum  annuatim  in 
festo  omnium  sanctorum». 

(778)  Vo.  V,  1257,  nonas  Madii:  «duas  dotzenes  de  bora  bruna,  a  cana  de  ripol  pulcra  et 
nítida  ad  bonam  consuetudinem  terre.  Tali  (pacto)  etc.  in  festo  sánete  Marie  angustí  XII  ca- 
nas et  ín  festo  sancti  Michaele  septcmbrís  residuas  XII  canas». 

(779)  Vo.  V,  1256,  XlIIl  kalendas  Julii:  «P.  ferrarii  de  campo  rotundo  vendo  tibí  R.  sui- 
nera  de  vico  per  XXXIII  solidos  barchiuonenses  de  duplo  quos  me  a  te  confíteor  recepisse- 
renuncíando  etc.  XII  canas  ad  canas  campi  retundí  panni  bruñí  de  meliorí». 


NOTES   DOTZECEXTISTES   D'auSO.NA  411 

signades  canes  de  ierres  mes  llunyanes,  com  en  1256,  que's  consigna 
la  cana  de  Mont|.ielier  (761)   Lo  divisor  de  la  cana  era  lo  palm  (780). 

També  s'usaven  les  alnas  de  Vich,  dividides  en  pannos,  o  pairas, 
mida  molt  empleada  en  tot  lo  Mitjdía  de  í'raiiíja  (7^1). 

Mides  de  capacitat.  —  S'usava  freqüentment  la  quartera  del  mercat 
de  Vich,  que  ja  no  era  idéntica  a  la  quartera  del  vehí  terme  del  Cas- 
tell  de  Gurb  (782). 

Per  tant,  res  té  d'extrany  que  en  un  mercat  com  lo  de  Vich,  hont 
s'aplegava  gent  de  tantes  comarques  catalanes,  se  trobin  transaccions 
de  grans  fetes  ab  les  quarteres  d'altres  localitats,  que  eren  també  de 
cabuda  diferent.  Axis  trobém  que's  consigna  en  1261  la  quartera 
d'ordi  «ad  mensurara  rectam  raercati  Minori>se»  (Manresa);  en  1261  la 
quartera  de  forment  «ad  mensurara  Modeliani»  (Moya);  en  1259  tres 
quarteres  de  llegums,  mesura  de  Gr;inoilers  (783j,  etc. 

Lo  divis'or  de  la  quartera  fou  lo  vuijté. 

Ab  la  quartera  hi  mesuraven  axis  l'ordi  com  lo  vi  (784),  etc. 

Lo  vi  tarabé's  mesurava  ab  la  puyera,  ab  la  emina  y,  al  que  sem- 
bla, ab  la  callada  (785). 

L:i  fogaca  era  altra  mida  de  capacitat  per  grans. 

També  bo  fou  la  saumada,  al  menys  per  medirhi  lo  roldor  o  rou- 
dor  (786). 

Lo  sexter,  molt  generalisat  al  comen(jar  lo  segle  XIII,  experimenta 
a  Vich  notable  modificado  en  sa  cabuda,  puix  en  1259  se  consignen 
los  sexters  de  blat  de  mesura  vella  y  de  mesura  nova,  usats  al  mercat 
de  Vich  (787). 

Pés.  —  Lo  mes  comú  era  la  Iliura  del  mercat  de  Vich  (788).  També 
s'empleá  lo  quinta,  usual  de  Vich. 


(780)  Vo.  IV,  1256,  III  nonas  Januarii:  <:panno  de  valentina»  «VI  canis  et  media  minus 
vno  palmo  de  panno  de  exaló». 

(781)  Comte  Couret,  en  Unepage  de  Vhistoire  du  vieil  OrUans,  troba  en  1476  «sept  aidnea 
de  taphetas  de  Florance».  {Revue  de»  questions  héraldiques,  25  agost  1898,  p.  67). 

(782)  Vo.  VI,  1261,  VIII  idu3  Januarii:  «duas  quarterias  bladi  medii  o"dei  medii  spelte 
ad  mensurara  mercati  vici  et  Mediain  quarteriam  frumenti  ad  mensui'am  censualem  castri 
de  gurbo  et  XVI  denarios  per  duabus  jouis». 

(783;  Vo.  VI,  1259,  VIH  idus  Martii:  «Paschale  de  f-ancto  iohanne  de  parrochia  de  tara- 
dello  et  poncius  filius  eius  et  quisqucm  insolidum,  debemus  tibi  Johanne  de  archeious  de 
parrochia  sánete  Marie  de  coreo  VI  quarterias  frumenti  et  quatuor  ordei  ad  mensurara  raer- 
cati uici  et  tres  quarterias  leguminis  ad  mensurara  mercati  de  prranulers  racione  mutui». 

(784)  Vo.  VI,  1261,  XVII  kalendas  Julii:  «annuatim  in  festo  omnium  sanctorum  vnum 
par  caponum  et  quatuor  fogatias  frumenti  et  vnam  quarteriara  vini  et  XIIII  denarios  rao- 
nete  curribile  barchinonense  de  quaterno  pro  medio  Ariete>. 

(785)  Vo.  V,  1257,  IIII  kalendas  Madii:  «vnum  par  caponum  et  vnum  par  galliuarum  et 
duas  placenculas  et  duas  cañadas  uino». 

(786)  Vo.  VI,  1261,  VI  idus  Januarii  «VII  Sauraatis  de  roudor». 

(787)  Lluís  de  Moneada.  Episcopologio  de  Vich,  vol.  II. 

(788)  Vo.  VI,  1261,  IIII  idus  Januarii:  «XI.  libras  piperis  boni  et  pulcri  garbelati  ac  re- 
ceptibilis  ad  pondus  libre  ville  vici». 


412  F.    CARRERAS   Y   CANDI 


IGLESIA 


La  Catedral.  —  Estava  en  peu  la  famosa  obra  románica,  qual  clo- 
quer  és  admirat  deis  arqueolechs.  De  la  Catedral  se'n  podría  fer  una 
bella  monografía  regirant  lo  seu  valiosíssim  arxiu,  Im  deis  millors  de 
Vich.  No  crehém  del  cas  ferho  aquí.  Pro  d'altra  part  faltaríam  al  pro- 
posit  que'ns  guía  en  les  presents  notes,  si  omitíssira  consignar  los 
noms  deis  altars  que'ns  surten  al  pas,  y  que  marquen  la  devoció  llavors 
mes  usual.  Son  aquests  los  dedicats  a  Sant  Miquel  (789),  Sant  Salva- 
dor (790),  Sant  Felíu  (791),  Sant  Benet  (792),  Sant  Esteve,  Sant  Nico- 
lau  (793),  Santa  María  Magdalena  (794),  etc. 

La  Canonja.  —  En  1229,  ab  autoritat  pontificia,  lo  nombre  de  23 
Canonges  s'aumeniá  fins  a  30,  y  en  1245,  per  no  poderse  tots  sustentar, 
se  reduhí  a  20,  en  ocasió  en  que's  modificaren  notoriament  los  estatuts 
de  la  Iglesia  de  Vich. 

La  provisió  de  les  canongíes  originava  controversies.  Curiosa  per 
les  costums  de  la  época,  fóu  la  del  1257,  motivada  per  la  elecció  de 
Berenguer  de  Belvís,  a  la  que  s'oposaren  los  canonges  Cheraltóy  Mon- 
trodón  (795).  Tal  fóu  la  oposició,  que,  a  ses  propries  despeses,  trame- 
teren  a  Roma  un  capellá,  Bernat  de  Guardiola  (796),  assegurantli,  per 
escriptura  notarial,  tot  quant  pogués  menester,  ultra  240  sous  barcelo- 
nesos  que  de  moment  li  donaven,  y  aximateix  comprometentse  a  pro- 
vehirlo  de  tot  lo  indispensable  per  lo  restant  de  la  sua  vida  (797). 


(789)    Vo.  V,  1257,  III  kalendas  Augusti  y  Vo.  VI,  1261,  kalendas  Martii. 
C790)    Vo.  VI,  1261,  nonas  Martii. 

(791)  Vo.  VI,  1261,  VITI  idus  Januarii. 

(792)  Vo.  V,  1257,  III  kalendas  Augusti. 

(793)  Vo.  VI,  1260,  XII  kalendas  Januarii  «in  altar  sancti  Stephani  de  nouo  construa- 
tur  in  latere  Ecclesie  predicti  sancti  petri  de  vico  videlicet  in  dressera  siue  ante  altare  Bea- 
ti  Nicholay  eiusdem  Ecclesie.» 

(794)  Vo.  VI,  1261,  nonas  Martii. 

(795)  Vo.  V,  1257.  «Anno  domiui  MCCLVII°  V  idus  junii,  in  presentia  reuerendi  patris 
domini  Bn.  dei  gratia  vicensis  Episcopi  et  aliorum  infra  scriptorum  ad  hoc  specialiter  uo- 
catorum,  et  venerabilis  Capituli  vicensis.  Nos  Gaucerandus  de  cheraltó  et  F.  de  monte  ro- 
tundo, canonici  vicensis,  proponimus  et  dicimus,  et  humiliter  petimus,  a  supradictis  domi- 
no episcopo  et  capitulo,  dari  nobis  sumptum  rescripti  apostolici  cuiusauctoritate  nobili  uir 
Berengarius  de  beluiso  petit  recipi  in  vicensis  fratrem,  et  canonicum,  nostra  enim  interest 
quam  socium  recipere  debebamus  in  canonicum  et  in  fratrem,  racione  cuius  interosse  mnlti- 
plicis  quod  poteri  sumus  exponere  et  probare  potimus  dictum  sumptum  et  inducías  super 
illud  ad  deliberandum,  quod  si  dominus  Episcopus  et  Capitulumnon  coneessei-it,appellamus 
ad  sedem  apostolicam,  et  a  pluros  petimus:  his  autem  interfuerunt.» 

(796)  Vo.  V,  1257,  V  idus  .Tulii:  «Bn.  de  guardiola  sacerdos  promito  uobis  Galzerando 
de  cheraltó  et  F.  de  monte  rotundo  vicensis  canonicis  quod  bene  fideliter  et  diligenter  et 
prout  melius  potuero  et  etiam  quam  eicius  potuero  impetrare  illud  negocium  quod  tractatur 
Ínter  dominum  vicensem  Episcopum  et  capitulum  ex  una  parte,  et  uos  ex  altera,  super  recep- 
cione  Bg.  de  beluis,  quod  dicti  Episcopum  et  capitulum  ex  una  parte,  et  uos  ex  altera,  super 
recepcione  Bg.  de  beluis,  quod  dicti  Episcopum  et  capitulum  receperunt  in  canonicum  et  in 
fratrem,  uobis  absentibus  et  contradicentibus>.  En  una  nota  marginal:  «Non  scribatur.» 

(7P7)  Vo.  V,  1257,  V  Idus  .Tulii:  «Non  Galzerandus  de  cheraltó  et  F.  de  monte  rotundo 
vicensis  canonici  cum  hoc  publico  instrumento  promittimus  tibi  Bn.  de  guardiola  sacerdoti 


NOTES  DOTZECENTISTES  D'aUSONA  413 

Devoció  a  Santa  Eularia.  —  La  devoció  a  Santa  Eularia  de  Mari- 
da, tant  extesa  per  tota  la  Península  Ibérica,  arrivá  a  Vich.  Se  li  ha- 
vía  erigida  capella  en  los  suburbis.  Existía  una  barriada  al  entorn 
de  Santa  Eularia  a  mitjans  del  segle  XIII  (798). 

Devoció  al  Sant  Sepiliere.  —  Es  de  notar  a  Vich  aquesta  devoci(3, 
tant  general  en  totes  les  diócesis  catalanes.  La  consagracio  d'un  altar 
dedicat  al  Sant  Sepulcre,  s'efectuít  en  la  catedral  en  1212  (799),  tro- 
vántseli  rendes  assignades,  no  sois  a  Vich  (SCO),  sí  que  tamb^  a  Fal- 
gueroles  (801)  y  altres  llochs  d'Ausona. 

Peregrins  al  Sant  Sepulcre.  —  Los  qui  feyen  a  Vich  tant  Ilarga  y 
perillosa  peregrinado,  no  eren  pas  sempre  persones  vulgars.  D'aques- 
tes  no'n  tenim  esment,  puix  la  gent  vulgar,  no  solía  dexar  rastre  de 
dits  actes.  En  carabi  hi  ana,  en  1232,  C.  Oajol  (802),  qual  familia  dona 
nom  a  un  carrer  de  Vich;  en  1235,  lo  militar  Berengu<*r  de  Puigalt  o 
Pujalt  (803);  en  1242,  lo  canonge  Pere  de  Sallent,  ab  En  J.  de  Prat 
y  P.  del  Avench  (804);  en  1248,  Pere  de  Gaver,  senyor  deis  castells 
de  Gaver  y  de  la  Guardia  (805),  etc. 


bona  fide,  ac  per  firmam  stípulacionem,  quod  si  ¡n  isto  uiatíco  quod  per  uobis  et  precibus 
nostrls,  in  presentí,  facis  ad  curiam  romanam,  expcndideris  in  tuis  necessariis  sicut  tibí  do- 
cuerit,  ultra  illos  CCXL  solidos  barchinonenses  de  dui)Io  quos  tibi  in  presentí  tradímu8,uos 
reddemus  tibi  statim,  cum  reuersus  fueris  ad  terram  istam,  totum  illud  quod  magis  expcn- 
dideris bona  fide.  ítem  promíttímus  tibi,  quod  quandocumque  tibi  placuerit  quod  recipias  a 
nobis  uel  vno  nostrum,  uíctum  et  vestítum,  nos  promitimuseum  tibí  daré,  prout  decet  clcri- 
cum,  diebus  ómnibus  uite  tue.  ítem  promittimus  tibi  soluere  omnesexcessiones  siue  usuras, 
quas  tu  teneris  soluere  Astruc  judeo  de  majoricis  et  Ana  Gog  uxori  dauid  campsoris,  per 
ipsis  XXX  solidos  et  lili  denarios  quos  debes  dicto  Astrug  et  per  XXIII  solidos  quos  de- 
bes Anagog.  Testes  superiores.»  En  nota  marginal  «Xon  scribatur>. 

(798)  Vo.  II,  1240:  «in  parrochia  sancti  petri  vici  in  loco  uominato  apud  áreas  juxta  Ecle- 
siam  beate  Eulalie.«  —  Vo.  IV,  1254,  XIX  kalendas  Septembris:  «quas  domos  sunt  in  villa 
vici  apud,  sanctam  eulaliam  juxta  domos  verdegerii».  —  Vo.  VI,  1260,  VI  kalendas  Decem- 
bris:  «domorum  quas  babeo  apud  sanctam  eulaliam  de  suburbio  ville  vici.» 

(799;  «Anno  itaquod  Domini  1212  ad  preces  B.  Artalli  tenentis  locum  de  anniversariis 
dedicatum  et  venerabiliter  consecratum  fuit  altare  Sancti  Scpulcri  sitnm  supra  maiores  ja- 
nuas  S.  Petri  per  maiius  Guillermi  domini  Ausonensis  cpiscopi».  (Tret  per  lo  í'.  Jaume  Pas- 
qual  d'un  Martirolot;i  molt  vell  de  la  Seu  de  Vich.  Vol.  X,  fol.  146 del  Sacre  Cat.  31onum,  M.  S.) 

(800)  Vo.  II,1¿39,  VI  idus  Octobris:  «quendam  terre  fexiam  plantatam  quam  babemus 
in  parrochiam  sancti  petri  vici  in  loco  nominato  apud  puteum  in  senioratu  Altaris  sancti  se- 
pulcri  siti  et  constructi  in  Ecclesia  sancti  petri  sedis  vici  > 

(801)  Vo.  I,  1232:  «in  parrochie  sánete  marie  de  falgerolis  in  loco  nominato  apud  cum- 
bam  lubricam  in  senioratu  altaris  sepulcri  quod  est  situm  in  vicensis  ecclesie.> 

(802)  Vo.  I,  1232,  XIII  kalendas  Februarii:  «Quod  C.  gajol  cupiens  jerosolimam  profl- 
cisci  suum  condidit  testamentum.> 

(803)  Vo.  II,  1240,  VIII  kalendas  Octobris:  «B°  de  sancto  genesio  et  Ego  Maria  vxor 
eius  nos  ambo  mitimus  tibi  Bone  uenture  dilecto  et  karissimo  filio  nostro  indissoIul)ile  di- 
teccionis  vinculum  tibi  Salutem.  Kelatu  multorum  audiuimus  quod  uos  per  Berengarium  de 
podio  alto  militem  catbalanum  qui  ad  uisitamduin  sepulcrum  domini  non  dum  sunt  V®  anuí 
elapsi  transfretauit  nobis  L  áureos  transmisistis.  Quos  áureos  uec  aliquis  aliud  ex  quo  a  par- 
tibus  Cathalonie  recessistis  habuimus  nec  ex  parte  vestra  nobis  aliquid  extitit  presentatum.» 

(804)  Vo.  III,  1242:  «P.  de  saliente  sacerdos  Canouicus  vicensis  proponens  mediante  do- 
mino auxilio  sepulcrum  domini  visitare».  (III  idus  .Vugusti),  —  «J.  de  prato  proponens  auxi- 
liante domino  sepulcrum  domini  visitai-e»  (pridie  nonas  Augusti};  —  «P.  de  auenclio  propo- 
nens auxiliante  domino  sepulcrum  domini  visitare»  (VII  idus  Augusti). 

(805)  Vo.  III,  1248,  V  nonas  Julii:  «P.  de  gauer  proponens  \'isitare  sanctum  sepulcrum.» 


414  F.   CARRERAS   Y   CANDI 

Tots  ells,  abans  del  viatge,  feren  testament.  Per  les  dates  d'aques- 
tes  derreres  voluntats,  és  possible  deduhir  les  en  que  sortiríen  expedi- 
cions  a  Terra  Santa:  presentántse'ns  com  probables,  dugues,  una  al 
agost  o  setembre  de  1242  y  altre  al  juliol  de  1248  (806). 

Ingres  a  la  ordre  franciscana.  —  Se  veu  que  tingué  predilecció  en 
los  vigatans,  la  ordre  de  Sant  Francesch.  Al  entrarhi  solíen  afermar 
per  acta  notarial  la  seva  obediencia  (807).  No  és  extraordinari  lo  cas 
d'algún  pare  de  familia,  ab  dona  y  filis,  ingressaut  en  la  ordre  de 
fraraenors  (808). 

Promoció  a  la  carrera  eclesiástica.  --  Es  curios  lo  contráete  notarial 
entre  lo  rector  de  Sant  Julia  de  Vilatorta  Pere  de  Mojal  y  lo  clergue 
Bernat  de  Salleda.  Aquell  li  prometía  vestirlo  y  ferli  la  vida,  ab  cá- 
riech  a  les  rendes  de  la  mongía  de  Sant  Julia,  de  manera  que  pogués 
rebre  ordres:  subdiaconat,  diaconat  y  presbiterat  (809). 

Enseoiyanca  literaria.  —  Estava  quasi  del  tot  vinculada  en  l'ele- 
ment  eclesiástich.  Eli  era  qui  ensenyava  y  qui  estudiava.  Pera  subve- 
nir a  les  despeses  deis  seminaristes,  los  pares  o  protectors  solíen  asse- 
gurar  algunes  rendes  en  los  bens  del  patrimoni  llur  (810). 

Los  nebots  deis  Canonges  de  Vich,  teníen  gratuita  la  ensenyanpa. 

Una  provisió  del  cárrech  de  Mestre  de  les  escoles  feta  per  lo  Bisbe 
y  Capítol,  en  1257,  diu  quina  forma  se  seguía  en  la  ensenyan(;a  ecle- 
siástica a  Vich.  Berenguer  Bort  obtingué  la  porció  canonical  del  Mestre 
de  les  escoles,  imposántseli  la  obligació  de  mantenir  un  profesor  de 


(806)  Vo.  III,  1248,  IIII  nonas  Julii.  Testament  d'En  Cases  «proponens  sepulcnim  domi- 
ni  visitare.» 

(807)  Vo.  V,  1256,  VI  kalendas  Madii:  «P.  reg  de  parrochia  uici  oh  remedium  anime  mee 
dono  offero  et  trado  in  perpetnum  meum  corpus  et  omnia  bona  mea  mobilia  et  inmobilia 
habita  et  liabenda  ubique  domino  deo  et  Beato  Francisco  de  Almunia  proniitens  ibi  seruire 
sempre  faceie  residenciam  coutinuam  et  quicquid  boni  potuero  faceré  et  esse  ibi  bonus  fidelis 
fct  legalis  dicto  et  facto  et  faceré  melioramentum  et  aufímentum  prout  potero  honeste.  Et 
hanc  meam  uoluntatem  non  possim  mutare  neo  unquam  a  modo  reuocare  renunciante  quan- 
tum ad  liec  omni  juie  et  racionibus  repugnantil)us  contra  predicta:  et  liec  iuro  predictum 
super  eius  sancta  1111°'"    euanfrelia  atendere  et  seruare  et  non  contrauenire  aliqua  racione  » 

(808)  Vo.  III,  1241,  IX  kalendas  .Julii:  «B.  de  podio  alto  corporali  perfruans  sanitate 
proponens  intrare  oi'dinem  fratrum  minorum  meum  ordíno  i<iue  fació  testamentum»..  «con- 
cedo et  recognosco  Eligssendi  uxoii  mee  totum  suum  spon<;alicium  integre  »  Seguesen 
legats  a  diferents  filis  seus  y:  «uolo  et  mando  quod  dictus  A  filius  meus  intrat  monasterium 
sancti  petri  portellensi,  in  quo  diu  est  receptus,  ibidem  habitum  recipiendo.> 

(809)  Vo.  IV,  1254,  V  nonas  Martii:  <P  de  modiali  rector  ecclesiarum  Sancti  .Tuliani  de 
villa  torta  et  Sancti  Martini  de  riuo  pirorum  dono  et  assigno  tibi  bernardi  de  salleda  clerico 
victum  et  vestitum  sicut  decet  clericum  super  monachia  dicte  ecclesie  Sancti  Juliani  ad 
hoc  ut  in  subdiachonatus,  diaconatus  et  presbiteratus  ordinis,  valeas  legitime  promoucri.» 

(810)  Abunden  les  escriptures  deis  anys  1251  y  1252,  assegurant  rendes  ais  seminaristes 
per  l'istil  d'aquesta: 

Vo.  IV,  1252,  Vil  kalendas  Marcii:  «A  de  cursu  de  vico  assigno  et  dono  tibi  francischo 
clerico  filio  meo  victum  et  uestitum  super  ómnibus  possessionibuset  bonis  vbique  sintquod 
fuerunt  Eligsendis  condam  matris  tue  et  super  ómnibus  possessionibus  quas  ego  babeo 
vbique  in  parrochia  sancti  stephanide  granoleriis  in  diebus  ómnibus  vite  tue  prout  decet 
clericus  ad  hoc  ut  in  subdiachonatus  diachonatus  et  presbiteratus  ordines  ualeas  lograre 
promoueri.» 


NOTES   DOTZECENTISTES   D'AUSONA  415 

gramática  que  tingues  lo  beneplácit  deis  Canonges.  Aquest  professor 
tenía  de  salari  60  sous  barcelonesos  y  30  sous  vigatans  al  any,  rebent 
la  meytat  de  la  paga  per  Sant  Joan  de  Juny  y  l'altre  per  Nadal.  A 
mes  los  dexebles  li  acostumaven  donar  una  quantitat  que  no 's  con- 
signa en  la  escriptura  (811). 

No  és  estrany  trovar  a  les  entitats  eclesii^stiques,  tantseculars  com 
regulars,  protegint  a  determinats  estudiants  en  llurs  cstudis.  Qual 
protecció  constava  en  escriptura  pública  y  en  forma  de  compromís, 
senyalant  lo  temps  que  duraría  la  ensenyanpa.  Axis  fóu  concedida 
la  ensenyauQa  eclesii'istica,  en  1257,  per  lo  Prior  del  monestir  de  Cas- 
serres  a  un  sacrista  del  mateix  (812). 

Estiláis  a  Lombardia  o  Franga.  —  Per  estimularlos,  la  Iglesia  de 
Vich,  en  1229,  permeté  ais  Canonges  anar  a  dits  estudis  durant  tres 
anys,  dexant  prebere  substitut. 

Exercici  de  moltes  capellanies  per  un  mateix  eclesiástich .  —  Aquest 
fet,  tant  general  en  la  época  de  que  nos  ocupám,  no  podía  faltar  a  Vich. 
Té  cert  interés  lo  cas  que  se'ns  presenta  ab  lo  canonge  Pere  de  Sant 
Hipolit,  qui  era  a  mes  capellá  de  les  iglesies  de  Santa  María  y  Sant 
Pere  d'Aguiló,  de  Talayera,  Sant  Antolí,  Timor,  Gáver,  Argen9ola  y 
qui  sab  si  d'altres  que  no  sabém.  En  les  cinch  derreres,  hi  posíi  de 
procurador,  en  1250,  a  Berenguer  Bort,  autorisantlo  per  cobrar  los 


(811)  Vo.  V,  1257,  VI  kalendas  Januaiii:  -Quod  dos  Bn.  dei  gratia  vicensisEpiscopus  et 
Totum  Capitulum  vicensein,  concedimus  et  damus  tibi  Bg.  burdi  clerico,  illam  purciouem 
quam  in  ecclesia  nostra  datiir  Magistro  scolarium  quemquam  Magistro  quondam  G.  reci- 
piebat,  sicut  in  ea  dictus  íklagister  recipiebat.  Ita  quod  quandiu  Magister  F.  de  comes,  qui 
nuBC  docet  in  gramática  in  dicta  ecclesia,  docere  uoluerit  ipse  et  non  alius,  regat  et  doccat 
in  gramática  et  teneat  scolas  iu  dicta  ecclesia:  et  nepotes  canonicorum  doces  sine  salario, 
prout  etiam  iam  est  consuetiim  semper  in  eadem  ecclesie:  nec  possis  alium  Magitrum,  sine 
nostra  uoluntate,  ibi  tenere,  nisi  ipsum  quam  diu  ipse  dictas  scolas  bene  et  fideliter  tenere 
uoluerit,  et  dones  annuatim  dicto  magistro,  per  suo  labore  LX  solidos  barchinouenses  XXX 
solidos  vigatanorum,  scilicet  medietatem  in  fcsto  beati  Jolianuis  in  iunio,  et  alianí  medie- 
tatem  in  festo  natalis  domini,  preter  salarium  quod  ascolaribus  ídem  magisier  habuere 
poterit,  quidem  si  licet  sit  dicti  magistri:  et  si  tu  nolles  soluere  dictos  denarios  dicto  ma- 
gisti'o  annuatim  in  dictis  teruiinis,  prepositi  et  procuratores  fiscalis  possint  retiñere  de 
dicta  porcione  magistrali  quam  nunc  tibi  conceuimus  dictos  denarios  et  dicto  magistro  sol- 
uere. Si  tamen  morte  uel  quocumque  alio  casu  esset  alius  subrogandus,  tu  expensis  tuis, 
tenaris  alium  magistrum  utilem  et  ydoneum  ibi  tenere,  quam  doceat  assidue  in  gramática  in 
uicensis  ecclesia  et  tenat  ibi  scolam  et  doceat  nepotes  canonicorum  siue  salario  prout  supe- 
rius  est  iam  expressuui,  et  si  tu  dictus  Bg  burdi  aliquo  casu  contingeret  te  absentari  teñen- 
tem  locum  istum,  nichilhomiuus  soluas  dictos  XXX  solidos  vicenses  singulis  annis  quan- 
tumcumque  esses  abseutis,  .licet  in  abscncia  nidiil  recipias  de  dicta  porcione.  aliquo  casu. 
Et  si  dictus  magister  F  de  cumbis  contingeret  non  tenere  scolas  ut  supeiius  est  expressum 
dictus  bg.  burdi  nichilominus  tamen  iu  absencia  sua  qunm  in  presencia,  teneatur  prouidere 
de  Magistro  gramatice  ydoneo  et  competenti,  licet  niliil  reciperet  in  absentia  de  porcione 
Magistrali.» 

(812,  Vo.  V,  12.Ó7,  VII  kalendas  Februarii:  «Frater  R.  prior  monasterii  castrisserris  de 
assensu  et  uoluntate  eiusdem  conuentus  damus  tibi  G.  podio  galindo  sacri.'-te  eiusdem  domus, 
diebus  ómnibus  uitc  mee  dicti  R.  prioris,  dum  fuerimus  piior  dicti  monasterii,  iu  l'eudum  et 
beneflcium,  CC  solidos  barchinonenses  de  duplo,  dum  tu  iude  steteris  iu  scolis;  aliter,  non 
teneamur  tibi  daré  dictos  CC  solidos,  nisi  dum  fueris  in  scolis:  quos  CC  solidos  promitimus 
tibi  daré  et  soluere  quolibet  anno..  uel  nuncio  tuo  per  te,  in  festo  sánete  llarie  septembris.» 


416  F.    CARRERAS  Y   CANDI 

deutes,  com  per  provehir  les  vacants  ab  personal  d'idoneitat,  tal  y  com 
ell  mateix  ho  pogués  fer  (813). 

Arrendament  de  rendes  y  drets  eclesiástichs .  —  Les  rendes  eclesiás- 
tiques  solíen  teñir  gran  importancia  en  lo  segle  XIII.  Se  distingiren 
entre  les  millors,  les  de  Sant  Julia  de  Vilatorta.  En  1256  lo  seu  Párroco, 
que  també  ho  era  de  Sant  Martí  de  Riudeperes,  ab  consentiment  del 
Bisbe  de  Vich  y  del  capellá  de  dites  dugues  iglesies,  vengué  a  dos 
capellans  y  a  un  seglar  o  a  qui  ells  volguessin,  per  700  sous  barcelone- 
sos,  dos  anys  de  totes  les  rendes  y  drets  rebedors  a  Sant  Julia  y  Sant 
Martí.  N'exceptuava  los  establiments,  Iloísmes,  redempcions  d'homes 
y  dones,  plets  y  lo  terQ  deis  morts  de  20  sous  barcelonesos  en  sus.  La 
vinenta  cullita  se  dividiría  entre  ells  en  parts  iguals  (814). 

La  intromissió  deis  foxenchs  a  Vich  és  efectiva  en  gayre  bé  tot  lo 
segle  XIII,  notantse  també  en  coses  afectants  al  estament  eclesiástich. 
Si  no  és  desusat  que  ells  se'n  portin  alguna  renda  eclesiástica  (815), 
tampoch  és  extraordinari  en  los  senyors  de  Monteada  atorgar  conces- 
sions  a  entitats  eclesiástiques  de  Vich,  com,  v.  g.,  la  que  en  1292 
obtingueren  de  Na  Guilleuma  de  Monteada,  les  monges  mínimes  de  la 
dita  ciutat  (816). 


(813)  Vo.  IV;  1250,  XI  kalendas  Decembris:  «P.  de  sancto  ypolito  vicensis  canonicus  et 
capellanus  ecclesiarum  de  talauera  et  Sancti  Antolini  et  de  timoretde  gaiier  etde  argenzola, 
constituo  procuratorem  meum  generalera  et  specialem  te  berengarius  hurdi  clericum  vicen- 
sis, in  predictis  capeilaniis,  et  in  ómnibus  ad  easdem  spectantibus,  de  consuetudine  uel  jure, 
iu  petendis  et  recipiendis  redditibus  earundem,  tam  presentís  quam  futuris,  et  in  presentando 
etiam  personas  ydoneas  cum  aliquod  ex  ipsis  vaceare  contigerit,  et  in  ómnibus  alus  quod 
super  hiis  in  persona  propria  possem  faceré,  ratum  et  flrraum  habiturus  quicquid  per  te 
factum  fuit  in  premissis.» 

(811)  Vo.  IV,  1256,  XVI  kalendas  Martii:  «P.  de  mediali  rector  ecclesiarum  sancti  Jullani 
de  uilla  torta  et  sancti  martini  de  riuo  pirorum  assensu  et  uoluntate  domini  Bn.  dei  gratia 
vicensis  episcopi  et  peyronus  capellani  dictarum  ecclesiarum,  vendo  uobis  P.  matero,  F.  de 
salleda,  sacerdotibus,  et  G.  de  zamata  et  cui  uelis,  a  festo  sancti  Johanuis  mensis  junü  pro- 
xime  uenturo,  usque  ad  dúos  annos  sequentes  et  completos  in  eodem  festo,  per  DCC  solidos 
barchiuonenses  de  duplo  de  quibusmibi  soluistis  in  presentí  CCCCLIIII  solidos,  et  de  resi- 
dáis CCXLVI  solidos  instituistis  >ios  principales  paceatores  michi  in  carta  cum  fideiussori- 
bus,  omnes  redditus  et  jura  quam  ego  recipio  et  recipere  debeo,  racione  dictarum  ecclesia- 
rum uel  alia  racione,  infra  dictum  tempus,  in  parrocbiis  et  ecclesiis  antedictis,  preter 
stabilimenta,  et  lodisma  lionorum.  et  redempcionem  hominum  et  mulierem,  et  placita  homi- 
num  et  mulierem,  et  tercia  mortuorum  a  viginti  solidos  barchinonenses  in  sursum,  in  quibus 
nichil  habeatis,  sed  tercia  mortuorum  a  viginti  solidos  inferius  sient  uestra:  et  si  ibi  interim 
uenerit  grando  uel  nébula,  diuisent  Ínter  me  et  uos,  ad  cognicionem  proborum  hominum 
illius:  nec  et  ea  omnia  habeatis  super  dictis  redditibus  et  juríbus  meis  dictarum  ecclesia- 
rum, quod  omnia  tamen  habeatis,  et  teneatis,  ac  recipiatis,  quousque  de  predictis  sit  uobis 
plcnaric  satisfactum:  uos  vero  faciatis  in  dictis  ecclesiis  et  parochiis,  et  episcopo,  archidia- 
chono  etecclesie  vicensis,  totum  seruicium  et  consuetudines,  quam  ibi  uel  inde  fieri  debetis, 
preter  subsidia  romane  ecclesie;  et  sic  promito  preterea  hec  omnia  et  singula  uobis  et  cui 
uelitis,  faceré,  tenere,  etc.  et  si  per  bis  etc.  et  specialiter,  in  redditibus  dictarum  ecclesiarum, 
ita  quod  de  predictis  redditibus,  post  dictum  tempus,  teneatis,  habeatis,  et  recipiatis,  tan- 
tum  quou.'íque  de  toto  dampno  et  expensis  sit  uobis  et  cui  uelis  integre  satisfactum.» 

(815)  Vo.  VI,  12G1,  II  kalendas  .Tunii:  «Leonasius  conestabulus  fotíitanus  in  presentí  cum 
hoc  publico  instrumento  Recognosco  et  fateor  mihi  esse  iutegrum  satisfactum  a  uohis  do- 
mino B.  dei  gratia  vicensis  Episcopo  et  vestris  de  illis  XXIIII°''  libris  turonensium  de  qui- 
bus mihi  prouiserat  dominus  pape  in  uestro  Episcopatu:  fació  per  me  etc.» 

(816)  Registre  87,  foli  73,  A.  C.  A. 


NOTES  DOTZECENTISTES  D'AUSONA  417 

Vestidures  interiors  deis  capellans.  —  Les  vestidurcs  sacerdotals 
exteriors,  son  prou  conegudes  per  les  pintares  y  esculptures  del  se- 
gle  XIII.  Les  interiors  o  usuals,  un  document  del  1212  sembla  deter- 
minarne  al?:unes,  cora  eren,  calses  blaiiques,  sayal  o  sobretúnica  de 
panyo  blau  de  Lieyda  ornamentada  ab  pell  de  cabrit  negre,  samarra 
de  pells  de  bé  per  resguardarse  del  temps  fret  (817). 

INSTITUCIONS   SOCIALS 

Redempció  de  cawíms.  —  Instituida  en  1228  a  Barcelona  l'Ordre 
de  la  Merco,  en  1235  se  pensá  seriosament  en  fundar  una  casa  a  Vich 
(818).  Mes  Uavors  no's  porta  encara  a  terme.  Pro  en  1238,  lo  prior  Fra 
Pere  estava  a  Vich.  Allí  contracta  un  criat  o  servidor,  qui's  compro- 
mete a  obehirlo  en  tot  quant  li  manes,  «per  mare  et  per  terram»,cobrant 
per  salari,  4  quarteres  de  blat  al  any  y  les  prendes  de  vestir  que's  de- 
tallen. Abdues  parts  se  donen  fiadors  que  garantexin  la  con- 
tracta (819). 

Cora  a  data  en  que  podém  dir  s'instalaren  a  Vich  los  Mercedaris, 
asseny alara  l'any  1252.  En  ell  Fra  Guilléra  de  Quadres  arrendá  la  casa 
d'En  GuilIera  Boxó  (820).  En  l'any  1257,  l'hostatge  deis  Mercedaris 


(817)  Vo.  II,  1242,  III  idus  Junii.  Un  capellá.  de  CastellterQol,  expresa  que  dona  a  altre 
capellá  a  ell  subjecte  «quasdam  caligas  albas  et  tot  sotulares  quot  eidem  fuerint  necessarii 
et  dabo  ei  dúo  femoraliam  et  duas  camisias  et  vnum  supertunicale  panni  blaui  de  ylerda 
cum  penna  agnorum  nigrorum  et  vnam  Cimarram  pellium  arietinarum  et  tradam  ei  capam 
quam  ipsa  jam  habet.» 

(818)  La  Veu  del  Montserrat,  any  XIII,  1890,  plana  360. 

(819;  Vo.  IV,  1238,  nonas  Februarii:  «B.  raedor,  bona  et  libera  volúntate,  colloco  et 
afirmo  me  et  stare  personaliter  promito  uobiscum  fratri  p.  de  petra  et  alus  fratribus  hospi- 
talis  Sánete  eulalie  de  barchinona  de  redimendis  captiuis  a  proximis  carnibus  ablatis  qua- 
dragesinie  ueuturis  usque  ad  unum  annum  in  eisdem  carnibus  ablati*  continué  completum 
promitens  bona  fide  et  sine  omni  enganno  esse  tibi  et  ómnibus  fratribus  dicti  hospitalis  iii 
quo  uolueritis  bonus  fldelis  obediens  in  ómnibus  et  per  omnia  uerbo  et  facto  per  mare  et  per 
terram  et  faceré  uestrum  mandatum  usque  ad  dictum  terminum  Tali  pacto  quod  uos  proui- 
deatis  michi  in  victu...  et  in  sanitate  et  infirmitatc  usque  ad  dictum  terminum  et  detis  mihi 
im<"'  quarteras  ad  mensuram  uille  uici  talis  bladi  quem  poterltis  per  largiciouem  et  hele- 
mosinas  fidelium  inuenire  et  quendam  camisiam  et  bracbas  lini  et  quendain  aliam  camisiam 
et  ¿berbatis?  de  stopa  et  tunicam  et  scapolarium  de  bruno  riuipolli  et  quasdam  caligas  de... 
riuipollensem  et  sotulares  quod  mihi  fuerint  necessarii.  Et  si  forte  infra  dictum  terminum 
infirmatus  fuero,  colatis  me  quousque  ego  recuperauero  sanitatem  et  ego,  ultram  dictum 
terminum,  restituam  et  emendem  uobis  et  cui  uelitis,  illos  dies  quos  fuero  infirmatus.  Ffi- 
deiusores  G.  matrem  meam:  et  hec  jurat  dictus  B.  demuui  ego  predictus  P.  de  petra  per  me  et 
per  omnes  fratres  dicti  hospitalis  promito  tibi  dicto  B.  bona  fide  et  sine  onmi  enganno  hoc 
atendere  plenarie  et  complere  omnia  supradicta  et  singula  sicut  superius  sunt  expressa. 
Ffideiusores  G.  de  podio,  T.  fulconis,  R.  de  pasarel,  et  Martini  do  costa.» 

(8-^0;  Vo  IV  1252,  V  kalendasMarcii:  .Andreas  caramela  procurator  Gmllelmi  boxonis 
auunculi  mei  et  ego  fra...  caramela...  locamus  uobis  fratri  OuiUelmo  de  quadris  ordine  cap- 
tiuorum  et  alus  fratribus  eiusdem  ordinis,  a  festo  Sancti  Michaelis  proxime  ueuturo  usque 
ad  dúos  anuos  continué  semper  omnes  integre,  ipsas  domos  quas  dictus  (iuillelmus  boxó  ha- 
bet in  villa  vici  in  quibus  uos  manetiscum  ómnibus  operatoriis,  prout  ea  omma  hodie  me- 
lius  tenetis  et  possidetis,  per -KLX  s.  barchinonensis  de  duplo  quos  nos  a  uobis  concedimus 
recepisse  renunciando;  et  operatoria  habeant  terminum  a  festo  omnium  aanctorum  proxime 


418  F.    CARRERAS  Y  CANDI 

estava  situat  al  carrer  de  Sant  Pere  (821).  En  1262,  consta  d'un  vlgatá 
que  ingressá  en  la  ordre  redemptora  de  cautius  (822). 

En  los  testaments  deis  vigatans,  no  s'oblidava  del  tot  fer  dexes  a  la 
obra  de  la  Mercé  (823). 

Hospital  de  leprosos.  —  Cuidaven  d'ell  frares,  en  1253  (824).  Ve 
mentat  dit  Hospital,  en  testaments,  los  quals,  d'altre  part,  cap  nova 
precisa  proporcionen  de  la  institució. 

Hospital  de  Sant  Jaume.  —  Estava  destinat  a  tota  mena  de  malal- 
tíes.  Lo  governava  un  Rector,  qui  tenía  a  ses  ordres,  frares  y  deodates 
o  germanes  de  caritat. 

Quan,  en  1259,  lo  prebere  d'Oristá,  Berenguer  d'Altarriba,  s'entregá 
a  dit  hospital  junt  ab  tots  los  seus  ben?,  hi  havía  en  ell  4  homes  y 
3  dones.  Entre  aquests,  en  1256  s'hi  comptava  un  matrimoni  (825). 

No  tots  los  qui  feyen  propósit  d'entregarse  al  servey  d'aquest  esta- 
bliment  de  beneficencia,  hi  perseveraven.  En  l'any  1256,  A.  deParets, 
qui  tractava  d'entrar  al  hospital  de  Sant  Jaume,  donantli  tots  sos  bens 
y  fent  la  acta  (826)  notarial  d'ingrés,  cambia  d'opinió  y  un  mes  des- 


nenturo  usque  ad  dúos  annos  continué  sequentes  et  completos  in  eodem  festo  et  interim  non 
possitis  expelli  de  dictis  domibus  et  operatorüs  racione  consuetudini  ville  vici  uel  aliquo 
iure  aut  casu  aliquo  contingente  et  si  nunc  uel  deinceps  locarium  dictarum  domorum  uel  ope- 
ratoriorum  plus  ualeat  uel  ualuerit  totum  quicquid  aut  quantum  sit  uel  fuerit  uobis  damus 
in  perpetuum.  Et  sic  promitimus  pi'edictum  hec  omnia  uobis  et  cui  iielitis  faceré  tenere  con- 
tra omnem  (.ersonam  per  tempus  dictos  dúos  annos  continué  et  in  pace  et  sine  aliquo  impe- 
dimenta alicuius  persone:  retineamus  uero  uexillam  vini  de  predictis  sed  uexalia  bladi  sera- 
tis  uos:  et  ego  teneam  dictas  domos  condirectas  sine  uestra  dampna.» 

(821)  Vo.  V,  1257,  IIII  idus  Septembris:  «Domna  Blancha  dei  gratia  Abbatissa  uallis 
laure  et  conuentus  eiusdem  vendimus  imperpetuum  uobis  G.  carbonelli  et  P.  de  ciraria  et 
uestris  et  quibus  uelitis  omnes  integre  ipsas  domos  uostras  cum  orto  quod  eis  adberet  quas 
habemus  in  uilla  uici  iu  calle  Sancti  Petri  iu  dominio  domini  vicensis  episcopi  prout  afron- 
tat  domus  et  ortus  ab  oriente  in  domibus  fratrum  captiuorum  a  meridie  in  carreria...» 

Vo.  VI,  1262,  V  idus  Augusti:  «domos  meas  cum  borto  quam  ad  eis  adheret  quas  babeo  in 
Calle  sancti  petri  vici  inter  domos  Captiuorum  et  G.  carbonelli.» 

(822)  Vo.  VI,  1^62,  VIII  kalendas  Septembris:  «Damus  offerimus  et  tradimus  in  presenti 
domino  deo  et  ordiui  mercedis  captiuorum  sánete  Eulalie  barchinone  et  specialiter  fratri 
Bn.  de  sancto  Romano  magistro  eiusdem  ordinis  in  posse  et  mauu  fratría  Petri  de  romaguera 
Comendatoris  domus  uici  eiusdem  ordinis. > 

(823)  Vo.  III  1239  XI  kalendas  Aprilis.  Testament  de  F  011er:  «Domui  infirmorum  VI 
denarios.  Cándele  sancti  petri  confessiones  VI  denarios  Albergiem  vici  VI  denarios  Operi 
fratrem  minorum  vici  XIL  denarios  Captiuis  redimendis  XII  denarios.» 

(821)  Vo.  IV,  1253,  V  idus  Decembris;«Domui  lepro.'-.orum  de  vico  et  fra tribus  qui  ibi  suut.» 
(825)  Vo.  V,  1266,  XII  kalendas  Aprilis:  «Kotum  sit  Cunctis  quod  Ego  Johannes  de 
sancto  felice  de  serra  frater  infirmus  domus  infirmorum  Sancti  Jachobi  de  vico  et  M.  de  no- 
gereda  infirmorum  donata  eiusdem  domus  et  Ego  ferrarius  de  pediólo  Clauiger  eiusdem  do- 
mus, et  uxor  mea  bernarda  sani,  fratres  et  jirocuratores  eiusdem  domus,  uidentes  et  coguos- 
.centes».  Es  lo  uombrameut  d'un  procurador  per  la  casa  deis  malalts  de  S.  Jaume. 

í82fi)  Vo.  V,  1256,  kalendas  Aprilis:  «A.  de  parietibus  bona  et  libera  uoluntate  in  presen- 
ti cum  hoc  publico  instrumento  ob  remedium  et  salutem  anime  mee  ac  amorem  et  timorem 
■domini  nostri  jhesu  xpti  et  ad  honorem  eius,  dono  et  concedo  et  offero  domino  deo  et 
beato  jacobo  infirmorum  uille  uici  et  domui  el  conuentui  siue  fratribus  et  rectoribus  eiusdem, 
meum  corpus  et  omnia  boua  mea  mobilia  et  inmobilia  habita  et  habenda  vbique,  promitens 
ine  írcmper  diebus  ómnibus  uite  mee  ibidcm  seruire  et  manere  et  contiuuam  residenciam  fa- 
ceré, et  faceré  quicquid  boni  potero  per  posse  meo.  ítem  promito  esse  ibi  bonus  fideles  obe- 
4ienB  et  légale  dicto  et  facto.  Tamen  babeam  ibi  uictum  et  uestitum  secundum  facultatem 


NOTES   DOTZECENTISTES   D'aUSONA  419 

prés  los  administradors  de  la  Santa  Casa,  desferen  tot  lo  actuat,  re- 
tornant  a  Parets  sa  donació  y  renunciant  a  les  sues  promeses. 

Lo  titular  de  Sant  Jaume,  posat  a  aquest  hospital,  mostra  haverhi 
devoció  a  Vich,  eom  en  tot  Catalunya,  per  lo  Sant  Apóstol.  Devoció 
confirmada  ab  nombroses  añades  de  peregrins  vigatans  a  Sant  Jaume 
de  Galicia  (827). 

Hospital  des  Cloquer.  —  Comencém  a  trovarlo  en  1232,  sotslos  noms 
de  hospitali  A.  de  doquerío  et  G,  de  vico  (828).  Si  lo  fundaren  conjun- 
tameut  Arnau  des  Cloquer  y  Guillém  de  Vich,  lo  nom  del  según  des- 
apareix  en  absolut  tot  seguit,  perpetuisantse  sois  lo  del  primer. 

Arnau  des  Cloquer,  rich  proprieta ri  vigatá,  en  son  testament  del 
1240,  declarava  haverlo  ell  fundat  en  honor  de  Deu,  de  la  Mare  de 
Deu  y  del  gloriós  Sant  Bert  ¡rneu,  al  extrém  del  pont  de  Vich.  Vol  que 
li  enterrin  y  hi  fa  notables  legats  (829).  Morí  al  istiud'aquestany  1240 


eiusdemloci,  diebus  ómnibus  uite  mee  et  prouideautur  mihi:  insuper  juro  ejío  dictus  A.  per 
deum  super  eius  sancta  IIII  euangelia  hec  predicta  attendere  et  complere  et  nihil  in  alíquo 
contrauenire  ncc  aliquo  faceré  uenire  aliqua  racione.  Ad  hec  nos  M*  de  uog'ereda  de  cris  in- 
firma, J.  de  sancto  felice  infirmus,  F.  de  podiolo  clauiger  eiusdem  domus,  et  u.xor  eius  Ber- 
narda sani,  fratris  et  nrocuratores  eiusdem,  cousilio  et  uoluntate  Berengario  de  sancto  salua- 
tore  vicensis  epdomedarii  recipimus  te  A.  predictum  cum  ómnibus  preinissis  in  fratrem 
socium  et  beueficiatum  nostrum  et  dicti  nostri  loci  ot  promitimus  tibi  seruare  et  attendere 
hec  omnia  predicta  et  singula  prout  continetur.» 

1256,  V  kalendas  Madii:  «F.  de  podiolo,  et  Bernarda  uxor  mea,  .Tohannes  de  sancto  felice 
M*  de  nogereda  de  oris  fratris  et  beneficiati  domus  Sancti  .Jachobi  infirmorum  per  nos  et 
dictam  domum  nostram  et  per  omnes  successores  nostros,  soluiuus  diffinimus  et  perpetuo 
renunciamus  tibi  A.  de  parets  et  tuis  totam  ipsam  donationem  et  promissionem  quam  tu  fe- 
ceras  de  corpore  et  bonis  tuis  nobis  et  dicte  domui  nostre  itaquod  racione...  donationis  et 
promissionis  in  te  uel  in  bonis  tuis  aliquid  decelero  demandare  atque  exigere  non  possimus 
facientes  etiam  per  nos  et  per  dictam  domum  et  per  omnes  successores  nostros  rectores  dicte 
domus  tibi  et  bonis  tuis  et  super  predictis  ómnibus  tinem  perpetuum  et  pactum  de  non  po- 
tendo.  Ad  hec  ego  dictus  A*^^  de  parets  recipiens  et  aprobans  antedicta  soluo  et  perpetuo 
penitus  deffinio  atque  remito  uobis  predictis  et  domui  uestre  et  successoribus  uestris  recto- 
ribus  dicte  domus,  totam  illam  donacionem  et  promissionem  quod  mihi  fecistis,  videlicet 
quod  tenem  particeps  bonorum  temporalium  et  spiritualium  dicte  domus  et  quod  prouident 
mihi  in  uictu  et  uesfitu  et  alus  mei  necessariis.  Tameu  uobis  et  domui  uestre  perpetuo  peni- 
tus ahsoluo  diffinio  atque  remito  sine  aliquo  meo  meorumque  retentu. 

(827)  Vo.  III,  12Í2,  VII  kalendas  Aprilis:  «F.  de  operatorio  proponens  beati  .Jacobi  dis- 
ponente domino  limina  uisitare>.  —  1242,  V  kalendas  Aprilis:  J.  Fogeli  proponens  disponente 
domino  limina  beati  Jacobi  apostoli  uisitare.  — 1242,  XI  kalendas  Madii:  G.  cab  de  roure 
proponens  beati  Jacobi  ordinanti  domino  ui.sitare.—  124*5,  VII  idus  Aprilis:  F.  de  prato  cu- 
piens  limina  sancti  Jacobi  uisitare.  —1247,  III  nonas  Novembris:  En  B.  de  Cabrera  net  de 
Dalmau  de  Castelló  (vivent)  senyor  deis  castells  de  Castelló,  Cabrera  yVoltregá,  pare  de 
Guerau  de  Cabrera  y  casat  ab  Gueraua  «proponens  disponente  domino  limiua  beati  Jacobi 
vissitare».  — 1244,  II  kalendas  .\prilis:  «Helias  de  plano  cupiens  uisitare  limina  Beati  jachobi 
et  quarum  mor  ubique  regnat  fació  et  ordino  meum  testamentum».  —  1244,  lili  nonas  Apri- 
lis; .P.  de  clotis  cupiens  uisitare  limina  Beati  Jachobi».  —  1214,11  nonas  Aprilis:  «P.  de  cam- 
ba proponens  visitare  limina  Beati  Jachobi».  -  1244,  kalendas  Augusti:  «P  sifre  forner  corpo- 
rali  perfruens  sanitate  proponens  disponente  domino  limina  Beati  jachobi  uisitare»  -  1214 
III  nonas  Augusri:  «G.  ponzeta  uxor  B.  de  calzinerio  perfruens  corporis  sanitati  propono 
domino  concedeute  limina  beati  jacobi  uisitare.» 

(828)  Vo.  I,  1232,  XVIII  kalendas  Octobris. 

(829)  Vo.  III,  1240,  VIIII  kalendas  Augusti:  «A  de  clochario  graui  detentus  infirmitate 
meum  fació  testamentum.  Manumissores  B  de  rieria,  B.  de  sancta  eulalia,  G.  barrati,  et 
B.  de  sancto  saluatore,  vicensis  ebdomadarium,  sine  dampno  aliquo  eorundem.  In  primis 


420  F.   CARRERAS  Y  CANDI 

(830).  Sa  viuda  Brunisenda,  al  testar  en  1242,  disposá  Tenterressin  en 
la  iglesia  de  Sant  Bertomen,  situada  enfront  del  dit  Hospital,  al  que 
legava  200  sous  inelgoresos  per  compra  de  possessions  (831).- 

Lo  fill,  Ferrer  des  CJoquer,  continuí\  la  fundació  paterna.  Ho  mos- 
tra  son  testament  del  1244,  fet  ab  ocasió  d'anar  a  visitar  lo  sepulcre 
de  Sant  Jaume  a  Compostela  (832)  y  lo  legat  del  1250,  quan  retorna 
de  son  peregrinatge  (833).  Morí  abans  del  1261  (834).  La  familia  del 
fundador  procura  aumentar  les  rendes  de  dit  Hospital,  segons  feu  la 
sua  neboda  Guilleuma  de  Salavert,  en  1261  (835). 

La  hospitalaria  ordre  de  Sant  Joan  de  Jerusalém.  —  Aquexa  ordre 
benéfica  també  s'instalá  a  Vicli,  hón  aximateix  s'hi  troven  senyals  de 
la  del  Temple,  si  bé  molt  escasses  (836).  Los  hospitalaris  teníen  a  Vich 
una  comanda.  Hi  aparexen  com  a  comanadors,  en  1241,  Fra  Arnau  de 
Bellvehí  o  de  Bellví;  del  1242  al  1250,  Fra  Guillém  de  Juneda-,  y  del 
1256  al  1257,  Fra  Berenguer  des  Soler. 


dimito  domino  deo  eiusque  genitrici  uirgini  glorióse  animam  meam  ad  regendum  gubernan- 
dum  et  Corpus  meus  ad  tumulandum  in  hospitali  meo  quod  ego  condidi  iuxta  uillam  vici  in 
capite  pontis  ad  honorem  dei  et  beati  bartholomei.»  «ítem  dono  et  dimito  modo  Hospitali 
predicto  a  me  hedificato  ad  honorem  dei  et  beate  uirginis  Marie  et  saiicti  Bartholomei 
MM  solidos  deuariorum  malgoriensem  ob  remedium  anime  mee  meorumque,  eciam  parentum 
qui  omnia  persoluantur  usque  ad  I  annum  post  obitum  meum  et  dentar  M  solidos  in.  .  Cape- 
Ua  beati  bartholomei  et  M  solidos  in  emendis  honoris  dicti  Hospitalis.» 

(830)  Lo  testament  de  B.  de  Sant  Hipólit,  autorisat  en  XII  kalendas  de  Setembre  de  1240 
(Vo.  III),  fa  un  legat  al  «Hospitali  A.  de  clocario  condam,  XII  denariis». 

(831)  Vo.  III,  1242,  VIII  kalendas  Februarii:  «Brunissendis  uxor  condam  A  de  clocario 
graui  detenta  infírmate  meum  fació  testamentum.»  «Et  dimito  Corpus  meum  ad  tumulandum 
in  Ecclesia  sancti  bartholomei  sita  ante  hospitale  conditum  a  dicto  marito  meo  et  a  me  in 
Capite  pontis  uille  vici  vbi  Corpus  dicti  mariti  mei  est  sepultum.>  «Et  dono  et  dimito  predic- 
to hospitali  a  me  et  a  dicto  marito  meo  condito  CC  solidos  denariorum  malgoriensem  de 
quibus  ómnibus  CC  solidis  emantur  honores  et  possessiones  ad  opus  eiusdem  hospitalis.» 

.  (832)  Vo.  III,  1244,  X  kalendas  Martii:  «F.  de  clocherio  proponens  uisitare  limina  beati 
jachobi  meus  fació  testamentum  »  «Dimito  hosiiitali  quod  quondam  pater  mei  A  de  clocherio 
construxit  in  capite  pontis  ville  vici  Totam  ipsam  meam  triliain  tomarellam  quam  emi  a 
R  baldia  et  suis.»  «ítem  dimito  A  tílio  meo  Totum  meum  hospicium  de  capite  de  ponte  in 
quo  maneo.»  «Et  si  meus  isti  infantes  mei  obierint  sine  prole  legitima  (Juam  ad  etatem  per- 
fectam  non  ueniant  illum  totum  quod  eis  dimito  reuertet  dicto  hospitali  quod  quondam  dic- 
tus  A  de  clocherio  hedificauit  de  nouo  in  capite  dicti  pontis  ville  vici.» 

(833)  Vo.  IV.  foli  2, 12.Ó0:  «F.  de  clocherio  patronus  hospitali  quondam  A.  de  clocherio 
patris  mei,  per  me  et  per  Eligsen  uxor  mea»  «dono  et  trado  ut  rectores  et  fratres  eiusdem 
hos])italis  semper  ardeant  uel  arderé  faciant  die  et  nocte  vnam  lampadem  coram  altari  sancti 
bartolomei  sciti  in  capella  dicti  hospitalis.» 

(834)  Vo.  VI,  1261,  VIII  idus  Januarii.  Acta  dingrés  d'una  deodata  al  Hospital  des  Clo- 
quer:  «Ad  hec  nos  Bn.  de  plano  canónicas  vicensis  ac  tenens  locum  Aniuersarii  in  ecclesia 
vicensis  Poncius  de  ..  Clauiger  sancti  Petri  vici  et  P.  de  ferigola  rector  Vicensis  Albergerie 
habentes  locum  F.  condam  de  clochario  in  hospitali  predicto  et  ego  F.  de  cuspineda  sacerdos 
frater  et  rector  eiusdem  hospitalis  de  volúntate  fratrum  eiusdem  hospitale  Kecipimus  te 
dictam  Raimundam  in  sororem  datam  et  porcionatam  et  heneficiatam  eiusdem  hospitale 
prout  superius  melius  et  plenius  ccntinetur.» 

(835)  Guilleuma  era  filia  de  Bernat  de  Salavert  y  Anglesa.  En  son  testament  lega  lo  mas 
Salavert  y  altres  credits  al  «hospitale  A.  de  clocario  condam  Auuuculo  meo»  ( Vo.  VI,  1261, 
IIII  kalendas  Marcii). 

(83fi)  Nos  guarda rém  de  dir  que  hi  sigan  nules.  En  1260  unes  cases  situades  «in  calle 
moutis  catani  ville  vici»  estaven  «in  dominio  domus  milicie  templi  que  ibi  recipint  unum 
par  caponnm.»  (Vo.  VI,  1260,  VIII  kalendas  Februarii). 


NOTES  DOTZECENTISTES  d'aUSONA  421 

\ 

Alguns  testaments  de  vigatans,  preceptúen  la  voluntat  del  testador, 
d'ésser  enterrat  en  cementiris  deis  Hospitalaria.  En  1247,  Garmón 
d'Alzamora,  qui  llega  son  castell  d'Alzamora  (situat  en  la  Noguera 
Ribagorcana,  dessota  de  Castellnou)  al  sen  till  Garmón,  axis  ho  dis- 
posá  (837).  Com  també  y  d'una  manera  mes  esplieita,  Berenguer  de 
Molins  en  1239  (838),  puix  diu,  que  hón  siga  que  morís,  vol  lo  portin  a 
enterrar  a  un  ceraentiri  del  Hospital  de  Sant  Joan  de  Jerusalém.  Sois 
en  lo  cas  de  que  dits  frares  refusessin  soterrarlo  en  cap  iglesia  de  la 
Ordre,  vol  l'enterrin  en  la  del  lloch  hón  ocorregués  sa  defunció. 

Questionaren  llarchs  anys  lo  Comanador  y  Convent  de  Santa  Anna 
de  Barcelona  ab  lo  Bisbe  d'Ausona  sobre  les  iglesias  de  Santa  María 
deis  Prats  y  Sant  Andreu  del  castell  de  la  Manresana.  Motivaren  les 
questions,  la  donació  de  dites  Iglesies  feta  a  la  Ordre  de  Sant  Joan  de 
Jerusalém  per  lo  bisbe  Ramón,  confirmada  i)er  los  comtes  de  Barce- 
lona Ramón  Berenguer  III  y  son  flU  (839). 

GÜERRES 

Conquesta  de  Mallorca. — Cap  comarca  catalana  se  substragué  a  la 
necessitat  d'ajudar  a  Jaume  I  en  sa  magna  empresa.  Alguns  tractáren 
de  refugir  la  obligació  de^concorre  personalment  a  la  host,  envianthi 
un  substituí,  mitjanQant  entrega  d'una  quantitatde  diner,  que,  cuida- 
dosament  s'omiteix  expressar  en  la  escriptura  (840). 

Feta  la  conquesta  de  Mallorca  y  realisat  lo  repartiment  de  terres 
entre  los  qui  concorregueren  a  la  campanya,   s'observa  per  part  de 


(837)  Vo.  III,  1247,  idus  Martii.  Testament  de  Garmón  d'Alzamora:  cdimitto  et  dono  cor- 
pus  meo  hospitali  iherosolimitano  cum  equo  quod  mihi  dedit  episcopus  vícensis  et  cuna 
mulo  et  roncino  et  cum  ómnibus  meis  apparamentis  et  armis.> 

(838)  Vo.  III,  1239,  V  idus  Septemhris.  Testament  de  Berenguer  de  >[olins:  «Itemdimitto 
Corpus  meus  ad  sepeliendum  hospitali  iherosolimitano  vbicumque  me  contingat  mori.  Et  si 

orte  fratresdicti  hospitalis  Corpus  meus  ad  sepeliendum  noluerint  deportare  ad  Ecclesias 
suas  voló  et  mando  quod  sepeliatur  in  Cimiterio  illius  loci  vbi  moriar.» 

(839)  Vo.  VI,  1261,  VIII  idus  Januarii:  «Pateat  cunctis:  quod  Contentio  fuit  longus  tem- 
pus  Agitata  Ínter  Comendatorum  et  Conuentum  domus  sánete  Anne  barchinone  ex  una  parte 
et  Episcopum  vicensis  ex  altera  super  ecclesiis  sánete  Marie  de  pratis  et  sancti  Andree  de 
Castro  manresane  quas  dictus  Comendator  et  suus  conuentus  dicebant  Ecclesie  Jherosolimi- 
tane  cui  dicta  domus  sánete  Anne  subest  spectare  cum  decimis  et  primicis  et  oblacionibus 
ecclesiasticis  et  ómnibus  alus  eiusdem  ecclesiis  spectantibus  et  in  futurum  spectare  deben- 
tibus  ex  donatione  Raimundi  condam  Auaonensis  Episcopi  facta  Sancto  Sepulcro  de  iheru- 
salem...  varmundo  et  priori  Girardo  et  clericis  eiusdem  loci  et  successoribus  eorundem  et 
etiam  e.x  donatione  R*  berengarii  barchinonense  Comitis  et  Dulcie  uxoris  eius  et  R'  et 
br.  eorundem  filiorum  qui  predictum  donum  similiter  fecerant  et  donacionem  predictam  per 
Episcopo  factam  laudauerunt  et  firmauerunt.» 

(810)  Vo.  1, 1231,  VII  Idus  Martii:  «R.  de  costa  conuenio  tibi  P.  de  campo  de  monte  ro- 
tundo, nt  uadam  apud  mayoricas  in  loco  tui,  et  ut  maneara  illuc  XL  dies:  et  sim  in  itinere 
eundi  illuc,  XX  dies  post  festum  pasee:  nisi  fuerit  voluntas  tua  hoc  tamen  addato  quam  tu  p. 
de  campo  possas  et  mitas  illud  quod  mihi  dederis  per  eundi  illuc,  in  posse  unius  amici  nostri 
et  tui  apud  barchinonam,  qu  ideliberet  mihi  illud  dum  fuero  paratus  eundi  apud  maioricas. 
Et  hec  iuro  R.  de  costa,  atendere  et  complere  cum  tua  volúntalo 


422  F.    CARRERAS   Y    CANDI 

molts  deis  soldats  y  capdills,  generalment  poch  colonisadors,  una  se- 
rie d'operacions  de  venda  o  d'acensament  a  altres  persones,  de  les  te- 
rres  que'ls  hi  pertocava.  Hu  d'aquests  miiitars,  C.  des  Bosch,  qui  ha- 
vía  servit  a  la  host  ab  9  infants  y  3  cavalls,  en  1233,  entrega  a  A.  de 
Santa  Cecilia  tot  quan  li  havía  pertocat  a  Mallorca  (841). 

En  lo  mateix  any  1233  un  tal  B.  des  Bosch  compra  deis  homes  de 
Vich  qui  havíen  anat  ab  los  Montcades,  a  la  presa  de  Mallorca,  les  ca- 
valleríes  de  térra  que'ls  hi  sigueren  assignades.  Qual  compra  lloá  y 
aprobá  la  sua  senyora,  Garsendis,  vescomtesa  de  Bearn  (842).  Aqües- 
tes vendes  son  molt  naturals  en  persones  que  no  devíen  quedarse  en  la 
Illa,  per  teñir  llurs  interessos  en  altra  part. 

Bernat  y  Tomás  Espanyol,  pertanyents  a  una  familia  de  les  mes 
principáis  de  Vich  (84o),  anaren  a  Mallorca  ab  la  sua  gent  (acostato- 
rumj  obtingueren  una  alquería  ab  12  jovades  de  térra  a  Canayús.  En 
elles  hi  pretengueren  exercir  domini  senyorial  los  Montcades,  a 
igual  que  s'ha  vist  l'exercíen  en  les  terres  que  a  Mallorca  hi  possehí- 
ren  altres  vigatans.  Pleitejaren,  y  una  sentencia  arbitral  falla  en  favor 
del  senyoriu  deis  Montcades  (844). 


(841)  Vo.  1, 1233,  III  kalendas  Junii:  «C.  de  boscho  dono  et  cedo  tibi.  A  de  saucta  Cecilia 
et  cuicumque  uelis  omni  tempere  ad  omnes  tuas  uoluntates,  totum  meum  locuní  et  omnes 
meas  uoces  et  acciones  quod  mihi  competerunt  uel  competeré  possunt,  tamen  racione  mea- 
rum  cabeHariarum,  quam  acostatoriim,aut racione  X  cabellariarum  quod  mihi  date  fuerunt  in 
carta,  tam  racione  peccunia,  quam  de  carta,  aut  de  alia:  quod  omnia  tibi  trado  in  presentí, 
cum  ómnibus  locis,  uocibus  et  accionibus  meis  et  uniuersia  ibi  ad  me  in  illis  quoquomodo 
specto  uel  spectare  debent:  et  est  certum  et  manifestum,  quod  ego  fui  in  exercitu  mayori- 
charum  cum  III  equis  falleratis  et  cum  nouem  personis,  et  fuerunt  mihi  date  X  cauelerias 
mihijin  cartis  quod  tibi  trado.  Testes  Thome  yspanioli  C.  de  turre  U.  de  clerano  > 

(842)  Vo.  1, 1233,  II  Idus  Madii:  «Nos  domna  Garsendis  et  omnes,  dono,  laudo,  concedo 
tibi  b.  de  boseo  et  cuicumque  uelis,  omnes  ipsas  chauallerias  quas  tu  emisti  in  Ínsula  mayo- 
richarum,  de  hominibus  uici  qui  fuerunt  capcioni  mayoricharum.qui  acostats  meus  et  C.  de 
montecatano  coudam  defuncti.  Testes  Tlioma=  yspanioli  et  B.  de  bigis  et  B.  yspanioli.» 

