Skip to main content

Full text of "Obras sueltas de D. Juan de Yriarte, publicadas en obsequio de la literatura, a expensas de varios caballeros, amantes del ingenio y del meŕito"

See other formats


This  is  a  digital  copy  of  a  book  that  was  preserved  for  generations  on  library  shelves  before  it  was  carefully  scanned  by  Google  as  part  of  a  project 
to  make  the  world's  books  discoverable  online. 

It  has  survived  long  enough  for  the  copyright  to  expire  and  the  book  to  enter  the  public  domain.  A  public  domain  book  is  one  that  was  never  subject 
to  copyright  or  whose  legal  copyright  term  has  expired.  Whether  a  book  is  in  the  public  domain  may  vary  country  to  country.  Public  domain  books 
are  our  gateways  to  the  past,  representing  a  wealth  of  history,  culture  and  knowledge  that's  often  difficult  to  discover. 

Marks,  notations  and  other  marginalia  present  in  the  original  volume  will  appear  in  this  file  -  a  reminder  of  this  book's  long  journey  from  the 
publisher  to  a  library  and  finally  to  you. 

Usage  guidelines 

Google  is  proud  to  partner  with  librarles  to  digitize  public  domain  materials  and  make  them  widely  accessible.  Public  domain  books  belong  to  the 
public  and  we  are  merely  their  custodians.  Nevertheless,  this  work  is  expensive,  so  in  order  to  keep  providing  this  resource,  we  have  taken  steps  to 
prevent  abuse  by  commercial  parties,  including  placing  technical  restrictions  on  automated  querying. 

We  also  ask  that  you: 

+  Make  non-commercial  use  of  the  files  We  designed  Google  Book  Search  for  use  by  individuáis,  and  we  request  that  you  use  these  files  for 
personal,  non-commercial  purposes. 

+  Refrainfrom  automated  querying  Do  not  send  automated  queries  of  any  sort  to  Google's  system:  If  you  are  conducting  research  on  machine 
translation,  optical  character  recognition  or  other  áreas  where  access  to  a  large  amount  of  text  is  helpful,  please  contact  us.  We  encourage  the 
use  of  public  domain  materials  for  these  purposes  and  may  be  able  to  help. 

+  Maintain  attribution  The  Google  "watermark"  you  see  on  each  file  is  essential  for  informing  people  about  this  project  and  helping  them  find 
additional  materials  through  Google  Book  Search.  Please  do  not  remo  ve  it. 

+  Keep  it  legal  Whatever  your  use,  remember  that  you  are  responsible  for  ensuring  that  what  you  are  doing  is  legal.  Do  not  assume  that  just 
because  we  believe  a  book  is  in  the  public  domain  for  users  in  the  United  States,  that  the  work  is  also  in  the  public  domain  for  users  in  other 
countries.  Whether  a  book  is  still  in  copyright  varies  from  country  to  country,  and  we  can't  offer  guidance  on  whether  any  specific  use  of 
any  specific  book  is  allowed.  Please  do  not  assume  that  a  book's  appearance  in  Google  Book  Search  means  it  can  be  used  in  any  manner 
any  where  in  the  world.  Copyright  infringement  liability  can  be  quite  severe. 

About  Google  Book  Search 

Google's  mission  is  to  organize  the  world's  Information  and  to  make  it  universally  accessible  and  useful.  Google  Book  Search  helps  readers 
discover  the  world's  books  while  helping  authors  and  publishers  reach  new  audiences.  You  can  search  through  the  full  text  of  this  book  on  the  web 


at|http  :  //books  .  google  .  com/ 


Acerca  de  este  libro 

Esta  es  una  copia  digital  de  un  libro  que,  durante  generaciones,  se  ha  conservado  en  las  estanterías  de  una  biblioteca,  hasta  que  Google  ha  decidido 
escanearlo  como  parte  de  un  proyecto  que  pretende  que  sea  posible  descubrir  en  línea  libros  de  todo  el  mundo. 

Ha  sobrevivido  tantos  años  como  para  que  los  derechos  de  autor  hayan  expirado  y  el  libro  pase  a  ser  de  dominio  público.  El  que  un  libro  sea  de 
dominio  público  significa  que  nunca  ha  estado  protegido  por  derechos  de  autor,  o  bien  que  el  período  legal  de  estos  derechos  ya  ha  expirado.  Es 
posible  que  una  misma  obra  sea  de  dominio  público  en  unos  países  y,  sin  embargo,  no  lo  sea  en  otros.  Los  libros  de  dominio  público  son  nuestras 
puertas  hacia  el  pasado,  suponen  un  patrimonio  histórico,  cultural  y  de  conocimientos  que,  a  menudo,  resulta  difícil  de  descubrir. 

Todas  las  anotaciones,  marcas  y  otras  señales  en  los  márgenes  que  estén  presentes  en  el  volumen  original  aparecerán  también  en  este  archivo  como 
testimonio  del  largo  viaje  que  el  libro  ha  recorrido  desde  el  editor  hasta  la  biblioteca  y,  finalmente,  hasta  usted. 

Normas  de  uso 

Google  se  enorgullece  de  poder  colaborar  con  distintas  bibliotecas  para  digitalizar  los  materiales  de  dominio  público  a  fin  de  hacerlos  accesibles 
a  todo  el  mundo.  Los  libros  de  dominio  público  son  patrimonio  de  todos,  nosotros  somos  sus  humildes  guardianes.  No  obstante,  se  trata  de  un 
trabajo  caro.  Por  este  motivo,  y  para  poder  ofrecer  este  recurso,  hemos  tomado  medidas  para  evitar  que  se  produzca  un  abuso  por  parte  de  terceros 
con  fines  comerciales,  y  hemos  incluido  restricciones  técnicas  sobre  las  solicitudes  automatizadas. 

Asimismo,  le  pedimos  que: 

+  Haga  un  uso  exclusivamente  no  comercial  de  estos  archivos  Hemos  diseñado  la  Búsqueda  de  libros  de  Google  para  el  uso  de  particulares; 
como  tal,  le  pedimos  que  utilice  estos  archivos  con  fines  personales,  y  no  comerciales. 

+  No  envíe  solicitudes  automatizadas  Por  favor,  no  envíe  solicitudes  automatizadas  de  ningún  tipo  al  sistema  de  Google.  Si  está  llevando  a 
cabo  una  investigación  sobre  traducción  automática,  reconocimiento  óptico  de  caracteres  u  otros  campos  para  los  que  resulte  útil  disfrutar 
de  acceso  a  una  gran  cantidad  de  texto,  por  favor,  envíenos  un  mensaje.  Fomentamos  el  uso  de  materiales  de  dominio  público  con  estos 
propósitos  y  seguro  que  podremos  ayudarle. 

+  Conserve  la  atribución  La  filigrana  de  Google  que  verá  en  todos  los  archivos  es  fundamental  para  informar  a  los  usuarios  sobre  este  proyecto 
y  ayudarles  a  encontrar  materiales  adicionales  en  la  Búsqueda  de  libros  de  Google.  Por  favor,  no  la  elimine. 

+  Manténgase  siempre  dentro  de  la  legalidad  Sea  cual  sea  el  uso  que  haga  de  estos  materiales,  recuerde  que  es  responsable  de  asegurarse  de 
que  todo  lo  que  hace  es  legal.  No  dé  por  sentado  que,  por  el  hecho  de  que  una  obra  se  considere  de  dominio  público  para  los  usuarios  de 
los  Estados  Unidos,  lo  será  también  para  los  usuarios  de  otros  países.  La  legislación  sobre  derechos  de  autor  varía  de  un  país  a  otro,  y  no 
podemos  facilitar  información  sobre  si  está  permitido  un  uso  específico  de  algún  libro.  Por  favor,  no  suponga  que  la  aparición  de  un  libro  en 
nuestro  programa  significa  que  se  puede  utilizar  de  igual  manera  en  todo  el  mundo.  La  responsabilidad  ante  la  infracción  de  los  derechos  de 
autor  puede  ser  muy  grave. 

Acerca  de  la  Búsqueda  de  libros  de  Google 

El  objetivo  de  Google  consiste  en  organizar  información  procedente  de  todo  el  mundo  y  hacerla  accesible  y  útil  de  forma  universal.  El  programa  de 
Búsqueda  de  libros  de  Google  ayuda  a  los  lectores  a  descubrir  los  libros  de  todo  el  mundo  a  la  vez  que  ayuda  a  autores  y  editores  a  llegar  a  nuevas 


audiencias.  Podrá  realizar  búsquedas  en  el  texto  completo  de  este  libro  en  la  web,  en  la  páginalhttp  :  /  /books  .  google  .  com 


■o 


OBRAS  SUELTAS 

DE  D.  JUAN  DE  TRIARTE, 


TOMO  I. 


7       * 


OBRAS  SUELTAS 


DE 


D.  JUAN  DE  TRIARTE, 

PUBLICADAS 

EN  OBSEQUIO  DE  LA  LITERATUBA, 

A  EXPENSAS  c^^^0lu.^ 

DE   VABIOS    CABALLEROS 
AMANTES  DEL  INGENIO  Y  DEL   MÉRITO, 

ANO  DE  MDCCLPaV. 


PROLOGO  DEL  EDITOR. 


.1   /; 


as  que  en  ciertos  Países  se  miran  como 
demostraciones  comunes,  deben  contemplar- 
se en  otros  como  el  mayor  distintivo  con 
que  el  aprecio  general  y  público  recompensa 
Á  ojos  del  resta  de  los  hombres  el  talento,  ó 
la  virtud  de  alguno  .que  acertó  á  sobresalir 
entre  ellosi  Son  freqüentes  en  Inglaterra  y 
otras  partes  las  Subscripciones  que  se  forman 
para  dar  á  luz  los  Escritos  de  los  Sabios  de 
sus  respectivas  Naciones ;  mediando  princi- 
palmente, ademas  de  la  celebridad  de  aque- 
llos Autores ,  el  adelantamiento  de  la  Im- 
prenta y  del  comercio  de  Libros.  En  Es- 
paña ,  donde  las  Subscripciones  son  mas  ra- 
ras que  debieran  ,  vemos  hoi  el  exemplo  de 
una  que  por  sus  circunstancias  habremos  dé 
colocar  en  la  clase  de  única  5  pues  proyectán- 
dose imprimir  varios  Epigramas  Latinos  de 
D.  Juan  de  Yriarte,  solicitó  un  sujeto,  amaii- 


te  de  la  erudición  y  prendas  de  este  Literato, 
se  hiciese  la  Edición  á  expensas  suyas  y  de 
los  que  se  complaciesen  en  acompañarle,  con 
el  fin  de  que  repartidos  entre  aquéllos  los 
volúmenes  de  la  Obra  ,  los  regalasen  á  quie- 
nes juzgasen  oportuno.  Pareció  la  idea  tan 
noble  y  patriótica,  que  desde  luego  se  abra-^ 
zó  como  el  obsequio  mas  honorífico  á  que 
podía  aspirar  la  fama  postuma  de  un  Au- 
tor benemérito  :  y  no  bien  se  divulgó  la 
noticia  j  quando  se  declararon  Subscriptores 
distintos  Caballeros ,  ansiosos  del  fomento 
de  la  Literatura  en  España ,  y  parciales  de  la 
doctrina,  gusto  y  perfección  que  reina  en  los 
mas  descuidados  rasgos  de  la  pluma  de  Don 
Juan  de  Yriarte. 

En  la  Lista  alfabética  que  se  imprime  á 
continuación  de  este  Prólogo,  se  pueden  leer 
los  nombres  de  los  sujetos  que  han  concurri- 
do a  dar  exemplo  tan  loable.  Pero  intes  ha- 
brá de  detenerse  aquí  el  respeto  á  saludar 


nombres  de  Persbnagcs  AugustoSjCñ  quienes 
si  és  hereditaria  y  característica  la  protección 
de  las  Ciencias  ,  'debeitios  reconocer  que  no 
es  éJsta  la  vez  primera  ;que  han  concedido  su 
especial  patrocinio  á  las  Obras  de  Don  Juan 
de  Yriarte ' .  Lorfcrenísimós  Señores  Infantes 
D.Gabriel, D. Antonio  y  D.Luis,  informados 
del  generoso  impulsó  que  había  sugerido  es- 
ta idea,  se  han  dignado  de  entrar  en  la  Subs- 
cripción, dándola  así  el  mayor  realce,  y  cons- 
tituyendo nuevamente  a  las  Musas  Latinas  y 
Castellanas  en  impoiiideriible  gratitud. 

Sin  procederá  éxáiiien  crítico  de  las  Obras 
que  se  publican ,  ni  á  probar  concurren  en 
ellas  requisitos  que  las  hacen  acreedoras  al 
honor  que  se  las  dispensa  ,  sé  pondrá  aquí 
una  sucinta  noticia  de  las  miomas  por  mayorr 
dexando'.al  gusto  y  juicio  de  los  inteligentes 

• 

graduarlasi según  merezcan^  y  desentrañar  los 

I.  A  la  sombra  y  i  eitpénsas  de  los  Latina  en  iferso  Casteííano  de  D.  Juan  de 
Serenísimos  SefioresInñuytesD.GABKisi:.  Yriarte  ^  que  fl  R]?i  Nuestro  Sefior  le 
y  D.  Ajitonio  salió  á  hiz  la  Gramática    permitió  dedicar  á  SS.  AA« 


primores  y  dclicadci^  que  Incluyan. 

El  principal  objet:©  do  está  Edición :  fue 
imprimir  los  Epigramas  Latinos  selectos  de 
Don  Juan  de  Yriatte :  y  después  de  recogidos 
quantos  ha  sido  dable  juntar ,  y  de  haber  tc- 
servado  muchos  que  por  tratar  de.  asuntos  fa- 
miliares 5  ó  por  ser  aplicables  á  determinadas 
circunstancias  ypersonas^  ó  por  otras  razones 
de  justo  miramiento  ,  conveiua  suprimir  >  se 
han  reducido  los  que  ahora  sé  estámpan,á  tres 
clases:  De  Epigramas  profanos  k  primera:  de 
Epigramas ^agrados;  ln  seguida  5  y  la  tercera  de 
Epigramas  ajenos  :  esto  esV  de:  aquéllas  cuyos 
pensamientos  erahyajeíjds:,  y  nuestro  Poeta 
traduxo  a  otro  ididma.  En  todas  tres  clases 
van  los  "más  acompañados  de  sus  versiones 
Castellanas :  unas  que  dexó  hechas  el  mismo 
Autor  ,  y  otras  qUe  áe'  deben  á  varios  inge- 
nios que  han  querido  amenizar  así  laccdcc-' 
cion  5  adaptando  las  gracias  de  la  lengua  La- 
tina a  las  de  la  nuestra ,  para  propagar  de  ún^ 


í  otra  las  agudezas  y  sentencias  de  los  oú* 
ginales. 

•  Agrégansc,á,los  Epigramas  Latinos  algu- 
nos Castellanos  que  compuso  Yriarte ,  y  se 
lia  logrado  recoger  5  bien  que  en  corto  nú- 
incro,  Sígucse(,una  pordon  de  Traducciones 
de  Afama/ '',y¿úiics^cz<ízs  de  las  muchas  que, 
qual  otro  Sa/iftas  ,  hizo  de  aquel  Príncipe  de 
los  Epigramatistas :  no  escusando  advertir 
aquí.  eclumoo&^nos^Poesías  de  nuestro  Autor 
compuestas  en  lo  mas  florido  de  sus  años» 
pues  si  se  exceptúan  algunas  que  se  han  con- 
servado, escritas  mientras  cursaba  las  Aulas  en 
Paris ,  y  otras  que  produxo  inmediatamente 
después,  solo  se  han  encontrado ,  por  la  ma- 
yor parte,  entre  sus  papeles  las  que  formó  ya 
en  edad  avanzada  :  observación  que  nos  in- 
duce á  creer  no  guardó  traslado  de  aquéllas, 

3.   Adviértese  aquí  á  los  curiosos  que  Poeta  sp  ha  se|[uído  la  que  se  observa  en 

gusuren  de  cotejar  estas  Traducciones  la  edición  de  Juan  Blaeu  de  Amsterdam 

con  el  texto  original  de  Marcial,  que  en  del  año  de  1(44.  connotas  de  Tonus 

]a  numeración  de  los  Epigramas  de  este  Farnabio. 


ratificándonos  en  este  juicio  la  posiriya.  évir 
dencia  que  se  tiene  de  haberse  extraviado  al- 
gunas que  consta  existieron,  y  pudicían  enri- 
quecer esta  Colecciona* 


3.    La  Serie  ie  los  Papas  y  que  puso  en  Calleja,  Pintor  de  Cámara  de  S.  M.   pré-» 

verso  Latino ,  y  que  se  cita^n  la  Noticia  sentó  al  Editor  unos  Dísticos  «n  celebxi- 

de  la  Vida  y  Lheratuta  de  Don  Jwm  de  dad  del  cumpleaños  i^el  Sr.  DiPernando 

Triarte  ,  es  Uno  de  los  opásculos  cuyo  VL  siendo  todavía  Príncipe  de  Asturias, 

paradero  üo  %e  ha  podido  descu¿rir,con-*  de  cuyos  verso?  (que  dicho  Profesor  ignor 

servándose  solo  en  borrador  un  fragmen^  ra  dónde»  6  cómo  los  hubo  )  no  se  tenia  la 

to  de  aquélla.  menor  noticia.  La- ctrconstaocik  de  estar 

Sin  hacer  mención  de  las  Poesías  que  escritos  y  firmados  de  puflo.  propio  de  D* 

éb  sabe  entregó  el  Autor  á  las  llamas  en  Juan  de  Ytiarte,  aéreéltii»  que  son  suyos  f 

la  melancolía  de  una  convalecencia ,  te^  infiriéndose  también  de  la  prolijidad  y 

nemos  muchos  testimonios  de  haberse  hermosura  del  carácter  y  como  de  otros 

extraviado  composiciones  suyas ;  y  solo  varios  indicios ,  que  aquella  copia  fue  la 

citaremos  tino  de  éstos.  Qüando  se  esta-  misma  que  Triarte  dirigió  á  manos  del 

ba  acabando  de  imprimir  este  primer  Principe.  He  aquí  literalmente  su  con-- 

Tomo  de  Obras  sueltas  >  D.  Andrés  de  la  texto : 

FERDINANDO  BORBONIO,      . 
PRINCIPI  SÜO  SERENISSIMO,  NATALEM 
AÜSPICATISSIMUM  GRATÜLATUR 
HISPANIA. 

„  Unde  meos  itoeliore  hilarat  $ol  lumine  vultus? 

Unde  afflata  novo  sidere  corda  micant  ? 
It  mihi  per  venas ,  per  viscera  largiús  aurum. 

O  quam  praslucent  áurea  signa  diem ! 
Sentio :  Natalis  tuus ,  o  clarissime  Princeps^ 

Natalis  ^  si  fas  dicere  ^  noster  adest. 


Dexaríamos  diminuto  el  concepto  del  nu- 
men poético  de  Don  Juan  de  Triarte,  si  limi- 
tándonos á  las  composiciones  epigramáticas, 
no  estampásemos  también  las  de  superior  cla- 
se. Los  apasionados  á  la  sublimidad  épica  del 
metro  Latino,  leerán  con  deleite  varios  Poe- 
mas, ya  sobre  los  progresos  de  las  Bellas  Ar- 


Ipsa  hodie  videor  tnihi  ^  te  nascente ,  renasci : 

Luce  renascuntur  votaque  spesque  tuá. 
Sub  Ferdinandi  quid  non  ego  nomine  sperem? 

Quid  j  si  jam  tanto  nomine  digna  geris  ? 
Quám  te  blanda  putem  quondam  mihi  jura  daturum^ 

Cum  jam  Rex  animi  cceperis  tssc  mei ! 
Anibus  Aoniis  reg^andi  conseris  artero, 

.Augustumque  juvat  bina  corona  caput. 
Vix  votis  locus  est :  negat  admiratio  votum 

Miranti  decorls  culmina  celsa  tu¡« 
Tot  merítis  dignos  tibi  j  quod  licet,  apprecor  annos: 

Fas  mihi  Natales  nrille  videre  tuos. 
Sis,  ptecor,  seternúm  mstgnlSPES  niagna  Philippi, 

Noster  AMOR ,  SPECIMEN  Regibu^,  Orbis  HONOS. 


.  PRINCIPI  SERENISSIMO 
Cbcinit 
,  loANNES  Iriarte, Ganar iBNSis,    ; 
Auno  MDCCXXVII. »» 


tés  en  España,  ya  ^obrc  diversos  Juntos  pro- 
fanos y  sagrados  ,  de  que  no  haremos  aquí 
especial  mención  ,  porque  su  misma  lectura 
satisfará  agradablemente  á  los  curiosos  ,  po- 
niéndoles también  á  la  vista  la  versión  vul- 
gar de  algunos  de  aquellos  Poemas. 

Para  que  no  se  ignore  á  quién  debemos 
muchas  de  las  Inscripciones  que  se  advierten 
en  monumentos  públicos  y  privados  de  Es- 
paña, facilitar  el  cómodo  6xámen  de  ellas ,  y 
extender  entre  los  Eruditos  su  apreciable  no- 
ticia 5  se  dan  á  la  prensa  diferentes  Inscripcio- 
nes compuestas  por  Donjuán  de  Yriarte,  aña- 
diéndose aígúnas  que  ó  no  llegaron  á  co- 
locarse 5  ó  tuvieron  destino  momentáneo  > 
sin  omitir  tampoco  la  variedad  con  que 
solía  proponerlas  a  la  elección  de  las  perso- 
nas de  cuya  orden  ,  ó  en  cuyo  obsequio  las 
hacía. 

Como  de'  la  gran  suma  de  'Adagios  Cas- 
tellanos que  recopiló  nuestro  Escritor,  aco- 


rnó* 


modo  algunos  á  la  versificación  Latina,  ó  les 
halló  equivalentes  en  Autores  clásicos  ,  ha 
parecido  acertado  darles  aquí  lugar  ,  ya  que 
no  puede  tenerle  el  total  conjunto  de  los  mis- 
mos Proverbios  Españoles,  por  sobradamen- 
te voluminoso  ,  como  porque  requiere  im- 
primirse con  independencia  absoluta ,  y  lle- 
var al  principio,  en  forma  de  introducción  ó 
preámbulo,  la  Biblioteca  de  Autores  que  han 
escrito  de  Refranes,  y  el  cúmulo  de  noticias 
y  apuntaciones  raras  que  el  propio  Recopi- 
lador destinó  á  exornar  é  ilustrar  la  materia. 

Concurren  también  á  formar  la  Colección 
de  estos  opúsculos  algunas  composiciones  de 
cloqüencia ,  qual  es  la  Dedicatoria  de  la  in- 
signe biblioteca  Arábico- Hispana- Escurialense 
del  docto  2).  Miguel  Casiri;  pues  como  Yriar- 
tc  entendió  en  la  corrección  de  aquel  Catá- 
logo ,  tomó  enteramente  á  cargo  suyo  elegir 
las  cláusulas  con  que  la  Real  Librería  de  Ma- 
drid le  ofreció  al  Reí  Nuestro  Señor.  Y  aun- 


que  ya  conoce  el  Público  la  Dedicatoria  que 
precede  al  primer  tomo  de  la  científica  Bi- 
blioteca Greco-Latina  Matritense  del  mismo 
Yríartejhabiéndole  merecido  generales  aplau- 
sos, se  imprime  también  de  nuevo  entre  estas 
Obras  sueltas  ,  por  la  digna  circunstancia  de 
resumir  en  sí  parte  de  las  glorias  de  nuestro 
providentísimo  Monarca,  narrando  los  útiles 
establecimientos  que  engrandecen  su  Reina- 
do 3  y  los  objetos  arduos  en  que  se  emplea  y 
dilata  el  pereime  raudal  de  sus  beiíeficencias. 
Advertiránsc  ambas  Dedicatorias  en  cierto 
modo  duplicadas,-  pues  acompaña  á  cada  una 
de  ellas  la  correspondiente  traducción  en 
Romance, 

Con  estas  Obras  en  prosa  acuden  i  hacer 
ostentación  de  su  contexto  algunas  Diserta- 
ciones y  Discursos  leidos  en  la  Real  Acade- 
mia Española»  dando  fin  á  toda  la  Colección 
varios  opúsculos  críticos.  Incluimos  entre 
clips  siete  de  los  diez  y  seis  Extractos  que  tra- 


bajó  para  el' Diario  de  los  Literatos  dé  Espa- 
ña :  cuyos  Extractos  menciona  particularmen- 
te la  ü\(¿picta  Histórica  de  la  Vida  y  Literatura 
de  T>,  Juan  de  Yriarte ,  impresa  en  la  primera 
Edición  de  su  Gramática  Latina  ,  y  repetida 
aquí  á  solicitud  de  sujetos  en  quienes  el  afec- 
to personal  á  nuestro  Autor  compite  con  el 
ansia  de  que  se  extienda  el  conocimiento  de 
sus  copiosos  Escritos, 

Y  pues  aquellas  Memorias  concluyen  juz- 
gando la  vida  de  tan  claro  Varón  digna  de 
proponerse  como  dechado  de  literatura  y  de 
bondad  5  concluya  este  Prólogo  proponien- 
do para  otros  semejantes  casos  la  generosa 
idea  de  la  presente  Subscripción  como  un 
cxemplar  digno  de  la  imitación  pública.  El 
nombre  de  D.  Juan  de  Yriarte,  al  paso  que  se 
ve  ya  singularmente  ennoblecido  con  demos- 
tración tan  honorífica ,  se  verá  también  per- 
petuado en  la  memoria  de  los  eruditos  y  es- 
tudiosos ,  á  quienes  servirá  siempre  de  eficaz 


(» 


estímulo  la  espéfanza  de  que  algún  día  se 
conceda  á  sus  tareas  propias  el  lauro  de  ser 
recompensadas  con  igual  distinción. 


LISTA  ALFABÉTICA 

DE   LOS 
CABALLEROS  SUBSCRIPTORES. 

El  Duque  de  J/ia. 

El  Marques  de  Almodbbar, 

El  Duque  de  Arcoí. 

D.  Joseph  Antonio  de  Areche. 

D.  Joseph  Antonio  de  Armona, 

D.  Manuel  Ayuda  y  Corella. 

El  Conde  de  "Baños. 

D.  Manuel  de  ^asavilbaso. 

El  Duque  de  ^^jar. 

El  Marques  de  ^é/gida. 

D.  Bartolomé  "Bella. 

I>.  Francisco  "Bruna. 

D.  Francisco  "Bucarefí  y  Ursiia. 

D.  Juan  Antonio  Calvo. 

I>.  Juan  Manuel  Camfera.^ 


El  Conde  de  Casagalindo, 

El  Marques  de  Casatillí. 

D.  Miguel  CasirL 

El  Conde  del  Castillejo, 

D.  Francisco  del  Castillo  Santellces. 

D.  Pedro  Miguel  de  Castrillo, 

D .  Felipe  de  Castro, 

El  Marques  de  Castromonte. 

D.  Francisco  Ceratn, 

D.  Pedro  de  Cevallos, 

D.  Luis  Civil  y  Pellicer. 

El  Marques  de  Cogolludo. 

El  Colegió  y  Convento  de  Predicadores  de  la 

Ciudad  de  la  Laguna  de  Tenerife. 
D, 'Luis  de  Collantes. 
D.  Joseph  Cornide, 
D.  Joseph  Covo  de  la  Torre. 
D.  Miguel  Cut?er.  i       .   ! 

D.  Bernardo  íDe/^¿^;i?(;, 


D,  Joscph  Víctor  T>ommgfíe^ 

D.  Santiago  Joseph  de  Echevarría  y  Elgue- 

zuá  5  Obispo  de  Cuba. 
El  Marques  de  la  Ensenada, 
D.  Pedro  Pasqual  Escolano  de  Arrieta. 
D.  }ost^\iFaxardo  y  Covarrublas. 
El  Marques  de  Fe/ino, 
D.  Lázaro  Fernande^z^^dc  Ángulo. 
D.  Pedro  ForstalL 
D.Francisco  de  Franchy  y  Grimaldi. 
D.  Tomas  de  Fuentes. 
D.  Joseph  de  ^^^/üejs^ Gallardo. 
P.  Miguel  de  Q^alve^  Gallardo. 
D.  Luis  ^Qnt^leT^. 
El  Marques  de  ^uardioía. 
El  Marques  de  ^uevara. 
D.  Francisco  G^«í/erre2^VigiL 
D.  Diego  de  ^«2;;w4»  y  Córdoba. 
D.  Antonio  Jíernande^Toncs, 


El  Duque  de  Bíjar, 

D.  Mariano  Joaquín  de  Huerta. 

El  Duque  del  Infantado, 

El  Marques  de  Iranda. 

D.  Francisco  Xavier  de  Lardi^UaL 

D.  Juan  Lavedan, 

D.  Agustín  de  Lexp, 

D.  Zacarías  Lumbreras» 

D.  Eugenio  de  Llaguno  y  Amírola. 

El  Marques  de  Lüo, 

El  Conde  de  Maceda. 

D.  Agustín  de  Machado  y  Fiesco. 

D.  Francisco  Xavier  de  Machado  y  Fiesco. 

D.  Fernando  de  Magallon. 

D.  Francisco  Maldonado. 

D.  Fernando  Joseph  Mangino. 

El  Bailío  D.Luis  Marescotti. 

D.  Marcos  MartineT^  de  Beltran^ 

El  Duque  de  'Medinace/L 


El  Duque  de  Medinasidonia. 

D.  Maxtin  de  Michelena. 

D.  Manuel  de  Miera, 

El  Conde  de  Miranda, . 

El  P.  Fr.  Alexo  de  Molina  y  Santáella. 

D.  Alfonso  de  Molina  y  Santaclla. 

D.  Bartolomé  Antomo  Montañés. 

D.  Joseph  Montañés,   : 

El  Marques  de  Montehermose. 

D.  Andrés  Montero.    . 

D.  Francisco  Montes, 

El  Conde  de  Montesclaros. 

D.  Joseph  de  Murcia, 

D.  Miguel  de  MuT^qui^ 

D.  Pedro  de  ^ava, 

D.  Victorio  de  ^avia,. 

D.  Francisco  de  ¿YovellyBortis, 

D.  Juan  Francisco  de  OMa, 

D.  Pablo  Olavide. 


El  Conde  O-'Reilí^. 

D.  Casimiro  de  Ortega. 

El  Duque  de  Osuna. 

El  Marques  de  Ovieco. . 

D.  Jorge  Taiacios. 

D.  Martin  Tan^no. 

El  Duque  del  Tarque. 

El  Marques  de  Itérales.  . 

D.  Manuel  Tere?:^  de  Rozas. 

D.  Felipe  Carlos  *Piar.    . 

D.  Santiago  Tombo. 

D.  Juan  Tonslch  y  Alós. 

D.  Francisco  Qutror. 

El  Marques  de  ^B^illa. 

El  Conde  de  ^R^illagtgedo, 

D.  Vicente  de  ^bas.. 

D.  Christóval  de  "Ribero, 

D.  Bernardino  !Z^</r/¿«e?(,Carta. 

D.  Fortunato  ^oí/r/¿«e;<.  Carta. 


D.  Joseph  ^oJrigue^CgLtta. 

D.Matías  Bernardo  %)dngue^C2iXtz, 

D.  Nicolás  j?^í/r/¿«e^Laso. 

D.  Joseph  de  %)xas. 

D.  Gabriel  de  '^ia/cava, 

D.  Tomas  Miguel  de  Sabogal. 

D.  Manuel  Saen^ác,  Texada. 

D.  Policarpo  Saen^ác  Texada. 

D.  Manuel  de  »!r^/re¿(3  Castellanos. 

El  Príncipe  de  Salm. 

D.  Felipe  de  Samantego. 

El  Marques  de  Santa-Cru^ 

El  Conde  de  Sohradkl, 

El  Marques  de  Torremanp^ahaL 

D.  Juan  de  Torres. 

El  Marques  de  las  Torres, 

D.  Luis  de  Urhtna» 

D.  Juan  Ignacio  de  VrrÍ9(^. 

D.  Juan  Vakárcel  y  Herrera. 


el 


El  Marques  de  Valúe! trios. 

El  Conde  dé  ra/deparaisü. 

D.  Luis  de  Fentá^es. 

D.  Domingo  Fernier. 

D.  Francisco  Leonardo  de  Frana. 

El  Marques  de;Fii¿aJranca. 

El  Duque  de  FiUahermosa. 

El  Marques  d^  Fi/Ianúeva  del  Prado. 

UMatqnci»  de  Fil/afanés. 

D.  Ricardo  íTá//. 

D.  Carlos  Yane^, 

D.  Bernardo  de  YrJarUy^^  «^"yv*  **^  y/^t*^o^uiur. 

D.  Domingo  de  Yriarpe^ 

D.  Joseph  de  Yriane. 

"El  P.  Fr»  Juan  Tomas  de  Yriarte. 

D.  Tomas  de  Yriarta. 


NOTICIA 

DE   LA    VIDA    Y    LITERATURA 

DE  DON  JUAN  DE  YRIARTE.         Ár  2>.3erfiafio    A  L/^i^r^ 


XLntre  los  muchos  Escritos  y  Apuntaciones  eruditas  que  Ha  dexado 
D.  Juan  de  Yriarte  ,  Bibliotecario  de  S.  M.  su  Oficial  Traductor  de  la 
Primera  Secretaría  de  Estado  y  del  Despacho ,  y  Académico  de  la  Real 
Academia  Española  >  son  rarísimos  los  documentos  relativos  á  su  per- 
sona que  existen  5  pero  se  ha  encontrado  uno  que  pudiera  suplir  el  de- 
fecto de  todos  y  si  como  es  un  mero  Fragmento ,  le  hubiese  llevado  i 
debida  perfección  ,  ó  continuádole  en  parte»  Redúcese  éste  á  un  prin- 
cipio de  su  propia  vida  y  que  empezó  á  escribir  en  Latin  á  20.  de  Enero 
de  17^2 ,  y  en  el  qual  se  lee  difícilmente  algo  tocante  á  sus  niñeces  y 
primeros  estudios  y  quedándonos  el  deseo  de  que  >  á  lo  menos  ^  se  hu- 
biese extendido  i  informar  de  todos  los  que  cursó  en  Francia  ^  y  que 
fueron  basa  de  su  profunda  erudición. 

Recogiendo  las  posibles  noticias  ^  y  recapacitando  las  especies  suel- 
tas que  su  desprendimiento  de  sí  propio  y  su  modestia  le  permitieron 
comunicar  á  los  sujetos  de  su  mas  íntimo  trato  y  confianza  y  se  inten- 
tará dar  una  idea  de  los  estudios ,  empleos ,  trabajos  literarios  y  cúmulo 
de  prendas  que  le  adornaban  9  adaptando  oportunamente  quanto  se  de- 
duce de  dicho  Fragmento. 

Nació  D.  Juan  de  Yriarte  en  la  Isla  de  Tenerife  ,  una  de  las  Cana- 
rias ,  en  el  Puerto  de  la  Orotava ,  ó  de  la  Cruz ,  á  15.  de  Diciembre  de 
1702.  Fue  su  Padre  D.Juan  de  Triarte ,  Oficial  de  las  Milicias  de  aque- 
llas Islas ,  y  natural  del  Reino  de  Navarra ;  y  su  Madre  Dotia  Teresa  de 
Cisneros  y  nacida  en  el  mismo  Puerto  de  la  Orotava  y  en  donde  ambos 
Consortes  vivían  con  general  estimación  y  habiéndose  esmerado  en  la 
crianza  de  cinco  hijos  y  tres  hijas  que  tuvieron. 

Era  el  primogénito  D,  Juan  de  Yriarte.  Aprendió  á  leer  y  escribir 
iapénas  lo  permitió  la  edad  5  y  su  Padre  ,  que  tenía  alto  concepto  del 
método  con  que  en  Paris  se  enseñaban  las  Ciencias ,  meditando  se  aplí« 


y 


case  á  ellas,  para  que  así  pudiese  proporcionarse  alguna  fortuna ,  y  ser- 
vir de  sombra  á  sus  hermanos  ^  le  envió  á  aquella  Capital  del  Reino  de 
Francia. 

Embarcóse  el  Joven  en  un  buque  que  i  la  sazón  estaba  surto  en  las 
aguas  del  Puerto  de  la  Orotava  á  i8.  de  Diciembre  del  año  de  17 13. 
quando  acababa  de  cumplir  los  11.  de  su  edad ,  recomendado  i  D.Pedro 
Hcly ,  Cónsul  de  la  Nación  Francesa  en  Canarias ,  que  se  restituía  á  su 
Patria  después  de  larga  permanencia  en  Tenerife.  No  tardó  la  nave  en 
llegar  á  la  Bahía  de  Honflof ,  ni  el  Cónsul  en  pasar  de  allí  á  Rúan  ,  y 
succcsivamente  d  París ,  en  donde  tenía  su  casa.  Hospedó  en  ella  algún 
tiempo  generosa  y  paternalmente  á  nuestro  Joven  con  el  fin  de  que, 
instruyéndose  en  la  lengua  Francesa ,  se  habilítase  para  comprehcnder 
los  documentos  que  se  le  diesen  de  la  Latina.  Pocos  meses  después  le 
colocó  en  calidad  de  Pensionista  en  casa  de  un  Preceptor  cuyo  nombre 
se  ignota  >  bien  que  consta  habitaba  en  la  Plaza  de  la  Estrapada ,  cerca 
del  Colegio  de  Clcrmoni  >  que  entonces  era  de  los  Regulares  de  la  ya 
extinguida  Compañía  del  nombre  de  JesuS.  Principiada  la  enseñanza  de 
ios  rudimentos  Latinos ,  continuó  juntamente  la  aplicación  á  los  del 
idioma  Francés  5  pero  aunque  aquella  Escuela  era  una  de  las  mas  acredi- 
tadas de  Paris ,  no  Se  sabe  por  que  causa  1?.  Pedro  Hely  al  cabo  de  seis 
meses  sacó  dé  ella  á  su  Pupilo  >  y  le  pasó  á  otra  de  un  Preceptor  llamar 
do  Du  Cotí ,  el  qüal  añadiendo  i  las  lecciones  particulares  la  públicas^ 
enviaba  á  sus  Discípulos  de  la  sexta  Clase  ' ,  Convidado  dé  la  inmedia- 
tion  ,  i  que  Se  aprovechasen  también  de  los  preceptos  que  se  daban  en 
el  Colegio  apellidado  del  Cardenal  Le-Motne.  Después  de  haber  repa- 
sado 25»  Cotí  en  su  propia  casa  por  espacio  de  algunos  días  al  nuevo 
Alumno  los  principios  qUe  ya  trahía  sabidos,  le  Consídetó  digío  de  que 
se  le  admitiese  en  el  mencionado  Colegio  cómo  Estudiante  de  sexta 
Clase*  Desde  aquel  puntó  empezó  á  freqüéntár  las  Escuelas  públicas  i  j 
vivamente  excitado  ya  de  la  publicidad  misma  >  yá  de  la  emulación  de 
sus  Condiscípulos  y  abrazó  el  estudio  con  sumo  arde»: ;  y  agi^egándose 

1     Para  conttaher  los  adelantamientos    visión  que  se  observa  en  los  Estudios  de 
á  cada  Clase  ,  6  Aula ,  seguiremos  la  di-    Latinidad  en  Flrancia. 


i  esto  Ui  lecciones  domésticas  Con  que  el  Maestro  ilustraba  á  sus  Es- 
tudiantes 9  llegó  á  hacer  rápidos  progttsos  en  la  Gramática  Latina,  de 
suerte  que  traducía  fiícilmente  en  Francés  los  Historiadores  menores^ 
y  las  Fábulas,  de  Fedro.,  recitando  de  memoria  todos  sus  Libros  en  plena 
concursó  de  la  misma  Escuela  y  de  varias  personas  literatas ,  c  interpre- 
tándolos allí  mi3mc>  eti  el  idibma  vulgar^ 

Mientras  el  Alumno  se  aplicaba  á  adelantar  en  la  Latinidad »  el  Cón^ 
sul  entendía  en  mejorar  sus  intereses  personales ;  y  habiendo  adquirido 
algunas  posesiones  en  las  cercanías  de  la  Qudad  de  Rúan  ,  determinó 
dexar  por  ella  i  Paris  >  y  establecerse  en  aquel  Pueblo.  Transfirióse  á 
él  á  mediados  de  Abril  det  aña  de  171 5«  sin  que  los  negocios  propios 
bastasen  á  que  se  distraxese  del  cuidado  que  le  debía  su  Pupilo,  en  cuya 
educación  y  asistencia  se  desvelaba  con  el  amor  que  pudiera  el  misma 
Padre  que  en  Tenerife  le  recomendó  la  persona  de  su  Hijo» 

Llevóse  i  éste  consigo  á  Rúan  j  y  apenas  llegó ,  le  colocó  en  un 
acreditado  Estudio  >  en  iguales  términos  que  en  Paris ,  con  la  diferencia 
de  que  en  esta  Escuela  de  Rúan  cuidaba  de  la  limpieza  y  cortesana  edu* 
cacion  de  la  Juventud  una  muger  mui  apropósito  que  para  este  íui  tema 
el  Preceptor  en  su  casa* 

En  el  Fragmento  arriba  citado  hace  su  Autor  mención  particular  de 
Mr.Méuiuit  (que  éste  era  el  apellido  del  nuevo  Maestro)  explicándose 
con  estas  equivalentes  palabras:  ,,  Ninguno  entre  todos  los  de  aquel 
„  Pueblo  se  le  aventajaba  en  la  Latinidad  ^ ,  ni  en  el  cultivo  de  las  Bue- 

,,  ñas  Letras ,  siendo  insigne  en  la  Poesía  de  su  lengua  nativa. Pren^ 

'^i  dado  de  la  amena  doctrina  de  tal  Varón  (añade  )  no  puedo  menos  de 
^1  admirar  el  ansia  con  que  le  bebí  los  preceptos  jt  el  desvelo  con  que  me 

3*     Quo  nema  et  Latini  sermonis  peri-  iorarem*   Ac  revera ,    siquir  in  me  fuity 

tii  y  et  omnif  humanitatir  folitiorisque  vel  adhuc  est  y  Latini  leporis  atque  e/e- 

doctrime  ftudiis  totd  urbe  prtestantior :  gantia  amor  ,  ejus  initium  ab  illius  eru-- 

adbtec  patries  Poiseoí  laude  insignem. ditione  deductum  lubentissimus  profiteory 

Tanti  Viri    doctrinte  voluptate  captus  y  eidemque    accepta  plañe    refero  omnium 

mirum  qudm  avide  ejus  biberem  pnecep-  quos  in  eo  litterarum  genere  perceperim 

ta  y  qudm  accuraté   iisdem  obseqm  ehh  fructuum  semina. 


>,  esmeraba  en  observarlos*  Y  si  en  mí  ha  habido  y  hal  todavía  amor  I 
,>  las  gracias  y  elegancias  Latinas  y  declaro  gustosísimo  que  á  su  erudí- 
„  cion  debo  radicalmente  el  origen  de  este  amor ,  confesando  que  él 
jy  echó  en  mi  las  simientes  de  los  frutos  que  he  cogido  en  este  género 
„  de  Literatura.'' 

A  vista  de  la  rapidez  con  que  se  hizo  dueño  de  los  preceptos  dc-íi 
quinta  Clase  ,  le  ascendió  Mr.  Mauiuit  i  la  quarta  $  y  para  aprovechar 
mas  en  ella  ,  pasó  el  Alumno  á  proseguirla  en  el  célebre  Colegio  que 
entonces  ocupaban  en  Rúan  los  Regulares  de  la  Compañía  y  adonde  tu^ 
vo  por  Maestro  al  P.Joanino  y  persona  de  agudo  ingenio ,  de  sólido  jxú-«. 
cío  y  de  exquisito  gusto  en  la  Latinidad. 

Cobró  el  P.Joanino  especial  inclinación  al  nuevo  Disdpulo,  ya  por 
la  viveza  del  Joven,  ya  por  las  favorables  premisas  en  que  despuntaba, 
concurriendo  á  que  este  duplícase  esmeros  en  la  aplicación  ,  así  la  bcne-^ 
volencia  del  Maestro  ,  como  el  acertado  método  de  la  enseñanza. 

Después  de  algunas  digresiones,  continúa  á  este  propósito  el  Frag^ 
mentó  :  „  Yo,  ^  pues  (volviendo  al  asunto  de  la  serie  de  mis  estudios  i 
py  habiéndome  portado  tan  bien  eñ  los  rudimentos ,  apenas  pasaron  las 

i>vá- 

3  i     Ego  vero  f  ut  aá  stuáiorum  fHeórum  dicenii  tnagnificentia  ,  veí  miré  felix  in 

tTeriem  revertar  ,  re  tam  bene  in  tirocinio  itiveniendb  audacia  ita  áelinivit  ac  cepit 

gesta  ,  continuó  post  solemnes  á  studiis  animum  ,  poéticte  facultati  alias  propen-^ 

vacationes  y  é  quártá  Classe  ^  iive  Scholá  siofem  y  ut  omnes  illi  curas  vigiliasque  in- 

gradum  ad  tertiumfeci ,  suos  eodem  Ma--  credibili  cum  voluptate  impenderim.  Nihit 

gistro  ,  Patre  scilicet  JoanninOy  comitan-^  tamen  idcirco  detractum  operte  quam  solu-» 

te  Discípulos  ^  qui  mos  apud  Societatic  ta  flagitabat  óratio*   ttaque  Ciceronem  ac 

Collegia  in  singulis  Classibus  obtinet.  Huc  Virgilium ,  tamquam  binos  Romana  facun- 

mecum  pari  gradu  litterarum  studium  as-  diee  Cónsules ,  precipuo  semper  studio  cul- 

cendif.   Etenim  cúm  recentis  prtemii  glo-  tuque prosequutus  ^  eorum  prteceptis  a;  di^ 

rid ,  túm  majofum  ac  plurium  spe  inflam--  ctis  qudm  diligentissimé  obtemperabam^ 

fnatuSy  haud fucile  dictu  est  qudm  alacri^  Quorum  ductu  atque  auspiciis  ,  nihil  mi^ 

ter  ,  qudm  vehementer  eas  arripuerim ,  at-  rum  si  multúm  in  utroque  orationis  genere 

que  in  primis  Poésim  Latinam ,  cujus  ira-  profeci ,  si  denique  priora  dúo  prtemiá  ad 

dita  jamfuerant  in  superiori  Classe  rudi-  utrumque  spectantia,  qu<e  anno  exeunte  so- 

menta.  Hujus  vel  numerosa  iutkedó ,  vel  hinniter  distribuuntur ,  ohtinui.  í)e  cate^ 

ris 


^y  vacaciones  anuales,  quándo  ascendí  de  la  quarta  Cíase,  ó  Aula  á  la  ter- 
>,  cera  ,  en  la  qual ,  según  costumbre  que  prevalece  en  las  Escuelas  de 
^y  los  Colegios  de  la  Compañía ,  continuamos  los  Discípulos  con  el  mi9- 
>,  mo  Maestro  ( que  era  el  P.Joanino. )  Subí  yo ;  y  subió  conmigo  i  mas 
,9  alto  grado  la  afición  á  las  Letras.  Estimulado  no  menos  de  la  gloria 
„  que  me  resultaba  del  premio  recientemente  ganado  ,  que  de  la  espc- 
^>  ranza  de  bgrar  otros  mayores  y  mas  freqüentes,  es  indecible  el  ansia 
>9  y  actividad  con  que  me  entregué  al  estudio ,  principalmente  al  de  la 
„  Poesía  Latina  ,  en  cuyos  principios  venía  ya  impuesto  desde  la  Clase 
P9  anterior.  La  dulzura  cadenciosa  de  sus  versos,  lo  ms^estuoso  de  las  ex-* 
9>  presiones,  lo  atrevido  de  la  invención  tan  suavemente  atraxo  y  cautivó 
9,  mi  fantasía ,  ya  de  suyo  inclinada  al  Arte  de  Poeta  ,  que  experimen- 
yy  taba  un  increíble  deleite  en  consagrar  á  él  todas  mis  tareas  y  desve- 
99  los ;  bien  que  sin  perjuicio  de  la  aplicación  debida  al  estudio  de  la 
„  Prosa.  Y  así ,  dedicándome  atenta  y  continuadamente  á  la  lectura  de 
,,  Cicerón  y  de  Virgilio ,  como  Príncipes  de  la  elegancia  Romana,  me 
„  esmeraba  en  seguir  la  norma  de  sus  preceptos.  Con  cuya  guia  y  auxí- 
99  lio  ,  no  es  de  admirar  hubiese  adelantado  yo  bastante  en  uno  y  otro 
yy  género  de  eloqüencia ,  y  obtenido  los  dos  principales  premios  de  am- 
9,  bos,  que  al  fín  de  cada  año  se  reparten  solemnemente.  Por  lo  que 
>,  mira  á  los  restantes  premios  de  otras  especies  de  Escritos  ,  como  tra- 
99  duccíones  de  Latin  á  Francés  ,  y  de  Latin  á  Griego ,  confieso  ingenua- 
^,  mente  que  no  podía  disputar  la  palma  i  otros  Condiscípulos  de  los 
9,  mas  aventajados  $  pues  por  una  parte  no  poseía  todavía  suficiente- 
>,  mente  el  idioma  Francés  ,  y  por  otra ,  solo  el  Latino  se  llevaba  mí 
„  principal  atención.'^ 

Desde  aquí ,  absolutamente  destituidos  de  la  luz  del  Fragmento, 
proseguiremos  nuestra  narración ,  prefiriendo  siempre  omitir  algunas 
circunstancias,  á  referirlas  sin  la  seguridad  que  la  rígida  verdad  histórica 
requiere. 

ris  autemprmmüs  ad  alia  icriptiúnif  gtné-  utpote  sertnonisGallici  necdum  satis perituff 
ra  pertinentibus ,  Gallicam  videlicet  é  La-  in  hac  vero ,  ut  Latinitatis  pracipué  amo- 
tino ,  et  Gracam  ex  eodem  pariter  inter^  re  captus ,  minimé  poteram  cum  prcestath- 
pretationem ,  in  illa  quidem  (.plañe  fatebor)     tioribus  Condiscipulis  de  palma  contendere. 

d 


No  se  ha  podido  descubrir  por  qué  motivó»  ni  erl  que  tiempo  paso 
D.  Juan  d£  Yhiarte  nuevamente  i  Paris  y  pues  consta  siguió  allí  sus 
estudios  en  el  Colegio  de  Luis  el  Grande  ,  siendo  quizá  causa  de  esto  la 
&ma  de  aquella  Escuela »  ó  el  precepto  de  su  mismo  Padre  que  desde 
luego  formó  designio  de  que  determinadamente  se  instruyese  su  Hijo 
en  Paris. 

Continuaron  aqm'  con  tal  celeridad  los  adelantamientos  del  Man-^ 
cebo  en  la  lengua  Latina  ,  que  llegó  á  manejarla  con  una  propiedad  y 
delicadeza  que  admiraba  á  los  mas  versados  en  sus  primores.  Para  ad<« 
quirir  el  complemento  de  todos  ellos  y  se  dedicó  i  la  asidua  lectura  y 
observación  puntual  de  los  Autores  clásicos  :  y  habiéndose  manifesta- 
do desde  el  principio  aquel  numen  que  le  grangeó  uno  de  los  premios 
que  él  propio  nos  dixo  le  habían  coronado ,  tomó  á  cargo  suyo  instruir- 
le plenamente  en  el  Arte  Poético  el  célebre  P.  Porécy  que  era  ala  sazón 
quien  mas  gratamente  cultivaba  la  Latinidad  9  como  hoi  lo  están  coiv- 
firmando  sus  obras.  Y  mientras  el  Maestro  se  complacía  en  facilitarle 
las  sendas  del  Parnaso  ,  el  Alumno  9  vencidas  las  escabrosidades  >  se  re- 
montó á  la  cumbre  con  súbito  vuelo ,  y  resonaron  reiteradamente  en  las 
Aulas  de  Paris  los  acentos  de  su  fecunda  Musa ,  que  después  han  reso- 
nado en  Madrid  ^  difundiéndose  por  toda  España ,  y  aun  por  los  demás 
Países  cultos  de  Europa. 

^  Sin  desmayar  en  el  estudio  de  aquella  lengua  en  que  cifraba  sus  de-' 
licias  ,  se  aplicó  al  Griego  con  éxito  tan  feliz  9  que  excedió  á  los  Con- 
discípulos mas  adelantados ,  y  les  arrebató  la  palma  que  antes  no  se 
atrevía  á  disputarles  y  habiendo  así  logrado  atesorar  el  caudal  del  idioma 
que  le  franqueó  en  edad  mas  adulta  las  recónditas  propiedades  de  los 
demás  que  poseyó. 

Entregóse  succesivamcnte  á  los  discernimientos  Filosóficos  ,  expe- 
riencias Físicas  y  cálculos  Matemáticos  con  igual  dicha.  Pasó  luego  i 
cultivar  las  amenidades  de  la  Retórica :  y  ellas  le  ofrecieron  dilatado 
campo ,  primero  para  explayarse  en  lozanías  que  acreditaron  desde  en- 
tonces la  fertilidad  de  su  ingenio  5  después  para  producir  los  mas  sazo- 
nados frutos  y  mediante  la  observación  y  examen  de  los  Oradores  y 


Poetas  Griegos  y  Latinos.  Proporcionóle  los  documentos  del  Arte  Re« 
tórico  el  P.  Léi  SanU  ^  acreditado  Profesor  »  con  el  qual  contraxo  amis- 
tad íntima  ^  que  solo  pudo  disolver  la  muerte.  Atestigua  esta  verdad  la 
corresponde&da  que  los  dos  seguían ;  por  cuyo  medio  ^  al  renovarse  el 
afecto  y  estimación  recíproca  ,  se  comunicaban  ó  las  composiciones . 
propias,  ó  las  ajenas^  que  salían  al  Público  en  ambos  Países,  dignas  de  la 
lectura  y  critica  de  ambos  Literatos  ^. 

Ocho  años  consecutivos  permaneció  D.  Juan  de  Yriajltb  en  el  Co-. 
legio  de  Luis  ti  Grande  y  habiéndose  dedicado  al  estudio  del  Derecho 
Canónico ,  y  á  toda  especie  de  erudición ;  en  cuyo  intermedio  se  per- 
iidonó  en  el  idioma  Francés »  de  suerte  que  llegó  á  hablarle  aun  con 
mayor  propiedad  que  el  Castellano  >  á  causa  de  la  corta  edad  que  tenía 
quando  dexó  su  patria. 

Llamóle  i  ella  su  Padre  ,  noticioso  de  los  adelantamientos  que  había 
hecho,  y  meditando  que  desde  Canarias  viniese  d  España  ¿  estudiar  la 
Jurisprudencia  y  graduarse  en  alguna  de  las  Universidades  de  estos  ^ 
Reinos ,  para  seguir  después  la  carrera  de  la  Toga.  Consérvase  una  car- 
ta en  que  su  mismo  Padre  le  mandaba  se  restituyese  al  Puerto  de  la 
Orotava  con  aquel  fín  >  previniéndole  pasase  ¿ntes  á  Londres. 

Recibida  esta  orden,  se  dispuso  á  obedecerla  i  bien  que  no  consta 
'determinadamente  quándo  emprendió  su  viage :  y  despidiéndose  de 
2).  Pedro  Hely ,  á  quien  tantas  ñnezas  había  merecido  y  se  dirigió  á  Lon- 
dres. Residió  en  aquella  Ciudad  breve  tiempo }  pues  con  aviso  que  tuvo 
de  que  su  Padre  padecía  quebranto  de  salud ,  aceleró  su  embarco  para 
Tenerife ,  presago  de  la  ^talidad  que  le  aguardaba  en  el  País  natal.  A 
la  llegada )  supo  que  su  Padre  había  fallecido  i  y  dudoso  del  partido  que 

4    Existen  varias  cartas  ^en  Pranceá  ta  que  el  P.  La  Sante  hizo  recorrer  las  li^ 

del  P.  La  Sante  i  D,Juan  de  Triarte ,  y  brerías  y  almonedas  de  París  para  conse* 

de  éste  á  aquél  ^  en  las  quales  se  advier-  guír  algunas  obras  de   edición  Elzevir 

te  la  suma  veneración  del  Discípulo  á  su  riana  y  con  las  quales  completó  Triarte  la 

Maestro ,  y  el  grantroñcepto  en  que  érte  rara  y  aprecíaWe  colección  de  éstas,  que 

tenia  al  Discípulo.  Dáh^e  mutuamente  ha  dexado.y  se  conserva  ep  su  selecta  Bi^ 

comisiones  literarias,  y  entre  ótras^  cons-  blioteca. 

d2 


en  aquellas  tristes  circunstancias  tomaría,  permaneció  algunos  meses  en 
el  Puerto  de  b  Orotava  ,  sin  haber  durante  ellos  desistido  de  su  conti- 
nua aplicación  $  pues  los  empleó  en  el  estudio  de  la  lengua  Inglesa ;  de 
I9  qual  había  adquirido  ya  algún  conocimiento  en  su  corta  mansión  de 
Londres. 

A  fines  del  año  de  1724.  resolvió  pasar  á  Madrid  ,  como  lo  practicó, 
con  ánimo  de  llevar  á  efecto  las  intenciones  de  su  difunto  Padre>  cursann 
do  la  Jurisprudencia  en  alguna  Universidad  de  España. 

Como  la  inclinación  á  la  Literatura  fue  siempre  la  que  dominó  en 
¿1 ,  ó  por  mejor  decir ,  la  única  pasión  que  se  le  conoció  en  todo  el  dis- 
curso de  su  vida ;  desde  luego ,  mientras  pasaba  á  la  Universidad  y  acu-. 
dio  á  la  Real  Biblioteca  ,  y  engolfado  en  la  lectura  de  los  excelentes  li- 
bros que  alU  se  le  subministraban  ^  se  detuvo  en  Madrid  mas  tiempo  que 
creyó. 

La  misma  calidad  de  los  volúmenes  que  manejaba  >  y  la  diaria  asis-; 
tencia  i  la  Biblioteca  Real  atraxo  la  atención  de  los  Individuos  que  la 
componían,  y  señaladamente  del  Bibliotecario  Mayor  D.Juan  de  Ferre^ 
ras^  ,que  formó  concepto  no  menos  ventajoso  de  su  capacidad ,  que  el 
P.  GuilUrma  Clarkfy  Confesor  del  Señor  Felipe  V.  y  Director  de  la  pro- 
pia Librería. 

Salió  del  docto  recinto  de  ella  el  elogio  de  las  prendas  y  erudición 
de  nuestro  Literato ,  que  extendiéndose  generalmente  ,  llegó  á  noticia 
del  Duque  de  Bijar  5  y  este  Magnate ,  ansioso  de  que  á  su  Hijo  el  Exce- 
lentísimo Señor  Don  Joaquín  Diego  López,  de  Záñiga  /  entonces  Conde  de 
Belalcazar ,  y  hoi  Duque  de  Béjar  ,  se  le  diese  crianza  é  instrucción  co- 
rrespondiente i  su  alta  gerarquía,  puso  los  ojos  en  D.  Juan  de  Yriartb 
para  que  sirviese  de  Preceptor  al  ilustre  Joven  5  y  dedicado  Yriarte  á 
su  enseñanza,  halló  nuevo  motivo  de  diferir  la  salida  de  Madrid  en  el 
honroso  acogimiento  que  mereció  á  la  Casa  de  Bijar. 

Para  no  festidiar  al  Discípulo ,  y  contemporizar  con  sus  cortos  años, 
le  eximió  del  penoso  y  material  estudio  de  las  reglas  Gramaticales  y  to^ 

|.    D.Juan  de  Perreras  fue  él  según-    Biblioteca ,  fundaida  por  el  Señor  Felipe 
do  Bibliotecario  Mayor  que  tuvo  la  Real    V-  en  171a. 


maridóse  la  molestia  de  industriarle  en  conversación  y  y  mediante  la  ver- 
sión alternativa  del  Latin  al  Castellano ,  y  del  Castellano  al  Latin  ,  á  que 
agregaba  el  método  de  hablar  siempre  en  este  último  idioma  á  su  Alum- 
no y  sugiriéndole  los  términos  y  expresiones  adequadas  á  las  réplicas. 
Tuvo  tan  buen  éxito  este  expediente  ,  y  fueron  tales  por  una  parte  la 
prolixidad  y  desvelo  del  Preceptor  ,  y  por  otra  la  disposición  y  vive- 
za del  Discípulo,  que  llegó  éste  á  componer  con  propiedad  y  gusto  en 
aquella  lengua  >  y  aun  á  hablarla  corrientemente  en  los  discursos  fami- 
liares ,  dexando  airoso  el  esmero  de  D.  Juan  de  Yri arte  ,  á  quien  desde 
entonces  profesó  un  amor  que  le  acreditó  después  en  las  particularísi- 
mas honras  que  le  dispensó  siempre  >  y  que  hoi  mismo  continúa  i  su 
memoria/ 

No  fueron  menos  señalados  los  progresos  que  el  Conde  de  Belalcazar 
hizo  en  el  idioma  Francés  y  Buenas  Letras  :  y  habiéndose  divulgado  la 
noticia  de  ellos  ,  se  le  proporcionó  á  Yriarte  tomar  á  su  cargo  instriur 
y  perñcionar  en  aquellas  propias  nociones  al  Excelentísimo  Sr.  Marques 
de  Coria  D.  Fernando  de  Silva  Alvares  de  Toledo^  actual  Duque  de  Alba. 

6.  Entre  los  medios  de  que  se  valió  el  Juego  de  la  Oca ,  casillas  penales ,  en 
Triarte  para  radicarle  en  la  Latinidad,  se  que  se  paga  ,  6  se  detiene  sin  jugar  el 
citará  aquí ,  por  lo  ingenioso ,  el  de  la  que  por  su  desgracia  viene  á  parar  en 
invención  de  un  Juego  que  intituló  ^«e-  ellas  ^  y  son  siete :  el  Puente  de  los  Asnos ^ 
ga  Gramático f  y  cuyo  original  se  conser-  ó  de  Quis  vel  Qui:  la  Coroza :  la  Cáncana: 
va.  Sirve  éste  para  que  se  exerciten  los  la  Palmeta :  la  Camarilla :  el  Solecismo  ^ 
Discípulos ,  ya  instruidos  en  la  Latini-  y  el  Barbarismo.  Tiene  el  Juego  pres- 
dad.  Está  formado  á  semejanza  del  de  la  critas  sus  reglas  que  seria  dificil  explicar 
Oca.  Consta  de  58.  casillas^  en  cada  una  aquí  por  menor.  Al  principio  hai  una 
de  las  quales  hai  una  copla  ó  dos,  que  in*  puerta  que  figura  la  del  Estudio  ,  y  se 
cluyen  un  precepto.  Estas  coplas  deben  ven  dibuxados  ( todo  de  mano  del  Autor 
saberse  de  memoria  por  los  Discípulos  mismo)  varios  muchachos  que  entran  por 
Jugadores  ^  y  según  la  casilla  en  que  la  eUa  violentos ,  é  impelidos  de  puntapiés 
suerte  del  dado  los  hiciere  caer  ,  ha  de  de  los  Maestros.  Al  fin  del  Juego ,  des- 
responder cada  uno  á  la  pregunta  que  le  pues  de  la  casilla  58.  hai  otra  puerta  por 
haga  el  Jugador  inmediato  de  su  derecha  donde  salen  del  Estudio  los  muchachos^ 
sobre  el  asunto  de  que  trata  la  casilla  ó  alegres ,  y  arrojando  al  aire  los  sombre* 
targeta  en  que  ha  caldo.  Hai ,  como  en  ros. 


Mereció)  pues,  la  dicha  de  dar  también  i  la  elevada  compreHensiott 
de  este  Personage  los  documentos  cuyos  felices  logros  se  divisan  hoi  en-* 
tre  las  luces  misma  s  que  le  ilustran.  Y  sitúan  Bascan  fue  Maestro  '  del 
Gran  Duque  de  Alba  Femando  >  D.  Juan  db  Ykja^tb  lo  ha  sido  de  otro 
Fernando  y  también  Duque  de  Jlba^  que  en  las  demostraciones  de  su  ge- 
neral cortesanía  siempre  le  distiiíguió  y  honró  singularmente.  ^ 

Detenido  en  Madrid  por  esta  duplicada  incumbencia  >  á  que  se  le 
agregó  también  la  de  subministrar  algunos  preceptos  de  lengua  Latina 
al  SerenUimo  Señor  Infante  Don  Manuel  de  Portugal ,  durante  la  mansión 
que  en  esta  Corte  hizo  entonces  aquel  Príncipe  5  y  siendo  poderoso  el 
atractivo  que  hallaba  en  la  Biblioteca  Real  y  acudía  á  ella  con  perseve-* 
rancia,  entregado  cada  vez  más  á  la  lectura  de  sus  volúmenes :  lo  qual^ 
y  la  estraña  aplicación  de  un  Mozo  i  quien  ni  siquiera  distrahían  los  re^ 
créos  mas  lícitos  ,  unida  á  su  modestia  ,  le  afianzaron  el  aprecio  así  de 
D.Juan  de  Perreras,  Conio  del  P.Guillermo  Clarkfi  5  de  modo  que  ambos 
contemplaron  debían  retenerle  en  la  Biblioteca  Real ,  procurando  le 
nombrase  S.  M.  para  servir  algún  empleo  de  ella. 

Tuvo  cabida  este  designio  en  la  vacante  de  una  de  aquellas  Plazas 
que  con  denominación  de  Escribiente ,  requieren  instrucción  nada  infe- 
rior á  la  de  Bibliotecario  i  pues  en  19.  de  Abril  de  1729.  quedó  electo 
Oficial  Escribiente  de  la  Real  Librería,  y  domiciliado  en  Madrid  :  y  suc- 
cesivamente  fue  promovido  por  S.  M«  á  Plaza  de  Bibliotecario  en  4.  de 
Enero  de  17  jl* 

No  pudiendo  desearse  en  un  hombre  prenda  mas  loable  que  la  inte-' 
ligencia  de  aquellas  facultades  que  contribuyen  al  desempeño  de  sus 

7.  Garcitaso  ¿e  la  Vega ,  Égloga  IL  expresiones  que  si  por  lo  honoríficas  á 

8.  Próximo  á  salir  á  luz  el  presente  nuestro  Literato  debieran  insertarse  aqui 
Resumen  histórico  >  recibió  su  Autor  una  como  sü  mayor  elogio ;  por  lo  conceptuó- 
carta  de  puño  propio  del  Duque  de  Alba,  so  de  las  ideas  ,  por  la  noble  concisión  y 
escrita  desde  Paíis  ^  eil  que  ^  lamentando  propiedad  de  las  palabras  ^  pudieran  pro- 
este Señor  la  pérdida  de  Don  ^uan  de  ponerse  como  exemplo  de  energía  de  es^ 
Triarte ,  le  dispensa  los  títulos  de  aven^  tilo  y  pureza  de  idioma. 


i  rtarte ,  le  dispensa  xos  títulos  de  aven^ 
tajado  Maestro  y  buen  Amigo  suyo ,  con 


empleos  j  tesnita  i  D.  Juan  6e  Yx^  arte  el  justo  elogio  de  haber  poseído 
todas  las  que  requería  su  obligación  en  los  puestos  que  ocupó,  Y  de- 
xando  para  tratadas  después  las  varias  especies  de  Literatura  que  cultivó 
por  adorno,  ó  por  inclinación  particular  suya,  podremos  formar  aquí 
desde  luego  una  idea  de  su  capacidad,  considerándole  primeramente 
colocado  en  el  destino  de  Bibliotecario  del  Rei  ,  después  en  el  de  su 
Oficial  Traductor  de  la  Primera  Secretaría  de  Estado  y  del  Despacho, 
y  por  último  en  el  de  Individuo  de  la  Real  Academia  Española. 

Era,  sin  duda,  muí  propia  de  un  Bibliotecario  la  inteligencia  de  las 
lenguas ,  la  qual ,  al  paso  que  le  facilitaba  el  manejo  de  los  libros  de  la 
Biblioteca ,  le  dio  á  conocer  y  estimar  de  los  Estrangerós  que  acudían 
á  aquella  Oficina;  pues  no  solo  encontraban  en  él  quien  les  hablase  sus 
respectivos  idiomas  nacionales  ,  sino  también  quien  les  contestase  en  el 
peculiar  de  cada  ciencia.  No  ca  requisito  menos  propio  y  esencial 
para  aquel  destino  su  pericia  en  materias  Filológicas  y  Críticas ,  como 
en  la  Historia  Literaria  antigua  y  moderna.  Adornábale  una  extensa  y 
circunstanciada  noticia  de  libros  de  todas  las  lenguas  y  profesiones ,  por 
exquisitos  y  raros  que  fuesen :  un  conocimiento  universal  de  las  mejo- 
res ediciones  de  cada  uno  de  ellos  ,  con  las  fechas  y  lugares  de  las  im- 
presiones ;  y  un  especial  gusto  y  delicadeza  para  distinguir  las  correc- 
tas de  las  poco  fieles  ,  las  raras  de  las  vulgares  ,  las  verdaderas  de  las 
supuestas ,  ocupando  la  Bibliografía  uno  de  los  principales  lugares  en- 
tre los  ramos  de  su  varia  instrucción.  Así  lo  están  acreditando  no  solo 
los  copiosísimos  índices  que  se  conservan  entre  sus  papeles  ,  de  los  me- 
jores libros  impresos  y  manuscritos  que  pasaron  por  sus  manos,  ó  llega- 
ron i  su  curiosa  noticia  ,  y  las  portadas  de  muchos  de  ellos  que  dexó 
trasladadas  con  increíble  puntualidad  ^  ,  sino  también  las  copias  exactí- 
simas á  la  letra,  que  sacó  de  su  puño  ,  y  los  diferentes  extractos  que  for- 
mó de  quantos  Escritos  juzgaba  lo  merecían. 

£1  primer  tomo  impreso  del  Catálogo  de  los  Manuscritos  Griegos 

9.    La  nota  número  i.  que  se  lee  al    exactitud ,  indicando  también  su  ciencia 
pie  del  Prólogo  de  la  Gramática  Latina^    bibliográfica. 
puede  servir  de  exemplar  de  esta  prolixa 


de  la  Real  Biblioteca  ^^  puede  también  concurrir  rio  poco  i  manifestar 
su  discernimiento  y  erudición  en  asuntos  de  esta  clase  y  ai  pasa  que  cali- 
fica su  inteligencia  en  la  lengua  Griega.  Ha  quedado  manuscrita  y  con- 
cluida la  segunda  parte  de  una  obra  tan  apreciada  entre  los  Doctos ;  bien 
que  por  haber  faltado  á  su  Autor  el  tiempo  quando  empezaba  i  limarla 
como  i  la  primera ,  la  dexó  menos  ilustrada  de  observaciones  criticas, 
y  de  disertaciones  que  amenicen  un  Catálogo ,  estéril  por  su  naturaleza: 
cuyo  desempeño  se  ha  dignado  de  confiar  recientemente  el  Reí  Nuestro 
Señor  á  la  inteh*gencia  de  los  Individuos  de  la  Real  Librería  ,  mandando 
se  dé  asimismo  i  la  estampa  este  segundo  tomo  con  las  notas  y  adver- 
tencias que  se  contemplen  oportunas. 

Quien  retroceda  al  ingreso  de  D.  Juan  de  Yriarte  en  la  Biblioteca 
Real ,  advertiri,  sin  duda ,  entre  los  demás  trabajos  suyos ,  los  índices 

pertenecientes  á  la  Geografía ,  Cronología  y  Matemáticas  ". 

Se- 
petua  aplicación  de  los  Individuos  de  U 
Biblioteca  Real  )  siempre  se  muestran 
aquéllos  como  curiosidades.  Luego  que 
Triarte  acabó  sus  primeros  estudios  en 
Francia  ,  se  dedicó  á  formarse  un  género 
dé  letra  de  la  mejor  proporción  y  corte, 
para  lo  qual  tuvo  presentes  muestras  es- 
cogidas de  letra  Española,  Francesa ,  la- 
glesa  é  Italiana ;  y  entresacó  de  cada  nía 
el  carácter  y  forma  que  mas  le  agradó  pt' 
ra  componer  la  del  suyo  propio,  ayudán- 
dose de  los  principios  que  tenia  de  dise- 
ño, de  aquella  firmeza  de  pulso  que  man- 
tuvo hasta  quince  dias  antes  de  expirar,  y 
perspicacia  de  vista  que  solo  falleció  con 
él ,  y  de  aquel  gusto ,  orden  y  precisión 
matemática  que  se  advertía  en  todo  lo 
que  salía  de  su  mano  ,  ó  de  su  entendi- 
miento. Con  prolixidad  mui  semejante  i 
se. ensayó  en  la  formación  mas  airosa  de  j 
los  caracteres  del  Alfabeto  Griego,  escri- 

bién-     I 


10.  Regite  Bibliotheca  Matritensis 
Códices  Grteci  MSS.  loannes  Iriarte,e;w/- 
dem  Cusios  y  Manuscriptorum  Museo  olim 
frapositus ,  idemque  Regis  Interpres  inti- 
muSy  excussitj  recensuit ,  NotiSy  IndicibuSy 
Anecdotis  pluribus  evulgaús  iliustfavit. 
Opus  Regiis  auspiciis  et  sumptibus  ín  tu-- 
cein  edifum.  Volumen  prius*  Matriti ,  é 
Typogfafid  Antomi  Pérez  de  Soto.  Anno 
MDCCLXIX.  I.  vol.  en  fol. 

11.  Existen  allí  dos  tomos  en  folio 
que  contienen  estos  índices  :  el  uno  con 
el  siguiente  título :  Regia  Matritensis 
Bibliotheca  Geographtca  et  Chronologica. 
Anno  1729.  y  el  otro  con  éste:  Regia 
Matritensis  Bibliotheca  Muthematioa.  An-- 
no  1730.  ambos  escritos  con  tal  limpieza, 
hermosura  y  primor  ,  que  aunque  hai 
otros  muchos  Catálogos  anteriores  y 
posteriores  ,  y  el  general  ,  repetido  en 
varias  épocas  ( obra  de  la  estimable  per- 


Seria  demasiado  prolíxa  y  difícil  la  espedficacion  de  los  doaos  afa- 
nes en  que  se  desveló  sirviendo  al  Rei  eh  su  Biblioteca  y  ahora  sea  du- 
rante el  largo  tiempo  que  tuvo  á  su  cargo  la  coordinación  y  custodia  é 
índice  de  todos  los  Manuscritos  y  del  qual  compuso  parte  3  ahora  quan- 
do  dedicó  su  particular  estudio  á  la  corrección  y  adiciones  de  la  -8/W/V 
tt€s  Hispana  de  D.  Nicolás  Antonio  5  ahora  quando  entendió  en  la  revi- 
sión y  exornación  de  la  Biblioteca  Arábico-Hispana  Escurialense  del  eru- 
dito D.  Miguel  Casiri'y  ó  enfín  y  mientras  se  ocupó  en  tantas  empresas 
literarias  qne  se  le  confiaron ,  y  en  otras  que  su  genio  laborioso  se  buscó 
voluntariamente :  como  fue ,  por  cxemplo ,  el  de  la  formación  de  un 
tomo  en  quarto  de  Paleografía  Griega ,  entresacada  de  los  Manuscritos 
de  este  idioma  que  había  manejado^  cuyo  volumen  original  se  conserva 
entre  los  papeles  del    mismo  D.  Juan  de  Yriarte. 

Al  que  solicite  inquirir  las  comisiones  particulares  que  tuvo  en  la 
Biblioteca,  no  se  le  ocultará  la  que  se  sirvió  de  darle  el  Señor  Felipe  V. 
quando  le  nombró  para  el  reconocimiento  y  examen  de  las  Medallas  y 
Antigüedades  de  la  misma  Biblioteca  Real ,  por  Asociado  del  célebre 
Antiquario  Pablo  Lucas  y  en  cuya  compañía  trabajó  algún  tiempo ,  acre- 
ditando el  gusto  é  inteligencia  que  también  poseía  en  este  género  de 
erudición.  Ni  le  será  difícil  al  curioso  saber  que  por  espacio  de  1 5.  años 
tuvo  Yriarte  á  su  cargo  la  compra  de-  libros  y  llevando  todas  las  cuen* 
tas  y  y  corresponden«:ias  de  dentro  y  fuera  del  Reino  y  y  habiendo  ad- 
iquirido  para  la  Biblioteca  mas  de  dos  mil  Manuscritos  y  y  diez  mil 
Impresos. 

biéodolos  con  una  igualdad  j  gala  que  progresos  y  féUz estado  actual  de  laslm- 

casi  excede  á  lo  esumpado  en  los  moldes  prentas  en  España  y  habiendo  industria*- 

mas  perfectos.  Extendíase  su  facilidad  de  do  al  Impresor  yuan  de  Zúñiga ,  que  en 

pluma  á  imitar  qualquier  forma  de  letra,  su  tiempo  sobresalió  entre  todos ,  como 

siéndole  comunes  las  de  las  Imprentas  co-  lo  acredita  la  Colección  de  Tratados  de 

irientes;7  tenía  tan  particular  acierto  en  Paz  ,  estampada  pot  Zúñiga  y  Compañía 

disponer  ki's  llanas  y  las  portadas,  que  ro-  con  dirección  de  D.Juan  de  Triarte  en 

dos  le  consultaban,  y  su  voto  decidia.De-  el  mayor  número  de  sus  tomos, 
biéroosele  en  parte  lo¿  principios    de  los 


V 

No  había  encargo  importante  qtte  no  se  le  cometíeSc  i  materia  eru- 
dita que  no  se  le  consultase ,  asunto  delicado  en  que  no  se  recurriese  i 
su  talento.  Si  la  Real  Librería  de  Madrid  tributó  gracias  al  Monarca^  de 
las  honoríficas  distinciones  y  beneficios  que  mereció  i  su  augusta  pie? 
dad  '^ :  si  explicó  su  júbilo  en  los  felicísimos  desposorios  de  los  Prínci- 
pes de  Asturias  '3,  escogió  para  ello  entre  los  Individuos  que  la  diri- 
gen c  ilustran,  á  D.  Juan  db  Yriaete,  cuyo  numen  Poético  tuvo  la  for- 
tuna de^emplearse  fireqüentemente  en  celebrar  i  sus  Soberanos. 

Estas  fueron,  en  suma,  las  principales  fatigas  de  D.  Juan  de  Yriarte 
en  la  Biblioteca  Real :  á  las  quales  se  le  agregaron,  de  fuera  de  ella>  ótra5 
distintas  ,  que  admitía  como  si  tocasen  á  la  misma  Biblioteca  $  compla- 
ciéndose en  acreditar  que  el  tesoro  de  ciencia  que  acumula  un  Sabio, 
pertenece  al  Público. 

Hasta  de  lo  mas  sagrado  del  Gabinete  se  dieron  ocupaciones  á  Yai  ar- 
te ;  pues  con  motivo  de  algunas  materias  graves  que  sobrevinieron  en 
la  Primera  Secretaría  de  Estado ,  se  valió  de  su  persona  el  Marques  de 
Víllarias  para  extender  en  Latín  l€>s  conducentes  Despachos.  Subidos 
éstos  al  Señor  Felipe  V  $  aquel  Monarca ,  justo  apreciador  de  las  delica- 
dezas de  un  idioma  en  cuyo  cultivo  se  deleitaba  con  nada  común  inte- 
ligencia ,  se  dignó  de  fíxar  su  atención  en  la  elegancia  de  las  locucio- 
nes que  iba  á  honrar  con  su  firma  >  aplaudiendo  la  pureza  de  ellas.  Re- 
pitiéronse las  ocasiones  de  encargos  semejantes  i  éste  5  y  rehusando 
Yriarte  admitir  recompensas  pecuniarias  que  se  le  firanqueaban  ,  de- 
terminó S.M.  dispensársela  no  menos  decorosa  que  perpetua  con  acer- 
carle mas  íntimamente  al  Real  servicio  ,  premiando  á  un  tiempo  su  capa- 
cidad y  su  desinterés  con  el  empleo  de  Oficial  Traductor  de  la  Primera 
Secretaría  de  Estado  y  del  Despacho  ,  por  la  misma  mano  y  baxo  las 
órdenes  del  propio  Ministro  que  le  había  proporcionado  la  gloria  de 
darse  á  conocer  de  aquel  gran  Rei ,  y  gran  Protector  de  las  Letras. 

Fue  D.  Juan  de  Yriarte  elegido  Oficial  Traductor  en  21.  de  Fe- 
brero del  año  de  1742 :  y  aquí  el  sigilo  >  distintivo  peculiar  de  aquella 

13.    Véase  el  tom.  I.  de  esta  Colee-        13.    Véase  el  mismo  tomo  ^  página 
€ioA  de  Obras  sueltas ,  pag.  41  u  éfi%. 


Superior  (Mcína ,  no^  impone  su  severa  leí ,  sin  permitirnos  individua- 
lizar las  mréas  que  se  le  confiaron  en  el  discurso  de  29.  anos  que  obtu- 
vo aquella  Plaza ,  ni  probar  con  hechos  que  cumplió  las  escrupulosas 
obligaciones  de  Real  Intérprete  con  la  misma  exactitud  que  le  hemos 
"visto  cumplir  las  del  importante  destino  de  Bibliotecario  Real.  Baste  se 
afirme  que  ,  si  cabe  >  duplicó  los  esñierzos  de  su  puntualidad  ,  califican- 
do útilmente  su  talento  9  y  el  ñmdamental  estudio  que  hizo  de  las  len- 
guas. Pero  aquel  empieo  tuvo  de  menos  para  él  una  pensión  y  gravosa 
para  los  ánimos  vulgares  i  pues  la  religiosidad  del  secreto  servía  en 
D.  Juan  de  Yriarte  de  agradable  y  natural  exerciclo  á  la  virtud  de  ca- 
llar cuerdamente ,  que  poseía  en  alto  grado. 

La  noticia  de  algunos  asuntos  públicos  que  se  cometieron  á  su  capa- 
cidad podrá  suplir  aquí  por  la  que  se  omite  de  los  reservados  5  y  colo- 
cando en  aquella  clase  la  Cohceian  de  Tratados  de  Paz  de  España ,  no 
escusarémos  recomendar  la  vigilancia,  exactitud  y  trabajo  sumo  con  que 
coxrigió  é  ilustró  esta  obra ,  que  puso  á  su  cuidado  el  Ministro  ,  man^ 
dándole  concurriese  al  desempeño  de  ella  con  el  Marques  de  la  Regalía^ 
que  después  la  ha  proseguido  por  sí  solo,  no  níénos  acertadamente ,  n! 
con  zelo  menos  fervoroso  que  quando  la  emprendió. 

Este  parece  lugar  oportuno  de  tratar  del  don  que  mas  sobresalía  en 
la  persona  de  Yria&te  ,  que  mayor  fama  le  grangeó  entre  los  hombres 
instruidos  de  Europa  entera ,  y  que  nadie  pudo  jamas  negar :  quiero 
dedr  aquella  singular  teórica  y  práctica  del  idioma  Latino  ,  adquiridas 
con  una  infatigable  lectura  de  los  Cicerones^  Salusths  y  Césares  ,  cuyos 
libros  nos  conservan  el  esqueleto  de  aquella  insigne  lengua,  que  aun 
viéndola  ya  cadáver,  reverencian  como  á  madre  tantas  vivas. 

Si  nos  lo  permitiese  la  estrechez  de  esta  Noticia  histórica  ,  ¿qué 
prueba  mas  suficiente  podría  alegarse  del  talento  que  le  hacía  acreedor 
al  honroso  título  de  Intlérprete  de  un'  Monarca ,  qtíe  un  índice  puntual 
de  sus  Escritos  Latinos?  Pero  sin  extendernos  á  tanto ,  no  debemos 
callar  que  desprics^  de  haBter  leidd  con  feflfexion  y  repetidas  Veces  los 
Autores  clásicos  de  aquel  idioma ,  extractó  en  mas  de  <5oo.  pliegos  ( que 
existen)  de  anotaciones-,  4e  letra  nltíiud^,  todáSlas  voccsy^fifáses^iftas 

ei 


partíctikícs  que  en  ellos  observó ,  advirtíendo  i  veces  tos  estíranos  acci- 
dentes ,  usos  y  regímenes  de  las  Partes  de  la  Oración ,  y  á  veces  acla- 
rando lugares  obscuros  ,  á  mal  entendidos  por  los  Comentadores. 

No  ignoraba  el  Ministerio  la  suficiencia  de  Yriarte  en  la  lengua 
Latina  quando  le  encargó  la  composición  de  varias  Inscripciones  y  Epi- 
tafios público»  ^^7  y  quando  confió  á  su  habilidad  y  desvelo  una  obra 
de  qjue  debemos  hacer  señalada  mención  por  su  grande  importancia. 

El  Señor  Rei  D.  Fernando  VI ,  que  le  honraba  con  especial  estima^ 
cion  de  sus  prendas ,  quiso  que  llevase  i  execucion  uno  de  los  pensa- 
mientos literarios  que  el  mismo  D.  Juan  había  propuesto ,  mandándole 
i  principios  del  mes  de  Febrero  de  1754.  trabajase  en  la  formación  de  un 
Dieeionario  Latíne-Casteilanoj  y  CasteHano-Latino* 

Emprendióle  Ykiakte  después  de  preceder  oferta  de  que  se  le  rele- 
varía de  asistir  i  la  Biblioteca  Real  >  para  que  se  dedicase  enteramente 
al  Diccionario  ^  pu»  las  urgencias  de  aquella  Oficina  solo  le  dexaban 
libres  las  horas  precisas  para  su  natural  descanso. 

Como  esto  no  se  verificó ,  tampoco  pudo  adelantar  ségun  deseaba  > 
pero  aprovechando  todos  los  momentos  que  su  incesante  estudio  robaba 
i  la  conservación  del  propp  individuo ,  llegó  á  concluir  al  pie  de  6oo. 
Artículos  de  la  letra  A,  pertenecientes  al  Diccionario  Latino-Castellano  5 
losquaies  se  le  mandó  entregar  i  mediados  del  año  de  1758 ,  y  cesó 
enteramente  aquel  encargo  en  1750.  Su  designio  era  que  ninguna  Na- 
ción tuviese  mejor  Diccionario  Latino  que  la  Española ;  y  así  lo  pro- 
metían los  Artículos  que  finalizó.  En  ellos  se  notaba  admirable  clari- 
dad y  método  >  suma  propiedad  en  la  correspondencia  de  los  equiva- 
kntes ,  Y  considerable  aumento  de  acepcioniss  que  se  echan  menos  en 
todos  los  Diccionarios  conóddos  >  comprobándolas  coa  autoridades  de 
los  Escritores  clásicos  >  añadiéndolas  la  traducción  Castellana  para  de-- 
mostrar  su  genuina  inteligencia  y  y  desterrando  obscuridades  >  errores 
é  imperfecciones  devlos  Vocabularios  comunes. 

Antes  de  principiar  el  suyo ,  representó  alguna  parte  de  las  muchas 

i4«    Véanse  al  fin  del  tomo  h  de  esta  Colección  ^  pag.  475, 


^cukades  qué  había  que  vencer  ,  la  lentitud  con  que  debía  caminar,  y 
k  necesidad ,  ya  indicada ,  de  emplearse  exclusivamente  en  su  compo- 
sición ,  sin  que  se  le  distraxese  con  el  cúmulo  de  ocupaciones  puestas  á 
su  cuidado.  Y  en  crédito  de  quan  ardua  conceptuaba  la  empresa  >  se 
citari  un  verso  Latino  con  que  concluye  el  papel  que  formó  exponietv 
do  aquellas  dificultades  ,  la  insuficiencia  que  su  modestia  le  liacía  su- 
poner en  sí  mismo ,  y  la  resignación  con  la  voluntad  del  Soberano,  que 
le  mand^a  trabajar  en  tan  dilatada  obra. 

Non  babeo  virts ;  Casar  sed  jussit ,  babebo. 
Para  completar  el  elogio  de  Triarte  ,  considerado  como  Oficial 
Traductor  de  la  Primera  Secretaría  de  Estado  y  del  Despacho ,  no  de- 
be omitirse  la  circunstancia  de  que  ademas  del  conocimiento  cabal  de 
las  lenguas  Latina  y  Francesa ,  le  poseía  mui  suficiente  de  la  Italianai 
sin  que  tampoco  se  dexe  de  recordar  aquí  el  estudio  que  en  Londres  y 
jen  Tenerife  dedicó  á  la  Inglesa. 

Llega  ahora  el  caso  de  nanifcstar  lo  que  la  Castellana  le  debió  mien- 
tras tuvo' el  honor  de  apellidarse  Individuo  de  la  Real  Academia  Espa- 
ñola, Desde  6.  de  Agosto  de  1743.  en  que  fue  nombrado  Académico, 
acreditó  lo  justo  de  su  elección ,  así  con  su  puntual  asistencia  á  las  Jun- 
tas en  todo  el  tiempo  que  se  lo  permitió  su  salud ,  como  con  la  gran 
parte  que  tomó  en  las  delicadas  é  importantes  fatigas  de  aquel  Cuerpo. 
Sus  juiciosas  observaciones  y  diferentes  Escritos  coadyuvaron  mucho  á 
la  corrección  del  Tratado  de  Ortografía  ,  en  especial  por  lo  que  toca 
d  los  Acentos  y  Puntuación,  y  también  i  facilitar  las  Reglas  para  el 
uso  de  las  letras  de  dudosa  escritura,  mediante  la  Lista  alfebética  que 
se  imprimió  ai  fin  de  dicho  Tratado  :  siendo  uno  de  los  Individuos  que 
mas  se  distinguieron  con  varias  y  eruditas  Disertaciones  en  los  traba- 
jos que  habían  precedido  á  Ir  formación  de  la  Gramática  Castellana. 
Contribuyó  esencialmente  á  la  emienda  y  aumento  del  Diccionario 
no  solo  en  lo  que  mira  á  nuestro  idioma  ,  sino  también  en  las  corres- 
pondencias Latinas ,  de  que  la  Academia  le  nombró  Revisor.  Traduxo 
en  verso  Latino  un  notable  número  de  Adagios  ,  parte  de  los  quales  se 
lee  cutre  los  del  primer  tomo  del  Diccionario  de  la  Academia  última- 


mente  Impreso  5  y  i  otros  señaló  Proverbios  equivalentes ,  sacados  de 
Autores  clisicos  Latinos»  como  de  Horacio  9  de  Terencio  ,  de  Séneca, 
&c.  '5  Ademas  de  estas  obras  y  presentó  i  la  Academia  un  Discurso 
sobre  la  imperfección  de  los  Diccionarios :  otro  sobre  las  voces  Castella- 
nas que  según  las  letras  de  equívoca  pronuncFacion  con  qué  se  escriben, 
varían  enteramente  de  sentido  5  precediendo  i  este  último  Razonamien- 
to, una  elegante  pintura  de  los  abusos  introducidos  én  algunas  Acade-* 
mias  de  Europa ,  y  una  patriótica  exhortación  á  la  nuestra  sobre  d  fin 
i  que  debían  encaminarse  todos  sus  desvelos.  Compuso  una  ingeniosa 
Crítica  de  las  Endechas  de  D.  Antonio  de  Solis  á  la  Conversión  de  San 
Francisco  de  Borja;  y  la  Oración  que  se  dirigió  al  Señor  Rei  D.  Fer- 
nando VI.  con  motivo  de  la  muerte  de  la  Reina  de  Portugal  Doña  Ma- 
riana de  Austria  '^. 

Sin  detenernos  en  elogiar  de  Intento  estos  y  otros  Papeles  que  all$ 
leyó,  y  que  manifestaron  su  exquisita  literatura  ,  tendrá  término  lá 
sencilla  narración  de  lo  que  se  esmeró  en  el  cultivo  de  su  lengua,  con 
asegurar  que  ocuparían  nn  crecido  volumen  las  varias  listas  que'  formó 
de  voces  raras ;  las  anotaciones  i  que  le  dio  motivo  su  atenta  lectura 
de  Escritores  Castellanos ,  y  las  Etimologías  que  recopiló  de  algunos 
de  ellos  ,  ó  que  él  propio  discurrió  ,  siguiendo  la  propensión  que  le 
dcb:a  la  ciencia  de  investigar  el  origen  de  los  vocablos, 

A  la  varia  erudición  de  D.  Juan  db  Yriartb  ,  i  su  zelo  y  amor  i  las 
Letras  no  bastaba  haber  cumplido  superabundantementc  las  obligacio- 
nes de  tres  diversos  cargos.  Réstanos  todavía  ver  mas  patente  su  ince- 
sante afen  en  las  muchas ,  prolixas  y  útilísimas  obras  que  por  su  gus- 
to é inclinación  particular  concluyó,  dexó  empezadas ,  ó  á  lómenos 
proyectó. 

Si  le  miramos  como  Poeta,  ¿quién  duda  que  las  Musas  Latinas,  que  Ic 
admitieron  por  su  Alumno,  y  fevorcderon  como  á  su  PriVado,rccibieron 

1 5.    El   texto  genuino  de  la  mayot  t6.     Véanse  algunas  de  estas  CO01- 

parte  de  todos  estos  Proverbios  podrá  posiciones  en  el  tomo  II.  de  k  presente 

verse  en  el  tomo  II.  de  esta  Colección,  Colección,  pag.  271. 
desde  la  pag.  3. 


desploma  la  mas  dlgma  recompensa  en  él  honor  que  las  resultó  de  los 
mismos  versos  que  le  dictaron  ?  Parece  que  hasta  en  el  Parnaso  debía  ser 
envidiable  aquel  don  de  energía  y  facilidad  con  que  sé  explicaba  en  la 
Poesía  Latina,  principalmente  en  los  dbs  estilos  Épico  y  Epigramático. 

De  su  fetia  AÚmen  en  el  f^rimero  ha  tenido  algunas  pruebas  el  Pu« 
blico  literario  en  los  diversos  Poemas  que  Yhiarte  recitó  en  las  Distri* 
buciones  de  Premios  de  la  Real  Academia  de  San  Fernando ,  de  que  era 
Académico  Honorario.  El  Nuevo  Mundo  de  las  Artes  descubierto  por  el 
Rei  FERNANDO  VI y  la  Entrada  de  CARLOS  IIL  en  Madrid  5  el  valor 
de  Velasco  y  Gonz^ez  en  la  Habana  y  fueron  asuntos  que  Cantó  con  ad^ 
mirable  invención  y  general  aplauso.  Y  dexando  aparte  las  varias  Poe^ 
sías  que  compuso  tn  su  juventud  >  qüando  estudiaba  en  Paris  ,  nos  han 
quedado  de  él  muchos  opúsculos  posteriores  en  verso ,  cuya  especifica- 
ción exigiría  un  difuso  Catálogo.  Contentémonos  con  citar  ^  como  por 
muestra  de  ellos  >  una  elegante  Descripción  de  las  Fiestas  de  Toros  en  la 
Plaza  mayor  de  esta  Villa :  un  largo  Fragmento  de  un  Poema^^  escrito 
con  suma  gracia  y  propiedad  ^  pintando  la  antigua  inmundicia  que  eti 
este  próspero  y  cultísimo  Reinado  hemos  visto  desterrada  de  las  calles 
de  Madrid :  un  Epinicio  al  Reí  N.  S.  después  que  las  armas  le  coníirr 
marón  en  el  trono  de  las  Dos-Sicilias :  toda  la  Doctrina  Christiana 
puesta  en  hexámetros  Latinos ,  como  también  el  Te  Deum  laudamus ,  el 
Ev2üjgclio  In  principio  erat  Ferbum  ,  el  índice  de  los  Libros  Sagrados, 
la  Serie  de  los  Papas ,  la  de  los  Reyes  de  España ,  y  la  de  los  deFran- 
cia  '7. 

Entre  las  obras  métricas  de  nuestro  Poeta ,  debe  destinarse  m\ú 
principal  lugar  á  la  Colección  de  Epigramas  suyos,  la  mayor  parte  La* 
tinos ,  y  Castellanos  los  restantes ,  de  muchos  de  los  quales  dexó  borra- 
dores ó  copias :  Colección  sumamente  estimable ,  tanto  por  lo  nume* 
roso  y  diverso  de  sus  asuntos ,  como  por  la  novedad  de  los  pensamien* 
tos  y  fluidez  de  lenguage  '^.  Su  genio  le  inclinaba  en  tal  manera  á  las 
agudezas  epigramáticas ,  que  no  solo  las  empleaba  en  sus  versos  sobre  tan 

17.    Véase  el  tom.  I.  de  esta  Colee-        18.    Véase  el  mismo  tomo ,  pag.  $. 
don,  pag,  313- 


varios  asuntos '>  sino  que  también  amenizaba  con  ellas  su  conversación 
familiar;  de  suerte  que  sí  se  hubiesen  recogido  todas  las  que  se  te  oye- 
ron y  compondrían  un  tomo  de  dichos  ó  apotegmas  no  menos  chisto* 
sos  que  inocentes ,  y  preferibles  i  algunos  de  los  que  corren  con  aplau* 
so.  Ademas  de  los  Epigramas  que  su  fecunda  idea  le  ofrecía ,  traduxo 
en  verso  Castellano  los  mejores  de  Marcial  '^ :  y  aun  puso  en  Latín  con 
singular  naturalidad  de  expresión  y  de  metro  varios  pensamientos  ingc* 
niosos  de  Poetas  Nacionales  y  Estrangeros  *^ 

Finalmente  y  en  crédito  de  su  exquisito  gusto  en  este  género  de 
Poesía ,  dexó  empezada  ima  selecta  Colecci(Mi  de  los  Epigramas  mas 
conceptuosos  que  había  leido# 

Si  atendemos  á  su  estilo  prosaico  así  en  nuestra  lengua  como  en  la 
Latina  ,  hallaremos  y  ademas  de  las  obras  que  ya  en  el  Público  se  tie^ 
tien  y  alaban  por  suyas  y  como  la  eloqüente  Oración  Castellana  ^'  que 
pronunció  en  la  Distribución  dé  premios  de  la  Academia  de  San  Fer^ 
nando ,  celebrada  en  1757 ,  otras  de  que  pocos  saben  ser  Yriartb  el 
Autor,  como  la  Dedicatoria  *^áD*J(?J4;f ib  C^wi  de  la  primera  Edición 
de  la  Farmacopea  Matritense !  i  que  pudieran  agregarse  sus  varias  Car- 
tas Latinas  y  Francesas  y  Castellanas  de  correspondencia  literaria  con 
diferentes  Eruditos  de  Europa ,  y  las  muchas  que  escribió  en  nombre 
de  algunos  sujetos  que  se  las  pidieron* 

Si  pasamos  i  mirarle  como  Historiador  y  notaremos  que  no  tan  sola^ 
mente  recogió ,  copió ,  extractó  papeles  mui  curiosos  sobre  puntos  his- 
tóricos ,  principalmente  de  España ,  sino  que  emprendió  una  obra  vas- 
tísima que  ya  llegaba  al  pie  de  seis  resmas  de  papel ,  y  que  si  sus  ocu-* 
paciones  le  hubiesen  permitido  concluirla,  hubiera  hecho  índiortal  su 
nombre  y  la  fama  de  nuestra  Nación.  Reducíase  á  una  Biblioteca  gene* 
ral  de  quantos  Autores  han  tratado  de  España  en  quálquier  manera  ,  ya 

fuese  de  Geografía ,  Historia  y  Política ,  ya  de  Literatura  ^  de  Hombres 

ilus- 
1 9.     Véanse  en  eí  tom.  I.  de  esta  Co-         lo.     Véase  en  el  propio  tomo  la  p.2 1  r  • 
lección ,  pag.  2  J  i .  algunas  de  estas  Trá-         2 1 .    Véase  en  el  tom.  II.  pag.  2  jd. 
ducciones ,  entresacadas  del  conjunto  de        22.    Véase  en  el  mismo  tom.  U«  pá-r 
las  que  biso  y  se  conservan.  g'ui4  227, 


ilustres  >  dt  Comerc&>)  6¿c.  Está  obra  htíblera  cfrecldo  á  machos  tomos 
en  fcAío  5  y  en  ellos  se  encontrarían  por*  orden  de  abecedario  quales-i 
quiera  noticias  pertenecientes dBspaña^  á  indicadas  laS'fiKmes  ¿  que 
idcbía  recurtirse  para  indagarlas. ;  '\  ^ 

Por  otra  parte  y  ¿  qué  diremos  del  prodigiosc^  canjauttt  de  mate4 
tkdesque  tenía  rec<)gido&  con  suma  diligencia  para  lafcutnadoa  de 
una  Historia  de  las  islas  de  Canaria  ?  No  cabria  éste  en  menos  de  seis 
tomo&  de  á  quarto  impcesos  y  agregando  la  Pibliottea.  que  ki  dexado  en 
loédulas  al&bécicas  >  de  todos  1q&  Autctres.  anteóos  y  modernos  que  bm 
¿echo  aiendon  de  aquellas  IsLtí.. 

Si  le  consideraifto&  cono  Críticos  >  sobran  entre,  sib  Psqpeies  Escrltot 
f^ue  dlifícan  el  pulso  é  ioteligenda  con  que  sabía  Juzgar  de  losajenos;  y 
pacano  citar  opúsculos  manusaitos^  puede  leerse  en  las  Epístolas  del 
Dean  díarti  ttoa  Censura  Latina<|ué  las  precede  $  y  en  varios  libros  mo^ 
¡detnos  qae  ^  remitieron  i  su  examen  y  algunas  ^Lüdosas.  aprobaciones. 

Quando  se  imprimía  en  Madrid  el  Diario  de  los  Literatos  de  Es¿aHa% 
tontribuyó  i  su  aumento  y  adorno  con  varias  Críticas  que  se  Insertaroa 
en  aquella  obra  y  sin  que  sonase  su  nombre  y  como  tampoco  sonaba  el 
'de  Otros  Eruditos  que  trabajaron  en  ella.  No  será  inoportuno,  expresaír 
los  Artículos  de  que  fue  Autor  D..  Juan  db  Yriaute^ 

Bnel  segundo  tomo  compuso  los  Artículos  XIL  XDI»  XVEL  XDC 
XX1U>  y  del  XXIV»  todos  los  párrafos  en  que  se  censuran  unos  versos 
Latinos.  En  el  tomo  tercero  y  los  Artículos  I.  X.  y  XI»  En  el  quarto  >  lia! 
Crítica  que  en  el  Artículo  I.  se  lee ,  del  Libro  IV.  de  la  Poética  de  D.  Ig^ 
nació  de  Luzan ,  y  todo  el  Artículo  XIII.  En  el  tomo  quinto  y  los  Ar^^ 
tículos  ni.  VII.  y  VIIL  En  el  sexto ,  el  Artículo  I.  y  el  VL  5  y  en  elsép^ 
timo>elXII:  que  en  todo  componen.  17.  Discursos ;  habiendo  coadyu^ 
vado  álos  demás  de  aquella  obra  con  especies  recónditas  y  cunosas  que 
para  dios  subministró  ^K 

Tuvo  particular  gusto  y  curiosidad  en  recoger  la  exorbitante  cantío 
dad  de  ajr*  i"  300.  Refraner  Castellanos,  que  entresacó  de  infinitos  Aur^ 

93»    En  el  tomo  IL  de  esta' Colección*    de  estos  Artículos  y  que  empiezan  en  la. 
de  Obra&sueltas  pueden  leerse  algunos    página  39;^ 

/ 


;tores ,  ó  que  cüidó  de  Ir  apuntando  confbfmcios  ok  en  la  conversacioiii 
sin  olvidarse  dcdtar  el  sujeto  de  cuya  boca  ios  había  sabido  ^  aunque 
istc  fuese  el  ma$  baxo.de  la  plebe  s  y  i  veces  pagando  un  tanto  i  los 
Criados  que  le  servían  9  por  cada  Adagio  que  le  adquiriesen  j  y  no  se 
encontrase  entre  los  que  ya  tenía  juntos.      ^ 

£n  resolución  >  el  gabinete  de  su  estudio  quedó  enriquecido  de  un 
tesoro  de  Disertaciones,  Apologías,  Observaciones,  Noticias  de  anti- 
güedades, y  sucesos  notables  ,  Cartas  curiosas,  Investigaciones ,  Particu- 
laridades de  ia  vida  de  personas  instruidas  Españolas ,  Índices  de  libros^ 
Extractos  de  obras  apreciables,  y  generalmente  de  ,un  cúmulo  de  Aputw 
tamientos  que  nos  manifiestan  hermanada  la  erudición  de  un  profundo 
Literato  con  el  buen  gusto  de  un  delicado  Humanista :  ofreciendo  so^ 
brado  motivo  de  admiración  esta  abundancia  de  Escritos  ^  en  un  hom- 
bre quecásí  no  cesó  de  leer ;  pues  ni  aun  durante  el  tiempo  de  U  siesta 
solía  dexar  los  libros  de  la  mano*  ' 


¿4*  Pot  hó  aviiltaif  el  tomo  de  ía 
Gramática  á  que  debía  acompañar  esta 
Noticia  histórica ,  se  callaron  varios  tra- 
bajos en  ^ué  Triarte  se  ocupó  ^  omitiendo 
Individualidades  que  bastarían  pot  sí  solaá 
t>ará  ilustrar  la  vida  de  qualquier  Lite-* 
jrato  cuya  fama  se  intentase  pttpetuzí. 
Asi  como  sería  mui  dilatado  entrar  en  lá 
análisis  de  las  óbra¿  qué  concluyó  ^  nd 
lo  sería  menos  especificar  las  muchas  qué 
proyectó  y  no  llegó  i  efectuar  ,  y  auii  to-» 
das  las  que  principió  y  dexó  incompletaji* 
Entré  estas»  ultimas  citaremos  aquí  lá 
sdéa  de  extrahet  de  los  libros  poco  ápre-» 
ciables  en  lo  general  de  sii  contexto^ 
aquellas  especies  raras  y  curiosa^  sobre 
qualquierá  materia  ^  que  á  veces  suelen 
ocultarse  entre  lo  mas  defectuoso  de  ellos 
mismos.  Seria  merecedor  de  sumo  elo- 
gio quien  emprendiese  contiAuar  aquel 


pensamiento ;  pues  al  paso  que  desterra*' 
ría  la  enorme  multitud  de  malos  libros 
que  más  sirven  de  estorbo  en  las  Biblio« 
teca^  qué  de  instrucción  á  quien  las  fre-* 
qüenta  ^  adquiriría  para  sí  perpetuó  nom^ 
bre  i  y  con  publicar  estas  ¿xcerpta^,  es« 
tusarla  uno  á  tantos  el  tiempo  que  pier«^ 
den  en  leer  mucho  para  sabet  poco.  En- 
tonces el  Catálogo  que  se  diese  de  los 
Autores  ya  extractados ,  ó  digámoslo  así^ 
expurgados ,  vendría  á  ser  el  mas  útil  de 
quantos  se  han  publicado  hasta  aquí.  De 
las  obras  proyecta^ ,  y  ño  llevadas  i 
éfectOyfué  una  la  qué  sugirió  al  zeloso  y 
erudito  D.  Gerdnimo  Pardú  ^  del  Consejo 
de  Castilla  ^  reducida  á  lá  <:ompósicion  j 
publicación  mensual  de  nú  Diario  que 
solo  tratase  de  haceií  patentes  y  criticar 
los  absurdos  en  que  maliciosa  ó  ignoran* 
temente  incurren  los  Autores  Estraoge^ 


Cfcceráeka  la(linÍTac{on«nqt]at<|iiíéra  qvié  ¿onsídere  la  ptúlhidáA 
Indedbie  con  que  egregia  sus  obras  ^  siendo  buena  prueba  de  ello  la 
eramátita  LaPha  en  verse  Castellano  y  que  posteriormente  se  impriniió 
dos  veces  >  y  de  cuya  composicton  diremos  aquí  algo. 