«ítem  laudo  et  concedo  tibi  et  cui  (¿volueritis?),  ipsas  cauelerias  quas  homines  suprascrip- 
tum  et  tuis  acostatis,  in  eadem  Ínsula  mayorica  qui  assignauerunt  p,  bachi  sacrista,  b.  de 
guad,  et  alus  hominibus  vici  parte. > 

(813)  La  documentado  de  Vich  del  1233  consigna  molt  sovint  la  nom  de  P.  Espanyol. 
A  En  P.  Dach  li  compra,  per  5  anys,  la  meytat  de  la  berma.  (Vo.  I,  1233,  VIII  Idus  Junii.) 

(844)  Vo.  1, 1233,  XV  kalendas  Junii:  «Quod  nos  domna  Garsendis  del  gratia  Comitissa 
vice  comitissa  bisarnensis  domna  montis  catani  et  castri  ueteris  per  nos  et  per  gastonum 
filium  nostrum  et  per  omnes  successores  nostros  boua  libera  (¿volúntate?)  laudamus  atque 
concedimus  tibi  b.  yspanioli  et  tuis  et  cui  omni  vilitis?  totam  ipsam  alcheriam  qui  est  in 
Ínsula  mayoricarum  in  terminio  de  canayussi  in  loco  nominato  hujor  et  sunt  XII  jouate 
terre  qua  alcherie  et  dicte  XII  jouate  térra  fuerunt  adiudicate  tibi  et  cui  uelis  et  caualleriis 
tuis  fratres  tui  thome  yspanioli  et  acostatorum  ut  per  sentenciam  arbitforum  dictam  nam- 
que  alcheriam  cum  ómnibus  dicti  XII  jouatis  terre  et  cum  domibus  honoribus  arboribus 
diuersorum  generum  quod  ibi  sunt  et  eruut  et  cum  moutibus  planis  aquis  ductis  incultis 
pratis  jjascuis  herbagis  et  rupibus  petris  lignis  lignariis  careriis  ductibus  aquarum  iutroi- 
tibus  exitibus  afrontacionibus  augmentis  melioramentis  iuribus  utilitatibus  cum  vniuersis 
alus  qui  dici  e.xcocitari  memiri  possint  uel  poterint  aliquo  tempore  sicuti  hec  omnia  melius 
tenes  possides  et  tenuisti  et  possedioti  babeas  tencas  possideas  et  expletes  tu  et  quicunque 
uelis  imperpetuum.  Manifestum  est  quod  dictam  alcheriam  et  dictis  XII  jouatis  terre  eciara? 
terminari  et  pidouari  per  barchinonensem  aacrista  locum  nostrum  tenens  et  gasto  filii  uos- 
tri  iu  partibus  uel  Ínsula  mayoricarum  postmodum  per  sentenciam  arbítrorum  fuerunt  adiu- 
dicate.» 


NOTES   DOTZECEXTISTES   d'aUSONA  423 

A  la  casa  de  Monteada  també  la  troví;m  per  Vich,  en  1233,  contrac- 
tant  y  negociejant,  ab  les  proprletats  que  li  pertocaren  a  Mallorca, 
cedintles  en  bones  condicions.  Martí  Guillém  li  compra  tres  jovades  de 
teri'a  a  Canarrossa  y  dos  cases  en  lo  carrer  de  Sant  Jaume,  a  cens 
de  1  maQtíiutina,  y  donantli  mitja  tasca  y  delme  deis  fruyts  (845).  Ab 
condicions  similars  acensíi  a  N.  A.  de  Santa  Cecilia  la  alquería  de  Cus- 
til  ab  23  jovades  y  4  jovades  junt  a  Fariza,  en  terme  de  Canarrossa,  y 
unes  altres  cases  al  carrer  de  Sant  Jaurae  (846). 

Aquests  vicjatans,  possehidors  de  terres  a  Mallorca,  buscaren  entre 
los  seus  convehins,  gent  del  camp  que  s'instalés  en  los  conreus. 
D'aquí  que  pagesos  d'Ausona  passsessin  a  Mallorca,  ab  condicions  que 
suposarém  ventatjoses.  En  B.  Espanyol  contracta  per  sois  quatre 
anys,  en  1233,  a  una  familia  ausonesa,  que  devía  anar  a  trevallar  lo 
camp.  detallantse  lo  que  ofereix  donar  a  quiscún  d'ells  (847). 

Relacions  posteriors  ab  Mallorca.— Donats  aquests  antecedents  no 


(845)  Vo.  I,  1233,  XI  kalendas  .Tunii:  «Domna  Garssendis  dei  gracia  comitissa  vicecomi- 
tissa  beai'nensis  et  domina  montcscatani  et  castri  veterís  per  nos  et  Gastonem  filiutn  nos- 
trum  et  per  omnes  nostros  D  inanias  et  stabilimus  tibi  Martino  Guillelmo  et  vxori  tue  Bea- 
trice  et  vestris  et  cui  uelitis  III  jouatas  terre  in  Ínsula  niayorlcarum  in  termino  de  cana 
rossa  nomiuato  loco  Azenet  et  dúo  hospicia  sarraine^es  in  carrerio  Sancti  jacobi  et  sánete 
Marie  magdalene  reddendo  inde  per  censa  I  mazcmutinam  in  auro  annuatim  infesto  pasche 
cum  ómnibus  pertinentiis  et  iuribus  et  ingressibus  et  egressibus  et  affrontacionibus  suis 
et  uniuersis  ad  ipsas  quoquo  modo  spectantibus  vel  spectare  debentibus  et  ad  fidelitat«m 
nostram  nostrorumque  reddendo  iude  mediam  tascham  et  decimam  de  ómnibus  expletis;  hoc 
autem  facimus  exceptis  militibus  et  sanctis». 

(816)  Vo.  1, 1233.  IIII  Nonas  Julii:  «üomna  Garssendis  per  me  et  per  Gasto  filium  et  per 
omnes  successores  nostros  dono  tibi  A  de  sancta  Cecilia  ipsam  Alcheriam  de  custil  et 
sunt  XXni  jouate  terre  cum  domihus,  etc.  Iten  donamus  IIII  jouate  terre  apud  ferizam 
cum  domibus  etc.  et  sunt  hec  in  termino  de  cana  rossa  redd'jndo  inde  in  uitatua  mediamtas- 
cham  et  decimam  integram  in  pañis  et  uini  et  olei  et  post  obitum  tuum  de  medietate  dicto- 
rum  honorum  reddatur  ipsi  quibus  dimiscris  uel  cui  mediam  tascham  et  decimam  integram 
et  de  alia  medie  tascham  integram  et  decimam  expletorum  pañis  uini  et  olei:  et  possis  acci- 
pere  et  conducere  ipsam  aquam  que  discorit  de  ipso  fonte  de  aistorel  ad  tuam  alcheriam  et 
honorem  quam  uolueris:  et  hec  possis  uendere  daré  alienare  et  impignorare  cui  uolueris  ex- 
ceptis  militibus  et  sanctis.»  La  propria  Garsendis  en  lo  mateix  día  dona  a  En  Santa  Cilia, 
a  cens.  «quasdam  domos  nostras  in  ciuitate  mayoricharum  in  carreria  Sancti  jachobi». 

(817)  Vo.  I,  1233,  X  kalendas  Aprilis:  «F.  de  Mas  nou  et  vxor  mea  Ermessendis  et  filie 
nostre  Marie  et  F.,  conuenimus  tibi  B  ispaniol  et  cui  velis,  ut  tccum  manea  ñus  a  primo  fes- 
to  pente  costes  usque  ad  IIII  annos  in  eodem  festo:  et  conuenimus  tibi,  ut  simus  tibi  fideles 
in  ómnibus,  et  honus,  et  lal)oreraus  bene,  et  faciamus  omuia  tua  negocia  apud  mavoricham: 
et  si  infirmabamus,  emendemus  uobis  omnes  d'es  quos  defficeremur  post  dictum  tcrmi- 
num.  B.  yspano'.e  conuenio  uobis  dicti,  ut  donem  uictum  ot  uestitum,  et  donem  tibi  dicto  f. 
et  vxor  tue  Ermessendis  et  Mario,  VIII  quarterias  ordei  per  solidata  et  seminem  vobis  I 
quarteriam  oi'dei  uestro  seminario:  et  donem  tibi  annuatim  I  tunicam  de  panno  ylerde  et  Ín- 
ter II  annos  I  capam  de  lerideg,  et  I  camisa  et  I  brages  de  lino,  et  aliam  de  stopa  cum  bi'agis 
et  soltuIares,et  solas  cente  quot  sint  tibi  necessarias  in  meo  negocio:  et  tibi  dicte  Ermes- 
sendis, per  uestítu,  I  tunicam  annuatim  de  lerideg,  et  I  camisia  lini,  et  aliam  stope,  et  II 
seuenas,  et  I  brial  de  lini,  annuatim,  et  calciamentum  quantum  opus  sit  tibi  in  meo  negocio  , 
et  filiabus  uestris  singulas  gonelas annuatim  de  le'ridec,  et  singulas  camisas  et  sotulares  et 
solas  quas  opus  sint  eis:  et  colam  uos  sanos  et  infirmos  omnes,  et  reficiatis  mihi  dies  quos 
defficietur:  et  si  inflrmitatem  magnam  habbueritis,  donemos  victum:  et  si  uxor  tua  noluerit 

iré  illuc  de  ipso  quam  ea  pro si:  et  intus  istum  terminum  non  possitis  faceré  alium  do- 

minum  nisime.  Et  iuramus.  Ego  dictus  f.  et  vxor  mea  Ermessendis  et  filiam  nostram  Ma- 
riam  ubi  atendamus  hoc  quodtibi  promisit  et  simus  tibi  fideles. > 


424  F.    CARRERAS    Y    CANDI 

podíen  rompres,  quan  menys  en  lo  segle  XIII,  les  relacions  iniciades 
en  la  conquesta.  Los  matexos  propiietaris  havíen  d'ésser  en  certa  ma- 
nera los  Impulsors  deis  mercaders,  si  encara  no's  donava  lo  cas  de 
que  ab  facilitat  esdevinguessin  comerciants.  Nos  sugereix  aquesta  re- 
flexió  cert  document  del  1232,  ahont  En  T.  Espanyol  tramet  robes  a 
Mallorca  en  societat  ab  un  mercader.  D'altres  transaccions  mercantí- 
voles  ne  tract^im  en  la  secció  destinada  al  córner^. 

A  mes  de  que  la  administrado  de  tants  interessos  com  allí  hi  tin- 
gué la  gent  d'Ausona,  implicaren  la  tramesa  d'agents  y  procuradors. 
Hu  de  tais,  En  Montral,  hi  fóu  trames  en  1233,  per  lo  vigatá  Lobet,  a 
fí  d'administrar  los  molins  y  cases  que  tenía  a  Palma  (848). 

Vigatans  a  la  conquesta  de  Valencia. — D'alguns  testaments  del 
1238  resulta  provada  la  cooperado  personal  deis  vigatans  en  tan  pa- 
triótica empresa  (849).  L'establiment  de  vigatans  per  diferents  llochs 
de  Valencia,  pot  seguirse,  cercant  y  tenint  a  la  vista  documents  del 
segle  XIII  del  arxiu  reyal,  com  la  concessió  a  Guillém  de  Vich  de  4  car- 
niceríes  a  la  plassa  de  Gandía  (850).  Pro  no  és  tasca  fácil  la  que 
indiquém. 

La  participado  de  la  Seu  de  Vich  a  dita  conquesta  li  valgué 
de  Jaume  I  bens  a  Valencia,  com  lo  castell  de  Sagara  y  les  al- 
queries  de  Murvedre,  que  pogué  cambiar  lo  Prelat,  en  1246,  ab 
lo  castell  y  vila  de  Sallent  y  lo  Castell  Nou,  prop  d'aquest.  Algunes 
cases  a  Valencia  possehí,  desde  llavors,  aquesta  mitra  fins  época 
moderna. 

Allistament  militar  en  1250. — Esteve,  militar,  allistá  a  Vich,  per 
9  setmanes,  a  Guillém  Aguller,  sense  dir  per  quina  host.  Promet  vestir- 
lo, calcarlo,  cuidarlo  bo  y  malalt  y  donarli  60  sous  melgoriesos.  Si  vo- 
lía  seguir  per  15  díes  mes  en  la  sua  host,  li  ofereix  de  paga  6  diners 
diaris  (851). 


(818)  Vo.  1, 1233,  Madii:  «B.  lobet,  ellgo  et  constituo  te  B.  de  monteregali,  certum  gene- 
ralem  procuratorem  et  deffensorem  super  ómnibus  molendinis  et  domibns  quas  babeo  apud 
maj'oricas,  quousque  ueniam  et  uadam  apud  mayoricas,  uel  faciam  inde  aliam  uoluntatetn 
uerbis,  aut  testamento,  uel  carta.  Testes  G.  de  mata  J.  de  vila  rescat  et  b.  moutecatani  » 

(849)  Vo.  III,  1238.  Testament  de  ¿?  «volens  iré  in  exercitum  valencie  domino  disponen- 
te. Quia  mors  ubique  regnat»  (III  idus  Octobris).  —  Testament  de  G.  Barrat  «vado  valenciam 
et  faciam  meum  testamentum»  (III  idus  Octobris'). —Testament  de  ¿?  «disponens  iré  exer- 
citum valencie»  (V  kalendas  Novembris). 

(850)  Registre  17,  foli  114.  A.  C.  A. 

(851)  Vo.  IV,  1250,  V  kalendas  Octobris:  «G.  aguler  promito  me  mauere  tecum  Stepha- 
no  milite,  a  f esto  sanctimichaelis  septembris  proxime  usque  ad  VIIII  septimanas  sequentes 
et  completas,  et  faciam  interim  tuum  decens  mandatum,  et  sequar  te  ubi  uolueris,  et  ero  tibi 
boniis,  fidelis  et  legalis  dicto  et  facto,  et  tu  dabis  mihi  uictum  et  calciameutum  iufra  dictum 
tempus:  et  si  forte  infirmaretur  infra  dictum  tempus,  et  colas  milii  de  meo,  et  dabis  mihi  per 
solarlo  XXX  solidos  malgorienses:ad  hoc,  ego  dictus  Stephanus  miles,  predicta  recipiens, 
promito  tibi  dicto  G.  aguler,  bonum  faceré  siue  malo,  et  recognosco  et  fateor  mihi  tenere  et 
haliere  in  comandara  a  te  dicto  G.  aguler  LX  solidos  malgorienses  quos  LX  solidos  et  dic- 
tes XXX  solidos  promito  tibi  et  cui  velis  soluere,  reddere  et  paccare,  sine  omni  plácito,  ques- 
tione  et  alongameuto,  in  capite  dictarum  VIIII  septimanarum:  et  si  forte  tu  michi  ulti-a 


NOTES   DOTZRCENTISTES  D'AUS0\A  425 

Guerra  ab  Franga  y  ah  la  Iglesia.— En  la  renombrada  o:uerra 
del  1285,  no  tots  los  vigatans  comparegueren  al  exércit  reyal  teta  )a 
promulgado  del  usatge  Princeps  namqiie.  Contra  los  pochs  que  no  hl 
anaren,  mana  després,  lo  Rey,  obrir  enquesta  o  expedient  d'averigua- 
ció,  oposantshi  ab  energía,  lo  Bisbc  de  Vich,  lo  Batlle  del  Vescomte 
de  Bearn  y  alguns  procers  de  la  vila,  logrant  entre  tots  evitarho. 

Mort  lo  rey  Pere  ¡o  Gran,  la  fidelitat  deis  vigatans  torna  a  mani- 
festarse ab  la  obljgació  que  contraguó  lo  Comú,  de  pagar  sou  a  la  gent 
de  Vich,  que,  en  juliol  de  1286,  ana  al  exércit  d'Anfós  II. 

COSTUMS  DI  VERSES 

Contractes  matrimoniáis:  matrimoni  de  páranles. — Un  curios  es- 
crit,  presenta  lo  matrimoni  contret  per  promesa  formal  davant  d'un  tes- 
timoni,  pronunciant  les  paraules  «jo't  dono  lo  meu  cors  per  marit»;  «jo't 
dono,  si  Deu  vol,  lo  meu  cors  per  muller».  Se  mogué  causa,  puix  ell 
refusá  cumplir  la  páranla  donada  (852).  Desconexém  la  sentencia. 


dictum  tempus  scilicet  VIIII  septimanias, perlongare  uolueiis,  dictos  omnes denarios  per  XV 
dies  pi'omito  tibi  daré  cotidie,  VI  denarios  pro  tuo  salario,  et  uictum  et  predictos  omnes  de- 
narios soluere  in  termino  dictorum  XV  dierum.» 

(852)  Vo.  VI  (paper  solt),  1261,  Uñonas  Xladii:  «In  presencia  uie  G.  de  plano  scriptoris 
jurati  subP.  dé  ajreis  publici  vicensis  notarii  et  testium  infra  scriptorum  scilicet  B;í.  de 
pausr  et  Gerardus  coqui,  veneruut  G.  coqui  et  G.  de  pontarrono  procuratores  Beatricis 
filie  A.  de  pontarrono,  coraui  Michaele  des  pujol  vicensis  canónico  et  judice  delegato  d'  mi- 
no vicensis  Episcopo  in  causa  matrimonii  qua  vertitur  Ínter  dictam  lieah'icem  et  dulcetum 
pelliparii:  et  dicti  procuratores  adduxeiunt  olil)am  de  coreó  filiam  Altiu  et  Marie  de  cutina 
condam,  quam  uoluerunt  prodncere  in  tcstein  ín  dicta  causa,  rogantes  dictum  judicim  ut 
eandem  reciperet  in  testem  in  dicta  causa,  ob  hoc,  quam  dicta  oliua  erat  Adueña  et  moraba- 
tur  cum  domino  Bar'hiuone  et  dicebat  se  iam  stetisse  in  villa  vici  raci  me  dicti  testimonii 
per  III  epdomed:iS  et  Amplius.  et  nolebat  vlterius  immorari  propter  timorem  domiiii  sui,  et 
quam  timebant  dicti  procnmtores  de  morte  predicte  oliue,  uel  <  e  Absencia  diuturna:  et  dic" 
tus  judex  dixit,  quod  enm  non  reciperet,  eo  qunm  Altera  pars  erat  Absens  et  nolebat  uenire: 
vnde  dicti  pi-ocuratores  suplicaueiuiit  mih  dicto  sci'iptori.  quod  de  hoc  facerem  publicuní 
instrumentum  et  eti  im  leciperem  ab  eadem  confessionem  ip^ius  cum  juramento  super  ma- 
trimonio antedicto  vnde  ego  presentibus,  videntibus  et  audientibus,  petro  de  ferigola  et  pe- 
tro  de  alibergo  scriptoribus  juratis  su'^  predicto  .  etro  de  ayreis  pul)lico  viceu.-^is  notario, 
recepi  juramentum  et  confessionem  diue  predicte,  cuius  dicta  sunt  liec:  oliua  predicta  jurata 
dixit:  quod  in  meu^e  julii  troximo  ueuturo  sic)  non  recoi'datur  de  die  erunt  dúo  anni  elapsi, 
quod  1  redictus  Dulzetus  pelliparius  intrauit  de  nocte,  post  pulsa  ionem  campane  quod  dici- 
tur  sein  de  ladi-e,  in  domil)us  A.  de  pontarrono  scilicet  in  porticu  jiredictarum  doinoriim,  et 
ibi  dixit  predictus  Duizetus  eidem  beatrici:  «ego  dono  uobis  meum  corpus  in  marilum»  et 
dicta  beatiix  dixit  eidem  Dulzeti  «ego  dono  iiobis,  si  deus  vult,  meum  corpus  in  uxorem>  et 
de  hoc  occulari  fuerunt  interrogata  qui  erant  presentes,  et  dixit  quod  ipsa  testis,  et  predicti 
di  o  contrahentes  tamen.  ítem  dixit,  quod  tempori  precedente  circa  unum  mensein  postquam 
hoc  interuenerant  inter  predictos  contrahentes,  similiter  de  nocte,  post  pulsacionem  predicte 
campane,  juxta  pórtale  de  sacrario  predicturum  domorum,  dixit  idem  dulzetus  eidem  beatri- 
ci, eadem  verba,  scilicet:  «ego  do  uobis  meum  corpus  in  uirum»  et  dicta  Beatrix  dixit  eidem 
Dulzeti  «ego  do  uobis  meum  corpus  in  uxoi-em>:  de  die  non  recordaiur:  quod  erant  presentes 
dixit  quod  predicta  testis  et  predicti  contrahentes  et  p.  de  manso,  qui  jacebat  in  quedam 
lecto,  et  poterat  hoc  audire:  tamen  testis  predicta  nescit  si  hoc  audiuerit.  tamen  bene  pote- 
rat  audire:  interrogata  si  aliud  sciret  eius  dixit  non.  Et  ita  hoc  redegi  in  publica  forma.  II 
nonas  May  Anno  domini  M"  CC"  LX°  primo. 

1910  31 


426  F.    CARRERAS   Y    CANDI 

Lo  vot  de  castetat  paccionat  entre  los  conjugues. — Es  exemple  del 
sentiment  cristiá  del  segle  XIII,  la  estipulado  do  la  castetat  contrac- 
tada  entre  marit  y  muller,  y  fent  tots  dos  vot  de  servarla  (853). 

Di'et  consuetudinari  a  Ausoria.— Totes  les  comarques  catalanes  so- 
líen  teñir  son  dret  consuetudinari  propri,  no  escrit,  pro  servat  en  prac- 
tiques y  fins  actes  públichs.  No  parlém  en  termes  precisos,  per  quan 
lleys  escrites  hi  hagueren  en  determinats  territoris  catalans. 

Ahont  mes  se  nota  aqueix  dret  consuetudinari,  era  entre  la  gent 
pagesa,  puix  les  practiques  s'atemperaven  a  les  condición s  espe- 
ciáis del  clima,  prodúcelo,  riquesa  pública  y  poblado  territorial.  Dites 
costums  tradicionals  en  la  térra  d'Ausona,  venen  a  transparentarse  ea 
alguns  documents  ab  lo  nom  de  «costums  de  la  vila  de  Vich»  (854)  y 
en  altres  ab  lo  de  «costums  del  Capítol  de  Vich»  (855). 

Despesa  deis presoners  reyals. — Sembla  natural  que  la  pagues  lo 
Eey.  Pro  Jaume  I  estava  freturós  de  diner,  y  no  podía  cumplir  ab 
exactitut  les  sues  obligacions.  Per  90  Guillém  des  Brull  qui  acredita- 
va  650  sous  barcelonesos  per  haver  tingut  pres  al  juheu  Isaach  de 
Palafolls,  en  1255,  procura  cobrar  del  propri  Palafolls  la  mentada 
suma,  no  dexantlo  en  Ilibertat  fins  que  la  bagué  pagada  (856).  La  ma- 
texa  práctica  se  torna  a  registrar  en  1'259,  ab  un  home  de  Manlleu, 
detingut  per  En  P.  des  Quadres,  llochtinent  del  veguer  (857). 


«ítem  dlxit  quod  quadam  die,hoc  anno  tamen  de  serto  tempore  non  recordatur,  dum  dicta 
Testris  essetbarchinone,  inuenitp.  A  et  quesiuit  al)  ea  de  matrimonio  predicto  et  ípsa  dixit 
ea,  quod  superius  posita  sunt:  et  idem  p.  A.  rogauit  eam  ne  ueniret  vicum  ad  faciendum  Tes- 
timonium  super  dicto  matrimonio,  et  promisit  ei  capam.  ítem  dixit  quod  postquam  dulzeto 
predictus  Affirmauerat  filiam  G.  de  pinu,  dicta  Testes  inuenit  eum  apud  vicum  et  dicta  Tes- 
tes dixit  ei:  «uultis  laabere  H  vxoies»  et  ípsi  minatus  fuit  eidem  ne  faceret  in  matrimonio 
sepedicto:  circa  eum  aliquod.  Testes. > 

(853)  Vo.  VI,  1251,  II  lialendas  Jauuarii:  «Guillelmi  de  colle  de  parrochia  sancti  Andree 
de  lanars  de  uoluntate  et  assensu  expresso  tui  Geralde  uxoria  mee  promito  et  fació  uotum 
domino  deo  quod  tenam  et  seruem  castitatem  diebus  ómnibus  uite  mee:  ita  quod  unquam  a 
modo  non  accedam  eum  te  uel  eum  aliqua  alia,  ad  copulam  carnalem.  ítem  ego  predicta  Ge- 
ralda  de  colle  de  uoluntate  et  assensu  expresso  tui  Guillelmi  de  colle  mariti  mei  promito  et 
fació  uotum  domino  deo  quod  tenam  et  seruem  castitatem  diebus  ómnibus  uite  mea:  ita  quod 
unquam  a  modo  non  accedam  eum  te  uel  eum  aliquo  alio  ad  copulam  carnalem.  Ad  majorem 
etiam  flrmitatem  nos  ambo  per  deum  super  eius  sancta  1111°'"  euangelia  predicta  h^c  omnia 
et  singula  atendere  et  seruare  diebus  omnil)us  uite  nostre  et  non  contra  uenire  aliqua  racione.» 

(854)  Vo.  V,  1256,  XII  kaleudas  Junii.  «Et  non  possim  interim  uos  inde  eicere  racione 
consuetudinis  ville  vici  nec  aliquo  alio  jure  uel  racione.» 

(855)  Vo.  VI,  1259,  VI  kalendas  .Tunii:  «et  si  infra  dictum  tempus  in  expletis  dicte  parro- 
cliie  venerit  grando  pausetur  inter  me  et  te  ad  consuetudinem  Capituli  vicensis».  La  fórmu- 
la mes  general  en  aquest  cas  concret,  empero,  era  la  següent;  «Et  si  interim  ibi  venerit  gran- 
do pausetur  inter  me  et  te  ad  cognicionem  proborum  liominum  dicte  parrochie.»  (Vo.  VI,  XV 
kalendas  Julii  1259.) 

(866)  Vo.  IV,  12.55,  VI  Idus  Dccembris.  «G.  de  brulio:  in  ueritate  profiteor  et  recognosco 
me  habuisse,  recepisse  numerando  a  te  yssacho  de  palafols,  judeo,  DOL  solidos  barchiuo- 
nenses  de  duplo,  racione  illius  debiti  quod  mihi  debet  dominus  Rex,  per  quo  ceperam  te,  et 
tenui  captum,  quousque  mibii  soluistis  Sexcentos  quiuquaginta  solidos  antedietos:  renun- 
ciando excepcioni  peccunia  non  numérate.» 

(857)  Vo.  VI,  1259,  II  Idus  Februarii.  «A  tapier  de  parrochia  de  manleuo  debeo  tibi 
P.  des  quadres  tenenti  locum  P.  de  uilarii  acento  vicarii  domini  Regis  XX  solidos  vicensls 


NOTES   DOTZECENTISTES   D'aUSONA  427 

Lo  dot  de  la  muller,  —  Era  indispensable,  un  bon  dot  en  la  dona 
pera  casarse.  Per  falta  de  dot,  molts  matrimonis  se  malograren. 

En  1262,  Elissenda  Cortés  havía  contret  compromís  de  matrimoni  ab 
Ramón  Basset  de  Caldes:  un  de  sos  parents  promete  al  futur  espós  que 
se  donaríen  a  Elissenda  325  morabatins  y  100  bisancis  per  part  deis 
demés  parents  residents  a  Vich.  Mes  aquests  no  hi  auaven  depressa  y 
lo  matrimoni  tampoch  tirava  avant.  Lo  parent  qui  lio  havía  ofert, 
requerí  ais  demés,  efectuassen  la  entrega  del  diner  en  concepte  de  dot 
y  exovar,  tiembla  deduirse  del  document  que  dita  suma  li  era  donada, 
voluntariament  y  ab  la  mira  de  portar  a  lerme  un  bon  maridatge, 
raes  no  per  obligació  (858). 

Deis  inventaris  de  bens  aportáis  per  la  muller  al  contraure  matri- 
moni, és  interessant  hu  del  1255,  que  niostra  prou  exactament,  lo  que 
constituía  lo  mobiliari  d'una  casa  de  gent  d'humil  condició  (859). 

Costums  incestuoses.—B'm  en  pro  de  la  moralitat  vigatana  los 
pochs  eximplis  de  costums  incestuoses.  Anotém  que'n  fóu  acusat,  en 
1257,  l'argenter  juheu  Samuel:  no  comprobada  la  acusació,  se'l  absol- 
gué  sense  pena  (860). 


de  quatenio  racione  expensa rum  quas  in  me  uel  per  me  fecisti  dum  me  tenuisti  captum.  TaU 
etc.,  in  festo  pente  costes  próximo  uenturo:  et  si  per  liis  etc.,  et  hec  juro  etc.,  et  etiam  fació 
tibi  in  presenti  homagium  per  predictis  me  tibi  hore  et  manibus  comendato.> 

(858)  Vo.  VI,  1262,  IIÍI  nonas  Aufe'usti.  «Venerabili  et  dilecto  amico  Bn.  cortesií, 
Ri  de  galliuarüs,  G'  cortesii,  pi  muutaner,  P.  riuipuUi,  et  G.  de  Ínsula,  ciues  vicensis, 
Salutem  et  dileccionem.  Sciatis  quod  nos  coUocauimus  cum  marito  Eligseude  neptem  ues- 
tram,  filiam  P.  cortesii  condam,  fratris  uestri,&cilicet,  cum  R.  basset  filio  A.  basset  de  cau- 
lis,  qui  est  de  melioribus  hominus  ciusdem  ville,  et  est  satis  diues,  et  promisimus  sibi  daré 
in  dotem  et  exouarium  nomine  uestri,  CCCXXV  Morabatinos,  et  C  bisancios  per  uestibus,  et 
de  hoc  obligauimus  nos  iude  sibi  cum  carta,  de  qua  uiittimus  uobis  translatum.  Et  scintis, 
quod  dictum  matrimonium  non  potest  celebrari  in  faciem  ecclesie,  doñee  uos  transmiseritis 
dictum  exouarium  quod  nos  ei  promisimus  nomine  uestri.  (¿ua  propter,  rogamus  uos  sicut 
possumus,  quatiuus  quam  eiciuspotueritis,  mitalisnobis  dictum  exouarium:  quare  sciatis 
per  certo,  quod  dictus  R.  basset  non  uult  ipsam  ducere  in  faciem  ecclesie  quosqiie  habuerit 
predictum  exouarium:  tamen  jam  factum  est  matrimouium  inter  eos  per  uerba  de  presentí, 
sic  quod  non  potest  modo  aliquo  segregari.  Preterea  sciatis,  quod  ipse  duxit  ipsam  in  uxo- 
rem  magis  amore  uestri  et  propter  spem  quam  in  uobis  habet,quam  alia  de  causa:  et  sciatis 
per  certo,  quod,  si  ipse  uoluisse  duxisse  uxorem,  in  barchinonam,  ipse  inuenisset  eam  de  bo- 
nis  liominibus  eiusdem  ville,  cum  DCCC  morabatinis:  et  hec  dimisit,  propter  spem  quam  in 
uobis,  habet;  vnde  Rogamus  uos,  quod  hoc  taliter  faciatis,  quod  spem  quam  ipse  in  uobis 
habet,  possit  fiducialiter  obtinere  Et  de  hoc  quam  eicius  poteritis  nobis  si  uobis  placet, 
certitudinem  trausmitatis.  Et  ut  pressentibus  litteris  per  uos  tides  pleuiorum  habcatur  eas 
per  manum  publici  scriptoris  redigi  fecimus  in  publicam  formam.> 

(859)  Vo.  IV,  12.Ó5,  VIII  kalendas  Decembris:  «ü.  pascual  recognosco  et  fateor  tibi 
G^  ponzete  uxori  mee  quod  in  temporc  quo  ego  duxi  te  in  uxorem  eraut  iu  hospicio  tuo  are- 
zamenta  scilicet  VI  guasaguias  et  V  coopertoria  et  I  culcitram  et  III  capusalia  et  III  mapes 
et  XII  toualons  et  VIIII  linteamina  et  III  saglits  et  II  morters  de  coure  et  I  patella  et  vna 
cassa  et  íí  ierres  de  foch  et  I  capfoguers  et  I  calleta  et  III  peroles  et  VIIII  atauts  inter  mag- 
nas et  paruas  et  I  caxam  et  III  cups  et  I  folador  et  V  tonas  et  III  barrils  et  XVI  sextaria  uini 
et  IIIl  porias  et  I  par  bouum  et  vnam  uacam  et  preparamenta  laboratores  et  iüam  par- 
tem  quam  babeo  iu  vua  uaca  quam  tenet  per  me  P  de  camba  de  medalia  et  IIII  dotzencs  de 
panno  lineo:  et  hec  omnia  recognosco  quod  sunt  de  te  dicta  I'onceta.» 

(860)  Vo.  V,  1257,  XVII  kalendas  Aprilis.  «Nos  Bn.  del  gracia  vicensis  Episcopus  bona 
et  libera  uojuntate  per  me  et  omnes  succeseores  meos  soluo  remito  et  perpetuo  peni  tus  diffi- 


428  F.    CARRERAS   Y    CANDI 

Divisions  de  bens  entre  mare  y  fill. — Molt  solemnialment  la  practi- 
caren los  senyors  del  castell  de  Muuter,  del  mas  Coma  de  Tona  y 
del  delme  de  Vllatorta,  Dona  Berenguera  de  Riera  y  son  fill  Bernat  de 
Riera.  Fóu  feta  en  presencia  del  Bisbe  d'Ausona,  d'Eximen,  batlle  de 
la  Comtesa  de  Foix,  y  de  molts  altres  personatges  (861). 

Fratricida  ab solí  per  10  morabatins. — La  administrado  de  justicia 
seguía  a  Vich  les  matexes  víes  que  per  tot  arreu:  los  delicies  se  re- 
dimíen  ab  sumes  pecuniaries.  A  Pere  Febrer,  vehí  de  Torroella 
y  súbdit  de  la  mitra  de  Vich,  lo  bisbe  Bernat  l'absolgué  del  de- 
licte  de  fratricidi,  mitjanQant  10  morabatins  (862). 

Los  testaments  deis  vigatans. — Al  atorgar  testament  se  solía  co- 
mensar  manifestant  la  circumstancia  dins  la  qué  lo  feya  lo  tes- 
tador, go  és.  si  esta  va  en  plejia  sanitat,  o  be  detingut.al  Hit  de  mortal 
malaltía,  o  bé  perqué  anava  a  empendre  un  viatge  a  tal  lloch  (863).  Se- 
guidament  nomenava  los  executors  testameutaris,  y  prous  vegades  in- 
dicava  en  quin  cementiri  volía  l'enterressin  (864),  cementiri  que,  aprés 


nio  tibi  Astrucargeater,  et  filio  tuo  Samuel,  et  uestris  et  cui  uelitis,  omnes  questiones  de- 
mandas et  acciones  quas  contra  uos  usqiie  hodie  mouebamus  uel  mouei-e  poteramiis,  racione 
illus  incestus  infamie.  de  qua  tu  dictus  Samuel  fuisti  infamatus,  scilicet.  quarum  dicehatur 
quod  tu  habueras  rem  cum  quadam  asina,  per  quo  nos  fecimus  inquisicionem  et  iuquisiiiimus 
contra  te;  quibus  faetis  non  potuimus  iuuenire  quod  de  hoc  esses  in  culpa:  vnde  absoluimus 
inde  te  et  tuos  successores:  facieutes  per  nos  et  nostros  super  predictis  ómnibus  et  singulis, 
finem  perpetuum  et  pactum  de  jam  non  petendo.» 

(861)  Vo.  IV,  1250,  XVII  kalendas  Octobris.  «Domna  Berengaria  de  rieria,  venio  ad  diui- 
sionem  tecum  B.  de  rieria  filio  meo,  et  bereugarii  de  rieriacondam  mariti  mei,  de  ómnibus  ho- 
noribus  et  possessionibus  quod  fuerunt  dicti  patris  tui,  et  aliis  uostris  ubicunque  siut,  longé 
uel  prope,  in  presencia  B.  dei  gratia  vicensis  episcopi,  et  Exameni  bajuli  domne  comitisse,  et 
aliorum  multorum:  inqua  diuisione  positum  fuit  castrum  de  munter,  cum  ómnibus  pertinen- 
ciis  et  tenedonibus,  et  lionoribus  suis,  et  mansus  de  cumba,  qui  est  in  parrochia  de  tona,  cum 
ómnibus  tenedonibus  et  pertinenciis  suis,  et  omnes  comparaciones  quas  facte  fuerunt  den 
coqala  in  toto  castro  de  tona,  quam  partem  dictus  B.  accepit  sicut  supei'ius  est  notatum.  Ad 
aliam  partem,  ponitum  fuit  quicquid  aliud  habebant  et  hal)ere  debebant,  honores,  domos 
et  omnes  alias  possessiones,  sensus,  reditus  et  peruentus,  et  decimam  de  uilla  torta,  et  omnes 
alios  lionorps  vbicumque  sint,  tameu  in  uilla  uici,  quam  in  cunctis  aliis  locis,  et  omnes  uexe- 
llos  uini  propter  domos  maiores  in  quibus  habitamus,  quod  remanent  indiuise  Ínter  me  et  te 
insiuiul:  hanc  autem  ultiinam  diuisionem,  accipio  ego  dicta  berengaria,  cum  tota  mea  parte 
omnium  bonorum  nostrorum:  et  si  Berengaria  uxor  tui  dicti  bernardi,  racione  sponsalicii 
Bui,  ad  heret  in  parte  quod  mihi  assignata  est,  uel  in  partita,  totius  partis  illud  totam  quam 
haberet  in  dicta  mea  parte  uel  partita  tocius  partí,  is  haberet  totum  in  tua:  tu  dares  mihi 
tantum  de  parte  tuam,  quantum  ipsam  haberet  in  mea  racione  sponsaliciis:  hoc  .lutem  fació 
saluo  sponsalicio  meo  in  Iota  mea  parte  dicti  diuisionis.» 

(8(i2)  Vo.  IV,  1254,  III  nonas  Junii:  «B.  dei  gratia  vicensis  episcopus,  per  uos  et  i)er  om- 
nes successores  nostros  episcopos,  absoluimus  et  perpetuo  peuitus  difflnimus  sine  aliquo, 
meo  meorumque  successorum  retentu,  tibi  p.  februaris  liomino  nostro  ac  filio  bernardi  fe- 
bruarii  de  terminio  nostri  castri  de  turricella,  et  tuis,  totuin  illud  homicidium  quod  tu  fecis- 
ti  de  ferrarlo  fratre  tuo  condam,  et  totam  penam  quam  tibi  pertiuebat  racione  dicti  homici- 
dii,  ot  omnem  demandam  et  acciones  ciuiles  reales  ac  criminales  quas  nos  possumus  faceré 
contra  personara  tuam  et  contra  bona  tua  faciendas  etiam  per  nos  et  nostris  succesores  super 
homicidia  et  aliis  premissis  tibi  et  tuis,  finem  perpetuum,  et  pactum  de  non  petendo.  Quod 
quidem  etc.  Propter  hoc  autem  nos  a  te  concedimus  recepisse  X  morabatinos  bonos  in  auro.» 

(863)  Vo.  III,  1241,  XVIII  kalendas  Octobris- «F.  de  Colle  proponens  versus  insulam 
Mayoricharum  disponente  deo  transfetare  corpoi-ali  et  pcrfruens  sanitate  et  c.  meum  fació 
testamentum.» 

864)    Vo.  III,  1244,  III  kalendas  Julii.  Testament  de  Pere  de  Malla,  de  Grions:  «Dimito 


NOTES   DüTZECENTISTES   D'AUSONA  429 

resultava  ben  lluny  del  lloch  de  la  delaiició.  D'aquí  donchs,  que  lo 
trasladar  cadávers  per  camins  públichs,  no  era  gens  fora  d'us  en  lo 
scg'le  XIII.  Se  continuaven  los  llegats  a  it^hisics  y  obres  pífs,  no  men- 
cionantse  quasi  may,  en  Vich,  al  seuyor  temporal  (865).  Empero,  era 
costúm  distribuir  bens  a  parents  y  amichs,  atorgantse  importancia,  a 
dexes  de  vestits  y  robes  d'us  comú:  circumstancia  que  porta  invo- 
lucrada certa  pobresa  comarcal,  frctura  de  diner  y  poques  necessitats. 
Lo  marit  no  acostuma  oblidar  al  fill  que  poo:u(''S  náxer  després  de 
sa  mort.  La  Ilegítima  paterna  reb  lo  nom  de  fraresca. 

Hi  han  alguns,  no  molts,  testaments  sacramentáis. 

Lo  perill  en  los  viatges  a  Ultramar  no  sVscapava  ais  interessats. 
Existexen  bastants  testaments  autorisats  abans  de  la  partida  llur  (866).. 
Alguns  d'ells  son  redactats  ab  tanta  senzillesa  y  parquedat,  que  mos- 
trarán precipitado  en  qui  ios  feya  (867). 

Robes  de  vestir. — Dintre  la  gran  importancia  que  té  l'estudi  de  la 
indumentaria  del  «egle  XIII,  resulta  una  nimietat  aplegarne  unes  en- 
grunes.  Empero,  seguint  nostre  plan,  no  volí-m  menyspreuarles. 

Com  a  robes  usades  per  los  homes,  havém  trobat:  sobretúnica  de 
blau  de  Xalá  (Vo.  III,  1250,  III  idus  Sept.);  túnica  d'estamenya  forta 
y  pilosa;  túnica  o  garnatxa  d'estamenya  forta,  prima:  capa  manega- 
da;  capa  de  presset  vert;  calses  blanques  (868);  gunyó  o  camisol  ferrí; 
capell  ferrí  (869). 

Robes  usades  per  les  dones:  sobretúnica  d'estamenya  forta  ab  pells 
de  cabrit;  sobretúnica  de  roseta;  túnica  d'estamenya  forta,  pilosa  (870); 


Corpus  meum  ad  tumulanduin,  vbicumque  me  raori  contiugat,  in  Aíonasterio  sancti  saluato- 
ris  de  brea».— Vo.  IV,  12.51,  VIII  Idus  Marcii:  ítem  ego  dictus  Bernardus  de  sallisforis  eligo 
in  presentí  sepulturam  mei  corporis  in  cimiterio  dicte  líeatc  Marie  stagui  itaquod  vliicum- 
que  ego  moriar  incataloniameum  Corpus  conducatur  et  .sepeliatnr  in  cimiterio  antedicto  et 
hancmeam  uoluntatem  mutare  a  modo  uunquam  possim».— Vo.  V,  I2.ó7,  IIII  idus  Octobris: 
«A  coqui  ciuis  vicensis  promito  uobis  I.  de  sala  ciui  barchinone  quod  si  uos  in  reuersu  istius 
presentís  uíatici  quod  modo  proponitis  faceré  in  ccciliam,  aportaueritís  siue  feceritia  apor- 
tan ossa  Br.  condam  de  sauassona  ego  statim  cum  fueritis  barchinone  dabo  uobis  DCC 
solidos  barchinonenses.» 

(865)  Encara  que  pocb  usual  n'hí  ha  alguns  casos  com  lo  del  Vo.  ITI,  12.51,  XlIIkalendas 
Februarii,  testament  de  E.  Batlle  <dimito  domme  comitise  de  bearno  de  qua  multa  bona  ha- 
bui  et  babeo  CCC  solidos  de  duplo>. 

(8HH)  Com  a  mostra  valga  lo  testament  de  Miquel  till  de  Joan  del  Valles,  fet  en  1248 
(III  nonas  Novembri.?),  al  partir  per  Jlarrochs  (V.  III). 

(867)  Vo.  VI,  12.59,  XII  kalendas  Octobris:  «A  de  comdalí  dono  inperpetuum  tibí  Brunis- 
sende  filie  mee  ad  omncs  meas  uoluntates,  quiequíd  habeo  uel  habere  debeo  siue  mihi  com- 
petit  aut  competeré  potest  aut  debet,  si  tamen  obierit  in  presentí  uiatico,  quod,  deo  dante, 
propone  faceré  apud  tuniz:  hoc  autem  fació  saluo  íure  Eligsendis  u.\oris  mee.» 

(868)  Vo.  III,  1212,  VII  kalendas  Aprílis.  Testament  de  F.  d'Obrador:  «meain  capaní  de 
bi  uidis»  «tunieam  de  stamini  forti  piloso»  cunam  capam  de  presseto  uiridí»  «túnica  uel  gar- 
natxía  de  stamíne  forte  primo  sine  i)enna«  «meam  capam  manícatam  et  meum  supertunicale 
nouum  et  meas  caligas  blandías». 

(S69)  Vo.  VI,  1261,  XI  kalendas  Angustí:  «A  de  tennis  recognosco  et  fateorme  accepisse 
et  tenere  in  comanda  a  te  Bg.  de  vilarmad  I  gunío  siue  camisol  ferri  (luod  tibí  est  obligatum 
a  me  per  XXX  .solidos  mouete  barchinoLcnse  de  terno.  ítem  contiteor  a  te  recepís.se  in  co- 
manda vnum  capel  ferri  quod  est  tuum.» 

(870)    Vo.  III,  1245,  II  kalendas  Septembris.  Testament  de  Ferrera  Roquetas:  «meam 


430  F.   CARRERAS  Y   CANDI 

túnica  d'estamenya  forta,  blava  de  Sant  Amer  o  també  de  grana;  tú- 
nica de  sartzil;  capa  á^aració  de  Lleyda  (871);  capa  ab  pells  de  bé; 
capa  de  crexaló;  capa  de  bifá;  clámide  de  presset  vertab  sendat  (872); 
gariiatxa  d'estamenya  forta;  brisall  o  brisat  de  fustaní  (873). 

Lo  general  ús  de  les  pells  en  les  industries  sumptnaries,  pot  tras- 
Huirse  ab  lo  córner^  que  a  Vich  se  feya  de  les  de  conill,  presentantse 
com  a  gran  traficant  d'elles,  en  1256,  En  Tomás  de  Sala  (874). 

Déutes  per  la  vanitat. — Sempre  ha  tingut  deplorables  resultats, 
i'afany  d'ataviarse  bellament  per  ais  qui  volíen  sobressortir  en  societat. 
Compres  d'obgectes  sumptuaris  son  fetes  per  particulars,  a  fiar:  pro  lo 
venedor  n'exigía  acta  notarial.  Guillem  des  Brull,  en  1262,  adquirí  una 
pluma  blanca  valent  37  sous  barcelonesos,  y  no  pagantla,  bagué  de 
buscarse  fiador,  qui,  juntament  ab  ell,  responguésde  dita  pluma  (875). 

Pau  entre  handolejants. — L'esperit  de  venjan^a  és  la  característica 
de  totes  les  bandositats,  Y  quan  un  particular  venía  a  pau  ab  altre 
que  li  bagues  ocasionat  algún  dany,  solía  ferse  constar  dita  pau,  en 
document  notarial.  En  Tapier  de  Manlleu,  fóu  posat  a  mans  de  la 
justicia  per  En  Bernat  de  Sant  Hipólit,  qui,  en  tal  ocasió,  lo  ferí  en 
lo  cap  y  bras.  Tapier  absolgué  de  tota  rancunia  a  En  Sant  Hipólit  y 
ais  seus  (1259),  y  promet  no  dampnificarlo  (876).  En  1261,  B.  de  Pino- 
sa, vigatá,  en  nom  propri  y  deis  seus  germans  y  amichs,  perdona  ais 


capam  cum  pellibus  agnorum»  «meam  tunlcam  de   stamine  forti  piloso»   «meam  capara  de 
crexalo»  «supertuuicale  de  stamine  forti  cum  penua  de  calirits». 

(871)  Vo.  111, 1242,  IV  kalendas  Marcii.  Testament  d'Ermessendis  Geralda:  «meam  tuni- 
cam  de  stamine  forti  blauo  de  .sancto  amerio  et  meam  capam  de  aracio  de  ylerda  et  alias 
uestes  meas  minutas  et  totum  meum  Iinum>. 

(872)  Vo.  111,  1249,  idus  Octobris  Testament  de  Na  Eligsendis:  «supertunicalem  de 
rosseta,  et  meam  clamidem  de  presseto  uiridi  cum  sendato»  «capam  de  bifa  et  meam  tuni- 
cam  de  sancto  omerio  et  meam  garnatxiam  de  stamine  forti». 

(873)  Vo.  111,  I2i8,  XIV  kalendas  Decembris.  Testament  de  Berenguera:  «unum  supertu- 
nicalem unas  sabatas  unam  saucnam>  «unum  brisat  de  fustani>  «unam  duodenam  panni  linei 
et  unam  ilassatam  et  uuum  capussalem  et  tria  linteamiua». 

(874)  Vo.  V,  1256,  IIII  idus  Novembris.  Dos  crédits  d'En  Sala  per  dit  concepte  en  una 
matexa  data;  hu  d'ells,  té  lo  preu  consignat  en  sous  barcelonins:  «debeo  tibi  Tbome  de 
sala  CXX  solidos  barchinonenses  de  duplo  racione  pellium  cuniculorum»  y  l'altre  en  sous 

vigatans:  « debeo  tibi  Thome  de  sala  XXXV  solidos  monete  curribile  vicensis  de  quater 

no  racione  pellium  cuniculorum». 

(875)  Vo.  VI,  1262,  XIllI  kalendas  Augusti:  «G.  de  brollo  et  E.  de  miromis  et  quisque  in 
solidum  debemus  tibi  Bn.  de  palatio  XXXVII  solidos  barchinonenses  de  terno  i-acione  vnius 
penne  albe  quam  a  te  emimus  ad  opus  mei  G.  de  brollo:  et  Kenunciando  etc.  Tali  etc.  in 
festo  sancti  Michaelis  septembris  proxime  venturo.» 

(876)  Vo.  VI,  1259,  II  Idus  Februarii:  «A  tapier  de  parrochia  manleuo  non  coactus  immo 
líber  et  absolutus  non  u¡  nec  aliciua  seductione  inductus  immo  gratis  consulte  et  ex  certa 
sciencia  per  me  et  meos  Soluo  et  perpetuo  penitus  diffinio  sine  aliquo  meo  meorumque  reten- 
ta uobis  Bn.  de  sancto  ypolito  et  uestris  omnes  ranchores  et  querimonias  quas  a  uobis 
nsque  bodie  habebaai  uel  habere  aut  mouere  poteram  racione  capcionis  quam  de  me  fecisti 
et  racione  uulnerum  a  quas  michi  intulistis  in  capite  et  in  brachio  et  quare  misistis  siue 
tradidistis  me  in  posse  vicarii  domini  Eegis.  Ita  quod  racione  predictorum  uobis  uel  bouis 
uestris  aliquid  unquam  a  modo  demandare  atque  repeleré  non  possim  aliqua  racione  faciens 
etiam  per  me  et  meos  de  predictis  ómnibus  et  singulis  uobis  et  vestís  fineui  perpetuum  et 
pactum  de  non  petendo.» 


NOTES  DOTZECENTISTES   D'aUSONA  431 

germans  Torra,  parents  y  valedors,  de  quantcs  querelles  tingues  con- 
tra d'ell   per  rahó   de  sa  capció  y  dany  suljsegiient  (877). 

Cavalls  empenyorats. — Los  cavalls,  en  les  ocasions  premioses, 
s'erapenyoravcn.  Abunden  aquesta  mena  de  contractes.  Bertomeu  de 
Tornamira  entre'r.'i  en  tal  forma,  son  cavall  laui-  balzá,  en  1231, 
per  300  sous,  no  havent  de  rebre  indemnisació,  si  era  mort  per  causa 
de  guerra.  Fóu  pactada  la  sua  alimentació,  qo  és,  que  li  donassen 
2  quarteres  vigatanes,  entre  5  nits,  meytat  ordi  y  meytat  espelta  (878). 
Arnau  de  Cabrera,  en  1257,  al  empenyorar  un  cavall  de  pelsauro,  per 
200  sous,  adjunta  al  cavall  lo  seu  escuder  (879). 

Contractes  dHnquiUnat. — Son  deis  que  mes  escassegen.  En  un  del 
1257,  se  detallen  les  habitaeions  de  que's  composava  la  casa  llogada: 
cuyna,  sala,  cambra  y  estable.  La  última  expressió  del  confort.  Se 
contracta  per  6  anys,  entregant  de  lloguer  20  sous  per  Nadal  (880). 

Prestacions  de  censos.  —  Al  iniciarse  losegle  XIII,  era  vigent  a  Vich 
una  concordia  feta  en  1198,  per  la  que,  los  proprietaris  teníen  obliga- 
do de  pagar  al  Bisbe  per  Iluísme,  lo  terg  de  les  cases  y  solars  que 
estaven  sots  senyoríu  de  la  Mitra. 


(877)  Vo.  VI,  1261.  kalendas  Aprilis:  «B.  de  pinosa  habitator  uille  uici  per  me  et  omnes 
fratres  amicos  meos  presente?  Soluo  remito  diffinio  ac  pcnitus  relaxo  uobis  P.  G.  et  Bn.  de 
turri  fratribus  et  ómnibus  Amicis  parentibus  et  ualitoribus  suis,  omnes  questiones  deman- 
das et  querimonias,  quas  a  uobis  usque  hodie  habebam  uel  habere  aut  mouere  potueram 
contra  uos  racione  illius  captionis,  mali  et  dampni,  quam  uos  iutulistis  et  dedistis  mihi: 
faciens  per  me  et  omnes  amiros  meos  et  fratres  et  consanguíneos  uobis  et  uestris,  super 
predictis  flnem  perpetnum,  et  pactum  de  non  petendo.» 

(878)  Vo.  I,  1231,  Pridie  idus  Septembris:  « liartholomeus  de  tornamira  impignoro  tibi 
F.  de  coUe  ipsum  meum  equum  laur  balzá  per  CCC  solidos  de  duplo.  Tal  i  pacto,  ut  ipsum 
equum  poasis  equitare  per  totam  ausoniam:  sed  si  dictas  equus  mortem  sibi  ueuerit  racione 
armorum,  non  tenearis  mibi  restitue.e  illum,nec  ego  tibi  dictos  denarios;  sed  si  eidem  mors 
uenerit  sine  armis,  tenar  tibi  et  cuicum(iue  uelitis  restituere  dictos  CCC  solidos  et  etiam 
tenear  tibi  de  minus  faumento;  etiam  de  ciliaria  dicti  equi.  Et  bec  do  tibi  in  me  et  in  ómni- 
bus rebus  meis  mobiles  et  immobiles  sed  tu  dones  dicto  equo  inter  V  noeles  II  quartarias  ad 
mensura  vici?  sec  médium  ordei  médium  espelte.> 

(879)  Vo.  V,  12.Í7,  II  nonas  Septemliris:  «A.  de  capraria  debeo  tibi  Bn.  de  plano  clerico 
vicensis  CC  solidos  barchinonenses  de  duplo  racione  mutui.  Tali  etc.  in  festo  Sancti  Mi- 
chaelis  septembris  proxime  uenturo:  per  quibus  in  presentí  obligo  et  trado  tibí,  ipsum 
meum  equum  de  pilo  sauro,  quod  usque  ad  dictum  terminum,  cum  suo  scutífero,  comedat  et 
expendat  super  se,  et  tu  possis  eum  equitare  ubicumque  voluerís  i)er  ausonam;  et  etiam  a 
dicto  termino  in  antea,  possis  eum  venderé,  oblijiare  uel  impígnorare,  per  dictis  CC  solidos, 
si  eos  tibi  indicio  termino  non  soluero  prout  superius  dictum  est:  et  si  per  bis  etc.  Kfirleiu.s- 
sores  P  de  subirats,  Eymericmn  de  galizans  et  (1.  de  caprai-ia  de  uico,  qui  tenantur  tibi, 
interim  et  postea  de  morte  et  minus  faumento,  dicti  equí,  et  de  redimere  eum  in  dicto 
termino  quidquam  per  toto.>  ' 

(880)  Vo  V,  1257,  X  kalendas  Septembris:  «R"  de  ángulo  uxor  Bn.  condam  de  ángulo  et 
filius  meu.s  Gus,  in  presentí,  cum  hec  publico  instrumento,  locamuí  tibi  Bg  pero  et  cui 
uelis,  a  festo  Natalis  domini  próximo  uenturo  usque  ad  V[  annos  continué  sequenles  et 
completos  in  eodem  festo,  ip.sas  domos  nostras  majores,  quas  habemus  in  uilla  uici  juxta 
domos  Bn.  andree  in  dominio  domini  vicensis  Episcopí,  videlícet,  coquin!»m  et  Salam  et 
Cameram  et  stabulum  totum.  Tali  pacto  quod  tu  dones  nobis  uel  illos  quihus  nos  uoluerimus 
singulis  annis  dictorum  sex  annorum,  per  locarío  díctarum  domorum,  XX  solidos  barchino- 
nenses de  duplo  in  festo  natalis  domini,  et  nos  non  possimus  inde  te  eicere  infra  dictum 
tempus,  nisi  racione  vendicionis,  uel  proprii  habítagii.» 


432  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

Les  anyals  prestacions  feudals  o  enfiteoticals,  revestexen  a  Vich, 
les  formes  mes  variades.  Son  mes  usuals,  les  d'un  parell  de  capons,  o 
de  gallines,  o  de  perdius,  o  d'una  dotzena  d'ous.  No  ho  son  ja  tant, 
les  d'un  parell  de  todons  (881),  o  de  pollets  (882),  o  d'ánechs  (883),  o 
d'un  quartá  de  pebre  (884),  o  de  palla,  llenya  y  caldo  (885),  o  de  cera, 
o  de  tres  coltells,  dos  dVlls  taulers  y  lo  ter^  punxagut,  de  que's  parla 
en  un  doeument  del  1253,  o  de  dos  capons  ab  una  punyera  de  vi 
sense  aygua  (886),  etc.,  etc. 

Pro  si  algún  d'aquests  resulta  fora  de  la  costúm,  també  hi  corra 
parells  per  la  sua  originalitat  lo  cens  anyal  d'un  rentamans  (887). 

Algunes  d'aquestes  pensions  exótiques,  no  és  estrany  véureles  con- 
vertirse en  sumes  pecuniaries;  axis  lo  cens  deis  tres  coltells,  en  1253, 
fóu  posat  a  i8  diners  anyals  (888). 

Noms  personáis. — Bé  val  la  pena  defixárnoshi,  tant  mes  quan  en  lo 
segle  XIII  se  consoliden  los  noms  de  fonts  o  d'origen  (apellidos  en  cas- 
tellá).  Les  persones  aparexen  designades  en  la  documentació,  de  mane- 
res  prou  diferentes.  No  hi  ha  unitat,  manca  flxesa  de  criteri. 

Lo  fet,  usual  en  los  segles  X  y  XI,  de  designarse  los  homes  ab  un 
sol  nom,  está  quasi  totalment  perdut.  Per  raresa  se'n  trova  a  vegades 
algún  com,  Silvanet  (1233),  Felip  (1250),  Fíoris  clericus  (1259). 


(881)  Vo.  V,  1257,  kalendas  Octobris.  Bernat  l^Iaurí,  al  posarse  sots  la  salvaguarda  del8 
Vescomtes  de  Bearn,  ofereix  donarli  «annuatim  vnum  par  todonum  ¡n  festo  natalis  domini». 

(882)  Vo.  VI,  1261,  XVI  kalendas  Madii  «per  ceusu  vnum  par  puUorum  anmiatiin». 

(883)  Vo.  VI,  1259,  XI  kalendas  Madii.  Una  pessa  de  térra  a  Santa  Eugenia  de  Berga  «in 
dominio  sancti  Petri  uici  et  Poncii  "'  de  turricella  qui  ihi  aecipiunt  annuatim  tres  Anceres 
et  vnam  pernam  carnis  salse  ad  pondus  eiusdem  parrocliie>. 

(884)  Vo.  VI,  1259,  IV  kalendas  Februarii:  «daré  annuatim  iu  omni  uita  mea  percensu 
vnum  quartorum  piperis  in  festo  sancta  Marie  mensis  februai'ii». 

(885)  Vo.  II,  1240,  III  nonas  Februarii:  «Ego  P.  de  sancta  eugenia  et  domna  Brunissendis 
uxor  mea.  Nos  ambo  insimul  bona  et  libera  uoluntate  pernos  et  per  omnes  etc.  veudimus 
tibi  F.  veurelli  de  touna  et  uxori  tue  Marie  et  uestris  ac  cui  uelitis  in  perpetuum  Omnes  illas 
duas  juuas  et  vnum  faxium  palee  et  aliud  faxium  Hgnorum  et  vnam  OUatam  Caulium  que 
omni.i  annuatim  accipimus  et  habemus  et  accipere  et  habere  debemus  in  uestro  Manso  uen- 
rello>.— 1242  (V  idus  Junii).  «In  pace  per  censu  annuatim  Mediam  quarteriam  fi-umenti  et 
vnam  jouam  et  vnam  traginam  de  asino  uel  de  someria,  et  vnam  ollatam  caulium  et  vnum 
par  gallinarum  et  vnum  par  caseorum  et  quatuor  oua  et  vnum  faxium  palee  et  vnum 
faxium  ligno;uui». 

(886;  Vo  V,  1257,  V  kalendas  Madii:  «vnum  par  caponum  et  vnam  pu.veriam  vini,  sine 
aqua,  quam  nos  singulis  annis  accipimus  et  accipere  debemus  in  manso  berengarius  de 
rimentol.» 

(887)  Vo.  V,  1257,  X  kalendas  Februarii:  «reddeudo  inde  seuiper  singulis  annis  in  festo 
natalis  domini  unum  ciphum  aque  per  censu». 

(888)  Vo.  IV,  1253,  III  kalendas  Deeembris;  «Berengarius  de  vilari  vetuo  per  me  et  meos 
tecum  petro  de  plano  de  parrocliia  de  medalla  ¿supra  dicta  te  dono  et  meis  trado?  pausam 
perpetuam  et  tranfaccionem  super  tribus  coltellis  censualibus  videlicet  duobus  taulars  et 
uno  punxagut  quos  uos  mihi  singulis  annis  per  censu  reddere  consueueritis  de  quibus  conue- 
nio  per  me  et  meos  ¿succesores?  uobis  cum  ad  composituram  et  stabilimentum  duraturum 
perpetuum  in  hunc  modum  qaod  uos  et  uestri  semper  amodo  singulis  annis  in  festo  natalis 
domini  predictorum  tribus  coltellis  et  loca  eorum  reddatis  mihi  et  meis  decem  et  octo  dena- 
rios  bone  monete  quaternalis.  Et  unquam  a  modo  uos  uel  uestri  non  teneamiui  reddere  mihi 
uel  meis  dictos  tres  coltellos  nisi  tamcn  per  eis  et  eorum  dictos  decem  et  octo  denarios 
predictis:  propter  hoc  recipimus  V  solidos  barchinonenses  de  duplo.» 


NOTES   DOTZECEXTISTES   D'AUSO.NA  433 

Se  dona  lo  cas  de  designarse  a  la  persona,  ab  lo  nom  de  la  masía 
hont  habitava:  Narhonó  és  cert  subgecte  habitant  en  la  casa  dita 
Narhonó  (1259). 

Pro  aneni  a  les  regles  generáis.  La  masía,  lo  castell,  la  poblado  o 
la  regió,  d'ahont  devalla  la  persona,  li  sol  donar  nom,  anteposantli  lo 
seu  nom  de  pila  o  de  babtisme.  Entre  hu  y  altre  no  hi  ha  de  faltar  la 
partícula  de,  que  may  ha  designat  noblesa  a  Catalunya,  ni  a  Fran9a, 
sino  origen  o  procedencia.  Exemples:  Assallit  de  Gudal  (1233),  B.  de 
Granollers  (1234),  Garmón  de  Alzamora  (1247),  Oth  de  Borredá  (1250), 
Pere  de  Rexach  (1253),  Vidal  des  Falgueres  (1257),  Oliver  des  Cloyart 
(1257),  Valgeri  des  Soler  (1261),  etc. 

Entra  tant  de  pié  en  l'esperit  de  la  época,  que  la  masía  o  la  població 
dongui  nom  al  subgecte,  que,  encara  no's  poden  acostumar  a  desig- 
nar al  fill  ab  lo  mateix  nom  de  fonts  del  pare.  Sino  que  sovint  se  sol 
observar  a  un  fill,  residint  en  lloch  diferent  del  pare,  cambiarli  lo  cog- 
nóm  d'aquest  per  lo  de  sa  particular  residencia.  Aduhirém  los  exemples 
que's  seguexen:  Bernardus  de  sahadel  filius  Bernardi  corona,  condam, 
de  parochia  de  sahadel  (Vo.  IV);  P.  de  Terratis  filius  condam  B.  de 
bago  (1242);  P.  de  medalia  et  domna  Anglesia  uxor  eius  et  G.  de  taga- 
manent  filius  noster  (1256);  P.  de  Prato  filius  P.  Martini  (1259);  P.  de 
raolendino  novo  de  pavrochia  sancti  Petri  de  Auvira  filius  P.  de 
carraria  de  parrochia  sancti  Felicis  de  torilione  (1259);  Olibam  de 
Coreó,  fUiam  Altiu  et  Marie  de  Cutina  (1261),  etc. 

La  procedencia,  l'origen,  la  font,  és  lo  que  mes  serveix  per  calificar 
ais  individuus,  de  tal  manera,  que's  presenten  no  poques  persones 
designados  en  primer  terme,  90  és,  en  lloch  del  nom  de  pila,  ab  lo  de 
la  ciutat  o  població  de  hón  és  originari,  dexant  de  portarlo  en  segón 
terme,  com  era  lo  mes  comú.  En  quals  casos  se  designan  ab  dos  noms 
de  població  o  masía,  separats  per  la  partícula  de.  Exemples:  Perpinyd 
de  Segalers  (1231);  Ripoll  d'Espona  (1232);  Cervellóáe  Balenyá  (1233); 
Vigata  Carbonell  (1232);  Parceló  de  Pradell  (1233);  Barceloni  des 
Terrers  (1254), 

Molts  noms  compostos  hi  han  sense  la  partícula  de.  Se  troven  en 
aquest  cas; 

Primer:  los  qui  denoten  origen  de  familia,  o  siga  lo  nom  del  pare 
posposat  al  del  fill.  Exemples:  Venrell  Mir  (1251);  Dolcet  Jordá  (1253); 
Olbert  Exernit  (1259);  Lionís  Miró  (1259);  Ripoll  Bonet  (1261);  etc.  No 
hi  dexen  d'haver  excepcions:  axis  alguna  vegada  la  partícula  de  se 
posa  entre  lo  nom  de  pila  del  fill  y  lo  nom  del  pare,  segons  se  pot 
veure  en  1235  ab  B.  de  Andrea  qui's  declara  fill  de  Andrei  des  Soler. 

Segón:  los  qui  designen  oficis  o  ocupacions  personáis  del  indivi- 
duu.  Exemples:  R.  Collerer  (1234);  J.  Capeller  (1257).  D'aquests  n'hi 
han  que  s'han  convertit  en  patronímichs  y  se'ls  hi  aplica  la  partícula 
de,  com  v.  g.  B.  de  Matavaques  (1231);  R.  de  Guardabous  (1250). 

Los  noms  denotant  qualitats  personáis    abunden   estraordinaria- 

1911  32 


434  F.    CARRERAS  Y   CANDI 

raeüt.  Ab  la  particularitat  de  que  a  vegades,  aqüestes  qualitats  venen 
posades  en  primer  terme,  com  Roig  de  Santa  Eulalia  (1253);  Alegret 
de  Callnou  (1'233);  Crech-en-Deu  des  Horts  (1232);  Albedanum  (Blan- 
cos?) de  Serra  (1251;  Poderos  de  Gardeny  (1250)-,  Carbonell  de  Puig- 
segur  (1241);  Hom-de-Deu  (1252);  Trohat  d'Arca  (1259);  Janer  des 
Perers  (1251);  etc.,  y  altres  les  trovám  posades  al  final,  com:  Marques 
Bellesmans  (1259);  P.  de  Murretort  (1231). 

Fins  ara  havém  tractat  deis  noms  deis  homes.  Los  de  les  dones 
usualraent  consistexen  en  una  sola  páranla:  Adaledis  (1232);  Elisendis 
(123-2);  Anglesa  (1232);  Brunisendis  (1232);  Jordana  (1232);  Bea- 
triu  (1234);  Arsendis  (1232);  Ratalana  (1233);  Censana  (1234);  Dónelo 
(1241);  Eimelinay  Emelina(1257);  Eisulina  (1251):  Esclarmonda  (1257); 
Sibilia  (1241);  Genciana  (1257);  Pola  (1254);  Jofrena  (1257);  Silvana 
(1250);  Sicarts  (1259);  Domna  Toroga  gratia  dei  vicecoraitisse  cardone 
(1234);  Damiata  (1259);  Aguti  (1259);  María  (1250);  Pereta  (1250); 
Jacoba  (1262);  Adzemara  (1250). 

Le  nom  originari  o  de  pila  no  era  estrany  véurel  cambiat  en  lo  trans- 
curs  de  la  vida.  Nos  ho  diu  la  present  cita  del  1253:  «Berengaria  ñlia 
quondam  petri  de  rexach  qni  condam  consueveram  vocari  Andreua». 

Algunes  dones  resulten  designades  per  adjectius  devallants  de  qua- 
litats físiques  o  intelectuals:  «Ben-encasa  ñlia  condam  Arsendi  de 
Pontarrono»  (1259);  Benvenguda  (1260);  Bonaventura  (1250);  Boneta 
(1250);  Bondía  (1257);  Catalana  (1231);  Cristiana  (1234);  Dolsa  (1261); 
Estorga  (1260);  Eomía  (1241);  Saura  (1234);  Saurina  (1234);  Saurimun- 
da  (1250);  Serena  (1257);  Sobirana  (1250);  Suau  (1248). 

També  de  la  població  d'hont  devallen  ne  prengueren  nom  les 
dones.  Exemples:  Barcelona  (1231);  Florencia  (1262);  Gerona  (1254); 
Narbona  (1250). 

Hi  han  casos  en  que  les  dones  han  usat  de  dos  noms  a  semblanga 
deis  homes.  Primer:  consignant  també  lo  lloch  de  procedencia:  Tibor- 
gueta  de  Savassona  (1257);  María  de  Angeláis  qui's  diu  ñlia  de  Au- 
renga  de  Angelar s  (1259). 

Segón;  afegint  al  nom  seu  lo  del  marit:  «María  domenega  uxor 
P.  dominici  condam»  (1242);  «Beatrix  cortesa  uxor  quondam  Bernar- 
di  cortesii»  (1253).  Advertint,  que  és  molt  poch  comú  usar  la  dona  lo 
nom  del  marit;  exemples  hi  han  tan  eloqüents  com  lo  que's  continúa: 
«Ferraria  de  terradis  uxor  quondam  P.  de  bello  solano»  (1250). 

En  los  noms  deis  juheus  hi  observám  també  molta  varietat  de 
designado:  ja  se'ls  nomena  inseguint  practiques  tradiciouals  en  sa 
rassa,  ja  emmotlJantse  al  criteri  dominant  a  Catalunya. 

Es  general  usar  d'un  sol  nom:  Gog  (1254);  Obba  (1254);  «Dulzona 

uxor  Astrug  condam  judei,  et  Eidero  judeus  nunc  maritus  meus»  (1260). 

Continuar  al  nom  propri   lo  del  pare,   segons  s'estilava  entre  los 

sarrahins  y  també  entre  cristians,  fóu  molt  usat  en  los  juheus.  Tal 

com   se  dona  en  documents  llatins,  transcribím  los   següents  noms 


NOTES    DOTZECENTISTES   D'aUSONA  435 

d'hebreus:  «Astruo:  filio  den  deus  lo  salve  de  barchinona»  (1261); 
«Bonumnomen  judeus  filius  Abrara  de  Cardona»  (1250);  «Bonastrug 
judeo  filio  bonissac  de  gerunda»  (1251);  cJafra  filio  Abrafim»  (1254'; 
«Regina  caprita  uxor  bonastruchi  filia  Bonisach,  comorans  apud  vici, 
et  filii  mei  bonus  mancipas  et  Dulcie  et  bonissac»  (1253);  «Lobel  cerz 
filius  david  campsoris»  (1254). 

En  precedents  nonis  ja's  veu  una  de  les  costuras  mes  freqüents 
entre  los  israelites  de  Vich,  de  continuar  lo  nom  del  lloch  d'orií^en  o 
residencia:  ^D\i\ceto  de  gerunda  judeo»  (1254);  Astruch  rfe -^/a¿Zo?-ca» 
(1250);  «Isaac  de  Minorisa  judeo  filio  maymó  de  ispania*  (1250). 

No  tots  los  juheus  se  deyen  Moysés,  Isaac,  Vidal,  Astruch,  Jacob, 
ctzc'tera,  sino  que  algún  usa  de  nom  acustumat  entre  cristians:  «Fran- 
ciscas de  pamies  jadeas  et  filias  meas  Issac»  (1254);  «Benedicto  Fran- 
cischo  judeo»  (1252).  Usant  també  aquests  juheus  de  cognoms  perfec- 
tament  cristians  ab  la  particularitat  de  transmctrels  al  seus  filis: 
exemple:  «Juceph  de  porta,  judeus  filias  vitale  de  porta  (1253). 

Les  matexes  indicacions  sobre  noms  d'homes  juheus  se  constata- 
rán ab  los  de  les  dones  juhlves.  Unes  vegades  usen  de  noms  senzills, 
com  Dulzona  (1260),  Áster  (1254),  Manresona  (1259/,  en  altres  hi  con- 
tinúen la  població  d'origen,  com  «Mire  jadee  de  minorisa»  (1253);  en 
altres  postposen  al  sea  nom  lo  del  pare,  com  «Regina  cabrida  jadea 
fília  ysac  cabrit  condam  comorans  in  villa  gerunde....  constituo  te 
bonasiruc  judeam  meum  maritum»  etc.  (1252);  en  altres  lo  nom  veri- 
table  y  lo  cognóm  que  ha  fet  caure  a  aquell  en  desús,  com  v.  g.  «Mos- 
sé  Grifé  judeus  comorans  in  barchinona  et  uxor  mea  bona  dona  que 
vocatur  Mantesoga,  debemus  tlbi  Áster  judee  uxori  quondam  Bonem 
iudci  de  podio  siritano»  (1254). 

Los  adgectius  referents  a  qualitats  personáis,  s'usaren  com  a  noms 
entre  los  juheus:  Bonastruci,  Bonjueu,  Bonadona,  Bona-estruga  (1234), 
Caravida  Dolcet  (1256)  etc. 

Resumint  dirém,  que,  deis  documents  examináis  ací,  sen  demostra 
no  haverhi  regla  fixa  en  los  noms  de  fonts,  regnant  la  anai-quía 
propria  de  tota  época  de  transició  o  constitutiva. 

MoMment  agricol  periódich. — Dugues  vegades  l'any  se  notava  en 
la  térra  d'Ausona  mohiment  agricol  extraordinari:  al  temps  del  segar 
y  del  veremar.  Assenyaladament  en  lo  primer. 

Durant  aquells  díes,  quasi  tots  los  oficis  ne  sentíen  los  efectes 
de  dita  necessitat  general.  Fadrins,  aprenents  y  fins  los  amos,  acu- 
díen  a  les  operacions  del  camp.  Ja  ho  havém  vist  al  tractar  deis 
oficis,  paix  aprenents  y  fadrins  solien  reservarse  alguns  dies  per 
segar  y  verema''. 

Arrendament  agricol. — La  manera,  com  en  1230,  sigueren  conreua- 
des  les  terres  del  mas  Taravall  a  Balenyá,  no  poden  ésser  mes  senzilles: 
la  llevor  era  posada  meytat  per  meytat  entre  lo  proprietari  y  lo 
masover;  los  fruyts  eren  repartits  a  mitges;  tenia  obligació  lo  pagés, 


436  F.    CARRERAS  Y   CANDI 

d'alimentar  un  porch  per  lo  proprietari  si  aquest  li  comanava,  tenintne 
la  meytat  cada  hu;  si  lo  pagéa  nodría  porchs,  al  proprietari  li'n 
correspondría  la  quarta  part  (889). 

Páranles  agríenles.  —  Barquera:  Denota  aquesta  páranla  cer- 
ta extensió  superficial  rural.  Barcaria  o  barquera  en  lo  segle  XIII, 
s'usava  en  contra  posició  ais  noms  d'altres  terres  de  labor  (890). 
A  vegades  se  li  diu  barquina  (891).  No'ns  atreví m  a  manifestar  qual 
siga  son  origen. 

En  la  venda  del  mas  Galí,  proper  a  Vich,  del  1257,  se  parla  del 
área  y  barcarea,  en  la  que's  trobava  situada  la  casa  (892),  indicantnos 
que  la  barquera  estava  immediata  al  edifici.  En  lo  mas  Verdaguer, 
la  barquera  era  lloch  dos  o  amurallat  (893).  Tant  axo  com  la 
circumstancia  de  parlarse  en  plnral,  de  barqueres,  en  una  matexa 
proprietat  (894),  fan  entreveure  que  no  denotaven  grans  estensions 
superflcials.  Si  no  totes,  moltes  d'elles  eren  regadius  (895). 

Carnero:  Fóu  una  extensió  superficial  mes  petita  que  la  barquera. 
No  tením  medi  de  conéxer  si  fóu  un  atribut  especial  de  la  térra,  o  si 
s'aplicá  a  determinada  superficie.  En  1259,  Na  Marquesa  entrega  la 
carnero  o  pessa  de  térra,  de  la  sua  barquera,  en  la  parroquia  de  Vila- 
lleons  (896). — Pati:  Apar  usat  denotant  una  planicie  al  cim  de  la  mon- 


(889)  Vo.  1, 1233,  X  kalendas  Aprilis:  «G.  pereyo  et  vxoi*  mea  Eatalana  et  filü  nostri 
B.  et  G.  comendamus  tibi  b.  jover  de  bala5'á  et  vxor  tue  Marie  et  cui  uelitis,  ipsum  nostruin 
Mansum  de  taraual  cum  otnni  honore  qui  ad  ipsum  nobis  spectat,  qui  est  in  parrochia 
sancti  fructuosio  balayano,  vsque  ad  IIII  expleta  grossa  computando  in  eis  VIII  anuos,  Et 
laboretis  eum  bene  et  meliore,  atque  semenetis  ad  modum  aliorum  laboratorum  bonorum, 
et  mitamus  nos  medietatem  seminis,  et  nos  mitatis  aliam  medietatem,  et  habeamus  nos 
medietatem  omnium  expletorum  pañis  et  vini,  et  uos  aliam  medietatem.  ítem  si  comenda- 
bimus  uobis  porcum,  nutriatis  eum  et  liabeatis  eum  médium  per  médium:  et  si  non  fecei'i- 
mus  et  uos  habebitis  porcuos  met.  habeamus  de  ipso  quartíum:  et  faciamus  omnes  directos 
qui  exeunt  senioribus  médium  per  médium.» 

(890)  Vo.  II,  12J0,  Pridie  nonas  Augusti:  «Totam  illam  ripam  de  genestar  que  est  juxta 
honcrem  dicte  borde  sicut  determinatur  et  afrontatur.  Tali  pacto  quod  totam  dictam  bor- 
dam  et  ripam  predictam  integre  cum  ómnibus  suis  domibus  barcheriis  ortis  honoribus 
laboracionibus  cultis,  iucultis,  lieremis...> 

(891)  Vo.  II,  1210,  III  nonas  Novembris:  «Totam  illam  barchinam  terre  integre  cum 
arboribus  ómnibus  et  quandam  peciam  terre  plantatam  que  se  adheret  dicte  barcherie.  Et 
est  hcc  totum  in  parrochia  sancti  Andree  de  gui'bo.» 

(892)  Vo.  IV,  1253,  XI  kalendas  Decembris:  «et  est  certnm  quod  domus  dicti  mansi  (Galí) 
et  área  et  barcharie  in  qua  sedet  domus,  sunt  sub  dominio  Sancti  iohannis  riuipulli  qui  ibi 
i-ecipit  per  censu  duas  partes  duorum  parium  caponum  et  trilea  de  clopers  qui  est  sub  dictis 
barcheriis  et  trilea  galicia  qui  est  iuxta  honori  bernardi  gerri.» 

(893)  Vo.  VI,  1262,  VIII  idus  Septembris:  «Totum  ipsum  nostrum  dos  siue  barcheriam 
quam  habemus  in  eadem  parrochia  juxta  nostrum  mansum  de  verdigerio.» 

(891)  Vo  II,  1241,  XÍII  kalendas  Aprilis:  «illis  duabus  barcheriis  meis  quod  se  adhe- 
rent  Ínter  quas  transit  vnus  torrens,  quas  habemus  in  parrochia  sancti  petri  vici,inloco- 
nominato  toro»  «prcdictas  duas  barcherias  integre  bene  et  fideliter  laborabimus.» 

(895)  Vo.  11,1241,  XVIII  kalendas  Januarii:  «illam  barcheriam  nostram  terre  integre 
cum  aqua  ad  rigandum  ipsam,  quam  habemus  in  parrochia  sancti  petri  vici  in  loco  no- 
minato toro.» 

(896)  Vo.  VI,  1259,  XII  kalendas  Martii:  «Marchesia  mater  dicti  creendeu  {de  ortis)  qued- 
dam  carnero,  uel  petiam  terre,  de  ipsa  nostra  barcheria,  quam  habemus  in  parrochia  de 
uilla  leonum  in  loco  nominato  super  ortis.» 


NOTES   DOTZECENTISTES   D'AUSONA  437 

tanya,  en  certa  cita  referent  al  puig  de  Bell-solá,  en  la  parroquia 
de  Vich  (897).— Codmer;  Próu  conegut  lo  significat  de  codina  equiva- 
lent  a  montanya  formada  de  roca,  sois  diríiin  6sser  viva  a  Vich  en 
1262  (898).  Donchs  una  pessa  de  térra  que  siga  codiner  y  tota  ella  es- 
téril, com  la  que  ací  ve  descrita  en  1259,  no  haureni  de  dubtar  en  supo- 
sarla  roca,  o  rocosa,  com  tantes  n'hi  han  en  térra  d'Ausona  (899).— 
Solada:  ¿Será  un  equivalent  a  solana?  Es  possible.   Una  sola  vegada 
que  trov^m  en  ús  aytal  paraula,  no'ns  lio  permet  assegurar  (900).— 
Soler:  Denota  un  eos  o  porció  de  térra  per  edificar;  existeix  a  Vich  en 
1261  (901).  Generalment  a  Catalunya  s'enteníen  per  solers  les  grans 
masíes  que  seguíen  en  ordrc  d'importancia  a  les  cases  fortes,  y  que 
cstaven  desprovistes  de  torres  defensivos.   Alguna  vegada  teníen  ma- 
tacá  o  Uadronera  daraunt  lo  portal.  —  Arracó:  Los  metexos  dabtes 
de   la    paraula   precedent    nos    assalteu  davant    d'aquesta.   ¿Podría 
ésser  una  mala  transcripció  Uatina  de  recó?  Declarem  no  conéxer  son 
significat  (902). 

Contráete  dliospedatge.—^'ha  aparegut  un  de  molt  curios  del  1261. 
Lo  canonge  Pere  de  Sant  ilipolit  se  compromet  ab  Mestre  Ferrer  de 
Comes,  a  donarli  diñar  en  la  sua  metexa  taula  durant  un  any.  Mestre 
Comes  li  entrega  per  aquest  servey,  cent  sous  barcelonesos  (903). 

FEUDALlSiVlE 

Com  eomencava  un  home  a  ésser  propri  d'altre.  —  Lo  feudalismo 
a  Catalunya,  com  per  tot  arreu,  se  fonamentá  en  la  protecció  del  fort  al 


(897)  Vo.  VI,  121^1,  VII  kalendas  Februarii:  «Totum  ipsum  planum  siue  pati  quod  est  in 
capiti  uel  aciimine  illius  uostri  porlii  de  bello  solano  quod  per  alodium  franchum  habemus 
ÍQ  paiTOChia  uici  apud  moram  prout  afroncitat  diccum  planum  siue  pati.» 

(898)  Vo.  VI,  1262,  idas  Julii.  Unes  cases  de  la  Sagrara  de  Saut  Esteve  de  Vilacetrú, 
confrontaren  «ab  oriente  in  cutina.:  .ab  occidente  in  vestro  Sacrario:  a  circio  in  platea.. 

(899)  Vo.  VI,  1259,  VI  idus  Junii:  .peciunculam  terre  que  est  codiner,  et  tutus  sterilis». 

(900)  Vo.V,  1257,  II  kalendas  Novembris:  «omnes  fructus  quod  hinc  ad  quinqué  annos 
deus  dederit  et  creuerint  in  ipsa  solada  nostra  de  Pontarrono  prout  diuidit  ipsa  regadora 
quod  inde  transit.» 

(901)  Vo.  VI,  1261,  II  idus  Aprilis:  «F.  do  monte  rotundo  vicensis  canouicus  tenens 
domos  franquitatis  de  uiUa  nona  per  me  et  omnes  successores  meos  dictas  domos  tenentes 
domo  laudo  concedo  et  perpetuo  stabilio  tibi  Jacobo  rubei  et  uxori  tue  Raimunde  et  cui 
uelitis  totum  ipsum  solerium  quod  est  intus  in  domibus  predictis  de  uilla  noua  cum  socol 
quod  jam  uobis  stabiliueram  et  cum  Archu  que  ibi  est»,  etc. 

(902)  Vo  V  1257,111  idus  Marcii:  «totum  integre,  ipsum  Arachonem  prout  est  subtus 
Cameram  uestram  et  se  extendit  usquc  ad  canteiam  dicte  cameie  uestre  et  affrontat  ab 
oriente  in  cortali  dictarum  domorum  francbitatis  (de  uiuario  in  uilla  uicO  a  mendie  et 
occidente  in  uestris  domibus  a  circio  ia  poleria  dictarum  domorum  francbitatis.. 

(903)  Vo  VI,  1261,  XII  kalendas  Junii:  «P.  de  sancto  ypolito  vicencis  canonicus  promito 
tibi  Ma-istro  F.  de  cumbis  bona  flde  ac  per  íirmam  stipulacionem  quod  a  festo  sancti  Mi- 
chaelisSeptembrisproximeuenturousqueaduuum  annum  completum  iu  eodem  festo  do- 
nem  tibi  comestionem  in  mensa  mea  per  C  solidos  monete  barchinonense  de  temo  quos  me 
a  te  confíteor  recepisse  renunciando  exceptioni  peccunie  non  numérate.  Super  quibus  C  soli- 
dos autedictos  fatio  tibi  et  tuis  finem  perpetuum  et  pactum  de  non  peteiido.  Et  si  per  his  etc. 

Fideiusor  p.  de  Pausa.  Testes  P.  de  ferigola,  G.  de  plano,  et  Thomas  boxó.. 


438  F.   CARRERAS   Y   CANDI 

débil  y  mutua  ajuda  en  les  jornades  de  perill.  En  la  sua  organisació 
surgeix  la  dependencia  d'un  home  respecte  a  altre.Hinojosa  la  classificá 
acertadament  en  tres  categoríes  (904):  dependencia  merament  personal; 
dependencia  per  rahó  de  la  térra  que  conreua,  y  dependencia  per  rahó 
del  territori  o  districte  jurisdiccional  de  sa  residencia. 

Altre  divisió  podcm  fer  d'aquesta  dependencia,  90  és,  segons  la 
causa  que  la  ocasionava.  Unes  vegades  arrencava  del  contráete  y  les 
mes  del  naxement. 

Una  mena  de  contráete  era,  quan  un  home  Iliure  prometía  a  altre 
estar  sots  la  sua  potestat  y  fer  sempre  residencia  en  la  sua  masía,  Ax6 
feu  en  1257,  Jaume  des  Molins,  de  Viladrau,  a  Arnau  de  Vilade- 
many,  senyor  d'aquest  terme  (905).  Altre  contráete  gens  semblant  a 
aquest,  se  presenta  en  lo  cas  d'En  Miquel  del  Sola,  de  Vilatorta,  quí 
liaventse  redimit  de  la  potestat  del  canonge  Pere  des  Torrents,  en  125! , 
s'entregá  ell  y  sos  successors,  a  la  Prepositura  del  mes  d'agost  de  la 
Catedral  de  Vich  (906).  Diferent  forma  contractual  que  les  dugues 
precedents  revesteix  la  venda  d'una  masía  ab  sos  bornes  propris  resi- 
den ts  en  la  metexa,  cas  esdevingut  en  1261,  al  comprar.  En  Jaume  de 
Santaolaria,  la  meytat  del  mas  Pujol,  de  Santa  Eugenia  de  Berga,  ab 
los  homes  y  dones  que  en  ell  hi  havía  (907). 

Lo  contráete  revesteix  donchs  tota  manera  de  formes,  algunes  molt 
interessants.  En  1262,  Guilleuma  Tremona  dona  lo  mas  Tremón  de 
Vilalleons  ahont  habitava,  al  seu  pare  Guillém  Morera  y  germans 
Simón  y  Pere.  Lo  Prior  de  Sant  Pere  de  Casserres,  com  a  senyor  del 
mas  Tremón,  aprová  la  donació  ab  tal  de  que  sempre  prestas  al  Mones- 
tir  de  Sant  Pere  de  Casserres  los  censos  y  parts  deis  explets  y  altres 
consuetuts.  S'obligá  En  Guillém  a  assignar,  dintre  lo  termini  de 
deu  anys,  a  un  deis  seus  filis  com  a  habitador  del  meteix,  qui  siga 
home  propri  y  soliu  del  Monestir,  tinga  dit  mas  afocat  y  hi  fííssi  per- 


(904)  Eduart  d'Hinojosa,  El  régimen  señorial  en  Cataluña,  p.  83. 

(905)  Vo.  V,  1257,  idus  Octobris:  «Jacobus  de  moleudiiiis  de  uilla  adrat  promito  uobis 
A.  de  uila  de  mayn  domino  meo  sub  pena  CC  solidorum  quod  semper  faciam  residentiam  et 
stem  in  parrochia  de  uilla  adrat  et  non  alibi  sine  vestra  uoluntate.  Et  si  forte  irem  apud 
maiorieas  uel  ualentiam  uel  ad  alium  aliquum  locum  causa  lucrandi  et  uos  miteretis  milii 
vestrum  nuncium  uel  litera^  quam  redirem  ego  tenare  uenire  infra  spacium  XXdierum  quod 
nisi  facerem  soluerem  penam  predictam.» 

(906)  Vo.  IV,  1251,  IIII  kalendas  Januarii:  «Michaelis  de  solano  de  parochia  sancti  ju- 
liani  de  villa  torta  recognosco  et  fateor  quod  redemi  meum  corpusa  petro  de  torrentibus 
quondam  vicensis  canónico  et  statim  post  dictam  redempcionem  dedi  meum  corpus  prepo- 
siture  mensi3  augusti  canonice  vicensis  vnde  eam  in  presentí  dono  et  recot;no&co  et  fatior 
meum  corpus  infantes  et  bona  mea  esse  de  vicensis  canónica  et  specialiter  de  seruitio  pre- 
positure  mensis  augusti  et  de  te  Gauzerando  de  cheralto  prepósito  eiusdem  tuisque  succes- 
soribus  prepositis  eiusdem:  per  censu  I  par  perdicum  in  festo  omnium  sanctorum.t 

(907)  Vo.  VI,  1261,  II  idus  Aprilis:  «Jacobus  de  subtus  rocha  et  uxor  mea  bartolomca 
cum  hoc  publico  instrumento  vendimus  tibi  Jacobo  de  sancta  eulalia  et  cui  uelis  totam  in- 
tegre illam  medietatem  Mansi  de  pediólo  qui  est  in  parrochia  sánete  Eugenie  de  berga  per 
alodium  bene  franchum  proprium  et  liberum  cum  ómnibus  hominibus  et  feminis  qui  ibi  suut 
et  erunt  et  redempcionibus  eorum  et  censibus  juribus  etc.> 


.NOTES  DOTZECENTISTES   D'aUSOXA  439 

sonal  residenciíX.  Interinament  li  concedeix  que  ell,  quina  residencia 
estaría  en  altre  mas,  lo  tinga  en  bon  estat  y  afocat,  entregant  Morera 
al  Prior,  30  sous  barcelonesos  (908). 

S'acostuma  transferir,  per  donació  entre  vius,  lo  domini  de  per- 
sones subgectes  al  jou  feudal.  Exemples:  en  1251  En  Berenguer  des 
Vilar,  de  Sant  Boy  de  Llussaiiés,  ab  tota  la  sua  familia,  sigue  donat 
per  lo  Bisbe  de  Vich  al  Prepósit  del  mes  de  Desembre  de  dita  Seu,  con- 
sentinthi  l'interessat  (909).  En  1259,  Pere  de  Tavertet,  entrega  a  Agne- 
ta  de  Pausa,  una  vassalla  dita  María  Artús,  son  fiU  Ferrer  y  tots  los 
ftUs  y  bens  que  tinguen  o  poguessin  teñir,  Y  fa  constar  cjue  sigue  por- 
tat  a  terme,  per  voluntat  de  la  susdita  María  (910). 

Declarado  d'ésser  home  propri  (Valtre.  —  Abunden  aquesta  mena 
de  documents,  tota  redactats  sots  lo  meteix  patró  (911).  Lo  vassall  re- 


(908)  Vo.  VI,  1262,  XV  kalendas  Septembris:  «Nos  frater  R.  prior  castriseerrensis  et 
Conuentus  eiusdem,  Laudamus,  concedimus,  et  perpetuo  conlirmaunua,  tibi  G.  morera  et 
filiis  tuis  Simoui,  et  P.  et  quibus  uelitis,  Totam  ipsam  donacionem  quain  (i*  tremona  filii  et 
sóror  uestra  uobisfecit,  de  manso  tremon,  et  de  honoribuset  pertincntiis  suis,  qui  maususest 
in  parrochia  de  uilla  leonum,  sub  dominio  nostro.  Quaní  quidem  donacionem,  uobis  et  quibus 
uelitis  per  nos  et  omnes  successores  nostros,  laudamus  concedimus  et  perpetuo  confirinamus, 
prout  melius  et  plenius  continetur  in  carta  donacionis  quam  inde  uobis  fecit  predicta  G"  tre- 
mona, ad  habendum,  tenendum,  possidendum,  laborandum,  meliorandum.  et  expletandum, 
semper  in  pace,  ad  seruicium  et  fidelitatem  nostram  et  nostrorum.  Reddcndo  inde  uos  et  ues- 
tri  nobis  et  nostris,  et  alus  dominis,  census  partes  expletorum,  et  omnes  alias  consuetudines, 
quod  de  dicto  manso  usque  hodie  exire  consueuerunt  et  debent,  aliqua  racione.  ítem,  tu 
dictus  G.  morera,  assignes  nobis  uel  successoribus  nostris,  infra  X  annos  primos  uenturos, 
vnum  de  infantibus  tuis,  qui  per  dicto  manso  sit  noster,  solidus,  propius  et  liber,  et  teneat 
dictum  mansum  condirectum  et  affocatum,  et  faciat  in  eo  personalem  residentiam.  ítem  in- 
terim  uos  tenatis  dictum  mansum  condirectum  et  affocatum.  (¿ue  quidem  predicta  etc.  Prop- 
ter  liec  recipimus  a  uobis  XXX  solidos  barchinonenses  de  terno:  renunciando  etc.» 

909)  Vo.  VI,  1251,  III  nonas  Januarii:  «Xos  B.  dei  gratia  vicensis  Episcopus  ac  prepo 
siture  mensis  decembris  prepositus,  dono  tibi  P.  de  pausa  vicensis  canonici  et  cui  uelis 
inperpetuum,  donacione  facta  inter  uiuos  berengarium  filium  P.  de  vilario  de  pan'ochia 
Sancti  baudilii  et  Arsendis  uxoris  eius,  et  omnes  infantes  quos  habuerint  et  omnia  bona 
eorum.  Ita  immo  etc.  hoc  facimusde  uoluntate  Berengario  autedicto  » 

i910)  Vo.  VI,  1259,  XVII  kalendas  Octobris:  «P.  de  tauerteto  per  me  et  meos  successores 
dono  inter  uiuos  et  trado  tibi  agneti  de  pausa  et  filie  tue  Berengarie  et  cui  uelis  im  perpe- 
tuum  Alariam  filiam  ferarii  artucj  de  parrocbia  .'^ancti  martini  de  cotibus  et  filium  eius  F.  et 
omnes  infantes  et  bona  quam  habent  et  habuerint.  Hec  autem  fació  de  uoluntate  Marie 
predicte.» 

(911)  Vo.  ni,  1239,  XI  kalendas  Decembris:  «P.  de  figera  filius  condam  B.  de  figera  bona 
et  libera  uoluntate  in  perpetuo  cum  hec  publico  instrumento  in  qeritate  fació  et  recognosco 
nieum  Corpus  et  omnes  infantes  meos  si  quos  habeo  uel  habiturus  sum,  omniaque  bona  et 
res  meas  mobili  et  inmobili  ac  semouenti,  habituri  et  habendi  ubicumque  sint,  esse  in  per- 
petuum  de  te  P.  de  uilla  fresario  et  quorum  uelis.  Ita  scilicet  etc.  Et  nuUa  temporum  etc. 
Per  firma  autem  corporis  mei  ac  infantes  et  rerum  mearuaj,  promittiinus,  conuenimus  tibi 
et  cui  uelis,  daré  semper  annuatim  in  pace,  in  festum  omnium  sanctorum,  vnum  Caponera 
per  censu.  Si  quo  uero  jure»  etc. 

Vo.  IV,  1255,  XII  kalendas  Septembris:  <Bn.  de  casalis  de  olone  filius  Bn.  de  ca- 
salis  de  parrochia  sancti  johannis  de  olor.e,  et  uxoris  eius  G*^  de  casal  condam,  recognosco 
et  fateor  in  nerita  te  meum  Corpus  infantes  quo.'i  habeo  et  habuero,  et  omnia  bona  mea  et 
eorum,  mobilia  et  inmobilia,  habita  et  habenda,  esse  de  monasterio  sancti  petri  puellarum 
de  barchinona,  et  conuentu  eiu.sdem,  et  de  te  Ermesende  abatissa  eiusdem  monasierii,  et  de 
ómnibus  successoris  uestris  abatissis  dicti  monasterii  Ita  quod  nullum  alium  dominum  nisi 
dictum  monasterium  sancti  petri  et  te  dictamErmessendem  et  omnes  successoras  tuas  ab- 


440  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

coneix  ésser,  son  cors  y  tots  los  seus  infants  que  té  o  tindrá,  del 
senyor,  y  11  promet  dar  cada  any  un  cens  (tal  és  la  páranla)  sempre 
en  especie,  y  usualment  prestador  en  les  diades  de  Nadal  y  Tots 
Sants.  Lo  cens  consistía  casi  sempre,  en  un  parell  de  gallines  o  de  ca- 
pons,  o  de  perdius,  rara  vegada  un  parell  de  pollets  (unum  par  pu- 
UorumJ  y  mes  rara  un  parell  de  todons. 

Guiatges  y  salvaguardes.  —  S'ha  de  procurar  no  confondre  la  de- 
claració  d'home  propri,  ab  la  salvaguarda  y  protecció,  que,  molts  pa- 
gesos  o  gent  del  camp  y  fins  habitants  de  viles,  cercaven  de  certes 
entitats  poderoses.  Per  regla  general  les  ordres  de  Sant  Joan  de  Je- 
rusalém  y  deis  Templers,  eren  les  que  mes  contingent  teníen,  d'aquesta 
classe  especial  de  vassalls,  que  prestaven  lo  cens  anyal  y  moltes  vega- 
des  declara  ven  no  estar  subgectes  a  cap  altre  senyoriu  (912). 

D'aquestes  salvaguardes,  los  Reys  procuraren  tréuren  bon  partit 
assenyaladament  en  los  temps  de  guerres  o  perturbacions,  puix  per  sa 
virtut,  los  hi  era  dable  teñir  neutrals  o  favorables  ais  richs  homes  o 
particulars  a  qui  les  atorgaven.  Passat  lo  perill  de  la  guerra,  servían, 
ais  Monarques,  per  cóbrame  tribut  y  evitar  que  estiguessin  sots  lo  vas- 
sallatge  directe  d'altre  persona  o  entitat.  La  revolta  deis  nobles  cata- 
lans  contra  Jaume  I,  del  1261,  és  un  bell  exemple  de  nostres  aflrma- 
cions.  Alguna  vegada  se  din  que  servirán,  los  qui's  colocaven  sots 
la  salvaguarda  reyal,  igual  que  solen  servir  los  homes  de  homella- 
cio  (913). 

Los  guiatges  s'assemblen  a  les  salvaguardes,  en  tot,  exceptuant  en 
la  duració,  que  sol  ésser  bastant  limitada.  Es  freqüent  consignar  en 
ios  guiatges  d'Ausona,  que  durarán  tot  lo  temps  que  voldrá  la  persona 
interessada,  o  en  favor  de  qui  lo  cavaller,  o  entitat  poderosa,  o  lo 
Sobirá,  concedeix  dit  guiatge. 

Homenatge  del  vassall.  —  Es  un  acte  conegudíssim  y  imprescindi- 


batisas  dicti  monasterii,  et  nulla  prescripcio  temporum  etc.  per  firma  autem  mei  corporis 
infantum  et  rerum  meorum  possessionenii  promito  dicto  monasterio  et  tibi  dicte  Ermessen- 
de  abbatisse  eiusdem  per  dicto  monasterio,  I  par  gallinarum  in  singulis  annis  in  festo  natale 
domini.» 

(012;  Vo.  II,  1231.  Tridie  nonas  Augusti  (fulls  solts):  «B.  de  trescoli  et  uxor  mea  F.  da- 
mus  corpora  nostra  et  infantes  et  res  nostras  quas  habcmiis  et  habuerimus,  deo  et  hospitalis 
Sancti  johannis  jerosolimitani,  in  posse  et  manu  fratris  Guillelmi  de  sancto  martino  comen- 
datorls  et  procuratoris  domus  eiusdem  hospitalis  in  uico  et  in  ausonia,  itaquod  nullum 
alium  seniorem  ualeam  reclamare,  nisi  dictum  hospitale  et  comendatores  et  fratres  eius- 
dem: et  nulla  prescripcio  témpora  uel  hxbitacio  uillarum  aut  ciuitatem  uel  opidorum,  seu 
aliorum  locorum,  nobis  possit  producere:  et  dicto  hospitali  suisque  fratribus  in  aliquo  obe- 
dire:  et  per  firma  nostrorum  corporum  et  rerum  et  infantum  nostrorum  possessione,  promi- 
timus  daré,  in  uita  nostra,  in  quolibet  anno,  dicto  hospitalis,  unum  par  caponuin:  sed  dictus 
hospitalis  et  suos  comendatores  et  fratres,  manuteneant  et  defendant  nos  et  omues  infantes 
et  res  nostras,  ut  homines  et  res  dicti  hospitalis  et  eorum  proprias.» 

(913)  1261  {XV  kalendes  Febrer).  P.  de  Montdoméuech  obtingué  salvaguarda  per  lo  seu 
mas  de  Montdoméuech,  situat  a  Sant  Pan  de  Montamel,  pagant  a  Jaume  I,  12  dinersmelgo- 
resos  «et  teneantur  sibi  et  suis  seruireprout  homines  de  homellacio  eisdem  seruient».  (Reg.  11, 
f.  287,  A.  C.  A.'! 


NOTES   DOTZECENTISTES   D'aUSONA  441 

ble  en  lo  vassallatge.  En  lo  prestat  al  Abat  de  Sant  Joan  de  Ripoll, 
en  1261,  per  Ramón  de  Besora,  no's  feu  constar  que  fos  ore  et  manihus. 
Sino  de  la  manera  mes  senzilla.  La  escriptura  fóu  doble  y  se  partí  en 
ABC,  segons  priictica  constant  (914). 

Existencia  del  «juris  colonatus».  —  Una  sola  vegada  apar  axis 
mentat  en  aquesta  documentació  ausonesa.  Fóu  en  1259,  en  ocasió 
d'ésser  condempnat  a  pagar  189  quarteres  de  blat  y  ]89  saumades  de 
brema,  un  vehi  de  Sant  Marti  de  Cots,  Pere  de  Torrent,  al  monestir 
de  Casserres.  Com  no  tenia  manera  de  pagarho,  li  entrega  tots  sos  drets 
en  lo  mas  Torrent  y  ses  pertinencies,  los  quals  tenia  per  Sant  Pere  de 
Casserres,  «racione  juris  colonatus»  (915). 

La  remenea  personal  en  acció.  —  Prou  conegut  lo  dret  feudal  de 
remenea,  presentém  nn  cas  práctich,  de  passar,  un  home  propri  y  so- 
liu,  del  monestir  de  Sant  Pere  do  Casserres,  a  residir  en  terres  de 
Santa  María  de  Ripoll.  Lo  Cellerer  de  Ripoll  bagué  de  satisfer  al  Prior 
de  Casserres,  40  sous  barcelonesos,  mitjantgant  quina  paga,  dit  pagés 
y  tota  sa  familia  y  bens,  pogué  transferirse  de  Uoch  (916). 

Un  altre  cas  ocorregué  en  1256,  ab  motiu  de  casarse  una  filia  d'En 
Gallifa  de  Sant  Hipólit  de  Voltregá  vassall  de  Ripoll  ab  Guillem  des 
Clos  del  mas  Clos  de  Sant  Esteve  de  Vinyoles,  que  era  de  la  ordre  de 
Sant  Joan  de  Jerusalém.  Los  pares  de  la  novia  Iliuraren  document 
notarial  de  que  ells  sostindríen  tots  los  plets  y  qüestions  que  poguessin 
teñir  ab  Ripoll,  per  causa  de  dit  casament  y  d'baver  passat  a  la  po- 


(914)  Vo.  VI,  1261,  Xí  kalendas  Aprilis:  «Raimundus  de  bisaura  cuín  testimonio  liuius 
publici  instrumenti  Recognosco  el  fateor  uobis  domino  meo  Dalmacio  diuiua  permissionc 
Abbati  sancti  Johannis  riuipulli  quam  teneo  per  dicto  Monasterio  et  per  uobis  feuda  per 
quibus  teneoret  debeo  uobis  faceré  homagium  quod  homagium  tibi  fació  in  presentí.  Ad 
hec  Nos  Dalmacius  dei  gratia  Abbatis  .sancti  johaimi  predictus  recipiens  dictum  homagium 
a  te  dicto  R.  de  bisaura  per  dictum  Monasterium  et  per  noslaudamusconcedimusaprobamus 
et  confirmamus  tibi  omnia  feuda  quod  per  dictum  Monasterium  et  per  nos  tenes.  Testes  P.  de 
gualba  R.  de  villa  forti  R.  de  clotis  R.  de  Cardona  de  vico.— ABC.» 

(915)  Vo.  VI,  1259,  XV  kalendas  Octobris:  «Noverint  vuiuersi  quod  ego  p.  de  torrente 
de  parrochia  sancti  Martini  de  cotibus  confíteor  et  recognoscimus  uobis  domuo  R.  priori  cas- 
trisserrensis,  quod  in  sentencia  quam  contra  me  tulit  petrus  de  ayreis  viccnsís  canonicus, 
in  causam  quem  Ínter  uoset  me  uertebatur,  fuit  condemnatus  In  centu  Octuaginta  et  nouem 
quarterias  bladi,  et  in  centum  octuaginta  et  nouem  saumatis  videmie,  prout  in  semencia 
lude  lata  plenius  cont'netur.  Set  cum  non  habeam  de  quo  possim  soluere  supradicta,  dono 
per  predictis,  uobis,  et  successoribus  uestris  prioribus  Castrisserrensis,et  perpetuo,  diffiuio 
per  me  et  omues  successores  meos,  quicquid  juris  habeo  uel  habere  debeo,  in  manso  de  tor- 
rente supradicto,  ct  in  pertinentiis  suis,  quas  per  uobis  teneo  in  eodem,  racione  juris  colona- 
tus, uel  aliqua  aüa  racione.  Mitendo  uos  in  possessione  pleno  jure  in  rem  uestram  propriam, 
me  et  meos  inde  perpetuo  spolíando.» 

(916)  Vo.  IV,  1238,  pridie  nonas  Januarii:  «Manasses  prior  sancti  petrí  castro  serrensis, 
et  totus  eiusdcui  loci  conuentus,  bona  et  libera  uoluntate,  per  nos  et  per  successores,  in  pre- 
sentí cum  hoc  publico  instrumento,  damus  soluimus  et  imperpetuum  sinc  omni  uostro  nos- 
trorumque  successorum  retentu  euacuamus et  dif finimus  domino deo  et  spccialiter  mona.scerio 
sánete  Marie  riuippoUi  et  B.  presentí  eiusdem  cellararlus,  et  suis,  in  perpetuum,  quendam 
hominemnostrumpropriumet  solidum,  nomine  G.  de  sora,  filium  condaní  Perpinianum  de 
taradello,  omnesque  infantes,  eius,  si  quos  liabens  uel  habiturus  est,  omniaque  bona  et  res 
eius,  mobilesetinmobiles,  habituriset  habendis,  ubique  sint  uel  fuerint  longe  uel  prope. 
Ita  scilicet  propter  hec  accipinius  a  te  B.  cellarario  XL  solidos  barchinonenses  de  duplo.» 


J42  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

testat  de  la  ordre  de  Sant  Joan,   María  Gallifa  y  los  filis  que  pogués 
teñir  (917). 

Vassalla  treta  d'un  mas  per  haverhi  entrat  fortivolment.  —  En  la 
mas  de  la  Mata  s'hi  liavía  instalat  Beatriu,  muller  de  Berenguer  de 
Mata,  persona  externa  y  a  qui  no  corresponía  la  residencia  en  lo 
dit  mas.  Lo  canonge  Queralt,  com  a  senyor  del  mateix,  la  amonesta 
en  1259  y  li  feu  requeriment  per  desahuciarla  del  mas,  donantli  cert 
termini  (918). 

Lo  senyor  obliga  a  vendré  una  térra  cayguda  a  mans  mortes.  — 
L'fíospital  des  Cloquer  possehía  una  pe9a  de  térra  en  la  Plana  de 
Vich,  al  coll  de  Firmis,  que  li  ha  vía  legat  Berenguer  Gayolí.  La  casa 
de  Monteada,  sots  quin  senyoriu  estava  dita  pe(^a  de  térra,  no  volgué 
consentir  en  que  caygués  a  mans  mortes  y  obliga  al  Hospital  a  vén- 
drela.  Y  en  1254,  Mossén  Cospineda,  rector  del  predit  Hospital,  de  con- 
sentiment  ab  lo  patrono  del  mateix  Ferrer  des  Cloquer,  la  vené  a 
F.  des  Pía,  fent  constar  per  quina  circunstancia  era  veñuda  (919). 


(917)  Vo.  V,  1256,  idus  Decembris:  «Dominicus  de  galifa  de  par.  Sci.  ypbliti  et  G*  vxor 
mea  et  filius  noí?tei'  B.  etc.  promitimus  )3ona  fide  ac  per  firmam  stipulacionem  tibi  fratri  be- 
rengario  de  solerio  comendatori  domus  hospitalis  Sancti  johannis  ilierusalem  in  uico  et  Ma- 
gistris  eomendatoi'ibus  et  fratribus  dicti  hospitali.s  semper  faceré  bonam  contra  Monastei'ium 
et  abbatem  et  conuentuin  Beate  Marie  riuipulli  et  contra  omnes  alias  personas  Mariam  uxo- 
rem  G.  de  closo  de  parrochia  Sancti  stephani  de  vineolis  filia  inei  predicte  Guillelma  et  to- 
tum  eius  exouarium  et  omnes  infantes  et  bona  eius  habita  et  habenda  vbique  itaquod  ipsa 
¿Maria?  sit  a  modo  dicti  liospitalis  cum  infantibus  et  bonis  suis  predictos  proiit  homines  et 
mulieres  dicti  mansi  de  closo  sunt  eiusdem  hospitalis.  ítem  promitimus  quod  si  Monaste- 
rium  Beate  Marie  riuipulli  uel  aliquid  ex  parte  eius  questionem  aliquam  ut  aliqua  racione 
tlominii  in  dictam  Mariam  uel  infantibus  aut  bonis  eius  demandauerunt  uel  as.secuti  fuerint 
nos  promitimus  uos  statim  a  principio  cause  ucl  litis  aut  questionis  usque  in  flnem  poneré 
iude  ante  dictum  hospitalis  et  suos  comeudatores  et...  et  satisfacere  per  dicto  hospitali  et 
suis  comendatoribus  et  fratribus  et  seruare  dictum  mansum  de  clauso  et  nos  et  dictam  Ma- 
riam etsuos  infantes  et  bona  et  dictum  hospitalem  et  suos  comendatores  et  fratres  perpetuo 
indempnes  propriis  expensis  nostris  sine  dampno  et  expensis  ue.stris.» 

(918)  Vo.  VI,  1259,  II  nonas  Octobris:  *Gaucerandus  de  queralto  vicensis  canonicus  et 
prepositure  mensis  Augusti  prepositus,  licet  multociens,  monuerimus  te  Beatricem  uxorem 
Bg.  de  mata,  filii  R^  condam  de  mata,  quam  non  maneres,  nec  intrares,  nec  faceres  residen- 
tia,  in  dicto  manso  de  mata,  et  hec  tibi  emi  arauerim,  cum  sis  persona  externa,  et  dictus 
Mansus  ad  te  non  pertineat.  Ad  preces  et  instantiam  amicorum  tuorum,  cum  hec  publico 
instrumento,  de  assensu  tamen  et  uoluntate  Caprum  viceusem,  licencia  et  Alongó  te,  quam 
possis  manere  et  faceré  residenciam  in  dicto  Manso,  usque  ad  festum  Pentecostés  proxime 
uenturum,  non  obstante  admouicione  premissa:  per  hac  autem  licentiam,  nullam  fiat  mihi  et 
vicensis  ecclesie  prejudicium.  Teste  G.  de  nlano.» 

♦  Demum  ego  predicta  Beatrix,  Recognoscens  et  approbans  omnia  piedicta,  et  faciens 
uobis  graces  de  predicto  alongamento,  promito  uobis  predicto  Gaucerando,  quod  a  dicto 
termino  in  antea,  in  dicto  Manso  non  faeiam  residenciam,  nec  in  ipso  sim  uel  mancam,  sine 
uestra  uoluntate.» 

(919)  Vo.  IV,  1251,  III  kalendas  Januarii:  «F.  de  cospineda  sacerdotis  et  rector  hospita- 
lis A.  condam  de  clocherio  consilio  et  uoluntate  F.  de  clocherio  patrouis  dicti  hospitalis 
vendo  tibi  F.  de  plano  et  cui  uelis,  imperpetuum,  quendam  petiolam  terre,  quam,  dicto 
hospitali  dedit  Berengarius  gayoli;  qua  petiola  terre  in  plano  vici,  apud  collem  de  firmis. 
in  capite  condamine  montis  catani,  et  in  dominio  domini  montis  catani,  qui  non  vult  con- 
sentiré quod  dictum  hospitalem  habeat  petiolam  antedictam;  et  ideo  babeo  eam  uendere 
tibi;  quam  petiolam  terre,  affrontat,  oriente  et  circio,  in  honore  G.  de  sala;  a  meridie,  in 
regó;  ab  occidente,  in  honore   michaelis  vite;  per  XIII  solidos  VI  denarios  monote  curri- 


NOTES   DOTZECENTISTES   D'AUSO.NA  443 

Vassall  exempt  de  batllía  monacal.  —  Interessant  exemple  duna 
exempció  d'aquesta  naturalesa  presenta  lo  proprietari  de  la  masía 
Crivellers  situada  a  la  Riera  Major,  entre  Sant  Sadurní  d'Osormort  y 
Sant  Pere  de  Castanyadell.  En  1238,  lo  [irior  de  Sant  Pere  de  Casserres, 
Fra  Manassés,  a  qui  pertanyía  Crivellers,  hi  feu  anar  lo  seu  batlle  per 
la  recullita  deis  fruyts.  Ne  protestí\  Guillcm  de  Crivellers,  aduhint  que 
may  en  son  mas  s'hi  havía  posat  hatUe  (procurador  diríam  ara),  sino 
que  ell  cuidava  d'aplegar  tots  los  fruyts  y  drets  del  Monestir  y  una 
vegada  recuUits,  los  aconduhía  a  Sant  Pere  de  Casserres,  a  ses  pro- 
pries  despeses.  Lo  prior  Manassés  acceptíi  ses  escuses,  reconegué  que 
tenía  rahó,  y  li  Iliurá,  declaració  notarial,  asseverant  la  veritat  deis  fets 
y  prometentli  que,  en  avant,  no  li  scrí\  posat  cap  batlle  per  lo  Prior 
de  Casserres,  sino  que  ell  mateix  cuidará  de  fer  la  aplega  de  tots  los 
fruyts  portantlos  al  Monestir,  fent  les  tragines  per  son  compte.  Mes  a 
tot  axó  bagué  de  pagar  En  Crivellers,  40  sous  barcelonesos  (920). 

Arrendament  deis  tribuís  feudals.  —  Era  altre  forma  de  sortir 
d'apuros  en  les  neccssitats  pecuniaries  deis  senyors.  Pere  March  do 
Santa  Eugenia,  vengué,  en  1259,  tota  la  cullita,  milium,  polis,  tas- 
ques, llana,  llí,  cánem,  et  caules  et  omnias  alias  menuderias  que  cons- 
tituíen  lo  delme  que  ell  solía  percibir  a  Santa  Eugenia  de  Berga.  Ja 
tenía  rabo  en  nomenarles  vienuderíes,  donada  la  insignificancia  d'al- 
gunes  prestacions  senyorials.  L'absolgué  d'haver  de  donar  brasatge  al 
seu  batlle  (921).  Lo  brasatge,  en  llatí  braciaticum,  diu  Hinojosa  que 
sembla  consistí  en  la  vintava  part  de  la  cullita. 


hile  vicensis  de  quaterno;  renunciantes  etc.  Testes  bg.  taya  F.  de  ínsula  et  A.  de  cloquerio. 
F.  de  clocherio  firmo.  sifí>|<num  F.  cunie,  date  hospitale  predicti  de  clocherio.» 

(920)  Vo.  IV,  1238,  XVII  kalendas  Februarü:  «Manassés  prior  sancti  petri  castri  serren- 
sis  totiusque  eiusdem  locus  conuentus  per  nos  per  omnes  successores  nostros  bona  et  libera 
uoluntate  recognoscimus  et  l'acemus  invéntate  tila  G.  de  criueleiiis  et  uxori  tue  et  infanti- 
bus  uestris  ac  omni  posteritati  uestre,  imperpetuum,  quod  in  manso  uestro  de  criuelerii,  nun- 
quam  aliquis  fuit  bajulus  positus,  nec  ibi  babuit  aliqíiid  dominium,  nec  etiam  iura  nostra, 
siue  antecessores  nostrorum,  tempore  aliquo  congregauit,  immo  uos  et  uestri  antecessores 
semper  omnia  jura  quod  ibi  antecessores  nostri  habuerunt  et  acceperunt,  et  nos  babemus 
et  accipere  debemus,  fideliter  congregastis,  et  ea  portastis  et  portare  debetis,  ad  monaste- 
rium  sancti  petri,  sine  omni  nostra  nostrorumque  niissione,  tamen  in  ipsis  nullam  partera 
accepistis  nec  accipere  debetis.  ítem,  recognoscentes  quod  iniuste  in  dicto  uestro  manso, 
baiulum  posueramus  et  miseramus  eundem  a  bajulia,  in  presentí  penitus  duximus  admouen- 
dum.  Ita  scilicet,  quod,  unquam  nos  uel  succcssores  nostri  in  dicto  uestro  manso,  nullum 
bajulum  ponamus  siue  mittimus,  ullo  tempore  casu  aliquo  ....  sed  uos  et  uestri  imperpetuum 
ut  est  consuetum,  congregetis  ibi  fideliter  omnia  iura  nostra,  portantes  ea  ad  nostrum  mo- 
nasterium,  sine  mea  missione,  in  quibus  uos  et  succcssores  uestri  nichil  accipiatis.  Lauda- 
mu",  etiam  et  cedimus,  ac  confirmamus  uobis  et  succcssores  uestris,  imperpetuum,  omnes 
bonas  consuetudines,  asersiones  et  mores  et  libertates,  que  in  dicto  manso  uestro  hactenus 
fuerunt;  soluendo  autem  uobis  et  uestris  successoriset  cui  uolueritis  imperpetuum  omnes 
clamores,  demandas,  peticiones  et  querimouias,  quas  usque  ad  hanc  presentera  diera  nos  et 
antecessores  nostri  de  uobis  et  de  dicto  manso,  habuerunt  et  habuimus,  racione  omnium  pre- 
dictorum  uel..  ..  alio  modo.  Soluendo  inde  etc.  Post  hec  accipimus  a  uobis  XII.  solidos  bar- 
chinonenses  de  duplo.» 

(921)  Vo.  VI,  1259,  XII  kalendas  Julii:  «P.  marchi  de  sancta  eugenia  vendo  tibi  Michaeli 
Magistro  et  cui  uelis  a  festo  Sancti  .Johannis  junii  proxirae  uenturo  usque  ad  vnum  annum, 


444  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

Alguns  arrendaments  de  tribuís  feudals  se  feyen  reservantse  certs 
drets.  En  1259,  Fra  Ramón,  prior  de  Casserres,  enagená  per  un  any  y 
preu  de  1400  sous  barceloneses,  les  rendes  y  drets  que  devía  rebre  en 
lo  Conitat  d'Ausona,  y  en  lo  Vescomtat  de  Bas,  exceptuantne  les  aven- 
turas o  escautas,  que  suposém  serán  les  trobas  o  tro  valles  de  tresors, 
los  cultius  propris  del  Prior,  lo  molí  d'Espluga,  los  masos  y  rendes  de 
Bertí,  les  albergas  o  dret  d'hospedatge  deis  capellans  y  batUes  de 
Casserres,  les  tovalles  y  formatjades  censuáis,  lo  milium  asignat  a  la 
almoyna  de  Pasqua,  etc.  (922) 

Se  veu  que  en  aquest  any  de  1259,  lo  monestir  ausonés  de  Casse- 
rres, estigué  freturós  de  diner,  puix  que  porta  a  terme  altres  arrenda- 
ments de  tributs  feudals,  en  possessions  que  tenía  a  Crexell  (923),  sem- 
pre  dexant  salvades  les  aventuras  sive  esdevenimenta.  En  un  d'aquests 
arrendaments,  fet  per  11  anys  a  N'Arbonó  de  Crexell,  consta  haverse 
venut  los  explets,  censos  y  drets  deis  castells  de  Bará,  Roda  y  Cre- 
xell, que  serien  del  monestir  de  Casserres  (924). 


per  XXV  solidos  vicensis:  renuuciando  etc.;  totam  viademiam  et  milium  et  pullos  tascos? 
lanam,  linum,  et  canabum,  etcaules,  et  omaes  alias  menuderias,  quas  recipioet  recipere  de- 
beo  infra  dictum  tempus,  in  decima  de  parrochia  sánete  eugenie  de  berga:  et  si  ibi  venerit 
grando  pausetur  Ínter  te  et  me  ad  cognicionem  proborum  hominum  illius  terre:  et  si  hec 
vendido  etc.  et  non  tenearis  daré  braciaticum  bajulo.» 

(922)  Vo.  VI,  1259,  XVI  kalendas  Julii:  «preter  auenturas  siue  eschautas  quas  nobis  reti- 
nemus  et  preter  propriam  laboracionem  nostram  et  molendina  desplnga  et  preter  mansos  et 
redditus  de  berti  et  preter  Albergias  clericorum  et  bajulorum  nostroruin  et  preter  touayes 
et  formatiades  censuales  et  preter  milium  quod  est  assignatum  Elemosine  paschali  et  preter 
líos  denarios  censuales  quos  A.  de  capraria  facet  nobis  per  aniuorsario  in  festo  sancti 
Nicholay.» 

(923)  Vo.  VI,  1259,  XIIII  kalendas  Madii.  Lo  Prior  de  Casserres  arrendá  per  9  anys  a 
Bernat  Arayó,  tots  los  drets  feudals  del  seu  mas  Arayó;  y  per  11  anys  a  A.  Moretó  los  pro- 
pris drets  del  mas  Moretó. 

(92J)  Vo.  VI,  1259,  XIIII  kalendas  Madii:  «Nos  Trater  R.  prior  Castrisserrensis  et 
coiiuentus  eiusdem  Enfranriuimus  remitimus  soluimus  ac  eciam  relaxamus  tibi  Narbonó  de 
parrochia  sancti  Jacobi  de  crexello,  et  tuis  et  cui  uelis,  a  festo  sanctarum  crucum  mensis 
May  proxime  uenturo  usque  ad  vndecim  annos  continuos  et  primos  uenturos,  omnes  partes 
expletorum,  census  et  eximenta  pañis,  uini,  olei,  salis,  lañe,  caseorum,  carnium,  ouorum, 
dcnariorum,et  omnium  aliarum  rerum  quam  nos  uel  successores  nostri,  racione  et  nomine 
predicti  nostri  mouasterii  castriseirensis,  infra  dictos  XI  annos,  ubique  habere  et  recipere 
debemus,  in  manso  tuo  narbonó,  siue  masia,  et  in  domibus,  honoribus,  arboribus,  et  perti- 
nenciis  suis,  preter  auenturas  siue  esdeuenimenta,  quam  nobis  ibi  tamen  retinemus:  promit- 
tentes,  quod,  predicta,  hec  omnia  et  singula  premissorum,  tibi  et  tuis  et  cui  uolueris,  facie- 
mus  tenere,  habere,  recipere  et  paciflce  possidere,  contra  omnem  personam  per  totum  dictum 
tempus:  et  quod  interim,  nicliil  ibi  tangemus  nec  leuabimus,  ñeque  accipiemus,  nec  fieri 
faciemus,  aut  promittemus.  Et  si  per  liiis  tibi  et  tuis  attendendis  expensas  uel  dampnum 
autem  intoresse  sustinueris  totum  quicquid  fuerit  tibi  et  tuis  ac  cui  uolueris,  restituere  pro- 
mitimus  incontinenti:  de  quibuscredaris  tuo  simplici  verbo  sine  sacramento  et  testiumpro- 
duccione:  et  renuntiantes  quantum  ad  hec  beneficio  diuidendarum  accionum,  et  niinori 
precii,  et  priuilegio  clericali,  et  omni  alii  jure  et  racioni  repugnantibus  contra  predicta. 
Damus  tibi  et  tuis  et  cui  uelis,  hoc  totum  predictum  in  nobis  et  in  ómnibus  redditibus  et 
bonis  uostris  et  dicti  nostri  monasterii:  propter  hoc  autem  nos  a  te  concedimus  recepisse 
tuam  Sextam  partem  expletorum,  ceDsuum,reddituum,  Castrorum  et  terminorum  castri  de  be- 
rano,  et  de  roda,  et  de  crexello,  quam  debebas  tenere  et  recipere  per  dúos  annos  primos  uen- 
turos, racione  vendicionis  quam  inde  tibi  et  alus  faceramus.  Ad  majorem  flrmitatera,  jura- 
mus  DOS  predictus  frater  R"^,  per  deum  super  eius  sancta  1111°^'  euaugelia,  predicta  hec  om- 
nia atendere,  et  seruare,  et  noncontraueuire,  nec  faceré  venire  aliqua  racione.» 


NOTES  DOTZRCENTISTES  D'AUSOXA  445 

Enfranquiments  y  dvets  feíidals.  —  Los  vassalls  tracten  d'exhimir- 
se  de  tots  los  drets  feudals  que'ls  és  possible,  puix  tots  foren  per  ells 
cargues  onerosas.  Quan  lo  Rey  adquirí  lo  castell  de  Gurb  de  mans  de 
la  familia  Queralt,  en  1248,  al  any  segücnt  exhin.í  a  tots  los  homes 
d'aquell  terme  de  la  intestia,  cugucia,  exorquia  y  remenga  personal; 
és  dir  deis  quatre  mals  usos  (^925). 

Dalmau  de  Cunit,  en  1259,  enfranquí  lo  mas  Baucells  a  En  F.  de  Sa- 
vassona,  per  tota  la  sua  vida.  En  qual  acte,  En  Savassona,  s'entregá  ell 
y  sos  filis  a  Dalmau  de  Cunit,  per  demostrar  que  continuava  sots  lo  seu 
vassallatge  y  que  sois  se  tractava  dun  enfranquiment  transitori  (926). 

La  agitado  social  remenea.  —  Aquesta  llarga  qüestió  social  cata- 
lana, que  durant  dos  segles  brega  per  solucionarse,  la  trov6m  ja  ini- 
ciada a  Vich  al  acabar  lo  segle  XIII.  Vassalls,  senyors  y  militars, 
qüestionaven  ab  molta  forgft  en  1293.  Malhauradament  d'aquestes  con- 
troversies  sois  ne  podém  constatar  la  existencia  llur,  pro  no  los  termes 
en  que's  venía  a  planejar.  L'infant  Pere  d'Arago  los  mank  comparéxer 
a  tots  en  la  sua  presencia,  puix  l'intcressava  posarlos  en  pau  (927).  Ho 
lograría,  d'una  manera  interina,  puix  les  qüestions  rebroten  en  los 
segles  XIV  y  XV,  com  és  prou  sapigut. 

LOS  CASTELLS 

Lo  Vegueriu  cVAusona.  -  Al  crearse  lo  vegueriu  d'Ausona,  s'ajun- 
taren  los  seus  límits  ais  del  antich  comtat,  que,  segons  text  del  1108, 
anava  del  coll  de  Spina  al  comtat  de  Gerona,  90  és,  fins  al  Pía 
de  les  Arenes  a  Sant  Hilari  ga-calm,  segons  se  diu  en  1260  (928). 
Los  límits  del  Comtat  foren  los  tradicionals  de  la  Ausa  ibérica, 
mantinguts  en  peu  durant  la  época  romana  y  conservats  per  la 
diéresis  Ausonesa,  en  quant  ais  límits,  pero  perdentse  tot  recort, 
quan  los  seus  prelats  passaren  a  titularse  bisbes  de  Vich.  La  denomi- 
nado comarcal  rebé  aytambé  un  colp  molt  greu,  quan,  en  lo  se- 
gle XV,  se  designa  ab  lo  nom  de  Plana  de  Vich  a  les  teires  mes 
baxes,  y  ab  lo  de  Montanyes  d^Ausona,  a  la  serralada  devallant  del 
Montseny  y  que  avuy  se  coneix  per  Guilleries. 


,925)    Pere  BofiU  y  Boix,  Lo  castell  de  Gurb  y  la  familia  Gurb  en  lo  segle  XIII. 
9  6     Vo  VI  S  VI  kllendas  Februarii:  <Dalmatius  de  cunit  per  me  et  meos,  enfran- 
che  c"  o  te  F  dV'slua^sona  et  .ansu.  de  .auze.s,  en.  ^^^^^^^^l^^  ^^  .X^; 
ab  omni  gesta  et  fideiussionibus.  Ita  quod  in  uita  tua  ..ullam  f  ^^'J"^/:;'^  "  "'^^f '^^^^^^^^ 
in  nianso  de  bauzels,  uec  in  honoribus  hominibus  et  fen»ms  et  P^'-^'°^"^^^^^;,f  ^^"^  '^V  2, 
in  bonis  eo.u.  nec  te  .it..  ^^^l^^^^^:,  V^^^^^^^^^^ ^^^^ 

r.:rd:'rsraitJurc:p-nrrer.aU 

tuis  imperpetuun.  Ita  etc.  Et  nulla  prescriptio  etc.  Testes  superiores.. 

S    ?:^  Vm'^^XVI  lí^lS^;  Januari  .n  co.itatu  ausone,  videlicet  a  coUe  de  are- 
nis,  usque  ad  coUem  de  ¡spina.» 


446  F.    CARRERAS  Y  CANDI 

Los  límits  del  Vegueriu  d'Ausona  eren,  en  lo  segle  XIV,  los  se- 
güents:  comenpant  en  lo  Congost  de  les  Codines,  se'n  anaven  a  la  serra 
damunt  Centelles,  que  hi  queda  dintre;  ix  al  coll  de  la  Espina,  y  no 
raoventse  de  les  serres,  va  al  Llussanes  y  al  grau  d'Estranills.  Passa 
per  la  serra  cap  a  Melany,  dexant  a  la  part  d'Ausona,  a  Besora,  Llers 
y  Curull.  Passa  al  coll  de  Qa  Cabra  y  al  pont  de  Roda;  parteix  ab 
Ossor  y  ab  Sant  Hilari  Qa-Calm,  torna  d'ací,  damunt  Mastanes  (Mas- 
sanes?),  y  per  damunt  lo  BruU  y  Tagamanent  devalla  al  Congost. 

Sense  repetir  aqui  lo  que  sobre  los  veguers  tením  dit  en  altre  lloch 
d'aquest  trevall  (929),  hi  afegirém,  que,  no  sempre,  los  veguers  se  por- 
taven  com  devíen  en  l'exercici  del  cárrech.  No  és  estrany  veure  expe- 
dientar a  alguns  veguers  d'Ausona,  y  tréurels  de  son  vegueriu,  com 
ho  fóu,  en  1289,  Guillém  de  Calders,  qui  exercía  son  oflci  en  Ausona, 
Bages  y  Valles  (930). 

Los  castells  d'Ausona.  — Remota  és  la  sua  antiguitat.  Ja  eren  en 
peu  al  temps  de  la  conquesta  romana;  prosseg'uiren  una  vida  esmor- 
tuída  en  los  primers  anys  del  imperi;  s'utilisaren  al  ocorre  les  grans 
invasions  germániques  deis  segles  III  al  V;  perderen  sa.  importancia 
en  la  dominació  visigótica. 

La  irrupció  sarrahina  ho  transforma,  al  surgir  la  necessitat  de  la 
defensa.  Les  roques  y  los  ciras  alterosos  y  forts  s'habilitaren  per  resis- 
tir al  enemich.  Axis  en  la  Edat  Mitjana  creix  la  importancia  del  cas 
tell,  pedra  angular  de  la  societat  que's  forma. 

Dugues  époques  prou  característiques  presenten  los  castells  mit- 
jaevals  de  Catalunya:  la  primitiva,  la  de  conquesta  territorial,  quan 
lo  castell  és  algat  per  consolidar  una  ocupació  y  servir  de  refugi  se- 
gur ais  primers  repobladors  del  Comtat  de  Barcelona  (del  segle  VIH 
al  XI),  y  la  segona,  en  que  trovant  a  dites  construccions  incomodes 
per  ésser  alteroses  y  allunyades  de  la  térra  plana,  novament  s'alQaren 
en  los  poblats  o  en  situacions  menys  encinglerades,  prop  deis  con- 
reus  que'ls  hi  donen  vida  y  prosperitat  (segles  XII  al  XV). 

Algunes  mutacions  s'experimentaren  en  lo  segle  XIII  en  la  térra 
d'Ausona,  per  haver  dexat  d'existir  castells  com  los  que  un  jorn  hi 
hagué  a  Sant  Pere  de  Casserres,  a  Sant  Llorens  del  coll  Qa-Meda  y 
en  algún  altre  cim  estratégich,  convertit  en  monastir  o  totalment 
abandonat.  En  cambi,  d'altres  n'han  surgit  en  llochs  mes  apacibles  o 
de  majors  comoditats,  com  los  de  Bellpuig,  Aguilar,  etc.,  que  no  figu- 
ren en  relacions  anteriors  al  segle  XII. 


(929)  Vegis  lo  present  Volum,  plana  377. 

(930)  1289.  «G.°  de  curte.  Noueritis  nos  Intellexisse  per  multas  quod  Cí.  de  calderiis  vica- 
riusnoster.  male  versatus  est  in  vicariis  ausonie  et  de  bages  etde  vállense  propter  quod  nos 
ordiuauimus  quod  fiat  inquisicione  contra  eum,  et  quod,  pendente  ipsaui  inquisicionem, 
suspendatur  idein  G.  de  calders  ab  ofticium  vicariarnm  predíctarum».  Acaba  manant  a  En 
Cort,  encargarse  de  dites  vegueríes  (R.  80,  fol.  52,  A.  C.  A. 