Empezóla  apenas  se  radicó  en  la  Latinidad ,  convencida  por  propia 
fcxp^tiencía  de  k>s  machos  defectos  de  los  Artes  comunes.  Desde  entón-* 
ees  >  durante  el  discurto  de  toda  su  vida  >  trabajó  en  la  Gramática  poc 
espacia  de  mas  de  40.  años^  i  pesai  de  las  tareas  ya  enunciadas ,  roban-^* 
ido  aempre  i  éstas  alguA  tiempo  para  adelantar  y  concluir  la  que  prefe^ 
rJbitodas«  ^ 

Ademas  detendrlpresentcs  pa!ra  istt  formación  los  Artes  y  observar 
Clones  de  Antiguos  y  Moderlno^>  tomó  por  suya  la  dilatada  empresa  de 
hacer  como  una  reseña  general  de  la  lengua  Latina  5  y  con  este  objeto» 
leyó  atentamente  todos  los  Autores  clásicos ,  anotando  y  extractando 
(según  se  ha  advertida  antes)  entre  otras  cosas  >quanta  Juzgo  condu-> 
cente  á  la  formación  de  un  Arte  completa  >  y  qual  se  necesitaba  para 
aprender  los  preceptos  del  idioma  que  tantos  estudiata»  y  que  tan  raros 
llegan  á  poseer  perfectamente. 

Con  el  auxilio  fundamental  de  estos  materiales  compuso  su  Grama-- 
tica>  como  si  no  hubiese  precedido  otra  alguna  ^  y  no  se  ocultará  á  los 
Inteligentes  la  dificultad  suma  que  le  costaría  reducir  á  metro  una  mate- 
ría  tan  abstracta ,  y  aun  tan- poco  adaptable  á  las  leyes  de  la  buena  versi- 
ficación ,  quebrantadas  comunmente  por  los  que  han  emprendido  Tra- 
tados de  igual  naturaleza  sin  aquel  gran  manejo  del  idioma^  ni  aquel  don 
de  claridad  y  especial  mknen  que  requieren»  Pero  nadie  podrí  per- 
suadirse de  las  alteraciones  y  corrccciofícs  casi  interminables  hechas  eií 
cada  una  de  las  coplas ,  cóñ  el  fin  de  darlas  mayor  precisión  y  fluidez. 

ros,  siempre  que  tocan  algún  asunto  re-  cuño,  bastardea  en  sus  quilates  f  así  tam^ 

latlvo  á  España,  de  qualquiera  clase  que  bien  se  advierten  transmutadas  y  envi- 

lea:  pues   asi  cpmo    nuestra  moneda,  lecidas todas  nuestra^ cosas,  quando. lie- 

qxuuidosale  á  enriquecer  los  Reinos  es-  gan  ¿  emplearse  ea  ellas  lasr  prensas  dé 

Iraños,  se  ve  fundida  al  puntoy  mezclada  aquellos  mismos  ReiiLos* 
con  baxísima  liga ,  y  recibiendo  nuevo  ... 


Atgo  nos  deió  dicho  di  Autor  a  este  propositó  en  el  Prólogos  y  áquf 
añadiremos  que  i  veces  meditaba  meses  seguidos  para  reducir  la  qué 
era  copla^  i  redondilla  5  ó  á  solos  quatro  versos  y  lo  que  estaba  ya  expU^ 
cado  en  ocho  :  que  ótras>  desechó  Romances  enteros »  compuestos  no 
sin  gala  y  naturalidad  i  costa  de  mucho  trabajo  ,  substituyendo  versos 
en  que  se  advierten  colocados  los  vocablos  alfabéticamente  para  ayu- 
dar á  la  memoria  del  Estudiante  :  que  deseoso  de  que  las  reglas  fiíesen 
tícilmente  tomprehendidas ,  probó  la  mayor  parte  de  ellas  en  su  Sobri- 
no D.  Domhigp  de  Triartey  á  quien  las  hizo  aprender,  obligándole  á  expli- 
carlas sin  el  auxilio  de  la  prosa ,  y  mudándolas  tantas  veces  quanta^  ad- 
virtió que  aquél  dexaba  de  percibir  alguna  parte  del  sentido.  Copla  hu- 
bo que  le  precisaba  á  tomar  de  memoria  de  seis  ó  siete  diferentes  mo-» 
dos ,  hasta  que  encontraba  uno  cuya  explicación  se  ofrecía  obviamente 
al  mismo  Discípulo;  y  al  fin  >  para  no  fastidiarle  >  tomó  el  arbitrio  de 
hacer  cada  copla  ó  redondilla  de  distintas  maneras  >  y  proponérselas  pa- 
ra que  escogiese  la  que  entendiese  mqor  >  midiendo  ( digámoslo  así)  pot 
la  comprehension  del  Joven  la  de  los  demás  de  su  corta  edad* 

No  hubieran  tenido  límite  las  correcciones  9  si  el  Excelentísimo  SeHop 
Duque  de  Béjar  y  acordándose  de  la  enseñanza  que  le  había  debido ,  y 
continuándple  su  antiguo  favor  y  no  le  hubiese  instado  para  que  diese 
la  obra  á  la  prensa  y-  intercediendo  con  el  Rbi  N*  S.  á  fin  de  que  la  Gra-^ 
mática  no  solo  gozase  del  universal  patrocinio  y  fomento  que  debe  á  la 
soberana  beneficencia  de  S«  M.  todo  quanto  incluye  utilidad  pública^ 
sino  que  también  saliese  honrada  particularmente  con  los  augustos  nom- 
bres de  los  Serenísimos  ScñoRKs  Infantes  D.  Gabriel  y  IX  Antonio  ,  y 
con  hacerse  la  impresión  á  expensas  de  SS«  AA« 

Qpiso  el  Reí  que  D.  Framisco  Pérez.  Bayery  Canónigo  Dignidad  4e 
Tesorero  de  la  Santa  Iglesia  Primada ,  y  Preceptor  de  los  Señores  Infan- 
tes ,  juzgase  de  la  obra  ^^ ,  yia  cómo  Preceptor  de  SS.  A  A.  á  quienes  se 

&$i    El  Duque  de  Béjéf,  áldáf  á  úoH  Hen ié  que  falkfé  á  lut  éeta  ohra^  por  el 

Fr<mcie€ú  Pérez  Bayer   la   comisión  de  concepto  qué  desde  luego  he  formado  de 

examinar  la  Gramática,  iioAraba  al  Au-«  élia ,  bicepreteme  á  5*  Mi  eitafinstsncia; 

tor  en  estos  término^.MH  Deseoso  yo  tam"  J  enserado  de  la  ütorafura ,  mérito  y  «V* 


dedicaba  >  ya  cómo  calificado  Nfttstro  fen  Latinidad,  y  versado  en  Varia 
Literatura :  y  fue  tan  completa  la  aprobación  que  le  debió  este  Tratar 
do  ^y  que  bastó  para  alentar  la  genial  desconfianza  con  que  su  Autor 
le  miraba ;  por  composición  suya  propia,  no  menos  que  por  aquel  diScU 
punto  de  perfección  en  que  anhelaba  verle. 

Principióse  la  edición  quando  D.  Juan  de  Yriarte  ,  de  resultas  de 
enfermedades  que  años  antes  le  habían  ocasionado  sus  continuas  tareas 
y  vida  sedentaria ,  experimentaba  tanta  hipocondría  y  debilidad,  que  no 
pudo  proseguir  en  la  corrección  de  su  Método  de  Gramática  Latina ,  dei 
qual  puede  decirse  con  propiedad  que  fue  su  primera  y  última  obra  ^^ 

cufuf áridas  úel  Autor' ^  sí  sirvió  dar  su  bajo  sumo  con  qué  ha  reducido  á  éerso 

fermso  fara  que  se  descase  á  SS.AA.  tanta  muchedumbre  de  reglas  y  preceptos  ^ 

y  se  imprimiese  á  su  costa }  con  tal  que  y  cuya  explicación  aun  para  la  vulgar  pro-^ 

reconocida  primero  por  V*  S.  la  considere  sa  es  mui  difícil :  tratándolo  todo  con  gran 

útil  al  Publicó^  y  no  baile  en  ella  cosa  indig-  claridad  y  método  ,  y  algunos  particular 

na  del  honor  á  que  su  Autor  aspira.  Noti-*  res  puntos ,    con  útil  y  agradable  nove^ 

cioso  éste   de  la  expresada  resolución  de  dad^  &c. 

S.  M.  se  ha  conformado  mui  gustoso  en        27.     El  Doctor  D.  Casimiro  Gómez  de 

sujetar  su  obra  á  la  censura  de  V.  S.  é  Ortega^  hábil  Profesor  deBotánica,  prác- 

fuien  está  en  pasarla  á  este  fin.  tico  en  Erudición  Griega  y  Latina,  com- 

26.    Contesundo  D.  Francisco  Bayer  puso  el  siguiente  Epitafio  ,  que  reunien- 

al  Duque  de  Béjar,  le  decía He  vis-  do  las  principales  circunstancias   de  la 

to  la  referida  obra  \  y  me  parece  será  útil  persona  de  D.  Juan  de  Triarte ,  alude  i 

ed  Público  y  y  que  su  Autor  es  merecedor  de  la  particularidad  de  haber  fellecido  quan- 

fnucho  elogio  f  por  el  gran  cuidado  con  que  do  entendía  en  la  publicación  7  corree-^ 

ta  recogido  en  ella  lo  mas  selecto  de  los  cion  final  de  la  Gramática» 
Gramáticos  antiguos  y  modernos ,  y  el  tro- 

HtCf  licét  et  Grtecé  doctuSy  doctusque  Latiné, 

Et  Musís  carus ,  lañe  Iriarte ,  jactSk 
Librorum  Custos ,  Librorumque  optimus  Auctor, 

(BibUotheca  instar  namque  loquentiseras) 
Cantásti  moriens  lingute  prtecepta  Latimez 

DulciÁs ,  heu  \  moriens  sic  quOque  cantat  Olor* 

ISI  justo  reconocimiento  y  la  verdad    ssío  Ortega  ignora  acefCl  del   concepto 
eligen  publiquemos  aquí  lo  que  el  mis^    que  debía  á  D.  jfuan  di  Triarte^  á  quieif 


AómentsKasepolt  {hfntes  la  decadencia  de  nuestra  Literato  9  qtiandó 
i  principios  del  Yerano  del  ano  de  177 1.  se  divisó  la  triste  perspectiva 
de  su  cercano  fin$  y  á  23.  de  Agosto  &Ueció  en  Madrid  >  preparado 
christianamentes  sin  determinada  dolencia  j  sin  haberse  postrado  en  ca« 
fila  I  aguardando  el  postrer  Instante  con  h  tranquila  resignación  de  un 
hombre  bueno  y  recto  ^  á  los  6S.  años  ,  8.  meses  ,  y  8.  é&as  de  su  edad : 
j  Vaiton  por  cierto  merecedor  de  haberla  contado  mas  lai^ ! 

Después  de  la  idea  que  hemos  procurado  ofrecer  de  lo  sublime  de  su 
entendimiento  >  ¡qual  pudiéramos  darla  aquí  de  los  quilates  de  su  cora- 
zon !  Manií^staríamos  su  candor  amable ,  y  noble  inocencia  de  costum-- 
bres :  encareceríamos  su  modestia  $  su  estudioso  y  exemplar  retiro,  don- 
de  jamas  le  ocupó  la  implacable  envidia  literaria  5  su  veracidad  y  con- 
sfimada  hombría  de  bien :  y  en  el  complexo  de  sus  exquisitas  propieda* 
des  admiraríamos  un  perfecto  Filósofo  Christiano*  Pero  quien  forma 
este  Resumen  se  debe  abstener  de  empeñarse  en  elogios  que  pudieran 
lener  visos  de  parciales  *^ ,  y  persuadirse  firmemente  á  que  del  concepto 


repetidas  veces  se  076  decir  que  entre  los 
sujetos,  que  conocía,^  era  aquél  una  de  los 
que  escribían  con  mas  elegante  propie^ 
dad  la  lengua  Latina ,  y  componían  en 
ella  versos  con  maa  ingenio  y  gusto  mé- 
trico* 

28^  La  estrecha  amistad  ,  contrahida 
por  simpatía  de  almas ,  no  menos  que 
de  ideas:  y  y  confirmada  por  la  recíproca 
estimación  y  similitud  de  perenne  afán, 
dictó  al  juiciosa  y  eruditísimo  P.  M.  Fr. 
Henrique  Fhrez  ^  tan  ¿onocido  en  el  Or- 
be de  las  Letras  ^  que  con  íntimo  dolor 
le  ha  perdido  también  ,  un  párrafo  de 
carta  al  Autor  de  estas  Memorias ,  con- 
cebido en  las  precisas  palabras  siguien- 
tes :  Me  complazco  en  que  Fm.  quiera  ma^ 
nif  estar  lo  mucho  que  debió  á  su  amado  y 
Mmabitisímo  Tto.  To  mefrecio  de  ser  uno 


desús  mas  favorecidos  ^  y  él  fue  quien  me 
persuadió  á  escribir  la  España  Sagrada. 
Fero  sobre  todo  ,  arrebata  mi  memoria  y 
mi  amor  aquel  raro  conjunto  de  prendas 
que  atesoraba  j  aquella  universal  noticia 
de  todo  en  particular ;  aquelgusto  tan  de- 
licadoque  en  cada  cosa  tocaba  lo  mas  fino  \ 
aquella  grande  humildad  en  tanto  como  sa-- 
bia  \  aquella  boca  de  oro ,  cuyos  labios  ja- 
mar mancharon  á  ninguno ;  aquella  pronta 
acomodación  de  cada  cosa  á  lo  que  solo  á 
él  se  le  of recia  ,  y  todos  aplaudíamos  al 
oiría ;  aquel  sabio  modo  de  aprovecharse 
de  quanto  habla  leido  para  la  rectitud  de 
sus  operaciones  ^  aquella  conciencia  tan 
pura  y  delicada  quedaba  el  primer  lugar 
al  santo  temor  de  Dios  ^yámime  edifi- 
caba y  confundía.  El  sufrimiento  ^pacien- 
cia y  resignación  que  en  los  últimos  dios 


iqiie  el  Público  docto  y  bien-Intencionado  Hará  de  sus  mismos  Escritos^re^ 
sultará  ai  Autor  de  ellos  el  elogio  mas  correspondiente  y  autorizado. 

Sea  9  no  obstante ,  lícito  significar  aquí  que  sirvió  de  Padre  en  la 
educación  y  amor ,  y  de  Maestro  en  la  enseñanza  i  tres  Sobrinos  suyos^ 
el  mayor  de  los  quales  ha  querido  tributar  una  leve  ofrenda  i  aquella 
dulce  memoria  con  extender  en  su  obsequio  esta  Noticia  histórico-lite- 
raria ,  así  como  el  menor  ha  pensado  también  contribuir  al  decoroso  re* 
cuerdo  del  nombre  de  su  Tio  con  haberse  esmerado  en  entresacar^  exor- 
nar  y  publicar  correctamente  las  obras  postumas  de  éste :  reuniéndose 
los  afectos  de  los  tres  en  la  indeleble  gratitud  y  filial  ternura* 

Esta  Noticia  ó  Resumen  podrá  conducir  al  que,  en  honor  y  lustre  de 
la  Nación,  quiera  exerdtar  su  ingenio  >  escribiendo  dignamente  la  Vida 
de  D.  Juan  db  Y&iarte  para  proponerla  como  dechado  de  literatura  y 
de  bondad. 


móifraha  en  tas  cüniinuas  effiiccionei  can 
fue  el  Sénior  k  furificó^  me  entemeciefvm 
barias  veces ,  inendo  á  un  hambre  de  tan 
inculpable  vida  pedirme  le  encomendase  i 
Bios  para  que  le  perdonase*  Digo  este  por 
regalar  mi  memoria  con  la  suya  ;  pues  le 
amé  de  corazón  ^  y  nunca  nte  olvidaré  de 
tal  amigo  y  encomendándole  á  Dios ,  y  en- 
comenddndome  á  él,  para  que  alabe  por  mí 


á  quien  te  hitó  tan  bueno  y  tan  amable. 
Y  aunque  á  ia  sazoii  estaba  ya  concluido 
este  Resumen ,  y  determinado  no  alar-* 
garle  con  nuevas  acotaciones  ^  pareció 
justo  añadir  aquí  las  cláusulas  copiadas, 
contemplándolas  dignas  del  Varón  cele- 
brado j  y  del  que  le  celebra ,  y  como  un 
precioso  monumento  que  éste  quiso  con- 
sagrar ák  amistad  y  al:  mérito  de  aquél. 


EPIGRAMAS  PROFANOS. 


EPIGRAMAS  'tROF ANOS. 

EPIGRAMA    I.     .  " 

De  t/Ssopi  Pabidís, 

i  .      !  '  .     .' * 

Multa  hominem  si  muta  doce^t  Animalia^  cmld  non 
Jam  doceant ,  docuit  cum  Spphus  lüa  loqui? 

«Si  al  hombre  con  mudo  labio  / 
Los  brutos  mudió  han  instruido» 
X  Que  no  harán  ya  que  han  podida  ■ 

Aprender  a  hablar  de  un  Sabio?  m;      .  .  . 

EPIGRAMA  IL 
De  Bernardo  RmUneUe,  Seriaré  Gallo  pr4ularlííim§» 

Nomine  Fonticulum  totus  te  suspicit  orbis, 
Doiflrina  Flumen ,  Flumen  et  ingenio. 

m. 

Magnus  obit  Vates  i  «vum  mirere:  quot  annós  ;  '    . 
Ipsa  valet  Cornix  vivere ,  vixit  Olor.  ' 

IV. 
Sxdum  unum  implevit  vita  clarfssimus  Auftor» 
Nomine  at  implebit  sacada  cunóla  suo. 

V. 
Qui  per  centum  annos  centum  vir  calluit  artes. 
Fama  hunc  centeno  personet  ore  virum. .,. 


% 

O  (cía  aevi !  náscentes  qm  puer  Arces, 
fafcásLS  paiicer  vidit  et  ipsc  sencz. 

^Quedicbi!  Unsi^ovlvidt 
£l  célebre  Autor  Francés 
Que  nacer  tas  Arces  vio 
En  su  Patria ,  y  consiguió 
Verlas  perfedas  después,  w 

vn. 

iSxclum  umtm  vtxic  &ma  celeberrimus  Au¿^r. 
Posteritas  itU  vel  sua  vita  fliit; 

«Cien  años  contó  de  edad 
Fontenelie ,  Autor  aguda 
Su  propia  vida  le  pudo 
Servir  de  posteridad.  » 

EPIGRAMrA  VIII. 
Ad  AnAtosimn  Calepirmm  de  ifsius  namms  ferftímttUu 

E  tenui,  Calepine,  libro  fis  grande  volumen, 

Crescis  et,  adje¿üs  crescit  ut  amnis  aquis» 

At  nimis  o  Félix !.  dum  plurimus  influir  amnis,; 

A  nullo  nomen  tollitur  amne  tibL 

«De  corto  tomo  que  fuiste 

Has  llegado  á  ser  gran  libros 

Y  qual  Rio  con  las  aguas, 

O  Calepino ,  has  crecido. 


Mas  que  fercunA !  aimque  en  ti 
Han  entrado  tantos  Rios, 
Ninguno  de  ellos  te  quita 
El  nombre  de  Calepino.» 

:EP  ig;r  a  ma'íil'.  ■•   •••'  •■' 

Przmla  si  tollas ,  perüt.  Mavortia  virtusí 
Spes  Auri  Ferrum  yincerc  qon^  júbet.. 

Si  lucra  sustuleris,  perierunc  Martls  et  artes  r. 
Onuúa  D^  Martem  vincere  nempe  docet. 

EPIGRAMA  X. 
JnGairulitatem  Psittaef, 

Garrulus  obtundit  quantum  mihi  Psittacus  auresi 
lili  dico  Vale ,  qui  mihi  dicit  Ave. 

EPIGRAMA   XI. 
De  Gallíi  moríbus  ^gliam  tmitantea, 

Gallia^  var,  genti  nimium  vicina  Britannx  l 
Te  libercacis  contigit  ecce  lúes. 

xn.     , 

Moribus  Angligcmac  proprior  fit-Gallia  terrac; 
Jam  minus  esse  vides  ínter  utramque  fretuin. 
•A  los  usos  de  Liglaterra 
Hoi  Francia ^n  paité"  se  ha  hecho : 
■'",    Xa^:^incnor «sí  el' Estrechó 
Que  aparta  una  y  otra  tierra.» 


5 


De  -J^íi/lUnm  iivit$tt* 
Pyrrha  suos  lapides,  muiiebrá^  tsmiiUi  jcát  \ 
Ac  lapides ,  credo->.pumÍQ§>inkaB  brant/  '. 

«Siembc»  Picrr.  sos*  ¡piedlas* 
Nacen  Mligi*ésV' •    ^^ 
Creo  que  piedra-páníez 
Fuéki'ktiniente.»»: 

EPIGRAM^A   XIV. 
AA  Poetam  Vulcani  laudes  elegís  eelebratUem, 

Vulcani  celebras  eíegis  bene,  Pontice,  laudes: 
Conveniunr  claudo  carmina  clauda  Deo. 

EPIGRAMA   XV. 
De  Amantium  laebrytnis. 

PíiKt  Amans  lachrymis  vulgo  tcstatur  amorem: 
Fie  quod ,  Naso ,  negas :  ecce  dat  igtiis  a^ias. 

«El  imposible  ittayor 
Que  halla  Ovidio,  es  que  del  fuego 
Nazca  el  agua.  Yo  lo  niego  i 
Que  he  visto  llorar  de  amor.  >» 


AJLtTKlU 


Ecce  fie ,  o  Naso,  ficri  ciuo4.ppí^iíqgasti-  .  : 
Fundar  Amans  -lafchiyjiiajs,  t^nf^(5lab|«:igaif  aquas. 


r--'I     ! 


E91/^fiA  M  A.  XVIr 

Papilio  dos  est  >  calo  qui  peijnigei;  errat  j 
Fixa manee  ílorúm  exteca  ci^ba solo.  .'  '. 

«Puso  fixas  en  el  suelo 
Las  flores  el  Criador  T 
Mas  la  Maripo^  es  flor 
Que  íuiáa  errante  por  el  Cielo.» 

EPIGRAMA,.XyiI. 
DeApibuf, 

Mel  Apis  accepic  cxlestia  dqnarviciai^iin  , 
Cérea  Colicolis  dona  rependif  Apis. 

«Lo  que  debió  en  dulce  miel 
La  Abeja  al  próvido  Cielo, 
Vuelve  en  cera  su  desvelo 
A  los<j;tó  moran  en  él.» 

EPIGRAMA    XVin. 
'De  libris  venalibus.- 

Venalis  magis  esse  bono  ma}us.apsfJct  Audor: 
Nolim  me  dicat  Bibliopola  bonum. 

«La  obra  que  es  de  mal  Autor 
Se  vende  mas  i  Pues  no  quiero 
Que  á  mí  janias  el  Librero 
Me  llame  buen  Escritor. » 


8 

EPIGRÁkA  XDk 
Dt  fiort  l^ulifl, 

Quot  Natura  gcrlt,  tot  habec  Tulipa  colores: 
Sic  variando  nimis  hxc,  veluc  illa^  placee. 

«Tiene  el  Tulipán  colores 
Quancos  da  Naturaleza:  \ 
Y  él  así,  variando  mucho. 
Agrada  tanto  como  ella.» 

Tmooom  joco  ma*. 

i^Quantos  da' Naturaleza 
Colores  da  el  Tulipán: 
De  él,  como  de  ella,  diremos 
Que  /«r  troi^o  Ttariar.H 
XX. 
Quam  varios  sine  odore  geñt  Tulipa  cdores  I 
Lumina^pascuntur,  Násus  inanis  hiat.' 

XXL 
Quam  varios  Tulipa  nitet  complexa  colores  I 
Flore  vd  ex  uno  ver  sibi  fíora  £u:it. 

EPIGRAMA   XXn.  . 
I»  Puellamformósam ,  stdfatuam^ 

Insignis  facie,  verum  sine  mente,  PucUa        .  ^ 
Vis  dicam  quid  sit  ?  Flos  sine  odprc  nicens. 


La 


i»  La  beidaci  mas  superior. 
Si  de  discreción  carece. 
No  sabes  lo  que  parece } 
Flor  vistosa  sin  olor.  »> 

EPIGRAMA   XXin. 
De  Chof^Orm  &  Aniomi  Convivio  y  ex  verbU  Lueani^ 

Moym  posüERB  DÉOS :  Antonius  ergo 

Pro  dapibus  Feles  vescitur  atque  Canes. 

EPIGRAMA  XXIV. 
De  Simii, 

Os  aéhisque  hominis  quam  veré  Simia  reddit! 
Adde  mam  vocem ,  Psittace,  fiet  homo. 

«Ol  como  al  hombre  remeda 
El  Xiriiio  en  cara  y  acciones! 
Dale  tu  habla ,  Papagayo, 
Y  verás  que  el  Ximio  es  hombre,  «i 

EPIGRAMA   XXV. 
S.  Augustini  de  Ungid  Grdci  iiSium, 

Me,  me  terret  ©"(pis,  sonat  Áugustinus  *,  at  Afrurtí 
Quí  terrere  valent  Graecula  monstra  virum? 

EPIGRAMA   XXVI. 
De  Sponsis  nuptias  non  sponte  eontrahentibus, 

Cum  venit  alteruter  nolens  ad  foedera  conjux  > 
Fax  tua ,  Tisiphone  •,  non  tua,  lucet,  Hymen. 

B 


lO 

«  Quando  á  alguno  se  pretende 
Casar  contra  su  deséo^ 
El  hacha  apaga  Himeneo, 
Y  Tisífone  la  enciende.» 

EPIGRAMA  XXVn. 
Dejuvene  doSto  matttriUs  defun0(K 

Occldit  heu !  viridi  Juvenis  dodissimus  aevo, 
Occiditi  at  juvencm  Fama  loquetur  anus. 

EPIGRAMA  XXVIH. 
In  Pamassum  bijugem^  Phcebo  <¡f  Baeebo  saerttnu 

Mons  Phcjebo  et  Bromio  *  sacer  cst:  hinc  ergo  Poeta 
Potor,  ct  hinc  Potor  csse  Poeta  solet. 

EPIGRAMA   XXIX. 
De  4tstivo  Solé, 

^stivus  Sol  ditat  agros :  tibi  Solis  ab  jestu. 
Alma  Ceres,  aurum*,  purpura,  Bacche,  venic. 

EPIGRAMA    XXX. 
Cur  Homo  mtdtu  &  investís  treatus  fuerit. 

CsBtera  viventúm  proprio  vestivit  amiéhi 

Corpora  \  nudum  Hominem  jussit  at  esse  Deus: 

Scilicet  ut,  vario  quoniam  mutabilis  usu  est, 
Ad  libitum  vestes  induat  ille  suum. 

*    Stitiai.' 


11 

¡K  Previendo  Dios  lo  mudable 

Del  Hombre  en  trages,  á  él  solo 
Crió  desnudo,  dexando 
Se  vistiese  allá,  a  su  antojo.»» 

Octava, 

«Ya  con  plumas,  ó  escamas,  ya  lanudos, 
O  cerdosos  crió  á  los  Animales 
La  Providencia*)  y  dióles  por  eiscudos 
Contra  el  frió  vestidos  naturales. 
Únicamente  quiere  que  desnudos 
Nazcan  (justa  pensión*)  los  Racionales. 
¿Mudable  en  trages  no  es  la  especie  humana?... 
'  Vístase,  pues,  como  la  dé  la  gana.» 

EPIGRAMA  XXXI. 
itNasonísineftumimtatorenu 

Nasonem  similare  tuo  dum  simius  audes 
Carmine ,  íit  Simo,  qui  modo  Naso  friit. 

EPIGRAMA  XXXn. 
In  Urbamim  Cancos  S,  I.  Horatii  odarum  Wsfatuim  Interpretem» 

Urbanus  Flaccum,  quo  non  urbanior  altcr, 

Vcrtit  >  at  Interprcs  rusticus  ipse  fliit. 

EPIGRAMA   XXXm. 

Ad  Sacerdotem  in  legenda  eunetabundum, 
Cum  tibi  Evangclium  recitatur,  Pontice,  binum, 
Accedit  Missac  Passio  bina  tuac. 


I* 

i»  Quando  te  tocan  lecciones 

De  duplicado  Evangelio, 
Tu  Misa  se  tiene,  o  Celio, 
Por  Misa  de  dos  Pasiones,  i* 

EPIGRAMA   XXXIV. 
De  Fabro  Ferrarlo, 

Damnandus,  geminos  Faber  est  damnatus  ad  ignes: 
Quos  tulit  in  Terris ,  quos  Acheronte  feret. 

«Infeliz  del  Herrero 
Si  se  condena  > 
Que  un  Infierno  ya  tiene, 
Y  otro  le  espera. » 

EPIGRAMA   XXXV. 
De  "Regúll  supflieio. 

Quam  rarum,  Insoütum  tibi  gens  fert  Púnica  letum. 
Regule  l  morte  oculos  claudere  posse  negat. 
« i  Que  mas  estraña  suerte. 
Régulo ,  de  suplicio 
Pudo  darte  el  Fenicio, 
Que  el  de  no  concederte 
Que  cerrases  los  ojos  con  la  muerte !  »> 

XXXVL 

Quamnecat  insólito  Poenus  te.  Regule,  leto: 
Exposicum  luci ,  luce  carere  jubet. 


13 

EPIGRAMA  XXXVn. 

De  exttris  Natiombm  Doííorum  Hisfanorum  laudi  obtreetantihtu» 
Quos  tulit  Audores  Hispania ,  lividus  Extcr 
Vcl  negat  Hispanos ,  vel  negat  cssc  bonos. 
«Si  España  tiene  Escritores, 
El  Estrangero  con  maña 
O  niega  que  son  de  España, 
O  que  son  buenos  Autores.  >» 

EPIGRAMA    XXXVm. 
In  Ptctores  &  Statuartos  miruts  pudicot». 
Parclte,  Pidores,  obscenas  pingcre  partes. 
Fit  mcretrix  vestrá  casta  Minerva  manu. 

XXXDC 
Naturam  haud  scqueris ,  pingis  qui  turpia,  Pidor: 
Quod  Natura  tegit,  debct  ct  ArtetegL 

XL. 

Quid  juvat  in  Statuis  obscena  ostcndere  membra? 

An  lignum ,  an  saxum ,  qui  videt  ista,  putas? 

EPIGRAMA   XLI. 
/»  Vagos ,  sive  Enroñes, 

Quum  sua  non  desint  ipsi  vagí  sydera  Coelo, 
Non  Homines  Terrae  miror  inesse  vagos. 

EPIGRAMA    XLII. 
De  Peregrinantium  Concbis  &  Cucurbitis, 

Concha  Peregrinis ,  vülgbque  Cucúrbita  adlixret } 
Nam  Venus  et  Libcr  sunt  pia  causa  viae. 


«Con  su  calabaza  y  conchas 
El  Peregrino  camina. 
Porque  Baco.  y  Venus  causan 
Su  devota  Romería.» 

EPIGRAMA   XUII. 
De  S,  Laurentio  &  Tostato  Hispanis, 
Par  insigne  Virúm  Tostatum,  et.Martyra  Tostum 
Laudct  Ibcr:  certant  hic  pius,  ille  sophus. 
«Con  razón  celebra  España 
A  un  Tostado  y  á  un  Asado  > 
Al  primero  por  lo  dodo, 
Y  al  segundo  por  lo  santo. » 

EPIGRAMA  XLIV. 
De  vite  A  Noacbo  post  DUuvitm  eonsita. 

Quid  post  Diluvium  ponis ,  sator  optimc ,  vitem? 
Nempe  ab  aquis  frigens ,  vis  caluisse  mero. 

EPIGRAMA    XLV. 
De  ejusdem  deteSii  nudttate. 

Nuda ,  mero  vidus,  patefecit  membra  Noachus: 
Quot  valet  arcanas  res  aperire  meruml 

EPIGRAMA  XLVI. 
De  Adami  <¡f  Nohemi  nudttate. 

Humani  generis ,  dúo  máxima  nomina.  Parres 
Arbore  multati  sunt  malé  quisque  suá : 

Malus  Adac,  Vitis  fliit  exitiosa  Nohemo  i 
Nudavit  geminos  utraque  Planta  viros. 


«Los  frutos  de  dos  árboles  probaron 
Noc  y.  Adán :  el  Vino  y  la  Manzana  > 
Y  a  entrambos  Padres  de  la  especie  humana 
La  Manzana  y  el  Vino  desnudaron.». 


EPIGRAMA    XLVn. 
De  DiluvH  tmiversalh  uttlttate. 

Máxima  Diluvium  dúo  commoda  contulit  orbi: 
Abstulit  wida  scelus^  protulit  unda  merum. 

EPIGRAMA  XLVm. 
Dt  Trossulis  delieatis, 

Qui  nimio  colit  ornatu  sua  membra,  placeré 

Aut  cupit  ille  aliis ,  aut  placer  ipe  sibi. 

«Quien  se  acicala  y  repule. 

Quien  presume  en  d  vestir, 

O  quiere  que  gusten  de  el, 

O  gusta  mucho  de  sí. » 

XLK. 

Qui  ninúo  indulgens  cultu,  sua  corpora  vestic. 

Non  vestita  cupit  corpora,  nuda  cupit. 

EPIGRAMA   L. 
In  egregium  scilicet  Jejunatorem, 

Te  rígido  servare  crepas  jejunia  ritu, 
Dum  triplicis  populi  vesceris  ipse  dapes. 

Indica  nam  jentas,  tum  prandia  Gallica  sumis, 
Denique  Romano  csnula  more  subir. 


í<iQuc  en  el  ayuno  pregones 

Tu  rigidez  y  templanza^ 

Comiendo  según  usanza 

De  tres  distintas  Naciones  l 

Haces  la  parva  a  la  Indiana  i 

Según  el  guiso  Francés 

Es  tu  comida  >  y  después 

Haces  colación  Romana.» 

EPIGRAMA   U. 
Ad  Puellam  fornwsavu 

Quam  Regina  pates  l  roseus  tibi  Purpura  vultus  \ 
Áurea  cssaries  est  Diadema  tibi. 

EPIGRAMA   LII. 
Saeerdos  In  sacro  brevis  alterum  tardiortm  argmt, 
In  Sacro  nimis  esse  brevem  me,  Lentule,  ducisi 

Ostendam  at  contra  te  magis  esse  brevem-, 
Nam  rcpetens  balbá  ter  cunfta  vocabula  linguá, 
Unum  dum  fació,  tu  tria  Sacra  facis. 
«De  mui  ligero  en  la  Misa 
El  Prior  me  reprehende  > 

Y  yo  demostraré  que  él 
La  dice  mucho  mas  breve. 
Tartamudeando  repite 
Cada  palabra  tres  veces  \ 

Y  así,  mientras  yo  una  Misa, 
El  tres  juntas  decir  suele  » 


EPí- 


17 
EPIGRAMA  HIT. 

In  Fráncisci  Brocerisis  JiCnervam* 


Tu  f  acitam*  ílicas  Broccnsis  jure  Minervam: 
Plura  tacere  docec ,  quam  docct  illa  loqui.**- 

EPIGRAMA    LIV. 
De  Paradisi  malo, 

Áurea  primacvos  ccperunt  mala  Parentes  \ 
Plúmbea  sed  Natis  illa  fuere  suis. 

EPIGRAMA  LV. 
Peregrina$oris  ehgium» 

Pamphilus  híc  tándem ,  mundi  vagus  erro ,  quiesclt: 
Stat  lóculo  j  nullo  qui  stetit  ante  loco. 

EPIGRAMA  LVL 
In  Nobemum» 

Aspice  qui  primae  quondam  ratis  inclytus  ^\xےot, 
NuUis  mersus  aquis^  mersus  at  ille  mero. 
«Este  es  el  Padre  Noe 
Que  el  primer  vaxel  formó: 
Si  en  agua  no  se  anegó. 
Anegado  en  vino  fué.  XI 

EPIGRAMA    LVn. 
-  De  Demostbene. 

Atticus  in  íabn  Rhetor  fomacibus  ortus. 

Hinc  tonac  doquio,  fidgurat  atque  ferit. 

C 

*     SetSUentU.  **     Ob  EUrpiia  ccftequeadnlmt  roppIeme&tafwUtotndi» 


i8 

EPIGRAMA  LVffl. 

D«  CátM  &  Pclh  JUelitate. 
£t  Canis  ec  Feles  sunt  ambo  domestica :  verum 
Fida  Domo  Feles  -,  at  Canis  est  Domino. 

M  Domésticos  animales 
El  Perro  y  el  Gato  son: 
El  lino  fiel  á  la  Casa, 
El  otro  fiel  al  Señor.» 

EPI GUAMA  LIX. 
JDe  Guadiana  ^umine. 

Ales  ct  Amnis  Anas  sociant  cum  nomine  mores: 
Mergitur  Ales  aqua  i  mergitur  Amnis  humo. 

EPIGRAMA   LX. 
De  justo  Virí  timore» 
Queis  deceat  timuissc  Virum,  dúo  témpora  dicam: 
Nempe  roñante  polo,  nempe  tremente  solo. 

««El  hombre  en  dos  casos  solos 
Con  justa  razón  se  atierra. 
Ya  quando  tiembla  la  tierra : 
Ya  quando  truenan  los  Polos.» 

EPIGRAMA  LXI. 
Fitusi  elogium  $ep$dcrale, 

Vel  sub  humo  Caracalla  sitit :  sedare  sitim  vis? 
Ne  lustralem  undam  spargito ;  sparge  merum. 


«£l  que  aqm  ^  deposita, 
Aun  baito  del  mármol  duro. 
De  bebida  nticésita. 
No  le  ech^  agua  bendita-, 
Échale  sf  vino  puro.  »> 

EPIGRAMA  EXa 
iÜ  Aítgtutum  de  viSilt  Cantabrh, 

Cantaber  cst  cbmitus  tibi  será,  Auguste,  catená » 
At  qux  summa  tibi  laurea ,  prima  fuit. 
.««Rindió  la  Cantabria  entera 
Augusto :  llegó  tal  gloria 
Tarde  i  mas  fiíé  esta  vidoria 
La  ultima  y  la  primera. »» 

EPIGRAMA  LXra. 

De  Pampino  statuarum  obscena  velante^ 

Pampinus  in  nudis  velat  velanda  figuris : 
Quod  fecit  Ficus ,  Vitis  et  ipsa  facit. 

««Con  el  Pámpano  se  encubren 
Las  deshonestas  estatuas. 
Lo  que  antes  hizo  la  Higuera, 
V     Hace  al  presente  la  Parra.» 

EPIGRAMA  juay. 

De  Amorii  ^  Temporis  fotestate* 
Omnia  vincit  Amor,  consumir  et  omnia  Tempus. 
Dic  mihi,  plus  valeat  num  Puer,  anne  Senex? 

C2 


«  Tb3o  lo  vence  el  Aínor, 
Todo  lo  consume  el  Tiempo: 
Qual  de  los  dos  puede  mas } 
Aquél  Niño,  ó  éste  Viejo?» 

EPIGRAMA  LXV. 
De  Temporis  vcloeitate. 

Tela  praeit  cursu,  ventos  et  fulmina  tempus. 
Quis  pede  tam  celerem  crederet  esse  senem? 

«A  la  flecha ,  viento  j  rayo 
Pasa  en  su  carrera  el  Tiempo: 
c  Quien  creyera  que  pudiese 
Correr  tan  veloz  un  Viejo  ? » 

EPIGRAMA   LXVr. 

Jntaurorum  Agitatprem ^  aquarium  Instítorem,  ex  utrofue 

artificio  viHum  qmtrentemi  Matriti  notum» 

E  Tauris  Undisque  pctis,  Callistrate,  vióhim: 
Sic  tibi  signa  dúo  Taurus  et  Urna  favent. 

«Eres  con  oficio  vario 
Ya  Torero,  ya  Aguador: 
Así  te  dan  su  favor 
Dos  Signos :  Tauro  y  Aquario.» 

EPIGRAMA  LXVn. 
De  igneis  Armis  in  bello  num  máxime  vigentibus. 

Non  unum,  at  geminos  jam  credimus  esse  Tonaures : 
Júpiter  ut  coció,  Mars  tonat  ipse  solo. 


«No  es  uno  qual  se  creía. 
Son  dos  los  Dioses  tonances : 
Como  en  el  Cielo  el  Dios  Jovc, 
Truena  en  la  Tierra  el  Dios  Marte,  «i 

EPIGRAMA  LXVDL 
In  luscumAmatoremi. 

Quando  Amor  humanas  intrat  per  lumina  mentes , 
Miror  quod  tantum,  Pontice,  luscus  ames» 

«*Si ,  como  dicen,  es  cierto 
Que  amor  por  los  ojos  entra , 
No  se  como  en  ti  se  encuentra. 
Amor  canto ,  siendo  tuerto.  >« 

^EPIGRAMA  LXIX. 
De  bominum  dterius  nasuti ,  alteriíu  l'mguaeis  Monottíthoi 

Fingere  vis  loOtt  nasutum  ?  pingito  nasum. 
Fingere  vis  leOdí  linguacem?  pingito  linguam. 

EPIGRAMA  DDL 
De  SJjOitreniH  die  ealiditsimly  amo  mccuvn. 

Lux  tua ,  Laurenti ,  quantum  calet,  aescuat  >  ardet ! 
Martyrii  socios  quot  facit  illa  tui! 

«Mártir  Lorenzo ,  tu  dia 
Qual  calienta ,  qual  abrasa  t 
Querrás  que  en  lo  que  te  pasa 
Te  hagamos  fiel  compañía.» 


.  VSXL 

Martyríum  quis  fcrrc  tuum.  Levita,  valcbit, 

Qiundo  nullíi  valent  corpora  ferré  dictn? 

«i Quieft  tu  martirio  podría, 

O  Levita ,  resistir , 

Si  no  hai  quien  pueda  sufrir 

Ni  el  calor  que  hace  en  tu  dia  ^* 

EPIGRAMA  LXXfl. 
De  naíeentium^  morUntiumHominum  tutrnera, 
Nascimur  et  morimur  nuinero  non.  dispare  multum> 
Una  tamen  vicx  janua ,  multa  necis. 

«Casi  igual  suma  se  advierte 
De  gente  muerta  y  nacida. 
Con  tener  solo  la  vida 
Una  puerta,  y  mil  la  muerte.»» 

EPIGRAMA  LXXnL 
De  bodiemo  more  bellandi. 
Nunc  Homines  Cyniphum  miscent  sua  prselia  rítu: 
Plusquam  armis ,  pugnant  utraque  tutba  sonó. 
*Ya  eii  las  batallas  los  Hombres 
Imitan  a  los  Mosquitos: 
Pues  mutuamente  pel^a. 
Mas  que  las  armas,  el  ruido.  »> 

EPIGRAMA  LXXIV. 
De  prastantissimi  Homeri  eiitíone  ájosua  Bames^  Angh, 

Patria  divinique  Pater  jam  constat  Homeri : 
Anglia  nam  Patria  est,  Barnesiusque  Pater. 


>3 

*«Dcl  ^ino  Homero,  cnfin , 

.      Ya  Patria  y  Padre  se  sabe: 
Es  Inglaterra  su  Patria, 
Y  su  Padre  el  Ingles  Bames.». 

EPIGRAMA  LXXV, 
De/ru^ibus  Hisfamd. 

Tcr  dúo  sunt ,  reliquas  queis  prsestat  Iberia  térras:: 
Taurus,  Ovis,  Sonipes ,  Bachus,  Oliva,  Ceres» 

«<£n  seis  cosas  se  aventaja 
A  todos  el  suelo  Hispano : 
Caballos ,  Toros,  Ovejas, 
Vinos,  Aceites  y  Granos. j^ 

LXXVL 

Purpurar  hic  uvis ,  ibi  flavet  Iberia  messe  > 
Et  viret  ihde  olea ,  candec  et  inde  grcge. 

EPIGRAMA  LXXVn. 

jíd  Regem  Carolum  JIL  qudd  Cervum  2  5.  r antis  cortumm 
huigntm  eeferit  nunse  Seft.  «nm 


MDCCLXVIb. 


O  bene  ramosuni,  cedis  quem,  Carole,  Cervum  I 
Non  Fera,  seH  vivens  sic  tibi  Sylva  cadit. 

«»De  un  Ciervo  tu  mano  hiere 
Hoi  la  frente  mas  poblada. 
¿Es  Fiera,  es  Selva  animada, 
Carlos 'j  la  que  a  tus  pies  muere?» 


*4 

EPIGRAMA    UayUL 

Depcmús  atraiunto  scripUrio  tiiiSis  ave  hahatiu 
Aspícís  ut  pennar  potantes  nigra  nigrcscant: 
Fk  sobóles  Corvi,  qux  modo  Olons  crac 
«B^iauio  tinta  la  pluma. 
Se  vuelve  negra.  Que  es  esto? 
La  hija  hermosa  del  Cisne 
Es  hija  (ex  del  Cuervo?» 

LXXDL 

Panm  atr amento  seriptorh  inAuts  loquitmr. 
Candida  potabam ,  sed  nunc  nigra  flumina  poto. 
Filia  sum  Corvi,  quat  modo  Oloris  eram. 

EPIGRAMA  LXXX. 
De  EloquentuU 
Eloquium  est  Homines  tantum  prsestare  loquendo. 
Quantum  homo  Quadnipedes  ipse  loquendo  pr«it. 

«Tanto  como  en  el  hablar 
Excede  el  hombre  a  las  bestias. 
Excede  á  los  hombres  mismos 
El  que  habla  con  eloqüencia.» 

EPIGRAMA  LXXXL 
De  Séneca  &  Nerone»  , 

Óptimas  ante  alios  Séneca  cxtitit  ipse  Magistros  i 
Pessimus  ante  alios  at  Ñero  Discipulos. 

Co- 


¡E«Como  él  Maestro  mejor 
A  séneca  se  reputa'? 
Mas  Nerón  fiíé  sin  disputa 
El  Discípulo  peor.» 

EPIGRAMA  LXXXn. 
In  Senes  mundanis  rebus  raaledieentes, 

Cur  tot  acerba  senex  mundo  convicia  dicit? 
Hac  cito  migrandúm  scit  sibi  nempe  domo. 

«<Por  que  murmura  d  Anciano 
Del  Mundo,  y  todo  él  le  en£u]a? 
Porque  se  ve  tan  cercano 
A  salir  de  esta  posada.»» 

EPIGRAMA  LXXXnL 

In  novam  Novi  Testatmnti  Editionem  pluríbut ,  qttimf» 
esty  di&iorium  aceefitibus  notatK 

Ut  nova  Lex  prodit  densis  accentibus  horrens ; 
Quis  mihi>  Christus  ait>  spinea  serta  novat? 
«Notando  de  ápices  tantos 
Lleno  el  Nuevo  Testamento, 
¿  Quien  de  espinas  (dixo  Christo) 
Nueva  Corona  me  ha  puesto? »» 

EPIGRAMA  UDDOV. 
De  Varhlarum  itioeuíatione, 

Artls  Apollines  felix,  mirumque  repertuml 
Inseritur  Morbus  ,  germinar  ecce  Salus. 


*S 


^iFdiz  hallazgo  y  vlrmd 
Del  Ane  Medicinal^ 
Hacer  que  de  inxerco  Ma! 
Brote  la  misma  Salud !» 

EPIGRAMA  LXXXV. 
T)e  primi  Hominis  prinutque  Pemina  fortitathtu» 
Trimus  in  orbe  luto  vir  faókus,  Femina  prima 
Osse  fiíit  j  &agilis  plus  tamen  ipsa  viro  est. 
#»A1  barro  el  Hombre  su  ser 
Debió ,  y  la  Muger  al  hueso; 
Mas  que  el  Hombre  con  todo  eso 
Salió  firágil  la  Muger.» 

EPIGRAMA  LXXXVI. 
Dejutminwn  temfeitate  S,  laeobi  dit  itmuntnteé 

ígnea  tempestas  íacobi  luce  minatur : 
Filius  an  Tonitrus  jam  cupit  esse  Pater? 

•«  ¡  Que  en  el  día  de  Santiago 
Tempestad  nos  amenace  l 
Acaso  el  hijo  del  trueno 
Del  trueno  quiere  ser  Padre?  ♦« 

EPIGRAMA  LXXXVn. 
Ad  librorttm  AuSiores» 

Sicupis  expertcmvitiorum  cmittere  Librum, 

Ante  lege  ut  Le¿tor ,  non  velut  Auótor ,  opus. 


a? 

«si  quieres  libre  de  error 
Tu  Libro  al  mundo  ofrecer. 
No  como  Autor  le  has  de  ver  j 
Le  has  de  ver  como  Lector.» 

EPIGRAMA    LJQDCVIII. 
"De  frali  Typograpbiei  Operis  utplurimum v'inosis. 

Gens  tantum  illa  bibit ,  premitur  cui  littera,  vinum, 
Ipsa  oiei  quantum  lictera  pressa  bibit. 

LXXXDC. 
Displicet  haud Operis,  tractant  qui  praela Minervae, 
Ule  liquor  praelis  pressus ,  íacche ,  mis. 
<«En  las  prensas  de  Minerva 
Sudan  unos  Operarios 
Mui  amantes  del  licor 
Que  destilan  las  de  Baco.» 

EPIGRAMA  XC. 
In  Cdsarh  v«ni  ,  Vim  ,  Vici . 

Dum  Veni,  Vidi,  Vici  ,  Dux  máxime,  narras,    . 
Viariccm  exsquat  lingua  diserta  manum. 

XCI. 
Dum  Veni,  Vidi  ,  \*ici ,  Dux  máxime,  dicis, 
Orator  certat ,  non  minor  ipse ,  Duci. 

XCII. 
Quam  voces  Famae  centum,  Dux  magne,  triumphos 
Grandius  ecce  sonant  vel  tria  verba  tuos. 

D2 


28 

EPIGRAMA  XCIII. 
De  Tetro  Magno ,  Rutbenorum  Imper atore. 

Cacsareum  frustra  nomen  gesscre  priores : 
Tu  gestis  imples ,  Máxime  Pctre ,  tuis. 

XCIV. 

Discendi  cupidus  toto  Rex  orbe  vagatur. 
Sic  magis  imperium ,  Rege  vagante ,  stctit. 

EPIGRAMA  XCV. 

De  Germanh  vinosis. 

Si  mala  potor  aquaecomponit  carmina ,  quivis 
Tcuto  mihi  summus  carminis  auctor  crit. 

«Si  el  aguado  bebedor 
Nunca  en  versos  sobresale, 
«Donde  habrá  niimcn  que  iguale 
Al  de  un  Tudesco  Escritor? » 

EPIGRAMA  XCVI. 
Quatííor  Anm  Temporum  manera. 

Ver ,  ^stas,  Autumnus,  Hyems  quod  singula.  donum? 
Flores  ac  Segetcs ,  Ponu,  Nivesque  ferunt. 

«La  Primavera ,  el  Estío, 
El  Otoño  y  el  Hibierno, 
Dime  en  breve ,  qué  producen  ? 
Flores,  Mieses,  Frutas,  Hielos.» 


2? 

EPIGRAMA  XCVn. 

hl  illud  ',    NiL  SUB  SOLB  NOVDX* 

NiL  SUB  SoLE  NovxjM  i  SoUs  sed  demc  sororetn : 
Mense  geric  facicm  quolibet  illa  novam. 

«Aseguran  que  no  hai  nuevo 
Nada  debaxo  del  Sol  \ 

Y  en  Diana,  hermana  de  Febo, 
Cada  mes  observar  debo 
Nueva  faz  ,  nuevo  arrebol.  >» 

EPIGRAMA   XCVm. 
De  rect*  valetudine. 

Salve  omnes ,  salve  passim  occurrentibus  aiunf, 
Nil  tamen  optará  vile  saluce  magis. 
"Pásalo  bien  i  como  estás  ? 
Es  salutación  usada : 

Y  es  la  salud  deseada 

Lo  que  se  desprecia  mas.» 

EPIGRAMA  XCIX. 
De  Galltteis  Tabaco  deditissimU. 

Plura  refert  Rcgi  solo  Gallxcia  naso, 
Quam  reliquus  toto  corpore  reddit  Iber. 
"Mas  contribuyen  al  Rei 
Con  la  nariz  los  Gallegos, 
Que  los  demás  Españoles 
Juntos  con  todo  su  cuerpo. » 


so 

EPIGRAMA  C. 
De  Soneti  Ó"  Dhtichi  comparatione. 
Distichon  ingcnti  valeat  certarc  Soneto : 
Bisscptem  quantum  carmina ,  bina  sonant. 
«i Que  el  Distiquillo  infelicc 
Con  el  gran  Soneto  apueste ! 
Lo  que  en  catorce  dice  éste. 
Aquél  en  dos  versos  dice,  j» 

EPIGRAMA  CL 
De  Leonis  statuk  ¿  Pbilippo  de  Castro  elaborata. 

Regia  quxque  suum  jactant  dúo  tecta  Leonem. 

Vivus  hic  est  ■■>  Castri  factus  at  ille  manu. 

Si  tamen  huic  facto  libeat  componere  vivum, 

Hic  Plebeius  erit ,  Regius  ille  Leo. 

«Un  León  hai  en  el  Retiro, 

Otro  en  el  Nuevo  Palacio: 

Hizo  á  aquél  Naturaleza, 

A  este  la  mano  de  Castro. 

Pero  si  con  el  viviente 

Al  esculpido  comparo. 

Este  parece  Monarca, 

Aquél  parece  Vasallo. »» 

EPIGRAMA  CU. 
De  Senibus  batulo  utentibus. 

En  Homo  jam  sénior  baculum  gerit.  Hinc  patet  arbos 
Quam  bene  cultori  grata  sit  ipsa  suo. 


31 

Ule  gravcm  pomls  uc  fiir<á  fúlcüc  olim, 

Sic  virgá  hunc  annis  sustinet  illa  gravcm. 

«Báculo  llevar  sude  el  hombre  anciano^ 
Y  así  se  adviene  quan  agradecido 
Procura  ser  el  árbol  á  la  mano 
Que  le  cuidó.  Si  al  ercmco  ya  abatido 
Del  peso  de  los  firucos,  d  Paisano 
Antes  con  una  horquilla  ha  sostenido  » 
Hoi  que  á  abatir  á  éste  el  peso  viene 
De  los  años ,  d  árbol  le  sostiene.» 

EPIGRAMA  Cm. 

2V  Mtntfite  Riodope ,  qua  P^ramidem  u£¿jipi  íumptihtu 
suit  ddificavit, 

Pyramidem -/Egypti  Meretrix  struxisse  rcfertur: 
Quae  non  mira  pótens  condere  possit  Amor? 

EPIGRAMA  CIV. 
De  S,  Isidori  eorport  in  CoIUgii  Jtaperiafís  isn^lum  transíalo, 

Impcriale  babeas  cum  nomen,  Mantua,  Templum 
Quam  bene  Divus  habet  Imperiale  mus  i 

««Como  eres  Vüla  Imperial^ 
lO  que  bien  tu  devoción 
Logra  dar  á  tu  Patrón 
Templo  de  renombre  igual. ! » 


3t 

epigram:a:  cy*, 

Anglk  dicatur  veré  par  ínsula  Ponto.: 
Fluólibus  augcscit ,  mobilitatc  viget.   ; 

EPIGRAMA  CVl. 
(     ^egiét  Bibliotbetét  inscrikendim* 
Haec  mutis  habitata  silet  Schola  do£ka  Magiscris. 
Tu  quoquc,  Discipulus  si  cupis  cssc,  süc. 

EPIGRAMA  CVn. 
InRegtamVtJlamdeJranjueZfCujusetjmonAoiMMjma. 
Aspicc  Regali  constniéta  Palatia  luxu:  ; 
Aula  modo  cst  Caroli ,  qua^  Jovis  Ara  íiiit. 
.«Un  Palacio  allí  se  ve 
Que  grandeza  representa: 
Corte  de  Carlos  se  ostenta  . 

La  que  Ara  de  Jove  fiíé. »» 

EPIGRAMA  CVnL 
Dejragili  Femñarum  fomuL 
iSaepe  licét  speculo  videat  se  Femina ,  formam 
In  vitro  vitream  non  videt  essc  suam. 

«Aunque  al  espejo  se  miran 
Las  Mugercs  con  freqüencla, 
En  el  vidrio  nunca  ven 
Que  es  de  vidrio  su  belleza. 

EPI- 


53 
EPIGRAMA  OX. 

De  manió  nmliebri,  extemporaU, 
Femíneo  generí  suus  esc  pro  Daetnonc  Mundus. 

EPIGRAMA  ex. 
De  Poeti  Jnaereonte. 

Hunc  juvenem,  pariterque  scnem  mirare  Poctam: 
Quam  bene  amac  juvenis ,  cam  bibic  ille  senez. 

<(Si  las  edades  cotejo 
De  este  Poeta  elegante. 
Joven  filé  can  buen  Amante, 
Como  buen  Bebedor,  viejo,  n 

EPIGRAMA  CXL 
De  Fuelli  ilvite  &  muti. 

£st  locuples,  et  muta  simul  Cornelia :  cui  non 
Hac  duplici  valeat  dote  placeré  viro  ? 

«Rica  y  muda  es  la  Doncella: 
Mil  andan  al  rededor : 
Dos  dotes  a  qual  mejor 
Lleva  quien  case  con  ella.»» 

EPIGRAMA  CXm 
De  Franeomm  Regum  oleo  ecelitus  aeeepfot 

Coclite  Francigenum  Reges  donantur  Olivo  > 
Ac  mage  Francigenis  Coelica  dona  Merum» 

E 


34 

«Aunque  qual  don  celóte  me  asegures 

Miran  en  Rem$  los  Reyes  Clodovéos 

La  sacra  ampolla  de  Oleo>  sus  Monsiures 

Adoran  más  botellas  de  Burdeos.» 

cxm. 

Caroli  Prugomi^prattantUsimi:  Poeta.  Jtaliy,  Epita^bmm, 

Clarus  Apollineá  jacer  hic  Frugonius  arte. 

Ha:c  túmulo  inscribas  *,  caetera  Apollo  canat. 

«Aquí,  gran  Frugoni,  estás; 

Grande  en  el  Arte  de  Apolo. 

Tu  epitafio  sea,  esto  solo : 

Cante  Apolo  lo  demás.» 

EPIGRAMA  CXIV. 
De  vitreis  OetdU  &  TabacotbeeJi.amiJSÍs  loeus. 

Lumina  tum pereunt,  vitreos  ut  perdimus  Orbes; 

Pulveris  ut  thecam,  Nasus  etipsc  perit. 

EPIGRAMA    CXV. 
De  ty£sopo  é^'  Plutdro ,,  Fabtdarum  Auetoribus, 
In  Phrygiis  Servus ,  Latiis  Libertus  in  oris 

Re¿fca  loqui  mutas  edocuere  feras: 
Servili  at  quantum  prsestat  sors  libera ,  tantum 
Arte  Phrygem  praestas,  Phaedre  Latine,  Virum. 
«Entre  Frigios  un  Esclavo 
Al  linage  irracional, 
Y  un  Liberto  entre  Latinos, 
Don  infundieron  de  hablar. 


3? 
Y  como  i  h  servidumbre 

Excede  la  fibertad , 

Así  en  ingenio  ríd  &kvo 

£1  Liberto  dexa  atrás.  *» 

EWCaRAMACXVL 
Detedljleio  Etcuridend. 

Quam  patee  una  Domus  !  Divo  dat  templa  Philippu% 

Cccnobium  Monaclús ,  Regia  tcOa.  sibi. 

cxvn. 

Hac  tibij  Laurenti^  posita  pius  xde ,  Philippus^ 

Dat  ccelum  in  terris  obtinuisse  novum. 

««Del  gran  Felipe  el  gran  zelo 

Quando  este  Templo  erigió. 

Darte,  o  Lorenzo ,  logro 

En  la  Tierra  nuevo  Cielo.» 

EPIGRAMA  CXVnL 
De  Ptrri  ^  Auri  potetitiS, 

Rebus  in  humanis  Ferrum  dominatur  et  Aurum: 
Divisum  imperium  bina  metalia  tenent. 
«Mandan  las  cosas  humanas, 
A  su  arbitrio,  el  Oro  y  Hierro : 
Y  entre  sí  estos  dos  metales 

Se  dividen  el  imperio.*» 
CXDC 
bum  Ferrum  atque  Aurum  íidos  putat  edere  natos> 
Ipsa  sibi  dóminos  inscia  Terra  parit. 

E2 


taQuando  k  Tierra  piresutn» 
Parir  en  el  Oro  y  Hierro 
Dos  hijos  fieles,  produce 
Dos  tiranos,  sin  saberlo,  m 

EPIGRAMA  CXX. 
t)t  Bsturiahnsis  étdiJíciífre.^mtaHius  incfndiis,. 

A  Divo  flagrare  suo  didicisse  videtur 

Hícc  semper  viftrix  ignis,  ut  iUe,  Domus. 

«Parece  que  de  su  Santo 

Aprendió  esta  Casa  á  arder^ 

Y  que  a  triunfar  de  las  llamas 

Ha  aprendido  de  él  también.»^ 

EPIGRAMA   CXXI. 
De  %/£fopo  ó"  Pbadrom. 

Natura  reperit  Fabellas  Índice  Servus: 
Postmodb  Libertus,  Arte  docente,  polit. 

EPIGRAMA  CXXn. 
De  varia  nomitüs  calli»  significatiortei 

Quinqué  notat  varias  uno  res  nomine  Gallus: 
Est  Fluvius,  Vates,  Natio,  Flamen,  Avis. 

Nec  mirum :  toties  ut  sit  variabile  nomen, 
Gallum  hominem  sat  habet  significare  semel. 

EPIGRAMA  OÓom 
P.  Concirue  imagím'subseribendtMt» 

Strenuus  ccce  Canis ,  defensor  Concina  re<íti, 
Quo  mi  Grex  Domini  vociferante  timec. 


37 
EPIGRAMA  CXXIV. 

De  Pmbyteris  cattdidatis  futura  ituenttbusi 
Prcsbytcr  in  niva>funus  comicacur  amidu: 
Vcstc:  quidem  Cygnus  j  Corvus  at  illc  sonó. 

#«  Vestido  de  blanco  observo- 
Al  Clérigo  enterrador  i 
Más  si  de  Cisne  el  eolor 
El  canto  tiene  de  Cuervo.  »»^ 

EPIGRAMA  CXXV. 
Womims  sepuhnan,. 

Hac  inhtunatur  Homo,  tellus  tellure  sepuTta:, 
Scilicct  est  tumulvis.ct.tumulatus  Ídem. 

«Yace  aquí  enterrado  un  hombfe  v 
Tierra  enterrada  en  la  tierra :. 
Sepultura-  y  sepultado 
Viene  á  ser  en  una  pieza. »» 

EPIGRAMA  CXXVI.. 
De  usu  Tabaci  pttiveris,. 

(ten  pulvis  Homo  esf,  erit  idemfunere  pulvü>:: 
Intcrca  pasct  pulvere  gaudet  Homo. 

•«Qüando  el  hombre  nace,  es  polvo ; 
Polvo  también  quando  muere  : 
Y  el  mismo  hombre,  mientras  vive. 
Sorbe  polvo  por  deleite.» 


38 

EÍ>I6IIAMA  GXXVIL 
UndePiantttvHa. 

Sol  ct  Terra  parifaccundant  muñere  Plantas : 

Ule  Patris  przstat ,  Macris  utilla,  vicenv 

«(£l  Sol  de  universal  Padre 

De  ks  plantas  hace  oficio  s 

Y  con  igual  beneficio. 

La  Tierra,  oficio  de  Madre» 

EPIGRAMA  cacxvm. 

De  Matriti  manditie  d  Carolo  IIL  Rege  iniutti ,  extem¡m'ale,. 
Quam  Coelo,  tam  pura  Solo  fit  Mantua :  Coelum 
Júpiter  huic  fecit  j  Carolus  ipse  Solum. 
«« A  igualar  ya  con  tu  Cielo 
Tu  Suelo,  Madrid,  te  atreves: 
El  Cielo  a  Júpiter  debes ; 
A  Carlos  debes  el  Suelo. »» 

EPIGRAMA  CXXDC 
Ad  PueUamtleSpeeulo  í  manibus  «laptOi  tffraetoque, 

Dum  Speculum  gestas ,  contemplans ,  Cinthia,  formam, 
Ecce  manu  Speculum  decidir,  ccce  perit. 

At  reputa  quam  fluxa  magis  vel  imagine  sit  res  > 

Quam  magis  et  fragilis  sit  tua  forma  vitro. 

EPIGRAIMA  CXXX. 
T)e  tfpografbíL 

Quid  non  Ars  valeatí  Penna  velociüs  ipsá 
Ecce  nigras  Plumtum  novit  arare  notas. 


;    EPIGRAMA  CXXXL 

JmtdartmFortitnatarumNofuina, 

Sunt  Fortuoaitat  sepcem :  danc  nomina  Ferrum, 
Fors,. Gomera  *  Niycs*  I-ancca,,  Palma,  Canis. 
<iLas  Fortunadas  son  siete: 
Fuerteventura,  Canaria, 
Tenerife,  Lanzarote, 
El  Hierro  »  Gomera  j  Palma.  »* 

EPIGRAMA  CXXXn. 
Gallt  Cy beles  eur  ita  diOi^ 

Cur  Cybeles  flamen  Gallus  2  quia.  nomine  Galll 
Qusesivit  Capí  dissimulare  notam.. 

«^De  Cibcle  el  Sacerdote 
Porque  Gallo  se  llamó  ? 
Porque  con  nombre  de  Gallo 
Quiso  encubrir  lo  Capón. » 

eWGRAMA  CXXXnL 
De  Heraclito.  ^  Detmcritp». 

Hinc  homines  akef  ridet  Siophus  i.  inde  flet  altcr : 
Huic  Trágica ,  ^  illi.  Gomicaí  vita  patee..    ,  , 

«Aquel  Filósofo  rici 
Éste  Hora :  aquél;  contempla  ( 
Lo  cómico  de  la  vida  i 
¿sce  io  (trágico  de  ella.  >> . 


35^ 


40 

EPIGRAMA  CXXSOV. 

ütrhuque  fbÜosopbi  tinmlacris  bucríbei$d/mié 
Cómica  5CU  vita  cst ,  quantum  quod  rideat  altcr  I 
Seu  Trágica  cst,  quantum  quod  fleat  altei  habec ! 

«  Si  es  la  vida  una  Omiedia^ 
i  Quanco  tiene  que  reir 
Democrito ;  y  que  gemir 
Heráciito^  si  es  Tragedia !  n 

EPIGRAMA  CXXXV. 
De  Hominis  tondithm, 

£st  Homo  risibilis ,  quisnam  dubitabit  ?  at  utrum 
Sic  mage  ridendus ,  jam  dubitare  licet. 

««Los  que  al  Hombre  definían: 
Ente  que  sabe  reir. 
Mejor  pudieron  decir: 
Digno  de  que  de  él  se  rían. 

EPIGRAMA  CXXXVL 

De  IüsumorumCefU«iv»  ■ 

Maximus  cst  morum  Censor ,  me  judice ,  Risos : 
Momum  (quis credat?)  plus  Jovc-paBct htwno.: 

« El  buen  Censor  de  costun^res    - 
Es  la  R.isa.  Mastémoits  •  - 

La  causa  al  hombre  el  É^os  Momo 
(Quien  li^^  creyera ! )  que  JóVe.' 


EPI- 


41 
EPIGRAMA  CXXXVIL 

toamis  LíOirüy  t/EtbiopiSy  summi  PoeUy  imagini  subseribmdum^ 
Asplce  loannetn  >  dixit  quetn  Fama  Latinum: 
En  i^ie  Corvus,  carmine  Cygnus  adest. 

CXXXVÜL 
Ausonls  ^thíopem  miratur  Musa  Poetam: 
Rara  avis  in  terris ,  scilicct  ater  Olor. 

CXXXDC 
Te  nova  mlrandi  teneat  Scriptoris  imago: 
Scripcor  adest  scriptis  concolor  ipse  suis. 

CXL, 
Candidos  Auótori,  Ledor,  si  diccris,  istum 
Veriús  Audorem  dixeris  ipse  nigram. 

EPIGRAMA  CXLL 
In  Vénttías  de  corrupta  librorum  impressioWé 

XJrbs  Venctum  Marci  quantum  nitct  inclyta  scripto, 
Tantumdem  impressis  sordet  ubique  libris. 

EPIGRAMA  CXLIL 
In  Ventilas  de  eodem  argumento» 

Forte  olim  Venetam  Phocbus  delatus  in  urbem. 

Insignes  typica  viderat  arte  domos  j 
Viderat  immunes  mendorum  crimine  charras, 

PrjBstantesque  qmni  laude  nitere  libros. 
Ipsa  places,  dixit  >  placitisque  in  moenibus  aedes 

Cum  socio  gaudet  constituisse  choro. 


4* 
Ast  ubi  turpe  lucram  pulchro  pracfcrrc  labori, 

Corrumpens  nítidos  ^  ccepcrat  illa ,  typos  j 
Nec  mora,  degeneri  Deus  indignacus  ab  urbe 

Cedic  y  ec  hsc  illi,  non  rediturus  y  ait : 
í>Phoebo  indigna,  vale  i  jam  nunc  Plutonis  aviri 

»Esto  domus ,  Stygüs  digna  jaccrc  vadis/* 

"Entrando  Apolo  en  Vcnccia, 
Se  complace  en  advertir 
Quanto  el  arte  de  imprimir 
Allí  florece,  y  se  aprecia. 
Ve  tanto  libro  estampado 
Sin  el  mas  ligero  error. 
Con  tal  limpieza,  primor. 
Magnificencia  y  cuidado. 
Que  estancia  tan  grata!  dixo> 
Que  digna  de  mi  elección ! 
En  eUa  mi  habitación. 
Con  mi  do¿lo  Coro,  íixo. 
Mas  luego,  no  bien  repara 
Que  opuesta  la  vil  codicia 
A  la  noble  industria,  vicia 
Moldes  de  fama  tan  rara, 
Quando  irritado  se  ausenta 
De  la  Ciudad  pervertidai 
Y  en  su  eterna  despedida. 


4-3 

Con  estas  voces  la  afrenta: 

»» A  estar  fiíndacla  en  el  cieno 

»»De  la  Estigia  i  a  ser  mansión 

«Ya  del  avaro  Pluton, 

»Nó  de  Apolo,  te  condeno.»» 

EPIGRAMA  CXLm. 
In  Qmntinum  Mejium ,  qm  ut  PietorUfiltMn  aeciperet  uxortm, 
picturam  addheere  ausus  est. 

Parrhasiam  audet  amans  perdiscere  Mesius  artem : 

Dat  Venus  hinc  ánimos ,  inde  Minerva  manum. 

CXUV. 
Mesius  est  cara  fadus  pro  Conjuge  Piátor: 
£docuit(mirum!)  pingere  caecus  Amor. 
«Aprendió  Mesio  a  Pintor 
Por  lograr  su  amante  fiíego: 
c Quien  dirá  que,  siendo  ciego. 

Le  enseñó  4  pintar  Amor  ? »» 
CXLV. 
PiíShiram  Qiíintinus  amans  perdiscit :  Amanti 

Quae  negat,  Artifici  lumina  praebet  Amor. 

CXLVL 
Piduram  Uxoris  didicit  Quintinus  amore: 
Naturas  votis  Ars  miserata  favet. 

EPIGRAMA  CXLVn. 
I>e  Cbartusiani  Ordinis  instituto. 
Non  tantum  est  Pisces  rigidi  Brunonis  alumnus  j 
Sed  Piscis  tácito  semper  ut  ore  silens. 


44» 

E:PIGRAMA  CXLVHL 

D«  Cbartmiams  ffcorh  apud  Hispanos  ditUsimiSá 
Sérica  uti  Bombyx ,  ita  vellera  Chartusianus     . 
Curat,  in  arcana,  mutus  ut  illc,  domo. 

EPIGRAMA  CXLK. 
Gibberosi  túmulo  inscribendum, 

Cinna  jacet,  gibbae,  dum  vixit,  pondere  onustus : 
Cui  caro  faóta  gravis,  sit  tibi  térra  levis. 

« Ascanio  mientras  vivió 
Traxo  una  corcoba  acuestas. 
Fuéle  pesada  la  carne*) 
Tierra,  séle  tií  ligera. »» 

EPIGRAMA. CL. 
In  Nobemi  vino  eapti  deteStam  nuditatem^ 

Quid  non  ebrietas  designat  ?  opena  recludit  * 
Membra,  Lamechiads  membra  verenda  sehis. 

EPIGRAMA  CLL 

In  serifta  obscena  Sigétét  perperam  afficta» 

Finxit  quisquis  ait  scripsisse  impura  Sigxam: 
Et  peimá ,  &  charra  purior  illa  fuit. 

EPIGRAMA  CLIL 
Ad  Lotbi  üxorem, 

Quam  benc,  sponsa  Lothi,  vetitam  dum  respicis  urbem, 

Ut  vidi,  ut  perii  dixeris  ipsa  tibi ! 

*    Prior  Tcriat  torai  cit  Horatii. 


EPIGRAMA  Cim. 
De  nomine  conjux  eommunis  generis» 
Communis  gencris  Conjux  cur  didlio?  Saepc 
Uxorem  Vir  agit,  Uxor  ct  ipsa  Virum. 
<«c  Porque  Consorte  ha  de  ser 
Por  común  de  dos  tenido? 
Porque  a  veces  suele  hacer 
fel  Marido  de  Muger, 
Y  la  Muger  de  Marido.»! 

EPIGRAMA  CUV. 
De  Saaetorumfeítis  qua  igmti  pulveris  strepitu  celébrantur» 

Quis  sonus !  ígnito  crepitantes  pulvere  passim  . 

Ecce  volant  fests  sidera  ad  alta  faces. 
Nonne  pudqt  sacros  Divum  celebrare  triumphos 

Humanos  crepitus  assimilante  sonó  \ 

EPIGRAMA  CLV. 
De  creathne  Lueis, 

Fccerit  omnipotens  quamvis  Deus  omnia ,  Lucem 
Si  non  fecisset ,  fecerat  ille  nihil. 

««Aunque  Dios  lo  crió  todo 
Con  su  mano  soberana  > 
A  no  haber  la  luz  criado^ 
'No  hubiera  criado  nada.n 


45 


4« 

EPIGRAMA  CLVh 

De  duplici  Pulverh  Pyriloptri» 
Lctifcr  ct  laetus  peragit  dúo  muñera  Pulvis : 
Nunc  nccat  illc  Homines,  nunc  colit  illc  Déos. 
«íLa  í^ólvora  en  usos  dos. 
Alegre,  ó  triste,  se  invierte  j 
Ahora  da  culto  á  Dios, 
Ahora  á  los  hombres  muerte.» 

EPIGRAMA  CLVn. 

In  Feral  ia  trifliei  Sacro  eelebrata, 

Undique  culta  vides  triplici  Feralia  Sacro : 

Tot  Sacra  fimítus  homo,  quot  Deus  ortus,  haber. 
«Dice  el  dia  de  difimtos 
Tres  Misas  cada  Ministro: 
Tanto  se  honra  al  hombre  muerto 
Como  se  honra  á  Dios  nacido.) 


.»». 


EPIGRAMA  CLVIH. 
Spbingis  t/Snigmot  Ó"  ejus  solutio  abOedifo, 

Quodnam  animal  prima  quadrupes  est  parte  diei^ 

Luce  bipes  media,  luce  cadente,  tripes? 

Talia  Thebanum  Thebano  a  Principe  Monscrum 

Quacsiiti  at  Princeps,  nec  mora,  dixit :  Homo. 

««éQue  animal  por  la  mañana 

Con  quatro  pies  se  conoce, 

A  mediodía  con  dos , 

Y  con  tres  cerca  de  noche? 


47 
El  raro  monstrao  Tcbano 

Tal  (iiíiculcad  propone 

A  un  Soberano  de  Tcbas  i 

Y  él  luego  responde :  el  Hombre.  *i 

EPIGRAMA  CLIX. 
De  pulcbrorumfato, 

Quam  mala  sors  pulchris !  Pulcher  Narcissus  in  undis  j 

Papilio  contra  pulcher  in  igne  perit. 

« i  Que  rara  desventura. 

Que  lastimosa  suerte 

Persigue  comunmente  á  la  hermosura! 

Si  hermoso  fiíé  Narciso ,  si  es  hermosa 

También  la  Mariposa  i 

ÍA  en  agua,  ella  en  fiíego  halla  la  muerte. » 

EPIGRAMA  CIX 
Pafilionis  mort. 

PapUio  radiante  perit  delusus  ab  igni: 

Quem  Sol  ipsc  juvat ,  Solis  imago  necat. 

«La  luz  hermosa  del  fiíego 

A  la  Mariposa  engaña  j 

£l  Sol  mismo  la  fomenta. 

La  imagen  del  Sol  la  ñuta.  »i 

EPIGRAMA  CLXL 
De  Diluvio  ó*  Noe» 

Sorte  sua  expressit  Terrsc  bene  fata  Nohemus: 
Ebria  Terra  imdis ;  ebrius  ille  mero. 


48 


»«Blen  ide  la  Tierra  Imitó 
Noé  el  pasado  castigo. 
Quedó  ella  borracha  de  agua, 
Y  él  se  emborracha  de  vino.  »> 


Alitek. 


Naufragus  Orbis  aqwe  sit  quanta  potentla  sensití 
Quanta  meri  Noachus  sensit  at  ipse  Pater. 

.«Si  del  agua^flrtjue  se  anega 
La  Tierra  el  poder  sintió. 
También  Noé  conoció 
Adonde  el  del  vino  llega.»» 


Aliteiu 


Pars  quoquc  diluvii  fluit,  at  diversa,  Noacho: 
Gens  humana  undis,  naufragus  ille  mero. 

EPIGRAMA  CLXn. 

In  laudem  Alpbonsi  .XtWspaniarum  Regis^  insignis  Legislatoris 

Ó"  Astronom. 

Astrorum  et  Legum  Tabulas  Rex  condidit  idem^, 
Jura  Solo  dodus  scribcre,  jura  Polo. 

?«0  Alfonso ,  grande  entre  Reyes, 
Que  quando  Tablas  has  hecho 
De  Astronomía  y  Derecho, 
Al  Cielo  y  Suelo  das  leyes.»» 


EPI- 


4^ 
EPIGRAMA  CLXm. 

M  Ptíliffmn  nr,  Regem ,  de  Tauro  qiumfuifnínmtejistuli 

interfteit» 

Taurus  ut  emicuic  circo ,  mox  tela,  Philippe, 

ígnea  tela  moves>  teque  tonante,  cadit. 
Pulchrius  at  quanto  (liccat  tibí  dicere)  Martcm 

Gessisses  ferro,  quam  geris  igne  Joveml 

EPIGRAMA  CLXIV. 
In  t/£jopt  laudem  d  Sotrate  versibus  interprétate 

Bruta  loqui  JEso^us  docuit  Phryx  Aué^or*,  at  ipsum 
Atticus  v£sopiim  dat  cccinisse  Sophus. 

é«Por  boca  del  Frigio  Esopo 
Lograron  hablar  las  bestias, 
Y  Esopo  cantar  por  boca 
De  un  FilósoR)  de  Atenas.  % 

EPIGRAMA  CLXV. 
De  Proeerum  citatis  eurrlbus  eundi  íibiditu» 

Semper  amant  Proceres  témpus  male  perderé  >  solum; 
Dum  properant  curru,  perderé  crimen  habent. 

«Por  mucho  tiempo  que  pierdan 
Los  Señores  dia  y  noche. 
Solo  quando  van  en  coche 
De  aprovecharle  se  acuerdan.»; 


so 

EPIGRAMA  aXVt 

Ji>  fuemdam  An^am  mam  mm  Rosi  eompanmtem, 

Noli^  Clnna^  Kosx  juvenem  componere  Amicam: 

Hsc  bene^  more  Ross^  non  redolebic  anus. 

««Dices  que  cu  D^ma  hermosa 
A  la  Rosa  se  semeja: 
Mira  que  si  llega  á  Vieja, 
No  olerá  como  la  Rosa. » 

EPIGRAMA  CrXVTL 
Inprdmaturtm  egregiijmftms  obitum ,  Martialh  imitado» 

Quam  cito  te  Lachesis  rapic  invida  <  Scilicet  annos 
Dum  numerar  mericis  credidic  esse  senem. 

EPIGRAMA  CLXVni. 
Ad  qsumdamf  Medicis  quatuor  frustra  juvMttibus/aorboextinctum, 

Eripuere  animam  Medicitibi  quacuor ,  Aule: 
Quot  geruli  corpus  nempe  culdre  tuuih. 

•«Cargar  con  tu  alma  lograron, 
Auio^  quatro  Curanderos: 
No  fueron  mas  los  Terceros 
Que  con  tu  cuerpo  cargaron,  i* 

EPIGRAMA  CLXIX. 
Melcbioris  Cam  imagini  tubscribendum» 

Canus  adest,  sacrse  lux  altera  Disciplina: 
C^us,  cujus  amat  nomen  habere  Fides. 


5^ 

'Detr&us  corpoírb  Insübm, 
Hostis  ut  cst  animac  triplex,  ita  corpóris  hoidis 
Chimrgus/Mcdicusj-Pharmacopólatópkíc. 

«Los  Eríeiti%dsjdd  alttii 
Son  tres:  "Mimáoj^íaríic  y  Diatblo. 
Los  del  cuerpo  son  ttotor, 
Ciruj^io  y  Boticario.» 

EPIGRAMA  CLXXL 
In  Ltoms  statuam  mammream  m  Palatíi  Novi/hmte  staitffm 

Par  Domus  haec  Ccélo  consurgerc  visa:  Leoni 
Par  quoque  ccelesti  cer nicur  ecce  Leo. 

«Sin  duda  un  Palacio  es  éste 
Que  un  Cielo  nos  representa; 
Por  eso  un  León  ostenta 
Que  en  nada  cede  al  celeste,  m! 

EPIGRAMA  CLXXn. 

Cur  tibi  judicii  pars  hulla,  Valentia,  restai? 
Hoc  moriens  Vives  abstuUt  omne  tuus. 

«Valencia  I  que  I  De  ese  modo 
Hijos  sin  seso  concibes  l 
Que  haces  del  juicio?..  Luis  Vives 
Se  le  llevó  al  morir  todo.»» 


EPIGRAMA  CUDOn. 

Cxcera  quaeque  probanc,  fateor^  ce  scripca  Poetatn  y 
Écloga  sed  Vatcm  te,  Maro^  quarca  probar. 

EPIGRAMA  CLXXIV. 
De  Paeth  Homero  ^Camoe  altero  etteoy  (dteroluseo.. 

Msonidem  hinc  cscum^  Camoen  hinc  aspke  luscum. 
Grajum  Lusiades  hac  quoque  parte  re^rt. 

«Fué  el  Poeta  Homero  ciego, 

Y  Camoens  tuerto  fue : 

Y  aun  tÍMie  este  no-sé-qué 
El  Lusitano  del  Griego.  »• 

EPIGRAMA  CLXXV. 
De  Adami  &  Paridís  PomOi. 

Orbis  et  Urbsperüt  formosi  muñere  Pomi: 
Hinc  avidé  accepto,  turpiterinde  dato. 

EPIGRAMA  CLXXVt 

De  Homero  Poeta  principe ,  ií;*  Salinas  Jlúuico  y  etiam  friiuipe, 

.   Hispano  y  Mtroque  etteo»^ 

Carmine  Mzonides  princeps ,  cantuquc  Salinas, 
Cscus  uterque :  altcr  Grajus,  et  alter  Ibcr. 

«De  las.  Artes  mas  divinas 
Fueron  Príncipes  dos  Ciegos: 
Dígalo  Hom«:o  entre  Griegos, 
Entre  Españoles,  Salinas. » 


S3 
CLXXVIL 


Oecus  Mxonides.  Vfttes>  cucusque  Salinas 
Musicus ).  ast  artis  lumen  acerque  sux. 

?«Ciego  fué  el  Poeta  Homero, 
Ciego  el  Músico  Salinas  > 
Mas  íiie  en  sus  artes  divinas 
Cada  qual  claro  lucero.  >> 

EPIGRAMA  CLXXVUL 
He  VirgilH  temidos  librh  duodttim¿ 

Uc  duodena  vagans  per  sidera  fulget  Apollo^», 
Carmina  sic  ñilget  per  duodena  Maro. 

^Como  resplandece  el  Sol 
Del  Zodiaco  en  doce  SignoSj^ 
Así  Marón  resplandece 
De  1^  Eneida  en  doce  libros.  ví> 

AUITBR.. 

PKcebus  ut  ípse  suum  bisseno  sidere  cursum^t» 
Sic  Maro  bisseno  carmine  daudit  opus.. 


Alitbr. 


Zodiaci  bissena  micat  per  sidera  Apollo  r 
i£neis  ipsa  tibi  esc,^  o  Maro,  Zodiacus^ 

EPIGRAMA  CLXXDt 
De  Casaribuj  frontem  lauro  redimiré  tolitü» 

Quambenc  Caesareas.  praccingit  pravidairontes 
Laurus,  iahas  laesi  ne  conet  ira  Jovis  t 


$4- 

EPIGIIAÍ4A  CLXXX. 

DefaUcitate  'iióbUhm  Poetaruta. 
Paucls  Castalia  meméf  ^ile  tiomen  ab  unda  est  j 
Pluribus  at  Leche  Castalia  unda  íiiic. 

EPIGRAMA  CLXXXL 

Alma  Venus  j  gemino  quam  forniidabilis  orbi  es, 

Sive  potens  Uxor ,  sive  superba  Parens  l 
Vir  tibi  namque.  Jo  vi  trífidos  qui  sufHcit  ignes> 
Filius  est,  ipsum  qui  pctit  igne  Jovem. 
"¡Quan  poderoso  demuestras., 
O  Venus,  quan  formidable 
A  entrambos  orbes  tu  hiímen. 
Cómo  Esposa,  y  cómo  Madre  í 
Pues  un  Marido  has  logrado 
(Jüe  á  Jove  los  rayos  hace, 
Y  un  hijo  que  al  mismo  Jove 
Con  sus  incendios  combate.  *• 

EPIGRAMA  CLXXXn. 
De  Alpbonso  Hispania  Rege  cui  nomen  Sapiens* 

Déficit  en  magni  sentencia  clara  Platdnis : 

Infelix  Regnum  sub  Sapiente  fuit. 

«Un  Rei  Sabio  corítradice, 

O  gran  Platón,  tu  sentencia  i 

Pues  a  pesar  de  su  ciencia. 

Hizo  á  su  Reinó  infelice.  *• 


EPIGRAMA  GLXXXm. 

Rtgia  BUflhteeOy  amotísfoeulis  subfinem  Novembris ,  auno 

MDCCLxm ,  eonquerens, 

Ardeo,  si  ignis  adest  j  si  desit,  frigeo  tota: 
Vivcrc  juxta  igncm,  ncc  procul  igne  licet. 

««Si  hai  lumbre;,  me  quemo  todas 
Si  no  la  hai,  toda  me  hielo: 
De  suerte  que  ni  con  lun^brp. 
Ni  sin  lumbre  vivir  puedo.» 

EPIGRAMA  CLXXXIV. 

Eadem  ad  Vuleanmn. 

Ardeo,  si  maneas  j  at  si  fiígis ,  algeo:  tecum 
Nec,  Vulcane,  queo  vivere,  nec  sine  te. 

EPIGRAMA  CLXXXV. 
De  Littera  I  formi  ó*  som» 

Jure  salutetur  Princeps  I  littera*,  sceptri 
£t  £iciem^  et  vocem  quippe  jubentis  habet. 

EPIGRAMA  CLXXXVL 
In  Ltxieorum  Latinorum  tgestatem. 
Ómnibus  haud  constant,  quamvis  amplissima ,  verbis 
Léxica:  adhuc  Latii  pars  bona,  crede,  later. 

IMITACIOM. 

«Aunque  tantos  Diccionarios 
Se  dedican  por  extenso 
A  apurar  todo  el  Latin, 
£l  Latin  aun  está  en  Griego.» 


EPIGRAMA  CLXXXVn. 
De  IBspttttis  Gallorum  mores  plus  ttquo  t^eSiantihu^. 
Gallicus  Hispanis  habitas,  saltatio,  vestís , 
Lingua,  cibus,  morbus  Gallicus  ipse  placee. 

fcíQue  á  España  parezca  bien 
Del  Francés  no  solo  el  trage. 
Comidas,  baile  y  lenguage. 
Sino  el  mal  Francés  también !». 

EPIGRAMA  CLXXXVra. 
De  PlantS,  Cacao. 

Ante  alias  mérito  plantas  pretiosa  Cacaum 
Dicere:  sunt  fruítus  nempe  moneta  tui. 

EPIGRAMA  CLXXXK. 
De  Cyeno. 
An  bcne  cantet  olor  prope  mortem,  nescio  prorsús: 
Hoc  scio,  post  mortem  qubd  bene  scribit  Olor. 

«  No  sé  si  antes  de  morir 
Canta  el  Cisne  bien.  Lo  cierto 
Es  que,  después  que  está  muerto. 
Sabe  mui  bien  escribir.» 

EPIGRAMA  CXC 

De  Incendio  Canobii  Eteurialemh  quod  aceidit  die  tx,  Ocfoh^ 

armo  mdcclxol 

Laurentina  novis  ergo  Domus  ignibus  ardetí 

Heu !  Laurentinam  se  nimis  illa  probat. 


De 


.57 
s*De  Lorenzo  la  gran  Casa 

Hoi  padece  nuevo  incendio, 

Y  demasiado  acredita 

Que  es  Casa  tuya,  Lorenzo. S 

cxa. 

Regius  ardet  Hymen,  Domus  ardet  Regia  :  fustas 
Mulciber  invidit,  o  Hymenaec,  faces. 

«Quando  ardes.  Real  Himeneo, 
Arde  también  la  Real  Casa: 
Sin  duda  envidia  Vulcano 
Tuvo  á  tus  felices  hachas.*^ 

EPIGRAMA   CXCIL 
De  Visperis  Siculis, 
Vespera  dum  canitur,  Siculus  te.  Galle,  trucidat: 
Nox  xterna  tibi  Vespera,  Galle,  fiíit. 

cxcm. 

Vespertina  canens,  Gallus  perit:  ut  sua  vulgo 
Fata  canit  Cygnus,  sic  tua.  Galle,  canis. 

EPIGRAMA  CXCIV. 
De  eéde  GallUa  die  SanBi  Barfbolonuti  patratS,. 

Vcspere  te  Siculus,  te  mane,  o  Galle,  trucidas: 
Non  inunaneminús  Vespere  Mane  fuit. 

EPIGRAMA  CXCV. 
De  novigradiendiformi  more  Borussorum  in  militUm  induSHU 

In  numerum  movisse  gradus  nunc  gloria  belli 

Máxima:  posthabito  Marte, Gradive,  places. 

H 


$8 

EPIGRAMA  CXCVL 

De  Gailis  peregrinaadi  plus  étquo  ítudhíis, 

Nullibi  stat  Gallus :  totidem  percurrcrc  gaudec 

Quot  peragrar  morbus  GaUicus  ipse  plagas. 

9*  Con  la  quietud  siempre  en  guerra^ 
Visita  y  corre  el  Francés 
Tantas  tierras  como  ves 
Que  corre  el  mal  de  su  tierra. » 

EPIGRAMA  CXCVn. 
De  Coenobio  Escurialensi  sapius  huemo, 

Magnanimi  quoties  exarsit  Martyris  ^des ! 
Quc^  tulit  ille  semel^  non  semel  illa  culic. 

íi(  Expuesta  al  fuego  s6  vio 
Del  fiíene  Mártir  la  Casa: 
1  Quantas  veces  ella  pasa 
Lo  que  el  una  vez  pasó  \n 

EPIGRAMA  CXCVra. 
De  eádetn  ventis  &  incendiis  obnoxÜ» 

^olus  hanc  púlsate  petit  hanc  et  Mulciber  ^dem: 
Clarumambo  certant  perderé  Martis  opus. 

.«Quiere  Eolo  derribarte  j 
Vulcano  quemarte  emprende : 
Como  aquél;  éste  pretende 
Destruir  la  obra  de  Marte.» 


S9 
EPIGRAMA  CXCIX. 

De  duabus  Biklhtbeat  oliera  Regii^  aíterZ  Dueali,  Matriti 

fatentibus. 

Altera  ad  Occiduas,  ad  Eoas  altera  partes 
Hinc  Ducis ,  hinc  Regís  Bibliotheca  patet. 

Sic  geminam ,  toti  pariter  quo  luceat  urbi, 
Solis  ad  instar  habet  docta  Minerva  domum. 

«De  Madrid  al  Occidente 
Una  Biblioteca  Real, 
Al  Oriente  otra  Ducal 
Todo  el  dia  esta  patente. 
Así  al  Publico  Español 
Ilustra  sabia  Minerva, 
Y  la  posesión  conserva 
De  dos  Casas  como  el  Sol.» 

EPIGRAMA  ce 
In  Gallos  mvitatis  studhtiores. 

Res  odit  vetcrcs  j  nova  fertur  in  omnia  Gallus: 
Unum  illi  veras  est.  Quid  ?  novitatis  amor. 

«No  gusta  la  antigüedad, 
•  Sino  lo  nuevo  al  Francés: 

Solo  en  él  antiguo  es 

El  amor  de  novedad.  Ȓ 


H» 


EPIGRAMA  CCL 
De  Amoris  Dtclinatione» 

Inclinatur  Amor  duplici  tanctunmodo  casu : 
A  Genico  arque  Daro  nomina  casus  haber. 

«*Es  Amor  un  Subsranrivo 
En  cuya  Declinación 
Solo  hai  dos  casos  ^  que  son 
El  Genirivo  y  Dativo.» 

EPIGRAMA    COL 
De  quodam  Papd  Ministro  potentiore, 

Servus  Servorum  Papa  esr  j  at  nosse  Minisrrum 
Si  Papx  cupias  j  esr  Dominus  Domini. 

«El  universal  Pastor 
Siervo  de  Siervos  se  llama ; 
Y  tuvo  en  tiempo  anterior 
Ministro  que^  según  fama. 
Fué  Señor  de  su  Señor. »» 

EPIGRAMA  con. 
De  Icaro  in  more  delapio. 

In  mare  praecipltans  liquefacéis  Icanis  alis, 
Nunc,'Patcr,  exclamar,  quseso,  natare  doce. 
««Sin  alas  ya ,  quando  al  mar 
Cayó  de  Dédalo  el  hijo. 
Padre,  nó  me  enseñes,  dixo, 
A  volar,  sino  a  nadar.» 


él 

EPIGRAMA  CaV. 
De  jfatto  bifronti. 
Qua  de  gente  bifrons  fuerit  dic,  Ponticc,  Janus? ' 
Responsum  in  prompm  est :  Icalus  illc  fuit.  ' 

«tDe  que  NacicMi  fue  el  Dios  Jano?... 
En  buenas  dudas  ce  paras ! 
Dime  ¿no  tuvo  dos  caras? 
Pues  claro  esta  que  Italiano.  >« 

EPIGRAMA    CCV. 
De  Cbristo  i  magis  invento^  novoque  Orbe  ¿  Calumbo  reperto. 
Prima  novum  reperire  Deum  laus  extitit  olimi 
Altera  deinde  Orbem  laus  reperire  novum. 
Astronomis  prior  illa  quidem  debetur  Eois  i 
Posterior  Liguri  debita  Cosmographo. 

EPIGRAMA  CCVL 
'DeOllit  Ferculo  siye  Obsonio  Hispano  prastanthsimo» 

Quid  dapis  Hispana  memores  praestantius  Olla? 
Desidia  tamen  haet ,  non  fiíit  Artis  opus. 
«La  Olla  nunca  fastidia  j 
Pero  causa  admiración 
Que  se  deba  su  invención 
Nq  al  Arte,  sí  á  la  Desidia. »» 

e:pigrama  ccvn. 

De  Nembrot  Venatore ,  primo  omnium  Rege, 
Venator,  Rex  deinde  flyt  Nembrotius :  ausus    "       *  C 

Sic  homines  domitis  ille  domare  feris. 


6% 

«Ncmbrot  ái»cr  Reí  paso 

Siendo  án^es  diestro  Montero»' 

Las  fieras  dWé  primero, 

Y  después  hombres  domó,  ti 

EPIGRAMA  CCVnL 
In  diem  iv.  Augurti  a»,  mdccuoil  SJiominieo  saeram^íimmo  catón 

imignem. 

Sacra  tibi>  Guzmane,  dies  quam  tórrida  flagrar! 
Nec  mirum:  gemini  flagrar  ab  igne  Canis. 
«Siendo  hoi  tu  dia,  o  Guzman, 
(Que  mucho  que  el  calor  tueste. 
Si  su  fuego  el  Can  celeste 
Une  al  fiíego  de  tu  Can  ? »» 

EPIGRAMA  CCK. 
Injestiitam  Artis  TormentarU  apud  Segoviam  Preeeptorem 

tumo    MDCCLXIV. 

Filius  Ignatí  tradit  prscepta  tonandi. 
.  Tela  placent  Nato  quac  nocuere  Patri. 
«Un  hijo  de  Ignacio  enseña 
De  la  Artillería  el  Arte: 
Parece  que  gusta  de  armas 
Que  ofisndieron  á  su  Padre,  iü 

EPIGRAMA  CCX 

Inetimdfm, 

Gallica  dum  Socii  patiuntur  fiílmina ,  Iberos 
Unus  de  Sociis  ccce  tonare  docet. 


EPIGRAMA  CCXk 
J>9  pTítelaris  Poetis  Baticií» 

Tana  símiles  gcncrat  Baetis  tibi>  Phoebc,  Poetas, 
Quam  tibi  persimiles^  Pegase,  gignic  Equos. 
.«  Poetas  produce  el  Bétis 
Tan  al  mismo  Febo  iguales. 
Como  Caballos  engendra 
Al  Pegaso  semejantes.» 

EPIGRAMA  CCaOL 
In  PartMSSum  montem  latrociniis  infaníem» 

Et  Phoebo  ct  Baccho  Pindus  sacer » at  vice  Bacchi, 
Mercurio  furum  sit  sacer  ille  Dco. 

«Consagrado  a  Febo  y  Baco 
El  Parnaso,  abunda  en  hurtos: 
Pues,  como  a  Dios  de  Ladrones, 
Consagrémosle  a  Mercurio.» 

EPIGRAMA  CCXra. 
In  Meretrices  Romét  frequentes» 

Romule£  auaores  quondam  Lupa  nutriit  Urbis: 
Hinc,  puto,  Romulea  sunt  tot  in  Urbe  Lups. 

EPIGRAMA  CCXIV. 
Ai  iruftum  Poetamyextempwide» 

Dum  faceré  invita  versus  conare  Minerva, 
Non  oleum  perdis  tu  modo,  perdis  aquam.  * 

*  TenpiM  quod  olim  depsydrft  metiri  mos  fuit.  Videsb  Qulntianum,  qui  bac  elocutionc  utitur. 


^4- 

EPIGRAMA  CCXV. 

Ad  Sacerdotem  in  re  saeri  nimis  tardmi^ 
Quotidie  tria^acra  facis:  fít  Epístola  sacrum> 
Sacrum  Evangelium,  excera  Missa  sacrum. 
«Al  que  oír  tu  Misa  espera. 
Tres  largas  le  dices,  Lelio: 
La  Epístola  es  la  primera. 
La  segu|ida ,  el  Evangelio, 
Y  lo  demás,  la  tercera.» 

EPIGRAMA  CCXVL 

Ad  Fabianum  ineftum  Poetam, 

Incudi,  Fabiane  ,  tuos  vis  reddere  versus: 
Trade  magis  ílammis ,  has  meruere  magis. 
«Al  duro  yunque,  Fabiano, 
Volver  tus  versos  pensabas : 
Dime  íno  fiíera  mejor 
Los  mecieses  en  la  firagua  ? » 

EPIGRAMA  CCXVn. 
De  Libro  olei  maculi  deturpato. 

Heu !  liber  aspersá  periit  mihi  Pallade :  do¿tis 
Quam  fovet  squa  viris,  cam  nocet  illa  libris. 

EPIGRAMA  CCXVm, 

Ad  Carolum^Astwiarum  Prímipem,Ludoviea  Parmensium  Prinelfi 

felkibus  nuptüs  sociatum. 

Ortu  Partenopé,  dicione  Hispania  donac, 

Conjuge  ce  demum,  Carole,  Parma  beac. 


6J 

"  Ñapóles  te  dio  la  Cui¥i> 
Te  dio  España  el  Principado ; 
Y  en  su  Princesa  te  ha  dado 
Parnia  la  mayor  fortuna,  m 

EPIGRAMA  CCXIX. 

Depubtíeis  ae  solemmbus  ludís  ob  eortmdem  Prineipum  Nuptíar 

assiduo  imkrt  &  itOtrmpth  ó*  eorruptis. 

NoAe  diequc  pluití  pereunt  spe6fcacula :  totum 
Scilicet  ijnperium  Júpiter  unus  habet. 
«Llueve  de  dia  y  de  noche  > 
No  hai  espectáculo  alguno: 
Ya  se  reserva  á  sí  solo 
Jove  él  imperio  absoluto,  u 

EPIGRAMA  CCXX. 
DUtitbo  Matrmoniwn  tomfaratum» 

Ut  bene  Conjugium  constet,  mihi  Distichon  esto: 
Hexametrum  sit  Vir,  Femina  Pentametrum. 
«Como  el  Dístico  ha  de. ser 
Del  Matrimonio  la  unión: 
Hexámetro  sea  el  Varón, 
Pentámetro  la  Muger. » 

EPIGRAMA  CCXXL 
In  lattdem  Cateili  vemula  nomine  pipi. 

Graja,  Catelle,  dúplex  fccit  tíbi  littera  nomen: 

Nimirum  Pipi  nobile  nomen  habes. 

I 


66 

CCSSSL 

Est  mihi  prisca  sonans  Enni  bene  verba  CaccQus  > 
Nam  quoties  gaudet ,  Gav  geminare  solee.  * 

ccxxnL 

Tu  mihi  jure  Canis  memoraberc  Graeco-latinus: 
Grxcum  nomen  habes  y  verba  Latina  sonas. 

EPIGRAMA  caoav. 

De  Anglis  mar  i  donünantibus  aima  mdcclxl 

Francígenam  hoc  bello  pervicit  dassibus  Anglus: 
Jam  scic  cui  dommo  parear  unda  nuris. 

EPIGRAMA  CCXXV. 
DtStrerdssimarttm  PrineifumMarU  Ijtdovied^ispamarmn  b^antis, 
Ó"  Lttdovicétt  Asturíatwn  Príncifh,  navigatimt» 
Una  ratis  geminas  fert  Regia  pignora  Natas : 

Carole  magne,  tuam,  magne  Philippe,  mam. 
Una  vchit  Mariam,  teque,  o  Lodoica,  revexit: 
Ditior  anne  abiit?  ditior  anne  redit? 