NOTES  DOTZECENTISTES   D'aUSONA  447 

Quins  son  los  castells  d'Ausona.  —  Sense  apartarnos  de  la  época 
que  historiiim,  no  podem  donar  una  llista  deis  castells  del  Vegueriu 
d'Ausona,  per  no  saber  ahont  anar  a  cercarla.  Qoan  en  l'any  1108,  lo 
Comte  de  Barcelona  casa  a  sa  tilla  María  Kuderich  ab  Beriiat,  comte 
de  Besalú,  li  atoigá  en  herencia  lo  comtat  y  bisbat  d'Ausona,  consig^- 
nanthi  los  castells  que  contenía.  Veníen  continuats:  Besora,  Cabrera, 
Curull,  Doscastells,  Gurb,  Llussá,  Malla,  i\IerK'S,  Orís,  Tagainanent, 
Taradell,  Tona,  Torell(3,  Sultcrra,  Vich  y  Voltreg.'i  (931).  Empero  no 
crehém  completa  la  llista,  puix  nos  consta  la  existencia  d'algún  altre 
castell,  donant  idea  deis  pochs  que  hi  existíen,  si  los  coraparém  ab  lo 
cens  de  Catalunya  del  1359. 

Del  cens  de  Pere  III  lo  Cerimoniós  (any  1359)  ne  tray»:-m  la  scgüent 
llista  de  castells  de  la  Veguería  Dosonay  ab  la  circumstancia  de  que  lo 
Ripollés  hi  vé  enclavat  en  la  matexa.  Bas,  Basora,  den  A.  G.  de  Baso- 
ra.  Blancafort,  del  Abat  de  S.  Joan  Ces  Abadeses.  BruU,  del  Bisbe  de 
Vich.  Corull,  den  Malla.  Duacastella,  den  G.  Sala.  Fornils,  de  Gilabert 
de  Cruilles.  Guardia.  Gurb.  Laers.  Malany,  de  Roger  de  Monteada. 
Manleu,  d'Eymerich  de  Sentelles.  Maya  (será  Moya).  ^luntanyola,  del 
Abat  del  Estany.  Muntet,  den  R.  Brull.  Ropit,  de  Gilabert  de  Cruilles. 
Savessona.  Sent  Fores,  del  Bisbe  de  Vich.  Sentelles,  d'Eymerich  de 
Sentelles.  Solterra  e  casa  de  la  Ruvira,  den  Gurb.  Tavertet,  den  Roger 
de  Mayla.  Teradell,  den  Vilademany.  Torroella,  del  Bisbe  de  Vich. 

]\Iolt  distanciada  está  aquesta  llista  de  la  anterior.  Al  publicar  los 
castells  que'ns  han  sortit  en  nostres  notes  del  segie  XIII,  també  nos 
allunyém  d'abdues  relacions.  Son,  en  resúm,  los  que's  seguexen,  po- 
sats  per  ordre  alfabétich:  Aguilar,  Bellpuig,  Besora,  Brull,  Cabrera, 
Centelles,  Ciará,  Curull,  Qa-Meda,  (^a-Vassona,  Doscastells,  Guardia, 
Gurb,  Llussá,  Malla,  Melany,  Menlleu,  Orís,  Quer,  Rupit,  Salfores, 
Sulterra,  Tagamanent,  Taradell,  Tavertet,  Tona,  Torelló,  Torroella  y 
Voltregá.  A  mes  les  roques  o  forces  de  Baborers,  Buoll,  Eures,  Fuxe- 
net  y  Sau,  la  bastida  del  Infern,  y  les  cases  d'Altarriba,  Conanglell, 
Plañeses  y  Rovira. 

No  preteném  dirhi  la  derrera  páranla,  estant  segurs  de  que  algún 
castell  y  no  poques  bastides,  forces  y  cases  haurém  omitits. 

Castell  de  Tagamanent.  —  Estava  en  los  límits  deis  comtats  d'Au- 
sona y  de  Barcelona  (932)  dalt  d'un  deis  mes  estratégichs  cims  del 


(931)  Any  1108.  Desciiu  lo  comtat  d'Ausona:  «sicut  terminatur  a  colle  qui  dicitur  Spina 
vsque  ad  terminum  Genmdensem  Comitatus  cum  ómnibus  suis  Castris  ipsius  Comitatus  infra 
prefatoa  términos  constitutis  scilicet  ipsuní  de  Tagamanent,  et  de  Taradel,  et  de  Solterra,  et 
de  Tonna,  et  de  Medalla  et  ipsumde  Vico,  etde  Gurb,  et  de  Voltregan,  et  de  Gris,  et  de  Be- 
saura,  et  do  Curul,  et  de  Torelliono,  et  de  Cabrera,  et  de  dua  Castella,  et  de  Lugano,  et  de 
Merles.» 

(932)  Aquest  castell  se  registra  en  lo  Ilibre  Feudorum  Vicariarum  Cathalonie  (vol.  IV, 
fol.  47),  com  de  la  Veguería  d'Ausona  y  tambe  com  de  la  Veguería  de  Barcelona  y  Valles 
<fol.  153).  Vegis  com  los  tests  desorienten  prou  sovint  en  qüestions  geográfiques. 


448  F.    CARRERAS   Y    CANDI 

Montseny,  damunt  lo  Congost  de  les  Codines.  Tenía  dintre  sos  límits, 
valí  Forners  junt  al  coU  de  Massana  (933)  fita  del  comtat  d'Ausona. 
Desde  lo  segle  XI  lo  possehíen  los  vescomtes  de  Cardona  (934).  En 
1269,  lo  Rey  tractá  de  recobrarlo,  entregant  al  Vescomte  15,000 
sous. 

Castell  de  Clara.  — Lo  castell  de  Clara  y  lo  lloeh  de  Moya,  en  lo 
Ilibre  Feudonim  Vicariarurtí  Catalonie,  íet  en  la  primera  meytat  del 
segle  XIV,  regnant  Anfós  III,  son  posats  dintre  la  Veguería  d'Ausona 
(v.  IV.  f.  60).  Cal  advertir  que  les  escriptures  qui  tal  diuhen  y  en  dit 
concepte  hi  venen  registrades,  pertanyen  ais  segles  XI  y  XII  (la  derre- 
ra  és  del  1177).  Lo  lloch  de  Moya,,  en  l'any  1154,  fóu  totalment  enfran- 
quit  del  castell  de  Ciará,  obtenint  concessió  de  flres  y  mercat  y  privant 
que  dintre  sos  murs  hi  exercissen  jurisdicció  los  castlans  de  Ciará,  y 
solsament  los  priors  del  Estany.  Prohibí  a  aquests,  poder  imposar  en 
cada  casa  de  Moya,  censos  majors  d'un  parell  de  capons.  Lo  Castell 
era,  en  1297  y  1298,  de  Blanca  de  Calders,  qui  lo  tenía  en  feu  de  Gui- 
Ueuma  de  Monteada  y  aquesta  en  feu  del  Rey. 

Castell  de  Centelles.  —  Situat  en  altre  cim  estratégich  d'Ausona, 
tancant  per  lo  S.  la  Plana,  a  la  entrada  del  estret  pas  del  Congost.  La 
capella  era  dedicada  a  la  Mare  de  Deu. 

Son  senyor,  Gilabert  de  Centelles,  en  1201,  dampnificá  a  la  parro- 
quia de  Roudors  (935).  Los  noms  de  Gilabert  en  los  homens  y  d'Elis- 
sendis  en  les  dones,  se  troven  repetits  en  los  senyors  d'aquest  castell 
durant  lo  segle  XIII.  En  1239,  Eligsendis  de  Centelles,  mare  de  Bernat 
de  Centelles,  havía  casat  en  segones  nupcies  ab  Dalmau  de  Castelló 
(936).  Havent  mort,  en  1234,  Gilabert  de  Centelles  estant  en  guerra  ab 
lo  Comte  d'Empories,  la  sua  viuda  Elicsendis  trevallá  per  obtenir  se- 
guretat  de  que  lo  Comte  no  la  dampnificaría  (937). 

Les  actuáis  ruñes  del  castell  de  Centelles  pertanyen  al  segle  XIV 
y  mostren  lo  que  foren  los  castells  de  les  families  poderoses.  Pochs 
fragments  hi  han  que  acusin  lo  segle  XIII  y  encara  aquests  deuhen 
cercarse  en  lo  recinte  sobirá,  indubtablement  lo  mes  antich.  Abdós  re- 


(933)  Any  lOOS.  Límits  del  alou  dit  Vall-forners:  ^orientis  in  ipsa  guardia  uel  in  Moro 
nigro  et  Ínsula  de  Bernat;  de  Meridie  InAulodio  de  seudré  de  chanoues;  de  Circíi  íu  ípsa 
Calmo;  de  occiduo  ín  Collo  de  Massana. > 

(934)  Any  1137.  Ramón  Berenguer  III  dona  a  Bernat  Ama  t,  vescomte  de  Cardona  yasamu- 
ller  Almódis,  tot  l'honor  que  lo  seu  pare  Deusdé  Bernat  tenía  en  feu  del  Comte  de  Barcelona 
ab  los  pactes  y  excepcions  contractats:  «Et  pro  remissiono  quam  fecitvicecomes  dicto  comiti 
de  mobili  quod  auus  suusconuenerat  ad  auum  vigecomitis  bernat  per  ipsam  guardam  de  Ta- 
marit,  encomendauit  comes  Bernardo  vicecomiti  ípsas  lezdas  et  ipsas  quintas  de  Tamarit, 
per  mare  et  per  terram,  de  naufi-agiis,  de  capite  de  hebre  usque  ad  honorem  arnaldi  miro- 
nis»,  etc.  Abana,  culo  segle  XI,  la  Vescomtesa  Guislaysou  fiU  T.amon  consten  senyors  de 
Tagamanent. 

(935)  Pergamí  1229  del  Arx.  Catedral  de  Vich. 

(936)  Vo.  II,  1239:  «Ego  domna  Eligsendis  de  scintillis  et  filius  meus  Bernardus  de  scin- 
tillis  et  ego  Dalmacius  de  castilione  maritus  dicte  Eligsendis...» 

(937)  Reg.  89,  f.  64,  A.  C.  A. 


NOTES   DOTZECE.NTISTES    DAL'SO.NA  449 

cintes  se  comunicaven  per  una  escala  que  passava  peí  interior  d'una 
torra,  y  perdut  lo  primer,  podíen  defensarse  en  lo  segón. 

Castell  del  Bridl.  —  Lo  tenía  en  1265,  per  lo  Vescomte  de  Cardona 
Ramón,  son  parent  Berenguer  de  Cardona.  Kamon  lo  ven^íué  al  Bisbe 
de  Vich.  En  1271,  lo  Prelat  compra  la  castlanía  de  Na  Elicsendis  de 
Vilagelaus,  de  Berenguer  des  Vilar  son  marit  y  de  Pere  de  Malla  son 
íill.  No's  mogué  de  poder  del  Bisbe.  De  son  terme  era  la  vila  de  Seva. 

Castell  d'Aguilar.  —  Un  docuraent  del  1259  consigna  conjuncta- 
ment  ais  castells  del  BruU  y  d'Aguilar,  com  si  estiguessin  immediats 
(938).  Axis  era,  puix  aquest  segón  se  trobava  en  situació  poch  estraté- 
gica, en  la  plana  ausonesa,  damunt  del  coll  d'Aygues  partides.  En 
1291,  Pere  de  INIeytat  prestíi  homenatge  al  Rey  per  lo  castell  d'Aguilar; 
en  1356  l'obtingué  Bernat  de  Cabrera  eomte  d'Ausona  y  en  1378  se  diu 
estar  enclós  en  la  Sotsveguería  de  Moyíi. 

Castell  de  Tona.  —  Situat  en  un  puig  junt  a  la  iglesia  vella,  domi- 
nava  tot  lo  S.  de  la  plana  ausonesa.  Era  proprietat  de  la  casa  de 
Monteada,  de  qui  lo  teníen  altres  feudataris.  íji  possehí  drets  feu- 
dals  en  1231,  có  és,  lo  del  redelme,  Ramón  de  Font,  per  comprar 
ais  Monteada,  per  1,200  sous,  los  explets,exides  y  censos  de  Tona  (939). 
En  lo  segle  XIII  no  sufrí  cambi  de  proprietari  (940 1. 

Castell  de  Malla.  —  S'alQá  en  un  deis  puigs  del  mitj  de  la  plana 
ausonesa,  en  Tactual  coll  de  Malla,  dominant  lo  camíque  surt  de  Vich 
vers  lo  Congost  de  les  Codines.  En  lo  segle  XI  rebé  los  noms  d'Orsali- 
tano  y  de  Medallola  (941).  Sigue  sa  forma  liatinisada  Mtdalla.  La  ves- 
comtesa  Adalez,  en  1045,  lo  dona  al  monastir  de  Ripoll  y  a  la  Seu  de 
Vich;  y  en  1068,  lo  Comte  de  Barcelona  Tadquirí  d'abdues  entitats 
eclesiástiques  (942).  Durant  lo  segle  XIII  passá  a  la  casa  de  Monteada, 


(938)  Vo.  VI,  12.Ó9,  XI  kalendas  Madii. 

(939)  Vo.  I,  1231  (Juny):  «Philipus  de  mayolis  et  B.  de  bosco  et  B.  barutinus  ex  parte 
domine  comitisse  et  gasto  eius  tílio  et  C.  de  inontecatano  procuratoris  dicte  coinitisse  et  gas- 
to eius  filio,  veudimus  tibi  K.  de  fonte,  omnia  expleta,  exitus  et  census  tocius  ipsius  castri  de 
tona  exceptis  placitis  et  peruentibus  in  quibus  tu  babeas  retrodecimuin,  ab  isto  testo  Sancti 
johannis  iunii  usque  in  alio  festo  se  in  capite  auni  per  MCC  solidos  de  duplo  quos  tu  pacce» 
in  primo  festo  pasee  apud  barchiuonam  fratribus  sanctarum  crucum  nobis  presentibus  uel 
uno  tantum...> 

(910)  1289:  «Fuit  scriptum  berengarium  de  Oris  procuratorem  nobilis  viri  Gastonis  vice- 
comitis  bearnensis  quod  facial  operari  castrum  de  tona  ne  possit  inde  uenire  malum  terre 
regis  uel  occupari  ab  inimicis  eo  quare  non  est  operatum:  mandat  dominas  Rex  Marcho  de 
Sancta  Eugenia  quod  operet  dictum  castrum  uel  faciat  operari:  alius  mandat  G»  de  Calderiis 
vic-irio  barcbinone  quod  recipiat  et  empan  t  de  redditibus  predicti  castri  lautuui  quantum 
sufficiat  ad  opus  dicti  castri.  Datuin  barchiuone  IIII  idusSeptembris».  (R.  80,  f.  .'12,  A.  C.  A.) 

(941)  A.  1015.  Lo  castell  Uraalitano  o  de  Medallola,  que  estava  prope  ipso  l'rato,  afron- 
tava:  «de  orientis  in  via;  et  de  Meridie  in  ipso  Prado;  et  de  occiduo  et  de  circio  in  térra  de 
Trauertario».  i^Lib.  Feudorum  Vtcariarum  Cathal.,  v.  IV,  f .  53,  A.  G.  A./ 

;912)  A.  1068.  AI  comprar  lo  Comte  de  Barcelona,  lo  castell  de  Malla,  se  diu  trovarse: 
«castri  de  Medalia  siti  in  Ausone  comitatu,  non  longe  a  villa  vici,  in  loco  qui  dicitur  vrsalo. 
Affrontant  a  parte  orientis  in  puio  uel  loco  qui  dicitur  Guardiola  siue  ad  podio  vocato  de  va- 
lamor:  de  meridie  in  loco  vocato  paracols  siue  in  prato  Gerarde;  de  occiduo  in  monte 


4f)0  F-    CARRERAS   Y   CANDI 

trovantlo  en  mans  de  Na  Guilleuma  de  Monteada  al  finar  dit  segle  y 
comeníjai*  lo  XIV. 

Los  cavallers  de  Malla  serapre  famosos  en  la  térra  d'Ausona,  foren, 
al  comenQament,  castlans  del  propri  castell.  Consigném  a  Arnau  de 
Malla  (1198);  Ramón  de  Malla  fill  de  Guilleuma  y  que  tingué  en  1203 
la  batllía  de  Santa  Eulalia  de  Riuprimer  (1203-1224);  Guillém  de  Malla 
(1210);  Bernat  de  Malla  qui  pretenía  lo  castell  de  Torroella  (1233),  etc. 

Castell  de  Torroella.  —  Estava  en  la  parroquia  de  Santa  Eularia 
de  Riumerder  o  Riuprimer  y  Sant  Martí  de  Salfores  (943).  En  1203 
Guillém  Bernat  de  Manlleu  ne  presta  Jurament  y  homenatge  al  Bisbe 
de  Vich.  Lo  plet  que  menava  en  1233  Bernat  de  Malla  ab  la  Seu  de 
Vich  sobre  la  jurisdicció  del  Castell,  s'acaba  en  1236,  adjudicantse  a 
aquesta  Seu,  per  testament  de  Bernat  de  Malla  (944).  S'ha  de  procurar 
no  confondre  lo  present  castell  de  Torroella  ab  altre  del  propri  nom, 
situat   en  los  límits  deis  de  Llussá  y  del  Quer  (945). 

Castell  de  Salfores.  —  Apar  diferent  del  de  Torroella  en  dos  testa- 
ments  de  cavallers  dits  Salfores,  que  serien  castlans.  En  1250  és,  aquest, 
legat  per  Pons  de  Salfores  a  son  germá  B.  de  Salfores  (946)  y  en  1262 
B.  de  Salfores  lo  dexá  a  son  germá  Arnau  (947). 

Castell  de  Llussá.  —  Situat  a  un  deis  confins  de  la  térra  d'Ausona, 
ell  ha  donat  nom  a  la  comarca  del  Llussanés.  Ne  queden  encara  la  ca- 
pella  románica,  molt  primparada,  algunes  parets  ostentant  un  fines- 
tral  bilobulat  y  una  cambra  soterrada  ab  indicis  de  volta.  Los  seus 
límits,  segons  document  del  1252,  eren:  los  termes  de  Qsl  Portella,  de 
Qa  (guardia  de  Ripoll,  d'Olost,  Gurb,  Avinyó,  Dos-castells  y  Orís. 

Lo  castell  de  Llussá,  en  tots  los  actes  públichs  deis  segles  XII 
y  XIII,  homenatges,  donacions,  reconexements,  etc.,  ana  junt  ab  lo 
de  Merlés  (948),  y  pertanyían  a  un  sol  proprietari.  Axis,  en  1180,  fóu 
fallada  la  controversia  entre  lo  Rey  y  Pere  de  Llussá,  adjudicantse  al 
Monarca  en  propri  alou,  abdós  castells,  de  Llussá  y  de  Merlés,  que  tin- 


oriolo;de  aquilone  villaro  de  Paullo  uel  in  prato  qui  dicitur  Narbonensem  et  vadit  usque 
subtus  SaHiforas».  (L.  Feud.  Vicar.  Cat.  v.  IV,  f.  56,  A.  C.  A.) 

(943)    Vo.  IV,  1253,  XV  kalendas  Noveinbris. 

Vo.  V,  1257,  VIIII  kalendas  Junii.  Una  térra  «sub  dominio  castri  deturricella  liabeo  iu 
parrochia  sánete  eulalie  de  riuo  primo  in  loco  nominato  bramdasens.» 

(914)    Moneada.  Episcopologio  de  Vich,  vol.  I,  ps.  584,  586,  595. 

(945)  Diu  Casades  existir  en  lo  l-lussanes  «tres  castells  posats  de  manera  que's  vigilaven 
mutuament:  lo  de  Llu<;a,  lo  de  Torruella  y  flnalment  lo  del  Quercli  (sie),  com  una  línia  de  for- 
tificació»,  etc.  «En  lo  segle  XI  existía  en  lo  mateix  indret  ahont  s'alíja  lo  casal  (del  Grau)  lo 
castell  de  Torruella,  que  havém  vist  mes  amunt  fóu  dexat  al  Capítol  ausoneneh  per  son  pre- 
lat  Berenguer  Seniofret  de  Lluijanés»  (any  1009).  (P.  Casades.  Lo  Llussanés-,  a.  1897,  ps.  155 
y  156). 

(946)  Vo.  III,  1250,  II  kalendas  Novembris. 

(917)  1262,  VIII  kalendas  de  Desembre.  Mana  1?.  de  Salfores  que  l'enterressin  al  monastir 
de  Santa  María  del  Estany.  (Doc.  1728  de  Jaume  I,  A.  C.  A.) 

(948)  Entre  abdós  castells,  en  lo  rieral  d'enfront  Sant  Martí  de  Merlés  hi  ha  la  antiquís- 
sima  divisoria  deis  comtats  de  Besalú  y  d'Ausona  y  tambe  deis  actuáis  bisbats  de  Vich  y 
de  Solsona.  Allí  comenta  lo  Bergadá. 


NOTES  DOTZECENTISTES   D'aUSONA  451 

dría  en  feu  Pere  de  Llussá.  S'aclarí  dita  sentencia,  en  1198,  manifes- 
tantse  que  la  for9a  o  castell  del  Quer,  inclosa  en  lo  terme  de  Llussa, 
era  de  son  senyor  Pere  en  alou  propri. 

En  1252.  Knmon  de  Lluíja  doníi  a  Jaume  I  les  post?.ts  deis  castells 
de  Llussá,  :\Ierltis  y  Quer,  y  lo  Rey  li  concedí  algunes  excempcions 
(949).  Ramón,  de  son  matriinoni  ab  Sibilia,  tinjs^uó  a  Timbors,  a  qui 
casc'i  en  1257,  assegurnntli  500  áureos  en  los  castells  de  Blancafort  y 
de  Domerola  (950). 

En  1265,  lo  Bisbe  dAusona  se  presenta  com  senyor  de  Lluss.'i.  exi- 
gint  lo  vassallatge  a  Bernat  de  Portella  y  Elissendis,  que  lo  possehíen 
en  feu  de  la  Mitra.  Bernat  no  vol  reconcxer  aquesta  subgecció,  sigu*'- 
excomunicat  y  visqur  15  anys  allunyat  del  grerai  de  la  Iglesia.  Essent 
inútils  tots  los  esfor^os  practicáis  ])er  lo  Prelat,  en  1278  determ¡iu\  cx- 
comunicarlo  d'una  manera  solempnial,  rellevant  a  tothom  de  qualse- 
vulla  obligado,  feudal  o  personal,  que  tinguós  ab  Bernat.  Ningú 
s'atreví  a  portarli  les  lletres  del  Bisbe  per  mena9ar  ab  que  faría  des- 
penyar  a  qui  ho  fes,  de  les  roques  mes  properes.  Per  tant,  se  publicaren 
en  la  Seu  y  en  lo  Mercadal  de  Vich  (951). 

En  lo  raar<;  de  1 279,  Pere  !I  determina  posar  siti  al  castell  de  Llussá, 
sensé  que  conegám  la  causa  de  la  desavenencia.  Escrigu»'-  ais  homens 
de  Vich,  RipoU  y  Camprodón,  perqué  ajudessin  a  Guillem  de  Moliner 
a  expugnar  lo  dit  castell  (952).  Qui  mes  servey  li  presta  en  aquesta 
campanya,  sens  dubte  fóu  En  Pere  Pons  de  Cervera  (953). 

En  1290,  mort  Bernat,  lo  seu  fiU  Bernat  (íulllem  de  Portella,  seguí 
no  volent  prestar  jurament  de  fldelitat  al  Bisbe,  fins  al  any  1299  en  que 
se  li  reconegué  feudatari  per  tot  lo  que  de  la  Mitra  possehía. 


(919)  1252.  Pridie  kalendas  Angustí.  D'aquesta  escriptura  sois  és  ínteressant  cout-.xer  íu- 
tegrament  lo  seu  final:  «Et  est  sciendum  quod  termini  de  lU(,-ano  suiít  et  proceduntur  de  Iu(;a- 
no  usque  ad  terminuin  de  Qa  Portella  qui  diuiditur  cum  termiuode  lu(,-auo  et  usque  ad  ter- 
minum  Castri  de  (^'a  Guardia  de  Eipol  qui  diuiditur  cum  teruiino  de  lugano  et  usque  ad  tér- 
minos de  Olost  et  de  Gurb  et  de  Auinione  et  de  dúo  Castella  et  de  <)ris  qui  diuiditur  cum 
termino  de  lugano.  Diffinimus  etiam  uobis  et  ómnibus  hoitiinibus  uestris  et  Miró  de  lU(,'ano 
fratri  vestro  et  ómnibus  liominibus  suis  et  Raimundo  de  <^a  Guardia  et  ómnibus  hominibus 
suis,  omnes  querimonias  quas  a  uobis  uel  ab  dis  habemus  iiel  liabere  possemus  racione  Cas- 
tri de  lucano  uel  alioquoquo  modo  usque  in  hodiernum  diem  Promitimus  etiam  uobis  quod 
aliquem  uel  aliquos  homines  pagcsios  infi-a  predictos  términos  Castri  de  luv^no  habitantes 
uel  habitaturos,  non  recipiemus  sub  nostro  speciali  guidatico,  nisi  generaliter,  sicut  alios 
homines  terre  nostre.»  (Doc.  1303  de  Jaume  I,  A.  C.  A.) 

(950)  Vo.  V,  1257,  II  Idus  Aprilis. 

(951)  Ij.  Moneada..  Episcopologio  de  Vich,  yol.  11. 

(952)  1278:  cFuit  missa  littera  hominibus  vici  quod  visis  litteris,  irent  ad  e.xpugnacio- 
nem  et  obsidiouem  Castri  de  lugano  quod  dominus  Rex  expugnare  et  capere  mandavit  et 
quod  in  predictis  dareutur  consiliuní,  auxilium  et  assensum  G.°  de  molinerii  Teuenti  locum 
procuratoris  Catalonie.  IIII  nonas  Martii  Auno  predicto.— Ítem  .similis  hominibus  Kiuipu- 
lli.— ítem  similis  hominibus  Campi  Rotundi.>  (Reg.  11,  f.  48,  A.  C.  A.) 

(953)  1279  (kalendas  de  juny):  iMos.sc  Rauaya  quod  soluat  Nobili  Poncro  de  Ceruaria 
Quisque  mille  solidos  barchinouen-ses  quod  eis  daré  concessimus  pro  seruicio  et  expensis 
<luod  et  quas  fecit  in  obsidione  de  Luciano  et  litteris  solutis  recuperet  hunc  albaranum.> 
(Reg.  46,  f.  8,  A.  C.  A.) 


452  F.    CARRERAS    Y    CAXDI 

Castell  des  Quer.  —  Se  trobava  en  la  part  Occidental  d'Ausona^ 
proper  ais  Castells  d'Orís  y  de  Llussá.  Hi  havía  al  Orient  d'Ausona 
un  altre  Quer,  immediat  al  Castell  de  Bell-puig,  d'hont  devallava  Bort 
des  Quer  del  any  1184  (954).  En  los  termes  del  castell  del  Quer  existí 
la  casa  de  la  Cirera. 

Encare  que  enclós,  antigament,  dintre  los  extensos  límits  del  cas- 
tell de  Llussá,  lo  del  Quer  era  tingut  en  propri  alou  per  los  seus 
senyors.  Diferentes  vegades  se  disgrega  del  de  Llussá,  En  1170,  de 
Guillém  de  Llussá  passá  a  Gombau  de  Besora,  y  en  1176  a  son  genná 
Bernat,  qui  reconegué  cora  propries  del  bisbe  de  Vich  la  raeytat  de 
les  rendes  del  castell  del  Quer  (955). 

Pere  de  Llussá  possehía  los  dos  castells  de  Llussá  y  del  Quer,  y  al 
morir  llega  lo  primer  a  son  fill  Ramón  y  lo  segón  a  Mir  de  Llus- 
sá (1242)  (956).  En  1267,  Pere  d'Oló  (sería  castlá?)  feu  donació  deis  cas- 
tells d'Oló,  Aguiló,  del  Quer  y  de  sos  drets  al  de  Llussá  (957).  Vuyt 
anys  mes  tart,  Pere  d'Oló  en  son  testament  llegava  a  la  capella  de 
Santa  Llucia  del  Quer,  per  ell  edificada,  tota  la  tasca  del  pa  y  del 
vi  (958).  De  la  capella,  ne  pren  ñora  la  serra  ahont  ella  estigué  aleada, 
junt  al  castell  del  Quer:  ha  arrivat  a  fer  perdre  lo  d'aquest  castell. 

Castell  d'Oris. — Ventatjosament  situat  damunt  d'un  puig  alteró» 
quasi  circular,  en  les  montanyes  que  tanquen  la  Plana  per  la  part  Oc- 
cidental. Des  d'allí  se  veuhen  tots  los  cims  del  Ripollés  y  d'Ausona,  pra 
restant  tancada  la  vista  per  la  part  del  Llussancs  per  la  serra  de  Santa 
Llucia  y  puig  de  Sant  Salvador,  ahont  hi  han  les  velles  ruñes  d'una 
iglesia  suposada  deis  teraplers.  Pertanyé  a  la  casa  deis  Monteada,  la 
que  hi  tenía  altres  feudataris.  Guilléra  de  Monteada  l'entregá  a  Raraon 
de  Manlleu  per  durant  la  sua  vida:  en  1238  la  coratesa  Garsendis  feu 
nous  tractos  ab  Raraon  de  Manlleu,  donantli  300  sous  anyals  y  reco- 
brant  les  rentes  d'Orís  (959). 

En  1241,  Bernat  de  Malla,  castlá  d'Orís,  freturós  de  diner,  lo  ven- 
gué per  durant  cert  terraini  a  Perpinyá  de  Mambla;  aquest,  a  son  Uoch,^ 
l'entregá  a  B.  de  Sederra  (960).  Les  moltes  escriptures  en  que  figura 


(954)  Document  381  d'Anfós  I  (A.  C.  A.) 

(955)  F.  Carreras  y  Caudi.  Petit  aplech  de  monografies  histdri'ques,  p.  36. 
(95G)    Doc.  896  de  Jauuie  I  (A.  C.  A.) 

(957)  Doc.  1900  de  Jaume  I  (A.  C.  A.) 

(958)  1297.  'l'estament  de  Pere  d'Oló  «ítem  dimitto  capeHe  sánete  Lucie  des  quer,  quera 
hedificavi  ibi,  totam  tascham  pañis  et  vini.>  (Document  95i  de  Jaume  II,  Á.  C.  A.) 

(959)  Vo.  1,1233,  III  Idus  Junii.  En  lo  contráete  per  virtut  del  qual  recobra  Garsendis 
les  rendes  del  seu  castell  d'Orís,  se  diu:  «pro  illo  castro  de  oris  quod  bone  memorie  G.  de 
montecathano  maritus  noster  tibi  dedit  in  uitatua.Tali  pacto  ut  tu  accipias  nostram  partem 
expletorum  et  peruentuum  ac  reddituum  slngulis  annis,  secundum  quod  de  dicto  castro  exio- 
ribunt,  et  fiat  computatio  ipsorum  reddituum,  sed  quod  ualebunt  in  ipso  tempore  iu  quo  tu 
accipies:  et  si  aliquid  superauerit  de  redditibus  ipsius  castri,  receptis  a  te  plus  dictis  tresceu- 
tis  solidis,  prout  superius  dictum  est,  sit  nostium.» 

(960)  Vo.  II  o  III,  1211,  III  Idus  Marcii:  «Perpinianus  de  mambla  bona  et  libera  volún- 
tate cum  hec  publico  instrumento  trado  et  comando  tibi  B.  de  sederra  a  festo  sancti  johannis- 


NOTES  DOTZECENTISTES   d'aUSONA  433 

Perpinyñ  de  Maiublíi,  lo  presenten  com  persona  ndineíada  de  Vich  y 
dedicada  a  operacions  financieres.  En  1293  Arnau  d'Orís  hi  feu  impor- 
tants  obres,  contribuinthi  esplendidament  sos  senyors,  l'infant  Pere 
d'Aragó  y  Guilleuma  de  Monteada  (961).  La  construcció  del  segle  XIII 
se  distingeix  facilment  d'altres  reparacions  modernes  durant  les 
ÍJCuerres  civils  del  sef^le  XIX,  per  les  lilades  de  podra  blavenca,  raolt 
i'egulars,  d'un  palm  aproximadament  de  latitut,  y  total  carencia  de 
fragments  de  cerámica  en  los  junts.  La  pedra,  de  pessima  calitat,  apar 
desgastada.  Interiorment  hi  anotareni  una  cisterna  oberta  en  la  roca 
viva  y  una  llarga  habitació  sense  obertures  (9G2). 

Castell  de  Torelló.  —  Estava  en  un  puig  o  turó  iniínediat  a  Sant 
Yicents,  qual  turell  o  torelló  li  dona  noni,  conexentse  la  térra  plana 
per  valí  Lauriana  avuy  Lluriana.  Li  diuhen  Castell  del  Vilar.  Sa 
situació  era  un  tant  al  N.  de  Vich.  Lo  terme  l'atravessa  lo  riu 
Oes  que  allí  s'ajunta  ab  lo  Ter.  Del  castell  se'n  conserva  una  torra  y 
unes  quantes  parets  prop  la  parroquia  de  Sant  Vicents  de  Torelló. 
Pertanyía  ais  dominis  de  la  casa  de  Monteada  a  Vich,  la  que  may  se'n 
desprengué.  Era  de  son  terme  la  casa  de  Conanglell. 

Casa  de  Conanglell.  —  Estava  dintre  los  termes  del  castell  de  To- 
relló. Com  a  casa  torta,  brega  per  disgregarse  d'aquest,  al  comentar 
lo  segle  XV.  Los  seus  proprietaris  la  tingueren  en  feu  de  la  casa  de 
Monteada,  senyora  de  Torelló.  En  1216,  Saurina  aporta  en  dot  la  casa 
de  Conanglell  a  son  marit  Bernat  de  Manlleu  (96.3).  Es  interessant  lo 
cambi  de  lloch  de  la  casa  de  Conanglell,  quin  permís  s'atorgá  a  Sau- 
rina per  Garsendis  de  Monteada  y  son  fiU  Gastó  de  Bearn,  en  123.3.  Se 
li  permet  que  la  puga  mudar  allí  ahont  vulga,  dintre  de  les  sues  fites 
o  termes  y  li  fa  prestar  nou  juraraent  de  fidelitat  ab  promesa  d'entre- 
garla,  dintre  30  díes  que  se  li  fassa  requeriment  (964). 


babtiste  mensis  junii  proxime  uenturo  usque  ad  II  annos  in  eodem  festo  plenarie  completos 
Totum  castnim  de  cris  sicut  illud  melius  emi,  usque  ad  illud  tempus,  a  Bernardo  de  medalia 

Tali  pacto  quod  usque  ad  predictuin  terininum  congreges  et per  me  et  ad  opua  mei  omnes 

éxitos  dicti  castri  beue  et  fideliter  et  illud  castruui  'lene  et  fideliter  custodias  uel  custoderi 
facías  sineomni  mea  meorumque  missione  et  etiam  aportes  uel  aportare  facías  ad  me  iutus 
in  uillam  vici  sineomni  mea  misione  omnes  exitus  et  redditus  dicti  castri  et  saluo  prius 
mihi  et  leuato  toto  meo  cabali  babeas  de  toto  lucro  dictorum  exituum  medietatem  et  ego  et 
quosuelim  totamaliam  medietatem.  Propteread.  propter  omnia  et  sine  mihi  et  cui  velim 
fideliter  respondeas  ex  toto  bouus  fidelis  et  legalis  in  ómnibus  dicto  et  facto,  ct  lucro  merca- 
tali  babeas  medietatem  dictorum  exituum.  Et  ego  dictus  B  de  sederra  bona  lide  et  sine  omni 
enganno  ac  prefatam  et  s;  ecialem  stipulacionem  iu  presentí  promito  et  conuenío  tibí  dicto 
Perpíniano  et  cui  uelísactuis  omnia  presente  et  semper  attenderc  plenarie  et  complete  in 
ómnibus  üine  fraude  aliqua,  atquedolo  et  etiam  juro. • 

(961)  Reg.  89,  fol.  12,  A.  C.  A. 

(962)  FinsranyíS.iorhabitareu  masovers,  los  qui  avuy  conreuhen  les  terres  vehine?. 
■     (963)    Document  r,4  de  Jaume  I  (A.  C.  A.) 

(961)  Vo.  1, 123.3,  lili  nonas  Ju'.ii:  «Domna  G.  per  rae  et  per  Gasto  laudamus  et  auctori- 
zamus  vobis  Saurina  etuestrisipsaconuenientia  que  facta  fuit  coudam  Ínter  dominum  de 
montecatano  et  dominum  de  conanglello  vel  de  frexenetode  ipso  lionore  uel  domo  de  conan- 
glello  etc.  ítem  coucedimus  uobis  quod  possitis  mutare  domum  de  conauíílello  in  quo  loco 


454  F.    CARRERAS  Y   CANDI 

Castell  de  Voltregii.  —  Una  de  les  peques  noves  sues  en  lo  segle  XII, 
és  lo  jurament  de  fidelitat  prestat  al  Comte  de  Barcelona  per  lo  noble 
EnBerenguer  flU  de  Teresa,  qui  per  ell  tenía  los  castells  de  Voltrega, 
Gurb,  Orís,  Sulterra,  Oló,  Avinyó,  Sallent,  Fontrubia,  y  part  del  Cas- 
tell Nou  de  Barcelona  (any  1121).  Al  finar  lo  segle  XIII  o  comenQa- 
ments  del  XIV,  lo  castell  de  Voltrega  y  los  llochs  de  Sant  Hipolit,  Sau 
y  Tavertet,  eren  de  Sibilia  de  Saga. 

Castell  de  Gurb.  —  Estava  en  un  deis  cims  majors  y  mes  pro- 
pers  a  Vich,  ahont  avuy  sois  s'hi  veuhen  fragments  de  muralles,  fetes 
de  pedra  ben  tallada.  La  Mitra  de  Vich  hi  tenía  molts  feus,  per  hu  deis 
que  11  presta,  vassallatge  lo  rey  Jaunie  I,  en  1241.  En  1247  logra  com- 
prarlo del  seu  senyor  Berenguer  de  Queralt,  Lo  Rey  lo  volgué:  y  en 
1248  li  sigue  venut  per  lo  Prelat,  obtenintne  bones  compensacions; 
Fóu  en  avant  de  la  Corona,  y  lo  Veguer  Reyal  de  Vich  s'intitulá  també 
hatlle  de  Gurb. 

La  familia  Gurb,  prou  famosa  en  Ausona,  prengué  nom  del  castell 
del  qui  n'eren  senzills  castlans.  Tingueren  son  solar  en  la  casa  de 
Montral.  També  possehíen  \o puig  de  Granollers  (965).  Jaume  I  dona 
a  Guilleuma  de  Cabrera  per  durant  la  sua  vida,  lo  castell  y  vila  de 
Gurb,  rendes  reyals  y  drets  a  Vich  y  altres  drets  a  Barcelona,  en 
cambi  deis  castells  y  viles  de  Terrasa  y  Eraprunya  que  d'ella  havía 
rebut  (966).  Qual  donació  confirma,  en  1274,  l'infant  primogénit 
Pere. 

Lo  Bisbe  d' Ausona  exigía  ais  homes  de  Gurb  que  moríen  sense  filis 
o  ab  intestat  (967),  la  torcera  part  de  la  sua  herencia_,  a  pretext  deis 
drets  feudals  d'exorquia  y  d'intestia.  Mes  lo  Rey  no  ho  consentí,  puix 
redunda  va  en  disminució  del  seu  domini  y  jurisdicció,  y  en  1278  li'n 
prohibí  al  Prelat  cobrarlos. 

Castell  de  Taradell.  —  Estava  prop  la  serra  del  Bou,  que  tanca  la 
Plana  de  Vich  per  la  part  Oriental.  Ses  ruñes  son  conegudes  per  «cas- 
tell de  Cal  Boix».  Si  be  lo  turó  era  assequible  de  per  tots  cantons,  no 
axis  lo  castell,  per  estar  damunt  d'una  roca,  extraordinariament  bau- 
mada  per  tres  de  sos  costats.  Conserva  lo  portal  vers  Orient  y  parets 
de  quasi  totes  ses  muralles,  ab  llargues  sageteres,  marcant  un  períme- 
tre  poch  extens.  En  lo  segle  XI  figura  entre  les  possessions  de  la  casa 


uelitis  infra  fictariis  eiusdem  loci  in  hunc  uidelicet  modum,  quod  uos  et  uestri,  quod  de  illa 
domo  quam  ibi  contrueris  de  nouo,  ualetis  nobis  et  successoribus,  lideliter,  contra  cunctos 
homines  et  feminas,  et  non  exeant  nuUum  malum  uobis  et  nostris  hominibus  quod  si  forsant 
acciderit  infra  triginta  diea  ex  quo  a  nobis  fueritis  uel  nostris  f ueritis  requisiti,  emendeti» 
et  restituetis:  et  nos  Saurina,  per  nos  et  per  successores,  promitimus  vobis  quod  in  dicta 
doinoaliquod  malum  non  faciamus,  neo  consilio,  uel  auxilio  nostro  fieri  faciamus>. 

(965)  Vo.  II,  1239.  Establiment  de  térros  en  lo  podio  de  granoylariis  per  Bernat  de  Gurb 
y  sa  muUer  Millia. 

(9G6)    R.  37,  f.  79,  A.  C.  A. 

(967;    R.  41.  f.  44,  A.  C.  A. 


NOTES   DOTZECENTISTES   D'aUSONA  455 

de  Cervelló  (968).  En  1211  Guerau  Alamany  de  Cervelló  donñ  al  mo- 
nastir  de  Santes  Creus  sos  drets  en  aquest  castell  (969,. 

En  lo  segle  XIII  los  Vilademany,  senyors  del  castell  de  Farners,  se 
presenten  senyors  de  Taradell  comprovantho  Arnau  de  Vilademany, 
casat  ab  Fina  o  Fineta  (1256-1265)  (970);  la  propria  familia  se<íuí 
tenintlo  al  entrar  lo  sepile  XIV,  en  que  estiguú  en  desavencncies  ab 
Na  Guilleuma  de  Monteada-,  a  prechs  del  Vescomte  de  Cardona, 
en  1302,  Jaume  II  feu  retornar  dit  castell  a  Berenguer  de  Vilade- 
many (971). 

Castlans  de  Taradell  foren  en  lo  segle  XII,  los  cavallers  d'aquest 
mateix  nom.  Pere  Ramón  de  Taradell,  de  qui  nasqueren  Berenguer  y 
Guillém;  lo  primer  en  1168  casat  ab  Tubnes  y  tenía  una  filia  del  pro- 
pri  nom  que  la  mare;  y  lo  segon  era  Canonje  de  la  8eu  de  Vicli  (972). 
En  lo  segle  XIII  foren  castlans  B.  de  Balenyá  qui  en  12-10  lo  tenía  per 
R.  de  Llussá,  aximateix  castlc\  y  lo  llega  a  P.  de  Vilagelans  (973). 

Castell  o  forca  d'Eures.  —  Comencá  essent  part  integrant  del  cas- 
tell de  Taradell,  del  que'n  sería  una  avanzada  torra.  Pro  la  circums- 
tancia  de  passar  a  mans  de  la  mitra  de  Vich  per  virtut  del  testament 
del  comte  Ramón  Borrell  (1017)  cumplimentat  en  1034,  li  dona  en  11  Jb 
certa  hegemonía,  com  ho  mostra  lo  conveni  entre  los  germans  Guill<-m 
y  Pere  d'Eures,  castlans  del  castell  d'Eures,  y  lo  bisbe  Pere  de  Re  • 
dorta  son  senyor.  Dit  conveni  manifesta  que  possehiran  lo  castell 
contra  tothóm,  a  excepció  del  senyor  de  Taradell.  Després  de  Guillem 
d'Eures  (1165-1172),  se  trova  aquest  castell  en  mans  deis  Santa  Euge- 
nia. Berenguer  de  Santa  Eugenia  estava  ab  lo  Rey  a  Barbastro  y  Lley- 
da  (Nov.  1192);  construí  en  lo  monestir  del  Estany  un  altar  a  Sant  Mi  - 
quel  y  Sant  Agustí  (1200);  tingué  lo  delme  de  la  brema  que's  cuUía  a 
Santa  Eugenia  de  Berga  y  dona  la  comanda  del  castell  de  Vich  a  Ra- 
món de  Salfores  (1238)  (974).  Lo  temps  consolidaría  la  segregació  de 


(968)  Guerau  Alamany  de  Cervelló,  flU  (le  Guerau  Alauíany  y  de  Poncia,  prestiV  liome- 
natge  al  comte  de  Barcelona  Ramón  íill  de  Mahaltis,  per  los  castells  de  Taradell,  Cervelló, 
Montagut,  Pinyana,  Montfalcó,  Vilademager,  Miralles,  Querol,  Santa  Perpetua  y  Montclar 
{Llibre  Gran  deis  Feus,  foli  307,  A.  C.  A.) 

(969)  Fr.  M.  Ribera.  Genealogía  de  la  familia  Cervellón,  pl.  197. 

(970)  Vo.  IV  del  Arx.  Curia  Fumada,  any  1256.  Doc.  1823  de  Jaume  I,  any  12i>5,  A.  C.  A. 

(971)  A.  1302.  «Nóbili  et  dilecto  Raimundo  Fulconis  vicecomiti  Cardone  etc.  Receptia 
litteris  vestris  nobis  noviter  destinatis  super  facto  Castri  de  Taradell, et  iutellectis  liis  quod 
nobis  in  ips's  litteris  intimastis,  vobis  respoudendo  significamus  Quod  nos  mandamus  per 
alias  litteras  nostras  Simoni  de  bello  loco  vicario  Ausonie  et  Bagiarum,  (¿uod  Castrum  pre- 
dictum  faciat  restituí  berengario  de  vilademany,  vel  cui  voluerit  loco  sui.  Scriliimus  etiam 
Nobili  dompne  Guillelme  de  monte  catheno  qucm  ipsum  Castrum  dicitur  detinere,  quod  ip- 
sum  dicto  berengario,  restituat  et  absolvat,  ut  in  litteris  quas  eisdem  mitimus,  videbitis 
continere.  Datam  Jaece  III  idus  Junii  anuo  predicto.» 

(972)  JIoncada.  Episcopologio  de  Viih,  vol.  I,  p.  -184. 

(973)  Vo.  IIT,  1240,  VII  idus  Augusti.  B.  de  Balenyíi,  llega  a  P.  de  Vilagelans,  entre 
molts  altres  castells,  «et  castrum  de  taradello  quem  teneo  per  B.  de  luciano  cum  ómnibus 
militibus  hominibus  et  feminis  alodiis  et  feudis  et  pertinenciis  et  suis  iuribus  vniuersis». 

(974)  Doc.  640  d'Anfós  1, 106  de  Pere  I  y  723  de  Jaume  I  (A.  C.  A.) 


456  F.    CARRERAS   V    CANDI 

la  for9a  o  castell  d'Eures,  de  Taradell,  puix  en  lo  segle  XIII  la 
for(?a  o  torra  d'Eures  (per  altre  nom  dita  Sala-d'-Eures),  en  1280 
era  d'En  Berenguer  de  Santa  Eugenia.  Avuy  la  torra  és  un  deis  mes 
interessants  monuments  mitjaevals  de  Vich,  conservantse  quasi  ínte- 
gra, en  lo  terme  parroquial  de  Santa  Eugenia  de  Berga  (975). 

Castell  de  Bellpuig.  —  Estava  al  cim  d'un  petit  turó,  al  E.  de  Vich, 
ben  situat  al  extrém  de  la  serra  de  Puigiagulla  y  a  un  tir  de  pistola 
del  poblé  de  Sant  Julia  de  Vilatorta,  hont  encara  hi  han  parets,  una 
habitació  y  fonda  valí  que  l'ailla  de  la  serra.  Es  de  moderna  formació, 
puix  son  terme,  en  les  segles  X  y  XI,  estava  dintre  los  límits  del  anti- 
quíssim  castell  de  Sant  Llorens,  construit  en  la  serralada  que  divideix 
la  actual  Plana  de  Vich,  de  les  Guilleríes.  En  una  monografía  exposa- 
rem  que  no  te  un  origen  mes  llunyá  del  segle  XII  (97G). 

Aquest  y  lo  castell  (J^a  Meda  se  formaren  de  la  desaparició  del  cas- 
tell de  Sant  Llorens,  quins  termes  se  compartiren,  restant  ab  límits 
mes  restrets.  Senyors  de  Bellpuig  se'ns  presenten  Bertrán  de  Bellpuig, 
casat  ab  Berenguera  (1216-1242);  Berenguer  de  Bellpuig,  fill  del  an- 
terior, casat  ab  Elicsendis  (1234-1239),  y  Berenguer  y  Pere,  filis  del 
segón  matrimoni,  y  nets  de  Bertrán  (1239)  (977).  Desapareguda  la  fa- 
milia Bellpuig  en  1316,  lo  castell  va  a  parar  a  Elicsenda  de  Centelles. 

Casa  (VAltarriha.  —  Fóu  de  les  mes  importants  d'Ausona.  Ja  en  lo 
segle  XIII  tingué  lo  caliñcatiu  de  domus.  Estava  situada  en  los  termes 
del  castell  de  Bellpuig,  en  una  petita  altura  poch  estratégica,  immedia- 
ta al  torrent  de  la  Noguera  o  del  Quer,  prop  la  iglesia  de  Sant  Martí  de 
Riudeperes.  Foren  originaris  d'ella:  Vermell  d'Altarriba  (1176);  Bea- 
triu  d'Altarriba  y  sos  dos  ñlls  Berenguer  y  Ferrer  (1216-1232);  Beren- 
guer d'Altarriba  (1247);  Pons  d'Altarriba  (1293).  La  casa  actual  és 
obrada  en  lo  segle  XVI,  veyentshi  alguns  murs  del  segle  XIII  sense 
cap  importancia. 

Castell  Ca  Meda.  —  En  un  petit  replá  de  la  serra  Oriental  d'Auso- 
na, damunt  l'antich  camí,  que,  per  Sant  Feliu  de  Planezes,  va  a  Sant 
Sadurní  d'Osormort,  edificaren  aquest  castell.  En  la  roca  ahont  s'as- 
sentá,  existeix  rodona  excavado  que  serví  de  fonament  a  la  torra  del 
homenatge.  Pertanyé,  durant  tot  lo  segle  XIII,  a  la  Mitra  de  Vich.  Al- 
guns feudataris  a  vegades  li  disputaren  la  proprietat. 

A  mitjans  del  segle  XIII,  se  pert  l'article  ca  en  aquest  nom;  axis 
figura  entre  les  despeses  del  infant  Pere  a  Vich  en  1261  diiobus  liomi- 
nibus  de  la  Meda.  (R.  27,  f.  63.) 


(975)  Mosséa  .Toseph  Gudiol.  La  torre  de  Saladeures. 

(976)  F.  Carreras  y  Candi.  Petit  aplech  de  monografies  histdriques.  Lo  castell  de  Bellpuig 
y  la  casa  d'Altarriba  a  Vilatorta  ^Barcelona,  1892). 

(977)  Del  1212  és  la  derrera  nova  d'aquesta  familia  ab  motiu  de  disputarse  la  quinta  part 
del  delme  de  la  parroquia  de  Sant  Miquel  de  castro  adrad  B.  de  Bellpuig  d'una  part,  y  Gui- 
Ileuina  de  Rocafort  y  son  marit  Dalmau  de  Sant  Martí,  de  la  altre.  Se  decreta,  que,  una 
quarta  part  del  delme  fos  den  Bellpuig  y  la  altra  quarta  part  de  Guilleuma.  (Vo.  II.) 


NOTES   DOTZECENTISTES  d'aUSOXA  457 

En  1246  presta  homenatge  al  Bisbe  de  Vich,  per  lo  castoll  ('a-Meda, 
En  Berenguer  o  Bernat  de  Queralt,  qui,  en  cambi,  recusa  ferhoper  los 
castells  (sic)  de  Sant  Llorens,  de  Clvela,  d'Altarriba  y  de  Riudepores, 
situats  dintre  los  termes  del  primer.  La  qüestiú  se  falla  en  1247  obligant 
a  Quei'alt  a  prestar  dit  horaenatge. 

Berenguer  de  Queralt  dona  en  1253,  a  son  lili  Galcerán,  canonge 
de  Vich,  lo  castell  (,'a  Meda  y  montanya  de  Sant  Llon.'ns,  ab  tots  sos 
termes,  y  lo  Canonge,  a  son  lloch  ho  cedí  a  la  Mitra  de  Vich.  En  1262 
se  falla  una  controversia  per  arbitratge,  obligant  a  Berenguer  d'Alta- 
rriba a  donar  les  postats  de  la  casa  d'Altarriba,  per  8  dies  en  llocli 
de  10,  al  Bisbe  de  Vich,  quan  hi  fos  requerit.  Pere  de  Malla,  en  1300, 
possehí  per  lo  Bisbe  aquest  castell. 

La  rodalía  del  castell  (,'a  Meda,  era,  vers  la  Plana  de  Vich;  puix 
per  la  part  de  les  montanyes  d'Ausona  (actualment  Guilleries)  s'aca- 
bava  prompte  per  haberhi  la  domus  de  Planezes  y  la  parroquia  de 
Sant  Feliu  de  Planezes,  que  estaven  sots  domini  de  la  casa  de  Cabre- 
ra. Axis  nos  ho  declara  lo  testament  den  B.  de  Balenyá,  fill  de  R.  de 
Baleny^  (978),  segón  o  tercer  feudatari  del  castell  (^'a  Meda,  qui  en 
1240  lo  tenía  per  En  B.  de  Queralt.  Y  en  son  testament,  al  llegar  a 
P.  de  Vilagelans  tot  lo  castell  Qa  Meda,  hi  afegeix  la  casa  de  Planezes 
(domiim  de  Planiciis)  que  tenía  per  lo  vescomte  Guerau  de  Cabrera. 
Pere  de  Vilagelans  al  morir  dexá  eix  Castell  a  son  fill  Ramón  qui  lo 
possehía  en  1253. 

Casa  de  Planezes.  —  Estava  construida  en  un  repla  molt  ben  situat  a 
la  meytat  de  la  altura  de  les  montanyes  qui  van  de  Puiglagulla  a  Ca- 
vassona,  pro  en  la  vessant  de  la  Riera  Major,  o  Riera  d'Ossormort. 
Sois  queda  de  sa  passada  existencia  la  capella  de  Sant  Feliu  ab  algún 
detall  arquitectónich  del  segle  XIII.  Ja  acabém  de  dir  que  pertanyé  a 
la  famosa  casa  de  Cabrera 

Castell  de  Qavassona.  —  Salsa  en  les  montanyes  que  tanqueu  la 
plana  d'Ausona  per  sa  part  Oriental.  Son  nom  se  composa  del  arti- 
cle  Qa  y  de  la  páranla  Vassona.  No  fóu  deis  castells  ausonesos  mes  an- 
tichs;  se  forma  al  perdre  son  carácter  de  castell  lo  monestir  de  Sant 
Pere  de  Casserres.  En  1281  estava  enclós  en  l'extens  patrimoni  deis 
Vescomtes  de  Cardona. 

Com  a  senyors  o  castlans  figuren  los  Qavassona.  En  1234  Tiborge- 
ta  de  Q'avassona,  mare  de  Guillém,  casat  ab  Beatriu,  heredaren  lo  cas- 


(978)  Vo.  IV,  1240,  VII  Idus  Augusti.  Testament  de  B.  de  Balenyü.  fill  de  R.  de  Baleny:"i  y 
de  Peregrina.  Entre  los  molts  castells  legats  a  P.  de  Vilagelans  li i  figura  «Totumcnstrum  de 
arjeda  quod  teneo  per  B.  de  Cheralto  cuui  ómnibus  hominihus  militibus  feudis  et  alodiis 
pertinenciis  et  suis  terminis  et  totam  staticam  siue  domum  de  planiciis  cum  ómnibus  suis 
pertiuenciis  et  teuedonibus  quam  teneo  per  Geraldum  de  capraria  et  quicquid  liabeo  vcl 
habere  debeo  iu  parrochíis  sancti  felicis  de  planiciis  et  sancti  saturninide  osor  et  sancti 
petri  de  castayadel  et  sancti  Andree  de  baucels  que  omuia  teneo  per  Geraldum  de  ca- 
praria.» 


458  F.    CARRERAS    Y    CANDI 

tell  (1239-1241),  de  Pere  y  de  Bernat,  casat  ab  Guilleuma  (979). 
En  1258,  Guillém  de  (Jíavassoua,  militar,  se.'^uía  a  Jaurae  I  en  ses 
campanyes  (980).  Ramón  de  Vilanova,  en  1290,  lo  possehí  dampnifi- 
cant,  en  unió  de  Bernat  de  Castellcir  senyor  de  Rupit,  a  homes  del 
Valles  (981). 

Castell  de  Menlleu.  —  En  1081  son  noni  era  Mesleo  (982).  Estava 
immediat  al  riu  Ter,  bastant  al  centre  de  la  plana  ausonesa.  Fóu  deis 
de  la  segona  época  y  tingué  poca  importancia  estratégica.  D'ell  pren- 
gueren  nom  Bernat  de  Menlleu  (1207)  y  altres  cavallers  ("983). 

En  1251,  Berenguer  de  Queralt  y  son  fiU  Galcerán.  que'l  tenien  en 
feu  de  Santa  María  de  Ripol),  lo  vengueren  a  Jaume  I  (984).  Ordena 
lo  Rey,  en  1279,  a  Guilabert  de  Centelles,  entregas  lo  castell  de  Men- 
lleu al  batlle  reyal  de  Gurb,  fins  a  haver  aclarit  sots  quin  feu  lo  pos- 
sehíen  (985);  mes  seguía  a  ses  mans  en  1294  (986)  y  al  comentar  lo  se- 
gle  XIV  lo  tingueren  Bernat  de  Centelles  (1307);  Eymerich  de  Cente- 
lles (1327-1351-1387);  etc. 

Castell  de  Cabrera.  —  Una  petita  capella  dedicada  a  la  Mare  de 
Deu  de  Cabrera  és  lo  que  senyala  de  lluny  lo  cira  del  turó  ahont  hi  ha 
lo  famós  grau  de  Cabrera,  passatge  antiquíssim  de  la  comarca  ausone- 
sa al  mitjaeval  Vescoratat  de  Bas.  EU  dona  nom  al  Vescomtat  de  Ca- 
brera, que,  comen^ant  en  un  íingul  N.  E.  d'Ausona,  s'endinsava  per 
les  serralades  que  atravessa  lo  Ter,  per  passar  a  la  conca  del  Tor- 
dera  y  agafar  tota  la  part  alta  del  Maresma,  qo  és,  la  que  pertany  al 
bisbat  de  Gerona. 

Al  comentar  lo  segle  XIII,  lo  vescomte  Grau  o  Guerau  havía  ad- 
quirit  del  Rey  «omnes  paces  et  treugue  tocius  castri  de  Cabre- 
ra» (Vo.  II).  Entre  lo  pare  y  lo  fill,   qui  també's  deya  Grau,  regí  lo 


(979)  Vo.  II  y  III,  diferents  documenta. 

(980)  Reg.  10,  f.  72,  A.  C.  A. 

(981)  «Vniuersis  hominibus  ausouie  et  de  bagiis.  Cum  nos  mandaueriiuus,  cum  carta 
nostra,  vicario  ausonie  et  de  bag-iis  quod  simul  cum  ómnibus  hominibus  sue  vicarie  accedat 
ad  loca  de  Cauasona  et  de  Rupit  et  procedat  contra  quosdam  malefactores  quod  ibidem  tor- 
nauerunt  aliquas  raubarias  quas  fecerunt.  Mandamus  iiobis  quatenus  accedatis  ad  loca  pre- 
dicta,  cum  requisiti  fueritis  per  vicarium  supradictus;  cum  hoc  faceré  debeatis  per  ordina- 
cionem  curie  Montisoni.  Datum  barchinone  Xl"  kalendas  Decembris.»  (1290,  (Reg.  8J, 
f.  213,  A.  O.  A.) 

(982)  Liber  Ant.  Ecclesie  Cathedralis,  vol.  II.  f.  56,  d.  153,  Arx.  Cat.  de  Barcelona 

(983)  A.  1207  y  1215.  Donacions  ais  templers  per  part  d'Arnau  de  Menlleu  y  de  sa  mare 
Agnés  (Docs.  62  y  68  del  Arx.  Catedral  de  Vich). 

(984)  Doc.  1258  de  Jaume  I  (A.  C.  A.) 

(985)  Registre  41.  f.  60,  A.  C.  A. 

(986)  A.  1294.  Guilabert  de  Centelles  reconeix  los  drets  de  Berenguer  d'Orís  al  castell  de 
Menlleu;  «Quod  ego  Guislabertus  de  ciutillis  confíteor  et  recognosco  vobis  Berengario  de 
orisio  quod  ratione  succesionis  pareutium  vestrorum,  habetis  ius  in  castro  de  manllevo  et  eius 
pertinentüs  et  iuribus  quod  fuit  antecessorum  vestrorum  et  per  illo  jurium  et  pro  parte 
quam  et  quod  ibi  habetis  et  pro  parte  similiter  quam  ibi  habet  et  habere  debet  Elichsendis 
filia  quondam  bernardi  de  bello  podio>,  etc. 


NOTES  DOTZECENTISTES  D'aUSONA  459 

Vescomtat   la  viuda  del  primer,  Na  Marquesa    (1210-1213)  germana 
del  Comie  d'Urgell  (,987;. 

Poderosos  senyors  de  la  comarca,  los  Cabrera,  durant  los  anya 
del  1239  al  1241,  dispensaren  la  sua  salvaguardia  y  protecció  a  molts 
vehins  de  Vich,  percibintne  d'ells  petits  censos,  d'un  parell  de  capons, 
una  lliura  de  carn,  etc.  Alguns  anys  mes  tart,  en  1270,  se  cambiaren 
los  papers  y  fóu  Sanxa,  Vescomtesa  de  Cabrera,  qui  necessita  protec- 
ció d'un  mes  poderos,  posantse  sots  la  salvaguarda  del  infant  primogé- 
nit  Pere,  a  fí  de  deslliurarse  de  qui  no  la  dexava  moure  de  Peralada 
ni  íinar  a  Vilademuls  (988).  La  filia  d'aquesta  Vescomtesa,  casa  ab  lo 
Comte  d'Empories  Pons  Huch  en  1278.  En  1280,  lo  Comte  d'Empories 
y  sa  muller  I\[arquesa,  foren  reciuerits  per  lo  Rey,  a  entregarli  les  pos- 
táis del  castell  de  Cabrera,  lo  que  realisaren  en  1281  (989),  qual  fet  no 
obsta  perqué  sigues  acluant  de  Vescomtesa,  en  1285,  Na  Sanxa  (990),  a 
qui  succehiren  Pons  Iluch  y  Jfarquesa.  Aquests,  en  1301  possehíen  lo 
castell  y  Vescomtat  de  Cabrera  (991). 

Castlans  o  segons  feudataris  del  present  castell  de  Cabrera,  sigue 
la  familia  del  propri  nom.  Bcrnat  de  Cabrera  (l240-t  1243),  casat  ab 
Beatriu  de  Castelló  (992)  (1240-1246),  pares  de  Bernat  de  Cabrera. 
També  dispensaien  sa  protecció  a  alguns  vehins:  sots  ella  s'hi  posa,  en 
1240,  B.  d'Olivera,  de  Roda,  ab  cens  d'un  parell  de  capons  l'any  (993). 

Bernat  de  Cabrera,  casat  ab  Guilleuma,  tenia  a  mes  lo  castell  de 
Voltrega  y  les  cases  del  Soler  y  de  Cascabous,  tot  lo  que  llegíi  en 
son  testament  del  1247,  a  son  fiU  Arnau  (994),  qui  estava  casat  ab  Si- 
bilia  en  1274. 

Castell  de  Tavertet.  —  Emplassat  en  la  part  mes  encinglerada  de 
les  serres  vehines  al  Ter,  axí  que  dexa  la  plana  ausonesa,  fóu  un  deis 
termes  mes  pobres  de  la  comarca.  Agafava  raolta  part  del  Coll-gaCa- 
hra  ó  Cabreros,  que  compartía  ab  los  castells  de  Rupit  y  Cabrera.  Per- 
tanyé  en  lo  segle  XIII  a  la  casa  deis  Vescomtes  de  Cardona.  En  la  part 


(987)  NaMarquesa,  vescomtesa  de  Cabrera,  doníi  a  Poblet,  en  1210,  lo  castell  y  vila  de 
Valmanya;  y  en  1213  «omnes  décimas  de  menarges  et  de  suo  termino  sicut  frater  meus  Er- 
mengaudus  comes  urgelleusis  cuius  anima  requiescat  in  pace  dimisit  eidem  monasterio.» 
(Cartoral  de  Poblet,  fs.  lOt  y  107,  docs.  533  y  544,  Arxiu  Histórich  Nacional,  de  Madrid). 

(988)  R.  28,  f.  70,  A.  C.  A.  Vegis  també  E.  10,  f.  129  y  R.  28,  f.  49. 

(989)  R.  48,  f.  169;  R.  50,  fs.  117  y  149  (A.  C.  A  .) 

(990)  R.  56,  f.  69,  A.  C.  A. 

(991)  Delliberacior.s  del  Concell  1301-1303,  f.  14  y  Bans  1301-1303,  fs.  9  (r)  y  77  (r)  (Arxiu 
Municipal  de  Barcelona). 

(992)  Era  Beatriu,  filia  de  Dalmau  de  Castelló:  feu  testament  en  1246,  manifestant  teñir 
lo  castell  de  Cabrera  en  feu  del  Vescomtc.  Disposá  la  enterressin  al  monestir  de  Sant  Pere  de 
Casserres.  «Et  dimito  Ecclesie  sánete  Marie  de  cappraria  cuius  patrona  sum  C.  solidos.» 
(Vo.  III,  1246  XIV  kal.  Octobris). 

(993)  Vo.  ir,  1240,  5  idus  Januarii. 

(994)  Vo.  III,  1247,  III  nonas  Novembris.  Testament  de  Bernat  de  Cabrera:  «dono  et  di- 
mito A.  de  Capraria  filio  meo  et  proli  sue  legitime  in  perpetuum  Castrum  de  capraria  et 
castrum  de  voltregano  et  domum  de  solarlo  et  doraum  de  Cascabous  et  quicquid  ha))eo  in 
sauo.»  Vegis  també  R.  19,  fs.  140, 166  y  181,  A.  C.  A. 


460  F.    CARRERAS    Y    CANDI 

baxa  del  seu  tenue,  hi  havía  la  for(?a  o  roca  de  Sau,  estratéglcament 
situada. 

Roca  de  Sau.  —  Ab  aquest  nom  se  designa  una  fortalesa  o  roca  for- 
ta  que  hi  havía  en  les  immediacions  de  Sant  Roma  de  Sau,  al  entrar  lo 
Ter  per  les  montanyes  d'Ausona.  No  era  castell  en  la  acepció  jurídica 
de  la  paraula.  Podía,  empero,  donárseli  lo  nom  de  forca  y  també  de  bas- 
tida. En  1290  consten  reclamacions  d'Arnau  de  Cabrera  a  Guilleuma 
de  Monteada  sobre  dita  roca.  En  1292  era  de  la  casa  de  Monteada:  l'in- 
fant  Pere  d'Aragó  la  mana  arreglar  posantla  en  estat  de  defensa.  Diri- 
gí les  obres  son  representant  Berenguer  d'Orís  (995 j. 

Castell  de  Eupit.  —  Situat  en  ampie  y  aspedada  roca,  de  la  que  li 
pervé  son  nom  Eupit.  A  son  redós  s'ha  format  Tactual  poblé.  Ocupava 
lo  centre  de  la  petita  comarca  del  Cabreros.  Tenía  estensos  límits, 
baxant  flns  a  tocar  la  valí  d'Osor.  (996). 