*«Un  vaxel  mismo  a  la  Infanta 
Lleva,  y  trabe  a  la  Princesa. 
<Quando  se  ostenta  mas  ricoT 
A  la  ida,  ó  á  la  vuelta?» 

EPIGRAMA  CCXXVL 
Domimcanus  adJesuHam  de  utriusque  SeboU  doBrinL 

Loiolz  Socio  Guzmani  fertur  Alumnus 

Dodrinam  bis  verbis  asseruisse  suam: 

•   En  efcAo  lenfa  D.  Juan  de  Yiitnc  un  Dogo  que,  quando  CfUba  alegre,  pronunciaba  4isdaia< 
■ente  te  «fiaba  CAU. 


Scricca  cibi  vestís,  laxa  est'mihÍ>  dogmata  contra: 
Sunt'ea  laxa  tibi^  sunt  ea  stricta  mihi. 

«  Con  un  Jesuíta  altercando 
Un  Dominicano,  cuentan 
Le  dixo :  nuestras  Doctrinan, 
Padre  mió ,  son  diversas. 
Manga  estrecha  tiene  Usted, 
V  mui  ancha  la  conciencia  j 
Yo  al  contrario ,  la  manga  ancha, 
Pero  la  conciencia  estrecha. » 

EPIGRAMA  CCXXVIL 

t 

De  Caroli  V,  Imfertíorit  in  S.Justí  Mmasttrium  secestu* 

Carolus  huc  refiígit,  pósito  diademate :  Justi 
Tecta  petic,  ccelum  justus  ut  inde  petat. 

EPIGRAMA  CCXXVm. 

In  laudem  Firiafi  IHteis  &  latronis  Oratorís ,  utriusque 
natiom  Lusitani» 

Lusitana  dúos  tulit  olim  térra  Latrones: 
Hic  fiíit  eloquio  maximus ,  ille  manu. 

«Tuvo  un  tiempo  dos  Ladrones 
La  Portuguesa  Nación: 
Grande  el  uno  en  la  eloqúencia. 
Grande  el  otro  en  el  valor.» 


I  2 


67 


4t 

EPIGRAMA  CCXXDL 

VeEustMw&CenUHomeri  &  Mánms  exflmisimbms* 

McBonldem  illustras»  Eustati >  Cerda^  Maroncm : 
Hac  quoquc  par  gcminus  kude  Poeta  fiííc. 

EPIGRAMA  CCXXX. 

Uuam  Poetd  latui 

Nemo  sui  Herois  vates  mage  nomine  dignus 
Te  fiíerit :  Magium  magnus  et  ipse  canis» 

CCXXXL 

Ut  critici ,  Lucane^  tuo  de  cannine  certant ! 
Quo  magis  incerta  est  ^  l^us  tua  certa  magis. 

EPIGRAMA  CCXXXn. 
De  obHu  Seremss'mi  Gatliarum  DelpbiHi» 

Gallia,  ter  luge :  Delphino  raptus  in  uno  est 

Optimus,  heuS-  Princeps,  Filius  atque  Parens. 

CCXXXUL 
In  mare  Etelphinus,  Delphinus  in  aethcrc  vivit,    . 

Delicis  maris  hic ,  ¡etheris  ille  decus  j 
Clarior  in  terris  Delphinus  at  occidit ,  idem  . 

Delicix  atque  decus ,  Gallia,  nempe  tuum. 

GCXXXIV. 
Regia  diversac  fletis  dmn  fimera  gentes. 

En  queque  Dclphini  nobilc  fiínus  adest..  . 
Cunctorum  hic  Princeps  unus  collcgit  h(Miores : 

Unum  pro  cundtis  nunc  age,  flete  caput. 


69 
EPIGRAMA  CCXXXV. 

De  bodiertuejuítití<  inertiíL 

Quam  Icvis  esc  hodiexiu  Thcmis !  Cui  vírgcus  olim 
Fascis  erat,  taAdqtn  virgula  sók  maneta 

M  i  O  como  de  su  rigor 
La  Justicia  se  despoja! 
Antes  tuvo  ua  haz  de  varas  > 
y  hoi  una  varita  s(Ja.»> 

EPIGRAMA  CCXXXVL 
In  Sutorem  &  Míilcumfraires» 

Sutorem  ac  Medicum  fíratres  en  aspice  \  at  illL 
Parce  pedes ,  isti  credcre  parce  capux. 

EPIGRAMA  CCXXXVTL 
In  Jntetfretes  ad  usum  Delfbirtím 

Plurimus  interpres  Delphini  prodit  ad  usum  i 
Mucus  at  in  dubiis  est  mage  Pisce  locis. 

ccxxxvm. 

Non  benc  fert  Juvenes  Latias  Delphinus  ad  oras :. 
Sacpius  hos  medio  deserit  ille  nuri. 

««^No  siempre  el  Delfín  sacar 
A  orilks  del  Lacio  pudo 
M  Niño  *>  antes  á  menudo 
Le  dexó  en  medio  del  mar. » 


70  . 

EPIGRAMA  CCXXXOL 


LtJmttmres  áimmm  Ddfbim uutrttw* 

Gallú  Sciiptcvcs  Delpiúní  cascrat  ad  usuniy 
Dciphinum  uc  motti  duldus  ore  trahanc. 

iftTtzaáí  i  todo  Autor  Latino 
Ad  usum  Delfbini  castra, 
Pam  que  en  tono  mas  dulce 
Al  Regio  Delfin  atraiga.» 

EPIGRAMA  CCXL. 
In  CaiUstratmu 

Messor  eras  quondam,  nunc  es ,  Callistrate,  Lotor: 
Arte  priore  sids ,  posteñore  mades. 

«De  Segador  has  pasado, 
Rosendo,  á  ser  Lavandero: 
Con  que  tu  oficio  primero 
Fue  «eco,  y  este  es  mojado.» 

EPIGRAMA  CCXLL 

AdJoánmmJacobwnRufumy  sive  Rousseau,  rirea  ejiu  orationem 
de  erudltiorutn  éttatum  vitüs, 

Quo  sunt  docta  nugis ,  fieri  magb  improba  sáeda, 

Est  suadere  tuus,  Rufe  diserte,  labor  i 
Prístina  sed  testes  adhibcs  quid  saccula?  nostro 

Assertum  poteras,  Rufe,  probare  tuum. 


71 
EPIGRAMA  CCXUL 

Regi  Caroio  HL  in  Rsgiam  novam  eomnigraatí* 
Eccc  novas  fausto  sancit  pede  Carolus  sdes : 

Hospite  quám  tanto  Regia  digna  domusl 
Gaudeat  hac  stabili ,  nitida^  pariterquc  salubri 

Rex  cDkimen  gentis  ^  luxque  salusque  sus» 

ccxmL 

Magnanimi  jam  Patris  opus,  Fratrisque^  tuumquc 

Imbuia  augusto ,  Carplca  tecta  pede, 

Nemo  Domum  Dominus  majorem  ^  nulla  vicissim 

Majorem  Dominum  speret  in  Orbe  Domus. 

CCXUV. 
Tolie  superba  caput  cedo  y  nova  Regia,  toUe: 

£n  tibi ,  quo  nullus  clarioi^  Hospes  adest. 

Quam  vetcrem  superas  opcrosis  molibus  Aulam, 

Tam  vetercs  vincit  laudibu&  hic  Dóminos. 

EPIGRAMA  CCXLV. 

De  Ferdinandi  d.  Silva  &  Toleto  t.DtuisAlbani y  eximia  in, 
linguam  Lattiuun  studio. 

Plaudite,  iO;t  MusXj^  Romam  quantum  oderat  Alba, 

Tam  placct  Albano  Romula  lingua.  Duci.  * 

«*Musas ,  tened  por  blasón 

Que  un  Duque  de  Alba  al  idioma 

Ronuno  tanta  afición 

Profesa ,,  como  aversión 

Alba  al  Imperio  de  Roma.»» 

*    DM  •casion  i  este  Epigram»  baber  consultado  el  aAual  Duque  de  Albt:  «L  Autor  sobre  la  genui» 
4*  inteligencia  4le  iin  ingar  de  tas  QQimoHis  TmcuunM  de  Cicerón. 


7» 

EPIGRAMA  CCXLVL 

De  Baetbo  <^  Cerere  */£fügma. 
Tu  gaudcs  hominum  secreta  rccluderc.  Líber; 
Condere  at  hace  contra  ce  juvat^,  alma  Ceres. 
«Secretos,  Baco,  tu  licor  descubre  ; 
Ceres,  tu  harina  á  veces  los  encubre.*  »i 

EPIGRAMA  CCXLVIL 

In  Cbristl  Natalem  qtd  in  diem  Veneris  ineidit »  ^  fuo 

tamen  eamibus  vesd  lieet. 

Lux  Veneris,  nascente  Deo ,  dat  carnibus  uti, 

DlíFerat  ut  nascens  a  moriente  Deus. 

EPIGRAMA  CCXLVHL 
In  utrumquf  S»  Tbomamy  Apóstol wn  nempe  ^  Aquinatem» 

De  sacris  dubitasse  dúos  mirabere  Thomas, 

De  Nato  vetcrem ,  de  Genitrice  novum. 

EPIGRAMA   CCXUX. 
Dt  Juris  divifioTK. 

Hace  tria:  Personas,  Res,  Adió  Jure  notantur : 

Non  habet  in  toto  corpore  plura  Themis. 

EPIGRAMA  CCL. 
De  minus  Nibilo  ab  AlgebrUtit  usurpari  sólito, 

Ut  minus  invernas  Nihilo,  ne  quaerc  Mathcsim> 

Grammatica  ipsa  dabit :  Nil  minus  est  Nihilo. 

EPIGRAMA   CCLL  I 

De  voce  Nibilum. 

Ex  Nihilo  efficitur  Nihil ,  ex  Nihil  exiguum  Nil. 

Hoc  pede  si  pergat,  vox  ea  tota  perit. 

EPI- 

•    Por  la  oblea  con  que  se  cierran  las  carcas. 


73 
EPIGRAMA  CCUL 

Dt  MaazM$ares  maffU  nomms  Jlumint» 

Non  miKl  carminibus  cclebrabcrc  Manzanares: 
Majus  enim  nostro  carmine  nomen  habes. 

EPIGRAMA  CCUn. 
De  ejusdem  ^tqtut  penuria. 

Mira  y  indida  alus  de  Manzanare  canamus : 
Pulvurulencum  xsta  non  manus  una  rigac.  ^ 

EPIGRAMA  CCLIV. 
De  Cciumbo  &  Amerko  Ves  futió, 

Alter  adinvenit  Mundum  j  tulit  alter  honores: 

Plus  Florentinus ,  quam  Ligur  obtinuic. 
Scilicct  invenms ,  non  Invcntoris  (ut  «quum  cst) 

Sed  Descriptoris.  nomina  Mundus  habcc. 

« ;  £n  Indias  quan  al  revés 
La  suerte  obró  1  Logró,  al  íÍn« 
Américo  Florentin 
Mas  que  Colon  Genoves. 
Pues  siendo  del  Nuevo  Mundo 
Colon  el  Descubridor, 
Y  Américo  el  Descriptor, 
Tomó  nombre  del  segundo.* 

K 

*   Vidi  e¿oFerdinaado VL  Hegeftdum,  se  üK  fluvlum  cmiu  trajidentípulfis  officeretperiesttceni. 


74- 

EPIGRAMA   CCLV. 

De  Bacchunaltbus ,  vulgo  Carnestolendas^  in  summi  camtum 

penuriL 

Hoc  liceat  Carnes-tollcndas  dicere  tcmpus: 
Tollicur  hoc  nobis  tempere  quippe  carcíi 

EÍ>IGRAMA  CCLVI.      ' 
De  Simone  Aprile,  TerentH  Comedurum' Interprete  Hispatu 
nonparum  obscuro» 

Cómica  ut  Hispané  transferí  obscuros  Aprílis 
Carmina  1  Jam  nobis  ille  Decembcr  erit. 

«Las  Comedias  de  Terencio 
Abril  en  Español  vierte  > 
Mas  con  tal  obscuridad. 
Quemas  que  Abril,  es  Diciembre.»  . 

EPIGRAMA  CCLVDL 

De  Brevi  Pontificio  ad  earnis  usumper  aliquot  dies  Quadrage^ 

sima  concesso  in  summi  eamíum  penurii» ' 

Est  nova  quac  carnes  pcrmittit  Bulla  comesse: 
Altera  quac  carnes  imperet  esse  deest. 

«Ya  tenemos  una  Bula 
Que  comer  «arnc  concede  > 
Así  tuviéramos  otra 
Que  mandara  que  la  hubiese.» 
CCLVni. 
Carnibas  ex  Bulla  &s  vesc;  ^  sed  caro  nulla  est : 
Carne  igitur  vesci  fásque  nefasqup  simuL      . 


7J 
«Que  se  pueda  comer  carne 

Ya  la  Bula  nos  concede', 

Mas  no  la  hai :  con  que  diremos 

Que  se  puede,  y  no  se  puede.  ^* 

EPIGRAMA  CCLIX.    . 
De  arvis  nive  teSits, 

Scerníte  rura ,  nives  \  anni  viridante  juventa 

Plus  mihi,  plus  equidem  cana  seneííla  pkcet. 

««Cubrid ,  o  nieves,  el  prado-, 

Que  la  cana  sene<^d 

Del  año  es  mas  de  mi  agrado 

Que  su  verde  juventud. » 

EPIGRAMA  CCLX. 

De  Maebaone  Medico  qui,  cum  cdterisGrétels  beroibus^  equi  ventri 

tonelusis ,  exiit  ad  exeidium  Troj^e, 

Quid  comitans  heroas,  equi  de  ventre  Machaon 

Exiit  in  cladem.  Troja  superba ,  tuam? 
Scilicet  ut  ferro  siquid  superesset  ct  igni 
Vincendum  Argolico,  vinceret  ars  Medid. 
«Entrando  el  Griego  esquadron 
En  el  Caballo  Troyano, 
Consigo  llevó  no  en  vano 
Al  Médico  Macaón  ^ 
Para  que  si  algo  en  la  ruina 
De  Troya  a  vida  dexase 
El  hierro  ó  fuego ,  acabase 
Con  ello  la  Medicina.  >» 

Ka 


7^ 

EPIGRAMA  CCLU 

Gregorio  Majansioteum  ej  mittere.m  IRjtgU  BibÜotbecé  ad 

Carolum  Regem  earmen  l^ucbariíticon^ 

Palladis ,  o  Majans,  Ita  cultor,  ut  Íncola  Oliva? ! 

Hoc  Iriartc  tibí  mittit  amicus  ave : 
Mittit  ct  hos  pariter  versus  queis  Regía  CarE 

Munificam  celebrat  Bibliotheca  manum. 
Hos  tibí  si  gratos  cognoverít  illa  y.  putabit 

Plcniús  in  Regem  grata  fuisse  suum. 

EPIGRAMA  CCLXIL 
In  insigne  templi  Escuridentis  opus^ 

Amplum  >  augustum,  ingens  opus  admirare  Philippi. 
In  texris  ccdum  condidit  ille  Dea 

EPIGRAMA  GCLXnL 
Jh:  Poetas  Firgilium  ^  Viditm^ 

Mantua  Virgilium ,  Vidam  vkina  Cremona 

Edidit.  Hiñe  Yates  distat  uterque  parum. 

EPIGRAMA   CXXXIV. 
De  terree  feeunditate» 
Quam  bene  aratus  ager  reddit !  Circunspicc  terram : 
Hoc  fecunda  magis,  qub  mage  prodit  anus. 

EPIGRAMA  CCLXV. 
De  Pboebo ,  mutata  in  laurunt  Dapbne. 

Mutatx  ut  Daphnes  requievit  Apollo  sub  ümbra. 

Capta  mihi  heu ,  dixit,  corporis  umbra  loco  est ! 


77 
«Extendiendo  ya  sus  ramas 

Dafne  trocada  en  laurel. 

Busqué,  dixo  Apolo ,  un  cuerpo, 

Y  solo  una  sombra  hallé.» 

EPIGRAMA  CCLXVl. 
Epigrammatis  dotes, 

Scse  ostendat  Apem ,  si  vult  Epigromma  placeré : 
Insit  ei  brevitas,  mel ,  ct  acumen  Apis. 

«A  la  Abeja  semejante. 
Para  que  cause  placer. 
El  Epigrama  ha  de  ser: 
Pequeño  ,  dulce  y  punzante. » 

EPIGRAMA   CCLXVn. 
Quim  parum  prosint  Corporis  vires  in  reeentiore  bellandi  usit* 

Quid  juvat  ad  Martis  validum  jam  prxlia  corpus  ? 
Corpore  pro  toto  militat  articulus.  * 

*«  t  En  la  guerra  el  Cuerpo  humano 
Para  que  fuerzas  desea. 
Si  ya  solo  se  pelea 
Con  un  dedo  de  la  mano?» 

EPIGRAMA  CCLXVra. 
De  D.  Hieronymo  ob  Cieeroms  leSiionem  ab  Angelis  fiagelltítú^ 

Pro  tóo  Cicerone  tulit  vir  Dalmata  coelo 
Terga  per  Angélicas  verbere  «esa  manus  \ 

*   Difid  eoim  inpolsu  czplodunur  igiiivomi  cubk 


7^ 
At  quot  habent  tcrris  humano  verbere  aesas    • 

Non  Iccto  pucri  pro  Cicerone  naces ! 

«Porque  á  Cicerón  leía 
GeróViimo;  el  gran  Do£tor, 
De  Angélica  mano  azotes  - 
En  el  Cielo  recibió. 
I  En  la  tierra  á  qnantos  niños 
Las  manos  liumanas  hoi 
Castigan ,  porque  no  gustan     ' 
De  leer  a  Cicerón  l» 

EPIGRAMA    CCLXDC 
Ad  Aritbmetices  Osorem  mlninu  locufUunu 

Odi ,  Crispe,  inquis,  números,  capitaliter  odi: 
Hinc  tibi  quod  numeres  sors  tua.  Crispe,  ncgat. 

«rCrispo  que  le  dan  enJEido 
Números  y  cuentas  dice : 
Y  así  la  suerte  ínfelice 
Nada  que  contar  le  ha  dado.»». 

EPIGRAMA  CCLXX, 

In  Tagum  fiuvímn ,  intumeseente  álveo ,  Regalibut  bortis 

cxitíum  minitantem, 

Ergonc  Regales  tumidis,  Tage,  fludibus  hortos. 

Delicias  Caroli,  jam  violare  paras? 
Non  impune  fercs.  Frustra  fiígis,  improbe,  sontcs 

In  mare  festinans  condere  anhelus  aquas: 


19 
Quod  CastcUanis  sccius  es  medicanis  in  orís, 

In  Lusitanis,  id  modo,  crede,  lucs. 

«( Como  con  hinchadas  olas 

Intentas,  soberbio  Tajo, 

Ofender  esc  pensil. 

Recreo  digno  de  Carlos? 

No  te  irás,  nó,  sin  castigo. 

Por  mas  que  huyas,  anhelando 

Esconder  tus  delinqüentes 

Raudales  en  el  Océano. 

El  delito  que  en  Castilla 

Cometiste  temerario. 

Verás  mui  presto,  verás 

En  Portugal  castigado,  y* 

EPIGRAMA  CCLXXI. 
Tagi  rcspofuumad  supr*  jcñpium  in  eundem  Epi^ammiu 

Non  mihi  Regales  tumefa¿tis  íludibus  honos. 

Delicias  Caroli ,  men!s  violare  fiíit. 

Quod  tumui:¿  nc  credc  sedüss  quiacxtitit  imma 

Nostcr  in  obsequi)^  Priricipis  illc  tumor. 

A  Lusitanis  retro  swn  lapsus  ,'(Ut;irem 

Flumine  jam  toto,  Carole  magne,  tuus. 

«Coii  mi  impetuosa  corriente. 

No  pretendí  hacer  agravio 

A  tístós  vergeles  y  dehcla& 

Del  excelso  Soberano» 


8o 

Y  haber  hinchado  mis  oñdasj, ' 

Lejos  de  ser  desacato^ 
Al  Dueño  que  en  ellas  reina 
Obsequio  fué  tributado. 
Del  límite  Portugués 
Retrocedí  al  Castellano, 
Para  que  mi  raudal  todo 
Riese  ya  tuyo ,  o  gran  Carlos.*» 

EPIGRAMA  CCLXXn. 
Cío^  in  urbt  seríus  luetat  qudm  rurU 

Serius  unde  dies,  quam  ruri,  lucet  in  urbe? 

Qui  vocet  Auroram,  nuUus  in  urbe  vigil. 
At  certatim  illam  ruri  Canis,  Ales,  Asellus 

Latratu,  cantu,  voce  rudente  vocant. 

EPIGRAMA  CCLXXHL 
De  Tomóte  rustico* 
Multíplices  Ínter ,  patior  quos  rure ,  labores 

Non  minknus  Tonsor,  est,  mihi  crede,  labor: 
Quam  dentes  herbosus  agcr  tondentis  'Aselli, 
Tonsoris  sentit  tam  mea  barba  manum. 

EPIGRAMA  CCLXXIV. 
D/  diverso  more  Nativitatis  &  Funerisn 

-'■'.  ••■"■.•  '•■  v"- 

Et  vltae  et  mortis  mos  dispar :  ycrtijcc  .nascl,   , 
EíFerri  pedibus  nempe  notatur  homo. 


Na- 


^«Ñáce  el  hombre,  y  va  al  sepuÉcfd 
De  opuesto  modo  >  pues  nace   . 
De  cabeza  4  y  quando  muere 

.  Sale  con  los  pies  delante. »»: 

EPIGRAMA   CCLXXV.- 
J)e  Patriar ebi  Noe,  adversüs  ineptasEtymolog¡a$\ 

Quam  bene  convenit  nomen  Patriarcha  Noacho? 
Cur  ita?  Ncmpc  Arcíe  quod  fuit  ille  Patbr.. 

j((£l  nombre  de  Patriarca, 
Mejor  que  á  nadie,  4  Noé 
Le  corresponde :  y  porqué? 
Porque  fué  Padrb  del  Ab.ca.« 

EPIGRAMA  CCLXXVI. 
De  Romatüs  totius  Orbis  pradombmi 

Praedatricem  Qrbis  quid  mirer ,  Romule ,  gentem^ 
Si  Lupa  lac,  Vultur  si  tibi  regna  dedit  ? 

¡ccNo  estrañes  que  á  todo  el  mundo 
Roma  antigua  haya  robado. 
Si  á  Kómulo  dio  la  Loba 
.  .  Leche ,  y  los  Vuitres  el  mando,  a . 

EPIGRAMA  CCtXXVn. 
Tie  viti  rustklí  Homim  s/^tiberriatíU . 

Quam  vítale  homini  rus  est !  At  cur  ergo  mircf 
Si  bene  rure  valet  rure  creatus  homo  ? 

L 


M 


><No  hú  razón  para  que  asconbre 
Qae  to(k)  individuo  humano 
£n  el  campo  esté  mas  sano  \ 
Pues  Dios  en  i\  crió  al  hombre.  *i^ 

EPIGRAMA  CCLXXVm. 

JatcrípthMarebiotrií  de  la  Regalía  vllUfortbus  imíulptd. 

Gaudia  sunt  nobis  plus  quam  Regalía  rure : 
Urbe  alii  regñenc  •,  vivere  rure  datur. 

Imitación. 

»«Reincn  otros  en  la  Corte, 
Que  aquí  logro  mis  delicias. 
Porque  vivir  en  el  campo 
Es  la  mayor  Regalía.»» 

EPIGRAMA  CCLXXDL 
Ad  Gállateos  contra  Lusrtamí  adbortatrt¿. 

Démete  Lusiadas  ferro ,  Gallaeca  juventus. 

Démete :  sic  vobis  laurea  mcssis  erit» 

CCLXXX. 
Parcite ,  Callaici ,  Castellje  invisere  fines : 

Fcrte  pedem  quo  Mars,.non  Ccres  alma,  vócat. 
In  gladios  nunc  tempus  adest  extendere  £ilces, 

Ad  fera  Lusiadum  cdüa  secanda  virom. 
Sic  seges  in  vtstfos  cadct  ampia  et  dará  tfiumphoí : 

Aiea  sic  vestrz  máxima  laudis  erit.. 


93 
EPIGRAMA  CaXXXL 

IndigenjE;  quavis  geniti  regionc,  vocincuri» 
Ast  Indos  veré  dixeris  indígenas. 

E  P I G  R  A  Bd  A  CCLXXXn. 
In  la$tdem  Framísei  Sancta  BrocntAs,  teifbe/rími  Grammáti(l% 

Tu  mihi  GrammaticaCj  San£ti,  sis  Júpiter  Artis  i, 

Prodiic  c  cerebro  namque  Minerva  tuo. 

CCLXXXffl. 
Cum  sic  ore  tones,  Sanfli ,  pariasque  Mincrvam, 

Quis  ce  Granimatics>  quis  negec  esise  Jovem? 

EPIGRAMA   CCLXX3aV. 
Ad  Anglas  mms  ambitiosos^ 

Anglia  vis  opibus  Ronue  cercare :  caveco, 
Omnia  cum  {ueris  >  sis  >  velut  illa^  nihil. 

«Con  Roma  en  auge  pretendes 
Hoi  competir ,  Inglaterra. 
No  aspires  a  serlo  codo. 
Que  serás  nada  como  ella.*it 

EPIGRAMA  CCLXXXV. 
De^navali  Anglortim potentU* 

Ut  marc  contabulac  numerosa  nave  Britannusl 
Quod  filie  ante  Salum,  nunc  (ácic  ille  Solum« 


La 


84' 

EPIGRAMA   CCIXXXYI. 

De  amflUsim  ^rítatmorum  eomnureio ,  Navf¿atiomi  ope¿ 

exteptporale, 

Qui  toto  divisus  erac  quoQdam  Orbe  Britannusx 
Tocum  Orbcm  adjunxic  luvibus  lile  sibi. 

EPIGRAMA  CCLXXXVIL 

7»  illud  Geneseos :  in  sudore  vultus  tui  ,  Ó'a 

Sonti  poenam  homini  voluit  Dcus  esse  laboran  < 
Pcena  sed  ultorem  quam  probar  ipsa  pium ! 

iScilicet  ex  ipso,  sudoris  fontc ,  labore 
Esca,  Salus^  Vires  et  Bona  quacque  íluunt. 

EPIGRAMA  CCLXXXVHL 

De  flunAeis  glandíbus ,  valida  missu,  ut  onmttferi  Poetéi 
narrant ,  in  acre  liquescentibtu. 

Plúmbea  si  veré  liqueíit  glans  missa  per  auras } 
Imber,  non  grando ,  glande  cadente  ^  cadet. 

EPIGRAMA  CCLXJDOX. 
Joeus  CasM'ií  Augusti  in  Regís  Heroiis  erudelitatemt 

Porcus  ego  Herodis  malim^  quam  filius ,  esse, 
Sxva  nocans  Regis  pedora ,  Cañar  ait. 

«Viendo  la  condición  fiera 
De  Heródes ,  Augusto  dixo. 
Antes  que  ser  yo  su  Hijo, 
Ser  su  Marrano  quisiera.  >a 


EPIGRAMA   CCXC 

InÉmmanueltm  Salinas  y  Martialis  Inttrprctenu 

Quls  mcliús  potuic>  quam  qui  crahic  a  sale  nomen^ 
Maree j  tuos  nobis  explicuiss&  sales?  ^.  - 

^c  Quien  de  tus  gracias  Latinas^ 
O  sazona<io  Marcial^ 
M(^trarnos  toda  la  sal 
Pudo  mejor  que  un  Salinas  ?ií; 

EPIGRAMA  CCXCL 

Jn  Andream  Naoageríuniy  qul  Martiali  inftnsus,  multa  ejus  volutinná 

quotamús,  ftato  dieytamquamimpMrayfliunmisabsumert  eott^ 

íueveraf,  teste  Paulo  Jovio  in  Navageril  eloghx 

ChartaS;  Maree,  tuas  quot  Navagerius  urit  ^ 

Vuleanus  Veneres  tot  periise  dolet. 

CCXCIL 
XJritur  incassumtibi  Marcas;  ab  igne  resurget^ 

Ales  ut  Assyrius,  Bilbilitanus  Olor. 

CCXCIIL 
Qui  Marcum  in  medios,  Naugeri,  conjicis  ignes, 

Crede  mihi,  verum  conjicis  ipse  salem. 
Audin*  ut  horrendum,  tetrum,  exsecrabile  fá¿lum 

Increpet;^  in  mediis  dum  crepat  ille  focis  \ 

ccxav. 

Quid  furis  in  Marciun ;  Vénetas  vel  nominis  umbra 
Debuerat  saltem  cpptinuisse  iDanus. 


^6 

EPIGRAMA  CCXCV, 
Senu^Tfágiti 4e  Novo olimOrbe detegendo vatkimtun* 

Mente  noy  OS  olim  Annsus  praevidcrat  Orbes; 
Quos  praevidit  Iber  hos  et  adeptus  Iber. 

fcDcl  Nuevo  Mundo  el  hallazgo  . 
El  gran  Séneca  previo: 
Conquista  filé  de  Españoles 
La*  idea  dq  un  Español»? 

EPIX5ÍIAMA  CCXCVL 

D«  formo fis  turpium  virorum  uxoribuSm 

Turplbus  haud  mirum  &rmosas  nubere,  turpi 
Cum  formosa  Venus  nupserit  ipsa  Deo. 

«Nb  me  admiro  quando  veo 
Casarse  con  feo  hermosa  i 
Pues  la  ñus  hermosa  Diosa 
Casó  con  el  Dios  mas  feo.»» 

EPIGRAMA  CCXCVn. 
In  messes  vento  agitatas ,  ^  quasifluetuoHtes* 

Flava  segcs  fluitat  ventis  agitara :  putares 
yndantem  auriferis  fludibus  iré  Tagum. 

ccxcvm. 

Fluduat  ut  mcssis,  zephiro  motante!  Salumne 
Obtinet  ipsa  Ceres,  an  Thetis  ipsa  solum  ? 
.« i  Del  zéíiro  al  blando  impulso 
Como  las  micses  ondea»! 


o  Cércs  se  pasó  al  inar, 
O  Tctis  vino  ala  tierra.  «í 

CCXCDL 
Cernís  ut  undantes '  veñtis  ágiténtur  aristac  ?      * 
Fallor:!  an  in  Thetidcm  versa  repente  Ceres? 

EPIGRAMA  CCC» 

r 

De  rurU  prastantiL. 

Haud  temeré  afiSnxic  jiiri  tot  Fábula  Divos: 
Hinc  liquet  imprimis  rure  patere  Deum. 

t 

EPIGRAMA    CCCL 

De  illo  Ciaudiani  vtriu  r  Belleróproavías.  dsoicnaketuh  utasmich. 

Versifícatorum  fbrtunatissimus  ille 
Qui  verbis  potuic  tanta  sonare  tribus. 

EPIGRAMA  CCCn. 

De  iniqu^  neseh  qua  sorte  qtne  res  IDspanorwn  otoñes  mali 
deterit »  slve  imminuiK 

Ncscio  OjQse:  Hispanas  minuat  sors  invida  laudes : 
Hispanum  et  Nomen  voce  minore  notat.  * 

EPIGRAMA  CCCni. 

De  GalUeh  MissoribuSy&  Fresb^terisfiasUllam  adife  soíitis. 

Ni  fines  yCastella>  tuos^GaUscus  adircc, 
Null^  dfá  Mi(sfii$!¿ii»llaqúe  Mjiss;^  foret.. 

I 

•  '4  -  ■*•  •  #  ' 

•    Qttia  venucnltm  dicüoneiik  EsPAftOL  tb  lixstKtaau>  derivatanfe  oemioi  dnbitare  fas  esu 


87 


88' 

p  si  dcxascn  devenir 
Los  Gallegos  á  Castilla, 
Nos  quedáramos  sin  Mies, 
J>^os  quedáramos  sin  Misa.  4 

DB  otro  MODOi 

/(«Si  el  Gallego  dexase 
De  irá  Castilla, 
Castilla  se  quedara 
Sin  Mies  ni  Misa.Ȓ 

EPIGRAMA  CCCIV. 
t»  rumen  Coctu ,  quo  Martidis  apud  vcteres  aliquot  Seriftores 

appellari  solet. 

Maree ,  vocare  Cocus:  num  qubd  sale  carmina  condis? 
Si  ratio  haec ,  mérito.  Maree,  vocare  Cocus. 

«<  i  Que  bien  hace,  o  gran  Marcial, 
Quien  Cocinero  te  llama. 
Si  es  porque  todo  Epigrama 
Sabes  sazonar  con  sal  i  *» 

Alitbb. 

Maree  tuos  condis  sale ,  melle  et  felle  libellos: 
Hinc  puto  te  dictum.  Maree,  fiíisse  Cocum. 

EPIGRAMA   CCCV. 

De  Bello  &  Morik,  > 

Tam  minimüm  distant  factis,  quam  nomine  Mars,  Mors : 

Quot  Dea  falce  vlros ,  cot  Deus  ense  meúc 

Co- 


j^Como  en  el  nombre,  en  los  hechos- 
Mane  y  Muerte  se  asemejan: 
Quanco  ella  con  la  guadaña. 
Tanto  el  con  la  espada  siega.  ^. 

EPIGRAMA  CCCVI. 
Tn/ortiísimum  Vhmm  latáovicum  déVelasco,  Artis  Habind 
Propugmaortm  frétclarhwnunu 
Omnia  strata  jacent  Arcis  jam  moenia :  nil  stat, 
Nil  animum  prscter,  magnc  Vclasce ,  tuum. 
Prodigus  ecce  tamcn  vitae  cadis  i  at  simuí  ipsc 
Tangis  hiunum ,  Hispanus  sidera  tangit  honos^ 
«Del  Morro  el  muro  por  tierra 
Yace  todo:  y  solo  en  pie 
Del  gran  Velasco  se  ve 
íl  valor  que  el  pecho  encierra» 
Cae,  al  rigor  de  la  guerra. 
Cubierto  de  mortal  hielo  j 
Mas  a  tocar  en  el  suelo 
No  bien  su  cuerpo  llegó, 
Quando  de  España  subió 
La  gloria  á  tocar  el  Cielo. « 
CCCVIL 
Assurgant  aliis  statuae,  monumenta,  trophaea, 

Quos  sua  nobilitant  fortia  fada,  virisj 
Ast  Arcis,  Velaice,  xux  sublimior  éxstat 

Ommbus  in  laudes  ipsa  ruina  tuas. 

M 


90 

^íLevántcnsc  4  otros  Hcrocs  valerosos 

Obeliscos,  estatuas  y  trofeos  i 

Que  del  Morro  las  ruinas,  o  Vclasco, 

Son  para  ti  mas  altos  monumentos. » 

CCCVffl. 

Quam  decet  Aonidas  canta  celebrare  Velascum;, 

Monticolamque  Virum,  Monticolasquc  Deas ! 

•«  t  A  quien.  Musas,  mas  que  á  vos 
Cantar  4  Velasco  toca. 
Siendo  el  Héroe  Montañés, 
Y  vos  Montañesas  Diosas?  >« 
CCCIX» 
Vincere  magnanimum  decus  est  commune  vlrorumj 
Tam  benc  sed  vinci ,  magne  Velasce,  tuum  est. 

«De  magnánimos  varones 
Es  el  vencer  común  lauro  i 
Mas  el  ser  vencido  así 
Es  el  tuyo,  o  gran  Velasco.»» 

cccx. 

Ut  lacera  invictus  pugnat  supcr  arce  Veíascus  l 
Fallor?  an  Orbe  novo  Mars  micat  ecce  novus  ? 

«Al  veros  sobre  d  baluanc 
Con  valor  tan  sin  segundo, 
Gran  Velasco,  en  Nuevo  Mundo 
Creo  ver  un  nuevo  Marte.», 


91 

Ccssit  Habana  tibí,  non  NStrcnuus,  Angle,  Vclaicus: 
Orbcm, non unumviceris,  Angle,  Vinim. 

«Al  Morro,  mas  no  á  Vclasco 
Lograste  rendir ,  o  Ingles : 
Antes  un  Mundo  rindieras 
Que  un  Soldado  como  aquél.»: 

CCCXIL 
Si  Montana  valcnt  cvadcrc  culmina  Ccelum, 

Nomine  ut  ostendis ,  máxime  Olympe,  tuo. 
Ardua  Monticols  quid  mircr  facta  Velasci  ? 

Quid  celsuni  meritis  surgere  ad  astra  virum  ? 

«Si  pasan  a  ser  Cielo  las  Montañas, 
Como  puede  el  Olimpo  acreditarlo  i 
Por  sus  altas  proezas  no  me  admiro 
Suba  hasta  el  Cielo  el  Montañés  Velasco.  »t 

cccxm. 

Nunc  duplices,  nunc,Fama,  tubas  impleto:  Velasci 
Altera  fata  gemat,  altera  fa¿fca  canat. 

««Emplea  en  el  gran  Velasco 
Tus  dos  clarines,  o  Fama: 
Lamente  el  uno  su  muerte. 
Cante  el  6tro  sus  hazañas.» 


Mi 


cccaav. 

7«f  stdtuam  'quam  ríimfortissimo.  viro  pmiñdam  4ngli  itcpevtre» 
Anglia  decrcvit.  statuam:  nc  plaudc. ,  Vclascc. 

Hanc  ábij  non  merkis  dcdicat  illa  mis. 
Réspice  sinceros  potiús  <^uos  pr^scat;  honores^ 

Testatura  tuum,,  Patria  grata,  decus, 
Vdascum  illustrans ,  vana  sinc  inugine,  nom^n 

Vivcre  plus  illud  marmore  et  «re  jubet. 

cccxv. 

De  Velasei  rmmistnattK 
Stct  pro  defensa  licet  aercus  arce  Vélaseos  j 
Stabit  in  «te  rainús  quam  supcr  arce  stetit^ 

EPIGRAMA  CCCXVL 
Dt  t/£statn  Hyemjsque.  imommodts» 

Mofbus,  crede,  dúplex  homini  contingit  inanno;i 
^taí  altcr  habet  nomen,  et  alter  Hyems.. 

«Dos  son  las  enfermedades 
Que  el  hombre  padece  al  año: 
Una  <pe  llaman  Hibierno, 
Otra  que  llaman  Verano.» 

EPIGRAMA  CCCXVTL 
De  celsteri  colitis  Fetninarum  omatu, 

Aspice  femíneas ,  turrita  cacumina,  frontes: 
Exprimir  en  Cybeiem  femina  quacque  Deam. 


I»  En  feMrma  de  torre  süBe 

£l  peinado  mugeril. 

¡  O  que  de  Diosas  Cibeles 

Se  pascan  por  Madrid  I  »> 

EPIGRAMA  CCX3CVra. 
De,  f^gis  Wsfamarum  Aqtut  a$mftH»si 

Pluris  pocat  Aquam  Gentis  Kegnator  IberaCj^ 

Qoam  Regum  potac  csetera  turba  Menim^ 

«(Mas  le  cuesta  al  Rei  de  España 

£l  Aguají  estando  en  los  Sitios^, 

Que  a  todos  los  Reyes  juntos 

Les  puede  costar  el  Vino.»* 

EPIGRAMA  CCCXIX, 
In  Proceres  eurru  properantes,. 

Si  Proceres  audis  curru  properante  tonantes^ 

Hos  mérito  hvMnanos  dixeris  esse  Jovcs^ 

í*  Pensaras j  si  oyes  el  ruido 

De  los  Coches  de  los  Grandes^ 

Que  cada  Señor,  en  tierra x 

Es  un  Júpiter  roñante. »». 

EPIQRAMA  CCCXX. 
InLotb  Uxorem, 

Non  semel  ipsa  sacxum  menticur  fábula  vcrum. 

i£neam  et  Lothum  sors  premit  una  dúos. 
Ard^item  profíigus  patriam  dmn  linqult  ucerque 

Vir  pius,  Uxoremperdit  uterqujc  suam. 


9^ 


9^ 

EPI<JRAMA    CGCXXL 
Jn  Lotb. 

Orpheos  ct  Lothi  causa  perit  Uxor  eádetn: 
Illa  quod  Infernum  respicic^  hsc  Sodomam. 

« A  Oiféo  igual  mala  estrella 
•Que  a  Loch;  de  Esposa  privó: 
Esta  á  Sodoma  miró. 
Si  al  Infierno  miró  aquélla.  ->* 

EPIGRAMA  CCCXXIL 

He  glandibus  ^  globis^  pulveris  nitratt  vi  emitti  solitis, 

Glandibus  arque  globis  muc^o  jam'cedat:  acutis 
Forcius  en  telis  tela  rorunda  nocént. 

«*  Ceda  á  bala  y  bomba  el  hierro, 
O  afilado ,  ó  puntiagudo; 
Pues  ya  los  cuerpos  redondos 
Hieren  mas  que  los  agudos.  >» 

EPIGRAMA  CCCXXni. 
In  effigiem  Ferdimndi  Duás  Albam. 

Corduba  magnánimo  invideas  generosa  Tolero 
Jam  licet:  en  Magno  Dux  Duce  major  adest. 

EPIGRAMA  CCCXXIV. 

Ex  Justlniani  Juris  Institutionibus  qtuican  PraceptA 
Juris  Naturalls.    .  .  *  ■ 

Hace  tria  Jus  homini  prescribir :  Vivito  lioncste  > 
Ne  ledas  alium*>  reddito  cuique  suum. 


.cccxxv. 

Quott^lex  Jus, 
Jus  habet  os  <luplex:  hoc  spc<5tat  publica,  late  5 ;      ; 
Illo  privatimréspicic  are  boñum. 

.     G€CXXVL 
Privatum  distingue  triplex  r  Natura  suum  Jus^  . 
Jusquc  suum  Gentes^  Jus  quoque  Civis  habet.. 

CCC3CXVIL 
Jus  quod  Civis  habct^  vel  scriptum^vel  sine  scriptotsty 
Hoc  tamen  ut  scriptuin.  Plebe  tácente,  valet. 

cccxxvnL 

Scriptum  est  Lex,  Plebis»  Praetoris  jussa>  Patrumque, 
Principia  arbitrium  ,  di£ta  perita.  Sophúm. 

CCCXXIX.. 

Ret  Usucapionh  incapaces^ 

Liber  homo>  Servusque  fugax.  Sacra, Relligiosa, 
Res  Fisci,  res  fiírtivce,  possesaque  per  vim 
Usucapí  nequeunt ,  híec  excipe ;  cxtera  possunt. 

cccxxx. 

tlsucaptonis  condltíones^ 
Res  apta  usucapí  Titulus ,'vélr  Causa,  Fklesque, 
Et  per  legitiirram  pcrgeris  Possesio  tempus. 
,    '      •      CCCXXXL 
.QmbiuiíqmtHMaiitnUsusJruBut.. 

Lex ,  Judex  >  Testait«aitum,  Possesio  y  Pactum. 


cccxxxn. 

De  PatriiPoteitateé 
Quisquís  justa  petit  connubiá  ^  quisquís  adoptat» 
Lcgitimatvc  Nothos ,  jus  habet  illc  Pa^ris, 

cccxxxm. 

Causa  Potcstatcm  solvit  septena  Paternam: 
Mors  Patris  vel  Avi,  captus  ab  hoste  Patcr, 

Actus  adoptandi,  prolis  Manumissio,  Poenae 
Servifium^  Exilium,  Patriciumque  decus» 

CCCXXXIV. 
De  Ttaoribm, 

Qui  testamento  Tutores  poneré  possunt? 
Qui  patria  natos  sub  ditione  tenent. 

CCCXX3CV. 
Qui  testamento  Tutores  sumere  possunt? 
Impubes  Nfatus,  Posthumus,  atque  Nepos.  . 

CCCXXXVL 
Pupilli  possunt  a  Testatore  vocari 

Filius  atque  Nepos,  cumque  Minore  Furens. 

.  cccxxxvn. 

Tutonun  Ó*  Curatorum  exematUnei^ 

Morbus ,  Pauperies ,  ^tas,  Absentia ,  Proles, 
Lisque  status,  Inimicitis,  Ignorantia  >  Fiscus,, 
Militia,  et  dúplex  Cura,  aut  Tutela  cer  acta. 


Qui' 


cccxxxvm. 

Quibus  modis  Tutela finitur. 
iTutcIae  finís  Pubcsque,  Caputquc  minutum, 
Condicio^  Mors,  Suspicio,  E^tcusatio,  Tcmpus. 

ccx:xxxix. 

Quotuplepc  Tutela» 

Est  Tutela  triplex :  Tcstamcatariá  prima> 

Altera  Legitima  est,  Attlllana  sequens. 

CCCXL. 
Servitíttes  Rustiet» 

Actiis ,  Iter,  Via,  Áquacdud^s,  Jus  calcis,  Arcnaí, 
Haustus  aquse.  Pastos ,  Pecorisque  appulsus  ad  undam» 

CCCXLL 

Servitutes  XJrbarue, 

Imbrcx,  Flumen,  Onus,  Tignum,  non  toUere  In  altuití. 

CCCXLIL 
Cafltis  iimtmth  quotuflex* 
Komani  capltis  numeranda  mlnutio  triplex: 

Máxima,  deinde  minor,  deinde  minóte  mlnor.  ^ 

EPIGRAMA   CCCXLm. 
Ad  Benediílam  XIV»  Vontifieem  laúdibus  sms  ter  Máximum* 

Pontífices  allí  nomen  sibi  Maximus  addant» 
Ampllor  at  titulas  te ,  Benedicte,  decet. 
Dlcere  nlmirum  ter  Maximus :  Ipse  Sacerdos 

Maximus,  et  Princeps ,  Maximus  ipse  Sophus. 

N 

•  *    Jostiiiiaiuea  bcc  ludebam  tono  mdcgxicvi*  $t  mdccxxyu*  dum  Jurísprudeatic  operam  dabas* 


97 


^.8 

EPIGRAMA  CCCXLIV. 

Dt  PoiagrL 
yitam,  ccu  pcrhibcnt,  homini  nqdosa  Podagra 
Duplicar,  ai:  mortcm  multiplicare  solet. 

.«Que  la  gota  nos  duplica 
La  vida  hai  quien  asegura; 
Yo  se  que  es  mal  que,  si  dura> 
La  muerte  nos  multiplica. » 

EPIGRAMA  CCCXLV. 
De  Pbtíottteli  tn  árbore  opaeissimi  suavissimi  eamnte* 

Arbor  opaca  patet:  dulcis  canit  arborc  Aédon. 
Arbor,  Avis  certant :  hícc  chorus,  illa  nemus. 

^De  un  árbol  en  la  copa  mas  frondosa 
Un  Ruiseñor  su  dulce  canto  glosa : 
Si  el  árbol  solo  vale  ima  floresta. 
También  d  ave  sola  es  una  orquesta.» 

EPIGRAMA  CCCXLVI. 
In  Jlexandrum  Magnum  >  cMosum» 

Ab  Jove  se  genitum  Véñxas  prxdicac  Heros  i 
Verius  at  Bacchi  se  probar  illc  genus. 
«*Alexandro  Dcscoidientc 

De  Jove  se  publicaba; 
.  Pero  (kBaco  probaba 
Ser  legítimo  Pariente.» 


99 
EPIGRAMA   CCGXLVn. 
De  Ulyssipoitís  txcidio. 

Urbs  cadit,  urbs  ardet^  tcrrae  certamen  ce  igms: 
Ipsa  sibi  lumulum  sufficit ,  ipsa  rogum; 

«Cae,  incendiase  Lisboa, 
Contendiendo  Fuego  y  fierra: 
Túmulo  es  ya  de  sí  misma. 
De  sí  misma  ya  es  hoguera. » 

cccxLvni. 

Nomen  Ulyssipo  Gra  ji  servavit  Ulyssis : 
Fit  quoque  per  flammas  altera  Troja  suas. 
«  Denominaste  Ulyssb»©, 
Lisboa,  del  Griego  Ulíses; 
Y  es  justo  que  hoi  nueva  Troyí 
Por  tus  llamas  te  apellides.» 

cccxux. 

Quatuor  en  Elementa  imam  bacdiantur  in  urbem: 
Nec  satis  est :  quincum,  Plebs  scelerata ,  fiírit. 
«No  bastando  que  la  ira 
Contra  una  Ciudad  se  cebe 
De  quatro  Elementos,  mira 
Cómo  con  ellos  conspira 
El  quinto ,  la  infame  Plebe. ». 
CCCL. 
Prxda  simul  Terra ,  simul  Acris ,  Ignis ,  ct  Undae, 
Urbs  demum  infelix ,  prarda  íit  ipsa  sui. 

N2 


lOO 

jkDc  Agua,  Fuego,  Tierra  y  Aire 
Triste  víctima ,  o  Lisboa , 
.  •   También  has  llegado  á  ser 

Hoi  víctima  de  ti  propia.»» 
CCCLL 
Ejusdem  urbií  Epitapbmm, 
Littore  in  hoc  jacet  ipsa  suis  tumulata  ruinis 
Máxima  Ulyssipo :  sis  tibi,  qusso  ,  levis. 
^En  esa  triste  ribera 
Yaces,  Lisboa,  arruinada. 
En  ti  misma  sepultada: 
Séte  á  ti  misma  ligera.»» 

EPIGRAMA   CCCUL 
In  diem  Natalem, 

y. 

Nataiem  quicumque  diem  colit,  iüc  prefecto 
Funereum  propiús  gaudet  adesse  diem. 

EPIGRAMA    CCCLin. 
In  Virgines  Vestales, 
Vestales  non  cura  quidem  tenet  una  Fuellas  > 

Sc^citat  geminus  pectora  casta  labor : 
Hinc  servare  tuos,  o  Vcsta ,  perennius  ignes  y 
Hinc  pacare  tuas,  o  Cythcraca,  faces. 
/f«  Doble  afán  suele  el  sosiego 

A  las  Vestales  quitar: 
.-    De  Vesta  avivar  el  fiíego, 
Y  el  de  Venus  apagar.»» 


'  lOI 

EPIGRAMA   CCCLIV. 
In  Aeadtmam  Pottitam  Marebimuís*  de  Satria,  Matrhi^ 

vía  Turca» 

Pamassum  adspício  invcrsum :  Vir  prícsidct  iUic 
Virginibus  j  Virgo  híc|príEsidet  ecce  Viris. 

«»Hcie  un  Parnaso  aí  rcvcs. 
Un  Hombre  preside  allí 
A  Mugeres  j  y  ya  ves, 
Celio,,  que  una  Muger  es 
Quien  preside  a  Hombres  aquí.  n. 

EPIGRAMA  CCCLV. 
De  AsfoTAgo. 

Asparagus  ténuí  tantum  mucrone  yirescens, 
Longa  brevL  ferro  scilicet  hasta  mihi  esc. 

EPIGRAMA  CCCLVL 
He  Cygtui  Pemú  >  Enignuu. 

Candida  candentis  miratur  filia  Cygni 

Filiólas  Corvis  se  genuisse  pares. 

«La  blanca  hija  del  Cisne 

Tan  blanco  padre  teniendo. 

Se  admira  de  que  sus  hijas 

Nazcan  de  color  de  Cuervo.»* 

EPIGRAMA    CCCLVn. 
De  Pele, 

Aspice  quam  studiis  Peles  afFecta  laboree 
Disparibus  :  pisces  appecit ,  odit  aquas. 


f 


101. 

•^  EPIGRAMA  CCJCLVBL 

Grzculus  ccce  Scnex  hominem  per  compica  qtueric. 
An  qusrens  hcHüinem  res  dbi  mira  canis? 

EPIGRAMA   CCCLBC 
/»  brevem  Jtoae  titatem, 

Nascitur  atque  cito  moriens  rosa  íiulere  nuroec: 

Qux  Lucina  fuic ,  fie  Libitina  dies. 

EPIGRAMA  CC!CLX. 
In  Regiam  Matrítemem  SiUloíbecam,  i  PbHifpo  V,  Rege  tonditam, 

Regnum  armis  parcum  valeat  quid  Marte  Philippus  > 
Quid  Musis,  Musis  haec  sacra  Templa  probant. 

EPIGRAMA   CCCLXI. 
In  cujuídam  naJhs,  ei  Superís  flaeet ,  BUgou 

De  hoc Mundo  hjec  ruco:  Quis  talia  cacmina  Bromes, 

Quis  Sceropes  ancris  cuderic,  ^chna>  cuis? 
De  hoc  Mundo  hac  digo:  Toto  quis  talia  Mundo 

Audiit  humano  carmina  íiisa  sonó  ? 
De  hoc  Mundo  hjec  dico:  Vix  insonat,  intremuit  Mons, 

Fons  stupet,  hinnit  Equus,  Turba  Deusque  fugit. 
De  hoc  Mundo  hjec  dico:  Vix  audiit^  arrigit  aures 

Pegasus  \  attonicus  claudit  Apollo  suas. 

EPIGRAMA  CCCLXH. 
In  Amaliét  Regimt  immtutwwn  obitum, 

Vix  oculis  affulget  Amalia,  flemus  ademtam. 
Vix  Aurora  mic^u:,  rorc  madescic  humus. 


At  quas  dcbcmus  Matri  >  pulclicrrima  Proles, 
Spcs  Rcgniylacrymas  sístcrc  sola  pócese. 

EPIGRAMA   CCCEXni. 

Jrgutum  Patris  Domimcarirespomum  adjesmtam  m  ptAlití^ 

de  rebmTbeohgieis  disptaatíiane  Latínitath  vitia 

ifsi  exprobramem^ 

Dum  niger  ct  bictolor  ccrtanr  sua  Jogmata  Patres 

Asscrerc  ,  illc  hujus  verba  Latina  notar. 
Kíc  contra:  tu  parce, precor  r  sacra  db^natanostrl 
Me  docuere  Patres  >  verba  Latina  tui. 

<cDe  Guzman  defendía  contrae  un  hijo 
Un  hijo  de  Loyola  su  doctrina,. 

Y  le  tachaba  con  rigor  prolixo 

Tal  qual  voz,  ó  expresión  poco»  Latina^ 
Si  arguyo  bien,  el  Dominico  dixq, 
iPorque  usted  el  estUo  me  acrunina? 
Yo  aprendí  en  mi  Convento  Teología,. 

Y  el  Latin  estudié  en  la  Compañía. » 

EPIGRAMA  CCCLXIV. 
.    AdPottam.Claudiamun  faeuitdisiifaum^ 
Uc  superas  alios  vena,  uberiore:  Poetas ! 
Ponte  alii ,.  Nilo  tu  patre  nempe  bibis. 

««^En  k  fecunda,  vena  de  eloqüencia. 
¿Que  Poeta  >  o  Claudiano,  te  compite  ? 
Óteos  beben  las  aguas:  de  Hipocrene  i 
Tu  bebes  las  del  Nilo  en  que  naciste.  „. 


I04 

EPIGRAMA  CCCLXV. 
^Aiformotam  blandamque  Cyntbiam* 

Te  París,  aut  Adam  vidissct,  Cynthia  j  pomum 
Sumerct  hic  a  te ,  tradcrct  illc  tibi. 
iwSi  París,  ó  Adán  te  viese, 
Cintia ,  tan  bella  y  humana. 
La  manzana  aquél  te  diera. 
Este  de  ti  la  tomara.»» 

EPIGRAMA  CCCLXVL 
In  PlMi  Secundi  de  Naturi  libros. 

Ingcntem  Natura  librum  toto  explicar  orbe: 
Interpres  tanti  Plinius  ecce  libri. 

>  Abre  la  Naturaleza 
En  el  Orbe  su  gran  libro. 
De  libro  tan  admirable 
c Quien  es  Intérprete?  Plinio.  »> 

CCCLXVm 
Unus  homo  totum  scriptis  complectitur  Orbcm. 
Romanum  Ingenium  plus  patet  Imperio. 

«Quando  en  su  obra  comprehende 
Plinio  todo  el  Hemisferio, 
A  mas  que  el  Romana  Imperio 
El  Romano  Ingenio  extiende.»! 


EPI- 


IOS 
EPIGRAMA  CCCLXVnL 

JPe  Fortunatis  Instdis, 

O  fbrcunacam  ^  quse  di(^  Canaria ,  sedem  i 

Ut  valet  haec  Vinis ,  sic  valet  Ingeniis. 
Nimirum  Tclius  Pamasso  est  «muía  Monti, 

Qui  tibi  >  Bacche  Parens ,  qüi  tibi,  Wioebe ,  sacer, 

.«O  Fortunacks  Islas  l  O  Canarias, 
Fértiles,  como  en  Vinos,  en  Ingenios? 
Teidc  *.compite  ya  con  el  Parnaso, 
Siendo  Baco  Su  Padre,  su  DÍqs  Fdbo.» 

Dbcim*. 

««Sois  en  el  Orbe  afamadas 
Por  los  Vinos  del  País, 
E  Ingenios  que  produc^> 
O  Canarias  Fortunadas ! 
Si  sus  cumbres  dedicadas 
A  Baco  tuvo  y  á  Febo 
El  Parnaso ,  afirmar  debo. 
Pues  que  Ingenios  peregrinos 
Os  da  Febo,  y  Baco  Vinos,  ** 
Que  es  Teide  un  Parnaso  nuevo. « 

O 

*  TETORyfainóssMoiitftfia  de  la  isla  de  Tenerife,    el  primer  Meridiano* 
en  cuya  cumbre  ,  conocida' de  los  Geógrafos  por        **    Las  fslas  de  Canaria  deben  sutery  subsí?»' 
(1  Pico  de  Tbide  >  6  os  Tenerife  ,  «e  ba  físado    fenciaal  comerciiD  de  sua  Vinos, 


EPIGRAMA  CCCLWL 
De  nomine  loanms  Triarte, 

Gracca,  Latina  Viri  dcsignat  Littera  nomen: 
Sic  Opera  cxomant  Gracca,  Latina  Virum. 

EPIGRAMA    CCCLXX. 
Cbronologia  &  GeograpbiOt  Historite  Oculi^ 

Historicae  fixlgcnt  dúo  Lumina  DiscipUnac : 
Scilicet  hinc  Ratio  Tcmporis,  indc  Loci. 

EPIGRAMA    CCCLXXL 
De  multaram  vestium  usu. 

Sumere  quot  vestes ,  usu  inventóte,  jubemur! 
Non  quam  Cepe  minús  jam  tunicatus  Homo  est. 
« i  De  que  trages  tan  diversos 
Nos  viste  Madama  Moda! 
Ya  cubren  al  cuerpo  humano 
Mas  telas  que  á  la  cebolla. » 

EPIGRAMA   CCCLXXn. 
In  immetuam  Basim  S tatúa  Casaris  Russorum  Petri  Maffti. 

Cacsaris  immensam  Statuac  ne  suspicc Basim: 
Debetur  Magno  máxima  Petra  Pctro. 

EPIGRAMA  CCdJDOn. 
Rex  Malo  Granate  eomparatus. 

Non  satis  cst  rutilam  gestet  Rex  fronte  coronam? 

Pectore  virtutum  condat  oportet  opes. 
Sic  Granatum  extra  fiílget  diademate  Malum, 

Intus  habct  feto  gcmmea  grana  sinu. 


107 

Granaco  similis  Malo,  Rex  fronte  coronam 
Prsferac ,  atque  animi  pectore  coadat  opes. 

EPIGRAMA  CCCLXXIV. 
In  Campapaspro  iefunetis  lonautes, 

XJndc  tot  aera  írcmunt?  major  qub  turba  silentúm^ 

Hbc  mage  (quis  credat? )  gárrula  templa  sonant. 

« i  Tal  doblar  por  los  difuntos ! 

Quando  para  siempre  callan 

Los  hombres,  es  quando  aturden 

Mas  parleras  las  campanas. » 

Z>«  Vellere  aitm.. 
Vclleribus  reliquas  ut  pracstat  Iberia  térras, 

Vellere  sic  Reges  Rex  qi}oque  pr«$tat  Iber. 

CCCLXXVI. 
Quam  bene  jus  illi  transmissum  Velleris  auréi, 

Cui  tantas  Argo  plurimá  vectat  opes  ! 

EPIGRAMA  CCCL3CXVIL 
In  Neutonttm  Asirotmntém.. 

Uní  nempe  Dco  tantum  fas  condere  Coelos : 

Uni  Neutono  fas  quoque  nosse  fuit. 

cccLxxvra. 

Qualem  in  terrestti  se  piastitit  Orbe  Colur^bus,. 

Sidéreo  Neuton  talis  in  Orbe  fiíit. 
Totum  nosse  Orbem  Liguri  debenir  et  An^o; 

lile  Solum,  Coeliim  repperip jLátp  nov^nl. 


»Qual  se  acrcíRto  Colon 
En  el  t€;rre$tre  Orbe ,  tal 
En  el  Óxbe  celestial 
Se  acreditp  el  gran  Néuton,. 
efe  la  alta  y  baxa  Región 
La  demostración  entera 
De .  un  Ingles  se  considera,, 

Y  de  un  Genoves  acierto^ 

Que  éste  un  Globo  ha  4escubien:o, 

Y  aquél  descubrió  una  Esfera.  >«. 

EPIGRAMA  CGCLXXIX. 
In€»corum  ingratam  mitsietrh. 

Nil  me  Caecoram  numerí,  nil  carmina  tangunt.. 

Sempex  ego  Caccis ,  spondeo ,  Sürdus  ero., 

«Porque  elCifego  no  me  aturda. 

Con  su  voz.  y  su  violln. 

Le  digo :  yo  seré  Sordo>; 

Señpr.  Ciego  de  Madrid.» 

EPIGRAMA  €CGLXXX« 
Di  qwOttfr  rébjts  ad  nití^escribendmiMetsíartUi 
Qui  bene  scribendl  laudem  petit,  huic  bona  sunto 
Quatuor  hace:  calamus^  sepia,  charca,  manu& 
•*Hí^  e[uien  tenga  el  impulso 
De  aspirar  áctóbir  bien> 
C^e'cn  su  perfección  ^eri        '    - 
Papel,  tinta,  -pluma  y  pulso. « 


EPIGRAMA  CCCLXXXU 
Ge  Psfttaco.. 

jPsittacus  ore  loquax  >  varioquc  colore  siiperbit; 
Una  ames ,  oculos  una  moratur  avis. 

EPIGRAMA  CCCLXXXn, 
De  T  Gtmí,  ad  eujm  fomui>»ffivatíu  LatritMsJíerí  publiei 

deeretum, 

Ypsilon  Immundos.  fpricanun  ccssit  in.  usus : 

QuanCQ  mine  Gra|£e.  licceix.  honore  valent!. 

iMpigura  de  Y  Griega  dan 
A. las  Letrinas  hoi  diíu 
Enr  auge  por  vidamia 
Las  Letras  Griegas  están!»»- 

EPIGRAMA  CCCLXXXHt 
De  fietilibm  vulgo  China.. 

Fiaüís^  in  summo  pretío  cst,  et  honore  ^supellcx.. 

Fas  nostram  ^tatem  dicerc  jam  lUteam. 

«cQue  es  la  CHiha  sino  tierra? 
Con  todo ,  se  estima  Hoi  tanto^. 
Que  bien  podemos  decir 
Que  es  este,  el  Siglo  de  barro.  «•• 

EPIGRAMA   CCGLXXXIV^ 
litfélém  super  T-igftdh  pellerefubaiaemi. 

Aspiclte  o &lem maculosa inpelle cubantemí 
Viva  superfijn^taTigrixfc  Tigris  adest; 


%o$ 


«Sobre  tina  piel  atigrada 

Si  ves  á  un  Gato  tendido. 

Di  que  sobre  un  Tigre  muerto 

Has  visto  a  otro  Tigre  vivo.  »• 

E  P I G  R  A  M  A  CCCLXXXV. 
Inpugnaeem  Tatsrutn. 

Aspicisut  terram,  pugnac  przludia^  Taurus 

EíFodit?  ilie  hosti  nempe  sepulcra  parat. 

«<No  ves  al  Toro  que  cava 

La  tierra  con  la  pesuña? 

Antes  de  embestir  al  hombre. 

Ya  le  abre  la  sepultura.» 

EPIGRAMA  CCCLXXXVL 
In  quemdfan^n  ipsoTerrétmotu  carmina  ludentem, 

Terra  tremit,  cecidere  arces :  tu  carmina  ludis. 

O  novus  Amphion,  urbe  cadente,  canens  I 

EPIGRAMA  CCCLXXXVn. 
De  nigra  Litteratorum  veste. 

Quid  cultor  Themidis ,  sacerque  Mystcs 

Nigra  membra  gerunt  amicta  veste? 

Causam  en  accipe:  nempe  Litteratos 

Litteris  decet  esse  concolores. 

«De  negro  suelen  vestirse 
El  Clérigo ,  el  Abogada  j 
Que  del  color  de  las  Letras 
Han  de  andarlos  Literatos.» 


Xll 

EPIGRAMA   CCCLXXXVIH. 
E^itapbium  Potorh, 

Aut  bibit,  aut  minxit,  mansit  dum  vita,  Fabullus. 
Nil  calicem  procer  noverat,  et  matulam. 

EPIGRAMA  CCCLXXXK. 

Di  versu  nostro :  Intus  sacra  latent,  parce  procclla  sacris, 

in  Resalís  Saeelli  eulmru  inseulfto» 

Cum  mea  Regalis  sint  culmine  scripca  Saeelli 
Carmina ,  jam  Ccelo  próxima  Musa  mea  est. 

«Hoi  que  mis  versos  se  ven 
En  lo  mas  alto  del  Templo, 
Puedo  decir  que  mi  Musa 
Esta  mui  cerca  del  Cielo.» 

EPIGRAMA    CCCXC 
De  mense  Martio* 

Martius  imposito  quam  dignus  nomine  mensis  1 
Arma  illi  pluvias ,  fulmina,  grando,  gelu. 

««Dióte,  o  Marzo,  el  nombre  Marte 
Con  razón }  pues  quiso  el  Cielo 
De  lluvias,  granizo  ,  hielo 
Y  relámpagos  armarte.»» 

EPIGRAMA  CCCXCI. 
Jtevenis  gárrula  Ej^ita^bima. 

Qux  sikt  hic,tantum  vivens,Faustina,  locura  est, 
Vel  juvenis,  quantum  Fama  loquetur  anus. 


.J 


f»La  que  calla  aquí,  habló  en  vida. 
Aunque  murió  de  edad  tierna, 

'  Tanto  como  habla  la  Fama, 
Con  ser  la  Fama ,  y  ser  Vieja.  »• 

EPIGRAMA  crcxcn. 

*Z>7  Lacth  Asifuni  remedio, 
Est  mihi  prisca  salus  Asinini  muñere  ladis 
Reddica :  ^us  Asinis  debeo  quam  Medicis. 
« i  Que  con  la  leche  de  burra 
Así  la  salud  recobre  ! 
Mas  les  debo  a  los  Borricos 
Que  les  debo  á  los  Dotores.  >« 

EPIGRAMA  CCCXCm, 
De  Eptgrammath  dote, 

Qua  varlae  pecudes ,  praestant  Epigrammata  parte. 

Horum  plus  reliquo  corpore  cauda  sapit. 

((«Nótase  en  los  Epigramas 
Lo  que  en  las  Reses  se  nota^ 
Que  no  hai  en  su  cuerpo  parte 
Mas  sabrosa  que  la  cola. » 

EPIGRAMA   CCCXaV. 

inRegum  Hispanúfum  Statuas  RegU  MitrítensU  fAStlgui 

olim  fmpoiitasm 

Híc  onrnes  vidct  ipsa  suos  Hispania  Reges  > 
Hispani  hinc  Reges  omnia  regna  vidcnt. 


EPI- 


IÍ3 
EPIGRAMA  CCCXGV. 

'Üf  ditos  Jiommwum  doqutnthúmos Aiutoret ^CUeronm 

éf  Virgiliunu 

Imperlum  orbis  habec  divisum  cum  Jo  ve  Oesar : 
Imperium  eloquü  cum  Cicerone  Maro. 
«Cesar  reparce  con  Jove 
De  todo  el  orbe  el  dominio : 
De  la  eloqüencia  el  imperio, 
Tulio  cambien  con  Virgilio,  m 

Dk  otro  modo. 

t«  Jove  y  el  Hijo  de  Julio 
Parten  el  grande  hemisferio: 
De  la  eloq^úencia  el  imperio. 
Marón  igualmente  y  Tulio.»* 

EPIGRAMA  CCCXCVL. 
'De  fyrii  fulveris  imfentiow*. 

Nc  temeré  Inventum  pyrii  dic  pulveris  usumr 
Pulvcrc  natus  homo,  puhrere  rite  peiit. 
««No  sin  misterio  parece 
La  pólvora  se  inventó: ' 
Del  polvo  el  hombre  ñació« 
Y  con  el  polvo  perece.»* 

EPIGRAMA  CCCXCVE. 
De  FebrU 

Febris  Romulidum  quondam  venetaca  per  aras, 
Nunc  quoque  Christiadis  est  Dea ,  sed  Medicis. 


114 

«Adoraban  los  Romanos 

Por  Diosa  á  la  Calentura: 
Hol  es  Diosa  entre  ChrisdanoSy 
Pues  para  los  Mata-sanos, 
Su  divinidad  aun  dura,  n 

EPIGRAMA  CCCXCVra. 
Qudd  Mo  AGíSét  temport  Auctor ,  oh  densiortm  titrbam,  store 

sit  coaetus. 
Turba  jubet  tota  rcctum  pcrsistcrc  Missa: 
Tota  Evangelium  sic  mihi  Missa  fíiic. 
«Como  oi  la  Misa  entera 
De  pie  por  el  mucho  pueblo»  . 
Vino  hoi  a  ser  para  mí 
Toda  la  Misa  Evangdio.  a 

EPIGRAMA  CCCXCDC 
Informosam  Puellam* 

(Juaclibet  assimilis  veri  fprmosa  Fuella  cst; 
At  ver,  ut  forma,  mobilitate  re^rt. 
«Primavera  y  Dama  bella, 

Acep;ada  semejanza! 

Pues  ésta  al  mal  de  mudanza 

Sujeta  está  como  aquélla.» 

EPIGRAMA    CD. 
De  Wsparii  ó"  Latini  carmims  strtuturi» 
Diñicilis  sola  est  Hispano  in  carmine  cauda  j 

Quodlibet  at  cauda  est  Ronúno  in  carmine  membrum. 


IIJ 

•«Solo  el  rabo  es  trabajoso 

En  el  verso  Castellano  > 

Perb  en  el  verso  Latino 

Es  qualquiera  miembro  rabo.» 

EPIGRAMA    CDI. 
De  fuadrupliei  borologiiformi. 

Quam  bcnc  praccipiti  fiígitivum  turbine  Tempus 
SeuTota',  scU  pulvis ,  unda,  vcl  umbra  notatl 

More  rotae  rapitur,  vanescit  pulveris  instar, 
Et  vclut  unda  fluit ,  ct  velut  umbra  fiígit. 

TluBuccioN  >N  Lbtoua  Toscai»  dbl  Combb  D.  Joam  BAoraTA  Q»m> 

#«Misura  e  imagine 

Del  Tempo  rápido 
•  Ombra,  Onda  mobile, 

Polve,  c  girevolc 

Ruota  ci  da. 

Qual  Ruota  volgesí. 

Dispar  qual  Polvcre, 

Com*  Onda  é  labile, 

E  al  par  di  tenue 
.  Ombra  sen  va.Mi 

Traducción  Castellana» 

«i Que  bien  con  quatro  artificios 

Variado  el  relox  en  Rueda, 

Polvo,  Agua  y  Sombra  remeda 

Del  Tiempo  los  quatro  oficios! 
Pí 


116 

De  U  rapidez  da  indicios 
Con  que  éste  desaparece'» 
Pues  Rueda  en  girar  parece; 
Al  Polvo  en  volar  imita, 
Qual  Agua  se  precipita, 
Qual  Sombra  se  desvanece.»» 

EPIGRAMA   CDIL 

7»  Caidlamcm  i  Domitue  {Natione  seilicet  Cautabrtete  )  hrachib 
in  ignem  elapsítyineolumem  evádete  emtigit.. 

£  Dominx  gremio  in  ílammas  ruó  >  non  tamen  arsL 
Cantabrkac  Veneri  Mulciber  ecce  fe,vet. 

EPIGRAMA  CDm. 

'In  Canútem  D*  loannem  Ba^ktam  Conti,  de  prtmé^  Gareitasd 
EeJogít  Italiei  interpretathnefOb  eo  eonsertftíU 

Itálico  reddis,  Conti,  dum  carmine  Lassum^^ 

Bis  Éicis  ut  Vates  pandat  Iberus  opes. 
Italia  reddis  sumpsit  quz  mutua  Lassus  ^ 

Italis  donas  quae  sua  Lassus  haber. 

EPIGRAMA  CDIV. 

^oames  Triarte  y  Ratri  D.Nkolao  Gallo,  Presbytero,  i  quo  eomiomm 
dono  aeeeperat,  carmen  quoddam  vichíim  mittem» 

Pauca  meo  donemus,  amat  nam  carmina  ,  Gallo : 
Carmen  amat  quisquis  carmine  digna  sonar. 

Nuper  ego  orantem  legi ;  legat  ille  canentem. 
Sum  brevis  >  est  brevior  visus  at  ille  mihi. 


"V. 


ti-7 
EPIGRAMA   CDV. 

FeriInandOyAsturiantm  Ppfncipi,qudd  ohlatum  sibi  atqtu  irruerUem, 

tn  venatlone  Taurum ,  ^otecti  Serenissima  Conjuge ,  primq, 

ful/nitud  j^ítula  ictu  non  stnentU  minus  fuám, 

ftlidter  frostraverit. 

Taurus  a(lest  jam  fronte  minax :  stat  júnior  Heroij 

Sponsx  sollicinis,  cernís  at  ipse  suL 
Fulmíneo  simul  ore  conato  simul  occídic  ingens 

Victima :  Mars  píaudit  fimera,  pkudit  Hymen. 
Hic  tibi  servará.  Princeps,  pro  Conjuge  myrtumi 

Pro  domitá  laurum  deferat  ule  fciL 

CDVL 
Quo  fcra  cacea  ruis?  Cui  frons  truculenta  mlnatur  í 

Borbonium  ah !  Juvenem,  perfide  Taure,  petis. 
Ahí  petis  incautum,  socia  dum  solus  oberrans 

Conjuge,  per  sylvas  ludiera  bdla  movct. 
Non  impune  tamen ,  juvcnili  pectorc  siquid 

Borbonii  fervct  sanguinis ,  ipse  feres. 
Dum  loquor,  arreptis  tile  imperterritus  armls 

Constitit  adversi  torva  sub  ora  feri. 
Ignivomum  cxplodit  tetum  r  ceu  £ilmine  tacta, 

Coneidit  ad  saejtos  bellua  vasta  pedes. 
Nune,  pubes  Hispana,  tuos ,  nunc  diruc  circos^ 

NuHaque  cornigerum  vexct  arena  pccus. 
Desinc  funeribus  Taurorum  ambire  triumphos  i 

Nil  tibi  jam  superest  unde  triumphus  eat. 


tiS! 

EPIGRAMA  CDVn, 
In  Germanos  bibaees» 

Potorcm  llccat  Gcrmanum  diccrc  Rhcni, 

Non  q^ua  Rhenus  aquas ,  sed  bona  vina  refere. 

EPIGRAMA  CDVIIL 

J>t  die  FAraseeves ,  quo  Matriti  Campamrum  &  Curruum 

usus  interdUitur, 

JEx2iy  Rotaequc  silent :  toca  urbs  placidlssima :  solum 
Cuna  moritur  Christus  vivere  in  urbe  licet. 
«Campanas  callan  y  Coches  > 
Todo  esta  qmeco  en  Madrid: 
Que  solo  Koi  que  muere  Christo, 
Se  puede  en  Madrid  vivir.». 

EPIGRAMA  CDDC 
Tntrnius  Plaeidi  Bayluii  Efiscopl  PlaeetitUik 

Cujus  in  exsequias  scripta  est  oratio ,  Praesul 
Condituí  hic  Flacidus.  Sit  tibi  charta  levis. 

EPIGRAMA   CDX, 
tutetU  &  Matriti  mtidissitna  etymologia^ 

Sordibus  a  luceis  si  dicta  Lutetia ,  fas  est 
Madridium  a  merdis  dicere  Merdidium. 

EPIGRAMA  CDXL 
7*  eg^S^am  S,Brunonh  statuam,  qua  Matriti  Via  Comflutenti 

visitiir, 

Quam  benc  Brünonem  réddit  Bnmonls  imajgo  I 
Hoc  uno  absimiles :  hic  sÜeCj  hsc  loquicur. 


» I O  que  al  vivo  se  parecen 
Entre  sí  Bruno  y  su  Estatua  í 
Solo  en  ésto  se  distinguen : 
En  que  él  calla>  y  ella  habla.»» 

cDxn. 

Non  bene  convcniunt  Bruno  et  Brunonis  imago. 
Regula  quem  vetuit,  ars  jubet  ipsa  loquL 
«Bruno  y  su  ^mosa  Efigie 
No  se  parecen  bastante: 
A  él  le  impide  hablar  su  Regla; 

Manda  hablar  í  aquélla  el  Artcir^ 
CDXnL 
Aspice  Brunonis  quam  vivida  spiretiniago!  • 

Ora  re&rt  taciá,  non  tamen  ipsa  tacet. 
t*]  Que.  viva j,  que  semejante 
La  Efigie  a  Biruno  han  sacadot 
El  semblante  es  ád  callado  > 
Pero,  no  cal}a  d  semblante.  ** 

EPIGRAMA  CD3aV. 

En  jacet  híc  tajus  fflalri. jacucre  per  ártem. 
Quam  dederatmultis,  hüícy  precoti  tísto  quiesi 
"Aquí  yace  aqu^  por  quien 
Tantos  yaceh.  Déle  Dios 
^  El  mismo  eterno  descanso 
Que  él  con  áü  aíté'  a  tantos  ^oM 


.IZO 

EPIGRAMA  CDXV. 

Copemiei  Epitafbium 

Hoc  jacetln  túmulo  Copcrnicus:  cccc  quiecetn, 

Qui  motum  dedeíat,  Terra  benigna  rcfert. 

«Este  triste  monumento 

Al  gran  Copérnico  encierra. 

Descanso  vuelve  la  Tierra 

A  quien  la  dio  movimiento.  *t 
CDXVL 
Pulverc  in  hoc  placidus  jaceas^  Copemicc :  per  quem 

Desiit  esse  gravis ,  sit  tibi  térra  levis. 

EPIGRAMA  CDXVn. 
In  ípinas  Rosarum, 

Cingltur  hirsutis  Rosa  quid  pulcherrima  spinls! 

Regias  florum  spina  Satellitium  est. 

«Las  espinas  con  que  hiere 

La  Rosa  á  aquel  que  la  coge> 

Son  como  el  Cuerpo  de  guardia 

Déla  Reina  de  las  flores. ^ 

EPIGRAMA  CDXVm. 
In  Regem  ABátm, 
Aurículas  Asini  Mida  Rex  sortitus,  et  &utum  esc.- 

Veré  Asimim  dicas :  aurcus  illc  fiíit. 

^De  oro  el  Rei  Midas  fue  rico, 

Y  orejas  de  Burro  tuvo. 

Que  mucho  ?  Quando  no  anduvo 

Cargado  de  oro  un  Borrico ?>« 


EPI- 


%^i 


EPIGRAMA  CDXK. 
Ad  Tuream  de  Ititperatoris  triumpbit» 

Turca,  time  audaces  Aquilac  Imperialis  hiatus: 

Uc  Solem ,  Lunam  sic  bibec  illa  mam. 

(»DeI  Águila  Imperial  teme 

Las  iras ,  b  Nación  Turca ; 

Que  como  ella  bebe  el  Sol, 

Beberá  también  tu  Lima. » 

EPIGRAMA   CDXX. 
In  molestam  barbé  tondendé  neeessHatein, 

Barba  homini  quam  juge  malum !  Tonsoria  nostras 

Ut  pctit  ac  rcpetit  carnificina  genas  l 
Heu !  semel  extrema  patitur  quod  Porcus  in  hora, 

Cogitur  Hebdómada  bis  Homo  quaque  patL 

EPIGRAMA    CDXXL 
De  Orpbei  MusicíL 

Dum  Thracius  resonar  blanda  testudine  Vates, 
Credite,  mutum  animal,  pectine  facta  loquax. 

EPIGRAMA  CDXXIL 
De  HómitUyjuMts  qttosdam  reeentiores  Pbilosopbosy  ex  ovo  tkucenfe» 

Jam  modo  fas  Hominem  Platonis  dicere  Gallum: 
Ex  ovo  ut  Gallus  nascitur  ille  suo. 

'    í<Del  hombre  puedes  creer 
Que  es  el  Gallo  de  Platón ; 
Pues  ya  moderna  opinión 
De  ovario  le  hace  nacer. » 

a 


EPIGRAMA  CDXXnL 

Jn  Medieorum  reope. 

Judiciale  fiíit  quondam,  nigra  littcra,  Thcta; 
Non  esc  nigra  minus  littera  Rho  Medicum. 
mSí  en  sentencia  capital 
Antes  el  Legislador 
La  T  usaba ',  oficio  igual 
Hace  hoi  la  R.  inicial 
En  Recipe  de  Dotor.»» 

EPIGRAMA  CDXXIV. 
In  Lunam  i  Camhns  notte  allatratam, 

Ut  pctitur  nocturna  Canum  Diana  latratui 
Quac  Dea  venantum  est ,  dixeris  esse  Feram. 

«c  Aquel  nocturno  ladrido 
Con  que  la  canina  raza 
Persigue  á  Diana,  has  oido? 
Se  habrá  en  Fiera  convertido 
La  que  es  Diosa  de  la  caza. » 

EPIGRAMA  CDXXV. 
De  Cocli  eoneentu. 

Haud  mirum  est  tam  dulce  melos,  divinaquc  CocU 
Música,  Pychagorae  percelebrata  Sopho. 

Scilicet  has  Ccelo  partes  Saturnus  ademit, 
Queis  sine  vox  longe  dulcior  esse  solet. 


EPIGRAMA   CDXXVL 
Dt  Catfíortkus  E$tmiobis, 

MasculaCantori  resecanturmcmbra  fiíturo : 
Ncmpc  canit  bellé  qui  sinc  teste  canit. 

cDxxvn. 

Faustulus  exsecto  meliús  canit  ingujne  :  mlmtrií 
Organa  non  vaojis  follibus  ulla  sonant, 

EPIGRAMA    CDXXVin. 
Jn  Aulum  Potorem, 

Dum  bibit,  Aulus  ait,  vino  se  mergcre  curas  i 
Non  fúit  una  tameh  naufraga  cura  meri. 

«Para  ahogar  sus  cuidados 
Empina  Fabio  la  bota; 
Y  el  cuidado  de  empinarla 
£s  el  que  Fabio  no  ahoga,  n 

EPIGRAMA    CDXXIX. 
De  Ansercj  eujuf  plumarum  ad  scribendum  usus  invaítüt» 

Jam  placear  Musis,  olim  contemptior,  Anser : 
Anser  enim  scribit  quae  modulatur  Olor. 

EPIGRAMA  CDXX3C 
De  Scriptorum  ^etemitate» 

Immemorheu!  rapidis  tcmpus  fugit,  avolat  alis, 

Atque  hominum  secum  fáctaquc  resquc  rapit. 

Res  hominum  retiñere  cupis  ac  témpora?  Scribe. 
Qux  dat  penna  fiígam,  sistere  sola  potest; 


1X4 

EPIGRAMA  CDXXXL 

Jn  lados  Amtríeanos  imberbet, 

Barbarus  a  Barba  si  vera  vocabula  craxit, 

Imberbis  minimé  Barbarus  Indus  erit. 

»«Si ,  según  San  Isidoro, 
Bárbaro  viene  de  Barba, 
No  llames  Bárbaro  al  Indio, 
Pues  es  lampiño  de  cara. »» 

EPIGRAMA  CDXXXH. 
De  ocuiorum  fufillis. 

Qoas  fbvet,  et  molli  cutatur  Palpebra  vallo, 
Quam  bcne  Pupillas  Lingua  Latina  vocati 

EPIGRAMA  CDXXXm. 
Tumuluf  Borffoda  Patríarcba  et  Cardinalh^ 

Borgiades  Patriarcha  jacet ,  quo  non  magis  alter 
Veste,  vel  ore  ruber,  pcctore  candidior. 

«Yace  aquí  Borja  j  y  sospecho 
Que  nadie  en  cara  y  vestido 
Mas  purpura  habrá  tenido. 
Ni  mas  candor  en  el  pecho.» 

EPIGRAMA  CDXXXIV. 
De  bomiiUy  Agrieoli  simal  et  Aqtue  institore, 

Agricola  et  Lixa  cst,  et  victum  quacrit  utrinque 
Faustulus.  Amphibium  dixeris  ergo  genus. 


í«  Tierras  labra  el  buen  Toribio> 
Y  es  jimtamence  Aguador : 
Con  que  bien  puedo  en  rigor 
LlaniíULÍe  animal  anfibio,  «x 

EPIGRAMA  CDXXXY. 
In  Medicum. 

Pharmaca  dum  chartis  Medicus  praescribit,  ab  ipa 
Tantüm  aeger  dfetat  morte  tribus  digicis. 

«Luego  que  llega  a  escribk 
Receta  un  Médico  ^  ya 
Tres  dedos  no  mas  está 
El  enfermo  de  morir. » 

4 

EPIGRAMA  CDXXXYL 
Aurum  expugnat  urbesí 

Ut  penetret  turres,  validasque  irrepat  in  arces  ^ 
Non  minus  auriíluus  Mars  solet  esse  Jove., 

«Para  penetrar  mejor 
Fuertes  castillos  y  torres. 
Suele  volverse  el  Dios  Marte 
Lluvia  de  oro  como  Jove.»» 

EPIGRAMA  CDXXXVIL  , 

In  igmum  ludós, 

Qukm  malé  festivos  perduntur  sulphura  in  igncs! 
H<ec  sunt  tartáreo,  credite,  thura  Deo. 


é«Con  pólvora  se  celebran 
Las  sacras  solemnidades: 
i  Que  incienso  para  ofrecido 
A  los  Dioses  infernales  l » 

EPZGUAMA    CDXXXVIIL 
De  Cbarti  papjnvceL 

Corporis  eiuvias  induit  Ingenium. 

««Lo  <|ue  los  Cuerpos  desechan. 
Los  Ingenios  aprovechan.*  »• 

EPIGRAMA  CDXXXDC 
Ad  Sacerdotem  ¡n  oratioiu  memento  diutius  dormitantem, 

Dum  longum  tacicus  meditare  Memento  ,  videris 
Nec  meminisse  Sacri  ^  nec  meminisse  tui; 

EPIGRAMA  CDXL. 
ín  Serum  garrulum, 

Garrulitas  actatc  viget :  sic  vértice  Cygnus 
Quo  magis  est,  Corvus  fit  magis  ore  Senex. 

EPIGRAMA  CDXLL 
Ad  Romulunif  Fratrís  intetfeetorem, 

Romule ,  quid  Fratrem  perimis?  Non  Fábula  mendar 

De  Nutrice  fliit.  Lac  lupa  vera  dedit. 

((pues  -que  á  tu  hermano  mataste. 

Ya  es  fábula  verdadera 

La  que  aíirma  que  de  fiera, 

Rómulo,  el  pecho  mamaste,  n. 

*   Porque  el  papel  se  hace  de  trapo. 


(ALITtK. 

Stcrnis  inhumano  Fratrcm  dum  vulnere  Fratcr, 
Romule^  et  innocuo  sanguine  tingis  humum  -, 

Ah!  tune,  ahi  video,  de  te  non  fábula  mendax: 
Ubere  luccavit  te  lupa  vera  suo. 

EPIGRAMA  CDXLIL 
In  Poetam  prosaicum* 

Desinis,  o  Cai,  quoties  recitare  Poema, 
Debueras  Dixi  dicere ,  non  Cecini. 

EPIGRAMA   CDXLm. 
De  rore  mattftino, 

Ut  lacrymis  Aurora  rigat  gcmmantibus  agrum  I 
Quó  magis  hace  lacrymat,  hóc  n>agc  ridet  ager. 

«Con  su  llanto  aljofarado 
Esmalta  el  prado  la  Aurora : 
Quanto  mas  la  Diosa  llora. 
Mas  risueño  se  ve  el  prado.  >> 

EPIGRAMA  CDLXIV. 
De  Pbcebo» 

Sol,  Medicus,  Vates,  radüs,  medicaminc,  versu, 
Phoebc  Patcr,  vitam  das,  rapis,  atque  refers. 

«Qual  Sol,  Medico  y  Poeta, 
Con  rayos ,  remedios,  versos. 
Das ,  quitas  y  restituyes 
I-a  vida  á  los  hombres ,  Febo. » 


117» 


1x8 

EPIGRAMA  CDXLV. 

Ad  Presb/ttrum,  ZámeEvangtlium  atroeiwi  vote  detimfmt$tta4 
Faustulc ,  Evangeliüm  Lucx  nimis  ipsc  sccmidum 
Cancasci  Lucatn.  Cur  ita?  Nempc  boas. 

«Hoi,  Diácono,  el  Evangelio 
Segundan  Lucas  nos  caneas: 
Sí  y  amigo ,  según  San  Lucas, 
Porque  como  un  Toro  bramas.  W 

EPIGRAMA  CDXLVL 
De  Ifgno  Cracis  quodfdsdpra  seferunt  plurimi, 

Qullibet  ostentar  lignum  Crucis :  hauá  ego  lignum 
Esse  Crucis  i  ligni  credo  sed  esse  Crucem. 

«Lignum-Crucis  se  pondera 
Que ,  mirado  a  buena  luz. 
No  es  madera  de  la  Cruz, 
Sino  una  Cruz  de  madera.  >« 

EPIGRAMA  CDXLVn. 
InGongora  Carmen  Polypheptum, 

Quam  canis  obscura  Cyclopem ,  Gongora,  Musai 
Unum  Heros,  nullum  carmina  lumen  habent. 

«Góngora,  tu  obscura  Musa 
A  Polifemo  celebra: 
Si  el  Ciclope  ve  de  un  ojo. 
Tu  Poema  está  en  tinieblas,  n 


EPt 


EPIGRAMA  CDXLVm. 
"ElisíAetba  Famesia^  Hispmiarum  Regitue,  Epitapbiunhi 

Inclyta  Borbonidíe  Conjux,  ckrissima  Natis, 
Quos  pariccr  vidit  rcgna  tenerc,  Parens  -, 

Practcrgressa  viros  mulicr,  Reginaquc  Reges,    ' 
Híc  Famesiadum  lumen ,  Elisa  jacct. 

«De  un  Borbon  üncllta  Esposa^, 
Madre  que  á  su  descendencia 
Vio  del  Solio  en  la  eminencia 
Con  satisfacción  gloriosa  í 
Muger  mas  que  hombre  animosa  > 
Mas  que  Reyes  Reina  ilustre. 
Del  nombre  Farnesio  lustre, 
Isabel  aquí  reposa.» 

EPIGRAMA  CDXLDC 
CurVinum soleat capta  invádete^ 

Ündc  solct  Bacchus  capitis  petere  arduus  arccm? 
Bacchus  amat  coUes :  hinc  pctit  ille  caput. 

EPIGRAMA  CDL. 
ín  Bynfftmt  ^glUa  elassis  Prafeettim,  d  suis  ob  r*m  infelieltep. 
gestam  eapite  muítatum* 

Non  miserum,  Neptune,  tibi  litat  Anglia  Byngum, 

Sed  Populo :  irato  plus  fiírit  iste  Mari. 


/'• 


130 

EPIGRAMA  CDLI. 
InCarthaginem  Amerieanam^Anglortim  obsldiwie  strtmti  tu 

feliciUr  solutam. 
Hace  quoque  divcs  opum,  scudiisque  asperrima  bcUi : 
Scit  primum  Gállus  >  sensit  postrema  Bricannus. 
«Rica  y  guerrera  en  el  Mundo 
Otra  Cartago  hoi  se  ve : 
Lo  rico  el  Francés  confiese, 

Y  lo  guerrero  el  Ingles. » 

EPIGRAMA     CDLIL 
,  Jn  Hereulem  &  Samsonem. 

Magnanlmum  Alciden,  Samsonemque  aspice  fortem: 

Imbelli  pariter  victus  uterque  modo. 

Heu!  quam  stat  tenui  virtus  heroica  fulcro! 

Consritit  hinc  filo  péndula,  et  inde  pilo. 

«Fué  en  otro  tiempo  vencido 

De  un  modo  tan  vergonzoso 

Alcídes  el  animoso, 

;  Como  Sansón  el  temido. 

i  Quanto  peligra  el  blasón 

De  los  grandes  Adalides  l 

Le  tuvo  en  un  hilo  Alcídes, 

Y  eii  un  cabello  Sansón.»» 

EPIGRAMA  CDLin. 
De  Femnarum  ealanurtris ,  vulgd  Papillote, 

Galla,  placeré  cupis  ?  Simulet  coma  tortilis  angues : 
Ut  videare  Venus,  esto  Medusa  prius. 


131 
"Pon,  Fili,  según  se  usa. 

El  pelo  en  crespas  serpientes: 

Para  que  Venus  te  ostentes. 

Primero  has  de  ser  Medusa.»» 

EPIGRAMA  CDLIV. 
De  eodtm  argumento. 

Ferro  atque  igne  colis  tibi  crines  Julia:  Martem 
Vulcanumque  vocas  cum  Venus  esse  cupis. 

«Quando  el  cabello  te  tocas, 
Julia,  hierro  y  fuego  empleas: 
Hoi  que  ser  Venus  deseas, 
A  Marte  y  Vulcano  invocas. »» 

EPIGRAMA    CDLV. 
De  quorumdam  Eeclesiasticorum  avaritie» 

Presbytcr  et  Monachus  vulgo  patrimonia  captant. 
Hace  veré  est  auri ,  creditc,  sacra  fames. 

EPIGRAMA    CDLVI. 
In  quemiam  Cantorem  ej^minati,  ut  Eunucbi ,  voee  Rotaritim 

modulantem. 

Quam  bene  carmlnibus  consentit  vox  tua ,  Cantor! 

Virgíneas  laudes  virgine  voce  canis. 

«Bien  tu  canto  proporcionas 

A  su  objeto  celestial, 

Quando  con  voz  virginal 

Hinmos  de  Virgen  entonas.  *t 

R2 


EPIGRAMA    CM,Vn. 
Dtjtfimigíf  Arttoií  gentlbm  ddeti^ 

Roma  feris  ortum  debes ,  casumque  duabus : 
Te  Lupa  dat  nasci ,  ce  dedic  Ursa  mori. 

fKRoma,  á  dos  fieras  tu  suerte 
Debe  su  ser  y  caída: 
pióte  una  Loba  la  vida. 
Una  Osa  te  dio  la  muerte.  »•► 

EPIGRAMA   CDLVni. 
'He  Pbarttta(o¡>oJJo  Regio ,  Regiiqtu  Bibliotbesi  mo  ádi^t^ 

eanjumtís,. 

Quam  bene  contiguis  sociantur  Pharmaca  Libris  r 
CorpiHÍs  atque  animi  stat  medicina  simul. 

«A  la  Biblioteca  Real 
La  Real  Botica  vecina^ 
La  corporal  medicina 
Une  con  la  espiritual. » 

EPIGRAMA    CDLIX» 
DeTaurorum  ludis* 

Taurorunt  indómitas  pugnando  stcmcre  frontes, 
Qui  labor  Alcidac ,  fie  tibi  ludus,.  Iber. 
»Rendir  el  sañudo  fiíego 
De  un  Toro  en  sangrientas  lides 
Fué  trabajo  para  Alcídes  > 
Para  el  Español  es  juego.» 


**t 


^53 
EPIGRAMA  CDIX 

Jvquewidam  Lfristen  saxUpetitumm 

Quis  te.  Maree,  bonum  cythara  negct?  Orphcos  instar 
Ad  te  dulcisona  carmine  saxa  trahis. 

«c  Quien  te  negará  las  medras 
En  tu  dulcísimo  empleo. 
Pues  sabes,  qual  otro  Orféo„ 
Atraher  á  ti  las  piedras?  > 


:» 


EPIGRAMA  CDLJL. 
Mmarum  Nómina, 

Melpomene,  Uranie,.  Euterpe,.Polihymnia,  Clio, 

Terpsichore  atque  Erato,  cum  Galliopeque  Thalia. 

«Melpomene,  Polihimnia,. 

Terpsícore,  Euterpe,  Clio,. 

Talía,  Urania,  Caliopci 

Y  Erato  habitan  el  Pindó.  ^. 

EPIGRAMA     CDLXn. 
CaroliVl  hnperatorís  de  variarum  Natiorntrn  lia¡guh  sfntentíoi 

Cmtat  Iber,  Italus  suspirat ,  sibikt  Anglus, 
Elc^uitur  Gallus ,  deniqjLie  Teuto  rudit. 

«Silbido  es  la  lengua  fiíglesa. 
Es  suspiro- la  Italiana, 
Canto  harmoníoso  la  Hispana, 
Conversación  la  Francesa, 
y  rebuzno  U  Alenuna.« 


134 

EPIGRAMA   CDLXm. 
In  Auctorent  Gríun$natiea  Laeomcd» 

Ars  tua  quam  brcvis  cstl  Magis  esse  Lacónica,  credo ^ 

Quam  tua,  nulla  potcst :  edocec  illa  nihil. 

«i  Que  bien  tu  Arte  desempeña 

El  título  que  le  das 

De  Lacónico  1  Qual  mas 

Que  el  tuyo  que  nada  enseña  ? »» 

EPIGRAMA  CDLXIV. 
Septem  Planeta. 

Sol,  Mars,  Luna,  Venus,  Saturnus,  Júpiter,  Hcrmes. 

EPIGRAMA    CDLXV. 
Sex  praieipui  Dii  ^  Dea. 

Mars,  Jovis,  et  Phcebus,  Neptunus,  Mulciber ,  Hermcs, 

Juno,  Diana,  Venus,  Vesta,  Minerva,  Cercs. 

«El  Cielo  en  Jove,  Hérmes,  Marte, 

Vulcano ,  Apolo,  Neptuno, 

Palas,  Céres,  Vesta,  Juno, 

Diana,  y  Venus  se  reparte.»* 

EPIGRAMA  CDLXVL 
Decem  */£gypti  plaga  ordine  suo- 

Sanguis,  Rana ,  Cynips,  Muscae ,  Contagio,  et  Ulcus, 
Grando,  Locusta,  Umbrae,  primigenúmque  neces. 

EPIGRAMA    CDLXVn. 
Duodectm  Heretdis  labores  ordine  suo, 

Et  Leo,  et  Hydrus,  Aper,  Cervus,  Stimphalis,  Amazon, 
Stercora,  Taurus,  Equi,  Gerio,  Poma,  Canis. 


135 

EPIGRAMA    CDLXVin. 

Signa  aptata  etúque  mensi, 
Janus  Aquam  fundir  j  Pisccs  Februarius  opcát» 

Est  Aries  Míirti  5  Taurus  Aprile  venitj 
Majus  alicGeminos  i  in  Cancro  Junius  hxrec» 

In  Quintilc  Lcoj  Virgo  sequente  nitctj 
Septembri  Libra  est  \  Octobrem  Scorpius  ambir; 

Tela  Novcmbre  tencnsj  atque  Decembre  Capcr. 

EPIGRAMA  CDLXQC 
Quatucr  Evangelistéu 

Matthanim  Juvenis ,  Marcum  Leo,  Buaik  Lucatn» 
Dcnique  loanncm  Regia  signar  avis. 

«Toro,  Águila,  León,  Joven 
Por  disrinrivos  advierro 
De  los  quarro  Evangelisras 
Lucas,  Juan,  Marcos,  Mateo. «1 

EPIGRAMA  CDLXX. 
Seftem  Grtteid  Sabientes» 

Qui  sapucre?  Thales,  Cleobulus,  rum  Perknder» 
Cum  Chilone,  Solón,  Pittacus  atque  Bias. 

f<Cleobulo  Y  Thales  fueron 

Con  Pcrian4o  y  Chilon, 

Bias,  Pitaco  y  Solón 
.  Los  que  honor  a  Grecia  dieron.  >t 


EPIGRAMA   CDLXXtf 
SeptemOrbh  miracula, 

Pyramidcs,  Muri,  Templum,  Pharos  atquc  Colossus, 
Júpiter  ct  Tumulus,  sepcem  miracuk  mundL 

«Las  marabillas  del  Mundo 
Son  Coloso ,  Faro,  Templo, 
Pirámides  y  Murallas, 
Júpiter  y  Mausoleo.»» 

EPIGRAMA  CDLXXEL 
De  Musieis  tnereenariis, 

Doctlor  cst  quivis  divino  Musicus  Orpheo : 
Hic  cantu  lapides ,  ille  metalla  trahit. 

«  Si  atraher  los  pedernales 
Supo  Orféo  con  su  lira, 
Hoi  también  acia  sí  tira 
£l  Músico  los  metales.  ^» 

EPIGRAMA  CDLXXm. 
Varia  Campana  mutua. 

Ñola  cgo ,  Festa,  Deum,  Defiínctos,  Nubila,  Plebem> 
Concelebro ,  exoro ,  lugeo ,  pello,  voco. 

í«Las  Fiestas,  á  Dios,  los  Muertos, 
Las  Tempestades,  Ú  Barrio 
Celebra,  implora,  honra,  ahuyenta, 
Y  convoca  mi  badajo. »? 

EPI' 


^37 
EPIGRAMA   CDLXXIV; 

Dt  improbitate  Sartorttm, 
Gens  mala  Sarcores  mérito  dicuntur :  in  lilis 
Unum  Hominem  cantum  fas  reperire  Bonum.  * 

EPIGRAMA  CDLXXV. 
J3t  voluere ,  plumbei  glande  ititerfeetL 

Plúmbica  glans  cclcrem  attingit  per  inane  volucrcm: 
I ;,  plumam  plumbo  dic  magis  esse  levem. 

#«  Alcanza  al  veloz  xilguero 
Bala  que  un  íúsil  dispara : 
Ya  el  plomo  (  quien  lo  pensara ! ) 
Mas  que  la  pluma  es  ligero. » 

EPIGRAMA    CDLXXVL 
DeDite,«tDitibut, 

Dis  et  numen  opum  esc ,  et  avari  numen  Áverni: 
Inde  solcnt  Dites  Ditis  adire  domum. 

EPIGRAMA   CDLXXVn. 
De  quoquam,  qstifrefuentí  laetfs  um  interiith 

Insolico  de  more  peris :  verso  ordine  rerun\ 
Láctea  ad  Infernos  devenis  eccc  via. 

EPIGRAMA  CDLXXVni. 
De  Comuth ,  ut  vulgd  voeant* 

Addidcrat  quondam.capiti  Diana  virili 
Comua:  quid  mirum  addat  et  ipsa  Venus  3 

*  S.  Homo  Bonus,  Sanor,  et  contm  Pacronus. 


13» 

«Si  kastas  hizo  florecer 

Diana  en  la  frente  de  un  hombre  j 

Marcos  mió,  no  te  asombre 

Las  pueda  Venus  poner.»» 

EPIGRAMA  CDLXXK; 
De  quodam  Semivirum  cboroj  Dei  Mdtris  nümsterio  addietonm» 

Semiviri  quondam  Matrem  coiuere  Deorum  ; 
Semivirosque  Dei  nunc  quoque  Mater  habet. 

EPIGRAMA  CDLXXX. 
InexÜiumNasoiús, 

In  gélidas  Ponti,  Naso,  benc  pelleris  oras, 
Temperct  ut  flammas  feigida  térra  tuas. 

«Desterrado  al  clima  pasas 
Del  Ponto  helado ,  o  Nason, 
Porque  tan  fria  Región 
Temple  el  fiíego  en  que  te  abrasas.  >t 

EPIGRAMA   CDLXXXI. 
DeRomiÁGraeis  I eges  pétente» 

Quis  credat?  Leges  quae  mendicaverat  olim, 
Toto  Orbi  leges  postea  Roma  dedit. 

««Roma,  aquella  que  primero 
Griegas  leyes  mendigó, 
<  Quien  dirá  que  al  fin  logró 
Dar  leyes  al  Orbe  entero  ?>* 


13? 
EPIGRAMA    CDUCXXIL 

De  Vatuminsama, 

Dic  mihi  cur  solcac  lunaticus  csse  Poeta } 
Scilicct  est  Phoebi,  Pontice,  Luna  sóror. 
« i  Que  de  lunático  el  mal 
Al  de  Poeta  se  una. 
No  es  cosa  bien  natural. 
Si  sabemos  que  es  la  Luna 
De  Apolo  hermana  carnal?» 

EPIGRAMA    CDUXXnL 
Df  exeidh  Troja  per  equunu 

Quandoquidem  innúmeras  Aries  prostraverit  urbes, 
Unam  urbem  quid  non  scernere  possit  Equus? 

wSi  en  figura  de  Carnero 
Hizo  ima  máquina  estragos, 
«Que  mucho  los  haga  en  Troya 
Otra  en  forma  de  Caballo  ?»» 

EPIGRAMA  CDLXXXIV, 
DeRomi&D.Petro, 

EtRomae  et  Petri  fortunam  confcr  :  utrumquc 

Usum  avibus  pariter  dixeris  esse  bonis. 
Anseris  illa  sonó  fertur  reperisse  salutem  j 

Huic  GaUi  cantu  signiíicata  salus. 


««Salvarse  Roma  y  Pedro  Apóstol,  hallo 
Que  a  dos  aves  propicias  lo  han  debido : 
Roma,  á  quien  de  Ánsar  avisó  el  graznidos 
Pedro,  a.  quien  avisó  canto  de  un  Gallo. » 

EPIGRAMA  CDLXXXV, 
De  Lafid(  fbilosopbieo, 
Quando  tot  evertit  mentes  Lapis  ille  SophonmiK 
Cur  non  Stultorum  dicitur  iUc  Lapis  3. 

EPIGRAMA  CDLXXXVL 
Ad  Poetam  olorituipenm  verímexaranfemi 

Pontice,  olorina  scribis  tua  carmina  penna: 
Scribis  at  incassum  >  sic  quoquc  et  Anser  erjs. 
«Con  f^uma  de  Cisne  escribes 
Tus  malos  versos  >  o  Fabio. 
Escribe  coa  lo  que  quieras  v 
Que  siempre  serás  un  Ganso.»* 

EPIGRAMA   CDLXXXVDk 
Naréissi  tumtdus. 

Qui  multaram  ígnes,  multarum  fiígit  amores> 
V[\c  jacet  ustus  aquis ,  ustus  amore  sui. 

«Si  de  Ninfas  se  negó 
A  los  amores  Narciso, 
Aquí  yace  aniquilado 
Por  amores  de  sí  mismo. 


V  pues  reKuso  abrasarse 
En  la  llama  de  Cupido, 
Hoi  abrasado  en  las  aguas 
Ha  recibido  el  castigo. » 

EPIGRAMA  CDLXJCXVHL 
De  Virgine ,  abortum  procurante  honor is  ea$tsZk 

Perderé  ne  florem  fbrs  posset  Flora  videri. 
Perderé  vel  fíiiccutn  maluit  ipsa  suum. 

EPIGRAMA  CDLXXXK* 
De  Jure  é'Vi. 

si  Ivs  invertas,  verso  Ivs  ordine  fit.  Vis. 
Quod  fieri  cernís  nomine,  re  fit  idem. 

EPIGRAMA  CUXa 
De  Matrimomo. 

Cónjugium  est  gemina  digcstum:  parte  volumen: 
yir  prior,  et  melior:  Femina  deterior.. 

EPIGRAMA  CDXCL 
In  Lentulum  mendacem» 

Stuítum  alH  vocitent  te ,  Lcntule  i  non  ego :  stulti 
Multa  solent  veré  dicere ,  at  ipse  nihil^ 

«Tonto  te  llaman  las  gentes  t 
A  mí  no  me  lo  persuades; 
Los  tontos  dicen  verdades', 
Y  tu  todo  el  año  mientes.  «^ 


H^í 


14» 

EPIGRAMA   CDXCn, 

De  Satumoy  Planeta  ommwn  tardissimo^  eui  Plumbum  tribtUtur, 
Saecula  qui  quondam  lerris  Satumus  agebat 
Áurea ,  nunc  coelo  plúmbea  tardus  aglt. 

«Eala  tierra  antes  Saturno 
Era  el  Dios  del  siglo  de  oro  i 
Y  hoi  Planeta,  en  su  carrera. 
Es  mas  pesado  que  un  plomo.  >i> 

EPIGRAMA  CDXCnL 

Metal U  &  eoloreiingentHitüs  imigmbus  q$ubus  notis  designan 

soleant, 

Aurum  punctillis  j  Argeneum  ostenditur  albo  j 

Cacruleumque  jacens  linea  recta  /lotat. 
Recta  superné  cadens  rubrum  testata  colorem  est  j 

Cancellis  cadem  dat  variara,  nigrum: 
In  Izvam  tendens  viridem  diagonica  signar ; 

Purpurcum  contra  dexteriora  petens. 

EPIGRAMA    CDXCIV. 
De  Pídveris  Pyrii  inoentione, 
Peccarent  quotics  homines ,  ultricia  fessus 
Fulmina  ccelcsti  mittere  ab  arce  Pater> 
Ipse  suum  terris  dedit  csse  imitabile  fulmen, 

Et  sacra  mortales  tela  moveré  manus. 
Nimirum  ut  meritis  pereant  capita  impia  flammis, 
Sacviat  inque  hominem,  more  Tonantis,  homo. 


I4Í 

»« Júpiter,  al  íin  cansado 

De  lanzar  rayos  del  cielo 
A  cada  vez  que  en  el  suelo 
Se  comete  algún  pecado  i 
Por  mortales  fabricado. 
Quiso  hubiese  en  adelante 
Rayo  al  suya  semejante 
,  Que  maldades  corrigiese  y 
Y  que  al  hombre  el  hombre  hiriese^^ 
Substituto  del  Tonante.»* 

EPIGRAMA  CDXCV. 

Jn  Regem  Lusitanorum  Joannem ,  qui  Ulyjsiponem  in-  gemnam 
urbemy  OrientíJem  nempe  ^  Oeeidentalemt^  divisit% 

Reginam  in  partes  Rex  Lusitanicus  urbemji 

Scilicet  Eoas,  Occiduasquei,secat. 
Ut  sua  nimirum  videantur  regna  paterc 

Latius  y  ex  una.  confícit  urbe  duas. 

EPIGRAMA  CDXCVl. 

In  egregium  Sctpioms.  exemplum  continente  apud  Cartbaginem 

in  His^anid^ 

Ütra  tibi  Carthago  dedit  plusj  Scipio,  laudis. 

Ambiguum.  Certé  máxima  utrinque  fuit. 
tfic  quoniam  ipse  Virum  valida  te  Marte  probasti  j 

Hic  quoniam  es  visus  dedidicisse  Virum, 


»c  Donde,  ¿i,  toas  se  acrlsok, 
O  Cipion,  tu  gloria  ufana? 
O  en  Carcago  la  A&kana^ 
O  en  Cartago  la  Española?      • 
Tú»  el  mismo  que  allá  con  Maree 
Tales  pruebas  de  Hombre  diste. 
Aquí  con  Venus  supiste 
De  que  eras  Hombre  olvidarte^ 

EPIGRAMA  CDXCVn. 

2ii  NasMtmyqui  LatrofUsOratorís  muitas  tententias  in  suot  vmü 

tramtiditjteste  Seneci,  Controversia  X, 

Transtulit  in  versus  Naso  bene  multa  Latronis 
Sensa  suos :  alter  sic  flút  ipse  Latro. 

«Tomó  Ovidio  mil  sentencias 
De  Ladrón  el  Orador  \ 

Y  vino  así  el  propio  Ovidio 
A  ser  segundo  Ladrón. » 

EPIGRAMA  CDXCVIII. 
De  f otitis  Agamppidos  eontemptu»  Fons  ifse  hfultur, 

O  ubi  priscus  honos !  Quam  nostra,  heu,  gloria  sordet ! 
Natus  £quo,  solis  nunc  bibor  ecce  Asinis. 
«Aganipe,  pobre  fliente. 
Llora  ya  tu  suerte  triste  i 
Que  de  un  Caballo  naciste, 

Y  Asnos  beben  tu  corriemca 

E!PI- 


fi4S 
.     EMORAMA  CDXCIX. 

Camparatlo  Umbrd  ó"  Invidúh 

Solis  ut  Umbra<x)m[es ,  fpmcs  cst  quoque  Livor  Honoris: 

Hoc  tameiij  hoc  unp  distac  uperque  sibi. 
<^uo  magis  Ule  alcus,  ficri  miaoc  assíolec  Umbrai 
Hic  major  contra,  qub  mag^  altos  bonos. 
<<  Es  la  Sombra  compañera 
Del  Sol :  del  Mérito  lo  es 
^  .    La  Envidk  y  aunque  ésta  al  teves 
De  aquélla  se  considera. 
Si  está  el  Sol  en  alto  grado, 
5er£  la  Sombra  menor; 
Pero  la  Envida,  mayor. 
Si  el  Mérito  es  «levado.  >» 

EPIGRAMA   D. 
'Ad  nomtnis  atermtatem ,  Latino  sermone  seriberntunk 
Nomina,  Scriptores,  chartis  victura  Latinis 
Traditc :  plus  vita:  mortua  Hngua  dabit. 
«En  lengua  Latina  escriba 
Quien  buscare  fama  cierta; 
Pues  sabe  una  lengua  muerta 
Hacer  que  un  Autor  mas  viva.» 

EPIGRAMA  DI. 
C^cm  f¡f  ]?oetd  disparitas, 

Ncsclo  cur  soleant  Cycno  conferre  Poetam : 

Pugnar  enim  multis ,  pugnat  uterquc  modis. 

X 


14^ 

lile  nlves  pluniis  sine  labe  nicéntibüs  aequac: 

Non  sine  labe  frcquens  essc  Poeta  solet. 
Potoi'  áquac  Cycnus,  mcdiis  propc  vivit  in  undis  i 

Plus  amat  Aonio  fontc  Poeta  mcmm. 
Ule  humili  vulgo  radit  terrena  vólatu: 

Alite  hic  ingenio  nubila  summa  petit. 
Dulcius  iUe  senex  vetulo  de  gutture  carmen  i 

Dulcius  hic  juvenis  fundir  ab  ore  melos. 
Plurima  fiínctus  Olor  *,  hic  scribit  plurima  vivus: 

Ule  suum  funus?  hic  alieiu  canit. 

SONBTO. 

«c  Con  el  Cisne  es  posible  que  compares 
Al  Poeta?  Ño  ves  que  es  diferente? 
Mancha  en  su  pluma  el  Cisne  no  consiente'] 
Pero  el  Poeta  tiene  sus  lunares. 

Ama  aquél  los  aquáticos  lugares, 
Y  ansioso  les  agota  la  corriente  > 
Este  no  en  charcos  de  la  Aonia  fuente. 
Sí  de  Baco  se  sacia  en  los  lagares. 

Mientras  su  vuelo  el  Cisne  alzar  no  sabe^» 
Con  el  suyo  el  Poeta  se  levanta : 
Tiene  éste,  quando  joven,  voz  mas  suave. 

Si  viejo  adquiere  aquél  mejor  garganta : 
Vivo  escribe  el  Poeta  i  muerta,  el  ave: 
Ella  su  muerte  i  el  las  ajenas  canta.» 


EPIGRAMA  Dtt 
ZUr  DJJátmaU  CakoUo  Eset^ialemi,  tota  Orke.«eUherritW4 

Condlcor  ipse  Domus  a  Coeli  Kege  secundus 

Ut  íuic,  a  Cáelo  cst  ipsa  secunda  Domus. 

Dm. 
Scptcm  una  sunt  mira  Domo:  Tcmplum,  Atria,  Claustrum, 

Scala ,  Scpulcretum,  Bibliocheca ,  Chonis. 

«Siete  prodigios  se  admiran 
En  un  Edificio  solo : 
Templo,  Atrio,  Claustro,  Escalera^ 
Panteón,  Biblioteca  y  Coro. » 
DIV. 
Aspice,  quisquís  ades ,  Mundi  ut  miracula  septem. 

Septena  vincat  laude  vel  una  Domus. 
Una  Domus  septem  superar  Mole,  Arte,  Decore, 
Majestate,  Opibus  ,  Relligione,  Deo. 

EPIGRAMA  DV. 

In  Seminarium  AfatritensCy  qumdamPatrtm  Socictstis  Itm 

turé  eontmendatítm* 

O  nimium  veré  dietas  a  semine  sedes  l 

Hic  qu£cumque  iseras ,  semina  semper  erunt. 

«Al  Seminario  de  Nobles 
Venía  «I  nombre  de  perlas  j 
Pues  quañtó  allí  se  sembraba 
Solía  quedarse  en  siembra.» 
Ta 


148 

EPIGRAMA  ÜVI. 
Jn  Matritumy  olim.  Canikus  (^  Porwfrequeatíuimwiu 

Quadnipedcs  domina  Civcs  diominantur  i»  urbe : 

Divisum  imperium  cum  Cañe  Porcus  habet^ 

PVH, 
Noanulé  Matritum  Tripolim  appellabis  Ibcram : 
Triplex  CivÍ5j  Homo,  Susque,  Canisque  colit. 

EPIGRAMA  DVHL. 

Efitapiium  Ebrmi. 

Parce  meum.  lacrymis  tumulum  irrorare,  viator  r 
Hórreo ,  si  nescis ,.  vel  lacrymantis ,  aquas.  • 
««No  riegues,  q  Caminante, 
Con  lágrimas  mi  sepulcro» 
Que  las  lágrimas  son  agua,. 
Y  elagua.no  es>de  mi  gusto.»»- 

EPIGRAMA  PCL 

Subseriptum  D.  losepbi  Ceroly  Arebiatri , Regn'ProtomedieatSts 

MatrHensh  PrasidiSygentili  scutOy  eujus  insigne  Cervtu^ 

Utile  quam  Cervi  caput  acgris !  Utilc  Cervi. 

Esc  quoque,  dum  Medicis  praesidet  ille ,  caput. 
Uc  longum  incolumis  Medicorum  florear  ordoi. 

yivat  plus  Cervo  Cérvius  ipse  suo. 

EPIGRAMA  DX. 
InAutomum^ui  turpissirmun  exVlrgilianis  versibuifentonemfedtk 

Aurum  Virgilius  Enní  de  stercóre :  stercus 
Virgilii  ex  auro  colligit  Ausonius. 


:«E1  oro  Virgilio  apura 
De  la  vasura  de  Enio  i 
Mas  de  Ausonio  el  torpe  ingenio. 
Del  oro  de  aquél ,  vasura, » 

EPIGRAMA  DXI. 
Ex  Imtiis  quatuor  priorum  Maronis  Eelogarum.  eontextum  iPgm 

tametrumy  quod  tertt  inventu  rarum» 
Tytire.  Formosum.  DicmihL  Sicelides. 

EPIGRAMA    DXn. 
Jh  Armam  Ftruzziy  Italamy  prastantissimam  Cantatrieetm 

Musarum  decimam ,  divina  Peruzzia,  Vates 
Te  dicant  alii :  tu  mihi  sola  chorus. 

EPIGRAMA  DXnL 
De  Regii  Tagi  navigatione ,  atmit  mdccliv.  mdcclv.  Cf'c^ 

Ne  Tagus  auriferis  ditem  se  jactet  arenis : 

Pondere  fit  Domini  ditior  ille  sui. 

DXIV. 
Nil  Tagus  invideat  jam  Phasi :  vclleris  aurci 

Praedonem  ille  olim,  nunc  vehit  hic  Dominum. 

EPIGRAMA   DXV. 
In  MedieumdeCaco» 
Te  caecum  Medicus  jubct  valere  V 

Ac  surda  est  Medico  Salus  jubenti. 

«Manda  el  Médico  que  al  punto 

Dexes ,  Fabio  ,>  de  estar  ciego  i 

Más  pienso  se  ha  vuelto  sorda 

La  Salud  a  su  precepto.  >i 


ISO 

EPIGRAMA   DJVÍ, 
In  auream  Tabaeci  pjrxidem» 

Prandia  (íctilibus,  Tabaccutn  pascis  in  auro : 
Carior  esc  nasi^c  tibi ,  Prisce,  gula. 
«Con  caxa  de  oro  y  vaxilla 
De  barro,  ce  coscara 
La  gula  de  la  nariz 
Mas  que  k  del  paladar.» 

EPIGRAMA  DXVn. 
De  Midiere f  leetorum  tocatriee  >  Matriti  9cets¿  die  xxvn.  Martii 

an.  MDCCLxi. 

Polla  crucidacur,  leccis  assueca  locandis: 
Ecce  jacec ,  mulcís  quíe  jacuisse  dedic. 

EPIGRAMA  DXVm. 
In  Pietorem  garrulum ,  «xtemporaicé 

Si  quancum  loqueris ,  cancum  a  te  picta  loquancur, 
Major  ce  nullus  Piccor  in  orbe  forcc. 
«Si  canco  como  su  Aucor 
Hablara  cada  Recraco 
De  los.cuyos  «que  Pincor 
Llegara  ni  á  cu  zapaco  ? » 

EPIGRAMA  DXK. 

In  ÍMpl  de  VegAy  Poeta  apud  Hispáuos  longi  elarissiaii^  operum 

incredilfileni  eopianu 

Quis  Icgac ,  auc  numerec  fecundi  carmina  Vegas  í 
Plus  cecinic ,  £u:i  quam  pocis  ullus  homo. 


•«  c  Quien  leer  o  contar  puede 
Los  versos  del  fértil  Lope? 
Canto  en  verso  casi  mas 
Que  hablar  suele  en  prosa  un  hombre.»* 

EPIGRAMA  DXX. 
Z?í  Artemisia,  Conjugis  dneres  bibentf^ 

Mausoli  ciñeres  ávido  bibit  Artemis  haustu. 
Non  amor  hic  Sponsi,  crediteí  pica  fíiit. 

EPIGRAMA    DXXL 
In  Batilicam  Ejeuriaiemenr,  Regiamque  MaMtmtm,  i  repone 

f ositos^ 

Hinc  sacra  Laurentí  sedes ,  hinc  Regia :  toto 

Non  habet  Orbe  parem ,  Rexvc  Deusvc  domum. 

EPIGRAMA  DXXIL 
^nFerdinandiVL  HisfaniarumRe^isJwa^nem^inHsanu 
Exprimir  Ars  Hominem :  quis  Regem  cffingerepossit? 
Qui  populi  regnac  pectore,  solus  amor. 

«*De  Femando  las  prendas  personales 
El  Arte  copia;  mas  sus  prendas  Reales 
c Quien  á  copiar  se  atreve? 
Solo  el  amor  que  a  sus  Vasallos  debe.»* 

Dxxm. 

Pectore  qui  populi ,  populi  qui  virit  in  ore, 
Ars  etiam  ut  sculpto  vivat  in  aere  dedit. 


I 


EPIGRAMA   DXXIV. 

Ai  Cl.V.  B.Augustinum  de  Montlano  ^  la^andoy  quid  in  eeleberrtmv 

ipsius  Museumycoramjrequentusimo  llftenatorum  Sodalittm 

eomessUf  involarit  Noctua  die  xv.  Au¿uiti 

MDCCLn. 

Non  síne  mente  vagans,  será  siíb  noctc  penates, 

O  Luyande ,  tuos  Palladis  ales  init, 
Ardentem  studiis  et  docta  lampade  sedem 

Ut  vidit ,  Dominae  credidit  essc  domum. 

EPIGRAMA   DXXV. 
Novd  Regiét  Matritensis  Inseriptio» 

Bclli  et  Pacis  opus ,  Rcgum  labor  ecce  duorum 
Robore  Martis  opus ,  Palladis  ane  labor. 

EPIGRAMA   DXXVI. 
Quid  Hispoiüs  non  arrideat  Tragcedh^ 

Ét  pretium  et  nomen  Tragicae  das ,  Hirce ,  Poesi : 
Hinc  Tragicum  Hispanis  non  bcne  carmen  olet. 

«De  cierto  hediondo  animal 
Tomó  la  Tragedia  el  nombre  \ 
Y  así.  Amigo,  no  te  asombre 
Que  huela  á  España  tan  mal.» 

EPIGRAMA  DXXVn. 
In  laudtm  Epigrammath  Epigramma, 

Carmina  longa  procid:  nobis  Epigramma  vcl  unum 

Ilias  est  parva  condita  magna  nuce. 

EPI- 


I5Í 

EPIGRAMA  DXXVm. 
I»  Martialem. 

CaeteraPicriae  rapls  sunt  cannina  gcmtnae: 
Bilbilltane  >  tuum  quodlibec  esc  adamas. 

(«Piedras  del  Pindó  brillances 
Los  dbmas  Poemas  soni 
Pero,  en  su  comparación. 
Los  de  Marcial  son  diamantes.» 

EPIGRAMA  DXXES. 

InlitteramS.  -^      •► 

Sibilat  y  ec  torco  slnuatur  Liccera  flexu: 
Sic  Anguem  forma  reddic ,  ec  ipsa  sonó. 

«Pronunciada  es  un  silbido. 
Es  rosca  la  S  escrica'> 
Y  así  de  Serpience  imita 
La  figura  y  el  sonido." 

EPIGRAMA  DXXX. 
In  laudetn  Q.  Curtih 

Qualis  Alcxandro  fuic  olim  Pictor  Apelles, 
Talis  ei  Scriptor  Curcius  ipsc  fiíic. 

«*cl?odía  un  Rei  de  quien  era 
Tan  solo  Apele?  Pintor, 
Tener  un  Hiscoriador 
Que  Quinco  Cufcio  no  fuera?* 


154 

DXXXL 

Magnus  Alexander  Scriptorem  invküt  Achilli : 
Msonidem  in  R.uíb  repperic  ecce  suo. 

«Quando  Alexandro  envidiaba 
La  sublime  Poesía 
De  quien  á  Aquíies  alaba^ 
En  su  Curcio  no  sabía 
Que  un  Homero  le:  esperaba.»» 

EPIGRAMA   DXXXIL 
In  AmaíU  Rigirut  immaturum  obitunu 

Vix  oculis  aíFulsic  Amalia ,  flecur  adempca: 
Vix  Aurora  micac,  rorc  madescic  humus. 

Quas  damus  excincte  Matri ,  pulcherrima  proles 
Spes  Regni ,  lacrymas  sistere  sola  pótese. 

EPIGRAMA    DXXXIIL 
DeDiítiebls. 

Música  quod  praestat,  ptícstat  mihi  blanda  Poesis  ; 

Quam  multi,  semper  plus  placuerc  Dúo. 

«Busco  en  los  versos  Latinos 

Lo  que  en  la  Música  busco: 

Mas  que  multitud  confiísa. 

Quiero  de  un  Dístico  el  Dúo.» 

EPIGRAMA  DXXXIV. 
In  laudem  Hereulani  á  Reg«  Carolo  effitssi. 

Carole,  magnanimis  fertunatissime  cceptis. 
Urbs  nova  dat  plures  quam  novus  Orbis  opes. 


"Carlos  feliz  en  empresas! 
hUÁ  una  nueva  Ciudad 
Riquezas  mas  apreciablés 
Que  un  nuevo  Mundo  te  da.» 

EPIGRAMA   P30CSV. 
InithmHerculanwfh 
Parthenope,  dúo  monstra  vides :  telluris  ab  imo 

Viscerc  mons  ignes,  urbs  vomit  ingenium. 

«Ñapóles ,.  que  dos  portentos ! 

De  sus  entrañas  arroja 

Fuego  un  Monte-,  una  Ciudad 

Obras  del  ingenio  brota.» 

EPIGRAMA  DXXXVL 
Inpr£ii£lumlu¿m  Carglum  de  «odem  argumento. 
Per  superas  alüsiubet  indarcsccrc  térras 

Principibus ,;  M^rtis  quos  ferus  ardor  agit » 
At  tibi  pacificas  sectanti>,  Qirole,  Musías, 
Altior  ex  ima  gloria  svirgit  humo. 

.  «Otros  Príncipes  a  quienes 
...Elardpf  4?^{^c4J:ra^cra,,  / 
Tan  solo^í^b5^.jía  faz  ^^  • 
De  la  tierra  cobran  fama. 
Tu,  a  ías  pacííícas""Müsas' 
Protegiendo ,  p  (Carlos,  saca^ 
De  los  scpps  ttias  profundos 

La  elóriá  riias  cievada. V 
^  V» 


in 


I5¿ 

EPIGRAMA  DXXXVIL       ., 

Si  verum  in  vino  cst^  mirari  desine  multa 
Doliólo  inclusum  diceie  vera  senem. . 

EPIGRAMA  VKXSVm 
Úe  Carmine  ^  ProsL. 

Carmina  ct  Hoc  Prosam  supcranc:  ut  blandius  aures 
Dicta  moveht,  oculos  sic  njiage  scripta  juyanc. 

EPIGRAMA  DXXXDL 
De  Qermami  bellis  diteseeiae<i 

Martia  ditescis  bellp. ,  Germania :  Vitas 
Dum  tibí  Pluto  rapit ,  dat  tjbi  Plutus  Ópcs. 

EPIGRAMA  DXL. 
Ad  ceUberrifuum  quemdam  Lj/risteth. 

Saxa  olim  Amphíon  cy thará  resonante  moVebat : 
Saxa  immota  honúnes  ipse  sonando  fáeis.       ■ 

«Con  su  lira  dkba  Ainifion 
Alas  piedras  movimiento > 
Y  hoi  los  qiie  bfca  tu  iristAimento 
Inmobilcs  piedras  sdfi. » '  ' 

EPIGRAMA  DXLL 
Defiquo  TrojanOm  . 

Pérfida  Trojanos  mtravit  machina  rnurós .    , . 
Feta  viris :  Vulpes,  non  fequus^  illa  foit.    , 


KLa  Miquiíu  ftaudulenca 
Que  entró  en  los  muros  de  Troya, 
Lleno  el  vientre  de  Soldados» 
píme,  filé  Caballo,  ó  Zorra  ?xí 

EPIGRAMA  DXLH. 
D«  Musicis  toto  passim  orbe  domitumtibus* 

Judicc  Pythagorá,  moderatur  Música  codium: 
At  tcrram  certe  Música  turba  rcgit. 

'  í«La  Musical  harmonía. 
Si  Picágoras  no  yerra. 
Los  cielos  gobierna  y  guia. 
De  los  Músicos  hoi  dia 
Sé  que  gobiernan  la  tierra.  >4 

EPIGRAMA  DXLia. 
InPottamvimsum,. 

Pegasei  fontls ,  quantumvis  esse  Poctam 
Ipsccrepet,  nullas  potat  Avitus  aquas. 

Cur  ita?  nempe  látex  multo  jucundior  ílli  est 
Hununis  pedibus,  quam  pede  factus  Eq^ui 

jf«  Cierto  Versificador, 
Que  de  Poeta  revienta^ 
De  Agánipe  no  se  cuenta 
Qifc  haya  probado  el  Ucor» 


>sr 


La  bebida  le  es  ifias  grata 
Que  el  Hombre  hace  con  el  pie. 
Que  aquella  de  que  aptor  fué 
Un  Caballo  con  la  pata.» 

EPIGHAMA  DXLIV. 
In  Argemoleu  Fratresy  mbitissimos  Poetáté 

Postquam  Argcnsobe  sociarunc  carmina  Fratres,. 

Par  Cáelo  Geminos  mons  quoque  Pindus  babee 

''*Lupcrcio  el  canco  alterné 

Con  su  Hermano ',  y  dos  Gemelos 

El  Pindó,  como  los  Cielos , 

Desde  «monees  consiguió. »» 
PXLV. 
O  bene  Pinde  bicepsl  Sic  Fratribus  Argcnsoüs 

Annuis  ut  5ede<tt  culmine  quisque  suo. 

«Si  el  Parnaso  tiene  solas 

Dos  cumbres ,  no  hai  que  dudar^ 

Que  las  deben  ocupar 

Dos  Hermanos  Argensolas. »» 

EPIGRAMA    DXLVL 
De  Agrícola  ^  Tomere, 

Ditior  Agrícola  censendus  Tonsor :  in  anno 
Ule  semel,  quovis  hic  metit  usque  die. 
«  Mas  gana,  si  no  me  engaño. 
Que  un  Labrador ,  un  Barbero : 
Que  éste  siega  el  año  entero, 
Y  el  otro  una  vez  al  año. »» 


EPIGRAMA  DXLVn. 
De  Oratoris  dotibus^ 

Lingua  Oratori  non  esc  satis  una :  sic  lili 
Altera  lingua  caput »  altera  lingua  nunus. 

«  Solo  en  mover  la  lengua  con  destreza 
El  Orador  su  mérito  no  fiínda : 
La  mano  mueve  ya>  lengtia  segunda^^ 
O  ya,  tercera  lengua,  la  cabeza.»* 

EPIGRAMA   DXLVin. 
Nmfragiytivc  undh  subnurst,  ttanulus», 
Naufragus  acquoreá,  Juli»  tumularis  in  undá. 
Quantum  aliis  tellus ,.  sit  levis  unda  tibi. 

EPIGRAMA  DXLK. 
Dt  Somao*. 

Nil  blandum>  nillenc  magis,,  magis  utile  somno* 
O  quantum  ad  vitam  mortis  imago  facitl 

«A  bienes  que  el  sueño  incluye 
No  hai  bienes  que  se  aventajen. 
5  Como  á  la  vida  la  imagen 
De  la  muerte  contribuye".»» 

EPIGRAMA   DL. 
Oc  Meikorum  misericordüU 

Quis  Médicos  neget  csse  gcnus  miserescere  promptum* 
Aspice  ut  jcgrotos  viscre  semper  amenc. 


ÍÍJ 


l6<í 

EPIGRAMA  DLL 
De  Anglica  Ungua  prommtiathne» 

Quls  ncgct  Anglorutti  gcntcm  nimis  esse  voracctn? 
Dimidium  et  Lingus  devorar  ipsa  sux. 

«La  Inglesa  voracidad 
No  es  fácil  se  satisfagan 
Pues  es  Nación  que  se  traga 
I>e  su  Lengua  la  mitad. » 

EPIGRAMA  DUL 
Epitapbium  bontims  gracillinü, 

Conditur  híc  gracilis  nimium  Callistratus  :  iUi 
Tam  sis,  térra,  levis  quam  fiíit  ille  tibi. 

EPIGRAMA    DLni. 
Jn  Tbomistas  et  Scotistas  inter  se  dissidentes. 

Quid  Scotus  et  Thomas  sibi  pugnant  ?  Accipe  causam: 

Hinc  stat  Sol  Thomas-,  inde  Tenebra  Scotus.  * 

EPIGRAMA  DLIV. 
In  tardiorem  Melcbioris  Cani  editionem  qu£  tandefn  prodiU 

anna  mdcclxi. 
O  quantum  in  lucem  Canus  prodire  moraturi 
Non  solum,  ut  credo,  nomine  Canus  erit. 
«*iEn  darse  á  publica  luz 
Quanto  Melchor  Cano  tarda ! 
En  algo  mas  que  en  el  nombre 
Será  Cano  quando  salga.»» 

♦   ScoTos,  Cneci,  Tbnebk^  seu  caligo  intcrpreutur. 


EPI- 


J6i 

EPIGRAMA    DLV. 
In  Lotricent,  t/£tbiopi  nubeutenu 

^thlopí  nupsit  Paulo  Vocconia  Lotrix. 
Vult  illa  -<£thiopcm ,  credo ,  lavare  virum. 

«Es  mas  negro  que  un  tizón 
El  marido  con  quien  casa 
La  Lavandera  Tomasa. 
¿Si  querrá  darle  un  xabon?» 

EPIGRAMA  DLVL 
Dt  libro  ommno  malo» 

Sunt  mala 4  sum  pejora,  tuo  sunt  pessima  libro: 
Omnes  ergo  malí  sic  haber  ille  gradus. 

«Malas,  peores,  pésimas  advierto 
Mil  cosas  en  tu  libro,  amigo  Galo: 
Fuera  de  estos  tres  grados,  en  lo  malo 
No  sé  que  haya  otro  alguno  descubierto.^ 

EPIGRAMA   DLVIL 
De  ítrnmmi*  atpurmn  eolluvie^  olim  Matrití  vUu^é^wtuntti 

vulgd  Marea» 

Júpiter  infernas  solitus  jurare  per  undas, 
Jam  Matritensis  per  vada  jurat  aquse. 

íkSÍ  por  la  Laguna  Estigia 
Juro  el  Tonante  hasta  aquí  j 
Hoi  jura  por  la  Marea 
De  las  calles  de  Madrid.  >if 
X 


i6x 

EPIGRAMA   DLVin. 

Joannes  Jriartt  D.  Laurenth  Pbilippo  i  Turre ,  Barrio  (¡f  Lima ,  elarissim 

Viro ,  ai  S,  loannis  Lucanaruaty  in  Ditione  Peruviafú^  Fodinarum 

Domino^  patria  Tenerifensiy  ex  InsuUs  Forturtatis  ^  popular  i 

suoyar^entí  amplifieandi  novam  Artem  ac  memorabÜt. 

inventum  lubentissimí  gratulatur^ 

Clarior  o  magno ,  Turri ,  memorare  Columbo. 

Dites  ille  Orbes  invenit  >  ipse  facis. 

DLDL 
Grandia  divitibus  faceré  incrementa  mecallis 

Magnum,  cxcelsum,  ingens  (quis  neget?)  Artls  opus» 
Utile  at  inventum  pandis  cum  prodigas  Orbi, 

Amjdior  Orbe  animus ,  ditior  Orbe  ,  pacet. 

DLX. 
Innúmeras  cultu  perdebat  America  inertt» 

Quas  gremio  telius  divite  fimdit ,  opes* 
Jamquc  dolcns  scse  fioistra  Natura  fcracem> 

Larga  minus  donis,  coeperat  esse  suis : 
Cum  Fortunatis  de  sedibus ,  alite  fausta, 

Maximus  ingenio  Cultpr  ct  Auctor  adest. 
Auctor  adest,  patria  felix ,  felicior  arte, 

Qui  beet  inventis  Indica  Regna  suis. 
Ecce  novo  docilis  cultu  mitescere  telius, 

Explicat  arcano  clausa  metalla  sinu. 
Quaeque  priús  fetu  malé  respondebat  avaro*, 

Argentum  duplici  fenore  gleba  rcfert. 


Miratur  Natura ,  Artis  nova  muñera,  gazas : 
Dives  ad  insólitas  obstupet  Orbis  opes. 

Quo  plus  nemo  sapít ,  ncmo  plus  profiíit  Orbi, 
Suspiciant  unum  saccula  cuneta  Virum. 

EPIGRAMA  DLXI. 
In  Intuías  Fortunatas  de  AmtrieS,  cptime  méritos» 

Quid  Fortunatis  non  debct  America  tcrris? 

His  Cultum,  hic  Civés ,  his  quoquc  dcbct  Opes. 

EPIGRAMA   DLXn. 
Placidi  Bailesa  Episeopi  Plaeentini  P.  AL 
Pastor  obít  Placidus :  gcmit  orba  Placentia.  Félix 
Qui  placuissc  Gtegi  noverat,  atque  Deol 

DLXm. 
Occidit  heul  Placidus,  Pastorum  gloria ,  cujus 
Et  Calamos  potuit  vincere  dulce  Pedum. 

DLXIV. 
Culmina  Pastor  adít :  sola  Grex  valle  relictiis, 
Moerct',  at  ille  suo  prospicit  inde  Gregi. 

EPIGRAMA   DLXV. 
Tres  llenes  de  Gallko  Re¿no  olim  eertantet, 

Jacobus,  Lodoix,  Guillelmus,  tres  tibi  Reges, 
Gallia,  sunt :  ratio  non  tamen  una  tribus. 

Jacobus  tenunquam  habuitj  Lodoicus  habet  nunc> 
Guillelmus  forsan  níox  habiturus  erit. 

Xa 


16} 


1^4 

EPIGRAMA   DLXVI. 

In  Statmm  Vxoris  Lotb, 
Fcmina  hic  in  salsam  mutaca  cst  corporc  molcm^ 

Omnia  quo  vivunt,  exaoimata  sale< 

EPIGRAMA  DLXVTL 
De  Bueepbaltttunuloi 
Bucephaii  cernís  scmccam  qui  Manibus  urbcm, 
Hospitc  majorem  tumulum  ne  crcdc,  Viacor. 
Peccore  magnánimo,  vasta  ambitione,  ferocí 
ParEquiti  bellator  Equus,  totidemque  triumphís 
Pené  tumens.  Totum  Dominus  cum  posculet  orbcm. 
Quid mirum  ipse sibi totam  sivindicat  urbem?. 

.EPIGRAMA   DLXVm.. 
De  Molosso  mortuo». 
Occidit,  atroci  metucndus  fauce,  Lycisca  ^ 

Suetus  in  audaces  bella  moveré  lupos. 
Credo  equidem  inferns  tetigit  cum  limiha  sedis>. 
Cuscodem  torvo'  terruit  ore  Cancm. 

«Murió  aquel  Mascin  valiente. 
Defensor  de  los  ganados. 
Que  á  los  Lobos  mas  osados 
Rechazo  con  atroz  diente; 
Creo  que  quando  llegó 
Tan  iracundo  al  umbral 
De  la  Región  infernal, 
Al  Can  Cerbero  aterró.» 


16$ 

EPIGRAMA  DLXnC 

Poeta  pessiml  tumulus. 
Hoc  latet  Inclüsus  cumuli  sub  marmorc  Vates 

Carminibus  fclix  non  magis  ipse  suis. 
Hujus  lodebtuic  qoondam  mala»  carminít  vermes 
Hujus  nunc  vermes  rodere  corpus  amant: 

«Yace  ua Poeta  aquí  tan  desgraciado 
Como  los  malos  versos  que  escribía : 
Con  ellos  los  gusanos  se  han  cebado, 
Y  hoi  con  su  cuerpa  tieneauív  buen  dia.  d 

EPIGRAMA    DLXX. 
De  Danubio  varU  Religtotüs  Kt^oms  ailuenfe* 

Vídimus  instabilem  percgrinis  cursibus  Istrum 

Currerc  diversas^  amne  vagante,. plagas. 
Híc ,  Luthere ,  tibi  famularcm  subjicit  urnam  j, 

Hic  tibí,  Roma,. suas  prasbet  amicus  aquas: 
Et  modo  Calvinista  Éiuit  ^  factusque  repente 

Transfiíga,  Zuingle,  suum'raderc  littus  amat,. 
Ast  ubi  longinqui  sistít  vestigia  cursús, 

Vix  Christi  memores,  in  raarc  volvit  aquas, 
Errando  fit  nemo  pius :  vir  nunciat  unum. 

^neam  errando  Fama  fiíisse  pium. 

EPIGRAMA  DEXXI. 
Quid  Bacbus-  oeeupet  pedes  ? 

Quid  poto  titubant  Bacho,  grcssumque  recusante 

Ceu  valida  nexi  compede ,  ferré  pedes  ? 


t6í 

In  duro  quaecumque  pedes  dant  vulnera  przlo, 

Scilicet  usque  memor,  plectere  Bachus  amac. 

« c  No  sabes  porque  después 
Que  OH  nuestro  cuerpo  admitimos 
A  Baco,  luego  mentimos 
Como  embargados  los  pies? 
Porque  aquel  Dios  castigar 
Los  estragones  juró. 
Que  de  los  pies  recibió 
Quando  estuvo  en  el  lagar,  w 

EPIGRAMA  DLXXn. 
De  Rurieolís,  qui  bello  premettíey  eonnubJa  properant* 

Üxores,  vix  bella  fremunt ,  gens  rustica  cenat 
Ducere  -,  et  ad  Vencrem,  Marte  premente ,  fiígit. 

Quo  pubes  insana  ruis !  Male  praclia  vitas, 
Prxlía  conjugium  deteriora  parat. 

(K  Apenas  hai  guerra,  escoge 
Ya  todo  Aldeano  Esposa  i 

Y  quando  Marte  le  acosa, 
A  Venus  luego  se  acoge. 
Pobre  gente ,  quanto  yerras! 
De  la  guerra  huyendo  vasí 

Y  no  ves  que  oprimen  mas . 

De  un  Matrimonio  las  jg;uerras.*> 


I  «7 

EPIGRAMA    DLXXra. 
In  Stttoris  divitemfiiumyíuperbi  incedentem» 

Lentule,  jam  dives,  sublimi  fronte  per  urbcm 

Incedis :  nunqimm  iumina  íígis  humo. 

Ncmpc  vidcrc  pedes  timor  esc  tibi,  Lentule,  magnus^ 

Ne  genus  exprobret  calceus  ipse  tuum. 

«Ya  eres  rico,  y  tanto  estiras. 

De  presunción,  el  pescuezo. 

Que  aunque  encuentres  un  tropiezo,. 

Jamas  4  la  tierra  miras. 

Verte  el  zapato  no  quieres  v 

Este  es  tu  mayor  afán. 

No  sea  que  el  cordobán 

Te  acuerde,  Lelio,  quien  eres.  * 

EPIGRAMA   DLXXIV, 
.     In.Pvetam  pauperem. 

Ingenü  dives  vena  est  tibi,  Lentule:  felix, 
Argenti  potius  si  tibi  vena  foret! 
«*Segun  d  Pueblo  relata,. 
Vena  de  Poeta  tienes. 
Yo  te  diera  parabienes. 
Si  k  tuvieras  de  plata. » 

EPIGRAMA    DLXXV. 
Ad  Ptaroclum  oechum,  Ihh  Aebillis  armis  instrummi 

Letale  ut  fugcres  y  Patroclc ,  vulnus, 
Fortia  indueras  Achillis  arma. 
Ipsum  oportuit  induisse  Achillem.    , 


16% 

«Vestirte,  Patroclo,  de  armas 

De  Aquíles  poco  te  sirve. 
Sí  para  quedar  triunfante 
No  te  revistes  de  Aquíles.  >«l 

EPIGRAMA  DLXXVL 

De  ignUtus  festis  pro  recufera/ki  saiute  UtdoviciXF'^ 

Quas  cernis,  Lodoix,  volitare  per  aiéra  flammas, 
Ne  tuGallorum  gaudia  vana  putes. 

Quot  Coció  flammas,  Coelo  quot  fulgura  mittunt, 
Xot  pro  te  mittunt  ignea  vota  Polo. 

EPIGRAMA    DLXXyn. 
In  Pr£eeptorem,diseipuJos  ealeibus  multantenu 

iDiscipuIos  pedibus  multas,  ni  fallor.  Achillis 
Te  Praeceptoreni  non  malé  calce  probas. 

«i  Que  i  los  Muchachos  estiles 
Dar  coces  con  tal  rigor  I 
Es  posible  ?  O  Preceptor, 
Digno  de  serlo  de  Aquíles !  *  n 

EPIGRAMA  DLXXVra. 

Ad  eruditum  Virum* , 

Credo  cquidem  Jovis  crupit  de  vértice  Pallas, 
Ut  capuc  intraret ,  docte  LucuUe ,  tuupi. 

*   Alude  al  Centauro  ChÍron,  que  ííié  Preceptor  de  Aí^uIlbs. 


De 


mDc  la  cal>eza  de  Jovc 
Minerva  salló  sin  duda, 
Y  creo  fue  para  entrar. 
Docto  Varón ,  en  la  tuya.» 

J^PIGRAMA   DLXXCC 
t>e  dolore. 

Non  vox,  non  geniitus  summi  sunt  signa  doloris : 
lile  dolet  summé  qui  sine  voce  dolct. 

Me  miserum!  potult  qui  dicere,  non  miser  Ule  est: 
Dlcere  me  miserum,!  qui  nequit,  ille  miser. 

»<Su  dolor  no  llame  agudo 
Quien  llora  con  fírenesL 
El  gran  sentimiento  es  mudo. 
]  Triste  de  aquel  que  no  pudo 
Decir  siquiera :  ai  de  mi !  *> 

EPIGRAMA  DLXXX. 
De  tbesauris  qui  terri  sepelitmtw. 

Non  male  telluri  commissa  pecunia :  prolem 
Materno  tellus  protegit  alma  sinu. 

««Disculpa  tiene  el  que  entierra 
Ambicioso  su  tesoro. 
Pues  la  tierra  crió  el  oro. 
Vuelva  a  su  madre  la  tierra. « 


%69 


170 

EPIGRAMA  DLX3Cn. 

Qm  modo  rapta  fuerit  Creuisa^ 

Viderat,  xtherea  dum  prospicit  alcus  ab  arce 

Júpiter  Argolicis  Pergaxna  vasta  rogis, 
Viderat  -/£neam  kssa  cervice  ferentem 

Et  Patrem  et  patrios,  pondera  sacra ,  Déos: 
Qucm  gravar  hinc  dextrse  sudanti  appensus  luluS;^ 

Hinc  poscica  premit  cura ,  Creussa  sequens. 
Tanta  Deum  movit  pietas:  sub  mole  gementem, 

Ah !  scelus  cst,  inquit,  nolle  levare  Virum. 
Magna  laboranti  pars  est  adimenda  laboris» 

Femina  \  deterior  sarcina  nulla  viae. 
Sic  ait,  et  súbita  velatam  nube  Creussam, 

Digna  Coelitibus  fraude ,  repente  rapit» 

EPIGRAMA    DLXXXn. 
Ad  Canes  allatrantes  Lunam* 

Quis  fiíror  Immeritaní  latratu  incessere  Lunam, 
O  nimis  injusti ,  gens  fiíribunda ,  Canes ! 

Ahí  potius,  qui  vos  rabioso  interficit  igne, 
Sidereum  vindex  allatret  ira  Canem. 

EPIGRAMA    DLXXXin. 
Sebolastieus  desideram  S»  latea  festum, 

Quin properas,  Luca?  Nimium  mea  vota  moraris ; 
Ncmpe  tuo  vectus  tu  bove,  credo,  venis. 


-  *7I 

«¡  Quanto  en  Uegar^  SánLiícas,  ve  detienes! 
(  Decía  un  Emidiance  ea  ocasiones ,  >■ 

Cansado  d^  esperar  las  vacaciones  ) 
Al  paso  de  tu  buei  creo  que  vienes.» 

EPIGRAMA  píXCaV. 
In  Poetam,  qtd  scrifstrtí  <armm  m  ttultltU  láudem* 

Sculcitis pulchro  celebrase!  carmine  laudes: 
In  proprias  laudes  ingeniosus  homo  es. 

«Unos  versos  has  compuesto 
Que  la  necedad  elogian : 
Poeta  eres  ingenioso 
En  alabar  cosas  propias.»» 

EPIGRAMA    DLXXXV. 
De  Ubri  naturíU 

Fructus  ferré  Liber  folia  inter  plurima  paucos 

Assolet :  arboreum  sic  probar  esse  genus. 

/««Poco  fruto,  gran  follagc 

El  Ubro  suele  tener. 

Dando  con  esto  á  entender 

r  ... 

Que  de  árbol  es  su  linagc.  *»* 

EPIGRAMA   DXXXXVL 
In  Causidlcum^amissa  Conjuge  val  di  ríxosL 

O  nullo  jactura  tibí  teparabilis  jevo  l    [ ' 

Dum  tibi  Spon^a  petit,  docta  .m^giscra  pprlc« 

Y»         ,     ,.       "  .■ 

*   Porqie  antes  de  la  iaveocion  del  ptpely  se  escribía  en  cortezas  de  árboles* 


17* 
Quam  bene  privatls  íÁ  >urgía  publica  nm 

Illa  íúic  voccm  fingere  docu  mam  i 

««.Quimerisca  inEicigable^ 

Y  Esposa  de.  un  Abogado, 

Cierta  Señora  ha  expirado*^ 

O  pérdida  irreparable ! 

Hizo  su  genio  intratable 

Al  Marido  un  gran  servicio» 

Pues  le  tuvo  en  exercicio 

Con  domésticas  pendencias. 

Para  que  orando  en  Audiencias « 

Supiese  mejor  su  oficio.» 

EPIGRAMA    DLXXXVIL 
Carolo  III.  Matrhwn.  sohmmter  ingr4ssOé. 

Regaicm  ihgreditur  quam  festo  Carolus  urbem 

Agmine !  quam  taetac  plebis  ovante  sonó  L 
Publica  sed  longé  superávit  gaudia',  Nati 

Ingressum  aspiciens  Elisabetha  sui. 
Augustas  sobolis  curru  quad^  vecta,  triumphat: 

Regnare  in  Nato  bis  sibi  visa  Parens. ' 
Perge,  age,  vive  diu,  Natusqué  Paterque,  Parcntis, 

Carole,  delicium,,  Cáxole^  Géiltis  amor. 

EPIGRAMA    DLXXXyra. 
JlarU  Antomd  Ferdinanditf  eií^eim^s  Jtnaátifamth  bymtnéis* 

Victrices,  Hispane,  tibi  Pax  candida  oÜV|im      ■     ^  ■ 
Induit  in  palmas ;  pace  triumphat  Amor. 


17Í 
Virtuium ,  CHaritumque  ut  amabSc  dlnücat  agtneni 

Ut  movct  arma  Pudor ,  Gracia ,  Forma ,  Dccus  í 
Rcgius  invicta  Juvenis  *  virtutc  Ducatum 

Ceperat :  ccce  capit  Regia  Virgo  Ducem. 

DLXXXIX. 
Víctor,  io  Víctori  tanto  bis  nomine  digner 

Et  forti,  et  pulcliro  Marsquc  Venusque  fávent„ 
lile  tibí  egregias  dat  gesta  per  inclyta  lauros: 

Hxc  superat  donis  Martia.dona  suis. 
Par  votb  contingit  Rymcn :  Antonia  Princeps^. 

Máxima  Viccorr  laurea  ,  Sponsa  datur. 

nxc 

Stemite  Sabaudí  prsempta  cacumina  montes» 

Qusr  Mars  aequavit  non  semel ,  aequet  Amor.. 
Vcstro  pacta  Duci,  fines  transmitiere  ve«tros. 

En  parat  auriferi  NympHa  superba  Tagk 
Nomine,  stirpe.,  gradu,  se.  dbtatissima  Virgo> 

Quanta  Viro  spondet  gaudia,  quanta  suis ! 
Hac  Duce  concessá,  vicino  dicite  coció, 

Diidte :  nfl  ultra ,  quod  vovcamus ,  haber», 

EPIGRAMA  DXCL 
Epitapbium  bomiruí  ¿inguissimi- 

Sit  tibi  térra  íevis  tibí  non,  pinguissime  rerum,, 
Posthume ,  sed  tcrrae  sis  levjs  ipse,  prccon 

*   nUipinu  HbpaoUnim  InCms-nbaudlam  teonh 


Í7+ 

EPIGRAMA   DXCIL 

De  Serenissims  Leopoldo  Archiduee  AustrU^  &  Maria  Lsídovid 

Hispaniarum  Infante  f  Magms  Hetruría  Pthuipilms 

ouspieatissimiMatrimonii  lege  comtitatis* 

En  implerc  tuum  dabitur ,  Florcntia,  nomcn : 

Spondet  id  augusto  foedcre ,  spondct  Hymcn. 
Aspicis  ut  nicidos  jam  descinec  hic  tibí  cultxis, 

Nec  tibí  quatn  Sponsis  serta  minora  paret  í 
Aspicis  ut  fidas  et  Iberia  ct  Austria  certent 

In  decus  omne  tuum  jam  sociarc  manus? 
Utraque  dat  geminac  dúo  praeclarissima  gentis 

Pignora,  fortuns  pignora  certa  tuae. 
Ambo  annis ,  paribus  florentes  dotibus  ambo^ 

£t  Leopoldus  adest ,  et  Lodoica  tibi. 
Quantum  Thusca  novo  florebis  muñere  tellus  l 

Surget  ab  auspiciis  gloria  quanta  novis ! 
Sub  Magnis  Ducibus  si  semper  niagna  fiústi, 

Principibus  Magnis ,  quam  modo  major  eris? 

EPIGRAMA  DXCnL 

Ad  ISspanam  Aeademiam  Ferdánandi  Rtgls  fotrociniOy  FndlnanM 
Dueif  moderamine  gaudmtem, 

O  gemino  fclix  Academia  Ferdinando  ¡ 

Principe  patrono,  praesidc  clara  Duceí 
Accessisse  dedit  solio,  succedcrc  coelo 

Te  dabit ,  hic  Regi  proximus  ,  illc  Düs, 


<Ki  o  que  dicha  eñ  dos  Fernandos 
Logras,  insigne  Academia  l 
De  un  Monarca  el  patrocinio. 
De  un  Duque  la  presidencia» 
Próximo  el  uno  a  los  Reyes, 
Al  Regio  solio  te  acerca  i 
Próximo  el  otro  a  los  Dioses, 
Hasta  los  cielos  te  eleva.» 


Í7J 


Décima. 


•'¡  En  dos  Fernandos  que  honor. 

Insigne  Academia,  obtienes! 

Por  Protector  £  un  Rei  tienes, 

A  un  Duque,  por  Director. 

1  Que  lauro  puede  mayor 

Coronar  ya  tu  desvelo  l 

Próximo  éste  al  Rei,  tu  zelo 

Conduce  al  Regio  dosel» 

A  Dios  inmediata  aquél. 

Tu  nombre  cleva^  hasta  el  cielo.*» 

EPIGRAMA  DXaV. 
FerdinanduSy  Musís  terfaustum  tiomem^ 

O  quoties  florenc  uno  sub  nomine  Musae  l 

Femando  florcnt  Numinc ,  Rege,  Duce. 

«i O  que  ^vor  a  las  Artes 
En  solo  un  nombre  se  incluye  l 
Pues  Fernando  hs  protege. 
Ya  Santo,  ya  Rei ,  ya  Duque.  «í 


ni 

*    EPIGRAMA  DXCV, 
InJemHas  tcti  Hispami  exMtoté 

Non  magno  ccu  Lusiades^  Gallusque  tumultu 

Ignati  Socios  pcUere  Iberus  amat: 

R.em  peragit  placide  >  propciis  hos  confocQc  armls»; 

£t  tácitos  tacita  sustulit  arte  Viros.. 

«No  echar  con  igual  ruido 

Que  el  Lusitano  y  íranccs. 

Ai  esquadron  Alabes 

El  Español  ha  querido. 

Con  quietud  ha  procedido  > 

Y  i  unos  Padres  tan  callados» 

Con  sus  armas  ^gollados. 

Callando  los  lia  expelido,  n 
DXCVL 
Lusiades  Socios  Papx  depellit  ad  instar; 

Causidici  Gallus  >  Regis  ad  instar  Iber.  * 

*<El  Portugués  a  esta  Grci 

Como  Pontífice  ha  echado  > 

El  Francés  como  Abogado, 

y  el  Español  como  Rei.^» 

EPIGRAMA  DXCVlL 
De  lesuitarum  expulsiones 

Expulsos  qui  solus  haber,  expellitur  Ordo. 
Qu3E  facit  ipsc  suis ,  jam  sibi  fiícta  dolct. 

*  De  las  tres  Expulsiones  de  tos  Jesuítas  dUe>  las  formalidades  gastadas  ;  y  Espafta  como  Rei» 
ron  en  Patis  qu«  FortugtJ  obró  come  Papa,  anu>  Este  concepto  se  «sprest  en  el  Dístico,  y  eo  la 
lando  el  instituto  ;  Francia  como  Abogado ,  por    Kedondilla. 


k£s  k  Orden  3e  Jesuítas 

La  única  que  tiene  Expuisos: 

Por  éso  han  hecho  con  ella 

Lo  que  hace  ella  con  los  suyos.  >i 

EPIGRAMA   DXCVra. 
De  ortu  ae  itfterHu  lesuitarum  in  i$rbt  Parititmh 

Lojolaea  cohors  Parisina  extinguitur  urbe: 

Sequana  quos  nasci,  vidit  et  ipse  morí.. 

«Extinguióse  enteramente 

La  Compañía  en  Paris : 

El  Sena  la  vio  nacer. 

El  Sena  la  vio  morir.» 

EPIGRAMA  DXCIX. 
J^tOJdmÍMÍta$$ul,GallÍi,  Hisfomi fuisotA 

Lojokea  cohors  Lusorum  pellitur  oris^ 

Franciadum  terris ,  Hesperioque  solo. 
Qui  Socios  lesu  prius  uno  se  ore  vocabant, 
Vix  Hominum  liceat  dicere  jam  Socios. 
«Desterrados  los  Jesuitas 
Salen  de  Varias  Regiones: 
De  Francia ,  de  Portugal, 
De  los  R^einos  Españoles. 
Compañeros  de  Jesús 
Era  su  común  renombre» 
Y  hói  ni  aun  llamárseles  puede 
Compañeros  de  los  Hombres.  •>. 


178 

EPIGRAMA  DC 

1>e  iisitm  Ne»poli  fulsis* 
Vicinum  urbs  montem  nigros  vomuisse  vapores 
yidcrat,  et  lügros  mox  vomit  ipsa  Viros, 

EPIGRAMA  DCL 
De  lestiHií  Ctriieá  exttíibus* 

Quam'  Socios  sors  arcta  premitl  Quos  non  bcnc  cepit 
Orbis  acerque  Viros,  ínsula  parva  capit. 

EPIGRAMA   DCBL 
J>e  UmtMwn  exitu^ex  tíisfami.    . 

It  nigrüm  campis  agmen  ;  sic  cxul  abirc 
Visa  per  Hispanos  curba  sodalis  agros» 

EPIGRAMA  DCm.  * 
^esmUde  (ladttuíU 

Férrea  nos  gcnuit  regio :  quacsivimus  aurum: 
Hinc  venit  heu  I  nostri  tota  ruina  gregb, 
«Hijos  de  un  país  de  hierro. 
Quisimos  buscar  el  oro : 
De  aquí  sin  duda  provino 
La  ruina  de  nuestros  Socios.!» 

EPIGRAMA   DCIV, 

Jk  loamu  Mariana»  . 

Historicus  Ycrax  Mariana  j  sed  «ifcititid^íti 
De  Socüs  Vates  verior  ipsc  suls» 


?-79 
CPIGjRAMA  dcv. 

t>e.  luuitíi  i  LMsitánii  pulsis. 
Ese  ubi  Christi  Ordo,  non  Ordo  existit  lesu. 

EPIGRAMA  DCVL 
De  lesmtis  &  Palafoxo» 

Dum  coto  pügnat  PaUfbxum  peUere  cosió, 
Pellitur  e  coco  jam  nigra  turba  solo. 

EPIGRAMA  DCVn. 
De  Dominkanorum  ó"  lesuitarum  maximS,  diseordiii 

Ordo  alcer  Domini nomen  geric ,  alccr  lesu: 
Quancum  uno  pugnac  sub  Duce  bina  cohorsi 

EPIGRAMA  DCVra. 
De  PP,  SaeietaiU  Lusitaiúipulth^  Rom£  btnigne  exetptUi 

Excipic  excorres  Socios  Koma,  cxcipic  ulero : 
Nimirum  Reges  docca  necare  suos. 

EPIGRAMA  DCK. 

In  iMsitani*  Regem^  qui  Patres  S,  /.  Re^  tm  ixfulsos^  Romam 
deportavsti  sk/e  misit» 

Quis  I^usicanum  Rcgcm.ncgec  csse  Fidclcm? 
Reddidic  accepcos  is  cibi-,  Roma. ,  Pacres. 

*« De  FideiísiniO  el- nombre 
Nq  al  Rjci  de  Portugal  niegues  j 
Puesjos  Pa4r^,<juelcdiste>  , 
O  Rom^i,  ya  t«  los  vuelve.» 


,8o 

EPIGRAMADCX. 

In  Jesítítam  fwmdam  qui  stst  Sóeii  lesu  nontítu  iigmm 
anoganter  jofitabat» 

Aut  es  nascencis  come$,  au(  moriencis  lesu: 
Quoquo  te  vcrtas^  flir  vel  asellus  gris. 

EPIGRAMA  DCXL 
In  quemdítm  ore  fatiio  dantem  ose$tiak. 

Pignus  amicitWj  tnulcis  das  oscula :  nobis 
Si  daré  pignus  amas,  oscula  quaeso  nega. 

^<A  quantos  encuentras,  das 
Besos  en  prueba  de  amor: 
Si  me  amas  >.  hazme  &.vor 
De  no  besarme  jamas.» 

EPIGRAMA  DCXIL 
Jnvtrbumeujtud^unignarim 

Desipiunt  qui  multa  sciunc :  hoc  objicis  usque,, 
Pamphile.  Si  dicis,  PamphHe,  vera>  sapis. 

EPIGRAMA  DCXin. 

'/»  Primipemfmris  áántmvae4iiimesy  iimAmtof  Parísiis 

Uttcrii  9firím4*h«f' 

Qubd  tuus  annuerit  pueris  puer  oda  Princq)5, 
Gallia ,  festivum^  grátulor ,  ómen  Itóbcs. 

3ic  etiam  matura  virum  cum  feeerit  actas,  • 
Annuet  hic  populis  otia  blanda  suis. 


EPIGRAMA  DCXIV. 
Jn  Statuam  t^ttrem  Henriti  JV, 

Máxime  Rex  Rcgum,  quos  vivo  solvit  honores, 

Immemor  cxtincto  Gallia  ferré  negat. 
Bestia,  majores  (quis  credac?)  bestia  plausus, 

Majus  et  Henrici  nomine  nomen  habet. 
Consulis  xquantem  laudes,  titulosque  ferentem, 

Roma  sub  injusto  Cacare  vidit  Equum. 
Vidit  et  ingemuit  ?  sed  Gallia,  proh  pudor!  ipsum 

Gaudct  Equum  Regi  pracposuisse  suo. 
Cuneta  loquuntur  Equum  j  sed  Eques  ubicunque  tacetur» 

Bucephail  tergum  scandere  dignus  Eques. 

EPIGRAMA    DCXV. 
In  Anutn  eelmtem  atmos» 

£st  Anus,  atqne  tamen  vult  Placea  puella  vocari : 
Pons  novus  haud  aliter  Pons  erit  usque  novus. 
«Jura  que  es  niña  Doña  Anita  j  y  miente: 
Que  yo  la  cuenta  de  sus  años  llevo. 
Pero  ahí  está  en  París  el  Puente  nuevo. 
Que  será  nuevo  mientras  fuere  Puente.  :si 

EPIGRAMA  DCXVL 

I»  CrHicam  Tbttnidem ,  de  Emmanueh  Martínoy  qui  Bibüotbefs 

legtm  tabulas  ¿  iMdovicoTribaldoToletím  fommftas^ 

sibi  arrogavit. 

Si  Furem  cujusque  rei  lex  provida  punit, 

Quac  legum  Furem,  dic  Dea,  pana  dccet  ? 


i8z 

Rbspo.ms.dm>  .    . 

Cum  tot  doctormm  vidcas  jam  miüia  Furam; 
Absolvic  oumerus ,  ipsaque  Furca  licenc. 

EPIGRAMA    DCXVn. 
In  mortem  Anacre^imtis 

Híc  jacet  Ule  scnex ,  cui  scmpcr  vcrna  sencctus, 

Qui  numen  coluit  scmper,  íacche,  tiium. 
Gustabat  grávida  lentus  sub  vite  racemos. 

Irrigue  Bacchum  dulcius  ore  cancns. 
Proh  dolor!  En  mediis,  dum  cancar,  faucibus hzret, 

Ocduditque  animac  bacca  maligna  vías. 
Hujus,  credo  equidcm,  misero  perterrita  casu, 

Bacche  Pacer ,  Uquidum  .ce  caá  turba  bibit. 

EPIGRAMA  DCXVIIL 
M  tuício  quem,  tolitum  mtditari  vertut  i»  It&e^ 

Paule,  tuos  lecto  dicis  te  condece  vcrsus, 
£c  Musam  ad  nutus  prompcius  iré  cuos. 

Quam  vcreor  ne  Phcebeo  pro  numine  Morphcus 
Injiciac  capici  somnia  stulca  cuo ! 

EPIGRAMA    DCXIX. 
Ad  Museam  eireum  Aramos  retía  volitatem, 

Quo  ruis  incauto  malé  provida  Musca  volacu? 

Ah !  flige ,  sisee  alas :  in  cua  £ica  ruis. 
En  cibi  supremum  jam  ducit  Aranea  stámen, 

Orditurque  t^am  párvula  Parca  necem. 


i85 
EP  roa,  A  UTA  DCXX. 

In  Homeri  BamesitMam  editio$tem» 
Maeonidi  Popusdedlt  ore  sonare  Brkaimo^ 
Plus  dedit  ac  Bames;  nempe  sonare  süo< 

EPIGRAMA  DCXXL 
De  Focahüi  Gnecit  í^od  Strigem  Latini  s<atat^nndttflhitate\ 

Sic  totidem  Sagae  nomcn  se  vertit  in  ora^^ 
iQuot  scsc  in  fornias  verteré  Saga  solee. 

EPIGRAMA  DCXXn. 
D«  PbilosopbU.  Seboioítiett  garmlitatem 

Quam  Samia  procul  a  Secta.  Schok  nostra.  rccedic  I 
Illa  silendo  Sophos  \  nostraloquendo  &cit. 

«Sabios  hizo  con  callar 
La  antigua.  Escuela  de  Sámos ; 
Y  hoi  en  la  nuestra  intentamos 
Hacerlos  a  puro  hablar.  *» 

EPIGRAMA   DCXXnL 

In  Ltttbum.  de  Uxore  suíL 

Parce  super  cara  lacrymari  Conjuge ,  Lorhe^^ 
Ne  pereac  lacrymis  dulcis  imago  tuis. 

«Na  llores»  Loth,  de  tu  Esposa 
Sobre  la  estatua  salada. 
Que  con  tus  lágrimas  crea 
Se  volverá  sal  y  agua.» 


i84| 

EPIGRAMA  DCXXtV< 
De  Uvort^ 

Rodete  cum  vermes  hominem  espere  sepultiiniji 
Non  sinic  hunc  alcer  rodere  Livot  edax. 

|K  Aun  después  que  los  gusanos 
Roen  los  huesos  de  un  miierto> 
El  gusano  de  la  Envidia 
No  se  cansa  de  roerlos.»! 


Eií- 


EPIGRAMAS  SAGRADOS. 


t87 

EPIGRAMAS    SAGRADOS. 

EPIGRAMA   DCXXV. 
D»  Qbristi  ai  Ccelfs  JUttmiom. 

Christe ,  mum  ingressum  miracur  R.c^  CosU: 
Scilicec  ingrederls ,  jam  novus  hospes.  Homo. 

DCXXVL 

Crimine  deleto,  domita  Nece ,  Dcemone  vic^j, 
Orbeque  servato ,  sidera  t^hristus  adic. 

Regia  toe  citutis  stupet  hunc  sublimis  ovantem; 
Vixque  capic  tantum  ccelica  Roma  Duccm. 

EPIGRAMA  DCXXVIL 
De  D,  Laurentio  Martyre, 

Martyr  Iber  patria  Laurentius  esse  negaturí 
At  si  non  patria ,  pectore  Iberos  erat. 

Alitkk. 

Ambigitur  patria  Laurentius  an  sit  Iberus^ 
Si  minus  hic  patria ,  pectore  ^  crede,  íiiit. 
#(  Dudan  si  el  Mártir  Lorenzo 
Fue  de  nación  Español. 
Si  de  nación  no  lo  íúé^ 
Lo  filé  «in  duda  en  valor,  n 

EPIGRAMA   DCXXVin. 
Di  Samthíhak  EuebaristiíL 

Dum  panem  atque  merum^  Dcus,  in  tua  corpora  vertis. 

Das  panem  Ambro^iam ,  Néctar  et  esse  merum. 

Mi 


'  IXXWL  ' 

Ad  sacras  íiomo  quisque  dapcs  volet :  hoc  sine  pane, 

Hoc  sine  nam  Virtus  fóget  et  ipsa.  mero. 

DOÓSL. 
£t  Bacchi  et  Cereriis  valeant  mysteria :  majasj 

Veri  quippe  Dei ,  pone  meroque  ktet. 

DCXXXL 
£c  Vinum  ec  Pañis  sunt  optinia  corporis  esca : 
Óptima  sutit  aninue>  aun  latet  hisce  Deus. 
«Del  cuerpo  son  Pan  y  Vina 
Los  mejores  alimentos  )^ 
Y  los  mejores  dd  alma, 

Quando  Dios  se  oculta  en- ellos,  m 
DCXXXI^ 
Cum  ktet  ipse  Deus,  magis  admirabilis  exstati 
Latius  exiguo  regnat  in  orbe  Deus. 

EPIGRAMA     DCXXXm^ 
De  Deoomniá  verbo  creante, 

Omnia  condienti  Domino  sar  vocula.FiAT  i 

R.es  fari  et  fieri  scilicet  una  Deo  est. 

DGXXXIV. 
Tam  dicto  citius  rerum  Deus  omnia  fécit,. 
Quantum  vocem  Infit  Fit  brcvitate  prxíb 

EPIGKAü^A  DCXXXV. 
J>e  Sptritñs  Samti  igneipotestate^ 

Nil  Ignem  generare  dbcec  schola  cuneta  Sophoñiin } 
Magniloquos  generat  Ignis  ac  iste  Viro8« 


i8^ 
EPIGRAMA'  DCXXXVI* 

O  felix  tumlum  primarvi  culpa  Parentis, 

Nacca  Kedcmptorem  te,  hone  Christe,  suum.! 

EPIGRAMA   DCXXXVn^ 

De  Cbristt  ítpuífív*. 

Condidit  intacto  Chnstus  quid  membra  sepulcro! 
Nempe  loco  dlgnus  virgine  virgo  fiíit. 

EPIGRAMA  DCXXXVnt 
M  Baftíítem  Agtum  demmstrmtemi 

Nc  Chrístum  Hebrsis  monstres,.  PrsCursor :  ut  Agftutn 
Agnoscanc,  signis  noacaruere  Lupi. 

.*Gran  Prccursori.  no  les  muestres. 
Jcsu-Christo  a  los  Hebreos  j 
Que  no  han  menester  Ibs  Lobos^^ 
Les  digan  qual  es  Cordero.»» 

EPIGRAMA  DCXXXDL 
De  S.  Laurentio  asso  Martyre*. 

Victima  multa  Dea  mactatuí;  cruda.per  aisis> 
At  mage  Laurenti  victima  tostaptacet. 

EPIGRAMA    DCXL. 
Deeofmmmipoptlonum.  amtüum  íententU  <^  comuetudhe» 
Barbara  quantumvis,  vcneratur  Natio  Numen^, 

Barbara  quantumvis  >  membra  pudenda,  tegitr 
Hinc  patet  essé:  Deum  caelí  térraeque  parentem  > 
Primevos  Hbmixics  hihc  puduisse  patec;. 


X90 

.  EPIGRAMA  DCXLL  : 

De  sacro  einen  Cbristíanorum  frtmtllms  aisptrgi  /«///y» 

Corporis  ut  vario  sanantur  pulvcre  morbi^       .   • 
Sic  morbls  Animx  fit  medicina  cinis. 

EPIGRAMA  PCXUL 
DtMágialme  Istryn^s, 

Ante  mas  reditnac  Cbristus  qtiam  sanguine  culpas, 
Magdala,  jatn  niveo  rore  redcmit  Amor^ 

EPIGRAMA  DCXLHL 
Di  Chrhtl  taorfe» 

Sive  Faber  ligni ,  ferrive  feratur  íesus, 
Et  ligna,  ct  ferro  pcrtulit  illc  necem. 

«Dudan  muchos  si  Jesús 
Trabajó  en  hierro  ó  madera } 
Mas  no  hai  duda  en  que  la  muerte 
Le  dieron  ambas  materias.) 


.»» 


EPIGRAMA    DCXUV. 
Jn  Divam  Tirtsism* 

Fulserit  anne  magis  doctrina  coelite  Virgo, 
An  sacro  dubium  est  arserit  igne  magis. 

DCXLV. 
Ecce  micat  gemina  sapiens  bis  lampade  Virgo: 
Lampada  Doctrina ,  lampada  Amoris  haber. 


EPIGRAMA  DCXLVl. 
De  Mahomtto  PsMtdó-Ptvpbeia, 

In  Christum  insürgit  Mahomctus  5  at  invida  Soli 
Ofiiccre  incassúm  Luna  superba  parat. 

Ncc  valct  hxQ  illi  faciem  oppósuisse,  manetquc 
Comibus  usque  minase ,  cornibus  usque  minor. 

EPIGRAMA   DCXLYEL 
De  dfi/im  Amoris  potentii,. 

Quac  non  divus  Amor  rcmm  miracula  condit? 

Naturac  sólitas  mutat  ut  ilie  vices  l 
Descendit  Deus  in  térras  >  Homo  sidera  scandit; 

Fit  Deus  ipse  Caro  ^  fit  Caro  et  ips<t  Deus. 

EPIGRAMA  DCXLVin. 
De  Cbrííti  Circumcisione^ 

Vix  bene  nate  Puer>  lapidis  fers  vulnera^  Christe  t 
Quum  Vir  eris  j,  lignl  fUnera  dirá,  feres. 

«»Hoi  Cfiristo  niííó  tolera 
De  agu(k  piedra  la.  herida  i 
Y  llegando  a  edad  crecida 
Padecerá  en  la  nudera.  *» 

EPIGR,AMA  DCXUX. 
De  Cbristi  Maíali  in  diera  Venerit  incidenteyOmO'  isxxxxv. 

Hflcc  pisces  meliorc  cibo  hx  óptima  vcrtat: 
Cum  caro  fit  Verbun ,  carnea  et  esca  decet. 


i^i 


EPIGRAMA  DCLi 
InPamm  et  Vinum, 

Nomina  falsa  quidem  Pañis  Vinumquc  fiícrc. 
Dictas  ec  hoc  Bacchus  y  dictus  et  ille  Ceres» 

At  poscquam  in  Christi  corpus  mucacur  utnunque^ 
Danc  verum  nobis  Nuniina  falsa  Deum. 

EPIGRAMA   DCLL 
De  Euebarístík 

Quisquís  homo  esc  hominem ,  pecudi  He  proximus  IlÍe¡ 
Ac  quicumque  Deum ,  proximus  ille  Deo. 

EPIGRAMA  DCLn. 
Instrlbendum  Crttcl  eui  affixus  Cbristus, 

O  Lignum  yitale  Crucis  >  lignumque  salubre, 
Quo  pender  Populi  vita  salusque  sui  I 

EPIGRAMA  DCLnr. 
In  Griteos  tufer  S,  SfirUüs  ProeessUme  loqitaehnu 

O  quantum  cxercet  Grajas  Proccssio  linguas  I 
MiUia  quot  Picas  una  Columba  facit  i 

EPIGRAMA   DCLIV. 
De  extremi  Unttione, 

Christiades  sacro  moricns  nitct  unctus  olfyo,  . 

Cum  Stygio  melior  certet  ut  hoste  púgil. 

««Al  Cbristiano  quando  muere 

Le  unge  con  oleo  la  Iglesia, 

Para  que  luche  mejor  ' '■ 

Con  el  infernal  Atleca.  n  •   '  ' 


EPI- 


EPIGRAMA   DCLV. 
De  Efipbama  Festo, 

Pcrgitc  felices ,  nítida  Duce,  pcrgite  Reges: 
Vos  nova  dat  Solem  Stella  videre  novum. 

«Caminad  íélicemence , 
Reyes  Magos ,  caminad : 
La  nueva  Estrella  que  os  guia 
Nuevo  Sol  os  mostrará. »» 

DCLVI 

Sol  novus  cxoricns,  summis  illuxit  et  imis  > 
Externis  pariter  fulsit^  ut  ille  suis. 

EPIGRAMA  DCLVn. 
De  MagU  d  Cbristo  naseetae  oeeMs, 

Ecce  Magos  Deus,  eccc  vocat :  notesccrc  gaudet 
Scüicet  humanis  dia  Sophia  Sophis. 

«Quando  Dios  llamó  i  los  Magos 
Quiso  fílese  conocida 
Por  unos  Sabios  mortales 
La  eterna  Sabiduría. »» 

EPIGRAMA   DCLVm. 
De  trium  Regum  dortis, 

Aurum,  Thus,  Myrrham  Christo  dant  muñera  Reges: 
QuodRex,  quodqueDeus,  quodque  reposcit  Homo. 

Bb 


I5'3 


«Oro,  Incienso  y  Mirra  i  Christt 
Dan  los  Magos  i  y  en  trfcs  dones 
Le  dan  lo  que  le  compete 
Como  á  Rei,  á  Dios,  y  á  Hombrea 

EPIGRAMA   DCLDC 
De  Stella  Magorum  Duee, 

Cuneta  Dci  ennarrat  coelestis  machina  laudes: 
Ast  hodie  loquitur  Stella  vel  una  Deum. 

«(Las  marabillas  de  Dios 
El  Ciclo  entero  pregona  i 
Pero  hoi  todas  las  publica 
También  una  Estrella  sola,  a 

EPIGRAMA  DCLX. 

Ad  Virgirum  spei ,  in  illud : 

Una  salí»  vicns  nullam  sperare  SALirmí* 

Nostris,  virgo,  íave  precibus :  sperare  salutem, 
Prsside  te,  nobis  sontibus  una  saius. 

EPIGRAMA    DCLXI. 
Ad  eatndetn  Virginem, 

Quam  sperare  juvat  miti  sub  numine.  Virgo  i 
Pene  ipsis  certat  spes  bonitate  bonis. 

EPIGRAMA   DCLXn. 
Defidueii  in  Cbriiti  misericordia. 

Si  me  respicio,  mihi  regna  inferna  patescunt; 
Si  te,  Christe,  mihi  regna  supetfta  patent. 


EPIGRAMA    DCLXnL 
De  Pyramidtbüs. 

Facta  Homlaum,  si  Pyramidas  miracula  fas  cst 
Diccrc  y  quo  dicas  nomine  ^cta  Dei? 

EPIGRAMA   DCLXiV. 
Dt  cogltatione  morth. 

Funeris  esto  memor:  non  formidabis  Avcrnum. 
Esto  cinis  prxsens ;  te  procul  ignis  erit. 
«Como  en  la  mucne  medites. 
No  temerás  el  Infierno : 
Ten  presente  la  ceniza, 
Y  alejarás  de  d  el  fuego.»» 

EPIGRAMA  DCLXV. 
la  laudem  nunsit  Decembrís, 

O  princeps  annl  mérito  dicendc  December ! 
Quem  sibi  natalem  legerit  ipse  Deus. 

EPIGRAMA  DCLXVL 
De  Instituto  Ordinis  Saneti  Domtúci, 

Verba  sonas  Christi  paritcr ,  laudesque  Maris, 
£t  Domino  et  Dominas  íidus,  Ibere  Canis. 

EPIGRAMA  DCLXVn. 
De  S,  Laurentii  martyrh, 

Ipsum,  quem  patitiir ,  Laurentius  exprimir  ignem  r 

Tendit  in  acthereas,  ignis  ut  ipse,  domos. 

Bba 


I9J 


EPIGRAMA   DCLXVÜL 
De  Vim  &  OleifrdstataÜÍ, 

Quantum  alios  gcmini  Vinumquc  Olcumquc  Uquores 
Exsupcrant  i  Reges  hic  facit ,  illc  Dcum. 

*<!  Quanco  á  los  demás  licores 
Exceden  Azeite  y  Vino ! 
Con  el  uno  se  hacen  Reyes  \ 
Y  con  el  otro.  Dios  mismo»» 

EPIGRAMA  DCLXIX. 
De  lesu ,  María.  ^  Josepb, 

Virgo  Parens ,  Vir  justus  adest ,  divinaque  Proles : 
Cernitur  hace  terris  altera  nempc  Trias. 

EPIGRAMA   DCLXX. 
InCaenobium  Cartusianorum  Cttsaraugustanum,  mmim 

AULA  DEI. 

En  patet  Aula  Dei,  dignissima  nomine  sedes : 
Hanc  Aulam,  hanc  adeat  qui  volet  esse  pius.  * 

EPIGRAMA  DCLXXI. 
De  lesu ,  Mariam  Ínter  &  losepbum  ttar^e» 

losephum  Mariamque  jnter  consistir  íesus : 
Quam  fines  Virtus  obtinet  ccce  bonos  l 

EPIGRAMA  DCLXXn. 
Jn  festum  Spirítis  SanÜi  diem, 

Spiritus  alme,  tuum  quondam  in  Jordanc  probasti 
Numen  aquis,  at  nunc  igiúbus  ecce  probas. 

*    Allusio  ad  Lucaoi  frocul  ixbat  Aula  «)ui  vout  esse  pius. 


EPIGRAMA    DCLXXnL 
Ad  CbristtPOyitobis  in  drumais  oftm  ferentem* 

Nostris  usque  malis  fers ,  optime  Christc,  Icvamcn : 
Simonem  ad  nostras  te  juvac  esse  Cruces. 

EPIGRAMA  DCLXXIV. 
In  Dedica  verba :  quid  retribu am  domino,  &Cí 

Quid  tibí  pro  cunctis  referam ,  Pater  optime ,  donis? 
Te,  Deus  alme,  bibam >  te  Deus  alme,  canam. 

EPIGRAMA  DCLXXV. 

De  Hominis  creatione, 

Quantus  Homo  labor  est !  Fieri  Deus  omnia  jussit 
Voce  potens  >  Hominem  fecit  at  ipse  manu. 

« ¿Quien  dudará  que  el  Dueño  soberano 
En  producir  al  hombre  puso  esmero? 
Crió  con  la  voz  sola  el  mundo  entero  > 
Mas  formo  al  hombre  con  su  propia  mano,  n 

EPIGRAMA  DCLXXVL 
De  Adamo  Ó'  Noaeho. 

Ut  malo  dehisus  Adam ,  sic  vite  Nohemus : 
Exitium  ille  suum  mandit  j  at  iste  bibit. 

EPIGRAMA  DCLXXVn. 

Parodia  Epigrammatis  Martialis  ttb.II.  num.  5  5.  qmd  incipit  i 

VB  TE,  SEXTE,  cou.  AdCbrístum. 

Vis  te,  Christe,  ccJi ,  simulque  amari : 

Parendum  est  tibi :  quod  jubes  licebit; 

Nam  si  te  coló,  Christe ,  et  ipse  amabo. 


158 

EPIGRAMA  DCLXXVm. 

Bina  Dco  proles ,  Natus  ct  Nata  coaevi: 
lile  sctncl  passus  \  semper  ac  lisec  paticur. 

«Dios  un  Hijo  y  una  Hija 
Iguales  en  edad  tiene: 
Aquel  padeció  una  vez*, 
Pero  esta  siempre  padece.  *f  * 

EPIGRAMA  DCLXXIX. 
De  rure  ^  urbe. 

Urbe  solum  coelumque  latet:  pars  noscitur  urbe 
Parva  Dei  j  at  totum  dant  tibi  rura  Deum. 

EPIGRAMA  DCLXXX. 
Ai  Verbum  Divinum  de  Imamatione» 

Quam  cadis  ex  alto  divinum  culmine  Verbum  i 
Omnia  qui,  Deus,  es,  fis  Homo,  fis  prope  nil. 

EPIGRAMA  DCLXXXI. 
De  humam  faatnditi  dtvinis  laudihu  impari, 

Cum  te  laudo,  Deus ,  procul  esto  copia  fandi: 
Plus  soiut  O  laudes  littera  sola  mas. 

EPIGRAMA    DCLXXXn. 
In  imaginem  Cbristi  é  Cruce  pendenth. 

De  Tau  (qua:  pietas  I )  ipsum  Alpha  atque  Omega  pendet, 
Deleat  ut  nigrum  sanguinc  Theta  suo. 

*   El  Verbo  Divino,  y  la  Verdad. 


199 

EPIGRAMA    DCLXXXHL 

In  perfidmn  ludam ,  sacra  eosme  farticifrm^ 

Pérfidas  In  coena:  partcm  cur  vcnit  ludas? 
Non  Agnum  timuit  nempe  vorare  Lupos^ 

EPIGRAMA   DCLXXXIV. 
De  imagine  Pueri  lesu  laetentiu 

QuI  modo  lac  sugit ,  Matris  pucr  ubcre  pendáis, 
Vir  íundet  sanguen  pendulus  istc  cruce 

EPIGRAMA   DCLXXXV. 
Ad  imaginem  B.  Mari*  Virffms^Puerum  leñan  laetanfis, 

Pars  nostrac,  lactando  Deum,  fis ,  Virgo,  salutis: 
Qui  mundum  redinuc,  lac  moda  sanguis  erit. 
<*  A  la  Redención  concurres. 
Virgen,  quando  a  tu  Hijo  crias: 
Esa  leche  será  pronto 
Sangre  que  al  mundo  redima.»! 

EPIGRAMA  DCLXXXVI. 
Detuvo  JXluvio. 

Non  satis  est,  setas  sensit  quod  prlsca  Nohemi, 
Diluvium :  ecce  Orbis  flagitat,  ecce  novum, 

At  non  sthereis,  sed  abillis  imbribus  ortum, 
Qui  gemino  ex  hominis  fóntc  per  ora  ñuunt. 

Eluat  ut  prima  quidquid  peccavit  ab  unda, 
Mergendus  lacrjrnús  scilicet  Qrbis  erit. 


zoo 

EPIGRAMA  DCLXXXVn. 

De  Oriimbus  Dominicaao  (¡f  Franciscano ,  B»  Mari/un  Virgimm 

altero  Pur£  Conceptioms  pradicatione  ^  altero  Rosarii. 

laude  certatim  venerantibus, 

Francisci  te,  Viirgo ,  colit,  Guzmanis  ct  Ordo: 
Lilia  pura  tibi  pracbct  hic ,  ülc  Rosas. 

EPIGRAMA   DCLXXXVHL 
De  Ftde ,  Spe  &  Cbaritate. 

Spes,  Amor  atquc  Fides  numquam  ad  coelestia  fallunt> 

Rebus  in  humanis  fdlcre  saepe  solent. 

«Amor,  Esperanza  y  Fe 
En  lo  del  Cielo  jamas 
Engañan  >  en  lo  del  Mundo 
Mui  bien  suelen  engañar.»» 

EPIGRAMA   DCLXXXK. 
De  Samaritana, 

Agnoscit ,  slmul  haurit  aquas ,  Samaricica  Christum 
Feniina.  Quis  verum  jam  neget  in  Puteo? 

EPIGRAMA  DCXC 
De  Inf antis  Cbristifugiin  v^gyptwn, 
Probrum,  ^gypte,  tuum  tot  numina  falsa  colentis 
Jam  redimis ,  verum  cum  tegis  ipsa  Deum. 

DCXCI. 
Plaude ,  -/€gypte,  tibi  quod  non  mendacia,  ut  olim, 
Numina ,  sed  verus  confiígit  ecce  Deus. 


EPI- 


&OI 

EPIGRAMA   DCXOL 
De  S,  laecibi  &  B,  Virffmt  fatrQflnlOy  quo^aadu  Utifania» 

Quam  gemino  Tutorc  potens  Híspanla !  Naras 
Hinc  Tonitrús,  Gcnitrix  inde  Tonantis  adcst. 
M  5  Que  dqs  Patronos  España 
Taíx  poderosos,  tan  grandes 
lx)gra  en  el  Hijo  dd  Trueno* 
Y  en  U  Madre  del  Tonante ! «« 

EPIGRAMA  DCXCm. 
Vt'  Verbi  IncanuOtow, 

Ecce  parens  homlnum  humanos  descendit  in  artus: 
Omnipocens  Figulus  vile  fie  ipse  lutum. 

EPIGRAMA    DCXaVw 
I»  nataiem  Domini  noetenu 

O  bona  nox>  metiorque  die  qua  condita  lux  est  l 
Nasátur  hac  íucis  Conditor  ipse  Deus» 

«¡O  feliz  noche,  mas  bellai 

'  Que  el  dia  en  qu,c  se  qxí6 
La  primer  luz.  >  pues  nació 
En  cu  seno  el  Au£or  de  ella !  mI 

EIMGRAMA    DCXCy. 
Cur  Pastores  de  nataCbrUtaprinú  onndum  eerfhresfoftí^ 

Quid  Pascorum  aures  nati  voxnuncia  Christi*       " 
Prima  subit  I- Nftus  scilicet  Agnas.eíat^ 

Cq 


«<  Que  mucho  fiícsc  primero 
De  los  Pastores  sabido 
£1  haber  Christo  nacido» 
Si  el  nacido  era  Cordero  ?»* 

EPIGRAMA  DCXCVL 
tfucribendum  Cbristo  trttci  iffx9» 

Chrisce,  cuum  accusem»  plusquam  mea  crimina,  amorem? 

Non  íixere  cruci  crimina ,  fixit  amor. 

DCXCVn. 
Quid  Servus  mereat ,  Dominus  cum  sit  cruce  fixus  ? 

Ac  quid  cum  Dominum  fixerit  ipse  suum  ? 

EPIGRAMA  DCXCVni. 
"Dt  CbristOf  Ínter  dms  Latronts  posHo, 

Hinc  bonus ,  inde  malus :  vitium  non  constar  utrinque: 
In  medio  virtus  constitit  ipsa  tamen. 

EPIGRAMA    DCXCDL 

In  loannem  BaptUtam  infantenf»  coram  B,  MarU  gravidi 

txsultantem* 

Exsiliit  veterem  sénior  lessseus  ad  Arcam ; 
Zacharides  infkns  exsilit  ante  novam. 

EPIGRAMA  DCa 
De  BteemosifAé'  Orafiéne, 
Conciliare  homifti  Stips  atqucOratió  ítómctt' 
Certat  >  at  impariter :  hsc  rogat.  Mía  jubec. 


««La  Ora£lon  y  h  Limosna 
Al  divino  Cielo  apkcan: 
Pero  aquélla  le  suplica} 
Esta  parece  le  inanda.» 

EPIGRAMA    DCCL 
jid  CbrUtum  «rúeifiximK 

Qoam  mihi,  Christe,  dolec  ligno  te  cernee  iixumj 
Pectorc  tam  fixuní  te  voló  »  Chrisce,  meo. 
'     «« i  Quanto  me  duele,  Señor^ 
Verte  clavado  en  un  leñoi 
Del  misma  modo  quisiera. 
Verte  clavado  en  mi  pecho.» 

EPIGRAMA  DCCII. 
Ad  Mariam  Vlrg^runu 

Tu  mihi  semper  ave,  semper,.  purissima,  salve; 
Tu  mihi ,  tu  nullo  tempore^^  Virgo,  vale. 

EPIGRAMA  DCCnL 
In  Cbristl  triun^balem.  IngressumÓ^CoenaHU 

Pacificum  o  Regem ,  cui:  mitis  Asella  triumphum 
Prsbuit }  atque  Agnus,  mitior  ipse,  dapesl 

.«« De  mansedumbre  dexó 

Christo.  doble  monumento : 

Si  triunfó  en  manso  Jumentc^ 

Manso  Cordero  cenó. »» 
Ce» 


EPIGRAMA  DCCIV*        » 
Signa  Prade/tinathms,  , 

Culpíe  odium,  protnptusque  dolor  ^&i}ctusque  doloris^ 
Mcns  humilis,  pudor,  hostis  amor,  meditado, Christi, 
Crux,  pius  atque  &equcns  divini  corporis  usus, 
Rclligio ,  in  miseros  pietas ,  cultusquc  Mariae. 

EPIGRAMA  DCCV. 
Signa  Reprobationis, 

Mens  prona  in  culpam,^tardus  dolor  et  sinc  íruccu» 
Auc  fictus ,  sors  beta  nimis,  vindicta ,  libido,. 
Fastus ,  avarities ,  passique  oblivia  Christi, 
Rarior  et  pravus,  Divini  Corporis  usus , 
Nullaque  Relligio ,  revetentia  nulla  Maris. 

EPIGRAMA    DCCVL 
De  seftem  Sancti  Spirítus  donls* 

Flaminis  setheréi  cui  scptem  dona,  beatus 
Is  mérito  dici  terque  quaterque  potest. 

EPIGRAMA  DCCVn. 
Ad  Abrabam  immolantemJUiumm 

Quam  fecunda  fídes !  Properas  dum  hullius  esse, 
Multorum,  Abraham,  factus  es  ipse  Pater. 

EPIGRAMA    DCCVra. 
In  Stellam  Magprtutu 

Consuevere  Magi  quovis  deducere  Stellas  > 
At  quo  Yult  ducit  hxc  nova  Stella  Magos^  - 


EPIG'&A'MA  DiCdO. 
Ppbsgor4  untttftkh 

PjtKagorz  si  cerca  fidcs,  humana  meduHa 
Migrat  in  anguiíítim,  puiliidá  ^cta ,  genus. 

Nempeuc  mortcmiiomini  qucnuiain  ded'it  imprdb»us  anguís^ 
Vitam  angui  versa  sic  vice  reddit  homo. 

EPIGRAMA   IXXX 
De  fmri  S,  Leonls  Pap£  eloquentiL 

Quanca  tibí  dulcedo^  Pacer,  vis  quanca  loquencil 
Es  Leo,  tnii  fprci  dulcís  In  ore  favus. 

EPIGRAMA   DCCXL 
,  1»  SJiídortim  Agrieolam» 

Tcrram  ollm,  parvo  felix,  Isidore ,  colchas. 
Te  verSa  retum  nunc  vice,  cerra  collc. 

^De  el,  o  Labrador  Isidro, 
Si  en  ocro  ciempo  la  cierra 
Recibió  cuíco ,  cambien 
Hoi-  le  recibes  cu  de  ella. »» 

EPIGRAMA   DCÓOL  . 

De  Gallo,  culpa  Petrum  admonentt* 

Esc  lucís  Gallu^  tucura,  nui^cii^s.  ales } 
At  culpsc  ccnebras  nunciat  ifle/  lacero;  ,     \ 


«£l  Galio  kIazlJ¿I<l¡a    .  '. 
Por  naturaleza  anuncia; 
Pero  á  San^Pcflro  anunció 
Lascinieblas  déla  culpa.» 

EPIGRAMA  DCCXm. 
In  Mostm  'tt¿ií  takulai  fonfringentttH^ 

Quid  mirum  Lcgis  tabulas  confringerc  Mosem2 

Lnpia  gcns  legcm  fregerát  ipsa  prius. 

EPIGRAMA  DCQOV,     

De  Simom  Cyrefuto. 

Si  propriam  ipse  cruccm  salvus  fit  quisque  ferendo  5 
Qui  fert ,  Christe,  tuam^  quam  bcne  salvus  erit  I 

EPIGRAMA  DCCXV. 
De  Nativitate  Dominh 
Nascitur  ccce  Dcus :  quantum  ille  ornavcrat  acvum 
Ut  Deus ,  en  ornat  témpora,  factus  Homo. 

EPIGRAMA  DCCXVL 
Ad  Longimtau 
Exanimcm  feriens,  ftlix,  Longine,  fiíisti: 
Prodit  ab  exanimi  corporc  viva  fides. 

•«Útil  a  Long¿ios  fiíé 
De  su  laiizada  el  acierto « 
Pues  hiriendo  á  un  cuerpo"  riiüertó. 
Le  sallé  viva  la  fe.  M     " 


Z07 
EPIGRAMA   DCCXVn. 

Dt  Dominica  Paímarum  &  Dommci  Reiurrectioms, 

Christus  ovat  Solymis:  victá  dein  morte,  triumphaK 
Dignior  o  palmls  altera  nempe  dies  l 

EPIGRAMA    DCCXVm. 
De  Cbrlttopost  triumpbalem  ingr4Síum  erueiatibut  affietiuih 
Christus  ovat ,  Christum  sed  poena  excepitovancem: 
Cum  paltnis  oleas ,  spina  et  anuido  subit. 

EPIGRAMA    DCCXCC 
Ai  S.  Genovefam  pascnaem  ova  ^fixU  in  ccefum  ottdis* 

Sublimí  defixa  tenes  cur  lumlna  coelo^ 

Nec  pecudes,  o  Virgo ,  tuas  tibi  cerneré  cura? 

Quid  te  non  ludís  oblectant  mollibus  agni  ? 

Non  oculos ,  Geno  veía,  tuos  candóte  morantur? 

Ah !  video  spretis  ardes  coelestia  terris. 

Labe  carens ,  agnosque  ínter  moUíssímus  omnes 

En,  pía  Virgo,  cuos  coelo  tenec  agnus  amores. 


TRADUCCIONES 

BE  EPIGRAMAS  AJENOS, 

PROFANOS,  Y  SAGRADOS. 


TRADUCCIONES 

DE  EPIGRAMAS  AJENOS, 

PROFANOS  Y  SAGRADOS. 

EPIGRAMA  L 

Una  races  movec  aura  duas  >  unusque  magiscer^ 
Inscnictam  dcno  remlge,  utramque  regit. 

EPIGRAMA  IL 
Ex  Pctri  de  CUttr«  &  Anay»  libelU  auroias  db  mana. 

«Ortiz ,  ya  llego  4  creer 
(Aunque  ha  que  naciste,  Orciz» 
Tieinta  años  )  que  tu  nariz 
No  ha  acabado  de  nacer.» 

Jam  decies  temos,  Otho,  natus  sis  licét  annos  *> 
Non cibi  nasus  adhuc  est  bene  natus.  Ocho. 

EPIGRAMA  m. 
Ifoitath  Aaonfnd  Deeástkbi  WifanL 

Oscula  vulgasti  data  Galls ,  Dindyme :  ^lix 
Os  cibi  j  ac  iofelix  >  Dindyme,  lingua  filie 

Dd» 

*  Vidcsls  Salfflts*  id  Vopiscain.  Histor»  Aiigusu  voUIL  pftg.8fl5.  coU« 


EPIGRAMA  IV. 
Framisci  de  Quevedo  Pentastbieon^  ex  libro : 

FLO&ES  DE  POETAS  ILUSTRES. 

•«De  vuestro  pecho  cruel 
Solo  os  diré ,  mi  Isabel, 
Que  es  tan  helado,  y  tan  crudo. 
Que  como  se  ve  desnudo. 
Amor  teme  entrar  en  el. »» 

Pcctore  sic  friges,  mea  Lesbia ,  ut  undique  nudus 
Cum  sit  Amor ,  timeat  pectus  inire  tuum. 

EPIGRAMA  V. 

Bx  ejttsiem  Octastbko.  Epitaphium  Medid  vlvaeist  qu$mii¡t9s 
oceiderat,  Mors  loqmtur,. 

Híc  situs  est  multos  Medicus  qui  vixit  ad  onnos  > 
Quique  meas ,  multüm  letifer,  auxit  opcs. 

Hunc  ego  nunquamequidcm,  sim'mors  licét  ipsa,  nccassem) 
Hunc  nisi  ab  arte  sua  docta  necare  forem. 

EPIGRAMA  VI. 
Tetrastiebon  Francisci  de  la  Torrey  Addit.  ad  Ot»en^artJI.pa¿,itj» 

**  Solamente .  el  Hombre  rie,    , 
Y  ninguno  otro  animal : 
El  solo  rie  i  y  ninguno 
Tiene  mas  de  que  llorar. » 

Unus  Homo,  si  cuneta  notes  animantia ,  ridet } 
Plura  camen  cutictis ,  cur  fleat,  unus  habet. 


EPIGRAMA  Vn.         ^tU^Mc.^^. 
Deearrull  pifitu$4t  ex  Hispano  Epigrammate  I$éfuth  AndfM 
■  ■Hmrtadü  dtJ^néhmjAfM^hJQnu  H»  CaHete». 

Non  Pictoris  opus  quod  piaa  loquacui  imago : 
Haec  loquitur ,  picto  gárrula  facca  viro. 

EPIGRAMA    Vin. 

Ex  eodem ,  de  Amasia  mendaci  ^  avaríL 

Mcntlris ,  nec  amas  gratis ,  o  Coelia  :  veri 
Non  Dea  nuda  tibi ,  nudus  Amorve  placee. 

EPIGRAMA    DL 
Traduecion  de  un  Efi^ama  Latino  de  Juan  dcVafemiik 
«Ana  piadosa  labró 
Para  los  pobres  vivienda : 
A  muchos  de  toda  hacienda 
Su  Marido  despojó. 
Quisiera  saber  quien  vio 
Matrimonio\jue  haya  sido 
Mas  conforme  más  unido  ? 
Que  acción  de  dos  tan  igual ! 
Ana  hizo  el  Hospital  i 
Y  los  Pobres ,  su  Marido. » 

EPIGRAMA   X. 
Biaatit  tententia. 

Invidus  ccce  dolet :  sed  res  incerta  ¡  suisne 
Ule  malis  dolear,  alccriusne  bonis. 


EPIGRAMA  XL 

Ex  Boeangeli  Epigramntate  Hispano  ad  formosissku  PuelU 

oftinmm  Pf3orent» 

Cui  nullam  císsc  parcm  voluit  Natura ,  Puellam 
OíFendis  plngens :  hule  facis  Arte  parcm. 

EPIGRAMA    Xn. 

Eflgrantrna  Bdtbasaru  dt,  Jlcatar, 

«Revelóme  ayer  Lu'ísa 

Un  caso  bien  de  reír : 

Quiéremelo,  Inés,  decir. 

Porque  te  caigas  de  risa. 

Has  de  saber  que  su  Tia.... 

No  puedo  de  risa ,  Inés  i 

Quiero  rcirme  i  y  después 

Lo  diré ,  quando  no  ria.»» 

Rídiculum  detexit  heri  mihi  Cynthia  factum: 

Id  tibi  ridendum,  Paulla,  referre  libet. 

Accipe:  forte  hujus  Matertera...  at  ilia  risa 

Sentio  dissolvi  i  dicere  plura  vetor. 

Nunc  tantum  ridere  juvat :  tibi  postmodo  dicam 

Cstera ,  ridendi  cum  mihi  íinis  erit. 

EPIGRAMA  Xm. 
Comth  deVillamediaiM  Epigramma* 

«Pintó  un  Gallo  un  mal  Pintorj, 
Y  entró  un  vivo  de  repente. 
En  todo  tan  diferente, 
Quanto  ignorante  su  Autor. 


Su  falta  de  habilidad 
Satisfizo  con  mataüo: 
De  suerte  que  murió  el  Gallo 
Por  sustentar  la  verdad. » 
Fingere  cum  Gallum  Pictor  studuisset  ineptos, 

Ecce  repens  vivo  corporc  Gallus  adest. 
Gallus  adest ,  pictae  tam  dispar  ipse  volucri , 

Auctor  Apelleá  quam  rudis  arte  fuit. 
Picturae  hic  vitium ,  c«so  simul  alite ,  pensatj 
Fataque  pro  vero  Gallus  iniqua  tulit. 

EPIGRAMA   XIV. 
Anatbarsiiis  Seytba  ad  Athemensem, 

Mondbtts  in  Scythicis  pudor  est  mihi  Patria  nato> 

Artice }  at  es  Patris  tu  pudor  ipse  tus. 

EPIGRAMA   XV. 
Gailiam  Distíebon» 

Ci-g^tma  Femme.„..  Oh'  qu  elle  est  bien 
Pour  son  repos,  et  pour  le  mien ! 

Hac  requiescir  humo  Conjux  mea :  quam  bene  paci 
Consulic  illa  sus  >  consulit  illa  mesr! 

EPIGRAMA  XVL 

Exí  GalticQ  Pavtni  carmine,  *. 

Centum  una  vcjesiw  Thyrsts  coraponit  in  hora  í 
Sed  minus  appcoporans ,  plus  mea  Musa  sapit. 

f  VtoctIDicciourfeHiKrtPcaRwBmfda  tApyecAT,  jeattva»  tuanu. 


215 


11^ 
Thyrsidis  ante  obitum,  conditquos  Thyrsís,  obibunt; 
Post  obitum  vivent ,  c[uos  cgo  condo ,  mcum. 

EPIGRAMA   XVn. 
Porta  Galliti  Btnstradi  de  Iobípatientiíí<etlebeiirimi  Sotuti 

summariunu 

Si  mulcutn  cst  passus,  mulcum  cst  et  questus  íobus : 
lile  magis  paticur  qui  sua  damna  tacet. 

EPIGRAMA  XVin. 

Ejusdem  Benseradi  Sonetum  de  incendio  Londiwnsiy  in  angustia» 

Diítiebi  eoniratttim, 

Post  Pcstcm  ct  Bellum  Londinum  denique  íkgrat : 
Flamma  piat  quod  non  eluat  unda  maris. 

SONXTO  ORIGINAL  FRANCÉS. 

«Ainsi  brilla  jadis  cettc  famcusc  Troyc 
Qui  n  avait  ofFensc  ni  scs  Roix,  ni  scs  Dicux. 
Londres  d'un  bout  a  l'autre  est  aux  flammcs  en  proye, 
Et  souffre  un  méme  sort  qu'elle  mérite  mieux. 

Le  crime  qu  elle  a  fait,  cst  un  crimc  odieux, 
A  qui  jamáis  d'  enhaut  la  grace  ne  s'  octroyc. 
Le  soleil  n  a  rien  vu  de  si  prodigieux : 
Et  je  nc  pense  pas  que  T  avenir  le  croyc. 

L'horreur  ne  s'en  pouvait  plus  long  tcms  soutenlr^ 
Et  le  Ciel ,  accusé  de  lentcur  a  punir, 
Aux  yeux  de  1*  Univers  eníin  se  justiíie; 

On  voit  le  chátiment  par  dégrés  arrivé: 
La  guerre  suit  la  peste ,  et  le  &u  purifíe 
Ce  que  couce  la  mer  n  auraitpas  bien  lavé.!» 

TRA- 


I»  1 7 

titMCOM  CAinUáNA.     ' 

» Así  ATclió  Troya  que  no  había  ofendido 
Ni  sacro  Niímcn,  ni  Real  Persona. 
Londres  en  sus  cenizas  hoi  pregona 
£1  mismo  escrügo,  i  m  maldad  debido.  • 

£Í  grave  crimen  que  éste  ha  comeado 
De  aquellos  es  que  el  Cielo  no  perdona» 
Ni  el  Sol  igual  le  vio  en  ninguna  zona» 
Ni  de  futura  edad  sera  creido. 

Consentirle  no  puede  mas  la  tierra. 
Con  ella  el  Cielo^  al  ím,  se  justifica, 
£n  castigar,  de  lento  ya  acusado. 

Por  grados,  pues,  se  venga ,  enviando  guerra 
Tras  de  peste:  y  el  fiícgo  purifica 
Lo  que  no  hubiera  todo  el  mar  lavado.»} 

EPIGRAMA   XIX. 
Gibbesi  Epitapbhm  ex  Gallico  Tetrastiebo, 

Cinna  jacet :  fessum  par  est  requiesccre  Cinnam» 
Vivus  cnim  tergo  non  leve  gessit  onus. 