Era  deis  vescomtes  de  Cabrera,  deis  qui  prengué  nom  la  comarca 
del  Cabrerés.  Tingué  un  o  mes  castlans  o  feudataris,  segons  costúm 
general  a  Catalunya.  N'era  en  1241,  Bernat  de  Malla,  germa  de  Gila- 
bert  de  Malla,  qui  vené  per  300  sous  a  B.  de  Quatrecases,  los  drets  y 
rendes  qne  durant  un  l'any  li  corresponíen  en  lo  seu  castell  de  Ru- 
pit  (997).  En  1290  sembla  que  també  ho  fou  Bernat  de  Castellcir,  con- 
tra qui  procehí  lo  Rey,  per  haver  apresonat  a  un  borne  del  Va- 
lles (998). 

Bastida  del  Infern.  —  La  situació  d'aquesta  bastida  no  la  tením 
prou  determinada:  se  trovava  dessota  Rupit,  tal  vegada  dintre  lo  ter- 
me  Jurisdiccional  del  propri  castell.  En  1281  pertanyía  a  Arnau  de  Ca- 
brera (999),  de  qui  parlém  en  lo  castell  de  Cabrera. 

Castell  de  Sulterra.  —  Estava  situat  en  los  límits  deis  comtats  de 
Gerona  y  d'Ausona.  En  sos  termes  se  trovaven  les  parroquies  de  Santa 
Margarida  de  Vallors,  Santa  María  de  Mansulí  y  Sant  Hilari  Qa-Calm. 
Tenía  una  capella  dedicada  a  Sant  Miquel.  Encara's  veu  lo  lloch  hont 
s'assentá  la  rodona  torra.  Després  de  pertányer  a  la  vella  comtesa  Er- 
mesendis  (f  1057)  fóu  de  Pere  Amat  (1060));  de  Berenguer,  fill  de  Tere- 
sa (1121)-,  de  P.  R.  de  Vilademany  (1240),  senyor  de  Farners,  etc. 

En  1252  Arnau  de  Vilademany  compra  de  Guillém  de  Salija  sa  part 
del  castell  de  Sulterra.  En  lo  segle  XIV  passá  a  la  familia  Gurb,  cast- 
lans del  castell  de  Gurb  (1000). 

Casa  de  la  Eovira.  —  Disfruta  d'iraportancia  feudal,  tot  hi  trovar- 


(995)  R.  81,  f.  22.5,  y  R.  89,  f.  12  (A.  C.  A.) 

(996)  Lo  rnaa  d'Oys  (avuy  Montdoys)  no  estava  dintre  los  seus  límits  jurisdiccionals,  per 
mes  que  alguna  vegada  se  trovin  escriptures  de  la  Edat  Mitjana  que  suposin  lo  contrari.  Ve- 
gis  nostra  monografía  Notes  históriques  de  Sant  Hilari  Qa-calm,  pl.  80. 

(997)  Manuals  del  1239-1242  del  Arx.  Curia  Fumada. 

(998)  Vegis  lo  que  diém  a  ^avassona. 

(999)  R.  50,  fa.  149  y  185. 

(1000)    Vegis  F.  Carreras  y  Candi.  Notes  históriques  de  Sant  IJilari  ('a-calm. 


NOTES   DOTZECENTISTES   D'AUSONA  461 

se  dintre  los  termes  del  castell  de  Sulterra.  Sa  situació  immediata  ais 
conreus,  y  la  circumstancia  de  veures  habitada  per  los  senyors  del  ter- 
me,  feu  que's  parles  tant  o  mes  d'ella  que  del  castell  doSulterrn.  Sem- 
jH'e  aquest  castell  y  la  casa  de  la  Revira  s'enagenareii  conjuntamcnt 
durant  lo  segle  XIII.  Sa  fundació  dataríi  del  segleXII  al  XÍII. 

Castell  de  Besora.  —  Situat  en  una  altura  de  la  serralada  que  tanca 
per  la  part  N.  lo  comtat  d'Ausona  y  lo  separa  del  de  Besalú,  essent  lo 
límit  extremer  d'aquell.  Esdevingué  celebre  al  refugiarshi  la  vella 
comtesa  Ermessendis,  qui  hi  morí  en  1058,  ais  85  anys  d'edat.  No  re- 
traurém  antecedents  ja  publicats  en  altre  trevall  nostre  (1001).  Per  la 
matexa  rahó  sois  extractarim  los  pertanyents  al  segle  XIII. 

Lo  castell  era  de  la  poderosa  casa  deis  Monteada,  que  hi  tenía  cast- 
lans  o  feudataris,  los  quals  prengueren  lo  nom  de  Besora.  Tais  foren 
Gombau  de  Besora  (1017-1038),  Uiv  Foguet  de  Besora  (1082- 1089 j,  Sau- 
rina  de  Besora  (1061),  Gombau  de  Besora  (1170),  BernatdeBesora  (11  76), 
Güillem  de  Besora  (1238),  Ramón  de  Besora  (1225-1243),  Ramón  de 
Besora,  casat  ab  Blanca  (1260),  Jaume  de  Besora,  casat  ab  Marque- 
sa (1285-1338),  etc. 

En  1235,  lo  castell  de  Besora  fóu  invadit  per  Guerau  de  Puig-tor- 
nés,  qui  entra  sos  termes  en  cavalcada  (1002).  En  1264  finc'i  la  contro- 
versia en  que  estaven  Gastó,  vescomte  de  Bearn,  senyor  de  Besora,  ab 
Ramón  de  Besora,  son  feudatari.  Acabava  de  morir  aquest  derrer  y 
Guillém  des  Brull,  tutor  deis  seus  filis,  determina  finir  les  qües- 
tions,  sotsmetentse  a  la  misericordia,  gracia  y  cavallerositat  de  Gastó 
de  Bearn,  prometent  ferli  entrega  del  castell  abans  de  les  Carnestoltes 
venideres  (1003).  En  1274,  lo  Rey  restituí  a  Guilabertde  Centelles,  pro- 
curador de  Gastó,  vescomte  de  Bearn,  la  postat  del  castell  de  Beso- 
ra (1004). 

Castell  de  Curull.  —  Sempre  ana  conjuntament  ab  lo  de  Besora,  en 
totes  les  transaccions  d'aquest  anteriors  al  segle  XIV.  Figuraren  entre 
los  castells  queBernat,  comte  de  Besalú,  llega  a  son  fill  Guillcm,  Curull, 
Urtig  y  Regannada,  etc.  En  son  terme  hi  havía  endosa  la  parroquia  de 
Sant  Andreu  de  la  Vola.  En  1285,  lo  Rey  maníi  fossen  rebudes  les  pos- 
tats  deis  castells  de  Besora  y  de  Curull  de  Jaume  de  Besora  y  Pere 
Simó,  segurament  castlans,  racione  valence. 

Castell  de  Me/awi/.  —  Corruptament  se  li  diu  Milany.  Finía  en 
ell  lo  comtat  d'Ausona  y  hi  comen(?ava  lo  comtat  de  Besalú,  y  mes  avant 
lo  vescomtat  de  Bas.  Hi  ha  texts  que"!  suposen  trovarse  en  aquest 
Vescomtat.  Tenía  una  espléndida  situació  dominaut  la  conca  del  Tcr 


(1001)  F.  Carreras  y  Candi.  Petit  aplech  de  monografies  histdriques.  Lo  cagtell  de  Besora 
(Barcelona,  1892),  pl.  33. 

(1002)  Vo.  II.  Quaderns  solts  dintre  lo  Manual. 

(1003)  PergauQÍ  nombre  1792  de  Jaume  I,  A.  C.  A. 

(1004)  Líber  Feudorum  Vicariarum  C'athalonie,  v.  IV,  f.  74,  A.  C.  A. 


462  F.    CARRERAS   Y   CAXDI 

y  ovirantse  los  cims  principáis  d'Ausona.  Lo  comte  Bernat  de  Besalú 
lo  Wegh  a  son  fiU  Guillem.  En  1127  era  d'Udalart,  vescomte  de  Bas,  de 
quina  casa  passa  per  entronch  a  la  deis  comtes  d'Empories.  En  1280, 
la  comtesa  Sibilia  ne  presta  homenato^e  al  rey  Pere  II,  y  en  lo  propri 
any  veiié  alguns  drets  a  Dalmau  de  Palol.  D'aquest  document  se  de- 
dueix  que  dintre  lo  terme  de  Melany  estaven  les  parroquias  de  Llaers, 
Puigmal  y  Vallfogona  (1005).  Les  dugues  primeres  parroquies  figuren 
ab  nom  de  casteUs  en  un  document  del  1327  (1006).  Es  interessant  per 
son  carácter  feudal,  una  avinen(?a  entre  lo  Rey  d'Aragó  y  Pons  üch 
d'Empories  firmada  en  1286,  sobre  dit  Castell  (1007). 

Caste.ll  de  Doscastells.  —  Estava  en  Tactual  Llu(?anés  haventhi  en 
son  terme  Sant  Pere  de  Sora.  Bernat  de  Menlleu  lo  llega  ais  Hospita- 
laris  de  Sant  Joan  de  Jerusalem.  Mes  tart,  en  1228,  fóu  fallada  la  con- 
troversia entre  aquests  frares  y  Arnau  de  Sant  Agustí,  casat  ab  Gui- 
lleuma  de  Joanet,  los  qui  alegaven  drets  en  dit  Castell.  La  sentencia 
declara  ésser  aquests  drets  bons  y  per  tant  que  Arnau  y  Guilleuma 


(1005)  A.  1280  (7  kal.  Aug.;  Sibilia,  comtesa  d'Empories,  veué  a  Dalmau  de  Palol  «sala  siue 
statico  quod  habebat  in  castro  de  Melanno  et  iure  et  dominio  quod  habebat  in  montanea  de 
melanno  et  in  parrochiis  de  lesers  et  de  Podio  malo  et  de  Vallefecunda  cum  mero  imperio  et 
omni  jurisdictione,  in  quod  dicta  teneat  in  feudum  houorabile  pro  rege  racione  vicecomi- 
tatus  de  Basso  quem  rex  habebat.» 

En  1286,  lo  Comte  d'Empories  presta  homenatge  al  Rey  per  lo  castell  de  Melany  «et  romas 
ne  seu  et  son  liom  a  vs  e  costum  de  Catalunya. > 

(1006)  A.  13.^7.  Questionava  l'Abat  de  Sant  Joan  de  les  Ahadesses  ablo  Rey  sobre  los  cas- 
tells  de  Llaers  y  de  Puigmal,  los  qualsabaus  foren  de  Dalmau  de  Palol  en  feu  del  Rey.  Se 
?uposa  ésser  Llaers  del  vescomtat  de  Bas. 

(1007 ;  «En  lan  de  nostre  senyor  deu  MCCLXXXVI,  IIII  idus  angustí.  En  presencia  del 
Comte  Durgel,  den  Eamon  Folch,  del  Comte  de  paillars,  den  bn.  danglerola,  deu  br.  de  puig- 
uert  et  daltres  Rics  homens  et  Caualers  Auengreuse  lo  senyor  Rey  Nanfos  sobrel  feit  del 
castel  de  Malan  sots  la  forma  deius  escrita:  en  pons  v.  comte  denpuries. 

»Primerament  feu  homenatge  lo  dit  conté  denpuries  al  Rey  per  tot  lo  dret  et  per  tota  la 
senyoria  quel  Senyor  Rey  ha,  ni  auer  deu  al  dit  Castel,  e  romas  ne  seu  et  son  hom  a  us  et  a 
custuma  de  Catalunya. 

»Item  absolue  lo  senyor  Rey  en  Dalmau  de  palol  del  homenatge  lo  qual  li  auia  fet  per  les 
dites  coses  et  manali  quen  fahes  homenatge  al  dit  Comte  per  les  dites  coses  et  que  les  ten- 
gues  per  el,  quel  Comte  ho  tenia  per  lo  Rey,  la  qual  cosa  fo  feyta  mantinent. 

»ltem  dix  e  proposa  lo  Comte  que  en  lo  dit  Castel  auia  alcunes  coses  qui  per  altres  se- 
uyors  eren  tengudes  et  altres  que  eren  son  alou  et  que  aso  auria  mostrat  daqiá  a  nadal  pri- 
mer vinent  per  cartes  simplament  et  de  plan  et  senes  pleyt,  en  poder  den  bernat  des  prat 
jutge  de  gerona;  la  qual  cosa,  si  mostrat  no  auia  a  aquel  dia,  atorga  e  regonex  ara,  axi  com 
ladons,  de  teñir  lo  castel  el  termen  per  lo  Rey  entegrament  et  de  donar  postat  axi  com  los 
seus  antecessors  ho  an  acustumat,  et  asso  promes  lo  dit  Comte  atendré  et  complir  sots  la  fe 
del  homenatge  dessus  fet. 

>Item  fo  auengut  quen  bernat  des  prat  reseba  les  cartes  e  les  mostres  les  quals  lo  dit 
Comte  fer  vulia  sobre  les  damon  dites  coses  daqui  a  nadal  e  quel  dit  bernat  des  prat  e  en 
Jacme  de  biaj'a  canonge  durgel  e  .iutge  del  senyor  Rep  diguen  per  lur  dita,  si  aura  res  prouat 
dalou  ho  no.  E  si  proua  res  dalou,  remanga  alou  per  tots  temps:  ho  si  per  altres  deuia  teñir 
el  senyor  Rey,  el  comte  tenguen  la  dita  et  seguesquen  axi  com  els  la  dirán  sens  tot  contrast. 

»Item  lo  dit  Comte  aempra  lo  Senyor  Rey  que  de  la  compra  la  qual  en  Dalmau  de  palol  a 
feyta  del  dit  castel,  quel  senyor  Rey  non  deman  negun  ter(;,  ni  lou,  el  senyor  Rey  dona  al  dit 
Comte  lo  dit  tere;  he  lou  el  comte  absolue  lo  an  Dalmau  de  palou.>  (Reg.  64,  f.  105,  A.  C.  A.) 

En  1290  fóu  apresonat  per  la  Vescomtesa  de  Bas,  lo  subveguer  reyal  d'Ausona,  A.  de 
Verdaguer.  (Reg.  81,  f.  109,  A.  C.  A.) 


NOTES   DOTZECENTISTES   D'aüSOXA  463 

tinguessiu  Doscastells  en  feu  deJsHospitalaris  (1008).  En  1111,  Guilh-ra 
Bernat  y  son  fill  Bernat  lo  donaren  en  feu  a  Bernat  Ermengol  de  Fu- 
xenet  (1009).  En  1227,  Saurina  de  Menlleu  possehía  la  forcja  de  Fuxenet, 
ab  pacte  d'entre^arla  al  Rey  si  aquest  ne  tenía  necessitat,  en  la  guerra 
que  menava  B.  de  Manlleu  per  lo  castell  de  Doscastells,  Los  Hospita- 
liiris,  en  1252  vengueren  Doscastells  al  Rey  d'Araj;ü.  Del  1273  al  12y5 
lo  possehí,  per  donació  reyal  y  tant  sois  per  durant  la  sua  vida,  Beren- 
guer  de  Vilaragut, 

Forra  de  Fuxenet.  —  Se  construí  en  lo  tenue  del  castell  de  Doscas- 
tells, La  familia  del  propri  nom,  originaria  d'aquesta  for(?a,  ne  serien 
segurament  castlans. 

Castdl  de  Guardia.  — Fóu.  límit  extremer  de  la  Veguería  d'Ausona, 
damunt  lo  RipolR-s.  Lo  comte  Bernat  de  Besalú  lo  llega  a  son  fill,  lo 
comte  Guillí-m  de  Besalú,  qui  ne  presta  homenatge  al  comte  Ramón 
de  Barcelona  íill  de  Sanxa;  n'era  castla  Ramón  Bernat.  En  1190,  passa  a 
Bernat  de  Portella  casat  ab  la  filia  de  Ramón  de  Guardia.  Al  aca- 
bar lo  segle  XIII  n'era  senyor  Pons  de  Guardia,  heretantlo  son  fill 
Guillem.  Aquest,  en  1307,  ne  presta  homenatge  al  Rey.  En  dita  «'poca 
lo  subveguer  do  Ripoll  y  Ripollí'S  hi  exercía  jurisdicció, 

Rjca  de  Baborers.  —  Estava  dintre  los  termes  del  castell  de  la 
Guardia.  En  1287,  lo  Rey  manli  a  Pere  de  Guardia  donas  al  Veguer 
reyal  del  RipollOs  les  postats  deis  castells  de  Guardia  y  de  C^a-Roca 
que  tenía  en  feu  del  Rey  y  se  diu  estar  situats  prop  de  Ripoll.  Ab  lo 
nom  de  Ca-Roca  s'indica  a  la  roca  de  Baborers,  qual  calificatiu  Babo- 
rers, ja's  perdía  al  finar  lo  segle  XIII. 

Roca  de  Buoll.  —  Era  un  de  tants  cimals  escabrosos  y  naturalment 
forts,  que's  solíen  convertir  en  Uoch  de  refugi  en  díes  de  perill  o  d'in- 
vasions  d'hosts  enemigues.  Estava  situat  en  les  cingleres  del  Cabre- 
ras o  de  les  ]\Iontanyes  d'Ausona,  en  lloch  per  ara  indeterminat. 

En  1279,  B  de  Cabrera  compra  a  B.  de  Santa  Eugenia,  a  sa  muUer 
Agnés  y  a  son  fill  Pere  March,  totes  ses  pertenencies  en  los  termes  de 
Sau,  Castanyadeíl,  Vilanova,  Queros,  Tavertet  y  en  la  roca  de 
Buoll  (1010). 


(1008)  Liber  Feudorum  Vicariarum  Cathalonie,  v.  IV,  f.  80,  A.  C.  A. 

(1009)  Liber  Patrimonii  Regir,  fol.  52i5,  A.  C.  A. 

(1010)  Vo.  II,  1239,  IX  kalendas  Novembris:  «et  quicquid  habeinus  in  illa  rocha  de  buollo 
uel  ia  aliquibus  alus  fortitiidinibus  quod  sint  ia  dicti^  parrochiis  iiel  in  alii.s  ultra  collem  de 
sauo' ab  los  drets  feudals,  reals  y  personáis  «et  cuín  ómnibus  fortitudiiiibus  et  guaitis.» 


XX  ,w,  s'K  S  y,  5w#  ^¡v?  >:  X  sx  5<«}b^,vvc  X  X  5b^3í)4t  X  y,  ^ííf  )íá<  XX  J»'X  XX- 
XX  y's  y's  x"x  if^.  x*x  x\v  x'.v  )íx>t  xtjí  y".v  xV  xIíí  x^*í  x'.v  xtJí  x'x  x'x  x'.v  x'x 


R[B[UÓ  DE  mm  ClIlLlil  COilRI  Jli[  I  [i  11 


Necessitat  cCestudiar  aqiiests  fets.—Qe  conceptúa  lo  regnat  de 
Jaume  1  lo  Conqueridor,  com  deis  mes  coneguts:  sa  documentado  sem- 
bla haver  estat  apurada  per  no  pochs  historiadors  y  sots  diferents 
punts  de  vista.  No  obstant,  és  imponderable  lo  que  encara  hi  queda  a 
fer,  assenyaladaraent  en  les  greus  Iluytes  internes  que  a  voltes  tant 
perturbaren  Catalunya.  Y  convé  estudiar  desseguida  aciuest  y  altres 
aspectes  monográfichs  del  present  regnat,  sino's  vol  que  la  labor  des- 
tructora del  temps  aviat  ho  impossibiliti  (1011). 

S'aquilata  la  importancia  do  la  guerra  civil  mantinguda  per  Jau- 
me I  del  125y  al  1262,  al  notar  lo  compte  per  ell  posat  en  guardar 
copiades,  no  sois  les  lletres  sortides  de  la  reyal  cancillería,  sino  les  tra- 
meses  a  ell  per  los  richs  homes  quan  se  li  anaren  desexint  (1012).  La 
correspondencia  no  és  completa  y  axó  pot  fer  pensar  que's  desconeix 
tota  la  gravetat  de  la  Iluyta,  per  ignorancia  sobre  lo  nombre  y  calitat 


(1011)  Alguns  o  la  major  part  deis  documenta  que  aqui  estudiém,  se  conserven  eu  estat 
deplorabilíssim,  no  sois  pjr  les  arues  que  han  destruit  notoi-iament  tan  preuades  fulles  de 
paper  deis  nostres  registres  reyals,  sino  també  per  la  tinta,  de  tal  manera  aclarida  que  uo's 
veu  quasi  gens  lo  que  hi  ha  escrit. 

(1012)  Coneguda  fóu  aquesta  documentació  del  Baró  de  Tourtoulon,  qui  ne  publicíi  poca 
cosa  en  sa  obra  Jacme  I  le  Conquérant  roi  d Aragón,  etc.(Montpeller,  1867),  vol.  Il.doc.  XIII 
del  apéndix  y  doc.  XIV  deis  transcrits  en  la  segona  part.  Altre  llelra  douíi  a  conexer  com 
mostra  de  llenguatge  epistolar  En  MilA  y  Fontanals  (auy  1870)  al  publicar  les  Xotaa  de  pri- 
mitiva lengua  catalana,  eu  la  Rev  sta  histórica.  Publicación  mensual  de  ciencias  históricas 
y  bellas  artes  (octubre  de  I87t),  any  111,  nom.  XXX). 

Després  de  compilar  fragmenta  de  catahXtrets  d'escriptures  deis  comtes  y  deis  primers 
reys  d'Aragó,  quan  arriva  al  regnat  de  Jaume  I  en  que  se  doníi  manament  d'escriure  en  ro- 
man(;,  preñen  major  volada  trausformantse,  dites  migrades  mostres,  en  caries  senceres.  Set 
lletres  escullí.  En  Mila  y  Fontanals,  deis  registres  del  ar.xiu  de  la  Corona  d'Aragó  y  d'elles 
tres  sigueren  tríades  de  respostes  fetes  per  lo  Monarca  ais  acuindaments  deis  nobles  Ramón 
de  Cardona,  comte  d'Urgell  y  Berenguer  Ramón  de  Ribelles,  quan  se  li  defexiren  de  natura- 
lesa  y  d'homenatge  en  1259.  Les  publiquüm  al  final  d'aquest  trevall  per  haver  sufert  greus 
equivocacions  en  Uur  transcripció. 


466  F.    CARRERAS   Y   CAXDI 

deis  rebeláis.  Mes  si  alguna  carta  hi  manca,  s'ha  de  creure  aniría 
adregada  a  personatges  de  segona  fila.  Del  contrari,  la  intervenció 
d'altres  cavallers  aparexería  per  algún  concepte  indireete,  en  los  do- 
cuments  deis  registres  reyals. 

Declararém  les  omissions  que  hi  hagen  de  secundaria  importancia. 
Y  de  la  extensió  ab  que's  presenta  la  guerra  civil  del  1259,  se'n  ha  de 
deduir,  que,  no'n  fóu  sol  causant  lo  comte  Alvaro  d'ürgcll,  ni  tampoch 
que  Uavors  «quasi  tota  la  noblesa  catalana»  s'alsás  contra  Jau- 
me  I  (1013).  Certameiit  que  tant  o  mes  fautor  de  la  rebelió  del  que  ho 
fóu  lo  comte  d'Urgell^  ho  sigue  lo  vescomte  de  Cardona. 

La  casa  de  Cabrera  s'introdueix  al  Comtat  d'Urgell  (1231-1235).  — 
La  crisis  aguda  perqué  passa  lo  Comtat  d'ürgell  durant  lo  segle  XIII^, 
s'iniciá  al  morir  sense  filis  la  comtesa  Aurembiaix  casada  ab  l'infant 
Pere  de  Portugal  (1231).  Pere  entrega  lo  Comtat  al  Rey  d'Aragó,  a 
cambi  de  ]\[allorca  y  Menorca,  que  possehiría  durant  sa  vida,  ab  de- 
termináis pactes  (1014). 

Prou  la  casa  de  Cabrera,  volgué  defenaar  la  integritat  de  son  dret 
al  Comtat  d'Urgell,  apelant  a  la  forga  de  les  armes.  Pone  de  Cabrera 
no  respecta  la  donació  del  Infant  de  Portugal,  apoyant  sa  reclamado 
al  Comtat,  en  la  cláusula  testamentaria  d'Ermengol  VIH  pare  d' Aurem- 
biaix, que  deya  que  si  aquesta  moría  sense  successió,  anés  aquell  a  sa 
germana  ]\Iaría  Sliracle,  avia  de  Poní;  de  Cabrera.  Y  li  obgectava 
Jaume  I,  que,  lo  dret  de  María,  morta  sense  heretar  lo  Comtat,  no  po- 
día passar  al  net,  restant,  donchs  Aurembiaix,  Ilibrc  de  disposarne. 

Llurs  diferencies,  menaren  a  abdues  parts  a  portar  la  guerra  al  Ur- 
gell,  que,  ab  vaiia  fortuna,  dura  quatre  anys.  Protegiren  a  Pon?  de 
Cabrera,  Arnau,  vescomte  de  Castellbó;  Roger  Bernat,  comte  de  Foix; 
Arnau  Roger,  comte  de  Pallars,  y  alguns  altres  cavallers  de  la  térra. 

Lo  bisbe  d'ürgell,  PonQ  de  Vilamur  y  lo  de  Lleyda  Berenguer 
d'Erill,  s'interposaren  venintse  a  pau  y  concordia  (Tárrega,  janer 
de  1235).  Lo  Comtat  esdevingué  en  feu  del  Rey,  quedantne  investit 
Pon9  de  Cabrera.  Foren  separade?  del  Comtat,  les  ciutats  de  Lleyda 
y  de  Balaguer,  y  aquesta  retornada  al  Comte.  Y  en  avant,  axis  lo  Rey 
com  PonQ  y  sos  successors,  s'intitolaren  (Jomtes  d'Urgell. 

Alvaro  de  Cabrera  comte  d'Urgell  y  ses  dugues  mullers  (1243-1256). 
Morí  Pone  de  Cabrera  y  poch  jorns  després  son  primogénit  Ermengcl 


(1013)    Aulestia  y  Pijoán,  Historia  de  Catalunya,  vol.  I,  pl.  356  (Barcelona  1887). 

(lOU)  Diego  Monfar  y  Sors,  fill  de  Barcelona  y  adiete  a  la  causa  catalana  en  la  guerra 
deis  segadors,  fou  nombrat  per  Lluis  XIV  arxiver  del  Arxiu  General  de  la  Corona  d'Aragó. 
Morí  en  1652  y  durant  aquest  temps  se  creu  fóu  escrita  la  Historia  de  los  Condes  de  ürgel.  Tot 
y  ésser  cátala,  afecte  a  la  revolta  contra  Felip  V  y  versat  en  la  antigua  documentació  catala- 
na, no's  sustragué  a  la  influencia  dominant  en  nostre  Principat  en  los  segles  XV'I  y  XVII  y 
dexák  escrita  la  sua  obra  en  castellá.  L'arxiver  del  dit  arxiu  general  Prósper  de  Bofarull  y 
Mascaró  imprimí  dita  Hntoria,  la  qual  forma  los  volums  IX  y  X  de  la  Colección  de  docu- 
mentos inéditos  del  Archivo  General  déla  Corona  de  Arayón. 


KEBELIÓ  DE  NOBLESA  CATALANA  CO.NTRA  JAUME  1  EN  1259  467 

(1243),  beretant  lo  Comtaí  d'Urg-ell  son  segón  flU  Rodrigo,  qui's  trobava 
fora  de  Catalunya,  lión  may  havía  estat  (1015).  Fou  fama  en  la  casa 
d'Ujgell,  que,  lo  nom  d'Ernieii^ol  era  de  bona  astruí;ancia,  haventlo 
usat  sos  Comtes,  per  espay  de  350  anys.  Consideraniho  axis  Pong  de  Ca- 
brera repetidament  disposá  que  no'n  prengués  altre  lo  lili  qui  heretés 
lo  Coratat. 

Pro  Rodrig-o  a  qui  sos  consellers  dexaren  en  Ilibertat,  no  ho  tin.uui- 
en  compte  y  adopta  lo  nom  á'Alvaro  (1253).  Lo  casaren  ab  Constanga 
de  Monteada,  nena  de  10  anys.  filia  de  Pere  de  Monteada,  nebot  de 
Jaume  I  (10 IG).  Separáis  de  moment  per  la  sua  poca  edat,  Alvaro  tracta 
de  deslligíirse'n.  Los  seus  Consellers  y  assenyaladament  Jaume  de  Cer- 
vera  (1017),  no'l  dissuadiren  de  que  ho  fes,  ans  11  aparellaren  nou  ma- 
trimoni  ab  Sibila,  ñlla  de  Berenguer  d'Anglerola.  Que  no's  realisíi,  puix 
Alvaro,  trova ntse  eu  la  iglesia  de  Menargues  a  punt  de  casarse,  comen- 
cé a  plorar  clamant  que  volía  per  muUer  a  la  germana  del  Comte  de 
Foix  y  no  a  Sibila. 

Jaume  de  Cervera  procurji  al  comte  d'l'rgell  ccasió  de  veures  ab 
Cicilia  de  Foix,  concertantse  lo  nou  niatrimoni.  De  moment  no  hi  con- 
sentía lo  comte  de  Foix.  Hi  accedí,  quan  Jaume  de  Cervera,  Beren- 
guer  d'Anglerola,  Ramón  de  Cervera,  Berenguer  Arnau  d'Angierola  y 
Berenguer  Ramón  de  Ribelles,  richs  homes  d'Urgell,  11  juraren  que 
Alvaro  podía  contraure  matrimoni  ab  Cicilia.  Les  tres  amonestacions 
sois  se  feren  en  la  esglesia  major  de  Foix,  y  ningú  lescontradigué  per 
ignorarles  Pere  de  Monteada  y  sa  filia  Constan9a.  Se  casaren  donchs, 
Alvaro  y  Cicilia  (1256)  aprofitántse'n  lo  comte  de  Foix  per  acabar  una 
controversia  que  menava  ab  lo  d'Urgell,  sobre  límits  territorials.  Na- 
turalment  que  al  derrer  li  toca  cedir  en  los  seus  drets,  d'una  manera 

completa. 

Jauvie  I  ocupa  les  (^postáis»  de  Balaguer,  Agramunt,  Oliana  y  Li- 
nyola  (juliol  1259).  -  Sapigut  lo  casaraent  per  los  Montcades,  motiva 
greus  qüestions.  D'una  part,  ConstanQa  posa  plet  a  Alvaro:  y  d'altra, 
Tes  hosts  unides  de  Pere  de  Monteada  y  de  Guillem  de  Cardona,  entra- 
ren per  l'Urgell,  apoderantse  de  Ponts  (agost  1259).  Gran  temor  s'es- 
campá  per  lo  Comtat  y  Uochs  vehins.  Molts  corregucren  a  posarse  sots 
guiatge  y  salvaguardia  del  Rey,  per  evitar  éjser  dampnificats  deis  gue- 
rrejants  (1018).  Amichs  y  feudataris  d'uns  y  altres  s'aprestaren  a  pon- 


(1015)  Rodrigo  de  Cabrera,  fiU  de  Ton.,-  y  de  María  Cxirón,  viuda  del  ¡ufaut  de  Castelia 
Martín  Alonso,  fiü  del  rey  Alonso  II  de  León,  nasqué  a  Burgos  en  1239.  Res  té  d'estrany  que 
du-ues  reyneslo  portassen  a  les  fonts  baptismals  segons  era  fama. 

"(1016)    Constau(,a  d'Aragó,  germana  de  Jaume  I,  havía  casat  ab  Guillem  de  Monteada  y 
d'ells  era  neta  Cousíancja.  .  ,„„„,. 

(1017)  Jaume  de  Cervera  tenía  moltes  possessions  en  los  comtats  d  Urgell  y  Pallars,  entre 
eUes  Meya,  Conques,  Tolo,  Orcau,  Llordá,  etc.  Eslava  casat  ab  Blanca,  filia  de  Berenguer 
de  Pui-vert  Morí  pels  volts  de  1276,  cssent  enterrat  a  Santa  María  de  Meyíi. 

(1018)  En  1259  r29  juny),  Berga  se  posa  sots  lo  reyal  guiatge  ^R.  10,  f .  117)  y  també  Romia , 


468  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

dre  part  activa  en  les  banderes  de  Monteada,  de  Cardona  o  d'Urgell. 
La  maro  d' Alvaro  de  Cabrera,  la  comtesa  María  Girón,  tractá  de  pre- 
servar de  dampnatges  ais  vehins  deis  seus  llochs  d'Albesa  y  Menargues 
y  cerca  l'ampar  del  Rey  (1019).  Mes  tart,  en  vigilies  de  trencar  les  hos- 
tilitats  lo  Vescomte  de  Cardona  y  lo  Comte  d'Urgell  ab  Jaume  I,  los 
castells  d'Albesa  y  Menargues  foren  ocupats  per  gent  del  Monarca 
(2  novembre  1259)  y  llurs  habitants  posats  sots  la  reyal  salvaguarda, 
prometentlos  que  cap  dany  rebríen  de  les  hosts  del  capdill  Montea- 
da (1020).  Si  encara  tinguessem  algún  dubte  de  que  la  mare  d'Alvaro 
de  Cabrera  no  protegía  les  lleugereses  del  fill,  y  que  marxá,  d'acort  ab 
lo  Rey,  acabará  de  tréure'l  lo  testament  de  María  Girón,  nomenant 
marmessor  a  Jaume  I  (1021). 

Lo  Sant  Pare,  Alexandre  Vi,  a  prechs  de  ConstauQa,  nomená  jutge 
de  la  causa  al  Bisbe  d'Osca  (1258)  y  mana  a  Alvaro,  dexés  a  Cicilia  y 
prengués  a  Constanza  sa  Ilegítima  muller.  Lo  Comte  d'Urgell  procura  va 
excusárse'n,  quan  Jaume  I  intervingué  y  com  a  senyor  exigí  del  feuda- 
tari,  les  postats  deis  castells  d'Agramunt,  Balaguer,  Oliana  y  Linyola. 
La  cosa  ana  de  veres  y  lo  Comte,  que  allargava  despendre's  de  les  pos- 
tats de  Palaguer  y  Agramunt  (1022)  no  tingué  mes  remey  que  entre- 
garles al  Rey  (juliol  1259).  Y  perqué  tot  tingues  apariencia  de  marxar 
tranquilament,  Jaume  I  perdona  ais  castlans  Ribelles  y  Anglerola  y  al 
Córate  d'Urgell,  de  les  penes  pecuniarios  a  ells  imposades.  Obtingué  la 
custodia  d'Agramunt,  En  Ramón  de  Gironella  (1023). 

Passats  los  deu  díes,  que,  segons  les  lleys  de  la  térra,  lo  Rey  podía 
reteñir  les  postats  d'un  castell,  Alvaro  reclama  les  per  ell  entregades 
a  Jaume  L  Lo  monarca  no  feu  cas  deis  seus  requeriments.  Amichs  y 
valedors  del  Córate  d'Urgell,  creheut  imposarse  al  Sobirá,  aplegaren 
les  majors  forces  possibles  pera  ferne   mostra  o  exhibició.  Y  encara 


viuda  d'En  Pone;  de  Cervera  y  sos  filis,  termes  y  castells  en  27agost  1259  (R.  10,  f.  116);  Ber- 
trán do  Castellet,  senyor  deis  castells  de  Qa  Vit  y  de  Castellet  en  26  agost  1259  (R.  11,  f.  168); 
Arnau  deRibes,  senyor  del  castell  de  Pax  en  27  agost  1259  (R.  11,  f.  168),  etc. 

(.1019')  En  aquest  guiatge  (9  de  setembre  1259),  la  comtesa  María  se  comprometía  a  que  deis 
seus  llochs  de  Menargues  y  Albcsa,  may  n'ex'ría  cap  dany  a  les  gents  d'En  Pera  de  Montc.ula 
(R.  10,  f.  143).  A  mes  lo  Rey  la  assegurava  a  ella,  a  tots  los  seus  béns,a  dos  besties  de  carga 
y  ais  homes  qui  les  aconduhissen. 

(1020)  Reg.  11,  f.  263  (A.  C.  A.) 

(1021)  Reg.  14,  f.  104  (A.  C.  A.) 

(1022)  En  1258  s'evidencien  ressentiments  entre  Jaume  I  y  Alvaro  de  Cabrera,  qui,  no 
comparesqué  com  a  feudatari  a  la  guerra  deis  sarrahins  valenciansrevoltats  per  Aladrach,  a 
despit  d'ésser  cridat  per  tres  vegadas  (mar(,vabril  1258.  (R.  10,  f.  67).  Les  postats  d'Agramunt 
y  Balaguer  les  reclama  .Taume  I  del  comte  d'Urgell  diferentes  vegades  en  lo  curs  del  1258. 
90  é3,mentres  assetjava  Alcalá  (Alcalano),  aprés  en  20  desembre  1258  y  sempre  inútilment. 
De  tal  manera,  ho  reclama  en  20  de  desembre  que  deya  ais  dos  cavallers  qui  teníen  dits  llochs 
per  Alvaro,  Qó  és,  Berenguer  Arnau  d'Anglerola  per  Agramunt  y  Bernat  Ramón  de  Ribelles 
per  Balaguer,  no  se'n  excusessin  ab  frívols  pretexts,  segons  altres  vegades  havíen  fet  y 
encara  los  hi  condoníi  la  multa  de  1,200  marchs  d'argent  que'ls  hi  tenía  imposada  (R.  lO,  fs.  89 
y  136,  y  R.  11,  f.  261). 

(1023)  R.  10,  f.  126. 


RHBELIÓ  DE  XOBLESA  CATALANA  CONTRA  JAUME  I  EN  125^     469 

alguns  acudiren  a  la  cort  reyal  a  intercedir  per  lo  retorn  de  dites  pos- 
táis, retingudes  en  punició  d'agravis  rebuts  del  Comte.  Jaume  I, 
promete  posar  la  querella  en  mans  de  jutges  gens  sospitosos  de  parcia- 
Jitat.  Del  que'n  protesta  Alvaro,  rebutjant  aceedir  a  la  imposició. 

Aquí  entra  ja  en  escena  lo  turbulent  Vescorate  de  Cardona,  sempre 
disposat  a  guerrejar  ab  Jaume  I.  Se  presentíi  com  amieh  decidit  d'Al- 
varo,  procura  acréxer  les  diferencies,  y  tal  vegada  li  aconsellá  que's 
desexís,  puix  com  aprés  dirí-m,  fóu  ell  deis  primers  en  reptar  al  Mo- 
narca. 

La  guerra  del  Vescomte  de  Cardona  ab  Jaume  I  en  12:j2.  —  No 
crehém  pecar  d'injusticia  al  presentar  com  un  deis  mes  mala  consellers 
que  tingué  l'inexpert  Alvaro  de  Cabrera  a  En  Ramón,  vescomte  de 
Cardona.  Son  poder  quasi  igualava  al  deis  comtes  catalans,  arrivant 
a  teñir  com  ells,  moneda  propria  en  lo  segle  XI,  coneguda  per  moneda 
de  Calaf  (1024).  Emparentat  ab  la  casa  comtal  ü'Empories  y  ab  la  im- 
portant  deis  Cervelló,  se  distingí  per  ses  pi'overbials  guerres  o  desexi- 
ments  ab  Jaume  I. 

En  1248,1o  Vescomte  de  Cardona,  ab  Pere  de  Berga  y  altresrichs  bo- 
rnes, se  desexiren  del  Rey  (1025).  Los  dos  aliats,  quatre  anys  mes  tart,se 
combatiren.  En  1252,  lo  Vescomte  de  Cardona  guerrcja  contra  Pere  de 
Perga,  Galcerán  de  Pinos  (1026),  Berenguer  Arnau  d'Anglerola  (1027), 


(1024)  Lo  guany  de  la  moneda  de  Calaf  lo  compartía  lo  Vescomte  ali  la  Mitra  ausoncsa,  a 
la  que  pertauyía  lo  castell  de  Calaf,  per  donació  que  los  Vescomtes  li'n  feren  eu  1039,  tcuiíitlo 
donchs  los  bisbes  com  a  feudataria  deis  Cardona.  (Concordia  del  1087.) 

(1020;  Lo  feu  de  Berga  l'adquirí  en  1190  Pere  de  Berga  (pare  del  Pere  de  Bei-ga  de  1248) 
comprantlo  a  Berenguer  de  Peguera.  Lo  fill,  Pere  de  Berga,  molt  jove  prengué  part  en  les 
batalles  de  Las  Navas  de  Tolosa  (1212)  y  de  Muret  (1213).  J.  Vilardaga,  Biatoria  de  Berga.) 

(1026)  Galcerán  de  Pinos  pertanyía  a  una  de  les  mes  sobressortints  f(imilies  catalanes,  fent- 
lo  devallar  Tomic,  Boades  y  altresautors  antichs,  delsorígensde  la  conquesta  del  Comtat. 

(1027)  Berenguer  Arnau  d'Anglerola,  germa  de  Ramón  d'Auglei'ola,  bisbe  d'Ausona,  pro- 
venía del  castell  del  propri  nom  (aprés  dit  Anglesola),  situat  dins  lo  comtat  d'Ausona  junt  al 
comen(,-ament  del  d'Urgell  y  deis  termes  de  Tárrega  (doc.  del  1079:  castell  d'Angulariola). 
En  los  segles  XII  y  XIII  constantment  figuraren  los  Anglerola  en  les  gestes  del  comtat  d'Ur- 
gell,  dividits  en  diferentes  branques.  Ramón  Arnau  era  senyor  d'Anglerola,  y  son  testament 
del  1156,  any  de  sa  mort,  diu  les  possessions  d'aquest  magnat  urgellitá  en  que  consistiren:  An- 
glerola, Granadella  y  Tárrega,  castellsde  Gerb,  Balaguer,  Monte-leno,  Artesa,  Mont(^onís, 
Corbins,  Albesa  y  Vilamajor  (índubtablement  les  castlaníes;,  torres  de  Camporrells,  Tripo- 
nal,  Cas  (a  Corbins),  Vallfogona,  Vall-porcar,  Cenrosa  y  Atabach.  Tingué  dos  filis,  Ramón  y 
Guillém  'doc.  266,  Armari  de  testamente,  28,  sach  B,  Ar.x.  S.  Joan  de  Jerusalém).  Berenguer 
Arnau  d'Anglerola,  pare  de  Berenguer,  fóu  germá  del  precedent,  vivents  en  1156.  Altre  Arnau 
Berenguer  d'Anglerola  ;any  11.^9).  (Doc.  del  Ar.x.  Catedral  Sen  d'Urgell.) 

Lo  castell  d'Anglerola,  en  1181,  Bernat  d'Anglerola  y  Elisendis  lo  donaren  a  llur  fill  Be- 
renguer, com  també  los  castells  de  Paganell,  Vilanova,  Exapcenich,  Tenue,  I  vais,  Montma- 
gastre  y  Corbins  y  possessions  a  Exafava;  y  a  son  altre  fill  Bernat,  los  castells  de  Golmers, 
Alberchs,  Palau,  Novela,  Catiu,  Balaguer,  Venioses  y  la  torra  d'Afif,  en  feu  del  primer:  al 
fill  Pere,  los  castells  de  Cidave  ?  Alcaleio,  Mollerusa  y  .\lfandarella.  (Doc.  300  del  28  Arm.  de 
Test.,  sach  C,  Arx.  S.  J.  de  J.)  Simultaneament  ab  aquests  personatges,  en  1194,  existía  Ar- 
nau d'Anglerola,  casat  ab  Ermesendis,  pares  de  Ramón  Berenguer  y  d'Arnau.  {Dotaliarum, 
V.  I,  doc.  974,  Arx.  Cat.  Seu  d'Urgell.; 

En  l'istiu  del  1276  estaven  en  Iluyta  Berenguer  Arnau  d'Anglerola  ab  Gaillem  d'Angle- 
rola, posántloshi  treves  l'infant  primogénit  Pere  (19  setembre  1276).  (Reg.  38,  f.  39.) 


470  F.    CARRERAS   Y    CANDI 

Berenguer  d'Anglerola  (1028),  Pere  de  Queralt  (1023)  y  Guilléra  de 
Cervelló  (1030),  fins  que  Jaime  I,  imposántloshi  treves  per  cinch  anys, 
feu  cessar  tota  llnyta  entre  ells.  Lo  Vescomte  de  Cardona  no  les  obehí, 
cometent  dampnatges  en  les  terres  deis  seus  contraris,  puix  pretenía, 
que  la  facultat  d'imposar  treves  loSobirá  a  sos  richs  homes,  era  limitada 
a  les  tres  canses  següents:  1.*,  si  estava  en  guerra  ab  sos  enemichs; 
2.*,  si  formava  exercit  per  dirigirse  contra  d'aquests;  3.''',  si  convocava 
cort  general.  Objectava  Jaumel,  que  les  constitucions  de  Catalunya  en 
la  plenitut  de  potestat  concedida  al  monarca,  lo  facultava  per  imposar 
treves  en  totes  ocasions.  Los  jutges  que  fallaren  la  controversia  (1031), 
ho  feren  admetent  com  a  bona  la  doctrina  mantinguda  per  lo  Sobira  y 
condempnant  a  Ramón  de  Cardona  a  posarse  a  disposició  del  Rey  per 
sa  desobediencia,  servant  les  treves  (22  octubre  1252). 

A  despit  de  la  sentencia,  lo  Vescomte  de  Cardona  seguí  combatent 
ais  cavallers  abans  dits,  y  Jaurae  I  trámete  un  exercit  contra  d'ell, 
pactant  mutua  ajuda  ab  Cervelló,  Queralt,  Anglerola  y  Berenguer  de 
Almenara  (1032).  A  mes,  lo  Rey  priva  al  Vescomte  utilitzar  lofonevol^ 
aduhint  que  usar  de  dita  máquina  de  guerra  estava  reservat  ais  so- 
birans,  segons  la  conslitució  per  ell  promulgada  a  Tortosa  (1225),  a  no 


(1025)  Berenguer  d'Anglerola  pertanyería  a  una  altra  branca  d'aquesta  familia  que  taut 
s'aná  extenent. 

(1029)  Pere  de  Queralt  (f  1276),  senyor  deis  castells  de  Queralt,  Santa  Coloma,  Rauricli, 
Figuerola  y  Rocafort  y  deis  Uochs  de  Colomers,  Almenara  y  MonterguU,  assisti  a  les  con- 
questes  de  Mallorca,  Valencia  y  Murcia.  En  1274  Jauuie  I  lo  nomená  un  deis  arbitres  en  ses 
qüestions  ab  lo  Vescomte  de  Cardona.  (Joan  Segura,  Historia  de  Santa  Coloma  de  Queralt.) 

(1030)  Guillém  de  Cervelló,  fill  de  Gaillém  (f  1255),  y  Elvira,  heredaría  segurament  de 
sa  familia  los  castells  que  consta  foren  de  Guerau  de  Cervelló,  fill  de  Guillém  (t  1229),  (;6  és, 
Cervelló,  Gélida,  Granada,  Vilademager,  Miralles  y  Aguiló 

(1031)  Formaven  lo  tribunal  encarregat  de  jutjar  tant  intereísant  controversia  Guillem 
de  Monteada,  Ramón  Berenguer  d'Ager  y  Guillém  d'Anglerola,  losqui  tenien  per  assessor  a 
Guillém  des  Soler,  canonge  de  Lleyda.  (Doc.  1305  de  Jaume  I,   A.  C.  A.) 

(1032)  «Nouerint  vniuersi:  Quod  nos  Jacobus  dei  gratia  etc.  promitimus  bona  fide  sine 
fraude  uobis  dilectis  nostris  Guillelmo  de  Ceruilione  Bereugario  de  Angularia  Petro  de  Que- 
ralt et  Berengario  de  Alinanara  quod  non  faciemus  treugam  uel  compositionem  seu  placitum 
cum  Raimundo  de  Cardona  et  ualitoribus  suis  nec  cum  aliquibus  de  partita  sua  eum  contra 
nos  iuuantibus  nisi  ipsc  dedit  uobis  et  uestris  ualitoribus  et  ómnibus  de  pailita  uestra  treu- 
gam per  se  et  ualitoribus  suis  et  ómnibus  de  partita  sua  ijui  contra  nos  eum  iuuauerint  a  dic- 
qua  nos  cum  ipso  composuimus  vel  treugam  sibi  dederimus  usque  ad  quinqué  anuos  continué 
completos.  Et  per  hiis  ómnibus  uobis  attendendis  et  complendis  recipimus  uos  in  homines 
uostros.  Et  nos  Guillelmus  de  Ceruilione  Berengarius  de  Angularia  Petrus  de  Queralt  et  Be- 
rengarius  de  Almanara  predicti  promitimus  bona  fide  sine  fiaude  uobis  illusiri  domino  nos- 
tro  Jacobo  Regi  predicto  quod  iuuabimus  uos  et  uestros  et  omnes  ualitores  uestros  et  eorum 
pro  toto  posse  nostro  contra  dictum  R.  de  Cardona  et  omnes  alias  personas  fidcliter  dnm 
guerram  habueritis  cum  ipso  R.  de  Cardona  et  postea  per  quinqué  anuos  continué  completos 
et  ul'ra  quinqué  annos  predictos  tenebimus  uobis  et  uestris  imperpetuum  sub  ea  fidelitate 
qua  modo  tenemus.  Et  ut  predicta  uobis  firmari  et  securari  atteudamus  facimus  inde  uobis 
homagium  oris  et  manuum  et  presens  iustrumentum  sigillorum  nostrorum  munimine  fecimus 
roborari.  Datum  Barchinone  nouas  ffebruarii  Anuo  domini  M"  CC°  L°  Secundo  presentibus 
E.\imino  de  Ffocibus  et  Fferrarius  de  Turrilliis  ad  hoc  testibus  conuocatis  Sig  >í<num  Jaco- 
bi  dei  gratia  Regís  etc.»  (Doc.  1316  de  Jaume  I,  A.  C.  A.) 

Porta,  ei.x  document,  lo  segell  de  Guillém  de  Cervelló,  hont  s'hi  veu  un  cervo  per  em- 
blema, y  lo  de  Berenguer  d'Anglerola,  que  hi  ha  un  lleó  rampant  y  ab  corona. 


REBELló  DE  NOBLESA  CATALANA  CON  IRA  JAUME  I  E\  1259  471 

ser  que  algún  cavaller  ne  tingues  privilesi  especial.  Assegurava  te- 
nirne  priviiegi  En  Kamún  de  Cardona,  si  be  may  lo  mostra. 

Molts  pochs  cavallers  s'adheriren  al  Vescomíe  per  guerrejar  ab  lo 
Rey  y  sos  aliats,  conexc  ntse  a  En  Guillem  de  Cardona  (1033),  com  deis 
principáis  directors  de  la  iluyta.  Altres  se  posaren  de  part  del  Mo- 
narca, com  Fcrrer  d'Avanch,  a  qui  lo  Rey  li  assigna  de  soldada  2,000 
sous  (1034),  y  Exinirn  de  Foces,  rich  home  aragonés,  qui  dirigía  la  cam- 
panya  en  noni  de  Jauíne  I  (1035). 

Mes  d'un  any  dura  la  guerra  civil,  finint  en  setembre  de  1253,  niii- 
jant(?ant  un  perdó  general  (1036). 

Lo  Vescomte  Ramón  de  Cardona,  gran  acreedor  de  Jaume  I  (1254- 
J2o9).  —  A  la  pau  del  1253,  se  seguí  un  contráete  beneficios  per  Ramón 
de  Cardona.  Jaume  I  li  atorga  certa  porció  del  seu  patrimoni,  impor- 
tant  15,000  sous  jaquesos  al  any,  equivalents  a  25,000  sous  barcelo- 
nesos,  comprometentse  lo  Vescomte  a  servirlo  ab  30  cavallers  ben  ar- 
máis (.30  setembre  1254)  (1037). 

Podía  havcr  motivat  aquesta  valiosa  cessió  de  béns  reyals,  no 
sois  lo  desitj  del  Rey  d'assegurar  la  pau  ab  lo  turbulent  Vescomte,  sí 
que  també  la  salisfacció  d'algún  deute  a  liquidar.  Puix,  com  dirí-ra  se- 
guidament,  los  Cardona  eren  d'antich  acreedors  del  Sobira.   De  totes 


(1033)  Guillém  de  Cardona,  casat  ab  Sanxa,  era  fill  de  Guillem;  possehía  a  feíi  del  Vescom- 
te de  Cardona  una  renda  de  950  sous  en  lo  mercat  y  molins  de  Montblanch,  renda  que  vené  a 
Berenguer  de  Tamnrit  (10  juny  1256)  ab  consentiment  de  son  germa  Bereiiguer  de  Cardona  y 
del  Eey,  y  sortiutne  fiador  lo  Vescomte  de  Cardona.  (Doc.  1448  de  Jaume  I,  A.  C.  A.)  També,  en 
1257,  vené  Guillém  5,000  sous  en  les  rendes  rej-als  de  Coblliure  a  Bernat  de  Figueres.  (R.  10, 
fs.  22  y  26,  A.  C.  A.) 

(103J)  Lo  batlle  reyal,  Pere  de  Castellazol,  contracta  la  cooperació  de  Ferrer  del  Avanch 
(segurament  aventurer  foraster  ,  prometentli  lo  salari  y  favor  del  Rey.  cDoc.  1323  de  Jau- 
me I,  A.  C.  A.) 

(1035)  Eximen  de  Foces,  fill  d'Athó,  era  un  deis  cavallers  mes  distingits  d'Aragó,  de  quina 
naunificencia  n'és  encara  testimoni  la  esglesia  de  Sant  Miquel  de  Foces,  que  construhí  (J 259) 
pera  panteón  de  sa  familia.  En  1253  era  batlle  rej'al;  aprés  fóu  Procurador  reyal  de  Cata- 
lunya; en  1256  acompanya  a  Jaume  I  a  Calatayut  y  negociejá  la  pau  ab  lo  sai-rahí  vaienciíi 
Aladrach;  en  1257,  Uochtinent  reyal  a  Valencia;  en  1259  dexá  a  Jaume  I  la  forta  suma  dc32,000 
sous,  per  la  fracassada  expedieió  a  Terra  Santa;  en  1260  signa  les  negociacions  del  muUera- 
ment  de  Pere  d'Aragó  ab  Consta  <;a  de  Sicilia.  (F.  Carreras  y  Candi,  Excuraions  per  la  Cata- 
lunya aragonesa  y  provincia  d'Osca,  pl.  84.) 

(1036)  A  24  de  setembre  de  1253  se  perdonaren  mutuament  los  agrá  vis  de  la  gueira  que  fi- 
nía, lo  Rey  y  Ramón  de  Cardona,  consignaut,  lo  segón,  son  perdó  especial  ais  perjudicis  y  ofe- 
ses  que  durant  ella  rebé  d'Eximen  de  Foces.  En  termes  iguals  y  en  lo  jiropri  dia  suscribiren  un 
perdó  con&emblant  Jaume  I  y  Guillem  de  Cardona.  (Ducs.  1349  y  1350  de  Jaume  I,  A.  C.  A.) 

(1037)  Eadicaveu  aqüestes  rendes  que  lo  Rey  cedí  al  Vescomte  de  Cardona,  a  Vilafranca 
del  Penedés,  Fontrubí,  Arbós,  Manresa  y  Caldes  de  .Montbuy.  Los  30  cavallers  que  per  elles 
prometía  servirlo  lo  Voscouite,  devía  també  mantenirlos  durant  un  mes.  Se  pacta  que  tota  dis- 
cordia que  surgís  entre  lo  Rey  y  algún  vassall  del  Vescomte  fós  resolta  per  un  tribunal  com- 
post  de  N'Eximén  de  Foces  per  part  del  Rey,  de  Guillem  de  Cardona  per  part  del  Vescomte,  y 
en  discordia,  fos  tercer  En  Pere  de  Monteada.  Cas  de  que  fallada  una  controversia  lo  Rey  no 
esmenés  lo  danj',  fóu  pactatque  lo  Vescomte  podíaajudar  ais  seus  vassalls  injuriats,  abando- 
uant  les  honors  obtingudes  de  Jaume  I.  Y  finida  la  Iluyta,  aquests  retornarieu  a  mans  del 
Vescomte,  qui  nova/nent  incurriría  en  la  obligació  de  prestar  al  Rey  lo  subsidi  deis  30  cava- 
llers armats  en  cas  de  guerra.  (Doc.  1389  de  Jaume  I,  A.  C.  A.) 


472  F.    CARRERAS   Y    CAXDI 

maneres  lo  conveni  té  de  mostrar  la  alta  consideració  que  al  Rey  me- 
rexía  lo  poder  del  Vescomte,  a  qui  procurava  acontentar.  De  manera 
que  aquest  anava  extenent  sos  dominis  en  noves  comarques  de  Cata- 
lunya, en  les  que  administrava  lo  patrimoni  de  la  corona. 

Lo  poderiu  de  Ramón  de  Cardona  ve  demostrat  ab  lo  fet  de  que 
molta  gent  del  campsolicitava,  en  aquest  any  de  1254,  lo  seu  ampar 
y  protecció,  prestantli  un  petit  tribut,  segons  era  costúm.  Assenyala- 
dament  se  constata  eix  fet  dintre  lo  comtat  d'Ausona  y  en  terres  tant 
allunyades  de  Solsona,  Cardona,  Calaf  y  Tagamanent,  com  eren  Ta- 
vertet  y  lo  Cabrerés  (1038),  hont  lo  Vescomte  de  Cardona  hi  possehía 
lo  castell  de  Rupit  (1039). 

Cal  dir  que  una  de  les  portes  del  comtat  d'Ausona,  l'estratégich 
castell  de  Tagamanent,  damunt  lo  congost  de  les  Codines,  lo  possehí  la 
casa  de  Cardona  en  lo  segle  XIII  (1040),  en  penyora  de  quantitats  que 
les  hi  emmatlleva  Jaume  I.  Puix  durant  tot  lo  regnat  d'aquest,  foren 
aytals  Vescomtes  constantment  acreedors  del  Rey  y  tal  vegada  deis  mes 
importants.  En  1258,  Jaume  I  hagué  d'hipotecarloshi  9,6C0  sous  en  la 
batllía  de  Perpinyá  (1041).  Feya  poch  temps  (11  febrer  1258)  havía  ob- 
tingut  lo  V^escomte,  per  dos  anys,  lo  valiós  tribut  en  diner  y  en  espe- 
cies que  TAlmoxatif  de  Menorca  prestava  a  nostre  ]\ronarca  (1042).  Les 
rendes  y  drets  reyals  de  Vilafranca  del  Penedés,  Arbós,  Fontrubí, 
]Manresa  y  Caldes  de  Montbuy,  que  muntaríen  uns  15^000  sousanyals, 
les  seguía  disfrutant  a  mitjans  del  1259  (1043). 


(1038)    Manual  IV  de  l'Arxiu  de  la  Curia  Fumada  de  Vich. 

fl039)  En  18  d'agost  de  1258,  Kamón  de  Cardona  dona  a  Fra  Ramón,  prior  de  Sant  Pere  de 
Casserres,  los  drets  feudals  de  quisties  y  acaptes,  emprius  y  altres  serveys.  que  com  a  se- 
nyor  del  castell  de  Rupit,  tenía  en  les  proprietats  del  dit  Monestir  sites  a  Rupit.  (Manual  VI, 
Arxiu  de  la  Curia  Fumada,  Vich.) 

(1010)  Ramón  Folch  de  Cardona,  pare  del  vescomte  Ramón,  ha  vía  prestat  a  Jaume  luna 
forta  quantitat  de  diner,  rebentne  en  penyora  lo  castell  de  Tagamanent.  Lo  Rey  prou  tracta- 
va  de  saldar  dit  deute,  per6  may  lo  Vescomte  ho  consentí,  procurantho  sempre  diferir. 

La  castlanía  de  Tagamanent  en  aquests  anys  pertanyía  a  la  familia  Hostalrich.  los  qui 
eren  segons  castlans,  tenintla  en  feu  de  la  familia  Malla.  P.  J.  d'Hostalrich,  fill  de  Ferrer 
d'Hostalrich,  en  son  testament  (10  desembre  J217),  la  llega  a  son  fiU  Pere.  (Testamenls  1240- 
1252,  Arx.  Curia  Fumada  de  Vich.)  En  25  setembre  12C0,  Ramón  de  Cardona  dona  dita  castla- 
nía a  Ramón  de  Guardia.  (Manual  VI,  A.  Curia  Fumada  de  Vich.) 

(1011)  A  23  d'agost  de  1257,  Jaume  I  gestiona  va  de  Ramón  de  Cardona  que  los  9,500  sous 
jaquesos  que  li  havía  hipotecáis  en  los  tribuís  y  peites  deis  calis  juhichs  de  Barcelona  y  Vi- 
lafranca del  Penedés,  passessin  a  les  rendes  reyals  de  Perpinyá  En  tal  conformitat  foren  en- 
tregats  al  Vescomte,  en  4  setembre  1258,  los  drets  de  la  batllía  reyal  de  Perpinyá  fins  indem- 
nisarse  deis  9,500  sous.  (Reg.  lO,  f.  16,  y  Reg.  9,  f.  67,  A.  C.  A.) 

(1012)  La  entrega  d'aquest  tribut  fóu  fet  en  substitució  a  les  rendes  de  Vilafranca  del 
Penedés  y  del  Arbós,  que  jjassaren  al  juheu  Benvenist  de  Porta,  batUe  rej-al  de  Barcelona. 
(Reg.  10,  f.  36.) 

(1013)  Ea  31  juliol  de  1259,  Jaume  I  feu  comparóxer  a  quatre  prohoms  de  quiscunade  les 
poblacions  de  Vilafranca  del  Penedés,  Arbós,  Fontrubí,  Manresa  y  Caldes  de  Montbuy,  per 
que  l'informessin  de  quan  muntaven  les  rendes  reyals  de  dits  llochs,  que  percibía  lo  Ves- 
comte de  Cardona.  De  la  informado  ne  resulta  que  vallen:  8,000  sous  barcelonesos  de  term 
les  de  Vilafranca;  2,500,  les  del  Arbós;  850,  les  de  Fontrubí:  1,450,  les  de  Manresa;  2,500,  les  de 

Caldes  de  Montbuy  y  1,000  les  de  Berga.  En  junt,  16,300  sous.  Deduintne  1,600  sous  que  de- 


REBELIÓ  DE  NOBLESA  CATALANA  CONTRA  JAUME  I  EN  1259     473 

Considerant  que  serapre  la  riquesa  ha  sigut  principal  fonameut 
del  poderiu,  no  hi  ha  dubte  de  que  fóu  molt  alta  la  potencia  del 
Vescomte  Ramón  de  Cardona  en  la  temporada  que  al  present  hislo- 
riém.  Solsament  les  salines  eren  per  ell  ingrés  importantíssira,  puix 
disfrutaven  de  fama  tant  gran  que  en  tot  lo  Pyrineu  no  volíen,  per  lo 
bestiar,  d'altre  sal  (¡ue  la  de  Cardona,  avuy  encara  tant  estimada,  que 
fins  s'exporta  a  la  Australia.  Ramón  de  Cardona  so'n  mostrii  géneros 
ab  algunes  entitats  piadoses,  com  feu  en  1256,  ab  les  monges  de 
Valldaura  (1044). 

La  conspirado  de  Castelló  de  Farfanya  (novembrc  1259).  —  A  pri- 
raers  de  novembre  se  congregaren  a  Castelló  de  Farfanya  lo  Vescomte 
de  Cardona,  lo  Comte  d'Urgell  y  altrcs  richs  homes.  D'aquests,  tením 
conexement  d'Eu  Jaume  y  Ramón  de  Cervera,  Guillem  de  Cervelló,  Be- 
rengner  Ramón  de  Ribelles  y  Berenguer  Arnau  d'Anglerola.  Certament 
convindría  fer  constar,  que,  al  tractar  d'ajuntar  entorn  seu  Ramón  de 
Cardona  y  Alvaro  de  Cabrera,  ais  richs  homes  de  Catalunya,  res- 
sentits  del  Monarca,  no  obtingueren  tot  lo  bon  resultat  que  calía  espe- 
rar de  llurs  gestions,  segons  anirém  explicant. 

De  Castelló  de  Farfanya  anaren  exint  les  lletres  de  desexiraents 
adrecades  a  Jaume  I,  qui,  sabedor  de  la  trama,  s'havía  situat  en  la  ciu- 
tat  de  Lleyda,  immediata  a  la  comarca  de  Farfanya. 

Era  Castelló  població  del  comtat  d'Urgell,  de  relativa  importancia, 
ben  murada,  disfrutant  de  franqueses  y  privilegis,  confirmats  per  lo 
propri  Jaume  I  en  1273  (1045).  Quiscún  cavaller  trametó  de  per  sí  lo 
seu  deseximent  o  acuindament  al  Monarca,  exposantli  lo  motiu  per  lo 
que  se  li  desexia  o  apartava  de  sa  fidelitat,  moventli  guerra.  Aquests 
eren,  o  ésser  parent  feudatari  o  valedor  del  Comte  d'Urgell,  o  be  del 
Vescomte  de  Cardona.  De  manera  que  la  guerra  la  movíen  al  Rey 
aquests  dos  capdills,  que,  si  anaven  colligats,  no's  confoníen  entre  ells, 
ni  l'un  sufría  la  supremacía  del  altre. 

Jaume  I,  desitjós  de  mantenir  la  pau  y  prosperitat  deis  seus  po- 
bles,  al  saver  que  ja  hi  havíen  ajusts  y  parlaments  a  Castelló  de  Far- 
fanya, tractá  de  prevenir  lo  dany.  Escrig'ué  ais  richs  homes  allí  con- 
voyáis, que  no  podía  creure  tractessin  de  móureli  guerra,  quan  ell 


via  rebre  lo  Temple  per  delme,  quedaveii  per  lo  Vescomte  14,700  sous  Eq  vista  de  la  infor- 
mació,  acordá  lo  Monarca  que  les  precedents  rendes,  exceptuantne  los  establiments,  justicies 
corporals,  l)éns  deis  heretges  y  tresors  trovats,  les  rebría,  duraut  tota  la  sua  vida,  lo  Ves- 
comte de  Cardona,  per  rahó  deis  15.000  sous  jaquesos  que  en  temps  precedent  ja  li  tenía  con  • 
cedits  en  les  predites  poblacions.  (Reg.  10,  f.  130.) 

(1044)  1256  (25  juliol).  -  «Nos  R.  dei  gratia  vicecomes  cardone  per  nos  et  nostros  bona  et 
libera  uoluntate  in  presentí  cum  hoc  publico  instrumento  ob  remedium  anime  nostre  et  pa- 
rentum  nostrorum  et  omnium  fidelium  defunctorum  damus  imperpetuum  donacione  facta 
Ínter  uiuos  Monasterio  de  uallaura  et  uobis  domne  Blanche  dei  gratia  Abbatisse  et  conuentui 
eiusdem  vnam  somatam  salis  quam  dictum  Monasterium  et  nos  et  successores  uestre  Al*a- 
tisse  eiusdem  recipiatis  et  habeatis  semper  qualibet  septimana  in  nostro  sale  de  Cardona- 
Testes  Ganzerandus  de  Cardona  Tuguris  miles  et  P.  de  obleta..  (Manual  V,  A.  Curia  Fumada). 

(1045)  Reg.  11,  f .  130.  (A.  O.  A.) 


474  F.    CARRERAS    Y   CANDI 

estava  aparellat  a  ferlos  justicia  en  tot,  assignántlosbi  tais  jutges,  que 
no'ls  fora  dable  recusar  (^2  novembre  1259).  Al  Vescomte  de  Cardona 
encara  li  afegía,  que  no  comprenía  com  tractava  de  combátre^l,  des- 
préá  deis  convenís  que  ells  dos  havíen  fet  (1041). 

L'intent  de  pau  per  part  del  Monarca  fracassá.  Ramón  de  Cardona 
y  Berenguer  Arnau  d'Anglerola  foren  los  primers  en  desexirse  del  Rey 
y  aparellarse  a  la  guena  (1047).  La  conspiració  de  Castelló  de  Farfanya 
esclatá  preuent  la  devantera  lo  mes  poderos  o  lo  mes  ergullós  d'aquells 
cavallers,  lo  Vescomte  de  Cardona. 

Deseximent  del  Vescomte  Ramó7i  de  Cardona  (6  novembre  1259). 
—  Es  un  curios  document  histórich  y  llingüístich  la  carta  de  desexi- 
ment del  Vescomte.  Se  quexava  al  Rey  de  les  desmesures  que  t'eya  ais 
richs  homes  de  Catalunya,  trencantlos  les  costums,  cora  venía  de  suc- 
cehir  al  comte  d'Urgell. 