EPIGRAMA    XX. 
De  quodam  d/senteríi  eonsumpto,  ex  Gatlicom 
Alvus  fluxa  nimis  rapuit  te,  Pamphile  :  nasci 
Pars  dedit  anterior ,  posteriorque  mori. 

EPIGRAMA  XXL 
Ex  Hispánico. 

Fronde  sua  Daphnc  dccoret  te.  Máxime  i  at  illa, 

Qubd  Phoebo  es  similis,  forte  superba  ncget. 

Ec 


»i8 

EPIGRAMA  XXn. 

■     Bpitapbium  Cafüi,  Bit  ítalo  tfwuiatuHh  • 
Latravi  Furcs  i  tacui  sed  fiííta  Proconuii: 
Et  Domino ,  et  Dominx  sic  ^o  grams  cram> 
M  Si  entraba  un  Ladrón ,  ladraba  j .   ' 
Mas  si  entraJ^a  un  Gaian ,  no  i 
Asi  me  estimaban  tanto 
Mi  Señora  y  mi  Señor.»        ;  ^ 

EPIGRAMA  XXm. 
t/£nlgma  HisfanutH :  Heredad  ílanca,  simiente  negra,  ciNct>  bustes 
A  UNA  RETA ,  Latinií  versibuí  redditUmó'  solutum, 

Candidus  est  campus :  campum  nigra  semina  replentj 
Proscinduntque  uno  vomere  quinqué  boves. 

Hoc  enigma  potest  facili  dissolvere  pacto 
Qaisquis  licterulas  exarat  atque  legit. 

Charra  quidem  est  campus,  nigra  semina  littcra,  vomcr 
Est  calamus,  digiti  deniquc  quinqué  boves. 

EPIGRAMA  XXIV. 
Epitafio  de  Mad.  Pompadour  compuesto  en  Parh» 

««Ci  gít  D'Etiolc  et  Pompadour, 

Femme  infidéle,  Maitresse  accomplic : 

L*  Hymen  et  TAmour  n'ont  pas  tort, 

L'un  de  pleurer  sa  vie, 

L*autre  de  pleurer  sa  mort.»» 

Hic  malé  fida  jacet  Conjux ,  insignis  Árnica: 

Hujus  Hyijaen  vitam>  fata  Cupido  geniat. 


*«  Aquí  clel*¿mpa<íour  dio  fin  la  suerte. 
Infiel  Esposa,  Dama  consumada: 
De  Himeneo  su' vida  sea  Horada» 
Llorad^ sea  del  Anioi  su  muerte.» 

EPIGRAMA    XXV. 
In  Poeto/u  ineptum  sententia  Oalflea  Bqultis  cTAceñlv», 

Aonium  in  hiontem  Proculus  conscendit :  ab  iÜó 
Tempere  quadrubedes  mons  habet  ille  dúos. 

.   «Subió  Fabio  al  Parnaso, ,       .  . 
Y  de^de  entonces 
Se  ven  dos  animales 
En  aquel  monte. »»    . 

EPIGRAMA  XXVI. 
Hispmiei  carmínif  imltatio» 

ínter  odoratas ,  teneris  quas  ñaábuis  Hcbe 

Libat  veris  opcs ,  forte  latcbat  Apis: 
Purpuréis  Nympham  labris  ut  suave  rubentem 

Hace  videt ,  os  Nyniphac  credidit  essé  rosám: 
Credidit,  et  mediis  erúírípéns  floribus,  ori 

Irisidet  ámbrpsíó  ,  mel  bibit,  átqüe  fugit. 

EPIGRAMA  XXVn. 

Ve  quadruplici  Generatione  Humana.  Imitatio  carminum  CairascL 

Temfl:AÚtit; paré. i •pañi. í.  Octava. 

Prima  viro,  ct  socjo  <:aruit^  Gcneratio  sexu : 

Admittit  sc4um  deinde  secunda  virum. 

Ee  X 


zi9_ 


IZÓ 

Terek  fcmíjticum  sciiim,  paritcrique  virMcM» 
Deniquq  femlneum  quaita>  sed  alssque  viro. 

Hace  fiíit  ante  alus  Generado  sdllcec  omnes 
Chrior:  Imz  placuit,  máxime  Christe,  tibi. 

gPIGRAMA   XXVUI. 
,  J)cMamt4iHarf  eujitidatn  irrUoris  le^idi  dl^tmi 
Pontem  ^quis  cemens  in  Manzanare  superbum, 
Aut  pontem  vendas ,  auc  eme,  dhdt  ^^  aquas. 

EPIGRAMA    XXIX. 

la  Prímipem  Carolum  i  PbiUppi  11,  Pilium ,  P.  Ludovici  de  Ltan 

AuguítírÜMÚ  EpttapbUtmy  vertibus  Latirás  exprtstum^ 

Principis  en  Caroli  jacet  hpc  sub  marmore  corpu&i 
Pars  meliorcoelum,  venerar  unde,  redít. 

Ic  vlrcus  comes  \  ac  cerris  quid  rostac  ademto 
Principe?  Corda. pavor ,  lumina  ílctiis  habet^ 

EPIGRAMA    XXX. 
^oannis  Onerá  Epigramma ;  Im  mare  cornvtos  ,  <^«  nfvnútíumi 

In  mare  jaccandos  parientes  Piso  maritos 
Dixit  i  at  uxor  ait :  Piso,  natare  vales  ? 

EPIGRAMAXXXL 
"De  Pbaibo  ,  mutaii  in  íaüntm  Dapbtie,  Ex  Pigutroét  Pasatiempo. 

Mutatam  ut  tetigit  Daphncm  frustratus  Apollo, 
Pro  fiuctu,  heu !  folium;  dixit,  inane  tuÜ! 

EPIGRAMA  XXJqj., 

"De  Urr^t  generosiiate,  Exeodem* 

Magnanimimi  pectus  terrac  mirare  párcntis :  ' 
Hsc  bene  plus  homini ,  quo  nuge  laesa,  £icit. 


EPIGRAMA  ponan. 

Xíehtratífth^  Tetrastúbon  fíSspammtLatim  Dhticbo  ridiittani 
Invinieron  los  Sarracenos^ 

Y  nos  macaron  i  palos  i 
Que  suelen  vencer  los  malos 
Quando  son  mas  que  los  buenos. «« 

Hispanos  delevit  Arabs  >  nam  vincere  sucvit , 
Cum  nujor  numero  ese ,  impía  turba  pianu 

Chriscicolas  impurus  Arabs  devicit  Iberos  5 
Pars  siquldem  nujor  plus  melíore  valet. 

EPIGRAMA  3ÍSX1V. 

Pettiastkbon  Wspanum  ¡epidisslmum  de  eujtudamprttibut  ád, 
imagintm  Asim  Cbristum  vebenth* 

,« Asno  que  á  mi  Dios  lleváis» 
Oxalá  yo  fiíera  vos ! 
Suplicóos  j^  Señor,  me  hagáis 
Como  ese  Asno  en  que  vos  vais...^ 

Y  dicen  que  le  oya  Dios.  *» 

Faustulus  efHgiem  Chriscum  géstanos  AseUi 
Vidit  y  ethas  fiídic  supplice  voce  preces: 

Vector  Aselle  Dei ,.  canco  sub  pondere  felixr» 
O  quadrupes  >  utinam  qualis  es ,  ipse  forem ! 

Tu ,  Deus,  huic  similem  fingas  precor.  Ista.  precantcm, 
Non  surda ^  ut  perhibcnc^  audiic  aure  Deus. 


EPIGRAMA    XXXV. 
Tetrastlebon  Wspatmm  ex  Antonii  de  VHlegoi  Inventario* 

« Esclavo  soi>  pero  cuyo 

Eso  no  lo  diré  yo  i 

Pues  cuyo  soi,  me  mandó 

No  dixese  que  era  suyo.»» 

Cultor  ego  j  at  cujns ,  non  dicam^  cultor  amlcx» 

Cultorem  esse  sui  dicere  árnica  vctat. 

EPIGRAMA  XXXVI. 
Bpitapbium  Gallieum  eeleberrimunu 

««Ci  gít  la  Filie,  ci  gít  le  Pere  i 

Ci  gít  la  Sceur ,  ci  gít  le  Frerej 

Ci  gít  la  Femmc  et  le  Mari : 

Et  il  n  y  a  que  deiix  corps  ici.»» 

Nata,  Pater,  cum  Fratre  Sóror,  cum  Conjugc  Conjux 

Híc  jacetj  at  solüm  corpora  bina  jacent. 

«Aquí  yacen  Hija  y  Padre, 

Yacen  Hermana  y  Hermano, 

Yacen  Marido  y  Muger : 

Y  solo  hai  dos  sepultados.  »• 

EPIGRAMA   XXXVIL 
Tetrastiebon  Hispanam, 
«Ven,  muerte,  tan  escondida 
Que  no  te  sienta  venir  > 
Porque  el  placer  del  morir  ' 

No  me  vuelva  á  dar  la  vida.*^ 


Mors,  occulca  veñi*  plácicx  ne  gaudia  monis 
Vitam ,  si  pateas ,  dent  mihi  forte  novatn. 

EPIGRAMA   XXXVra. 
Jliud  HisfanUm, 

í«  Después  que  mal  me  quisisteis^ 
Nunca  mas  me  quise  bien  i 
Por  no  q'jerer  bien  á  quien 
Vos,  Señora,  aborrecisteis.» 

Me  postquam  odisti,  me  sum  quoque.  Galla,  perosus  j 
Diligerem  invisum  ne  tibi ,  GaUá,  caput. 

EPIGRAMA  XXXK. 

Jrabica  sententla  qute  ínter  alias  babetur  in  Bibliotbeei 
Arabieo-Hispam  tom.  L 

Credere  quam  timeo  Ponto  caput !  Est  aqua  Pontus*, 
Terra  ego  sum :  terram  solvere  pugnar  aqua. 

«  Del  }Am  la  vista  me  atierra : 
No  quiero  embarcarme,  no  i 
Que  el  es  agua ,  tierra  yo  i 
Y  el  agua  sorbe  a  la  tierra,  n 

EPIGRAMA    XL. 
Ex  Griteo  AntbologU» 

Bina  Venus ,  quadruplex  et  Gratia ,  denaque  Musa  cst: 
Dercilis  cst  eadcm  Gratia ,  Musa,  Venus. 


jkHú  dos  VénuSi  quatro  Gracias> 
Y  ya  las  Musas  son  diez  > 
Pues  mi  Clori  nueva  Musa, 
Nueva  Gracia  y  Venus  es.  «i 

EPIGRAMA   XLL 
£x  Gal  I  ico  Equitis  tPAceilly  ^  apud  Boubourt, 

Cum  tibi  quid  mitto  prosa,  vcl  carmine  scriptum  , 

Parva  quidem  micro  >  nil  camen  ipse  peco. 

«Siempre  que  algo  en  verso  6  prosa 

Pongo ,  Señor,  á  cus  planeas. 

Poco  a  la  verdad  ce  ofrezco  > 

Pero  no  ce  pido  nada. »». 

EPIGRAMA    XLIL 
De  amore  Temnarum  ínter PUbwi  Epigram.  Vet.pag.  núbi  ii« 

Crede  racem  vencis,  animum  ne  crede  puellis  > 

Namque  esc  feminea  cucior  unda  fide. 

Femina  nulla  bona  esc  >  vel  si  bona  concigic  u]la> 

Nescio  quo  íáco  res  mala  facca  bona  esc. 

«Confia  cu  nave  al  vienco. 

No  cu  pecho  á  la  doncella : 

Menos  firme  es  la  fe  de  ella 

Que  la  del  falso  elemenco. 

No  hai  muger  de  vicio  ajena } 

Y  si  alguna  así  se  advierce. 

No  se  como  se  convierce 

Una  cosa  mala  en  buena.** 


415 
EPIGRAMA  XLHL 

D*.  ty£íofo  Galliea  stnttntUu 
Mira  <luo  iEsopus :  Eibelks  vera  sonances^^ 
Humana  doctas  dac  ratione  feras. 

EPIGRAMA  XUV. 

In  D,  Catbarifki  pictam  im^inem  Matherbayclarissimi  apud  Gall» 

Poeta^  Epigramma  Latinis  versibui  exprestum, 

Virginis  os  pictac ,  Naturam  imitata  loquaccnij, 

Ars  gemuissc  darct  i  noluit  illa  tamen. 
Noluit ,  ut  fidae  nimirum  ostendat  Amantis 

£sse  decus  cacicé  vulnera  pulchra  pacL 

XLV. 
AfMei'emth  Ode  L 

Fcrt  canere  Atridas  animus^  ferc  dicere  Cadmum» 

Solus  at  ccce  lyra  sponce  sonacur  amor» 
Omnia  fila  quidem  mutavi  nuper,  ct  omncm, 

Ut  numero  accineret  nobiliore ,  lyram. 
Jamquc  nova  Hercúleos  celebrabam  voce  labores^ 

Barbitus  at  Uando  rursus  amore  sonat. 
Ergo  mihi  Heroum  deinceps  genus  omne  válete: 
Usque  lyrá  solus ,  usque  sonatur  amor. 

XLVL 
.     Libet  sonare  Atridas, 
Libet  sonare  Cadmum» 
Solum  jocosa  contra 
Chelys  refert  amorem» 


tx6 

Et  nupcr  Ipsc  ñervos 

Vcfti ,  Chclynquc  totám, ' 

Jamque  Herculis  labores 

Canebam  >  ac  illa  blandos 

Sonabat  usque  amores. 

Héroes  ergo  longum 

Nobis  válete.  Solos 

Chelys  refert  amores. 

XLVn, 

Ejusdem  Ode  II. 

Corriibus  instruxit  Tauros  Natura  feroces  i 

Magnánimos  validis  calcibus  armat  Equos. 
Ipsa  fugam  Lepori  celerem  ^  vasta  ora  Leoni» 

Piscibusatque  Avibus  nare  y  volare  dedit. 
Consilium  largita  Viris  j  at  nuUa  vicissim  . 

Femineo  invenir  distribuenda  choro. 
Quid  dedit  ergo  illi?  Pro  scutis  ómnibus,  omni 

Pro  jaculo  ,  formx  donar  habere  decus. 
Scilicet  et  ferrum  pariter  pervincit ,  et  ignem 

Femina  formoso  quaelibet  ore  decens. 

XLVm. 
Ex  eodtm  altera,  tumpe  XBL 

Nigra  bibit  TcUus  i  Terram  bibit  Arbor  et  ipsam: 
Et  Mare  ventorum  lenia  flabra  bibit. 

Sol  Mare  i  Luna  bibit  Solem.  Cur  ergo  bibendi 
Obsistis  cupido ,  cactus  amice,  mihi? 


'  EPIGRAMA     XLDC 
D.  Tboma  Aquinatu  tk  bove  volatíe  respmsum, 

Bos  volat,  o  Thoma.  Sic  sacro  ex  ordinc  fratcr : 

Talia  crcdcntcm  risk  et  ipsc  virum. 
Ac  Thomas:  priús  ipse  bovem  vel  posse  volare 

Credideram ,  fíracretn  quam  mihi  fiaa  loqui. 

■  EPIGRAMA   L 
Stepbofü  Forcadel  Epitt^bum  Gallknm  Potorís  eximil. 

Si  quale  est  semen,  calem  térra  edcre  plantam 
Assolet ,  hoc  surget  vicis  opima  solo. 

EPIGRAMA  LL 

el.  Viro  Abbott  Frugom ,  tabellam  Sereniísinut  Princifis  Ellsabetbd, 

Pbílfppi  Pantunstwn  Dueis  Filian  man»  depictam^taüei 

coneinentif  Latiné  assonat  loannes  Triartf, 

Vix  opus  aggrederis ,  Princeps  o  magna,  tabellam 

Floribus  approperat  cüigcre  lactus  Amor : 
Astitit  hinc  Pallas  lateri  comes*,  inde  colores, 

Astra  quibus  pingit.  Iris  amica  dedit. 
Mox  ubi  prxclari  speciem  prodirc  laboris 

Ars  videt ,  ardfíci  pender  ab  ipsa  manu. 
Pcndet,  et  hsc  tácito  sub  pectore :  qiue  nova  summum 

Diva  mihi  tentat  concillare  decus  ? 
Cum  Virtute  Cliafis,  cum  Majestate  Venustas 

Stant  circunx,  et  Genius  regna  beare  potens : 

Elisabes  Genius ,  studiisque  faventibus  omnes 

Arrident  operi.  Regia  Nympha,  tuo. 

Ff». 


At  vero  ingenua ,  tabula  qttás  aíScIs,  Ápccs 
Munificcm  ct  munus ,  altera  sacra  y  colent. 

EPIGRAMA   Lm 
JÍretini  Epitafbium  ex  Itaitcod 

Hic  sltus  est  i^prdax  Arecihus.  Parserac  uni: 
lile  Deo.  Quare?  Non  sibi  noms  erat. 

EPIGRAMA  LUt 
Ad  Auroram,  ex  Candanué 

Cmi,  Aurora  >  soles  mm  matutina  cubile 

Linquere  ?  Causa  patet:  Vir  tibi  nempe  sencxi. 

«Dimc  <  porque  tan  temprano, 
Aurora ,  (lexas>  el  lecho? 
La  causa  es ,  según  sospecho^ 
H  tener  MacLdo  anciano,  i 


,»«. 


EPIGRAMA    UV» 
Anonymi  Tetrastkieotu 

«El  Señor  Don  Juan  de  Robres,. 
Con  caridad  sin  igual. 
Hizo  este  santo  Hospital  i 
Y.  también  hizo  los  Pobres.  ># 

Hoc  Titus  Hbspitium  mencficis  fccít  j  at  ipsos 
Mendicos  pariter  fecit  et  ijpse  Titus. 


ZZ9 

tPIGRANTA  LV4 

ÁHonjfmi  aliu/L 

•íMontalvo  casó  en  Scgovia 
Coxo ,  manco ,  tuerto  y  calvo  y 
Y  engañaron  a  Montalvo.. 
íQue  tal  sería  k  Nobia?  »r 

Loripedi  ^  lusco,  calvo  áata  Gellia  Quineto  ?' 
Falsus  at  est  Quinetos.  Gellia:C[ualis  erati 

EPIGRAMA   LVL 
'Bpití^tíum.Ftmru  loquaeissiméty  ex  HispMOj 

Híc  tándem  Ursa  siJcc :  nunquam  tamen  illa  silebit 
£xanimi& ,  quantum  viva  locuta  fuit^ 

EPIGRAMA   LVII» 
De  Catone  et  Scipione.  Ex  Séneca,. 

Dlc  mlhi  i^usne  Cato  quam  Scipio  profuit  Urbi* 
Hb&tibus  hic  belTum  j  moribus  ille  íacit.. 

Traducciones  de  varios  Epigramas  Griegos». '*^- 

EFIGRAMA  LYIIL 

Jh  lapidem  exsculptutíh.. 

Currus,  equi,  vír,  lora,,  jugum,  flagrum  tsí  lapís  unus. 

Alitek. 

Currum,  quadrupedes ,  hommem,  Jiiga^  lora,  flagellum: 
Unus  in  oúguo  continet  orbe  lapis.. 

;  ,  *        '  • 

•  Estos  Epigramas  Oriegos^  ysus  correspon-  Biblioteca  dé  Madrid  ,  desdé  la  pag.  99.  coU  2» 
dientes  versiones ,  se  leeo  «ir  c\  primer  Toma  del  hjísti  la  pag«  119»  Col.  s;  y  ei^  las  pitgiaas  463, 
jCacUogo  de  los  .Miauscnios  Griegos  de  la  Real      y  ¡fi^ . 


230 

A1.ITEK. 

Unus  onyx  currus^  vir,  equi,  juga,  lora,  flagellum  cst. 

EPIGRAMA    LIX. 
Iti  Leonetn  quemiatn* 

Hunc  tumulutn  servo  fortissimus  ipse  Ferarum, 
Ut  fiíit  ipse  Hominum  ,  qui  jacct  intus  ,  Homo; 

Ac  nisi  ec  Ule  meum ,  Leo  nomine ,  peccus  haberec. 
Non  mihi  mens  fiíerat  hic  posuissc  pcdem. 

EPIGRAMA   IX 

Instatuam  BaccbaÁScopi  elaboratam, 

Ecquis  ea  est?  Bacchans.  Cujus  labor?  Hanc  Scopa  fécit. 
Quo furit ?  An  Baccho?  Non:  fiírit illa  Scopá. 

EPIGRAMA  LXI. 
Platomf  ¡n  quemdam  voeatum  Áster», 

Áster  astra  vides.  O  si  coelum  esse  liceret. 
Te  possem  ucmulcis  cerneré  luminibus! 

EPIGRAMA    LXIL 
Ejusdem  m  eumdem, 

In  superis.  Áster,  qui  Phosphorus  ante  micabas^  . 
Vesper  apud  manes  post  tua  fata  micas. 

EPIGRAMA  LXIIL 
Jovh  ^  Amoris  dial^fft/* ,  .  . 
Omnia tela,  Tonans,  adimam  tibi,  dixit  AmorL 
Huic  Amor:  ipse  tona,  bis  milii  Cycnus  cris. 


«Tus  fiechas  te  qtiitaxé, 
Dixo  d  Tonante  al  Amor  > 

Y  él  respcmdió :  por  mas  que    . 
Rayos  vibre  tu  rigor. 

Otra  vez  Cisne  te  haré.»» 

EPIGRAMA    LXIV. 
In  Matrímomum» 

Qui  petit  amissá  thalamos  uxore  secundos^ 
Bis  petit  infestum  naufragas  illc  mare. 

«<£l  que  una  vez  Hié  casado, 

Y  otra  se  vuelve  á  casar. 
Ese  vuelve  a  navegar 
Después  de  haber  naufragado,  t» 

EPIGRAMA   LXV. 
In  Sentí» 

Qui ,  senio  confectus,  avct  prodúcete  vitam, 
Vivat  is  annorum  mUlia  mille  senex. 

•*A  quien  mas  vivir  desea. 
Siendo  de  edad  avanzada. 
Désela  E>Íqs  tan  colmada. 
Que  nus  de  mil  años  vea. » 

EPIGRAMA  LXVL 
Maeedgmi  Consulis  in  memorianu 

Mnemosyne  multum,  multúmque,  Oblivio ,  salve ; 
Kebus  at  illa  bonis ,  rebus  at  ista  maUs. 


•«  Vivid  en  inl  aprecio  iguales', 
Y  acompañadme  perenes. 
Memoria,  si  acuerdas  Bienes» 
Olvido ,  si  ocultas  Males.  >« 

EPIGRAMA    LXVn. 

Aurum ,  quem  pariter  colit  Assencatio  Patrem, 
Et  Natum  agnoscunt  cura  dolorque  suum, 

OfiScis  heu !  prxsens  morcalibus ,  oí&cis  absens. 
£st  ce  habuisse  cimor ,  non  habuisse  dolor. 

«Oro,  hijo  del  Afán, 
Padre  de  la  Adulación, 
El  tenerte  es  inquietud « 
El  no  tenerte ,  dolor.»» 

EPIGRAMA    LXVJSL 
Asclepiadis  in  Ajaeetfu 

Illa  ego  ad  Ajacis  virtus  miseranda  scpulcrum 
Heu !  jaceo ,  indignas  dilaniata  comas. 

Corda  gravi  moerore  gcmcns ,  quod  visus  Achiva. 
Me  fiíerit  melior  ,  judice  gentd,  DóluJ. ' 

EPIGRAMA   ÜQX. 

r  - 

ñ%  tumiém.  ' 
Héctor  et  Ajaci  gladium ,  dcdit  Hecton  et  Ajax 
Cingula :  letiferum  munus  Utrumque  mit. 


Heo 


«33 
•«Héctor  i  Ayáx  dio  la  espada, 

Y  csteá  aquél  el  cinto  dio: 

Por  ambos  dones  se  vio 

Lá  muerte  de  ambos  causada. ». 

EPIGRAMA   LXX. 
Antipatrim  Hectorem, 

Héctor,  Mxonia  multum  celébrate  camoena. 

Robore  qui  superas  mcenia  structa  Diis, 
In  te  Mxonidae  cessat  labor  \  urque  supetbo 

Caesus  ab  hosx.c  jaces ,  Ilias  ipsa  silet. 

EPIGRAMA    LXXL 
Epitapbium  Mtgttis, 

Phyllcos  hunc  nato ,  cclcri  posuere  Megeti 
Dulichii  tumulum  *,  sed  mare  corpus  habet. 

EPIGRAMA    LXXn. 
'  Memnonis  Bpltafbium, 

Indus  homo ,  Syrios  ad  Pergama  ducere  currus 
Impigcr,  hic  jaceo ,  proles  Tithonia ,  MemnoiL 

EPIGRAMA  LXXUL 
In  Ptdyiamtmttm, 

Hic  cubo  Polydamas,  patriis  extinctus  in  oris. 

^EPIGRAMA    LXXIV. 
In  Cyenum, 

Grandem  animum  Cycni ,  Cycni  sublimia  scnsa 
Clarus  Olympus  habet  s  corpus  at  iste  lapis. 


EPIGRAMA   tíOV.       - 

In  imagtntm  Baeebig» 

Non  Natura,  sed  Ars  insanam  Máenada  fcciti 
Inditus  ct  saxo  cst ,  Arte  jubentc ,  furor.  , 
(«Ane ,  no  Naturaleza, 
A  esa  Bacante  animó  i 
Y  aun  el  furor  infundio 
En  la  piedra  su  destreza,  n 

EPIGRAMA  LXXVL 

In  eamdem  aliud, 

Sistite ,  pro  forlbus  qUamvis  stet  sáxea ,  Baccham, 
Sistite ,  de  templo  ne  petac  illa  fugam. 


Alitbiu 


sistite,  pro  templo  quamvis  stet  sáxea ,  Baccham^ 

Sistite ,  praccipitem  nc  petat  illa  fiígam. 

«Detened  á  esa  Bacante  >, 

Que  aunque  estatua  k  contemplo 

De  piedra,  puesta  en  el  templo, 

Rezelo  se  huya,  no  obstante.» 

EPIGRAMA    LXXVn. 
'    In  Hereulem  ebrium» 

Nunc  somno  vinoque  gravis ,  qui  perdidit  olina 

Centauros  vino,  sobrius  ipse ,  graves» 

EPIGRAMA  LXXVm: 
In  Longinum  Rbeiorem, 

Longino  statuam  ex  auro  Kespublica  donet, 
Áurea  ni  reftuat  dona  verenda  Themis»    . 


«A  Longlno  kGiodad 
"Estatua  "clc  pro  erigiera. 
Si  admitir  orq^pudierá 
Del  Jüséo  la  kcegridtkkii^ 

EPÍÓRAMA  LXibxi 
InX^bírotum  mfpoeentaurtatu 

Híc  Equus  cst  ccrvice  carcns ,  Homo  oorpore  truncus, 
Quem  Natura  jocans  gcncri  commisit  Equino. 

Alitbk. 

Hic  Equus  est  superis ,  imis  homo  percibas  ocpers, 
Qucm  Natura  jocans  consociavit  Equo. 

«Un  Caballo  dn  cabeza, 
Y  un  Hombre  está  aquí  no  entero. 
Que  quiso  juntar, por  mero 
Juguete  Naturaleza.^ 

EiPIÓRAMA   LXXX» 
In  statuam  Ñlobes. 

Me  saxum  é  ^vá  fccit  vindiqtsi,  Peorum  > 

Me  vivam  ¿  ¿áí^^BxtobpPt&xátelis;    '  ,  '      ' 

Me  lapidem  é  viv|;i^erunc  lamina:  iw:su$  .. 
Praxiteles  vivam  ^iff'fadltteíliapide.  • 

Me  quondam  c  viva  fec9rj;ui.t  Numina  saxum  > 
At  vivam  c  saxo  postmodo  Praxiteles.      ^ 


Mí 

Per  saxum  jusscrc  morí  me  Numina  ^uondatn; 
Nunc  jubct  in  saxo  vivcre  Praxiccles. 

ALITtlU 

Occidi  ab  iratis ,  facca  olim  sayóa ,  Qivii  j 
Praxitelis ,  non  jam  sáxea « vivo  miwif 
«De  los  Dioses  perseguida, 
£n  la  piedra  hallé  la  muerte: 
Por  Práxíteles  mi  suerte 
Halla  en  la  piedra  la  vida.» 

Dk  onto  MODO. 

«Por  los  Dioses  perseguida, 

£n  la  piedra  hallé  la  muerte  j 

Pero  ya  logro ,  esculpida 

Por  Práxíteles,  la  suene         ' 

De  hallar  en  la  piedra  vida.  t> 

EPIGRAMA    LXiXL      ' 
Amasii  in  Amicam, 

Gratia,  si  redamas,  dúplex  i  sin  odéris,  esto 
JEayxt  invisa  aliis ,  ac  mihi  cara  man^s..   . 

si  redamas,  bis  grata  milhiV  súUodemyjsequie  j 
Displiceas  aliis ,  ac  mihi-5ola<  places. 

«Si-á  mi  amor  c0rré5{H>ndásy"  •'  -  -'      *    • 
Dicha  tendré 'clápfeatlá?i}"i  "'''■  '■'  -■'-'  '^^' '  • 
Pero  si  me  a'boiírfe'^éis. 


/'7   .]/ 


?iil  z:J:iivjy'\  V' 


*  Táh  aborreciera  csd 

rr  9 

Coiiió  de  mí  sois  ainada.  >* 


/  r  -  I 


Db  trrno  MODO. 


^37 


I  Si  mi  amor  pagáis  rendida. 
Dicha  lograré  doblada  i 
Si  aborrecerme  os  agrada  > 
Seáis  can  aborrecida 
Como  de  mí  sois  amada.  >« 


!>■  OTRO  MODO» 


««si  me  amas  agradecida, 
Aprcciarélo  dos  veces  i 
Mas  seas ,  si  me  aborreces. 
De  odio  canco  perseguida 
Como  afecco  me  mereces,  f 

EPIGRAMA     LXXXn. 
Incertí  Scriptoris  sententia  prddiet^t  non  absimilism 

Si  redamas,  mihi  bis  gratum  j  sin  odisse  juvabic. 

Non  tam  odio  flagres ,  quam  cui  amore  flagro. 

(hSÍ  pagas  mi  amor  sincero, 

Al  doble  me  agradarás : 

Si  me  aborreces,  espero 

■    Que  no  me  aborrecerás 

Tanto  como  yo  te  quiero.» 

Db  OTRO  MODO. 

«<Si  fina  pagas  mi  ardor. 
Tendré  mas  que  agradecer; 
Mis  si  me  odia  tu  rigor. 
Nunca  tu  odio  podrá  ser 
Tan  grande  como  mi  amor.» 


EPIGRAMA    LXXXra. 

Constantini  Lascaris  Epigramma  fúnebre  h  PHrtcíffm  Hisfanúi 

lotmnemJCatbolicorum  RegumJPUium  unigenanu 

QuI  modo  iiugnanimum  Princeps  florebat  Iberum 
Per  populos ,  urbes ,  xquoreasque  domos } 

Cclsorum  arque  piúm  qui  proles  única  Regum, 
Augusta  fclix  Conjuge  Sponsus-erati 

Hunc  sors  heu  I  súbito  lacrymabilis  abstulít  ictu, 
Nestoris  hunc  dignum  vívete  sácela  senis. 

EPIGRAMA   LXXXIV. 
MargariUi  éjusdem  Principis  Sponuty  Epitapbiumfd  se  ipsi  condHum. 

Ci  gít  Margotjla  gente  Demoiselle, 

Qu* cut  deux  Maris ,  et  si  mourut  PuccUe. 

Margaris  hoc  túmulo  tegitur^  formosa  Puella: 
Qus,  bis  nupta  licét,  mortua  Virgo  tamen. 
(( Margarita ,  Dama  bella. 
Aquí  yace  Sepultada; 
Que  aunque  dos  veces  casada, 
Muri4  no  obstante.  Doncella.  *» 

EPIGRAMA     LXXXV. 
Ai  Santísimo  Saermtento ,  ik  Asttor  Afirmo* 

««Por  un  amoroso  exceso 

Al  mas  potente  Señor 

Le  tiene  el  divino  amor 

En  estrecha  cárcel  preso. 

*  Aquí  condnyeD los  Epignmts  iiisenos  en  dicbo  prlaeíTmao  <U]  CaUIogo  de  ^bl^ucritos  CriegM* 


i3í 

Y  está  con  canta,  afición. 

Que  aunque  él  es  prisionero, 
Fal^a  la  prisión  primero. 
Que  él  i^ce  de  la  prisión.  i« 

Carcerc  in  angusto  Dominum  toto  Orbe  potentcm 
Clausic  Amor  >  Domino  carccr  ec  ipse  placet. 

Hunc  amat  ille  adeo  ,  ut  carccr  defecerit  ante 
Quam  velit  ipse  Hospes  carcerc  abesse  suo. 

EPIGRAMA  LXXXVt 
Verba  Pattli  ^  Lad  Corintb»  tap,  2. 

Qui  panem  et  calycem  indigne  manditque  bibitque, 
Judicium  ipse  sibi  mandit,  et  ipse  bibit* 

LXXXVn. 
12  hmreux  Btrger.  * 

<*Tous  les  Bergers  chantent  leur  flammc, 
Et  parlent  sans  cesse  d'amour : 
Je  veux  en  parler  amon  tour, 

Et  découvrir  mon  ame. 
J'aime,  et  je  n'en  fais  point  mystérc ; 
J'aime  le  Dieu  qui  m'a  formé : 
Lui  seul  mérite  d'  étre  aimé, 

Lui  seul  a  S9U  me  plaire. 

*  E.ne  Poema  es  det  P.Porbb,  y  se  ree  en  el      HffiiMB  db  cotny,  &&  AAhstebsam  BT  a  París 
Slin)  Francés  Intitulado  £  Xa,  Ports-feuuxb  d'un       1765.  en  la.  pag.  346 


140 


L' objct  a  qul  Ton  rcnd  les  armes^ 
Na souvcnt  qu un appas  vainqucur; 
Le  Dieu  qui  posséde  mon  coeur, 

Renfer me  tous  les  charmes. 
L'  éclac  de  la  beauté  morcelle 
Passe  comme  le  íleur  des  champs*) 
La  beaucé  du  Maicre  des  tems 

Parair  toújours  nouvellc. 
I-a  fiére  beauté  qu  on  adore 
Aime  a  se  fairc  rechcrcher; 
Dieu  me  cherche^  ec  pout  m'attacher^ 

II  me  previene  encoré. 

Daphnis  se  plaint  de  son  martyrc, 

Philis  est  sourde  a  ses  soúpirs^ 

Le  Seigneur  cncend  mes  désirs 
Avant  que  je  soúpire. 

Malgré  le  serment  qui  Tengage, 

Amaryllis  change  d' amane: 

Je  nc  crains  poinc  de  changement  > 

Mon  Dieu  n  est  pas  volage. 
Tirsis  a  la  foi  de  Sylvie : 
Lamort  finirá  leurs  amours» 
Le  míen  prolongera  son  cours 

Au  déla  de  la  vie. 
Bergers,  dont  le  coeur  est  si  tendré^ 
Aimés  le  Dieu  qui  m'a  charmé> 


n 


Il  vous  almc,  11  vciit  erre  almé. 

Pourquoi  vous  en  dcfendré? 
Enfiammés  cf  un  ardeur  extreme, 
Offrez-lui  vos  coeürs  et  vos  voixi  ' 
£t  dices  lui  cent  ét  cent  fois: 

Vousm'aimez,  je  vous  aimc.  «i 

£/  Péutw  dicboí§é 

pTodo  Pastor  á  su  Dueño  . 
Celebra^  y  de  amores  habla : 
Yo  también  quiero  explicar 
El  que  tiene  oculto  mi  alma. 

Amo  (no  lo  niego)  á  un  Dio» 
De  quien  mi  vida  dimana: 
Él  solo  de  amor  es  digno, 
£1  solo  siempre  me  agrada. 

Una  sola  prenda  á  veces .    ,^ 
Tiene  el  bien  que  se  idolatra» 
Mas  el  Dios  i  quien  adoro. 
Encierra  todas  las  gracias. 

Qual  flor  del  campo,  su  W 
Kerde  la  beldad  humana» 
La  del  Padre  de  los  tiempos 
Nuevo  esplendor  siempfe  alcanza. 

m 


3.41 


Desdeñosa  la  hermosura. 
Se  complace  en  ser  buscadas 
Dios  me  busca  j  y  por  ganarme. 
Con  finezas  se  adelanta. 

Si  Daíhis  llora  sus  penas. 
Sorda  Fili  no  se  apiada* 
El  Señor  aun  mis  deseos 
Oye,  y  suspiros  no  aguarda. 

De  Amante  muda  Anurílis, 
Violando  la  fe  jurada  \ 
Mi  Dueño  no  es  inconstante, 

Y  así  no  temo  mudanzas. 
Con  la  muene  el  fino  amor 

De  Silvia  y  Tírsis  se  acaba  j 
Pero*  el  mió  mas  allá 
Del  mortal  plazo  se  alarga. 
Tiernos  Pastores,  amad 
Al  Dios  que  adoro:  éste  os  ama, 

Y  pretende  ser  anudo. 
¿Porque  os  negáis  á  sus  ansias } 

Ofirczcale  fervoroso 
Cada  qual  su  voz  y  su  alma. 
Repitiéndole  mil  veces: 
Te  amo,  o  Dios,  que  tanto  me  amas.» 


ÍPIGRAMAS  CASTELLANOS. 


EPIGRAMAS  CASTELLANOS. 

EPIGRAMA  I. 
ISombrts  qtuei^tl  lenguagt  fatnillar  dan  á  I»  tmbria^Ui^ 

í«No  es  menos  Baeo  que  Circe 

Con ^us  copas  poderoso^ 

Pues  los  hombres ,  muda  en  Perras, 

•     <£n  ZorraSj,  Monas  y  Lobos.»»       ^ 

EPIGRAMA  n. 
Zas  quatra  palos  de. la  Baraaca» 
»«De  Espadas  triunfa  el  Dios  Marte, 
.Hércules  triunfa  de  Bastos^ 
De  Oros  á  veces  Cupido, 
Y  de  Copas  siempre  Baco.  *i 

EPIGRAMA    m. 
Si^rt  las  bermosurasjque  siempre  tienen  algún  defjuti^ 

^Muger  hermosa  no  espero 

Encontrar  sin  tacha  humanar 

Eva  tuvo  su  manzana  j 

Las  demás  tienen  su  pero.  »< 

EPIGRAMA  iv: 
A  los  Boticarios, 

i«  XiOs  golpes  <jue  el  Boticario 
Da  en  su  almirez  >  ó  mortero. 
Los  4oWcs  primeros  son 
Que  anttneiaa  qualquier  entierro.»» 


X^6 

EPIGRAMA  V. 
Epitafio  de  un  gran  tomador  dt  tabaco» 

«  Aquí  yace  de  tabaco 
Un  tomador  tan  continuo. 
Que  no  tomará  difunto 
Tanto  polvo  como  vivo.»» 

EPIGRAMA  VL 
A  un  timcbaebo  mui  aouso  ,  hijo  de4in  Zafatcro».. 

«Hijo  eres  de  Zapatero » 
Mas  tan  picaro  y  tan  malo. 
Que  bien  se  puede  decir 
Que  eres  de  k  piel  del  Diablo. »» 

EPIGRAMA  VIL 

Hdi  quien  afirme  que  gi  dia  de  ¡os  Inocentes^  al  concluir  se  la  Misa  mayor 

del  Convento  de  i  a  Victoria,  dixo  un  NiÜo  i  o  que  se  ex  fresa 

gn  la  redondilla  siguiente* 

«Oyendo  el  ite  postrero 

Cantar  á  un  Diácono  el  hijo 

De  una  pobre,  al  punto  dixo^ 

Madre,  Madre,  el  Azeitero.» 

EPIGRAMA  Vm. 
De  un  muebaelto  á  quien  cargaron  atuéstas  para  oKiO  t^rle* 

«Llevando  un  muchacho  azotes 
Acuestas  de  otro  muchacho, 
Dixo :  i  Zurran  al  ginete, 

I  Y  no  zurran  al  caballo  ? ».  • 

I 


EPIGRAMA  IX. 
Sobre  ti  curto  del  .So/. 

«En  Aries  el  año  empieza. 
En  Piscis  acaba  el  año: 
JDe  esta  suerte  almuerza  carne 
El  Sol,  y  cena  pescado.» 

EPIGRAMA   X. 
A  los  Aloxeros  Montañeses» 

«Por  el  mar  de  la  Aloxa 
En  sus  Barquillos 
Pasan  los  M(»itañeses 
A  Puerto-Rico. »» 

EPIGRAMA  XL 
Caso  y  dicho   verdadero» 

««Por  indinarse  a  coger 
Cierta  alhaja  con  presteza* 
Dan  cabeza  con  cabeza. 
Un  marido  y  su  muger. 
Ansioso  éste  de  saber 
Si  filé  el  golpe  en  ella  igual : 
Mugcir,  dixo,  te  he  hecho  mal  2 
Ella  respondió  que  no  j 
Y  él  al  punto  replico: 
Esa  no  es  mala  señal. » 


Í47 


Et^IGKAMA    XÉ4 
Sohri  la  obscuridad  de  los  versos  di  D,I¡íríí  dt  Ginj^ortk 

•«Del  obscuro  Licofrqn 
Mereces,  Gói^ora,  el  nombre f 
Que  si  él  fiíc  Griego  entre  Griegos, 
Tii  erc^  Griego  entre  Españoles,* 

EPIGRAMA  Xin. 
tSobrt  aquel  Mote  aplieado  4  Coloni 

A  Castilla  r  Aragón 
Nuevo  Mundo  Di6  CoLOM* 

kLos  Genoveses  no  dan. 
Ni  dieron  en  tiempo  alguno  i 
Solo  el  Genoves  Colon 
Dio  por  todos,  dando  un  Mundo.» 


f      ' 


rasM 


TRADUCCIONES 

DE 

EPIGRAMAS  DE  MARCIAL. 


traducciones''' 

DE 

EPIGRAMAS  DE  MARCIAt. 

LIBRO  PRIMERO. 
EPIGRAMA  X. 
I. 
««Hombre  lindo,  y  hombre  grande 
Quieres  parecerá  un  tiempo. 
Amigo  Cota ;  y  no  adviertes 
Que  el  hombre  lindo  es  pequeño,  té 
2. 
«Lindo  y  grande  con  empeño 
Quieres,  Cota,  parecer  > 
Mas  esto  no  puede  ser : 
Que  todo  lindo  es  pequeño.*» 

EPIGRAMA    XL 

«Gemelo  pretende  a^oso 

La  boda  de  Maronila : 

Por  eso  la  insta ,  la  ruega. 

Con  dones  la  solicita. 

¿Es  acaso  mui  hermosa? 

Antes  por  isa.  horroriza. 

<Pues  en  ella  que  le  gusta? 

Gústale  su  tosecilla. » 
lU 


EPIGRAMA   XIY, 
«•Arria  4  Peto  su  marido 
Presentándole  el  azero 
Que  acababa  de  sacar 
De  sus  entrañas  sangriento: 
No  me  duele,  ná  (le  dixo) 
La  herida  que  hice  en  mi  pecho; 
Duéleme  si  la  que  harás 
En  el  tuyo  ,  amado  Peto. « 

EPIGRAMA    XVL 
•«De  hombre  sabio  no  es  decir 
Viviré:  vida  es  mui  tarda 
La  que  mañana  se  aguarda:    . 
Procura  hoi  mismo  vivir.  I» 

EPIGRAMA  XVH. 
I. 
^Buenas,  medianas  y  malas 
Hai  cosas  en  este  Escrito: 
Que  de  otro  modo  no  se  hacen. 
Amigo  Avito ,  los  libros.»» 

2. 
•«Bueno  y  mediano  se  advierte, . 
Y  también  malo  en  mi  Escrito: 
Pues  hacer  un  libro,  Avito, 
No  es  posible  de  otra  suerte.» 


EPIGRAMA  XK. 
miVot que  con  vino  Falcmo 
Mc:?clas,  Tuca,.cl  Vaticano? 
Que  mal  te  hizo  tan  buen  vino? 
O  que  bien,  vino  tan  malo?» 

EPIGRAMA  XX. 
l>Quatro  clientes,  y  no  mas. 
Tenías,  Elia  i  mas  dos 
Te  hizo  escupir  una  tos, 
•Y  otra  luego  los  demás. 
Elia,  con  esto  podrás 
Ya  sin  riesgo  que  temer 
Dias  enteros  toser  i 
Pues  no  tiene  en  tus  encías. 
De  herramienta  ya  vacías  , 
La  tercera  tos  que  hacer. »/ 

EPIGRAMAXXL 
iKíNo  es  locura  que  tií  solo 
Te  engullas,  o  Ccciliano, 
Todas  las  setas  á  vista 
De  todos  tus  convidados? 
Manjar  no  he  de  descarte 
Mas  a  tu  gula  adequado. 
Que  otra  seta  como  aquella 
Que  se  comió  el  Cesar  Claudio,  a 


*53. 


*54- 


EPIGRAMA   XXCL 
«Quien  piensa  que  Aceriu  huele- 
Al  vino  de  anoche,  yerra*. 
Pues  sionpre  beber  Aceira, 
Hasta  la  mañana  suele.  *» 

EPIGRAMA  XXX, 

««Corre  voz  de  que  recicas 
A  codo  el  Pueblo  mis  libros. 
Como' si  en  la  realidad 
Fuesen  cuyos ,  Fidencino. 
Si  mios  llamarlos  quieres. 
De  valde  ce  los  envío  > 
Si  cuyos,  has  de  comprarlos. 
Porque  dexen  de  ser  mios. » 

EPIGRAMA  XXXm. 
««Yo  no  ce  quiero,  Sabidio, 
Ni  el  porque  decirce  puedo : 
Lo  que  ce  puedo  decir 
Es  solo  que  no  ce  quiero.» 

EPIGRAMA  xxxnr. 

(«Quando  escá  sola,  jamas 
Llora  por  su  Padre  Gelia: 
Quando  viene  alguno,  encónccs 
A  llorar  sus  ojos  fuerza. 


Mira 5  Celia,  que  no  siente 
Quien  busca,  aplauso  á  sus'  penas  ? 
Solo  aquel  que  siente  á  solas 
,   Estique  siente  de  veías.» 

EPIGRAMA  XXXDL 
teMio  es,.Fidendno,.  el  libro 
Que  recitas  •,  mas  te  juro 
Que  recitándole  mal. 
De  mió  se  vuelve  tuyo.»»- 

EPIGRAMA   XLL 
•^Envidioso  que  estos  versos 
Lees  con  ceño ,,  Dios  quiersL 
Que  á  todos:  tengas  envidia, 
Y  ninguno  te  la  tenga. »» 

EPIGRAMA   XLVUL 
T. 

«Diaulo  es  hoi  Enterrador, 
Diaulo'  que  Doior  fiíé  ayer : 
Lo  que  boiie  vemos  hacer,    : 
Hizo  ánfc^ ,,  sitado  Dotor.»»- 
2.. 

**Diauío  que  pocó^  ha  tenía 

El  oficio  de  Dotor,, 

'     '       . .  ■ 

Le  tiene  <lé  Ent'errad^or: 

Lo  que  h'ói  hace,  ya  lo  hacía.»» 


*y5 


Z$6r 


EPIGRAMA  xyn. 

pLzs  vendimias  can  contino 
Han  padecido  aguacero. 
Que  aunque  quiera  el  Tabernero, 
No  ha  de  vender  puro  el  vino.» 

EPIGRAMA   LVm. 

«Preguntas,  Flaco ,  qual  quiero, 
Y  qual  no  quiero  la  Amiga: 
No  la  quiero  ni  mui  fácil. 
Ni  tampoco  mui  esquiva. 
Entre  aquestos  dos  extremos 
Me  gusta  la  medianía : 
Ni  quiero  lo  que  atormenta. 
Ni  quiero  lo  que  fastidia. » 

EPIGRAMA  HOY' 
«Pides  te  lea  mis  versos : 
No  lo  haré ,  Ccler ,  te  juro » 
Que  oir  no  quieres  los  mios. 
Sino  leerme  los  cuyos.» 

EPIGRAMA  LXV.      ' 
fc Que  eres  linda,  lo  sabemos: 
Que  eres  rica,  es  cosa.clarai      , 
¿Y  de  inuchacha  quien  puede   : 
Negarte  la  circunstancia? 


P^ 


Pero  tjuanáo  con  exceso^ 
Fábula  mia^  te  alabas, 
Dexas  de  ser  linda  >  dexas 
De  ser  rica ,  y  ser  muchacha,  li^ 

EPIGRAMA  tXVn. 
«£l  que  recitando  ajenos 
Escritos,  fama  pretende. 
No  debe  comprar  el  libro; 
Comprar  el  silencio  debe.»* 

EPIGRAMA  LXVin. 

9tNo  estraño  que  hombre  mui  libre 
Siempre ,  Qucrilo ,  me  llames: 
Pues  tienes  por  libre  á  aquel 
Que  te  dice  las  verdades.» 

EPIGRAMA  LXXVL 
¡«Quien  dar  la  mitad  mas  quiere 
Que  el  todo  á  Lino  prestar. 
Parece  que  mas  que  el  todo. 
Quiere  perder  la  mitad.». 

EPIGRAMA  LXXXU. 
««Porque  sabes  que  tu  Madre 
Es  Esclava ,  Sosibiano, 
Por  eso  tan  cortesano 
Llamas  Señor  á  tu  Padre.» 
Kk 


«•57 


^SÍ 


EPIGRAMA   XCn. 

/"Mis  versos,  Lclio,  criticas. 
Los  tuyos  teniendo  ocultos. 
O  no  cridques  los  miosi 
O  saca ,  Lelio,  los  tuyos.»» 

EPIGRAMA    XCVL 

I. 

í«  A  los  que  están  informando 
Procuras,  Helio,  turbara 
Mas' no  gustas  de  emplear 
Tu  voz ,  de  valde  gritando: 
Que  algo  tomas  por  callar.  »r 

2. 

*«  siempre  gritas  y  perturbas 
A  los  que  están  informando. 
No  lo  haces ,  Helio,  de  valde  j 
Pues  por  callar  te  dan  algo.  >» 

< 

EPIGRAMA  XCVnL 
1. 

*«Solo  quando  todos  gritan. 
Vos,  Nevólo,  estáis  hablandot: 
Y  con  esto  presumís 
De  Orador  y  gran  Letrado. 


Así  puede  ser  qualquiera 
Eloqüentc  sin  trabajo  i 
Mas  ahora  que  ya  callan. 
Nevólo,  decidnos  algo. »» 

2. 

«Quando  mas  suena  el  clamor. 
Vos  sólo ,  Nevólo ,  habláis» 
Y  con  esto  blasonáis 
De  Abogado  y  Orador. 
Qualqtiicra  puede  en  verdad 
Ser  de  este  modo  eloqüente» 
Mas  ahora  que  la  gente 
No  chista ,  Nevólo  hablad,  n 

EPIGRAMA  XCIX. 

««Diódoro,  Pl<:itista  anciano. 
La  gota  en  los  pies  padece» 
Mas  nada  al  Letrado  ofrece. 
Esto  ya  es  gota  en  la  mano.  »> 

EPIGRAMA    CXI. 

«Dices ,  Veloz,  que  yo  escribo 
Mui  largos  mis  Epigramas: 
Tu  sí  que  los  haces  breves. 
Puesto  que  no  escribes  nada.». 


xyp 


i6ó 

EPIGRAMA  CXm. 
«Dueño  y  Señor  ce  llamaba 

No  conociendo  quien  eras  >; 

Ahora  que  te  conozco. 

Te  llamaré  Prisco  a  secas,  m 

EPIGRAMA     CSDLi 
I. 

X  Quien  no  se  harte  de  leer 
Seguidos  cien  Epigramasj» 
No  se  hartará,  Ceciliano, 
De  cosa  ninguna  mak.  *»: 
2. 

» A  quien  de  Epigramas  lea 
Sin  en^o  un  centenar. 
Nada  le  podrá  enfadar. 
Por  mui  malo  que  ello  sea.*< 

LIBRO  SEGUNDO. 
EPIGRAMA  UL 
ft'Es  preciso  confesar 

Que  no  eres.  Sexto,  deudora 

Pues  solo  debe  en  rigor 

Aquel  que  puede  pagar. » 

EPIGRAMA  X. 
•«Mucho  te  estimo  en  verdad 

Con  medio  labio  me  beses  > 

Y  mas,  si  quitar  quisieses 

De  ese  medio  la  mitad. 


£61 

Pero  el  ^vór  mayor  fiícra 

De  lo  que  puedo  explicarte. 
Si  gustases  de  quedarte 
Con  la  mitad  toda  entera,  a 

EPIGRAMA    XIIí 
«Sospechoso  es  para  mí 
•  Lo  bien  que  sueles  oler. 

Postumo?  pues  huele  mal 

£1  que  siempre  huele  bien.» 

ÍEPIGRAMA   Xin, 
I. 
mTu  Juez  y  tu  Defensor 
Te  piden.  Sexto,  dinero: 
Mi  sentir  es  que  primero 
Pagues  al  Acreedor.  >i 

^Pídcnte  d  Juez  y  el  Letrado : 
Tú  paga  al  Acreedor, 
O  Sexto  j  que  lo  mejor 
£s  t^ier  a  éste  pagado.  *» 

E^PIGRAMA   XX. 
j^Los  versos,  Paulo,  que  compras,  . 
Los  recitas  como  tuyos  > 
Que  biep  puede  cada  qual  . 
Lo  que  compra  llamar  suyo. » 


n 


%66 


EPIGRAMA  CXra. 
«Dueño  y  Señor  ce  Ikmaba  ¿. 

No  conociendo  quien  r^ 

Ahora  que  te  conop-y'  |.    g 

Te  llamaré  Priscrí  \t    5   ~¿ 

epigra;  i  .^  5   -í 

'    t  > 

»« Quien  no 
Seguid' 

No'  ; 

D 


.  .1.  Í.V1  jfi    XXXDL 
A  rages  de  grana  regalas 
A  una  Adultera  famosa: 
«Quieres  darla  el  que  merece? 
Procura  enviarla  una  toga. »» 

EPIGRAMA  LV. 
•«Tu; quieres  ser  respetado. 
Yo  quería.  Sexto,  atíiáríc} 
Pero  si  he  de  respetarte,    ' 
cO>mo  puedes  ser  amado? /i 


\ 


««•Con  gala  ja^eV?.  del  dia,       ^ 
Mi  toga  Zq^Io  moteja : 
Ella  á  la^yetiiad  es  vieja  j 
''ero  4.1o  menósr  es  mia. »». ,! 

'X  EPIGRAMA  A    IXXX» 

se.  dÍ9 ,  pQf  huir 
migarla  muerte. 
->  es  lcx:ura  fiícrtc 
^  >r  no  morir?  •» 

\MA  LXXXn. 
^o,  has  querido 
1  tu  Siervo?     " 
uc  el  calla> 
..cacando  d  J)uebIo'? »« 

EPIGRAMA  LmV. 
*«I>e  agua  de  nieve  cocida 
Admite  ese  frasco  lleno. 
Con  su  guarnición  de  mimbres 
En  este  Saturnal  tiempo. 
Si  por  ventura  te  quexas 
De  qUe  te  envío  en  hibierno 
Un  "regaló  de  verano; 
Dame  una  toga  sm  pelo. »» 


%6y 


fíi/fA  .LXI^ti.  v:^y.'ioo. 


4^4' 


EPIGRAMA  LXXXVHI4 
f«  Parecer  Poeta  qi3Íei?esj 
O  Mamerto,  y  no  recitas : 
Como  el  recitar  omitas. 
Seas  lo  que  tu  quisieres,  n 

LIBRO  TERCERO, 
EPIGRAMA  Vin. 
«Enamorado  está  Quinto. 
De  quien?  De  Tais  la  tuerta. 
Ella  padece  en  un  ojo, 
Y  él  en  ambos,  la  ceguera.»? 

EPIGRAMAIX. 
wUnos  versos  contra  mí 

Refieren  que  Ciña  ha  escrito.- 
.No  puede  ser>  que  no  escribe 

El  que  de  nadie  es  leido. » 

EPIGRAMA  Xn. 
^Ungüento  mui  rico  diste 
Ayer  á  tus  convidados  i 
Pero  mui  pocos  bocados. 
Pábulo,  les  repartiste, 
i  Gracioso  cjiso  por  cierto. 
Oler  bien,  y  hambre  tcner.i   , . 
Ser  ungido,  y  no  comet 
Parece  cosa  de  muerto.»* 


EPl- 


EPIGRAMA  XXVm. 
«Siempre  a  Mario  le  han  c^o 
Néstor ,  los  oidos  mal : 
Tú  le  has  pegado  este  mal^ 
Pues  le  hablas  siempre  ¿1  oido.n 

EPIGRAMA  XXXIV. 
I. 

«Digna,  y  asimismo  indigna. 
Señora  Nieves,  te  muestras 
De  tu  nombre:  y  porque  causa?. 
Porque  eres  firia  y  morena,  n 

2. 
i«»De  tu  nombre  eres  digna. 

Señora  Nieves; 
Pero,  por  otra  parte, 
Veo  no  lo  eres. 
La  causa  es  ésta: 
Porque  i  un  tiempo  eres  fría 
Y  eres  morena. » 

EPIGRAMA  XXXV. 
«íMira  qué  propios  están. 
Que  vivos  esos  pescados 
En  éí  relieve  expresados. 
Ponles  agua,  y  nadarán.»*. 


'l6$ 


z66 


EPIGRAMA  XU. 
«De  Mentor  raro  primor. 
Del  Arte  animado  parto. 
Vive  en  la  taza  el  kgartov 
y  aun  de  plata  causa  honor. »» 

£PIGRAli«rA  XLDL 
ce  Joven,  Lcntino,  te  finges 
Con  cabellera  teñida: 
Hoi  vemos  Cuervo  al  que  ayer 
De  Cisne  el  color  tenía. 
Mas<nQ  pienses  engañar 
A  todos  i  pues  Pf  oscrpina. 
Que  te  conoce^  á  tus  cams 
Quitara  la  mascarilla. » 

EPIGRAMA   XLIX* 
«Bébeste  el  vino  de  Maso, 
Y  el  de  Veyento  me  daJs : 
Caer  aqu^'  quiero  nías , 
Que  de  éste  beber  un  vaso.  *» 

EPIGRAMA   LVL 

«Mas  que  una  viña,  un  algibe    , 
Tener  en  la  Mancha  estwnoí 
Porque  vender  puedo  el  aguA 
Mucho  mas  cara  que  el' vino.  »< 


EP^^IG  RABIA  LVa 
«Un  Tabernero,  te  juro,        . 

De  Ravena  me  ha  engañado : 

Pedíale  vino  aguado, 

íY  me  vendió  vino  puro.  *i 

EPIGRAMA  LXI. 
«Que  es  nada  qüanco  me  pides. 

Me  dices ,  Ciña  embustero : 

Si  nada  me  pides.  Ciña, 

Nada  tampoco  te  niego.» 

EPIGRAMA  XCIV. 
icfDexas  por  cruda,  la  liebre, 

Y  el  látigo  pides  luego. 

Mas  que  á  la  liebre  te  gusta 

Tocar,  Rulo,  al  Cocinero.»» 

LIBRO  QUARTO. 
EPIGRAMA   XJaV. 
«Licori:  ha  enterrado  4  todas" 

Las  amigas  que  rema. 

iNo'<jpiisicra  Dios  que,  al  fini 

De  nii  mügcr  fiíera  aniiga!  n. 

EPIGRAMA  XLL 
iwQuancfeí  á  recitar  te  pones. 
De  khi  á  cüéíló  rodeas* 
íNo  fií'dráf  mejor  tapar 
Nuestros  bidbs  xon  eBa  ?  j¿ 


%iri. 


\6% 


EPIGRAMA   XLVIE 
"u  A  fuego  en  tabla  pintado 
Por  ti  Faétonte  ha  sido. 
¿Quemas quieres,  si  has  sabido 
Hacerte  otra  vez  quemado?» 

EPIGRAMA  LVm. 
«Al  Consorte  que  has  perdido 
Lloras,  Gala,  en  pieza  obscura. 
tTe  avergüenzas  por  ventura 
De  llorar  á  tu  Marido?  *» 

EPIGRAMA    LXV- 
•*Con  un  ojo  es  cosa  cierta 
Que  siempre  Filénis  Hora. 
Si  alguno  el  motivo  ignora. 
Tenga. entendido  que  es  tuerta.» 

EPIGRAMA    DOOt 
•«Que  te  regale  mis  libros 
Pides,  Quinto,  con  empeño : 
No  Jos  tengo;  que  los.tieqe . .  r 
Alia  Trifon  milibrejjo. .  „ 
No  soi  tan  necio,  me  dices^   . 
Que  dé  pjata  por  tus  versos.     ^  j 
Tampoco,lo.  sol  yotaato^  ;  ^  - . 
Que  t^.  regale  con  ellos. »»    ,    ; ; 


EPIGRAMA  LXXVL 
««Pcdítc  doce  mil  reales, 
Y  solo  seis  mil  me  has  dado. 
Quando  otra  vez  quiera  doce. 
Te  pediré  veinte  y  quatro. » 

EPIGRAMA     LXXX. 
í«Mi  quinta  me  compras,  siendo 
Huésped  de  ella  todo  el  año. 
Mira,  Matón,  que  te  engaño: 
Tu  propia  hacienda  te  vendo.  «í 

EPIGRAMA  LXXXVL 
¡wTii  bebes ,  Póntico,  en  barro/ 
Quando  nosotros  en  vidrioj 
Porque  el  vaso  transparente 
No  publique  que  hai  dos  vinos.  * 

LIBRO  QUINTO. 
EPK5RAMA  XXIL 
•«El  gran  Rétor  Apolonio, 
A  Décimo  saludando. 
Le  llamaba  siempre  Quinto^ 
Como  a  Craso  siempre  Macro. 
Pero  ya  sus  nombres  sabe. 
O  quanto  puede  el  cuidado ! 
Quanto  el  afaai  Escribiólos, 
Y  logró  aprenderlos  ambos,  «k 


^9 


.  EPIGRAMA  ysau 

«La  vez  que  liebre  me  envías,    '  » 
Me  aiseguras,  Gclia,  que 
Comiendo  de  ella ,  seré, 

.  Bello  mazo  siete  diaj. 
Si  Ao  es  burla  ,■  ni  inventa4o 
lyo  que  me  cuentas.  Amiga, 
Permíteme  que  te  diga 
Qi^e  nunca  Uebre  has  probftda»: 

'     EPIGRAMA   XXXIV. 
»« Cierto  Abogado  ha  notado 
Er\  mis  versos  no  sé  qué. 
No  sé  quien  es. :  si  lo  sé, 
Ah  pobre  de  ti,  Abc^ado!» 

EPIGRAMA  XLIV. 
•«Tier\c  Tais  dientas  negros  i 
Lecania  los  tiene  blancos^ 
Pues  los  de  Tais.spn  suyos. 
Los  de  Lecania  presiiados.» 

EPIGRAMA   XLV3, 
I. 

«Nunca  en  decir  te  detienes 
Que  eres  linda  y  moza.  Basa }  ' 
Pues,  jamas  has  sido  escasa, 
£n  decir  loque  no  ticncs.2t 


471 


^Basa  á  tbdos  en  voz  alca 
Publica  que  es  moza  y  bella; 
Pues  ya  es  maña  vieja  en  ella 
"Celebrar  lo  que  la  falca. » 

EPIGRAMA  XLVlJl 
1. 

»« Filón  jura  que  en  sw  vida 

Np  probó  en  su  casa  cena: 

Y  es  así-,  porque  no  cena 

Si  alguno  no  le  convida.»* 

2.. 
^Que  en  casa  nunca  ha  cenado 

Bien  puede  Filón  jurar  > 

Pues  se  queda  sin  cenar 

Quand'o  no  escá  convidado.»* 

EPIGRAMA  LV. 
«Ya  es  Orador  de  repcncc 

Apolonlo  i  pues  saluda 

A  Calpurmo  por  su  nombre,. 

Sin  comar  anees  la  pluma.  »> 

EPIGRAMA    LVm. 
«No  ce  desvanezcas ,  Ciña, 

Quando  yo  Señor  ce  llamo : 

Que  esce  mismo  cracamienco 

Sucio  volver  á  mi  Esclavo.^ 


>7* 

EPIGRAMA   LXVIU 

!« Aunque  siempre  te  saludó»         ;, 
Nunica  saludarme  quieres;, 
Si  ^  envida  el  Dios  te  guarde. 
Te  diré:  A  Dios  para  siempre,  n 

EPIGRAMA  LXDC 
i*D>e  pdo  del  Norte,  Lesbia, 
Una  madexa  te  envié. 
Porque  vieses  quánto  el  tuyo 
Excede  en  lo  rubio  á  aquél.» 

EPIGRAMA  LXXnL 
i»  Quien  llamó  a  Júpiter  Madre 
De  Baco,  4  Sémde  puede. 
Sin  que  nadie  se  lo  vede. 
Llamarla  de  Baco  Padre.  0 

EPIGRAMA   IXXV^ 

«Tumbas  de  los  dos  Pompeaos 
Asia  y  Europa  se  miran; 
Y  si  a  su  gran  Padre  cubre 
Tierra  alguna,  es  la  de  Libia. 
No  estrañes  ver  derramada 
Por  todo  el  orbe  tal  ruina; 
Pues  en  una  de  sus  partes. 
Siendo  tanta ,  no  cabía.  «í 


173 
EPIGRAMA    LXXVl^ 

ttA  Lelk,  que  temerosa 
De  la  Ici,  casó  contigo, 
cNo  podras,  ¿í.  Quinto  Amigo, 
Llamar  legítima  Esposa?» 

EPIGRAMA  LXXVIL 

«Veneno  beber  sdía 
Mitridates,  de  tal  suerte 
Que  aun  el  mas  activo  y  flicrtc 
£)añarle  ya  no  podía. 
Siguiendo  el  mismo  compás. 
Ciña,  con  tan  mal  comer. 
Has  logrado  no  poder 
Morirte  de  hambre  jamas.» 

EPIGRAMA    LXXXIL 
^«Emiliano,  si  eres  pobre. 
Para  siempre  lo  serás  i 
Que  a  nadie  sino  á  los  ricos 
Hoi  las  riquezas  se  dan.» 

EPIGRJ^MA    LXXXIV. 

«Si  me  sigues,  huyo  >  si  huyes. 

Te  sigo:  tal  es  mi  genio. 

No  quiero  lo  que  tú  quieres  i 

Lo  que  ai  no  quieres,  quiero.»' 
Mm 


*74- 


LIBRO  SEXTO. 
EPIGRAMA  V. 

^(£n  gran  siima  de  ducados 
Compré  una  hacienda :  ce  ruego, 
Ceciliano;  me  des  luego 
Siquiera  ciento  prestados. 
A  eso  callas  >  mas  sin  ruido 
Pienso  dices  en  tu  pecho: 
Que  nó  los  vuelve  sospecho. 
Pues  por  eso  te  los  pido.» 

EPIGRAMA    XL 
•(Oréstes  aquel  se  muestre 
Que  Pñades  me  buscare. 
Obras ,  nó  palabras ,  Marco : 
Ama,  si  quieres  que  te  amen. 

EPIGRAMA  Xn. 
«Que  es  suyo  Fábula  jura 
El  cabello  que  ha  comprado : 
Muger  que  tal  ha  Jurado, 
Di,  Piulo,  será  perjura?» 

EPIGRAMA    XL. 
«•Ninguna  dama ,  o  Licori, 
Pudo  excederte  en  belleza. 
Como  ninguna  hoi  en  dia 
Puede  exceder  á  Glicera. 


Esta  será  lo  que  tií: 
Tú  no  puedes  ser  lo  que  ésta. 
£1  tiempo  me  hizo  quererte; 
£1  tiempo  me  hizo  quererla»! 

EPIGRAMA  XLL 
i»  El  que  yendo  á  recitar. 
Lana  á  su  garganta  aplica» 
Que  no  puede  hablar  publica, 
íY  que  no  puede  callar.  »f 

EPIGRAMA   XLVIE. 
!K  Aunque  tu  eloqüencia  ves 
Loada  por  mucha  gente» 
No  eres,  Pomponio,  eloquente : 
Tu  comida  sí  que  lo  es. » 

EPIGRAMA  LL 

:«He  encontrado  un  buen  desquice 
Para  vengarme  de  ti, 
Luperco,  porque  sin  mí 
Sueles  celebrar  convite. 
Aunque  me  envíes  recado, 

Y  niegues,  me  enojaré. 

Y  que  mas  piensa?  haré ! 
Qaémas?  Iré  de  contado.» 

Mms 


*7S 


Z76 


EPIGRAMA  un, 
ikCoii  nosotros  se  bañó 
Alegre ,  y  cenó  contento 
Andrágoras  ayer  noche} 

Y  hoi  ha  amanecido  muerto. 
¿Sabes,  Faustino,  la  causa 
De  tan  súbito  suceso? 

Solo  haber  visto  al  Dotor 
Hermócrates  entre  sueños.  »^ 

EPIGRAMA   LXL 
««Roma  alaba ,  Roma  estima, 
.Celebra  y  canta  mis  versos: 
Ocupar  logran  mis  libros 
Toda  mano,  todo  seno. 
Pero  alguno  alcanzo  á  ver 
Que  poniéndose  á  leerlos, 
Muestra  á  veces  encendido,, 
A  veces  pálido  aspecto: 
Que  se  para ,  que  bosteza, 

Y  eníin,  descubre  su  ceño. 
Esto  me  agrada  :  ya  cstoi 
Con  mis  versos  mui  contento.  > 

EPIGRAMA  LXX. 
«De  Néstor  la  edad,  Maiciano, 
Por  largo  mal  es  tenida: 


El  vivir  mucho  no  es  vida  5 
Sino  el  vivir  bueno  y  sano,  n 

EPIGRAMA    LXXDÍ, 

**^Eres  feliz  j  y  andas  triste. 
Cuidado,  Amigo,  cuidado 
No  lo  sepa. la  Fortuna; 
Pues  dirá  que  eres  ingrato.» 

LIBRO  SÉPTIMO. 
EPIGRAMA  n. 

I. 

i» ¿Porque  piensas  que  mis  libros 
No  te  envío,  Pontiliaho? 
Porque  temo  que  los  tuyos 
Me  has  de  remitir  en  cambio. » 

2. 
«De  enviarte  mis  libros  huyo : 
{Sabes  porque,  Ppntiliano? 
Porque  me  temo,  y  no  en  vano. 
Que  me  remitas  el  tuyo.» 

EPIGRAMA    Xn. 
1"  Porque  oyó  decir  á  algunos 
Licóris,  moza  morena. 
Que  en  Tíboli  con  los  soles 
£1  marfil  viejo  blanquea  > 


*77 


17* 


Pasó  luego  á  sus  coliíuios. 
¡O  lo  que  puede  k  fuerza 
Del  clima!  Dentro  de  pocQ 
Ya  Licóris  volvió  neg^a.** 

EPIGRAMA  XV. 

«En  mi  casa  ao  hai  dinero: 
Solo  quedan  cus  regalos^ 
O  Rigulo ,  que  vender. 
«Quieres ,  Régulo,  comprarlos? » 

EPIGRAMA   XXL 

i»«Hoi  vuelve  el  celebre  dia 
Del  Poeta  insigne :  honrad 
Tan  sacra  solemnidad. 
Ninfas  del  Pindó,  á  porfía* 
Un  dia  de  canta  clase. 
De  Lucano  siendo  oriente. 
Logró  que  á  la  Aonia  fiíence 
Sus  aguas  Becis  juncase.» 

EPIGRAMA  3QCXVII, 

i"Tu  Pplifemo ,  o  Severo, 
Es  can  grande  y  horroroso. 
Que  bien  pudiera  causar 
Almísimo  Ciclope  asombro. 


Tero  Scilá  no  es  menor: 

De  suerte  que  si  ambos  monstruos 

Juntares ,  ha  de  tener 

£l  uno  miedo  del  otro.» 

EPIGRAMA  XLIL 
«Quahdo  algo  á  pedirte  llego. 
Lo  primero  es  que  lo  des: 
A  esto  se  sigue  después. 
Ciña,  que  lo  niegues  luego. 
Yo  quiero  á  quien  sabe  dar, 
Y  no  aborrezco  á  quien  niega  y 
Mas  tu  mano  á  dar  no  llega. 
Ni  sabe  luego  negar.» 

EPIGRAMA  LXXnU 

I. 

«Dime  en  donde  podré  verte, 
£n  donde  buscarte,  dime: 
Que  quien  vive  en  todas  panes^ 
Máximo ,  en  ninguna  vive. »». 

.  •  f 

2. 
¡«Dime  donde  la  fortuna 
Tendré,  Máximo,  de  hallarte : 
Que  quien  vive  en  qualquier  p^rtc. 
No  vive  en  parte  ninguna.». 


*7?. 


z8o 


EPIGRAMA  LXXVI, 
«Que  mis  libros  te  dé  yo 
Pides,  Tuca :  no  lo  haré; 
Porque  venderlos  bien  sé 
Que  quieres,  leerlos  no.»» 

EPIGRAMA    UXSU 
I. 

«Treinta  malos  Epigramas 
Hai  en  todo  el  libro,  Lauso. 
Como  haya  otros  tantos  buenos^ 
El  libro  no  sera  malo.».. 
2. 

»« Treinta  Epigramas,  o  Lauso, 
Malos  el  libro  contiene : 
Si  otros  tantos  buenos  tiene. 
Digno  es  el  libro  de  aplauso.» 

EPIGRAMA  LKXXn. 

«Mientras  Eutrápelo  vuelve 

De  Luperco  a  andar  la  cara, 

Y  las  mexillas  le  rae. 

Ya  le  ha  salido  otra  barba. » 

EPIGRAMA  LXXXV. 
(t*Que  terrásticos  salados, 

Y  que  dísticos  pulidos 
Escribas,  ó  Sexto,  algunos. 
Lo  alabo  i  mas  no  lo  admiro. 


EpI- 


til 
Epigtúriás  escribit 

Con  bello  gracioso  esdlo 

Cosa,^  &cil',  pero  nó     . 

£scry>ú:  ¿e  ék»  un  libjro^  «í 

EPIGRAMA    ra¿VlIL 

P  Vé,  Rosa,  ve  enhorabuena 
A  ceñir  con  tierno  lazo 
De  guirnaldas  los  cabellos 
De  mi  Apolinar  amado. 
,Y  rio  dexes,  así  Venus 
iTe  quiera,  de  coronarlos^ 
Aun  quando  llegue  4  ponerW  ' 
Lia*  helada  vejez  nevados.» 

EPIGRAMA    UDOqX 

|(La  voz  de  que  es  desigual 
Mi  Libro  Matón  ha  echadd : 
Si  es  así ,  mis  versos  deben 
A  Matón  mui  grande  aplauso. 
Calvino  y  Umbro  componen 
Libros  iguales :  y  es  claro  i 
Pues  por  libro  igual  se  entiende 
Crético ,  el  que  es  todo  malo.tf 


Ni» 


•iS« 


EPIGRAMA  XCVII,'    ! 

'•■     •    I.-        •    •■ 
*«Todo  sin  ifcglá,  sin  moáó 
Comptíátó^^Cástbf;  á'éát&paso  - 
Llegara,  jpp^  íini  q\  csísíx 
De  venderlo  tajnbien  codo.W 
,     2.. 
«Todo  lo  compras,  o  Castor: 
Llegarás,  pues,  de  este  modo 
A  venderlo  cambien  codo.». 

«Todo  compras :  de  este  modo 
Lo  venderás ,  Cáscor,  Codo.» 

EPIGRAMA  C 

«Tocada  guscas,  y  oida: 
No  visca,  gaseasen  codo  i 
Mas  visca ,  de  ningún  modo 
Podrás  guscar  en  cu  vida. »» 

LIBRO  OCTAVO. 
EPIGRAMA  dL 
«Tres  parces,  Quinco,  pagarcc 
Hñas  cegatón  quería  j 
Mas  la  micad  solo  hoi  dia 
Que  escá  cuereo,  quiere  darcc. 


Ésa  quantouantes  tomar» 
Porque  si  llega  á  cegar. 
Quedarás,  como  él,  á  obscuras.) 

EPIQRAMA  ^ 

«En  cjiez  mil  reales  compro 
Baso  unas  togas  de  grana. 
Del  color  ñus  fino  y  BqIIo: 
Y  en  ellas  tuvo  ganancia. 
Que¿  logro  acaso  k  dicha 
De  comprarlas  mui  baratas? 
No  por  cierto.  Pues  porqué? 
Porque  dexo  de  pagarlas,  n 

•  '  '         '   . 

EP-ICRAÜIA  Xn, 

c<¿  Sabes  popqüéde  casarme 
Con  muger  rica  no  gusto? 
Porque 'no  quiero ,  ni  es  justo 
A  mi  ttwgcr  sujetarme. 
Al  marido  la  muger 
Inferior  sé  inui?stre  ep  todo: 
Priscií^'esfe!s«jlorq$ei.nuxlo'  '    • 

De  qu^4¿ttiacl:e6^^^dAa^r.j* 

?-  ! ;., — .      .    .-.'.- 


xZi 


íH 


EPIGRAMA  XDL 
^  Yo  te  cómpxc ,  Gargiliano, 

Un  loco  por  loco  entero: 

.  Vuélvejnc  ya.  mi  cunero  % 

Pues  tiene  el  juicio  mui  sano.  «4 

EPIGRAMA   XVn. 
«Tomé,  Sexto,  tu  defensa 

De  dos  n>il  reales  por  precio^ 

Y  quantome  envías?  Mil. 
Que  quieres  que  haga  con  eso? 
Dices  que.  nada  alegué> 

Y  en  suma ,  que  perdí  el  pleita 
Pues  si  Heve  este  sonrojo^ 
Tanto  mas  me  debes ,  Sexto,  «i 

EPIGRAMA  XVm, 
«Muchos  amigos  habrá- 

Que  oro,  joyas  y  riquezas 

Te  regalen  i  pero- pocos 

C^ue  en  ingenio  ceder  quier an^iii 

EPIGRAMA  XDU 
«Ciña  quiere,  ya  lo  yes. 

Parecer  pobre  i  y  lo  es.*»- 

PARÁFRASIS. 

« Ciña  quiere  que  por.ipobjse  ' , ; 
Le  tengan  y  y  ái  la  Ycrdid:. ,  >  j  •  i 
Nada ,  sino  es  vanidad. 
Nada  tiene  que  Ip  sobre.»* 


SPIORAMA   XSL 

!•  Todos  los  dias,  o  Varo, 
Compones  doscientos  vexsos  >  ' 
Pero  ninguno  recitas. 
Esto  »  ser  loco^^  y  ser  cuerdo.  «í 

EPIGRAMA    XXIII, 

«Mui  cruel  y  delicado 
Hallas  >  Rústico,  que  soi,. 
Pues  por  la  comida  de  hoí 
Al  Cocinero  he  zurrado.. 
Si  para  azotes  ligera 
El  motivo  te  parece. 
Pregunto  ¿porqué merece 
Azotes  un  Cocinero? « 

EPIGRAMA   XXIV4 

ikSÍ  en  humilde  memorial 
A  pedirte  algo  llegare^ 
Siendo  mi  suplica  justa^ 
Atiéndeme  favorable» 
Mas  aunque  nack  me  des^ 
Déxamcj  César,  loga-rte : 
Que  de  inciciisós  y  de  ruegos  . 
Konci  se  'ófeiKl&  el  Ton^dice.   : 


W8$ 


ttí 


£l  que  sagrad  ^gies 
De  piedras  labra,  ó  memles. 
No  luce  á  la  verdad  los  Dioses» 
Quien  los  ru^a  c^  quien  los  hace.  »«' 

EPIGRAMA  XXVn. 
«Quieo,  Gauro,  á  ti  te  regala. 
Que  eres  rico ,  y  eres  viejo. 
Esc ,  si  lo  advierten  ticn. 
Te  dice:  muérete  luego.»» 

EPIGRAMA    XXIX, 
«Por  breve  quiere  agradar 
El  que  dísticos  escribe  *, 
Mas  si  estos  forman  un  libro, 
<La  brevedad  de  que  sirve?  >» 

EPIGRAMA   XXXV. 
«Siendo  en  vicios  can  acordes. 
Siendo  marido  y  muger 
Pésimos ,  estraño  ver 
Que  ambos  viváis  tan  discord?«.»i!  • 

EPIG&AMA    XXKVL 
«Ese  alcázar  que  setcdeva 
Hasta  los  astros  s^berbid. 
Es,  Auguseo,  d<mtcigii2¿í\i  ^ 
Pero  menor  que  su  iDoeña 


mA 


i»A  una  Dama  kermosa  a  i^ 
Afro  enamora  y  aunque  ciego. 
De  a<^í,  pues,  se  infiere  hiego 
Que  ama  mas  dé  laque  Ve.»! 

EPIGRAMA  LSL 

«¡O  Catufa,  la  mas  belfaj 

Y  mas  prostituida  Dama, 

i  Quanto  quisiera  que  fueses 
Menos  bella,  y  mas  honradk!  «ü 

EPIGRAMA   LIV. 

«Aunque  venciendo  a  los  Reyes, 

Y  aun  4  ti  mismo  venciendo. 
Des  grandes,  y  hayas  de  dar 
Cada  vez  mayores,  premios: 
No  por  los  premios  te  quiere, 

Y  aplaude,  César,  el  Pueblo  i 
Antes  por  ti  los  estima. 
Por  ti  se  complace  en  ellos,  s» 

EPIGRAMA    LX. 

«Del  Palatino  pudieras 
A  la  estatua  colosal 
Ser,  Claudia,  en  altura  igual. 
Si  pie  y  medio  te  encogieras,  a» 


z87 


t85. 


EPIGRAMA  UOL 
i^Dcl  papel  hosca  la  espalcU 
Pícente  de  versos  llena ', 
Y  se  quexa  de  que  Apolo 
La  suya  airado  le  vuelva.  «íí 

EPIGRAMA    LXIX. 
?*  A  los  Autores  antiguos 
Admiras  solo ,  Vacerra: 
Solo  alabas ,  solo  aplaudes 
A,  los  difuntos  Poetas. 
Permite,  Amigo,  que  en  esto 
Complacerte  no  pretenda  i 
No  estimo  tu  voto  en  tanto. 
Que  por  lograrle  me  muera.  »>í 

EPIGRAMA  LXXIV. 
^Médico  eras  de  la  vista  i 
Hoi  eres  ya  Gladiador: 
Lo  que  haces  Esgrimidor, 
Hiciste  siendo  Oculista.»» 

EPIGRAMA  LXXIX, 

I. 

^  Todas  tus  Amigas  son, 
Fabiíla,  viejas,  ó  feas  j 
Mas  donde  quiera  que  vas. 
Las  llevas  por  compañeras.    ; 


por 


Por  convites ,  por  teatro» 
Y  pórticos  las  paseas. 
De  esta  suerte  logras  ser 
Siempre  moza ,  siempre  bella,  m 

2, 
«(Las  Amigas  que  has  logrado 
Son  todas  viejas,  ó  feas ; 
Y  a  todas,  quando  paséas> 
Las  tienes  siempre  a  tu  lado. 
Adonde  el  gusto  te  brinda. 
Teatros,  convites,  j^zas. 
Las  llevas.  Con  tales  trazas. 
Fábula,  eres  moza  y  linda,  i^ 

LIBRO  NONO. 
EPIGRAMA  VL 
»« Haces,  o  Paula,  mui  bien 
Con  Prisco  en  querer  casar. 
Prisco  no  quiere  aceptar. 
Bien  hace  Prisco  también.» 

EPIGRAMA    X. 
»«Fabio,  a  quien  todos  los  años,. 
O  Bitínico ,  me  acuerdo 
Que  seis  mil  sestercios  dabas. 
Sin  dexarte  nada,  ha  muerto. 

09 


aS? 


i9<> 


Mas  no  te  quexes  v  que  i  nadie 
Da  mas  que  á  ci,  según  veo*} 
Pues  anuales  con  su  muerte 
Te  dexa  seis  mil  sestercios.»*. 

EPIGRAMA  XVI. 

«Cloe  puso  esta  inscripción : 
CtOE  ¥ECiT  ,  donde  encierra 
Sus  siete  Esposos  la  tierra. 
( Que  mas  llana  confesión  3 ». 

EPIGRAMA    XX. 

«Debe,  Fabricio,  4  tu  vena 
Mas  de  mil  versos  el  baño 
De  Oaudio ,  que  todo  el  año 
Mantiene  mesa  tan  buena. 
Pero  ya  llego  a  entender 
De  tus  elogios  el  arte : 
Lo  que  quieres  no  es  bañarte, 
Fabricio  •,  sino  comer.»» 

EPIGRAMA  Lm. 

«Tanto  de  Abril  las  Calendas 
(Pues  lo  mereces,  Ovidio  ) 
Como  las  del  mes  de  Marzo 
Cree  que  quiero  y  estimo. 


t9l 

¡O  felices  ¡mibos  dUs, 

> 

Ambos  de  notarse  dignb$ 
Por  mi  mano  con  la&pledfa^ 
De  los  quilates  mas  finos  { 
El  uno  me  dio  la  vida  > 
£1  otro  me  da  un  amigo: 
Mas  que  á  mis  propias  Calendas, 
Debo  i  las  tuyas ,  o  Quinto.*» 

EPIGRAMA    LXSL 
«Dómine  {quieres  cerrar 
Tu  aula ,  6  quieres  se  te  de 
Por  callar  lo  mismo  que 
Te  suelen  dar  por  gritar?»» 

EPIGRAMA  LXXD^ 

««Después  de  haber  acabado 

Claudia  con  siete  Maridos, 

Con  Picentino  se  casa. 

Sin  duda  quiere  seguirlos,  m 

EPIGRAMA  LXXXn. 

I. 

«Los  oyentes  y  lectores 
Aprueban ,  Aucto ,  mis  versos ) 
Solo  se  encuentra  un  Poeta 
Que  dice  no  están  perfectos. 
Oo% 


Z9^ 


Kfas  yo  ¿c  eso  no  hago  cásof 
Pues  nús  platos  siempre  quiero' 
Güstoi  á  los  Convidados, 
Mas  bien  que  á  los  Cocineros^ 

2, 

?iLos  lectores ,,  los  oyente? 
Aprueban,  Aucto>  mis  versos  j; 
Solo  un  Poeta  no  tersos 
Los  halla,  ni  mui  corrientes^ 
Mas  yo,  sin  tales  esmeros^, 
Deseó  que  miis  guisados 
Gusten  a  los  Convidado?, 
Mas  bien  que  á  los  Cocineros,  itf 

EPIGRAMA  LXXXIV*    ... 

í«Si  atiendo  a  las  marabülas,      "> 
O  gran  Cesar  ,'dc  tu  Circo,^^    ^^ 
Que  exceden  t^ito  áks  fiestas . 
De  los  Príncipes  antiguos»^ 
Mucho  te  deben  los  ojos, 
Y  mucho  mas  los  oidos  i 
Pues  ya  son  Éspcctadórey 
Los  que  recitaban  Ubros.» 


EPIGRAMA  7¡a 

i*  Al  que  convidas ,  Estela  > 
]ye- obligas  a  escribir  versos^ 
Escribirlos  btett  podrá  j 
Mas  qué  cales  serán  ellos  l^ 

^Qbli^  á  escribir  versos,. 
Estela,  4  cu  Convidado. 
Escribirlos  obligado 
Bien  podrá  >  pero  perversQs.i* 

EPIGRAMA  XCDL 
ikNo  «n.  codas  partes  estrecha.. 
Igualmente  se  ha  mostrado» 
Ovidio,  como  has  juzgado,, 
De.las  uvas  lá  cosecha.) 
Pues  un  chaparrón  mediano) 
En  algunas  ha.  servido  v 
Y  de  agua  bien  ha  cogido 
Sus  cien  cataras  Corano.** 

LÍBRÓ  DÉCIMO. 
EPIGRAMA  VnL 
M  Bien  quiere  Paula  casacs^ 

Conmigo  >  mas  yo  por  vieja. 

No  la  quierói  Si  lo  fuese- 

Algx2  mas ,  bien  la  quisiera,  aé- 


Ml 


*H 


EPIGRAMA    XL 
«No  se  que  haya  dado  Oréstes 
Algo  á  Píiades  jamas. 
Por  mucho  que  dé  qualquiera. 
Mas  niega  siempre^  queda.» 

EPIGRAMA  XV. 
« Apro  á  su  mugcr  mui  rica 
De  un  flechazo  pasó  el  pecho; 
Y  fué  jiígando.  A  fe  que 
La  jugada  fué  de  diestro.» 

EPIGRAMA   XXIIL 
1. 
«El  hombre  de  bien  se  alarga 
La  vida;  pues  el  poderse 
Alegrar  de  lo  vivido 
Viene  4  ser  vivir  dos  veces,  n 
2. 
«El  justo  su  edad  alarga. 
Pues  el  poderse  alegrar 
De  1©  vivido ,  es  lograr 
La  vida  dos  veces  larga.  >^ 

EPIGRAMA  XXXIL 
«  Si  retratar  la  henposura 

De  sil  alma  el  arte  pudiera,    .  , 

En  todo  el  orbe  no  faubiora  <  • 

Mas  excelente  pintura.». 


epígrAkíA  jSoaa, 

••Mi  libro  siempre  sazona 
La  censura  de  sus  juicios 
Con  reprehender  los  vicios. 
Sin  tocar  á  k  persona. » 

EPIGRAMA   XXXIX. 
*•  Ya  jurando  que  has  nacido 
De  Bruto  en  el  Consulado, 
Ya  de  Numa  en  el  Reinado,    . 
Lesbia,  igualmente  has  mentido. 
tQuieics  saber  sin.  rodeo 
Tu  edad  puntual  y  ajustada? 
Dicen  que  fíxiste  formada 
Del  baxro  de  Prometeo. » 

EPIGRAMA  XLDL. 

I* 

«Fileros,  siete mugcres 
Has  enterrada  ent  tu  huerta. 
A  nadie,  pues,  mas  que  á  ti 
Rinde,  Fileros,  la  tierra.  >» 

.  2.  ;. 

•*  siete  mugercs  se  cuenta. 
Que  has  enterrado  en  tu  huerta. 
La  tierra ,  si  el  caso  es  cierto. 
Mas  a  ti  que  a  nadie  renta. » 


*9y 


I 


EPIORAMA  XLVIU 

«<Las  cosas  que  hacen  feliz. 

Amigo  Marcial,  la  vida. 

Son  el  caudal  heredado. 

No  adquirido  con  Éitigaj 

Tierra  al  cultivo  no  ingrata; 

Hogar  con  lumbre  continua; 

Ningún  pleito  •,  poca  Corte » 

La  mente  siempre  tranquila  > 

Decentes  íuerzas;  salud  > 

Prudencia ,  pero  sencilla; 

Igualdad  en  los  amigos ; 

Mesa  sin  arte  exquisita; 

Noche  libre  de  tristezas. 

Sin  exceso  en  la  bebida; 

Muger  casta ,  alegre;  y  sueño 

Que  acorte  la  noche  firia ; 

Contentarse  con  su  suerte 

Sin  aspirar  á  mas  dicha: 

Finalmence  no  temer, 

Ni  anhelar  el  postrer  dia.  Ȓ 

EPIGRAMA  On. 
«Yo  soi  el  célebre  Escorpo,    .    . 

Gloria  del  Circo  parlero,  '  . 

Breve  aplauso,  hechizo  breve,  / 

O  gran  Roma ,  de  tu  Pueblo : 


^91 
A  qülcn  la  Parca  envidiosa. 

Aun  seis  lustros  no  teniendo. 

Se  llevó  i  porque  al  contar 

Sus  triunfi^s ,  le  creyó  viejo.  »í 

EPIGRAMA  LIV. 

(«Buenas  mesas  pones  j  Olo  >' 
Pero  las  pones  cubiertas. 
De  ese  modo,  también  yo 
L.as  puedo  tener  mui  buenas.  *i 

EPIGRAMA  LVTL 
c(  Antes  de  plata  una  libra } 
De  pimienta  hoi  solo  media 
Me  envías.  Sexto :  tan  cara 
No  compro  yo  la  pimienta.!^ 

EPIGRAMA  LX. 
f<De  tres  Discípulos  Munna 
Pidió  al  César  privilegio. 
No  habiendo  jamas  llegado 
Sino  a  dos  su  magisterio.» 

EPIGRAMA    LXK. 
"Pola,  al  Marido  poner 
Quieres  guardas ,  y  que  sola 
Te  dexe  andar.  Esto  es.  Pola, 
Ser  Marido ,  y  nó  Muger.  >» 


1^8 


LIBRO  UNDÉCIMO. 
EPIGRAMA  VL 
«Aunque  lo  rico  te  sobre. 
Veneras,  Príncipe  Augusto, 
Tanto  lo  recto  y  lo  justo. 
Como  Numa  siendo  pobre. 
Al  tesoro  hazaña  es  suma 
No  avasallar  la  conciencia, 
Y  excediendo  en  opulencia 
A  tantos  Cresos ,  ser  Numa.  »* 

EPIGRAMA   XIIL 
«De  siete  hijos  el  derecho 
Enhorabuena  que  alcances, 
O  Zoilo ,  como  ninguno 
Ni  Padre  te  dé,  ni  Madre.» 

EPIGRAMA  XV. 
«Labrador  de  tan  menguada 
Estatura  no  se  entierraj 
Porque,  aunque  poca,  la  tierra 
Siempre  le  será  pesada.» 

EPIGRAMA  XXXV. 
»«Apro  ha  comprado  una  casa> 
Pero  tan  negra  y  tan  vieja. 
Que  aun  la  mas  triste  lechuza 
Para  sí  no  la  quisiera. 


^9$ 
El  cspTélidídó  Maroii 

Tiene  sus  jar<ünes  cerca : 

Con  esto.,  sino  buen  quarto, 

Apro  rendía  buena  mesa. »» 

EPIGRAMA  XXXVL 
«  Quando  convidas,  Fabulo, 
A  muchos  que  no  conozco. 
No  te  quexes  si  no  asisto. 
No  me  gusta  comer  solo. » 

EPIGRAMA   LV. 
"De  tus  pies  las  malas  mañas 
Tus  manos  han  aprendido. 
No  estraño  sea  ladrón. 
El  que  ha  sido  fugitivo. »» 

EPIGRAMA    LVn. 
«Fácil  es  en  las  desgracias 
Menospreciar  el  vivir. 
El  valor  está  en  que  el  hombre 
Se  atreva  á  ser  infeliz. » 

^  EPIGRAMA   LXV. 

«Porque  á  tantas  mozas  bellas     * 

Escribes  i  Fausto ,  no  se  r 

Lo  que  sé  de  cierto  es  que 

Ninguna  te  escribe  de  ellas. ,.: 
Ppa 


a.  U  cur/^eíd,     EPIGRAMA  LXVIL 

*«Dondc  quiera  que  te  encuentro> 
Voces  das.  Postumo,  grandes  > 

Y  tu  primera  palabra 

Es  siempre  decirme:  que  haces? 

Y  aunque  en  una  hora  me  veas 
Diez  veces,  ésta  es  tu  frase. 
Que  nada  tienes  que  hacer 
Tanto  QUE  haces  me  persuade.?» 

EPIGRAMA    LXVnii 
f(En  vida  nada  me  das.  > 
Prometes  dar  en  muriendo. 
Si  no  eres  necio.  Marón, 
Ya  entiendes  lo  que  deseo.  *< 

EPIGRAMA  LXIX, 
i^Poco  pides  á  los  Grandes  > 

Y  aun  te  niegan  eso  poco. 
Pídeles  mucho.  Matón  i 

Y  tendrás  menos  sonroxo.  h 

EPIGRAMA    LXXXIV, 

««Ninguno  vivede  valde 
£n  tu  casa,  Sosibiano, 
Sino  algún  rico  sin  hijos. 
£l  pagará  alquiler  carq. ». 

-    j   ^ 


EPIGRAMA   LXXXVm 
««Para  ablandarte  las  fauces 
Que  aflige  una  tos  continua, 
£l  Médico  te  receta 
Las  mas  suaves  medicinas. 
Mándate  que  tomes  miel. 
Tortas  de  dulce ,  pastillas, 
Y  todo  lo  que  á  los  niños 
Lagrimas  y  enojos  quita. 
Pero  por  eso  no  cesas 
De  toser  todos  tos  dias. 
Dimej  pues,  Partenopéo, 
<£sa  es  tos,  ó  es  golosina  ?)>> 

EPIGRAMA  XC. 
¡«t  Porque  de  nadie  tocadas 
Tu  amor  guirnaldas  me  envía? 
Mas  quisiera.  Pola  mia, 
Rosas  de  tu  mano  ajadas.  >* 

EPIGRAMA     XCaiL 

I. 

«Quien  á  llamarte  vicioso 
Se  atreve,  Zoilo  >  ha  mentido. 
Vicioso  no  eres  por  cierto  i    , 
Eres,  Zoilo,  el  vicio  mismo.>« 


'501 


JO^ 


2. 
««Quien  vicioso  te  llama, 
Zoilo ,  ha  mentido : 
No  eres,  Zoilo,  vicioso  i 
Eres  el  vicio.»» 

EPIGRAMA  CIL 
«cComo ,  siendo  tan  delgada. 
Ver,  Claudio ,  á  Tais  pudiste  ? 
Yo  creo  que  si  la  viste. 
También  puedes  ver  la  nada.»* 

EPIGRAMA   CIV. 
«Tan  pura  tienes  el  alma, 
Y  tan  modesto  el  semblante, 
Sofronio ,  que  no  sé  cómo 
Te  has  atrevido  a  ser  Padre.»» 

LIBRO  DUODÉCIMO. 
EPIGRAMA   VIL 

«Si  tantos  años  tuviera 
Ligeya  como  cabellos. 
Según  el  numero  de  ellos. 
Niña  de  tres  años  Hiera. »» 

EPIGRAMA  X. 
«De  herencias  Afro  es  amante. 
Con  tener  caudal  mui  fuerte. 


Mucho  á  muchos  da  la  suerte  > 
Pero  a  ninguno  bastante. »» 

EPIGRAMA  Xm. 
« Iras  y  enconos  tomar  . 
Mucho  á  los  ricos  les  vale ; 
Pues  mas  barato  les  sale 
El  aborrecer  que  el  dar.» 

EPIGRAM^A  XXIL 
«¿Quieres  te  diga,  Fabulo, 
Quan  fea  es  Filénis  tuerta? 
Es  tan  fea ,  que  sería 
Mas  hermosa»  siendo  ciega.»? 

EPIGRAMA    XXin, 

I» 

«De  pelo  y  dientes  comprados 
Usas ,  Lelia  ,  sin  vergüenza, 
i  Pero  que  harás  para  el  ojo? 
Que  ojos  no  se  hallan  de  venta.»» 

«Pelo  y  dientes  de  la  tienda 
Sacas,  Lelia,  sin  sonroxo. 
cPero  que  harás  para  el  ojo. 
No  habiendo  quien  ojos  venda?»» 


SOS 


304 


EPIGRAMA  KXrX* 

«te  Nunca  lleva  á  los  convites 

Hermógencs  servilleta  j 

Antes  bien  siempre  acostumbra 

De  los  convites  traherla, » 

EPIGRAMA  XXX. 
ȒQue  me  importa  que  Afro  coma 
Mui  poco ,  y  no  beba  vino  ? 
Tales  prendas  en  un  Siervo 
Alabo  j  no  en  un  Amigo.  ** 

EPIGRAMA    XLL 
if*No  te  basta ;  Tuca ,  ser 
Glotón  tan  desaforado: 
Quieres  Glotón  ser  Uanudo  *, 
Quieres  Glotón  parecer.»* 

EPIGRAMA  XLV, 
«Al  ver  de  piel  de  cabrito 
Cubierta,  Febo,  tu  calva. 
Bien  dixo  un  amigo  que  ibas 
Con  la  cabeza  calzada. » 

EPIGRAMA  XLVL 
««Bien  saben  Luperco  y  Galo> 
Bien  saben  vender  sus  versos. 
Niégame,  Clásico,  ahora 
Que  los  Poetas  son  cuerdos.  »>. 


EPI- 


.EPIGRAMA  XLVIL 

««Duro-  y  blando  para  mí, 
Dulce  te  muestras  y  acedo: 
Vivir  contigo  no  puedo. 
Ni  puedo  vivir  sin  ti. » 

EPIGRAMA    LL 
«No  estrañes  que  tantas  veces 
Engañen  á  Fabulino, 
Aulo  i  pues  un  hombre  honrado 
Toda  su  vida  es  novicio.» 

EPIGRAMA  UV. 

««Pelo  ro?co,  cara  negra,  > 

Pie  dbico,  y  un  ojo  menos : 
Con  tales  seiks  es  mucho 

«Que  puedas,  Zoilo,  ser  bueno. n, 

■EPIGRAMA    LVL  - 

iKLas  veces  que  al  año  estás 
Eni^rmo,  pasan  dé  diez  \ 
Pero  el  mal  no  para  ti. 
Sí  para  nosotros  es  > 
Pues  luego  que  convaleces. 
Regalos  quieres  te  den. 
Ten,  Policarmo,  vergüenza: 
Enfemu  bien  de  una  vez. » 


305 


JOÍ 


EPIGRAMA  Lxxnr. 

«Díccsmc  ^ue  yo  he  de  ser, 
O  Catulo  y  cu  heredefOr 
Mas  yo  creerlo  no  quiero^ 
Si  no  lo  llego  á  leer.  »* 

EPIGRAMA  IXSaSL 
I, 

i«Por  no  loar  i  los  dignos. 

Loa  á  codos  Caliscraco. 
(Quien  podra,  dime,  ser  bueno 
Para  quien  ninguno  es  malo?» 

2. 
«Caliscraco  alaba  á  codos^ 
De  alabar  dignos  huyendo. 
Para  quien  ninguno  es  malo, 
Dime  i  quien  podrá  ser  bueno  l  *> 

LIBRO  DECIMOTERCIO. 
EPIGRAMA  LXXVL 

*<Sea  Picaza ,  6  Perdiz, 
Si  es  uno  el  sabor,  que  imporca? 
Pero  como  ¿sea  es  mas  cara. 
Se  sigue  que  e$  mas  sabrosa.** 

EPIGRAMA    CXXIL 

«No  desprecies  la  bocija 
De  esc  vinagre  de  Egipco  j 


Pues  akora  vale 'mas 

Que  valió  q\iando  era  vino. » 

EPIGRAMA   CXXV. 
«Por  sus  lanas  y  sus  viñas 
Pueblo  es  Aulon  conocido , 
Pero  tómate  la  lana^ 
Y  débame  a  mí  su  vino,  n 

LIBRO  DÉCIMOQUARTO. 
EPIGRAMA  X. 

«No  tangas  por  cofto  don 
El  papel  que  te  regalo: 
Que  de  un  Poeta  no  es  poco 
Recibir  ppd  en  blanco,  y* 

EPIGRATitAXXXIV, 
•«Para  ezercicio  meioc 
La  firme  paz  me  ha  encorvado: 
Fui  instrumento  de  Soldado» 
Ya  lo^db  Labcadór.» 

i'pYóKÁkÁ  xnv, 

¡■Si  no  cuidas  de  la  luz 
Que  esa  madera  añahzá« 
De  repentp  el  candeiero 
Veras  convertido  en  hacha,  n 


30^ 


EPIGRAMA   LXXVí  '.^ 
jK  Filomena  donde  quiera 
Llora  el  crimen  de  Teréo. 
Fué  Moza  muda  >  y  ya  veo- 
Que  se  ha  vuelto  Ave  parlera. » 

EPIGRAMA  aX. 
ipPor  lucir  can  adornado 
De  esmeraldas,  como  esta  > 
lA  quancos  dedos  habrá 
Ese  vaso  despojado ! » 

EPIGRAMA   CXU 

«Quiebras  vasos  criscdinos. 
Con  el  temor  de  quebrarlos. 
Tanto  como  confiadas. 
Yerran  tímidas  las  manos..)^ 

EPIGRAMA    OOmiL       ' 
«No  miente  color  mi  lana,        ^ 
Ni  le  mudó  en  la  caldera::      í 
Otras  tina  Tiro  eñ  grásuol  ;.Y 
La  oveja  es  ipi^iíjitbreip^.  »»^ 

EPIGRAMA    CLXXXDC. 

«Cintia,  a  quien  joven  cantó 
Propcrcio  por  bella  dama. 
Alcanzó  jpor  él  gran  íamá  V 
Y  ella  también  se  la  dio.» 


EPIGRAMA  CXCV. 
^Quanto  k  pequeña  Mantua 

Debe  á  Virgilio  su  alumno. 

Tanto  confiesa  deber 

La  gran  Vcrona  a  Catulo.»» 

EPIGRAMA  CXCVn. 

í«No  rezelcs,  nó,  caer 
De  esas  tus  muías  Gallegas;    - 
Pues  en  «1  suelo  sentado, 
Ejres  tan  alto  como  ellas.» 

DEL  LIBRO  DE  LOS  ESPECTÁCULOS. 
EPIGRAMA   L 

íK  Calle  la  bárbara  Ménfís 
Sus  Pirámides  famosas  i 
La  fabrica  de  sus  muros 
No  pondere  Babilonia. 
No  los  primores  se  alaben 
De  tu  Templo ,  Efesia  Diosa  i 
Y  el  altar  de  bastas  poblado 
Hoi  a  la  Deidad  esconda. 
Del  Mausoleo  que  pende- 
En  el  aire,  y  nos  asombra. 
No  ensalcen  con  sus  elogios 
Tanto  los  Carios  la  gloria. 


Sof 


310 

Al  Cesáreo  Anfiteatro 

Cedan  las  mayores  obras ', 

Y  no  pregone  la  £una 

Mas  que  ésta  sola  por  todas,  n 

EPIGRAMA   XXV. 
taQuando  el  mar  pasó  Leandro 
Por  ver  á  su  dulce  prenda^ 

Y  se  sintió  de  las  olas 
Oprimido ,  y  ya  sin  fuerzas ; 
Cuentan  que  las  dixo,  viendo 
Su  inexorable  violencia: 
Perdonadme  mientras  voi ; 
Sepultadme  quando  vuelva.» 

EPIGRAMA   yXX^ 
««Perdona ,  o  Cesar^  lo  pronto 
De  mis  versos  y  que  no  cabe 
Merezca  tu  desagrado 
Quien  se  apresura  á  agradarte.»! 


POEMAS  PROFANOS. 


POEMAS  profanos/' 


TAURIMACHIÁ  MATRJTENSIS, 
•    siVE  taurórum'^ludi, 

Matriti  die  Juia  XKX,  anm  MDCCJXT,  ethbratíi 

CARMEN. 

iVi  agnatilmos  lusus ,.  pulchroquc  mmetick  fasni 
Gaudia  Iberorum ,  gentcmque  in  pace  supexbam 
Ludiera  in  indómitos  audentein  praélia  Tauros, 
Ec  Matritensis  decus  adhiirabiie  circi 
Musa  canic.  Vos  o !  vos,  quorum  limitis  expeis 
Ut  FLegnum  ambicio ,  £bsta  in  spectacula  flidic 
Orbis  opes ,  Romamque  orbis  dedic  esse  cheacmm, 
Cxsarea  de  stirpe  Diices,  capita  ardua  mundi, 
Humanique  Jovcs ,  densa  huc  concurriré  turba. 
Huc  vos,  Pompci ,  Titc  >  Vcspasíanc,  cothurnutii 
Vertiré ,  terrarum  dóminos  buC  veícite  vultus 
Spectatum  Hesperias ,  orbis  miracula ,  pompas. 
Cerniré  janí  vcstros  ut  Ibera  superbia  Íu3cus, 
Ut  grandes  superet  circos ,  Latiique  decoris 
Alta  supercilia  i  ut  vestros  jam  ludere  ludos  ' 
Audcat.  ríuc  ctiam,  si  non  pudor  obstar,  adestc, 
Clara  palacstrarum  genitrix  quos  Graccia  jactat, 
Monstrorum  invicti^doirntorcs» -sacra  mumphis 

Rr 


Nomina,  Scmidci.  Si  ycstra opponcrcjbctúm 
Gesta  libec  gescis ,  jam  vos  agnoverit  orbis 
Semiviros.  Tuque  o  terrarum  máxime  viccor, 
Ampliitrionades ,  clavam.jam  pone  jfcroccm : 
Desine  grandisonos  tantum  oscencare  labores. 
Edomuisse  labor  Tauros  cibi  s  ludus  Ibero  est. 

Qua  magiuc  caput  Hesperia ,  decus  orbis  Iberi, 
Ardua  cxliíéras  accoUit  Manciia  curres. 
Ampia ,  augusta,  ingens  quadro  patee  área  traeca» 
Área  perpetuo  circumvallata  domorum 
Agmine ,  quas  paribus  lambentes  sidera  tectis 
Quintuplici  paricer  versa  speccibüis^unbic 
Picta  fenestrarum  series ,  pariterque  xorcoiat 
Pensilium  lace  podiorum  ferreus  ordo  > 
Quadrivia  innumeris  quas  atd?iciosa  columnis 
Suscinet,  et  longas  protendit  porticus  umbras^ 
Ludorum  hic  campus,  taurini  hzc  Martis  arena. 
Hoc  sese  osteníans  virtus  Hispana  theatro, 
Attonitis  prai>ere  sui  speccacula  terris 
£cce  parat.  Superil  quot  pandicur  indyta  rerum 
Congeries !  quot  ^  uno  miracula  visu 
Cerneré !  quám  variis  oculosque,  inhiantiaque  ora 
Undique  magniíici  facies  amplissima  circi 
Pascic  imaginibus!  Densissima  fervcre  ubique  . 
Millia  spectantúm  videas.  Conscrucca  coaccis  ' 


Corporibus  tabulata  putes^  et  surgete  in  altutn 
Amphitheatrales  viva  compagine  moles  j 
Mirerisque  virum  segetem,  capimmque  maniplos 
Qaot'quondam  est  gravidis  Cadmus  miratus  iíi  árvis* 
Florida  Sidonüs  rideht  hinc  inde  tapecls 
Ora  íenestrarum  >  circumque  supraque  decentes 
Nymphanun  complexa  cKoros  >  quas  dicere  posáí 
^chere  delapsas  tanca  ad  spectacula  I^vas. 
Ipse,  velucBunuiis  circom  rutilantibus  astris 
Aureus  astrorum  Rex  praesidet:  ipse  tot  ínter 
Occidui  radiaos  orientia  sidera  Regni, 
Spectandx,  speqtator  adesc ,  país  máxima  pompae^, 
Sidérea  comitante  tori  Consorte,  Philippus^ 
Purpureo  residens  solio  >  cui  suave  rubentes 
Sérica  textilibus  ramis  scena  eíHcit  umbras 
Desuper ,  arque  aureis  erares  pulcKerrima  virgis 
Regia  íiilgenti  cing^t  tenloria  vallo. 
A  dextra,  Itevaque  suo  sese  ordine  fiíndic 
Splendida  Nfagnatum  senes ,  Regemque  supremum 
Circunstat  Regmn  curba.obsequiosa  minotunu 
Hinc  Castdlani  capita  imperiosa  Senatus, 
Augusti  sedere  Patres»  sedet  indepro&ns 
Hiéreseos  domitrix ,  fidei  sanctissinia  vindex^. 
Curia ,  quam  viridi  distincta  colore  decoranc 
Scemmaca  >  cognatas  oléis  testantia  palmas. 

Rr» 


Jamque  tnufflphal^  festo  modulanúae  lu<!os 
Insonuerc  tubx :  Utviis  jam  mixta  canoris>. 
Taurinum  inorepitant  rauco  taurina  boam     ■ 
Tymparia  certamen.  Cantu  (mora'ñulla)  potcntl  : 

Excita  tortiUbus  Sirenum  examina  caudis, 
£t  geminos  patuUs  fontes  de  naribus  eíFlans 
Delphinonim  agmen ,  buccasque  inflara  tumentes 
Caerula  Tritonum  lepo  (mirabiic  visu) 
Fundere  se  in  médium ,  circique  per  ampia  patenti^ 
^quora  praecipites  certatim  texere  cursus, 
Certatim  miscere  choros.  Quacunque  i^rúntut 
Larga  per  knmanes  volvuntur  fluminariccuSj^ 
Flumina  pulvuream  Utc  circensis  arenx: 
Sedatura  sitim,  sstiyos  domitura  vapores ; . 
Ne  pugnantum  oculcs  cacea  calígine,  pulvis;        • 
Obruat,  et  lactps  nébula,  fiífecui  opaca       < 
Ludorum  aspectus.  Volitant  maris  húmida  passlnl 
Numina.,  squammigeri  Ductores  agminis ,  opanes  . 
Semiferamumbrati. glauco  diádcmatefronteiti,;  • 
OraqueNeptuno  similesi  paritcrqbejsúperbüftt   '■  ■ 
Quassantes  manibus  ^  Neptunia  sceptrá ,  tridentenL 
Qui ,  postquam  aspersis  qtrcus  dcfciiniie  undis  - .  . 
Mitior ,  et  rigu9  late  madet  acmulusilíattpy  ;     .;  :    ?  : . 
Protinus  é  tota  turmatim  erumpcre  arena  í    ,■  -  •  .  |.  . 
Monstra  marina  jubent ,  camposqué  bine  inde  patentes 


^17 
Llnquerc,  Tumi  pills  armata  mlcantibus  ecce, 

Oompositos  modefans  ad  buxi  carmina  passus, 

Procedit  quadrata  phalanx ,  variosquc  canoro 

bóbilis  imperio  describens  undique  ílexus» 

Circuit,  cxcrtisque  minax  mucronibus  arcec 

Viscndi'Studio  aíHisuni  sine  nomine  vulgus. 

Ómnibus  crgo  procul  turbis  jam  libera ,  sesé 
Pracbet  inoíFensiyPectitumquc  Bquicumqüe  terendiam 
Cursibus^etvacUó'Martcm  vocatarcatcrgov     ' 
O  cgo  si  cócum  capiam  nunc  pectorc  Pindum^^ 
Oraquc  centenis  det  Fanu  sonancia  linguis  r 
O  mihi  si  quahtd  rtóstratum  animosa  juvcncus 
Majte  calct ,  tanto  caleant  nunc  viscera  Phoebo, 
S<;>lemnem  ut  pompac  seriem,  culmsquc  nitentes,^ 
Ue  varias  bellantum  artes,  ut  robur,  ut  iras, 
Ingentesque  'ániünos ,  ckrasque  ex  ordihe  pugnas 
Fas  mihi  sit  digno  ssdis  transmitiere-  versu  f; 

Undique  dcfefctós ,  dícensibus  iiidyta  ludís 
Nomina ,  níágha'ñMós  Púgiles  Hispknia  niictit? 
QuatucM:  ante  áliíóS  y  taurini  fulmina  belfiy 
Egregios  animiá  Equites,  et  stirpe  supcrbóy, 
Qaatuor  ^sonidas ,  qui  hiagnis  agmiha  ducant: 
Auspiciis,nugnó'debeUent robore  Tauros.    

Quisque  suam  pulchro'lohgé  órdirtc  prógrcdientcm 
Ductor  agit  varii  gescaiitcm'iíísign&cóbris 


3i8  .  . 

Cencuriam.  Prlmus  curmam  campo  arduos  saícté  , 

Alvare  ,  caenilcam,  cui  vértice  cannilus  alto 

Plumarum  lasdvit  apex ,  jactatque  decorus 

Qenileo  sonlpes  colla  insignita  monili. 

Proximus  en  flavam  ducit  Pineda  phakngem, 

Flavicomutn  osteocans  gales  decus.  Expticat  ingens 

Purpuream  circo  mox  Pretbñdona  cohortem. 

Purpura  suyimis  equo^  cristisque  coruscos 

Purpuréis.  Viridi  tándem ,  generóse  Canalb, 

Agmine  cinctus  ades :  viridi  tibi  témpora  gemmatit 

Casside,  laurigera^  jam  vaticinante  coronas. 

Versicolor  quamvis ,  vestis  tamen  ómnibus  una : 

Ómnibus  Ottonano  fluitat  toga  péndula  rttu : 

Lunigeris  omnes  redimiti  témpora  mitris: 

Ómnibus  aurato  variaras  margine  limbus 

Dives  obit  chlamydes)  pariterque  coloribus  Irim» 

£t  trémulo  pariter  Solem  fulgore  lacessunt. 

Hoc  adeo  cultu  insignes,  hoc  ordine  turmas 

In  circum  ingressse  ¡  magnique  ante  ora  Vmijan 

Alternos  agitant  orbes.  Dux  quisque  suonun 

Agmine  in  extremo  lenta  gravitate  superbus 

Progreditur ,  passu  sese  graviore  fereates 

Infrxenans  auro  alípedes  >  quos  Bxtica  mater 

Bellerophonteis  dignos  serviré  lupatis, 

Patre  Noto  genuit.  Rcgcm  ccrvicc  salutant 


Supplicltcr  prona»  ^cacquc  Interprece  nutu 
Altemk  veniam  poscunt  cercaminis.  Ipsi 
\Jltro  eciam.  genibus  fixis»  ct  vértice  curvo, 
Quoslibetad  monis  mollissima  €ectere  doccl 
Corpora  quadrupedes  ^  auguscaE^  frontis  adorent 
Isíumen  ^  et  hianitu  cercamina  supplice  poscant  > 
>4i  vetet  inunensa  lutivaferocia.  fasta,. 
Consciaque  indómita  turgens  sub  pectore  vitttis.. 
Hsc  ubi,  dimissis  tantum  in  spectacula  ducti& 
Agminibus»  tota  soli  potiuntur  arena 
Pracfecti  ludis,  Equites,,  Pugilumquc  pedestrumi 
Lxta  manus ,,  volitante  humeris  accincta  lacerna» 
Pileoloque  levi>  suras  ct  pectora  tantum 
Taurorum  ia  fiírias  Tauro  protecta  íideli. 
Haud  mora  (nam  plures  equitant  hinc  inde:Ministri) 
Alitc;  vectus  equa  fert  regia  jussa  per  auras 
Nuncius ,  optati  patefiant  ostia  bclli» 
Bcllaque  anhdanti  rescretur  janua  Tauro.. 
Scilicct  hinc  illinc  valido  munimine  scptis 
Carceribus  dausum,,  dctur  dum  copia  pugnae,. 
Je junum  stabulat ,  proque  hcrbis  ruminat  iras 
Dirum,,  horrcndum,  immane^,  atrox,.  ipsa  Herculc  dignum,. 
(Quis  credat?)  pastorc  pecus.  Mor,,  ut  data  porta, 
Tantum  unus  (nec  cnim'  nisi  Tauro-  panditur  uni ) 
ProsUit.  Elatae  proh  quanta  superbia  íronti ! 


Pectora  quam  lani&,  cornubrevis ,  arduus  armosi. 
Quam  corvo  cacite  obtucu  circum  omnia  lustiat 
Hórridos,  adversasqüe  acies,  nutnerosaque  lat¿ 
Castra  recognoscic>  scructumque  in  bella  cheatrumC 
At  prima  quamvis  perculsus  imagine  rerum, 
Seat camen  ipsesibi par,  scac cela  omnia  concrl     .. 
Immoca  cervice  ferox,,  iráquc  recenca 
Ssvior,  exspficcac  pugnas.  Levis  undique  Pube? 
Emicac,  egrc^iplaudumsitccensa  furore. 
Tendere  in  ora  ferae,  geminumque  lacessere  £:oncIs 
Horrificae  fuln)en.  ,Pars  in  pracludia  belli 
Lascivé  cremi^lum.mocu  incencare  procaci 
PaUiolum ,  diroque  minas  torvüm  ore  micances 
Fucilibus  ridere  minis ,  lencosque  furores 
Irricare  uÍcíq  :  tpco  mox  robore ,  tocis 
Irrumpentem  animis,  caecoque  immané  ruencem 
Impete  in  objeccas,  magna  irricamina,  vesces. 
Lubrica  déclinans  inopino  corpora  flexu, 
Ludere  Cornigerum:  irarumcadit  irrita  moles. 
Pars  per  aperta  volans  nimbo  ocyor,  ocyor  Euro 
.^quora ,  transversi  gemina  ínter  cornua  Tauri 
Pei\dula  de  summo  jactantes  suppara  ligno 
Figere  lanceolas.  Audet  siccelsa  rebellis 
Assultu  superans  urbis  jam  mcénia  miles   . 
Signa  triumph  ato  .victricia.  figere  vallo. 


pune? 


Pimctam  importuno  diademate  beííua  fíroncem 
Indignans^  rábido  turnee,  xstuat,  infremit  ore ; 
Ccrvicem  quatit  horrendum ,  forit  in  sua  vindex 
Comua ,  inherentes  si  fas  avellere  cristas» 
Ore  vomit  spumas,  oculis  ct  naribus  ignes; 
Detonat  in  terram  pede ,  ssevit  in  aera  saku? 
Se  petit ,  atque  fiígit,  sese  huc  jaculatur  et  iüuc 
Turbinco  fimbunda  gradu.  Quas  pectorc  versat 
Non  <:apit  ipsa ,  capit  nec  circus  maximus  iras. 
Jam  dignum  invadí  gaudentes  cerneré  monstrum^ 
Pectoribus  jam  digna  suis  discrimina  nacti, 
Proslfiunt  Equátes ,  pariterqüe  in  praelia  tenduAt, 
Spiendida  crispantes  przacuto  hastilia  ierro. 
Quemlibet  iliorum  gemini  comitantur  euntem 
Hinc ,  inde  Armigeri,  celeri  qüi  tela  ministtfent 
Obsequio,  domini ,  sortisque  ad  jüssa  parad. 
Obvius  hic  Tauro,  nihil  obvia  íaxa  titñentem 
BeUa.  firemens  impeilit  equum ,  firsnoque  magistro 
In  partes  quascumque  rotans,  toto  ore  ruentem 
Flexilibus  Taurum  súbito  frustratur  habenis, 
Grandiaque  óbliquo  transverberar  ilia  telo, 
lile  procul  rccti  venieniem  fiílminis  instar, 
Rectaquc  jam  prono  tendentem  in  vulnera  cornu, 
Quadrupede  immoto,  sede  ipse  immotus  in  una, 
Arduus  exspeaat,  núnitantem,  ventilat  hastam 

Ss 


3" 


Árduus,  atque  sulmox  In  contraria  rapcus 
Impere  Bucephali ,  valido  celer  occupat  iccu« 
Lascivas  amar  ille  fíigas  sinuare  peí  squoi 
Ludenti  similis ,  volucrique  hinc  inde  sequacem 
Fallere  Cornigenun  cursu>  versusque  repente 
Fulmíneo  super  ense  ruit.    Sic  hórrida  quemque 
Disparibus  miscere  juvat  certamina  ludís. 

Jamque  fatiscentis  Tauri  percoQa,  per  armes 
Férrea  sylva  riget  jaculorum :  it  corpore  roto 
Mílle  per  ora  crúor  >  quodque  ante  rígaverat  uikdis 
Turba  ferox  p^agi,  quaqua  ruit  ipse  vicissim 
Purpureo  rigat  imbre  sdum.  Jam  robore  íracto» 
Imparíbusque  animo  torpescit  viribus ,  sgré 
Membra  inhonora  trahens,  Equitum  nec  digniis»  ut  ante, 
Nobílium  invadí  telis ,  di^usve  decora 
.  Jam  cecidisse  manu.  Cantu  procul  ergo  feroci 
Martía  sanguíneas  roto  sonat  aequore  cxdes- 
Buccína,  prscípiti  taurina  ín  fiínera  turmam 
Alípedem  clangore  cíet.  Simul  onmis  in  unum 
Impígra  turma  coit ,  strictis  simul  ensíbus  omnis 
Involat ,  hic  caput,  hic  costas ,  híc  pectora  figit, 
Hic  fémur ,  Ule  armos  ^  crurum  ille  volumína  cssím 
Demetít :  unum  omncs  frustra  suprema  frementem^ 
Bella  retentantem  frustra,  et  molimíne  casso 
Vivaces  tollentem  iras ,  cornuque  minaci 


3*3 
Mílle  lacessentem  vei  in  ipso  íunere  mortes, 

Vulneribus  cutnulant  densis.  Caclicille'>  cadensque, 

Livisam  immenso  castigat  pondere  arenam, 

Magnanjmsque  incer  mortis  luctamina^  crebra 

Calce  petit  vindex^  pressoque  íérodor  ore^ 

Bellacricemanimatn  nuilis  mugitibus  eíFlat. 

Nec  mora,  purpuréis  phaleracz  torquibus  adsunt 

iTlnnula  qoassances  eolio  crepica:cula  muías 

Tergemins,  socio  copulant  quas  mutua  nexu 

Lora  pares,  tocidem  Tyrio  quas  múrice  culti 

Compellunt  juvenes.  Ollis  cervicc  revinctum 

brisónos  iiicet  fremitus ,  et  dirá  sequentum 

Verbera  terrificum,  vel  adhuc  post  Éita,  cadáver. 

Purpureo  longos  dcsigiians  tramite  sulcos, 

Claraque  magniíici  linquens  vestigia  leti. 

Per  mediam  eíÍFr£ni  cursu  raptacur  arenam: 

Qualis  Achillei  qúondam  ambitiosa  triumphi 

Victima  quadrijugis  raptatus  curribus  Héctor 

Mcenia  sanguineo  Trojana  cadavefe  vcrrit. 

Sic  alia  ex  aliis ,  ludo  mactata  feroci , 

Alternis  stupuit  procumbere  plurima  fatis 

Corpora  Taurorum  circus  i  totque  acta  suorum 

Inclyta,  tot  dignos  scutis  gentilibus  ausus, 

Viribus  aequantem  Castella  ,  animisque  Leones, 

Ipsa  suam  circum  aspiciens  Hispania  prolem, 

SS3 


32-4 
Gestit  inexpletum  exsukáns,  frcmicüqüe  superbo 

Evehic  a4  superas.  Quo  ce,  generóse  Canaxis> 

Quo  referam  plapsu  cota  excepisse-theacray 

Quutn  minina,  oscencans  pantepcuiaviiibus  artem> 

Stemis  humi  priino  resupmum  'vulnere  Taunu», 

Visum  in  morte  cus  mota  pede  pbudere  dexcrxb 

Quid  vos  cercantes  animis,  parlbusc^  fecarum 

Stragibus  insignes,  magne  Alvarb  ,  magne  Pineda, 

Tcque,  o  Pretenbona  ,  canaxn?  Quid  pectora  viese 

Prodiga  certacim ,  lauro  quid  témpora  eadeta 

Digna  loquar  ?  Nccvos.,^  Pugilum  circumvaga  plebes» 

Laus  plebeia  decet.  Quid  cscá  ut  molenunacem: 

Hic  Taurun^  irridens  ,  rigidl  super  ardua  dorsil 

Culmina  libratum  jaculet  salcu-  aüc«t  corpas. 

Impiger  I  uc  nudo  coi^ressus  cominus  ense: 

Ule  petar?  Quo  te.antealios ,  quo  eaimiiie-coflam^ 

Cujus  in  adversam  fiuiis  inunañibus  hastam. 

Comiger  urrumpens ,  téa^  stbi  torva  crabaü 

Témpora  cransíixic  y  ^tusqvie  repente  tifcornis, 

Monstrifera  attonitmn  treme^it  imagine  circu;n  l 

Quod  postquam  elato  vivax  circumtulit  ore 

Ter,  quater,  huc,  illuc  discurrens ,  corpore  toto 

Procubuic,  nullo  detreccans  fimera  mocu. 

Denique  Taurorum  feritas  sic  nobilis  arsit, 

Tot  fulsit  Pugilum  MÍrcus  invicta  criumphis^ 


Ut ,  SI  temporibv!»  quid^  poSKC  Fabola  ñostri^ 
Ipsa  polo  regnaie,  polo  hieeiie  jubqret 
Numina  jiam  Fugues  nova-,  jaihhova  sidera  Tauros, 
Talibus  ergoamiiús.  Hispánica,  niacte^  juvencus^ 
Pcrgito  Cornigcrimir  lunacas  firangcre  frontes: 
Assuesce&  LybicaeLsic  ccarnua  frangere  Lunar. 

EXCELLEKTISSIMO  D.DJOACHINO  DE  ZUNIGA, 

COMITI    DE   BEL-ALCAZAR, 

ExeetíiatiuimL  Btjaní  DmcTs  Primogénito  ,  RtgaHlms  tt^ronu^ 
Indis  beraici  ¡atroeinanti» 

Comígcrum  diimfesta  parar  speccacula  circus^^ 
Plenktf,  et  laeto  jam  ludiera  praclia  Mavors. 
Nuncius  aere  caitic  j  densis  dum  toca  fenestris^ 
Mantua  pendet  hians ,  pompas  visara  feroces : 
Quis  novus  in^editur  stadium ,  novus  sequora  curra 
Lustrat  ovante  Puer ,  socios  spectabilis  Ínter 
Magnates,  quos  turba  ion  numerosar  salutat 
Ludorunt  AucecMTes,  Achletarumque  Patronos? 
C^em  sese  ore  ferens  i  quis  bonos,  quis  £istus  eimtit 
Luminftut  «iguscum  rutüantiurdidce  severos 
Tota  fronte  decor  \i  quam^  bdlc  corpore  in  una 
'Jtmcta  venAl^siati  majestas  I  quamrbene  Marti- 
Nupta  Venus  i  Niádas  flectens^^quacumquerquadriga^. 
Os  movecambrosium,  taurinis  debita  ludis 


Lumina  íuratur ,  rapit  omnes  unus  amores, 
Omnia  corda  rapic^  cocaque  superbus  arena 
Pone  triumphales  gaudet  deducere  currus. 

Dic  mihi  i  Calliope,  cunccos  cui  poseeré  promptam 
Unguibus  a  cenerjs  Heroas ,  dic  age^  quis  sit 
Parvulus  hic  Heros,  cui  cot  ciccum  undique  pláusuis 
Certatim  ingeminanc^  toto  piule  amphicheatro 
Densa  salus>  oculis  speccat  quem  millibüs  unutn 
Insignem  forma ,  tencraque  in  fronte  viriles 
Oscencantem  ánimos  Taurorum  Hispana  propago 
Immemor.  An  cupidus  laudum,  et  juveniliter  audar 
Emicat  Euriahjs  circo?  Num  pulcher  íulus  * 
Heroem  in  primis  ardens  se  oscendere  ludís. 
Per  mediam  inccdit  cursor  generosus  arertam? 
Anne  hilaris  terror  aemorum ,  blandusquc  ferarum 
Victor  Adonis  adest?  Nota  num  callidus  arte 
Dissimulans  numen  sub  Ibera  veste  Cupido, 
Atque  suos  meditans  lusus ,  sua  pr«lia,  Tauros 
Dum  jaculis  mactare  parant ,  amat  ipse  joeosis 
Spectantes  circum  Europas  perstringeré  celis  > 

Nescia  quid  credat ,  Puer  iridyte,  quémlibet  hoHlm 
(Eximio  sic  ore  nices,  sic  peccore  pracstajs ) 
Te  mea  Musa  putat :  magno  quin  pectore  cunctós 
Ipse  prais-.  *  Fortes  ilji  >  tu  Praeses  et  Auctor 


*  ;Eneid.  lib.V. 


3*7 
Fonibus.  Auspicijs:piiecillbus  ecce  superbit 

Quem  vehis  axc  Clicns ,  Matritcnsisque  thcatri. 

Ludere  majescas  puenli  gaudec  in  umbrá. 

Ase  ego  dnm  mirar  perculsusimagine íotrtís 

Huc  illuc  animi  dubius  feror ,  anxia  tanti 

Dum  genus  ec  nomen  gestit  mcns  nosse  Puelli: 

En  alacri  circum  Eremita,  ec  plaudencibus  alis 

Fama  volans,  Scunicx  celsa  de  sárpe  Nepotcm 

£sse  canic :  Famx  responder  et  ipse  canenci 

Arduus  oris  bonos  ,  dominiquc  beroica  vultíis 

Nobilicas.  Spirac  Stunice£,  s£Írac  in  illo 

Gloria  tota  domos ,  vulcuque  Ncpotis  in  uno 

Inclyta  magnanimum  series  juvcncscit  Avorum. 

Ecce  micanc  geminis,  belli  dúo  fulmina,  ocellis: 

Alphonsus  Proavus  micat  bine,  Avus  inde  Ioannbs, 

Ambo  duces ,  armis  ausi  victricibus  ambo 

Cornua  tollentem ,  ec  pleno  pene  orbe  minacem 

Finibus  Europse  Turcarum  avertere  Lunam: 

Ad  Budam  hic  claro  félix  occombere  &xx>y 

Ule  labotancem  pugnax  i^ire  yiei!miam. 

Ipse  eciam  pulchro  quantus  se  corpore  prodit. 

Egregio  quo  non  babitu  prsstancior  alcer, 

Naxarides !  *  Te,  cunaorum ,  Dux,  summa  Parentum, 

Pulchrius  anee  alios  preces  clarissima  reddic, 


■  ]>.PetnudeZufi^»OuxN«zuinsi9. 


'3>8 
Patria  cum  patrüs  ireferens  virmdlnis  ora. 

Perge>  age,  Vktrices»  Marte  arridence»  quadñgas 

Circumferre  foro ,  gestis  allude  niorum 

Magne  Fuer,  prielude  mis.  I  quo  áurea  laudum 

Órbita  signar  iter.  Quondam  (Phccbca  Poetam 

Ni  me  decipiant  oracula,  vota  Clientem  ) 

Quondam  erit ,  ut  circum  campo,  cercamine  ludos^ 

Permutansque  Viris  Tauros,  bella,  inclyta  Víctor 

Bella  geras ,  priscaque  Patrum  de  laude  triumphanSy 

^temis  cumules  Nomen  Stünicensb  triumphis. 

Hace  tibí  Discípulo  parlcer ,  parlterqoe  Patrono 
Nostra ,  Magistra  simul  Masa ,  CUensquc  canít. 

INClYTO  TAUROPOLEMIST^ 

D.   PETRO  lOANNI  ZAFRjE, 

Ejusdem  Exetllentistimi  Comth  ClUntU    . 

Proh  quantum  socios  ínter  quos  jactat  arena 

Taikorum  Púgiles ,  maicime  Zafira ,  micas ! 
Te  simul  egregium  Pugileihque,  Equítemque  prc^üscí : 

Indocilis  Tauro  parccre ,  parcis  Equo. 
Srcnuus  Alcídem  praestas^  bene  cautus  Ul^sem, 

Du^  toto  exerces  ludiera  bella  foro. 
Victorem  ergo  sqnet  mérito  te  Mantua  plausu 

Certatim,  et  laudes  tollat  ad  astra  tuas. 


Au- 


$Z9 
Audlat  et  nomen  soclomm  cláde  superbum 

Qui  ferus  sthereo  Tauros  in  axe  micac 

Exuat  ipsa  suam  cua  jam  Granata  coronam» 

£t  capici  imponac^  Zafira  superbe ,  tuo. 

E3CCEIXENTISSIMO  BIGERILE  DUQ, 

SERENISSIMI  ASTURIARUM    PRINCIPIS 
Precipuo  A$dké  Rri  Prefecto. 

AdLaxlme  Dux^  Procenim  decus^  AuLe  sldus  Iber^^ 

Quem  Emilia  dominum  fironte  Bigerra  colic, 
Quem  summo  ante  alios  Princeps  dignacur  honore^ 

Quem  penes  Augustas  cura  superba  Domús, 
Huc  ades^  ec  celso  rerum  de  culmine  nostris 

Carminibus  placidum  verte  supercilium. 
Quos  canimus  j  tanquam  tenues ,  ne  despice  ludos: 

Heroum  ludos  non  nisi  Musa  canit. 
Ludiera  Iberiacs  celebramus  bella  juventaPj 

Digna  geri  Ducibus  bella ,  legenda  Duci. 
Hsc  tibi  consecrar ,  nec  jam  Ducis  indiga  Phoeblj 

Te  solum  aíTectat  nostra  Camena  Ducem. 


Tt 


330 

MERDIDlUM  MATRITENSE, 

SIVE    DE    MATRITI    SORDIBUS 

CARMEN  AFFECTUML  * 

Laudabunt,  Regina^  tuos,  o  Mantua ,  cultus» 
Templa ,  vías ,  populum^  pontcs,  palkcia)  circos, 
Caccera<}ue  itnmensum  quibus  es  celebrata  per  orbem^ 
Xaudabunc  alil  miraculai :  Sus  mihl  untum 
Sic  sordes  celebrare  cuas.  Ad  calk  promptum, 
Mantua,  plaude  tibí  quod  sis  sorcita  Poctami 
I^ude  tibi  dignas  babeas  quod  carmine  sordes. 
Maconidae'non  Troja  suo ,  non  Roma  Maroni 
Plus  debet  quam  tu  nobis.  Qua  clarior,  urbem. 
Laudar  uterque  suam  v  te,  quí^  turpissima ,  laudo. 
Ipse  tuis  Famx  saturabo  fxcibus  alas,, 
Ut  quacunque  patent,  nasorum  regna  pcrerrans, 
Spargat  aromáticos,  Matriti  spargat  odores. 

Jamque  apto  calamos ,  operiquc  accingor ',  at  ccce. 
Tartáreos  cccno  circuní  eructante  vapores,. 
Pectüs  inhorrescit ,  gélidos  tremor  occupát  artus : 
Sentio  pestiferas  cerebro  se  atoUere  nubes, 
Confusam  torpere  aciem,  vertigine  crebri 
Delirum  gyrare  caput :  stomachum  ebria  quassat 

*    Compilsose  este  Poemt  quuido  todavía  ha-  na  latino  (}ne  de  repente-  h  ocurrid ,  f  dizo  n 

cia  incómodo  i  Madrid  la  inmundicia  de  sus  calles,  una  délas  funciones  de  distribución  de  premios  it 

desterrada  por  el  Rei  N.  S.  Carlos  UI.  cuya  &•  la  Real  Academia  de  S.Fernando ;  y  es  el  Epigtaiia 

«ignc  providencia  cclebiú  el  Autor  con  un  Epigra-  CXXVIU.  de  la  Colección  de  loa  ^roCuos. 


33t 
Nausea :  vox  abrupta  stupct ,  vocisquc  imnistcr 

Languidus,  abjeccis  calamus  mii^eré  excidic  alis. 

Paluda  >  inops  sensus,  cxsa4igui  decolor  ore. 

Musa  explranci  similis  cadit.  Ociús  adsis, 

Phoebc  pater.  Propcratc  sacrum  >  properate  licjuof cm 

Aonio  de  fonte ,  Peae:  revócate  jacentem 

Lenitcr  adspersam  vitídi  rorc  sororcm. 

Invictos  bibat  illa  ánimos,  bibat  illa  superbum^ 

Foetida  quod  minimé  vincat  violentia ,  robur. 

Scilicet  auctórem  scelerata  insurgir  in  ipsum 

Materies ,  arcetque  procul  letalibus  auris 

Audaces  nequicquam  ánimos ,  sacrumque  íurorem. 

Ipsi  (quis  credat?)  sordent  sua  carmina  Vati : 

Mens  fiígit  ipsa  suos ,  ceu  tetra  cadavera ,  partus* 

Per  medias  iter  est  sordes ,  latéque  nigrantes 

Tartáreo  squallore  vias ,  liventia  cceno 

Per  vada  ,  et  informes  humano  stercore  acervos. 

Hei  mihi !  Terrarum  sentinam ,  Erebique  cloacant 

Aggredior  penetrare.  Opus  hic  comitante  Sibylla, 

Lintre  Charontis  opus.  Tanto  in  discrimine  cujus 

Auxilium  miser  implorem  >  Tua  numina  supplez 

Poseo ,  pater  Vamm,  medicae  pater  artis  Apollo. 

Coelesti  medicata  nunu  concedebenignus 

Balsama,  vitali  quorum  munitus  odore. 

Per  medias  impune  ferar  tota  urbe  mephites. 


Sub  Jovc  Matrlto  nil  magnlficcntlus  cssc, 
Kegnatricem  orbis  j  pompx  regalis  alumnam^ 
Vcstibulum  coeli  centeno  Hispánica  hiatu 
Famacrcpat.  Tenet  Hesperias  haec  crédula  mentes 
KelligÍQ>  qaam,  pro  patrüs  ceu  militet  aris^ 
Fortiter  arrepta  defendat  quisque  nucbera. 

Laudibus  an  tantis^  an  tot  sit  di^na  superbo  . 
Cognomentorum  strepitu ,  circumspice  mecunv 
Hanc  intrare  para&  quisquís  novus  hospes  m  urbem» 

Ac  primum  intranti  portas ,  tibi  protinus  ibit 
Obvius  y  ambrosiam  late  rorantibus  alis. 
Grata  peregrino  Hbabit  et  oscula  naso 
OfRciosus  odor.  Vico  simul  excitus  onun^ 
Plurimus  occuret  patuLo  tibi  Cerberus  ore, 
Horrendum  aHudens :  festo  excipierc  tumulttt 
Torva  salutantúm,  ct  multum  latrantc  trimnpíia; 
Concursu  attonitus>  nimiumque  prementibus  impar 
Obsequüs,,  frustra  huc,  frustra  conversus  et  illuc, 
£t  modo  progrediens ,  modo  stans ,  cedensve  retrorsum^ 
Instantem  miseré  quxras  elúdete  tuibam. 
Latrantíim  invitus  longe  ducére  corona. 
Ludiera  sordidulx  prad^ens  spectacula  plebí : 
Félix  tot  fremitus  Ínter,  dirasque  sahites» 
Si  tantum  admorsis  valeas  cvadere  suris, 
Nec,  novus  Actaeon,  turbas  sis  praeda  voracis. 


At  pede  clum  rtepido  ííigitaís^filftc  iúdt  «fijuetitóm 
Ora  canum,  cursiíqüe  viam  i  ns  forcé  vorcris,.'        ^ 
PraecipitantevoraSj^fimiliVenfk  cactus  í  '  '•'  -  • ;  •^'- 
Tubera,  stercorea  pUtré*  uligine  glebas,     '    '      '    ' 
Merdarum  iminanes  cumulas ,  vada  túrbida  ccaio^ 

Torpentes  lotio ,  foedáquc  vorágine  rivos:  ■      

Irrumpis,  stimulante  metu ,  caceó  impcteí  súltas.  i  '  ' 
Ah  miscr,  ahí  Scyllac  dumftionstra  ftrbciaí-vitas,  ' '  ' 
Incidis  in  lutcae  barathra  baud  remeanck  Charybdíis< 
Aspicc  te  tándem:  totum  tibi,  non  secus  ac  sus 
Cticno  emersa  reccns,' videíá  sordcscerc  corpüsj ' 
Aspice  limosus  plantis  ut  viscus  inhacrens,  ^ 
Det  soceos  soléis,  taUsque  assurgere  intmptis* 
Atquc  camelino  vestigia  ferré  cothumo. 
Turpiter  incrustam  meírsam  éxundantiá  pellem 
Stcrcora  i  sed  crásso  quamvis  ccromatc  tcctus*. 
Quantum  undac,  aut  densac  potius  bibit  ipse  paludla 

Caleeus  I » 

Uc  pedibus  bine»  gestait  pucaveris  utrcs; 
Inclusa  pes  ipse  natac  prope-  naufragus  onda. 
Ecce  superfíiso  quam  bellc  oereata  nitescunt 
Crura  luto  l  Livente  nigrat  circunidata  limbo 
Vestis,  et  adspersis  varié  niicat  ilRca  hmS&s, 
Lurida  quasr^do  circíum  yia  conspuic  imbrc 
Talia  fata  velit  siquis  vitare,  vd  amplam 


O^ 


). 


*¡1.''  'l'  . 


Sordíduluif  ^5altcm,  rion  sordichis,  irc  per  urocm/ 
Huic  summo  pede  subsulcim  per  compita  cunduii^ 
Librandusque  levis  ji|stp  mpderamine  saltus.  > 
Olli  posterior  maneac  pes  pensilis  ^  anceps 
Incertusquc  vise ,  doñee  responsa  prioris 
Accipiat.  Ñon  si  Staticac  totam  advocet  artem 
3ic  alterna  pedufn  vestigia  tempciei,,4ittot 
Impuras  lustrare  quejat  pp^e  virginc  sprdes.    : 
Dcxtcra  si  baculum  gestar  de  more  ministrum. 
Infido  veluti  nioderans  in  flumine  cymbam, 
Navita  prudenti  vada  tentat  inhóspita  contó 
Sollicitus,  fimdoque  latencia  saxa  maligno» 
Párvula  nc  scopulis  pereat  fallacibus  Argo: 
Non  aliter  báculo  cautus  rimare  sagaci 
Stagnantis  vada  czca  vis ,  luteasque  paludes 
Sedulus explora,  sitne alto  in  gurgite fundus, 
Ne  temeré  instabili  crcdas  vestigia  limo, 
Ne  cedente  solo,  tacitáque  repente  ruina. 
Tibia,  sura,  gcnu  tumulcntur  mersa  barathro. ; 
Nimirum  quodcunque  premunt  vestigia^  complent 
Stercora ,  sordidiusque  ipso  vel.s}:ercbre  coenunu 
Pestiferis  stratam  cumulis  iiiveneri$,urbein: 
Illuvie  latct  omne  solum  ^  nec  sqrupulus  extác . 
Sorde  carens.  Hinc  congestis  via  $qu^Uida  surgir, 
Fscibi¿s,  hinc  foedis  putret  intersecta  lacunis. 


Ex  jpso  concreta  slciínatac  ínsula  passim  • ' .  ' " 

Plurima  ,  scercoreís  cujus  considere  iri  óris 
Muscarum  vel  sordís  aman&  rcspublica  abhorret. 

Quid  memorem  (horresco )  quae  priacterlabitur'  omnes: 
Unda  nefanda' vias:^tótániqueiiireríkihubbepi  3  j  -j  - 
Ipsc  horret  caiamus  ,  cálaníorníiger  obstupet  hamoi ' 
Pcndulus^et  jussaírenük'pbf  arare  figuras,    :     ^       ^ 
Non  satis  obscuHa  n^etutns  renti  pingeue  visu.   '    ■  J'    '    ^ 
O  niihi  si  calamum  detut  Scjrgidibos  tifidis  '  .        i 
Tingcrc !  nonalios  pctir  hórrida  ii^nago  colores* 
Natur^e  immundisjrepetiHis  e  v^l^s.  ortum» 
Lividus  j,.  obscenus^,,  merdosra  squállidús  aÍYeo> 
Facce  cioacarum ,  eicremenconunque  pudendis  ' 
Auctior  exuviis ,  omniquevpucredine  rivus. 
Oppletiter  médium,  ripléxpaáai:üs:utraqüfr 
Liberiús  ,  vastsqUe  aifeaans  Tegna  paludis, 
Hinc  illinc  pósitos  aciibit  pro  margine  muroSi. 
Ebrius  hic  Iodo,  ac  multa  saturatusóletOi  ' 

Sordibus  ipse  suis  aeternum  iudormit ,  er  alce 
Sccrcoreo  in  thalamo  {.  visu  drforme  )  •  sépultus„ 
Gaudet  avemali  curpis  marcerc  vetemo. 

Aut  siquando  süi  se  tándem  e  gurgite  coeni. 
Expedit ,  ct  lima  caput  cxtricare:  tenacL  • 
Nititur  cliúztans:,,  Lcthseo  igpávjiot:  aninc,.  ;  •       .'        - . 
Trudit  tprpentcs^^^rmipa^coxgula.,  Jymphas.     .  . 


Finge  animo,  putíc^  quosvls  tlhi  6»gc  fcolwíK, 
Ómnibus  his  sordec  maculosa  coloribus  un(U* 
It  ferrugincus.>.subflayus,  Uvidus ,  aterj       . 
Provaxio  adnwxtje  sordis,  discrimine,  rivus.  ;      . 
Coge  fimi  quidqmd,  quicquid  p^tccdimi5  usquatú,  CSt: 
Hoc  nihii  ad  turpem  piceo  quam  flumine  fxcem 
Advehit,  ad  ccenosum  ec  inenarrabile  virus 
Hircoso  quod  tetera,  sinu  complexa  voragoiest. 
Aspcctu  vincit,  vintit  foetcireiicfaíido:         <     i 
Cocyti  vomitum,  pus  sprdéscentis  Avcnii, 
Cerbereum  scercvis ,  dicarum  fceda  sororum 
Menstrua,  et  obscenís  sii|uid  defonnius  anrris 
Exspuit ,  eructat ,  vel  mingit ,  vd  cacat  Qifcus« 
Horrendos  Erebi  quancb  ipse  acrqcms  ámnes 
Pinxisses,  divine^ Maro,  si  Musa dedissec 
Hunc  Matritensena  per'somxiia  vtkere  rivum! 
Siquis  contuleric  noscro  quos  pingis ,  habebit 
Fiumina  jam  lactis ,  jam  flumina  nectaris  Orcus.     ■ 

Flumine  tam  pulchro  dignos  mifabere  pisces» 
Hórrida  monstriíero  ñuitare  cadavera  visü, 
Immixtos  canibus  féles,  quos  segra  senectud , ' 
Plebeiusve  furor  pucribuá  tumulavit  inundis, 
Horridius  nactos  ipsá  vel  morca  íepulcruqi.   ' 
Hic  capite  obtrito  >  hic  rruncis  íae:erundiqiie.lmnbis ;; 
Palmarem  exertans  'cüso  hic  ¿utcuie  linguam » 


lUc  jacct  rupto  Uveatía  viscera  vcritrc 
Turpiter  cífundens  >  discortis  íkuclbus  alcer, 
Tctram  avcrsanti  similis ,  qua  mcrgitur,  undam;. 
Alcer  parce  sui  limosa  xmgitie  adesus, 
Fluccuac  imtnundo  deíbrmis  gurgice  cruncus» 
Ule  pucrefácco  resolucus  corpóre ,  ccehum  esc, 
Quale  nec  a  vero  possis  dignoscere  cceno. 
Quodque  magis  mirere,  nihü  coc  pucrida  fcecetit 
Corpora :  fóccorem  circumflua  balsama  vincunc. 
Balsama  Tartáreas  eciam  viccura  mephices. 
Has  passim.  dulces  epulas  immunda  vorago, 
His  condica  inodis ,  dignoque  nacancia  jure, 
Fercula  convivis  canibus  gracissima  pr«bec 
Ac  velac  acrocis  cum  pose  discrimina  pugiíae 
Densa  per  informes  jacaere  cadavera  campos, 
Tabidaque  impuro  lace  contagia  ccelo, 
Morte  procijl  spirance,  fluunt,  simul  xchere  coto 
Vulcuriorum  agmen  glomeratur ,  ec  impece  faCCo> 
Unguibu^  exertis,  inhiantibus  undique  roscfls 
Ociüs  in  putres,  dulcissima  pabula ,  praídas 
lavolac,  atquesuum  sorcicus  quisque  Promecheum, 
Visceribus  laceris,  acque  aero  sanguine  gaudet 
Camivoram  saciare  fíunem  :  tota  haud  secus  urbe , 
Quos  cot  ptjedarum  tacitus  vocat  undique  nidor^ 
Ad  turpes  certatim  epulas  jejuna  canum  vis 


'337 


3^8 
Confluere,  in  medio  pat^im  squaHore  jacences 

Mcmbrorum  cxüvias  discerpere ,  sparsa  per  urbem 

Concendunt  rabidam  demitcere  stoccora  in  alvum» 

Semeso  videas  miseri  de  corporc  f^ 

Pugnantes  hinc  inde  duos^  paricerque  tenace 

Distrahere,  heu  l  neutri  cedentia  viscera  morsu. 

Parte  alia  aggreditur,  «tomacho  latrantc  coactus, 

(Visa  loquor)  canis  ipe  canem  ¡  scapulamve  parentis^ 

Vel'turpi  eíFossam  tiunuloj  ac  putredinc  adesam. 

Rodit  avi  calvam<  Spretis  pars  camibus,  atrum 

Lamberé  pulmentum,  liquidaeque  coagula  sordis  i- 

Pars,  dapibus  nondum  penims  saturata  repertis^ 

Altiús  immersas  ccenoso  in  gurgite  qusrit, 

Quxrit  hians.  rostris  avidé  urinantibus  oíFas.. 

Sunt  qui  sulphureo  flammati  guttura  pastUj, 

Practereuntc  sitim  tentant  restingucrc  rivo. 

Hos  liquidam  potare  picem  (sic  dirá  nigrescunt 

Procula)  credideris;  nec  tam  potare  videntut 

Immundos  latices ,  crassum  quam  mandere  coenum. 

Pro  mensis  alii  gaudenc  libare  secundisj^ 

Servantque  humanum  lauta  in  bellaria  stercus. 

Talia  sed  quid  ego ,  quamvis  fcedissima ,  miror  ? 

Quid  taiitum  horresco  sordis portenta  canina? 

Ast  age,  quá  summo  Sol  despicit sthere  térras,^ 

Quam  Rcgni  dominara ,  Regni  capuc  aspicic.  urbem^i 


ÍT9 
Qux  sua  munlcipcs  alac  ihtra'  md&Kiá  porcos, 

Perquc  vías  errare  liccntius ,  iré  superbis 

Civibus  ure  pares  humano  stercore  pingue^ 

In  crivüs  stabulare  suls  padacur ,  ec  omnes 

Grunnitu  horrífico  resonare  impune  plateas^ 

Tale  suburbanis  áüaeprítscpibus  urbcí 
Inclusum  nutriré  sólent  pecus.  Ipse  (  quid  Orco 
Turpius? )  ipse  horret  mediis  penetralibus  Orcus 
Pascere  monstrorum  diversa  armenta  suorum. 
Gorgonas,,Harpyias ,  Centauro!:  atqüe  Chimaéras 
Vestibülúm  ante  ipsum,  piimoque  in  limine  serva,t. 
At  tu  setigeras ,  princeps  o  Mantua,  gaudes 
In  gremio  nutriré  feras :  tu  cerneré  gaudes 
Ut  curpes  alii  proflent  in  stercore  somnos, 
Faeda  per  immensas  versent  ut  terga  cloacas» 

Hactetutí  tcribtbat  Auetór :  edter*  non  «tiitmfult  absolvere. 


Vr* 


Í4P 

REGÜM  HISPAN!^  SERIES. 

AthulphuSySigericus,  WalUa,  Theodo-que-Ricvs, 

Deindc  Thorismundus ,  T&eodoricusque  secundus^ 

Evar-,  Alar-,  Gesal-,  TheoclorTquoque  tercius-icvSy 

Amala*  wm-iucos,  Th^udis,  Theude^ue-GEsaLüs, 

Agila  dcin,  Athanag^dus,  primusque  Leuva, 

EtLeovigildvB,  Recaredvu,  Leuva  secundus. 

Quos  Vitcricus,  Gundcmanisquc  scquuntur, 

Atque  Siscbutus,  Rccarcdus  ct  cxcipit  altcrj 

Postquc  Suinthillam,  Sizcn,  ChintiUaquCi  Tulgas, 

Chinda-,  Rcchc-süiNTüs,  Wamba,  atquc  l^rvigus,  Egíca. 

Witiza ,  ct  Regum  Ródcricus  meta  Gochorum. 

Tum  Pcla^  Favilla  seqiíax,  Alphónsas  ce  alpha, 

Post  FroUam^i  Aurcli  Silo  succesor  ct  hxres,^ 

Alter  ct  Alphonsus,  Mauregatusquc  tyrannus,. 

Indc  Veremundus,  Ramirus  ct  ordine  primus. 

Tertius  Ordonio  Alphonsus,  Garciaquc  ccdit. 

Protinos  Qbrdonium  pariter  Froilamquc  sccundos 

Excipit  Alphonsus  quartus ,  Ramirus  ct  altcr. 

Tertius  Ordonius,  quartusquc,  et  Sanctius  alphaj^ 

Ramirus  temus,  Veremtmdusque  secundus, 

Quintus  ct  Alphonsus ,  Vcrcmundus  et  ordtne  tcrnus» 

Post  Magnus  Fernandus  adest ,  ct  Sanctius  alter. 

Tres  deindc  Alphonsi,  sequeris  quos ,  tertic  Sancti, 

Femandumque  subís ,  Adephonse  o  none,  secundum* 


'341 
Primus  ct  Henrlcus ,  Fcrnándüs  tcrtius  miíe.       ' 

AlphonsQs  Sapiens ,  qüartus  post  Sáncclüs ,  atque 

Ferdinaiidus  adcst ,  Alphonsus  denus  et  ttnus. 

Tuia.Petrus,  Hcnricusquc  ídtcr,  primusque  loamíes.'        = 

Tertius  inde  Hénricus,  loannesque secundas, 

Quartus  ec  Henricus,  Socia  Fernandos  Elisa. 

Primus  ab  Austriaca  formostts  gente  Philippus. 

Carolus  et  quintus,.qucm  tres  subiere  Philippi, 

Carolus  atque  alter ,  quintusque  ddñde  Philippus. 

Tum  primus  Lodoix  >  itemm  pater  ipse  Philippus^ 

Fernandus  sextus ,  dein  Carotas  <xéinc  temus. 

SERIES  REGUM  GALLORUM. 

Post  Pharamundmn  Rex  erodio,  tumMerov2US> 
£c  Childericus,  C^odoyzus,  Childe-que-BERivs^ 
Clotariimi  scquitur  Cherebertus,  Chilpe-que-'iacvs 
Clotariusque  alter ,  Dagobert,  Clodovanis  et  alter^ 
Cocarius  ternus  i  Childericusque  seciindus. 
Dein  Theodoriqjs,  Clodovaeus  terttus  indev. 
MoxChildebertus,  Ehgobcrtusque  secundi, 
£t  Childericus  primx  párs  ultima  stirpis. 
Pipinus ,  Carolus,  Lodoix,  Pí  nomina  nactu^, 
Carolus  et  Calvus,  Lodoix  et  nomine  Balbus, 
Et  Carlomanno  Lodoix  cum  firatre  regentes. 
Carolus  et  Crassus>  vosque  Eudó,  et  Caroie  simplex^ 


Rolloquc,  tum  qúartus  todoix,  Ukravc marlnúsi 
Lotharius,  -qumnis  Lodoix ,  Hugo  deindc  Oipccus, 
Robercus  ,  primusquc  Henrícus,  ct  alpha  Philippus. 
TumI<odoixCrassus,  jHVctvisquc,  alterque  Philippus, 
Octavus  Lodoixy  nooCusque^  duoque  Phillppi, 
Audacis  ternus ,  Foñnosi  nomine  quartus. 
Tum  subic  Hodnus  Lodoix  ^  primusque  loannes. 
Inde  Philippus  adcst  dictus  de  corporc  Longus, 
Carolus  ctPulchcr,  Valcsiusatque  Philippus. 
Alter  loannes ,  tres  deinde  ex  ordine  Carli, 
Undecimus  Lodoix ,  Octavus  Carolus ,  átque 
Bissenus  Lodoix ,  Franciscus  tum  quoque  prinms, 
Altet  et  Henricus ,  Franciscus  deinde  secundus, 
Carolus  et  nonus ,  dupplex  Henricus  adhxrec. 
Dein  Justus  Lodoix ,  Lodoix  cognomine  Magnus, 
Atque  liujus  proncpos  Lodoix  ter  denique  quintus. 

AMPUSSIMO  YIRO  D.D.IOANNIORENDAIN, 

A^ACB  MAItCHIO.NI, 
GRATULATIO. 

Belligcros  alii  Heroas,  ct  bellica  dicanc : 

Pacifici  Herois  laus  mihi  carmen  eric. 
Tu  mihi  carmen  cris ,  noscro  decus  addite  Regno, 

Hespjcriae  fauscum,  Marchio  celse,  caput. 


Qui  meneo  dubítare  Hcct  mim  packalutñnus, 

Sisnc  salutari  digniior  ipsc  patcr. 
Pax  aliis  nomca  quod  amatur  j  pacis  at  ipsc 

Nomina,  quod  totam  se.  tibi  debct ,  habe$. 
Ad  summosAlüj,  ducc  Marte ,  feruntut  honores, 

Pictaque  purpureo  laurea  Marte  juvat. 
Ardua  tu  rerum  y  ducc  Pallade,  culmina,  tangis, 

Palladiumque  tibi  muñus  oliva:  placet.-. 
Sed  Marti  ut  Pallas ,  lauro  ut  praefertur  oliva, 

Sic  mus  est  aliis  antefcrendus  bonos. 
Per  te  compositis  stupcfacta  Hispania  bellis, 

Quis  mibi  fau*  inquit,  tam  cito  lacea  dedit? 
Et  subitae  secumadmiransnovagaudia  sortis, 

Majora  et  votis^et  citiora  fide: 
Advectam  humana  pacem  non  arte,  sed  ipsam. 

Credidit  ia  térras;  spontcvolasse.  Dcam. 
Quis  genus  indomitum,  paribu&  quis;  viribus  hostesL 

Sperasset  veteres  poneré  posse  minas  ? 
Quis  bellatrices  Aquilas,  tumidosque  Leones. 

Suasisset  positk  foedus  inire  minis? 
Te  solum hace operis,.  vir  indyte,  sununamánebac: 

Debita  consilio  gloria  tanta,  tuo; 
Tu  solus,  placare  lyraquas  noverat  Orpheus,, 

Novisti  calama  conciliareferas.. 


$43 


344\ 
Ac  cibi  (quod  ttoajus)  millo  res  tanta  tumuítu 

Gesta :  quod  lile  sonaos ,  pcrficis  ipse  silens^ 
Ecce  tuo  tacite  doctus  mansuescere  tactu> 

Subjicit  Hispanos  colla  superba  Leo. 
Ecce  Aquila  ingentes  Germánica  contrahit  alas. 

Seque  biceps  capiti  subjicit  ipsa  tuo. 
Pacta  utrique  placent  >  te  gaudet  úterque  sequestro »' 

Arbitrüs  vinci  gaudet  merque  tuis. 
Nec  mirum :  quid  enim  tua  non  prudentia  possit  ? 

Illa  triumphantis  dat  tibi  pace  decus. 

D.  D.  IGNATIO  SUAREZ  DE  HCUEROA; 

NAVALI  signífero^  OLIM  ORjE  GADITANJB  CUSTODI, 
Nasonis  TristiaWspatdei  interpretantíi 

^quoris  Euxini  solas  plórábat  ad  oras 

Exilii  Naso  barbara  fáta  sui. 
Cesáreos  fastus ,  et  inexorabite  numen 

Supplícibus  tentat  dulce  moveré  sonis. 
Flet,  suspirar,  amar^  laudar,  blanditur,  adorar: 

Ingeniosus  Iñbet  quaelibet  arma  dolor. 
At  frustra :  nullo  Cxsar  mansuescere  quaesQi. 

Nil  laus,  bianditiae,  nil  amor,  átque  preces. 
Nil  teneri  mulcere  valet  dulcedine  cantus 

Ultrices  Aquilas  vel  moriturus  Olor. 
Ergo  expes ,  amensque  simul ,  dat  firaena  dolori, 

Dat  pelago  lacrymas ,  dat  vaga  vota  notis. 


Tm« 


AUoquinir  scopulos  >  ductus  rogac,  invocac  omiies^ 

Tristiciae  testes,  quos  habec  unda,  Déos. 
Talia  Ncptunas  qucruli  lamenta  Poetae 

Audiit  ex  imis ,  quae  tenct  ipsc ,  vadis. 
Audiit,  ct  placido  cmergens  super  acquora  vultu, 

Exulis  his  lenit  pectora  moesta  modis: 
Pone  modum  tándem  lacrymis,  tristissime  Vates : 

Macte,  age  apelle  animi  nubila ,  pelle  metus. 
Muñere  jam  nostro  tibi  sors  mutata  favebit 

Blandius.   Augustus  quod  negat ,  ipe  dabó. 
littore  barbárico  discedes :  destino  dignum 

Exilium  ingenio ,  magne  Poeta,  tuo, 
Exilium  patria  quod  non  murasse  pigebit : 

Altera  erit  votis  ítala  térra  tuis. 
£st  mihi  prac  reliquis  juvenis  dilectos  alumnis^ 

Qui  Gades  servar ,  littora  amata ,  meas. 
Hic comes>  atque  viae  pariter  tibi  dux  erit:  hic  te 

Ducet  in  Hispanas,  Regna  beata,  plagas. 
Ostendensquc  simul  plcnis  vada  próxima  navem 

Sulcantem  zephyris :  en,  ait ,  ipse  venit. 
Navis  adest :  juvenem  Naso  complectitur ,  ipsc 

Nasonem:  obsequio  certat  uterque  pari. 
Certat  uterque  pares  pro  mimere  reddere  grates^ 

Datque,  salutato  (nec  mora)  vela Deo. 


Xt 


34Í 


34f 
Auspice  Ncptuno ,  zepluns  volat  acta  miniscris : 

Gaditana  cuos  jam  subit  ora  siaus. 
Nec  salvum,  Figueroa,  tibí  sat  litcoie  amicum 

Sistere  j  stat  terris,  aequore  noca ,  dees. 
Scilicet  Hispanas  Nasoncm  hinc  mác  per  urbes 

Ipsc  peregrinum  ducerc  íldus  amas. 
Advena  cum  cacear  lingux  mdis,  ipsc  loquenrls 

Intcrprcs,  patrios  fersque  refersque  sonos. 
Jam  per  te  doctus  (solamen  grande  dolencis) 

Posse  loqui;  sensus  pandcrepossc  suos. 
Narrare  Hispanis  ec  Pontum  ec  Triscia  gaudet: 

Narrantem  attonitis  audit  Iberus  oquis : 
Hesperiumque  redux  celebratur  Naso  per  orbem^ 

Qui  nuper  íiierat  Sarnuta,  Éiccus  Iber. 
Discipulus  canicur,  canerb,  Figueroa^  Magistcr: 

Tu  nomen  vulgas  illius ,  ille  tuum. 


EXCELLENTISSIMIS  ADOLESCENTIBUS 

D.  Ferdtnando  de  Silva,  Marebiom  de  Coria  y  Exc,  C omitís  de  Galbex ,  ac 

D,  loacbino  de  ZuHiga ,  Comiti  de  Sel-alcazar ,  Exe.  Ducis  de  Be  jar  Filio 

natu  majori ,  Divorwn  Ludoviei  Gonzag^e  ac  Stanislai  Rostíate  Apotbeosim, 

post  solemnem  ae  triumpbalem  ipsorum  ineessum,  altemi  eamúnitreeii. 

tatione  etlebrantibus  ih  Collégii  Imperialis  Matritemis  étde, 

die  ÍX,  Seft,  tmna  ÁLJXCJWriU 

X^ojolidtun  flores^  pubes  dilecci  Tonanti, 

Jam  supcr  astríferas  astra  gemella  domos. 
Vos  licét  in  placidum  coeli  penetrale  receptos, 

Ccelicolum  sociis  cantibus  aula  sonet» 
Indyca  vcstraram  licét  in  praeconia  laudum 

Millc  chori  superúm,  jam  chorus  unus ,  cant : 
In  juvenum  licét  applausus  juvcnUiter  ipsc 

Gestiat  emoto  Lctior  axe  polus : 
Sub  pede  jam  vestro  licét  exsultantia  jaccent 

Astra  triumphales  obsequiosa  faces : 
Vos  licét  sterníB  radiantes  syrmate  lucis, 

Gloria  tergemino  tollat  utrumque  gradu: 
Vos  licét  amplexu  pariter  dignatus  amico. 

Se  socium  sociis  addere  lesus  amet, 
Ambrosioque  sui  saturans  vos  numinis  haustu, 

Fonte  beet  veri  pectora,  fonte  boni, 
Ac  jam  sorte  Déos ,  terriac  nec  vilis-egcntcs, 

Vos  teneat  nullo  fíne  fruenda  quies: . 


Xxi 


4a8 
Lumina  nc  pigcat  summi  de  ver  tice  olympí 

Mitcere  in  abjeccam  supplicis  orbis  humum: 
Fas  paulum  a  patriis  avertere  sedibus  ora : 

Hoc  cupit ,  hoc  digna  est  muñere  térra  parens. 
Illa  quidem  sordet,  coelique  ad  lumina  nox  esc> 

Pcrpetuum  at  vobis  nox  dedit  illa  diem> 
Partem  aliquam  vestri  sibi  vindicar  ipsa  triumphi: 

Pracbuit  ipsa.hostem ,  materiamque  dedit. 
Spreta  quod  a  vobis  fiaerit,  qubd  victa,  superbit> 

Arder  et  acceptum  grara  refcrre  decus. 
Aspicite  insignes  quas  stheris  semula  pompas, 

Victoruih  in  laudes  ambitiosa ,  paret. 
Ambit  in  aethereum  súbito  migrare  nitorem, 

Ut  vos  quo  gestit ,  quo  decct ,  ore  colar. 
Fallimur ,  an  vori  summam  ( sic  omnia  cultu 

Insólito  rutilant )  obtinet  ipa  sui  ? 
Emicat  ecce  novos  Matritum  induta  decores, 

Augustum  augusta  fronte  fatente  diem. 
Quot  passim  argento  vobis  altaría  surgunt ! 

Genmiea  quot  vobis  structa  tropaea  micant ! 
Luxus  ubique  jacer,  sanctoque  superbia  íástu : 

Amphitheatra  domus,  áurea  templa  vis. 
Undique  certatim  concurritur :  omnis  lesu 

Ordo,  xtsís,  sexus  sub  pia  signa  volat. 


Per  socioranidgmcn ,  Proccnim  supcr  ora  cllentum, 

Turbae  intcr  pbusus^  carmina,  vota,  preces. 
Sidéreo  insignes  l^abitu,  gemmisque  coruscos 

Vos  nicidus  solio  fiírrus  ovante  vehit. 
Solifcrá  quanto  praéstantior  ille  quadrigál 

Fert  solem,  auroram,  luciferosque  dúos. 
Scilicet  in  medio  piracsesque  auctorque  triumphi 

Virgo  parens  ychitur ,  virgincusque  puer. 
Mater  adest  natos  comitans,  natusque  sodales, 

In  vobisquc  Deus ,  divaque  niatcr  ovat. 
Dux  Lojok  prsit ,  seqiiitür  Xaverius:Indúm 

Victor,  ct  Austriacas  Borja  pcrosus.  opes.  ' 
Hos  juvat  in  pueris  palmas  renovare  seniles,    . 

Pompaque  bis  divos  relligiosa  facit. 
Non  tamen  hxc  vestros  teneant  speaacula  visus, 

Magnalicétj  visus  nobiliora  vocant. 
Ice  sub  augostx  Capátolia  debita  pompae,  , 

Visite  Xaverio  templa  dicata  Patri. 
£cce  repente  novo  trcme&ct2:numine  turca    . 

Acclinant  vobis  Impmak  jca^.,  j  '  -       ■      '    i 
Dignius  híc  ves^i  vobis  reíorunmr  .honores :     : 

Pars  vestrx  laudis  sanctior  inois  adesc.. 
Intus  adest  sacro  assürgjBor  pía -scoiathcatro,  , 

Nominis  in vestri:scem.:diíiéná ikifus. :  -  •  ^  :■'.>. 


34^ 


3ÍO 
Pulchra  forls  vescrl  se  pan<Ílt  imago  criumphí: 

Illius  hic  ratio ,  causaque  fonsque  patee. 
Nobile  par  juvcnum ,  juvoies,  par  nobiIe>  ctivi, 

Nicitur  alcernis  vos  celebrare  modis. 
Hinc  gentls  Bejaroisis  honos ,  ac  nomints  haeres; 

Inclytus  hinc  Albac  postericate  nepos. 
Ambo  pares 'íétate ,  pares  juvenilibus  ausis. 

Ambo  pares  forma ,  veste,  decore  pares. 
Sustinet  hic,  Gonzaga,  cuas,  purissimc,  parces: 

-/£mulus  hic  parces ,  aonule  Koscka ,  cuas.. ' 
O  genus  imiocui  fclix  ec  ámabile  bellií 

O  bona  rixa,.piíp  nerus  amicicix  I 
Arma  lepos ,  dulcesque  irjc ,  licesque  canoas. 

Vulnera  per  gratas,  ¿idit  ucerque  viccs. 
Mellea  purpuréis  jaculacur  telalabellis 

Gracia,  cela  oculis  mellea  ctivus  amor. 
j£chere  delapsum,  quo  poccora  vescfa  redúñdanc, 

Cx]ico\x,  necear  dulcia  verba  pluuht. 
Concio  pender  hians.::  mána!i<n;es:.iisdcare  rivos 

Uc  cupido  siciens  ore ,.  v^^auce  bibfti : 
Uc scupec,  uc  cotummucíicar  vul¿us üi aarés, 

Dum  geminus  sese  ibucat  in  ora  puerl 
Brachia ,  frons,  qcuhvHatus  qukiqínMipif'ioquacss: : 

Muca  licéc,  veijbis  doitius  ill£Í.sotta»cÍ<    /<  i': 


Quam  bcne  conceptos  dcpromimt  pcctorc  scnsus  ! 

Quam  benc  mentís  agit  lingua  ministra  viccs  I 
Sive  canunt  bUjadc  raptas,  ad  sideiia  menta , 

Blandé  ínter  medios  mens  prope  rapta  sotu>s. 
Seu  referunt  superum  testantia  gést^  pui^rcm,    • 

Virgineus  sequitur  candida  verba  pudor. 
Lánguida  seu  narrant  dia  dulcedine  corda, 

Vox  quoque  vox  tunero  lánguida  ab  ore  fluit. 
Seu  pia  divini  memorant  incendia  amoris, 

Divinus  totis  vultibus  ardct  amor. 
Ambo  suum  alternis  pughant  del&ndere  numen. 

Ble  suo  palmam  vindicar ,  ille  suo. 
Pectora  certatim ,  grati  tuba  blanda  duclli, 

Multiplici  concón  excitar  ore  chorus. 
Ipsi  acuunt  ánimos  sacra  in  certamina  divi: 

Quemque  putes  divum  pectore  ferré  suum» 
At  mirum  juveni  neuter  sua  facta  tuenti, 

Prxconi  neuter  gaudet  adesse  suo. 
Nomina,  personas  verturitur  j  vertitur  ordo:  ■ 

Laudibus  inyersis  mysticus  ordo  placer. 
iRivalcs  satagit  quisquís  defenderé  panes^ 

Huic  favet,  hunc  toto  numine  quisque  juvat^ 
Altcr  in  alterius  juvcnilia  pectoraj  pl^usus   . : 

(Quid  non  sancta  jubenc  fosdeía? )  divus  agitt 


sri 


Quo  sit  firatrc  minor ,  tratemos  ardct  honores : 

Non  socio ,  laudes  invidet  ipsc  sibi. 
Pro  divo  juvenis  paritcr  dum  certat  uterquc. 

Pro  socio  divus  certat  uterque  suo. 
Gonzagam  prestaré  suum  laus  máxima  Kosúx  > 

Gonzagx  Kostkan  eminuisse  suum. 
Hinc  adeo  neuter  victus  certamiñe  divuss    . 

Hinc  juvenis  neuter  carmine  victor  abit. 
Vos  ergo  ambiguum  pugnae;  celebirate  triumphum, 

O  cytharae,  o  sociis  organa  rnixta  lyris  i 
Invictos  juveoes ,  itiyicÉos  dititc.djivosj, 

O  litui,  o  sociis  tympana  mixta  .tubis. . 
JLaudari  pariter  dignos  vos  dicite  divos, 

Laudandi  juvenes  dicite  honoré  pares. 

CAROLO  HISPANIÁRUM  INFANTI, 

Regáis  NeapolitoM  ae  Sieulo  sub  fotestatem  redactiSf 
EPINICIUM. 

Quis  te  praccipici  bellantem,  Gárole,  cursa 
Laeta  triumphorum  turbo  per  arma  rapit  ? 

Fallor  ,  an  avulsas  aquilae  victoria  pennas 
Induit ,  ad  nutus  possit  ut  iré  tuos? 

Antevolas  animis  ahnbs , 'hostisque  timores  ■ 
Impete,  succcssis  publica  vótá  novis. 


Fa- 


Fama  prslcj  Fortuna  comes  >  sectamr  ovantcm 

Pone  coronacis  Gloria  veaa  rotis. 
Üt  tua  laurigerx  veniunt  ad  classica  syWx  l 

Uc  properanc  leges  cuneta  subiré  tuas  i 
Parthenope  ante  alias  pandit  sua  moenia  Syren, 

Pandit  et  egregio  pectora  victa  Duci. 
^ternam  Cajeta  ¿edk  mox  tradita  famam, 

Vcl  tibi  praesenti  cederé  jussa ,  tulit. 
Quis  Butonrinac  sileat  miracula  pugnac. 

Integra  cum  Ducibus  agmina  capta  suis  i 
Quot  memorem ,  tantee  sonitu  perculsa  ruinae^ 

Oppida  murorum  poneré  inulta  minas ! 
Jamque  tot  Ausonia  y  tot  deficiente  triumphis> 

Vcrtis  in  ^tnaeas  fiílmina  Ibera  domos. 
Jamque  potens  Messana  jacet ,  jacet  alta  Pánormus; 

Datque  tibi  Cereris  regna  vel  una  Ceres. 
O  geminis  bona  sors  populis !  o  regna  sub  uno 

Ter  fortunatum  Principe  nacta  jugum  i 
Plauditc ,  lo,  vobis :  en  quod  tria  saecla  negarunt, 

Annuitur ,  proprii  Regis  honore  fiui : 
Regís,  honore  frui ,  cui  sanguine,  pectore,  dextra 

Nulla  dedere  olim,  nulla  datura  parem. 
Quam  bene  vel  Gallis,  vel  Iberis  subdita  quondam^ 

Indy  te  Rex ,  idem  Gallus ,  Iberque ,  tenes  • 


Yy 


553 


.■\> 


354 
Vindice  te,  veceres  gens  itiduet  atraque  cultus; 

Utraquc  prisca  tibi  lilia  fundct  humus. 
Dediscet  tibi  Scylla  minas ,  rabicmque  Charybdis: 

Flammas  ipsc  suas  Vcsbius ,  -/£tna  suas. 
Non  crit  undc  sibi  Mavors  jam  flümina  cudat  j    . 

Unde  accendat  crit  lampada  solus  Amor : 
Lampada ,  perpetuis  caleant  qua  publica  votis 

Pcctora ,  incxtincto  vivat  ct  ignc  fidcs^ 
Macte  igitur  tantis.  Princeps  o  máxime;»  cocptisi' 

Tcquc  parem  tantis  fingito  nominibus: 
Perge,  age,  te  nugnis  InEuitem  ostenderc  Etctis, 

Imperio  Regem,  consilioque  Ducemí 
Perge  amor  esse  Italúm ,  vindictaquelaudis  Ibers» 

Austriadumque  pavor ,  Borbonidumque  decus». 

IN  TRIÜM  BONARUM  ARTIUM  ACADEMIAM, 
Tum  Divi  Ferdinandi  patroeimo  t  tum  Regís  eoffwmms  ^ésidi» 


Alter  barbariem  domuit  Fernandus  incrtem ; 

Artibus  Ingenuis  annuit  alter  opem. 
O  quantum  has  gemino  laetas  ílorcre  licebic 

Pracsidio ,  hinc  Divi  Principis  ^  inde  Pii  i 

In  áureos  y  argenteosque  nummos  Divt  Ferdinandi  effigie  sfgnafosi 

Vietorum  f ramio* 

Spirat  in  argento,  spirat  Rex  Divus  in  auroi, 
Nec  magis  in  ferro  fortis  ct  «re  fiíit. 


Quam  pía  belligeras  acuebát  in  arma  catervas» 
Tam  movec  artificias  ad  nova  bélb  manus. 

Tn  Regem  Opt,  Max.  Ingenuas  Ártts  ValatH  neeium  babitUi 
bospítío  dignantem. 

Qtue  nondum  teñuit,  nondum  R.cx  tnaximus  Implct, 

Artibus  cgrcgiis  tccta  patere  jubet. 
Scilicet  hospitio  nova  ni  Pallatia  Pallas 

Sanxeric:>  haud  dignam  se  putat  esse  domum. 

Ad  ipsas  If^enuas  ArM ,  mttltís  summhque  bonaribus  ^ectoíi 
O  quas  vos  mcmiorem,  insignes  tot  honoribus  Artes, 

Hospitio,  donis,  laude,  patrocinio» 
Ne  vos  Ingenuas  jam  dicite  >  dicite  Divas: 

Peniculus ,  czlum  >  circinus  astra  petant. 

M  easdenty  ut  Regh  utriusqttt  FertUnofuU  gesta  illmtrsrt  tMtnidat^ 
Ejai  agite ,  o  dtíctáf  Regalia  gesta  Sórores 

Certatim  artiñci  concelebrate  manu. 
Ipsi  operum  Reges  ampia  argumenta  ministrant, 

Maximus  ille  ara,  maximus  hic  solio. 

Ad  easdem,  earminibus  merltd  eelebrandat», 
Carmine  preclaras  ecquis  íraudaverit  Artes, 

Aonii  cumulum  quas  decet  esse  chori? 
Addc  novem  reliquis  doctas  tres,  Phccbe,  Sórores: 

Astra  tibi  ct  Pindus  jam  'duodena  feret.  1 


M  VUtwes  pjtimüt  dott^tatí 

TlqÍIc  ánimos ,  meiicis  pubes  donata  coronls : 

Luceat  Hesperia  fac  decus  omnc  ttue ; 
Palladla  nec  fronde  magis  fecunda  feratur 

Terra^  ^  corona^dis  quam  generosa  vúist 

J>efrectíioi 
V  ersibus  implentes  gemini  sua  nomina  Vates, 

Digna  canunt  palma  ,  ¿gnaque  lxjcb  canunt.  '^ 
Cantijbtus  at  nostris.  Artes,  ignoscite :  nostrunx 

Art^  sonat  nomen,  non  sonat  arte  lyra. 

NOVUS  ARTIUM  ORBIS 

A  FERDINANDO  VI.  REPERTÜS, 

Caiwen  á  loarme  Iriarte^riitm  Sonarum  Artium  Academia  Socio  bemrmoi 

recitatum  in  sohmtú  ejus  comes ju  ad  jornia  distribuenda  habito, 

dUXKIL  J^ecemb,  an,  MDCCtlV. 

ACCEDIT   BIUSDBM    CaRMOUI    iNnRPRKTATIO  HISPAN4. 

Quis  me  Pegaseis  agit  Ímpetus  ocior  alls  ? 

Quo  feror?  Arrcptum  súbito  mens  turbinc  Vatcm 

Quas  vehit  in  térras  ?  Mundi  quo  limite  sistor 

Inscius  ?  £n  alium  solem ,  altera  sidera  cerno: 

Insólitos  campos ,  ignota  cacumina  lustro. 

Mira  quidem ,  sed  vera  canam :  Parnassia  mentem 

Somnia  non  fallunt ,  oculos  nec  inanis  imago 

*    E)  Autor  «lude  «qo(  i  la  circunstancia  de      el  Conde  de  TORRirAUM  >  T^Don    Jfuci*  * 
kaber  teclado  en  la  Academia  dt>i  composiciones       Luzamí 


Ludlficat.  Novus'cccc,  novus  mlhi  panditur  orbis 
Auspicc  Fernando  •,  non  illscabilis  ille> 
Rusticas,  inculcus  ',  densis  non  salcibus  horrem> 
iNÍon  rudibus  tántum  divcs  sine  h(Miore  metallis, 
Nec  nova  sxvarum  comj^ectens  nK>nscra  ferarum> 
Adslniiles<|ue  &ris  homines,  damnata  profunda 
Pcctora  barbarie,  turpiquc  immersa  vctcmo, 
Qualem  Acavus ,  Rcx  magne,  ribi  cognominis  oUm 
Exculit  Océano,  sceptrisquc  adjecit  Iberi$> 
Laetus  at  aspeccu ,  culto  lúddlssimus  ore> 
Diciof  ingenii  venís,  omatior  arte> 
Humanusque  feras,  homines  divinus  ,  et  ídem 
Deliciis ,  opibusque  solí,  ccellque  beatus. 
Quocunque  aspicio ,  quot  se  miracula  rerum 
Objiciunt ,  dubiáque  tcncnt  dtdcedine  sensus  r 
Quam  nidda  sol  luce  novum  beat  aureus  orbeml: 
Pulchrius^astra  micant ,  peregrinos  plura  coronarte 
Astra  polos,,  nubes  pingit  mage  discolor  Iris. 
vEqua  ut  lege  suos  moderantur  témpora  cursusí 
Observant  ut  rite  vices !  ut  purus  ubique 
Spirat ,  et  iiigenüs  indulget  amicior  aér ! 

Nec  supero  inferior  térra  cst  virtutibus  axew 
Omnls  ridet  ager  ,  doao  Istissinu  cultu 
Parturit  omnis  humus,  cultori  grata*)  manusque 
Aut  onerat  pQmis>  aut  témpora  floribus  órnate. 


357 


Hinc  docilibaxO)  £icili  vd  Cespite  gavKknt  - 

Dacdala  multíplices  imitan  prata  figuras: 
Indc  nitent  variis  depicta  cóloribus  árval 
Non  rudis  aut  stipcs ,  vasto  vel  pondere  sajmm. 
Signat  iners  campos',  alacer  pro  linútc  Fauívis, 
Pulchrave  stat.  niveo  spirans  in  marmore  Nyinplu, 
Tutanturque  su98.simuUcra  loqu^cia  fines; . 
Collibus  ifnpQsitas  passim.  rhirabere  villar '  . 
Magnifico  sequant^  idbana  páktia  liíxu. 
Quid  loquar  artifici:^  iniracula  slngula  <iexti;£  > 
Arte  vigent  plants ,  dant  poma  feracius  arte : 
Excolit  arte  coiiias^  rectis  et  pásóbus  arbos- 
Ambulat :  !Lne  suos  desccibunt  flumiiia  cursus. 
Mille  operum  le\¿s  unda  modos  edocta  per  artem, 
Nunc  salit,  ct  gratos  exercet  in  aere  ludos  *, 
Arentes  nunc,  lene  flaens,  rigat  utilis  agros: 
Et  modo  giaiu  lerit,  modo  ligna  et  marmora  cjcdit. 
Naturam  Ars  superar  *,  Floram,  Cereremque  Minerva. 

Sciücet  auspiciis  nato  melioribus  orbi, 
DivinjB  Graphices  ako  de  sanguinc  crctae, 
Terceminje  prxsunt  Artes,  quibus  indyta  nomen 
Nobilitas,  virtusque  dedit :  Felicia  late        - 
Regna  pari  sceptro,  paribus  moderántur  habe^ 
Concordes  animis  ,  vel  in  una  sdie.  Sórores,  '  í 
Cerrantes  studiis,  pulchrae  novitatis  amantes 


(Hanc  dccorat  novitas,  allt  hatic  contcntio  gcntcm) 
Ergo  fovenc  populo^  >  summxqüe  ad  laudis  amorem 
.i^muk  proposids  accenduntpeccora  donls. 
Aspice  ut  egregium  laboí  et  solertia  Martem 
Quolibet  in  acampo  commltcant  r  áKpice  pássÍBi    ■ 
Ingenia  ingcniís  certantla,  tectaqae  cectis» 
£t  tabulas  cabuHs,  et  signa  minantia  signis» 
Ac  velut  anifices  ,  stimulat  cum  gloria  regni^.  . 
In  pugnam  glomerantur  apes,,  strepítuqué  sonoro» 
Acriús  hortantes  sese,  simulagminc  fácto,, 
Infestis  alterna  volant  in  vulnera  celisi 
Fie  tuba  quisquía  sibi  miles ,  íít  quisque  sagitta  7 
Consertaequc  alus  aliac^  fera  prxlia  miscentr 
Ignescunt  hinc  indc  acies  ^  micat  ardor  utrinquc: 
^mulusx  et  dubiis  trepidar  victoria  pennisi 
Non  aliter,.  di^t  succensa  cupidinc  laudis,, 
Ingeniosa,  phalanx  doctas  ^  duce  Pallade^  pugnas: 
Edit  j.  et  ancipiti  nutat  discrimine  palma. 
Acrior  inde  viris  virtuset  nobilis  aestus:: 
ímpetus  indc  sacer  ^  divina,  audacia  gliscit.. 
Inde  animus  saxis ,  tabulis  vox  ^  vita  metallis. 
Additur..  Heroum^cics,.  vultusvc  Deorum,, 
Sive  utrosque  simuLFfiKMAMDO  cfiihgcre  in  uno,. 
En  colori.aBvnürmoryarLp!Ccrtaniinc  pugnante 
Pane  alia  viden  ut  miro  lapis  incitus  actu^ 


3S9 


Vcl  Rcgvtm  m  turr¿s ,  vel  in  ardua  «Mgcíc  tcmpk 
Audeac ,  atque  ipsás  Supqrúm  conscendere  sedes  ^ 
Cacera  quis  refcrac  pulchri  speccacula  mundi? 
Quis  decora,  egregios  ausus ,  inventa  virorum 
Maxinu  ?  Toe  rerum  Eeies  stupec  advena  Musa: 
Talia  iustrantem  vecac  admiraúo  plora 
Visa  loqui.  Dignis  valeac  qui  quidbus  orbem 
Enarrare  noyuni>  novus  exoriacur  Apollo. 

Quin  pocius,  clari  vos  ogens  Íncola  regni. 
Felices  populi,  cerrx  melioris  alunini, 
Artibus  Ingenuis  devota ,  et  plena  Minervs 
Pectora>  queis  tantx  concessum  muñere  Divc 
Indere  vel  saxis  vocem,  vel  verba  metallis. 
Dicite  qu£  nostrx  non  £is  depromere  Musae. 
Dicite  delicias,  culms, opera  indyta,  gazas 
Divite  quas  vester  gremio  complectitur  orbis: 
Pandite  nobi^um  sobóles,  íructusque  laborum: 
Sparsa  per  Hesperios  generosa  ut  semina  campos 
Undiquc  luxurient ;  quaevis  ut  térra  Myrones, 
Dinocratesque  ferat,  miagnos  et  fundat  Apelles*, 
Cultior  ut  vestras  Hispania  íácta  per  Artes, 
Qux  modo  miratrix,  jam  nunc  mirabilis  ipsa, 
Prsbeat  attonids  operum  spectacula  tcrris. 
Denique  vos,,x|uibus  est  luturam  pingere  ludus^ 
y estrx  sedis  opes ,, vestras  depingité  laudes; 

Tu- 


3^1 

Tuque,  orbis  prárclaxc'nóvi,  FerÍíandé",  repertor, 
Aonidum  coluíncn,  gentis  decus  arque  voluptas, 
Auspice  quo  tantas  peregrino  é  lictore  riiiper 
Mcntis  et  artis  opes  oris  appellerc  Iberis, 
Tot  nostrum  ingenii  dicdscére  náercibus  orbem 
Obstupcc  Europe,  £ms  jam  pkudc  secundas, 
Invcntum  gratare  tuum ,  atque  extende  fovendo. 
Perge,  age,  pracsidiis  ornare  potentibus  Artes,    • 
Artificcsquc  vires :  ad  laudem  accendere  pergat 
Dccertantúm  ánimos,  celsae  virtutis  ad  arcem 
ToUcre  Fbrnandi  conjunctum  nomine  numen. 
Quantum  Artes  tibí  debuerint ,  Rex  máxime ,  tantum 
Acceptum  his  referes :  donis  bene  dona  rcpendent, 
Sive  tuos  jubeanc  vultus ,  tua  vivere  facta 
Palladiac  virtutc  manusj  seu  gentis  Iberac 
Excolere  ingenia,  et  mores  formare  laborent  > 
Seu  patri^m  coció  mirandis  molibus  xquent, 
Imperiique  decüs  certent  pretendere  in  xvum, 
í^ec  ^ibi  condiderit  tam  nobile  purpura  nomen, 
Quam  dederint  illsB :  quid  enim  yel  regia  virtus, 
Adjiciant  ni  clara  suum  monumenta  decoremí 
Qui  tabula  pingit ,  fingit  qui  marmore  Reges, 
Regia  qui  docto  molitur  tecta  labore, 
Is  Reges,  is  Regna  facit;  ncc  laude  supcrbis 
Cedunt  Pcniculus ,  Caclum,  vcl  Circinus  Armis. 

Zi 


36% 

TRADUCCIÓN 

DEL  POEMA  ANTECEDENTE, 

Por  D.  Behnakdo  db  Yriarte,  Sobroio  díl  Autor* 

£l  Nuevo  Mundo  de  las  Artes  descubierto  pok  Fernando  vi. 

POEMA. 

w  <  Que  ímpetu  mas  veloz  que  el  vuelo  de  Pegaso  me  arrebata? 
Adonde  me  siento  transportar?  A  que  tierras,  qual  torbellino, 
me  arroja  el  pensamiento?  En  que  clima,  en  que  Región  me 
hallo  ?  Veo  otro  Sol ,  otros  astros :  registro  peregrinos  cam- 
pos ,  desconocidas  cumbres. 

Cantaré  cosas  admirables ,  pero  verdaderas ;  pues  no  en- 
gañan mi  fantasía  sueños  del  Parnaso,ni  burlan mi  vista  vanas 
imágenes.  Ofrécese  a  mis  ojos  un  Nuevo  Mundo  que  acaba 
de  descubrir  Fernando  í  no  desapacible,  nistico,  inculto ;  n6 
impenetrable  por  sus  espesos  montes ,  ni  rico  solamente  de 
metales  toscos  y  sin  lucimiento :  un  Mundo  no  poblado  de 
cstrañas  y  monstruosas  fieras ,  ni  de  hombres  semejantes  á 
ellas,  condenados  a  las  tinieblas  de  una  profunda  barbarie ,  y 
sepultados  en  el  letargo  de  una  torpe  desidia,  como  aquel  que 
un  Progenitor  tuyo,  y  de  tu  mismo  nombre,  o  Gran  Reí, 
sacó  del  Océano,  y  unió  al  Dominio  Español-,  sirio  un  Mun- 
do apacible,  culto,  ameno  j  mas  rico  por  sus  minas  de  inge- 
nio ',  adornado  por  el  arte  i  humano  eh  las  fieras ,  divino  en 
los  hombres,  y  colmado,  enfin ,  de  todas  las  delicias  y  rique- 
zas de  la  tierra  y  del  cielo. 


3^3 
Adonde  quiera  que  miro  i  que  multitud  de  marabillas  se 

presentan  á  mi  vista,  y  suspenden  dulcemente  mis  sentidos! 

Con  que  luz  tan  hermosa  baña  el  dorado  Sol  este  Nuevo 

Mundo!  Aquí  brillan  mas  las  estrías:  aquí  mayor  numero 

de  astros  coronan  el  cielo :  aquí  pinta  Iris  ks  nubes  con  mas 

diversos  colores.  }  O  con  quanta  igualdad  miden  su  curso  las 

estaciones  i  Con  que  puntualidad  observan  sus  turnos!  Que 

puro  y  favorable  á  los  ingenios,  corre  por  todas  partes  el  aire? 

En  nada  es  la  tierra  inferior  al  cielo  :  todo  campo  se 
muestra  risueño ,  todo  suelo  fíuctiíica  coa  el  docto  cultivo, 
y  sabe  agradecer  el  beneficio  al  Labrador ,  ó  llenándole  de 
frutos  las  manos,  6  adofnandole  de  flores  las  sienes.  Por  una 
parce  se  divierten  ingeniosos  los  prados  en  imitar  con  el  dócil 
box,  ó  césped  diversidad  de  figuras:  por  otra  se  registran  los 
campos  matizados  de  varios  colores.  No  divide  las  heredades 
una  pesada  piedra^  6  un  grosero  tronco;  sirve  de  término  un 
gallardo  Fauno,  ó  una  hermosa  Ninfa,  que  esculpidos  en  ne- 
vado mármol ,  defienden  con  su  viva  imagen  los  límites.  Ad- 
mítanse á  trechos  fimdadas  sobre  collados  vistosas  quintas 
que  compiten  en  magnificencia  con  los  cortesanos  palacios. 

<Que  diré  de  las  marabillas  que  á  cada  paso  ofrece  el 
Arte  ?  Crecen  con  arte  las  plantas,  con  arte  producen  stís  fru- 
tos :  con  arte  peinan  sus  copas  los.  árboles ,  y  pasean  iguales 
sus  calles :  con  arte  describen  su  curso  los  rios.  Ágil  y  diestra 
el  agua  aprende  mil  oficios  del  Arte :  ya  saltando,  forma  in- 

ZZ2 


iqiiicta  en  el  aire  diversos  juegos  *,  ya  caminando  a  pasó  tento^ 
riega  provechosa  los  sedientos  campos :  a  veces  se  ocupa  ca 
quebrancaf  los  granos ,  y  a  veces  en  cortar  los  leños  y  las  pic^ 
dras.  El  Arte,  enfin ,  vence  a  la  Naturaleza,  y  Minerva  á  Flo- 
ía  y  á  Ccrcs, 

:  De  esto  no  os  admiréis ;  pues  á  este  nuevo  y  feliz  Orbe 
dominan  las  Tres  Artes,  esclarecidas  hijas  del  divino  Diseño, 
que  toman  el  nombre  de  su  alta  nobleza  y  virtud.  Estas  tres 
(lerm^uias,  ocupando  unánimes  un  mismo  trono ,  gobiernan 
con  igual  poder  y  acierto  tan  afortunado  Reino.  Sus  pueUos 
^  exerciun  continuamente  en  ingeniosas  contiendas,  y  gus- 
^n  de  inventar  cada  dia  nuevos  primores.  La  novedad  es. 
quien  ilustra  este  Imperio  j  la  contienda  quien  le  mantiene :  y 
así  procuran  fomentar  en  ellos  tan  generosas  inclinaciones, 
animándolos  con  ricos  premios  á  la  gloria  de  la  perfección. 
¿No  veis  cónio  la  aplicación  y  la  habilidad  se  desafian  á  cada 
paso?  Mirad  cómo  lidian  los  ingenios  con  los  ingenios, cómo 
Qompiten  pinturas  con  pinturas ,  estatuas  ton  estatuas,  edi- 
ficios con  ediHcios.  Al  modo  que  estimuladas  de  la  noble  am- 
bición del  mando  las  artificiosas  abejas,  se  atropan  para  salir 
á  la  batallan  y  al6ntartdos&  mutuamente  con  marcial  scmido, 
vuelan  arnudas  de 5us aguijones  línas  contra  otras :  cada  una. 
es  darin  y  flecha  á  un  ticiippo  •,  y  mezclándose  entre  sí,  hacen 
mas  reñido  el  combate :  ambos  esquadrones  se  enardecen 
igualmente :  por  ambas  partes  luce  i  competencia  el  valor,  y 


queda  indecisa  la  victoria :  no  ¿t  otra  suerte,  á  impulsos  dd 
honor ,  la  ingeniosa  tropa,  acaudillada  de  Minerva,  esgrime 
sfis  armas ,  riñe,  sus  contiendas  j  y  en  la  dudosa  lid  ño  sabe 
adonde  inclinarse  la  palma. 

De  aquí  nace  aquel  espíritu,  aquel  noble  ardor  j  de  aquí 
aquel  sacro  fuego ,  aquella  divina  osadía  que  alienta  á  estos 
gallardos  ingenios.  De  aquí  toman  alma  las  piedras ,  vida  \ck 
metales,  voz  las  tablas.  El  color,  el  bronce,  el  mármol  se  em- 
peñan a  porfía  en  retratar  ya  a  los  Héroes,  ya  a  los  Dioses ;  6 
i  unos  y  otros  en  la  imagen  de  Fernando.  Por  otra  parte  cort 
marabilioso  impulso  sube  la  piedra  a  formar  Reales  Palacios, 
ó  sagrados  Templos  >  y  aun  se  atreve  á  escalar  las  celestiales 
moradas.  En  suma  ¿quien  podra  referir  los  demás  prodigios 
de  este  hermoso  Mundo?  Quien  los  primores,  las  nobles  em-l 
presas ,  los  sublimes  inventos  de  sus  Habitadores  ?  Con  lá 
multitud  de  tantas  y  tan  estrañas  cosas  se  confunde  mi  foras- 
tera Musa,  y  asombrada  no  acierta  á  explicar  Ic^que  ha  visto. 
Para  celebrar  dignamente  este  Nuevo  Mundo,  preciso  es  que* 
nazca  un  nuevo  Apolo.  > 

Pero  mejor  diréis  lo  que  rio  alcanza  a  decir  mi  Musa^l 
vosotros  Moradores  de  tan  ilustre  Reino,  felices  Pueblos,  hi- 
jos de  mejor. cielo  ,  pechos  dedicados  a  las  Nobles  Artes ,  y 
llenos  de  los  dones  de  Minerva,  a  quienes  ésta  concedió  la 
virtud  de  infundir  voz  a  las  piedras ,  y  lengua  á  los  metales. 
Pecid,  pues,  los  delicados  primores ,  los  adornos ,  las  grandes 


^66 
obras  y  preciosidades  que  eh  su  rico  seno  encierra  vuestro 

Orbe :  publicad  los  progresos  y  frutos  de  vuestras  nobles  ta- 
reas :  publicad  cómo  las  generosas  semillas  que  habéis  sem- 
brado por  los  campos  de  la  Iberia  >  brotan  ya  lozanas  por 
todas  partes :  como  qualquiera  tierra  produce  Myrones ,  y 
engendra  Dinócrates  y  Apeles  j  y  cómo  la  España ,  mas  cuica 
ya  por  medio  de  vuestras  Artes ,  habiendo  sido  antes  solo 
admiradora  de  las  demás  Naciones ,  es  hoi  por  sus  insignes 
obras  la  admiración  de  ellas.  Vosotros ,  finalmente ,  para 
quienes  no  es  trabajo ,  sino  diversión,  el  pintar  toda  la  Na- 
turaleza, pintad  las  grandezas  de  vuestra  Patria,  pintad  vuc^ 
tras  glorias. 

Y  tu,  Fernando,  ínclito  Descubridor  de  este  Nuevo  Mun- 
do, amparo  de  las  Musas,  amor  y  lustre  de  tus  Vasallos,  por 
cuya  sabia  providencia  se  asombra  Europa  de  ver  llegar  de 
estrañas  regiones  á  las  playas  de  España  tan  copiosos  tesoros 
de  Artes  y  Cisncias,  y  enriquecerse  tanto  nuestros  Dominios 
con  el  ingenioso  comercio  de  las  Letras,  aplaude  tu  fortuna, 
celebra  tu  hallazgo ,  y  adelántale  con  tú  protección.  Prosi- 
gue felizmente  en  honrar  las  Artes  y  sus  Profesores  con  tu  al- 
to patrocinio :  continué  el  Real  y  Sagrado  nombre  de  Fer- 
nando en  alentar  los  ánimos  de  los  doctos  competidores  á 
subir  a  la  cumbre  del  honor  y  de  la  virtud.  Quanto  te  debie- 
ren ,  o  Gran  Rei ,  las  Artes ,  tanto  las  deberás  á  ellas  •,  pues 
sabrán  con  sus  dones  corresponder  plenamente  á  los  tuyos. 


ya  sea  que  con  diestra  y  poderdsa  mano  den  vida  a  tu  ima- 
gen y  a  tus  hechos  >  ya  sea  que  se  esmeren  en  ilustrar  con  su 
cultura  los  ingenios  Españoles  j  6  ya  qué  se  empeñen  en  ele- 
var con  soberbios  edificios  la  Patria  hasta  el  cielo,  y  extender 
la  gloria  de  tu  Reinado  hasta  la  eternidad.  Ni  el  esplendor 
que  da  la  purpura  á  tu  nombre  llega  al  que  éstas  le  pueden 
dar  j  y  aun  las  Reales  virtudes  i  que  pueden  lucir,  si  los  claros 
monumentos  del  ingenio  y  del  arte  no  las  añaden  su  luci- 
miento? El  que  en  lienzos  pinta,  ó  en  mármoles  retrata  á 
los  Reyes-,  el  que  con  docto  afán  sabe  erigir  Reales  edificios, 
es  quien  hace  á  los  Reyes  y  a  los  Reinos  >  y  en  nada  ceden  4 
las  gloriosas  Armas  «1  Pincel,  Cincel  y  Compás.»» 

CARMEN, 

IN  TRIUM  BONARUM    ARTIUM    ACADEMUB 

Comeuu  ad  pntmla  dtstrlbuendA  habita  dU  XXr.JanuarH 
*  .'        Ánno  MOCCiyL  redtatum, 

Auspiciis  infcrtc  gradurtí  felicibus.  Artes: 

Fausta  triumphali  tecta  subite  pede. 
Grartulor  o '.  variis  quod  tándem  erroribus  actas, 

Sedibus  excipiat  vos  Domus  alma  suis: 
Alma ,  augusta  Dbmus ,  sacros  complexa  Penates, 

Custodesque  Urbis ,  altera  sacra.  Parres. 
$picif¿rA  primúm  ^atiíferunt'ViR.GiNis '  arces: 

Regia  dat  vobiis  átria  deinde  Leo.  ' 

I.  La  Real  Casa  de  la  PAMADaiiU.  a.  El  Palacio  Nuevo. 


3^3 
Pcgasiis  inde  apctic  tcnerís  jogá  consíca  platitts,  • 

Semine  '  fccundum  nobiliore  solum. 
.Denique  Martigenx  nutrícem  imicací  Quinni, 
■     £n  pía  macemo  vos  fevct  Ursa  *  sinu. 
Niltamea  is  vcstris  nociiic  fiílgoribus  error» 

Nec  minus  ct  fixis  &s  radiare  vagas. 
Signíferas  veluc  ipse  domos  ctim  lustrar  ApdÍo« 

DifRindit  niádo  larius  ore  jubar  > 
Auríferas  vduc  ipse  Tagus  cum  porri^t  undas» 

Amne percrratos  divitc  ínaurat  agros: 
Non  alicer,  quacunque  pedem,  chorus  akoe ,  tulisd» 

Fulsit  et.Ingeníí ,  fútót  et  Arris  honos. 
Qux  loca  non  vescrís  lucent  speccanda  trophacisJ 

Qux  loca  non  vestro  dará  decore  micant  ? 
Quot  passím  ingeníis  vidí  coelescíbus  aras 

Surgere!  quot  títulís  templa.  Minerva,  tuis!  • 

Regia, Gymnasiüm,  solemnis conscia pompíc,    '  ». 

Magnorum  usque  inhiant  grandía  ficta  vírura : 
Insignis  vel  adhuc  ausus,  certamána,  lauros,  ) 

Palladííque  stupent  áurea  dona  chori. 
Hícret  adhuc  muris  etiam  admíratio,  pender 

Fomicíbus  plausus ,  laus  volat  ipsa  tholis. 
Vestrum ,  sí  taceant  homínes,  vestrum  undiqoe  nomcn 

Per  vos  docta  loqui  robora ,  saxa  sonent.. 

y   El  Real  Seminario  As  Nobles.  Madrid  ,  qne  denen  hh*  Osa  ea   el  escodo  de 

4.    Las  Casas  de  Ayunumiemo  de  la  Villa  de       sus  aimas. 


S69 
Sed  quid  cgo  hxc  ?  Majora  vocant  spectacula:  totam 

Huc  aciem  j  huc  mentctn  major  imago  rapit. 
Quó  feror  ?  Eoce  novo  prodit  nova  sccna  theatro, 

Ars  ubi  miriíicis  ludcre  visa  modis : 
Ars  ubi  naturas  vultus  induta  magistrac, 

Pcrsonam  xquantis,  vcl  superanris  agit. 
En  nova  Peniculus,  nova  gignit  corpora  Cclumj 

^xscruit  en  mundos  Circinus  ipse  novos, 
Qui  Divum  se  in  Rege  probat,  in  piuperc  Rcgcm 

Susrinec ,  ante  alios  Hermenegildüs  *  adesr. 
Hinc ,  Adulphb  ^  pacer ,  tauro  date  przda  feroci, 

Absolvit  positis  ce  fera  blanda  minis. 
Indc  SuiNTHiLAM ''  coas  mirere  fugantcm 

Finibus  occiduis  cuín  duce  relliquias. 
Illinc  sublimes  in  equis ,  pars  nobile ,  Divi 

Theudosium  *  in  somnis  ad  pia  bella  movcnt» 
Parte  alia  quantis  AxcmES '  ipse  lacertis 

Antacum  immani  mole  giganta  premit  i 
Fortior  Alcida,  quanto  se  robore  Samson  '* 

ToUit ,  hians  fracto  cui  cadit  ore  Leo  l 

Aaa 

5.  8.Hermciie^tdo  desojándose  de  sus  Rea»  8.  S.Juan  y  S.  Felipe  apareciéndose  «nsudios  al 
les  vestiduras  ,  primer  asunto  ><c  la'  Pintura.               Emperador  Theo  Josio ,  y  exhortándole  i  una  ba- 

6.  Adulfo,  Obispo  de  Saiitiago,cxpuesto  á  la  fe*       ulla ,  segundo  asunto  de  la  Escultura. 

rocidnd  de  un  toro ,  piimer  asunto  de  la  Escultura.  9.  Dibuxo  de  IliSrcules  y  Anteo  ,  tercer  asunto 

7.  Siiintila  arrojando  de  España  al  Cicneral  y       de  la  Pintura. 

tropa»  del  Emperador  de  Oriente,  segundo  asun-  10.  Modelo  de  Sansón  desquijarando  al  león, 

to  de  la  Pintura.  tercer  asunto  de  la  Escultura. 


370 
Víctor  ovat  gcminus  monstrorum  caccfibus  heros  v 

Cedit  at  artifici  victus  merque  manu. 
Sin  facics  lustrare  juvat ,  formasquc  domorum, 

Quot  faber  ostentat  dxdala  tccta  labor  l 
Aspicc  uc  ornatu  ridet  decorara  triformi, 

Ut  patet  immensis  Regia  "  porticibus. 
Ccrixe  ToLETANí  moles  ac  robora  PoKns  '* 

Qui  valeat  Rhodano,  qui  daré  jura  Tigri. 
Ipsa  amat ,  ipsa  suas^cADEMiA  '*  pingere  sedes : 

Digna  domus,  dignum  Pallade  surgir  opus. 
Excitat  ingenuas  pulchra  in  certamina  dextras 

Undique  virtutis  gloria ,  laudis  amor, 
^mula  PicruB-fi  Statuaria  certac  >  utrique 

Fabrica:  stat  justo  péndula  palma  metu. 
Si  Paris  híc  sedear ,  malum  Tribus  Artibus  unum 

In  tria  partitum  dividat  ipse  Paris. 
Hxc  sunt  egrcgii  monumenta  ¿eterna  laboris, 

Singula  mox  donis  nobilitanda  suis. 
Parcite,  perpetuum  sobóles  memoranda  per  aevum, 

Parcite ,  si  mea  vox  nomina  vestra  silet. 
Nomina  non  ausit  fando  contingere  Musa, 

Quac  modo  sacrabit  ore  Minerva  suo. 