En  lo  que  pertanyía  a  ell,  se  li  quexava  singularment  de  privarlo 
d'usar  la  máquina  de  guerra  coneguda  per  fonevol,  y  també  d'haver 
manat  aparedar  lo  portal  del  cali  juhich  del  castell  de  Montblanch,  en 
evident  perjudici,  puix  ell  y  sos  criats  entraven  y  sortíeu  sempre  per 
dita  porta.  Davant  quines  rabons,  lo  Vescomte  diualRey  que  Vacuin- 
da  «et  quem  desiscb  de  vos,  que  de  mal  que  yo  faga  ais  vostres  bo- 
rnes ne  a  la  vostra  térra,  tengut  no  us  en  sía». 

L'ergull  de  Ramón  de  Cardona  en  aqüestes  y  altres  llelres  sues,  se 
veu  en  lo  fet  de  posarse  vescomte  per  la  gracia  de  Deu. 

La  preceden  t  carta  la  rebé  Jaume  I  lo  18  de  novembre.  Seguida - 
ment  li  enviá  un  missatger,  requerintlo  a  que  abans  retornes  les 
penyores  que  d'cdl  tenía.  Ramón  respongué  que  ja  ho  havía  fet,  objec- 
tant  de  sa  part,  que  moltes  vegades  trametá  al  Rey  missatgers  a  fí  d'ob- 
tenir  li  pagas  los  diners  que  li  devía,  sense  may  poderlos  lograr  (1048). 

Se  manifesta,  donchs,  l'ergull  del  acreedor,  presentántseus  la  po- 
tencia del  Vescomte  tal  vegada  en  bu  de  sos  principáis  aspectes,  lo 
d'bome  adinerat,  que  li  permetía  tractar  a  Jaume  I  d'igual  a  igual. 

Tarda  lo  Monarca  en  respondre  al  Vescomte,  puix  ana  esperant 
conéxer  la  actitut  deis  demés  aplegats  a  Castelló  de  Farfanya.  Y  quan 
li  respongué  ja  tenía  rebuts  los  deseximents  deis  altres  cavallers. 

Lo  primer  de  desembre  concreta  Jaume  I  sa  resposta  al  fet  de  les 
penyores,  alegant  que  ningú  havía  comparegut  a  retornárlesbi.  Sis 
díes  mes  tart  contesta  ab  una  lletra  que  és  model  d'istil  epistolar  del 
segle  XIII  (1049).  S'exclamava  lo  Rey  de  la  poca  rahó  deis  cavallers  de 
sa  térra  al  calificarlo  de  tira,  afermant  no  existir  al  mon  príncep  qui 
raenys  torts  los  hi  faes,  ans  per  hen  fet  et  per  grans  suficiencies  que  los 


(1016)  Apéndi.t,  documents  II  y  III. 

(1047)  Apéudix,  documents  IV  y  V. 

(1048)  Apéndix,  document  VI. 

(1049)  Apéndix,  documents  XII  y  XVI. 


KEBELIÓ  DE  X0BLE3A  CATALANA  CONTRA  JAÜ.ME  I  EN  1259  475 

fem  los  perdem,  et  sois  la  unvosíVaqudls.  Rain')  tenía  lo  Subirá  d'ex- 
pressarse  axis  ab  lo  turbulent  vassall  a  qui  tantes  luerces  li  portava 
atorgades  per  reduiíio  de  les  continuades  rebelions  que  contra  d'ell 
havía  sostingudes. 

Al  cárreeh  que  feya  En  Cardona  sobre  vedarli  usar  del  fonevol, 
deya  Jaume  I  que  tal  maquina  de  guerra  era  sois  patriaioni  deis  nio- 
narques;  pro  que  sempre  11  tenía  dit  que  si  n'bagués  privilegi  especial 
per  usarlo  li'n  mostrás,  puix  li  sería  servat;  pro  que  may  logríi  véure'l. 

L'altre  fet  del  portal  de  Montblanch  lo  calilicava  de  menuderins  y 
de  pretext  per  aumentar  les  causes  del  desexinient  (1050).  En  contra 
aduhía  que  ell  tenía  motius  de  quexa  per  haver  dexat  sobtadament  la 
guerra  que  lo  Vescomte  liavía  comen^*at  en  defensa  de  Constanca,  a 
qui  ara  no  volía  ajudar,  com  també  que  no  li  volía  retornar  lo  castell 
de  Tagamanent,  obtingut  per  son  Pare  en  penyora  del  Rey;  y  axiraa- 
teix  que  may  havía  lograt  passar  coraptes  per  pagarli  tot  lo  que'n  re- 
sultas de  la  liquidació.  Desprcs  d'altres  rahonaments,  se  mostrava 
prest  a  contrastar  la  guerra  ab  la  guerra  y  li  exigía  que  dongués  les 
postats  de  Montblanch  y  deis  altres  Uochs  que  per  ell  tenía  En  Cardona, 
al  infant  Pere  d'Aragó  (Osea,  7  desembre  1259). 

Alvaro  de  Cabrera,  Comte  d'Urgell,  y  sos  feudataris,  desexintse  de 
Jaume  I  (26  novembre).  —  Al  acuindament  de  Ramón  de  Cardona  li 
segueix  en  orde  cronológich  lo  de  Berenguer  Arnau  d'Anglerola  (6  no- 
vembre), qui  sois  feya  constar  que's  desexía  «peí  Comte  d'Urgell  que 
ho  vol,  a  qui  yo  son  tant  tenaut  que  fallir  no  li'n  puix»  (1051). 

Alvaro  de  Cabrera  (que  Uavors  acabava  de  cumplir  vint  anys)  ex- 
posava  cora  a  gran  rahó  per  induhirlo  a  guerrejar  contra  Jaume  I  la 
retenció  que  aquest  li  feya,  per  mes  de  deu  díes,  de  les  postats  deis 
castells  d'Agramunt,  Linyola,  Balaguer  y  Üliana.  Segons  ell,  era  axo 
injusticia  manifesta,  contraria  ais  usatges  y  constitucions  de  Cata- 
lunya. Per  diferents  víes  y  ab  intervenció  d'altres  persones,  tenía  re- 
clamades  dites  postats,  sempre  Inútilment.  Vehentse  privat  d'elles,  se 
lleníjava  a  la  guerra.  Signaren  lo  deseximent,  datat  a  26  de  novem- 
bre, en  qualitat  de  testimonis,  G.  de  Puigvert,  A.  de  Vilamajor,  G.  Ca 
Cirera  y  A.  Calaf  (1052). 

«Com  es  mon  senyor  et  mon  frare,  et  tal  a  qui  faillir  no  puse»,  deya 
Gueraldó  de  Cabrera  al  Rey  en  la  lletra  hont  fonamentava  son  dese- 
ximent.  Afeginthi  lo  fet  de  la  retenció  de  les  postats  deis  castells  (1053). 
Xo  aduhía  directa  ni  indirectament  a  greus  qüestiuns  que  en  1257  mena 
contra  Jaume  I  per  la  herencia  de  son  avi  Pere  Fernando  lo  Castellá 
en  los  castells  de  Roda  y  Somet  y  en  altros  llochs  y  rendes  d'Ara- 


(1050)  Lo  feu  de  Montblanch,  un  deis  mes  importants  de  la  casa  de  Cardona;  aquesta  lo 
tenía  einbargat  per  lo  Rey,  en  1276, al  morir  Jaume  I.   Reg.  38,  fol.  37,  A.  C.  A.) 

(1051)  Apéndix,  document  V. 

(1052)  Apéndix,  document  VIL 

(1053)  Apéndix,  document  VIII. 


476  F.   CARRERAS   Y   CANDI 

gó  (1054).  Llavors,  segons  afirmació  exagerada  del  Monarca,  Gue- 
raldó  de  Cabrera  feu  al^ar  tota  la  térra.  Compta  ab  la  cooperado 
del  Córate  d'Urgell,  pro  hi  tingué  com  a  principal  eneraich  al  ves- 
comte  Ramón  de  Cardona,  a  qui  llavors  acuindá  d'una  manera  espe- 
cial (1055). 

Causa  ocasional  del  desexiraent  de  Bernat  Ramón  de  Ribelles,  cast- 
lá  de  Bala.ícuer  en  juliol  1259,  fou  per  un  semblant  Alvaro  de  Cabrera. 
En  sa  lletra  feya  constar  que  li'n  sabía  molt  greu;  pro  ho  volía  lo 
Comte  d'Urgell,  a  qui  ell  no  hi  podía  fallir  (1056). 

La  matexa  nota  d'humilitat  y  respecte  traspirava  lo  deseximent 
de  Bernat  de  Capdella,  altre  deis  confabulats  a  Castelló  de  Far- 
fanya:  «puix  Comte  d'Urgell  ho  vol,  de  qui  só  hom  et  tant  son  tengut, 
que  no  hi  pusch  faillir»  (1057).  En  Capdella  era  rich-hom  de  poca  im- 
portancia (1058).  Nos  resulta  també  desconegut  Dalmau  de  Beliana 
(1059),  altre  deis  feudataris  d'Alvaro  de  Cabrera,  qui  a  mes  d'alegar 
que's  desexía  per  voluntat  d'aquest,  manifestava  un  insignificant 
ressentiment  personal,  lo  d'haverli  quitat  ració  a  8  besties,  per  les  quals 
era  meynader  del  Rey  (lOGO). 

Totes  aqüestes  lletres  exiren  a  la  vegada  de  Castelló  de  Farfanya 
(26  novembre),  portantles  a  Lleyda,  hont  se  trobava  Jaume  I,  un  co- 
rren del  Comte  d'Urgell. 

Resposta  de  Jaume  1  ais  confabuláis  a  Castelló  de  Farfavya  (1  de- 


(1054)  Lo  primer  de  desembre  de  1257,  Gueraldó  de  Cabrera  movía  yuerra  a  Jaume  I,  a 
causa  deis  béus  patrimonials  de  son  avi  Tere  Ferrando,  radicaut  al  Aragó,  que  li  perveníen  de 
la  successió  de  sa  mare.  Los  ten  a  son  avi,  per  entrega  que  li'n  feu  lo  rey  Pere  I  en  peuyora 
de  certs  deutes.  Lo  primer  de  janer  de  1258,  aquest  patrimoni  se  reintegra  a  la  Corona  y  ces- 
saren  les  qüestions.  (Reg.  9,  f.  53,  y  Doc.  1516  de  Jaume  I,  A.  C.  A.) 

(1055)  Eeg.  25,  f.  5.  (A.  C.  A.) 

(1056)  Apéndix,  document  IX. 

Bernat  Ramón  de  Ribelles  era  originan  del  castell  de  Ribelles.  Del  propri  Iloch  devana- 
ren: en  1100,  Ramón  Gombau  de  Ribelles;  en  1130,  Gombau  de  Ribelles,  senyor  deis  castells 
de  Tost  y  de  Biscarri  y  a  qui  Bernat  Rotland,  en  1119,  dexá  lo  senyoriu  deis  de  Lloberola  y 
Aguda  de  Valderia.  Lo  nom  de  pila  Gombau  abunda  en  los  Ribelles,  motivant  confusions, 
Gombau  de  Ribelles,  senyor  del  castell  de  Ribelles  (11.59-1197),  casat  ab  Marquesa,  fóu  pare 
de  Bernat  Ramón,  Guillem  prebere,  Ramón,  Gombau,  Galiana,  Saurina,  Marquesa  y  Sanxa. 
Los  testaments  de  Gombau  en  1179  y  d'Arnau  de  Ribelles  en  1192,  di-sposaven  se'ls  enterres 
a  Gardeny.  En  1207,  Gombau,  Ramón  y  Berenguera  de  Ribelles  eren  germans.  En  1238,  Ber- 
nat Ramón  de  Ribelles,  sa  muller  Alamanda  y  sa  germana  Marquesa,  donaren  lo  castell 
d'Archs  al  Bisbe  d'Urgell,  y  en  1267  vivía  Bernat  Ramón  ab  un  fiU  dit  Ramón  (Dotalia- 
rum,  V.  I,  docs.  483  y  1023,  y  pergamins  del  Arx.  Cat.  Seu  d'Urgell.— 2S  Arm.  de  Testaments. 
sach  A,  docs.  2,23  y24,  ysachC,  doc.  230,  y  ^rrn.  deSusterris,  .sach  S.  Joseph,  doc.  289,  del  Ar- 
xiu  S.  Joan  de  Jerusalem.  —  Dotium,  v.  II,  doc.  13  del  Arx.  Catedral  de  la  Seu  d'Urgell.) 

(10.57)    Apendix,  document  X. 

(1058)  Bernat  de  Capdella  sería  originari  del  castell  de  Capdella,  situat  en  la  part  mes 
pobre  deis  Pyrineus,  ais  orígens  del  riu  Flumicell,  entre  les  conques  deis  Nogueres  Pallaresa 
y  Ribagor9ana. 

(1059)  Deis  Beliana  conexém  dos  germans,  en  1268,  Pere  y  Arnau.  Eu  1270,  Berenguer  de 
Beliana,  casat  ab  Elisenda,  y  llur  fiU  Guerau,  enterrat  al  monastir  de  Peracals  al  Aragó. 
{28  Arm.  de  Tettam.,  sach  C,  docs.  217  y  331  del  Arx.  S.  Joan  de  Jerusalem.) 

(lOGO)    Apéndix,  document  XI, 


REBELIO  DE  NOBLESA  CATALAiNA  CONTRA  JAUME  1  EX  1259  477 

sembré  1259).  —  Lo  monarca  fóu  mol  concís  al  contestar  desde  Lleyda 
a  Alvaro  de  Cabrera  y  a  sos  feudutaris.  Al  primer  11  tirava  en  cara  ses 
in justicies,  repetint  trovarse  aparellat  a  donarli  .■uto;es  en  les  qüestions 
ques  menaven.  No  li'n  feu  oferta  de  retornar  les  postats  que  retenía. 
Se  li  quexá  de  que  per  En  R.  de  Qa  Sentil  fós  danmificat.  Temeros  de 
que  procedís  a  ocasionarli  nous  y  majors  danys,  11  recordava  ([ue,  se- 
gons  l'usatge,  no  podía  damnificarlo  ftns  passats  trenta  díes  del  acuin- 
dament  (1061). 

Les  altres  quatre  respostes  donades  per  lo  Rey  a  Gueraldó  de  ('a 
brera,  B.  R.  de  Ribellcs,  Bernat  de  Capdella,  Dalmau  de  Heliana  (1U62) 
y  Arnau  de  Llers  (1063),  foren  molt  iguals.  Hi  consignava  lo  Monarca  sa 
estranyesa  per  la  actitut  en  que's  colocaven,  considerant  quan  apare- 
llat ell  estigué  a  sotsmetre  llurs  diferencies  ab  lo  Comte  d'Urgell,  a 
jutges  gens  sospitosos.  Y  puix  ajudaven  a  Alvaro  de  Cabrera  en  tant 
greu  desraiió,  ell  se  desexía  per  un  semblant  de  qualsevuUa  danys 
que'ls  ocasionas.  Després  de  resolt  aquest  incident  preliminar  de  la 
Iluyta  que  anava  aesclatar  a  Catalunya,  vehem  a  Jaume  I  partint  de 
Lleyda  vers  Osea  y  (,,'aragoga. 

Carácter  del  mohiment  iniciat  a  Castelló  de  Farfanya.  —  Ab  lo  que 
tením  exposat  ja  n'hi  ha  prou  per  poderne  establir  lo  carácter  que  pre- 
sentava  lo  mohiment  de  revolta  iniciat  en  lo  Comtat  d'Urgell.  S'ha  de 
creure,  que,  en  l'ajust  de  Castelló  de  Farfanya,  no  sois  emetiríen 
opinions  los  cougregats,  sino  que  serien  explorades  les  voluntats 
d'altres  richs  homes  que  no  s'hi  trovaren  presents,  y  se  cercaríeu  ad- 
hesions  com  les  que  continuarém  en  aquesta  relació. 

Havera  vist  que  los  rebelats  foren  feudataris  del  Vescomte  de  Car- 
dona o  d'Alvaro  de  Cabrera,  y  no  podíen  rebutjar  ajudarlos,  puix  era 
esta  una  obligació  feudal  ineludible  coneguda  llavors  ab  lo  nom  de 
valenca.  Si  algún,  com  Gueraldó  de  Cabrera,  no  reunía  caríicter  de 
feudatari,  era  en  cambi  parent  molt  propinque  del  Comte  d'Urgell,  y 
se  movía  impulsat  per  afectes  de  familia. 

No's  tractá  d'un  mohiment  popular  entre  los  richs  homes,  sino  pu- 
rament  de  bandería,  per  mes  que  tingué  relativa  importancia  la  po- 
tencia deis  iniciadors  y  les  ramificacions  que  tractaren  de  ferli  pendre 
en  los  mesos  de  janer  y  febrer  com  seguidament  direm.  Monfar  y  los 
qui  l'han  copiat,  seduits  davant  la  repetició  constant  del  fet  de  la  re- 
tenció  de  les  postats  peí  Rey  d'Aragó  contra  Usatges,  suposen  que 
tots  los  nobles  del  Principat  s'alarmaren,  crehent  podíen  trovarse  en 


(1061)  Vegisl'usatfíe  Omnea  homines  posquam  acuindaverint  potestatis,enclbs  cn\e»  Cons- 
titucions  de  Catalunya  (Ilibre  vuy  te,  tít.  II,  §  II),  ab  les  següents  paraules:  Tots  homens  puya 
haiiránacuydat  la  Potestat,  li  tengan  pau  e  treva  trenta  die3,elea  Poteatats  al  Vetcomte  se  ala 
Condora  quinze  diea,  e  ala  reaueaaora  e  altrea  cauallera  deu  diea.  Done  lis  loa  Cointes  eren  cou- 
sideratspoíesíaí,  y  per  tant  de viea  esperar  trenta  díes  abans  de  rompre  les  hostilitats. 

(1062)  Api-udix,  docuoients  XIII,  XIV,  XV,  XVI  y  XVII. 

(1063)  Reg.  11,  fol.  24d.  (A.  C.  A.) 


478  F.    CARRERAS   Y    CANDI 

semblant  situació.  Y  que  d'aquesta  gran  alarma  ne  iiasqué  la  guerra 
civil  del  1259. 

Sois  un  estudi  especial  y  detingut  de  la  matexa  nos  mostrará  que 
no  fóu  axis.  A  teñir  rahó  los  historiadors,  la  guerra  ressonaría  per  tots 
indrets  y  no's  concretaría  ais  ricbs  homes  afectes  a  unes  determidades 
personalitats. 

Adhesions  d'altres  cavallers  a  la  rebelió  del  Comte  d'Urgell.  —  Des- 
exits  del  Rey  d'Aragó,  lo  Vescomte  de  Cardona,  lo  Comte  d'Urgell,  Gue- 
raldó  de  Cabrera,  B.  A.  d'Anglerola,  B.  R.  de  Ribelles,  Bernat  de  Cap- 
della,  Dalmau  de  Beliana  y  Arnau  de  Llers,  seguiren  altres  cavallers. 
Guillém  Ramón  de  Josa  (1064)  se  desexí  per  En  R.  de  Cardona  que  lio 
vol,  a  quin  son  tengut  (1065),  y  també,  Pere  de  Puigvert,  per  haver  tant 
ab  lo  Comte  d'Urgell.  Puigvert  era  feudatari  de  N'Anglerola,  y  afegía 
en  son  escrit  que's  desexía  del  Rey  de  mal  que  fees  ais  vostres  homens 
ab  En  Bg.  A.  que  tengut  no  us  en  fós  (1066).  Del  nom  Puigvert  existí  en 
1259  un  castell  y  una  torra:  lo  primer  estava  situat  en  lo  Comtat 
d'Urgell  dintre  lo  terme  de  Castelldasens  (1067)  y  Castelldasens  era  de 
Ramón  de  Cervera;  la  segona  estaba  en  lo  Comtat  de  Pallars,  prop  lo 
Vescomtat  d'Ager,  hont  lo  Montsech  separa  la  conca  hidrográfica  del 


(1064)  Eren  los  Josa,  antiga  familia  d'Urgell  senj'ors  del  castell  del  propri  nom  que  ter- 
meiiava  ab  lo  de  Cornellana  y  ab  la  térra  de  Lavanga.  Estefanía  de  Josa  lega  dit  Castell  a  son 
fill  Ramón  (1207);  tenía  altre  fill,  Pere,  qui  en  1223  era  ardiaca  de  la  Seu  d'Urgell  [Dotaliarum, 
V.  I,  doc.  987  y  1012,  A.  C.  S.  d'U.)  Ramón  de  Josa,  casat  ab  Timbor,  atorgá  franqueses  y 
Ilibertats  ais  homes  de  Josa,  les  que  en  1253  son  fill  Guillem  Ramón  confirma,  extenentles  ais 
homes  de  Fornells  (Doh'wm,  V.  II,  doc.  143,  A.  C.  S.  d'U.)  Ramón  de  Josa  y  Timbor  foren 
condempnats  per  la  Inquisició  com  heretges,  després  de  llarch  processament.  Sa  sentencia 
se  llegi  a  Santa  Catarina  de  Barcelona,  lo  11  jauer  1258,  davant  del  Rey,  del  bisbe  de  Barce- 
lona y  de  molts  cavallers,  entre  ells  Bernat  de  Santa  Eugenia,  Berenguer  d'Anglerola,  Be- 
renguer  Arnau,  Galcenm  de  Pinos,  Exim¿-n  Peri(j  d' Árenos  y  Arnau  de  Llers.  Eesultava  del 
procés,  que,  inculpat  d'heretgía,  fou  perdonat  diferents  vegades  aparentant  reconciliarse  ab 
la  Esglesia  y  abjurar.  1a  primera  vegada  lo  perdona  lo  cardenal  Benavente,  legatapostólich; 
la  segona,  lo  bisbe  Pons  d'Urgell;  la  tercera  lo  rey  Jaume  I,  al  disposarse  a  castigarlo  se- 
verissimament.  AiTiva  ais  derrers  anys  de  sa  vida  sense  ha  verse  corretgit  de  ses  aficions 
heretiques.  Son  fill  prossegui  com  lo  pare,  rebent,  ocultant  y  defensant  ais  heretges  y  a  llurs 
adherents  «recipiendo,  ocultando  et  defendendü  heréticos  et  eorum  credentes  et  fautores». 
Al  incoarse  lo  procés,  Guillém  Ramón  se  defensa  y  encara  pogué  sortirne.  Mes,  de  Ramón  de 
Josa  se  prová  que  moi-í  heretge  y  perjur  y  per  tant  fora  del  gremi  de  la  Esglesia,  decretant- 
se  que  ses  mortals  despulles  fossen  tretes  de  térra  sagrada,  en  la  sentencia  donada  per  lo 
bisbe  Pons  d'Urgell,  Fra  Pere  de  Cadireta  y  Fra  Pere  de  Tenes  «sentenciando  condempnamus 
(R.)  fautorem  receptatorem  oculta torem  et  credentem  hereticorum  fictum  et  perjurum  in 
suis  confesaionibus  et  in  fautoriam  et  heresim  pluries  relapsum  propterque  sentencialiter 
dicimus  et  statuimus  quod  ossa  eius  de  cimiterio  fidelium  exhumentur  et  procul  ab  eclesiás- 
tica sepultura  jactentur  Lata  fuit  hoc  sentencia  III  Idus  januarii  Annodomini  M^CCoL^VII"». 
{Dotium,  V.  II,  doc.  68,  A.  C.  S.  d'U.)  SenteuQía  igual  a  la  de  Ramón  de  Josa  fou  pronunciada 
contra  lo  Vescomte  de  Castellbó  pul)licada  íntegrameut  per  Baudón  de  Mony  en  Relationa 
des  C'omtes  de  Foix  avecla  Catalogne.  !Més  avant,  en  1283,  un  Berenguer  de  Josa  possehí 
lo  castell  de  Borden  en  feu  de  la  Mitra  Urgellesa.  {üotinm.  v.  II,  docs.  53  y  54,  A.  C.  Seu 
d'Urgell.) 

(1065)  Apendix,  document  XXI. 

(1066)  Apendix,  document  XXII. 

(1Ü67)  «Uniuersitatem  hominum  castri  de  podio  viridi  siti  in  termino  Castri  Asinorum» 
(Doc.  1.Í62  de  Jaume  I,  A.  C.  A.) 


REBELIÓ   DE   NOBLESA  CATALANA   CONTRA   JAUME  1   EN    V2'>^         479 

Noguera  Pallaresa  de  la  del  Noguera   Kibap:orcana,  y  en  termes  del 
castell  de  Mur  (1068). 

No  podía  mancar  j;  desexirse  del  Key,  lo  conceller  d' Al  varo  de  Ca- 
brera, En  Jaume  de  Cervera,  Thome  qui  regí  lo  Comtat  d'Urgell  du- 
rant  la  sua  minoría  d'etat,  y  aprés  fou  son  secretari  (10G9).  Los  germans 
Jaume  y  Ramón  de  Cervera  (1070)  trameteren  al  Rey  llur  deseximent. 
desde  Castelló  de  Farfanya,  lo  10  de  desembre  de  12^)9  (1071).  Aquests 
deseximents  pesaven  bon  xich  mes  que  altres,  per  ésser  familia  de 
notoria  representaciü  (1072).  Jaume  de  Cervera  deya desexirse  del  Rey, 


(1068)  La  casa  deis  Puif,'vert  eva  poderosa  en  lo  sctrleXII:  homostraeii  ir.ni  lo  tcstainfiii 
de  Gueram,  muller  de  Pere  de  Puifívert,  qui  noineiia  marmessors  a  son  marit  Pere  de  Puip- 
vert,  Ramón  de  Guib,  Ramón  de  Ribelles,  Gombau  de  Ribelles,  Guillím  de  Tiinor,  A.,  prior 
de  Poblet,  y  Gueraii  dAmalda  cellercr  de  Poblet.  (Doc.  67  del  28  Armari  de  Tettaments. 
sach  A,  Arx.  del  IMorat  de  Catalunya  de  la  orde  de  Sant  Joan  de  .Terusal-ím).  Gueraua  pos- 
f?ehía  los  castells  de  Zudauell,  Talladell,  Viuaxa,  Zolmells,  Albi,  Montbrió,  Ces  Piles,  Mon- 
tafíut  y  Barberil  y  la  torra  de  MoutoliU;  dexant  tres  filis,  Berenguer  Pere,  Guill.m  y  Na  Elip- 
sen.  En  I2ñ3,  Barbera  era  de  Bernat  de  Puigvert,  tenint  qüestions  ab  los  Templers  fallndes 
en  favor  d'aquests.  (Doc.  1830  de  Jaume  I,  A.  C.  A.) 

(1069)  En  l2.^6  lo  comte  Alvaro  de  Cabrera  parlava  de  «Jacobi  de  cervaria  secretari  nos- 
tri».  en  document  signat  per  Jaume  y  Ramón  de  Cervera,  B.  A.  dAnglerola  y  B.  R.  de  Ribe- 
lles. (Dotiían,  V.  II,  doc.  131,  A.  C.  S.  dU.) 

(1070)  Pons  de  Cabrera,  comte  d'Urgell,  en  1243,  disposa  va:  «Si  uero  .Tacobus  de  Ceruaria 
autR.  frater  eius  fieusui  redimeri  uoluerunt  castrum  et  villam  de  Algerre  de  pignore  pro 
ut  in  cartiscontinetuí- liceat  eis  et  lacere  possint».  (.Dotium,  vol.  II.,  doc.  14,  A.  O.  S.  d'U.; 

(1071)  Aptndix,  documents  XXIII  y  XXIV. 

(1072)  En  1118,  lo  Comte  de  Barcelona  concedí  Castellda^ens  y  Jabut  a  Guillí-m  Dalmau  de 
Cervera  (Feudorum  Vicariarum  Cathalonie,  v.  II,  fs.  29  y  31,  A.  C.  A.)  En  1178,  Anf.bs  I,  co- 
mena  Castelldasens  y  Jabut  a  Guillrm  de  Cervera,  qui,  en  1190,  obtinguó  facultat  dedificar 
una  fortalesa  en  lo  terme  de  Puiggr6«,  eoneguda  per  Torra-grosaa.  Guill.-m  vivía  en  1210. 
heretant  sos  dominis  Folch  de  Pontons  y  Na  Bronda,  pares  de  Ramón  de  Cervera.  (Docu- 
ments 1481, 1482  y  1561  de  Jaume  I,  A.  C.  A.) 

Ramón  de  Cervera  y  lo  castlá  de  Castelldasens  Ramón  de  Montpaó,  a  21  abril  12.50  fereii 
una  concessió  d'aygties  a  Fra  Ramón  Berenguer  d'Ager,  comanador  de  Gardeny,  onde  dEii 
Cervera  y  marmessor  del  comte  Pons  de  Cabrera  «aquam  de  riuo  de  Ffemosa  ad  irrigandum 
omnes  vincas  vestras  (del  Temple)  quas  habetis  in  domengio  vestro  sito  in  termino  de  Arte- 
sia  templi  quam  aquam  possitis  capere  et  capiatis  in  termino  de  Podio  viridi  etper  cequiam 
eiusdem  termino  de  podio  viridi  suprascripto  ducere  dictam  aquam  usque  ad  termino  de 
Artesia..  (Doc.  1561  de  Jaume  T,  A.  C.  A.)  En  1257  (S  de  juny)  lo  Rey  mauifestava  haver 
comprat  a  Ramón  Berenguer  d'Ager  los  castells  de  Juneda  y  de  Castelldasens,  que  al  en- 
semps  cedía  a  Ramón  de  Cervera,  reservantse  les  postáis.  Y  en  lo  meteix  día  Jaume  I  conce- 
dí a  dit  Ramón,  per  la  bona  memoria  del  seu  pare,  lo  feu  y  cort  o  justicia  que  tenía  en  la  ciu- 
tat  de  Lleyda  y  demés  drets  que  possehía  tant  per  successió  paterna,  quan  per  rabo  de  son 
consanguíneo  Ramón  Berenguer  d'Ager.  (Documents  1481  y  1182  de  Jaume  I,  A.  C.  A.)  En 
1258  (13  janer)  lo  Rey  confirma  la  donació  de  Jaume  de  Cervera  a  sa  muller  Bronda,  de  Cas- 
telldasens y  Margalef,  Puigvert,  Saustor,  Comolons  y  Miravalls.  (R.  10,  f.  101,  A.  C.  A.) 

Lo  testament  de  Ramón  de  Cervera,  casat  ab  Berenguera  de  Pinos,  del  1267,  romenava 
marmessors  al  germa  Jaume,  al  sogre  Galcerún  de  Pinos  y  al  fill  d'aquest,  Ramón  de  Qa  Guar- 
dia- feya  hereua  a  sa  filia  Esclarmonda,  y  lo  castell  d'Algerre  lo  dexava  en  usdefruyt  a  Be- 
renguera  Wotmm,  V.  11,  doc.  104,  A.  C.  S.  d'U.;  també  existeix  copia  d'aquest  doc.  en  la 
CoUcciú  áinstruments  dUrgell,  doc.  63,  del  A.  Catedral  Vich).  Vivía  Ramón  de  Cervera  en 
1278  «ervint  al  Rey  al  setge  de  Ponts  per  lo  fou  de  Castelldasens,  ab  3  militara,  y  en  1280  ab 
igua'l  forma  al  .setge  de  Balaguer.  Vengué  al  Bey,  en  1281,  los  castells  de  Torregros.sa  y  de 
Pui--grós.  (Feud.  Vicar.  Cathal. .  v.  II,  fs.  29  y  34).  Lo  testament  de  Esclarmonda  de  Cerve- 
ra, Tenvora  deis  castells  d'Algerre,  Llordá  y  altres,  del  1314,  indica  -lue  morí  eense  successió: 
disposíi.quodsiNobilisdomnaTheresia  vxor  Nobilis  domini  GuiUelmi  de  montecbadano 


480  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

per  haver  pres  les  postáis  al  Comte  d'Urgell  y  no  volérleshi  retornar 
m  per  prechs,  ni  per  mostra  que  nos  ni  cutres  vos  nliajam  feta.  Ramón 
de  Cervera  aduhía  motiu  consemblant  (1073). 

Se  trobava  a  (^aragoQa  Jaume  I,  quan  respongué  ais  dos  germans 
Cervera  (20  desembre  1259)  calcant  sa  contestació  en  la  que  dona  lo 
6  desembre  desde  Osea  a  Berenguer  Arnau  d'Anglerola. 

Dos  antichs  valedors  del  Vescomte  (1074),  90  és,  Guillém  de  Cardona 
y  Pere  de  Berga  (1075),  al  desexirse  del  Rey,  reberen  d'aquest  denuncia 
de  cessar  les  treves  ab  ells  signades  (22  desembre  1259),  deslligantse 
de  la  promesa  de  mantenidos  sots  la  reyal  custodia  y  preservarlos  de 
dany  (1076),  La  adhesió  de  Pere  de  Berga,  senyor  de  la  vila  de  Berga 
(1077)  a  qui  seguíen  feudataris  de  la  calitat  de  Bernat  de  Qa  Portella, 
senyor  deis  castells  de  Querol  y  de  Montmajor  (1078),  era  valiosa  per 
los  conjurats  de  Casteiló  de  Farfanya. 

Pons  Guillém,  de  Torroella  de  Montgrí,  parent  del  Vescomte  de 


nepos  nostra  uult  emere  Caslrum  et  villam  do  algei-re  (luod  ipsum '.'astruin  et  villaui  curn 
juribus  que  ibidem  ad  nos  spectant  possint  emere  pro  precio  Centum  milium  solidos  Jaccen- 
ses».  (Dotium  ,  vol.  11,  doc.  103,  A.  C.  S.  d"U  )  Ea  1319  losmarmessors  d'Esclarmonda  vengue- 
ren  al  (lapítol  de  la  Seu  d'Urgell  lo  castell  de  Llorda  y  los  llochs  d'Isona,  Castalio,  Sant  Martí 
y  Covet  (Dotium,  V.  II,  doc.  I02i  Exístiren  eu  lo  reguat  de  Jaume  I  altres  cavallers  usant 
del  patronímith  nom  de  Cervera  seiisc  que'ls  hi  sapigut-m  relació  propiuqua  ab  los  germans 
Jaume  y  Ramón.  Berenguer  de  Cervera,  militar  mort  en  1285  y  enterrat  en  la  Seu  de  Vich 
(J.  Pasqual:  Sacres  Aiitiquitatis  Catalonia  Monumenta,  vol.  XI,  pl.  50);  GuilK'm  de  Cervera 
ab  bens  patrimonials  en  12.52  a  Cervera,  Puig-alt,  Timor,  Sant  Antolí,  Gaver,  Estanys,  Onda 
y  Prats.  (Doc.  1294  de  Jaume  I,  A.  C.  A.);  Pons  de  Cervera  en  1258  senyor  del  castell  Sobii-á 
déla  Esplugade  Francolí.  (Doc.  1550  de  Jaume  I,  A.  C.  A.),  etc.  Lo  castell  de  Cervera, 
Jaume  I  lo  concedí  en  1257  a  Bernat  de  Fitor.  (R.  10,  f.  8,  A.  C.  A.) 

(1073)  Ramón  de  Cervera,  poch  abana  de  trametre  al  Rey  d'Aragó  lo  seu  deseximent,  en 
10  de  desembre  de  1259,  vingué  a  comptes  ab  ell  per  la  custodia  deis  castells  dOliana  y  de 
Linerola  o  Linyola,  confessant  Jaume  I  deureli  2,271  sous,  8  diners,  per  dit  concepte. 

(1071)  Guillém  de  Cardona,  en  1252,  prengué  part  en  la  guerra  del  Vescomte  de  Cardona 
contra  Jaume  I.  Tenía  com  a  feudatari  a  K'Amalrich  de  Vallsegura,  qui  li  havía  donat  en 
penyora  de  2,200  sous  jaquesos,  lo  castell  de  Santa  Liuya  y  les  rendes  de  les  Avellanes,  ab 
condició  «quem  guardases  lo  castel  am  la  vista  después  e  tenit  liu  guaytes  aformas  e  quem 
puxa  valer  del  Castel  e  deis  homens  si  obeit  in  cían  del  Rey  e  no  de  negun  altie  homo». 

(1075)  Pere  de  Berga  acompanyá  al  Vescomte  de  Cardona  en  les  guerres  del  1248  y  1252. 
Al  present  any  de  1259,  no  resulta  ésser  feudatari  del  Vescomte  ni  d'Alvaro  de  Cabrera. 

(1076)  Apéndix,  document  XXV. 

(1077)  Doc.  1447  de  Jaume  I.  En  1256  (iSagost),  Pere  de  Berga  cedí  ais  Templcrs  drets  se- 
nyorials  en  les  cases  que  teníen  aquests  en  la  vila  de  Berga  «in  quilms  domibus  supradictis 
positis  populare  quinqué  foches  videlicet  quinqué  mansiones  populatas  habere  cum  homini- 
bus  et  mulieribus  qui  sint  vestri  proprii  et  solidi  ipsi  et  eorum  proles  cum  ómnibus  bonis 
que  ibi  habuerint  imperpetuum  quicumque  quia  populatí  fuerint  in  dictis  domibus  non  te- 
neantur  ipsi  nec  eorum  posteritates  mii  vel  meis  quicque  faceré  vel  soluerealiquo  tempore  de 
cetero  ratione  liostis  caualcate  segii  cugucie  intestacionis  exorchie  questie  tolte  forcie  vel 
exaccionis  cuiuslibet  iure  vel  consuetudine  seu  alio  quolibet  modo  mii  competentibus  vel 
competeré  debentibus  in  villa  Berge».  «  Retento  tameu  mihi  et  meis  in  predictis  hominibus 
et  mulieribus  qui  ibi  habitantes  fueriut  justiciam  sanguinis».  (,Doc.  1457  de  Jaume  I,  A.  C.  A.) 

(1078)  Bernat  de  Qa  Portella,  originari  del  castell  del  propri  nom,  en  lo  Bergadíi,  en  1260 
(21  maig)  rebé  de  Pere  de  Berga  los  dos  castells  de  Montmajor  y  Querol,  prometentli  feeltat: 
«et  iuuabo  uos  et  ualebo  vobis  et  tenebome  vobiscum  contra  omnes  homines  juste  et  inius- 
te>.  (Doc.  1,608  de  Jaume  I,  A.  C.  A.)  Ais  pochs  díes,  ^"a  Portella  y  sa  mare  Blanca,  veníen  a 
Pere  de  Berga  los  castells  de  García  y  de  Montlet.  (Doc.  1610 de  Jaume  I,  A.  C.  A.) 


REBELIÓ   DE   NOULESA  CATALANA  CONTRA  JAUME   1   EX   1259         481 

Cardona,  sabentli'n  molt  greu,  envic'i  son  acuindament  al  Rey.  Lo  rebé 
a  Osea  (8  janer  1260),  y  ais  4  díes  hi  respongut-  breument  y  en  los  ter- 
mes acostuniats  (1079). 

Los  germans  Guilleni  y  liuguet  de  Cervelló  (1080),  se  desexiren,  adu- 
hint,  lo  primer,  certa  malifeta  de  la  ciutat  de  Barcelona  que  Tobliga  a 
pledejar  ab  gran  mcsió  o  despesa  sua:  y  quan  lo  plet  fo  por  terinenar, 
Jaume  I  rebutja  donarli  jutjes.  També  apuntava  una  injusticia  que 
aquest  li'n  feu  en  la  honor  de  Cervera;  no  oblidantse  de  retraure  la 
retenciódeles  postatsdelComted'Urgell  (1081).  Era  valiosa  la  coope- 
ració  del  primer,  puix  dominava  en  la  comarca  del  Llobregat,  junt  a 
pertenencies  de  Jaume  I  a  Molins  do  Rey,  en  tant,  que  després  de  B;ir- 
celona,  ell  era  la  principal  potencia  de  dita  comarca  (1082). 

Huguet  de  Cervelló  se  mostríi  quexós  d'un  tort  rebut  en  son  castell 
de  Sant  Antolí  al  Urgell  (1083)  y  retregué  les  injusticies  comeses  con- 
tra son  germá  Guillcm  y  lo  Comte  ;d'Urgell. 

De  Osea  li  escrigué,  lo  Rey,  a  Guillcm  de  Cervelló  (11  janer  12G0), 
trovarse  aparellat  a  estarli  a*  dret  a  ell  y  a  quants  haguessin  motiu  de 
discordia.  Mes,  Iota  vegada  que  Vacuindava,  aceptava  lo  reptaraent 
declarantse  irresponsable  del  dany  que  en  avant  fes  a  ell  o  a  sos  bo- 
rnes o  a  res  del  seu.  Ab  consemblants  páranles  contestí\  a  Huguet. 

Darrers  aparellaments  al  anar  a  esdatar  la  guerra  (janer  1260). — 
Lo  Rey  y  los  valedors  d'Alvaro  de  Cabrera,  activaren  llurs  prepara- 


(1079)  Apí-iidix,  docuinents  XXVI  y  XXXI. 

(1080)  La  (lefecció  de  Guilltm  de  Cervelló,  gendre  del  Vescointe  de  Cardona,  estaría  des- 
contada. Era  uua  de  les  principáis  families  catalanes.  Guerau  Alamany  de  Cervelló  fou  de  la 
junta  que  promulgii  los  Usatges  (lOiiS;.  Pere  Tomic  suposa  que  en  lo  segle  XI,  Gifilh'-in  Ra- 
món de  Cervelló  era  baró  de  Pontils  y  de  la  Llacmia,  acompanyaut  al  Comte  de  Barcelona 
a  les  conquestes  de  Mallorca  ^1114)  y  d'Almería  (1U7).  Les  possessionsde  Guill'-ra  de  Cervelló 
al  Llobregat,  en  1264,  arribaven  fins  dessota  Moatjuich  entei-me  de  Provein,-ana.  (Doc.  1798 
de  Jaume  I,  A.  C.  A.) 

(1081)  Ap.ndix,  documeuts  XXVII,  XXVIII,  XXIX  y  XXX. 

(1082)  Coneguda  és  la  necessitat  que  tingué  de  dcfensarse  la  comarca  del  Llobregat  en 
12,57,  organisantlii  Jaume  I,  d'acort  ab  Barcelona  y  ab  la  Mitra  de  dita  ciutat,  la  defensa  ar- 
mada deis  habitants  d'aquelles  parroquies,  obligantse'ls,  per  repelir  ais  malfaytors,  a  teñir 
ballesta  ab  cent  tretes,  o  be  llansa  y  espasa  y  a  exir  aparellat  a  la  ajuda  del  dampnificat,  quan 
aquest  metes  lo  só  [emitat  sonara  i;6  es  tó  metént).  Aquesta  orgauisació  no  fou  sulícicnt  pera 
repelir  les  cavaicades  deis  guerrejants,  segurameut  d'En  Guillrai  de  Cervelló.  (Lo  Sometent, 
noticias  históricas  y  jurídicas  de  sa  organisació,  per  Coroleu  y  Pella  (Barcelona,  1877),  pl.  36, 
axí  com  Notas  históricas  de  Sarria  (Barcelona,  1897),  Apétidice.  de  documentos,  doc.  XXI.), 
Guillém  de  Cervelló,  ais  dosanys  de  poasehir  la  baronía  de  Oervelló,  tingué  una  guerra  par- 
ticular, de  quines  malifetes  fou  perdonat  per  Jaume  I  a  12  janer  I2.i8.  (R  ;»,  f.  9,  A.  C.  A.) 

(1083)  Lo  castell  de  Sant  Antolí  fou  legat  en  1182,  per  Berenguer  de  Bellestar  a  son  ger- 
má  Bernat  (doc.  29  del  28  Armari  de  Testaments  del  A.  Gran  Priorat  S.  Joan).  En  1273  Jaume  I 
feu  emparar  Sant  Antolí  y  Pallerol  a  Guillúm  de  Castellolí,  per  no  liaver  complert  ab  sa  cou- 
dició  de  feadatari.  (R.  22,  f.  -1,  A.  C.  A.) 

Huguet  de  Cervelló  havía  heretat  de  sa  tía  Marquesa,  viuda  de  Guillí-m  de  Guardia  y 
comanadorad'AIguayre  y  de  Cervera  y  de  sa  cosina  Gueraua  priora  d'Alguayre,  lo  castell 
de  la  Espulga  Sobirana  de  Francolí  (1253).  Haguc  qüestions  ab  los  Teraplers  per  dit  Castell 
(1255-1268)  (Docs.  281,  300,  311,  326  y  374  del  Armari  15,  Arx.  S.  Joan  de  Jerusal.'m».  En  1268 
estipula  ab  los  Templers  que  sois  tindría  la  tercera  part  de  les  rendes  de  Sant  Antolí  en  feu 
de  dita  Ordre.  (Doc.  1550  de  Jaume  I,  A.  C.  A.) 


482  F,   CARRERAS   Y   CANDI 

tius  per  la  guerra,  en  lo  mes  de  janer.  Jaume  I  reeomená  a  la  Coratesa 
de  Bearn  establís  de  gent  lo  castell  de  Monteada  (27  janer)  (1084):  pren- 
gué  de  Ramón  de  Palafolls  y  d'Arnau  Guillém  de  Cartellá,  les  postats 
deis  castells  de  Puig-Dauder  y  de  Rocacorba  (l.ei'  febrer)  (1085),  fentles 
entregar  a  Guillém  de  Castellnou  (1086).  Y  al  teñir  compte  que  ningú 
visques  descuidat,  procurava  reforgar  los  llochs  débils,  cas  de  sobreve- 
nírloshi  greus  perills.  Axis  recomenava  ais  homes  de  Cubelles  y  de  la 
Geltrú  defensassen  a  Ramón  de  Manresa,  ciutadá  de  Barcelona,  qui  pos- 
sehía  lo  castell  de  la  Geltrú,  si  tos  atacat  (31  janer  1260)  (1087).  De  les 
precaucions  preses  en  térra  d'Ausona,  quin  bisbe  era  germá  d'un  deis 
guerrejants,  poch  ne  sabém,  si  no  és  l'orde  donada  al  veguer  Pere  de 
Vilara^ut,  de  fortificar  la  esglesia  de  Gurb,  hón  los  vebins  hi  havíen  de 
prestar  serveys  de  guayta,  y  recullirshi  en  cas  d'ésser  atacats  (1088). 

La  política  de  guanyarse  amistats  sospitoses  ab  donatius  y  conces- 
sions  la  posa  en  joch  lo  Monarca.  Gilabert  de  Cruilles  n'obtingué 
aquells  díes  un  bon  cavall  (24  janer  1260);  Guerau  de  Maldc^,  perse- 
guit  de  sos  acreedors,  logra  un  decret  de  moratoria  de  qualsevulla 
deutes  flns  a  30  de  setembre  vinent  (28  janer  1260);  los  vehins  del  Ar- 
bós  obtingueren  análoga  moratoria  (29  janer  1260)  (1C89),  etc. 

Los  pobles  de  la  jurisdicció  de  la  Corona  contribuíen  a  les  despeses 
de  la  guerra.  Pro  a  pagar  may  hi  han  sigut  diligents.  Axis  és  que  los 
Jurats  de  Tarragona  y  de  Tortosa  reberen  requeriments  de  pagar  lo 
que  teníen  assignat  (1090). 

Esdata  la  guerra  entre  Jaume  I  y  los  nobles  rebeláis  (22?  ja- 
ner 1260).  —  Entrém  al  temps  en  que,  comencada  lalluyta,  los  vassalls 
■  d'uns  y  altres  guerrejants,  experimentaren  los  seus  desastrosos  efectes. 
Per  desgracia  falten  relacions  directes  deis  fets.  Mes  sa  carencia  no  és 
suficient  per  suposar  que  no  tingues  ulteriors  conseqüencies,  donada 
la  calitat  deis  coligats. 

Una  emigrado  se  constata  en  los  habitants  del  baix  Llobregat,  los 
qui,  ab  llur  bestiar,  bénsy  armes,  passaren  a  Tortosa,  abandonant  uns 
conreus  immellorables.  Lo  vehinatge  deis  valedors  de  Guillém  de  Cer- 


(1084)  Reg.  10,  fol.  127.  (A.  U.  A.) 

(1085)  Apendix,  documents  XXXVI  y  XXXVII. 
(10861    Apendix,  document  XXXVIII. 

(1087)    Eeg.  10,  f .  128.  (A.  C.  A.) 

'1088)  Lo  2t)fe))rer  1261,1o  veguer  Vilaragut  declaríihaverexigit  injustament  ais  vassalls 
de  la  Mitra  de  Vich  en  los  termes  del  Estany,  Manlleu  y  Sant  Esteve  de  Ca.stelló,  servey 
d'obres  y  de  guayta  en  la  guerra  entre  Jaume  I  y  Ramón  de  Cardona,  lo  Comte  d'Urgell  y  ai- 
tres  nobles  catalans:  «quod  propter  guerram  que  inter  dominum  Regem  et  nobiles  Raimun- 
dum  de  Cardona  Comitem  Urgellensls  et  alíos  nobiles  Cathalonie  feci  operari  sacrariam  ec- 
clesie  .sancti  Andree  de  Gurbo  ad  quod  opus  injuste  feci  esse  homnies  vestros  quosliabetis 
infra  términos  Castri  de  Gurbo  et  faceré  guaytas  et  non  tenebantur  nec  debebant  illud  faceré». 
Llibre  del  Dr.  Joseph  Rocafort,  Pare.,  foli  241,  formant  part  del  Sacrce  Catalonia  ántiquitatis 
monumenta,  manuscrit  del  P.  Jaume  Pasqual. 

(1089)  Reg.  10,  fol.  127.  (A.  C.  A.) 

(1090)  Apendix,  documents  LV  y  LVI, 


REBELIÓ   DE   .VOBLESA  CATALANA   CONTRA   JAÜME   I    R\   1259         483 

vello  los  portaría  a  cas  tant  extremos,  demostrantnos  que  la  Iluyta  se 
menc'i  a  les  raatexes  portes  de  Barcelona.  No  oblidc'm,  que,  abans  cons- 
tatarem  existir  manifesta  discordia  entre  la  predita  ciutat  y  En  Cer- 
velló.  Aquells  pa^esos  emi^rants  sufriren  no  poch  en  son  viat^e  a  les 
terres  que  rega  l'Ebre,  puix  al  passar  per  Cambriis  y  Cabra  foren 
detingutsy  atropeliats.  N'hagué  sentiment  Jaume  I,  y  maná  se'ls  res- 
tituhís  tot  lo  penyorat  o  pres,  dexantlos  Iliures  (29  janer  1260)  (1091). 
Altres  pobladors  de  la  comarca  del  Llobregat  cercaren  la  protecció 
sobirana  per  millor  salvaguardarse  deis  afectes  de  la  ííuerra.  IIu  d'ells, 
Pere  de  Clariana,  senyor  de  la  casa  de  l'allejü,  situada  en  doniini  del 
castell  de  Cervelló  (1092),  se  feu  donar  guiatge  reyal  evitant  ésser  dam- 
pniflcat  de  la  gent  de  guerra  de  Jaume  I.  Qual  ;iuiatge  e.\tengu('  a 
altre  ñnca  que  tenía  en  terme  de  Castellví  de  Ro.?an('s  (10  febrer  1260). 
La  concessió  de  guiatge  y  salvaguardia  reyal  donava  dret  a  erigir  lo 
penó  de  les  quatre  barres  en  los  llocbs  ahón  s'atorgava  y  a  rebre 
protecció  de  la  gent  del  Sobirá.  Altres  proprietaris  del  Llobregat  se- 
guiren  lo  mateix  procehiment  com  feu  En  Ferrer  de  Vilanova  (qui 
llavors  se  trovava  a  Tuui^-),  posant  sa  casa  de  Vilanova  sots  guiatge 
reyal  (24  janer  1260).  Li  impos^\  Jaume  I  dugues  condicions:  que  d'ella 
no  n'exís  dampnatge  ais  partidaria  del  Rey,  y  que  al  retornar  Ferrer 
de  Tuni9  no  li  fes  guerra.  Ab  consemblants  condicions  guia  a  Arnau 
Guillém  de  la  Barca  per  sos  castells  y  viles  de  Montfalcó  y  de  Mediona 
(10  febrer  1260);  a  Ramón  de  Casteilaulí  per  lo  castell  d'aquest  nom  y 
la  casa  de  Mocolores  (22  febrer  li>60)-,  a  Arnau  de  Montbuy  per  la  casa 
de  Vilanova  dita  de  la  Valí  del  Escut  (22  febrer  1260);  a  Bernat  de 
Pontons  per  sos  béns  (1093);  al  Bisbe  de  Lleyda  per  son  castell  de  Cas- 
telló  del  Bisbe;  a  Galcerán  de  Pinos  per  son  castell  de  Taltavull,  men- 
tres  estigués  fora  de  Catalunya  y  per  deu  díes  després  de  comunicarli 
lo  cessament  de  dita  salvaguardia  (3  febrer  1260)  (1094),  etc. 

Caldra  advertir  que  Jaume  I,  al  iniciarse  la  guerra,  tenía  d'exir 
de  Catalunya,  vers  Castella,  per  conferenciar  ab  aquest  Rey.  Pas- 
sant  per  Cervera  hi  deturá,  a  fí  de  negociejarhi  la  pau. 


(1091)    Apúndix,  document  XXXV. 

(1092^  1257  (24  setembic:  «Sit  notum  cimcti.s  (iuofl  CRo  Bernardus  de  Cleriana  de  Pa!e- 
giauo  ciim  hoc  publico  instnimento  perpetuo  valituro  concedo  et  reco^ínosco  per  me  et  uicos 
presentes  et  futuros  vobis  domino  Guillelmo  óe  Ceruilione  et  vestria  quod  domus  mea  de 
Palegiano  cum  ómnibus  mansis  hominibus  fcminis  lionorilius  pertinenciis  terminis  et  juri- 
bus  eiusdem  sicut  ego  et  antecessores  mei  tenuimus  in  termino  castri  veteri  de  Ceruilione  iu 
parrochia  sánete  Eulalie  de  Palegiano  vel  alibi  fuitetest  de  dominio  et  feudo  vestro  et 
eandeam  teneo  et  antecessores  mei  tenuez'unt  i  er  antecessores  vestros  et  teneo  et  debeo 
tenere  eandem  domum  per  vos  et  vestros  ad  feudum».  'Doc.  1494  de  Jauín-í  I). 

La  casa  de  Pallejá  feya  anys  esta  va  erigida  en  los  termes  del  castell  de  Cervelló.  En  l'any 
1147  Pere  Bernat,  en  son  testament  la  Ucgú  a  la  sua  filia  Ermessendis  (Doc.  30  del  2S  Armari 
de  Testaments,  Sach  A,  del  Arxiu  del  (irán  Priorat  de  Catalunya  de  Pant  Joan). 

(1093)    Apíndix,  document  XXXII. 

(1C94)  «Ha  qucd  in  predictis  malum  aliquod  non  faciamus  nos  nec  valitorcs  nostri  quous- 
que  simusreuersi  in  Catalonia  de  vistas  quas  nunc  cum  Eege  Castelle  celebrare  debemusnec 
ex  tune  perd  ecem  dies  computandos  a  die  in  antea  qua  hoc  uobi?  fnciennis  scire.  (I?.  10,  f.  130. í 


484  F.   CARRERAS   Y   CANDI 

Reclamado  de  Tagaraanent  al  Vescomte  de  Cardona.  —  Encara 
esta  va  a  Barcelona  Jaume  I,  quan  se  mostrá  benigne  ab  dos  deis  rebe- 
láis, Berenguer  Arnau  d'Anglerola  y  Arnau  de  Llers,  féntloshi  retornar 
los  béns  incautáis  de  Corbins,  fins  que  ell  arribes  a  Lleyda  (27  de  janer 
1260)  (1095).  Poch  abans  d'exir  de  Barcelona  insistí  ab  lo  Vescomte 
de  Cardona  que  li  retornas  lo  castell  de  Tagamanent  (1  febrer  1260), 
de  quina  retenció  ne  protestava  lo  Rey  (1096).  Li  retreya  que  son  prede- 
cessor  Ramón  Folch  IX  de  Cardona  consignava  dita  restitució  al  Rey 
en  son  testament,  demanantli  que  li'n  mostrás  aquest.  La  insisten- 
cia del  Monarca  tenía  sa  rahó  d'ésser,  puix  Tagamanent  dominant 
la  vía  de  Vich,  era  la  clau  d'aquest  camí.  De  tal  manera,  que 
Jaume  I,  segurament  per  dita  causa,  muda  tan  antigua  vía,  obligan t 
ais  viandants  a  passar  per  Caldes  de  Montbuy,  Sant  Felíu  de  Codines 
y  Centelles.  Quina  marrada  estigueren  fent  fins  al  any  1274,  en  que's 
torna  a  restablir  lo  vell  camí  natural  de  La  Garriga  y  Congost  de  les 
Codines  (1097).  Y  precisament  del  1274  és  lo  primer  nomenament  de 
batlle  fet  per  Jaume  I  a  Tagamanent.  Lo  qual  prova  ja  se  li  havía 
retornat  lo  castell. 

Les  conferencies  de  Cervera  (4-19  febrer  1260).  —  Anant  a  Caste- 
11a,  Jaume  I  deturá  alguns  díes  a  Cervera  per  conferenciar  ab  los  re- 
presentants  deis  rebelats.  De  les  entrevistes  n'exí  una  formula  de  ca- 
rácter práctich,  comenpament  de  la  pau  a  Catalunya.  Hu  deis  qui 
porta  la  veu  a  Cervera  per  los  cavallers  desexits  fóu  Guillém  de  Cas- 
tellaulí,  y  altre  deis  arbitres  per  lo  Rey  fóu  lo  Bisbe  de  Barcelona. 

Cora  a  resultat  del  acort  que's  concertava  vehém  efectuarse  con- 
cessions  del  Rey  en  pro  deis  qui  veníen  a  pau,  en  recompensa  de  sa 
bona  intenció  per  la  pública  tranquilitat.  Guerau,  vescomte  de  Cabre- 
ra, obtingué  per  sis  anys  les  rendes  reyals  a  Llagostera  y  Caldes  (5  fe- 
brer 1260),  contraent  la  obligado  de  servir  a  Jaume  I  en  les  guerres, 
exceptuada  la  que  llavors  se  menava  ab  los  nobles  catalans,  en  la  que, 
empero,  hi  custodiaría  los  camins  d'aquell  districte,  per  manera  que  hi 
regnés  neutralitat  absoluta  (24  marQ  1260)  (1098).  L'espay  de  temps  que 
va  entre  la  oferta  y  la  acceptació,  quasi  podém  indicarlo  com  empleat 
en  negociacions  generáis  y  componendes  per  venir  a  pau  total. 


(1095)  Apendix,  document  XXXIV 

(1096)  Apendix,  document  XXXIX. 

(1097)  «Nouerint  vniuersi  etc.  Cum  nos  .Jacobus  dei  gratia  etc,  Concesserimus  hominibus 
nostris  vJUe  Calidarum  de  monte  boyno  quod  caminum  siue  via  quod  seu  qua  itur  de  bar- 
chinona  apud  vicum  transint  per  villam  Calidarum  et  non  per  Congustum  de  Codinas  sicut 
ab  antiquo  tieri  consueuit  et  intellexerimus  quod  liomiues  transeúntes  per  ipsam  viam  per 
1108  concessam  ipsis  liominibus  Calidarum  dampnum  et  grauamen  máximum  inde  pacieban- 
tur.  Idcirco  coucedimus  vniuersis  et  siugulis  volentibus  transiré  ire  et  rediré  per  dictum 
Camiuum  seu  viam  de  Congusto  de  Codines  quod  possint  hoc  faceré  libere  non  obstante  dicta 
concessione  per  nos  facta  dictis  hominibus  Calidarum.  Mandantes  etc.  Datum  barchinone 
1111°  kalendas  Augusti  Anno  domini  M»  CC  LXX"  quarto».  (Reg.  19,  f.  151,  A.  C.  A.) 

(1098)  Apendis,  documents  XL  y  XLV. 


REBELIÓ   DE   XOBLESA   CATALANA   CONTRA   JAUME   I   EN   12r)9         485 

Treva  pactada  entre  los  guervejants  (15?  febrer  1260).  —  No  tením 
nova  precisa  de  quan  se  suspengueren  les  hostilitats.  Es  positiu  que  la 
treva  era  un  fetén  18  febrer  1200,  seí^ons  carta  del  propri  Sobirii  a  sos 
vassalls  de  Qa  Reyal,  Cabra  y  Foros,  tramesa  desde  Ccrvera  (1099).  Los 
hi  deya  que  estava  en  treves  ab  lo  Comte  d'Ur<?ell.  ab  lo  Vescomte  de 
Cardona  y  ab  Guill(''in  de  Cervelló  y  ab  llurs  valedors.  Ab  estes  paraules 
mostra  com  aquests  tres  eren  los  veritables  confabulats,  y  los  altres  ca- 
vallers  que  figuren  en  lo  mohiment  mers  comparses  de  la  insurrecció.  Se 
pactaren  treves  ñns  ais  cinch  díes  sef^üents  d'aquell  en  que  fossen  de- 
nunciados, tant  per  lo  Rey  com  per  son  íill  l'infant  Pero  (llavors  l'altre 
infant  Jaume  era  a  Mallorca  (1100),  d'ahón  torna  molt  entrat  l'any 
1260),  com  també  per  qualsevol  deis  nobles  guerrojants.  Fins  a  nova 
ordre  se  parausaren  les  operacions  de  la  guerra,  trametentse  coniuni- 
cacions  per  evitar  nous  dampnatges. 

Seguexen  los  capítols  de  recompenses  al  acort  de  concertació  de 
treves.  A  23  febrer  1260,  havent  passat  a  Lleyda,  Jaume  I  promet  donar 
al  aragonés  Bernat  de  Mal-lleó  del  dret  de  peita  a  Ainsa,  1,045  sous  ja- 
quesos,  per  haver  custodiat  la  frontera  contra  lo  Comte  d'Urgell  (1101). 
A  Pere  de  Monteada  li  oferí  4,500  sous  Jaquesos  que  li'n  debía,  assegu- 
rántloshi  de  la  peita  d'Almodovar,  y  altres  5,0C0sous  barcelonesos,  de 
les  quisties  de  Cabra,  Foros  y  (/a  Reyal.  A  Guillém  d^  Cardona  liasse- 
gurá  altre  deute  de  2,242  sous  jaquesos  sobre  les  percepcions  de  vale- 
dors del  Comte  d'Urgell  y  del  Vescomte  de  Cardona  en  les  viles  de 
Camarasa  y  Cubells  (1102).  Ni  en  aquesta  ocasió,  ni  raay,  desmentí  Jau- 
me 1  sa  fama  de  géneros,  com  ell  mateix  ja's  reconexía,  al  dirli  a 
Ramón  de  Cardona  qiCen  lo  mon  no  ha  negun  princep  qui  tan  poch 
tort  fassa  a  sos  homens  com  nos  ais  nostres,  en  ans  per  hen  fer  et  per 
grans  suficences  que  los  fertx  los  perdem. 

Lo  principal  objecte  de  les  treves  signades  aló?  febrer  1260,  fúu 
sentar  los  fonaments  d'una  pau  y  concordia  definitiva  ab  los  rebeláis. 

Mes  siga  que  les  negociacions  no  foren  del  agrat  del  Vescomte  de 
Cardona,  o  siga  que  les  exigencies  d'aquest  pera  reduirse  a  la  pau  re- 
sultaren desmesurados,  lo  cert  és  que  lo  primer  día  de  Quaresma 
d'aquell  mateix  any,  trovantse  a  Fluvi-x,  reté  les  treves  al  Rey  y  se 
disposa  de  nou  a  combátrel  (1103).  Empero  no  passá  de  menaQa  y  no 
torna  a  la  guerra.  Ans  la  pau  ab  los  cavallers  rebelats,  inclús  ab  lo 
propri  Ramón  de  Cardona,  sigue  positivament  signada. 


(1099)  Apündix,  document  XLT. 

(1100)  «Anno  domini  M"  COLK--  VI  kalendas  Septemher  so  fo  lo  derrer  dimarts  dagott 
inoc  lo  selnor  infant  en  Jacme  de  lerida  per  nnar  a  malorcha.  So  fo  derrer  dimarts  dapost 
quel  Sénior  enfant  exi  de  lerida  per  anar  a  malorcha  et  entro  al  dimccres  de  Sinquapesima 
a  IX  meses  menys  VII  dies  et  miinta  la  mession  del  seinor  enfant  a  rao  do  XX  mil 
solsrany  XIIIT  MDCL  sois  rcgalium..  (Keg.  11,  f.  257,  A.  C.  A.) 

(1101)  Apündix,  document  XLII. 

(1102)  Apendix,  document  XLIII. 

(1103)  AptT.dis,  document  XLIV 


4S6  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

Incidcnt  a  Butgenit  y  Exa/ava  (janer-febrer  1260).  —  Quan  se 
pactaven  les  treves  a  Cervera  ocorregué  un  petit  incident  que  mereix 
relatarse.  Berenguer  Arnau  d'Anglerola  tenía  empenyorats  al  Rey  sos 
dos  castells  de  But^enich  y  Exafava  en  garantía  de  5,000  morabatins. 
Ho  motiva  una  acusació  de  falsa  moneda  (1104).  Aquests  processaments 
sigueren  usuals  en  lo  regnat  de  Jaumel,  conceptuantlos  conseqüencia 
de  la  sua  política  económica,  puix  atorgá  a  particulars  la  fabricació  de 
la  moneda  en  tots  sos  reyalmes.  Llavors,  la  acusació  de  falsificador  de 
moneda  era  una  bona  arma,  sovint  esgrimida,  per  la  calumnia.  Con- 
signa la  historia  que  l'esforQat  capitá  Blasco  d'Alagón,  victoriós  deis 
franceses  en  la  Calabria,  retorna  d'Italia  en  1291  pera  defensarse  de 
moltes  calumnies  que  li  havíen  acumulat,  entre  elles  la  d'encunyar 
moneda  falsa. 

Quan  en  los  mesos  de  juliol  y  agost  de  1259  lo  Comte  d'Urgell  com- 
batía ab  Ramón  de  Monteada,  Jaume  I  guia  a  But^enit  y  Exafava, 
evitant  que  dits  llochs  siguessin  dampnificats  y  fent  que  sa  gent  los 
consideres  llochs  reyals.  Perqué  de  dita  neutralitat  no  se'n  aprontes 
N'Anglerola,  qui  guerrejava  ab  lo  Comte  d'ürgell,  li  imposa  la  obliga- 
ció  de  no  poder  combatre  ais  seus  enemichs  lo  día  que  sortís  de  qual- 
sevuUa  d'aquells  dos  llochs,  y  de  no  recullirshi  sino  passats  vuyt  díes 
d'ocasionar  dany  a  sos  contraris. 

De  quins  pactes  y  treves  se  desexí  Jaume  I  (20  janer  1260),  conse- 
qüencia de  la  rebelió  de  Castelló  de  Farfanya,  ab  grans  protestes 
de  N'Anglerola.  Aquest  deya  era  injustament  desguiat,  y  pretenía  no 
li  fos  ocasional  dany  lins  passats  trenta  díes.  Com  Jaume  I  no  li'n  fes 
cas,  insistí  N'Anglerola  en  ses  protestes.  Lo  Rey  ana  personalment  a 
Exafava  (7  abril  1260),  ahont  AngJerola  li  trámete  nova  lletra,  dema- 
nantli  esmena  deis  perjudicis  y  senyalament  de  jutge  y  día  per  fallar 
llur  controversia.  Lo  Rey  li  Iliurá  salconduyt  perqué  a  despit  de  la 
guerra  pogués  arrivar  a  la  sua  cort  y  defensarse  davant  lo  tribunal. 
Desconexém  com  acaba  l'incident.  Exafava  aprés  torna  a  poder  de 
N'Anglerola  (1105). 

Segueix  la  hostüitat  d'alguns  cavallers  contra  ¡o  Rey  (abril  1260). 
—  Fins  dintre  lo  transcurs  de  les  treves  precursores  de  la  pau  final, 
nous  deseximents  mantingueren  latent  l'esperit  de  rebelió.  No  son  de 
cavallers  de  primordial  importancia,  sino  de  valedors  deis  directors 
del  mohiment.  Axis  considerarcm  lo  deseximent  de  Guillém  de  Raja- 
dell.  Responguéli  Jaume  I,  desde  Exafava,  inculpantlo  de  que  Vacuin- 
dás  havent  rebut  beneflci  d'ell  (9  abril  1260)  (1106). 