»i.  P«tio  de  m  Palacio  con  pdnicos ,  segundo      tercer  asunto  de  la  ArqiiiteAimu 
•siinta  de  la  Arquiteaura.    •  ,3.  Edificio  para  la  Academia  de  las  Tret  Nobks 

la.  Vtíüt»  y  elevación  del  Fuente  de  Toledo^       Anes,  primer  asunto  de  la  Ai^uiícAun. 


371 
BcUigcri,  placidíquc  Ducls  sub  Imagitic  vultum 

Dissimulans,  vestris  praesidet  ipsa  choris. 

Illius  ore  Viri  '*,  nostrum  unde  oracula  in  orbem> 

Docta  cohors ,  laudes  accipc  digna  mas. 

Illius  a  dextrá ,  quae  tot  micat  inclyta  lauris, 

Accipiant  meritae  praemia  clara  manus. 
Ergo  age,  Palladiis  pubes  donanda  coronis, 

Virtutis  studio,  laudis  amore  tumens, 
Gloria  quos  cudit ,  quos  signar  imagine  Numen, 

Majestas  larga  fiíndit  amica  manu» 
Quos  aífectat  bonos,  virtus  meret,  arripe  nummos: 

His  eme  perpetuum,  splendidé  avara ,  decus. 
Ipse  ánimos  sacro  spirans  Fernandus  in  auro 

Ad  grave  laudis  opus,  ad  bona  bella  dabit. 
Vulcus  hic  aff labic  mentes :  hoc  vincere  signo 

Fas  erit ,  hoclaurus  pignore  certa  manet. 
Tu  quoque,  tu  magno  pars  magna  accede  triumphoj 

Publica  Concilii  Curia ,  sacra  Domus. 
Arcibus  Aula  patens  doctis ,  hospesque  Minervac, 

Ac  Themidis  pariter  ofificiosa  Deae; 
Tot  doctrinarum  gremio  complexa  labores, 

Clara  tot  hospitibus  parta  trophaea  viris, 

Praesidc  Richardo,  Fbrnandi  numine  plena, 

ToUe  coronatum,  tolle  superba  caput: 

Aaaz 

'4'  El  Excmo.Si.D.Ricardo  WaII,Proteftor  y  Presidente  del*  Retí  Aademia  de  lu  Tres  Nobles  Artes. 


37*' 
^mula  CaesOiTws  aude  jam  seclibus ,  audc 

Laurigero  postes  cingerc  honore  tuos. 
At  quas  hospitü,  rcferant  pro  muñere  grates?» 

Ars  tacet  eccc  omnis ,.  Pallas  et  ipsa  tacet.. 
Hoc  unum  ihveoic  tanto  pro  muñere,  votum 

Trina  Sóror ,  triplex  fíat  ut  ipsa  Chatis. 
Etgo  animum  toto  memorem  tcstabitur  3Eyo>:. 

Stabit  et  aeternisgratia  sculpta  notis. 
Jám  tabulis. simare parat^.jam  nurmore  et  sercb 

Munus ,  et  hanc  fastis  adnunierare  diem.. 
Una  dies  totos  períiindet  lumine  fastqs: 

Una  dies  íevi  totius  instar  erit« 
Et  claram  et  dülcem  repetens  Academia  sedém>^ 

Vivet  in  amplexu ,  vivet  ubique  tuo: 
Semper  et  ipsa  Qiam  spectansvenerabitur  Ursami.**' 

Hac  semper  fcUx  auspice ,  certa  duce^ 


15.  Madrid  tiene  por  otlft^^  sos  arnit»  siete      pondencia  de  la  Osa  tcneatre  ,  UuM  de  m 
esuellas,  que  denotan  k-On celeste, á.cocrcs-      «scudo. 


373 
TRADUCCIÓN 

DE  LOS  VERSOS  ANTECEDENTES, 
Por  D.  Bekna.ii na  de  Yriartb,  Sobrino,  del  Autor» 
«Entrad,  o  NoWcs  Artes,  con  feliz  auspicio :  entrad  con  píe 
triunl&me  en  la  nueva,  en  la  dichosa  moradii.  O !  que  plau- 
sible para  vosotras  el  hospedage  que  después  de  tan  varia  pc^ 
f  cgrinacion  debéis  a  esta  ilustre  Casa  ,  augusta  habitación 
donde  reside  el  Nijmen  que  adoramos  como-  tutelar,  y  don^ 
de  tienen  su  aliento  los  que  k  seguridad  pública  venera  como 
a  Padres ! 

Primero  os  franquea  su  Alcázar  la  Vírjgbn  adornada  de 
espigas:  fuego  os  abrió  el  León  las  Reales  estancias:  después^ 
Qs  admitió.  Pegaso  ea  su  monte  poblado  de  tiernas  plantas,, 
suelo  fecundo  en  nobles  semillas ;  finalmente  la  Osa,  imitan- 
do a  la  generosa  nutriz.de  losíhijos. de.  Martey  os  abriga  pia- 
dosa en  su  materno  seno; 

Mas  cou:  tan  vago  curso  no:  descaecieron  vuestros  res- 
plandores j  ni  errantes  habéis  brillado  menos  que  si  hubieseis: 
permanecido  fixas..  Al  modo  que  el  claro  Febo,  quando  re- 
corre las  celestiales  Casas,  extiende  por  todas  partes  su  her- 
mosa lují.i;  ó  al  modo  que  el  Tajo ,  quando  derrama  el  pre^ 
óoso  caudal,  de^  su»  aguas:,  dóralos  campos  por  donde  pasar 
así,  ilu^re  Coro,  por  donde  quiera  qiie  habéis  ^rado,  ha 
lucido  la  gloria  del  Ingenio,  el  esmero  del  Arte.  «-Que  lugar 
Qo  han  ilustrado  vuestros,  trofeos  .l  Adonde  no>ha  llegado  el 


37+ 
esplendor  de  vuestras  hazañas?  Quantas  aras  vi  levantarse  en 

honor  de  los  divinos  ingenios  I  Quantos  templos  erigirse ,  o 
Minerva,  á  tus  blasones  !  El  Real  Palacio,  el  Real  Seminario, 
testigos  ambos  de  aquella  magestuosa  pompa,  miran  aun  con 
asombro  las  grandes  obras  de  vuestros  grandes  Alumnos :  aun 
celebran  marabillados  las  empresas,  las  contiendas,  los  lauros 
y  los  ricos  premios  del  coro  de  Palas :  todavía  permanece  la 
admiración  en  sus  paredes  :  aun  corre  por  las  cornisas  d 
aplauso ,  y  vuela  por  las  bóvedas  la  aclamación.  Y  si  calla- 
sen los  hombres,  los  maderos  mismos,  las  mismas  piedras  que 
habéis  enseñado  a  hablar,  repetirían  en  todas  partes  vuestro 
nombre. 

«Pero  que  me  detengo?  Mayores  espectáculos  me  lla- 
man; mayor  objeto  me  arrebata  la  vista,  y  la  atención.  Adon- 
de me  hallo  ?  Nueva  escena  se  descubre  en  nuevo  teatro, 
donde  con  marabilloso  primor  ?ale  el  Arte  a  representar : 
donde  vistiendo  el  trage  de  la  madre  Naturaleza ,  hace  tan  al 
vivo  su  papel ,  que  se  iguala  i  ella ,  y  a  veces  la  excede.  El 
Pincel  ,  y  a  su  competencia  el  Cincel  crean  nuevos  cuerpos: 
el  Compás  fabrica  nuevos  mundos. 

Preséntase  primero  a  nuestros  ojos  Hermenegildo  ,  ma- 
nifestándose a  un  tiempo  Rei  y  Santo  ,  y  manteniendo  d 
Real  decoro  en  el  humilde  trage  de  mendigo.  Aquí,  o  vene- 
rable Adulpo  ,  expuesto  a  un  fiírioso  toro ,  el  bruto  mismo, 
deponiendo  sil  ferocidad,  declara  tu  inocencia.  Allí  veo  á 


SuintÍla  arrojar  de  las  occidentales  playas  al  Caudillo  y  al 
resto  del  Exército  oriental.  Por  una  parte  dos  celestiales  Gi- 
netes  exhortan  a  Teodosio  en  sueños  á  piadoso  combate :  por 
otra  i  con  que  robustos  brazos  oprime  Alcides  al  desmesu- 
rado  Anteo  »  y  mas  fuerte  que  Alcides,  Sansón  icón  que  brios 
acomete  y  postra  a  sus  pies  desquixarado  el  león  l  Ambos' 
Héroes  triunfan  de  los  monstruos*,  pero  ambos  se  rinden  á  la. 
valentía  del  Arte. 

Mas  si  queréis  examinar  las  plantas  y  elevaciones  de  losr 
edificios  jque  grandiosas,  que  peregrinas  fabricas  ostenta  la 
Arquitectura  l  Mirad  un  suntuoso  Palacio  adornado  de  tres 
órdenes ,  y  hermoseado  con  espaciosos  pórticos :  mirad  la 
vasta  y  robusta  mole  del  Puente  Toledano,  puente  capaz  de 
dar  la  lei  al  Ródano  y  al  Tigris.  Aun  la  misma  Acadenua 
gusta  de  delinear  sus  propias  moradas  5  y  ya  se  manifiesta  ca 
el  papel  una  casa,  y  una  obra  digna  de  Palas. 

La  gloria  de  la  Virtud,  la  ambición  de  la  Fama  convo- 
can de  todas  partes  a  los  diestros  Artífices ,  y  los  alientan  a 
las  nobles  contiendas.  La  Estatuaria  compite  con  la  Pintura, 
y  con  ambas  la  Arquitectura  ,  quedando  justamente  inde- 
cisa la  victoria.  Si  viniese  aquí  Paris  á  sentenciar  esta  lidv  di- 
vidiría sin  duda  en  tres  partes  la  manzana ,  y  la  distribuiría^ 
i  las  Tres  Bellas.  Artes. 

Bstos  son  los  inmortales  monumentos  del  nohle  a£n, 
que  aguardan  los  merecidos  ^krdoncsi.  Perdonad ,.  Alum- 


nos  dignos  de  set  nombrados  en  todas  las  edades ,  perdonad 
si  callo  vuestros  nombres.  Mi  musa  no  se  atreve  á  proferir 
nombres  que  Minerva  consagrará  luego  con  su  voz.  Elk 
misma  dis&azada  en  un  guerrero  y  pacifico  Héroe ,  preside 
i  vuestro  coto:  Recibe,  Esquadron  ingenioso,  tus  sdabanzas 
de  la  boca  de-  aquel  Varón  cuyas  palabras  venera  España 
como  oráculos :  recibe  de  aquella  mano  colmada  de  tantos 
laureles,  los  esclarecidos  premios  que  mereces.  Ea  pues.  Ju- 
ventud acreedora  á  las  coronas  de  Minerva ,  en  cuyos  pechos 
arde  el  amor  á  la  Virtud  y  la  pasión  de  la  Fama,  corre  veloz 
á  tomar  las  monedas  que  acuñó  la  Gloria  ,  que  señala  con 
su  imagen  la  Divinidad ,  que  la  Magestad  derrama  con  mi- 
no pródiga ,  que  solicita  el  Honor  ,  y  que  merece  la  Virtud, 
compra  con  éstas,  noblemente  codiciosa,  la  inmortalidad.  El 
mismo  Fernando  ,  que  vive  en  ese  precioso  metal,  os  anima- 
rá á  las  arduas  empresas,  á  los  generosos  combates.  Su  divino 
semblante  inflamará  vuestros  espíritus :  con  esta  señal  vence- 
réis :  en  esta  prenda  se  afianzan  vuestros  laureles. 

Y  tú,  sagrada  Casa,  publico  domicilio  de  esta.  Real  Villa, 
Palacio  abierto  para  las  Nobles  Artes ,  obsequioso  hospeda- 
dor  no  menos  de  Minerva  que  de  Témis,  ven  también  á.  to- 
mar la  gran  parte  que  te  cabe  en  este  triunfo.  Y  pues  abra- 
zas en  tu  seno  las  victoriosas  tareas  de  tantas  Facultades ,  .los. 
numerosos  trofeos  d^  tan  ilustres  Huéspedes  >  llena  del  nom- 
bre de  Ricardo  que  preside ,  y  de  la  Magestad  de  Fernando^ 


377 
levanta  ufana  Hasta  el  Cielo  la  coronada  &ente.  Ya  puedes^ 

y^,  competidora  de  los  Palacios  Cesáreos ,  adornar  de  laurel 
tus  ponadas. 

Pero,  ¿con  que  te  agradecerán  las  Artes  el  señalado  favor 
de  tan  benigno  hospedage?  Veo  que  todas  callan,  y  que  ca- 
lla aun  la  misma  Palas.  Ansiosas  de  corresponder  á  tanta  ge- 
nerosidad las  tres  Hermanas ,  solo  encuentran  un  arbitrio, 
que  es  el  deseo  de  convertirse  las  tres  en  las  Trbs  Gracias. 
Siempre  solicitarán  manifestar  su  reconocimiento ,  siempre 
vivirá  esculpida  en  eternos  caracteres  su  gratitud.  Ya  se  dis- 
ponen á  perpetuar  en  tablas ,  en  mármoles  >  en  bronces  tan 
insigne  beneficio,  y  á  colocar  en  sus  fastos  tan  glorioso  dia. 
Un  solo  dia  ilustrará  todos  sus  fastos :  un  solo  dia  equivaldrá 
en  su  aprecio  á  todas  las  edades.  La  Academia ,  conservando 
siempre  la  memoria.de  tan  esclarecida  y  dulce  morada ,  go- 
zará en  todas  partes  de  tu  amable  presencia :  siempre  fixará 
su  vista  en  tu  Osa  ,  venerándola  como  autora  de  sus  felicida* 
des ,  y  como  guia  de  sus  aciertos. » 


Bbb 


378 

CAROLI    regís     • 

IN    REGIAM    U&BEM    INGRBSSVS 
Ab  íngenuit  Artibus  omatior, 

I^octa^  superba  Phalanx^  castris  adscripca  Minervs, 
Nacurs  cotíes ,  illa  duce  et  auspice  ,  viccrixi 
Divina  cingence  manu  j  tot  adepta  coronase 
Regia  Tergeminis  Academia  nata  fovendis 
ArtibuSj  heroiun  nutrix^  virtutis  alumna, 
Vcstra  canant  alü,  major  quos  implct  Apollo, 
Semina^  et  augustis  dignos  natalibus  orsus, 
Vcstra  per  innúmeros  clara  incrementa  triumphos: 
Egregios  mcmorent  pulchra  novitate  labores, 
Multipliccs  openim  facies:  diversa  triformis 
Ingenii ,  quorum  aspectu  silet  ipsa  Vetustas, 
Ipsa  parens  Natura  silet,  miracula  dicant, 
At  mihi  j  qus  nuper  visu  spectare  fideli 
Musa  dedit  mediis  amplae  in  penetralibus  aulse, 
Quam  tenet ,  insignem  Cereris  '  cognominc.  Pallas, 
Sit  narrare  satis,  et  simplice  tradita  venu, 
Vestrarum  cumulo,  si  fas ,  superaddere  laudum. 

Nox  crat,  atque  hominum  curis  dum  fessa  diumis 
Pectora  somnus  habet ,  rcrumque  silente  timiultu. 
Alta  quics  orbem  late  prcmit ,  ipsa  quietis 
Immemor,  ipsa  gravi  succumbcre  ncscia  Morphco, 

I.  La  Real  Cua  de  la  Pamaobria. 


379 
Tota  laborlíérx  studiis  airecta  Minervs , 

Ardebsc ,  cupl<kni  cxercens  Academia  pubem. 

Regia quatecós latee interioribus  aula, 

Amplum ,  cxcdsam,  ingcns  quadram  conclave  *  patcscit 

In  faciem^:  aurátá  kmpas  '  tcstudine  pcndet 

Máxima ,  bisseno  prxítilgens  uncHque  myxo, 

Restituensquc  diem,  polsis  sed  leniter  umbris, 

Phcebea  meliús  dispensat  lampade  lucem. 

Hic  tabulata  super  modice  assurgentia  nudum 

Stare  virum  *  aspicias.  Quanto  sese  explicar  ille 

Membroram  spatio !  Quantus  cervice  superbá 

Eminet !  Ut  latos  humeros,  latissima  pracbet 

Peaora !  Quis  validis  ncrvus,  quae  vena  lacertis  i 

Ingentes  laterum  costas,  magna  ossa,  torosque 

Quid  memorem?  grandi  quid  terga  insignia  sulcb ! 

Ventre  qoid  astricto,  coxas  hinc  úide  decenter 

Extantes ,  femorumque  habilem  crurumque  íiguram  i 

Masculus  in  toto  nimirum  corpore  late 

Regnat  bonos,  vastosque  potens  dat  jura  per  artus. 

Talcm  Heroa  *  suum  pictá,  mihi  creditc ,  Apelles 

Expressit  tabula :  talem,  exxquante  colores 

Eloquio,  Entbllum  *  Maro  pingit,  Homerus  Epbüm.  ' 

Bbba 

A.  Li  Sala  del  modelo  viv9*  ^*  ^w.  Hisr.  Natuiu  1ib»35.  cap.io* 

3.  £1  candiloD  que  la  ilumina*  6.  Atleta  que  pinta  Virgilio  Eneid.  lib.5« 

4.  El  modelo  vivo.  7*  Otro  Atleta  que  celcbrt  Hombro  lLiAD.Ub.x|» 
5*  £1  HsROE  DESNUDO,  célebre  pintora  de  Apé- 


38o 
Qui  vero  domina  piimum  assignatur  ab  arte» 

Hunc  semper  tenec  lile  lociim)  quam  |ussiis  ab  ipsa  esc 
Sumere  principio ,  hanc  semper  tenct  ule  figuram> 
Usqúe  $ui  simHis  >  habituque  immotus  eodem,. 
Perstat  ut  aere  rigens ,  aut  duro  ex  marmorc  signum. 
Ergo  ita  multorum  pradjet  spectacula  solus, 
Amphithcatrali  circumsidence  corona  i 
Plurima  nam  cuneos  densat  juvenumque  viriimquc. 
Purpureo  graphio  niveaquc  accincta  papyro. 
Turba ,  inhians  oculis.  Ipso  de  fonte  biUsse 
Dulce  juvat  verum,  juvat  ipso  auctoris  ab  ore 
Excipere,  et  puras  charcis  cranscribere  l^s. 
Nativ£  cupidis  formas  par  ómnibus  ardor 
Ec  vivam  et  nudam  rerum  observare  paroitem. 
Ad  caput  unius  immobile  mille  moveri 
Lumina  j  mille  manus:  unumomnes  redderecertant 
Archetypon :  quacunque  illud.se  cuique  videndum 
ExhibeCj  hac  avidus  dcpingere  quisque  laborar. 
Hinc  adeo  ex  una  innúmeras  mirabere  íoroias, 
Hihc  homine  ex  uno  cocam  sobolescere  gcntem. 
Talibus  interea  scudiis  dum  pectora  flagrant 
>£mula j  et  egregius  férvet  labor,  ecce  repente 
Insonuere  fóres,  subicusque  silentia  rumpit 
Docta  fragor  •,  tocas  nova  lux  diíTusa  per  aedes. 
Ilicet  ingreditur  vultu  spectanda  verendo. 


38i 

Inccssu  Matrona  graví ,  quam  rc^a  vclac 

Purpura,  regali  cinctos  diademace  crines, 

Insignem  ostentans  Arctoo  '  sidcrc  frontcm. 

Flda  comes ,  dominae  vestigia  passibus  aequis 

Ursa  '  prcmit ;  non  illa  ferox,  non  fauce  voraci 

Hórrida,  sed  micis,  sed  amico  mollicer  ore 

Lamberé  sueca  manum,  fétus  ceu  lambit ,  herilem. 

Ut  vidi,  ut  scupui,  cupidusque  ediscere  visa, 

Quac  nova  se  doctis  penetralibus  inferac  hospes, 

Adstantem  lateri  submisso  murmure  Musam 

Sciscitor  y  illa  refert  parili :  „Quam  nosse  peroptas, 

„  Hxc  magnae  decus  Hesperiae,  cafHíc  orbis  Iberi, 

„  Mantua,  paciíicx  cultrix  generosa  Minerva, 

„  Mantua,  magnanimi  veneracrix  máxima  Carii." 

Dum  loquimur,  lento  incedens  augusta  Virago 

Progrcditur  passu,  facilesque  per  omnia  versans 

Atria  multiplici  cultu  nitidissima  visus, 

Tergeminas  demum,  ccelestis  imagine  fernue 

Cactera  praestantes,  aciem  defixit  in  Artes, 

Quas  bene  jSdus  amor ,  fídoque  adjimctus  amori 

Justus  honos  una  dederant  in  sede  morari. 

Procinus  alternam  tribus  impertica  salutem, 

Sic  blando  pariterque  gravi  sermone  pro£icur. 

S.  AMdesc  atas  siete  estrenas  ñamadas  te  Osa  9.  La  Ou^^btasoa  del  escudo  de  ama»  deb 

MCNOft.  qneU  VíUa  deMadiid  HeoepoitOdade       misma, 
nsansas. 


58t 
„Parcitc,  Palladlae,  trias  ingeniosa.  Sórores, 

„  Parcitc,  si  vcstrum  abrumpo  nocturna  laborem. 

„  Huc  me  Regís  amor,  magni  rcvcrentia  ducit 

„  Borbonids :  ille  suo  jam  jam  mea  tecta  benignus 

„  Ingressu  recreare  parat,  caroque  beari 

„  Gestio  jam  vultu:  dignas  libet  hospite  tanto 

„  Edere  mox  pompas:  quam  sentir  jure  íideque, 

„  Sentiat  ornatu  dominam  me  Ca&oius  urbem. 

„  Vestras  poseo  manus :  mihi  nunc  opus  arte  magistra, 

„  Fecundis  opus  ingeniis :  nunc  Pallade  tota 

„  Adspirate,  precor  >  quid  enim  sinc  muñere  vestro, 

„  Dives  opum,  populisquc  potens,  genere  indyta,  possim? 

„  Aonios  equidem  nuper,  notissima  vobis 

„  Culmina,  conscendi  montes,  adiique  Thaliam, 

„  Calliopen ,  Erato ,  vcstrsB  cognata  Minervas 

Numina,  collatis  orans  mea  coepta  juvarent 

OfKciis,  et  quos  Regi  meditamur  honores, 

Lusibus  hos  pariter  vellent  hilarare  disertis, 

Consonaque  ad  nostros  aptantes  carmina  plausus, 

Toilere  Borbonium,  super  sthera  tollere  nomen. 

Ést  tamen,  est  nobis  optatae  ad  nobile  pomps 

„  Munus  adimplendum  major  fiducia  vcstri: 

Plus  Pallas  sperare  jubet ,  quam  spondet  Apollo. 

Vester  Apollincum  cactus  premit:  ille  per  aures 

„  Insinuans  sese,  variis  mortalia  callet 


9> 
9» 

9» 


9> 
99 


yy 
yy 

33 
33 
33 


383 

„  Corda  moveré  sonis  j  nativos  iste  colores, 
„  Et  faciem  ct  molem  adjiciens  ct  robora  rebus, 
„  Acrius  inccndit  mentes ,  cumulatius  explct. 
„  Tu  potes  augustos ,  Pictura  o  vivida ,  vultus 
Reddcre  j  tu  solium  circa  regale  sedentúm 
Virtutum  insignes  habitus ,  Rcgique  coronas 
Nectentem  simulare  chorum  i  tu  principe  in  uno 
Mille  etiam  heroas  ostcndere  sccptra  tenentes. 
Tu  potes  et  nostros  in  Regem  pingerc  sensus, 
Obsequium,  memorcmque  animum,studiumque  fidcmquc. 
Ómnibus  et  late  populis  pracberc  videndam 
Quse  vivit  Caroii  nostro  sub  pectore  imago. 
„>£cernare  tibi  promptum,  Statüaria,  tanti 
„  Principis  incisos  ct  marmore  ct  acre  triumphos: 
„  Fas  veteris  pariterquc  novi  miracula  regni, 
„  Grandibus  aut  signis,  mediisve  expressa  figuris, 
„  Mittere  in  extremum  spectanda  nepotibus  aevum, 
„  Qualia  nunc  animis  insculpta  fidelibus  cxstant, 
„  Qualia  et  ipsa  suis  inscripsit  Gloria  fastis. 
„  Tu  quoquc,  Tbctonice,  íámx  fídissima  custos^ 
„  Ibis,  et  ante  alias  procedes  obvia  Garlo: 
„lbis,  et  immensos  excelsis  molibus  arcus, 
„  Atque  triumphales  propcrabis  pandere  portas, 
„  Quam  late  pateant  illi  mea  pectora,  testans, 
„  Quam  pateant  nostríc  caris  amplexibus  ulnac. 


1> 


384 

„  Quin  etiam  omatam,  positis  hínc  inclc  columnls, 
y,  OíHciosa  viam  sternes ,  passimque  jubcbis 
Ullus  In  varias  monumenca  assurgere  laudes. 
Una  omnes  (quid  plural)  sacris  me  reddite  dignam 
„  Grcssibus,  augusto  dignam  me  reddire  vi^/* 

His  fincm  orandi  Supplcx  facit  inclyra  vcrbis. 
Surgit  adhxc  medio  residcns  Pictura  sedili, 
Atque  trium  simul  ipsaferens  rcsponsa  Sororum 
Nomine ,  magnificas  animo  dictante  loquelas: 
j,Quas  tibi  faS;  inquit^  Regina  o  Mantua,  grates 
„  Solvere  pro  grandi,  quod  praestas  ipsa  rogando. 
Muñere,  prosummo,  quo  nos  dignaris,  honore? 
Est  precibus  parere  mis  dulce  atque  decorum: 
Obsequium  imperium  est.  Totas  o  quanta  volupias, 
Quantus  bonos  vires  celebrando  impenderé  Regi, 
„  Qui  titulis  opibusque  bonas  aíit  optimus  Artes  I 
„  Cujus  Palladiá  melius  nos  segide  nomen 
„  Protegit,  ct  major  (fingat  quaecunque  cupido) 
Major  erit  riostris  usque  indulgentia  votisl 
Scilicet  Herctdeos  studio  superante  labores, 
„  Si  nos  Hercúlea  '"  jussit  pridem  urbe  sepultas 
Surgere*,  si  longa  saeclorum  nocte  jacentes 
Protulit  in  lucem ,  ct  lucis  cum  muñere  priscum 
„  Reddidit  ille  decus;  quantis  nos  ipse  vigentes 

Mu- 


to>  Lt  Ciudad  de  HBBCULAMOk 


38y 

„  Muñere  Fraterno,  Fraterno  "  nomuie claras, 

„  Jam  cupiat  cumulare  bonisi  quot  honoribus  auctas 

„  Gaudeat  ad  summum  laudis  pcrducere  ccelum  l 

„  Omnc  quidem  nostrupi  seu  cor,  seu  menttó  acumen, 

„  Nostrave  praclarls  felix  audacia  coeptis, 

„  Omnis  cura,  labos,  operumque  industria  victrixr, 

„  Sentio  quam  sit  incrs,  tanti  quam  Priricipis  impar 

„Xaudibus  i  idque  omnes  uno  simul  ore  fatemur. 

„  Maximus  ahre-óculos  vix  adstat  Caroíüs,  cccc 

Vanescit  Pictura  ,  jacet  ^tatuaría,  rcpit 

Tectonicb  ;  quid  enim  sperent  fiílgoris  in  illum 

Vcl  pariter  junctis  confcrre  ornatibus  Artes, 

E  cujus  virtute  novum  bibit  ipsa  nitorem 

Purpura  >  qui,  placida  bonitas  ni  fiíverit  umbrá, 

Perstringatgeminum  meritis  íiilgentibus  orbcm? 

„  Ardua  cuneta  tamen,  cunetas  stat  vincere  moles: 

„  Quantum  ept  in  nobis ,  conabimur  ut  sua  votis 

„  Adsint  facta  tuis ,  nostro  sua  gloria  Regi. 

„  Instar  erit  summi  decus  id  tentasse  triumphl.'' 

Haec  ubi  dicta  dedit ,  rtutu  resalutat  árnica  ' 

Matronam,  repetitque  suum  Pictura  sedile. 

Rcddidit  alternas  exultans  Mantua  grates, 

Cumque  sua  súbito  ex  ocuiis  evánuit  Ursa, 

Lucífero  signante  fugam  per  inania  tractu. 

Ccc 

II.  El  nombre  y  U  beneficencia dd Reí  D.Fbiinanoo,  con  ^ue  se  ilustid  ;  engrandeció !«  Academi» 


M 

Si 

»y 

3» 


38tf 
Hinc  igitur  cantos  akcrem  ostentare  paratas 

Regís  ad  ingressum  reginaní  vidimus  urbem> 

Vidimus  augustas  spectacuU  debita  pompz, 

Majescate  simul,  simul  exornante  lepore, 

Tot  variis  decorum  passim  splcndcscere  íbrmis, 

Quas  lyra  non  aequet  Phoebi ,  non  buccina  Farox. 

Hinc  opulenta  tuas  fudisti  ^  Mantua,  gazasj, 

AíFectus  generosa  tuos :  hinc  Palladc  dignam 

,  Vos  sobolem,  bcne  de  Patria,  de  Rege  probastis 

Vos  mcritas  operum  tot  nobilitatibus^»  Artes. 

Sic  labor  ingenio ,  ingenium  certavit  amorío 

Ardbus  Ingenuis  gaudens  Iriarte  canebac» 

TRADUCCIÓN 
DEL  POEMA  ANTERIOR. 

ENTkADA    DEL    ReI    CaRLOS  III.    EN     MaDRID, 

Solemnizada  por  ¡as  Nobles  Artes» 
«Docto,  ilustre  Esquadron ,  que  felizmente 
Alistado  en  las  haces  de  Minerva, 
Tantas  veces  habéis  baxo  su  auspicio 
Triunfado  de  la  gran  Naturaleza, 
Y  recibido  de  su  sacra  mano 
Coronas  tantas :  ínclita  Academia, 
Con  Regia  autoridad  establecida 
Para  fomento  de  las  Artes  Bellas : 


A  cuyos  pechos  el  valor  heroico 

Y  la  virtud  se  crian  y  alimentan  > 

Canten  otros  á  quienes  ñus  propicio 

El  sacro  Apolo  de  su  numen  llena, 

Canten  de  vuestro  augusto  origen,  dignas 

Vuestras  primeras  célebres  empresas. 

Los  insignes  progresos  conseguidos 

Por  medio  de  mil  triunfos,  mil  proezas. 

Los  trabajos  publiquen  excelentes 

Por  el  bello  capricho  y  gentileza 

De  la  rara  invención ,  por  la  gran  copia 

De  sus  varias  y  hermosas  diferencias. 

Las  obras  digan  del  triforme  ingenio 

Tan  perfectas  en  sí ,  que  solo  al  verlas 

Calla  la  Antigüedad ,  calla  la  misma 

Naturaleza  atónita ,  suspensa. 

Yo  solo  contaré  lo  que  mi  Musa 

Me  permitió  poco  ha  ver  en  aquella 

Kegia  Casa  aplaudida  con  el  nombre 

De  Ceres  *,  en  donde  hoi  Palas  se  hospeda. 

Por  si  cabe  añadirlo  al  Miz  colmo 

De  vuestras  glorias ,  timbres  y  grandezas. 

Era  de  noche  *,  y  quando  el  grave  sueño 
De  los  humanos  cuerpos  se  apodera. 

Cees 

I.  La  Real  Can  delt  r'iMáüBUA, 


3B7 


3S8 
Que  lánguidos  dexaron  y  rcnclidos 

Del  dia  los  cuidados  y  fahenas: 

Quando  en  alto  silencio  sepuludo» 

Por  todas  partes  el  bullicio  cesa> 

Y  al  orbe  todo  una  quietud  profiuuk 

Oprimiendo,  á  sus  leyes  le  sujeta: 

I^  Academia  olvidada  del  sosiego, 

£  incapaz  de  rendirse  a  la  violencia 

Con  que  el  fiíerte  Morfco  reducirla. 

A  su  dominio  universal  intenta. 

Todo  su  ardiente  afán  ,  su  anhelo  toda 

Ocupado  tenía  en  las  taréa& 

De  la  activa  Minerva ,  exercitando: 

La  noble  juventud  ansiosa  de  ellas. 

En  las  estancias  de  aquel  Real  Palacio. 

Mas  interiores ,  un  salón  se  ostenta,  *^ 

Salón  ancho,  elevado,  magestuoso,,. 

De  figura  quadrada  muL  perfecta. 

De  su  dorada  bóveda  pendiente^. 

Coronado  se  ve  con  doce  mechas 

Un  crecido  velón  *  que  sus  reflexos 

Repartiendo  en  contorno ,  aunque  la  ausencia 

Del  dia  suple,  las  obscuras  sombras 

Con  insensible  graduación  destiecmi.     v 


i.  Ita  Sal»  4cl  aoddo  vivo»  g.  Kl  caodilOB  vt  ta  >|ftni«ys 


B99 
Dispensando  la  luz  donde  conviene. 

Aun  mejor  que  la  lámpara  Febea. 

Sobre  un  tablado  de  mediana  altura 

Allí  un  hombre  desnudo  se  presenta.  *  . 

i  Qué  magnitud  de  cuerpo  tan  enorme  I 

La  arrogante  cerviz  quanto  descuella! 

Qué  pecho,  qué  hombros  anchos  y  espaciosos  t 

Qué  nervios  en  los  brazos,  y  qué  venas i 

«Cómo  de  huesos ,  músculos ,  costillas 

Pintaré  la  estructura  corpulenta? 

Cómo  aquella  canal,  gallardo  surco 

De  las  espaldas?  Cómalas  caderas. 

Que,  estrechando  los  límites  al  talle,. 

Sobresalen  con  tanta  gentileza? 

cQué  diré  de  la  bien  proporcionada. 

Figura  délos  muslos  y  las  piernas?: 

Belleza  varonil  es  finalmente 

La  que  en  todo  aquel  cuerpo  señorea;^ 

Tal  expresó  el  pincel  del  claro  Apeles 

A  su  Héroe:  *  compitiendo  la  eloquencia. 

Con  los  colores ,  tal  Marón  á  Entelo,  * 

Y  Homero  tal  á  Epéo '  representan.. 

Constante  y  dócil  ek  Modelo  viVoj 

Mantiene  puntualmente  la  primera 

4.  SI  modelo  vivo.  6.  .Atleti  que  pinti  Vitgilib. 

5.  ElHcioe  desoudO|Célcbro  pintimiie  As&t%         7..  Otro  Aden  qtie  celcbn  Howcto. 


390 
Figura  y  situación  en  que  le  puso 

£1  Arce  que  preside  á  aquella  escuela. 

Siendo  a  sí  mismo  en  codo  semejante^ 

Una  misma  acicud  sieiñpre  conserva» 

Inmóbil  permanece^  qual  si  escacua 

De  duro  mármol,  ó  de  bronce  fuera. 

Él  solo  de  esta  suerce  en  su  persona 

Numeroso  especcaculo  presenta 

Al  concurso  sentado  sobre  gradas 

£n  anfiteatral  orden  dispuestas  > 

Pues  estudiosa  ocupa  los  asientos 

De  varia  edad  la  muchedumbre  densa^ 

De  candido  papel  y  roxo  lápiz 

Ya  prevenida ,  y  de  mirar  sedienta. 

De  la  dulce  verdad  allí  en  la  fílente 

Las  aguas  bebe  en  toda  su  pureza, 

Y  las  leyes  dictadas  por  su  boca 

Mas  puntualmente  de  copiar  se  alegra. 

De  la  hermosura  natural ,  sencilla 

Prendados  codos ,  igualmente  anhelan 

A  la  madre  común  de  lo  criado 

Viva  y  desnuda  contemplar  de  cerca. 

Teniendo  un  cuerpo  inmóbil  por  objeto,. 

Mil  ojos  á  la  par,  mil  manos  vieras 

Moverse  á  un  mismo  tiempo*,  aspirar  todos 


391 

A  expresar  del  modelo  la  viveza. 

Por  qualquicr  lado  que  este  se  presente, 
£n  retratarle  cada  qual  se  empeña. 
Naciendo  de  una  sola  mil  figuras. 
De  un  hombre  solo  una  nación  entera. 
Mientras  que  en  el  ardor  de  este  excrcicia 
Siguen  los  nobles  pedios  tal  contienda. 
Mientras  hierve  el  estudio  generoso. 
De  repente  sonar  se  oyen  las  puertas. 
Un  improviso  estrépito  interrumpe 
Aquel  docto  silencio  que  allí  reina  ¿ 
Al  punto  a  Iq^  salones  dd  Palacio 
Una  luz  no  esperada  se  dispensa  í 

Y  desde  luego  con  airoso  talle  , 
Con  graves  y  medidos  pasos  entra 
De  venerable  aspecto  una  Matrona, 
Que  vestida  de  purpura  se  ostenta  % 
A  cuya  sacra  sien  sirve  de  adorna 
La  augusta  insignia  de  Real  diadema, 

Y  en  cuya  fíente  por  blasón  se  admira 
De  la  Árctica  región  brillante  estrella.  ^ 
A  su  Señora  con  iguales  pasos 

Sigue  una  Osa , '  no  voraz ,  no  fiera  i 

t.  AUdese  i  Uí  siete  estreÜM  lUmadas  le  Osa         9.  La  Om,  Vatuta  del  etoklo  de  tmus  de  I« 
MMOR  que  la  Villa  de  Madrid  tiene  por  oda  de      nitnuu 
ras  amiasi 


Sí  mansa,  y  como  lame  á  sus  hijuelos, 
Enseñada  á  lamer  la  mano  de  eUa. 
De  tan  raro  espectáculo  asombrado, 

Y  ansioso  entonces  de  saber,  lo  que  era. 
Pregunté  en  voz  sumisa  a  mi  Talía, 
Que  de  mí ,  por  formña ,  estaba  cerca. 
Quien  era  aquella  Dama  respetable. 
De  tan  docta  mansión  huéspeda  nueva: 

Y  ella  satisfaciendo  a  la  pregunta. 
Me  dio  en  el  mismo  tono  la  respuesta. 

„  Esa,  dixo,  que  ves,  es  la  gran  Mantua^ 
„  Cabeza  y  ornamento  de  la  Hesperia, 
En  honrar  a  Minerva ,  generosa, 
Y  en  venerar  á  Carlos  la  primera/* 
Entretanto  prosigue  á  paso  lento 
La  bizarra  Heroina  --,  y  por  aquellas 
Adornadas ,  magníficas  estancias 
Espaciando  los  ojos ,  se  recrea. 
Hasta  íixarlos  en  las  Artes  mismas. 
Cuya  admirable  ,  celestial  belleza 
Excede  a  quantas  gracias  y  eminentes 
Perfecciones  allí  se  manifiestan, 

Y  hasta  ver  á  las  tres  Nobles  Hermanas, 
A  quienes  una  fiel  correspondencia, 

Y  el  honor  á  sus  méritos  debido 


De 


39} 
De  un  mismo  asiento  lá  Igualdad  fíranquéan. 

Al  llegar  donde  estaban ,  altetnando 

Su  cortes  reverencia  4  todas  ellas. 

Con  acento  apacible  y  magestuoso 

£n  esta  forma  su  discurso  empieza. 

„  Temo  ingenioso  de  Pakdias  Nin^, 

„  Perdona  si  interrumpo  tus  tareas : 

„  De  mi  Rei  el  amor  Aquí  me  trahe, 

„  Y  al  gran  Borbon  mi  justa  reverencia. 

„  Ya  este  Príncipe  amable  se  previene 

„  A  ilustrar  con  su  entrada  mis  almenas : 

„  Ya  suspiro  impaciente  por  el  dia 

„  En  que  me  haga  dichosa  su  presencia. 

„  Intento  disponer  festejos ,  poínpas 

„  Dignas  de  huésped  tal :  que  Carlos  sepa 

„  Que  si  soi  Imperial  en  mando  y  zelo, 

„No  lo  soi  menos  en  magnificencia. 

„  De  vuestras  manos  el  £tvor  hoi  busco  > 

„  Hoi  de  las  Artes,  como  vos,  expertas  j| 

„  De  fecundos  ingenios  necesito, 

„  Y  de  todo  el  influxo  de  Minerva : 

„  Pues ,  aunque  rica  soi  y  populosa, 

„  Aunque  me  precio  de  ínclita  nobleza, 

„  c  Que  podre  yo  lograr  de  quanto  emprendo 

,i  Si  no  me  concedéis  vuestra  asistencia? 


394 
„  No  ha  mucho,  i  la  verdad,  que  diligente 

„  Del  Parnaso  subí  la  cumbre  excelsa, 

„  Cumbre  de  vuestros  ojos  no  ignorada, 

„  A  implorar  de  Caliope  la  influencia. 

„  A  Erato  vi  también,  y  vi  á  Talía, 

„  Númenes  deudos  de  la  Palas  vuestra} 

„  Y  á  todas  las  rogué  que  concurriesen 

„  Al  éxito  feliz  de  mis  ideas. 

„  Pedflas  que  los  nobles  regocijos 

„  Que  en  obsequio  del  Rei  mi  amor  apresta^ 

„  Amenizar  quisiesen  con  las  gracias 

„  De  su  mas  viva  y  fértil  eloqúencia> 

„  Y  concertando  sus  canoras  voces 

„  Con  los  aplausos  de  mi  dicha  extrema, 

„  El  nombre  de  Borbon  insigne,  augusto 

„  Entronizasen  hasta  la  alta  esfera. 

„  Pero  para  lograr  completamente 

„  El  desempeño  de  tan  nobles  fiestas, 

„  Confianza  mayor  tengo  en  vosotras: 

„  Mas  que  de  Febo ,  espero  de  Minerva. '  . 

„  Al  Apolineo  Coro  el  vuestro  excede  > 

„  Porque  si  aquél  por  los  oidos  entra, 

„  Y  en  el  ánimo  sabe  con  mil  cantos 

„  De  afectos  excitar  mil  diferencias} 

„  El  vuestro,  á  los  objetos  añadiendo 


„  Color ,  figuM,  magnitud  y  fuerza. 
Con  mayor  eficacia  el  alma  enciende, 
Oexándola  mas  llena  y  satisfecha. 
Ya  puedes ,  o  Pintura  primorosa. 
Ai  vivo  trasladar  la  imagen  Regia; 


39  S 


y» 
y> 

„  A  los  lados  del  trono  las  Virtudes 
M  Que  a  su  Señor  varias  coronas  texan. 

y» 

y> 
y» 


Ya  puedes  ofrecer  en  un  Rei  solo 
De  heroicos  Reyes  una  serie  inmensa. 
Pinta  igualmente  los  a^tos  tiernos 
Que  su  piedad  en  mi  ánimo  despierta. 
Mi  gratitud ,  mi  obsequio  reverente. 
Mi  ardiente  zelo ,  y  lealtad  eterna. 
„  Y  eníin,  a  las  naciones  mas  remotas 
,f  Que  de  ambos  mund(^  el  espacio  pueblan, 
„  Harás  visible  del  glorioso  Carlos 
„  La  efigie  misma  que  en  mi  pecho  reina. 
„  Para  ti,  ingeniosísima  Estatuaria, 
,y  A&n  leve  será,  fácil  tarea 
„  Eternizar  de  Prmcipe  tan  digno 
„  En  mármoles  y  bronces  las  proezas. 
„  De  su  Reinado  antiguo,  y  de  este  nuevo 
„  Fácilmente  podrás,  como  tan  diestra, 
„  Los  hechos  en  estatuas  ó  relieves 
„  Pasar  á  las  edades  venideras 

Ddd2 


9f 
» 


B9^ 

„  Con  arte  tanto ,  que  aparezcan  qttales 

},  Esculpidos  subsisten  ea  nú  idéa> 
„  Y  quales  con  su  mano  ya  k  Gloría. 
Grabados  en  sus  ^tos  los  conserva» 
Tú,  de  la  Fama  la  mas  fiel  custodu^ 
Saldrás  también,.  Arquitectura  excelsa^ 
^  A  obsequiar  al  gran  Carlos,,  levanrandoi^ 
„  Sublimes  arcos  y  triunfales  puertas  1 
„  Y  ofreciéndole  entradas  tan  capaces^ 
Expresarle  podrás  quan  amplia,  sea^ 
La  que  siempre  en  mis  brazos,  ennupechor 
Mi  respetuoso  amor  le  tiene  abierta.. 
Tu  también  el  camino  despejado^ 
Con  serie  de  columnas  bien  dispuesta. 
Le  adornarás  j  y  altivos  munumentos 
Kas  de  erigir  que  su  renombre  extiendan;. 
Eníih ,  hacedme  digna  de  sus  plantas,. 
Digna  de  su  Keal  sacra  presencia.'' 
Aquí  acabó  la  ilustre  Suplicante: 
Su  eficaz  oración^  y  al  punto  dexa. 
La  Pintura  el  asiento  que  ocupaba 
En  medio  de  sus  dos: Hermanas  bellas^ 
Y  de  parte  de  todas  eUa.sola 
A  su  cargo  tomando  la  respuesta^ 
Que  Su  espíritu  noble  y  generoso 


n 
»> 

»> 
y> 

y» 
i> 
»i 


» 


En  voces  ía  dictó  de  afecto  llenas^ 
„  c  Con  que  podremos,  dixo.  Imperial  Mantua, 
„  Agradecerte  la  merced  suprema 
^,  Que  otorgas  á  las  tres,  solo  en  rogamos, 
„  Y  quanto  con  tus  honras  nos  elevas  > 
Nuestra  satisfacción,  nuestro  honor  propid 
En  cumplir  tus  anhelos  se  interesan. 
Para  nosotras ,  si  el  precepto  es  tuyo, 
I»  Mas  grata  que  el  mandar  es  la  obediencia^ 
„  ¿Qué  jubilo  mayor  3^  qué  mayor  gloria, 
»  Que  poder  coronar  las  dichas  nuestras» 
>,  Agotando  en  obsequio  del  Monarca 
,,  Todo  nuestro  caudal  y  nuestras  ftierzas  ? 
De  un  Monarca  a  las  Artes  tan  propicio^j, 
Que  de  timbres  las  colma  y  de  riquezas: 
y,  Cuyo  nombre  mejor  aun  nos  defiende 

Que  di  formidable  escudo  de  Minerva : 
a  Cuya  beneficencia  ,  por  mas  dones 
w  Por  mas  ^vores  que  a.  esperar  se  atrevan 
fy  Mis  ávidos  deseos,  será  siempre 
„  Mayor  que  de  ellos  todos  la  licencia  > 
M  Pues  si  con  nuevo  prodigioso  intento» 
De  Hercules  superior  z  las  empresas» 
Sacamos  quiso,,  qirando  sepultadas 
Nos  tenía  Herculano  *°  en  sus  cavernas  j 


397 


>3 


xy 


y> 

yy 

»v«  ha  Ciudad  de  HluicutJiMas 


39t 
>,  Y  si  después  de  haber  permanecido 

^  De  cancos  siglos  en  la  noche  ciegas, 

i.  Piadoso  nos  volvió  la  luz  del  dia, 

„  Y  nuescro  anciguo  resplandor  con  elk: 

,,  Ahora  que  nos  vemos  can  brillances 

f.  Por  el  amor  y  generosas  miiescras 

„  Que  á  su  Hermano  "  debimos ,  é  iluscradas» 

>,  Con  su  nombre  inmorcal  nuescras  escuelas : 

^,  (De  quancas  discinciones  no  debemos 

„  Ya  promecemos  que  colmamos  quiera 

^  Su  nugnánimo  esmero  en  elevarnos 

M  Del  honor  á  la  cumbre  mas  soberbia  ? 

y,  La  valentía ,  la  invención  osada 

p.  De  nuescras  Arces ,  coda  su  agudeza, 

„  Nuescro  concinuo  a&n ,  ceson^  escudio» 

y,  Y  la  induscria  que  codo  lo  sujeca, 

y,  Sé  que  son  coseos,  débiles  calencos 

y.  Para  logro  del  £ín  que  nos  empeña. 

„  Coreos  auxilios  son  ( lo  confesamos) 

„  Si  se  comparan  á  la  Real  grandeza  > 

„  Pues  al  punco  que  Carlos  aparece, 

„  Sin  colorido  la  Pincura  queda, 

„  Pierde  su  gallardía  la  Escultura, 

„  La  Arquitectura ,  eníin,  yace  por  cierra. 

1 1.  El  nombre  y  U  beneficencia  del  Rei  D.Fekiunixh  con  que  te  íliutrci  y  engrandeció  It  Academia. 


,j  c  Y  qué  lustre  con  todos  sus  ornatos 
fy  Comunicar  las  Artes  pretendieran 


i99 


3> 
9> 


i» 

3> 


A  un  Rei  cuyas  virtudes  á  porfía 
Su  lustre  á  la  Imperial  purpura  aumentan  ? 
,>  Rei  de  tanto  esplendor  ^  que  si  la  sombra 
£>e  su  benignidad  no  interpusiera. 
Entrambos  hemisferios  deslumbrara 
De  sus  hazañas  con  la  luz  inmensa. 
„  A  vencer  qualquier  óbice,  con  todo, 
j,  Qualquier  dificultad  vamos  resueltas : 
„  Haremos  quanto  alcance  nuestro  esfiíerzo;, 
„  Para  que  efecto  vuestras  ansias  tengan ; 
„  Y  para  que  a  la  gloria  del  Monarca 
„  El  legítimo  culto  se  conceda: 
„  Que  aplauso  nos  dará  del  mayor  triunfa 
„  Solo  el  intento  de  tan  alta  empresa." 

Dixo  así  la  Pintura  *,  y  retomando 
Con  afable  ademan  la  reverencia 
A  la  Matrona,  se  volvió  á  su  silla. 
Donde  con  las  denus  Artes  se  sienta. 
Gozosa  la  rindió  Mantua  las  gracias  > 
Y  al  punto  con  la  Osa  compañera 
Desaparece ,  tras  de  sí  dexando 
De  vuelo  celestial  brillante  senda. 
Esta  la  causa  fue  de  que  en  la  entrada 


400 
Del  Hcroc  Carlos  ,  á  la  Villa  Regla,! 
Jubilo  rebosando  y  bizarría. 
Hemos  visto  ostentar  magnificencias : 
De  que  los  espectáculos  debidos 
Al  desempeño  de  la  augusta  fiesta, 
(Concurriendo  al  primor  de  sus  adornos 
Juntas  la  Magestad  y  la  Belleza) 
Sobresalieron  todos  con  tal  copia 
De  hermosuras  tan  raras  y  diversas. 
Que  ni  basta  la  cítara  de  Febo, 
Ni  el  clarin  de  la  Fama  a  encarecerlas. 
Por  eso  derramaste  generosa 
Tu  corazón,  o  Mantua,  y  tus  riquezas  i 

Y  vos.  Artes,  con  tantas  marabillas 
Digna  prole  os  mostrasteis  de  Minei:va, 

Y  dignas  Ciudadanas  igualmente. 

No  menos  que  a  la  Patria ,  al  Rei  afectas : 
Moviendo  así  el  afán  con  el  ingenio, 

Y  el  amor  con  entrambos,  competencia,  «i 


VE' 


4^1 
VELASCUS  ET  GONZÁLIDES 

Ingenuarum  Artíum  monumentis  eomecratí, 
Wunc,  siquando,  sacrum  spirantes  acriüs  igncm, 
Nunc  magis  acthcreis  ornaca?  pectora  donis. 
Artífices  decorutn ,  fama^^ue  aeviquc  patentes, 
Heroum  altrices,  Coelo  descendite  Divx ; 
Quacque  pa^ent  vobis  Caroli  sub  Principis  umbra. 
Has  implere  juvet  meliori  lumine  sedes. 
Dignior  in  térras  antehac  vos  nuUa  vocavit, 
NuUa  magis  totum  sibi  numen  causa  poposcit. 
En  nova  matcries  vestris  decoranda  paratur 
Artibus.  Hercúleas  jam  practergressa  Columnas, 
Exhibet  Heroas  vobis  Hispánica  virtus 
Insólitos.  Vcterum  facta  illustrassc  Virorum 
Hactcnus  esto  labor:  satis  est  ornara  vetustas  *, 
Posculac  en  prxsens  ornari ,  postulat  sevum. 
Florentes  jam  laude  nova  celébrate  Velascum, 
GoNZALroEM' celebrare  Duces,  quos  orbis  uterque 
Undique  vexatum  race,  milite,  fiílmine  Morrüm 
Invictis  tucari  animis  tela  omnia  contra, 
Tela  Britannorum  stupuit  *,  quos  Anglia  stantes 
Mcenibus  eversis ,  ferri  ílammaeque  flircntis 
Impávidos,  per  millc  neces  occumbere  tándem 
Vidit  et  invidic ,  victis  se  fassa  «ninorem. 
Horum  igitur  pulchris  vivit  si  nomen  Iberum 


40X 
Funeribus,  si  laude  nova  magis  inde  superbic» 

Quam  vobis  dignum,  vobis ,  Choros  almc ,  decorum 

Mille  per  egregü  monumenta  «tema  laboris 

Pro  vita  vitam ,  pro  laude  rependere  laudemt 

Ipse  eciam,  cujus  sub  amico  numine  florenc, 

Ausplciisque  vigent  vestrx  felicibus  Artes, 

Ipse  operum  stimulator  adesc,  et  maximus  auccor 

Carolus.  Heroum  quancis  genus  ille  duorum 

Amplificat  titulis ,  quantis  et  honoribus  ornad 

Nomina  ut  amboram  gaudet  terráquc  marique 

Spargere,  ec  Hispanis  memoranda  inscribere  £iscisj 

Quo  paricer  servenc  elementa  et  saecula  famam! 

£ja  agite:  a  tanto  documentum  auaore  volentes 

Acápite ,  augustisque  álacres  acceditc  votis, 

His  ego  ad  ornandas  magnorum  quippe  Virorum 

Illustres  animas^  meritisque  colenda  tropxis 

Fuñera ,  Palladias  instabam  accendere  Divas, 

Cum  súbito  hortantis ,  nec  faUimur,  excita  Musae 

Cantibus ,  excclsi  visa  est  de  vértice  Olympi 

Plus  sólito  radiara  comas ,  cumulataque  gazis 

Largius  xthereis ,  ac  se  divinior  ipsa, 

Palladis  alma  cohors  delabi,  nube  sedentes 

Quaeque  suá,  pariterquc  sua  caput  Iridc  cinctse. 

A  dextrá  laeváque  Deas  laeto  agmine  ovantes 

Assidui  stipant  comités,  fídique  núnistri. 


4-05 
Et  Labor  ,  ct  jugí  gaudens  iNOtismiA  cura, 

iNGBNiuM-que  sagax,  necnon  Invbntio  rcnim 

Divcs ,  ct  insólito  Novitas  gratissima  cultu } 

Tum  Coelum  increpidis  centans  Audacia  pennis. 

Grande  Decus,  mollisqueLBPOs,  atque  altera  demum 

Intellecta  quidem,  verám  sinc  nomine  *  virtus. 

Una  omnes  circumvolitant,  praeeuntc  volatum 

Obsequio.  Quocunque  viam ,  quo  lumina  cunque 

Artiíices  verteré  Deae ,  formosior  ^ther 

Ridet ,  et  ipsa  novas  sumit  variata  figuras,' 

Induit  atque  novum  melior  Natura  decorem. 

Jamque  pedem  notis  inferre  penatibus  illas 

Aspicio,  magnisque  ánimos  accingere  cosptis. 

Obvia  certatim  se  Saxa,  Metalla ,  Colores 

Divina  tractanda  manu  praebere  videres. 

En  gestit  Color  ipse  teri,  Marmorquc  sccarl, 

JEj&  cupit  incidi ,  rapidisque  liquescere  victum 

Ignibus ,  Argentum  gaudet ,  Aurumque  fériri» 

Et  modo  in  Heroum  laudes  Patrisque  nitescant, 

(Ingenuas  nam  tangit  bonos  animara  per  Arces ) 

Vulnera  nulla  pati ,  tormentaque  nulla  recusant. 

Haud  mora:  propositus  sequirjt  hhor:  arma  potentes 

Arma  movent  pracclara  manus.  Pictura  Sórores 

Emicat  ante  alias ,  tabuláque  efjíingere  curat 

£ee2 

*  El  no  se  qux» 


404 
Angligenum  fotls  dpprcssam  vlribus  Árccni, 

Neptunum  Martemquc  cavo  circum  jcrc  tonatites. 

Pugnaces  utrinque  iras,  et  prodiga  lucís 

Pcctora.  Prapcipids  nitcntcm  ad  culmina  Castri 

Hostilcín  hinc  acicm  simulat ,  Cascrum  indc  cuentes 

Fortiter  Hispanos ,  spirantia  valla,  mániplos. 

Ac  vos  praecipue.  Par  nobile  Defensorum^ 

MagnanimL  Héroes ,  geminum  speccanda  per  orbem 

Lumina,,  queis  lacera,  venir  super  Arce  criumpho 

Pulchrior  occasus  >  vos  ostentare  laborar  v 

Vestra  juvat  vivis  animare  coloribus  ora, 

Virtutem  immemori  vestram  subducerekco. 

Próxima ,  victrki  fidens  Statuaria  cáelo, 

Marmore  formatis,  fusove  rigcntibus  acre 

Aggreditur  signis  imitari  clara  Virorum 

Corpora.  Ut  ingentes  reddit  simul  illa  jubentum 

Certantúmque  ánimos !  Pacata  ut  fronte  serenos. 

Fulmíneas  Martis  quibus  aspexere  procellas. 

Cerneré  dat  vultus ,  pugnatque  acqüare  metallis, 

Quo  steterunt  an^o  super  ardua  mccnia,  robuc  i 

Parte  alia  quantas  mericae  pro  laudis  honore 

Invictis  Ducibus  mireris  sugere  moles, 

Tectonices  audacis  opus  l  hinc  scilicet  arcus 

Grandibus  incisos.^  titulis,  insculptaquc  saxo 

Fortia  facta  Virúm  j  sublimes  inde  columnas  ^ 


'405 
Quas  clrcúm  artlficl  scrjJunt  illustria  gyro 

Nomina,  prseclari^  bcUi  distincta  coronis^ 

Hlinc  pyramidas,  etmausolea  perennem, 

Dum  cacitos  condunc  einferes ,  condentia  ^mam  i 

Quid  refcram  uc  varis  domiharüm  ad  jussa  minores 

Con veniant.  Artes ,  sociisque  fidcliter  adsinc 

Ofiiciis?  Hace  vel  pictas,  solidasvc  figuras, 

Immanesve  opcruni  évectas  ad  sidcfa  moles, 

In  breve  concludens  spatium,  describir  in  acrej 

Mox  levibus  súbito  mandat ,  mirabile,  chartis. 

Illa  cavans  lento  chalybem  molimine ,  cscum 

Perficit  intus  opus>  subjectis  deinde  metallis 

Signatum ,  in  lucem  versatilis  impete  praeli 

Excitar.  £x  una,  sociantes  oribus  ora. 

Parte  micant  gemini  Héroes',  quosque invida  íérri 

Vis  simul  extinxit,  simul  Ars  dat  vivere  in  auro. 

Ex  alia  invasae  defensacque  Arcisimago, 

Totaque  mirifican  fiílgent  spectacula  pugnac. 

Plurima  sic  adeo ,  variis  impressa  figuris, 

Chartía  volar  •>  fblvo  pretiosa  numismata  nimbo 

per  populos  jactata  pluunt ,  sacrasque  Dearum 

Multiplicant  operas,  geminique  Herois  honores. 

His  ergb  decorvim  gazis ,  hoc  ccelitc  cultu, 

Palladiae  vobis,  heroica  nomina,  Divae, 

Tam  benc  de  Patria,  de  Rege  et  nomine  Ibero 


40^ 
Promcritos  ornare  Duces  placet.  O  mea  felir, 

Surgere  si  vcstris  possk  vox  aemula  factis, 

Scandacuc  illorum  digno  fastigpia  cantul 

At  mihi  sac  yeseros  tenui  dixisse  labores 

Murmuren  tancorum  laudes  implere  Vironim 

Non  nisi  Tres  valeant  Artbs  ,  MusjBve  Novbnjb. 

TRADUCCIÓN 
DEL  POEMA  ANTECEDENTE, 

Por  D.  Tomas  de  Yriarte,  Sobrino  del  Autos.* 

VELASCO   Y   GONZÁLEZ 
Inmortal  ¡lerdos  por  los  tmmtmtntos  de  las  Nobhs  Artes, 

^«rioi  sí  (  Deidades  Autoras  de  primores.  Madres  de  k  £um 
y  de  la  eternidad ,  y  Nutrices  de  los  Héroes  )  hoi  sí  que  ar- 
diendo mas  activamente  en  sacro  niego,  y  enriquecidas  de 
celestiales  dones ,  debéb  baxar  del  Olimpo ,  y  esparcir  mas 
brillantes  luces  que  nunca  por  las  estancias  que  aquí  os  espe- 
ran abiertas  á  la  sombra  de  Carlos.  Hasta  hoi  ningún  moti- 
vo mas  digno  os  ha  llamado  á  la  tierra  \  ninguno  que  mas 
necesite  de  toda  vuestra  divina  inspiración.  Aguardando  es- 
tá un  nuevo  asunto  á  que  vuestras  Anes  le  ensalcen  *>  quando 
el  valor  Español  >  pasando  mas  alia  de  las  Columnas  de  Hér- 
cules ,  os  ofrece  ya  estraños  Héroes.  Vuestro  esmero  ha  sido 
hasta  aquí  realzar  las  hazañas  de  los  Campeones  de  otras 
edades.  ¿No  ha  adquirido  ya  bastante  lustre  la  antigüedad í 


407 
La  era  presente  es  la  que  está  pidiendo  la  den  el  suyo.  Aplau-« 

dld  a  Velasco  y  á  González,  Caudillos  colmados  de  reciente 
gloria,  que  admiraron  á  ambos  Mundos ,  defendiendo  con 
invicto  espíritu  y  contra  todos  los  tiros  del  Ingles  el  Morro 
combatido  por  todas  partes  de  Soldados,  de  Navios,  de  Cmo* 
nes.  En  pie  sobre  las  murallas  desmoronadas ,  despreciando 
constantes  el  fliror  del  hierro  y  del  fijcgo ,  y  falleciendo  en 
medio  de  la  inmensa  mortandad,  los  vio  y  los  envidió  Ingla- 
terra ,  confesándose  inferior  á  los  vencidos.  Si  con  estas  dos 
esclarecidas  muertes  vive  el  nombre  Español ,  si  de  ellas  le 
resulta  el  mas  ínclito  lauro  \  quan  digna,  quan  honrosa  obli- 
gación tuya  será ,  o  divino  Coro ,  emplear  los  perennes  mo- 
numentos de  tus  apreciables  tareas  en  recompensar  una  vida 
con  otra  vida,  una  gloria  con  otra  gloria  i  El  mismo  Carlos, 
baxo  cuyo  numen  y  favorables  auspicios  florecen  las  Artes 
vuestras,  es  el  primero  que  os  alienta  y  estimula  al  trabajo. 
iCon  qué  títulos  y  honores  engrandece  los  linages  de  aquellos 
dos  Adalides  I  Cómo  se  complace  en  extender  sus  nombres 
por  tierra  y  por  mar,  y  los  inscribe  en  los  fastos  de  España^ 
para  que  concurran  á  perpetuar  la  fama  de  ambos  los  ele- 
mentos y  las  edades  ¡  Seguid ,  pues  ,  el  noble  exemplo  de 
vuestro  sublime  Protcaor ,  y  contribuid  gustosas  al  desem- 
peño de  los  Reales  deseos.  .    , 

Con  estas  voces  me  empeñaba  yo  en  animar  á  las  Pala- 
dias  Diosas  á  solemnizar  el  esplendor  de  las  almas  de  tan  in- 


4o8 
signes  Varones,  y  consagrar  los  debidos  troféoiásus  Manes, 
quando  me  pareció  ver  súbitamente  (  y  no  me  engañaba  h 
ilusión)  que  el  sacro  Coro  de  Palas,  atrahido  de  las  exhor- 
taciones de  mi  Musa,  descendía  de  la  cumbre  del  Impireo, 
rodeadas  las  sienes  de  extraordinario  íulgór  ,  copiosamente 
provisto  de  tesoros  celestiales,  y  excediéndose  en  divinidad 
así  propio.  Cada  Deidad  baxaba  sentada  en  una  nube,  y 
coronada  del  Iris.  Por  ambos  lados,  diestro  y  siniestro,cerca- 
ban  con  alegre  tropel  á  las  Diosas  sus  fieles  Compañeros  y 
Ministros  el  Trabajo  ,  la  Industria  que  se  goza  en  la  infati- 
gablt  diligencia ,  el  sagaz  Ingenio  ,  la  fértil  Invención  y  la 
Novedad,  agradable  por  la  estrañeza  de  sus  primores.  Mas 
alia  la  Osadía  remontando  su  intrépido  vuelo  hasta  la  esfera, 
?1  noble  SEñoRio,  el  suave  Gracejo,  y  aquella  virtud  que  tan- 
to se  distingue ,  aimque  sin  nombre ,  el  No-se-qub.  Unidos 
vuelan  en  torno ,  anticipando  á  todos  sus  movimientos  el 
respetuoso  obsequio.  Adonde  quiera  que  las  ingeniosas  Di- 
vinidades dirigen  el  paso,  ó  la  vista,  se  muestra  el  Cielo  ñus 
bello  y  apacible,  y  la  misma  Naturaleza,  variando  figuras,  se 
renueva  y  se  mejora. 

Mas  ya  las  veo  entrar  en  la  conocida  morada ,  y  prepa- 
rar sus  ánimos  á  la  grande  cmpre^.  Advertirías  allí  cómo  las 
piedras ,  los  metales  ,  los  colores  se  prdsentfaban  i  porfía, 
franqueándose  a  la  destreza  de  las  celestiales  manos.  Deseaba 
el  color  ^uc  le  moliesen,  d  mármol  que  le  serrasen:  gustaba 


4p5^ 
el  cobre  de  ser  entallado',  el  oro  y  la  plata  de  verse  fundidos 

ahora ,  y  acuñados  luego :  y  pues  las  Artes,  con  darles  vida, 
parece  habían  excitado  también  en  ellos  el  delicado  pundo- 
nor, i  ningún  golpe  ni  herida  se  resistían  ,  con  tal  que  sus 
brillos  redundasen  en  aplauso  de  la  Patria  y  de  sus  Héroes. 

Empréndese  al  punto  la  meditada  fatiga  j  y  la  ingeniosa 
diestra  maneja  los  liberales  instrumentos.  Sobresale  entre  sus 
Hermanas  la  Pintü&a,  que  se  esmera  en  trasladar  al  lienzo  el 
Castillo  oprimido  de  todo  el  poder  Británico  i  Neptuno  y 
Marte  arrojando  truenos  del  cóncavo  bronce  i  la  tenaz  ira  de 
ambas  huestes ,  y  aquellos  corazones  pródigos  de  su  vida. 
Allí  retrau  el  esquadron  enemigo  empeñado  en  avanzar  i  la 
cima  de  la  Fortaleza  próxima  á  su  exterminio:  aquí  las  haces 
Españolas  que  la  defienden ,  formando  un  parapeto  anima.- 
do:  y  á  vosotros ,  o  ilustre  par  de  Defensores  ,  magnánimos 
Combatientes,  antorchas  de  ambos  Polos,  que  en  el  desman- 
telado Baluarte  lograsteis  muerte  mas  decorosa  que  la  victo- 
ria •,  á  vosotros  principalmente  procura  copiar  el  Pincel,  go- 
zoso de  emplear  sus  mas  delicados  colores  en  restituir  vida  4 
vuestros  semblantes ,  y  librar  la  memoria  de  ese  valor  dd 
eterno  olvido  de  la  muerte. 

Seguía  4  la  Pintura  la  Estatuaria  ,  que  confiada  en  el 
poderío  de  su  cincel,  aspira  á  ofrecernos  la  efigie  de  los  pre- 
claros Capitanes ,  ó  esculpidos  en  mármol ,  ó  eternizados  en 
bronce,  i  Con  qué  propiedad  figura  el  gran  esfuerzo  del  Cau-* 

Fff 


410 
dillo  y  del  Soldado !  Qué  agradables  nos  representa  los  as- 
pectos de  los  que  tan  serenamente  despreciaron  las  tempesta- 
des de  Marte  !  Y  qué  estudio  no  pone  en  que  la  resistencia 
del  metal  imite  la  que  ambos  mostraron  en  las  almenas ! 

Por  otra  parte  ino  arrebatan  la  admiración  aquellas  so- 
berbias moles ,  partos  de  la  An-OurrEcruRA. :  moles  erigidas 
para  blasón  de  los  invictos  Guerreros?  Ahora  se  adornan  os- 
tentosos arcos  con  timbres  y  trofeos :  ahora  se  graban  en  lá- 
pidas las  generosas  hazañas  de  tales  Varones :  ya  se  levantan 
columnas  en  cuya  circunferencia  se  leen  colocados  en  im  ar- 
tificioso giro  los  dos  célebres  nombrcs,distinguidos  de  nobles 
coronas  militares  >  ya  pirámides)  ya  un  durable  mausoléo^que 
al  paso  que  conserva  las  secretas  cenizas  ¡^  conserva  también 
la  publica  fama. 

cQue  diré  de  la  obsequiosa  diligencia  con  que  las  Artes 
subalternas  concurren  á  cumplir  los  preceptos  de  las  princi- 
pales, y  á  franquearlas  sus  auxilios?  Una,  reduciendo  al  es- 
pacio de  breve  lámina  las  pinturas,  las  estatuas ,  6  las  corpu- 
lentas fabricas  elevadas  hasta  las  nubes ,  las  estampa  veloz- 
mente en  ligeras  hojas.  Otra,  profundizando  con  lenta  labor 
el  azero,  dibuxa  en  él  los  objetos,  y  los  da  á  luz,  después  que 
el  ímpetu  de  un  rápido  tornó  los  ha  impreso  en  metales.  Por 
una  parte  resplandecen  unidos  los  rostros  de  aquellos  dos 
Campeones  ,  que  si  bien  expiraron  al  rigor  del  envidioso 
hierro,  ya  quiere  el  Arte  resuciten  en  el  oro.  Luce  por  otra  la 


imagen  del  Castillo  asaltado  y  defendido  ,  y  todo  el  cspccJ 
táculo  de  la  espantosa  refriega.  De  esta  suerte  vuela  el  papel 
hermoseado  de  diversas  figuras,  y  se  esparce  por  los  Pucbloi 
una  dorada  lluvia  de  medallas ,  multiplicándose  las  obras  de 
las  divinas  Artes,  y  las  glorias  de  los  valerosos  Caudillos.  Con 
estas  celestiales  preciosidades  y  vistoso  ornato  quisisteis,  ín- 
clitas Diosas  Paladias ,  ilustrar  la  memoria  de  irnos  Héroes  á 
quienes  tanto  mereció  la  Patria,  el  Rci  y  el  nombre  Español, 
j  Dichosa  mi  voz  una  y  mil  veces,  si  alentada  con  la  emula^ 
cion  que  deben  infiíndirla  vuestros  aciertos  >  pudiese  remon- 
tarse a  celebrarlos  en  digno  canto  I  Pero  mt  contentaré  con 
que  los  humildes  ecos  del  mió  hayan  aplaudido  á  lo  menos 
parte  de  vuestras  tareas ;  pues  al  elogio  de  tan  excelsos  Capí* 
tañes  nadie  basta  sino  las  Tres  Artes,  ó  las  Nueve  Musas,  m 

CAROLO    III. 

BI6LIOTHECA  REGIA, 

(¿udd  novum  ¿  mumfictntusttno  Rege  inerenuntum  et  splendorem 

aeeeperitt 

EUCHARISTICON. 

Centum  allí  voces  ,  centum  sibi  poseeré  linguas 
Ad  celebraada  Virúm  máxima  facta  solenc^ 

Ast  ego,  linguarum  vel  si  tot  millia  detur 
Solvere  ,.quot  tácito  fída  recondosinu, 

Haud  referam  meritas  tibi.  Princeps  Oprime,  grates 
Plena  libiis,  dcMÚs  plcnior  ipsa  mis. 

Fffa 


41 1 
Congestos  eceiúm  quí  fas  tot  Scerc  Honores, 

Tot  benefacca  novis  exsupecata  bonis. 
Prodiga  Regalis  quibus  kidulgencia  dexcra^ 

Sortem  auxit  supra  máxima  vota  meam?- 
Nonne  satis  vultu  quod  nos  ditaveris  aureo^ 

Ut  primum  Hesperio  Sol  novus  Orbe  micas? 
Nostra  quod  in  tantum  proccsserit  incremcntumk 

Copia ,  RoMULEis  aucta  voluminibus? 
Nonne  satis  demum  insignes  tribuisse  vir itim>. 

Qiú  tua  depingunt  clara  repcrta,^  libros  ?■ 
Sed  nullns  patiens  tua  muniíicentia  fines 
.    ( Scilicet  Imperio  non  minor  illa  tuo  y 
Surge,  ait,  atcjuc  novam-  fedgentior  induc  fiontcm^ 

Induc  nostra  novum ,  Bibliotheca ,  décus: 
Perficiatur  opus  Patris  immortale  Philippi, 

Fernandi  Eratris  grande  patrocinium  i 
Nullft  tibi  ut  icertet  posthac,  totumque  per  Orbcm, 

Te  dlgnam  Caroli  nomine  Fama  sonet. 
Dixit,  etamplexu  cumulans  ea  verba  benigno-,. 

Regales  ukro  pandit  árnica  sinus:. 
Omnígenas  depromit  opes,  decora  omnia  fiíndit», 

Amplificat  censos ,  multiplicatque  Viros : 
Juribus  efFulcit ,  titulis  et  honoribus  otnatr, 

Et  partem  Augustas  me  jubet  esseí  Domus, 


Plura  vctor :  vocem  rapit  admiratio  sortis 

Insólita,  atque  ipsos  transic  adusquc  Deo$. 
Pegaseis  miratur  aquis  stupcfactus  Apollo 

Auríferos  ladees  jam  sociarc  Tagumr 
Miratur  Istias  meliori  ilumine  lauros 

Plus  sólito  nitidis  luiairiare  comis  y 
Ccrtatim  propcrarc  tibi ,  Rex  Magne ,  corona?> 

Augustx  cupidas  fírontis  honore  firui  ^ 
Miratur  ma(iiclos>  pretioso  fontc  Poétas^ 

Fundere  jam  vena  divitiore  mclos  j 
Jam  laudes  tentare  tuas ,  quas  Fábula  veriy 

Victa  quidem  faetis ,  invidet  Historiae. 
Aspicc  quin  etiam  ut  stupeat  te,  Cargle,  Mavor^ 

Quam  sibi ,  tam  placidis  Artibus  essc  parem.. 
Scilicet,  ardenti  versas  dum  pectore  bellum, 

Mcenia  dum  munis ,  vela  superba  paras? 
-^nca  vertendis  transfers  dum  fulmina  murisj 

Cogis  in  arma  manus,  agmina  jamque  movesi^ 
Regiaque  in  tantos  aperis  xrariix  sumptus, 

Providus  hinc  térra ,  providus  inde  mari : 
(^tupct  haud  leviús  te  curam  impendiere  MusÍ5¿ 

Pacifícasque  omni  parte  juvare  Deas*, 
Harum  signa  sequi ,  pariterque  in  castra  coirc 

Undique  delcdros-,  auspice  Rege,  Virosa 


Hic  omncs  alacri ,  stipcndia  krga  mcrentes, 

Doctam  amplexari  pcctorc  militiam  i 
Quin  super  adjecci^  ánimos  ad  grandia  donls 

Surgere^  ec  hinc  vires  exacuisse  suas: 
Obstupet  iiigeniis  amumencaria  pandi^ 

Unde  recens  miles ,  scu  vetus  arma  petat* 
Ac  férvere  novam  studiis  ardentibus  >£tnam, 

Fulgcat  unde  nova  laude  peritus  Ibcr. 
Vos  camen  hace  demum  mirari  parcite  Divi: 

Sperare  a  tanto  Príncipe  plura  Kcct. 
His  majora  potest,  sesc  usque  ingendor  ipso, 

Carolus,  Hesperias  vita  decusque  suáe: 
CAROLus,ad  geminas  qui  propensissimus  Artes, 

Hispanum  pariter  nomcn  utrisque  fovet: 
Qui  Regis  summam  csse  putat ,  ubicunquc  locorum 

Et  Famae,  ct  Laudis  regna  tenerc  suos : 
Cui  meritam  ex  aequo  Pallas  Mavorsque  coronam 

Fronde  suacertant  nccterc  quisque  prior  i 
At  multo  cui  grata  magis  quam  Patria  donat. 

Principe,  vel  potius  Patrc  ,  beata  suo. 
Talia  concordes  totum  rcsonate  per  Orbcm, 

Mitis  Apollo,  lyrá,  Mars animóse ,  tuba. 
Interea  memori  nobis  celcbrabitur  ore 

Munus  id,  et  major  muñere  dantis  amor. 


4IJ 
Atque  prius  doctl  Manes,  mea  cura ,  loqucntur> 

Quam  sileam  Augusta?  pignora  tanta  manús. 
Nostra  quoquc  acternís  Ínter  monumcnta  manebk 

Insignis  meriti  gratia  scripta  notis. 
Non  Famae ,  aut  ^vo  facinus  memorabilc  tradamí 

Amborum  custos,  rectius  hujus  ero ; 
Factaque  Borboni^e  qua  tot  servo  inclyta  gentis. 

Jure  tuum  servcm ,  Máxime  Borbonidum. 

TRADUCCIÓN 
DJEL  POEMA  ANTECEDENTE, 

Por  Don  Vicente  García  de   la   Huerta. 
Acción  de  Gracias  de  la  Real  Biblioteca 
A  CARLOS  IIL 
Por  el  nuevo  aumento  y  esplendor  ^ue  ba.  debido  á  su.  Red  tmmlfieetufa, 
«Costumbre  antigua  fiíé  de  los  que  intentan 
De  algún  grande  Varón  cantar  los  hechos 
Dignos  de  £ima ,  de  memoria  dignos. 
Voces  ciento  pedir,  y  lenguas  ciento ; 
Mas  si  por  suerte  se  me  concediera 
El  poder  desatar  con  arte  nuevo 
La  multitud  de  lenguas  docta  y  rara. 
Que  deposito  en  mi  callado  seno: 
Sin  duda,  en  vano,  o  Príncipe  benigno. 
Intentaría  mi  agradecimiento 


Manifestaros,  si  de  libros  llena. 

Mucho  mas  llena  de  los  dones  vuestros. 

Pues  ¿quien  podra  expresar  con  dignas  Voces 

Las  repetidas  honras*  que  os  merezco. 

Los  beneficios -grandes,  excedidos 

A  cada  instante  de  otros  de  mas  precio. 

Con  que  pródigamente  la  indulgencia 

De  vuestra  mano  Keal  subió  á  un  extremo 

La  suerte  mia,  que  jamas  pensara 

En  la  esfera  caber  de  mis  deseos? 

íNo  filé  bastante  haberme  enriquecido 

Grabado  en  oro  ese  semblante  Regio, 

Luego  que  nuevo  Sol  amanecisteis 

A  iluminar  el  horizonte  Hesperio? 

2  No  me  bastaba  para  entera  gloria. 

De  mi  riqueza  antigua  el  fundamento 

Acrecentado  tan  copiosamente 

Con  las  que  antes  á  Roma  ennoblecieron? 

¿No  era  bastante,  cnfin,  haber  honrado 

A  los  sabios  Varones  de  mi  gremio 

Con  los  insignes  libros  que  retratan 

Tanto  docto  Real  descubrimiento? 

Mas  no  admitiendo  términos,  ni  fines 

Vuestra  munificencia  (  que  contemplo 

Ser  su  grandeza  solo  comparable 


Con 


Con  la  vasta  extensío^de  vücstto  Imperio) 
Nuevo  Regio  esplendor.,  dixo,  te  adorne 
Desde  hoi,  o  Biblioteca  j  pues  pretendo 
En  ti  perficionar  del  gran  Filipo  , 
La  heroica  empresa  y  paternal  !empcño:   • 
Seguir  quiero  del  próvido  Fernando 
En  protegerte  el  fraternal  excmplo: 
Única  seas ',  y  de  Caiudos  digna 
La  Fama  te  proclame  al  Universo, 

Colmando  entonces  de  expresivos  lazos 
De  estas  voces  los  lildmos  acentos> 
Sus  tesoros  me  ofrece  y  sus  riquezas 
Con  franca  mano  y  amoroso  pecho. 
Honras  y  bienes  de  diversas  clases 
Derramando,  acredita  sus  omeros: 
El  ndmero  de  Alumnos  me  acrecienta, 
Y  a  mis  rentas  concede  nuevo  aumento. 
Con  títulos  y  honores  me  distingue  > 
£  ilustrada  también  con  nuevos  fiíeroSj 
Parte  me  nombra  de  su  Augusta  Casa : 
Siendo  de  su  favor  fnedida  el  cetro. 
Mas  dixera,  si  no  me  arrebatara 
La  admiración  la  voz ,  reconociendo 
Mi  suerte  venturosa ,  y  que  el  asombro 
Extiende  hasta  los  Dioses  sus  efectos. 

Cgg 


4ir 


41 S' 
Al  ver  mi  dicha^  y  contem|^r  k  suya. 

Se  admira  Apolo  que  el  dorado  Tejo 

Su  precioso  raudal  mezcle  gustoso 

En  los  claros  cristales  Pegaseos: 

Que  broten  ya  del  Pindó  en  los  vergeles, 

Agradecidos  al  felice  riego. 

Los  sagrados  laureles  nuevas  ramas' 

Con  mas  vivo  verdor  y  alegre  aspecto  i 

Y  que  á  porfía ,  Príncipe  glorioso. 
Acudan  sus  coronas  á  ofreceros, 

Y  de  ceñir  primero  vuestra  frente 

Se  estén  todos  la  gloria  compitiendo. 
También  se  admira  que  en  las  ricas  aguas 
Bañados  nuevamente  los  ingenios. 
Con  vena  mas  copiosa  distribuyan 
La  sublime  harmonía  de  sus  versos  i 

Y  ya  sus  voces  á  ensayar  se  atrevan 
En  elogio.  Señor,  de  vuestros  hechosj» 
Que  obligan  a  la  Fábula  por  grandes 
A  envidiar  de  la  Historia  los  sucesos. 
Mirad,  Carlos,  también  cómo  al  gran  Marte 
Igual  admiración  le  alcanza,  viendo 

Que  si  á  su  bando  vuestro  zelo  asiste, 
Al  de  las  Artes  atendéis  no  menos  •, 
Pues  quando  con  aliento  belicoso 


4IÍ 
Revuelve  graves  guerras  vuestro  pecho, 

Quando  fortificáis  antiguos  muros, 

Y  el  mar  espera  fQrmidábles  leños  j 
Quando  de  bronce  transportáis  los  rayos 
Para  estrago  de  alcázares  soberbios. 
Juntáis  por  todas  partes  esquádronesj 

Y  exércitos  ponéis  en  movimiento  > 
Quando  abiertos,  cnfin,  vuestros  erarios 
A  tan  crecido  bélico  dispendio. 

Ya  la  tierra ,  ya  el  mar  experimentan 
De  vuestra  providencia  los  extremos: 
Advierte  que  igualmente  de  las  Musas 
Al  auge  y  distinción  contribuyendo. 
Obsequiáis  sus  pacíficas  deidades, 

Y  auxilio  las  prestáis  por  todos  medios: 
Que  siguen  á  porfía  sus  banderas, 

Y  estimulados  de  un  impulso  mesmo> 
Se  alistan  escogidos  Campeones 
Baxo  la  sombra  del  auspicio  Regio: 
Que  gozando  el  sudor  de  sus  tareas 
Magníficos  y  prontos  estipendios. 
De  la  docta  milicia  el  exercicio 
Abrazan  con  intrépido  denuedos 

Y  alentados  de  nuevos  galardones 
Al  desempeño  mas  feliz  propuestos, 

Ggg?i 


4*0 

A  mayores  empresajj  sé 'previenen, 

Y  feduplican  su  primer  esfuerzo. 
También  se  asombra  al  y«r  que  st  franquea 
Numerosa  armería  4  Ips  ingenios. 
Donde  tome  el  bisoño  y.  Veterano 
Armas  de  igual  firmeza  y  lucimiento; 

Y  que  un  Etna  segundo  se  descubre^ 
Que,  en  estudios  solkicos  ardiendo, 
Al  Español  de  ciencias  ilustrada 

Le  añada  nueva  luz  y  esplendor  nuevo.. 
Pero  dexad  ,  o  Dioses ,  de.  admiraros. 
Ni  de  esto  que  advertís  quedéis  suspensos;. 
Pues  con  razón  de.  Príncipe  tan  grande 
Mayores  cosas  esperar  debemos  r 
Obras  mas  altas  emprender  bien  puede 
Quien  á  sí  cada^vez  se  va  excediendo),. 
Gamo- el  ínclito  Carlos,  generoso,. 
Vida ,  honor  y  delicias  de  su  Reino: 
Carlos  que  á  Letras  y  Armas,  inciinadoj^ 
Repartiendo  su  amor  con;  sabio  zclo. 
Solicita  igualmente  por  enjambas  . 
El  mas  claro  esplendor  del  nombre  Ibero : 
Carlos  que  juzga  ser  el  mayor  timbre,/  ^ . 
La  mayor  gloria  de  su  augusto  empico. 
Que  sus  Vasallos  donde  quiera  sean  -   -  -    - 


4*1 

En  méritos  y  fama  los  primeros : 

A  quien  Minerva  y  Marte  4  competencia 
Cada  qual  de  su  rama  está  texiendo 
Corona  >  y  sobre  qual  antes  la  ciña 
Entre  sí  mueven  generosos  dudosa 
Aunque  mucho  mas  grata  se  k  o£:ece 
La  misma  Patria  llena  de  comento» 

Y  dichosa  en  tener  por  Rei  á  Carlos, 
O  bien  por  Padre,  con  mejor  derecho. 
Vos,  pacífico  Febo ,  y  bravo  Marte, 
Con  la  lira  y  clarin  ,  de  igual  acuerdo. 
Llenad  el  Orbe  de  las  alabanzas 

Que  son  debidas  a  tan  altos  hechos;. 
Entretanto  4  mi  voz  agradecida 
Exercicio  será  dulce  y  perpetuo 
Celebrar  tanto  dc»ir,  y  d  anK>r  grande 
Superior  al  don  mismo  que  cdebro. 

Y  antes  los  doctos  Manes  que  en  mí  habitan. 
Sus  lenguas  soltarán  en  claros  ecos. 

Que  calle  yo  las  gracias  recibidas 
De  la  pródiga  mano  de  mi  Dueño. 
Guardaré  á  las  edades  venideras 
Entre  mis  mas  preciosos  monumentos. 
Grabado  con  eternos  caracteres, 
A  merced  unta  mi  agradecimiento. 


4-2.» 
Ni  al  Tiempo ,  ni  á  la  Fama  la  memoria 

De  acción  tan  alta  encomendar  pretendo  > 

Pues  siendo  yo  custodia  de  uno  y  otro. 

En  mí  se  archivará  con  mas  acierto: 

Y  pues  que  de  los  ínclitos  Borbombs 

Hazañas  tan  sin  numero  conservo. 

Esta  guardar  con  mas  razón  me  toca. 

Siendo  vos  el  mayor  de  todos  ellos.  *» 

Li€TITIA   PUBLICA 

In  PrINCIPIS  'AsTURUM  CaROLI  ,  ET  PaKMENSIUM  LUDOVICiS 

felieibtu  Nuptíis. 
Unde  novis  redimirá  gcrens  sacra  témpora  sertis, 
Concutiensque  íácem  meliori  luce  micantem, 
Unde  venis?  Quo  tendis,  Hymen?  At  Fama  decorum 
Antevolans  jam  vulgat  iter :  te  íinibus  illa 
Egressum  Ausoniis  Hispanas  tendere  ad  oras 
Nuntiat,  ct  Magni  petere  alta  palatia  Carli. 

Quam  pulchrum  aspicio,  Félix,  memorabile  íóedus, 
Auspice  te,  pactum!  Viridi  quam  fronde  comantes 
Borbonia  de  stirpe  decet  coalescere  ramos ! 
Ut  cognata,  novo  melius  florentia  nexu, 
Jam  datur  Hespcriis  consurgcre  Lilia  campis  í 
Uberis  ecce  venit  placido  de  margine  Parmae,  * 
Quam  sibi  dives  emat  dominam  Tagus  ómnibus  undls, 

*    Fluvius  otbi  cognominis. 


4^3 
Itálicas  Ínter  consammatlssima  Nymphas, 

Magnánimo  düeaa  Patri  Lodoica  Philippo, 

Digna  tuis  Conjux,  Princeps  o  Carolb,  votis. 

Tot  decorum  miranda  toro  consortia  in  uno 
Quis  mortalc  sonans  valeat  celebrare  í  Quis  ausit 
Conjugibus  tantis  cantas  aequare  maritos? 
Ipse  suis  redimiré  parat  dum  floribus  ambos 
Officiosus  Hymen,  illis  tu.  Musa,  memento 
Necterc  multiplici  virtutum  é  flore  coronas. 
Pande,  age,  purpureo  Sponsum  fidgore  juvent* 
Conspicuum,  et  Veneris  gaudentem  jungerc  myrto 
Mavortis  pariter  lauros,  oleasque  Minervae. 
Plaude  simul  Juvencm,  triplici  de  sanguine  cretos 
Complexum  Heroas»  Vix  pubescentibus  annis, 
Jam  cañe  maturum  sccptro,  dignumque  Párente: 
Quid  multis?  qualcm  Bonitas  et  Gloria  finxit. 
Delicias  Populi  atque  Orbis  cañe  lumen  Iberi. 

Virginis  cximiae  pateanc ,  dos  máxima ,  dotes. 
Dic  oris  regale  jubar,  fbrmamque  decentem 
Corporis ,  et  blandum  cum  majestate  leporem. 
Sidereae  dic  mentis  opes,  quibus  üla  superbum 
Et  genus  et  solium ,  sexumque  egressa  viriiem  cst. 
Síngala  sed  verbis  quoniam  haud  comprendere  profflptum, 
Quae  collecta  tenet,  Naturac  muñera  et  Artis  j 
Laudabis  meliús,  donum  si  dixeris  esse. 


ítala  quo  tcllus  Hispana  grata  repcndit 
Tot  sibi  donatos  ultro  Rcgcsquc  Duccsquc 
Fortibus  egregios  animis ,  paritcrque  benignos. 
Sit  satis  Auguscae  Parmcnsis  *  dcniquc  Neptcm 
Diccre ,  quíc  Rcgum  Rcginanimque  bcatam, 
Ac  mage  virtutum  numerosa  prole  Parentem 
iEquabit  geminis  Aviam  non  laudibus  impar. 

Talibus  ac  tantis  quid  aoniíispana  propago 
Pignoribus  speret?  Sibi  témpora  in  omnia  faustam 
Ecce  novo  gaudet  sancitam  foedere  sortem, 
Gaudet,  ct  augustas ,  quas  publica  commoda  jungunt^ 
Ardet  amans  suplexque  simul  contingere  dextras. 
Aspice  ut  e  facibus,  tota  quas  ventilat  aula 
Blandus  Hymen ,  Amor  ipsc  suas  instauret,  et  igne 
Corda  Virum  succensa  pió ,  convertat  in  aras. 
Undique  pro  caris  grates ,  hilaresque  litantur 
Principibus  lacrymae :  in  coelum  magis  ignea  thurc 
Vota  volant,  votisque  comes  vox  consona:  Vivb, 
Capole,  vive  diu,  Lodoica  Conjugb  felix. 
Utraque ,  vix  resonant ,  concordi  nomina  plausu 
Candida  Pax ,  arque  alma  Salus ,  et  Copia  dives 
Ingeminant:  polus  ipse  sonis  tellusque  beatur. 

Quid  referam  quanto  certatim  ornare  laborent 
Borbonidum  thalamos  Amor  et  Revcrentia  cultu? 


*   EUsabetha  Farnesia,  Regís  Muer. 


Quam  varios  propcrcnt  ludos ,  spectacula ,  pompas, 
Turrigcram  attoilit  quacunque  Hispania  frontenij 
Edere  in  astemos  txóx  felicis  honores? 

Tu  vero  ante  alias  multo  fúlgentiiis  urbes 
(Quippe  domus  Regum,  atque  excelsjE  Principis  hospes) 
Mantua  ,■  regalis  celebras  solemnia  pompae> 
Latius  ante  aUas  justissima  gaudia  pandis. 
Quam  nova  te  rerum  passim  in  miracula  vcrtat 
Lstitia  exultans  animus,  studiumqueplacendi> 
Híc  ut  porticibus  longis  spectanda  patescas, 
In  Celsos  alibi  surgas  andador  arcus  *> 
Undique  ut  aubeis  te  versicoloribns  aulam 
Exhibeas ,  geminesque  tuum  speculata  decorem, 
Commemorent  alii ,  cantuque  ad  videra  toUant. 
Ludiera  prxterea  taurini  prslia  Martis, 
Multíplices  equitum  parilisimul  impete  cursus, 
Immensumque  forum,  cceli  stellantis  imago, 
Innumerabilibus  fimalibus  iUustratum  > 
Denique  sidereis  Hymenisci  mille  per  artes 
Mudens  facibus  geniali  Mulciber  igne 
Materies  aliis  amplissima  carminis  esto. 

At  mihl  summa  tui  sit  laus ,  o  Mantua  >  cuítus^ 
PrjBcipuusque  decor,  qubd  jam  nitidissima  puro 
Conspiciare  solo  >  latis  qubd  denique  saxis 
Scrata,  puellari  pateas  jam  pervia  plantee, 


'^z6 
Ipsa  mas  (sincrct  májcstas)  vd  pede  inirct 

Regia  Nupta  vias,  tnoUem  ccu  gramine  campum 

Quis  premat  j  aut  facilem  late  spaciantábus  hortum: 

Usque  adeo  nunc  toca  nites ,  nunc  undique  plana;» 

Lenis,  ct  Augusto  calcari  digna  cothumo  es» 

Sed  decus  unde  tibí  tantum?  Novus  exdtit  undc 
Iste  nitor?  Dedit  ipsc  decus ,  dcdit  ipse  nitorem 
Maximus  Hesperii  Dominator  Carolus  Orbis, 
Carolus  ornandis  nimirum  natus  Iberis, 
Carolus  Hercúleos  audax  superare  labores» 
Augustac  mereas  Nurui  qubd  grata  videri» 
Hoc  debes  Socero»  Quid  jam  prxclarius  optesi 
Ipsa  tibi ,  tantum  quam  sic  impenderé  munus? 

Te  quoque  laetitiae  reliqua  dominantis  in  urbc;^ 
Musís  sacra  Domus ,  *  Regali  próxima  sedi, 
Pars  non  parva  subit.  Vicini  ad  murmura  sacri» 
Ad  festos  aul*e  fremitus  Hymenaee  canentis, 
Facundos  quoscunque  sinu  complecterc  ManeSjt 
Praesertim  aíFlatos  ccelesti  mente  Poetas, 
E  loculis  surréxe  suis ,  et  ovantibus  ultra 
Abrupisse  ferunt  diutuma  silentia  linguis» 
Laetior  ante  alios,  et  Apolline  plenior  unus 
Fatidicam  tali  profiídit  Carmine  vocem : 

„  Ómnibus  ut  felix,  innuptis  sic  quoque  Musís 
„  Hic  erit  xternüm  (plaudite  )  Eustus  Hymcn. 

*   BMothect  It£gia. 


IN  ADVENTUM 

SERENISSIM-fi  PRINCIPIS  LUDOVICjE. 

Acápite  Augustam  Parm*  felicis  Alumnam, 

LxúoT  hinc  BiETis ,  Ixcior  indc  Tagb. 
Hu jus  in  advcntum  coelo  se  tollat  Oliva  í 

Áurea  se  late  fundat  Arena  solo. 
Crcscet  Oliva  nova  sub  Principe,  crcscet  et  Aürum: 

Et  Pacem,  ct  pACis  MXWBRA  spondet  Hymen. 

TRADUCCIÓN 
DEL  POEMA  ANTECEDENTE, 

Por  Don  Vicente  García  de  la  Huerta. 

REGOCIJO  PÚBLICO 
En  t  as  feuces  Bodas  de  los  Serenísimos  Principes  Nuestros  SEnoRES» 

«  i  De  donde  con  guirnaldas  florecientes 
La  sacra  sien  ceñida ,  y  sacudiendo 
La  antorcha  con  mas  fausta  luz  brillante^ 
Vienes  ?  Donde  caminas ,  Himeneo  ? 
Ya  la  Fama  veloz  que  te  precede. 
Lo  publica ,  afirmando  que  del  centro 
De  Italia  á  las  Regiones  Españolas, 
Y  del  gran  Carlos  al  Palacio  excelso. 

i  Qué  hermosa ,  qué  feliz ,  qué  memorable 
Esta  unión  que  fomentas,  considero  l 
Qué  verdor  tan  pomposo  sfe  promete 
La  estirpe  de  Borbon  en  sus  renuevos  l 

Hhhs 


4*8 

O !  cómo  se  verán  las  mlsma$  Uses 

Dcscollarse  de  España  en  el  terreno 
Mas  íreqüences ,  mas  bellas  >  mas  floridas 
A  beneficio  de  este  enlace  nuevo  I 
Pues  ya  del  Parma^*  o  Príncipe  dichoso, 
Digna  Consone  viene  á  tus  desrós^ 
A  quien  con  todas  sus  doradas  ondas 
El  Tajo  compraría  por  su  Dueño^ 
Luisa  la  mas  perfecta  de  las  Nin£u 
Italianas ,  amada  con  extremo 
De  su  Padre  el  magnánimo  Felipb. 

<La  unión  de  tantas  gracias  en  un  lecIio> 
Qué  lengua  á  celebrar  será  bastantes 
De  tan  nobles  Esposos  dignos  versos 
Quien  podrá  proferir?  Mas  entretanto 
Que  dispone  oficioso  el  Himeneo 
Coronar  con  sus  flores  las  dos  firenteSj^ 
Tu ,  o  Musa  mia>  les  irás  texiendo 
Otra  guirnalda  de  las  Vjaxias  flores 
De  sus  virtudes  y  merecimientos. 
Celebra  del  Esposo  los  floridos 
Años  y  juventud  >  gustoso  uniendo 
Los  laureles  de  Marte,  y  las  olivas 
.De  Minerva  al  amante  árbol  de  Venus. 

*  Kio  que  púa  por  Pmim 


^Z9 

Aplaúdele  también  porque  traslada 

£n  su  espíritu  ya  de  tantos  regios 
Héroes  de  tres  distintas  descendencias 
Las  virtudes.  Celébrale  en  sus  tiernos 
Años  digno  del  cetro ,  y  de  su  Padre: 
Qual  la  gloria  y  bondad  le  produxeron. 
Cántale  por  delicias  de  las  gentes^ 
Y  por  lustre  también  del  Orbe  Ibero. 

Celébrense  las  prendas  excelentes 
De  Luisa  por  el  dote  de  mas  precio. 
Di  el  esplendor  augusto  de  su  rostro, 
La  bien  dispuesta  forma  de  su  cuerpo. 
Su  gracia  dignamente  cariñosa. 
Las  luces  del  divino  entendimiento» 
Con  que  ya  excede  su  ínclito  linage. 
El  solio  augusto  y  el  nm  noble  sexo. 
Pero  siendo  difícil  con  palabras 
De  Arte  y  Naturaleza  los  esmeros 
Poder  ceñir  ;  sera  el  mejor  elogio 
Decir  que  en  ella  el  Italiano  suelo 
Recompensó  al  Hispano  los  famosos 
Héroes  que  le  ha  debido  en  varios  tiempos. 
Será  bastante  publicarla.  Nieta 
De  la  heroica  Isabel,  y  que  siguiendo 
De  sus  virtudes  el  exemplo  grande. 


A$9 
También  la  imite  en  dar  i  los  Imperios 

Reyes  y  Reinas  que  la  tierra  adore. 

¡De  estos  principios  quanto  debe  el  Reino 
De  España  prometerse  l  Para  siempre 
Será  feliz  su  suerte.  Ya  el  obsequio 
Besar  anhela  las  augustas  manos 
Que  el  bien  público  ha  unido  en  lazo  estrecho. 
Ya  en  las  hachas  nupciales  que  sacude 
Himeneo  en  los  regios  aposentos. 
Enciende  Amor  las  suyas,  é  inflamados 
Los  corazones  con  piadoso  fuego. 
En  otras  tantas  aras  W  convierte. 
En  todas  partes  suben  á  los  Cielos 
Por  los  Príncipes  lagrimad  y  gracias, 
Y  votos  mas  ardientes  que  el  incienso. 
Sigue  al  deseo  alegre  voz ,  que  dice : 
Viva  Carlos  feliz  siglos  eternos. 
Viva  con  Luisa  su  Consorte  digna: 
Cuyos  nombres  apenas  vuelve  el  eco , 
Quando  la  Paz,  Salud  y  la  Abundancia 
Los  van  á  competencia  riepitiendo : 
De  tal  suerte,  que  sUs  aclamaciones 
De  placer  llenan  tierra  y  firmamento. 

{Quien  dirá  del  amor  y  reverencia 
De  las  alegres  gentes  el  empeño 


43J 
£n  la  celebridad  de  este  Consorcio: 

Las  pompas ,  espectáculos  y  juegos 

Que  para  eternizar  la  feliz  boda « 

Previene  el  rendimiento  de  los  Pueblos  ? 

Tú  mas  que  todos ,  o  Madrid  >  te  esmeras 
En  las  muestras  de  júbilo  y  contento. 
Como  que  das  a  la  Princesa  augusta 
Hospedage  feliz  en  Reales  techos. 
Pero  otros  digan ,  y  cantando  ensalcen 
Las  raras  invenciones  y  portentos 
Que  ofrece  en  ti  el  amor  y  la  alegrk: 
Los  espaciosos  pórticos  soberbios» 
Los  arcos,  suntuosos  que  levantas. 
Las  varias  colgaduras,  los  espejos. 
Con  que  duplicas  tu  esplendor  y  adorno. 
Alaben  otros  con  sublimes  versos 
La  taurina  palestra ,  la  carrera 
De  los  caballos ,  y  ginetes  diestros: 
Tu  inmensa  Plaza,  que  con  tantas  luces 
Con  el  Cielo  compite ;  y  los  diversos 
Artificios  de  fuego ,  en  que  Vulcano 
De  Amor  imitar  quiere  los  incendios.. 

Yo  para  mi  reservo  solamente 
El  principal  decoro ,  y  el  aseo 
Que  en  tus  calles,  o  Mantua,  resplandecJe. 


+3t 

Las  anchas  losas  que  su  pavimento 

A  la  planta  mas  débil  facilitan. 
La  misma  Real  Esposa  con  su  bello 
Pie  las  honrara  ,  si  lo  permitiera 
La  magestad ,  qual  suele  prado  ameno 
De  verde  grama  hollarse  blandamente, 
O  llanas  calles  de  espaciosos  huertos. 
Tan  bella ,  tan  igual  estás  ya  toda. 
Que  al  coturno  Real  fiíeras  recreo. 
Mas  «de  donde  te  vino  tanto  lustre, 
iTanto  esplendor?  De  Carlos  ,  del  Hesperio 
Orbe  Dueño  feliz ,  solo  nacido 
Para  dicha  y  honor  de  los  Iberos, 
Para  exceder  de  Alcídes  las  hazañas. 
El  que  hoi  á  Luisa  agrades,  á  su  zelo 
Lo  debes.  Ya  no  hai  cosa  que  desees, 
Quando  don  la  tributas  tan  excelso. 

A  ti  también,  o  albergue  dedicado 
A  las  Musas,  gran  parte  del  festejo 
Te  alcanza ,  como  próximo  al  Alcázar. 
Del  Himeneo  al  plácido  concento. 
Dicen  que  quantos  eloqüentes  Manes 
Depositas ,  de  sus  antiguos  senos 
Se  levantaron ,  y  en  festivo  aplauso 
Rompieron  con  asombro  su  silencio} 


Y  señaladamente  los  Poetas, 
A  quienes  inflamé  celestial  estío: 
Entre  los  quales  uno,  mas  que  todos 
Alegre ,  y  del  fiíror  de  Apolo  lleno. 
Hizo  que  con  dichoso  vaticinio 
Se  escuchase  su  voz  en  estos  versos: 
Del  modo  que  feliz  es  para  todos 
Este  Real  enlace  de  Himeneo: 
Por  el  también  las  Musas  se  prometen 
Lograr  aplauso  y  esplendor  eterno.». 


435 


33 

33 
33 


A   LA   VENIDA 

DE  lA  serenísima  PRINCESA  NUESTRA  SEnOlLA. 

«Bctis  y  Tajo ,  admita  vuestro  zelo 
De  Parma  la  Deidad  con  alegría: 
A  su  venida,  suba  al  alto  cielo 
La  Oliva  ,  o  Bétis,  que  tu  margen  criaj 
En  larga  vena  inunde  todo  el  suelo 
Tu  Oro  ,  o  Tajo.  Entrambos  i  porfía 
Crecerán  j  que  Himeneo  á  estas  Regiones 
La  Paz  conduce ,  y  de  la  Paz  los  dones. « 


T  *  * 


43^ 
RJEVERENDISSIMO  P.  GUILLELMO  CLARKE, 

HEGI  CATHOLICQ  A   CONFESSIONIBUS, 

Eucbarhtícon. 
CARMEN  AFFECTUM. 

Quo  merkíis^  venerande  Pacer ,  tibí  rcddere  grates 
Audcat  oíHcio ,  mcntisve  interpdrece  voce. 
Fluctuar  altemans  animas.  Vetat  inde  pro&ri^ 

Inde  silere  pudor. 

Ipsa  iicet  mcliüs  refcrator  szpe  silendo 
Gratia,  dum  gratus  mcdiror  cacito  ore  yidcri> 
Ingrati  nomen  timeo  subüse  clientis. 
Cum  tua  se  tantis  probet  indulgcntia  factis, 
Gratum  atiimi  saltem  verbis  non  prodere  sensum 

Ah !  pudeat. , 

Semper  ubique  tus  niemoraba  ingentia  dextrx 
Muñera,  et  excelsos  quibus  es  dignaros  honores. 
Grande  patrocinium^  et  nostrst  tibi  debita  vics 
Commoda ,  fisrtuns  dedis,  et  fastigia  fams. 
Muneris  instar  erit  tua  muñera  dicere  semper  ; 
Laus  mihi  semper  erit  laüdum  meminisse  tuarunv 
Nulla  dies,  nullusve  k>cus ,  düm  vita  manebit, 
Arguct  immemorem.  Nullum  tua  facta  canendi 
Atque  tuas  grato  profitendi  pectore  laudes 
Fas  mihi  sit  íinem  prsscribere,  cum  tua  nullos 
Temporis  atque  loci  norit  clementia  fines : 


.     .  .435 

Scilicct  abscnti  (quls  non  mirabitur?)  abscns 

Prospicis,  ante  memor  dandi  quam  sim  ipsc  pctcndi» 

Verboramque  fuga ,  votohimquc  óciór  alis 

Officii  volat  aura  tui ,  sic  píaepcte  curisu 

Complectens  uno  non  unum  muñere  munii^ 

Nam  cito  qui  donat  si  bis  donare  vidétur. 

Te  precibus  citius ,  citiúsquc  orare  válctttis 

Donantem  aíFectu^  quoties  donásse  putandum  est? 

Nempe  moduní  ut  donis  nullum,  Pater  optime,  semc 

Sic  numemm  bonitas  indulgentissima  nescic. 

Hinc  adeo  rars  prsstans  pictatis  imago 

Tot  tibi  conciliat  cultores,  totqüc  clientes: 

Ómnibus  hinc  ánimos  mirodevincit  amore» 

Ómnibus  in  laudes  ora  exultantia  solvit. 

Te^  licét  excelss  sublimem  culmine  sedis^ 

In  tenues  ultro  facilem  descenderé  curas, 

Ccrtatim  celebrant  i  tractantem  publica  laudantí 

Privatá  bonitate  pium,  cunctosque  juvandi, 

Ornandique  inopes  sola  ambitione  superbum. 

Nil  gravitas,  magns  vulgo  comes  addita  sorti, 

Invidit  placido  ingenio,  jussitve  modestam 

Conscius  imperii  fastus  sibi  cederé  mentem. 

Sunt  quibus  altus  bonos,  solioque  admota  potestas 

Triste  superciliiim  inducit,  fróntemque  se  veris 

Nubibus ,  ac  tetra  vultum  caligine  obumbrat. 

I»  • 
U  2 


43f  _ 
Tu  nitidi  contra  mores  imlciatus  Oly mpt; 

Et  summum  sine  nube  pc4um ,  quo  celsior  exstas,, 

Candidus  ipse  magis ,  placidoque  serenior  ore. 

Ómnibus  arrides:  miro  quoque  jungere  nexu 

Jusciciam  bonicate  juvat.  Qax  rarius  una 

Conveniunt  tcrris ,,  ducc  tCj^  concurrcre  gaudenCj. 

Mutuaque  Ínter  se  virtutcs  oscula  jungunt. 

At  proh  mira  fides !  rara  concordia  lcg& 

Praedira  l  quo  blando  virtus  magis  utraque  nejtu 

Convcnit ,  adversa  pugnar  magis  utraque  froncc» 

Pugna  sed  innocua  est,  qualem  deeet  csse  sororum. 

Blandior  austeram  mulcet  y  austeraque  blandam 

Asperat 

Altera  melle  tuos  perfimdit  dulcior  actus> 

At  sale  consperso  sapientior  altera  condir. 

Te  plena  jubet  illa  manu  profiínderc  in  omnes 

Muñera:  prudenti  jübet  hace  expenderé  lance, 

Et  sua  personis,  sua  reddere  pondera  rebus. 

Arque  ita  dum  dispar  eastigant  moUiter  ambx: 

Ingenium,  verso  felieiter  ordine  rcrum. 

Óptima  justitia,  et  bonitas  justissima  facta  est» 

Nascitur  ex  illa  virtutum  lite  duarum 

Aureus  ille  tenor  recti,  pax  áurea  mentis. 

Scotia,  summorum  genitrix  fecunda  Virorum, 

Et  genus,  et  dignam  dedic  alto  semine  mentem: 


437 

Doctrlnam  cultumquc  animi  tledit  ítala  ccIIuk 

Máxima  tcrgeminos  Híspanla  deniquc  honores 
Contuliti  ac  vqluci  taíicum  non  singula  possent 
Pcrfecissc  Viram ,  collatis  undiquc  donis, 
Congesscrc  suos  uni  tria  regna  decores» 

At  quid  ego  hsc  demcns?  Quam  caceo  perditus  oestró, 
Qui  taOitos  decorum  cúmulos ,  laudumquc  tuarum  ^ 
Congeriem  immensam  curto  pede  carminis  ausim 
Metiri  ?  Tumidis  veniam,  Pater,  annue  coeptis^ 
Est  tibi  par  animo  quoniam  ccMKessa  potestas 
Parcerc  subjeais  ^  ultrbque  admissa  facentea 
Absolvisse  reqs,  en  supplice  voce  rogantem, 
Errorcsque  suos,  temerariaque  ausa  fatentem. 
Réspice,  quxso,  Pacer,  humilemquc  absolve  Thalkm. 

DÜOBÜS  QÜIBÜSDAMGRAMMATIC^  DOCTORIBÜS, 

Ut  Grammaiicisdísffuttaiumulis  modum  ponant»  * 

Mittitc  Grammaticas,  par  nobile  Grammaticonu%  ♦ 

Alternis  tricas  sic  agitare  miiiis. 
Verborum  in  sterili  eur  digladiatis  arena  I 

Pugna  supeí  verbis  quid  nisi  verba  parir  >• 
Quid  cum  de  neutris  bella»  immortalia  bellas 

De  neutris  victor,  spondeo,  neuter  erit. 
Sed  si  tantus  attíor  lites  miscere  Latinas,, 

Grammaticasque  juvat  conseruissc  manus ;; 


4J* 

Eja  agite,  Hlspanum  Latía ,  Latlumquc  viclssim 

Reddendum  Hispana  sumite  vocc  thema. 
Sic  quantum  álteruter  valcat  sermone  Látiftó, 

Grammatico  fict  protinus  Orbe  palam. 
At  ne  CoNciLiuM ,  ne  promitc,  quícso ,  volumen 

Non  breve,  quod  nomen  de  brevitate  crahit. 
Nasonem  ci  Flaocum,  magnumque  aíFerto  Máronem: 

Pcrsius  accedat  cum  Juvenale  suo. 
Cumque  Tita  Tacitus,  cum  Crispo  Curtiüs  adsit ; 

Et  Patriac  et  Lingugé  Tullius  ipse  Pater. 
His  Romana  potest  edisci  lingua  Magístris: 

Horum  Gaudenter,  *  crédito ,  nullus  habec. 

PUGNA   PHILOSOPHICA. 

Quis  fragor?  Attonitá  quis  personat  acde  tumuitus? 
Nám  qüíB  barbarias  damoribus,  ore  minaci, 
Lumine  lymphato,  motis  sine  lege  laccrtis, 
ESctsl  tuiba  fremit,  rabiosaque  prxliá  miscet? 
Haeccine  turba  Sophum!  Tantaí  sapicntibus  irac! 
Nonne  Mimalloneó  potius  bachantia  ritu 
Agmina,  et  insario  Chorybantas  numine  plenos 
Aspicio,  Superi?  Non  me ,  non  decipit  error. 
Qua  sapiens  caluit  tlihil  est  ñiriosius  irá. 
Gens  cerebrosa  Sophi ,  stolidis  asperrima  tricis, 

*   Parece  que  algira»  de  estos  dos  Preceptores  había  usado  de  U  voz  GMmnnta. 


43^ 
Argumentanti  gens  inflánimata  furore. 

Siccac  nonne  vides  ut  grandí  fáucis  hiatu 

Dum  parat  iste  loqm>  cathcdra  simul  ille  relicta 

i£mulus  insurgat :  mox  tertius  irruat  alcer, 

Dein  alii  arque  alii,  sine  lege,  sine  ordine,  raucas 

Certatim  eífundanc  confusa  per  arria  voces  ? 

Conflictu  in  ranto ,  canro  in  certaminc  Unguac, 

Iníéstis  dum  verba  volant  pugnantia  verbis, 

Hic  caput^  ille  pedem,  lacerataque  metnbra  requiric 

Sermonis  mucili :  alterius  vox  altera  voci 

Obstrepit ,  et  discors  blaterat  circútn  undique  murnyir. 

Igncus  en  roto  sudans  certamina  vultu, 

Hic  sua  jura  crepat:  confidenrissimus  ille, 

Ad  ciicumstantem  tendens  sua  brachia  turbam. 

Se  meruisse  loqui ,  turba  vel  judice ,  damat. 

Quisque  suam  satagit  clamando  vincere  causam: 

Pars  State  sua,  titulis  pars  altera  primas 

AfFectare :  sonant  Doctoris  grandia  late 

Nomina.  Doctrina:  monumentum  et  nobilc  pignus, 

Exeric  hic  súbito  chartarum  immane  volumen, 

Ostentatque  suis  veluc  insuperabile  telum 

Hostibus :  hinc,  Sophicis  consumptam  litibus,  ardet, 

Ardet  adhuc  vocem  damosas  rumpere  in  iras. 

Jam  ñacto  pulmcmc  senex,  et  gutture  rauco 

Verba  xgre  eluctans,  trennilis  convlcia  labris 


440, 
Balb-itit.  Juvcnis  spuimnti  hlnc  fcrvidus  ore 

vEstuat,  infrendet,  tonat,  impátiensque  superbto 

Cederé  rivali ,  dextrá  indignante  revulsam 

Dilaniac,  pedibusque  thcsim  tcrit.  Acna.linquic 

Alter  acerba  iremcns ,  cdacurusquc  pudorem» 

l?ra;cipici  dat  terga  fiígac.  Ccrtaminis  hujus 

Quis  varios  casus  divcrsaquc  fata  canendo 

Enumeret  ?  Priüs  Emathü  ccrtamina  Martis 

Expediam.  Tantíc  íinem  tándem  accipe  pugns : 

Obtinuit  quisquis  valuit  pulmone  triumphum. 

REVERENDISSIMO  P.  lACOBO  VANIERIO  S.  L 

ComposiPamde  Bercheriana  Bduotheca  ¡itfm ¿ratuiatar» 

Ergo  tibi  tándem ,  Vates  operóse ,  recepta  cst 

Debita  post  longas  Bibliotheca  moras ! 
Scaret  in  setemum » staret  sub  Judicc  causa, 

Usque  per  alternas  cxagitata  vices: 
Carperet  heu !  tácito  pretiosa  volumina  morsa 

Natavc  sub  forulis,  natave  Biatta  foro  i 
Aut  malé  cong/sstij  conflata.  assurgeret  actis 

Altera  in  antiquae  Bibliotheca  locum,.        , 
Ni  tibi  rixañxm  seriem  indignatus  Apollo,    :  . 

Tutelam  causac  crederet  ipsc  su?e,  .: 

Fas  reliquos  Vates  sit  Apollinis  cssc  sGUcnses  i   '  -  '  . 

At  Patronumúni  coütigit  esse  tibi,.    <.  ; 

Té 


'44-1 
Te  solum  Id  decmtr  ábctum  lis  docta  PoetaiHj 

Poscebatque  sacrum  its  ^tra  nempe  capuc. 
Hicec  aíFlatás  Phecbelí^emas  aesta 

Numinis,  arma inovcs,anna  diserta  togíé, 
Utque  forana  irmmpis ,  íugere  doUque ,  moiícque: 

Ipsa  tibi  lancem  vcrgcre  jussa  Thcmis. 
Jamquc  potens  litis  ,lcgcs  descenderé  in  squás 

Cogis ,  et  adversas  pacta  subiré  manus. 
Ergo  tot  «haustos  victor  jam  plaude  labores: 

Ambiat  ementas  laurea  digna  comas. 
Curia  nil  magnos  noscat  non  posse  Poetas, 

Sacpius  ctPhocbum  plus  sapuisse  Tlienú. 
^ot  servata  tuo  3CTÍptoram  millia  scripto, 

Ut  domini ,  paritcr  sint  monumenta  tuL 
Nimimm  donis  magno  cum  Praesule  certas, 

Gratia  parque  tibi,  par  rcferendus  bonos: 
Quam  donavit  enim  Sociis,  te  vindice,  gaudet 

Jamfieri  donum  Bitíüothecaíiovum. 

DE  GALLl^  ET  HISPANIA 
Pactis  Hymenéi*,  prosperitate  Vaticinitan, 

Qui  Pyrcnjtos  Deus  obtinet  Íncola  montes, 
Dum  modo  in  Hesperias,  Francas  modo  celsus  In  urbes 
Despiceret,  gcmínlque  graves  gauderet  utrinquc 
Imperii  curas ,  eventus,  magnaque  gesta 

Kkk 


» 
»» 

n 

»> 


44* 
Cerneré ,  Regales  in  pacls  pignora  Nymplias,'  ' 

Quas  hllari  circum  turma  stipatus  Amorum 

Ducic  Hymen,  fesca  hinc  illinc  procederé  pompa. 

Perqué  suum  claras  curru  transiré  cacumen 

Vidit,  et  arridens,  vultu  jam  laeta  canenti, 

Talia  prxsagit :  „  Félix  Hispania ,  felix 

Gallia,  quas  blando  copulant  connubia  nexu! 

Tam  bene  juncta  pigct  nostris  sejungere  Regna 

Moncibus :  hac  tantum  vos  parte  agnoverit  Orbis 

Galle,  Hispanc ,  dúos.  Utroque  in  corpore  regnans 

Borbonius  sanguis  jam  sensus  indet  utrique 

„  Unánimes  h  res,  hosris,  bonos,  communia  quzqoe 

„  Comthoda,  seque  ambo  se  fortunare  benignis 

„  Certabunt  studüs  populi.  Jam  prodiga  dites 

„  Visccre  muniíico  dcpromit  Iberia  gazas, 

„  Occiduamquc  vocans  majora  in  dona  Sororem, 

,,  Cunetas  fiíiidit  opes.  En  cerno  tota  paterc 

„  Mexica  Francigenis,  nitidosque  ap^rirc  recessus. 

„  Jim  Pocosi  mixtus  rutilo  fluit  aureus  amne 

„  Sequana :  jam  glebis  flavescunt  Gallica  late 

„  Arva  novis.  Sese  cflTundens  in  dona  vicissim 

„  Mcrcibus  Hispanam,  et  transvcctis  moribus  aurum 

„  Gallia  pcnsabit ,  nulláque  cupidine  lucri, 

„  Duicia  cognatae  peragent  commercia  gentes. 

„  Talia  suspiciens  pulchrs  miracula  pacis, 


„  Ñcptunus  socias  quáecunque  per  aquora  naves 
„  Fluccibus  impellet  plácidis,  cursuque  secundo 
„  Iré  dablt,  paricerque  suo  cum  Castore  Polluz, 
„  Mirad  geminas  Ínter  síú  Fadera  gentes, 
Blandius  ante  alias,  meliori  et  sideire  cernent. 
Lxtus  Amor ,  zephyro  commóds  leniter  alis 
Pone  rates  afflabit  ovans,  cúncdque  fovebunt 
Concorden  populos  concordi  nuniine  Divi. 
Ite  ergo,  dulces  Nymphae  i  felicibus  if e 
„  Auspiciis.  Lente  nimiúm,  licct  alite  rheda 
„  Vectet  Hymen  vos,  vcstra  dolent  accederé  Regna: 
„  Ite:  tnumphales  vobis  en  destinat  arcus 
„  Utraque  gens,  dignasque  in  ccelum  attollere  gestit, 
,,  Quas  turmatim  intrent  bona  vos  comitantia,  portas.^ 

ACCEPTAM  REPULSAM  QUAMDAM 

natna  ac  dejíct  Poeta, 
K^omanum  eloqülum ,  Grajos  victura  lepores 
Unius  ore  Viri  solemnia  verba  parabat 
Galilea  solemni  Fulgens  Academia  cuku, 
Doctorumque  choro.  Tañtac  mox  debita  pompae 
Fama  volat ,  magñísque  urbeih  rumorlbus  implet, 
Asslgnatque  dleni ,  fdicemque  indicat  horam. 
Quls  mihl  tune  sensús ,  quam  dulcí  corda  tumuttu 
Excita ,  cum  post  ínille  moras,  post  taídia  mille, 

Adfiíit  illa  meis  liix  optatiissima  votls 

Kkka 


Qua  undem  obrasas  sophlcis  cUmoribus  aures 
Mollibus  eloquii  numem  recreare  licerct  r 
Nec  mora  j  nec  requies:  invisi  rauca  Lycxi 
Acria^  vocalem  fcstinaturus  in  aulam 
Desero.  Praecipitem  per  vicos,  compita »  pónces 
Corripk)  sine  lege  gradiim:  non  cura  ruina?, 
Undantis  non  cura  luti ,  non  dura  viarum 
Culmina ,  non  saicu  superanda  mcHrancuf  eimtem. 
Tu  Parisiacos  inter ,  pons  inclyte ,  pontes,: 
Undfrsuam  Henricus  ciraunspiicit  xicas  urhem. 
Tu  mihi  testis  eriis  quotics  düm  pracpctc  passu 
Per  tua  dorsa  feror  (tanta  est  insania  cursüs ) 
Pene  tua  incauto  sum  lapsus  ín  oscuTa  vuítu, . 
Pene  allisa  tuis  perüt  mihi  tibia  saxis. 
Nil  potuit  cohibere  gradüs  (in  amat^  rucntcm 
Quid  cohibere  potest?  )iGlaudu&  nil  cssc  laboro, 
Ocius  optatas  yeniam  modo  claudus  ia^des.    ' 
Longinquis  tándem  spatiosam  cursibus  urbem 
Emensus,  sudore ,  luto  perjEisus.  j¿  anKclfn^:    »   .  , 
Ceu  metas  Cursor,  ceu  tangcns  Jífvíta  pjQi?ii^     .  . 
Dilectam  jam  tango  domum^  .$e4'Uiniíw?.i>¡iipsp  ., 
Quid  video,  Supcri?  Quam  dirá  ocurijit^m^go  I 
Hei  mihi !  quaesitac  vanescunt  gaiidia  pqtupaet.    ,  , 
Auribus,  heuí  nostris  íiígit  sperata,yoIuptas.l 
Vota ruunt :  pericre  gradus ,  periercíabpresí 


4+J 

Nequícquam  inorepldo  perágrata  Lutecla  passo^ 

Nequlcquam  toe  passa  vis  discrimina.  Postes 
Obsídct  Helvctia  torvus  de  gente  Satellcs, 
Cornua  lunatae  jactans  minitantia  barbíe, 

Subiato  mucroncferox... « 

Dignus  avernales  potius  defenderé  portas, 
Barbaraque  austeri  servare  palatia  Ditis, 
Quam  servare  tuum ,  Suada  o  mollissima,  limen. 
Non  tamen  aspectu  primo  perculsa  stupet  mens, 
Difiícilive  aditu  deterrita,  grandibos,  ausis 
Abstitit,  aut  prima  victus  formidincj,.  cessít 
Eioquii  conceptos  amor :  quin  sedis,  amatas 
Crescit  ad  aspectum ,  stimulis  majoribus  urgec 
Accenditque  ánimos.  Muto  simul  ore  pavorcm 
Excutit ,  et  timídaí  rumpcns  retinacula  lingu«, 
Austerum,  duram,  immanem,  aspectuque  tremcndun* 
Imperar  aíFariCustodem,  aditusque  precari. 
Hunc  ego,  jam  tristem  quamvis  irata  repulsam 
Lumina  portendant ,  aditum  jam  dextra.  recúsete 
Dextra  coruseanti  pendens  in  vulnera  feíro, 
Alloquor.  lile  nihil.  Solo  mucrone  locutus. 
Me  procul  a  foribus,  nequicquam  plura  petentem^ 
Diccre  nequicquam  conantem  plura ,  repellit. 
Perculerit  quantus  pulsum  dolor,  ipsa.pavescic 
Lingua  loqui,  memmisse  animus  >  sed  non  dolor  ingens 


44« 
Infaustum  revocare  pedem ,  tectisque  ncgatls 

Verteré  terga  jubct,  votis  majoribus  ipsa 

Tecta  negara  peto,  meliorque  negara  videtur, 

£r  prerlo  majbre  mihi  redimendia,  vóluptas. 

Ur  doctam  penétiuure  scmd  mihi  detur  in  aulam, 

(Quid  Suadae  nonsuadct  amor?)  bis  terquc  repelli 

Haud  pigct.  Ergo  iterum  postes  tentare  rogaros^ 

Terribiles  iterum  stat  ferré  Satellitis  iras. 

Ora  iterum  truculenta  pati,  firontisque  isuperbx 

Dura  supercilia,  et  rigidi  fastidia  menti. 

Nec  semel  hunc  juvat  aíFari ,  si  forte  frequentl 

Mollior  aí&tu,  discat  mansuescere.  Verum 

Quis  duram  Helvetii  doceat  mansuescere  mentem? 

Semper  idem,  semper  ferus,  intractabilis,  atrox 

Assiduis  dedignatur  daré  vocibus  aurem, 

Diiectoque  procul  me  limine  ferreus  arcet. 

O  ego  tune  tacitus  (nec  enim  excandescerc  tutum) 

Qus  tibi  non  dixi  convicia,  barbare  Gustos? 

Quot  diris  dirimí  vovi  caput?  O  ego  qmantos 

Erupi  in  gemitus ,  cum  te  dulcissima  sedes, 

Nostrac  causa  viae ,  votorum  summa  meorum, 

Invitus  liqui  ?  Quotics  abeunte  salutans 

Postes  ore  tuos,  moerentia  lumina  torsi. 

Triste  tibi  dictura  vale  ?  Quos  non  tibi  questus, 

Suada,  dedi?  Sic,  Diva,  tuum  &istraris  aiumnum? 


4+7 
Quandoquidem  te  tiaía.  penes  facundia  yocis; 

Qax  saxa,  ec  saxis  magis  áspera  pectora  fleccac^ 

Da  mihi  Custodis  flexuram  peaora  vocem. 

Hace  ct  plura  qucrens,  assueta  in  recta  reverter, 

Tecta  dicata  Sophis.  In£iustam  prima  reverso 

Cura  fuit  nigro  lucem  signare  lapillo. 

ASTROLOGUS  IN  PUTEUM  CADENS. 

Ardua  perlustrans  oculis  sublimibus  astra, 

Noctumum  Astrologus  confíciebat  iter. 
At  bene  ccelestcs  diim  pervokt  undique  calles, 

Quatn  malc  terrenas  novit  inire  vias ! 
Dum  contemplatur  moveat  quo  plaustra  Bootes, 

Quo  moveat  gressus  non  satis  ipse  videt. 
Prospicit  Astrorum  varios  toto  acthere  casusi 

Non  casum  infelix  prospicit  ipse  suum. 
De  tot  sideribus  nullum  prxlucet  eunti, 

Nec  signum  cladis  signa  tot  Ínter  habec. 
Propter  iter  puteus  íviit  ore  malignus  hiulco. 

Margine  vix  summum  praetereunte  solum. 
Huc  movet  incertos,  rectoque  a  calle  vagantes. 

Sed  nimium  cerros  in  sua  fata,  pedes. 
Monis  calcar  iter,  puteum  jam  calcat  •,  et  eccc 

Turbine  prsccipiti  corruit  Astrologus. 


Corruit  Astrologus,  coelo  slBi  vlsus  ab  alto 
Protinus  in  Sty^um  dcsiluissc  vadum. 

Ah  demens!  quid  poscis  opetn?  quid  ádéra  clamas? 
Si  non*  vidisses  adera ,  tutus  eras. 

Quod  supra  caput  est  quid  tantum  cerneré  curas? 
Cerneré  debueras  quod  fiíit  ante  pedes. 

HERCULES  PYGM^ORUM  VÍCTOR. 

Ccrvicem  clava  ftiltus,  dcfessa  triumphis 

Alcidcs  somno  corpora  vasta  dabat. 
Ut  fortem  videre  Ducem,  simul  agmine  ^cto 

Gcns  Pygmaea  Duci  bella  moveré  parat. 
Hicet  ingentes  nanus  púgil  insilit  artus^ 

Et  victum  somnOj  vinccre  posse  putar. 
Pars  mere  in  lumbos^  pars  insultare  lacertís, 

Pars  rigidum  menti  scandere  tentar  iter. 
Hic  summi  victor  equitat  sub  vértice  nasi, 

Alter  in  auriculas,  aíter  in  ora  subit.     • 
Dixeris  exili  volitantes  corpore  muscas, 

Undiquc  sopitum  púngete  velle  Virum. 
Excitus  intcrcá  flatu  impeliente^  pcpedit 

Alcides :  crepitu  turba  fiígata  ruit. 


MORS 


44^ 
MORS   ARISTOTELIS. 

j£sdbus  insignem  Euripi  torrentis  ad  undam, 

Híc  ubi  ripa  jacctis  molli  planissima  tergo 

Scernic  arenosum  late  spatiantibus  squor, 

Passu  quo  solitus  fiíerat  lustrare  Lycxum, 

Ibat  Aristóteles,  alta  sub  mente  volutans 

Unda  quid  alterno  vicina  rcferveat  aestu. 

Ule  diu  secum  meditatus  plurima,  secum 

Intima  rimatus  liquidi  penetralia  mundi, 

Arcanosque  sinus  altique  cubilia  Nerei ; 

Mille  suo  postquam  admovit  tormenta  cerebro, 

Ac  totum  ingenii  penetrando  hebetavit  acumen 

Nequicquam,  impatiens  aliquid  sibi  posse  lacere} 

Hactcnus  inviccum  térra ,  jam  cederé  ponto 

Ingenium  indignans,  raptusquc  fiírore  superbo, 

Impulit  amentesj  ruiturus  in  aequóra,  grcssus. 

Sisrc,  o  Grajugenum  Princeps  lymphate  Sophorum, 

Quo  ruis?  Ergo  parum  est  ignoto  nau&aga  ponto 

Si  tua  mens  cccidit?  Vis  ipsum  jungerc  mentís 

Naufragio  Corpus?  Frustra:  nilturbidusaudlt, 

Jamque  tenet  ripam*,  süpremi  littore  summo 

Jam  pcndent  in  fata  gradus  *,  tum  lumine  torvo 

Euripum  aspiciens,  aspectu  acuente  fiírorem: 

Te  quoniam  haud  capio ,  me  me  cape,  dixic  i  ce  alcum 

Ejaculac  sesc  prono  simul  impete  in  aequor. 

LU 


450 
Discitc,  mortales,  Natune  arcana  vcrcri: 

Non  impune  sacros  fas  cst  tentare  recessus^ 

m  LAÜDEM  AMPLISSIMl  AC  DOCTISSDMUVffiJ 

ANTONII    AUGUSTINI, 
Arcbiefiseofi  Tarraeoncmh^ 

Ecce  iterum  lucem  petit  Augustinus,,  Iberi 

Divitis  ingcnii  fetibus  Orbis.  honos.. 
Vindice  quo,.  primüm  squalleptibu&  extullt  úmbris. 

Roma,  vetusta,  recens,  sacra,,  profana,  caput :: 
Cui  Corpus.,,  paritcrque  animamThcmk  utraque dd>e^. 

Relliquias  debes ,,  Lingua  Latina,  tuas :: 
Prisána.  Romulidum  cul  marmora.  ct  aera  docenti, 

Marmore  et  aere  magis,  fama,  perennis  erit.  . 
Ut  vero  Latios jubet  lile  rcsurgere  honores , 

ExcitatHesperiae  sic  monumenta  sax, 
Sic  patrian  títulos  >  insignia,,  stemmata  gentis,, 

Praecipuasque  notat  nobilitate:  domos^ 
Quam  bcne  magnánimo  docms  cum  sanguinc  sudor  „ 

Quam  bene  materias  nobile  ccrtat  opus  I 
Stirpibus  é  claris,  quas  effodis  ,^  inclytePraesul, 

PuUulat  in  sacras  digna  corona  comas^ 
Aude,  age,  nominibus  tantís  tua  nomina,  mitram 

Cassidibus,  gladiis  conseruísse  pedum. , 
Fas  te  ferré  pafem  magnis  Heroibusr  ollis 

Bellica  quod  Pallas ,  dat  tibi  docta  decus. 


4yi 

BENSERADIS,  P0ET:<€  GALLI, 

Xleamen  de  Ineendh  Lmdinemí^  Lstínls  versibus  redditúm,  *. 
Inclyta  sic  quotidam,  sic  Ilios  iism  at  insons, 

Rcgibus  Kaud  laesis ,  Numinibusve  suis, 
Londinum  flammx,  quamtum  est ,  jam  praeda  voracisi    .     . 

Ex  mérito  fatum,  quod  tulit  illa,  subic. 
Nempe  scelus  commisit  atrox,  immanc  >  DconuR 

Indignum  venia  cempus  in omne  scelus: 
Quo  nihil  elapso  vidit  Sol  tetñus  aevo  > 

Cui  non  praesdcerinc  sxch.  futura  fidem. 
Jamque  erat  impatiens  monscri>  lentamque  Tonantls 

Cceperat  increpitans  térra  vocare  manum. 
Ule  moras  tándem  purgat  spectabilis  nitor ; 

Visaque  per  certos  pcena  venirc  gradus. 
Prima  subit  pestis  >  mox  bellum ,  denique  cotum 

Quod  non  eluerit  vd  mare>  flamma  piat.  ** 

epístola  S0S.€  AD  SOOALES, 

Cujui  Auetof  personam  induit, 

O  mihi  plus  vita  cari ,  pia  turba ,  Sodalcy, 
Quo  caret,  en  vobis  mittit  amicus  ave: 

LIU 

*    ídem  earmén  PP.  tum  Rusus,  tum  CommI-  vtríli  sum  conlfn»,  siffluTque  Latíniorf  grandfe^ 

rius  S.  I.  Latinis  versibus  expressere  ;  exsutquc  rique  stílo  exprímere.  An  ttm  tetigetím ,  vide« 

cjus  interpretado  ínter  eorum  carmina  impressis  rfnt  alii. 

Htterís  mandata.  Id  etiam  ego,  ad  auctorís  verba  **    Véase  el  SoNeto  original  Fnmcei  en  la  pag* 

nencemque  quiun  exactissim^  licuit ,  reddere  pro  %i6»  de  este  Tomo» 


Micát  árnicas  ave,  cul  vlvere  summa  maíorum  «csr^ 

£t  eui  imUe  neces  non  pepererc  necenu 
Mitcit  ab  extremo  terraram  liccore  Sosa> 

Ludibrium  tcnx,  ludibriumqucmaris. 
Noo  camenhdc  aliquam  libec  implorare  medelamf 

Mors  cric  una  meis  nempe  medela  malú. 
Át  nostri  precor  heu!  mtseresclce;  nec  niilii  ftetus 

(Sors  rogat  hoc  unum  nostra)  ne^te,  pccor* 
litcore  ab  £00  yentos  tortita  faventes, 

Nostra  per  aequoreas  jam  ratis  ibat  aquasv 
¥^c  aurum,  hic  spes ,  hic  omni  pretiosior  auca 

Uxor,  et  Uxoris  pignora  cara  mczí. 
Et  médium  jam  navis  iter  secura  tenebat,. 

Signaque  Jam  nostrs  pene  salutis  erante 
Cum  súbito,  proh  instabilis  íailacia  pontil 

Incubuit  toto  dixa  procella  mari. 
Protinus.  iratis  agitatus  inhorruit  undts 

Pontus ,.  ct  immaiies  tollk  a J  astra  minas. 
Obruit  unda  ratem,  spoliisquc  animosa  superbis» 

Captivas  victrix  volvere  gaudet  opes. 
At  nos,  in  tanta  nobis  spes  única  £iXo^ 

Excipit  alveolo  próxima  cymba  suo. 
Qub  nos  ventusagit,  quo  nos  rapit  Ímpetus  nndse,; 

Huc  trahimur  rábido  praeda  voranda  mari. 


TcQurem  appuUmus  tándem)  sed  barbaria  teUus^ 

Barbariorque  ipsis  fiuccibus  Ula  fok. 
Terra  inculta ,_  infermis ,  inop&>  cerra  hórrida^  luidk 

Rupibus  >  et  vastis  vix  adeunda  j«igis. 
£rgo  meis  cinctus,  quibus  unda  pepercerat,  arnús^ 

Desertan»  lustro  naufrague  hospes  humumir 
Siquas  Uxori  Natisquc  gcmcntibus  escaj 

Obvia,  sylvestri  prsbeát  arbor  agrok 
Ecce  Viním  gcns  torva,  ruit ,  vuttiique  ferina 

Áspera  fóea  minam,  poneré  tda  jubet. 
Ter  volui  medios  irmmpcrcsoíusinbostes,  . 

Optatamque.  dur  sponte  subiré  oecem: 
T^  temerata  manus:  y  mcdiis  ter  destitit  ausisr 

Vicit  amor  i  victor  poneré  tela  jubet» 
SeiliccE  et  Cbnjux  stiatique  in  littore  Nati 

Fraenabant  animum  ^,  vincula  Handa  3,  meun&. 
Arma  eadunt :  solis.  arnmtus  fletibus  ora» 

Exiguos  vultu  supplice  poseo  cibos. 
Ast  ifli  duío  vultu  irrisere  precantem» 

Surdaque  praecipiti  terg^  dedcre  fugse; 
£rgo  tristts ,.  inops,  spoliatusy  memus  et  amens 

Infausto  repeta  Itttora  cara  gradu. 
Hei  mihir  Quid  videoi  Natos  animam  exhalantes^ 

Objiciunt  oculis  littora  moesta  meis. 


454 
Hcu!  qiios  tiinc  habui  Patris  sub  pcctorc  scnsusl 

Quos  qui  dimidio  corpórc  vivit ,  habec  í 
Una  supcrstcs  erat ,  sobblis  piostfúncrá ,  Conjux: 

Substulithancctiám  mixta '<k>lórefames.   ' 
Quid  faciam  sifte  prole  Patcr ,  siíic  Conjuge  Conjox, 

Solaquc  de  sóciis  pars  tgo  viva  mcis  ? 
Fábula  sunc  lacryms  I  sunt  liccora  ntida  cubile; 

Voxque  ncccm,  usquc  ticccin  triste  gemendo  vocat. 
Vos  aucem  exseqüias  mihi  jam  pérsolvitc,  Amici: 

Jam  mihi  funéreas  funditc,  quacso,  preces. 
Tot  nostris  passum  mortalia  Vulnera  membris, 

Mors  ni  certa  fame ,  certa  dolorc  manet. 


POEMAS  SAGRADOS. 


POEMAS  SAGRADOS.^^^ 


HYMNUS  TE  DEUM  LAUDAMUS, 

-HEXÁMETRO  CARMINS   EXPRESSUS. 

Xc,  Sator  almc,  Dcum  canlmas,  Dotninumque  facemur : 
Te  colit  actomum  tcllus  vcncrata  Parcntcm : 
Angelicum  gcnus  omftc  tibi,  tibi  Regia  coelí, 
Atquetimms  supera  dominans  in  sede  Potcstas» 
Millc  tibi  Chembim ,  Seraphim  tibi  itúllc  phalanges 
Talem  indefcssis  itcrant  concentibus  hymnum: 
O  tcr  sánete  Deus,  remm  tcr  máxime  Reaor, 
O  Deus,  armóram  Pracscs ,  plenum  undique  coelum. 
Plena  tus  tellus  e$t  undique  majestatis. 
Te  quoque  mirificis  evectus  ad  aechera  fectis 
Coetus  Apostolicus,  te  laudatis^ma  Vatum 
Copia,  te  niveisagmen  spectabile  laudar 
Martyribus  >  te  tiOtum  Ecclesia  sancta  per  Orbem 
Immensa  virtute  Patrcm,  cum  Prole  verenda, 
Fiamine  cum  Sancto ,  concordi  prxdicat  ore. 
Tu  Rex,  Christe,  suo  quem  lumine  día  cotonac 
Gloria )  tu  magni  sd[>oles  secerna  Parentis: 
Tu  Stygüs  hominem  vinclis  et  carcere  cernís 
Eximere,  haud  uteri  dubitasti  claustra  subiré 
Virginei :  tu  coelestem  pia  signa  secutis, 

Mmm 


4S« 
Mortc  triumphata,  rcscrasd  gdiáb'us  aukm. 

Tu  Patris  ad  dcxtram  summi,  par  culmine  laudum;» 

Par  ditionc,  sedes:  hinc  nostrum  rarsús  in  orbem 

Cfcderis  lextrcmo  venturus  temporc  Judcx. 

Ergo  cuis  fér  opetn,  quos  diri  a  faucibus  Orci 

Ipsc  redemisú  precioso  sanguine.  Servís; 

Concilioque  omnes  Sanccorum  adscribe  caorutiiy 

Quos  beat  stems  sors  opcacissimá  w'ux. 

Fac  popuium,  Domine,  incolumem  j  gentemque  tuere 

Ipsc  mam,  et  laetis  pariter  succcssibus  auge. 

Hos  rege?  perpecuumque pócens  excolle per  xvom. 

En  méritos  tibi  quocidie  sacramu^  honores, 

Proferimusque  cuum  ^sdorum  in  ssecula  nomen. 

Innocuum  sine  labe  diem  da  condere  nobis. 

Da,  Genitor.  Miserere  bonus,  miserere:  favoris 

Quanta  tui  nobis  hxret  fíducia ,  tantum 

Annuat  o !  rebus  bonitas  tua  maxinu  nostris. 

In  te  spem )  Domine,  humans  tutela  saluti^ 

Constituí :  nullo  spes  irrita  concidet  aevo, 

OurmUlis  hic  finís :  hns  sine  fine  Deo. 


SANCn  lOANNIS  EVÁNGELn  INITIÜM, 

CARMINE    BXPRESSVM. 

Principio  Vcrbum,  cunáis  antiquius  aevis 
Vcrbum  crac ,  idqueDeum  penes  j  atquccrat  ipsc  pcrlncle 
Ipsc  Dcus  Vcrbum  :  hoc  scmpcr  pcacs  cxtitic  illum. 
Omnia  sunt  ab  co  totum  confeaa  per  Orbcm, 
Et  nihil  ex  fáctis  cjus  sinc  numinc  factum  est. 
Huic  inerac  vita,  human»  lux  óptima  gcntis, 
Qux  medias  inttír  micat  immortale  tenebras, 
Quac  nullá  potuit  rerum  caliginc  vinci. 
Vir  magnus  pietate  íúit ,  Patrc  missus  ab  alto. 
Nomine  loannes.  Hic  tcstis  venit  ct  index 
Luminis,  ut  possent,  hoc  teste ,  hoc  Índice,  cunctte 
Pectora  diyinx  íidei  submittere  gentes. 
Non  lux  ille  quidem>  sed  iucis  idoneus  almae 
Testis  erat ,  vero  penitus  qu«  íiilgct  honore, 
Primaque  mortalis  subeuntem  limina  vics 
Unumquemque  hominem  radüs  ccelestibus  affiat.. 
Ipsum  erat in  Mundo:  Mundus  quoquefactus  ab.ipso; 
Nesciit  Auctprem  Mundus  tamen.  In  sua  venit» 
At  non  hospitio  (quo  nullus  dignior  alter) 
Excepere  sui>  sed  qui  excepere  volentes, 
His  dedit  esse  I>ei  sobolem :  nempe  ómnibus  illis 
Qui  sacrum  docili  venerantur  pectore  nomen; 
Qui  ñeque  natales  humano  a  sanguine  viles, 

Mmma 


4*0 

Ncc  Qipida  de  cartíc  trahunt,  scxuvc  ywii  y 

Sed  sublime  genus  divina  ab  origine  docunc. 

^ccrnum,  omniporen^  factunv  caro.denique  Verbuin  ést  > 

y ixiir  ti  humanos  incer  spectabiie  cxems : 

Vidimus  et  quantis  ejus  se  gloria  factis 

Exmleric ,  quapvmulciplici  viftute  supernam 

Certacim  ornariñt^ex  Verum  ec  Gratiamentemv 

Cunaaque  mirantes  paricec  ^  suspexinuis  illud 

Ut  Patiis  Unigenam ,  ut  dignum  PatEÍs.im:renicntiinL 

INDEX  BIBLIQTHEC^  DIVlNi^ 

UEROICIS  NUMBRIS  CONCINNATUS^ 

Sacrorum^n-  series ,  dtuli ,  numerusque  Libronmú 
Primus  adesc  Génesis  ,  pose  Exodvs,  inde  volumen 
Oú  ticulum  Levita  dedir^  NuMSRique  sequuncur  j 
DEUTfiRO-succedie-NOMiuM ,  dein  Josua  ,  Jüdex, 
Rhut,  quatuor  Regum,  PAKAUPOMBNONque  gemelli, 
Atque  £sDRJ6  tocidem ,  nimirtim' primus  ec  alcer: 

TOBLEsd^CUnt,  JVDITH,  EstHERIS,  lOBI, 

PsALMORUMquelibii ,  Proverbia «c  Ecclbsiastes; 
Cántica',  cum  Sapibntia  et  EcclesiasticuS' Auct:or> 
Isaías,  ac ,  Jeremía  prxeunte ,  Barucüs,  » 

EzECHiEL ,  Daniel  ,OsEjE  adjuntüs  loHt, 
Amos,  Abdias,' Joñas,  Michjea,  Nahumus; 
Accedunc  Abacuc  ,  Sophonias  ,  Ac&svsqu^ 


4^' 

Zachamas,  VATtsquc  intcr  Malachía  suprctnvi5> 

£t  Machabjeorvm  dúo  prima  volumina  Fratrum. 
Hxc  veceris  suntscriptaj  novas  jam  singula  Legis 
Accipc.  Matthíei  ,  Marci,  Lvcje  acquc  Ioannis 
NuNCiAj  AposTpLiciquc  AcTUS,  ct  Epístola  Paüli 
Multa,  scmel  Romam  scribcntis,  bisquc  Corinthum^ 
Ad  Calatas  EpHssuMque  semel,  semel  inde  Philippos^ 
Adque  Colossenses  parker)  bis  Thessalonicam, 

Bis  tibi,  TlMOTHEB-,  aE  Vobis,  TlTE,  clare  PHIL.BM0N, 

ÜEBRiBique  semel :  Iacobi  Ancisticis  unav 

Principis  ce  Petrí dúplex-,  triplexque  Ioannis> 

Una  quoque  et  Juda  j  tandemque  Apo-mira-CALY¥SB. 

DAVIDIS  PSALMUS  XIV. 

EX  GAtLICA  JOANNIS  BAPTISTiE    ROVSSEAV    PARAPHRASI. 

Nam  quis,  summc  Dcus,  terreno  carccre  liber. 
Dignus  in  aechereas  ascenderic  Íncola  sedes? 
Sanccum,  auguscum,  ingens,  et  non  penetrabile  tem^um 
Quis  penetrare  queat,  demisso  ubi  cemua  vultu 
Agmina  Coelicolúm  divinas  íirontis  adorane 
Immortale  jubar,  majestatemque  tremendams? 
Qui  timct  illicitos  viciorum  insistere  calles : 
Qui  docilis  te,  magnc  Parens,  audire  monentem, 
Impavidus  tua  signa  sequi ,  tua  jura  tueri, 
Scandit  inoíTenso  vircutis  culmina  gressu: 


^6i 
Qui  verbis  nunquam  scelerat  metiilacibus  ora, 

Hosdlesve  premit  sd?  amicá  fronte  furores: 

Quem  non  erubuic  convicia  fceda  loquentem 

Candida  virgineo  piecas  sufiRisa  pudore: 

Qui  veluc  in  vüi  repcancem  pulvere  vermem> 

Despicic  aurata  sublimem  in  sede  superbum: 

Qui  túmidos  ápices  Kegum^  Regumque  perosus 

Sceptra,  laborantem  gremio  suscepit  amico 

Juscitiam:  juraca  semel  qui  foedera  servato 

Indocilis  temerare  ñdem ,  nec  foenore  partas 

Accumulavit  opes,  magni  nec  dona  nocentis 

Accepit  factura  reos,  gravidamve  £ivore 

In  Proceres  jussit  male  pronus  vergere  lancem : 

Qui  pia  monstratum  per  iter  vestigia  flectit. 

Ule  triumphali  nimbo  subvectus  in  astra> 

£t  diadematus  stellanti  témpora  serto, 

i£thereis  adscripta  chotis,  novus  setheris  hospes> 

Gaudia  pura  bibet ,  jugi  torrentia  fonte 

Gaudia,  securusque  et  viso  numine  Félix, 

Attolientem  iras  frustra  et  rábido  ore  firementem 

Despiciet  placidis  ridens  e  nubibus  Orcum. 


PUERI    IN   FORNACE. 
Aiolis  adorandx  procuderat  xtc  colossum, 
EíHgietn  ipse  suam,  vasta  Impletate  superbus> 
Assirͣ  Domitor  gencis^  quem  numinis  instar 
Imperat  ad  lituum  sonitus ,  soñitusque  tubarum 
Submissa  cervice  colL  Simul  omnis  ad  aras 
Circumfusa  ruit  Babylon,  jussumquc  salutat 
Obsequiosa  Dcum.  Soli  mandata  recusanc 
Isacidum  sanguis ,  canx  virtutis  imago^ 
Tergemini  Juvenes.  Stc^dum  pudet  ante  metaUom 
Flectere  supremo  toties  curvara  Tonanti 
Genva:  pudet  precibus  labra  infestare  nefandis. 
Labra  tibi  devota,  Deus.  Nil  publica  pravi 
Vis  movet  exempli,  speciosaque  pompa  sacrorum^ 
Supplicibusque  palam  sancits  gentibus  ars: 
Quin  etiam  pietas  visa  impictate  rcfervct 
Acrior:  ipsi  adeb,  molem  dum  turba  prophanatn 
Concinit ,  sthereo  fimdunt  pia  vota  Parenti 
Certatim ,  renovantque  fidem,  manibusque  supinis 
Audacem  quxcumque  pati  testantur  amorem. 
Stat  gladios  períérré  prius ,  txdasque  crucesquej 
Quam  minimo  numen  sceleratum  agnoscere  nutu. 
Audiit  hace,  et  sceptra  manu  indignante  Tyrannus 
Tcr  quater  incutiens:  Puerorum  fábula  nempe 
Kex  ero  I  Nempe  meas  illuserit  unus  et  alter. 


4<Í3 


Quas  populi  celebrant  vods'trepldantibiis,  aráis  i 
Per  caput  hoc  mundi  dominum  Regalía  discent 
Jussa  pací ;  discent  pro  Divis  cmnibus  unum 
Me  coluisse  Dcum.  Juvenilia  ff angere  corda 
Qualibec  arce  furic:  sitnul  omnes  advocat  artes « 
Omnia  tela  parat  *,  quin  semet  vinccre  suadet 
Ipse  pudor  vincL  Rigidam  dediscere  mentcm 
Cocpit,  ct  invito  risus  admitterc  vultu, 
Blanditiasque  minis,  pariter  mccuendus  utrinquc, 
AdmoveL  Oblato  nomen  si  thurc  fatcntur, 
Annuit  hinc  placido  subridens  ore  favorem; 
Hinc  torvo,  sí  diura  negant,  mortem  ore  minatur. 
At  nullas  metuens  nisi  veri  numinis  irzs, 
Prxmia  nulta  petens  patrii  nisi  premia  Coeli, 
Stat  Juvenum  generosa  trias,  humilesque  feroci 
Despicit  ore  metus ,  et  nobiliore  caducas 
Spes  hominüm  studio  calcat.  Furit,  aestuat,  ardet 
Barbarus  infrendens.  Juvenilia  corpora  flammis  . 
Mox  jube¿  immitá.  Simul  hórrida  jussa  facessit 
Carniíicum  truculenta  cohors.  Sinis  ergo  Clientes^ 
O  Deus  Isacidum ,  permitci  pabula  flammis 
Immeritos !  Quis  te  (si  talia  cernis  inultus) 
Qui;  te  prafóidium  credat,  columenque  tuorum 
Praetcrea ,  dubitetve  tuum  jam  ludcre  numen? 

Dum  loquor ,  pcce  meas  objurgat  flamma  querelas, 

Ab- 


Al>solvIcque  Deüml  Fueros  mútata  rebelles^ 
Sacrilego  parere  negar  pía  flamma  Tyranno  > 
Sed  parere  Deofacilis,  prxdsquej  suique 
Immeinor>  agnosát  summo  dilecta  Tonand 
Corpora ,  divinosque  innoxia  gestic  honores 
Hospitibus  deferre  sois»  Nunc  pectora  mdúí 
C^cuir  amplexu^  blando  nunc  impete  fescos 
Assiliens  crepat  in  pkusus  >  modo  sup{^ce  tactu 
Libar  inoíFensis  venerabunda  oscula  plantisj^ 
£t  modo  securas  volitantl  lubrica  gyro 
Lamberé  visa  comas  ^  sanctisque  verenda,  triumphts 
Témpora  stellanri  radlorum  ambire  corodL 

DOCnUNiE  CHRISTUN^  SUN^MA. 

Quid  credas,  quid  agas,  capias  >  pariterque  quid  oresj 
Disce :  saluciferiperdisces  dogmaca.  ChriscL. 

FiDBi  Articuli  xiv.. 

vJnum  crede  Deum,  rerum  cui  summa  pocestasr 
Crcde  Pacrem ,  Sanctoqne  simul  c'um  Flamine  Natum^ 
Unde  omnis  Natura,  Salus  et  C^oria  venit. 
Hace  septena  Deum  spectant  j  Hominem  altera  septem. 
Flamine  conceptum  Sancto ,  parkerque  Maria,^ 
Crede  ter  intacta  natum  de  Virgine  Christum, 
Pro  nobis  qui  passus  bbít,  inferna  petivit, 

Nnn 


Quique  rcsurrexlt,  coelosquc  ascendlt,  ct  Indc, 
Tocum  Orbetn  justa  pensuras  lance ,  recübit. 

Symbolum  Apostolor.vm. 

vJnutn  credo  Deum,  cui  summa  potencia,  Patrem» 
Qui  coelum  ccrramque  pari  virtutc  creavit: 
Credo  Dci  sobolém  lesum,  cognomine  Chriscum, 
Flamine  conceptum  Sanao ,  natumque  Maria 
Virginc,  qui  diram ,  Pikco  judicc,  moitem, 
Nempecracisufifixus,  obít;  jacuitque  scpultus: 
Infera  quisubiit  -,  tridui  post  tempus  ab  ipsa 
Morte  resurrexif,  coelos  asccndic ,  ibique 
Nunc  Patris  ad  dextram  sedet  omnipotencis,  et  inde 
Jus  paritér  vivis  vitáque  carentibus  olim 
£t  térra  et  coelo  dictüms  teste,  redibit. 
Sanctum  credo  simul  Flamen,  Sanctamque  perindc 
Uni-que-vcrsalem,  dictus  qui  Ecclesia,  ccetum: 
Quin  bona  Sanctorum  pariter  commuñia  credo, 
Et  peccatonim  veniam ,  rcdivivaquc  qaondam 
Corpora,  mansuramque  asterna  in  sscula  vitam. 

Prjecepta  De  i. 

Diligc  supremum,  supcr  omnia  diligc  Numen: 
Ne  fíiistra,  aut  leviter  jures:  colé  Fésta,  Patresque: 
Ne  sis  Occisor ,  Moechus,  Fur,  Testis  iniquus. 


Altenusve  tbon-ci^idus,  cupldusque  bohoium. 
Horum aimma dúo: supcr  omnia dilige Numen» 
Dilige  deindc  Hominem  quantum  ce  dil^  ipse. 

« •  ...  •,  ■ 

PrjECEPTA   ECCLESI-E. 

Luce  sacra  Miss£  intersis  j  fatearis  in  anno^ 

Sive  priús»  si  mors  ínstcc  ^  cape  Paschate  Chriscum^ 

Parce  cibis'>  Décimas  daré»  Primitiasque  memento. 

Sacramenta. 

Baptismus;  Hrmata  Pides  y  Metanaea ,  Synaxis, 
Unctio  in  extremis,  Sacct  Ordo,  Ju^lia  vincla^ 

HOMINIS   NOVISSIMA. 

oumma  Hominis  quatuor:  Mors,  Judex,  ^thcr,  Avcrnus. 

HOSTESANIMJB. 

^  t  »     ,         '   i 

Xres  hostes  Animas,  Mundotn  fiíge,  Daemona,  Carnesú 

Facultates  anima  et  sbnsits  corforis. 

V  is  Animsr  triplex:  mcminit,  intdligit  ac  vulr. 
Quinqué  Homini  sensus :  oculis  vidct,  auribus  auditjt 
Olíadt  et  naso,  sapit  ore> per  omnia  tangit. 


Nnnt 


VlUtüTBS  TH60I.0GÍCC  BT  CARDINALES. 

Alma  Fidcs,  ct  Spcs  ct  Amor:  Prudcntia,  Virtus 
Juris  amans,  animi  Robur,  Moderado  mentís. 
His  Theos  atque  Locos  >  dedic  his  ec  nomina  Cardo. 

PBCCATA  vn.  MORTALIA  ,  TOTIDBMQyB  VIRTUTSS  ILLIS  CONTRABIH. 

Fastus,  Avaritics,  Venus,  Ira,  gulosa  Cupido, 
Livor,  Pigridcs  scptcm  capitalia  sunto 
Crimina,  qux  Vircus  humilis,  bene  prodiga,  casca  « 
£t  patiens  et  parca  cibi,  pia,  prompta  retundir. 

Opera  MisericordÍjE. 

Instrue,  Parce,  Mone,  Suade,  Solare,  Fer,  Ora: 
Vise,  Ciba,  Pota,  Vesti,  Redúne,  Excipe ,  Conde. 

Spiritüs  Sancti  Dona. 

Flantis  Dona  Dei ,  Sapientia ,  et  Intellectus, 
Consilium,  Doctrina  ct  Vis ,  Pietasque  Timorquc. 

Spiritüs  Sancti  Fructus. 

Bisseni  veniunt  Sanao  de  Flamine  Fructus: 
Sanctus  Amor,  Pax,  Mens  animosa,  benigna,  fidelis^ 
Con-que-tinens  habitus,  coelesti  praedita  virtus 
Lstitia,  patiens,  bona,  mitis,  casta,  modesta. 


Beatitud  INÉS. 

Accipc  quos  Dominl  vox  cst  testara  Beatos: 
Nempe  inopes  animo ,  mites>  iacrymisque  madentes^ 
Justitiacque  ávidos ,  Étciles  miserescere,  puros 
Pcctorc^  pacifícos,  sub  iniquo  vindice  passos. 

OnATio  Dominica. 

O  Pater,  setherea  resides  qui  celsus  in  arce^ 
Laude  tuum  merita  late  venerabiie  nomen 
Personet ,  adveniatque  tui  sors  óptima  regnL 
Ut  ccelo,  in  terris  íiat  tua  sancta  voluntas. 
Quotidianum  hodie  nobis  tu  suffice  panem  > 
£t  pariter  nobis  in  te  commissa  remitte^ 
Atquc  alus  in  nos  commissa  remittimus  ipsi: 
Nevé  sinas  mala  nos  perdat  tentatio  >  verum 
Eripe  tentatos,  omni  bonus  eripe  damno. 

Salutatio  Angélica. 

Virgo,  sidereis  totam  quam  gratia  donis 
Implet,  ave.  Tu  plena  Deo:  tu  gloria  sexus 
Feminei  >  sacer  ante  alios  tibi  fetus  in  alvo  esc 
Sancta,  Dei  genitrix  non  iníicianda ,  Maria, 
Nunc  et  in  extremo  vitx  discrimine,  nostri 
Sis  memor,  et  nobis  pro  peccatoribus  ora. 


470 

Peccata  confitentis  oratio. 

Coníiceor  summoquc  Deo,  pariterque  Beatse^ 
Perpetua. fruimr  cpx  vir^nitate ,  Maris; 
Agminis  Angelici  £)uctori,  unaque  Beato 
Baptists ,  geminis  divino  nomine  Missi^  . 
£t  Petro  et  Paulo ,  cunctis  cum  denique  Sancttí, 
Ac  tibi  deinde  Pater^  me  pectore ,  voce  vel  acta 
Multa  nimis  peccasse,  nimis  peccasse  libenter: 
Confíteor :  supplexque  adeo  precor  ipse  Beatam» 
Perpetua  firuitur  quae  vir^nicatc,  Mariam, 
Agminis  Angelici  Ductorem ;  unaque  Beatum 
Baptistcn ,  geminos  divino  nomine  Missos 
Et  Pctrum  et  Paulum  ,  cunctos  tum  denique  Sanctós, 
Teque,  Pater>  Dominum  mihi  conciliarc  suprernuoL 

Ora  Tío  Salve. 

O  Rc^a,  Parens  salve  o  mitissima ,  nostrae 
Delicium  vic£>  nostri  spes  majctma,  salve. 
Ecce  tuam  extorres  Evx  de  sanguine  nati 
Inclamamiis  opem  :  ecce  tibi  suspiria  ffcntes 
Ducimus,  etpariter  lacrymosain  valle  gementes. 
Eja  age.  Virgo ,  jaos  verte  huc ,  tutela  dientum. 
Verte  oculos,  atque  cxilii  post  témpora  nostri, 
O  placida,  o  demens,  o  nomen  dulce ,  Maria, 
Pande,  tui  nobis  uteri  sacra  pignora ,  Icsum. 


471 
DocnoiiE  Christiam£  capiium  xmdicultts. 

Bis  septem  Articuli  i  Iidei  cum  formula  Credo ; 
Quz  Deus  ipse  decetn,  quz  quinqué  Ecclesia  mmátt', 
Sacramenta  dehinc  septem  >  Capitalia  septem 
Crimina^  Vktutumque  phalanx  contraria  j  triplex 
A  Thbos  atque  Locos,  quadruplez  a  Cardine  Virtus  > 
Tres  Hostes  animz>  quatuorque  novissinu  renim» 
Tres  animx  Vires»  Sensus  a  corpore quinqué» 
Bis  septem  quoque  &cta  pi¿>  septenaque  Dona; 
Bissenique  simul  Sancto  de  Flamine  Fructus» 
Ordo  Beatorum  octonus,  formaeque  prccandL 


INSCRIPaONES  LAUNAS. 


INSCRIPCIONES  latinas! 


INSCRIPCIONES 

Vaifa  el  camino  del  Puerto  de  Guadarrama. 
1. 

ÍERDINANDUS   VL 

UTILITATI    PUBLICAE 

>!ONTEM    AEQUAVIT    SOLO, 

MAGNIFICENTIAM  tOELO. 

ANNO   HDCCXLDC 

2. 

lERDINANDUS   VL 

CONFECTA 

IN   POPÜLORUM   COMMODITATEM 

VIA, 

MUS,    ÍELIX,    PATER    PATRIAE. 

ANNO   MDCCXLDC 

3. 

FERDINANDI    VI. 

COMPLANATIS 

IN    VIAM    PUBLICAM 

MONTIUM    JUGIS, 

JIETAS  ET  MUNIFICENTIA  CUMULATISSIMA. 

ANNO    MDCCXLIX. 

0002 


47  í 


FERDINANDI    Vt 

PIETATI,    KiUNIFICEN'nAE; 

PATEFACTA       ^ 

UTRIQUE    CASTELLAE 

PER    ARDUOS,    PER    INVIOS    MONTES 

VIA, 

NIHIL    ARDUUM  ,    NIHIL    INVIÜM 

FOSTERIS    NARRET 

ANNUS  MDCCXUX. 

FERDINANDUS    VI. 

PROVINCIARUM    COMMERQO, 

POPULORÜM    FELICITATl 

APERTA    VIA, 

PIETATEM    IN    SUOS 

PATERE    VOLUIT. 

ANNO    MDCCXLIX. 

6. 

lERDINANDUM     VL 

QUOD 

APERTA  COMPLANATIS  MONTIBUS  VIA, 

NOVAM  CASTELLAM  VETERI  CONJUNXERIT, 

UTRIUSQÜE    COMMERCIO, 

OMNIUM  FELICITATl, 

ANNO  MDCCXLIX. 

QUAM    OPTIME    CONSÜLUERTT 

AMATE,    COLITE    POSTERL 


477 


7. 

KRDINANDUS    VI. 

PATEFACTA 

ÜTRIQUE    CASTELLAE 

PER  MONTES  VIA, 

PIUS^  MAGNUS. 
ANNQ    MDGCXLDC 

8. 

UTRIUSQÜE     CASTELLAE 

COMMERCIO 

PERVIUS    MON$» 

FERDINANDI    VI. 

regís    OPTIMI    MAXIMI 

MONUMENTUM: 

LABORIS    DE    LOCO» 

ARTIS    DE    NATURA, 

REGIAE    DENEFICENTIAB 

DE  SE  IPSA 

TROPHAEUM. 

lAMNO    MDCCXLDL 

9. 

FERDINANDUS  VI. 

PIUS,    FÉLIX,    PATER    PATRIAE, 

CASTELLAE 

UTRIUSQUE    COMMERQO 

VIAM 

A    GUADARRAMENSI    PAGO 

AD  MANSIONEM  DE  GUDILLOS, 

tONGAM  PED.   XLIV.M.DCCG  LATAM  XXXV« 

CASTIGATIS   FERRO,   IGNE   SAXIS, 

AEQUATIS  SOLO  MONTIBUS, 

APERIRI    JUSSIT 

ANNO     MDCCXLIX. 


47» 


I  O. 

TERDINANDUS    VL 

PIÜS,   FÉLIX,    PATER    PATRIAE 

EXPEDITIORI 

CASTELLAE  UTRIUSQUB  COMMEUQO 

VIAM    HOTARILEM 

A    CUADAIOtAMENSI    PAGO 

AD  ilANSIONEM  DE  GUDILLOS, 

LONGAM  PED.  XL1V.M.DCCC.  LATAM  XXXV. 

MURIS,  PONTIBUS.TOSSIS,  AQUAEDUCTIBUS 

UNDIQUE  l^IUNITISSIMAM 

I 

JUSSIT    APERIRI. 

OPUS 

DK  XV.  JULH,  ANNO  MDCCaCL.M¿ 

-       INCOEPTÜMi 

i  D  E  M  Q  U  E 

EXdSIS  PERRO,  DIFFRACTIS  IGNE  RUPIBUS, 

INGENTI  OPERARUM,  PARTIM  MILITARIU^t 

PARTIM    RUSTICARUM    COPIA, 

MÁXIMA  IMPENSA,  INCREDIBILI  CELERITATE 

LABORE    LOCUM,    ARTE     NATURAM, 

REGIA  SE  IPSAM  SUPERANTE  MUNIFICENTIA 

PERFECTUM 

DIE ANNO    MDCCXLQC 


47Í 


II- 

FBRDlNA^a)US    VI. 
-     .  PATER    PATRIAE 

VIAM    UTRIQUE     CASTELLAR 
SUPERATIS  MONTIBUS  FEOT 
ANNO  SALÜT.  MDCCXLDU 
REGNI    SUl    IV.  • 

12. 

I  PBDE  JAll  TUTO  »  FSRMANDO  PRINCIPE  FEUXy, 
I,  CASTELLA,   NOVCH  MONS  TIBÍ  STSRKIT  ITES» 

15. 

HON  AD  MAETB  OPt»^  BLANDAS  SED  COMMODA  FACO^ 
PROf  CIPE  FEBNANDCV  PANDITUE  ALTEE  ATBOSr 

ABQUUS    AMAT  POPUtlS  PERNAIfDCIS  STERNESE  ^CftnVSm 
TTEAl^DUM  SUPERAT  EN  VIA  PLANA  DECUSA 

INSCmPCION 
Del  Palacio  del  Real  Sitia  deAranjuez. 

Primera  Lápida^  Segunda  L^ida^     . 

PHILIPPUS  \U  PERDINANDUS    VL 

;N8TITÜ1T.  PiyS,  FÉLIX 

PHILIPPUS    V*  CONSUMMAVIT 

PROVEXIT^  AN.   MDCCLIL 

INSCRIPCIÓN 
Del  Teatro  del  mismo  Sitio. 

EURIS  DBUCIIS  URBANA  ADJBCTA  VOLUPTAS* 
JUSSU    CAROLI  UU 
AN.  UDCCLEtrilf. 

^    ¿sta  fué  la  que  se  eligió  y  colocd* 


4^0 

INSCRIPCIÓN 
De  la  Casa  de  la  Monta  del  propio  Sitio  de  Aran  juez. 

VBNTO   GRÁVIDAS    EX    PROLB    PUTABXS* 

INSCRIPCIÓN 
Para  el  Monasterio  de  S.  Lorenzo  el  Rial. 

DIVO  LAURENTIO 

INVICTO   MARTYRI 

PMILIPPUS    VÍCTOR 

AN.  MDLXIH» 

INSCRIPCIO  NE  S 

Para  el  Archivo  mandado  disponer  en  Barcelona  por  5.  M^ 

1. 

QUOD  MIRARIS,  HOSPES,  TABULARIUM^ 

ID    SANE 

CAROLOS  m.  mSPANIARUM  REX 

IN  AMPLISSIMA,  ILLUSTRISSIMA,  SALUBÉRRIMA 

TRANSFERENDUM  ATRIA  CURAVIT 

ANNO    MDCCLXX. 

NON  MINUS  ARCE  AD  LITTERARUM  TUflELAM  PARATA, 

QUAM  PfflLlPPUS  PARENS  AD  CIVIUM  EXTRUCTA 

MEMORABILIS. 

PROVIDENTISSIMO  PRINCIPI 

VINDIO,  RESTITÜTORI,  EXORNATORI  VESTRQ» 

HEROI  APUD  UTRAMQUE  MÁXIMO, 

ANTIQUITAS  .    POSTERITAS 

AETERNÜM  PLAia)ITE. 


AN- 


4Sx 
2. 

ANTIQUITATI   POSTERITATIQUE 

CAROLUS    IIL    fflSPA^ilARUM    Rfel^ 

UTRIUSQUE  LAÜDIBUS  MAJOR, 

KOC    TABULABfO 

ITA    INSTUUCTO    ATQUB    ORNATO  p 

CONSULTUM    VOLÜIT 

ANNO  MDCCLXX. 


INSCIL1?C10N 

Del  MucíU  qui  en  el  Rio  GuadaUte  hizo  la  Ciudad 
de  Xerez  de  la  FronteraM 

FERDINANDO  VL 

FELiaTBR    IMP£RAKTE> 

LETHEN  FLUVIUM 

IMPONENDIS  IN  NAVSS  MERCIDUS 

OPPORTÜNIOR  UT  FIERET 

lapídeo  PRAEaNGI  MARGINE 

XEREZENSES  CURAVERUNT 

ANNO  MDCCLVO. 


Ppp 


4^? 

INSCRIPCIONES 

Vaf^  el  Palacio  que  bizo  edificar  en  Piedra-bita  el  Duque  de  Alba 

D.  Femando  de  Silva  Alvarez^  de  T^led^ 

salVete  rüs^  ótiüm,  pax 

•      A  FERDINANDO  AL15AJNO  DÜCE,    ' 

QUi    PKOCUL    NEGOTIORÜM    UNDIS 

SKCESSUM    PETENS, 

UANC  SIBI  NON  TAM  DOMIBI,  QUAM  PORTÜM 

ANNO  MDCCLX....    EXTRUXIT. 

2. 

IIANC  QUIETIS  PACISQUE  DOMüM, 

HÜNC  NEGOTIORÜM  ET  CURARUM  TUMÜLUM 

FERDINANDUS  ALBANUS  DUX, 

AB   URBE,    AB  AULA  PROFÜGUS» 

SIBX  UNÍ  VICTURÜS,  CONDIDIT 

ANNO  ftlDCCLX....- 

INSCRIPCIONES 

Para  el  Red  Palacio  de  Madrid. 
1. 

NOVAM  regíais 

VETERE    DEFLAGRATA, 

ADVERSUS     ICNES    SAXEAM 

PHILIPPUS  V.  INCHOAVIT^ 

FERDINANDUS  VL  PERFEQT 

AN.  MDCCLVm. 


4^3 


:    '   :  :  2.    ^     "   ^ 

OíOVAM  RECIAM,  WTERE  DEFLAORATi^ 

ADVERSUS  IGNES  OMNINO  SAXEAM. 

OPUS  SUPRA  HUMANA  OMNIA, 

iroilA  CONDITORUM  FAMAM  PERENNE, 


.1 


PHILI»US  V.  INCHOAVIT, 

FERDtPÍANDUS  VL    PERFEOT' 

AN.  MDCCLVm. 

INSCRIPCIONES 

Para  la  Real  Biblioteca^ 
1. 

'     REÍ  LirrERARUM  PUBUCAE 

PHILIPPUS    V. 

BIBLIOTHECAM  INSTITUIT, 

ORNAT    FERDINAÑDUS    VL 

CAROLUS  m.  AMPUFICAT. 

TANTI    UT    MEMQR    SIS    BENEFICH 

HAEg  SALTEMFORIS  UCITO' 

2. 

BIBLIOTHECA  PUBLICA 

PHILIPPUS    V.    INSTITUTA 

FEtU)ÍNANDUS    VI.     ORNATA 

CAROLUS  m.  AUCTA, 
INOENIORUM    ETIAM     SALÜTI 
'   CONSULEÍíDUM  CENstóRE- 
XITElÜisi  I^ATRXAM,  PRINCIPES  AMA» 


Ppp*: 


4H 


ÍNSCHIPCIONBS 
Para  el  Túmulo  del  Señor  Rei  Feltpt  K 

I. 

PHILIPPO  V.  HISPAN,  regí  i 

QUI  OBirr  vil.  IDUS  JUL.  AN.   mdccxlvl 
ÍERDINANOUS    VI.        : 
WONaPIMAJOMO,   ÓPTIMO  PARENTL 

2. 

PHDLIPPO  V;  HISPAN.  REGÍ 

QUI  OBirr  vn.  idus  jul.  anno  mdccxlvl. 

FERDINANDUS    VL 

PRINQ?!. MÁXIMO,  ÓPTIMO  PARENTl. 

PIUS  GRATUSQUE  POSUIT. 

í. 

PHILIPPO  V.  HISPAN.  RKCr 
QUI  REGNO  PARTO,  COELO  DIGNUS 

OBHT.vn.  mm  jul.  anno  mdcgxlwl 

FERDINANOU»    VI* 

PRINCIPI  MAXLMO,  ÓPTIMO  PARENTl 

PIETATIS  MONUMBNTUM  POSUIT* 

4. 

PmUPPO  V.  ^HISPAN.  REGt: 
PRINCIPI  MÁXIMO,  ÓPTIMO  PARENTl, 

FERDINANDUS    VL 

PIE  MEMOR  GRATUSQUE  DEDICAVIT. 

OBUT.  RECiNO   PARTO ,    COELO    DIGNUS 

vn.  IDUS  JUL.  AN.  MDCCXLVL 


48  5 


5. 

PHILIPPO  V,  fflSP.  ÍLEGI 

PRINCIPI  MÁXIMO,  ÓPTIMO  PARENTI 

FERDINANDUS    VL 

POSÜIT.    • 

6. 

COKDIDIT  HAEC  SBXTUS  QUINTO  MONUMBNTA  PmVtPfO 
FERNANDOS,  CARO  GRATUS  AMANSQUB  PATRI. 

QUEM  SBXTUS  BU  NONI  ET  QUADRAGESIllUS'  AEVI   . 
JULIUS  H£U!  NONA.LUC&  REPENTE  TUUT« 

INSCRIPCIÓN 
Dd  Mmasttrio  de  las^  Salvias  en  Madrid. 

B«    MAItlAE 
ELISABETHAM    INVKENTI 

SACRUM. 

FERDINANDUS    SEXTUS 

ET    MARÍA    BARBARA 

INGENUIS  VIRCINIBUS 

RELIGIONI    ET    PATRIAE 

EDUCAl^IS  POSUERE 

ANNO  MDCCXVn. 


*   Ésta  se  eligió  y  coloeck 


48^ 


INSCRIPCIONES 

^ara  el  túmulo  del  Señor  Rei  Fernando  VL 

I. 

me  JACET  HUJUS  COENOBH  CONDITOP 
FERDINANDUS  VI.  HISPANIARUM  REX, 
OPTIMUS  PRINCEPS  ,  QUI  SINE  LIBERIS, 
AT  NUMEROSA  VIRTUTUM  SOBÓLE,  PATER 
ÍATRIAE,  OBIIT  IV.  ID.  AUG.  AN.  ^IDCCLIX. 
CAROLUS  III.  FRATRI  DILECTISSIMO , 
CUJUS  VITAM  REGNO  PRAEOPTASSET, 
HOC  MOERORIS  ET  PIETATIS  MONUMENTUM.   • 

2^ 

CONDIT(JR  HAC  SEXTUS  RBX  FERDINANDUS  IN  URN.^ 

QUAM  FRATRI  POSUIT  CAROLUS  IPSE  SÜO: 
CAROLUS  UNANIMSM  MALLET  QUI  ViVERE  FRATRSM» 

LATIUS  HISPANO  QUAM  DARÉ  JxmA  SOLO. 

INSCRIPCIÓN 
Del  Sepulcro  de  I  a  Reina  Doña  María  Barbara. 

MARÍA  BARBARA  PORTUGALLIAE, 

FERDINANDI  VI.  HISP.  REGÍS  UXOR^ 

POST  CONDITUM  D.O.M.  TEMPLUM, 

SACRIS  VIRGINIBUS  COENOBIUM, 

OPTATO  FRUITUR  SEPULCRO 

ET    VOTIS    PROPIOR  ET   ARIS. 

OBIIT  ANNOS  NATA  XLVIL 

VI.  CAL.  SEPT.  MDCCLVUI» 


*    IsM  se  C0l06(Sf 


487 


INSCRIPCIÓN 
Dí¡  Túmulo  del  Duque  de  Montemafé 

OSEPHO  CARRILLO  DE  ALBORNOZ, 

DUCI   DE  MONTEMAR, 

FORTISSIMa  TELICISSIMOQUE  IMPERATORT^ 

QUI  OBÜT  DIE  JUNII  XXVI.  ANN;.  BIDCCXLVIU 

ANNOS    NATUS   LXXVL. 

CAROLUS  ra.  mSPANIARUM  REX 

OB  UTRIUSQUE  SICILIAE  REGNUM 

SIBI    OLM    HISPANIARUBf   INFANT1¿ 

HISPANIQUE  EXEROTUS  AUSPIO, 

PULSIS,    YICTIS    UBIQUE    GEHMANIS^ 

PRAELIO    DEMUM    BITUNTINO    CAPTIS, 

QUAM    RAPIDISSIME    AB    ILLQ   PARTUM, 

HOC  monurientum: 

AD    ILLIUS   RERUM    GESTARUAf    GLORIAM, 

SUAM  INGENTIS  MERITI  GRATIAM 

POSTERIS  AEQUE  TESTANDAM^  STATUI JUSSIT 

DIE.^..  MENSI&..-  ANNO  fmCCLXIV^ 


488 


INSCRIPCIÓN 
Del  Sepulcro  del  Cande  Degages^ 

lüANNI  BONAVENTÜRAE  DUMONT, 

COMITI  DEGAGES» 

FOfCTITUDINE,  SOLERTIA»  REÍ  MILITAIUS  PEBJTIA 

DUa  AETATIS  SUAE  PRAESTANTISSIMO, 

NEAPOUTANI  REGNI, 

SABAUmCIS  AUSTWACISQUE  CGPns    OEVICTIS, 

PUX^IS  PRAECIPUE  AD  VELITRAS  HOSTIBU$» 

CLARISSIMO  ASSERTORI, 

QUI  DECESSIT  DIE  JANUARH  XXXL  ANN.  NDCCUIL 

ANNUM  AGENS  LXXVp 

r  CAROLOS  m.  hispaniarum  re;^ 

UT  EJUS  RERUM  GESTARUM  «PECTATOR, 

ITA  MERITORUM  MEMOR« 

HOC  ET  BELLICAE  VIRTUTIS  TESTIMONIWM, 

ET  GRATI  ANIMI  MONUMENTUM  POSUJT 

DIE..M  MENSI&...  ANNO  MDCCLX.... 


INS- 


48^ 

INSCRIPCIONES 

Que  sirvieron  para  el  Túmulo  frígido  en  la  Iglesia  de  la  Encarnación  de 

Madrid j  con  motivo  de  las  Honras  del  Rei  D.  Juan  V.  de  Portugal ^ 

y  para  adorno  fúnebre  del  Templo. 

Colocadas  ea  lo  exterior  del  Templo* 
I. 

CtRADUM  NE  SISTAS,  VIATORj 
NE  FORIBUS  IMMORERIS,  INGREDBRE: 

AMPLIORA  FUNERIS  SPECTACULA, 

5ANGTI0RA     tüCTUS     MONUMENTA 

PATEBUNT    IÑTUS, 

QUAE  REGIIS  MANIBUS 

1>IETAS  REGIA  CONSECRAVITj 

IBI    CeNSISTE,  IBI   OBSTUPESCE. 

2. 

^OINTUM  LUXIT  IBER  »  FLET  LWITANIA   QUINTUMt 

MAXIMUS  ILLE  ARMIS,  MAUlfUS  ISTE  DOMI. 
DISSIMIL'BS  VIRTUTE,  PARES   AT  LAUOIBUS  AMBO  : 

ILLI  ANIMUS  1«0MEN,   HUIC  DEDIT  ALMA  FIDES. 
MORS  TAMEN  INVIDIT,   SED   FRUSTRA :   VIVET  UTERQUE 

QUANDIU  BT  IPSB  ANIMUS  VIVBT,  ET   IFSA  FUMES» 

3. 

VIDBRAT  AOmOAS   VARIUM   IN  PRAECONIA  REGÍS 

CERTATIM  TÚMULO  SCRIBERE  CARMEN  AMOR  : 
VIOERAT,  ET    RIOENS  :   QUID  VANESCENTIBUS »   INQUIT, 

VOS  SIGNARE  JUVAT  MARMORA  ET   AERA   NOTIS? 
REGALES   TÍTULOS,   AUGUSTA  PERENNiUS  ACTA 

r 

XMSCULPSI  TELO  CORDXBUS  IPB  MBO. 

a.qq 


4ÍO 


4- 

lOANNI  QUINTO 

LUSITANORUM  REGÍ  CLARISSIMO> 

OB  REGIAM  DIGNITATEM 

NOVIS  VIRTUTIBUS  ORNATA!^ 

NOVO  TITULO  DíSIGNITAM, 

APUD    HOMINES  IMMORTALl 

AETERNOS  VOVET  COELO  TRIUMPHOS 

CHRISTIANUS  ORBIS. 

Colocadas  én  lo  Interior  del  Tcm^Od 
I. 

LAUDATISSIMI   PRINCIPIS 

PRAECLARE  GESTA  SI  QUAERIS,  HOSVES; 

PAUCIS  ACCIPE: 

LUSITANIAM  LEGIBUS  COMPOSITAM^ 

ARTIBÜS  EXCULTAM, 

RELIGIONE  CONSECRATAM. 

HAEC  OMNIUM  ANIMIS  INSCRIPTA, 

TÚMULO  TRANSCRIPSIT  DOLOR* 

2. 

lOANNI  QUINTO, 

LUSITANORUM  REGÍ  FIDELISSIMO, 

ÓPTIMO   PRINOPL 

PARENTI  DESIDERATISSIMO, 

FERDINANDUS  £T  BARBARA 

UNÁNIMES  POSUERE. 


49Í 


QUATUOR  BAS  BABOTT  UODBRANDX  MGNA  UIHXSTRAS.  ^ 

4. 

»Aft  SOLTMO   RB6I  ,  LAURO  PRASPONIT  OLIVAM  ; 

PACIS  BT  imfBNSAS  IN  SACRA  VONDIT  OPBSr 
HXNC  AOBO  Cül  TOT  CULTUS.  TOT  TBMPLA,  TOT  ARAS 

DBBET»  AMAT  TIDUJL08  PONERB  RBLLICIO. 

5. 

HON  AURUM»  AUT  DITt  CONGBSTAS  LITTORB  CAZA% 

SRD  DOMINUM  TYBRIS  INVIDRT  IPSB  TACO  : 
INVIDBT9  AUCUSTUM  PACIS  QUI  ViaT  AMORBy 

GBNTIS  AMORB  TITUH  »  RBLUOIONB  NUMA9U 

6. 

QCAM  BBNS  DEFUTfCTl  REGÍS  STAT  SUMMA  SEPULCRO^ 

VIVBNTIS  QUONOAM  PBCTORE  SUMMA,  PIDES  I 
BABC  RBCI  DBDIT  IPSA  SUO  DE  NOMINE  NOMEN, 

CONSBCRAT  HABC  TITULO  RBGIA  PACTA  NOVO. 

7. 

SLLACRTMBNT  ALHS  HBROUM  PICTA  SBPULCRIS 

NUMINA,  ET  AONII  PABULA  TOTA  CHORI : 
ORBA  PÁRENTE  SUO,  RERUMQUE  AUCTORE   SUARUM» 

FLETIBUS  HIC   VERIS  INGBMIT  HISTORIA* 

8. 

OCCTDIT,  OCCIDIT 

REGÜM  ET  PATRUM  FORTUNATISSIMUS, 

FELDC  CIVIBUS»  LIBERIS  FELICIOR, 

JOSEPHO  VICTORIAE,  BARBARAE  FERDINANDO 

AMABILI  VINCULO  CONJUNCTIS, 

DUAS  QUAM  DECENTER  NEXUIT  CORONAS! 

DUARUM     FATA     GENTIÜM 

QUAM  AMICE  CONSOCIAVIT! 

*    Este  veno  se  colocó  repartido  en  los  quatro  ¡pedestales  de  las  Virtudes  Prudencia  ,  Justicia« 
Fortaleza  y  Templanza. 


49  X 


9. 

INGEMIT  LUSITANIA» 

MOERET  ADGEMENS   HISPANIA; 

UNIVERSUS  ORBIS  DESIDERAT 

AMISSUM  IN   LUSITANO   REGE. 

PATREM»  AMICVJM»  PRINCIPEM^ 

QUI  JURE,  QUAM  PUTENTIA  LATIÜl^ 

PACE,  QUAM  ALU  BELLO,  CXARIUS 

C  UTINA^  ET   DIUTIUS  i  IMPERAYIT,. 

I  O. 

QUA  POTISSIMUM  LAUDE  CLARUERIT 

LUSITANUS  HEROS, 

POSTERITAS  YIX  ULLA  DECERNA.X. 

UNUM  IN  PACIFICO  PRINCIPA 

CERTAMEN  FUIT^ 

CONTENTIO    VIRTUTUM. 

MORS  PUGNAM  NEUTIQUAM  DIREMIT: 

POST  PATA  CERTANT* 

!!• 

QUID  VITAM,  QUID  SCEPTRÜM 

POTENTISSIMO  EREPTUM  PRINOPI 

MORS  SUPERBA  JACTAS? 

HUMANAE  TRIUMPHATOR  ILLE  SORTB; 

NEC  VIVERE ,  NEC  REGNARE  DESSIT» 

UTRUMQUE  ET  FAMA  ET  EXEMPLO 

AETERNUS  SUCCESSOR  SUI, 

APUD  POSTEROS  OBTINEBIT. 


495 


12, 

QÜEM  LUGET  ORBIS  HEROA, 

AUDIIT,  NON  SENSIT  OBUSSE  MORS. 

(MORÍ  POSSE  DESPERAVERAT  PRIDEBl.  3 

PERVICAas  VÍCTOR  ILLE  MORBI, 
CORPORE  EXTINCTUS,  VIVAX  ANIMO»   • 

SIBI,  NON  5UI5  mPERARE  DESTITIT. 

REGEM    HOMINl    SUPERSTITEM    DIGAS 

REGNASSE  DIUTIUS.  QUAM  VIXISSE. 

I?. 

ASESTE  PROCUL  HINQ,  ABEST^ 

REGIAE    DIGNITATIS    INSIGNIA» 

SEU    MORTIS    P  O  TI  US  TROPHAEA» 

TITULI,    STATUAE,  CORONAE: 

OMNIS  INSTAR  ORNAMENTE 

REGALE  NOMEN. 

ni.USTRANDO  TÚMULO  SATIS 

HEROIS  UMBRA. 

14. 

PATRONO  BENEFICENTISSIMO 

ARTES  VIDUATAE, 

CÜLTORE  RELIGIOSISSIMO 

ORBATAK  VIRTÜTES, 

REGIIS  ADMISCERE   LACRYMIS 

CONTENDUNT  SUAS» 

CUJUS  OLIM  ASSEDERANT  SOLIO> 

NUNC  ADJACENT  SEPULCRO. 


15. 

R.    M.    S. 
HIC  JACET  lOANNES  QUINTOS, 

t}UO  NEMO  DECENTIÜS 

SOLIO  CONSEDIT  LUSITANa 

•     PRINCIPIS  MUÑERE,  UT  COCNOMEN 

A    VIRTUTUM    PRINCIPE  ACCEPERIT, 

QUAM  FIDELISSIME  PERFUNCTU5, 

OBUT  XXXI.  JUL.  ANN^MDCCL. 

INSCRIPCIONES 

Que  sirvieron  para  el  Túmulo  erigido  en  la  propia  Igles:a  de  la  Encarnación 

con  ocasión  de  las  Exequias  de  la  Reina  de  Portugal  Doña  Mariana 

de  AustriOy  Muger  del  Rei  Donjuán  V.  y  para  adorno 

del  Templo. 

Colocadas  en  lo  exterior  del  Templo. 
I- 

NR  FORIBUS  PERSTfiS,  PRIMAQUE  IN  FRONTE,  VIATOR; 

SI  DOLOR  INCBSSUM  NON  NBGAT,  INGRBDERB* 
INTÜS  QÜOD  DOLEAS  LÜCTÜS  RBGALIS  IMAGO  J 

INTUS  QUOD  STUPBAS  RBGIA  POMPA  DABIT. 

2. 

RBGINAM  IMPBRIUM,  DIVAM  8ÜSPIRET  ADBMTAM 

AUSTRIA,  PRINCIPIBUS  AUSTRIA  FBTA  PUS. 
UT  DBCUS  IMPBRII  MBRITIS  REGALIBUS  AUXIT, 

AUSTRIACAM  EXTBNDIT  SIC  PIBTATB  DOMUK. 

3. 

AUGUSTAB,   CUJÜS  CIÑERES  TEGIT  URNA,  MARÍAS 

AN  CBNUS,  AN  VXRTUS  CLARIOR,  AMBIGUUM   EST. 
HANC  AQUILAM  VERÉ  GENEROSO  DIXBRIS  ORTU, 

PUOBNICBll  HANC  RARIS  DOTIBUS  ESSS  PUTBS* 


Colocadas  en  lo  interior  del  Templo.  ^ 

QÜISQUIS  ADIS,  MAGNAE  CIÑERES  VENERARE  MARIAE, 

QÜAM  KETAS  SUPRA   RECIA  SCEPTRA  TüLIT. 
MARMORE  NUMEN  INEST;  TüMüLüS  TIBlSüRCAT  IH  ARAM; 

NON  HÜC  DíFERIAí^  SED  PÍA  VOTA  FERASr 

CLARISSIMAE     PRINCIPIS 

AETERNITATI  SACRUM; 

QUAE 

POSTQUAM  LAÜDIBUS  PATRIAWt 

MERins  REGNU»^ 

EXEMPLIS  IMPLEVrr  ORBEW, 

AÜSTRIAM  CORDE, 

CORPORE  LUSITANIAM, 

ANIMO    COELUM    TENET. 

QUIS  HOC  TÚMULO  JACEAT, 

SaSOTAIlIg,  iHOSPES? 

JACZT  IMPERATORUM  FBLIA, 

REGUM  MATER, 

AUGUSTA  NATALIBUS  PRINCEPS 

VIRTUnBUS  AUGUSTIOR, 

QUID  MULTIS  7  JACET  BIARIANNA. 

SIN  QUAERI5  PLURA» 

TÉRRAS,  COELUM  INTERROGA* 


^96 

SUPERBI  SILETE  TITULI, 
MAGNIFICA  ABESTE  ELOGIA: 

ID    UNUM 

TÚMULO  INSCRiBAT  RELIGIO: 

HIC  QUIESCIT  MARIANNA 

DEI    FÁMULA    FIDELISSIMA. 

5. 

KEGINAE 

OMNINO  FIDELISSIMAE 

DEO,  CONJUd,  PATRIAE,  SUIS, 

QUAM    MÉRITO 

lüEGIA    PARENTAT    PIETAS, 

PUBLICA  LITAT  FIDES I 

EMBLEMAS. 

Una  A¿uih  Real  rodeada  de  Aguilmhos  que  la  mira», 
con  ti  mote  siguiente : 

REGNUM    ANIMOSQUE    PROPAGAT. 

Debaxo  estos  versos. 

REGALES  ALII  TÍTULOS,    REGALÍA  PACTA, 

CAETERAQUB  AUGUSTO  NOMINE  DIGNA  CANANT* 

PRINCIPIBUS  FECUNDA  PUS,  VIRTUTIS  ET   ALTRIX 
PLUS  IflHI  REGINA  CONSPICIBNDA  PARBNS. 

7. 

El  Ave  Fénix  sobre  su  pira ,  rodeada  de  llamas  que  arrojan  bwno 

como  de. aromas ,  con  el  siguiente  mote : 

IN    ODORIBUS    AEVUM. 


Ve- 


Debaxo  estos  versos  i 

QUAM  BENB  PANCHABAM  MORlSN-S  MARTANNA,   VOLÜCRBM 
exprimís»  %  NARDO  QUAE  UBI  BUSTA  PARAT ! 

riNIT  UT  ILLA  SUIAI  FELDC   IN  ODORIBUS  AEVUlf, 
VRlTUTUIf  finís  UC  IN  ODORB  TUIIM. 

Colocadas  en  los  quacro  arcos  del  Capelardeote; 
I.    ♦ 

MARIAE  ANNAE  AUSTRÍACAS. 

iUSITANORUM 

RECHNAB  FIDELISSIlViAE 

FERDINANDUS  ET  BARBARA 

>IAXIMAE    PRINCIPl» 

OPTIMAE  PARENTI. 

f«B  TQT  FDKIRBAB  IIIRBRIS  LUMINA  POMPAlV^ 
IIANIBUS  AUOUSTIS  TOT  RAOIARS  PACES: 

INCLYTA  JAM  SBDEM  TBNBT  INTBR  SIOBRA  PRINClM^ 
aJ.IC  RBGNilNTUli  JAM   CVM08URA  MIGAT* 

PAlieft  Pío  CINIRI  GRATOS  ASPBRGBRB  FLoUÉS? 

COPIA  VIRtvrUM  FLOREA  MBSSIS  AOBST. 
HIS  AlfXY,  AB^RNO  GBMINANS  DIAOBlfATA  SBRTO^ 

CDtCBRR  RBOALBS  GLORIA  DIVA  C0MA3» 


MAGNANÜfUM  PBCTUS  SBXU,  PRUDBNTIA  RBBtfl^ 
R^GALI  PISTAS  CULMINB  ICAJOR  BRAT. 

MAJOREM  HUMANIS  FECIT  CONSTANTL^  PATO^ 
MQUALBM  SIVBRXS  TB»  MARIANNA»  FIQBSU 

Rrr 


4P7 


498 

Colocadas  en  los  pedestales  de  hs  Estatuas  que  representaban  i  Usbóot 
á  Madrid,  i  Vtena  »  y  á  la  Babia  de  Todos-Santos» 

I. 

OCCIOIT  mu  I   MAGlfl  CONSOns   mORKSnM  QUINTA 

MOaiINIS  HBU  N08TRI  GLORU,  NOSTER  AMOH! 
O  CASUM,  TOTIS  QURM  NON  BBxNE  DHPLKAT  UNDia^ 

DIVITE   MON  RKDQUT  VBL  MEUS  AMNX  TAGUll 

2. 

TANTU5  AB  AUGUSTAS  DOLOR  EST  MIHf  PUNBRS  MATRH^ 

QIJAM  MIHI  SUB  NATA  PRINCIPE  DULCE  DBCUS. 
ILLIUS  BT  LTBICI  PATUM  INGBMUEilB   LBONS»: 

NB  mRBRB,  H08PES  ,  NOSTRA  QUOD  UII5A  GBliAT« 

3. 

nUNClVfS  AUSTRIAD08  TRISTI  BE  MORTB  JACENTBS» 
SUROITE  NUNC  AQUILAB,  TÓLLITB  AD  ASTRA  CAPUT. 

ML  VALBAT  s,  GBNTILE  HICAT  JAM  SIDUS  OLYMPes 
PIGERB  IN  HOC  UNO  LUMINA  VBSTRA  DBCBTV 


BOMA  QUIQBll  "RILUS  NOBIS,  DULClSStMA  PRABBBT: 

MELLA  PLUUNT  Pk,ARTU «  PLUMlIfA  MSLLI9   BUItTk 

A9T  OCULIS  MARIANNA  MBIS  UT  FUCIT,  AMAROR 
CUNCTA  9UBIT:  SOLUM  LACRYMA  DULCE  FIJUIT* 

INSCRIPCIÓN 

De  la  Bola  de  bronce  que  contiene  reliquias ,  colocada  sobre  la  Cápula 
del  Real  Palacio  de  Madrid. 

«TUS  SACRA  LATBNT  :  PARCB  PROCBLLA  SACRIS» 


^99 

INSCRIPCIÓN 

Cm  qui  la  Real  Compañía  de  Vbreros  i  Impresores  de  Madrid 

dedicó  al  Rei  Nuestro  Señor  la  edición  de  la  Biblia. 

CAROLO    IIL 

HISPANIARUM  REGÍ  POTENTISSIMO^ 

Pío»  PRÓVIDO,  FELia, 

PATRI  PATRIAS  »  RELIGIONIS  TUTORI» 

BONARUM    ARTIUM    ÓPTIMO    PATRONO» 

OB  DIVINORUM  OFFICIORUM 

GONCESSAM  EXCUDENDI  FACULTATEM, 

R£GU  AUCTORITATE,  FAVORE,   BENEFICENTIA 

ORNATAM,  AUCTAM,  CONSTABILITAIfc 

DB  CHRISTIANA  REPÚBLICA»  DE  HISPANA  ECCLESIA 

PRAECLARB»  IMMORTALITER  MÉRITO , 

BIBUOPOLARUM     TYPOGRAPHORUMQUt 

SOOETAS  MATRITENSE 

HANC  SAGRORUM  BIBLIORUM  EDITIONEMb 

INDUSTRIAR  SUAE  PRIMITIAS» 

m  SUI  ERGA  INDULGENTISSIMUM  PRINCIPBM 

STUDn»  FIDEI.  REVERENTIAE  PIGNU5» 

GRATISSIMAE  BENEPICIORLH  MEMORIAS» 

PERENNIUS  ANIMIS  QUAM  CHARTIS 

IMPRBSSAE,  ARGUMENTUM, 

SACRUM  OPUS,  SACRA  MAJESTATE  DKA'IUB^ 

NUNCUPAT,  DICAT,  CONSECRAT 

ANNO  MDCCLXVn. 

Rrra 


JOO 

INSCRIPCIÓN 

Con  que  la  misma  Compaüia  dedicó  al  Cardenal  Arzjobispo  de  Toledo^ 
Conde  de  Teba ,  la  edldon  del  Nuevo  Testamento* 

EMINEKnsSIMO  ET  EXCELLENTISSIMO  VIRO, 

S.  ROMANAS  ECX^LESIAK 

CAllDINALI, 

XOLETANAE    PRASSULI, 

HISPANAE   PRIMATI; 

D.  LUDOVICO  ANTONIO  A  CORDUBA^     ^ 

J  COMITI    DE    TEBA, 

PASTORI    VIGILANTISSIMO^ 
EVA»  GELICAT  LEGIS, 
.  ECCLBSIASTICAE    DISCIPLINAE 
:STUDIOaiSSIMO,    RETINENTISSIMOw. 

NOVUM    TE8TAMENTUM, 
;     MOVIS  TYPIS  EDiTUM,  DICAT  1 

TYPOGRAPHORUM  EIBLIOPOLARUIÜQUE 
*  SOCIETAS    MATRITENSIS, 

JAM  NUNC  SIBI  TER*  FÉLIX  VISA 
.ET   OPERE  ,    ET   OPERIS  AÜSPIGE^ 
.  «T  HOC  SÜAE  ERGA  IPSUM 
REVERENTIAE,    DEVOTIONISQÜE 
PUBLICO  MONUMENTO* 


índice 

DE  LAS  OBRAS 

QUB  SE    CONTIENEN  EN  ESTE^TOMO.  ) 

Üpigramas  Profanos.  Vdg.  3. 

Epigramas  Sagrados.  P^g.  187^ 

Traducciones  de  Epigramas  ajenos,  Profanos  y  Sagrados;  P^^ü  i  i.    ^ 

EPIGRAMAS  Castellanos.  ?ag.  245.^ 

Traducciones  de  Epigramas  de  Marcial.  ?ag.  2  y  i#. 

Poemas  Profanos: 

Taunmachra Matritensts ,  sive  Taurormn  Ludí ,  Matritidic  Julii 

XXX.  anno  MDCCXXV.  celcbrati.  Carmen.  Pag.^i'^. 
Excellentissinio  D^  D.  loachino  de  Zuftiga ,  Coniiti  de  Bel- alcázar, 
Excellentissimi  Befars  Duc&  Primogénito,  Regalibiis  Taurorum 
Ludís  hcroicé  patrocinante  Pag.  325. 
Incly  to  TauropoTémistac  D»  Petro  loanni  Zafir» ,  ejüsdcm  ExceHen- 

tissími  Comltis  Qienti.  Pag.^i^.  > 

ExGcllentissimo  Bigerrae  Ducl ,  Serenissimi  Asturiarum  Principís 

Precipuo. Áulicas  rei  Praefedo.  Pag. '^29. 
Merdidiüm  Matritense ,  sive  de  Matriti  sordibus  Carmen  afie^m. 

Pagino. 
Regum  Hispaniac  series.  Pag.  340., 
Series  Regum  Gallorum.  Pag.^^i^ 
Amplissimo  Viro  D.  D.  loanni  Orendoín,  a  Pace  MaKÜiionl^Gratu^ 

latió.  Pag^^^. 
D.  D.  Ignatio  Suarez.de  Figueroa ,  Navali  Signífero,  olimorac  Ga- 
ditanas Custodi,Nasonís  Tristia  Hispanice  interpretanti.Pií^-:^44. 
Excetlentissimis  Adolescentibus  D.  Ferdinando  de  Silva^  Marchioni 
de  Coria,  Exc.Comitis  de  Galbes,  ac  D.  loachino  de  Zumga,Co- 
miti  de  Bel-(ilcazar>  £xc.  Ducls  de  Bejajr  Filio  natu  ma)ori^  Divo- 


502 

rum  Ludovíci  GontSi%A  ac  Stanísl^  Rostkas  Apothcoslm ,  post 

solemnem  ac  triumphalem  ípsorum  incessum,  alterna  caminis  re« 

dtatione  celebrantibus  in  CollegU  Imperialis  Matritensis  sede, 

dic  IX.  Sept.  anno  MDCCXXVII.  Pagí^^j. 
Carolo  Hlspaniarum  Infiíntís  Regnis  NeapoUcano  ac  SIculo  sub  po^ 

testatcm  redadis  ,  Epiniciuni.  Pag^  352. 
Disthica  in  Trium  Bonarum  Artíum  Academia  recitata.  Pag.  354* 
Novus  Artiuin  Orbls  á  Ferdinando  VI.  rcpcrtus.  Carinen.  P^g.i^ó* 
Traducción  de  este  Poema  en  prosa  poética.  Pag^  i  62. 
Carmen  in  Trium  Bonarum  Artium  Academia  Consessu  ad  ptxrm 

diftribuenda  habito  die  XXV.  Januarii  anno  MDCCLVI.  red* 

tatum.  Pag.  367. 
Traducción  de  este  Poema  en  prosa  tierolca.  Pag.  373. 
Caroli  Regís  in  Reglam  urbem  ingressus  ab  Ingenuis  Artibus  orna- 

tior.  Pag.  378. 
Traducción  de  este  Poema  en  Romance  heroico.  Pag.  38^. 
Velascus  et  Gonzalldes  Ingenuarum  Artium  monumentis  cense* 

crati.   Pag.  40 1* 
Traducdon  de  este  Poema  en  prosa  poética.  Pag.  405. 
Carolo  III.  Bibliotheca  Regia^quod  novum  k  munifícentissimo  Rege 

incrementum  ct  splendorem  acceperlt,  Eucharisticon.  P4^.4ii. 
Traducción  de  este  Poema  en  Romance  heroico.  Pag.  41  y* 
Lactitia  publica  In  Principis  Asturum  Caroli  9  et  ParmensiumLudo^ 

Vícx  felicibus  Nuptiis.  Pag.  422. 
Traducción  del  Poema  antecedente  en  Romance  heroico.P4¿.427. 
Reverendissimo  P.  Guillelmo  Clarke,  Regí  Catholico  á  confessioni- 

bus,  Eucharisticon.  Carmen  afiedum.  Pag.  434. 
Duobus  quibusdam  Grammaticas  Dodoribus^  ut  Grammatids  dis^ 

putatiunculis  modum  ponant.  P4^.437. 
Pugna  Philosophlca.  Pag.  4,^^. 
Reverendissimo  P.  lacobo  VanierioS.  I.  compositam  deBercherlana 

Bibliotheca  litem  gratulatur.  Pag.^o. 
De  Gallix  et  Híspanlas  >  padls  Hymmxis,  prosperltate  Vaticinlum. 
Pag./^u 


503 
Accéptam  repulsam  quamdam  narrat  ac  dcfiet  Poeta,  Fag.  443. 

Astrologus  in  puteum  cadens.  ^4^.447. 

Hercules  Pygmaorum  vi£tor,  Pa¿./^i. 

Mors  Arístotelis.  Pag.  ^9. 

In  laiidem  amplissimi  ac  dodissimi  Viri  Antonii  Augustini  >  Ar-« 

chiepiscopi  Tarraconcnsis.  Pag.  450. 
Benseradls  y  Poetas  Galli,  Carmen  de  incendio  Londinensi  >  Latinis 

versibus  redditum.  Pag.  45  t. 
Epístola  Sosa:  ad  Sodales  >  cujus  Audor  personam induit.  Pag./^^i. 
Poemas  Sagrados:  ' 

Hymnus  Te  Deum  laudamus  y  hexámetro  carmine  expressus.  Pag. 

457- 
San¿ti  loannis  Evangelii  initium,  carmine  expressum»  Pag.^^g. 

Index  Bibliothecse  Diviwc,  heroicis  numeris  concinnatus,  Pag.  4^0. 

Davidis  Psalmus  XIV.  ex  Gallicá  loannis  Baptistas  Rousseau  Para- 

phrasi.  fag*  461. 

Pueri  in  Fornace.  Pag.j\6i. 

Dodrinas  Christíanas  summa.  Pag.j¡6$. 

iNSCRipaoNEs  Laítinas.  ?dg.  475« 


504 


Pagina,    ttnea.    Brrataf.  Correcd^sd 

40 i  2^.^.0  La •«..»« A9^^ 

48 16 IX .y£^.XL 

loi 9 Mugeres y....y/í..... Muj^er es 

I3$.»«...-^.  2a.....  Perkando...^..^^^. ,  Pcnandro. 

rioannis  Andféa  Hurtado  r  ^/ /.     .  rr*  3  j 

«3...........  z...{*  ^*^«^.{^;- «3^* 

32S ,....  20 Sp^iíuus Strenuus. 

4jz..«^w..**    8...«/Pecor ,....., Precor. 

475.-.......^  22-^  SIETAS ...., PIETAS. 

479 , >^^  MDCCLX MDCCLXVm. 

480 ..y:  19 TULELAM v. TUTELAM. 


C9m 


En  la  colección  de  Taáncdpgás  de  Epigramas  de  Marcial ,  eí 
Epigrama  LXVIL  del  L¡t^  Undécimo  debiera  haberse  colo- 
cado con  la  misma  mlmeracion  en  el  Libro  Segundo. 


4^ 


JAN  J  7  1952