(U04)    Apíndix,  docuinents  XLVI,  XLVII  y  XLVIII. 

(1105)  Eu  1299  sigimva  «Raimundus  d'Ausnlariola  dominas  duxafava»  [Colecció  d'Insti  »- 
ments  d'Urgell,  doc.  17,  Arx.  Cat.  Vich).  En  1337  n'era  senyora  sa  viuda  Na  Felipa  d'Orcau, 
filia  de  Ramón  dOrcau,  senyor  deis  castells  d'Orcau  y  de  Galliner  (Dotaliariím,  vol.  I 
doc.  CXXXIV,  Aix.  Cat.  Seu  d'Urgell \ 

(1106)  Apéndix,  document  IL. 


KEBELIÓ  DE  NOBLESA  CATALANA  CONTRA  JACME  I  EN  1259    487 

Altre  acte  d'hostilitat  durant  les  treves  fuu  rapresonament  de  Gui- 
llém  de  Rocamador,  cavaller  de  la  part  del  Rey,  per  En  Guillém 
d'Odena  y  sense  que  aquest  hagués  previainent  aciiindat  al  Monarca. 
Odena  era  valedor  del  Vescomto  de  Cardona  y  de  (Tuillüín  de  Caste- 
llaulí,  puix  al  ocorre  lo  fet  precedent,  Jaume  I  se  dirigí  contra  abdós 
nobles  catalans  (Exafava,  10  abril  1260),  arbitrant  la  intervenció  llur 
per  fer  que  Odena  retorniis  a  Rocamador  una  suma  de  diucr  percebuda 
per  sa  redempció  (1107). 

També  Pons  Guillóm  de  Torreella  trencíi  les  treves  desafiant  a 
Guillém  de  Castellnou,  afecte  al  partit  de  Jaume  I.  Lo  Rey  ne  protes- 
ta (29  abril  1260),  y  requerí  del  Vescomte  de  Cardona  prohibís  que 
Torreella  dampnificás  a  Castellnou  (1108). 

Pau  signada  a  Barcelona  entre  lo  Rey  y  Alvaro  da  Cabrera  {\0 
maig  1260).  —  Jaume  I  no's  mogué  aquests  díes  deis  volts  del  Comtat 
d'Urgell,  tractant  de  finir  totalment  la  discordia.  Desde  Lleyda  pro- 
cehí  a  fer  evaluar  los  darapnatges  de  la  guerra,  instant  de  les  princi- 
páis poblacions  de  Catalunj'a  y  d'Aragó,  iiiquirissiii  los  danys  ocasio- 
nats  per  los  cavallers  desexits.  Quina  evaluació  devien  trametreli  a 
Barcelona  abans  del  dilluns  9  de  maig  de  1260.  La  conferencia  apare- 
llada  a  Barcelona  era  precursora  de  la  pau  que  signaren  tots.  Lo  Com- 
te  d'Urgell  també  havia  de  trovarse  en  dita  ciutat  lo  dimars  10  de 
maig  de  1260  (1109). 

La  avinenpa  s'efectua  encomenant  a  persones  que  merexessen  la 
confianza  del  Rey  y  del  Comte  d'Urgell,  judicaí-  y  fallar  llurs  contro- 
versies  ab  rahó  y  justicia.  Y  los  jutges  ais  qui  tal  encárrech  se  confia, 
foren  N'Oliver  de  Termens  y  lo  Bisbe  de  Barcelona.  Lea  diferencies 
entre  Jaume  I  y  lo  Vescomte  de  Cardona  y  Guillém  de  Cervelló  se  so- 
lucionaríen  de  manera  consemblant. 

Lo  Rey  continua  a  Lleyda  flns  a  derrera  hora,  essenthi  lo  7  de  maig, 
reclamant  la  paga  deis  subsidis  de  guerra  a  algunes  ciutats  reyals, 
com  Tarragona  y  Tortosa  (1110). 

Fets  subsegüents  evidencien  que  en  aquelles  vistes  de  Barcelona 
finí  la  guerra  y  se  vingué  a  pau.  Lo  propri  Sobirá  ho  manifestava  a 
Jaume  de  Cervera,  quan  aquest  encara  empatxava  ais  vehins  de  Ca- 
marasa  y  de  Cubells  de  portar  llurs  bestiars  a  pexer  en  los  empríus  de 
costum  (1111). 

Les  postats  deis  castells  d'Agramunt  y  Balaguer,  causa  primordial 
de  la  guerra,  presumím  foren  retornados  al  Comte  d'Urgell  abans  de 
partir  de  Lleyda  Jaume  L  Puix  En  Ramón  de  Gironella,  qui  custodia 


(1107)  Apendix,  documenta  L,  LI  y  Ll  I 

(1108)  Apündix,  document  LVII. 

(1109)  Apt-adix,  documents  Lili  y  LIV. 
(ino)  ApCndix,  documents  LV  y  LVI. 
(1111)  Apendix,  document  LVIII. 


488  F.    CARRERAS  Y    CANDI 

a  Agramunt  y  la  torra  d'Alraenara,  al  ocuparlos  lagent  del  Rey,  dexa 
dita  guarda  lo  7  de  maig  (1112).  Les  despeses  de  dita  guarda,  les  liqui- 
da Jaume  I,  restantli'n  a  deure  8,683  sous  barceloneses  (1113). 

Comenca  a  encarrilarse  la  causa  deis  dos  matrirnonis  del  Comte 
d'ürgell  (maig  1261).  —  Altre  conscqüencia  de  la  pau  signada  a  Bar- 
celona, fóu  venir  a  solució  pacífica  la  ruidosa  controversia  que 
promogué  lo  Comte  Alvaro  ab  motiu  deis  seus  dos  matrirnonis.  Se 
nomená  jutge  al  Bisbe  d'Osca,  y  Alvaro  promete  no  oposar  excep- 
cions  malicioses  a  la  causa  ni  allargarla  ab  apslacions  indegudes,  es- 
tant  aparellat  a  acatar  lo  que  la  Seu  Apostólica  falles  en  definitiva. 
Aximateix  convingué  que,  si  se  declaras  bo  lo  segón  matrimoni,  retor- 
naría la  dot  a  Constanca  de  Monteada,  obligant  per  axo  los  castells  de 
Ponts,  Balaguer  y  Agramunt,  los  quals  cobraría  Jaume  I.  si  no  obehís 
al  Sant  Pare.  Teñen  lloch  alguns  actes  que  demostren  l'acort  pacífich 
a  que  vingueren  lo  Rey  y  lo  Comte.  Jaume  I  rebé  d'Alvaro  lo  castell 
de  Ponts  {'23  maig  1261),  que  feu  custodiar  per  12  homes  a  les  ordres 
d'En  Peramola  (1114),  Aximateix  li  entrega  Alvai'o  los  castells  de  So- 
met,  Fonts,  Roda  y  Envit,  empenyorats  per  Anfós  I  ais  Comtes  d'Ur- 
gell  (24  maig  1261),  y  pagantli  Jaume  I  la  suma  de  1,500  morabatins 
alfonsins  a  que  muntava  llur  penyora  (1115). 

Lo  Vescomte  de  Cardona  en  plena  pau  ab  lo  Rey  (1261-1262).  —  Al 
Vescomte  Ramón  de  Cardona  lo  veurem  ara,  al  entrar  en  la  pau,  ex- 
pedint  guiatges  y  salvaguardes.  Aqüestes  garantíes  a  base  tributaria, 
practicades  per  un  rebelt  semblen  establir  cert  parangón  entre  la  gent 
de  guerra  del  segle  XIII  y  los  bandolers  del  XVII,  puix  Rocaguinarda 
y  Serrallonga  rebíen  tributs  de  les  masíes  catalanes  per  salvaguardar- 
les de  llurs  malifetes.  Pro  lo  sentit  deis  guiatges  del  segle  XIII  no  és 
igual:  aquí  unes  vegades  significava  proteceió,  altres  neutralitat  y  al- 
tres  perdó  a  rancunies  precedents. 

Lo  guiatge  que  expedí  lo  Vescomte  de  Cardona  a  favor  deis 
vassalls  deis  Templers  mereix  que  hi  posém  alguna  atenció.  Dít  Ves- 
comte y  lo  comanador  de  Barbera,  Frá  Guillém  d'Angleia,  intervin- 
gueren  ab  Guillém  de  Cardona  perqué  perdones  ais  habitants  del  ter- 
me  de  Barbera.  Guillém  tenía  motius  de  quexa  contra  d'ells.  Lo  perdó 
s'obtingué  d'una  manera  completa  [8  novembre  1260)  (1116).  Al  any  se- 


(1112)  Apéndi.x,  document  LIX. 

(1113)  En  la  matexa  jornada  en  que  lo  Monarca  passa  comptes  ab  Gironella,  li  atorga  per 
tres  añys,  les  rendes  reyals  de  La  Quart  y  Montblanch,  per  1,800  sous.  Qual  venda  no"s  porta- 
ría a  terme  o's  desfería,  puix  Jaume  I  vené  les  rendes  de  Montblanch  en  12  maig  1260,  per  dos 
anys,  a  Tere  Adam,batlle  de  Montblanch  y  de  La  Riba.  (Reg  11,  f.  172,  A.  C.  A.)  Lo  deutedels 
8,683  sous,  Ramón  de  Gironella  lobtingué  en  11  juny  1260  del  tribut  reyal  que  pagaven  les 
al  james  de  juheus  de  Gerona  y  Besalú,  ti  ibut  reduit  per  lo  .Monarca,  en  12H0,  a  causa  de  llur 
pobresa  (Reg.  11,  f.  177,  A.  C.  A.) 

(1111)    Reg.  11,  f.  231,  A.  C.  A. 

(1115)  Doc.  1256  de  Jaume  I,  A.  C,  A. 

(1116)  Doc.  1639  de  Jaume  I,  A.  C.  A 


REBELIÓ   DE   NOBLESA   CATALANA  CONTRA   JAUME   1   EX    1259         489 

güent,  no  sois  los  vassalls  deis  Teraplers  a  Barbera,  sino  los  de  les  al- 
tres  pertinencies  llurs,  y  tots  los  castells,  llochs  y  viles  de  l'Ordre,  si- 
gueren  posats  sots  la  salvaguarda  del  Vescomte.  Y  a  tall  de  Sobira 
expedí  maiiainents  ais  seus  batlles,  sotsmesos,  amichs,  parents  y  va- 
ledors,  manant  que  los  protegissen,  com  si  fossen  pertinencies  sues 
propries  (6  juny  1261)  (1117). 

Lo  Vescomte  de  Cardona  antich  aliat  del  Rey  de  CasteUa.  —  Ara 
se'ns  revela  aquest  nou  caríicter  del  faraós  cavaller  Ramón  de  Cardo- 
na. Un  deis  compromisos  de  pau  que  signíi  ab  Jaume  I,  oxpressa  d'una 
manera  indubtable  que  lo  Vescomte  de  Cardona  havía  sigut  aliat  del 
Rey  de  Castslla  en  ses  Iluytes  contra  lo  de  Aragó.  Fetala  pau  en  1260, 
se  compromete  Ramón  de  Cardona  a  no  anar  a  Castella,  fins  y  tant 
vingués  a  concordia  son  Rey  ab  Jaume  I.  En  cíis  de  guerra  ab  Caste- 
lla, devía  servir  al  Rey  d'Aragó  ab  vint  cavallers  armats,  de  mes  a 
mes  deis  altres  a  que  ja  hi  venía  obligat  per  sos  feus  ordinaris  (l.^»"  ju- 
lioi  1261).  Quedava  exempt  de  servirlo  ab  aquests  deu  cavallers  si  Jau- 
me I  tenía  guerra  ab  alguns  deis  qui  estaven  confederats  ab  ell  (alu- 
dint  segurament  ais  de  la  conjurado  de  Castelló  de  Farfanya),  ab  lo 
Córate  d'Erapories  y  ab  Guillém  de  Cardona  (1118).  A  tot  axo,  mani- 
festava  lo  Vescomte  rebre  del  Rey  deu  mil  sous  jaquesos.  Jaume  I  se 
comprometía  a  avituallar  a  aquells  soldats  y  indemnisarlos  de  les 
cavalcadures  que  perdessen.  Dita  valenga  o  obligado  de  socors  en  la 
guerra  se  feu  per  termini  de  dos  anys,  sense  teñir  que  retornarlo  Ves- 
comte cap  quantitat  rebuda. 

Fóu  aquesta  una  manera  com  qualsevol  altre  de  comprar  la  pau 
Jaume  I  y  de  ferse  ben  pagar  sa  neutralitat  lo  poderos  Ramón  de  Car- 
dona. Entrats  en  la  vía  pacífica,  insistí  lo  Monarca  en  obtenir  la  devo- 
lució  del  castell  de  Tagamanent,  pactantse  en  29  marp  1262  que  Ramón 
de  Cardona  lo  retindría  deu  anys  mes,  y  confessautse  plenament  pagat 
de  tots  deutes,  que  renunciava  a  la  excepció  non  numérate  pecunie  et 
doli,  que  anulava  qualsevulla  escriptures  exibidores  sobre  dit  castell 
y  que  serviría  al  Rey  ab  un  cavaller  per  lo  feu  de  Tagamanent  (1119). 


(1117)    Doc.  1659  de  Jaume  I.  A.  C.  A. 

(Ulfí)    Apc-ndix,  document  LX. 

(1119)  Del  30  janer  1262  hi  ha  la  provisii'j  següent  sobre  nomenament  de  jutge  del  terme  de 
Tagamanent:  «Quod  nos  R  del  gracia  vicecomes  Cardone  cum  hoc  publico  instrumento  damas 
et  concedimus  tibi  Andree  de  monte  grosso  in  omui  uita  tua  tamen  omnia  judicia  siue  senten- 
cias et  totum  officium  judiéis  totius  termini  castri  de  tagamento:  ita  quod  tu  bene  diligen- 
ter  et  legaliter  tenas  ibi  officium  judiéis  et  audeas  et  recipias  omnes  causaa  quas  moueban- 

tur  vel  fuerint  infra  terminum  antedictum siue  diffinias  sentencialiter  prout  de  jure  fue- 

rit  faciendum  habendo  inde  mandatum  salarium  atque  decens.  Ad sit  hoc  omnia  nobis  et 

nostris  soluta.  Testes  p  rosselli  Abbas  sancti  vincencii  de  Cañería?  bg.  guinart  et  G.  de — » 
(Manual  VI  del  A.  Curia  Fumada  de  Vich.)  Prorroga  10  anys  Jaume  I  al  Vescomte  de  Cardo- 
na en  1262(30  marg;  les  rendes  reyals  de  Tagamanent,  obligantse  lo  Vescomte,  a  servirlo  ab 
un  cavaller  armat.  (Reg.  12,  f.  37  y  Doc.  1692  de  Jaume  T,  A.  O.  A.)  En  1274  (29  marc;),  lo  Rey 
atorgá  a  Berenguer  de  Canadell  la  batUía  de  Tagamanent  «ut  tu  sis  bajuli  dicti  loci». 
Reg.  20,  f.  233,  A.  C.   A.) 


490  F.   CARRERAS  Y    CANDI 

Com  és  de  veure,  tampoch  no  ana  gens  malament  al  copdiciós  Ves- 
comte  la  liquidació  de  la  controversia  sobre  Tagamanent. 

Finida  aquesta  espinosa  qüestió,  la  mes  greu  de  totes  les  que  en 
aquesta  temporada  manteníen  lo  Rey  y  lo  Veseomte,  tractaren  d'anar 
a  una  difinició  general,  matant  ulteriors  pretexts  a  noves  guerres  o 
deseximents.  Eamón  de  Cardona  declara  estar  completament  pagat 
deis  empenyoraments  y  obligacions  que  havíen  contret  los  Reys 
d'Aragó  ab  son  avi  Guillem  de  Cardona,  ab  son  pare  Ramón  Folch  y 
ab  ell  mateix,  per  conseqüencia  deis  quals  retenía  los  llochs  de  Man- 
resa,  Piera  y  T.-igamanent  ab  sos  termes  y  pertinencies  (1  maig  3 262), 
Dexava  exceptuat  de  devolució,  tot  lo  que  afectava  a  la  derrera  escrip- 
tura  de  donació  reyal  de  Tagamanent  per  deu  anys  (1120). 

Sentencia  del  Bishe  de  Barcelona  y  d'Oliver  de  Termens,  finalisant 
íei  diferencies  entre  los  nobles  rebeláis  en  1259  y  Jaume  I  (G  febrer  1263). 
—  Los  jutges  designats  per  abdues  parts,  sentenciaren  la  controversia 
després  d'un  any  de  treballar  en  la  causa.  Jaume  I  seguint  les  indica- 
cions  deis  jutges,  perdona  ais  complicats  en  la  revolta,  deis  dampnat- 
ges  ocasionats  fins  a  la  data  de  la  sentencia.  En  lo  perdó  s'establí  la 
reciprocitat  per  part  deis  cavallers  desexits,  en  pro  de  les  injuries  a 
ells  o  a  llur  gent  comeses  per  los  valedors  de  Jaume  I.  Los  nobles  ais 
qui  adreQá,  lo  Rey,  son  perdó  desde  Qarago(?a  foren:  Guerau  de  Cabre- 
ra, Ramón  y  Jaume  de  Cervera,  Guillém  y  Huguet  de  Cervelló,  Ber- 
nat  Ramón  de  Ribelles,  Berenguer  Arnau  d'Anglerola  com  a  valedors 
d'Alvaro  de  Cabrera,  Guillém  Ramón  de  Josa,  Ponij  Guillém  de  To- 
rroella  de  Montgrí,  y  Guillém  y  Ramón  d'Odena  com  a  afectes  al 
Veseomte  de  Cardona  (1121). 

Seguéxense  convenís  y  mes  convenís  entre  Jaume  I  y  alguns  ca- 
vallers solucionant  controversies  que's  menaven,  atorgántloshi  quasi 
sempre,  assenyalades  mercés  lo  Sobirá.  Tothom  s'aprofitava  de  la  de- 
bilitat  del  Rey  o  millor  de  son  gran  amor  a  la  pau  de  casa,  arrencantli 
concessions  oneroses  (1122).  Jaume  I,  pera  afrontar  greus  complica- 
cions  exteriors,  accedía  a  moltes  exigencies.  Justament  ha  merescut 
deis  seus  crítichs  dictat  de  mal  administrador. 

Solució  de  la  controversia  entre  la  ciutat  de  Barcelona  y  Guillém 
de  Cervelló  (4  agost  1263).  —  La  antigua  pugna  que  existía  entre  lo 
senyor  de  Cervelló  y  la  ciutat  de  Barcelona,  se  posa  de  relleu  en  les 
operacions  de  la  guerra  civil,  com  ja  havém  vist  (janer,  febrer  1260). 
Desconexcm  la  forma  y  detalls  deis  fets.  Ara  tením  a  la  vista  una  nova 


(1120)  Docuinent  1697  de  Jaume  I,  A.  C.  A. 

(1121)  Apendix,  document  LXI. 

(1122)  La  condescendencia  y  magnanimitat  de  Jaunje  I  per  los  cavallers  de  sa  térra,  la 
experimentaren  axis  los  mes  alts,  com  los  de  menor  categoría.  Aruau  de  Llers,  que  pertanyé 
ais  derrevs,  en  9  juliol  1261,  obtingué  del  Monarca  600  morabatins,  que  11  foren  pagats  ab  un 
cavall  y  ab  450  morabatins  en  diner.  (R.  ii,  f.  236,  A.  C.  A.) 


REBELIÓ   DE  XOBLESA   CATALANA  CONTRA   JAUME   I    EN    1259         491 

conseqüencia,  al  solucionarse  ab  aquest  contráete,   les  divergencies 
raes  greus,  en  que  seguían  en  1263. 

Lo  Monarca  fou  l'íirbitre  qui  acaben  dites  qüestions  dictant  sentencia 
en  presencia  de  cavallers  afectes  a  Guillí'm  de  Cervelló,  que  la  robus- 
tiren  ab  llurs  signatures,  9Ó  és,  Pere  de  Berga,  Guerau  de  Cabrera, 
Huguet  de  Cervelló  y  Beren{;uer  Arnau  d'Anglerola  (1123). 

A  Guilltm  Albars,  qui  residía  al  Castell  de  Cervelló,  se  ii  prohibí 
habitar  en  cap  Uoch  del  Llobregat.  Bernat  Ferrer,  inculpat  d'homicidi 
a  Barcelona,  havía  d'ésser  expulsat  del  territori  de  Cervelló.  Guillem 
de  Cervelló  alearía  la  prohibició  de  molre  en  los  molins  reyals  de  Llo- 
bregat y  Jaurae  I  faría  altre  tant  en  lo  que  pertocava  a  privar  de  con- 
corre ais  molins  d'En  Cervelló. 

Lo  capítol  mes  interessant  d'aquesta  sentencia  arbitral,  és  lo  que 
fa  referencia  a  una  limitació  establerta  a  la  acció  executiva  del  Ve- 
guer de  Barcelona,  quan  tingues  de  procehir  judicialment  per  deutes, 
contra  vassalls  de  Guillem  de  Cervelló,  puix  devía  posarho  a  conexe- 
ment  previ  del  seu  batUe  y  practicar  determinades  actuacions.  No  s'ha 
d'oblidar,  que,  gran  part  de  les  terres  del  Llobregat,  subgectes  a  la 
jurisdieció  d'En  Cervelló,  estaven  endoses  dintre  los  termes  del  terri- 
tori de  Barcelona,  segons  resultaren  establerts  a  derreríes  del  se- 
gle  XII  o  comencament  del  XIII,  quan  cresqueren  los  privilegis  de 
la  ciutat  y  sos  límits  se  posaren  a  Molins  de  Rey. 

Ab  tant  senzilles  disposicions,  acatades  per  abdues  parts,  s'acalla- 
ren  totes  les  altres  diferencies  y  reclamacions. 

Nou  perilL  de  rompre  la  pau  lo  Vescomte  de  Cardona  y  Jaume  I 
(janer  1264).  —  Tantes  complacencies  anaven  a  esdevenirli  esterils  a 
Jaume  I,  al  acabarse  l'any  1263,  per  lo  mal  carácter  del  bregós  Ves- 
comte de  Cardona.  Aquest  y  son  allegat  Guillem  de  Cardona,  s'apare- 
llaven  a  móureli  nova  guerra.  Ho  sapigué  lo  Rey,  y  per  evitarla,  en 
9  janer  1264,  cerca  la  conciliació  escrivintloshi  que's  trobava  aparellat 
a  férloshi  dret  de  totes  les  quexes  que  d'ell  tinguessen.  Transpiren, 
dites  lletres  (la  una  en  cátala  y  l'altre  en  aragonés),  lo  desitj  del  Rey 
de  consolidar  la  pau.  Son  contingut,  en  cas  d'aven(?ar  la  discordia 
iniciada,  demostrava  palpablement  la  injusticia  de  la  nova  guerra, 
quan  no'ls  hi  posava  cap  obstacle  a  la  recta  administració  de  justicia 
en  les  controversies  llurs  (1124). 

Que  la  pauno  s'altera,  ho  diu  la  documentado  puix  res  mes  se 
torna  a  trovar  daquest  conflicte  en  perspectiva. 

Com  acaba  lo  malaventurat  Alvaro  de  Cabrera,  comte  d'Urgdl.  — 
Cicilia  de  Foix  prescindint  deis  tractes.  que  mena  Alvaro  ab  lo 
Rey,  dilata  la  prosecució  de  la  causa  del  matrimoni,  aduhint,  entre 


(1123)  Documcnt  1719  de  Jaume  1,  A.  C.  A. 

(1124)  Apéndix,  documenta  LXII  y  LXIII. 


492  F,    CARRERAS    Y   CANDI 

altres  rahons,  que  lo  Bisbe  de  Lleyda  era  oncle  de  Constanca  de  Mont- 
eada, que  lo  Rey  y  Tlnfant  Pera  se  mostraven  apassionats  per  Cons- 
tan9a  y  que  ella  no  podía  comparéxer  a  Lleyda  per  no  creureshi  en 
seguretat,  etc.  (Desembre  1260).  Se  passava  temps  ab  aquest  incident, 
quan  lo  Bisbe  d'Osea,  fall¿i  declarant  a  Constanza  veritable  muller 
d'Alvaro  de  Cabrera.  Aquest  no  acata  la  sentencia  motivant  amones- 
tacions  y  manaments  y  essent  posades  ses  terres  y  estats  en  entredit 
per  la  Esglesia.  Lo  Sant  Pare  encoraená  a  Sant  Ramón  de  Penyafort 
y  al  bisbe  de  Barcelona,  Arnau  de  Gurb,  lo  compliment  de  la  senten- 
cia del  Bisbe  d'Osca  (20  febrer  126,3). 

Cicilia  de  Foix  obtingué  altre  butlla  pontificia,  que  encarregava  lo 
conexement  de  la  causa,  ais  bisbes  d'Oloron  y  de  Cominges  (4  maig 
1263).  Constanza  no  respongué  a  les  citacions  d'aquests  prelats.  Tara- 
pocli  Alvaro  de  Cabrera  comparexé  davant  lo  nou  tribunal  aduhint 
per  motiu  estar,  Carcasona,  a  mes  de  dugues  jornades  de  son  domicili. 
Sotsmetentse  a  les  decisions  del  tribunal  eclesiástich  (16  setembre  1263) 
dexá  a  Cicilia  de  Foix  y  prengué  a  Constanza,  ab  qui  habita  un  any. 
Llavors  lo  Comte  tenía  24  anys. 

Los  jutges  francesos  senten-ñaren  en  pro  del  matrimoni  de  Cicilia, 
anulant  la  sentencia  del  Bisbe  d'Osca  (26  febrer  12G4)  y  seguint  nous 
procehiments  eclesiástichs  contra  d'Alvaro.  Aquest  dexá  a  Constanpa 
y  torna  a  pendre  a  Cicilia.  Intervingué  lo  tribunal  eclesiástich  cátala, 
y  lo  Bisbe  de  Barcelona  íjuliol  1264),  en  cálitat  de  nou  jutge,  confirma 
la  sentencia  del  Bisbe  d'Osca,  no  obehintla  Alvaro.  Lo  Sant  Pare,  a 
indicacions  de  Sant  Ramón  de  Penyafort,  confia  la  causa  al  Cardenal 
Prenestino  (15  maig  1266)  fallantla  en  favor  del  matrimoni  de  Cons- 
tanza (abril  1267). 

En  axo,  lo  Rey  d'Aragó  se  dirigí  contra  los  dominis  d'Alvaro  de 
Cabrera  prenéntloshi  tots,  reduintlo  a  la  derrera  expressió,  Perseguit 
per  noves  censures  eclesiástiques  emanades  de  Roma,  se  retragué  a 
Foix  ab  Cicilia,  hont  morí  prompte  (en  1267  segons  uns  autors  o  en 
1268  segons  altres)  essent  d'uns  28  anys  d'etat.  Dexá  de  ConstanQa  de 
Monteada  una  filia  de  nom  Elienor  y  de  Cicilia  de  Foix  dos  filis,  Er- 
raengol  y  Alvaro,  lo  primer  deis  quals  fou  Comte  d'Urgell. 


APENDIX  DE  DOCUMENTS 


L 


- 1259  (24  jaliol). —  Guiatge  reyal  ais  llochs  de  Butcenich  y  Exafava, 
que  eren  de  B.  A.  d'Ánglerola  y  tenia  lo  Rey  en  penyora. 


Jacobus  etc.  Guidamus  et  assecuramiis  uobis  berengario  Arnaldi  de 
Angularia  Castra  et  loca  de  bot^enich  et  de  Oxafaba  quod  a  uobis  tenemus 
obligata  per  V  mille  morabatinis  vt  in  carta  inde  facta  plenius  continetur. 
Ita  quod  homines  habitantes  in  dictis  locis  et  suis  termlnis  propter  guerrara 


REBELIÓ  DE  NOBLESA  CATALANA  CONTRA  JAUME  1  EN  1259    493 

quam  uos  cum  aliquibus  habeatis,  non  recipient  ¡n  personis  uel  rebus  ab 
aliqúibus  inimicis  uestris,  malum  aliquod  ñeque  dampnura  dum  nos  dicta 
castra  et  loca  tenebimus.  Ita  tamen  quod  die  quam  exietis  de  dictls  locis 
uel  aliquo  predictorum,  non  faciatis  inimicis  uestris  aliquod  malum;  et  quod 
a  die  quam  eis  malum  facletis  usque  ad  octo  dies  primos  continué  nume- 
randos,  non  intretis  nec  redeatis  in  locis  piedictis  uel  in  aliquo  predictorum. 
Datum  apud  Tudelam  vrgelli  IX  kal.  Augusti  Anno  domini  >rCC°L°  nono. 

II.  —  1259  (2  novembre).  —  Carta  del  Rey  ais  nobles  catalans  que  U 
aparellaven  guerra,  a  fi  (^evitarla. 

Jacobus  dei  gratia  etc.  Nobili  et  dilecto  Aluaro  dei  gratia  Comitis  vrge- 
lli  Salutem  et  dileccionem.  Relacione  quorundam  intelleximus  quod  pro- 
ponitis  habere  guerram  nobiscum:  quod  non  crcdimus  ullo  modo  verumta- 
men  nos  suraus  parati  faceré  uobis  directum  de  querelis  si  quis  de  nobis 
habetis  ad  coguicionem  Richorum  hominum  nostrorum  uel  ad  cognicionem 
prelatorum  terre  nostre  et  talis  judices  uobis  assignauerimus  quod  ipsos 
recusare  non  poteritis  ullo  modo.  Datura  Ilerde  HIT  nonas  nouember  Auno 
domini  M°CC"L°  nono. 

Sub  eadem  forma  scripsit  dominus  Rex  bn.  Raimundi  de  Ribellis,  R.  de 
Ceruaria,  Bng.  A»  de  Angularia  et  Jacobo  de  Ceruaria  et  eodem  anno  et 
die  et  in  eodem  loco. 

Sub  eadem  forma  et  eodem  die  et  Auno  scripsit  dominus  Rex  G.  de  cer- 
uilione. 

III.  —  1259  (2  novembre).  —  Jaume  I  ofereix  al  Vescomte  de  Cardona, 
ferli  deguda  justicia.  —  (R.  11,  f.  262,  A.  C.  A.) 

Jacobus  dei  gratia  etc.  viro  Nobili  et  dilecto  R.  dei  gratia  vicecomite 
Cardone  Salutem  et  dileccionem.  Intelleximus  (quod  proponitis  ...  tatem 
habendi  Guerram  nobiscum  quod  non  possumus  credere  ullo  modo  propter 
magnas  conueniencias  quod  sunt  inter  nos  et  uos  et  fecimus  uobis  tantum 
bonum  et  honorem.  Verumtamen  si  nos  proponitis  Gucrrejare  dicimus  uobis 
quod  sumus  parati  uobis  faceré  directum  ad  cognicionem  Richorum  hominum 
nostrorum  uel  prelatorum  terre  nostre  de  querelis  quas  de  nobis  duxeritis 
proponendis.  Ita  quod  tales  judices  uobis  assignabimus  quod  ipsos  recusare 
non  poteritis  ullo  modo.  Datum  Ilerde  IIIl"  nonas  aouembris  Anno  domini 
M''CC°L°  nono. 

IV.  —  1259  (6  novembre).  —  A  Castelló  de  Farfanya  se  desix  lo  Ves- 
comte de  Cardona,  del  Rey  d'Aragó.  —  (R.  U,  f.  244,  A.  C.  A.) 

Die  Sabbati  XIIII  idus  (1125)  december:  fuerunt  oblata  domino  Regi  dif- 
fidamenta  R.  de  cardona  et  bg.  A.  de  angularia  sub  hic  forma  apud  Uscam. 


(1125)  No  existeix  lo  XlVidus  de  desembre.  Es  uua  e.,uivocaci6  del  escnva  que  no3  per- 
meim  creare  vuUa  significar  sis  dies  aprés  del  de  la  expedic¡6  de  la  carta,  o  siga  lo  VIH 
idus  de  Novembre,  que  equivaldría  donchs,  al  día  16  de  novembre. 


494  F.    CARRERAS  Y   CANDI 

Al  molt  amat  et  honi-cad  et  noble  seyer  en  Jacme  per  la  gracia  de  deu 
Rey  darago  etc.:  de  mi  en  R.  de  cardona  peí*  la  gracia  de  deu  ueseomte  de 
Cardona  Salut  et  amors:  Fas  uos  saber  seyer,  que,  per  les  desmesures  que 
uos  fets  ais  rics  homens  de  Cataluia  et  per  so  com  nos  trencats  nostres  cos- 
turas et  nomenadament  al  Comte  Durgel  et  a  daltres  et  a  mi  hoes  a  saber 
quem  contenéis  que  yo  no  port  foneuol,  nen  traga,  et  que  auets  feta  pare- 
dar  la  porta  del  cal  del  castel  de  munt  blanc  que  he  dezeret  de  mi,  per  zo, 
cor  yo  et  mos  kr3'atsz  auem  husat  dentrar  et  dexir  per  aquela  porta,  et  per 
precs  que  yo  fets  uos  naia,...  feits  fer,  no  mo  auets  uulgut  fer  adobar;  et 
per  altres  torts  que  uos  nos  fets;  et  per  nostres  custums  quens  trencats  a  nos 
et  ais  altres  caualers  de  Cataluia,  fas  uos  saber  queus  accuide,  et  quem 
desisc  de  uos,  que  de  mal  que  yo  faza  ais  uostres  homens  ne  a  la  uostra  té- 
rra, tengut  nous  en  sia.  Datum  a  castel  nou  (1126)  VIH  idus  nouember. 

V. —  1259  (6  novembre).  —  B.  A.  cCAnglerola  se  desix  de  Jaume  I.  — 
(R.  11,  f.  244,  A.  C.  A.) 

Al  molt  honrad  et  noble  seyor  en  Jacme  per  la  gracia  de  deu  Rey  da- 
rago  etc.  de  mi  en  bg.  A.  danglerola  Salut  et  amors:  ab  tot  honrament  fas 
uos  saber  seyer  que  peí  Comte  durgel  que  o  uol,  a  qui  yo  son  tan  tengut 
que  falir  no  lin  puix,  mal  et  greu  que  me  (m'es  ?)  queus  acuydem,  em  de- 
sisc de  uos,  que  de  mal  que  yo  fapa  ais  uostres  homens  ne  en  la  uostra  térra 
tengut  nous  en  sia.  Datum  a  castel  nou  (1127)  VIII  idus  nouember. 

VI.  —  1259  (26  novembre).  —  Lo  Vescomte  de  Cardona  desexintse  de 
les  penyores  que  tenia  del  Rey  d^Aragó.  —  (R.  11,  f.  244,  A.  C.  A.) 

Reuerendo  domino  Jacobo  dei  gratia  Regi  Aragonis  etc.  R.  per  eandem 
vicecomes  Cardone,  Salutem  et  dileccionem.  Fem  uos  saber  se\'or  que  uim 
uostre  missatgé  queus  rctesem  la  peyora  queus  auiem  feta  fer:  la  qual  cosa 
hauem  feta:  es  certs  com  moltes  uegades  uos  aiam  trames  missatgés  quens 
pagassets  los  diners  quens  deuets  et  fer  nou  auets  uulgut:  desexim  nos  de 
uos  que  nous  siam  tengutz  de  peyora  queus  fa^ám,  ais  homes  uostres,  ne  a 
les  lurs  coses.  Datum  apud  Casteló  VI  kalendas  december  Anno  domini 
MCCL  nono. 

VIL  —  1259  (26  novembre).  —  Alvaro  de  Cabrera  declara  la  guerra  al 
Rey  d'Aragó.  —  (R.  11.  f.  24;>,  A.  C.  A.) 

...  december  Anno  domini  MCCL  nono  quidam  irotarius  Comes  vrge- 
Uensis  obtulit  domino  Regi  diffidamenta  ab  ipso  Comité  ét  a  Geraldi  de 
capraria  fratri  suo  et  bn.  R.  de  Ribelles  et  a  bn.  de  Capdella  et  a  dalmacio 
de  beliana  sub  hac  forma. 


(1126)  Es  un  error  del  escrivá  qui  copia  aquests  documenta  ais  Registres  reyals,  posarhi 
Castell-nou  per  Castellón. 

(1127)  En  altrecarta  exactament  igual  del  propri  Anglerola,  que  está  borrada,  diu  Datum 
a  caateyllon,  que  es  també  Castelló  de  Farfauya. 


REBELIÓ  DE  NOBLESA  CATALANA  CONTRA  JAUME  I  EN  1259    495 

Illustrissimo  domino  Jacobo  dei  gratia  Regi  Arag'oni  Maioricaruin  Comí- 
ti  bavchinoiie  Ac  domino  ]\Ionti]>esulnn¡:  Aluarus  per  eadem  Comes  vrg-ellen- 
sis  Salutem  et  reuerenciam  cum  honoro:  bcn  sabetz  nos  senyer  que  uos  nos 
demanas  la  postat  dagramunt  et  de  Balaguer  et  de  linerola  et  duliana  sim- 
plament  et  que  nos  laus  doniam  benignament  et  simpla  axi  com  uos  les  nos 
demanas  et  a  cap  deis  X  dies  que  redre  les  nos  degesem  eus  tramessem 
bn  R.  do  ribelles  quis  prega  eus  dix  de  part  de  nos  que  uos  nos  reedesets 
les  postats  deis  dits  loes  on  donades  les  nos  auiem  axi  com  dret  et  costum 
es  de  barchinona  et  uos  sobre  aso  no  les  nos  auets  uolgudes  redre  ans  les 
uos  tenits  de  nos  forzades  et  sobro  perferta  de  dret  lo  qual  nos  uos  auem 
perfet  tota  uia  et  fem  encara  de  sent  saluador  en(,'a  so  es  VIII  Idus  Angus- 
tí part  dret  et  part  rao  et  part  costum  de  barchinona  nos  tota  hora  a  uos 
clamara  merce  et  fet  mostrar  et  pregar  a  richs  homons  et  a  homens  dorde 
et  dalti'es  que  uos  les  dites  postatz  nos  redesets  et  peresetz  nostre  dret,  axi 
com  costum  es  de  Catalunya  la  qual  cosa  uos  no  auets  uulguda  fer  ans  les 
uos  tenits  de  nos  forzades  part  dret  et  pai't  rao  et  com  nos  siam  tal  hom  que 
no  dogam  soferre  tan  gran  deszeret  ni  tan  gran  tort  greu  et  mal  que  nos  es 
com  fer  o  auem  desexim  nos  de  uos  eus  accnydam  que  de  mal  que  fajara 
a  uostres  homens  ne  a  uostra  térra  ne  a  res  der  nostre  que  tengut  en  re 
nous  en  siam.  Datum  in  Castilione  VI  kalendas  december  presentes  G.  de 
pug  uert  A.  de  vilamaior  et  G.  (.-acirera  A.  Calaf.  Anno  domini  MCCLnono. 

VIII.  —  1259  (26  noverabre).  —  Guerau  de  Cabrera,  germá  del  Comte 
dTrgell,  se  posa  en  estat  de  guerra  ab  Jaume  I.  —  (R,  11,  f.  243, 
A.  C.  A.) 

Illustrissimo  domino  Jacobo  dei  gratia  Regí  Aragonis  etc.  Gueraldus  de 
Capraria  Salutem  et  reuerenciam  cum  honore.  A  la  uostra  seyoria  sia  de- 
mostrada que  per  <?o  com  uos  les  postats  no  uolets  redre  dagramunt  ni  de 
balaguer  ni  de  linerola  ni  de  lunia  (uliana)  al  onrat  frare  meu  et  seyor 
Naluaro  per  la  gracia  de  deu  Comte  durgel,  les  uos  tenits  del  forcadament, 
part  dret,  et  part  rao,  et  part  Custum  de  Barchinona,  et  sobre  prefería  de 
dret  quel  uos  a  feta  tota  uia,  et  fa  encara;  et  com  son  dret  no  uolets  pen- 
dre, greu  et  mal  que  me  com  a  fer...  et  com  fayllir  noi  puscc,  com  es  mon 
seyor  et  mon  frare,  et  tal  a  qui  fayllir  no  puse,  quem  dezisc  de  uos  de  na- 
turalea  et  dumenatge,  eus  accuyde,  que,  de  mal  que  fa^a  a  uostres  homens 
ni  a  uostra  térra  ni  a  res  del  uostre,  que  tengut  en  re  nous  en  sia.  Datum 
in  Castiló  VI  kalendas  desember  presens  A  de  lerz,  G.  de  pug  uert,  A.  de 
fluuia,  R.  monlor.  Anno  domini  MCCL  nono. 

IX.  —  1259.  —  Berenguer  Ramón  de  Ribelles  desexintse  del  Rey.  — 
(R.  11,  f.  243,  A.  C.  A.) 

Al  molt  amat  et  honrat  seyor  en 

Jacobus  dei  gratia  etc.  de  mi  berenguer  R.  de  ribelles  Salut  et  amors: 
fas  uos  saber  seyor,  que,  mal  et  greu  que  rae  sab  et  que  en  nuy  temps  no 
f  ixy  de  re  pus  despagat.  mas  per  lo  Comte  durgel  qui  o  uol  et  ecuy  jon  son 
en  dente,  et  tengut,  que  fayllir  noy  puix,  desisc  me  de  uos,  et  accuy- 
deus,  que,  de  mal  que  daqui  enant  fai^a  ais  uo&tres  homens,  ne  a  la  uostra 
térra,  tengut  nous  en  sia. 


496  F.    CARRERAS  Y   CANDI 


X.  —  1259.  —  Bernat  de  Capdella  desexintse  del  Rey.  —  (R,  11,  f.  243, 
.      A.  C.  A.) 

Al  molt  amat  et  honrat  sej'^or  en 

Jacobus  dei  gratia  etc.  de  mi  bernat  de  Capdela  humil  hom  et  sotsmes 
uostre  salut  et  amors:  seyer  si  a  uos  plau  fa?  uos  saber  sejier  que  mal  et 
greu  que  men  (sab  ?)  et  irat  et  despagat  quen  so  queus  accu^'deu  et  desisc 
me  de  uos  et  de  mal  que  faga  a  re  dez  uostre  ne  de  uostres  homens  que 
tengut  nous  en  sia  per  seyoria  ne  per  neg'una  rao:  puz  comte  durgel  qui  o 
uol  de  qui  so  hom  et  tan  son  tengut  que  noi  puse  fayllir:  dades  foren  a  cas- 
teylo  lo  dimarq  ans  de  sant  andreu  en  presencia  den  Albarels  et  br.  sort 
et  den  G.  de  uilamur. 

XI.  —  V2b9.  —  Deseximent  de  Dalmau  de  Beliana.  —  {R.    11,  f.  243, 

A.  C.  A.) 

Al  honrat  seyor  en 

Jacobus  dei  gratia  etc.  Dalmau  de  beliana  Salut  et  amors:  fes  iios  sa- 
ber seyer,  que  jo  romas  meynader  uostre  per  ración  que  uos  me  donas 
a  VIII  besties,  et  tolges  me  la  ración  que  no  men  donas  sens  tcrt  et  sens 
nelet  que  nous  auia:  on  yo,  seyer,  me  desisc  de  uos  puz  Comte  durgel  qui  o 
uol,  quez  mon  seyor,  que  de  mal  que  yous  ta.(;a.  que  tengut  nous  sia  a  re 
del  uostre  de  uostra  persona  enfora:  testimoni  A.  dez  soler,  en  P.  bcrtran 
de  pilzá. 

XII.  —  1259  (1.^^  desembre).  —  Jaume    I  respon    al    deseximent   de 
Ramón  de  Cardona.  —  (R.  11,  f.  246,  A.  C.  A.) 

Jacobus  Dei  gracia  etc.  viro  nobili  R.  de  Cardona:  en  les  letres  les  quals 
trameses  a  nos  era  contengut  que  uos  uos  desexiets  de  nos,  que  nous  fos- 
sets  tenguts  de  peyora  quens  feessets:  de  la  qual  cosa  nos  molt  marauelam, 
car  uos  ni  altre  per  uos,  no  vene  denant  nos  qui  lanc  ho  proposas  bastaut- 
ment;  et  per  so,  car  es  cert  a  nos  si  uos  nos  penyorauets,  que  aisso  sen 
segiria,  quis  segiria  per  acuyndament  que  uos  nos  feessets.  E  nos  som  apa- 
relats  de  peyora  et  daltres  coses  fer  dret  a  uos  et  pendre  de  uos  a  conegu- 
da  de  nostres  richs  homens  qui  sien  a  uos  sens  tota  sospita  et  dasso  asig'nam 
uos  en  dia  migayn  Jener  a  barcelona.  Et  si  aso  no  uolets  fer  ens  peyorats 
ens  fayets  mal  a  nostres  homens  et  a  nostra  térra,  car  aytant  es  laun  con 
laltre,  desexim  nos  de  uos  de  mal  que  a  uos  feessem  ni  a  uostres  homens  ni 
a  uostra  térra.  Datum  Ilerde  Kalendas  december  Anno  domini  M°  CC°  L^ 
nono. 

XIII.  —  1259  (1.^1"  desembre).  —  Resposta  de  Jaume  I  al  deseximent 
del  Comte  d'Urgell.  —  (R.  11,  f.  246,  A.  C.  A.) 

Jacobus  dei  gratia  Rex  Aragonum  Maioricarum  et  valencie  Comes  bar- 
chiuone  et  vrgelli  et  dominus  Alontipesulanl:  viro  nobili  Aluaro  dei  gratia 
Coraiti  urgellensis:  vini  uostra  carta  en  la  qual  era  contengut,   que,  nos 


REBELIÓ   DE   NOBLESA   CATALANA   CONTRA  JAÜ.ME   I   EN    12Ó9         497 

contra  raho  et  contra  costuma  de  Barchinona,  uos  menauetn,  et  que  auiem 
preses  simplament  les  postats  del  castel  durgel,  et  sobrasso  quens  enuias 
accuydar:  de  la  qual  cosa  nos  marauelam  molt  de  uos,  com  uos  deits  so  que 
nos  no  fem,  ans  saben  be  en  bn.  R.  de  ribeles,  en  Jacme  do  ccruera, 
en  bg-.  A.,  que  tota  uia  preforim  a  uos  dret,  et  que  uos  dariem  jutzes  de 
Cataluya  sens  tota  suspita,  et  aso  no  uolges  pendre,  ans  nos  fe  mal  en  K.  de 
sa  sentil,  et  torna  en  uostra  térra,  et  encara  nos  auiets  desafiáis,  et  encara 
dixes  nos  quens  fariets  mal;  la  qual  cosa  nos  no  creem  quens  fasats  mal 
dins  los  XXX  dies  qui  son  conteng-uts  en  lusatge,  et  encara  iterferim  uos 
dret:  et  si  aso  no  uolets  pendre,  accuydain  uos  et  desexim  nos  de  uos  de  tot 
mal  et  de  tot  dan  que  fasam  a  uos  ni  ais  uosires  homens,  ni  a  la  uostra 
térra.  Datum  Ilerde  kaicndas  december  Anuo  domini  MCCLIX. 

XIV.  —  1259  (l.er  desembre).  —  Jaume  I  respon  a  Gueraldó  de  Ca- 
brera a  sa  lletra  de  deseximent.  —  (K.  11,  f.  124G,  A    C.  A.) 

Jacobus  dei  gratia  Rex  aragonis  etc.  Dilecto  suo  Guiraldono  de  Capra- 
ria; vim  uostra  carta  dacuyndament,  la  qual  a  nos  faliietz,  queus  desexiets 
de  nos,  de  mal  que  a  nos  feesets,  ni  a  nostra  térra,  que  non  fosets  teugut:  de 
la  qual  cosa  nos  nos  marauelam  de  uos,  car  uos  sabets  que  nos  som  apare- 
lats  al  comte  durgel  et  a  uos,  fer  dret  segons  custuma  de  barchinona.  per 
raho  de  les  postats  del  Comte  durgel:  et  per  so  cor  nos  som  aparelats  de 
pendre  dret  et  de  fer  al  Comte  durgel  et  de  fer  segons  costuma  de  cataluya 
en  poder  de  nostres  richs  homens  de  Cataluya  qui  sien  sens  tota  suspita,  el 
Comte  no  o  uol  pendre,  et  uos  li  wolets  ualer  de  gran  desrabo,  desexim 
nos  de  uos  que  de  mal  que  nos  fasam  a  uos  ni  a  uostra  térra  ni  a  uostres 
homens,  nous  en  siam  teuguts.  Datum  kalendas  december  Auno  domi- 
ni MCCL  nono. 

XV.  —  1259  (1.^1'  desembre). — Jaume   I  contesta  al   deseximent  de 
Berenguer  Ramón  de  Bibelles.  —  {R.  11,  f.  246,  A.  C.  A.) 

Jacobus  Dei  gratia  Rex  Aragonis  etc.  viro  nobili  bn.  R.  de  ribellis:  vim 
uostra  carta  dacuyndament  lo  qual  a  nos  faiets  que  irat  et  forssat  los 
fasiets  que  us  desexiets  de  nos,  de  mal  que  feesets  a  nos  ni  a  nostra  térra 
que  noy  fosets  tengut  de  la  qual  cosa  nos  nos  marauelam  molt  de  uos,  car 
nos  sabets  que  nos  som  aparelats  al  Comte  Durgel  et  a  uos  fer  dret  segons 
custuma  de  Barcelona  per  raho  de  les  postats  del  Comtat  durgel:  et  per  so  cor 
nos  som  aparelats  segons  que  uos  sabets  et  nos  uos  auem  dit  de  pendre 
dret  del  Comte  durgel  et  de  fer  segons  la  custuma  de  Catalunya  en  poder 
de  nostres  richs  homens  de  Cataluya  qui  sien  sens  tota  suspita,  el  Comte  no 
o  uol  pendre  e  uos  li  uolets  ualer  de  tan  gran  desrabo  desexim  nos  de  uos 
que  de  mal  que  nos  fassam  a  uos  ni  a  uostra  térra  ni  a  uostres  homens  nous 
en  s'am  tenguts.  Datum  Ilerde  kalendas  december  Anno  domini  MCCLIX. 

XVI.  —  1259  (l.er  desembre).  —  Resposta  dtl  Rey   al   deseximent  de 
Bernat  de  CapdeUa.  —  {R.  11,  f.  24G,  A.  C.  A.) 

Jacobus  dei  gracia  Rex  Aragonis  etc.  Dilecto  suo  bu.  de  Capdella:  vim 

1912  36 


498  F.    CARRERAS   Y    CANDI 

uostra  carta  dacuyndament  lo  qual  nos  fahiets  queus  desoxiets  de  nos  que 
nons  fossets  tengut  de  mal  ni  de  dan  que  feessets  a  nos  ni  a  nostres  liomens 
ni  a  nostra  térra  de  la  qual  cosa  fort  nos  marauelam  de  uos  car  nos  som 
aparelats  de  fer  dret  al  Comte  durgel  et  de  pendre  et  car  uos  li  uoleLs  ualer 
de  tan  gran  desrabo  desexim  nos  de  vos  que  de  mal  ni  de  dan  que  fassam  a 
uos  ni  a  uostres  homens  ni  a  uostra  térra  nous  en  siam  tenguts.  Datum  Iler- 
de  Kalendas  december  Anno  domini  MCCLIX. 

(En  iguals  termes  respougué  al  deseximent  d'Arnau  de  Lers). 

XVII.  —  1259  (l.^^"  desembre).  —  Jaume  I  contesta  al  deseximent  de 
Dalmau  de  Beliana.  (R.  11,  f.  246,  A.  C.  A.) 

Jacobus  dei  gracia  Rex  Aragonis  etc.  Dilecto  suo  Dalmacio  de  beliana: 
vim  uostra  carta  dacuyndament  lo  qual  a  nos  fahiets  queus  desexiets  de  nos 
que  nons  fossets  tengut  de  mal  ni  de  dan  que  fehesets  a  nos  ni  a  nostres 
homens  ni  a  nostra  térra.  De  la  qual  cosa  fort  nos  marauelam  de  uos  car 
nos  som  aparelats  de  fer  dret  al  Comte  durgel  et  de  pendre:  et  car  uos  li 
uolets  ualer  de  tan  gran  dez  raho  desexim  uos  de  uos  que  de  mal  que  fas- 
sam a  uos  ni  a  uostres  homens  ni  a  uostres  coses  nous  en  siam  tenguts.  Da- 
tum Ilerde  kalendas  december  Anno  MCCLIX. 

XVíII.  —  1259  (2  desembre).  —  Jaume  I  reconeix  deure  a  Ramón 
de  Cervera  diners  per  la  guarda  deis  castells  de  Uliana  y  Line- 
rola  o  Limjola.  —  (R.  10,  f.  121,  A.  C.  A.) 

Nos  Jacobus  etc.  Recognoscimus  et  confitemur  nos  deberé  tibi  Raymun- 
do  de  ceruaria  portario  nostro  et  tuis  Mille  centum  XXIIII  solidos  et  VIH 
donarlos  jaccenses  per  missionibus  et  expensis  quas  fecistis  in  custodia  Cas- 
trorum  de  Vliana  et  de  linerola  usque  in  kalendas  Januarii  proxime  prete- 
ritis  et  Septingentos  solidos  jaccenses  que  remanent  tibi  ad  soluendum  de 
llis  MDCCC  solidos  quos  tibi  debebamus  cum  albarano  nostro  quod  a  te 
recuperauimus  et  Quadringentos  L  solidos  jaccenses  per  MDCCCLX  solidos 
barchinonenses  ueterum  quos  debebamus  tibi  per  vitali  de  Monsoar  in  duo- 
bus  albaranis  quos  a  te  recuperauimus.  Et  sic  debemus  tibi  inter  om- 
nia  supradicta  II  Mille  C  LXXIIII  solidos  et  VIII  donarlos  jaccenses 
quos  IIMCCLXXIIlI  solidos  et  VIH  donarlos  jaccenses  assignamus  tibi  et 
tuis  habendos  et  percipiendos  in  vniuersis  redditibus  et  exitibus  et  iuribus 
nostris  faneche  nostro  Ilerde.  Mandantes  baiulo  Ilerde  quatenus  de  redditi- 
bus faneche  predicte  tibi  et  tuis  soluat  omnes  donarlos  antedictos.  Datum 
apud  Montso  IIII  nonas  december  Anno  domini  MCCL  nono. 

XIX.  —  1259  (6  desembre).  —  Resposta  del  Rey  al  deseximent  de 
Berenguer  Arnau  d'Anglerola.  —  (R,  11,  f.  247,  A.  C.  A.) 

Jacobus  dei  gratia  Rex  Aragonis  etc.  viro  nobili  Borengario  Arnaldi  de 
Angularia:  vim  uostra  carta  en  que  era  contongut  quens  accuydauets  por- 
que teniem  les  postatz  al  Comte  durgel  et  queus  pesa  molt:  no  sembla 
queus  pos  molt  pus  sabets  que  douant  uos  porferim  dret  al  Comte  et  no  fo 


EEBELIÓ    DE   NOBLESA   CATALANA   CONTRA   JAIME   1   EN    12")*^         499 

pies  nostre  dret  pero  nos  som  prestz  de  fer  dret  al  Comte  et  a  uos  et  a  tot 
hora  per  qui  uos  nos  accuydassetz  et  pus  pendre  nou  uolets  accuydam  uos 
et  uostres  hoirens  et  xiostres  coses  que  no  siam  tenguts  de  nial  que  nos  ni 
nostres  homens  uos  fassnm.  Datura  Osee  VIH  idus  detember  Anno  doiiii- 
!ii  MCCLnono. 

(En  XIII  kalendas  janer  1250,  lo  líey  responí?u¿  ab  ií^uals  termes, 
desde  CaragoQa,  ais  deseximen ts  de  Jauíne  de  Cervera  y  de  Ramón  de 
Cervera). 


XX.  —  1259  (7  desembre).  —  Jaume  I  respdn  al    Vescomte  de  Cardo- 
na ah  motiu  de  son  deseximent.  —  (K.   II,  f.  217,  A.  C.  A.) 

Jacobus  dei  gratia  Rex  Aiagonum  etc.:  viro  nobili  R.  de  cardona:  vini 
uostra  carta  en  quens  enuias  a  dir  que  per  los  torts  que  nos  fahiem  ais  richs 
homens  de  Cataluya  et  cor  lur  trencaucm  lurs  custumes  et  inaiorraent  al 
Comte  durgel  et  a  uos,  car  uos  uedauem  que  no  tirassetz  ab  foneuol  et  car 
uos  auiem  feta  tancar  una  porta  en  iiiuntblanc,  quens  acuydauetz:   on  uos 
rosponem  et  deim  axi  a  uos,  que  no  ua  axi  coin  uos  deitz,  que  ben  creem, 
com  sabets  uos,  et  saben  ho  tots  los  horaens  de  nostra  térra  et  daltres  terres 
moltes,  quel  raon  no  a  negun  princep  qui  tan  poc  tort  fassa  a  sos  homens 
con  nos  ais  nostres,  en  ans  per  ben  fer  et  per  gran  suficenzes  que  los  fem 
los  perdem:  et  sotz  laun  uos  daquels:  et  «90  que  deitsqueus  uedam  de  tirar 
ab  foneuol,  so  es,  car  es  us  de  tot  Rey,  que  no  deu  lexar  tirar  ab  fonevol  en 
sa  térra  a  nal  honi,  car  negun  nol  deu  portar  ne  trer  ab  el,  del  en   fora. 
Pero  dixem  uos  tota  uia,  que  si  nauiets  priuüegi  de  nos,  ni  de  nostre  liyat- 
ge,  quel  nos  mostrassets  et  quel  uos  saluariem:  et  hqo  negun  tems  nol 
pogem  ueer.  A  la  porta  de  muntblanc  uos  responem  quens  semblen  menú- 
deries  et  occasio  quens  uolets  trobar,  que  ben  sabets  uos  que  com  uos  nos 
o  mostras  queus  dixem  que  sils  homens  de  Montblanc  no  si  tenien  tort 
queus  ho  fariem  desfer,  et  que  ho  menassets  a  auant  et  uos  nou  fetz  et  cav- 
ilas uos  hem  et  per  90  nos  nci  enantam  enals:  mas  maior  tort  nos  tenits  uos 
ct  pus  uertader  que  (car?)  la  g(u)eira  que  uos  auiets  comensada  per  nostra 
naboda  auetz  levada  et  no  uolets  a  ela  ajudar  de  son  dret,  ni  anos,  qui 
erem  aparelatz  de  fer  dret  Al  Comte  daquel  clara  que  auia  de  nos:  et  enca- 
ra lenits  tort  de  Tagamanent,  qui  es  castcl  nostre  qui  fo  mes  peyora  a  uos- 
tro  pare  et  nol  nos  uolets  redre:   demaiiam  uos  a  uos  les  cartes  et  qnen 
comtassetz  ab  nos  et  nos  uuliera  uos  pagar  si  ren  uos  deuiera:  et  encara 
a,uets  cartes  ab  nos  ab  sagrament  et  ab  homenatge  quens  aiudassets  de  tots 
los  homens  del  mon  leuat  linfant  don  Alfós  nostre  fil,   et  encara  deuiets 
aiudar  al  Infant  don  Pere  del  infant  don  Alfonso  et  de  tot  altre  home  del 
mon:  et  enuiam  uos  a  dir  per  lo  bisbe  de  Barcelona  quens  atesessetz  so 
quens  auiets  promes:   et  per  fer   noseu  bona   resposta   auets  nos  enuiat 
accuydar:  on  com  nos  siam  prestsz  et  apareyliats  do  fer  dret  a  uos  et  a  tot 
hora  de  nostra  térra  qui  claras  aia  de  nos  ab 

ais  uostres  homens  et  a  uostres  coses  et  que  no  siam  tenguts  de  mal  que 
nos  nils  nostres  uos  fessera  et  per  90  cor  uolets  pendre  uostrc  dret  cus  des- 
nezurats  en  90  que  dit  es,  et  uenits  contra  nostra  seyoria,  ens  auets  aecuv- 
dat:  manam  uos  que  donets  postat  de  raontblanc  et  de  tots  los  loes  que  te- 


500  F.    CARRERAS    Y    CANDI 

nits  per  nos,  al  infaut  don  Pere  uostre  fil  o  a  quil  el  manara  en  son  loe;  et 
non  mudetz  per  nulla  manera.  Datura  osee  Vil  Idus  december  Anno  domi- 
ni  MCCL  nono. 


XXI. —  1259. —  Guillém  Ramón  de  Jossa  se  aparta  y  desix  del  Rey 
d'Aragó.  —  {R.  11,  f.  245,  A.  C.  A.) 

Al  molt  amat  et  honrad  seynor  en  Jacme  per  la  gracia  de  deu  Reyg- 
darago  ete,  de  mi  en  G.  R.  de  Joza  Salut  et  amors:  fas  uos  saber  seyer  que 
he  oyt  que  uos  deyts  que  yo  nous  he  aecuydat,  de  la  qual  cosam  marauel 
fort:  et  no  creu  que  uos  ho  digats,  que  yous  tramis  los  accuydamens  per  co- 
rren den  R.  de  Cardona.  Pero  si  a  uos  he  my  ay  re  que  de  re  no  sen  sia  ten- 
gut,  desisc  me  de  uos  et  accuydeus,  que,  de  mal  queus  fassa  que  tengut, 
nous  en  sia  per  neguna  rao:  et  ara  aureus  aecuydat  dues  uegades,  mal  et 
greu  que  mes,  per  en  R.  de  cardona  qui  ho  uol,  a  quin  son  tengut,  que  fa- 
llir no  lin  puse. 

XXII.  —  1259.  —  Pere    de    Puigvert    se    desix    del    Rey    d'Aragó.  — 
(R.  11,  f.  245,  A.   C.  A.) 

Al  molt  amat  et  honrat  e  noble  seynor  en  Jacme  per  la  gracia  de  deu 
Reig  darago  etc.  del  uostre  humil  hom  et  sotsmes  en  P°  de  puguert  humils 
salut  et  uera  amor:  per  tots  tems  fas  uos  saber  seyer  que  iom  desexi  de  uos 
que  de  mal  que  fees  ais  uostres  homens  ab  en  bg.  A.  que  tengut  nous  en 
fos  et  per  so  seyor  com  yo  per  auer  tan  ab  lo  Comte  durgel  et  ab  altres 
aure  a  esser  en  malesfeytes  deis  uostres  homens,  mal  et  greu  que  mes, 

desisc  me  de  uos  que  tengut  nous  en  sia tan  despagat  no  fuy  de  feyt 

que  afer  ages  mas  noy  puse  ney  gos  fayllir. 

XXIII.  —  1259.  —  (10    deseiiibre).  —  Jaume  de  Cervera  se  desix  del 
Rey  d'Aragó  y  de  la  sua  feeltat.  —  (R.  11,  f.  244,  A.  C.  A.) 

Illustrissimo  domino  Jacobo  dei  gratia  Regi  Aragonis  etc.  Jacme  de  cer- 
uaria  Salutem  et  reuerenciam  cum  honorem:  fem  uos  saber  se.yer  que  per 
so  com  uos  no  uolets  redro  los  castels  don  postat  auets  presa  al  seyor  nal- 
uaro  per  la  gracia  de  deu  Comte  durgel  per  prees  ni  per  mostra  que  nos  ni 
altres  uos  naiam  feta  et  per  so  com  son  dret  no  uolets  pendre  axi  com  Cus  - 
tum  es  de  barchinona  e  de  Cataluia  greu  et  mal  que  me  et  fayllir  noi  puix 
queus  accuyde  que  de  mal  que  fa^a  a  uostres  homens  ni  a  uostra  térra  ni  a 
res  des  uostre  que  tengut  nous  en  sia  de  res.  Datum  en  Gástelo  lili  idus 
December. 

XXIV.  —  1259  (10    desembre).  —  Ramón  de   Cervera  trámete  lletra 
de  deseximent  a  Jaume  I.  —  (R.  11,  f.  244,  A.  C.  A.) 

Illustrissimo  domino  Jacobo  dei  gratia  Regi  Aragonis  etc.  R.  de  cernerá 
Salutem  et  reuerenciam  cum  honore:  fem  uos  saber  seyer  que  per  so  com 


REBELIÓ  DE  XOBLESA  CATALANA  CONTRA  JAUME  1  EX  1259    501 

uos  no  uolets  redre  los  castels  don  postat  hauets  presa  la  seyor  naluaro  per 
la  gracia  de  deu  Comte  durgel  et  per  so  com  son  dret  no  uolets  pendre  axi 
com  custxim  es  de  Cataluya  greu  et  mal  qiiens  es  fer  fa\  Ilir  noi  puix  queus 
acuide  que  de  mal  que  íín;a  a  uostres  homens  ni  a  uostra  térra  ni  a  res  dez 
uostre  que  tengut  nous  en  sia  en  res.  Datum  en  Casteyllo  IIII  Idus  de- 
cember. 

XXV.  —  1259  (22  desembre).  —  Jaume  I  escriu  a  GuilUm  de  Cardona 
y  a  Pere  de  Berga,  desexintse  de  les  treves  que  los  Jd  havía  donades. 
—  (R.  11,  f.  248,  A.  C.  A.) 

Jacobus  dei  gratia  Rex  Aragonis  etc.  viro  nobili  et  dilecto  G.  de  Car  • 
dona  salutem  et  dileccionem:  fem  uos  saber  que  a  les  tregües  que  nos  uos 
auem  donades  per  rao  den  R.  de  cárdena  daquels  castels  seus  que  uos  sa- 
bets,  quens  en  desexim  de  uos  axi  que  de  mal  que  nos  ni  nostres  homens 
fassam  a  aquels  castels  ne  ais  homens  qxii  hi  están  i[ue  nous  en  siam  ten- 
gnt/.  per  rao  daqueles  trenes.  Datum  Cesarauguste  XI  kaleiidas  Januarii. 

Jacobus  dei  gratia  Rex  Aragonis  etc.  viro  nobili  et  dilecto  P.  de  berga 
Salutem  et  dileccionem:  sub  eadem  forma  hoc  antedicto:  aytambe  desexim 
nos  de  les  treues  queus  dem  per  lome  que  uos  sabetz.  Datum  die  predicta. 

XXVI.  —  1259.  —  Deseximent  de  Pone  Guilhhn  de  Torroella  al  Rey.  — 
(R.  11,  f.  245,  A.  C.  A.) 

VI  idus  Januarii  fuerunt  oblata  domino  Regi  diffidaraenda  Poncii  Gui- 
Uelmi  de  Torreella  apud  Oscam. 

Al  honrad  seynor  en  Jacme  per  la  gracia  de  deu  Rey  Darago  etc.  Pons  G. 
de  torrella  Salut  ab  besament  de  mans:  fas  uos  saber  seyer  que  yo  som  fort 
tengufc  an  R.  de  cardona  per  parentesc  et  per  altres  regees  rasons  perquen 
conuen  a  fer  la  sua  uolentat  et  el  am  dit  que  uol  quem  desisca  de  uos:  on 
yo  seyer  ab  mal  et  ab  gren  que  mes  et  fort  despagat  quen  son  den  R.  de 
Cardona  et  de  mi  elex  si  ais  fer  pudia  et  forsat  quen  son  desisc  me  de  uos 
seyer  que  nous  sia  teng-ut  de  mal  que  fees  yo  ni  hom  meu  a  homens  ni  a 
coses  uostres  dará  enant. 

XXVII.  —  1260  (1.^^'  janer).  —  GuilUm  de  Cervelló  se  desix  y  desafia 
al  Rey  de  Aragó.  (R.  11,  f.  244,  A.  C.  A.) 

Kalendas  Januarii  obtulerunt  domino  Regi  diffidamenta  G.  de  ceruilio- 
ne  et  vgeti  fratris  sui  sub  hac  forma  apud  lusiam. 

Al  honrad  seyor  en  Jacme  per  la  gracia  de  Deu  Rey  darago,  etc.,  de 
mi  G.  de  ceruelo  Salutem  et  gratiam:  per  lo  sagramental  quels  homens  de 
lobregat  an  feyt  adezeret  de  mi:  et  per  la  malafeyta  quels  homens  de  Bar- 
celona man  feyta  sobre  dret  que  yo  aula  assegurat  on  vos  me  fees  pledejar 
on  fui  gran  messio  et  com  lo  plet  fo  en  acabar  nol  uolges  fer  jutgar:  et  per 
lo  tort  quem  fees  de  la  honor  de  cernerá  et  per  la  mala  costuma  quens  vo- 
lets  metre  en  la  térra  on  cascuns  nos  tenien  de  les  postatz  que  tenits  forsa- 
des  al  Comte  durgel,  Acuydeus  que  nous  sia  tengut  de  mal  que  fassa  ais 


o02  F.    CARRERAS    Y   CANDI 

uostres  homens  ne  a  la  uostra  térra  ne  a  les  uostres  coses:  et  fas  uos  saber 
seyer  que  no  fiu  ac  res  en  contra  despagat  fos  com  ab  uos  me  desauenir  de 
re  et  sabets  seyer  que  del  meu  fet  uos  nauets  tort  et  sabets  uos  sejer:  etyo 
sel  ministre  deis  frares  meuors:  feytes  foren  a  ceruelo  lo  derrer  dicmenje 
Anno  domini  MCCL  nono. 

XXVIII.  —  1260  (II  Janer).  —  Resposta  de  Jaurne  la  GiiiUtm  de  Cer- 
velló  ab  motiu  de  son  deseximent.  —  (R,  11,  f.  218,  A,  C.  A.) 

Jacobus  dei  gratia,  etc.  Nobili  viro  G.  de  ceruilioue:  vim  uostres  letres 
quens  trameses  que  per  lo  feyt  del  sagramental  quels  homens  de  lobreg-at 
auicn  feit  en  deseret  de  uos  et  per  l.\  malafeyta  quels  homens  de  barchino- 
na  uos  auien  fevta  et  per  lo  tort  queus  fem  de  la  honor  de  cernerá  et  per 
la  mala  custuma  que  nos  uolem  metro  en  Cataluya  per  zo  car  teniem  fo  - 
zades  les  postats  al  comte  durg-el  queus  acuydauets.  Responem  uos  ea 
aquesta  manera:  que  de  90  que  uos  deyts  queus  tenim  tort  queus  nerem 
apareyllats  tota  hora  de  fer  dret  segons  los  usatges  de  barchiaona  et  ay- 
tarabe  al  Comte  durgel  sobrel  fet  de  les  postats  on  no  par  que  depagat 
siats  cor  nos  acuydats  pus  nos  erem  apareyllats  de  fer  dret  a  uos  et  Al 
Comte  et  a  tot  hom  qui  clams  ages  de  nos  ab  quel  lons  fees:  mas  pus  que 
axi  es  acuydam  uos  axi  que  de  mal  que  fassam  a  uos  ni  a  uostra  térra  ni  a 
uostres  homens  ni  a  res  del  uostre  nos  ni  nostres  homens  nous  en  siam  ten- 
guts.  Datum  osee  III  idus  Januarii  Anno  domini  MCCL  nono. 

XXIX.  —  1260. —  Uguetde  Cervelló  tramet  al  Rey  son  acuindament . — 
(R.  11,  f.  245,  A.  C.  A.) 

Al  honrad  seyor  en  Jacme  per  la  gracia  de  deu  Rey  darago  etc.  de  mi 
Niiget  de  ceruelo  Salut  et  gracia:  per  tort  ...nos  del  castel  de  sant  antuli  et 
per  torts  que  fets  an  G.  de  ceruelo  et  Al  comte  durgel,  Accuydeus  que 
nous  sia  tengut  de  mal  que  fassa  ais  uostres  homens  ne  a  la  uostra  térra. 

XXX.  —  1260  (11  janer).  —  Acepta,  lo  Rey,  V acuindament  d'Uguet  de 
Cervelló.  —  (R.  11,  f.  218,  A.  C.  A.) 

Jacobus  dei  gratia,  etc.  Nobili  vgeto  de  ceruilione:  vim  les  letres  quens 
traineses  que  per  lo  tort  queus  fa;em  del  castel  de  Sant  antuli  et  per  lo 
tort  que  fayem  an  G.  de  ceruiello  uostre  jerma  et  Al  Comte  durgel  quens 
acuydauetz.  Responem  uos  en  aquesta  manera:  que  tort  negu  ne  lur  fayem 
ans  erem  apareyllats  que  feesseui  dret  segons  los  usatges  de  barchinona  et 
a  uos  si  clam  negun  auetz  de  nos:  mas  pus  que  axi  es  acuydam  uos  axi 
que  de  mal  que  fassam  a  uos  ni  a  uostres  homens  ni  a  res  del  uostre  nos  ni 
homens  nostres  nous  en  siam  tenguts.  Datum  oseo  III  Idus  Januarii 
Anno,  etc. 

XXXI.  —1260  (12  janer).  — Jaume  I  contesta  a  les  lletres  de  Pone 
Guillém  de  Torroella per  les  quals  eix  noble  se  Vhi  desexi.  --  (R.  11, 
f.  248,  A.  C.  A.) 

Jacobus  dei  gratia  Rex  Aragonis  etc.  Nobili  Ponci  G.  de  Turricella:  vim 


REBELIÓ  DE  NOBLESA  CATALANA  CONTRA  JAUME  1  EN  12a9 


503 


les  Ictres  qucns  tramcses  en  quens  acuydauets  per  lo  dente  que  auiets  ab 
en  R.  de  cardona  mal  et  gieu  queus  era:  no  sembla  que  g-reu  uos  sia:  mas 
pus  que  axi  es  accuydam  uos  et  totes  uostres  coses  et  uostres  bomens  axi 
que  de  mal  queus  fassam  uos  ni  nostres  bomens  que  nous  en  siam  tengulz. 
Datum  Osee  II.  Idus  Januarü  Anno  domini  MCCL  nono. 

XXXII.  —  1260  (17  janer).  —  Guiatges  o  salvaguardies  reyals  al  Bisüe 
de  Lleijda,  Ferrer  de  Vilanova,  licrnat  de  Puiitons,  Pere  de  Cleria- 
na,  Ramón  de  Castellauli  y  Amau  de  Montbuy. 

Jacobusdei  gratiaetc.  Nobilibus  dilectis  et  fidelibus  suis  Ricbis  bomini- 
bus  militibus  et  vniuersis  aliis  hominibus  omnlum  Ciuitatum  villarum  et 
locorum  ad  quos  presentes  peruenerit  Salutem  et  dileccionem.  Noueritis 
quod  venerabilis  et  dilectus  noster  Episcopus  Ilerdensis  babet  potestatem 
in  castro  Castilionis  del  bisbe  et  ideo  nos  recipiraus  in  nostra  proteccione 
custodia  comanda  et  guidatico  speciali  dictum  Castrum  et  bomines  ibidcm 
habitantes  cum  ómnibus  bonis  eorum.  Quare  mandamus  uobis  «luatenus  non 
faciatis  nec  fieri  permitatis  malum  aliquod  dapnum  impediraentum  uel  con- 
trariura  predicto  Castro  nec  hominibus  eiusdem  nec  bonis  ipsorum.  Datum 
Ilerde  XVI  kalendas  februarii  Anno  domini  iMCCL  nono.  -  (R.  10,  f.  l2o.,) 

Guidauit  dominus  Rex  domum  de  villnnoua  et  omnes  homines  et  bona 
quod  Fferrarius  de  villanoua  babet  in  lupricato.  Sub  bac  forma;  quod  de 
dicta  domo  sibi  nec  terresue  non  exeat  aliquod  malum  et  quod  possit  se 
iuuare  de  ipsa  domo,  si  necesse  fuerit,  et  quod  si  dictus  fferrarius  red.erit 
de  partibus  Tunicii  ubi  modo  est  quod  non  sit  in  guerra  contra  'P^^^m  domi- 
num  Regem.  üatum  barchinone  IX  kalendas  februarii  Anno  domini  M  CL  1. 

nono.  —  (R.  11,  f.  162.) 

Guidauit  dominus  Rex  bernardo  de  pontons  et  omnes  homines  suos  cum 
rebus  et  bonis  eorum  dum  de  térra  sua  malum  non  eueniat  hominibus  nec 
terre  domini  Regis.  Datum  barchinone  IX  kalendas  februarii  Anno  domini 

M°CC°L'' nono.  — (R.  11,  f.  IG?.)  ,     .  . 

NosJacobusdeigratiaetc.guidamus  uobis  Petro  de  clenana  domuin 
illam  quam  habetis  in  termino  de  Castel  vil  de  Rosanis  et  domum  quam  ha- 
betisin  termino  de  ceruilionevocatam  domum  de  Pelejano  cum  ornubus 
hominibus  eorundem  domorum  et  cum  ómnibus  terminis  earundem.  Ita 
quod  nuUus  de  nostri  gracia  confidens  audeat  in  dictis  domibus  uel  tenm- 
nissuis  nec  hominibus  eorundem  nec  aliquibus  rebus  et  bonis  ípsarum  do- 
morum vel  dictorum  hominum  faceré  impedimentum  aliquod  uel  contrarium 
dumtamen  de  predictis  domibus  nec  de  hominibus  ipsarum  ^^«1  termino- 
rum  earundem'malum  non  eueniat  nobis  "- terre  nostre  nec  homi  bus 
nostris.  Datum  barchinone  IIII  nonas  Februarii  Anno  dom.ni  MCCL  nono. 

'^CarUm  o'u^ltici  Raimundo  de  Castro  Aulino  de  castro  et  Castri  aulini 
et  domum  de  MoQolores  cum  ómnibus  terminis  et  pertinenciis  eorum  et 
um  o^^but  hominibus  et  mulieribus  ibi  habitantibus  et  oji^  ^on-on.m 
sub  forma  comunietpenamDmorabatinorum  et  ita  quod  de  ¿'^ti  jo"s 
•  malum  non  exeat  nobis  nec  terre  nostre  P-^^  sit  contra  nos  in  gueua. 
Datum  VIII  kal.  Marcii  Anno  MCCL  nono.  -  (R.  H,  f.  1&»0 


504  F.    CARRERAS    Y   CANDI 

Aliam  sub  eadem  forma  Arnaldo  de  monbuy  de  domo  de  villa  noua  qiii 
dicitur  vallis  del  escut  Datum  etc.  —  (R.  11,  f.  158.) 

XXXIII  —  1260  (20  janer).  —  Jaume  1  se  desix  de  les  treves  dañes  a 
Berenguer  Arnau  d' Anglerola  per  los  llochs  de  Butcenit,  Castell- 
nou  y  altres.  —  (R.  II,  f.  248,  A.  C.  A.) 

Jacobiis  dei  gratia  etc.:  A  nos  en  Bg.  A.  danglerona:  desexim  nos  de  nos 
et  de  les  trenes  quens  haniem  dades  de  bnchenic  et  de  castel  non  et  de  tots 
altres  loes  que  giats  nos  hauiem  axis  que  tenguts  nous  siam  de  mal  que  nos 
ni  homens  nostres  nos  hi  feespn.  Datum  Ilerde  XIII  kalendas  februarii 
Anno  domini  MCCL  nono. 


XXXIV.  —  1260  (27  janer),  —  Jaime  1  ordena  suspendre  les  ocupa- 
cions  de  héns  fets  a  Berenguer  Arnau  d'Anglerola  y  Arnaa  de 
Llers  en  Corbins.  —  (R.   10,  f.    128,   A.  C.  A.) 

Jacobus  del  gracia  etc.  fideli  suo  Roderico  de  Sexena  tenenti  locum  G. 
de  pugalt  vicarii  nostri  Salutem  et  graciam:  licet  mandanerimus  uobis  per 
alias  litteras  nostras  quod  empararetis  Berengario  Arnaldi  de  Angularia 
et  A.  de  lers  quicquid  habent  uel  habere  debentin  corbinis  et  terminis  suis 
nunc  dicimus  et  mandamus  uobis  quatenus  eisdem  illud  inde  uisis  presen- 
tibus  deseraperetis  et  tradatis  quousque  nos  simus  in  Ilerda  et  hoc  non  niu- 
tetis.  Datum  barchinone  VI  kalendas  februarii  (12.59). 

XXXV.  — 1260  (29  janer).  —  Lci  guerra  obliga  ais  pageses  del  baix 
Llobregat  a  desamparar  los  conreus  y  emigrar  a  Tortosa. 

Jacobus  dei  gratia,  etc.  Fidelibus  suis  vniuersis  hominibus  de  Cambriis 
et  de  Cabra  Salutem  et  gratiam.  Cum  homines  de  lupricato  propter  gue- 
rram  quam  nos  habemus  cum  G.  de  ceruilione  defferrent  apud  Dertusam 
uaccas  boues  et  alia  animalia  corum  ac  denarios,  uos  ipsas  uaccas  boues 
equis  et  alia  animalia  ac  denarios  seu  Arma  qui  secum  ducebant  eisdem 
Abstulistis  ac  personas  ipsorum  cepistis.  Quare  mandamus  uobis  quatenus 
uisis  presentibus  restituatis  eisdem  omnia  supradicta  Ab  ipsos  absoluatis  et 
hoc  aliquatenus  non  mutetis  Tali  quod  inde  querelam  non  audiamus.  Da- 
tum Barchinone  IIIl  kalendas  februarii  Anno  domini  MCCL  nono:  prece- 
pit  eam  P.  de  capellades. 

XXXVI.  —  1260  (l.e»'  febrer).  —  Jaume  I  demana  a  Ramón  de  Pa- 
lafolls  la  postal  del  castell  de  Puig-Dauder.  —  (R,  11,  f.  249, 
A.C.  A.) 

Jacobus  dei  gratia  etc.  Nobili  et  dilecto  R.  de  palafols  Salutem  et  dilec- 
cionem.  Rogamus  dicimus  et  mandamus  uobis  quatenus  uisis  presentibus 
donetis  nobis  potestatem  de  Castro  de  podio  dauder  et  ipsam  tradatis  et 
donetis  loco  nostri  vicario  nostru  Gerunde  quam  nos  habemus  dictum  cas- 


REBELIÓ  DE  NOBLESA  CATALANA  CONTRA  JAUME  1  EN  1259    50Ó 

trum  necessarium  in  guerra  quam  habemus  cum  Comité  vrgelli  R.  de  car- 
dona  et  alus  Richis  hominibus  Catalouie.  Datum  barchinone  kalendas  fe- 
briiarii  Anno  etc. 

XXXV U.  —  1260  (l.ei-  febrer). — Jaume  I  demana  a  Arnau  Gui- 
llem  de  Cartellá  la  postal  del  castell  de  Rocacorba.  —  (R.  11, 
f.  249,  A.  C.  A.) 

Jacobus  dei  gratia  etc.  Nobili  ct  dilecto  A.  G.  de  caitiliaiio  Salutein  et 
dileccionein  Rogamus  dicimiis  et  mandamus  iiobis  quatenus  uisis  presen- 
libus  donetis  nobis  potestatem  de  castro  de  Rocha  corba  et  ipsam  tradatis 
et  donetis  loco  nostri  vicario  nostro  Gerundo  quam  nos  habemus  dictum 
castrum  necessarium  in  guerra  quam  habemus  cum  Comité  vrgelli  R.  de 
Cardona  et  alus  Richis  hominibus  Catalonie.  Datum  barchinone  Icalendas 
februarii  Anno  etc. 

XXXVIII.  —  1260  (l.er  febrer). —  Jaume  I  mana  al  Veguer  de  Gerona 
entregui  les  -postats  deis  castells  de  lloca-corha  y  Puig  daiider  a 
Guillhn  de  Castellnou.  —  {R.   11,  f.  249,  A.  C.  A.) 

Jacobus  dei  g-ratia  etc.  fideli  suo  Enegoto  vicario  Gerunde  Salutem  et 
gratiam.  Sciatis  quod  mandamus  A.  G.  de  cartiliano  quod  det  uobis  loco 
nostri  potestatem  de  Castro  de  Rocha  corba  et  mandamus  R.  de  palafols 
quod  similiter  det  uobis  potestatem  loco  nostri  de  castro  de  pug  auder. 
Quare  mandamus  uobis  quatenus  dictas  potestates  per  nobis  accipiatis  et 
statim  cum  dicta  castra  tenueritis  et  tradatis  ipsa  dilecto  nostro  G.  de  cas- 
tro nouo  quam  volumus  quod  ipse  teneat  ea  per  nobis  propter  guerrain 
quam  nunc  habemus.  Datum  barchinone  kalendas  febrixarii  Anno  etc. 

XXXIX.  —  1260  (l.ei"  febrer).  —Jaume  I  reclama  a  Ramón  de  Car- 
dona lo  castell  de  Tagamanent.  —  (R.  11,  f.  248,  A.  C.  A.) 

Jacobus  dei  gratia  etc.  viro  nobili  R.  de  cárdena:  Sciatis nobis  rela- 

tum  est  quod mandauit  in  suo  testamento  quod  castrum  de  tagamanent 

restitueretur  nobis:  vnde  per  uos  ipsum  detinetis  contra  üoiuntatem  nos- 
tram  et  de  eo  nobis  malum  facitis:  dicimus  uobis  quatenus  ipsum  nobis  res- 
tituí faciatis  uel  mitatis  nobis  dictum  testamentum  et  videamus...  vestrum 
in  eodem  continantur  si  dictus  R.  ipsum  nobis  mandauit  restituí  vel  non  et 
si  in  eodem  non  continetur  quod  nobis  restitueretur:  mitatis  nobis  vnum 
procuratorem  uestrum  cum  instrumento  quod  habetis  qui  comparuit  nobis- 
cum  et  facto  computo  illud  nobis  restituat  et  nos  eidem  quicquid  daré  et 
soluere  teneamur:  quare  cara  res  est  qui  tenet  castrum  dictum  sui  sine  vo- 
lúntate sua.  Datum  barchinone  kalendas  februarii  Anno  etc. 

XL.  —  1260  (5  febrer).  —  Jaume  I  atorgá  rendes  sues  de  Caldes  y  Lla- 
.     gostera  al  Vescomte  de  Cabrera.  -  (R.   10,  f.   129,  A.  C.  A.) 

Nos  Jacobus  dei  gratia  etc.  damus  et  concedimus  uobis  Geraldo  viceco- 


506  F.   CARRERAS    Y   CANDI 

miti  Caprarie  hinc  usque  ad  VI  annos  primos  continué  uenturos  et  comple- 
tos omnes  redditus  exitus  iura  et  peruentus  nostros  calidarum  et  locustarie 
ita  quod  omnes  dictos  redditus  exitus  jura  et  peruentus  uos  et  quos  uolue- 
ritis  liabeatis  et  porcipiatis  per  totum  dicti  tempus  libere  et  sine  aliqua  con- 
tradiccione  dum  tamen  per  ipsis  redditibus  nobis  secundura  forum  arago- 
nis  seruiatis  excepta  tamen  hac  presenti  g-uerra  quod  cum  Comité  vrgelli 
et  alios  nobiles  Catalonie  habemus  set  infra  tempus  dicte  guerre  teneamini 
custodire  nobis  caminos  uestri  districtus  sic  quod  inimici  nostri  in  dictis  ca- 
minis  nobis  uel  nostris  malum  faceré  non  possint.  Finitis  uero  dictis  VI  an- 
nis  teneatis  dictus  redditus  per  honore  secundum  forum  Aragonis.  Datum 
Ceruarie  III  nonas  februarii  Anno  domino  M°  CC°  L"  nono, 

XLI.  1260.  —  (18  febrer).  —  Lo  liey  comunica  haver    signada    treva 
ab  los  cavallers  ab  qui  guerrejava.  —  (R.   10,   f.    130,  A.   C.   A.) 

Jacobus  dei  gracia  etc.  fidelibus  suis  vniuersis  hominibus  de  Ca  Reyal 
de  Cabra  et  de  Fores  Salutem  et  graciam.  Sciatis  quod  habemus  treguas 
cum  Comité  vrgelli  R.  de  cardona  G.  de  ceruilione  et  hominibus  ualitoribus 
et  hominibus  eorum  Quinqué  dierum  sub  hac  forma  quod  nos  nec  nostri  ho- 
mines  et  ualitores  non  faciamus  eis  nec  ualitoribus  et  hominibus  suis  uel 
rebus  eorum  nec  ipsi  nobis  nec  ualitoribus  et  hominibus  nostris  nec  rebus 
nostris  malum  aliquod  ñeque  dampnum  quousque  nos  reddamus  eis  dictas 
tieugas  uel  Infans  P.  filius  noster  loco  nostri  uel  quousque  ipsi  reddidint 
eas  nobis  uel  dicto  filio  nostro  loco  nostri  nec  etiam  ex  tune  per  Quinqué 
dies  computandos  a  die  in  antea  quam  dictas  treugas  nos  reddemus  eisdem 
vel  ipsi  nobis  uel  dicto  filio  nostro.  Quatenus  mandamus  uobis  quare  dictas 
treugas  inuiolabiliter  obseruetis  si  quod  non  faciatis  eis  nec  aliquibus  rebus 
eorum  malum  aliquod  siue  dampnum  quousque  a  nobis  uel  a  dicto  filio 
nostro  mandatum  aliud  habeatis.  Mandamus  eciam  uobis  sub  pena  persona- 
rum  et  omnium  bonorum  uestrorum  quatenus  eisdem  non  veudatis  aliqua 
arma  nec  victualia  nec  pannos  uel  uestes  nec  permitatis  ipsos  nec  aliquod 
hominem  ipsorum  extrahcre  de  villis  uestris  aliquas  comandas  quod  ibi  te- 
neatur  uel  comendaueretur  nec  aliquas  alias  res  si  de  nostri  confiditis  gra- 
cia uel  amore.  Immo  prohibeatis  toto  posse  quod  de  armis  victualibus  pan- 
nis  nec  de  aliquibus  rebus  quod  sunt  in  dictis  villis  uestris  non  possint 
aliquatenus  se  iuuare.  Datum  ceruarie  XII  kalendas  Marcii  Anno  domi- 
ni  MCCLIX. 

XLII.  —  1260  (23  febrer).  —  Jaume  1  assegura  a  Bernat  de  Mal  lleó 
un  deute  de  1,045  soiis  jaquesos  per  haver  custodiat  ¡a  frontera 
contra  lo  Comte  d'Urgell.  ~  {R.  11,  f.  249,  A.  C.  A,.) 

(Jacobus  etc.)  Recognoscimus  et  confitemus  nos  deberé  uobis  bernardo 
de  malleone  Mille  XLV  solidos  jaccenscs  qxios  uobis  debemus  per  frontaria 
quara  per  nobis  teuuistis  usque  in  odiernum  diem  contra  Comitem  vrgelli 
et  ualitores  suis.  Quos  assignamus  uobis  habendos  et  percipiendos  in  dena- 
riis  quos  nunc  habebimus  ab  hominibus  de  Aynsa  per  peyta.  Mandantes 
coUectori  predicte  peyte  etc.  Datum  Ilerde  VIP  kalendas  Martii  Anno  do- 
mini  M°  CC°  L°  nono. 


REBELIÓ  DE  NOBLESA  CATALANA  CONTRA  JAUME  I  EN  12J9    507 

XLIII.  —  12G0  (23  febrer).  —  Donacions  rcyals  a  Pere  de  Montea- 
da ij  Guilltm  de  Cardona.  —  {II.  11,  f.  258,  A.  C.  A.) 

Assignauit  dominus  Rox  Petro  de  montecatheno  lili  mille  D  solidos  jac- 
censes  qui  sibi  remauebaut  ad  soluendum  de  quitacione  Frontarie  super 
peyta  hominum  de  Almuduuar  Vil  kal.  Maitii  Auno  doiuini  M°  CC"  L° 
nono. 

ítem  predicto  p.  de  montecatheno  Quinqué  mille  solidos  barchinonenses 
super  questiis  hominum  de  Cabra  de  Fores  et  de  Regali  eodein  die  et  anno. 

ítem  assignault  doninus  Rex  G."  de  cárdena  II  mille  CCXLII  solidos 
et  VI  denarios  jaccenses  qui  sibi  remanebant  ab  soluendum  de  quitatione 
frontarie  super  comaudis  quas  potuerit  inuenire  in  villis  de  Catnerasa  et  de 
Cubéis  quod  sint  de  hominibus  Comiti  vrgellensis  Kaimuudi  de  Cardona  et 
ualitoribus  corum  eodem  die  et  anno. 

XLIV.  —  1260  (febrer?). — Ramón  de  Cardona  denuncia  al  Rey  les 
treves  donades  ab  lo  Comte  d'Urgell.  —  (R.  11,  f.  245,   A.  C,  A.) 

Al  honrad  senyor  en  Jacme  per  la  gracia  de  Deu  rey  darago  et  de  Mai- 
lorques  et  de  valencia  Comte  de  barchinona  et  durgel  den  R.  per  la  gracia 
de  deu  uice  Comte  de  Cardona  Salut  et  amors:  fas  uos  saber  queus  ret  les 
treues  quen  G.  de  castel  auli  uos  auie  dades  per  mi  et  per  lo  Comte  durgel 
et  per  tots  nostres  ualedors.  Datum  lo  primer  die  de  Cuaresma  a  tiuuiá. 

XLV.  —  1260  (24  mar?).  —  Guerau  de  Cabrera  al  aceptar  la  donado 
de  Llagostera  promete  servir  al  Rey  per  ella,  exceptuada  la  guerra 
present  deis  richs  homens.  —  (Doc.  1600  de  Jaume  I,  A.  C.  A.) 

Sit  ómnibus  notum  Quod  nos  Geraldus  dei  gratia  vicecomes  Caprarie  re  - 
cipientes  et  aiceptantes  donacionem  et  concessionem  quam  dominus  Jaco- 
bus  dei  gratia  illustris  Rex  Aragonis  Maioricarum  et  Valencie  comes  bar- 
chinone  et  vrgelli  et  dominus  Montispesulani  nobis  fecit  de  redditibus  exiti- 
bus  et  peruentibus  et  juribus  Lagustarie  secundum  quod  iu  instrumento  de 
dicta  donacione  et  concesione  nobis  facta  plenius  contiuetur:  conuenimus 
et  promittimus  eidem  domino  Rege  licet  absenti  et  uobis  domino  Arnaldo 
dei  gratia  barchinonensis  episcopo  eius  nomine  et  mandato  hoc  recipienti 
et  a  nobis  stipulanti  seruire  secundum  forum  Aragone  pro  dictis  redditi- 
bus exitibus  peruentibus  et  iuribus  excepta  presentí  guerra  quam  cum 
Comité  vrgellensi  et  alus  nobilibus  Catalonie  predictus  dominus  Rex  habct. 
ítem  conuenimus  et  promittimus  quod  durante  dicta  guerra  et  post  custo- 
diemus  bona  fide  et  sine  fraude  secundum  posse  nostrum  caminos  totius 
nostri  districtus.  Ita  quod  inimici  domini  Regis  non  possint  in  dictis  cami- 
nis  domino  Regi  vel  suis  aut  etiam  alus  iter  agentibus  malum  aliquod  vel 
dampnum  faceré.  Et  hec  omnia  supradicta  et  singula  conuenimus  et  pro- 
mittimus predicto  domino  Regi  licet  absenti  et  uobis  pvedicto  domino  epis 
copo  nomine  et  mandato  eiusdem  stipulanti  a  uobis  attendere  et  complere 
bonu  fide  at  firmiter  obseruare  jurando  hoc  per  Deum  et  eius  Sánela  IIllo' 


508  F.    CARRERAS   Y   CANDI 

Euangelia  manibus  nostris  corporaliter  tacta  et  facimus  inde  vobis  domino 
Episcopo  homagiiim  ore  et  maiiibus.  Actum  est  hoc  nono  kalendas  Aprilis 
Anno  domini  millesimo  CC°  quinquagesimo  nono.  Sig-ií^  num  Geraldi  dei 
gracia  Vicecomitis  Caprario  qui  hoc  laiidamus  flrmamus  et  iuramus.  Testes 
huius  rei  sunt  Geraldus  de  monte  suriuo  Bertrandus  de  viiaro.  Petrus  de 
oliuella  Barchinonense  canonicus  et  decanus  Arnaldus  de  gualba  barchino- 
nen?e  canonicus  Poncius  de  gualba  Bernardus  aimerici  et  Petrus  de  Meda- 
lla et  Bernardus  de  bonastre  canonicus  barchinone.  Sig  ií(  num  Petri  mar- 
chesii  publici  barchinone  notarii  qui  lioc  scribi  fecit  et  clausit  die  et  anno 
que  supra. 

XLVI.  —  1259.  —  Berenguer  Arnau  cVAnglerola  pretén  que  Jauyne  I 
li  serve  lo  guiatge  deis  llochs  de  Botcenit  y  Exafaba,  per  termini 
de  30  dies. —  {R.  n,í.2id,  A.  C.  A.) 

Al  molt  honrad  se,ynor  en  Jacme  per  la  gracia  de  Deu  Rey  darago  et  de 
Mailorges  et  de  valencia  Comte  de  barchinona  et  durgel  et  seynor  de  mon- 
pasler:  de  mi  bg.  A.  danglerola  humils  salut  et  uera  amor:  per  tots  temps 
demostrat  sie  seyer  a  uos  que  uos  me  trameses  cartes  que  desgraüets  bocce- 
nic  et  exafaba  queus  auia  obligats  per  V  Mille  Morabatins  per  rao  de  la 
demanda  que  uos  me  fayets  de  feyt  de  moneda  on  jo  nul  mal  no  mir:  e 
uos  seyer  en  aquel  cas  los  castels  desgiar  no  podets  ne  deuets  ab  rao  per 
so  com  la  carta  nom  auets  reduda  queus  fiu  daquel  obligament  ne  nom 
auets  feyts  redre  ne  selure  aquels  castels  an  G°  danglerola,  ne  an  Marti  de 
vallebrera  a  qui  yols  liure  per  rao  de  uos  per  aquel  obligament.  E  si  uos, 
seyer,  aquels  castels  no  auets  en  uolentat  que  sien  en  uostre  giatge,  prec 
uos  axi  com  a  honrad  et  noble  seynor,  que  uos  me  redats  aquela  carta  del 
obligament  et  quem  fassats  i-edre  etsolure  los  castels  an  G,  danglerola  et 
an  Marti  de  vallebrera:  encara  seyer  uos  prec  sius  plau,  que  aquels  castels 
sien  en  uostre  giatge  XXX  dies  axi  com  uos  me  promeses  ab  carta  qtie  uos 
los  megias  XXX  dies  pus  los  me  desgiassets  que  dins  aquels  XXX  dies  mal 
noy  fariets.  E  con  la  carta  maiats  reduda  els  castels  feyts  redre  et  solure, 
uos  prec  axi  com  a  honrad  seynor,  quem  sien  giats  axi  com  en  la  carta  es 
contengut,  so  es  a  saber,  que  pus  la  carta  maiats  reduda  els  castels  feits 
redre,  que  mal  noy  fassats  de  XXX  dies. 


XLVII.  — 12C0  (7  ahril) .  —  Berenguer  Arnau  d'Anglerola  al  Juey  d'Aragó 
demanantli  Butcenit  y  Exafaba.  — {R.  11,  f.  249,  A.  C.  A.) 

VII  Idus  aprilis  apud  Exafaba  quidam  trotarius  Br.  A.  de  Anglerola  ob- 
tullit  domino  Regi  quedam  literam. 

Al  molt  honrat  et  noble  sénior  en  Jacme  per  la  gracia  de  deu  Reg  darago 
etc.  de  mi  en  Br.  A.  de  anglerolla  salustz  et  amors:  ab  tot  hondrament  fa(^ 
uos  Saber  seier  quem  marauell  fort  de  uos  de  la  mala  feita  que  feita  ma- 
vestz  de  exafaba  per  qo  quam  uos  tenistz  aquel  castell  dins  uincle  dobliga- 

ment  et  en  G.  de  anglerolla  teniell  el  per et  uos  aquel  castell  no  auestz 

feit  redre  an  G.°  de  anglerolla  ne  segons  que  la  carta  del  guiatge  ne  del 


REBELIÓ  DE  NOBLESA  CATALANA  COKTRA  JAU.ME  1  EN  1259  509 

aseguvament  que  feit  men  auiests  non  sosts  desexit  daquel  giayge  en  ma- 
nera que  mal  mi  deguesr  fer  per  diet  ni  per  rao:  on  uos  preg  seier  que  uos 
la  mala  feita  de  exafaba  et  aquehí  quels  uostres  homeus  au  íeita  a  bot(;e- 
nich  madobestz  que  uos  sabestz  altres  que  tenistz  bot<;enieh  per  rao  de 
obligament  de  mi  et  den  Marti  de  vallebrera  quel  te  per  nos  et  nol  raanestz 
feit  a  ell  rebre  nol  giastz  que  donat  mont  auostz  ab  carta  per  rao  solt  ne 
redutnom  auestz:  eiaprcs  aqüestes  mala  feítes  en  fe  del  giayge  et  del  ase- 
gurament  que  auestz  feit  ain  carta  on  uos  preg  que  mo  adobestz  a  cone- 
guda  de  uostra  cort  e  que  giestz  per  tal  guayge  que  io  pusca  saluament 
anar  dauant  uos  esperar  ne  juy  en  uostra  cort.  E  si  uos  390  no  adobastz 
sens  altre  alongament  e  uom  giastz  en  tayll  que  dauant  uos  puxa  anar 
dauant  uos  salí  et  segur  per  hoir  daquesta  caussa  en  uostra  cort  en  defali- 
ment  uostre  ííiq  uos   saber  queus  en  demauare  ayxi  com  pus  regeameut 

puscha  la  on  dega  men  pu sarma  fort  tota  ora  que  en  altruy  poder  nos 

aga  de  ren  aderaanar  sino  en  uostra  cort  e  da(,-o  trameret  men  tot  cert  ardit 
per  uostra  cort?.  E  si  uos  men  uolestz  fer  juygar  a  uostra  cort  sens  alonga- 
ment al  dia  que  uos  me  darestz  jo  sire  dauant  uos  per  hoir  uostre  juy. 

XLVIIL— 1260  (8  SLhril). -Jaiune  la  Bemngutv  Arnau  d'Anglerola 
defensant  son  dret  a  reteñir  Butcenit  y  Exafaba.  — {R.  11,  f.  250, 
A.  C.  A.) 

Jacobus  dei  gratia  Rex  aragonis  Maioricarum  et  valencie  Comes  bar- 
(;hinone  et  vrgelli  et  domini  Montispesulani.  Bg.  A.  de  angularia:  vim  uos- 
tra Carta  quens  enuias  a  dir  que  nos  auiem  pres  en  nostre  guiavge  exafaba 
et  uos  sabestz  be  que  no  a  estat  en  nostre  guiatge  de  pus  la  pena  deis  MCC 
marchs  uos  auiem  sólita:  de  qo  de  botrenich  nos  obligas  nos  si  nos  podiem 
trobar  contra  uos  que  colpable  de  feit  de  moneda  fallsa  et  si  nos  uos  o  uo- 

liem  demanar  que  dun  mes  euanz  uos  o  feessem  saber  a  uos Martin  de 

vallebrera  et  en  Mr.  teniao  de  en  peiora  de  uos  ans  que  acjo  fos  et  zo  quel 
tenia  de  peyora  de  uos  quom  nos  o  farem  uos  retre  si  uos  non  quitaz  o  no 
mostraz  que  pagat  sia  et  uos  en  Mr.  sotz  amduos  duna  part  et  sius  uoletz 
auenit  uos  en  sino  lexat  uos  en  que  nos  non  som  en  re.  Pero  si  uos  sobra  zo 
uolestz  venir  a  nostra  cort  per  pendre  de  nos  dret  plau  nos  que  uingatz 
saluu  et  segur  ab  que  uos  aytambe  nos  fa^atz  dret  aixi  com  degastz.  Da- 
tura apud  exafaba  VP  idus  aprillis  anno  domini  M^CC^  sexagessimo. 


IL.  — 1260  (9  abril). — Jaiime  la  Guillhn  de  Rajadell  responent  a  non 
deseximent. — (R.  11,  f.  250,  A.  C.  A.) 

Jacobus  dei  gratia  Rex  Aragonis  Maíoricariim  et  valencie,  Comes  bar- 
cUinone  et  vrgelli  et  dominus  Montispesulani.  G.  de  Rajadollo:  vim  uostres 
letres  en  les  quals  era  contengut  quens  accuydauetz  et  marauellaní  nos  car 
nos  aueíitz  acuydatz  tenent  benefici  nostre.  Mas  pus  aixi  es,  nos  e  tot  acuin- 
dara  uos  que  de  mal  que  nos  ni  nostres  homens  fazam  a  uos  ni  a  uostres  co- 
ses, nous  en  siam  tengustz.  Datum  apud  exafaba  V**  idus  aprillis  anno  do- 
mini M^CCLX". 


510  F.   CARRERAS   Y   CANDI 


L. — 1260  (10  abril). — Jaume  I  se  quexa  áb  Guillem  cVOdeoia,  de  que^ 
sense  haverlo  acuindat  apresónos  a  En  GiiüUm  de  Rocamador. — 
(R.   11,  f.  250,  A.  C.  A.) 

Jacobus  etc.  Dilecto  suo  G.  de  odena.  Salutem  et  dilcccionem.  Miramus 
multum  de  uobis  quare  ante  quam  nos  acuyndaretis  fecistis  nobis  malum 
et  cepistis  G.  de  rochamador  hominem  nostrum  Ceruarie.  Vnde  dicimus  et 
mandamus  uobis  flrmiter  quatenus  totum  illud  quod  ab  eo  habuistis  racione 
sue  redempcionis  restituatis  eidem  nisis  presentibus  et  etiam  hostagia  quam 
per  eo  tenetis  similiter  absoluatis  et  hoc  nullatenus  differatis.  Alias  sciatis 
quod  acuyndamus  uos  Ita  quod  de  malo  quod  nos  uel  nostri  ualitores  uobis 
faciamus  uobis  de  cetero  in  aliquo  non  teneamus.  Datum  apud  oxafaba  IIII 
Idus  Aprilis  Anuo  domini  ArCC°LX'. 

LI.~1260  (10  RhiU).— Jaume  /  reclama  per  segona  vegada  contra  Gui- 
llem de  Castellvi  per  Vapresonament  d'En  GuüUm  de  Rocamador. 
-(R.  11,  f.  250,  A.  C.  A.) 

Jacobus  etc.  G.  de  castro  aulino.  Jam  scripsimus  iiobis  quod  G.  de  ro- 
chamador hominem  nostrum  Ceruarie  quam  G.  dodena  cepit  infra  tempus 
Treuguarum  quos  uos  dedistis  nobis  per  R.  de  Cardona  et  Comité  vrgelli  et 
alus  nobilibus  Cathalonie  qui  uobiscum  guerram  habent  nobis  restituí  face- 
retis  quod  faceré  uoluistis  de  quo  plurimum  admiramus.  Vnde  iterato  vobis 
dicimus  quatenus  hostagia  quod  dictus  G,  de  odena  tenet  per  dicto  G,  de 
rochamador  et  etiam  totum  illud  quod  propter  rcdempcione  sua  habuit  ab 
eo  uisis  presentibus  absoluatis  et  restituatis  eidem  etabsolui  et  restituí  fa- 
ciatis  et  hoc  nullatenus  differatis.  Alias  dicimus  uobis  quod  treugas  quod 
nobis  fracte  sunt  in  hoc  scundatis.  Datum  apud  oxafabam  lili''  Idus  Aprilis 
.Anno  domini  M°CC°  Sexagésimo. 

LIL  — 1260. — Lo  Vescomte  de  Cardona  intervé  en  Vincident  de  la  cap 
tura  d'en  Rocamador.  — {R.  11,  f.  255,  A.  C.  A.) 

Venerabili  domino  Jacobo  dei  gratia  etc.  R.  dei  gratia  vicecomes  Cardo- 
ne  Salutem  et  uestra  mandata  in  ómnibus  obedire:  vid  uostres  letres  que  uos 
me  pregauets  que  yo  fees  rendre  los  ostatges  den  G.  de  Rochamador  lo  qual 
en  G.°  dodena  deitz  que  pres  en  trenes  que  eren  entre  mi  et  uos.  A  la  qual 
cosa  seyner  yous  e  feit  ja  respost  et  jo  quen  escondire  axi  com  deja  en  po- 
der de  uos  et  no  creu  seyer  que  dais  no  sia  tengud  si  a  uos  piad. 

Lili. — 1260  (15  abril) .  —  Jaume  I  evalúa  los  perjudicis  ocasionáis  per  lo 
Comte  d'TJrgell  o  sos  valedors,  en  les  principáis  pohlacions  de  Ca- 
talunya y  Áragó  -(R.  11,  fs.  171  y  172,  A.  C.  A.) 

Jacobus  dei  gratia  etc.  Dilectos  suos  Martini  Petri  justicie  Aragonis  vel 
eius  locum  tenenti  in  barbastro  et  juratis  barbastri  Salutem  et  gratiam. 


REBELIÓ   DE   NOBLESA   CATALANA   CONTRA   JAUME  í   EN    1259         511 

Quod  multa  maleficia  et  enormia  comissa  sunt  contra  uos  et  homines  de  me- 
rinata  barbastri  per  comitem  vrgelli  et  valitores  suos  quod  uobis  plenaiie 
debent  restituí  de  jure  cum  dainpnuin  vestrum  nostrum  reputemus  Diciinus 
uobis  et  maudamus  quod  vos  et  concilium  barbastri  constituatis  vnum  pro- 
curatoretn  qui  iuquirat  plenarie  danipna  et  maleficia  uobis  illata  et  capcio- 
nes factas  per  inimicos  nostros  et  refferatis  siiniliter  extiraacionem  maleli- 
ciorum  et  dampnorum  predictorum.  Hoc  autem  omnia  faciat  dictus  procu- 
rator  tam  in  barchinone  «juam  in  ómnibus  villis  et  locis  adjacentibuseidem. 
Et  ipsum  procuratorem  plenarie  iiistructum  de  omuibus  supradictis  mitatis 
nobis  apud  barthinonam  taliter  quod  die  lime  quod  erit  Vil  idus  mensis 
madii  próximo  venturi  sit  uobiscum  et  hoc  ratione  aliqua  non  mutetis.  Da- 
tura Ilerde  XV1I°  kalendas  madii  Anno  domini  M°CC°LX°. 

Sub  eadem  forma  scripsit  baiulo  et  juratis  Tamariti,  de  almenar,  et  de 
tota  litera,  et  Curia  et  paciariis  Ilerde  per  llerdain,  et  villa  ....  jacenses,  ek 
vicario  et  hominibus  Montis  albi,  baiulo  et  hominibus  de  za  Real,  baiulo 
vicario  et  vniversitaii  ville  frauche,  vicario  et  hominibus  Apiario  et  Aqua- 
lada,  vicario  et  consiliariis  barchinone,  baiulo  et  vicario  Minorise,  probis 
hominibus  de  berga,  hominibus  de  pratis  et  de  sancto  Petro  de  Auro,  pro- 
bis hominibus  podii  Ceritani,  probis  hominibus  ville  franche  confiuentis, 
vicario  et  baiulo  perpiniani,  baiulo  et  probis  hominibus  Cauchiliberi,  vica- 
rio baiulo  et  probis  hominibus  Gerunde,  vicario  baiulo  et  paciariis  Cerua- 
rie,  Curie  et  paciariis  de  tarreya,  Curie  et  hominibus  de  villa  grassa,  homi- 
nibus de  Tremp,  hominibus  de  Montaynana,  et  hominibus  de  Stopayná. 

LIV.  —  1260  (19  abril),  —  Jauma  I  cita  al  Comte  d'Urgell  a  Barcelona, 
per  respondre  en  la  causa  incoada  ab  motiu  del  disentiment  que 
■motiva  la  guerra  civil.  —  (R.  11,  f.  278,  A.  C.  A.) 

Jacobus  Dei  gratia  Rex  aragonis  etc.  nobili  et  dilecto  uiro  Alvaro  per 
eandem  Comiti  vrgelli  Salutem  et  dileccionem:  Cum  nos  miserimus  nun- 
cios nostros  Oliuario  de  terminis  et  Episcopo  barchinone  judicibus  constitu- 
tis,  ut  apud  Barchinonam  ueniant  per  tractanda  et  examinanda  causa  qua 
Ínter  nos  et  úos  et  alios  de  parte  uestra,  uertitur  uel  uerti  sperantur,  et  uos 
nomine  uestro  et  eorum  defensione  susceperitis,  diciinus  et  maudamus 
uobis  ut  apud  barchinonam  uos  personaliter  intersitis  die  lune  qui  erit  VI 
Idus  Madii  anno  Domini  M"  CC°  Sexagésimo  ad  procedendum  in  dicta 
causa  prout  postulauerit  ordo  juris.  Datura  Ilerde  XIII  kalendas  Madii 
Anno  domini  M°  CC°  Sexagésimo. 


LV.  —  1260  (22  abril).  —  Lo  Rey  d'Aragó  commina  ais  prohoms  de 
Tarragona  a  pagarli  lo  diner  ab  que  devíen  contribuir  a  les  des- 
peses déla  guerra  de  Catalunya. —  (R.  11,  f.  251,  A.  C.  A.) 

Jacobus  dei  gratia  etc.  fidelibus  suis  probis  hominibus  et  toti  uuiuersi- 
tati  Terrachoue  Salutem  etgratiam.  Miramus  multura...  uobis  quare  cum... 
peccunie...  lequisierimus  in  subsidium  expensarum  guerre  Catalonie  sicut 
illud  nobis  faciiint  clerici  et  ordinis  et  alii  homines  terre  nostre  misistis  ad 


512 


F.    CARRERAS   Y   CANDI 


nos  Canónicos  Terrachone  ut  inde  nos  excusarent  et  per  uobis  responde- 
rent:  et  bene  scitis  quod  nos  nichil  petebamus  Canonicis  Terrachone  nisi 
tamen  uobis.  Ideo  quare  uos  et  omnes  alii  homines  terre  nostre  debetis  in 
talibus  necessitatibus  et  neg-ociis  nos  iuuare:  vnde  dicimus  et  mandamus 
uobis  firmiter  districte  quatenus  illam  peccuniam  quam  primo  a  uobis 
requiserimus  donetis  nobis  statim  uel  mitatis  ad  nos  aliquis  uestrum  quos 
uolueritis  qui  per  uobis  componant  inde  nobiscum.  Et  in  hoc  excusacioue 
siue  dilacione  aliquam  non  ponatis:  alias  deseximus  nos  de  uobis  per  certo 
scientes  quod  ibimus  manu  Armatu  et  irato  animo  contra  uos.  Et  faciemus 
uobis  et  rebus  uestris  tale  malura  et  dampnum  quod  nobis  post  modum  dis- 
plicebit  et  sicut  credimus  uobis  magis.  Datum  Ilerde  X°  kalendas  madii 
Anno  domini  M°  GC°  Sexagésimo. 


LVI.  —  1260  (22  abril).  —  Commina  lo  Rey  ais  prolioms  de  Tortosa  a 
pagarli  lo  suhsidi  o  contribució  per  la  guerra  civil  present.  —  (R.  11, 
f.  251,  A.  C.  A.) 

Jacobus  dei  gratia  etc.  fidelibus  suis  probis  hominibus  et  toti  vniuersi- 
tati  Dertuse  Salutem  et  gratiam.  Miramus  multum  de  uobis  quare  raanda- 
tum  nostrum  quod  uobis  fecimus  ut  peccuniam  nobis  daretis  in  subsidium 
expensarum  guerre  Catalonie  sicut  nos  juuant  et  subsidium  nobis  fecerunt 
et  faciunt  clerici  et  ordines  ac  alii  homines  terre  nostre  non  comparuistis 
nec  inde  nobis  responsum  fecistis.  Vnde  iterato  uobis  dicimus  et  manda- 
mus  quatenus  dictara  peccuniam  nobis  donetis  et  dictum  subsidium  nobis 
íaciatis  et  mitatis  ad  nos  nuncios  uestros  qui  inde  componant  nobiscum  per 
uobis  ómnibus  et  hoc  aliquatenus  non  mutetis  nec  differatis.  Alias  sciatis 
quod  deseximus  nos  a  uobis  scientes  per  certo  quod  mitemus  milites  et  ho- 
mines nostros  cum  armis  contra  uos  qui  uobis  et  rebus  uestris  faciant  omne 
malura  quod  poterunt  atque  dampnum.  Datum  llerde  X°  kalendas  madii 
Anuo  domini  M°  CC^  Sexagésimo. 


LVII.  —  1260  (29  abril).  —  Lo  Bey  se  quexa  al  Vescomte  de  Cardona 
de  la  conducta  de  Pone  Gidllém  de  Torruella  al  temps  de  les  treves. 
—  (R.  11.  f.  250,  A.  C.  A.) 

Jacobus  dei  gratia  etc.  viro  nobili  et  dilecto  R°  vicecomite  Cardone  Sa- 
lutem et  dileccionem:  bene  scitis  nos  dedisse  uobis  Treuguas  per  nobis  et 
ualitoribus  nostris  et  recepisse  a  uobis  et  a  ualitoribus  uestris  et  sic  daré  et 
concesse  fuerunt  ad  inuicem  inter  nos  Modo  intelleximus  quod  Poncius 
Guillelmi  de  Turricella  diffidauit  nobilem  et  dilectum  nostrum.  G.  de  castro 
nouo  amicura  et  ualitorem  nostrum.  Quare  uobis  dicimus  et  mandamus  qua- 
tenus prohibeatis  dicto  Poncio  Guillelmi  quod  eidem  G.  de  castro  nouo  nec 
ahquibus  bonis  suis  dampnum  aliquod  non  inferat  uel  grauamen  nec  teneat 
otiam  in  reguart.  Alias  sciatis  quod  nos  ipsum  inde  juuaremus  et  deffen- 
deremus  Taliter  quod  sibi  poterit  mérito  displicere.  Datum  llerde  IIP 
kalendas  Madii  auno  domini  M°  CC^  Sexagésimo. 


KEBELló  DE  XOBLESA  CATALANA  CONTRA  JAU.ME  1  EX  1259     513 

LVIir.  —  1260  (5  mai^).  —  Jaiimc  I  se  quexa  nb  Jaume  de  Cervera  de 
que  haventhi  pan  no  permdcs  usar  deis  emprius  de  bestiar  ais  Jiumts 
de  Camarasa  y  Cubells.  —  (K.  11,  f.  254,  A.  C.  A.) 

Jacobus  etc.  viro  Noblli  ct  dilecto  Jncobo  de  ceruaria  Salutera  et  dilec- 
cioneiu.  Sciatis  qiiod  hominos  de  (-'nmarasa  et  de  Cubéis  dixeriiiit  qiiod  mi- 
sistis  eis  litteras  quod  iu  aliquo  inco  uestro  ipsi  non  intrent  nec  bestiare 
eorum  et  quod  homines  uestri  pi^iKirant  eos  racione  illaruui  Kerunj  quos 
ipsi  comendauiut  eis  quas  nos  habuimus  dum  ¡jueria  erat  do  quo  de  uobis 
plurimum  aduiiramus.  Quare  dicimus  et  uiandainus  uoijís  quateuus  super 
premissis  de  cetero  predictis  hominibus  nostris  de  Cubells  et  de  Camarasa 
impedimeutum  aliquod  uel  contrariuui  non  faciatis  nec  fieri  pertnitalis  sed 
permitatis  ipsos  intrare  bestiare  eoruin  in  terniinis  uestris  ot  recipere  ibi 
adempriuium  consuetum  et  homines  uestri  similiter  iutrent  in  terminis 
nostris  proiit  consuetum  est.  Alias  facimus  uobis  scire  quod  uolumus  ut  ho- 
mines uestri  intrent  in  aliquibus  locis  nostris  nec  ibi  recipiant  aliquod 
adempriuium  et  si  fecerint  de  malo  quod  ipsi  recipiant  nos  uel  nostri  homi- 
nes uobis  uel  dictis  hominibus  uestris  in  aliquo  non  teneauimi.  Üatum 
Ilerde  IIP  nonas  madii  Anuo  domini  M°  CC°  Sexagésimo. 

LIX.— 1260  (7  maig).—Jauyne  I  reconeix  les  despeses  que  feu  Ramón  de 
Geronella  en  la  guarda  del  castell  d'Agramunt  y  de  la  torra  d' Alme- 
nara.-{R.  11,  f.  172,  A.  C.  A.) 

Nos  Jacobus  etc.  Recognoscimus  et  confitemur  quod  uos  Rairaundus  de 
gerundella  computastis  nobiscum  bene  et  tideliter  de  ómnibus  re(;epcioui- 
bus  quas  a  nobis  et  per  nobis  fecistis  quamlibet  racione  uel  causa  a  dio 
quod  emparastis  teuere  et  custodire  per  uobis  castrum  de  Acrimoute  et 
turrem  de  Almenara  usque  ad  diem  jouis  quod  est  VI  dies  intus  meusem 
madii  piesentibus  scilicet  pridie  nonas  madii  per  totam  ipsam  diem  et  de 
ómnibus  debitis  quod  nos  uobis  debebamus  per  custodia  et  retencione  Cas- 
tris  predicti  et  terris  predicte  et  etiam  de  ratione  uestra  et  omnium  aliorum 
hominum  cum  equis  et  Armis  qui  uobiscum  fuerunt  usque  in  dicta  dio  jouis 
de  quo  computo  tenemus  nos  per  bene  paccatos  ad  voluntatem  nostram. 
Renunciantes  excepcioni  per  quam  possimus  coutrauenire  eterrori  cauculi 

et ómnibus  recepcionibus  supradictis  cum  debitis  quod  ut  dictum  est 

uobis  debebamus  remanet  quod  debemus  uobis  inter  omnia  supradicta 
Quinqué  mille  ducentos  et  decem  solidos  jaccenses  qui  faciuntad  racionem 
de  duodecim  denarii  jaccensi  per  viginti  denariis  barchinone  Octo  mille 
sexcenlos  octuaginta  tres  solidos  et  quatuor  denarios  barchinone.  Quos 
omues  denarios  barchinone  promitimus  uobis  et  uestris  soluere  in  pace. 
Datum  Ilerde  nonas  madii  Auno  domini  M°CC^  sexagésimo. 

LX.  — 1261  (24  ¡any). —  Comproynís  firmal  peí  Vescomte  de  Cardona 
prometent  al  Bey  no  anar  a  Castella  y  ajudarlo  ab  vint  homes  de 
guerra.  — {Doc.  1664  de  Jaume  I,  A.  C.  A.) 

Nouerint  vniuersi  Quod  nos  Raimundus  dei  gratia  Vicecomes  Cardone 

37 


514  F.    CARRERAS   Y  CAXDI 

sollempui  ac  legitima  stipulacione  interposita  et  bona  fide  conuenimus 
uobis  lUustri  domino  Jacobo  del  gratia  Regi  etc.  quod  apud  Regem  Castelle 
non  ibimus  nec  uiaticum  quod  faceré  proposueramus  apud  ipsum  Regem 
non  faciemus  aliquo  modo  quousque  pacx  et  concordia  sit  inter  uos  et  ipsum 
Regem  Castelle  nisi  fuerit  cum  licencia  et  uoluntate  uestra.  Immo  promit- 
timus  uobis  quod  si  guerra  fuerit  inter  uos  et  ipsum  Regem  uel  alios  quos- 
libet  exceptis  illis  qui  nobiscum  suut  in  conuenencia  et  exceptis  Comitem 
Empuriarum  et  Guillelmo  de  cardona  iuuabimus  uos  in  ipsa  Guerra  cum 
viginti  militibus  paratis  ultra  illos  quos  uobis  tradere  tenemur  et  deffende- 
mus  uos  et  terram  uestram  et  homines  uestros  bona  fide  et  sine  omni  fraude 
et  absque  ullo  malo  ingenio  per  illud  tempus  siue  spacium  per  quod  seruí- 
cium  uobis  tenemur  faceré  cum  alüs'militibus  nostris  et  transacto  ipso  tem- 
pere prouideatis  nobis  et  ipsís  militibus  in  victualibus  statim  cum  uobiscum 
fuerimus  in  ipsa  guerra.  Et  si  forte  equos  uel  alias  equitaturas  amiserimus 
in  ipsa  guerra  uulneribus  uel  encalz  illud  nobis  restituatis  et  restituere 
teneamini.  Et  fatemur  recepisse  a  vobis  domino  Rege  pro  apparatibus  nos- 
tri  et  ipsorum  viginti  milituum  Decem  milla  solidos  jachensem  de  quibus  ad 
nostram  uoluntatem  uestri  beue  paccati  sumus.  Etideo  Renunciamus  scien- 
ter  excepcioni  peccunie  non  numérate  et  non  recepte  et  dolí.  ítem  promitti- 
mus  uobis  quod  predictam  valenzam  faciemus  uobis  ab  instanti  festo  sancti 
lohannís  Babtiste  mensis  Junii  usque  ad  dúos  annos  próximos  continué 
completos.  Elapsis  uero  ipsis  duobus  annis  non  teneamur  uobis  ex  tune  de 
dicta  valenza  quantum  ad  dictos  viginti  milites  nisi  fuerit  mea  propria  uo- 
luntate nec  teneamur  uo-bis  ad  restitucionem  dictorum  Decem  Milium  soli- 
dorum,  set  illos  habeamus  ex  dono  uestro  et  uestra  gracia  speciali.  Quod 
est  Actum  VIII°  kalendas  Julii  Anno  Incarnationis  xpti.  Millesimo  CC°  Se- 
xagésimo Primo  S  !ít  num  Raimuudi  de  cardona  predicti  qui  hoc  concedo  et 
firmo  firmarique  Rogo.  S  i5<num  Guillelmi  de  cardona  Sí*  num  berengarii 
guinardi  Canonici  vrgellensis  Si^num  Guillermi  rocha  scriptoris  domini  Re- 
gis  Testium. 


LXI. — 1263  (25  janer).— Jaumei  absolgué  a  Eamónde  Cervera,  Gue- 
rau  de  Cabrera,  CruilUm  de  Cervelló,  Bernat  Ramón  de  Ribelles, 
Berenguer  Árnau  d^Anglerola,  Guillcm  Ramón  deJossa,  Pone  Gui- 
llém  de  Torreella  de  Montgri,  Guillém  d'Odena  y  Ramón  d'Odeiia, 
de  qualsevulles  demandes  per  causa  de  la  guerra  civil  ab  lo  Comte 
d'Urgell  y  Vescomte  de  Cardona.  — {R.  12,  f.  7,  A.  C,  A.) 

Jacobus  dei  gratia  etc.  per  nos  et  nostros  absoluimus  uos  nobilem  virum 
R.  de  Cernerá  ab  omni  questione  et  demanda  quam  uobis  faceré  poteramus 
racione  maleficiorum  quam  fecistis  nobis  et  valitoribus  et  vassallis  et  homi- 
nibus  nostris  et  terre  nostre  usque  in,hunc  diera  in  guerra  illa  in  qua  nos 
acuyndastis  pro  nobili  viro  Comité  vrgellensis.  Ita  quod  non  teneamini  inde 
uos  uel  uestri  nec  valitores  et  homines  uestri  unquam  nobis  uel  nostris  in 
aliquo  responderé  set  sitis  inde  uos  et  uestri  et  ipsi  cum  ómnibus  bonis  ues- 
tris  liberi  et  penitus  perpetuo  absoluti  prout  melius  dici  potest  et  intelligi 
ad  uestrum  et  eorum  bonum  et  utilem  intellectum.  Ita  quod  similiter  nos  et 
ualitores  nostri  simus  absoluti  de  ómnibus  malefactis  que  nos  et  ipsi,  uobis 


REBELIÓ  DE  NOBLESA  CATALANA  CONTRA  JALME  I  EN  1259  515 

et  valiloribus  ethominibus  uestiis  fecimus  in  dicta  guerra.  Datum  Cesar- 
auguste  VIII  Idus  februarii  Anuo  domini  M^'CCLX"  secundo. 

Sub  eadeni  forma  factura  fuit  instrumentum  Gueraldo  de  Capraria  fratri 
nobili  Comitis  vrgellensis. 

Sub  eadem  forma  Guillermo  deCeruilione 
Sub  cadera  forma  Jacobo  de  Ceruaria 
Sub  eadem  forma  Hugueto  de  ("eruilioue 
Sub  eadem  forma  bn.  R.  de  Ribelles 
Sub  eadem  forma  berengario  Arnaldi 

(Altres  cartes  consemblants,  cambiant  sois  lo  ñora  Comité  vrgellen- 
sis per  lo  de  R,  de  Cardona,  foren  escrites  per  Jaume  I  en  la  propría 
data  a  Guillém  Ramón  de  Jossa,  Pon5  GuilK-m  de  Torroella  de  Mont- 
gri,  Guillém  d'Odena  y  Ramón  dOdena.) 

LXII. —  1264  (9  janer).  —  Lo  Rey  tvita,  que,  per  qiiarta  vegada, 
lo  Vescomte  de  Cardona,  U'n  mogui guerra.  —  i^R.  8,  f.  70,  A.  C  A.) 

(Jacobus  dei  gracia  etc)  viro  nobili  et  dilecto  R.  de  cardona  Saluteqj  et 
dileccionen.  Fem  uos  saber  que  a  nos  es  retroit  que  uos  uos  apareillats  de 
guerreiar  nos  e  de  fernos  penyorar,  de  la  qual  cosa  nos  nos  marauelam 
cíolt,  car  nos  no  sabem  perqué  nos  uuolets  guerreiar  ni  peynorar:  et  si 
querits  dir  que  per  la  honor  nostra  que  teniets  queus  hauem  emparada  nos 
uulats  guerrejar  o  penyorar  a  aquels  quins  o  demanaren,  tota  uia  fom  apa- 
relats  de  fer  los  dret  a  jui  de  nostres  Richs  horaens;  car  noua  cosa  es  que 
hom  guerreig  ab  son  senyor  per  lo  seu,  el  senyor  queren  feer  dret  et  rao; 
et  si  negun  tort  entenets  que  per  acjo  uos  aiam  feyt,  encara  uos  perferim 
queus  farem  dret  en  aquella  manera  com  nos  lo  deuem  fer  a  uos  et  uos 
pendre  de  nos.  Et  per  ac;o,  enuiam  uos  esta  carta  per  testimoni  que  conegau 
tots  aquells  denostre  Regne,  que  si  uos  sobre  esta  razo,  nos  feits  mal,  queus 
fariem  tort;  car  qui  guerreia  ab  son  senyor,  nil  pren  re  del  seu,  sobre  per- 
firen^a  de  dret,  guardar  deu  com  o  fa:  car  uostre  aui  nos  jura  ens  feu 
homanatge,  per  si  et  per  los  seus,  quens  guardarla  nostre  cors  et  nostre 
térra  et  nostra  dretura,  et  uos  sots  uinclat  daquel  sagrament  et  del  homa- 
natge, et  daltre  razón  de  la  natura  que  auets  nos:  et  si  uos  esta  porñreuQa 
no  querits  pendre  et  querits  uenir  contra  la  senyoria  que  auem  et  deuera 
hauer  sobre  uos,  creets  que  irats  et  forc^ats,  nos  aurem  a  deffeudre  de  uos 
altres.  E  si  sobrado  uos  auiem  re  a  tolre  del  uostre  ni  a  fer  mal,  creets  que 
o  tendrem  per  nostre  per  tots  tems,  axi  com  (,'0  que  nostre  pare  nos  lexá. 
Et  enuiam  uos  esta  carta  partida  per  a.  b.  c.  et  tenem  ne  nos  altra,  per  ro, 
que,  si  esta  cosa  uuiiets  negar,  que  nos  o  puscham  mostrar.  Datum  Cesar- 
auguste  V  Idus  Janer  Auno  domini  M°  CC  LX°  tercio. 

LXIII.  —  1264  (9  janer).  —  Jaume  I  procura  dissuadir  a  Guillém  de 
Cardona  que  no  Un  faes  guerra,  segurament  ab  lo  Vescomte  de  Car- 
dona.— (R.  8,  f.  70,  A.  C.  A.) 

(Jacobus  dei  gratia  etc.)  viro  nobili  et  dilecto  G.  de  cardona  Salutem  et 


516  F.    CARRERAS   V   CANDI 

dileccionem.  Fem  nos  saber  que  a  nos  es  retroit  que  nos  uos  aparelats  de 
guerreiar  nos  e  de  fernos  peuyorar  de  la  qual  cosa  nos  maiauelam  molt  car 
nos  no  sabem  perqué  uos  uuolets  g-erreiar  ni  penyorar  et  si  querits  dir  que 
per  la  honor  nostra  que  teniets  queus  auem  emparada  nos  uulats  guerreiar 
o  penyorar  a  aquelos  qui  los  nos  demandaran  toda  uia  somos  aparelados  de 
feries  dreyto  a  juicio  de  nuestros  Richos  homeiis  car  noua  cosa  es  que 
homen  guerreie  con  su  senyor  por  lo  suyo  el  senyor  querendo  fer  razón  et 
dreyto  si  negun  torto  entendedes  que  por  esto  uos  aiamos  feyto  encara  uos 
perferiraos  que  uos  faremos  dreyto  en  aquela  manera  quomo  nos  lo  deue- 
mos  fer  a  uos  et  uos  pendre  de  nos  et  por  esto  enuiamos  uos  esta  carta  por 
testimonio  que  conoscan  todos  los  de  nuestro  regno  que  si  uos  sobre  esta 
razo  nos  fasiets  mal  que  nos  fariets  torto  car  qui  guerreya  c  on  su  sonyor 
nil  pendre  re  de  lo  suyo  sobre  porferenga  de  dreyto  guardar  deue  quomo 
lo  faz:  car  nuestro  pare  nos  juro  et  nos  fizo  homenatge  por  si  et  por  los 
suyos,  que  nos  guardarla  nuestro  cuerpo,  et  nuestra  tierra,  et  nuestra  dre- 
tura,  et  uos  sots  uinclat  daquel  sagrament  et  del  homenatge  et  otra  de  lana- 
tura  que  auets  ab  nos:  et  si  uos  esta  perferen^a  no  queréis  pendre  et  queriets 
uenir  contra  senyoria  que  auemos  et  deuemos  auer  sobre  uos,  creets  que 
irats  et  for^ats  nos  auem  a  deffende  de  nosotros;  et  si  sobresto  uos  aniemos 
re  a  toller  de  lo  nuestro,  ni  mal  a  fer,  creet  que  lo  tendremos  por  nuestro 
por  todos  tempos,  asi  quomo  aquello  que  nos  lego  nuestro  padre.  Enuiamos 
uos  esta  carta  partida  por  a.  b.  c.  tenem  ne  altre  per  (jo,  que,  si  esta  cosa 
uuliets  negar,  que  nos  o  puscham  mostrar.  Datum  Cesarauguste  V  Idus 
Januari  auno  domini  M°  CC°  LX"  tercio. 


ÍNDICE 


Pásr. 


La  frontera  oriental  del  Coratat  de  Barcelona ó 

Relaciones  de  los  Vizcondes  de  Barcelona  con  los  árabes  (Si- 
gilos X  al  XVII) -•_^ 

Lo  siti  de  Balajjuer  del  1280 ^l 

Los  leones  de  Barcelona bt^ 

Monedes  del  Urgellet  (La  Seu  y  Oríranyu) ^'* 

Política  mitjeval  a  Camarasa  (1247  a  1300) ^" 

Monedes   de  Cerdanya  (Segles  xvi  y  xvii) 1B9 

Les  obres  de  la  Catedral  de  Barcelona  (1298-1445 193 

Lo  retaule  barceloní  déla  Santa  Creu.  obra  den   P.  Terrers  y 

d'en  F.  Vergós -^^ 

Alquézar  sots  domini  deis  Prelats  de  Tortosa 233 

Aprovisionamiento  naval  Barcelonés  en  1454 241 

LaCreuadadeJaurae  I  a  Terra  Santa  (1260-1270) 273 

RedreQ  de  la  Reyal  Casa:  Ordenaments  de  Pere  «lo  Gran»  e  An- 

fós  «lo  LliberaU  (Segle  xiii) 30 < 

Priraitius  sepilieres  cristians  a  (7éllechs 319 

Desenrotllamcnt  de  la  instituciójiotarial  a  Catalunya  en  lo  se- 
gle xiii. '  " 

Notes  dotzecentistes  d'Ausona ^^_ 

Rebelió  de  uoblesa  catalana  contra  Jaume  1  en  1259 '^^o 


DP  Carreras  y  Candi,   Francisco 

302  Miscelánea  histérica 

G63C3  catalana 


PLEASE  DO  NOT  REMOVE 
CARDS  OR  SLIPS  FROM  THIS  POCKET 

UNIVERSITY  OF  TORONJO  LIBRARY 


liv 


'-■-^"="^«^^^^^-